id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_3_270750 | Wisma Bahtera Hotel Cirebon Indonèsia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Jl. Cangkring I No. 5-7, Kejaksan, Cirebon, Indonèsia, 445123 - Veure al mapa
Té alguna pregunta per a Wisma Bahtera Hotel?
Més informació sobre Wisma Bahtera Hotel
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Wisma Bahtera Hotel és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Cirebon. A només 0.1 Km del centre de la ciutat, la localització estratègica de l'hotel garanteix que els seus clients puguin accedir fàcil i ràpidament als punts d'interès locals. Els visitants d'aquest hotel, poden gaudir d'anar a les atraccions més importants de la ciutat: At-Taqwa Great Mosque, Yogya Kartini Cherbon Junction, Masjid Agung Sang Cipta Rasa.
A Wisma Bahtera Hotel, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos servei d'habitacions 24 hores, Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcacotxes, aparcament de cotxes.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses jardí, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Wisma Bahtera Hotel és una selecció idònia per a la vostra estada a Cirebon.
Tots els tipus de viatgers (35)Viatger de Negocis (3)Parelles (9)Viatgers en solitari (4)Famílies amb infants petits (6)Famílies amb infants grans (5)Grups (8)
Laela, Indonèsia
Sariah, Singapur | 0.814729 | curate | {"ca": 0.9787897691827823, "id": 0.011852776044915784, "en": 0.009357454772301934} | https://www.agoda.com/ca-es/wisma-bahtera-hotel/hotel/cirebon-id.html |
oscar-2201_ca_20230904_12_172147 | Enguany la Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial ha dipositat la confiança per organitzar la Sessió Forana d’aquest Curs Acadèmic en l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat del Vallés, la qual cosa ha estat de gran satisfacció per a nosaltres.
La data programada per aquesta Reunió ha estat el dissabte 1 de juny de 2002 i tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’Hospital General de Catalunya.
Per tal de confeccionar el programa científic i atesa la proximitat de la data, agrairíem a tots el socis que desitgeu participar amb comunicacions, ens remetéssiu els títols, autors i suport de imatge que preciseu, així com un breu resum de 50 a 100 paraules a la següent adreça: | 0.810397 | curate | {"ca": 1.0} | http://scorl.cat/foranes/fora02.htm |
mc4_ca_20230418_4_74974 | 19 | Abril | 2020 | BELLATERRA.CAT
MÚSICA: “On fait comme si” una cançó de Calogero [VÍDEO]
Posted in Bellaterra on 19 Abril 2020|
“Música dedicada a totes les persones que ens cuiden i curen”
Calogero és un compositor i cantant francès d’origen sicilià (Échirolles, 30 juliol 1971), ex del grup francès Les Chart
PAPER’S BELLATERRA RECOMANA: Suite Francesa, gran novel·la de la jueva francesa d’origen ucraïnès Irène Némirovsky
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Irène Némirovsky, Llibreria Paper's, Suite francesa on 19 Abril 2020|
El descobriment d’un manuscrit perdut d’Irène Némirovsky va causar una autèntica commoció en el món editorial francès i europeu.
Novel·la excepcional escrita en condicions excepcionals, Suite francesa retrata amb mestria una època fonamental de l’Europa de el segle XX. A la tardor de 2004 li va ser concedit el premi Renaudot, atorgat per primera vegada a un autor mort.
Suite francesa (en francès, Suite française) és el títol d’una novel·la -o conjunt de novel·les- planejada per l’escriptora jueva francesa d’origen ucraïnès Irène Némirovsky. L’autora mai va arribar a acabar la novel·la: el 1942, havent acabat únicament les dues primeres parts de la sèrie, Némirovsky va ser arrestada pel seu origen jueu i va ser deportada a Pithiviers i més tard a Auschwitz, on va ser assassinada. El quadern que contenia el manuscrit de l’obra va ser conservat per les seves filles, però va romandre inèdit fins a 2004.
Imbuïda d’un clar component autobiogràfic, Suite francesa s’inicia a París els dies previs a la invasió alemanya, en un clima d’incertesa i incredulitat. De seguida, després de les primeres bombes, milers de famílies es llancen a les carreteres amb cotxe, amb bicicleta o a peu. Némirovsky dibuixa amb precisió les escenes, unes commovedores i altres grotesques, que se succeeixen en el camí: rics burgesos angoixats, amants abandonades, ancians oblidats en el viatge, els bombardejos sobre la població indefensa, les estratagemes per aconseguir aigua, menjar i gasolina. A mesura que els alemanys van prenent possessió de país, s’albira un enfonsament de l’ordre social imperant i el naixement d’una nova època.
La presència dels invasors despertarà odis, però també històries d’amor clandestines i públiques mostres de col·laboracionisme. Concebuda com una composició en cinc parts -de les quals l’autora només va aconseguir a escriure dos-Suite francesa combina un retrat intimista de la burgesia il·lustrada amb una visió implacable de la societat francesa durant l’ocupació. Amb lucidesa, però també amb un desassossec notablement exempt de sentimentalisme, Némirovsky mostra el fidel reflex d’una societat que ha perdut el seu rumb.
Irène Némirovsky (Kíev, 11 de febrer de 1903 – camp de concentració d’Auschwitz, 17 d agost de 1942), novel·lista nascuda a Ucraïna que va viure a França des de la seva joventut i va escriure en francès. Va ser deportada sota lleis racials pel seu origen jueu, encara que s’havia convertit a el catolicisme en 1939.
BELLATERRA MÚSICA: Agraiment als sanitaris del Ballet de l’Opéra de Paris des de casa [VÍDEO]
Posted in Bellaterra, tagged Ballet de l’Opéra de Paris, Trencanous, Txaikovski on 19 Abril 2020|
“Homenatge del Ballet de l’Òpera de Paris a tots els sanitaris”
Compartim amb el veïnat de Bellaterra aquest solidari vídeo del Ballet de l’Òpera de Paris, que des de casa seva interpreten Romeo i Julieta, homenatge dedicat a tots els sanitaris que ens cuiden.
Romeo i Julieta “Dansa dels cavallers” de Serguei Prokófiev (Donetsk/ Ucraïna, 23 abril 1891-Moscou, 5 març 1953)
BELLATERRA SALUT: Les farmàcies recomanen recollir la mascareta a partir de dilluns només si es necessita
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Mascareta sanitaria tipus 2, Salut on 19 Abril 2020|
“Cada ciutadà només podrà recollir una mascareta i es demana que s’actuï amb responsabilitat ciutadana per evitar les cues”
Mascareta sanitària de tipus 2|BELLATERRA. CAT
CCMA|Laura Bernis Prat
A partir d’aquest dilluns, dia 20 d’abril, es podran recollir a les farmàcies catalanes el primer milió i mig de mascaretes, de la partida de 14 milions anunciada pel govern de la Generalitat. Les farmàcies, però, fan una crida a la responsabilitat ciutadana per evitar aglomeracions innecessàries.
Cada ciutadà té assignada una màscara gratuïta amb la seva targeta sanitària, a través del sistema de recepta electrònica del CatSalut.
D’aquesta manera, els farmacèutics portaran un control informàtic de totes les mascaretes que reparteixin i la Generalitat les anirà reposant a mesura que es vagin esgotant.
És important evitar les cues
Aquesta primera tramesa, però, serà insuficient per abastir tota la població. Davant les previsibles cues que es poden formar als despatxos de farmàcia, el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya demana una “actuació responsable de la població”.
Recomanen anar a la farmàcia esglaonadament i només si es necessita la mascareta de manera immediata per la seva vulnerabilitat o activitat laboral.
En aquest mateix sentit, la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, ha volgut tranquil·litzar la població dient que “tothom tindrà la seva mascareta” i que “l’important és que qui la reculli sigui perquè la necessita”.
Budó també ha explicat que dijous està prevista l’arribada de dos milions més.
Durant la fase d’aixecament progressiu del confinament, l’ús de mascareta en la població, està indicat sobretot per a persones que presentin símptomes respiratoris, encara que siguin lleus, i que hagin de sortir al carrer; als seus contactes estrets i per a les persones que s’hagin de reincorporar a l’activitat laboral i no en disposin en el seu lloc de treball.
Així mateix, la consellera Budó ha fet una crida perquè els col·lectius vulnerables no surtin de casa per anar a buscar mascaretes a les farmàcies. Ha recomanat que demanin a familiars o veïns que les vagin a buscar per a ells.
L’objectiu inicial de la Generalitat era que cada ciutadà disposés de dues mascaretes. Però, de moment, només se’n podrà repartir una per persona i, en funció de la disponibilitat futura d’estoc, es podria ampliar el nombre màxim de mascaretes.
El Col·legi de Farmacèutics recorda que la mascareta no substitueix les principals mesures higièniques com són el rentat de mans o tapar-se la boca i el nas amb la cara interna del colze o amb mocadors d’un sol ús, ni les mesures de distanciament social.
Un cop dispensada la primera mascareta, els usuaris podran accedir a successives dispensacions de mascaretes, d’acord amb els criteris establerts, abonant 0,76€ per mascareta, preu fixat per a la campanya per part del Departament de Salut.
Al marge d’aquesta campanya, si un ciutadà vol disposar de més mascaretes, la farmàcia les hi proveirà a preu de mercat si disposa d’existències.
La campanya, que té el suport del Departament de Salut de la Generalitat, s’emmarca en el seu origen en un projecte liderat pel Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, conjuntament amb altres agents de la cadena del medicament -Hartmann, Fedefarma, Alliance Healthcare, Cofares i Hefame-, i un grup de treball de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, RESTAURANT MARCS on 19 Abril 2020|
Menú Migdia del Restaurant Marcs, diumenge, 19 abril 2020
“PODEU ENCARREGAR PASTISSOS” | 0.83147 | curate | {"pt": 0.0614010989010989, "fr": 0.020467032967032967, "ca": 0.9108516483516483, "kn": 0.0004120879120879121, "en": 0.006868131868131868} | https://bellaterra.cat/2020/04/19/ |
macocu_ca_20230731_3_314202 | Durant aquesta setmana l’alumnat de l’escola han estat elaborant unes ampolles sensorials per a celebrar el dia de la Llengua Materna. Cada aula ha creat el seu propi disseny (que va des de peces de lego a cigrons, passant per pasta pintada), ha escolllit les paraules i les diferents llengües en les que estan escrites.
El resultat és una mescla de colors, textures i volums tan rica com la diversitat cultural existent a l’escola. Paraules com ara amor i família han estat les més utilitzades. La dedicació i originalitat de la mostra posa de manifest la importància que té la llengua materna per a tots, infants i adults.
Us convidem a que gaudiu d’una demostració de la riquesa cultural de la nostra escola acostant-vos al vestíbul per contemplar el mural. | 0.80239 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_5_7625 | Comentaris
Bellíssim sonet, que flueix parsimoniosament analitzant la vida i les ocasions deixades perdre. Prop del desguàs, però, la vida, com el riu, ha tingut i té alè fins l’instant final. No cal enyor: Hem fet el camí i no hi ha porta enrere.
Has fet un sonet prou ben arrodonit, que ja em va agradar molt quan el vaig llegir pel repte RPV 248 al fòrum. Transmet molt bé les sensacions de recança pel temps potser perdut, l'enyor pels moments de goig del passat que no ha de tornar i finalment l'esperança, que no s'ha de perdre mai, que puguem considerar la vida viscuda, malgrat tot, com un "èxit honorable" quan fem la darrere mirada retrospectiva. Aquests versos finals m'han fet pensar en aquella entrevista amb el nostre Pare i Mare celestial en què, segons diuen aquells qui han tornat després d'experiències properes a la mort, fem un repàs de tota la nostra vida passada com en un "flaix-back" de cinema, el la Seva presència.
Crec que en qualsevol cas, l'elaboració d'aquest sonet sí que la pots considerar com un èxit totalment honorable. Et felicito!
iong
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)
A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
I si us ha picat la curiositat i voleu saber més de mi, podeu trucar sobre aquesta porta digital. Està oberta de bat a bat. | 0.828868 | curate | {"es": 0.006064281382656155, "ca": 0.9739235900545785, "it": 0.0072771376591873865, "id": 0.002425712553062462, "de": 0.004244996967859308, "pt": 0.006064281382656155} | http://relatsencatala.cat/relat/sonet-del-temps-malaguanyat/1044186 |
mc4_ca_20230418_9_378231 | Despatxos i sales per hores. a lavinguda diagonal de barcelona - Anuncis Gratis
Despatxos i sales per hores. a l'avinguda diagonal de barcelona
Anterior 119 de 121 Següent
Centre de Negocis des de 1998.
Despatxos i Sales per hores, per a les teves reunions, tallers o visites.
Despatxos i Sales amb imatge, professionalitat i servei de recepció.
Anterior anunci: Oficines en Barcelona: VACIADO DE LOCALES EN BARCELONA TLF 618896828
Següent anunci: Oficines en Barcelona: DESPATXOS I SALES PER HORES BARCELONA
Anuncis similars DESPATXOS I SALES PER HORES. A L'AVINGUDA DIAGONAL DE BARCELONA
Oficina virtual a barcelona a partir de 50,00€/mesaetna centri de negocis està situat en l'avinguda diagonal que és caracteritza per ser ... d'entrada dels documents rebuts.despatxos i sala d'ajuntis per hores donis de 14,00€/hora.av. diagonal, 449 (4º)08036 barcelona93 363 ...
... negocis, a la avinguda diagonal de barcelona, ofereix la imatge ... despatxos totalment equipats per entrar a treballar des de 15,00€/hora o 475,00€/mes. • abonaments de 10 hores ... – amb costos reduits • sala de juntes des de 24,00€/hora. ( pressupost a partir de 4 hores ...
Despatxos per hores especial emprenedors - En BarcelonaDestacat
... negocis està situat en l'avinguda diagonal que és caracteritza per ser una dels zones ... professional o empresa precisa per a iniciar la seva marxa professional a barcelona. més de 12 ... entrada dels documents rebuts.despatxos i sala d'ajuntis per hores donis de 15,00€/hora.assessoria comptable, laboral ...
Despatxos econòmics a barcelona - donis de 250,00 € / mesaetna centri de negocis, a l'avinguda diagonal de barcelona ... despatxos econòmics totalment equipats per entrar a treballar donis de: 15,00.- €/hora 250 ... abonaments de 10 hores – • sala d'ajuntis donis 24,00 € / hora.• oficina virtual.• ... | 0.65285 | curate | {"ca": 0.8603752759381899, "en": 0.027593818984547467, "fr": 0.016556291390728478, "es": 0.0717439293598234, "pt": 0.02373068432671082} | https://anunciscatalunya.cat/anuncio/despatxos-sales-per-hores-avinguda-diagonal-barcel_37910.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_44416 | La desviació estàndard i el rang són dues mesures de la difusió d'un conjunt de dades. Cada número ens informa, de la seva manera, com estan separades les dades, ja que són una mesura de variació. Tot i que hi ha una relació no explícita entre el rang i la desviació estàndard, hi ha una regla que pot ser útil per relacionar aquestes dues estadístiques. Aquesta relació es denomina de vegades la regla de rang per a la desviació estàndard.
La regla de rang ens diu que la desviació estàndard d'una mostra és aproximadament igual a la quarta part del rang de les dades. En altres paraules s = (Màxim - Mínim) / 4. Aquesta és una fórmula molt senzilla d'utilitzar, i només s'hauria d'utilitzar com a estimació molt aproximada de la desviació estàndard.
Un exemple
Per veure un exemple de com funciona la regla de rang, veurem el següent exemple. Suposem que comencem amb els valors de dades de 12, 12, 14, 15, 16, 18, 18, 20, 20, 25. Aquests valors tenen una mitjana de 17 i una desviació estàndard d'aproximadament 4.1. En cas contrari, primer calculem l'interval de les nostres dades entre 25 i 12 = 13 i, a continuació, dividim aquest nombre per quatre, tenim la nostra estimació de la desviació estàndard com 13/4 = 3,25. Aquest nombre és relativament a prop de la veritable desviació estàndard i és bo per a una estimació aproximada.
Per què funciona?
Pot semblar que la regla de rang és una mica estranya. Per què funciona? No sembla totalment arbitrària dividir el rang en quatre?
Per què no dividim per un nombre diferent? De fet, hi ha alguna justificació matemàtica que s'està produint darrere de les escenes.
Recordeu les propietats de la corba de campana i les probabilitats d'una distribució normal estàndard . Una característica té a veure amb la quantitat de dades que es troben dins d'un cert nombre de desviacions estàndard:
Aproximadament el 68% de les dades es troben dins d'una desviació estàndard (superior o inferior) de la mitjana.
Aproximadament el 95% de les dades es troben dins de dues desviacions estàndard (majors o menors) de la mitjana.
Aproximadament el 99% es troba dins de tres desviacions estàndard (majors o menors) de la mitjana.
El número que utilitzarem té a veure amb el 95%. Podem dir que el 95% a partir de dues desviacions estàndard per sota de la mitjana a dues desviacions estàndard per sobre de la mitjana, tenim el 95% de les nostres dades. Així, gairebé tota la nostra distribució normal s'estendria sobre un segment de línia que té un total de quatre desviacions estàndard de llarga durada.
No totes les dades es distribueixen normalment i tenen forma de corba de campana . Tanmateix, la majoria de les dades es comporten prou com si anaven a dues desviacions estàndard de la captura mitjana gairebé totes les dades. Estimem i diem que quatre desviacions estàndard són aproximadament la mida del rang, de manera que el rang dividit per quatre és una aproximació aproximada de la desviació estàndard.
Usos per a la regla de rang
La regla de rang és útil en una sèrie de configuracions. En primer lloc, és una estimació molt ràpida de la desviació estàndard. La desviació estàndard requereix que primer trobem la mitjana i, a continuació, resteu aquesta mitjana de cada punt de dades, quadreu les diferències, afegiu-les, divideix-ne una menys que la quantitat de punts de dades i, finalment, agafeu l'arrel quadrada.
D'altra banda, la regla de rang només requereix una resta i una divisió.
Altres llocs on la regla de rang és útil és quan tenim informació incompleta. Les fórmules com per determinar la mida de la mostra requereixen tres elements d'informació: el marge d'error desitjat, el nivell de confiança i la desviació estàndard de la població que estem investigant. Moltes vegades és impossible saber quina és la desviació estàndard de la població. Amb la regla de gamma, podem estimar aquesta estadística i, a continuació, saber quant de grans haurem de fer la nostra mostra. | 1 | perfect | {"ca": 0.9974312869252504, "fr": 0.0025687130747495505} | |
aquibergueda_ca_20231009_0_2893 | Banyar-se en una piscina municipal del Berguedà un dia de cada dia costa de mitjana 2,64 euros. Al llarg de la setmana i de tot el territori comarcal, les diferències són molt grans: des dels 4,20 que val banyar-se un dia festiu a Puig-reig o a Gironella, fins a 1,25 euros, que és el que costa un tiquet infantil a la piscina de Sant Jordi.
La piscina més econòmica és la de Castellar de n’Hug, que és gratuïta per a tots els grups d’edat i per a tots els dies de la setmana. L’alcalde, Josep Orriols, explica que la piscina del poble es va concebre com un servei afegit per als turistes, i que, per fer-la més atractiva, l’Ajuntament va creure des del principi que havia de ser de franc.
Hi ha altres piscines que són gratuïtes, però només per a determinats grups d’edat, sobretot per als jubilats. Els més grans de 65 anys no paguen a Vilada, ni a Olvan, ni a Casserres, i a Gironella, la piscina és gratuïta per als que superen els 70.
A Berga, el preu supera la mitjana comarcal, però les piscines municipals de la ciutat tampoc són de les més cares. Un tiquet per a una persona adulta costa 3 euros, tant si és un dia de cada dia com si es tracta d’un festiu, i el descompte per als nens i per als jubilats és de 75 cèntims.
Amb els diners que paguen els usuaris, els ajuntaments han de fer front a les despeses que generen les piscines. Les més cares són les de personal. S’han de pagar els socorristes i els vigilants, que són obligatoris, d’acord amb la normativa vigent.
Al Berguedà, quinze municipis disposen de piscina municipal. Als límits de la comarca, pobles com Navàs cobren els tiquets encara més cars. El rècord són els 5,20 que costa a un adult entrar a la piscina un dia festiu.
Banyar-se en una piscina municipal del Berguedà un dia de cada dia costa de mitjana 2,64 euros. Al llarg de la setmana i de tot el territori comarcal, les diferències són molt grans: des dels 4,20 que val banyar-se un dia festiu a Puig-reig o a Gironella, fins a 1,25 euros, que és el que costa un tiquet infantil a la piscina de Sant Jordi. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2006/08/10/els-tiquets-per-entrar-a-les-piscines-municipals-del-bergueda-costen-de-mitjana-264-euros/ |
mc4_ca_20230418_2_683839 | Noticies – Pàgina 3 – Ajuntament de Mutxamel
14/06/2019 El dijous 13 de juny es va realitzar el lliurament de premis de Mutxatapa 2019, hi van acudir l’alcalde de Mutxamel, Sebastián Cañadas; la regidora de Turisme, Inmaculada Pérez Juan; Eva Molla, en representació del CdT Interior d’Alacant; així com l’empresa patrocinadora de la Campanya, Comercial Tabarca i el grup Amstel, i altres col·laboradors com l’Associació de Comerciants, l’Hotel
10/06/2019 Singular trobada prevista per al diumenge que ve, dia 16 de juny, a Mutxamel, comarca de l’Alacantí, que ha sigut l’escenari triat per a esta concentració de vehicles clàssics i històrics. Es tracta de reunir un gran nombre de vehicles que amb tanta cura i afecte es mantenen i cuiden. Este esdeveniment ens permetrà gaudir d’un matí entre els
TALLER PER A SUPERAR EL DOL
04/06/2019 Es tracta d’un taller que ha organitzat el departament de Servicis Socials de l’Ajuntament de Mutxamel per a superar el dol, impartit per professionals d’Atenzia. Tindrà lloc el pròxim dia 7 de juny de 2019 a les 11 h en el Centre social José Bernabeu, en la sala ad Libitum -2n pis. Este taller té com a objectiu acompanyar
27/05/2018 Amb motiu del 150 aniversari del naixement del Dr. Zamenhof, la Federació Espanyola d’Esperanto va organitzar una exposició itinerant, que des de llavors hem mostrat en diverses parts del país. El seu objectiu és donar a conéixer el nostre idioma, el seu valor cultural i al mateix temps demostrar que les idees de Zamenhof continuen tenint el seu lloc | 0.879785 | curate | {"ca": 0.982201713909031, "ja": 0.017798286090969017} | http://mutxamel.org/va/secciones/noticies/page/3/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_645325 | Algú li hauria d'explicar en aquesta dona que la població dels països occidentals creix per l'arribada de forasters, no pas perquè la natalitat sigui alta, que és el contrari. A més el poder i sembla que la població general té una gran necessitat de que la població creixi i si la natalitat fos encara més baixa incentivarien encara més l'arribada de forasters, especialment de països amb els que tenen tractats i convenis; països amb una natalitat força més alta que aquí.L'altre tema és que la realitat de la nació catalana és molt diferent de la de qualsevol estat-nació europeu; a mi se me'n fot el que facin francesos, espanyols, alemanys o noruegs, però els Països Catalans essent una terra ocupada i oprimida per espanya i frança i amb un gran nombre de persones procedents de la metròpoli assentats aquí, necessita que els catalans tinguem fills, i molts més que els altres europeus. Aquesta dona no sé si és gaire concient de que només l'escoltaran i potser li faran mig cas alguns catalanets i no pas en Wilson Pacheco , l'Andrés Zipuerca ni tampoc en Mohamed Al-malaui ni en Zen-Uan; l'un de Banyoles, l'altre de Santa Coloma, l'altre de Palma i l'últim de Perpinyà.https://www.ara.cat/societat/directe-dialegs-pedralbes-que-ecofeminisme_1_2561138.amp.html?__twitter_impression=true
I són els occidentals els que haurien de fer aquest sacrifici perquè, ha afirmat, són els que "tenen menys possibilitats de sobreviure" amb un canvi climàtic accelerat.Suposo que ens n'hem adonat ja que estem donant veu (i càrrecs) a malaltes mentals, oi?
Fent afirmacions així el millor de tot és que després se sorprenen que les teories de la conspiració ultradretoses segons les quals tot el que estem veient és un pla de les elits per extingir la raça blanca i els seus partidaris cada vegada tenen més adeptes i representació als parlaments d'arreu d'occident | 0.909668 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_649162 | Exigim al Govern mesures urgents en defensa de l'educació pública i de les condicions de treball del professorat - CGT Ensenyament
dimecres 8 de juny de 2016 - Visites: 1
3.- Que aturi la LOMCE i el macabre desplegament de la LEC (decrets de plantilles, direccions, autonomia...) Patim un creixent autoritarisme als centres que neix des de la Conselleria (que es nega a negociar) i arriba a les direccions de centres. No només, però sobretot, a aquelles direccions imposades als centres des de l’Administració. Ara es vol seguir per aquest camí amb un sistema de classificació de centres i docents per avaluacions externes. Aquest fet, juntament amb l’enduriment de les nostres condicions laborals ofegadores, provoca malestar i una desafecció docent. La situació d’estrès que viu el sistema públic és contrària al desenvolupament d’una activitat que requereix implicació, calma i creativitat (l’educació). A més, fins ara, el govern de CDC s’ha limitat a desenvolupar les línies de la LEC més negatives i més properes a la LOMCE, reduint dràsticament la participació de la comunitat educativa als centres, desviant recursos de la pública a la privada i afavorint l’adoctrinament religiós. Aquests principis són contraris als pilars sobre els que s’ha edificat el nostre ensenyament públic: participació, democràcia, horitzontalitat i inclusió. L’aposta ferma per l’ensenyament públic que, en el terreny de l’educació formal, lluita en solitari per la igualtat d’oportunitats i per la compensació de les desigualtats socials i econòmiques. Rebutgem, doncs, el camí cap a la privatització que ha emprès l’Administració perquè els centres públics adoptem el model de funcionament de l’empresa privada, classista i segregadora, vertical i autoritària, adoctrinadora i orientada a obtenir beneficis econòmics. | 0.896227 | curate | {"ca": 1.0} | http://cgtense.pangea.org/spip.php?article4375 |
macocu_ca_20230731_7_559552 | MoodleMoot 2012, 19-21 setembre 2012, Universidad Europea de Madrid
MoodleMoot Madrid 2012
Inici: 19 de Setembre de 2012
Finalització: 21 de Setembre de 2012
MoodleMood és una trobada per compartir coneixements sobre la plataforma d’aprenentatge virtual Moodle. La primera edició va tenir lloc a Barcelona l’any 2008 i des de llavors s’ha celebrat a Madrid, Logronyo i Sant Sebastià. Enguany, la seu torna a ser Madrid.
CatPL a Twitter | 0.679122 | curate | {"ca": 0.9135514018691588, "en": 0.08644859813084112} | |
mc4_ca_20230418_16_691962 | Un home i un nen de Rubí, entre els 13 morts a l'atemptat de Barcelona Un home i un nen de Rubí, entre els 13 morts a l'atemptat de Barcelona
El PSOE apel·la a la unitat davant del terrorisme: "Això està per sobre d'ideologies i creences" El PSOE apel·la a la unitat davant del terrorisme: "Això està per sobre d'ideologies i creences"
La Guàrdia Urbana reobrirà el trànsit a les Rambles a partir de les 15h per "recuperar la normalitat" La Guàrdia Urbana reobrirà el trànsit a les Rambles a partir de les 15h per "recuperar la normalitat"
Girona celebra un minut de silenci en suport les víctimes dels atemptats terroristes i condemna els atacs Girona celebra un minut de silenci en suport les víctimes dels atemptats terroristes i condemna els atacs
Detinguda una quarta persona a Ripoll relacionada amb els atemptats a Barcelona i Cambrils Detinguda una quarta persona a Ripoll relacionada amb els atemptats a Barcelona i Cambrils
Els pisos turístics de Barcelona reallotgen mig centenar d'afectat per l'atemptat de les Rambles Els pisos turístics de Barcelona reallotgen mig centenar d'afectat per l'atemptat de les Rambles
Els sindicats exigeixen a Ensenyament un calendari de millores laborals per desconvocar la vaga del 9 de febrer | 0.800801 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.vilaweb.cat/noticies/els-sindicats-exigeixen-a-ensenyament-un-calendari-de-millores-laborals-per-desconvocar-la-vaga-del-9-de-febrer/ |
mc4_ca_20230418_10_174880 | Teatre a la fresca al Museu Marítim | Barcelona Cultura
Divendres, 5 setembre 2014
99400345301
Cada dijous, i fins el 4 de setembre, la companyia La Abyssal Teatre fa una versió lliure de la novel·la Moby Dick de Herman Melville
Amb l’arribada de l’estiu, el Museu Marítim de Barcelona organitza un cicle de teatre a la fresca. L’escenari escollit per a les actuacions és el famós jardí del museu, on es duen a terme diverses sessions teatrals basades en la balena Moby Dick i sota el títol de Pequod, el vaixell de Moby Dick. Amb una posada en escena visual i gestual, la companyia La Abyssal Teatre fa una interpretació lliure d’aquest clàssic literari.
Pequod era, efectivament, el vaixell que comandava el capità Ahab a Moby Dick, la novel·la de Herman Melville. Publicada per primer cop l’any 1851, l'obra narra el viatge del mariner Ismael i el capità Ahab en busca d’aquesta immensa balena blanca.
Les sessions teatrals tindran lloc cada dijous, fins el 4 de setembre, a les 21 h. Els espectadors podran acompanyar les actuacions d’un sopar o d’una copa. El preu de l’entrada general és de 12 euros, el de l’entrada amb copa és de 18 euros i el de l’entrada amb sopar és de 25 euros. Per a més informació, consulteu el següent enllaç.
Data de publicació: Dijous, 31 juliol 2014 | 0.771718 | curate | {"pt": 0.04323899371069182, "ca": 0.9481132075471698, "ru": 0.008647798742138365} | http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/teatre-la-fresca-al-museu-maritim |
mc4_ca_20230418_18_170446 | El fiscal del Tribunal Suprem espanyol té una trajectòria tacada d'escàndols a l'Audiència espanyola, on va aplicar una forta doctrina repressora
Era un dels darrers dies del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Al matí els fiscals havien exposat l’informe final amb les peticions de presó per rebel·lió i malversació contra els presos polítics, amb uns discursos agressius, ofensius, parlant de cop d’estat, mirant de fer encaixar en el tipus penal de la rebel·lió una violència entre insòlita i inexistent. A la tarda, mentre parlava l’advocada de l’estat Rosa María Seoane, el fiscal més dur, Javier Zaragoza, aquell que va imprimir un to més polític en el discurs, es passejava per les dependències del Suprem habilitades com a sala de premsa, i xerrava de manera distesa amb alguns periodistes. Ja havia acabat la feina. Vestit amb pantalons i jaqueta de color blau marí i amb una camisa blanca, sabates fines d’entretemps, somrient, passejava una imatge desimbolta, oposada a aquella més encarcarada que li havíem vist durant quatre mesos dins la sala amb les ulleres de mirar de prop penjant de la punta del nas, la toga negra i les punyetes.
Aquella tarda, Zaragoza estava satisfet, se li notava, convençut que tot anava per bon camí; les seves conclusions, pràcticament com si el judici no hagués existit, culminaven una feina de gairebé quatre anys, primer a l’Audiència espanyola i ara al Suprem, perquè l’independentisme rebés el càstig judicial que es mereixia. Ell ha estat la punta de llança de la resposta d’un estat que l’endemà del 9 de novembre de 2014 es va sentir humiliat i avergonyit, perquè allò no fou la botifarrada que pensaven, no havien sabut calibrar la capacitat de la mobilització de l’independentisme ni la penetració que tenia en el teixit social del Principat. El govern de Rajoy va judicialitzar la resposta, amb el procediment contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, que va acabar en condemnes per desobediència i en un càstig patrimonial imposat per un Tribunal de Comptes polititzat. Però hi havia una altra maniobra, molt més profunda i ambiciosa, de llarg recorregut i soterrada, que va engegar Javier Zaragoza.
Si l’independentisme no afluixava després del 9-N, calia parar-li els peus. Oimés després de les eleccions del 27 de setembre de 2015, quan va aconseguir una majoria parlamentària amb un full de ruta públic i definit, amb terminis inclosos, fins a la proclamació de la independència. Javier Zaragoza era aleshores fiscal en cap de l’Audiència espanyola, i el 5 de novembre, un mes després de les eleccions, ja va ordenar per escrit a la policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra que investiguessin tot allò que consistís a desplegar un mandat polític que ell mateix qualificava d’il·legal. Tot funcionari (‘sigui local, provincial o autonòmic’) restava sota sospita a partir d’aquell moment, i ordenava a la policia que li fes arribar tot allò que pogués semblar encaminat a ‘executar actes constitutius de rebel·lió i sedició quan la seva finalitat o el seu propòsit sigui canviar il·legalment l’organització territorial de l’estat i declarar la independència d’una part del territori nacional, en el cas en qüestió de la comunitat autònoma de Catalunya’.
L’alumne més aplicat
Zaragoza feia temps que era fiscal de l’Audiència espanyola, d’ençà del 2006, quan el va nomenar el fiscal general de l’estat d’aleshores, Cándido Conde Pumpido. Zaragoza, membre de la Unió Progressista Fiscal, sempre s’havia mogut bé en l’entorn de poder socialista. Anys enrere, havia treballat de bracet del jutge Baltasar Garzón en operacions contra el narcotràfic com a responsable de la fiscalia antidroga. I abans, durant la major part dels anys vuitanta, va exercir de fiscal al País Basc. Però per a ell, com per a qualsevol fiscal espanyol, esdevenir el fiscal en cap de l’Audiència espanyola és un premi, el màxim prestigi. Perquè és el principal tribunal polític, hereu del franquista Tribunal d’Ordre Públic, que jutja els crims contra la corona espanyola, contra la unitat de l’estat, a més del narcotràfic, els principals delictes econòmics i el crim organitzat. Zaragoza va tenir durant una dècada aquest poder, i el va anar modulant, per a adaptar-se als canvis polítics i preparar l’arribada del PP al poder, d’ençà del 2011, endurint les seves posicions i adaptant-les a una agenda més restrictiva en matèria de drets civils.
Per a mantenir la cadira al capdavant de la fiscalia de l’Audiència espanyola quan Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa, Zaragoza va voler ser l’alumne més aplicat. Però no fou pas una actitud impostada ni empeltada, sinó que la seva concepció de l’exercici de drets fonamentals com la llibertat d’expressió ja havia quedat clara temps enrere. Per exemple, quan va denunciar els diaris bascs Deia i Gara, l’any 2008, per injúries contra el rei espanyol, per haver publicat un article crític amb Juan Carlos, ‘Las tribulaciones del Oso Yogui’ i el dibuix que l’acompanyava. Era arran d’unes informacions segons les quals el rei espanyol havia anat a caçar óssos a Rússia. Fou un dels judicis més absurd que es recorden a l’Audiència espanyola, on els autors van haver de discutir amb l’acusació qui anava begut, si l’ós o el rei.
En aquells primers anys com a fiscal en cap de l’Audiència espanyola que va fer tenalla amb el seu padrí, Conde Pumpido, per a aturar la investigació que Baltasar Garzón –temps enrere aliat de Zaragoza en la lluita contra el narcotràfic– pretenia engegar contra els crims del franquisme. El criteri que aleshores volia imposar la fiscalia (i li van acabar donant la raó) era que aquells crims, comesos d’ençà del cop d’estat del 1936, no podien ser jutjats per l’Audiència espanyola perquè no n’era competent. Javier Zaragoza deia aleshores que permetre aquella investigació hauria significat obrir una mena de causa general contrària al procés penal que hauria de ser propi d’un estat de dret. Aquest argument per a impedir la investigació dels crims de la dictadura fou el que va transgredir ell mateix per a engegar, anys més tard i a l’Audiència espanyola mateixa, una investigació que va esdevenir una causa general contra l’independentisme, amb la motivació del resultat d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, les del 27-S. Aquell recurs de Zaragoza contra la investigació va afavorir la querella de l’organització d’ultradreta Manos Limpias i de la Falange contra Garzón.
L’escàndol revelat per WikiLeaks
I durant aquests anys, entre el 2007 i el 2009, es va reunir unes quantes vegades al seu despatx amb responsables de l’ambaixada dels Estats Units que el pressionaven, a ell i més fiscals i polítics espanyols, perquè aturessin les investigacions que hi havia obertes a l’estat espanyol pels vols de la CIA de trasllat il·legal de presoners; contra militars nord-americans acusats de l’assassinat del càmera de televisió José Couso a Bagdad el 2003; i contra responsables de Guantánamo per tortures. Zaragoza va cedir a les pressions, i va anunciar que s’oposaria al processament dels tres militars acusats d’haver matat Couso i que s’arxivarien les altres causes. No només va actuar en aquest sentit, sinó que va proporcionar informació molt valuosa a les autoritats nord-americanes sobre l’evolució de les investigacions en aquests casos. L’escàndol, el va destapar WikiLeaks i el va publicar El País.
La reputació de Zaragoza i de més jutges (com Ismael Moreno) i fiscals (com Conde Pumpido) no es va trobar compromesa malgrat unes evidències que haurien hagut d’enterrar sengles carreres. A l’inrevés, perquè tots van mantenir i van millorar les posicions de poder que ocupaven. En el cas de Zaragoza, fent i desfent a pler a la fiscalia de l’Audiència espanyola; tot passava per les seves mans. Ell tenia la darrera paraula en els casos que s’investigaven, i durant els seus darrers anys ocupant aquest càrrec va emprendre investigacions i acusacions per delictes d’odi a la xarxa, amb un peculiar criteri a l’hora de seleccionar les opinions mereixedores de càstig i les que eren perdonables; va fer que un jutge fiqués a la presó per apologia del terrorisme uns titellaires de Madrid per haver fet broma en un espectacle amb un cartell que incloïa la paraula ETA; va demanar vint mesos de presó contra el cantant de Def Con Dos per enaltiment del terrorisme per la lletra d’unes cançons i va denunciar per injúries a la corona i ultratge contra els símbols espanyols la xiulada contra el rei i contra l’himne d’Espanya en la final de Copa del 2015 al Camp Nou. A mesura que el govern de Rajoy enduria la legislació, amb la llei mordassa, la reforma del codi penal i la de la llei del Tribunal Constitucional, perquè esdevinguessin eines efectives de repressió judicial, Zaragoza s’hi anava emmotllant.
Cap a la causa general
Fins que l’independentisme es va atrevir a fer el 9-N i a guanyar unes eleccions com les del 27-S. Aleshores va decidir d’aplicar una vella doctrina que ell mateix havia fet anar amb mà de ferro durant anys, la del ‘tot és ETA’, reformulant-la i rebatejant-la implícitament: ‘Tot és el procés’. Per això la tardor del 2015 va obrir una via repressiva que arriba fins avui, encarregant a la policia que investigués tot allò que tingués a veure amb l’independentisme. El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, àlies ‘Tácito’ a la xarxa (des d’on insultava independentistes), va explicar en el judici contra el procés que d’ençà de final del 2015 que investigava dirigents independentistes seguint les indicacions de Zaragoza. Baena ho va fer durant mesos, fins que el jutjat número 13 de Barcelona, arran d’una querella de Vox, va fer allò mateix, a començament del 2017. Diverses investigacions obertes per un mateix motiu, en una causa general de caràcter prospectiu que encara es va anar ramificant, amb causes obertes al TSJC, a l’Audiència espanyola i al Tribunal Suprem.
Però, malgrat haver estat un alumne tan aplicat, les famílies polítiques acaben pesant més. I a començament del 2017, justament quan es judicialitzava la causa general al jutjat número 13 de Barcelona, pocs mesos abans de l’anunci de la data de l’1-O, Javier Zaragoza fou rellevat –al cap d’onze anys– del càrrec de fiscal en cap de l’Audiència espanyola. Fou un revés per a ell, que es va haver de conformar a ser fiscal de sala del Tribunal Suprem, una posició de menys responsabilitat i de menys acció, en un tribunal de darrera instància on pràcticament no es fan judicis. I un dels pocs que s’han fet aquests últims temps ha estat precisament el judici contra el procés, que per a Zaragoza fou com una benedicció. Perquè li permetia de tancar judicialment un procediment que ell mateix havia nodrit, quatre anys enrere, i amb un lluïment mediàtic que li ha fet rebre el favor d’una bona part de la premsa de Madrid, per haver-se exhibit com l’assot de l’independentisme.
Aquest paper, el comparteix en l’àmbit mediàtic espanyol amb Manuel Marchena. Perquè un dels fets més destacats, i alhora inquietants per als presos, durant aquest judici, ha estat la progressiva convergència de criteris i parers entre Zaragoza i Marchena, en decisions transcendentals que el magistrat ha hagut de prendre recentment, com ara la negativa a tramitar un suplicatori al congrés espanyol per a continuar jutjant els presos diputats; la denegació de deixar-los en llibertat provisional; i la prohibició a Junqueras d’exercir d’eurodiputat. Perquè, acabat el judici, ha quedat clar que qui recull millor el testimoni del fiscal Zaragoza és el jutge Marchena. | 0.87725 | curate | {"ca": 0.9980844579886808, "en": 0.001915542011319112} | https://www.vilaweb.cat/noticies/draps-bruts-javier-zaragoza-ideoleg-causa-general/?f=amat |
mc4_ca_20230418_2_6863 | Aquest portal utilitza cookies per millorar l'experiència de l'usuari i facilitar el seu ús. A continuació trobareu informació sobre les cookies
Una cookie és un petit arxiu que algunes plataformes, com les pàgines web, poden instal·lar en el seu ordinador o dispositiu de navegació (smartphone, tablet o televisió connectada). Les utilitats de les cookies són diverses, com permetre recopilar estadística, permetre certes funcionalitats tècniques, ... De vegades, les cookies s'utilitzen per emmagatzemar informació bàsica sobre els hàbits de navegació, fins al punt, segons els casos, de poder identificar-lo. Un lloc web pot establir una cookie al navegador si les preferències d'aquest ho permeten.
Utilitzem la paraula cookie en aquesta política per referir-nos a tots els arxius que emmagatzemen informació d'aquesta manera.
¿Perqué les cookies son importants?
Les cookies són útils per diversos motius:
Permeten que les pàgines web funcionin de forma més àgil i adaptada a les seves preferències, com ara emmagatzemar el seu nom.
Permeten ajuden als administradors dels llocs web a millorar els serveis que ofereixen, gràcies a la informació i estadística que recullen a través d'elles.
¿Quines cookies utilitzem?
Navegar per aquest lloc web suposa que es puguin instal · lar els següents tipus de cookies:
Algunes cookies són necessàries per al funcionament del nostre portal. Per exemple, les cookies ens permeten guardar la sessió de la seva compra. Si decideixes no habilitar aquestes cookies, no podràs fer la compra.
Aquest tipus de cookies serveix per analitzar com els visitants usen el portal i monitoritzar el rendiment. Això ens permet identificar possibles problemes per intentar solucionar ràpidament. Per exemple, si s'ha produït algun tipus de problema, aquesta cookie ens permetrà obtenir la informació.
Són aquelles que permeten quantificar el nombre de visitants i analitzar estadísticament la utilització que fan dels nostres serveis. Gràcies a això podem estudiar la navegació pel nostre web i millorar així els serveis que oferim.
Cookies d'identificació
Cambiar les preferències del navegador
Pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el teu equip mitjançant la configuració de les opcions del teu navegador. En el cas que les bloquegi, és possible que no es pugui realitzar compres al nostre portal. Aquestes opcions de configuració es solen trobar al menú "opcions" o "preferències del navegador. A continuació us oferim enllaços en els quals trobareu més informació sobre com podeu activar les preferències en el navegador:
Preferències de cookies en Google Chrome
Preferències de cookies en Mozilla Firefox
Preferències de cookies en Internet Explorer
Preferències de cookies en Safari
Preferències de Safari per IOS (iPhone, iPad)
Preferències de Cookies Flash
Recordar però, que si canvies les teves preferències i bloqueges les cookies, algunes funcionalitats del nostre portal quedaran anul·lades i no podràs treure tot el partit a les característiques del nostre lloc web.
Pots trobar més informació sobre cookies a Your Online Choices o en All About Cookies on a més de trobar informació útil, podras configurar les teves preferències sobre les cookies publicitàries de tercers.
Si desitja contactar amb nosaltres pel que fa la nostra política de cookies, pot fer-ho a [email protected] | 0.792157 | curate | {"ca": 0.9815987933634992, "es": 0.018401206636500755} | https://www.vendaonline.bsmsa.cat/zoo/avisCookie/avis1.html |
mc4_ca_20230418_4_623789 | ▷ ⭐️Definició de brúixola⭐️ - Significat, Exemples i Sinònims
elcorrector.cat » Definició de brúixola
Definició de brúixola
ara pots veure La definició i nombrosos exemples de com utilitzar la paraula brúixola, en aquesta web de correccions ortogràfiques pots trobar com es pot utilitzar en un text Veritable aquest mot i utilitzar un dels sinònims que et recomanem de la llista completa que veuràs aquí també veuràs la seva Definició perquè et sigui moltíssim més simple comprendre què significa brúixola.
Aparell per a determinar direccions sobre la superfície de la Terra per mitjà d’una barra imantada que gira al voltant d’un eix vertical i assenyala el nord magnètic.
¿Cóm es diu brúixola en castellà? / ¿Cómo se escribre y se dice brújula en catalán?
Si vols saber com s’escriu en castellà brúixola has de entendre que la seva traducció és brújula pots veure en la nostra lloc web més exemples en català perquè et sigui més simple contextualitzar-la en espanyol.
Exemples de com utilitzar brúixola
Què fa que la brúixola sigui un instrument […] fiable?
Segueix avançant en la direcció […] correcta amb la brúixola integrada.
La Declaració i el Programa d’Acció serveixen, en certa manera, de brúixola a la comunitat internacional en aquesta empresa.
El plat magnètic té un ampli moviment en […] totes direccions, així la precisió de les marques és perfecta […] fins i tot quan la brúixola no està perfectament […] alineada.
Són la brúixola que orienta les nostres relacions […] exteriors.
Hi ha una brúixola interna que ens orienta en aquest […] ardu reconeixement i que pot fer accessible a la nostra vida conscient […] la nostra història i la nostra veritat: les nostres emocions i sentiments que són complexos processos psicobiològics.
És el repte d’aquesta lluita el que es manté en les actuals circumstàncies per bandejar els vicis i enaltir les […] virtuts, amb el Comandant com soldat de […] les idees servint de brúixola en la lluita per la llibertat […] i la independència.
Orthobionic® és la brúixola i el motor de la investigació […] i desenvolupament d’Otto Bock.
D’entre els rellotges outdoor equipats amb tres sensors per a […] mesurar el rumb de la brúixola, la pressió atmosfèrica […] i la temperatura.
