id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_7_122336 | Filipines: Quatre emotives històries de voluntaris després del tifó
Gairebé ha passat un mes des de que el gran tifó Haiyan (Yolanda) va arrasar el centre de les Filipines. Molts pobles van ser completament devastats per la forta tempesta que va matar més de 5.000 [en] persones i en va deixar a milions sense casa. Els supervivents es van queixar inicialment de la lenta arribada de menjar, aigua, medicines i altres ajudes de primera necessitat. Altres pobles més remots no van ni poder ser localitzats a causa del mal estat de les carreteres i d’altres problemes de logística.
Com a resposta a les crítiques, el govern nacional va assegurar que estava fent tot el possible per tal de fer arribar l’ajuda a totes les víctimes del desastre. La destrucció generalitzada que va causar l’Haiyan va inspirar un esforç global d’assistència i rehabilitació. A les Filipines, molts voluntaris van col·laborar a centres d’assistència i de mudances. Molts altres es van dirigir a les zones més afectades pel tifó, on van poder documentar la magnitud dels danys causats per l’Haiyan a la vegada que ajudaven tots els refugiats de la zona.
Aquests voluntaris van compartir fotos, vídeos i històries sobre allò que van viure a Samar i a Leyte. La seva documentació va permetre validar altres informes anteriors sobre l’impacte mortal de l’Haiyan i de la lenta resposta per part de les autoritats. Aquí podeu llegir quatre històries que van ocórrer als llocs dels fets:
1. Michael Beltrán va descriure [en] l’escena des de l’aeroport de Tacloban, la capital de Leyte i la “zona zero” de la catàstrofe del tifó:
La primera imatge de la nostra setmana a Leyte va ser la d’un aeroport amb gent tremolant i afamada a una banda, ignorats pels militars i la marina dels EUA, i una pila de caixes plenes de gènere a l’altra. Deixant de banda les estructures físiques, que no n’hi havia gairebé cap dreta, el que més em va impressionar va ser la gespa i els arbres, els quals no tenien cap tipus de pigmentació, encara es mantenien drets, però secs i sense fang… Naturalesa morta era tot el que veien els nostres ulls; arbres amb les branques i les fulles congelades en la direcció contrària a la del vent del tifó. Aquesta imatge és la primera que se’t queda gravada a la ment, just abans d’adonar-te de l’olor.
2. L’activista Renato Reyes va arribar a la lenta recuperació de cadàvers a la ciutat:
Després de les fotos de bosses per a cadàvers al mercat públic de Tacloban, vaig deixar de fer fotos. Havia d’entendre per què dues setmanes després del tifó encara s’estaven recuperant els cossos, la gent estava vivint al costat dels cadàvers i el govern intentava disminuir el nombre de víctimes i encobrir la seva incompetència a l’hora d’enfrontar-se a aquesta calamitat.
3. “S’estan muntant carpes i assentaments a Samar i a Leyte”, va escriure l’ecologista Leon Dulce:
Vam poder ser testimonis que s’estaven muntant assentaments damunt de les runes i sota la pluja incessant. Els pescadors havien perdut les barques i les eines a causa de la tempesta, i, als agricultors, només els quedaven hectàrees i més hectàrees de cocoters desarrelats i camps d’arròs inundats.
Molts supervivents van haver d'esperar dies abans de rebre qualsevol tipus d'ajuda. Foto d'Antonio Tinio.
A molts pobles devastats pel tifó es va imposar el toc de queda per tal de mantenir la pau i l'ordre i, concretament, per evitar saquejos. Foto d'Antonio Tinio.
L’electricitat serà restaurada en dos o tres mesos. Mentrestant, els cables elèctrics són útils per aquells que necessiten assecar la roba. Foto d’Antonio Tinio.
4. Milers de supervivents del tifó abandonen les ciutats de Samar i Leyte.
Molts d’ells estan emigrant a Manila i a altres centres urbans, com ara Davao. La professora Mae Fe Templa va explicar com l’emigració també reflecteix la pèrdua de confiança en el govern:
L’emigració dels supervivents indica el creixent problema de la gent, que ha perdut la confiança en el govern. El moviment dels supervivents del tifó Yolanda de Leyte cap a qualsevol altre lloc del país indica dues coses: una és la falta d’acció del govern, per la qual cosa la gent hi perd la confiança; la segona és la iniciativa de la gent de transformar les seves vides i de redefinir la seva manera de viure en condicions d’extrema pobresa i de canvis climàtics.
Vaixell al mig de la carretera Anibong, a la ciutat de Tacloban. Foto de Tudla.
Molts agricultors de Marabut, Samar, també van perdre els seus recursos. Foto de Tudla.
L’autor
Global Voices
L’edició catalana de Global Voices forma part d'una xarxa internacional de més de 700 internautes que segueixen les blocosferes —blocs, xarxes socials i altres mitjans ciutadans— d'arreu del món i escriuen articles resum dirigits a l’audiència global, que després es tradueixen a diverses llengües. Pots seguir-nos al Facebook i a Twitter. | 0.76542 | curate | {"ca": 0.945185493955815, "es": 0.03042934556065027, "cs": 0.0016673614005835765, "eo": 0.004376823676531888, "st": 0.005835764902042517, "de": 0.0014589412255106293, "en": 0.0027094622759483117, "pt": 0.008336807002917883} | http://blogspersonals.ara.cat/veusglobals/2013/12/16/filipines-quatre-emotives-histories-de-voluntaris-despres-del-tifo/ |
macocu_ca_20230731_9_57474 | Adreça: Les Planes de Son ALT ÀNEU (Pallars Sobirà) Telèfon: 973 62 67 22 – 902 40 09 73 Web: https://monnaturapirineus.com/ – [email protected] Període de... Read More »ALBERG CENTRE DE NATURA I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DELS PIRINEUS ALT ÀNEU
Adreça: El Bosc del Corral, s/n SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR (Pla de l’Estany) Telèfon: 972 58 02 90 – 972 58 05 52 Web: http://www.casalsantmiquel.com/... Read More »ALBERG CASAL SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR | 0.71776 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_40706 | Disposa de les solucions de hardware i del software més actualitzat per dur amb eficiència i eficàcia el seu negoci.
Essent una de les principals benzineres de la zona a optat per la solució de Gestió d'Efectiu proposada per Inducontrol, el CASHGUARD, equip totalment integrat a les aplicacions de Gestió IC. | 0.74926 | curate | {"ca": 1.0} | https://inducontrol.com/cat/actualitat/bon-area-installacio-del-sistema-cashguard.html |
mc4_ca_20230418_3_470547 | Santa Magdalena posa a punt camins rurals | Actualitat Diària
Inicio _Ppobles 2 L’Ajuntament de Santa Magdalena posa a punt els camins rurals de la...
L’Ajuntament de Santa Magdalena posa a punt els camins rurals de la localitat
S’ha sol•licitat també la millora de la majoria de camins de terra que com a conseqüència del temporal de pluja han sigut arrasats
L’Ajuntament de Santa Magdalena, gràcies a la maquinària de la Diputació de Castelló, ha començat aquesta setmana els treballs de desbrossament d’alguns dels camins del terme municipal. Segons ha detallat l’alcalde de la localitat, Sergio Bou, “les màquines estan treballant en el desbrossament del camí que va a La Salzadella, així com tots els camins de terra, per damunt de l’autopista AP-7, que limiten amb els municipis de Peníscola i Alcalà de Xivert”.
D’altra banda, l’alcalde de Santa Magdalena, anuncia que s’ha sol•licitat, també a la Diputació de Castelló, “la millora de la majoria de camins de terra de la localitat, que de nou i tal com ha constatat el regidor d’Agricultura, com a conseqüència del temporal de pluja, han sigut pràcticament arrasats”. Està previst que, en els pròxims dies i una vegada acaben els treballs que havien quedat suspesos, per no ser essencials, es faran aquests treballs de millora dels camins.
Article anteriorBorriana declara dol oficial per les defuncions causades pel coronavirus i les banderes onejaran a mitja asta i crespó negre
Article següentOberta la preinscripció dels 42 màsters universitaris de l’UJI per al curs 2020-2021 | 0.874833 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.actualitatdiaria.com/santa-magdalena-posa-a-punt-camins-rurals/ |
naciodigital_ca_20220331_0_68061 | Els Mossos d'Esquadra han detingut a Manuel B.F. i Luis B.F., dos germans de 19 i 22 anys veïns de Balaguer, acusats de sis robatoris en habitatges i comerços de la Garrotxa i la Noguera. La investigació policial es va iniciar a finals de juliol, després que els acusats entressin a robar en una segona residència de la Sentiu de Sió (Noguera) i s'enduguessin un equip complet de submarinisme, un detector de metall, un ordinador portàtil i una serra mecànica, entre d'altres objectes. La policia catalana va descobrir que aquests dos nois eren els presumptes autors de més robatoris similars comesos anteriorment en segones residències i bars d'Olot, Santa Pau, la Canya i Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/9860/dos-detinguts-robatoris-habitatges-garrotxa |
crawling-populars_ca_20200525_23_20162 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.735 grups, 11.345 àlbums i 88.331 cançons
ÀlbumRetalls
Conté 16 lletres
Any2007
DiscogràficaBossa Records
Tens més informació sobre aquest àlbum? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
Àlbum. 2014
(Grup Boira, Port Bo, Arjau, Grup Bergantí)
Compartit. 2013
Àlbum. 2009
Àlbum. 1999
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.9445628997867804, "fr": 0.0255863539445629, "la": 0.021321961620469083, "en": 0.008528784648187633} | : /grup/grup-boira/retalls |
oscar-2301_ca_20230418_8_210621 | Nike et demana que acceptis les galetes amb l'objectiu d'optimitzar el rendiment, la publicitat i les funcionalitats de les xarxes socials. Les galetes de tercers relacionades amb les xarxes socials i la publicitat s'utilitzen per oferir-te funcionalitats a les xarxes socials i anuncis personalitzats. Per obtenir-ne més informació o canviar les preferències, prem el botó "Més informació" o visita la secció "Configuració de les galetes" a la part inferior del lloc web. Per obtenir més informació sobre aquestes galetes i el processament de les teves dades personals, consulta la nostra Política de privadesa i galetes. Acceptes aquestes galetes i el processament de les dades personals que implica?
Més informació
Sí, ho accepto
Sí, ho accepto
No ho accepto
Més informació
Pots canviar les preferències en qualsevol moment a la secció "Configuració de les galetes" que hi ha a la part inferior de la pàgina. Consulta la Política de privadesa i galetes per conèixer tots els detalls.
Configuració personal de les galetes
Funcionals
Aquestes galetes són necessàries per a la funcionalitat bàsica del lloc web i, per tant, sempre estan activades. Inclouen galetes que permeten recordar-te mentre explores el lloc en una única sessió o, si ho sol·licites, d'una sessió a una altra. Ajuden a fer possible el carretó i el procés de compra, i també ofereixen assistència en qüestions de seguretat i compliment de les normes.
Rendiment
Aquestes galetes ens permeten millorar la funcionalitat del lloc web fent un seguiment de l'ús que se'n fa. En alguns casos, aquestes galetes milloren la velocitat amb què podem processar les sol·licituds i ens permeten recordar les preferències del lloc que hagis seleccionat. Si les desactives, és possible que les recomanacions no siguin prou personalitzades i que el rendiment del lloc sigui lent.
Xarxes socials i publicitat
Les galetes de les xarxes socials t'ofereixen la possibilitat de connectar-te a les xarxes socials i de compartir-hi contingut des del nostre lloc web. Les galetes de publicitat (de tercers) recullen informació per adaptar la publicitat segons els teus interessos, dins i fora dels llocs web de Nike. En alguns casos, aquestes galetes també processen les teves dades personals. Per obtenir més informació sobre el processament de les dades personals, consulta la nostra Política de privadesa i galetes. Si anul·les la selecció d'aquestes galetes, potser veuràs publicitat que no serà rellevant per a tu o no podràs enllaçar correctament amb les xarxes socials, com ara Facebook o Twitter, ni compartir-hi contingut.
Fet
Pots canviar les preferències en qualsevol moment a la secció "Configuració de les galetes" que hi ha a la part inferior de la pàgina. Consulta la Política de privadesa i galetes per conèixer tots els detalls.
Creiem que ets a {country}. Vols actualitzar la teva ubicació?
Espanya
Espanya
Omet per passar al contingut principal
Cerca una botiga|
Ajuda
Ajuda
Estat de la comanda
Enviament i lliurament
Devolucions
Guies de talles
Posa't en contacte amb nosaltres
Política de privadesa
Condicions de venda
Condicions d'ús
Envia'ns comentaris
|
Compte
Perfil
Comandes
Preferits
Safata d'entrada
Experiències
Configuració del compte
Tanca la sessió
Uneix-te a nosaltres|
Inicia la sessió
Pàgina d'inici de Nike
Nous i destacats
Home
Dona
Nen/a
Ofertes
Guides
Jordan
Converse
Fes-te Nike Member per aconseguir el millor pel que fa a productes, inspiració i històries sobre esport. Més informació
Uneix-te a nosaltres
Inicia la sessió
Preferits
0
Carretó
Comandes
Cerca una botiga
Ajuda
Tot
PerfilComandesPreferitsSafata d'entradaExperiènciesConfiguració del compte
Tanca la sessió
Nous i destacats
Productes destacats Compra totes les novetatsNoves sabatillesNova robaSupervendesCalendari de llançaments de SNKRS
Compra les iconesAir Force 1Air Jordan 1Air MaxDunkBlazerPegasusMercurial
Històries de NikeTotes les històriesDepartment of Nike Archives (DNA)ConsellsAtletes*ComunitatCulturaInnovació
NousCol·lecció JordanSostenibilitatEquipacions de les seleccions nacionalsEl poder de l'efecte placeboUna història sobre el running que comença amb una cordaFM Broadcast: Més enllà de BHM
Home
Productes destacats NovetatsEquipacions de les seleccions nacionalsCalendari de llançaments de SNKRS SupervendesRegals per a ellTargetes de regal
SabatillesTotes les sabatillesLifestyleJordanRunningFutbolBàsquetEntrenament i gimnàsSkateboardNike By You
RobaTota la robaLifestyleParts superiorsDessuadores amb caputxa i sensePantalons curtsXandallsPantalons i mallesJaquetesEquipacions i samarretes
Compra per esportTots els esportsRunningFutbolBàsquetEntrenament i gimnàsTennisGolf
Accessoris i equipamentTots els accessoris i l'equipamentBosses i motxillesMitjons
Dona
Productes destacatsNovetatsEquipacions de les seleccions nacionalsCalendari de llançaments de SNKRS SupervendesRegals per a ellaTargetes de regal
SabatillesTotes les sabatillesLifestyleJordanRunningEntrenament i gimnàsNike By You
RobaTota la robaLifestyleParts superiorsDessuadores amb caputxa i senseLeggingsPantalonsPantalons curtsSostenidors esportiusConjuntsJaquetesFaldilles i vestits
Compra per esportTots els esportsRunningEntrenament i gimnàsTennisGolfFutbolIogaDansa
Accessoris i equipamentTots els accessoris i l'equipamentBosses i motxillesMitjons
Nen/a
Productes destacats NovetatsEquipacions de les seleccions nacionalsSupervendesRegals per a nen/aTargetes de regal
SabatillesTotes les sabatillesLifestyleJordanFutbolRunningBàsquet
RobaTota la robaParts superiorsPantalons curtsDessuadores amb caputxa i sensePantalons i leggingsXandallsRoba esportivaEquipacions i samarretesJaquetesSostenidors esportius
Nen/a per edatsNadó i infant (0-3 anys)Nen/a petit/a (3-7 anys)Nen/a (7-15 anys)
Accessoris i equipamentTots els accessoris i l'equipamentBosses i motxillesGorresMitjons
Ofertes
Productes destacatsCompra productes d'oferta Supervendes
Ofertes per a homeCompra productes d'oferta per a homeSabatillesRobaAccessoris i equipament
Ofertes per a donaCompra productes d'oferta per a donaSabatillesRobaAccessoris i equipament
Ofertes per a nen/aCompra productes d'oferta per a nen/a SabatillesRobaAccessoris i equipament
Ofertes per esport
RunningFutbolGimnàs i entrenamentBàsquetTennisGolfIoga
Guides
Productes destacatsCercador de sabatilles de running NikeLes millors sabatilles Nike per a l'hivernEls millors leggings per al fredCom pots rentar les teves Air Force 1Com pots donar un toc d'estil a la teva dessuadora o dessuadora amb caputxa preferida
Guies de compraTotes les guies de compraGuies per a runnersGuies per al gimnàs i l'entrenamentGuies per al iogaGuia de sostenidors esportiusGuia de leggingsGuia de botes de futbolCura dels productes: com pots tenir cura del teu equipament
Consells d'expertsTots els consells d'expertsEntrena millor amb l'orientació d'atletes* i expertsDesenvolupa bons hàbits d'alimentacióCom pots millorar la teva recuperacióCom pots millorar la teva mentalitatCom pots millorar el son
Cancel·la
Termes de cerca populars
Air Force 1
Jordan
Air Max
Blazer
Regals
Millors suggeriments
0
Materials sostenibles
Nike Yoga Dri-FIT
Samarreta de tirants - Nena
23,97 €
Descompte des de29,99 €
20 % de descompte
Estira't. Mantén la postura. Respira. La samarreta de tirants Nike Yoga s'ha dissenyat per oferir subjecció en cada moviment amb un ajust cenyit que es manté a lloc. El teixit manté la frescor i els detalls de canalé s'estiren perquè puguis sentir una confiança plena en el disseny.
Color mostrat: Smoke Grey/Dark Smoke Grey/Jaspiat
Model: DQ8922-084
Mostra els detalls del producte
Talles i ajustos
La persona de la fotografia porta una talla M i fa 147 cm d'alçada
Ajust cenyit per a una subjecció més ferma
Guia de talles
Enviament i devolucions gratuïts
Enviament estàndard gratuït amb la teva Nike Membership.
Pots tornar la teva comanda per qualsevol motiu de manera gratuïta en un termini de 30 dies. S'hi apliquen certes excepcions.
Com s'ha confeccionat?
El polièster reciclat que inclouen els productes Nike s'extreu a partir d'ampolles de plàstic reciclades, que es netegen, es trituren en flocs i es converteixen en boletes. Aquestes boletes es converteixen en noves fibres d'alta qualitat, que s'utilitzen als nostres productes per oferir un alt rendiment amb menys impacte contra el medi ambient.
A més de reduir els residus, el polièster reciclat redueix les emissions de carboni fins al 30 % en comparació amb el polièster verge. Nike recupera anualment una mitjana de mil milions d’ampolles de plàstic dels abocadors i vies fluvials.
Obtén més informació sobre el nostre programa Move to Zero per avançar en el camí de la neutralitat de carboni i l'eliminació dels residus. Entre d'altres coses, estem treballant per dissenyar productes amb materials sostenibles amb l'objectiu de protegir el futur de l'entorn on vivim i juguem. | 0.620631 | curate | {"ca": 0.915170349907919, "es": 0.025667587476979743, "it": 0.007596685082872928, "pt": 0.0055248618784530384, "sv": 0.0003453038674033149, "fr": 0.01576887661141805, "eb": 0.00011510128913443831, "en": 0.026818600368324126, "de": 0.0011510128913443832, "nl": 0.0003453038674033149, "ru": 0.001496316758747698} | https://www.nike.com/es/ca/t/yoga-dri-fit-samarreta-de-tirants-nena-6kCkL5 |
macocu_ca_20230731_3_117714 | Blog
Nova imatge del hall de Nova Icària
by cirici
El hall de Nova Icària es transformarà en un espai de disseny actual, en el qual els abonats podran gaudir de zones de descans, amb sofàs i pufs. La zona actual de mostradors es transformarà en un espai minimalista que penjaran del sostre i quedaran suspesos a l’aire, mentre que una gran paret transformada en vídeo wall informarà de les novetats, promocions i noves activitats dels centre.
Entrant a l’esquerra s’ubicarà una nova sala d’activitats en la que es faran activitats pioneres i d’avantguarda. Com ja vam fer al 2016 quan vam introduir per primera vegada a Barcelona el circuit Egym.
La paret de les escales es transformarà en una mena de jardí vertical, que transportarà als socis del centre a un espai de natura, en el que ve de gust fer esport i relaxar-se.
A part, s’ampliarà la zona de vending, amb taules altes i cadires en les que es podrà gaudir d’un refrigeri i trobar-se amb els companys d’entrenament en una zona distesa.
Esperem que el re-disseny de la nova recepció del centre esportiu us agradi i us faci sentir com a casa. Iniciarem un curs 2018-2019 amb una imatge renovada i amb la mateixa il·lusió que sempre. | 0.820109 | curate | {"es": 0.003389830508474576, "ca": 0.9889830508474576, "en": 0.007627118644067797} | |
macocu_ca_20230731_1_385984 | NOTÍCIES
21
Juny
2021
La il·luminació en verd de les fonts ornamentals s’emmarca en la campanya “Fes un gest per l’ELA”, que duu a terme la Fundació Miquel Valls. També es convida a tothom a fer-se fotos fent una “L” i compartir-la a les xarxes socials, per donar visibilitat a la malaltia (amb el hashtag #fesungestperlela) | 0.690956 | curate | {"ca": 0.9686520376175548, "en": 0.018808777429467086, "de": 0.012539184952978056} | |
mc4_ca_20230418_3_371910 | C CU 13 Imatges 1 Col·laborador/a 193 Visites Bústia de suggeriments
Curs Eivissenc de Cultura SOC El Curs Eivissenc de Cultura és, des de l’any 1974, un dels esdeveniments culturals més importants que tenen lloc a les Pitiüses en el vessant de la cultura autòctona. És organitzat anualment per l’Institut d’Estudis Eivissencs ; tot i que el segon Curs va ser anul·lat per ordre de l’autoritat governativa.
Aquestos cursos han significat per a la població de les Pitiüses un moment de reflexió sobre els problemes més destacats en aquestes darreres dècades de la història pitiüsa. És un esdeveniment cultural en el qual l’Institut d’Estudis Eivissencs ha posat a l’abast del públic les opinions més autoritzades sobre els temes més apressants, sota unes condicions de total llibertat individual i amb gran pragmatisme dels conferenciants.
La categoria dels conferenciants i els temes escollits han permès conscienciar un extens i heterogeni auditori, amb el nexe comú de la preocupació per la terra i la cultura i per les transformacions socials i de tot tipus experimentades en aquest dilatat període.
Prenent en compte que, almenys els primers anys, dins l’àmbit de les organitzacions no polítiques ha estat gairebé l’única veu en la defensa de la cultura i llengua pitiüses, l’anual Curs Eivissenc de Cultura ha protagonitzat, en el marc estrictament cultural, l’assumpció dels valors propis i ancestrals de la identitat de les Pitiüses com a poble.
El dilatat període de la seua existència i l’extensió dels diferents cursos, especialment els primers, han permès desenvolupar un extens temari que comprèn matèries tan variades com: ordenació del territori, cinema, art modern, sanitat, sociologia, poesia, ecologia, agricultura, cançó de la terra, teatre, problemàtica de la dona, política autonòmica, ensenyament, pedagogia, turisme, energia, recursos hídrics, toponímia, folklore, història, llengua, geografia, arquitectura, literatura i urbanisme, a més de dos cursos monogràfics sobre personatges com són el poeta Marià Villangómez Llobet (XVI Curs, any 1990, juntament amb les festes populars de cultura Pompeu Fabra) i l’arxiduc Lluís Salvador (XVIII Curs, any 1992).
Els cursos s’han celebrat a diversos marcs: Institut Santa Maria d’Eivissa, Casa de l’Església, Biblioteca de “La Caixa” i Sala de Cultura de “Sa Nostra”, i s’han complementat amb excursions a indrets interessants des del punt de vista de la temàtica d’algun dels cursos organitzats. Els diferents programes han estat els següents:
Primer Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 12 al 31 d’agost de 1974 a la seu de l’Institut Santa Maria. El Col·legi d’Aparelladors va col·laborar amb una exposició de fotografies titulada Cases a Eivissa.
El programa era el següent: dilluns, dia 12, “Història antiga de les Pitiüses” per Jordi H. Fernández Gómez , encara que la conferència la va fer finalment Miquel Tarradell Mateu ; dimarts, dia 13, “Geografia de les Pitiüses”, per Joan Vilà Valentí ; dimecres, dia 14, “Llengua”, per Isidor Marí Mayans , i una taula rodona sobre arquitectura eivissenca; dijous, dia 15, excursió geogràfica; divendres, dia 16, “Història medieval de les Pitiüses”, per Joan Marí Cardona i “Geografia de les Pitiüses”, per Joan Vilà Valentí; dissabte, dia 17, “Literatura de les Pitiüses”, per Francesc Parcerises i “Gestió de la natura i ordenació del territori”, per Ramon Folch i Guillén .
Segon Curs Eivissenc de Cultura. El II Curs era programat del 14 al 31 d’agost de 1975, a la biblioteca de la Caixa de Pensions, amb un extens programa conformat així: dijous, dia 14, obertura del II Curs i “Història contemporània de les Illes Balears” (I), per Sebastià Serra, i “Cinema” (I), per Joan F. de Lasa; divendres, dia 15, “Història contemporània de les Illes Balears” (II), per Sebastià Serra; dissabte, dia 16: “Perspectives de l’art català”, per Alexandre Cirici Pellicer, “Alternatives a un museu”, per Pere Planells , i “Cinema” (II) per Joan F. de Lasa; diumenge, dia 17, “Cinema” (III), per Joan F. de Lasa; dilluns, dia 18, “Història de les Pitiüses” (I), per Josep Piña, i lectura i comentari de poemes per Francesc Parcerises; dimarts, dia 19, “Història de les Pitiüses” (II), per Josep Piña, i “Problemes sanitaris”, per Victorí Planells ; dimecres, dia 20, “Història de les Pitiüses” (III), per Josep Piña, i “Sociologia de la literatura catalana” (I), per Josep Maria Sala; dijous, dia 21, “Història de les Pitiüses” (IV), per Josep Piña, i “Sociologia de la literatura catalana” (II), per Josep Maria Sala; divendres, dia 22, “Poetes anglesos”, per Francesc Parcerises; dissabte, dia 23, “Geografia de les Pitiüses: el poblament” (I), per Joan Vilà Valentí, i “La conservació de la Natura: el problema de la contaminació”, per Manuel González Cabré; dilluns, dia 25, “Llengua i societat” (I), per Francesc Vallverdú, i “Geografia de les Pitiüses: el poblament” (II), per Joan Vilà Valentí; dimarts, dia 26, “Llengua i societat” (II), per Francesc Vallverdú, i “Geografia de les Pitiüses: el poblament” (III), per Rosa Vallès ; dimecres, dia 27, “Geografia de les Pitiüses: el poblament” (IV), per Joan Vilà Valentí, “Problemes del camp”, per Antoni Planells Tur “Malalt”, i un recital del cantant Raimon; dijous, dia 28, excursió a Formentera; divendres, dia 29, “Urbanisme”, per Enric Argullol, i “Literatura catalana de postguerra” (I), per Josep Maria Llompart ; dissabte, dia 30, “Literatura catalana de postguerra” (II), per Josep Maria Llompart; diumenge, dia 31, representació teatral pel Grup de Teatre Experimental de l’Escola d’Arts i Oficis.
Malauradament, aquest curs no va obtenir de les autoritats governatives el permís necessari. Com a excusa es va posar el fet que encara no s’havia reconegut legalment l’Institut, tot i que la documentació pertinent havia estat tramitada des del mes d’abril de 1974, data de l’aprovació dels Estatuts.
El Segon Curs Eivissenc de Cultura (tercer dels que s’havien organitzat) es va celebrar entre el 22 d’agost i el 5 de setembre de 1976 amb el següent programa, menys ambiciós que l’anterior: dia 22, acte inaugural a càrrec de Vicent Pitarch, del País Valencià, i de Josep Albertí, redactor del Diario de Mallorca; dia 24, “Història contemporània de les Illes”, per Sebastià Serra, i taula rodona entorn de la problemàtica de la dona; dia 25, “L’art avui”, per Alexandre Cirici Pellicer, i taula rodona sobre l’ordenació del territori, amb Ramon Folch com a moderador; dia 26, “La població i el poblament de les Pitiüses” (I), per Rosa Vallès, i taula rodona sobre la problemàtica de “L’art a Eivissa”, amb Pere Planells com a moderador; dia 28, “La població i el poblament de les Pitiüses” (II), per Rosa Vallès, i taula rodona sobre la problemàtica del camp a Eivissa, amb Antoni Planells, president de la Cooperativa Unió es Nostro Camp, com a moderador; dia 29, excursió a Formentera, amb explicacions de Joan Vilà Valentí; dia 4 de setembre, col·loqui sobre el pla d’ordenació de Formentera, a la biblioteca de la Caixa; dia 5, representació d’El retaule del flautista, de Jordi Teixidor i Carles Berga, pel Grup de Teatre d’Arts i Oficis, sota la direcció de Pedro Cañestro Torres , representada al Castell d’Eivissa.
Tercer Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 23 d’agost al 4 de setembre de 1977. Comprenia un total de nou conferències. Es tractà del polèmic tema de les autonomies, amb la idea de proporcionar dades econòmiques, sociològiques, històriques i geogràfiques per fonamentar el debat polític sobre aquesta qüestió. Entre els participants hi hagué Bartomeu Colom, Isidor Marí, Lluís Aspiroz, Rosa Vallès, Lluís Ninyoles i Josep Maria Quintana. El curs es tancà amb un debat obert sobre l’autonomia als Països Catalans i a les Illes Balears. Aquest debat es va celebrar en forma de taula rodona a la biblioteca de la Caixa, amb la participació del senador Abel Matutes , el diputat Fèlix Pons i representants del País Valencià i de Catalunya.
Quart Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 20 d’agost al 3 de setembre de 1978 amb el següent programa: dia 20, obertura i recital de Joan Moreno i Marina Rosell; dia 21, “Moviments progressistes a Eivissa al segle XX”, per Sebastià Serra; dia 22, taula rodona sobre el cooperativisme; dia 23, taula rodona sobre “Defensa de la natura i del medi ambient”, amb la participació del director general de Medi Ambient Daniel de Linos; dia 24, “Ensenyament de la llengua”, per Pere Riutort; dia 25, taula rodona sobre agricultura; dia 26, “Passat i present de l’illa de Formentera”, per Joan Vilà Valentí; dia 27, excursió a Formentera i conferència sobre “Geografia de Formentera” per Joan Vilà Valentí; dia 28, “Dalt Vila ahir i avui”, per Rosa Vallès; dia 30, “Toponímia bàsica de les Pitiüses”, per Joan Marí Cardona; dia 31, taula rodona sobre ordenació del territori; dia 1, taula rodona sobre educació, amb la participació de Marta Mata; dia 2, taula rodona sobre economia; dia 3, cloenda del curs amb ballada pagesa i lliurament del premi de la Fundació Jaume Bofill a Rosa Vallès. Aquest programa, però, va sofrir alguns canvis d’última hora a causa de les dificultats d’alguns dels conferenciants per complir els seus compromisos amb l’Institut d’Estudis Eivissencs.
Cinquè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 21 al 27 d’octubre de 1979, inaugurant així un període diferent en la celebració dels cursos. Les conferències es varen impartir a la sala d’actes de la Casa de l’Església, amb el programa següent: dia 21, acte inaugural a càrrec de l’escriptor Josep Maria Llompart, i representacio de Somni d’una nit de Sant Joan a la sala des Polvorí, a càrrec del GAT (Grup Amateur de Teatre); dia 22, “La necessitat d’un ensenyament en la llengua materna”, per Marta Mata; dia 23, “Experiències en l’ensenyament en català a Catalunya i al País Valencià”, per Lluís López del Castillo i Rosa Serrano, i projecció de la pel·lícula La Ventafocs; dia 24, “El decret de bilingüisme i problemàtica a les Balears”, per Aina Moll ; dia 25, taula rodona sobre “L’ensenyament en català a Eivissa i Formentera”, coordinada per Isidor Marí, i representació de La bruixa divertida, pel Grup Experimental de l’Escola d’Arts i Oficis; dia 26, “Alternatives i possibilitats d’un ensenyament en català a les nostres illes” i presentació de material pedagògic, a càrrec d’Isidor Marí, i presentació d’Edicions Ítaca, a càrrec de Jean Serra ; dia 27, excursió i berenada i projecció de les pel·lícules Història del cinema a Catalunya i Un invent diabòlic.
Sisè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 16 al 22 de novembre de 1980. La presentació del curs la va fer el dia 15 el president Joan Marí Cardona, amb el següent programa: dia 16, “Autonomia, cultura i llengua”, per Manuel Sanchis Guarner; dia 17, “Política cultural a Catalunya”, per Max Cahner, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya; dia 18, “Política cultural del Consell General Interinsular”, per Josep Francesc Conrado de Villalonga, conseller de Cultura del Consell General Interinsular de les Illes Balears; dia 19, “Política educativa a Catalunya”, per Francesc Noi; dia 20, “Política cultural del Consell Insular d’Eivissa i Formentera”, pel president de la comissió de Cultura del Consell Insular; dia 21, “Política cultural del Consell Insular de Menorca”, per Andreu Murillo; dia 22, projecció de la pel·lícula La flauta dels sis barrufets, premi a la millor pel·lícula infantil de 1980, i taula rodona sobre “Autonomia i Cultura”, coordinada per Isidor Marí, amb la col·laboració d’Aina Moll, Joan Josep Ribas Guasch, regidors de Cultura dels ajuntaments de les Pitiüses i representants de la coordinadora d’entitats culturals.
Setè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 24 al 31 d’octubre de 1981, amb el següent programa: dia 24, “Criteri general d’ordenació del territori”, per Ramon Folch i Guillén; dia 25, excursió d’interès agrícola a la finca de cas Costes, de Sant Josep; dia 26, “Crisi de l’agricultura tradicional”, per Francesc Ramon; dia 27, “Agricultura intensiva i cultius en plàstics”, per Antoni Ribas Costa ; dia 28, “Present i futur dels arbres de fruita”, per Joan Rallo; dia 29, “Ramaderia i sanitat a les Pitiüses”, per Emilio Pérez Echagüe ; dia 30, “Cooperativisme i comercialització”, per Vicente Caballés; dia 31, “Explotacions agrícoles familiars”, per Eugeni Nadal Reynet, i taula rodona sobre política agrícola a les Pitiüses, amb l’assistència del conseller Josep Planells , l’empresari Abel Matutes, el representant de la cooperativa Unió es Nostro Camp, Antoni Planells “Malalt”, i Javier de Pablos, tècnic de l’oficina d’Extensió Agrària.
