id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_7_200301 | Formació de gentilicis de topònims no catalans
Els gentilicis són adjectius derivats de topònims (noms de lloc), amb valor també de substantiu. Els fem servir per designar genèricament els habitants d'un lloc concret i per referir-nos a tot allò "relatiu o pertanyent a un poble, a una família o a una nissaga", d'acord amb la definició que en fan els diccionaris.
1. Limitacions dels diccionaris
Quan traduïm ens trobem sovint que en la llengua d'origen es fan servir gentilicis que no tenen un equivalent fixat en català.
La pràctica més habitual, en aquests casos, és recórrer a perífrasis del tipus "els habitants de + topònim". En alguns casos aquesta solució, a més d'allargar els textos, pot acabar donant resultats repetitius i feixucs si es fa servir com a única alternativa (especialment en reportatges i documentals centrats en un lloc geogràfic concret).
2. Analogia amb altres llengües
Presentem una taula comparativa d'alguns dels sufixos més habituals per formar gentilicis en anglès, francès, castellà i català. L'esquema següent ens pot ajudar a deduir, per analogia amb altres llengües, quina solució podem adoptar per formar un gentilici d'un topònim no català en aquells casos no recollits als diccionaris:
Exemple: la forma capverdià (com a gentilici de Cap Verd), no recollida als diccionaris catalans, es justifica per analogia: en anglès han creat aquest gentilici amb el sufix -an (Cape Verdean), en francès amb -ien (Cap-verdien) i en castellà amb -iano (caboverdiano).
3. El sufix "-eny"
A l'hora de crear gentilicis nous, reservarem el sufix -eny per adaptar aquelles formes que ens arriben amb el sufix -eño sempre que facin referència a topònims de l'àmbit de la llengua espanyola. De fet, es tracta de seguir el model que ja trobem als diccionaris en exemples com ara: | 0.814831 | curate | {"ca": 0.9882220975883342, "cs": 0.0033651149747616375, "es": 0.008412787436904094} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_49522 | La presentació del llibre 'Les Altures' serà dimecres 26 d'octubre a les 19 h al Museu d'Art de Cerdanyola
Sebastià Portell presenta el llibre 'Les Altures' al MAC.
Redacció 24 d’octubre de 2022 08:49
L'autor Sebastià Portell visitarà el Museu d'Art de Cerdanyola el pròxim dimecres 26 d'octubre a les 19 h per presentar la seva nova novel·la, Les altures. El llibre tracta l'èxit i el fracàs a partir de la figura d’Ismael Smith, un dels creadors més queer i genuïns del patrimoni artístic del museu.
Sebastià Portell presenta el llibre 'Les Altures' al MAC.
La novel·la narra la trajectòria del pintor, escultor i gravador —de la Barcelona de 1886 a la Nova York de 1972— amb un joc de veus que encarnen les tensions i els clarobscurs que Smith va capturar en la seva producció artística. És el retrat coral d'una vida travessada per la incomprensió i per les nocions d’èxit i de fracàs en el món de l’art.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Museu d'Art de Cerdanyola
T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs més informació al teu correu electrònic | 1 | perfect | {"ca": 0.958368026644463, "pt": 0.041631973355537054} | |
mc4_ca_20230418_12_529306 | Catalunya matricula una de cada quatre motos a Espanya i augmenta un 14%
2015-03-11 Girona va superar les 3.100 matriculacions el 2014
La marca gironina de tes i infusions Alma entra al mercat de l'autoservei
2015-03-03 La firma ha tancat l'exercici facturant 2,4 MEUR i preveu arribar a créixer fins a un 25% aquest 2015
Oriol Pujol es nega a aclarir els dubtes sobre la seva part de fortuna oculta
2015-03-03 Denuncia ser víctima d'una guerra bruta d'Espanya per avortar el procés sobiranista i intenta demostrar aquesta teoria revelant que va mantenir una reunió amb el "petit Nicolás"
Un tribunal rebutja que l'Estat pagui 350 milions a TP Ferro pel sobrecost del TAV
2015-03-03 L'empresa, participada per Florentino Pérez, havia demanat aquesta compensació per les obres entre Figueres i Perpinyà
2015-02-28 Una de les primeres accions que han portat a terme és la celebració d'unes jornades de formació
Soy deixa l'alcaldia de Bescanó després de més de mitja vida dedicat a la política
2015-02-28 Va ser delegat de governació de Girona, diputat al Parlament i actualment també és vicepresident de la Diputació
Aproven definitivament i per unanimitat el conveni de Pinya de Rosa a Blanes
2015-02-27 El ple fa un pas més per avançar en la futura definició d'un pla d'usos en aquest paratge declarat bé natural d'interès nacional (PNIN) el 2003
Les famílies que van demanar aliments a Olot creixen un 7% el 2013
2015-02-27 El Consorci d'Acció Social de la Garrotxa, Càritas i Creu Roja han establert un acord de col·laboració per a la distribució d'aliments
La Generalitat demana desallotjar 20 cases per enderrocar-les a Sant Joan
2015-02-24 L'Ajuntament, a més, ha adjudicat una actuació urbanística al carrer doctor Ochoa i hi instal·larà un mòdul prefabricat com a centre cívic
2015-02-24 Un jutjat resol que l'acomiadament és improcedent i n'exculpa el Consell del Pla de l'Estany i la nova adjudicatària del servei | 0.884623 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diaridegirona.cat/tags/empreses.html?p=100 |
mc4_ca_20230418_5_644976 | El 23-F, un lloc de memòria a la cultura popular / Bates College & Universitat Rovira i Virgili | Lo Campus diari
Sou aquí: Home » Cultura » El 23-F, un lloc de memòria a la cultura popular / Bates College & Universitat Rovira i Virgili Share|
El 23-F, un lloc de memòria a la cultura popular / Bates College & Universitat Rovira i Virgili Publicat: 12:02 am, 1 octubre 2014 per redacció compartirShare|
El 23-F és un “lloc de memòria” a la cultura popular. Francisca López i Enric Castelló són els editors del llibre “Cartografías del 23-F. Representaciones en la prensa, la televisión, la novela, el cine y la cultura popular”, que investiga la producció cultural sobre el cop d’estat de 1981. És la primera aproximació des dels estudis culturals a un fet que va marcar la Transició espanyola.
Francisca López és professora a Bates College (EUA) i Enric Castelló al Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili. El llibre és una compilació d’articles que analitzen la producció cultural al voltant del 23-F i l’impacte que van tenir i continuen tenint aquells esdeveniments en la societat i la cultura popular espanyoles.
Els altres autors que hi han contribuït són Arantxa Capdevila (URV), Manuel Palacio (Universidad Carlos III), Hugh O’Donnell (Glasgow Caledonian University), José Carlos Rueda Laffond (Universidad Complutense de Madrid), Ruth Gutiérrez (Universidad de Navarra), Sira Hernández Corchete (Centro Universitario de la Defensa, Zaragoza), Concepción Cascajosa i Vicente Rodríguez (Universidad Carlos III).
La publicació ha comptat amb el suport dels projectes de recerca: La construcción mediática de los conflictos políticos y territoriales en España. Estudio de los discursos y narrativas, finançat pel Ministerio d’Innovació i Ciència, i Memoria en segundo grado: imágenes documentales y posmemoria en la España del siglo XXI, finançat per la URV. Ambdós els ha liderat el grup de recerca en Comunicació Asterisc, de la URV. També han col•laborat en el projecte d’edició la Càtedra URV-Repsol d’Excel•lència en comunicació i Bates College.♦
Presentació del llibre: “Els comentaris hipocràtics d’Arnau de Vilanova” / CSIC
Secció Cultura ER ESTUDIANT el mini-Suplement en aranès de la revista LO CAMPUS (número 34 / juny-juliol 2017). Versió digital. | 0.81601 | curate | {"ca": 0.8247151621384751, "es": 0.175284837861525} | http://locampusdiari.com/arxius/25323 |
mc4_ca_20230418_5_561651 | El Miracle, una aparició mariana | Catalunya Religió
El Miracle, una aparició mariana
Per Catalunya Religió. Dg, 05/09/2010
(Ramon Ribera - Santuari del Miracle) El Miracle és un Santuari, complex, que commemora una aparició mariana del 1458; està a dinou quilòmetres de Cardona i quinze de Solsona, en un lloc silenciós, ben comunicat (a una hora i mitja de Barcelona), d’amples horitzons, on s’hi respira pau; des de fa més d’un segle està animat per una petita comunitat de monjos de Montserrat.
La casa d’Espiritualitat és un antic hotel construït ara fa setanta-cinc anys, que de fa tres dècades se’l renovà per reconvertir-lo a una finalitat de caire més social.
Pot albergar fins seixanta cinc persones, quaranta-dues en habitacions individuals; les cambres són simples, però amb tots els serveis inclosos.
La Casa organitza activitats entre les que destaquen els exercicis espirituals de vuit dies a l’estil de l’espiritualitat montserratina (bíblia, litúrgia…), i recessos de cap de setmana especialment abans de cada temps forts (Advent, Quaresma,…), utilitzant llenguatges nous (música, poesia), o de silenci o amb les tècniques de l’església oriental.
També fa tallers sobre Natura i Espiritualitat, on els participants poden escoltar el batec de cada una de les estacions de l’any (allí molt marcades), o de Psicologia (somnis, contes, llegendes…), d’Ikebana, la pràctica de l’art floral que és vivència espiritual.
Acull encara, gràcies a la infraestructura dels apartaments del Santuari (cel·les) en cap de setmana famílies amb infants, perquè paral·lelament puguin aprofundir la fe, o tallers on s’aprèn el difícil art d’acomiadar-se de persones i coses.
La tonalitat de les activitats és experiencial i eminentment empírica. La Casa disposa en el Santuari d’espai suficient per a poder dur a terme diverses activitats al mateix temps, ja que també rep altres grups, sigui de meditació zen, ioga o tai-chi, corals o grups d’estudi, matrimonis o religioses… | 0.884196 | curate | {"ca": 0.9928607853136155, "en": 0.0071392146863844975} | https://www.catalunyareligio.cat/?q=articles/7607 |
mc4_ca_20230418_15_194815 | PARAULES DE TERRA I FANG. | Editorial Neopatria
PARAULES DE TERRA I FANG.
on 17 de junio de 2015 with 1 Comment
{"id":56,"name":"Paraules de terra i fang","pages":[],"submit":"Save Changes","pdfUrl":"https:\/\/neopatria.es\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/fragment-paraules-de-terra-i-fang.pdf","pdfPageScale":1.5,"sound":true,"mode":"lightbox","skin":"light","thumbnailsOnStart":false,"contentOnStart":false,"rightToLeft":false,"loadAllPages":false,"pageWidth":1000,"pageHeight":1414,"thumbnailWidth":100,"thumbnailHeight":141,"flipType":"3d","zoom":0.8,"zoomLevels":"0.8, 1,1.5,2,3,4","zoomDisabled":false,"startPage":1,"deeplinking":{"enabled":false,"prefix":""},"webgl":true,"lightboxThumbnailUrl":"","lightboxCssClass":"","lightboxText":"Vols llegir un fragment? ","lightBoxOpened":false,"lightBoxFullscreen":false,"backgroundColor":"#818181","backgroundPattern":"","height":400,"fitToWindow":false,"fitToParent":false,"fitToHeight":false,"offsetTop":0,"responsiveHeight":false,"aspectRatio":2,"btnNext":{"enabled":true,"icon":"fa-chevron-right","title":"Next Page"},"btnPrev":{"enabled":true,"icon":"fa-chevron-left","title":"Next Page"},"btnZoomIn":{"enabled":true,"icon":"fa-plus","title":"Zoom in"},"btnZoomOut":{"enabled":true,"icon":"fa-minus","title":"Zoom out"},"btnToc":{"enabled":true,"icon":"fa-list-ol","title":"Table of content"},"btnThumbs":{"enabled":true,"icon":"fa-th-large","title":"Pages"},"btnShare":{"enabled":true,"icon":"fa-link","title":"Share"},"btnSound":{"enabled":"true","icon":"fa-volume-up","title":"Sound"},"btnDownloadPages":{"enabled":false,"url":"","icon":"fa-download","title":"Download pages"},"btnDownloadPdf":{"enabled":false,"url":"","icon":"fa-file","title":"Download pdf"},"btnExpand":{"enabled":true,"icon":"fa-expand","iconAlt":"fa-compress","title":"Toggle fullscreen"},"btnExpandLightbox":{"enabled":true,"icon":"fa-expand","iconAlt":"fa-compress","title":"Toggle fullscreen"},"cameraDistance":2300,"pan":0,"panMax":20,"panMin":-20,"tilt":0,"tiltMax":0,"tiltMin":-60,"bookX":0,"bookY":0,"bookZ":0,"pageMaterial":"phong","pageHardness":1,"coverHardness":4,"pageSegmentsW":8,"pageSegmentsH":1,"pageShininess":20,"pageFlipDuration":1.5,"socialShare":[],"rootFolder":"https:\/\/neopatria.es\/wp-content\/plugins\/real3d-flipbook\/"}
Relats i experiències dels nostres majors que van viure en l’Horta i l’Albufera de València en la primera meitat del segle xx
Alejandro Ramon – Josep Lluís Peris
108 pàgs.
ISBN: 978-84-16391-35-6
Paraules de terra i fang ha estat possible gràcies a l’admirable personalitat de nou valencians octogenaris que encara habiten arrelats al seu entorn natural: l’horta sud, la marjal i l’Albufera. El testimoniatge de les seues vivències en primera persona, la seua experiència acumulada al llarg dels anys i la peripècia de les seues respectives biografies són el fil conductor d’aquest llibre que no és sinó un intent per mantenir viva la memòria d’un paisatge físic i humà –hui en un trist procés d’extinció– on es barreja magistralment la singularitat d’una geografia única i meravellosa amb la singular bellesa natural d’uns personatges reals en tota la seua plenitud a l’hora de contar, recrear i evocar els seus increïbles i fascinants records d’infantesa i joventut. A partir d’unes quantes impagables sessions d’entrevistes pausades, hem tingut el plaer d’escoltar-los i enregistrar en vídeo els seus testimoniatges en les seues pròpies llars per a, finalment, transcriure les seues contalles, amb les seues paraules, expressions i dites, tot respectant la riquesa del seu valencià popular per aproximar els lectors més joves a través de l’expressió oral, a un quadre ben viu d’un temps i d’un país que encara podria ser el nostre.
Josep Lluis Peris Gómez, historiador de l’art, és actualment professor de llengua i literatura valencianes i director de l’IES El Ravatxol de València. Ha produït i codirigit el migmetratge El Canal del Tremolar, pel qual va obtindre una menció en els VI Premis audiovisuals El Tirant (2003) i ha produït i codirigit el llargmetratge Temps d’aigua, que va obtindre el 1er premi al millor documental valencià en la XXX Mostra de Cinema del Mediterrani (València 2010). Aquestes entrevistes formen part del proper projecte cinematogràfic, en la mateixa línea d’investigació antropològica al voltant de la realitat paisatgística i social de l’entorn natural que envolta l’institut El Ravatxol, del qual és director des de fa 14 anys.
Alejandro Ramon va nàixer a València en 1988. Va estudiar Batxillerat en el IES Ravatxol sota la direcció de Josep Lluís Peris, i és tècnic en realització d’audiovisuals i espectacles. Des de jove es va sentir atret per tots aquells elements que configuren la identitat i la cultura valenciana; en aquest sentit considera que la memòria oral és una base essencial per a conéixer el caràcter i l’origen dels pobles. Actualment resideix en l’horta sud i està treballant en el seu pròxim llibre sobre història local. | 0.448901 | curate | {"pt": 0.01012555690562981, "en": 0.4424868367760227, "es": 0.012150668286755772, "ca": 0.5352369380315918} | https://neopatria.es/es/cataleg/llibre/paraules-de-terra-i-fang/ |
mc4_ca_20230418_15_778538 | El Consell aprova la declaració com a BIC de les Danses de Bocairent -
El Ple del Consell ha aprovat els decrets pels quals es declara bé d'interés cultural immaterial també la Moixiganga de Titaguas.
Guardat en Bocairent, Cap, Festes, Música
Tags: Consell, Cultura, Danses, Tradicions, Vall d'Albaida
El Ple del Consell ha aprovat els decrets pels quals es declaren bé d’interés cultural immaterial les Danses de Bocairent i la Moixiganga de Titaguas. La tramitació d’ambdós expedients va començar el passat 19 de febrer amb les seues respectives resolucions d’incoació i van concloure en la declaració com a BIC després de concedir-se tràmit d’audiència als ajuntaments de Bocairent i Titaguas i rebre informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la Universitat Catòlica de València i de la Universitat de València.
Els decrets justifiquen que tant les Danses de Bocairent com la Moixiganga de Titaguas són un exemple de les expressions tradicionals del poble valencià, i que els seus valors històrics i etnològics han de ser reconeguts mitjançant la declaració d’aquestes com a béns d’interés cultural immaterial.
A més de la declaració com béns d’interés cultural immaterial, els decrets estableixen també la necessitat de concretar mesures de protecció i salvaguarda dels béns corresponents, com són les de dur a terme tasques d’identificació, descripció, estudi i documentació; incorporar testimonis a suports materials que en garantisquen la protecció i preservació, i vetlar pel desenvolupament i pervivència normals d’aquestes manifestacions culturals.
La gestió dels béns correspon a l’Ajuntament de Bocairent i els Majorals de Sant Agustí, en el cas de les Danses de Bocairent, i a l’Ajuntament de Titaguas, en el cas de la Moixiganga.
Danses de Bocairent
En concret, la celebració de les Danses de Bocairent està documentada des de l’inici del segle XVII i es realitzaven a final d’estiu.
Des de 1982 es ballen les cinc nits que van del 23 al 27 d’agost. L’escenari principal és la plaça Major de la localitat, on, fins a la introducció de l’enllumenat elèctric, es ballaven a la llum de dues grans fogueres. A partir de 1925 s’incorpora a la celebració la instal·lació de la il·luminació de tipus ornamental i la barraca, una caseta desmuntable que simula una tradicional barraca valenciana.
La celebració està precedida d’una sèrie d’esdeveniments previs els mesos de juliol i agost, com la presentació del programa, la proclamació de la clavariessa, les dansetes o la cavalcada, que culminen amb les cinc nits de danses del 23 al 27 d’agost.
Les danses es ballen a ritme de dolçaina i tabalet i mantenen tota una estructura tradicional d’itinerari, música i indumentària dels balladors i balladores. La cap de dansa, tradicionalment una dona casada cada nit, és l’encarregada d’iniciar la dansa, acompanyada per un majoral, així com de marcar el pas durant tota la dansada. No obstant això, la primera nit aquest paper protagonista l’exerceix la clavariessa major. | 0.884147 | curate | {"ca": 0.9937190082644628, "fr": 0.00628099173553719} | https://www.lesmuntanyes.com/2019/09/30/el-consell-aprova-la-declaracio-com-a-bic-de-les-danses-de-bocairent/ |
mc4_ca_20230418_3_513882 | Inscripció Activitats Extraescolars 2016/17 - Escola Nabí
Activitats extraescolars 2016 - 2017
Pàgina 1 de 4 - Inici
Activitats extra-escolars Curs 2016-2017
Les activitats extraescolars programades per al Curs 2016/17 són l’Escola de Música, Activitats Esportives i Escacs. Totes aquestes activitats estan pensades perquè, a més dels alumnes de l’escola hi puguin participar els alumnes que fan ESO. Els objectius estan íntimament lligats al projecte educatiu de l’Escola i encaminats al desenvolupament íntegre de la personalitat de l’infant.
Si us plau!, omple aquest formulari. Cal omplir un formulari per a cada alumne que vulguis inscriure.
Si us plau, tria el curs de l'alumne que vols inscriure.
P5PrimerSegonTercerQuartCinquèSisè1r ESOESOPares, mares i parents
Sol·licitud fins al 30 de setembre. Només per activitats extraescolars d’esports, inclosa l’activitat d’escacs. Més informació a la secretaria de l'AMPA
NabíAltre
Aquesta activitat estarà coordinada per en: Pere Caminal
El preu de les classes d'instrument inclou:
classe d'iniciació o llenguatge musical
Iniciació musical (2n) Dimarts - 17:15 a 18:00h
Llenguatge Musical I (3r i 4t) Dimarts - 17:15 a 18:00 h
Llenguatge musical II (5è i 6è) Dijous - 17:15 a 18:00 h
Iniciació musical - 40,25 €/mes
Dimarts 17:15 a 18:00 h
Iniciació musical - 40,25€
Conjunt Instrumental Orff - 80,55 €/mes
2n, 3r, 4t, 5è, 6è i ESO
Dilluns de 17:15 a 18:00h
El preu inclou la classe d'iniciació o llenguatge musical.
Conjunt Instrumental Orff - 80,55€
Grup de percussió - 40,25 €/mes
Grup de percussió - 40,25€
Gralla (Nou instrument)
Gralla - 30 minuts - 79,50€
Gralla - 45 minuts - 95,85€
Bateria - 30 minuts - 79,50€
Bateria - 45 minuts - 95,85€
Dimarts, dimecres i dijous a partir 17:15 h
Piano - 30 minuts - 79,50€
Piano - 45 minuts - 95,85€
Dijous a partir 17:15 h
Flauta travessera - 30 minuts - 79,50€
Flauta travessera - 45 minuts - 95,85€
2n, 3r, 4t, 5è i 6è
1. La classe col·lectiva és només per a l'alumnes del primer any de flauta de bec
Flauta de bec - 30 minuts - 79,50€
Flauta de bec - 45 minuts - 95,85€
Flauta de bec - 45 minuts classe col·lectiva - 78,50€ 1
Dijous de 17:15 a 20:00h
1. La classe col·lectiva és només per a l'alumnes del primer any de guitarra.
Guitarra - 30 minuts - 79,50€
Guitarra - 45 minuts - 95,85€
Guitarra - 45 minuts classe col·lectiva - 78,50€ 1
2n, 3r, 4t, 5è , 6è i ESO
Dimarts de 17:15 a 20:00h
1. La classe col·lectiva és només per a alumnes del primer any de violí.
Violí - 30 minuts - 79,50€
Violí - 45 minuts - 95,85€
Violí - 45 minuts classe col·lectiva - 78,50€ 1
El preu inclou la classe de llenguatge musical.
1. La classe col·lectiva és només per a alumnes del primer any de saxo.
Saxo - 30 minuts - 79,50€
Saxo - 45 minuts - 95,85€
Saxo - 45 minuts classe col·lectiva - 78,50€ 1
Coordinades per Ricard Galban.
Iniciació esportiva - 30,00 €/mes
Dimarts i dijous 17:15-18:15 h
Iniciació esportiva - 30,00€
Combiesport Futbol - 30,00 €/mes
Dilluns i dijous 17:15 -18:15 h
Combiesport Futbol - 30,00€
Combiesport Bàsquet - 30,00 €
Dilluns i dimecres: 17:15 -18:15 h
Iniciació bàsquet - 33,00 €/mes
3er, 4t
Dilluns i dimecres 17:15-18:15 h
Iniciació bàsquet - 33,00€
Dilluns i dimecres 18:15-19:15 h
Bàsquet 1r i 2n ESO - 41,00 €/mes
Dilluns 18:15-19:15 h Dimecres 19:15-20:15 h
Bàsquet 1r i 2n ESO - 41,00€
Iniciació futbol sala 3r i 4t - 39,00 €/mes
Dimarts de 17:15 - 18:15h i i Dijous 18:15-19:15 h
Iniciació futbol sala 3r i 4t - 39,00 €
Futbol sala 5è, 6è i ESO - 39,00 €/mes
Dimarts i Dijous 18:15-19:15 h
Futbol sala - 39,00 €
Futbol sala JUVENIL- 41,00 €/mes
Dimarts i Dijous 19:15-20:15 h
Futbol sala JUVENIL- 41,00€
Activitat a càrrec de Marc López
1r fins a 6è i altres
Dijous 17:15 - 18:15 h
Escacs - 23,00 €
Si t’agradés fer escacs i aquest dia no pots, quin altre dia t’aniria bé?
dillunsdimartsdimecresdivendres
Si teniu alguna preferència d'horari per alguna activitat, o alguna observació, si us plau indiqueu-la.
Activitats i sortides*
Autoritzo el/la meu/meva fill/a a participar en totes les activitats i sortides, i a desplaçar-se en autocar en tots els serveis que es realitzin en les activitats extraescolars organitzat per l’AMPA de l’Escola Nabí.
Marxar sol a casa després de l'activitat
Autoritzo el/la meu/meva fill/a a marxar sol/a un cop finalitzada l'activitat, entenent que la responsabilitat de l'AMPA de l'Escola Nabí, només està compresa dins l'horari de les activitats extraescolars
D'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal l'AMPA Escola Nabí informa que les dades personals facilitades de forma voluntària en aquest formulari quedaran incorporades de forma confidencial en la base de dades de l'AMPA Escola Nabí. Així mateix en registrar-vos, doneu el consentiment per a que l'AMPA Escola Nabí utilitzi les vostres dades personals amb la finalitat d'informar-vos de les activitats de l'AMPA, respectant en tot cas, la legislació espanyola sobre protecció de dades. En el supòsit que l'AMPA Escola Nabí hagués de cedir les vostres dades personals a tercers, obtindrà prèviament el vostre consentiment informant-vos de la finalitat a què es destinaran les dades. Podreu exercir els vostres drets d'accés, modificació, cancel·lació i oposició mitjançant petició escrita dirigida a AMPA Escola Nabí c/ Reis Catòlics, 38, 08017 Barcelona o per correu electrònic a [email protected] | 0.628034 | curate | {"ca": 0.7870931112793338, "fr": 0.039931869795609386, "ru": 0.004352763058289175, "vi": 0.004542013626040878, "es": 0.08913701741105223, "en": 0.050529901589704766, "sv": 0.005109765329295988, "it": 0.007191521574564724, "cs": 0.001514004542013626, "hr": 0.004731264193792582, "de": 0.005866767600302801} | https://www.nabi.cat/inscripcio-extraescolars-2016-2017/ |
macocu_ca_20230731_4_572289 | Madrid tanca les escoles durant dues setmanes pel coronavirus
A les zones considerades d'alta transmissió del coronavirus es recomana el teletreball a les empreses
Les escoles de la Comunitat de Madrid i de les ciutats basques de Vitòria i Labastida anul·len les classes durant dues setmanes per evitar el contagi del coronavirus. Es consideren zones de transmissió alta i per això s’hi ha pres aquesta mesura addicional. No hi haurà, per tant, activitat escolar des de demà en tots els centres entre els zero anys i l’etapa universitària. També s’anul·len totes les activitats extraescolars i complementàries a les hores lectives. Segons el ministre de Sanitat, Salvador Illa, es tracta d’una mesura que altera la vida quotidiana però que és necessària en aquests territoris. A la resta, de moment es manté la normalitat. A Barcelona, hi ha una escola bressol tancada després del cas de coronavirus d’una treballadora.
A banda de les mesures escolars, es recomana a les empreses de Madrid, Vitòria i Labastida que permetin el teletreball sempre que sigui possible. En cas de no poder ser, es recomana flexibilitzar el treball i esglaonar al màxim els torns per evitar una concentració alta de persones en un mateix espai. Així mateix, es demana fer les reunions laborals a través de videoconferència en lloc de presencialment.
Evitar viatges, reforçar la higiene i limitar la vida social
Aquestes mesures han estat anunciades pel ministre de Sanitat, Salvador Illa, després de reunir-se amb les comunitats autònomes. Ha explicat que la situació és ara pitjor a Espanya. Fins a aquest dilluns a les 18 h, hi ha 1.024 casos confirmats, 28 persones han mort i 74 malalts es troben en UCI. Ha anunciat que el partit de futbol entre el Sevilla i la Roma serà a porta tancada. En la roda de premsa, Illa ha fet recomanacions a la població, encara que no es trobin en zones amb índexs alts de contagi.
Fomentar la cura de les persones grans a casa en lloc de residències sempre que sigui possible. Precisament, el segon mort a Barcelona vivia en una residència per a gent gran.
Limitar les sortides dels domicilis i la vida social de les persones amb malalties cròniques i amb problemes respiratoris previs.
Reforçar la higiene personal com a mesura més eficient per combatre el contagi.
Evitar els viatges innecessaris.
En cas de presentar símptomes compatibles amb el coronavirus, trucar als serveis sanitaris i esperar a casa les recomanacions i proves oportunes.
El ministre ha assegurat que aquest dimarts farà públic un paquet de mesures nou per fer front al covid-19. | 0.810327 | curate | {"ca": 0.9823113207547169, "es": 0.01768867924528302} | |
macocu_ca_20230731_1_76691 | El francés d'origen valencià José Almudéver és l'únic milicià de les Brigades Internacionals que encara viu i oferirà una conferència | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_423024 | Mapes mentals a partir de la viquipèdia ...
Mapes mentals a partir de la viquipèdia
Diferents són les notes de premsa que estem llegint aquests dies sobre l'arribada de l'article 400.000 a la viquipèdia editada en català. Un motiu més per a poder fer servir i participar d'aquest r... | 0.701492 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.scoop.it/t/recull-diari/p/4000020837/2013/04/15/mapes-mentals-a-partir-de-la-viquipedia |
racoforumsanon_ca_20220809_0_520675 | M'agradaria saber com els indepes tradicionals responeu a aquest fragment extret del llibre "anarquia i alliberament nacional" que s'acaba de reeditar, i que us aconsello que llegiu: "La limitació en aquest sentit de l'independentisme tradicional és que després d'haver negat la validesa de la "sobirania" nacional de l'estat central, basada en una minoria forçada (la "presó de pobles"), únicament li oposa una altra "sobirania nacional", la de l'estat dels Països Catalans, creada a partir de la idea de ser nació, de ser una entitat pròpia, diferent i única, anterior a l'Estat espanyol, però no sap dur la negació fins al principi, fins a reconèixer el primer esglaó amb entitat pròpia, diferent i única: l'individu. El no reconeixement previ de la individualitat fa que la seva sigui una independència limitada, una independència entre diferents sobiranies nacionals, impregnades ambdues d'estatalisme-patriotisme (un marc territorial obligat) i d'estatisme (una similar institució administrativo-repressiva), però que no sigui mai un fet alliberador.
No tots els homes volen viure en una societat anarquista ni que siga utòpica, ni ser alliberats de res. Això, em va fer entendre que l'anarquisme és més una teoria de societat-ficció que una realitat social possible en un futur proper. Una societat anarquista obliga a tots els membres a ser-ne, sinó no aguanta. I per a què això passi s'han de donar una sèrie de factors allunyats de les problemàques socials viscudes fins ara. Amb tot, jo la veig possible en una societat futura...possible, però que ara per ara és impensable. Parlo, és clar, d'un anarquisme pensat, civilitzat. D'un anarquisme diferent al d'ara...perquè l'anarquisme, de fet, és innat, natural, i ens ha dut fins a la creació d'Estats. A la imposició del més fort sobre el més feble: la democracia sobre el feixisme o de vegades a l'inrevés, uns Estats per sobre d'altres, homes per sobre de dones...etc. Això també és anarquisme, del dolent, però. ps Osti, quins records aquest llibre. Jo vaig llegir-ne la primera impressió..., fa una pila d'anys ja XD. | 0.922315 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_7468 | El passat dimarts 19 de novembre, alumnes i professors dels tallers d’informàtica i jardineria de l’ACIS vam anar al cinema Bosque a veure la pel·lícula «Si yo fuera rico» , una divertida comèdia. Així, ben acompanyats de galetes i begudes, vam gaudir d’una tarda molt agradable. | 0.731986 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.acisjovesiadults.cat/anem-al-cine-2/ |
cawac_ca_20200528_1_12830 | La companyia tarragonina Au va! Teatre presenta per primera vegada a Perafort el seu espectacle VADEMECUM, una comèdia sorprenent on els protagonistes són: un hospital esbojarrat i els seus peculiars metges.
Després d’estrenar VADEMECUM al teatre Metropol de Tarragona, i de recórrer amb èxit diversos teatres de Catalunya, els Au va! actuaran el proper diumenge 7 de febrer a les 18:30h al Casal de Perafort (Carrer Joan Palau, 1) amb l’entrada gratuïta.
La formació dirigida per Albert Puñet i Daniel Ibáñez presenta una obra que es vertebra en diversos esquetxos d’humor i un parell de números musicals. A totes les escenes hi tenen cabuda situacions divertides i inversemblants, en les quals ningú voldria trobar-se quan va al metge de capçalera, a l’oculista, o quan ha de passar pel quiròfan. En aquesta obra, els Au Va! Teatre aposten per un humor apte per a tots els públics,que ajudarà a petits i grans a oblidar les seves preocupacions durant una bona estona.
Després de l’actuació de Perafort, el grup de Tarragona seguirà recorrent diverses poblacions de Catalunya amb VADEMECUM, dins la seva gira 2009-2010 després d’haver passat per Montblanc, Vimbodí, La Pobla de Mafumet, Albinyana, Reus, Móra d’Ebre, Roda de Barà, Salou, els Pallaresos, Constantí, Ulldemolins i després d’haver participat el dia abans a la primera edició del Concurs de Teatre DESENCAIX de Sant Joan de Vilatorrada, un concurs de teatre amateur a nivell nacional. La companyia Au Va! Teatre!, que a més d’Ibáñez i Puñet, està formada per Blanca Baiget, Bibana Fidalgo, Dídac Ramos i Marc Cardó ja està treballant en la seva propera obra, que s’estrenarà a la primavera a la Mostra de Teatre de Tarragona
La trajectòria del grup i la informació sobre les properes actuacions es poden consultar a la pàgina web de la companyia www.auvateatre.cat o al seu grup de Facebook. | 0.881905 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tottarragona.cat/ca/canal/agenda/4756-vademecum-la-recepta-contra-lavorriment-dau-va-teatre-arriba-aquest-diumenge-a-perafort.html |
mc4_ca_20230418_14_74178 | DENOMINACIÓ: AJUNTAMENT DE SABADELL - EDIFICI DELS ESCOLAPIS
LOCALITZACIÓ: plaça de Sant Roc nº1
C. URBANISTICA: clau c-5
AJUNTAMENT DE SABADELL 32-D1
AUTOR: Carles Gauran / Juli Batllevell i Arús.
EPOCA - ANY: 1871 / 1901
B - DESCRIPCIÓ I ANÀLISI
El conjunt es troba a l’àrea urbana de la ciutat de Sabadell.
NUM DENOMINACIÓ
Façanes que utilitzen el llenguatge clàssic en general. L’edifici està format per un cos central lleugerament avançat respecte el pla de façana, amb obertures a la planta baixa en forma d’arc de mig punt i amb una àmplia balconada; i dos laterals que contenen les obertures en forma d’arcs rebaixats exceptuant les dels extrems que tenen un arc de mig punt.
La façana posterior, construïda posteriorment, segueix el mateix llenguatge compositiu que la principal però aquí trobem un joc de volums que en la principal no hi és.
Composició Sistema Constructiu
Composició de façanes a partir d’uns eixos verticals marcats per les obertures, i usant la simetria. Tot el cos central es remarca en façana amb una àmplia balconada a la planta pis, amb unes pilastres clàssiques que abarquen la planta pis i les golfes i pel remat de la façana a través d’un frontó. Actualment les façanes es troben estucades amb especejament horitzontal.
Elements Remarcables
Composició de façanes. Elements decoratius clàssics.
L’Ajuntament està estructurat en planta baixa, entresol i dos pisos. A la planta baixa trobem la Tresoreria i els Serveis Econòmics. A l’entresol trobem la Intervenció. A la planta primera trobem l’Alcaldia, el Protocol, la Imatge Corporativa, la Secretaria General i el Saló de Plens. A la planta segona trobem l’Assessoria Jurídica, els Grups Municipals, la Comunicació i la Informàtica.
Destacar: Fusteria interior original de les obertures que donen al carrer. Lluernari amb vidre emplomat amb l’escut de Sabadell al centre. Aquest s’aguanta amb una estructura de fusta. Plafó de pedra amb relleus de Camil Fàbregues amb una representació de la família sabadellenca, els seus valors, aficions i els treballs més corrents de la ciutat. | 0.793245 | curate | {"es": 0.06565409113179814, "ca": 0.8990690837824595, "pt": 0.013718765311121999, "en": 0.021558059774620286} | http://sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/032-B.htm |
mc4_ca_20230418_6_2174 | Responsabilitat Social – CONFAVC
Home/Tag: Responsabilitat Social
webeditor2019-07-16T10:47:29+02:0016 de Juliol de 2019|Tags: Consell de Responsabilitat Social, FCG, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Fundació CONFAVC, Responsabilitat Social| | 0.558119 | curate | {"en": 0.12749003984063745, "ca": 0.8725099601593626} | https://confavc.cat/tag/responsabilitat-social/ |
mc4_ca_20230418_4_89461 | Soci mancomunat - Revista Lo Comunal
Soci mancomunat
És aquella persona o col·lectiu que assegura que la revista pugui ser un producte estable al territori en el temps, fins que pugui ser autosostenible. Tothom hi aporta lliurement de forma periòdica per poder cobrir les despeses.