Usant un capítol del llibre 7, “Trobant el teu camí a casa”, Chief i jo ajudem els alumnes a fer-se més […] familiars amb la seva consciència, la qual […] pot servir com una brúixola quan la pressió botiga […] a desviar, i puguin anar cap a […] el camí millor d’una vida feliç i amb èxit.
Les adreces de la brúixola són molt menys importants […] que la direcció del canvi.
A partir d'[…] ara trobarà una brúixola, mesurador d’alçada, […] baròmetre i termòmetre, còmodament al canell.
A més té brúixola de 3 eixos i un disseny resistent […] a l’aigua.
La brúixola Cressi és un modern instrument […] que facilita la seva lectura en totes les condicions.
Europa consisteix en la voluntat de treballar […] junts, que és com una brúixola que ens guia pels […] senders de la història.
L’elevació ha de ser mesurada des d’un pla horitzontal (s’ha d’utilitzar un inclinòmetre) i l’azimut des del […] nord magnètic (amb una brúixola).
La Brúixola Daurada com a tal és un mecanisme […] poderós que diu la veritat i revela el que altres volen amagar.
Van ser les comunitats musulmanes les que […] van inventar la nostra brúixola magnètica i eines […] de navegació; les que van desenvolupar […] l’àlgebra; la nostra perícia amb la ploma i la impressió; nostre enteniment del procés de contagi de les malalties i les formes de curar-les.
Aquest posarà una brúixola al teu cap i un […] imant en el teu cor.
Permet que la brúixola incorporada t’orienti […] en la direcció correcta, l’esquema s’adapta per apuntar en la teva mateixa direcció.
L’equitat ha se ser la brúixola que ens guiï per sortir […] de la crisi.
Compta també amb brúixola electrònica de 3 […] eixos i baròmetre integrat.
Realment necessitem una brúixola que ens orienti cap a […] els objectius acordats i factibles i la determinació col·lectiva […] per al rumb futur que les Nacions Unides han de seguir en matèria de manteniment de la pau.
Seguint els seus viatges de Mesopotàmia a Canaan, a Egipte i al llarg de les seves estades al […] desert, Abraham va viatjar sense brúixola ni mapes.
El coneixement, que és la brúixola de la societat moderna, […] ha de fixar el rumb de l’acció.
Tot i que les direccions […] assenyalades per la brúixola permetin la creativitat […] individual i local, la direcció general apunta […] clarament a la necessitat de reforma.
La Brúixola estableix les directrius […] del treball de Save the Children Suècia per a un horitzó de 10 anys.
Igual que va fer amb El […] codi Da Vinci i La brúixola daurada, Donahue va publicar […] llistes dels errors del llibre i va dir que eren un insult a l’Església. | 0.855852 | curate | {"ca": 0.9897446630389284, "es": 0.010255336961071579} | http://elcorrector.cat/bruixola/ |
mc4_ca_20230418_9_38373 | L'inform@tiu de La Selva II: Formació ESFER@ per a equips directius i personal administratiu
Publicat per CRP Blanes a 15:51 | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | http://informatiulaselvados.blogspot.com.es/2015/09/formacio-esfer-per-equips-directius-i.html |
mc4_ca_20230418_16_724400 | Subscripcions | Revista Musical Catalana Inici
Vols guanyar una subscripció gratuïta durant un any a la Revista Musical Catalana en la seva versió digital (apte per tablets i I-Pad)?
Endevina els 28 músics que apareixen a la portada del número de maig-juny de 2013 de la Revista Musical Catalana i envia’ns les respostes a l’adreça de correu [email protected]. Si encertes tots els músics, rebràs gratuïtament una subscripció a la Revista Musical Catalana a partir del número de juliol-agost de 2013.
Et donem una única pista: tots els músics que apareixen a la portada són solistes convidats a la propera temporada 2013-14 dels principals cicles i institucions del país. Participa en aquesta promoció especial i guanya una subscripció gratuïta durant un any per la revista amb tota l’actualitat musical catalana.
Et recordem que encara pots guanyar un dels volums del segell Alia Vox fent efectiva la teva subscripció en paper a la Revista Musical Catalana. No deixis escapar aquesta oportunitat única per aconseguir de franc un d’aquests magnífics volums. *
*Promoció vàlida fins a esgotar existències.
Per formalitzar la subscripció a la Revista Musical Catalana en la seva versió en paper o digital, cal enviar un correu electrònic a la següent adreça: [email protected] o telefonar al 93 295 72 26.
Les dades necessàries per formalitzar la subscripció són:
Compte bancari on fer la domiciliació
Els preus de la subscripció annual són:
20 Euros la subscripció per un any a la versió en paper.
10 Euros la subscripció per un any a la versió digital.
25 Euros la subscripció per un anya a la versió paper + digital. | 0.78357 | curate | {"es": 0.02851828890266584, "ca": 0.9708617482951023, "el": 0.0006199628022318661} | http://www.revistamusical.cat/?page_id=45 |
wikipedia_ca_20230401_0_243089 | Partula thetis
Partula thetis és una espècie de gastròpode eupulmonat terrestre de la família Partulidae.
Hàbitat.
És terrestre.
Distribució geogràfica.
És un endemisme de Palau. | 1 | perfect | {"en": 0.08092485549132948, "ca": 0.9190751445086706} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=243090 |
oscar-2301_ca_20230418_0_449091 | Acte inaugural, la unió del sector al voltant de la rehabilitació i, enguany, amb un èmfasi especial a la rehabilitació energètica. Una mostra del compromís de totes les entitats per col·laborar en una tasca tan important com és la creació de cultura de rehabilitació al nostre país.
Informació
Jornada Tècnica
Jornada tècnica online, un conjunt de ponències i taules rodones adreçades a professionals, on es detallaran les barreres i oportunitats que estan sorgint en la tramitació dels ajuts Next Generation, es farà balanç de com estan funcionant les oficines de rehabilitació, i es compartiran casos reals de referència en rehabilitació energètica.
Informació i inscripcions
Visites d’obra
Visites d’obra, per veure sobre el terreny com es desenvolupa una obra de rehabilitació. La visita d’una obra en construcció ens permet comprovar quina és la realitat de l’obra i conèixer, de la mà dels seus protagonistes, les intervencions realitzades i el seu impacte en la salut, el confort, l’accessibilitat, l’estalvi energètic i el medi ambient. | 0.788403 | curate | {"ca": 0.9864995178399228, "ru": 0.013500482160077145} | https://rehabilita.cat/rehabilita-2022/activitats-per-professionals/ |
mc4_ca_20230418_2_256709 | Diferència entre revisions de la pàgina «Premis Gaudí» - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Diferència entre revisions de la pàgina «Premis Gaudí»
Premis Gaudí (modifica)
Revisió del 10:41, 27 des 2013
333 bytes afegits , fa 6 anys
→Historial
Revisió del 13:19, 23 des 2013 (modifica)
Jarashi (discussió | contribucions)
m (→Historial)
Revisió del 10:41, 27 des 2013 (modifica) (desfés)
(→Historial)
== Historial ==
! Edició ! ! Any ! ! Indret
|I {{mida|1=''[[Premis Gaudí de 2009|detalls]]''}} || [[2009]] || [[Coliseum (Barcelona)|Cinema Coliseum]] de [[Barcelona]]
|II {{mida|1=''[[Premis Gaudí de 2010|detalls]]''}} || [[2010]] || [[Coliseum (Barcelona)|Cinema Coliseum]] de [[Barcelona]]
|III {{mida|1=''[[Premis Gaudí de 2011|detalls]]''}} || [[2011]] || [[Artèria Paral·lel|Teatre Artèria Paral·lel]] de [[Barcelona]]<ref>{{citar web |url=http://cultura21.comunicacio21.cat/2010/11/25/els-premis-gaudi-es-celebraran-el-17-de-gener |títol=Els Premis Gaudí se celebraran el 17 de gener |consulta=21 de desembre del 2011 |editor=Comunicacio21.cat |data=25 de novembre del 2010 }}</ref> || [[Artèria Paral·lel|Teatre Artèria Paral·lel]] de [[Barcelona]]
|IV {{mida|1=''[[Premis Gaudí de 2012|detalls]]''}} || [[2012]] || [[Artèria Paral·lel|Teatre Artèria Paral·lel]] de [[Barcelona]]<ref>{{citar web |url=http://www.academiadelcinema.cat/ca/premsaacademia/781-els-iv-premis-gaudi-inicien-el-compte-enrere.html |títol=Els IV Premis Gaudí inicien el compte enrere |consulta=21 de desembre del 2011 |editor=Acadèmia del Cinema Català |data=Desembre del 2011 }}</ref> || [[Artèria Paral·lel|Teatre Artèria Paral·lel]] de [[Barcelona]]
|V {{mida|1=''[[Premis Gaudí de 2013|detalls]]''}} || [[2013]] || [[Barcelona Teatre Musical|BTM]] de [[Barcelona]]<ref>{{Citar publicació |article=La gala dels premis Gaudí serà el diumenge 3 de febrer al BTM |consulta=29 juny 2012 |publicació=[[Diari Ara|Ara]] |data=29 juny 2012 |pàgines=34 }}</ref> || [[Barcelona Teatre Musical|BTM]] de [[Barcelona]]
|VI {{mida|1=''[[Premis Gaudí de 2014|detalls]]''}} || [[2014]] || [[Barcelona Teatre Musical|BTM]] de [[Barcelona]]<ref>{{ref-web |url=http://www.ara.cat/cultura/Angel-Llacer-VI-Premis-Gaudi_0_1054694581.html |títol=Àngel Llàcer presentarà la gala dels VI Premis Gaudí |consulta=[[27 de desembre]] de [[2013]] |obra= |editor=[[Diari Ara|ARA]].cat |data=[[26 de desembre]] de [[2013]] }}</ref>
|VI {{mida|1=''[[Premis Gaudí de 2014|detalls]]''}} || [[2014]] ||
Jarashi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/12607582» | 0.474707 | curate | {"ca": 0.8098086124401914, "it": 0.009170653907496013, "en": 0.12280701754385964, "fr": 0.003189792663476874, "zh": 0.02631578947368421, "es": 0.028708133971291867} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/12607582 |
mc4_ca_20230418_5_154496 | José Manuel Durão Barroso - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
12è President de la Comissió Europea
22 de novembre de 2004 – 1 de novembre de 2014
← Romano Prodi
Jean-Claude Juncker →
Margot Wallström (2004-2010)
Catherine Ashton (2010-2014)
117è Primer Ministre de Portugal
15è de la Tercera República
6 d'abril de 2002 – 29 de juny de 2004
← António Manuel Oliveira Guterres
Pedro Miguel de Santana Lopes →
23 de març de 1956 (1956-03-23) (61 anys)
Universitat de Georgetown
Professor i Polític
Partit Socialdemòcrata de Portugal
(2011) Gran Creu de l'Orde de Carles III
José Manuel Durão Barroso (Lisboa, 23 de març de 1956) és un polític portuguès que fou Primer Ministre de Portugal entre els anys 2002 i 2004, i entre 2004 i 2014 fou President de la Comissió Europea. Actualment és president no executiu de Goldman Sachs International. [1]
2.1 Inicis polítics
2.2 Primer Ministre
2.3 Política europea
Es va llicenciar en dret a la Universitat de Lisboa, més tard estudià ciències econòmiques i socials a la Universitat de Ginebra (Suïssa). Va ser ajudant de professor a la facultat de dret de Georgetown. Després tornà a Lisboa i es convertí en el director del Departament de Relacions Institucionals de la Universitat Lusíada.
Està casat amb Margarida Sousa Uva i té tres fills: Luís Barroso, Guilherme Barroso i Francisco Barroso.
Inicis polítics[modifica | modifica el codi]
Abans de la Revolució dels clavells del 25 d'abril de 1974, essent estudiant va formar part de grups comunistes i maoistes, s'afilià al Moviment Reorganitzatiu del Partit del Proletariat (MRPP) (actualment Partit Comunista dels Treballadors Portuguesos / Moviment Reorganitzatiu del Partit del Proletariat (PCTP/MRPP)). Però el desembre de 1980 s'afilià al Partit Popular Democràtic (PPD) (més tard Partit Popular Democràtic - Partit Socialdemòcrata (PPD-PSD)).
Durant el govern d'Aníbal Cavaco Silva (1985-1995) va ser, successivament, Subsecretari d'Estat al Ministeri de l'Interior (1985-1987), Secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors (1987-1992) i Ministre d'Assumptes Exteriors (1992-1995). El 28 d'octubre de 1995 va ser elegit diputat al Parlament. El 1999 va ser elegit President del PSD, i va passar a ser cap de l'oposició (1999-2002).
Primer Ministre[modifica | modifica el codi]
Barroso i George W. Bush l'any 2003
En les eleccions legislatives portugueses del 17 de març de 2002, Barroso es presentà com a candidat a Primer Ministre pel PSD, el seu rival més proper era el socialista Eduardo Ferro Rodrigues. El PSD obtingué 105 escons (40,20% i 2.200.765 vots), mentre que els socialistes obtingueren 96 escons (37,80% i 2.068.584 vots). Barroso arribà al poder amb una coalició amb el Centre Democràtic Social / Partit Popular (CDS/PP).
Va ser nomenat Primer Ministre de Portugal el 6 d'abril de 2002 succeint al socialista António Manuel Oliveira Guterres. La seva política es va veure marcada pel conservadorisme econòmic i el suport a la Guerra de l'Iraq, oposant-se així a l'opinió majoritària del seu país. El 2003 es reuní a les Açores juntament amb Tony Blair, José María Aznar López i George W. Bush. L'any següent fou elegit President de la Comissió Europea, i per tant no podia continuar sent Primer Ministre de Portugal, deixà com a successor al número dos del seu partit Pedro Santana Lopes, cosa que causà crispació entre la coalició governamental.
Política europea[modifica | modifica el codi]
Barroso fou elegit President de la Comissió Europea pel Consell Europeu l'any 2004 (413 vots a favor, 251 en contra i 44 en blanc), en substitució de Romano Prodi. Ascendí al seu càrrec el 22 de novembre de 2004 i el deixà l'1 de novembe de 2014. Fou reelegit per a un segon mandat la tardor de l'any 2009, prenent possessió de nou del càrrec el 9 de febrer del 2010.
↑ «Goldman Sachs ficha al expresidente de la Comisión Europea Durao Barroso». Eldiario.es, 08-07-2016.
(anglès) Informació de José Manuel Durão Barroso a la Comissió Europea
João de Deus Pinheiro Ministre d'Afers Exteriors
1992 – 1995 Succeït per:
Jaime José Matos da Gama
Marcelo Rebelo de Sousa President del PSD
1999 – 2004 Succeït per:
António Manuel Oliveira Guterres Primer Ministre de Portugal
2002 – 2004 Succeït per:
Romano Prodi President de la Comissió Europea
2004 – 2014 Succeït per:
CANTIC: a10960685
BNF: cb15567716z
GND: 129960004
LCCN: n87889829
VIAF: 34770967
ISNI: 0000 0001 2127 6821
SUDOC: 076523500
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_Manuel_Durão_Barroso&oldid=18647947»
Primers ministres de Portugal
Presidents de la Comissió Europea
Europeistes
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 15 jul 2017 a les 12:26. | 0.729339 | curate | {"ca": 0.8163533012680367, "fr": 0.03476169654569305, "eb": 0.003060778312199388, "en": 0.04044599912549191, "pt": 0.027547004809794492, "es": 0.03323130738959335, "uu": 0.0006558810668998689, "uk": 0.005247048535198951, "de": 0.0174901617839965, "tr": 0.02120682116309576} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Manuel_Dur%C3%A3o_Barroso |
crawling-populars_ca_20200525_49_143395 | DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
El portaveu del Grup municipal de Ciutadans (Cs) a Calafell, José Manuel Tejedor, ha denunciat que el PSC i el PPC a Calafell "estiguin a favor del cop a la democràcia", després que els socialistes s'abstinguessin a la moció que rebutja la impunitat i els indults als polítics catalans separatistes que seran jutjats pel Suprem, i que el Partit Popular la votés a favor matisant que l'objectiu final de Ciutadans és 'sembrar l'odi a tota Espanya'.
El portaveu municipal de Cs a Calafell ha recordat que "un indult d'aquestes característiques suposaria un privilegi i atempta contra la igualtat de tots els ciutadans", i que "des dels Ajuntaments s'ha de decidir també si s'està del costat de la Llei o de la mà dels que volen saltar-se les lleis i han donat un cop a la democràcia".
Per tot això, i davant els insults dels diferents grups locals a Ciutadans durant el transcurs del ple, Tejedor ha recordat als regidors que "el respecte ha de ser un principi bàsic per a qualsevol demòcrata i una manera de garantir els nostres drets i llibertats", per això, els ha convidat a "reflexionar" i a "atendre el que realment importa que no són els colors polítics sinó les necessitats reals de tots els veïns de Calafell".
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020. | 0.884202 | curate | {"es": 0.01642129105322763, "ca": 0.9648924122310306, "en": 0.013023782559456399, "fr": 0.0056625141562853904} | : /politica/doc/81460/ciutadans-cs-calafell-critica-que-el-pp-i-el-psc-es-dediquin-a-insultar-los-i-a-criticar-los-en-lloc.html |
cawac_ca_20200528_0_54872 | INTRANET
Notícies
21/09/2009
Estrenem casa
La inauguració oficial dels nous espais serà el proper 22 d'octubre
Aquest curs 2009-2010 iniciem una nova etapa amb l’estrena de la ubicació al Campus Universitari Mar, entorn hospitalari, interuniversitari i de recerca privilegiat, que ens permetrà conviure amb estudiants de medicina, amb estudiants de Biologia Humana i amb estudiants de postgrau de la UAB i de la UPF.
Les noves instal·lacions han estat dissenyades seguint els criteris de Bolònia, amb petits seminaris, aules d’habilitats clíniques, espais polivalents, wifi i amb una nova biblioteca que segueix el model de centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació (CRAI).
D’altra banda la vinculació amb l’Hospital del Mar, l’Hospital de l’Esperança i el Centre Fòrum ens ofereix la possibilitat de disposar de recursos propis en tots els nivells d’atenció sanitària que, amb la nova ubicació, tindrem també més propers. | 0.784422 | curate | {"en": 0.008592910848549946, "pt": 0.01933404940923738, "es": 0.013963480128893663, "ca": 0.958109559613319} | http://www.parcdesalutmar.cat/euimar/novetats/3 |
mc4_ca_20230418_7_263171 | Publicat el 19 d'octubre de 2012 en Governs amb Compromís Vora 140 vivendes es beneficien a Pedreguer d’aquest servei posat en funcionament per l’equip de govern fa escassament 5 mesos | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://compromis.net/7781/magnifica-acollida-dels-veins-de-pedreguer-a-la-xarxa-lliure-dinternet-instal%e2%80%a2lada-al-municipi/ |
mc4_ca_20230418_7_682184 | Dimecres, 13 Maig 2009 02:00
Aquell a qui nomenaven encarregat d’una empresa de gènere de punt, alguns deien que era qui tallava el bacallà.Els obrers per sopar solien menjar patates bullides, un tall de bacallà, una amanida, una fruita i un traguet de vi. Gairebé a totes les cases hi havia un porró amb vi a la taula.Amb el tancament de fàbriques, d’encarregats en queden pocs. Els amos de les fàbriques que en encara funcionen han de reduir despeses i personal per poder continuar.Han passat a la història aquells temps en que un treballador quedava sense feina el divendres i el dilluns tenia cinc lloc per escollir on anar a treballar.Els temps han canviat i cada dia es fa més difícil poder trobar un treball i guanyar-se la vida. Al país tenim quatre milions de persones que estan a l’atur. De què han de viure?Ara els que tallen el bacallà amb retribucions esplèndides són el que tenen càrrecs polítics, els empleats de la tele, els jugadors de futol de 1a divisió, els amos dels bancs. I quan la venda de pisos s’animi una mica, només que venguin un pis cada mes ja van tirant.Aquells que amb les hipoteques varen pensar que viurien vida de rics, amb pis nou, cotxe nou i vacances a l’estranger, ara estan amb deutes que no poden liquidar perquè han perdut la feina. Què passarà? | 0.878008 | curate | {"en": 0.02185792349726776, "ca": 0.9781420765027322} | http://web.totmataro.cat/opinio/escletxa-badada/item/15266-tallar-el-bacalla |
mc4_ca_20230418_4_177417 | Associació Cannàbica Barcelona | MARISANA
Marisana és una associació legalment constituïda i inscrita en el registre autonòmic d'associacions.
Som una associació sense ànim de lucre que té com a principal objectiu la reducció dels riscos socio-sanitaris inherents al mercat negre mitjançant la producció de diferents varietats de cànnabis d'alta qualitat exempt de contaminants, i de distribució exclusiva entre les persones associades a la nostra entitat.
Marisana és un lloc de trobada, socialització i intercanvi d'experiències i coneixements entre les persones associades, totes elles majors de 18 anys i consumidores lúdiques o terapèutiques de cànnabis.
Sense fer cap apologia del consum i respectant escrupolosament la legalitat vigent, la nostra associació se suma al debat social sobre la regularització del consum, cultiu i distribució del cànnabis donant suport decididament a les polítiques de reducció de riscos i de promoció d'un consum responsable.
Galeria – Visita el Nostre Club
sobre la nostra Associació
i el nostre codi de bones pràctiques | 0.805916 | curate | {"ca": 0.970532319391635, "es": 0.029467680608365018} | https://marisana.es/ca/qui-som/ |
mc4_ca_20230418_17_59692 | La nova T-3231 enfronta administracions amb veïns | Diari de Tarragona
Organitzen una ‘performance’ contra la violència masclista
La nova T-3231 enfronta administracions amb veïns
La nova carretera que unirà els municipis d’Almoster i la Selva del Camp preveu una inversió de 3,6 milions d’euros i deixarà l’actual T-3231 com a vial de servei
9 de Septiembre de 2019 - 08:47 hs
Els problemes amb la nova carretera d’Almoster a la Selva del Camp és un conte de mai acabar. D’ençà que el projecte va treure el cap a la Diputació de Tarragona, l’any 2015, fins que el passat 31 de maig el ple de l’ens supracomarcal va aprovar per majoria -amb l’únic vot en contra de la Cup- el projecte definitiu, les protestes veïnals per a l’execució de la millora de la T-3231 han estat continues.
Ara, Plataforma pel Camp, amb el suport d’Unió de Pagesos i el GEPEC, està preparant diferents actes per tal de finançar un recurs contenciós administratiu que aturi l’execució de l’obra pública. Ho ha de fer abans del mes d’octubre, quan començaran les converses amb els propietaris de les finques que la construcció del nou traçat de la carretera obliga a expropiar.
La nova carretera preveu tres nous trams, entre ells, la construcció d’una rotonda al punt quilomètric 1,4 de la TV-7048, a la inserció del camí de la Creu, a Almoster i un tram de 1.480 metres de longitud en variant per eliminar el trànsit de pas per la travessera d’Almoster. El segon tram, que busca evitar el pas per lleres de barrancs de l’actual carretera, acaba en la intersecció amb el camí de Llebreta. Aquesta duplicació del vial implicarà que l’actual connexió, amb una freqüència de pas de 1.500 vehicles al dia, quedi com a via de servei.
Àlex Arnau està citat el pròxim 17 d’octubre a l’Ajuntament perquè s’exposi l’expropiació i el preu dels 1.500 metres que afecten la seva finca. «Encara que m’ho valorin bé, mai em pagaran el sentiment», explica. Segons Arnau, les administracions «no han tingut respecte per la carta paisatgística ni pel medi ambient. Només volen diners».
Una lluita de 4 anys
L’any 2015 la Diputació va invertir 2 milions d'euros en un estudi per valorar les opcions d’arranjament de la carretera que uneix els dos municipis i que compta amb punts complicats per la circulació. El 2016 es va anunciar que s’optaria per una nova via i no per l’ampliació de recorregut actual.Els veïns afectats ja van denunciar llavors que el projecte destruiria les parcel·les de conreu i van presentar més de 1.500 signatures en contra la variant d’Almoster.
Ara, a un pas d’iniciar-se la fase d’expropiacions, la Plataforma de Veïns lluita per presentar una quarta al·legació. «Es una bestiesa desdoblar aquesta carretera. Es tracta d’una infraestructura sobredimensionada per la realitat del territori», expliquen. Afegeixen que, en un tram de 500 metres, al territori hi haurà quatre infraestructures: l’autovia, la via del tren, la carretera vella i la nova.
Defensa dels ajuntaments
«Estem parlant de la pitjor carretera de la demarcació», defensa Àngel Xifré, alcalde d’Almoster. Ell considera la millora del vial «vital pel municipi». D’una banda, perquè l’actual via que comunica amb la Selva del Camp traspassa tot el poble, passant pel mig del nucli, per carrers molt estrets on no hi cap un autobús de 60 places o un camió. De l’altre, per millorar la connexió amb la Selva del Camp, poble on hi ha molts serveis dels quals la gent d’Almoster en depèn, com Urgències Mèdiques, l’Institut Joan Puig i Ferrater o l’Escola de Música.
Jordi Vinyals, batlle de la Selva del Camp assegura que els informes són totalment favorables i l’estudi «totalment indiscutible» i afegeix que beneficiarà «al sector agrari, perquè les cooperatives es mostren a favor i al territori i als pagesos, que tindran una millora de les connexions i d’accés a les finques». | 0.851304 | curate | {"ca": 0.9734350341925303, "es": 0.008942661756970016, "pt": 0.017622304050499738} | https://www.diaridetarragona.com/reus/La-nova-T-3231-enfronta-administracions-amb-vens--20190909-0019.html |
wikipedia_ca_20230401_0_9086 | Pastorel·la
La pastorel·la (occ. pastorela) és un gènere trobadoresc. Similars a la serrana o serranilla castellana, encara que anteriors, es conserven una trentena de pastorel·les escrites en occità.
Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composició dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que no correspon a una situació real, malgrat que poden aparèixer localitzacions geogràfiques identificables, sinó inventada pel trobador, i que sol mostrar les formes de parlar respectives de l'aristocràtica i dels vilatans. El tractament que es fa de la figura de la pastora és molt respectuós i sovint ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situació compromesa en què es troba.
Hi sol haver dos desenllaços:
- La pastora fa fora al cavaller, de vegades mitjançant el seu enginy, de vegades amb l'ajuda familiar. És el més habitual.
- Alguns cops el desenllaç queda obert, és poc clar.
Se'n conserven una trentena en occità; les més antigues són de Marcabrú; tant Giraut Riquier com Cerverí de Girona en van fer diverses (6 i 4, respectivament). També se'n conserven moltes (un centenar) de franceses i en altres llengües.
En la pastorel·la "Entre Lerida e Belvis" de Cerverí de Girona, el cavaller entra en contacte amb la pastora i vol aconseguir fer l'amor amb ella, però ella aconsegueix, malgrat la promesa que li ha fet, trobar arguments suficients per no accedir als desitjos del cavaller. La pastora, com sempre, sap que la relació amb el cavaller la pot perjudicar més que beneficiar perquè té ben clares les fronteres socials entre els dos. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=9087 |
macocu_ca_20230731_7_48402 | Resultat de la cerca
1 resultat(s) cerca per la paraula clau 'Ministeri fiscal' | 0.591017 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_342073 | El PP diu que huit autobusos urbans incompleixen el contracte en superar els 12 anys d'antiguitat - Alcoi23
El Partit Popular d’Alcoi urgeix al Govern local, del PSOE, a crear la comissió anunciada al setembre per a consensuar el nou model de transport públic i traure a concurs un contracte que permeta millorar el servei i, especialment, renovar la flota de vehicles. Huit dels 12 autobusos incompleixen el contracte en superar l’antiguitat màxima, segons assenyala el regidor del PP, Kiko Cantó, qui demana al Govern que “agilite al màxim” la licitació del nou servei.
L’actual contracte finalitza el 20 de juliol de 2020. La possible pròrroga és de 10 anys. “No sabem a quina espera el Govern per a començar a treballar les bases del pròxim contracte. A penes tenim sis mesos per a consensuar un model, traure a concurs i adjudicar el contracte”, raona Cantó.
El regidor es mostra especialment preocupat per la situació de la flota d’autobusos, la major part de la qual supera la vida útil estipulada en el contracte, que és de 12 anys. La pròpia empresa Tuasa adverteix en el seu informe de liquidació de 2018, presentat al febrer, que “la falta de renovacions en la flota afecta notòriament tant a la qualitat com a la seguretat del servei”. La companyia afig: “En cas extrem es poden produir fallades sobrevingudes en els elements de seguretat pel seu desgast i longevitat”.
Dels 12 vehicles de la flota, només quatre estan per davall dels 12 anys d’antiguitat recollits en el contracte. D’ells, la meitat ha superat la dècada. Cantó considera que “un servei que costa 2,3 milions d’euros a l’any no pot tindre uns vehicles desfasats que fins i tot posen en risc la seguretat dels usuaris”. El regidor critica que el Govern, del PSOE, no haja pres mesures davant els advertiments de l’empresa. “En huit anys de Govern del PSOE sol s’han renovat dos autobusos”, conclou el regidor.
AnteriorL’Ajuntament realitza la primera auditoria de la brossa i la neteja viària
SiguienteL’EASDAlcoi celebrarà les III Jornades d’Animació els dies 16, 17 i 18 de desembre
Organitzen una marxa per la Via Verda pel Día contra les Drogues
NNGG de Alcoy denuncia la “subida desproporcionada” de tasas de la Escuela Oficial de Idiomas
D’abocador a zona verda | 0.831761 | curate | {"ca": 0.9478885893980233, "es": 0.05211141060197664} | https://www.alcoi23.com/2019/12/14/el-pp-diu-que-huit-autobusos-urbans-incompleixen-el-contracte-en-superar-els-12-anys-dantiguitat/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_284182 | Esquerra Republicana de Catalunya ha celebrat a la ciutat una jornada dedicada a l’anàlisi de les polítiques educatives de qualitat com a garantia d’èxit i futur Terrassa ha estat testimoni d’una jornada on regidors i regidores d’educació d’ERC de tot…
By L'Acció.cat | 21 d'octubre de 2022 | Ciutat, ERC, Notícies | No Comments |
Read more
Novetats del curs escolar 22-23
Terrassa encara el primer curs sense mesures covid en tres amb una bateria de mesures per consolidar la millora de l’educació a la ciutat i la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat Comença el nou curs escolar a Terrassa i els més…
By L'Acció.cat | 2 de setembre de 2022 | Ciutat, General, Notícies | No Comments |
Read more
Bona nota pel Terrassa Tria Futur
Més de 6.000 persones visiten la primera edició presencial de la Fira d’orientació formativa i professional Terrassa Tria Futur al recinte firal. La mostra Terrassa Tria Futur naixia fa 3 anys marcada per la pandèmia. L’aposta per desenvolupar una política…
By L'Acció.cat | 14 de març de 2022 | Ciutat, Notícies | No Comments |
Read more
Per què ha baixat la segregació escolar a Terrassa?
El passat dijous tres de març el Síndic de greuges presentava el primer estudi bianual sobre segregació posterior al Pacte Nacional contra la Segregació. En aquest informe Terrassa es situa entre els deu municipis on més ràpidament ha baixat la…
By Teresa Ciurana | 11 de març de 2022 | Article, Opinió | No Comments |
Read more
La inclusió cada cop més a prop
Per primera vegada en dècades, Terrassa fa passes decidides reduint la segregació escolar. La ciutat passa del primer al vuitè lloc a l’estudi desenvolupat pel Síndic de Greuges i es converteix en un dels municipis amb més índex de millora.…
By L'Acció.cat | 9 de març de 2022 | Ciutat, Notícies | No Comments |
Read more
Canviar el rumb, transformar l’educació
Fa just quatre anys que l’Assemblea General de les Nacions Unides va decretar el 24 de gener “Dia Internacional de l’Educació”: un dret humà bàsic que encara es reclama com a objectiu de desenvolupament sostenible a l’Agenda 2030. L’educació de…
By Teresa Ciurana | 24 de gener de 2022 | Article, General, Opinió | No Comments |
Read more
Pressupostos i Ordenances 2020 – Cap a un nou model de ciutat
El Ple de Terrassa aprova inicialment els pressupostos i ordenances per a l’any vinent. Els primers comptes del mandat tiren endavant així amb un temps rècord i permeten establir les bases econòmiques per començar a desenvolupar el programa de govern…
By L'Acció.cat | 30 d'octubre de 2019 | Ciutat, Isaac Albert, Notícies, Política | No Comments |
Read more
El Ple exigeix la llibertat dels presos polítics
El Ple de juliol, el primer del mandat, aprova exigir la immediata llibertat de tots els presos polítics. El plenari també avança en aquest inici de legislatura amb inversions financerament sostenibles per la millora de l’espai públic i reforçar l’estructura…
By L'Acció.cat | 19 de juliol de 2019 | Ciutat, Municipals2019, Notícies | No Comments |
Read more
Una ciutat veritablement feminista
L’Assemblea de dones d’Esquerra Republicana de Terrassa explica com s’ha treballat de forma transversal el feminisme al programa electoral per aconseguir una ciutat veritablement feminista. “A vegades ens demanen que ens conformem amb els avenços que hi ha hagut a…
By L'Acció.cat | 21 de maig de 2019 | Ciutat, Dona, Dones, Municipals2019, Notícies, Política | No Comments |
Read more
L’Ajuntament ha de garantir els drets de la infància als menjadors escolars
ERC-MES proposa que no es pugui expulsar a un infant dels menjadors escolars sense autorització prèvia de l’Ajuntament. El grup municipal critica que el govern vulgui limitar-se a fer de mitjancer entre l’empresa i les famílies. «Si parles d’un servei…
By L'Acció.cat | 22 de novembre de 2018 | Ciutat, Notícies | No Comments |
Read more
« Previous
Entrades recents
Esquerra Republicana aconsegueix 1 milió d’euros per l’Estació de Terrassa Oest
Som la Terrassa que Avança
5 de novembre, un dia clau per l’Ona
Terrassa, escenari del canvi educatiu
Ona Martínez a Ginebra: Projecte de futur per Terrassa
Categories
Article
Catalunya
Ciutat
Comarca
Dona
Dones
ERC
Fragments d'Història
General
infrastructures
Isaac Albert
Junts pel Sí
L'entrevista
La firma convidada
mobilitat
Municipals 2023
Municipals2019
Notícies
Ona Martínez
Opinió
Política
Storify
Subscripcions al bloc per correu electrònic
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic. | 0.652724 | curate | {"ca": 0.9434977578475336, "en": 0.03340807174887892, "ru": 0.00515695067264574, "fr": 0.002242152466367713, "pt": 0.005605381165919282, "it": 0.001569506726457399, "es": 0.00515695067264574, "de": 0.0006726457399103139, "pl": 0.0026905829596412557} | http://www.laccio.cat/tag/educacio/ |
macocu_ca_20230731_4_56373 | Certifica el teu nivell de llengües a la UAB! Matrícula oberta
UAB Idiomes Campus certifica el teu nivell d’anglès, alemany, francès o italià perquè aconsegueixis els teus objectius: l’accés a un màster, a un programa de mobilitat o a una feina. Matrícula oberta del 2 al 16 de maig.
02/05/2019
UAB Idiomes Campus ofereix exàmens per a aquelles persones que, per tal de trobar una feina, obtenir crèdits, accedir a nous estudis o sol·licitar beques de mobilitat, necessiten un certificat que acrediti el seu domini d’un idioma. La matrícula està oberta entre el 2 i el 16 de maig. Durant aquesta convocatòria et pots examinar d’alemany, anglès, francès i italià. Els exàmens es fan entre el 31 de maig i el 14 de juny al campus de Bellaterra. Consulta les dates concretes en funció de l’idioma que vulguis acreditar. A més, pots sol·licitar un ajut per a sufragar les despeses de la matrícula d’aquests exàmens si has començat per primera vegada els estudis universitaris de grau a partir del curs 2014-2015. Més informació en aquest enllaç. UAB Idiomes Campus et permet obtenir una certificació universitària de qualitat segons els nivells descrits al Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR). Tots els nostres certificats de nivell són certificats universitaris i estan reconeguts per totes les universitats catalanes, per la Generalitat de Catalunya i per moltes empreses i entitats. Són vàlids per reconèixer crèdits a la UAB, per acreditar el requisit del nivell B2 de tercera llengua i per accedir als màsters de les universitats de Catalunya que demanen un nivell de llengua. Si necessites més informació consulta l’apartat d’exàmens del web d’UAB Idiomes Campus o posa’t en contacte amb nosaltres per telèfon al 93 581 13 25. | 0.826961 | curate | {"ca": 0.985014409221902, "es": 0.009221902017291067, "pt": 0.005763688760806916} | |
wikipedia_ca_20230401_0_580390 | Bernadette Perrin-Riou
Bernadette Perrin-Riou (Ardecha, 1 d'agost de 1955) és una matemàtica francesa.
Trajectòria.
Va entrar a l"'Escola Normal Superior" de París l'any 1974, completant el seu treball de final de carrera l'any 1977. Va ser llavors quan va rebre una beca de recerca a la "Universitat Pierre i Marie Curie" de París. L'any 1979, Perrin-Riou va aconseguir el títol superior de Matemàtiques per la "Universitat de París-Sud" i el 1983 es va doctorar a la "Universitat Pierre i Marie Curie".
Es va convertir en professora ajudant l'any 1983 i va ser convidada com a professora resident durant un any a la Universitat Harvard. L'any 1987 es va convertir en professora titular a la Universitat de París, "París 6". El 1994 es va traslladar com a professora titular a la Universitat de París-Sud a Orsay.
La recerca de Perrin-Riou és en teoria de nombres, especialitzada en les funcions p-ádiques.
Va ser guardonada l'any 1999 amb el Premi Satter de Matemàtiques. | 1 | perfect | {"en": 0.02284527518172378, "ca": 0.9771547248182763} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=580391 |
naciodigital_ca_20220331_0_374461 | Per Pasqua Sant Vicenç de Castellet també és territori de caramelles. Aquesta tradició ha fet sortir durant el cap de setmana al carrer la Coral Nou Horitzó, l'Esbart Dansaire Santvicentí i la Societat Coral l'Estrella.
Les caramelles van començar dissabte però aquest diumenge ha estat el dia fort. Aquest any ha estat especial ja que la Coral Nou Horitzó, secció infantil de l'Associació Musical Castellet, celebra els 40 anys. Per celebrar-ho s'ha fet una nombrosa ballada de bastons feta per pares, col·laboradors i ex-col·laboradors. A més a més, alguns dels seus membres portaven un 40 enganxat a la roba com a distintiu de l'aniversari.
La Coral ha anat voltant per la vila fent diverses danses i cançons acompanyada del carro de boix que transporta els instruments. Entre les diverses peces que s'han interpretat en destaca la recuperació del ball de cascavells de Castellgalí que feia anys que no es ballava. D'altra banda s'ha interpretat la cançó dels dibuixos animats Doraemon, de la qual se n'ha fet una versió, amb una lletra adaptada, per repassar diversos aspectes d'actualitat de Sant Vicenç de Castellet.
Paral·lelament l'Esbart Dansaire Santvicentí també ha sortit pel poble per fer les caramelles. Durant el matí, els petits i grans de l'esbart han ballat diverses danses al llarg del recorregut. Uns i altres han omplert, un any més, Sant Vicenç de Castellet d'ambient caramellaire. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/50715/sant-vicenc-celebra-caramelles-aniversari |
cawac_ca_20200528_11_152001 | Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
Dijous 25 de setembre d’enguany, a les set del vespre, la Societat Catalana de Geografia (SCG) va inaugurar el curs 2008-09, amb una sessió acadèmica en recordança del Dr. Lluís Solé Sabarís (1908-1985), amb motiu del centenari del seu naixement. L’acte va tenir lloc a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans i la mesa la formaven el Dr. Francesc Nadal , president de la SCG, el Dr. David Serrat , catedràtic de Geodinàmica de la Universitat de Barcelona (UB), el Dr. Joan Vilà-Valentí , catedràtic emèrit de Geografia de la UB i la Dra. Carmina Virgili , directora de la Secció de Ciències de la Terra de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).
La sessió acadèmica va ser oberta pel president de la SCG, qui va adreçar unes paraules al centenar d’assistents que conformava un públic divers, entre el qual la vídua de l’homenatjat, Conxita Sugrañes , familiars, amics, antics deixebles i estudiants. El Dr. Francesc Nadal va dir que aquesta recordança de Lluís Solé i Sabarís començava amb una visió del mestre des de Catalunya i acabaria amb una altra des de fora, mirada, aquesta, que explicaria la professora de la Universitat Autònoma de Madrid, Dra. Josefina Gómez . També va remarcar les estretes relacions del Dr. Solé i la SCG, de la qual va ser president entre els anys 1972 i 1981. Seguidament va presentar el Dr. David Serrat com a deixeble de Lluís Solé i professor de Geografia de la UB, que parlaria sobre La geomorfologia dels Pirineus: aportacions del Dr. Solé i la seva escola . A més, va mencionar la bona relació que el conferenciant mantenia amb la SCG, on havia impartit algunes conferències, especialment la del 1994 sobre l’Antàrtida.
El perfil pirinenc abasta des de la Vall Fosca, força ennuvolada, fins al Mont-Roig; panoràmica presa per P. Alegre des del coll de Tudela, per damunt d'Esterri de Cardós, el 25.09.2008.
Les intervencions de recordança, doncs, van començar amb la del Dr. David Serrat , qui després d’agrair a la Societat per oferir-li l’oportunitat de parlar del seu mestre i amic, va iniciar el discurs accentuant la doble personalitat didàctica del Dr. Solé . Per a ell i per als seus col·legues, va dir, feia unes denses classes teòriques, però a l’hora del treball de camp era un mestre insuperable i apassionat: “el camp es transfigurava amb el canvi que en Solé hi feia”. Va destacar les seves diverses facetes, la de geòleg i la de geògraf, és clar, però també la d’humanista i naturalista, perquè el Dr. Solé no era només un mestre en el sentit acadèmic del terme, era també algú que sabia crear caliu. Val a dir que les seves aportacions científiques i relacions amb professors estrangers van aportar-li un bagatge prou consistent per fer escola, així com el mèrit de recollir tota la bibliografia de geografia d’Espanya a la biblioteca que va muntar a la UB amb l’Institut Jaume Almera. El Dr. Serrat assenyalà el Dr. Solé com l’iniciador de tesis doctorals sobre la geomorfologia del Pirineu, les primeres dirigides per ell mateix i les següents pels seus primers deixebles. Per altra banda, va destacar que l’activitat pública de Solé Sabarís va ser fecunda (prop de 270 títols de temàtica diversa): l’any 1951 va llançar Los Pirineos , magna i esplèndida monografia de la geografia física i humana d’aquesta serralada, i el 1954 va dirigir l’obra més sentida, la Geografia de Catalunya de l’editorial AEDOS, en tres volums, un sobre geografia general i dos sobre geografia comarcal. El Dr. Serrat va concloure la seva exposició destacant que si ara hi ha estudis més aprofundits de geomorfologia és gràcies al corpus científic i als coneixements que el Dr. Solé va aportar; fins i tot, va destacar, s’ha pogut fer un estudi de l’Antàrtida. | 0.875133 | curate | {"ca": 0.9959432048681541, "es": 0.004056795131845842} | http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S96011.htm |
aquibergueda_ca_20231009_0_11680 | Les festes del foc dels Països Catalans ja estan més tranquil·les perquè sembla que la directiva europea no les afectarà. Això comporta que les festes que utilitzen material pirotècnic no hauran de canviar. Ara bé, continuaran evolucionant com ho han fet sempre, ja que ara no tot és com abans. A Berga, per Patum, els fuets els fabricaven els mateixos berguedans. En algunes cases, s’hi emmagatzemava tot el material i es fabricaven els fuets. Primer de tot calia tenir materials químics com nitrat potàssic, sofre i carbó. El carbó es triturava i es passava per diversos tamisos, fins que tot quedava ben barrejat i aleshores s’omplien els motllos fets a mà. Eren fuets que petaven pel capdavall, ja que no existien els trons, i la pressió de la pólvora era el que feia esclatar el paper.
Aquest elaborat procés el va explicar amb detall Miquel Moya en la jornada sobre cultura pirotècnica que aquest cap de setmana s’ha fet a Vilafranca del Penedès, on el fundador de la Patum de la Pietat de Berga, membre del Ball de Maces de la Patum i antic fabricant de fuets ha estat el representant berguedà.
En la jornada, Moya va explicar davant representants de colles de diables i associacions de correfocs d’arreu del Mediterrani en què consistia l’elaboració artesanal dels fuets. Una xerrada que, segons Moya, va agradar molt als assistents ja que els fuets de la Patum “no es coneixen”, tot i que són “únics i diferents a tota la resta”.
L’elaboració dels fuets en cases particulars és un fet impensable avui en dia, ja que no es podria complir amb la normativa per fabricar pirotècnia. A més, ara se’n fabriquen molts més, se’n cremen uns 9.000, i, per tant, guardar tota aquesta pólvora en un habitatge particular seria molt perillós.
Les festes del foc dels Països Catalans ja estan més tranquil·les perquè sembla que la directiva europea no les afectarà. Això comporta que les festes que utilitzen material pirotècnic no hauran de canviar. Ara bé, continuaran evolucionant com ho han fet sempre, ja que ara no tot és com abans. A Berga, per Patum, els fuets els fabricaven els mateixos berguedans. En algunes cases, s’hi emmagatzemava tot el material i es fabricaven els fuets. Primer de tot calia tenir materials químics com nitrat potàssic, sofre i carbó. El carbó es triturava i es passava per diversos tamisos, fins que tot quedava ben barrejat i aleshores s’omplien els motllos fets a mà. Eren fuets que petaven pel capdavall, ja que no existien els trons, i la pressió de la pólvora era el que feia esclatar el paper. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2009/05/25/miquel-moya-els-fuets-de-la-patum-no-es-coneixen-tot-i-ser-unics/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_308343 | Aquest anunci de la Generalitat també forma parat de la campanya OLÉ! N'he afegit 2 més!
El del socialisme no m'estranyaria que el fes la merda de generalitat que tenim.
no ho crec. | 0.630324 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_716398 | he decidit, que tenim molta sort de viure al millor lloc del mon. no se que en penseu vosaltres , pero crec que hem d'estar mes orgullosos del nostre pais. moltes vegades ens fixem en altres llocs del planeta i tendim a minimitzar lo nostre. SENSE PELS A LA LLENGUA. ELS CATALANS I CATALUNYA ES LO MILLOR QUE HI HA. i hem deixo tantes i tantes coses... som els millors!!!!!!!!!! !
