id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_0_482419 | VullEscriure escalfa motors per la 8a temporada… En ple juliol! – «La Llibreta Vermella»
Posted in #tweetrelat, Gamificació, Idees de bombera, VullEscriure | 0.59819 | curate | {"ca": 1.0} | https://lallibretavermella.cat/2019/06/20/gamificacio-projecte_literari-teresa_saborit-vullescriure-verkami8t-concurs_tweetrelat/ |
mc4_ca_20230418_1_393804 | Menu:Qui somCom treballemServeisProjectes- Per any- - 2017- - 2016- - 2015- - 2014- - 2013- - 2012- - 2011- - 2010- Per servei- - Urbanisme participatiu- - Arquitectura amb disseny participatiu- - Educar per a la participació- - Gestió de polítiques participatives- - Oficina tècnica- TotsXarxesBlog Iniciatives alternatives al barri de Porta. Ruta per conèixer-les
2016 , Educar per a la participació , Projectes
Barri de Porta, Barcelona.
Mapa Barcelona + sostenible. Ecologia Urbana – Ajuntament de Barcelona.
Veïns i veïnes del barri, associacions i entitats participants.
En el marc del mapa Barcelona+sostenible van organitzar un recorregut al barri de Porta (Nou Barris).
El barri de Porta va ser durant molt temps un territori rural entre Sant Andreu i Horta, és a partir del segle XIX quan es comença a poblar i especialment a partir dels anys 60. Un barri amb importants moviments veïnals entre els anys 70-80.
El recorregut vol visualitzar com el barri avança en el compromís del teixit social i empresarial cap a la sostenibilitat i la cultura col·laborativa, visitant els espais d’intercanvi, participació i trobada comunitària que el territori té.
Entitats col·laboradores: Hort de la Maladeta, Personal Book, Associació Salud i Agroecologia ASIA, Hort – Porta´m, Hort -Can Valent, El mercat Im-Porta, Ateneu la Bòbila
L´objectiu és apropar els veïns/nes i donar a conèixer i descobrir la feina realitzada per entitats, col·lectius i veïns/nes del barri.
Recollir les experiències i el coneixement de l’entorn per fomentar el comportament responsable, amb vocació de millorar la sostenibilitat de Barcelona.
Reconèixer els beneficis socials, ambientals, comunitaris i d’implicació ciutadana com processos de millora en el barri.
Rutes urbanes.
Visualització de les iniciatives del barri i mapatge al mapa BCN+sostenible | 0.810914 | curate | {"ca": 0.9626168224299065, "es": 0.037383177570093455} | http://raonspubliques.org/portfolio/iniciatives-alternatives-al-barri-de-porta-ruta-per-coneixer-les/ |
mc4_ca_20230418_18_175174 | » ERC-JpT decideix governar en minoria a Torelló | EL9NOU.CAT
ERC-JpT decideix governar en minoria a Torelló
La CUP, que s’havia ofert per entrar a govern, lamenta la decisió
12/06/2019 | 13:03
Una reunió d'ERC-JpT la setmana passada | Albert Llimós
L’assemblea d’ERC-JpT ha decidit per unanimitat que vol governar a Torelló en minoria, sense cap pacte estable, després d’haver mantingut converses amb la resta de grups. Des de la formació diuen que han comunicat a la CUP, que s’havia ofert a entrar a govern, JxCat i el PSC la voluntat de presentar Marçal Ortuño com a proper alcalde de Torelló al ple d’aquest dissabte a les 12 del migdia. D’aquesta manera, volen “assumir el lideratge del nou equip de govern amb els set regidors i regidores” que van obtenir el 26 de maig. A partir d’aquí, volen treballar “amb la màxima transparència, diàleg i treball per arribar a acords que facin possible el canvi que tothom desitja amb el màxim de consens possible”.
A a través d’un comunicat emès aquest dimecres ERC-JpT ha fet aquestes consideracions a l’hora de prendre la decisió:
El poble ha votat clarament per un canvi en la manera de fer i en les polítiques que s’han de portar a terme a partir d’ara i ho ha fet donant el lideratge i la responsabilitat a ERC-JpT.
Volem encetar una nova etapa on el diàleg entre tota la ciutadania, entitats socio-culturals, esportives i grups polítics sigui constant i fer-ho amb compromís i confiança entre totes les parts per arribar a grans consensos que siguin positius per Torelló.
La transparència també serà un dels aspectes importants, no només l’administrativa sinó també la de la gestió diària de tothom qui estigui treballant a l’Ajuntament.
La predisposició que hem trobat amb tots els grups municipals, CUP, JxCat i PSC de treballar pel poble ha estat total i estan oberts a mantenir un diàleg constructiu per poder arribar a acords pel bé de Torelló.
Som un equip cohesionat, preparat i amb la màxima il·lusió per entomar aquest gran repte de liderar el canvi a Torelló.
La resposta de la CUP no s’ha fet esperar i ha emès un comunicat també aquest dimarts al matí en què “lamentem profundament” la decisió dels republicans” que consideren “un error, ja que els dos grups tenim punts en comú i perquè, amb un equip de govern conjunt format per 12 dels 17 regidors del consistori, Torelló hagués disposat d’un ajuntament, ampli, fort, d’esquerres i inequívocament independentista” per treballar “perquè Torelló recuperés el color que ha perdut en els darrers anys”. Els cupaires consideren que les propostes que feien “ERC ni les ha valorat ni ha mostrat interès per construir un equip de govern conjunt”. Des de la CUP, diuen que “estem convençuts que la nostra proposta generaria el canvi que Torelló necessita” i per aquest motiu “mantenim i mantindrem l’oferta d’entrar a l’equip de govern sobre la taula”.
ERC-JpT volem governar a l’Ajuntament de #Torelló sense cap pacte estable.
Ho hem decidit en assemblea per unanimitat i després de les converses mantingudes amb la resta de grups municipals, volem fer les següents consideracions:#ajtorello 👇👇👇 pic.twitter.com/G6EtnwZzKT
— ERC-JuntsperTorelló (@ERCTorello) June 12, 2019
📝 COMUNICAT | ERC rebutja la proposta de la CUP Torelló – Som Poble per formar un equip de govern conjunt #CUPTSP pic.twitter.com/379ZVMhU1Y
— CUP Torelló-SomPoble 🎗 (@cuptorello) June 12, 2019
Ajuntament de TorellóCUP TorellóERC-JpTJxCat TorellóMarçal OrtuñoMunicipalscatPSC Torelló
Una portera italiana per al CP Voltregà
L'Akí de Vic es transformarà en un Leroy Merlin aquesta tardor
Mor Josep Criballés, poeta i impulsor del Mercat de la Patata del Bufet | 0.850808 | curate | {"ca": 0.9562811289429994, "it": 0.015771997786386275, "en": 0.027946873270614278} | https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/erc-jpt-decideix-governar-en-minoria-a-torello/ |
mc4_ca_20230418_0_319151 | Xerrada Gratuïta i Taller de cuina – Dilluns 6 novembre | mesquemenjar
Xerrada Gratuïta i Taller de cuina – Dilluns 6 novembre
Setmana de l’alimentació saludable. Taller “Aliments de Tardor”
Amb motiu de la celebració de la setmana de l’Alimentació, a la Biblioteca Zona Nord, de Barcelona, participarem en una xerrada-showcooking per sensibilitzar a la població sobre els aliments de tardor.
Durant la tardor, tots hem quedat, alguna vegada, captivats pels colors ocres i terrosos dels boscos. Però heu observat que es corresponen amb els colors dels aliments característics d’aquesta estació: el moniato, la carbassa, la magrana, els bolets, etc. ?
Parlarem dels beneficis de consumir els aliments de temporada des de la vessant nutricional, sostenible i econòmica. Descobrirem les propietats protectores i antioxidants que ens aporten i com ens ajuden a protegir-nos dels refredats i grips propis d’aquesta època. A més veurem receptes senzilles per a incorporar-los a la cuina per treure-li el màxim profit.
Dilluns, 6 de novembre de 2017, 18:00-20:30 h
Aquesta entrada va ser publicada a General i etiquetada biblioteca zona nord, gratuït, showcooking, Xerrada el 31/08/2017 per mesquemenjarbloc. | 0.762131 | curate | {"ca": 0.9386038687973086, "en": 0.022708158116063918, "fr": 0.03868797308662742} | https://mesquemenjar.com/2017/08/31/xerrada-gratuita-i-taller-de-cuina-dilluns-6-novembre/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_333370 | Ahir a la nit quan tornava a casa només plovia, però estàvem a 2 graus a Castellar. Aquest matí, però, tot estava ben blanc i segueix nevant. Ma germana ha tingut problemes per arribar a Terrassa. Ma mare no para de donar pel cul perquè està patint, com sempre, de manera exagerada i sobredimensionada.A la tele no paren de recomanar que ningú surti de casa, ensenyen imatges de la C58, aquí mateix, tallada per un camió que ha fet tisora. l'AP7 està tallada des d'ahir a la frontera administrativa amb l'estat francès. Com està el tema als vostres pobles? PD: m'informa el meu xicot des de Girona ciutat que al centre no ha nevat o no ha quallat agafat però ara neva una mica.
A Barberà també neva! | 0.786891 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_205491 | Una personsa ferida per l’incendi d’una casa a Vallgorguina
Una dona ha resultat ferida per cremades després de calar-se foc a casa seva del carrer Xampinyó de la urbanització Canadà Parc a Vallgorguina i ha calgut sert atesa pel SEM. El foc ha començat a primera hora d’aquesta tarda i els Bombers de la Generalitat han hagut d’apagar-lo amb sis dotacions. Es tracta d’una casa de dues plantes construïda de fusta i ha cremat una habitació de la planta superior i l’altell. També s’ha esfondrat un terç de la teulada.
La situació ha espantat els veïns de la zona ja que el foc ha començat cap a un quart de dues de la tarda i els bombers hi han estat treballant fins a dos quarts de cinc de la tarda. Per facilitar-los les tasques d’extinció s’ha tallat el trànsit entre els carrers Gírgola i Rabassola.
La família ha emès un comunicat anunciant el llançament d’un Crowfunding per poder pagar els desperfectes que no cobreix l’assegurançá. L’enllaç és el següent: https://www.gofundme.com/f/un-incendio-nos-ha-dejado-sin-nada | 0.79789 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_3010 | PROJECTE AGROECOLÒGIC DEL GARRAF
llegida 1240 vegades
Des del CIES NIVELL 10 iniciem la col.laboració amb Node Garraf, i amb l'ajut de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Garraf, s'aposta per la realització d’un projecte que pretén reactivar l’activitat agrària com a sector estratègic a partir de la producció ecològica, i la generació d’ocupació i de riquesa en el territori.
Es preten reactivar l’activitat agrària a la comarca com a sector estratègic a partir de la producció ecològica, fet que generarà ocupació i riquesa al territori, apostant per un model de producció, comercialització, distribució i consum d’aliments agroecològics de proximitat basat en:
El respecte a la cultura, al ritme de la terra i a les característiques del territori.
El compromís i la responsabilitat amb les futures generacions.
La petita i mitjana producció agroecològica professionalitzada i arrelada al territori.
La generació d’ocupació basada en el model econòmic cooperatiu: ètic i responsable social i mediambientalment.
Un dels objectius del projecte és la capacitació de nous productors agroecològics, aconseguint 15 nous productors especialitzats en producció ecològica. Per això els interessats participarien en una formació específica en el tema, que és una de les fases del projecte. Dins del procés formatiu els candidats rebran assessorament sobre creació d'empreses, amb la finalitat que es puguin autoocupar. | 0.818508 | curate | {"en": 0.022582921665490474, "ca": 0.9774170783345095} | http://www.nivell10.cat/index.php?action=noticies&id=83 |
mc4_ca_20230418_9_26796 | Arriba «La Il·lustríssima», la 1a fira d’art, disseny i il·lustració de Tarragona | Notícies / Noticias Tarragona diari digital Tarragona21
Arriba «La Il·lustríssima», la 1a fira d’art, disseny i il·lustració de Tarragona
Cartell de «La Il·lustríssima»
La fira «La Il·lustríssima» serà una de les novetats d’aquest any a les Festes del Roser. Dins els actes de les Festes del Roser, de la Part Alta de Tarragona, l’associació de veïns del carrer Merceria organitza el diumenge 6 d’octubre, de 10.00 h a 20.00 h, als porxos del carrer Merceria i voltants la primera fira d’il·lustració, art i disseny.
La iniciativa reunirà en un únic espai a l’aire lliure una trentena d’il·lustradors, locals i d’arreu, per vendre i exposar les seves obres. «La Il·lustríssima» és una fira d’art, disseny i il·lustració amb convocatòria oberta a artistes professionals i particulars amb l’objectiu de visibilitzar i recolzar l’art, el talent, les idees i projectes artístics a la ciutat de Tarragona.
02/03/2015 El primer TEDxPlaçadelfòrum tanca amb un ple absolut
24/04/2019 Portes obertes a les Escoles d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i Reus aquest dissabte | 0.829198 | curate | {"ca": 1.0} | http://diaridigital.tarragona21.com/arriba-la-il%C2%B7lustrissima-la-1a-fira-dart-disseny-i-il%C2%B7lustracio-de-tarragona/ |
mc4_ca_20230418_7_489230 | La Casa Di Sara E Sofia Roma Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
La Casa Di Sara E SofiaApartamentVia Carlo Mezzacapo 12, Roma Est, Roma, Itàlia, 00159 - Veure al mapaExcel·lent8,3Basada en13comentarisLa Casa Di Sara E SofiaVeure més fotos"Very friendly host. He told us how to get around, where is t..."ErazemSloveniaVeure més fotosVeure totes les 27 fotos
Al visitar Roma, vosté es sentirà com a casa a La Casa Di Sara E Sofia, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Roma. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos habitació familiar, ascensor, àrea de fumadors, cuina compartida. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara escriptori, nevera, habitacions interconnectades disponibles, renta vaixelles, plat de dutxa per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. La Casa Di Sara E Sofia és una elecció inteligents per a viatgers a Roma, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties. | 0.842224 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/la-casa-di-sara-e-sofia/hotel/rome-it.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_18218 | BARCELONA, 19 ago. (EUROPA PRESS) -
El 'casteller' de la Colla de la Vila de Gràcia de Barcelona ferit de gravetat aquest diumenge després de caure el castell del qual formava part està "conscient i fora de perill", tot i que segueix ingressat a l'Hospital Clínic --on li estan fent diverses proves-- per una lesió medul·lar.
Segons ha informat aquest dilluns la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) en un comunicat, les conseqüències de la lesió "encara estan per determinar", i ha demanat respecte per la intimitat de la família, en uns moments que ha assegurat que són difícils per a ells.
El ferit, de 40 anys, es va lesionar quan el castell de vuit pisos d'altura i cinc persones per pis es va desplomar sobre la pinya --el grup de persones que estabilitza la torre humana a nivell de terra--, moment en el qual va caure desmaiat.
Després de ser traslladat a l'interior de les dependències municipals de la plaça de la Vila, el ferit va patir una parada cardiorespiratòria, per la qual cosa la Creu Roja va aconsellar suspendre la jornada ja que no disposava de més efectius per atendre una altra possible urgència mèdica.
La CCCC ha recordat en el comunicat que el percentatge de caigudes de castells ha passat d'un 7% el 1990 a un 3% el 2012, quan el nombre de colles castelleres no ha parat d'augmentar els últims anys, cosa que és mèrit del treball de prevenció de riscos que impulsen els mateixos grups.
A més, ha afirmat que les lesions greus en les caigudes són "un fet excepcional" en el món casteller, ja que s'han implementat mesures de seguretat com el casc per als nens, els sòls atenuants i les xarxes en els assajos.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.702611 | curate | {"pt": 0.006576543660942638, "ca": 0.7972232371209353, "es": 0.1815856777493606, "en": 0.014614541468761417} | : /gent/noticia-casteller-ferit-festa-major-gracia-conscient-fora-perill-20130819190650.html |
macocu_ca_20230731_6_328653 | Sciència.cat DB
Sacosta, Pere (m. Barcelona, 1389)
batlle general - funcionari reial
Comentaris
Batlle general de Catalunya, nomenat per Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) el 1347. Casat amb Francesca, amb la qual tingué l'hereu, Pericó Sacosta, que fou escrivà de ració del rei. Vidu, es tornà a casar, amb Constança, amb la qual foren pares de Francesc, Constança (casada amb Bernat de Marimon), Isabel i Alamanda. Morí el 1389. | 0.650011 | curate | {"ca": 0.8964705882352941, "es": 0.10352941176470588} | |
mc4_ca_20230418_10_118571 | SETMANA SANTA 2018 - Parròquia Sant Josep Ibiza
Seguim Jesús en la seua passió, la seua mort, la seua sepultura, la seua resurrecció. Seguim Jesús en la seua Pasqua!
Jesús puja cap a Jerusalem, on serà detingut i mort. Nosaltres ens acostem a ell amb fe, perquè ell ens ha obert els ulls, i ens ha fet descobrir que en ell hi ha el camí de la vida i de la felicitat. Per això el volem seguir. I ara l'acompanyarem, i reviurem amb ell aquestos dies sants de la seua passió i la seua mort, per poder compartir el goig de la resurrecció. I serem testimonis, enmig d'aquest món nostre tan adolorit, de tot el que ell significa per a nosaltre, del camí que ens obri, del seu amor inesgotable, del seu amor que arriba a tothom. I, amb la nostra manera de viure, donarem a tots els nostres germans i germanes, els de prop i els de lluny, tot l'amor que siguem capaços de donar.
El diumenge de rams, Jesús entra a Jerusalem enmig d´'una multitud que l'aclama com a Messies de Déu. Jesús celebra el darre sopar amb els seus deixebles i els deixa com a testament l'Eucaristia i el manament de l'amor. Jesús és detingut, torturat i comdemnat, i mor en el suplici de la creu per obrir-nos a tots els camí de la vida. Finalment, Jesús ressuscita d'entre els morts i Déu ens mostra, així, que el camí de Jesús és realment el camí de la vida per a tothom.
Després ens disposarem a viure el temps de Pasqua, els cinquanta dies de festa en honor de Jesús ressuscitat, que ens portaran fins a la Pentecosta, en què celebrarem que nosaltres hem rebut el mateix Esperit de Jesús, l'Esperit Sant.
Per a veure Jesús, hi ha una qüestió prèvia i necessària: els ull de la fe, expressió d'un cor pur. Com ens diu Jesús a les Benaurances "Benaurats els nets de cor, ell veuran Déu". Deixem-nos impregnar d'aquest esperit i que la vivència de les celebracions de la Setmana Santa ens serveixi per aprofundir en le misteri de Crist, mort i ressuscitat per a la nostra salvació.
El vostre rector. | 0.84051 | curate | {"ca": 0.9912820512820513, "en": 0.008717948717948718} | http://www.parroquiasantjosepibiza.com/setmana-santa-2018-3630.html |
mc4_ca_20230418_11_247820 | Acord entre Actua i el 'hub' tecnològic francès Mêlée | BonDia Diari digital d'Andorra.
Agències / Foto: Actua
La directora d’Actua Empresa, Judit Hidalgo, ha signat aquest dimarts a Tolosa un conveni de col·laboració amb la Mêlée, un important hub tecnològic del sud de França. Aquest acord permetrà a les empreses andorranes gaudir de diversos avantatges, com disposar d’un espai físic gratuït de treball a les instal·lacions de coworking de la Mêlée, nous contactes empresarials de l’ecosistema tecnològic, accés a tota l’agenda d’actes i formacions.
Hidalgo, que ha rubricat el conveni amb el president de la Mêlée, Edouard Forzy, ha destacat que “de la mateixa manera que hem tancat acords amb Business France i Barcelona Tech City, el nostre objectiu és facilitar al màxim que les empreses andorranes no només puguin establir nous contactes professionals sinó que també gaudeixin dels beneficis que comporta formar part d’aquestes xarxes empresarials de referència internacional”.
La signatura del contracte ha tingut lloc aprofitant l’esdeveniment tecnològic anual de la Mêlée Numerique, on participen durant cinc dies representants d’un miler d’empreses i 'start-ups' franceses. Per primera vegada i gràcies a l’acord també han pres part sis empreses andorranes que han pogut fer presentacions dels seus productes i treballar en diverses taules rodones amb professionals del seu sector.
Per la seva banda, Forzy ha assenyalat que “estem molt agraïts de poder tancar aquest acord amb Andorra i de l’arribada de la delegació d’Andorra a la Mêlée Numerique perquè som veïns i tenim moltes start-ups a la regió de la mateixa manera que passa a Andorra". Ha afegit, segons es recull en un comunicat de premsa, que la idea és apropar-se a “Andorra en temes que ens interessen com són els relacionats amb el turisme, els esports i blockchain.
Martí diu que sense el control dels fluxos migratoris no hi haurà acord
Actua amplia en 90.000 euros les subvencions per a la petita i mitjana empresa
Recurs de l’oposició contra l’acord de declarar urgents fins a 13 lleis | 0.894817 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.bondia.ad/economia/acord-entre-actua-i-el-hub-tecnologic-frances-melee |
oscar-2201_ca_20230904_7_21689 | Editor de vídeo al programa Torres en la cocina de TVE produït per Lavinia a Barcelona, amb els Germans Torres com a protagonistes. Programa diari. | 0.615579 | curate | {"ca": 0.8972602739726028, "pt": 0.10273972602739725} | https://souvenir-films.com/video/torres-en-la-cocina/ |
cawac_ca_20200528_10_173491 | Author Archives: Davidprat
Les ajudes per comprar els llibres de text que cada any es donen a la nostra ciutat han fet sobresaltar, i de quina manera, al Partit Popular. El seu enuig es deu al canvi de barem a l’hora d’atorgar-les.
En els anys anteriors es donaven 45€ a totes les famílies per cada nen en etapa escolar obligatòria (primària o secundària) per ajudar a comprar els llibres. La universalitat de l’ajuda era, com a mínim, paradoxal. Es donava el cas que una família amb el pare i la mare a l’atur rebia d’ajuda exactament el mateix (45€) que un diputat que cobra 75.497,85€ (ser membre de la mesa) més 20.060,45€ (dietes per distància al parlament), més 32.445€ (per ser portaveu del seu grup a tres comissions i secretari a dues comissions del parlament), o sigui, que un igualadí que cobra 128.000€ a l’any (bruts eh?!) més el seu sou de regidor (que no l’he comptat) més les futures comissions de les que pot ser membre.
Aquest any, però, les coses s’han fet diferents: S’ha obert un període per sol·licitar aquesta ajuda (que per cert, gairebé s’ha doblat i serà de 75€), i es prioritzarà la seva adjudicació a les famílies amb més dificultats econòmiques, com per exemple que els pares siguin a l’atur, o que les seves rendes no hagin superat un topall prou alt com per no necessitar aquests diners.
I, sincerament, no entenc per què el PP es mostra tant contrari a aquest nou mètode. Primer diu que és per tapar ‘les vergonyes’ del govern de la Generalitat, però després diu que ha estat ERC-RCat Igualada els que han fet cedir al govern de Marc Castells en aquest aspecte. La falta de coherència conflueix en perfecte harmonia amb l’esquizofrènia del PP , que a Igualada diu que es deixa gent fora d’aquesta ajuda però que a Madrít retalla l’educació, incrementa taxes universitàries (que per cert, les –poques- beques que ells donen també segueixen un criteri de ‘requisits’), apuja l’IVA de la majoria del material escolar (un 17%!!!) i, en definitiva, es posa un antifaç de botxí per guillotinar el futur dels seus ciutadans.
El primer any de la ‘Setmana Jove’ ens deixa, a tots plegats, un bon regust de boca. No només per la reeixida participació juvenil a totes les activitats que es van dur a terme, sinó perquè ara més que mai aquest és el model a seguir. En uns moments on la crisi –continua- galopant sense treves, l’austeritat ha de ser –més que mai- l’eix vertebrador de les polítiques municipals. I la setmana jove ho va ser: Un projecte nou, allunyat de les embafadores activitats d’esmes i on el protagonisme el van prendre els joves. En definitiva, un canvi del ‘modus operandi’ al que estàvem acostumats, una glopada d’aire fresc.
I aquesta experiència ens va fer veure que no calen grans partides pressupostàries, que no calen espectacles magnes ni malbarataments superflus. Ans al contrari. Es va apostar per la participació, per la implicació del teixit associatiu i juvenil igualadí, perquè fossin els joves qui decidissin com volien la setmana jove, una setmana a la seva mida, una assegurança d’èxit.
I aquest èxit es feia palpable després de cada activitat, on la complaença dels organitzadors es solapava amb la sorpresa de veure’s totes i cadascuna de les activitats desbordades per la gran afluència de gent i la superació evident de les expectatives creades.
I tot això acompanyat per tècnics i polítics que hi creien, que hi van apostar fort i que s’ho van creure, i òbviament per unes entitats i uns joves que s’hi van bolcar, com ja ens tenen acostumats a fer. Aquest cop ningú va fallar, ni tan sols els polítics. Així sí.
Som al bus, a punt per tornar cap a Igualada. No se sap gaire bé per què però sortirem una mica més tard. S’agraeix, ja que tornar a fer 11 hores de viatge per tornar cap a Igualada crispa tot i haver guanyat la copa. Comencen a arribar rumors: Es veu que un noi jove que venia amb nosaltres, de Sant Vicenç de Castellet, ha tingut problemes amb la policia nacional. Passen els minuts i arriba el rumor que està detingut, i després ens diuen que és en algun calabós de Madrit. Ningú sap ben bé per què, però ens diuen que s’havia resistit a donar l’estelada a uns agents de policia dins del Calderon i que hi havia hagut merder.
Al cap d’una hora, sense tenir més notícies i sense saber si el que es deia era cert o no, es decideix tornar cap a Igualada.
El dilluns llegeixo en algun diari digital que un jove de Sant Vicenç de Castellet va ser brutalment apallissat per la policia. Continuo llegint, sense entendre-ho massa: Quan sonava l’himne (es veu que va sonar…) el noi (de 34 anys, emparellat i amb feina estable) va mostrar l’estelada al camp -com milers d’aficionats més van fer, com jo-. Sis policies se li van apropar perquè els hi dongués l’estelada. Ell s’hi va negar i el van agafar per endur-se’l fora. Un amic seu el va acompanyar. El jove en qüestió el van dur fins a fora de l’estadi, i el comencen a apallisar mentre un li diu “ te voy a romper el brazo que no podrás volver a levantar la bandera nunca más “. El seu amic es posa a gravar-ho en vídeo, però els polícies li esborren. El continuen estomacant mentre es venten de la seva ‘efemèrida’ , xulejant davant d’altres dient “ mirad como pegamos a los polacos “. Després de fer-lo sangrar, li diuen “ vamos, levanta la bandera ahora catalán de mierda “. L’agafen i se l’enduen a comissaria, on el tanquen al calabós durant tota la nit i sense cap tipus d’explicació. Fins al migdia del dissabte, no el deixen sortir. Té la cara desfigurada, inflada i plena de talls i cops. La seva dona se n’assabenta de tot plegat per l’advocat d’ofici, i ell torna amb l’AVE cap a casa.
Aquest jove va pagar per tots els que portàvem estelades, per tots els que vam xiular, en realitat va pagar el preu d’intentar ser demòcrata en un país que no ho ha estat mai, que no ho és i que no té cap intenció de ser-ho .
Matthew Tree remou consciències amb un títol, i sobretot un llibre, que no deixa a ningú indiferent. En el transcurs d’una brillant classe d’història desmunta tòpics racistes, ensorra rumors i transforma els discursos electoral(istes) i populistes de ‘Le Pen’ o de l’alcohòlic i violent Anglada en paper de vàter (ja usat).
A través d’anècdotes personals i vivències properes a ell, ressegueix amb un pols carregat de coneixements la història de la humanitat i del racisme, recordant que “ els primers homo sapiens sapiens eren negres ”. Les 200 pàgines estan carregades de reflexió i ens conviden a mirar-nos el nostre entorn no amb uns altres ulls, sinó amb els ulls oberts.
Catalunya, la Gran Bretanya i Europa són tres escenaris amb carregat protagonisme, així com l’anàlisi de l’auge de l’ultradreta europea. Respon i recava preguntes que sovint donem per evidents , però que resulten no ser-ho tant, preguntant-se què és el racisme, quin és el seu origen i quina ha estat, és i pot ser la seva màxima expressió.
En definitiva, “Negre de merda” és un llibre intel·lectualment ben documentat i gens demagog que hauria de servir com a harakiri per als racistes professionals i que revela una història i uns fets que hom hauria de conèixer. Afegir-lo als llibres d’història serviria per evitar més clons d’en Breivik.
Segurament el meu avi ha estat com molts altres avis; afectuós, condescendent, permissiu, rialler i carregat de paciència… per triar entre una mar vessada d’adjectius. Un avi, el meu avi, és aquella persona a la qui t’estimes amb una bogeria insadollable, que t’estén la mà a cada ensopegada i que et fa riure i xalar incomptables cops. Aquell qui ho dóna tot per a tu sense esperar absolutament res a canvi, més enllà de veure’t feliç. I a més, assumint tot això sense ni un bri de resignació, ans al contrari, acceptant amb una inherència agraïda aquesta ‘tasca’ de facto. Al meu avi no li podria fer ni un retret. Cap. Ha estat un avi, senzillament, excel·lent.
El passat 1 d’abril ens va deixar, amb només 69 anys, després de 20 anys combatent contra la leucèmia. I aquesta malaltia, en comptes d’ensorrar-lo, crec que li donava més força per tirar endavant. Que li feia un paladar encara més fi, que assaboria els moments d’avi més que mai, gaudint amb i dels seus tres néts, sobretot dels dos més petits, el Pau i la Laia, de 3 anys i que esperava fogós el naixement de la Bruna, la seva quarta néta. A la Bruna, i també al Pau i a la Laia, els hi explicarem que l’Eduard Jorba va ser el millor avi que haguessin pogut tenir. Que els estimava amb bogeria i que desitjaria, fos on fos, que siguessin molt feliços. Que l’avi tenia moltes ganes de passar molts anys amb ells, al seu costat, fent-se vell mentre els veia creixent. Que clamava per poder anar de bòlit al darrere de la canalla, que desitjava impetuosament poder peixar-los, portar-los a dormir i acaronar-los. Els hi direm que l’avi era una persona senzilla, discreta, bromista, humil i respectuosa. Que estimava als seus amics i a la seva família, i que s’hi bolcava en cosa i ànima. Que era un amant de la seva ciutat i que anhelava el seu país lliure. Que tot i tenir leucèmia, hi va plantar cara i va decidir ser feliç i viure la seva vida amb entusiasme. Els hi direm que el seu avi va guanyar a la malaltia, i que li encantava ser avi. Era un avi incansable.
Avi, els teus tres néts, el Pau, la Laia i el David, t’estimen, et ploren i et recordaran.
“Sí, ja? Val, doncs… hola. Ah, tot i que li digui en català vull que surti publicat en castellà, d’acord? Val, perfecte. Doooncs a veure, que sóc un mosso sindicalista d’aquests que l’han liada parda, ara no em faci dir de quin dels tres mil sindicats que hi ha sóc membre, sempre confonc els noms. El que deia, que estem molt indignats i tal perquè la Yeni (la Generalitat, així ho diem en castellà) no es gasta els quartos amb mesures que augmentin la nostra seguretat, sap? És més! Se’ls gasten amb nous uniformes! És indignant, escandalós… ¿Què diu? Que està d’acord amb nosaltres, ah val… ara em deixa descol·locat… Com? ¿que què hi té a veure el tema seguretat amb què nosaltres ara marginem el català i parlem sempre en castellà als ciutadans per decisió sindical? Doooooncs… Miri, ara no li sabria respondre però… li he dit que no es gasten els diners per la nostra seguretat? Ah, sí? Val… què hi té a veure la llengua amb tot això… mmmmm… molt fàcil… a veure… ah sí, miri, ja em ve al cap! Dir en català ‘ aturi’s malfactor ‘ en lloc de dir ‘ alto forajido ‘ doncs és molt més light, no creu? Els ‘ cacos ‘ se n’enfoten de nosaltres quan ho diem! Escorcollar … quin verb!!! Cachear és mil vegades millor, fa que salti la droga dels camells de cop! Ho veu, eh? Ho fem per la seguretat del nostre país… Ejpanya! M’entén oi? Ah, i ens agradaria dur tricornis, sap amb qui hem de parlar? Perdó? No entenc per què diu que tot això ho veu molt ‘gris’… “
El concepte White Trash vol dir ‘brossa blanca’. És un improperi encara usat als EEUU. Els seus orígens es remunten fins al 1830: L’empraven els esclaus més ben situats contra els esclaus més pobres. Una situació curiosa, tenint en compte que ambdós eren esclaus. Però tot i que paradoxal és un escenari que, a hores d’ara, es ‘repeteix’ a la nostra terra. Salvant, òbviament, les distàncies, abismals, de llavors i d’ara. I és que alguns dels últims que van arribar, fa 50 o 60 anys, amb una mà a davant i una altra a darrere, sense res més enllà de penúries i necessitats, en un context general de crisi i misèria social, són casualment els quins els hi fan més nosa els nouvinguts d’ara, que arriben en situacions i-d-è-n-t-i-q-u-e-s a les seves.
En el documental dels 50 anys d’Òmnium vèiem com un ponent feia una reflexió més que encertada: ‘ ’Els immigrants que venien a mitjans del segle passat, o els integraven o ens desintegraven ’’. El nostre país, bressol de cultures dissemblants i amb una generositat insadollable, els va acollir, facilitant-los allò que teníem al nostre abast i batallant per la seva integració en la nostra societat. Duent a terme tota classe de programes d’ajuda i integració, amb una llarga bateria de campanyes per la seva culturització i educació, i un llarg etcètera d’iniciatives amarades de generositat. Res més lluny del que fem ara.
Si fa 50 anys hi hagués hagut gent que hagués pregonat i sembrat odi cap als immigrants, hagués estat possible integrar els centenars de milers de nouvinguts? Amb xenofòbia, racisme, repugnància fins i tot, tots aquells que van lluitar per tenir una vida millor, un futur pròsper per als seus fills, ho haguessin aconseguit? Sense la lluita i l’esforç de tots, dels d’aquí i dels nous d’aquí, hagués estat possible? Els catalans de llavors van demostrar saber acollir i assimilar, com havien fet antany. I ara, tot just una generació després, aquells que venien a bord del ‘Sevillano’ són, òbviament i sense cap mena de dubte, catalans.