La quantitat mínima es 25 €/mensuals, amb aportació semestral. Amb aquesta aportació rebreu la revista via correu postal, amb més continguts, materials que no han tingut cabuda en la revista impresa, però que són d’interès, a més d’altres documents i amb altres avantatges.
Sortiran als crédits com a socis mancomunats.
Sigues el primer a opinar “Soci mancomunat” Cancel·la les respostes
25,00€ – 375,00€ Seleccionar | 0.731394 | curate | {"it": 0.05217391304347826, "de": 0.021739130434782608, "ca": 0.8855072463768116, "es": 0.04057971014492753} | http://locomunal.cat/producte/soci-mancomunat/ |
mc4_ca_20230418_16_596583 | Avís legal — Ajuntament de Salou
Avís legal https://www.salou.cat/ca/legal-notice https://www.salou.cat/@@site-logo/logo-salou.svg
Aquesta pàgina web ha estat creada per l'Ajuntament de Salou, amb caràcter informatiu. El fet d’accedir a aquesta pàgina implica el coneixement i acceptació dels següents termes i condicions.
Titularitat de la pàgina web. El nom del domini www.salou.org està registrat a favor de l'Ajuntament de Salou, amb CIF P4318500H i domicili social al Passeig del 30 d' Octubre nº 4, 43840 – Salou (Tarragona). Telèfon de contacte +34 977 309 200 i adreça de correu electrònic [email protected]
Propietat intel·lectual de la web. Tots els drets de propietat intel·lectual del contingut d’aquesta pàgina web i el seu disseny gràfic, són propietat exclusiva de l'Ajuntament de Salou, i és a qui li correspon l’exercici exclusiu dels drets d’explotació dels mateixos. Per tant queda prohibida la seva reproducció, distribució, comunicació pública i transformació, total o parcial, sense l’autorització expressa de l'Ajuntament de Salou. Igualment, tots els signes distintius, marques, noms comercials o signes de qualsevol classe continguts en aquesta pàgina web estan protegits per llei.
Contingut de la web i enllaços. L'Ajuntament de Salou no es responsabilitza del mal ús que es realitzi dels continguts de la seva pàgina web, sent exclusiva responsabilitat de la persona que hi accedeix a ells o els utilitza. Tampoc assumeix cap responsabilitat per la informació continguda en les pàgines web de tercers a les que es pugui accedir per enllaços des de la pàgina www.salou.org. La presència d’aquests enllaços té una finalitat informativa, no constituint en cap cas una invitació a la contractació de productes o serveis que s’ofereixin en la pàgina web de destí. En cas que l'Ajuntament de Salou tingui coneixement efectiu que l’activitat o la informació a la que es remet des de aquests enllaços és il·lícita, constitutiva de delicte o pot lesionar béns o drets de tercers susceptibles d’indemnització, actuarà amb la diligència necessària per suprimir o inutilitzar l’enllaç corresponent amb la major brevetat possible.
Actualització i modificació de la pàgina web. L'Ajuntament de Salou es reserva el dret d’actualitzar, modificar o eliminar la informació continguda en la seva pàgina web, i la seva configuració o presentació, en qualsevol moment, sense previ avís i sense assumir cap responsabilitat per fer-ho.
Indicacions sobre aspectes tècnics. L'Ajuntament de Salou no assumeix cap responsabilitat que es pugui derivar de problemes tècnics o errades en els equips informàtics, no imputables a l'Ajuntament, que es produeixin durant la connexió a la xarxa d’Internet, o que puguin ser causats per terceres persones mitjançant intromissions il·legítimes fora del seu control. Des de l'Ajuntament de Salou no es garanteix l’absència de virus i d’altres elements que puguin causar danys en els sistemes informàtics, en els documents electrònics o en els fitxers d’usuari d’aquesta pàgina web o de pàgines web de tercers, i per tant, no es responsabilitza dels prejudicis que es puguin produir per aquestes causes. També queda exonerat de tota responsabilitat davant de possibles danys o prejudicis que pugui patir l’usuari com a conseqüència d’errades, defectes u omissions en la informació que facilita quan procedeixi de terceres fonts.
Tractament de dades de l’usuari. Sense prejudici del previst en l’indica’t en cada un dels formularis de la pàgina web, quan l’usuari faciliti les seves dades de caràcter personal, està autoritzant expressament a l'Ajuntament de Salou al tractament automatitzat de les seves Dades Personals per a les finalitats indicades en els mateixos formularis. L'Ajuntament de Salou, incorporarà les dades facilitades per l’usuari en un fitxer de la seva titularitat degudament comunicat a l’Agència de Protecció de Dades. L'Ajuntament de Salou no cedirà o comunicarà a tercers les dades recollides sense consentiment de l’usuari. L’usuari podrà exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació u oposició, a l’Oficina d’Atenció Ciutadana del mateix ajuntament ( Passeig del 30 d' Octubre, 4), omplint els formularis específics per aquesta finalitat. | 0.85945 | curate | {"ca": 0.9768662055807298, "en": 0.02313379441927021} | https://www.salou.cat/ca/legal-notice?set_language=ca |
mc4_ca_20230418_0_337934 | Girona aixeca el teló de la temporada cultural amb 437 activitats programades durant la tardor - Sies.tv
Titulars | diumenge, 11 setembre 2016
L’Ajuntament de Girona edita un llibret que recull les propostes culturals de la ciutat entre l’11 de setembre i el 22 de desembre
Redacció.- L’Ajuntament de Girona ha editat un llibret que recull la programació cultural de la ciutat durant la pròxima tardor. De l’11 de setembre al 22 de desembre, Girona acollirà un total de 437 activitats organitzades per agents públics i privats del municipi. La publicació es podrà trobar des d’avui mateix i durant les properes setmanes en els equipaments culturals gironins.
Tal com destaca en el pròleg del llibret, “ara és el moment de l’any en què la màquina de la cultura de base es torna a posar en marxa amb energies renovades i noves propostes. Una màquina indispensable per a la salut de Girona, en tant que ens permet, individualment i coma societat, desenvolupar les nostres capacitats i esperit crític”.
12a edició del BAFF
Nova edició del cicle de peces curtes de dansa a El Maldà | 0.801081 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.sies.tv/girona-aixeca-el-telo-de-la-temporada-cultural-amb-437-activitats-programades-durant-la-tardor.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_3694 | MadridQuatre mesos després, el judici al Procés arriba a la recta final amb els informes finals de les defenses. El primer a intervenir ha estat l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, que ha deixat clar que el judici marcarà el futur d'Espanya. Per Van den Eynde, l'acusació posa en perill drets fonamentals amb la seva acusació de rebel·lió. L'advocat ha acabat la seva intervenció convidant el tribunal a dictar una sentència que ajudi a solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya.
Molt menys polític, i molt més cru i contundent, ha estat l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero. Per començar ha deixat clar que la Generalitat no tenia capacitat per imposar la independència. Melero ha sigut duríssim contra els responsables de l'operatiu policial que els cossos estatals van preparar per a l'1-O. És més, ha considerat que va ser buscat. I, finalment, l'advocat de Forn, igual que havia fet Van den Eynde abans, ha acceptat que hi ha un delicte que sí que podria haver comès el seu client: el de desobediència.
En tercer lloc ha intervingut Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Pina ha entrat en la defensa individual de cadascun d'ells. I ha deixat clar que cap d'ells va incitar a la violència. Pina ha desacreditat les proves presentades per l'acusació, com ara la famosa agenda Moleskine.
La sessió ha acabat amb la intervenció de l'advocat de Carles Mundó, Josep Riba, que s'ha centrat a desmuntar l'acusació del delicte de malversació que pesa sobre el seu client. Demà està previst que comenci l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig. Quan acabin els advocats de la defensa serà el moment dels al·legats finals dels acusats. I amb això arribarem al moment del vist per a sentència.
Contingut elaborat per
David Miró
Més de la secció
Judici al Procés
Qui és qui en el judici als Mossos
Política | 21/01/2020
L'Eurocambra ja es prepara per rebre Puigdemont i Comín
Política | 19/12/2019
Així tracta la premsa internacional la sentència d'Oriol Junqueras: "Tenia immunitat"
Internacional | 19/12/2019
Torra: "No m'inhabilitarà un tribunal amb motivacions polítiques, només ho pot fer el Parlament"
Política | 19/12/2019
David Miró - Judici al Procés
Dona suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots fem l'ARA. Subscriu-t'hi
El més popular
El més vist El més comentat
Un llençol i unes sabates: suïcidi a tocar de la Sagrada Família
1.
Sotrac per a la ràdio en català a l'últim EGM
2.
Shakira i Piqué signen davant del jutge l'acord de custòdia
3.
Catalunya i el gran xoc polític al qual s'encamina Espanya
Editorial
4.
Netejar i endreçar també són una forma de 'mindfulness'
5.
Aragonès denuncia davant l'ONU "la recentralització i assimilació cultural" d'Espanya contra el català | 0.762215 | curate | {"ca": 0.9517673048600883, "de": 0.003681885125184094, "pt": 0.03276877761413844, "br": 0.004786450662739323, "cs": 0.003681885125184094, "es": 0.0033136966126656848} | https://www.ara.cat/judici-presos-politics-1-octubre/cronica-desobediencia-pot-rebellio-ni_1_2668282.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_229770 | Llavors direu que no digueu que no heu sortit als mitjans, eh. David Fernàndez: "Prefereixo uns Països Catalans a Europa que a la Unió Europea"Alternativa "Falta una veu al Parlament, la de les classes populars" Divisió "És banal parlar d'unitat independentista un mes abans del 25-N" Fàctics "Catalunya té un govern i un consell d'administració"Després de debatre-ho molt i d'obtenir més de 100 regidors el 2011, la CUP intentarà fer el salt al Parlament de la mà d'un independent, David Fernàndez (Barcelona, 1974), un periodista que ve de l'activisme social. Abandera un discurs independentista i d'esquerres nítid per fer-se un lloc en una oferta dividida. Té 27.111 avals per intentar-ho.Què ha portat la CUP a presentar-se, després de declinar-ho el 2010?El debat de la llibertat política s'ha precipitat, i l'evolució de la crisi. No hi pot haver normalitat amb tres milions de pobres als Països Catalans.¿No us fa por que la divisió de l'independentisme afavoreixi CiU?No, falta una veu al Parlament, la de les classes populars, i s'ha de fer sentir. És banal parlar d'unitat un mes abans del 25-N. La CUP representa una altra manera de fer política i la gran àgora està sent el carrer, amb milers de persones votant per la independència i protestant per les retallades. Al carrer és on les coses poden canviar ara que els mercats han pres tanta sobirania als governs.Però la CUP no va ser a la marxa massiva de l'11-S. Va ser un error?Hi havia militants de la CUP, i molts participen en l'ANC. Però fa 35 anys que l'esquerra independentista celebra la seva marxa, tenim una pota arreu. A més, l'ANC sembla una rèplica de l'Assemblea de Catalunya, i caldria recordar com va acabar, amb la gran traïció dels líders.¿ICV i ERC no representen prou bé aquestes classes populars?No, va doldre quan ERC va dir que "entre el país i l'esquerra, el país". El país i l'esquerra sempre, guanyant o perdent, i no s'hi pot renunciar.¿Es veu votant amb Artur Mas la convocatòria d'un referèndum?Em veig votant sí al costat del poble. Serà l'única fracció de segon en què coincidirem amb Mas. Qui s'hi oposa més, tot i el poc soroll, són les elits econòmiques, com sempre. Això em fa dubtar, perquè Catalunya té un govern i un consell d'administració.¿Assumiu que el referèndum serà a nivell del Principat?Sí, és la realpolitik . No és com ho voldríem, però l'evolució política ho ha fet així, després de tanta renúncia. La CUP treballa des de la realitat, però defensarem el marc polític i conceptual dels Països Catalans.Els preocupa quedar fora de la UE?No gaire. No crec que passi, però, en tot cas, prefereixo uns Països Catalans a Europa que a la UE, ja que els homes de negre són gàngsters amb corbata i l'euro és un projecte neoliberal. Hi ha vida fora de la UE. També som un país mediterrani, no volem viure d'esquena al sud.Quins són els seus referents?A voltes cal mirar enrere, a la història cooperativista i a la societat prèvia a la Guerra Civil. A més, Islàndia té un valor simbòlic: no ha pagat el deute, ha jutjat banquers i ha empresonat ministres. No pot ser que Millet, Camps i Matas estiguin al carrer, és un insult quotidià a la democràcia! Miro també a l'Amèrica Llatina, però vull un model propi.D'on surten els recursos per finançar les polítiques socials?Amb una altra política fiscal.No fugiran les grans fortunes?Ja ho han fet: un 70% d'empreses de l'Íbex-35 operen en paradisos fiscals. Mas ha retallat en total 6.000 milions, i el frau fiscal puja a 16.000 milions. A més, la CUP és l'esquerra austera i eficient, però ens neguem a creure que fer una escola o un hospital o pagar una pensió siguin despeses. Són inversions.Després de dubtar tant, ¿seria un fracàs no entrar ara al Parlament?Mai no hi ha fracàs per al que lluita. Seria una experiència més.
, m'ha agradat! | 0.854943 | curate | {"ca": 0.9893899204244032, "ro": 0.006631299734748011, "hu": 0.003978779840848806} | |
naciodigital_ca_20220331_0_27840 | Una cursa del Club Slot de Calldetenes Foto: Club Slot de Calldetenes
El Club Slot Calldetenes organitza una cursa d’slot per aquest divendres, dia 28 de gener. La carrera tindrà lloc al carrer Sant Tomàs de Calldetenes, a la seu del club, a partir de les 21:30 hores.
Es podrà participa amb dos cotxes.
Més informació i inscripcions | 1 | perfect | {"es": 0.20972644376899696, "ca": 0.790273556231003} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/24512/calldetenes-acull-cursa-slot |
mc4_ca_20230418_6_710066 | Palamós ja té Servei d'Igualtat • Ràdio Capital de l'Empordà
Palamós ja té Servei d’Igualtat
Aquest servei, amb regidoria pròpia, neix amb l’objectiu de desenvolupar accions, des del mateix i/o en coordinació amb altres serveis i entitats municipals, per promoure la igualtat de gènere al municipi, una igualtat de drets, de tracte i d’oportunitats.
L’Àrea d’Acció Social de l’Ajuntament de Palamós ja disposa del Servei d’Igualtat, que ha començat a treballar en les darreres setmanes. Aquest servei, amb regidoria pròpia, neix amb l’objectiu de desenvolupar accions, des del mateix i/o en coordinació amb altres serveis i entitats municipals, per promoure la igualtat de gènere al municipi, una igualtat de drets, de tracte i d’oportunitats.
Des del servei s’ha començat a treballar en la realització d’un estudi i diagnòstic per conèixer tot el que s’ha dut i s’està duent a terme al municipi en temes d’igualtat, ja sigui des del mateix ajuntament com des de les entitats locals. L’estudi permetrà definir una línea estratègica i les futures actuacions a seguir.
Es preveu que a finals d’aquest any es pugui obrir al públic l’oficina del Servei d’Igualtat per a oferir el servei d’atenció presencial.
També està prevista la creació d’una comissió d’igualtat municipal, com la realització de campanyes de sensibilització de dies commemoratius
El Servei d’Igualtat estarà ubicat al carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, 12 de Palamós, en el mateix espai on hi haurà també els serveis d’Acció Social i Ciutadania de l’ajuntament. El seu telèfon és el 972313182 i el correu electrònic: [email protected]
Les línies estratègiques del Servei d’Igualtat
El Servei d’Igualtat de l’Ajuntament de Palamós neix amb els objectius de potenciar la xarxa i les sinergies entre els serveis, entitats i la ciutadania de Palamós; treballar per incorporar la perspectiva de gènere a les actuacions que es duguin a terme al municipi, com també sensibilitzar i prevenir violències masclistes (en totes les seves formes i àmbits), la desigualtat de gènere, la diversitat afectiva, sexual i de gènere, i la LGTBIfòbia.
A més, també vol donar suport i assessorament a qualsevol entitat, servei, centre educatiu formal i no formal en matèria d’igualtat i, finalment, treballar per desenvolupar un futur Pla d’Igualtat d’oportunitats entre dones i homes municipal.
Palamós se suma al Dia Internacional de l’Orgull LGBTI
Palamós es va sumar ahir a la commemoració del Dia Internacional de l’Orgull LGBTI, amb la participació de tots els grups polítics representants al consistori i representants del col·lectiu LGBTI, amb la penjada de la bandera representativa d’aquest col·lectiu al balcó de l’ajuntament i la realització d’un vídeo, que es va difondre per les xarxes socials.
Article anteriorEnxampats dos pescadors furtius a Begur quan anaven a calar arts
Article següentAlfred García torna per anunciar disc per aquest estiu | 0.806686 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.radiocapital.cat/palamos-ja-te-servei-digualtat/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_183961 | OliBa Green Beer i Oleícola San Francisco tanquen un acord de distribució a la zona sud d'Espanya | Oliba Green Beer
CA
ES
EN
0
Sense productes a la cistella
Cistella Total:0,00 €
Oliba
Cerveses
Botiga
Agentes/distribuidores
Blog
Contacte
Punts de venda
Oliba
Cerveses
Botiga
Agentes/distribuidores
Blog
Contacte
Punts de venda
09 maig OliBa Green Beer i Oleícola San Francisco tanquen un acord de distribució a la zona sud d’Espanya
Publicat a les 10:06h dins Col·laboració by Jordi
La primera cervesa verda d’oliva del món, OliBa Green Beer, i l’empresa d’olis d’oliva verge extra de gamma alta, Oleícola San Francisco, tanquen un acord de distribució per a la zona sud d’Espanya que reforça l’estratègia de comercialització, innovació i internacionalització que comparteixen totes dues companyies.
L’empresa oleícola situada a Jaén es converteix així en el distribuïdor oficial en el sud nacional de l’aclamada cervesa verda. A més, Oleícola San Francisco serà l’encarregada d’operacions d’exportació en determinats països on encara no és present OliBa Green Beer. La cervesa verda es distribueix actualment en 28 països i, gràcies a l’acord amb Oleícola San Francisco, impulsarà la seva expansió internacional. El pacte inclou també la delegació del ecommerce de OliBa Green Beer a la companyia andalusa.
Els germans Jiménez, José i Manuel, cogerents d’Oleícola San Francisco indiquen que “amb aquesta aliança, hem vist una oportunitat única per a unir el món de la cervesa i de l’oli a través d’OliBa Green Beer, un producte gastronòmic i innovador, fora del comú”. L’acord respon a l’interès de la marca de diversificar en producte i sectors innovadors a nivell nacional i internacional.
Per la seva banda, Ivan Caelles, CEO d’OliBa Green Beer, mostra la seva satisfacció per l’aliança amb Oleícola San Francisco, “una empresa referent en el sector oleícola espanyol, amb un equip d’experts i grans professionals en productes d’alta qualitat que impulsarà la tendència verda en territori nacional i internacional”.
Tots coincideixen que l’acord marcarà un abans i un després en el sector de la cervesa, de l’oli i de la comercialització, ja que s’uneixen dos equips amb una mateixa visió innovadora que revolucionarà les indústries cervesera i oleícola.
OLEÍCOLA SAN FRANCISCO
Per a Oleícola San Francisco aquesta col·laboració posa la guinda a un inici d’any excepcional: el seu oli Esencial Olive ha estat guardonat amb el primer premi del prestigiós Concurs Internacional Mario Solinas i han obtingut el Premi Jaén Selección 2022 als millors Olis d’Oliva Verge Extra de Jaén.
Empresa familiar fundada en 1927 especialitzada en l’elaboració d’olis d’oliva verge extra d’alta gamma, Oleícola San Francisco ha sabut adaptar-se al futur amb unes instal·lacions modernes, versàtils i operatives i un sistema de producció exemplar en el sector.
És a més un referent de l’oleoturisme amb l’almàssera més visitada d’Espanya. En aquest sentit, els germans Jiménez destaquen que “un dels nostres objectius és convertir OliBa Green Beer en la beguda de l’oleoturisme a Espanya”.
OLIBA GREEN BEER
OliBa Green Beer és la marca que abandera la primera cervesa verda d’oliva del món, elaborada de manera natural amb olives autòctones del Pirineu. Aquesta beguda, caracteritzada pel seu sorprenent color verd, compta amb el singular sabor de les varietats d’oliva pròpies de la zona. No conté gluten, la qual cosa li permet ser apta per a celíacs.
Aquest innovador projecte se suma al hòlding agroalimentari Costa Food Group, propietat de Grup Costa, que ja compta amb una àmplia trajectòria en el sector i té el seu centre productiu a Lleida.
El seu portfoli es presenta en dues gammes: “The Original One”, una cervesa lleugera amb un sabor suau i especial i una aroma refinada amb un subtil toc d’oliva, i “The Empeltre One”, elaborada amb olives del Baix Aragó i més intensa tant en untuositat com en intensitat de sabor i color. La marca va ser guardonada al 2020 amb el Premi de l’Escola Superior de l’Oli d’Oliva (ESAO) a la Innovació i el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA). | 0.665423 | curate | {"ca": 0.9378084896347483, "en": 0.009871668311944718, "fr": 0.011599210266535044, "de": 0.0004935834155972359, "es": 0.02073050345508391, "ja": 0.003948667324777887, "ro": 0.015547877591312933} | https://olibagreenbeer.com/ca/oliba-green-beer-i-oleicola-san-francisco-tanquen-un-acord-de-distribucio-a-la-zona-sud-despanya/ |
mc4_ca_20230418_13_754172 | Els fets esdevinguts el dia 1 d octubre de 2017 quedaran gravats per sempre en la memòria col lectiva de diverses generacions de catalans. L astúcia popular a l hora de custodiar urnes i paperetes, les primeres detencions de càrrecs públics, la mobilitza ... | 0.724586 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.llardelllibre.cat/cat/?iframe=true&width=100%25&height=100%25 |
oscar-2301_ca_20230418_4_241669 | En aquest web utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar i personalitzar els nostres serveis i facilitar-te la navegació. Si continues navegant, considerem que n’acceptes la instal·lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Cerrar
Visit Barcelona
Tickets
Professionals
Barcelona Convention Bureau
Qui som
VisitBarcelona Tickets
Català
Español
English
Français
Turisme accessible
Guia pràctica
Informació útil sobre Barcelona
Com arribar
Moure's per la ciutat
On dormir
Punts d'Informació turística
Quiosc
Aplicacions per a móbils
Gastronomia i Vins
10 motius per gaudir de la revolució gastronòmica de Barcelona
Cuina catalana
Restaurants
Mercats de Barcelona
Barcelona i el vi
Experiències enogastronòmiques
Compres
Barcelona Shopping City
Què visitar
Patrimoni Cultural Religiós
Barcelona Sostenible
Barcelona Jueva
Barcelona, ciutat de la literatura
Zones d'interès
Rutes temàtiques
Rutes científiques
Rutes guiades a peu
Itineraris per dies
A prop de Barcelona
Què fer
Nadal a Barcelona
10 raons per escapar-vos a Barcelona aquesta tardor
Agenda
Cultura
Ciència i Tecnologia
En família
Esports
Mar i Platges
Muntanya i Neu
Sortir de nit
Enjoy Barcelona
Workation
Blog Enjoy Barcelona
Top Experiences
BUY TICKETS
Què visitar / Zones d'interès / Ciutat Vella / Barri Gòtic / Església Sant Felip Neri
Església Sant Felip Neri
···
33
Discreta, l'església de Sant Felip Neri s'aixeca en un racó amagat del Barri Gòtic, una placeta de caire romàntic que porta el mateix nom. A la façana, d'un estil barroc auster, hi descobrim impactes de metralla. Les obres de restauració i neteja han volgut conservar el testimoni dolorós de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
L'església de Sant Felip Neri naixia com a dependència del convent dels "felipons" que s'establiren en aquest indret l'any 1673. Temps més tard, pels volts del 1750, quedava construïda l'església barroca, un dels escassos exemples d'aquest estil a Barcelona. Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb creuer i absis rectangular, on hi destaquen les capelles laterals amb altars neoclàssics i pintures del modernista Joan Llimona. La façana principal és de línies simples i queda coronada, al cos central, per un acabat semicircular. La presideix la figura de Sant Felip.
Allò que crida més l'atenció de conjunt són, però, els sorprenents forats oberts a la paret de l'edifici. Aquestes ferides cicatritzades a la pedra de Sant Felip Neri ens recorden com, el gener de 1938, en plena Guerra Civil, una bombardeig aeri va acabar amb la vida de 42 refugiats que s'amagaven al soterrani del convent. La mala sort va voler que una bomba caigués just damunt d'aquell refugi. Molts dels morts eren nens.
La duresa d'aquest record contrasta avui amb la pau d'un indret recollit a redós dels arbres. Una font al bell mig de la plaça refresca aquest espai on també s'hi aixequen les cases dels antics gremis dels calderers i dels sabaters. | 0.696912 | curate | {"ca": 0.8609943977591037, "sv": 0.0021008403361344537, "en": 0.06757703081232493, "no": 0.0024509803921568627, "es": 0.031162464985994398, "fr": 0.016456582633053222, "it": 0.015056022408963586, "de": 0.0031512605042016808, "hu": 0.0010504201680672268} | https://www.barcelonaturisme.com/wv3/ca/page/1210/esglesia-sant-felip-neri.html |
mc4_ca_20230418_9_750245 | BBC i La 1 treballaran conjuntament en una nova sèrie - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
BBC i La 1 treballaran conjuntament en una nova sèrie
ddg madrid 31.07.2015 | 07:50
El Consell d'Administració de Radio Televisió Espanyola va aprovar la compra de nous productes per la corporació. Un d'ells és la coproducció amb la BBC per crear la sèrie Reinas. La cadena pública mostrarà, a través de la ficció, la relació entre la reina Isabel I d'Espanya i la monarca Maria Estuard, o també coneguda com Maria I d'Escòcia.
Encara que no se saben més detalls d'aquesta producció amb la cadena anglesa, Televisió Espanyola ha revelat que ha apostat per un revolucionari reality basat en una idea sorgida del Festival de Canes, anomenat Time Box. | 0.78477 | curate | {"ca": 0.9608636977058029, "en": 0.03913630229419703} | http://www.regio7.cat/televisio/2015/07/30/bbc-1-treballaran-conjuntament-nova/323841.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_209403 | Si les tribus urbanes sempre han estat associades a la música i la joventut, i s’han allunyat clarament de qualsevol cultura que no fos popular i urbana, la gènesi del moviment steampunk és ben diferent: l’estètica i la idiosincràsia d’aquest moviment cada cop més puixant es troba en la literatura de gènere del segle XIX que va idealitzar l’Anglaterra victoriana. L’expert en cultura popular i steampunk Xavi Quero ens introdueix en els seus preceptes.
A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, la utilització de l’adjectiu punk era una constant. El suport comercial de l’etiqueta cyberpunk amb què es va publicar la novel·la de William Gibson Neuromancer, així com alguns èxits de taquilla cinematogràfica, van fer que aquest punk fos vehicular per a tota mena de gèneres o corrents artístics, fins i tot arribant al punt que, de manera irònica, l’autor de ciència-ficció i fantasia K.W. Jeter s’inventés el mot steampunk per definir certa novel·la de fantasia victoriana amb tocs de ciència-ficció publicada feia una dècada ((Locus Magazine, abril de 1987. )).
Imatge: Elektroxoc es la primera moto chopper elèctrica redissenyada íntegrament seguint l’estètica steampunk. Imatge de capçalera: Foto de Candela Cuervo per a Madame Chocolat.
El que pocs imaginaren és que recuperar les figures icòniques de les novel·les de Jules Verne o d’H.G. Wells, l’imaginari romàntic i gòtic de la literatura del segle XIX, i la figura d’inventors oblidats com Nicola Tesla —així com tota mena de ginys mecànics impossibles i impracticables que es van desenvolupar al llarg d’aquest segle— donés tan bon resultat, no només a l’hora de desenvolupar un subgènere literari que gaudí de certa popularitat a la dècada dels noranta, sinó també un seguit de creacions artístiques i cinematogràfiques que van acaparar el mercat audiovisual i de l’oci de finals de la dècada passada i fins ara.
D’aleshores ençà i fins avui, hi ha hagut una certa mainstreamització de l’estètica steampunk i neovictoriana: adaptacions cinematogràfiques de la novel·la gràfica d’Alan Moore The League of Extraordinary Gentlemen, de la novel·la de Mathias Malzieu (líder de la banda francesa Dyonisos) La Mécanique du coeur, o la translació a la gran pantalla de la sèrie dels anys seixanta Wild Wild West; videoclips d’artistes com Nicki Minaj, Lady Gaga o Justin Bieber; l’alta costura de la mà d’Alexander McQueen; exitoses nissagues de videojocs com Bioshock o Dishonored, o el gran èxit editorial d’aquests darrers anys al nostre país de la mà de Félix J. Palma amb la seva Trilogia Victoriana (El mapa del tiempo, El mapa del cielo i El mapa del caos), que han fet arribar al mainstream el gènere de l’steampunk, que malgrat tot encara gaudeix d’una certa marginalitat que fa que qualsevol artesà o creador, aficionat o no, pugui dir la seva a l’hora de reinterpretar aquest utòpic segle XIX que mai va existir.
Força mecànica impulsada pel vapor, precisos mecanismes de rellotgeria i una imaginació desbordant són les principals eines del gènere steampunk, que es nodreix principalment de la cultura nord-americana del crafter ((Artesà o persona que fa treballs manuals. )), així com el concepte més punk del DIY (do it yourself), en què és freqüent que els aficionats «customitzin»” ((Manipular i/o modificar l’aparença d’un aparell pel propi usuari perquè sigui més del seu grat. Relacionat amb la cultura crafter.)) elements tecnològics actuals en clau vuitcentista, com podria ser el recentment desaparegut Datamancer, i també de la cultura del cosplay (la disfressa i reelaboració de personatges de l’animació, cinematogràfics i del còmic), molt popular a la majoria d’esdeveniments «frikis» nord-americans i d’arreu del món, barrejant-ho també amb la literatura de gènere o fins i tot música, que hom troba en esdeveniments d’aficionats d’arreu del globus, amb especial rellevància (com a eix vertebrador) dels Estats Units.
Imatge: Abney Park és una banda steampunk de Seattle que barreja diferents estils musicals amb lletres influenciades per aquest corrent.
Així doncs, trobem en l’steampunk una manera lliure de poder reinterpretar un passat que mai va succeir o un futur neovictorià, sovint en clau pulp ((Novel·les de consum ràpid i barates, populars entre els anys 1920 i 1940. Reben aquest nom perquè eren editades en pasta de cel·lulosa (pulp, en anglès). )), on qualsevol prou capaç pot confeccionar o combinar peces de roba per crear una mena de personatge amb què sentir-se còmode en una convenció o un concert d’Abney Park, un dels grups més famosos del gènere musical de l’steampunk, que barreja rock industrial amb músiques aràbigues i balcàniques, i que ha sabut capitalitzar com ningú la seva música publicant jocs de rol, jocs de taula, novel·les i tota mena de marxandatge del seu imaginari món neovictorià postapocalíptic.
Imatge: L’estiu de 2011, Ann i Jeff VanderMeer van fer una ruta amb el seu gabinet de curiositats per promocionar el llibre The Thackery T. Lambshead Cabinet of Curiosities.
La clau de l’steampunk és una certa transversalitat del moviment, no només quedant-se en una estètica juvenil, ja que trobem des d’adolescents fins a gent ben entrada en la maduresa que comparteixen gustos estètics i afinitats, fent de l’estètica i el gust per altres èpoques un punt de trobada per compartir l’afició per productes i subproductes que van des de les sèries de ciència-ficció, com Sanctuary o Warehouse 13, al canal Syfy, realities de crafters com Steampunk’d a la cadena americana GSNTV, adaptacions cinematogràfiques de clàssics de la literatura del segle XIX amb l’addició d’elements futuristes a la direcció d’art, jocs de rol i de taula com Castle Falkenstein o Warmachine, i nissagues de videojocs que han trobat en l’estètica retrofuturista un mercat per explotar, així com música de bandes que passen des del folk fins a l’electrònica, moda i bijuteria —que trobem des de la vessant de la subcultura gòtica i la reelaboració japonesa en clau «pop» de la moda del XIX de «lolita» a dissenyadors amb fort rigor històric a l’hora de desenvolupar els seus dissenys.
L’steampunk ha facilitat que tota mena d’ucronies (història alternativa a la coneguda) es desenvolupin en diferents vessants, com podria ser el dieselpunk, amb tecnologia ultradesenvolupada del període d’entreguerres i la Segona Guerra Mundial, i amb una forta influència de les revistes dels anys vint i trenta Weird Tales i Amazing Mask; el clockpunk, que té com a punt de partida els ginys de Leonardo da Vinci a la Itàlia del Renaixement; el romàntic i ecologista greenpunk, com a la novel·la del gallec Josué Ramos, Páramos lejanos; fins i tot ucronies basades en la història antiga, com La república pneumàtica del barceloní J. Valor Montero, on trobem una Barcino romana molt diferent a la que coneixem dels llibres d’història.
Imatge: L’estètica steampunk també arriba als telèfons mòbils.
A casa nostra trobem botigues com Madame Chocolat, especialitzada en moda alternativa japonesa com el «lolita», i també de steampunk; dissenyadors com El Costurero Real, que s’iniciaren en la moda medieval i de fantasia; atrezzo i props com Prop Corn, La Cámara del Alquimista i Factoria Goggles; editorials com Tyrannosaurus, Nevsky, Gigamesh o Kelonia, que porten anys publicant recopilacions de relats i obres d’autors nacionals i internacionals; il·lustradors i artistes digitals com Nekro; interiorisme com Arte-Facto; joieria i bijuteria de Miss Nebel i el britànic establert a Espanya Steam Retro, així com la tasca del veterà programa de ràdio Cabaret de Medianoche, que porta des de l’any 2011 divulgant música steampunk i neoretro a les ones i en esdeveniments temàtics steampunk, balls de màscares i altres celebracions d’inspiració retro i fantasiosa. I tot això sense oblidar l’esdeveniment steampunk més gran a casa nostra, l’Eurosteamcon, que se celebra a Barcelona des del 2013 i que aplega molts d’aquests artistes.
El que podem deduir del perquè de la popularització de l’steampunk és que té un fort seguiment en cercles «frikis», del fandom ((Cultura del fan. Relacionat amb pel·lícules o sèries de culte o jocs.)) i alternatius, a causa del rebuig que provoca actualment la societat de consum i la dictadura de la moda, ja que la hipercustomització i el reflex d’èpoques passades ofereixen una confortable manera de viure en aquest món tan globalitzat, en què els productes són extrets constantment d’un motllo i sempre són iguals. Així doncs, l’steampunk és una manera de poder continuar vivint en el nostre món procurant que els nostres elements quotidians gaudeixin d’un estil artesà més confortable, conjugant-lo amb l’elegància de dècades passades i idealitzades.
XAVI QUERO
Comparteix a Whatsapp
Vols rebre els articles al teu correu electrònic?
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
Nom (obligatori)
Correu electrònic (obligatori)
He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.
Xavier Quero Cárcel
Sabadell, 1983. És estudiant de Dramatúrgia i Direcció a l’ESAD Eòlia de Barcelona. Compagina la seva feina com a DJ i traductor de jocs de rol amb la direcció de la seva companyia teatral, G3 Teatre, amb la qual ha estrenat tres textos d’autoria pròpia: Stronghold (2018), Metalhammer (2019) i Escrit en [...]
Llegir més
Cerca:
Inici
La col·lecció
Autors
Publica a Quadern
Amb el suport de:
Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa). | Quadern de les idees, les arts i les lletres | | 0.912965 | curate | {"ca": 0.9903106898367562, "es": 0.000315955766192733, "ja": 0.00105318588730911, "fr": 0.0016850974196945762, "en": 0.0037914691943127963, "it": 0.0022116903633491313, "de": 0.000631911532385466} | https://www.quaderndelesidees.press/steampunk-el-futurisme-vuitcentista/ |
oscar-2201_ca_20230904_6_20602 | Ordena per popularitat Ordena per mitjana de valoració Ordena per més recent Ordena per preu: de menor a major Ordena per preu: de major a menor
Mostrant l'únic resultat
Mirall, espatlla, intermitent
18,90€ Afegeix a la cistella
Show Filters
Ordena per popularitat Ordena per mitjana de valoració Ordena per més recent Ordena per preu: de menor a major Ordena per preu: de major a menor | 0.554344 | curate | {"ca": 0.8923884514435696, "fr": 0.07611548556430446, "en": 0.031496062992125984} | https://llibreriaplacadelllibre.com/book_author/nors-dorthe/ |
mc4_ca_20230418_10_646619 | Actualitat > Entrevistes > Ramon Folch
Ramon Folch és el director de l’exposició «Habitar el món», la més gran del Fòrum Barcelona 2004. Doctor en Ciències Biològiques, Folch ha dut a terme nombroses aportacions a la construcció del pensament socioecològic i sostenibilista, per la qual cosa es mostra molt entusiasmat amb aquest projecte.