Els valencians som els millors i el País Valencià el millor país del món! PD: el que passa es que estem atravessant una mala ratxa... | 0.616763 | curate | {"ca": 0.7391304347826086, "en": 0.1422924901185771, "fr": 0.001976284584980237, "es": 0.116600790513834} | |
naciodigital_ca_20220331_0_133087 | L’Ajuntament de Calldetenes ha impulsat una consulta popular per escollir amb quin nom s'hauria d'anomenar l'edifici de l'Ajuntament. Els veïns poden votar al web municipal.
El procés participatiu mostra quatre possibilitats: Casa de la Vila, Ajuntament de Calldetenes, Ajuntament i Casa Consistorial. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/34816/veins-calldetenes-escullen-nom-edifici-ajuntament |
oscar-2201_ca_20230904_9_812 | i o no en Qualsevol camp Títol Història arxivística Abast i contingut Volum i suport Punts d'accés per matèria Punts d'accés per autoritat Punts d'accés per lloc Punts d'accés de gènere Identificador Codi de referència Texte de l'objecte digital Texte de l'instrument de descripció Productor Qualsevol camp excepte texte del instrument de descripció
Afegeix un nou criteri
i
O
No
Limitar els resultats a:
Top-level description Fundació Universitària Balmes. Arxiu fotogràfic
Filtra resultats per:
Nivell de descripció Col·lecció Fons Reportatge Sèrie Sèries Subfons Subsèrie udc uds
Imatge digital disponible Sí No
Instrument de descripció Sí No Generat Pujat
Règim dels drets d'autor Desconegut Domini públic Sota drets d'autor
Designació general de material Dibuix arquitectònic Dibuix tècnic Document filatèlic Document textual Enregistrament sonor Material cartogràfic Material gràfic Objecte S'estan movent les imatges Suports múltiples
Descripcions de nivell superior Totes les descripcions
Filtra per interval de dates:
Inici
Fi
Solapament Exacte
Use these options to specify how the date range returns results. "Exact" means that the start and end dates of descriptions returned must fall entirely within the date range entered. "Overlapping" means that any description whose start or end dates touch or overlap the target date range will be returned. | 0.721479 | curate | {"ca": 0.7690582959641256, "sv": 0.0007473841554559044, "pt": 0.0007473841554559044, "es": 0.0014947683109118087, "gl": 0.0014947683109118087, "en": 0.226457399103139} | https://atom.uvic.cat/index.php/informationobject/browse?sf_culture=ca&names=756&collection=473&view=card&sort=endDate&levels=511&%3Bsort=referenceCode&%3BtopLod=0&%3Bview=card&%3BonlyMedia=1&topLod=0&sortDir=desc |
mc4_ca_20230418_17_407001 | febrer 2017 - Actualitat Penal - Edició Catalunya
Misteri sobre l’origen del vídeo pedòfil que es distribueix per WhatsApp a Catalunya
28 de febrer de 2017 Redacció 0
El misteriós cas d’un vídeo de pornografia infantil que dues dones marroquines van difondre a un grup de pares d’una escola de Vilanova i la Geltrú continua, ja que encara es reben denúncies per la […segueix llegint] | 0.735335 | curate | {"ca": 1.0} | https://catalunya.actualitatpenal.cat/2017/02/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_616428 | El PSC, ERC i ICV forcen la convocatòria de la Diputació Permanent per la PIRMIDemanaran que hi compareguin els consellers d'Empresa i Ocupació i de Benestar Social i FamíliaSegons el reglament del Parlament, aquest organisme s'ha de convocar si ho demanen almenys dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats És igual que sigui a l'oposició, al Senat o per fer un nou govern. Sempre el trippy sumi...repetiran.I si no suma, faran oposició coordinada. És la seva cultura http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/psc-erc-icv-forcen-convocatoria-diputacio-permanent-per-pirmi-1114706 CALLA CALLA!!! !NOVETATS:despres de set anys de vacances.. el Sindic ha decidit actuar d'ofici contra el govern de CiU exigint que es torni al anterior sistema de pagament del PIRMI... sense que digui una puta paraula de la lluita contra el FRAUPer ell poder fotre quexalada al govern passa per davant de tot...Sobretot ara que el govern no es el dels seus...que abans callava com una PUTA El Síndic obre una actuació d'ofici pel PIRMI Ribó insta el Govern a "retornar al sistema anterior de pagament" El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha obert una actuació d'ofici al voltant de la polèmica originada pel canvi de sistema de pagament del PIRMI per part del Govern.L'exdirigent del PSUC ha instat l'Administració a actuar "amb celeritat per garantir que les persones amb dret a percebre l’RMI i que no l’han rebut, la rebin al més aviat possible".Ribó ha demanat "la necessitat de retornar al sistema anterior de pagament per al proper mes de setembre per garantir el cobrament de l’RMI el dia 1 del mes", així com "el requeriment d’adoptar les mesures oportunes per ampliar de forma immediata la cobertura del servei telefònic 900 900 500".Tanmateix, el Síndic de Greuges ha requerit a la Generalitat "un seguit d’informacions per tal de procedir a valorar, en tota la seva complexitat, l’actuació de l’Administració en aquest procés". http://societat.e-noticies.cat/el-sindic-obre-una-actuacio-dofici-pel-pirmi-56160.html NO OBRO UN FIL SOBRE EL TEMA PERQUE PER DONAR BOL A AQUEST SECTARI MISERABLE, N S'HO MEREIX
M'ha agradat el que ha fet CiU amb el Pirmi... i m'ha fet riure la reacció de ICV queixant-se que haguessin fet això en ple mes d'agost! collons si els que cobren el PIRMI estan de vacances a fora, és que no haurien de cobrar el PIRMI!! aquesta és la gràcia!! !
quan tenia negocis a Sevilla vaig viure una experiencia curiosa. Per cobrar l'atur feien anar als trebaladors a una oficina de Banesto per les tardes..feien cua i els pagaven... el problema es que cada més canviava de dia...i avisaven el dia abans. DOncs a les cues senties unes queixes de la hòstia de gent que deia...que tenemos otro trabajos para tener que venir a cobrar el paro así!!! i aqiest frau era calderilla comparat amb el PER
és la seva cultura, i els d'iniciativa per esgarrapar uns vots del seu electorat gandul, els defensen, fins hi tot quan estan cometent frau! | 0.913562 | curate | {"ca": 0.9521547336274178, "fr": 0.00033932813030200206, "es": 0.047505938242280284} | |
crawling-populars_ca_20200525_31_9010 | MÚSICA
La pianista, que actua avui al Palau de la Música, impulsa un festival d’estiu íntim a Cervià de Ter
4 min. Barcelona 22/02/2019 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
651x366 Maria João Pires, “guardiana de l’art” / CÈLIA ATSET Maria João Pires, “guardiana de l’art” / CÈLIA ATSET
La pianista portuguesa Maria João Pires (Lisboa, 1944) fa temps que va decidir proclamar-se sobirana. No li agradava sotmetre el seu art a les dinàmiques de la competitivitat. “En els últims 24 anys s’ha usat l’art, se n’ha abusat, com a objecte comercial que pots comprar i vendre”, diu Pires, convençuda que hi ha maneres de capgirar la situació i de reconnectar “l’art i la vida”.
De la paraula al fet. D’una banda, la pianista va abandonar la lògica comercial de les gires arreu del món; ara com ara només manté la relació amb la promotora Ibercamera, que és la que organitza el concert d’aquest vespre al Palau de la Música, amb un programa sobre els Nocturns de Chopin en què també interpretarà la Sonata per a piano núm. 12 de Mozart. Pires ha deixat de freqüentar les grans sales de concerts, tret de les de l’estat espanyol. “M’agrada Espanya. Em sento gairebé com a casa”, diu.
L’altra manera de fugir de les convencions és impulsant el festival Days of Wisdom, que se celebrarà a l’església del monestir romànic de Santa Maria de Cervià de Ter (Gironès) els dies 9, 10 i 11 d’agost. Pires vol tocar en espais alternatius, a la seva manera i perseguint propòsits difícils d’assolir si no hi ha implicada gent que hi cregui. “Fa més de 25anys que, artísticament, desitjava tenir un festival que ens tornés a l’art, a pensar què significa l’art per als artistes i per al públic”, explica Pires, que amb aquest festival vol “reavaluar els límits” de l’art i fer possible un camí cap a “un món nou i millor”. “Crec que les arts, en la seva expressió més pura, poden contribuir a aquest canvi”, afegeix. Com a aliades en aquesta primera edició, i a més del suport d’Ibercamera, Pires compta amb les pianistes Lilit Grigoryan i Jiana Peng i la soprano Talar Derkmanjian, amb les quals interpretarà repertoris amb obres de Mompou, Bach, Pärt, Chopin, Liszt, Komitas i Beeethoven. Elles són “guardianes de l’art i la creativitat”, diu la pianista portuguesa, que dimecres va ser distingida com a doctora honoris causa a la UPF.
Pel que fa a la tria artística, l’armènia Lilit Grigoryan ha sigut alumna de Pires, i la xinesa Jiana Peng és una jove pianista que va descobrir a Dubrovnik: “Em va commoure. En la seva manera de tocar hi havia alguna cosa molt familiar que jo no sabia expressar. Tocava com jo”, diu Pires. Finalment, la soprano Talar Derkmanjian, nascuda a Alep, “representa els refugiats”.
Els concerts del festival Days of Wisdom seran a la nau central de l’església, amb un aforament de 200 persones, “assegudes amb comoditat i amb bona visibilitat”, tal com recorda Gerard Oliver, president de l’Associació Amics de Cervià Antic. L’església, per cert, ja fa temps que acull concerts íntims. La proximitat, que segons Pires fomenta “el diàleg”, permetrà gaudir dels concerts amb una intensitat que no sempre és possible en els grans auditoris, on de vegades entre artista i públic preval “una relació de poder”. “La idea del festival és tornar a la puresa, que no importin els grans noms sinó retrobar les nostres ànimes i el nostre esperit”, diu Pires, agraïda pel suport d’Ibercamera i sobretot per haver trobat un espai, el monestir, del qual va enamorar-se quan el va veure en una fotografia: “És un símbol de saviesa, silenci i respecte”.
Un dels desitjos de Pires és que aquest model de festival pugui “viatjar a altres llocs”. De fet, assegura que si rep alguna oferta de les grans sales de concerts ella els proposarà precisament que la convidin a fer el festival Days of Wisdom.
Més continguts de
16 Comentaris
8 Comentaris
7 Comentaris
7 Comentaris
5 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.777458 | curate | {"es": 0.019995001249687578, "ca": 0.891777055736066, "eo": 0.0032491877030742314, "en": 0.012246938265433641, "de": 0.000999750062484379, "fr": 0.028242939265183703, "pt": 0.04023994001499625, "br": 0.0032491877030742314} | : /firmes/xavier_cervantes/Maria-Joao-Pires-palau-musica_0_2184981516.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_236476 | A Lluïsos d'Horta Carrer de Feliu i Codina, 7, 08031 Barcelona, Espanya Categories: Teatre Etiquetes: teatre, xxi mostra de teatre horta-guinardó
Dins de la XXI Mostra de Teatre d'Horta-Guinardó, la Nómada Teatre presenten EL ZOO DE CRISTAL, de Tennessee Williams, direcció Salvador Tudela.
1 122 10-08-2022
Comparteix aquest article
Activitats
« Novembre 2022 »
Dl
Dm
Dc
Dj
Dv
Ds
Du
31 1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 1 2 3 4
Subscriu-te
* indica obligatori
Correu electrònic *
Vull rebre informació sobre
Activitats
Jazz
Veure campanyes anteriors.
Autorització i Política privacitat
He llegit i accepto la Política de Privacitat i autoritzo a “Lluïsos d’Horta” perquè m’envií el seu newsletter i comunicacions comercials.
He llegit i accepto
Podeu canviar d'opinió en qualsevol moment si feu clic a l'enllaç de cancel·lar al peu de pàgina de qualsevol correu electrònic que rebi de nosaltres o contacteu-nos a [email protected]. Tractarem la vostra informació amb respecte.
Utilitzem Mailchimp com la nostra plataforma de màrqueting. Fent clic a sota per subscriure-us, reconeixeu que la vostra informació es transferirà a Mailchimp per al seu tractament. Obteniu més informació sobre les pràctiques de privadesa de Mailchimp aquí.
Localització de Lluïsos
Carrer Feliu i Codina 7 i 9 - 08031 Barcelona
Tel. 93·427·73·27 / 619·10·59·27
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. (Formulari de contacte)
Horari d'atenció al públic a Secretaria: de dilluns a divendres de 17:30 a 19:30 h.
Lluïsos d'Horta és una Associació Sense Ànim de Lucre inscrita en el Registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia amb el núm. 5794-SE/C.
Política de Privacitat - Avís Legal - Política de Cookies
Fem Xarxa
Rebem el suport de:
Estem adherits a les següents entitats:
Col·laboradors:
El lloc web de Lluïsos d'Horta està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Top | + | - | reset
Copyright © Lluïsos d'Horta 2022 All rights reserved. Custom Design by Youjoomla.com
Activitats Home Què ens passa? Activitats Qui som? --Junta Directiva --Missió, Visió i Valors --Socis, Voluntaris, Beneficiaris --Estatuts i Règim Intern --Sala de Teatre --Memòries d'Activitats ---Any 2021 ---Any 2020 ---Any 2019 ---Any 2018 ---Any 2017 ---Any 2016 ---Any 2015 ---Any 2014 ---Any 2013 ---Any 2012 --Contacta amb nosaltres --Història --150èspai --Imatges històriques Què fem? --Seccions ---Cinema ----Cinema de Valors ---Esbart ---Excursionisme ---Grup Coral Horta ----Xor Cove ---Fotografia ---Manualitats ---Teatre ----Escola de Teatre ----Teatre de les Festes ----Decorats ----Escenografia ---Tennis Taula --A més a més ---Vespres de Jazz ---Casals als Lluïsos ---Comissió Lila - Les Lluïses ---Exposicions al Vestíbul --Tallers --Multimèdia --Vídeos --Publicacions --Xarxes Socials --Obres representades Cerca | 0.684312 | curate | {"ca": 0.903303509979353, "en": 0.03475567790777701, "fr": 0.02477632484514797, "nl": 0.0013764624913971094, "es": 0.0006882312456985547, "km": 0.0006882312456985547, "de": 0.008947006194081212, "sv": 0.005849965588437715, "pt": 0.003785271851342051, "it": 0.00653819683413627, "zh": 0.009291121816930488} | https://lluisoshorta.cat/activitats/dia/10-08-2022/52 |
mc4_ca_20230418_11_329714 | El bloc de les piles: PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE LES PILES 2013
PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE LES PILES 2013
Façana del Cal Jové amb projecció mapping.
Estimats companys, ja hi tornem a ser. Ha passat un any i torna a ser festa major. Aquesta festa és el nostre punt de trobada anual a l'entorn d’aquest humil però majestuós escenari ; les Piles. I l’objectiu de la festa és afirmar el nostre convenciment i orgull d’existir com a espilencs. Repic de campanes, projeccions, pregons, disfresses, sopars de poble, karaokes, cercaviles, balls, havaneres, xocolata desfeta, jocs per la canalla, trencar l'olla, correfocs, diables, cases quatribarrades, senyeres, estelades, garlandes, carrers guarnits, dinars en família, canelons, vi blanc, vi negre, rialles, somriures, abraçades, begudes i ressaques. És així com els espilencs ens acomiadem de l’estiu i afirmem l’orgull de pertànyer a aquest poble. La major, és una festa on els protagonistes som nosaltres, els espilencs i tota la seva gent. Tot aquell que senti ni que sigui una mica d’amor per aquet poble ja és una mica espilenc. I ser espilenc és un autèntic honor i un privilegi, us ho asseguro.
El nostre escenari no és monumental, no tenim arcs del triomf ni aqüeductes, ni contem amb una èpica història. La història d’aquest humil poble és com la de la majoria del poble ras, la història d’una gent que fa la seva vida amb tranquil·litat i sense cap afany de glòria més que la pròpia felicitat. El nostre poble no fa soroll ni desperta les curiositats dels turistes en massa, no l’anuncien en pamflets ni agències de viatge, la poca aigua que tenim no es cristal·lina i clara, no tenim platja ni mar brava, no hem tingut mai grans personatges, no tenim or ni tenim plata. Perquè per apreciar la grandesa d’aquest petit racó de món no s’ha de mirar l’arquitectura de les cases ni el seu paisatge. Perquè la bellesa d’aquest poble rau precisament en la seva senzillesa. Però encara que les Piles gaudeixi d’aquesta virtut, això no és ni de bon tros el millor d’aquest poble, perquè sense cap mena de dubte, el millor d’aquest poble sou tots i cadascun de vosaltres, espilencs.
Aparentment, quan passes per la carretera sense conèixer el poble, penses, quin poble tant bufó, petitet, arraulit al voltant del Castell... es maco per la seva senzillesa si! Però si la gent que passa per la carretera conegués els tresors que s’amaguen en totes i cadascuna d’aquestes cases, que no es altre que tots vosaltres, canviarien la paraula bufó per, quin GRAN POBLE, seguit d’un signe d’exclamació i escrit en majúscules. Perquè la grandesa d’aquest poble és la seva gent, les històries personals de tots i cadascun de nosaltres, la capacitat que tenim per ajuntar-nos i fer coses, les ganes de fer poble, de trobar-te amb la gent, d’organitzar dinars, sopars, de parlar, de compartir històries i moments, de jugar, de defensar-nos mútuament, de mostrar-nos afecte i respecte. Les Piles és un poble petit pel que fa a l’espai, però immens, infinit i etern pel que fa a l’esperit. Probablement parlo influenciat pel fet que he crescut aquí i perquè la majoria dels records més bonics que he viscut, els he viscut aquí.
Potser si, potser aquesta veritat que us proclamo només em serveix a mi, però llavors em pregunto perquè a diferència de molts poblets, aquí la gent enlloc de marxar torna. Em pregunto perquè ve gent nova i s’integra plenament. Perquè els seus joves l’adoren enlloc de voler marxar a la gran ciutat o a l’estranger. Jo sé la resposta! És per vosaltres, espilencs, perquè sou bona gent, amable, senzilla, generosa i oberta, perquè aquí cessen les pors i les vergonyes i un pot ser lliure, pot ser ell mateix. Perquè les Piles és abans que res una gran família, una família disposada a promoure estones d’alegria i felicitat, disposada a compartir els bons i els mals moments els uns amb els altres. Els espilencs ens fem costat. Ens ajudem, fem pinya. Aquesta és la millor virtut d’aquest poble. Compartir els bons i els mals moments. Perquè al final, en això consisteix la vida. La vida és això, una de freda i una de calenta i l’èxit consisteix en saber entomar les bufetades sense defallir i en saber aprofitar les petites engrunes d’alegria que la vida ens ofereix. Compartir els bons i els mals moments!
Aquest any hem patit greus pèrdues. Han estat pèrdues que fa un any no podíem ni imaginar. I tots les hem sentit en major o menor mesura, a tots ens han afectat. La Padrina, la tia Consol, el tiet Joan i el Joan Bonell, a ells els hi dediquem aquestes paraules. Eren persones que estimàvem i que ja no hi són. Aquest fet ens entristeix a tots, però hem de mirar endavant perquè estic segur que ells voldrien que els recordéssim sempre amb un somriure. Hem d’alçar-nos i seguir el camí sense oblidar-los, tenint-los sempre present en una dolça nostàlgia perquè aquesta és la millor manera d’honrar-los. Perquè la grandesa d’una persona no es mesura pels cops que cau, sinó pels cops que s’aixeca. Perquè les persones intel·ligents sempre es recuperen d’un fracàs i les que no ho son mai es recuperen d’un èxit. Hem d’alçar-nos per ells. Ningú es mor del tot sempre que els que encara hi som els recordem. Recordar és l’única manera d’aturar el temps, de donar vida a allò que ja no és. Tots marxarem algun dia sense saber quan, es llei de vida. Però mentre siguem aquí us recordarem sempre amb un somriure i plens d’orgull per tenir la oportunitat d’haver-vos conegut. Per nosaltres, mai no heu mort, perquè el vostre record i exemple el portarem sempre a dins. Compartir bons i mals moments.
Uns marxen i altres arriben, la vida sempre continua, es fa camí al marge dels nostres desitjos. També hi ha hagut bons moments, immensos moments . Hem vist el naixement de la divina Júlia, del petit Iban, de la Katia, i aviat del Martí, hem vist panxes femenines plenes de vida per dins, hem vist com aquest formós poblet s’omplia de canalla fins a tal punt que hem despertat l’enveja de pobles veïns. Hi ha pobles d’aquí al costat que quan ha nascut algú ha sortit per la tele perquè feia més de divuit anys que no es produïa un naixement. Si les Piles sortís per la televisió cada cop que neix algú, en els últims anys hauríem sortit més de vint vegades. Sempre se’ns diu que els pobles son tristos, avorrits, provincians i antiquats perquè la majoria de gent és de la tercera edat. No estic d’acord amb que la gent gran sigui provinciana, avorrida, trista ni antiquada, però encara que fos així, no és el cas de les Piles. Tenim l’honor de ser el poble amb més percentatge de joves de la comarca, i m’atreviria a dir que també ho som del país sencer. Un poble amb joves és un poble amb futur. On hi ha joves hi ha vida i les petites coses, aquelles que semblen insignificants es transformen en el més dolç bàlsam de felicitat, esdevenen màgiques.
Dormir amb les finestres obertes a ple estiu mentre sents una vintena de nens jugant lliures pel carrer, és una autèntica benedicció. I si a més hi sumes aquella intensa olor de palla humida, quan tanques els ulls et sembla estar vivint una eternitat atemporal, fora del temps i de l’espai, difícil d’explicar però que et torna a fer-te sentir com una innocent criatureta, tornes a ser un nen, tanques els ulls i tornes a ser al carrer jugant amb ells, com si no passés el temps. A vosaltres us dono les gràcies nens, perquè tot sovint ens recordeu la nostre infància i ens feu sortir el nen que portem tots a dins. Aquesta és la major glòria del nostre poble, vosaltres els nens, vosaltres sou la nostre esperança i sou el futur, no perquè algun dia hagueu de ser grans, sinó perquè ens ajudareu a tots a tornar a ser infants. Vosaltres escriureu el destí d’aquest poble, nens i nenes perquè vosaltres sou els successors de tant bella història, perquè tots vosaltres sou hereus de les piles.
Som un poble peculiar, com diu la cançó: Entre la conca i la Segarra, entre el litoral i l’interior, a l’ombra de Sant Miquel i amb vistes a Montserrat, un poble de sacà, acariciat per la marinada i on la gent s’enfada per regar, que menja sopes amb forquilles i fa trumfos xafarots, que venera verges robades i que té un campanar tort.
Es per tot això que les piles és un poble especial i únic. És per tot això que hem de fer de la festa major un acte d’afirmació i orgull espilenc. Es per tot això que hem de celebrar la fortuna que significa pertànyer a aquest poble. I és per tot això que jo us dic:
Benaventurats els huguets i els barragans, benaventurats els llopis i els taverners, benaventurats els villarroya i els pintó, benaventurats els de ca la lola i els barraters, benaventurats els Riquelme i els Albinyana, benaventurats els maginets i els pepets, Benaventurats els de cal calbet i els masets, benaventurats els de cal Biel i els celda, Benaventurats els de ca la margarida i els Peribañez, benaventurats els Villanueva i els marcelins, benaventurats els gil i els badós, benaventurats els alcaraz i els roca, benaventurats els perez i els martinez, benaventurats els de ca la viuda i els freixes, benaventurats els borrells i els fusters, benaventurats els prous i els del castell, benaventurats els de cal romà i els de cal tòfol, benaventurats els colomos i els palau, benaventurats els teixidó i els jansa, benaventurats els aviles i els peinado, benaventurats els garriga i els garcia, benaventurats els eduardus i els de cal topu, benaventurats els de cal joano i els ramos, benaventurats tots vosaltres, espilencs, perquè vostre és el poble de les Piles, perquè vosaltres sou les Piles! I ara... desbordem tots d’eufòria i alegria, que es faci present la felicitat! Que comenci la Festa Major! Salut i República! Visca les Piles i visca Catalunya lliure! !
Magí Balcells Balcells
Publicat per El blog de les Piles a 17:12
Etiquetes de comentaris: A més a més, fent poble..., Festa Major, Festes, les Piles, pregó | 0.840212 | curate | {"ca": 0.9795081967213115, "es": 0.008811475409836065, "pt": 0.00625, "en": 0.005327868852459016, "fr": 0.00010245901639344262} | http://lespilesbloc.blogspot.com/2013/09/prego-de-la-festa-major-de-les-piles.html |
macocu_ca_20230731_6_228078 | Art
Publicitat
Uns escacs com a 'leitmotiv' per entendre l'art modern. Comissariada per Manuel Segade, l'exposició arrenca amb Marcel Duchamp i explica la història de les avantguardes fins a les primeres manifestacions de l'art conceptual, passant per alguns noms de referència de l'art del segle XX com Paul Klee, Vasili Kandinski, Man Ray i Max Ernst, entre d’altres. | 0.722897 | curate | {"en": 0.00819672131147541, "ca": 0.9918032786885246} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_70537 | TARRAGONA, 12 febr. (EUROPA PRESS) -
El Cercle d'Economia i l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) han organitzat per a aquest dimecres un acte a Tarragona en defensa del Corredor Mediterrani que té com a objectiu demanar a la ministra de Foment, Ana Pastor, que compleixi el calendari i impulsi aquesta infraestructura estratègica.
L'acte es farà al centre Tarragonense-El Seminari, i l'organització preveu l'assistència d'al voltant d'un centenar de persones, entre els quals figuren l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el president del Cercle d'Economia i de Vueling, Josep Piqué, i el de l'AVE, Vicente Boluda.
La primera part de la trobada girarà entorn d'una taula rodona amb el títol de 'El tràfic de mercaderies i el futur de la indústria a Europa', en què participaran el catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona Antón Costas, i el geògraf i professor de la Universitat de València Josep Vicent Boira.
Alhora, també intervindran el director general de Bayer Material Science per a la regió Ibèria, Jesús Loma-Ossorio, i el director de Logística i Distribució de Ford Espanya, Luis Rafecas.
A continuació, es llegirà un manifest elaborat pel Cercle d'Economia i l'AVE en defensa del Corredor Mediterrani com a eix central i dinamitzador de l'economia que porta per títol 'El Corredor Mediterrani: més que una infraestructura'.
En la lectura del document participaran el secretari de Territori i Sostenibilitat del Govern, Ricard Font; la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, Isabel Bonig; l'alcalde de Castelló, Juan Alfonso Bataller, i el president de la Fundació Pro AVE, Federico Félix.
Aquesta sessió és la cinquena que les dues entitats organitzen conjuntament, si bé és la primera que se centra en el Corredor Mediterrani com a màxim protagonista de la trobada.
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha demanat aquest dilluns en un acte a València que el Corredor Mediterrani sigui "un compromís i un pacte entre tots", referint-se a administracions públiques i als empresaris, amb l'objectiu de generar riquesa i millorar la competitivitat del país.
Pastor va reclamar als empresaris presents en la jornada el seu suport perquè aquestes infraestructures, "sobretot en el transport de mercaderies, es fan perquè als empresaris els vagi bé, perquè si és així es generarà ocupació i riquesa".
La ministra ha anunciat que després de la redacció dels quatre projectes entre Castellbisbal i Tarragona per part d'Ineco, el consell d'Adif, celebrat el 31 de gener, va acordar la licitació de les obres, que ascendeixen a 390 milions d'euros; mentre que entre Vandellòs i Almussafes s'estan redactant els projectes per un muntant de 532 milions d'euros.
El Govern central ha destinat una partida per al conjunt del Corredor Mediterrani de 1.019,31 milions d'euros en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2013, i d'aquesta xifra, 420 milions van dirigits a Catalunya, fet que suposa el 41,2% del total.
En concret, 270 milions corresponen a l'adaptació a ample UIC, l'anomenat tercer carril: 160 milions per a Catalunya --50 corresponen a Tarragona-- i 110 per a la Comunitat Valenciana.
Alhora, Foment invertirà 748,67 milions en alta velocitat, dels quals 155 són per a la línia Tarragona-frontera francesa i 105 per al Corredor Mediterrani a la província tarragonina.
Per la seva banda, el Corredor Mediterrani a l'altura de Llevant està dotat amb 220,25 milions, 100,2 per a la línia Múrcia-Almeria, i 0,19 per a Múrcia-Cartagena, que està en estudi.
Els 748,67 milions es completen amb els 155 de la línia Bobadilla-Granada i els 13,03 d'Antequera-Algesires, inclòs el tram Almoraima-Algesires.
El Govern central ha inclòs en els comptes la previsió de destinar 274,3 milions al tram del Corredor Mediterrania entre Vandellòs i Tarragona fins al 2016.
En total, la inversió planificada per a aquest any és de 25,3 milions, mentre que el 2013 es destinaran els 105 milions d'euros citats anteriorment, i està previst incloure partides de 50 milions el 2014, 44 en 2015 i 50 el 2016.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.765588 | curate | {"es": 0.09969088098918083, "ca": 0.89258114374034, "en": 0.0077279752704791345} | : /espanya/noticia-cercle-deconomia-empresaris-valencians-promouen-acte-tarragona-defensa-corredor-20130212173845.html |
mc4_ca_20230418_8_49007 | La Comissió Europea co-finança un nou programa per captar clinician-scientists a l’IDIBAPS « Bloc del Clínic
El projecte de l’IDIBAPS ‘Biomedicine international training research programme for excellent clinician-scientists’ (BITRECS) ha estat un dels finançats per la Comissió Europea en la convocatòria COFUND del 2016, amb una puntuació final de 94 punts sobre 100.
El programa COFUND forma part de les Accions Marie S. Curie d’Horizon 2020 i pretén promoure programes regionals, nacionals o internacionals que fomentin l’excel·lència en la formació, la mobilitat i el desenvolupament professional dels investigadors. Així, COFUND cofinança fins al 50 per cent iniciatives d’incorporació d’investigadors, amb un fort component internacional, interdisciplinari i intersectorial.
Què és el BITRECS?
Amb una durada de 5 anys, el projecte de l’IDIBAPS pretén captar 10 clinician-scientists, un perfil especialment necessari en l’entorn de recerca translacional de l’IDIBAPS. Per aconseguir-ho, es preveu l’obertura de dues convocatòries internacionals que valoraran l’excel·lència, l’encaix a la institució i el potencial futur tant del candidat com de la proposta de recerca que presenti (avaluació peer-reviewed). La primera convocatòria s’obrirà a la tardor-hivern del 2017 i s’espera tancar el primer semestre del 2018.
El programa ofereix als beneficiaris (professionals postdoctorals) l’oportunitat de dedicar-se intensament a la recerca biomèdica durant 3 anys amb un projecte emmarcat dins de l’activitat de l’IDIBAPS. Durant aquest temps els investigadors hauran de passar entre 12 i 18 mesos en un centre estranger i la resta, de 18 a 24, a l’IDIBAPS. A part, el programa els ofereix formació, supervisió, mentoratge i la possibilitat d’establir nous contactes i de fer una estada curta en una entitat no acadèmica.
El programa no permetrà específicament fer activitat assistencial als beneficiaris. No obstant això, ha estat pensat juntament amb l’Hospital Clínic, de manera que permeti abordar translacionalment les preguntes que sorgeixen en la pràctica clínica. Així mateix, tot i que el beneficiari de l’acció és l’IDIBAPS, compta amb el suport de 18 “partner organisations” (10 nacionals i 8 internacionals) que col·laboraran en alguns aspectes específics del projecte per que es pugui implementar adequadament.
Horizon 2020, IDIBAPS | 0.854388 | curate | {"ca": 0.9910025706940874, "en": 0.008997429305912597} | http://blog.hospitalclinic.org/2017/05/la-comissio-europea-co-financa-un-nou-programa-per-captar-clinician-scientists-a-lidibaps/ |
mc4_ca_20230418_11_724867 | La gent elegant, barcelonejant amb Javier Pérez Andújar
La gent elegant
Aquesta setmana Eduardo Mendoza ha publicat el primer volum de la seva trilogia, titulat 'El rey recibe'
Barcelona - Dissabte, 08/09/2018 - 17:29
¿S’imaginen una pel·lícula de Harold Lloyd explicada per Cary Grant? Doncs això és una novel·la d’Eduardo Mendoza. En el disbarat de Lloyd, en l’home que s’agafa al temps com sigui, està el somni del cavaller que sense despentinar-se persegueix un lleopard pel jardí. Tot és desafiament en Eduardo Mendoza. Es vesteix de frac per celebrar Pío Baroja. Ha nascut per a director d’orquestra en la simfònica de Viena i toca l’acordió crepuscular al moll dels pescadors. Només un cavaller pot fer això honradament, i Mendoza és això abans que res, un cavaller d’Avalon amb residència a Barcelona. A la seva taula rodona es guarda la taula rodona, la llitera de Baroja. Aquesta setmana ha publicat el primer volum de la seva trilogia, o el que sorgeixi, titulat ‘El rey recibe’. ¿Com reben els reis els seus cavallers? Ens ho van ensenyar els pintors prerafaelites, pot veure’s a les obres de Burne-Jones, artista maleït i diví alhora, com tota la seva germandat. El seu quadro ‘El somni del rei Artur a Avalon’ el va tenir obsessionat, pintant i despintant-lo, durant els últims 17 anys de la seva vida. Va morir amb 64. Hi ha una cosa que uneix profundament els membres de la cavalleria, tot i que només s’adverteixi superficialment. Però mai són casualitats. Aquí és el salvatge. Burne-Jones va ser oncle de Kipling, l’autor de ‘El llibre de la selva’. El nou llibre de Mendoza comença amb una frase de ‘Tarzan, l’home simi’, la sèrie de novel·les d’Edgar Rice Burroughs.
Abans que els carrers s’omplissin de xandalls i ronyoneres, abans que comencessin a veure’s per tot arreu guardioles sense estalvis, Barcelona va ser una ciutat on tothom que podia s’esforçava a anar bé vestit. Una camisa blanca acuradament arremangada, un vestit negre i una corbata negra per sortir diumenge. L’elegància no era sinònim d’ostentació sinó una manera d’estar. Però poc elegant es pot ser quan la gent ja no està enlloc perquè se l’ha expulsat del seu món, de la seva classe (i moltes vegades la classe és l’únic que tenim), quan se la fet fora del joc. Hi va haver un temps en què eren elegants fins i tot els còmics. Les portades del primer ‘Tío Vivo’ resultaven el súmmum de l’estilós. I no diguem els dibuixants del gremi. Per exemple, Nadal. Però en Nadal l’elegància es queda en la forma, i això és el que diferencia un elegant d’un dandi. El dandi va fins al final, ser elegant li costa la vida. En la sèrie de Nadal ‘Mari Pili y Gustavito, todavía sin pisito’, la parella vesteix sense una arruga, és impecable en la seva manera de pentinar-se, en la manera d’asseure’s; no obstant, tanta elegància no els salva de sucumbir davant de la vida quotidiana. Són només elegants, i viuen atrapats pel que els passa diàriament. Això és propi de tots els personatges de Nadal. El mateix li passa al seu Casildo Calasparra; malgrat la seva corbata de llacet, malgrat el seu canotier a l’estil Manet, la vida familiar barrina amb enrabiades i disgustos la seva lluita per l’elegància. Però és que l’elegància és l’últim refugi.
Per trobar veritables dandis als nostres còmics cal anar a les historietes de Josep Escobar
Per trobar veritables dandis als nostres còmics cal anar a les historietes de Josep Escobar. El creador del mort de gana de Carpanta, de la criada Petra i dels desmesurats Zipi y Zape, va ser capaç d’omplir de dandisme personatges com ara Don Óptimo i Don Anito, l’amo del gos Toby. Tots dos s’assemblen pel bigoti polit, el vestit pulcrament cordat sobre la panxa deliciosament esfèrica, per l’harmonia del barret; però el que els fa anar més enllà de la mateixa elegància és el somriure, al qual no renunciaran ni tan sols quan els amarren els lladres d’antifaç. A Don Óptimo, que mai espera res de dolent de la vida, Escobar aviat haurà de buscar-li la contrapartida de Don Pésimo, un oncle malastruc. La felicitat per si sola és poc elegant. Que ho preguntin a Nash o a Wilde. Encara és més profund el dandisme en Don Anito. Igual com els vells lords anglesos, Don Anito només parla amb la seva criada i amb el seu gos. El món no importa. Quan a ‘La Gralla’, la revista de Granollers, veiem les seves primeres caricatures, els autoretrats que es feia Escobar abans de la guerra, abans de crear el seu univers definitiu, es descobreix fins a quin extrem portava arrelat l’amor a la seva pròpia elegància juvenil, és a dir, fins a quin punt Escobar era un dandi sota el regnat d’Alfons XIII. Al llibre ‘El món d’Escobar’, d’Antoni Guiral i Joan Manuel Soldevilla, es reprodueix un retall de ‘La Gralla’, que diu: “Sospitem que l’Escobar és un presumit, perquè aquest encert que ha tingut a retratar-s’e ell mateix, revela un perfecte coneixement de la seva fesomia i aquest només s’adquireix de cara al mirall”. Expliquen que quan Brummell, príncep dels dandis, va anar a petar a la presó, el primer que va demanar va ser un mirall. Per això, és la literatura, és la novel·la, el que fa elegant una societat. És a Stendhal, que va conrear el dandisme a través de la impertinència. Va dir que la novel·la és un mirall que posem al llarg del camí. I per això necessitem tant Eduardo Mendoza.
Barcelona crea un telèfon de prevenció del suïcidi: 900.92.55.55 | 0.800607 | curate | {"ca": 0.9470124013528749, "de": 0.00751597143930853, "es": 0.03908305148440436, "pt": 0.006388575723412251} | https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20180908/gent-elegant-barcelonejant-mendoza-andujar-7023884 |
mc4_ca_20230418_10_79912 | Escola bressol Els Barrufets - Festes Catalunya
Escola bressol Els Barrufets
C/ Espanya, 52-56, Granollers (Barcelona)
93 013 91 01
[email protected]
www.barrufetsgranollers.com
Els Barrufets és una escola bressol de titularitat privada autoritzada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
El centre acull nens/es de 4 a 36 mesos. Disposa de 4 aules: una de lactants, de 4 mesos a un any; una de mitjans d’1 a 2 anys i dues de grans de 2 a 3 anys. També disposem d’una àmplia aula polivalent, una aula de psicomotricitat, cuina pròpia, un gran pati de 215m2 i el nostre propi hort. Tot en una sola planta.
És una escola moderna, amb molta llum natural, d’instal·lacions noves i adaptada completament a la normativa vigent. Disposen d’un equip professional i multidisciplinari per atendre cadascuna de les necessitats dels infants. Aquest equip persegueix l’objectiu de realitzar una atenció grupal de la classe, analitzar les interaccions dels companys i oferir una atenció personalitzada a cada nen/a segons les seves demandes i necessitats.
Per aquest motiu, a part de mantenir una comunicació diària entre tots els membres de l’equip, s’estableixen reunions periòdiques per programar i organitzar les intervencions a l’aula.
L’escola bressol organitza casals d’estiu tots els anys, i tota mena d’activitats puntuals i periòdiques. Destaquem els taller i activitats que promouen la creativitat, el desenvolupament físic i Intel·lectual, l’amor per la música, la cuina i la natura. També ofereixen massatges pels infants i activitats originals perquè hi participin els pares. Fantàstic!
Casal de vacances
Hort propi
Servei de tardes | 0.764161 | curate | {"ca": 0.9120679199514857, "fr": 0.0072771376591873865, "de": 0.036385688295936934, "es": 0.03820497271073378, "en": 0.006064281382656155} | https://www.festescatalunya.com/escola-bressol-els-barrufets/ |
mc4_ca_20230418_17_611453 | Lloguer de cotxes a Foggia, Itàlia, 17 € per dia - Rentalcars.com Alquiler de Coches Itàlia Foggia
Trobi els millors preus de lloguer de cotxes en categoria economica, de luxe i familiar a Foggia
Foggia Estació
Lloguer de cotxes de 7 i 9 seients Foggia
Aprop Foggia Barletta lloguer de cotxes Vieste lloguer de cotxes Benevento lloguer de cotxes Termoli lloguer de cotxes Avellino lloguer de cotxes Potenza lloguer de cotxes Vasto lloguer de cotxes Destinacions Turístiques a Itàlia
Lloguer de cotxes amb Avis a Foggia
Lloguer de cotxes amb Europcar a Foggia
Lloguer de cotxes amb Hertz a Foggia
Lloguer de cotxes amb Keddy By Europcar a Foggia
Lloguer de cotxes amb Maggiore a Foggia
ID: BFA0F | 0.716095 | curate | {"ca": 0.9868421052631579, "en": 0.013157894736842105} | http://www.rentalcars.com/ca/city/it/foggia/ |
mc4_ca_20230418_11_6361 | Reacció i golejada de mèrit - Empordà
Reacció i golejada de mèrit
Dues dianes de Manel i una altra de Robert Simón donen al Llagostera tres punts molt importants davant el Cornellà
L'equip d'Oriol Alsina va reaccionar després de la derrota a Mallorca i van sortir provisionalment de la zona de descens
PALAMÓS | CARLES BALDELLOU 16.10.2016 | 06:30
Ahir la UE Llagostera-Costa Brava va viure una festa completa. Coincidint amb el partit contra la UE Cornellà, el club gironí va presentar la vintena d'equips i més de 350 jugadors del futbol base, una de les grans apostes de futur de l'entitat, fet que de retruc va deixar la millor entrada del que portem de temporada al Nou Municipal de Palamós. Era una ocasió immillorable per mostrar una bona imatge sumant una victòria balsàmica que enganxés a part de l'afició, i més després de la decebedora derrota davant del Mallorca.
Però no era fàcil. Si els gironins arribaven a la novena jornada invictes a casa, el conjunt del Baix Llobregat ho feia sent el millor visitant de la categoria i reforçat per una solidesa defensiva que li havia permès deixar la porteria a zero en sis partits. L'equip d'Oriol Alsina tenia a més la dificultat afegida de les lesions i la baixa per sanció de Colorado. Era un partit interessant, sobretot per veure el resultat de dos propostes de joc totalment oposades, i en uns primers minuts molt intensos va ser el Cornellà qui va començar dominant. La pressió alta dels visitants dificultava les intencions dels gironins de sortir amb la pilota controlada, i gairebé sense temps per agafar ritme de partit, l'equip de Jordi Roger va posar a prova la concentració local amb dues accions a pilota aturada que la defensa va resoldre bé.
A mesura que va anar avançant el partit, l'equip d'Oriol Alsina es va alliberar, i arribats als vint minuts va tornar a generar perill amb una centrada molt tancada de Marc Fernández que va posar a prova la col·locació del porter rival. L'ocasió més clara de la primera meitat va arribar just abans del descans, en un contraatac rapidíssim conduït per Rubén Martínez que la defensa visitant va salvar sobre la línia de gol. El partit va arribar al descans sense gols però amb la sensació que difícilment s'acabaria amb empat a 0.
A la represa va ser l'equip d'Oriol Alsina el que va començar controlant el joc, i abans del primer minut Manel va marxar en profunditat per banda esquerra per enviar una centrada a la que Robert Simón no va arribar per molt poc. Un minut més tard, el Cornellà va disposar de l'únic intent ofensiu de la segona part amb un xut tímid d'Ahmed des de la frontal que Moragón va atrapar sense problemes. A partir d'aquest moment només el Llagostera va mostrar ambició per endur-se la victòria. I va aparèixer Manel. Una bona passada entre línies va permetre al davanter plantar-se a la frontal de l'àrea per marcar amb un xut creuat al pal llarg després d'un gran retall. Fet el més complicat, el Llagostera va repetir la mateixa fórmula que en els partits contra el Vila-real i l'Atlètic Balears, i quan la graderia encara estava celebrant l'1-0 Robert Simón va fer el segon aprofitant una bona jugada col·lectiva. En només un minut el partit es va trencar. Lluny de baixar els braços, el Cornellà va provar de retallar diferències al marcador amb un xut d'Enric Gallego que després de rebotar en un defensa va obligar Moragón a fer una magnífica intervenció.
A vint-i-cinc minuts per al final, Oriol Alsina va fer el primer canvi del partit fent entrar Pol Calvet per Marc Fernández, que va fixar els dos extrems situant el jugador de Sant Cugat del Vallès, que ahir debutava en lliga, per darrere de Manel. L'ensurt de la tarda el va causar Rodri per culpa d'unes molèsties que van obligar a substituir-lo per precaució. La insistència del Llagostera va obtenir premi a quinze minuts del final amb un nou gol de Manel. El davanter va repetir aprofitant una passada llarga amb la que es va quedar sol davant del porter per superar-lo amb un xut calcat al de l'acció del primer gol. Rematada seca amb l'interior de la cama dreta lluny de l'abast de Marcos.
El 3-0 va ser una sentència per ral Cornellà, que ja sense convicció ho va intentar sense sort amb dues accions a pilota aturada i alguna centrada lateral sense perill, mentre que el Llagostera encara va buscar d'ampliar el marcador també sense encert. El xiulet de l'àrbitre va rubricar un triomf convincent pel resultat i per les sensacions que va desprendre l'equip, i que a l'espera de completar-se la jornada permet als gironins sumar onze punts i remuntar fins a la onzena plaça, a més de reforçar la moral d'una plantilla necessitada.
Superat el Cornellà, ja toca pensar en la visita de la propera jornada a La Bòbila de Gavà. L'equip d'Oriol Alsina intentarà d'una vegada per totes trencar la ratxa negativa de resultats a domicili. | 0.870591 | curate | {"ca": 0.9906328059950041, "en": 0.009367194004995838} | http://www.emporda.info/esports/2016/10/16/reaccio-golejada-merit/332492.html |
mc4_ca_20230418_2_226679 | Tequila José Cuervo Especial Reposado. Comprar tequila de Mèxic.
Inici > Destil·lats>Tequila i Mescal>Cuervo>Tequila José Cuervo Especial Reposado
Destileria: Cuervo
Formats disponibles Tequila José Cuervo Especial Reposado
Característiques de Tequila José Cuervo Especial Reposado
Jose Cuervo Especial ha estat part de Mèxic des de 1795, és el tequila número 1 al món. Actualment es ven en més de 90 països. Jose Corb Especial es va donar a conèixer a través de la molt famosa i mexicana beguda "Margarita".
Jose Cuervo Especial és el tequila jove elaborat amb una mescla de tequila reposat i tequilas més joves. Conegut al món com a Cuervo Gold, Jose Cuervi Especial s'obté en ser reposat en barriques dobles.
Nota de tast Tequila José Cuervo Especial Reposado
Destileria Cuervo
Tequila i Mescal. Capacitat: 70 cl. Destil·leria: Destiladora San Nicolas. Zona d'elaboració: Mèxic.
Tequila i Mescal. Capacitat: 1 Litre Destil·leria: Cuervo. Zona d'elaboració: Mèxic.