Entre aquestes línies no pretén haver-hi una defensa -ni tampoc una crítica- a la immigració, ai las, sinó un intent d’equiparar ambdues immigracions, la de fa 50 anys i la d’ara. I si fos possible, buscar coherència entre algunes boques poc agraïdes: si els penúltims nouvinguts, que critiquen la immersió i anhelen expulsar als darrers nouvinguts, volen ser coherents, que comencin a fer ells les maletes perquè són exactament el mateix.
El senyor Duran i Lleida segur que entén més bé que ningú el títol d’aquesta entrada. I no ho dic precisament perquè al polític democractacristià se’l conegui popularment com a cristià de cintura cap amunt i demòcrata de cintura cap avall, sinó perquè en les darreres hores ho deu haver patit en la seva forma més cruel així com tots aquells que, com ell, confiaven en una millora fiscal.
Després que el seu partit hagi estat el flamant campió de les eleccions espanyoles sota la proposta estrella del ‘pacte fiscal’, ja ha rebut la resposta del nou inquilí de la Moncloa.
Mariano Rajoy va assegurar el mateix diumenge que “les comunitats autònomes hauran de fer un esforç de solidaritat” , s-e-n-s-a-c-i-o-n-a-l. Però la més explícita va ser la presidenta de Castella la taca i futura ministra, Dolores de Cospedal, qui, després d’un sobresforç aclaparador va fer unes brillants declaracions: ”hem guanyat amb el programa electoral del PP, on no portava la millora del finançament català” (per si hi havia algun despistat a la sala).
Li hem de donar les gràcies, a la Dolores i al PP en general: Ells són anticatalans, sense complexes, però vénen de cara. Sabem, des del primer dia, el que hi ha. Això, després de 7 anys governats pel PSOE, s’agraeix.
I per acabar de fer el duro, i recordem que tot això només 24 hores després de la contesa electoral, l’estimadíssim i agraït president de la pròspera, rica i autosuficient Extremadura, José Antonio Monago, ha titllat el pacte fiscal ”d’invent particular” i de ”proposta inviable” (per a Extremadura sobretot). A més a més d’assegurar que “les comunitats haurien de fer un esforç de solidaritat”. I tot això sense que se li escapés el riure.
Potser ha estat per això que el líder de Unió ja ha descafeïnat les seves pretensions i ha assegurat que, si no s’aconsegueix el pacte fiscal, “no serà cap fracàs” ja que el PP té la majoria absoluta. És que potser algú del planeta terra no sabia que el PP guanyaria per majoria absoluta?
Sembla evident, doncs, que el debat s’allargarà entre fal·làcies i fintes etzibades per uns i pels altres, perdent -nosaltres- cada any 22mil milions d’euros i sota una falsa esperança que passarà de ser el projecte estrella de CiU al projecte estrellat d’una Catalunya deficitària, pobra i arrossegada a la misèria del Reino.
Segur que no hi ha una altra fórmula més ràpida, eficaç i beneficiosa pels catalans?
Fa poques hores que ETA ha anunciat el cessament definitiu de la violència. Davant d’aquesta efemèride, provocada en gran part per la societat basca, es dibuixen moltes incògnites i s’obren interrogants que necessitaran temps i espera per poder-los desxifrar.
ETA, amb gairebé 50 anys d’història, ha estat capaç d’aconseguir que gairebé tot Euskal Herria li donés un suport que semblava incombustible, un planter de bascos i basques que des de joves han fet créixer l’organització fins a fer-la veritablement forta i potent, i sobretot li han donat una raó de ser. Capaç absolutament de tot, amb sang freda i crueltat. I alhora, ETA, ha aconseguit que gairebé tot Euskal Herria li girés l’esquena i la rebutgés amb una vehemència colpidora tot i que no massa cridanera. Entre aquests dos paradigmes tant antagònics han concorregut uns fets i esdeveniments, i sobretot molts anys, que han fet desbocar la banda terrorista en la seva inapel·lable mort militar.
Com bé deia Vicent Partal en una editorial brillant , no és la mateixa ETA la que va assassinar a Carrero Blanco que la avui ha abandonat les armes. En realitat, no tenen res a veure. Ha passat de mite a història, d’heroi a vàndal, d’il·lusió nacional a nosa, també nacional. No ha sabut dir prou, quan hauria d’haver plegat fa molts anys, molt abans d’assassinar innocents. Podria haver-se quedat en un grup clandestí antifranquista i prollibertari, que matava els cabdills del Règim per evitar les morts dels civils oprimits. Però justament ha esdevingut ETA l’opressora d’un poble que volia ser-ne lliure, d’ella i d’aquells que encara l’ocupen.
Celebrem, doncs, entusiastes, el cessament definitiu de la banda terrorista. Ara només queda esperar que l’estat espanyol, i els seus polítics, estiguin a l’alçada. Cal mà esquerra i cicatritzar bé aquesta ferida que tant temps porta oberta, sense vacil·lar, treballant perquè no es torni a obrir mai més. I això, principalment, és feina d’Espanya. Sembla evident el pas endavant que vol fer ETA, no és una finta ja que saben que no se’n poden permetre més de fintes. És un pas nítid, entès per a tothom i compartit per a tots. Espanya, per una vegada, ha d’actuar amb responsabilitat i honestament, cosa que no ha sabut fer mai quan la situació era complicada i ho requeria.
No van saber conduir la transició, amb una gairebé idèntica continuïtat de la classe política heretada del règim franquista i enquistada en la nova democràcia, creant-ne un càncer que ja s’ha fet inextirpable. No van saber reaccionar bé amb una monarquia franquista i profundament propera al militarisme més absolutari que fins i tot va adherir-se al cop d’estat, per molt que insisteixen en fer-nos creure el contrari. No van saber repartir el cafè i van acabar aigualint-lo i servint-ne a tothom, no van tenir prou valor com per crear una llei de partits on la democràcia fos el denominador comú del joc polític. És més, l’han utilitzat, la llei de partits, per vetar moviments democràtics precisament del País Basc, donant més benzina a una ETA que s’alimentava de l’espanyolisme més ranci. No han sabut netejar els crims comesos durant la dictadura, com la mort de Lluís Companys i Jover, a qui encara no li han anul·lat el ‘judici’ al que va estar sotmès. No han sabut respectar els trets diferencials que bressola Espanya ni les identitats que la conformen. En definitiva, no han sabut fer absolutament res bé, sotmesos, encara, en l’essència antidemocràtica i autoritària que tant els hi agrada a alguns elefants encara vius.
Ara Euskadi té la pilota al seu terrat. El futur dels bascos torna a ser seu.
Arran de l’últim ”article” que vaig escriure on em preguntava quines propostes podrien néixer per evitar retallades i aconseguir més diners, se m’han acudit diverses mesures que podrien ajudar. Per exemple, el 112 és un telèfon al que no se li treu prou suc. Podria tenir, a més a més d’un servei d’urgències, un departament de Tarot, que tirés les cartes als conciutadans que hi truquessin (cobrant, és clar). ”No, no agafi l’AP2 perquè està col·lapsada… ah… i… a més veig… veig que a les 5 de la tarda es trobarà una flota de camions de garrins que despendran una fortor que tomba d’esquena i el molestaran durant tot el viatge… ve la casa reial de visita, ¿sap? “. O parlant de sanitat, quan algú anés a urgències i hagués acabat la visita, el metge o infermera de torn podria recomanar una sèrie de millores estètiques: “Mentre li curava la ferida del peu me n’he adonat que té les ungles molt mal pintades, li interessa un tractament complet al centre d’estètica Maria&Paqui ? També es podria fer les cames, que ja li toca depilar-se, ¿no creu?”.
Els bombers o mossos també estan infrautilitzats. Els més atractius (i atracties) haurien d’explotar el seu cos d’alguna manera més útil que fent calendaris marranos. Jo què sé… després d’apagar un foc o atrapar un malfactor podrien oferir els seus serveis alternatius: “Senyora, tingui el seu gatet. Per cert, em dic Ramón i faig streaptes per comiats de solters, si li interessa truqui al departament d’Interior i demani pel Puig!”.
Ara bé, a Convergència i Unió (més a Unió que a CdC) se li ha de valorar aquest esforç recaptador que ja fa temps que el predica i exerceix. Un clar exemple és la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert , que es disfressa de fada per festes d’aniversari i espectacles diversos. Chapeau per ella. El Mas-Colell podria fer el mateix i treballar, alhora, de cobrador del Frac. I ara és més bona època que mai! S’apropa la campanya electoral de les generals, podria acompanyar al candidat socialista, Rubalcaba , a tots els mítings amb cartells advertint que “ El tiu que porta una americana cinc talles més grans ens deu el fons de competitivitat “. Seria un bon mètode de pressió.
Alguns parlamentaris amb poca feina -que, estimat lector, n’hi ha, tot i que li pugui semblar impossible- podrien fer xerrades o classes explicant com trobar feina sense tenir estudis ni haver fotut brot en la vida. Les conferències es podrien titular: ‘ Com viure del cuento sense treballar en l’intent ‘. O fins i tot la vicepresidenta Joana Ortega podria treballar en el departament secret de falsificació de documents, amb currículums ho fa bastant bé. Però hauria de perfeccionar la tècnica, l’última vegada la van enxampar.
En definitiva, hi ha moltes maneres -i fàcils- d’aconseguir diners. N’hi ha una altra que la prediquen uns radicals extremistes, però és del tot esbojarrada. Es tracte d’estalviar-nos els 22mil milions d’euros que Catalunya dóna cada any a Espanya. Però és una bajanada, per fer-ho volen independitzar-se i jo-què-sé quantes burrades més. Els heu sentit? Independència… il·lusos, ai las! | 0.855772 | curate | {"en": 0.0011768966141589715, "ca": 0.9713470939706681, "it": 0.004435994930291508, "es": 0.019011406844106463, "tr": 0.0001810610175629187, "mr": 0.0003621220351258374, "hu": 0.0007695093246424045, "fr": 0.0006337135614702154, "pt": 0.0003168567807351077, "de": 0.0011768966141589715, "ga": 0.0004979177982980265, "eb": 9.053050878145935e-05} | http://lletresferides.cat/davidprat/?author=1&paged=2 |
mc4_ca_20230418_10_604316 | ‘Els Increïbles 2’, una seqüela que renuncia a evolucionar
‘Els Increïbles 2’ arriba catorze anys després de la primera part, però les dues entregues estan separades per una cosa més profunda que el calendari. Quan Brad Bird ens va presentar la seva superfamília animada l’any 2004, les nostres vides encara no estaven dominades (cinematogràficament parlant) pels superherois. Tan sols hi havia dues franquícies en actiu: els X-men de Bryan Singer i l’Spiderman de Sam Raimi, i les sigles MCU eren només un gargot escrit en una pissarra a les oficines de Marvel… En aquest panorama, el to joiós i el dinamisme digital de què feia gala ‘Els Increïbles’ la convertien en una obra pletòrica, plenament conscient de les mitologies amb què estava treballant; tot un contrast amb els maldecaps de la imatge real per trobar el registre dramàtic i la posada en imatges de les aventures superheroiques.
Brad Bird: “La primera vegada us vam enganyar; aquesta és la bona!”
Era d’esperar, doncs, que la posada en marxa d’una seqüela serviria per comentar com han canviat les coses en aquests gairebé tres lustres (durant els quals, per cert, tant Pixar com Marvel han passat a formar part del teixit corporatiu de Disney). No ha sigut així: a ‘Els Increïbles 2’ el pas del temps només es nota en la sofisticació de l’animació infogràfica. Narrativament, la distància s’anul·la fins al punt que la pel·lícula arrenca en la mateixa situació en què acabava l’anterior film, amb tot el clan Increïble preparant-se per desbaratar els plans d’un malfactor que es disposa a robar un banc amb una piconadora gegant.
Un dia amb els mags de Pixar
Comparada amb la dimensió serial que sí que té, per exemple, la saga ‘Toy Story’, ‘Els Increïbles 2’ pot resultar decebedorament anacrònica. Però jutjar el film només pel que no és (o pel que no vol ser) ens impediria fruir dels plaers més immediats que ens pot aportar, entre els quals trobem una proposta argumental que col·loca Helen/Elastigirl en una posició central i activa, mentre que Bob/Mr. Increïble es veu forçat a la reclusió domèstica i a les tasques paternes. La idea de retratar l’heroi en un context d’inacció i quotidianitat resulta tan hilarant com quan Giffen i DeMatteis van consagrar un còmic a explicar la mudança del quarter de la Lliga de la Justícia. I, de retruc, ofereix al patriarca un lloc privilegiat per contemplar el despertar dels múltiples poders del nadó Jack-Jack; una força de la natura incontenible i mutant que proporciona els moments de més alegria i sorpresa formal d’una obra en molts sentits impecable, si bé instal·lada en una còmoda renúncia a l’evolució. | 0.899966 | curate | {"ca": 1.0} | https://catzona.com/els-increibles-2-una-sequela-que-renuncia-a-evolucionar |
mc4_ca_20230418_6_760678 | Neix el segell “Q comerç de qualitat” per identificar les botigues de referència del comerç barceloní – La Marina
Inici Més seccions La Marina Del Comerç Associat Neix el segell “Q comerç de qualitat” per identificar les botigues de...
La Fundació Barcelona Comerç ha creat un distintiu que persegueix la qualitat contínua i vol ser referència del comerç de Barcelona prestigiant i potenciant el sector.
La Q de qualitat té com a objectiu principal, destacar aquells comerços que, a més de complir la normativa amb els requisits previstos per les normatives vigents, tenen uns valors afegits que els fan mereixedors d’aquesta singularitat.
D’aquesta manera, les persones consumidores poden diferenciar per mitjà del símbol el comerç de referència, tanmateix tenen assegurat, la bona qualitat, el bon servei, i la bona professionalitat dels establiments.
L’Associació de Comerciants la Marina forma part de la Fundació Barcelona Comerç que aglutina 20 eixos comercials i alhora és una entitat certificadora del Departament de Qualitat de la Fundació Barcelona Comerç.
Amb aquesta actuació, el comerç associat de la Marina pretén ser un símbol de referència barceloní.
Article anteriorLa Casa por el Tejado es situa a la Zona Franca per fabricar milers d’habitatges d’edificació industrialitzada
Article següentEls punts de votació per l’1-O als barris de la Marina
Comerç associat de juliol i agost 2014 | 0.856447 | curate | {"ca": 1.0} | http://lamarina.cat/mes/comerc-associat/13955/neix-segell-q-comerc-qualitat-identificar-botigues-referencia-comerc-barceloni/ |
mc4_ca_20230418_11_327477 | e Festival Hipersons 2004:: 11-11 | Nativa
Festival Hipersons 2004:: 11-11
11 de novembre, 22’30h
Cara a cara / Duel de chefs
ALEX TORÍO, ABÚS I MOLTS AMICS
Dues personalitats inquietes de l’escena musical de la ciutat faran de mestres de cerimònia presentant les seves cançons amb amics i coneguts que els faran companyia a l’escenari. Un duel sense precedents en una nit que promet.
El segón disc de l’Alex Torío “Magic Wand Side Effects” (Sinnamon Records, 04) gira a l’entorn dels sentiments generats pels efectes de les drogues a un personatge central, amb melodies que es belluguen entre el jazz i el rock, amb major contundència que al seu primer treball.
En quant a “Mèltic”, el segón treball d’Abús, el projecte d’Agustí Bussom, és tot un tractat introspectiu, pardoxalment realitzat en comunitat, ja que és un disc farcit de col.laboradors que s’impliquen amb ganes al seu món.
Al concert s’interpretaran temes dels recents discos dels dos protagonistes de la nit i alguna versió d’altres. Participaran els músics de Craab i Abús, a més de Julius Monk, Carol de Bubbles, Jens, de 12Twelve i Roger Más.
« Festival Hipersons 2004:: 6-11 Festival Hipersons 2004:: 13-11 » | 0.749535 | curate | {"es": 0.03598971722365039, "en": 0.05227077977720651, "ca": 0.8320479862896315, "fr": 0.07969151670951156} | https://nativa.cat/2008/11/festival-hipersons-2004-11-11/ |
crawling-populars_ca_20200525_12_483053 | Vés al contingut (premeu Retorn)
Ves al contingut. |
Salta a la navegació
Cerca
Cerca
El servei SSO UPC es basa en la següent tecnologia de programari lliure:
Les infraestructures que proporcionen el servei són les següents:
Balancegen les connexions dels serveis de: | 0 | curate | {"ca": 0.9575289575289575, "eb": 0.003861003861003861, "it": 0.03861003861003861} | : /ca/sso/doc-tecnica/fitxa-tecnica |
grup-elmon_ca_20230726_0_206981 | Amb el procés participatiu d’elecció del Síndic pràcticament tancat l’Observatori Municipal Ciutadà de Terrassava anunciar aquest divendres que havia entrat una instància a l’Ajuntament de Terrassa en què posaven de manifest “irregularitats greus en el procés de votació per internet de les candidatures per a Síndic Municipal de greuges de Terrassa”. En concret, diuen que hi ha candidatures que estan recollint dades de ciutadans i ciutadanes de Terrassa, DNI i data de naixement, i estan creant un correu electrònic per emetre el vot per ells i elles.
Aquest dissabte, l’OCM, juntament amb d’altres entitats, han volgut denunciar en un acte públic aquestes presumptes “Irregularitats” i han demanat que s’anul·li el procés de votació electrònica i que es realitzi una auditoria per detectar “la usurpació de vots”. També critiquen l’Ajuntament per endegar un procés sense “les mínimes garanties” de transparència. A més, anuncien que estudien portar al Síndic de Greuges de Catalunya les seves reclamacions per tal que aquest prengui part en esbrinar les irregularitats detectades. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/politica/volen-una-auditoria-per-detectar-usurpacio-de-vots-en-leleccio-del-sindic-8911/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_499832 | Carandell: "El 2010 hi haurà un referèndum vinculant per la independència de Catalunya"23/12/2009Informa: info2(Sant Celoni, 22-12-2009) La vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell, ha declarat que "el 2010 hi haurà un referèndum vinculant per la independència de Catalunya que es convocarà segur, perquè Reagrupament presentarà una candidatura transversal al Parlament amb l'objectiu inequívoc de declarar la independència unilateralment", fent referència a la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya que han de tenir lloc, com a molt tard, la tardor de l'any que ve. Per Carandell, és incongruent que els partits que han donat suport a la Consulta per la independència del 13-D, ara hagin rebutjat la Iniciativa Legislativa Popular que, precisament, promovia un referèndum d'independència d'abast nacional, i fa quatre dies n'hagin aprovat una altra per debatre sobre l'abolició de les corrides de toros que tenia menys signatures que vots favorables al sí es van recollir el 13-D. Carandell ha fet aquestes manifestacions durant l'acte de presentació de Reagrupament Independentista a la Rectoria vella de Sant Celoni davant d'una cinquantena de persones i que ha comptat també amb la participació de l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Carandell: "La consulta del 13-D i les dades de les enquestes prefiguren un canvi polític de gran magnitud"La vicepresidenta de Reagrupament considera que les consultes que van mobilitzar 200.000 persones, juntament amb les dades de diverses enquestes sobre la voluntat d'independència dels ciutadans -com una d'avui mateix a El Periódico- manifesten que ens trobem a les portes d'un canvi polític de gran abast. "La propera legisaltura no tindrà res a veure amb l'actual", ha dit.Carles Móra: "Reagrupament al Parlament serà un catalitzador"Per la seva banda, l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, ha expressat les seves coincidències (i les del seu grup polític, Arenys de Munt 2000) amb el projecte polític de Reagrupament i les seves propostes, tant pel que fa a la independència, com pel que fa a la regeneració democràtica. Així mateix, Móra ha indicat que les bones perspectives de Reagrupament per a entrar amb força al Parlament situen RCat en condicions d'actuar de catalitzador al Parlament de Catalunya. "Per a canviar les coses, cal fer arribar les propostes de la societat al Parlament de Catalunya" Font: http://www.reagrupament.cat/novaweb/content/view/1510/1/
Això és una autèntica mentida, i o ho fa amb mala fe o és que és una ingènua que es llepa el dit. Amb estes actituds només es fa que crear falses espectatives i cremar una nova fornada d'independentistes, per enèssima vegada. A la tardor de 2010 hi haurà eleccions, i es crearà un nou escenari parlamentari. Suposa que la majoria de diputats del Parlament de la CAC estarà a favor de la independència, i a més, pensa que encara que fóra així, el referèndum es podria celebrar abans de finals d'any. Quants brindis al sol en una sola frase. Normal que després molta gent tinga desconfiança en la independència, no pel projecte, que hi podrien estar a favor, sinó per certa gent del món independentista que fa discursos gens seriosos que són un brindis al sol. Si s'aconseguix una majoria de parlamentaris per la consulta en les properes eleccions, el referèndum hauria de ser al final de la legislatura, preparar-lo seriosament, i no a l'estil de Carles Móra o Barcelona Decideix. Però de totes formes, ja ho vorà la gent quan CiU haja de decidir entre independència o poder, i els seus diputats que podrien ser més proclius a una consulta es plegaran al dictat del partit amb l'excusa que el poble no està preparat per guanyar el referèndum.
No es referix a cap referèndum. És refereix les eleccions al Parlament, si Reagrupament treu majoria declararà unilaterlament la independència. | 0.883626 | curate | {"ca": 0.9895040671739701, "es": 0.010495932826029914} | |
naciodigital_ca_20220331_0_319714 | Diversos escorcolls aquest matí a Ripoll, suposadament relacionats amb l'atemptat terrorista que va matar 13 persones i en va ferir un centenar més ahir a Barcelona. Agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil han entrat, pels voltants de les 7.00 del matí a diferents pisos de la vila. A banda, s'han tallat alguns carrers al trànsit durant una estona, i s'han pogut veure nombrosos cotxes de la policia i també dels serveis d'emergències.
Els veïns han pogut veure com nombrosos policies, amb armes reglamentàries, estan patrullant pels carrers de Ripoll. També s'han pogut veure agents amb gossos. En els últims minuts s'ha confirmat, per part del conseller d'Interior Joaquim Forn a Catalunya Ràdio, una segona detenció a la població. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/54702/segona-detencio-ripoll-relacionada-amb-atemptat-barcelona |
mc4_ca_20230418_4_76175 | Programa complert Festa Major Calldetenes 2011 by Ajuntament Calldetenes - issuu
Alimentaci贸
Assessories / Ensenyament / Il路lustraci贸
Comerรง
impressiรณ / Comerรง
Construcci贸
Benvolguts veïns i veïnes, Un any més per aquestes dates, en què les vacances ja han passat i hem retornat a la rutina de les nostres ocupacions, ens tornem a trobar per a celebrar la Festa Major. És una gran satisfacció per part de tot l’Ajuntament, saludar-vos per un motiu tan especial com és el començament de la Festa Major. Un grup de gent i entitats del poble, amb coordinació amb la Regidoria de Joventut, Cultura i Premis Literaris, han treballat amb il·lusió per a poder oferir una amplia i variada programació d’actes per a tots els gustos per aquests dies. Esperem que tots hi trobeu actes i activitats en les que us ho pugueu passar bé i celebrar aquests dies. Vull donar les gràcies a totes les persones i entitats que participen i col·laboren de forma desinteressada per fer possible que tinguem una bona Festa Major i que tots junts puguem gaudir d’aquests dies de festa i d’alegria. Gràcies també a tot el poble que fa possible aquesta Festa Major. Que tingueu una bona Festa Major!
Marc Verdaguer Montanyà Alcalde de Calldetenes
Programa d’actes Calldetenencs i calldetenenques! Ja tornem a tenir la Festa Major aquí. La Comissió de Festes, amb la col·laboració de l’ajuntament i diferents entitats locals, hem organitzat una festa variada i amb actes per a totes les edats. Volem aprofitar per agrair la col·laboració tant d’aquestes entitats com de diverses persones que ens han ajudat a fer que aquesta Festa Major sigui possible. Esperem que sigui del grat de tothom i que la gaudiu i la viviu a fons. Bona Festa Major 2011! La comi
Setembre dia dia dia dia dia dia dia dia dia dia dia dia
10 11 16 17
Marxa dels vigatans Diada Nacional de Catalunya Teatre: Emocions, sensacions i bons records Futbol base / 2a Festa Canina / Jocs bèsties Campionat de botifarra / Escalèxtric / Escacs XXXII Premis Literaris de Calldetenes Exposició de còmics Campionat de petanca / 3a Cursa Ruta dels Molins Futbol Festa Major / Futbol femení / Futbol 7 Projecció de fotografies Projecció de fotografies Nit de monòlegs Obertura exposicions / Pregó Nit de salsa i botifarrada popular Espectacle infantil / Sopar Jove / Correfoc Concert gratuït per al jovent Xocolatada / Jocs inflables / Missa solemne / Pica-pica Cafè Concert / Sardanes / 7è Cercamúsiques Ball de Festa Major / DJ Tir al plat / Trobada de puntaires / Bitlles catalanes Cercavila / Baixada de carretons Teatre: Les dones sàvies
Octubre dia 1 dia 2
III trobada de Cotxes Clàssics / Teatre: Les dones sàvies XXVII Caminada Popular de Calldetenes
dia 13 Festa de Sant Martí
SETEMBRE Dissabte 10
18:30h Marxa dels vigatans Sortida des de la Plaça 11 de setembre.
Diumenge 11 Diada de Nacional de Catalunya 11h Jocs catalans
12h Ofrena floral Al monòlit amb cantada dels segadors.
16:30h Teatre: Emocions,
sensacions i bons records A càrrec del Grup de teatre si no fos La vida és un regal i això tots ho sabem molt bé. Aquest any volem reviure amb vosaltres petites històries que formen part de la nostra història i que encara que siguin teatralitzades, no deixen de tenir una part de cadascú de nosaltres. Les mares, els pares, els marits, les iaies us mostraran d’una manera original com els records són importants. Com molt bé deia una cançó de Els Pets: “més petons i menys pastilles.” La companyia, l’amistat i l’amor són vitals per tothom. Bona festa Major! Direcció: Petra Martin, Mercè Casany i Josep Pujol Col·labora: Josep Barcons, Joan Arumí, Lídia Alonso, Teresa Bassas, Josep Bigas, Dolors Aymerich i Santi Puig. Organitza: Centre de serveis per la gent gran de Calldetenes.
Marranada: vine a rebolcar-te al fang “Tubogran”, corda fluixa, inflables pels més petits..... Organitza: JAC i La Pera
Matí Futbol base Durant tot el matí, a partir de les 9:30, a la zona esportiva futbol base de totes les categories
A Ca la Nena
Organitza: Futbol Club Calldetenes
Premis per als tres primers: 1r Una espatlla, 2n i 3r una panera amb productes del poble.
11:00h 2a Festa Canina
Inscripció al mateix bar (15 euros per parella)
A la plaça 11 de setembre
Desfilada de gossos amb possibilitat d’adopció procedents de la Protectora d’animals d’Osona, Galgo 112 i Amics dels animals Balenyà-Seva.
Organitza: JAC i La Pera
15:00h Escalèxtric Al C/Blanqueig nº1
Exhibició a càrrec d’UCRO (Unitat canina de rescat d’Osona)
A partir de les 15h escalèxtric infantil. A partir de les 18h escalèxtric per adults.
Desfilada de gossos del poble. Vine amb el teu gos i participa. Hi haurà obsequis per a tots!
Organitza: Associació Club Slot Calldetenes
15:00h Campionat de botifarra
15:00h Jocs bèsties Al “Roure Gran”
1r Campionat de llançament de telèfon mòbil. Si tens un mòbil vell que no va, porta’l!
16:30h Escacs Al local d’entitats de l’ajuntament.
Partides llampec obertes a tothom. Partides ràpides incloses al circuit osonenc. Organitza: Club d’escacs Calldetenes
19h XXXII Premis Literaris de Calldetenes A l’auditori teatre
Conferència a càrrec de Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. LLIURAMENT DE PREMIS XXXII Premis literaris de narrativa i poesia XXXII Premis literaris per a estudiants XXVI Premis literaris per a estudiants d’educació primària XX Concurs de còmics IV Premi de teatre Unnim Obra Social col·labora amb els Premis Literaris de Calldetenes
Exposició de les obres participants al concurs de còmics, al vestíbul del teatre.
9h Campionat de petanca A la zona esportiva Inscripcions un quart d’hora abans. Obert a tothom. Vine a participar-hi! No fa falta ser professional! Organitza: Club Petanca Calldetenes
9:30 3a Cursa La Ruta dels Molins Sortida de la zona esportiva Inscripcions a partir de les 8:30 Preu: 3 euros Recorregut de 10 km Obert a tothom Organitza: Fam de Pedal
16:30h Partit de futbol 7 A la zona esportiva
SOLTERS CONTRA CASATS SOLTERES CONTRA CASADES Inscripcions allà mateix. Organitza: JAC i La Pera
Dilluns 19 21:00h Projecció de fotografies: CALLDETENENCS PEL MÓN Al vestíbul de l’ajuntament
Partit de Festa Major Organitza: Futbol Club Calldetenes
11:45h Futbol masculí
15:30h Futbol femení A la zona esportiva Organitza: Futbol Club Calldetenes
21:00h Projecció de fotografies:
CALLDETENENCS PEL MÓN Al vestíbul de l’ajuntament
“El pes de la pobresa (frontera MelillaMarroc)”, a càrrec Marc Sañé. “Europa i Països Nòrdics en moto”, a càrrec de Santi Puig.
“Índia”, a càrrec de Cesc Bau i Anna Orriols “Parcs Naturals dels Estats Units”, a càrrec de Josep Vila i Eulàlia Sala Organitza: JAC i La Pera
Dimecres 21 21:00h Nit de monòlegs Al Casal de la Gent Gran
Amb Jordi Font i actors convidats. Organitza: JAC i La Pera
20h Obertura exposicions
XXVII Exposició d’artistes locals Al vestíbul de l’ajuntament
21h Pregó
A la plaça 11 de setembre.
Amb Jordi Tonieti
A l’ajuntament.
A continuació es farà l’encesa dels tradicionals “xupinassos” que inauguren la Festa Major.
21:30h Nit de salsa i
botifarrada popular A la plaça 11 de setembre Venda de tiquets als dos forns de pa fins el dimecres 21. Preu: 2,50 euros A continuació tothom a ballar Salsa.
20:00h Sopar Jove Al Camp de Futbol Venda de tiquets al Punt Jove, Bar Sukipà i a Ca la Nena . Preu: 10 euros
A càrrec del grup l’Espardenya teatre de Calldetenes.
17:30h Espectacle infantil
22:00h Correfoc A càrrec de l’Escamot dels Diables de Calldetenes. Recorregut: sortida de la plaça 11 de setembre, c/ Jaume Balmes, Call, Pl. Vella, c/ St Tomàs, Carreró, c/St Jordi, c/Bcn i Carpa.
23:00h Concert GRATUÏT per al jovent A l’envelat, amb els grups:
Deskarats Miquel del Roig Egundu Gorri Enxufats a la Farola
19:30h 7è Cercamúsiques
9h Tradicional xocolatada
11:30h Missa solemne
amb ofrena floral
12:15h Pica pica per tothom A la plaça Vella
16:30h Cafè Concert A la plaça Vella
Amb l’orquestra Costa Brava Nota: Cal portar taules i cadires.
A l’envelat
Amb els grups: Eskrotbrut, Holes in the shirt, F.P., L’esclop i l’espardenya, i Masturband.
9:30h Jocs inflables A la zona esportiva
19h Audició de sardanes A la plaça 11 de setembre
A càrrec de la Cobla Costa Brava Amb la presència de la Colla Riallera de Vic
22:30h Ball de Festa Major
Sortida de la plaça Armand Quintana
Ens acompanyarà la xaranga de Vic. Preu tiquets: 10 euros (samarreta, got i refrigeris)
22:30h Barraques Al polígon industrial
Música i preus populars Organitza: JAC, La Pera i els Aficionats
A la mitja part hi haurà el nomenament dels pubills i pubilles. Nota: Hi haurà taules i cadires que s’adjudicaran per ordre d’arribada.
En acabar el ball, actuació d’un DJ.
Diumenge 25 Als terrers de Sant Marc Entrenament el dissabte 24. Col·labora: Fusteria i Matalassos Rovira
a 13h Trobada de puntaires A la plaça 11 de setembre Organitza: Puntaires de Calldetenes
10:30h Tradicions populars
catalanes: Bitlles Catalanes II Torneig de bitlles catalanes de Calldetenes A continuació taller obert a tothom
12h Cercavila Sortida de la plaça 11 de setembre.
Amb la Colla Gegantera La Fal·lera Gironina i els capgrossos de Calldetenes.
17h Baixada de carretons A la plaça del Padró Inscripcions una hora abans Col·labora: Fusteria i Matalassos Rovira.
9h Tir al plat
19:30h Teatre A l’auditori teatre
Les dones sàvies de Molière. A càrrec de l’Espardenya Teatre
Les dones sàvies (una “comèdia” intel·ligent)
de Molière A càrrec de L’Espardenya Teatre A l’auditori teatre Venda anticipada d’entrades: a l’ajuntament del 12 al 23 de setembre, de dilluns a divendres, de 9 del matí a 2 de la tarda i al bar de l’Auditori Teatre els dies 11 i 18 de setembre, de 10 a 12 del matí. A taquilla una hora abans de l’actuació. Preu: 10 euros (anticipada) / 12 euros (a taquilla). Gratuïta pels menors de 10 anys (cal fer-ne reserva prèvia al fer la compra, ja que les localitats estan numerades). Un cop començada l’obra, les portes romandran tancades fins a la mitja part.
(Recordeu desconnectar els mòbils)
Primera funencgieó25 Dium mbre de sete h 19:30
Sego n funci a ó
Dissa d’oct bte 1 u 21:30bre h
OCTUBRE Dissabte 1
9h III Trobada de Cotxes Clàssics
i Mítics de Calldetenes Al c/Girona i aparcament municipal Organitza: Secció Bieles i Pistons
Inscripcions: A la plaça 11 de setembre a partir de les 08:00h. Preu: 8 euros (6 euros socis del CEC). El preu inclou esmorzar i un record. Organitza: Club Excursionista de Calldetenes
NOVEMBRE Diumenge 13
A l’auditori teatre
de Molière. A càrrec de l’Espardenya Teatre
concurs fotogràfic Durant tot el matí. Exposició de les obres presentades al Concurs de fotografies de la Festa Major de Calldetenes 2011.
