id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_10_655 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Wycliffe Entrada:
Greystones Cottage...Habitacions per nit per només Chapel Cottage...Habitacions per nit per només Corner Cottage...Habitacions per nit per només Més zones a Barnard Castle
Wycliffe és una base excelent per a explorar en profunditat les vistes de Barnard Castle. Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Amb calor i comfort, Wycliffe és un lloc per a vacances relaxades després d'una setmana de feina. Estalvii temps i diners fent la reserva amb Agoda.com, que us promet les millors opcions d'hotels a Wycliffe i molts més àrees a Barnard Castle. Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Trobi les més bones ofertes en hotels a Wycliffe emplenant les dates d'estada a la pestanya de recerca.
Hotels destacats a Wycliffe, Barnard Castle
Àrea Wycliffe
Convenientment situat a Wycliffe, Greystones Cottage és una base ideal des d'on explorar aquesta...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Chapel Cottage està situat idealment a Wycliffe; una de les...
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Corner Cottage és una elecció...
Hotels a Wycliffe: Chapel Cottage | 0.758128 | curate | {"ca": 0.9382113821138212, "en": 0.061788617886178863} | https://www.agoda.com/ca-es/wycliffe/maps/barnard-castle-gb.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_264424 | Avís legal . Política de cookies . Política de privacitat . Configuració de cookies . Política de qualitat . Disseny: Latipo.cat
C. Barcelona 4 . 25610 Os de Balaguer
Montsec . Lleida
T. +34 973 438 072
[email protected]
Avís legal
Política de cookies
Política de privacitat
Configuració de cookies
Política de qualitat
Disseny: Latipo.cat
_
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la web mitjançant l'anàlisi de la navegació, personalitzar el contingut mitjançant les teves preferències i mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Per a més informació pots consultar la nostra Política de cookies AQUÍ.
Pots acceptar totes les cookies mitjançant el botó "Acceptar". Pots configurar o rebutjar el seu ús prement en Configuració de cookies.
ACCEPTARREBUTJAR
Privacy & Cookies Policy
Tanca
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per a millorar la seva experiència mentre navega pel lloc web. D'aquestes cookies, les que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcions bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza vostè aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemen en el seu navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció d'excloure's d'aquestes cookies. No obstant això, l'exclusió d'algunes d'aquestes cookies pot afectar la seva experiència de navegació.
Cookies Tècniques essencials
Cookies Tècniques essencials
Sempre activat
Les cookies tècniques essencials: Són necessàries per gestionar la navegació dins del web o per mantenir a l'usuari connectat. No es poden desactivar perquè afectaria el funcionament del web.
Cookies Analítiques
Cookies Analítiques
Cookies analítiques: Ens ajuden a nosaltres i a tercers a recopilar informació sobre l'ús del web, a efectes de realitzar una anàlisi estadística per poder millorar l'estructura i els continguts.
Cookies publicitàries
Cookies publicitàries
Cookies publicitàries comportamentals: Ajuden a recopilar els hàbits de navegació de l'usuari per crear un perfil dels seus interessos i per mostrar anuncis adaptats als mateixos. | 0.642703 | curate | {"es": 0.03481447549244159, "ca": 0.9070087036188731, "pt": 0.015574896930829134, "de": 0.004580852038479157, "en": 0.01832340815391663, "cs": 0.0022904260192395786, "fr": 0.017407237746220796} | https://alemany.com/receptes/carpaccio-de-carabasso-amb-agredolc-alemany/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_252421 | Elisenda Paluzie: “Si la repressió fa que no assumim el risc de més empresonaments, pleguem”Elisenda Paluzie agafa les regnes de l’ANC en un moment en què la repressió de l’Estat ha obligat els partits a anar amb peus de plom en el seu full de rutaMAIOL ROGER / OT SERRA Barcelona 30/03/2018 22:52 L’exdegana d’economia de la Universitat de Barcelona Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) agafa les regnes de l’ANC en un moment en què la repressió de l’Estat ha obligat els partits a anar amb peus de plom en el seu full de ruta. En canvi, l’entitat manté que cal implementar la República.En quin moment polític es fa càrrec de l’ANC?En un de molt complex. S’ha avançat molt en l’objectiu d’aconseguir la independència. Hi ha una majoria consolidada: 47,7% per sobre del 43,3%. Espanya no és el Regne Unit i aquí s’ha fet un referèndum contra l’Estat amb una força popular enorme que va acabar amb una DUI que no es va fer efectiva. I s’ha desfermat una repressió política sense precedents.¿Des d’aleshores els partits han posat el fre?Estan molt tocats per la repressió. És comprensible que, de cop i volta, mentalitzar-se per treballar i avançar en aquest context sigui difícil.Quina ha de ser la relació de l’ANC amb els partits?Ha de recuperar la distància i fer pressió política. Sent conscients de les febleses de l’octubre, hem de pensar estratègies que ens enforteixin quan es presenti una altra finestra d’oportunitat, que ara és difícil de visualitzar. El full de ruta de l’ANC marca dos objectius: la restitució del Govern legítim i fer efectiva la República, però sense una data concreta.Hi ha diferents visions en l’independentisme de com arribar a aquesta finestra d’oportunitat.Des del derrotisme, la inseguretat i la incoherència no s’eixampla res. Dient el contrari del que deies abans no sumaràs a ningú. Ara no pots dir que no ets majoria, és irresponsable. Ara bé, és obvi que com més suports tinguem millor. Del 43% que van votar partits unionistes, no crec que tots ho fessin per convicció. Pot haver-hi una part que ho fes pel catastrofisme econòmic que es va propagar per terra, mar i aire.¿Està decebuda amb el canvi de discurs d’ERC?Crec que el seu electorat no el pot entendre. Pots fer un discurs de realisme i dir que som febles, que no ens n’hem sortit, fer autocrítica, però el que no pots fer és ara dir que no hi ha majoria després d’haver pressionat per fer la DUI a l’octubre.Òmnium també s’ha abonat a aquest punt de vista. ¿Pot haver-hi un distanciament amb l’ANC?Si Òmnium opta per no intervenir en política com en el passat, és evident que farem coses diferents. Però hi ha molts temes on podem col·laborar.Com es manté el discurs de l’octubre si el 27-O no va tenir efectes i s’està objectivament pitjor?El que no has de fer és passos enrere discursius. Hem de saber si hi va haver falta de determinació o por a la reacció violenta de l’Estat o si hi havia elements objectius que van suposar dificultats. Es va produir un error que era pensar que des de la feblesa l’Estat negociaria; no dialoga tret que no tingui altre remei. El 10 d’octubre ja anàvem tard i s’allarga per guanyar temps i venent la moto que fem jugades mestres. Amb la trucada de Donald Tusk que diu “No feu res i negociarem” es perd el momentum. Es diu que hi ha una jugada secreta però no hi havia res i ens vam deixar pressionar. Vam donar temps a l’Estat per muntar el 155 i ja no hi va haver un escenari de resistència.Per què cal investir Puigdemont?Ho van prometre els partits i és la figura que ens queda del Govern legítim. Amb la seva detenció ha tornat a sorgir que és una causa política i hi ha veus importants a Europa denunciant-ho.¿Si ell no és investit no es conserva el simbolisme?En el moment en què hi hagi un altre president, la seva figura perdrà força. D’altra banda, estem en un context en què qui no es pot permetre una Catalunya ingovernable és l’Estat: el PNB li ha dit que no votarà els pressupostos fins que no aixequi el 155. La situació de bloqueig ens afavoreix.Ara pren força la candidatura de Jordi Sànchez.S’ha comès un altre error que és intentar investir Jordi Turull perquè ha començat a córrer el rellotge. Ara, aprofitant la indicació de l’ONU, que no s’ha de menystenir, volen investir Sànchez. És veritat que si la justícia espanyola l’hi denega violaria el dret internacional, però i què? Ho fan molts estats i, tot i que estarien obligats a complir-ho, no hi ha una policia al darrere. És ingenu pensar que a l’Estat això li importarà gaire. A més, el problema d’investir Sànchez primer és que dones temps al jutge per suspendre de diputat Puigdemont. És millor investir Puigdemont.¿Encara que pugui suposar més empresonaments?Si la repressió ha de fer que no assumim el risc de nous empresonaments, pleguem i anem cap a casa. Tanquem les barraquetes.¿Vostè és conscient del risc d’anar a la presó?En soc conscient. No som en l’escenari de quan van assumir la presidència Carme Forcadell o Sànchez.Per a l’independentisme ¿és millor estar sota el 155 o amb un govern autonòmic?El 155 és una mica relatiu perquè la gestió del dia a dia la segueixen fent secretaris generals del PDECat i ERC, tot i que és veritat que no permet abordar algunes qüestions més polítiques. És ingenu pensar que amb un govern autonòmic tornaràs a obrir el Diplocat i les delegacions a l’exterior. En realitat, no és tan diferent el 155 d’un govern autonòmic tutelat.Com s’arriba a un nou momentum amb un govern autonòmic?Mentre no investeixin Ferran Mascarell, Ernest Maragall, Elsa Artadi, Quim Torra o Marta Madrenas, nosaltres defensarem la restitució de la figura de Puigdemont. Si arribem a l’altre escenari, tindrem temps per pensar bé què va fallar i com. Per exemple, pensar que es poden fer les coses de la llei a la llei és ingenu. Hi ha coses que es poden avançar i ERC va fer una bona feina amb la Hisenda catalana.¿L’independentisme s’ha d’acostar als comuns?El que no ha de fer és renunciar al seu projecte per acostar-s’hi. En tot cas, convèncer els comuns que si volen una república més justa i progressista, la catalana és la solució.¿És una mala notícia que la CUP hagi decidit “passar a l’oposició”?Ho és que la CUP hagi vist que no hi ha possibilitat d’acord per avançar cap a fer efectiva la república.Òmnium diu que cal parlar amb els socialistes.El PSC ha sigut còmplice de la judicialització. Iceta va iniciar la legislatura portant al TC la resolució del 9-N del 2015. Mentre sigui còmplice de la repressió, l’ANC no hi tindrà cap conversa.Va dir que ja no s’han de fer manifestacions per fer rècords Guinness. Com ha de ser la mobilització?Hem d’estar preparats per respondre ràpid, i no ens hem de preocupar per si hi haurà molta o poca gent. Diumenge passat alguns actors que es van sumar a la manifestació no ho veien clar per la por o perquè hi pogués haver violència, però ràpidament s’hi van afegir.¿És partidària de l’acció directa que promouen els CDR?S’ha d’estudiar bé. La resistència no violenta i la desobediència pacífica és legítima i s’ha aplicat en moltes lluites però s’han de seguir escrupolosament els principis perquè es busca un relat de violència que no ha existit. Alhora hem d’evitar també el paternalisme.Ja es comença a parlar d’una vaga general.La Intersindical-CSC està amenaçada amb 100.000 euros de multa per la vaga general del 8 de novembre, perquè es considera política. Potser és millor que hi hagi vagues sectorials. El 26 d’abril n’hi ha una d’estudiantil i hem de parlar amb les pimes i sectors professionals per veure amb quines accions es poden sentir còmodes.
Al meu parer de cap de les maneres s'ha de legitimar la situació actual, encara que haguem mantingut les posicions el 21 D.El que va passar va ser violent. Primer el cessament d'un President com si es tractés d'un funcionari de correus i el que és pixor, que amb l'usurpació de les funcions de president es disolgués un Parlament.Per a mi tenir clar aixó és molt important. No hi haurà 131è President de la Generalitat, encara que sortís en Puigdemont perquè estem vivint una altra situació que jo relaciono amb el Govern de Vichy (amb la salvetat, que el Govern no va signar un armistici dins un vagó de tren).Hi haurà una altra cosa i la hem de fer anar a la nostra conveniència.Els partits unionistes, i Espanya sencera, han quedat ben retratats. Agraeixo les mostres de suport de col·lectius i gent de renom però si volen una III República espanyola els ajudaré de lluny, si puc i si em convé. I així hauriem de pensar-ho tots. Ja em vaig empasar lo de la Espanya de les autonomies, les nacionalitats, les regions i els Pobles d'Espanya i ara són els meus veïns arribats els que fan de Don Pelayo mostrant banderes espanyoles, participant en actes d'espanyolitat, votant partits d'obediència total i absoluta espanyola i disparant balins, insultant, amedrentant gent i ... Hem perdut massa llençols com per tornar a picar en les seves trampes.Hem d'anar amb peus de plom però hem d'anar | 0.883822 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_31_28111 | 5 min. 19/02/2013 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Si deixem de banda la caiguda de la monarquia el 1931 i la Guerra Civil del 36-39, que són, històricament, esdeveniments d'una altra galàxia, no s'havia produït un desprestigi tan gran de l'Estat i la classe política d'ençà que l'esquadra de l'almirall Cervera fou batuda per l'americana i el Tractat de París posà Espanya a la seva alçada real.
En el centenari d'aquell fatídic 1898, el govern de José María Aznar finançà conferències a dojo i un d'aquests actes ens convocà, a mi i un petit grup d'historiadors, a la Universitat de Georgetown amb el patrocini de l'ambaixada. Durant el sopar de recepció, em va tocar seure al davant del secretari d'una poderosa fundació madrilenya. A aquest historiador, membre d'una influent nissaga de la capital del regne, dec el fet d'haver entès per via intuïtiva dues coses que, considerades de manera impersonal i estadística, poden resultar opinables, però que quan compareixen amb la força indiscutible del caràcter presenten la positivitat de les idees clares i distintes. Una d'aquestes coses és la naturalitat gairebé inconscient amb què les elits de Madrid espolien els catalans sense que els canviï ni un matís el color de la cara. El cambrer tot just acabava de servir-nos, que el meu veí de taula posà l'ull damunt el crustaci que definia el meu plat, l'engrapà i el transportà al seu sense interrompre la conversa ni fer la més mínima al·lusió a la seva insòlita conducta. L'astorament m'impedí dir res. Què havia de fer, si no mirar-m'ho fenomenològicament i prendre'n nota com d'un fet de consciència? ¿Havia, potser, de baixar, com ell, al nivell de l'acció prereflexiva i recuperar el que em pertanyia? ¿Valia la pena començar les jornades lluitant contra una flagrant invasió de competències? Imagino que, si hagués tingut el mal gust d'exclamar-me, l'altre comensal hauria apel·lat al deure de compartir campechanamente i m'hauria presentat el seu plat perquè hi piqués algun bocí. Des de 1975 la societat catalana ha obeït aquesta consigna i, entomant per no fer soroll, ha contribuït magnànimament a la bonhomia (i l'estómac) dels llinatges madrilenys.
La segona lliçó que vaig aprendre aquell vespre vingué quan la conversa girà -com és de rigor en reunions espanyoles- cap a la situació a Catalunya. En aquells moments (recordin que això passava el 1998) la situació, vista de Madrid estant, era la que ressenyava Jiménez Losantos als matins de la COPE. Algú esmentà Losantos, i aleshores l'historiador d'il·lustre cognom anuncià, en el to del Conde de Benavente de Zorrilla, que, " si ellos se separan ", ell demanaria la ciutadania mexicana per tal de pertànyer a un país seriós. Quin català hauria gosat expressar un menyspreu semblant per Espanya? Però un nacionalista espanyol de casa bona pot confessar sense recel i fins i tot amb ostentació que ell no sent la seva identitat com una cosa prou sòlida per confiar en les seves dimensions reals. Aquesta manca d'ésser, que Américo Castro ja havia discernit al cor de la vivència hispànica, explica la voracitat amb què Espanya s'ha anat menjant el seu cos històric amb solidaritat antropofàgica.
Les amenaces, la inflor, la fatxenderia espanyoles són l'altra cara d'una dependència insuperable. Aquesta no prové de l'estimació, ni es manifesta amanyagant l'ésser que ens amplia la pròpia essència. És la dependència de l'objecte odiat, que cal tenir ben a prop per menystenir-lo i salvar-se així del terrible sentiment de menos valer que corseca l'ànima espanyola. L'autoritarisme i la intolerància són aleshores defenses psíquiques per sentir-se menys impotent davant aquell de qui, tot i odiar-lo, no es pot prescindir. Com tot racisme, l'anticatalanisme s'enfanga en l'autoodi. Si no et puc humiliar, la meva identitat val poca cosa i la negaré en una cursa irracional per defugir aquesta evidència. Al cap i a la fi, Espanya està ben feta i, si es contreu, la meva desgràcia dimissionària serà culpa dels catalans insolidaris. Aquests són sempre una amenaça per a l' statu quo , però en realitat, de qui té por el nacionalista espanyol no és dels catalans, que fa segles que no gosen allargar la mà per recuperar el que els roben, sinó d'ell mateix. Tem, sobretot, la figura de Quixot solitari que, sense el bon jan català, faria en el mirall de la seva ambició desmesurada. Arribat en aquest punt, qualsevol altra identitat seria bona si el deslliurava de la responsabilitat de reformar la seva. Qualsevol? No, no qualsevol. Cal que sigui una identitat que ell consideri ja seva en virtut de la mateixa història amb què ha bastit la solidaridad imperiosa de la nación española . Una solidaridad consistent a desvalorar, coaccionar i escanyar, no fos cas que una Catalunya senyora dels seus recursos posés en evidència que, sense ella, Espanya no és una nació seriosa, com afirmava el meu aprofitat company de taula. I encara amb ella, que afegeixo jo.
Més continguts de
11 Comentaris
10 Comentaris
8 Comentaris
6 Comentaris
6 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.791671 | curate | {"eo": 0.002532138683287885, "en": 0.007596416049863654, "ca": 0.9553954031943903, "de": 0.0007791195948578107, "fr": 0.017140631086871836, "id": 0.0019477989871445266, "es": 0.012076353720296066, "br": 0.002532138683287885} | : /firmes/joan_ramon_resina/Que-shi-juga-Espanya_0_868713122.html |
mc4_ca_20230418_12_756486 | Compartir la vellesa | VilaWeb
Compartir la vellesa
El cohabitatge és un model alternatiu per a la tercera edat
Per: Marta Tévar Moratalla i Marta Rosique i Saltor
La societat s’envelleix cada dia més i les residències s’emplenen. Els models d’habitatge per gent gran són reduïts i molts es troben en la disjuntiva entre quedar-se a casa o anar a una residència. Segons un informe d’Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats (UDP), més de la meitat (53,9%) no vol viure en una residència. I de fet, Alberto Álvarez responsable de premsa d’UDP defensa que “les persones grans haurien de viure a casa seva el màxim temps possible”. La solitud, la salut i l’economia són tres grans condicionants que influeixen en la decisió final i cap de les dues opcions garanteix una millora d’aquestes.
Durant els darrers anys, ha anat creixent als Països Catalans una iniciativa provinent de Dinamarca i els Estats Units: el cohousing senior, també anomenat ‘cohabitatge per gent gran’. Aquest model de vida pretén promoure l’envelliment actiu a partir de compartir un espai autogestionat entre persones de tercera edat. Això permet distribuir millor els recursos econòmics i sanitaris. Segons Alberto Álvarez, el cohousing permet aconseguir diferents objectius: “tenir una referència social i de tracte diàriament, organitzar-se la vida col·laborativament, pal·liar aquells problemes per solitud i l’abaratiment final dels costos de qui tenen situacions de dependència”.
Aquest mapa mostra les iniciatives de Senior Cohousing als Països Catalans.
Cohousing senior: envelliment actiu
Un grup de persones grans, es coneguin o no, s’organitzen per tal de compartir un projecte de vida comú. En general, es tracta d’urbanitzacions amb domicilis particulars però amb espais de lleure comuns. Això permet acabar amb la solitud alhora que es promou un envelliment actiu. Per tant, té unes conseqüències psicològiques i sanitàries destacables.
L’envelliment actiu, segons l’OMS, és “el procés en què s’optimitzen les oportunitats de salut, participació i seguretat a fi de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen”. L’activitat constant permet una millora en l’estat de les persones grans i això fa que el seu estat de salut millori i, a més a més, permet reduir recursos. Viure sol implica uns costos elevats d’assistència sanitària i viure en una residència suposa tenir assistència 24 hores. Amb el cohousing senior, en canvi, es demana ajuda només quan és necessari i es comparteixen els costos entre totes les persones que ho necessiten.
I què passa amb les persones en situació de dependència? Per començar, cal destacar que aquestes són una minoria i aquestes necessiten una assistència més constant, també la poden demanar. Tot i així, cal no oblidar l’efecte positiu que té l’envelliment actiu per la salut. De fet, el psicòleg Daniel López ha fet un estudi sobre el moviment d’habitatges col·laboratius de gent gran a Espanya i, tal com afirma, “una de les hipòtesis és l’efecte positiu que el cohousing pot tenir en les persones que hi participen, com ara la reducció d’ingressos hospitalaris o d’ingesta de medicació”.
En general, és més viable econòmicament que qualsevol de les dues altres opcions. Si bé cal remarcar que el pressupost l’estableix cada cooperativa, sí que es pot afirmar que compartir espais i recursos suposa una reducció de costos importants. Com afirma el fundador de Cohabitar, Raul Robert, “una residència té ànim de lucre i el cohabitatge no”, cosa que fa que sigui més rendible.
Per iniciar un projecte com aquest, es troben amb diverses dificultats: costa trobar un lloc, cal veure si és viable econòmicament i cal trobar un grup que vulgui el mateix estil de vida. I a tot això se suma l’absència de subvencions a aquestes iniciatives. Segons el President de Jubilares Miguel Ángel Mira, “no hi ha cap ajuda per part de l’administració pública, només alguns ajuntaments comencen a interessar-se”. Raul Robert afegeix que “els models actuals tenen molts costos per l’administració publica i amb el cohousing la qualitat de vida i la salut dels avis augmenta i això redueix els costos per l’administració”. Per això mateix, reclama “que aquests models puguin rebre els ajuts que reben altres”.
El cohousing senior pot contribuir a sostenir l’envelliment creixent de la societat.
Com s’autogestionen?
La creació del projecte acostuma a durar uns quatre anys. Generalment, requereix primer crear un grup embrionari d’unes sis o vuit unitats residencials que estableixin un estil de vida i un pressupost i que cerquin un lloc on viure. Posteriorment, amplien el grup i s’estableixen les línies principals i quan el projecte compta amb prou gent, aleshores es crea la cooperativa i s’elegeixen els arquitectes. Finalment, decideixen les estratègies pel compromís assistencial. Segons els arquitectes MMN, que es dediquen a projectes cohousing, “aquestes són les estratègies que permeten que les persones hi puguin viure sota qualsevol nivell de dependència”.
Cadascun dels projectes és diferent, ja que s’adapta a les necessitats i recursos de cada grup. Hi ha cooperatives intergeneracionals, que consideren que els joves poden ser un estímul positiu, però en la majoria de casos són senior. També hi ha urbanitzacions de cases adossades -com La Muralleta- i d’altres amb pisos. Els espais comuns també varien segons l’espai de cada grup: alguns tenen hort, altres tenen petanca, sales de salsa, bosc… I una de les grans diferències es troba en l’assistència mèdica: hi ha qui està a prop d’un hospital, qui té una infermeria a la urbanització i qui demana assistència només quan la necessita.
La Muralleta és una de les iniciatives pioneres de senior cohousing als Països Catalans i es troba al municipi de Santa Oliva (Tarragona). Es va iniciar l’any 1999 per José Caballero.
Cohabitatge com a model alternatiu
El creador del terme cohousing va ser Charles Durrett, un arquitecte nord-americà que va recollir una experiència danesa i la va portar arreu. La covivenda va néixer cap als anys 60 a Dinamarca i ràpidament es va estendre pels països nòrdics europeus. A la nostra societat, és un fenomen bastant recent que creix sobretot com a model d’assistència integral basada en la persona. És a dir, és un model que permet prendre decisions sobre la salut pròpia, fet que suposa un canvi important respecte el model residencial.
Amb el creixent envelliment, el cohousing està començant a destacar com a model d’habitatge alternatiu per a gent gran. Segons Raul Robert, “el problema de l’habitatge en la gent gran està invisibilitzat i es veurà de manera més agònica perquè hi haurà molta gent gran amb rendes molt baixes”. A aquest problema cal afegir-li la situació de dependència sanitària que pateix una part de la gent gran i que dificulta la seva flexibilitat a l’hora de cercar altres formes de viure. Per això, aviat es necessitaran noves solucions i també l’impuls de nous models d’habitatge per part de les administracions.
22:03El jutge decreta presó incondicional per a dos dels detinguts dels atemptats i un queda en llibertat
19:16L’Europol diu que la participació dels Mossos en l’organització és un afer intern espanyol
El jutge decreta presó incondicional per a dos dels detinguts dels atemptats i un queda en llibertat | 0.831345 | curate | {"ca": 0.9825557247681019, "es": 0.0027689325764917623, "fr": 0.007060778070053994, "en": 0.004845632008860584, "de": 0.0027689325764917623} | http://www.vilaweb.cat/noticies/compartir-la-vellesa/ |
macocu_ca_20230731_7_380698 | Vols barats Dresden - Bremen
Troba vols Dresden - Bremen a Trabber. Cerquem tots els vols de companyies aèries low cost, aerolínies tradicionals i agències de viatges per a trobar el vol més barat a la ruta Dresden - Bremen.
Rutes més cercades properes a Dresden amb destinació Bremen
Té una població de 546.000 habitants. La moneda oficial és euro (€). Els aeroports que es troben més a prop del centre de la ciutat són Bremen (3 km), Hannover (91 km) i Hamburg (100 km). Bremen és una ciutat de Alemanya a la que Trabber hi ofereix 47 hotels. | 0.707532 | curate | {"de": 0.0521415270018622, "en": 0.07076350093109869, "ca": 0.8770949720670391} | |
mc4_ca_20230418_4_110967 | FCF | Catalunya Prebenjamí debuta amb victòria a Arenys de Munt
Catalunya Prebenjamí debuta amb victòria a Arenys de Munt
Els jugadors de Gerard Pusó han superat el CFS Arenys de Munt per 5 gols a 3 en una estrena de la Selecció Prebenjamí de futbol sala en què els quadribarrats més menuts han demostrat tot el seu potencial.
David Guerra, Marc Ribat, Biel Mir, Iratxe Fernández, Marcel Ayats, Álvaro Escot, Marc López, Leo Gómez, Àlex Tapias, Àxel Cusí, Ariel Clemente i Marc Fernández.
Pol Anievas, Èric Barrosso, Àlex Medinilla, Eloi Tenas, Aran Mestres, Marc Álvarez, Arnau Mas i Carlos Córdoba.
1-0 Marc Ribatallada (2'); 2-2 Àlex Tapias (11'); 3-2 Marc López (20'); 4-2 Ariel Clemente (21') i 5-2 Àlex Tapias (39')
1-1 Àlex Medinilla (5'); 1-2 Eloi Tenas (11') i 5-3 Àlex Medinilla (44')
Debut i victòria per la porta gran. La Selecció Catalana Prebenjamí de futbol sala ha guanyat el CFS Arenys de Munt 5 a 3 en el seu primer compromís de la temporada 2018-2019. Els catalans han sortit sobre el parquet del Nou Municipal d'Arenys de Munt amb un punt més d'espurna que els maresmencs i han pogut materialitzar la seva empenta matinera amb un gol al minut 2 que ha fet pujar l'1 a 0 a l'electrònic, una diana de Marc Ribatallada que ha arribat després d'una gran conducció del 10 per la banda esquerra. El cop inicial de la Selecció no ha afectat, ni de bon tros, a un conjunt de Carlos Córdoba que ha continuat atacant amb ambició i que ha trobat la seva recompensa poc després de la primera envestida catalana. Un servei de córner servit per Eloi Tenas l'ha aprofitat a la perfecció un Àlex Medinilla que ha perforat la porteria de David Guerra amb una rematada picada que ha passat per sobre de l'oposició del porter català (1-1).
Catalans i arenyencs han continuat atacant-se mútuament amb dos estils alegres i ofensius. Els jugadors de Gerard Pusó han amenaçat la porteria dels de Córdoba amb diverses aproximacions de perill, però ha estat l'Arenys de Munt qui ha aconseguit tornar a marcar les diferències amb una diana d'Eloi Tenas al minut 11 de la primera meitat (1-2). La reacció dels del Maresme no ha intimidat una Catalunya que ha tornat a colpejar amb un gol d'Àlex Tapias després d'un refús tímid del porter arenyenc, Arnau Mas, al minut 14 (2-2).
La diana de Tapias ha donat oxigen a un combinat de Pusó que, a poc a poc, s'han anat fent el ritme de partit i amb la possessió de la pilota fins que han pogut rubricar aquesta superioritat amb dos gols gairebé consecutius abans de marxar al descans, un de Marc López després d'una passada excel·lent d'Álvaro Escot (3-2 al minut 20) i un altre d'Ariel Clemente (4-2 al minut 21), que han servit als quadribarrats per encara el túnel de vestuaris amb molt bones sensacions.
La igualtat entre els dos conjunts ha regnat en un inici de segona meitat marcat pel domini d'una Catalunya que ha pogut gaudir de diverses aproximacions per poder eixamplar diferències. Marc López ha estat un dels jugadors més destacats de la Selecció en aquest primer tram de la represa amb dues oportunitats clares que Arnau Mas ha pogut neutralitzar amb dues aturades sensacionals, dues aturades amb què el porter ha donat vida als seus. En un escenari d'anada i tornada i d'ocasions tant per uns com pels altres, ha estat el capità arenyenc, Àlex Barrosso, qui ha signat l'oportunitat més clara amb el llançament d'una falta directa que la portera catalana, Iratxe Fernández, ha refusat a córner amb una gran intervenció.
Els maresmencs han crescut exponencialment després de la falta de Barrosso i s'han llançat definitivament cap endavant, però ha tornat a ser Catalunya qui ha estat més resolutiva i qui ha tornat a veure porteria. Ho ha fet gràcies a un gol d'Àlex Tapias en una jugada de transició que els jugadors de Pusó han resolt a la perfecció per fer pujar el 5 a 3 i per començar a col·locar les bases de la victòria.
Obligats a reaccionar per no perdre pistonada, els de Carlos Córdoba han premut l'accelerador i han fet treballar una Iratxe Fernández omnipresent durant tota la segona meitat. Tot i l'encert de la portera quadribarrada, Àlex Medinilla ha pogut retallar diferències al minut 14 de la segona meitat (5-3) amb un gol que ha retornat les constants vitals als maresmencs Tanmateix, la Selecció, amb les idees molt clares i amb una fam de victòria extraordinària, ha seguit protagonitzant jugades de perill i ha aconseguit tancar de forma sòlida un matx amb què la Selecció s'ha endut el seu primer triomf de la temporada.
Publicats els calendaris oficials de les categories de Nacional de Futbol Sala [...] | 0.839726 | curate | {"ca": 0.9598684210526316, "es": 0.024342105263157894, "nl": 0.015789473684210527} | http://fcf.cat/noticia/catalunya-prebenjami-debuta-amb-victoria-a-arenys-de-munt/09/06/2019 |
grup-elmon_ca_20230726_0_255337 | El 112 va informar aquest dimarts, a les 6 h, de la caiguda fortuïta d’una conductora de patinet elèctric quan circulava pel carrer de l’Aneto, amb el carrer del Tibidabo, i que aquesta havia resultat ferida. Fins al lloc va acudir una dotació de la Policia Municipal, que en identificar a la conductora va observar símptomes de trobar-se sota els efectes de l’alcohol. Els agents li van realitzar les proves d’alcoholèmia, amb uns resultats positius de 0,61 mg/l i 0,53 mg/l, interposant la denúncia pertinent. Una ambulància va traslladar la conductora, ferida lleu, a l’Hospital de Terrassa. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/successos/borratxa-perd-el-control-del-patinet-i-acaba-a-terra-214193/ |
macocu_ca_20230731_7_400416 | Grup format per cinc components (entre els quals quatre membres actuals de La Salseta del Poble Sec) amb un repertori de grans versions del rock i el pop.
Els temes que interpreta la banda van des de cançons inoblidables dels Beatles, Creedence, Kinks, Eagles, Rolling Stones, Queen... fins a peces més actuals de grups com Radiohead, Coldplay, R.E.M., Oasis.. De sobte, ens poden sobtar també amb joies dels 70 i 80 : The Police, Steve Miller Band, The Georgia Satellites, The Clash, etc...
RAFEL V. BAZAGA Guitarres i veus TXABI A. TXOPEITIA Guitarres i veus JORDI MORALES Baix i veus NICOLAS CORREA Bateria JOAN A. REYES Teclats i veus | 0.807428 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_157223 | Notícies, Excursions a vela, Yacht Charter Costa Brava
Recull de notícies relacionades amb Nàutica Carreras o el nostre sector.
Més de 25 tripulants han passat pel Bora Bora en el que portem de trajecte fins a Martinica. Si voleu també podeu formar part de l´aventura.
La volta al món ja ha començat
Lloguer de bicicletes...
Des d´aquesta setmana santa oferim un nou servei, el lloguer de bicicletes.D´aquesta manera oferim una opció més per gaudir de la natura, en aquest cas des de terra i aprofitar al màxim, els dies que l´estat de la mar no ens permet sortir a navegar. Ampliar informació
"KT3D Volta al món". El projecte agafa forma.
A vuit mesos vista de l´inici de la sortida, els preparatius s´intensifiquen...
Éxit rotund en la Festa dels 100 Atlàntics organitzada pel Bar One.
La festa que va organitzar el One Bar de Lanzarote, on es pretenia reunir a gent que sumèssin més de 100 atlàntics, va ser un èxit rotund.
Francesc Cusí "kiku", presenta el llibre "De dos en dos alrededor del mundo".
El llibre explica la lluita d´uns bojos del mar, de com van aconseguir estar a la línia de sortida de la prestigiosa "Barcelona World Race", però sobretot ho abarca des de la vessant més personal i emotiva dels participants.
Emotiva trobada amb Julio Villar i Juan Antonio "Vagabundo"
La presentació del circuit d´aquest any de regates d´altura organitzat per l´Anam, va servir per reunir a tres generacions de navegants solitaris. Julio Villar, Juan Antonio Martin Cuadrado i Quim Carreras van parlar distesament sobre singladures i projectes...
10 anys a Internet, Sempre és bo tenir alguna cosa per celerbrar, i ho podem fer celebrant que fa 10 anys de la nostra primera pàgina a internet.
Pirates i Corsaris a les Illes Medes i l´Estartit.
Vine a navegar amb nosaltres a bord del "Bora Bora" i donem la benvinguda que es mereixen els pirates...
Leatherman arriba a la botiga de Nàutica Carreras.
Molt més que un ganivet, es tracta d´autèntiques eines de treball eficaces i de moltíssima qualitat. Tots els productes ofereixen 25 anys de garantia. Li arreglarem el que es trenqui sense cap excusa.
L´Estartit - Cotlliure amb els alumnes de Lanaspa...
El viatge fins a Cotlliure va ser un éxit a pesar de les adversitats climatològiques típiques de la primavera. Vent, calmes, sol i pluja ens van acompanyar en un viatge que va fer escala a Cadaqués i Port de la Selva.
L´excursió "Mediterràneament" arriba a Nàutica Carreras. Vine a navegar amb nosaltres i converteix-te en el protagonista de la teva pròpia història d´estiu. Navegarem fins Cala Montjoi i davant el "Bulli" degustarem uns ous ferrats...
Trobareu més detalls de l´excursió a l´apartat d"Excursions a Vela".
A Formentera mentre a l´Empordà bufava una forta tramontana... Vam sortir abans que el fort vent entrés i vam tornar un cop tot havia acabat. Una bona setmana ! ! !
Nàutica Carreras a la Regata de Pasqua, Memorial J.M.Padró, realitzada els dies 22, 23 i 24 d´abril, organitzada per el C.N. Estartit
Segona Expedició Turpial Mar. El primer viatge a Mallorca de l´any ha estat un éxit rotund. Molt bon temps i molts dofins ens van acopanyar en aquesta aventura per mar i cel...
Nàutica Carreras ès trasllada de local. En pocs dies obrirà una oficina a l´Estartit per consolidar i oferir uns millors serveis.
Foto de Quim Carreras al Bar "ONE", mític entre els navegants que passen per Lanzarote.
Rellotges Luminox a la venda a la nostra botiga
Rellotges resistents i ultraforts (ideats per Seals, Marines, bombers...), que es diferencien dels altres per un sistema automàtic d´il.luminació. Càpsules de cristall de borosilicat estàn integrades a les manetes i als marcadors d´hora i no necessiten cap estímul de llum externa per brillar. Brillarà durant vint-i-cinc anys sense interrupció, cent vegades més que qualsevol rellotge electroluminiscent.
Nàutica Carreras a la emotiva despedida de Rafa Mundet que navegarà amb el seu veler Delhire fins al Carib
El dissabte 13 de novembre va començar l´aventura d´en Rafa. El club nàutic de l´Escala va organitzar una regata costera que va servir per acompanyar al Delhire en les seves primes milles rumb al Carib. En aquesta singladura que acabarà a Canàries l´acompanyarà en Rai i en Pino. Per fer el salt definitiu fins al Carib, l´acompanyarà en Guillem. Esperem retrobar-nos a principis de l´estiu 2011 en aigües novament mediterrànies.
Temps d´Aventura navega amb Nàutica Carreras
Guanya un fantàstic cap de setmana de veler i globus
Organitza TEMPS D´AVENTURA de TV3 conjuntament amb Nàutica Carreras i Globus Kontiki.Viu el somni de la teva vida i deixa´t portar per mar i cel únicament amb l´impuls del vent.
El navegant Joaquim Carreras ens explica la seva experiència, i afirma que "creuar l´Atlàntic enganxa, però en solitari encara més".