Altres destil·lats de Cuervo | 0.513737 | curate | {"es": 0.2594871794871795, "ca": 0.7220512820512821, "it": 0.018461538461538463} | https://www.decantalo.com/ca/tequila-jose-cuervo-especial.html |
macocu_ca_20230731_4_358632 | f.a.m.a cafeteria-Elche/Elx:Ajuntament d'Elx - Regidoria de Comerç::Directori comercial de la Comunitat Valenciana | 0.498798 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_1_74580 | El nombre de turistes estrangers a Catalunya creix un 4,9% al març
La despesa total dels visitants internacionals va augmentar un 7,8%
ACN Madrid.-Catalunya va rebre el passat mes de març 1.276.644 visitants internacionals, xifra que representa un increment del 4,9% en relació al mateix període de l'any passat, segons les dades provisionals dels Moviments Turístics en Fronteres (Frontur) de l'INE. Es tracta de la segona comunitat amb més visitants estrangers, només superada per les Illes Canàries, amb 1,3 milions, un 0,5% menys. Un de cada cinc turistes (20,9%) era de nacionalitat francesa, mentre que el 16,1% provenen de la resta del món. Pel que fa la despesa, es va elevar fins als 1.235 milions d'euros al març, un 7,8% més que el mateix mes del 2018, segons les dades provisionals de l'Enquesta de despesa Turística de l'INE. La despesa mitjana per turista es va situar en els 967 euros, un 2,8% més, i la despesa per dia i persona en 198 euros, un 2,7% menys. Pel que fa l'estada mitjana, es va situar en 4,9 dies (+5,6%).
L'INE recorda que la Setmana Santa de l'any passat va coincidir amb el mes de març mentre que la d'enguany ho ha fet a l'abril, de manera que la comparativa seria més precisa comparant els dos mesos.
Al conjunt de l'Estat, es van rebre 5,6 milions de turistes internacionals, un 4,7% més que en el mateix mes del 2018. El principal país de residència dels visitants estrangers va ser el Regne Unit, amb més d'1,1 milions de turistes, el què suposa el 19,7% del total i un descens del 6,2% respecte al març de l'any passat; seguit d'Alemanya i França, amb 812.433 i 677.518 turistes, un 1,3% menys i un 4,6% més respecte el març, respectivament. A més, destaquen els creixements anuals dels turistes procedents de Rússia (+27,2%), Portugal (+23,6%) i els Estats Units (+18,4%).
Quant a la despesa dels turistes internacionals al març va assolir els 6.037 milions d'euros, xifra que representa una pujada del 5,4% respecte el mateix mes del 2018. La despesa per turista es va situar en els 1.069 euros, amb un increment de set dècimes. D'altra banda, la despesa diària va créixer fins als 150 euros, un 6,1% més. La durada mitjana dels viatges dels turistes internacionals va ser de 7,1 dies, el què va suposar un descens de 0,4 dies respecte la mitjana del març. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-nombre-de-turistes-estrangers-a-catalunya-creix-un-49-al-marc |
cawac_ca_20200528_8_168269 | ENE reclama una inversió diferent per a transports i carreteres i una major inversió en Medi Ambient
La formació eivissenca ha fet públiques avui les esmenes presentades als pressupostos del Govern per al 2006 relatives a carreteres, transports i medi ambient. La proposta d'un pla de transports i de mobilitat sostenible i l'ampliació del personal adscrit a l'Ibanat, aspectes més destacats.
L’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) ha plantejat en forma d’esmenes als pressupostos del Govern de les Illes Balears per al 2006 una inversió en carreteres diferent a la prevista pel PP. Per una banda, s’ha demanat una minoració de la partida "Infrastructura i béns destinats a l’ús general" del pressupost de la Conselleria d’ Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports, deixant-la en 2.000.000 d’euros perquè el Govern inverteixi exclusivament en la millora de la xarxa de carreteres actual d’Eivissa en el traçat actual, sense efectuar-se’n desdoblaments.
Com que els problemes del trànsit no se solucionen només amb l’ampliació de carreteres –com pensa el PP- ENE ha proposat en forma d’esmena la redacció i primera fase d’execució d’un de pla de foment del transport col·lectiu i de la mobilitat sosteniblea l’illa d’Eivissa, amb un total de 60.000 euros per al 2006. Els nacionalistes creuen estratègic territorialment i ambiental que el Govern inverteixi en transport públic col·lectiu i que en fomenti l’ús; a més, aquesta és una alternativa en positiu als projectes de les autovies a Eivissa.
A la vegada, des de l’Entesa (ENE) s’ha demanat una major inversió en Medi Ambient. Els nacionalistes han proposat una esmena per a què la Conselleria de Medi Ambient doti amb 600.000 euros una partida per a l’adquisició de finques per concurs públic en espais naturals protegits amb la finalitat d’anar ampliant el patrimoni col·lectiu i ajudar a la gestió d’aquests espais. Per altra banda, des de l’Entesa (ENE) es creu bàsic per a una bona gestió del medi natural l’increment del personal disponible, aspecte molt millorable a Eivissa i Formentera. Per aquest motiu, han plantejat una esmena als pressupostos de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT) per augmentar la partida prevista en 300.000 euros per a la contractació de dos tècnics i 10 persones més entre administratius, obrers i subalterns.
ENE també creu que el PP no fa esforços suficients en matèria de recursos hídrics i, en aquest sentit, proposa al Govern un pla plurianual perquè totes les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) d’Eivissa i Formentera funcionin amb tractament terciari. Això és el que proposa una esmena als pressupostos de l’Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental per un valor de 100.000 euros, per al 2006 i que s’haurà d’anar ampliant anualment. | 0.868326 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.psm.cat/noticia.php?Codnot=1024 |
cawac_ca_20200528_8_209105 | e-zine nº 11
T'informem que les dades que ens facilitis seran utilitzades per ExploraTgn.cat amb l'única finalitat de possibilitar l'enviament de la teva invitació.
Imprimir
El restaurant: El Molí del Mallol
Gastronomia
Com anar-hi: Des de A
Adreça:
Montblanc, Conca de Barberà
Adreça:
Muralla Santa Anna, 2
Telèfon:
977 860 591
Tipus de cuina:
Tradicional Catalana
Què trobareu:
Si us agraden les postres, heu de fer una parada al restaurant El Molí del Mallol , a Montblanc . A banda de tenir uns plats tradicionals catalans magnífics i molt ben cuitats, les postres us deixaran més que satisfets. Si us agrada la xocolata, heu de tastar el pecat de xocolata amb gelat de vainilla.
El restaurant està ubicat en un antic molí de mitjans del segle XIX, del qual encara es conserven alguns elements. Les instal•lacions estan molt ben adaptades per portar nens petits. Tenen una sala especial per canviar els nens i alletar-los i normalment, si no falla l’estoc, els nens reben un petit regal abans de marxar.
Un restaurant pels amants de la bona cuina!
Horaris:
Obert tot l’any de 13:00 a 16:00 i de 21:00 a 23:00. Diumenge i dilluns a la nit tancat. Tancat el 25/12 tot el dia.
Preu mig menú infantil:
No hi ha menu infantil
Preu mig menú adults:
35-44 €
La millor època:
hivern, tardor, estiu, primavera
Més informació:
Es recomana fer reserva prèvia. Tot i que el restaurant té una terrassa molt agradable, només es pot accedir per celebracions com casaments. | 0.713203 | curate | {"pt": 0.023826208829712685, "ca": 0.8738612473721094, "en": 0.020322354590049056, "it": 0.026629292221443588, "es": 0.01401541695865452, "ru": 0.036440084092501754, "fr": 0.004905395935529082} | http://www.exploratgn.cat/ca/ezine/restaurant/el-moli-del-mallol |
oscar-2301_ca_20230418_1_153781 | Examinades les 68 obres presentades a concurs, el jurat acorda la següent proposta de concessió de premis:
1 – Concedir per majoria el Premi de fotografia paisatgística, a l´obra “Riu d´estrelles” presentada per Jaume Bodí Comins.
2 – Concedir per majoria el Premi de fotografia crítica, a l´obra “Pedres i ampolles de plàstic, el clarejar de tots els dies a Les Goles” presentada per Aurora Martín Segura.
3 – Concedir per majoria el Premi de fotografia històrica, a l´obra “L´aigua també ens mostra la història” presentada per Ester Comins Mingol.
El divendres 8 de juny per la vesprada es lliuraran els premis, i les fotografies del concurs estaran exposades al Centre Polifuncional del Grau de Borriana, durant la celebració de les VII Jornades del Riu Millars.
Agraïm a tots els autors la seva participació en el concurs, i felicitem als guanyadors d’aquesta edició!
«Pedres i ampolles de plàstic, el clarejar de tots els dies a Les Goles» Autora: Aurora Martín Segura
«L´aigua també ens mostra la història» Autora: Ester Comins Mingol
«Riu d´estreles» Autor: Jaume Bodí Comins
Buscar:
Noves entrades
Una reixa instal·lada a la cuneta del pont de la CV-10 evitarà que els residus sòlids arriben al Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars
El Consorci del Millars posa en marxa el concurs fotogràfic i audiovisual ‘Una ullada al Millars’
Benlloch reclama més control i esperes de caça davant el risc per la proliferació de senglars en el paisatge protegit del Millars
El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars demana prudència als conductors que circulen a prop de l’espai fluvial per la presència de llúdries | 0.827959 | curate | {"ca": 0.9872185027388922, "es": 0.01278149726110773} | https://consorciriumillars.com/guanyadors-premi-iv-edicio-concurs-de-fotografia-una-ullada-al-millars/ |
mc4_ca_20230418_14_385031 | França anuncia tres possibles casos d'intoxicació de cogombres
El govern francès ha informat de tres possibles casos d'intoxicació relacionats amb la ingestió de cogombres contaminats per un bacteri que haurien sortit d'Espanya. El comunicat conjunt dels ministres francesos d'Economia, Salut i Agricultura explica que els tres casos s'estan investigant i que estan "en la línia de l'epidèmia a Alemanya".
28/05/2011 - 18.46 Actualitzat 31/05/2011 - 22.15
Imatge de cogombres contaminats pel bacteri "E. coli" (Foto: Reuters)
Encara es desconeix l'origen exacte del brot de el bacteri "E. coli", que ja hauria causat la mort de deu persones a Alemanya i 214 casos d'intoxicació, a més de deu casos confirmats a Suècia, quatre a Dinamarca, tres al Regne Unit i un als Països Baixos. La Unió Europea ha recomanat als ciutadans, sobretot els que hagin visitat Alemanya recentment, que tinguin en compte possibles símptomes, com diarrees amb hemorràgies, i que consultin un metge immediatament. | 0.81008 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccma.cat/324/franca-anuncia-tres-possibles-casos-dintoxicacio-de-cogombres/noticia/1220746/ |
cawac_ca_20200528_9_183514 | Xarxa iWith.org
La Fundació puntCAT comença una campanya per registrar o renovar un domini .cat. Aquesta campanya finalitzarà el proper 15 de maig. Aquest descompte es pot aconseguir tot jugant a Navega segur .
Autor:
Associació per a Joves TEB - Informàtic
Com va sent habitual la Fundació puntCAT ha engegat una nova campanya per a registrar dominis .cat. Aquesta campanya coincideix amb la diada de Sant Jordi , i l'objectiu no és cap altra més que intentar aconseguir el major nombre de registres .cat.
Aquesta vegada la Fundació puntCAT proposa que per aconseguir el descompte, heu de jugar al joc Navega Segur . Si guanyeu una partida a aquest joc, podeu obtenir el descompte. El descompte us permetrà registrar el domini .cat, des de uns 13€ l'any aproximadament, i depenent del proveïdor que s'escolleixi.
Per a poder accedir al joc cal que el navegador estigui configurat en català. D'aquesta manera, puntCAT promociona , en el marc de la diada de Sant Jordi, la navegació segura i en català. | 0.765294 | curate | {"ca": 0.993933265925177, "en": 0.006066734074823054} | http://www.3inter.cat/news/ca/2012/04/23/0002/dominis-cat-a-meitat-de-preu-des-de-sant-jordi |
mc4_ca_20230418_11_699983 | GRA DE BLAT: d’agost 2008
El grup del Salva i la Chiqui
La Txaro no ha parat fins que ens ha convençut d'escriure un article pel blog. Així que aquí estem, presentant-nos en societat al blog dels joves de la parro.
Som un grup de veterans (el més jove de nosaltres està a punt de complir els 30!!). Per edat, potser hauríem de jubilar-nos d'això de joves, ja ens ho diu la Chiqui que "ella a nuestra edad ya hacía años que estaba en los grupos de adultos", però la veritat és que encara ens sentim molt joves i tenim energia per donar guerra durant molts anys.
Precisament aquest cap de setmana passat vam estar junts a Salardú així que aprofitem una foto que ens vam fer per presentar-nos.
A la primera fila, ajupits, tenim a la Lucia i al Javi, al Víctor i a la Maite. A la segona fila, la Zaira, el Miqui que porta a la Laia al coll, la Diana mig ajupida i la Isabel. A la fila del darrera, l'Eloi, el David, la Núria amb la Clara al coll, la Carme, l'Àngels, la Marta i l'Albert. A la foto hi falten l'Aritz i la Bea que no van poder venir i el Salva i la Chiqui que són els nostres acompanyats (diga-li acompanyants, diga-li guies, diga-li catequistes, diga-li monitors, diga-li amics, diga-li família) i sense els quals la nostra aventura de la fe no seria el mateix. Si hi ha algú que no els coneix els pot veure al davant a la foto de sota.
Ara ja ens coneixeu així que si ens veiem per la parro ja ens podrem saludar! !
La majoria de nosaltres portem anys "arrosegant-nos" per la parro. Altres són nous fitxatges que creuen que només participen de la festa però que en realitat porten la fe més a dins del que es pensen.
Alguns vam començar a l'esplai i/o catequesi. Però podríem dir que el nostre camí junts va començar a Jovenívols. Allí ens vam conéixer i allí ens vam enamorar de la parro i dels valors del Crist. La nostra llavoreta va seguir creixent fins a la Confirmació (de la que aquest estiu n'hem celebrat els 13 anys, que ja són anys!!) i després el grup de joves.
Alguns de nosaltres hem estat (o seguim sent) monitors/es d'esplai o jovenívols, catequistes de comunió, catequistes de la catequesi especial i catequistes de confirmació. I hem col·laborat en moltes de les iniciatives de la parro: 3r món, equip de missió, setmana de la parro, celebració del dia de les persones sense sostre, comissió de joves, consell, coordinadora, rutes, colònies, grup de cants, cursos de guitarra,... Són moltes les reunions, les pregàries, les excursions, els recessos, les rialles, les cerveses, les llàgrimes, els sopars...
Ens han passat mil històries: ens van robar la llangonissa i la llet a la primera excursió que vam fer, ens hem quedat tancats dins la parro (per què us penseu que hi ha telèfon al pis de d'alt... recordeu que abans no teníem mòbils...), van entrar a robar un dia mentre fèiem reunió i no ens en vam enterar, hem après a fer la butarda,... i mil històries més que amb els anys de parròquia que sumem entre tots donarien per omplir pàgines i més pàgines.
El més important de tot és que aquí estem, després de tants anys, amb ganes de seguir endavant, tot i els dubtes, tot i els alts i baixos, tot i les dificultats. Amb ganes de seguir descobrint, seguir aprofundint, seguir compartint, seguir creixent, seguir-nos divertint, seguir pregant i seguir tornant almenys una miqueta de tot això que se'ns ha donat.
Notícies des de Brussel·les!
Quan era petita sempre m’agradava veure'm com la típica “executiva” anant a una empresa a fer recerca, pensava que segurament cada dia “descobria” coses interessants. Doncs bé, a la carrera que estic fent, Ciència i Tecnologia dels aliments, hi ha l’oportunitat de fer practiques a l’empresa i jo vaig triar fer-les fora per tal de veure com es treballa en un altre país alhora que veure i viure com funciona a grans trets el treball a l’empresa (sense aspirar a la imatge de noia executiva,…que no s’adiu gaire amb el meu tarannà). Desprès d’uns mesos vaig tenir destinació: departament d’Investigació i Desenvolupament de la Coca-Cola per 6 mesos.
En el moment que va ser definitiu el lloc on faria les practiques va ser quan realment me’n vaig adonar que durant 6 mesos: res d’estar amb la família, res d’esplai, res de vida a la parròquia, res de viure el bon temps de Lleida, res de … res d’això per passar a tenir l’oportunitat d’adaptar-me a viure en un altre àmbit. Ja sabia que al principi em sentiria com un peixet que el canvien de peixera i deixa de tenir la seva alga preferida, el seu racó per pensar, els peixos amics,… per passar a tenir tota una peixera per conèixer. Ara em trobo en aquesta fase, el que es diria en el mon d’activitats de lleure “descoberta de l’entorn” i per tant recerca també d’un racó on anar a parar el diumenge a missa, un lloc per anar a córrer, vincles de coneguts, etc etc.
L’esperança és el que regeix cada dia i el que em fa tirar endavant i aprofitar aquesta “oportunitat”, que malgrat moltes vegades em costa apreciar ha estat a mi qui m’ha tocat i per tant és quasi una obligació treure’n el màxim suc possible.
Per últim us vull dir a tots JOVES DE SANT IGNASI que aquí estic passi el que passi i que aviat tornaré amb les piles Salines carregades…
Per cert per a mes noticies: http://macedoniablanca.blogspot.com/
Nous fitxatges a St.Ignasi!
Iniciem avui una nova secció: la secció del CÒMIC. Un dels parroquians més antics i alhora més joves ens regala aquesta vinyeta, que no té desperdici, per començar aquest nou apartat del blog!!! IMPRESSIONANT!! !
Pau Salinas Roca
Hola xicotets!
Quan anavem pel desert d'Atacama, el guia italià que ens acompanyava va dir en un moment donat: "és increible cuanta vida hay en el desierto!". Nosaltres tendim a pensar que al desert no hi ha vida, per`po res més allunyat de la realitat. El desert és ple d'animalets, animalots i animalats, ple d'herbetes i herbotes, ple d'aigua, sí d'aigua... Però s'ha de saber buscar, el lloc, el moment, el temps, s'ha de tenir la paciència necessària que demana el desert.
Entrevista: Cristina Cazorla! !
Me llamo Cristina Cazorla Sánchez, pero cada uno me llama como más le gusta: Cris!! Cris Cazor!!! Cazorla!!. Otros se creen muy originales y me cantan la canción de: “María Cristina me quiere gobernar…”.
Tengo 19 años y estudio medicina en Lleida, donde resido durante el curso a pesar de ser eldense* de pura raza. Y ustedes se preguntarán: ¿Qué hace una eldense como tú en una Lleida como esta? La razón es que no pude entrar a estudiar medicina cerca de casa, así que fui donde tuve plaza.
*Eldense: dícese de aquella persona nacida en Elda. Elda: localidad situada en la provincia de Alicante de aprox. 55.289 habitantes según el censo de 2007. Su principal industria es y ha sido siempre el calzado. A su gente se la conoce por su forma de hablar “como cantando” y porque la terminación “-ico” se usa muy a menudo. Ejemplo: “me voy a dar un paseico”. Los eldenses adoran sus fiestas de “Moros y Cristianos” y las barracas de la fiesta mayor en Septiembre.
¿Qué me gusta, me apasiona,…? Pues me gusta la gente en general y los niños y los viejecitos en particular, las berenjenas y la paella de mi abuelita, el deporte (más concretamente los deportes de agua, de raqueta y cualquier tipo de baile), conducir, la música, conocer personas, historias y lugares, hacer fotos y vídeos, la playa y la montaña, estudiar pa’ ser “matasanos”, salir de fiesta, ver pelis, aprovechar al máximo los días, estar activa para sentirme viva, leer, sorprender y que me sorprendan, las misas de Sant Ignasi a las 20’30 de la tarde, vivir en Lleida, reír por todo, aprender y enseñar, etc.
Me considero una persona inquieta, risueña, despistada a veces y demasiado independiente otras, activa, ocupada y preocupada por la vida de la gente, con mal genio, exceso de orgullo y de impulsividad, ilusionada, extrovertida y… bueno, creo que así os hacéis una idea, no?¿
QUINA VINCULACIÓ TENS AMB LA PARRO?
Pues mi contacto con la parro fue a través de una religiosa que había conocido a Marc V. en algunos encuentros y que tenía buen recuerdo de él. Me informó de que él estaba en Lleida, así que me decidí a encontrarlo. Una vez lo localicé me interesé por las actividades de los jóvenes y me presentó a una de las responsables del “grup de joves”. Así que empecé a ir con ellos a la Mariana los sábados por la mañana y poco después también me añadí a la misa de jóvenes de los sábados por la tarde. Desde que empecé a vivir en Lleida echaba en falta estar vinculada a una parroquia y también un grupo de vida, ya que en Elda participaba en estas cosas.
Tras unos meses de “experiencia Ignaciana” (jaja…) me siento muy a gusto conmigo misma y con toda la gente que allí he conocido. Este curso que empieza llevaré un grupillo de niños en su preparación para la primera comunión. Estoy ilusionada con la idea.
COM DESCRIURIES LA PARRÒQUIA?
¿Lo que más me gusta de la parroquia? Sin lugar a dudas es la “entrada-patio de plantas”. ¡Me encantó la primera vez que la vi! De hecho, creo que si no me hubieran dicho que era una parroquia, me hubiera pasado de sapercibida. Creo que se camufla perfectamente dentro del paisaje urbano.
Aparte de esto, me llama la atención su… ¡parece una casa normal, no una parroquia!, jaja… y sobretodo la gente que por allí pasa, más concretamente el grupo de jóvenes, que es con el que más contacto he tenido. Me parece que es un auténtico “mesclaico” (nótense mis raíces eldenses) de personalidades. Cada uno es muy diferente a otro, pero la compenetración entre todos es perfecta. Todos tienen su función dentro del equipo y cosas que aportar a los demás. Me parece muy enrriquecedor. Además también me encanta su manera de vivir la fe. Son lo que siempre he considerado que debía ser yo misma: “jóvenes cristianos”. Con esto quiero decir que no por ser cristianos dejan de ser jóvenes y no por ser jóvenes dejan de ser cristianos. También admiro su espíritu crítico y su empeño por hacer las cosas lo mejor posible (bien con sus niños en el esplai, la confirmación, con la web de la parro, el blog, el coro, etc.). Nada de medias tintas. Por eso opino que son un buen testimonio para otros jóvenes, niños y para los no tan jóvenes.
Lo que también me gusta mucho es el… ¿estilo?, ¿carisma?... no sé bien cómo llamarlo, ese “algo” de los jesuitas. Su sencillez, su manera de orar y de vivir según la palabra, su preocupación por la vida de las personas de su comunidad y su implicación, son algunas de las cualidades que destacaría en esta gente.
QUIN CONSELL LI DONARIES A LA RESTA DE JOVES PARROQUIANS?
Y bueno… por aquí pone que podría dar algún consejo, pero no se me ocurre ninguna frase interesante. Lo único que me sale ahora es dar las gracias porque ya me siento parte de vosotros y decir, como la canción: “… por eso estamos aquí, laralara, conmigo puedes contar laralara…”.
Cris de Elda forever and ever my friends.
Crònica sobre "El violinista sobre la teulada"
Com ja sabeu alguns, l'Oriol juntament amb un bon grapat de súper actor i súper actrius dels Magraners van representar "El violinista sobre la teulada" el passat 4 de Juliol amb més de mitja hora de retard, però que l'espera va valer molt la pena. L'actuació per part del nostre estimat amic va ser magistral, sobretot m'agradaria destacar el moment en què pren el paper de catequista del poble i totes les noies bavegen escoltant-lo. (Teniu una foto de l'escena)
Evidentment no va faltar un detall particular d'ell, una petita imitació del Bruce que va passar desapercebuda per la gran majoria del públic.
Per qui no va tenir la gran joia de disfrutar aquest esdeveniment, tinc una bona notícia, degut al gran èxit de l'obra és tornarà a fer una segona sessió a començaments del curs vinent.
Hola xicotets! Estic a punt de començar el mes d'... | 0.602122 | curate | {"ca": 0.5736140954018049, "es": 0.4123764503652772, "fr": 0.0002578427159432746, "en": 0.01289213579716373, "pt": 0.0008594757198109154} | http://gradeblat.blogspot.com/2008/08/ |
mc4_ca_20230418_9_4437 | El mirador satàrric: HVORDAN VI SLIPPER AF MED DE ANDRE (Com desfer-se dels altres)
HVORDAN VI SLIPPER AF MED DE ANDRE (Com desfer-se dels altres)
Copenhague, any 2007. La majoria de partits del parlament danès acaben d'aprobar una nova llei, els anomenats criteris de la Nova Copenhaguen segons la qual les persones antisocials, aquelles que s'aprofiten de forma indecent de l'estat de l'estat providència han de ser eliminades.
Sortida de la fàbrica artística de Lars Von Trier (Zentropa) Com desfer-se dels altres teoritza sobre una hipotètica deriva feixistoide (de fet va molt més enllà) de la societat democràtica danesa i per analogia de l'europea.
Dins del repartiment de cops a tort i a dret (església, exèrcit, per altra banda ja clàssics) la innovació és l'atac a una socialdemocràcia que, a la recerca de la perfecció de l'estat del benestar, està disposada a eliminar a aquells elements parasitaris (punkis, alcohòlics, artistes fracassats) que impedeixen el compliment de la societat ideal.
Assaig polític molt i molt recomanable
THE NEW COPENHAGEN CRITERIA: Si formeu part d'aquesta llista m'ho comuniqueu que actuaré en conseqüència
ad 1 : Citizens that have received, over a long period of time, welfare or other social support, with the exception of state pension.
ad 2: Citizens who have willingly bypassed Danish law for the purpose of personal gain, including social fraud, systematic moonlighting, tax evasion, etc.
ad 3 : Drug addicts and those who abuse recreational drugs, alcohol, etc.
ad 4 : People who place excessive strain on the hospital system, far above the average.
ad 5 : People who are incapable of caring for their own children.
ad 6 : People who are out of work for unusually long periods of time. Including pensioners who have been invalided prematurely.
ad 7 : People who have lived on the edge of the law for many years. Those who have often been in contact with the courts, swindlers, criminals, even though they haven't necessarily been convicted.
PARDON/EXEMPTION FROM PUNISHMENT
ad 1 : It isn't enough to live up to a single criterion. It is recommended that at least three criteria are achieved before punishment is meted out.
ad 2 : If an individual citizen - even though the person in question qualifies for several criteria - can provide some sort of proof that he or she has contributed to any kind of unselfish activity for the benefit of the common good then the individual will be free from punishment.
Publicat per Satàrric en 10/09/2007 02:11:00 p. m.
Seccions: Internacional, Política
Beaches ha dit...
Iep Sata!
Bé, és evident que un servidor, com gran part de la població juvenil i no tant juvenil d'aquest país (sigui un, l'altre o els dos), compleix el 3º requisit per ser erradicat. Drogadictes no, però poder sí que fem un ús abusiu de les drogues recreacionals.
Ara ve la pregunta: per quin altre punt em penjarien de l'arbre més alt? jajaja
HVORDAN VI SLIPPER AF MED DE ANDRE (Com desfer-se ... | 0.603785 | curate | {"ca": 0.5220211676340047, "en": 0.44895868897234553, "co": 0.005804028678729942, "pt": 0.02116763400477979, "id": 0.0020484807101399795} | http://satarrisme.blogspot.com/2007/10/hvordan-vi-slipper-af-med-de-andre-com.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_139405 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Contents
move to sidebar
hide
Inici
1El nom
2Descobriment
3Exploracions
4Història
Commuta la subsecció Història
4.1Període preclàssic (2000 ae-250 de)
4.2Període clàssic (250 de-909 de)
4.2.1Esplendor
4.2.2Guerres contra Tortuguero i Palenque
4.2.3Abandó
5Descripció del lloc
Commuta la subsecció Descripció del lloc
5.1Conjunt de la plaça Nord
5.1.1Temple I
5.1.2Temple II
5.1.3Temple III
5.1.4Temple III-A
5.2La Gran Acròpoli
5.2.1El Palau
5.2.2Pati Enfonsat
5.2.3Estructura 1
5.2.4Estructura 2
5.2.5Estructura 3
5.2.6Estructura 4
5.2.7Temple IV
5.2.8La Tomba dels Estucs o dels Nou Senyors de la Nit
5.2.9Temple V
5.2.10Temple VI o Temple del Mascaró
5.2.11Temple VII o Temple de les Figures Sedents
5.2.12El Popol Naah
5.3Plaça Sud-oest
5.4Acròpoli Est
5.5Sistema de drenatge
5.6Cementeri
6Rituals funeraris
7Déus dels maies de Comalcalco
8El maó de Comalcalco
9Els maons decorats
10Museu de lloc
11Referències
12Enllaços externs
13Vegeu també
14Bibliografia
Toggle the table of contents
Comalcalco (zona arqueològica)
11 llengües
Deutsch
English
Esperanto
Español
Français
Galego
Македонски
Nederlands
Русский
Српски / srpski
Українська
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Comalcalco
Localització
Entitat territorial administrativa Comalcalco (Mèxic)
18° 16′ 46″ N, 93° 12′ 04″ O / 18.27944°N,93.20111°O / 18.27944; -93.20111Coord. : 18° 16′ 46″ N, 93° 12′ 04″ O / 18.27944°N,93.20111°O / 18.27944; -93.20111
Tipus
Jaciment arqueològic
Mapa de la zona arqueològica
Recreació digital de la plaça Nord vista des de l'Edifici IIIC. Al fons s'aprecia el Temple I, a la dreta es localitzen els Temples II i IIA i a l'esquerra els Temples III i IIIA
Recreació digital de la plaça Nord des del cim del Temple I. En l'extrem superior dret s'aprecia la Gran Acròpoli i el Palau. En aquesta plaça es realitzaven grandiosos esdeveniments de dedicació i activitats rituals amb ofrenes de sang
Désiré Charnay, primer explorador europeu de la ciutat maia de Comalcalco
Comalcalco (del nàhuatl: Comalli-Calli-Co, que significa: "Casa dels comals") és un jaciment arqueològic de la civilització maia del municipi de Comalcalco, a l'estat mexicà de Tabasco, a 60 km de Villahermosa. [1] El seu nom original era Joy Chan, que significa en maia: "Cel Envoltat".
Les ruïnes constitueixen una necròpoli del període clàssic maia (del s. I ae al IX de) construïda amb maons i estuc de petxina de crassostrea. Aquest lloc es considera el més occidental de la cultura maia, i es desenvolupà entre els anys 700 ae i 900 de.
El jaciment de Comalcalco és a l'àrea central de la Chontalpa, en la ribera est del riu Seco, entre els vestigis del que fou una immensa selva tropical. La característica més notable de Comalcalco és l'ús de maons en les seues construccions, per la nul·la presència de materials petris a la regió, a més de ser el lloc maia més allunyat cap a l'oest.
L'assentament amerindi abasta una superfície de 7 km², on són els grups arquitectònics, entre els quals destaquen els basaments erigits amb cossos de terra compactada revestits amb un aplanat de calç de petxina de cassostrea, així com construccions de maçoneria. Els edificis es decoraren amb modelatges d'estuc, pintats de colors com roig, blau, verd, groc i negre, de manera que els maons no eren visibles.
El juny de 2011, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) informà del descobriment del que podria ser el primer cementeri maia, en trobar un total de 116 enterraments funeraris amb més de mil anys d'antiguitat, localitzats en tres monticles de terra en una extensió de 220 m² a la perifèria d'aquesta ciutat maia.
Al novembre de 2011, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (INAH) indicà la troballa d'una segona inscripció maia anunciant la seua famosa profecia de la fi d'una era del calendari maia, en la mítica data del 21 de desembre del 2012, en una peça coneguda des d'ara com el “Maó de Comalcalco”. [2]
A Comalcalco s'han trobat tres tombes i 14 enterraments funeraris, dels quals 7 eren dins d'urnes fetes de fang, així com el panteó descobert a la perifèria de la ciutat amb 116 enterraments.
El nom[modifica]
Gràcies al glif emblema trobat, ara se sap que el nom originari de la ciutat era Joy Chan, que prové de l'idioma maia i significa Cel Envoltat o Cel Enrotllat. [3] El nom actual de Comalcalco se li donà perquè quan tribus d'origen nàhuatl arribaren a la zona, la ciutat de Joy Chan estava ja deshabitada, i com la paraula maó no la coneixien, el més semblant que van trobar per descriure els edificis fets de rajola fou "comal", i l'anomenaren "Comalli-Calli-Co", que significa: "Casa dels comals".
Descobriment[modifica]
Litografia del francés Désiré Charnay quan descobrí Comalcalco el 1880
Désiré Charnay donà a conéixer el lloc després de la seua estada del 12 al 22 de setembre de 1880, i publicà alguns articles en la North American Review entre 1880 i 1882, així com el seu llibre Els anciennes villes du Nouveau Monde el 1885. Charnay també elaborà un mapa del que anomenà Monticle principal, i que hui és conegut com l'Acròpoli, on localitzà el Palau, els temples 4 i 5, que ell identificà com "torres semblants a les de Palenque", així com altres dos monticles més. [4]
De llavors ençà, visitaren Comalcalco molts viatgers com Frans Blom i Oliver La Farge, al 1925. Tot i que el 1892 s'hi feren algunes excavacions, fins al 1956 no començaren les recerques a càrrec d'especialistes mexicans i nord-americans com: Ekholm, Román Pinya Chan, Andrews i Peniche.
Una altra litografia del descobriment de Comalcalco, realitzada per Désiré Charnay al 1880
Exploracions[modifica]
Pedro Romero Torres 1892
Pedro Romero hi feu les primeres excavacions quan el francés Désiré Charnay el descobrí al 1880. Els treballs de Romero se centraren en la base de la Gran Acròpoli el 1892. Els resultats d'aquests treballs arqueològics foren fonamentals perquè revelaren l'existència de dos tipus de sistemes de construcció en l'arquitectura monumental, el més antic elaborat amb basaments de terra compactada, recoberts amb aplanats de morter (fet de calç de petxina cremada). Sobre aquests cossos s'alçaren temples i estructures habitacionals però amb maçoneria de maó, la qual cosa constitueix un segon sistema constructiu, més tardà.
Dissortadament, les imatges que il·lustraven el treball de Romero es perderen quan li furtaren un maletí a la ciutat de Puerto México, Veracruz.
Expedició de Frans Blom i La Farge 1925
Tomba dels Nou senyors de la nit, descoberta per Blom i La Farge el 1925
El 1925 arribaren a Comalcalco l'arqueòleg Frans Blom i l'etnòleg Oliver La Farge. A aquests investigadors es deu l'elaboració del primer pla de l'àrea central que incloïa la plaça Nord, així com inèdites preses fotogràfiques i litografies dels edificis de la Gran Acròpoli. Correspon també a aquests científics el descobriment d'una cripta funerària, anomenada Tomba dels nou senyors de la nit a causa del nombre de personatges representats. Aquestes escultures modelades en estuc contenien uns cartutxos glífics amb el nom de les persones que formaven part del seguici del Kujjul Ajaw o 'Diví Senyor' allí soterrat. Les descripcions d'aquests treballs s'editaren en el llibre Tribus i temples, del 1926.
Els treballs de Gordon Ekholm i Edwin Litman, 1956-1957
El 1956 n'hi arribaren procedents del Museu d'Història Natural de Nova York. Els investigadors excavaren el costat sud del Temple VII, i hi descobriren la façana principal d'un edifici amb cossos esglaonats i decorats amb mascarons i figures fetes d'estuc.
Els treballs de Román Piña Chan, 1960
El Dr. Román Piña Chan feu una excavació arqueològica a la façana sud del Temple VI. Durant aquesta recerca es recuperà l'escultura arquitectònica que representa el Déu Kinich Ajaw, així com el rostre d'un personatge barbut amb una banda frontal decorada amb esferes de cotó, hui exhibida a la sala maia del Museu Nacional d'Antropologia i Història de Ciutat de Mèxic.
Per tal de protegir la cripta funerària descoberta per Blom i La Farge, tancaren la volta de la tomba, que havia quedat exposada des del 1925.
Els treballs de George F. Andrews, 1966
Fins a mitjan s. XX, Comalcalco era reconegut pel seu particular sistema constructiu de maçoneria de rajola, així com pels tres edificis funeraris. L'extensió del lloc i la seua conformació eren una incògnita. Gràcies als treballs del 1966 de George F. Andrews i el seu equip procedents de la Universitat d'Oregon, es feu el primer pla topogràfic de l'assentament, que revelà que l'àrea principal tenia una extensió de 72 hectàrees.
Una de les set urnes funeràries descobertes per Francisco Cuevas i Mario Pérez-Campa al 1991
Es publicà llavors el primer llibre dedicat al jaciment arqueològic de Comalcalco, titulat Comalcalco, Tabasco, Mèxic, An Architectonic Survey, el qual incloïa més d'una dotzena de plànols topogràfics, dibuixos, fotografies i un interessant text que ressaltava la importància del jaciment.
Els treballs de Ponciano Salazar Ortegón, 1972-1982
Ponciano Salazar, durant deu anys excavà i feu una conservació intensiva de quatre temples de la plaça Nord, i de tres de les construccions palatines de la Gran Acròpoli. Durant aquesta temporada, és quan s'aplegà la major part de la col·lecció de maons gravats.
Els treballs de Francisco Cuevas i Mario Pérez, 1991
El 1991, els arqueòlegs Francisco Cuevas i Mario Pérez-Campa excavaren i alliberaren el Temple IIIA de la plaça Nord. Gràcies a això, es pogué consolidar l'edificació de la seua part més antiga feta de nuclis de terra i recobriment d'estuc. Durant aquest procés, es descobriren catorze enterraments humans, dels quals set havien estat col·locats dins de grans urnes funeràries fetes de fang.
Història[modifica]
Comalcalco és un assentament amerindi edificat i habitat pels maies chontals, que tingué el seu apogeu entre l'any 800 ae, és a dir, cap al final del període preclàssic (200-850 ae) i els inicis del clàssic (850 de). La ciutat sorgí alhora que Palenque i Yaxchilán. Les primeres evidències d'ocupació, però, corresponen a poblats costaners de pescadors i conreadors durant el període preclàssic.
Estructura 5. S'hi aprecien dues èpoques constructives: la primera de terra i estuc i la segona de maó a la part superior
A Comalcalco es distingeixen dues èpoques constructives. La primera, a partir del preclàssic superior, s'inicia l'edificació de construccions de terra amb recobriments d'estuc. [5] La segona època es dona durant el període clàssic tardà, quan s'inicia l'apogeu del lloc, amb construcció d'edificis de rajola i estuc, que s'edificaren sobre les antigues construccions de terra.
Període preclàssic (2000 ae-250 de)[modifica]
Les primeres evidències d'ocupació corresponen a poblats costaners de pescadors i llauradors durant el període preclàssic. Davant la manca de pedra, els pobladors de l'època preclàssica usar terra com a material de construcció per als basaments piramidals, i fusta i fulles de palmal en la construcció de parets i teulades des de l'inici de l'ocupació humana, cap al 800 ae i fins al s. VII de. [6]
A partir del preclàssic superior s'inicia l'edificació de construccions de terra amb recobriment d'estuc. Cap al 600 ae Comalcalco ja era una població ben estructurada.
Període clàssic (250 de-909 de)[modifica]
A partir del 250 de, els maies de Comalcalco començaren a construir amb maons de fang cuit units amb argamassa de calç i arena. Fabricaven la calç coent grans quantitats de petxines provinents de la llacuna de Mecoacán i altres llocs propers. Només llavors fou possible construir els temples amb voltes i cresteries que caracteritzen l'arquitectura maia. [6]
Esplendor[modifica]
Temple IV
Joy Chan (Comalcalco) fou la ciutat maia més important de la regió nord-occidental durant el 550 al 900 de: esdevingué un important i estratègic punt comercial de la regió de la Chontalpa. La seua situació geogràfica propera al llavors marge dret del riu Mazapa-Mezcalapa o Dues Boques (hui riu Seco) li proporcionà una posició privilegiada per al trànsit de mercaderies entre la costa del golf de Mèxic i la península de Yucatán respecte a l'àrea del riu Usumacinta, així com de l'Altiplà central i l'extrem nord del golf de Mèxic. [5]
Guerres contra Tortuguero i Palenque[modifica]
Aquesta important posició estratègica de la ciutat ocasionà diverses guerres entre ciutats maies pel domini de l'àrea. El Monument VI, actualment al Museu d'Antropologia Carlos Pellicer, esmenta el senyor de Tortuguero, el nom del qual era Balam A Jaus, que tenia una aliança amb el senyoriu de Palenque, segurament per llaços sanguinis, per estendre el seu poder a la regió, emprengué algunes guerres durant el seu regnat, i capturà el senyor de Comalcalco anomenat Och Ballam, "el sagrat Senyor de Joy Chan"; l'estela manifesta que fou un bany de sang ocorregut el 22 de desembre del 649 de; a partir de llavors, Joy Chan fou súbdita de l'esfera política de Tortuguero. [7]
En decaure el senyoriu de Comalcalco, a mitjan s. VI de, el tribut passà als nous governants assentats a Tortuguero. Balam A Jaus, senyor de Tortuguero, nomena el seu fill com a nou governant a Comalcalco. [7]
Abandó[modifica]
Comalcalco, igual que moltes altres ciutats del món maia, fou abandonada al voltant del 900 de, durant l'anomenat col·lapse maia, un dels misteris més grans de l'arqueologia. [8] Entre els anys 800 al 900 de, les ciutats maies de les terres baixes del sud de Mesoamèrica entraren en un procés de declivi i s'abandonaren poc després. N'hi ha distintes teories sobre la causa: un canvi climàtic que originaria sequeres, inundacions i falta d'aliments, rebel·lió camperola, malalties i epidèmies o col·lapse de les rutes comercials.
Descripció del lloc[modifica]
Edificis de la plaça Nord.
Edificis de la Gran Acròpoli
L'arquitectura de Comalcalco és un exemple del tipus de construcció maia que s'expandí per la plana costanera de Tabasco durant el període clàssic. La característica que els fa únics és que els edificis són fets de rajola, i això els dona un aspecte diferent als d'altres llocs que mostren construccions amb pedra. [9]
L'alt desenvolupament tecnològic dels arquitectes maies és evident amb el descobriment d'una intricada xarxa de canonades de fang per drenar l'àrea. Una particularitat interessant dels materials amb què feren els edificis és que els maons utilitzats mostren, en una de les seues cares, diversos motius decoratius, amb dissenys antropomorfs, zoomorfs, epigràfics, simbòlics, geomètrics o arquitectònics. Les peces són decorades amb incisió, pintura o modelatge. [10]
A Comalcalco, doncs, hi ha grans edificis els vestigis dels quals testifiquen una arquitectura monumental, semblant a la d'altres jaciments del període clàssic maia, però diferents pel material de construcció emprat. [11]
Quant a la distribució dels edificis, no sembla haver-hi un patró d'organització, ja que no pot parlar-se d'un eix a partir del qual s'haja construït la ciutat, com succeeix en altres llocs, sinó que s'observen diversos grups de construccions que delimiten places amb una orientació aproximada als punts cardinals. [9]
Els temples i les cases habitació s'alcen sobre elevacions fetes artificialment amb terra barrejada amb corfa de crassostrea i recobertes d'estuc. [9]
A l'àrea monumental de Comalcalco hi ha tres grups arquitectònics: la plaça Nord, la Gran Acròpoli i l'Acròpoli de l'Est. Tot i trobar-se molt a prop l'un de l'altre, cada conjunt mostra un ordenament propi. En tots n'hi ha edificis monumentals. Hi destaquen 16 edificacions corresponents a espais de culte, temples i administració, així com estructures residencials. [10]
Conjunt de la plaça Nord[modifica]
És una sèrie de construccions que delimiten una esplanada rectangular l'eix longitudinal de la qual s'orienta d'est a oest, i al seu damunt es van construïren tres petits altars no explorats encara. [12] L'accés principal a aquesta plaça és a l'extrem sud-est, on s'observa un gran clar sense construccions. Altres accessos secundaris són a les cantonades de la plaça en forma de passadissos estrets entre les estructures arquitectòniques. [9]
Temple I[modifica]
Temple I
Es troba a l'extrem oest de la plaça Nord. N'és el més gran i s'eleva uns 20 m sobre el nivell de la plaça. S'hi s'observen dues èpoques constructives sobreposades. La més antiga, elaborada amb un nucli de terra coberta amb un aplanat d'estuc, ix l'escalinata central formada per trenta-quatre esglaons i delimitada amb cabirons. [13]
Al cantó sud-est del primer cos del basament, se sobreposen quatre capes d'estuc decorades amb figures modelades amb el mateix material. Tot i que la majoria de les figures es troben fragmentades, es conserva en bon estat una figura d'un personatge recolzat sobre una banca, agafat pels cabells per un altre individu del qual només resten un braç i les cames, corresponents a la segona capa. [9]
La segona època constructiva es mostra en una piràmide esglaonada amb murs en talús construïts amb maons i formada per dotze cossos. Fins al vuité cos es puja per una àmplia escala delimitada amb cabirons: ací hi ha una ampla cruïlla. A partir d'aquest punt, hi ha tres cossos més de dimensions semblants i un d'alçada molt menor. Aquesta secció del basament, amb una escalinata de dimensions reduïdes i amplària menor, té sobre els seus primers esglaons una escultura elaborada en basalt que presenta un crani. [14]
El temple situat a la part superior de la piràmide conté dues cambres allargades rectangulars i actualment sense sostre. A la primera se n'entra per d'un pòrtic de tres entrades delimitades pels murs laterals de l'edifici, així com dos pilars rectangulars, i l'entrada central és més ampla que les altres dues. [14] La segona estança és a la part posterior de la primera i té com a accés un pòrtic tan ampli com l'entrada principal. Al fons hi ha un altar el front del qual dona a l'entrada central, aquest conté una banqueta de poca alçada de la qual s'alcen dos murs que devien sostenir un sostre, a semblança dels altars interiors de Palenque. El sostre del temple s'esfondrà, però per les restes existents pot afirmar-se que l'exterior n'estava decorat amb figures modelades en estuc. [9]
Temple II[modifica]
Temple II
És un conjunt que delimita el costat nord de la plaça. El formen estructures connectades en un eix est-oest, l'extrem nord-est del qual ja ha estat explorat, i s'ha anomenat Temple II.
Aquest conjunt està molt deteriorat i només s'hi pot observar, a la façana principal, l'inici d'una escalinata dividida per un cabiró central que abasta quasi tota l'extensió de l'estructura. El basament té un nucli de terra piconada recoberta d'estuc. Algunes restes de maons sobre el basament indiquen que se n'esfondraren per la part superior.