«Habitar el món» és un al·legat a un món sostenible que versa sobre les relacions entre l’ésser humà i el seu entorn. Què s’explicarà en aquesta exposició?
És una reflexió sobre les coses que necessitem canviar, una evidència de tot allò que no funciona, però sense una mentalitat tremendista, sinó amb una intenció notarial, de denúncia. No obstant això, no pretenem fer un alliçonament per a nens, sinó obrir finestres i portes perquè entri aire nou i la gent es faci preguntes. En aquest sentit l’exposició planteja més preguntes que respostes ofereix i això està fet de manera deliberada.
Com és aquest món sostenible?
La societat sostenibilista està començant a configurar-se. És un model basat en la globalitat dels plantejaments a escala del planeta, en la internalització de totes les conseqüències dels processos productius i en la redistribució equitativa. En poques paraules: és una societat que pretén ser neta i justa. En canvi, en aquests moments, com més nets som els rics, més injustos som respecte als pobres.
Aquests problemes són conseqüència de la globalització?
Ara hi ha una mundialització de determinades estratègies locals i això és contrari a la globalització. L’únic que realment hem globalitzat són els problemes, començant per l’efecte hivernacle i el subsegüent canvi climàtic. En un món global l’exterior no existeix per la qual cosa no pot funcionar amb un sistema basat a externalitzar les seves disfuncions, que és el que fem ara. Busquem sempre un espai exterior on abocar residus, del qual obtenir recursos i on exportar problemes.
Com s’estructura l’exposició?
L’exposició es divideix en tres escales: planeta, la ciutat i l’individu. Hi ha molts canvis en la pròpia conducta personal que si no es produeixen faran inútil qualsevol intent de renovació del model. L’espai on aquests canvis es produirà de manera més immediata són les ciutats.
El procés urbanístic que s’ha dut a terme a la zona on s’ubicarà el Fòrum és una mostra de disseny urbanístic sostenible. S’explicarà en l’exposició?
Sí clar, serà un component de l’exposició, discret però imprescindible. La transformació d’aquesta zona ha donat centralitat a un espai urbà on tradicionalment s’han concentrat totes aquelles coses que hem intentat expulsar de la ciutat: la depuradora d’aigües residuals, la planta de tractament de serveis, l’estació de generació d’energia i la planta de captació d’energia fotovoltaica. Així, s’ha dit «si això cal per a la ciutat, la ciutat ha de desenvolupar solucions urbanístiques per poder-ho incorporar» i això és un pas molt valent. Seria una greu omissió no mostrar-ho en l’exposició.
I com es mostraran tots aquests conceptes perquè siguin comprensibles?
Hem recorregut als sistemes de comunicació audiovisual més moderns i eficaços que existeixen en aquest moment perquè els visitants de l’exposició seran de procedència molt diferent i comptar amb un sistema basat en la paraula toparia amb moltes dificultats. Per això hem decidit utilitzar bàsicament imatges, moltes enviades per satèl·lits, per ensenyar no solament la Terra des del punt de vista meteorològic, sinó també l’estructura de les ciutats o la formació dels territoris. Tot això es projectarà en pantalles gegants de formats de 10, 15 o fins i tot 20 metres col·locades en posicions una mica insòlites. També hi haurà maquetes i objectes.
Quin tipus d’objectes?
Un exemple són els motors híbrids de gasolina i electricitat que utilitzen l’energia de la frenada per carregar les bateries. És a dir, es tracta de coses que ja han estat concebudes, construïdes i que són al mercat d’acord amb els criteris d’una societat sostenibilista. L’exposició només n’acollirà una petita part però és molt important perquè són mostres que aquest nou paradigma no solament està basat en la il·lusió, sinó que ja ha començat a convertir-se en realitat.
Quin objectiu es persegueix amb «Habitar el món»?
Volem aconseguir una emoció i provocar canvis en la conducta del visitant com a resultat d’haver rebut una determinada informació i sobretot d’haver-se sentit afectat pel contingut de l’exposició. El nostre objectiu és instaurar en les persones que visitin «Habitar el món» la idea que el món no pot continuar així indefinidament.
Entrevista amb Imma Mora | 0.821191 | curate | {"ca": 0.9775676270068177, "pt": 0.022432372993182317} | http://www.barcelona2004.org/www.barcelona2004.org/cat/actualidad/entrevistas/entrevista8803.html?id=7 |
mc4_ca_20230418_3_450446 | RACC » El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 4,2% a les carreteres catalanes en l’últim trienni | Sala de premsa Sala de premsa
El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 4,2% a les carreteres catalanes en l’últim trienni | 0.792048 | curate | {"ca": 1.0} | http://saladepremsa.racc.cat/el-risc-de-patir-un-accident-greu-o-mortal-ha-baixat-un-42-a-les-carreteres-catalanes-en-lultim-trienni/ |
macocu_ca_20230731_3_362536 | 2022 – MOBILITAT D’ ALUMNES D’APGI DE L’ESCOLA D’ART D’EIVISSA A WROCLAW, POLÒNIA i A UZES, FRANÇA.
Ens complau donar l’enhorabona als nostres alumnes de segon d’APGI ( assistent al producte gràfic imprès) de l’Escola d’Art d’Eivissa, Asier Torres Costa i Noemí Rey Beltrán, els quals han fet una mobilitat de pràctiques amb una beca Erasmus+ a empreses de disseny gràfic a Wroclaw, Polònia. També volem donar l’enhorabona al nostre alumne de segon d’Ebenisteria Artística , Antoni Villalonga Juan, el qual també ha gaudit d’una beca erasmus + per a fer pràctiques d’ebenisteria a una empresa a Uzes, França. Segons tots els alumnes , l’experiència ha estat fantàstica i animen a tothom qui vulgui tenir aquesta experiència demanar una beca erasmus+ pel proper any.
2022- MOBILITAT A UZES, FRANÇA DE CFGS EBENISTERIA ARTÍSTICA
2022- Mobilitat a Uzes, França. | 0.734659 | curate | {"de": 0.1160609613130129, "ca": 0.7772567409144197, "es": 0.07033997655334115, "pt": 0.03634232121922626} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_171998 | El domini www.cooperativadeinformaticos.com és de titularitat de Cooperativa de Informáticos, Coop. V.
La pàgina web i tots els dominis i directoris inclosos sota la mateixa (d’ara endavant conjuntament denominats com a Portal), compleixen la funció d’informació sobre la Cooperativa de Informáticos, Coop. V. i atenció al client.
El disseny del portal i el seu codi font, logos, marques i altres signes distintius que hi apareixen pertanyen a la Cooperativa de Informáticos, Coop. V., i estan protegits pels corresponents drets de propietat intel·lectual.
Es prohibeix la reproducció total o parcial dels continguts del portal sense obtenir autorització prèvia.
Responsabilitat
La Cooperativa de Informáticos no es responsabilitza de les contestacions que es realitzen a través de les diferents adreces de correu electrònic que apareixen al seu portal, excepte les emeses per la mateixa cooperativa, per la qual cosa en cap cas podrà derivar-se efecte jurídic vinculant d’aquestes.
A fi de mantenir actualitzada la informació publicada en el Portal, els seus continguts podran ser modificats, corregits, eliminats o afegits en qualsevol moment, per la qual cosa serà convenient comprovar la vigència o exactitud d’aquestes.
Dades Personals
D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i per principis (estipulats tant en els estatuts com en reglament intern de la Cooperativa de Informáticos, Coop. V.), ens comprometem al compliment de l’obligació de secret pel que fa a les dades de caràcter personal que pugan ser sol·licitades o transmeses a través dels serveis d’aquesta web i en deure tractar-los amb confidencialitat. A aquests efectes, s’adoptaran les mesures necessàries per evitar la seva alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat. En tot moment l’usuari podrà exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació o oposició remetent un correu electrònic a
o emplenant el formulari de contacte.
Les dades personals que recopilem són les que vostè ens proporcione voluntàriament. Li agraïm que no ens proporcione dades que no li sol·licitem. La Cooperativa de Informáticos només li sol·licitarà les dades estrictament necessàries per al compliment de la seva tasca.
Les dades que ens proporcione no seran cedits a tercers en cap concepte, excepte els quals legalment s’estipulen.
Cookies
S’informa de l’ús de Cookies en aquest portal. Les cookies són arxius que es poden descarregar en el seu equip a través de les pàgines web. Ens permeten emmagatzemar i recuperar informació sobre els seus hàbits de navegació o del seu equip i, depenent de la informació obtinguda, la usem per reconèixer a l’usuari i millorar el servei ofert. De moment només usem cookies per al llenguatge triat, per saber quan es va connectar i, si alguna vegada ha triat que sí vol cookies, la cookie d’acceptació, que té un any de durada. No usem cookies de tercers. No usem cookies que emmagatzemen dades personals.
Dades de la Cooperativa de Informáticos, Coop. V.
Denominació social: Cooperativa de Informáticos, Coop. V.
Nombre d’identificació fiscal: F54727656
Domicili social: C/ Marquès de Molins 18. 03004 Alacant
Correu electrònic:
Telèfon: (+34) 965 211 993 // (+34) 644 257 690
Dades d’inscripció en el registre de cooperatives: Cooperativa de Informáticos, *Coop. V., cooperativa de treball associat inscrita en el registre de Cooperatives d’Alacant amb el nombre A-1746, trobant-se en l’actualitat en l’estat ACTIU.
Com la majoria de webs fem servir cookies. Si continues navegant, entendrem que hi estàs d'acord. Tanca Vull saber-ne més | 0.750869 | curate | {"ca": 0.9654591406908172, "de": 0.0016849199663016006, "es": 0.02330805953383881, "en": 0.009547879809042405} | https://www.cooperativadeinformaticos.com/avis-legal-2/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_72863 | Aprovació inicial de l'expedient de modificació de crèdit núm. 7/22. - Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) | 0.54457 | curate | {"ca": 0.9586776859504132, "en": 0.04132231404958678} | https://bop.diba.cat/anuncio/3339122/aprovacio-inicial-de-l-expedient-de-modificacio-de-credit-num-7-22-ajuntament-de-pacs-del-penedes |
racoforumsanon_ca_20220809_0_371429 | Ja sé que està en la portada de la web, però he volgut donar-li més difusió obrint-ne un fil:http://www.laveupv.com/noticia/25240/els-fallers-del-mercat-planten-cara-a-la-directiva-i-aturen-lhomenatge-a-francoReproduïsc el comunicat de Pere Fuset:
Crec que seria millor titular: "Els fallers contra el franquisme faller". És un gran pas, però el fet que membres de la falla volgueren fer aquest homenatge és una mostra més que a les falles de la ciutat de València encara queda molta merda per netejar. Tot el suport als fallers que s'han alçat contra aquesta barbaritat, igual que vam acabar amb els fallers panderola, acabarem amb els fallers nostàlgics i filofeixistes.
Les Falles són les festes més populars del món. No exagere gens ni miqueta, del món mundial. No hi ha cap festa al món protagonitzada per 400 col.lectius veïnals, estesos per tots els racons de la ciutat, amb la participació directa d'un alt percentatge de població i que fan de tot: plantar un monument i cremar-lo, focs artificials, festes i verbenes, passacarrers, jocs infantils, il.luminacions de carrers, premis literaris i un llarguíssim etcétera.Per això, degut al seu caràcter radicalment popular, les Falles de tant en tant reflexen les misèries de la població, entre les quals hi ha un franquisme sociològic, -i ocasionalment directament polític-, que es resistix a morir.I sí, amb el temps acabarem amb tot això. Malgrat ells. I malgrat vosaltres.
Es resisteix a morir? Porte males notícies, aquesta misèria franquista ultraconservadora, anticatalana visceral i antivalenciana real tot i que intenten fer-ho passar pel contrari, són majoria a la ciutat de València i a la Comunidad [sic] valenciana. El partit que els representa fou el més votat tot i tindre un Everest de corrupció a sobre que ni amb el control que tenen sobre els mitjans de comunicació han pogut tapar. Però com que la majoria que tenen és tan aclaparadora ni tan sols hi han passat a ser segona força.Esta vesprada he fet una visita al Cap i Casal per fer unes compres i, per a la meua sorpresa, el tren de rodalia tenia els cartells digitals en bilingüe, sí, però bilingüe castellà/anglés. És el nivell que tenim, fins i tot ara amb un govern valencianista, que tant de bo dure moltes legislatures.
Esta vesprada he fet una visita al Cap i Casal per fer unes compres i, per a la meua sorpresa, el tren de rodalia tenia els cartells digitals en bilingüe, sí, però bilingüe castellà/anglés. És el nivell que tenim, fins i tot ara amb un govern valencianista, que tant de bo dure moltes legislatures. Home, RENFE és Espanya. Què volies? Respecte per la diversitat lingüística del País?
Tot i això el bilingüisme en certs aspectes de RENFE està consolidat (entre altres motius perquè alguns pesats hi vam pegar canya fa una dècada ).
Una dècada fa de les campanyes de valpuntcom?Què vells que som
Sí, els anys 2005-2007 van ser els més bons per al portal pel que respecta al ciberactivisme valencianista. Quins records | 0.804419 | curate | {"ca": 0.9911834520176331, "en": 0.008816547982366904} | |
mc4_ca_20230418_6_117364 | La UEM C. Ponce s'enfronta al Draft de Santa Coloma de Gramenet
UE Mataró Germans Homs – Palma
Diumenge a les 17 h
La UEM Germans Homs rep el Palma al Jospe Mora, un equip que es troba en la zona baixa de la classificació. És una bona oportunitat perquè els de Charly Giralt tornin a trobar la bona dinàmica de victòries que va trencar el líder la setmana passada.
Draft Santa Coloma – UE Mataró Construtoni Ponce
Dissabte al vespre, la UEM C. Ponce es desplaça a Santa Coloma per enfrontar-se al Draft. Les del Barcelonès es troben dues posicions per sobre de les mataronines en la classificació. | 0.622085 | curate | {"fr": 0.13898305084745763, "en": 0.13220338983050847, "ca": 0.7288135593220338} | https://totmataro.cat/esports/basquet/item/46234-nova-cita-de-la-uem-germans-homs-al-josep-mora |
macocu_ca_20230731_3_354796 | Vilassar: fotografia analògica a finals de maig
El festival Revela-T 2014 , es celebrarà els dies 30 i 31 de maig i 1 de juny i tornarà a convertir Vilassar de Dalt a la capital de les Mundial de la Fotografia analògica .
En aquesta Edició hi haurà més de 20 Exposicions de destacats Fotògrafs i galeristes , 30 microexposicions dels aparadors dels Comerços de Vilassar , al Parc de Can Rafart Hi haurà una Fira comercial amb 21 carpes de diferents narques i col · lectius , i un ” Fotomercat ” on els aficionats o professionals tindran ocasió de mostrar i vendrr obra.
També hi haurà xerrades , tallers i demostracions de com d’Artistes tan destacats Gabino Diego , Juan Manuel Castro Prieto , Xosé Gago Pesqueira , Gilhem Senges , Faustino Luciano , Alfonso de Castro ...
El Programa del Revelat T 2014 s ha completat aquesta Setmana amb la confirmació de l’actor de col · leccionista i Gabino Diego
Propers esdeveniments: | 0.834079 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_254664 | 5 de les 8 persones usuàries han donat positiu i es troben a casa fent aïllament; a la residència hi ha hagut dos casos.
El centre de dia ha hagut de suspendre la seva activitat fins el proper dimarts 31 de maig (dia previst de reobertura), a causa del resultat positiu per Covid-19 de 5 de les seves 8 persones usuàries, que estan a casa sense simptomatologia greu. Des del moment de la notificació dels resultats ja es va posar en marxa el protocol establert davant un possible brot i es va fer una primera prova PCR a totes les persones de la residència i centre de dia.
En el cas de la residència, 2 persones usuàries han donat positiu. Els familiars de les persones usuàries de la residència podran seguir fent visites, demanant cita prèvia.
Totes les persones que han donat positiu presenten simptomatologia lleu i s'estan seguint tots els protocols. S'està a l'espera d'una segona prova, demà divendres 27 de maig; i una tercera el dilluns 30 de maig per assegurar totalment el control de la situació.
Compartir
Tweet
Darrera actualització: 26.05.2022 | 11:19
.
.`; $(document).ready(function() { if (typeof articlesId !== 'undefined') { articlesId.push('internal_calendar'); var today = new Date(); var oneYearAfter = new Date(); oneYearAfter.setDate(oneYearAfter.getDate() + 365); for (id in articlesId) { Calendar.setup({ id: articlesId[id], cont: "dv_calendar_" + articlesId[id], fdow: 1, noScroll: true, bottomBar: false, min: today, max: oneYearAfter, animation: false, titleFormat: "%B %Y", dateInfo: getDateInfo }); setEqualContentColumns(); } } }); | 1 | perfect | {"ca": 0.6716033483580167, "pt": 0.005795235028976175, "nl": 0.003219575016097875, "fr": 0.000643915003219575, "en": 0.31873792659368966} | |
mc4_ca_20230418_16_118947 | Salut eleva a 23 els morts per cop de calor a Catalunya - Diari de Girona
Salut eleva a 23 els morts per cop de calor a Catalunya
acn 16.08.2018 | 11:02
Salut eleva a 23 els morts per cop de calor a Catalunya Marc Martí
L'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha confirmat la mort d'un total de 23 persones per cop de calor. Només 2 van morir per les altes temperatures registrades abans de l'episodi de calor fixat pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) entre el 2 i el 8 d'agost. La resta, 21, han perdut la vida entre el 2 i el 13 d'agost. Són 11 homes i 10 dones d'entre 41 i 100 anys. Totes tenien factors de risc previs ja sigui per patologies de base o per estar fent activitats a l'aire lliure amb temperatures elevades. Deu de les persones mortes van presentar el quadre a domicili i 13 al carrer, si de les quals estaven treballant o practicant esport.
11 de les víctimes van morir a Barcelona ciutat, 6 a la resta de la demarcació, una a Girona, una a Lleida i quatre a Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Fins el 13 d'agost, la xarxa de vigilància epidemiològica ha rebut la notificació de 67 casos de persones afectades per quadres que complien la definició de cop de calor, i només els dies de l'onada, el 061 CatSalut Respon va atendre fins a 453 trucades relacionades amb la calor.
Salut defineix un cop de calor quan una persona produeix una quantitat de calor que no pot eliminar a través de l suor o amb la dilatació dels vasos sanguinis, una situació que es dona a temperatures molt extremes. És una malaltia greu caracteritzada per una temperatura corporal igual o superior a 40 graus i alteracions del sistema nerviós central que poden provocar deliri, convulsions o coma, com a conseqüència de l'exposició a la calor ambiental o a l'exercici físic extrem. El Departament recomana a la ciutadania hidratar-se de forma continuada, sobretot les persones grans, evitar sortir en les hores de més calor, limitar l'activitat física intensa i passar un mínim de dues hores al dia en espais climatitzats. | 0.873036 | curate | {"ca": 0.9890873015873016, "ru": 0.010912698412698412} | https://www.diaridegirona.cat/catalunya/2018/08/16/salut-eleva-23-les-victimes/930417.html |
macocu_ca_20230731_3_589241 | Montobbio s'acomiada del Copríncep episcopal
L'ambaixador d'Espanya a Andorra, Manuel Montobbio, ha visitat avui el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives al Palau Episcopal per acomiadar-se, ja que plega aquest mes d'agost per passar a ser ambaixador representant permanent d'Espanya al Consell d'Europa. La trobada ha servit per repassar les relacions bilaterals entre Andorra i Espanya durant els quatre anys que Montobbio ha desenvolupat les funcions d'ambaixador a Andorra, i que van tenir un punt rellevant en la visita oficial del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el gener del 2015, ja que va suposar la primera visita oficial d'un president del govern espanyol al Principat. Montobbio ocupava el càrrec des del 2014. Ha estat destinat a les ambaixades d'Espanya a El Salvador, Indonèsia, Guatemala i Albània, on va ocupar el càrrec d’ambaixador. També ha desenvolupat tasques com les de director del programa Comunitat Europea-Amèrica Llatina, al ministeri d'Afers Exteriors espanyol, o les de director del gabinet del secretari d’Estat d'Assumptes Exteriors. És cavaller de l'ordre d'Isabel la Catòlica, oficial de l'ordre del Mèrit Civil i és posseïdor de la Medalla de Gratitud de la República d'Albània.
El Corb va dir..Bon vent ! Tout à fait d'accord ! !! « L'occupation espagnole » en Andorre fait beaucoup de mal ! | 0.802684 | curate | {"ca": 0.9173553719008265, "fr": 0.0811419984973704, "en": 0.0015026296018031556} | |
cawac_ca_20200528_8_255142 | Durant aquest curs escolar continuarem utilitzant la biblioteca de l’escola com un espai on la realitat es transforma en màgia, on el temps s’atura quan hi entres, on pots trobar tota la informació per conèixer el món que t’envolta..
Objectiu
Potenciar i desenvolupar en el nostre alumnat les competències necessàries relacionades amb l’aprenentatge de la lectura, aprenentatge a través de la lectura i el gust per llegir.
Activitats
- Exposicions
- Fem un conte per sant Jordi
- L’hora del conte: apropar al nostre alumnat al món de la lectura i de la fantasia a través de contes i narracions.
- Minireceptes literàries
- Préstec a les aules
- Circuit de préstec de contes
- Bibliopati: servei de préstec durant l’esbarjo.
- Formació d’usuaris
- Llibres i Autors
- Maleta familiar
Tot el que llegim i treballem, i més... ho trobareu al bloc de la Biblioteca Escolar. | 0.565943 | curate | {"ca": 0.6928487690504103, "it": 0.03399765533411489, "es": 0.1559202813599062, "fr": 0.11723329425556858} | http://www.divinaprovidencia.cat/Biblioteca/Documents/bibilioteca.html |
mc4_ca_20230418_11_357067 | Còrdova 2017: Els 20 millors lloguers de vacances, cases de vacances i apartaments de lloguer a Còrdova - Airbnb Còrdova, Andalusia, Espanya
Còrdova · Quan vulguis · 1 hoste
Pis ampli amb un magnífic passadís museu. Emilio va ser molt atent i gentil. Molt recomanable.
Emilio és un bon amfitrió, em vaig sentir realment com a casa en els seus acollidors apartaments. Està impecablement net, còmode, ben situat, etc, etc, de manera que la meva estada de 5 dies a Còrdova (que em vaig enamorar) va ser una gran experiència. Oh, gos preciós i d'Emilio també ha afegit algun moment pleassant en la meva estada així. Així que estic totalment contingut.
Acabem d'estar una nit a Emilios appartement. La ubicació és realment excel·lent. Totes les coses d'interès per a visitar a Còrdova estan més a prop i hi ha un munt de restaurant i bar de tapes. Una bona experiència per a nosaltres.
lloc d'Emilio era tan acollidor i confortable. El preu era raonable, la ubicació era estupenda (a uns 10-15 minuts als llocs turístics), i tot estava net. Ell va ser molt amable, i fins i tot de bugaderia era gratis! Gràcies per la seva ajuda, Emilio. Si torno a visitar Còrdova de nou, vaig a triar casa amb seguretat!
Dasom2016-11-02T00:00:00Z
L'habitació era de níquel, un allotjament molt net, i l'esmorzar és un veritable plaer. Emilio és molt servicial i ens va donar la benvinguda a francès. El recomano!
Tot va sortir com ho vam acordar, sense problemes d'horari d'arribada, molt disposat. vam poder dormir perfectament a la seva habitació. té una ubicació fantàstica, a prop del centre històric.
Bonic apartament en una ubicació perfecta. Emilio és super amable i encara que només ens quedem 1 nit, era veritablement memorable. Es tracta de ser aquí de nou la propera vegada que anem a Còrdova!
Es tracta bàsicament d'un hostal. Molt bona ubicació. la neteja acceptable, encara que podria ser millor. L'amfitrió és molt útil. Bé per a una estada de pressupost.
Mew2016-12-31T00:00:00Z
Ens va encantar Còrdova i l'allotjament era més genuí. La situació és bona, els carrers estrets dirigides al lloc d'il·luminats estaven bé i tan net! Estaven sols sinó a tot arreu semblen tan segur a la ciutat que no teníem por. L'habitació i el bany són molt petites però ben equipades, amb una petita nevera, un bullidor d'aigua i una galleda. M'hauria agradat tenir noves tovalloles i llençols clares. El llit confortable.
Una primera experiència Airbnb molt desfavorable. La comercialització d'un breu però molt ben fet que indueix a error. L'allotjament és molt bona, però l'edat i la quincalla i la manca d'encant que sigui absolutament mancat d'interès. Una relació qualitat / preu absolutament desfavorable. Hi ha pensament també ben situat i molt millor. D'altra banda Carola és tot menys acollidor. En resum, hem deixat aquest lloc un dia abans del que s'esperava, amb la sensació de ser una estafa nosaltres ben fet! Lloc per evitar, ja que no és fet de nou
Un bonic lloc, just al centre. Va ser una mica fred i fosc, però també era plujós.
Double room in a charming flat. Wifi + Air con
· Double room in a charming flat. Wifi + Air con
Plaça de la Corredera, gaudir d'una estada única a un monument Emblemàtic de la ciutat. Un lloc amb encant, molt ben situat i prop de tota l'oferta turística i d'oci que oferim a Còrdova. A partir d'aquí, es pot gaudir d'unes belles postes de sol, visitar monuments, places, esglésies, museus, restaurants i un llarg etc. Venture en una experiència màgica
El pis està situat a la mateixa plaça. És acollidor, amb un toc bohemi, similar a l'atmosfera de la zona. Hi ha un munt de llum i els dies assolellats són ideals per prendre el sol al balcó. El llit de l'habitació és de 1,05 cm. Hi ha tovalloles i llençols disponibles a la mateixa habitació. Es pot utilitzar sense problemes la cuina i tots els estris de la mateixa. L'accés als vehicles està restringit a tota la zona.
El barri té tot. Quan surti del portal es poden trobar diferents bars i restaurants amb menjar típic cordovesa i similars. Hi ha un mercat de valors a la mateixa plaça. En menys de 5 minuts es poden trobar botigues de tot tipus en el centre de la ciutat. També és a prop dels principals monuments i el riu.
Còrdova, AL, Espanya
L'apartament està estratègicament situat al nucli antic de Còrdova, A pocs metres de Sant Llorenç i Plaça de la Magdalena. Pot deixar l'apartament i passar per tots els carrerons del casc històric de Còrdova I per tant millor conèixer tots els racons.
Estudio acogedor en privilegiada zona céntrica del casco antiguo de Córdoba con todo lo necesario para una estancia cómoda y agradable: cocina equipada, cuarto de baño, televisión, también dispone de una azotea con vistas a la torre de la antigua iglesia de San Andrés, ideal para desayunar o cenar y disfrutar de la tranquilidad de la zona antigua de la ciudad. Con posivilidad de parkin
Situado en la planta baja de una tradicional casa de vecinos el estudio dispone de un pequeño cuarto de baño, cocina equipada, cama de matrimonio, televisión,aire acondicionado y calefacción etc... También se puede disfrutar de la azotea de la casa donde la tranquilidad de la zona antigua de la ciudad y de su estupendo clima.
Situado a la espalda de la Iglesia de San Andres en el casco histórico de la ciudad y a un paso del Ayuntamiento y del templo Romano el enclave es ideal para conocer la cultura y gastronomía cordobesa, un barrio tranquilo con calles empedradas y estrechas lleno de patios, restaurantes e incluso un tablao flamenco.
마리아는 훌륭한 호스트이었다! 광고 및 아주 좋은 값으로 아파트는 좋았어요. 나는 내가 머물 곳이하는이 아파트는 다음과 같은 밤을 세 놓아에도 불구하고, 마리아는 해결책을 찾기 위해 그녀의 방법 나가서 다음 저녁 장소를 찾는 문제가 있었다. 그녀는 사랑스러운 사람이며 내가보기 엔 그녀와 함께 머물 것을 권장합니다.
La camera è piuttosto piccola ma adeguata per due persone. La casa si trova in posizione centrale. Il parcheggio è un problema. C'è un parcheggio sul lato opposto del fiume più o meno libera - basta dare il "Minder" una manciata di euro e si risparmia un mucchio!
The apartment is located in a calm and cool street within walking distance of the historic center of Cordoba! The apartment is perfect for two with a small kitchen and bathroom. Luz is very friendly nd always responded almost immediately (in Spanish)! Would defenitively recommend!
Jorien2017-05-25T00:00:00Z
N'hésitez pas . Rapport qualité prix imbattable. Nous avons juste eu un problème d'adresse fournit par le site . Une rue d'écart. Mais tout c'est bien fini .
Geraud2017-05-09T00:00:00Z
Ha sido genial! Todo estupendo! Luz maría es encantadora, amabilísima y te ayuda en todo. La ubicación perfecta, puedes ir andando a todos sitios y el apartamento muy limpio, ordenado y todo muy cómodo. Lo recomiendo totalmente y yo espero volver pronto!
Estefanía2017-05-13T00:00:00Z
perfekte Lage, um die Stadt zu besuchen. Luz Maria war sehr freundlich!
Genial!bien situado, limpio, cómodo, super completo (hasta alimentos para desayunar te deja en la cocina), ella majísima, se presta a ayudarte en todo y muy buena gente. Volveremos!
Céntrico estudio privado en pleno cásco antiguo
· Céntrico estudio privado en pleno cásco antiguo | 0.578747 | curate | {"ca": 0.5985380536047011, "fr": 0.026515694424537765, "en": 0.05847785581195356, "ru": 0.0035832019492618604, "es": 0.23133151784434572, "ko": 0.024795757488892074, "it": 0.037265300272323346, "de": 0.017916009746309303, "pt": 0.0015766088576752186} | https://www.airbnb.cat/s/C%C3%B2rdova--Espanya |
mc4_ca_20230418_17_333022 | Fitxa Estiu | Pou d'Art
Molt important, llegiu la normativa excepcional d'aquest estiu, on hi ha les hores i sortides de cada grup
El primer dia de cada setmana cal portar signada la declaració responsable Covid19
També necessitem que ens envieu a
o porteu signades les autoritzacions de cada estiu: Protecció de dades, drets d'imatge, permís per sortir sol, autorització per recollir-lo si no veniu pare o mare. Són un requisit legal imprescindible per seguir amb les exigències de la llei de protecció de dades i altres d'empara a menors.
Fitxa d'inscripció tallers d'estiu
(només necessari pels alumnes menors d'edat) (és suficient amb les dades del pare o de la mare)
Accepto els termes i condicionsAvís legal
Tallers matins
Tria un tallerExpressió plàstica (4 a 8 anys)La plàstica dels artistes (8 a 14 anys)Còmic (8 a 14 anys)Amb fil i agulla (10 a 16 anys)Dibuix i pintura (10 a 16 anys)Còmic i il·lustració (12 a 18 anys)
Especifica el torn
1r torn: 30 de juny al 3 de juliol
2n torn: 6 al 10 de juliol
3r torn: 13 al 17 de juliol
4t torn: 20 al 24 de juliol
5è torn: 27 al 31 de juliol
6è torn: 31 d'agost al 4 de setembre
7è torn: 7 al 10 de setembre
on-line matins
Tria un o els dos grups horaris.
(Si vens al taller presencial no has de triar res.
El teu horari és de 10 a 13h)
1r grup: 10 a 11:30 h.
2n grup: 11:40 a 13:10 h.
Tria un tallerExpressió plàstica (4 a 12 anys)Dibuix i aquarel·la (+de 10 anys i adults) a 14 anys)Dibuix i pintura (+de 12 anys i adults)Costura i patronatge (+12 anys i adults)Còmic i il·lustració (+12 anys i adults)on-line Photoshopon-line Ilustratoron-line disseny 3Don-line comicon-line dibuix
2n torn: 6 al 9 de juliol
3r torn: 13 al 16 de juliol
4t torn: 20 al 23 de juliol
5è torn: 27 al 30 de juliol
on-line TARDES
Rebreu un e-mail confirmant la vostra plaça i amb les instruccions a seguir per a fer el pagament
Formulari enviat!
1r torn: 29 de juny al 3 de juliol
5è torn+: 27 al 31 de juliol | 0.763505 | curate | {"ca": 0.9334381551362684, "en": 0.040880503144654086, "es": 0.009433962264150943, "it": 0.016247379454926623} | https://www.poudart.com/fitxa-estiu |
oscar-2301_ca_20230418_5_75647 | 8M 25N admissió aif amipa beques coeducació comissió ambiental comissió de coeducació Comissió de salut concurs consell escolar Consulta jove coronavirus cuina curs2021 documents ecosaserra erasmus+ escacs graduació halloween llibres llistes matricula podcast premi recuperació reunions salvem la badia soib tallers transport escolar | 0.72669 | curate | {"ca": 1.0} | http://iessaserra.cat/2022/07/20/llistes-definitives-admissio-a-fp-basica-i-grau-mitja/ |
mc4_ca_20230418_8_311992 | Medicina – Tecnologies del futur
Moléculas congeladas
Consisteix en la criomicroscopía electrònica, que és una tècnica que facilita l’estudi de mostres biològiques en 3D, sense que alterem les seves propietats. D’aquesta manera congelarem les molècules per esbrinar el seu procediment, així podrem observar en quina manera treballen les cèl·lules. Aquesta troballa va ser usat per poder veure el virus Zika i per esbrinar quin era el causant de les anomalies en els nadons. I també s’usa per a la creació de medicaments per a la lluita d’algunes malalties en concretes.
Amb aquest procés podrem estudiar les mostres biològiques com els virus sense que alterem cap de les seves propietats.
Permetrà a la tecnologia investigar sobre l’activitat de les biomolècules després d’haver-les congelat.
Amb aquest procés es fa possible que obtinguem imatges de proteïnes o d’altres molècules, que després de ser congelades conservarà la seva forma. Amb aquest procés ens aportarà una eina que permetrà als metges el poder investigar.
Al donar-nos l’opció de congelar les biomolècules fa que els científics tinguin un accés a investigar nous processos que abans no podien. Farà que comprenguin les molècules d’una manera bàsica i desenvoluparà el potencial dels nous medicaments.
https://www.sanidad.es/premio-nobel-2017/ | 0.778774 | curate | {"es": 0.05624036979969183, "gl": 0.015408320493066256, "ca": 0.9283513097072419} | http://madeinfuture.cat/medicina/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_285807 | El 2013, concretament al mes d’octubre, es va publicar el Real Decret 828/2013 pel qual, entre d’altres modificacions s’estableix per les Comunitats de Propietaris l’obligació de presentar la Declaració d’operacions amb terceres persones (model 347). Els efectes d’aquesta obligació són a partir de l’1 de gener de 2014 i per tant durant el mes de febrer de 2015 s’haurà de presentar la primera declaració. Com afecta això?
En relació a les Comunitats de Propietaris fins ara únicament tenien l’obligació de presentar aquesta declaració (model 347) aquelles que duguessin a terme activitats empresarials o professionals segons allò disposat en la normativa de l’Impost sobre el Valor Afegit. Es considera que l’arrendament és una activitat empresarial i per tant les Comunitats de Propietaris que llogaven elements comunitaris (locals, façanes, cobertes, etc.) ja venien obligades a presentar el model 347 per declarar aquests lloguers, a part de les corresponents declaracions d’IVA i del model 184 (declaració informativa anual a través de la qual s’imputa el rendiment net a cada un dels propietaris).
A partir del citat Real Decret les Comunitats de Propietaris també hauran de presentar el model 347, encara que no duguin a terme activitats empresarials, però sí realitzin operacions amb terceres persones (paletes, lampistes, electricistes, empreses de manteniment ascensors, etc.) que durant l’any superin els 3.005,06 euros.
Al contrari que els empresaris o professionals, les Comunitats de Propietaris no hauran de subministrar la informació en el model 347 desglossada trimestralment i serà suficient declarar el total anual.
Per altra banda, cal mencionar que queden excloses d’obligació de declarar les operacions següents:
Les de subministrament d’energia elèctrica i combustibles de qualsevol tipus amb destinació a l’ús i consum comunitari.
Les de subministrament d’aigua amb destinació a l’ús i consum comunitari.
Les derivades d’assegurances que tinguin per objecte l’assegurament de béns i drets relacionats amb zones i elements comuns.