Xerrada a llibreria Ulisses d´Igualada
Entrevista a Ràdio Begur 97.7 "La sintonia del mar"
Atlàntic amb tripulació (Cadiz - Sto Domingo) | 0.785704 | curate | {"en": 0.011131725417439703, "ca": 0.9428983714698, "es": 0.04143475572047001, "pl": 0.0041228612657184084, "fr": 0.00041228612657184083} | http://www.nauticacarreras.com/CA/22/noticies.html |
cawac_ca_20200528_8_222294 | Notícies
Data de la notícia: 05/09/2011
La Passió d’Esparreguera serà l’única de tot Catalunya que participarà a la gala televisiva Catalunya aixeca el teló, el proper 12 de setembre
Una trentena d’actors de la Passió es desplaçaran al Teatre Nacional de Catalunya per enregistrar un lip dub, una espècie de vídeo sobre l’espectacle, que s'emetrà durant la gala Catalunya aixeca el teló
Si voleu ampliar aquesta notícia, cliqueu 'Ràdio a la carta'
La Passió d’Esparreguera serà l’única de tot Catalunya que participarà a la gala televisiva Catalunya aixeca el teló, el proper 12 de setembre | 0.596934 | curate | {"pt": 0.06495726495726496, "ca": 0.935042735042735} | http://www.esparreguera.cat/actualitat/noticies/id/1976.html |
cawac_ca_20200528_9_89772 | Per què comprem centenars de milions de litres d'aigua embotellada cada any malgrat que la que raja de l'aixeta és més saludable del que ho havia estat mai abans? Aquesta és una història sobre la revolució en els estils de vida, sobre les nostres pors en relació amb la salut i sobre la privatització de l'aigua. Aquest episodi mostra la manera com l'aigua embotellada ha esdevingut un símbol dels nostres temps i ha significat un triomf dels negocis alimentaris de la modernitat i del capitalisme. | 0.793974 | curate | {"ca": 1.0} | http://web.totsrucs.cat/index.php?pagina=documentals&veure=temporada&id=4371 |
mc4_ca_20230418_1_179277 | Un concert d´Antonio Galera i Amalia Tortajada clou el cicle de primavera a La Nau - Fundacio General - FGUV
Estàs a: Inici > Arxiu de notícies > Un concert d´Antonio Galera i Amalia Tortajada clou el cicle de primavera a La Nau
Un concert d´Antonio Galera i Amalia Tortajada clou el cicle de primavera a La Nau
Imatge del cartell del cicle de Primavera 2016.
La programació musical de primavera de la Universitat de València, organitzada per l’Aula de Música, finalitzà el passat 15 de juny. Al llarg del cicle s´han celebrat 17 concerts en diversos espais universitaris, amb entrada lliure. Va cloure el cicle un concert a càrrec dels músics Antonio Galera i Amalia Tortajada, que va tindre lloc a la Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau, l´edifici històric de la Universitat.
Un concert del pianista Antonio Galera i Amalia Tortajada (flauta) va cloure, el passat 15 de juny, el cicle de primavera de l´Aula de Música de la Universitat de València. L´espectacle va tindre lloc a la Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau, on el duet interpretà obres de Moreno Torroba, Manuel de Falla i Sarasate, entre altres autors.
Els concerts de la programació de primavera han tingut lloc als següents espais de la Universitat de València: la Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau, el Col·legi Major Rector Peset i el Jardí Botànic.
Data d'actualització: 8 de Juliol de 2016 | 0.779943 | curate | {"es": 0.13620071684587814, "ca": 0.8637992831541219} | http://www.fundaciouv.es/noticies.asp?noticia=5022 |
mc4_ca_20230418_15_252984 | LegalLegal | Grivet
Comandes al 933 48 74 64
[email protected]
Aquest apartat és exclusiu per als clients del Banc de Sang Veterinari i conté informació útil, pràctica i actualitzada sobre temes de transfusió veterinària
Ha oblidat el seu nom d’usuari?
GRIVET VETERINARI SERVICES (en endavant, “GRIVET”) és una marca comercial enregistrada al registre de patents i marques amb el Nº 3.509.404, propietat de Hospital Zoològic Badalona SL, empresa legalment enregistrada en el Registre Mercantil de Barcelona al Tomo 27985, Full 126704, Inscripció 1ª, amb C.I.F nº B60718004. Les dades de contacte són les següents: Domicili: Carrer de la conquista, nº 74, CP 08912 Badalona; Telèfon: 933 885354; Correu Electrònic: [email protected].
Objecte i contingut de la web
Aquesta web té caràcter merament informatiu. La informació que s’hi inclou, en qualsevol dels seus apartats, no constitueix, en cap cas, un mitjà d’assessorament i el seu ús és responsabilitat exclusiva de l’usuari.
En cap cas GRIVET serà responsable dels errors o omissions que pugui haver-hi a la informació facilitada, ni de l’ aplicació o ús concret que se’n faci.
GRIVET es reserva el dret a modificar en qualsevol moment i sense previ avís el contingut de la web, aquesta Advertència Legal general i qualsevol advertència legal específica, així com les condicions d’ús o la política de privacitat que puguin resultar aplicable a aquesta web.
GRIVET fa reserva de tots els drets sobre els continguts -textuals i gràfics- tant de la pàgina web com dels diferents apartats que figuren en la mateixa.
GRIVET es reserva la facultat d’incloure en un fitxer de dades personals creat sota la nostra responsabilitat les dades que poguéssiu facilitar-nos voluntàriament (per exemple mitjançant un correu electrònic o els formularis que teniu a la vostra disposició en aquesta web) amb la finalitat de poder gestionar les vostres peticions i/o consultes. Podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant un escrit (acompanyat d’una còpia d’un document oficial que us identifiqui) a Grivet Veterinary Services, carrer de la Conquista, 74, Badalona 08912, o enviant un correu electrònic a [email protected] indicant en el sobre o en l’assumpte del missatge: “Advertència legal”.
GRIVET es compromet a complir amb l’obligació de secret de les dades de caràcter personal que ens faciliteu, a tractar-les de manera confidencial i a guardar-les adoptant les mesures que siguin necessàries per evitar-ne la seva alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzats, tenint en compte, en tot moment, l’estat de la tecnologia.
Us fem avinents que estem presents a les Xarxes Socials. El tractament de les dades que es realitzi d’aquelles persones que es facin seguidores de les pàgines oficials de GRIVET a les xarxes socials (i/o efectuïn qualsevol vincle o acció de connexió a través de les Xarxes Socials), es regirà per aquest apartat així com per aquelles Condicions d’ús, polítiques de privacitat i altres normatives d’accés, ús i similars que pertanyin a la xarxa social que correspongui, que l’usuari de les Xarxes Socials ja haurà acceptat. GRIVET tractarà les vostres dades amb les finalitats d’administrar correctament la vostra presència a la xarxa social que correspongui, informar-vos sobre activitats, productes o serveis de GRIVET o de tercers que puguin estar relacionats amb la nostra activitat, així com per a qualsevol altra finalitat que les normatives de les Xarxes Socials puguin permetre.
En clicar qualsevol dels enllaços (o hiperenllaços) que poden aparèixer en la nostra web, accepteu fer-ho a tall informatiu i reconeixeu que GRIVET no exerceix control de cap mena sobre els mateixos, ni respon del contingut de la informació a la que accediu.
Aquest Advertència Legal es regeix per la normativa estatal aplicable.ADVERTÈNCIA LEGAL
Aquest Advertència Legal es regeix per la normativa estatal aplicable.
©2019 GRIVET - Avís legal | 0.885516 | curate | {"en": 0.0111731843575419, "it": 0.006094464195022855, "sv": 0.00787201625190452, "ca": 0.9748603351955307} | http://bancdesangveterinari.cat/legal/ |
mc4_ca_20230418_8_629596 | La UE es mobilitza per esmenar la pífia de Borrell: Huawei sí que repartirà mascaretes La República
La UE es mobilitza per esmenar la pífia de Borrell: Huawei sí que repartirà mascaretes
L’empresa ha fet un comunicat a les xarxes dient que està treballant conjuntament amb les comunitats locals en la lluita contra el COVID-19
Primer pla de l'Alt Representant de la UE i membre del PSC, Josep Borrell, en un vídeo emès al Congres el 15 de desembre de 2019 (horitzontal)
Huawei ha desmentit finalment la decisió de frenar l’enviament de centenars de milers de mascaretes a Europa per lluitar contra el coronavirus després d’un polèmic article de l’Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell. En l’escrit, Borrell alertava que darrere l’oferiment d’empreses xineses hi podria haver “intencionalitat política”. “Hem de ser conscients que existeix un component geopolític que inclou la lluita per influir manipulant la interpretació dels esdeveniments i mitjançant la política de la generositat”, avisava l’Alt Representant de la UE. Unes afirmacions que haurien molestat enormement la multinacional xinesa de telecomunicacions, segons va destapar el diari d’informació europea Euroactiv.
Tot fa pensar que segons aquest diari, Huawei efectivament sí que es va molestar per les declaracions de Borrell, tot i acceptar que la crisi és prou greu per a passar per alt aquest tipus de comentari, i encara més d’un alt representant de la UE.
Huawei, doncs, seguirà aportant material sanitari, tal com aclareix a l’informe compartit a les seves xarxes socials, però només perquè una possible disculpa de Borrell i les estratègies de les altes esferes de la UE hagin contribuït en arreglar-ho, i els diaris afins a aquests, hagin publicat que Huawei desmenteixi que pensessin deixar d’enviar mascaretes pels comentaris de Borrell.
Comunicado oficial sobre la contribución de @Huawei en la crisis de #COVID19 pic.twitter.com/6H8jlMVKRg
— Huawei Spain (@HuaweiSpain) March 28, 2020 | 0.871649 | curate | {"ca": 0.9269020387866733, "es": 0.051218299353555444, "en": 0.02187966185977126} | https://www.larepublica.cat/noticies/politica/la-ue-es-mobilitza-per-esmenar-la-pifia-de-borrell-huawei-si-que-repartira-mascaretes/ |
cawac_ca_20200528_10_126482 | Les conseqüències del motí de 4 Camins: xerrada a Mataró l’11 d’abril, a càrrec de José Solís
Donem suport als presos que van fer el motí el 2004 al centre penitenciari de 4 camins, que al final sembla que d’alguna manera els encausats li han donat la volta al judici i han aconseguit per primera vegada en la història de la democràcia, portar a judici a funcionaris de presó. | 0.780338 | curate | {"ca": 1.0} | http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article8878 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_53822 | Balmón amenaça els crítics del partit: "Al PSC hi sobra gent"El secretari d’acció política dels socialistes catalans creu que han de marxar del partit els "experts del soroll sense rellevància actual que s’ofeguen en la vanitat"Nerea RodríguezEl secretari d’acció política del PSC, Antoni Balmón, ha sortit avui en defensa de l'actual líder del partit, Pere Navarro, i ha amenaçat al sector crític del partit, arribant a afirmar que “jo sí que crec que al PSC hi sobra gent”. En aquest sentit, Balmón ha argumentat que “no sobren per les seves idees”, sinó que “sobren els professionals del soroll sense cap rellevància actual que són utilitzats per fer grinyolar i desorientar les nostres posicions; els que s’ofeguen en la seva vanitat i van canviar el nosaltres pel jo; els que sobreviuen no per la seva lucidesa sinó per les crítiques contínues que donen munició a l’adversari; els que no accepten un projecte comú i ens volen fer naufragar en la incomoditat de les seves impossibilitats”. [CONTINUA LLEGINT] Xavier Sabaté replica a Balmón que sobren articles com el seuAssegura que al PSC “no hi sobra ningú”Admet que a ell tampoc no li agraden els articles “massa parcials” de Nadal i aposta per recuperar l'“esperit col.lectiu per sobre de l'afany de notorietat individual”26/08/13 21:38 - BARCELONA - REDACCIÓXavier Sabaté, diputat del PSC al Parlament Foto: ACN.1Notícies relacionades Ros assegura que al PSC no hi sobra ningú i que els crítics reflecteixen la pluralitat catalanaBalmón defensa que al PSC hi sobren els “professionals del soroll” que “sobreviuen per les crítiques contínues”Enllaços relacionats Blog de Xavier SabatéCanal: Catalunya vol viure en llibertatEl diputat socialista al Parlament Xavier Sabaté ha replicat aquest dilluns al secretari d'acció política del partit, Antonio Balmón, que “al PSC no hi sobra ningú”, sinó que sobren articles com el seu.Sabaté ha respost així a l'article publicat aquest dilluns a El Periódico en què l'alcalde de Cornellà ha suggerit que al PSC hi sobren “els professionals del soroll”, en al·lusió a crítics amb la direcció com Joaquim Nadal, Marina Geli i Àngel Ros. [CONTINUA LLEGINT]Antoni Balmon no afluixa i posa com exemple la marxa de DalmauEl lloctinent de Navarro avisa un altre cop als crítics: "Vostè pot acceptar la independència però està dins un partit que no pensa igual" i recorda "Algú que pensa que les seves idees no són on han de ser, se'n va"Q.Sallés, Redacció | Actualitzat el 29/08/2013 a les 10:32hArxivat a: Política, PSC, Antoni Balmón, procés catalàLa crisi interna entre la cúpula del PSC i els crítics amb el posicionament oficial del partit en el procés sobiranista continua, corregida i augmentada. Aquest matí, el número dos del PSC, Antoni Balmon, ha tornat a fer una altra collada forta als crítics recordant-los que "es pot acceptar la independència però que estan dins un partit que no pensa igual". De fet, ha posat com exemple la marxa de l'històric Antoni Dalmau publicada ahir amb un concloent "El Sr. Dalmau està en un altre camí i és del tot respectable. Algú que pensa que les seves idees no són on han de ser, se'n va", ha glossat Balmón. [CONTINUA LLEGINT]
"Hostes vingueren que de casa ens tragueren". El Bajo Llobregat contra els Nadal, Tura ... El qui no tingui un cognom acabat en ez o similar no hi te cap pervindre a aquella casa. Visca la multiculturalitat!
Apa aquí... pixada fora de test nivell 1000.
Ja mímagino que no us agrada aixo a la progressia, pero es que la realitat mai us agrada. Obre els ulls: els Balmon, Navarro, Perz, MArtinez y Fernandez tenen clar que els Nadal i els Tura sobren. Qui no ho vulgui entendre que continui fent el lluç.
Quin imbècil. Jo tinc un cognom ben castellà i sóc tant o més català que tu, tita freda. Amb arguments així d'ètnics i estúpids només ens genereu problemes.
Ja et veuré al final del cami. Descobriras que al final nomes compta la sang. Tota la resta es xerrameca. En Nadal i la Tura, tontets ideologitzats del teu estil, germans dels pobres del mon. ho han descobert als 70 anys. En Balmon, tio practic que no creu en estupideses sino nomes en guanyar, ho ha sabut tota la vida i per aixo guanya. Es el que a passat al PSC, els tontets han perduts i els durs han guanyar. Stalin tenia rao, Trotsky estava agilipollat.
De vegades em venen ganes de fer extensiu el teu discurs racista a tot l'independentisme i us quedeu els 4 pura sang de torn per intentar alliberar Catalunya, frikis dels collons.
Ai com riurem el dia que els quatre purs tontes vegeu el llum ... com ara el veuen la Tura i en Nadal. Per cert, si ets espanyol etnic t'aconsello que et facis del PSOE pur i dur l'abans possible: acabaras fent-ho igual, aixi que com mes aviat millor.
Però què vols dir, que els únics catalans que poden ser independentistes són els que tinguin cognoms catalans? No saps que així, tros de friki, els independentistes seríem 4 gats? PD: fot el camp del xat, racista de merda, que l'embrutes.
Ni cas! | 0.874074 | curate | {"ca": 0.9397932292722482, "ro": 0.0036488951956213257, "es": 0.04338130954794243, "oc": 0.002635313196837624, "pt": 0.009122237989053315, "eo": 0.0014190147982971822} | |
mc4_ca_20230418_1_22523 | Els alumnes de l'escola Joan Batlle de Blanes posen nom a una nova espècie de cuc marí - El Gerió Digital
El científic que va descobrir l'animal escollirà entre dues propostes
Dimarts, 19 de juny de 2018 14:00h
Alumnes de l'escola Mn. Joan Batlle de Blanes realitzant una activitat per descobrir els pigments naturals © ACN
Els alumnes de sisè de primària de l'escola mossèn Joan Batlle del barri de Ca la Guidó, a Blanes (Selva), han participat aquest curs en la tria del nom d'una nova espècie d'anèl·lid. Aquest nou tipus de cuc marí l'ha descobert un investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), João Gil. Per escollir el nom, cada alumne va pensar-ne un i, posteriorment, la classe va votar-ne dos. Una de les alumnes, Lucía Lamela, va proposar el nom de Demogorgory perquè "hi ha una sèrie, 'Stranger Things', on hi ha un animal que s'assembla molt" al nou anèl·lid. Aquest nom va agradar a la resta de companys i va ser un dels més votats. L'altre va ser el de JoanBatllevoraci en homenatge al nom de l'escola i a la voracitat del cuc. Ara, el científic que va descobrir la nova espècie escollirà quin dels dos noms tria finalment.
La tria d'aquest nom arriba després que el centre hagi participat en el projecte escoles tàndem, coordinat per la Fundació Catalunya La Pedrera, en què es vinculen escoles de primària amb centres de recerca científica, creació cultural i altres àmbits. El director de Coneixement de la fundació, Lluís Farrés, ha explicat que aquest projecte ha estat "positiu per a les dues bandes" ja que l'escola "aprèn molt" de l'àmbit científic, però també els centres de recerca aprenen com apropar la seva feina a la societat.
De fet, la coordinadora del projecte per part del CEAB, Gemma Agell, ha afirmat que si bé al principi pensava en com realitzar diferents tallers i activitats amb els alumnes, de seguida es van adonar que calia anar "un pas més enllà" i per això han intentat que els alumnes incorporin mètodes científics a l'hora de treballar i que aprenguin "a fer-se preguntes i intentar trobar respostes". Gemma Agell també ha assegurat que des del primer dia tenien molt clar que volien sortir a la natura per ensenyar-los com "observar d'una manera diferent".
Més enllà de la tria del nom de la nova espècie, la relació entre el CEAB i l'escola s'ha teixit amb tots els cursos. Per això des de P-3 fins a sisè han fet activitats vinculades amb el centre de recerca de Blanes. La directora de l'escola, Lídia Pastor, ha explicat que al principi els feia "una mica de por" perquè els coneixements que tenen els investigadors són molt diferents al que es pugui ensenyar a alumnes de primària, però que de seguida hi va haver "molt bona entesa" per adaptar els coneixements d'uns i altres.
De fet, cada curs s'ha especialitzat en algun dels camps. Els de sisè de primària han estudiat els animals invertebrats i han pogut aprofundir sobre els diferents tipus d'invertebrats que hi ha. Per aquest motiu, l'investigador João Gil va decidir que fossin ells els responsables d'escollir el nom científic de la nova espècie que ell mateix va descobrir al 1998 i que properament, després de passar tots els filtres pertinents, publicarà de forma oficial.
El nom que esculli el propi João Gil d'entre les dues opcions que els han proposat els alumnes de sisè serà la part del nom científic que pertany a l'espècie. També hi ha una segona part del nom que pertany al gènere de l'animal i, per tant, aquest ja ve marcat pels resultats de les investigacions.
Tant la Lídia com la Gemma creuen que, tot i que a partir del curs que ve ja no hi haurà en funcionament el projecte, hi seguirà havent bona relació entre el centre de primària i l'organisme de recerca. Ja han assegurat que no podran mantenir les activitats que s'han portat a terme per les hores de dedicació que ha comportat per les dues parts, sí que confien en poder fer alguna sortida conjunta.
De moment, han volgut finalitzar aquesta col·laboració oficial tancant el curs escolar amb una fira de la ciència. En ella hi havia alumnes de cada curs que explicaven a partir de tallers i activitats què havien aprés al llarg d'aquest any, mentre uns altres alumnes anaven passant de parada en parada per participar en aquestes activitats. Els pares també hi estaven convidats i han pogut veure de primera mà tot el que aquests han aprés.
El projecte escoles tàndem va engegar ara fa vuit anys i ja hi han participat fins a onze centres d'arreu de Catalunya. Abans de posar en funcionament el programa a les aules, però, durant tres cursos hi ha una preparació entre els professors i els professionals de les institucions vinculades. Durant aquest procés es decideix quins coneixements es posaran en pràctica i de quina manera. La mateixa fundació és qui s'ocupa de buscar les institucions i el Departament d'Ensenyament assigna quin centre considera més adient per treballar amb l'entitat. | 0.859253 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.gerio.cat/noticia/335763/els-alumnes-de-l-escola-joan-batlle-de-blanes-posen-nom-a-una-nova-especie-de-cuc-mari |
macocu_ca_20230731_6_494849 | Pels qui per Sant Valentí volen fer una escapada romántica prop de casa suggerim el petit hotel boutique amb encant, Mas La Boella, als afores de La Canonja. Inaugurat la primavera de 2009, està situat en ple cor de la finca La Boella, a 8 km de ... » continuar
Els restaurants del nucli antic de Tarragona organitzan cada any al mes de febrer el “Somriu a la crisis” oferint un menú a un preu més reduït del habitual. Una bona oportunitat per gaudir de les millors cuines d’aquesta zona tan ... » continuar
Des de desembre del 2009, Francisco Puertas i Miriam Agea vénen oferint en el seu restaurant del carrer Sevilla, de Tarragona, una cuina mediterrània, de línia tradicional molt ben realitzada pel patró, la formació del qual és autodidacta. Una ... » continuar
El passat dimarts a la nit es va donar el tret de sortida a “La Cuina dels Genis” amb una experiència artístico-gastronòmica immersiva única, que uneix gastronomia i art. És un recorregut sensorial pel territori que ha inspirat a quatre ... » continuar
La Isla de Mallorca cada año recibe más turistas, y es que es lógico, debido a la cantidad de rincones maravillosos que guarda. Y no sólo por sus calas, hay sitios mágicos que te enamorarán. Mallorca es siempre un destino atractivo para ... » continuar
La calçotada, i tot el que envolta el calçot, pren protagonisme durant tot el cap de setmana a Valls. Ho faran a partir de dissabte 25 de gener amb la Jornada Gastronòmica del Calçot, la Mostra de Cuina del Calçot i el Mercat de la Calçotada; i ... » continuar
La Guia Gourmand li atorga una qualificació de 9/10 i 4 "gourmands" sobre cinc, la qual cosa significa i corroboren molts comensals i fidels clients que el Sanromà és un dels millors restaurants de les comarques tarragonines. I és que s'hi ... » continuar
Sempre anem amb il•lusió pensant en què ens sorprendrà la singular oferta del “Més que Tapes”, de Reus, perquè diàriament presenten nous plats fora de carta, com a suggeriments, en una cuina que fora de qualsevol mena d'etiqueta dona un ... » continuar
Fanni Rom, amb el suport del seu marit, Antoni Martínez, que té cura de la cuina i les sales, ha iniciat una nova etapa d’aquest restaurant a finals del 2019, després de renovar totalment els menjadors i la decoració del local. Tons clars i ... » continuar | 0.822608 | curate | {"ca": 0.8699080157687253, "ro": 0.008322382829610162, "es": 0.10950503723171266, "co": 0.012264564169951819} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_157068 | - Tot -Gran enciclopèdia catalanaAprendre a aprendreArt de CatalunyaAtles de la diversitatAtles de la presència catalana al mónAtles electoral Segona Republica a CatalunyaBiosferaCaixes i bancs de CatalunyaCatalunya romànicaComarques de CatalunyaDel romà al romànicDiccionari de la literatura catalanaDiccionari del cinema a CatalunyaDiccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XXDiccionari d’historiografia catalanaEl ModernismeEnciclopèdia de medicina i salutEnciclopèdia temàtica PROAEsportpèdiaFàbriques i empresarisGran enciclopèdia de la músicaHistòria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidentsHistòria econòmica de la Catalunya contemporàniaHistòria natural dels Països CatalansHistòria. Política, societat i cultura dels Països CatalansLlibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaLluís Companys, president de CatalunyaL’Art gòtic a CatalunyaTècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporàniaTemes d’actualitatTradicionari
Temps de lectura: 10 min
hoquei sobre herba
hockey
Hoquei sobre herba
Jugadors d’hoquei sobre herba del Club Deportiu Terrassa Hockey que jugaren el primer partit oficial del club, el 1912
CD Terrassa Hockey
Esport practicat entre dos equips que consisteix a introduir una bola a la porteria contrària amb l’ajut d’un bastó anomenat estic.
El terreny de joc pot ser un camp a l’aire lliure o una pista coberta o descoberta (hoquei sala). Els mateixos esportistes que juguen a hoquei sobre herba practiquen també l’hoquei sala, ja que les competicions s’alternen en el calendari. En l’hoquei sobre herba, els equips són formats per onze jugadors: un porter, equipat amb proteccions especials, i deu jugadors de camp, amb una disposició tàctica similar a la del futbol. El terreny de joc és rectangular, de 91,40 m de llarg per 55 d’ample. Les porteries fan 3,66 m de llarg per 2,14 d’alt. Només es pot marcar gol colpejant la pilota amb l’estic dins d’una zona delimitada com a àrea. Els partits, dirigits per dos àrbitres, consten de dues parts de 35 min amb un descans de 5 min. La pilota és de plàstic dur, normalment de color blanc i amb una circumferència aproximada de 230 mm. L’estic és de fusta, fibra de vidre o fibra de carboni, i té una pala inferior corba, plana en una de les seves parts. L’hoquei sala es practica sobre una pista rectangular (40 × 20 m) de superfície dura (ciment, fusta) entre dos equips formats per cinc jugadors i un porter cadascun. Els partits tenen dues parts de 20 min i només es permet aixecar la bola en els xuts a porteria. A diferència de l’hoquei sobre patins, en l’hoquei sobre herba i l’hoquei sala la pilota només es pot impulsar amb la part plana de l’estic.
Els inicis a Catalunya
L’hoquei modern nasqué el 1886 quan vuit clubs de Londres constituïren la federació d’hoquei i en redactaren un reglament, tot i que ja s’havia començat a practicar uns quants anys abans en un camp de dimensions més grans, amb porteries també més grans i més jugadors. Hi ha constància de jocs similars a l’hoquei (amb un bastó i una pilota) a la Grècia antiga, el continent americà –abans del mestissatge– i el món àrab. Per això l’hoquei es considera l’esport d’equip més antic del món. A Barcelona, al cadirat superior del cor de la catedral hi ha una misericòrdia (relleu) del segle XIV atribuïda a Pere Sanglada que representa un joc de bastó i pilota. En ocasions la Federació Catalana de Hockey ha fet servir aquesta imatge per a il·lustrar les seves medalles i trofeus. Des dels Jocs Olímpics de Londres (1908) forma part del programa de competició.
Plantilla del Club Egara que guanyà la Copa d’Europa del 1970
Club Egara
A Catalunya s’introduí al principi del segle XX, sota la influència anglesa, quan es començà a practicar entre la joventut de la classe benestant. El 1907 es fundà el Barcelona Hockey Club, que entrenava en un camp de lloguer davant de l’Hospital Clínic. Josep Omedes, promotor i capità de l’equip, és considerat l’introductor a Catalunya. Havia vist jugar els residents d’una colònia anglesa de la Conreria (Sant Fost de Campsentelles) i decidí imitar-los amb els seus amics a Barcelona. Aquest primer club tingué una vida molt curta. Quan es dissolgué, alguns dels seus jugadors marxaren a l’equip del Reial Club Deportiu Espanyol i d’altres, com el mateix Omedes, a la Reial Societat Tennis Pompeia, fundada el 1914. Una mica més tard, l’hoquei aterrà a Terrassa, ciutat que amb els anys es guanyà per mèrits propis el títol de capital d’aquesta modalitat esportiva. El curs 1910-11 un grup d’exalumnes de les Escoles Pies, reunits a l’Ateneu Calassanci de Terrassa, decidiren portar un nou esport a la ciutat i es decantaren per l’hoquei. En aquest grup tingué un paper rellevant Antoni Escudé Galí, reconegut com l’iniciador de l’hoquei a Terrassa. Els joves egarencs demanaren els materials i el reglament a la casa Williams de París i el 14 d’abril de 1911 arribaren els primers estics a Terrassa. Es creà el Lawn Hockey Club Calassanci, que després es fusionà amb el Terrassa Futbol Club. Dins del club de futbol la secció d’hoquei actuava de manera independent, amb junta pròpia. Aquest és l’embrió del Club Deportiu Terrassa Hockey, degà de l’hoquei català i espanyol.
El 2 de juny de 1912 es jugà el primer partit a Catalunya amb onze jugadors a cada equip. El disputaren el Lawn Hockey Club Calassanci i el Reial Club Deportiu Espanyol, que tenia una plantilla de jugadors ocasionals, que practicaven alhora l’hoquei sobre herba i el futbol. Tingué lloc al camp del Maurí, a l’avinguda de Jacquard de Terrassa. Poc després es jugà un partit a Barcelona entre l’Espanyol i el Reial Polo Jockey Club de Barcelona. Després d’aquest partit creixé l’afició per l’hoquei i el 1913 el Polo ja disposava de dos equips complets.
Paco Amat, amb la pilota, durant el partit entre el Club Egara i el Júnior FC, 1962-63
Club Egara
A mesura que la pràctica de l’hoquei s’anà consolidant, aparegueren nous clubs i es crearen les primeres estructures organitzatives. L’any 1917 nasqué a Barcelona el Júnior Futbol Club, que els anys seixanta es traslladà a Sant Cugat del Vallès. El 1918 es constituí l’Associació d’Hoquei de Catalunya i se celebrà el primer Campionat de Catalunya, que guanyà el Reial Polo Jockey Club. Aquesta entitat, que a partir del 1939 passà a ser el Reial Club de Polo de Barcelona (RCPB), aconseguí set campionats consecutius. El 1922 es creà a Barcelona la Federació Espanyola d’Hoquei amb delegats de Barcelona, Madrid i Bilbao, ciutats on ja feia anys que es practicava aquest esport. El 1923 nasqué la Federació Regional d’Hoquei de Catalunya, que després passà a anomenar-se Federació Catalana de Hockey (FCH). El primer president fou el baró de Güell.
Els anys vint i trenta són d’assentament i normalització. El 1923 es dissolgué la secció d’hoquei del Pompeia i la majoria de jugadors passaren al FC Barcelona, que incorporà aquesta modalitat esportiva. El 1927 es disputà el primer partit d’hoquei femení entre els equips del Polo i el Júnior. Aquell any també la selecció catalana jugà contra la de la resta d’Espanya al camp de les Corts. En els Jocs Olímpics d’Amsterdam (1928), Espanya participà per primera vegada en la competició d’hoquei sobre herba, que es consolidà definitivament. Aquella primera selecció olímpica tingué onze jugadors catalans. El 1929, coincidint amb l’Exposició Internacional de Barcelona, s’inaugurà un camp municipal d’hoquei a Montjuïc. L’any 1931, després d’una disputa sobre on s’havia de celebrar el partit de desempat de la final del Campionat d’Espanya entre el FC Barcelona i el València, es produí una ruptura entre la federació catalana i l’espanyola, que no se solucionà fins la temporada 1932-33. El 1935 l’equip del Terrassa Futbol Club tenia tants jugadors que alguns es veien obligats a anar a jugar a Sabadell, la qual cosa portà al naixement del Club Harmonia Egara, més tard Club Egara.
Els jugadors de l’Atlètic Terrassa Hockey Club rebent les felicitacions després de guanyar la Copa d’Europa el 1998
Atlètic Terrassa HC
La Guerra Civil aturà oficialment les competicions –es jugaren només alguns partits amistosos–, però un cop acabada, l’hoquei recuperà l’embranzida i va viure un període d’expansió per tot el territori català. El 1944 hi havia 124 llicències de primera, 221 de segona i 33 en categoria femenina. Els anys quaranta i cinquanta els equips degans, Polo i CD Terrassa, lideraren les competicions catalanes i espanyoles. El 1952 nasqué l’Atlètic Terrassa Hockey Club, format per un grup d’amics provinents de l’antic Educación y Descanso. El 1955, a Barcelona, en els segons Jocs Mediterranis, la selecció espanyola guanyà la medalla d’or.
El 1956, sota els auspicis de la Federació Catalana de Hockey, al Palau d’Esports de Barcelona s’organitzà un torneig internacional d’hoquei sala, que es presentà com un nou esport. A partir d’aquell moment la implantació d’aquesta modalitat ha estat progressiva a Catalunya. Els Campionats de Catalunya d’hoquei sala se celebren intercalats entre les competicions d’hoquei sobre herba. Els clubs participants acostumen a ser els mateixos, tot i que les composicions dels equips són diferents. També hi ha Campionats d’Espanya, Copa d’Europa i Copa del Món, però no és esport olímpic. L’èxit més important ha estat la Copa d’Europa aconseguida per l’Atlètic Terrassa l’any 1999 en categoria masculina. Més enllà de les competicions oficials, l’hoquei sala s’ha guanyat un lloc com a modalitat reina dels torneigs amistosos o d’estiu. Al començament de la temporada 1959-60 se celebrà el primer torneig d’hoquei sala del Club Tennis Les Fonts, que amb el temps s’ha convertit en cita obligada del calendari català. Els torneigs d’estiu a les localitats d’Alp i Calella de Palafrugell contribueixen igualment a la difusió d’aquesta modalitat, sempre més associada al lleure.
L’arribada de la gespa
L’any 1957, coincidint amb els actes del cinquantenari de la federació catalana, s’inaugurà el primer camp amb gespa natural a Montjuïc. Fins aleshores l’hoquei es jugava en camps de terra. La gespa possibilità un joc més ràpid i vistós. La temporada 1957-58 la federació espanyola instaurà oficialment la Lliga estatal. El primer campió fou el RCPB. Des del naixement d’aquesta competició els clubs catalans n’han ocupat els primers llocs, alhora que els jugadors catalans també han estat majoria a les seleccions espanyoles. L’any 1958 es disputà el primer Campionat de Catalunya i d’Espanya en categoria femenina, que guanyà el CD Terrassa, un club amb una gran tradició en l’hoquei femení i el millor palmarès del país.
En els Jocs Olímpics de Roma (1960), la selecció espanyola, amb dotze jugadors catalans de divuit, aconseguí la seva primera medalla amb una tercera posició. El jugador del RCPB Eduard Dualde, capità de la selecció, fou nomenat millor esportista espanyol del 1960. A Catalunya, en categoria masculina, els anys seixanta són monopoli del Club Egara, que guanyà nou campionats seguits (1963-71). En noies, el Campionat de Catalunya és cosa de dos: CD Terrassa i RCPB. En aquesta dècada no hi hagué Lliga espanyola, per la qual cosa els millors equips de Catalunya jugaven el Campionat d’Espanya, anomenat Copa del Generalísimo, cada final de temporada. La Lliga no es recuperà fins la temporada 1969-70.
Partit de la temporada 2012-13 entre el Club Deportiu Terrassa i el Club Egara
CD Egara
L’any 1968, en els Jocs Olímpics de Mèxic, catorze jugadors de la selecció espanyola eren catalans. El 1971 Barcelona acollí la primera Copa del Món. En principi aquest campionat s’havia de celebrar al Pakistan, un país amb molta tradició hoqueística, però la situació política no ho permetia i la proposta arribà a la federació espanyola, que de seguida la traslladà a la federació catalana. La Copa del Món se celebrà a Barcelona i Terrassa del 15 al 24 d’octubre de 1971. La selecció espanyola, amb tretze jugadors catalans, aconseguí la medalla de plata després de perdre la final contra el Pakistan. En aquells moments l’hoquei era l’esport espanyol olímpic amb millors classificacions internacionals.
Els anys setanta el Polo (en categoria masculina i femenina) i l’Egara (en homes) dominaren els Campionats de Catalunya. Al final dels setanta arribà una de les revolucions més importants en el món de l’hoquei: la gespa artificial. Aquesta superfície, del tot plana i regular, afegí nous atractius a aquest esport, que es convertí en més preciosista. El joc és més ràpid i més tècnic, amb un control millor de la pilota. El 1978 el camp del Cinquantenari de Montjuïc estrenà un revestiment de gespa artificial igual que el que s’havia utilitzat en els Jocs Olímpics de Mont-real i s’aprofità l’ocasió per a batejar-lo com a Estadi Pau Negre, en homenatge a una de les persones que més ha fet per l’hoquei català des de l’àmbit directiu. Pau Negre presidí la Federació Catalana de Hockey (1955-60), l’espanyola (1963-69) i l’europea (1969-73), i impulsà la creació de l’Associació Deportiva Bolsa de Barcelona, que desaparegué el 1988. El seu fill Leandre feu el mateix a partir dels anys vuitanta i, des del 2008, ha presidit la federació internacional. La família Negre, propietària de la finca de Can Salvi a Sant Andreu de la Barca, tingué una influència decisiva en l’arrelament de l’hoquei en aquesta localitat, on el 1970 es fundà el Club Hockey Sant Andreu. A partir del 1984 el Polo, l’Egara, l’Atlètic, el Terrassa i el Júnior construiren el seus camps sintètics gràcies a un conveni firmat amb les institucions. Deu anys després, un segon acord permet noves inauguracions. En aquest interval de temps s’introdueix un canvi important: els primers camps sintètics són de gespa i sorra, però els segons són de gespa i aigua. Això vol dir que s’han de regar sempre abans de jugar.
El somni olímpic
Jugadors catalans olímpics
El 1986 es confirmà la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992 i Terrassa fou declarada subseu d’hoquei sobre herba. En aquest context l’hoquei egarenc inaugurà unes instal·lacions de primer nivell i nasqueren dos nous clubs. El 1988 es constituïren el Línia 22, després fusionat amb el Club Tennis Les Fonts, i el Matadepera 88. En categoria masculina aquesta és la dècada prodigiosa de l’Atlètic Terrassa Hockey Club, que guanyà el seu primer Campionat de Catalunya (1980) i es proclamà campió d’Europa de clubs (1985). En noies, el Terrassa i el Júnior es reparteixen els títols de campiones de Catalunya.