El primer grup d'escalinates acaba en una terrassa de 2,15 m d'ample d'una època posterior, construïda amb rajoles. A partir d'aquesta terrassa, hi ha una petita escalinata de quatre esglaons, que acaba en l'entrada principal del temple, les cambres del qual tenen la mateixa distribució que la dels altres temples. [15]
Temple III[modifica]
Temple III i III-A
És una estructura piramidal que consta de tres etapes constructives visibles. De la més antiga s'observa sols la façana principal i devia formar part del front de les altres dues etapes constructives. [15] Aquesta construcció té tres cossos esglaonats en talús i escalinata central delimitada amb cabirons. Els graons tenen revestiment d'estuc i alguns són recoberts amb rajoles. [15]
La segona etapa constructiva té també tres cossos esglaonats en talús i només és visible en l'angle sud-oest.
L'última etapa es construí amb maons fins a formar cinc cossos, dels quals queden pocs vestigis, la façana principal conté una escalinata d'una amplària menor que la construïda per a la primera etapa i es delimita també amb cabirons. [16] Aquesta escalinata dona accés a un parell de cambres amb parets de maó, que, igual que el pis, estan recobertes d'estuc. Aquest conjunt consta d'un pòrtic amb pilastres, amb una àmplia entrada que dona accés a una cambra sense sostre, que té un altar col·locat a la part posterior i la divideix en tres parts. [16] No es coneix el costat est de la piràmide, perquè està unit a l'estructura coneguda com a Temple III-B.
Temple III-A[modifica]
És un basament parcialment explorat, que pel seu sistema de construcció consistent en terra piconada amb recobriment d'estuc i petxina, està mal conservat, i per això és difícil entendre la disposició dels seus elements arquitectònics. [17]
En direcció est, al costat de l'escala central s'aprecia el que degué una cambra on s'observa un nínxol i una banqueta. En general, l'estructura apareix amb cossos esglaonats sense ordre. Parets i pisos estan recoberts amb una capa d'estuc i petxina. A la cantonada nord-oest hi ha cinc nivells diferents de pis. [17]
La Gran Acròpoli[modifica]
Façana del Palau i el Temple V, conjunts pertanyents a la Gran Acròpoli, a la ciutat maia de Comalcalco, Tabasco
Aquest conjunt manifesta l'edificació contínua d'estructures al pas del temps, les quals s'annexaven a les ja existents segons les necessitats d'espai dels habitants. Alguns temples tenen també una cambra amb volta d'ús funerari dins del basament sobre el qual estan edificats els temples, que fan de temple i de tomba. Ressalten els patis, un altar a dins del Pati Enfonsat, així com l'estany a l'est del Palau. [10] És un complex arquitectònic que agrupa, sobre un mateix basament, una sèrie d'edificacions possiblement civils i religioses, disposades en diferents nivells. [18] Conté una plataforma artificial amb una alçada màxima de 35 m i 175 m de longitud a la base del costat est, de forma aproximadament rectangular. [18] El seu eix longitudinal s'orienta cap a nord-sud, i dels angles nord-oest i sud-oest es desprenen dos basaments annexos que es van cap a l'oest; tot el conjunt té forma de "O", que delimita tres costats d'una plaça. [18] Sobre el basament hi ha una sèrie de temples, tombes, terrasses i patis, però sens dubte la construcció més important és el palau. [18]
El Palau[modifica]
El Palau
Aquest edifici ocupa el centre del basament i fa 80 m de llarg, 8 m d'ample i una alçària de 9 m.[18] Es compon de dues galeries paral·leles que van de nord a sud, amb la façana principal a l'oest. La galeria oest inclou un vestíbul amb vuit clars d'entrada, limitat per pilastres de planta rectangular. Els clars fan entre 2,50 i 4 m i el sostre degué estar sostingut per llindes de fusta, segons s'aprecia en alguns detalls. Al seu extrem sud hi ha un altar recolzat contra la paret. [18] Ambdues galeries es comuniquen amb cinc clars oberts sobre un mur central que les divideix.
La galeria est conté sis cambres, la majoria tenen eixida cap a la part posterior del Palau, i una té un altar adossat al mur est. Com a única decoració, el Palau mostra en l'actualitat quatre petits nínxols al mur central, enfront de la galeria est. Mostra també unes perforacions estretes rectangulars, a manera de finestres al mur est i restes de pintura vermella en les parets. [19] Del sostre en queden alguns vestigis sobre el mur central.
Pati Enfonsat[modifica]
A la part sud de la terrassa de la Gran Acròpoli hi ha unes estructures disposades sobre banquetes, que delimiten un pati enfonsat: al nord, per una estructura habitacional (Estructura 2), a l'est per l'Estructura 3, a l'oest per la part posterior del Palau i al sud pel Temple IV. Aquest pati fa 23 m de llarg i 11 m d'ample. [20]
Sota el pis d'aquest pati, es detectà una complexa xarxa hidràulica, formada per tubs de fang que, connectats a canals oberts, permetien drenar l'aigua del grup d'edificis i passadissos del cim de la Gran Acròpoli. [21]
Estructura 1[modifica]
Estructura 1
Aquesta estructura es compon de dues cambres paral·leles de maçoneria, construïdes sobre una banqueta i orientades de sud a nord. Les parets conserven encara restes de pigment roig. La façana principal amb pòrtic és a l'oest i mira cap a un passadís que la comunica amb el Palau. Té també una altra petita entrada amb una curta escalinata que dona al nord on se situa l'Estructura 4. A la cambra frontal hi ha un nínxol i diversos murs divisoris, relacionats potser amb les activitats domèstiques de les famílies que residien a la Gran Acròpoli. [21]
Estructura 2[modifica]
Aquesta construcció erigida sobre una petita banqueta només inclou una estança, a la qual s'accedeix des del Pati Enfonsat. El sostre era de volta i estava decorada a l'interior amb motius antropomorfs modelats, de grans dimensions. La seua funció, igual que la de les estructures 1, 3, 4, 5 i 6, degué ser com a residència de l'elit. [22]
Entre les Estructures 1 i 2 es troba en un nivell inferior un espai, al qual s'accedeix per dos esglaons. Aquest recinte enfonsat o Estany està connectat a una urna de fang de grans dimensions, que té una petita perforació a la base perquè l'aigua continguda vessara a l'"Estany". La funció d'aquest element devia ser ritual per a la població resident, a més, probablement, de gran utilitat per refrescar l'ambient càlid que predomina en la regió durant la major part de l'any. [21]
Estructura 3[modifica]
Estructura 3 i el "Pati enfonsat"
Aquesta construcció, malgrat ser la de més altura i preponderància dins la Gran Acròpoli, està feta amb nuclis de terra recoberts d'estuc, sistema de construcció més antic que la maçoneria de maó. Des d'ací, es pot mirar en qualsevol direcció sense que interferisquen altres edificis. [23]
En aquest edifici hi ha diversos cossos en talús superposats i etapes constructives anteriors, en què s'emprava també la terra. En una d'aquestes subestructures, encara s'observa una estructura cúbica anomenada "dau" que podria ser un pedestal per col·locar encensers o torxes. Al cim d'aquest edifici, hi ha diversos pisos d'estuc superposats, i minúscules plataformes de maons, que potser serviren per col·locar pals de fusta. El sostre es faria amb materials peribles. Al capdavant de l'Estructura, hi ha un petit altar sobre el qual es trobaren molts grans de fang, a més d'un petit embalum recobert amb estuc pintat de blau. [23]
Estructura 4[modifica]
Estructura 4
Temple IV. S'hi descobrí una cripta que havia estat tapada en construir l'escala
És una construcció amb una sèrie de cossos superposats que tenen en la façana nord dues escalinates; aquestes convergeixen en una de sola després d'un breu descans abans d'accedir al cim. A la part superior del basament, hi havia possiblement una construcció d'una sola estança orientada d'est a oest de la qual només queden les arrencades d'un mur. [23]
A la façana sud, hi ha una sèrie de figures modelades en estuc, que representen una successió de personatges sedents abillats, dels quals es conserven alguns torsos i extremitats. A la cantonada oest, es troba el fragment del cap d'una au amb els ulls tancats que sosté en el bec un element que sembla representar un gra, potser una pedra verda o "chalchihuite". [23]
Temple IV[modifica]
En aquest temple es descobrí una cripta que havia estat tapada en construir l'escala. Al peu d'aquest temple, en la denominada "Plaça Sud-oest", es trobà un enterrament múltiple. Aquesta estructura és a 12 m cap a l'extrem sud-est del Palau. Fa aproximadament 18,50 m de front per 7,50 m de fons i una alçada de 10 m.[19] Orientada a l'oest, dona a una petita plaça situada en un nivell més baix que el Palau.
És un petit basament de cossos esglaonats amb escalinata central sobre el qual s'aixeca un temple de dues cambres, una que servia de vestíbul i que comunica amb l'altra, que corresponia a un santuari que té adossat un altar a la paret posterior. [19]
Al vestíbul s'observen dues pilastres que delimiten tres obertures que serveixen d'accés al temple. Una entrada més comunica el vestíbul amb el santuari que té adossat un altar a la paret posterior.
Al nucli del basament, sota el temple, es trobà una tomba amb les parets decorades amb figures d'estuc, que desgraciadament havien desaparegut. Aquesta cambra tenia un sostre de maó i barreja de petxina, i hi ha indicis d'haver estat decorada amb estuc. A la part superior de l'estança del temple, es troben restes d'un fris estucat. [19]
El temple estava decorat tant a l'interior com a l'exterior, amb escultures antropomorfes de grans dimensions. Els personatges es modelaren amb una barreja de calç obtinguda de petxines de crassostrea sobre nuclis de maó. Algunes d'aquestes escultures es poden observar al museu del jaciment. [24]
La Tomba dels Estucs o dels Nou Senyors de la Nit[modifica]
Tomba dels Estucs o dels Nou Senyors de la Nit
Se situa al sud-est del Palau, fa 3 per 3 m i l'alçada aproximada és de 2,8 m. Es considera la més important de les tres descobertes fins ara a Comalcalco, i és semblant en distribució i proporcions a la tomba del Temple IV; aquesta, però, ha perdut la major part del temple superior, i només se'n conserva el basament i la cambra funerària. A les parets de dins hi ha distribuïts nou personatges en relleu d'estuc, que tenien inscripcions jeroglífiques associades a ells. [10]
Temple V[modifica]
És un edifici prou derruït que es troba a 8,50 m a l'oest de l'extrem sud del Palau i orientat al nord, semblant a l'estructura del Temple IV; és un basament amb un temple a la part superior, format per un vestíbul, un santuari i una tomba a l'interior, l'entrada de la qual se situa en un passadís obert al centre de l'escala del basament,[25] i antigament aquesta entrada estava tapada per l'escalinata.
Temple VI o Temple del Mascaró[modifica]
Temple VI o Temple del Mascaró i Temple VII o de les Figures Sedents
Aquest edifici denominat Temple 4 per l'explorador Frans Blom i Basament del Mascaró per Piña Chan, correspon al Temple VI d'Andrews i està situat en la prolongació nord-oest de la Gran Acròpoli. [25] S'ubica en una espècie de braç sobre el qual també s'alineen altres estructures denominades Temple VII i Temple VIII per Andrews.
Fa 15 m de front per 12 m d'ample i té una alçada de 10,50 m. Presenta dues èpoques constructives: la més antiga s'aprecia en la cara corresponent a la façana principal i és de l'època constructiva més antiga de Comalcalco. [26] És un basament esglaonat de tres cossos, dels quals l'inferior és més baix que els altres dos. Sembla una espècie de banqueta interrompuda per l'escalinata central, limitada per cabirons: a la base té un mascaró que està relacionat amb el Déu Solar. [26]
La segona època constructiva del temple és la de maó i hi corresponen els tres cossos esglaonats, segons pot observar-se en les cares nord, est i oest; a aquesta època també correspon el Temple superior que descansa sobre un baix sòcol la façana del qual mira cap al sud. [27] El Temple té la mateixa distribució que els altres anteriors: un vestíbul i un santuari, al centre del qual hi ha un altar. El sostre d'aquestes dues cambres degué ser de volta maia com la del Palau. [27]
Temple VII o Temple de les Figures Sedents[modifica]
El Mascaró situat al Temple VI
Relleu d'estuc al Temple de les Figures Sedents
Denominat Temple de les Figures Sedents per Ekholm, se situa al costat oest del Temple del Mascaró i la seua façana principal mira cap al sud, dirigint-se cap a la plaça de la Gran Acròpoli. És un monument semblant al Temple VI però de dimensions més grans, on conviuen també dues èpoques constructives. La més antiga, que s'observa al costat sud, és un basament esglaonat amb dos cossos baixos inclinats i un tercer de més alçària. Al centre té una escala: els dos primers esglaons sobreïxen del llenç del basament. El temple fa 17 m de front, 15 m d'ample i una alçada de 4,50 m. Sobre el costat nord, té tres cossos esglaonats amb vestigis d'un altar que conserva restes d'un personatge modelat en estuc. [28]
El Popol Naah[modifica]
Aquesta construcció situada al cim de la Gran Acròpoli té una banqueta que mostra una escena modelada en estuc, amb la representació d'un conjunt de bandes que simbolitzen l'"estora reial" sobre les quals es troba el bec d'un zopilot negre amb un gra al bec, a més de tres personatges asseguts. S'ha trobat una gran quantitat de restes dels animals que servien d'aliment i amb els ossos dels quals s'elaboraven objectes ornamentals i instruments musicals. Tot això suggereix que les activitats que es realitzaven ací estaven lligades a la música, la dansa i l'oració, i que es duien a terme pels ajk'ubuum i els sajal. [29]
Plaça Sud-oest[modifica]
Aquest espai limita al nord amb la plataforma que sustenta l'estructura 6; a l'est pel Temple IV; i a l'oest per l'estructura 5. Sota el pis d'aquesta plaça, enfront del Temple IV es trobà un enterrament múltiple, en el qual destacava la presència d'ossos encreuats, deixalles de talla d'obsidiana i objectes de petxina i caragol. Tot això devia relacionar-se amb algun ritual fet a l'edifici. Damunt, sobre el pis, hi ha dues pedres semicirculars col·locades a la part mitjana de l'escalinata del Temple IV; aquests elements, juntament amb el crani encastat al Temple I i el fragment d'estela localitzat prop del monticle de La Palmera, són els únics exemples d'escultura en pedra localitzats fins ara al lloc.
Les estructures 5 i 6 són espais d'un sola sala fets de maçoneria, que degueren servir d'habitacions del grup dominant, tot i que no depassen els 10 m² de superfície ocupable. Aquestes construccions estaven decorades amb personatges fets d'estuc. [30]
Acròpoli Est[modifica]
Sistema de drenatge en la Gran Acròpoli
Pot considerar-se com una versió de menor grandària de la Gran Acròpoli, tot i que a ull nu no s'observen edificis de maçoneria. Sembla que aquest grup guarda certa relació amb el conjunt de la plaça Nord i l'orientació del conjunt també està relacionada amb els punts cardinals. [20]
Sistema de drenatge[modifica]
Les edificacions monumentals com la Gran Acròpoli incloïen xarxes de drenatge que passaven sota tota la ciutat. Aquest sistema de drenatge es feu amb cilindres elaborats amb materials propis de la zona com argila; amb aquestes canonades es va crear un sistema de drenatge profund per evacuar les deixalles i l'aigua de pluja. [31]
Cementeri[modifica]
Un dels enterraments funeraris descoberts a la zona arqueològica de Comalcalco
El 28 de juny de 2011, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història publicà el descobriment del que sembla el primer cementeri maia conegut fins ara, en trobar un total de 116 enterraments amb més de mil anys d'antiguitat. Aquests es trobaren en tres monticles de terra amb una superfície de 220 m² situats en la perifèria de la zona arqueològica. [32]
Els arqueòlegs trobaren 66 cossos dipositats en urnes funeràries amb dimensions de 35 a 75 cm d'alt i de 35 a 80 cm de diàmetre, i els 50 cossos restants encerclaven els primers, la qual cosa permet deduir que els primers podrien ser individus de l'elit maia, i els segons els seus acompanyants. En alguns esquelets localitzats dins les urnes, es poden apreciar deformacions cranials, així com llimadures i incrustacions de jade en peces dentals, la qual cosa significa que aquestes persones pertanyien a un estrat social alt. [32]
També es trobaren, associats als enterraments, xiulets i sonalls de ceràmica que representen tant animals com homes i dones ricament abillats, desenes de navalles, ganivets i deixalles de talla de pedernal i obsidiana, múltiples fragments de matxets, més de 70 mil "tepalcates" (atuells), així com l'esquelet complet d'un gos: açò era un costum maia antic, perquè l'animal servia com a acompanyant en el seu viatge cap a l'inframon. [33]
28 dels enterraments funeraris es trobaren en perfecte estat de conservació, a causa que a més d'haver estat a una profunditat de 2 m es van trobar en una base de petxina i coberts amb calç, la qual cosa, en barrejar-se amb l'aigua, formà una pasta que es va adherir als ossos, i donà com a resultat una major conservació de les ossades. [32]
També s'hi trobaren tres forns tancats trobats in situ sobre un estrat de petxines; es creu que els forns s'usaven per a coure el piconat de fang que va cobrir aquest dipòsit funerari per tal de protegir-lo. [32]
Representació d'Ek Chua (déu del comerç), el qual es reconeix pel "mecapal" que porta a manera de tocat
Rituals funeraris[modifica]
Moltes troballes arqueològiques han confirmat que les pràctiques funeràries dels maies de Comacalco consistien a dipositar els difunts als pisos de les cases o amortallar-los i dipositar-los en urnes funeràries. Les persones dipositades en aquestes urnes fetes de fang corresponen a la noblesa que habitava el lloc, i estaven acompanyades de singulars ofrenes com figuretes, navalles prismàtiques d'obsidiana i pedernal, objectes de petxina, jadeïta, caragol i punxons de cua de rajada. [34]
A Comalcalco s'han trobat tres tombes i 14 enterraments funeraris, dels quals 7 es trobaven dins d'urnes fetes de fang, així com el panteó descobert a la perifèria de la ciutat, amb 116 enterraments.
Déus dels maies de Comalcalco[modifica]
Els maies chontals de Comalcalco retien culte a diversos déus, entre els quals es trobaven Chak (déu de la pluja), Kinich Ahau (déu del sol), Kisin (la mort), Ixchel (la Lluna) i Ek Chua (del comerç). Aquests i altres déus es representaren en rajoles, atuells, modelats d'estuc o figuretes. Se'ls retia culte cremant resines en encensers, a més d'altres rituals.
El maó de Comalcalco[modifica]
Al novembre de 2011, un butlletí de premsa de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (INAH) esmenta la troballa d'una segona inscripció maia anunciant la seua famosa profecia, en una peça coneguda d'aleshores ençà com el Maó de Comalcalco, que vindria a sumar-se al Monument 6 de Tortuguero de Macuspana per anunciar el nou canvi d'era quan concloga el compte llarg del calendari maia de 5.125 anys, 13 baktunes, això és, la mítica data del 21 de desembre del 2012. El portaveu de l'INAH remarcà que el fragment de la inscripció ha estat estudiat extensament per experts i actualment es manté fora de l'abast del públic. [2]
Els maons decorats[modifica]
Rajola ornamentada provinent de Comalcalco. Els gravats es col·locaven de manera que no foren visibles
La ciutat maia de Comalcalco té com a característica més notable la utilització de maons en la construcció dels edificis. [35] Molts d'aquestes rajoles foren "gravades" pels artesans maies, que hi reproduïren infinitat de figures.
Aquests maons es col·locaren de manera que els gravats no foren visibles des de fora dels edificis, ja que els dibuixos quedaven ocults per la mescla d'estuc que unia les rajoles en les construccions.
El descobriment d'aquests gravats a les rajoles es va realitzar en explorar els enderrocs de les construccions esfondrades, la qual cosa permeté observar els gravats fets als envans.
En l'actualitat s'han descobert un total de 4.601 rajoles gravades,[36] s'han identificat alguns temes dels dibuixos realitzats, i s'han classificat en grups.
Representacions humanes
Les representacions humanes hi són molt variades: inclouen des de dibuixos de personatges ricament abillats, fins a mers esbossos de cossos humans realitzats com una caricatura. Es representen rostres, peus i mans, així com figures de cos complet i en diverses posicions: seguts, dempeus, caminant, de front o de perfil, figures femenines, homes amb tocat, orelleres i braçalets, així mateix, també hi ha subjectes nus en posició sedent amb deformació craniana. [37]
Representació d'animals
Ací es representen primats i rosegadors desdentats i cèrvids; alguns estan parats o seguts; sovint en destaquen algunes parts del cos com cues, potes, ulls, nas, boca i orelles. Certs exemplars porten adorns al cos o al cap. Dins dels rosegadors figuren rates de muntanya i conills de formes i postures diverses. [38]
Representacions d'animals
Éssers fantàstics
Són figures que mostren animals humanitzats i persones amb atributs zoomorfs o que duen disfresses o màscares; també hi ha rostres de deïtats, d'esquelets en moviment i animals molt estilitzats. [39]
Representacions arquitectòniques
L'arquitectura de Comalcalco apareix representada també als gravats d'algunes rajoles usades als edificis: temples amb cresteria, cases o simplement elements arquitectònics aïllats. Actualment les crestes dels edificis han desaparegut, però en les rajoles és molt representativa. [11]
Glifs
Aquests símbols són freqüents als maons. S'hi representen sobretot dates calendàriques en els quals el glif que representa el nom d'un dia s'acompanya d'un numeral. Encara que els nombres al calendari maia no sobrepassen el 13, a Comalcalco és possible trobar representacions de nombres més grans. La qualitat en l'execució dels glifs és molt variada, i hi ha des de traços molt acurats fins a dibuixos d'aparença infantil. N'hi ha també representacions de glifs en sèrie, i alguns altres semblen representacions de monuments amb inscripcions. [40]
Temes geomètrics
Són els més nombrosos i variats. Se'n poden trobar des de línies simples fins a polígons de gran complexitat. Molts dissenys estan decorats a l'interior o exterior amb altres formes geomètriques. Hi ha representacions de línies i bandes, cercles, línies i bandes encreuades, greques, triangles, reticles, quadres i rectangles, escaires, ventalls i creus. [41]
Farcells
Maó gravat localitzat al pis d'una construcció al Palau
Són peces en què es plasmaren formes semblants als "farcells" que actualment es teixeixen en diverses comunitats de Tabasco, fets amb una planta aquàtica anomenada Pop que només es coneix entre els pobles chontals. El disseny col·locat de manera diagonal s'assoleix amb la tècnica d'"impressió", tot i que s'hi trobaren dos envans el gravat dels quals d'aquesta figura es feu amb la tècnica d'"incisió". [42]
Fibres entrellaçades
Són bandes en forma de "ics", que toquen les quatre cantonades de la rajola després de formar un entramat senzill al seu centre. Les bandes estan decorades amb curtes línies incises sobre la vora com si es representaren dues branques o dues cordes. També n'hi ha una altra representació que consta d'una sola banda enrotllada a manera de "cordó" i és un element més conegut en la iconografia maia. [43]
Miscel·lània
Són dibuixos impossibles d'identificar per la seua grandària o a causa de l'erosió. Hi ha rajoles amb taques o bandes irregulars que no encaixen dins de les altres classificacions. [44]
Imatges dels maons de Comalcalco
Representacions d'animals Representacions d'éssers fantàstics Representacions de glifs Tortugues Temes geomètrics Miscel·lània
Museu de lloc[modifica]
Façana del Museu de Lloc de la zona arqueològica de Comalcalco
El museu de lloc s'inaugurà al juny de 1984 i fou reinaugurat el 8 d'octubre de 1994 amb el concepte museogràfic dels arqueòlegs Román Piña Chan, Ricardo Armijo Torres i Mario Pérez Campa. [45]
Conté una sala permanent amb 16 vitrines temàtiques que exhibeixen els vestigis arqueològics de la cultura maia-chontal: són peces i escultures manufacturades en argila, pedra, petxina, caragol, os i metall. [45]
En el museu s'exposa, en forma breu i pràctica, la història de Comalcalco durant l'època precolombina. Aquest museu tingué com a antecedent una col·lecció de peces arqueològiques reunida pel professor Rosendo Taracena i els seus alumnes a la primeria del s. XX. Més tard, Carlos Pellicer Cámara guardà la col·lecció, en la qual sobreeixia una gran quantitat de rajoles decorades.
Remodelat al 2011, el museu ofereix una moderna museografía i presenta més de 400 peces arqueològiques del món maia trobades durant dècades, des del seu descobriment fa 130 anys, entre les quals destaquen 50 maons gravats.
El museu exhibeix part del text epigràfic maia més llarg trobat fins hui a Tabasco, inscrit en glifs maies al s. VIII, sobre la diminuta superfície d'un agulló de cua de rajada, que formava part de l'aixovar funerari del yajaw k´ahk´, "Senyor de foc", Aj Pakal Tahn. Conjuntament amb altres símbols inscrits en arracades de petxina, el text suma 260 jeroglífics i relata 14 anys de la vida d'aquest sacerdot; aquesta ofrena es descobrí el 1998, a la façana sud dels Temples II i IIA de la plaça Nord de la zona arqueològica, juntament amb altres 24 espines, també amb inscripcions, i altres objectes de caràcter ritual. També s'hi poden apreciar exemples d'ofrenes, aixovars i urnes funeràries, amb un enterrament dins d'una d'elles.
Imatges del Museu de Lloc de Comalcalco
Ofrena funerària trobada a la zona arqueològica Cap de dona elaborada en estuc Mascaró en estuc que adornava els temples Mascaró en estuc Mascaró que adornava els temples
Agulló de cua de rajada, gravat, que formava part de l'aixovar funerari de Aj Pakal Tahn Cap maia amb deformació craniana Caragol usat per crear sons musicals o de guerra Caps d'estuc decoraven els temples Vasos de fang
Referències[modifica]
↑ http://www.yotellevo.es/de-comalcalco-tab-mexico-a-villahermosa-tab-mexico.htm. Mapa de carretera entre Comalcalco i Villahermosa.
↑ 2,0 2,1 «Comalcalco: El estuco de ostión que caracteriza a la más occidental de las necrópolis mayas.». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 10 març 2012].
↑ «Zona arqueològica de Comalcalco». Arxivat de l'original el 17 de novembre de 2009. [Consulta: 8 agost 2010].
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 18.
↑ 5,0 5,1 Zonas Arqueológicas de Tabasco, Instituto Nacional de Antropología e Historia.
↑ 6,0 6,1 «Zonas arqueológicas: Comalcalco». Arxivat de l'original el 2012-10-28. [Consulta: 14 abril 2012].
↑ 7,0 7,1 «No escaparon señores mayas a las guerras». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 22 març 2012].
↑ (Álvarez 1994, p. 114)
↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Álvarez Aguilar, 1990, p. 26.
↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Zona arqueològica de Comalcalco». [Consulta: 10 agost 2010].
↑ 11,0 11,1 Álvarez Aguilar, 1990, p. 66.
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 27.
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 28.
↑ 14,0 14,1 Álvarez Aguilar, 1990, p. 29.
↑ 15,0 15,1 15,2 Álvarez Aguilar, 1990, p. 31.
↑ 16,0 16,1 Álvarez Aguilar, 1990, p. 32.
↑ 17,0 17,1 Álvarez Aguilar, 1990, p. 33.
↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Álvarez Aguilar, 1990, p. 36.
↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Álvarez Aguilar, 1990, p. 37.
↑ 20,0 20,1 Álvarez Aguilar, 1990, p. 43.
↑ 21,0 21,1 21,2 Guía de la Zona Arqueológica de Comalcalco, Tabasco.
↑ Guía de la Zona Arqueológica de Comalcalco, Tabasco,
↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Guía de la Zona Arqueológica de Comalacalco, Tabasco,
↑ Guia de la zona arqueológica de Comalcalco, Tabasco
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 38.
↑ 26,0 26,1 Álvarez Aguilar, 1990, p. 39.
↑ 27,0 27,1 Álvarez Aguilar, 1990, p. 40.
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 41.
↑ Revista Arqueología Mexicana. "Comalcalco: La antigua ciudad maya de ladrillos". Vol XI Num 61. mayo-junio 2003. p= 36
↑ Guía de la Zona Arqueológica de Comalcalco, Tabasco
↑ Museo de Sitio de Comalcalco.
↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 «Halla INAH cementerio prehispánico maya en Comalcalco». Arxivat de l'original el 1 de desembre de 2012. [Consulta: 17 juliol 2011].
↑ Arnulfo de la Cruz. Tabasco Hoy. Hallan en Comalcalco Tumbas Milenarias. p=4 fecha 29 de junio de 2011.
↑ «Zona Arqueológica de Comalcalco (video)». [Consulta: 16 abril 2012].
↑ «Zona arqueològica de Comalcalco». Arxivat de l'original el 17 de novembre de 2009. [Consulta: 19 agost 2010].
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 48.
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 55.
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 57.
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 62.
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 68.
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 72.
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 78.
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 81.
↑ Álvarez Aguilar, 1990, p. 82.
↑ 45,0 45,1 «Museo de Sitio de Comalcalco». [Consulta: 18 agost 2010].
Enllaços externs[modifica]
Visite Tabasco (Secretaria de Turisme de l'Estat).
Recorregut virtual.
Vegeu també[modifica]
Principals zones arqueològiques de Tabasco
Comalcalco
La Venta
Zona arqueològica
Cultura
Municipi
Pomoná
Moral Reforma
1 Comalcalco Civilització maia Comalcalco
2 Pomoná Civilització maia Tenosique
3 Moral Reforma Civilització maia Balancán
4 San Claudio Civilització maia Tenosique
5 Santa Elena Civilització maia Balancán
6 Tortuguero Civilització maia Macuspana
7 Panhalé Civilització maia Tenosique
8 La Venta Civilització maia Huimanguillo
9 Malpasito Ètnia zoque Huimanguillo
Tabasco.
Mesoamèrica.
Cultura maia.
Governants de Tabasco.
Bibliografia[modifica]
Álvarez Aguilar, Luis Fernando. Instituto de Cultura de Tabasco. Los ladrillos de Comalcalco. 1ra.. Villahermosa, Tabasco. : Gobierno del Estado de Tabasco, 1990. ISBN 968-889-121-5.
Álvarez, José Rogelio. Instituto de Cultura de Tabasco. Diccionario Enciclopédico de Tabasco. 1ra.. Villahermosa, Tabasco: Gobierno del Estado de Tabasco, 1994. ISBN 968-889-258-0.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comalcalco (zona arqueològica)
Jaciments maies
Belize
Actun Tunichil Muknal
Altún Ha
Baking Pot
Cova Barton Creek
Cahal Pech
Caracol
Cerros
Chaa Creek
Colha
Cuello
El Pilar
KaʼKabish
Kʼaxob
La Milpa
Lamanai
Louisville
Lower Dover
Lubaantún
Marco Gonzalez
Minanha
Nim Li Punit
Nohmul
Nohoch Cheʼen
Pacbitun
Pusilha
Sant Esteve
Santa Rita
Tipu
Uxbenka
Xnaheb
Xunantunich
Guatemala
Aguateca
Altar de Sacrificios
Arroyo de Piedra
Balberta
Bejucal
Cancuén
Ceibal
Cerro Quiac
Chama
Chitinamit
Chocolá
Chutixtiox
Cotzumalhuapa
Dos Pilas
El Baúl
El Chal
El Mirador
El Perú
El Porvenir
El Temblor
El Tintal
El Zotz
Guaytán
Holmul
Holtun
Itzan
Iximche
Ixkún
Ixlu
Ixtontón
Ixtutz
Kaminaljuyu
Kinal
Kʼatepan
La Amelia
La Blanca
La Corona
La Joyanca
La Muerta
Machaquilá
Mixco Viejo
Montana
Motul de San José
Naachtun
Nakbé
Nakum
Naranjo
Pajaral
Piedras Negras
Punta de Chimino
Quiriguá
Q'umarkaj
Río Azul
Sacul
San Bartolo
San Clemente
Takalik Abaj
Tamarindito
Tayasal
Tikal
Topoxte
Tres Islas
Uaxactún
Ucanal
Wajxaklajun
Witzna
Xultun
Yaxhá
Zacpeten
Zaculeu
Zapote Bobal
Hondures
Copán
El Puente
Mèxic
Acanceh
Aguada Fénix
Aké
Balamku
Balankanche
Becan
Bonampak
Calakmul
Calotomul
Chacchoben
Chacmultún
Chactún
Chicanná
Chinkultic
Chichen Itza
Chunchucmil
Chunhuhub
Chunkunab
Chunlimón
Cobá
Comalcalco
Dzibanche
Dzibilchaltún
Dzibilnocac
Edzna
Ekʼ Balam
El Meco
El Palmar
El Resbalón
El Rey
Flor de Mayo
Hormiguero
Hotzuc
Hunanhil
Ichkabal
Izamal
Izapa
Illa de Jaina
Illa de Piedras
Illa Uaymil
Joljaʼ
Kabah
Kankí
Kintunich
Kiuic
Kohunlich
Komchén
Kukab
Kulubá
Labná
La Mar
Lagunita
Malpasito
Mayapan
Maní
Mocú
Moral Reforma
Mulchí
Mulchic
Muyil
Nakaskat
Nohpat
Oxkintok
Palenque
Plan de Ayutla
Pomona
Punta Sur
Puuc
Río Bec
San Claudio
San Gervasio
Santa Elena
Sayil
Sitpach
T'Hó
Tamchén
Tenam Puente
Tipikal
Toniná
Tortuguero
Tulum
Uxmal
Uxul
Xcalumkín
Xcambó
Xcaret
Xel Há
Xiol
Xlapak
Xpuhil
Xtampak
Xtobó
Yaxchilan
Yaxuná
Yula
Yoʼokop
El Salvador
Bolinas
Cara Sucia
Casa Blanca
Cihuatán
El Cambio
El Trapiche
Joya de Cerén
Laguna Cuzcachapa
Lago de Güija
Quelepa
San Andrés
Tazumal
Tehuacán
Vegeu també: Amèrica precolombina
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comalcalco_(zona_arqueològica)&oldid=30957270»
Categories:
Jaciments arqueològics de Mèxic
Jaciments arqueològics maies
Estat de Tabasco
Categories ocultes:
Mapes amb diverses figures
Articles amb coordenades
Pàgines amb mapes
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 nov 2022 a les 15:42.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.720954 | curate | {"ca": 0.8679077839351569, "hu": 0.00021693257341195497, "en": 0.03194825172066973, "fr": 0.009742244660500523, "es": 0.05190604847456959, "zh": 0.0008480091506103694, "it": 0.0057191314808606305, "oc": 0.0007296822923856666, "nl": 0.0010057782949099729, "pt": 0.010314157808586586, "de": 0.003549805746741081, "eo": 0.0016368548721083873, "lt": 0.00023665371644940542, "mk": 0.0006705188632733153, "ru": 0.0033328731733291263, "sr": 0.000611355434160964, "uk": 0.00019721143037450451, "uu": 0.0015579702999585856, "uz": 0.00017749028733705406, "tg": 7.88845721498018e-05, "ro": 0.001439643441733883, "ms": 0.0010057782949099729, "no": 7.88845721498018e-05, "ja": 9.860571518725226e-05, "te": 0.0001577691442996036, "sk": 0.00037470171771155855, "pl": 0.0008677302936478199, "su": 7.88845721498018e-05, "eb": 0.0008874514366852702, "sv": 0.00025637485948685584, "tl": 9.860571518725226e-05, "eu": 0.00023665371644940542, "hr": 0.00021693257341195497, "gl": 0.0005521920050486126, "fi": 0.00021693257341195497, "cs": 0.00023665371644940542, "id": 0.00025637485948685584, "nb": 0.00013804800126215316, "ur": 7.88845721498018e-05, "et": 0.00011832685822470271, "la": 0.00021693257341195497} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Comalcalco_(zona_arqueol%C3%B2gica) |
mc4_ca_20230418_15_211317 | Noticias de Vilafamés: Vilafamés presenta les XVI Jornades Gastronòmiques
Vilafamés: Vilafamés presenta les XVI Jornades Gastronòmiques
La Plana al Dia | Vilafamés | General | 06-11-2018
El regidor ha explicat que a “la programació destaquen les demostracions culinàries en directe, els tastos i les degustacions de productes típics, a més de comptar amb un espai dedicat al fet que els productors puguen presentar i promoure els seus productes”. En aquest sentit, cal dir que diversos actes ja tradicionals, com l'elaboració de la típica ‘olleta’ per part de les Mestresses de Casa, el tast de vins, a càrrec de Gabriel Mayo, o el tast de patés i olis, per part de la Oleícola del Penyagolosa, tindran cabuda en l'agenda de les jornades.
L'Ajuntament ha agraït la col•laboració de productors, comerços, restaurants i els diferents col•lectius en l'organització d'aquest esdeveniment gastronòmic. | 0.827303 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.laplanaaldia.com/vilafames/noticias/178725/vilafames-presenta-les-xvi-jornades-gastronomiques |
mc4_ca_20230418_8_593576 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » sardana » Activitats productives, processos i tècniques » Calafat » Cerca Recursos Documentals | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A295&f%5B4%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A1&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1886 |
naciodigital_ca_20220331_0_740575 | El joc es va endurir a la segona meitat i les ocasions van disminuir per part de tots dos equips. Però una falta llançada magistralment per Miki Sirvant i que es va colar per l’escaire va fer pujar l’empat a 1 al marcador. La duresa i les protestes de jugadors i aficions van augmentar fins el final del partit, que va acabar amb repartiment de punts i cap dels dos equips satisfets.
Al grup 13, l’EF Tremp va vèncer l’Albagés per 4 gols a 2. Els cuers es van avançar en fins a dos ocasions, dos gols que van tenir resposta per part de Fernández. Novament Fernández, autor d’un hat-trick, va posar per davant els trempolins al minut 79 de partit. El local Torra, en l’últim minut de partit, va establir el definitiu 4-2 al marcador.
A Quarta Catalana, el FC Rialp va perdre a casa davant la visita del Torrefarrera B per 0 gols a 2. Va ser un partit igualat però els visitants van tenir més efectivitat de cara a porteria amb dos gols als minuts 21 i 74.
CF Tremp i CF Pobla continuen separats per tres punts
Amb aquests resultats, al grup 14 de Tercera Catalana, el CF Pobla segueix a la 6a posició amb 34 punts, mentre que el CF Tremp és 7è amb 31. Al grup 13, l’EF Tremp es manté a la 13a posició de la taula amb 23 punts i a Quarta Catalana, per últim, el FC Rialp és ara 6è amb 33 punts.
La propera jornada el CF Tremp rep l’Ivars d’Urgell, el CF Pobla juga a Torregrossa, l’EF Tremp a Alcarràs i el FC Rialp a Castelldans.
El Guaja Aventuras Tremp segueix enratxat (1-5)
En futbol sala, a Segona Catalana, el Guaja Aventuras Tremp ha guanyat a la pista de la Sentiu B per 1 gol a 5. Els locals es van avançar al minut 8, però els trempolins van aconseguir capgirar el marcador gràcies als gols de Tena (2), Haji, Leandro i un gol a pròpia porteria.
Mentrestant, a Tercera Catalana, el Conca Dellà ha guanyat per 1 gol a 2 al camp del Calaf. Com el Tremp, l’equip pallarès va començar perdent, però va aconseguir remuntar gràcies als gols de Gázquez i Albert.
Amb aquests resultats, el CFS Tremp suma el seu quart triomf consecutiu i continua 5è amb 27 punts. El Conca Dellà, per la seva banda, segueix a la 5a posició amb 26. La propera jornada de lliga, que no es jugarà fins el cap de setmana del 29 de febrer i l’1 de març, el Tremp rebrà el Castellfollit de Riubregós i el Conca Dellà a l’Escola de Futbol Sala Cervera B. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.pallarsdigital.cat/noticia/12357/repartiment-punts-derbi-pallares-tens-igualat-1-1 |
oscar-2301_ca_20230418_5_217635 | La Regidoria d'Urbanisme, Patrimoni, Ordenació del Territori i Obres i Serveis de l'Ajuntament d'Alcanar treballa per un municipi més cohesionat socialment i territorialment, amb més infraestructures, espais i serveis públics.
L’àrea té com a objectiu, entre d’altres, millorar l’ordenació del territori per servir a la qualitat de vida de les persones i a les oportunitats que ofereix el municipi: actuar als espais propers, als carrers i les places per millorar-ne la qualitat; realitzar les infraestructures fonamentals per al nostre desenvolupament econòmic i social; fer possibles nous aparcaments; o la neteja i el manteniment dels carrers, entre d'altres.
Notícies relacionades
Costes ha actuat d’urgència per frenar l’erosió del litoral
20 des. 2015
S’han invertit més de 300.000 euros en arranjar els danys ocasionats pels temporals a les esculleres dels penya-segats i a camins costaners del municipi
Baranes de seguretat a la zona de les paelles de l’Ermita
06 nov. 2015
L’Ajuntament ha instal·lat dos baranes a la zona de les paelles de l’Ermita del Remei que, a més de millorar la seguretat, serviran de respatller a l’hora de seure als banquets | 0.822766 | curate | {"ca": 0.979982593559617, "es": 0.006092254134029591, "fr": 0.0034812880765883376, "nl": 0.010443864229765013} | https://www.alcanar.cat/urbanisme-i-brigada-municipal?page=38 |
macocu_ca_20230731_6_37965 | 1953 – 1966: Antoni Alegre de Sagrera
Imatges de l’exposició-concurs de roses dels Amics de les Arts
L’any que l’Antoni Alegre arriba a la presidència, uns quants joves, encapçalats per en Màrius Samarra creen Joventuts Musicals de Terrassa. No és pas un fet menor: al final del període Amics de les Arts i Joventuts Musicals es fusionaran en una sola entitat, i del cor i la tasca dels joves que militen a Joventuts Musicals sorgiran seccions com el Club de Jazz, el Cine-Club, iniciatives teatrals i literàries que marcaran significativament la dècada següent. Alegre emprèn la feixuga tasca de millorar les instal·lacions, i de l’impuls dels dos directors artístics que participen a les seves Juntes Directives –Joan Morral i Lluís Rull– en surt la Biennal de Pintura «Ciutat de Terrassa» (1957-1973). Però aquesta etapa té també un perfum, el del Concurs–Exposició de Roses que des del 1956 omple cada primavera els salons de l’entitat. | 0.836854 | curate | {"es": 0.039572192513368985, "ca": 0.960427807486631} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_74294 | S’han reconegut els resultats aconseguits pel ciclista Guillem Muñoz, l’equip del juvenil del FC Fruitosenc i el coordinador del vòlei Sant Fruitós Ivan Pozo
Redacció
Sant Fruitós de Bages | 08·07·21 | 10:18 | Actualitzat a les 09:15
0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades
El fruitosenc juvenil, un dels reconeguts AJUNTAMENT DE SANT FRUITÓS
L’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages ha fet un acte de reconeixement a un esportista, a un equip i a un coordinador del municipi, per les fites aconseguides en les seves respectives disciplines.
Els actes de reconeixement s’han celebrat a la sala de plens municipal amb la presència de l’alcaldessa del municipi, Àdria Mazcuñan, i els regidors del consistori.
El primer reconeixement ha anat a parar a mans de Guillem Muñóz, ciclista especialista en curses de llarga distància de BTT, que aquesta temporada s’ha proclamat campió de Catalunya de XCUM 2021. Durant la rebuda Muñoz ha exposat les dificultats que es troba a l’hora de compaginar la vida laboral, familiar i esportiva, però que tot i això la bicicleta li agrada tant que fa el necessari per poder entrenar i competir.
El segon ha estat per l’equip del Juvenil A del FC Fruitosenc, que enguany s’ha proclamat campió de lliga i ha aconseguit l’ascens a primera divisió. El grup ha explicat que tot i haver estat una temporada difícil per la incertesa del moment i l’aturada de les competicions, al final el resultat ha estat molt satisfactori.
El tercer reconeixement ha estat per Ivan Pozo, coordinador del voleibol del Sant Fruitós de Bages, que després de 27 anys vinculat al voleibol de Sant Fruitós, deixa la coordinació de l’ASFE. Pozo ha explicat que ara és el moment de deixar pas a altres persones, que segur que continuaran la tasca i ho faran molt bé i no descarta d’aquí a un temps entrenar algun equip d’iniciació, que és del que més li agrada.
Compartir l'article
Compartir una notícia
Facebook Twitter Linkedin Whatsapp Telegram Correu electrònic
Temes
Bages
BTT
El més vist
1 El bar Miami i l'Anònima, escenaris clau en la visita de Liam Neeson a Manresa
2 El mètode alternatiu per accedir a la web 'La Meva Salut'
3 L'efímera entrada en vigor del passaport covid "ha generat molta feina" als restaurants de la Catalunya Central
4 Els baixos de l’antiga fàbrica de Pielsa de Manresa recuperen l’activitat amb la consultoria Ros Companys | 0.812859 | curate | {"ca": 0.9540229885057471, "en": 0.005959982971477224, "pt": 0.031928480204342274, "fr": 0.008088548318433376} | https://www.regio7.cat/esports/2021/07/08/l-ajuntament-sant-fruitos-reconeix-54800019.html |
mc4_ca_20230418_9_363830 | S'hi poden veure foulards, bruses, ventalls i llibres enquadernats
La seda és la protagonista de la nova exposició que des d’aquest mes i fins al gener es pot veure al Punt dels lectors de la Biblioteca. Aquest espai creatiu dedicat als usuaris de la Biblioteca i els seus treballs s’ha omplert de color i delicadesa amb els foulards, bruses, ventalls i llibres enquadernats de Carme Balsells.
Moltes hores de feina, delicadesa, il·lusió i paciència han donat els seus fruits i es poden copsar en les creacions en seda de Balsells. Aquest és el seu teixit preferit, com ella mateixa comenta: “amb la seda em sento realitzada per l’espontaneïtat dels resultats i la vivesa dels colors”. I per treballar-la i convertir-la en petites obres d’art utilitza diverses tècniques, com el batik, que consisteix en aplicar diverses capes de tinta i cera, o la guta, que consisteix en delinear les línies del dibuix amb aquest material, que és com una resina. Des que va descobrir la seva passió per la seda, ara fa uns anys, Carme Balsells s’ha anat formant al costat de diversos artistes i artesans reconeguts.
El Punt dels lectors de la Biblioteca es va posar en marxa el 2004, ara farà deu anys, amb la complicitat dels usuaris i les usuàries amb inquietuds artístiques que les volien compartir amb la gent. Des d’aleshores s’hi han pogut veure escultures, pintures, fotografies, dibuixos, poemes, retrats o peces de roba. Aquest petit espai d’exposició continua obert a la imaginació i creativitat de tothom qui ho vulgui.