Les Comunitats de Propietaris que lloguin locals de negoci o altres elements comunitaris (façana, coberta, etc.) hauran de seguir com fins ara, declarant en el model 347 els arrendaments subjectes a IVA. | 0.862972 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.amatimmobiliaris.com/w/ca/2017/01/nova-obligacio-fiscal-per-les-comunitats-de-propietaris/ |
macocu_ca_20230731_6_480270 | Es poden subvencionar les despeses fixes originades des del 14 de març fins el 31 de desembre de 2020 que s’hagin produït per al manteniment o l’adequació de l’activitat o de l’establiment a les condicions sanitàries, com la compra d’EPI’s per al personal, elements de protecció per clients o usuaris com ara mampares o separadors, les despeses de gestoria per tramitar ERTO, despeses derivades de contractes de lloguer, serveis d’assessorament, subministraments i altres despeses directament vinculades per a poder exercir l’activitat econòmica amb garanties. Estaran excloses de la subvenció totes aquelles despeses que s’associïn a conceptes considerats inversions.
Comparteix aquest contingut | 0.828578 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_120858 | Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Amb l'atemptat de Sarajevo que costà la vida de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i de la seva esposa, Carles esdevingué hereu al tron d'Àustria. Malgrat aquest fet, i tot i la simpatia que l'emperador li mostrà sempre, Carles no accedí a l'Estat Major de l'exèrcit fins que es convertí en emperador l'any 1916.
El transcurs de la Primera Guerra Mundial, iniciada l'any 1914, l'apartà considerablement de l'Estat Major i el centre de poder de Viena a conseqüència de la seva idea de sortir de la guerra a qualsevol preu. Amb la mort de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria, Carles esdevingué emperador, malgrat tot, la situació dins de l'Imperi ja era insostenible.
Des del primer dia del seu govern, Carles realitzà importants esforços per traure l'Imperi dual de la guerra a través d'un pau negociada amb França. Carles pretenia que el seu cunyat, el príncep Sixt de Borbó-Parma, integrant de l'exèrcit francès li servissin de pont amb el president de la República francesa i es pogués arribar a un armistici. Malgrat tot, les negociacions mai es produïren a conseqüència de la negativa del president Clemenceau.
A partir de l'any 1917 la situació interna de l'Imperi empitjorà considerablement a conseqüència de l'aïllament en què es trobava i amb les dificultats que tenia per respondre a la demanda interna. A mesura que passaren els mesos de la guerra la situació es feu més complicada, situació aprofitada pels diferents col·lectius nacionals per reclamar a la comunitat internacional estats propis.
Àustria-Hongria fou la principal afectada dels anomenats 14 punts del president estatunidenc Woodrow Wilson, en tant que significava la desaparició de l'Imperi com a estat. Per tal de pal·liar la situació, Carles intentà acomodar les diferències nacionals dins del Parlament i permetre l'autogovern per les diferents nacionalitats. Malgrat aquestes reformes, la situació interna escapà de les mans de l'emperador en tant que les potències de l'Entesa reconegueren com a interlocutors les diferents nacionalitats.
El dia 11 de novembre de l'any 1918, Carles I proclamà la seva sortida de qualsevol activitat governamental a Àustria després que el nou parlament austríac no acceptés la conversió del nou estat germànic en monarquia. Malgrat tot, la declaració no significà l'abdicació ni la pèrdua dels drets històrics i dinàstics de la família imperial.
Aïllat internacionalment i menyspreat no només pels nous estats sinó també per les potències internacionals emprengué el camí de l'exili cap a l'illa portuguesa de Madeira. Malgrat que Hongria s'havia convertit en una monarquia sota la regència del mariscal Miklós Horthy, Carles i la seva família no es pogueren instal·lar al país hongarès davant la negativa del regent.
Carles morí a l'illa de Madeira l'any 1922, quatre anys després d'haver marxat d'Àustria, com a conseqüència d'una severa pneumònia. Les seves restes descansen a l'Església de Nostra Senyora de la Muntanya de la ciutat de Funchal. Carles morí completament a la ruïna, havent estat incapaç de traslladar a l'exterior la seva fortuna personal.
L'aïllament diplomàtic i internacional que la família Habsburg patí des de l'any 1918 no es pogué superar fins que l'any 1922 el rei Alfons XIII d'Espanya decidí socórrer l'emperadriu Zita i la seva família i instal·lar-los a la població basca de Zarautz.
Contingut
1 Família
2 Joventut
3 Regnat
4 Breu exili
5 Intents de restauració
6 Veneració
7 Referències
8 Bibliografia
Família[modifica]
Era fill de l'arxiduc Otó d'Àustria i de la princesa Maria Josepa de Saxònia. Carles era net per via paterna de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria i de la princesa Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies i per via materna del rei Jordi I de Saxònia i de la infanta Maria Anna de Portugal.
El dia 21 d'octubre de l'any 1911 contragué matrimoni amb la princesa Zita de Borbó-Parma, filla del duc Robert I de Parma i de la infanta Maria Antònia de Portugal. El casament tingué l'aprovació total de la Cort Imperial i de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria que observà d'aquesta forma la continuïtat de la dinastia. La parella tingué vuit fills:
SAI l'arxiduc Otó d'Àustria, cap de la dinastia. Nascut el 1912 a Viena, es casà amb la princesa Regina de Saxònia-Meiningen.
SAI l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria, nascuda el 1914 a Viena i morta el 1974.
SAI l'arxiduc Robert d'Àustria-Este, nascut el 1915 a Viena i mort el 1996 a Brussel·les. Es casà amb la princesa Margarida de Savoia-Aosta.
SAI l'arxiduc Fèlix d'Àustria, nascut el 1916 a Viena. Es casà amb la princesa Anna Eugènia d'Arenberg.
SAI l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria, nascut el 1918 a Viena. Es casà amb la princesa Iolanda de Ligne.
SAI l'arxiduc Rodolf d'Àustria, nascut el 1919 a Funchal. És casat en primeres núpcies amb la comtessa Xenia Tschernyschev-Besobrasow mentre que en segones núpcies ho és amb la princesa Anna de Wrede.
SAI l'arxiduquessa Carlota d'Àustria, nascuda el 1921 a Funchal. Es casà amb el duc Jordi de Mecklenburg-Strelitz, cap de les cases ducals de Mecklenburg-Strelitz i de Mecklenburg-Schwerin.
SAI l'arxiduquessa Elisabet d'Àustria, nascuda el 1922 a Funchal i morta el 1993 a Viena. Es casà amb el príncep Enric de Liechtenstein.
Joventut[modifica]
L'arxiduc Carles i la princesa Zita.
Primogènit de l'arxiduc Otó i de la princesa Maria Josepa de Saxònia. [1] La seva infantesa va ser feliç i els trasllats d'una guarnició a una altra del seu pare van fer que viatgés per gran part de l'imperi. [2] Va aprendre alemany (el seu idioma matern), anglès, francès i hongarès. [2] Estava versat en dret constitucional i ciències polítiques. [2] El 1901 va visitar gran part de la Transleitània. [2] El 1905 va servir a Bohèmia com a tinent d'una petita guarnició i va rebre l'orde del Toisó d'Or. [2]
Casament de Carles amb Zita de Borbó-Parma al castell de Schwarzau (1911)
El 21 d'octubre de 1911 es va casar amb la princesa Zita de Borbó-Parma, impetuosa, molt religiosa i d'ideologia més reaccionària que la de Carles. [2] El matrimoni va tenir 9 fills. [2] 2 Des de gener d'aquest any, Carles va treballar a l'Estat major austrohongarès, a Viena. [2]
Carles i Zita amb els fills (1914)
Va succeir al seu oncle avi Francesc Josep I. Abans d'accedir al tron va prestar serveis a l'exèrcit. Es va convertir en successor el 1914 després que el seu oncle l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria fos assassinat a Sarajevo,[2] Bòsnia, causa immediata de l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
Regnat[modifica]
Carles va accedir al tron amb 29 anys després que morís el seu ancià besoncle, l'emperador Francesc Josep I la nit del 21 de novembre de 1916,[3] enmig de la Primera Guerra Mundial. La seva coronació era urgent i va tenir lloc el 29 de desembre de 1916, evitant les cerimònies dilatòries que havien estat usuals en els Habsburg en temps de pau, el que va posar de manifest el declivi final de l'imperi.
Des d'aquest moment, el nou emperador va tractar de treure a l'imperi austrohungarès de la guerra Europea. [4] La raó principal que el va portar a això va ser la situació econòmica del país, que no parava d'empitjorar, amb una inflació severa, descontentament massiu entre els camperols per les requisacions de guerra, i fort rebuig dels sindicats obrers a la militarització de la indústria. En esvair-se a finals de 1916 la possibilitat que Rússia pogués envair Àustria-Hongria es va fer evident que Alemanya era la força dominant dels Imperis Centrals políticament i militar, provocant una nova causa de descontentament entre la població eslava d'Àustria-Hongria. El mateix emperador desitjava la pau per la convicció personal que la sagnia humana del conflicte podria continuar durant molt temps més.
Coronació el 29 de desembre de 1916
Sense suficient capacitat de maniobra, durant la primavera de 1917 Carles I va mantenir, a l'esquena d'Alemanya, uns polèmics contactes amb el govern francès, que van fracassar, per tractar d'assolir una pau per separat amb els aliats a través del seu cunyat, el príncep Sixt de Borbó-Parma,[5] que era oficial de l'exèrcit belga. [6] En les converses secretes realitzades entre Sixte i Carles a Viena, l'emperador es va comprometre a defensar la devolució d'Alsàcia i Lorena a França i el manteniment d'una Bèlgica independent, a canvi d'aconseguir la pau,[6] a canvi que la Triple Entesa acceptés la preservació d'Àustria-Hongria i Alemanya en la seva integritat territorial.
L'esclat de la Revolució d'Octubre a Rússia va causar que Carles I intensifiqués els seus esforços per una pau negociada, mentre l'esfondrament rus reafirmava la subordinació d'Àustria-Hongria respecte a Alemanya i també podria servir d'exemple per a una revolució social extrema als Imperis Centrals. L'abril de 1918, el ministre d'afers exteriors de Carles I, el comte txec Ottokar von Czernin, assabentat de les negociacions de Carles, va presumir davant la premsa internacional que França estava pidolant la pau als Imperis Centrals, tot seguit el primer ministre francès Clemenceau va respondre fent públiques les negociacions de l'emperador austríac amb Sixt de Borbó-Parma, 5 causant un gran perjudici a la credibilitat de Carlos i minant la seva posició internacional,[5] perquè si bé Carles havia informat anticipadament al kàiser alemany Guillem II sobre les converses de pau, no li va esmentar les concessions que Carles proposava als francesos.
Mentrestant, com a resultat de l'escàndol, la Triple Entesa reconeixia poc després al govern txecoslovac independent a París,[5] abandonant la seva anterior posició de manteniment d'un imperi reformat, Carles va haver de viatjar urgentment a Alemanya per assegurar a Guillem II la seva lleialtat com a aliat, en tant el mateix Estat major del Reichsheer alemany, en saber les concessions que Carles oferia als Aliats, planificà una "invasió preventiva" d'Àustria per deposar a Carles I en considerar la seva conducta com una traïció.
Carles I amb els seus generals (1918)
A l'interior, amb motiu de l'aniversari del seu hereu (2 de juliol de 1917) va declarar una amnistia dels presoners polítics,[5] gest amb què va tractar, amb escassos resultats, de mostrar la seva disposició a un nou ordre polític en l'imperi. [6] De la mateixa manera, al llarg de l'any 1917 i la primera meitat de 1918, Carles va promulgar diverses normes destinades a mitigar el descontentament social de la classe obrera del seu imperi, suavitzant les severes lleis marcials aprovades a l'inici de la guerra. Tanmateix, la contesa prosseguia i per tant les mesures preses per l'emperador amb prou feines eren pal·liatius d'una greu situació interna.
Després de l'enfonsament del front búlgar al setembre de 1918, Carles va decidir dur a terme dràstiques mesures reformistes per convèncer la Triple Entesa que l'imperi austrohongarès havia de salvar-se, o almenys mantenir-se com una federació d'estats independents. [6] Amb ajuda dels seus assessors i del consell de ministres, Carles I va definir un pla de federalització del país, que es va fer públic l'octubre de 1918. [7] En ell, l'imperi es convertia en una confederació on els seus membres mantenien plena autonomia política, econòmica i militar, compartint únicament la prefectura de l'Estat. [6] Aquests intents van arribar massa tard i els consells nacionals que Carles va fomentar entre les diferents nacionalitats van optar per abandonar el govern de Viena en comptes d'adaptar el pla de l'emperador. [6]
Iniciada la dissolució de l'imperi després de la derrota davant els italians en la Batalla de Vittorio Veneto, i després de resistir-se a abandonar el que ell considerava les seves obligacions, Carles I va renunciar a la prefectura de l'Estat l'11 novembre 1918 i a formar part de qualsevol futur govern austríac,[6][8] però no als seus drets com a cap de la dinastia. Tractava així de mantenir la possibilitat que pervisqués la monarquia Habsburg amb un altre membre de la família imperial. Va partir immediatament cap a l'exili a Suïssa. [9]
Breu exili[modifica]
El govern suís va acollir a l'exemperador amb la condició que residís lluny de la frontera austríaca i s'abstingués de qualsevol activitat que pogués comprometre el país. [9] Després d'unes setmanes de buscar allotjament, la família es va instal·lar el maig al costat del llac de Ginebra, en una vila on l'exemperadriu va donar a llum el seu sisè fill. [9]
A l'abril s'havia format a Hongria un govern contrarevolucionari sota protecció francesa a Szeged i un altre grup de semblant orientació es va formar a Viena. [10] Carles va mantenir contactes amb els dos grups. [10] El grup vienès, que va aconseguir diners de l'ambaixada hongaresa, va finançar un grup militar (la divisió Lehar ) que va donar suport a la restauració de Carles a Hongria occidental, ocupant cert territori durant 15 mesos. [10]
Durant la primavera, Carles s'havia mostrat disposat a recuperar el tron, no considerant la seva abdicació a Hongria com a vàlida en no haver estat confirmada pel primer ministre i el Parlament. [10] Per la seva banda, el govern hongarès havia comunicat a Suïssa que considerava a Carles com el seu monarca i esperava un tracte corresponent. [10]
Els seus tractes amb el regent Horthy, però, eren ambigus: les seves proclames no eren publicades i les seves ordres eren desateses o aplicades de manera ambigua. [10] El regent va exigir als oficials un jurament de lleialtat personal, cosa que va indignar a Carles, que va perdre la seva confiança en ell. [10]
Intents de restauració[modifica]
Imatge que representa la tristor que varen viure Carles i Zita de Borbó-Parma a Tihany, entre el 26 i el d'octubre de 1921
El 24 de març de 1921 l'exemperador Carles va abandonar secretament Suïssa i des d'allà va viatjar secretament a Hongria amb un passaport espanyol fals[11] per restaurar la monarquia hongaresa i ser proclamat rei, al·legant que podria comptar amb el suport del govern francès. Després de desplaçar-se a Estrasburg en automòbil, va prendre un tren cap a Viena com a diplomàtic espanyol, passant la nit a casa d'un comte hongarès i viatjant el Dissabte Sant a la frontera hongaresa en taxi com a funcionari de la Creu Roja britànica. [11]
El Diumenge de Resurrecció va viatjar a Budapest i va aconseguir reunir-se en secret amb l'almirall Horthy, que després d'una discussió personal va rebutjar donar suport a aquesta pretensió[11] al·legant que França i Gran Bretanya s'oposarien a aquest projecte, mentre els governs de la Petita Entesa, anunciaven estar disposades a envair Hongria i ocupar Budapest amb les seves tropes per impedir la restauració d'un Habsburg en el tron (ja que temien que podria intentar el restabliment de l'imperi austrohongarès i amenaçar la independència dels seus països). Tots dos personatges van acordar suspendre la seva conversa tres setmanes, per trobar una solució, però mentrestant els nacionalistes hongaresos temien que la coronació de Carles signifiqués ressuscitar el predomini austríac sobre Hongria i van aconseguir que el parlament magiar impedís la restauració de Carles (1 d'abril de 1921). [12] El mateix dia la junta d'ambaixadors de l'Entesa, reunida a París, declarava la seva oposició a acceptar les restauració. [12] Davant d'això, l'exemperador (que pel que sembla només esperava ser cridat per regnar en vèncer el termini de tres setmanes) es va retirar d'Hongria el 4 d'abril,[12] sentint-se traït per Horthy.
Al seu retorn a Suïssa, el Govern del país va endurir les condicions per donar-li asil que devia ser, en tot cas, temporal. [12] A principis de maig, la família es va traslladar al palau de Hertenstein. [12] Horthy mantenia la seva actitud ambigua amb l'exemperador. [12]
Pocs mesos després Carles va intentar novament forçar la restauració, comptant amb el suport de militars i polítics hongaresos encara lleials als Habsburg: el 21 d'octubre de 1921 va entrar en avió de nou a Hongria reunint un contingent de soldats afins a la seva causa per marxar cap a Budapest. [13] Si bé els monàrquics i el mateix Carles havien previst una marxa pacífica on les tropes governamentals no s'atrevirien a tancar el pas a l'exemperador (com va passar gairebé en tota la ruta de Szombathely a Budapest), el Govern de Miklós Horthy, sí que estava disposat a resistir aquest nou intent. Als afores de la capital, batallons de l'exèrcit i voluntaris, majoritàriament estudiants mobilitzats pel capità Gyula Gömbös,[14] van rebutjar per la força als soldats del contingent monàrquic el 23 d'octubre,[13] mostrant que una guerra civil era possible per causa de la restauració monàrquica. Aquesta mateixa tarda, els Governs de la Petita Entesa van enviar tropes a la seva frontera hongaresa per impedir que Carles fos restaurat. [13] Espantat davant la possibilitat d'una guerra civil, i notant que el suport a la seva causa no era unànime, l'exemperador va desistir del seu intent el 24 d'octubre i va capitular amb els seus seguidors, mentrestant, el Govern de l'almirall Horthy reaccionava col·locant a Carles i la seva dona sota custòdia militar a la localitat de Tihany, a la vora del llac Balaton, accedint a les pressions de la Petita Entesa i dels nacionalistes hongaresos (units en el seu afany d'evitar la restauració dels Habsburg). França i Gran Bretanya també van manifestar oficialment a Horthy el 29 d'octubre la seva oposició al retorn de Carles al tron hongarès, donant suport als temors de la Petita Entesa.
Divisió d'Àustria-Hongria el 1918.
Imperi d'Àustria el 1914
Regne d'Hongria el 1914
Bòsnia i Hercegovina el 1914
La línies vermelles assenyalen les fronteres anteriors a la primera guerra mundial.
L'abril de 1919 la República d'Àustria, va declarar nuls els privilegis polítics i va embargar les propietats de la família imperial, mentre s'eliminaven els drets nobiliaris. [6] Txecoslovàquia havia fet el mateix ja tot just acabada la guerra, al començament de novembre de 1918. [6]
L'emperador deposat Carles va sortir d'Hongria l'1 de novembre de 1921 amb la seva dona, Zita, portats per un vaixell de la Royal Navy britànica pel Danubi[13] fins al port romanès de Galati al Mar Negre, d'aquí, l'exparella imperial va ser traslladada per la marina britànica a l'illa portuguesa de Madeira[13][15] el 19 de novembre del mateix any, per decisió de França i Gran Bretanya. Allà Carles va morir de pneumònia l'1 d'abril de 1922. [15][16] Les seves restes encara romanen a l'illa, a l'església de Nossa Senhora do Monte, amb permís dels seus successors, a excepció del seu cor, que va ser traslladat a la cripta dels Habsburg a Àustria.
Veneració[modifica]
L'any 2004 Carles fou declarat beat per l'Església Catòlica en una important cerimònia a la Ciutat del Vaticà. La causa de la seva beatificació s'inicià l'any 1949 quan l'Arxidiòcesi de Viena recollí un testimoni de la seva santedat. L'any 1954 fou declarat venerable, primer pas cap a la beatificació. Les raons per les quals s'inicià aquest procés fou el seu tarannà religiós a l'hora de prendre qualsevol decisió i el caràcter cristià i pacifista que tingueren les seves polítiques. Malgrat tot, la causa de la seva beatificació s'ha vist enfosquida pel fet que Carles hagués pogut autoritzar la lluita amb armes de gas durant la Primera Guerra Mundial.
Referències[modifica]
↑ Roucek (1982), p. 453
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Roucek (1982), p. 454
↑ Roucek (1982), p. 455
↑ Roucek (1982), p. 456
↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Roucek (1982), p. 457
↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Sutter-Fichtner, Paula: "The Habsburg Empire in World War I, a final Episode in dynastic History", East European Quarterly, 11:4 (1977)
↑ Roucek (1982), p. 458
↑ Roucek (1982), p. 460
↑ 9,0 9,1 9,2 Roucek (1982), p. 461
↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Roucek (1982), p. 462
↑ 11,0 11,1 11,2 Roucek (1982), p. 463
↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Roucek (1982), p. 464
↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Roucek (1982), p. 465
↑ Szilassy (1971), p. 97
↑ 15,0 15,1 Szilassy (1971), p. 101
↑ Roucek (1982), p. 466
Bibliografia[modifica]
Robert Bideleux, Ian Jeffries. A history of Eastern Europe. London: Routledge, 1998. ISBN 0415161118.
Michel Dugast Rouillé. Carlos de Habsburgo: el último emperador. Ediciones Palabra, 2005. ISBN 9788482399003.
Roucek, Joseph S. «The Problems connected with the Departure of Karl the Last from Central Europe». East European Quarterly, 15, 4, 1982, pàg. 453-468.
Szilassy, Sándor. Revolutionary Hungary 1918-1921 (en anglès). Danubian Press, 1971, p. 141. ISBN 9780879340056.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Precedit per:
Francesc Josep I d'Àustria Emperador d'Àustria
Rei d'Hongria i Bohèmia
com a Carles I/IV/I o III
1916–1918 Succeït per:
Càrrec abolit
Registres d'autoritat
WorldCat
CANTIC: 981058614935506706
BNE: XX1778462
BNF: cb11886669d
GND: 118560077
LCCN: n50046481
VIAF: 76310427
ISNI: 0000 0000 6635 219X
SELIBR: 302517
SUDOC: 027668444
BIBSYS: 90577151
NDL: 01114655
NKC: jn20000700856
Bases d'informació
GEC: 0015054
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_I_d%27Àustria_i_IV_d%27Hongria&oldid=28744445»
Categories:
Arxiducs d'Àustria
Austrohongaresos
Beats europeus
Ducs de Mòdena
Emperadors d'Àustria
Emperadors de la dinastia d'Habsburg-Lorena
Monarques destronats
Reis d'Hongria
Alumnes de la Universitat Carolina de Praga
Distingits amb la Pour le Mérite (classe militar)
Cavallers del Toisó d'Or
Morts a Portugal
Persones de la Baixa Àustria
Categories ocultes:
Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb identificador CANTIC
Control d'autoritats
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
En altres idiomes
Afrikaans
العربية
مصرى
Azərbaycanca
تۆرکجه
Башҡортса
Беларуская
Беларуская (тарашкевіца)
Български
Brezhoneg
Bosanski
Čeština
Dansk
Deutsch
Ελληνικά
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
فارسی
Suomi
Français
Galego
עברית
Hrvatski
Magyar
Հայերեն
Bahasa Indonesia
Ido
Íslenska
Italiano
日本語
ქართული
한국어
Latina
Lëtzebuergesch
Lietuvių
Latviešu
مازِرونی
Nederlands
Norsk bokmål
Polski
Português
Română
Русский
Scots
Srpskohrvatski / српскохрватски
Slovenčina
Slovenščina
Српски / srpski
Svenska
ไทย
Türkçe
Українська
Tiếng Việt
West-Vlams
吴语
中文
Bân-lâm-gú
粵語
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 4 des 2021 a les 07:22.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.76398 | curate | {"ca": 0.8943921585635599, "pt": 0.006895953506527302, "mk": 0.0018649434011363143, "it": 0.0039033699093550768, "uu": 0.0004337077677061196, "en": 0.032181116363794074, "ro": 0.0008240447586416273, "nl": 0.004337077677061196, "fr": 0.01899640022552804, "de": 0.006809211952986078, "es": 0.005985167194344451, "sr": 0.0009975278657240751, "hu": 0.001127640196035911, "ru": 0.003339549811337121, "no": 0.001214381749577135, "la": 0.0004770785444767316, "oc": 0.0008674155354122392, "eu": 0.0010408986424946872, "id": 0.0010408986424946872, "ar": 0.00030359543739428375, "rz": 0.00017348310708244785, "az": 0.0005204493212473436, "ku": 0.0002602246606236718, "ba": 0.00039033699093550767, "be": 0.0014746064102008067, "bg": 0.00039033699093550767, "br": 0.00039033699093550767, "bs": 0.0003469662141648957, "sh": 0.00030359543739428375, "da": 0.0002168538838530598, "el": 0.0003469662141648957, "eo": 0.00039033699093550767, "et": 0.0002168538838530598, "fa": 0.0002168538838530598, "fi": 0.0002168538838530598, "lt": 0.0006071908747885675, "he": 0.0002168538838530598, "hr": 0.0003469662141648957, "hy": 0.00030359543739428375, "is": 0.0003469662141648957, "ja": 0.0001301123303118359, "ka": 0.00030359543739428375, "ko": 0.0001301123303118359, "lb": 0.0006071908747885675, "lv": 0.0003469662141648957, "zn": 0.0003469662141648957, "pl": 0.0002602246606236718, "sk": 0.0004337077677061196, "sl": 0.0004770785444767316, "sv": 0.00030359543739428375, "th": 0.0001301123303118359, "tr": 0.0002602246606236718, "uk": 0.0004337077677061196, "vi": 0.0004337077677061196, "bo": 0.0004337077677061196, "zh": 0.0002602246606236718} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_I_d%27%C3%80ustria_i_IV_d%27Hongria |
oscar-2201_ca_20230904_3_60279 | En el procés d`oxidació de l’Acer Corten es crea una capa d’òxid impermeable a l’aigua, que impedeix que l’oxidació continuï al seu interior. Aquesta oxidació superficial protegeix l’Acer Corten de la corrosió atmosfèrica, per la qual cosa no es requereix cap altre tipus de protecció. | 0.728325 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.decorten.cat/corten/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_2997 | L’any 2017 és “l’any Bertrana”, que commemora el 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el 125è aniversari del de la seva filla Aurora Bertrana.
Reprodueixo el text breu que vaig escriure per a l’exposició Una literatura pròpia, dones escriptores (2006):
AURORA BERTRANA (Girona, 1899- Berga, 1974)
Aurora Bertrana a l’Illa de Papeete
Mentre la mare em preparava a fer de senyoreta pobra amb dignitat, jo no somiava sinó a viure aventures. Sentia avidesa de viure, de veure món, de sortir d’una manera o altra d’aquell cercle familiar i provincià. El que en definitiva volia no ho sabia del cert. M’hauria costat molt de definir-ho. (Memòries)
Els somnis es van fer realitat i Aurora Bertrana va abandonar aviat la seva Girona natal i va viure moltes de les aventures que somiava, amb una existència ben diferent a la destinada a les dones del seu temps. Va estudiar música a Ginebra i va treballar en una orquestra de senyoretes, va actuar en hotels dels Alps i, també, en locals dels baixos fons de Barcelona. Tocava el violoncel i va ser fundadora del primer quartet femení de jazz a Europa. El 1926 va viure una temporada a Tahití i, allí, recollint les seves impressions dels mars del sud, va iniciar la seva trajectòria com a escriptora. De tornada l’any 1930 a Barcelona, va col.laborar en nombrosos diaris i revistes, va viatjar al Marroc per fer un llibre reportatge i va tenir una intensa activitat pública i política durant la II República. Exiliada el 1939 a Suïssa, on va ajudar la resistència francesa contra el nazisme, va viure amb moltes dificultats econòmiques, però no va deixar mai d’escriure contes i novel.les fins a la seva mort. I és autora, per exemple, d’una de les primeres novel.les sobre el fenomen del turisme, Vent de grop (1967).
Publicat a LiteraturaEtiquetat autores, Bertrana, dones, literatura catalana
Cerca:
Follow textos, assaigs, retalls on WordPress.com
Entrades recents
MARIA AURÈLIA CAPMANY: PARAULES, FEMINISME, COMPROMÍS I LLIBERTAT
La utilització del folklore i la literatura popular per configurar l’ordre simbòlic de la mare i una escriptura femenina en la poesia de Maria Mercè Marçal
No hi ha activitat feminista que sigui inútil
40 anys de les Madres de la Plaza de Mayo. Estratègies de resistència.
El meu 14 d’abril, article de Maria Aurèlia Capmany
La memòria de les dones
Art, música i llibres en record de Salvador Puig Antich
Gener de 1939, la marxa a l’exili de la intel·lectualitat catalana
La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda
Sylvia Plath, sota una campana de vidre
Arxius
Juliol 2018 (1)
Mai 2018 (2)
Mai 2017 (1)
Abril 2017 (1)
Març 2017 (2)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (3)
Desembre 2016 (1)
Novembre 2016 (3)
Octubre 2016 (6)
Setembre 2016 (4)
Agost 2016 (8)
Categories
Dones i nacions
Dones i sexualitat
Literatura
Llengua i cultura
Maria Aurèlia Capmany
Memòria i història
Teatre
Etiquetes
Abelló Albert autores Baixeras Capmany Catalunya cinema cos dones dramatúrgia feminisme franquisme història Karr Literatura literatura catalana llengua Marçal memòria Monserdà nació sexualitat símbols Vernet violència
Els meus tuits
Montserrat Palau Vergés. Tarragonina que viu a Torredembarra. Professora de la Universitat Rovira i Virgili. Actualment diputada al Parlament per Junts pel Sí
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
RSS - Entrades
Bloc a WordPress.com. de Automattic.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.754206 | curate | {"ca": 0.81761185522941, "pl": 0.012254203476774009, "fr": 0.009974351667141636, "es": 0.08691935024223425, "it": 0.011399259048161869, "en": 0.02365346252493588, "de": 0.006839555428897122, "pt": 0.02963807352522086, "sv": 0.0017098888572242804} | https://montserratpalau.wordpress.com/tag/bertrana/ |
cawac_ca_20200528_9_133727 | Notícies
La mobilitat, l'urbanisme i els problemes amb Fecsa, principals preocupacions del Tacó i l'Armanyà
Moment de la trobada al Centre Cívic Tacó
Els veïns i veïnes exposen les seves demandes i observacions a l'equip de govern, en la trobada sobre el Pla de Mandat
Ahir dimarts al vespre va tenir lloc la cinquena trobada de l'equip de govern amb la ciutadania per informar sobre l'estat d'execució del Pla de Mandat 2007-2011. En aquesta ocasió van ser els habitants del Tacó i l'Armanyà, els qui van tenir oportunitat de traslladar les seves inquietuds a l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, la primera tinent d'alcalde, Iolanda Sánchez, i el segon tinent d'alcalde, Tomàs Álvaro. A part, entre la trentena de persones del públic s'hi trobaven diversos regidors del govern, que també van intervenir per respondre sobre qüestions que afectaven directament el seu departament. La trobada es va celebrar al Centre Cívic Tacó.
Els problemes en la mobilitat a la ciutat i al propi barri va ser un dels temes que va ocupar més espai en la conversa. Els veïns es van queixar de la presència de cotxes en zones de vianants, en zones de càrrega i descàrrega i a les voreres, així com al carril bici de l'avinguda de Vilafranca. L'alcalde de la ciutat va explicar que "s'intenta retenir de manera ràpida les actituds incíviques" , tot i que no són totalment evitables i que són una minoria. Joan Ignasi Elena va admetre que amb les obres a carrers d'aquest últim any "hi ha hagut un cert descontrol" , ja que en diversos casos s'han hagut d'abaixar les pilones per permetre el pas dels veïns.
Amb tot, l'alcalde va remarcar que la situació dels carrers en els darrers mesos ha viscut "una millora brutal" i va afegir que "el que s'ha fet en alguns d'aquests carrers és reurbanitzar-los per fer-los més agradables" . Joan Ignasi Elena va posar els exemples dels carrers del Teatre, del Jardí, de Santa Anna, dels Escolapis o de Santa Madrona, entre d'altres, que han suposat un important canvi tant per a les persones que tenen mobilitat reduïda com per a les que no. D'altra banda, el govern la rebre la petició de reduir deu minuts la freqüència del bus urbà al Tacó, una mesura que l'alcalde admet factible a la llarga, perquè l'Ajuntament no la pot assumir econòmicament ni aquest any ni el que ve.
Accions urbanístiques
Pel que fa als diferents dubtes que van sorgir sobre el futur urbanístic del Tacó i els seus efectes en la mobilitat, l'equip de govern va informar que les obres al sector Masia en Barreres acabaran abans de l'estiu i que amb això es resoldran els talls de circulació que estan comportant. Així mateix, l'alcalde va afirmar que les obres d'urbanització del Llimonet es reprendran en quinze dies i que la intervenció de millora a l'avinguda de Vilafranca es realitzarà probablement passat l'estiu, un cop acabades les obres en carrers laterals, "per no prendre al barri tantes places d'aparcament alhora" . A més a més, es preveu obrir una zona d'estacionament davant de Cemex. D'altra banda, el barri veurà properament el cobriment del Torrent de la Pastera, "signe d'una ciutat que avança" , segons Joan Ignasi Elena.
Un problema que afecta bona part del barri, així com en altres zones de la ciutat, segons consta al govern municipal, és la irregularitat de Fecsa-Endesa en l'enviament dels rebuts. Alguns veïns no paguen electricitat des de fa mig any i temen l'arribada d'una factura difícil d'assumir. L'equip de govern té previst parlar amb la companyia sobre el tema i va aconsellar les persones que es trobin en aquest cas que presentin una queixa a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC).
Els representants municipals van prendre nota d'altres demandes i observacions del públic, com el fet que les clavegueres del barri són molt antigues, dissenyades per un volum menor de població, i no engoleixen adequadament quan plou. També es va demanar la possibilitat de fer ús de les instal·lacions esportives escolars els caps de setmana, un projecte en el qual s'està treballant, segons va informar la regidora d'Educació, i que s'ha d'acabar de coordinar per posar-lo en marxa a tota la ciutat.
Prèviament a la conversa entre els representants de l'Ajuntament i el veïnat, es va projectar un vídeo que explica les principals accions realitzades en aquest mandat, com els avenços en l'atenció a la salut, l'educació, la reurbanització de carrers i els equipaments culturals, entre d'altres. Fins ara l'equip de govern s'ha trobat amb els ciutadans i ciutadanes de les Casernes i la Geltrú, del barri de Mar, Ribes Roges i el Prat de Vilanova, del Centre Vila i Can Marquès i del Tacó i l'Armanyà. Queden pendents les sessions amb els veïns i veïnes de Fondo Somella, La Collada i Santa Maria, i de l'Aragai i Molí de Vent, que tindran lloc demà i dimarts que ve, respectivament. | 0.869155 | curate | {"pt": 0.0016642396505096733, "ca": 0.975660495111296, "es": 0.018306636155606407, "fr": 0.004368629082587893} | http://www.vilanova.cat/jsp/noticies/detall.jsp?id=38989789 |
mc4_ca_20230418_12_147169 | Nou seguiment massiu en la segona jornada de vaga a les nuclears | Diari de Tarragona
Nou seguiment massiu en la segona jornada de vaga a les nuclears
Els sindicats valoren "l’actitud negociadora" d’ANAV per atendre les demandes dels treballadors de les empreses auxiliars
20 de Junio de 2017 - 16:50 hs
Piquets dels sindicats a les portes de la central d'Ascó, aquest dimarts al migdia. Foto: Joan Revillas
Segona jornada de vaga amb un seguiment massiu les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, convocada pels treballadors de les empreses auxiliars per millorar les seves condicions laborals. L’activitat a les plantes s'ha limitat aquest dimarts als serveis mínims establerts, mentre durant tota la jornada s'han mantingut piquets informatius dels sindicats als accessos. L’aturada s'allargarà fins a les sis del matí d'aquest dimecres.
Els convocants qualifiquen com tot un èxit la vaga, que en la seva primera jornada va aconseguir aturar les tasques de recàrrega a Ascó I;unes tasques que ara ja es troben molt avançades s que permetran tornar a posar en marxa el reactor nuclear en els propers dies, si no hi ha cap contratemps.
Ara, la Coordinadora de representants sindicals de les empreses auxiliars de les nuclears catalanes es reunirà per analitzar les mobilitzacions realitzades, proposar un nou full de ruta i reprendre les negociacions amb l’empresa gestora de les centrals, l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), presentant-li un document on es reflecteixin les demandes dels treballadors.
Els sindicats valoren molt positivament la reunió celebrada dilluns entre la direcció d’ANAV i els màxims representants de CCOO i UGT a la plantilla de les centrals. «Hi ha una predisposició negociadora per part de l’empresa i creiem que podem arribar a un acord», afirma Jaume Pujals», portaveu de la Coordinadora sindical de la trentena d’empreses auxiliars que treballen per a Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, amb més de 1.300 treballadors. Els serveis externalitzats són molt diversos, des del manteniment industrial i elèctric fins a l’enginyeria, passant per la neteja industrial i de locals, entre d’altres.