L’any 1992, la selecció femenina guanyà la medalla d’or dels Jocs Olímpics. Era la primera vegada que aquesta selecció competeix en uns Jocs i el primer títol olímpic per a un esport d’equip en categoria femenina. Quatre de les setze integrants del conjunt espanyol són catalanes: Cèlia Corres, Anna Maiques, Núria Olivé i Elisabet Maragall, que feu el gol que donà la victòria davant d’Alemanya a la final. La selecció masculina, amb tretze jugadors catalans, quedà cinquena i obtingué un diploma olímpic. Quatre anys després, en els Jocs Olímpics d’Atlanta (1996), l’equip masculí, amb onze catalans, aconseguí la medalla de plata, mentre que la selecció femenina hi quedà última. Als Jocs Olímpics de Pequín (2008), el conjunt masculí, amb tretze jugadors catalans, aconseguí la medalla de plata.
A Catalunya, els anys noranta confirmen la supremacia de dos clubs, Atlètic i Egara, que s’emporten la major part de títols catalans i espanyols. En la primera dècada del segle XXI el Polo se suma a la llista d’equips campions. En la història de la Lliga estatal, en categoria masculina, aquests tres clubs acaparen el palmarès (42 títols de 45). En categoria femenina, els Campionats de Catalunya se’ls reparteixen el Polo i el Terrassa, però a la Lliga espanyola el gran dominador és el Club de Campo de Madrid. La dècada següent el Terrassa i el Polo aconsegueixen trencar aquesta hegemonia.
El nou segle
Al principi del segle XXI l’hoquei és plenament consolidat a Catalunya i té catorze clubs amb equips federats. Són l’Atlètic Terrassa HC, el Reial Club de Polo de Barcelona, el Club Egara, el CD Terrassa, el Júnior FC, l’Iluro Hoquei Club, el Catalonia Hoquei Club, el Castelldefels Hoquei Club, el Club de Tennis Les Fonts-Línia 22, el Matadepera 88, el Club Hoquei Sant Andreu, el FC Barcelona, l’Olimpia Hockey Castelldefels i el Barceloní Stick Hoquei Club. D’aquests, l’Atlètic, Polo, Egara, Terrassa i Júnior competeixen de manera regular a la Lliga espanyola de divisió d’honor, en categoria masculina i femenina. D’altres només disputen la Lliga masculina (FC Barcelona) o s’han estrenat a la femenina (Castelldefels HC). El calendari competitiu de la Federació Catalana de Hockey inclou els Campionats de Catalunya de totes les categories d’edat i, en algunes d’aquestes, també la Copa Catalunya i la Copa Federació. L’any 2003 Barcelona acollí la Copa d’Europa i estrenà noves instal·lacions. Sobre el que havien estat les pistes d’entrenament d’atletisme dels Jocs Olímpics es bastí un nou camp, el Parc del Migdia. El Pau Negre, al costat de l’Estadi Olímpic, es fa servir com a camp auxiliar. Aquest complex de la muntanya de Montjuïc, de titularitat municipal, i l’Estadi Federatiu de Terrassa, inaugurat l’any 1984, són les instal·lacions que utilitza normalment la FCH per als entrenaments de les seleccions catalanes.
Santi Freixa, membre d’una de les nissagues de l’hoquei català, jugant amb la selecció catalana d’hoquei sobre herba
Atlètic Terrassa HC
El domini de l’hoquei català, amb els triomfs repetits dels equips catalans a les competicions estatals, és indubtable. També és brillant el palmarès a Europa: el Club Egara (1969, 1970), l’Atlètic (1985, 1998) i el Polo (2004) han guanyat la Copa d’Europa de clubs. Els dirigents catalans també presideixen els organismes espanyols, europeus i internacionals. Destaca Joan Àngel Calzado, olímpic a Roma i Tòquio i primer català que fou president de la Federació Internacional d’Hoquei (1996-2001). L’any 2012 Santiago Deo presideix la federació espanyola; Jordi Alcover és vicepresident de l’europea, i Leandre Negre és president de la internacional. Martí Colomer, expresident de la federació catalana i de la federació espanyola, és membre a títol individual del Comitè Olímpic Espanyol.
Tradició familiar i esperit amateur
La pràctica de l’hoquei a Catalunya des dels seus inicis està marcada per dos trets diferencials, claus per a la seva subsistència. Són la tradició familiar i l’amateurisme. Pocs esports poden presumir d’un arrelament tan intens que fa que els cognoms dels fundadors dels clubs s’hagin anat repetint a totes les alineacions de la història. Argemí, Roig, Ventalló i Colomer al Terrassa; Lobo, Negre i Romagosa al Júnior; Dualde, Masana i Fàbregas al Polo; Cabot, Vidal i Agustí al Barcelona; Dinarés, Amat i Comerma a l’Egara, i Malgosa, Escudé, Oliva i Freixa a l’Atlètic són alguns dels cognoms olímpics de l’hoquei català que constitueixen autèntiques nissagues familiars. De vegades han arribat a jugar fins a quatre germans (o germanes) en un mateix equip de la màxima categoria estatal. El cas més rellevant és el dels germans Francesc, Jaume, Pere i Joan Amat Fontanals, jugadors del Club Egara a la dècada dels seixanta i tots quatre olímpics. Pol Amat Escudé, fill de Francesc, continua la tradició familiar i l’any 2008 és declarat millor jugador del món per la Federació Internacional d’Hoquei. Els germans Escudé Torrente (Jaume, Ignasi i Xavi) a l’Atlètic i els Fàbregas Bosch (Eduard, Francesc i Jordi) al Polo, tots internacionals i olímpics, també han fet història. Més enllà dels vincles familiars, entre els practicants de l’hoquei també s’han creat tradicionalment vincles d’amistat. Un nombre reduït de llicències i una alta concentració geogràfica han propiciat una sana companyonia entre rivals de joc. El Torneig de Reis del RCPB, que se celebra des de l’any 1949, els campionats d’estiu a Alp, Calella o les Fonts de Terrassa, i el Torneig Solidari, instaurat l’any 2009 i organitzat conjuntament pels clubs de Terrassa, han ajudat a formar una gran família de l’hoquei. En el terreny institucional, l’any 2010 nasqué Hockey per Terrassa, una associació dels tres clubs més antics de la ciutat (Terrassa, Egara i Atlètic) que buscava unificar esforços per a potenciar i millorar l’hoquei egarenc.
L’altre gran tret diferencial de l’hoquei és l’amateurisme, amenaçat a la primera dècada del segle XXI, quan es produïren els primers fitxatges. L’any 2000, Xavi Arnau, jugador de l’Atlètic, rebé una oferta econòmica per anar a jugar al Polo de Barcelona. Aquest fet provocà una gran sotragada en l’estructura de l’hoquei català i espanyol. Més tard, el Polo fitxà Pol Amat i Jordi Quintana, del Club Egara, i es desencadenà una agra polèmica que no es tancà fins el 2003, quan els presidents del Polo, el FC Barcelona, el Júnior, l’Atlètic, l’Egara i el Terrassa firmaren un pacte de no-agressió, en què es comprometien a no fitxar jugadors catalans. Però el món de l’hoquei pateix un incipient fenomen de professionalització, igual que havia passat abans en altres esports, com el waterpolo. Els equips amb més possibilitats econòmiques remuneren els seus tècnics i alguns jugadors d’elit, però la majoria dels practicants d’aquest esport són amateurs. | 0.807699 | curate | {"ca": 0.9853709508881923, "es": 0.008786928849624774, "en": 0.0020898641588296763, "fr": 0.0033722808017478865, "pl": 0.00037997530160539567} | https://www.enciclopedia.cat/esportpedia/hoquei-sobre-herba |
naciodigital_ca_20220331_0_529962 | Enllaçant amb la darrera setmana Mundial per a la seguretat Viària de les Nacions Unides, la Unitat de mobilitat Segura i Seguretat Viària de la Comissaria de la Policia Local, que ha impartit al llarg del curs escolar classes teòriques d'educació viària a les escoles Vedruna i Torres Amat, participa en la 1ª edició de la Bici Mania. Es tracta d'una iniciativa aprovada pel Consell d'Infants, dins el Projecte Educatiu de Sallent Educa, davant la seva inquietud i interès per a la creació d'un carril bici en el marc de la mobilitat sostenible.
En aquest context, els propers dies 14 i 15 de maig, la Policia Local tindrà instal·lat un circuit en unes instal·lacions Municipals, per a que els alumnes de les dues escoles puguin realitzar les pràctiques de les jornades del curs. Per facilitar el desplaçament, la Policia Local de Sallent ha creat una ruta anomenada Via Bici per la qual a determinades franges horàries s'hi podrà circular en bicicleta.
Els horaris són:
Els dies 14 i 15 de maig de les
8.15 a les 9.15 hores
12.45 a 13.45 hores
14.30 a 15.15 hores
16.45 a 18 hores.
Veure Mapa
D'altra banda, en el decurs d'aquesta mateixa setmana i amb motiu de la campanya, hi haurà afectacions del trànsit, per restriccions en diversos punts de la Vila propers a les Escoles, de manera que:
El carrer Joaquima de Vedruna i la plaça Sta. Maria estaran tancades al trànsit. Les persones que vinguin en cotxe a les escoles han de saber que només podran accedir a l'aparcament de sorra de la plaça Santa Maria, on hi arribaran pel carrer Secretari Bonet i en sortiran pel carrer Sant Víctor. Pel que fa al carrer Palau hi haurà tancaments intermitents, tot i que només es podrà accedir al carrer Joaquima Vedruna, quan aquest resti obert. | 1 | perfect | {"ca": 0.9657573998839234, "fr": 0.012188044109112013, "sv": 0.011027278003482298, "en": 0.011027278003482298} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/35648/sallent-celebrara-1a-edicio-bici-mania |
mc4_ca_20230418_5_547261 | La cap de redacció del grup de comunicació Costa Brava Global Media, Núria Cucharero, s'incorpora com a número tres a la llista de Tots per Sant Feliu per les eleccions municipals del 26 de maig , que encapçala l'actual alcalde Carles Motas i el regidor Josep Josep Saballs com a número dos.
Cucharero, que fa 10 anys que desenvolupa la seva tasca professional com a cap de redacció del grup de comunicació comarcal, es suma al projecte de Tots per Sant Feliu "per aportar el meu treball i esforç a un projecte que està transformant la nostra ciutat i per fer-la un lloc millor on viure". A partir d'ara la fins avui cap de redacció deixa d'estar al capdavant de la redacció i de l'àrea de política, però continua formant part de l'equip amb altres tasques fins la celebració dels comicis. | 0.810323 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tvcostabrava.com/redaccio/politica/politica-local/nuria-cucharero-numero-3-de-tots-per-sant-feliu-a-les-municipals- |
mc4_ca_20230418_8_340523 | En Socis al dia, per tant, trobareu informació reservada sobre avantatges i serveis als quals només tenen accés els socis, sobre gestions de caire intern de l'entitat, i sobre la interlocució amb administracions o altres organitzacions que no estiguin en situació de fer-se públiques. Per aquesta raó, és especialment important que els representants de les empreses associades que rebeu aquesta informació en feu un ús prudent i restringit. No es descarta la possibilitat de redistribuir la informació si és per una causa justificada, però és recomanable fer-ho de forma limitada.
En cap cas hi haurà informació que pugui ser sensible a efectes de la llei de protecció de dades, però sí que contindrà informacions que donen valor afegit al fet de pertànyer a l'entitat. Per preservar aquest valor i per fer atractiva la possibilitat d'associar-se a l'Acellec, és important fer un ús prudent dels continguts de la secció. | 0.852316 | curate | {"ca": 1.0} | https://acellec.cat/noticia.php?id=43 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_6589 | Els dies 9 i 10 de juny, com és costum s’ha celebrat la XXVIII Ciutat Gegantera de Catalunya 2012 a la vila de Masquefa (Anoia). Com sempre, els geganters de Sant Quirze no hem faltat a la festa més gran del món geganter. El dissabte al matí carregàvem en Quirze, la Julita, en Feliu i l’Obdúlia al remolc per a poder marxar directament cap a Masquefa a les 02.45 de la tarda. Un cop arribats a l’Anoia, els voluntaris ens varen indicar l’aparcament assignat a les colles per diversos colors. Un cop muntats els nostres gegants, ens varem dirigir a l’escenari on es van fer els actes protocol•laris al llarg del cap de setmana.
Abans de començar la cercavila, com és costum es va fer la mostra de balls de gegants, començant per la colla de Manlleu, amb el Ball Nou, només ballat per colles que han estat Ciutat Gegantera. Mentre els gegants feien els seus respectius balls, els gegants de Masquefa, l’Isidre i la Magdalena, voltaven per l’escenari explicant la història de la vila, segons el tipus de gegants que actuaven. Un cop acabada la mostra, començava la cercavila amb quatre formacions de gegants i destinacions diferents. Sant Quirze del Vallès anava al capdavant de les colles, que després d’un breu recorregut acompanyat del fort vent tant habitual per aquella comarca, arribarem davant de l’estació.
Per compensar el petit recorregut, ens passarem una bona estona ballant esperant l’hora de sopar. L’espai no era prou gran, cosa que ens organitzarem en dos torns per sopar. Després de passar una estona en el bar, ja havia arribat l’hora de tornar. En Quirze i la Julita passaren la nit amb els altres gegants a Masquefa, en Feliu i l’Obdúlia els varem deixar en el local. Diumenge quedarem al local a les 08.30 i marxarem cap a Masquefa. Aquesta vegada, la cercavila començaria davant de l’estació i acabaria a l’escenari on es farien els actes protocol•laris. Després d’esmorzar, a les 11.00 començava la cercavila suportant aquell sol de justícia que no ens abandonaria durant tot el dia.
Havia arribat el moment més esperat per a qualsevol colla, el traspàs dels gegants i gegantons de l’Agrupació. Els primers en estrenar-se foren els joves geganters de Masquefa amb en Pau i l’Alegria amb el ballet “peus de gegant”. Després de l’últim Ball Nou dels geganters de la Seu, per fi arribà el gran moment: el traspàs d’en Treball i na Cultura de la colla de la Seu d’Urgell a la de Masquefa. No hi podien faltar les abraçades i els plors d’alegria, però també de tristesa. Per acabar la festa, els geganters de Masquefa interpretaren el Ball de l’Aniversari, un ball exclusiu per als gegants de l’Agrupació. Després de l’acte, es feren els corresponents parlaments de la cap de colla de Masquefa, l’alcalde de la vila, el president de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i altres autoritats.
Aprofitem la ocasió per felicitar als companys i companyes de Masquefa però també a la Seu d’Urgell per aquesta gran festa. Recordeu que a partir d’ara i al llarg de tot un any, representareu al món geganter i el nom de Catalunya en terres llunyanes. Sereu distingits amb un gran honor però també amb un gran compromís. Aprofiteu aquest moment únic i irrepetible, perquè…
CIUTAT GEGANTERA NOMÉS HO ÉS UN COP A LA VIDA, PERÒ SERÀ PER SEMPRE.
Felicitats Masquefa!
Salut i Fal•lera!
General
8 RESPONSES
JUNY 7TH, 2012
By SANTQUIRZEDELVALLES
Trobada del Vallès a Sant Cugat
Diumenge 3 de Juny la ciutat de Sant Cugat del Vallès ha acollit la XIX Trobada del Vallès en motiu dels 25 anys de la seva colla. A les 8.30 començavem a carregar en Quirze i la Julita al remolc i ja marxavem cap a Sant Cugat. Un cop arribats, aparcarem davant del parc on es feia l’esmorzar i també per refugiar-nos de la pluja. El president de la colla santcugatenca ens va anunciar que després de mitja hora, ja no plouria, i per sort així va ser. Descarreguem en Quirze i la Julita i ens dirigim al parc on es feia la plantada juntament amb els altres gegants de les 32 colles participants.
De mica en mica, els gegants sortien del parc fins a formar la cercavila que passà pels carrers de Sant Cugat fins arribar a la Plaça Octavià, davant del magnífic monestir de Sant Cugat. Arribà el moment del traspàs de la banda de geganta “Pubilla del Vallès”. L’alcalde de la Llagosta, l’Alcaldessa de Sant Cugat i els caps de colla varen ser els encarregats d’imposar la banda a la Marieta, la geganta de Sant Cugat, que des d’aquest moment representarà a totes les colles del Vallès. Un cop fet el traspàs de banda, els gegants de la Llagosta i els de Sant Cugat ballaren el Ball a Vallès, que només 4 gegants, els de l’antiga i la nova Pubilla del Vallès, la poden ballar. Per acabar la jornada, les autoritats, els caps de colla i fins i tot el president de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, David Roy, realitzaren els parlaments i l’entrega de records a les colles: les reproduccions en miniatura dels gegants de Sant Cugat. Com és costum, es va fer el ball final. Cal dir que amb els músics que hi havia, semblava que la plaça tremolés.
Durant un any, la Marieta, en Joan i la seva colla seran els representants de totes les colles del Vallès. Des d’aquí enviem els nostres millors desitjos a la Colla de Sant Cugat del Vallès per aquest 25 anys. Per molts anys! | 1 | perfect | {"ca": 0.9733716475095785, "fr": 0.013026819923371647, "it": 0.0032567049808429117, "en": 0.006130268199233717, "es": 0.00421455938697318} | |
macocu_ca_20230731_7_240181 | Què s'inclou
Instruccions i equips de seguretat per personal expert
Vistes sobre la ciutat des de 12 pisos a sobre de The LINQ Promenade
Què no s'inclou
Foto/vídeo de souvenir
Aspectes destacats i descripció
Salta't les llargues línies amb aquest bitllet de via ràpida i puja 114 peus per sobre de Las Vegas a la tirolina FlyLINQ
Vola per l'aire com un superheroi: porta la teva pròpia capa si vols, sense pressió
Observa els carrers de Las Vegas corrent per sota teu mentre t'apropes per sobre de tot: és una experiència inoblidable!
Trucant a tots els aspirants a superherois, aquí hi ha un bon lloc per practicar el vol mentre la capa està a les tintoreries. Cridaràs, riuràs i seràs objecte d'infinitat de fotos turístiques mentre voles 12 pisos per sobre de The LINQ Promenade a Las Vegas, a una alçada de 114 peus!
Corretja't i llança't per una llarga tirolina cap a una roda Ferris gegant. Aquesta és una experiència única a Las Vegas. És un ocell, és un avió? No, ets tu!
Instruccions
Mostra el tiquet digital a la taquilla. Se't donarà la següent franja horària disponible
Les franges horàries són cada hora (el temps donat és el temps de cua, no el temps de llançament)
Has de presentar un document d'identitat que coincideixi amb el nom del tiquet
Tots els usuaris han de signar un desnonament. Per als menors de 18 anys, cal que el signi un progenitor o un tutor legal
Informació addicional
Última franja horària 30 min abans del tancament
La tirolina es manté en espera de 18: 00 a 19: 00 a causa dels controls de seguretat
Com arribar
Combina els teus preferits a LINQ High Roller amb els de Las Vegas. Algunes coses són millors de dues en dues. | 0.783456 | curate | {"ca": 0.9558823529411765, "es": 0.037377450980392156, "it": 0.006740196078431373} | |
macocu_ca_20230731_6_153275 | 2016-08804 Ajuntament de Valls ANUNCI D’acord amb la verificació administrativa del Fons Europeu de Desenvolupament Regional 2007-2013, en relació amb l’operació “Ennobliment del centre històric de Valls, de l’entorn i accessos”, de l’Eix 4, tema prioritari “61. Projectes integrats per a la regeneració urbana i rural”, acció “Actuacions de desenvolupament i rehabilitació integral local”, es dóna publicitat, a través del BOPT de Tarragona, del cofinançament per part del Fons Europeu de Desenvolupament Regional de l’obra de millora de l’entorn dels carrers Jueus i Mossos d’Esquadra. Valls, 3 de novembre de 2016 Jerónimo Rivas Gómez, secretari e.f. ... Text complet disponible al PDF | 0.824216 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_607096 | Així doncs, per poder exercitar l'acció de desnonament es requereix com a condició necessària la possessió d'un immoble o finca rústica o urbana per part d'un tercer i el que persegueix és precisament acabar amb aquesta possessió de l'immoble per part de qui ho ocupa sense pagar per renda o sense tenir títol habilitante.
Pel que fa als desnonaments que es fonamentin en la falta de pagament de les rendes o quantitats degudes per l'arrendatari, pot succeir que una vegada interposada la demanda, l'inquilí enervi l'acció de desnonament. L’enervació és una facultat conferida al demandat mitjançant la qual, si satisfà les quantitats que deu a l'arrendador en la forma, quantia i condicions legalment previstes, pot provocar, per una sola vegada, la finalització anticipada del judici de desnonament mitjançant una resolució que deixarà imprejutjada l'acció, i per tant, ni resoldrà el contracte d'arrendament ni alterarà la situació arrendaticia objecte del conflicte que es mantindrà inalterada.
Viabilitat de l’enervació
Per a què l’enervació sigui viable haurà de dur-se a terme la mateixa per l'arrendatari demandat en el procediment en el qual se li imputa la falta de pagament de la renda. A més, aquest haurà de realitzar el pagament de totes les quantitats reclamades a la demanda i les que deu al moment del pagament enervador del desnonament. Lénervació s'iniciarà quan el demandat rebi la citació judicial on s'indica la possibilitat d'enervar l'acció i el dia del venciment de l’enervació és el termini de deu dies previst a l'article 440.3 de la LEC.
Ineficàcia de l’enervació
Finalment, dir que la enervacin serà ineficaç si s'ha produït anteriorment una altra enervació o quan l'arrendador hagués requerit de pagament a l'arrendatari de manera fefaent amb un mes d'antelació a la presentació de la demanda i no hagués pagat les quantitats degudes al temps d'aquesta presentació.
Important per a l’arrendador
Serà necessari que l'arrendador indiqui en el seu escrit de demanda si concorren les circumstàncies per a què pugui donar-se l’enervació del desnonament a fi d’evitar la inadmissió de la demanda de desnonament. | 0.879106 | curate | {"ca": 0.9868235294117647, "ru": 0.013176470588235295} | http://www.derechoconstruccion.com/ca/novetats/que-es-lrsquoenervacio-de-laccio-de-desnonament/_n:180/ |
mc4_ca_20230418_13_480781 | 2007 abril « Diari per a Tècnics Lingüístics
c) Tècnics i tècniques Això És Com Tot
Resolen l’expedient administratiu que pretén censurar TV3 Els dirigents del PP valencià han agilitat els tràmits per a complir la seua amaneça de tancament de l’espai comunicatiu del País Valencià. És a dir, amenacen els mitjans de comunicació que no controlen, posen entrebancs a la difusió de la llengua entre els països que la compartixen, coarten amb expedients administratius la llibertat d’expressió […]
abril 30th, 2007 | Category: Comunicació, Dret, General, TV3 | Leave a comment Vocabulari nàutic de l’AVL Acabe de rebre el nou Vocabulari nàutic de l’AVL. És el segon número d’una col·lecció amanosa d’obres de consulta que incloïa fins ara únicament el Vocabulari jurídic. Sembla que l’AVL s’ha pres seriosament la tasca de publicació d’obres de referència popular. Esperem que hagen pres nota de les novetats del DIEC2 o del Termcat, aportacions […]
abril 30th, 2007 | Category: AVL, General, Normativa | Leave a comment Els autobusos de Palma atenen en català Sense fer més comentaris —que haurien de matisar les suposades impossibilitats o necessitats d’incloure més d’una llengua— i després d’experiències de signe divers al País Valencià —que podem trobar reflectides en els informes del Síndic de Greuges— ens arriba la notícia que a Palma (Mallorca) els autobusos de l’EMT atenen els usuaris en català. Segons […]
abril 30th, 2007 | Category: Comunicació, General, Planificació, Requisit lingüístic | Leave a comment Renfe no progressa adequadament Són coneguts els problemes dels càrrecs, fucionaris i treballadors de les empreses i institucions d’àmbit estatal amb la pluralitat lingüística oficial de l’estat espanyol. Tots deven haver topat alguna vegada amb demostracions més o menys prepotents d’ignorància i incapacitació lingüística en algun despatx o en alguna finestreta. Això és resultat d’anys de contemporitzar amb l’aplicació […]
abril 30th, 2007 | Category: Dret, General, Laboral, Requisit lingüístic | Leave a comment El repetidor de la Carrasqueta Reproduïm a continuació el comunicat que ha emés Acció Cultural del País Valencià davant la clausura imminent del repetidor de la Carrasqueta (més dades en Vilaweb):
Polítics, sindicalistes, escriptors i personalitats del món associatiu donen suport a la mobilització i confirmen la seua assistència El govern valencià ha notificat a Acció Valencià del País Valencià […]
abril 26th, 2007 | Category: Comunicació, Dret, General, TV3 | Leave a comment Drets per a millorar la normalitat: un assaig Tal com estava previst, ahir dimecres, al centre Octubre d’Acció Cultural del País Valencià, va tindre lloc la presentació del llibre de Francesc i Alfons Esteve Drets cap a la normalitat. Propostes per a una política lingüística eficaç i factible al País Valencià, que edita 3 i 4. Hi havia diversos companys i companyes de […]
abril 26th, 2007 | Category: Dret, General, Planificació | Leave a comment Declaració institucional de l’AVL, Frankfurt i Fundació Bromera Adjuntem a continuació una declaració institucional de l’AVL (aprovada fa uns dies; no n’indiquen la data). Cal assenyalar, a més de la motivació purament «patriòtica», que l’AVL participarà amb els editors en la fira del llibre de Frankfurt, dedicada a la «cultura catalana», tret que han considerat que ens afectava lingüísticament, reflexió que no està […]
abril 25th, 2007 | Category: AVL, General, Planificació | Leave a comment Ajudes de l’AVL: immigrants i mitjans d’informació [Font: CIDAJ] RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 30 de març de 2007, pel qual es convoquen ajudes per a cursos de valencià adreçats als immigrants. [2007/4879] (DOCV núm. 5.497, de […]
abril 25th, 2007 | Category: AVL, General, Planificació, Subvencions | Leave a comment Un jutge autoritza l’accés al repetidor de la Carrasqueta Mentre la jutgessa de València impedia el tancament del repetidor de televisió d’ACPV del Mondúber [veg. ], des d’on es remet TV3, un jutge d’Alacant autoritzava l’accés dels funcionaris de la Generalitat al repetidor de la Carrasqueta, que pretenen clausurar. Segons la notícia de Vilaweb:
El jutge concedix a la Generalitat autorització per al tancament de […]
abril 25th, 2007 | Category: Comunicació, Dret, General, Política, TV3 | Leave a comment L’espai català de comunicació comença a alliberar-se al País Valencià Notícia important i alleujadora de l’angoixa comunicativa a què ha sotmés el govern valencià del PP als ciutadans valencians —ostatges del seu benefici privat—. La jutgessa ha considerat més important el dret a la informació que els tràmits administratius adduïts per la Generalitat. Segons Vilaweb:
DIMARTS, 24/04/2007 – 11:15h La justícia denega a la Generalitat […]
abril 24th, 2007 | Category: Comunicació, Dret, General, Política, TV3 | 3 comments ← Apunts més antics Més sobre la llengua § Sobre «llengua» (Avui)
NúvolLa websèrie dels comunsUn slam al tramChristopher Tulloch: “El periodisme entre nacions ha mort”Grace Paley, la santa del mirarEl preu del passatY la europea?Pilota d’or?Don Giovanni ‘high-tech’ al LiceuDon Giovanni: ‘La morte è Il nulla’Joan Margarit, Premi Iberoamericà de Poesia Pablo NerudaAdministració Entra
Comunicació (281)
Dret (217)
Sociolingüística (173) | 0.843549 | curate | {"ca": 0.9613878007834359, "es": 0.019772430516694646, "oc": 0.0018653236336504384, "fr": 0.0024249207237455697, "pt": 0.01268420070882298, "id": 0.0018653236336504384} | http://www.cdlpv.org/dtl/2007/04/ |
macocu_ca_20230731_6_401350 | David Riberas
Saxo alt i veu. Neix a Barcelona al 1970. Estudia al Taller de Músics amb Ricard Roda, Nocho Romero i Víctor de Diego. Entra en el grup Kontainers, i dos anys després es solidifica en el camp del rock, tocant a Objetos Perdidos, on coneix a Jordi Arenós amb qui funda el grup Café Soul. David treu del seu saxo un só rabiosament melòdic, sabent combinar el domini tècnic amb el bon gust. | 0.70522 | curate | {"en": 0.03282828282828283, "ca": 0.9671717171717171} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_812408 | PRUNE, amb implantació al sud de la península, especialment a Ceuta i Melilla, té previst presentar-se a les pròximes eleccions municipals a Mollet. "A Catalunya no hi ha cap agrupació local d'aquest partit, la de Mollet és la primera", explica Mohamed Balghouch, un dels impulsors de la iniciativa.Tot i que la de Mollet és l'única candidatura assegurada fins ara, Balghouch explica que amb tota probabilitat també hi haurà candidatures del PRUNE a Terrassa i Girona.El partit es fonamenta en els principis de la religió musulmana, tot i que "no es tracta d'un partit ni islàmic ni religiós", sinó d'un partit com tots els altres però "basat en algunes de les consideracions més riques de l'ensenyament de l'islam", apunten els seus impulsors a Mollet.En aquest sentit, afegeixen, el partit treballarà per aspectes com "la igualtat, la justícia, la veritat i la llibertat, així com les minories socials".Entre els valors que destaca el partit hi ha la fe, la igualtat, la integració, el suport als refugiats, l'ètica i la moral, la convivència social, el rebuig a l'extremisme i a qualsevol forma de violència.La formació té previst presentar-se públicament les pròximes setmanes, i actualment està treballant en la candidatura i en l'elaboració del programa electoral. https://www.sommollet.cat/noticia/44107/un-nou-partit-basat-en-lislam-es-presentara-a-les-eleccions-municipals-a-mollet
Volen impulsar l'incest? | 0.828177 | curate | {"ca": 0.8987252124645893, "en": 0.08427762039660057, "it": 0.0169971671388102} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_240363 | Aquests son els noms dels 33 impresentables ( abstenir-se brometes pocasoltes sobre el numero ) Zequi CasamadaJordi CocaColitaAntoni DalmauMario GasCarme EliasNúria EspertJordi FontLluís HomarManuel HuergaAnna LizaranFerran MadicoEnric MajóRos MarbàJoan Francesc MarcoLluís MarcoJordi MartíFerran MascarellFrancesca MasclansAnna Mª MoixAmparo MorenoRosa NovellÀlex OlléLluís PasqualCarme PortaceliJosep Mª PouGerard QuintanaAssumpta RouraXavier Rubert de VentósRosa Mª SardàJoan Manuel SerratArtur TriasCarmina Virgili No hi han moltes sorpreses , es la xusma habitual L´unic sorprenent ( almenys per mi ) es Gerard Quintana, no em pensava que fos un sociata de merda
Com diria Lluís Llach: No oblideu cap nom, caldrà fer memòria. | 0.78759 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_311796 | Menú
MADRID, 8 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exsoci d'Oleguer Pujol, Luis Iglesias, s'ha desvinculat aquest dimecres de l'estructura societària a través de la qual presumptament es van blanquejar els beneficis obtinguts mitjançant l'operació de compravenda d'1.152 sucursals bancàries del Banc Santander el 2007.
Segons han informat fonts jurídiques, Iglesias ha desmentit la versió oferta per alguns investigats com els germans Javier i Gabriela De la Rosa Misol --fills del popular industrial català-- i l'empresari José María de Vilallonga, que van apuntar que va ser ell qui va decidir els guanys de cada comissionista, les condicions de pagament i el sistema a emprar per ocultar els guanys il·lícits.
"Era Oleguer Pujol qui s'ocupava del dia a dia", ha apuntat durant la seva declaració com investigat que ha atribuït a decisions personals de cadascun dels participants en l'operació la destinació dels diners obtinguts.
Segons ha dit, ell es va limitar a decidir de forma autònoma i independent com efectuar el cobrament dels seus honoraris i en cap moment va assessorar, va decidir o va aconsellar altres socis o assessors com gestionar-los.
Així, ha negat que blanquegés capitals i ha explicat que la formula que va escollir per cobrar els guanys resulta "perfectament legal" ja que, llavors i fins el 2012, era resident al Regne Unit on va ingressar la quantitat que li corresponia, que va tributar davant la Hisenda anglesa.
"Totes les operacions dutes a terme han estat degudament declarades i justificades davant l'Agència Tributària, que coneix l'estructura, origen i aplicació dels fons i la traçabilitat dels mateixos des que es va tancar l'operació l'any 2007", ha aclarit en un comunicat remès a Europa Press.
Ha precisat, a més, que els honoraris cobrats --que van ascendir a 2,6 milions d'euros per a cadascuna de les parts intervingudes-- corresponien als serveis professionals prestats amb motiu de l'operació.
Segons el seu relat, va ser ell qui es va ocupar de facilitar el negoci mentre que els De la Rosa i Vilallonga actuaven com a simples "introductores". Aquesta declaració, ha provocat que el jutge De la Mata li demanés aclarir si aquesta definició és sinònim de "ambaixadors", al qual Iglesias ha respost afirmativament.
L'exsocio del fill petit dels Pujol ha precisat, a més, que ha trencat els vincles amb Oleguer i ha afegit que la seva implicació en la causa judicial que investiga les seves activitats li ha sortit molt cara. "He perdut el 80 per cent del meu volum de negoci", ha concretat en resposta al seu advocat,
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 va revocar la decisió d'arxivament de la causa per a aquest empresari que va adoptar el seu company Santiago Pedraz a mitjan passat mes de setembre, quan encara no s'havia inhibit respecte de De la Mata sobre aquesta part de la investigació als Pujol.
Abans de remetre la causa al seu col·lega, Pedraz va arxivar la recerca respecte al directiu de Drago Capital a petició de la Fiscalia Anticorrupció en relació amb el delicte de blanqueig de capitals i d'altra banda va enviar el procediment contra ell als jutjats ordinaris de Plaza de Castilla, per un delicte contra la Hisenda Pública.
Ara, després d'analitzar els documents i contractes sobre l'operació de compravenda de les sucursals del Santander, De la Mata considera que aquestes noves dades permeten establir que Iglesias Rodríguez-Viña "va liderar efectivament, juntament amb Oleguer Pujol Ferrusola, la negociació de l'operació immobiliària".
En una resolució del passat mes de gener, De la Mata subratlla que existeixen dades "per poder afirmar indiciariament que va ser Iglesias qui va decidir els guanys de cada comissionista, les condicions de pagament i el sistema a emprar per ocultar els guanys il·lícits de cada comissionista per dificultar la identificació de les persones físiques perceptores de les mateixes i la seva posterior introducció en el tràfic legal".
El jutge detalla en l'acte tots els actes atribuïts a Iglesias que van permetre l'operativa d'ocultament i blanqueig de les comissions que van ser cobrades per diferents persones físiques, amb motiu de l'operació de compravenda d'1.152 sucursals bancàries del Santander.
Per això, considera a Iglesias la persona que va prendre la decisió d'utilitzar les estructures societàries necessàries per ocultar els guanys obtinguts, qui va negociar els pagaments i les comissions obtingudes.
Iglesias i Oleguer Pujol, segons descriu el jutge, van organitzar i van preparar l'operació d'ocultació d'aquests pagaments i l'encobriment de les comissions a través de mercantils que suposadament prestarien serveis d'assessoria.
Els dos investigats "van imposar als altres comissionistes --els De la Rosa Misol i els també intermediaris José María Vilallonga Bardella, José María Vilallonga Cabarrocas-- la suma de la seva comissió, la seva posterior reducció a un 50 per cent, el procediment de pagament, a través de les societat holandesa Marway, que com s'ha indicat va ser proporcionada pel mateix Iglesias Rodríguez-Viña" i va ser qui va proposar directament als Vilallonga utilitzar el procediment definit per ocultar els fons a la Hisenda Pública.
Per totes aquestes noves dades De la Mata va acordar la reobertura del procediment per a aquesta persona, quant a la seva participació en un delicte de blanqueig de capitals i el cita per comunicar-li els fets objecte de recerca i donar-li l'oportunitat de prestar declaració.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.801634 | curate | {"es": 0.0653816499614495, "sv": 0.002313030069390902, "ca": 0.9261372397841172, "en": 0.006168080185042405} | : /espanya/noticia-soci-doleguer-pujol-desvincula-lestructura-blanqueig-era-ell-qui-portava-dia-dia-20170208152601.html |
mc4_ca_20230418_6_616329 | Cova de Rocafort
La Muntanyeta de Cabrera (Torrent, l'Horta) és un poblat de l’Edat del Bronze descobert el 1925 per Nicolau Primitiu Gómez-Serrano i excavat per Mariano Jornet Perales a instàncies d’Isidro Ballester Tormo, director aleshores del SIP. Els treballs, pioners en terres valencianes, és realitzaren al mes d’abril de 1931.
L'estudi d'aquest jaciment (publicació de 1956) va ser rellevant en la definició del Bronze Valencià, diferenciat de la cultura del Argar duta a terme per Tarradell (1962 i 1969).
Les estructures... | 0.740305 | curate | {"es": 0.03018867924528302, "ca": 0.9358490566037736, "fr": 0.033962264150943396} | http://museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/yacimientos/?q=va&total=21&page=2 |
crawling-populars_ca_20200525_52_191171 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Futbol Femení
Actualitat federativa24/01/2020
L’FCF, amb la campanya #ThoEstàsPerdent
El directiu Rossend Abella, i la seleccionadora de Catalunya, Natàlia Arroyo, assisteixen a la presentació de la campanya per fomentar l’esport femení en els mitjans.