Vuitè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 29 de novembre al 3 de desembre de 1982, sota el nom de “Ciutat d’Eivissa”, ja que aleshores feia 200 anys que se li havia atorgat aquest títol amb l’objecte de poder-se erigir en bisbat, amb el següent programa: dia 29, acte inaugural al saló d’actes de l’Institut Santa Maria i conferència de Joan Marí Cardona sobre “Eivissa, bisbat i ciutat”; dia 30, “Eivissa fins als anys 50. Visió sociològica, econòmica i política i relacions camp-ciutat”, per Ernest Prats Garcia ; dia 1, “Miquel Gaietà Soler i el pla polític i econòmic per a Eivissa i Formentera”, per Gabriel Sorà Torres ; dia 2, taula rodona sobre patrimoni artístic monumental de la ciutat d’Eivissa, coordinada per Joan Serra Tur , de Ràdio Popular , amb l’assistència d’Elies Torres , arquitecte, Lluís Cervera Miralles , arquitecte, Bartomeu Miquel Amengual, director insular del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme, Joan Marí Tur , delegat insular del Ministeri de Cultura, un representant del Col·legi d’Arquitectes i un representant de l’Associació de Vesins de Dalt Vila ; dia 3, taula rodona sobre urbanisme i qualitat de vida a l’Eivissa actual, coordinada per Joan Serra Tur, de Ràdio Popular, amb la participació de Joan Francesc Triay, enginyer, José María González Sevillano , arquitecte del Consell Insular, un representant del Col·legi d’Arquitectes, un representant dels partits polítics que hi volgueren assistir i un representant de les associacions de vesins.
Novè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del dia 21 al 27 de novembre de 1983 a l’Institut Santa Maria d’Eivissa, amb el següent programa: dia 21, “Defensa de la natura i defensa de l’home”, per Miquel Morey, professor d’Ecologia de la Universitat de les Illes Balears; dia 22, projecció d’una pel·lícula d’interès ecològic; dia 23, taula rodona sobre problemes concrets de l’ecologia a les Pitiüses; dia 24, “L’educació ambiental”, per Teresa Franquesa; dia 25, “Protecció d’espais i àrees d’interès ecològic i paisatgístic a les Pitiüses”, per Joan Mayol; dia 26, “Teoria ecològica i ecologisme”, per Jordi Flos; dia 27, diada ecològica i excursió en bicicleta a la platja des Codolar.
Desè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del dia 26 de novembre al 6 de desembre de 1984 a l’Institut de Batxillerat Santa Maria d’Eivissa, i les representacions teatrals es feren al teatre de l’Escola Arts i Oficis, amb el títol “Cultura Popular, un homenatge a Joan Castelló Guasch”, i amb el programa següent: dia 26, “La rondallística eivissenca”, per Jaume Vidal Alcover, i “L’Eivissa del poeta”, per Maria Aurèlia Capmany; dia 27, “Els folkloristes de la Renaixença”, per Maria Aurèlia Capmany; dia 28, representació de l’obra El fantasma del castell, de Carme Suqué i Estepona, inspirada en una obra d’Oscar Wilde, pel Grup de Teatre Arlequín, de Santa Eulària des Riu, i escenificació de la rondalla Es barruguet, de Joan Castelló Guasch , pel grup de teatre amateur Ca Nostra, de Sant Antoni de Portmany; dia 29, “Què són les rondalles?”, per Josep Antoni Grimalt; dia 30, “Una cultura popular forta i renovada, el millor homenatge a Joan Castelló”, per Isidor Marí; dia 3, “Funció educativa de la literatura oral”, per Gabriel Janer Manila; dia 4, “Les llegendes tradicionals”, per Josep Maria Pujol; dia 5, recital de textos de Bertolt Brecht, pel Grup Amateur de Teatre, amb la col·laboració de Joan Marí “Moreno”, i escenificació de la rondalla Es gegant des Vedrà, de Joan Castelló, pel grup de teatre d’Arts i Oficis d’Eivissa, segons una versió de Bernat Joan i Marí ; dia 6, “La història oral”, per Joan Miralles.
Onzè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar, amb el títol “La conquesta, les murades, les parròquies, tres dates: 1235, 1585, 1785”, a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” , del 21 d’octubre al 2 de novembre de 1985, amb el programa següent: dia 21, “L’expugnació cristiana d’Eivissa i Formentera en el segle XII (la croada pisanocatalana, segons el Liber Maioliquinus)”, per Jaume Vidal Alcover; dia 22, “L’Eivissa del poeta”, per Maria Aurèlia Capmany (aquesta conferència, programada dins el Curs de Cultura anterior, no pogué impartir-se en aquell moment); dia 23, “La conquista catalana d’Eivissa i Formentera i els nous pobladors”, per Joan Marí Cardona; dia 25, “Eivissa i l’ofici del Mostassaf”, per Joan Filigrana; dia 26, excursió a Dalt Vila; dia 28, “Les murades renaixentistes, un important element configurador de la ciutat d’Eivissa”, per Benjamí Costa Ribas ; dia 29, “Les parròquies d’Eivissa i Formentera i el seu bicentenari”, per Joan Marí Cardona; dia 2, excursió a diverses parròquies: Sant Jordi de ses Salines, Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Antoni de Portmany i Sant Rafel de Forca.
Dotzè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “Eivissencs en el temps”, es va celebrar a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, del 27 al 31 d’octubre de 1986, amb el següent programa: dia 27, “Gent de carrera a Eivissa als segles XVIII i XIX”, per Joan Planells Ripoll ; dia 28, “Algunes notes sobre el Sant Ofici de la Inquisició a Eivissa”, per Joan Marí Cardona; dia 29, “Escriptors del segle XIX”, per Isidor Marí; dia 30, “Àngel Palerm, anarquista i antropòleg”, per Neus Escandell Tur ; dia 31, “Personatges del canvi del segle”, per Enric Ribes i Marí .
Tretzè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “El futur de les Illes, turisme, construcció i natura”, es va celebrar a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” del 30 de novembre al 4 de desembre de 1987, amb el programa següent: dia 30, “Turisme i ordenació del territori a les Balears”, per Eugeni Aguiló Pérez; dia 1, “Límits del creixement turístic”, per Jaume Cladera Cladera; dia 2, “Influència del turisme en el creixement turístic a les Pitiüses”, per Xavier Magrinyà Hernández; dia 3, “Formentera, turisme i ecologia”, per Santiago Costa Juan ; dia 4, taula rodona sobre “El futur de les Illes, turisme, construcció i natura” amb els convidats següents: Antoni Tarragó Azcoaga, director general d’Ordenació Turística del Govern Balear, Pere Palau Torres , conseller de Turisme del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Salvador Roig Planells , representant del Demarcació a Eivissa i Formentera del Col·legi d’Arquitectes de Balears, Joan Mayol Serra, representant del GOB, Antoni Pedro Marí , representant del Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN), un representant de la Federació Empresarial Hotelera d’Eivissa i Formentera i representants del ajuntaments de les Pitiüses, amb el periodista Joan Serra Tur com a moderador.
Catorzè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “Llei i Llengua”, es va celebrar a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, del 12 al 16 de desembre de 1988, amb aquest programa: dia 12, “El paper de la llengua i la cultura catalanes a Europa”, per Tilbert Stegmann; dia 13, “La normalització lingüística a Catalunya”, per Aina Moll Marquès; dia 14, “El procés de normalització lingüística a les Illes”, per Jaume Martorell; dia 15, “El conflicte lingüístic al País Valencià”, per Rafel Lluís Ninyoles; dia 16, taula rodona sobre el tema “Llei i Llengua”, amb un representant del Govern Balear, un representant del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Joan López Casasnovas, conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, un representant de l’Obra Cultural Balear, Josep Marí Marí , director de la revista Eivissa , Bernat Joan i Marí, membre dels Grups de Defensa de la Llengua , amb el periodista Joan Serra Tur com a moderador.
Quinzè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar entre els dies 27 de novembre i 1 de desembre de 1989 a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, sota el títol “Els límits d’una illa”, amb el programa següent: dia 27, “L’energia a les Pitiüses”, per Felicià Fuster Jaume; dia 28, “Efectes del turisme sobre l’economia i el medi ambient”, per Esteve Bardolet; dia 29, “Els recursos hidràulics a Eivissa”, per Josep Antoni Fayas; dia 30, “Insularitat i transports, límits i costos d’un espai de recursos finits”, per Joana Maria Petrus; dia 1, taula rodona sota el títol del curs, amb la intervenció de Pius Tur , conseller de Transports del Govern Balear, un representant del Consell Insular, el tècnic agrònom Emilio Pérez Echagüe, l’empresari turístic Vicent Cardona Tur, un representant de la Coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera i un representant del Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN), amb el periodista Josep Costa Ribas com a moderador.
Setzè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar entre el 29 d’octubre i el 4 de novembre de 1990 a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” i a l’auditori de Cas Serres, sota el títol de “XXII festes populars de cultura Pompeu Fabra”, amb el següent programa: dia 29, “Marià Villangómez, l’home”, per Jaume Vidal Alcover; dia 30, “Marià Villangómez, el traductor”, per Josep Maria Llompart; dia 31, “Marià Villangómez, el poeta”, per Francesc Parcerises; dia 2, taula rodona amb l’assistència d’Antoni Marí Muñoz , catedràtic; Jean Serra, poeta, Isidor Marí, cap del servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Josep Marí Marí, escriptor i, en acabar, recital de Joan “Moreno” i Victorí Planells; dia 3, acte institucional i lliurament dels premis de les Festes populars Pompeu Fabra, Sanchis Guarner, Marià Villangómez, Consell Insular i Cavall Fort, amb l’assistència de Joan Guitart, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Antoni Marí Calbet, president del Consell Insular d’Eivissa i Formentera; dia 4, inauguració del passeig de Pompeu Fabra i recepció oficial a l’Ajuntament d’Eivissa.
Dissetè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar del 4 al 8 de novembre de 1991, a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, sota el títol “Altres eivissencs en el temps”, amb el següent programa: dia 4, “Història dels llinatges de quatre eivissencs distingits”, per Joan Planells Ripoll; dia 5, “Vicent Serra i Orvai”, per Marià Torres i Torres; dia 6, “Felip Curtoys”, per Joan Prats Bonet; dia 7, “Antoni Albert i Nieto”, per Antònia Cardona; dia 8, “Narcís Puget”, per Vicent Ferrer Guasch.
Divuitè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” del 3 al 7 de novembre de 1992, sota el títol “L’Arxiduc a les Balears (1867-1992)”, amb el programa següent: dia 3, “L’Arxiduc i Menorca”, per Tomàs Vidal i Bendito; dia 4, “Esteles de l’Arxiduc”, per Joan Marí Cardona; dia 5, “El comte de Neudorf visita Mallorca”, per Isabel Moll Blanes; dia 6, projecció de diapositives comentades sota el títol “Imatges de l’Arxiduc”, per Joan Marí Cardona; dia 7, excursió as Rafal Trobat i la Font de sa Pega (part de l’excursió de l’Arxiduc d’Eivissa a Corona).
Dinovè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “Toponímia de les Pitiüses”, es va celebrar a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” entre el 2 i el 6 de novembre de 1993, amb el programa següent: dia 2, “Toponímia dels illots”, per Cosme Aguiló ; dia 3, “Toponímia i escola: una proposta didàctica”, per Marià Torres; dia 4, “Toponímia de les costes d’Eivissa i Formentera,” per Enric Ribes; dia 5, “Toponímia i dialectologia”, per Joan Veny Clar ; dia 6, excursió pel pla de Vila.
Vintè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “Segle XVIII, segle de canvis”, es va celebrar entre els dies 2 i 5 de novembre de 1994 a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, amb el següent programa: dia 2, “El Decret de Nova Planta i la consolidació de l’estat liberal”, per Sebastià Serra Busquets; dia 3, “Llengua i ideologia francesa a l’Eivissa del segle XVIII”, per Bernat Joan i Marí; dia 4, “Santa Maria d’Eivissa, de parròquia tarragonina a diòcesi de la il·lustració”, per Joan Planells Ripoll; dia 5, excursió a les coves de Santa Agnès i ses Fontanelles .
Vint-i-unè Curs Eivissenc de Cultura. Va tenir per títol “Formentera: tres-cents anys?”. Es va celebrar entre els dies 7 i 14 del mes de novembre de 1995 amb el programa següent: dia 7, “El poblament de l’illa de Formentera: els primers habitants”, per Benjamí Costa Ribas; dia 8, “Les dificultats del repoblament del segle XVIII”, per Joan Marí Cardona; dia 9, “Repoblació i toponímia”, per Enric Ribes i Marí; dia 10, “Algunes consideracions sobre el festeig, les fugides i el matrimoni”, per Joan Bestard Camps; dia 11, excursió a Formentera; dia 14, presentació del llibre de Pere Vilàs Gil : Joaquim Gadea Fernández, la vida d’un mestre, a càrrec de Jean Serra; del dia 7 al 14, exposició de fotografies i documents de Formentera, amb fons de l’Arxiu Històric d’Eivissa , de l’arxiu de l’Institut d’Estudis Eivissencs i de Marià Serra Planells .
Vint-i-dosè Curs Eivissenc de Cultura. Amb el títol “L’ordenació del territori a les Pitiüses”, es va celebrar del 4 al 9 de novembre de 1996 amb el programa següent: dia 4, “L’ordenació del territori a les Illes Balears”, per Avel·lí Blasco; dia 5, “Ordenació del territori versus malversació dels recursos territorials. Algunes reflexions”, per Antoni Font Arellano; dia 6, “Les noves demandes de productes turístics. Un repte per al futur del turisme a les illes Pitiüses”, per Pere A. Salvà Tomàs; dia 7, “Hipòtesis del model territorial. Cap a un desenvolupament sostenible”, per Lluís Alemany; dia 8, taula rodona amb la participació d’Antoni Marí Tur, batle de Sant Antoni de Portmany, Neus Prats Tur, representant del Grup d’Estudis de la Naturalesa de les Pitiüses, Ernest Ramon Fajarnés , president del Foment de Turisme d’Eivissa, Francesc Ramon Juan , representant de l’Institut d’Estudis Eivissencs, i Salvador Roig Planells, com a president de la Demarcació a Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears. Va moderar la taula rodona el periodista Joan Lluís Ferrer .
Vint-i-tresè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar sota el títol Quatre referents de la literatura, del 27 al 31 d’octubre de 1997, amb el següent programa: dia 27, “March, Pla, Fuster, Villalonga: dimensions i perfil de la nostra cultura” per Isidor Marí; dia 28, “La societat segons Pla” per Valentí Puig; dia 29, “Imatge de Joan Fuster” per Antoni Furió; dia 30, “Homenatge a Ausiàs March: poesia i música” per Josep Piera; dia 31, “Aproximació a Llorenç Villalonga” per Josep A. Grimalt.
El Vint-i-quatrè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar sota el títol El futur de l’educació a les Illes del 2 al 6 de novembre de 1998, amb el següent programa: dia 2, “L’educació d’un nou segle” per Manuel Ferrer Massanet; dia 4, “Escola, cultura i llengua” per Joan Melià; dia 5, “La Universitat del segle XXI: projecte de tots” per Joana Maria Seguí Pons; dia 6, “El futur de l’educació a les Illes”, taula rodona amb la participació de Bernat Joan i Marí com a moderador, Catalina Costa Bonet, Antoni Pomar, Pere Polo, Margalida Ballester i Maria Assumpció Massanet.
El Vint-i-cinquè Curs Eivissenc de Cultura. Es va celebrar dins els actes previstos per commemorar el cinquantenari de la fundació de l’Institut d’Estudis Eivissencs sota el títol Enguany feim cinquanta anys, del 2 al 6 de novembre de 1999, amb el següent programa: dia 2, “Una xerrada planera entorn de la represa de l’Institut” per Cristòfol Guerau d’Arellano Tur, Josep Marí i Marià Serra; dia 3, “Canvis polítics i societat civil” per Antoni Mir; dia 4, “Aspectes geogràfics i culturals d’Eivissa ara fa 25 anys” per Joan Vilà Valentí. Del dia 2 al 6 va estar exposada la mostra Història gràfica de l’Institut: 1949-1999, a la societat Ebusus.
Vint-i-sisè Curs Eivissenc de Cultura. Sota el títol Pitiüses: mesura o desmesura? es va celebrar del 23 al 28 d’octubre de 2000, amb el següent programa: dia 23, “Pitiüses: Té remei la desmesura?” per Joan Ribas Tur; dia 24, “El futur ambiental que ens espera” per Miquel Àngel March; dia 25, “Desenvolupament sostenible: un repte possible i necessari” per Isaac Andrade; dia 26, “Conèixer, protegir i divulgar el patrimoni històric: l’aportació arqueològica al pla director de la Catedral d’Eivissa” per Enrique Dies Cusí; dia 27, “La llengua catalana: balanç i perspectives” per Gabriel Bibiloni; dia 28, excursió a la badia sud de Portmany. [PVG] | 0.815535 | curate | {"ca": 0.9963912830215121, "es": 0.0034335365426389182, "en": 0.0001751804358489244} | http://eeif.cat/veus/Curs-Eivissenc-de-Cultura/ |
mc4_ca_20230418_1_92994 | Bitllet reservat per l’Eurobasket 2017 (93-45) | El Diari de Badalona
Inici Bitllet reservat per l’Eurobasket 2017 (93-45)
Bitllet reservat per l’Eurobasket 2017 (93-45)
25/02/2016 – Anna Cruz brilla amb la selecció espanyola en el partit decisiu per assolir la classificació pel pròxim campionat continental.
Després de passar uns dies a Badalona, en els quals aprofitaria per alliçonar les categories inferiors del Sant Andreu de Natzaret, Anna Cruz es concentraria amb la selecció per tal d’assegurar la presència d’Espanya en l’europeu de la República Txeca 2017.
A Logronyo, i davant una gran afluència de públic, el combinat nacional dirigit per Lucas Mondelo esclafaria la resistència de Suècia amb una actuació brillant.
El resultat del primer quart ja oferiria pistes de l’espectacular superioritat mostrada per Espanya (27-12), tot i que al descans les diferències encara es veurien més ampliades (49-18).
Les defenses zonals plantejades per les escandinaves no servirien absolutament de res, ja que la selecció sempre seria capaç de cercar bones opcions per anotar (69-36).
Alba Torrens (17 punts) i Sancho Lyttle (17 punts i 7 captures) demostrarien una enorme solvència per castigar Suècia, guiant clarament el triomf d’Espanya (93-45) amb les seves aportacions i desactivant el bon paper d’Amanda Zauhi (21 punts).
Anna Cruz, per la seva part, formaria part del quintet inicial de l’absoluta, disputant un total de 25 minuts i tancant l’encontre amb 13 punts (4/8), 4 rebots, 4 assistències i un +30 en estadística de +/-.
Van merèixer més
Al Badalonès li falta encert contra el CESET (69 a 66)
Entrenament de qualitat contra el Barça (86-77)
Dos detinguts per agredir treballadors del Trambesòs | 0.845281 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diaridebadalona.com/noticia/bitllet-reservat-per-leurobasket-2017-93-45/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_46645 | - Any -PinturaEsculturaDibuixInstal·lacióFotografiaGravatCeràmicaEsmaltTèxtilJoieriaCol·lecció Generalitat de CatalunyaCol·lecció particular Ramon Carreté
Objecte
- Any -ÀlbumAnellAquarel·laAssemblatgeAtuellBolBol amb tapaBustCobertaCapCàntirCendrerCalzeCaixaCapsaCapsa de joc de cartesCartellCartaCarpetaCollageCollaretCeràmicaDibuixDvdEsculturaEscultura sonoraEsbósEsmaltEstampaFotografiaFermallFotolitografiaGerroGerraGibrellInstal·lacióInstal.lació sonoraInstal.lació fotogràficaInstal.lació escultòricaImpressió digitalLlaunaLlibre d'artistaMatriuMedallóMocador de capOlieraOllaPaleta (equip de pintor)PinturaPlatPotPenjollPlanxa d'impressióPrestatgePlafó ceràmicaQuadern de dibuixRelleuTapaTapísTac xilogràficVestit | 0.699578 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.dipta.cat/mamt/en/colleccio/obres/224/318 |
mc4_ca_20230418_7_467508 | Les «resistències artístiques» prenen les aules valencianes - Levante-EMV
Les «resistències artístiques» prenen les aules valencianes
El consorci de museus ofereix talleres itinerants per a centres de primària i secundària per al proper curs
carla melchor | valència 16.07.2017 | 04:15
El Consorci de Museus ha publicat tres convocatòries dirigides a centres escolars que vulguen formar part de tres projectes artístics -un per província- amb l´objetiu d´integrar el llenguatge de l´art contemporani a l´ensenyament. La iniciativa, nomenada «Resistències artístiques», compta amb els projectes «I tú que pintes?» d´Anna Peris, adscrit als centres de València; «Cartografia de l´entorn. Una catalogació epistemològica», de Verónica Soria-Martínez i Neus Lozano-Sanfelix (col·lectiu Cràter), adreçat a Castelló; i «La passió dels comuns», de Miguel Romero i Anna Pellicer, dirigit als centres educatius d´Alacant.
Els objetius principals de les convocatòries són fomentar l´ús de les noves tecnologies, reafirmar l´autoestima mitjançant la desmitificació de les imatges i experimentar l´art com una ferramenta crítica. Els centres interessats han de manar les sol·licituds abans del 17 de setembre a la direcció de correu [email protected].
Els grups d´artistes realitzaran al voltant de cinc sessions en 10 centres escolars de cada província durant el primer trimestre del proper curs. Cada projecte es troba adreçat a un col·lectiu diferent. «I tú què pintes» (València), es troba adreçat a l´alumnat de secundària; «Castografia de l´entorn» (Castelló) als cursos de 3º y 4º de primària; i «La passió dels comuns», està dedicat a alumnes dels 12 als 21 anys. Els centres hauran de comptar amb projector de vídeo, accés a Internet o càmares fotogràfiques per tal de poder realitzar els tallers.
«Des del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana entenem l'art i els processos de creació contemporània com a instruments d'expressió, però també de comprensió i reflexió de la realitat. I de la mateixa manera entenem l'educació artística com una eina primordial en els processos d'aprenentatge. Amb aquesta convocatòria se cerca crear entorns de treball col·laboratius que unisquen art i educació, sent tots ells projectes que involucren a la comunitat educativa, considerant tant, a estudiants com a professors, agents actius d'un procés de creació artística contemporània, participatiu i relacional. L'objectiu d'aquesta convocatòria és incorporar els llenguatges de la creació contemporània en els processos d'aprenentatge mitjançant la producció de tres projectes artístics col·laboratius en diferents centres escolars de la Comunitat Valenciana.», assegura l´entitat cultural en un comunicat. | 0.884418 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2017/07/16/les-resistencies-artistiques-prenen-les/1594029.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_28190 | La Universitat d’Andorra (UdA) manté obert el període de preinscripcions per a les persones que vulguin estudiar a Andorra durant el proper curs 2020-2021. Tenint en compte les circumstàncies excepcionals que s’estan vivint arran de la propagació de la malaltia Covid-19, l’UdA té previst allargar el període de preinscripcions tant com sigui necessari. La voluntat és donar la màxima flexibilitat a tot el procés d’inscripció i matrícula, per tal d’adaptar-se als canvis al calendari de proves de batxillerat dels joves preuniversitaris.
El tràmit és gratuït i es formalitza a través del formulari de preinscripció en línia, que inclou un espai de comentaris on es poden fer consultes o observacions. El servei d’atenció al públic s’ofereix de dilluns a divendres de les 8 a les 15 hores.
Pel que fa a l’oferta d’estudis presencials de primer cicle universitari (bàtxelors europeus de tres anys), es pot fer la preinscripció a Administració d’empreses, Ciències de l’educació i Informàtica. En el cas del bàtxelor en Infermeria, tenint en compte que la demanda per cursar aquesta formació superava les places disponibles, les inscripcions es van tancar el 6 de juliol, per tal que es pogués dur a terme una prova d’admissió.
Els bàtxelors en Informàtica i en Administració d’empreses també s’ofereixen en modalitat virtual i semipresencial i, a més, s’han obert les preinscripcions per als dobles bàtxelors d’Administració d’empreses i Dret i d’Administració d’empreses i Informàtica. Com a novetat, el bàtxelor en Informàtica estrenarà un nou pla d’estudis, seguint el nou model educatiu de l’UdA que elimina el concepte d’assignatura i que es basa en l’assoliment de competències mitjançant la resolució de reptes.
També es pot fer la preinscripció als estudis virtuals de primer cicle (bàtxelors) en Comunicació, Dret, Humanitats i Llengua catalana, així com al màster en Dret (segon cicle universitari), igualment en modalitat virtual i de dos anys de durada. Completa l’oferta de formació reglada de l’UdA el Programa de doctorat, que correspon al tercer cicle universitari. Les preinscripcions per cursar un doctorat es van tancar el 5 de juny.
A més a més, l’UdA ofereix una formació d’ensenyament professional superior (diploma professional avançat, de dos anys), en aquest cas en Administració i finances. Es tracta d’un cicle curt europeu adaptat a les necessitats del sistema productiu i amb un component molt pràctic. Això permet que, en finalitzar els estudis, els alumnes s’integrin amb rapidesa al mercat laboral. També poden completar la formació acadèmica cursant un bàtxelor, amb la convalidació d’un nombre important de crèdits europeus.
Pel que fa als estudis de formació continuada, també s’ofereixen diversos postgraus, cursos d’actualització i formacions de curta durada, a més dels nombrosos cursos d’actualització virtuals amb continguts específics d’Andorra, que s’integren dins del programa Aula Lliure.
L’oferta de formació reglada de la Universitat d’Andorra està adaptada a les directrius de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i és reconeguda als països de tot el continent europeu que en formen part. L’UdA es caracteritza per oferir una atenció i un seguiment personalitzat a l’estudiant, per fer un èmfasi especial envers les tecnologies de la informació i el multilingüisme, i per disposar d’un ample ventall de possibilitats per fer mobilitat a l’estranger.
Les carreres gaudeixen d’un estret vincle amb el món professional, amb la possibilitat de realitzar estades formatives a institucions i empreses tant d’Andorra com de fora d’Andorra. Els titulats de l’UdA assoleixen actualment nivells d’inserció laboral que freguen el 100%.
Data de publicació: 19 de març de 2020
Darrera actualització: 7 de juliol de 2020
Facebook
Twitter
Linkedin
Print
email
Entrades relacionades
Elegits els representants dels estudiants i del personal al Consell Universitari
1 de desembre de 2022
by U. B.
“Néandertal, l’expo”, a la Universitat d’Andorra
28 de novembre de 2022
by U. B.
Matrícula oberta per als estudis virtuals i la formació continuada
18 de novembre de 2022
by UdA
Més notícies
Elegits els representants dels estudiants i del personal al Consell Universitari
1 de desembre de 2022
“Néandertal, l’expo”, a la Universitat d’Andorra
28 de novembre de 2022
Matrícula oberta per als estudis virtuals i la formació continuada
18 de novembre de 2022
Nou postgrau en Dinamització de projectes socioesportius per a la gent gran
15 de novembre de 2022
Represa de l’activitat després de l’afectació pel fum de l’incendi
11 de novembre de 2022
L’UdA acull l’exposició “Històries per viure”
2 de novembre de 2022
Documents
Calendari acadèmic
Formulari AEP
Guia de l’estudiant
Memòria d’activitats
Model educatiu
Model estratègic
Publicacions
Butlletí
Estudia a Andorra (cat)
Estudia en Andorra (es)
Étudiez en Andorre (fr)
Study in Andorra (en)
Dreceres
Notícies
Esdeveniments
Campus virtual
Formulari de preinscripció
Agenda
Biblioteca
Borsa de treball
Correu electrònic
Defensor
Directori
Esports
Gestió acadèmica
Mobilitat internacional
Serveis informàtics
Treballeu amb nosaltres
Contacte
Universitat d’Andorra
Plaça de la Germandat, 7
AD600 Sant Julià de Lòria
T. (+376) 743000
[email protected]
Cerca
Search for:
Avís legal – Política de privadesa – Política de cookies
Copyright © 2022 Universitat d’Andorra. Tots els drets reservats
Aquest web utilitza cookies pròpies que són necessàries per al seu funcionament i per analitzar estadístiques d’accés i navegació. Per a més informació, consulteu la nostra política de cookies. Acceptar-les totesRefusar-les totes
Privacitat i política de cookies
Tanca
Sobre la privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Non-necessary
Non-necessary
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzi específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web. | 0.669804 | curate | {"ca": 0.8915486790249598, "en": 0.025397752152970368, "ru": 0.014012552911983653, "fr": 0.029630710845132097, "es": 0.022478470296307108, "de": 0.008757845569989783, "pt": 0.0043789227849948915, "it": 0.003065245949496424, "cs": 0.0007298204641658152} | https://www.uda.ad/les-preinscripcions-per-al-proper-curs-es-mantenen-obertes2/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_262625 | Entre les novetats tecnològiques de Tòquio, estan el seguiment 3 d d'atletes, que permeten veure les jugades des de punts de vista físicament impossibles. Reconeixement facial Olímpic, realitat virtual pels espectadors i vehicles autònoms. Aquestes són les novetats més rellevants de Tòquio, però hi ha moltes més, ja que és una ciutat molt futurista i molt moderna. | 0.72574 | curate | {"ca": 1.0} | https://totsobretokio.cat/archivos/category/https-www-youtube-com-watchv9lyiasxky1eab_channelbadabun |
mc4_ca_20230418_13_472609 | Celebrades el dia 25 de maig de 2014
Gràfic de prticipació a Gavà
Gràfic de resultats a Gavà
Fitxer amb les dades de participació
Fitxet amb amb les dades de resultats | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.gavaciutat.cat/eleccions-europees-2014;jsessionid=ACD449DD3D385EE787DFE0D310B23B25 |
mc4_ca_20230418_17_591085 | L'absència de Louis Van Gaal a l'entrenament del United obre les especulacions - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
L'absència de Louis Van Gaal a l'entrenament del United obre les especulacions
efemanchester (anglaterra) 28.12.2015 | 07:41
Louis Van Gaal, tècnic holandès del Manchester United, no va aparèixer ahir per l'entrenament del seu equip després de la derrota del seu equip contra l'Stoke per 2-0 i així es van alimentar els rumors sobre la seva més que possible destitució. Les declaracions que va fer després de la derrota, en què també va insinuar que no feia falta que el fessin fora, que podia plegar ell mateix, alimenten les seves possibilitats de sortida del club britànic. Després d'haver-se disputat 18 jornades el United és sisè amb a nou punts del líder, el Leicester de Claudio Ranieri.
Avui, partit contra el Chelsea
Fins i tot es rumoreja que Van Gaal ja no ocuparà el lloc a la banqueta en el partit d'aquesta tarda contra el Chelsea i que sigui ocupat pel seu ajudant, l'exjugador Giggs. Tots dos equips, en principi, eren candidats al títol, estan allunyats del capdavant. | 0.821985 | curate | {"ca": 0.9591280653950953, "es": 0.04087193460490463} | http://www.regio7.cat/esports/2015/12/28/labsencia-louis-gaal-lentrenament-del/342653.html |
cawac_ca_20200528_10_157072 | 10 / MAIG / 2010
L'iPad arriba a l'Estat el 28 de maig des dels 479 euros en la versió més senzilla
L'iPad arribarà al mercat espanyol el 28 de maig. El nou aparell d'Apple sortirà a la venda des dels 479 euros en la versió més senzilla. L'iPad també surt alhora en vuit països més: Alemanya, Austràlia, el Canadà, França, Itàlia, el Japó, Suïssa i el Regne Unit. Els que vulguin adquirir el dispositiu estrella del gegant de la poma podran fer la seva comanda de manera anticipada per internet a partir del dilluns 10 de maig.
Pel que fa als preus, la companyia ha indicat que l'iPad sortirà a la venda a un preu recomanat de 479 euros per al model de 16 gigues, mentre que el preu per a les versions de 32 gigues i de 64 gigues pujarà fins als 579 euros i 679 euros, respectivament.
A més, les aplicacions per a l'iPad, entre les quals s'inclou la iBookstore d'Apple, també estaran disponibles per a la descàrrega gratuïta a l'App Store des del mateix 28 de maig.
Fins ara, als EUA Apple ha venut més d'un milió d'iPads i els seus usuaris ja s'han descarregat més de 12 milions d'aplicacions de l'App Store. A més, també s'han baixat més d'1,5 milions de llibres electrònics de la nova iBookstore. | 0.836469 | curate | {"ru": 0.013445378151260505, "ca": 0.9865546218487395} | http://www.montblancdigital.cat/node/320 |
oscar-2301_ca_20230418_3_130506 | La Responsabilitat Social Empresarial (RSE) dibuixa un model d’empresa compromesa amb el territori i que incorpora els valors mediambientals, socials i també lingüístics i culturals com a marca de millora contínua.
Les empreses lingüísticament responsables apliquen aquests valors en el seu estil de gestió perquè saben que totes les llengües no només són elements econòmics d’impacte en els mercats sinó que representen una connexió amb la cultura del territori on s’ubiquen.
El projecte consta de quatre fases, cadascuna de les quals és anual i treballa uns aspectes concrets de la gestió empresarial, sempre relacionats amb llengua. Cal començar per la primera fase i anar avançant, si es vol. Al final de cada fase es comprova que els compromisos adquirits s’han tirat endavant i, si és així, l’empresa obté una acreditació.
L’empresa es compromet amb el projecte signant l’acord d’adhesió que pertoqui segons la fase de treball en què es trobi.
FASE 1: Imatge externa. L’empresa vol ser lingüísticament responsable en el territori, i per això es compromet a:
Tenir la pàgina web també en català, i que sigui clara i correcta.
Garantir que l’atenció al client es pugui fer en català.
Tenir la retolació interna i externa almenys en català.
FASE 2: Comunicacions de l’empresa. L’empresa vol ser lingüísticament responsable com a organització, i per això es compromet a:
Tenir en català clar i correcte els documents de més difusió externa (com fullets d’oferta de serveis, programa d’activitats, anuncis, factures, rebuts o tiquets de caixa, missatges de correu electrònic predeterminats o de resposta automàtica, etc.)
Fer formació al personal sobre les eines de consulta a la xarxa per aconseguir l’autonomia lingüística.
FASE 3: Relació de l’empresa amb el terri
tori. L’empresa reconeix la connexió que té amb el territori on s’ubica i, per tant, amb la llengua d’aquest territori, i per això es compromet a:
Adoptar criteris de valoració dels coneixements de català en la incorporació de personal (sempre d’acord amb la categoria laboral i el lloc de treball).
Analitzar el nivell lingüístic del personal de l’empresa i facilitar, a qui convingui, una formació en llengua, presencial o en línia.
Anterior Següent
Recent Posts
Visita de coneixement Cerveseria Terra Aspra
Visita de coneixement Cerveseria Poch’s
Visita de coneixement Verdures La Canya
Visita de coneixement Mas Marcè – Làctics – Formatges
EMPRESA LINGÜÍSTICAMENT RESPONSABLE
Categories
Uncategorized
Activitats
Sin categorizar
Non classifié(e)
Novetats
Esdeveniments
Actualitat
RECEPTES
Cuina
© 2022. Restaurant la Quinta Justa. Olot · Avís legal
En l'apartat final de nota de comanda ens indiquin dia i hora de recollida. Un cop feta la compra, els hi validarem la comanda. Moltes Gràcies Descartar | 0.788031 | curate | {"ca": 0.9458073965580374, "it": 0.001830831197363603, "en": 0.027462467960454047, "pt": 0.003661662394727206, "es": 0.015378982057854266, "fr": 0.005858659831563529} | https://www.laquintajusta.cat/empresa-linguisticament-responsable/ |
mc4_ca_20230418_12_439488 | Finestra al Garraf: febrero 2010
"DONES EN XARXA" Lliurament de diplomes a Vilanova i la Geltrú
El proper dijous 25 de febrer, realitzarem l’acte de lliurament de diplomes per a les participants en els tallers d’iniciació a Internet “Dona connectat!” i els d’introducció a les eines de la web 2.0 “Activisme 2.0”. L’acte constarà d’una petita xerrada a càrrec de la nostra coordinadora Maria Freiría.Després del lliurament de diplomes us convidaremos a un petit refrigeri. L’acte és públic i gratuït i es realitzarà al Centre Cívic de la Geltrú, plaça de l’Associació d’Alumnes Obrers, S/N, a les 18:30Us esperem!Imprimir
ACTOS-CONFERENCIAS-CURSOS-CHARLAS-EVENTOS...,
Moltes de vosaltres recordareu laCarlota, el personatge literari més famós de la nostra presidenta, la Gemma Lienas, pels seus didàctics diaris blau, lila i vermell. I és que quan la Carlota era una adolescent, sovint es feia preguntes sobre violència de gènere, igualtat o sexualitat.