Sortida i arribada a la plaça 11 de setembre.
A les 8:30h, sortida del recorregut llarg. A les 10.00h, sortida del recorregut curt. (12 km aprox.)
10h Esmorzar popular Pa torrat, arengades i vi.
Al matí XXVII Caminada Popular de Calldetenes (23km aprox.)
Exposició de patchwork Al Casal Parroquial
Divendres 23: 18 a 20h Dissabte 24: de 11 a 14h i 17 a 20h Diumenge 25: de 11 a 14h i de 17 a 19h
21:30h Teatre Les dones sàvies
12h Missa solemne Missa al Sant Patró.
XXX Exposició d’artistes locals Al vestíbul de l’ajuntament
Divendres 23: de 18 a 20h Dissabte 24: de 18 a 20h Diumenge 25: de 10 a 14h i 17 a 20h
Concurs per aficionats a la fotografia
Concurs de baixada de carretons
Només s’admetran fotos de qualsevol dels actes de la Festa Major de Calldetenes 2011.
Imprescindible portar casc i frens.
Les fotografies hauran de presentar-se en format paper, amb unes dimensions de 20x25. Les fotografies es podran presentar en color o blanc i negre. El concursant podrà presentar un màxim de 10 fotografies, que hauran de ser originals. Les fotografies s’hauran de presentar abans del dia 28 d’octubre a l’Ajuntament de Calldetenes a dins un sobre amb les dades del seu autor (nom, cognom, edat, direcció, telèfon i e-mail) i títol de fotografia. Totes les fotografies seran exposades el diumenge 13 de novembre a la Festa de Sant Martí. Es valorarà més l’originalitat que la qualitat. Volem fotos casolanes!
La comissió de festes no es fa responsable dels danys que es puguin ocasionar durant la baixada de carretons. Les inscripcions seran una hora abans.
Notes informatives En primer lloc donar les gràcies a totes les persones i entitats del poble que han col·laborat desinteressadament per tal de poder fer la NOSTRA FESTA MAJOR. El ball de Festa Major i el concert de jovent seran GRATUÏTS. Enguany tornarem a tenir l’envelat ben guarnit. Muntarem taules i cadires. Les taules seran limitades i s’adjudicaran per ordre d’arribada. El Mercat dels dies de Festa Major es traslladarà. En cas de pluja, tots els actes que ho permetin es faran a l’envelat. La comissió de festes es reserva el dret de modificar el programa.
Automoci贸
Ind煤stria / Automoci贸
Automoci贸 / Serveis
Serveis / Bancs
Bona Festa ! r o j a M
Veterinaris / Estètica i Salut
Estètica i Salut
Idea i realitzaci贸: Estudi Xevidom Disseny i fotografies: Sergio Morato
Partits politics / Impressi贸
Fusteries / Partits politics
Continguts: Comissi贸 de Festes de Calldetenes
Telèfons d’interès Ajuntament Calldetenes
93 889 33 37
Escola Bressol l’Esquitx
93 889 17 93
93 889 00 45
93 889 35 43
SOREA Servei 24 hores
93 883 36 44
Dispensari Calldetenes
Urgències Santa Eugènia
Emergències 112 Mossos d’Esquadra
93 886 25 25
93 883 35 70
Estació Autobusos Vic
93 889 19 17
Centre Diürn PRAS
Comissió de Festes de Calldetenes [email protected]
Moltes gràcies per la vostra participació! Fins l’any que ve!
! r o j a M a t s e F a Bon Ajuntament de Calldetenes www.calldetenes.cat
Programa complert Festa Major Calldetenes 2011
Programa de la Festa Major de Calldetenes 2011
ajcalldetenes | 0.732231 | curate | {"en": 0.026111608475082065, "it": 0.009474783646672634, "th": 0.0020143240823634737, "es": 0.04640405849000299, "ca": 0.8645180543121457, "pt": 0.016039988063264697, "fr": 0.005819158460161146, "de": 0.016860638615338704, "eo": 0.0008952551477170994, "cs": 0.0011190689346463742, "ru": 0.005819158460161146, "lv": 0.001193673530289466, "nl": 0.0014920919128618322, "pl": 0.0022381378692927483} | https://issuu.com/ajcalldetenes/docs/fm_calldetenes_2011_opt |
crawling-populars_ca_20200525_41_10816 | BARCELONA, 8 nov. (EUROPA PRESS) -
La Caixa reforçarà el seu servei de mediador en línia, Borsa Oberta, amb la posada en marxa de la xarxa social per a inversors 'Stocktactics', noves eines interactives i versions millorades de les aplicacions per a mòbils i pastilles, amb la finalitat de potenciar la seva oferta a través d'internet.
Segons ha remarcat aquest divendres en un comunicat, Borsa Oberta té un milió d'usuaris i gestiona més del 75% de les operacions de valors gestionades per l'entitat, fet que suposa un volum negociat de 4.000 milions d'euros durant els últims 12 mesos.
La nova xarxa social sobre idees d'inversió en borsa és exclusiva per a clients i està dirigida a usuaris amb interès a compartir la seva experiència i debatre sobre estratègies d'actuació al mercat de valors, ha explicat, i ha afirmat que és la primera eina d'aquest tipus impulsada per una entitat financera a Espanya.
'Stocktactics' permet configurar una cartera de valors, real o simulada, i seguir la seva evolució d'acord amb les condicions reals del mercat, a més de permetre l'accés als perfils d'altres inversors membres de la xarxa, a la composició de les seves carteres i compartir opinions i comentaris.
La comunitat disposa de rànquings per conèixer els valors més populars en la comunitat, les carteres més rendibles i els inversors més actius, i a la xarxa pot accedir-s'hi via web i mòbil, utilitzant l'aplicació específica disponible per a iphone i Android.
D'altra banda, Borsa Oberta incorpora noves prestacions a les seves versions per als diversos canals --web, mòbils i pastilles-- que amplien les eines d'informació i anàlisis a disposició dels inversors.
En la seva versió web, per exemple, incorpora una fitxa amb la posició global de valors, que inclou tots els tipus d'inversió del client, i canvia la presentació de la fitxa de valors perquè l'operació pugui realitzar-se amb sol un clic.
Les versions mòbils estrenen presentació de la posició global dels expedients de valors, així com un redisseny adaptat per facilitar les compravendes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.722623 | curate | {"ca": 0.8288718929254302, "es": 0.15838113448056088, "en": 0.012746972594008922} | : /espanya/noticia-caixa-incorpora-xarxa-social-dinversors-seu-servei-broker-linia-20131108125939.html |
mc4_ca_20230418_0_668813 | De cada vegada hi ha dones més joves que denuncien violència de gènere
La memòria anual de la Fiscalia de l’exercici 2017 alerta que fins i tot hi ha menors d’edat
4 min. Palma 02/11/2018 21:18
651x366 Imatge d’arxiu de dues dones que fan servir el servei municipal d’acollida de víctimes de violència de gènere. / ISAAC BUJ Imatge d’arxiu de dues dones que fan servir el servei municipal d’acollida de víctimes de violència de gènere. / ISAAC BUJ
La lectura positiva és el descens de tolerància; ara les dones denuncien els seus agressors després d’un període curt de relació. Per contra, moltes de les dones que presenten la demanda són joves, de cada vegada més, i fins i tot s’han donat casos de menors d’edat. També ho són els suposats agressors.
Aquestes són algunes de les conclusions que desprèn l’informe de la fiscal delegada de Violència de Gènere, Mercedes Carrascón, a la memòria de la Fiscalia de 2018 sobre l’exercici del 2017. L’any passat el servei va patir un lleuger augment del nombre de denúncies, unes dades que casen perfectament amb les de la memòria del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), que ja avançaren un increment dels casos d’un 2,5% respecte de l’any anterior.
La Comunitat va ser la capdavantera en denúncies als tres jutjats de les Balears, amb 7.974 (6.862 als dos de Palma i 4.422 al d’Eivissa). La memòria dels tribunals avala la petició de la Fiscalia: calen més mitjans. El president del TSJIB, Antoni Terrassa, ho plantejava durant l’obertura de l’any judicial ara fa un mes: demanava la creació d’un quart jutjat especialitzat. I és que, segons la memòria de l’alt tribunal, per atendre aquest volum de feina serien necessaris 5,7 jutges especialitzats, tot i que ara per ara només n’hi ha tres.
La manca de personal va obligar a suspendre el repartiment dels assumptes a les guàrdies al Jutjat número 1 durant dues setmanes del passat mes d’abril, una decisió de la Junta de Jutges sense precedents a l’Arxipèlag.
El document de la Fiscalia assegura que són els jutjats d’Instrucció de Palma, en funcions de guàrdia, els que assumeixen gran part de les denúncies, ja que se solen registrar en horari d’horabaixa. A més, destaca que a Mallorca (tant a Palma com a Inca i Manacor) no hi ha un metge forense adscrit als jutjats de Violència sobre la Dona. Qui n’ha de fer els informes és el forense del jutjat de guàrdia i els fa amb relació a la víctima (molt poques vegades els fa amb relació al demandat). Aquest fet provoca que es produeixin llargues esperes per part de la víctima al jutjat. En cas de no tractar-se del jutjat de guàrdia, es remet la víctima a una clínica mèdica forense amb el retard que això suposa.
A Menorca i Eivissa els informes els fa un equip psicosocial (un psicòleg i una treballadora social), que, a més, han d’atendre “tot tipus d’informes”.
La cursa d’obstacles per a les denunciants pot acabar amb una ordre de protecció que la Fiscalia titlla “d’ineficaç” en el seu informe. La fiscal Carrascón assenyala que podria ser per la dificultat dels cossos de seguretat de controlar-ne el compliment, però que també és degut a “l’incompliment voluntari de l’ordre” per part de les víctimes. “En moltes ocasions compareixen al jutjat per demanar-ne l’aixecament”, explica la Fiscalia.
Els motius poden ser diferents en cada cas. “Ja sigui per por de les represàlies del denunciat o perquè volen tornar amb la parella amb qui hi ha un vincle familiar, econòmic, burocràtic... o bé per la desconfiança en el sistema penal”, remarca l’antropòloga Cati Canyelles, qui actualment realitza una tesi sobre els estereotips de gènere als jutjats. “De vegades la justícia no empara la víctima, després de fer denúncies hi continua havent assassinats”, explica l’antropòloga.
Segons Canyelles, el problema pot ser que la Justícia “fa una lectura dels fets esbiaixada que implica que les dones perdin credibilitat o que es minimitzi la violència”.
L’experta assegura que massa vegades es dona a entendre que es fa un mal ús de la Justícia “i això genera impunitat i en limita l’accés. Fa pensar que fins i tot acudir-hi pot arribar a ser contraproduent”.
Més enllà de les dades judicials, el 2017 un total de 874 dones foren víctimes de violència de gènere a la Comunitat, segons l’Institut Nacional d’Estadística; la taxa va ser d’1,7 casos per cada mil dones davant una mitjana estatal d’1,4.
Enl’àmbit de l’Estat, la xifra total de dones maltractades l’any passat o amb una ordre de protecció va ser de 29.008, un 2,6% més que el 2016. La mitjana d’edat es va mantenir a 36,6 anys. A més, pel que fa a les condemnes, n’hi va haver 32.814, sumant-hi la violència de gènere i la violència domèstica (que afecta altres membres de la família). 30.460 condemnats eren homes, i 2.354, dones. | 0.846017 | curate | {"ca": 0.9917599830974012, "eo": 0.001267694908092119, "pt": 0.004648214663004437, "en": 0.0023241073315022186} | https://www.arabalears.cat/societat/vegada-dones-denuncien-violencia-genere_0_2118388227.html |
macocu_ca_20230731_7_311487 | GENER 2019
- Imposar la medalla, a títol pòstum, al company Sr. JOAQUIM ESCUDER PLANXART en el decurs de l’Acte d’Imposició de Togues 2019.
- Fer un reconeixement institucional a la tasca -com a director de l’EPPA- del Sr. LLUÍS ORRIOLS, en l’acte de lliurament de diplomes de l’Escola, promoció 2017/2018.
- Distingir el company i fotògraf Sr. FRANCESC ESTEVE com a col•legiat d’honor amb ocasió de l’acte d’Imposició de Togues d’enguany.
- Aprovar la proposta/pressupost per implementar un sistema que permeti el pagament de serveis a través de la pàgina web de l’ICASBD, denominada “botiga i TPV”.
- Aprovar l’escrit de resposta a un lletrat en relació amb uns embargaments aplicats en les indemnitzacions del torn d’ofici.
- Aprovar el pressupost final del Curs de Litigació Penal 2018-2019 de l’EPPA, amb les darreres modificacions produïdes.
- Instaurar un premi al millor article publicat anualment a la revista Última Instància, sense dotació econòmica i amb lliurament d’un diploma acreditatiu al seu autor, que tindria lloc en el decurs de l’Acte d’Imposició de Togues de cada any.
- Aprovar la signatura del conveni d’Odi/Violència Skin amb l’Ajuntament de Sabadell per al 2019.
FEBRER 2019
- Acceptar i/o rebutjar les diferents esmenes presentades per 7 col•legiats/des al text de la proposta de reforma estatutària que ha romàs en període d’informació pública.
- Aprovar un conveni amb l’Ajuntament de Ripollet per prestar un servei POJ a la ciutadania d’aquest municipi.
- Aprovar 13 expedients que presenta la Comissió de Deontologia.
- Aprovar la proposta de la presidenta de la Comissió de Mediació, de formar part del Foro de Mediación.
- Acceptar les sol•licituds d’utilització de la Sala d’Actes presentades per dues entitats
- Concedir la vènia professional a un lletrat, després d’haver intentat, sense efecte, la concessió personal.
- Ratificar la proposta de candidatura de la Fundación Abogados de Atocha als premis Valors del CICAC i als premis DD.HH. del CGAE d’enguany.
- Aprovar el nou quadre de comissions i àrees de treball ICASBD 2019 que presenta el degà.
- Utilitzar ja la nova denominació Col•legi de l’Advocacia de Sabadell a les xarxes i en comunicacions no oficials.
- Postular l’ICASBD per ser la seu del Congrés de DD.HH. que organitzarà el CICAC l’any 2020.
MARÇ 2019
- Designar com a integrant de la Comissió TOAD-SOJ el Sr. DAVID MOR, en substitució del Sr. GARCIA BARROSO.
- Acordar la baixa com a membre de la Comissió CRAJ de la Sra. CRISTINA SORT HUMBERT, i l’alta de la Sra. ANA CASTAÑO LÓPEZ.
- Aprovar el llistat d’altes, baixes, excedències i reincorporacions en els diferents torns d’ofici i SOJ per al 2n trimestre 2019, que presenta la Comissió TOAD.
- Remetre un escrit a la Conselleria de Justícia en el que es posi de manifest les queixes rebudes per part de professionals que actuen al partit de Cerdanyola, pels grans endarreriments produïts en les execucions des que s’ha posat en marxa el servei comú, i proposar-ne vies de solució.
- Nomenar el Sr. GARCIA BARROSO representant de l’ICASBD en la Comissió de convivència de l’Ajuntament Sabadell.
- Clarificar les competències de l’”àrea d’estrangeria”, incorporant-la a la Comissió DD.HH., i que passi de ser Subcomissió a Comissió de DD.HH. i Immigració, com es va fer amb la de Violència de Gènere el seu dia.
- Acordar la baixa de 3 societats professionals en el Registre de SP de l’ICASBD.
- Aprovar la incorporació al Registre de Mediadors i al SOM, d’un col•legiat ICASBD.
- Autoritzar un col•legiat a la utilització del logo “CAS”.
ABRIL 2019
- Aprovar 1 dictàmen de la Comissió de Taxació de Costes i Jura de Comptes.
- Aprovar la baixa col•legial, per impagament quotes i altres drets, d’un col•legiat.
- No renovar la subscripció d’una Base de Dades.
- Subscriure un conveni amb World Compliance Association.
- Demanar el recolzament del Col•legi de Procuradors en la reivindicació de la Junta sobre la necessitat de comptar amb un nou edifici judicial a Sabadell.
- Aprovar la incorporació de dues col•legiades a la Comissió de Prestacions i Serveis.
- Contractar l'agenda calendari per al web ICASBD.
MAIG 2019
- Adherir-se a la sol•licitud d’un Col•legi d’Advocats sobre concessió del Premio Pelayo 2019 para Juristas de Reconocido Prestigio a un lletrat.
- Aprovar el pressupost per a l'habilitació de 3 aparells de control horari de la jornada laboral.
- Aprovar 10 propostes i informes que presenta la Comissió TOAD.
- Respondre un escrit d’un lletrat relatiu a la taxa per l'emissió de dictamen d'honoraris tot ratificant l'acord adoptat per la Junta el 9 d'abril de 2019.
- Aprovar el pressupost per a la reparació del lluernari del patí exterior que dona a la Sala d'Actes.
- Adherir-se a la sol•licitud d’un Col•legi d’Advocats sobre concessió de la Creu Distingida de 1a classe de l’Ordre de San Raimon de Penyafort i de la Gran Creu al Mèrit en el Servei a l’Advocacia per a un lletrat i exdegà.
- Acordar la incoació de 3 expedients de baixa col•legial per impagament de quotes i altres drets econòmics.
- Contractar les assegurances del local de Cerdanyola del Vallés (Rambla Montserrat, núm. 1) i també de la seu de l’Eix Macià amb l’asseguradora d’una entitat bancària.
- Atorgar la partida destinada a ajut humanitari (ONG’s) d’enguany, que es lliurarà en el decurs de l’Acte d’Imposició de Togues 2019, a l’entitat LA MADRASSETA (Escola Popular del Sud).
- Autoritzar la utilització del logo “CAS” sol•licitada per un col•legiat.
- Concedir la vènia professional a un lletrat per assumir la defensa d’una justiciable en un Procediment Abreujat que se segueix davant del Jutjat d’Instrucció núm. 5 de Sabadell.
- Que l’ICASBD es personi com a acusació particular en un procediment que se segueix a un Jutjat d’Instrucció de Cerdanyola del Vallès, per coadjuvar en la defensa d’un company col•legiat i enfortir la seva acusació contra una tercera persona.
JUNY 2019
- Aprovar 13 informes i propostes que presenta la Comissió TOAD.
- Aprovar la proposta de la CRAJ sobre tramesa al Departament de Justícia, al TSJC i al CGPJ de comunicats diversos sobre les incidències i el greus endarreriments que pateixen diferents jutjats de 1a Instància i que deriven de la manca de cobertura de les places vacants, així com una d'específica al Departament de Justícia recordant que no han contestat a la sol•licitud de tramesa de documentació a la qual es va comprometre la consellera en la reunió, ni a la carta sobre el compliment de la Resolució del Parlament de Catalunya de posar en funcionament els 2 nous jutjats de SBD a principi del 2n semestre de 2019.
- Obrir la convocatòria per a l'atorgament dels ajuts de fons social de l'ICASBD durant l'exercici 2019, d'acord amb el text que obra en acta.
- Aprovar el pressupost d’una empresa d’informàtica, per a l'adquisició d'una pantalla d'ordinador.
- Acusar recepció de l'escrit presentat per un ex col•legiat, deixant copia de l'escrit en el seu expedient col•legial personal, a tots els efectes que siguin procedents.
- Aprovar la baixa (per dissolució) en el Registre de Societats Professionals de l'ICASBD d’una societat que hi estava inscrita.
- Aprovar el llistat d’altes, baixes, excedències i suspensions als diferents torns i al SOJ, corresponent al 3r trimestre 2019.
- Fixar les dates de celebració de l'acte d’Imposició de Togues 2020 i de la Festa dels Advocats 2020.
- Celebrar el tradicional Sopar de l’Advocacia d'enguany al Restaurant-Masia Castellarnau.
- Enviar un escrit a Gerència de l'Edifici, al TSJC, CGPJ i a la jutgessa degana de Sabadell posant de manifest els incidents que s’estan produint darrerament als jutjats que, juntament amb la deficient configuració de l'edifici judicial, provoquen situacions de risc en la seguretat de les persones.
JULIOL 2019
- Contactar amb el CGAE per acollir a l'ICASBD la presentació del llibre "Abogados que cambiaron España" i del documental "La Defensa por la Libertad".
- Aprovar 3 propostes de resolució de l'Àrea de Tresoreria.
- Concedir la vènia sol•licitada per una lletrada per assumir la defensa d’uns procediments que se segueixen a un Jutjat de Primera Instància de Sabadell.
- Aprovar 8 dictàmens de la Comissió de Taxació de Costes i Jura de Comptes.
- Autoritzar la cessió d’ús de la Sala d'Actes, a sol•licitud d'una entitat.
- Publicitar un curs gratuït que ofereix una editorial sobre Compliance.
- Nomenar nous representants de l'ICASBD a l'Ajuntament de Sabadell.
- Aprovar el Pla de viabilitat de l'EPPA que presenta el seu director, Sr. MARC COMA.
- Aprovar la proposta del degà pel que fa als encàrrecs fets al director de l'EPPA, que s'incorpori el membre de Junta, Sr. GARCÍA BARROSO, en el nou grup de Formació per fer d'enllaç amb la Junta i, correlativament, que el membre de Junta, Sr. MIGUEL SÁNCHEZ, torni a assumir la presidència de DD.HH., en acceptar el Sr. GARCIA BARROSO ser membre del grup de Formació.
- Autoritzar la cessió d’ús de la Sala d'Actes sol•licitada per un Associació.
- Acceptar el pressupost per a la substitució dels 2 discs durs del servidor ICASBD.
SETEMBRE 2019
- Aprovar la relació d'altes i baixes als diferents torns del TOAD i al SOJ per al 4t trimestre del 2019 que presenta la Comissió TOAD.
- Aprovar la proposta i l'informe que presenta la Comissió TOAD en relació amb el Reglament de Formació TOAD.
- Aprovar 9 expedients que presenta la Comissió de Deontologia.
- Autoritzar l'aixecament de l'obligat secret de comunicacions entre advocats sol·licitat per una lletrada, per poder aportar a un procediment les comunicacions mantingudes, via correu electrònic, amb el lletrat contrari.
- Aprovar la instal·lació i posada en marxa del software Servei web Portal de l'Empleat en el sistema de control horari/jornada.
OCTUBRE 2019
- Aprovar la segona versió del Protocol de funcionament del sistema de Registre de Jornada Laboral dels empleats de l'ICASBD.
- Aprovar 10 punts/propostes/informes que presenta la Comissió TOAD.
-Autoritzar l'aixecament de l'obligat secret de comunicacions entre advocats sol·licitat per un lletrat, perquè pugui aportar a un procediment que se segueix davant dels Jutjats de Cerdanyola del Vallès, les comunicacions mantingudes, via correu electrònic, amb una altra lletrada.
- Aprovar el pressupost per a l'adquisició d'un equip informàtic.
- Acceptar la sol·licitud d'utilització d'una sala de l'ICASBD per part d’una entitat.
- Concedir l'emparament col·legial sol·licitat per una lletrada de l’ICASBD i remetre sengles comunicacions, donant compte tant de l'escrit de la lletrada com de la resolució adoptada per la Junta de Govern en resposta a aquesta sol·licitud, a l'efecte que es verifiqui si s'ha produït alguna irregularitat que hagi pogut cercenar el dret de Defensa i, si escau, s'adoptin les mesures oportunes i es depurin possibles responsabilitats, en salvaguarda de l'exercici de l'esmentat dret.
- Concedir a un lletrat la vènia professional sol·licitada, per assumir la defensa de una justiciable en un procediment que se segueix a un Jutjat d’Instrucció de Sabadell.
- Donar publicitat d’una oferta d’un gimnàs, que ofereix unes condicions favorables per als col·legiats/des ICASBD.
- Donar difusió entre els col·legiats/des dels recursos lingüístics en català que s’ofereixen des de la Plataforma per la Llengua.
- Aprovar el pressupost per les actuacions tècniques d’adaptació de la política de cookies del web de l’ICASBD al marc legal vigent.
- Aprovar el pressupost per als calendaris ICASBD 2020.
NOVEMBRE 2019
- Aprovar l’edició d’un tríptic que contingui informació sobre mediació.
- Ratificar l’acord adoptat telemàticament en relació amb el pressupost per al curs 2019-2020 dels cursos de litigació de l'EPPA.
Contractar una app per a les incidències en les diligències i vistes judicials.
- Aprovar la proposta de pressupost per a l’exercici de 2020 que presenta Tresoreria i que s’ha de sotmetre a l’aprovació de la II JGO de 2019.
- Aprovar el quadre de drets de col·legiació i quotes de l’ICASBD per al 2020.
- Aprovar la creació d'una Comissió de Discapacitat a l'ICASBD.
- Acceptar una proposta de promoció comercial per als col·legiats/des ICASBD.
- Acceptar la utilització del logo CAS sol·licitada per part d’un col·legiat.
- Acordar que en la Taula de Prevenció del Maltractament a la Gent Gran de l'Ajuntament de Sabadell sigui el tresorer de la Junta el representant i qui participi en les reunions en nom de l'ICASBD.
DESEMBRE 2019
- Aprovar les actes de les sessions anteriors.
- Interposar, a través del CGAE, recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa contra la Resolució del TEAC, de 21 de novembre 2019, un cop esgotada la via administrativa. En aquest sentit, s'acorda que el secretari tècnic de l'ICASBD contacti amb la persona responsable del CGAE per preparar la documentació i coordinar tots els detalls conduents a presentar en temps i forma l'al·ludit recurs.
- Aprovar el llistat d'altes, baixes, suspensions, reincorporacions, etc., als diferents torns d’ofici i al SOJ per al 1r trimestre 2020.
- Aprovar les darreres modificacions en el pressupost dels Cursos de litigació.
- Incoar Expedient de Baixa Col·legial per impagament de quotes i altres drets econòmics contra una col·legiada, en virtut de la resolució que obra en acta.
- Aprovar la incorporació d’una col·legiada en la Comissió de Discapacitat de l'ICASBD.
- Sol·licitar al Consejo General del Poder Judicial l'autorització perquè l'ICASBD pugui connectar-se telemàticament i de forma segura a tots els jutjats d'Espanya, a través del Punto Neutro Judicial, per tal de poder enviar les designacions d'advocats d'ofici, així com per poder rebre i contestar oficis i requeriments judicials en relació amb els expedients de justícia gratuïta tramitats.
- Que l'ICASBD es doni d'alta a la plataforma EACAT del Departament de Justícia, encarregant a dos membres de Junta i al secretari tècnic que coordinin la gestió que correspongui per fer-ho efectiu.
- Respondre la comunicació d’un lletrat, per la qual manifesta la intenció de proposar la intervenció, com a testimonis, de dos companys en un Procediment que se segueix davant d’un Jutjat d'Instrucció Sabadell, d'acord amb el text que obra en acta.
- Acordar la inclusió d’una societat en el Llistat Únic d'Administradors Concursals.
- De cara a l'exercici 2020, s'acorda que els guanys de la Loteria de Nadal no s'assignin a partides pressupostaries concretes, sinó que aniran a pressupost general. | 0.854975 | curate | {"de": 0.0006992029086841001, "ca": 0.9795832750664243, "en": 0.0051741015242623405, "nl": 0.008460355195077611, "ru": 0.0013284855264997903, "es": 0.004055376870367781, "id": 0.0006992029086841001} | |
cawac_ca_20200528_7_31081 | 23-1-2014: A l’espai de creació i agitació cultural La Poderosa comencen l’any 2014 no amb un sinó amb tres projectes que, com és habitual en aquest centre del carrer de la Riereta, giren en torn de la dansa, el moviment i els llenguatges performatius.
08/05/2013. COMPARTINT FRESHLANDMAG : Quantes vegades no s’ha debatut ja aquesta malsana obsessió per corregir la nostra imatge? Per ajustar-nos a uns cànons de bellesa sovint irreals? Arriba una nova crítica de la mà de Bruno Metra i Laurence Jeanson.
07/05/2013. Standstill són, a més d’una gran banda, un grup d’artistes capaços d’idear un espectacle on la música pren protagonisme de manera poc usual i fent-ne partícip al públic. No et perdis la presentació del seu nou disc, Cénit , l’11 de maig a la sala Barts.
06/05/2013. La Blogosfera d'avui es presenta curiosa. I és que, què passa quan comencem a escriure una frase al cercador de Google? Sovint apareix l'opció d'autocompletar el contingut. Jugant amb aquesta idea sorgeix aquest vídeo, on es demostra quines són les cerques i problemes més populars que defineixen distints grups d'edat.
Recommend an event
19/08/2013. Aquesta tarda al CCCB a partir de les 19 h tindrà lloc una conferència a càrrec de Sister Sheilu, membre de Brahma Kumaris. La cita es titula Tria la calma : meditació, espiritualitat i molt més t'espera avui.
09/08/2013. La xarxa va tan plena de blocs, tumblrs i pàgines personals que a vegades és difícil que una destaqui o que capti la nostra atenció per senzilles raons. I això és el que ha aconseguit Polaroid of the Day, un dels projectes personals d'Andrés Aguilar.
07/08/2013. Quan pensem en un cos, en el nostre propi cos, sabem que no és perenne. Que la gravetat acabarà deixant marca, que les arrugues apareixeran i els cabells negres donaran pas als grisos. Sabem que no som eterns i que el cos no és més que un contenidor viu que canvia i evoluciona amb les agulles del rellotge.
05/08/2013. Falcon & Firkin tenen nom de superherois, però l'únic superpoder que de moment tenen és el de composar música, que ara podràs gaudir de nou amb la reedició del seu primer disc: 27 d'abril de 2012. | 0.80372 | curate | {"ca": 0.9549976314542871, "pt": 0.0364756039791568, "en": 0.008526764566556135} | http://barcelonacultura.bcn.cat/en/carab?page=54%2C0%2C0%2C0%2C0%2C14 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_670147 | L'europarlamentari Mario Borghezi presenta a la UE una petició per a posar fí al secretisme respecte el fenòmen OVNI / ET [ Font ] El 18 juny del 2010, disset membres del Parlament Europeu encapçalats per l'italià Mario Borghezio, van signar i van presentar una petició escrita per a la desclassificació de documents sobre ovnis fent una crida als Estats membres a divulgar-ne els documents relacionats i a posar fí al secretisme sobre aquest tema.El text complet de la Declaració a la UE (0057/2010), de data 14 de juny 2010, es pot consultar en format PDF aquí. A continuació us resumeixo aquesta declaració: - Tenint en compte que el 1978 en la seva 33 ª Assemblea General, les Nacions Unides van reconèixer formalment els OVNIs com una qüestió vàlida i mereixedora d'estudi per part dels estats membres.- Tenint en compte que molts membres de la comunitat científica que han investigat aquest fenòmen han denunciat una censura sistemàtica de tota la informació que es publica al respecte.El Parlament Europeu,1. Considera necessària la creació d'un centre científic per a l'anàlisi i la difusió de les dades sobre OVNIs reunides fins a la data per diversos organismes i governs europeus.2. Demana que els arxius públics sobre OVNIs siguin desclassificats pels Estats membres, i que s'ofereixin al públic i als mitjans de comunicació.3. Encarrega al seu President que transmeti la present Declaració, juntament amb els noms dels signants, al Consell, la Comissió i els Governs dels Estats membres. El 18 de desembre de 1978, l'Assemblea General de l'ONU va adoptar la Decisió 33/426 AGNU, afirmant que la "Assemblea General convida als Estats membres a adoptar mesures adequades per coordinar a nivell internacional la investigació científica sobre vida extraterrestre, incloent objectes voladors no identificats, i que informi al Secretari General de les observacions, investigació i avaluació d'aquestes activitats. "Fins a la data - gairebé 32 anys després - l'Assemblea General de l'ONU no ha adoptat cap mesura pràctica per aplicar la Decisió 33/426 AGNU.L'eurodiputat que encapçala la resolució és molt crític respecte al Grup Bilderberg i la infiltració d'aquest i de la Comissió Trilateral al Parlament Europeu. El novembre de 2009, Mario Borghezio va qüestionar les candidatures de Bilderberg i la Comissió Trilateral als càrrecs de president de la UE i ministre de Relacions Exteriors de la UE.
Bé, aquí es barreja fantasia, ciència-ficció i el desig de molts d'entrar en contacte amb alienígenes. Doncs deixeu-me que us tregui del somni: la humanitat desapareixerà abans de poder entrar en contacte amb espècies alienígenes intel·ligents. No dic que no poguem trobar bacteris a Mart; però ja podem descartar naus especials, viatges espacials, tecnologia alienígena i coses per l'estil. No podem barrejar somnis amb realitat. Salut!
la humanitat desapareixerà abans de poder entrar en contacte amb espècies alienígenes intel·ligents No ho pots saber. Jo estic convençut que hi ha vida extreterrestre en algún punt de l'univers. Segur que hi ha algun planeta que reuneixi, com la Terra, les condicions necessàries. Tinc més dubtes de que existeixi alguna espècie tan increïblement avançada com la nostra, però vés a saber. D'altra banda, perquè creus que desapareixerem abans de realitzar viatges interplanetaris o, fins i tot, intergalàctics? Per la climatologia? Per armes de destrucció massiva? Ho dubto molt. Si seguim l'evolució iniciada al segle XX, crec que en uns 200-300 anys això seria possible (no em refereixo a l'univers d'Asimov, que té lloc en un futur molt i molt llunyà, però si a viatges tripulats en el sistema solar, o anàlisi de planetes llunyans mitjançant robots).
D'altra banda, perquè creus que desapareixerem abans de realitzar viatges interplanetaris o, fins i tot, intergalàctics? Potser perquè és conscient de les magnituds implicades.
radi2cat, has sentit a parlar dels forats de cuc i dels viatges FTL (faster than light)? No són conceptes de ciència ficció, sinó aplicacions pràctiques de la mecànica quàntica i la relativitat general, que admeten la possibilitat de viatjar a velocitats majors que la de la llum, fer viatges intergalàctics i fins i tot viatges en el temps. Hi ha un munt de físics fent recerca en aquests camps. Amb el títol de físic, em refereixo Aquí tens una web no friki que està dedicada a això, i a d'altres assumptes punters de la física actual, com l'antigravetat: American Antigravity Tingues en compte que les aplicacions de la "física moderna" van molt més enllà dels microxips i les radiografies. De les teories acceptades avui dia per la comunitat científica, només d'elles soles, se'n deriven unes conseqüències que al comú dels mortals li semblarien de pura ciència ficció. I tot això s'esta amagant des de fa molt de temps. Salut!
radi2cat, has sentit a parlar dels forats de cuc Has sentit a parlar de l'energia que es requiriria per estabilitzar-los? A no ser que també creguis amb l'energia lliure no en tindriem prou ni amb centenars d'estrelles durant anys.