Copes24/01/2020
Definits els vuitens de final de la Copa de la Reina
El FC Barcelona viatjarà a Huelva per enfrontar-se a l’Sporting de Huelva, mentre que el RCD Espanyol rebrà la visita del CDEF Logroño.
Seleccio Base Femení23/01/2020
Convocatòria d'entrenament sub 15 femenina: 28.01.20
La Selecció Catalana sub 15 femenina realitzarà una nova sessió preparatòria dimarts 28 de gener a Sabadell per continuar preparant la segona fase del Campionat d'Espanya.
Seleccio Base Femení23/01/2020
Convocatòria d'entrenament sub 17 femenina: 28.01.20
La Selecció Catalana sub 17 femenina jugarà un nou encontre amistós contra la Fundació Terrassa 1906 FC dimarts 28 de gener a Sabadell.
Seleccio Base Femení20/01/2020
Cinc catalanes convocades amb la Selecció Espanyola sub 16 femenina
Quatre jugadores del Barça i una de l’Espanyol es desplaçaran a Madrid dilluns 27 de gener per completar diversos entrenaments a Las Rozas.
Seleccio Base Femení20/01/2020
Suspesos els entrenaments de les Seleccions Catalanes sub 12 i sub 15 femenines
Seguint els recomanacions de Protecció Civil, l’Àrea Esportiva de l’FCF ha decidit suspendre ambdós entrenaments per la previsió meteorològica.
Seleccio Base Femení16/01/2020
Bellpuig acull el segon entrenament de la Selecció Catalana sub 12 femenina
Les sessions preparatòries de la Selecció Catalana sub 12 femenina es desplacen per tot Catalunya per donar una oportunitat a més jugadores.
Seleccio Base Femení16/01/2020
Suspès. Convocatòria d'entrenament sub 15 femenina: 21.01.20
La Selecció Catalana sub 15 femenina realitzarà una nova sessió preparatòria dimarts 21 de gener a Sabadell per continuar preparant la segona fase del Campionat d'Espanya.
Copes16/01/2020
El FC Barcelona jugarà la semifinal de la Supercopa d'Espanya Femenina contra l’Atlètic de Madrid
El conjunt blaugrana, dirigit per Lluís Cortés, es veurà les cares amb l'Atlètic de Madrid dijous 6 de febrer a Salamanca per intentar classificar-se per a la gran final.
Seleccio Base Femení14/01/2020
Bones sensacions de la sub 15 tot i la derrota contra el Món Femení Terrassa
La Selecció Catalana sub 15 femenina ofereix un gran nivell de joc malgrat caure per 0 a 1 davant un rocós rival que ha marcat al primer minut.
Seleccio Base Femení13/01/2020
Celebrat el primer entrenament territorial de la Selecció Catalana sub 12 femenina
Com la temporada passada, els entrenaments de la Selecció Catalana sub 12 femenina es desplacen per tot el territori per donar una oportunitat a més jugadores.
Seleccio Base Femení09/01/2020
Convocatòria d'entrenament sub 15 femenina: 14.01.20
La Selecció Catalana sub 15 femenina jugarà davant el Mon Femení Terrassa CF, a Sabadell, el primer amistós de preparació per la segona fase del Campionat d'Espanya.
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.11817087845968713, "ca": 0.8202166064981949, "en": 0.0332129963898917, "pl": 0.0038507821901323704, "nl": 0.006738868832731649, "pt": 0.007942238267148015, "fr": 0.00842358604091456, "id": 0.001444043321299639} | : /futbol-femeni/5 |
grup-elmon_ca_20230726_0_102434 | El conductor d’un camió ha estat detingut aquest dilluns al matí després d’atropellar un menor a l’N-II, a Tordera (Maresme). Segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT), l’adolescent caminava sol pel voral de la carretera cap a les dues de la matinada quan ha estat atropellat pel camió. El conductor ha marxat del llocs dels fets però ha estat localitzat. Amb aquesta víctima, són 131 les persones que han mort en accident de trànsit aquest any a la xarxa viària interurbana de Catalunya | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/successos/detingut-el-conductor-d-un-camio-despres-d-atropellar-mortalment-un-menor-a-l-n-ii-a-tordera-157343/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_126244 | Avís: utilitzem cookies pròpies i de tercers per tal de millorar la teva experiència de navegació y els nostres serveis. Si us plau, confirma'ns que estàs d'acord amb aquestes cookies. | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | https://cojinmimos.com/ca/20-toddler |
macocu_ca_20230731_0_429358 | Disculpeu que l'escrigui en la llengua de l'imperi, vull que no els hi calgui traductor) Al Sr. Pablo Iglesias:
Pablo, Pablito, Pablote, a ver como te lo explico. Yo soy hijo y nieto de emigrantes, gallegos para más señas, y sí estoy orgulloso de mis orígenes, orgulloso de mis padres y orgulloso de mis abuelos.
A ver si lo entiendes, soy, me siento y estoy orgulloso de ser catalán, de vivir en Catalunya la tierra que permitió o mis padres y abuelos vivir cuando la suya no les dió más.
Que te quede claro Pablito, el 27S votaré, y votaré Junts Pel Sí, y mi hijo, biznieto y nieto de emigrantes y orgulloso de ello votará seguramente (el lo decidirá) a la CUP.
Para que lo entiendas Pablote, no vamos a votar aquello que ya votamos antes y que no sirvió de nada, no es que no seamos federalistas, que lo somos, es que no nos creemos que España lo sea y cómo a España le molesta que seamos lo que somos les vamos a hacer un favor, votaremos independencia, Catalunya dejará de ser un problema para España y España para Catalunya y todos, absolutamente todos podremos ser tan felices como nos deje la vida.
Así que ya sabes Pablote, centrate en las elecciones de diciembre, las generales, que tenéis mucho trabajo por delante, y clava ya el puñetero clavo que necesita España.
Un nacionalista és aquell que surt en defensa de qualsevol cosa que porti com a etiqueta el nom del seu país.
Un nacionalista és aquell que defensa els “seus” malgrat siguin culpables i condemna els “altres” malgrat siguin innocents.
Si jo fos nacionalista català defensaria Abertis i La Caixa perquè són catalanes, defensaria Millet i Montull perquè també ho són i sortiria en defensa de qualsevol esportista acusat de dopping català malgrat s'estigui posant cec d'esteroides al meu davant.
Però Abertis és una empresa orientada a esquilmar-nos, La Caixa és un banc que et cobra per dir-te l'hora, Millet i Montull són uns lladres i em repateja l'estomac que no siguin a la garjola i tot i que ara no em ve al cap cap esportista català dopat, segur que hi ha algun, quan l'enxampin que es foti, i que sigui aviat.
Per això jo no sóc nacionalista, i sí ho són els “patriotes” espanyols que han sortit en defensa de Repsol, Contador i Juan Carlos I “el campechano”.
I potser el govern argentí no ho ha fet be, però no és un problema d'Espanya sinó de la multinacional Repsol que ens apuja el preu del combustible cada dia.
I potser Contador es va atipar de filets de vedella, però sabent el que hi ha ben be podria haver menjat verdura i ara no estaria com està.
I potser al rei li van pagar el viatge, però com a representant de l'estat i després de demanar a tothom que s'estrenyés el cinturó i comptant amb el núvols legals que cobreixen la seva família, ben bé podria haver pensat que era millor declinar la invitació.
També van nacionalitzar un tal Johann Muehlegg, de malnom Juanito Muelec, esquiador murcià (!? ), que va anar a unes olimpíades i en comptes de medalla li va tornar amb un positiu.
També es van omplir d'orgull patri al guanyar la selecció de futbol de Malta per un munt de gols (Bàsicament la selecció espanyola substituïa a l'equip dels fadrins).
També odien de tot cor la nostra llengua perquè no és espanyola i no es queixen quan els envasos venen en portuguès.
Segurament podria argumentar més punts però amb això hi ha prou per poder dir que no sóc nacionalista, que jo sols vull que se'm respecti la meva identitat i la meva llengua i que això ni de lluny és excloent.
Pels que no veuen la televisió mai us diré que parlo d'un programa, auto-definit, d'humor que ha emès Cuatro aquest estiu. L'equip és bàsicament el de “Camera Cafe” i el director de totes dues en Luis Guridi, qui després de fer el genial “Justino, un asesino de la tercera edad” i alguns spots publicitaris amb certa gràcia sembla ser que se li ha fet malbé la punta.
Si “Camera Cafe” era un producte importat i es podia excusar la seva falta de qualitat per això (no som xinos, no sabem copiar, sinó feu una ullada a la versió americana de “Matrimonio con hijos” i el subproducte que es va fer aquí a despit dels actors amb que contava), el cas de “La isla de los nominados” no compta amb aquesta.
De fet la idea és genial, dona per fer una sèrie sarcàstica, dura, irreverent, polèmica, fins i tot a la web de quatro diuen: “La parodia de Perdidos o de Supervivientes es sólo una excusa para bucear en los entresijos de la convivencia. El mecanismo de nominaciones, expulsiones y normas, vacío de sentido, deja al aire lo que de ridículo tiene siempre nuestro comportamiento. Así que es mejor olvidar las referencias y sumergirse en el espectáculo que ofrecen los ejemplares de este peculiar zoológico.”
Doncs és exactament això que diuen el que no es troba en la sèrie. Els personatges no són plans, són, en el millor dels casos un esbos i en el pitjor un batibull, l'argument de la sèrie no existeix, cada mini-capítol és totalment inconnex amb qualsevol altre, reduint la gràcia del mateix a l'acudit ocasional, l'escatologia barata, i la frase genial dins d'un diàleg absurd (recordeu la frase aquella de milers de micos escrivint a màquina? ).
Dels personatges més presents, no m'atreveixo a dir principals, cal destacar el personatge representat per Arturo Valls, perdó, Vals, que a l'anunci del xampú el deixen molt clar. Potser algú els hi hauria de dir, a ell i a qui el contracta com actor, que es dediqui a una altra cosa. El personatge no deixa de ser, amb tots els ets i uts, el venedor impresentable de “Camera Cafe”, ara amb pantalons curts. Dels altres actors millor llegir la pàgina de Cuatro, i dic millor perquè és, efectivament el millor.
Estic d'acord que fer una sèrie és una feinada però aquesta més que una sèrie és un refregit dels acudits de la primera amb l'afegit d'anar fent malbé bones idees per inserir acudits fàcils a dojo. Resumint, torbo a faltar “Plats Bruts”, fins i tot, si m'apureu, els productes de l'Emilio Aragón i l'Antonio Mercero.
La mare es va enfadar amb Déu ja fa molts anys, va ser quan va morir la meva cosina, la mare no li va perdonar que s'en portés una noia que estava a punt de casar-se, a punt d'iniciar una altra generació.
Jo era relativament petit, dotze anys potser. La mort de la meva cosina per a mi va ser diferent, era la primera mort a la família, era la primera vegada que sentia la pèrdua d'algú proper.
Que la mare deixés de creure en Déu, d'aquella manera que deixen de creure els que s'enfaden amb el seu Déu, va suposar la llavor del meu ateisme tot i que no en vaig ser conscient fins molt temps després.
Vaig voler creure, i vaig llegir-me la bíblia, versicle a versicle, paraula a paraula, des del principi, i ja des del principi les coses no quadraven. A classe de religió, a missa, el missatge era clar Déu era un ser tot bondat i justícia, però endinsar-se en els relats de la Bíblia implicava trobar-se algú mesquí, egocèntric, injust i arbitrari.
Com vaig poder em vaig empassar l'antic testament esperonat que, segons m'explicaven, tot allò era un poema, i que l'enteniment de totes les contradiccions es desfarien en llegir el nou testament. I així fou. Amb prou feines vaig començar m'hi vaig trobar amb un arbre genealògic al final del qual sols vaig poder pensar: I què? Què més dóna que Jesús estigués emparentat o no amb Abraham?
La lectura dels quatre evangelis va ser penosa, eren clarament un recull inconnex d'històries, un batibull de miracles sense gaire sentit i d'històries de vell. Però a la fi sí explicava coses, certes o no, d’algun que proclamava l'amor i la justícia, sense prejudici d’alguns passatges on la història deixava de ser “perfecta”. Va ser en arribar als fets dels apòstols i acabar de decidir que la meva fe es podia sustentar en aquell llibre de la mateixa manera que en el Corsari Negre, de fet aquest segon tenia un fil argumental més coherent.
La resta va ser llegir per llegir, fins i tot era divertit en alguns casos; les cartes de Pau són infumables a més de masclistes i retrògrades; L'apocalipsi podia ser ben bé l'argument per a una sèrie fantàstica, anys després vaig esbrinar que es tractava d'un pamflet polític.
He de reconèixer que dels cristians que he conegut la majoria són bona gent, potser n'he tingut sort, però tinc molt clar que la vàlua d'aquesta gent els hi és pròpia i no pas donada per la seva fe, ho sé perquè n'he vist alguns de perdre-la i tot i així seguir el camí que creien correcte.
Tanmateix tots en tenim en ment aquells que sent cristians són dignes de ser lapidats a la plaça pública, mafiosos profundament catòlics, racistes reformistes ( també coneguts com a protestants. ), i com no aquells mossèns que des de la més absoluta impunitat han fet i desfet en els cossos i vides d'éssers indefensos.
Una altra incursió meva va ser a espiritisme, religió molt més fragmentada que els reformistes, sense un liderat clar, creuen en la reencarnació, procés segons el qual l’ànima evoluciona “habitant” cossos de diferents animals fins arribar a l’home, aquest procés acabaria quan aquesta ànima fou prou evolucionada per no haver de viure-hi més en un cos.
D’aquesta religió, nascuda d’una trapelleria de dues nenes, em va atraure el fet que es parlava d’evolució, de progrés i sobretot de l’oportunitat de millorar. Aquí vaig aprendre molt, l’he de dir, però no pas en positiu.
El ritu bàsic és la comunicació d’un mèdium amb un suposat esperit que, si més no en els cercles en els que em movia, podia donar alguna explicació de caire espiritual o bé demanar ajut per trobar el camí, es a dir algú que havia mort recentment.
Dels segons poc a dir. Dels primers dir que les contradiccions i de vegades el tarannà que mostraven es podia dir que era ben cert allò de “igual al cel que a la terra”, com a exemple, podies tenir un que deia que hi havien naus extraterrestres voltant la Terra i a continuació un que et deia que no hi havia cap d’aquestes naus, un deia que l’avortament era pecat mortal i altre que no érem ningú per jutjar a ningú i menys una dona en un tràngol tan dur. Barra lliure en resum.
Però no ens portem a engany, totes les religions tenen un nucli fosc, totes han nascut d'allò que avui coneixem com sectes i sols la seva capacitat d'expansió en uns casos o la seva capacitat de mantenir-se vives en d'altres ha estat prou per considerar-les religions “correctes”, el islamisme, amb tantes versions com el cristianisme, és un niu fatxenda de pederàstia que nega, a més, qualsevol valor a les dones, diguin el que diguin, El hinduisme és un conglomerat de religions deterministes amb un sistema de castes absurd i el budisme, tot i ser tan pacífic no ha aportat més que la submissió al destí “escrit”.
No podem escapar a la seva influència, la tenen, l'han tinguda i és possible que la tinguin molt de temps, però educar els nostres fills no pas aïllats d'ells sinó en un esperit crític, capaç de discernir el que és una barbaritat del que no ho és podrem desfer-nos de la seva influència en un futur no gaire llunyà.
Tanmateix hi ha algunes coses que hauríem de recuperar, tradicions benèfiques per a la comunitat que van ser manllevades en uns casos o perseguides en d'altres, d'això l'església cristiana (catòlica, ortodoxa i protestant) en sap molt.
La setmana santa amaga el principi de la primavera, l'època en que començaven les collites i els ramats iniciaven el seu camí a les zones altes, Sant Joan és el final de les collites, l'inici de l'estiu, al nadal els ramats tornaven a les zones baixes a la recerca de raser davant el mal temps, moment en que es reunia tota la família per passar l'hivern.
Totes aquestes tradicions ens pertanyen, com es pertany el dia de descans setmanal on el poble es reunia per posar en comú els problemes i els guanys de la setmana, on es decidia el que es faria la següent setmana, on es posava pau en els petits desacords i on s'acabava en festa i festeig.
Aquesta darrera posició va ser manllevada pels sacerdots jueus fent del dissabte el dia de descans obligatori, blindat pels cristians i musulmans fent de diumenge i divendres respectivament el dia de Déu.
Si volem un mon lliure de la religió més que perseguir-la hem de retornar a la societat allò que van manllevar recuperant-lo com una tradició laica. Sé que és difícil replantejar que cada setmana ens reunim els veïns però potser l'haurem de re-inventar, centres de cultura, grups d'activitats socials ... potser.
Quant al nadal i la setmana santa, als dies en que les famílies es reuneixen, no pas per pregar a un déu que mai no fa acte de presència sinó per estar amb els avis, els pares, la família que normalment és lluny. Llavors potser ens lliurarem d'una vegada per totes del llast que suposa la religió.
Respecte a les meves creences actuals, les poques que em queden, dir-vos que, com no puc demostrar-ne la seva validesa, com que tot el que podria explicar es sustenta en la meva pròpia experiència i en els meus records, com que no puc donar una explicació coherent al perquè ni al per a què, me les quedo per a mi, no fos cas que donés peu a una altra religió.
Heus aquí que són murmuris, què l'evidència no és més que la maledicència dels dolents. Heus aquí que hem de perdonar els pobres pecadors. Heus aquí que em d'acotar el cap i oblidar l'ofensa amagada voluntàriament per tots ells des de fa temps. El Papa diu que no es faci cas als que mormolen, però resulta que no és la remor de fons, són les proves, les evidències, és el secret a veus, és la veritat trepitjant fort.
Ara els legionaris demanen perdó pel mal que va fer el seu fundador, però l'ordre no es dissol, simplement davant de la impossibilitat de fer recaure les culpes en els acusadors accepten i segueixen, d'aquí a un temps saltarà la merda que s'amaga a l'Opus i tota la que s'està generant en altres grupúsculs fanàtics.
Però estem acostumats, d'aquí a uns dos-cents o tres-cents anys hi haurà un Papa que sortirà a la balconada de Sant Pere i demanarà perdó pels pecats comesos, com van fer amb, per exemple, Galileu, sí, van demanar perdó, però no va haver-hi més que una anul·lació, i no ja Urbà VIII sinó cap dels jutges va ser degudament condemnat, se'ls hi havia de perdonar, pobrets pecadors. Així doncs dins d'un llarg temps sortirà un Papa demanat perdó, però oblidarà condemnar Benet XVI ni cap dels seus bisbes del moment, se'ls perdonarà, pobres pecadors.
Aquest Papa està preocupat per la corrupció de l'església, per això va acabar amb tots aquells que van voler canviar les coses sota l'aixoplug del Concili Vaticà II, concili que estem a punt de veure condemnat, fins i tot apostaria per una excomunió per a Joan XXIII; però en la seva lluita contra la corrupció de l'església i de la societat no pensa en els que s'aprofiten dels seus hàbits, no posa ordre a casa seva i als altres ens recorda allò de no tirar la pedra si no s'és lliure de culpa.
Doncs, senyor Ratzinguer, alias Benet XVI, sortit de la foscor del sant ofici, no ens vingui amb històries, no ens demani el perdó, no hi ha perdó, hi han pedres, senyor fosc, aquelles pedres que ens reclama no llençar, pedres que no van al cap d'una trista prostituta, pedres que van contra vostès, pedres morals que s'estavellen contra tos vostès enfonsant-los més i més en la brutícia sobre la que heu construït la vostra església.
Si ell fos al govern no s'hauria produït aquesta crisi. Ho acaba de dir fa uns dies aquell que va assentar les bases per la situació actual, ho diu aquell que ens va mentir quan el Prestige, que ens va mentir quan el Jak 42, que ens va mentir l'onze de març.
Ell, el gran prestidigitador, que com a primer truc, s'assigna la sortida d'una crisi quan va guanyar les eleccions. Com a segon posar Espanya en el mapa internacional, i tercer, adjudicar-se la bonança econòmica dels darrers anys.
Doncs, contra el que és el meu costum; m'agraden els mags, m'ho fan passar bé i mai no hi explicaria un dels seus trucs ni que el sabés perfectament; en aquest cas ho faré.
La primera crisi, aquella de la que aquesta paparra ens “va lliurar” ja estava superada, del tot, en arribar-hi ell, no hi havia més crisi que un govern més bo o més dolent, però esgotat, acabat d'un partit que necessitava com aigua de maig una renovació, renovació que per cert no ha tingut encara.
I sí, va posar Espanya en el mapa internacional, exactament en el punt de mira del terrorisme islàmic. Ho sento Senyor Maragall, però vostè es va equivocar en dir-li que no era el màxim responsable, ho era, ho és, ho serà sempre, va cridar alt i fort que volia brega, i vam tenir brega.
Els anys de bonança que diu haver-nos donat han estat, per una banda, el flux de l'economia internacional, que amés ja estava pujant quan ell va arribar, a més una tongada de globus econòmics que es van anar encadenant un darrere l'altre, globus que, un darrere l'altre van punxar fins arribar al més dur, a aquell que feia mal a més gent, l'habitatge.
I on és el truc? Molt senzill, per una part pensa que som rucs, directament, però he pogut constatar que aquesta creença seva no és infundada, hi ha un alt percentatge de rucs a la península, gent que se'l creu com si fes missa, que no posen en dubte ni una sola de les seves paraules, encara que, amb senyals clars d'estar borratxo, digui que a ell ningú no li diu si ha de beure abans de conduir.
Per l'altra tenim un govern que fa pena (hauria de dir governs, però parlo del que te adreça fixa a Madrid.) que també ens ha venut les motos que ha volgut i que no mereix ni la més mínima credibilitat.
I per què deixa anar aquestes afirmacions ara? Per les Europees? No, no ens ho creguem pas, el final del truc no és que el PP guanyi a Brussel·les, és que Jose Mari torni a la Moncloa. De fet ja era el que volia, però ell l'havia pensat com salvador de la pàtria descavalcant el Mariano, com feu temps ençà un tal Fraga amb un tal Hernández Mancha (el primer “tal” és una ironia, al segon la ironia és que molts no sabre ni de qui parlo). Però com les coses van com van a qui farà fora serà al compromissari etern, Rodríguez Zapatero. Així les coses mes val que ens preparem, perquè tornarem a tenir de president de govern a aquell que se'n va anar dient que no tornava, però que tornarà com ja va tornar el se predecessor (Ups, ja m'he oblidat del Mancha).
No ho puc evitar, la meva educació és profundament catòlica, i quan dic profundament vull dir estrictament això. Quan escolto plantejaments espirituals d’altres creences sempre em salta la dèria de no prendre-les en consideració, si parlen els bisbes, o el Papa de roma, la cosa és diferent, em sento amb cor de discutir-ho.
La realitat és que tan bajanades són unes com les altres, però si un imam deixa anar que la terra és plana se m’escapa el riure, si ho diu un bisbe m’encabrono. I és que la petja de la religió dins el cervell d’un nen és com un tatuatge fet a foc, no s’esborra mai, fins i tot quan ets prou assenyat per veure que d’iguals en són, bisbes i imams, pastors evangèlics i gurus varis.
Em recorda això com ensenyaven moral als nens en la novel·la Un món felíç, d’Aldous Huxley (perdó si no l’he escrit bé. ), així ens acabem trobant, fem vacances de Setmana Santa, quaresma, Diumenge de rams, dissabte de glòria, dilluns de pasqua ...
Pocs, quasi ningú, recordem que en aquesta època no es celebrava la passió de ningú sinó l’inici de l’estació de la collita, la tornada de la llum del dia, la fruita fresca i els camps verds, l’alegria de poder retrobar-nos en el camí cap a les muntanyes amb el bestiar. Allò el van esborrar, van convertir el gaudi en patiment, van canviar la feina pel treball, l’esperança pel càstig.
Ens passen una i altra vegada la història d’un individu que va ser traït pel seu millor amic, que la resta d’amics van escampar la boira i fins i tot el seu pare va passar d’ell, quedant tan sols la seva soferta mare i la seva dona (tot i que s’empenyin en dir que no. ), plorant el captiveri i la mort del seu fill i el seu company respectivament.
És curiós, Dues dones, una d’elles vexada com a puta per l’església, eren les úniques que van romandre al peu de patíbul, dues dones, en una època on les dones podien ser esbatussades sense cap mirament, feien front a uns hipotètics soldats que custodiaven al comdemnat.
Fora d’incongruències històriques, que sols en aquesta escena hi ha a cabassos, em fa pensar en què estem venerant, potser hauríem de girar la mirada, oblidar el penjat, i pensar en les dues dones que hi ploraven als seus peus. Com ha des ser una persona perquè, en el darrer moment sols la mare i la companya, les dues úniques persones que se’l devien estimar de debò malgrat tot, hi fossin al seu costat?
Això crec, ja que pel moment no tinc arguments històrics, si alguna vegada va existir un tal Jesús no era més de fiar que els fanàtics que maten per la seva fe, siguin catòlics, evangelistes, mormons, testimonis de Jehovà, sunites, xiites, i qualsevol altra religió, facció, secta o grupúscul religiós.
Així que, com que ja no patim, erròniament penso, per la propera collita, si més no penso que podríem recuperar aquests quatre o cinc dies pensant que és l’inici del bon temps, de les plujes que netejen l’aire, de les ganes de fer un clau, per molt que ja no sigui per tirar coets, per córrer sota la pluja que ens ha enxampat sense paraigües i acabar rient en veure’ns molls de dalt a baix.
I els que vulgueu patir amb el patiment d’un tal Jesús, doncs feu-lo, però no ens exigiu als altres que portem el cap cot, que aquests dies són de festa, que les flors tornen a néixer, que l’aire es neteja, que la vida torna a brollar.
Ahir es va acabar el seu suplici, ahir el seu cor va deixar de bategar. Si realment tenim una ànima ahir va quedar clar que l’ànima d’Eluana volia acabar el seu patiment. Adéu Eluana, no importa si a l’altra banda de la línia que anomenem mort hi ets o no hi ets, el que queda de tu, tot lo bo que ha pogut quedar de tu en aquest món és al cor de la teva gent, de la teva família, dels teus amics.
Pel que fa als que encara bramen, aquells que es neguen a mirar l’evidència, aquells que condemnen els metges que han assistit Eluana, aquells que condemnen els seus pares. Recordo que m’ensenyàveu que el pecat era pecat per acció, paraula o pensament. No he tingut intervenció per acció en aquest cas, tan mateix si ho tinc per paraula i pensament.
Si al final tinguéssiu raó i existís el voster déu venjador, apunteu-me sense dubte, jo també he acompanyat el final d’Eluana, jo també sóc culpable i no em penedeixo.
Sembla que un altre pare va escriure a Beppino Englaro, el pare de Terri Schiavo, Segons El Periódico li deia: “La meva filla semblava un detingut dels que es veuen als documentals sobre els camps d'extermini nazis”. Parlant del procés per posar punt i final. I és cert, tenen aquest aspecte, ho sé perquè l’he vist, el que s’oblida de mencionar Bob Schindler és que aquest és l’aspecte d’un mort cerebral mantingut artificialment amb vida. | 0.871783 | curate | {"ca": 0.9322980819989443, "es": 0.06277494281189512, "et": 0.0007478444483547422, "it": 0.004179130740805913} | |
naciodigital_ca_20220331_0_380779 | A la comarca de l'Alt Urgell s'han investit més alcaldesses que alcaldes. En total hi ha hagut 10 dones que han assumit la màxima responsabilitat als consistoris, mentre que els homes que han rebut la vara d'alcaldia han estat nou. Tots les 19 batllies han estat per a l'independentisme, atès que Junts per Catalunya, ERC i la CUP s'han repartit les victòries electorals.
La formació de Puigdemont ha aconseguit les alcaldies d'Alàs, Arsèguel, Basella, Cabó, El Pont de Bar, Estamariu, Josa i Tuixent, La Vansa i Fornols, Les Valls d'Aguilar, Montferrer i Castellbó, Ribera d'Urgellet i la Seu d'Urgell, on demòcrates i republicans es dividiran el mandat. Els de Junqueras han obtingut, per la seva banda, Coll de Nargó, Fígols i Alinyà, Les Valls de Valira, Oliana i Peramola. Finalment, els cupaires governaran a Cava.
Alcaldesses de l'Alt Urgell.
Maria Carme Ribó. Alàs (Junts)
Cristina Barbens. Basella (Junts)
Gisela Sellés. Cava. (CUP)
Rosa Andorrà. El Pont de Bar (Junts)
Pilar Melsió. Estamariu (Junts)
Marta Poch. Josa i Tuixent. (Junts)
Rosa Fàbrega. Les Valls d'Aguilar (Junts)
Carme Lostao. Oliana (ERC)
Gemma Orrit. Peramola. (ERC)
Josefina Lladós. Ribera d'Urgellet (Junts)
Alcaldes de l'Alt Urgell
Antoni Casanovas. Arsèguel (ERC)
Josep Marqués. Cabó (Junts)
Martí Riera. Coll de Nargó (ERC)
Ignasi Finestres. Fígols i Alinyà (ERC)
Pep Camps. La Vansa i Fornols (Junts)
Jordi Fàbrega. La Seu d'Urgell (Junts)
Ricard Mateu. Les Valls de Valira (ERC)
Albert Marquet. Montferrer i Castellbó (Junts)
Celestí Vilà. Organyà (Junts) | 1 | perfect | {"ca": 0.6561662198391421, "es": 0.054959785522788206, "fr": 0.0871313672922252, "en": 0.11327077747989277, "hu": 0.018096514745308313, "it": 0.020107238605898123, "la": 0.00804289544235925, "st": 0.010723860589812333, "eo": 0.011394101876675604, "id": 0.011394101876675604, "pt": 0.00871313672922252} | https://www.naciodigital.cat/noticia/182289/alt-urgell-terra-alcaldesses |
racoforumsanon_ca_20220809_3_175915 | fa anys havia posat música alguna que altra nit enun bar del poble, i anit em va tornar a venir una mica de "mono" .... posaré 10 videos, que podien ser perfectament 10 cançons que les anava posant durant la nit en aquella època sonic yout-drunken butterfly stone temple pilots-vasoline jane 's addiction-oceans size smashing pumpkins-zero placebo- you don t take care about us monaco- what do you want from me alice in chains-rooster Hole-violet Pearl Jam- Do the evolution the hellacopters-the devil stole the beat from the lord passe-ho bé. posseu les vostres 10, no cal que siguen les favorites, però sí 10 cançons que us agradaria escoltar en una nit de festa.
Opus-Live is life Mike Oldfield & Anita Hegerland-Innocent Blur - Country House Basket Case-Green Day Bad Religion - Punk Rock Song Pennywise-Bro Hymn The Clash - London Calling Dr Calypso - Maria Decibelios - Ningún Nombre De Mujer Madness - Night Boat To Cairo I del pal més relaxat dues d'extra: Air - Sexy Boy Air -Kelly watch the stars
bad religion .... enllaç | 0.842036 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_255103 | L'FS Parets debuta a Tercera Nacional
El primer rival dels paretans serà l'Estel Vallseca el diumenge al matí
L'FS Parets comença la lliga de Tercera Nacional aquest diumenge. Els paretans arriben a la categoria després de l'ascens assolit l'any passat i el seu debut serà davant l'Estel Vallseca de Barcelona.
El club paretà ha quedat finalment enquadrat al grup 1 de Tercera Divisió, on s'enfrontarà a diversos rivals de tota la província de Barcelona. L'FS Parets tindrà un derbi vallesà, contra el CN Caldes, el 4 de febrer i el 28 de maig, en l'última jornada de la lliga.
De moment, el seu primer partit serà aquest diumenge al Pavelló Municipal Joaquim Rodríguez. L'FS Parets rebrà l'Estel Vallseca a les 12.30 h, buscant sumar els primers 3 punts davant l'afició local. | 0.767027 | curate | {"en": 0.048051948051948054, "ca": 0.951948051948052} | |
cawac_ca_20200528_6_4942 | Una sessió doble amb una adaptació al cinema del clàssic de Prokífiev i d'un conte il·lustrat de Raymond Biggs.
Apta per a tots els públics
Ds, 21/12/2013 - 17:00 h.
Sala Chomón
Dg, 22/12/2013 - 16:30 h.
Sala Chomón
Peter & the Wolf / Pere i el llop
Direcció: Suzie Templeton
Producció: Polònia-Noruega-Mèxic-Gran Bretanya
Any: 2006
Idioma original: anglès
Versió: VOSC
Durada: 32'
Format: Blu-ray
Guanyadora de l’Oscar al millor curtmetratge d’animació, aquesta adaptació del clàssic de Serguei Prokófiev amb la tècnica de l’stop-motion ha estat definida com un “triomf de l’ambigüitat emocional”.
The Snowman / El ninot de neu
Direcció: Dianne Jackson, Jimmy T. Murakami
Producció: Gran Bretanya
Any: 1982
Versió: S/D
Durada: 27'
Format: Betacam digital
Adaptació del conte il·lustrat de Raymond Briggs: una història sense diàlegs en què un nen que construeix un ninot de neu veu com aquest pren vida. Junts inicien una aventura màgica en la qual coneixeran Santa Claus. | 0.628286 | curate | {"ca": 0.8113804004214963, "it": 0.05268703898840885, "es": 0.07481559536354057, "en": 0.040042149631190724, "de": 0.009483667017913594, "pt": 0.011591148577449948} | http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/programacio-infantil/del-llibre-al-celluloide-el-flic-a-la-filmoteca-peter-the |
oscar-2301_ca_20230418_1_18386 | El lloc www.drjordifores.com utilitza cookies per a poder oferir-li una millor experiència d’usuari mitjançant l’anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant n’està acceptant el seu ús. Per a més informació política de cookies | 0.66567 | curate | {"ca": 1.0} | https://drjordifores.com/youtube-medicina-natural-ortomolecular-nutricion-salud/ |
mc4_ca_20230418_13_789084 | El projecte d’Enciclopèdia Catalana té per objectiu donar a conèixer les novetats científiques | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.nuvol.com/pantalles/neix-divulcat-el-digital-de-divulgacio-cientifica-en-catala-50895 |
naciodigital_ca_20220331_0_231377 | La Junta de Govern Local de l'Ajuntament d'Alcanar ha aprovat esta setmana les bases reguladores d'un nou ajut que pretén pal·liar els efectes econòmics de la Covid-19 i que va destinat a autònoms, pimes i entitats sense ànim de lucre que siguen titulars d'una activitat econòmica establerta a Alcanar.
En concret, estes subvencions tenen assignada una partida de 60.000 euros. L’objectiu és atorgar ajudes equivalents a les despeses generades en concepte de taxa per la recollida d'escombraries i d'impost sobre vehicles de tracció mecànica, durant els períodes en què les activitats i els serveis no essencials del municipi s'hagen aturat a conseqüència de les mesures decretades pel Govern de l'Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Joan Roig, alcalde d'Alcanar, explica que "l'equip de govern va adquirir aquest compromís a principis de la pandèmia. Després d'haver-ho treballat a fons, hem activat aquesta línia d'ajuts amb una quantitat econòmica important per a donar un cop de mà als empresaris del municipi”.
El procediment de concessió d'aquestes subvencions es tramita en règim de concurrència no competitiva. Per tant, totes les empreses que es presenten a la convocatòria i complisquen els requisits rebran un ajut proporcional, tenint en compte els criteris i el procediment de concessió. Transcorregut el període d'exposició pública, l'Ajuntament publicarà la convocatòria, que inclourà els requisits i terminis, i també posarà a disposició dels empresaris els diferents formularis.
"Aquesta línia d'ajuts se suma a altres mesures fiscals que ja va aplicar l'Ajuntament durant el confinament i les etapes posteriors", recorda el batle.
De fet, aquest estiu la Regidoria d’Economia i Hisenda va modificar diverses ordenances per a garantir que la taxa per l'ocupació de terrenys d'ús públic amb taules quedés sense efecte des de l'estat d'alarma fins a finals d'any, per tal de no generar cap despesa als empresaris. I al maig, després del confinament, l'Ajuntament va habilitar més espais als carrers per a que els establiments del municipi poguessen ampliar o incorporar noves terrasses, i garantir així la màxima ocupació sense cap cost afegit. | 1 | perfect | {"ca": 0.9657248726262159, "es": 0.03427512737378416} | https://www.aguaita.cat/noticia/19699/ajuntament-alcanar-activa-linia-ajuts-60000-euros-empreses-tancat |
oscar-2301_ca_20230418_6_92454 | Llibre d’artista compost amb imatges de fotografia oposada de la col·lecció pròpia, sota la categoria de “caps per sobre de l’aigua”. El detonant d’aquest projecte és una cita d’Elias Canetti que articula tot el llibre (“Un cap per sobre de l’aigua li va retornar la força per a reprendre el fil del relat”), i que, en diàleg amb la idea de col·lecció (d’imatges), porta al llibre a desenvolupar-se segons variacions d’un sistema que es repeteix.
Conté 8 imatges, i a cadascuna d’elles li antecedeix la primera part de la cita de Canetti (Un cap per sobre de l’aigua), apel·lant al seu caràcter descriptiu de la tipologia de les imatges. Al seu torn, cada frase està impresa amb tipus mòbils de famílies diferents, d’acord intuïtiva amb les seves corresponents imatges (en grandària de lletra, en l’extensió del conjunt de la frase sobre el paper, etc.). Finalment, en les dues últimes pàgines es presenta consecutivament la primera i la
segona part de la cita, revelant només al final el text al complet.