Ara, l’entranyable personatge de la Gemma Lienas s’ha fet gran i vol compartir amb tots i totes nosaltres tot el que ha après al llarg d’aquests anys fent-se preguntes. Especialment, sobre sexe.
A Dones en Xarxa ens hem adonat de les inquietuds de moltes noies i, naturalment també de nois, sobre aquest tema, i com que sabem que la Carlota té moltes ganes de donar un cop de mà amb els seus coneixements, hem creat:
"La Carlota et parla de sexe", el nostre nou consultori sobre relacions sexuals i afectives.
Com funcionarà? És molt senzill!
Podeu participar tant si sou noies com noi i no us talleu! La Carlota i Dones en Xarxa volem ajudar-vos a resoldre els vostres dubtes o escoltar-vos si teniu ganes de compartir amb nosaltres les vostres experiències.
Cada mes, penjarem un post al bloc de la web parlant d’algun tema d’interés. Com podreu veure, ja hi ha dues entrades pujades, La primera vegada, i El tractament post-coital o la píndola del dia després. Ja podeu animar-vos a deixar els vostres comentaris!
Si teniu qualsevol dubte sobre sexualitat, entreu a la pestanya ’Consultori’ i envieu les vostres preguntes sense vergonya! La Carlota les anirà responent totes, i un dia al mes -que anunciarem amb temps- es connectarà per fer una consulta en directe per a totes i tots els que volgueu.
Heu vist que senzill? Doncs ara només és qüestió d’entrar a la web i preguntar el que sempre hem volgut saber. Aquell tòpic de "Tot el que sempre has volgut saber sobre sexe però mai t’has atrevit a preguntar" s’ha acabat amb el consultori de la Carlota!
Pregunta, consulta, no et tallis! Cal saber de sexe!
12 de febrer, Beers & Blogs per a Noiesdilluns 1 de febrer de 2010El proper divendres dia 12 de febrer tindrà lloc el Beers & Blogs per a noies, una trobada habitual de Dones de Xarxa, i un dels nostres projectes estrella.Des de fa un any, Dones en Xarxa organitza cada dos mesos aquesta trobada informal de dones i noies a qui els apassiona el món dels blogs. A alguna cerveseria cèntrica de Barcelona ens hi reunim, i prenem algua beguda i un pica-pica per fer la trobada més amena i casual.Hem aconseguit crear una sòlida xarxa de blogueres de totes les edats i és molt enriquidor trobar-nos totes un cop cada dos mesos, per donar la benvinguda a les que s’hi uneixen per primer cop. Hi ha de tot: des de les més actives a la xarxa, les més expertes en Tic’s, les que tot just s’acaben d’obrir la bitàcola, fins les que encara no s’han decidit a obrir-se el blog. El que és segur és que després de la trobada, les que encara no tin guin blog tindran moltes ganes de tenir-ne un!Si us hi voleu apuntar, el dia 12 de febrer té lloc el següent Beers & Blogs per a noies. Ens reunirem a la cerveseria Qu-Qu, al Passeig de Gràcia, 24, Barcelona. Per a confirmar assistència, entreu aquí o envieu un mail [email protected] venir acompanyades i si no podeu venir, es prega que passeu aquesta informació!Imprimir
"DONES EN XARXA" Lliurament de diplomes a Vilanova... | 0.827065 | curate | {"es": 0.05622284692052134, "ca": 0.9197546639407105, "pt": 0.02402248913876821} | http://finestraalgarraf.blogspot.com/2010_02_01_archive.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_97523 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
CASTELLDEFELS, U.E.,J
ALEVÍ TERCERA DIVISIÓ
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17909238249594814, "ca": 0.626418152350081, "en": 0.10453808752025932, "pl": 0.012965964343598054, "nl": 0.022690437601296597, "pt": 0.02674230145867099, "fr": 0.022690437601296597, "id": 0.004862236628849271} | : /calendari-equip/1920/futbol-7/alevi-tercera-divisio/grup-55/castelldefels-ue-j |
racoforumsanon_ca_20220809_1_645143 | “Un gos en un pis és una forma de maltractament animal”Bernat Serdà, president del Col·legi de Veterinaris de GironaTinc 70 anys. Sóc de Taradell i visc a Girona. Sóc veterinari jubilat. Estic casat amb Sóc nacionalista. Si No estimo els animals, només els he curatNo estima els animals?No.Llavors... per què es va fer veterinari?Curar animals no pressuposa estimar-los. El metge estima els seus pacients?Segur que sí.No. El metge estima la seva parella, els fills, pels quals donaria un ronyó o la vida. Però als seus pacients els cura... sense necessitat d’estimar-los.Per què es va fer veterinari?El meu pare, metge, volia que jo ho fos, però me’l vaig driblar a l’últim moment: no vaig voler els drames que ell vivia com a metge.I no és millor que el veterinari estimi els animals?Hi ha veterinàries que diuen que se’ls estimen tant que es fan selfies amb ells... i es neguen a sacrificar un animal malalt!Això passa?Sí. Aquesta objecció de consciència només allarga el patiment animal: que poc professional! La professió s’ha feminitzat i...Li sembla malament?Això no, però sí la creixent sensibleria animalista. És un fenomen urbanita.Expliqui-m’ho.Em vaig criar en un poble, veient el carro del tio Lenci tirat per la burra, amb el gos corrent sota, i els animals en corrals, i anava a caçar llebres al camp, al bosc...Tenia tracte amb animals, vol dir.Sí. Ara, a la ciutat, només són bèsties enclaustrades: gossos i gats tancats en un pis... És una forma de maltractament animal!Qualifica de torturador l’amo d’un gos?Gossos dignes i feliços eren els del meu poble, lliures, com el Golfo i la Reina, que anaven i venien, es grataven quan volien... Però ara els tanquen, els coarten, els castren...No té cap animal, vostè?No. Vaig tenir un cavall i m’agradava cuidar-lo, netejar-lo, muntar-lo... Vam empatitzar molt. La mort del Cargolem va entristir...Llavors, entén el que sent un amo pel seu animal de companyia...Ja, però que vulguin agredir el veterinari per una contrarietat o la mort d’un animal...Als metges també els passa: en què coincideixen i en què són diferents?El metge és el veterinari d’una sola espècie animal (la seva) i el veterinari és el metgede totes les espècies animals tret d’una (la seva).Ben vist...Has de saber que la teva salut i benestar diari estan en mans de veterinaris!I això?El veterinari ordena que s’eliminin animals malalts perquè no arribin al teu plat. Algun granger m’ha amenaçat per això, també!El veterinari vetlla perquè carns, llet, ous, entranyes..., arribin al teu plat amb plenes garanties per al teu gaudi i salut.Gràcies pel pernil!Vaig treballar anys en escorxadors, vaig vetllar perquè els animals estiguessin sans en sacrificar-los i la seva carn fos ben tractada.Deu ser difícil...Jo he vist més animals morts que vius. Potser un milió i mig de cadàvers. T’hi acostumes. Hi ha veterinàries jovenetes que es maregen en un escorxador. O els repugna la merda d’un estable, una granja.Un altre cop contra les veterinàries.No, contra la poca professionalitat. És dur assistir una vaca de part: fica l’avantbraç i estira amb molta força!Menja cansalada, embotits, salsitxes?De tot, en la seva mesura. L’OMS no diu res nou: fa anys que sabem que el més saludable és ingerir carn una vegada per setmana!Al meu plat hi arriben carns i llet amb antibiòtics?Amb les actuals regulacions, tot està sota control, els aliments animals són segurs.Sant Francesc diria que són germans.I estàs més a prop del ximpanzé (et separa només l’1,5% de l’ADN), que el ximpanzé de l’orangutan (els separa el 2,4%)! Som un mamífer més, amb peculiaritats.Triïn una.L’ovulació oculta de la femella humana, en la qual no hi ha períodes de zel.Vivim un zel continu.Com a estratègia reproductiva, segurament... I la nostra ràpida ejaculació de mamífer també afavoreix la procreació.Com de ràpida?Als primers cops de ronyó, enviant el semen endins. És un error anomenar ejaculació precoç el que és un reflex natural.Algú ho havia de dir.Tota ejaculació fecundadora és natural: ésel que la naturalesa busca. Però el mascle humà busca maximitzar el plaer, retardant l’ejaculació... fins on pot.Elevat afany!Aquesta ejaculació retardada per gust de donar gust a la dona no és natural: ejaculació voluntària o programada, proposo que s’anomeni. Cap altre animal no la practica.Alguns es queden junts una estona...Per aspectes merament fisiològics, no en funció del plaer sexual.Hi ha coit homosexual entre animals?No l’he vist. Un gosset pot joguinejar amb un altre en un intent de còpula, però si apareix una femella en zel... corre cap a ella!http://www.lavanguardia.com/lacontra/20151211/30725149423/un-gos-en-un-pis-es-una-forma-de-maltractament-animal.html
Curiós com un home que ni tan sols ha tingut la personalitat suficient per a triar la profesió amb la que ha viscut tota la seva vida es converteixi en referent d'algú. Al·lucinant la quantitat d'aprovacions i aplaudiments que ha aconseguit al fil, sense esmentar el fet de que hagi estat entrevistat i publicat, insòlit! En fi, si existeix l'HOLA i Cosmopòlitan, ell també tindrà la seva galeria...Tenir un gos a un xalet o casa de camp no vol dir que no sigui maltractat, conec molta gent que té gossos i mai els porta al veterinari i quan moren li preguntes la raó i et contesten: "no sé, de cop i volta es va posar trist i va morir" Segons el paio aquest, això és amor del bo.Persones que tenen masies i més de 10 gossos per a caçar i quan l'animal ja està vell el pengen per a que s'ofegui lentament perquè un galgo no val una bala, però clar, el gos era feliç perquè vivia seguint els seus instints i lliure com una llebre.Un veterinari que parli d'aquesta forma només em pot inspirar una profunda pena.
Home, aquest paio no em cau bé i no estic d'acord amb moltes coses que diu, però penso que si que és veritat que un gos necessita espai, i que la qualitat de vida d'un gos que campa lliurement és molt major que el que està tancat a un pi.Els caçadors tenen els gossos tancats en gàbies.
Pots tenir un gos a un apartament si el treu a fer exercici com cal i vigiles la seva salut i benestar, quin problema hi ha?
Que es caga i pixa per tota la ciutat, per exemple.
I la gent llença papers, cigarretes, esputs i tot de merda per la ciutat, a part que també n'hi ha que es caguen i pixen, i a diferència de les persones que deixen la merda allà on cau, la majoria dels que tenen gossos recullen les seves caques.
De fet són molt més brutes les persones que els gossos.
Per això, segons en Alfonso tots a casa tancats perque som uns porcs (a no, que ens maltractem llavors).
Es per flipar tot plegat. | 0.909902 | curate | {"ca": 0.9977120195241, "en": 0.002287980475899939} | |
crawling-populars_ca_20200525_23_157702 | Amb les funcions que em confereix l'article 29.8 dels Estatuts de la Universitat i havent-se complert el que preveuen l'article 53.3 d'aquests i l'article 31.2 del Reglament del Departament, us comunic que, per a tots els efectes, avui entra en vigor el cessament del senyor Miquel R. Tortella Feliu com a secretari del Departament de Psicologia, el qual continua en funcions fins al nomenament i presa de possessió del nou secretari.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tengui els efectes que corresponguin.
Excma. Sra. Vice-rectora de Personal Docent i Relacions Internacionals, Il·lm. Sr. Director del Departament de Psicologia i Il.lm. Sr. Gerent de la Universitat.
Acords que fan referència a aquest. | 0.757503 | curate | {"ca": 0.9139633286318759, "es": 0.08603667136812412} | : /fou/acord/25/2564.html |
macocu_ca_20230731_6_481617 | L'independentista a qui la Generalitat demana quatre anys de presó anirà a judici el 18 de desembre
La mobilització va ser convocada per Arran i va acabar amb un format de festa "holi" en què els manifestants van llançar pintura als agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Fiscalia i Generalitat comparteixen el mateix relat segons el qual el jove formava part del grup de persones que es va concentrar a la Via Laietana davant del cordó policial dels Mossos d'Esquadra amb actitud "reivindicativa i bel·ligerant". Tant la Fiscalia com la Generalitat acusen el jove de colpejar amb un pal de fusta un agent dels Mossos, causant-li una contusió a l'avantbraç i al canell dret. Els escrits d'acusació detallen que l'agent va requerir una sola assistència mèdica i va estar vint-i-quatre dies de baixa mèdica.
Vivet és militant de La Forja i Guanyem Badalona i sempre ha negat les acusacions. Tant ell, com el seu grup de suport i la seva defensa -coordinada per Alerta Solidària- han qualificat la causa contra el jove de "judici polític" i han reclamat a la Generalitat que es retiri de l'acusació.
On son els alderulls... Per Rosa dels vents el 2 de desembre de 2020 a les 21:41
Que la CUP i els CDR no es tiren al carrer, creman tot al seu pas, defensan el seu omonim, es a dir el deixen sol, recoi com han canviat les coses ja no deu vendre aixó de cremar tota catalunya, normal suport internacional a la causa no hi es de cap de les maneres, i les relacions entre els socis independentistes, son molt dolentes, per la lluita de les cadires i manegar la moma, totes aquestes associacions es poden quedar amb el cul obert, si les subvencions no arriven a temps, ja que sanitat com educació estan amb el tancs preparats per disparar depen el resultat que surti a les properes eleccions al parlament de catalunya...les coses estan al roig viu...ohhhhhhh
nada sale gratis Per trucado el 2 de desembre de 2020 a les 21:07
5 0
a rezar a la iglesia es lo que hay
Tonto útil Per Pere Botero el 2 de desembre de 2020 a les 20:17 | 0.880192 | curate | {"ca": 0.9816011934361014, "en": 0.0014917951268025858, "es": 0.016907011437095974} | |
mc4_ca_20230418_13_772959 | L’economista Miquel Puig obre el curs al Tecnocampus reclamant més esforç en recerca
El curs universitari 2015/2016 va quedar ahir inaugurat de manera oficial amb un acte en el qual l’economista Miquel Puig va ser l’encarregat de pronunciar la lliçó inaugural. Puig va remarcar que cal un major esforç públic i privat en recerca i transferència de coneixement. “Malgrat això, estem en el bon camí perquè tenim les coses clares; el TecnoCampus n’és un exemple”, va apuntar. El conferenciant va afegir que sense aquestes apostes serà difícil incrementar la productivitat, que va situar com la clau de volta per al manteniment d’elements fonamentals de l’estat del benestar, com el sistema públic de pensions.
Durant l’acte d’inici de curs, es va projectar un resum audiovisual del curs passat elaborat per M1TV. El director general del TecnoCampus, Jaume Teodoro, va insistir en les bones xifres tant d’ocupació dels espais empresarials com d’alumnes matriculats en els centres universitaris del parc, adscrits a la Universitat Pompeu Fabra. Teodoro va assenyalar que el curs actual, amb prop de 3.000 estudiants matriculats en els 11 graus i quatre dobles titulacions de grau que s’imparteixen, representen l’assoliment d’objectius. Va assegurar també que la internacionalització és un dels principals reptes dels propers anys.
Per la seva banda, el president del TecnoCampus, Miquel Rey, va explicar que el “Districte TecnoCampus” és el projecte de futur que permetrà augmentar la connexió entre el parc i el teixit productiu del seu entorn. Finalment l’alcalde, David Bote, va tancar l’acte indicant que el TecnoCampus va ser l’aposta de la ciutat en un moment de retrocés dels sectors tradicionals com el tèxtil. “L’esperit de col·laboració entre administracions i l’esforç col·lectiu va fer possible el TecnoCampus, que ara ha de servir per ratificar l’aposta per nous sectors productius”, va concloure. | 0.871777 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tecnocampus.cat/ca/agenda/miquel-puig-obre-curs-tecnocampus-mes-esforc-recerca |
mc4_ca_20230418_9_694428 | Goigs en llahor de Sant Eustasi abat de Luxeuil, qual festa celebra l'Iglesia lo dia 29 de mars · Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus
GSAn.E, 380
https://bd.centrelectura.cat/items/show/27870
Desconegut, “Goigs en llahor de Sant Eustasi abat de Luxeuil, qual festa celebra l'Iglesia lo dia 29 de mars,” Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 10 agost de 2020, https://bd.centrelectura.cat/items/show/27870. | 0.629077 | curate | {"ca": 0.8715596330275229, "en": 0.12844036697247707} | https://bd.centrelectura.cat/items/show/27870 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_276006 | Trob a faltar personatges illencs als banners del xat.. http://www.racocatala.cat/textos/cibertires
Joanot Colom Aurora Picornell Emili Darder Ramon Llull Joan Alcover Macià Manera Marià Villangómez Isidor Marí Joan Marí Cardona Antoni Riquer mare meva quin batibull ...
algunes imatges... Emili Darder Joan Alcover Marià Villangómez | 0.665386 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_81065 | Avui és un dia de dol i de consternació per a tots nosaltres, 43 morts i una cinquantena de ferits, la majoria civils a un dels nostres veïns mediterranis a causa d'un terrible atemptat. Descansin en pau i tot el meu suport a les families de les víctimes, especialment els nens que ho estaran passant molt malament, el condol a tots ells. DIMARTS, 19/08/2008 - 11:50h Quaranta-tres morts en un atemptat a Algèria Un suïcida ha atacat l'escola superior de gendarmeria d'Issers · Pel cap baix hi ha hagut quaranta-cinc ferits Quaranta-tres persones han resultat mortes aquest matí en un atemptat suïcida a l'Escola Superior de Gendarmeria d'Issers, a 55 quilòmetres d'Alger, segons fonts dels serveis de seguretat del país (vídeo). L'atemptat ha provocat com a mínim quaranta-cinc ferits, entre els quals ciutadans que vitajaven en un autobús que passava pel lloc dels fets i gendarmes que residien a l'escola. De moment, cap grup no ha reclamat l'autoria de l'atemptat. Segons diversos testimonis, un terrorista suïcida ha detonat un cinturó d'explosius a l'entrada del centre mentre gendarmes i aspirants feien cua. Segons algunes fonts, un segon terrorista hauria fer esclatar una furgoneta a les portes de l'escola. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2970321
Quina llàstima, Algèria que començaba a aixecar el cap en els ultims anys, torna amb la merda aquesta dels islamistes. Quin fàstig. | 0.856394 | curate | {"ca": 0.9640546369518332, "es": 0.035945363048166784} | |
cawac_ca_20200528_4_86784 | 21:30 h Iagolaiaga i els detectius salvatges; PRESENTACIÓ DEL DISC: "Notícies de Gurb"(folk, Sala J.V. Foix). Un cançoner que ha fet xup-xup a foc lent. Així s'han cuinat les cançons de "Notícies de Gurb", el disc que presenten Iagoalaiaga i els detectius salvatges serà un dels primers treballs de cançó d'autor publicats per la discogràfica Kasba Music.
22:45 h Nuri Total (cantautora, Cafè Orlandai) Cantant, compositora, clown, ballarina, contacontes, astronauta.. ens és difícil definir la Nuri Total. El que sabem del cert és que la Núria Cela, acompanyada de Héctor Casero i Núria Planell, és una aposta arriscada i sincera dins del panorama musical.
23:45 h Les Filomenes (folk de pit i cuixa, pati d’en Marcel). Repetim l’experiència després d’un any de la seva visita a la Casa. I és que Les Filomenes no ens van deixar indiferents amb el seu espectacle eròticomusical. Les quatre integrants del grup tornen per Festa Major a escalfar l’ambient! | 0.778456 | curate | {"ca": 0.9281183932346723, "el": 0.006342494714587738, "fr": 0.06553911205073996} | http://casaorlandai.cat/activitat/1544 |
mc4_ca_20230418_7_777632 | Joaquim Òdena, en representació dels veïns de Sant Muç, va intervenir en la sessió plenària del mes de novembre per expressar les queixes del veïnat pel cobrament de la vuitena quota de la liquidació de les obres d’urbanització. Òdena va manifestar que “no és que no vulguem pagar, és que ja estem farts de pagar”.
Els veïns van criticar que hagin hagut d’assumir el sobrecost milionari de les obres i que sis anys després que l’Ajuntament recepcionés les mateixes encara es continuïn passant rebuts als propietaris. “D’on segueixen sorgint les noves despeses?” es pregunten.
El veïnat, que considera que són els ciutadans més maltractats per l’administració local, lamenta que “ens estan fent responsables del descontrol, desídia, de la poca responsabilitat i de la poca professionalitat dels responsables d’aquest ajuntament, que van deixar fer a Dragados el que van voler, van firmar tot el que es posava davant i van acceptar unes obres molt malament acabades”.
El govern va assenyalar que la vuitena quota s’ha de cobrar per imperatiu legal i va emplaçar els veïns a una reunió pel proper 11 de desembre per tractar, entre altres, les formes de pagament.
La urbanització de Sant Muç ha comportat uns sobrecostos importants als quals han de fer càrrec els veïns. / Arxiu | 0.85349 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diariderubi.com/noticia.php?i=30710&k=els-ve%C3%AFns-de-sant-mu%C3%A7-es-queixen--al-ple-pel-cobrament-de-la-vuitena--quota-del-cost-de-la-urbanitzacio |
mc4_ca_20230418_16_685896 | Responsabilitat Global: Premis Proteus d'Ètica - III Edició - Desembre de 2011
Premis Proteus d'Ètica - III Edició - Desembre de 2011
Els Premis Proteus d'Ètica són uns guardons impulsats per Editorial Proteus i que enguany arriben a la tercera edició, amb els quals es vol destacar el paper d'entitats, persones i organitzacions, que en clau social i ètica, treballen per la construcció d'una societat més justa i responsable.
El nom dels guanyadors en les set categories (Personalitat de l'any en els àmbits social, esportiu i cultural; Iniciativa Empresarial, Projecte Social, Projecte Pedagògic, i Cultura i Comunicació) es donarà a conèixer durant l'acte de lliurament de guardons que se celebrarà el proper 12 de desembre.
Vídeo-resum II Premis Proteus d'Ètica (2010): http://youtu.be/Z1hh5BBhffw
Vídeo-resum I Premis Proteus d'Ètica (2009): http://youtu.be/RjTspSF-Jsc | 0.785232 | curate | {"ca": 1.0} | https://responsabilitatglobal.blogspot.com/2011/12/premis-proteus-detica-iii-edicio.html?widgetType=BlogArchive&widgetId=BlogArchive1&action=toggle&dir=open&toggle=MONTHLY-1525125600000&toggleopen=MONTHLY-1322694000000 |
cawac_ca_20200528_5_186641 | Xavier Ginesta
Ministre en blanc i negre
Aquest diumenge es van celebrar els 308 anys del Pacte dels Vigatans (17 de maig de 1705) a l'ermita de Sant Sebastià, entre Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer . Moment de rauxa col·lectiva, estelades arreu i penjant del campanar en record dels patriotes austriacistes que es van alçar contra Felip V en defensa dels privilegis de Catalunya . Cada any, de fet, la diada serveix perquè l'alcalde de Santa Eulàlia entregui a un infant del poble una flama que custodiarà durant quatre mesos a casa seva, que servirà per encendre les torxes de la Marxa dels Vigatans i cremar simbòlicament el 10 de setembre al vespre, els Decrets de Nova Planta .
És la recreació d'una insubmissió, d'una lluita a vida o mort. Sense opcions d'entremig. Avui, però, les batalles no són entre companyies de miquelets i dragons francesos; avui, la guerra és per controlar l'univers simbòlic del país, cosa que realment acabarà justificant o no el camí de l' autodeterminació emprès per la majoria de forces polítiques del Parlament . Fa més de 300 anys, els Vigatans van clamar contra l' uniformisme borbònic ; aquest diumenge, la presidenta d' Òmnium , Muriel Casals, cremava amb les seves paraules la ' llei Wert' ( LOMCE ) i l'exconseller Carles Solà , representant d'Acció Cultural del País Valencià, acusava Madrid de perpetuar "una neteja ètnica cultural".
El que Espanya està vivint aquests dies amb l'aprovació, per part del Consell de Ministres, del nou projecte de llei d'educació constata l'estratègia deliberada d'un PP que pretén tornar a dibuixar un país en blanc i negre, uniforme (¿i uniformat?). La LOMCE afegeix, no cal dir-ho, a l'atac contra el català que també va suposar el trencament del model lingüístic balear que el Govern conservador de les illes va consumar fa poc. Que lluny que queden, per molts, aquelles paraules de Ramon Llull --"Jo sóc mallorquí, jo sóc català de Mallorca"--, que va recordar Josep de Lluís, representant de l'Obra Cultural Balear a l'acte de Vic. Més enllà de la resposta judicial que prepararà l' Executiu català --si la LOMCE no és modificada en el seu tràmit parlamentari--, el que és preocupant és tornar a veure com una llei d'educació respon a una voluntat política que va molt més enllà de la cerca de solucions i consensos per afrontar els problemes que té l'ensenyament del país: en xifres, 30% de fracàs escolar i 50% d'atur juvenil .
La llei pretén "espanyolitzar" --en paraules del ministre Wert-- els alumnes. "Que els futurs espanyols se sentin orgullosos", deia María Dolores de Cospedal . Mai tanta insensibilitat territorial havia traspuat del debat educatiu, ni tanta insensibilitat social. Restar finançament a la Generalitat per pagar l'educació en castellà lamina el model d' immersió lingüística de Catalunya, així com també posa contra les cordes un model d'escola pública (i concertada) que ha servit per integrar diàriament els nouvinguts, sense distinció d'origen o de religió. En definitiva, un desaire autoritari al treball que múltiples mestres de l' escola catalana han fet per garantir la convivència i, conseqüentment, un penós retorn a un sistema que, amb el temps, podria tornar a dividir entre rics i pobres, entre catalans i espanyols.
Fragmentació social a costa d'uniformitat intel·lectual: un mal canvi. De fet, Solà es queixava a l'ermita de Sant Sebastià: "És una llei innoble i indigna, que vol pagar amb diner públic l'ensenyament en castellà i, per contra, qui vol ensenyament en català a València no té cap ajuda". És una llei feta pel boc gros, que oblida el matís, de pocs arguments pedagògics i massa fons doctrinal. És una llei que, com moltes que tenen orígens 'messetaris', cauen en l'error històric d'entendre i construir una Espanya uniforme. Recordant el 1705, encara que tot es feia més evident.
Celebració del Pacte dels Vigatans, a l'ermita de Sant Sebastià. XAVIER GINESTA | 0.871091 | curate | {"pt": 0.0036138358286009293, "ca": 0.9927723283427982, "ru": 0.0036138358286009293} | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/ministre-blanc-negre-xavier-ginesta-2396124 |
mc4_ca_20230418_7_360509 | sectorial:2016-2017 [04/05/2017 15:18]
sectorial:2016-2017 [21/07/2017 10:51]
+ [[sectorial20072017|Mesa sectorial de 20 de juliol de 2017]]
+ * Lectura i aprovació, si s’escau, d'actes
+ * Informació sobre els indicadors dels centres de màxima complexitat.
+ * Informació sobre oposicions docents
+ [[sectorial28062017|Mesa sectorial de 28 de juny de 2017]]
[[sectorial02052017|Mesa sectorial de 2 de maig de 2017]] [[sectorial02052017|Mesa sectorial de 2 de maig de 2017]] | 0.571197 | curate | {"en": 0.1613588110403397, "ca": 0.8386411889596603} | https://secundaria.info/docu/sectorial:2016-2017?do=diff&rev2%5B0%5D=1493903921&rev2%5B1%5D=1500627112&difftype=sidebyside |
racoforumsanon_ca_20220809_2_12288 | Som-hiAqui l'enllaç oficial per seguir l'escrutini: https://resultados.eleccioneslocaleseuropeas19.es/
A Sant Vicenç dels Horts Erc acaba de robar un regidor a Ciudagramos i desempata amb PSC.Erc 9, PSC 8, C's 2, Comuns 2
Gràcies a tots pels vots positius, però al final la cosa ha quedat així. Tristament ens haurem de menjar un ajuntafems del 155. | 0.699092 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_409606 | Estava buscant coses del conflicte d'Ucraïna i m'he trobat això que és d'avui i que he trobat massa al·lucinant per ser cert (però ho és): "Putin on ice" contra les llegendes del hoquei rus: http://rt.com/in-motion/158108-putin-plays-ice-hockey/ Si us animeu podeu anar penjant "Putin facts"
No m'estranya. És un gran aficionat a l'hoquei gel.
És un esport molt popular a Rússia. | 0.680994 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_50_35865 | Quan comprem coses, hem de triar amb molta cura a qui ho fem saber. Amagats a les cantonades i a les xarxes socials, hi són els que pretenen tombar el capitalisme amb quatre idees malgirbades, que esgrimeixen com a dogmes de fe. Els podem reconèixer per les vestimentes estrafolàries que gasten i per la dificultat d'enllaçar un parell de frases amb un cert sentit. Segons ells, si comprem al nostre barri farem caure el sistema econòmic actual i en naixerà un de nou, idíl·lic i perfecte, on tots serem feliços i no ens faltarà de res. El drama és que si vull comprar un sofà, algú l'haurà de fer, em reclamarà uns cèntims i unes condicions laborals i ja tornaríem a ser allà mateix. Però l'utòpic bufanúvols no arriba tan lluny perquè el bar on fa el desvagat, gràcies al capitalisme, ha de tancar i l'endemà reprendrà el fil un altre cop des del principi. No sé de ningú que compri pastanagues a l'Amazon, tot i que d'oferta en tenen. Ens surt més a compte d'anar al mercat local per triar i remenar. Amb altres productes, el comerç de proximitat és un maldecap. Per exemple, amb els llibres. Si féssim cas dels utòpics, acabaríem llegint les novel·lotes del veí del 5è-2a. Ara em dirien que no ho he entès bé: els llibres, a part d'estar escrits per senyors de nom ben estrany i de països ignots, els hem de comprar a la llibreria més propera. No importa que en el cost final s'inclogui el que guanyen gent que viuen a mil quilòmetres d'aquí. La gràcia de tot és que el llibreter més proper arreplegui uns pocs cèntims. Per mi és com comprar pastanagues a Amazon, perquè qui em portarà el producte a casa serà un transportista de proximitat, que també té dret a viure. L'operació es complica quan l'utòpic afirma que els treballadors de les grans empreses estan explotats i per aquest motiu no els hem de comprar res. Aquí i arreu, no ens segresten per esclavitzar-nos per poc preu. Signem un contracte on les dues parts pacten una relació. Un cop és acceptat de cobrar poc, a mi que no em culpin. Jo no he signat res! De fet, vaig treballar de jove a la Coca-Cola i després vaig trigar vint anys a cobrar el mateix, de tant bé que pagaven. L'utòpic negarà aquest sou, clar, mentre acaricia una màquina de retratar japonesa de 2.000 ?, que va comprar al costat de casa seva, sense demanar les nòmines de tots els treballadors que la van fer i un certificat de felicitat de tots ells signat davant de notari. Aquests il·luminats escampen utopies pret-a-porter però si un venedor em demana 100 i l'altre 20, compraré a 20, sempre. Jo no soc ximple. | 0.85129 | curate | {"ca": 0.9853581321725366, "en": 0.014641867827463396} | : /opinio/2019/06/27/utopics-proximitat/988722.html |
mc4_ca_20230418_3_751713 | L’Ajuntament de Torrelavit aprova el pressupost municipal de 2011 | lafura.cat
08/03/2011 - 12:00
L’Ajuntament de Torrelavit ha aprovat el pressupost municipal per l’any 2011, que puja a poc més de 2.060.000 euros, amb els vots favorables del govern de CiU, l’abstenció del PSC i l’absència dels regidors d’ERC.
L’alcalde de Torrelavit Ramon Riera, va explicar que el pressupost no s’havia portat a aprovació fins ara, ja que havien volgut esperar a reunir-se amb el conseller de Benestar Social, Josep Lluís Cleries, per acabar de concretar alguns aspectes sobre el finançament del centre de dia de la gent gran, una de les principals inversions per aquest any.
En l’apartat de despeses, l’alcalde ha explicat que hi ha hagut un increment de personal de l’aplicació de la valoració dels llocs de treball de l’Ajuntament, aprovat pel plenari de 23 de març de 2010. Com que des de fa dos anys resten congelades les taxes i els impostos directes, per tal d’equilibrar el pressupost es retallen les despeses en les festes populars, actes culturals com el cicle de música i l’Escultòric, que canvien de format, i també s’han ajustat algunes partides de manteniment i de mobiliari de diferents equipaments municipals.
Pel que fa al capítol d’inversions reals amb un import total de 667.146,75 euros, destaca l’execució de la segona fase del centre de dia per a la gent gran per un import de 518.775,07 euros, actualment en procés de licitació. Altres partides en aquest capítol són la redacció del Pla especial urbanístic de protecció dels molins paperers, el condicionament de l’entrada de Can Rossell, la pavimentació del nucli del Bell Penedès, l’adquisició i instal·lació d’autoanalitzadors de clor per l’aigua de boca del poble, entre altres. El pressupost també ha incorporat la proposta d’ERC d’incloure una partida per l’arranjament i manteniment del pati de l’escola J.J.Ràfols i una partida pel manteniment de la pujada del carrer del Bosc.
El termòmetre de la Festa Major està al 75%
L’IBI s’apujarà un 7% a Cunit
ERC advoca per la insubmissió fiscal a Vilafranca
L’alcaldessa Montse Carreras diu que “si fóssim una empresa, l’Ajuntament de Cunit estaríem en fallida” | 0.883486 | curate | {"ca": 0.9916705229060621, "it": 0.008329477093937991} | http://www.lafura.cat/noticies/l%E2%80%99ajuntament-torrelavit-aprova-pressupost-municipal-2011 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_86882 | http://www.vilaweb.cat/noticia/4052633/20121105/racometre-detecta-mobilitzacio-vot-espanyolista.html 'La CUP pot entrar perfectament'El responsable del Racòmetre, Jordi Sauret, ha fet alguns comentaris, interpretant les dades que ofereix el sondatge. Sauret diu que, si bé la CUP no obté representació en aquesta mostra, ha duplicat els vots en només dues setmanes i, per tant, pot acabar sortint pefectament'. El sondatge que va publicar Tele 5 dissabte a la nit també indicava que la CUP pot entrar al parlament amb un diputat'En canvi, tant aquest sondatge com els últims publicats no donen representació a Solidaritat. Sauret no descarta que pugui acabar tenint representació: 'Solidaritat pot entrar al Parlament perquè els marges són molt petits, podria ser una altra de les sorpreses de la nit, però en qualsevol cas ho faria amb pocs diputats'. Però també diu: 'El drama de Solidaritat és que la seva oferta ja està coberta. Hi ha una reordenació de l'independentisme històric perquè ERC puja 4 escons. I CiU també entra en la disputa del vot independentista'. Amb dues setmanes la CUP duplica la intenció de vot i encara no ha començat la campanya! !