Homeeee! Evidentment que crec en l'energia lliure! Si acceptes la Mecànica Quàntica com a vàlida, has d'acceptar la possibilitat d'extreure energia del buit. Ara bé, no et nego pas que per crear un forat de cuc estable es necessita una tecnologia que no tenim. Tanmateix, segons diuen, n'hi ha per allà fora que sí que la ténen
Si acceptes la Mecànica Quàntica com a vàlida, has d'acceptar la possibilitat d'extreure energia del buit. EN realitat no. Perquè aquesta energia es inaprofitable per definició. Així que si defenses aprofitar-la en realitat estàs NEGANT la mecànica quàntica. (enllaç) | 0.779666 | curate | {"ca": 0.9721129781909188, "ro": 0.0021451555237754737, "it": 0.003575259206292456, "hu": 0.0025026814444047193, "en": 0.0014301036825169824, "es": 0.018233821952091528} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_145855 | Arriba Sant Jordi i des de Synusia volem recomanar una sèrie de lectures que ens proporcionaran, pensem, eines per a analitzar i entendre el nostre voltant des d'una perspectiva crítica. Textos que lluny de proporcionar respostes dogmàtiques enceten un univers de preguntes i de punts de partida per al debat.
Esperem que us agradin!
Com una mica d'aigua al palmell de la mà de Mireia Sallarès (Arcàdia)
De l'amor se'n pot parlar de moltes maneres, i possiblement no n'hi ha cap que abasti tota la seva magnitud. En aquest llibre, Mireia Sallarès fa un exercici d'aproximació, una investigació sobre aquest concepte per desvetllar-ne la realitat polièdrica i el potencial subversiu. No hi trobarem teoria. L'amor és en les relacions amb els altres, pot expressar-se en el fet de confeccionar un diccionari o de muntar torns de menjador; té una geografia i una ideologia; és essencialment nòmada i actua com a força primordial.
Descentrar la mirada para ampliar la visión de Florencia Brizuela González y Uriel López Martínez (Descontrol)
Pensar que el racisme és un problema exclusiu d'unes quantes persones que són intolerants a la diversitat ètnica i cultural, és una errada ja que simplifica un problema que és molt més ampli i complex. És per això que aquest llibre ens convida a revisar pràctiques i discursos generats dins els moviments socials i a qüestionar de forma radical els ciments d'aquest sistema.
Patriarcado y acumulación a escala mundial de Maria mies (Traficantes de Sueños)
Patriarcado y acumulación a escala mundial va ser publicat al 1986 i va anticipar-se a moltes de les tesis que posteriorment es desenvoluparien al famós llibre de Silvia Federici, Caliban i la bruixa. Precisament per a reconèixer el vincle entre les dues publicacions, Federici prologa aquest llibre.
Ecofascismo de Janet Biehl i Peter Staudenmaier (Virus Editorial)
Biehl i Staudenmaier publiquen aquest llibre amb l'objectiu de que els temes que hi examinen contribueixin a reforçar un model de política ecològica crítica i que confronti l'autoritarisme de certs discursos que entomen la crítica a la degradació mediambiental defugint una perspectiva anticapitalista. Ecofascismo proposa, doncs, un ecologisme que en cap moment quedi deslligat de la qüestió social.
Mamà desobedient d'Esther Vivas (Ara Llibres)
En aquest llibre, Esther Vivas parla de temes invisibles com la infertilitat, l’embaràs, la pèrdua gestacional, el part, la violència obstètrica, el puerperi, la lactància, el negoci del biberó. Ho fa a través de l’assaig, la literatura i la seva experiència personal. Una mirada feminista i desobedient a la maternitat.
Ciudad de vacaciones de Claudio Milano i José A. Mansilla (Pol·len Edicions)
A partir de l'anàlisi d'una sèrie de casos, aquest llibre pretén mostrar com a certes manifestacions de malestar davant el turisme i les ciutats-aparador responen a pràctiques específiques, casuals i causals. El llibre inclou una gran diversitat de contribucions que volen encetar un debat crític entorn als estudis urbans i turístics.
Feminisme per al 99% de Tithi Bhattacharya, Cinzia Arruza i Nancy Fraser (Tigre de Paper)
Aquest és un manifest per al 99 %, per a aquelles per a qui tindria un impacte superior incrementar el salari mínim o impulsar un servei sanitari i de cura dels fills universal que tenir més dones com a directores executives a les empreses o als seients del Parlament. És un manifest que exigeix la fi de l’empresonament en massa i dels règims fronterers inhumans, la provisió d’habitatges segurs i veritablement assequibles, la llibertat per a Palestina, la fi de les guerres imperialistes a l’Orient Mitjà i molt més.
La máquina es tu amo y señor de Yang, Jenny Chan, Xu Lizhi, Li Fei, Zhang Xiaoqio (Virus Editorial)
Aquest llibre recull els testimonis de Yang, un estudiant i obrer industrial; Tian Yu, treballadora migrant que va sobreviure a un intent de suïcidi; i Xu Lizhi que, abans de posar fi a la seva vida, va deixar escrites uns esfereïdors poemes que ens mostren com són les entranyes de Foxconn, multinacional taiwanesa de productes electrònics. Aquests poemes i la resta de textos que recull aquest llibre qüestionen el benefici tecnològic posant èmfasi en el seu cost humà, ecològic i social.
Humanitats en acció de VVAA (Raig Verd)
Les humanitats no són un conjunt de disciplines acadèmiques en extinció, sinó que són el conjunt d’activitats amb les que donem sentit a l’experiència humana, des del punt de vista de la seva dignitat. Per aquest motiu, a l’Aula oberta s’han convocat una vintena de ponents d’àmbits molt diferents per reflexionar sobre les seves respectives línies de treball, els seus límits i els seus reptes. Artistes, acadèmics, activistes, periodistes, cineastes, científics, entre d’altres, han participat en aquest projecte, cadascun i cadascuna des de la seva disciplina, mirada i trajectòria. El resultat és aquest conjunt de vint veus, que presenten una aposta generacional i renovadora sobre el discurs i les pràctiques de les humanitats actualment, i sobre quin pot ser el seu futur.
Fatxa de Jason Stanley (Blackie Books)
Jason Stanley ens explica els mecanismes que empra el feixisme per arribar al poder i articular les nostres vides: del passat mític a la propaganda, passant per la sexualitat, la jerarquia o el victimisme d’ells contra nosaltres. El feixisme no és només cosa del passat, sinó que s’ha infiltrat en el present per, si no en prenem consciència, marcar l’agenda del futur. D’un futur molt negre.
El salvaje interior y la mujer barbuda de Pilar Pedraza (Antipersona)
Aquest llibre parla de com a finals del segle XIX, els teatres de les grans capitals europees i els circs que recorrien les províncies van acollir un dels espectacles més esfereïdors i sorprenents mai vistos. Cada nit, el public assistia a una funció que incloïa dones barbuda, germans bessons, homes forçuts i éssers amb cossos estranys i deformes. Aquest llibre explora aquesta utilització de persones amb malalties desconegudes per a la diversió del públic i de les elits del moment.
El prejuicio psiquiátrico de Giorgio Antonucci (Katakrak)
El prejuicio psiquiátrico és un dels textos fonamentals de l'antipsiquiatria italiana. Un clàssic de finals del 70 el missatge del qual continua vigent. El seu autor, Antonucci, fou una de les figures clau d'un moviment que es va estendre per tota Europa i que va aconseguir la fi dels psiquiàtrics com a centres d'internament massius. | 1 | perfect | {"ca": 0.9015471167369902, "es": 0.07860603219253008, "en": 0.019846851070479763} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_109127 | Els cupaires designen nou coordinador local, els populars es deixen veure al ple i els antiColau s'estructuren a nivell local
Política
Divendres, 21 d'octubre de 2022 - 07:30h
Quim Serra (CUP), en una imatge del mandat passat, al ple | A. Vilardaga
Hi ha vida més enllà dels partits que conformen l'arc dels grups municipals al consell de districte de Gràcia, i sobretot ara que s'acosten eleccions, previstes per al 28 de maig de 2023. Els altres són aquelles formacions que havien tingut representació a plaça de la Vila però que la van perdre en els últims comicis, com CUP i PP, o també aquells que ja han començat a estructurar-se a nivell local per assolir l'objectiu per primera vegada, com l'anomenat partit antiColau BCN Ets Tu, que encapçala l'advocat gracienc Daniel Vosseler.
El fair play de Gràcia va fer que en els primers mesos de l'actual mandat no fossin estranyes les mencions elogioses del regidor de Gràcia, Eloi Badia, a la CUP, que va quedar fora del ple malgrat que al districte és un dels llocs on treu millors resultats de la ciutat. Però el 6,16% de suport local no va ser suficient per superar el 5% a Barcelona i els cupaires van perdre els dos consellers anteriors. Ara curiosament és la formació que més aviat ha designat els deu primers candidats, amb la número 10, Clara Camps, vinculada a Gràcia. Però qui portarà la veu cantant a nivell local és el nou coordinador de l'assemblea CUP-Gràcia, David Martínez.
També enyorat és l'exportaveu i president del PP de Gràcia, Miguel Raposo, que ja va estar sis anys de conseller en dues etapes i és la cara del partit almenys des del 2009, on ha vist passar dirigents com Anna Maria Casas, Alberto Belón o Andrea Levy. Raposo es va deixar veure el passat ple d'octubre si bé assegura, en conversa amb aquest setmanari, que l'agrupació no ha parat. "Hem seguit actius tot el mandat, i ara el pla és preparar una agenda de temes locals i seguir veient-nos amb entitats", apunta. El PP de Gràcia també remarca que no tenir conseller local, per l'insuficient 3,36% de les passades eleccions de 2019, no ha impedit que segueixin presentant propostes que afecten Gràcia.
Finalment, els més nous són BCN Ets Tu, que ja han aterrat a Gràcia amb visites a veïns i mercats amb el candidat, Daniel Vosseler, però que també han començat la tasca de comunicació a través de la cap de districte de Gràcia, Susana Pujalte. Els antiColau, que també es reivindiquen com un partit "ni de dretes ni d'esquerres" han començat a reunir-se amb entitats o visitant espais com l'antiga Quiron per demanar més habitatge social. No serà la primera vegada que Vosseler es deixa veure a Gràcia, on ja va recollir firmes el 2019, però sí que ara ja s'estructura amb una junta a nivell local.
Daura (Valents) s'estrena en un míting de precampanya
No com a nous però sí recomposats, l'expartit de Manuel Valls va ser el primer a llançar abans de l'estiu les seves línies estratègiques locals per a Gràcia i ara ja ha fet un acte amb els candidats de districte. El portaveu gracienc, Jordi Daura, va subratllar en l'acte del dia 4 a Bonnemaison qüestions "sistèmiques" en els problemes locals com la neteja, l'okupació o "l'oblit" de barris com Vallcarca i Penitents.
Imprimir
Envia a un amic
PDF
Més llegides
El Districte vol encabir un pavelló poliesportiu al lloc del pàrquing de l'illa Còrsega-Perill
Torna el detectiu gracienc Simón Prisco de la mà de l'inventor de 'l'espagueti thriller'
Europa-Sant Andreu: torna el derbi del Pla de Barcelona amb el lideratge en joc
Badia: "Hi ha un camí a seguir en el proper mandat entre BComú, PSC i ERC"
Radiografia de l'usuari gratuït del Park Güell: 10% de visites en el 26% d'horari
25 de novembre de 2022
Descarrega't el PDFHemeroteca
Editorial
Còrsega, la frontera que canvia
Opinió
El camí per fer el cim
Àlex Gutiérrez Pascual El bloc/La torratxa
El poder del vençut, un exercici de mem...
Opinió convidada Articles que envieu a la redacció
Camining
Lola Capdevila Ull de dona / La setmana
Anem al teatre
Cartes al director Opinions que arriben a la redacció
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació | 0.807313 | curate | {"ca": 0.9562265917602997, "fr": 0.030196629213483147, "en": 0.003745318352059925, "it": 0.0035112359550561797, "ja": 0.0007022471910112359, "es": 0.0053838951310861425, "de": 0.00023408239700374532} | https://www.independent.cat/noticia/78794/cup-pp-i-bcn-ets-tu-es-mouen-per-entrar-al-districte-en-el-proper-mandat |
macocu_ca_20230731_1_493812 | Pera què un impost pugui ser aplicat ha de tenir diversos principis, primer no extenuar fiscalment a qui el paga (és a dir no empobrits), que mantingui un cert equilibri en les rendes, és a dir que si algú ha guanyat 10.000 i un altre ha guanyat 8.000 per pagar impostos no passi massa que acabi amb menys renda disponible el primer que el segon (és impossible que sigui perfecte) i que sigui en el sentit rawlià "just". L'argument que la Generalitat i una part no menor de la societat indiquen que això últim no ho fa, que és "injust". L'impost de successions no empobreix a ningú, quan un familiar et llega una herència de 1.000.000 i has de pagar un tant per cent per ella no t'està llegant deutes sinó capital o béns per un valor capital que pots vendre o hipotecar per pagar aquest impost, però en definitiva acabes guanyant moltíssim més amb o sense impost. Tampoc modifica l'"escalafó d'ingressos", si jo hereto 50.000 ? i una persona 1.500.000 ? és evident que per molt alt que sigui l'impost no acabaré més ric jo que el segon. El tema fort d'aquest impost és el de "la seva injustícia". Les dues postures que poden assumir són de qui l'ha de pagar, que percep com injust el pagar per uns béns que els seus pares ja han pagat per ells, i el que no els pagarà mai perquè el seu nivell de renda és tan baix que no llegarà mai 1.000.000 de ? als seus hereus. Cap de les dues opcions és neutra des d'un anàlisi rawlià del que és just. Per Rawls hauríem d'assumir la visió de que no sabem que actor en la societat podem tenir i així analitzar si és just o no. Això intentaré. Des d'aquest punt de vista cal començar a analitzar. Un dels problemes que té la societat (i per tant milions d'individus) és que l'ascensor social funciona a empentes i rodolons. La probabilitat que el fill d'algú ric sigui ric és molt alta i la probabilitat que el fill d'algú de classe treballadora no arribi a ric és també molt alta. Excepte a Suècia, l'origen familiar és un factor important per predir la renda futura dels fills en la seva etapa adulta. Excepte algunes visions racionalment poc sostenibles ,la major part de persones creiem que "l'origen familiar" és una qüestió aleatòria i la societat ha d'intentar equilibrar perquè tots tinguem oportunitats més o menys dignes. Als estats moderns això es fa mitjançant l'estat del benestar. L'estat del benestar ens protegeix del fet que si els nostres pares són pobres poder tenir una educació (i per tant aspirar a un ofici més lucratiu o tenir capacitat cognitiva per iniciar el nostre projecte personal) o que si patim una malaltia greu puguem tenir assistència sanitària. Una de les formes que té l'estat de redistribuir i ajudar a que la desigualtat d'origen no sigui una xacra en el futur de tots és a través de la fiscalitat, que paguem entre tots, i aquesta es transforma en serveis que garanteixen uns mínims per a tots. Bé, és just apel.lar que el 6% de la població més rica aporti de l'ordre del 4-5% dels ingressos que té quan hereva? Estem parlant de la gent que hereta 1.000.000 d'euros o més. És a dir, aquells als que l'origen familiar els ha permès de partida a assolir una posició molt més còmoda que a d'altres (o han tingut més oportunitats per això). Per tant són els que han de fer un esforç més gran en ajudar als que no tenen les mateixes oportunitats tinguin aquests mínims garantits que cada societat considera. I aquests mínims on estan? Dependrà a qui ens volem semblar, si el nostre model d'estat solidari és Bostwana tindrem un objectiu, si el nostre model és més semblant a la d'Europa occidental el mínim és un altre. No m'atreveixo a fer l'exercici rawlià de poder definir quin és l'òptim de la nostra societat, però en canvi sí que puc comparar la nostra societat amb les del seu entorn immediat. Espanya i Catalunya són dels llocs de la UE-15 amb una fiscalitat més baixa i un dels llocs on menys recursos destinem a serveis socials (educació, sanitat, aquestes coses que ajuden a garantir aquests mínims). A la UE-15 la mitjana d'inversió és del 27% del PIB, nosaltres tot just gastem el 17,5%. No és només pel "dèficit fiscal" que ens venen els nacionalistes, sinó bàsicament en què no assumim els reptes públics que a altres països sí. La nostra renda mitjana és un 110% la dels països de la UE15, però en canvi gastem en l'estat del benestar un 70% del que es gasta de mitjana en els països de la UE, on és realment la solidaritat aquí? A Catalunya som poc solidaris (un 30% menys) que a la UE-15, en canvi som un poc més rics (un 10% més). I bàsicament d'aquesta manca de solidaritat es veuen perjudicats els ciutadans de renda més baixa i els que menys són solidaris són els ciutadans de rendes més altes. Per tant, si l'ascensor social no funciona bé, som un país molt poc solidari entre classes econòmiques -per favor, que no s'apeli a la "justícia o injustícia". Aportar amb un 4% del que hereves quan ja t'has beneficiat prèviament (els recursos familiars t'han permès millor educació, millor accés a serveis sanitaris, millors oportunitats laborals, etc ..) per ajudar a altres a tenir un mínim d'oportunitats no és només una cosa "justa" sinó que en una societat realment MOLT insolidària com la nostra és un mínim molt mínim.
Sense comentarios | 0.85538 | curate | {"ca": 0.9717144506446026, "fr": 0.01212237829517029, "es": 0.008081585530113526, "nl": 0.003078699249567058, "en": 0.0050028862805464695} | |
mc4_ca_20230418_7_577258 | Ajuntament d'Alella - Portes obertes a les escoles
Mín. 6ºC Màx. 14ºC
Portada|Educació|Notícies
Altres recursos educatius
Tria la Via. Setmana Orientació Educativa
Alella viu la Música
Guia extraescolars
Jornades Ferrer i Guàrdia
Juliols de la UB
Música, dansa i activitats artístiques
Voluntaris Lingüístics
Publicat el 12 de febrer de 202012.02.2020
Portes obertes a les escoles
Els centres educatius comencen a preparar el proper curs obrint les seves portes a les famílies dels futurs alumnes. A l’espera que la Generalitat publiqui la resolució que donarà inici al procés de preinscripció, previst per a finals del mes de març, els centres educatius han programat jornades de portes obertes per explicar els detalls del procés de matriculació, i els criteris que se segueixen i donar a conèixer les instal·lacions i els projectes educatius.
L’Escola Fabra obre portes del 28 de febrer en dos torns de matí i tarda; l’Escola La Serreta el 16 de març; l’Institut obre el 3 de març per a les famílies d’alumnes de l’ESO i el 28 d’abril per als cursos de Batxillerat i els cicles formatius. La llar d’infants municipal Els Pinyons farà visites concertades del 14 al 17 d’abril.
Calendari previst de preinscripcions i matriculacions:
Segon cicle d’educació infantil, primària i secundaria: Preinscripcions: del 23 de març a l’1 d’abril
Batxillerat i cicles de Grau Mitjà de formació professional, arts plàstiques i disseny: Preinscripcions: primera quinzena de maig
Cicles de Grau Superior de formació professional, arts plàstiques i disseny: Preinscripcions: segona quinzena de maig
Guia Centres Educatius Alella
Espai Actiu
Guia Activitats Extraescolars
CFGS Màrqueting
Identitat coorporativa | 0.783371 | curate | {"ca": 0.9315726290516206, "es": 0.022809123649459785, "pt": 0.028211284513805522, "en": 0.017406962785114045} | http://www.alella.cat/12629 |
mc4_ca_20230418_16_155055 | Voznesenskiy-Admiralteisky Saint Petersburg Rússia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Voznesenskiy-AdmiralteiskyApartamentВознесенский 2-15, Districte de Admiralteysky, Saint Petersburg, Rússia, 190000 - Veure al mapaExcel·lent8,5Basada en52comentarisVoznesenskiy-AdmiralteiskyVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 14 fotos | 0.703171 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/voznesenskiy-admiralteisky/hotel/saint-petersburg-ru.html |
crawling-populars_ca_20200525_19_43943 | [...]
Centre: Laboratori de Processament d'Imatges (IPL) Carrer: Parc Cientific C/ Catedrático José Beltrán n°2 Codi Postal i Població: 46980 Paterna. Valencia Telèfon: 96 3543229 Fax: 96 354 3261 Web institucional: ipl.uv.es
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies | 0.730788 | curate | {"en": 0.009727626459143969, "ca": 0.9902723735408561} | : /uvweb/transparencia-uv/ca/portal-transparencia/institucional-organizativa/gobierno-representacion/institutos-investigacion-eri/govern-representacio/instituts-investigacio-eri/directori/victor-reglero-velasco-1285925049205.html |
mc4_ca_20230418_15_12477 | Alcoi, els reptes d’una ciutat capital (i 4) | País Valencià, Segle XXI
Publicat per Redaccio el 28 juny 2015 en Article del dia · 0 comentaris
Dades actuals d’Alcoi i el seu territori
Vejam les dades de l’Alcoi d’avui situat en el seu territori. Segons el Pla d’Acció Comercial[1] a l’àrea comercial d’Alcoi resideixen 139.521 habitants en 32 municipis. Alcoi va arribar a un màxim de població el 1981, amb 66.395 habitants i, des aleshores, ha anat decreixent. 59.675 en tenia el 2014 (el 8,8% d’estrangers). La població de les CCV-Interior va créixer molt menys que la del País Valencià. Segons un estudi de l’IEEIV,[2] les CCV-I són una mena de cinturó d’una densitat mitjana-alta al voltant de la Mariola, seguint la ruta de l’A-7: Onil-Ibi-Alcoi-Cocentaina-Muro-Albaida-Ontinyent, que es perllonga, en direcció a València, cap a Aielo de Malferit i l’Olleria”.
Població i Densitat de població 2014
L’Alcoià-Comtat 96.157 155,0
La Foia de Castalla 42.821 144,7
La Vall d’Albaida 91.205 126,4
Font . IEEIV
Els principals centres urbans de l’àrea comercial d’Alcoi són: Alcoi, Cocentaina, Banyeres de Mariola, Muro de Alcoi, Ibi y Onil. Compta amb una oferta de 2.177 punts de venda i 198.759 m2 de superfície comercial. Alcoi és la capçalera comarcal i acull el 46% de l’oferta. La ciutat es beneficia d’una població universitària de més de mil persones, una xarxa de transport urbà i interurbà que la connecta amb les altres poblacions i unes acceptables comunicacions per carretera, especialment des de les millores en la N-340, que actua com a eix vertebrador. A banda, acull el conjunt d’institucions administratives, sanitàries, culturals i educatives comarcals.
En els darrers anys s’han produït canvis estructurals importants en el comerç d’Alcoi tant des del punt de vista de la demanda com de l’oferta. La nova A-7 ha apropat la ciutat a Alacant i a València. També ha augmentat molt l’oferta comercial en format de gran superfície a Cocentaina. I a la ciutat, des de 2003, té el centre comercial Alzamora (més de 19.000 m2). Com a resultat de tots aquests canvis, el comerç al centre històric a minvat molt i s’han consolidat els eixos de l’Alameda i de Na Saurina Entença. En conjunt, l’oferta comercial d’Alcoi s’ha reduït al temps que s’ha diversificat amb nous comerços de moda i complements, cadenes sucursalistes i franquícies que la mantenen com a capçalera comercial.
El sector industrial ja anava perdent importància abans de la crisis. La crisi no ha fet més que aguditzar aquella tendència, en la línia que ha seguit el País. Si a l’estat, en el període 2008-2011, les manufactures havien perdut el 16,9% de les empreses, al País la pèrdua n’ha estat del 23,4 %.
Volum i evolució de la inversió industrial. Valors absoluts € (mitjana anual)
2004-08 2009-11 2012-13
Àrea Alcoi 14.977.595 7.901.268 2.709.627
Alcoi 5.611.880 1.451.504 632.578
Cocentaina 2.534.367 222.101 387.200
Muro 1.157.021 269.807 3.725
Banyeres 1.373.675 1.516.932 189.619
Resta d’Àrea 4.300.652 4.440.925 1.496.505
Font: Elaboració propia a partir del Registre Industrial (Conselleria d’Indústria)
Les dades de l’anuari de la Caixa[3] reflecteixen la forta incidència de la crisi. L’Índex d’Activitat Econòmica de l’àrea ha baixat, en el període 2006-20012, 14 punts mentre que al País n’ha estat de 10 punts; a Alcoi la baixada ha estat de 36 punts. La Quota de Mercat ha baixat moderadament, tant a l’àrea com a Alcoi, en 2 punts. Per últim, la renda per càpita d’Alcoi (dades de 2007) és de 8.073 euros, per sota de ciutats de grandària similar com Paterna, Cerdanyola del Vallés o Granollers.
A les CCV-I l’impacte de la crisi ha estat desigual tant sectorialment com territorial. El sector tèxtil i el joguet han estat els més perjudicats mentre el dels plàstics i cautxú, així com els productes metàl·lics i de béns de consum, han tingut una evolució menys negativa. Per altra banda, la diversificació que han pogut aconseguir les principals ciutats. Alcoi, Ontinyent i Ibi, els ha permés tindre un empreses més resilients. Un handicap de l’àrea, és el feble nombre d’indústries de química i metal·lúrgia.
Tanmateix, la importància de l’àrea com a districte industrial queda reflectit en el fet que suposa el 6,6% del total industrial del País (el 2% Alcoi) i amb un Índex Industrial de 136 (Ibi 130, Alcoi 109, Xixona 82, Cocentaina 74 i Ontinyent 63). A mes, tot i la davallada industrial, tots el municipis importants de l’àrea tenen un nombre d’empreses industrials sobre el total d’empreses molt per damunt a la mitjana del País (el 7,5%). Així tenim: Ibi 24%; Banyeres 29%, l’Olleria 17%, Ontinyent 12% i Alcoi 11%.
També cal considerar que encara que el nombre d’aturats s’ha duplicat, passant d’11.075 a 27.463, entre 2007 i 2013, en el sector industrial l’atur a passat de 4.244 a 8.050, una xifra important però un percentatge menor que a la construcció i als serveis. Segons l’estudi de l’IDL per a la MAC:
“Las ciudades de Alcoi, con una tasa de paro en abril de 2014 de 36% y Ontinyent con un 33% superan ampliamente la media de la C. Valenciana. Sin embargo, para toda el área, el año 2014 parece comportarse mejor en cuanto a empleo que los anteriores, habiéndose recuperado levemente en la mayoría de los municipios, en particular en Ibi y en Alcoi”.
% de contractes en indústria sobre el total de contractes comarcals (gener-nov. 2014)
L’Alcoià 36,32
La Vall d’Albaida 23,66
El Comtat 16,69
Total País Valencià 13,06
Font: Informe sobre el potencial industrial d’Ontinyent, Ibi i MAC. IDL
Alcoi. Núm. treballadors afiliats a la seguretat social per règim. Mitjana 2013
General Agrari Llar Mar Autònoms Total
9.631 69 266 0 3.461 13.427
Font: Informe sobre el potencial industrial d’Ontinyent, Ibi i MAC. IDL.
En el teixit de les CCV-I domina clarament la PIME i fins i tot la microempresa. La Foia de Castalla, té prop de 20 empreses industrials per 1.000 habitants, Alcoi en té 17,3, quan la mitjana del País és de 6,2.
Indústria d’Alcoi:
Ocupació Facturació Empreses Exporten Importen
Ind. Alimentària 551 145.950.000 24 4 2
Begudes 46 3.300.000 2 0 1
Ind. Tèxtil 1.024 120.000.000 127 35 42
Confecció 77 7.200.000 9 2 1
Cuir i calcer 3 150.000 1 0 0
Fusta i suro 63 3.450.000 11 1 1
Paper 23 1.500.000 6 1 2
Arts gràfiques i reproducció de suports 119 10.650.000 18 2 4
Ind. Química 235 29.100.000 4 3 3
Productes Farmacèutics 179 45.150.000 2 0 1
Cautxú i plàstics 186 27.450.000 11 4 4
Productes de minerals no metàl·lics 26 1.350.000 7 0 0
Mobles 23 900.000 6 0 0
Altres indústries manufactureres 59 4.200.000 8 1 2
Reparació i instal·lació de maquinària 40 2.100.000 10 0 1
TOTAL 3.153 438.750.000 309 65 76
Font: Elaboració pròpia a partir de Informe sobre el potencial industrial de Ontinyent, Ibi y Mancomunitat Alcoià -Comtat. IDL i CAMERDATA
El sector terciari és relativament baix en tota l’àrea, només els grans nuclis Ontinyent i Alcoi en tenen un nombre elevat d’empreses. Alcoi, que actua com a capçalera, concentra la majoria de les empreses de terciari avançat de l’àrea (el 51%) i del conjunt del serveis (el 40%).
Percentatge d’empreses de serveis sobre el total d’empreses del municipi 2014.
País Valencià 39,65
Alcoi 39,93
Cocentaina 30,34
Ontinyent 36,81
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del DIRCE. INE
També cal considerar que l’àrea mostra una interessant inquietud innovadora. Entre 2004 y 2011, agrupava al 19,38% de les empreses valencianes innovadores. Alcoi en tenia, el 2011, el 5,4% .
Els professors de l’IDL que han fet l’estudi per a la MAC conclouen en una crida a la innovació, la formació, la diversificació i la cooperació territorial:
“Las comarcas industriales interiores de la Vall d’Albaida, y el Comtat-Alcoiá-Foia de Castalla, constituyen un elemento de reequilibrio territorial para el conjunto de la Comunidad Valenciana, al trascender y superar la dualidad interior-litoral. (…) su modelo territorial, basado en pequeñas y medianas ciudades, debería ser fortalecido y preservado, (…) este tejido empresarial es vital para que el crecimiento económico se traduzca en empleo y actividad a escala local. (…) es preciso favorecer la aparición de nuevos sectores, apoyando en sus inicios el emprendimiento local. (…) tanto en el sector industrial como en el de servicios avanzados. (…) La cualificación del capital humano a todos los niveles debería ser el elemento primordial de las políticas públicas. (…) La escala municipal es insuficiente para desarrollar proyectos de suficiente entidad”.
L’estudi de Lluís Català[4] té l’atractiu de comparar Alcoi amb les altres dues ciutats històriques de la industrialització a l’Arc Mediterrani:
Indicadors de l’economia local en els nuclis originaris de la industrialització (2012)
Sabadell Terrassa Alcoi
Facturació per capita (facturació empreses / població) 16.521 21.896 10.309
Productivitat per empleat (facturació total / empleats de les empreses del municipi.) 135.748 159.063 123.293
Ocupabilitat (empleats per cada 1.000 habitants.) 122 138 84
Presència empresarial (nombre d’empreses/superfície sòl urbà 2,0 1,6 1,2
Concentració econòmica (facturació de les 5 activitats principals / facturació de totes les empreses del municipi) 50,0% 47,1% 57,0%
Activitats principals i pes en el total (La suma d’aquestes 5 activitats és equivalent a la concentració económica) Venda de vehicles (13,5%), altres serveis (12,3%), productes consum (10,6%), altres tipus de comerç a l’engròs (7,2%), immobles (6,3%) Altres serveis (15,7%), immobles (8,7%), productes de consum (8,7%), altres comerç a l’engròs (7,4%), indústria química i farmacèutica (6,6%) Indústria alimentària (20,5%), indústria tèxtil, confecció, calçat (15,3%), ind. química i farmacèutica (7,3%), productes de consum (7%), transport i emmagatzem. (6,9%)
Pes de la indústria (facturació empreses industrials / facturació empreses del municipi) 19,0% 31,0% 53,0%
Pes de les societats anònimes (facturació de SA / facturació de totes les empreses del municipi) 45,8% 48,3% 28,7%
Ocupació en empreses grans (nombre d’empleats d’empreses que facturen més de 10 M€ / total d’empleats empreses) 29,2% 33,2% 19,0%
Ocupació respecte a facturació en empreses grans 0,7 0,6 0,5
Pes d’empreses històriques (empleats empreses grans/total d’empleats) / (facturació empreses grans/facturació total 2,6% 3,7% 17,2%
Ocupació en noves empreses (empleats empresa constituïda després de 2007 / total d’empleats enempreses) 14,0% 9,4% 9,3%
Font: Registre Mercantil, IDESCAT, Departament de Territori i Sostenibilitat, “El perfil de la ciutat” (elperfildelaciutat.wordpress.com) i Servei d’Estudis Ajuntament de Manresa.
El quadre mostra que la facturació per càpita no és massa elevada a Alcoi, així com tampoc la productivitat per empleat Alcoi, l’ocupabilitat, i la variació en la presència empresarial.
També s’observa que Alcoi té una economia menys diversificada en tindre una major concentració econòmica. Només la industria alimentària i la indústria tèxtil representen més del 35% de la facturació del municipi. Tot i la diversificació, Alcoi és encara molt depenent d’alguns sectors. El sectors industrial encara aporta el 50% de la facturació total.
El pes de les societats anònimes no supera a Alcoi el 30%. A més empreses que facturen més de 10 milions d’euros només són el 19%. A Alcoi les empreses importants ho són per la seua capacitat de facturació no per la capacitat de generar ocupació. El 17,2% de la facturació de les empreses alcoianes l’aconsegueixen empreses aparegudes abans de 1961.
El treball de l’IEEIV aporta les opinions dels principals agents socials de l’àrea. Segons ells la problemàtica econòmica de l’àrea es en la manca d’accés al finançament, l’elevat cost i insuficient subministrament energètic, i la necessitat d’un canvi tecnològic que han de liderar l’administració, les universitats i els instituts tecnològics. Segons Ramon Soler d’ATEVAL
“No és normal que tinguem un Institut Tecnològic AITEX (Institut Tecnològic Tèxtil, part de la Xarxa d’Instituts Tecnològics del País Valencia), que siga un negoci, però no només del nostre, del tèxtil, sinó tots els altres.”