Els treballadors demanen que se’ls garanteixi l’aplicació dels respectius convenis col·lectius i l’estabilitat de les condicions laborals, tot i els possibles canvis de contractes d’ANAV amb les empreses auxiliars prestadores dels serveis. | 0.864617 | curate | {"ca": 0.9791489361702128, "es": 0.020851063829787235} | https://www.diaridetarragona.com/ebre/Nou-seguiment-massiu-en-la-segona-jornada-de-vaga-a-les-nuclears-20170620-0047.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_873311 | Perplexitat a Sant Sebastià per la maniobra d'un hidroavió a la platja de la ConchaL'avió treballava en les tasques d'extinció d'un incendi a Lesaka, a NavarraRedacció 03/03/2019 - 11.40Actualitzat 03/03/2019 - 12.07 Un hidroavió del Ministeri d'Agricultura que treballava en l'extinció d'un incendi a Lesaka, a Navarra, va baixar fins a la platja de la Concha, a Sant Sebastià, per carregar aigua. La maniobra d'aquest divendres va causar perplexitat, ja que va volar molt a prop dels edificis, amb el passeig ple de gent i amb algunes embarcacions al mar.El fet també va sorprendre l'alcalde de la ciutat, Eneko Goia, que a través de Twitter va dir que demanaria explicacions per "l'arriscada maniobra" de l'aparell volant a poca alçada sobre el casc urbà. Segons publica El Diario Vasco, l'hidroavió de la Unitat Militar d'Emergències va carregar aigua a la Concha fins a tres vegades amb l'autorització de la Subdelegació del Govern espanyol a Guipúscoa.Podeu veure a l'enllaç uns tuits a nb les imatges.
Edita el títol, perquè sembla que duiguis que Navarra té sortida al mar. | 0.82788 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_144314 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | PORQUERES, U.E.,B - PENYA ESPORTIVA MONTAGUT,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.22008032128514057, "ca": 0.6040160642570281, "en": 0.08674698795180723, "pl": 0.01285140562248996, "nl": 0.02248995983935743, "pt": 0.02650602409638554, "fr": 0.02248995983935743, "id": 0.004819277108433735} | : /acta/1920/futbol-7/alevi-segona-divisio/grup-33/2al/porqueres-ue-b/2al/penya-esportiva-montagut-a |
mc4_ca_20230418_3_522829 | Ramón Mesonero Romanos - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mesonero Romanos, pintat per Casado del Alisal
19 de juliol de 1803
30 d'abril de 1882(1882-04-30) (als 78 anys)
Retrat de Mesonero Romanos
Ramón Mesonero Romanos (Madrid, 19 de juliol de 1803 - Madrid, 30 d'abril de 1882) va ser un escriptor espanyol. Els seus estudis històrics i articles de costums dedicats a la capital espanyola li van fer creditor dels títols de cronista i bibliotecari perpetu de la vila de Madrid.
Era fill d'una influent família madrilenya. El seu pare, Matías Mesonero, natural de Salamanca i aficionat a la literatura, va morir en 1820, deixant Ramón a càrrec dels negocis familiars.
El Trienni Liberal va marcar profundament a l'autor amb la seva atmosfera liberal i revolucionària, a tal extrem que es va allistar com a milicià nacional amb tot just divuit anys. En aquells dies va publicar els seus primers quadres de costums: Mis ratos perdidos o ligero bosquejo de Madrid en 1820 y 1821 (Madrid, Imp. de Don Eusebio Álvarez, 1822).
En el terreny literari s'interessà sobretot per Leandro Fernández de Moratín, Bartolomé José Gallardo i Sebastián de Miñano, i llegí als dramaturgs del Segle d'Or: Tirso de Molina, Lope de Vega, Pedro Calderón de la Barca, Agustín Moreto o Francisco Rojas Zorrilla. També fou un entusiasta de l'òpera italiana.
Va ser distingit membre de la tertúlia «El Parnasillo» i va formar part de la «Partida del Tro»: José d'Espronceda, Ventura de la Vega, Patricio de la Escosura Morrogh, Miguel de los Santos Álvarez, Mariano José de Larra, Romero Larrañaga, Pelegrín, Segòvia, entre altres romàntics d'esperit il·lustrat, artistes, dramaturgs i empresaris. El més unit a Mesonero va ser potser José María Carnerero, periodista i dramaturg, que ho va introduir en els mitjans periodístics més importants de l'època. Juan Grimaldi, director del Teatro del Príncipe i autor de la cèlebre comèdia de màgia La pata de cabra, va ser un altre dels col·legues d'«El curioso parlante», àlies amb el qual Mesonero signava els seus escrits.
En aquells dies va començar a experimentar inquietuds urbanístiques. El canvi que va experimentar Madrid durant aquests anys va ser motiu per a nombroses sortides a l'estranger amb curiositat per la fisonomia urbana que imperava en diferents contextos geogràfics. Des d'agost de 1833 a maig de 1834 Mesonero Romanos viatjarà a França. Només parcialment han arribat fins a nosaltres els Fragmentos de un diario de viaje, publicats pels fills de l'escriptor en el centenari del seu naixement. La seva segona sortida a l'estranger queda reflectida en la seva obra Recuerdos de viaje por Francia y Bélgica; no obstant això va recórrer molts altres regnes d'Europa en temps de regència de Maria Cristina, tal com consta en els Trabajos no coleccionados publicats pels seus fills.
Va redactar amb Estébanez Calderón el periòdic Cartas Españolas i en el període comprès entre 1845 i 1850 es va dedicar a l'Ajuntament de Madrid com a regidor. El seu Proyecto de mejoras generales, llegit en la sessió de la Corporació municipal el dia 23 de maig de 1846, va suposar una autèntica remodelació del Madrid de l'època. Anys més tard va redactar noves Ordenanzas municipales que van regir força temps.
Empra un to nostàlgic i emotiu, per deixar constància d'un món que desapareix amb la modernitat. Les seves descripcions tenen per tant trets elegíacs i es basen en els tòpics. Va treballar com a bibliotecari i va viatjar per Europa per contrastar els tipus dels seus llibres amb la gent d'altres ciutats. Políticament era conservador, i això el va enfrontar a altres romàntics com Espronceda.
Després va iniciar una intensa activitat literària: va fer edicions dels dramaturgs contemporanis i posteriors a Lope de Vega i Rojas Zorrilla per la Biblioteca de Autores Españoles, i va ser cronista oficial a partir del 15 de juliol de 1864. També va col·laborar a El Indicador de las Novedades, El Correo Literario y Mercantil, Cartas Españolas, Revista Española, Diario de Madrid i en la revista Semanario Pintoresco Español, del qual en fou fundador.
Va ingressar en la Reial Acadèmia Espanyola el 3 de maig de 1838 com a acadèmic honorari i el 25 de febrer de 1847 com a membre de nombre. Va ser un actiu ateneísta i bibliotecari nomenat a perpetuïtat per l'Ajuntament, que més tard va comprar la seva biblioteca per 70 000 rals.
Veí de la plaça de Vázquez de Mella, del seu inicial liberalisme va evolucionar al conservadorisme que es percep en les seves Memorias de un Setentón, natural y vecino de Madrid (1880).
Juan Ignacio Ferreras: La novela española en el siglo XIX (hasta 1868). Taurus, Madrid 1990, ISBN 84-306-2517-8 (Historia crítica de la literatura hispánica; 17).
José García López, : Historia de la literatura española. Tom 20. Vicens-Vives, Barcelona 1991, ISBN 84-316-0597-9.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramón Mesonero Romanos Vegeu texts en català sobre Ramón Mesonero Romanos a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Portal web consagrat a Ramón Mesonero Romanos en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
Obres digitalitzades de Ramón de Mesonero Romanos a la Biblioteca Digital Hispánica, de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
BNF: cb125701330
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramón_Mesonero_Romanos&oldid=17546797» Categories : Escriptors madrilenys en castellàAcadèmics de la Reial Acadèmia EspanyolaCategories ocultes : Pàgines amb enllaç commonscat des de WikidataArticles amb identificador CANTICControl d'autoritatsPàgines que usen enllaços màgics d'ISBN Menú de navegació
AsturianuDeutschEnglishEsperantoEspañolFrançaisPolskiRomână Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 1 oct 2016 a les 17:14. | 0.820083 | curate | {"ca": 0.9232529484245732, "es": 0.06407322654462243, "cs": 0.0012321774335504313, "de": 0.008625242034853018, "en": 0.0028164055624009857} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Mesonero_Romanos |
mc4_ca_20230418_0_447327 | Días contados - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Andrés Santana (Aiete Films / Ariane Films)
Días contados és una pel·lícula espanyola dirigida per Imanol Uribe, basada en la novel·la homònima de Juan Madrid que es va estrenar en 1994, i guanyadora de la Conquilla d'Or a la millor pel·lícula del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i de 8 Premis Goya en la IX edició (1995).
Días Contados és una història d'amor entre dues persones que viuen al límit. Antonio és un terrorista d'ETA, que planeja un atemptat a Madrid camuflat com a fotògraf de premsa. Encara que ja no creu en la causa està atrapat en la dinàmica de destrucció quan coneix i s'enamora de Charo, dotze anys menor que ell, una prostituta que gairebé ha creuat aquesta frontera irreversible de la droga, i que malgrat l'ambient sòrdid en el qual ha crescut no pot ocultar la ingenuïtat pròpia dels seus divuit anys. Charo desconeix les activitats terroristes d'Antonio i fa albirar a aquest una vida fora de l'organització. Però les coses es compliquen per a Antonio quan és identificat per la policia i la seva foto apareix en la televisió, sent reconegut per un dels amics drogoaddictes de Charo, Lisardo, qui el delata.
Carmelo Gómez: Antonio
Ruth Gabriel: Charo
Javier Bardem: Lisardo
Karra Elejalde: Rafa
Candela Peña: Vanessa
Elvira Minguez: Lourdes
Pepón Nieto: Ugarte
Joseba Apaolaza: Karlos
Chacho Carreras: Portuguesa
Pedro Casablanc: Alfredo
Raquel Sanchis: Rosa
David Pinilla: Matias
Pepe Colmenero: Policia
Marga Sanchez: Clara
Mariola Fuentes: Artista de carrer
Jose Martorell: Artista de carrer
Gloria Sirvent: Barbara
Encarnacion Piedrabuena: Maria
Francisco Videto: Mercero
Álvaro Gómez: Guàrdia Civil
"Thriller passional, hiperrealista i desmesurat que d'un cop descobreix el millor del panorama interpretatiu espanyol"(Luis Martínez: Diari El País)
Es va convertir en la primera aproximació al terrorisme basc para molts joves espanyols. (Cinemanía)[1]
1994 Conquilla d'Or a la millor pel·lícula Guanyadora
1994 Conquilla de Plata al millor actor Javier Bardem Guanyador
IX edició dels Premis Goya
Millor director Imanol Uribe Guanyador
Millor actriu protagonista Ruth Gabriel Candidata
Millor actor protagonista Carmelo Gómez Guanyador
Millor actriu de repartiment Candela Peña Candidates
Millor actor de repartiment Javier Bardem Guanyador
Millor actriu revelació Ruth Gabriel
Elvira Mínguez Guanyadora
Millor actor revelació Pepón Nieto Candidat
Millor guió adaptat Imanol Uribe Guanyador
Millor fotografia Javier Aguirresarobe Candidat
Millor muntatge Teresa Font Guanyador
Millor direcció artística Félix Murcia Candidat
Millor adreça de producció Andrés Santana Candidat
Millor disseny de vestuari Helena Sanchís Candidat
Millor maquillatge i perruqueria Romana González,Josefa Morales Candidates
Millor so Gilles Ortion,John Hayward Candidats
Millor efectes especials Reyes Abades Guanyador
↑ «La historia de ETA en 20 películas». Cinemanía, 21-10-2011. [Consulta: 21 octubre 2011].
Filmoteca basca
IMDb: tt0109699
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Días_contados&oldid=21421289»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 3 jul 2019 a les 05:05. | 0.699805 | curate | {"ca": 0.7550432276657061, "en": 0.07652897854626961, "es": 0.09446045469100224, "pt": 0.01504963176432917, "fr": 0.01504963176432917, "gl": 0.007044508485430675, "it": 0.004803073967339097, "zh": 0.004803073967339097, "ja": 0.027217419148254884} | https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADas_contados |
mc4_ca_20230418_5_523916 | Espanya és el sisè país de la UE que més desconfia de la seva justícia | icag.cat
Espanya és el sisè país de la UE que més desconfia de la seva justícia /
Espanya és el sisè país de la UE que més desconfia de la seva justícia
Ciutadans i empreses atribueixen el seu recel sobre el sistema judicial a la pressió governamental i als polítics
¿Els jutges i tribunals espanyols són independents? Si tenim en compte la percepció que tenen els ciutadans, la resposta és no. El 56% dels enquestats a Espanya, segons l'últim informe sobre indicadors de la justícia a la UE, publicat aquest dilluns per la Comissió Europea, tenen una opinió "molt dolent" o "dolenta" del sistema judicial espanyol. Es tracta d'una dada que situa l'Estat espanyol a la cua d'Europa -en el lloc 23 de 28-, només davant d'Itàlia (61%), Eslovàquia (61%), Eslovènia (62%), Croàcia (66%) i Bulgària (70%). Els ciutadans d'aquesta països encara tenen una opinió més negativa dels seus respectius sistemes judicials.
Els espanyols atribueixen aquesta desconfiança a diversos motius. El 41% per la pressió dels governs o polítics, el 38% a causa d'interferències, pressions econòmiques o d'altres interessos i el 28% al fet que l'estatus o la posició del jutge no permet garantir aquesta independència. La fotografia és una mica pitjor si la pregunta la plantegen a empreses i companyies. En aquest cas, el percentatge d'enquestats que consideren la situació dolenta o molt dolenta puja al 64%. El 54% creu que el que més pesa són les interferències governamentals, el 50% les pressions econòmiques i el 38% la postura del jutge.
“La percepció de la independència judicial segueix sent un desafiament per a Espanya. Crec que no es deu només a casos individuals dels ciutadans corrents sinó a casos públics i ben coneguts en què la gent espera una decisió justa per part dels jutges al país”, opina la comissària de justícia, Vera Jourová, sobre la situació a Espanya, encara que sense entrar a valorar casos tan mediàtics com el 'Nóos' o el de'Bárcenas' i el finançament il·legal del PP.
En la seva opinió, no obstant, l'anàlisi comparativa ofereix “una font d'informació molt útil” perquè els polítics prenguin decisions sobre el que haurien de fer per millorar la situació i acostar-se cap a percepcions molt més benignes com les que tenen els ciutadans del nord d'Europa. Entre els més satisfets amb el seu sistema judicial destaquen, per exemple, els nòrdics: només el 7% dels danesos consideren que la independència de la seva justícia és dolenta o molt dolenta, el 12% dels finlandesos i el 14% dels suecs. Entre les empreses, resultats similars amb l'excepció que són les luxemburgueses les que menys pegues posen (7%), superant les daneses (10%) i les finlandeses (12%).
MARGE PER MILLORAR
Més enllà de la independència judicial, l'informe avalua i compara l'eficiència dels sistemes judicials a la Unió Europea. És a dir, el nombre d'assumptes pendents o la durada dels processos i la seva qualitat en forma de pressupost, formació de jutges o recursos humans. El resultat situa Espanya al voltant de la mitjana amb marge per millorar en determinats aspectes. “En general hi ha marge de millora en determinats paràmetres, en particular, en els terminis per resoldre els litigis civils i comercials i el nombre de casos administratius pendents”, apunta la Comissió.
Pocs jutges i molts advocats
Espanya no està entre els països amb una justícia més ràpida ni entre els més lents. Hi ha justícies que encara caminen amb més lentitud, però sí que és un dels Estats membres amb més casos pendents a la via administrativa, 0,4 per cada 100 habitants, només superat per Itàlia, Alemanya, Xipre i Grècia. L'informe també revela que l'Estat espanyol ocupa el lloc 12 de 28 entre els països que més despesa pública dediquen a la justícia -82 euros per habitant, cinc menys que el 2011- però el 21 pel que fa a nombre de jutges, 12 per cada 100.000 habitants, la meitat que Alemanya i tres vegades menys que Luxemburg. El 0,38% dels jutges a Espanya participen en cursos de formació. Molt més nodrida és la presència d'advocats: 291 per cada 100.000 habitants, cosa que situa Espanya com el sisè país de la UE amb més proporció de lletrats. | 0.844612 | curate | {"ca": 0.995688622754491, "en": 0.004311377245508982} | http://www.icag.cat/ca/noticies-general/espanya-%C3%A9s-el-sis%C3%A8-pa%C3%ADs-de-la-ue-que-m%C3%A9s-desconfia-de-la-seva-just%C3%ADcia |
cawac_ca_20200528_3_83783 | Novetats Voluntariat per la llengua
Celebració de les festes i presentació del voluntariat lingüístic als cursos de català de Móra d'Ebre
L' alumnat dels cursos de català per a adults de Móra d'Ebre va cloure les classes d'aquest primer trimestre amb un festeig de les festes nadalenques. Aprofitant la celebració, es va fer una presentació del programa "Voluntariat per la llengua" , en la qual es va convidar també una voluntària i una aprenent que hi participen, que van explicar la seva experiència com a parella lingüística.
Aquesta lletra, que pertany a una de les cançons més populars que es canten a la Ribera d'Ebre per celebrar Nadal, va ser una de les composicions que es van llegir a l'aula durant l'últim dia de classe dels cursos de català per a adults de Móra d'Ebre d'aquest trimestre.
Després de treballar textos de temàtica nadalenca de la terra i d'escriure la carta als reis d'Orient , l'alumnat del nivell bàsic 1 i del nivell de suficiència 1 , cursos presencials que són impartits al vespre per la tècnica del Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre, Montsant Aymat , va cloure les seves classes respectives celebrant les festes nadalenques amb un pica-pica en el qual tampoc no hi van faltar, és clar, refrescos, vi i cava. Tots dos piscolabis , que van acabar convertint-se en autèntics sopars en tota regla , van estar preparats pel mateix alumnat i professora, i van consistir en diversos embotits, truites casolanes, pataques al forn, amanides, galetes i croissants dolços i salats, torrons, neules i polvorons i tot tipus de pastes típiques de la Ribera d'Ebre (pastissets, capsetes, coraçons, orelletes...) fetes per una alumna dels cursos que té una pastisseria a Móra d'Ebre.
En totes dues celebracions es va aprofitar l'avinentesa per fer una presentació a l'alumnat del voluntariat lingüístic a la comarca , que va consistir en un breu resum del funcionament del programa i en un repartiment de butlletins i d'altres materials explicatius. En el cas del nivell bàsic 1, es va comptar a més amb la presència d'una parella lingüística , formada per una voluntària resident a Móra d'Ebre i una aprenent holandesa que antigament havia assistit als cursos de nivell bàsic en diversos pobles de la comarca, que van animar la resta d'assistents a la celebració a participar-hi.
El curs de nivell bàsic 1 de Móra d'Ebre compta amb alumnes procedents de l'Aragó, d'Andalusia, de Castella-Lleó, de Madrid, de les Canàries, del Perú, de Veneçuela, del Paraguai, de l'Argentina, de l'Equador, del Brasil, del Marroc, de Bulgària, de Rússia, d'Anglaterra, d'Escòcia, d'Holanda, de Sud-Àfrica i del Pakistan.
El curs de nivell de suficiència 1 de Móra d'Ebre està format majoritàriament per persones oriündes de la comarca, encara que també compta amb alumnes que vénen de l'Aragó, de Madrid, d'Andalusia, d'Extremadura i de Romania. | 0.854217 | curate | {"ca": 1.0} | http://cpnl.cat/voluntaris/novetats_voluntaris/6159/celebracio-de-les-festes-i-presentacio-del-voluntariat-linguistic-als-cursos-de-catala-de-mora-debre |
macocu_ca_20230731_6_117325 | Bru Garcia
Edmon Puigvert
L'AIA ha nominat a la nostra cap de colla Sònia Gonzàlez per a Arenyenca de l'Any 2011. Aquí teniu la breu explicació del perqué de la nominació per part de l'Associació
Us podeu fer amics dels geganters d'Arenys de Mar al nostre facebook: http://www.facebook.com/GegantsArenys, us hi esperem!!! !
Si voleu estar al dia de sortides, esdeveniments, etc. No ho dubteu!! Allà ens hi trobareu! | 0.64532 | curate | {"en": 0.02457002457002457, "it": 0.0343980343980344, "ca": 0.9041769041769042, "fr": 0.002457002457002457, "ru": 0.0343980343980344} | |
mc4_ca_20230418_14_573197 | Llengua onondaga - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Llengua onondaga
35 (2000)[1]
100 (2010)[2] principalment a Nova York, Ontàrio
onon1246
L'onondaga (Onoñdaʔgegáʔ nigaweñoʔdeñʔ (onũdaʔɡeɡáʔ niɡawẽnoʔdẽʔ), "Onondaga és la nostra llengua") és la llengua de la Primera Nació Onondaga, una de les cinc nacions originals que van constituir la Confederació Iroquesa (Hodenosaunee).
Aquesta llengua es parla als Estats Units i al Canadà, principalment a la reserva al centre de l'estat de Nova York, i vora Brantford, Ontàrio.
Aquesta taula mostra els fonemes consonàntics de l'onondaga
Ressonants
Les dues oclusives, /t/, /k/ són al·lofònicament sonoritzades a [d] i [ɡ] abans de vocal i ressonants i es pronuncien ⟨d⟩ i ⟨g⟩ en aquest cas. Hi ha una considerable palatalització i africació en la llengua.
L'onondaga té cinc vocals orals, /i e o æ a/ (/æ/ sovint és representada amb ⟨ä⟩), i dues vocals nasals, /ẽ/ i /ũ/. Les vocals nasals, segons la tradició iroquesa, són pronunciades amb ogoneks en literatura acadèmica i a Ontario (⟨ę⟩ i ⟨ǫ⟩ o ⟨ų⟩). A Nova York, són representades seguits d'un ⟨ñ⟩ (⟨eñ⟩ i ⟨oñ⟩). Les vocals poden ser llargues i curtes. Quan la longitud de les vocals deriva de l'actualment perduda consonant *r, és fonèmic. La longitud de la vocal s'escriu amb un còlon següent, ⟨:⟩ o punt en relleu ⟨·⟩.
i i ų ũ
ę ɛ̃ e e o o
æ æ a a
L'onondaga és una llengua polisintètica, que mostra una gran quantitat de morfologia flexiva i derivativa en les formes verbals (incloent incorporació de substantius). Les formes nominals tenen menys morfologia. A més, hi ha partícules, que són monomorfèmiques.
Woodbury, Hanni. 1975a. Onondaga Noun Incorporation: Some Notes on the Interdependence of Syntax and Semantics. International Journal of American Linguistics 41 (1):10-20.
BNF: cb14575178f
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengua_onondaga&oldid=20337508» | 0.718754 | curate | {"ca": 0.8238453276047261, "en": 0.10311493018259936, "nn": 0.0037593984962406013, "gl": 0.00644468313641246, "id": 0.0037593984962406013, "it": 0.011815252416756176, "de": 0.047261009667024706} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_onondaga |
racoforumsanon_ca_20220809_1_541524 | XSiM acaba de parlar al programa Divendres. És d'aquells tios que et podries passar tota la tarda escoltant-lo i no t'avorriries. Escoltant-lo sempre aprens i a més ho fa d'una manera que et desperta un interès brutal per aprendre! I a més és un tio super dotat, es veu com parla, com s'explica, el coneixement que té! Un crack!
hi ha coses que m'agraden (quan diu que espanya ens roba) i d'altres que no (quan vol prohibir les subvencions als pagesos)
jo en Sala Martin me'l escolto sempre que surt per la tele o per la ràdio perquè la seva opinió i visió de l'economia ajuda a entendre la realitat política-social i econòmica del país i d'Europa. | 0.761383 | curate | {"ca": 0.985981308411215, "fr": 0.014018691588785047} | |
macocu_ca_20230731_8_533931 | El dipòsit de Cruïlles (Baix Empordà) donarà solució a la gestió dels residus industrials no valoritzables
La gestió dels residus industrials segons les directrius de la Unió Europea i el propi Programa de Residus de Catalunya prioritza dos aspectes bàsics; en primer lloc, la reducció de la producció de residus en el seu origen, es a dir, ha de prevaler la disminució de la generació de residus en els mateixos processos industrials, i cal fer-ho emprant les millors tècniques disponibles.
Per altra banda, es fomenta la valorització, entesa com a reciclatge o reaprofitament dels residus, que d’aquesta manera esdevenen subproductes o matèries primeres d’altres processos productius. A partir d’aquests dos principis, a les comarques de Girona, la valorització dels residus industrials arriba ja al 75% de total dels que es produeixen. Malgrat aquesta important xifra de recuperació, actualment encara hi ha una fracció que necessita d’una disposició ambientalment correcta en dipòsit controlat.
D’aquesta manera, properament entrarà en funcionament el dipòsit controlat de Vacamorta, al terme municipal de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), un equipament de gestió de residus que donarà solucions als residus generats per l’activitat industrial a les comarques de Girona. En aquest sentit, les indústries de la zona podran gestionar els seus residus no valoritzables aplicant el criteri de proximitat, una altra de les premisses que estableix la Unió Europea.
El dipòsit controlat de Cruïlles és de classe II, on hi seran admesos exclusivament residus inerts i no especials que no puguin ser valoritzats com: residus de la indústria ceràmica, runes, restes tèxtils, fusta, llaunes i plàstics, entre d’altres, però en cap cas, s’admetran residus perillosos. Aquest equipament és de titularitat privada i esta promogut per l’empresa Recuperació de Pedreres, S.L, que va presentar la sol·licitud d’autorització per exercir l’activitat de disposició del rebuig dels residus industrials inerts i no especials. Aquesta activitat ha obtingut la corresponent autorització per part de la Junta de Residus com a Gestor de Residus, així com la preceptiva llicència municipal d’activitat atorgada per l’Ajuntament.
En resolució de 14 de febrer d’enguany, la Junta de Residus va aprovar el projecte de construcció de l’esmentat dipòsit, avaluant tècnicament que la seva ubicació proposada en un indret on anteriorment s’havien extret argiles era, per la geologia i la morfologia del terreny, idònia per a aquesta activitat. Aquest projecte preveu que l’espai previst, anteriorment degradat per diferents abocaments incontrolats i que rebia importants quantitats de materials de rebuig, sigui revegetat i integrat a l’entorn un cop l’activitat hagi arribat a la fi i en conseqüència, sigui clausurat.
El Departament de Medi Ambient ha vetllat durant la tramitació d’aquest projecte per a què aquest reuneixi les mesures necessàries per a garantir una correcta gestió ambiental evitant qualsevol afecció al medi i a la qualitat de vida de les zones properes. A la vegada, el Departament de Medi Ambient continuarà exercint la vigilància i control d’aquesta activitat, amb l’objecte d’assegurar el compliment estricte de la normativa sobre residus i medi ambient en general. | 0.888112 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_157592 | Inici » Actualitat » Notícies » El test ràpid de detecció del VIH es pot fer de manera gratuïta al Prat
Si hi ha un resultat positiu, millor tenir un bon assessorament, acompanyament i reforç preventiu
divendres, 26 gener, 2018 - 12:45
En relació a les últimes notícies als mitjans de comunicació relacionades amb la possibilitat de comprar, sense recepta mèdica, un test ràpid de detecció del VIH (virus de la immunodeficiència humana) a les farmàcies (nota de premsa del Ministeri de Sanitat), els Serveis municipals de Salut Pública del Prat de Llobregat volen recordar que aquestes proves ja es podien fer de manera gratuïta per aquestes dues vies:
A través de la metgessa o metge d’atenció primària de referència (CAP) i demanar una analítica que trigarà el temps corresponent.
L’Ajuntament del Prat també ofereix la possibilitat de fer servir el test ràpid de detecció, de forma gratuïta i confidencial, al SPAI, plaça d'Antonio Martín núm. 1. De dilluns a divendres, de 10 h a 13 h. Cal trucar abans per telèfon 93 478 28 92 i preguntar pel servei d'infermeria.
Aquestes dues opcions garanteixen l’acompanyament, bon assessorament i reforç preventiu tant si la persona que es fa la prova rep un diagnòstic positiu com negatiu. Si la persona opta per fer-se el test ràpid després d’adquirir-lo a la farmàcia, o s’adreça al SPAI, i hi ha un resultat positiu, igualment cal anar al Centre d’Atenció Primària, per confirmar els resultats amb una prova de laboratori i rebre assessorament mèdic.
Preguntes i respostes freqüents sobre el test ràpid (Ministeri de Sanitat) | 0.858882 | curate | {"ca": 0.9775928297055058, "fr": 0.02112676056338028, "cs": 0.0012804097311139564} | https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/el-test-rapid-de-deteccio-del-vih-es-pot-fer-de-manera-gratuita-al-prat |
oscar-2301_ca_20230418_6_261359 | Movimiento contra la Intolerancia hace público un informe del fiscal en el caso del asesinato de Carlos Palomino EL FISCAL, en la causa seguida por el Procedimiento Sumario Ordinario en el Juzgado de Instrucción nº 50 con el número 2 del año 2008 por el DELITO DE ASESINATO contra JOSUE ESTÉBANEZ DE LA HIJA formula con el carácter de provisionales las siguientes conclusiones: EL FISCAL, en la causa seguida por el Procedimiento Sumario Ordinario en el Juzgado de Instrucción nº 50 con el número 2 del año 2008 por el DELITO DE ASESINATO contra JOSUE ESTEBANEZ DE LA HIJA formula con el carácter de provisionales las siguientes conclusiones: Sobre las 12,00 horas del día 11 de noviembre de 2007, el procesado, JOSUE ESTEBANEZ DE LA HIJA, mayor de edad y sin antecedentes penales, se encontraba en un convoy del metro de la línea 3 para asistir a la manifestación autorizada por la Delegación de Gobierno y organizada por Juventudes de Democracia Nacional de Usera, de ideología fascista, cuando, al llegar a la estación de metro de Plaza de Legazpi, se percató de que en el andén y con intención de entrar al vagón donde él se encontraba, había un grupo numeroso de jóvenes antifascistas, quienes a su vez habían convocado una contra manifestación, por lo que, antes de que el vagón parase, sacó una navaja que portaba y tras ocultarla en la cara posterior del antebrazo, se dirigió hacia una de las puertas del referido vagón, donde permaneció mientras entraban los referidos jóvenes, entre ellos, el menor de edad, Carlos Javier Palomino Muñoz, quien le realizó comentarios, cuyo contenido se desconoce, a los que el procesado respondió, de manera inesperada y con la finalidad de acabar con su vida, clavándole directamente en el corazón, la navaja que llevaba escondida en el antebrazo, penetrando la misma unos siete centímetros en el ventrículo izquierdo, lo que provocó que Carlos Javier, cayera al suelo, tras abandonar el vagón, falleciendo prácticamente al momento. Tras estos hechos y como quiera que el resto de pasajeros se quedaron mirándole, el procesado comenzó a blandir la navaja hacia los mismos, quienes abandonaron el vagón, si bien, alcanzó con la navaja al testigo protegido nº 1, al que ocasionó herida incisa superficial en primer dedo de la mano derecha, a nivel de primera falange, para cuya sanidad solo necesitó de una primera asistencia facultativa, habiendo invertido en su curación 10 días no impeditivos, quedándole como secuelas pequeña cicatriz de 0,5 cm. Posteriormente y cuando el testigo protegido nº 10 se dirigió hacia él, para intentar desarmarle, el procesado, tras agarrarle, con la finalidad de acabar también con su vida, le clavó la navaja, en el hemotorax izquierdo, entre el 6-7 espacio intercostal, tras lo cual, salió corriendo, consiguiendo llegar a la calle, siendo perseguido en su huida por un grupo de jóvenes no identificados, quienes al darle alcance, después de ser detenido el procesado por agentes de la Policía, le golpearon. Como consecuencia de los hechos referidos, el testigo protegido nº 10, resultó con hemoneumotorax, laceración pulmonar, hematoma en lingala y hematoma mediastinico, para cuya sanidad necesitó de tratamiento quirúrgico, habiendo invertido en su curación 93 días, los cuales estuvo incapacitado para sus ocupaciones habituales, quedándole como secuelas cicatriz de 1,5 cm en región intercostal, cicatriz quirúrgica de taracotomía y cuatro cicatrices de tubos de drenaje de 2 cm, cada una, con un perjuicio estético moderado. Al procesado, que se encuentra en prisión provisional por estos hechos desde el día 13 de noviembre de 2007, le fue intervenido un puño americano. Carlos Javier Palomino Muñoz, en el momento de los hechos vivía con su madre, Victoria Muñoz Fernández. II Los hechos referidos en la conclusión anterior constituyen: A/ UN DELITO DE ASESINATO, previsto en el artículo 139.1 del Código Penal. B/ De un DELITO DE HOMICIDIO en grado de tentativa, previsto en los artículos 138, 16 y 62 del Código Penal. C/ De una FALTA DE LESIONES, prevista en el artículo 617.1 del Código Penal. III De los hechos que han quedado narrados responde en concepto de AUTOR el procesado (Artº 28 del Código Penal). IV En la ejecución del hecho no son de apreciar circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal. V Procede imponer al procesado, las siguientes penas: Por el Hecho A/, la pena de 17 años de prisión e inhabilitación absoluta durante el tiempo de la condena. Por el Hecho B/, la pena de 12 años de prisión e inhabilitación absoluta durante el tiempo de la condena. Por el hecho C/, la pena de dos meses de multa con una cuota diaria de 10 euros. Comiso de los efectos intervenidos y costas. VI El procesado indemnizará a los padres de Carlos Javier Palomino Muñoz en la cantidad de 300.000 euros
Publicat per Comissió Antifeixista 27 de Gener Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Poemes i videofòrum dedicat als antifeixistes caiguts
Publicat per Comissió Antifeixista 27 de Gener Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Acte Central de les Jornades Antifeixistes (Pl. de la Vila)
Publicat per Comissió Antifeixista 27 de Gener Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Concert Antifeixista (CSO La Fabriqueta)
Publicat per Comissió Antifeixista 27 de Gener Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Xerrada: Les foses comunes al principat de Catalunya
Publicat per Comissió Antifeixista 27 de Gener Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Presentació de les Jornades (LS KRIDA)
Publicat per Comissió Antifeixista 27 de Gener Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Notícia a El Punt
Barcelonès Nord. Concerts i xerrades en les Jornades Antifeixistes 2009
EL PUNT. Santa Coloma de Gramenet.
Com cada any, la Comissió Antifeixista 27 de Gener de Santa Coloma ha organitzat un programa d'activitats que tenen com a objectiu la recuperació de la memòria històrica local. Els actes començaran el pròxim divendres 23 amb la xerrada Les fosses comunes del Principat de Catalunya, a càrrec del professor d'història de la UAB Ermengol Gassiot (19.30 h a Can Sisteré). Després hi haurà un concert a La Fabriketa (c. Santa Rosa). Per a l'endemà, dissabte 24, s'ha organitzat una trobada de cultura popular i acte d'homenatge als lluitadors. Aquesta activitat serà a Barcelona (passatge del Born). El programa es completa amb un videofòrum i un berenar popular (dimarts, 27 de gener), i un acte d'homenatge a José Berruezo, últim alcalde de Santa Coloma abans del franquisme i membre de la CNT (diumenge 25, a les 11 h).
Més informació a http://comissio27.blogspot.com.
Publicat per Comissió Antifeixista 27 de Gener Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Programa de les Jornades Antifeixistes 2009
divendres 16 de gener,
· Presentació dels actes que formaran part de les Jornades Antifeixistes 2009.
· Utilitzant l'espai dels "Divendres KRIDAners", s'obrirà la barra i es faran pinxos per autogestionar les jornades.
· També s'hi podrà trobar una exposició de cartells de la Guerra Civil, així com una altra que mostra un recull de la història de la Comissió Antifeixista 27 de Gener (2001-2008).
20h al Local Social KRIDA (c/ sicília núm. 97 baixos)
Divendres 23 de gener,
· Xerrada: "Les foses comunes al Principat de Catalunya", a càrrec del professor d'Història de la UAB ,Ermengol Gassiot. També intervindrà en Josep Maria Pi, de l'Associació per la Recuperació de la Memòria històrica de Catalunya.
19:30h al Centre d'Art Contemporani Can Sisteré (c/ Sant Carles s/n)
· Concert Antifeixista. Utilitzant l'espai del CSO La Fabriqueta, s'ha organitzat un concert per tal d'autogestionar les jornades. A partir de les 22:30h començarà el grup convidat, abans obrirem la "cafeta" i es podrà sopar un entrepà. Posteriorment de l'actuació del grup, seguirem amb música fins les 03:00h.