Aquest llibre existeix en una edició de 36 exemplars, amb 8 portades diferents, de manera que alguns exemplars tenen en la portada un fragment de la imatge 1, uns altres de la imatge 2, etc., de la següent forma:
1/36: imatge 1
2/36 + 3/36: imatge 2
4/36 + 5/36 + 6/36: imatge 3
7/36 + 8/36 + 9/36 + 10/36: imatge 4
11/36 + 12/36 + 13/36 + 14/36 + 15/36: imatge 5
16/36 + 17/36 + 18/36 + 19/36 + 20/36 + 21/36: imatge 6
22/36 + 23/36 + 24/36 + 25/36 + 26/36 + 27/36 + 28/36: imatge 7
29/36 + 30/36 + 31/36 + 32/36 + 33/36 + 34/36 + 35/36 + 36/36: imatge 8
40,00€ (IVA incl.)
5 en estoc
quantitat de Sin título (Una cabeza por encima del agua)
Afegeix a la cistella
Recollir a la galeriaA partir de 24 hores.
EnviamentEntre 1-3 dies (des de 3 €).
Enviament internacional disponible.
CategoriaLlibre d'artista
Compartir
Més sobre l'artista
Laía Argüelles Folch
Laía Argüelles és artista, enquadernadora i ‘namer'. Nedadora devocional i espigadora de mercat ambulant, resideix a Saragossa després d'haver viscut a Regne Unit, Islàndia i Alemanya. | 0.726253 | curate | {"ca": 0.8526211671612265, "oc": 0.0351137487636004, "es": 0.08951533135509397, "pt": 0.02274975272007913} | https://chiquitaroom.com/ca/producte/una-cabeza-por-encima-del-agua/ |
crawling-populars_ca_20200525_13_44314 | Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Un centenar de persones han pogut gaudir d’un concert màgic que els ha traslladat a un món espiritual, poètic i musical dels càtars. La música càtara, senzilla i austera, reflecteix la forma de ser dels càtars que estava en contra dels luxes i la corrupció de l’església Catòlica.
El grup Consolament Ensemble interpreta cançons a capella o amb l’acompanyament de teclats, flauta dolça i d’instruments de corda i percussió. En el seu repertori hi podem trobar cançons antigues de temàtica espiritual, peces mestres de la música clàssica i composicions pròpies.
El grup habitualment està format per set persones. Però a Sabadell, i només amb quatre d’elles, van fer un magnífic concert que no va deixar indiferent a cap dels assistents.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. | 0.813237 | curate | {"ca": 1.0} | : /sabadell/cultura/la-musica-transporta-lagora-de-sol-i-padris-al-mon-catar/ |
macocu_ca_20230731_4_103910 | La colla està formada per geganters (persones que porten físicament els gegants), músics (grallers, caixes i timbalers) i acompanyants. Les sortides normalment són els dissabtes, diumenges o festius.
Visita guiada. Per als mes petits de l'escola us proposem conèixer què és el més petit i el més gran que tenim al museu. Després de saludar als Gegans Vells de Manresa i als nans, fareu un recorregut per les sales del museu i observareu quina és la peça més petita i la més gran exposada. | 0.725421 | curate | {"ca": 0.9710743801652892, "pt": 0.028925619834710745} | |
mc4_ca_20230418_8_783653 | dimecres, 12 de agost de 2020 16:35h
GovernTeatreViu la cultura online
La delegació de la Presidència per a la Cultura, dependent de la conselleria de Cultura, ofereix a partir d'aquest dimarts i fins al 31 de juliol activitats en línia del seu programa 'Viu la Cultura', canviat de nom com 'Viu la Cultura Online', per a fer arribar els continguts a tota la ciutadania i per a ajudar a pal·liar les conseqüències en el sector cultural de la crisi sanitària i econòmica.
Segons ha explicat la conselleria de Presidència i Cultura, el programa donarà sortida a aquelles activitats culturals programades que s'han vist afectades per la declaració de l'estat d'alarma i «injectarà liquiditat al sector com a eina de creació de treball».
D'aquesta manera, cada dimarts i dijous es publicarà a les 18.00 hores una activitat que estarà visible fins a la publicació de la següent. Les propostes, amb una durada d'entre 25 i 45 minuts, aniran acompanyades d'informació i activitats didàctiques complementàries que es podran descarregar des de la mateixa pàgina.
El programa 'Viu la Cultura', desenvolupat al costat de la Conselleria d'Educació durant 20 anys, inclou una oferta d'activitats culturals, dirigides especialment a tots els alumnes, des de l'ensenyament infantil fins a l'ensenyament secundari, batxillerat, cicles formatius, estudis universitaris i centres educatius de persones adultes (CEP), «amb l'objectiu d'acostar-los el món de la cultura, perquè puguin desenvolupar les competències educatives del seu entorn més immediat».
Amb tot això es pretén, han afegit, a més de proporcionar una oferta cultural d'interès per als centres educatius, «fer costat a la indústria cultural de les Balears» i contribuir a la difusió del patrimoni històric i cultural. Segons han assenyalat, 'Viu la Cultura Online' continuarà fent costat als professors de tots els centres educatius perquè puguin aprofitar els continguts de les activitats -com ja ho fan presencialment- per a les classes virtuals amb els seus alumnes.
Cada activitat continuarà estant dirigida o recomanada per a una franja d'edat segons les seves característiques. I, sense deixar de costat els objectius esmentats i donades les circumstàncies actuals, «vol estar disponible per a tota la ciutadania, també fora de les aules, compartint la cultura amb tothom».
El calendari d'activitats de 'Viu la Cultura Online' comença aquest dimarts, a les 18.00 hores, amb 'Vola Valentina', un espectacle teatral a càrrec de la companyia Centimets Teatre.
La intenció d'aquest muntatge, basat en el conte 'Arturo i Clementina' de l'escriptora Adela Torní, és «introduir el tema de la igualtat de drets entre homes i dones als infants i, alhora, ajudar a erradicar els estereotips sexistes i la discriminació». Està dirigit a públic infantil d'entre tres i vuit anys i familiar.
Les activitats continuaran aquest dijous amb 'El follet groguet', espectacle teatral per públic infantil de zero a sis anys i familiar, que combina les cançons i el contes per a facilitar l'aprenentatge dels colors entre els més petits. Les activitats estaran disponibles a través d'aquest web. | 0.876742 | curate | {"es": 0.01157556270096463, "ca": 0.9884244372990354} | https://www.setmanarisoller.cat/balears/2020/05/25/322051/programa-viu-cultura-oferira-cada-dimarts-dijous-teatre-linia.html |
crawling-populars_ca_20200525_9_47084 | Correu Web
Vols venir a fer un cafè i unes pastes al col·legi, i petar la xerrada?
El dilluns, 11 de març parlarem de: Llicències
Explica'ns-ho i ho intentarem transmetre als responsables municipals.
Des de la Delegació del Maresme volem posar a la vostra disposició un espai per a la trobada informal dels col·legiats i col·legiades, i debatre els temes que més us preocupin, amb la intenció de ser un punt d'intercanvi d'informació que pugui resoldre dubtes, recollir impressions i acostar-nos, una vegada més, a tots vosaltres i, perquè no, adaptar els serveis del Col.legi a les vostres necessitats.
IMPORTANT: per tal de saber la gent que vindrà i no tornar-ho a suspendre per falta d'assistència, cal inscripció prèvia per mail a [email protected] o per telèfon al 937983442.
Us hi esperem!
+34 932 40 20 60
[email protected]
Creu de Sant Jordi · 2017
© 2019 CAATEEB | 0.751443 | curate | {"pt": 0.011428571428571429, "ca": 0.8594285714285714, "nl": 0.07885714285714286, "es": 0.016, "de": 0.018285714285714287, "en": 0.016} | : /ca_es/agenda/Pagines/el-cafe-del-dilluns-febrer-2019.aspx |
cawac_ca_20200528_3_62743 | L’Horta de Lleida difon aquest cap de setmana la seva producció agrícola i ramadera a traves de visites guiades programades dins de la iniciativa “Benvinguts a l’Horta de Lleida”. El regidor de Medi Ambient, Josep Barberà, ha participat en les visites de la tarda, que han estat a Cal Perucho, amb el cultiu de cereals i la cria de vedells, i Fruites Blanch, amb el cultiu de fruita i l’elaboració de melmelades i sucs artesans. Al Benvinguts a l’Horta de Lleida, que l’Ajuntament de Lleida ha organitzat per quart any consecutiu, hi participen cinc explotacions agràries que obren les seves portes per atansar a la ciutadania com cultiven els seus productes, la maquinaria que utilitzen, els seus processos de producció, etc.
Durant el dia d’avui més de 300 persones han passat per les instal·lacions d’aquests productors lleidatans i demà continuaran les visites, d’11 h a 14 h. Es poden fer per lliure, seguint les indicacions que s’han posat al camí, i també havent-se inscrit als autobusos gratuïts que habilitat l’Ajuntament per fer-les. Demà la ruta es farà a Coll Riba Ecològics i Sanui Fruits.
A més, al marge de les explicacions, a cada explotació els visitants tenen l’opció de degustar i adquirir productes elaborats pels mateixos agricultors, que són productes de proximitat.
Les 5 finques que es poden visitar aquest cap de setmana són:
- Fruites Blanch - melmelades i sucs artesans (Partida Granyena). En Joan Blanch explicarà les tècniques actuals del cultiu de la fruita, i es visitarà l’obrador on s’elaboren les melmelades i els sucs segons les receptes tradicionals
- Sanuí Fruits - central fructícola (Partida Torres de Sanuí). Descobreix com és una central fructícola per dins, com es confeccionen les caixes i quines són les tècniques de conservació de la fruita
- Cal Perucho - cultiu de cereals i cria de vedells (Partida Caparrella). En aquesta visita podràs veure els vedells des de ben petits, i descobrir la feina dels ramaders de l’Horta.
-Hortalisses Torrelles - cultiu de calçots (Partida de Gualda). La família Torrelles s’ha especialitzat en els calçots. Visita’ls i descobriràs les tècniques del cultiu d’aquesta ceba. Venda directa de planter i calçots (a la temporada) | 0.860622 | curate | {"ca": 0.9767016902695295, "pt": 0.023298309730470534} | http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=18772&Dia=-1&Mes=-1&Any=2013&IdDepartament=-1&TextCerca=Caparrella&Consulta=True&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp |
oscar-2301_ca_20230418_2_230763 | Tres mesos després de posar-se en òrbita, el primer satèl·lit geoestacionari de radioaficionats ha entrat en fase operativa. El passat dia 6 de febrer va quedar operatiu el centre teleport des d’on es controlarà i des del dia 13, ha quedat actiu el transponedor. Les comunicacions es poden monitoritzar a través de l’SDR de banda estreta o en banda ample.
Font: AMSAT DL
͏͏
Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans. | 0.710451 | curate | {"ca": 0.9666666666666667, "de": 0.029166666666666667, "en": 0.004166666666666667} | https://www.radioaficionats.cat/radioaficionats/satellit-geoestacionari-eshail2-operatiu/ |
mc4_ca_20230418_0_734693 | 'Hem de parlar amb les universitats per què deixin de ser fàbriques d'aturats'
Redacció | dilluns, 8 d'març de 2010
X. Prera.- Durant la campanya va assegurar que tindria especial cura amb els periodistes joves i insta a les universitats a participar d'una reflexió conjunta per evitar que contribueixin a agreujar l'actual 'fàbrica d'aturats'.
--Li agrada que es digui que la seva candidatura és continuista?
--Aquesta és una trampa en la que volen fer caure els associats la gent de l'altra candidatura, que encapçala Salvador Cot. Jo no soc continuista de res, entre altres raons perquè no he estat a l'anterior Junta. Les úniques persones que han estat allà pertanyen a la candidatura de Cot. Aquesta és una candidatura nova, formada bàsicament per gent que no ha estat mai als òrgans de decisió del Col?legi, i el seu objectiu es dur a terme el canvi raonable que el Col?legi necessita.
--Aquest canvi quines característiques hauria de tenir?
--Els eixos fonamentals del canvi són, en primer lloc, aconseguir que la gent i la professió faci seu el Col?legi perquè la institució val la pena. Sense això, poca cosa es pot fer. Hem d'aconseguir que sigui útil pels periodistes.
La segona qüestió fonamental és que sigui un Col?legi que faci un canvi intern fonamental. Hem d'adaptar-nos als nous temps i a les demandes dels col?legiats. Això afecta a moltes coses: des de la seva pròpia missió i objectiu a la seva estructura.
I per últim, hem d'aconseguir augmentar el pes social de Col?legi defensant els valors de la professió i dels periodistes.
Terrorisme, medalles i sobreactuació
L'Estat Islàmic amenaça Espanya amb venjar la matança dels terroristes de Barcelona
La Comissió Islàmica d'Espanya prepara un cens d'imams i de mesquites
Podem Catalunya s'acosta a la CUP i rebutja la presència del Rei a la manifestació contra els atemptats
Després de la celebració del referèndum, el PDeCAT trencarà la seva relació amb la CUP
Els presidents d'onze Autonomies se sumen al "No tinc por" de...
Podem Catalunya s'acosta a la CUP i rebutja la presència del Rei a...
La Comissió Islàmica d'Espanya prepara un cens d'imams i de...
L'Estat Islàmic amenaça Espanya amb venjar la matança dels...
Els treballadors de Ilunion Seguretat de l'Aeroport de Barcelona...
CaixaBank impulsa una planta de biomassa a Xile per compensar les... | 0.817967 | curate | {"ca": 0.9709201388888888, "fr": 0.029079861111111112} | http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/674946/hem-parlar-amb-universitats-per-qu-deixin-fbriques-daturats |
mc4_ca_20230418_10_109913 | La lluita contra la desconfiança global (Àlex Gozalbo)
La lluita contra la desconfiança global
ÀLEX GOZALBO Actualitzada el 04/11/2013 00:00
Xavi Pascual és un entrenador que no es refia de la premsa i que voluntàriament ha decidit ser lineal perquè considera que tot és susceptible de ser manipulat. Seguint la moda que Carles Puyol va confessar en un anunci del Banc Sabadell ("El meu objectiu quan surto d'una roda de premsa és que no es parli d'aquella roda de premsa"), l'entrenador del Barça de bàsquet mesura totes i cadascuna de les paraules que envia a través dels mitjans de comunicació. Estudia el missatge i gairebé mai es deixa endur per les emocions. El tècnic no vol que se'l conegui i concentra els esforços en el que passa en un espai de 420 metres quadrats.
Cansat de dedicar energia a rebatre les veus que l'acusen de ser un entrenador defensiu, Xavi Pascual concentra esforços a millorar la continuïtat del ritme del seu equip. Tot i l'ensopegada contra el Nanterre, una dissonància, i l'ensurt contra equips com el Fiatc Joventut i el Gipuzkoa Basket, l'entrenador considera que l'equip progressa i creix adequadament.
Quan tens jugadors nous, costa acoblar-los i el Barça ha de fer-ho sense deixar de guanyar, ja que sempre és desitjable construir des de la victòria. A més, la planificació general del cos tècnic no espera la millor versió de Joan Carles Navarro i Erazem Lorbek fins que arribi el Top 16. El problema és que qualsevol sotrac imprevist enrareix l'ambient i afegeix pressió. Gerardo Martino parla de crisis setmanals. Xavi Pascual, de desconfiança global.
La plantilla que han construït entre Joan Creus i Xavi Pascual és una delícia, però necessita ajustar alguns rols i millorar no pocs engranatges per aconseguir que els jugadors assimilin automatismes. Quan sigui capaç de fer-ho, estarà en disposició de discutir el domini del Reial Madrid i d'anar comprant bitllets per viatjar a Milà.
Els aficionats confien en la capacitat competitiva que tots els equips de Xavi Pascual acaben tenint, però recelen de l'avorriment del procés de construcció dels seus equips. "Volem gaudir", deia ahir una pancarta al Palau Blaugrana. El problema és que l'única recepta per aconseguir-ho exigeix temps i pedagogia. Si un vol menjar de pressa, va a un fast food . Si vol menjar bé, no. Així que les dues parts estan condemnades a entendre's. L'entrenador del Barça ha de potenciar que l'equip blaugrana es deixi anar una mica més, tot i que això comporti errors, i l'aficionat ha d'entendre que cap conjunt campió s'ha construït en una setmana. | 0.830071 | curate | {"ca": 0.9607843137254902, "en": 0.01647058823529412, "it": 0.022745098039215685} | https://www.ara.ad/firmes/alex_gozalbo/lluita-contra-desconfianca-global_0_1023497680.html |
cawac_ca_20200528_11_42194 | El meu poble ideal
Tendre, petit i encantador era la millor manera de descriure Aiguaclara, el meu petit poble de muntanya, aquella fortalesa estimada i adorada que dia a dia anàvem construint amb immenses rialles i silenciosos secrets. Caminar pels carrerons del bell poble era com navegar sobre un veler contemplant l’infinit horitzó ja que aquella fresca brisa de vent recordava magnífics estius suaus que passàvem a alta mar. El brodat dels balcons ens omplia d’alegria a través de l’olor, el tacte i la vista que feien que la floritura d’aquella postal fos encara més formosa. Les cases del poble eren fetes de pedra antiga, totes amb forma de triangle i balcons de ferro negres com el carbó. Les teulades eren fines capes de pissarra, també tenien una xemeneia negre en la que sempre es podia veure com sortia un fum blanc durant aquells mesos tan freds, quan ningú sortia al carrer. La vida al poble era silenciosa. Pels carrers es veia poc moviment però les aventures que explicava la gent gran com la Mercè i la Dolors feien que la quitxalla es divertís i aprengués escoltant-les. Aiguaclara, a més, tenia increïbles racons coneguts com la pastisseria “Merlet” que regalava sempre trossets de “Fulla Escarlata”, un postre típic del poble que saborejàvem majoritàriament els més joves a l’hora de berenar. Es podia dir que aquell típic dolç també ens regalava petites estones de felicitat. Un altre dels millors racons era aquell turó que anomenàvem “Historia Viatgera” ja que durant anys havia estat el lloc on anaven tots els habitants i actualment érem pocs els que hi retornàvem. Aquest racó es trobava a uns 2km més enllà del poble. Des d’allí dalt es podia veure Medalló i Rodamà, els pobles veïns d’Aiguaclara i també el riu que passava pels tres poblets, el Clara. El paisatge al turó era blanc i humit a l’hivern i florit i alegre a l’estiu però la felicitat s’hi trobava sempre present. L’aire que es respirava era fresc i pur, fins i tot també es podien escoltar el cant dels ocells i el toc de campanes de l’església d’Aiguaclara.
Aquell petit poble, a part dels dolços racons, també intercalava un vell pont al mig del quadre, un lloc des del qual podíem observar com la vall s’ empassava el sol deixant pas a una dama vestida de blanc al mig del cel. A l’estiu baixàvem per un camí que ens portava fins al riu. Allà nosaltres ens hi banyàvem, rèiem, jugàvem, llegíem, pensàvem i fins i tot escrivíem les petites anècdotes que ens passaven. El poble també tenia una cova on cada any ens hi reuníem tots els habitants per celebrar les tradicionals festes de St. Salvador, el nostre patró. La cova era antiga, curta i silenciosa però molt estimada. Hi pujàvem sempre amb cercavila quan arribava el capvespre amb unes torxes perquè ens fessin llum. Quan arribàvem dalt, ens situàvem a l’entrada i sopàvem mentre explicàvem alguns acudits per fer passar la por de la nit. Per finalitzar l’acte, la Margarida, que era la dependenta de la pastisseria, repartia els trossets de “Fulla Escarlata” per tothom i just a les dotze de la nit ens menjàvem el dolç postre per recordar l’última nit de St.Salvador quan va perdre la vida dormint a l’entrada d’aquesta cova tal com conta la llegenda dels més savis. Els habitants del poble estàvem tant units que fins i tot teníem el nostre àlbum de records que muntàvem des de feia més de 70 anys i és que la veritat era que no volíem que el poble desaparegués ni que cada vilatà es morís i anys després fos oblidat, d’aquesta manera podíem arribar a dir que el poble no érem només 15 habitants sinó que érem ja més de 40 els que havíem deixat petjada en aquelles terres fredes del Pirineu. Les nits d’Aiguaclara eren molt divertides ja que els avis ens explicaven petits capítols de la seva vida i feien que així nit a nit el somni en el que vivíem dibuixés un univers abstracte ple de somriures. | 0.881207 | curate | {"ca": 0.9916383590279593, "es": 0.008361640972040762} | http://relatsencatala.cat/relat/el-meu-poble-ideal/1045682 |
mc4_ca_20230418_3_109428 | Redacció - Sant Adrià de Besòs - 3/6/2019
Barcelona Energia estarà present a la Jornada del Medi Ambient i l’Energia Sostenible organitzada per l’Ajuntament de Sant Adrià
- El taller promogut per Barcelona Energia “Aprèn a llegir el teu rebut elèctric” busca que els adrianencs entenguin la seva factura de la llum per tal que puguin ser més eficients.
Durant el mes de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient i la Setmana de l’Energia Sostenible a Sant Adrià de Besòs, per la qual cosa l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs organitza el dissabte 8 de juny, de 17:30 a 21 h, a la plaça de la Vila, la XIX Jornada del Medi Ambient, el Consum Responsable i l’Energia Sostenible.
Per la seva part, Barcelona Energia (BE) s’uneix a la jornada adrianenca per tal de promoure el consum responsable i l’eficiència energètica a les llars. BE oferirà, en col·laboració amb Intiam Ruai i l’Institut Català d’Energia (ICAEN), dues activitats: d’una banda, el taller “Aprèn a llegir el teu rebut elèctric”, en què un professional expert explicarà als assistents com interpretar la seva factura elèctrica (es recomana portar una factura elèctrica pròpia); i d’una altra banda, els més petits podran gaudir del joc “Hola, Watty!”, que els ajudarà a conèixer les diferents maneres com es pot generar l’electricitat que arriba fins a la nostra llar.
La comercialitzadora pública d’energia de l’àrea metropolitana de Barcelona va començar a donar servei als ciutadans l’1 de gener de 2019 i actualment dona subministrament a més de 1.000 usuaris de tota l’àrea metropolitana de Barcelona. L’operador elèctric metropolità no només compra i subministra energia, sinó que també adquireix un compromís amb les energies renovables, ofereix un servei de proximitat amb assessoria personalitzada, utilitza sistemes de transparència en la gestió, aposta per la innovació tot incentivant l’autoconsum i impulsa la participació ciutadana mitjançant la plataforma Decidim Barcelona Energia. | 0.906765 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.areabesos.com/noticia/10853_barcelona_energia_estara_present_a_la_jornada_del_medi_ambient_i_lenergia_sostenible_organitzada_per_lajuntament_de_sant_adria |
racoforumsanon_ca_20220809_1_149792 | Els dos principals sindicats catalans, CCOO i UGT, han anunciat que estan preparant una gran mobilització contra les retallades. La gran mobilització ja té data (14 de maig, en plena campanya electoral) i compta amb el suport d’una trentena d’organitzacions socials.Uneix-t'hi! Fés correr la veu!NO A LES RETALLADES EN SANITATNO A LES RETALLADES EN EDUCACIÓNO A LES RETALLADES EN CULTURASENYOR MAS, DEIXI D'EXPREMER ALS CATALANS. VAGI A MADRID I RECUPERI ELS NOSTRES DINERS! Notícia a Catalunya Press: http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2011/03/la_gran_mobilitzacio_que_planejen_els_sindicats_contra_la_retallada_sera_el_14_de_maig_46673.php Esdeveniment al Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=136397989764743
Ja està bé que ho facin, però amb la reforma laboral i de les pensions han callat com uns putes... què passa, senyors dels sindicats grocs, que només es mobilitzen quan els que manen no són amiguets seus? Val més afiliar-se a sindicats nacionals i de classe, com la Intersindical, que no miren la matrícula dels qui manen abans de posicionar-se. | 0.689343 | curate | {"ca": 0.8174157303370787, "es": 0.14138576779026218, "en": 0.04119850187265917} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_98829 | El món civil, cultural i polític català ha lamentat la mort del doctor Josep Laporte, president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i exconseller de la Generalitat. El conseller en cap, Josep Bargalló, ha considerat que és "una pèrdua molt important per a Catalunya" i n'ha destacat la trajectòria política i intel·lectual i la seva dedicació al país, la ciència i la cultura catalanes. Tant Bargalló com el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i l'expresident, Jordi Pujol, s'han desplaçat fins al centre hospitalari on ha mort Laporte, l'Hospital Clínic. També hi han acudit diversos membres de la direcció del IEC i familiars del mort.
15/02/2005 - 23.50 Actualitzat 05/11/2019 - 15.21
compartir a Whatsapp
compartir a Facebook
compartir a Twitter
El conseller en cap, Josep Bargalló, que era a l'Hospital Clínic de Barcelona en el moment de la mort, ha explicat que Laporte "ha acabat la seva vida fins a l'últim moment en actiu, al peu del canó, com a president del IEC", i ha recordat que l'infart l'ha sorprès just abans de començar la presentació d'un informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, al Palau de la Generalitat. Per part seva, Òmnium Cultural també ha lamentat la mort i ha reivindicat la figura de Laporte i la seva feina. A més, el president de l'entitat, Jordi Porta, ha recordat que Laporte participava en la vida d'Òmnium, ja que era membre de la junta consultiva i formava part del jurat del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que lliura anualment l'entitat. D'altra banda, l'alcalde de la seva ciutat natal, Reus, Lluís Miquel Pérez, ha recordat com se l'estimava a Reus, i la seva plena disposició vers la ciutat. A més, ha dit que "en pocs currículums es pot trobar la dimensió de servei al país com en el seu". Ha remarcat també que Laporte ha mort "al peu del canó, perquè sempre va ser una persona entregada a la feina". Lluís Miquel Pérez ha explicat que fins fa un any, aproximadament, fins a la mort de la seva dona, Laporte va ser president de la Fundació del Teatre Fortuny de la ciutat, i era membre actiu del Grup de Reusencs de Fora Vila. L'Ajuntament, seguint el protocol, ha ofert als familiars el Saló de Plens per situar-hi la capella ardent. El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha manifestat estar afectat molt negativament per la mort de Laporte perquè era "una persona estimada". "Sempre va ser molt més un home de país que de partit, i ho va demostrar a través dels diferents càrrecs que va desenvolupar a la Generalitat i a través de la militància catalanista, democràtica i antifranquista", ha explicat. Carod ha acabat dient que "ens deixa el record d'una bona persona que posava el seu país per davant del seu partit". Finalment, el president de CiU a l'Ajuntament de Barcelona i successor de Laporte a la Conselleria de Sanitat, Xavier Trias, ha destacat que Laporte ha mort "com li hauria agradat, amb les botes posades, treballant pel seu país", en referència a l'acte que havia de fer-se aquesta tarda al Palau de la Generalitat. En aquest sentit, ha explicat que Laporte "generava, encara amb 80 anys, entusiasme". | 0.86382 | curate | {"ca": 0.9808441558441559, "pt": 0.019155844155844155} | https://www.ccma.cat/324/el-mon-civil-i-politic-catala-lamenten-la-perdua-de-laporte-que-ha-mort-en-actiu/noticia/85262/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_663277 | Això diu La Malla. Potser és el moment de posar-nos inflexibles i exigir que a Catalunya, amb un dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros anuals, els retalls no procedeixen. I si no ens fan cas, haurem de començar el Tancament de Caixes del segle XXI; ingressar els impostos estatals a un compte corrent d'una entitat catalana (Caixa Guissona? ), controlat per un notari de prestigi i amb un bufet d'advocats al darrera. El concepte seria de retenció cautelar. I el cas s'hauria d'internacionalitzar (Brussel·les?). El que no pot ser és que fins i tot aquest mínim subsidi pels desesperats s'hagi d'eliminar. Tornarem a èpoques que els nostres avis ens explicaven? Gent amb gana pels carrers implorant un tros de pa? I això a un territori -Catalunya- que ha estat saquejat durant segles? Ja n'hi ha prou! Acabem amb això d'una vegada! On és el nostre honor? L'any 1899 un grup de catalans varen encapçalar una revolta fiscal contra la sangonera espanyola. Tornem-hi! No ens hem de deixar trepitjar més!
El subsidi per desocupació no hauria d'existir, només l'indemintzació per acomiadament. | 0.780137 | curate | {"ca": 0.9757914338919925, "oc": 0.0148975791433892, "pt": 0.00931098696461825} | |
macocu_ca_20230731_2_346084 | Pàtria
Verdaguer, Jacint
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845-Vil.la Joana, 1902) fou poeta i sacerdot. S’inicià com a vicari a Vinyoles d’Orís, per més tard ser capella de vaixell a la Companyia Transatlántica i finalment a la capellania privada de la residencia del marquès de Comillas. Coronat a Ripio, i desprès de l’èxit de Canigó, el 1886 emprèn un viatge a Terra Santa com a pelegrí a la recerca de la perfecció espiritual i del qual va tornar trasbalsat. Fou el començament de la davallada: amb una forta crisi espiritual i acusat de malversació de fons i de practiques poc ortodoxes, el tribunal eclesiàstic de Vic li retirà les llicències sacerdotals i no fou rehabilitat fins que el 1898 signà la retractació. Malalt i afeblit per la tubercolusi, morí el 10 de juny als cinquanta-set anys, ara fa més d’un segle. Fou enterrat de manera multitudinaria amb el reconeixement implícit que havia mort el poeta nacional de Catalunya. Amb una ingent producció, Verdaguer és autor d’obres tan conegudes com L’Atlàntida (1878), Idil.lis i cants místics (1879), Canigó (1886), Pátria (1888), Dietari d’un pelegrí a Terra Santa o la tan coneguda oda A Barcelona. Del mateix autor, tusquets editors ha publicat el volum En defensa propia (L’Ull de Vidre 2), una fita cabdal del periodisme i de la prosa en llengua catalana contemporanis.
Colaboradores | 0.83481 | curate | {"ca": 0.977761304670126, "en": 0.012601927353595256, "es": 0.009636767976278725} | |
mc4_ca_20230418_15_468313 | Vertical vs Horitzontal | David Torné 2.0
Una arquitectura vertical busca la fiabilitat en front de la flexibilitat. Un entorn tancat on el circuit hardware-software-servei es gestiona des d’un únic proveïdor evita tos els problemes d’incompatibilitats i disminució de rendiment, generats a l’hora d’incorporar maquinari i programari de tercers. Per contra, el nombre d’opcions es redueix limitant-se al cercle del fabricant i les seves empreses col·laboradores, el que tanca el mercat. El consumidor ha de jugar amb les regles que dicta el proveïdor.
En l’època de la popularització del computador personal, Apple es va quedar despenjada, reduint el seu mercat a un petit espectre de seguidors. Els seus equips, i el seu sistema operatiu tenien fama de ser més fiables que els de Microsoft, però va ser aquesta última la que es va acabar emportant el gat a l’aigua. Amb un entorn molt més obert, permetia als usuaris incorporar als Pc’s amb Windows una ampla gama de components i perifèrics, d’una forma senzilla gracies al sistema Plug and Play (o Plug and Pray com preferiu). Com a contrapartida s’havia de fer front als problemes de compatibilitat ja esmentats. En canvi els ordinadors d’Apple es venien tancats , sense ranures d’expansió. El hardware que es comprava no es podia ampliar a posteriori. L’entorn era més fiable, un fet que va quedar en segon terme per a la majoria d’usuaris a l’hora d’escollir entre les dos opcions.
Actualment la situació sembla haver donat un tomb. Estem en l’era dels dispositius mòbils, on el que cerca el consumidor és estabilitat. Hom no vol que el seu Smartphone o el seu reproductor multimèdia de butxaca es quedi penjat al realitzar una sincronització amb el PC, o a l’hora de cercar un contacte a l’agenda per fer una trucada. Ja hem mencionat l’iPod com a màxim exponent d’èxit de l’arquitectura vertical. L’altra cara fou la primera versió del PlaysForSure de Microsoft, un servei de distribució de àudio i vídeo sota DRM el qual treballava amb varies companyies proveïdores de contingut, el qual podia ser sincronitzats a dispositius reproductors –certificats per Microsoft– de varis fabricants. El primer problema fou l’elevat nombre de dispositius amb que es treballava, difícil adaptar el software a cadascun d’ells sense que sorgissin problemes. El segon, la complexitat en la coordinació entre companyies per solucionar els bugs i oferir actualitzacions per el programari del PC i del dispositiu de forma més o menys simultània. Els endarreriments d’una de les dues parts a l’hora de publicar les seves correccions endarreria a l’altra, perllongant l’espera de l’usuari. El servei va acabar fracassant.
En certs sectors, el consumidor no esta disposat a arriscar-se. No vol explorar noves possibilitats del maquinari a risc de desestabilitzar-lo. Si fem ús d’un hardware assíduament, la fiabilitat del qual és important perquè el necessitem al moment, l’estabilitat es el que compta.
Aquesta entrada s'ha publicat en Zones d’interès i s'ha etiquetat amb Apple, Horitzontal, Metodologia, Microsoft, Vertical el 18/05/2010 per David Torné. Navegació per les entrades
← Perquè canviar a WordPress?
Perquè m’agrada programar → | 0.812858 | curate | {"en": 0.013015873015873015, "es": 0.06285714285714286, "ca": 0.9241269841269841} | http://blog.davidtorne.com/2010/05/vertical-vs-horitzontal/ |
mc4_ca_20230418_9_604912 | Banc Fusta Marina Mobiliari urbà sense respatller parcs i jardins
Banco Marina ma, potes en acero inoxidable AISI316 i fusta tropical sapel·li certificada FSC®. mides: largo:1800, alto: 834. ample: 604.
Sol·licitar més informació - C-1006-SIN-OX
Compartir fitxa tècnica -C-1006-SIN-OX
C-1006-SIN-OX
Banc Marina Mar C-1006-MAR-GC
Taula Picnic Marina E-PICNIC-1006-OX | 0.406894 | curate | {"ca": 0.6675977653631285, "es": 0.11452513966480447, "en": 0.21787709497206703} | https://grupfabregas.com/ca/producte/banc-marina-sense-respatller-c-1006-sin-ox/ |
cawac_ca_20200528_1_49808 | El passatge de Méndez Vigo, sense porta
Un camió ha arrossegat per equivocació una de les portes del passatge de Méndez Vigo, situat a la Dreta de l'Eixample. Després de l'incident, que ha tingut lloc aquesta tarda, s'ha retirat l'enorme peça metàl·lica. | 0.679551 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/09/27/el-passatge-de-mendez-vigo-sense-porta/ |
mc4_ca_20230418_11_459704 | Calvet defensa les actuacions a la C55 i reconeix que el govern no disposa del pressupost per al desdoblament - Cambra de Comerç de Manresa
Inici > Noticies > Calvet defensa les actuacions a la C55 i reconeix que el govern no disposa del pressupost per al desdoblament
Tenir unes infraestructures pròpies del segle XXI, que facilitin tant el transport de mercaderies com la mobilitat de les persones. Aquestes són les demandes que representants del teixit empresarial del Bages han fer aquest matí al conseller de Terrritori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que ha participat en un esmorzar empresarial organitzat per la Cambra de Comerç de Manresa. El president de la Cambra, Pere Casals, ha obert l’acte reclamant unes infraestructures viàries que permetin una logística competitiva per a les empreses. En l’àmbit ferroviari, la seguretat i la rapidesa dels trajctes han estat les principals demandes, juntament amb la connexió del territori amb el corredor Mediterrani.
Calvet ha reconegut el dèficit de comunicacions històric de Manresa i el Bages, però ha assegurat que és un dels territoris al que s’han dedicat més esforços des del seu departament. El conseller ha defensat les actuacions fetes per millorar la seguretat a la C55 i el sistema de descomptes a la C16. Ha afirmat que s’hi han invertit més de 14 milions d’euros i que es preveu invertir-ne 12,8 més. Pel que fa al desdoblament, ha admès que el govern no disposa dels 115 milions d’euros que caldria per fer-lo efectiu. També ha expressat la voluntat de treballar per implantar l’Eurovinyeta, tot i que no ha concretat terminis.
Pel que fa al transport ferroviari, el conseller ha criticat l’anunci fet aquesta setmana pel ministeri de Foment a la delegació bagenca que es va desplaçar fins a Madrid, assegurant que aquesta inversió fa més de 10 anys que s’hauria d’haver fet, ja que estava inclosa al Pla de Rodalies de Renfe. Calvet ha reclamat reobrir el traspàs de Rodalies perquè “qui no paga, no mana. Els diners del dèficit tarifari han d’anar a la Generalitat”.
Entre els temes que s’han tractat en el col·loqui amb els assistents, a més de la seguretat a la C55, hi ha hagut l’equilibri i l’ordenació territorial, amb la necessitat d’apostar per models de gestió supramunicipal. En aquest sentit, el conseller Calvet ha afirmat que “Catalunya ha d’afrontar una autèntica reforma estructural respecte la governança municipal”. Des de l’auditori s’ha fet notar al govern que hi ha reivindicacions de solucions necessàries, que no es poden posposar eternament.