La qüestió és: si la gent afí a CUP vota CUP, aquests entraran; si la gent afí a SI vota SI, idò també entraran. Si la gent es caga a les calces amb "vots útils" i altres martingales tipus "voteu el gran líder o tot rebentarà uUUUUuuuuUUUuuuu", majoria de CiU i després campi qui pugui. Respostes estúpides al trolleig UE sí o no; por a dojo; quintacolumna ciuenca dient que segons de quina manera -o directament, sigui com sigui- la independència no convé gens! ; bona predisposició a la negociació a la baixa; regionalisme traïdor a mort, etc. Tot ben explicat i amb molta il·lusió . No us ho creieu? Merda, quantes vegades ho he viscut!! I quan em pensava que ja ho havia vist tot, ara per rematar-ho campanya castellanista d'ERC i CiU. Açò ja sí que no m'ho esperava (sobretot de Junqueras), estem de festival! Votau CUP o SI segons qui us agradi més, tots els vots seran bons!! Si ningú pensa en l'abstenció, vot nul, en blanc o fins i tot "vot útil", per patriotisme, apadrineu un vot per CUP des de la Catalunya insular
La qüestió és: si la gent afí a CUP vota CUP, aquests entraran; si la gent afí a SI vota SI, idò també entraran. Exactament! | 0.776701 | curate | {"ca": 0.9925764192139738, "fr": 0.00043668122270742354, "pt": 0.0069868995633187774} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_558240 | Recordeu bé aquesta cara que serà el nou Alex d'Inadaptats.... És el cantant d'Alerta Roja d'un grup del rollo que està començant
però ki és aquet??? si escolteu bé, entremig es sent el tirurit!!! del messenger! | 0.622255 | curate | {"ca": 0.9326923076923077, "it": 0.0673076923076923} | |
mc4_ca_20230418_5_24240 | ACTUALITZACIONS DEL SISTEMA 2019-1-30 - DEEPIN EN CATALÀ
30 gener, 2019 30 gener, 2019 cotxe
En aquesta edició del sistema (15.9.1) arriben les primeres modificacions i correccions de 15.9 a més del pegat de seguretat per a la recentment, coneguda, vulnerabilitat d'APT
dde 15.9.1 amb correccions d'bub per hivernar i al mostrar-se en múltiples pantalles.
apt es va actualitzar a la versió 1.8.0 ~ beta1 + deepin, per corregir l'error de seguretat
Es va corregir l'error que al pressionar la drecera de Súper + D per mostrar l'escriptori i després configurar el fons de pantalla, les icones de l'escriptori no estaven ocults i no es podia obtenir una vista prèvia del fons de pantalla;
Es van agregar interruptors separats per als efectes de so;
Es va agregar suport per SSTP VPN i el seu intermediari VPN;
Es va corregir l'error que TLS no estava disponible en crear OpenVPN;
Es va corregir l'error de que la manera de seguretat de punt d'accés no es podia establir en WEP;
Es va corregir l'error de que l'hora a la part inferior de la llista de notificacions es veia tallada;
Es va agregar l'opció "Hiberna" en fer clic dret al botó d'apagat;
Es va millorar la icona de càrrega a la safata del sistema;
Es va corregir l'error que les aplicacions d'inici automàtic no utilitzaven el protocol SNI per registrar la safata;
Es va corregir l'error que la mida del control d'informació sobre eines del botó d'apagada no es modificava amb la mida de font del sistema;
Es va corregir l'error que hi havia un espai en blanc en el dock en alguns casos a l'arrossegar i deixar anar les icones per acoblar a la pantalla tàctil.
Arreglat el quadre de cerca a manera mini;
Es va corregir l'error que en la manera de pantalla completa, les icones es mostraven a la meitat i després saltaven en obrir el llançador.
Deepin File Manager 4.7.5-1 Agregada funció de cerca avançada;
Deepin Store 5.2.0.5-1 Es va corregir la interfície anormal després d'eliminar les aplicacions a la llista de donacions.
Deepin Movie 3.2.19-1 Es va corregir l'error de que la manera mini no es mostrava en fer clic en el menú de context en mode màxim.
Deepin Terminal 3.2.1 Es van agregar els accessos directes (Ctrl + Alt + tecles de fletxa) per ajustar la mida de la part després de dividir la finestra.
Captura de Deepin 4.1.7-1 Es va agregar la funció, pressionar Maj i després fer clic al botó Desa per desar la captura de pantalla.
Deepin Package Manager 1.3.0-1; Deepin Music 3.1.14-1; Deepin Graphics Driver Manager 1.1.4-1; Deepin Repair 1.0.11-1 Se'ls van actualitzar les traduccions.
HTYWeather 5.3.2 Es va corregir l'error pel qual no es mostrava en els complements de dock; es canvi l'API a https://openweathermap.org per admetre el pronòstic del temps a tot el món i es va afegir suport per a temes d 'icona.
Més informació a: https://www.deepin.org/en/2019/01/30/deepin-system-updates-2019-01-30/
aplicacions, deepin, desenvolupament, notícies, programari deepin, deepin updates. enllaç permanent.
Excel·lent actualització. Però tinc un problema: el complement HTYWeather no apareix per a mi. ¿El meu sistema té algun problema?
15 dies enrere
Respost per: evandrodomingues
evandrodomingues, Benvingut a la comunitat, aquestes segur que tens el connector HTYWeather activat al moll? per estar segur fes clic amb el costat dret del ratolí en qualsevol àrea del moll i selecciona "connectors" d'aquí assegura't que HTYWeather aquesta activat.
A mi tampoc m'apareix:
12 dies enrere
Deepin segueix millorant, estable com una roca per aquí, molt bonic el nou giny del temps i que excel·lent que mantinguin la seguretat com una prioritat.
Per Koratsuki, Fa 9 hores
Per MildBoy, Fa 10 hores
Per Eli, Fa 11 hores
Per windows 7 8 10
Per cotxe, Fa 12 hores
Hola @mildboy benvingut, el programa ha de ser compatib ...
Per Eli, Fa 12 hores
Per NEO-TECH, fa 1 dia
Per cotxe, llebre 2 dies
Per gtabimael, llebre 2 dies
Funcionalitat de Putty copiar / enganxar
Per camilob, llebre 3 dies | 0.759556 | curate | {"zh": 0.014355293514483466, "ca": 0.8887464752627532, "nl": 0.01512432709561651, "es": 0.034606511150986924, "de": 0.0035888233786208665, "en": 0.0322994104075878, "fr": 0.005639579594975647, "it": 0.005639579594975647} | https://xn--deepinenespaol-1nb.org/ca/actualizaciones-del-sistema-2019-1-30/ |
mc4_ca_20230418_18_177507 | ← El blog: prevenció i promoció de la salut
Revetlles saludables i segures →
En època d’estiu cal tenir en compte una sèrie de recomanacions per no patir un cop de calor. El següent vídeo us facilitarà els aspectes que cal tenir presents:
Aquesta entrada s'ha publicat en Infermeria, Medicina de família, Notícies i etiquetada amb calor, consells bàsics, cop calor, estiu, Onada de Calor, POCS, temperatures. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.708113 | curate | {"ca": 0.9295154185022027, "es": 0.07048458149779736} | https://capsantjoanics.wordpress.com/2017/06/15/onada-de-calor/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_353181 | Bé, fa temps que estic plantejant-me anar a viure en algun poblet (100-500 habitants). Doncs ja n'estic fins .... de les ciutats, on tot es basa en el consumisme. Tenia la idea, d'anar a viure en un poble petit o en una casa de camp, al costat d'algun poble. Però no sé per on començar a mirar. La idea seria tenir una mica de terreny, per plantar quatre coses i tenir quatre animals (gallines, conills, ...) per consum propi. No ho sé. Alguna propòsta? Que en penseu d'anar a viure fora de les ciutats? Tant malament estar trobar feina per allí? Bé, totes les idees i consells seran benvinguts. Tranquils, encara tinc uns 2 anys per decidir-me o desdir-me'n. Salut,
Jo et recomanaria algun poblet per al nord dels "Vallesos" o pel sud d'Osona, ja que viuries molt tranquil, i tampoc tindries la metropolis a hores amb cotxe... | 0.734506 | curate | {"ca": 0.9815950920245399, "es": 0.011042944785276074, "fr": 0.007361963190184049} | |
cawac_ca_20200528_11_22394 | Un recull de contes de l’escriptora mataronina Bel Olid guanya el 14è premi Roc Boronat de l’ONCE Catalunya. Un guardó dotat amb 6.000 euros que ha aconseguit gràcies al recull de relats “La mala reputació”. El certamen de narrativa catalana pretén homenatjar la figura de Boronat, escriptor i polític republicà, promotor del sindicat de cecs de Catalunya. | 0.740451 | curate | {"ca": 1.0} | http://mataroradio.cat/etiquetes/premi-roc-boronat |
mc4_ca_20230418_6_330737 | Substitueixen el col.lector del carrer Regència d'Urgell
Les obres es fan al tram més proper a l'avinguda Pau Claris. Els veïns i comerciants s'havien queixat del mal estat de la canonada
Substitueixen el col.lector del carrer Regència d'Urgell - Llegir Més
Aprovació inicial de reparcel.lació al nou sector urbà de la Trobada de Montferrer
L'Incasòl obre un període d'un mes per presentar al.legacions al projecte
Aprovació inicial de reparcel.lació al nou sector urbà de la Trobada de Montferrer - Llegir Més
Jornada per donar a conèixer la Seu als immigrants - Llegir Més
Comença la instal.lació dels llums de Nadal a la Seu
Treballs de poda als arbres del Passeig Joan Brudieu
Comença la instal.lació dels llums de Nadal a la Seu - Llegir Més
Mor en accident laboral un operari de l'estació de Vaquèira-Beret
La víctima, de 61 anys i veí de Saragossa, va caure des d'un telecadira
Mor en accident laboral un operari de l'estació de Vaquèira-Beret - Llegir Més
Obertes les inscripcions per a la quarta Skynet Party
Se celebrarà durant els dies 6, 7 i 8 de desembre a la Seu
Obertes les inscripcions per a la quarta Skynet Party - Llegir Més
El DAR prepara un pla d'ajut als criadors de conills
El conseller Joaquim Llena ho anuncia davant dels delegats del departament al Pirineu i a Tarragona
El DAR prepara un pla d'ajut als criadors de conills - Llegir Més
El Cadí La Seu no obté recompensa amb el Rivas Ecópolis (65-67)
Les urgellenques veuen escapar un partit que tenien controlat El Sedis Mausa també perd amb el líder del seu grup, l'Olesa (101-80)
El Cadí La Seu no obté recompensa amb el Rivas Ecópolis (65-67) - Llegir Més
L'Alt Urgell incorpora 165 al.legacions al Pla Comarcal de Muntanya - Llegir Més
Intervenen 9.062 euros a la Farga de Moles
Els diners els portava un ciutadà de nacionalitat italiana que viatjava en el bus entre la Seu i Andorra
Intervenen 9.062 euros a la Farga de Moles - Llegir Més
El Consell Comarcal de l'Alt Urgell fa l'aprovació inicial del Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012 - Llegir Més
La comissaria de la Seu incorpora vuit nous policies nacionals
Els agents van ser presentats ahir pel delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel La població de Les disposa de 12 efectius més
La comissaria de la Seu incorpora vuit nous policies nacionals - Llegir Més
Adjudiquen les obres per al nou enllumenat de Tuixent
Les Valls de Valira ha oficialitzat el logotip municipal
Adjudiquen les obres per al nou enllumenat de Tuixent - Llegir Més | 0.776177 | curate | {"ca": 0.9828150572831423, "fr": 0.01718494271685761} | http://www.radioseu.cat/noticies/folder_summary_arxiu_view?month=11&b_start:int=80&year=2008 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_906759 | He rebut una carta del F.C.Barcelona que se'm convoca per rebre la insígnia deplata pels meus vint-i-cinc anys de soci. Com actualment visc fora de l'adreça on rebo les cartes no me'n vaig adonar ial no presentar-me el dia i hora convocat, m'han postposat per una novaentrega. Donades les circumstàncies que l'haurien d'haver donat la directiva anteriori el meu malestar i emprenyada contínua pels seus actes,m'agradaria quan la rebi fer un acte reivindicatiu i en tinc diversos al cap,però com al xat hi ha originalitat, Voldria que em diguéssiu que faríeu vosaltres???? Gràcies i Visca el Barça!!!!! !
Ostres noi, si tingués jo aquesta oportunitat t'asseguro que no la desaprofitaria, aixi que no la malgastis, has de fer arribar el teu descontent, i personalment a mi m'es igual si ell es ven una empresa de representació, m'es igual qui va manar avans, el que em fot i perjudica es la imatge de català arrepentit que dona aquesta directiva, anar a extremadura a demanar perdo...? fer un acte en castellà..? i diverses mostres de baixarse els pantalons davant d'ecspanya, jo n'estic tip d'aquest mal parit, está fotent en l'aire tot un arrelament a catalunya, ens van fusellar un president, ens van tancar un camp, ens van robar un jugador.. i un piló de partits.. això no te perdó, ni ara ni mai, i no es rencor, es orgull, per tant jo deixaria anar alguna frase, elaborada i brillant, que deixi ben clar que s'estan venent.
Doncs tens temps per pensar-ho, perquè sinó faig res me'n penediré tota la vida. Una senyora gran del meu poble em va explicar que cap als anys 20 al Barça li vantancar el camp per escridassar massivament el rei alfons, multat amb 1.000.000 depessetes i van dur Joan Gamper al calabòs. Van posar unes guardioles al camp del Barça i amb dos dies, ja tenien el milió. El Barça des del naixement sempre ha estat un gran defensor del catalanisme i lallibertat, Laporta va recuperar aquest esperit que quan va marxar Montal es va perdrei ara malauradament....... És tot el que representen que fan fàstic, un retorn al passat que m'entristeix.
Penso exactament com tu, i em dóna molta pena, de veritat es trist veure com poden haver catalans tan cobards.. P.D: Van tancar el camp perque el públic va xiular l'himne espanyol.
Ali escrigué: P.D: Van tancar el camp perque el públic va xiular l'himne espanyol.Efectivament tens raó | 0.908391 | curate | {"ca": 0.9995722840034217, "fr": 0.000427715996578272} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_750131 | Vingui de Leganés o de Kuala Lumpur! Prou! Aquests darrers dies ha anat a Salt diversos cops i no hi queden pràcticament catalans. Els pocs que hi ha, es tanquen al seu pis i no volen saber res de l'exterior perquè són com estrangers a la seva terra. En les seves escales, els seus veïns els fan viure un suplici, pel seu incivisme i la seva brutícia i maleducació. No poden anar a les botigues perquè aquests pobres immigrants que en teoria segons les esquerres són morts de ganes s'han apoderat de tots els comerços i no els atenen en català perquè passen d'entendre'l. Les mesquites amagades com a centres cultural els fan viure en carrers sense llei, i un llarg etcètera. Prou immigració!
Què vol dir ser immigrant? Si tu marxes ara a treballar a Nova Zelanda ets immigrant? La immigració no és cap problema. El problema és la no integració a la terra d'acollida. I de no integrats a Catalunya n'hi ha molts. Començant pels catalans de soca-rel que a la mínima es passen al castellà per no ofendre a l'amo espanyol. Integrar-se a Catalunya és força senzill: només cal aprendre l'idioma del país, no renunciar-hi, i portar fins a les últimes conseqüències la condició de català.
Abel escrigué: Què vol dir ser immigrant? Si tu marxes ara a treballar a Nova Zelanda ets immigrant? La immigració no és cap problema. El problema és la no integració a la terra d'acollida. I de no integrats a Catalunya n'hi ha molts. Començant pels catalans de soca-rel que a la mínima es passen al castellà per no ofendre a l'amo espanyol. Integrar-se a Catalunya és força senzill: només cal aprendre l'idioma del país, no renunciar-hi, i portar fins a les últimes conseqüències la condició de català. Però el problema és que l'immensa majoria d'immigrants no s'integren a Catalunya. Ja pots dir que és senzill, que com que no en volen, no ho fan pas. Així que sí, Kafkià, l'immigració és un problema, i dels grossos.
Doncs haurem d'aconseguir que s'integrin, no? La immigració no la podem controlar, de moment. Per tant, l'únic que ens queda és intentar integrar-ne el màxim possible. No creus?Quan siguem un estat ja podrem decidir qui volem que entri al nostre país i qui no, com fan als Estats Units. Però això de moment no ho podem fer car no som estat.
El que hem de fer els catalans és unir-nos i defensar-nos. No deixar-ne passar ni una. D'entrada pot semblar molt bonic això de dir: integrem els immmigrants. Però molts cops implica tolerància infinita envers els atacs que molts d'aquests immigrants fan en contra de Catalunya i els catalans. Així que ja cal que estiguem ben alerta. | 0.651607 | curate | {"fr": 0.014156508061344868, "br": 0.001966181675186787, "ca": 0.9311836413684624, "st": 0.02634683444750295, "pt": 0.01061738104600865, "es": 0.015729453401494297} | |
mc4_ca_20230418_5_264305 | 81. historialització de dades
82. línia defensiu interior | línia defensiva interior
Cadascun dels dos jugadors de la línia defensiva situats a banda i banda del línia defensiu central que solen ser els primers a poder placar el corredor que té la possessió de la pilota. [...]
83. tutorial
84. carta de colors
85. dormie [en]
86. bràqueting
87. innovació frugal
88. nada-ioga
89. tisora
90. potència estadística
Pàgines 9 / 85 | 0.564658 | curate | {"ca": 0.8216867469879519, "en": 0.012048192771084338, "es": 0.0746987951807229, "ro": 0.03614457831325301, "pt": 0.05542168674698795} | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&numPagina=9&databases_avansada=&categories_avansada=&numeroResultat=&clickLink=paginacio&databaseFilterName=Diccionaris%20terminol%C3%83%C6%92%C3%86%E2%80%99%C3%83%E2%80%A0%C3%A2%E2%82%AC%E2%84%A2%C3%83%C6%92%C3%A2%E2%82%AC%C2%A0%C3%83%C2%A2%C3%A2%E2%80%9A%C2%AC%C3%A2%E2%80%9E%C2%A2%C3%83%C6%92%C3%86%E2%80%99%C3%83%C2%A2%C3%A2%E2%80%9A%C2%AC%C3%85%C2%A1%C3%83%C6%92%C3%A2%E2%82%AC%C5%A1%C3%83%E2%80%9A%C3%82%C2%B2gics&idHit=1166550&input_cercar=%22poder%22&database=TERMCAT&tipusFont=Diccionaris%20terminol%C3%83%C6%92%C3%82%C2%B2gics%20del%20TERMCAT&databaseFilter=TERMCAT&tematica=Ci%C3%83%C6%92?ncies%20de%20la%20salut¶meterField=TERMCAT&idFont=1166550&titol=equipotencial&tipusCerca=cerca.queSignifica |
macocu_ca_20230731_2_237547 | Castejón y alumnes de l'IES Maria Ibars investiguen l'amor a través de mites y poemes
Artista i xavals protagonitzen un apassionant viatge sobre l'escenari del Centre Social de Dénia acompanyats per l'Escola de Teatre Comarcal, la falla Baix la Mar i Condemnats a la Vorera
Hi ha obres tan profundes, tan carregades de possibilitats, que de sobte ja no són només del seu autor sinó també d'altres col·lectius, d'una altra gent. Este dimecres, la de Joan Ramon Castejón va passar a pertànyer també als alumnes de l'IES Maria Ibars de Dénia; i a l'Escola de Teatre Comarcal (ETC); i de la falla Baix la Mar; i a Condemnats a la Vorera. Va ser sobre l'escenari del Centre Social on totes estes entitats es van embarcar amb Castejón en una aventura destinada a viatjar a les entranyes d'això tan complicat que es diu amor a partir dels mites i les paraules condensades en poemes de Miguel Hernández.
Tot va partir per descomptat de l'obra de Castejón, on estes quatre coses -amor, mites, paraules i el poeta de Oriola- estan tan presents. Així que sobre l'escenari, mentre els alumnes de l'IES Maria Ibars llegien, s'anaven projectant obres del pintor afincat a Dénia. Van llegir els xavals, és clar, mitologies i versos. En concret, cinc mites sobre Flora, el Naixement de Venus, el Rapte d'Europa, el Laberint del Minotaure i Ícar seleccionats per una de les seues professores, Paqui Viciano; i poemes de Miguel Hernández vinculats a estes històries ancestrals del principi de tots els temps seleccionats per Inma Campos.
I així va ser la travessia cap a l'amor, siga el que siga això: Primer un mite i un poema i una obra de Castejón i després un altre, un altre i una altra. Tot dividit en dues sessions, una durant el matí per als alumnes del Maria Ibars i una altra de vesprada, per al públic en general.
I en la travessia es van embarcar també els alumnes de l'Escola Comarcal de Teatre (ETC) que durant la sessió vespertina van interpretar el viatge a la seua pròpia manera, mitjançant exercicis d'expressió corporal; i la falla Baix la Mar, que en esta aposta insubornable per la cultura que porta anys fent, va prestar l'escenografia perquè el viatge fóra un viatge de veritat; i l'ajuntament, que va cedir el Centre Social i va editar els díptics.
I per descomptat el propi Castejón, que va compondre sobre les taules, davant de tots, dos dibuixos en un moment, com si això fóra una cosa fàcil, com si estiguera passant una estona. Quin tipus. Cap d'ells era per a sí mateix, per descomptat, perquè ja hem dit que es tractava que la seua obra fóra compartida per altres. Així que el del matí, sobre el mite de Flora, el va destinar al propi centre Maria Ibars; i el de la vesprada, un Quixot, per a una associació solidaria com Condemnats a la Vorera. Perquè així no faltara de res. I perquè després vagen dient per ací que Gabriel Celaya va exagerar quan va explicar allò de que la poesia és una arma carregada de futur. | 0.880492 | curate | {"es": 0.029199587770525594, "ca": 0.9708004122294744} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_126387 | El Pic d'Abellers és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí i de Vilaller, a l'Alta Ribagorça; situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica. «Segurament deu el seu nom a alguna formació rocosa d'aspecte clivellat o porós que recordi un rusc».El pic, de 2.983,4 metres, es troba en la cresta que separa la septentrional Vall de Besiberri de la meridional Coma d'Abellers de la Vall de Llubriqueto. Està situat a l'oest del Coll d'Abellers i a l'est-nord-est de la Punta Senyalada.... Wikipedia ()
Continents
Europa
Aquesta és una característica Premium .
Si ja has fet aquest cim, crea el teu compte GRATIS i podràs pujar la teva foto, afegir notes, obtenir estadístiques dels cims que vas fent, utilitzar la cerca ràpida, consultar els cims propers, informació d'altres membres que han estat aquí i molt més!
Enllaços relacionats
Utilitza aquest espai per anotar enllaços relacionats (rutes, entrades de blog, articles, etc.) que et puguin semblar d'interès per a planificar les teves activitats.
Si ja has fet aquest cim, crea el teu compte GRATIS i podràs pujar la teva foto, afegir notes, obtenir estadístiques dels cims que vas fent, utilitzar la cerca ràpida, consultar els cims propers, informació d'altres membres que han estat aquí i molt més!
Enllaços relacionats
Utilitza aquest espai per anotar enllaços relacionats (rutes, entrades de blog, articles, etc.) que et puguin semblar d'interès per a planificar les teves activitats.
Llocs propers
Aquest bloc proporciona la llista de llocs més propers a Pic d'Abellers. Aquesta és una característica Premium.
Qui hi ha estat?
Aquest bloc proporciona la llista de membres de la comunitat que han estat aquí. Aquesta és una característica Premium. | 0.66119 | curate | {"ca": 0.9910061832490163, "en": 0.005621135469364812, "nl": 0.003372681281618887} | https://ca.mirador.cat/Pirineus/Mass%C3%ADs_del_Besiberri/Pic_d%27Abellers |
macocu_ca_20230731_2_168816 | El Partit Andalusiste (PA), oficialment Partido Andalucista, és un partit polític espanyol enquadrat dins del nacionalisme andalús i de tendència progressista.
És la formació més important del nacionalisme en Andalusia, encara que com tots els partits d'esta tendència, actualment és extraparlamentari, tant en el Congrés dels Diputats com en el Parlament d'Andalusia, si be, és la quarta força política en representació municipal en Andalusia. | 0.778644 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_5113 | Aquest és el nom d'una iniciativa oberta a tothom qui vulgui conèixer indrets propers a casa nostra a través de caminades matinals. Pensem que, sovint, no en sabem gaire d'allò que podem veure des de la finestra de la cuina de casa. És a dir, som una mica ignorants del nostre jardí i... volem posar-hi remei!.
Ah!, el 2x2 és per la tracció a les dues cames.
Organitzem: Alternativa Lliçà per a tots i la UEC de la Vall del Tenes
diumenge, 27 de juny de 2010
CAMINADES 2X2: CRÒNICA DE LA SERRALADA LITORAL
Un dia de sol i de compartir camí amb grups de gent amb BTT i a peu o a cavall. Una nova vista de la Barcelona no gaire usual per a la gent que ens hem trobat a la caminada d'aquest mes. Ha estat una descoberta, altre cop, del propi paisatge: solell al sud i ombrívol al nord.
La roca d'en Toni i l'ermita de Sant Mateu, dons moments de la història humana sobre la serralada.
Publicat per Grup de comunicació d'Alternativa Lliçà per a tots. a 10:44 Cap comentari:
diumenge, 13 de juny de 2010
CAMINADES 2X2, SORTIDA 20 DE JUNY. PARC DE LA SERRADA LITORAL.
Aquesta és salutació de benvinguda al Parc de la Serralada Litoral a la web dels parcs de la Diputació:
Turons entre la plana i el mar. Constituït per tres unitats –la Conreria, Sant Mateu i Céllecs–, el parc té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors. Un clima mediterrani i la situació estratègica que presenta han fet que l’home s’hi estableixi de ben antic; dòlmens, restes ibèriques, ermites i castells conviuen amb masies encara envoltades de conreus.
En farem un recorregut que ens permetrà veure els dos besants: el de mar i el de la plana del Besos. La roca d'en Toni, ens confirma un assentament humà molt antic i l'ermita de Sant Mateu, d'alt d'uns dels turons observatori, ens fa imaginar un passat més proper.
Observar un altra indret de casa nostra, com sempre just allà on vivim, ens permet coneixer una mica més de nosaltres mateixos. Història i paisatge són dos elements que de ben segur, encara que a vegades no ens n'adonem formen part de nosaltres mateixos, de la nostra manera de ser.
http://picasaweb.google.com/comunicaciociu/CAMINADES2X2SORTIDA20DEJUNYPARCDELASERRALADALITORAL?feat=directlink
Per a més informació:
http://www.diba.es/parcsn/parcs/home.asp
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2234
Publicat per Grup de comunicació d'Alternativa Lliçà per a tots. a 9:33 Cap comentari:
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
CAMINADES 2X2 2010 / 2011
Continuem amb les matinals a prop de casa. Són sortides per a tornar a dinar i passar el matí coneixent indrets diversos i de fesomia diferent.
Tenim la sort de viure en un país petit però molt divers i aquesta és una riquesa que no sols no podem ignorar sinó que hem de conèixer per a explicar-la.
Cada racó és una història, la nostra. I el país, el nostre, es va fent paisatge i es va fent sentiment, el nostre.
PROGRAMA D'INTENCIONS 2010 / 2011
2010
desembre 19: CR Torrevalentina - Platja d'Aro
2011
gener 16: Els Cingles del Bertí
febrer 20: Sant Llorenç de Munt i l'Obac
març 20: Parc Etnològic del Tagamanent
abril 17: Caldes de Montbui
maig 15: Rupit
juny 19: Parc del Montnegre i Corredor
Cada una de les propostes es detallarà i se'n donarà informació per anar fent boca abans d'arribar a lloc.
HORARI DE SORTIDES
Habitualment les sortides són el tercer diumenge de cada mes.
PROPERA: 19 de Juny del 2011 a RUPIT: SALT DE SALLENT
07:45 a 08:00 h: Trobada a l’aparcament del costat de l’ajuntament i distribució de la gent en cotxes disponibles i sortida.
08:20 h: Arribada a Can Bosc
09:30 h: Inici del recorregut
10:15 h: Dolmen de Ca l'Arenes
11:15 h: Santuari del Corredor i esmorzar
11:45 h: de tornada cap a Can Bosc
12:45 h: arribada a Can Bosc
13:00 h: sortida a Lliçà d'Amunt.
13:30h: arribada a Lliçà d'Amunt
Aquests horaris son aproximats i inclouen les parades habituals per a la contemplació del paisatge i del que calgui.
COSETES A TENIR EN COMPTE
Amb l’estomac massa ple no es camina gaire bé.
Per a l'esmorzar hi podeu posar un entrepà lleuger, alguna fruita, fruits secs i beguda.
La caminada té una dificultat baixa i només cal tenir ganes de descobrir coses noves per paisatges propers de casa nostra. | 0.750183 | curate | {"ca": 0.8793144489407284, "es": 0.09354915496310402, "en": 0.01475839085931921, "fr": 0.008093311116400857, "de": 0.0042846941204475126} | https://caminades2x2.blogspot.com/2010/06/ |
mc4_ca_20230418_18_59765 | caricatura equip bàsquet | Estudi Xevidom Bloc
Tag Archives: caricatura equip bàsquet
17 Juliol 2014 · 1:11 pm
21 Mai 2014 · 5:49 pm
Tagged as caricatura, caricatura equip bàsquet, caricatura equip futbol, caricatura original, caricatura personalitzada, caricatures, caricatures originals, caricatures personalitzades, estudi il·lustració, Estudi Xevidom, Montse Batalla, regal diferent entrenador, regal diferent equip, regal entrenador, regal equip, regal original entrenador, regal original equip, regal personalitzat entrenador, regal personalitzat equip, xevi domínguez, Xevidom
8 Mai 2014 · 11:58 am | 0.554119 | curate | {"ca": 0.93, "de": 0.07} | https://estudixevidom.wordpress.com/tag/caricatura-equip-basquet/ |
mc4_ca_20230418_16_522687 | Nosaltres - Llibreria Antiquària Comellas
Als anys seixanta un jove estudiant de medicina català viatja a França a cursar la seva especialització i coneix una bella parisenca pertanyent a una família d’amants de l’art i les antiguitats. Aquesta trobada, que va suposar un canvi de rumb a les seves vides, també és el principi de la nostra historia: la primera generació de llibreters Comellas, l’Antonio i la Françoise.
Junts van fundar la Librairie F. Comellas a París a principis dels setanta. Els primers anys van ser difícils. Si pensem en un món on la informació no estava a l’abast d’un clic i les comunicacions no oferien la visibilitat e immediatesa que avui assumim com normals, ens resulta entranyable recordar els primers catàlegs, gairebé manuals, i el pes específic del contacte humà en el conjunt del negoci del llibre antic.
Però l’Antonio i la Françoise van continuar endavant, amb grans dosis d’enginy, un esforç constant i aquest “sisè sentit” que caracteritza els millors llibreters. Van aconseguir adquirir obres d’importància significativa que el seu bon gust i els seus coneixements bibliofílics els van permetre reconèixer i treure a la llum. Tot i que la seva primera especialització va ser la Història de les Ciències i els llibres de Medicina, s’interessen en molts altres temes i cultiven el seu olfacte bibliofílic inspirant-se en els grans llibreters de la dècada. Aviat es fan conèixer al món del llibre antic i a principis dels anys vuitanta participen a la seva primera fira als EEUU. Durant els propers vint anys tindran entre els seus clients grans col·leccionistes, moltes biblioteques públiques i museus, així com una bona part de les llibreries antiquàries més prestigioses del món.
Per acompanyar el creixement de la llibreria van tenir la intuïció del potencial de la informàtica en l’emmagatzematge i gestió del seu fons bibliogràfic, i a principis dels noranta ja s’havien proveït d’una eina informàtica específicament dissenyada per a la seva llibreria. Haver començat la seva base de dades tant aviat els ha permès catalogar un gran nombre de volums al llarg dels anys, contribuent a la conservació i transmissió del coneixement que fonamenta l’activitat de la llibreria.
Així, durant tres dècades i des de diferents ciutats franceses, la llibreria va continuar creixent en dimensió i presencia en el mercat francès e internacional, participant en les principals fires especialitzades: París, Londres, Brussel·les, Milà, Amsterdam, Nova York, etc. També va créixer el fill de la parella fundadora, el Julien Comellas, la segona part de la nostra historia. La infància del Julien va transcórrer entre els avatars del mon del llibre. Tan lligada estava la rutina familiar amb la de la llibreria que les anècdotes d’una i altra es barregen als seus records. Amb el temps va anar absorbint els principis de la professió fins a convertir-se en part de l’equip. Jove e inquiet es va dedicar a obrir una nova via de comercialització. Va desenvolupar i gestionar una pàgina web comercial multilingüe que va suposar un valuós complement a l’empresa.
Pocs anys després, en 2001, la gran decisió. La llibreria es trasllada a Catalunya, terra d’origen de l’Antonio. La nova ubicació, un preciós apartament modernista del centre històric de Barcelona on es respira la atmosfera clàssica de les biblioteques antigues, és el marc perfecte per una col·lecció de llibres i documents impresos i manuscrits que daten des d’el segle XV fins al segle XIX.
Actualment, ja sota la direcció del Julien Comellas, la llibreria continua la seva feina recolzant-se sobre els mateixos principis que l’han acompanyat sempre, el rigor i el contacte humà. Membre veterà dels principals sindicats del sector i habitual de les Fires i Salons internacional més destacats, el Julien aprofita qualsevol ocasió per estrènyer lligams amb col·leccionistes, col·legues, o clients institucionals. Mentre els atén al saló principal de la llibreria, li agrada recordar que al seu despatx encara conserva la rudimentària grapadora elèctrica amb la qual, més de trenta anys enrere, la seva mare grapava els catàlegs que hauria d’enviar arreu del món. Entre els prestatges de llibres antics les petites passes de la tercera generació de Comellas potser estiguin escrivint ja la tercera part de la nostra historia… | 0.869912 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.livres-rares.com/catala/notre_sujet.asp |
mc4_ca_20230418_2_223412 | QUÈ FEM A TORTOSA? : L'Institut Joaquim Bau guanya el premi del IX Concurs de Treballs de Recerca de l'EMD de Jesús
L'Institut Joaquim Bau guanya el premi del IX Concurs de Treballs de Recerca de l'EMD de Jesús
Les alumnes Irene López i Sílvia Turón guardonades amb el Primer Premi i el Primer Accèssit de la IX edició del Concurs de Treballs de Recerca de Jesús, respectivament
Aquest dissabte, en el marc de la X edició de la Fira Literària Joan Cid i Mulet, s’ha dut a terme l’entrega dels Premis del IX Concurs de Treballs de Recerca en l’àmbit literari i de l’exili, de l’EMD de Jesús.
El Premi està adreçat als estudiants de 2n de Batxillerat dels Centres educatius de Secundària dels municipis de Tortosa i de Roquetes i té com a objectiu promoure la cultura, la història i la literatura més enllà de la comarca. Per aquest motiu, en cadascuna de les edicions, a banda d’un premi amb metàl·lic valorat amb 200€, el guanyador comptarà amb la publicació del seu treball en un llibre de petit format promocionat per diferents institucions del territori de cara a l’any vinent.