El Zoom Igualada avança la seva programació per a la seva 11a edició
1 Tous organitza un 'stage' musical per a joves de cinc dies, aquest estiu 4273 lectures
2 Sant Ignasi tornarà a passar per Igualada el 2022 1512 lectures
3 Totes les llistes que es presenten a les municipals del 26 de maig a l'Anoia (1) 1224 lectures
4 Deu contenidors cremen en una sola nit a Igualada 1201 lectures
5 De l'incendi del teatre de l'Ateneu al de Notre Dame 1188 lectures
6 El 25% de les llars a Igualada són d'una persona que viu sola 1138 lectures
7 Mor Magí Puig, un segle de vida igualadina 1016 lectures
8 L'anoienc Raül Caballero guanya la lliga mexicana de bàsquet com a segon entrenador 887 lectures
9 Podem, JxCat, Front Republicà i ERC denuncien atacs contra els seus cartells a Vilanova del Camí 631 lectures
10 Totes les llistes que es presenten a les municipals del 26 de maig a l'Anoia (2) 624 lectures | 0.858878 | curate | {"ca": 1.0} | http://anoiadiari.cat/cultura/carme-balsells-pinta-sobre-seda-punt-dels-lectors-biblioteca/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_347179 | La correcció de la visió amb làser és sinònima d’una nova llibertat. Permet alliberar-se de les obligacions quotidianes lligades al port d’ulleres o de lents de contacte, practicar esports en total llibertat, adonar-se als seus lleures, canviar la mirada dels altres, sentir-se més bé senzillament.
• Hom corregeix sempre els dos ulls al mateix temps?
Habitualment és la regla per les intervencions per làser EXCIMER de superfície o i-LASIK®, però les tècniques com la cirurgia per implantació intra-ocular justifiquen el fet de tractar un ull després de l’altre.
• Els resultats sobre la intervenció de la miopia són definitius?
Les tècniques actuals es beneficien d’una gran estabilitat en el temps. Però, la intervenció no evita l’evolució natural de la visió, per exemple vers la presbícia.
• Per què el procediment i-LASIK® és més segur?
El procediment i-LASIK® (100 % làser) substitueix la làmina del microkeratom tinguda manualment, per un làser de molt alta precisió (el Femtosecond Intralase®60). Aquest mètode redueix considerablement els riscos de complicació lligats a la retallada amb la làmina.
• Es pot curar miopies o hipermetropia fortes amb i-LASIK®?
Més enllà d’un cert límit, el tractament al làser no és més realitzable. Altres tècniques poden ser llavors projectades, segons el grau del tèrbol refractiu i de l’edat.
• L’ i-LASIK® personalitzat, què és?
El làser VisXS4IR® està acoblat amb un aparell anomenat aberròmetre que, gràcies a una senzilla mesura, permet detectar les imperfeccions específiques de cada ull. La informació recollida es transfereix al làser per a un tractament d’una precisió i d’una seguretat mai vistes fins ara. Així el tractament està fet a mida, només és adaptat al vostre ull, pren específicament en compte la vostra refracció, però també la vostra qualitat de visió. És el súmmum de les possibilitats tecnològiques.
• La intervenció és reembossada per la seguretat social?
Actualment la cirurgia refractiva no és reembossada per l’assegurança malaltia. Però, algunes mútues participen a les despeses.
• Aquesta cirurgia és garantida?
Cada pacient és particular i com per qualsevol cirurgia, no hi pot haver una garantia a 100 %. Però, les complicacions són rars, un altre tractament pot ser necessari per a corregir una miopia, un astigmatisme o una hipermetropia residuals.
• I quan l’ i-LASIK® no és possible o desitjable, existeix una alternativa?
Si la importància del tèrbol refractiu o les característiques anatòmiques de l’ull no permeten el 100 % làser, dues alternatives poden ser proposades: sigui el làser de superfície (resultats favorables però una cicatrització i una recuperació visual més llargues amb seguits operatoris més sensibles ; sigui, quan el làser no és possible, implants intra-oculars refractius.
Mencions legals | Pla d’accés | Anuari | Realització - Strateges.fr - video Vision Sud Santé Youtube | | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_562590 | Posted on 13 July 2019 by Administrador | Tagged Fia Trail 2019
ART 1. Organització i proves
1.1 L’Associació Esportiva La Nova Fita és l’organitzadora de la Fia Trail.
1.2 La Fia Trail és un esdeveniment que es regeix pel present reglament.
1.3 Les proves competitives de la Fia Trail són:
1.3.1 Fia Trail 16 km
1.3.2 Fia Trail 37 km
ART 2. Recorregut i controls
2.1 Els recorreguts transcorren per camins, pistes i senders de l’Alt Berguedà.
2.2 Cada participant ha de ser plenament conscient de la longitud, dificultat i exigència física de la prova en què participa. L’organització demana de portar un mínim de material obligatori i de seguretat.
2.3 Els recorreguts estaran marcats per l’organització amb cartells, banderoles, cinta plàstica i pintura efímera a terra, que estaran ubicats segons la necessitat de marcatge de cada tram. És responsabilitat de cada participant localitzar la senyalització i seguir-la.
2.4 Serà obligatori seguir l’itinerari marcat. El corredor que escurci o retalli l’itinerari marcat serà desqualificat.
2.5 L’organització podrà establir al llarg del recorregut controls sorpresa.
2.6 S’establiran uns límits horaris de pas que es faran públics amb antelació a través del web oficial. Aquells corredors que els sobrepassin no podran seguir en cursa i hauran de seguir les instruccions dels responsables del control per arribar a meta. L’organització es reserva el dret de variar els límits horaris.
2.7 Els participants no poden preguntar al personal de l’organització per qüestions relatives al reglament.
2.8 L’organització podrà realitzar les modificacions que consideri necessàries en el recorregut, fins i tot la suspensió de la prova, si les condicions climatològiques així ho aconsellen, o per altres causes de força major alienes a la seva voluntat. En aquest cas i una vegada efectuada la sortida, els drets d’inscripció no seran retornats.
2.9 Si calgués fer canvis en el recorregut la decisió s’anunciarà durant la setmana anterior a la prova a través de xarxes socials i la web oficial de la prova.
2.10 Si calgués interrompre i suspendre la prova en un punt del recorregut, la classificació es determinarà segons l’ordre i temps d’arribada en el punt d’interrupció.
2.11 Si fos necessari suspendre la prova abans de la data prevista i amb una antelació de més de 7 dies respecte a la data de sortida, es realitzarà una devolució parcial de l’import de la inscripció. El percentatge d’aquest import variarà en funció de la data de la suspensió i per tant de les despeses ja realitzades. En el cas que aquesta anul·lació passi durant els 7 dies anteriors a la sortida de la prova i per causes alienes a l’organització no es contemplarà cap reemborsament.
ART 3. Avituallaments
3.1 L’organització disposarà d’una sèrie de punts d’avituallament, amb begudes i aliments que els corredors hauran de consumir en el mateix lloc. Els avituallaments de cada cursa es publicaran a la web oficial.
3.2 No es facilitaran gots en els punts d’avituallament. Cada corredor haurà de portar i utilitzar el seu propi got per consumir les begudes.
3.3 En els avituallaments es podran omplir els bidons o bosses d’hidratació d’aigua. La resta de begudes haurien de consumir in situ usant el propi got.
3.4 Està permès rebre ajuda externa en els avituallaments.
3.5 Cada corredor haurà de marcar de manera llegible el seu número de dorsal, amb retolador indeleble, en els embolcalls de barretes, gels, bosses de menjar, etc. És obligació de cada corredor portar les seves deixalles fins als punts d’avituallament o la meta, per dipositar-los en aquests punts en els contenidors preparats per a això. El corredor que no els dipositi o els tiri en una zona no preparada, serà desqualificat.
ART 4. Material
Els participants han de ser conscients que la climatologia pot ser imprevisible i que les curses passen per zones de muntanya, per la qual cosa s’aconsella tenir en compte el material recomanat.
4.1 Material per a cada participant de la Fia Trail 40 km:
– Dorsal (cedit per l’organització)
– Got o bidó per a l’avituallament
– Motxilla o ronyonera
– Telèfon mòbil amb la bateria totalment carregada i encès durant tota la prova
– Manta tèrmica de superfície mínima 1,4 m x 2 m
– Xiulet
– Dipòsit d’aigua (bidons o bossa d’aigua)
– Reserva alimentària: és obligatori marcar (amb el número de dorsal) els embolcalls de les barretes i menjar que porta cada corredor a la motxilla
– Jaqueta impermeable, paravent o similar
– GPS amb el track de la cursa
4.2 Si cal l’organització podrà afegir nou material obligatori a la llista. El canvi serà notificat als participants amb antelació suficient a la web oficial de la cursa o per correu electrònic.
4.3 Es podran efectuar controls aleatoris de material al llarg del recorregut. La falta d’algun dels materials obligatoris serà penalitzat amb temps.
ART 5. Seguretat i abandonaments
5.1 Al llarg del recorregut hi haurà personal de l’organització convenientment identificat que vetllarà per la seguretat dels corredors. És obligatori seguir les indicacions d’aquest personal.
5.2 Es disposarà de personal mèdic i ambulància.
5.3 En cas d’abandonament cal comunicar-ho obligatòriament al més aviat possible al personal de l’organització, ja sigui per mitjà d’un control o posant-se en contacte amb l’organització a través del número de telèfon que apareix al dorsal.
5.4 Llevat de cas d’accident o lesió, el corredor que abandoni haurà de dirigir-se pels seus mitjans fins al punt de control o avituallament més proper i comunica-ho.
5.5 El corredor retirat haurà de lliurar el sistema de cronometratge. A partir d’aquest moment el participant quedarà fora de cursa i assumirà qualsevol responsabilitat derivada de la seva retirada.
5.6 En cas de necessitat d’evacuació per accident o lesió que impedeixi l’aproximació a peu a un dels punts de control o avituallament, s’haurà d’avisar l’organització per activar l’operatiu de rescat.
5.7 L’organització podrà retirar de cursa, sota el seu criteri, els participants que tinguin problemes físics evidents (vòmits, diarrees, desorientació, desmais …) que puguin posar en perill la seva salut.
5.8 Els participants estan obligats a prestar auxili als accidentats o a aquells que ho requereixin. Els corredors que incompleixin aquesta obligació seran desqualificats.
5.9 Un equip escombra de l’organització farà el recorregut tancant la cursa.
ART 6. Condicions de participació
6.1 La prova està oberta a tots els esportistes amb edat mínima de 18 anys complerts el dia de la prova, i als menors d’edat amb autorització de tutors. Els menors de 13 anys, a més, hauran d’anar acompanyats d’un adult que se’n faci responsable.
6.2 En inscriure’s, tot participant coneix i accepta sense reserves el present reglament.
6.3 Els corredors, pel fet d’inscriure’s, confirmen estar plenament informats de la prova i són conscients de la longitud, dificultat i exigència física de la mateixa, confirmen disposar dels coneixements, experiència, material i dels nivells físics i psicològics necessaris per poder suportar i superar possibles problemes relacionats amb les exigències d’una prova com aquesta.
6.4 Està prohibit participar amb gossos.
6.5 L’organització es reserva el dret d’excloure de la prova a aquells la conducta dels quals dificulti o interfereixi el bon desenvolupament de la cursa.
ART 7. Categories
7.1 Les categories per les proves competitives són les següents (anys complerts el dia de la prova):
AH – Absolut Homes (a aquesta categoria hi pertanyen tots els participants)
AF – Absolut Dones (a aquesta categoria hi pertanyen totes les participants)
VH – Veterà Homes: a partir de 40 anys
VF – Veterana Dones: a partir de 40 anys
JH – Júnior Homes: 18 a 21 anys
JF – Júnior Dones: 18 a 21 anys
7.2 L’organització podrà fer desaparèixer una categoria si hi ha menys de cinc inscrits.
ART 8. Inscripcions i assegurança
8.1 Les inscripcions i el pagament es faran per internet seguint les indicacions del formulari d’inscripció, a més de les inscripcions presencials el mateix dia de la prova segons disponibilitat de dorsals. El dorsal és personal i intransferible.
8.2 Tots els participants al inscriure’s contracten una llicència de dia amb l’assegurança proporcionada per l’organització.
8.3 Canvi de dorsal
Els inscrits podran cedir el seu dorsal a un altre corredor. El cost del canvi està especificat a la web oficial, on hi haurà una opció per poder començar el procés de canvi.
Aquests canvis es podran fer fins al 10 d’octubre del 2019, inclòs.
8.4 Política de cancel·lació:
Es podrà cancel·lar la inscripció fins al 10 d’octubre del 2019. Si es fa abans de l’1 de setembre, es podrà recuperar el 80% de la quota d’inscripció menys les despeses de gestió del banc. A partir d’aquest dia i fins al 10 d’octubre hi haurà un retorn econòmic del 50% del total ingressat, menys les despeses de gestió del banc.
A partir del 10 d’octubre no s’acceptarà cap cancel·lació, sigui quin sigui el motiu de la baixa, excepte si s’ha contractat l’assegurança de cancel·lació (5 € / inscripció) que permetrà un retorn total de la inscripció (menys les despeses bancàries) fins a 3 dies abans de l’inici de la prova (24 d’octubre). A partir del 24 d’octubre no es farà cap retorn.
8.5 Inscrits organització
L’organització es reserva un nombre de dorsals, dels quals disposarà segons les seves necessitats.
ART 9. Recollida de dorsals
9.1 Per formalitzar la inscripció el dia de recollida de dorsals, els participants hauran de presentar el DNI, passaport o document equivalent.
9.2 En el moment de recollir el dorsal a cada participant se li entregarà un xip SportIdent, imprescindible per al sistema de cronometratge. Cada participant haurà de signar una clàusula d’ús del xip que el compromet a tornar a l’organització el xip un cop finalitzada la prova (o en cas d’abandonament, en el moment que es retiri), assumint el pagament de 20 € a l’organització en cas de pèrdua o que el xip hagi patit un dany irreparable que l’inutilitzi.
ART 10. Control de sortida
10.1 És obligatori passar pel control de sortida abans d’entrar al parc tancat. En aquest control s’efectuarà una verificació de dorsal i del xip de cronometratge entregat amb el dorsal. No passar pel control de sortida significa la desqualificació de la cursa. Els participants que no portin el dorsal i/o el xip SportIdent, no podran prendre la sortida.
ART 11. Desqualificacions
– No passar pel control de sortida
– Retallar el recorregut i transitar fora de camins
– Utilitzar algun mitjà de transport
– No prestar ajuda a altres corredors que demanin auxili
– Infraccions contra el medi ambient
– Desobeir ordres de l’organització, dels controladors, responsables d’avituallament, metges o infermers
– Conducta antiesportiva cap a altres participants o cap a l’organització
– Superar el límit horari d’un control de pas
ART 12. Penalitzacions
– Llençar residus, deixalles o embolcalls en zones no habilitades: 1 h
– Rebre ajuda externa fora dels avituallaments: 1 h
ART 13. Classificacions i trofeus
13.1 S’atorgaran trofeus als tres primers classificats de cada categoria establerta, així com a la general absoluta, tant masculina com femenina de cadascuna de les proves competitives.
13.2 Serà imprescindible estar present en el lliurament de trofeus per recollir el trofeu. La no presència a l’acte s’entendrà com a renúncia als trofeus o premis aconseguits.
ART 14. Reclamacions
14.1 Les reclamacions s’han de presentar per escrit a l’organització, fent constar, com a mínim:
14.2 Es podran presentar reclamacions referents al desenvolupament de la prova des del moment de l’arribada fins a 1 hora abans del tancament de meta.
14.3 El jurat de la prova encarregat de resoldre les reclamacions estarà format pel director de la prova i el responsable de meta.
14.4 Les reclamacions contra les decisions del jurat s’hauran de presentar mitjançant escrit dirigit a La Nova Fita, en un termini màxim de 7 dies naturals, comptats des de l’endemà de la publicació de les classificacions.
ART 15. Drets d’imatge
15.2 L’organització podrà fer ús d’aquest material gràfic en anuncis, notes de premsa o qualsevol altre propòsit de promoció de la prova, ja sigui amb motiu de la prova, com d’altres esdeveniments de La Nova Fita.
15.3 Qualsevol projecte mediàtic o publicitari haurà de comptar amb el consentiment de l’organització.
ART 16. Protecció de dades
D’acord amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i en la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació, les dades personals recollides formaran part d’una base de dades inclosa en un fitxer titularitat de La Nova Fita. Aquestes dades seran tractades amb les següents finalitats:
– Gestionar les dades relatives dels inscrits, dades necessàries per a l’organització, realització i publicació dels resultats de la prova esportiva.
– Informar sobre noves activitats, esdeveniments i serveis que realitzi La Nova Fita.
– La Nova Fita pot compartir les dades d’inscripció de la prova amb les entitats i marques col·laboradores.
– Els participants poden exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant un correu electrònic a l’adreça [email protected]
La Nova Fita adapta la seva política de privacitat i es sotmet a la legislació catalana i europea. Podeu consultar tota la política de privacitat i de protecció de dades a la pàgina http://www.lanovafita.com/ca/
ART 17. Acceptació i responsabilitat
17.1 Els participants ho fan sota la seva responsabilitat. Sobre ells recau la decisió de la sortida i realització d’aquesta prova. Els participants han de tenir experiència en proves de muntanya, sent responsabilitat seva els problemes que puguin sorgir en el desenvolupament de la prova per ignorar-lo.
17.2 L’organització declina tota responsabilitat en cas d’accident o negligència del corredor, així com de la pèrdua o trencament dels objectes personals de cada participant. Cada corredor serà responsable de tot perjudici o lesió que pugui causar-se a si mateix o a tercers, exonerant a l’organització i a La Nova Fita de qualsevol responsabilitat en cas d’accident o lesió.
17.3 Els corredors, pel fet d’inscriure, accepten les condicions establertes en el present reglament. Qualsevol circumstància no prevista en aquest reglament la resoldrà el jurat de la cursa.
17.4 Els participants hauran de signar els documents que es requereixi per evidenciar més clarament qualsevol apartat del reglament.
17.5 El present reglament pot ser corregit, modificat o millorat en qualsevol moment per part de l’organització. El fet de realitzar la inscripció mostra la conformitat del participant amb aquest reglament.
Fia Trail 2019 | 0.78005 | curate | {"en": 0.014761674829275023, "ca": 0.9725460440091054, "de": 0.0059322618472787475, "it": 0.0031730702904049115, "sv": 0.0015175553562806097, "pt": 0.000689797889218459, "es": 0.001379595778436918} | http://www.lanovafita.com/ft-2019-reglament/ |
macocu_ca_20230731_6_302860 | En arxiu adjunt i al bloc oficial, la classificació de la lliga O'PYRENE actualitzada.
Es puntuen 6 de les 12 curses disputades, incloses les dues darreres de Sant Jaume de Frontanyà (2 Dies Pirineus org per XXO).
PYR13 10 setembre Sainte Locadie MD (Cerdanya)
PYR14 11 setembre Les Angles LD (Cerdanya)
Properament us informarem de les inscripcions a aquestes curses. A dia d'avui, ni el CCIO-Cerdagne i la FARO-Aragó han publicat detalls de les curses a les seves pàgines web. | 0.736117 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_5_185209 | Parlar-ne i construir-la, en aquests moments, deu voler dir col·lectivament, que no hàgim de passar per allà on ens volen fer passar. Ho sabrem fer?
Silenciosament, però sembla que amb més eficàcia que altres vegades, una part important del país (i no només els convençuts) s'està organitzant en xarxa d'aportacions individuals i sense la tutela directa dels partits per constituir, el març del 2012, l'anomenada assemblea nacional catalana, amb el propòsit, certament històric, d'arribar un dia (si pot ser no massa llunyà) a disposar d'un estat per a Catalunya, segons un full de ruta que s'està establint i que inclouria la convocatòria de referèndums municipals, a fi que al Parlament tingui majories suficients per reclamar a la Generalitat la celebració d'un plebiscit nacional per a l'autodeterminació, les conseqüències del qual haurien de ser –si l'Estat espanyol no accepta l'exercici d'aquest dret– la proclamació unilateral d'independència.
Hi ha feina a fer, per tant, i les corresponents comissions (territorials i sectorials), secretariats i consells coordinadors, ja estan treballant en aquest sentit, des que es presentà en societat –l'abril passat al Palau de Congressos de Barcelona– la Declaració de la Conferència Nacional per l'Estat Propi, en què es congregaren centenars de persones, joves i més grans, del nord i del sud, de partits o independents actius, d'aquí de tota la vida o d'aquí de fa quatre dies, d'entre tots els quals encara es féu visible la figura d'Heribert Barrera, que ja lluitava als anys trenta –com tants altres de la seva generació i de les anteriors– per aquests mateixos ideals de llibertat nacional.
I és que aquest afer ve de lluny –posem-hi cent anys en el nostre període més pròxim. Per acostar-nos encara més als nostres dies, fa un mes commemoràvem els 40 anys de l'Assemblea de Catalunya, una història sobre la qual tothom ha fet els seus diagnòstics, però que va ser sacrificada per les exigències de monopoli (de dretes o esquerres) dels partits de la transició. De llavors ençà, ha passat el que ja sabem –amb grups, grupets, partits i partidets que s'autoatorgaven també el monopoli de ser gairebé els únics representants de l'aspiració a la independència– i ara ens trobem, amb tot el que hem d'entomar a tots nivells, que cal reprendre les forces entre una societat perplexa i impotent davant l'envergadura dels desafiaments i un estament polític institucionalitzat que li cauen de tot arreu i que, en els seus estrats més influents, es troba igualment aclaparada, però sense el coratge suficient per a desembossar la situació en el pla social i polític. Així doncs, en el curs dels últims 40 anys, la catalanitat dinàmica s'ha anat congregant en assemblees: la de Catalunya, el 1971; la dels Nacionalistes d'Esquerra, el 1979-1982; la de La Crida, el 1981-1995 i, després d'una llarga crisi assembleària, la de Solidaritat Catalana per la Independència, el 2010, amb les corresponents samfaines de reagrupats, sobiranistes, autodeterministes i independentistes, entre tots els quals van aconseguir, però, convocar centenars de consultes i organitzar la marxa del juliol del 2010 sobre Barcelona.
Malgrat tants esforços –no sempre prou coordinats– es veu que no n'hi ha prou, com no n'hi va haver prou, tot i el massives que van ser, amb les grans manifestacions mundials, entre les quals les catalanes i espanyoles, per aturar la invasió de l'Iraq, el 2003.
Parlar i construir, en aquests moments, una assemblea nacional catalana deu voler dir (o així m'ho sembla), entre una Europa amb estats a la deriva i una amenaça real, difusa i invisible del que ja s'anomena govern feixista mundial, deu voler dir –penso– fer les coses de tal manera, i col·lectivament, que no hàgim de passar per allà on ens volen fer passar. Ho sabrem fer? Ciutadans amb voluntat de ser-ho, bases i dirigents de partits i sindicats, el món empresarial i financer, sabrem fer-ho? Sabrem veure que, al marge dels dictats de Madrid o Brussel·les, molt sovint, al llarg de la nostra història, els qui ens han conduït finalment a haver-los d'obeir han estat, sobretot, "gent nostra" que han parlat tothora de grans mots (benestar, progrés, llibertat, creixement, consum, etcètera) sense preveure les conseqüències del que estaven proposant? | 0.765112 | curate | {"ca": 0.9934287725885942, "en": 0.006571227411405773} | http://radiocatalunya.cat/index.php?view=article&catid=35%3Anoticies&id=1417%3Alassemblea-nacional-catalana-la-gran-oportunitat&tmpl=component&print=1&layout=default&page=&option=com_content&Itemid=1 |
mc4_ca_20230418_3_153465 | 2013/2013_04_08_Cens_habitatges_turistics_ilegals.jpg dilluns, 8 d'abril de 2013
Visites 6927
Personatges Eduard Elias, veí de la Rambla / Teresa Picazo, presidenta AV Gòtic / Maria Mas, vicepresidenta AV Casc Antic
En el cas d’apartaments i d’habitatges, hi ha casos en què l’activitat no està regulada, és a dir, es fa sense tenir-ne la llicència corresponent. Precisament, dues entitats del districte s’han dedicat els darrers mesos a recollir informació al voltant dels habitatges d’ús turístic il•legal i han lliurat la documentació al districte. La resposta ha estat ràpida, ja que està previst que es tanquin una quarantena d’aquests habitatges.
Aquest veí de la Rambla ho té clar. No és gens fàcil conviure al mateix edifici amb turistes. Ell fa dos anys que pateix les conseqüències.
L’Eduard tem l’arribada del bon temps, perquè, assegura, això comportarà més problemes. Situacions com les de l’Eduard han fet que dues entitats de Ciutat Vella elaborin un cens amb els habitatges que al districte s’utilitzen amb finalitat turística. La característica d’aquests immobles és que en cap cas no apareix cap rètol que indiqui que hi ha habitatges turístics.
L’orografia del Gòtic, amb carrers estrets, fa que la presència de turistes que s’estan en habitatges en comptes d’en hotels no passi desapercebuda entre els veïns.
El cens amb els habitatges d’ús turístic il•legal elaborat per les associacions de veïns del Gòtic i del Casc Antic ja ha estat entregat al districte, que assegura que, de moment, ja ha iniciat els tràmits per tancar-ne una quarantena. | 0.812777 | curate | {"ca": 0.9922630560928434, "fr": 0.007736943907156673} | http://www.tvciutatvella.com/categories/homenatges/article/4040-cens-dhabitatges-dus-turistic-ilmlegals-al-gotic-i-sant-pere-santa-caterina-i-la-ribera |
racoforumsanon_ca_20220809_1_512403 | ERROR: type should be string, got "https://www.vilaweb.cat/noticies/ampliar-la-majoria-social-independentista-i-forcar-lestat-a-negociar-les-claus-derc-per-a-una-nova-etapa/ERC renuncia a la via unilateral i crida a ampliar la majoria social per a fer realitat la repúblicaEls republicans eviten fixar terminis per assolir la república i i diuen que cal 'generar les circumstàncies favorables' per a negociar amb EspanyaEsquerra Republicana obre una nova etapa. El partit republicà farà una conferència nacional el mes vinent i ja ha elaborat la ponència que s’hi debatrà. Entre altres objectius, ERC es planteja d’ampliar la majoria social de l’independentisme i ‘generar les circumstàncies favorables’ per forçar Espanya a negociar. A més, el partit renuncia explícitament a la via unilateral i demana d’actuar en un marc multilateral.ERC no fixa un calendari per assolir la república. ‘No hem fet el cim. Som novament al camp base’, diu el document. Els republicans creuen que és moment de recobrar complicitats amb els sectors favorables al dret d’autodeterminació que no s’han compromès amb la república catalana.Ampliar la base, clau pel futur de l’independentismeRespecte del futur immediat de l’independentisme, Esquerra Republicana reitera que cal ampliar la majoria social, recuperar complicitats amb els sectors favorables al dret d’autodeterminació, reivindicar la diversitat de la societat catalana i fer un procés cap a la independència de forma multilateral. ERC afirma que l’independentisme no és prou poderós encara per a convertir Catalunya en una república independent. El partit argumenta que un 50% és una proporció insuficient ‘quan del que es tracta és de que la República neixi per mitjans estrictament cívics, pacífics i democràtics’.De fet, sobre l’ampliació de la majoria independentista, el text recull: ‘Els resultats electorals del passat 21–D, obtinguts en les condicions més adverses, indiquen que a Catalunya s’ha ordit una nova majoria social —que ha de ser eixamplada i aprofundida— disposada a assumir la direcció en la construcció del país.’ També marca diferències amb el ‘pujolisme’ que representava CiU: ‘A diferència de l’elitisme noucentista, que va inspirar el darrer gran projecte burgès de modernització de Catalunya, el projecte republicà es vol de caràcter democràtic, multitudinari i popular.’PUBLICITATAMAGA X Esquerra també abandona la via unilateral: ‘Cal començar a entendre que el procés cap a la República Catalana serà clarament multilateral, des del punt de vista social, econòmic, polític i institucional. És necessari, doncs, anar més enllà del debat, binari, estèril i contraproduent, de la unilateralitat versus bilateralitat.’Aliances per l’autodeterminacióEl document crida a formar aliances amb Catalunya en Comú: ‘Encara que el moviment del 15-M i el moviment per l’estat propi no han estat protagonitzats per actors socials completament coincidents, el context de crisi i malestar que ha originat aquests dos corrents de contestació és el mateix. I sembla clar que la confluència ideològica i de projecte és cada cop més factible, malgrat la penetració del discurs nacionalista espanyol reactiu de Ciudadanos a molts barris populars metropolitans.’La ponència descriu que la consecució del dret d’autodeterminació arribarà a través de la mobilització d’una part àmplia de la societat catalana i del ‘paper que puguin tenir les forces democràtiques d’arreu de l’estat espanyol crítiques amb el règim del 78 i els actors europeus més sensibles a la defensa de la democràcia i els drets humans’.\n\nHaurem de votar el PP per ampliar la base social de l'independentisme. .........................................................." | 0.371753 | curate | {"ca": 0.984065934065934, "pt": 0.015934065934065933} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_103885 | Andrés Peinado és un dels creadors de Yellow App, una aplicación de missatgeria instantània encara al sector del comerç de la qual els establiments afiliats a la Via T en podrán gaudir de forma gratuïta. Peinado ens explicarà de què es tracta, i quins avantatges ofereix el seu us en el dia a dia del nostre establiment. Si voleu, mentre llegiu l’entrevista, podeu fer un cop d’ull al lloc web de l’aplicatiu a http://yellowapp.es/
Explica’n s què és Yellow App
Yellow App és una aplicació de missatgeria instantània, com podrien ser Whatsapp, Messenger. No obstant, aquestes aplicacions que he esmentat estan pensades per a connectar familiars, amics i coneguts. Amb Yellow App el que volem és que els nostres usuaris es posin en contacte directe amb els comerços de la ciutat i els seus clients.
Quan veieu que fa falta el contacte amb missatgeria instantània entre local i client?
Tot va començar parlant amb el comerciant. Anàvem als restaurants i preguntàvem quines eren les vies de contacte que tenien els establiments per a captar reserves i posar-se amb contacte amb el negoci. La resposta que obteníem era “m’ho pots dir per Facebook, o per Whatsapp. És el meu número propi, però m’ho pots dir igual”. Treballar així és incòmode i desendreçat. Va ser llavors quan vam veure que teníem una oportunitat de negoci brutal. Vam decidir fer una aplicació per a que els clients es poguessin posar en contacte amb els establiments de forma senzilla i directa.
Com funciona la app?
És molt senzill. Per part del comerç només cal que es donin d’alta a la web. La gràcia està en que el compte no està vinculat a cap número de telèfon, com si fa Whatsapp. D’aquesta manera, més d’una persona del negoci pot tenir a disposició aquesta aplicació per a parlar amb el client. Es pot instal·lar en diversos dispositius alhora.
La idea és que el contacte no recaigui només a una persona.
Exactament. I anirem una mica més enllà. Imagina que la teva empresa té un call center, i reps 100 trucades al dia. Yellow App redueix el nombre de trucades del call center, i obre un nou canal de comunicació amb clients i proveïdors, per així fidelitzar-los millor.
Abans de la Yellow App, quins problemes vau detectar en la comunicació entre client i empresa?
Ens vam adonar que en l’àmbit local, la digitalització del negoci va a dues marxes. Les grans empreses tenen més capital i poden invertir creant la seva pròpia aplicació mòbil i web corporativa. En canvi, el negoci local no pot. Yellow App agafa tots aquests petits i mitjans establiments i els engloba en una sola aplicació, amb una despesa nul·la en comparació amb les grans empreses.
Quins avantatges té l’usuari de la Yellow App?
En una única aplicació, l’usuari pot separar la missatgeria instantània personal de la que fa servir per al seu establiment o per a contactar amb establiments. Tot en una única aplicació que, a més, serveis per a col·laborar amb els negocis de la ciutat.
Actualment l’aplicació està en marxa?
A Tarragona estem duent a terme el programa pilot amb tallers de cotxes. A més, com has dit abans, tots els establiments adherits a la Via T podran gaudir de forma grauita de Yellow App Negocios.
A banda de l’aplicació gratuïta, oferiu altre servei als adherits?
Doncs sí. Paral·lel a la Yellow App, si el negoci no n’està satisfet o ho necessita, som també una assessoria local d’internet. Si els usuaris tenen dubtes, nosaltres els hi donem suport i els ajudarem a solucionar-los.
La “app” està disponible per a tots els establiments de la ciutat?
Hi estem treballant. Estem instal·lant l’aplicació a diferents establiments de Tarragona per tal que a mitjans d’agost els usuaris puguin gaudir-ne. Des d’aquí animem als establiments de la Via T que encara no s’hagin posat en contacte amb nosaltres per a veure si podem instal·lar Yellow App per a que puguin fer-ne us. | 0.79174 | curate | {"ca": 0.9754876120189774, "pt": 0.024512387981022666} | https://laviat.com/yellow-app-una-nova-via-contacte-directe-amb-client/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_115317 | S’ha obert la convocatòria de les beques de la Fundació Obiols d’aquest nou curs 2021-22. En aquesta pàgina web, podeu consultar els següents documents: Bases de la convocatòria de la beca per al curs 2021-22 Sol·licitud per omplir de la … Continua llegint → | 0.724586 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.agrupaciodelbergueda.cat/2021/10/ |
mc4_ca_20230418_4_311927 | 1ª Edició Programa Youngfish - Las Naves
1ª Edició Programa Youngfish
L’Ajuntament de València, a través de Inndea i Las Naves, té previst celebrar la primera edició del Youngfish, una iniciativa que té l’objectiu de posar en valor el talent creatiu i innovador dels i les joves que es troben en atur a València. Las Naves serà l’espai valencià escollit per a la celebració d’aquesta iniciativa durant les dues últimes setmanes de maig, exactament des del 23 de maig al 3 de juny.
Aquesta iniciativa cerca donar eixida professional a joves inquiets i creatius a través de projectes que tinguen impacte positiu en la ciutat i generen valor. Durant dues setmanes els 30 joves triats assistiran cada dia a workshops i masterclass impartides per experts internacionals sobre metodologies àgils, creativitat, design and manual thinking, branding, models de negoci i storytelling. A més, se’ls plantejarà un repte: dotar de contingut els espais contigus a les Naus, l’antiga Farinera.
Les inscripcions ja estan obertes en http://projectyoungfish.com para tots aquells joves dissenyadors, arquitectes, emprenedors, professionals del màrqueting, desenvolupadors, makers, creatius, publicistes i treballadors socials que vulguen participar en aquesta experiència.
La primera edició de YoungFish es va celebrar a Barcelona durant Desembre i Gener de 2015 i va nàixer com a programa ocupacional per a joves aturats que tenien diversos perfils, i es va implantar en el barri de l’Eixample Dreta. Els organitzadors –Makers of Barcelona (MOB)- pertanyen a un espai de coworking, molt similar al que ja hi ha a Las Naves de València, que treballa en la cultura «maker», una tendència molt actual que està redefinint la creació de la tecnologia, posant-la també en mans de joves que creen els seus propis productes i que no formen part de grans multinacionals. | 0.886508 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lasnaves.com/1a-edicio-programa-youngfish/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_21306 | A mitjans dels anys 70, més concretament al 1974, Myron Krueger va crear la primera versió de la seva obra principal i gràcies a la qual seria conegut: el Videoplace. Per entendre aquesta obra cal comentar algunes dades sobre el seu autor.
Myron Krueger és un científic molt relacionat amb l’estudi dels ordinadors i un artista que va crear un dels primers entorns interactius. És un dels pioners de la interacció humà-ordinador en el context dels entorns físics. A partir de 1969 Krueger va crear diverses obres que responien al moviment i als gestos de l’usuari a través d’un complex sistema de sensors, taules de llums i càmeres de vídeo.
És aquí on el Videoplace trobarà les seves bases i constituirà una de les creacions més importants en la història de la realitat virtual. El Videoplace va ser la culminació de la interacció de diversos sistemes de realitat artificials creats anteriorment: el Glowflow, el Metaplay i l’espai psíquic. En cadascun d’aquests s’hi van incloure millores fins arribar al Videoplace.
Per crear el Videoplace, Krueger va col·locar una càmera de vídeo i una pantalla de projecció en dues sales separades. Un cop en la instal·lació, el visitant o participant (ja que la interacció de l’espectador és imprescindible per aquesta obra) es trobava davant la pantalla de projecció. Darrere seu hi havia una altra pantalla que l’il·luminava amb la finalitat de produir una imatge de major contrast, per tal que l’equip distingís millor la forma del participant. Un cop l’usuari es trobava dins la instal·lació, la seva imatge es digitalitzava per crear una silueta. Gràcies a això els processadors podien analitzar la seva postura i moviment. D’aquesta manera els processadors reaccionaven davant els moviments dels participants i creaven una sèrie de respostes, ja fossin visuals (elements gràfics en 2D creats per l’equip) o auditius.
A més, podien relacionar-se dos d’aquests entorns artificials a la vegada. Un cop les imatges dels usuaris havien estat captades per l’equip, es combinaven i es projectaven de nou en les dues sales. Això possibilitava que diverses persones situades en sales separades es poguessin comunicar a través de les seves imatges projectades en un espai compartit a la pantalla.
Amb els anys, Krueger va desenvolupar els seus propis sistemes informàtics perquè poguessin reconèixer la imatge, la poguessin desenvolupar i que la resposta a aquests moviments fos a temps real. Amb aquest sistema podia combinar el vídeo en directe de les persones que entressin a la instal·lació amb imatges gràfiques. La gent podia “tocar” a través de la pantalla a les altres siluetes generades per el Videoplace. També es podia manipular una gran varietat d’objectes gràfics i organismes animats que apareixien en pantalla. Aquests objectes responien a l’entrada de l’usuari a la instal·lació, però també es traslladaven d’acord amb la seva pròpia programació. D’aquesta manera va constituir un tipus de vida artificial, tot i que encara primitiu.
El Videoplace finalment va incloure al voltant de 25 programes interactius diferents. Alguns dels programes jugaven amb l’escala de les siluetes en l’espai virtual. Per exemple, l’ombra digital d’un participant es podia fer petita o també es podien col·locar les mans sobre una taula de llum i aquestes apareixien enormes a la pantalla.
Una de les millors aportacions del Videoplace és que tots aquests moviments i interaccions amb objectes i figures fictícies es feien prescindint de dispositius addicionals, com feien experiments anteriors (el casc de Ivan Sutherland, per exemple). És una gran avanç en el camp de la realitat virtual, tot i que en el futur se seguirà experimentant amb dispositius d’aquesta mena (ulleres, cascs, guants…).
Aquestes experiències tenien una vocació d’exploració tecnològica, però també un clar enfocament lúdic i artístic. Krueger va ser un dels primers en desenvolupar aquest tipus de tecnologia com a art pròpiament, desvinculant-se de la funcionalitat militar dels experiments anteriors. Per això la contribució de Krueger a l’art interactiu amb ordinadors és la noció de l’artista com un “compositor” d’intel·ligència, en el seu cas un “compositor” d’espai en temps real a través de l’ordinador.
A més, Krueger va teoritzar que els futurs sistemes informàtics serien capaços d’aprendre de manera independent i podrien “compondre” les seves pròpies interaccions. Això va suggerir la formació d’una intel·ligència artificial. Per això Krueger va ser el primer que va establir el terme “realitat artificial” (al 1973) per descriure la màxima expressió d’aquest concepte.
El Videoplace va anticipar molts dels sistemes basats en el moviment i els gestos que s’utilitzen avui en dia en molts dels dissenys interactius contemporanis. Alguns exemples són el PowerWall, un sistema de projecció interactiva; el joc per a PlayStation EyeToy; o el famós sistema de joc interactiu que conté la Nintendo Wii.
En resum, el Videoplace és una de les obres mestres de Myron Krueger, que va ser el primer artista que es va centrar en la interactivitat com a un mitjà per fer composició creativa. Aquesta obra el va fer pioner en el desenvolupament d’experiments originats per ordinador amb participació inalàmbrica i amb la contribució del propi cos dels usuaris. Ha rebut diversos premis entre els quals s’ha de destacar el primer Golden Nica del Prix Ars Electronica. El Videoplace i la resta de les seves obres han tingut una gran difusió internacional, passant per museus d’art, galeries i congressos de científics. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_639251 | La reunió, a porta tancada, es farà a la 1 del migdia a la Sala de Plens de l'Edifici del Sucre de Vic. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/6406/delegat-govern-fara-mediador-conflicte-urgencies-osona-nord |
racoforumsanon_ca_20220809_2_172407 | És aquí. Alguns talls: "A ERC ha arribat el moment que aquelles persones des de fa 12 anys, des de l'any 96, hem portat el partit, deixem el pas a una altra generació, a una altra gent, a unes altres persones. No a una altra generació només a nivell d'edat, que en part també, sinó a una altra generació a nivell d'idees. I en aquest sentit jo crec que és l'hora de la generositat, és l'hora dels gestos, i jo faig el primer gest i anuncio que no em presentaré a la reelecció com a candidat a presidir ERC en el proper congrés." "ERC ha de fer net, ha de fer cau i net, ha començar una etapa nova i ha de començar una etapa de renovació profunda, intensa, i la maquinària del partit l'ha de portar una altra gent." "No és una qüestió generacional, o de rejoveniment o no. Hi ha gent que als 30 anys són uns vells. Per exemple, Joan Carretero no és cap criatura, però, en canvi és evident, que per una part dels militants allò que representa Carretero s'associa a renovació, per tant no està vinculat a l'edat."
ara mola en Carod eh...
Ara sí, després de bramar contra ell, ara en carod donarà suport a en Carretero i tots a callar com putes.
dons jo penso que seria un bon tantem carod-carretero, no? això sí, surtint del govern amb el psoe a la generalitat | 0.823379 | curate | {"ca": 0.934991974317817, "fr": 0.018459069020866775, "es": 0.04654895666131621} | |
cawac_ca_20200528_6_77653 | Paella al teu correu!
bq, empresa de la qual recentment vam provar l’Avant 3, ha fet oficial avui el llançament d’un nou tablet . Aquest és la renovació d’un que ja estava al mercat, el Pascal. Com a principals atractius trobem la versió d’Android que porta i el seu baix preu.
La pantalla és de 7 polzades, com la BlackBerry PlayBook o la Galaxy Tab original de Samsung, però amb resolució 800 x 480 píxels. Això sí, és multitàctil capacitiva, i no resistiva, tot i que actualment és la tecnologia que utilitzen la gran majoria de pantalles tàctils.
El processador és un ARM Cortex A8 a 1 GHz amb 1 GB de memòria RAM. No té càmera posterior sinó que només una de frontal per mantenir trucades en vídeo.
2 comentaris
Ostres, doncs a mi m’ha agradat! M’agradaria tenir-ne una per a petits treballs que haig d’anar fent fora de casa, i totes les tablets em semblaven cares. Les prestacions d’aquesta no són espectaculars, però per aquest preu, està genial! | 0.759538 | curate | {"pt": 0.022269353128313893, "ca": 0.9310710498409331, "es": 0.012725344644750796, "fr": 0.033934252386002124} | http://www.paelladebits.cat/2012/04/bq-pascal-2-una-nova-tauleta-tactil/ |
macocu_ca_20230731_0_359793 | Dades de contacte
Adreça: Passeig de Barcelona, 42 (Centre d’Atenció Primària Olot) Telèfon: 972 261 916 E-mail: [email protected] Responsable del servei: Dr. Josep Lluís Nicolau Persona de contacte: Dr. Josep Lluís Nicolau
Descripció del servei
Per telèfon (de dilluns a divendres no festius, de 8 h a 22 h): 933 268 901
Presencialment (TESEO)
Atenció continuada i urgent | 0.645317 | curate | {"ca": 0.9421052631578948, "es": 0.05789473684210526} | |
naciodigital_ca_20220331_0_661023 | El passat dijous 6 d’agost a la tarda, un centenar de persones van poder gaudir d’una agradable vetllada a la terrassa del museu tot combinant arquitectura i música.
Carles Freixes i Albert Fontelles van fer una magnífica interpretació històrico-arquitectònica dels espais que configuren les teulades de la Catedral de Solsona i els edificis que l’envolten. La nota musical la van posar els alumnes d’AIMS: Ida Derbesse, Bastien Vidal – violins, Elise Vaschalde – viola i Emma Dieumegard – violoncel, amb la brillant interpretació de peces de Beethoven, Bach i Ravel. Agraïm a tots ells la seva valuosíssima aportació.
Agraïm també la nombrosa assistència de públic a aquest acte, a tots els assistents: moltes gràcies per acompanyar-nos. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/15906/arquitectura-musica-terrassa-museu |
macocu_ca_20230731_7_131783 | de Marc Romeu Carrera
A Berlín, Joseph Goebbels encara tenia molèsties del còlic nefrític que havia patit feia uns dies i va decidir examinar-se amb raigs X a l’Hospital de St. Hedwig amb el professor Huetepohl. La radiografia no va indicar res greu, només se li va detectar una pedra que li ocasionava aquells dolors i li feia perdre pes i no es temia per la seva vida. A la nit, Joseph Goebbels va mirar un documental de les fosses de Katin que li havia portat el seu ajudant Roellenbleg. El ministre tenia clar de que havia d’aprofitar que havien descobert aquelles fosses per atacar als soviètics i buscar un conflicte entre els soviètics i els britànics.
En el gueto de Varsòvia, els jueus varen començar un aixecament contra les forces alemanyes que va acabar el 16 de maig de 1943 amb derrota jueva.
El ministre polonès de Defensa Nacional, el tinent general Marian Kukiel, va publicar una declaració on acusava als soviètics d’assassins pels assassinats dels oficials polonesos trobats a les fosses de Katin i de ser uns mentiders per haver trencat tots els acords i pactes firmats. Kukiel també demanava que la Creu Roja es dirigís a la zona on s’havien trobat els cadàvers perquè investiguessin què havia passat.
Aquell dia va començar un moviment nacionalista dirigit contra la política col·laboracionista amb els nazis. | 0.862002 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_54135 | Montserrat Tura creu que ERC pot ser «el principal referent d'esquerres» de CatalunyaL'exconsellera i exalcaldessa de Mollet evita dir què votaria en un referèndum sobre la independènciahttp://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/16870/montserrat/tura/creu/erc/pot/ser/principal/referent/esquerres/catalunya
Una altra vegada pensant en l'eix esquerra-dreta...
Normal! En una Catalunya independent hi hauria un eix esquerra-dreta.
Sí. L'únic petit i insignificant detall és que... Catalunya ara mateix és una regió espanyola, una regió en decadència que es creu Estat. Per tant, no, ara això no toca.