Bages | carreteres | infraestructures | Manresa | tren | 0.862064 | curate | {"ca": 0.9790128254955305, "en": 0.02098717450446949} | https://www.cambramanresa.cat/noticies/calvet-defensa-les-actuacions-a-la-c55-i-reconeix-que-el-govern-no-disposa-del-pressupost-per-al-desdoblament/ |
cawac_ca_20200528_2_78068 | Exemplars
Barcode
Call number
Media type
Location
Section
Estat
4213
MAS
Llibre
Compacte
M 03.01 Literatura catalana/Col.leccions
Exclòs de préstec
page /13
Fons bibliogràfic i documental
La Biblioteca de la Fundació Palau conté el fons documental i bibliogràfic de Josep Palau i Fabre. Aquest fons integra una excepcional biblioteca picassiana amb centenars de llibres, així com un important fons documental sobre Picasso. l uns 15.000 volums dedicats sobretot a les arts plàstiques, especialment a la pintura, i també assaigs, llibres dedicats, obres de referència, primeres edicions, edicions especials, biografies, memòries i epistolaris d'artistes i escriptors del segle XX. Alhora, també reuneix part de la bibliografia literària generada pel mateix Palau en diferents edicions. Hom hi pot trobar des de catàlegs de galeristes fins a col·leccions de revistes d'art i disseny (fons Palau Oller). També integra volums de literatura, sobretot catalana i francesa, amb especial dedicació a la poesia i al teatre, a més de llibres d'història, filosofia i psicologia. A la Fundació també es conserven documents diversos relacionats amb figures literàries, en una tasca col·leccionista que relaciona la peça amb diferents avatars de la vida de Palau. La tipologia de documents -alguns dels estan exposats- inclou dedicatòries, primeres edicions, targetes, fotografies, dibuixos... tant de noms de la literatura catalana (Foix, Carner, Verdaguer, d'Ors) com d'altres artistes amb renom internacional (Picasso, Artaud o Lorca). El fons documental de l'Arxiu Palau i Fabre, integrat per manuscrits originals i correspondència i documentació diversa (literària i picassiana), també es pot consultar prèvia concertació de visita. Igualment, es poden trametre consultes via mail.
La Biblioteca de la Fundació Palau conté el fons bibliogràfic de Josep Palau i Fabre, integrat per uns 15.000 llibres sobre literatura, història, teatre i art, amb especial atenció a l'univers picassià. Alhora, acull l'Arxiu personal que guarda la correspondència, manuscrits i documents diversos. Arxiu i Biblioteca són oberts al públic amb prèvia concertació de visita. | 0.791346 | curate | {"ca": 0.951818611242324, "en": 0.02172886159659896, "zh": 0.003778932451582428, "es": 0.02267359470949457} | http://biblioteca.fundaciopalau.cat/index.php/index.php?lvl=categ_see&id=76&page=7&nbr_lignes=186&main=&l_typdoc=a |
dogc_ca_20230901_0_20002 | ORDRE de 4 d'octubre de 1994, per la qual s'inclou un nou producte a la Denominació Comarcal de Productes Alimentaris del Vallès Oriental.
Vista la proposta presentada pel Consell Comarcal del Vallès Oriental;
Atès el que estableixen els articles 4, 5 i 17 del Reglament de la Denominació Comarcal de Productes Alimentaris del Vallès Oriental, aprovat per l'Ordre de 27 de juny de 1991 (DOGC núm. 1471, de 24.7.1991),
Ordeno:
Article 1
Pot gaudir de la Denominació Comarcal de Productes Alimentaris del Vallès Oriental el tomàquet rosa.
Article 2
S'inclou un nou apartat a l'article 7 del Reglament de la Denominació Comarcal de Productes Alimentaris del Vallès Oriental, amb la redacció següent:
Ã7.3 El tomàquet rosa, fruit de la tomaquera anomenada Rosa o de Montserrat, es caracteritza per una tonalitat rosa a la maduració, lòculs buits, marcada absència d'acidesa i forma lleugerament acostellada. Podrà ser produït tant a l'aire lliure com en hivernacle, seguint uns criteris tècnics racionals i respectant al màxim el medi ambient.
ÁEls tomàquets rosa, comercialitzats sota la Denominació Comarcal del Vallès Oriental, hauran de complir els requisits següents:
Áa) Qualitat superior.
Áb) Sencers, d'aspecte fresc i sense danys físics.
Ác) L'àpex rosat i coll verd.
Ád) Calibre mínim de 60 mm.
Áe) Sans, lliures d'insectes i de patògens.
Áf) Nets, exempts de matèries estranyes visibles.
ÁEls tomàquets es comercialitzaran disposats en caixes normalitzades de cartró o de fusta no reutilitzables, o bé de plàstic reutilitzables i disposats en un o dos pisos i amb la corresponent etiqueta identificativa.Á
Barcelona, 4 d'octubre de 1994
Francesc Xavier Marimon i Sabaté Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca | 1 | perfect | {"ca": 0.9446733372572101, "es": 0.04061212477928193, "it": 0.004120070629782225, "en": 0.01059446733372572} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_10690 | POLÈMICA PER UN ARTICLE D'UNA AEROLÍNIA ALEMANYAAir Berlin reconeix estar desbordada per les protestes • El president balear es reunirà amb la companyia per aclarir el "malentès L'aerolínia Air Berlin es va veure ahir desbordada davant una allau de correus de protesta contra l'editorial escrit pel seu director general, Joachim Hunold, en què denigrava l'ús del català com a llengua oficial. "Hem rebut e-mails en massa, la majoria de molt mal gust, en què se'ns acusa de feixistes i es repeteixen frases com Heil, Hunold", va confirmar a EL PERIÓDICO la portaveu de premsa per a Espanya i Portugal, Alexandra Müller. Encara que Müller no va voler especificar la xifra de protestes rebudes, va confessar que és una situació sense precedents a la companyia: "Estem preocupats davant la dimensió de la polèmica perquè no estem acostumats a aquesta mena de reaccions".El departament de premsa havia assegurat dijous que no pensava prendre cap mesura extraordinària. Però ara admet que la directiva ha convocat reunions extraordinàries per discutir el tema i que és possible que la setmana que ve organitzi una trobada amb periodistes per aclarir la situació. Müller va reconèixer que Air Berlin "s'ha pres seriosament el problema" i que no ha rebut cap crítica institucional, tot i que va afegir que els ha sorprès que també arribin e-mails de professors universitaris alemanys que coneixen o tracten el català. A més, associacions de consumidors i la Plataforma per la Llengua van mostrar ahir la seva clara indignació.REBAIXAR TENSIÓEl president balear, Francesc Antich, es reunirà amb Air Berlin per aclarir el "mal- entès" provocat per la carta en què el seu Govern els recomanava l'ús del català. El conseller de Presidència, Albert Moragues, va treure transcendència a l'article del directiu alemany. "Era un comentari irònic i, per això, no crec que puguem aprofundir en res més", va concloure. [elperiodico.cat]
" i que no ha rebut cap crítica institucional, tot i que va afegir que els ha sorprès que també arribin e-mails de professors universitaris alemanys que coneixen o tracten el català." no, si encara es devien pensar que els alemanys que coneixen realment la situació els hi donessin suport... que en són d'incults! | 0.909487 | curate | {"ca": 0.9923457901846016, "sr": 0.00765420981539847} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_129421 | Dijous arribem a la terminal de Barranquilla amb el nostre bitllet d’Avianca per volar a Ciudad de Panamá i ens diuen que sense vol de sortida de Panamà no ens deixen volar, encara que tinguem comprat un bitllet de bus de sortida del país cap a Nicaragua. Segons ens expliquen, si s’entra al país amb avió, se n’ha de sortir també amb avió. Així que tenim 40 minuts per solucionar-ho (com si fos un concurs de la tele).
Preguntem a Avianca i ens demanen 300€ per cap pels bitllets Panamá-Nicaragua, això sí (moment surrealista) tornant a Bogotá, d’allà anant a San Salvador i d’allà a Managua. L’altre opció és Copa Airlines, la companyia panamenya que no té mostrador a l’aeroport! Anem a una agència de viatges i ens proposen un trapitxeo: pagar 50$ cadascun per una reserva de vol que aquella mateixa tarda anul·laran i així podrem entrar a Panama. Ens diuen que és molt normal, i que no tindrem cap problema (què ens han de dir!?!). El fet és que paguem i tenim un localitzador i un número de vol per sortir de Panamá.
Arribem a Panamá, fent escala a Bogotá (segon moment surrealista, perquè és més barat volar des de Barranquilla que des de Bogotá, però el vol de Barranquilla fa escala a Bogotá!). Allà vivim un moment bastant tens quan a immigració, no ens demanen cap vol de sortida, però sí una adreça on ens allotjarem dins el país, perquè sinó no ens permeten l’entrada. Tenim una amiga vivint a Panamá, però ens és impossible contactar amb ella, ni des del mòbil, ni des de cabina, ni amb monedes, ni amb una targeta de pre-pagament que comprem. Així que la mateixa funcionària ens recomana que algú ens digui l’adreça d’un hotel i que la posem en el formulari d’entrada al país. Mirem les pàgines grogues i agafem l’adreça del primer hostel que trobem. Amb tot això les motxilles van donant voltes a la cinta, perquè triguem bastant en fer tot aquest tràmit. I els nervis, sobretot de la Mònica, van en augment. El César, amb la patxorra que el caracteritza, només va dient: “vols calmar-te?”. Finalment aconseguim el segell d’entrada a Panamà.
Anem en taxi fins a la terminal d’autobusos, des d’on aquella mateixa nit hem d’agafar un bus que en dos dies ens portarà a Nicaragua, la propera destinació del viatge. A la terminal, després d’una hora i mitja fent temps i sopant alguna cosa al centre comercial annex, patim un intent d’estafa a la sala d’espera. Un afroamericà, suposadament víctima d’un robatori al mateix centre comercial, ens comença a explicar la seva història. Acaba d’arribar a Panamá i mentre sopava li han robat la motxilla, amb els documents, targetes i passaport. Ens ho creiem fins al punt de voler ajudar-lo donant-li diners, pensant en la putada que ens farien a nosaltres en la mateixa situació. Després de 45 minuts parlant amb ell i amb els diners a la butxaca, dubtem, perquè hi ha coses que no ens acaben de quadrar. Decidim no donar-li res, i marxem amb la sensació contradictòria de no estar segurs del que hem fet.
Encara ens queden 16 hores de bus fins a San José de Costa Rica, on el bus fa una escala d’una nit, abans de continuar cap a Nicaragua. Però encara ens falta passar un darrer ensurt: la sortida de Panamà. Arribem a la frontera (ens hi hem estat 3 hores per passar-la! ), i quan ens toca el torn, la dona agafa el passaport i ens pregunta des d’on hem arribat a Panamà. Quan li diem “Colòmbia”, li canvia la cara i pensem que fins aquí hem arribat, però per sort l’únic problema era que per entrar a Costa Rica es necessita el carnet de vacunació de la febre groga, que sí portem.
Avui, ja a l’hotel a Costa Rica, hem buscat a Internet i hem trobat referències d’altra gent que ha estat estafada pel fill de puta de la terminal des del 2007. Així que ens hem quedat més tranquils per la decisió que vam prendre ahir.
Després de dia i mig de tempesta, ara estem tranquil·lament a un hotel a San José de Costa Rica esperant arribar demà a Granada (Nicaragua), on hi estarem el proper mes col·laborant amb l’ONG La Esperanza Granada.
8 Responses
Carlota febrer 23, 2014 at 6:19 am · Reply →
Jajajajjaka quin viatjet!! A mi m’hauria passat com a la Monicaa..quins nerviss
D’aquests tios q estan per l’estació etc aquí tmb n’hi han uns quants! Molts petons
Mònica i César febrer 24, 2014 at 5:26 am · Reply →
A vosaltres ja se us acaba no? Ens heu d’explicar un munt de coses! Petons
Jordi febrer 23, 2014 at 12:01 pm · Reply →
Sí que sembla un concurs, sí. A l’estil de Si lo sé, no vengo. Només faltaria el Jordi Hurtado pul·lulant per la terminal i per la megafonia una veu dient: “Atención, pregunta!”.
Llegir-vos i veure les fotografies és com reviure i allargar el nostre viatge des de la fredor barcelonina.
Fa goig veure tot el continent sudamericà en color!
Petons molts
Mònica i César febrer 24, 2014 at 5:31 am · Reply →
Ens fa molta il·lusió que ens seguiu, vosaltres que ens enteneu tant bé, ja que heu estat per aquí fa poc. Ara us toca seguir-nos per Centreamericà i la resta de la ruta. Esperem que seguiu gaudint de les fotos i els nostres relats. Un petonàs i una forta abraçada
RAY febrer 24, 2014 at 5:10 pm · Reply →
En un dia i mig, teniu tema per una pel.licula que com les antigues, té un final feliç, je,je. Petons i molta sort.
Mònica i César febrer 27, 2014 at 12:58 am · Reply →
Menys mal que va acabar bé! Molts petons!
la cuadrilla (Sagosten incluída) febrer 25, 2014 at 1:31 am · Reply →
Monica, te entiendo. Yo me he estresado solo con leeros. la buena noticia para la cuadrilla es que ya podemos poner dos chinchetas más…. Les ha encantado el vídeo de las palmeras y los cocos. Santos dice que teneis mucho morro!! !
Mònica i César febrer 27, 2014 at 1:00 am · Reply →
Hola cuadrilla!! Ahora vamos a estar un mes sin movernos de Nicaragua, así que pocas chinchetas podréis poner en el mapa
Un poco de morro sí que tenemos, jeje
Muchos besos, família! Os echamos de menos!
Leave a Reply Click here to cancel reply.
Name *
Email *
Website
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
← Benvinguts al paradís! !
172 dies a Sudamèrica →
Informació útil
Preparatius Brasil Argentina Xile Bolivia Perú Equador Colòmbia Nicaragua Guatemala Mèxic Fiji Nova Zelanda Austràlia Nepal Rússia Mongòlia Xina Vietnam Laos Cambodja Myanmar Tailàndia Indonèsia | 0.766918 | curate | {"ca": 0.8949316170555108, "en": 0.01576830249396621, "pt": 0.0083668543845535, "it": 0.008045052292839904, "es": 0.0662912308930008, "de": 0.0030571198712791635, "fr": 0.00032180209171359613, "gl": 0.003218020917135961} | http://www.micmic.cat/2014/02/dia-i-mig-de-corredisses-nervis-i-surrealisme/ |
mc4_ca_20230418_11_679320 | Sense classe a la tarda des dels 12 anys, un canvi controvertit
La jornada intensiva a secundària pot deixar nens desatesos o fomentar adolescents autònoms
1 min. Barcelona 11/09/2012 01:00
260x366 Paula Gabarrella comença primer d'ESO aquest curs, amb jornada intensiva. Els dies que no té extraescolars esperarà els pares sola a casa / PERE VIRGILI Paula Gabarrella comença primer d'ESO aquest curs, amb jornada intensiva. Els dies que no té extraescolars esperarà els pares sola a casa / PERE VIRGILI
La majoria dels instituts públics catalans tancaran portes a la tarda aquest nou curs. El adolescents d'ESO sortiran a dos quarts de tres o les tres de la tarda, en una decisió que genera certa controvèrsia en la comunitat educativa. Més enllà de l'oposició de les federacions d'associacions de pares, que hi veien un problema per conciliar els horaris familiars, hi ha el debat sobre els efectes que el nou horari pot tenir en l'educació dels joves de 12 a 16 anys.
El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, veu clar que donar-los la tarda lliure sense cap supervisió adulta pot generar "conductes de risc, des de massa hores de televisió i d'internet fins a altres problemes més greus". Si bé molts d'ells tindran activitats extraescolars a la tarda, Palacín alerta que seran precisament les famílies d'entorns més pobres, les que no es puguin permetre aquestes activitats, les que optaran per "donar la clau de casa" al fill i deixar-lo sol tota o bona part de la tarda.
Llegiu la crònica sencera a l' ARA Premium. | 0.839257 | curate | {"ca": 0.9789196310935442, "eo": 0.003952569169960474, "en": 0.017127799736495388} | https://www.ara.cat/societat/sense-classe-tarda-des-dels-12-anys-canvi-controvertit_0_772122861.html |
mc4_ca_20230418_4_505244 | ANTIFONT D’ATENES | EN-RAONAR
“…justícia consisteix a no transgredir les disposicions legals de la ciutat en la quan hom viu com a ciutadà. Així doncs, un home practicarà la justícia en gran benefici propi si davant testimonis observa les lleis com a sobiranes; però sense testimonis, els dictàmens de la natura. Car els preceptes legals són imposats, els de la natura, obligatoris: els preceptes legals són producte d’un pacte, no innats; els de la natura són innats, no producte de cap pacte.
Així doncs, si hom, en transgredir les disposicions legals passa desapercebut als qui han establert el pacte, es veu lliure d’ignomínia i de càstig; si no passa desapercebut, no. Si hom fa violència, més enllà del que és possible, a les lleis que la natura ha establert, encara que passi desapercebut als homes, el mal no és pas inferior, ni superior si tothom el veu. Car hom no és danyat en relació a l’opinió, sinó a la veritat. La nostra indagació és principalment en raó dels següents motius: moltes de les disposicions legals es troben en conflicte amb la natura. Efectivament, hom ha establert lleis per als ulls sobre el que han de veure i el que no, per a les orelles, sobre el que han de sentir i el que no, per a la llegua, sobre el que ha de dir i el que no, per a les mans, sobre el que han de fer i el que no, per als peus, sobre on han d’anar i on no, per a la ment, sobre el que ha de desitjar i el que no. Tanmateix, no és més amigable ni més pertinent a la natura allò de què les lleis aparten els homes, que allò a què acosten.”
Papir d’Oxirrinc XI (s.III d.C.) | 0.847812 | curate | {"de": 0.01853035143769968, "ca": 0.9610223642172524, "fr": 0.020447284345047924} | http://blocs.xtec.cat/enraonar/?page_id=205 |
mc4_ca_20230418_2_244240 | En l'obra diferents autoritats reflexionen sobre el futur del catalanisme.
Convivència i Progrés es constitueix aquest dimarts com a associació
L’entitat, que també és un partit polític, organitzarà diverses activitats al llarg de l’any a Banyoles, com la presentació aquest dimecres del llibre ‘Catalanisme, vuitanta mirades i més’.
Convivència i Progrés es va constituir fa uns mesos com a associació cívica banyolina amb la voluntat de tirar endavant una candidatura política pròpia i participar en la vida local. L’entitat, que a les passades eleccions va obtenir un regidor, es constitueix oficialment com a associació aquest dimarts en assemblea, on s'aprovaran els estatuts, el pla d’acció i es ratificarà la junta.
El seu president serà Alfons Martinell, número dos de la candidatura política, mentre que Joan Antón Abellán n’assumirà la vicepresidència.
Martinell ha explicat que l’assemblea d’aquest dimarts és un tràmit necessari per legalitzar l’entitat, que vol tenir un paper actiu en la vida social banyolina i organitzar activitats per incentivar el debat i anàlisi sobre diversos temes.
Presentació de ‘Catalanisme, vuitanta mirades i més’
Precisament, Convivència i Progrés s’estrena aquest dimecres amb una primera activitat, la presentació amb debat del llibre “Catalanisme, vuitanta mirades i més”.
A l’obra, més de 80 personalitats dels àmbits polític, intel·lectual i periodístic reflexionen sobre el futur del catalanisme, la necessitat de redefinir i recuperar el catalanisme com l’espai que impulsi solucions al conflicte català. L’obra incorpora diverses sensibilitats per discutir i abordar el futur immediat de Catalunya, de Santi Vila a Joan Coscubiela.
Segons Martinell, l’objectiu és difondre altres possibilitats i punts de vista polítics més enllà de la independència.
L’activitat és aquest dimecres a 2/4 de 8 del vespre al Museu Darder de Banyoles. La presentació i posterior debat anirà a càrrec de l’escriptor i filòleg Jordi Amat i l’escriptor i periodista Antoni Puigverd. | 0.88008 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=18116&t=Conviv%C3%A8ncia+i+Progr%C3%A9s+es+constitueix+aquest+dimarts+com+a+associaci%C3%B3 |
mc4_ca_20230418_7_129967 | Apartment Parkoviy Chelyabinsk Rússia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
ul Beyvelya 43, Kurtxatovski, Chelyabinsk, Rússia, 454100 - Veure al mapa
Més informació sobre Apartment Parkoviy
Apartment Parkoviy, ubicat a Kurchatovsky, Chelyabinsk, és una destinació popular per a viatgers. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Apartment Parkoviy, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. L'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, ascensor per garantir el més gran comfort possible als seus clients.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Chelyabinsk, el Apartment Parkoviy és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.766999 | curate | {"ca": 0.9319664492078286, "pt": 0.06803355079217148} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-parkoviy/hotel/chelyabinsk-ru.html |
mc4_ca_20230418_8_186194 | aquest $300 milions de Boeing 787 és diferent a qualsevol avió privat que he vist
aquest $300 milions de Boeing 787 és diferent a qualsevol avió privat que ha vist en la seva vida quan es tracta d'avions de servei de vol xàrter | 0.715574 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.wysluxury.com/this-300-million-boeing-787-is-unlike-any-private-jet-you-have-ever-seen/?lang=ca |
mc4_ca_20230418_4_635436 | Festa del cep de Vilaller - Mapamundi Produccions, SL
La vall de Barravés és un espai natural en el qual la presència de gran varietat de bolets la configuren com un dels espais més singulars del Pirineu català. D'entre les espècies més valorades des de la vessant gastronòmica destaca el cep, el Boletus edulis, del llatí boletus, considerat a la majoria de països europeus com el bolet per excel·lència. És molt semblant al Boletus aestivalis i al siureny (Boletus aereus), amb el que sovint se'l confon.
El Cep té el capell primer hemisfèric i després convex-aplanat de color marró-castany de tonalitat força variable. La superfície és viscosa i presenta rugositats. El peu, color gris-avellana, és quasi ovoide i acilindrat en els exemplars adults. La seva carn és blanquinosa.
Degustació gratuïta de ceps per a tots els assistents. Risotto d'arròs arborio amb bolets i ceps.
Concurs de boletaires.
Sortida per conèixer els bolets de la vall de Barravés.
Encesa de la foguera de tardor a la Plaça.
Exposició de bolets.
Mercat tradicional de tardor de la Festa del Cep de Vilaller, amb productes propis d'aquestes dates : bolets, torrons, cireres de pastor o pa de figa, orellanes, flors seques, herbes remeieres, codonyat, mels, torrons… i productes alimentaris dels Països Catalans.
Concurs de tala de troncs: Els Azkolaris Catalans. Diversos llenyataires tallaran amb destral catalana, xerrac mecànic i xerrac manual a dues mans, un nombre determinat de troncs de gruix variable en el mínim de temps possible. Els protagonistes són veritables professionals del bosc, els quals utilitzaran en una primera fase del concurs utensilis de treball absolutament contemporanis com els xerracs mecànics i, en segon terme eines més tradicionals com el xerrac manual a dues mans i la destral catalana. El concurs consisteix en una combinació de tècnica, rapidesa i habilitat que el configuren com un acte molt atractiu pel públic assistent
Cistell de rovellons | 0.809032 | curate | {"es": 0.0490702479338843, "ca": 0.9292355371900827, "fr": 0.02169421487603306} | https://www.mapamundi.cat/index.php?md=articles&accio=mostra&id=13584&lg=esp |
oscar-2201_ca_20230904_8_185472 | El projecte “Edupau” és una iniciativa educativa de la Unipau per apropar la cultura de pau als i les més joves a través de les noves tecnologies. El projecte consta de dues principals branques del projecte: la creació d’una videoteca de conceptes de cultura de pau i l’organització d’una setmana de debats juvenils en línia sobre aquests conceptes. | 0.771017 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.unipau.org/que-fem/projecte-educatiu/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_251279 | Inici > Esdeveniments & Notícies > Barcelona Global News > L'Assemblea General escull a Aurora Catà com a nova presidenta
Tornar
L'Assemblea General escull a Aurora Catà com a nova presidenta
L'Assemblea General de Barcelona Global ha escollit a Aurora Catà, sòcia de Seeliger y Conde, com a nova presidenta de Barcelona Global per als pròxims dos anys, en substitució de Pau Guardans.
L'Assemblea, celebrada el 15 de juliol en el Poble Espanyol també ha escollit una nova Comissió Executiva. Molts dels membres es mantenen per donar continuïtat als projectes però també es renova amb cares noves.
Aquesta vegada, els nostres socios no només van assistir a l'acte de manera presencial, sinó també a través de la retransmissió en directe, que els va permetre votar a distància.
Pots veure la gravació de l'acte aquí.
Consulta aquí els articles sobre l'Assemblea i l'elecció de la nova presidenta publicats a la premsa. | 1 | perfect | {"ca": 0.9251925192519251, "sq": 0.006600660066006601, "pt": 0.06820682068206821} | |
mc4_ca_20230418_12_450905 | Holiday home Le Closeau Pluvigner França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Holiday home Le CloseauBregoharne, Brech, Pluvigner, França, 56400 - Veure al mapaExcepcional9,9Basada en3comentarisHoliday home Le CloseauVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 24 fotosExcel·lent ubicació 9,2Veure al mapa9,2UbicacióParticularitats que li encantaranbalcó/terrassajardíaparcament de cotxesinstal.lacions de barbacoa
Sobre l'allotjamentDescripcióDissenyat tant per oci com per negoci, Holiday home Le Closeau està situat idealment a Sainte-Anne-d'Auray; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. El Holiday home Le Closeau, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Els clients de l'hotel poden gaudir de instal.lacions de barbacoa. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb banyera hidromassatge, balcó/terrassa, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable, nevera a cada habitació. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com piscina exterior, jardí. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Sainte-Anne-d'Auray, el Holiday home Le Closeau és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-sejardípiscina [exterior] Àpats, begudes i refrigeriinstal.lacions de barbacoa Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsbalcó/terrassaneveraservei de planxaempolles d'aigua de cortesiarentadoratelevisió de pantalla planaestris de cuinarenta vaixelles forn microonessala d'estar Idiomes ParlatsFrancès Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.893861 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-le-closeau/hotel/pluvigner-fr.html |
mc4_ca_20230418_4_183032 | Nit dels Museus: Visita a la Casa Castellarnau — Ajuntament de Tarragona
Esteu aquí: Inici › Patrimoni › Agenda › 2018 › Tarraco Viva › Nit dels Museus: Visita a la Casa Castellarnau
Patrimoni i història, Activitats familiars, Visites, rutes i excursions
19/05/2018 17:00 to 23:55
Coords: 41.1178714, 1.2554367
Visita gratuïta i oberta a tothom
El Museu d'Història obrirà les portes de la Casa Castellarnau de 17 a 24 h amb motiu de la Nit dels Museus perquè els ciutadans i ciutadanes la puguin visitar lliurement. En la línia del tema de la comunicació, l'eix de l'edició de 2018, les persones que s'hi apropin, a més, hi trobaran una col·lecció de cromos de 1880 pertanyent a Manuel Bassas Puiggrós i que forma part de la col·lecció del Museu d’Història de Tarragona des de l’any 1966, així com també cromos de diferents temàtiques pertanyents als Llegats de Carles Babot i Jordi Mirant conservats a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona. | 0.796253 | curate | {"ca": 0.9427966101694916, "en": 0.057203389830508475} | https://www.tarragona.cat/patrimoni/agenda/2018/tarraco-viva/nit-dels-museus-casa-castellarnau |
oscar-2201_ca_20230904_7_173862 | Benvinguts · Bienvenidos · Welcome · Willkommen · Bienvenue · Benvenuto · Bem-vinda · 歡迎 · ようこそ · أهلا بك · ยินดีต้อนรับ
Una mica d'història
És un fet universal, les religions tenen en gran estima les muntanyes i els turons. Sembla que, al pujar-hi, deixam el món per trobar-nos amb el transcendent.
A l’Antic Testament la muntanya per antonomàsia fou el Sinaí. Moisès hi pregà quaranta dies i en davallà les taules de la Llei, que configuren la identitat del poble de Déu. David imaginà un temple en la muntanya de Sion, que acabarà edificant el seu fill a la glòria de Yaweh.
En el Nou Testament, Jesús puja a una muntanya per proclamar les benaventurances, sobre una muntanya es transfigurà i morí a una muntanya amb els braços oberts per aixoplugar-hi el món sencer.
Mallorca està sembrada de turonets, que els nostres avantpassats coronaren de santuaris, ermites o cases de contemplació. I són milenars els mallorquins que pugen a la Serra de Tramuntana per vessar en el cor de la Mare de Déu de Lluc angoixes, anhels i súpliques.
La nostra muntanya de Randa, en el centre de l’Illa, es també una muntanya mística. Aquí hi cercaren pau i silenci ascetes i ermitans. Entre tots hi destacam dos místics: el beat Ramon Llull i el P. Joaquim Rosselló, fundador dels MSSCC.
També el poble d’aquesta part del Pla de Mallorca, experimentà la presència del Sagrat a la muntanya de Randa. La prova és que fou anomenada “la muntanya dels tres Santuaris”: Cura en el nord, San Honorat i Gràcia al mitjorn.
RAMON LLULL I RANDA (S. XIII)
Fou el primer mallorquí que es retirà a la Muntanya de Randa, per fer-hi vida contemplativa, devers l’any 1273, “derribado del corcel de su pasión amorosa por la reiterada aparición de Cristo puesto en cruz” (J. Nicolau B.)
EREMITES (Ss. XIV-XV)
Arnau Desbrull (d’Inca), acompanyat per Mateu Catlar (de Selva) aconseguí permís per edificar una capella baix l’invocació de Sant Honorat (1394): “Amb molt bon acert l’Ermità Desbrull escollí la part extrema del Puig, la més arrecerada dels vents de tramuntana i mestral, la que mira cap al mitjorn, damunt un soberg penyal tallat a plom de prop de 450 metres d’altària, i que és com un balcó del cel damunt la terra. Just baix s’esten la gran planura de Campos i Llucmajor, i més envant, l’immensa mar amb l’illa de Cabrera, que es destria, entre la boirina, com a dormida damunt les ones” (G. Munar, La muntanya dels tres Santuaris 1991, p. 14). Fou beneïda 16.1.1397, segons una làpida col·locada sobre el portal de l’església actual. “Desde aquellas remotas fechas, van apareciendo y desapareciendo, como hogueras que se levantan y luego se apagan, núcleos de eremitas que tienen su sede ya en Cura, ya en Gracia, ya en S. Honorato”.
S. XVII – XVIII
L’església actual fou construïda pels Obrers, Rector i Jurats d’Algaida (1654-1661). Aleshores la Congregació Diocesana d’Ermitans de sant Pau i sant Antoni, nascuda entorn del venerable Joan Mir de la Concepció (vers 1670), reclamaren l’herència de l’ermita i acordaren un contracte amb l’Ajuntament i Rectoria d’Algaida (1763).
BEAT FRANCESC PALAU I QUER (S. XIX)
(Aitana, 1811 – Tarragona, 1872) era un frare carmelita descalç que tengué dificultats amb les autoritats eclesiàstiques per voler juntar el sacerdoci i la vida eremítica. Tengué molt d’èxit per la seva predicació i per l’Escola de la Virtud pels feels, però fou perseguit per les seves idees conservadores. Exiliat a les Illes, fundà el santuari dels Cubells a Eivissa dedicat a la Mare de Déu del Carme. A Mallorca, es retirà a Sant Honorat, on reorganitzà els ermitans. Fundador de les congregacions dels Carmelites Descalços Terciaris, que van donar origen a les Germanes Carmelites Missioneres i Carmelites Missioneres Teresianes.
P. JOAQUIM ROSSELLÓ I SANT HONORAT ( S. XIX)
El dia 21 d’abril de 1890 pujava a Sant Honorat el P. Joaquim Rosselló i Ferrà, conegut en tota Mallorca per la seva predicació. Deixava la Congregació de l’Oratori pel fort anhel de passar els darrers dies de la seva vida en soledat, contemplació i intimitat amb Déu. Però aquí es trobà amb el projecte del bisbe J. Mª. Cervera que somniava fer de Sant Honorat un centre de la renovació espiritual del clergat. I el P. Joaquim accepta ser Fundador d’una nova Congregació, dedicada a la contemplació i a la predicació, que es dirà Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria.
Aquesta forta experiència de desert a Sant Honorat sols durà un any. El Bisbe Cervera emprarà la nova Congregació per resoldre alguns problemes greus: La restauració del Santuari de Lluc, ànima espiritual de la diòcesi (1891). La vicaria de La Real per a restablir la pau i l’obediència al Prelat. L’església de sant Gaietà, per a treballar l’Obra de Déu des de la ciutat de Palma…
El P. Joaquim no renuncià mai a la seva vocació contemplativa, como escrivia a les caputxines de Palma: “Cuando no nos turban la paz bandadas de peregrinos, estamos en el paraïso como lo estarían aquellos monjes de la Tebaida, porque en la soledad se siente mucho a Dios en el fondo del alma y se disfruta no poco de las dulces caricias. ¡Oh cuán poco conoce el mundo lo que esa soledad. Cuán poco conoce y aprecia la paz que hay en la soledad!”.
El Monestir de La Real guarda com un joiell la cambra on passà els darrer anys i mori (1909). El seu sepulcre es guarda a l’església dels Sagrats Cors (Palma) amb aquesta frase que el retrata: “Fou una columna i torxa de l’Església de Mallorca” (Mn. Antoni Mª. Alcover).
TORNAR AL INICI
Escull el teu idioma
Pregària de Cap d’any 2021
Aprofitam per comunicar que si la normativa ens ho permet aquest any farem la pregària de Cap d’Any 2021. | 0.767529 | curate | {"th": 0.021520803443328552, "ca": 0.7878407460545194, "en": 0.013809182209469154, "es": 0.1714490674318508, "de": 0.005380200860832138} | https://www.ermitasanthonorat.org/ |
mc4_ca_20230418_17_162966 | Masculí i femení | la crisi dels 40
XeXu 8 de juliol de 2016 a les 11:21
No sé si el col·lectiu de vaques s'ho prendria massa bé...
Fútbol Club Artés, moltes gràcies per tot i a tots... | 0.655836 | curate | {"ca": 1.0} | https://lacrisidels40.blogspot.com/2016/06/masculi-i-femeni-catala.html |
mc4_ca_20230418_4_23782 | Anunci del Compte General del 2015
Informe favorable del Compte General de l'exercici 2015 de l'Ajuntament de Vilafranca i de FITA 2020, SLU, que es sotmet a informació pública.
Llegeix més sobre Anunci del Compte General del 2015 | 0.68006 | curate | {"ca": 1.0} | http://ajvilafrancadebonany.net/ca/noticies?page=11 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_224278 | El Corte Inglés aposta pel secessionisme lingüístic i Ikea impulsarà més el català El Corte Inglés acaba de traduir la seva pàgina a les diferents llengües oficials de l’Estat espanyol: castellà, català, euskera, gallec i... valencià. Adonats d’aquesta negligència -o decisió premeditada-, usuaris d’aquests grans magatzems han demanat explicacions a l’empresa sobre aquesta distinció. L’empresa ha respost que és conscient que la versió en català i en valencià fan referència a una sola llengua, però que se cenyeixen a allò que marca l’Estatut valencià. El Corte Inglés reconeix que totes les institucions lingüístiques, culturals i universitàries no tenen cap dubte de la unitat de la llengua i que les sentències emeses fins al dia d'avui neguen la raó a les tesis blaveres, però l’empresa es nega a canviar la seva pàgina a Internet emparant-se en l’Estatut valencià. La setmana passada, una campanya d’enviament massiu de correus electrònics va aconseguir que es retiressin els discos de Soziedad Alkoholika dels prestatges d’El Corte Inglés. Ara ja hi ha qui promou una campanya d’enviament de correus perquè l’empresa rectifiqui en el terreny lingüístic. tribunacatalana.org
Avant!! tots a fer rectificar a El Corte Ingles! | 0.834077 | curate | {"ca": 0.9787408013082584, "en": 0.01553556827473426, "es": 0.005723630417007359} | |
macocu_ca_20230731_6_266501 | Pàgina 1104 de 1213, es mostren 20 registres d'un total de 24250, començant en el registre 22061, acabant en el 22080 | 0.668858 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_291490 | De gallina, d’ànnera, de guatlla i fins i tot algun d’indiot hem arribat a servir a casa nostra, i és que aquest ingredient és imprescindible al nostre rebost. Una font de nutrients tant per a plats salats com a dolços i això sí, tenim predilecció pels que són de pagès, ous arribats de la nostra finca o comprats de pagès per convicció pròpia.
A aquest post parlarem d’aquest súper aliment i descobrireu anècdotes, curiositats i més, llegeix, llegeix.
Pel que fa a la mida dels ous de gallina, aquests es diferencien en tres categories, talla S, M, L I XS, pujant d’uns 53 grams els més petits fins a 73 grams o més els grossos, però sapigueu que la mida no és tant important com el pes del mateix, ja que les receptes i la ingesta de proteïna, minerals i vitamines per unitat variarà.
Curiositats:
Si un ou és fresc, no sura, i si puja fins a dalt valdrà més que el descarteu.
Sabeu que de mitjana consumim 168 ous a l’any perhom. Jo particularment crec que més …
Dites: Es diu que la gallina vella fa bon brou, però la jove és qui pon millors ous 😉
Cremós de patata i bacallà amb vermell d’ou entomatigat
Ou de pagès estrellat amb carxofes, faves, pèsols i sobrassada
Per què comptem els ous per dotzenes?
La resposta és matemàtica: 12 és un número que té més divisors que 10. En èpoques d’escassetat era més pràctic demanar un quart de dotzena (3 ous), un terç de dotzena (4 ous), mitja dotzena, o fins i tot, una sisena (2 ous). De comptar-los per desenes només podria ser per dos … Com han canviat les coses malgrat la crisis, no?
Ou cruixent de pagès amb bolets, llangonissa i espinacs
La meitat dels ous de gallina presents als aliments processats que ens mengem prové de gallines engabiades, malgrat són prohibides a la comunitat europea.
Es comercialitzen ous morenos (70%) i blancs (30%) i l’única diferència entre ambdós és aquesta , el color, per la resta i venint de mateixos sistemes productius, seran exactament iguals.
El consum dels ous en tants per cent ho podem classificar així: el 53 % es ven per a consum particular, el 10 % o gasta la indústria i el 37 % restant es despatxa al sector de la restauració
El DNI dels ous, saps el que menges o compres? :
0ES64010496
El primer número en vermell fa referència a:
0… Producció 100% ecològica
1… Fa referència a gallines camperoles, criades en llibertat a l’aire lliure
2… Gallines criades en llibertat, però sota cobert
3… Fa referència a gallines engabiades
El segon i tercer dígit són el codi de país, ES: Estat Espanyol.