El jurat d’aquesta edició, format per professors de Llengua i Literatura catalanes dels diferents centres participants, va decidir per unanimitat que el primer premi fos per al treball de recerca “Tortosa, un patrimoni per descobrir”, de l’alumna de l’Institut Joaquim Bau, Irene López i Favà. El treball guardonat té com a objectiu posar de manifest el grau de desconeixença que se’n té del patrimoni tortosí a través d’una detallada anàlisi de disset elements patrimonials rellevants de la ciutat de Tortosa, una ciutat –segons ha explicat la seva autora- de la qual n’hauríem d’estar orgullosos tots els tortosins.
Destacar també que el jurat ha concedit dos accèssits. El primer accèssit també se l’ha endut l’Institut Joaquim Bau pel treball “L’oli d’oliva al Baix Ebre: de l’arbre a la taula”, de l’alumna Sílvia Turón Nos. Un treball que pretén posar en valor l’herència de l’oli tan arrelada en aquestes terres a través de la seva indústria, del seu procés d’elaboració i de la veu de l’experiència dels més savis.
D’altra banda, el segon dels accèssits ha estat per a l’Institut de Roquetes, per un treball que parlava sobre el teatre.
Jesús (Tortosa), 16 d’abril del 2016
Publicat per irene a 8:41
Es dóna el tret de sortida a la campanya electoral...
Fotografies de la xerrada amb Lluís Llach a Tortos...
L'ANC de Tortosa organitza una xerrada amb Lluís L...
Fotografies de la valoració dels resultats de la c...
Els ciutadans de Tortosa voten per mantenir el mon...
Fotografies de la jornada electoral a la consulta ...
Fotografies del Monument a la Batalla de l'Ebre el...
Primera valoració de la consulta no referendària p...
Fotografies de la XXI Diada dels Amics dels Castel...
Fotografies del concert de Joan Rovira a la plaça ...
Fotografies de la desfilada de moda organitzada pe...
Fotografies de les votacions del Superdissabte a T...
Un 52% dels militants de CDC a les Terres de l'Ebr...
Fotografies de la inauguració de l'exposició "Pais...
Inauguració de l'exposició "Paisatges de llarga ex...
ERC entra al Govern Municipal de l'Ajuntament de T...
Fotografies de la presentació de la XXI Diada dels...
Presentació de la XXI Diada dels Amics dels Castel...
ERC no descarta la possibilitat d'incorporar-se al...
Fotografies de la visita a la fira del president d...
Fotografies al voltant de la mostra de l'Expoebre
Fotografies del lliurament de premis del 34è Concu...
Fotografies del dinar amb els expositors
Fotografies del Dia de la Creu Roja i enlairament ...
Valoració de la 72ª edició de l'Expoebre - Ebreamb...
Fotografies de la retransmissió en directe del pro...
Fotografies de la Inauguració de la 72ª edició de ...
Inauguració de la 72ª edició de l'Expoebre - Ebrea...
Fotografies de la sessió de "Torn Obert" amb el Pr...
El President Mas participa a les jornades de "Torn...
Fotografies de la Diada de St. Jordi pels carrers ...
Fotografies del concert de Joan Rovira a la Biblio...
Fotografies del lliurament de premis a la Bibliote...
Lliurament de premis a la Biblioteca Marcel·lí Dom...
Fotografies de la inauguració del Portal de Tamari...
Fotografies del Concert de Primavera de la Banda M...
Concert de Primavera de la Banda Municipal de Músi...
Fotografies del lliurament del IX Premi Federico M...
Fotografies del lliurament del premi del IX Concur...
L'Institut Joaquim Bau guanya el premi del IX Conc... | 0.775887 | curate | {"pt": 0.016221156042951792, "ca": 0.8933059172949509, "it": 0.0057116746630111945, "es": 0.060543751427918666, "fr": 0.012108750285583733, "en": 0.012108750285583733} | http://elblocdirene.blogspot.com/2017/08/linstitut-joaquim-bau-guanya-el-premi.html |
macocu_ca_20230731_2_472933 | Estàs disposat a viure, a gaudir, a sentir... a posar en joc tots els teus sentits? Sí?... doncs vine a Fulleda! Volem que coneguis el nostre petit poble i el seus voltants. Com? D’una manera tranquil·la i assossegada, no som de córrer. Pas a pas, però gaudint amb intensitat d’una descoberta molt especial i participativa.
Podràs endinsar-te en la nostra història, cultura i tradicions. Ho farem mostrant-te els indrets més singulars com el monument a Agustina d’Aragó, originària del poble, l’església de Santa Maria, una joia del romànic de principis del segle XIV, o simplement trepitjant els nostres carrers, carrerons, placetes... racons i espais que traspuen històries, sentiments de persones senzilles, treballadores i compromeses amb el territori.
Et sorprendrem amb un tastet del nostre privilegiat entorn natural i et portarem al Mirador dels Pirineus des d’on guadiràs d’unes fantàstiques vistes i podràs escoltar els sons de la natura i omplir els teus pulmons d’aire fresc i d’una increïble barreja d’olors de pins, plantes aromàtiques, terra...
Aquest petit excés visual donarà pas a una de les parts més hedòniques d’aquesta trobada amb els sentits amb una doble experiència enològica i oleica. Per començar, compartirem una bona estona amb la Rosa i en Joan, propietaris del celler Matallonga; aquí descobrireu el veritable sentit de l’expressió “sentir passió per la feina”... Tots dos ens explicaran què fan al seu celler i per què ho fan... Una estona per escoltar i preguntar, per descobrir i tastar uns vins plens de matisos, de força i personalitat, uns vins capaços de reflectir totes les coses bones d’aquestes terres de secà i marinada. Per acabar aquest matí de retrobament amb la vida d’un poble anirem, xino-xano, deixant que la nostra vista es perdi pels camps de conreu i boscos, fins a l’Antic Molí de l’Oli. En aquest espai, coneixereu com es feien abans les coses i premiareu el vostre paladar amb una explosió de sabors tastant el nostre oli, veritable essència d’aquestes terres.
Tot això dissabte 12 de juny:
De les 10.00 a les 12,30 hores (aprox)
Punt de sortida: Monument Agustina d’Aragó
Preu activitat (visita guiada, tast de vins i d’olis) 7 €
Informació i reserves al telèfon 973156201 o bé a l'adreça electrònica [email protected] | 0.862224 | curate | {"ca": 0.9862892525431225, "es": 0.0026536930561698365, "sk": 0.009287925696594427, "en": 0.0017691287041132243} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_254830 | A partir d’avui i fins el 7 de setembre queda obert el termini d’inscripció pel Campus Gutenberg de la Comunicació i la Cultura Científiques 2015. La inscripció és totalment gratuïta i es realitza a a través del formulari en línia disponible a la web del Campus.
La 5a edició del Campus Gutenberg es celebrarà els propers 14 i 15 de setembre a Barcelona a cavall entre la seu de l’IDEC-UPF i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Hi assistiran professionals de diverses branques de la comunicació i divulgació científica per crear un espai obert en el qual ningú es quedarà sense participar i podrà escollir entre una gran varietat de tallers, debats i laboratoris d’idees...
El Campus Gutenberg, una escola d’estiu dedicada a la comunicació i la cultura científica impulsada pel Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (UPF-IDEC) i l’Obra Social “la Caixa”, amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).
Inscriu-te, no et quedis sense plaça!
Este blog cuenta con la financiación de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y el Ministerio de Ciencia e Innovación
Buscador
Cerca:
Etiquetas
BSM-UPF Campus Gutenberg CCS-UPF ciència i societat col·loqui opinió quiral comunicació científica comunicació i salut comunicación científica comunicación y salud cultura científica debat debate debats divulgació científica divulgación científica Els debats de RecerCaixa Formació Fundació Vila Casas HEIRRI IDEC-UPF Informe Quiral institucions d'educació superior investigación KiiCS malalties minoritàries MCC mitjans de comunicació Màster en comunicació científica máster en comunicación científica NERRI neuromillora participació ciutadana premis proyecto KiiCS proyecto NERRI recerca RecerCaixa RRI salut SuperMI tallers taula rodona Vladimir de Semir vídeos xarxes socials | 1 | perfect | {"ca": 0.8944327731092437, "fr": 0.019432773109243698, "es": 0.08298319327731092, "it": 0.0031512605042016808} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_635555 | iep! El poble d'Olost com molts d'altres, es preparen pel referèndum del 25 d'Abril. Alguna ment desperta ha fet un sorprenent anunci per fomentar la participació. Prepareu-vos fans de Bola de Drac! clica'm eixerit
Que penjats, aquests de la garrostxa.
Olost,Visc,Igualasda, Solsosna, grans capitals de comarsca.
Olost, Castellsfollit, Torstellà i Arsgelaguer | 0.61948 | curate | {"li": 0.011363636363636364, "ca": 0.9886363636363636} | |
mc4_ca_20230418_8_606926 | Els cupaires no aixequen cap i es queden sense regidors a Barcelona
3 min. Barcelona 27/05/2019 02:51
651x366 El diputat Vidal Aragonés i l’encara regidora Maria Rovira ahir a la Nau Bostik de Barcelona. / ACN El diputat Vidal Aragonés i l’encara regidora Maria Rovira ahir a la Nau Bostik de Barcelona. / ACN
Ni en els pitjors pronòstics la CUP es podia imaginar que patiria un revés com el que va viure ahir. Una patacada en tota regla que implicarà un profund debat en el si de l’organització, perquè no fa altra cosa que confirmar la seva tendència a la baixa després del 21-D. Els cupaires van patir un descens generalitzat arreu del país a costa d’ERC i van passar de 385 regidors a 331 en unes eleccions on confiaven remuntar perquè són una força eminentment municipalista. I és que fins ara la formació anticapitalista sempre havia anat creixent respecte a les anteriors eleccions municipals gràcies a la feina de formiga al territori de la qual sempre presumeixen.
La formació anticapitalista va quedar fora de l’Ajuntament de Barcelona i no va arribar ni al 3% dels vots, molt lluny del 7,4% que va obtenir fa quatre anys. El vot útil independentista al cap de llista d’ERC, Ernest Maragall, per derrotar l’alcaldessa en funcions, Ada Colau, i la irrupció de la candidatura de Jordi Graupera, que tampoc va entrar a l’Ajuntament, van passar factura a un partit que no aixeca cap.
A les altres tres capitals de demarcació els resultats no van ser gaire millors. A Lleida els cupaires van perdre els dos representants que tenien, a Tarragona van mantenir els dos regidors, i a Girona, on la CUP va teixir una gran coalició amb MES, el Comú de Girona, Som Alternativa, Pirates i Lluita Internacionalista sota les sigles de Guanyem Girona, només van aconseguir sumar dos nous regidors als quatre que ja tenien. Les confluències que han configurat algunes assemblees de la CUP, com a Girona, però també a Figueres, no han servit per impulsar la formació. A la capital de l’Alt Empordà els cupaires van passar de quatre regidors a només un.
Gramenet, símbol de la desfeta
L’exemple més clar d’aquesta desfeta és que Som Gramenet, la candidatura que lidera la CUP i que va ser fa quatre anys la segona força amb sis regidors, es va quedar sense representació al consistori colomenc, mentre que ERC hi entra per primer cop amb tres regidors. A l’àrea metropolitana, la CUP desapareix del mapa en poblacions tan importants com l’Hospitalet de Llobregat o Terrassa, mentre que a Sabadell també va baixar, tot i les grans expectatives generades, de 4 a 3. Una reculada que també es va produir a Sant Cugat del Vallès, on els cupaires aspiraven a fer el sorpasso i van perdre un dels quatre regidors que van treure el 2015. Més greu va ser el revés a Reus, on la formació anticapitalista va perdre la meitat dels sis regidors, o a Mataró, on ja no s’hi asseurà cap regidor seu. A la Catalunya interior els cupaires tampoc van fer els deures i, per exemple, a Vic no van poder fer créixer els seus tres representants.
Berga, l’única bona notícia
L’única nota positiva de la jornada per als cupaires va arribar de Berga, on l’alcaldessa inhabilitada, Montserrat Venturós, va revalidar la victòria de fa quatre anys i es va quedar a només un regidor de la majoria absoluta després de passar de sis a vuit representants, amb més d’un 40% dels vots.
Més enllà de Berga, la CUP revalida algunes alcaldies com Navàs o Celrà, a banda de la de Verges, on no es presentava cap altra llista, però també en perd algunes d’importants com la de Capellades. | 0.873897 | curate | {"ca": 0.9818026727324424, "eo": 0.0017059994313335229, "en": 0.008814330395223202, "pt": 0.007676997441000853} | https://www.ara.cat/politica/eleccions-municipals-2019-26-maig-CUP-daltabaix_0_2241375904.html |
macocu_ca_20230731_0_99430 | El succés ha tingut lloc al cantó marroquí de la frontera i també hi ha hagut 5 policies ferits greus
Tots els ferits han estat traslladats a l’Hospital Al-Hassani de Nador i al Centre Hospitalari Universitari d’Ojuda. | 0.690575 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_31_19642 | BARÇA
Jordi Cardoner segueix la línia traçada pel seu avi Nicolau Casaus
8 min. Barcelona 25/02/2017 23:26
987x555 Bartomeu i Cardoner celebrant el triomf electoral del 2015, amb Bordas, Monés i Teixidor en segon terme.
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Fa unes setmanes el diari As avançava que Josep Maria Bartomeu no acabarà el seu mandat, i que qui més força té dins la junta per agafar el relleu seria el vicepresident primer, Jordi Cardoner. Una informació que fa setmanes que circula al Camp Nou -a l’ARA li ha arribat de tres fonts diferents-, però que va desmentir amb rotunditat el mateix president, Cardoner i els canals oficials de l’entitat. “No hi ha tema”, asseguren els responsables del Barça.
Malgrat la seva aclaparadora victòria electoral el 2015, amb més del 54% dels vots, al voltant de la figura de Bartomeu sempre hi ha hagut la cantarella sobre un comiat precipitat. El precedent del 2014, quan Sandro Rosell es va fer fonedís d’un dia per l’altre, cedint el poder al seu amic Bartomeu, ajuda a recrear aquest clima d’incertesa, malgrat -insistim- la rotunditat amb la qual s’expressa el mateix president per assegurar que el final del camí serà el 2021.
Jordi Cardoner, com Bartomeu amb Rosell, és amic de l’actual president. Es van conèixer a l’Escola Aula de ben petits, i han anat compartint viatge des dels 6 anys. De fet, va ser l’actual president qui va emplaçar-lo l’any 2008 a pujar al vaixell de Rosell, i van quedar tots tres un dia per esmorzar i marcar el futur de la candidatura que acabaria guanyant dos anys més tard. No va ser aquell dia quan l’actual vicepresident va conèixer Rosell. Havien compartit projecte, en aquest cas empresarial, molts anys abans, durant la dècada dels 90. Els tres, juntament a l’exdirectiu Eduard Coll, van estar al darrere de l’empresa immobiliària Iniciativas Comas, amb la qual Bartomeu i Cardoner van estar vinculats, amb càrrec, des del 1996 fins al 2007.
Sense consens
Amb Rosell, Cardoner va entrar al club el 2010, resseguint els passos del seu avi, Nicolau Casaus. Sempre ha sigut l’home fort dins l’àrea social, rellançant la Fundació i amb una sensibilitat extrema pel món penyístic. Una figura de pes que ha tingut els seus estira-i-arronses amb altres vicepresidents, i que no té el consens de tota la directiva de cara a una hipotètica futura carrera electoral. “Farà un pas endavant segur. Al Barça hi té un projecte personal”, resumeixen als despatxos nobles del Camp Nou, assumint que es tracta, això sí, d’una opció “totalment legítima” d’una figura que ha sabut organitzar la seva vida laboral al voltant del Barça.
540x306 Jordi Cardoner i Jordi Cruyff / FCBARCELONA Jordi Cardoner i Jordi Cruyff / FCBARCELONA
Fa tres anys va deixar enrere una etapa de 16 anys com a director general d’una multinacional alemanya i es va reinventar professionalment, engegant nous projectes que li permeten total llibertat a l’hora de treballar. La seva agenda és la més carregada de tots els directius, amb viatges i actes permanents, de fotografia en fotografia, cosa que intenta compensar anant al despatx en hores intempestives, caps de setmana inclosos. “Tots hem fet un pas enrere menys ell, es passa 24 hores pensant en el mateix”, critica un company de junta. Bartomeu pretén que el club estigui cada vegada més professionalitzat, amb menys presència dels directius en el dia a dia i més responsabilitat per a l’àrea executiva. Una tendència que xoca amb l’activitat frenètica del vicepresident primer, en permanent contacte amb els socis i les penyes, entestat a donar vida pròpia a una Fundació que ha triplicat les dimensions durant els últims anys i que li ha permès establir una bona i estreta relació amb el poder institucional i econòmic de Catalunya. Una manera d’actuar de la qual alguns recelen, però que una àmplia part de la cúpula comprèn: “Els directius han d’estar rodejats dels millors professionals, però en la part social, de sentiment, els socis han votat Bartomeu i Cardoner, ells han posat la cara”.
Cardoner té un coneixement exhaustiu de la massa social, cosa que li atorga credibilitat entre bona part dels companys de junta: “Porta 54 anys mamant Barça, quaranta llargs des de dins”. Fins i tot, alguns directius que admeten que no són pròxims a ell, es rendeixen a la seva tenacitat: “Em quedaria tranquil sabent que el president és una persona que s’estima el club com ell. Té un criteri molt fi, ningú s’estima el Barça com se l’estima ell”. El qualifiquen de “treballador incansable”, “seriós i mesurat”, amb capacitat per “delegar”, i capaç d’estar-se tota l’estona que calgui amb un soci queixós. “Parla amb fets”, resumeix un company de junta. “Mai reacciona en calent, sempre és reflexiu, obre angles que altres no veiem”, afegeix una altra persona amb pes dins del Barça de Bartomeu. N’hi ha d’altres que consideren que li falta modernitat i discurs esportiu, però recorden que Josep Lluís Núñez va dominar el Barça durant més de dues dècades sense aquests atributs. Cardoner -apunten dins la junta- entroncaria amb aquesta línia de gestors.
Els que han treballat amb ell destaquen que “és molt conscient d’on és i del que ha de fer per quedar bé”. Domina l’escenari, malgrat que es mou en una àrea complexa com la social, que pot servir de rampa de llançament per a una futura campanya electoral, però que pot fer descarrilar el tren. “És una àrea de moltes queixes i poques lloances. Et pots tornar boig si et mous per les sensacions del moment”, expliquen els que ho han viscut. Pel seu tarannà, Cardoner va amb peus de plom, mesurant les intervencions i moviments, marcant distàncies quan ha calgut amb el discutit Espai d’Animació, que l’any 2013 li va suposar un dels episodis més complicats en la seva relació amb l’opinió pública. Va ser a la SER, quan se li va preguntar sobre la venda d’entrades a socis vetats pels Mossos. “No hem amagat informació, només hem deixat d’explicar-la”, va dir, sense fortuna.
El món de les penyes
Una taca per a una figura que se sent còmoda davant dels micròfons, fent ús d’una oratòria sòlida, a vegades barroca, mai amb estridències. Cardoner s’ha presentat com la cara amable de la junta en alguns dels temes més espinosos, com quan va contactar amb Jordi Cases per intentar que retirés la querella del cas Neymar, o va aixecar la papereta en blanc quan es va votar l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i la resta d’exdirectius. Al seu costat hi ha tingut Pere Jansà, l’executiu que sustenta l’àrea social, i durant molt temps Pau Vilanova, l’home que “més quilòmetres” ha fet per les penyes, d’acte en acte. I és que les penyes han sigut un dels focus principals del vicepresident des que va arribar al Barça el 2010. Els ha donat autonomia, accés a finançament i vot a les assemblees.
L’actual vicepresident és, després de Bartomeu, la figura que més demanen els penyistes per anar a les trobades que se celebren cada cap de setmana per algun racó de Catalunya. Hi ha un punt de “nostàlgia”, explica Lluís Pérez, representant de la Federació de Penyes de Lleida Sud i la Franja de Ponent: “Es recorda molt el seu avi”. Nicolau Casaus va representar una manera peculiar -amb ferms defensors i vehements detractors- d’entendre el barcelonisme, impulsor d’un món penyístic pràcticament anecdòtic quan ell va aterrar al club l’any 1978, amb Núñez.
540x306 Jordi Cardoner Jordi Cardoner
Seguint la línia traçada pel seu avi, Cardoner ha reimpulsat les penyes, amb algunes cessions pel camí. Tal com va explicar l’ARA fa un any, un directiu va enviar un mail als responsables de seguretat i entrades del club amb les instruccions que s’havien de seguir abans del referèndum de l’Espai Barça i les eleccions del 2015. Si s’interceptava un carnet d’una penya, mentre el preu pagat no fos superior en 60 euros en el cas de la Lliga i en 90 en el de la Champions al preu de les entrades d’aquella mateixa zona de l’estadi, no era revenda i s’havia de deixar fer. Vista grossa.
Les penyes representen 15.000 vots en unes eleccions, tot i que els experts consideren que no és un nínxol prou ampli per garantir la victòria. Cardoner, si en el futur decidís assaltar la presidència -l’opció que irrompi Gerard Piqué frena tothom-, hauria d’ampliar la mirada per arribar a segments més amplis del barcelonisme.
En aquest sentit, al club esperen la decisió de Bartomeu sobre qui serà el nou vicepresident econòmic per veure com quedarà la correlació de forces interna. Ser l’home de les finances en un club que busca els 700 milions d’ingressos dona una projecció pública notable, malgrat la importància que té actualment el director general, Òscar Grau, i el paper a l’ombra dels directius Sílvio Elías i Quique Tombas. Als despatxos del Camp Nou sempre van considerar Javier Faus -l’home que controlava el “60% de les coses que passen al club”- com el candidat més sòlid per continuar el projecte engegat per Rosell, però l’exvicepresident va abandonar el 2015 per motius professionals. La sortida de Faus, que tenia una taca al currículum per haver topat amb Messi, va rellançar Manel Arroyo, peça cabdal en les negociacions de patrocini i televisió, el directiu que ha aparegut en les fotografies més impactants de l’últim any i mig, però que no té cap interès presidencialista. A més, l’adeu de Faus, que Bartomeu va nomenar vicepresident primer el 2014, va deixar via lliure a Cardoner per assumir aquest càrrec.
El president li ha donat poder i llibertat, i li ha permès, com quan va intercedir per situar Nacho Mestre a la Fundació després que fos rellevat com a director general del club, organitzar la seva àrea d’influència sense interferències: un Barça a petita escala dins del club. La continuació de l’obra del seu avi. Casaus, però, va arribar a lluitar per ser president del Barça. Falta saber si el 2021 -o abans- el seu net també té el mateix somni.
Contingut relacionat
Més continguts de
18 Comentaris
16 Comentaris
12 Comentaris
9 Comentaris
9 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.827436 | curate | {"tr": 0.0004993009786299181, "ca": 0.9799281006590773, "eo": 0.0012981825444377871, "en": 0.006191332135010985, "de": 0.0003994407829039345, "oc": 0.0027960854803275414, "fi": 0.0012981825444377871, "es": 0.006291192330736968, "br": 0.0012981825444377871} | : /firmes/albert_llimos/vicepresident-president-del-Barca-Cardoner-Bartomeu_0_1749425176.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_210713 | La vesteixin com la vesteixin, de federalisme, cogovernança o reencuentro (amb els de sempre), la mona del programa del PSOE per a la resolució del conflicte polític Catalunya-Espanya, mona es queda. És a dir: es queda entre el no-res i el de sempre, que ve a ser el mateix. El no-res sobre aquest assumpte és el que trasllueix la ponència marc del congrés d'octubre dels socialistes, i ja en van quaranta. Quaranta congressos i res. A tot estirar, el pla de Pedro Sánchez per a Catalunya és que una meitat de Catalunya —la indepe— calli i l'altra digui amén. No hi ha més. La mona va en pilotes.
Aquesta és la solució més còmoda, més viable, més practicable, la més (suposadament) centrada i moderada: el no-res. La devolution de l'esquerra espanyola majoritària per a la nova etapa amb Catalunya ja no parla ni d'etèries reformes de l'Estatut ni de la Constitució, tret de per canviar el procediment d'elecció del president del Govern i —he, he— garantir les pensions. Ni tan sols esmenta el document base congressual del PSOE la via de les lleis orgàniques per recuperar el que es va suprimir de l'Estatut-Apoyaré, aquell que va comprometre Zapatero i Alfonso Guerra va ribotar. Ni molt menys s'hi troba cap referència a aquelles disposicions addicionals —addendes al text constitucional— de caràcter foral i acords amb la distinció entre nacionalitats i regions que va teoritzar Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un dels pares de la Constitució, com a "drets històrics" fa ja molts anys. Pel que fa a l'amnistia, l'autodeterminació i el referèndum... no cal dir res més, senyoria.
Per més que Pedro Sánchez remogui les tombes del Valle de los Caídos, Espanya és cada vegada més el país dels franquitos i de l'esquerra còmoda i acomodatícia
Això de Catalunya, que els nous mandarins de la Moncloa veuen encara en fase identitària (haurem de repassar Freud) cal deixar-lo refredar i congelar. Però com és possible que l'esquerra espanyola, fins i tot quan mana —o potser per això— es mostri tan covarda a l'hora d'afrontar democràticament la qüestió catalana? Potser perquè, per més que Pedro Sánchez remogui les tombes del Valle de los Caídos, Espanya és cada vegada més el país dels franquitos i de l'esquerra còmoda i acomodatícia. Els franquitos: se'n diu dels poderosos que, com Franco —cas únic entre els dictadors i autòcrates de l'Europa del segle XX—, aspiren a morir-se al llit, tranquil·lament, sense despentinar-se. O a sortir-se'n de franc com si tal cosa, com si aquí no hagués passat res.
L'emèrit, el en altre temps admirat Joan Carles I, encapçala la desfilada dels miracles al país dels petits Franco. Escapat als Emirats Àrabs Units, on mora amb ple coneixement del govern del PSOE i Unidas Podemos, escortat pels aparells de l'Estat de sempre, allà segueix el pare de l'actual cap de l'estat espanyol des de fa gairebé un any, mentre els tribunals fan els ulls grossos davant del cúmul de corrupteles, comissions i milionaris comptes opacs que orbiten al voltant de la seva excoronada testa. Però, que potser no va ser en vida de Franco que ja el llavors príncep Joan Carles es va adjudicar una comissió per cada barril de petroli saudita que entrava a Espanya?
A més de la monarquia, l''omertà' de la primera i la segona transició ha protegit tots o gairebé tots els presidents i màxims líders del PSOE i del PP, els partits d'estat per antonomàsia
És llarga la nòmina d'aspirants. A banda dels que van quedar pel camí o no aixequen el vol, els Rivera i les Arrimadas, hi ha els més i les més joves aprenents i aprenentes de franquitos i franquitas: els Casados —amb les seves bestieses sobre les llengües que parla la gent—, els Abascals —aquesta paròdia del pitjor— i les Ayusos —el mite de la lideressa pàtria—. Van fent les seves provatures. Però encara els queda molt. Els franquitos cum laude van ser els seus pares polítics. Els que se'n van sortir de franc entre portes giratòries i fundacions —Felipe González, José María Aznar— i sucoses notaries —Mariano Rajoy—. A més de la monarquia, l'omertà de la primera i la segona transició ha protegit tots o gairebé tots els presidents i màxims líders del PSOE i del PP, els partits d'estat per antonomàsia. Així ha estat quan les aigües fètides del finançament il·legal i la mentida d'estat, ja es parli dels GAL o del 14-M, els han arribat al coll.
Aquesta mateixa llei del silenci, tan productiva, és la que ha permès fer i desfer als responsables de l'Operació Catalunya, la policia patriòtica, els Fernández Díaz i els Villarejos, i als jutges que condemnen i envien a la presó dirigents polítics democràtics per delictes que mai no van cometre. Els líders independentistes catalans són ara al carrer, indultats, en una mena de repetició del mecanisme de la transició: "llibertat" —entre cometes— a canvi de silenci, de-no-fer. La "lliçó" que la ministra Isabel Rodríguez, la nova portaveu del govern espanyol, espera que hagin après.
Com a la Transició, els altres segueixen als seus llocs, esperant morir-se al llit, quan arribi el moment, o anar passant, com si res. | 1 | perfect | {"ca": 0.9904401513642701, "en": 0.005178251344353714, "es": 0.00438159729137622} | |
cawac_ca_20200528_4_190487 | Hemeroteca
Hemeroteca
|
29/10/2013
L'Ajuntament aprova inicialment el Pressupost Municipal per a 2014
El Pressupost Municipal i les Ordenances Fiscals per a 2014 tiren endavant gràcies a l’acord entre Govern i PSC. Les finances municipals pel proper anys tenen com a eix la rebaixa de la pressió fiscal i l’augment en la inversió social (+VÍDEO).
L'Ajuntament de Sitges ha aprovat inicialment les Ordenances Fiscals i el Pressupost Municipal per a 2014 per valor de 39,9 milions d'euros, el que representa un increment del 4% respecte del pressupost de l'any en curs. L'aprovació ha estat possible gràcies a l'acord entre el Govern i el grup municipal del PSC. La votació dels comptes municipals va comptar amb l'abstenció del PP i el vot en contra de la CUP
Les reunions celebrades durant les últimes setmanes amb el PSC han permès tancar un acord en les grans línies pressupostàries basades en la rebaixa impositiva i l'augment d'inversió social i de serveis per al ciutadà.
La rebaixa d'impostos més significativa és la que suposa el descens del tipus impositiu d'IBI que, per al 2014 serà del 0,980 respecte a l'1,213 actual. Aquesta reducció de poc més del 19% comportarà una rebaixa en gairebé tots els rebuts que, majoritàriament tindran un descens per sobre del 6%. La rebaixà impositiva al ciutadà es notarà en altres decisions ja anunciades pel Govern com la reducció del 50% en la taxa d'escombraries o la reducció del 45% en l'impost de plusvàlues. Durant el Ple també es va anunciar la voluntat de sol·licitar una nova revisió dels valors cadastrals a la baixa.
En l'apartat d'inversions el projecte de pressupost per al 2014 contempla un augment en bona part de les partides, entre les que destaquen aquelles vinculades a polítiques socials i de serveis a la ciutadania. Augmenten les partides relacionades amb la seguretat i ordre públic (+3%); neteja (+5%); recollida de la brossa (+3%); serveis socials (+7%), esports (+26%); promoció cultural (+12%); festes (+24%); turisme (+21%); transport (+31%); infraestructures (+15%); o atenció ciutadana (+37%). Alguns del projectes concrets que es desprenen d'aquest augment és la partida de 30.000€ que es destinarà a la recuperació del Centre Obert El Rusc o els 63.000€ previstos per a projectes del Tercer Sector. Algunes de les baixades per a compensar els augments del pressupost es deriven de la reducció d'un 21% de les despeses destinades a òrgans de govern. L'estalvi de gairebé 200.000€ en aquest concepte es deu a la sortida del grup municipal PP del Govern.
Davant d'aquesta aprovació, l'Alcalde, va voler agrair especialment la feina feta per part dels grups del Govern i el PSC. Segons Miquel Forns, “el pressupost té dues cares molt ben definides. Per una banda, suposa complir els acords anunciats per la reducció de la pressió fiscal i tributaria envers els veïns i, per una altra, continuar garantint i, fins i tot, potenciant aquelles àrees de despesa que més necessita la ciutadania. Els dos exercicis anteriors de complerta austeritat i d'increment de la pressió fiscal queden enrere. Ara cal continuar treballant per mantenir i millorar els serveis al ciutadans, sense que deixin de ser sostenibles”.
El regidor d'Hisenda Jordi Mas que es va encarregar d'argumentar les línies d'execució va afirmar que " l'aprovació és el resultat del diàleg i el consens entre els PSC i els grups del Govern -CiU, SGI i NH-. El pressupost recull les visions per sobre de tendències partidistes en benefici de tots els ciutadans i el futur del nostre municipi. Agraeixo el clima constructiu que hem aconseguit i penso que entre tots hem elaborat un bon pressupost enfocat a les necessitats reals dels sitgetans".
Per la seva banda, el portaveu del PSC, Ricard Vicente destaca que "sempre hem estat convençuts que la millor oposició és aquella que suma i, per això, sempre hem estès la mà al govern per pactar els grans temes per Sitges. Estem satisfets que el govern hagi rectificat en les seves prioritats i hagi incorporat les nostres propostes, confirmant així, que tal i com dèiem, el pressupost tenia prou marge per incrementar les partides socials sense haver d'augmentar la despesa". Vicente va afegir que “la nostra tasca a partir d'ara seguirà sent constructiva, però també seguirem actuant com a òrgan de control per tal que el Govern executi aquest pressupost que avui aprovem i suposi una millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes”.
El portaveu del PP, Jorge Carretero va argumentar l'abstenció afirmant que “en els propers dies d'exposició estudiarem més rigorosament la proposta i ens permetrà fer al·legacions. Hi ha hagut modificacions d'última hora sobre taxes a la baixa que tindrà un reflex en els ingressos, volem estudiar-ho i veure si s'ajusta a les necessitats que els agents socials han expressat en els últims mesos”.
La CUP, que va votar en contra del Pressupost va argumentar la seva postura assegurant que “hi han mancances de model que el fan impossible. No impedeix que puguin ser corregides. Observem un Pressupost que ve d'una situació de superàvit que s'ha destinat a retornar deute, i resulta que la partida dedicada a passius financers no disminueix".
Altres acords del Ple d'Octubre
La sessió plenària d'octubre va aprovar per unanimitat el projecte complementari que l'ampliació del túnel de Vallbona a Les Botigues o el nou Pla Municipal de Prevenció d'Incendis Forestals.
L'Ajuntament també va aprovar decretar festiu el Dimecres de Cendra de 2014 per compensar el fet que Sant Bartomeu serà diumenge. Aquesta decisió venia avalada per la sol·licitud Consell Escolar de Sitges en representació dels centres educatius de Sitges.
El consistori va aprovar per unanimitat la composició de la nova Comissió del Corpus de Sitges que presidirà Núria Amigó.
Durant el Ple, va prendre possessió com a regidora de l'Ajuntament de Sitges Mercedes Ortúzar, adscrita al grup municipal PP, en substitució de Francisco Castillo.
Mocions aprovades
En el capítol de mocions, l'Ajuntament va aprovar la moció presentada pel PSC per instar al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a un conveni per l'avançament de la construcció de la futura Escola Agnès de Sitges. Després de posar de manifest els incompliments per part de la Generalitat, l'Alcalde va anunciar que de no aconseguir-se un nou pas en la tramitació, es plantejarà la construcció de l'escola des de l'Ajuntament.
La segona de les mocions aprovades, promoguda per l'Alcaldia, és una declaració institucional de condemna d'actes violents com els que van afectar recentment a la seu de la Generalitat de Catalunya a Madrid. | 0.825446 | curate | {"pt": 0.0030473868657626088, "eb": 0.00015236934328813042, "it": 0.0015236934328813044, "ca": 0.995276550358068} | http://www.sitges.cat/jsp/hemeroteca/detail.jsp?id=10613298&text=sector |
macocu_ca_20230731_4_248890 | Anem construïnt el nostre pla estratègic
06/04/2016
Aquest mes hem iniciat un procés participatiu sobre les bases del Pla Estratègic 2016-2020. Fins a l’estiu farem cinc sessions de treball amb una vintena de persones cada una tractant diferents enfocaments per tal de tractar diversos aspectes: eixos de treball, dret a una vida digna, dret a l’educació, dret a la participació en la vida comunitària. Les quatre primeres són amb adults (professorat, professionals, responsables i tècnics) i la darrera amb adolescents.