Ei, per què no muntem una candidatura transversal? La podria liderar un metge de Puigcerdà, un expresident del Barça, o un parell de trànsfugues, un notari i un polític professional! Segur que triunfaria com la cocacola perquè a la gent d'aquest país l'esquerra i la dreta ja els és igual. | 0.727789 | curate | {"ca": 0.9887387387387387, "de": 0.007882882882882882, "es": 0.0033783783783783786} | |
macocu_ca_20230731_5_16175 | Porta a porta
A principis de 2012 l'Ajuntament de Celrà va iniciar el procés per fer un canvi en el model de recollida de residus del municipi i millorar la recollida selectiva. Fins llavors només separàvem el 30% dels residus que generem, malgrat que el 90% són materials que es podrien reciclar si els separéssim correctament.
És per aquest motiu que, després d'haver valorat diferents models de recollida i d'haver dut a terme un procés informatiu amb la ciutadania, es va iniciar la recollida porta a porta, que es porta a terme conjuntament amb un centre especial de treball de Celrà, Tirgi.
QUÈ ÉS EL PORTA A PORTA?
Cada dia podeu deixar el vostre cubell davant del vostre portal amb els residus que toqui treure segons el calendari preestablert, excepte el vidre, que heu de portar al contenidor del carrer.
QUINES MILLORES COMPORTA?
• Incrementem la recollida selectiva fins al 80%. • Estalviem costos d'entrada de residus a l'abocador i així evitem futurs increments de la taxa d'escombraries. • Eliminem els contenidors del carrer i guanyem espai públic. • Evitem haver-nos de desplaçar fins als contenidors.
Per facilitar la recollida de residus especials destinats a la deixalleria, el Porta a porta una minideixalleria mòbil al nostre municipi. Aquesta s'instal·la cada dia en punt diferent del poble, de manera rotativa, de dilluns a divendres.
Porta a porta
De dilluns a dissabte el servei Porta a porta fa la recollida de residus de manera selectiva. Segons el dia, es recull un tipus de residu o un altre.
- Els dilluns, dijous i dissabte es recull la fracció orgànica.
- Els dimarts i divendres, els envasos.
- Els dimecres, el paper i cartró o la resta, de manera alternada.
Minideixalleria
- Dimarts: Al polígon residencial, a la zona verda entre el carrer Just Puig i el carrer Canigó.
- Dimecres: Al final del carrer Isidre Rossell i Gimbernat, encreuament amb el carrer Cabanya.
- Dijous: Principi del carrer Cabanya, venint de Girona.
- Divendres: L'últim dia el punt de recollida és a la zona del mercat municipal, tocant a la carretera de Juià. | 0.761929 | curate | {"it": 0.012701514411333659, "ca": 0.9560332193453834, "es": 0.023937469467513434, "pt": 0.0073277967757694185} | |
mc4_ca_20230418_4_14474 | Arxius de Óscar Rubio - L'Hora Arlequinada
Etiqueta: Óscar Rubio
El Sabadell comença a perfilar la plantilla amb dues renovacions
Després de l’allau de baixes dels últims dies, la direcció esportiva del Centre d’Esports ha començat a tancar les renovacions dels jugadors que havien acabat el seu contracte. Dels dotze jugadors que havien quedat desvinculats, Óscar Rubio ha acceptat la proposta de renovació.
El primer a renovar ha estat Grego Sierra, que tenia una clàusula de renovació automàtica en cas d’ascens. El murcià va arribar l’estiu passat i s’ha convertit en una peça fonamental en la defensa de tres centrals que utilitza Antonio Hidalgo.
Pel que fa a Óscar Rubio, el lateral arlequinat complirà la seva quarta temporada a la Nova Creu Alta. Rubio ha estat un fixe d’ençà que va arribar al club l’estiu del 2017 i acumula més de 100 partits vestint la samarreta arlequinada.
Un total de 14 jugadors amb contracte
Amb aquestes renovacions, el Sabadell ja suma catorze jugadors amb contracte per a la temporada vinent. Això, però, no assegura la continuïtat de tots i el club arlequinat podria rescindir algun jugador amb contracte o cedir-lo a un equip d’inferior categoria.
Pel que fa al mercat de fitxatges, José Manzanera ja ha començat a treballar per a confeccionar la plantilla de la temporada vinent. Un dels fronts que el club també té obert és el de la campanya de socis per a la nova temporada. Està previst que es presenti a finals de la pròxima setmana.
CE Sabadell Grego Sierra Óscar Rubio
Óscar Rubio: “No hem de valorar-ho tot pel resultat”
Continue reading “Óscar Rubio: “No hem de valorar-ho tot pel resultat”” →
CE Sabadell Óscar Rubio RCD Espanyol B
Victòria davant La Nucía per enlairar-se al Play Off
Victòria (1-0) treballada del Sabadell davant del CF La Nucía. Óscar Rubio, qui és el pitxtitxi de l’equip amb 3 dianes, ha estat el golejador del duel. El lateral lleidatà ha marxat amb molèsties del terreny de joc. Amb aquest triomf, el conjunt d’Hidalgo suma 10 punts i es col·loca en tercer lloc. Continue reading “Victòria davant La Nucía per enlairar-se al Play Off” →
CE Sabadell La Nucía Nova Creu Alta Óscar Rubio Segona B III
El Sabadell guanya al Rico Pérez i trenca amb la història
Victòria amb majúscules del Centre d’Esports al José Rico Pérez davant l’Hércules en un d’aquells partits on els arlequinats han sabut sofrir i guanyar a un dels principals candidats a ocupar la zona alta de la classificació. El Sabadell ha començat amb força, però no ha sigut fins després del descans quan Oscar Rubio ha marcat el primer gol després d’una bona jugada de Boniquet. L’expulsió de Nani ha deixat l’Hércules amb deu homes quan faltava mitja hora. Finalment, tot i les arribades dels locals, el Sabadell ha aguantat amb força i, a les acaballes del partit, Lanza ha fet el segon al contraatac.
Continue reading “El Sabadell guanya al Rico Pérez i trenca amb la història” →
CE Sabadell Hércules CF Manu Lanzarote Óscar Rubio
El Sabadell s’abona a l’èpica i s’emporta els tres punts de Bunyol
Primera victòria del Centre d’Esports davant un combatiu Atlético Levante que es va avançar durant els primers minuts de joc i va dominar el partit en diverses fases. El Sabadell, però, va saber patir i va empatar el partit al minut 30 després d’un remat de cap d’Oscar Rubio. Quan tot semblava que estava destinat a l’empat va aparèixer Edgar Hernández per anotar l’1-2 de penal al minut 85. Els minuts finals van ser una mostra de com gestionar un final de partit sense dificultats i el Sabadell s’emporta així els tres punts de Bunyol.
Continue reading “El Sabadell s’abona a l’èpica i s’emporta els tres punts de Bunyol” →
Atlético Levante CE Sabadell Edgar Hernández Óscar Rubio
El Sabadell s’aferra a la permanència
El Centre d’Esports Sabadell ha guanyat (1-0) a la SD Ejea i dependrà d’ell mateix a Olot per salvar-se. El golejador del duel ha estat Óscar Rubio, qui ha sumat el seu primer gol aquesta temporada. Amb aquesta victòria, el conjunt d’Antonio Hidalgo es col·loca 15è amb 42 punts, un per sobre del Play Out i del descens directe. Continue reading “El Sabadell s’aferra a la permanència” →
CE Sabadell Nova Creu Alta Óscar Rubio Pol Ballesteros Roberto SD Ejea Segona B III
Carlos Martínez sentencia el Sabadell
El Centre d’Esports va caure (2-0) davant de l’Hércules CF en la seva visita al José Rico Pérez. Les dianes del conjunt local van ser obra de Carlos Martínez. L’equip d’Antonio Hidalgo es va veure condicionat a la segona meitat després de l’expulsió d’Óscar Rubio. La nota positiva va ser el retorn de Felipe Sanchón després de quasi 2 mesos sense jugar per lesió Continue reading “Carlos Martínez sentencia el Sabadell” →
Antonio Hidalgo Arturo Carlos Martínez CE Sabadell Falcón Hércules CF José Rico Pérez Óscar Rubio Pedro Capó Roberto Segona B III
El Sabadell empata a Paterna i acumula 6 jornades sense conèixer la derrota
El Centre d’Esports va empatar (1-1) davant del València Mestalla en la seva visita a l’Antonio Puchades de Paterna. El gol del Sabadell va ser obra de Pedro Capó, qui s’estrena com a golejador aquesta temporada. Els arlequinats, que sumen 6 partits sense perdre, van acabar el matx amb un home menys a conseqüència de l’expulsió d’Óscar Rubio. Continue reading “El Sabadell empata a Paterna i acumula 6 jornades sense conèixer la derrota” →
Antonio Puchades CE Sabadell Óscar Rubio Pedro Capó Roberto Segona B III València Mestalla
Felipe Sanchón, Josu i Óscar Rubio, molt a prop de renovar amb el Sabadell
Tal i com ha informat avui Ràdio Sabadell, el Centre d’Esports Sabadell farà oficial en els pròxims dies les renovacions de Felipe Sanchón, de Josu Ozkoidi i d’Óscar Rubio. En els casos de Felipe i Josu, ambdós jugadors tenen ofertes d’altres equips, però la seva prioritat és seguir a Sabadell. Continue reading “Felipe Sanchón, Josu i Óscar Rubio, molt a prop de renovar amb el Sabadell” →
CE Sabadell Felipe Sanchón Josu Ozkoidi Óscar Rubio Segona B III | 0.756629 | curate | {"es": 0.07376632185857215, "ca": 0.9262336781414279} | https://www.horarlequinada.com/tag/oscar-rubio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_50489 | El primer ministre britànic diu que no vol que es trenqui el Regne Unit, però no es pot oposar a allò que vulguin els escocesos La reacció del govern britànic a l'aclaparadora victòria del Partit Nacionalista Escocès (SNP) a les eleccions de dijous al parlament escocès ha estat de respecte i d'oposició als plans anunciats pel candidat independentista, Alex Salmond, de fer un referèndum sobre la independència en la pròxima legislatura. El primer ministre britànic, David Cameron, diu que lluitarà amb totes les seves forces perquè guanyi el 'no', però no blocarà la celebració del referèndum ni la independència si guanya el 'sí'. De fet, el cap dels conservadors britànics ja havia dit anteriorment que respectaria la voluntat de celebrar un referèndum si era la voluntat dels escocesos, però que faria campanya pel 'no' perquè no vol que es trenqui el Regne Unit. A més, Cameron es mostra convençut que els escocesos no volen la independència: 'Si el parlament escocès vota per un referèndum, no ens hi podem oposar i blocar-ne el camí; però si es fa, els conservadors sota el meu lideratge sempre farem campanya pel 'no'. Penso que si avui preguntem als escocesos si es volen separar, la resposta serà 'no'. 'http://www.vilaweb.cat/noticia/3882729/20110507/cameron-soposara-independencia-fara-campanya.html
En fi... Cada dia és més evident que aquest estat de pandereta s'aguanta per la força i per la por. | 0.869076 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_741002 | Ultraquim: 17/03/12 Navegant amb vent i maror
M'encanta navegar, quan la mar està una mica moguda. Maror d'uns 75 centímetres +/-, vent força 3 (18 km/h) sostingut, amb ràfegues de força 4 (25 km/h).
Amb les onades venint per l'esquena, el caiac agafa velocitat, si apreto una mica a la palada, vola, s'ha d'estar pendent de la seqüència de les onades, de cada quan en ve una de més gran, d'aquelles que escombren i ens giren el caiac, la sensació d'anar ràpid és una passada, el vent a favor molesta una mica abans d'entrar la pala a l'aigua, en el moment de fer el gir, el vent l'empeny en direcció contraria, per sort tinc una pala estreta.
Aprofito per depurar tècnica, fer girs de 360 graus, posició pala, navegar surfejant onades i recolzaments.
De tornada, tenia les onades, juntament amb el vent de cara, és com més m'agrada, poder mirar als ulls a la força de cel i mar, amb onadetes de les que t'aixequen la punta del caiac i un cop està amunt, el vent el vol fer canviar de direcció, és qüestió d'aguantar la palada i saber el cos del pes en el lloc idoni.
El caiac i la mar, han jugat i rigut com nens petits, quan més enfonsada es trobava la punta, venia la mar i saltava per sobre amb l'ajuda del vent que la duia fins la meva cara, fent-me entrar la sal fins al fons del cor.
És bo practicar, amb la situació controlada, amb precaucions de seguretat i no excedint certs límits, per no arribar a la temeritat, el pitjor que pot passar, és que hagi de nedar una estona i això també m'agrada.
Etiquetes de comentaris: Caiac , Vídeo
Quim, cada dia ets més intrèpid.
Aquests vídeos duren poc , has de fer com en "CALLEJA" vendre producció.
Qui es l'agosara't que s'atreveix a sortir amb un dia així?... nomès L'ULTRAQUIM! !
D'en "Manolet"
19 de març de 2012 a les 23:36
És el que fer-ho amb el movil, que la qualitat està compromesa i que no vull que es mulli, que aquest estiu, ja en vaig haver de llençar un.
M'he de fer amb una càmera d'aquelles que van al cap i que sigui aquàtica, després si que es veuria el que és bo, m'has donat una idea, l'hauré de buscar.
19 de març de 2012 a les 23:48 | 0.858703 | curate | {"ca": 0.9841954022988506, "fr": 0.015804597701149427} | https://www.ultraquim.net/2012/03/170312-navegant-amb-vent-i-maror.html |
naciodigital_ca_20220331_0_634108 | Aquest passat dilluns i dimarts un combinat de benjamins del nostre club van participar al trofeu Joan Gamper aconseguint un metitòri 6è lloc. Cal recordar que aquest torneig és fruit de la classificació per part del nostre benjamí en la fase que va tenir la passada setmana santa i els solsonins es van imposar i permetre disfrutar-lo ara.
Els nostres a més van rebre el guardó a l'equip amb millor Fairplay, guardó que se'ns va entregar a la gespa del miniestadi.
A més a més els petits ja han pogut visitar el museu del club i van estar convidats al partit del Gamper entre el Barça i la Sampdoria.
A disfrutar-ho! ! | 1 | perfect | {"ca": 0.998371335504886, "fr": 0.0016286644951140066} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/19854/futbol-base-solsona-arrels-al-torneig-interpenyes-fc-barcelona-trofeu-joan-gamper |
mc4_ca_20230418_8_454302 | Tallers gratuïts el mes d’octubre amb l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran – Ateneu Alt Pirineu i Aran
Tallers gratuïts el mes d’octubre amb l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran
Durant el mes d’octubre l’Ateneu de l’Alt Pirineu i Aran ha organitzat, al llarg del territori que l’engloba, diverses formacions. A la Cerdanya també hi hem participat amb dos tallers, un destinat a prescriptors (gestories, assessories i tècnics) i l’altre per a les associacions, clubs, entitats, fundacions i AMPAs. Tots dos van tenir lloc a la seu del Consell Comarcal de la Cerdanya els dies 2 i 29 d’octubre respectivament.
En el taller destinat a prescriptors van poder aprofundir en què és una cooperativa així com en els aspectes econòmics i fiscals d’aquest tipus d’empresa.
Pel que fa al taller del 29 d’octubre s’hi van aplegar diferents públics, des d’aquells interessats en constituir una associació fins a gent que ja treballa en fundacions i clubs constituïts. A la formació es va donar a conèixer l’opció associativa, la seva gestió i les obligacions que comporta. També es van treballar eines per millorar la gestió econòmica i fiscal.
admin-istrador 2018-11-05T13:34:06+00:00 05 novembre, 2018|General| | 0.818337 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.acapa.cat/2018/11/05/tallers-gratuits-el-mes-doctubre-amb-lateneu-cooperatiu-de-lalt-pirineu-i-aran/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_881402 | Algú sap com es modifica el navegador Google per qué la pagina d'inici surti en el nostre idioma? He entrat a les preferències/eines de idioma pero quant deixo les modificacions...apago el Google i el torno a obrir...Ja torne a ser el putu Google Esapnya!! !
Hi ha o havia un Google Països Catalans, m'imagino que el navegador sols te l'obrirà en català. Aixó de les preferències és un cacao.
Google Països Catalans | 0.706475 | curate | {"ca": 0.9975609756097561, "fr": 0.0024390243902439024} | |
mc4_ca_20230418_11_599952 | TORNEM A SER AQUí! – Esplai Xiroia
By Xiroia 3 de Setembre de 2009 3 de Setembre de 2009 Informacions
Benvolguts/des pares i mares; nens i nenes!
Els monitors ja ens hem posat les piles i començem a treballar en el nou curs que ens espera. Que, de ben segur, estarà carregat de moments divertits, moments per apendre i moments de treball que entre nens i nenes, famílies i monitors podrem gaudir i compartir.
Xi-Barri aquest curs el farem a l’inici de curs perquè, per qüestions de calendari, el tercer trimestre sempre anem molt atabalats amb altres activitats. Així, aprofitant que encara fa bon temps, el dia 17 d’Octubre, d’aquest any, farem el Xi-Barri. Així que tingueu present de reservar-vos el dia! Ja us donarem més informació de cara a la setmana vinent.
L’inici de curs és el dia 03 d’Octubre a les 11.00, com sempre. I la reunió de pares la farem la setmana abans de començar l’Esplai, és a dir, el dia 30 de Setembre a les 20.00 a l’esplai.
A la reunió, és molt important que hi sigueu tots presents ja que hi ha canvis que s’han de parlar i que són importants de cara a tenir un bon funcionament durant el curs. Per tal de facilitar les coses és important la vostra assistència!
A mitjans d’aquest mes, rebreu la informació a casa, via correu-e i per la web!
« Vídeo dels primers dies de colònies
Si, si, si XI-BARRI ja és aquí! » | 0.804435 | curate | {"de": 0.01355421686746988, "gl": 0.011295180722891566, "ca": 0.9743975903614458, "fr": 0.0007530120481927711} | http://www.xiroia.cat/2009/09/tornem-a-ser-aqui/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_80722 | L’estiu de 2021, encara amb algunes restriccions Covid19, vam decidir anar de viatge a Portugal, travessant el Cantàbric a l’anada i Castella a la tornada. Vam sortir de Barcelona i vam fer nit a l’Hotel Villa Virgínia a Sabiñánigo, un clàssic amb Spa, on sempre hem estat de fàbula. No tenien obert el seu deliciós restaurant i per això vam sopar, fantàstic, al restaurant del davant, propietat dels pares de la Virgínia, a l’Hotel Mi Casa.
L’endemà vam continuar la ruta cap a Vitòria, on vam dinar, molt bé, al restaurant Erdizka taberna bar&grill, al carrer Cuchilleria 11, al centre de la ciutat. Un lloc on menjar bé, qualitat i quantitat, per un preu ridícul.
Carrer Cuchilleros a Vitoria
En acabat vam fer un tomb per la vila. Plaça de la Virgen Blanca, catedral… Bonica sense ser esplèndida.
Plaça de la Virgen Blanca
Continuarem viatge fins a Santander, on ens allotjarem al Gran Hotel del Sardinero, a la platja del mateix nom, un bon hotel amb una situació magnífica, al mateix costat del mar. Una experiència decadent i vintage.
Platja del Sardinero amb el Gran Hotel al fons.
Anàrem a sopar a casa d’en Vittorio, de Salerno, no lluny de l’hotel. El senzill establiment amaga una de les millors pizzeries de Santander. Fabulosa!.
El dia següent sortim de Santander en direcció Oviedo. Parem a banyar-nos els peus, feia una mica de fred i estava núvol, a la platja del Merón, fabulosa, a San Vicente de la Barquera, un bonic poble amb una ria molt maca. Bon aparcament pagant.
Platja del Merón
Després de la banyada anem a dinar al restaurant La Tertúlia, al poble de Celorio, als peus de la bonica platja de la Palombina. Un lloc on el peix i marisc fresc son la norma, molt recomanable.
Playa de la Colombina a Celorio, Cantábria
Seguim viatge a Oviedo, capital d’Astúries, on ens allotgem al Gran Hotel La Reconquista, un establiment tipus parador nacional, situat en un bonic palau del XVIII. Pas mal. A la tarda visitem la ciutat, el seu barri vell, la catedral, la cámara santa… i sopem al restaurant el Fondín, un lloc d’alta qualitat, fantástic, molt recomanable.
Catedral de Oviedo
Barri de tapes a Oviedo
Seguim la nostra ruta, al matí següent, anant a Galicia, a Ribadeo, a la seva espectacular platja de “As Catedrais”. Bona organització, párquing gratuït, paratge increible, no es pot deixar de veure.
Platja de les Catedrals, a Ribadeo
Continuant camí de Lugo parem a dinar a Mondoñedo, un pobe antic, de pedra picada, on hi ha una catedral molt bonica. Dinem a un bar del poble, menú del dia, generós: Bodegón A Catedral. A la tarda visitem la catedral, que ens va agradar molt.
Catedral de Mondoñedo
Per dormir hem triat Lugo, ciutat romana que conserva les muralles, amb una bonica catedral y un barri antic molt interessant. L’Hotel Eurostars Lugo está al afores, però no molt allunyat del centre. És convenient.
Catedral de Lugo
Per sopar vam anar de tapes, al restaurant Las Cinco Vigas al centre de Lugo. Molt bo.
El dia segënt vam anar camí de Santiago erò fent la costa nord de Galicia. Feia molta calor i vam anar a la platja de Razo, espectacular!. Aigua fresca i molta calor: dia d’estiu!
Platja de Razo
Allà vam dinar al restaurant “O Cordobés”, un bar de platja típic i tòpic, però amb racions de qualitat. Molt bé.
A la tarda anem camí de Santiago de Compostela, preciosa ciutat barroca, on dormim a l’hotel La herradura, molt bé. Sopem de tapes al restaurant “Tapas Petiscos Do Cardeal”. Tapes i racions de nivell. Molt bo!.
Plaza del Obradoiro
L’endemà, abans de marxar de Santiago, vam poder visitar finalment la catedral, plena a vessar els dies anteriors. I enfilàrem cap a Vigo, no sense abans fer una visita a la illa d’Arousa, preciosa, amb poc sol i gens de ganes de bany.
Illa d’Arousa
Seguírem per dinar a Pontevedra. Ho vam fer al restaurant Nonna Clara Trattoria, un italià molt xulo. En acabat vàrem fer un recorregut per la ciutat, molt interessant tota ella, en especial la escenogràfica esglèsia de La Peregrina.
La Peregrina a Pontevedra
Continuàrem la ruta cap a Vigo, on ens vam hostatjar a l’hotel Occidental d’aquesta ciutat. Molt bé. Per sopar baixàrem al centre, prop de la catedral, on hi havia ambient de tapes. Vam sopar al restaurant El Capitan. Pas mal du tout!
Ambient de nit a la zona de tapes de Vigo
El dia següent tocava vaixell a les illes Cies, des de Vigo. Día núvol, amb fred. Viatge molt agradable i en arribar a l’illa paisatge espectacular. Platges de somni, però ni pensament de banyar-se, ni en broma. Vam dinar al restaurant de càmping, al self-service, molt bé. A la tarda tornada a Vigo, i sopar en un restaurant encantador i fantàstic: Tapas Areal. No només tapes, un veritable restaurant!
Pltja de Rodes a les Illes Cies
El dia seguüent anàrem fins la bonica vila marinera de Sanxenxo per agafar el vaixell cap a la Illa d’Ons. Plovia lleugerament quan hi vam arribar, però es va anar obrint, lentament. Platges i paisatges de maravella pero no vam poder gaudir-los. Feia fred. Vam dinar al poblet de l’illa, quatre cases, al únic restaurant disponible, Casa Acuña, molt normalet. De tornada a Vigo vam repetir amb les Tapas Areal, fenomenal i tornàrem al nostre hotel de la ciutat: l’Occidental Vigo.
Platja a l’illa d’Ons
Tocava ja marxar de Vigo, d’Espanya i de Galicia, camí de Portugal. Vam agafar l’autopista i vam arribar a Braga, encantadora ciutat medieval portuguesa, amb una catedral fantàstica, plena “d’azulejos”, carrers amb cases de pedra, convents i esglésies a dojo.
Catedral de Braga
També vam visitar, en una escapada, la impresionant i escenogràfica església del Bom Jesús do Monte, barroca, als afores de la ciutat. Una passada.
Bom Jesús do Monte
Tornats a Braga, dinàrem al restaurant La Piola, una pizzeria i ristorante que estava molt bé. A la tarda vam anar cap a Guimaraes, una bonica ciutat més al sur de Braga, on diuen que va nèixer Portugal. Com la seva veïna està plena d’esglésies, convents i palaus, plens dels típics azulejos.
Plaça principal de Guimaraes
Seguirem cap a Porto quan la tarda avançava. Ens allotjarem a l’hotel Eurostars Porto Douro, una cucada, davant del riu Douro, amb vistes impagables sobre el pont Lluís I. Encantador.
Vista nocturna del Douro i el Pont lluís I des de l’hotel Porto Douro
Per sopar anarem a la propera Ribera del Douro, molt animada y turística, on trobarem el fantàstic restaurant Postigo do Carvão, un local luxós i vintage, gastronomia portuguesa pura. Molt bo!
Vista de Porto des de Vilanova de Gaia
L’endemà tocava fer la ciutat de Porto, la seva catedral, el palau episcopal, els Clerigos, les esglésies, els convents… Tots fabulosos, plens d’art, en una ciutat decadent, romàntica. Vam passar el pont sobre el Douro i vam dinar a Vilanova de Gaia. Vam dinar a la Taberninha Do Manel. Molt ben puntauada, a nosaltres no ens va acabar de fer el pes.
Vilanova de Gaia vista des de Porto
A la tarde, després de dinar, ens va venir molt de gust agafar un tramvia antic fins la desembocadura del Douro, un passeig molt divertit en una baluerna que semblava preparada per sortir de la via en qualsevol moment.
Tramvia de la línia 1 de Porto
De tornada a la ciutat, havent visitat el meravellós convent de Sant Francesc, ple de mosaics “azulejos”, vam anar a sopar al lloc més entranyable de tota l’excursió. Un local de tapes magnífic: A Bolina!
Catedral d’Oporto. Claustre.
El dia seguënt vam fer una petita excursió pels voltants d’Oporto. De primer Amarante, una encantadora vila amb un pont bonic i una església tancada per obres, mala sort.
Vista d’Amarante sobre el riu Támega
Després baixada a la Vall del Douro, amb les seves vinyes, cases senyorials, pagos i poblets. Paisatge humà grandiós en la seva senzilla utilitat. I, més endavant, cap a Viseu, ciutat episcopal, amb esglésies molt maques, on vam dinar al restaurant Porta 64. Molt bé!
La Misericordia de Viseu
De Viseu varem anar fins Aveiro, petita població marinera situada en una depressió que fou famosa per les seves salines. Els vaixells “Moliceiros” li donen un aire de petita Venecia.
Moliceiros navegant pels canals de Aveiro
A Aveiro vam poder gaudir de la maravella artística del convent de Jesús, un cenobi barroc magnífic.
Refetor del convent de Jesús
De tornada a Porto, anem a l’hotel i tornem a sopar a O Bolina, com sempre fantàstic.
L’endemà és dia de marxa i deixem Portugal. Tenim com a destí León. Passem per Chaves i Verín per acabar dinant a Benavente. Deixem les brumes i boires atlàntiques per passar a l’aire sec i calent de la meseta castellana. Però tenim sort, no fa gaire calor. Benavente te un casc antic medieval bonic i un parell d’esglésies que val la pena veure, d’un romànic pur. En aquesta vila històrica de Castella dinem al restaurant La Taberna de Bode, molt bé, casolà.
Església de Santa Maria del Mercado
Sortim de Benavente i en una hora som a León, on ens allotgem a l’hotel Alfonso V, un clàssic reconvertit, prou bé. Visitarem la capella sixtina romànica de San Isidor, una passada i, per descomptat la seva fabulosa catedral gòtica, amb els vitralls. Els millors d’Espanya, equiparables a Reims o Chartres. Per sopar anàrem al Four Lions Brewery, una cerveseria molt guapa, moderna i informal.
Catedral de Lleó a la nit
El dia següent teníem una cita amb l’art. Vam fer la ruta programada per “Las Edades del Hombre” que aquest any estava dedicada al 800 anys de la primera pedra de la catedral gòtica de Burgos l’any 1221. L’exposició, la XXVena edició, s’anomenava “Lux” i tenia seus a Sahagún, Carrión i Burgos. Així que vam anar fins Sahagún on vam visitar “Lux” a les esglésies de San Tirso i la Peregrina. Xulo de veritat.
Església de San Joan a Sahagún
Seguidament fèrem via cap a La Olmeda, una esplèndida vila romana, perfectament museitzada, als afores de Saldaña, a Palència. Una passada!
Mosaics del segle IV a la villa romana de l’Olmeda
Continuàrem el camí cap a Carrión de los Condes, visitant les esglésies de Santiago i Santa Maria, també seus de “Lux”. Allà dinàrem a l’Hostal Restaurant La Corte, molt bé però molta gent.
Detall del pantocràtor a l’església de Santiago a Carrión de los Condes
Seguim ruta a Burgos on arribem a l’hotel Silken Gran Teatro, perfectament ubicat prop del centre històric. Visitem la darrera etapa de “Lux”, però no la catedral, que està tancada. Tenim hora per l’endemà, dilluns, perquè avui, diumenge, dia de Sant Jaume, estava tancada per un concert. Anem a sopar, de tapes, a un restaurant clàssic: Casa Pancho. Molt bo!
Catedral de Burgos
A Burgos vam passar dos días perquè el diumenge estava tot tancat, menys la catedral, que ho estava el diumenge. I aquell dilluns només quedava oberta la extraordinària Cartuja de Miraflores, i el recòndit i amagat monestir trapenc de San Pedro de Cardeña. Allà vam anar.
Retaure i tomba de Joan II a la Cartoixa de Miraflores
Visita lliure de la Cartuja, impressionant! I visita guiada per un monjo molt xamós del que es pot visitar de San Pedro. Guai!
Ascètica nau cistercenca de San Pedro de Cardeña
Per dinar anàrem fins la bellíssima vila medieval de Covarrubias, kilòmetre zero de la naixença de Castella, a una distància raonable de Burgos. Paisatges fantàstics! Allà dinàrem, de nou, a Casa Galín, a la plaça Major. Un restaurant dels de tota la vida!
Restaurant Casa Galín a la Plaça Major de Covarrubias, Burgos.
Seguim, de tornada a Burgos, el rio Arlanza, que s’engorja en un paisatge típic de Castella. Apareixen les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, avui tancades, al ser dilluns. Continuem fins la carretera general i ens desviem per veure la joia visigòtica de l’església de Quintanilla de las Viñas, sola, isolada, amb la seva extraordinària decoració en pedra.
Detall de la decoració de Quintanilla de las Viñas
Continuem fins Burgos per anar a la visita programada de la catedral, fantàstic edifici gòtic, ple d’art. En acabat tornem a Casa Pancho i al nostre hotel.
Cimborri gòtic del creuer de Burgos, una maravella en pedra.
L’endemà toca ruta. La iniciem anant a Lerma, prodigiosa mostra d’urbanisme del segle XVII a España per gentilessa del Duc de Lerma, valido de Felip III. Visitem el palau ducal però la colegiata estava tancada, tot i ser dimarts a les 11 del matí.
Plaça Major i palau ducal de Lerma
Seguim cap a Santo Domingo de Silos per admirar el fastuós claustre romànic i els seus capitells, filigrana del romànic europeu.
Claustre de Santo Domingo de Silos amb el xiprer que cantà Gerardo Diego.
En acabat anem a Ucero, poble medieval a la boca del fabulós canyó del Rio Lobos, on mai ens cansem de tornar. Tot ple per dinar. Vam acabar en hostal que no coneixíem: El Balcón del Cañón. Pas mal! El millor: les vistes del riu.
Vistes del riu Ucero des del Balcón de Ucero, hostal i restaurant.
La tarda la vam ocupar visitant el canyó del Rio Lobos, un enclau privilegiat que encara estava en plena primavera, ple de flors i papallones, tot i ser ja estiu.
Ermita de San Bartolomé dins el Cañon del Rio Lobos, a Soria.
Caient ja la tarda visitàrem la bonica ciutat del Burgo de Osma, amb la seva magnífica catedral. Estava buida de gent, tot tancat. Feia una mica de pena.
Plaça de la Catedral a El Burgo de Osma, Soria.
Finalitzarem la ruta d’aquell dia a la capital, Soria, una ciutat entranyable on ens agrada sempre tornar. Aquesta vegada dormírem a l’hotel Alfonso VIII, un clàssic de la vila, que ens agradà. Per sopar fèrem cap a Casa Augusto, a la plaça Major, que ha viscut temps millors. S’imposava un passeig per les vores del Duero, que sempre enganxa.
El riu Duero al seu pas per Soria
I una visita al enigmàtic cenobi de San Juan de Duero amb les seves estranyes columnes romàniques.
Columnes romàniques d’influència bizantina a San Juan de Duero, Soria
El dia següent volíem recòrrer una mica la fantàstica serra de Soria. Vam anar primer a Vinuesa i vam pujar fins la Laguna Negra. Paisatge bellíssim, tot i que la laguna, ara, és verda!
La Laguna Negra, Soria
Baixarem a Vinuesa de nou i fèrem ruta a Duruelo de la Sierra, per pujar a Castroviejo, un lloc encantat, amb grans pins i pedres gegantines, una mena de ciutat encantada a Soria.
Castroviejo, Duruelo de la Sierra, Soria
Sense gasolina buscàvem un lloc on repostar i acabàrem a Quintanar de la Sierra, camí de Burgos altra cop. Allà dinàrem al restaurant El Cenador, un lloc bo, estrany… A la tarda pujàrem en cotxe a la llacuna de Niela, encara més estranya… i al naixement del riu Arlanza, un lloc encantador per fer un bon pícnic
Nacimiento del Rio Arlánza, Quintanar de la Sierra, Burgos
De tornada a Soria, un passeig fins San Saturio s’imposava. Sempre reanima i recomforta aquesta ruta machadiana i gerardiana fins l’ermita. En acabat, sopar al bar Herradores, un bar de tapes de tota la vida. I dormir a l’hotel Alfonso VIII, cap problema.
La petita ermita de San Saturio, a Soria, penjada damunt del Duero
El dia de tornada, el darrer dia, al final del viatge, agafarem la carretera de Saragossa, parant al petit i bonic monestir de Veruela, una parada que fem sempre. Podíem haver anat a Tarazona, bonica ciutat, però vam preferir aquest cenobi cistercenc. Per dinar nova parada a Fraga, al bar Borau, un restaurant que no serà la darrera vegada que tindrem en compte per menjar.
Sala capitular del monestir de Veruela
Deixa un comentari
Filed under 2021, aragó, castella, Espanya, Europa, familia, hotel, Portugal, ruta, rutes, Uncategorized
Tagged as alfonso, amarante, areal, arlanza, arlanzon, arousa, augusto, aveiro, azulejos, bar, bares, barquera, benavente, bode, bodegon, bolina, bom, borau, braga, burgo, burgos, cañon, canal, canals, cantabria, capitan, cardeña, carrion, cartuja, carvao, casa, castroviejo, catedral, catedrales, celorio, cies, cinco, cister, clara, claustro, colegiata, compostela, condes, cordobes, covarrubias, domingo, ducal, edades, ermita, Espanya, eurostars, expo, familia, familiars, fondin, fraga, galicia, galin, gran, guimaraes, herradores, herradura, hombre, hotel, hoteles, iglesia, illa, illes, isla, islas, jesus, joan, juan, laguna, leon, lerma, lobos, lugo, luis, lux, manel, mayor, meron, meson, mi, miraflores, moliceiros, mondoñedo, monestir, monte, muralla, muralles, nacimiento, negram urbion, niela, nonna, obradoiro, occidental, olmeda, ons, oporto, osma, oviedo, palau, palombina, pancho, pedro, pelegrina, peregrina, petscos, picos, piola, pizza, pizzeria, placio, platja, playa, plaza, pont, pontevedra, porto, Portugal, postigo, puente, quintañilla, quintanar, razo, restaurant, restaurante, ribadeo, rio, riu, romana, romanes, romanica, ruta, rutes, sabiñanigo, sahagun, san, sant, santander, santiago, santo, sardinero, saturio, silken, silos, sturias, taberna, tapas, tapeo, teatro, tertulia, tirso, ucero, veruela, viñas, vicente, vigas, vigo, villa, vinuesa, virgen, virginia, viseu, visigoda, visigotiva, vitoria, vittorio
2 Agost 2019 · 19:07
Scotland 2019
L’estiu de 2019 vam sortir de Barcelona amb destinació Escòcia. La primera parada fou Narbonne. Vam dinar al Bella Napoli, pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus.
Seguírem cap a Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Vam sopar, fantàstic, allà mateix. Vam tornar a veure, per fora, la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. També vam passejar per la ciutat medieval i la moderna: la place Jaude.
El dia següent vam continuar la ruta cap a París, amb parada a Orleans per dinar. Vam fer-ho en un restaurant italià del casc antic, a tocar de l’aparcament. Es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però va fer el fet. Vam visitar de nou el casc antic, i la bonica catedral gòtica.
Per dormir ho vam fer a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. Vam anar a passar la tarda a la capital de França fent servir el RER. Vam caminar un munt, de Notre Dame, cremada, a les Invalides, i la Tour Eiffel, i tornada!. Sopar al mateix hotel, gens malament.
L’endemà sortim de París cap a Calais on van agafar el vaixell fins a Dover. Dinar al mateix vaixell. Molta cua per arribar al nostre hotel, l’Ibis Styles london Excel, un hotel de la cadena francesa, molt ben situat davant del metro. Tarda de passeig a Londres. Sopar a l’hotel, al seu pub, que està molt bé.
El dia següent continuem la ruta cap a Peterborough, una bonica vila medieval amb una catedral preciosa. Vam dinar a la pizzeria Pizza Parlour, molt bé. Molt recomanable.
A la tarda seguim viatge cap a Lincoln, bella ciutat medieval anglesa amb un casc antic preciós i una altra catedral de somni. Assistim a les vespres, Evensong, cantades pel cor de la catedral. La pell de gallina. Quanta bellessa! Dormim als afores en un Ibis de colo vermell, molt bé. Bon hotel. Sopem al costat en un típic pub anglés, fantástic. Es diu Windmill farm i també és un hotel.
L’endemà continuem la ruta cap a York, un dels nostres destins estrella. Vam arribar a la ciutat amb molt de temps per visitar-la. Ho vam fer a consciència. Catedral, molt impressionant i molt maca, castell, carrers medievals, muralles… No us perdeu The Samples, el carrer de les carnisseries. Una passada! Vam dinar a la pizzeria Caesar’s, al darrera mateix de la catedral. Molt bé. A la tarda vam anar a veure el museu del ferrocarril d’Anglaterra, molt maco.
Per dormir vam continuar uns kilòmetres fins a Darlington on haviem reservat l’hotel Mercure de la ciutat. Vam sopar al mateix hotel, força malament. Mal servei aquell dia! Darlington estava molt mort, i no és una vila bonica, però te una església que no està malament.
El dia següent vam anar cap a Carlisle, tot travessant del mar del Nord a l’oceà Atlàntic per poder veure el mur d’Adrià. Vam parar abans a Durham per admirar la seva imponent i bellíssima catedral. la sort va voler que fessin una festa cívica i religiosa molt important que vam poder gaudir, desfilada històrica amb bisbe inclosa. La catedral una passada de bonica. I el poble medieval, amb carrers estrets, cases d’entramats de fusta i una plaça del mercat, plena d’edificis gòtics, molt guapa. Vam dinar al restaurant Uno Momento, un italià fabulós.
Vam continuar resseguint el mur d’Adrià, i vam parar a Chesters, unes restes del que fou un gran campament romà de cavalleria. Amb termes, domus, muralles… Molt interessant.
Arribada a Carlisle on vam dormir a l’Ibis vermell. Abans però vam fer una volta per aquesta ciutat anglesa visitant el casc antic, amb el seu castell i la catedral. Per sopar férem cap al restaurant italià anomenat Gianni’s Pizzeria. Molt bo i bé de preu.
L’endemà vam entrar a Escòcia per primera vegada, seguint la carretera rural amb encant i vistes que passa pel costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Vam anar seguint després pel vall del riu Tweed. Vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, fantàstic lloc, molt cassolà.
Seguírem fins a Queensferry, un poble molt bonic, meravellós, a l’estuari del riu Forth. Aquí ens vam allotjar en un pis preciós, al segon pis d’un edifici antic, del segle XVII. El lloc es diu Crawsteps i és tot un somni. Aquell dia, i els tres següents vam esmorzar i sopar al nostre apartament.
Edimburgh fou la destinació lógica del primer dia a Queensferry. Hi vam anar amb un bus de dos pisos, divertit i còmode, que en mitja hora escassa ens va situar al centre de la capital escocesa. La ciutat és bonica però no ens va agradar tant com York o Durham. És molt severa. Vam veure la Royal Mille, amb els seus edificis, la catedral, que no és gaire gran cosa, el castell i els museus nacional d’Escòcia i la National Gallery. El Museu Nacional és molt divertit, una mena de museu científic i cultural barrejat. La National Gallery te algunes obres interessants. A Edimburgh vam dinar al restaurant Civerino’s, molt divertit i contracultural, a base de pasta i pizza. Força bé. Dormir i sopar a Crewsteps.
El dia següent va ser l’hora d’agafar un vaixell i fer una excursió per l’estuari del Forth, fins la bonica illa de Inchcolm, amb la seva abadia. Però nosaltres el que volíem era veure foques, lleons marins i ocells. I en vam poder veure moltes!
Per dinar vam anar al proper poble de Dunfermline, per veure la seva abadia, normanda, preciosa.
Vam dinar, molt bé, en un altre restaurant italià, anomenat Carlucci. Molt recomanable. Vam menjar molt bé! Tornant vam parar a un petit poble de pecadors, molt ben conservat. Es diu Killross i és molt bonic. La nit de nou a Queensferry, sopar i dormir a Crewsteps.
L’endemà era dia de marxa. Anàvem cap a Inverness, capital de les Higlands. Vam parar a visitar la catedral de Dunkeld, que és molt bonica.
Per dinar vam escollir l’estació d’esquí d’Aviemore, situada en un parc natural. Aquesta vegada menjàrem en un buffet lliure italià, molt bo. Selecció d’amanides, pizzes i pasta. Excel·lent. És diu La Taverna d’Aviemore. Vam continuar camí cap a Inverness on havíem reservat una bonica casa als afores, en una urbanització residencial plena de parcs i flors. La casa, maca i molt neta, es diu 168 Heather House Holiday. Hi vam estar tres dies, molt bé.
El primer dia a les Highlands tocava fer una volta pels espais naturals més bonics, i per la salvatge costa escocesa. Vam anar fins la Corrieshalloch Gorge National Nature Reserve. Un engorjat espectacular, en mig d’una natural verge.
Tota la ruta va ser paisatge fabulós, inèdit per a nosaltres. En sortir d’allà vam fer cap a la Gruinard beach, una platja molt bonica, esplèndida, on vam passar una bona estona recollint petxines i gaudint del sol. Perquè feia un bon sol aquells dies a les Highlands!
Continuàrem la ruta per arribar-nos fins el poblet pescador de Gairloch, on vam dinar al restaurant Shieling, un lloc autènticament escocès. Era tan típic que ens vam trobar un convit funeral!
De tornada a Inverness encara vam poder parar una bona estona al Loch Maree, un llac molt bonic, amb uns paisatges encantadors. De fet tota la ruta va travessant llacs, costes retallades, collades verdes sense vegetació i boscos feréstecs. La natura és la reina dels llocs. Sopar i dormir a la nostra casa llogada.
L’endemà tocava llac Ness i la illa de Skie. Tot estava ple de turistes. El llac no és gran cosa. Com hem dit molt turístic. Els castells de la vora el llac impossibles, ni aparcar. Vam continuar cap a la illa de Skie. És una illa molt bonica, amb pobles de pescadors, llacs i muntanyes molt altes. Hi ha unes vaques molt divertides, llanudes. Vam dinar al Red Skye restaurant, un escocès molt recomanat. Estava molt bé, però va resultar car. El menjar però, era molt casolà i molt bo.
De tornada vam poder parar i veure el Castell Eilean Donan Castle, que a l’anada tenia el pàrquing ple. Molt evocador i bonic paisatge. Vam comprar uns records.
Tornada a Inverness, ciutat que vam aprofitar per visitar. Catedral, nova i vella, riu i pont, casc antic, castell. No és espectacular però no està malament. Dormir i sopar a la nostra casa.
El dia següent tocava marxar. Vam anar cap a Glasgow passant pels millors paisatges possibles a les Higlands. Vam fer de nou el llac Ness, aquesta vegada vam poder veure el castell de Urquarth que el dia anterior estava complert.
Vam continuar cap a Fort Augustus, Fort Williams per poder travessar l’espectacular i corprenedor pas de Glen Coe. Es difícil explicar la bellesa d’aquest lloc, les condicions extremes, les muntanyes antigues com dinosaures, els llacs, turberes, flors…
De baixada més paisatge. Ara el magnífic Loch Lomond, parc natural, preciós. Vam dinar a Tarbet, al restaurant Slanj, un escocès molt típic, amb els cambrers amb faldilla. Està situat en una antiga església reconvertida en pub. Tot molt al·lucinant!
A partir d’aquí va començar a ploure, cosa que ens va impedir visitar Glasgow. vam continuar de dret cap a Ayr, una bonica població turística costanera, amb belles platges de sorra, que no vam poder aprofitar. Va ploure tota la tarda. Malgrat tot vam decidir anar a fer un tomb pel casc antic del poble. Plovia a bots i barrals. Una part de la família es va quedar al petit hotel familiar amb encant on teniem la nostra habitació. Van fer bé. Es diu Vito’s, i és un italià molt recomanable. L’endemà ja no plovia i vam baixar cap a Anglaterra de nou, deixant Escòcia. Volíem fer una ruta pels llacs de Cúmbria, una regió molt maca i un parc natural reputat. Però una errada en la direcció en un nus d’autopistes ens va acabar portant a Kendal, una bonica ciutat medieval on vam dinar al restaurant turc l’Oliva café. Molt bé. Bona teca.
A la tarda vam aprofitar per anar a passejar per l’únic llac possible de visitar fàcilment des de Kendal. Per sort era el més gran i bonic. És el llac Windermere. Vam anar al centre de visitants, on hi ha un parc d’aventura molt interessant.
Continuarem el camí cap a Liverpool, la ciutat dels Beatles, on ens allotjarem a l’hotel Ibis Styles, dues nits. Molt bé per cert. Tarda per visitar la ciutat, el port, els docks, reconvertits en un atractiu turístic poderós. Tot molt xulo. Ens va agradar molt. Vam sopar en un italià molt bo, típic i concorregut. Es diu La Casa Itàlia.
Vam dedicar l’endemà a visitar la bonica vila medieval de Chester i a rondar per la costa del país de Gales. A Chester vam poder admirar la catedral, el casc antic amb les cases d’entramat de fusta, els atractius The Rows, unes galeries penjades a mig carrer, l’amfiteatre romà i l’església normanda de Sant Joan. Possiblement la ciutat medieval més maca del Regne Unit.