ESTAKAZO (punk-rock, de Gramenet) i LOS MADALENAS (rock),
21:30h al CSO La Fabriketa (c/ Santa Rosa)
Dissabte 24 de gener.
La Comissió Antifeixista 27 de gener, dóna suport a la manifestació i als actes convocats per la campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència.
1939-2009,
70 anys després de l'entrada feixista a Barcelona...
Seguim lluitant contra els seus hereus i per la llibertat.
· Trobada de cultura popular i acte d'homenatge als lluitadors/es.
16:00h al passeig del Born, Barcelona
· Manifestació Nacional i posterior acte polític
18:00h al passeig del Born, Barcelona
Diumenge 25 de gener,
· Acte central de les Jornades Antifeixistes "Homenatge a José Berruezo".
11h Taller popular i infantil de pancartes.
12h Ball de Bastons.
Presentació de l'acte.
Contextualització biogràfica sobre José Berruezo.
Ofrena Floral a la figura de José Berruezo.
13h Cercavila reivindicatiu fins a la plaça Baró.
(denúncia dels carrers amb noms de personatges vinculats al règim)
Lectura del Manifest
11:00h a la Plaça de la Vila de Gramenet del Besòs
Dimarts 27 de gener,
· Video-Fòrum i berenar popular. Passi del vídeo "Carlos, un año sin ti, un año contigo".
19:30h a l'Ateneu Popular Júlia Romera (c/ Santa Rosa núm. 18)
27 de gener de 1939 - 27 de gener de 2009
70 anys de l'entrada feixista a Gramenet
70 anys d'impunitat!
Recuperem la memòria dels silenciats!
____________________________________________________________________
Publicat per Comissió Antifeixista 27 de Gener Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Concentració als Jutjats de Santa Coloma
concentració de solidaritat el proper 22 de Gener, a les 10h.
(davant de les noves dependències judicials de Santa Coloma de Gramenet)
(Passeig Salzereda, 15-18)
En el marc de la lluita per salvar el parc natural de La Bastida, a Santa Coloma de Gramenet, que dóna entrada al Parc Natural de la Serra de Marina, on es tenia projectat la construcció de més de 500 habitatges en una de les últimes grans zones verdes de la ciutat, la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam va convocar una cercavila, amb el lema “Salvem la Bastida. Recuperem els carrers!” que va finalitzar en el Consell de Ciutat, el passat 30 d’Octubre de 2008. La protesta anava dirigida a oposar-se al projecte d’ARE (Àrea Residencial Estratégica) a La Bastida, i per mostrar el caràcter antidemocràtic del Consell de Ciutat. Un cop va finalitzar la cercavila, les 150 persones assistents es van dirigir a assistir al Consell de Ciutat. En aquest moment membres de la Guàrdia Urbana de paisà van prohibir l’entrada al recinte, motiu pel qual es va produir l’entrada massiva dels i les manifestants. Un cop dins la sala, membres de la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam van desplegar una pancarta, van llegir un manifest i van marxar, deixant acabar el Consell de Ciutat. Tots i totes som una sola persona! Al matí següent, una persona que estava fent fotografies de la cercavila, l’Andreu, va rebre una trucada de la policia, per anar a recollir una citació judicial. En aquesta se’l citava a un judici per faltes sobre desobediència, lesions i danys. Després de diversos aplaçaments el judici es realitzarà el proper 22 de Gener a les 10.15h als Jutjats d’Instrucció núm. 5 de Santa Coloma de Gramenet (Passeig Salzereda, 15-18). En la denúncia, els membres de la Guàrdia Urbana adscrits al Grup d’Informació i Prevenció, que no es van identificar en el moment dels fets i sense identificar a cap persona, notifiquen que “el agente núm. 035 notó como una persona lo cogía fuertemente por el cuello de la camisa tirándolo hacia atrás y diciéndole Fuera Policía que vamos a entrar, perdiendo el equilibrio y cayendo al suelo”. En la denúncia, els agents diuen haver procedit a la identificació del denunciat, cosa que realment no es va produir. Com a fet anecdòtic, a la denúncia també s’esmenta que l’agent suposadament agredit “perdió una cadena de oro con una cruz de caravaca debido al tirón que sufrió”.
Donats aquests fets, que no expliquen com l’Andreu que estava fent fotografies provoqués els fets que la policia denuncia, la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam ha demanat públicament el posicionament contrari al judici per part del Consell de Ciutat i al Ple Municipal (governat pel PSC en solitari), i sense haver obtingut cap resposta. Tanmateix, felicitem a la Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam per la lluita en defensa del territori, que ha aconseguit paralitzar el projecte d’ARE a La Bastida i obrir un debat participatiu al respecte.
A la vegada, denunciem el caràcter polític d’aquest judici, adreçat a la desmobilització i criminalització de les lluites populars. Fet pel qual la Plataforma ha editat un vídeo de suport on es vol donar a entreveure aquest fet i mostrar que la persona denunciada podia haver estat qualsevol de les 150 persones assitents a la cercavila, per la qual diuen TOTS I TOTES SOM UNA SOLA PERSONA, ja que segons esmenten és un judici a tot un col·lectiu. Per tot plegat, des d’Alerta Solidària mostrem tot el nostre suport a la persona denunciada i convoquem una concentració de solidaritat, davant de les noves dependències judicials de Santa Coloma de Gramenet (Passeig Salzereda, 15-18) el proper 22 de Gener, a les 10h.
TOTS I TOTES SOM UNA SOLA PERSONA!
SOLIDARITAT AMB L’ANDREU!
SALVEM LA BASTIDA, RECUPEREM ELS CARRERS!
Gramenet de Besòs, 12 de gener de 2009
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista
Publicat per Comissió Antifeixista 27 de Gener Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Manifest de suport al David de La Fornal
A quarts de tres de la matinada del dia 6 de gener es va detenir en David de l’Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès, amb un espectacular desplegament policial quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d’Esquadra l’esperaven fora de La Fornal per detenir-lo i, sense informar-lo sobre el motiu de l’arrest, el van traslladar a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l’assistència d’un advocat. Hi passà la nit, fins que el van traslladar al jutjat de guàrdia de la vila on, finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, li van comunicar el motiu de la detenció i de l’empresonament immediat.
La detenció i l’execució d’ingrés a la presó es basa en una ordre de crida i cerca dictada el mes de maig del 2008 —que no havia estat notificada— arran d’una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.
Malgrat que la mateixa legislació estableix que no es pot ingressar a la presó amb una pena inferior a dos anys, la titular del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, Isabel Gallardo, ha recuperat uns antecedents per insubmissió, ja cancel·lats, per tal de poder segrestar en David de La Fornal.
Persecució política contra més de deu anys de lluita
Han passat deu anys des d’aquells fets del 12 d’octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha continuat treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca. La seva militància és àmpliament coneguda perquè és una de les persones que regenta la seu social de l’Associació Cultural La Fornal. Però l’activa militància d’en David es remunta a anys enrere, a la lluita contra el Servei Militar Obligatori. S’hi comprometé fent-se insubmís i va ser condemnat.
Aquests anys de lluita i compromís han situat en David en la lògica de la persecució política, i expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:
— Considerar com a antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.
— Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Aquests fets ja jutjats suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, són incompatibles amb la privació de llibertat. A més, les penes d’aquesta condemna van prescriure el 2005. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc; victòria parcial dels qui, com en David, continuen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.
— Enviar-lo a la presó per la ben poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després d’uns quants mesos d’estar oficialment en crida i cerca, ningú no havia notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrere la barra de La Fornal i, com un independentista més, sortir contínuament al carrer per mobilitzar-se en diferents lluites.
Avui, anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, en David arrossega una ordre de crida i cerca que implica l’ingrés immediat a la presó.
Per això, exigim que s’arxivi immediatament el cas i que, en conseqüència, es deixin sense efecte tant l’ordre de crida i cerca com la citació que obliga en David a comparèixer davant la justícia espanyola per ingressar a la presó.
http://davidvilafranca.blogspot.com
_________________________________________________________________________________________________
Publicat per Comissió Antifeixista 27 de Gener 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Terres de l'Ebre Antifeixistes
Dimarts, 13 de gener, es compliran 70 anys de l'ocupació de Tortosa per l'exèrcit de Franco, i el Casal Popular Panxampla ha organitzat una sèrie d'actes per recuperar la memòria històrica, homenatjar la resistència antifranquista i denunciar la presència de símbols feixistes a les Terres de l'Ebre. De fet, a més de l'acte central també han previst una recollida de signatures per reclamar la retirada de símbols «feixistes» com el monument de la Batalla de l'Ebre i el canvi de nom del barri 13 de Gener.
Un dels portaveus del casal Panxampla, Josep Sabaté, va anunciar ahir que la campanya de recollida de signatures s'iniciarà el 17 de gener, tot coincidint amb l'acte central que han organitzat a la plaça de l'Àngel. «El ple de l'Ajuntament ha rebutjat canviar el nom al 13 de Gener i també la retirada del monument, però la gent no ha pogut donar la seua opinió i nosaltres volem que el debat es visualitze al carrer», va afegir-hi. De fet, Sabaté va confirmar que les signatures serviran per avalar una moció popular que presentaran a l'Ajuntament, i que tothom podrà descarregar-se el seu formulari a través del portal d'internet www.ebreantifeixista.cat. A més, la moció també reclama el canvi de nom de la plaça i de l'IES Joaquim Bau, qui va ser l'alcalde de Tortosa durant la dictadura de Primo de Rivera i destacat polític franquista. En aquest sentit, l'objectiu del casal Panxampla és difondre els actes organitzats al territori per recuperar la memòria i denunciar el feixisme, així com crear un catàleg per advertir de la presència dels símbols franquistes que queden a l'Ebre.
En la mateixa línia, el casal Panxampla ha recordat que Tortosa va ser front de guerra durant nou mesos, des del 18 d'abril del 1938, quan les tropes de Franco van arribar a Jesús, Roquetes i Ferreries; fins al 13 de gener del 1939, quan els nacionals van travessar l'Ebre i van ocupar totalment la ciutat. Així, a Tortosa hi ha una barriada que amb el nom del 13 de Gener encara recorda allò que durant tota la dictadura va anomenar-se dia de l'alliberament. En aquest sentit, el ple de l'Ajuntament ja va rebutjar fa anys, amb la majoria dels vots de CiU i del PP, i amb l'abstenció dels regidors d'ERC, una moció d'ICV en què es reclamava canviar el nom del barri 13 de Gener. La moció va generar un intens debat polític i el portaveu republicà, Ricard Forés, al govern del convergent Ferran Bel, va defensar la seua posició recordant que l'11 de setembre és la diada nacional de Catalunya tot i que també representa la pèrdua de les llibertats.
Però al desembre passat, amb motiu del debat al consistori sobre la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre, Forés va assumir l'errada del grup municipal d'ERC. De fet, han estat dos dels militants d'ERC a Tortosa, Jordi Roig i Emili Nieto, els que també han iniciat dues campanyes a través d'internet, a la xarxa social de Facebook. La primera campanya també pretén la retirada del monument franquista, i just aquesta setmana ha superat les 1.000 adhesions; mentrestant, la segona reclama el canvi de nom del 13 de Gener, i ja ha assolit una cinquantena de suports.
Publicat per Comissió Antifeixista 27 de Gener Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Campanya Antifeixista
Arxiu del blog
► 2018 (1)
► de gener (1)
► 2017 (1)
► de gener (1)
► 2016 (3)
► de gener (3)
► 2015 (3)
► de març (2)
► de gener (1)
► 2014 (7)
► d’octubre (1)
► de juny (1)
► de maig (1)
► de febrer (2)
► de gener (2)
► 2013 (13)
► de novembre (3)
► d’octubre (2)
► de setembre (1)
► de juliol (2)
► de febrer (4)
► de gener (1)
► 2012 (19)
► de setembre (1)
► d’agost (1)
► de juny (2)
► de maig (3)
► d’abril (4)
► de març (1)
► de febrer (1)
► de gener (6)
► 2011 (2)
► de desembre (2)
▼ 2009 (11)
▼ de febrer (1)
La Fiscalía pide mas de 29 años de prisión para e...
► de gener (10)
Poemes i videofòrum dedicat als antifeixistes caiguts
Acte Central de les Jornades Antifeixistes (Pl. de...
Concert Antifeixista (CSO La Fabriqueta)
Xerrada: Les foses comunes al principat de Catalunya
Presentació de les Jornades (LS KRIDA)
Notícia a El Punt
Programa de les Jornades Antifeixistes 2009
Concentració als Jutjats de Santa Coloma
Manifest de suport al David de La Fornal
Terres de l'Ebre Antifeixistes
► 2008 (1)
► de desembre (1)
Les tropes franquistes van entrar a Gramenet del Besòs (Santa Coloma de Gramenet) el 27 de gener de 1939.
(Gramenet del Besòs és el nom que va rebre la ciutat durant l'últim període de la república, canviat el nom a partir d'una consulta popular)
L'any 2001 el grup feixista AJE (Asociación Juvenil Española) va convocar, a través de la seva web, una concentració a la Pl. de la Vila per commemorar aquesta data.
Davant aquests fets, entitats i ciutadans/es de Santa Coloma es van mobilitzar per rebutjar contundentment la convocatòria i mostrar que a Gramenet els feixistes no hi tenen cabuda.
La mobilització ciutadana va aconseguir que AJE desconvoqués i milers de persones sortissin al carrer a manifestar el seu rebuig.
A partir d'aquest moment el 27 de gener es converteix en una data clau de lluita contra el feixisme i per a la recuperació de la memòria històrica de la nostra ciutat. | 0.5394 | curate | {"es": 0.2298000787436021, "ca": 0.7316155562360558, "fr": 0.011855286757950917, "pt": 0.003980926549717836, "gl": 0.00043746445601294896, "eb": 0.002493547399273809, "it": 0.0027122796272802834, "de": 0.00205608294326086, "en": 0.011024104291526313, "cs": 0.00402467299531913} | https://comissio27.blogspot.com/2009/ |
mc4_ca_20230418_16_587059 | PREMSA – Xavi Maureta
ANIMAL EXÒTIC
© Copyright Xavi Maureta, 2014.
‘Meditacions*’
Observatori. Meditació 1. El disc de Xavi Maureta (bateria) i Adam Kolker (saxo), Meditacions* (Satchmo Jazz Records), és guardonat com a millor enregistrament de l’any per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJMC). Meditació 2. La composició Paradiso?, de Xavi Maureta, obté el premi a la millor composició dins el concurs que convoca l’SGAE amb motiu de la 3a Bienal Tete Montoliu. Meditació 3. Xavi Maureta torna a Nova York per seguir treballant amb Kolker i iniciar nous contactes amb primeres espases de l’escena jazzística emergent a la ciutat dels gratacels. Meditació 4. En un país normal, on es coneix, es valora i es potencia la vàlua dels seus creadors, no hi hauria televisió, emissora de ràdio o diari que es perdonés deixar escapar la trajectòria ascendent d’un músic que està en un moment idoni per a la projecció de la seva carrera. Prou meditació: Realitat 0. Prop de dues-centes persones passen pel Jamboree durant les tres nits que Maureta i Kolker -amb Rai Ferrer (baix) i Joan Díaz (piano)- tornen a presentar el seu disc compartit al mateix escenari on ja van fer-ho l’estiu passat dins el 1r Mas i Mas Jazz Festival. No hi ha càmeres de tele, retransmissions de ràdio ni gairebé crítics de diaris. La sessió és magnífica. Kolker porta incorporat un calefactor en el seu saxo que irradia sensualitat i es recargola en el seu fraseig a la manera coltraniana. Joan Díaz està en vena i converteix en dolçor els gemecs del vell piano de la sala. Rai aporta la sostenibilitat que es demana a les quatre cordes. Maureta exhibeix una progressió espectacular, es passeja pels timbals i els platerets amb una comoditat esfereïdora. Fa goig sentir-lo tan atrapat pel verí d’una música que ell ha parit i de la qual gaudeix amb tots els sentits. Dedica el concert a Elvin Jones, pare de tots els bateristes de jazz que han vingut després. El somriure incorpori de l’avi Elvin, una vegada més, omple la sala. Màgia pura.
Diana. Sense pretendre-ho i amb la humilitat al davant, el col·lectiu Jazz Obert de Menorca -responsable del festival que es celebra a l’illa- ha estat l’impulsor de la publicació d’un disc que pot considerar-se com l’emblema de tota una generació. Jazz obert. Reunió a Menorca aplega els noms d’un septet de campanetes: Xavi Maureta, Perico Sambeat, Raynald Colom, Albert Bover, Dani Pérez, David Mengual i Carme Canela. A l’espera de trobar distribuïdor podeu aconseguir aquesta meravella a través de www.jazzobert.com. En el cas d’apropar-vos a l’illa, l’espai de trobada és el bar-gruta-escenari Sa Clau (Ciutadella).
“Sempre es diu que en el món de la música hi ha massa pedestals per tan pocs déus. Però aquesta màxima no es va complir abans-d’ahir a La Cova del Drac de Barcelona, ara rebatejada com Jazzroom, on l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna va celebrar la seva sisena gran festa, amb entrega de premis inclosa (…) “Si algú va marxar content de debò del Jazzroom va ser l’incombustible Xavi Maureta. Els socis de l’Associació de Músics el tenen ben mimat. El bateria, un dels més grans del jazz català, va ser coronat compositor de l’any, un reconeixement que ja va rebre el 1999. I, a més, també es va endur cap a casa el premi al disc de l’any, pel treball Meditacions, una aventura que ha fet conjuntament amb el saxofonista Adam Kolker.”
Diari el punt, El jazz català i els seus pedestals la crònica , MARIA PALAU .
“Si per una banda cadascun dels components ha adquirit una merescuda projecció internacional, per l’altra , la banda a guanyat en compenetració i ha adquirit la maduresa que tota formació estable necessita. El concert va anar de menys a més i al final els espectadors, que gairebé omplien el teatre, van trovar curta l’hora i mtja que durà l’actuació.
DIARI INSULAR
“Si por un lado cada uno de los componentes ha adquirido una merecida proyección internacional, por el otro , la banda a ganado en compenetración y ha adquirido la madurez que toda formación estable necessita. El concierto fué siempre a más y al final, a los espectadores que prácticamente llenaron el teatro, se les hizo corta la hora i media que duró la actuació.
“ Entropia, un dels discos de jazz més atractius que s’han gravat per aquí al llarg dels últims mesos. Tota la força que exhibeix en directe ha quedat perfectament capturada en aquest compacte que reuneix un ventall de composicións originals de Maureta, a mig cami entre la contemporaneïtat ben entesai una certa mirada lúcida cap a la tradició”.
Miquel Jurado, EL PAIS.
“ Entropia, uno de los discos de jazz más atractivos que se han grabado por aquí los últimos meses. Jazz de grán originalidad (pero sin excesos).Toda la fuerza que exhiben en directo ha quedado perfectamente capturada en este compacto que reune un conjunto de composiciones originales de Maureta, a mitad de camino entre la contemporaneidad bien entendida y una cierta mirada lúcida hacia a la tradición”.
Miquel Jurado, EL PAIS
“Resulta estimulante que la presencia de músicos nacionales en festivales internacionales de jazz nos dé buena música i no sólo buenas intenciones. En su grupo, el baterista Xavi Maureta, ha reunido un grupo de “ALL Stars” del jazz hecho en Cataluña, para hacer servicio a la causa común del temario del líder. Y no precisamente haciendo caricaturas, sino buscando un camino propio, de plena exigencia y grata escucha.”
Javier De Cambra , LA RAZóN
“XAVI MAURETA: LIBRE Y CON IDEAS .Su disco UARA revela una tensión i un nervio muy especiales por conseguir buenas interpretaciones individuales, aunque lo mejor es que también se adivina una labor de conjunto muy bien perfilada.”
Luis Martín, ABC.
“La sorpresa llega con el baterista Xavi Maureta en su disco UARA: Equilibrio y madurez. Hace mucho que en este terreno nos habíamos conformado con el aprobadillo. Los jóvenes leones del jazz español comienzan a gravar en buenas condiciones para convencer al comprador exigente en lugar de satisfacer el ego del profesor de turna.
José M Gómez, Revista TIEMPO.
“ UARA, de batería pero sin solos espúreos, sino composiciones propias pensadas para el trabajo cooperativo de un excelente cuarteto”.
J. A Cararach. EL PERIÓDICO
“Xavi Maureta va exhibir a Castello el mateix que en el disc: Creativitat, originalitat, contenció, sencillesa i frescor… Crec que als que els agrada el jazz no han de perdre la pista de Xavi Maureta i la seva Condició Hunmana”
Bruguera-Cortada, EL PUNT GIRONA.
“Xavi Maureta exhibió en Castellón lo mismo que en su disco: Creatividad, originalidad, contención, sencillez y frescura… Creo que a los que les gusta el jazz no deven perder la pista de Xavi Maureta y su “Condició Humana”
Bruguera-Cortada, EL PUNT GIRONA
“Xavi Maureta +Condició Humana és, segons opinió generalitzada, una de les formacions estables de més qualitat en el panorama del jazz català i espanyol, tant pel que fa al funcionament com a conjunt, com pel que fa a la categoria individual de cadascun dels músics”.
ES DIARI Menorca.
“Xavi Maureta Condició Humana és, segun la opinión generalizada, una de las formaciones estables de mas calidad en el panorama del jazz catalan i español, tanto por lo que se refiere al funcionamiento como conjunto, como a la categoria individual de cada uno de sus músicos”.
“Entropia es música hecha aquí y ahora y un indicador de todo el camino que hemos recorrido hasta lograr que el jazz contemporáneo y de propia factura suene natural entre nosotros. Escuchen a Maureta , Benítez, Bover, y Mengual : aquí no hay fuegos artificiales sino esa luz, el jazz , que ilumina la noche.”
Javier De Cambra.
“ La hora y media larga de actuación, discurrió en un abrir y cerrar de ojos y el buen trabajo ofrecido, sumado a la simpatía y complicidad destiladas por los artistas, fueron excusa suficiente para –obligados por el público- hacer varias repeticiones para finiquitar el acto con excelente sabor de boca entre todos los presentes.”
Javier de Castro. Diario EL SEGRE
CD ENTROPIA Xavi Maureta Adam Koker.
“Con la argamasa de una buena interpretación , una esrtructura narrativa eficaz, caracterizada por la fluidez que proporciona saber que se quiere decir, y una producción a la altura de las virtudes anteriores, la resultante es una construcción llena de buen gusto y para todos los gustos, incluidos los más exigentes. El disco invita a repetir su escucha.”
J. F. Troyano CUADERNOS DE JAZZ | 0.606715 | curate | {"en": 0.012079894749431885, "ja": 0.0015548379380456883, "es": 0.447673723238847, "it": 0.0014352350197344816, "ca": 0.5359406769525177, "de": 0.0013156321014232747} | http://www.xavimaureta.com/premsa/ |
mc4_ca_20230418_10_281720 | CUCADELLUM.ORG: Carta memorable del Batle d'Esporles a la Consellera d'Educació del Govern Balear
Carta memorable del Batle d'Esporles a la Consellera d'Educació del Govern Balear
Honorable Sra. Consellera d’Educació Govern de les Illes Balears
Esporles, 30 de gener de 2014
En referència la preocupació per la Llaçada pintada a la façana del CP Gabriel Comas i Ribas, d’acord amb l’entrada en vigor de la Llei de símbols, vull manifestar-li que aquesta llaçada va ser pintada per la Delegació de l’Obra Cultural Balear a Esporles, amb la corresponent autorització per part d’aquest equip govern, i que, de moment, NO FEIM COMPTES RETIRAR-LA. Precisament la llaçada amb la senyera (que forma part del nostre escut, per cert) representa la lluita per aconseguir un ús regular de la nostra llengua dins tots els àmbits de la nostra societat; no perquè considerem que sigui millor o pitjor que les altres, sinó perquè és la nostra, la dels nostres pares i mares, la dels nostres padrins i padrines, la dels nostres avantpassats, en definitiva. I si no ho feim nosaltres, qui creu que ho farà Sra. consellera, els andalusos? els murcians? els castellans? És massa demanar que els mallorquins i mallorquines tenguem el dret a poder expressar-nos en qualsevol àmbit de la nostra societat en la nostra llengua? O, fins i tot, és massa demanar que els mallorquins i mallorquines ens puguem expressar? De totes maneres, senyora consellera, aquest no és el problema de la nostra escola. El problema principal que tenim a dia d’avui és que mai havíem tengut tants d’alumnes amb tants pocs professionals. Mai no havíem tengut tants de casos d’integració amb tants pocs educadors especialitzats per poder-los atendre. En lloc d’ampliar-ne el nombre -la plantilla existent ja era deficient-, heu fet el contrari: minvar-la i retallar-la fins a 6 places. A més a més, hem d’afegir que no es cobreixen les baixes laborals si no és després dels 30 dies, o que envien substituts a partir dels quinze dies. En termes d’inversió per a la millora de les instal·lacions, l’aportació de la Conselleria ha estat totalment nul·la tot i les mancances dels nostre centre que prou bé coneixeu perquè han estat comunicades a la Conselleria en reiterades ocasions. Les aportacions de la Conselleria d’Educació a l’Escoleta Infantil Municipal són gairebé ridícules, la qual cosa provoca que els pares i mares, i el mateix ajuntament, hagin de suportar damunt la seva esquena gairebé la totalitat del seu cost..... I com a Esporles, m’imagin la resta de centre escolars de la resta de pobles i de Ciutat. No debades, seguim essent una de les comunitats amb un índex estrepitós de fracàs i abandonament escolar i, francament Sra. consellera, crec que poc té a veure amb les llaçades, i molt amb què no hi destinen els recursos que realment serien necessaris. Per tant, Sra. consellera, li deman, des de la responsabilitat que el fet de ser el batle m’exigeix, que deixi de perdre el temps i els recursos en polèmiques totalment absurdes i estèrils, que no ens faci perdre el temps a nosaltres, que prou feines tenim, que deixi de cercar la provocació constant amb els docents, que els deixi fer feina tranquils i que es posi, d’una vegada per totes,a fer feina per solucionar els problemes REALS que tenim als nostres centres.
Escrit per blanca alsina Etiquetes: cultura catalana; identitat: llengua història i paisatge, les llibertats de la democracia - l´excel.lència en l´educació
cultura catalana; identitat: llengua història i paisatge (136)
eleccions 21-Des.2017 (30)
repressió als catalans (57)
de març 2018 (71) | 0.842299 | curate | {"ca": 0.9741355074500984, "es": 0.011245431543435479, "pt": 0.014619061006466124} | http://www.cucadellum.org/2014/02/carta-memorable-del-batle-desporles-la.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_213241 | 26 de Setembre de 2010La llibreria Ona no pot morirÉs molt greu la notícia del tancament, aquest mateix mes de setembre, de la llibreria Ona. Molt greu. Però encara ho és més la indiferència del govern de Catalunya davant el fet. La llibreria Ona, com moltes coses en aquest país, és molt més que una llibreria. Una llibreria que va obrir les seves portes el 1962, impulsada per Josep Espar i Ticó, persona d'una generosa i inqüestionable catalanitat, i que va combatre la marginació a què el franquisme havia abocat la llengua i la literatura catalanes. I va tenir èxit, fins al punt de convertir-se en un referent per a moltes llibreries i de fer que la producció i el consum literaris en llengua catalana experimentessin un augment extraordinari. Des d'aleshores, conscient que aquells avenços van salvar la llengua però no li van retornar la normalitat, Ona s'ha mantingut lleial als seus principis i, malgrat les agressions que ha patit, continua venent literatura exclusivament en català. Cosa que garanteix al lector la possibilitat de trobar-hi molts d'aquells títols que les grans llibreries, concentrades en les novetats, ja no conserven en els seus prestatges. "I què pot fer per la llibreria Ona, la força que governi Catalunya a partir del proper 28 de novembre? ", es preguntarà algú. "Cal subvencionar-la, potser?". Doncs no, no crec que la solució sigui subvencionar-la. Ajudar-la, sí; subvencionar-la, no. Hi ha diverses maneres de salvar-li la vida que no passen per la subvenció, i una d'elles és treure-la de la marginació institucional que pateix a causa, precisament, de la seva significació política. Al govern de Catalunya i al govern barceloní no els agrada un establiment com la llibreria Ona, perquè representa la Catalunya nacionalment desacomplexada que ells, dia rere dia, intenten fer desaparèixer. I si, a més, es tracta d'una icona que va ser creada per algú pertanyent a una força política que ara es troba a l'oposició, molt millor. Tanmateix, com dic, n'hi hauria prou amb voluntat política per capgirar la situació. Estic parlant, per exemple, de fer que Ona rebi algunes d'aquelles comandes que les institucions públiques fan sistemàticament a establiments més afins a la seva corda ideològica. Aquests establiments no estan subvencionats, això és cert, però els seus ingressos minvarien significativament sense les esmentades comandes.La meva proposta, per tant, és que siguem la societat civil els qui fem un gest afirmatiu que aturi el tancament de la llibreria i que posi en evidència la desídia dels nostres governants. Això significa dur a terme una concentració davant les portes d'Ona en un dia determinat d'aquest mes de setembre amb la participació de noms vinculats al món cultural que vulguin salvar una llibreria singular que forma part de la història de Catalunya. Aquest article, en definitiva, és una crida a entitats com Òmnium Cultural, la CAL, Plataforma per la Llengua, etc, i també a formacions polítiques com Convergència Democràtica, Reagrupament, Solidaritat o la CUP per tal que es mobilitzin en defensa de la llibreria. No podem permetre que els símbols que formen part del nostre imaginari col·lectiu, en l'àmbit de la catalanitat, desapareguin com si res davant dels nostres ulls. Quan se'ns morin els avis i ja no quedin testimonis ni referents del nostre univers simbòlic, ens serà molt més difícil defensar els nostres drets. Qui voldrà un llegat de renúncies, de resignació i de fracassos? Els catalans d'avui tenim el deure ètic de salvaguardar la nostra història i de llegar aquest exemple de compromís amb Catalunya als nostres fills i als nostres néts. La llibreria Ona va ajudar a salvar-nos la llengua i la literatura, ara ens toca a nosaltres ajudar-la a ella a salvar-se de la mort. És una qüestió de dignitat. FONT: victor alexandre e-noticies
La llibreria ONA no pot morir. Sí que pot morir; de fet està a punt de fer-ho i així serà, per desgracia. Sería més correcte dir: La llibreria ONA no ha de morir. Salvem-la!! ! | 0.842719 | curate | {"ca": 0.9805898663977817, "pt": 0.005293672800604991, "es": 0.005545752457776657, "en": 0.008318628686664987, "fr": 0.00025207965717166626} | |
cawac_ca_20200528_0_183973 | 08-09-2011 17.51
Es presenta el vol Girona - Kiev
Avui a l’Edifici de la Generalitat s’ha presentat el nou vol Girona – Kiev de la companyia Wizz Air, l’aerolínea de baix cost d’Ucraïna que opera així per primera vegada des de l’aeroport de Girona. El vol de Kiew a Girona ha començat aquesta setmana i inicialment farà tres freqüències setmanals, el dimarts, el dijous i el dissabte. El cap de desenvolupament de Wizz Air, Akos Bus, ha destacat la situació de l’aeroport de Girona, a prop de Barcelona i també de la Costa Brava, i ha mostrat la voluntat de poder fer més vols des de Girona. De moment, el primer avió ja ha tingut una ocupació del 95% i la companyia espera que aquesta ruta obtingui uns resultats satisfactoris.
El president de l’AGi i delegat del Govern, Eudald Casadesús; el vicepresident de l’AGi i president de la Diputació, Jaume Torramadé; el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font; i el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé han estat presents en l’acte de presentació i han volgut remarcar la importància de la diversificació de vols des de l’Aeroport de Girona.
D’altra banda, les institucions territorials presents dins l'AGi han explicat també durant la roda de premsa que han preparat una proposta de model de gestió de l’aeroport de Girona. Aquesta proposta, que dirigiran al Govern de l’Estat, es fa seguint l’estricte legalitat i tenint present que en la reunió de la comissió bilateral Estat – Generalitat del passat 19 de juliol es van prendre uns acords vinculants que obren la possibilitat d'un nou model: la gestió autònoma i individualitzada de l’aeroport de Girona.
En aquest sentit l’actual llei preveu que es pot crear mitjançant un acord del consell de ministres, societats filials gestores d’aeroports amb una gestió autònoma i individualitzada. Per això la proposta passa per demanar al Consell de Ministres que autoritzi la creació d’una Societat Filial gestora per a l’aeroport de Girona. Aquesta autorització permet una gestió autònoma i individualitzada.
Si la proposta es concreta, un cop creada la societat, l'AGi entraria en el seu accionariat amb una posició majoritària i determinant, i el temps de permanència de les institucions en el consell d’administració de l’aeroport de Girona seria il·limitat.
L'AGi considera que tot aquest procés ha d’estar acabat a finals d’any, per tal que a partir del gener del 2012 les institucions gironines estiguin integrades de ple dret al consell d’administració de l’aeroport de Girona. Aquest model territorial no exclouria, però, la voluntat de l'AGi d’aconseguir el traspàs de l’aeroport de Girona de manera definitiva. | 0.884714 | curate | {"nl": 0.006019563581640331, "es": 0.012039127163280662, "ca": 0.981941309255079} | http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=120847&idioma=0 |
macocu_ca_20230731_0_241214 | 2 resultats per LIBROS DEL AUTOR: vila-mejias-laura | 0.530336 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_675315 | Atenció usuaris ha nascut... Crom no t'enfadis m'ha sortit de dins... Una mica de krma x friki!
frikiiiiiiiiiiii | 0.479685 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_372432 | La patronal demana implementar línies de compensació econòmica, suficients i sostingudes en el temps per als sectors més ...
La patronal demana que el Govern de la Generalitat de Catalunya concerti els agents socials en el marc dels espais definits legalment i per aquesta ...
És una excel·lent noticia l’apertura del perímetre comarcal, tot i les limitacions importants de mobilitat. És una ...
Una nova línia d'ajudes directes, dotada amb 7.000 milions d'euros, facilitarà el pagament de despeses fixes i deutes als sectors ...
El punt de venda de trumfos, situat a la plaça del Consell Comarcal, es va quedar sense existències el mateix dissabte al matí La ...
Aquest mes de març hem complert un any de pandèmia. És diu ràpid, però ha estat un any esgotador, dur i difícil ...
El Conseller Ramon Tremosa s’ha reunit aquest migdia amb representants de la FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LLEIDA, la FEDERACIÓ ...
La restauració dels centres comercials i galeries continuarà tancada, i són ja més de 160 dies seguits. S’autoritza ...
Hoy a día 8 de marzo de 2021, se cumple un año de nuestro último fin de semana pre-covid19. Cerramos las persianas sin saber que ... | 0.756475 | curate | {"ca": 0.8858885017421603, "es": 0.11411149825783973} | |
mc4_ca_20230418_2_398475 | Saint-Rivoal - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
48° 20′ 57″ N, 3° 59′ 48″ O / 48.349166666667°N,3.9966666666667°O / 48.349166666667; -3.9966666666667
Saint-Rivoal (en bretó Sant-Riwal) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Finisterre. L'any 2006 tenia 171 habitants. A l'inici del curs 2007 el 100% dels alumnes del municipi eren matriculats a la primària bilingüe. [1]
311 257 225 208 172 164
2001- Yves-Claude Guillou
BNF: cb152546016
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Saint-Rivoal&oldid=19020638» | 0.451588 | curate | {"ca": 0.5372050816696915, "eb": 0.18874773139745918, "uu": 0.0054446460980036296, "oc": 0.041742286751361164, "fr": 0.045372050816696916, "de": 0.029038112522686024, "en": 0.15245009074410162} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Saint-Rivoal |
mc4_ca_20230418_8_9046 | Obama: "No podem tolerar això més. I per acabar-ho hem de canviar"
Enfrontat a l'enèsima massacre comesa amb armes de foc a Estats Units, Barack Obama, ahir no va prometre canvi, ho va urgir. Per a desencantament d'els qui esperessin concreció, el president -- va ser genèric i va eludir referir-se directament al fàcil accés a potents armes com el rifle d'assalt emprat el divendres per Adam Llança, un jove de 20 anys, en una matança en una escola primària en Newtown.
"No podem tolerar això més. Aquestes tragèdies han d'acabar. I per acabar-les hem de canviar", va dir Obama en la seva intervenció de 19 minuts durant un servei religiós multiconfesional en un institut de Newtown.
Obama no les va satisfer directament però va fer una promesa. "En les properes setmanes va dir-- usaré tot el poder del meu càrrec per involucrar als meus conciutadans en un esforç dirigit a prevenir més tragèdies com aquesta. Què una altra opció tenim? No podem acceptar això com a rutina".