La participació és a títol personal per tal que, des de la seva experiència i expertesa, puguin portar idees valuoses des de diverses perspectives sectorials (recerca, comunicació, entitats socials, governs locals), de gènere i generacionals i amb una mirada estratègica sobre el que es voldria que fos i posés l’accent l’Institut en els propers anys.
Amb elles debatem sobre les oportunitats, les complicitats que caldrà activar i sobre quines són les actuacions imprescindibles per esdevenir un instrument públic en xarxa amb l’àmbit social, que genera i comparteix coneixement per contribuir a l’exercici dels drets d’infants i adolescents com a ciutadans. | 0.838801 | curate | {"ca": 0.9914821124361158, "it": 0.008517887563884156} | |
macocu_ca_20230731_8_21570 | Vicent Partal
Urdangarín i Juan Carlos
D'ençà que a primers anys vuitanta vaig començar a treballar de periodista no he parat de sentir històries sobre Juan Carlos en totes les redaccions per les quals he passat. Històries no oficials vull dir. Explicacions sobre la seua fortuna personal, que anaven des de les comissions pagades per les grans empreses espanyoles fins a tràfics poc ètics o gens. I, és clar, històries sobre amants i diversions vàries que no lligaven gens amb la imatge oficial. Molt poques vegades aquestes converses de redacció han arribat al gran públic. Fa uns quants anys que han començat a circular els seus festeigs. No en fa tants que el seu paper gens clar en el 23-F sembla que comence a explicar-se (Juan Carlos era favorable a un colp, però no estava amb Tejero ni va compartir el seu mètode). Els negocis, de moment, restaven al marge amb alguna explicació tangencial i prou. Fins que no esclata l'afer Urdangarín. Amb les coses que sabem avui sembla molt més que probable que el gendre del rei haja de seure davant un tribunal, acusat de casos de corrupció diversos. I és difícil de no pensar que els qui pagaven amb tanta alegria i amb tan poc rigor ho feien perquè ell era qui era: el gendre del rei. Dit a l'inrevés: és fàcil de suposar que qui pagava es pensava que pagava d'una manera o una altra a 'la casa reial'. Contra això, que és pura lògica, i vist com és de perillós per a ell, Juan Carlos prova ara d'alçar dues barreres. La primera consisteix a dir que tot plegat és una cosa personal d'Iñaki Urdangarín i que la seua dona, Cristina de Borbó, únicament signava coses, com qui diu sense saber què signava. Difícil de creure i poc elegant. La segona consisteix a dir que, en tot cas, això no té res a veure amb la 'casa reial'. Però una afirmació així és impossible de sostenir. Per quina raó els diners serien tan fàcils, si no fos perquè ell era el gendre del rei? És clar que té a veure amb la casa reial, tot plegat. Oimés que la qüestió essencial és que la monarquia ha funcionat en aquest país com una mena d'institució intocable amb regles pròpies, envoltada de tabús i sense gens de transparència, i és això que ara se li gira a la contra. Perquè quan, després de dècades d'esforços per fer-la aparèixer com si fóra immaculada, ja no te'n pots creure res, aleshores tot esdevé creïble... | 0.833632 | curate | {"en": 0.0056082830025884385, "es": 0.010353753235547885, "ca": 0.9840379637618637} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_29280 | BARCELONA, 30 juny (EUROPA PRESS) -
El líder d'UDC, Josep Antoni Duran, ha reclamat al president del Govern, Mariano Rajoy, que prengui nota de la relació amb Escòcia que manté el primer ministre del Regne Unit, David Cameron, i faci una "proposta atractiva" a Catalunya.
En un apunt al seu bloc aquest diumenge recollit per Europa Press, Duran ha assenyalat que mentre Cameron atreu els escocesos a la causa britànica fent-los veure que viuran millor units i sense retrets als qui opten per la separació, Rajoy "provoca adeptes a la causa independentista, farts de tanta superioritat i maltractament".
Així, ha enumerat la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i la reforma de l'Administració com a vies de l'Estat per retirar competències a Catalunya: "Cameron sedueix i Rajoy genera rebuig", ha resumit.
Per aquesta raó, ha considerat que Rajoy ha de prendre la iniciativa i fer "una proposta atractiva al poble català, que, majoritàriament i per sobre de tot, no vol diluir la seva identitat".
Així, ha lamentat que el líder de l'Executiu central no hagi acudit a la Generalitat a tractar el tema ni hagi posat una alternativa sobre la taula a la consulta que "majoritàriament" vol la comunitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.670179 | curate | {"ca": 0.7735132855335302, "es": 0.2096161956980177, "en": 0.01687051876845213} | : /espanya/noticia-duran-demana-rajoy-emuli-cameron-faci-proposta-atractiva-catalunya-20130630130046.html |
mc4_ca_20230418_17_441845 | Regional services and Camp de Tarragona and Girona. Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya
Home > Lines, stations and trains > Regional services and Camp de Tarragona and Girona
All stations Barcelona-Sant Andreu Comtal Barcelona-Sants Granollers Centre Sant Celoni Gualba Riells i Viabrea-Breda Hostalric Maçanet-Massanes Sils Caldes de Malavella Riudellots Fornells de la Selva Girona Celrà Bordils-Juià Flaçà Sant Jordi Desvalls Camallera Sant Miquel de Fluvià Vilamalla Figueres Vilajuïga Llançà Colera Portbou Cerbère Barcelona-Passeig de Gràcia Barcelona-El Clot-Aragó
All stations Sabadell Sud Barcelona-Sants Barberà del Vallès Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac-Santa Maria Montcada i Reixac-Manresa Sabadell Nord Terrassa Est Montcada Bifurcació Barcelona-Torre del Baró Barcelona-Sant Andreu Arenal Barcelona-Arc de Triomf Barcelona-Plaça de Catalunya Barcelona-La Sagrera-Meridiana L'Hospitalet de Llobregat Lleida-Pirineus Bell-lloc d'Urgell Mollerussa Golmés Castellnou de Seana Bellpuig Anglesola Tàrrega Cervera Sant Guim de Freixenet Sant Martí Sesgueioles Calaf Seguers-Sant Pere Sallavinera Aguilar de Segarra Rajadell Manresa Sant Vicenç de Castellet Castellbell i el Vilar-Monistrol de Mont Vacarisses Vacarisses-Torreblanca Viladecavalls Sant Miquel de Gonteres-Viladecavalls Terrassa Sabadell Centre
All stations Barcelona-Estació de França Barcelona-Passeig de Gràcia Roda de Barà Roda de Mar Puigverd de Lleida-Artesa de Lleida Juneda Les Borges Blanques La Floresta Vinaixa Vimbodí L'Espluga de Francolí Montblanc Vilaverd La Riba La Plana-Picamoixons Salomó Vilabella Nulles-Bràfim Valls Lleida-Pirineus Sant Vicenç de Calders Calafell Segur de Calafell Cunit Cubelles Vilanova i la Geltrú Sitges Castelldefels Gavà Barcelona-Sants
All stations Barcelona-Estació de França Gavà Barcelona-Passeig de Gràcia Puigverd de Lleida-Artesa de Lleida Juneda Les Borges Blanques La Floresta Vinaixa Vimbodí L'Espluga de Francolí Montblanc Vilaverd La Riba La Plana-Picamoixons Alcover La Selva del Camp Lleida-Pirineus Reus Vila-seca Tarragona Altafulla-Tamarit Torredembarra Sant Vicenç de Calders Calafell Segur de Calafell Cunit Cubelles Vilanova i la Geltrú Sitges Castelldefels Barcelona-Sants
All stations Barcelona-Estació de França Viladecans Barcelona-Sants Bellvitge El Prat de Llobregat Vilanova i la Geltrú Sant Vicenç de Calders Torredembarra Altafulla-Tamarit Tarragona Vila-seca Reus Les Borges del Camp Riudecanyes-Botarell Duesaigües-L'Argentera Pradell Marçà-Falset Capçanes Els Guiamets Móra la Nova Ascó Barcelona-Passeig de Gràcia Riba-roja d'Ebre Flix
All stations Tarragona Barcelona-Sants Salou Cambrils Mont-roig del Camp L'Hospitalet de l'Infant L'Ametlla de Mar L'Ampolla-Perelló-Deltebre Camarles-Deltebre L'Aldea-Amposta Camp-redó Tortosa Ulldecona-Alcanar-La Sénia Barcelona-Passeig de Gràcia Vilanova i la Geltrú Barcelona-Estació de França Sant Vicenç de Calders Torredembarra Altafulla-Tamarit Port Aventura
All stations Barcelona-Sants L'Hospitalet de Llobregat Barcelona-Arc de Triomf Barcelona-Plaça de Catalunya Barcelona-El Clot-Aragó Maçanet-Massanes Sils Caldes de Malavella Riudellots Fornells de la Selva Girona Celrà Bordils-Juià Flaçà Sant Jordi Desvalls Camallera Sant Miquel de Fluvià Vilamalla Figueres Vilajuïga Llançà Colera Portbou Sant Adrià del Besòs Badalona Montgat Montgat Nord El Masnou Ocata Premià de Mar Vilassar de Mar Cabrera de Mar-Vilassar de Mar Mataró Sant Andreu de Llavaneres Caldes d'Estrac Arenys de Mar Canet de Mar Sant Pol de Mar Calella Pineda de Mar Malgrat de Mar Blanes Tordera Santa Susanna
All stations Vila-seca Reus Tarragona
All stations Tarragona El Vendrell L'Hospitalet de l'Infant Altafulla-Tamarit Torredembarra Cambrils Mont-roig del Camp Sant Vicenç de Calders Port Aventura Salou L'Arboç | 0.838284 | curate | {"en": 0.0458498023715415, "ca": 0.9541501976284585} | http://rodalies.gencat.cat/en/linies_estacions_i_trens/servei_regionals/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_4925 | .
Sí, mireu, bona nit... Edat: 37Comarca: El Barcelonès.Equip esportiu preferit: De tots els temps, els Lakers dels anys 80; actual, el Larvik Håndballklubb.Com vas conèixer el xat? No recordo com hi vaig venir a parar, però fa força temps que us llegeixo.Artur Mas: magnífic president o encantador de serps? Encantador de serps. Laporta o Nobita? Laporta.Millor grup musical en català? Esquirols. Diria Música Urbana, però al fer música instrumental no sé si compta com a català... I l'Ovidi Montllor no sé si comptaria com a grup... Syriza: putus amus o dimoni chavista? Sóc més aviat d'esquerres.Països Catalans: irrenunciables o irrealitzables? Irrenunciables.Palestina o Israel? Suècia.Idioma estranger preferit? Portuguès i anglès.Quin accent/parlar de la llengua catalana et posa més calent/a? No m'ho havia plantejat mai. Tots?Lobby Cigala o mamelles & xones? Mamelles & xones.Estelada blava o vermella? Vermella.Nadal: festa guai o merda immensa? Un entremig, tirant cap a festa guai. Henke: geni incomprès o friki plasta? Les dues coses.Quin riure t'agrada més: LOL o LEL? LELTruita de patates: amb ceba o sense? Amb ceba.usuari preferit? Carmen .Nintendo o Play? No.Gossos o gats? GATS!!! !Pinya a la pizza: plaer o blasfèmia? Blasfèmia.
Esquirols!! Benvingut al xat! | 0.517312 | curate | {"fr": 0.0304, "ca": 0.7, "es": 0.092, "it": 0.1072, "en": 0.0704} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_125759 | Benvolguts Pares: Vull explicar-vos el perquè de la quota mensual que heu d´abonar. En primer lloc, assabentar-vos que la Generalitat no cobreix el cost de tot el professorat del Centre. Se us va explicar, molt Llegiu més…
admin
INFANTIL-PRIMÀRIA
TOT ANIRÀ BÉ!
Des de l’equip de mestres d’Educació Infantil i Primària del Col·legi us dediquem aquest vídeo per enviar-vos molts d’ànims a tots els nens i nenes, i les famílies de l’escola! Esperem veure’ns de nou ben Llegiu més…
admin
PRIMÀRIA
GUANYADORS i GUANYADORES DEL CONCURS D’ENGINY!
Els nens i les nenes de Primària de l’escola no parem! I a través del nostre bloc de confinament seguim connectats i fent activitats! Els de sisè han participat en uns jocs d’enginy i alguns Llegiu més…
admin
Vilagran
Carta a les famílies (Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya)
Benvolgudes famílies, Estem vivint una situació excepcional. Ens hem hagut d’adaptar totes les famílies a aquesta nova realitat. El COVID-19 ens està colpejant a tots. Des de l’escola us volem traslladar el nostre ànim i suport en Llegiu més…
admin
PRIMÀRIA
Bloc de confinament – Primària
Durant aquests dies de confinament a casa, ens anirem comunicant amb tots aquells alumnes que vulgueu a través del bloc que hem penjat a la pàgina web del col·legi. Aquí, les diferents tutores de Primària Llegiu més…
admin
Vilagran
La preinscripció escolar queda ajornada fins que es pugui fer “amb normalitat”
Havia de començar el 23 de març, però Educació anuncia que es posposa pel coronavirus. La preinscripció escolar d’infantil, primària i ESO queda ajornada. El Departament d’Educació ha anunciat que no es farà fins que es pugui Llegiu més…
admin
Infantil-Primària
CONCERT EN FAMÍLIA PER A FAMÍLIES!
Com que sabem que hi ha molts infants a qui us agrada la música i les cançons de la Dàmaris Gelabert, us informem que avui podeu gaudir d’un concert seu! Aquest dimecres 18 de març Llegiu més…
admin
Infantil-Primària
ACTIVITATS I IDEES PER FER A CASA DURANT ELS DIES DE CONFINAMENT
Durant aquests dies és important que els infants puguin seguir, en la mesura del possible, un horari on es combinin diferents activitats lúdiques i educatives. És recomanable que els nens i les nenes tinguin estones Llegiu més…
admin
ESO
XX Premi Solidaritat Xavier Fàbrega
“Les pantalles et connecten a les persones?“: Sota aquest títol s’emmarca una nova edició del Premi Solidaritat Xavier Fàbrega, un concurs literari i artístic que esdevé anualment un referent a les comarques gironines. Enguany, i com és costum, Llegiu més…
admin
Vilagran
Tancament del Centre
El Departament d’Educació, seguint instruccions del Departament de Salut i com a mesura excepcional per contenir el coronavirus, ha pres la decisió de tancar a partir del dia 13 de març i fins al proper dia Llegiu més… | 0.629963 | curate | {"ca": 0.9139745916515426, "en": 0.036660617059891105, "de": 0.004718693284936479, "es": 0.02250453720508167, "pt": 0.008711433756805808, "ja": 0.012341197822141561, "nl": 0.001088929219600726} | http://www.vilagran.cat/2020/03/ |
mc4_ca_20230418_11_492575 | XÀTIVA PRESENTARÀ EL SEU COMERÇ, LA SEUA GASTRONOMIA I ELS PRODUCTES DE LA TERRA DURANT LA FIRA D’AGOST | Blog Ajuntament de Xàtiva
Inici / Cultura i oci / XÀTIVA PRESENTARÀ EL SEU COMERÇ, LA SEUA GASTRONOMIA I ELS PRODUCTES DE LA TERRA DURANT LA FIRA D’AGOST
9 agost, 2016 Cultura i oci, Promoció econòmica i comerç 222 Vist
Adexa, Xacex i La Unió de Llauradors confluiran en l’espai del comerç local que impulsa Promoció Econòmica
Xàtiva, 9 d’agost de 2016.- Aquest matí s’ha presentat a l’Ajuntament de Xàtiva l’espai del comerç local de la Fira d’Agost 2016. El primer tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Miquel Lorente ha donat pas a les intervencions dels representants de les associacions d’empresaris i productors de la ciutat, Mº Jesús Cuenca, presidenta de Xacex; José Vicente Ramón, president d’Adexa i Pascual Barberà, de la Unió de Llauradors.
Lorente ha explicat que des de la seua àrea s’ha buscat aprofitar la Fira per donar un impuls promocional als distints sectors productius de la ciutat, de manera que enguany s’instal·laran dues carpes de 25 metres quadrats en un lloc preferent del Reial de la Fira per acollir distintes activitats, presentacions i demostracions de les firmes comercials pertanyents a cadascuna associació. Aquestos punts d’informació estaran oberts de 10 a 14h i de 18 a 22h durant tots els dies de Fira. El regidor ha mostrat la seua satisfacció per la iniciativa, ja que “Xàtiva necessita sumar i projectar la seua activitat econòmica. És un bon pas en el camí de recuperar l’al·licient comercial que sempre ha tingut aquesta ciutat”.
La presidenta de Xacex, Mº Jesús Cuenca, ha comentat que “la Fira és un lloc molt important per a presentar les nostres activitats i comunicar-te amb el públic”. Xacex distribuirà un tríptic promocional que servirà per obtenir descomptes des de l’1 de setembre fins al 30 de novembre als seus establiments adherits. A més, ha anunciat un sorteig de 300 euros en vals de compra que se celebrarà el 15 de desembre. Cuenca també ha informat de l’edició de la primera guia gastronòmica, d’allotjaments i d’oci de Xacex. L’associació tancarà la seua participació en els actes de Fira el dia 20 d’agost, amb la 3º Festa de l’Aigua a la plaça del Mercat.
Per la seua banda, José Vicente Ramón, president d’Adexa ha tingut un gest d’agraïment de cara a Xacex en donar-los l’enhorabona per les activitats de promoció del comerç que estan duent a terme. A juí de Ramón, “dues associacions d’empresaris sumen, no resten”. El president d’Adexa ha explicat que cada dia de Fira destinaran el seu espai promocional a cadascuna de les seccions en què s’organitza l’associació. Així, el dia 15 d’agost serà el torn de la secció Comerç que rifarà més de 50 regals donats pels comerços adherits. Eixe dia també començaran els tallers infantils. El 16 d’agost serà el dia de la secció Salut i el 18 d’agost hi haurà exhibicions de mascotes. Els dies 19 i 20 d’agost estan reservats per a la secció de Turisme i Hostaleria. Durant aquestos dos dies, els restaurants associats a Adexa oferiran degustacions d’arròs al forn i tapes, a més de distribuir una guia dels restaurants locals oberts durant la Fira d’Agost.
Anterior PREMI DE PINTURA FIRA D’AGOST 2016 : ACTA I OBRES SELECCIONADES
Següent LES PORTES DE LA MURTA S’OBRIRAN UNA HORA I MITJA ABANS DE COMENÇAR LA INAUGURACIÓ I LA CLOENDA | 0.841916 | curate | {"ca": 0.9404013177598083, "es": 0.05959868224019167} | http://blog.xativa.es/2016/08/09/xativa-presentara-el-seu-comerc-la-seua-gastronomia-i-els-productes-de-la-terra-durant-la-fira-dagost/ |
mc4_ca_20230418_7_59312 | Què hi diu el pare?» Blog Archive » Introducció al part. Les fases.
2 Responses to “Introducció al part. Les fases.”
Mariona said:
Mar 18, 10 at 1:13 pm
M’ha agradat l’optimisme de la frase “la dil·latació necessària per a que hi passi el nadó”. Esperem que realment sigui així…
A això sembla ser que hi poden ajudar una quantitat de teràpies i procediments diferents: messatge perineal, homeopatia, massatges terapèutics, … amb tot, però, també sembla ser que es pot donar que un excés de teràpies faci que la dil·latació sigui “tan bèstia” que no hi hagi ni temps de posar l’epidural. Tot un dilema…
Esperem abans de 2 mesos, l’entrada sobre els pros i contres de la donació del cordó
Mar 19, 10 at 10:31 am
Dona, la dil·latació és necessària, com més, millor!
Prenc nota de la petició sobre la sang de cordó.
« La sang del cordó (I). Què són les cèl·lules mare?
Quan ens embarassem? » | 0.73265 | curate | {"ca": 0.8436781609195402, "es": 0.02413793103448276, "en": 0.06436781609195402, "fr": 0.04482758620689655, "id": 0.022988505747126436} | http://www.quehidiuelpare.info/2010/03/18/introduccio-al-part-les-fases/ |
cawac_ca_20200528_10_158071 | nota de tast Nas: Net, afruitat, aromes de poma, préssec fresc, gelea real, amb lleugeres i agradables notes de criança. Paladar: Fresc amb cos, saborós i sensual. És un vi escumós deliciós, amb un fi i delicat perlatge.
maridatge Marida perfecte amb entrants amb cert pes: com poden ser croquetes (formatge, carn, o pernil ), creps salats, pa torrat amb escalivada, ibèrics. Torrades amb foie tot i que no és un maridatge perfecte. Pastes; pebrots del piquillo farcits de bacallà amb salsa escalivada. Algun peix: amb mero i una fina musselina d'all. Postres ( pastisset gelat de crema catalana i toffee), catànies i en general variació de dolços.
Club Vinum.cat
Apunta't al Club Vinum.Cat i comença a comprar vins i caves catalans amb tarifes exclusives . Aprofita els avantatges de rebre promocions especials i ofertes exclusives només per als socis del Club Vinum.cat | 0.762754 | curate | {"ca": 0.983739837398374, "es": 0.016260162601626018} | http://vinum.cat/cava/cava/11-3-cava-brut_1271000_1.aspx |
racoforumsanon_ca_20220809_0_833699 | Algú pot pujar aquest video a youtube o posar l'enllaç on està pujat? Que tal van estar Ignasi Pla i Glòria Marcos? Editat: Ja ho han pujat, a qui interese està ací
Sabeu qui el va presentar el debat?El senyor Motes,sí el responsable de manipulació de Canal 9.Jo tinc mès interès a saber la seua actitud amb les crìtiques de Pla i Marcos contra Camps.A qué segur que defensava Camps? Pel que he llegit,hi va haber moltes critiques contra la corrupció i Gloria Marcos li va preguntar algo acçi de "Quantes llistes seus tenen casos de corrupció? ",o algo semblant. Jo no vaig poder vore el debat perqué a ma casa no m'arriba canal 9(visc al Principat),i és que ni sabia el dia.Donaràn alguna repetició a TVVI,que per internet és pot vore gratis. | 0.791089 | curate | {"ca": 0.9755766621438263, "es": 0.024423337856173677} | |
macocu_ca_20230731_8_234153 | I.D. : 73019818
419.681,23 € sense IVA 507.814,28 € IVA inclòs (21,00%)
Per concertar la visita hauran de posar-se en contacte amb el Sr. Pere Llorens, al telèfon 667 07 14 17 o correu: [email protected] abans del dia 27 d'abril de 2022, amb la previsió d'efectuar-se el dia 28 d'abril de 2022 a les 12:00 hores a l'estació de Salàs de Pallars de FGC
7 | 0.687934 | curate | {"en": 0.011527377521613832, "fr": 0.03170028818443804, "ca": 0.9567723342939481} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_126679 | Us informem dels propers partits d’hoquei patins d’aquesta setmana, avui dimecres 10, divendres 12, dissabte 13 i diumenge 14 d’octubre de 2018.
Com veieu aquest cap de setmana molts els equips en joc, i avui dimecres 10 els veterans arrancaran la Lliga B amb un partit al Pavelló a les 22.30h amb el CH Premià.
Amunt i Avant Sant Feliu!
CHP Sant Feliu
Comparteix
Twitter
Facebook
Email
Print
Related
Tags:#chpsantfeliu, #chpstf, Amunt Avant Sant Feliu és el més gran, CH Premià, Club Hoquei Sant Feliu, hoquei patins, Pavelló Francesc Cassart i Roca, Sant Feliu de Codines, Veterans
Club Hoquei Sant Feliu
Fundat el 1974, amb 14 equips d'hoquei patins en masculí i femení, secció de Patinatge i secció ciclista. Sóm el Club d'Hoquei Patins de Sant Feliu de Codines, Barcelona. Les nostres pistes són al Pavelló d'Esports Municipal "Francesc Cassart". Busquem en l'esport del hoquei i patinatge els valors de l'esforç, la superació, el respecte, l'amistat i la diversió. | 0.732121 | curate | {"ca": 0.9434554973821989, "en": 0.033507853403141365, "pt": 0.023036649214659685} | https://www.chpsantfeliu.cat/partits-dhoquei-daquesta-segona-setmana-doctubre-de-2018/ |
naciodigital_ca_20220331_0_305762 | Un any més Bellpuig (Urgell) ha donat el tret de sortida als actes religiosos de la Setmana Santa a Catalunya mitjançant la tricentenària Magna Processó Penitencial de la Mare de Déu dels Dolors. El públic no ha fallat i ha assistit de forma multitudinària a la tradicional cita que se celebra just una setmana abans de Divendres Sant, quan habitualment tenen lloc les més importants processons arreu de país.
La processó dels Dolors compta amb la participació d'unes 3.000 persones, és a dir, bona part dels veïns del municipi que la consideren com una tradició arrelada. Un dels moments més esperats és el pas de la figura de la Mare de Déu dels Dolors, a més dels Armats que fan ressonar les llances al ritme dels tambors i el seu pas constant. Enguany, a més dels de Bellpuig hi havia els Armats del Pla de Santa Maria.
La processó arrenca a les deu de la nit de l'església de Sant Nicolau de Bellpuig, on hi ha congregats els misteris que la conformen. A banda del de la Mare de Déu dels Dolors hi ha el de l'Oració a l'Hort, el Natzarè amb la creu, l'Encontre, el Calvari i la Pietat. Una de les peculiaritats de la processó de Bellpuig és el manteniment de tradicions com el pas dels penitents descalços, les nenes vestides de comunió – anomenades les blanques – o els capellanets.
La d'aquest divendres ha estat la 311a edició d'aquesta processó que compta amb la participació de bona part dels veïns de Bellpuig. D'entre els participants cada any s'elegeix una priora. Des de finals del segle XI la població prega a la Mare de Déu, que va arribar a la vila en forma d'imatge l'any 1704.
El 1722 es va fer la primera processó, i dos anys després es va fundar la Congregació que s'encarrega d'organitzar-la. El format actual data dels anys 40 del segle XX. A més d'un acte de devoció religiosa, a Bellpuig es considera aquesta processó com un dels atractius turístics de la vila i un dels actes culturals més importants de l'any. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/17082/bellpuig-dona-tret-sortida-setmana-santa-amb-processo-dels-dolors |
crawling-populars_ca_20200525_50_683 | Un històric del PDeCAT, Joaquim Oliva, ha anunciat que abandona el partit per manca de «democràcia interna». L'exregidor i excap d'Urbanisme de l'Ajuntament de Girona explica que li «sap molt de greu» haver de prendre aquesta decisió després de 32 anys sent associat a aquesta formació política. «La democràcia interna dins el PDeCAT ha mort i això, entre altres motius, és el que m'ha portat a abandonar el partit», afirma de forma contundent.
L'advocat urbanista ha estat militant de CDC des del 1987, quan tenia 21 anys, i del PDeCAT des del seu naixement, el 2016. La designació «a dit» de la llista del partit en les darreres eleccions és el motiu pel qual Oliva ha decidit presentar la seva baixa, a més d'altres incompliments de les normes internes del partit.
Explica que el 2016 el PDeCAT es va dotar d'unes normes de democràcia interna «molt importants». Aquestes deien que tots els candidats a formar part de les llistes electorals del partit havien de ser escollits en les primàries de les agrupacions comarcals. Un fet que no va succeir així a les eleccions del 21 de desembre del 2017, explica Oliva.
«No es van tenir en compte les primàries de les agrupacions comarcals i en Carles Puigdemont i el seu entorn van decidir a dit les persones que anirien a la llista de Junts per Catalunya», assegura l'advocat. «Va dir que aquesta era una situació excepcional i que no es tornaria a produir. I jo m'ho vaig creure i vaig ser apoderat de JxCat en aquelles eleccions», explica Oliva. El cas, però, és que en la resta d'eleccions, les dues generals d'aquest any, «no s'han fet primàries» i s'ha establert «la mateixa designació a dit de Puigdemont».
També assegura que en el PDeCAT s'ha incomplert, en diferents ocasions, la incompatibilitat de tenir un càrrec orgànic dins el partit i un de públic, o una acumulació de càrrecs públics (per exemple alcalde i president d'un consell comarcal). «Determinades persones s'han resistit a deixar el seu càrrec públic o institucional», assegura Oliva.
Per últim, Oliva afegeix que ha tingut diferents desencontres amb la presidenta actual del PDeCAT a Girona, Maria Àngels Planas. «Hauria de cuidar més els antics militants que procedeixen de l'antiga convergència perquè el PDeCAT no comença el 2016, és hereu de convergència», afirma.
Oliva va ser regidor a l'Ajuntament de Girona, del 2007 al 2011, cap d'Urbanisme, del 2011 al 2013, i assessor jurídic, del 2013 al 2016. També va ser cap del gabinet de presidència de la Diputació (1996-1999). | 0.87647 | curate | {"ca": 1.0} | : /girona/2019/12/31/historic-del-pdecat-abandona-partit/1021405.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_344611 | Bé ahir vaig poder anar al concert d'en Lluís Llach a Verges, el penúltim abans d'aquest que estan emetent ara per TV3. La veritat és que al concert d'ahir en Llach va estar més fi que mai, criticant i dient tot el que pensa realment. El meu dubte ha estat veure si avui diria el mateix, donat que quan he engegat el televisor el primer que he vist han estat en Mas i en Montilla. I realment m'he de treure el barret, ja els hi ha criticat el xou de l'estatut, veurem si segueix com ahir
De'n tant en tant, enfoquen en Montilla; pregunto, hi es realment o es un maniquí? Es que manté constantment la mateixa mitja rialla. I jo em pregunto, que hi fa aquí? Es que fins i tot em sap greu per ell... amb lo be que s'ho passaria en un concert de sevillanes!! I no ho dic amb ironía... crec que sería millor per ell i pels catalans.
Segur que pensa..... sort que ja s'acosta La Feria de Abril. És per això que encara pot ensenyar mitja rialla
Si.. Seria un detall per part d'en Llach cantar una sevillana, no?
Exacte, així en Montilla almenys es sabria una cançó.
Com a mínim una en castellà tipus Avi Siset... "El abuelo Sesito me hablaba, de buena mañana en el portal, mientras esperábamos el sol, y los carros veíamos pasar"
osti que malament sóna. Jo de moment esperant que em canti Cal que neixin flors a cada instant. m'encanta! i bé l'estaca suposo que no la cantarà.
Ara Païs Petit...
Impressionant! Aquesta també m'agrada molt. Venim del nord, venim del sud.
T'estimo. Em refereixo a la cançó que canta ara... però a tu també, au! Fantàstica!! !
ai, el que fa en Llach!! Jo també, T'estimo au!
Si noia... aquest Llach ens entendreix a tots! ! | 0.696011 | curate | {"ca": 0.7625231910946196, "es": 0.1663574520717378, "gl": 0.02040816326530612, "oc": 0.006184291898577613, "fr": 0.017316017316017316, "en": 0.008658008658008658, "it": 0.01855287569573284} | |
macocu_ca_20230731_9_64183 | Metadades
Descripció
En un pati, hi ha un grup d'actors i tècnics preparats per rodar una escena. També hi ha l'equipament que necessites pel rodatge, com atrezzo, reflectors de llum, focus cinematogràfics, escales i una bastida, entre d'altres. A la planta de dalt, hi ha un altre grup de tècnics, un dels quals està enfilat a la barana, just a dalt de la bastida. | 0.705787 | curate | {"pt": 0.024930747922437674, "ca": 0.9750692520775623} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_754795 | El cas d'una nena d'Organyà amb tricotiodistròfia, una malaltia rara, podria amagar una estafaEls pares de la nena fa anys que demanen diners per operar-la per una malaltia genètica rara de la qual hi ha pocs casos a tot el mónBarcelona 03 Des 2016 - 21.44 Els pares de Nadia Nerea, una nena d'onze anys afectada per una malaltia genètica rara, la tricotiodistròfia, fa anys que demanen ajuda econòmica per tractar la seva filla. Ho han fet en diversos programes de televisió i en entrevistes en diaris i revistes, i amb èxit, perquè han aconseguit nombroses donacions. La família viu des de fa anys a l'Alt Urgell, al municipi de Fígols i Alinyà, on nombrosos veïns s'han implicat en la seva lluita contra la malaltia.El cas de la Nadia Nerea s'ha tornat a posar d'actualitat en les últimes setmanes quan el seu pare ha fet una crida per recaptar diners per poder fer una nova operació a la nena als Estats Units amb el que, segons ell, és el millor genetista del món, el doctor Ed Brown. En pocs dies, la família ha aconseguit recaptar prop de 150.000 euros per fer una cinquena operació a la nena.Però la història que hi ha darrere l'Associació Nadia Nerea per a la Tricotiodistròfia i M. R. podria no ser gaire clara, perquè han sortit les primeres veus que qüestionen la veracitat de les informacions que els pares aporten sobre l'equip mèdic que tracta la nena a tot el món.Els Mossos investiguenEls Mossos d'Esquadra han informat a TV3 que han obert una investigació sobre l'origen i el destí de les donacions que han arribat fins a l'Associació Nadia Nerea per a la Tricotiodistròfia. La investigació s'ha obert després que han aparegut informacions que qüestionen la gestió que els pares han fet dels diners rebuts.De fet, ningú ha pogut comprovar que el metge que encapçala l'equip que hauria d'operar la Nadia a Houston, el doctor Ed Brown, "vinculat a la NASA i als guanyadors del Nobel de Medicina del 2013", segons explicava Fernando, el pare de Nadia Nerea, existeixi de veritat.Ara, el periodista del diari "El Mundo" que va publicar la notícia que la família de la Nadia Nerea ja havia aconseguit els 150.000 euros necessaris per operar-la ha demanat disculpes per no haver comprovat tot el que li explicava Fernando Blanco Botana, el pare de la nena. "Vaig donar per bones diverses dades que Fernando em va explicar i que no vaig corroborar com calia: el nom del suposat metge nord-americà, determinats viatges a l'estranger i el veritable grau de malaltia de la nena. "La nena i els seus pares van aparèixer en un capítol del programa "El foraster" que es va fer a Organyà. En el programa es podia veure com un grup de veïns del poble treballaven per aconseguir més diners per a l'Associació Nadia Nerea i per poder operar la nena.Patètic.