Una altra línia de requeriments de l’àrea passa per dotar de manera escaient de sòl industrial. La majoria de polígons no tenen, per exemple, fibra òptica –Alcoi ha començant ara a posar-ne-. El tema de l’accessibilitat, després de la construcció de l’A7 es centra més en el ferrocarril. La línia Alcoi-València té un traçat que limita molt el seu ús. El tema de l’AVE presenta també greus problemes especialment al corredor Mediterrani. Hèctor Torrente (IBIAE) ho resumeix així:
“El tema de l’AVE, per a mercaderies, no per a passatgers, caldria abordar-lo; per exemple, amb algun port sec. En aquest sentit, l’estació de l’AVE de Villena, que seria la que podríem tenir més a prop, és precària; la parada per a passatgers és allà, però l’accés és molt deficient, intratable, no s’hi pot accedir, és un camí de cabres. (…) No és operatiu perquè un camió vaja allà i descarregue… On ho faria? Per tant, no hi ha ferrocarril de mercaderies. Després, el port d’Alacant no està preparat per a la indústria, i això ens obliga a anar a Sagunt o a València. Però el que sí que demanem emfàticament és la qüestió energètica, ens falta energia per a les empreses. (…) En definitiva, solucionar el tema elèctric és una necessitat imperiosa. Després, fibra òptica als polígons no n’hi ha; també és una demanda, igual que el gas d’alta pressió, que tampoc n’hi ha.
Parlant d’oportunitats de futur els agents socials aposten per la innovació, la diversitat, l’adaptabilitat del producte i la col·laboració territorial. El CEEI ha apostat per l’Accelerador d’Empreses i IBIAE aprofundeix el seu conglomerat d’empreses, sense cap relació vinculant, que fan processos complementaris: “en vint minuts, sense eixir del poble o de la comarca, pots tenir des de la idea fins al producte acabat. I això és atractiu perquè vinguen inversors”. En opinió de tres representants alcoians:
Júlia Company, (Cambra de Comerç i Indústria d’Alcoi).
“Crec que la idea de l’Smart City que té en aquests moments l’Ajuntament d’Alcoi pot ser bona, perquè pot implicar la ubicació d’un tipus d’empreses que no estan presents en aquests moments a la zona i sempre que participin en el seu desenvolupament empreses alcoianes. Veurem si el costum que hi ha aquí de pensar en el passat no ho entrebanca “
Emilio Golf (Universitat Politècnica de València, Campus d’Alcoi)
La clau fonamental és que nosaltres competíem en costos; per tant, necessitàvem tenir la possibilitat de reduir-los agrupant processos. Això feia que poguérem competir en el mercat, però, lògicament, no aportàvem cap diferenciació, i has estat en el mercat, finalment, en una situació intermèdia en la qual estaves competint amb Itàlia, però no hi arribaves en diferenciació, i després competies amb la Xina, però tampoc hi podies arribar en costos. (…) Ara es pot dir que hi ha hagut un canvi des del punt de vista del que va ser la diversificació de la confecció o de la panyeria al tèxtil llar. Ara sí que hi ha moltes empreses que van tornant a la confecció, fonamentalment, també pel tema dels costos, però ara amb productes molt diferenciats, com confecció per a l’esport, de teixit tècnic en algun cas.”.
Pablo de Gracia (FEDAC) promou la iniciativa conjunta de les tres patronals de l’eix de la Mariola (COEVAL, FEDAC i IBIAE) creada el 2014:
Les fronteres provincials no tenen cap sentit. (…) . Per això hem de cooperar entre nosaltres, ajuntar-se, oblidar-se de les províncies, potenciar el nostre territori, i a partir d’aquí, crear el que ja hem creat fa poc, una Plataforma per la Reindustrialització territorial de la Foia de Castalla, la Vall d’Albaida i l’Alcoià-Comtat. Aquesta plataforma no representa cap nova estructura, però és una veu conjunta que reivindica el suport que ha de tenir una zona industrial com aquesta
La major preocupació del districte industrial Alcoià-Comtat-Vall d’Albaida és la incapacitat que mostra la seua economia de crear ocupació i, especialment en el cas d’Alcoi. Per això el CEEI pensa que:
“Necessiten un pla específic de reindustrialització i d’activació econòmica, no únicament com a mecanisme dinamitzador que es combini amb altres sinergies, sinó com una estratègia central de supervivència”.
Comiat i festes
M’acomiade d’Alcoi, la ciutat dels “xeus[5]” amb una referència a les festes.
La Festa, els Moros i Cristians, s’inicia amb la Glòria o diumenge de Pasqua, i es celebra del 21 al 24 d’abril. L’organisme que regula la Festa és l’Associació de sant Jordi (encara no està permesa la formació d’esquadres mixtes -homes i dones-). Les bandes de música –i cada vegada més els “boatos”- hi juguen un paper essencial. A Alcoi n’hi han tres: la Primitiva d’Alcoi (1830). La Societat Musical Nova (1848) i la Unió Musical (1907).
La vespra del sorteig de la grossa de Nadal és fa el sopar del pobre. També al Nadal és fa el tradicional teatre de titelles “el Betlem Tirisiti”, inspirat en personatges i paisatges d’Alcoi que el 2002 va estar declarat Bé Immaterial d’Interés Cultural. Però, la segona festa en importància d’Alcoi és la cavalcada de Reis. Els alcoians tenen documentat que és la més antiga del món. Des del segle XIX, el dia festiu abans de Reis es fan “les pastoretes” i “les burretes” dels ambaixadors que arrepleguen les cartes dels xiquets..
La processó de l’Encaro del diumenge de Pasqua és multitudinària, també és diu dels Xiulitets pel so que fa la gent amb les botiguetes amb aigua o “rossinyols” . Finalment, el dia de la patrona, la mare de Déu dels Lliris, es fa una romeria al magnífic paratge del Santuari de la Font Roja.
[1] PAC. El comercio de Alcoy en su entorno territorial. Oficina PATECO. 2012
[2] Lluís Català Oltra. Els eixos industrials de l’Arc Mediterrani. Reptes i Oportunitats. Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga. 2015
[3] ttp://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com/java/X?cgi=caixa.le_DEM.pattern&CLEAR=YES
[4] Lluís Català Oltra. Els Eixos industrials de l’Arc Mediterrani. Reptes i Oportunitats. Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga. 2015
[5] “Malnom que donen als alcoians els habitants de les comarques veïnes”, “Varietat del català de la ciutat d’Alcoi”
Article anterior Alcoi, els reptes d'una ciutat capital (3) Article següent Una “crisi” o alguna cosa més? | 0.738373 | curate | {"ca": 0.8682071977444856, "pt": 0.006468019238211067, "ru": 0.003759190668361988, "fr": 0.0026535463541378737, "de": 0.004367295041185251, "it": 0.004422577256896457, "en": 0.019127646636077175, "es": 0.0823152191939853, "el": 0.0003869755099784399, "sv": 0.0008845154513792913, "id": 0.0008292332356680856, "fi": 0.0012714909613577312, "zh": 0.005307092708275747} | http://paisvalenciaseglexxi.com/2015/06/28/alcoi-els-reptes-duna-ciutat-capital-i-4/ |
mc4_ca_20230418_10_589900 | EN EL MEU LLOC: 10/12
Com aquell que diu, l’any està arribant al seu final. Fa
un no res estàvem celebrant el seu cap. Entre nosaltres, els que parlem català
en qualsevol de les seues variants, acostumem a dir algunes coses diferent a
com ho expressen els castellans. Així, en aquest cas, no diem fi d’any, sino
cap d’any, com cap de setmana i no fi de setmana. Són aspectes diferents
d’interpretar la vida, segons en la llengua en què cadascú viu. Això ens dona visions
diferents de la realitat, encara que els espanyolistes, els centralistes, els uniformadors,
els separadors o com vullgueu dir-los, s’encaboten en dir que tots som iguals
perquè formem part d’un mateix estat, que ells volen que siga la “nación española”. Pense que no és així, i la llengua de
cadascú fa que certs aspectes de la vida es vegen de manera diferent.
Tanmateix, no és d’aço del que
vull escriure. La meua intenció es fer-ho sobre novembre, aquest més de tan
poques simpaties. En efecte, novembre és eixe mes en què tot, o quasi tot, sembla ser tristor. Ja el seu començament és d’allò més descoratjador: ens
tallen una hora per la vesprada i ben aviat la llum desapareix i la nit ocupa el lloc que no fa massa era dia radiant encara. I si açò fora poc,
comença el dia primer amb visites als cementeris, que vullgues o no, et
recorden la brevetat de la vida, que, com diu el poeta, és com els rius
que van a la mar, encara que hi ha rius que el seu cabal no hi arriba mai perquè els extrauen tota l’aigua per regar camps de conreus. Almenys en això han servit
per quelcom abans de morir a la mar. Ara que, els que si que ho fan, acaben la seua existència aportant cabal ecològic, que tal i com està l’actitud en aquesta matèria, no és poca cosa, tot i que, força vegades siga merda en lloc d’aigua el
que hi arriba.
Perquè tot no siga negatiu, podem gaudir de la meravellosa col.leció de colors que la natura
ens hi ofereix. Les fulles pareixen fàbriques
químiques en miniatura que funcionen amb llum. La fulla canvia de color, i
passa de produir fècula a produir altres substàncies, com sucres. Aquestes
substàncies són emmagatzemades en els botons i en les branques i fan possible que les fulles canvien de color oferint-nos eixos grocs, taronja i rojos per al nostre delit visual. L'olfacte també gaudeix amb eixa meravellosa flaire automnal procedent de les substàncies volàtils resinoses que omplin l'aire dels boscos. La fulla es torna
marró i se seca. La planta llavors s'ocupa que la tija de la fulla es puga
trencar per la formació d'una capeta de suro i que les fulles caiguen al sòl formant atapeïdes, càlides i agradables catifes de fullaraca que es descomponen en nous aliments gràcies a l'acció de fongs i
bacteris. Una mostra brillant de reciclatge!
quimeras...són alguns dels qualificatius –i cada dia te’n desdejunes amb algún
de nou- que des de Madrid han estat llançats contra el moviment independentista
català. Quan dic des de Madrid, incloc també tots aquells d'ideologia
centralista que pul.lulen arreu de l'estat espanyol. Es refugien sota la closca
de la Constitució -encara que sovint se la passen pel forro en altres temes- i
disparen pura artilleria contra qualsevol que intente desfer la, per a ells,“unidad
com aquesta macro manifestació -desenvolupada tranquil.lament i amb caràcter
festiu- és posada a parir pel centralisme, pense en eixos moments en què ETA, amb accions terroristes, reivindicava la independència d'Euskalerria,
deien que per les armes, res; amb democràcia i bones maneres, tot. Tanmateix,
ara que van de bones maneres, se'ls demonitza i se'ls nega el pa i la sal.
Sempre hi haurà alguna manera de negar el desig independentista, que, per cert,
augmenta cada cop que governa el PP a Madrid o que algun dels seus components obri la boca, com ara el tal Wert, amb la idea d'espanyolitzar els catalans Sóc de
l'opinió que els pobles han de ser ells mateix els qui decidisquen el seu futur. Tot, això si, democràticament. Nigú té dret a impedir la lliure manifestació.
entenen així des de Madrid i la raó al.legada per tal d'impedir-ho no és altra
-de moment- que la Constitució. Aquesta carta magna, redactada en un temps
especial i sota la por al soroll de sables, seria hora d'anar actualitzant-la.
Res tenen a veure aquelles circumstàncies amb les presents. Ni els ciutadanst
ni el marc polític són els mateixos.
indepèndencia d’alguna que altra nacionalitat peninsular, si més no, és un tema
que cou en les esferes centralistes, doncs per a ells, qualsevol territori dins de l’estat és com un “cortijo” que no té més drets que els que li
atorga el senyoret de torn, negant-los les decisions pròpies. No tenen en compte que Espanya, eixe nom que tant
els agrada i que exclou totes les altres nacionalitats, reduint-les a simples
territoris autònoms, està formada precisament per aquests territoris, els quals,
en molts casos, tenen forta personalitat nacional i històrica. Els seus
ciutadans són posseïdors de sentiments de pertinença a nacionalitats propies.
Això tan simple, ni s’entén ni es comprén des del centralisme. Per
poder saber que en hi pensa la ciutadania, caldria fer un referéndum, que per
cert, també el neguen, adduint la seua inconstitucionalitatl. Quina constitució
és aquesta que nega allò més important en democràcia? Arribats
a tal grau d’intransigència, hauran d’anar pensant en una solución, perquè el
problema hi és, i gros. No hom pot acallar aquesta demanda a base de anomenar
la Constitució. Caldrà que miren una mica la història i vore que aquesta
Espanya que tenim està mal construïda des del principi i cal reinventar-ne un
altra que satisfaga tots. Fòrmules, hi deuen d’haver-ne, altra cosa és
que siguen capaços de trobar-les i que estiguen disposats a aplicar-les, que vistes les actituds tan negatives per tot arreu, força complicat sembla.
Que la dreta és la
“dreta”-amb la càrrega ideològica que conté aquest mot- ja ho sabíem, encara
que alguns sembla que cauen ara de la figuera veient la quantitat i la qualitat
de les reformes laborals, socials, econòmiques i de tota mena que están duent
endavant i que tenen la intenció de posar en pràctica. No valen les lamentacions
de tots aquells que l'han posada al més alt del rànquing electoral. Açò és la
democràcia que fa que puguen accedir al poder ideologies i persones de la més
dubtosa ascendència i, com no, llops, xacals i tota la parentela
faunística disfressada de mansos
corderets, d’angelicals criatures i de persones de bé, amb la ferma promesa de
resoldre’ns els problemes causats per altres.
A poc a poc van
estrenyent el cargol de les seues idees totalitàries i fascistoides, que ells
tant critiquen als demés, fent creure -als incautes, clar- que estan en
possessió de l'autèntica democràcia i que permeten la llibertat de pensament, d'informació i
d'acció (sempre que no vages tocant-los les castanyetes).
actuacions, volen modular el dret de manifestació amb l'excusa de la
racionalització dels espais públics i impedir la retransmissió de protestes per
tal d’evitar les temptacions d'unir-nos
a elles. Qualifiquen d'algaravies qualsevol manifestació contra el govern o
contra el sistema, oblidant, però, que ells, abans, havien fet el mateix en
contra d’allò que altres havien elegit. Amb l'excusa dels drets individuals
porten el sistema educatiu a aigües no massa clares. Fan reformes laborals per
beneficiar descaradament el capital del que ells formen part o tenen
importantíssims lligams. Ens donen una informació sesgada o distorsionada dels esdeveniments o ens priven d'ella, segons els cassos, etc, etc.
Que diferents són
ara, quan ocupen el poder, a quan formaven part de l'oposició. Com enganyaven,
com mentien, com feien demagògia... i, el més trist de tot: la ciutadania els
creia, els donava la seua confiança i dipositava en ells tota la seua esperança.
Vull pensar que la majoria dels vots per ells aconseguits hagen estat, més bé,
fruit de la desesperació del que s'agarra a un ferro cremant per salvar-se i no
que hagen estat convençuts pel seu discurs tan prometedor amb el que s'hi
presentaven. Això últim seria la trista realitat de veure com un poble hagués
caigut en el borreguisme més patètic que impediria que les persones pensaren per
Dit tot açò, no ens
en queda altra que acceptar les coses com són i pensar que això és la
democràcia, encara que de vegades no n'estiguem d'acord amb els resultats. Publicat per | 0.772226 | curate | {"es": 0.022238425082026978, "ca": 0.9507838133430551, "it": 0.007534329809211326, "ia": 0.0020658646251063314, "tr": 0.001093693036820999, "pt": 0.00631911532385466, "hu": 0.001093693036820999, "nl": 0.0018228217280349982, "fr": 0.004739336492890996, "af": 0.002308907522177664} | http://enelmeulloc.blogspot.com/2012/10/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_28016 | Sou a: Portada > La Universitat > Coneixeu la URV > Persones > Doctors honoris causa > Philip Douglas Jones
Philip Douglas Jones
Data d'investidura:
15 de novembre de 2012
Padrina:
Manola Brunet
Àrea de coneixement:
Ciències Ambientals
Doctorat en Hidrologia per la School of Applied Sciences de la Universitat de Newcastle upon Tyne a Anglaterra, és Premi Nobel 2007 i actualment dirigeix la Climatic Research Unit (School of Environment), centre de referència internacional en els estudis de la variabilitat i canvi climàtic, així com en la generació de bases de dades i productes climàtics a l’escala global.
Amb el seu treball, el professor Phil Jones ha contribuït abastament als camps de recerca del canvi climàtic instrumental, de la reconstrucció paleoaproximada del clima mitjançant el desenvolupament de l’estratègia metodològica de combinar diferents testimonis “proxy” en reconstruccions multiaproximades del clima pels darrers mil·lennis, en l'estimació dels cabals dels rius a partir de la reconstrucció de registres pluviomètrics de llarg recorregut i en el camp de la modelització climàtica a partir de la creació dels “generadors del clima”.
En el discurs d’investidura, Philip Jones, va expressar la seva visió sobre les causes del canvi climàtic i com els humans estem estretament relacionats amb l’augment de la temperatura del nostre planeta. | 0.811867 | curate | {"ca": 0.9534368070953437, "en": 0.024390243902439025, "fr": 0.016260162601626018, "it": 0.005912786400591279} | https://www.urv.cat/ca/universitat/coneixeu/persones/honoris-causa/philip-jones/ |
crawling-ib3_ca_20230205_0_54032 | Ha passat prop de mig any des que es va posar en marxa el registre horari a totes les empreses. A Menorca, la majoria ja apliquen aquesta mesura, tot i que encara hi ha gent que no fitxa a l’entrada i sortida de la feina o que ho fan amb sistemes que no són vàlids.
La norma és clara: totes les empreses, sense excepció han d’apuntar l’hora que entren i surten els treballadors, i conservar aquestes dades durant 4 anys.
El sistema més utilitzat per controlar la jornada dels treballadors és el manual. Es fitxa també amb aplicacions mòbils, però no tots els sistemes que s’utilitzen són igual de vàlids. Encara hi ha empreses que registren la jornada amb un sistema biomètric o de geolocalització.
Han estat moltes les empreses que s’han trobat amb problemes a l’hora d’aplicar aquest sistema. Són els empresaris i sindicats qui s’han de posar d’acord en l’aplicació d’aquest sistema. Cal recordar que, 6 mesos després de la posada en marxa d’aquest sistema, les empreses que encara no registrin la jornada podran ser sancionades amb multes de més de 6.000 €. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/empreses-menorquines-segueixen-sense-registrar-lhorari-dels-treballadors |
mc4_ca_20230418_8_556213 | DIARI DIGITAL ONTINYENT: Ontinyent tanca amb superàvit un pressupost de 2017 amb més de 6 milions d’euros d’inversió
L’Ajuntament liquida el pressupost amb superàvit per 6é any consecutiu i acumula una reducció del deute municipal de més del 50% des de 2011
Joan Sanchis destaca que amb una gestió “prudent, responsable i eficient” el consistori segueix acomplint amb les inversions previstes i alhora reduint el pagament d’interessos als bancs
Publicado por: Pedro Lopez Alejo el 13:02:00 | 0.744742 | curate | {"ca": 0.9094650205761317, "es": 0.09053497942386832} | http://www.diariodigitalontinyent.com/2018/03/ontinyent-tanca-amb-superavit-un.html |
mc4_ca_20230418_7_378911 | Consellers s'apunten a tallar autopistes - CATzona
Les cinc marxes per la llibertat que han sortit aquest dimecres 16 d’octubre des de diferents punts de Catalunya avancen cap a Barcelona, provocant problemes de mobilitat i el tall de diverses carreteres i autopistes. És el cas de l’AP-7 des del Vendrell i en direcció a Barcelona, que ha estat ocupada pels manifestants al migdia. La marxa que ha sortit a primera hora del matí de Tarragona ha recorregut l’N-340 fins al Vendrell, d’on ha entrat a l’autopista pel peatge de Coma-ruga (Baix Penedès). Centenars de persones han entrat a l’autopista sense cap oposició, ja que prèviament les barreres havien estat aixecades. Consellers de la Generalitat com el de Territori, Damià Calvet, o el d’Ensenyament, Josep Bargalló, han donat suport a la iniciativa sumant-se a la marxa en diferents trams. Calvet ho ha fet a l’inici a Tarragona i Bargalló, quan aquesta ha passat per Torredembarra. També hi ha pres part l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. Durant tot el matí, l’N-340 ha estat tallada a diferents punts de la província. A partir de les dues de la tarda, els talls s’han traslladat a l’AP-7, on els milers de manifestants ja fan via cap a Barcelona. La previsió és que facin nit a l’altura de Vilafranca del Penedès i segueixin durant tot el dijous cap a la capital catalana, on haurien d’arribar el divendres al migdia. La marxa està integrada per ciutadans de totes les edats, aprovisionats amb menjar, beguda o elements per passar la nit al ras. Estan acompanyats d’alguns tractors i furgonetes amb provisions. Com la de Tarragona, quatre marxes més avancen cap a Barcelona, que han sortit des de Tàrrega, Berga, Vic i Girona. Això fa que s’hagin vist afectades carreteres com l’A-2 a Cervera, la C-17 a Centelles o la C-55 a Manresa. Alguns conductors que s’han vist afectats han increpat els manifestants. Anar a la font – e-noticies
apuntenAutopistesconsellerstallar | 0.819875 | curate | {"fr": 0.02544529262086514, "ca": 0.9577608142493639, "nl": 0.016793893129770993} | https://catzona.com/consellers-sapunten-a-tallar-autopistes |
macocu_ca_20230731_2_352083 | El Resumen-Urbana Quart de 1876
Este document és un full de paper on s’arreplega els carrers del poble i la seua aportació, en pessetes, a la renta del poble. Porta al peu una anotació de distinta lletra on fica: “Aproximadament de l’any 1876” El llistat arreplega el nom de 5 places al poble, 21 carrers, un barri, el de Sant Josep i contabilitza 14 basses i molins. També hi ha una columna de números que pot correspondre a la quantitat de contribuents per carrer o de cases que hi havia. Les anotacions són diverses i de distints tipus de lletra. La suma de estes quantitats, les que es distingeixen, és de 365, i és coherent, per la seua distribució, amb la hipòtesi que es corresponia a vivendes de cada carrer, considerant que Quart podia tindre al voltant del 1600 habitants vivint dins del nucli urbà.
No s’ha pogut determinar l’origen del full, ja que encara que a ma fica una anotació de que correspon aproximadament a l’any 1876, no indica la seua procedència. El realment rellevant és la relació de carrers existents i un indicador pel que podíem considerar la seua rellevància, tant el numero de contribuents com el valor total d’eixes contribucions.
Page Tools | 0.823479 | curate | {"es": 0.026586620926243566, "ca": 0.9648370497427101, "en": 0.008576329331046312} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_42594 | El Bàsquet Agramunt Club (BAC) és una entitat esportiva sense ànim de lucre amb l’objectiu de practicar i fomentar la pràctica de l’esport del bàsquet. A través d’aquesta pàgina podeu fer la sol·licitud per a ser Jugadors del BAC la Temporada 2021-2022.
Copyright © 2010-2021 Gestió Inscripcions i Control Curses SL, todos los derechos reservados | www.inscripcions.cat | Términos Legales | Condiciones de Uso | Contactar | 0.550814 | curate | {"ca": 0.6014319809069213, "es": 0.39856801909307876} | https://inscripcions.cat/bac20212022/?lang=es& |
macocu_ca_20230731_9_158561 | Xucu-Pà tornarà a actuar per les Festes del Tura, on presentaran el seu nou disc recopilatori
Comentaris tancats a Xucu-Pà tornarà a actuar per les Festes del Tura, on presentaran el seu nou disc recopilatori
Xucu-Pà torna i ho farà amb un disc nou recopilatori de gran part del seu repertori. La presentació tindrà lloc per Festes del Tura al Firal. És un disc especial, ja que conté una cançó antiga inèdita i una dedicada al seu company Pam.
El proper 6 de setembre Xucu-Pà tornarà a l’acció. Dos anys després del seu darrer acte en públic, aquest grup olotí obrirà les Festes del Tura presentant el seu nou disc “Engruna i grumolls”, que expressa a la perfecció l’essència d’un disc que és una recopilació de les cançons del grup. És un disc amb alguna sorpresa. Xucu-Pà va debutar l’any 1982 i amb aquest nou disc ja en sumen quatre. | 0.77357 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_16_17033 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
BENVINGUTS/DES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Etiquetes: borsa treball oferta
Mostrar només Etiquetes populars
No hi ha resultats per Indicadors City Anatomy
REUSOPENDATA és el portal de dades obertes de l'Ajuntament de Reus
REUSOPENDATA
© Ajuntament de Reus Plaça del Mercadal · 43201 REUS
[email protected] · T. 977 010 010 · F. 977 010 210 | 0.770677 | curate | {"ca": 0.8786195953986513, "es": 0.003768345894486315, "en": 0.09520031733439112, "pt": 0.013090043633478779, "de": 0.006941689805632686, "bs": 0.002380007933359778} | : /cps_dataset?tags=borsa&tags=treball&tags=oferta&_tags_limit=0 |
oscar-2301_ca_20230418_4_237502 | Resultats enquesta realitzada entre el 30 de maig i el 5 de juny de 2020 i Resum de les propostes dirigides a la DGTJ. | 0.67714 | curate | {"ca": 1.0} | https://acordjoc.com/es/de-acordjoc/alegaciones-y-propuestas/propuestas |
oscar-2301_ca_20230418_3_269165 | Com sentir-se més jove reduint arrugues i aconseguint una pell més ferma. Grup Policlínic incorpora l’última tecnologia làser de CO2 per a uns resultats més ràpids, fiables i òptims: estem parlant del làser fraccionat, que en els últims deu anys s’ha situat com el principal tractament rejovenidor gràcies als seus espectaculars resultats, similars als quals s’obtindrien combinant diversos tractaments no invasius alhora.
El tractament
El procediment amb el làser fraccionat consisteix a emetre minúsculs rajos de llum que van penetrant a la pell fins a la dermis, formant centenars de columnes tèrmiques. Aquestes columnes són en realitat petites lesions controlades, d’una grandària microscòpica i envoltades de teixit sa, que es produeixen amb l’objectiu d’estimular la producció de col·lagen. El tractament, segons el cas, pot realitzar-se tant en una sola sessió com en vàries. També es pot aplicar de manera fraccionada, superficial o profunda, segons el tipus i el color de la pell, i també de l’aspecte que es vulgui millorar. En definitiva, aquesta nova tecnologia làser permet personalitzar el tractament segons les necessitats de cada persona, i proporciona uns resultats més eficients que altres tipus de làser.
Quan fe er-ho?
La tardor i l’ hivern són les millors èpoques per realitzar el tractament.
En quins casos?
El tractament de làser fraccionat està especialment indicat per a casos de:
-Lesions dermatològiques benignes, tals com a pigmentacions, nevus, queratosis, xantelasmes i siringomas.
– Rejoveniment: resurfacing total i fraccionat per al tractament d’arrugues i millora de la qualitat de pells envellides o danyades pel sol.
– Tractament de cicatrius postquirúrgiques, marques d’acne, pigues, estries i irregularitats texturals.
Dr. Luis Martínez – Col. 2.846 COMT
Plataforma Mèdica Làser
de Policlínic SIMONET Reus
Rate this post
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
Article anteriorCasa Borrull, ‘El producte bo, fresc, artesanal i de qualitat’
Article següentActes amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones
La Guia de Reus
https://www.laguiadereus.com
Articles relacionatsMés de l'autor
L’àcid hialurònic, quan i on
Identifica el greix localitzat per combatre’l
L’àcid hialurònic, únic en el rejoveniment facial
FER UN COMENTARI Cancel·lar la resposta
Iniciar sessió per fer-hi un comentari
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Connecta't amb les nostres xarxes
7,490FansM' agrada
3,291SeguidorsSeguir
-Publicitat-
-Publicitat-
Actualitat
Reurbanització de la plaça del Víctor
La Guia de Reus - 5 desembre, 2022 0
L’Ajuntament de Reus ha adjudicat a l'empresa Artifex Infraestrcturas SLU el contracte d'obres de la primera fase d'utrbanització de la plaça del Víctor i...
-Publicitat-
-Publicitat-
L’ÚLTIM A FACEBOOK
La Guia de Reus
ÚLTIMES NOTÍCIES
8a edició de l’espectacle benèfic ‘Zambomba Flamenca’
Palmarès del Festival REC 2022
Nadal a La Pobla de Mafumet
Activitats nadalenques a Pontils
II Torneig de Futbol Sala Femení de la Conca de Barberà
Sobre nosaltres
La Guia de Reus Cultura i Oci és una publicació exclusiva d’informació cultural i de serveis amb més de 10 anys de trajectòria, que aglutina tota l’activitat d’interès lúdic que programen les principals entitats i institucions de la ciutat de Reus. És gratuïta i té una periodicitat mensual.
Contactar-nos: [email protected]
Segueix-nos
© 2016 La Guia de Reus | Creada per Be Marketing
Manage Cookie Consent
Utilitzem galetes per optimitzar el nostre lloc web i el nostre servei.
Funcional Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques. The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer el seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars. | 0.704865 | curate | {"ca": 0.8029072253099615, "ms": 0.002992731936725096, "es": 0.019025224454895254, "en": 0.13638306968790082, "da": 0.003847798204360838, "sv": 0.004275331338178709, "hu": 0.003847798204360838, "cs": 0.003420265070542967, "fr": 0.01218469431380932, "pt": 0.011115861479264643} | https://www.laguiadereus.com/policlinic-simonet-reus-tractament-laser-fraccionat-servei/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_243376 | Tria el lloc on vols donar sang Selecciona el punt de donació Germans Trias i Pujol Hospital Clínic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital Universitari Vall d'Hebron Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta Hospital Universitari de Bellvitge (mòduls a la sortida del metro) Hospital Universitari Arnau de Vilanova Fundació Althaia - Hospital Sant Joan de Déu Hospital Universitari Sant Joan de Reus Hospital Universitari Joan XXIII Hospital Universitari Mútua Terrassa Hospital Verge de la Cinta
Data i franja horaria
Tria el dia, et necessitem més que mai!
‹ Febrer 2023 Març 2023
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
D’abril 2023 D’abril 2023 ›
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
Tria hora 08:30
Ocupació: 0/3
09:00
Ocupació: 0/3
09:30
Ocupació: 0/3
10:00
Ocupació: 0/3
10:30
Ocupació: 0/3
11:00
Ocupació: 0/3
11:30
Ocupació: 0/3
12:00
Ocupació: 0/3
12:30
Ocupació: 0/3
13:00
Ocupació: 0/3
13:30
Ocupació: 0/3
14:00
Ocupació: 0/3
14:30
Ocupació: 0/3
15:00
Ocupació: 0/3
15:30
Ocupació: 0/3
16:00
Ocupació: 0/3
16:30
Ocupació: 0/3
17:00
Ocupació: 0/3
17:30
Ocupació: 0/3
18:00
Ocupació: 0/3
18:30
Ocupació: 0/3
19:00
Ocupació: 0/3
19:30
Ocupació: 0/3
Dades personals
Nom
Cognoms
Document d’Identitat (NIF o NIE)
Adreça electrònica
Telèfon
He llegit i accepto la política de privacitat i l'avís legal
En compliment del que estableix el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), Reglament UE 2016/679, sobre protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals recollides per mitjà d'aquest web seran tractades de forma confidencial i es destinaran exclusivament a les finalitats expressades en cada cas. El responsable del tractament és el Banc de Sang i Teixits, el Delegat de Protecció de Dades (DPD) és el Delegat de Protecció de Dades del Departament de Salut, dpd(ELIMINAR)@ticsalutsocial.cat, Parc TecnoCampus Mataró Maresme - Torre TCM3 Av. Ernest Lluch, 32, 6a planta, 08302 Mataró.
La base legal que legitima el tractament és, si escau, la prestació del seu consentiment, recolzat pel Reial Decret 1088/2005, i la resta de legislació vigent en la matèria i, bàsicament, la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades personals i garantia dels drets digitals el qual podrà revocar en qualsevol moment. Podreu exercir els drets d'accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament i portabilitat, en la mesura que siguin aplicables, a través de comunicació escrita al responsable del tractament, cpd(ELIMINAR)@bst.cat amb domicili a Pg. Taulat 116, 08005 Barcelona, concretant la sol·licitud, juntament amb el DNI o document equivalent. Així mateix, us informem de la possibilitat de presentar una reclamació davant l'Agència Catalana de Protecció de dades (c. Rosselló, 214, 08008 Barcelona) https://apdcat.gencat.cat/ca/inici | 0.469216 | curate | {"ca": 0.8519930675909879, "es": 0.028769497400346622, "it": 0.0020797227036395147, "de": 0.00901213171577123, "pl": 0.0020797227036395147, "wa": 0.0020797227036395147, "cs": 0.0020797227036395147, "en": 0.02218370883882149, "hi": 0.0020797227036395147, "fr": 0.06031195840554593, "zh": 0.0034662045060658577, "ru": 0.008665511265164644, "ja": 0.005199306759098787} | https://donarsang.gencat.cat/ca/vull-donar/cita/hospital/?hospital=10&day=06-03-2023 |
mc4_ca_20230418_14_449305 | 22 anys de presó per la mare que va obligar dues filles a prostituir-se a Girona - El Gerió Digital
Els fets van tenir lloc el novembre de 2011
Dimarts, 3 de març de 2015 13:44h
L'Audiència de Màlaga ha condemnat a 22 anys de presó una dona per obligar les seves dues filles de 16 anys a prostituir-se l'any 2011. La sentencia també condemna un home i la seva companya sentimental per acordar amb la progenitora portar les víctimes a Espanya des de Romania perquè exercissin primer en una casa a Girona i després en dos clubs de les localitats malaguenyes de Nerja i Vélez-Málaga.
Segons es declara provat en la sentència de la Secció Novena, a principis de 2011, un acusat i la seva companya sentimental van acordar amb la mare de les dues joves que les portarien des del seu país "a canvi d'un preu amb la finalitat de ser explotades sexualment". Així, s'indica que van arribar a Girona on exercien la prostitució, sota el control de la parella.
A la mare i als altres dos acusats se'ls condemna per dos delictes de tracta d'éssers en concurs amb un altre de prostitució de menors, imposant 22 anys a la progenitora i a l'home, al qual, a més, se li condemna a un any i nou mesos més per falsedat, doncs va proporcionar a les joves documents d'identitat falsos per aparentar que eren més grans. A la companya sentimental se li condemna a 20 anys de presó.
La Sala imposa, a més, segons la sentència a aquests tres, inclosa la mare de les nenes, la prohibició de comunicar o acostar-se a elles llevat 500 metres durant 10 anys. També se'ls imposa que aquests indemnitzin a cadascuna de les joves amb 18.000 euros. En canvi, s'absol la parella i un altre acusat d'agressió sexual.