"Estem realment preparats per dir que som impotents davant tal carnisseria, que les polítiques són massa difícils? va plantejar el president--. Estem preparats per dir que la violència que troben els nostres nens any rere any és simplement el preu de la nostra llibertat?"
El discurs va estar esquitxat de moments emocionals, com l'esment per nom de totes les víctimes o l'anècdota d'un nen que durant el tiroteig va tractar de calmar a la seva professora dient-li que sabia karate i els anava a treure de l'escola. També, de missatges durs a la nació per replantejar-se els seus errors. "Podem dir honestament que estem fent prou per protegir als nostres nens? Si som honests amb nosaltres mateixos va contestarla resposta és no. No estem fent prou i haurem de canviar". | 0.831606 | curate | {"ca": 0.9653179190751445, "oc": 0.018497109826589597, "es": 0.016184971098265895} | https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/650905/obama-no-podem-tolerar-aix-mes-i-per-acabar-ho-hem-canviar |
mc4_ca_20230418_16_429400 | omnicanalitat archivos – CAAD Retail Design Barcelona | Estudio de interiorismo comercial
Les 10 tendències de la transformació digital en el sector del retail
omnicanalitat, retail, tendencies
A més, existeixen altres factors que també influeixen en aquest canvi, com l’augment dels dispositius connectats, el desenvolupament de nous mètodes de pagament electrònic i experiències avançades d’enviament. A partir de totes aquestes variables, un nou estudi titulat “eEspaña”, promogut per la Fundación Orange, presenta una radiografia dels canvis en el sector fruit de la convergència entre el món offline i l’online.El mateix informe assenyala que, si bé Espanya és un dels països europeus amb major penetració d’smartphones (un 81%), tant sols el 45 % dels espanyols ha comprat alguna vegada a través del seu dispositiu mòbil, i sols el 19 % dels compradors ho fa com a mínim un cop per setmana, una xifra que clarament se situa per sota de la mitjana mundial.
innovació, omnicanalitat, tendencies
El consumidor d' avui en dia és multicanal i per tant també busca i necessita experiències de compra multicanals. La clau es troba en seguir el comportament dels nostres clients en tots els canals en els que es mouen per així poder oferir un contingut més personalitzat que s'adapta perfectament als seus desitjos i necessitats.
La realitat és que el client sempre busca pagar menys. No obstant això, pagar menys no vol dir buscar el més barat sinó que significa buscar que les marques li ofereixin beneficis i arguments millors que els de la competència per així justificar el preu del producte o servei.
Retail omnicanal: convertint en valor l’experiència del client
customer experience, omnicanalitat, retail
Sota el hashtag #retailprodware vam estar tuitejant i aprenent en una jornada on el retail, l'entorn digital i el futur van ser els centres de conversa. Les ponències van ser 5, englobades en blocs que es complementaven:
Aparadors (8)
Botigues (25)
Disseny Retail (31)
Psicologia del consumidor i el Visual Merchandising: un duo que has de conèixer
Reply on Twitter 1195263163215810560Retweet on Twitter 1195263163215810560Like on Twitter 1195263163215810560Twitter 1195263163215810560 | 0.811263 | curate | {"es": 0.04086317722681359, "ca": 0.8535353535353535, "en": 0.09687786960514233, "oc": 0.008723599632690543} | https://www.caad-design.com/ca/tag/omnicanalitat/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_161853 | BARCELONA, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
El XIII Fòrum Capital Pimes celebrat aquest dijous a Barcelona va reunir nou projectes pime en creixement amb uns 40 inversors nacionals i internacionals interessats a finançar-los.
Tenint en compte les tretze edicions, s'han presentat un total de 100 pimes presentades de les quals totes han obtingut contactes i al voltant d'un 30% d'elles va obtenir una negociació productiva, ha informat el Fòrum aquest divendres en un comunicat.
El 2014 es van tancar vuit operacions amb l'Institut Català de Finances (ICF) per 1,35 milions d'euros, i el pròxim Fòrum tindrà lloc el 21 d'abril a Madrid.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.510181 | curate | {"ca": 0.6899538106235565, "es": 0.2869515011547344, "en": 0.023094688221709007} | : /espanya/noticia-xiii-forum-capital-pimes-reuneix-nou-projectes-pime-amb-40-inversors-interessats-financar-20150220154739.html |
macocu_ca_20230731_4_292456 | Aprovació provisional el 3-03-2005. En format PDF. Expedient 03PC1023 ALE Ajuntament de Barcelona. Direcció d'Actuació Urbanística Plànols planejament del MPGM. El 1r sector es refereix als extrems de l'edifici Josep Civit, el segon un terreny al c. Perú entre Selva de Mar i Josep Pla. Ajustar la zona verda del 1r sector amb la del 2n i qualificar-lo d'espai lliure. | 0.694058 | curate | {"ca": 0.9614325068870524, "fr": 0.03856749311294766} | |
mc4_ca_20230418_9_502896 | Així explica l'"InfoK" als nens els atemptats de Barcelona i Cambrils
Sis vídeos per entendre què ha passat, per viure la resposta ciutadana i per aprendre a gestionar les emocions
Redacció 27/08/2017 - 20.35 Actualitzat 28/08/2017 - 09.32
L'informatiu més jove de Televisió de Catalunya, l'"InfoK", demostra un cop més la seva capacitat per acostar la realitat als més petits... i als més grans. El programa ha fet una edició especial aquest diumenge per explicar què va passar a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost, els atemptats que van causar 16 morts.
L'"InfoK" es planteja en poc menys de 30 minuts les preguntes clau davant els atemptats. Així explica què és el terrorisme:
Els més petits també volen saber què és Estat Islàmic i si té alguna cosa a veure amb l'islam:
L'"InfoK" també ha acostat als més petits un dels personatges d'aquest últims deu dies, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que ha respost a les preguntes dels nens tal com ho va fer amb els periodistes:
El prorgama especial també ha repassat tots els homenatges i manifestacions, com la d'aquest dissabte a Barcelona, amb ulls de nen:
L'"InfoK" també intenta donar resposta a un dels grans dilemes d'aquests dies: què faig amb la por i la tristesa? La resposta és vàlida tant per a petits com per a grans:
I per tancar el programa especial, un homenatge a la Rambla de Barcelona. La Rambla de la gent, del Sant Jordi, de les celebracions esportives i de les flors:
A la web de l'"InfoK" es pot trobar el programa especial sencer. L'"InfoK" tornarà a la seva emissió habitual, a dos quarts de vuit del vespre al canal Super3, tan bon punt començi l'escola, el 12 de setembre. | 0.825045 | curate | {"ca": 0.9610231425091352, "es": 0.0389768574908648} | https://www.ccma.cat/324/aixi-explica-linfok-als-nens-els-atemptats-de-barcelona-i-cambrils/noticia/2805858/ |
mc4_ca_20230418_13_312947 | Lluís Torró: Cal aclarir el retard en la intervenció dels mitjans aeris, com ens han testimoniat alguns veïns
Cal aclarir el retard en la intervenció dels mitjans aeris, com ens han testimoniat alguns veïns
L'incendi al Morro del Toix (Calp) ha cremat al final vora 44 Ha (les estimacions de la Conselleria de Governacíó sempre generen poca confiança, ja en parlarem). Els veïns es van escandalitzar molt en veure que els mitjans aeris van trigar tres hores en fer acte de presència. Segons alguns experts sembla que això respon a dificultats tècniques. De tota manera, la Conselleria (el conseller) haurà de retre compte i explicar què ha passat, quins mitjans han actuat, si eren suficients, si s'havia reforçat davant la climatologia desfavorable, etc. Cal tindre present que 20 de les 44 Ha pertanyen a una microreserva botànica. Encara que no ha afectat massa a les espècies més protegides (les rupícoles, que creixen a les parets de roca, no us abrumaré amb el nom de les espècies), suposa el 75 % de la superfície de la microreserva. I el pitjor: va cremar una urbanització (Maryvilla, quin nom!). L'incendi sembla haver-se iniciat a causa de xispes elèctriques que es van originar a unes torres. Ja veieu, estem jugant a la ruleta russa. Imagineu-vos que açò passa amb unes circumstàncies meteorològiques com les que hi va haver als incendis de Cortes i Andilla. Mireu la foto i penseu-hi!
Esquerra Unida exigeix a Castellano “no creuar únicament els dits” davant l’incendi de Calp
El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha recollit des de primera hora del matí els testimonis de veïns de Calp que han comprovat de primera ma que els mitjans aeris han arribat molt tard, en concret, fins a tres hores després, que es declarara l’incendi aquesta matinada, “i que podrien resultar insuficients. Li demanem a Castellano que no aplique com ha fet en darreres ocasions, la política de creuar els dits davant les flames”, critica. Esquerra Unida a més ha denunciat que Calp no posseix d’un pla d’emergències.
Torró subratlla que l’incendi està ubicat en una zona especialment vulnerable per la proximitat a zones habitades. “La conselleria no deixa de sumar desficacis a la seua política forestal. A més de la manca de mitjans que és evident, de les retallades en els parcs naturals i en tots els medis naturals, dels problemes dels agents forestals per a repostar els seus vehicles per manca de saldo en les targetes de gasolina, hem de sumar-li la gravetat del model urbanístic, el qual ha tolerat en general en la costa i particularment en les comarques de la Marina Alta i Baixa, un paisatge summament preocupant de proximitat de les zones urbanes als terrenys forestal, amb urbanitzacions clavades dins de zones boscoses. Això és una autèntica bomba de rellotgeria”, manifesta.
Esquerra Unida ha sol·licitat la compareixença del conseller Serafin Castellano “per a que explique si hi ha algun reforçament específic davant aquest incendi, i tenint en compte que portem dues setmanes de vents molt forts i alertes que ja feien preveure que el risc fóra molt elevat”, detalla Torró.
Per al parlamentari d’esquerres, “la política de creuar els dits no dóna fruits, i és la que aplica el senyor Castellano”. Torró denuncia, a més, que el cas de Calp “és encara més greu quan comprovem, tal i com ja ha denunciat en darreres ocasions el col·lectiu local d’EUPV, que el municipi no compta amb un pla d’emergències aprovat. Han passat 9 anys des de les greus inundacions que afectaren la comarca en 2004, i aleshores ja es va demostrar la necessitat d’aquest pla que hui encara està pendent d’aprovació, cosa que significa un risc més elevat encara per a la població”, explica.
Etiquetes de comentaris: Calp, Conselleria de Governacíó, espais naturals, incendis forestals, La Marina, medi ambient, Serafín Castellano | 0.883644 | curate | {"ca": 0.9892838473601673, "id": 0.010716152639832723} | http://lluistorro.blogspot.com/2013/01/cal-aclarir-el-retard-en-la-intervencio.html |
oscar-2201_ca_20230904_5_126164 | Quin és el punt de Twitter? La plataforma de microblogging d'11 anys és una xarxa social, una eina de difusió, una plataforma de relacions públiques, una incubadora de broma i un agregador de notícies. És un mitjà desconcertant, però amb l'ajuda d'una mica de IA no ha de ser-ho. Almenys, aquesta és la premissa de Post Intelligence, una eina d'assistència en xarxes socials llançada aquesta setmana per un parell d'ex-executius de Google.
"L'anomenem com el primer assistent mediàtic basat en l'AI del món", afirma Bindu Reddy, cofundador i conseller delegat de Post Intelligence. "Se centra en problemes en l'àmbit de les xarxes socials que els humans tenen difícil de fer, que requereixen molta energia cerebral, com ara simplement establir una presència en els mitjans socials, aconseguir seguidors, escriure coses atractives, fer comentaris interessants".
Per a això, un usuari inicia sessió a Post Intelligence amb un compte de mitjans de comunicació social i, en dos minuts, recopila les dades d'un usuari i, a continuació, suggereix quines coses pot ser que un usuari vulgui compartir en línia. En la meva conversa amb Reddy i en la meva pròpia experiència, em vaig centrar principalment en Twitter, però l’eina també està configurada per a Facebook i es podria ampliar a altres xarxes socials.
Post Intelligence (o PI per a breu; la companyia presenta un dibuix d’un robot somrient amb la lletra grega al tors) va néixer a partir de MyLikes, una eina que va oferir contingut patrocinat i publicitat per a celebritats a Twitter i altres xarxes socials. Per esbrinar què han de compartir celebritats, què coincideix tant amb els interessos de la marca com dels seguidors, MyLife va utilitzar la IA i l'aprenentatge profund. PI està dissenyat per agafar aquestes eines i aplicar-les de manera més àmplia, en lloc de simplement tractar una presència en línia per a una marca.
"Creem un model d'aprenentatge profund per a tots els usuaris que s'uneixin, i això es crea pràcticament sobre la marxa, triguen 2 minuts des de la inscripció i llegeix totes les publicacions, ja siguin facebook o twitter, i després necessita tantes dades com es pot agafar i, a continuació, entrena un model específic per a vostè ", diu Reddy. "Intenta aprendre què publiques i què ressona amb la teva audiència, si ets personalitat esportiva, miraràs tots els teus tweets i ara sabem que publiques sobre el bàsquet, qui té èxit i qui falla".
Per demostrar-ho, Reddy va mostrar una selecció de recomanacions de PI. La nostra trucada va ser el 2 de març i, per tant, els suggeriments van arribar a les altes notes del dia: la IPO de SnapChat, l’anunci que el fiscal general Jeff Sessions es recusaria de qualsevol investigació relacionada amb la darrera campanya presidencial i un vídeo viral de galls. rodejant un gat mort. Aquesta mercurial combinació de temes és tant l’atractiu com la barrera d’entrada a Twitter: totes aquestes converses s’estan produint alhora, cosa fascinant i confusa, i l’endemà ja s’ha acabat. Com arribar amb què dir en aquest moment pot ser difícil, especialment per a les persones que no passen hores i hores cada dia comprovant Twitter. Reddy, fent un toc al zeitgeist, va fer servir PI per treure el vídeo dels galls envoltats i va fer una broma sobre Sessions recusant-se a si mateix.
Estava intrigat. Així que, com a preparació per al llançament, vaig decidir transferir el meu Twitter a Post Intelligence i veure com, exactament, una IA em podia ajudar a Tweet. Vaig establir algunes regles per a mi: per al període de prova de dos dies, només utilitzaria PI per tuitejar durant les hores de treball. Jo el mantindria durant els dos dies i no podia deixar que ningú a banda del meu editor sabés que això era el que estava fent. Vaig estar a Twitter durant molt de temps i he desenvolupat el que m’agrada pensar en una veu una mica diferent, així que tenia curiositat en veure què canviava.
La versió curta de l'experiment és que Post Intelligence em va dir que piulés menys. El dia abans d’iniciar l’experiment, vaig enviar 44 tuits. El primer dia de l’experiment, PI recomanava tuitejar només 4 vegades (finalment he tuitejat 7, afegint-ne algunes altres a través de l’eina). Em va recomanar tuitejar a les 2:30, 3:30, 7:00 i 22:00 i quan vaig demanar que programés un cinquè tweet, el vaig posar a les 3:00. Una de les eines òptimes de la PI és una puntuació de predicció, on es contemplen les paraules i les imatges adjuntes o els enllaços a un tweet, i es dóna una puntuació de l’1 al 10 sobre el bé que pensarà. La PI va preferir la descripció senzilla per a una història sobre un cometa a la meva descripció de meme datada per un tuit sobre àncores.
El segon dia, em vaig refer més als suggeriments. De seguida es van fer notar alguns buits en el processament de PI. Em va recomanar que compartís tuits d’un parell de comptes diferents que hagués silenciat i, fins i tot, em deixés programar un retuit d’una publicació d’un compte que sabia que m’havia bloquejat. (Aquella piulada no va passar, per la qual cosa sembla que les pròpies eines de bloqueig de Twitter ho van atrapar abans de viure en directe). En lloc d'això, he compartit tweets suggerits de persones alienes a la meva alimentació normal, que potser no hauria vist d'una altra manera i tenia el mateix nivell de participació que si hagués compartit des de la meva línia de temps normal.
Per al meu segon dia també, PI va recomanar que tuiteés només quatre vegades una afirmació, que era una freqüència que em corresponia quan publicava tweets mitjançant un missatge de text des d’un telèfon mòbil. En aquest sentit, la programació va ser una bona pausa: sentia que estava emetent observacions sobre el món, més que viure i respirar amb el pols d’una xarxa social cada segon que passava la notícia.
Cosa que em va portar a la primera comprensió important del que fa les pràctiques de Post Intelligence. És una eina per als nous a Twitter, i per als que tenen un temps limitat per gastar en tuits, per transmetre pensaments al flux de notícies generals com passa. Però no és una gran eina per relacionar-se amb els altres. Sempre que algú respongués a un dels meus tweets, no hi havia manera de veure-ho a través de la interfície PI i, per tant, no hi havia manera de respondre directament.
Quan vaig preguntar a Reddy sobre mencions i notificacions a la nostra trucada abans del judici, em va suggerir com a possible funció futura per a PI. Sense notificacions, PI ofereix comentaris sobre algunes mètriques diferents: primer, hi ha els gustos i els retweets dels tuits enviats, que es mostren a sota de cada tweet publicat en una columna a PI, de la mateixa manera que es troben a la pròpia aplicació de Twitter. I després hi ha tota una secció d’analítica, el seguiment del creixement de seguidors, un núvol de paraules, un gràfic de relacions, els patrons de publicació i els sentiments. El sentiment és, amb molt, el més interessant, ja que descompon els tuits en "positius" o "negatius" (amb algunes caigudes entremig) i, a continuació, mostra un gràfic del rendiment dels tuits de cada tipus.
"Trump és un noi molt divertit, haha." És un sentiment negatiu o positiu? ”, Diu Reddy. Per solucionar el sentiment, Post Intelligence té la seva pròpia API per provar-ne un context. És una tasca difícil per a AI i per a les persones. "Això és amb el que lluiten les xarxes socials, quan sóc sarcàstic, la gent pensa que estic literal. Si esteu fent llengua a la galta, la gent ho pren literalment. "
En el meu breu judici, no va ser el sentiment que em va provocar, sinó la manca d'interacció amb els seguidors. Una broma feta en un moment perd potència l'endemà, i "ho sento, va ser graciós, però estava provant una eina de treball" no és la excusa més gran per respondre una pregunta un dia tard.
Tot i així, crec que hi ha valor per a una eina com la PI, especialment per a persones que no estan enganxades a Internet durant més de vuit hores cada dia. La llibertat de planificar els tweets d’un dia en cinc minuts, amb contingut d’actualitat subministrat automàticament, significava que pogués centrar l’atenció en un altre lloc, confiant que la meva presència en línia estava intacta.
"Twitter és molt addictiu, i és molt important, fins i tot com a empresa pot valer només uns mil milions de dòlars", diu Reddy, "però realment és important per a la cultura de la humanitat, d'alguna manera sé que és una forma forta. és a dir, que el 9 de novembre, es pot comprovar que pot canviar el món. Crec que més gent vol fer-ho bé, però no, perquè és tan difícil fer-ho. "
Vist com l’única manera d’experimentar Twitter, Post Intelligence és una mica desconcertant, però com una eina per entrar a Twitter, sense necessitat de passar hores al dia seguint les notícies buscant acudits i notícies prou bones per compartir, Post Intelligence en fa una bonica bon joc de rodes d'entrenament.
Categoria:
Tecnologia
Article Anteriort
Article Següent
Militar
La Llei del Federalisme de Drone canviaria la regulació als governs estatals i locals
Ciència
Les aus borratxes estan causant estralls a Minnesota
Gadgets
Revisió del cercle de Logitech: aquesta càmera de seguretat intel·ligent pot funcionar sense fils
Articles D'Interès
La setmana passada en tecnologia: iPhone compleix 10 anys, Facebook creua 2.000 milions i Nintendo llança a tots
Movir-se és dur. Permet que aquestes aplicacions facin un fort augment.
Les explosions de gas mortals causen les poblacions de Massachusetts i la causa encara no està clara
Canviar la dieta i prendre suplements pot no ser res per a la salut del cor
Per celebrar el 60è aniversari de la NASA, 21 fotos vintage de l’espai
Categoria
Ciència
Salut
Espai
Dennis Church / Flickr
El millor de les novetats
Militar
Boxplot
A El microscopi
Gadgets
Tecnologia
Energia
Militar
A El microscopi
Entreteniment
BodyByDarwincom : L’AI i l’aprenentatge profund ara poden ajudar-vos a ser més popular a Twitter © 2019. All Rights Reserved. | 0.750894 | curate | {"ca": 0.9778590290473289, "fr": 0.002640666260410319, "id": 0.0016250253910217347, "fi": 0.0013203331302051595, "it": 0.0010156408693885843, "pt": 0.004570383912248629, "en": 0.007414178346536664, "es": 0.0021328458257160268, "de": 0.000710948608572009, "vi": 0.000710948608572009} | https://cat.bodybydarwin.com/ai-deep-learning-can-now-help-you-be-more-popular-twitter |
mc4_ca_20230418_5_132894 | GasFM | Edurne i El Rubius fan una guerra de Just Dance - GasFM
La guapa cantant Edurne i el Youtuber “El Rubius” protagonitzen una batalla coreogràfica de les cançons del Just Dance.
Segur que per a molts de nosaltres estaríem encantats que l’Edurne vingués a casa nostra, però no precisament per fer un petit duel al Just Dance. Però “El Rubius” se li va posar entre cella i cella retar a l’Edurne en una partida de Just Dance. Ella va tardar uns mesos a accedir-hi, però al final es va presentar a casa del peculiar Youtuber i… QUE COMENCI EL BALL!
Es van gravar un vídeo en un intent de bon rotllo, però ben aviat es va poder comprovar que no tot és tant “happy” com semblava. El Rubius va definir a Edurne com a la seva millor amiga, cosa que a ella no li va agradar gens, ja que s’acabaven de conèixer.
Van tancar dues rondes en empat i va tocar el moment de la gloriosa victòria del desempat! El Rubius ja es volia rendir, ja que se’l veia força esgotat en el vídeo però l’Edurne li exigeix clarament un desempat. Arriben a un acord que seran “millors amics” si el jove Youtuber guanya. Edurne perd la darrera ronda i ara sí que el jove Youtuber “El Rubius” pot dir que l’Edurne és la seva millor amiga!
Si voleu, podeu veure el vídeo del duel entre l’Edurne i El Rubius aquí:
CantantduelEdurneEl RubiusJust Dancemillors amicsYoutuber | 0.791824 | curate | {"es": 0.04740406320541761, "ca": 0.909706546275395, "fr": 0.04288939051918736} | http://gasfmradio.com/edurne-i-el-rubius-fan-una-guerra-de-just-dance/ |
naciodigital_ca_20220331_0_78865 | La ràdio catalana està vivint canvis substancials. Eduard de Batlle serà el nou cap d'esports de l'emissora privada líder de Catalunya, RAC1, en substitució de Raül Llimós, que marxa de la ràdio després de 18 anys i des del 2010 en el càrrec de cap d'esports. Llimós va anunciar ahir el seu adéu.
De Battle formava part de l'equip de Jordi Basté a El Món a RAC1 i a partir del 16 de juliol. Llicenciat en Periodisme, ha estat el locutor dels partits de l'Espanyol a l'emissora del Grup Godó des de l'any 2005.
Altres canvis a la ràdio catalana
Les dues principals emissores catalanes, RAC1 i Catalunya Ràdio, estan reformulant les seves plantilles. El locutor d'El Suplement a Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell, deixa la cadena després de tres temporades al capdavant d'un dels programes insígnia de la casa.
També s'ha anunciat l'adéu de Joaquim Maria Puyal de les transmissions del Barça al capdavant de l'emissora pública. A més, l'aposta de la "Corpo" per substituir Puyal al capdavant dels micròfons de Catalunya Ràdio són els periodistes Bernat Soler i Ricard Torquemada, segons ha avançat Rac1 i ha confirmat NacióDigital. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/158815/edu-batlle-nou-cap-esports-rac1 |
crawling-populars_ca_20200525_41_164982 | BARCELONA, 3 febr. (EUROPA PRESS) -
L'alcalde de Saragossa, el socialista Juan Alberto Belloch, ha mostrat aquest dimarts preocupació sobre Podem i moviments similars perquè "comparteixen amb aquesta 'casta' que tant detesten la mateixa obsessió sectorial per ocupar el poder abans que per defensar polítiques acceptables per a una majoria social".
Ha realitzat aquesta reflexió durant la seva intervenció en el Cercle Eqüestre de Barcelona, convidat pel Cercle de Directius de Parla Alemanya, per impartir la conferència 'La visió de l'Espanya actual des de Saragossa. L'experiència d'una ciutat europea en transformació en un context global'.
En tot cas, Belloch ha deixat clar que confia plenament en els ciutadans: "Estic segur que en aquest 2015 embogit de successives convocatòries electorals, els ciutadans deixaran traçat un full de ruta bastant clar".
"No ens podem permetre cap autocomplaença, però tampoc hem de deixar que ens paralitzi el pessimisme col·lectiu, aquest càncer que durant segles tant va destruir el potencial del nostre país", ha argumentat.
L'alcalde de Saragossa ha dedicat bona part del seu discurs a parlar de la ciutat que governa des de fa 12 anys, de la qual ha subratllat la posició geoestratègica privilegiada al mapa d'Espanya.
"Saragossa està a l'eix central de la zona més pròspera d'Espanya", entre el País Basc, Madrid i Llevant, ha resumit.
A més d'aquest avantatge per a la logística, ha destacat els seus costos empresarials competitius, la qualitat de vida, el suport a les empreses tecnològiques i l'acció sindical "responsable i pactista".
L'alcalde de Saragossa s'ha mostrat convençut que "hi ha èxits per millorar la qualitat de vida de les ciutats que només poden ser abordats amb grans iniciatives, amb els desacreditats grans projectes".
En aquest punt ha glossat els èxits aconseguits per Saragossa arran de la celebració de l'Expo 2008 i "els passos agegantats per modernitzar-se", que han girat al voltant de la recuperació del riu Ebre i les seves riberes.
Parcs, ponts, equipaments cívics, esportius i culturals; avingudes, circumval·lacions, 113 quilòmetres de carrils-bici en el nucli urbà, un nou aeroport i trens de rodalies són alguns exemples que ha exposat d'una inversió superior als 2.300 milions d'euros en tres anys.
L'Expo 2008 ha deixat un llegat per a la ciutat que "no s'hauria pogut aconseguir de cap altra forma, o, en el millor dels casos, hauria tardat dècades en obtenir-se", ha asseverat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.755791 | curate | {"ca": 0.8491573033707865, "es": 0.1396067415730337, "en": 0.011235955056179775} | : /espanya/noticia-belloch-afirma-podem-comparteix-amb-casta-mateixa-obsessio-per-ocupar-poder-20150203131138.html |
mc4_ca_20230418_2_375076 | Arnau Gilabert, guanyador cadet del 38è Trofeu Primavera Memorial Josep Maria Carrera de ciclismeOlot Televisió
Prop d’un centenar de joves han participat, aquest dimarts 1 de maig, a la 38a edició del Trofeu Primavera Memorial Josep Maria Carrera de ciclisme, que s’ha celebrat a Batet de la Serra
El Trofeu Primavera Memorial Josep Maria Carrera de ciclisme ha celebrat, aquest dimarts, la seva trenta-vuitena edició. Per tercer any consecutiu la cursa ha tingut lloc a Batet de la Serra, i és que el canvi de localització ha resultat positiu any rere any.
Entre cadets i júniors, un centenar de ciclistes han participat en aquesta prova, puntuable per la copa catalana, de 43 quilòmetres de recorregut pels voltants dels paratges de Batet de la Serra i Santa Pau. Un recorregut bonic, però tècnic, segons asseguraven alguns participants.
El primer cadet en creuar la línia de meta ha sigut Arnau Gilabert amb un temps d’1 hora, 18 minuts i 20 segons, mentre que el primer júnior en classificar-se ha estat Arnau Fonollosa aturant el cronòmetre a les 2 hores, 22 minuts i 18 segons després del tret de sortida. | 0.839077 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.olot.tv/noticies/arnau-gilabert-guanyador-cadet-38e-trofeu-primavera-memorial-josep-maria-carrera-ciclisme/ |
wikipedia_ca_20230401_0_612384 | Copa del Rei de futbol 1911
La Copa del Rei de futbol 1911 va ser la novena edició de la Copa d'Espanya.
Detalls.
La competició es disputà entre el 9 i el 15 d'abril de 1911. Els equips inscrits foren:
- País Basc: Athletic Club, Bilbao FC i Real Sociedad de Fútbol.
- Catalunya: CD Espanyol i FC Barcelona.
- Galícia: Real Club Fortuna de Vigo i Deportivo de La Coruña.
- Madrid: Sociedad Gimnástica Española.
- Cantàbria: Santander FC.
- Equips Militars: Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, Acadèmia d'Infanteria de Toledo, Acadèmia de Cavalleria de Valladolid i Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara.
Havien de participar-hi 13 equips, però Deportivo de La Coruña i Academia de Ingenieros abandonaren abans de començar la competició. A més, després del primer partit de l'Athletic de Bilbao, la Real Sociedad protestà per l'alineació de dos jugadors anglesos al conjunt bilbaí. La Federació donà la raó a l'Athletic i la Real Sociedad abandonà la competició. La resta de clubs donaren la raó a la Real i amenaçaren d'abandonar. Finalment l'Athletic va convenir en no alinear més els dos jugadors anglesos, però refusà repetir el primer partit. En aquesta decisió se situen les arrels de la política de fitxatges del club bilbaí. | 1 | perfect | {"ca": 0.8571428571428571, "en": 0.006606110652353427, "es": 0.13625103220478943} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=612385 |
mc4_ca_20230418_0_571878 | Vies Altes - aventura a la natura | Esdeveniments - Propostes Turístiques | Catalunya.com
Vies Altes - aventura a la natura
Inici Vies Altes - aventura a la natura
Carretera Porrera a Torroja km 3,5
+34 977 262 297
http://www.viesaltes.com/
Abans de començar l'activitat et fem una explicació teòrica i pràctica sobre el funcionament del material i l'ús de les installacions, obligat en tots els casos.
Els monitors proporcionen a l'usuari els coneixements per poder realitzar l'activitat i realitzen una tasca de supervisió i control. Ells tenen la potestat de decidir quan un visitant pot portar a terme una activitat i quan no.
Tenim 3 circuits diferents a escollir segons la seva dificultat (Blanc, Blau i Vermell), 1 circuit de 8 tirolines espectaculars de 80 a 170 metres de longitud i a 40 metres d'alçada i 1 circuit infantil.
Iniciació o Briefing: És el circuit per a començar l'aventura, per a iniciar-se i l'ha de fer tothom. Consta d'algunes activitats bàsiques i està preparat per a donar les explicacions pertinents a tots els visitants que vulguin fer un recorregut.
Circuit Infantil: És el circuit per als més petits. És un recorregut de 13 jocs d'entre aproximadament 1 i 1,50 m. d'alçada, i permet a l'adult acompanyar al menut en tot el recorregut. Alçada màxima per accedir-hi: 1,30m (acompanyats d'un adult).
Circuit Blanc: És el circuit bàsic, el de menys dificultat, aquest combina ponts de dificultat baixa amb tirolines senzilles per començar a agafar tacte a les nostres instal·lacions, consta de 15 jocs i 4 tirolines. Alçada mínima per accedir-hi: 1,30m. (menors d'edat acompanyats d'un adult).
Circuit Blau: Aquest és el circuit de dificultat mitja, pensat per a tothom. Consta de 10 jocs amb les plataformes situades entre 3 i 8 metres. Alçada mínima per accedir-hi: 1,30m. (menors d'edat acompanyats d'un adult).
Circuit Vermell: Aquest és el circuit per a aquells que vulguin més. Aquest recorregut és més exigent. De dificultat alta, consta de 16 jocs a una alçada que, a trams, supera els 9 metres. Alçada mínima per accedir-hi: 1,30m. (menors d'edat acompanyats d'un adult).
Circuit Tirolines: Aquestes si, per a intrèpids sense por a les alçades i amants de la velocitat aèria i l'adrenalina: 7 tirolines llarguíiiisimes de 90 a 180 metres. de longitud i entre 18 i 40 metres d'alçada. Alçada mínima per accedir-hi: 1,30m. (menors d'edat acompanyats d'un adult).
Pista d'obstacles: És un recorregut variable entre diverses proves on saltar un tanca, superar una paret, passar un tronc amb equilibri o arrossegar-se per sota d'un encordat son algunes de les proves que hi trobaràs. Es pot fer l'activitat contrarellotge o amb un competidor.
Tir amb arc: Vies Altes té també una esplanada equipada amb dianes i diferents parcel·les de Tir amb arc, aquí podràs practicar la teva punteria i t'ensenyarem el tir intuïtiu, podràs puntuar la diana i altres objectius més complicats en 3 dimensions.
Entitat organitzadora Vies Altes SCP
Horari Obert tot l’any. Estiu: Entrada de 9h a 11h i de 16h a 19h (hora màxima d’entrada). La resta de l’any varia en funció de la llum natural.
Coordenades GPS X: 0.8287505000000692, Y: 41.1959687
Adreça Carretera Porrera a Torroja km 3,5
Telèfon +34 977 262 297
Web http://www.viesaltes.com/
Vies Altes SCP | 0.642454 | curate | {"ca": 0.9103000309310239, "it": 0.010207237859573151, "es": 0.04423136405815033, "de": 0.007732755954222085, "ar": 0.007114135477884318, "en": 0.020414475719146303} | http://www.catalunya.com/vies-altes---aventura-a-la-natura-1-4-514296 |
crawling-populars_ca_20200525_13_285953 | x11
Camas: 4 de matrimoni, 3 individuals
Piragüisme - caiacs, Pesca, Passejades en vaixell, Motos d'Aigua, Windsurf.
Caça, Bicicleta de muntanya- BTT, Senderisme - trekking, Rutes gastronòmiques, Rutes a cavall, Multiaventura.
Direcció: Carretera Marquesa s/n - Deltebre (Tarragona)
Coordenadas: Latitud 40.752027893551 - Longitud 0.772049464104 | 0.444471 | curate | {"ru": 0.008823529411764706, "pt": 0.10588235294117647, "ca": 0.7029411764705882, "es": 0.18235294117647058} | : /casa-rural/tarragona/casa-rural-mas-panoli |
oscar-2201_ca_20230904_12_45502 | Esteu accedint a un curs acadèmic que no està actiu. La informació no correspon al curs acadèmic actual.
Inici
Grau en Gestió i Administració Pública
GA1242 - Treball de Final de Grau
Avaluació
GA1242 - Treball de Final de Grau
Curs 4 - Semestre 2
Guia docent
Professorat i llengües docents
Horaris i aules
Proves finals
Aula Virtual
Temari
Metodologia docent
Sistema d'avaluació
Requisits de matrícula
Reconeixements
Activitats i competències
6 2,5 147,5 150
Crèdits Hores presencials Hores no presencials Hores totals
Sistema d'avaluació
Elaboració de treballs acadèmics
80%
Presentacions orals i pòsters
20%
Criteris de superació
El TFG comprèn la redacció de l'estudi individual sobre una matèria concretada de forma singular i la posterior defensa en públic del mateix en els termes regulats en la normativa UJI (Consell de Govern UJI de 26 de juliol de 2012 modificada pel Consell de Govern núm. 30, d'11 de desembre de 2012 i pel Consell de Govern de 15 de desembre de 2014) i les directrius específiques aprovades per la Junta de Centre de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de data de 21 de març de 2013.
Tal estudi ha de comprendre una estructura mínima, que inclogui els apartats següents: índex, introducció, desenvolupament, conclusions i bibliografia, a més dels corresponents Annexos, si escau.
L'extensió del treball ha de ser, com a mínim, de 35 pàgines, i com a màxim 40, sense comprendre Annexos i bibliografia, al que ha d'afegir-se un resum del treball, amb una extensió de 10 folis.
El requisit lingüístic del TFG (anglès) es concretarà en funció del criteri del tutor/a i podrà consistir, entre unes altres, en alguna o algunes de les següents activitats: lectures especialitzades, consulta de bibliografia, anàlisi de jurisprudència comparada i/o europea, etc. En tot cas, el resum del treball ha de presentar-se en anglès. La resta del treball ha de ser presentat en espanyol o valencià.
L'exposició oral ha de fer-se en espanyol, valencià o anglès, a elecció de l'estudiant, i amb ajuda de mitjans audiovisuals o sense ells, també a elecció de l'estudiant.