Vam anar a dinar a un poble costaner anomenat Conwy, amb les seves muralles, el port, el castell i el casc antic molt ben conservat. Una veritable ciutat fortificada. Ho vam fer en un fish and chips anomenat el Galeón, no gaire bo, però ja sabíem on anàvem!
A la tarda, havent dinat, vam continuar fins un altre poble murallat preciós: Caernarfon. Amb el seu port, carrers estrets i castell al costat del mar. Molt maco.
Tornada a Liverpool, amb visita a la catedral catòlica, moderna, molt bonica, centre comercial espectacular i barri de Chinatown. Tocava marxar de Liverpool cap a Gloucester. Vam parar primer a Coventry, la ciutat màrtir de la segona guerra mundial, on vam poder veure la catedral destruïda i la nova. Impressionant, molt impressionant. Vam dinar al pub Golden Cross, un pub britànic de cap a peus. Recomanable.
Deixem Coventry i anem a Stratford upon Avon el poble natal de Shakespeare. No ens va acabar d’agradar, era molt turístic.
Finalment vam arribar al nostre hotel a Gloucester. Estava situat en mig del bosc, en una zona rural de granges antigues, i rodejat d’un parc molt bonic. És el Mercure Gloucester Bowden Hall Hotel. Va viure temps millors, però no estava gens malament. Aquella tarda vam visitar Gloucester, els docks, molt bonics, i el casc antic. La nostra filla es trobava malament i per això vam quedar-nos a sopar a l’hotel. Pas mal du tout!
L’endemà vam començar per Gloucester de nou. Vam veure la catedral, preciosa, amb un claustre que van escollir per rodar les pel·lícules de Harry Potter.
Vam deixar Gloucester per anar a Wells, petit poble amb una gran i preciosa catedral, molt maca, una passada. Allà vam dinar al restaurant ASK Italian, un italià molt bé de preu i amb bona teca.
De tornada a Gloucester vam poder parar a Bath, fabulosa ciutat noucentista amb uns banys romans perfectament conservats, increïbles!
De nou a l’hotel Mercure, sopar allà i dormir. El dia següent era el darrer a Anglaterra. Vam sortir de Gloucester i vam arribar al port de Dover a l’hora d’agafar el vaixell, però portava retard… dues hores. Vam embarcar a quarts de quatre, dinant al mateix vaixell.
Desembarcament a Calais i temps just per anar al nostre hotel a França, l’Ibis Styles de Bruay la Broussiere, molt bé, i molt bé de preu. Per sopar vam anar fins la veïna població de Bethune, que te una bonica plaça major i un beffroi com els de les ciutats flamenques. Guapo. Vam sopar al restaurant Le Vesuvio, un altre italià molt recomanable.
Anem ja de tornada, passem per París i, en sortir de la capital francesa parem, justos de temps a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dinem per pura misericordia del propietari al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.
Continuem la ruta de tornada a Barcelona, però parant al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.
Acabada la visita arribem a Clermont Ferrand on hem de dormir al Mercure de la place Jaude. Sabíem perfectament on era, al centre peatonal de la ciutat, però no com aparcar per allà, va costar un horror i se’ns feu tard. Sort que vam encarregar el sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara vam poder parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, que ja coneixíem de moltes altres rutes. Vam dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché.
Ja només quedava retornar a Barcelona per donar per conclosa aquesta ruta.
Deixa un comentari
Filed under 2019, Anglaterra, Europa
Tagged as abadia, abbey, adria, adriano, amfiteatre, Anglaterra, ask, augustus, aviemore, avon, ayr, banys, barca, bath, beach, beatles, bella, bethune, bowden, bruay, bus, caernarfon, cafe, calais, carlisle, casa, cases, castell, castillo, castle, catedral, cavalleria, cavern, chester, chesters, civerinos, coe, conwy, corrieshalloch, coventry, covertoirade, crewsteps, cross, darlington, dinar, dock, docks, donan, dover, dunfermline, dunkeld, durham, edimburgh, eiffel, eilean, ercure, Escòcia, esglesia, estuari, excel, familia, ferrocarril, foca, foques, foret, fort, forth, franco's, gairloch, gallery, glasgow, glen, gloucester, golden, gorges, grey, gruinard, guarnició, highlands, hill, hotel, hoteles, hotels, house, ibis, illa, inchcolm, invalides, inverness, isla, island, Itàlia, john, kendal, killross, laforet, lago, lina, lincoln, liverpoool, llac, loch, london, londres, luguvalium, mar, mare's tail, maree, música, medieval, menjar, mercure, messy, milly, molls, monestir, monstre, muelle, muntanya, mur, muralla, muro, museu, museus, narbonne, national, natura, natural, nerva, ness, nessie, noirlac, nonna, nord, oliva, orleans, parc, paris, parlour, parque, pas, paso, pass, pescador, peterborough, petersborough, pizza, pizzeria, platja, playa, poble, port, pub, queensferry, red, rer, reserva, restaurant, restaurante, rio, riu, roma, romana, romans, rows, ruta, rutes, saint, scot, scotland, skie, sortida, sortides, straford, styles, taberna, taverna, termes, torre, tour, tren, trens, tweed, urquarth, vaixell, vall, valle, veda, venerable, vito, wells, williams, windermare, york
30 Novembre 2018 · 19:59
Empordà, estiu de 2006
L’estiu de 2006 vam anar amb els nostres cosins d’Arenys a l’Empordà. Vam sortir de Barcelona, amb parada a Arenys, per continuar fins l’Hotel Gri-mar, un molt bon hotel. Bon menjar també. Dinar i sopar a l’hotel, amb matí i tarda de platja i piscina.
L’endemà vam anar a recórrer els bonics poblets de la Costa Nord de l’Empordà, entre Llança i Portbou. Vam parar a Platja de Garbet a fer un bany, i a Colera. Finalment vam dinar a Portbou, on vam visitar l’estació de tren.
Portbou
Portbou
Portbou
Tarda de platja i piscina, sopar i dormir a l’hotel. L’endemà vam anar al Centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera, al bonic poble de Rabós d’Empordà. Molt instructiu.
Rabós
En acabat vam anar a visitar al monestir romànic de Sant Quirze de Colera, una joia del romànic català, abandonat al mig de l’Albera, al Pirineu. Un lloc indescriptible, d’una bellesa salvatge. Allà mateix vam dinar, al restaurant el Corral de Sant Quirze, bona carn a la brasa.
Tornada a l’hotel Gri-Mar, platja i piscina. Sopar i a dormir. L’endemà vam anar a veure l’extraordinari monestir romànic de Sant Pere de Rodes, sobre el Port de la Selva, i vam pujar fins el castell de Saverdera, esplèndides de tot l’Empordà i el Cap de Creus. Vam dinar al restaurant del mateix monestir, modern. Bé.
Tornada a l’hotel tot baixant a Port de la Selva, on vam passejar vora el mar i pel poble vell, piscina al Gri-Mar, sopar i dormir. El dia de tornada encara vàrem tenir temps d’aturar-nos a Perelada per fer una visita al castell, amb el museu i la biblioteca, molt bonics.
Perelada. Biblioteca del castell
Deixa un comentari
Filed under 2006
Tagged as abadia, adif, albera, arenys, bany, banyar, biblioteca, brasa, brava, cap, carn, castell, cenobi, centre, colera, corral, costa, creus, dinar, emporda, estació, familia, garbet, girona, grifeu, grimar, hotel, llança, llansa, mar, mediterrà, monestir, museu, pere, perelada, piscina, platges, platja, port, portbou, quirze, rabós, recuperació, renfe, restaurant, rodes, romanic, romanico, ruta, rutes, sant, saverdera, selva, severdera, sopar, tortuga, tortugues, tren, viatge, viatjar
22 Novembre 2018 · 19:47
Maig 2007 a l’Alt Empordà
Un cap de setmana de maig vam anar a fer una volta per l’Alt Empordà. Vam anar de Barcelona fins a Cadaqués, bellíssim poblet turístic i mariner del Cap de Creus, que aquests dies estava molt tranquil. Vam dinar a l’Hostal Vehí, que en aquells temps era restaurant a més de fonda. Ara només ofereixen habitacions amb esmorzar, senzilles però netes i al centre del poble.
Cadaqués
Cadaqués
Cadaqués
A la tarda vam anar fins a Roses, on ens vam allotjar a l’Hotel Mediteraneo Park, un bon hotel familiar, piscina, spa, jardí, no lluny de la platja, on fan bons preus en temporada baixa i ofereixen habitacions familiars. Vam sopar a l’hotel mateix. L’endemà vam anar a Castelló d’Empúries, on vam visitar la magnífica catedral gòtica i el poble medieval, molt bonic. Continuarem fins Vilabertran, on vam anar a veure la seva canònica romànica, església i claustre, a més del museu d’art, molt xulo tot. Vam anar a dinar a Can Duran, a Figueres, un hotel familiar molt bo i un restaurant de campanetes, molt recomanable. Vam aprofitar per arribar-nos fins els aiguamolls de l’Empordà. Retorn a Roses, sopar i dormir.
Castelló d’Empúries, catedral
Vilabertran
El dia següent anàrem a Sant Llorenç de la Muga a veure el riu passar per aquesta bonica zona de l’Empordà. Tot seguit baixàrem cap a Besalú, bella vila medieval fortificada, murallada, plena de palaus i esglésies, amb un pont gòtic meravellós. A la tarda anem fins els aiguamolls de l’Empordà, abans de tornar a Roses, per admirar la natura, arbres, ocells… Sopar i dormir a l’hotel.
Besalú
Aiguamolls de l’Empordà
El darrer dia tornada cap a Barcelona, amb parada a Girona per veure-hi el “Temps de flors”, la fantàstica exposició floral de la ciutat, que es fa cada maig. Vam estar al claustre de la catedral i vam rondar per carrers de la Força.
Claustre de la catedral. Girona
Deixa un comentari
Filed under 2007, Catalunya
Tagged as 2007, alt, besalú, cadaqués, canonica, castello, catedral, duran, emporda, empuries, familia, familiar, figueres, flors, fonda, fortificada, girona, gotic, gotica, hostal, hotel, llorenç, maig, maria, medieval, mediterraneo, muga, murallada, park, pont, restaurant, roses, ruta, rutes, sant, santa, temps, vehí, viatge, viatjar, vilabertran
1 Abril 2018 · 16:44
Setmana Santa a Extremadura i Castella
Aquest any 2018 vam anar a fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, un viatge molt bonic. Vam sortir de Barcelona i vam dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara, però aquesta vegada estava ple.
Per això vam acabar a Casa Emilio, bé sense més. Vam continuar camí de Guadalajara, en un dia molt plujós, des de la sortida. A Guadalajara ens vam hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. Vam sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats. L’endemà vam continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on vam arribar al migdia. Vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.
A la plaça major, molt bonica, abans d’anar a dinar, vam veure passar la processó del diumenge de rams, “la borriquilla”.
Aquella tarda vam visitar la ciutat, la plaça major molt bonica, els palaus i concents.
I, més tard, les catedrals de Plasencia, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’anava menjant com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.
Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, ple de bonics palaus, l’eclesiàstic amb les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia.
A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.
L’endemà vam anar cap al parc nacional de Monfragüe, on vam poder gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant, al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.
Seguidament vam anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. No vam poder dinar allà perquè no vam poder aparcar.
Finalment, al migdia, vam arribar a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.
A la tarda, tornada a Plasencia i passeig per les vores del riu Jerte, que baixava molt ple, sopar al restaurant Español, a la plaça major, i processó, molt bonica, a la nit.
Després d’esmorzar a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que te una bona vista damunt la catedral de Plasencia, agafem el cotxe per pujar el vall del Jerte. Però els cirerers no estaven florits, faltaven deu dies o més.
Arribem al Barco de Ávila, anem a Bejar, i pugem cap a La Alberca, bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, fet tot el de pedra granítica, impactant.
Des de La Alberca anem cap a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Allà ens allotgem al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.
La catedral, des del riu Tormes.
La plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.
La façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!.
L’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuites.
A Salamanca vam sopar tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Havent sopat visitem la ciutat de nit i veiem passar una processó, molt solemne, com totes les de Castella.
Dormir a l’Hotel Tryp Montalvo i, l’endemà, una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques i una catedral xula, tancada perquè feien missa.
El bonic palau dels “Monos”
Seguim cap a la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma, que no vam poder admirar aquesta vegada, perquè estava tancada. Dinem al restaurant Castilla, pas mal du tout!.
A la tarda tornada a Salamanca, on aprofitem per veure les dues catedrals, la romànica, preciosa, amb el seu retaure major de Nicolau Florentí, les pintures i tombes murals… I la catedral nova, plateresca.
A la nit tornem a sopar a I pan I vino, que ens va agradar molt. I de nou veiem una altra bonica processó i podem gaudir de la nit il·luminada a la nit.
El dia següent marxem de Salamanca cap a Guadalajara, ja de tornada a casa. Aprofitem per parar, passar el matí, i dinar a Ávila, on visitem les muralles, la catedral, preciosa, i per fer un volt per la ciutat.
Dinem a la pizzeria la Barcaccia, que no estava del tot malament tampoc. I, en acabar, travessem la sierra de Guadarrama, baixem a Madrid i anem a Guadalajara, on ens tornem a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé.
A la ciutat fem un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.
D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.
Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.
Aquí vam poder veure una bonica processó de tarda.
L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.
Encara va donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Ho vam intentar al Meli del Tubo, ple per poc, i vam anar a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En sortir encara vam tenir temps de veure passar una bonica processó, a l’estil d’Aragó, amb tambors com els de Calanda. Impactant!. En acabar, carretera i cap a casa.
Deixa un comentari
Filed under 2018, aragó, castella, Espanya, Extremadura
Tagged as 2018, aguilas, alberca, alfonso VIII, aligues, apostol, aragó, aragón, aves, avila, barcaccia, barco, buitr, buitres, caballeros, caceres, calanda, calavera, capella, capilla, casa, castella, castilla, catedral, cister, claustre, clerecia, coche, colegiata, conchas, cotxe, dinar, ducs, duero, duques, esglesia, español, exe, Extremadura, façana, fachada, familia, familiares, familiars, florentino, fogon, francia, frescos, funeraria, gitano, gotic, gotica, granota, guadalajara, hotel, hoteles, huerta, iglesia, infantado, jette, juderia, leonado, lucena, luis, major, manu, maria, mayor, medieval, medinaceli, meli, monasterio, monestir, monfrague, monos, montalvo, montfrague, mudejar, murallas, muralles, nacional, natural, naturaleza, negro, nicolás, palacio, palau, pan, parc, parque, pena, pilara, pizarro, pizza, pizzeria, plaça, plasencia, plateresca, plateresco, plaza, procesión, procesiones, processo, rana, refetor, requeté, restaurant, retable, retablo, retaure, rio, riu, romanic, romanica, ruta, rutas, rutes, salamanca, salida, salidas, salto, santa, santiago, saragossa, semana, serrano, sibila, sibil·la, sierra, tajo, tambor, tapas, tapes, tormes, toro, tostado, trapa, trujillo, tryp, tubo, universitat, vineria, vino, voltors, zamora, zaragoza
22 Març 2018 · 19:28
Pel maig, volta pel Gironès
El maig de 2008 vam anar a passar un diumenge per les terres del Gironès. Vam sortir de Barcelona, camí de Girona per l’AP-7, per sortir a Celrà, poblet que vam visitar. L’església i les masies de Palagret. Vam seguir cap a Púbol, on vam gaudir del castell del poble, ara casa museu de Salvador Dalí.
Vam dinar al mateix poble de Púbol, al Restaurant Can Bosch, tradicional, clàssic.
A la tarda vam continuar la nostra ruta cap a Monells, poble medieval amb una plaça porxada molt xula.
I, tot seguit, vam continuar cap a Cruïlles, un altre meravellós poble medieval, amb una torre molt impressionant i un monestir molt maco als afores.
La ruta va acabar amb una visita a Caldes de Malavella, travessant el massís de les Gavarres pel mig, de Cruïlles a Cassà de la Selva. Allà vam gaudir de les fonts d’aigua calenta, de la seva església romànica i de la vila termal. Tot seguit retornàrem a Barcelona.
Deixa un comentari
Filed under 2008, Catalunya, Espanya
Tagged as aigua, bosch, caldas, caldes, calenta, can, castell, celra, cruilles, dali, familia, font, fonts, gavarres, girona, gironès, malavella, masia, masies, medieval, monells, monestir, palagret, pera, plaça, porxada, pubol, restaurant, romanes, ruta, rutes, salvador, termal, termes
18 Març 2018 · 18:42
Bages, juny de 2008
Aprofitant el bon temps del juny vam sortir a fer un volt per les desconegudes terres del Bages. Deixàrem Barcelona i anàrem cap a Caldes de Montbui, que ja coneixíem, i Sant Feliu de Codines, cap a Moia i, més amunt, fins arribar al bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, joia del romànic català. Visitàrem el temple, el claustre, preciós i el poble, molt bonic.
Continuem la ruta cap a Santa Maria d’Oló, fins guanyar la C-25, l’eix transversal, i aprofitem per veure la curiosa església romànica de Sant Feliu de Terrassola, integrada en una masia. Molt interessant.
Baixem ara cap a Manresa, sense arribar-hi, perquè volem veure el magnífic monestir de Sant Benet de Bages, que no decepciona gens.
Per dinar anem a Navarcles, a l’Hostal Muntané, fantàstic. Molt bé. De tornada parem a veure el castell del petit poble medieval de Talamanca, xulo, i deixem un altre poble molt bonic, Mura, que ja coneixem, travessant el Coll d’Estenalles, camí de Terrassa, cap a casa.
Deixa un comentari
Filed under 2008, Catalunya, Espanya, Europa
Tagged as amunt, Bages, bellíssim, Benet, bonic, cami, casa, castell, catala, claustre, coll, curiosa, dinar, església, estany, Estenalles, familia, familiars, fantàstic, Feliu, hostal, joia, magnífic, manresa, maria, masia, medieval, Moia, monestir, Montbui, Muntané, Mura, petit, poble, preciós, romanic, romanica, rural, ruta, rutes, sant, santa, Santa Maria d'Oló, sortida, Talamanca, Terrassa, Terrassola
10 febrer 2018 · 20:03
Terra Alta i Matarranya per Carnestoltes
Pel febrer, el pont de Carnestoltes, vam fer una sortida per la Terra Alta i el Matarranya, acompanyats per una amiga de la família. Sortírem de Barcelona i anàrem cap a Tarragona, Reus, Falset i Mora la Nova. D’allà baixàrem cap a Rasquera fins a trobar el pas de barca davant Miravet. Pujàrem el cotxe al damunt de la barca, gran aventura per a la canalla, i arribàrem a Miravet. Visita al castell i dinar en un restaurant una mica als afores, anomenat Pizzo, pas mal, i l’únic que tenia lloc per a nosaltres en aquell moment. Seguírem cap a Horta de Sant Joan per Prat del Compte, però la carretera estava tallada i vam haver de donar una volta per una carretera super estreta fins a Bot, molt desaconsellable, vam passar por!. De Bot cap a Horta i cap a Arnes, on vam fer nit al Vilar Rural, molt maco, al mig dels camps. Tarda de disfresses, una mica de piscina, volta pel poble d’Arnes, renaixentista, molt bonic, sopar i dormir.
Ajuntament d’Arnes, renaixentista.
L’endemà, ben d’hora, vam entrar als Ports, pujant el riu de la Canaleta, indret natural, fantàstic.
Riu de la Canaleta
Seguírem després cap a Beseit, poble de muntanya molt típic, on hi ha una altra àrea natural, anomenada el Parrissal, un lloc molt maco també. I retrocedírem cap a la capital de la comarca del Matarranya, la vila medieval de Vallderoures, a Terol. Un poble molt ben conservat, amb pont sobre el riu, fortificat, ajuntament renaixentista, castell formidable i església molt guapa. Dinàrem al restaurant de l’Hotel El Salt, bon hotel, per menjar hi ha llocs millors.
Beseit
Vallderoures
Pont sobre el riu Matarranya, a Vallderoures
Seguírem després cap a Peñarroya de Tastavins, on visitàrem l’ermita de la Virgen de la Vega, a tocar del riu, amb riquíssim artesonat de fusta, claustre i convent. Guapo, guapo!.
Vista l’ermita de la Virgen de la Vega, de tornada a l’hotel a Arnes, passàrem per la Fresneda, una altra gran vila renaixentista d’aquesta comarca, desconeguda del gran públic, però preciosa.
L’endemà anàrem ja de tornada a Barcelona però paràrem una estona a contemplar la vila de Corbera d’Ebre, bombardejada, amb la seva església. Dinàrem a Mora d’Ebre, a l’Hostal la Creu, fantàstic. I cap a casa!
Corbera d’Ebre
Deixa un comentari
Filed under 2009, aragó, Catalunya, Espanya
Tagged as afores, ajuntament, alta, area, arnes, artesonat, aventura, Barcelona, beseit, Bot, camps, canaleta, canalla, capital, carnestoltes, carretera, castell, castillo, claustre, comarca, Compte, convent, disfresses, ermita, Falset, familia, fantàstic, formidable, fortificat, fusta, grans, guapa, Guapo, guapos, Horta, hotel, indret, llocs, maco, matarraña, matarranya, medieval, menjar, millors, miravet, miravete, Mora la Nova, natural, parrissal, pas de barca, Peñarroya, penaroja, piscina, Pizzo, poble, pont, ports, Rasquera, renaixentista, restaurant, Reus, rio, riquíssim, riu, rural, ruta, rutes, salt, Sant Joan, sortida, tarragona, tastavins, típic, terol, Terra, teruel, vaijes, valderrobres, vallderoures, Vega, verge, viajes, viatges, vila, vilar, visitàrem, volta
10 Desembre 2017 · 19:33
Niça pel pont de desembre
Pel pont del desembre de 2017, que era un pont llarg, vam decidir anar a veure uns quants mercats de Nadal a França, en concret els de Montpeller i Niça. Vam sortir camí de la Junquera però hi havia molta retenció. Per això vam decidir passar per Port-Bou, sense problemes. A dinar vam parar a Cotlliure, preciosa població marinera de la Costa Vermella de la Catalunya Nord, ja dins França. Ho vam fer al Café Solà, un lloc molt casual, senzill, amb no gaire glamour, una mica desbordats per la feina que tenien, però on vam menjar prou bé, i bé de preu per ser França. Plats de patacada sense gaire manies. Cotlliure, però continua essent tan màgica i encantadora com sempre.
Vam continuar cap a Montpellier i ens vam allotjar a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. Vam sopar al restaurant Les Anses d’Arlet, proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. Vam visitar, molt poc, no estàvem gaire fins, el mercat de Nadal, amb el seu “patinoire”.
L’endemà sortiem camí de Niça, amb parada a la mítica Saint-Tropez, a la Costa Blava. A l’hiver estava encantador, buit, fàcil aparcar, fàcil menjar, fàcil passejar. Un racó bellíssim de la Mediterrània. Vam dinar al port, en un restaurant italià, el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic.
Vam seguir cap a Niça, on estàvem allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà mateix vam sopar, de tapes. De fàbula!. El dia següent vam anar a descobrir Niça. El casc antic, preciós, el Cours Saleya, amb el mercat de flors, la platja, els carrerons italians amb cases de colors pastel, les esglésies barroques, el port…
Vam dinar al restaurant Acqua e Farina, una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. I en acabar vam anar a veure el mercat de Nadal. Un mercat de Nadal, petitó, que no ens va agradar del tot. De tornada a l’hotel, per sopar, la ciutat il·luminada. Era xula.
L’endemà retorn cap a casa. Parada a Arles, per dinar, al restaurant Le Bistrot des Artistes, un bar café informal, amb bon menjar. I nit a Montpellier. De nou al Citadines Antigone. De nou sopar a Les Anses d’Arlet. I una vistita al mercat de Nadal de Montpellier, molt bonic, a la seva pista de gel i als carrers i places molt ben decorats. Ens va agradar, ara sí, la màgia de Nadal a Montpellier.
L’endemà tornada a Barcelona, amb parada a Girona, per dinar. Ho fem al restaurant Nibble, a la plaça dels cinemes. Local modern, alegre, molt desenfadat. Menjar ràpid de qualitat. Personal super amable, tornarem!. I aquí s’acabà el viatge.
Deixa un comentari
Filed under 2017, Europa, França
Tagged as acqua, anges, anses, antigone, arles, arlet, artistes, atzur, azur, badia, balva, bar, barroc, barroca, bistrot, cafe, cannes, Catalunya, citadines, colliure, costa, cote, cotlliure, cours, esglesies, familia, familiars, farina, França, france, francia, gel, girona, grans, hivernales, hotel, madeleine, mercat, monsigny, montpeller, montpellier, nadal, nadals, navidad, niça, nibble, nice, niza, nord, patinoire, pista, pizza, pizzeria, pont, port, purissima, restaurant, rutes, saint, saleya, sola, trattoria, tropez, vermella, viatges, viatjar, vieux
5 Novembre 2017 · 10:47
Benasque, abril del 2009
Per aprofitar un pont primaveral vam anar al Pirineu d’Aragó, a Benasque. Vam sortir de Barcelona, camí de Lleida, i cap a Binéfar, on vam dinar al restaurant Ordesa, no gaire bé. D’allà vam anar cap a Fonz, i cap a Graus. A l’anada no vam parar enlloc, però si gaudir del paisatge de gorges per on passa la carretera. Benasque és un poble molt típic, amb cases de pedra i algun palau fins i tot. El rodeja un paisatge d’alta muntanya fabulós.
A Benasque vam allotjar-nos a l’Aparthotel San Marsial, quan encara no l’havien renovat. Ara és preciós!. Per dinar i sopar vam anar al restaurant de l’hotel Solana, molt bon menjar i bon hotel també. Des de Benasque vam recórrer tota la vall, anant a l’Hospital de Banasque, Cerler i diversos pobles, com Vilanova, on feien una bonica festa infantil, i altres paratges naturals.
Acomiadant-nos de Benasque a la nit, l’endemà vam tornar a casa, aixó si, fent parada a la bella vila de Graus, que compta amb un magnífic i espectacular santuari excavat a la roca: la Virgen de la Peña, gòtic, fastuós. I un casc antic amb molt de caràcter i casones aragoneses amb façanes i alers de fusta pintats, i bon embotit!.
Deixa un comentari
Filed under 2009, aragó, Espanya
Tagged as aneto, antic, apartaments, aparthotel, aragó, aragon, aragonés, baños, banys, Benasque, casc, cases, casones, cerler, cotxe, embotit, ermita, església, familia, familiars, gotic, graus, hospital, hostal, hotel, huesca, marsial, medieval, osca, pena, pintades, plan, restaurante, ruta, rutes, san, sant, santuari, solana, vila, vilanova, villa, virgen
← Entrades més antigues
Grans rutes
Novembre 2021
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30
« set.
Blogroll
Europa Divina. Fotos
Espriu
Bloc d'escola
Entrades recents
Vall de Boí, Castanyada 2021
Menorca, estiu 2021
La Cerdanya al mig estiu 2021
Sant Joan a Penyíscola
Pont a Sabiñánigo
Arxius
Novembre 2021
Setembre 2021
Agost 2021
Abril 2021
gener 2021
Octubre 2020
Setembre 2020
febrer 2020
gener 2020
Desembre 2019
Novembre 2019
Setembre 2019
Agost 2019
Juny 2019
Mai 2019
Abril 2019
Març 2019
gener 2019
Desembre 2018
Novembre 2018
Setembre 2018
Juliol 2018
Juny 2018
Mai 2018
Abril 2018
Març 2018
febrer 2018
gener 2018
Desembre 2017
Novembre 2017
Octubre 2017
Setembre 2017
Agost 2017
Juliol 2017
Juny 2017
Mai 2017
Abril 2017
Març 2017
febrer 2017
gener 2017
Desembre 2016
Novembre 2016
Juny 2016
Mai 2016
Abril 2016
Març 2016
febrer 2016
gener 2016
gener 2015
Núvol de categories
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 Alemanya Anglaterra aragó Catalunya Espanya Europa familia França hotel Itàlia navarra restaurant ruta rutes Uncategorized valencia
Cerca:
Meta
Registra
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.com
Categories
1993
1995
1996
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
2021
Alemanya
andalucia
Anglaterra
aragó
Austria
Bèlgica
castella
Catalunya
Espanya
Europa
Euskadi
Extremadura
familia
flandes
França
Grècia
Holanda
hotel
Irlanda
Itàlia
lago
Menorca
murcia
navarra
Polònia
Portugal
restaurant
ruta
rutes
Suïssa
terol
Txèquia
Uncategorized
valencia
Grans rutes i viatges · Rutes en cotxe per Europa
Bloc a WordPress.com.
Grans rutes i viatges
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.705626 | curate | {"ca": 0.8118458274398869, "es": 0.06322489391796322, "it": 0.00975954738330976, "fr": 0.011810466760961811, "gl": 0.0007779349363507779, "en": 0.08684582743988685, "pt": 0.010042432814710043, "ar": 0.00022984441301272985, "de": 0.0021923620933521925, "ro": 0.00014144271570014144, "nl": 0.001060820367751061, "oc": 0.0003536067892503536, "ga": 0.00010608203677510608, "eu": 0.0003182461103253183, "hu": 0.0005834512022630835, "pl": 5.304101838755304e-05, "wa": 5.304101838755304e-05, "cs": 5.304101838755304e-05, "hi": 5.304101838755304e-05, "sv": 0.0003182461103253183, "no": 8.84016973125884e-05, "id": 8.84016973125884e-05} | https://edubadablocs.wordpress.com/tag/familia/ |
mc4_ca_20230418_14_224593 | T'agrada la fotografia analògica però trobes a faltar algunes de les característiques de la fotografia digital? PhotoExif es per tu!
Registra els paràmetres que has fet servir per fer aquella gran fotografia (objectiu, velocitat d'obturació, obertura, geolocalització i més) i guarda'ls com a dades EXIF quan hagis revelat i escanejat el carret com imatges JPG o TIFF!
Guarda l'objectiu, la distància focal, l'obertura, la velocitat d'obturació i la geolocalizació de cada fotografia.
Gestiona múltiples càmeres i carrets simultàniament.
Conserva un catàleg amb les teves càmeres i objectius per un fàcil accés.
Afegeix comentaris a les teves fotografies.
Examina els paràmetres guardats de qualsevol dels seus carrets.
Guarda los paràmetres com dades EXIF quan hagis revelat i escanejat el seu carret com imatges JPG o TIFF, utilitzant l'aplicació gratuïta PhotoExifDesktop.
Guarda les dades de les fotos.
Utilitzant els intuïtius controls que imiten el disseny d'una càmera reflex, pots indicar els valors de com has realitzat la fotografia.
Tens la possibilitat d'indicar la velocitat d'obturació, l'obertura de l'objectiu, quin objectiu has utilitzat, la seva focal i un comentari. A més, es guardarà l'hora i les coordenades GPS.
Canvia fàcilment de càmeres.
PhotoExif té suport per múltiples càmeres. Es molt útil quan tens més d'una càmera carregada amb un carret.
Només has de pressionar el títol de la càmera i selecciona la càmera que estàs utilitzant del llistat.
Revisa les dades de les fotos.
Pressiona el comptador de fotos analògic per a veure un llistat de les fotografies que has realitzat i els paràmetres de cada una d'elles.
Aplica les dades EXIF a les teves fotos.
Has finalitzat el carret i l'has revelat i escanejat (ja sigui en un laboratori o tu mateix).
No seria fantàstic si poguessis ampliar la informació dels fitxers JPG o TIFF amb els paràmetres que has guardat utilitzant PhotoExif?
Només has de descarregar la nostre aplicació PhotoExifDesktop, executar-la al teu ordinador i seleccionar la carpeta que conté les imatges JPG o TIFF. Després pressiona "Revelar" i "Exportar" a l'aplicació mòbil PhotoExif i les aplicacions es sincronitzaran per a que puguis afegir els paràmetres que has guardat al mòbil com dades EXIF als teus fitxers JPG o TIFF.
Les imatges del teu ordinador apareixeran al teu iPhone i s'aparellaran automàticament amb les dades que havies guardat.
Què passa si alguna fotografia no s'ha pogut revelar?
Quan estàs exportant els paràmetres com dades EXIF, només has de pressionar la imatge i seleccionar els paràmetres que corresponguin a aquella fotografia o selecciona "Cap" si per alguna raó no vas poder guardar les dades d'aquella foto.
Conserva el teu catàleg.
Sempre mantindràs un registre de les teves càmeres i objectius i totes les dades tècniques associades. Es molt fàcil afegir-ne o treure'n de PhotoExif a mesura que vagis ampliant el teu equip.
Pressiona "Carrets" per a revelar els teus carrets acabats o afegir-ne de nous per començar a disparar.
PhotoExifDesktop es una aplicació d'escriptori que permet a l'aplicació de mòbil PhotoExif guardar les dades EXIF als fitxers JPG o TIFF del teu ordinador
Només cal que la descarreguis, seleccionis la carpeta a on tens les imatge JPG o TIFF a les que vols afegir les dades EXIF i finalment exportar els paràmetres des del teu iPhone pressionant "Revelar" i "Exportar" a l'app PhotoExif.
Seleccionant una fotografia mostra les seves dades EXIF associades.
PhotoExifDesktop es pot descarregar gratuïtament.
Descarrega la versió 1.6 de PhotoExifDesktop si desitja utilitzar la sincronització amb l'última versió de PhotoExif (1.2). | 0.774314 | curate | {"ca": 0.9944582986977002, "es": 0.005541701302299806} | http://photistics.com/index-ca.html |
mc4_ca_20230418_2_534351 | "No n'hi ha prou amb quedar-se en un president, una majoria a les institucions… cal prendre el poder de les multinacionals" | L'Accent - Informació i comunicació popular dels Països Catalans
Escrit per Redacció 2 Publicat el 24/02/2011
Néstor Kohan (Buenos Aires, 1967) és membre de la Cátedra libre de Formación Política Ernesto Che Guevara, professor a la Universitat de Buenos Aires (UBA) i va ser professor de la Universitat Popular Madres de Plaza de Mayo. Ha escrit més d’una desena de llibres sobre teoria marxista i historia del pensament revolucionari. La seua darrera publicació és Nuestro Marx i la va presentar el 16 de febrer al Casal Independentista de Sants. On L’ACCENT hi va poder conversar.
Tens una llarga trajectòria bibliogràfica sobre el marxisme. Has enfocat el nou llibre, Nuestro Marx, des d’un punt de vista diferent de la resta?
Mira, la teoria marxista estudia la història i alhora també estudia la història de la teoria. Utilitze allò que anomenen l’historicisme dialèctic, un mètode on la història és la clau per a no fer metafísica, formulacions generals, falsament universals al marge de la història.
Al teu nou llibre fas una visió heterodoxa del marxisme allunyada dels partits polítics marxistes i més aprop dels moviments socials?
En la pregunta que em planteges també s’ha d’aplicar mètode anterior i analitzar històricament el vincle entre moviments socials i partits o organitzacions polítiques.
No crec que sempre haja existit un divorci, una separació entre moviments socials i organitzacions polítiques. Si bé, la distància entre unes i d’altres, sobretot en els últims 30 anys, ha predominat. Des dels moviments socials s’ha generat desconfiança cap a tota organització política. Habitualment s’ha plantejat una dicotomia que jo no accepte: no hi ha un moviment social bo i democràtic i una organització política roïna, jeràrquica i vertical, d’acord? Eixa disjuntiva, eixe maniqueisme no sempre fou així i té una història —per això trobava important ressaltar l’eix metodològic que he esmentat abans.
I com es pot solucionar l’escissió entre moviment de base i partit polític?
A mi em pareix que el marxisme més radical deuria posar en discussió eixe divorci. Criticant per una banda les imatges més caricaturitzades de les organitzacions marxistes com a partits que s’allunyen de les bases i són autoreferencials. Que estableixen estructures purament jeràrquiques i pretenen ser les ames absolutes de la veritat revelada. Fins i tot s’intentà organitzar açò en termes teòrics: l’organització representa la ciència i el moviments socials i populars estan en el terreny de la ideologia, i com en el marxisme teòric la ciència seria la dipositària de la veritat i ideologia seria la dipositària de l’error s’acabava legitimant eixa separació entre ambdues entitats.
Aquest és un debat de plena actualitat. Per un costat, les organitzacions polítiques van cometre l’error de creure’s les ames úniques de la veritat i mirar sempre amb desconfiança els moviments socials, tot i que a hores d’ara és un postulat en general superat. I per l’altre, el moviment social que desconfia de la política i que creu que només es pot ser democràtic i participatiu si es deixa de costat la política i se centra en la tasca social.
Com ha afectat aquest fenomen en la lluita pel socialisme?
Ha creat una limitació important. S’abandonà la política i aquesta automàticament va ser regalada a la burgesia. Es recomanava als moviments socials recloure’s només en les seues demandes particulars desconfiat de tota lluita pel poder —quan parle de poder no estic parlant d’electoralisme sinó de la lluita revolucionària contra les institucions de l’aparell de l’estat burgès. Per tant, els moviments es quedaren limitats sols al barri, al moviment estudiantil, al moviment de dones, etc. En el cas europeu al moviments de defensa de les persones immigrades… Sense ficar-se en política: “La política és roïna, és lletja, és bruta, és caca, és pixum…”. És més, quan alguna entitat social intenta clavar-se en política i confrontar de manera radical el sistema capitalista, sembla com si estiguera caient en els mateixos vicis dels partits polítics: jerarquització, no democràcia… I jo crec que el marxisme més radical deuria posar en dubte eixa dicotomia entre moviment social bo i organització roïna.
El govern del PSUV en Veneçuela, del MAS a Bolívia, FMLN a El Salvador, Alianza País a Equador, FSLN a Nicaragua… En alguns països d’Amèrica Llatina s’ha superat el divorci del qual parlaves?
No m’atreviria a afirmar tant. Trobe que en Llatinoamèrica hi ha una disputa, en termes generals amb una orientació progressista, però amb corrents molt moderades, institucionals, que volen simplement maquillar el capitalisme (volen canvis dins de l’ordre) i que per dur a la pràctica, d’una manera encoberta, eixa moderació política fan l’apologia del moviment social bo i organització revolucionària roïna. Si bé, cada país ha tingut una història pròpia.
En el cas de Bolívia, per exemple, els moviments socials en els darrers anys han tingut una iniciativa política molt forta, però al meu parer encara no han traspassat un límit, que és la lluita pel poder. És a dir, han aconseguit posar un president, però no han pres el poder. I no és solament una opinió meua.
Jo vaig poder entrevistar el president Evo Morales el gener de 2008 (i no ha canviat massa la situació en aquests tres anys) i el mateix president de Bolívia ens va reconèixer: “Nosaltres els moviments socials —és interessant que parlara en nom dels moviments socials— hem arribat al govern, però no tenim el poder”. I això és una limitació, si es vol superar el capitalisme s’haurien de radicalitzar els processos. No n’hi ha prou amb quedar-se en un president, una majoria a les institucions… cal prendre el poder real de les empreses multinacionals.
I què ha passat en la resta de Amèrica Llatina?
En el cas de Veneçuela és distint. El protagonisme dels moviments socials fou menor. El moviment de rebel·lia va venir d’una convergència entre les velles organitzacions d’esquerres revolucionàries (sobretot guerrilleres) i un grup de joves oficials militars (amb un discurs nacionalista democràtic i radical, no un nacionalisme xenòfob sinó antiimperialista) cansats de les forces repressives feixistes entrenades per EUA. Açò generà el procés bolivarià, però els moviments socials no eren tan dinàmics com a Bolívia. Per exemple, les centrals obreres estigueren molt cooptades pels vells partits del sistema electoral burgès, tampoc hi havia un moviment camperol de masses autònom, etc. Però en canvi, de vegades a Veneçuela hi ha una lluita pel poder molt més radical que a Bolívia.
I en el cas de El Salvador és diferent dels altres dos països perquè hi havia una guerrilla de masses on convergien cinc partits marxistes-leninistes clàssics. A més hi hagué un empat tècnic perquè no assoliren la derrota de l’exèrcit burgès perquè estava EUA en mig —si haguera lluitat sol, òbviament la guerrilla hauria guanyat. Estava el país més poderós del planeta dirigint la guerra. Hi ha documentals que mostren a oficials nord-americans combatent a El Salvador, fou quasi com Vietnam. Com a conseqüència de l’empat tècnic es buscà una solució política on la guerrilla tenia molt de suport popular [es crea el Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional, FMLN]. No era com la imatge caricaturitzada de tres bojos que peguen trets sinó que hi havia moviments de base, sindicalistes, cristians, de dones, camperolat… Ara tenen el poder, però amb molts problemes: encara no han donat pas a la transició socialista, segueixen dins del capitalisme.
Si ja governen a les institucions a què et refereixes quan dius que cal tenir el poder?
Ací ve la discussió de fons de què és el poder. Certes corrents postmodernes i els seus derivats (postestructuralista, postmarxista, multiculturalista…), oposant-se al marxisme clàssic més radical, han defensat que el poder no està en l’Estat, està difuminat en la societat. Té un pèl de veritat: el poder no està en l’Estat, però també hi està i també està en les grans empreses que són els pilars fonamentals del capitalisme contemporani.
Les grans empreses que manegen el mercat mundial, que marquen la vida econòmica d’aquests països (perquè cap n’està aïllat, tots estan en un sistema capitalista mundial) són font del gran part del poder. Evo Morales no ha aconseguit expropiar eixes grans empreses. Per exemple, les que controlen els recursos naturals segueixen espoliant a Bolívia com en l’època colonial. Per tant elles tenen un poder d’intervenció molt fort, el poder no està només en el Parlament. Per exemple, sovint el preu dels aliments no el marquen els diputats, ho fan les empreses.
I a més dins de l’aparell estatal hi ha funcionaris que intenten revertir el procés revolucionari.
Exactament, perquè en aquests països no tot l’Estat està en mans del sectors progressistes. Tinc un company que va estar fa poc a Veneçuela i em contava que al Banc Central, que controla la política econòmica del país, aproximadament el 80% dels funcionaris són escualidos, és a dir, contrarevolucionaris. Ni parlar-ne de Bolívia…
Així doncs, dins de l’Estat hi ha moltes persones que estan en contra del procés de canvi social i fora hi ha el gran poder de les empreses de telecomunicacions, d’informàtica, petrolieres, d’explotació de recursos naturals… Per tant, si un procés de canvis radicals no va a dojo contra les grans empreses pot assolir reformes importants que aplaudim, però no canviarà la societat.
No compartisc allò que diuen que el poder està pertot. No és comparable el poder d’una mestra sobre l’alumnat, el d’un psiquiatra sobre les persones malaltes… que el poder d’una empresa multinacional que té la capacitat de dirigir tota la vida social d’un poble. D’aquesta manera, la visió postmoderna que els últims 30 anys caigué simpàtica, aparentment democràtica i no vertical jo crec que entrà en crisi i que ens proposa als moviments socials i populars unes receptes massa moderades. La vella paraula era reformisme, si molesta es pot bandejar, però és això. Recomana als processos d’Amèrica Llatina que millorem una miqueta les condicions de vida dels indígenes, de les dones, del camperolat… considerant que això és boníssim, que és el millor dels mons, però sense canviar la societat, sense anar a fons. Per això considere que el marxisme més radical durant tant de temps desprestigiat, insultat i titllat com una cosa vella, vetusta… jo crec que segueix tenint vigència en eixes disputes. Per a què eixos processos avancen s’ha d’anar a pel poder de fons.
Com i on desenvolupes la teua activitat política?
La faig a partir del moviment de Cátedras libres de Formación Política Ernesto Che Guevara que són un conjunt de càtedres lliures, itinerants i no lligades a cap institució, ni a la UBA ni a cap altra. Treballem en barris, en fàbriques recuperades, estiguérem un temps a la Universidad de las Madres de Plaza de Mayo. La nostra activitat és un procés de formació no institucional.
Vas nàixer a Buenos Aires i treballes a la UBA, pots explicar quin és l’estat de les coses a l’Argentina? Hi ha alguna perspectiva de canvi?
Hi va haver un canvi que no es pot negar, no estem igual que als noranta, hagué un avanç envers el neoliberalisme més furiós del president Carlos Menem. Si bé, el canvi progressista a partir dels Kirchner va ser més aviat cosmètic. Gestos simbòlics, que no són roïns, com per exemple llevar del col·legi militar el quadre del general Videla (bestial dictador genocida de l’Argentina [del 1976 al 1981], com Pinochet, Franco o Hitler) és tot un gest. Però això no canvia la conformació del capitalisme argentí.
Per exemple, es va reemplaçar la producció de blat, dacsa i carn de vaca (producció tradicional) per la soja transgènica. Es manté un model extractiu de recursos naturals on les empreses multinacionals tenen grans drets i facilitats…
I les mobilitzacions socials?
Hi va haver un repunt a partir del 2000, però el moviment piquetero [treballadors aturats amb una gran capacitat de mobilització i protesta] fou reduït a la mínima expressió. L’Estat aparentment tenia un discurs progressista, però va fer una doble jugada perquè per una banda donà molts diners per comprar a part del moviment piquetero i al sector que no aconseguia comprar el reprimia amb juís i presó. A la fi la burgesia va assolir l’estabilitat després de la fallida econòmica.
Pel que fa a la radiografia de l’esquerra, de manera molt esquemàtica et diria que hi ha tres corrents: una esquerra institucional dins del govern que vol transformar la situació des de dins; una esquerra institucional fora del govern crítica amb ell, però que es redueix a l’electoralisme; i hi ha una tercera —on m’inscric— que pretén no ser institucional, que és crítica amb el govern reformista i amb l’extrema dreta argentina. Aquesta és una esquerra que en termes generals està molt fragmentada per l’acció de l’Estat i també per certes miopies polítiques. Com ara defensa d’uns presos polítics i no els altres o suport en una mobilització sindical depenent de l’organització convocant…
I finalment, de nou en termes generals, les tres corrents són molt febles perquè l’esquerra més radical va ser destruïda a sang i foc per la dictadura militar que va deixar 30.000 persones desaparegudes i va aniquilar els sectors més radicals dels moviments socials, l’avantguarda. Per tant, no crec en un optimisme fàcil: hi ha una crisi del capitalisme, però també una feblesa de l’esquerra.
Etiquetes: Amèrica llatina, Kohan, marxisme, socialisme Categoria: L'Entrevista Visualitzacions: 727 | 0.856365 | curate | {"ca": 0.9870456732548671, "pt": 0.0044414834554741284, "es": 0.008512843289658746} | http://laccent.cat/no-nhi-ha-prou-amb-quedar-se-en-un-president-una-majoria-a-les-institucions-cal-prendre-el-poder-de-les-multinacionals/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.