La resolució també considera provat que les dues germanes van ser traslladades a treballar en la prostitució en clubs de Nerja i Vélez, en concret de Torre del Mar; i va arribar a un acord amb el propietari, qui no sabia que eren menors d'edat i al qual se li condemna per un delicte contra els drets dels treballadors, però se li absol de prostitució, de la mateixa manera que a un altre acusat.
La mare de les bessones es va traslladar a l'esmentada població a viure amb elles, "controlant els diners que cobraven en l'exercici de la prostitució" fins que una de les filles va acudir a la policia i ha denunciat els fets, arrestant en aquell moment a la dona. S'absol un altre home, suposadament testaferro del propietari del local, que va ser acusat del mateix delicte.
La sentència assenyala que les dones que treballaven en els esmentats clubs tenien una sèrie de normes i sancions, per exemple, si arribaven tard; amb tarifes establertes, a més de no tenir contracte de feina ni assegurances mèdiques. Quan es van realitzar els registres en dos dels clubs hi havia vuit dones exercint en un i quatre en l'altre. | 0.881352 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.gerio.cat/noticia/202848/22-anys-de-preso-per-la-mare-que-va-obligar-dues-filles-a-prostituir-se-a-girona |
oscar-2301_ca_20230418_9_171492 | Firart és autoservei d’art de petit format d’artistes prèviament seleccionats, que per 31è any consecutiu se celebrarà del 25 d’agost al 1 de setembre a la capella de Sant Joan de Vilafranca. Aquesta edició l’organitzen les entitats de la Vila, patrocinadors i la publicació setmanal 3 de vuit. | 0.739093 | curate | {"ca": 1.0} | https://espaitarlatana.cat/31a-firart-2018-vilafranca-del-penedes/ |
mc4_ca_20230418_15_517387 | Oferta de treball Taller de Centelles II | Ajuntament d'Oliva
L’Ajuntament d’Oliva ha publicat les bases dels Tallers d’Ocupació. Tant les bases generals per a la selecció del personal directiu, docent i de suport de Tallers d’Ocupació; com les bases per a la selecció d’alumnat que participe en el projecte. Aquestes bases es poden trobar en la pàgina oficial del Servef i en els taulers informatius de l’Ajuntament.
El Programa de Tallers d’Ocupació es configura com un programa mixte d’ocupació i formació, cofinançat pel Fons Social Europeu, i que té per objecte millorar l’ocupabilitat de les persones desocupades incloses en els col·lectius a què va dirigit, mitjançant la realització d’obres i serveis d’interès general i/o social, que possibiliten als treballadors la realització d’un treball efectiu per mitjà del contracte per a la formació i l’aprenentatge que, justament amb la formació professional ocupacional rebuda, procure la qualificació personal i s’afavorisca la inserció laboral.
Per al programa del personal directiu, docent i de suport de Tallers d’Ocupació el termini de presentació de sol·licituds, serà de cinc dies hàbils comptats a partir del dia següent al de la publicació, és a dir, fins al dijous 30 de juliol. A més, per cada lloc de treball sol·licitat s’haurà de lliurar la documentació corresponent, és a dir, la sol·licitud, l’autobaremació i la documentació de la persona, i lliurar-ho al servei d’atenció al ciutadà de l’ajuntament d’Oliva.
El programa de selecció de l’alumnat que participa en els projectes de Tallers d’Ocupació ofereix 12 places de treballs forestals i 12 més d’infraestructures de jardins. L’ajuntament sol·licitarà la corresponent oferta formativa al Servef de Gandia.
Les persones destinatàries d’aquest programa han de complir aquest requisits mínims:
– Ser desocupades, és a dir, persones demandants d’ocupació no ocupades, registrades en el SERVEF.
Àrea d’Ocupació-Empresa de l’Ajuntament d’Oliva
Edifici de l’Almàssera
c/ Major, 25-27
962851743
Bases per a la selecció d’alumnat que participe en el Taller d'Ocupació
Bases generals per a la selecció del personal directiu, docent i de suport de Tallers d’Ocupació | 0.852035 | curate | {"ca": 0.9889042995839112, "en": 0.006934812760055479, "ru": 0.004160887656033287} | https://oliva.es/tauler/oferta-de-treball-taller-de-centelles-ii/ |
mc4_ca_20230418_7_317589 | Debat sobre el judici a la democràcia, demà, al cinema Rambla de l'Art - Revista Cambrils
Debat sobre el judici a la democràcia, demà, al cinema Rambla de l'Art
El debat està organitzat per Òmnium Cultural i hi participaran August Gil Matamala, Quim Arrufat, Xavier Antich i Esther Cuixart
Publicat el Divendres, 5 de juliol de 2019 11:29h
Detall del cartell anunciador de l'acte | Cedida
El cinema Rambla de l'Art acollirà, demà dissabte a les 12 h, una taula rodona sota el títol "Cambrils debat sobre el judici a la democràcia" en la que hi participaran August Gil Matamala, advocat expert en Drets Humans; Quim Arrufat, professor de ciència política de la UB i exdiputat de la CUP; Xavier Antich, membre de la Junta Directiva d'Òmnium Cultural i Esther Cuixart, germana de Jordi Cuixart. Aquest acte, organitzat per Òmnium Cultural i acompanyat de l'hashtag #joacuso, estarà moderat per la periodista Ariadna Escoda. | 0.834479 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.revistacambrils.cat/noticia/27381/omnium-organitza-un-debat-dema-al-cinema-rambla-de-lart-sobre-el-judici-a-la-democracia |
oscar-2201_ca_20230904_0_154805 | Biblioteca Reportatges Entrevistes Mercat de l'art Opinió Notícies Certàmens Convocatòries Exposicions
BONART REVISTA
Edició digital
BONART ASSESSORS
Gestora Cultural
Exposicions
Alfonso Albacete homenatja Cézanne i el jardí japonès a We Collect
Anna Carreras i Aubets Madrid - 12/03/19
Del 15 de març al 29 d'abril de 2019, el pintor malagueny Alfonso Albacete presenta l'exposició Zénzanne a la galeria We Collect, al carrer Marqués de Villamagna, 1, de Madrid. En la mostra, Albacete hi presenta una col·lecció d'obra gràfica realitzada en estreta col·laboració amb l'editora Ogami Press, que agafa com a punt de partida una de les teories pictòriques més cèlebres de Paul Cézanne: “Tot en la natura es pot modelar segons l'esfera, el con o el cilindre”. Segons el pintor francès , “cal aprendre a pintar sobre la base d'aquestes figures simples, després es podrà fer tot el que es vulgui”. Partint d'aquestes tres formes simples, Albacete construeix un projecte d'investigació sobre la llum i el paisatge en el qual a través de la mirada es pot observar com el color i la forma modifiquen la perspectiva. Les diverses varietats de tècniques gràfiques emprades es despleguen en una sèrie de peces que són alhora seriades i úniques. El resultat és un conjunt obert de 39 peces realitzades amb aiguafort sobre coure, xilografia, serigrafia i monotip sobre paper. La temàtica de l'exotisme i en concret del jardí japonès és un tema recurrent en la trajectòria artística d'Alfonso Albacete. Tant en el seu treball pictòric com en l'obra sobre paper, Albacete desplega la sensibilitat, la vivesa i la composició tan característica d'aquesta construcción paisatgística tan carregada de simbolisme com és el jardí japonès.
Cézanne Alfonso Albacete jardí japonès We Collect Ogami Press
Et poden
Interessar
...
Notícies /Barcelona
"NIT PICASSO" AL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA
bonart
Exposicions /Barcelona
“TEATRE, PUR TEATRE” DE GLORIA GIMÉNEZ A LA GALERIA H20
bonart
Exposicions
BILBAO: AVUI OBRE L'EXPOSICIÓ SELECCIONS DE LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU GUGGENHEIM BILBAO II
bonart
Exposicions /Gijón
ALGORITMES I QUIPUS O ELS ORÍGENS DE LA COMPUTACIÓ, A LABORAL
bonart
Subscriu-te
Segueix-nos
Biblioteca Reportatges Entrevistes Mercat de l'art Opinió Notícies Certàmens Convocatòries Exposicions | 0.648957 | curate | {"ca": 0.8856889676561808, "en": 0.046964997784669914, "es": 0.04209127159946832, "sv": 0.003544528134692069, "sh": 0.001329198050509526, "de": 0.010633584404076208, "pt": 0.00974745237040319} | https://www.bonart.cat/ca/n/5904/alfonso-albacete-homenatja-cezanne-i-el-jardi-japones-a-we-collect |
grup-elmon_ca_20230726_0_212147 | El CN Terrassa va caure dissabte a la piscina del CN Madrid Moscardó (9-6) en el debut a la Lliga Nacional Divisió d’Honor Femenina de waterpolo. El conjunt de Xavi Pérez va encaixar un parcial de 4 a 1 en el segon quart que el va obligar a anar remolc fins al final. Les egarenques van signar un primer període prometedor.
Marta Recio, en superioritat numèrica, va anotar el 0 a 1. Mitjan quart, les madrilenyes van empatar de la mà de González, tot aprofitant la segona exclusió de la nord- americana Sierra Smiley. A partir d’aquest moment, Pérez la va haver de dosificar per tal que no rebés la tercera i definitiva, de manera que va disputar molt pocs minuts. Abans de finalitzar el quart, el CN Terrassa va situar-se per davant novament de la mà de Victoria Barrios (1-2).
L’equip de Xavi Pérez va ampliar l’avantatge a l’inici del segon període a través d’una diana d’Olga Descalzi. L’1 a 3 va servir per despertar el Madrid Moscardó, que va capgirar el resultat en encadenar un parcial de 4 a 0 fins al descans davant un CN Terrassa que no va trobar el camí del gol. Ángela Ruiz, en dues ocasions, Vesperinas i Mota van col·locar un preocupant 5 a 3 al descans. A la represa, el panorama es va complicar més quan Marta Recio va ser expulsada amb canvi per protestar.
Tot i això, les de Xavi Pérez van reduir el marge per mitjà d’Anna Roldán. El Madrid Moscardó va recuperar els dos gols de coixí tot seguit, quan Díaz va batre Copado. A trenta segons del final del quart, Mora va tornar a apropar les egarenques. Malauradament, les locals van respondre immediatament amb una diana de Vesperinas (7-5). A tres minuts i mig de la conclusió, una situació en superioritat numèrica resolta per Ruiz va enfilar l’electrònic fins al 8 a 5. El CN Terrassa va mirar de reenganxar-se a la victòria amb una diana de Descalzi en jugadora de més, però les de Beatriz Espinosa van sentenciar de la mà, novament, de Ruiz. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/esports/el-cn-terrassa-debuta-amb-derrota-a-la-piscina-del-madrid-moscardo-4466/ |
mc4_ca_20230418_14_328899 | Wikiloc | Ruta Circular Sallent - Balsareny - El Mujal - Sant Cugat del Racó - Castellnou de Bages - Sallent
Circular Sallent - Balsareny - El Mujal - Sant Cugat del Racó - Castellnou de Bages - Sallent
423 16 185
Coordenades 2949
Data de pujada 31 / de maig / 2016
sallent-capolat-sallent (bicicleta de carretera)
cornet (bicicleta de carretera)
L’Ametlla de Merola - Balsareny (senderisme)
L’Ametlla de Merola - Sallent (sense especificar)
Albert BIKE Tots els drets reservats
Vista 604 vegades, descarregada 16 vegades
Relaxant ruta en BTT per la Catalunya interior. Apta per tots els públics. Silenci absolut pels camins deserts. Iniciem la sortida a la Plaça de Sant Antoni Mª Claret de Sallent, després de fer un cafè a un dels nombrosos bars de la plaça. Els que vingueu de fóra, podeu deixar el cotxe al parking gratuït que hi ha davant l’església. Travessem el poble direcció Nord, passant per davant del Pabelló d’Esports i agafant el camí dels horts. Aquest trosset de ruta no apareix perquè el GPS encara estava dormint... Anirem fins a Balsareny per camins de terra i passarem per l’ombrívola llera del Llobregat fins a la Resclosa dels Manresans, Km. 0 de la Sèquia (www.parcdelasequia.cat). Després de passar l’estona a l’observatori d’aus migratòries, passem per la falda del Castell de Balsareny (estil gòtic Segle X) i enfilem cap al Mujal (terme municipal de Navàs). També podeu fer una parada al Centre d’Apropament a la Natura (www.granjanatura.com). A partir d’aquí el camí va serpentejant en lleugera pujada fins a l’església romànica de Sant Cugat del Racó. Creuarem vàries vegades el riu Llobregat i la riera del Mujal.
Tot seguit, el camí comença a baixar fins a la carretera de les Vilaredes, on començarem a pujar per la ruta dels maquis fins a Castellnou de Bages. Podeu desviar-vos per fer parada d’avituallament a Cal Segudet (www.calsegudet.com). Amb la panxa plena, el camí és tot de baixada fins al punt d’inici a Sallent.
Gaudireu d’unes vistes i olors espectaculars. ENJOY!
La resclosa SALLENT
Pedrera abandonada BALSARENY
Pont del Carrilet BALSARENY
Antiga via de tren de carbó "el carrilet" que enllaçava Cercs amb Barcelona.
Bosc de ribera BALSARENY
La Sèquia (Km 0) BALSARENY
Vistas Castelladral
Torre del Moru CASTELLNOU BAGES
Panoramica des de Castellnou de Bages
Montsalat i Montserrat
A l'esquerra la muntanya de resudus salins de Sallent i a la dreta la muntanya de Montserrat.
Pont Vell SALLENT
Panoramica SALLENT
Plaça Sant Antoni Maria Claret SALLENT
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Circular Sallent - Balsareny - El Mujal - Sant Cugat del Racó - Castellnou de Bages - Sallent https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/circular-sallent-balsareny-el-mujal-sant-cugat-del-raco-castellnou-de-bages-sallent-13513482 Salutacions, Wikiloc - Rutes del Món
La vaig fer juntament amb Albert BIKE
Demana a Albert BIKE que t'afegeixi com a company a aquesta ruta
Segueix a Albert BIKE i descobreix noves rutes! | 0.771116 | curate | {"ca": 0.9193659545141282, "fr": 0.016195727084769126, "ja": 0.002067539627842867, "es": 0.04514128187456926, "en": 0.009648518263266712, "nl": 0.007580978635423846} | https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/circular-sallent-balsareny-el-mujal-sant-cugat-del-raco-castellnou-de-bages-sallent-13513482 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_166310 | Fa molt temps que estic sense feina, m'imagino que com molts altres usuaris. Volia compartir la meva frustració i alhora saber com us ho feu per anar cercant feina, o si coneixeu algú que necessiti contractar una jove responsable i amb molta empenta.Si hi ha algún usuari o aguna usuarissa empresaria per aqui, que compti amb mi!També us animo als que esteu en la meva mateixa situació que expliqueu les vostres anècdotes en la recerca d'una feina, ja sigui digna o indigna.
nan | 0.809156 | curate | {"ca": 0.9936974789915967, "ht": 0.0063025210084033615} | |
mc4_ca_20230418_3_666186 | Programes i Jocs » Programes » Casa i Lleure » Ciència / Educació » Matemàtiques » Cabri 3D PROGRAMES
Actualitzat: 2010-05-26 TOTAL DESCARREGUES: 858
41.905kb. Llenguatge: Descàrrega COMENTAR
"Aplicació educativa destinada a l'estudi i ensenyament de la geometria."
Cabri 3D és una aplicació amb una clara orientació pedagògica, destinada a l'aprenentatge i ensenyament de diferents aspectes de la geometria.Amb Cabri 3D podràs estudiar tot tipus de formes geomètriques, des de les més senzilles a les més complexes, i combinar-les amb altres elements: punts, rectes, segments, circumferències, plànols, objectes sòlids, i un llarg etcètera.Altres usos del programa Cabri 3D són la generació d'expressions algebraiques a partir de les formes creades, el càlcul de paràmetres com longituds, àrees, diàmetres, etc. Es tracta d'un programa molt complet, i adequat tant per professors com per alumnes.
DESCÀRREGA CABRI 3D VERSIONS ANTIGUES DE Cabri 3D 2.0.0
Mostrar tot Cabri 3d versions
CABRI 3D EN ALTRES IDIOMES
Cabri 3D en españolCabri 3D em portuguésCabri 3D in italianoCabri 3D en françaisCabri 3D auf deutschCabri 3D in english CABRI 3D DESCÀRREGUES RELACIONADES AMB Write Source 5.3.2
Geometria Portugues 3.0 R40 | 0.709496 | curate | {"ca": 0.7535269709543568, "en": 0.0995850622406639, "de": 0.14688796680497926} | http://cabri-3d.programesijocs.com/ |
macocu_ca_20230731_9_314254 | Plena Inclusió llança un banc digital de pictogrames per a la senyalització d’entorns
Plena Inclusió ha elaborat un banc digital de pictogrames per a millorar l’orientació en espais.
El banc agrupa 181 pictogrames d’ús lliure que han estat agrupats en 21 col·leccions temàtiques, com per exemple administració, allotjaments, centres comercials, oficines, sanitat, transport o turisme. Per a elaborar-ho, han col·laborat i cedit pictogrames Fundació ONCE, Ceapat, Cermi Madrid, el Grup de Treball Andalús d’Accessibilitat Cognitiva de la Junta d’Andalusia i el Projecte Parlem Junts de SEGD.
El banc també disposa d’una secció amb enllaços a normativa, manuals i articles per a promoure un coneixement sobre normes i bones pràctiques quant al disseny universal, la senyalització d’entorns, els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació o la lectura fàcil.
Alina RibesPlena Inclusió llança un banc digital de pictogrames per a la senyalització d’entorns06.28.2022 | 0.813774 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_0_57929 | Avui : “ La divinitat és en un mateix, no en els conceptes ni en els llibres ” ( Herman Hesse )
Ens recorda que cada persona és un món i un misteri…que ens cal reflexionar sobre la grandesa i petitesa de cadascú…que la llibertat i la capacitat d’estimar estan a les nostres mans, si ho pensem una mica.
Avui : “ Es necessiten dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre a callar ” ( Ernest Hemingway )
Quina gran veritat! La nostra societat parla massa de res, opinem sense rigor ni coneixement cert massa sovint…omplim massa diaris i telenotícies de fets que sols intoxiquen la ment, i generen patiment…oblidem allò de que tenim dues orelles i sols una boca, i que el silenci i agafar una mà o fer una abraçada és el millor discurs! | 0.840195 | curate | {"ca": 1.0} | http://barrios.cat/?cat=615&paged=29 |
mc4_ca_20230418_11_483549 | Trobada pedagògica de presentació: Programa d'Auxiliars de Conversa a Catalunya 2013-2014
Ref: Neus Lorenzo, 2012 La coherència i la continuitat educativa han de ser un continuum en tot el procés d‘aprenentatge i desenvolupament de l’alumnat Ref Image: http://goo.gl/X8Zbo These Parking signs in Tewali, (India), remind us how complex is to deal with a variety of languages, alphabets, cultures, icons or colour codes. We work together in plurilingual, pluricultural teams, with different levels of knowledge in different languages- Translanguaging is a natural result of this process: “ Translanguaging promotes a deeper understanding of subject matter, by discussing in one language and writing in another.” (Ref: http://schott.blogs.nytimes.com/2010/12/01/translanguaging/ ) Auxiliars de conversa a Catalunya 2013-2014
Auxiliars de Conversa a Catalunya
al Sistema Educatiu de Catalunya
un territori de l’estat espanyol a la Unió Europea
7.535.106 habitants (2011)
• 15.96% d’Espanya
• 946 municipis
• 41 “comarques” o regions
• 4 províncies:
Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona
• 10 Territoris educatius (Serveis Territorials)
és una cultura dinàmica
està amenaçada (2010)
La diversitat, una riquesa col·lectiva
Hi ha unes 5500 o 6000 llengües al món,
però un 8-10 % desapareixen cada any
20 % tenen el seu estat nacional
80 % són llengües minoritàries o sense estat
25 % tenen garantida la continuïtat
per les properes tres generacions
75% estan amenaçades d’extinció
3000 llengües poden desaparèixer
en 50 anys
Quan una llengua desapareix,
tota una cultura única i irrepetible
es perd per sempre
Només 10% de les llengües són actives a Internet
(unes 40 llengües pels 99,3 % dels usuaris)
Un projecte a la recerca de recursos
La nova generació de catalans… es políglota
País d’origen de les famílies immigrants
Ref: Servei d’Immersió i ús de la llengua, 2008-09
Oportunitats professionals i personals
El model educatiu català, integrat i integrador
Assimilar i unificar?... O be... Integrar sense desintegrar?
Estudis i etapes educatives a Catalunya
Formació (Lifelong learning programs)
Universitat (University) +18... anys
Primària (Primary)
Formació Professional (Vocational)
Batxillerat (Baccalaureat)
Secundària (Comprehensive) 12-16 anys
El projecte plurilingüe del centre
Aprendre i comprendre
Llengües d’instrucció
i llengües per a la instrucció en el futur
(portuguès…)
Llengua per a la convivència
català (occità)
xinès, àrab, urdú, romanès,
amazig, ucraïnès...
Llengües d’itinerari personal i
d’ampliació d’expectatives
Catalan Spanish English FrenchMaths
Comprensió Oral- Nivell A2 (ESO 2011)
Font: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu - Catalunya, resultats ESO 2011
- El 50 %
d’alumnes de 4t
d’ESO hauria
d’arribar al nivell
B1 en llengua
Comprensió Oral- Nivell B1 (ESO 2011) Europa 2020:
Les llengües “s’aprenen” en context,
quan es conviu amb els altres...
El significat del missatge
depèn del coneixement i
Aprendre a comunicar és un procés de creixement
comunicativa individual
corporal, d’espai i temps...
i emocional...
Hàbits d’autonomia,
eficàcia i reflexió
Ref: http://www.educ.sfu.ca/kegan/
CONEIXEMENTO
IRÒNIC I
(… ...)
Vers un nou paradigma curricular
Nivells de domini comunicatiu i de
Comprendre i expressar
informació d’àmbit personal
Comprendre i expressar fets
habituals de l’entorn proper
Comprendre i expressar fets,
opinions i plans personals
tècnics i opinions abstractes
C. i E. informació complexa i
detallada d’àmbit professional
subtil de qualsevol àmbit
Descobrir objectius i explorar les
habilitats individuals i del grup
Descobrir opinions, explorar
interaccions i rols d’equip
Representar i formular
estratègies i tasques
Representar i formular regles
Comunicar i planificar
per l’èxit de l’equip
Comunicar i planificar la
la tasca proposada
C. i E. el procés comunicatiu i
metalingüístic acadèmicament
Activitats ORALS I INTERACTIVES
Ref:http://ow.ly/fBsqp
Esc. Mare de Deu del Toro
Ref: http://montetoro2004.blogspot.com.es/2010/03/short-escolar.html/
Ref: http://biada.org/html/biadapress/?p=859
La mirada al món: l’alteritat i la diversitat
La força de l’equip: la cohesió i la col·laboració
Comuniquem i
citizenship in diversity,
plurilingualism and intercultural skills.
Ref: ESPRONCEDA School
Providing citizens in new generations
with the necessary competencies for
employability, sustainability and
flexibility, to face future unexpected
MAP OF LANGUAGES IN TWITTER
Ref: Eric Fischer http://bigthink.com/ideas/41004
Europe is a multilingual territory…
But...are Europeans plurilingual citizens?
Plurilingualism versus Multilingualism...
http://happypix.co.in/files/funzug/imgs/creativity/peacein_bright_paints_07.jpg
CatalàCatalàAnglès
XinèsXinès
AlemanyAlemany
Growing to become citizens of the world
Mobility implies using several languages
Complexity implies Transliteracy
Foreign Language Assistant Programmes
Help us change schools with new learning activities!
…or negotiation
… passive listening?
Help your students discover new expanded realities
http://www.lockergnome.com/wp-content/uploads/2011/02/augmented-reality.jpg 2006
Laysan Albatross Chick by David Liittschwager | Contents of Stomach by Susan Middleton
Feel and resonate
Communicating is learning to live together
“Talk, talk, talk...
Let’s talk today,
for not having to cry | 0 | curate | {"ca": 0.5442597603401623, "en": 0.36180904522613067, "fr": 0.024159257827599537, "es": 0.011016621569385389, "pt": 0.03691534596057209, "it": 0.01140316969462698, "oc": 0.0023192887514495554, "ru": 0.0052183996907614995, "ml": 0.0015461925009663702, "hy": 0.001352918438345574} | https://www.slideshare.net/nlorenzo/auxiliars-de-conversa-a-catalunya-20132014 |
oscar-2201_ca_20230904_10_9906 | Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre ()
. Catalunya, Participació, Discapacitat i necessitats educatives especials, Igualtat
0
Aquesta base de dades està en fase de proves.
Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu [email protected] . | 0.68002 | curate | {"ca": 0.9977220956719818, "fr": 0.0011389521640091116, "en": 0.0011389521640091116} | http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDdena=DMBI_4&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_8:LEPART-11:4-9:IGUAL%7CDINE3%7CDINE3%7CDINE3 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_240679 | Us explico: sóc d´un barri de l´Hospitalet ( no de Collblanc com diu el meu nick, d´un si cap vint vegades més castellanitzat ) on el 99,9% de la gent parla en castellà. A ca meva sempre hem parlat català, jo amb els pares i la familia, i potser en el barri hi han un parell de families valencianes i pro. A la meva infantesa els professors, alumnes, tot l´entorn de l´escola, la gent del barri, els amics, els botiguers, tot sempre ha estat en castellà. Malgrat que jo parlo amb total solvencia i naturalitat el català, diguem-ne que el meu català no és "montillesc" per dir-ho d´alguna manera, sempre a la meva vida he somiat i pensat parlant amb mi mateix en castellà. Jo no penso " ara he de fer això, o he d´anar a allà ", sinó " tengo que hacer esto, ahora iré alli ". I sempre que veig algú que no conec de res li parlo en castellà. És instintiu crec que donat l´entorn en el que he crescut. Penseu què això és controlable? Mentalment és pot canviar?
És instintiu crec que donat l´entorn en el que he crescut. Penseu què això és controlable? Mentalment és pot canviar? Si vols pensar en català, només cal que t'ho proposis. Les llengües s'adquireixen amb la pràctica. d´un si cap vint vegades més castellanitzat Aquí tens una ocasió de començar a practicar: eradica aquest castellanisme espuri del teu vocabulari.
Com ho traduiries? Jo no sé ben bé què vol dir. "almenys"?
No, el sentit de si cabe no és 'almenys' o 'si més no', sinó 'suposant que això pogués ser possible': "Mi pueblo está mucho más castellanizado que l'Hospitalet, si cabe" = El meu poble està molt més castellanitzat que l'Hospitalet, suposant que això pogués ser possible.
I saps si hi ha cap expressió catalana més curta que "suposant etc etc"?
jo ho diria "si pot ser" | 0.684216 | curate | {"ca": 0.9351851851851852, "es": 0.06481481481481481} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_221174 | El bombo del sorteig dels quarts de final del play-off d'ascens a Segona B, celebrat a Madrid, ha decidit que el rival de l'Europa sigui el San Fernando, amb anada a Cádiz. L'encontre es jugarà el diumenge dia 22 de maig a les 7 del vespre.http://www.ceeuropa.cat
Goool!!! Gol de Nils minut 67! Europa 2 Muntanyesa 0. La tercera posició més a prop | 0.708266 | curate | {"ca": 0.9766081871345029, "en": 0.023391812865497075} | |
macocu_ca_20230731_7_228137 | El realisme màgic de Laia Arnau, a La Destil·leria
La Destil·leria, carrer Camí Ral de la Mercè 282 de Mataró, presenta del 23 de febrer al 27 de març una mostra de l'artista Laia Arnau. "En el camí, a més de ser un llibre de Jack Kerouac, és una manera de dir que pintar o pensar una exposició té sempre una part d’aprenentatge i sobretot de descobriment i d’autocrítica. Amb aquesta aproximació, Laia Arnau presenta Preàmbuls, una exposició d’art figuratiu amb una quinzena d’obres d’oli sobre fusta, dibuix i gravat. Una manifestació de realisme màgic que sobrepassa les teles i s’apodera d’un espectador amb ganes d’entrar en aquests espais imaginaris. Aquesta mataronina –que l’any 2016 va fer sorprendre amb un cartell de Santes magnífic, protagonitzat per la figura de les diablesses i amb referències al dibuixant Hayao Miyazaki– és llicenciada en Belles Arts, però també gravadora, il·lustradora i dissenyadora tèxtil. I quan cita Kerouak, ens ensenya la seva part més humana, la que dubta, pateix i aprèn alhora «per copsar alguna cosa més que la mera exposició d’una imatge». Troba referents i influències en Rembrandt, Matisse, Lucian Freud, Hopper, Vanessa Bell, Paula Rego, Andrew Wyeth entre altres. Antonio López, de qui ha estat deixeble, li va dir en una ocasió: «No et preocupis pel que pintis, si ho fas millor o pitjor, perquè el que fas és explicar històries i les expliques molt bé, hi ha sinceritat». I és que l’obra de Laia Arnau –deslliurada de certes exigències formals– crea atmosferes de conte que li serveixen per explicar històries personals reinterpretades, perquè, com diu l’artista «tot és susceptible de ser interpretat». Potser sí que tot plegat podria ser un camí com el de Kerouak, que ens deia coses com «el camí és la vida». Per a Laia Arnau tot és preàmbul d’un fet precedent. El present és preàmbul i no li agrada veure la seva feina com un objectiu assolit, sinó com el principi d’alguna altra cosa". A la imatge, obra de Laia Arnau. | 0.898202 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_10447 | Crepuscle
El crepuscle o llostre és la il·luminació de l'atmosfera pels raigs del Sol als extrems de la nit, cosa que motiva que veiem la llum solar abans de la sortida del sol o quan ja s'ha post. Aquesta difusió allarga el dia, tant al matí abans de l'alba, com a la tarda després de l'ocàs. El sol mateix no és, de fet, visible perquè no ha emergit encara sobre l'horitzó (alba) o ha passat per sota l'horitzó (posta de sol).
A causa de la qualitat inusual i romàntica de la llum ambiental a tal hora, el crepuscle sempre ha estat molt popular entre fotògrafs i pintors, que s'hi inspiren, anomenant el crepuscle com l'«hora blava» provinent de l'expressió francesa l‘"heure bleue."
L'adjectiu col·lateral de "crepuscle" és crepuscular (i quan hi ha llum de dia és "diürn" i per plena nit, "nocturn"). El terme es troba sovint aplicat a algunes espècies d'insectes i als mamífers més actius en aquestes hores del dia.
Definicions.
Des d'una perspectiva científica, el crepuscle es defineix en funció de la posició del Sol (el seu centre) a l'horitzó. Es consideren tres tipus de crepuscle: el crepuscle civil (el més brillant), el crepuscle nàutic i el crepuscle astronòmic. Per a aquestes definicions, s'utilitza un horitzó ideal de 90° des del zenit.
Hi ha dos tipus de crepuscle:
- Crepuscle matutí: ocorre abans de la sortida del Sol i s'anomena també aurora o alba.
- Crepuscle vespertí: ocorre després de l'ocàs del Sol i s'anomena també capvespre.
Es distingeixen tres classes de crepuscles:
- Crepuscle civil: des que es pon el Sol fins que la seva altura és de -6°.
- Crepuscle nàutic: fins que l'altura n'és de -12°.
- Crepuscle astronòmic: fins que l'altura n'és de -18°.
Crepuscle civil.
El crepuscle civil comença al matí quan el centre del Sol és a menys de 6° per sota de l'horitzó, és l'alba civil. El crepuscle civil comença amb la posta del sol fins al moment en què el centre del Sol és més de 6° per sota l'horitzó. Les estrelles més brillants comencen a ser visibles durant el crepuscle civil, així com a planetes, Venus, per exemple, que és conegut com l"estrella del matí" o l"'estrella del vespre". Durant aquest període, hi ha prou llum solar per a no necessitar fonts artificials de llum per fer activitats a l'aire lliure. Aquest concepte de crepuscle es relaciona amb diferents tipus legislatius, com quan els conductors d'automòbils han d'encendre els fars, o per alguns delictes per als quals pot ser agreujant la nocturnitat, encara que moltes vegades es considera un temps fix, comunament 30 minuts després de la posta de sol o abans de l'alba, per a aquestes finalitats legals.
El crepuscle civil també es pot descriure com el límit en què la il·luminació és suficient per a distingir clarament una persona; al començament del crepuscle civil del matí, o al seu final al vespre, l'horitzó es defineix clarament i les estrelles més brillants són visibles sota bones condicions atmosfèriques.
Crepuscle nàutic.
El crepuscle nàutic es defineix com el temps en què el centre del Sol és més de 6° per sota l'horitzó, però menys de 12°. En aquesta hora, els mariners poden prendre de vista les estrelles conegudes o fiables, utilitzant un horitzó visible per a la referència. L'extrem d'aquest període al vespre, o començament del matí, és també el temps en què les traces d'il·luminació prop del punt de posta de sol o alba de l'horitzó són molt difícils, si no impossible de discernir.
Al començament del crepuscle nàutic al matí (alba nàutica), o al final de crepuscle nàutic al vespre (crepuscle nàutic), sota bones condicions atmosfèriques i a falta d'una altra il·luminació, els contorns generals d'objectes de camp poden ser distingibles, però les operacions a l'aire lliure no són possibles, i l'horitzó és confús, motiu pel qual ja no és possible el càlcul de l'alçada de les estrelles pera utilitzar-les com a referència per a la navegació abans de l'alba nàutica o després del crepuscle nàutic.
El crepuscle nàutic té consideracions militars que provenen de la Guerra francoíndia també. Els acrònims en anglès "BMNT" ("begin morning nautical twilight") i EENT ("end evening nautical twilight") són utilitzats i considerats en planejar operacions militars.
Crepuscle astronòmic.
El crepuscle astronòmic es defineix com el temps en què el centre del Sol és més de 12° per sota l'horitzó, però menys de 18°. La majoria dels observadors casuals considerarien el cel sencer ja plenament en foscor, fins i tot quan només està començant el crepuscle astronòmic al vespre o només acaba al matí, i els astrònoms poden fer observacions, fàcilment, de fonts de punt com estrelles, però contemplar objectes difusos com galàxies només és possible pròpiament més enllà del límit del crepuscle astronòmic.