És necessari obtenir una qualificació mínima de 5 (sobre 10) per aprovar. S'entendrà que el TFG és presentat quan es defensi davant el tribunal corresponent. La sol·licitud de defensa i la no presentació de l'alumne/a davant el Tribunal suposarà la no superació de l'assignatura. | 0.739646 | curate | {"ca": 0.9495510902094912, "pt": 0.01881145788798632, "en": 0.013253527148353997, "id": 0.0025651988029072254, "es": 0.00940572894399316, "fr": 0.006412997007268063} | https://ujiapps.uji.es/sia/rest/publicacion/2019/estudio/232/asignatura/GA1242/evaluacion |
mc4_ca_20230418_5_700933 | Oppida proposa a Ballesteros 'pujar' la Tabacalera a 'Wallapop' per poder-la usar
Un frame del vídeo, on apareix Ballesteros amb una imatge de la Tabacalera.
Oppida la Tabacalera
Una acció reivindicativa d'Oppida per reclamar al consistori la cessió de l'espai de la Tabacalera.
Un vídeo paròdia segueix reinvindicant la «situació d'inactivitat de la Tabacalera de Tarragona des de fa més de 10 anys»
Actualitzada 03/07/2017 a les 19:13
La plataforma tarragonina Oppida, que reclama l'autogestió del Magatzem 6 de la Tabacalera, «abandonat des de fa més de 10 anys», ha realitzat una paròdia de la situació de la capital del Tarragonès, equiparant-la amb l'aplicació de compra venda Wallapop. «Si no ho uses, puja-ho», és una de les frases del vídeo. Aquest anomena l'aplicació 'Ballespop', i demana a l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, que si el consistori no usa l'M6, que el pugi a l'aplicació per tal que altres persones puguin treure'n profit. «Troba coses increïbles, i descobreix que hi ha gent a prop teu que vol el que tu ja no uses», manifesta la veu en off del vídeo.
A les imatges, a més de Ballesteros i frames de l'anunci original de Wallapop, hi apareix l'interior abandonat de la Tabacalera. Oppida segueix reinvindicant, d'aquesta manera, la cessió de l'espai per a la realització d'activitats socials i culturals, i denuncia la «situació d'inactivitat de la Tabacalera de Tarragona des de fa més de 10 anys». | 0.821365 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2017/07/03/oppida_proposa_ballesteros_pujar_tabalaera_wallapop_per_poder_usar_21571_1091.html |
mc4_ca_20230418_14_324059 | L’A lamenta la “incompetència” per promoure la mobilitat sostenible | BonDia Diari digital d'Andorra.
En aquest sentit, Pallarés, que va acusar l’executiu d’incomplir els principis que recull la Litecc, va reclamar a l’executiu que resolgui la problemàtica de les concessions de transport públic, que revisi a la baixa el preu del transport públic, que impulsi abonaments únics per a totes les companyies i que implanti d’una vegada la plataforma de mobilitat intermodal, és a dir, que “compleixi amb algunes de les coses que va dir que faria i encara esperem”.
Així mateix, Pallarés va mostrar la seva preocupació davant el fet que des de l’executiu es vulgui aprofitar aquesta llei per traspassar les competències sobre política energètica i mobilitat a FEDA.
La titular de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que va negar que es passi cap competència a la parapública i va assegurar que FEDA només tindrà un “paper catalitzador” del canvi de model i serà només “prestador de serveis”, va recordar les diferents iniciatives de l’executiu per afavorir la mobilitat sostenible –impuls del vehicle i la bicicleta elèctrica i el pla d’infraestructures verdes, entre d’altres– i va garantir que la licitació de les línies d’autobús sortirà a la tardor.
D’altra banda, Calvó va defensar la importància del nou model energètic que dibuixa la llei, aprovada per assentiment de tots els grups parlamentaris, i els objectius “molt ambiciosos” d’aquesta.
El parlamentari d’UL-ILM Josep Majoral va destacar també la importància d’un text que és un pas per “respondre a les necessitats energètiques i mediambientals del país”. Per la seva part, la consellera general del PS, Rosa Gili, va justificar el suport de la seva formació al text perquè “anar cap al desenvolupament sostenible és una obligació real i moral, per a Andorra i per a tots els països”, i perquè s’han acceptat algunes de les esmenes del PS que “milloren el text”.
Ratificat el CDI amb la República de Xipre
El ple de la cambra va aprovar, per assentiment de tots els grups, la ratificació del Conveni entre Andorra i la República de Xipre per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, el vuitè CDI, com va recordar el titular de Finances, Jordi Cinca.
Així mateix, el ministre, que va incidir que amb el de Xipre ja es tenen tres CDI amb petits estats de la UE –Malta i Luxemburg són els altres dos– va avançar que ja s’ha acabat la primera fase de les converses per establir un CDI amb Bèlgica i Holanda, que aviat començaran amb Itàlia i Àustria, i que també es volen arribar a acords amb Estònia, Hongria, Finlàndia, Irlanda i Azerbaidjan.
La teva puntuació: 3. Número de vots: 290
Pintat lamenta que la normativa contra incendis estigui obsoleta
L’A vol més pes de la Cambra en les relacions amb l’executiu
El recurs de L’A i PS demana la derogació de fins a set articles
L’A i PS porten la Llei de la Funció Pública al Tribunal Constitucional | 0.893412 | curate | {"ca": 0.9719783929777177, "es": 0.028021607022282242} | https://www.bondia.ad/politica/la-lamenta-la-incompetencia-promoure-la-mobilitat-sostenible |
cawac_ca_20200528_4_40927 | A Girona: Pagesos per la Dignitat Rural Catalana (PDR.cat) http://pdrcat.blogspot.com Lluitant per la vida a pagès, reivindicant el futur de la terra, sense oblidar el passat...
A Lleida: Pirates de Catalunya http://pirata.cat Impulsen la societat de la informació i l'accés a la cultura
A Tarragona: DemocraticaWeb http://democraticaweb.wordpress.co No té programa electoral perquè creuen que, en un sistema democràtic modern, són les persones qui han d’opinar i dissenyar les propostes mitjançant l’ús de la web. | 0.780088 | curate | {"ca": 1.0} | http://arenyautes.cat/node/4391 |
crawling-populars_ca_20200525_7_79778 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
PUBLICACIONS > VERKAMI
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Panther és la primera novel·la sobre el Black Panther Party escrita per un dels seus protagonistes. Volem que sigui l’aportació en llengua catalana a la commemoració del 50é aniversari de la fundació del Partit Pantera Negra per l’Autodefensa.
Heus ací el projecte que proposa Verkami.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells .
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.702688 | curate | {"ca": 0.952054794520548, "en": 0.03139269406392694, "it": 0.010844748858447488, "es": 0.005707762557077625} | : /noticies/panther-la-novel%c2%b7la-dels-panteres-negres/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_855890 | http://www.eltemps.net/web/index.php?option=com_k2&view=item&id=1966:independentisme-coix&Itemid=196 Una bona reflexió sobre un dels flancs que hauria d'atacar seriosament l'independentisme. Per cert, què us sembla la nova pàgina d'El Temps, que permet visitar gairebé íntegrament l'edició del setmanari de la setmana anterior?
Si com que els sindicats tenen tanta credbilitat | 0.629598 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_737406 | Mònica Sales guanya el 30è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular – Grup d'Estudis Etnopoètics
« VI Curs de Cultura Popular: Festa popular i educació. Primera circular
Novetat editorial: Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició, catalogació i… »
Mònica Sales guanya el 30è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular
Publicat 27 març 2015 | Per gee
Mònica Sales de la Cruz, membre del Grup d’Estudis Etnopoètics, ha estat distingida amb la 30a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de Bellpuig (Urgell) pel treball ‘Quan les revistes Conten Rondalles‘. La guanyadora, de 31 anys, recollirà dissabte el guardó, que enguany augmenta la dotació a 5.000 euros. Els Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular han esdevingut una important eina per a la recuperació i divulgació d’un patrimoni cultural amenaçat de caure en l’oblit. L’organització també ha editat enguany un col·leccionable, ‘Dotzena de frare’, on es presentaran cada any materials d’un folklorista o estudiós de la cultura popular, el primer dels quals serà Manuel Milà i Fontanals.
Presentació del premi d’enguany amb l’assistència de l’Il·lm. Sr. Salvador Bonjoch, alcalde de Bellpuig, el Sr. Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, el Sr. Josep M. Solé i Sabaté, director de l’Institut d’Estudis Il·lerdencs de Lleida i el Sr. Josep Borrell, director dels SSTT de Cultura.
Dissabte 28 de març, en el marc de la vetllada literària de lliurament del premi, també es presentarà el llibre Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició, catalogació i estudi d’Emili Samper, guanyador de l’edició anterior. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Bellpuig, es durà a terme al vespre al Teatre Armengol.
Publicat dins de Notícies | Etiquetat com a premis, rondalles, Serra i Boldú
Arxiu d’entrades Selecciona el mes desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 | 0.839221 | curate | {"ca": 0.9944036376355369, "es": 0.005596362364463099} | http://blogs.iec.cat/gee/2015/03/27/monica-sales-guanya-el-30e-premi-valeri-serra-i-boldu-de-cultura-popular/ |
mc4_ca_20230418_13_462580 | Tot i el confinament, Montagut celebrarà la seva festa major – elgarrotxi.cat
Durant els dies 1, 2 i 3 de maig se celebraran les festes majors de Montagut, que tot i el confinament no renuncia a elles.
El grup de joves de Montagut, juntament amb altres entitats del poble, no renuncien a la seva festa major, que com cada any, tindrà lloc durant el primer cap de setmana de maig. Enguany, i degut al confinament, s’han adaptat els actes a les normes de seguretat pel COVID-19.
Durant els 3 dies de festa major hi haurà instal·lat al campanar del poble un equip d’àudio que permetrà als habitants del poble seguir tots els actes des de casa seva. El divendres al vespre començarà la festa amb l’habitual repic de campanes i el pregó a càrrec de l’hereu i la pubilla. Tot seguit, es retransmetrà un concert dels Estei Jomas (parodia del grup emergent @stay.homas) i seguidament una sessió de dj’s. Els concerts també es podran seguir en directe per xarxes socials, i d’aquesta manera arribar a més gent.
El dissabte al matí tindrà lloc el vermut musical on l’inici de la música des del campanar, determinarà l’hora del començament del vermut que tots els participants podran fer des de casa seva. A la tarda hi haurà lloc per la festa infantil amb música pels més menuts. La música del ball dels gegants tancarà aquest acte i donarà pas als grans èxits de tots els temps. Quan es faci de nit un espectacle de llum posarà un toc de color i tot seguit concert de Relat i una sessió dels dj’s Kaktus i Cocodrilo, que es podran seguir per xarxes socials.
El diumenge, a les 12, tindrà lloc una missa solemne retransmesa també des del campanar. Tot seguit sonaran sardanes. A la tarda, i per acabar la festa, un concert de Manelic de Pera, l’elecció del nou hereu i la nova pubilla i la traca final. Tots els actes estaran presentats pel grup de teatre local “Els Xarbotats”.
Info: Grup de Joves de Montagut | 0.850446 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elgarrotxi.cat/tot-i-el-confinament-montagut-celebrara-la-seva-festa-major/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_262000 | Per a molts barcelonins -i molts terrassencs-, l’espectacular patrimoni cultural, industrial i artístic de prop de la ciutat és conegut només en part. També els festivals, les festes i tradicions, els monuments –esglésies, castells…– i les rutes per fer excursions formen part d’un gran catàleg d’oportunirars de gaudir de la natura, la cultura i la gastronomia. La Diputació de Barcelona recull a la seva web de turisme Barcelona és molt més totes les informacions, propostes, agendes d’activitats i guies per a tot tipus de visitant i d’interès.
Aquí teniu una selecció de 12 idees per gaudir d’aquestes oportunitats:
1. Bagà i el massís del Pedraforca. Una aldea del segle XIII perfectament conservada i un massís que és símbol dels Pirineus en un entorn natural ideal per practicar els esports de muntanya.
2. Rupit, Tavertet i la Vall de Sau. Pobles medievals de carrers empedrats i una plana amb extraordinàries perspectives, boscos frondosos i aigües abundants.
3. Cardona i la Muntanya de Sal. Un centre urbà presidit per un castell medieval i un jaciment salí explotat des de l’època romana.
4. Vic. A Osona i entre el Mediterrani i els Pirineus, Vic posseeix un ric patrimoni i un mercat d’origen medieval.
5. Sant Benet i Manresa. Un monestir mil·lenari a Sant Fruitós de Bages, eix d’un projecte que inclou art, natura i gastronomia, a prop de la medieval Osona.
6. Montserrat. Santuari, monestir i muntanya. Un dels eixos culturals de Catalunya.
7. Monestir de Sant Cugat. És un dels majors exponents de l’art medieval a Catalunya.
8. Terrassa i el Modernisme. Modernisme, esglésies romàniques, turisme industrial i gran vida cultural.
9. Sitges. A mitjan hora de Barcelona, 300 dies de sol a l’any, 17 platges, art, cultura i gastronomia.
10. Castellers. Increïbles torres humanes que arriben als déu pisos d’alçada declarats Patrimoni de la Unesco.
11. Cripta Gaudí de la Colònia Güell. Obra emblemàtica d’Antoni Gaudí, Patrimoni de la Humanitat, construïda en una singular colònia industrial del segle XIX a Santa Coloma de Cervelló.
12. Enoturisme. Cinc denominacions d’origen (DO): Penedès, Alella, Pla de Bages, Catalunya i Cava ofereixen experiències úniques a prop de la ciutat de Barcelona. | 1 | perfect | {"ca": 0.9617863720073665, "cs": 0.01151012891344383, "en": 0.006906077348066298, "la": 0.0050644567219152855, "id": 0.013812154696132596, "da": 0.0009208103130755065} | https://monterrassa.cat/societat/joies-patrimoni-terrassa-descobrir-122395/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_487224 | Fruit d'aquesta discusió he decidit fer aquesta petita enquesta. A veure que dieu.
Cobrar 60.000 euros és ser ric? Crec que algú s'ha begut l'enteniment.
No sé quant cobres tu (o els teus pares), però 5.000 euros al mes és una pasta que la majoria de la gent no guanya. És més, als meus pares els hi costa dos mesos i mig arribar a aquest sou (són funcionaris) i no ens considerem pas pobres tot i ser dos fills.
5000 euros al mes i en aquest cas bruts, no et fan ric. | 0.714831 | curate | {"ca": 0.8809523809523809, "fr": 0.11904761904761904} | |
mc4_ca_20230418_4_667482 | UNA INVERSIÓ DE FUTUR – Joaquim Nadal
Aquestes darreres setmanes, el nostre primer secretari i president de la Generalitat, José Montilla, ha recordat en diverses ocasions que l’empresa pública Gisa està realitzant en aquests moments obres per valor de més de 10.000 milions d’euros. Això representa, aproximadament, el 80% del total de les inversions que realitza el Govern de la Generalitat. Efectivament, a les xifres de Gisa caldria encara afegir-hi les inversions directes que realitzen l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català del Sòl i les empreses públiques Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Ports de la Generalitat i Cimalsa.
L’esforç inversor és equivalent al volum de les necessitats i al conjunt dels dèficits acumulats en matèria d’infraestructures i equipaments, i respon a una filosofia que estableix un lligam directe entre el parc d’infraestructures i el conjunt de les polítiques socials. És una interrelació indestriable, que relaciona d’una manera directa la resposta a les necessitats més elementals i el repte de crear les màximes condicions d’igualtat, social i territorial, entre tots els ciutadans de Catalunya. Un creixement sostingut i sostenible, la creació de riquesa, la garantia de la cohesió social i la resposta adequada al dret a la mobilitat esdevenen la base material que sustenta un edifici construït amb els paràmetres del catalanisme social.
Si ens cenyim exclusivament a les inversions que realitza Gisa per encàrrec del Govern, hi trobarem l’agenda principal de les polítiques de la Generalitat i les seves prioritats en matèria de seguretat (comissaries i desplegament de la policia de la Generalitat-Mossos d’esquadra), justícia (edificis judicials, Ciutat de la justícia i edificis penitenciaris), salut (centres d’assistència primària i hospitals), educació (escoles de primària i instituts) i acció social i ciutadania (residències i centres per a l’atenció a la gent gran i a les persones dependents).
En tots els casos hi ha una dada rellevant: el fet que aquestes polítiques s’han adreçat a atendre un univers demogràfic que en els darrers deu anys s’ha ampliat en més d’un milió de persones. La vella idea de la Catalunya dels sis milions d’habitants s’ha anat substituint per la Catalunya del set milions i mig, amb una demanda creixent de serveis i polítiques de caràcter universal que s’han pogut atendre raonablement bé i superant el repte de l’arribada massiva de nous ciutadans usuaris dels serveis públics. Així, una política de serveis públics de qualitat s’ha pogut fer compatible amb uns índexs de creixement que la planificació realitzada en períodes anteriors no havia arribat a intuir.
Voldria, però, centrar-me en les polítiques que representen l’esforç inversor de més volum i que es refereixen a la cohesió social dels barris i a les infraestructures del transport, amb especial èmfasi al transport per ferrocarril i per carretera.
Vull assenyalar, en primer lloc, que abans del 15 de juliol el Govern donarà a conèixer els ajuts de la cinquena convocatòria de la Llei de barris. Que amb aquesta convocatòria se superaran els 1.000 milions d’euros d’inversions realitzades, a parts iguals, entre els governs locals i el Govern de la Generalitat, i que ens acostarem molt a l’objectiu que ens havíem fixat per aquesta legislatura d’arribar a l’atenció a un mínim de cent barris des de la primera convocatòria de 2004.
En el terreny de la mobilitat, les grans inversions que es realitzen en matèria ferroviària i viària estan donant els seus fruits i comencen a culminar els treballs iniciats ara fa cinc anys. Voldria assenyalar, això sí, que les obres mentre es realitzen generen molèsties, i la visibilitat dels entrebancs és sovint molt més evident que la visibilitat de la normalitat recuperada i de les millores realitzades. Però m’agradaria que progressivament anéssim fent-nos a la idea que cada entrebanc nou que trobem a la via pública és una millora en curs, que acabarà produint nous beneficis i millores en la prestació dels serveis públics.
En aquest sentit adquireix una rellevància molt especial l’amplíssim programa d’obres d’adaptació de la xarxa de transport públic a la llei d’accessibilitat, i que en pocs anys convertirà la xarxa de metro de l’àrea de Barcelona en una de les més, sinó la més, accessibles d’Europa. Cada nou ascensor, cada nova escala mecànica o cada nou intercanviador representa un volum enorme d’inversió de recursos públics, que acabarà transformant-se en una millora evident i perceptible. Només cal recordar l’impacte ara i la millora que representaran els intercanviadors de Meridiana, Arc de Triomf o Diagonal.
En el terreny ferroviari hi ha avui en curs les obres de la línia 3 del metro, que es podran inaugurar aquesta tardor; les de la línia 5 que avancen a bon ritme després de l’entrebanc del Carmel; les de la línia 2, a Badalona, que permetran un nou espai públic, una nova estació i un nou aparcament de concessió municipal, i els grans treballs de la línia 9 que ara, amb un projecte molt madur i un control exhaustiu, avancen a bon ritme i permeten albirar un calendari segur per a la successiva posada en servei dels diversos trams d’aquesta obra de gran envergadura i de novetats tècniques de gran nivell. Hauríem d’afegir aquí els treballs en curs dels metros de Sabadell i Terrassa, que han d’acostar la xarxa d’FGC als nuclis urbans d’aquestes dues ciutats vallesanes fins a disposar d’unes freqüències similars a les de la xarxa de metro. És el pas endavant que ha significat el metro lleuger del Baix Llobregat des que s’ha desdoblat la línia fins a Martorell i amb les grans obres de la cobertura de la via a Pallejà. El túnel del Roc del Dui, ja en fase molt avançada, permetrà al primer trimestre de 2009 el servei de cremallera a Núria amb renovades prestacions de seguretat i amb garanties per a una etapa de creixement de l’activitat a aquesta estació de muntanya que gestiona el Govern.
Entre els projectes madurs de futur hem d’assenyalar el perllongament de la línia 2 del metro entre plaça d’Espanya i plaça d’Europa, amb connexió entre els dos recintes firals i l’aeroport a través de la continuïtat amb la línia 9 del metro. I també la previsió d’FGC de perllongar les línies ferroviàries de passatgers, aprofitant la infraestructura de les potasses fins a Súria i Sallent per les valls del Cardener i el Llobregat, respectivament. Manresa adquirirà, així, una centralitat bàsica que haurem de reforçar amb la millora de la línia de Renfe a Barcelona i que emprendrem un cop es concretin les transferències de les línies de rodalies. Aquesta transferència, en l’àmbit de totes les rodalies, ha de significar un gran repte i, alhora, un salt qualitatiu en la prestació dels serveis de transport de viatgers a tot Catalunya.
Encara en el terreny ferroviari voldria assenyalar que compartim amb el Govern de l’Estat el projecte de la línia ferroviària de Cornellà a Castelldefels, el desdoblament de la línia de Barcelona a Vic, la millora de la línia del Maresme i la millora de la línia de Lleida a Manresa. La màxima ambició la situem en un projecte d’àmbit metropolità, que és la línia orbital ferroviària i que hauria de connectar per ferrocarril des de Mataró, per Granollers, Sabadell i Terrassa fins a Vilafranca i Vilanova.
Per a més endavant, però amb una preparació a consciència des d’ara, el Govern elabora tots els plans necessaris per fer possible l’Eix transversal ferroviari que, amb la connexió ferroviària entre Lleida i Girona, ha d’assegurar millors prestacions en el transport de passatgers i mercaderies en l’àmbit d’un tercer corredor ferroviari que serà imprescindible per d’aquí a vint anys.
En el terreny de les infraestructures viàries s’estan culminant els projectes del primer Pla d’eixos viaris amb la culminació de la C-16, eix del Llobregat fins a Berga i l’autovia Reus-Alcover, C-14; la posada en servei dels quatre carrils l’autovia Maçanet de la Selva-Platja d’Aro, que ha canviat la perspectiva d’aquest estiu en la mobilitat entre Barcelona i la Costa Brava Centre; la posada en servei de la variant de les Masies de Voltregà de l’eix Vic-Ripoll, C-17, en construcció; l’inici a l’enllaç de Juncadella de les obres de desdoblament de l’eix Transversal i la licitació imminent de la C-15, eix Diagonal.
Completat aquest primer paquet abordem, ara, un segon Pla d’eixos viaris que inclou la culminació de la C-14 entre Ponts i Oliana i entre Coll de Nargó per Organyà fins a Adrall; el desdoblament de l’eix de l’Ebre; el nou túnel de la Conreria entre Badalona i Montcada.
Però en matèria d’infraestructures viàries, més enllà de les vies d’altes prestacions, adquireixen una gran importància inversions en el territori que responen a velles aspiracions històriques que ara es comencen a atendre. És el cas a l’Ebre del nou pont entre Sant Jaume i Deltebre, la carretera entre Vinallop i Ulldecona, la variant de Batea al límit d’Aragó o la carretera d’Horta de Sant Joan a Xerta; a Lleida de la variant sud, de licitació imminent, de la carretera d’Àger a la Passarel·la, que es posarà en funcionament en les properes setmanes; dels nous accessos a la Bonaigua o a la Molina, al Pirineu; de la nova via entre Valls i Vendrell, al Camp i el Baix Penedès; del nou pont sobre el Llobregat al Prat; de la carretera d’Olost a Olvan, que completarà les comunicacions pel Lluçanès entre Osona i el Berguedà; de la carretera de Platja d’Aro a Palamós, que completarà el desdoblament dels accessos a la Costa Brava centre. Parlo, ara, només d’obres que, com la variant d’ Igualada, la ronda nord de Granollers, el soterrament de la C-17 a Montcada, o el nou eix Vic-Olot per Bracons que, o ja estan en obres, algunes molt avançades, o estan a punt de començar perquè ja s’han licitat.
A l’agenda del Govern figuren, molt en primera línia també, la nova carretera de Comiols, la millora de la C-242 entre les Borges del Camp i Ulldemolins; la variant d’Artesa de Segre; el desdoblament de Serinyà a Banyoles, el desdoblament de la C-55 entre Castellbell i el Vilar i Manresa, o el desdoblament de la B-224 entre Martorell – Masquefa – Piera i Vallbona d’Anoia.
No podem dedicar més espai a les inversions, però a títol d’exemple i en el camp dels ports i dels aeroports val la pena d’assenyalar la immediata entrada en servei dels ports esportius de Roda de Barà i de Sant Carles de la Ràpita, i l’aeroport de Lleida – Alguaire.
La llista és més extensa i la meva tria encara no fa prou justícia.
Vull només insistir que és feina de tots fer visible l’obra del Govern de la Generalitat i fer palès que mai com ara no s’havia invertit en tots els camps, en un esforç ingent per recuperar el temps perdut i situar Catalunya en primera línia dels serveis públics i de les seves infraestructures.
INFRAESTRUCTURES I OPINIÓ PÚBLICA
Joaquim Nadal 2016-10-23T18:01:10+02:00 31/07/2008| | 0.859998 | curate | {"ca": 0.992260917634052, "en": 0.007739082365948038} | https://www.joaquimnadal.cat/una-inversio-de-futur/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_164067 | Categories Compra online Productes ecològics All sec morat a pes (1 u=70gr aprox. 0,45€). (Pack ECO de 3 cabeces = 2 € Indicar a comentaris) Formula una pregunta
Enviar pregunta sobre producte
Si vol enviar-nos una pregunta sobre aquest producte, empleni tots els camps marcats amb un * i faci clic a "Enviar".
All sec morat a pes (1 u=70gr aprox. 0,45€). (Pack ECO de 3 cabeces = 2 € Indicar a comentaris)
6,40 € / quilogram(s)
El preu del producte té l'IVA inclòs.
Creix tant en llocs freds com càlids, i requereix la llum directa del sol. Tolera les glaçades. Les varietats de primavera proporcionen collites més generoses que les de tardor, però es conserven pitjor. Per la definició del substrat que requereix, vegeu l'ecologia.
La seva pregunta per a nosaltres
Nom
SenderName *
Telèfon
Si indica el seu número de telèfon, estarem encantats de trucar-li.
Adreça de correu electrònic *
Pregunta *
Envia
Política de privadesa: Les seves dades s'utilitzaran únicament per respondre aquesta consulta. En cap cas no farem servir aquesta informació per cap altre fi. Per a més informació, vegeu Política de privadesa. | 0.650756 | curate | {"ca": 0.7967032967032966, "es": 0.13278388278388278, "en": 0.03296703296703297, "ml": 0.019230769230769232, "fr": 0.0027472527472527475, "fa": 0.01098901098901099, "it": 0.004578754578754579} | https://pagesosjoanigemma.com/epages/932f45b3-aa77-4964-a9c0-6c55ee1a4e6a.sf/ca_ES/?ObjectPath=/Shops/932f45b3-aa77-4964-a9c0-6c55ee1a4e6a/Products/VALL&ViewAction=ViewInquiry |
mc4_ca_20230418_10_140555 | Ajuntament de Caldes d'Estrac - El Servei Local d'Ocupació de Caldes d'Estrac en Xifres
El Servei Local d'Ocupació de Caldes d'Estrac en Xifres
La taxa d'atur s´ha reduït al municipi quasi un 12% respecte l'any passat
Les dades del primes semestre de l’any reflecteixen que el Servei Local d’ocupació es consolida com a servei útil per a les persones en situació atur i les empreses que busquen personal. La taxa d’atur s’ha reduït al municipi quasi un 12% respecte l’any passat i la tendència per els propers mesos és bona per l’arribada de la temporada d’estiu.
DADES DE GENER A JUNY 2018
Noves altes al Servei com a demandants de feina
Persones que ja eren usuàries del Servei i s’hi han adreçat per assessories personals: formació, contractació, orientació laboral, ofertes de feina...
Ofertes laborals gestionades i cobertes amb persones usuàries del SLO
Persones que han realitzat cursos formatius a través del SLO
Històric de persones registrades al Servei Local d’Ocupació (2008-2018)
Empreses i professionals autònoms de Caldes d’Estrac adherits al SLO
Persones en situació d’atur a Caldes
Reducció de la taxa d’atur a Caldes d’Estrac respecte l’any 2017
-11;59% (16 persones han trobat feina respecte l’any 2017)
Fonts: Xarxa Local d’Ocupació XALOC (Diputació de Barcelona). Xarxa d'Observatoris de Desenvolupament Econòmic de la província de Barcelona.
Tant les persones que busquen feina com les empreses que busquen candidats a un lloc de treball poden accedir a més de 10.0000 ofertes laborals a l’any i a professionals especialitzats a través de la Xarxa Xaloc de la Diputació de Barcelona i el Servei Local d’ocupació de Caldes d’Estrac.
Mes informació o cita prèvia trucant al 937911542 o a [email protected]
Informació publicada el 26 de juny de 2018Compartir: | 0.802401 | curate | {"ca": 0.9852524106636416, "en": 0.01474758933635848} | http://www.caldetes.cat/document.php?id=6699 |
wikipedia_ca_20230401_0_614421 | Museo Nacional de Teatro
El Museo Nacional del Teatro és una institució espanyola dedicada a la promoció i salvaguarda del teatre espanyol, que forma part de la xarxa de Museus Nacionals, i que està localitzat en la localitat castellà-manxega d'Almagro (Ciudad Real). La nova seu va ser inaugurada el 4 de febrer de 2004 pels reis d'Espanya.
En l'actualitat la seva gestió està transferida a l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM), dependent del Ministeri de Cultura i Esport.
Antecedents a la seva situació actual.
El novembre de 1919, el ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, José del Prado Palacio, creà el Museo-Archivo Teatral, encarregant-ne la direcció a Luis París, director del Teatro Real de Madrid, habilitant dos salons en la planta noble d'aquest teatre l'any 1924, quan amb prou feines restaven dues per a tancar-ho. Es va exhibir part de l'Arxiu teatral, que amb dificultat havia anat formant-se des de 1850.
Després de la Guerra Civil Espanyola i a causa del deteriorament que va sofrir el Teatro Real, les col·leccions es van instal·lar amb caràcter provisional al carrer Ruíz d'Alarcón de Madrid. Al llarg dels anys, els fons van ser dipositats en diferents seus, fins a la seva ubicació definitiva a Almagro. Així, el 1951 van ser traslladats als baixos del Museu Romàntic, el 1972 a l'antic Hospital General (avui Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia) i el 1987 a l'antic Museu Nacional d'Art Contemporani, en la Ciutat Universitària de Madrid.
El 1968 el Museu va ser integrat en el "Pla Nacional de Museus". El 1980, a conseqüència de la reorganització parcial del Ministeri de Cultura d'Espanya, aquest Museu va quedar adscrit a la Direcció General de Música i Teatre.
El 1990, a proposta del llavors Director General de Belles arts, Jaime Brihuega, d'acord amb el Director General de l'INAEM, Adolfo Marsillach, s'autoritza el trasllat urgent de les col·leccions del Museu, des dels magatzems del MEAC a una seu provisional a Almagro, decisió presa en considerar que aquesta població és seu del Festival Internacional de Teatre Clàssic i trobar-s'hi el Corral de comedias de Almagro.
A partir d'aquest moment les seves col·leccions es van anar incrementant de manera notable: el 1991, rep tots els fons de escenografias i figurines de la col·lecció dels antics Teatres Nacionals, dipositada al Centro de Documentación Teatral i donacions de José Tamayo, Núria Espert, Familia Burmann, Familia Victorina Durán, hereus de José Luis Alonso, Carlos Cytrynowski, Gregorio Martínez Sierra-Catalina Bárcena; així com obres en dipòsit del Museu del Prado i de la cofradía de comediantes de la Virgen de la Novena.
Recentment el INAEM ha adquirit en subhasta pública importants obres de pintura, dibuixs, gravats i esbóss de escenografias i figurines que han incrementat notablement els seus fons. En aquest sentit hem de ressenyar els importants lots procedents dels béns subhastats del ballarí i coreògraf Antonio Ruiz Soler, "Antonio," esbossos d'escenografies per al Teatre Real, retrats de l'actor Julián Romea, signat per Antonio María Esquivel i el de María Guerrero, d'Anselmo Miguel Nieto, entre altres obres.
Donada la gran quantitat i riquesa dels fons, l'edifici aviat va resultar insuficient, per la qual cosa el 1994, l'Ajuntament d'Almagro acorda la cessió dels Palaus dels Mestres de Calatrava al Ministeri de Cultura perquè, després d'una rehabilitació, es destinés a Museu Nacional del Teatre.
Els Palaus dels Mestres de Calatrava com a seu.
Els Palaus dels Mestres de Calatrava, situats al nord de la Plaça Major d'Almagro, van ser construïts a mitjan edat mitjana com a residència dels frares llecs i cavallers de l'Orde de Calatrava i seu del Gran Mestre. En el segle XVI va passar a ser la residència del governador d'Almagro i en el XVIII va ser caserna de Cavalleria, moment en què va sofrir un incendi, quedant només el pati i algunes dependències.
En 1802 els frares calatravos van abandonar el seu castell-convent de Calatrava la Nueva i part dels palaus va quedar convertida en el nou convent prioral de l'Orde fins que en 1816 els frares es van traslladar, de nou, al convent de l'Asunción. L'edifici va passar a mans particulars amb la desamortització i va ser desmantellat; avui, després d'albergar diverses dependències comercials, ha estat rehabilitat per a seu del Museo Nacional del Teatro.
A l'origen els Palaus Mestrals van ser erigits com a resultat d'un complex conjunt d'edificis originats per les múltiples funcions que tenia: residència conventual, seu política i centre administratiu del maestrazgo de Calatrava.
De la seva traça original es conserva la seva gran torrassa a la cantonada, construït en maçoneria encintada, i el seu magnífic pati central arquejat, amb arcs de ferradura, realitzats en maó i emmarcats amb un alfiz i recolzats sobre els seus primitius suports en forma de petites columnes, en la colla nord, i de pilars quadres de pedra, en les colles est i oest. En una de les seves galeries es conserven les sabates i un alfarje policrom amb heràldica del segle XV.
L'edifici actual.
Les obres de rehabilitació dels Palaus Mestrals, a càrrec de l'arquitecte Horacio Fernández del Castillo, per a seu del Museu Nacional del Teatre suposen la finalització del procés de recuperació d'un edifici i un lloc de gran rellevància històrica en La Manxa i la ciutat d'Almagro.
El nou Museu ocupa una superfície de 2.213,68 m², en tres altures, distribuïts en sales d'exposició en les tres plantes, biblioteca, magatzems en soterrani i entreplanta, oficines en planta superior i torrassa i, finalment, claustre mudèjar per a la realització d'exposicions temporals, recitals poètics com "Almagro íntimo" coordinat per Nieves Fernández Rodríguez, teatre escolar i altres actes culturals.
Com a complement a la seva programació habitual, el Museu, gràcies a les cessions de l'Ajuntament d'Almagro, utilitzarà la veïna Església de San Agustín com a espai expositiu i l'antiga sitja com a magatzem.
Fons.
Les seves col·leccions són un valuós material per al coneixement de les arts escèniques i dels artistes i creadors que han poblat els escenaris espanyols.
Destaquen les més de 8.000 obres sobre paper: escenografias, figurins, dibuixs i estampas. Completen la riquesa museística les col·leccions de pintura, escultura i fotografia (més de 25.000 instantànies des de 1870), vestits (més de 2.000 des de finalitats del segle XVIII), maquetes, teatrins, arxiu musical, documents administratius i programes de temporada de diferents teatres espanyols.
Exposició permanent.
El discurs expositiu de les sales permanents del Museu consisteix en un recorregut històric que s'inicia amb el teatre greco-romà i transcorre pel teatre medieval amb especial interès en el Misteri d'Elx i La Celestina, per a continuar amb el teatre dels segles d'Or, els corrals de comèdies, l'activitat escènica del segle XVIII, el Romanticisme i Don Juan Tenorio com a exponents de l'activitat escènica del segle XIX, les avantguardes del segle XX i el teatre d'Art, l'òpera, la sarsuela, la dansa i el gènere frívol, per a finalitzar amb la creació dels Teatres Nacionals i els Festivals d'Espanya.
Per tant, l'exposició permanent es fa sobre dos conceptes, un cronològic i un altre temàtic, amb el següent recorregut:
- Planta baixa: "Salas I" i "II :" Del teatre greco-romà al teatre dels Segles d'Or.
- Entreplanta: "Salas III" i "IV:" Teatre en els segles xviii i xix .
- Planta Superior: "Salas V" a "VIII:" Teatre Popular. Teatre d'Art. Les Avantguardes. L'Òpera. La Zarzuela. Gènere Frívol. La Dansa. Teatre fins a 1939. Teatre des de 1940. Festivals d'Espanya. El Teatre de Marionetes.
- Claustre superior: La Màgia del Teatre: maquinària i artefactes escènics.
- Claustre inferior: Activitats Teatrals. | 1 | perfect | {"es": 0.007756948933419522, "ca": 0.9787976729153199, "en": 0.0006464124111182935, "pt": 0.00698125404007757, "fr": 0.004654169360051713, "id": 0.0011635423400129282} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=614422 |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.