En llibertat la mare de la Nadia mentre que el pare continua detingut a comissariaEls pares de la nena d'Organyà que té una malaltia rara passaran a disposició judicial en les pròximes hores pel cas de suposada estafa a l'hora de recollir ajudes per curar la seva filla08 Des 2016 - 11.30 La mare de Nadia Nerea, la nena d'onze anys d'Organyà que té una malaltia rara, tricotiodistròfia, ha quedat en llibertat després de declarar a última hora d'aquest dimecres. El jutge de la Seu d'Urgell considera que no hi ha risc de fuga ni cap supòsit que justifiqui mantenir-la detinguda.El pare, en canvi, continua a la comissaria de la Seu d'Urgell, on ha passat la nit després que aquest dimecres al vespre els Mossos el van detenir. El jutge investiga els pares per determinar si han estafat les persones que han fet donacions per valor d'un milió i mig d'euros perquè la nena pogués fer un tractament a l'estranger.Tant Fernando Blanco com Margarita Garau estan ara a l'espera de passar a disposició judicial en les pròximes hores.El jutge de la Seu d'Urgell que investiga la suposada estafa també va ordenar l'entrada i l'escorcoll al domicili familiar en què estava present el mateix jutge i que es va allargar fins a la mitjanit. Abans, va ordenar que li entreguessin el passaport i els informes mèdics de la nena.La Fiscalia, de moment, no creu oportú prendre cap mesura de protecció de la nena, que ha passat la nit a casa d'una veïna. Els pares de la Nadia han estat detinguts per un suposat delicte d'estafa. A la tarda els Mossos van detenir Fernando Blanco Botana i, dues hores més tard, van detenir la mare de la nena, Margarita Garau. Quan la mare va saber que havien detingut el pare, va agafar el cotxe i va anar amb la filla a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la Seu d'Urgell, on hi havia l'home. Cap a les deu del vespre, una veïna d'Organyà va anar a la comissaria i es va endur la nena. Posteriorment, la mare de la Nadia va quedar detinguda.Les detencions arriben després que aquest diumenge la policia catalana obrís una investigació per una suposada estafa a l'hora de recollir fons per a tractaments. Blanco i la seva família haurien exagerat el cas de la nena, que té una malaltia rara. Aquest dilluns, Blanco va admetre implícitament l'estafa, quan va anunciar que tornaria els diners a tothom que els reclamés.Campanyes solidàries sota sospitaDes del 2008, Fernando Blanco havia promogut diverses campanyes de solidaritat amb la seva filla, que ara té 11 anys. La nena té una malaltia rara, que en els casos greus pot provocar la mort. Amb les campanyes, àmpliament difoses pels mitjans de comunicació, Blanco ha aconseguit donacions amb l'argument que necessitava els diners per pagar les operacions de la seva filla.Després d'una campanya recent, Blanco va explicar que havia aconseguit més de 150.000 euros. La campanya es va acabar quan el diari "El País" va assegurar que una bona part del relat del pare era fals. Els últims dies, diverses informacions havien qüestionat l'ús dels diners recaptats en la campanya d'ajuda a la nena, però el pare s'havia defensat i es va comprometre a tornar les donacions a tothom que les hi reclami.Blanco estava condemnat per l'Audiència de Palma per haver estafat vint milions de pessetes a l'empresa en què treballava. | 0.844312 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_6_81940 | Aquest dissabte el Servei d’Esports de la UVic organitzarà el Campionat de Catalunya Universitari de Bàdminton al Pavelló de Roda de Ter on participaran els millors jugadors/es de bàdminton de cada universitat. La competició començarà a les 9 del matí i es competirà en 5 categories: Individual femení (8 inscrits), individuals masculí (15 inscrits), dobles femenins (2 parelles inscrites), dobles masculins (3 parelles inscrits) i dobles mixtos (5 parelles inscrites).
Els representants de la UVic en categoria individual femenina són la Laura Montoya Ott, i en masculina en Francesc Mélendez Peretó, que també participaran en doble mixt.
Tothom hi és convidat!
0 Respostes a “La UVic organitza el Campionat de Catalunya Universitari de Bàdminton” | 0.794673 | curate | {"ca": 1.0} | http://lapunt.uvic.cat/archives/4502 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_876136 | Primer de tot vull dir una cosa que con el pas del temps me estic donen compta. Molts catalans tenim una visió molt "Principatina" de la realitat, ni el PSOE es catalanista ni ma ho sera, ni el PP es catalanista . Aixo ultim crec que tots estarem d'acord. Dins el PSC, com en el PP català poden haver catalanistes, però que es consideren espanyols. Molts ara direu que NOOOO que el PP català no pot tenir catalanistes... Si el PSC te catalanistes ( si lo analitzem fredament ) el PP pot tenir catalanistes i aquí es quan actua la visió típica dels caltans. El PP sempre dolent i el PSOE no, en el PSOE poden haver catalanistes i en el PP no. Aquesta visió tan catalana MAI ens portara a independència, aquesta visió en Euskal Herria no existeix. Tant el PSC com el PP son els partits que no volen la nostra llibertat. En el PP balear hi ha catalanistes, com al PSIB ( aquí ningú diu res ). Per què? Mes que res perquè el vot "PPoPPular"( en les Illes ) es almenys en un 70% dels casos CATALANOPARLANT . Molts votants populars son catalanistes , altres " mallorquinistes " etc. També fatxes etc. Maria de la Pau Janer, ES CATALANISTA, entre altres coses perquè defensa la nostra cultura i es filologa catalana. NEgar això es per tornar-se boig, crec que es una "trepa" però això no vol dir res. Per aquestes raons crec, que a les Illes Balears es necessari la CREACIÓ D'UN PARTIT NACIONAL DE DRETES , com CIU o inclòs independentista.
A ses illes al PP el vota gent catalanista? Perdona que et digui però no m´ho crec. Una altre cosa és que molts votants del PP puguin ser catalano-parlants però catalanistes ben poquets ni deu haver per no dir cap.
En Pere Rotger, batlle d'Inca i un dels caps visibles del pp balear va aprovar posar el punt cat al web de la ciutat.
-I què? | 0.806865 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_422455 | Té temps encara el Govern per complir els terminis per celebrar l'1-O? | NacióDigital
per Roger Tugas, 20 de setembre de 2017 a les 21:37 |
El govern de l'Estat, el ministeri fiscal i els tribunals espanyols han actuat de forma contundent els darrers dies per frenar el referèndum. Més enllà de les amenaces i detencions, el material requisat a les impremtes pot suposar un element clau que condicioni l'organització de l'1-O que Carles Puigdemont ha reiterat aquest dimecres que segueix convocat i que se celebrarà. El material intervingut de propaganda electoral per a partits i entitats no és imprescindible i, a més, encara no han sortit a la llum les urnes, però les targetes censals i les notificacions als membres de les meses sí que han d'arribar de forma inexcusable. Té marge encara l'executiu per fer tots els passos previstos i amb els terminis que va fixar la llei del referèndum i el decret de convocatòria?
De fet, segons els terminis previstos, el dia 15 ja s'hauria hagut de notificar qui forma part de les meses electorals, els presidents i els vocals de cadascuna. Tot i això, arran de les actuacions policials que dificultaven aquesta tasca -i malgrat que el decret de normes complementàries estableix que els terminis marcats "són improrrogables"-, la Sindicatura Electoral de Catalunya va aprovar una resolució el dia 14 en què reconeix que "el context en què es desenvolupa aquest procés dificulta que les persones i les organitzacions puguin conèixer la informació electoral i les actuacions de l'administració electoral, en perjudici de l'efectivitat dels drets electorals que els corresponen", motiu pel qual esmenen les dates límit per efectuar cada pas.
Per una banda, fixa que el termini per notificar els membres de la mesa "s'amplia fins als quart dia hàbil anterior a la celebració del referèndum", és a dir, dimarts de la setmana vinent. "Qualsevol notificació rebuda més enllà d'aquest termini ampliat no generarà l'obligació d'acceptació del càrrec", afegeix la nota. I ja costarà, ja que la Guàrdia Civil va confiscar dimarts 45.000 notificacions de les meses, les quals suposarien el 80% de totes les comunicacions que caldria fer arribar als escollits per col·laborar en l'operatiu del referèndum.
La Sindicatura Electoral de Catalunya ha fixat dimarts vinent com a termini límit per notificar els membres de les meses
Per altra banda, el segon punt de la resolució estableix que "qualsevol altre termini [...] que es pugui veure afectat per les interrupció de l'accés als canals oficials de comunicació com a conseqüència d'actuacions alienes a l'administració electoral, s'haurà d'entendre prorrogat pel període de duració de la interrupció", amb un sol límit, els dels "altres terminis establerts [...], en particular als vinculats amb les garanties dels ciutadans, i de la celebració efectiva del referèndum" el dia 1 d'octubre. Unes dificultats vinculades bàsicament al tancament de les pàgines web informatives sobre el referèndum, una cacera que, des de dimarts, intenta ampliar amb 22 webs més.
Terminis molt ajustats
A la pràctica, i amb només algunes excepcions, això implica que els terminis s'amplien fins a pràcticament la celebració del referèndum. Pel que fa al cens, el decret de normes complementàries tan sols determina que es donarà a conèixer durant els deu dies anteriors de l'1-O, és a dir, a partir d'aquest dijous. I malgrat que el Govern va assegurar que s'enviarien targetes censals per notificar a cadascú on ha d'anar a votar, aquest element no es troba inclòs en les normes aprovades relatives al referèndum. De fet, tan sols s'hi indica que "l'administració electoral del Govern mantindrà un servei de consulta de les llistes electorals vigents, preferentment per mitjans informàtics".
Altres qüestions que generen preocupació entre els partidaris del referèndum és la impressió de les butlletes electorals, ja que la Guàrdia Civil ha aconseguit requisar-ne deu milions -una xifra que cobria amb escreix tot el cens amb dret a vot-. De la mateixa manera, cal encara concretar quins seran els locals electorals disponibles. L'ajuntament de Barcelona no ha detallat públicament si cedirà espais municipals, mentre que altres consistoris encara dubten si col·laboraran o no.
Reunió recent del Govern, al Palau de la Generalitat. Foto: ACN
Els imperdibles, Política, procés català, Sindicatura Electoral de Catalunya, referèndum
Fem la feina dels de correus
Per Anònim el 21 de setembre de 2017 a les 20:22
No podríem els voluntaris fer la feina que els del correu no volen fer?
Te temps encara per demanar perdo a tots els catalans
Per Anònim el 21 de setembre de 2017 a les 17:35
Als que parlen de DUI en cas que no es pugui celebrar el 1-O, encara vull que algú m’expliqui com es fa això de la independència de forma unilateral. Suposo que per fer la independència has de prendre per la força les estructures clau com ports, aeroports, etc. Suposo també que per fer fora la policia espanyola d’aquests llocs compteu que ho facin els mossos d’esquadra (qui si no?). Els mateixos mossos que estan fent cas omís de les lleis aprovades per junts pel si i la cup, els mateixos mossos que estan fent cas a la justícia espanyola. Cal tenir en compte que gran part de la policia espanyola ja està a Catalunya i que si s’amenaça amb la DUI també podrien portar l’exèrcit. Amb aquesta realitat algú em pot explicar com es fa la DUI?
Per Maurici Matagalls el 21 de setembre de 2017 a les 12:49
DUI i a pastar fang. Estem legitimats de sobres. Si pot ser la independència la vull veure jo, no els meus rebesnets.
Hi ha moltes altres opcions per fer el referendum: tenir les forces d'ocupació ben entretingudes i "ocupades"
Per sbastià el 21 de setembre de 2017 a les 12:01
El Govern de la Generalitat, en vista dels escorcolls i intimidacions, que vol dir que encara no han entés el "NO TINC POR" general i demostrat, i del boicot sense mesures "legals", podrien deixar el referendum una setmana sense concretar dia, fer noves paperetes i dos dies abans, convocar-lo novament. En una setmana ho tenim tot enllestit altra vegada i els militars estaran guanyant-se la paga. Llavors, es convoca pel 12 d'octubre i se'ls hi trepitja la festa de la seva patrona i nosaltres ho celebrem amb el referendum amb més condicions.
retorn a la legalitat
Per Anònim el 21 de setembre de 2017 a les 11:39
CONSTITUCIÓ, ESTATU, JA!! !
Sr. Antoni Ferret
Per Anònim el 21 de setembre de 2017 a les 11:34
A això li diu vostè proposta de pau? O sigui claudicar davant un estat totalitari és afavorir la pau? Si vostè vol anar amb les orelles aplanades i un pal al cul, endavant però la resta de catalans tenim dignitat i aquesta no ens l'ha prendrà ningú.
Exercit invasor
Per Anònim el 21 de setembre de 2017 a les 07:07
Davant de realitats excepcionals mesures excepcionals. Davant de l'exercit invasor unitat, pau i democràcia. La Guardia Civil pertany a l'estament militar, no policial. Per tant, l'espanya heredera franquista ha enviat l'exèrcit a Catalunya. Són fets consumats, no opinions. Aquest fet és el que s'ha de difondre a nivell Internacional. Madrid ha enviat l'exèrcit. Pobre poble espanyol .... La visió internacional dels seus mandataris li enfonsarà el turisme i l'economia
Proposta de pau
Per Antoni Ferret el 21 de setembre de 2017 a les 06:50
Proposta de pau: 1) Que es deixi els alcaldes en pau, i es retirin les citacions. // 2) Que es retorni el control de l'economia. // 3) Que s'anul·lin les detencions. // 4) Que se suspengui el referèndum, per antidemocràtic, per no neutral. // 5) Si no se suspèn, que les forces de seguretat facin TOT lo possible per impedir-lo. //// I, naturalment, noves eleccions.
Per Anònim el 21 de setembre de 2017 a les 02:33
Si no hi ha 1O toca DUI i s'ha acabat. Hem acumulat legitimitat de sobres.
Això ja s'ha fet
Per Anònim🤔 el 21 de setembre de 2017 a les 00:44
Si estem on és perque aquestes eleccions autonomiques ja s'han fet i s'han guanyat. No cal repetir-ho: DUI i ale
Si no es pot votar en referèndum
Per Anònim el 20 de setembre de 2017 a les 22:49
Eleccions catalanes. Si guanyen els partits del SI, es declara la independència.
Per Anònim el 20 de setembre de 2017 a les 22:46
Per Anònim el 20 de setembre de 2017 a les 22:04
Pues si no se puede garantizar el 1 de Octubre con urnas y papeletas. Que se convoquen elecciones autonómicas y los partidos soberanistas se engloben bajo las siglas DUI. Democracia, Unidad e inteligencia. Si sobrepasan el 50 por ciento de los votos emitidos, se aclararan muchas cosas. Y tal como está el ambiente, ese porcentaje se me antoja corto.
Per Anònim el 20 de setembre de 2017 a les 21:59 | 0.794985 | curate | {"ca": 0.9354725377678885, "de": 0.0010539875863684273, "en": 0.008431900690947418, "es": 0.05316781824569622, "fr": 0.0018737557090994263} | https://www.naciodigital.cat/noticia/138737/temps/encara/govern/complir/terminis/celebrar/1-o |
mc4_ca_20230418_4_366635 | Llegida a la URV la primera i única tesi doctoral existent sobre Antoni Rovira i Virgili
Tarragona, 28/11/2002.- Xavier Ferré ha llegit la tesi doctoral titulada Configuració de la ideologia nacional de Rovira i Virgili: de la nació cultural a la nació política o la superació del federalisme d'Estat (1900-1923), dilluns 25 de novembre a la Facultat de Lletres.En el seu naixement, la Universitat del territori va adoptar el seu nom, URV.
La tesi, adscrita al Departament d'Història i Geografia, ha estat dirigida pel professor de la URV Pere Anguera i ha obtingut la qualificació de cum laude.
La figura del tarragoní Antoni Rovira i Virgili (1882-1949) és polifacètica: periodista, escriptor, intel.lectual filòleg, historiador, ideòleg i polític nacionalista. Xavier Ferré (Reus,1962) és doctor en Sociologia i ja també Doctor en Història. Ha estat professor del Departament d'Història i Geografia de la URV de 1.997 a 1.999 i actualment és docent al Centre Universitari Dr. Manyà, de Tortosa, a l'ensenyament de la Diplomatura en Ciències Empresarials. És autor de dos llibres, Abans i després de nosaltres els valencians, de Curial Edicions (2001), i Not tot era Levante Feliz, 1.955-1.960, d'Edicions Alambor (Benicarló, 2000).
Tal com s'afirma en la Memòria de la tesi, s'hi presenta l'evolució ideològica i política que estableix les bases del pensament polític del republicà federalista tarragoní. Segons el mateix Rovira afirma a l'obra El principi de les Nacionalitats, la seva trajectòria ha estat la de redreçar els fonaments doctrinals del nacionalisme català i d'organitzar-los dins el model liberal i democràtic. El tret identificador de la seva reflexió consistia a bastir una ideologia nacional i humana com a reflex d'una ideologia europea "d'avui", en el marc d'entreguerres dibuixat pel feixisme i també pels moviments d'emancipació nacional i de classe. Per l'autor de la tesi, el concepte de cultura republicana socialitzant és una estratègia interclassista de centreesquerra que admet una via laborista identificada amb una opció de radicalitat reformista pel que fa a model de societat, que Rovira definí com a liberalisme radical.
La recerca descobreix, dins el pensament d'Antoni Rovira i Virgili, aportacions polítiques substancials: la necessitat de la consciència política com a nació, per fer el pas des del concepte de nació cultural al de pròpiament nació política; sintetiza les característiques de la nació catalana, a partir de la socialització de la consciència cultural del poble; estableix que per existir com a nació és necessària la voluntat política; i defensa el dret a l'autodeterminació i el lliure pacte entre nacions per arribar al confederalisme, superant la doctrina del federalisme unitari espanyol de l'època, dirigit des de l'Estat espanyol i que no distingeix entre les regions i les nacions peninsulars.
La Memòria de la tesi, que Xavier Ferré titula Antoni Rovira i Virgili o el sentit de la voluntat política, reprodueix aquesta cita textual del pensador:
Lo deure nostre consisteix essencialment en la divulgació dels ideals de llibertat individual y colectiva; en l’exercici dels drets del nostre poble, fills de la naturalesa y de la vida; en nacionalitzar y lliberalitzar tot l’esforç creador difús en lo cos catalá, en remoure los obstacles que s’oposen a la millora de les condicions d’existència de la multitud treballadora" (Foment, 23 de maig de 1.912). | 0.874257 | curate | {"es": 0.025836758661186142, "ca": 0.9741632413388138} | http://wwwa.urv.cat/noticies/diari_digital/cgi/principal.pl?fitxer=noticies/noticia000623.htm |
mc4_ca_20230418_6_301555 | www.locamar.eu: vente à Botarell. Maison de 108 m² avec 4 chambres en vente à Botarell
Unifamiliar adosado en avinguda Catalunya, 12
Botarell, Avinguda Catalunya, 108 m2, 4 habitaciones, 2 baños, aa, calefacción,
garaje, jardín, 133000 eur., Casa adossada en venda, zona tranquil·la i
residencial al centre de la població de Botarell, molt bona comunicació cap a
Reus, Tarragona i Cambrils. Construcció any 2.000, recinte privat, 108 m2
construïts, pati dŽentrada, primera planta amb rebedor, menjador amb llar de foc i
sortida a terrassa, jardí de 50 m2 amb barbacoa, cuina independent, lavabo de
cortesia i garatge per a 1 cotxe. Segona planta amb sostres de fusta sota teulada,
dormitori principal amb vestidor, 2 dormitoris individuals, bany, fusteria
exterior alumini en blanc, doble finestra, aire condicionat amb bomba de calor,
excel·lents acabats, És ideal per a primera o segona residència..
vente appartement à Montbrió del Camp | 2 km
vente maison à Riudecanyes | 2,3 km
vente maison à Riudecols | 3,7 km
vente appartement à Les Borges del Camp | 4,8 km
vente appartement à Vinyols i els Arcs | 4,9 km
vente maison à Vilanova d'Escornalbou | 5 km
vente maison à Duesaigües | 5,2 km
vente maison à Riudoms | 5,5 km
vente maison à Mont-roig del Camp | 6 km
vente maison à L'Argentera | 6,7 km | 0.542667 | curate | {"fr": 0.33568075117370894, "es": 0.09702660406885759, "ca": 0.5672926447574335} | https://www.locamar.eu/vente/maison/botarell-32572 |
macocu_ca_20230731_8_224831 | Crema per la cara antioxidant i tonificant Goji
Amb Extractes Biològics de Baies de Goji i Maqui i amb cèl·lules estaminals de Cotó Roig.
Els beneficis de la tradició mil·lenària del fruit de Goji troben el desig de la hidratació, frescor i tonicitat de la pell de la cara. Neix així aquesta emulsió amb marcades propietats nutritives i suavitzants: una ajuda per excel·lència per prevenir la deshidratació cutània i oferir alleugeriment fins i tot a les pells més sensibles.
Una emulsió delicada que ajuda a la pell de la cara a conservar la natural reserva d'aigua. En aquesta exclusiva fórmula, l'acció antioxidant de les Baies de Goji i Maqui es combina amb les propietats protectores de les cèl·lules estaminals del Cotó Roig: una irrenunciable estratègia de bellesa que agradarà fins i tot a les pells més sensibles i delicades. A més, l'Oli d'Crambe abyssinica, les Llards de Cacau i Coco i l'Oli de Gira-sol, tots Biològics, contribuiran a crear un efecte barrera per a una protecció intensa i una agradable suavitat. Deixar-se acariciar per aquesta emulsió delicada significa vestir la pell de la cara de calma i serenitat: els trets apareixen més relaxats, la pell mésllisa i sedosa.
Utilització:
Com TRACTAMENT DE DIA: aplicar una petita quantitat de producte, lluny de la zona del contorn dels ulls.
Com TRACTAMENT DE NIT: barrejar amb poques gotes d'Oli per a la Cara i per al Cos Goji.
Presentació: Envàs de 50 ml en PETG amb sistema AIRLESS: no permet a l'aire d'entrar en contacte amb la crema i protegeix la integritat de la fórmula i dels seus principos actius.
La Crema per la cara es produeix en condicions higièniques òptimes. Els seus components, rigorosament seleccionats, són sotmesos a controls microbiològics fisico-químics extremament rigorosos. | 0.854896 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_492396 | Els xeiene són una tribu índia de la família lingüística algonquina. El seu nom prové del siux sha-hiyena i del teton shai-ela «gent que parla una llengua estranya», però ells mateixos s'anomenaven dzitsi’stao o tsist sistas, que vol dir «el nostre poble» o «éssers humans».
1 Localització geogràfica i demogràfica
5 Llista de xeienes cèlebres
Localització geogràfica i demogràfica[modifica | modifica el codi]
Originàriament vivien a Minnesota, des d'on es traslladarien cap el segle XVIII a l'alt Missouri, amb mandans i arikara. D'ací anirien en 1804 als marges del Platte i a les Paha Sapa/Black Hills, mentre un grup se n'anava vora l'actual Fort Bend, als marges de l’Arkansas. Actualment viuen dividits en dos grups:
Xeiene del nord, als marges del riu Tongue (Montana) en la reserva de Tongue River. El 1995 tenia 4.383 habitants, però hi havia 6.692 apuntats al rol tribal.
Xeiene del sud, que viuen amb els arapaho a Andarko (Oklahoma), sense estatut de reserva. El 1995 vivien 7.258 xeiene i arapaho (10.903 al rol tribal) a la reserva d’Andarko.
El 1781 eren uns 3.500 aproximadament, i cap el 1960 es calculava que uns 1.713 (1.900 segons altres fonts) vivien a la reserva de Montana i 3.100 a Oklahoma. Pel 1970 es calculaven que eren uns 2.100 a Montana i 6.674 a Oklahoma, que haurien augmentat a 3.177 i 5.220 respectivament el 1985. Segons dades del 1988 en total eren 15.000 individus, d'ells 4.000 a Montana i 9.000 a Oklahoma. Les dades del cens dels EUA de l'any 2000 ens els mostren dividits per característiques racials i grups:
Costums[modi | 0.782891 | curate | {"ca": 0.894770819883796, "de": 0.0974822466107166, "fi": 0.007746933505487412} | http://ca.wikipedia.org/wiki/Xeiene |
oscar-2301_ca_20230418_8_79972 | Aquest any, la temporada ha estat difícil degut al coronavirus. Si la voleu acabar bé, i molt bé, us proposem que regaleu una de les nostres caricatures d’equip a l’entrenador o entrenadora dels vostres fills i filles. Aquest regal servirà per premiar tot l’esfoç i per fer-los-hi saber que esteu agraïts per la seva feina. …
Regal original per a entrenadors i entrenadores Llegeix més »
Regal original per mestres
CARICATURA / Per xevidom
Voleu agrair al mestre o mestra dels vostres fills, la dedicació que ha tingut per ells i com els ha cuidat durant la pandèmia, us proposem un regal que li arribarà al cor: una caricatura d’ell o ella juntament amb tota la classe. És un regal molt original que segur que no s’espera. A més, …
Regal original per mestres Llegeix més »
Regal original per entrenadors
CARICATURA / Per xevidom
Tot i que aquest any ha estat atípic per la pandèmia i no s’ha pogut practicar gaire esport, segur que es podrà celebrar el final de temporada. Perquè el regal que feu a l’entrenador o entrenadora dels vostres fills o filles, sigui ben especial us proposem que li regaleu una caricatura de tot l’equip. Les …
Regal original per entrenadors Llegeix més »
Regal original d’aniversari
CARICATURA / Per xevidom
Si heu arribat a la nostra pàgina és perquè esteu cercant un regal realment original per un aniversari. Nosaltres us volem proposar que regaleu a la persona que fa anys, una caricatura. Li podeu regalar la seva caricatura i la vostra al costat. Us assegurem que per res del món s’ho esperarà. Com que les …
Regal original d’aniversari Llegeix més »
Regal original aniversari
CARICATURA / Per xevidom
S’atança un aniversari i voleu soprendre a la persona d’una forma especial? Us proposem una alegre i divertida alternativa: regaleu-li una de les nostres caricatures, súper originals i molt divertides i alhora elegants. Les treballem amb tots els detalls que ens dieu, fent-les així, totalment personalitzades. Totes les caricatures que hem fet, sempre tenen molt …
Regal original aniversari Llegeix més »
Copyright © 2022 | Powered by Tema Astra del WordPress
CA
CA ES
Aquesta web utilitza cookies pròpies per al seu correcte funcionament. En fer clic sobre el botó Acceptar, acceptes l\'ús d\'aquestes tecnologies i el processament de les teves dades per aquests propòsits. Configurar y més informació | 0.685177 | curate | {"ca": 0.8953538862353452, "de": 0.0026052974381241857, "it": 0.011289622231871473, "pt": 0.04168475900998697, "ru": 0.011723838471558836, "en": 0.03517151541467651, "fr": 0.0021710811984368217} | https://www.xevidom.com/tag/caricatures-palma-de-mallorca/ |
wikipedia_ca_20230401_0_163810 | Martin Balluch
Martin Balluch (12 d'octubre de 1964) és un físic, filòsof, i prominent activista dels drets dels animals. Va ser el cofundador de la Societat Vegana Austríaca el 1999, i va ser president de l'Associació Austríaca contra les Factories d'Animals ("Verein Gegen Tierfabriken") des de 2002. El filosof Peter Singer va anomenar a Balluch "un dels principals portaveus a tot el món del moviment dels drets dels animals per perseguir la via no violenta i democràtica a la reforma." Va ser convidat a participar com a candidat del Partit Verd el setembre de 2008.
Balluch és notable pel seu paper en persuadir al Parlament austríac el 2004 per afegir una clàusula a la constitució del país sobre els animals no humans, que ara diu "L'Estat protegeix la vida i el benestar dels animals en la seva responsabilitat per a ells com els companys de la humanitat." També va ajudar a establir "els advocats d'animals" a cada província, que estan facultats per iniciar procediments judicials en nom dels animals i va ser destacat a la campanya per a prohibir les granges de bateries de pollastres, com a resultat de la qual les granges en bateria esdevingueren il·legals a Àustria després de l'1 de gener de 2009.
El 21 de maig de 2008, Balluch va ser un dels deu líders dels grups animalistes austríacs que va ser empresonat sense càrrecs sota una llei encaminada al crim organitzat. La cort va recomanar que els activistes fossin retinguts fins al setembre. Balluch va respondre iniciant una vaga de fam, que va resultar en què li alimentessin artificialment. Va ser alliberat el 3 de setembre de 2008.
Primers anys i carrera.
Balluch va néixer a Viena el 12 d'octubre de 1964. Va obtenir diplomes en matemàtiques i astronomia per la Universitat de Viena el 1986 i el 1987, i el seu PhD en física per la Universitat de Heidelberg el 1989. Va aconseguir el doctorat per la Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg el 1989 "(magna cum laude)." Des de 1990 fins a 1997 va prendre part en el Grup de Dinàmiques Atmosfèriques del Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teorética de la Universitat de Cambridge. Aconseguí el seu segon doctorat, en filosofia, l'any 2005 sobre assumptes d'ètica animal. Va treballar durant 12 anys com a professor i investigador en les universitats de Viena, Heidelberg i Cambridge, abans d'abandonar el món acadèmic el 1997 per convertir-se en un defensor a temps complet dels drets dels animals.
Defensa dels drets dels animals.
Balluch es va tornar actiu dins del moviment dels drets dels animals el 1985, movent-se a la defensa a temps complet el 1997 quan estava en Cambridge.<ref name="Balluch/Singer">Balluch, Martin. "How Austria achieved a historic breakthrough for animals" in Singer, Peter (ed.) "In Defense of Animals: The Second Wave", Blackwell, 2006, pp. 157-166 (paperback edition)</ref>
Va ser un dels dos manifestants que van pujar a la Great St Mary's Church a Cambridge el novembre de 1998 en suport de l'activista dels drets dels animals Barry Horne, que va passar 68 dies en vaga de fam en un esforç infructuós perquè el govern iniciés una Comissió Reial sobre els assaigs amb animals.
En un article en "In Defense of Animals: The Second Wave", de Peter Singer, aquest afirma que a Àustria s'ha aconseguit una legislació que protegeix els animals que és entre les més avançades del món. Atribueix l'efectivitat de l'activisme a un esforç unit entre els grups animalistes, que en qualsevol altra part estan sovint dividits per la ideologia i els arguments sobre tàctiques. La primera conferència sobre drets dels animals austríaca va ser celebrada a Viena el 2002, unida a una conferència de premsa, que, escriu, va marcar l'inici d'una campanya per canviar la llei.
El 2006, hi va haver una prohibició de les granges de pollastres en bateria, una prohibició sobre el comerç de gossos i gats en botigues de mascotes, la prohibició de l'exhibició pública dels gossos i gats per a la seva venda. És contrari a la llei matar un animal sense una bona causa, els refugis que sacrifiquen animals són il·legals. Cada província ha de nomenar un "advocat d'animals", finançat per l'estat. Els advocats poden prendre mesures en nom de qualsevol animal, i se'ls ha de mantenir informats sobre els assaigs que involucrin animals. Quan la policia o els fiscals siguin conscients d'infraccions de la legislació d'animals, ara estan obligats per llei a actuar. Cada dos anys, el Govern ha de redactar un informe sobre els avenços realitzats en la protecció dels animals. Un "comitè de protecció dels animals" s'ha creat, amb un membre elegit pels grups de defensa dels animals. L'ús d'animals salvatges als circs està prohibit. I la següent declaració s'ha afegit a la Constitució: "L'Estat protegeix la vida i el benestar dels animals a causa de l'especial responsabilitat de la humanitat respecte als animals com els seus semblants."
Detenció.
El 21 de maig de 2008, deu activistes de diferents associacions a tot Àustria van ser detinguts per la policia. Hi va haver confiscacions oficials i amplis escorcolls. El processament penal els va acusar d'haver constituït des de l'any 2000 una organització criminal, una cèl·lula del Front d'Alliberament Animal. Aquesta organització és acusada d'haver provocat dos incendis, violat propietat de consorcis d'aliments, de vestits, agricultius o de farmàcia. El processament no va adjudicar cap actuació castigable a cap persona concreta. De tota manera això no és necessitat per la llei austríaca. Això va ser criticat intensament per organitzacions civils austríaques, tant a nivell nacional com internacional, que afirmaven que la secció del codi penal que havien aplicat, la § 278a, constituïa una violació de drets civils bàsics per part de l'estat.
També va ser criticada tota l'operació contra els activistes per personalitats com la Premi Nobel de Literatura Elfriede Jelinek, que va afirmar que "trobava aquestes brutals accions contra gent fora de sospita escandaloses", i per l'organització Amnistia Internacional.
El 2 de setembre de 2008 va ser deixat lliure junt amb la resta dels captius a través d'una ordre per l'Oberlandesgericht Wien. Un dia abans el partit verd va anunciar la candidatura simbòlica de Balluch en la seva llista en la posició 16, on no té oportunitats realistes d'accedir al "Nationalrat" (Consell Nacional d'Àustria, equivalent al Parlament).
Publicacions.
- Stabilität protostellarer Akkretionsstroemungen. Tesi doctoral de física, Universitat de Heidelberg, 1989.
- Die Kontinuität von Bewusstsein. Das wissenschaftliche Argument für Tierrechte. Tesi doctoral de filosofia. Guthmann-Peterson, Viena 2005. . | 1 | perfect | {"en": 0.03375399118138969, "ca": 0.942374942983123, "de": 0.019765850691804775, "pt": 0.004105215143682531} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=163811 |
cawac_ca_20200528_1_15800 | CEN
Notícies
24/07/2009 Font: " "
La Unió de Joves de les comarques gironines renova el seu executiu
La intercomarcal d'Unió de Joves de les comarques gironines va celebrar el passat divendres 24 de juliol la seva assemblea ordinària d'on en va sortir el nou executiu per als propers dos anys. Els membres del nou executiu són:
Xavi Roca , com a president Jordi Riera , com a vicepresident Jordi Zambrano , com a secretari d'organització Eva Miquel , com a secretària de finances Xavier Bofill , com a secretari de comunicació Anna Boada , com a secretària de relacions amb entitats Ezequiel Legeren , com a secretari d'activisme i campanyes Laura Avilés , com a secretària de política social
Els principals objectius d'Unió de Joves de les comarques gironines durant els propers dos anys, segons va manifestar el reelegit president de la territorial, Xavi Roca, seran “esdevenir referent nacionalista entre la joventut gironina, aconseguir el màxim nombre de regidors joves a les properes eleccions municipals del 2011 i augmentar la presència pública de l'entitat”.
En acabat, els assistents a l'assemblea, així com també simpatitzants i amics, van participar al tradicional sopar d'estiu que ofereix la intercomarcal a Sant Feliu de Guíxols, on es va comptar també amb la presència del secretari General d'UJ, Pep Moliné, del vicepresident d'organització d'UDC, Toni Castellà, i de la diputada al Congrés per Girona, Montse Surroca. | 0.852954 | curate | {"en": 0.0161177295024527, "pt": 0.005606166783461808, "ca": 0.9782761037140855} | http://www.uniodejoves.cat/cat/equip.php?x=CEN&y=noticias&z=La+Uni%F3+de+Joves+de+les+comarques+gironines+renova+el+seu+executiu |
mc4_ca_20230418_8_235759 | Els tres equips mataronins de 2a Catalana de futbol es desplacen tots tres, després que la setmana passada juguessin a camp propi, amb victòries de Cirera i La Llàntia i derrota de la Mataronesa, que van fer que els tres equips quedessin empatats a 28 punts a les posicions 10a, 11a i 12a de la classificació, però no massa lluny de la zona de descens, que està a només 4 punts.
La UD Mataronesa juga el dissabte a les 18 hores a Barcelona, al camp de la Guineueta, equip situat al 7è lloc amb 37 punts, que a la primera volta va guanyar al Camí del Mig per un contundent 1-4 i que fins ara al seu camp ha cedit 11 punts en els 11 partits jugats.
Mataronesa i La Llàntia juguen dissabte
La AD La Llàntia juga mitja hora més tard (18:30 h), però una mica més a prop, a Montgat al camp de la Fundació Privada Hermes, equip que està en el segon lloc, o sigui en posició de promoció d'ascens amb 49 punts. El seu camp és un dels que menys punts han volat, només 5 en els 11 partits disputats. A la primera volta els llantiencs van guanyar per 2-1.