Conceptualment, les estrelles més fosques alguna vegada visibles a ull nu (les de la sisena magnitud) apareixeran al vespre una vegada que el Sol cau més de 18° per sota l'horitzó (i.e., quan ocorre el crepuscle astronòmic) i desapareixeran quan passi el Sol dels 18° de l'horitzó al matí (quan l'alba astronòmica ocorre); tanmateix, a causa de la contaminació lumínica, algunes localitats -generalment les que són en ciutats grans- no poden tenir mai l'oportunitat de veure fins i tot estrelles de quarta magnitud, sense tenir en compte la presència de qualsevol crepuscle.
En la ficció.
En el videojoc "", hi ha una dimensió crepuscular anomenada Twilight Realm ("Regne crepuscular"), un món paral·lel on mai arriba la llum del sol i sempre està sotmès a un crepuscle etern. Qui mana en aquesta dimensió és la "Twilight Princess" ("Princesa del crepuscle"), Midna, fins a la usurpació de l'autoproclamat "Twilight King" ("Rei del crepuscle"), Zant. El Twilight Realm té els seus habitants, els Twili, diminutiu de "Twilight", 'crepuscle' en anglès.
Una sèrie d'èxit juvenil, escrita per Stephenie Meyer, s'anomena justament "Crepuscle", i narra l'amor entre un vampir i una jove. | 1 | perfect | {"en": 0.007151370679380214, "ca": 0.9928486293206198} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=10448 |
mc4_ca_20230418_10_415107 | Tags Articles Enllaços web Contactes Categories Seccions Canals de notícies Cerca paraula clau caucas nord S'ha trobat un total de 158 resultats. Mostra'n 5101520253050100Tots Pàgina 1 de 8 1. “Si Putin no actua amb intel·ligència, el terrorisme del Caucas podria estendre’s a Crimea” (Matching tags: Caucas Nord,Emirat del Caucas,Ucraïna)
S’està produint al Caucas Nord un procés d’islamització? Aleksei Malaixenko, del Centre Carnegie de Moscou, respon afirmativament aquesta pregunta i explica com i perquè. ... << Inici < Previ 1 2 3 4 5 6 7 8 Següent > Final >> (CC) 2008 Lliga dels Drets dels Pobles | Organització No Governamental reconeguda per la Generalitat de Catalunya.Ca l'Estruch, C/Sant Isidre, 140 08208-Sabadell (Barcelona) Tel. 93.723.71.02 Fax 93.168.58.71 email: [email protected] (VCard) | 0.72789 | curate | {"ca": 1.0} | http://pagines.dyndns.org:8801/txetxenia/index.php?option=com_search&searchword=Caucas%20Nord&areas=Array&lang=ca&Itemid= |
mc4_ca_20230418_17_438 | Neus Nadal, guanyadora del Premi Literari Joan Guasp Vila de Consell
20 gener 2019 06:54
#teatre#Consell#JoanGuasp
Aquest passat cap de setmana es va fer el lliurament del del Primer Premi Literari Joan Guasp Vila de Consell, a la Sala de Plens de l'ajuntament.
L'obra de teatre guanyadora ha estat 'Roja' de l'actriu i dramaturga, Neus Nadal Parès.
Durant l'acte també es va posar en valor l'obra de l'escriptor Joan Guasp que dóna nom a aquest premi dedicat a guardonar escrits teatrals. | 0.725564 | curate | {"ca": 0.9483471074380165, "en": 0.05165289256198347} | https://www.dbalears.cat/cultura/2018/08/28/318873/neus-nadal-guanyadora-del-premi-literari-joan-guasp-vila-consell.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_68909 | Si estàs pensant en crear un lloc web altament personalitzat, que requereixi escalabilitat i grans quantitats de contingut per estructurar, Drupal és el CMS més adequat.
Drupal és una plataforma de codi obert per a la gestió de continguts web que ofereix grans capacitats i flexibilitat. Ofereix nombroses característiques, un alt rendiment i una seguretat excepcional.
Volem ajudar-te a obtenir resultats.
COMENCEM?
Drupal és un CMS complex en comparació amb WordPress, però aquesta complexitat és el que fa de Drupal una plataforma més potent i robusta per gestionar projectes complexos. Drupal requereix coneixements tècnics per a ser administrat, però és capaç de generar llocs web més avançats i admet milers de pàgines i usuaris. En general, Drupal és un CMS molt potent i flexible. En bones mans, permet crear un lloc web únic i efectiu que t’ajudarà a assolir els teus objectius comercials.
Servei de WPO a Drupal en Kiwop
Com a experts en Drupal, ens assegurarem que la Web Performance Optimization (WPO)del lloc web assoleixi els nivells més alts, fent que cadascuna de les pàgines es carregui més ràpid.
Serveis de desenvolupament Drupal a Kiwop
Som especialistes en Drupal i recomanem aquest potent CMS per a grans projectes complexos. El nostre equip multidisciplinari d’experts us proporcionarà un servei professional de desenvolupament web, formulant estratègies comercials que milloraran l’activitat digital de la vostra empresa i la taxa de conversió del lloc web.
Disseny i desenvolupament frontend y backend
El nostre equip de programadors Drupal (tant frontend com backend) són experts en tecnologies PHP, MySQL, jQuery i CSS i poden crear i personalitzar el vostre lloc web Drupal, mitjançant un desenvolupament i disseny web que atraurà a més clients i us ajudarà a superar la competència.
Consultoria i investigació de mercat
Un equip de consultors altament qualificats durà a terme un estudi específic i personalitzat a través del qual examinarà el vostre mercat, els vostres competidors i el vostre públic objectiu per tal d’extreure una anàlisi exhaustiva d’idees clau per a vosaltres.
Assistència en màrqueting online
Oferim assistència especialitzada en màrqueting online i creem plans estratègics i efectius de màrqueting. L’equip multidisciplinari de Kiwop us ajudarà a definir la vostra estratègia de màrqueting i a construir relacions rendibles a llarg termini amb els vostres clients.
Manteniment del servidor i del lloc web
Qualsevol lloc web Drupal necessita un manteniment adequat del servidor per evitar problemes de rendiment. Els servidors de Kiwop i els serveis de manteniment estan pensats i adaptats a les característiques de les webs desenvolupades amb Drupal.
La tecnologia més avançada per al desenvolupament web.
Drupal ofereix un gran nombre de possibilitats per crear, actualitzar i gestionar un lloc web eficaç. La instal·lació de Drupal és gratuïta i no cal disposar de llicència per al seu ús. Drupal s’ha convertit en referència per dur a terme aquells projectes web complexos que requereixen alta personalització.
Drupal utilitza codi obert escrit en llenguatge PHP.
Drupal constitueix un dels CMS més complets que existeixen actualment, amb sistema de programació d’alta qualitat, el preferit de programadors professionals i especialitzats. A Kiwop, ens encanta Drupal.
Drupal 8 és l’última versió de Drupal, la més potent fins al moment, perfecta per desenvolupar llocs webs i treure’n el màxim rendiment.
Drupal 8 ha renovat la interfície d’administració i ha millorat el seu sistema de memòria cache, el que ha significat un important augment del rendiment respecte a les anteriors versions i una rapidesa més gran. A més, en Drupal 8 els continguts han deixat d’emmagatzemar-se en un sistema de fitxers de servidor com arxius estàtics i s’emmagatzemen en una base de dades.
És una plataforma d’un disseny perfecte en el qual programadors especialistes en Drupal poden crear i gestionar qualsevol tipus de lloc web, amb una gran flexibilitat i una major adaptabilitat.
En Kiwop, som especialistes en Drupal. Podem desenvolupar qualsevol tipus de disseny per la teva pàgina web, blog o botiga en línia, sempre adaptada al disseny web Responsive per una perfecta visualització en qualsevol tipus de dispositiu.
Drupal incorpora components de Symfony en el nucli i permet la integració en aplicacions externes. Podem crear la teva pròpia estructura de continguts personalitzada perquè puguis gaudir d’una major escalabilitat, dotant al teu web a més de major rapidesa, i d’una gestió eficaç gràcies a l’optimització de el Javascript i CSS.
Si vols apostar pel segur, Drupal és l’opció més segura per als projectes web més complexos que requereixen crear-se amb una alta personalització.
Avantatges principals de Drupal
MAJOR FLEXIBILITAT
Drupal destaca per la seva flexibilitat, al tractar-se d’un CMS que ofereix l’oportunitat de desenvolupar els llocs web més personalitzats. Drupal ofereix una potència superior a la d’altres sistemes de gestió de continguts, permetent que els projectes de major complexitat siguis possibles.
GRAN COMUNITAT DRUPAL
Drupal compta amb una enorme comunitat, formada per un gran nombre de desenvolupadors que treballen cada dia en el desenvolupament de nous mòduls i funcionalitats per millorar l‘experiència dels usuaris.
RENDIMENT
Drupal té un sistema de memòria caché propi (millorat en la seva última versió) que ofereix una gran efectivitat.
La incorporació de components de Symfony al nucli de Drupal 8 permet crear aplicacions i llocs web ràpids i segurs de la forma més eficaç
ADAPTAT AL SEO I A LES XARXES SOCIALS
El posicionament SEO i les RRSS són factors clau de l’èxit en un lloc web. Drupal està desenvolupat per generar URL en funció dels diferents criteris de cada contingut.
Drupal és un CMS preparat per connectar directament els teus perfils a les diferents RRSS i associar en el teu lloc web. Addicionalment, ofereix mòduls per a la integració d’aplicacions externes.
DISSENY RESPONSIVE
La versió Drupal 8 permet la seva visualització en tot tipus de dispositius i pantalles i una experiència d’usuari molt millor.
REQUERIMENTS PER A INSTAL·LAR DRUPAL
Servidor Web – Base de dades MySQL – PHP 5.5.9 o superior – 64 MB de memòria
Volem ajudar-te a obtenir resultats.
COMENCEM?
Agència de Desenvolupament Web i Marketing Digital
Ajudem als nostres clients a millorar i aconseguir els objectius marcats, a través d’una relació a llarg termini, i uns acords basats en la fiabilitat i els resultats.
Contacta’ns
977 279 219
[email protected]
Barcelona - Reus (Tarragona)
Segueix-nos
Logo Kiwop Blanco
© 2022 Kiwop. Agència de Desenvolupament Web i Marketing Digital.
Política de privacitat | Política de cookies | Avís Legal
Usamos cookies propias y de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Más información. | 0.748263 | curate | {"ca": 0.9299674267100977, "pt": 0.012289013917678412, "ja": 0.0026650873556411016, "id": 0.004145691442108381, "es": 0.020580396801895173, "en": 0.02146875925377554, "ru": 0.003109268581581285, "st": 0.0016286644951140066, "fr": 0.0016286644951140066, "de": 0.002517026946994374} | https://www.kiwop.com/ca/desenvolupament-drupal |
cawac_ca_20200528_9_153562 | Sessió Extraordinària de Ple de l'Ajuntament, que es farà l’11 de novembre de 2009, a les 21:00 hores (segona convocatòria a les 21:30 hores), a la Casa Consistorial, amb l’ordre del dia següent: APROVACIÓ EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ D’ORDENANCES FISCALS 2010 Montmeló, dijous 5 de novembre de 2009
Com marca la tradició, dissabte passat es va celebrar la Castanyada a la plaça de la Quintana. Hi va haver un bon nombre d’activitats: el CIJ Esplaia’t va organitzar un taller per a infants, una estirada de corda, i venda de castanyes, moniatos, creps i patates fregides. També els alumnes de l’últim curs d’ESO de l’IES Montmeló van participar-hi amb una venda de pastissos i polvorons, els beneficis dels quals van destinats al viatge de final de curs de la classe.
El passat dimarts es va celebrar a la sala de la Concòrdia de l’Ajuntament l’acte de cloenda de tres cursos de formació ocupacional: Tècniques d’organització de recursos i comunicació amb el pacient (65 hores) Cures bàsiques i terapèutiques d’infermeria geriàtrica (85 hores) Atenció d’infermeria a l’ancià discapacitat (75 hores) Els cursos, organitzats des del departament de Promoció Econòmica, es van iniciar al mes de juliol, i a l’octubre ...
El Consolat de Colòmbia a Barcelona comunica la possibilitat d’inscripció dels ciutadans i ciutadanes d’origen colombià al propi Consolat de Colòmbia a Barcelona, per tal que puguin exercir el dret a sufragi a les properes eleccions de President i Vicepresident de la República de Colòmbia que tindran lloc el proper 30 de maig de 2010. El termini per inscriure’s acaba aquest divendres dia 6 de novembre. Més informació en els documents adjunts.
Les persones usuàries de telèfon mòbil amb targeta de prepagament han rebut, estan rebent o properament rebran un missatge de la seva companyia de telefonia mòbil per comunicar-los que s’han d’adreçar a una oficina comercial per identificar-se com a titulars de la línia. Us informem que aquesta mesura és obligatoria i està regulada a la Llei 25/2007, de 18 d’octubre, de conservació de dades relatives a les comunicacions electròniques i a les xarxes públiques de comunicacions.
El diumenge dia 15 de novembre se celebrarà una nova edició de la popular caminada Ruta de les Fonts. La sortida es donarà a les 9 h del matí a la plaça de la Cucurny. Com a novetat, aquest any es recuperarà la tradició d’esmorzar a la Font de la Mercè.
CF Llinars, 6 – UE Montmeló, 3 Una altra derrota. La primera en camp contrari i amb golejada. El Montmeló es va mantenir amb seriositat fins al primer gol, però a partir d’aquí va perdre la pressió que feia en el mig camp i els locals es van fer amb el control del joc. Tot i això, la primera ocasió de gol va ser pels montmelonins Chico i Carmona, que en la mateixa jugada i a un metre de la línea de gol no varen encertar.
AE Montmeló, 3 – Ràpid Santa Coloma, 3El partit va començar amb un Ràpid Santa Coloma dominant el joc amb possessions molt llargues i controlant el partit. D'altra banda, el Montmeló amb una bona defensa a mitja pista, esperava les seves oportunitats. Un parell d'errors en l'elaboració dels locals van propiciar bones oportunitats que els de Santa Coloma no van saber rematar.
L’International GT Open ha engegat al Circuit de Catalunya amb la primera cursa, juntament amb els diferents campionats que prenen part en l’última cita de la temporada esportiva del Circuit. A excepció de l’International GT Open, amb encara un meeting més per disputar, i del FIA F2 Championship, amb Andy Soucek com a campió, la resta de certàmens decidiran els seus campions demà al Circuit de Catalunya.
Per commemorar el dia de Santa Cecília (patrona de la música), l’Escola Municipal de Música de Montmeló organitza per primera vegada un concurs de dibuixos i fotografies de temàtica musical. El concurs és obert a tothom, tan petits com grans, aficionats a la música, a la pintura o a la fotografia. La única condició és que les obres presentades estiguin relacionades amb l’àmbit musical.
La primera fase de renovació de la pàgina web del Circuit ja està en marxa. Es mantenen molts dels continguts ja existents, especialment els vinculats a les curses i a les activitats de lloguer, d’hospitalitat, d’incentius, però tot ha estat treballat per aconseguir una evolució respecte a la qualitat del disseny, amb més rapidesa i claredat en la navegació, amb un concepte molt més visual en incorporar més fotos i vídeos.
L'objectiu del programa Voluntaris per la llengua és posar en contacte persones que estan aprenent a parlar català i volen practicar la llengua oral amb voluntaris que vulguin destinar una hora a la setmana -durant un mínim de 10 setmanes- a conversar amb ells en català. Amb aquesta iniciativa, a més de facilitar a l'aprenent la possibilitat de conversar en català es vol incidir en els hàbits lingüístics dels catalanoparlants i consolidar la idea del català com a llengua d'acollida.
L’International GT Open junt amb els campionats de la Copa Peugeot 207 THP, Mini Challenge, FIA F2 Championship, Copa Seat Leon i European F3 Open, es disputaran en la darrera cita de la temporada esportiva del Circuit de Catalunya per aquest 2009. Els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre tots els espectadors podran viure aquest intens cap de setmana de curses amb entrada gratuïta.
Adif comunica que el dimecres 4 i dijous 5 de novembre restarà tallat al trànsit de vehicles el pas sota el viaducte de la línia ferroviària paral·lel al riu Congost, entre els carrers Vial de Ronda – Santiago Rusiñol i Verneda del Congost – Font dels Creixens. A la imatge adjunta, la ruta marcada en blau és la que restarà tancada els dos dies indicats, i en verd la ruta alternativa.
Encara esteu a temps d'apuntar-vos a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). El termini d'inscripcions s'ha ampliat fins el divendres 6 de novembre.La UNED de Montmeló és un centre en xarxa de la UNED. Les inscripcions es fan: dilluns, dimecres i divendres de 9.30 a 12.30 h, i dimarts de 16 a 19 h; a la G2M.
CF Montmeló UE, 2 – CF Vilamajor, 3 El joc dels locals encara necessita millorar per conèixer la victòria, no van saber mantenir el ritme dels primers minuts de joc que feien preveure una superioritat montmelonina que finalment no va sortir. A la primera part, dues errades de la defensa local van fer que el Vilamajor marqués i posés el lluminós en un 0 a 2.
ACE Riudellots, 4 – AE Montmeló, 4 El partit es va iniciar amb el domini del Montmeló, que va agafar a l'equip local una mica fred i en dues jugades ben elaborades va aconseguir avançar-se en el marcador per 0 a 2. Els visitants van continuar creant ocasions de gol però en ocasions el porter local i unes altres els pals van impedir agafar més avantatge en el marcador.
Els Campionats de Catalunya d’Automobilisme han tancat el cap de setmana amb les dues mànigues corresponents a l’Open Formula i la resistència. Sergio Yborra domina en l’Open Formula Sergio Yborra (Skualo Competició- Nissan Formula) s’ha imposat en les dues mànigues disputades de Open Formula, puntuable pels Campionats de Catalunya d’Automobilisme. | 0.892244 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.montmelo.cat/ca/Actualitat/Hemeroteca_de_Noticies.htm?pg_126=106&valor_cercador_126=&cat_126=0&subcat_126=0 |
macocu_ca_20230731_1_172240 | Part pràctica: cada participant disposarà d’un parell de bastons; un tallerista ensenya les picades i l’altre toca la música en viu.
Es pot fer una segona sessió amb el mateix grup per ampliar la part pràctica amb noves picades i balls més complexes.
Competències clau: | 0.688686 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_770634 | Universitat Autònoma de Barcelona > Estudiar > Màsters i Postgraus > Màsters i postgraus propis > Política i Societat > Màster en Gestió de la Comunicació Política i Electoral
Codi de l'estudi: 1078/18
Preu especial: 3690¤ | 0.651924 | curate | {"ca": 0.9090909090909091, "es": 0.09090909090909091} | https://www.uab.cat/web/postgrau/master-en-gestio-de-la-comunicacio-politica-i-electoral/informacio-general-1203328491238.html/param1-1078_ca/param2-2009/ |
mc4_ca_20230418_13_650602 | La fuentes en el periodismo local de Barcelona: análisis de La Vanguardia, El Periódico y el Avui Home
Use this identifier to quote or link this document: http://hdl.handle.net/2072/170560
Title: La fuentes en el periodismo local de Barcelona: análisis de La Vanguardia, El Periódico y el Avui
Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Ciències de la Comunicació; Corbera Segura, Joan
Els mitjans de comunicació local i comarcal han fet realitat el periodisme de proximitat, oferint dades útils a les persones d’una determinada comunitat i facilitant-li el dret universal de la informació. No obstant això, és especialment complex i s’enfronta a canvis i desafiaments que deurà afrontar, molts d’ells derivats de les fonts que utilitza. En aquesta situació vàrem començar aquest treball, al qual hem donat el títol de Les fonts en el periodisme local de Barcelona: Anàlisi de La Vanguardia, El Periódico i l’Avui, que analitza 1.082 noticies, posant de manifest que la premsa generalista catalana, en la seva dimensió local, treballa amb un índex de més de 1.412 fonts d’informació.
Premsa local i comarcalBarcelona (Catalunya)
TFC-PORCEL-2011.pdf | 0.659011 | curate | {"es": 0.18086040386303776, "en": 0.07462686567164178, "ca": 0.7278314310798947, "hu": 0.016681299385425813} | http://www.recercat.net/handle/2072/170560 |
mc4_ca_20230418_16_293023 | Crítiques: "El cel de la Jojó" Inspira Teatre (Catalunya) - Jove Espectacle
Crítiques: “El cel de la Jojó” Inspira Teatre (Catalunya)
Vist el 16/02/2014 a FETEN 2014
La Joana puja a jugar al terrat i mentre observa els núvols pensa que fa dies que no veu a la seva iaia i es pregunta on deu haver anat. La seva mare la transporta, a través d’un conte, a la granja de l’àvia on fa molts anys diuen que hi va viure una vaca molt especial, la Jojó. Una història que ha anat passant de generació en generació i, a partir de la qual, la nena obtindrà algunes claus per entendre millor la vellesa i el cicle de la vida.
Durada: 50 minutos | 0.745397 | curate | {"ca": 0.9217252396166135, "es": 0.07827476038338659} | https://www.jovespectacle.cat/2015/08/04/critiques-el-cel-de-la-jojo-inspira-teatre-catalunya/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_143944 | Això està penat oi?
No, ni te perque estar-ho.
Cony... tu mateix vas dir que Stalin va deixar morir de fam a 800 mil persones, i altres milers, simpatitzants del seu partit, assassinats per sospitosos.
No. Jo vaig admetre que Stalin és responsable d'unes 800.000 execucions perfectament documentades i estudiades no de deixar morir de fam ningú. Això és la història i després està la propaganda dels milions de morts de Stalin que qualsevol persona que sapigue una mica d'Història o qualsevol demògraf mínimament seriós et dirà que és tot mentida. De fet és demogràficament impossible.
Tot i així, va executar 800 mil persones..... i encara tens la barra de dir que no hauria d'estar penat mostrar la imatge d'aquest paio?I suposant que tot el que dius que es mentida, acabes sent realitat?
Executar 800.000 persones i un milió més (o més) que van morir a la presó el converteix en un dels molts dictadors que hi ha hagut o hi ha pel món que fan servir la pena de mort d'acord a una legislació aprobada pel seu régim no democràtic. Està molt malament però no és un crim contra la humanitat, i si vols busca cap dictador que hagi estat o estigui condemnat per això per un Tribunal Internacional. No és un genocida per tant.
Deixar morir, assassinar o torturar a persones innocents continua sent un acte a rebutjar, denunciar i condemnar. I 800 mil o un milió de persones afectades ja es considera un genocidi.Renova aquest carnet komunist que et va caducar fa segles.
El que es considera o no un genocidi no ho decideixes tú sino la legislació internacional i no pots acusar Stalin perque no ho va fer. Respecte a això de deixar morir, ja t'he dit que és fals, cosa que no vol dir que no hi hagués morts per fam a Russia, Ucraïna i Kazakhistan sobretot en el temps de les col·lectivitzacions forçoses. Però no eren provocats, de fet era un problema gravíssim pel règim que passes això i van fer el possible per evitar-ho. Entre d'altres coses executar els propietaris que destruien collites i mataven el ramat per no haver-ho de col·lectivitzar. Suposo que et semblarà molt be que castiguessin aquestes actituds amb la pena de mort ja que tant et preocupa les morts de gana que van ocassionar, no?
Haurem de fotre una foguera per cremar tots els milers de llibres i reportatges que han escrit, editat i publicat sobre aquest personatge, titllant-lo d'assassí perquè segons tu, tot plegat es una propaganda anti-comunista.
Titllar-ho d'assassí és una opinió teva molt respectable, com pots fer-ho amb molts altres mandataris responsables de morts violentes dictadors, reis, persones triades a les urnes, etc. I cremar lliber no, soc partidari de la llibertat d'expressió.
Cadascú creu amb els seus sants, déus i dimonis, totalment respectable. La gravetat arriba quan es pateix una mena d'obsessió i d'adoració per ells, fins el punt de no voler veure el mal que han arribat a ocasionar. | 0.84698 | curate | {"ca": 0.9898707649318896, "es": 0.009081383164512749, "en": 0.001047851903597625} | |
mc4_ca_20230418_15_328289 | Teràpies Barcelona - Consulta Dr Xercavins
Aquestes son les Teràpies que oferim a la nostra consulta Mèdica a Barcelona
Teràpies Alternatives Barcelona
Adrián Prieto, Graduat en Fisioteràpia per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en fisioteràpia de les patologies de l’aparell locomotor, així mateix especialitzat en teràpies biomecàniques (cavitació, Indiba, criolipolisis, radiofreqüència …) per a l’obesitat i Antiaging, és l’encarregat de totes aquestes teràpies en el nostre centre mèdic…. Llegir Més
Cavitació Barcelona
La Ultra-cavitació és una tècnica que es podria resumir com a “liposucció sense cirurgia”. S’usen ultrasons de baixa freqüència sobre la pell per tal que arribin al greix i el destrueixin. D’aquesta manera s’eliminaran els dipòsits de greix, en destruir els adipòcits (cèl·lules grasses). Cada adipòcit destruït alliberarà el greix interior que, al seu torn, s’anirà eliminant mitjançant el sistema limfàtic i, finalment, s’expulsarà per mitjà de l’orina… Llegir Més
La radiofreqüència són ones electromagnètiques del mateix tipus que usa una ràdio. Ja s’empren en medicina des de fa anys. Ara com ara, s’ha vist que a unes freqüències d’1 a 6 MHz, aquestes ones travessen la pell i actuen a les parts més profundes, a la dermis, on hi ha el col·lagen i el subgreix. Així es lluita contra la flacciditat i la cel·lulitis… Llegir Més
Des de fa ja uns anys vam incorporar al nostre centre mèdic de Barcelona un aparell de tractament biomèdic que és el número u del món, el INDIBA activ Therapy. Aquest aparell, de amplíssima experiència d’ús, contrastats resultats i més de fabricació i patent nacional, té importantíssimes aplicacions en l’àmbit de la regeneració i recuperació tissular, aplicables per tant en el camp de la fisioteràpia, rehabilitació, alleujament del dolor i també a la medicina Antiaging (antienvelliment) i en altres àmbits mèdics….Llegir Més
La criolipolisis, una tècnica avançada per a l’eliminació de greix localitzat que destrueix el teixit adipós sense necessitat de cirurgia. La tècnica de la criolipolisis, que ofereix resultats iguals a la liposucció, es basa en un descens de la temperatura del greix localitzat per sota dels 0ºC durant aproximadament 1 hora…Llegir Més | 0.847341 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.drxercavins.com/ca/terapies-barcelona/ |
cawac_ca_20200528_2_199071 | Intervenció: Ciutadella
Situació geogràfica
Descripció i notes històriques
Nom singular: Ciutadella
Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La intervenció duta a terme a l’extrem nord del parc de la Ciutadella, va permetre documentar un petit tram d’uns 4 m de longitud de la fonamentació d’un mur pertanyent a la ciutadella borbònica. Per les seves característiques constructives i la seva ubicació sembla probable que es tracti del mur que limitava el camí cobert que envoltava tota la fortalesa. Aquest punt del camí cobert se situava davant d’una estructura defensiva, una contraguàrdia, que servia per a millorar la defensa del baluard “del Príncipe”, afegida amb posterioritat a la construcció inicial de principi del segle XVIII.
Vols cercar una intervenció?
Cerca combinable per adreça, període i tipologia. S’ha fet un thesaure específic per la ciutat de Barcelona, tant pel que fa al tipus de be, com la cronologia, que va des de la prehistòria fins a època contemporània. | 0.763428 | curate | {"ca": 0.9242424242424242, "pt": 0.07575757575757576} | http://cartaarqueologica.bcn.cat/3190 |
crawling-populars_ca_20200525_42_22117 | MNAC
C. Alfaro, M. Campo, M.M. Llorens, B. Mora, P. Padrós, J. Pera i P.P. Ripollès.
2001 | 0 | curate | {"th": 0.047058823529411764, "en": 0.29411764705882354, "ca": 0.611764705882353, "fr": 0.047058823529411764} | : /ca/moneda-i-vida-urbanav-curs-dhistoria-monetaria-dhispania-del-gnc |
mc4_ca_20230418_3_224559 | Almdorf Am Kreischberg III Stadl An Der Mur Àustria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Dissenyat tant per oci com per negoci, Almdorf Am Kreischberg III està situat idealment a Stadl An Der Mur; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Almdorf Am Kreischberg III ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Stadl An Der Mur, faci de Almdorf Am Kreischberg III la vostra llar. | 0.815483 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/almdorf-am-kreischberg-iii/hotel/stadl-an-der-mur-at.html |
crawling-populars_ca_20200525_8_5870 | Institut d'Estudis Andorrans – CREAF (2003) Mapa de Cobertes del Sòl d'Andorra. Centre de Biodiversitat, Institut d'Estudis Andorrans, Andorra. ISBN 99920-2-016-4.
Date de alta en nuestro Newsletter par recibir todas las novedades del CREAF en tu email
Campus de Bellaterra (UAB) Edifici C08193 Cerdanyola del VallèsVer mapa
Tel. : +34 93 5811312Fax: +34 93 [email protected]
© 2016 CREAF | Aviso legal | 0.460594 | curate | {"ca": 0.5233415233415234, "de": 0.04668304668304668, "es": 0.21621621621621623, "en": 0.07371007371007371, "fr": 0.14004914004914004} | : /es/publicacions/mapa-de-cobertes-del-sol-dandorra |
crawling-populars_ca_20200525_37_5260 | Navegació principal
La data de les eleccions ha quedat fixada pel proper dilluns dia 25 de març, i des d’avui mateix tots els companys i companyes adscrits a les Delegacions relacionades poden consultar els requisits i terminis per presentar candidature, així com el cens electoral, en les respectives seus de les Delegacions ICAB sites en aquestes localitats.
US AVANCEM TEXT EN PDF DE LA CONVOCATÒRIA ACORDADA PER LA JUNTA DE GOVERN (a peu de pàgina).
Més informació:
Acord en relació a la convocatòria d’eleccions a la Delegació de Gavà
Acord en relació a la convocatòria d’eleccions a la Delegació de Vilafranca del Penedès
Acord en relació a la convocatòria d’eleccions a la delegació de Santa Coloma de Gramenet
Acord en relació a la convocatòria d’eleccions a la Delegació de Sant Boi de Llobregat
Acord en relació a la convocatòria d’eleccions a la Delegació d’Igualada
Acord en relació a la convocatòria d’eleccions a la Delegació de l’Hospitalet de Llobregat - Cornellà de Llobregat
Acord en relació a la convocatòria d’eleccions a la Delegació del Prat de Llobregat
Acord en relació a la convocatòria d’eleccions a la Delegació de Berga
Acord en relació a la convocatòria d’eleccions a la Delegació d’Arenys de Mar
HORARI: De dilluns a divendres de 10 a 13h T. 93 795 77 86 F. 93 795 81 22 E. [email protected]
T. 93 601 12 63 F. 93 821 50 88 E. [email protected]
HORARI: dimarts i dijous de 10 a 14h T. 93 337 31 88 F. 93 261 04 42 E. [email protected]
HORARI: De dilluns a divendres, de 9 a 14h T. 93 635 24 44 F. 93 633 63 43 E. [email protected]
HORARI: De dilluns a divendres, de 9.30 a 13h T. 93 805 05 91 F. 93 803 06 46 E. [email protected]
T. 93 479 62 93 F. 93 370 49 11 E. [email protected]
HORARI: Dilluns, dimecres i divendres, de 10 a 14h T. 93 654 98 15 F. 93 654 98 13 E. [email protected]
T. 93 385 13 46 E. [email protected]
HORARI: De dilluns a divendres, de 10 a 13h T. 93 890 42 57 F. 93 817 24 77 E. [email protected] | 0.645104 | curate | {"ca": 0.7235443037974684, "fr": 0.1969620253164557, "es": 0.05063291139240506, "en": 0.028860759493670885} | : /?go=eaf9d1a0ec5f1dc58757ad6cffdacedb4d94afd09336f9d4548043575d18d72a7b0f65dcccec3b350a39fb535af17b79420ed54ba0bf65fd3556827eac138f7f |
naciodigital_ca_20220331_0_69898 | La coreògrafa terrassenca Àngels Margarit serà la directora del Mercat de les Flors durant els pròxims quatre anys. Així ho ha decidit aquest divendres al matí el Consell General del Consorci d'aquest teatre municipal barceloní. La comissió de valoració del concurs internacional per la nova direcció del Mercat de les Flors ha escollit la candidatura de Margarit per "la seva trajectòria en el sector de la dansa, el reconeixement de la professió, la seva vinculació amb projectes educatius i la seva experiència en la gestió de festivals".
Segons el teatre, aquests factors "l'avalen per poder ser la nova responsable del Mercat de les Flors i per continuar la tasca que l'ha convertit en la Casa de la Dansa més important de l'Estat i en una de les més rellevants d'Europa".
Qui és Àngels Margarit?
Àngels Margarit (Terrassa, 1960) és ballarina, pedagoga i coreògrafa. Pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a principis dels 80 a Barcelona i el 1985 va crear la seva companyia: Mudances.
Els seus espectacles han estat coproduïts en importants festivals i programacions internacionals, i al llarg d'aquests anys ha presentat el seu treball a més de 25 països amb nombroses creacions.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos guardons com el Premi Nacional de Dansa de Catalunya per Mudances (1986) i Tèrbola (1999), el Premi Nacional d'interpretació per Atzavara (1991), el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Escèniques per Corol·la (1993) o el Premi Nacional de Dansa del Ministeri de Cultura (2010). | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/56664/terrassenca-angels-margarit-nova-directora-mercat-flors |
racoforumsanon_ca_20220809_3_734705 | Au au, doneu-me idees de coses interessants per regalar a la parella (de genere femení). Si és possible que siguin barates, que bones idees cares també les hi tinc jo .
Si portes amb una mateixa parella temps, arriba un moment que és difícil no repetir. -Encarrega un ram de flors i que li portin a casa o a la feina.-Ves a sopar amb ella a un lloc "diferent"...com ara un sopar sota les estrelles al observatori o un "sopar de mort" enmig d'un obra teatral al Núria a les Rambles...-Contracta a un centre d'estètica alguns tractaments relaxants, com ara massatges i coses d'aquestes, i li presentes en una caixeta maca...No és tant el regal en sí, com el fet de sorprendre o demostrar que te'n preocupes, que fas l'esforç per cercar quelcom diferent, que ella és important per a tu. El matí de l'aniversari, en comptes de felicitar-la, penja-li la nit abans un dibuix al mirall del bany, que se'l trobi quan es llevi, etc.