La resta de dígits són el codi d’origen, que identifiquen el productor, la província, el municipi i el codi particular de la granja.
Segons Fracua, els ous es conserven perfectament fora de la nevera més de 20 dies, potser un mes. A l’estiu sí que serà millor guardar-los a la nevera perquè la clara no sigui tan líquida.
El rendiment posador anual d’una gallina és:
Gallina industrial: 294 ous a l’any
Gallina bío: 250 ous a l’any
Gallina bankiva, originària del Sudest Assiàtic: 40 ous a l’any
Truita de faves parades
Ou de pagès al plat amb sobrassada i crema de bolets, i patata palla
Història:
La llegenda negra de l’ou, als passats anys 80 i 90, que alertaven sobre una dieta rica en greixos saturats, minivitzaven la ingesta d’ous, per temes de colesterol bàsicament, a 2 setmanals o fins i tot suprimir-los de l’alimentació, (tal com l’oli d’oliva, però que en parlarem a un altre post). Però al canvi de segle, i gràcies a estudis fets amb instruments de més precisos, s’ha comprovat que l’ou té una relació entre àcids grassos insaturats i saturats molt favorable; és per tant un aliment cardiosaludable. Per tant, una persona que segueixi una dieta normal i equilibrada pot menjar-ne entre 4 i 5 a la setmana (no tots el mateix dia), i en una dieta vegetariana fins a 7 o 8.
Sapigueu també que el fet de fregir un ou no fa que n’augmenti el colesterol, a no ser que ho fregim amb mantega o saïm. I sobretot, si ho fregim amb oli d’oliva heu d’evitar que aquest es cremi.
Informació bestreta de les revistes:
CUINA 2018 n 212
BEEF
GOOGLE
La recepta
PASTÍS DE PATATA
Amb varia i ou de pagès
Ingredients:
Patates de Sa Pobla
Varia
Ou de pagès
Formatge maonès
Elaboració:
Tallarem a làmines fines uns 300 g de patates i les potxarem, és a dir, les fregirem dins oli d’oliva a una temperatura aproximada de 130º C.
Bullirem 300 g més de patates amb la pell, uns 45 minuts. Les pelarem en calent i en farem un puré rústic amb forquilla, un bon raig d’oli verge i sal.
Saltejarem uns daus de varia i unes fulles trinxades d’espinacs; que mesclarem amb el puré de patata.
Muntatge i acabat:
Folrarem un motlle que pugui anar al forn amb les làmines potxades de patata, i a dins hi disposarem el puré de patates amb espinacs i varia, tenint cura de preparar un clotet al centre que serà allà on hi posarem el vermell d’ou, i ho enfornarem 10 minuts a 180º C.
Col·locarem el vermell d’ou amb formatge maonès espolvoretjat per sobre i ho tornarem enfornar 2 minuts més a 180º C.
I a servir! I teniu present que si sou vegetarians, amb el simple fet de prescindir de la varia tendreu un plat fàcil i divertit. | 0.801467 | curate | {"ca": 0.9608894183045463, "fr": 0.008536827476672622, "en": 0.01072066706372841, "ru": 0.012507444907683145, "ja": 0.0011911852293031567, "es": 0.005161802660313679, "hr": 0.0009926543577526306} | https://www.joanmarcrestaurant.com/tag/ou/ |
macocu_ca_20230731_8_393484 | Entrelínies, nou treball de Clara Andrés
Clara Andrés (Oliva, 1977) ens torna a sorprendre amb unes cançons intimistes, molt cuidades i amb la calidesa que la caracteritza. Entrelínies és el tercer treball d’aquesta cantautora valenciana, que s’ha convertit en una de les peces claus del món de la cançó en la nostra llengua.
Amb diversos premis al seu currículum, Clara Andrés continua evolucionant i madurant. En aquesta ocasió, música, veu i lletres delecten les nostres oïdes a través de 9 cançons que ràpidament arriben prou més endins. Es tracta d’un conjunt de temes que formen un tot, una peça que té un ordre coherent i vol contar una història. Fets quotidians, relacions personals, detalls d’un esmorzar un matí, una partença, records i anhels... El to nostàlgic és, però, reconciliador. Obre un calaix de moments viscuts, n’agafa les entrelínies, el torna a tancar i continua el relat. La vida és continuïtat, de tot se n’aprèn i amb tot evolucionem.
És un disc fet des d’un moment que no es sabria dir nou, tot i també ser-ho. | 0.786168 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_202373 | » IMPORTANT: PROCEDIMENT DE REGULARITZACIÓ CADASTRAL DELS BÉNS IMMOBLES URBANS I DELS BÉNS IMMOBLES RÚSTICS AMB CONSTRUCCIÓ DEL MUNICIPI DE BANYERES DE MARIOLA. 08/03/2016
» DESPLEGAMENT 4G A LA BANDA DE 800MHZ 26/01/2016
» Progamació Juvenil gener,febrer, març i abril 2016 18/01/2016
» Ajudes Pla Renove de Finestres 2016. 22/12/2015
» DOCUMENTACIÓ SOL·LICITUD D'HOMOLOGACIÓ DE TITOLS I ESTUDIS ESTRANGERS, TANT UNIVERSITARIS COM NO UNIVERSITARIS, AL MINISTERI D'EDUCACIÓ 03/12/2015
Agenda
Desembre 2022
L M X J V S D
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
DANYS TEMPESTA
LINKS MODELS
model 1
model 5
model 6
obligatori
informació
B A N
En la vesprada del passat 31 de juliol es va produir una forta pedregada en el terme municipal de Banyeres de Mariola, que va produir danys a les persones i als béns del municipi. Des d’eixe moment, l’Ajuntament va prendre les següents mesures a nivell administratiu:
1.- Escrit a la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana, Subdelegació del Govern a València i Direcció General d’Emergències de la Generalitat a fi que s’iniciara un expedient de caràcter catastròfic a fi que els afectats per la pedregada es pugueren beneficiar d’ajudes.
2.- Convocatòria d’un Ple Extraordinari celebrat el dia 7 d’agost on, a proposta de l’Alcaldia, es va aprovar per unanimitat:
a) Reclamar ajudes a l’Administració de l’Estat, Generalitat i Diputació de València per a pal·liar els danys.
b) Concedir una bonificació del 95 % (la màxima permesa per la Llei) en el impost d’obres i construccions a aquelles obres que es realitzen com a conseqüència de la pedregada, amb la finalitat de rehabilitar o reparar edificis.
Com a conseqüència de l’anterior, l’Ajuntament de Banyeres de Mariola s’ha posat en contacte amb la Delegació del Govern qui ha donat instruccions sobre els danys que es poden reclamar i la manera de presentar reclamacions. La situació és la següent:
1.- El Govern no declararà “zona catastròfica”, perquè esta figura jurídica no existeix ja en l’ordenament jurídic espanyol, sinó que està derogada des de l’any 2007.
2.- La normativa actual de subvencions estatals contempla dos formes de subvenció en casos de situació d’emergència o catàstrofe:
a) L’aprovació i publicació pel Consell de Ministres d’un Reial Decret Llei amb mesures urgents per a la població o àmbit afectat. En cas d’aprovar-se, es publica amb posterioritat al fet causant i l’avaluació dels danys, i se solen concedir dos mesos per a presentar sol·licituds de reclamació. ACTUALMENT ENCARA NO ES PODEN PRESENTAR RECLAMACIONS PER ESTA VIA, JA QUE NO S’HA APROVAT EL REIAL DECRET LLEI NECESSARI. En cas que s’aprovara, l’Ajuntament ja informarà adequadament als veïns.
b) L’aplicació del Reial Decret 307/2005. DURANT EL MES D’AGOST ES PODEN PRESENTAR SOL·LICITUDS DE SUBVENCIÓ PER ESTA VIA. Per tant, a les Oficines de l’Ajuntament podreu rebre informació i ajuda per a fer els tràmits, que estarà oberta de dilluns a divendres, fins el dia 28 d’agost a les 14:00 hores. Les “línies d’ajuda” es poden consultar en els taulers d’anuncis, registre i pàgina web municipal.
Banyeres de Mariola 14 d’agost de 2015.
L‘ALCALDE
signat.- Josep Sempere i Castelló
SUBVENCIONS QUE ES PODEN DEMANAR ABANS DEL 28 D’AGOST DEL 2015, COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA PEDREGADA DEL 31 DE JULIOL
1.- UNITATS FAMILIARS O DE CONVIVÈNCIA ECONÒMICA (MODEL 1 + OBLIGATORI)
a) Danys personals: Sols en cas de mort i d’incapacitat absoluta i permanent.
b) NO hi ha ajudes per a danys en vehicles ni collites.
c) Danys per destrucció total, danys estructurals i danys menys greus en la vivenda habitual (NO LA 2ª VIVENDA):
* Requisits: Ingressos anuals dins d’uns límits i acreditar la titularitat de la vivenda
* En el cas de danys estructurals, la subvenció és del 50 % fins a 10.320 euros, i en el cas de danys menys greus és del 50 %, fins a 5.160 euros.
d) Destrucció o danys en els efectes domèstics de primera necessitat
* Requisit: Acreditar la residència en la vivenda
* Subvenció: Els cost de reposició fins a 2.580 euros
*** En el cas d’estar assegurats, sols es pot sol·licitar, en el cas dels apartats c) i d) si la indemnització percebuda no cobreix la totalitat dels danys.
2.- COMUNITATS DE PROPIETARIS EN RÈGIM DE PROPIETAT HORITZONTAL (MODEL 5 + OBLIGATORI)
Es subvencionen els danys en elements comuns d’ús general en una comunitat. La subvenció és del 50 % dels danys, fins a un màxim de 8.000 euros.
* Requisits: a) Pòlissa de segur en vigor.
b) Riscos no inclosos en la cobertura ordinària o en el segur de riscos extraordinaris.
3.-AJUDES DESTINADES A ESTABLIMENTS INDUSTRIALS, MERCANTILS I DE SERVEIS (MODEL 6 + OBLIGATORI)
* Modalitats: - Reconstrucció dels edificis i de les instal·lacions danyades.
- Reposició de l’ utillatge.
- Reposició del mobiliari.
- Reposició d’altres elements essencials.
- Reposició d’existències i productes de l’activitat empresarial
* Requisits per a ser beneficiaris:
- Persones físiques o jurídiques titulars de l’establiment.
- Estar degudament registrats a efectes fiscals
- Estar en funcionament amb 50 o menys empleats
- Amb pòlissa de segur en vigor
- Per riscos no inclosos en la cobertura ordinària o en el segur de riscos extraordinaris
* Ajuda: 8.000 euros com a màxim
MÉS INFORMACIÓ: - AJUNTAMENT DE BANYERES DE MARIOLA. DE DILLUNS A DIVENDRES de 9 a 14 hores. WWW.PORTADEMARIOLA.COM
_____________________________________________________________________________
DANYS TEMPESTA
A fi d'avaluar els danys ocasionats per la tempesta de granís del passat 31 de juliol i estudiar la possibilitat de sol·licitar la declaració de zona catastròfica, es demana als afectats que aporten la valoració dels desperfectes que han patit.
Per fer-ho hauran de cumplimentar el document que està a la seua disposició en l'Ajuntament i en la pàgina web municipal:
Document
Termini: El document haurà de presentar-se en el Registre d'Entrada de Documents de l'Ajuntament, com a màxim, fins al dia 11 d'agost, dimarts, en horari de 09 a 14 hores. | 0.679474 | curate | {"ca": 0.8200168208578638, "it": 0.006055508830950378, "en": 0.05096719932716569, "fr": 0.02624053826745164, "de": 0.004205214465937763, "es": 0.08511354079058032, "ja": 0.0015138772077375945, "pt": 0.005887300252312868} | http://web.portademariola.com/index.php?pag=285&&idioma=2 |
macocu_ca_20230731_7_211898 | El capitalisme pot ser conscient?
Existeix una forma ètica i sostenible de viure el capitalisme? Segons els creadors del capitalisme conscient, sí. Es tracta d’una filosofia econòmica i política capaç de reinvertir el model econòmic i apostar per la cooperació com a eina de progrés social.
capitalisme conscient? conscient de les diferències socioeconòmiques que crea? això és una espècie de rentat de cara del capitalisme que ja sabem on porta, més diferència entre classes...
Bona reflexió Miquel, és un dels principals punts a tenir en compte quan parlem d’evolució social. Gràcies per aportar-ho!
Naixem sent generosos i és la societat la que ens fa que ens
Cultura
La Responsabilitat Social Corporativa
05:50
Visió històrica i evolució de la responsabilitat corporativa al | 0.724592 | curate | {"ca": 0.9555555555555556, "fr": 0.02875816993464052, "es": 0.009150326797385621, "en": 0.006535947712418301} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_50330 | La mostra, comissariada per Rosa Mascarell Dauder i produïda pel MuVIM, ens mostra la relació epistolar i d’amistat entre Alfons Roig i membres de la Generació del 27.
En 2017 se commemoren els 30 anys de la mort a Gandia d’Alfons Roig i els 90 anys de l’anomenada Generació del 27, la generació de la II República. Molts dels membres d’esta generació van patir la dictadura de Franco en forma de silenci, d’exili o inclús amb la mort. Alfons Roig va intentar mitigar el patiment de molts d’ells o de les seues famílies donant consol, demanant perdó i fent de pont entre l’exili i la pàtria perduda.
A través de l’exposició «Alfons Roig i la Generació del 27» ixiran a la llum materials inèdits i escrits privats de Juan Gil–Albert, María Zambrano, Miguel Hernández, Emilio Prados, Vicente Aleixandre, José Bergamín, José Luis Cano i el propi Alfons Roig, en un intent de reconstruir la trama de col·laboració i amistat que va contribuir a mantindre’ls vius durant el llarg naufragi polític espanyol.
Comissariada per la investigadora Rosa Mascarell Dauder, qui va ser secretaria personal de Maria Zambrano, i produïda pel MuVIM de la Diputació de València, l’exposició ens mostra, entre d’altres documents, cartes inèdites i llibres de l’arxiu Alfons Roig, custodiats per la biblioteca del MuVIM, reproduccions de la revista la Hora de España fundada per Juan Gil-Albert i fotografies dels protagonistes.
L’exposició està dividida en 3 grans blocs on es desgrana la relació entre Alfons Roig i 8 dels protagonistes de la Generació del 27, com ara Juan Gil-Albert, Maria Zambrano, Vicente Aleixandre o la família de Miguel Hernández. En un quart bloc, anomenat l’Ermita de Llutxent es fa un repàs a la faceta més coneguda d’Alfons Roig com a promotor, introductor i divulgador de l’art contemporani al nostre país.
El MuVIM de la Diputació de València ha editat un catàleg sobre l’exposició que es podrà adquirir a les llibreries de Gandia.
CEIC
Categories
Categories Elegir la categoría Artista del mes (9) Beques (11) Convocatòries (2) Centenari Josep Camarena (7) Conferències Centenari Camarena (3) Cicles Temàtics (72) Cicle de Ciència i Tecnologia a la Safor (18) Cicle Conferències de Ciència i Tecnologia a la Safor 2016 (6) Cicle Conferències de Ciència i Tecnologia a la Safor 2017 (8) Cicle Conferències de Ciència i Tecnologia a la Safor 2019 (3) Cicle Guerra Civil a Gandia (5) Cicle Moriscos a Gandia (3) Dones Sàvies (26) Dones Sàvies I (5) Dones Sàvies II (12) Dones Sàvies III (7) Dones Sàvies IV (1) Setmana de la Ciència (19) Setmana d la Ciència 2018 (2) Setmana de la Ciència 2017 (2) Setmana de la Ciència 2019 (2) Setmana de la Ciència 2020 (7) Setmana de la Ciència 2021 (1) Conferència (50) Conferències (339) Els nostres Clàssics (1) En primera persona (4) Event Reviews (4) Experience (5) Exposició (19) Homenatge a la paraula (13) Homenatge a la Paraula 2016 (2) Homenatge a la Paraula 2017 (3) Homenatge a la Paraula 2018 (2) Homenatge a la Paraula 2019 (1) Homenatge a la Paraula 2020 (3) Homenatge a la Paraula 2021 (2) Management (4) Opinions (4) Patrimoni (3) Premi llibrets de falla (3) Premis (4) Propostes culturals per a temps de Coronavirus (6) Publicacions (45) Reflexions a peu d’obra (42) Alfons Roig (6) Més enllà de Sant Joan (6) Revista de la Safor (7) Safor de Lletres (7) Homenatge a la Paraula 2012 (1)
Archivos
Archivos Elegir el mes diciembre 2021 noviembre 2021 julio 2021 junio 2021 abril 2021 marzo 2021 febrero 2021 enero 2021 diciembre 2020 noviembre 2020 octubre 2020 agosto 2020 junio 2020 mayo 2020 abril 2020 marzo 2020 febrero 2020 enero 2020 diciembre 2019 noviembre 2019 octubre 2019 septiembre 2019 agosto 2019 julio 2019 junio 2019 mayo 2019 abril 2019 marzo 2019 febrero 2019 enero 2019 diciembre 2018 noviembre 2018 octubre 2018 julio 2018 junio 2018 mayo 2018 abril 2018 marzo 2018 febrero 2018 enero 2018 diciembre 2017 noviembre 2017 octubre 2017 septiembre 2017 julio 2017 junio 2017 mayo 2017 abril 2017 marzo 2017 febrero 2017 enero 2017 diciembre 2016 noviembre 2016 octubre 2016 septiembre 2016 julio 2016 abril 2016 diciembre 2015 noviembre 2015 noviembre 2014 julio 2014 junio 2014 mayo 2014 marzo 2014 febrero 2014 diciembre 2013 noviembre 2013 junio 2013 diciembre 2012 noviembre 2012 septiembre 2012 mayo 2012 febrero 2012 enero 2012 diciembre 2011 noviembre 2011 octubre 2011 junio 2011 mayo 2011 abril 2011 marzo 2011 febrero 2011 enero 2011 diciembre 2010 noviembre 2010 octubre 2010 septiembre 2010 junio 2010 mayo 2010 abril 2010 marzo 2010 febrero 2010 enero 2010 noviembre 2009 octubre 2009 septiembre 2009 mayo 2009 abril 2009 marzo 2009 febrero 2009 diciembre 2008 noviembre 2008 enero 2008 | 0.649837 | curate | {"ca": 0.7126929674099486, "en": 0.0008576329331046312, "pt": 0.002144082332761578, "es": 0.28430531732418524} | https://alfonselvell.com/exposicio-alfons-roig-i-la-generacio-del-27/ |
mc4_ca_20230418_13_391779 | Curs Preparatori accés Títol de Grau Superior en Interpretació Musical - Acadèmia Internacional de Música de Barcelona
Curs Preparatori accés Títol de Grau Superior en Interpretació Musical (2018 - 2019)
L’Acadèmia Internacional de Música de Barcelona – AIMB – és un Centre Internacional de Formació Musical d’Alt Rendiment que ofereix el Títol de Grau en Interpretació Musical amb la col·laboració del Conservatori Superior Estatal de Música de Kazan (Rússia). Aquest títol obrirà les inscripcions durant el mes de març i les proves d’accés tindràn lloc durant maig/juny 2018. Tots els alumnes interessats en superar aquestes proves poden fer ara la seva inscripció per al Curs Preparatori a les proves d’accés.
El curs de preparació, és una formació intensiva que assegura el nivell necessari per poder accedir a qualsevol Títol de Grau Superior i avaluar el nivell de l’estudiant. La prova de nivell permet saber si es té el nivell, requisits i formules necessaries per poder accedir al nivell superior.
PROVA CURS PREPARATORI: 27 I 28 DE GENER
El títol de Grau Superior en Interpretació Musical es realitza amb la col·laboració del Conservatori Superior Estatal de Música de Kazan, Rússia.
Els alumnes graduats rebran una doble titulació: el Títol oficial de Grau Supeior en Interpretació Musical, homologat com a Grau Universitari i reglat i expedit per l’esmentat Conservatori, i el Títol Superior – Diploma Artístic – de l’AIMB.
DIRIGIT A: alumnes que vulguin accedir al Títol de Grau Superior en Interpretació Musical.
OFERTA EDUCATIVA: 20 hores dividides en 5 hores setmanals distribuïdes entre instrument principal,
percepció auditiva, anàlisi, harmonia i fonaments de composició. | 0.823728 | curate | {"ca": 0.9761620977353993, "en": 0.023837902264600714} | https://aimbcn.com/formacio-reglada/curs-preparatori-entrar-titol-grau-superior-interpretacio-musical-curs-2018-2019/ |
acn_ca_20201011_1_50713 | Animac inaugura la seva 21a edició amb el reconeixement a la trajectòria d'Ygor Kovalyov i Michael Dudok de Wit
Sota el títol Contra el vent, el certamen vol reivindicar com els autors són capaços de transformar una realitat poc amable en poesia
ACN Lleida.-Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, organitzada per l'Ajuntament de Lleida, ha inaugurat aquest dijous a la Llotja la seva 21a edició. L'acte inaugural ha comptat amb la presència de dos convidats especials que han rebut un reconeixement a la seua trajectòria; l'ucraïnès Igor Kovalyov, creador dels Rugrats, i l'holandès Michael Dudok de Wit, autor de La tortuga Roja. Tots dos convidats d'excepció de la mostra oferiran masterclass. Kovalyov s'ha mostrat molt agraït per la retrospectiva que es podrà veure durant aquests quatre dies d'Animac dels seus treballs i ha assegurat que és la més gran que se li ha fet mai. També ha parlat de les diferències de treballar en produccions independents on "tot el que fas ho decideixes tu" que per produccions comercials "en què has de pensar què vol l'espectador". La directora del certamen, Carolina López, ha explicat que sota el títol 'Contra el vent', el certamen vol reivindicar com els autors són capaços de transformar una realitat poc amable en poesia.
La carrera de Michael Dudok de Wit compta amb molts reconeixements del món de l’animació. Ha triomfat al festival d’Annecy, nominat als Òscar, als Bafta i també ha guanyat un premi Robert Bresson. L’artista holandès aterra a l’Animac per parlar del seu darrer film 'La tortuga roja' que ha estat nominat als Oscar. Ell és autor també d’altres obres com “Father and daughter” que l’any 2000 li reporta el reconeixement unànime de tots els grans de l’animació. Aquell mateix any guanya l’Oscar i el Bafta al millor curtmetratge animat i el Cartoon d’Or i premi del públic a Annecy. Apassionat de l’univers asiàtic el 2006 estrena “The aroma of Tea” un joc abstracte de punts i línies fets a base de pinzellades de te. Precisament aquest mateix any rep un mail de Studio Ghibli, del referent mundial de l’animació Hayao Miyazaki (co-fundador dels estudis Ghibli i autor de La Princesa Mononoke, entre d’altres films de culte) per fer-li un encàrrec que s’ha fet realitat el 2016 amb el film “La tortuga roja”. Es tracta d’una història tan minimalista i transcendental com el més meravellós conte japonès, que ha guanyat el premi especial del jurat de Cannes.
Un altre nom rellevant al panorama animat és Igor Kovalyov. Es tracta d’una de les figures més destacades de l'animació post-soviètica. Precisament la seua obra va arribar al gran públic a través de les sèries emeses per Nickelodeon com 'Rugrats: aventures en bolquers', 'Aahh!!! Monstruos' i 'Duckman' per a la molt creativa productora Klasky Csupo per als quals va dirigir també el seu primer llargmetratge 'Rugrats, la pel·lícula: De quatre grapes' (1998), basada en la popular sèrie i que va ser el primer film no comunitari doblat al català. Els seus curtmetratges per a adults, veritables joies animades, l'han convertit també en una referència internacional en circuits culturals. Des del seu primer 'Hen, His Wife' (1989) fins al recent 'Before Love' (2016) que s'estrena enguany a l'Animac, Kovalyov ha recollit mitja dotzena de títols premis i distincions en importants festivals (Ottawa, Hiroshima, Sitges ... ), entre d'altres.
La inauguració de l'Animac ha tingut lloc a les 20.30h, a càrrec de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, qui ha estat acompanyat de la tinent d'alcalde i regidora de l'àrea de Cultura, Montse Parra, i de la directora d'Animac, Carolina López, així com del director de l'àrea de l'Audiovisual de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Francisco Vargas. En la seva aposta pel talent més d'autor, Animac ha decidit enguany donar el tret de sortida amb la majoria de treballs que formen Contra el vent.
La ciutat acull des d'aquest dijous i fins diumenge quatre jornades intenses de projeccions, conferències, tallers i altres activitats especials. En aquest primer dia, la Llotja ha acollit una Jornada professional d'Europa Creativa Desk Media Catalunya on s'han presentat aquesta tarda les iniciatives de suport a les diverses facetes de la producció i de la distribució, així com els suports a la formació en matèria d'animació que ofereix el Programa Europa Creativa MEDIA. La Mostra ha comptat amb la presència de professionals de primera línia, com ara el guionista Jordi Gasull, autor dels textos de produccions com Atrapa la Bandera i Tadeo Jones que ha ensenyat alguns dels trucs per fer un bon guió d'animació. També ha començat l'Animacrea on s'han desenvolupat diferents tallers i workshops.
Entre els professionals presents a la 21a edició destaquen els creadors de les animacions de la darrera pel.lícula de J. Bayona. La conferència 'Així vam fer les animacions a Un Monstruo viene a verme' amb el dissenyador de personatges i director d'art Adrià García (Headless) i l'animador Javier Verdugo (Grassworks Barcelona). Tots dos, i els estudis que representen, han estat els responsables dels preciosos contes animats que inclou la molt guardonada pel.lícula. L'estudi Headless ha estat recentment premiat als prestigiosos premis Annie pel seu treball en el disseny de personatges a la sèrie animada de Guillermo del Toro 'Trollhunters', produïda per Netflix i dirigida per Rodrigo Blaas.
Un altre nom destacat d'aquesta edició és el cantant i guitarrista Benjamin Scheuer i que juntament amb l'animador britànic Peter Baynton, ens explicaran el paper de l'animació als seus videoclips. A més, Benjamin Scheuer actuarà per primer cop a Espanya presentant les cançons del seu disc 'The Lyon'. Precisament l'actuació de Scheuer ha estat una de les sorpreses de la cerimònia inaugural.
Demà divendres serà un dels dies forts d'Animac que comptarà amb un esmorzar amb els autors, la projecció del llarg filipí Saving Sally d'Avid Liongoren, present a la Mostra i també de la xerrada dels dos autors de la darrera pel·lícula de J. Bayona, 'Un monstruo viene a verme'. Tot això sense oblidar el Petit Animac i l'Animac de nit que comptarà amb el concert del grup Mano de Obra a les 23.00h al Cafè del Teatre de Lleida. | 1 | perfect | {"ca": 0.9904592496765847, "hu": 0.009540750323415266} | https://www.acn.cat/text/item/animac-inaugura-la-seva-21a-edicio-amb-el-reconeixement-a-la-trajectoria-d-ygor-kovalyov-i-michael-dudok-de-wit |
mc4_ca_20230418_15_90708 | Cala Mitjana | Platges de Menorca
Cala Mitjana al fons i Mitjaneta en primer plà
El conjunt de cala Mitjana i cala Mitjaneta és un d’aquells paisatges que no deixen indiferent ningú i tothom desitja gaudir-ne algún cop: platja verge, rodejada de pins i amb unes aigües turqueses i transparents que conviden al bany.
És per això que cala Mitjana és una de les platges verges de Menorca més fotografiada i massificada durant els mesos d’estiu. Entre juliol i agost haureu d’anar-hi molt d’hora al matí per poder-la gaudir amb tranquil·litat.
Cala Mitjana és la sortida natural del barranc que duu el mateix nom. És una platja d’arena blanca i fina on, segons l’època de l’any, és posible trobar restes de possidònia.
Cala Mitjana des de l’aire ©Paramotor Menorca
Cala mitjana està encaixonada entre els típics penya-segats calcàris de la costa sud de Menorca, característics pel seu color clar. Els que hi ha a l’esquerra de la platja, mirant l’horitzó, són especialment espectaculars. A la zona de la dreta, de penya-segats més discrets, hi trobareu cala Mitjaneta. Una mini cala per a poques persones molt agradable, però que no sempre disposa de sorra.
Cala Mitjana és una de les platges més freqüentades de Menorca durant els mesos d’estiu ©Fundació Destí
Cala Mitjana és a uns 8 km de Ferreries i des d’aquesta població hauràs de dirigir-te a cala Galdana. Poc abans d’arribar a aquesta famosa platja de Menorca, just abans d’una rotondaa, a mà esquerra, trobaràs les indicacions i un pàrquing gratuït. El camí fins a cala Mitjana, d’1 km aproximadament, travessa una zona boscosa que hauràs de fer caminant uns 20 minuts de baixada i pujar-lo a la tornada. Aquest camí està totalment condicionat (excepte els primers metres) i travessa un esplendorós bosc d’alzines. Durant el recorregut trobaràs nombroses restes de l’antiga activitat de l’explotació forestal que es realitzava a la zona, com per exemple, forns de calç, sitges on es feia carbó i cabanes de bestiar. Està tot senyalitzat amb panells informatius.
Tant si veniu de Maó com de Ciutadella, no será necessari entrar a la població de Ferreries. Trobareu la carretera d’accés a cala Galdana indicada a una rotonda de la carretera general.
Transport públic: Durant la temporada turística, hi ha diferents línies de bus fins a cala Galdana que tenen parada a tocar el pàrking de cala Mitjana. Consultar temporada, horaris i freqüències de les diferents línies des de Maó-Alaior-Es Mercadal (51), Ciutadella (52) i Ferreries (53) . També t’hi pots acostar des de cala Galdana caminant 20 min seguint un petit tram del camí de Cavalls de poc més d’1 km, que surt des del mirador de Sa Punta.
• Camí de Cavalls: Cala Mitjana es troba dins els recorregut de l’etapa 14 del camí de Cavalls entre Cala Galdana i la platja de Sant Tomàs, una etapa on la major part del seu recorregut travessa una zona boscosa de l’interior. Podeu consultar més detalls d’aquesta etapa del camí de Cavalls a la nostra guía: Cala Galdana – Sant Tomàs. Camí de Cavalls. Etapa 14.
• Cala Trebalúger: Cala verge que trobareu caminant uns 40 minuts seguint un camí que s’agafa des de l’esquerra de la platja, mirant l’horitzó. En aquest cas no és el cami de Cavalls i segueix la línea de la costa per la zona boscosa dalt dels penya-segats. Més informació sobre cala Trebalúger.
• Pedrera de marès: Entre cala Mitjana i cala Mitjaneta trobareu una petita pedrera de marès abandonada. Un exemple de l’explotació de la pedra arenisca en forma de blocs que s’utilitzaven, i s’utilitzen, per a la construcció.
Mapa de cala Mitjana
views 26924
views 36805 | 0.791066 | curate | {"ca": 0.9785855170470555, "de": 0.01267962806424345, "es": 0.00253592561284869, "en": 0.006198929275852353} | https://www.descobreixmenorca.com/platges-de-menorca/cala-mitjana-i-cala-mitjaneta/ |
mc4_ca_20230418_12_510340 | Robert Pastor serà el tercer protagonista dels berenars Literaris - Cultura - AndorraDirecte
La cita és a la Jijonenca a dos quarts de vuit del vespre
Dimarts, 25.10.2011. 08:20 h
El Periodista i escriptor Robert Pastor serà aquesta tarda el protagonista del tercer dels Berenars Literaris del Centre de la Cultura Catalana. Pastor parlarà entre altres del seu treball ‘Aquí les penjaven’ i la vinculació entre Andorra i la bruixeria.
Robert Pastor en el darrer club de lectura de la Biblioteca d'Encamp
Berenars Literaris, Centre de la Cultura Catalana
A més, Pastor parlarà de la seva trajectòria entre el seu País Valencià natal, Euskadi i el Principat, on hi viu des de fa una vintena d’anys.
Ara arriba el tercer dels berenars, que es farà a les 19'30h a la cafeteria la Jijonenca de la Plaça Guillemó d'Andorra la Vella, i ho fa després de l'èxit dels dos primers, amb Arnau Gonzàlez Vilalta i Manel Gibert.
3368 lectures Cap comentari | 0.75445 | curate | {"ca": 0.8893662728249194, "de": 0.021482277121374866, "zh": 0.007518796992481203, "es": 0.05263157894736842, "en": 0.02900107411385607} | http://www.andorradirecte.com/noticia/5385/robert-pastor-sera-el-tercer-protagonista-dels-berenars-literaris |
mc4_ca_20230418_8_246066 | Espanya62.422>
Sant Sebastià676>
Cerca totes les ofertes d'hotels a Amara Entrada:
44 ComentarisHotel Astoria 7...Habitacions per nit per només92 EUR 45 ComentarisSilken Amara Plaza Hotel...Habitacions per nit per només96 EUR 2 ComentarisPensión Nuevas ArtesLa ubicacio la neteja la amabilitat del personal...Habitacions per nit per només759 EUR Bay Quest Amara Apartment...Habitacions per nit per només1.254 EUR Art7 The Apartment...Habitacions per nit per només756 EUR 7 ComentarisHotel Arrizul Urumea...Habitacions per nit per només 14 ComentarisZenit San Sebastian Hotel...Habitacions per nit per només Pension Anoeta...Habitacions per nit per només Laket Apartment by FeelFree Rentals...Habitacions per nit per només Muinoa 1 Apartment by FeelFree Rentals...Habitacions per nit per només Araba Attic Apartment by FeelFree Rentals...Habitacions per nit per només Araba Parkea Apartment by FeelFree Rentals...Habitacions per nit per només Araba Sanse Apartment by FeelFree Rentals...Habitacions per nit per només Black & White 4 Apartment by FeelFree Rentals...Habitacions per nit per només Black & White 3 Apartment by Feelfree Rentals...Habitacions per nit per només Muinoa 2 Apartment by FeelFree Rentals...Habitacions per nit per només The Rentals Collection | City Centre - Easo...Habitacions per nit per només Apartamento Amara...Habitacions per nit per només Easo Plaza Studio Apartment...Habitacions per nit per només San Roque Center - IB. Apartments...Habitacions per nit per només Més zones a Sant Sebastià
San Sebastian City Center (241)
Popular ara mateix a Sant Sebastià Més venut Hotel de Londres y de Inglaterra C/ ZUBIETA, 2 Habitació Doble Clàssica - 1 o 2 Llits amb Vista sobre la Ciutat reservada fa 29 minuts, Per què escollir Agoda.com? Més de 750.000 hotels arreu del món
Amara és en dels molts llocs de Sant Sebastià que els viatgers gaudeixen de visitar. Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Amara està agraciat amb envoltatns plens de vida, bons restaurants, zones de compra i increibles atraccions. Assegurís de mirar a Agoda.com pels millors preus disponibles a Sant Sebastià. Amb una ampla gama com l'amigable Hotel Astoria 7 al comfortable Silken Amara Plaza Hotel, Agoda.com ofereix una gran varietat d'allotjaments que s'ajustaran a les seves necessitats. Vegi les ofertes d'hotels més ben qualificades a Amara insertant les seves dates de viatge a la pestanya de recerca.
Hotels destacats a Amara, Sant Sebastià
Àrea Amara
Ideal tant per a la diversió com per al relax, Hotel Astoria 7 es troba a la zona de Amara de la...
Situat a Amara, Silken Amara Plaza Hotel és el lloc perfecte per gaudir de Sant Sebastià i els seus...
La ubicacio la neteja la amabilitat del personal.
Ana, Espanya 20 de febrer de 2017 Bay Quest Amara Apartment
Convenientment situat a Sant Sebastià, Bay Quest Amara Apartment és una base ideal des d'on...
L'Art7 The Apartment està ubicat a l'antic cinema Astoria de Sant Sebastià, a 250 metres del riu...
L'Hotel Arrizul Urumea està situat a Sant Sebastià, a la vora del riu Urumea. Aquest hotel modern...
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Sant Sebastià, no busqui més enllà de Zenit San...
La Pension Anoeta està situada a Sant Sebastià, a 5 minuts a peu de l'estadi d'Anoeta, i ofereix...
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Sant Sebastià, no busqui més enllà de Laket...
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Muinoa 1 Apartment by FeelFree Rentals...
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Araba Attic Apartment by FeelFree...
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Sant Sebastià, no busqui més enllà de Araba...
Al visitar Sant Sebastià, vosté es sentirà com a casa a Araba Sanse Apartment by FeelFree Rentals,...
Oferint allotjaments de qualitat al els restaurants, les platges districte de Sant Sebastià, Black...
El Black & White 3 Apartment by Feelfree Rentals està situat a Sant Sebastià, a 10 minuts a peu de...
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Sant Sebastià, Muinoa 2 Apartment by...
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, The Rentals Collection | City Centre -...
Ben situat a la els restaurants, les platges area de Sant Sebastià ciutat, Apartamento Amara us...
Convenientment situat a Sant Sebastià, Easo Plaza Studio Apartment és una base ideal des d'on...
Oferint allotjaments de qualitat al les platges, els restaurants districte de Sant Sebastià, San...