Què és la Fundació Privada Hermes?
La UD Cirera juga el diumenge a les 12 hores al Camp Municipal del Guinardó, i aparentment és l'equip que ho té millor, però tampoc se'n pot refiar ja que el seu rival, el Martinenc B, està lluitant per sortir de la zona de descens. L'equip martinenc està en 15a posició amb 24 punts i a la primera volta va caure golejat per 5-0 al Municipal de Cirera.
El Cirera ve de derrotar el líder | 0.863946 | curate | {"ca": 0.9773507206588882, "es": 0.022649279341111873} | http://totmataro.cat/esports/futbol/item/35164-els-tres-equips-de-2a-catalana-de-futbol-es-desplacen |
crawling-populars_ca_20200525_48_28124 | Formar part de la nòmina de personatges de Telecinco sembla senzill, però requereix paciència, perseverança, empassar-se l'orgull personal, professional i familiar i encaixar bufetades amb "estil". El que no cal és gaire imaginació, però aquesta és l'última de les preocupacions dels ideòlegs de les trames televisives de la cadena i el grup audiovisual. Tot això és el que està aprenent a corre-cuita Dakota Tárraga, popular com a dimoni a 'Hermano Mayor' el 2014 i que va participar al darrer 'Supervivientes', una mica més calmada, però només això: una mica. No t'hi vulguis trobar en una discussió amb la jove, perquè com ella diu "de la cárcel se sale, del cementerio no". De l'aventura a Hondures Dakota va deixar vídeos de baralles, insults i una al·lucinant (o no tant) amistat amb Isabel Pantoja o Chelo García Cortés. També es va assabentar de que, a banda d'un bronzejat caribeny, tornava de la platja amb unes banyes gegantines perquè el seu xicot es va dedicar a embolicar-se amb noies que coneixia a Internet. Ella, però, segueix enamorada. Del tal Rubén, i d'ella mateixa. I s'ha fet influencer. De bones influencies, se suposa. Però la realitat no és tan idíl·lica.
Dakota nòvio Telecinco
Paz Padilla Telecinco
El cas és que la noia, després de mesos sense aparèixer a la tele, ha tornat "per la porta gran", convertida en una persona nova. Almenys per fora: s'ha operat amb alegria (el somni de la seva vida, diu) i adverteix que seguirà retocant-se fins "el infinito y más allá", si cal. Dakota lluïa els seus nous llavis, bòtox al front i pits d'aspirant a estrella de les xarxes socials, on comparteix consells de bellesa. Costa d'imaginar-la, amb el temperament i el repertori lèxic de la jove. El plató de 'Sálvame' es feia el sorprès pel canvi, però anava a la jugular: l'aspecte els importa un rave. Ells volien furgar en la relació amb la parella, qui a banda d'infidel és suposadament a la presó per un delicte contra la salut pública. O dos, que no ens va quedar clar. Segons Lydia Lozano, el noi fa de "transportista". L'eufemisme és brutal. Dakota reia, però el defensava: "No está ahí por asesinar a nadie". I assegura que segueix enamorada. Que tot són coses del passat. Les banyes i la presó. És clar, no seran coses del futur... Pots veure l'entrevista clicant a la imatge:
Dakota abans després Telecinco
Dakota operada Telecinco
Dakota Supervivientes Telecinco
La Dakota se ríe cuando le dicen que su novio es "transportista". Me meo!! 😹😹😹 #YoVeoSálvame pic.twitter.com/RhC0JnmupS
Podrás sacar a la choni del barrio pero nunca el barrio de la choni JAJJA Grande Dakota #Salvame pic.twitter.com/8ta5ruoIkE
De verdad que esta chica Dakota justifica los delitos de su novio diciendo que no ha asesinado a nadie y que vive de sus cosas, o sea, de ser 🐫🐫🐫. Esta chica tiene un problema psicológico muy gordo #YoVeoSálvame
Kiko M.: ¿Y de qué vive tu novio? Dakota: De sus cosas. ¿Tú de qué vives? Kiko M.: ¿No me ves aquí? Dakota: Pues de sus cosas no se puede hablar.
ME MEO
Dakota defendiendo al novio y a qué se dedique a sus cosas que son las que le han llevado supuestamente a la cárcel? Estamos locos o que? Como podéis dar cabida a este tipo de personas? #yoveosalvame
Dakota Rubén Telecinco
Mi chelo preciosa 😍 lo que la quiero♥️♥️ yo madre @chelo_garcia_cortes una de las mejores personas que me he podido llevar en mi paso por @supervivientestv
A post shared by dakota tarraga (@dakota_tarraga) on Jan 21, 2020 at 9:45am PST
Aquesta és la nova Dakota. De fera incontenible a projecte d'angelet de les xarxes socials. Veurem com acaba tot plegat. | 0.594828 | curate | {"ca": 0.6625141562853907, "en": 0.03199320498301246, "es": 0.2834088335220838, "io": 0.0022650056625141564, "ja": 0.01245753114382786, "pa": 0.0016987542468856172, "pt": 0.0056625141562853904} | : /enblau/ca/televisio/dakota-tarraga-operada-novio-infidel-preso_462564_102.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_251792 | Amb el permís del usuari enganxo el seu escrit:Sóc de Barcelona, la meva dona No. Jo independentista des de petit, el meu avi antifranquista que va lluitar fins l'últim dia em va ensenyar a estimar el país i com els catalans som un poble i l'Espanyol un altre. M'explicava que quan va lluitar a Castelló i València tothom parlava català a tot arreu. Va morir trist, mai va recuperarse psicològicament de perdre la guerra. Coneixia franquistes que eren veïns i mai ho va superar, execucions, imposicions i així m'ho va fer saber.Suposo que de ben petit va despertar la meva conciencia nacional. La meva àvia una gran patriota, em cantava " Barcelona ciutat gran, que està plena de merda, sort en tenim dels castellans que ens la venen a treure" amb la tonada dels segadors. Si era molt xenòfob però ella era així. La millor persona que mai he conegut un tros de pa.Quina càrrega mes feixuga porto des de petit, veient xarnegos inadaptats que odien Catalunya .Però un bon dia, després d'anys de militància inútil a partits d'esquerres independentistes, de lluitar al carrer vaig conèixer la meva dona. Una persona genial, un tros de pa i ERA independentista. El com la vaig conèixer i de on es és una altre història .Llavors la frustració em va fer pensar que si tenia molt fills i els ensenyava com el meus avis van fer amb mi, la llengua i un troset del país es salvaria amb ells. I en un petit pis de 30 metres quadrats vàrem tenir el primer. Quan el vaig tenir a les meves mans llavors ho vaig veure clar. ERA EL FUTUR I EL MEU PRESENT. A l'atur jo vaig lluitar fins que entre la meva dona i jo varem millorar els sous. Sense pares aprop i germans massa enfeinats per ajudar, vàrem tirar endavant.I si, va arribar el segon, després el tercer i el quart. Quan vaig pel carrer amb símbols indepes i els meus 4 fills, la mirada dels fatxes denota frustració i impotencia. Sempre venen amb mi a totes les manis i crec que ja han entès, els grans no els petits que l edat no ho permet, el significat de pertinença al poble català .Després de perdre els sogres i una molt dolenta etapa personal on gairebé ens trobo dormint tots 6 al carrer, un dels fills operats amb 5 anys anestesia total comencem a veure la llum. Recuperant econòmicament i personalment, tots els fills sans i amb la sort una mica de cara.Visc feliç perque en ells i elles hi ha la supervivència del nostre poble. Cada català concienciat val per deu espanyols. Tenim la raó i lluitem per sobreviure.I les últimes noticies, em plantejo un cinquè per acabar amb el pastís pero de moment no ho hem decidit.Tingueu fills i ensenyelos a ser catalans, com els meus avis i la resta arribarà sola. Es l'ordre de la vida, passar de pares a fills allò que hem après i sentim.I voldria dir que molt coneguts indepes estant augmentant la seva natalitat a 2 i 3 fills per parella. Aquest és el camí, ser multitud.No tot són els diners, ni els viatges, ni l'individualisme. Potser en comumitat, ensenyar, creixer i transmetre.Ànims i sort de cor. ------------------------------------------------------------------Abans pensava que era una bogeria, que no podria ser cap bona solució i a més la gent no n'estaria disposada, però porto un temps rumiant seriosament sobre el tema.No sabem com aniran les coses, hem de fer tot el possible per alliberar-nos de les urpes d'espanya el més aviat possible; però davant la possibilitat més que real de que no ens aconseguim independitzar a curt-mitjà termini, i veient que inevitablement anirà arribant més i més gent de fora, la majoria dels quals no s'integraran necessariament a la nació catalana però sí a la espanyola, els catalans independentistes (la gran majoria de catalans) ens hauríem de plantejar la necessitat de procrear, i de procrear molt.Podria ser la manera d'aconseguir la independència a molt llarg termini o en cas de no aconseguir-la almenys perdurar com a poble, salvar la llengua i salvar-nos com a poble. Penseu que els jueus ultra-ortodoxos d'Israel tenen una mitjana de vuit fills per persona, van començar essent una petitíssima minoria residual, ara segueixen essent minoria (un 10% del total de la població) però aquest pas d'aquí dues generacions ja seran la majoria de la societat Israeliana.Jo no proposo tampoc seguir el seu exemple al peu de la lletra i tenir vuit fills! això sí que seria una bogeria, però, una mitjana de quatre fills? això sí que seria possible! quatre fills per cada català.Per això caldria un nou moviment social catalanista que ho promogués, un moviment social catalanista radicalment nou.
Aviam, que no seré jo qui et tregui les ànsies de natalitat, i a més a més em sembla una bona notícia que la gent s'animi a tenir com més fills millor. Però... has pensat que estaria bé que els catalanets acceptéssim de fer les feines que fan els immigrants? Per què si només tenim fills però les feines de merda no les volem fer, seguiran venint tants immigrants com faci falta, i si el teu model de país no és el de les monarquies del Golf Pèrsic estaria bé que aquesta múltiple prole nostra es trobés repartida en tots els estrats de la societat.Ja sé que treballar a l'obra, en una fàbrica o en una granja és una putada, però tampoc està tan i tan malament i fins i tot té coses bones.
Quines coses bones té apart de presumir que eres la working class en les manis antifas?
La camaraderia que dubto molt que trobis en una oficina, per molts bombons que es portin als aniversaris. Exercici físic en molts casos. Em fa molta gràcia la gent que es passa el dia asseguda en un despatx i quan pleguen de la feina van al gimnàs.I no, no vaig a manis antifas precisament per això, perquè em repugna veure com nens de casa bona jugant a revolucionaris llancen consignes prefabricades dirigides a obrers amb moltes altres prioritats.
Estic llegint un llibre d'una escriptora índia, Arundhati Roy, curull de sarcasme. En un dels capítols parla d'uns pagesos bengalins que protesten per l'expropiació de les seves terres per a bastir-hi una petroquímica. Se'n fot d'una colla d'intel•lectuals que expliquen com és de dura la vida al camp a tots aquells pagesos. Ho relata així: "A la vorera, asseguts amb les cames encreuades, hi havia una colla d'intel•lectuals i ciutadans compromesos que explicaven els drets dels agricultors a uns agricultors que feia anys que lluitaven pels seus drets. Els llicenciats d'universitats estrangeres feien llargues entrevistes als agricultors, agraïts perquè el treball de camp hagués acudit a la ciutat i això els estalviés d'haver de sortir al camp, on no hi havia vàters i costava trobar-hi aigua filtrada. "Doncs això. | 0.880329 | curate | {"ca": 0.9735918180430468, "es": 0.026408181956953138} | |
macocu_ca_20230731_0_363776 | Segre: Lleidatanisme, catalanisme, incorporació (assaig, il·lustrat per l'autor), s/d
Les escombraries (conte, il·lustrat per l'autor), Barcelona, 1948.
Artículos “Ancora” 1950, Sant Feliu de Guíxols, 1952.
Rúbrica 1952, amb dedicatòria i fotografia.
1.5 – Reculls de poemes seleccionats per Josep Vallverdú:
ARX poesia universal (mecanoscrits amb il·lustració de Vallverdú): 3 exemplars.
1.6 – Traduccions: 2 obres
Ovidi: Dèdal i Ícar, traducció de Josep Vallverdú, editorial Riera, Barcelona, 18.11.1948. (2 exemplars, un amb il·lustracions
de l'autor)
Nerta, poema provençal de Frederic Mistral. Versió escènica en dues parts i un intermedi original de Josep Vallverdu.
Barcelona, Palau de la Música Catalana, 27.05.1959.
Congrés de traductors 1966 (Raimat – Lleida)
Un llibre traduït i inèdit.
2. Originals acadèmics – 1 caixa
2.1 - Documentació Acadèmica: (4 documents)
2.1.1 – Llibre de Qualificació escolar
2.1.2 – Documentació Acadèmica 2: Currículum professional com a professor d'institut i col·laboracions en la universitat.
2.1.2.1 - Certificats
2.1.3 – Acte d'investidura com a Doctors Honoris Causa de la Universitat de Lleida de Jordi Solé Tura i Josep Vallverdú
Aixalà. Lleida, 18 de març de 2004. (recull relligat)
2.1.4 – Escriptor i societat: a propòsit de Pelegrí de mots de Josep Vallverdú. Taula rodona. Lleida, 16.04.2007, Institut
d'Estudis Ilerdencs. (publicació)
2.1.5 – Informació sobre Isabel Arqué en una revista.
2.2 - Treballs acadèmics: (10 documents)
2.2.1 - “La poesía lírica griega en España”, Facultad de Filosofía y Letras, Barcelona, 1944 (treball manuscrit com a estudiant,
2.2.2 - “San Braulio y Berceo: estudio comparativo de dos obras”, Barcelona, 1945 (treball mecanoscrit com a estudiant).
2.2.3 – Dolça Catalunya: Els catalans. Infants i Vailets, 1970-1971. (Nota de l'autor: “Inèdit, encarregat per Mateu i perdut
entre els projectes editorials... ara el trobo ingenu”).
2.2.4 – Iniciació a la lectura, 1985 (mecanoscrit).
2.2.5 – Contes G.E.C, s/d. (fotocòpies)
2.2.6 – Literatura i societat: Curs d'estiu, 1985-1990.
2.2.7 – Memòria Primer i Segon Cursos. Llengua i Literatura, 1979 (mecanoscrit).
2.2.8 - Memòria Tercer Curs / COU. Llengua i Literatura, 1979 (mecanoscrit).
2.2.9 - Memòria Annexes. Llengua i Literatura, 1979 (mecanoscrit).
2.2.10 – Aulas: Boletín Informativo de los alumnos del Instituto Nacional de Enseñanza Media de Lérida, número 6, maig | 0.573409 | curate | {"ca": 0.7377118644067797, "es": 0.21101694915254238, "oc": 0.004661016949152543, "cs": 0.000847457627118644, "fr": 0.008898305084745763, "en": 0.019491525423728815, "it": 0.005508474576271186, "de": 0.011864406779661017} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_113934 | coronavirus parcs eòlics campanya #salvemsikarra fractura hidràulica (fracking) viatge a la segarra 50 aniversari del viatge a la segarra
Zona Usuari
Participa Comparteix Contactar Opinió Xarxes Enllaços Mapa web
Multimèdia
Fotos Vídeos
Agenda
Acte
Presentació d'El Camí a la Segarra i l'Urgell
diumenge 18 novembre de 2012 a les 12:30 h a Santa Coloma de Queralt
<< Tornar
El diumenge 18 de novembre, a Santa Coloma de Queralt, a 2/4 d'una del migdia.
Presentació del tram del Camí a la Segarra i l'Urgell
Es presentarà el projecte El Camí, es parlarà de quin itinerari es considera el més adequat i els punts de valor que pot recollir a la Baixa Segarra fins connectar amb l'Urgell. També farem una pràctica de com senyalitzar El Camí.
Si voleu col·laborar en la senyalització del vostre tram i així esdevenir-ne vetlladors, no hi falteu.
Els vetlladors de cada tram són l'ànima del Camí que el fan possible: participen en la senyalització i fan una caminada a l'any per repassar-ne els senyals.
Convideu-hi, si us plau, a qui cregueu que li pot agradar participar en fer realitat El Camí.
Continuem avançant amb la vertebració dels Països Catalans. Cada dia que passa, aquesta eina ens resulta més necessària per l'autoestima i la posada en valor de la nostra llengua, cultura i natura. | 0.754062 | curate | {"ca": 0.9166011014948859, "es": 0.01809598741148702, "it": 0.004720692368214005, "fr": 0.05350118017309206, "pt": 0.007081038552321007} | https://www.somsegarra.cat/turisme/acte/1537/presentacio-del-cami-a-la-segarra-i-lurgell |
mc4_ca_20230418_14_594991 | Sallent vol introduir joves desocupats al món laboral rehabilitant un edifici - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Sallent vol introduir joves desocupats al món laboral rehabilitant un edifici
El projecte està impulsat per l'Ajuntament i pretén donar resposta a l'atur juvenil del municipi
queralt casals | sallent 22.02.2016 | 07:42
Edifici que es rehabilitarà, a la zona de la Torre del Gas AJUNTAMENT DE SALLENT
Els joves de Sallent, d'entre 16 i 25 anys, que no treballen ni estudien tenen una nova oportunitat per introduir-se al món laboral i recuperar la motivació per la formació. Ho podran fer a través del projecte Turn On (encendre, en anglès), que impulsa l'Ajuntament sallentí per fer front a l'atur juvenil, que suposa el 12% de la desocupació que hi ha al municipi. La iniciativa oferirà formació teòrica i pràctica a través de la rehabilitació d'una casa de propietat municipal, a l'edifici de Contramestres, que en el futur es destinarà als joves.
Sallent té 555 joves i més d'una seixantena es troben a l'atur. Aquesta és, segons l'alcalde de Sallent, David Saldoni, "una de les principals preocupacions del consistori", que, per donar-hi resposta, va contractar un educadora de carrer que, en els darrers mesos, ha interactuat amb diferents col·lectius de joves. Entre les iniciatives que han sortit arran de l'estudi realitzat per la cooperativa GEDI, hi ha el projecte Turn On, que, segons Saldoni, tindrà com a objectiu final "rehabilitar un espai municipal". Per fer la restauració, "en lloc de contractar una empresa farem una selecció de joves desocupats" que ho duguin a terme guiats per professionals de cada sector, assegura l'alcalde. | 0.824403 | curate | {"ca": 0.9259036144578313, "de": 0.025903614457831327, "es": 0.04819277108433735} | http://www.regio7.cat/bages/2016/02/19/sallent-vol-introduir-joves-desocupats/349564.html |
crawling-populars_ca_20200525_26_26198 | Obra: A la vila de Peralada Autor:Escapa i Serra, Joan | 0.551439 | curate | {"ca": 1.0} | : /llistat.asp?id=4300&id2=1 |
naciodigital_ca_20220331_0_175556 | L’entitat ecologista Rius amb Vida ha denunciat que l'empresa que té atorgada les obres d'ampliació del tram de piragüisme d'aigües braves de Sort, al riu Noguera Pallaresa, ha iniciat els treballs sense el preceptiu rescat de la fauna piscícola, exigit per la Llei de Pesca en vigor. Afirma que aquesta actuació, "està provocant la mort de truites autòctones i la destrucció dels fresaders" (nius amb els ous de les truites) de tota la zona d'actuació.
L'entitat diu que en cas que l'empresa i l'Ajuntament de Sort segueixin incomplint la normativa que han de respectar, iniciaran actuacions jurídiques contra tots els responsables sigui per inacció o acció directa a fi de fer respectar les lleis ambientals del país.
Rius amb Vida diu que aquesta zona està qualificada per llei com Reserva Genètica de Truites. Aquest fet suposa "un greu delicte”, asseguren, tipificat al codi penal. Per l'entitat aquests treballs podrien iniciar-se abans de principis de març, que és quant finalitzarà l'eclosió dels ous de la truites autòctones.
L'AEMS-Rius amb Vida, afirmen que ja havien advertit al Departament de Territori i Sostenibilitat, a l'Agencia Catalana de l'Aigua, i a la subdirecció de pesca Continental i Agricultura, a fi d'evitar la mort de truites autòctones dins de la Reserva Genètica. Segons les administracions esmentades ni l'empresa ni l'Ajuntament de Sort han presentat el preceptiu projecte de rescat de fauna piscícola a les administracions per a ser aprovat.
Rius amb Vida ja va demanar el passat mes de desembre la suspensió del Doctor Music Festival a Escalarre. Segons el seu portaveu, Josep Grau, l'última vegada que es va celebrar el Doctor Music al Pallars, la gent es rentava amb sabó al Noguera Pallaresa i des de llavors a l'embassament de la Torrassa hi ha una “invasió d’algues”, que cada any s'han de treure amb retroexcavadora. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.pallarsdigital.cat/noticia/10646/alerten-obres-al-tram-piraguisme-sort-provoquen-mort-truites-autoctones |
racoforumsanon_ca_20220809_2_576351 | Ahir vaig llegir això i si nomes el 30% del que diu es veritat, els Gregs han deixat de ferme pena. cap pena.... I la culpa no es dels polítics, ni dels banquers ni del Sumsum corda...La Culpe es d'un poble que considera que haver trobat un xollo per viure sense pencar a costelles dels pressupostos públics és una conquesta social que no el pot retallarNi un euro europeu per aquests penques fins que retallin fins a l'ultim xollo d'aquesta colla de gansos aprofitats. I si surten en manifestacions al carrer...que la policia els maxaqui les costelles a tots pegatsLladres corruptes!!!!! .EL JARDIN DE LES DELÍCIES GRECMissatge Lamb Avui a les 11:14Perquè després els espanyols seguim mantenint aquest complex ximple de vagues i tunantes ..., no hi ha com mirar fora i veure el que han fet altres amb el dienero de la UE, com ha estat el cas de Grècia (llegiu-lo, és el molt alliçonador):EL JARDIN DE LES DELÍCIES GRECJardí, el que es diu jardí, és impossible dir. Com a molt, i sent extremadament generosos, se li podria qualificar de graciós parterre. Parlem dels quatre arbustos plantats a l'entrada de l'hospital Evagelismos, un dels principals d'Atenes. Doncs bé: tot i que cada any aquest centre sanitari tanca els seus comptes en números vermells i que el Govern es veu obligat a subministrar injeccions extres de diners per aconseguir mantenir amb vida, fa unes setmanes va sortir a la llum que per mantenir en tot el seu verd esplendor d'aquest diminut tros de terra l'hospital té en nòmina a ni més ni menys que ¡45 jardiners! Pagats, és clar, amb diners de les arques públiques gregues.50 conductors per un cotxe oficialÉs un dels exemples que explica com Grècia ha arribat on es troba en aquests moments: a la vora de la fallida i de la fallida de l'Estat, en haver acumulat una descomunal deute públic de 340.0000 milions d'euros (l'equivalent a més de 30.000 euros de deute per cada grec). Però els casos són tants i tan escandalosos que seria necessari un llibre per a recollir tots.Què es pot dir, per seguir amb l'elenc de despropòsits, de les 40.000 senyoretes que reben una pensió vi-ta-li-cia de 1.000 euros mensuals pel sol fet de ser filles solteres de funcionaris morts i que li costa a les arques de l'Estat 550 milions d'euros a l'any (a partir d'ara només es cobraran fins a complir els 18 anys). O dels 50 conductors per a un sol cotxe oficial que es concentren en alguns departaments de l'administració pública. O dels marcapassos que els hospitals grecs adquireixen a un preu 400 vegades superior al que paguen els hospitals britànics.Per no parlar dels 4.500 morts els molt vius familiars no havien comunicat a la Seguretat Social la seva defunció per així poder ficar-se a la butxaca els diners de la pensió de jubilació del finat, costant-li a l'Estat 16 milions d'euros a l'any.A propòsit de jubilacions: a Grècia són nombrosos els treballadors que s'han beneficiat de jubilacions anticipades, fixades en 50 anys en el cas de les dones i 55 anys en el dels homes-per pertànyer a alguna de les 600 categories laborals considerades especialment extenuants , i entre les quals s'inclouen els perruquers (per allò de que els tints que utilitzen poden resultar nocius), músics d'instruments de vent (bufar una flauta és esgotador) o presentadors de televisió (se suposa que els micròfons provoquen danys en la salut ).Protecció a un llac que es va assecar el 1930I què dir dels nombrosos ens inútils que funcionen al país, i entre els quals es porta la palma l'Institut per a la Protecció del Llac Kopais, un llac que es va assecar el 1930.Per si fos poc, a tot això cal sumar una evasió fiscal rampant: segons càlculs del Ministeri de Treball un de cada quatre grecs no paga ni un cèntim d'impostos.És veritat que durant l'últim any s'han adoptat fortes mesures d'austeritat: els sous dels funcionaris han estat retallats en un 20% de mitjana, les pensions de jubilació han baixat en un 10%, s'han eliminat plusos i pagues extraordinàries, han pujat els impostos. Però tot això no ha estat suficient.Així que ara el Govern estudia la possibilitat no només de dur a terme un ampli programa de privatitzacions i majors mesures d'austeritat sinó també de començar a acomiadar alguns dels 750.000 empleats públics que hi ha a Grècia, un país amb 11 milions d'habitants i un total de 4,3 milions de treballadors.http://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/19/internacional/1308472242.html
Però la culpa la té la ciutadania? El que aqui explica és la corrupció que hi ha en els polítics grecs i que ben amagat que ho tenien.
Corrupció dels politics? Els cinquanta xofers per cotxe oficial són polítics? els 45 jardiners són polítics? Les 4500 famílies que cobren pensions de familiars morts també són polítics? Les 40.000 senyoretes amb pensió vitalícia per tot el morro també són polítics?
Què es pot dir, per seguir amb l'elenc de despropòsits, de les 40.000 senyoretes que reben una pensió vi-ta-li-cia de 1.000 euros mensuals pel sol fet de ser filles solteres de funcionaris morts i que li costa a les arques de l'Estat 550 milions d'euros a l'any | 0.875753 | curate | {"ca": 0.9976237623762376, "pt": 0.002376237623762376} | |
crawling-populars_ca_20200525_22_388541 | Per Miquel López-Egea
Finalment, l’Estadi Comunal no tindrà un tartan nou de cara als Jocs dels Petits Estats de l’any 2021, de manera que l’actual es condicionarà el mínim perquè sigui el reglamentari i estigui homologat internacionalment. En aquest sentit, la Federació Andorrana d’Atletisme (FAA) no s’oposa al fet que la remodelació completa de la instal·lació no arribi a temps per als Jocs, ja que si es fan les reformes necessàries per acollir-los, no hi haurà cap problema. D’aquesta manera, els grans canvis promesos pel Comú d’Andorra la Vella no arribaran abans dels Jocs tal com s’havia dit en un primer moment i, entre altres, no hi haurà, de moment, l’augment de la quantitat de graderies.
En aquest aspecte, el president de l’FAA, Bernat Vilella, va comentar a EL PERIÒDIC que «ens van dir que un dels hàndicaps és que està sent tot molt just» i que «tot el procés que es generava després d’emetre l’edicte implicava que això comencés massa tard per poder fer totes les reformes», però que els van assegurar que «una de les opcions era condicionar la pista perquè sigui reglamentària i fer les quatre coses bàsiques, és a dir, una reparació mínima pel gran condicionament de la pista perquè no hi hagi esvorancs». «Estem satisfets amb el pla B del comú perquè tenim parts positives, han pensat amb nosaltres», afirmava i recordava que «a vegades, no molts comuns pensen amb les implicacions que poden tenir. Això ens dona marge per poder entrenar i perquè els atletes estiguin bé». «Després de molts anys al darrere, tindrem pista. La vull veure en un any», celebrava.
Així mateix, va indicar que «em pensava que arribaria a temps» però que «és el que hi ha». «No veig inconvenient. S’han compromès, ens ho han promès i per tant, espero tenir una súper pista», reiterava i recordava que «tindrem una per competir, el que em preocupava era que s’endarrerís». «Ho condicionaran al mínim sense invertir», revelava.
En aquest aspecte, va subratllar que la pista tindrà de tot, entre altres coses, una zona de llançaments, ja que es comprarà una gàbia nova, que pot servir igualment en la futura remodelació perquè només és muntar-la i desmuntar-la. «Aquesta zona estarà a l’interior, no condiciona res», aclaria Vilella.
Resignació
Per un altre costat, va considerar que «ens hem de resignar» i que «mentre puguem competir i el condicionament no afecti als plans d’entrenaments, tot anirà bé. Si hi hagués hagut tres o quatre mesos sense entrenar, els plans haurien canviat molt, per tant, si no es fa una gran infraestructura, aquest fet genera que puguem preparar-nos fins al darrerà dia». «No ens podem queixar, tindrem una pista per entrenar. Per a mi endavant amb els plans que hi ha previstos», assegurava.
En aquest sentit, no es podrà gaudir per als Jocs de l’estadi previst, que havia de tenir una capacitat màxima de 6.500 persones i un camp de futbol fins a mides reglamentàries, és a dir, distàncies a l’interior de les línies de 105 per 68 metres. A més, la pista d’atletisme havia de disposar de com a mínim de sis carrers rectes de 110 metres de longitud i almenys quatre als revolts del circuit. Pel que fa a les graderies, l’aforament mínim havia de ser de 6.500 entre seients fixos i ampliables, ja que aquests darrers podien ocupar la pista d’atletisme. Així mateix, la il·luminació havia de ser compatible amb la retransmissió internacional d’esdeveniments i també havia de tenir una zona de vestuaris nova, lavabos per als assistents, bar, sala de premsa i sala d’infermeria, entre d’altres. En aquesta línia, l’obra que sí que s’espera que estigui totalment acabada serà la piscina dels Serradells, ja que sense ella, Andorra hauria de trobar una alternativa per poder acollir la competició. Una de les opcions que es podrien estudiar seria instal·lar una piscina desmuntable. Tot i això, totes les parts confien en el fet que aquesta instal·lació estigui totalment acabada, ja que tots els esforços se centren en aquesta línia.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Justo Ruiz
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Àurea Bellera
Mercedes Salas
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Especial Constitució
Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal | 0.848671 | curate | {"ca": 0.9675572519083969, "es": 0.03244274809160305} | : /noticia/76849/el-comunal-no-tindra-un-tartan-nou-per-als-jocs-dels-petits-estats |
mc4_ca_20230418_14_637067 | Pau Vallvé, de bosc | En Directe - La Tornada
L'havíem vist a la Sala Apolo a finals d'abril, però s'havia fet tan curt i estàvem tan enganxats a aquell disc que necessitàvem un segon concert fos com fos.
VILOPRIU (PAU SOL) Acústic al mig del bosc. Aquestes eren les coordenades que vaig descobrir al seu web l'endemà mateix del concert de Barcelona. S'hi havia d'anar. Després de buscar on queia Vilopriu i convence'ns que dues horetes de cotxe anar i tornar no era tant, vam apuntar-nos-ho a les agendes. Abril i maig van passar com dos dies i de cop ja era dissabte 10 de juny. A un racó del cotxe hi havia Abisme Cavall Hivern Primavera i Tornar (Autoeditat, 2017) i tenia ganes d'escoltar-lo, com em passa tres cops al dia des de fa mesos, però vam posar un altre disc per no pecar de "groupies". Era massa. El viatge va passar tan de pressa com abril i maig i el GPS ja marcava que faltaven dos minuts per arribar a Vilopriu. Durant aquests moments previs a entrar al poble teníem por. I si som tres persones? Que farem? A mi em farà vergonya eh...
150 persones vam ser, 150. Uns dies després he arribat a la conclusió que aquesta por potser em venia d'experiències traumàtiques pròpies, com tocar davant de deu o vint persones a una ciutat de 1.000.600 habitants com Barcelona. Vilopriu en tenia 70 si Google no m'enganya, és normal que em preocupes, no? Però res, en aquella plaça no s'hi cabia. Un cop va arribar tothom, vam posar-nos a caminar guiats pels organitzadors. Després d'un quart d'hora caminant sota la llum de la lluna plena, i de llanternes que havia portat gent més previsora que nosaltres, vam arribar. Al mig d'una clariana del bosc hi havia una cadira de fusta. Realment l'escenari feia justícia a l'"Acústic al mig del bosc" de la web. Després que tothom estengués els seus "pareos" per terra es va fer el silenci. Era curiós sentir soroll de grills abans de començar un concert, curiós i màgic, com el concert mateix. El primer acord d'aquella guitarra acústica va fer callar els grills i va començar l'espectacle.
El que més m'agrada del Pau Vallvé és que el trobo autèntic, a ell i a la seva música, me'l crec. Aquell inici de concert no va ser diferent. Se'l veia una mica nerviós, i com no estar-ho si t'has de posar a tocar al mig d'un bosc en silenci davant de 150 persones mirant-te fixament. Els nervis però, no tenien res de negatiu, al contrari, ens van fer entrar al concert des del primer segon amb una força brutal. Segons després que acabés la cançó ,aquells nervis s'havien perdut pels arbres del bosc i ja només quedava gaudir. "Amics dels cirerers", "En càmera lenta", "I jo pensant en quan vindrà"s o "17820", alternades amb altres cançons de l'últim disc com "Per què collons has trigat tant? ", "Diguem Blat" o "Valor de ser covard" van sonar amb una força que declarava la guerra a la quietud del bosc. Veient-lo a l'Apolo ja vaig intuir que era un guitarrista com una catedral, i a Vilopriu, on l'únic que acompanyava la guitarra era la seva veu, ho vaig confirmar. Com els bons guitarristes fa que sembli fàcil tocar coses complicades, i a aquest concert a sobre, se li afegia el fet de tocar a les fosques, només il·luminat per un parell de llanternes de la primera fila.
Una altra cosa que m'agrada del Pau Vallvé és que entre cançó i cançó m'expliqui el que li passa pel cap. Ja sigui que s'ha autogestionat els seus últims dos discos i gràcies a això comença a guanyar-se la vida fent música, que la cançó que acaba de tocar era el primer cop que la feia en acústic, que deixi verda a la família Pujol i es cagui en el que no li agrada d'aquest país o que digui “joder” cinc cops en un concert. A més dels seus discursos, en aquest cas vaig tenir la sort de seure al costat d'un senyor que recolzat a la seva dona, d'esquena al concert, va dedicar-se a contestar en veu baixa cada pregunta retòrica i comentari que feia el cantant. La barreja entre l'humor del Pau Vallvé i aquell senyor curiós va fer que en algun moment patís perquè no se'm sentís riure més del compte.
Entre senyors graciosos, la lluna plena, veus trencades, soroll de grills i melodies brutals com la de la tornada de "Que vingui l'hivern", el concert va tornar a passar més ràpidament del que voldríem. Quan va anunciar l’última cançó, resignats però feliços vam acceptar que les coses bones solen durar poc i que sempre ens quedarà el web del Pau Vallvé amb noves nits i coordenades per descobrir. Aquesta última cançó cantava que "Tot va molt millor si estem contents", i el dissabte 10 de juny, a 150 persones contentes que tornavem de Vilopriu ens van anar bé les coses, molt bé.
El millor de marxar és tornar
"Jo faig música perquè ho necessito, no per guanyar diners" | 0.836117 | curate | {"ca": 0.970165271517493, "es": 0.014810045074050225, "it": 0.0021463833440652502, "no": 0.004936681691350075, "pt": 0.007941618373041425} | http://www.latornada.cat/ca/en-directe-80/pau-vallve |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.