Hotels a Amara: Apartamento AmaraAraba Attic Apartment by FeelFree RentalsAraba Parkea Apartment by FeelFree RentalsAraba Sanse Apartment by FeelFree RentalsArt7 The Apartment | 0.773726 | curate | {"ca": 0.9241099978682583, "en": 0.04391387763803027, "es": 0.010445534001279046, "it": 0.021530590492432316} | https://www.agoda.com/ca-es/amara/maps/san-sebastian-es.html |
mc4_ca_20230418_9_255663 | Pedro Sánchez acusa Ada Colau de «subordinar-se a l´independentisme» - Diari de Girona
Pedro Sánchez acusa Ada Colau de «subordinar-se a l´independentisme»
?El secretari general del PSOE assegura en un acte a Barcelona que no hi ha cap «causa d'esquerres» en un secessionisme que fractura la ciutadania
efe/ddg 26.11.2017 | 00:26
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, va lamentar que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hagi caigut «del costat equivocat», després de mesos d'equilibri entre les forces polítiques del consistori, i que d'aquesta manera s'hagi «subordinat a un independentisme basat en la insolidaritat dels pobles». Sánchez va clausurar la reunió del Consell de la Internacional Socialista, un conclave que va reunir a Barcelona més de 200 delegats pertanyents a 70 partits que la conformen, i en el qual es va tractar l'assumpte català mitjançant una resolució que va comptar amb un suport unànime.
El mateix suport que va suscitar Sánchez amb un discurs que, encara que es va centrar en Catalunya i en la necessitat d'una reforma constitucional, va incidir en la necessitat d'enfortir projectes entre les esquerres internacionals per combatre «la irracionalitat» dels nacionalismes excloents i de les forces de dretes que furten drets als ciutadans.
En la seva intervenció, el secretari general del PSOE es va dirigir a Colau i a les esquerres que se subordinen a un independentisme que basa la seva argumentació en la «insolidaritat territorial» i que ara mateix, com a conseqüència de la inseguretat jurídica, segons el seu parer, fan perillar milers de llocs de treball.
Sánchez va destacar que no hi ha cap «causa d'esquerres» en un secessionisme que fractura la ciutadania, ja que l'esquerra propugna la «igualtat radical en els homes i dones» i la conquesta dels drets socials davant els qui provoquen l'exclusió en detriment de la diversitat. Les vies unilaterals, va advertir, només suposen pobresa, aïllament i ruptura social i va indicar que Catalunya «no està millor que fa cinc anys» en els àmbits polític, social o econòmic.
«No ha guanyat ningú amb l'aventura secessionista», va sentenciar el líder del PSOE, que va considerar que a Catalunya es viu un «replegament» amb un pèndol històric que es mou a moments que es creien ja superats. Per això, Sánchez va parafrasejar l'escriptor nord-americà Mark Twain, qui assenyalava que «la història no es repeteix però rima». La declaració institucional del Consell de la Internacional Socialista estableix que no hi ha una majoria social a favor de la independència.
Catalunya tanca el tercer trimestre amb 140 milions d'euros de superàvit
Rovira podria ser imputada com a organitzadora del referèndum
El PP afirma que les responsabilitats penals «no es netegen» amb el 21-D | 0.882589 | curate | {"ca": 0.9904866447127698, "en": 0.00951335528723015} | http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/11/26/pedro-sanchez-acusa-ada-colau/881573.html |
mc4_ca_20230418_11_445753 | Oci Ilerget: Pets of Thrones
Game of Thrones de la HBO s’acaba, només queda per veure el capítol 2x10,després de veure la batalla del Aigües Negres encara queda alguna sorpresa mes... i a esperar un altre any per a la nova temporada. Personalment trobo que es distancia massa del llibres... però reconec que independentment a aquest fet, és una bona sèrie.
Però mentres tant ens podem delectar amb una mica del Fan Art que corre per les web, que no és poc... aquí podeu trobar unes il·lustracions molt gracioses que ha fet un fan mexicà, en Mario Flores, i que té a la venda a la seva web Mario Flores. Són unes caricatures "animalitzant" als personatges amb molta traça...
Arya Talkin'to me?
Sandor Clegane, el Gos (Hound)
Hound ya doin?
Snow or never?
Robert Baratheon, el primer del seu nom...
Publicat per Marc Beà a les 10:59
Etiquetes: Canço de gel i foc, fantasia, Game of thrones, literatura, saga, sèries, Song of fire and ice | 0.758027 | curate | {"en": 0.06493506493506493, "ca": 0.8874458874458875, "es": 0.032467532467532464, "sw": 0.015151515151515152} | http://oci-ilerget.blogspot.com/2012/06/pets-of-thrones.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_47431 | Actualment, hi treballa Francisco Domènech Aguiló, la quarta generació que se’n fa càrrec. L’empresa al llarg dels anys, ha anat canviant de nom: Autocars Aguiló, Autocars Domènech, Transports Públics del Priorat i finalment, Transports Públics del Priorat i Domènech, S.L.
Mantenint, això sí, el prestigi de la marca Autocars Domènech, com a nom comercial.
Tot i aquests canvis de nomenclatura, l’objectiu i l’essència de l’empresa segueix sent la mateixa: donar un bon servei als clients.
Hem implantat uns sistemes de gestió de qualitat basats en les normes ISO 9001 de gestió de qualitat, ISO 14001 de gestió ambiental i la UNE 13816 de qualitat de servei de transport públic de viatgers, ISO 39001 de Seguretat Vial, això ens permet millorar la gestió de l’empresa i enfocant-la a la satisfacció del client.
VISIÓ DE TPPD
La visió de futur de Transports Públics del Priorat i Domènech S.L. és ser una empresa de referència de transport de viatgers per carretera amb autocar, a la província de Tarragona i si cap a Catalunya, amb el que comporta ser una PIME en aquest sector, que sigui respectada per les altres empreses, i que sigui valorada pel conjunt dels seus valors com a empresa.
Volem consolidar la posició dins el nostre radi d’acció més pròxim, Priorat, Ribera d’Ebre, Baix Camp i Terra Alta, així com aprofitant noves oportunitats que es presentin d’ampliació del negoci, per fer créixer aquest radi d’acció .
Potenciant la disminució de l’ús dels vehicles propis, donant un servei acurat a les necessitats, afavorint la mobilitat pública de les persones amb les expedicions que realitzem i les possibles ampliacions de les mateixes.
Amb tot això, i un bon manteniment dels nostres vehicles, contribuirem a millorar la salut mediambiental, reduint les emissions tòxiques a l’atmosfera.
Així mateix, en un futur pròxim, volem veure la nostra flota, tancada a unes instal·lacions adequades i dignes al nostre volum, a la zona de Falset.
Tot això ho aconseguirem:
Treballant amb la serietat que ens caracteritza.
Donant un molt bon servei.
Ser una empresa econòmica i mediambientalment sostenible i eficients amb costos.
Essent una empresa model, de referència, tecnològicament avançada i amb un parc mòbil modern.
Aprofitant l’aportació de la professionalitat de tots els nostres treballadors.
Seguir dirigint l’empresa amb respecte pels valors humans, que ens ha caracteritzat fins al moment, reforçant una millor convivència amb tot l’equip.
VALORS DE TPPD
Els valors que Transports Públics del Priorat i Domènech S.L. vol transmetre als nostres clients i treballadors són:
La serietat oferta, amb quatre generacions d’història.
La seguretat de viatjar amb total confiança, complint escrupolosament amb les normatives vigents, que afecten al nostre sector.
Conductors degudament capacitats.
Amb la direcció de l’empresa, compromesa amb la gestió de qualitat i del Medi Ambient i amb la satisfacció dels clients. Mitjançant les certificacions, per part de l’empresa internacionalment reconeguda SGS, de les normes ISO 9001 i 14001 i UNE 13816 de Transport Públic de Viatgers.
Amb les autoritzacions administratives, tant dels serveis que realitzem, com dels vehicles, així com la de la mateixa empresa. | 0.82298 | curate | {"ca": 0.9956112852664577, "es": 0.00438871473354232} | http://autocarsdomenech.cat/missio-visio-i-valors/ |
cawac_ca_20200528_8_7332 | NOTÍCIES ICV-EUIA GAVÀ
Jordi Miralles inaugura la nova seu d'EUiA a Gavà
El grup d’EUiA de Gavà va inaugurar ahir la nova seu social al municipi acompanyats del seu Diputat al Parlament, en Jordi Miralles.
Ahir al vespre es va inaugurar el nou local on EUiA de Gavà tindrà, a partir d’ara, la seva nova seu social. El local està ubicat al carrer Santa Teresa número 15 de Gavà i serà “un espai comunitari a la ciutat, obert a la ciutadania i per a la gent d’esquerres. Serà un espai de trobada” tal i com va indicar el Diputat al Parlament de Catalunya, en Jordi Miralles.
Miralles va felicitar l’Emma “per obrir noves portes i tenir un nou espai obert per a l’esquerra de Gavà, al municipi i a l’organització”. En el seu discurs de presentació, Miralles va apel·lar contra les últimes declaracions del nou conseller de Salut de CiU argumentat que “no és just que el 24% de la població catalana que té contractada una sanitat privada tingui els impostos reduïts per tal de fer créixer la sanitat privada, ja que d’aquesta manera, la resta de la població, el 76%, veurà minvats els recursos dirigits a la sanitat pública, a la de tothom”.
El Diputat va recordar tot el que l’anterior Govern de la Generalitat va avançar en temes de salut al Baix Llobregat, indicant la construcció del nou hospital a Sant Joan Despí, l’ampliació de l’hospital de Viladecans, el nou de Sant Boi... i va comentar que “qualsevol persona que visqui a la comarca del Baix Llobregat, pot accedir a un hospital des de qualsevol punt a només 10 minuts”.
En Jordi Miralles va encoratjar a tots els assistents a la inauguració a apostar per una Gavà “més d’esquerres, més ecologista i més justa que s’ha de mantenir per a que no ens governi la dreta”. L’Emma Blanco, portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Gavà, va comentar que “ens sumem a seguir amb aquest projecte col•lectiu, on tant costa d’aconseguir drets i que ha estat lluitat des de l’esquerra”.
Juntament amb la inauguració de la nova seu, que segons l’Emma Blanco consistirà en “un espai obert a la ciutadania per tal que totes les persones puguin venir i construir la seva ciutat des de la vessant social”, es va presentar la nova web, que pretén ser un “espai virtual que mostri no només els actes realitzats per les regidories, sinó també tot el que es fa des de la coalició, des de l’esquerra, sempre sota els principis de l’Equitat, la Solidaritat, l’Ecologia i la Participació”, tal i com va indicar l’Emma Blanco.
Aquesta nova etapa, tant de nova seu com de nova web, aporta un nou recurs de trobada i participació obert a tota la ciutat i entitats locals, amb l’objectiu de crear una participació des de la pluralitat i la realitat de Gavà. | 0.877734 | curate | {"es": 0.00818452380952381, "ca": 0.9918154761904762} | http://www.icv-euia-gava.cat/acte.php?id=100 |
oscar-2201_ca_20230904_13_173535 | Llibre dedicat al Museu Hergé de 500 pàgines editat per ZEPHYRUM Ediciones. Imprés en estucat mate i enquadernat en tapa tova.
Llibre qu'ens descriu el Museu dedicat a Hergé, el qual porta el seu nom, desde la part arquitéctónica del espai fins a tot el conjunt de dibuxos, planxes i diferents objectes qu'es troven exposats en el seu interior.
Presentació Llibre "Quijote y Tintín"
19|02|2020
Desde Cantonet Galerie tenim el plaer de informar-vos que el proper dia 27 de febrer, a les 7 de la tarda, tindrà lloc la presentació en exclusiva del llibre escrit per Joan Manuel Soldevilla "El Quijote i Tintín, relaciones insospechadas entre un libro de burlas y un...
Més informació
Nou llibre "111 Pel.lícules que van inspirar Hergé"
26|09|2019
A Cantonet Galerie ens felicitem per poder-vos informar de la nova iniciativa que hem dut a terme. Després de l'èxit rotund que vam tenir amb l'edició i venda exclusiva a la nostra botiga del llibre escrit per David Baker, àlies "Xifort", "111 Personatges que van... | 0.78651 | curate | {"ca": 0.98, "es": 0.01, "ja": 0.01} | https://www.cantonet.cat/cat/llibres-de-tintin/llibres-en-castella-especialitzats/llibre-museu-herge |
mc4_ca_20230418_4_417120 | Tensions, dispersions i canvis (2011) | ramon parramon
Parramon, Ramon. Tensiones, dispersiones, cambios. En Fontcuberta, Joan. A través del mirall. Barcelona: 2011, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, pp. 8-11
Tensions, dispersions i canvis.
Prenent posicions. Art, pedagogia i espai social
Art i pedagogia no sempre es miren reconeixent-se l’un a l’altre. Sovint, des de la mirada artística, la pedagogia ha estat relegada a aportar un valor accessori a la producció cultural i ha estat vista sota el perill de minvar-ne la qualitat i la posició crítica. Des del vessant educatiu i d’acció social, el treball de l’artista es considera, freqüentment, poc obert a la col·laboració transdisciplinària, amb escassa capacitat per incidir en contextos específics o sense la persistència per treballar en processos expandits en el temps. El plantejament des del qual es posiciona ACVic va en la direcció que aquestes visions esbiaixades no anul·lin la capacitat de definir nous escenaris i de posar en evidència que han estat superades per projectes que actuen d’una manera renovadament crítica envers aquest tipus d’actituds.
Si la pedagogia l’entenem des de la producció d’experiències i si els coneixements i valors que se’n desprenen reverteixen en l’activació i participació de l’espai social, estem reafirmant el sentit polític de l’educació. Si aquest potencial transformador de la pràctica educativa el vehiculem conjuntament amb pràctiques artístiques que comparteixen aquest sentit transformador i el posem en relació amb el context (espai urbà, espai social i espai temporal), la producció de coneixements, valors i experiències poden generar noves polítiques culturals i aprenentatges basats en processos col·lectius. L’educador i teòric Paulo Freire va dir que l’educació no és neutra, és sempre política, i que no existeix pràctica educativa sense ètica ni estètica. Si combinem les pràctiques artístiques amb compromisos pedagògics (o compromisos artístics amb processos educatius), segur que obrirem noves perspectives tant des de l’àmbit de l’educació com des de l’àmbit de les arts que desplegaran en el territori formes d’aprenentatge fonamentades en experiències concretes. Si aquestes experiències es nodreixen dels complexos contextos contemporanis, aprendrem a conèixe’ns millor, comprendre millor les cultures que els configuren, augmentar la capacitat de raonament crític enfront dels canvis accelerats i el desbordant bombardeig de missatges i, probablement, podran transmetre d’una manera diferent les capacitats de l’art per tal d’articular experiències col·lectives amb voluntat transformadora.
Des d’aquest punt de partida i com a camp d’acció experimental, la relació art-pedagogia no persegueix tan sols educar a través de l’art o buscar nous públics per a l’art, sinó que sobretot procura generar situacions en les quals es possibiliti experimentar amb la transmissió de coneixements i l’intercanvi d’experiències, investigar en la producció artística, tot utilitzant tècniques i mitjans que permetin comunicar-ho i vehicular-ho a través de la incorporació o revitalització de dinàmiques socials. Les línies generals en les quals es fonamenta el programa d’ACVic giren a l’entorn de tres elements interconnectats: la producció artística, el treball pedagògic i les xarxes de relació. Mitjançant els programes EXPO, EDU i LAB es porten a terme la major part d’activitats que s’inscriuen sota aquest plantejament, cercant que públics, usuaris i agents involucrats s’incorporin progressivament a un projecte prou mal·leable per tal que hi tinguin cabuda totes aquelles pràctiques compromeses amb l’espai social susceptibles de relacionar-se amb pràctiques artístiques. De fet, és un espai transversal que creua diverses pràctiques que entre elles es poden relacionar a partir d’un projecte comú.
A través del mirall, l’exposició
Les pràctiques artístiques han de reflectir els conflictes quotidians que convergeixen en l’espai social. Un dels temes d’aquest debat contemporani passa pel canvi de paradigma que han plantejat les noves tecnologies en l’àmbit de la comunicació global. L’art, per més que en certs moments es consideri que pertany a una esfera marginal de les activitats contemporànies, no s’escapa de formar part d’aquest ampli espectre de la comunicació. L’art, i per tant la comunicació, estan clarament afectats per múltiples canvis que han introduït les tecnologies en combinació amb Internet.
Amb l’exposició A través del mirall, Joan Fontcuberta participa de ple en una sèrie de qüestions que són crucials en aquest debat contemporani. L’exposició planteja una reflexió sobre la importància i l’increment d’imatges, la proliferació d’autors enfront de la transformació del concepte tradicional d’autoria, la facilitat de generar imatges, la pèrdua del seu control, el potencial de difusió i dispersió vírica de la xarxa, les amenaces en les nocions de privacitat enfront de l’escenificació pública de la intimitat, elements tots ells evidenciats i potenciats amb l’ús de les xarxes socials i, en aquest cas, creuant-ho des de la perspectiva artística. Compilant aquelles imatges de persones que es fotografien davant del mirall, la majoria publicades a Internet i difoses mitjançant l’ús de les xarxes socials, disparant-les en una sobreprojecció d’autoretrats especulars, l’espai expositiu es transforma a partir de la confluència de múltiples imatges que se sobreposen, convertint-lo en un escenari saturat en el qual té lloc un espectacle de desbordada subjectivitat en què, com comenta Joan Fontcuberta, “preval l’autoexploració lúdica per sobre la memòria”. A l’exposició s’hi troba un dispositiu dotat amb una càmera i un software en el qual l’espectador pot afegir el seu autoretrat a l’exposició.
Joan Fontcuberta va dir, en una determinada ocasió en què presentava part del seu treball, que a grans trets hi ha dos tipus de fotografia, la que pertany a un ordre decoratiu i la que s’ubica en l’àmbit del pensament; la que embelleix i la que fa pensar. Des dels seus inicis ell treballa en el camp de la fotografia que indueix a la reflexió, la que subverteix la realitat i en genera una de nova inscrita en el pensament de l’espectador. Aquest és el repte i el punt de partida en la majoria dels seus treballs, articular un conjunt d’imatges que orientin o desorientin l’espectador cap a unes determinades realitats (o pararealitats) per tal de qüestionar, debatre o senzillament induir a la reflexió, incitant l’espectador a assumir un rol actiu. Però quan les imatges es multipliquen i es multipliquen, com és en aquest cas, les reflexions han de partir del conjunt significatiu. Aquí Internet és el mitjà i el missatge. Un mitjà multiplicador i un missatge que ens arriba saturat. La nostra mirada està condicionada per aquests mecanismes. Una imatge ens pot fer pensar, la multiplicació d’imatges no ens fa pensar de manera proporcional; contràriament ens atordeix, ens embriaga. L’artista ens posa un mirall en el qual es reflecteix una realitat saturada d’informació visual, una manera subversiva d’exercir el control social. L’excés d’informació ens allunya de la capacitat de concentració, de reflexió, de pensament.
Tecnologies de la dispersió
La construcció de les imatges i la representació del món ja no són patrimoni d’un selecte grup d’artistes, ja siguin fotògrafs, cineastes, reporters, videoartistes, dibuixants, pintors o de qualsevol de les branques de les arts i la creació contemporànies. Les tecnologies de la imatge són les que més ràpidament han evolucionat cap a una democratització i ús generalitzat, i no tan sols en l’àmbit de la creació d’imatges, sinó en el context global de la comunicació. L’entorn contemporani ha introduït profunds canvis en l’àmbit de la producció, difusió i consum de textos, imatges, sons, infografies i dades, de manera que la producció i lectura o l’emissió i recepció de missatges ja no es pot entendre com un sistema unidireccional (emissor, missatge, receptor). El receptor és alhora l’emissor i, per tant, es converteix en productor de missatges. Per la facilitat que actualment ofereixen les noves tecnologies, el nombre de productors-consumidors de missatges-imatges s’ha multiplicat exponencialment. D’altra banda, la comunicació pública s’ha desmassificat per tal d’adreçar-se a l’usuari, els missatges cerquen l’individu o grups que comparteixen afinitats. Canvis recents i radicals que han portat a plantejar nous paradigmes en la comunicació amb l’aparició de l’actual paisatge mediàtic que facilita la Xarxa. José Luis Orihuela ha sistematitzat aquests canvis en deu punts per tal d’explicar el pas cap a l’e-comunicació. Aquests, de manera resumida, són: (1) l’usuari esdevé l’eix sobre el qual pivota el procés comunicatiu; (2) el contingut com a vector d’identitat que ha de ser accessible des de múltiples plataformes, la imatge de marca transfereix valor aportant credibilitat i prestigi; (3) els llenguatges multimèdia s’han democratitzat i universalitzat, els diferents mitjans de comunicació conflueixen a Internet i permeten la convergència de tots els suports informatius (text, fotografia, vídeo, àudio, gràfics, animacions); (4) la informació i l’actualització de continguts es fa en temps real, això s’amplifica per l’ús creixent de les xarxes socials, que alhora fan de multiplicadores dels relats en temps real; (5) de l’escassetat a l’abundància, s’ha passat dels canals restringits de comunicació a l’excés d’informació i, per tant, a la gestió de l’excés; (6) la no intermediació en els processos comunicatius, això proposa un àmbit de debat que passa per la cerca i edició de la informació, el contrast de les fonts, el sentit d’oportunitat, en definitiva elements que afecten l’autoria professional; (7) l’accent en l’accés als sistemes adquireix valor i es prioritza atenent que la distribució és multidireccional i asimètrica; (8) les diverses dimensions de la interactivitat, de la unidireccionalitat a la comunicació dinàmica, immediata, participativa; (9) l’hipertext com a gramàtica del món digital, per tant un sistema de lectura ramificada i entrellaçada; i com a desè punt, la revalorització del coneixement per sobre de la informació. La gestió del coneixement, la seva difusió i la creació d’una massa crítica (usuaris) esdevenen uns dels principals motius de preocupació per a qualsevol emissor-receptor que és alhora usuari-productor de continguts en un espai comunicatiu universal.
La majoria de persones tenen a les seves mans nombrosos artefactes tecnològics que permeten una frenètica activitat multitasca, i les persones cada vegada s’han hagut d’adaptar més a aquesta necessitat d’estar fent diverses coses alhora. Els més joves sembla que ja ho tenen incorporat a l’ADN. Això no vol dir que el nivell de concentració es mantingui de la mateixa manera en les diverses tasques. De fet, més que tecnologies de la informació tendeixen a la dispersió. Evidentment, l’aparell que concentra de manera més eficaç tot aquest conjunt de dispositius és el mòbil, per la seva compilació de patents en un reduït espai que permeten parlar per telèfon, navegar per Internet, connectar-se a qualsevol xarxa social, fer fotos i geolocalitzar-les, escoltar música, enregistrar àudio, enviar missatges, jugar, gravar vídeo en alta definició, penjar-lo a Internet i tota un seguit d’applets en constant augment que depenen de la imaginació dels desenvolupadors de software en conjunció amb el fabulós negoci de la telefonia. Un negoci repartit entre comptades grans multinacionals que espremen la “democratització” tecnològica mitjançant un dels productes que reuneix, en un espai cada vegada més reduït, els més grans invents de la nostra època globalitzada. Tot i que el telèfon és sens dubte el capdavanter, s’han de tenir en compte molts altres productes més especialitzats però que també permeten combinar la comunicació (relació amb el altres) amb l’arxiu (coneixement i registre) i la distribució de continguts (difusió globalitzada), mitjançant imatges fixes o en moviment, missatges, textos, twits, blocs, posts, etc. La multiplicació de mitjans i la seva interrelació amplifiquen la possibilitat de veus a l’esfera pública, incrementen la possibilitat d’autogestió i de construcció de xarxes de socialització que inevitablement incideixen en l’espai sociopolític. “La proliferació d’aquestes invencions mediàtiques menors significa que existeix un creixent nombre de visions alternatives publicitades sobre la nostra realitat social, la qual cosa crea la possibilitat d’una creixent diversitat d’enfocaments i veus en el domini públic.”
En una conferència impartida a la Universitat de Vic en el marc de l’exposició A través del mirall, Joan Fontcuberta comentava que en un determinat moment, previ a tota aquesta evidència tecnològica actual i amb l’objectiu d’assessorar un estudi que estava portant a terme una empresa, se li va demanar opinió sobre com veuria si un telèfon pogués fer fotos. Ell va contestar que aquell enginy seria un absolut fracàs. Aquell era un moment en què les bones fotos requerien bones càmeres, inaccessibles per a la majoria de mortals. Evidentment, el temps ha demostrat el seu visionari error, i afegia que probablement, si li haguessin demanat l’opinió sobre una càmera fotogràfica que permetés fer trucades de telèfon, de ben segur que hauria manifestat que aquest sí que seria un gran invent.
Aquest comentari de Fontcuberta evidencia la seva ironia i la capacitat d’adaptar-se als nous escenaris, però alhora planteja la inevitable angoixa que per a molts fotògrafs ha suposat i està suposant aquesta canvi de paradigma impulsat per les noves tecnologies. El fet que són tecnologies assequibles i la possibilitat que tenen un gran nombre de persones de dedicar-hi una major quantitat de temps faciliten la seva expansió. La retardada incorporació dels joves als mercats de treball, les nombroses persones que no tenen feina i la conquesta del dret a disposar de temps d’oci per aquells que treballen contribueixen a la proliferació d’imatges i textos que circulen continuadament per les xarxes socials. Bé, no és tan sols la gestió del temps lliure la que permet una gran activitat comunicativa (i per tant consumidora i emissora de missatges), sinó també la necessitat d’alimentar constantment la circulació i difusió de continguts, que fa que empreses, professionals, associacions, ONG o qualsevol projecte que vulgui dotar-se de valor estigui igualment pendent o dependent d’aquestes tecnologies i la seva connexió en la Xarxa. I és que qui no està present en aquest espai públic virtual deixa d’existir. La transformació de les economies productives en economies de serveis, amb una major necessitat de comunicació, de multiplicació de mercats, la desaparició de la plena ocupació amb una conseqüent major disponibilitat de temps, la transició de la societat del treball cap a la societat del saber i tota un seguit de canvis que s’han accentuat de manera progressiva contribueixen, cadascun a la seva manera, a incrementar la presència en aquests nous espais públics virtuals (també reals). En una economia política basada en la inseguretat, en la societat del risc i on la velocitat continua sent el motor social, l’angoixa de molts fotògrafs en aquest moment d’ultraproductivitat d’imatges i d’aparició de nous rols és tan sols equiparable a l’angoixa dels pintors en el moment en què la fotografia va aparèixer a la nostra societat. En aquell moment la pintura va haver de fer un radical gir per sobreviure a la competència que significava aquella combinació d’invents científics (òptica, química, mecànica) en el context de la representació. De la mateixa manera que en l’aparició dels primers daguerreotips cap al 1839 varen portar a manifestar que la pintura havia mort, a principis dels anys noranta William J. Mitchell va considerar que la imatge digital havia desplaçat de manera radical i permanent la fotografia, i amb ella un del valors que encara mantenien les imatges analògiques, que era ser garantia visual de la veritat. Amb la imatge digital això s’ha dissolt, per la facilitat de la seva manipulació i la desaparició del concepte d’original i còpia. Com bé assenyala Fontcuberta en un article publicat al suplement Cultura/s de La Vanguardia, “Tallant les amarres dels seus valors fundacionals, abandonant les prescripcions històriques de veritat i memòria, la fotografia ha acabat cedint el testimoni: la postfotografia és el que queda de la fotografia”.
És aquest un article en el qual explicita clarament la seva visió del context artístic contemporani en relació amb la fotografia, amb les noves tecnologies, amb el context social, amb la circulació de la informació i amb el seu accés (el que anomena estètica de l’accés) i presenta un decàleg que resumeix de manera lúcida els elements essencials de la tensió existent provocada per aquest canvi de paradigma que afecta de ple les arts contemporànies. Alguns d’ells són la dissipació de rols en la creació contemporània (artista, curador, professor, productor…), la circulació i gestió de les imatges per sobre dels continguts, l’economia del reciclatge per sobre de la nova producció d’imatges, el compartir més que posseir o la dissolució del concepte d’autoria.
Aquesta situació contemporània sobre el tema de l’autoria no és res més que una prolongació de la mort de l’autor pronosticada per Roland Barthes el 1967. Una situació que afecta no solament la fotografia, sinó la pràctica artística en la seva totalitat. La producció d’imatges s’ha convertit en una pràctica generalitzada; si l’autor pot ser qualsevol, probablement l’autor cada vegada és menys important o adquireix una importància testimonial i temporal. El que creix en interès és l’esdeveniment global que ordena i dóna sentit al conjunt dispers i prolífic. En el camp de l’art són les biennals, els festivals, els esdeveniments que són construïts, consumits i compartits de manera col·lectiva. Una espècie de reproducció de la sobreinformació existent a la Xarxa però a través d’uns recorreguts seleccionats i ordenats per tal donar un cert sentit al caos permanent de l’espai públic, en un món desorientat, divers culturalment i alhora globalitzat.
Segurament la ingent producció d’imatges i textos que donen i donaran sentit al estudis etnològics sobre el present en el futur prenen forma en l’espai d’Internet. En aquest cas, Joan Fontcuberta ha convertit aquest tema en base de la seva producció artística més recent i també en motiu de les seves investigacions cap a una pràctica artística contemporània, fonamentada en la postfotografia en un context postfordista.
[1]José Luis Orihuela, “Los nuevos paradigmas de la comunicación”, eCuaderno, 2002. Disponible en línia a: <http://www.ecuaderno.com/paradigmas>.
[1] Andreas Broeckmann, “Engage.net: estrategias mediáticas menores para la fotografia en internet” [2000], a Jorge Luis Marzo (ed. ), Fotografia y activismo. Textos y prácticas (1979-2000), Barcelona, Editorial Gustavo Gili, 2006, p. 367-371.
[1] Per a aquests temes, vegeu Ulrich Beck, Un nuevo mundo feliz. La precariedad del trabajo en la era de la globalización, Barcelona, Paidós, 2007.
[1] William J. Mitchell, The Reconfigured Eye: Visual Truth in the Post-Photographic Era, Cambridge, MIT Press, 1994, p. 23-57.
[1] Joan Fontcuberta, “Por un manifiesto posfotográfico”, Cultura/s [La Vanguardia, Barcelona], núm. 464 [11 maig 2011].
[1] Tot i que per a Roland Barthes la mort de l’autor fa referència al naixement de l’espectador en tant que intèrpret de l’obra i per tant adquireix una responsabilitat autoral en tant que és qui acaba donant sentit als textos o a la obra d’art. La dissolució de l’autoria en el context contemporani és un discurs que s’ha construït sobretot a partir de l’ús d’Internet, la reapropiació d’imatges i la filosofia del software de codi obert, en què l’autoria és compartida.
Text publicat en el Catàleg de l’exposició “A través del mirall” de Joan Fontcuberta. Organitzada pel Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural, i produïda per ACVic Centre d’Arts Contemporànies. Servei de publicacions del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya. Barcelona 2011
Catàleg de l’exposició “A través del mirall” de Joan Fontcuberta. Organitzada pel Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural, i produïda per ACVic Centre d’Arts Contemporànies. Amb aquesta mostra, Fontcuberta planteja una reflexió sobre l’increment d’imatges i la proliferació d’autors, així com el potencial de difusió i dispersió vírica, elements tots ells en augment amb l’ús de les xarxes socials. Compilant imatges de persones que es fotografien davant del mirall i disparant-les en una sobreprojecció de retrats especulars, l’espai expositiu es transforma a partir de la confluència de múltiples imatges que se sobreposen, i esdevé un escenari de saturada subjectivitat. A l’exposició s’hi troba un dispositiu dotat amb una càmera i un software amb el que l’espectador es pot afegir a l’exposició a través del seu retrat.
4 Art, educació i territori. Regidoria de Cultura i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic / H. Associació per a les Arts Contemporànies
6 Prenent posicions Art, pedagogia i espai social. Ramon Parramon Director d’ACVic | 0.867592 | curate | {"en": 0.011635575654795553, "eo": 0.0007537214999057848, "es": 0.026333144902958357, "ca": 0.958215564348973, "pt": 0.003061993593367251} | http://ramonparramon.net/ca/tensions-dispersions-i-canvis/ |
crawling-populars_ca_20200525_28_53250 | Espectacle de creació col·lectiva.Seleccionats entre tota la població de l’estat, set concursants s’enfronten al major repte que hagi proposat mai un programa de televisió: escollir el líder polític del demà. | 0.72478 | curate | {"ca": 1.0} | : /cataleg/Activitat-SAC-OM-Operacio-Maquiavel.cid153545 |
mc4_ca_20230418_6_603377 | Màster Online en Project Management online OBS Business School | Emagister
T'agradaria ordenar i desenvolupar els projectes de l'empresa? El Màster en Project Management, que et presenta Emagister, se centra en com planificar, organitzar i controlar projectes complexos, mostrant les eines necessàries per minimitzar riscos i crear noves oportunitats de negoci i posant l'accent en les habilitats i competències necessàries que ha de tenir un bon director de projectes.
Avui dia, per a les empreses i organitzacions actuals és vital saber a tot moment com és l'estat dels projectes en els quals estan embarcats, l'abast d'aquells que tenen pensat executar i els resultats dels quals han estat acabats. Per això, aquest curs té un material molt actualitzat i coherent per complir amb els requisits.
El temari és molt extens i professional. Coneixeràs com funciona la direcció estratègica de l'empresa, el seu capital humà i la seva organització, sabràs com dur a terme el seguiment d'un projecte, quines eines hi ha i com calcular l'estimació de recursos necessaris. A més, aprendràs com gestionar el risc d'una operació, quan arriscar, quines precaucions prendre, les eines informàtiques més utilitzades i les tècniques d'identificació de riscos.
El màster té una durada de 12 mesos, en els quals tindràs temps d'aprendre tot el temari, compaginat amb el teu dia a dia posat que la modalitat d'ensenyament és online, per la qual cosa tindràs un campus a la xarxa per descarregar-te tot el contingut. Segueix l'enllaç que tens en aquesta pàgina d'emagister.com per descobrir tota la informació que necessites sobre aquest curs. El centre t'informarà de tot sense compromís.
Direcció estratègica de projectes de l'empresa
L'empresa i política d'empresa.
Cultura i estils organitzatius.
La gestió de projectes i l'empresa.
Projectes de canvi organitzatiu.
Estudi de viabilitat i rendibilitat d'un projecte.
Àrees de coneixement en la gestió de projectes.
Estructures organizacionales en projectes.
L'estàndard global de la Guia de Fonaments per a la Direcció de Projectes de PMI (‘PMBOK’)
Conceptes de projecte, gestió de projecte i gestió d'operacions.
Cicle de vida del projecte i influència de l'organització en els projectes.
Processos de direcció de projectes.
Metodologies de direcció de projectes.
Què és la gestió de l'abast del projecte?.
Recopilar els requisits.
Definició de l'abast del projecte.
Creació Estructura Desglossament del Treball (EDT).
Verificació i control de l'abast del projecte.
Introducció i aspectes generals.
Identificació i definició de les activitats del cronograma.
Seqüenciació de les activitats del cronograma.
Estimació de les necessitats de recursos de les activitats.
Estimació de la durada de les activitats.
Desenvolupament del cronograma.
Seguiment i control del termini. Control del cronograma.
Eines (MSProject). Exercicis pràctics.
Preparació i aprovació del pressupost del projecte.
Principals factors que poden fer fallar la gestió del cost.
Necessitats de capital.
Model financer.
Anàlisi i reportis financers.
Anàlisi de viabilitat i risc del projecte.
Gestió de programes de projectes
Gestió de portfolio de projectes
L'estàndard OPM3
El factor humà: gestió de persones, ètica i el Project Manager.
Planificació dels Recursos Humans. Adquisició i desenvolupament.
Gestió i direcció de l'equip de projecte
Competències personals: habilitats directives i tècniques de gestió del Director de Projecte.
Responsabilitat social i ambiental.
Identificació dels interessats (stakeholders) del projecte.
Planificació de les comunicacions del projecte.
Recopilació, elaboració i distribució de la informació del projecte.
Gestió de les expectatives dels stakeholders del projecte
Metodologia de gestió de riscos del projecte del Project Management Institute
Equip, termini i cost necessari per a la gestió del risc.
Principals tècniques d'identificació de riscos.
Principals tècniques qualitatives i quantitatives d'anàlisis de riscos.
Reserves per a contingències i reserves per a la gestió del projecte. Estimació i control.
Eines informàtiques para en la gestió del risc.
Claus per a una gestió eficaç dels riscos en projectes
Metodologia de gestió de les adquisicions.
– Planificació, realització i administració de les adquisicions. – Tancament contractual.
Complements sobre estratègies contractuals.
– Estratègies o tipologies contractuals segons el seu abast, l'organització, el preu i el sistema d'adjudicació. – Contractes de consultoria o recolzo en l'adreça de projectes.
Contractació entre entitats privades, contractació pública i internacional.
El contracte de compra i venda,
El contracte d'arrendament.
Conceptes legals i jurídics importants relacionats amb el contracte.
El projecte com a producte a vendre
El procés de venda de projectes
El tipus d'ofertes i contractes.
La creació i continguts de les ofertes.
Metodologia de la venda estratègica
Planificació, assegurament i control de la qualitat.
Normatives de Qualitat aplicables en projectes.
La qualitat dels productes i/o dels serveis. El pla de Qualitat del projecte.
Eines i tècniques per a la millora de la qualitat dels processos.
Processos d'iniciació i planificació
Processos d'execució, control, tancament i suporti
Gestió del coneixement i tendències en la direcció de projectes
Preparació PMP: Iniciació
Mòdul d'iniciació per a la preparació de la prova de certificació PMP (Project Management Professional) del PMI (Project Management Institute)
Treball de fi de master que consisteix en la realització d'un projecte com a mitjà per posar en pràctica tot l'après durant el master.
Màster Online en Project Management OBS Business School
Màster en Contractació pública en línia | 0.767906 | curate | {"en": 0.019086692829111667, "ca": 0.9545130217623974, "es": 0.01587584730645737, "it": 0.005708169818052087, "fr": 0.004816268283981448} | https://formacio.lavanguardia.com/master-online-direccion-efectiva-proyectos-complejos-courses-es-2466768.htm |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.