, això del dibuix li agradara força i és barat .
Home, el dibuix és la sorpresa...caldria afegir algo més... | 0.901166 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_418435 | Manuel Nogareda i Barbudo
Manuel Nogareda i Barbudo (Còrdova, 1897 – Mèxic, 1964) fou un periodista i promotor esportiu català, exiliat a Mèxic pel franquisme.
Els seus pares eren catalans, però ell nasqué accidentalment a Andalusia. De ben petit s'establí amb els seus pares a Barcelona i de jovenet va treballar a diverses empreses comercials. Va tenir un paper important en la fundació de la Federació Catalana d'Atletisme, de la que en fou secretari el 1915. També es va interessar pel periodisme esportiu en castellà, i formà part de la redacció d'El Día Gráfico. El 1924-1925 fou secretari del Futbol Club Barcelona i també fou corresponsal durant la Guerra del Marroc.
Durant la guerra civil espanyola fou cap de redacció del diari "La Noche", propietat de Joan Pich i Pon. En acabar la guerra civil es va exiliar a França, fins que el 1942 s'establí a Mèxic. Allí va treballar un temps com a oficinista a l"Asociación Internacional de Importadores y Exportadores de la República Mexicana" i després fou director d'Ediciones Técnicas y Culturales, que va publicar "Revista Industrial" i "Construcción Moderna", entre altres. | 1 | perfect | {"es": 0.25757575757575757, "ca": 0.7424242424242424} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=418436 |
oscar-2201_ca_20230904_4_47423 | El programa TECNIOspring+ d’ACCIÓ connecta el grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona amb Boston i Sidney
Inici
Presentació
Qui som
L'equip
Staff permanent
Investigadors postdoctorals
Investigadors predoctorals
Personal de suport
Instal·lacions i equipaments
Recerca
Catàleg de recerca
Tesis doctorals
Articles
Llibres
Projectes vigents
Projectes finalitzats
Transferència de tecnologia
Catàleg de serveis
Patents
Spin-off
Difusió
Esdeveniments
Notícies
Premsa
Youtube
Activitats de divulgació
Contactar
Contacta amb nosaltres
Localització
Ofertes de feina
Notícies :
Aigua 3.0 a Catalunya. Una visió calidoscòpica
SHERLOCK - Desarrollo de una metodología para una gestión resiliente en los sistemas de tratamiento de agua potable. De la investigación aplicada a la validación a escala real
RITA - urban water cycle ResIlient To pAndemics
El programa TECNIOspring+ d’ACCIÓ connecta el grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona amb Boston i Sidney
Imprimir
correu electrònic
Dues investigadores del grup, la Dra. Alba Cabrera Codony i la Dra. Raquel García Pacheco, desenvolupen un treball de recerca aplicada a la multinacional nord-americana Cabot i a la prestigiosa Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW) a Austràlia
El programa TECNIOspring+ està cofinançat per ACCIÓ i per la Unió Europea a través de les accions Marie Sklodowska Curie
El grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona està col·laborant amb la multinacional química Cabot Corporation amb seu a Boston (USA) i amb la prestigiosa Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW) a Austràlia gràcies a dos ajuts post-doctorals del programa TECNIOspring+ de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ).
Es tracta dels projectes “SilCap” de la Dra. Alba Cabrera Codony i “Mem 2.0” de la Dra. Raquel García Pacheco. Tots dos parteixen de línies de recerca consolidades del LEQUIA en l’àmbit de l’aigua: l’eliminació de siloxans per processos d’adsorció/oxidació en biogàs de depuradora, en el cas del SilCap, i el tractament d’aigües residuals per bioreactors de membranes conjuntament amb sistemes d’ajut a la decisió en dominis ambientals en el cas del Mem 2.0. Tanmateix, si bé la tecnologia del Mem 2.0 – membranes reciclades – continua estant destinada al tractament d’aigua, la del SilCap – nous materials adsorbents per capturar metilsiloxans – fa una incursió innovadora en la purificació de l’aire d’ambients interiors.
Projecte SilCap: nous materials adsorbents per a purificar l’aire d’ambients interiors
El projecte de recerca SilCap de la Dra. Alba Cabrera Codony del LEQUIA té com a objectiu desenvolupar nous materials adsorbents per la captura selectiva de metilsiloxans volàtils. Aquests compostos es troben en concentracions notables a l’aire dels ambients interiors, ja que són ingredients volàtils de cosmètics i productes d’higiene personal. L’oxidació dels metilsiloxans forma cristalls d’òxid de silici que s’acumulen i que desactiven els fotocatalitzadors, fet que s’ha identificat com una de les limitacions principals per al desenvolupament de sistemes d’eliminació de compostos tòxics volàtils per mitja d’oxidació fotocatalítica.
Podem dir, doncs, que la purificació de l’aire dels ambients interiors obre noves possibilitats d’aplicació per als processos d’adsorció/oxidacio que el LEQUIA porta estudiant des de fa temps. Cal tenir en compte que les persones passem una gran part del nostre temps en ambients interiors, i que la presència de compostos tòxics volàtils procedents de dissolvents, pintures i materials de construcció pot comportar problemes de salut segons l’Organització Mundial de la Salut.
Al llarg del 2018 la investigadora desenvoluparà nous materials adsorbents a la seu de l’empresa nord-americana Cabot Corporation a Boston. De tornada a Girona i també durant un any, avaluarà les propietats dels adsorbents als laboratoris del grup de recerca LEQUIA. El projecte compta amb la supervisió científica de la Dra. Maria Martín a la UdG i del Dr. Susnata Samanta a l’empresa Cabot.
Projecte Mem 2.0: Membranes “de segona mà” per tractar aigua potable i residual
Mem2.0 vol fer més sostenible una tecnologia del sector de l’aigua que en les darreres dècades no ha parat de créixer: la filtració per membranes. El projecte demostrarà la viabilitat d’utilitzar “membranes de segona mà” per al tractament d’aigua potable i residual; concretament, membranes reciclades d’osmosi inversa que han arribat a la fi del seu cicle de vida i membranes de nanofiltració i ultrafiltració. A més, el projecte integrarà els seus resultats en dos sistemes d’ajut a la decisió existents. D’una banda, l’eina MemEoL està destinada als usuaris de membranes (dessaladores i altres instal·lacions de tractament d’aigua) per a la identificació de rutes alternatives de gestió de les membranes rebutjades (normalment, s’envien a abocador). D’altra banda, l’actualització de l’eina NOVEDAR_EDSS a la finalització del projecte oferirà als usuaris de depuradores la possibilitat d’integrar l’ús de membranes de segona mà als seus processos.
La investigadora beneficiària de l’ajut és la Dra. Raquel García Pacheco. Raquel García estudiarà l’ús de membranes de segona mà per a l’obtenció d’aigua potable durant el primer any a la Universitat de Nova Gal·les del Sud de Sydney, sota la supervisió del Dr. Pierre Le Clech. El segon i últim any del projecte tindrà lloc a la Universitat de Girona i se centrarà en processos de depuració d’aigües residuals (urbanes i industrials) per mitjà de membranes reciclades. El supervisor científic a la UdG és el Dr. Joaquim Comas.
El Mem 2.0 dedicarà molts esforços a validar els resultats experimentals obtinguts a escala laboratori en diferents entorns industrials i a fer possible la comercialització de la tecnologia desenvolupada. D’aquí que impliqui també empreses del sector de l’aigua com Telwesa i Valoriza Agua, l’estació depuradora d’aigües residuals de Quart (Girona), la ONG australiana SkyJuice – que es dedica a actuacions humanitàries en l’àmbit de l’aigua – i l’institut de recerca madrileny IMDEA Agua, on Raquel García va realitzar la seva tesi doctoral i va participar al projecte LIFE-TRANSFOMEM centrat en el reciclatje de membranes rebutjades d’osmosi inversa.
Foto: Alba Cabrera Codony (esquerra) i Raquel García Pacheco (dreta) als laboratoris de Cabot a Boston i la UNSW a Sídney
Informació addicional
Data: 2018-6-13
Tuiteja-ho
Tornar al principi
Cercar notícies
Nom/Títol
Data
Inici
Difusió
Notícies
El programa TECNIOspring+ d’ACCIÓ connecta el grup de recerca LEQUIA de la Universitat de Girona amb Boston i Sidney
Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental
Institut de Medi Ambient
Universitat de Girona
Campus Montilivi
17003 Girona
Parc Científic i Tecnològic de la UdG
Edifici Jaume Casademont, Porta B
Pic de Peguera, 15
17003 Girona
Tel. +34 972 41 98 59
[email protected]
Cercar
Xarxes socials
Segueix-nos a ...
Facebook Twitter Youtube Linkedin
Legal
Política de Cookies
design by reverter.cat
CSS Valid | XHTML Valid | Top | + - reset | RTL LTR
Copyright © Dailynews 2021 All rights reserved. Custom Design by Youjoomla.com
Notícies Inici Presentació --Qui som --L'equip ---Staff permanent ---Investigadors postdoctorals ---Investigadors predoctorals ---Personal de suport --Instal·lacions i equipaments Recerca --Catàleg de recerca --Tesis doctorals --Articles --Llibres --Projectes vigents --Projectes finalitzats Transferència de tecnologia --Catàleg de serveis --Patents --Spin-off Difusió --Esdeveniments --Notícies --Premsa --Youtube --Activitats de divulgació Contactar --Contacta amb nosaltres --Localització Ofertes de feina
NOTE! This site uses cookies and similar technologies. If you not change browser settings, you agree to it. | 0.697599 | curate | {"ca": 0.8698046414055329, "no": 0.0009177920545430706, "en": 0.06385210436606792, "es": 0.045758489576504524, "pt": 0.008653467942834666, "de": 0.002753376163629212, "gl": 0.0009177920545430706, "id": 0.001311131506490101, "fr": 0.0031467156155762423, "it": 0.002884489314278222} | http://www.lequia.udg.edu/ca/difusio/noticies/item/2625-tecniospringplus2018.html |
crawling-ib3_ca_20230205_0_2364 | Amb Una nit d’estiu, una de les seves cançons més reconegudes, va començar Tomeu Penya el seu concert d’aquest dissabte vespre.
Centenars de persones que passejaven pel centre de Palma, amb motiu de les celebracions per la Diada de les Illes Balears, s’aturaren al Born per gaudir dels temes més populars del cantant de Vilafranca de Bonany. Grans i joves, ballaren i rigueren amb l’actuació de Tomeu Penya.
I això només és una de les nombroses activitats que s’han organitzat per celebrar la Diada de les Illes Balears.
Un centenar de persones ballen a ritme de Tomeu Penya al passeig del Born
Comencen les activitats de la Diada de Balears | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/la-musica-de-tomeu-penya-anima-la-diada-de-les-illes-balears |
naciodigital_ca_20220331_0_424022 | El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha recordat aquest dissabte els 300 anys de la publicació del Decret de Nova Planta, i ha assegurat que tres segles després Catalunya vol escriure "un nou país".
En un apunt a Twitter fent referència a una publicació del Museu d'Història de Catalunya ha afirmat: "Ens van voler esborrar com a nació. No se'n van sortir. 300 anys després volem escriure un nou país. Ens en sortirem".
El Decret de Nova Planta, promulgat per Felip V i publicat el 16 de gener de 1716, va suposar l'abolició de lleis i institucions d'autogovern catalanes.
— Carles Puigdemont (@KRLS) enero 16, 2016 | 1 | perfect | {"ca": 0.8747993579454254, "eu": 0.030497592295345103, "fr": 0.027287319422150885, "es": 0.06741573033707865} | https://www.naciodigital.cat/noticia/101583/puigdemont-recorda-300-anys-decret-nova-planta-van-voler-esborrar-nacio |
mc4_ca_20230418_13_149923 | La Unió Musical de Catarroja es corona en el certamen de bandes de Cullera - El Seis Doble
POBLACIONES » Cullera » La Unió Musical de Catarroja es corona en el certamen de bandes de Cullera
La competició bandística d'àmbit nacional amb més solera de tot Espanya ja té guanyador. La Societat Unió Musical de Catarroja es va coronar este diumenge en la LXX edició del Certamen Nacional de Bandes 'Ciutat de Cullera' celebrat en l'Auditori Municipal del Mercat.
L'agrupació dirigida per Miguel Ángel Navarro va obtindre la màxima puntuació del jurat després de completar una bona actuació durant l'audició del matí en la qual va interpretar l'obra obligada d'enguany, 'Theatrum' de Martínez Gallego, la peça lliure 'El jardí de Hera' i el pasdoble 'Peña Vinaza', este últim durant la desfilada prèvia, que es desenvolupa des del carrer del Riu fins als Jardins del Mercat com és costum en esta cita musical.
Els de Catarroja oferiren al públic una audició en la qual els matisos i la musicalitat adaptada a l'auditori foren clau per aconseguir el triomf final, premiat amb 6.000 euros als quals s'afigen els 4.000 que cada banda s'emporta només per la seua participació en el certamen.
En segon lloc va quedar la Societat Unió Musical de Sueca. Els suecans van actuar a la vesprada sota la batuta del seu director titular, Miguel Ángel Ferrando. La banda havia apostat fort per endur-se el prestigiós certamen cullerenc, el més antic d'Espanya entre els de caràcter nacional, tot i que finalment van haver de conformar-se amb 167 punts del jurat.
Molt prop d'ells, amb 160, es va quedar l'Agrupació Musical Juvenil Cabezo de Torres, encarregada d'inaugurar la competició sota la direcció d'Andrés Pérez Bernabé. Els de Múrcia van haver de conformar-se amb el premi a la millor desfilada, valorat en 600 euros.
Enguany el jurat qualificador ha decidit deixar desert el premi al millor director encara que en el seu veredicte va voler felicitar a tots els que este diumenge van entrar en competició per la seua magnífica labor.
L'alcalde, Jordi Mayor; la regidora d'Activitats Musicals, Sílvia Roca; l'edil de Festes, Pere Manuel i Laura Gascón, gerent d'Aigües de Cullera, van ser els encarregats de lliurar els premis del certamen, patrocinat per Hidraqua i Aigües de Cullera.
El jurat de la LXX edició l'ha presidit el compositor i director José Martínez Gallego. Completen la terna de jutges el polifacètic director Miquel Rodrigo i Tamarit i el director sorià José Manuel Aceña.
Fora de concurs i ja en el recinte exterior dels Jardins del Mercat es va poder viure el tradicional 'mà a mà' entre les dos societats musicals locals, l'Ateneu Musical i la Societat Musical Instructiva Santa Cecília, una de les poques ocasions en què el públic pot gaudir d'una actuació amb dos de les millors bandes del món.
L'ocasió ho mereixia i després de la superba actuació de l'Ateneu a les ordres de Ferrer Ferran, Santa Cecília amb Carlos Garcés al capdavant va protagonitzar l'estrena mundial de l'obra 'Leonardo Dreams', encarregada per la societat al compositor Saúl Gómez, present en l'acte. L'actuació aconseguí l'aprovació unànime del públic.
Com a novetat, enguany en els Jardins del Mercat la regidoria d'Activitats Musicals va col•locar una lona acústica en la part posterior de l'escenari. Amb ella es pretenia millorar la sonoritat de l'auditori a l'aire lliure, que ahir va tornar a reunir prop de 2.000 persones i va aconseguir un ple absolut. Cullera, una vegada més, es va convertir en la capital valenciana de la música de banda. | 0.878081 | curate | {"es": 0.053500284575981785, "ca": 0.9464997154240182} | http://www.e6d.es/noticias/la-unio-musical-de-catarroja-es-corona-en-el-certamen-de-bandes-de-cullera |
mc4_ca_20230418_2_652342 | Clear Channel guanya el contracte de mobiliari urbà de la ciutat de París | Intermèdia Comunicació
Clear Channel Outdoor Holdings (NYSE: COO)ha anunciat avui que la ciutat de París li ha adjudicat el contracte de mobiliari urbà fins el 2024. En el marc d’aquest nou contracte, Clear Channel França explotarà 1.630 suports de mobiliari urbà a la capital francesa. La notícia arriba quan Clear Channel comença la seva nova etapa com a negoci independent a la recerca de oportunitats de creixement en tota la seva nova regió d’Europa.
Sota aquest nou contracte, les marques que s’anuncien amb Clear Channel a París podran arribar fins al 85% de la població de París cada setmana. El mobiliari urbà també estarà disponible com a part de l’oferta nacional de Clear Channel, permetent als anunciants arribar a més de 20 milions de residents francesos cada dia.
Clear Channel començarà a instal·lar el mobiliari urbà a la capital al setembre, amb les primeres campanyes publicitàries programades per al quart trimestre de 2019. William Eccleshare, CEO mundial de Clear Channel Outdoor declara: “Estem encantats de que la ciutat de París hagi triat associar-se amb Clear Channel per modernitzar i donar vida al seu mobiliari urbà a tota la ciutat. Com a empresa global, col·laborem amb ciutats de tot
el món per oferir solucions finançades per la publicitat i fer-les més sostenibles i eficients, permetent a les ciutats una nova forma de comunicar-se amb els seus ciutadans. França és un mercat clau per Clear Channel Outdoor, i m’agradaria agrair a l’equip francès el seu ardu treball i dedicació mentre construïm els positius resultats de l’any passat. Les notícies d’avui són una mostra més de la fortalesa del nostre negoci, ja que vam començar
una nova etapa com una companyia de publicitat exterior independent i esperem veure un major creixement en els nostres mercats a mesura que continuem liderant la transformació digital del sector “.
Philippe Baudillon, President de Clear Channel França i President Internacional de Smart Cities de Clear Channel Internacional, afegeix: “L’adjudicació d’aquest contracte de mobiliari urbà a París marca una fita històrica. Obre el mercat parisenc de mobiliari urbà a una altra empresa líder de publicitat exterior a França, i demostra la capacitat de Clear Channel per innovar en termes de disseny, gestió mediambiental i subministrament “.
Disseny excepcional desenvolupat específicament per Christian Biecher per a París
Per dissenyar els suports del nou mobiliari urbà de la ciutat, Clear Channel ha col·laborat amb l’arquitecte i dissenyador francès Christian Biecher. El disseny de Christian es ha inspirat a París, com a ciutat moderna i històrica. El nou contracte inclou tres formats de producte de mobiliari: mobiliari de sòl (x1080 unitats), mobiliari de pal (X350 unitats) i mobiliari urbà (x200 unitats).
Com a part del seu compromís per reduir les emissions de carboni i ajudar a construir ciutats sostenibles, Clear Channel també plantarà un nou arbre en un bosc de la regió de París per cada nou element de mobiliari urbà instal·lat. Per complir amb aquest compromís, s’ha associat amb l’empresa francesa EcoTree. A més, els 1.630 suports estaran fabricats amb materials reciclables i comptaran amb il·luminació LED per reduir el consum d’energia.
Clear Channel Outdoor Holdings, Inc (NYSE: CCO) és una de les majors empreses de publicitat exterior del món amb més de 450.000 suports de digital i paper en 31 països de Àsia, Europa, Amèrica Llatina i Amèrica del Nord, arribant a milions de persones mensualment.
El portafoli digital de la companyia inclou més de 13.500 pantalles digitals en els seus mercatsinternacionals i 1.200 panells digitals en 28 mercats dels EUA Compost per dues divisions de negoci – Clear Channel International (CCI), que cobreix els mercats d’Àsia, Europa i Amèrica Llatina, i Clear Channel Outdoor Americas (CCOA), la divisió de negoci d’Estats Units i el Carib – CCO dóna feina a 5.600 persones a tot el món.
clear channel, Paris, publicitat | 0.852489 | curate | {"ca": 0.9920059955033724, "en": 0.00799400449662753} | http://www.intermedia.cat/clear-channel-guanya-el-contracte-de-mobiliari-urba-de-la-ciutat-de-paris/ |
oscar-2201_ca_20230904_6_103671 | Resulta inevitable referir-nos a la situació que vivim d’ençà del tretze de març perquè ho mediatitza tot: allò que és més greu, allò que és anecdòtic...
Visc a l’Aleixar, un poble petit del Baix Camp, i quan hem pogut començar a sortir de casa -ser de poble ens ha afavorit- ha estat una sorpresa poder comprovar com les criatures amb les famílies s’han fet seva la riera amb tanta naturalitat com quan en la nostra infantesa hi xipollejàvem, seguíem el seu curs llera amunt, la traspassàvem vacil·lants per les passeres o hi terrejàvem amb l’arena de la riba. Vaja, que les actuals generacions de xiquets i xiquetes han reprès el testimoni de les de mitjan segle XX rierejant aquí i allà com feia dècades que no es veia ni s’esperava tornar a veure. Una vella novetat.
També en aquest context, Reus, capital de la comarca, ha celebrat la festa major de Sant Pere i això vol dir revetlla i festassa popular prèvia que concentra ciutadans, comarcans i forasters. Aquest any, hem enyorat el so de la tronada, la sentor de la pólvora ran de nas al Mercadal, la música de gralles i tabals, els castells, el gentiu, el ball de gegants, nans, l’àliga... però hem viscut la revetlla, gràcies a bons amics, al terrat de casa; aquella revetlla tan literària de bombetes de colors, garlandes, menges casolanes, música lleugera, terrats veïns també festius i, de fons, el campanar, enguany viu de colors senyal de festa, de la Prioral. Una altra vella novetat.
De fet, no és tan estrany que els humans recuperem pràctiques que ens han servit i que una nova situació fa plausibles. Tanmateix, si aquestes velles novetats ens han estat bones per a moments de la vida quotidiana, la mateixa fórmula no ens serveix si l’adopten les administracions a l’hora d’afrontar els efectes de la Covid19. Cal un replantejament real que prioritzi les persones, especialment les més vulnerables, i prescindeixi del que calgui! per aconseguir-ho.
Velles novetats Velles novetats Velles novetats Velles novetats Velles novetats E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.85212 | curate | {"ca": 0.9679760888129804, "it": 0.017933390264730998, "pt": 0.014090520922288642} | http://admin.elpunt.cat/opinio/article/8-articles/1814849-velles-novetats.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_71130 | Felicitats a un xic de p*** mare!! És que hui Roget se'ns fa un poquet més major, i arriba als 17!! Felicitem-lo tots perquè s'ho mereix!! Gràcies per tot, per les festorres, pels moments més seriosos i per ser tan bon amic! Perquè si una cosa és certa, és que al xat es fan amics i de molt bons, com és Roget!! FELICITATS XIQUET!! !
Feliciiitats! tinc una sorpresa
Què serà? | 0.629616 | curate | {"ca": 0.9098360655737705, "es": 0.05191256830601093, "fr": 0.00273224043715847, "da": 0.03551912568306011} | |
mc4_ca_20230418_11_262015 | Josep Vallverdú. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes / - Traces : Catalan language and literature database
Home > Traces. Catalogue > Josep Vallverdú. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes /
Bibliographic citation -- Permanent link: https://traces.uab.cat/record/35533
Josep Vallverdú. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes / Teresa Rovira
Abstract: Isidor Cònsul defineix Vallverdú com un autor "tot terreny que ha interpretat, com qui diu, tots els papers de l'auca". Rovira comparteix aquesta lectura del personatge i afegeix que és "escriptor abans que tot" i, concretament, un escriptor de literatura juvenil. Això no significa que es tracti d'un escriptor de segona ja que, com afirma el seu mestre, Jordi Rubió i Balaguer, cal elogiar la capacitat de Vallverdú per adaptar-se al món de la infància. Finalment, es repassa breument tota l'obra literària de Vallverdú: des de novel·la històrica, biografies novel·lades o literatura de viatges, a contes, poemes i peces teatrals breus.
Subject: Escriptors catalans ; Literatura juvenil ; Novel·la catalana ; Novel·la històrica ; Prosa catalana ; Literatura de viatges ; Biografia novel·lada ; Conte català ; Poesia catalana ; Teatre català
Vallverdú, Josep ; Cònsul, Isidor ; Rubió i Balaguer, Jordi ; Cavall Fort : publicació ; Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000) ; Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1963) ; Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies (1968) ; Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies (1970)
Works: Josep Vallverdú. El venedor de peixos . Barcelona : Miquel Arimany Editor, 1960 (Col·lecció Sant Jordi)
Josep Vallverdú. Rovelló . Barcelona, 1968
Josep Vallverdú. En Roc Drapaire . Barcelona, 1970
Josep Vallverdú. Bernat i els bandolers . Barcelona, 1974
Josep Vallverdú. Un cavall contra Roma . Barcelona, 1975
Josep Vallverdú. Catalunya continental . Barcelona, 1968
Josep Vallverdú. Els rius de Lleida . Barcelona, 1978
Josep Vallverdú. Lleida, problema i realitat . Barcelona, 1968
Josep Vallverdú. Proses de ponent . Barcelona, 1970
Josep Vallverdú. Indíbil i la boira . Barcelona, 1983
Josep Vallverdú. Vagó de tercera . Barcelona, 1996
Josep Vallverdú. Garbinada i ponent . Barcelona, 1998
Josep Vallverdú. Poemes de gos . Barcelona, 1977
Josep Vallverdú. Festa Major . Barcelona, 1961
Published in: Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, núm. 153 (2000, Juliol-Agost), p. 3-6 | 0.542699 | curate | {"ca": 0.9052453468697124, "en": 0.06302876480541456, "fr": 0.014805414551607445, "es": 0.01692047377326565} | https://traces.uab.cat/record/35533?ln=en |
mc4_ca_20230418_9_542128 | La Coordinadora d’Associacions de Veïns de Vilafranca es presenta públicament | RTVVilafranca
http://media.rtvvilafranca.cat/podcast/article_videos/170503barris.mp4
L’origen de la coordinadora se situa en l’acte solidari que van organitzar conjuntament les associacions l’octubre del 2015 per recollir fons pels projectes d’alimentació infantil de Creu Roja.
Les associacions de veïns del Centre, l’Espirall, La Barceloneta, La Girada, el Poble Nou, Sant Julià, Molí d’en Rovira i Les Clotes han ofert aquest dimarts una roda de premsa per presentar públicament la Coordinadora d’Associacions de Veïns de Vilafranca.
L’origen de la coordinadora se situa en l’acte solidari que van organitzar conjuntament les associacions l’octubre del 2015 per recollir fons pels projectes d’alimentació infantil de Creu Roja Alt Penedès. Des de llavors, les juntes de les associacions han mantingut el contacte i han començat a fer accions plegades. Per exemple, han instaurat una reunió bimensual amb l’ajuntament de Vilafranca i van mantenir una trobada per tractar la posada en marxa del nou ambulatori.
La coordinadora neix amb la voluntat de tractar de forma conjunta els grans temes de ciutat que afecten tots els veïns de Vilafranca. El transport públic, el nou tanatori o la segona biblioteca són algunes d’aquestes qüestions.
La coordinadora és un primer pas cap a la creació de la Federació d’Associacions de Veïns de Vilafranca.
El funcionament de la coordinadora serà el següent: durant sis mesos, una de les associacions n’assumirà la coordinació i una altra farà d’ “ajudant”. Durant els sis mesos següents, la que ha exercit com a ajudant passarà a coordinar i n’entrarà una altra que li donarà suport. I així successivament. Ara, la coordinació recau en l’Associació de Veïns de Les Clotes.
Associacions de Veïns, Coordinadora d'Associacions de Veïns, Patro Recober
Més de 150 persones tasten la paella popular del barri de Les Clotes
La festa del barri de les Clotes pateix per la pluja i ha ajut d'ajornar alguns actes | 0.809959 | curate | {"es": 0.04638403990024938, "en": 0.034912718204488775, "ca": 0.9187032418952619} | http://www.rtvvilafranca.cat/2017/05/coordinadora-dassociacions-veins-vilafranca-presenta-publicament/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_287591 | El temps de lliurament canvia en funció de diversos factors i cada restaurant mostrarà el temps estimat d'arribada de la seva Tailandès a domicili. En mitjana, el temps de lliurament de Tailandès a domicili en Andorra és de 60 minuts.
Quin tipus de Tailandès puc demanar a domicili en Andorra?
Pots tenir tots els tipus de restaurants de Tailandès a domicili en Andorra, només revisa els seus menús: alguns també tenen opcions personalitzades.
Quins són els restaurants de Tailandès millor valorats en Andorra?
Glovo treballa amb alguns dels millors restaurants de Tailandès domicili en Andorra i això es reflecteix en les valoracions.
Com puc demanar Tailandès a domicili en Andorra ?
Simplement agrega la teva adreça de lliurament i elije el teu restaurant favorit de Tailandès domicili: elije els plats del menú i completa la teva comanda. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_116255 | Public aquesta recepta a l’últim moment. Sóc dins el llit i d’aquí unes hores serem a Menorca a les festes de Sant Joan. I no podia fugir sense publicar una recepta, i quina més adequada que la típica coca de Sant Joan que fan a les terres catalanes. No n’havia menjat mai, ni n’havia feta mai, i aquest és el resultat.
Vaig anar preguntant als amics blocaires per una recepta, i tothom, com passa sempre, té la seva versió. Cap millor, ni cap de pitjor, totes úniques, però al final em vaig decidir per la recepta que em proposava la Pili de The Pink Cake Factory. Gràcies!
Queda una coca no molt dolça, i que és millor fer-la i menjar-la, però que val la pena tastar. Dit tot això, primer, moltíssimes felicitats a Joans i Joanes, en especial a ma mare que m’aguanta el desordre constant dins la cuina, i ara sí, anem amb la recepta.
Continua llegint →
Posted in Uncategorized
Panades.
Posted on 24 Març 2013 by demelisucre
6
S’acosta Pasqua, i qui més no a Mallorca, farà (o com a mínim menjarà) panades. Pel que no sou illencs, les panades són juntament amb la freixura, els rubiols i els crespells, el plat típic de Mallorca quan arriba Pasqua. Es creu que tenen un origen jueu, i les més típiques són de les de xítxeros i xot o simplement xot, i són les dues receptes que us proposo avui, però n’hi ha per tots els gustos, un dia en férem unes de gambes, ceba i pollastre, que van agradar a tothom.
Pel que fa a la pasta és quasi tant o més versàtil que el farcit. Tothom té la seva heretada dels padrins o repadrins. Aquesta és la feim a ca sa padrina Francisca, la recepta és la que té ella escrita a un bloquet vell, i és la que feim cada any. Ens reunim cada divendres i les feim les tres generacions plegades, i després en dinam… És de les coses que més m’agraden de Pasqua. Una de les millors virtuts de la pasta? Que es molt fàcil de manejar, ja que donar forma a la panada és senzillíssim. Un defecte? Que du una mica de feina pastar-la, però el resultat ho val. Aquesta és la primera de les receptes de panades que publicaré, i és a la que tenc més estima. Però en tenc més receptes, i més farcits que poc a poc arribaran.
Aguanten bé uns quants dies. Com més m’agraden són calentes del forn, però, n’hi ha que s’estimen més l’endemà. Es solen fer el divendres o dissabte, però el dilluns i dimarts són molts els que se l’enduen per anar d’excursió. I si en feis moltes, es poden congelar crues i es couen quan us venguin de gust.
Dit tot això, ens hi posam?
Continua llegint →
Posted in Uncategorized
Navegació d'entrades
Dolç
Coques i pastissos
De cullera
Galletes i brioixeria
Xocolata
Salat
Barquetes i picades
Coques, pastissos i masses
Salses i patés.
Cuina Mallorquina
Dolça
Salada
Lestevesreceptes.cat
Segueix-nos al Facebook
Segueix-nos al Facebook
Segueix-nos a Twitter!
@Catiana85 @aixoesmelib3 @TomeuCaldentey @IB3televisio Moltes gràcies! 6 years ago
RT @aixoesmelib3: N'Isabel, autora del blog @demelisucre ens cuina un pollastre al curry ben bo i original! Gràcies! @IB3televisio @TomeuCa… 6 years ago
RT @aixoesmelib3: @demelisucre ens cuina pollastre amb curry ben innovador! Aviat programa d'estudiants! @TomeuCaldentey @IB3televisio http… 6 years ago
Estem preparant coques de patata! http://t.co/Gaqr0hZAd5 6 years ago
Tenim recepta nova! Uns pancakes per endolcir-vos els matins. demelisucre.gastronomicament.cat http://t.co/IEsOSOYUvr 7 years ago
Follow @demelisucre
Cerca
Entrades recents
Coca de Sant Joan.
Coca de mores i albercocs.
Galetes d’oli, d’Inca o “Quelitas”.
Púding de pa de llet.
Blogroll
Bojos per la cuina
Cuina per a llaminers
Dit i fet
El rincón de Bea
Els fogons de la Bordeta.
Foodtografia
Arxius
Juny 2013
Mai 2013
Abril 2013
Març 2013
febrer 2013
gener 2013
Desembre 2012
Novembre 2012
Octubre 2012
Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.627465 | curate | {"ca": 0.7397546332550248, "pt": 0.11772383189767685, "en": 0.0386322109109893, "fr": 0.0015661707126076742, "es": 0.06499608457321848, "nl": 0.0026102845210127902, "st": 0.003915426781519186, "sq": 0.004959540589924301, "it": 0.012529365700861394, "ru": 0.009135995823544766, "de": 0.004176455233620465} | https://demelisucre.wordpress.com/category/uncategorized/ |
cawac_ca_20200528_9_171257 | 17 de novembre: Jornada de Lluita als instituts per confluir amb la mobilització de la universitat
Escrit per Sindicat d'Estudiants
dijous, 17 de novembre de 2011 00:00
REUNIÓ D'ESTUDIANTS per debatre i organitzar aquests temes:
17 de novembre: Jornada de Lluita als instituts per confluir amb la mobilització de la universitat . La lluita contra les retallades a l’ensenyament públic continua. Que la crisi la paguin els banquers!
El passat 6 d’octubre més de 100.000 joves, convocats pel Sindicat d’Estudiants, van sortir al carrer a tot l’Estat per mostrar la nostra completa oposició a les retallades salvatges a l’ensenyament públic. Les manifestacions que es van fer de manera simultània a 50 ciutats van ser una gran demostració de força del moviment estudiantil, així com un clar missatge per a aquells que volen reduir a cendres l’escola pública. 40.000 a Madrid, 15.000 a Barcelona, milers a València, Sevilla, etc. Tots els que vam participar a la convocatòria del Sindicat d’Estudiants vam sortir amb una sensació de força enorme i amb ànims redoblats per continuar rebutjant les retallades educatives i defensant l’ensenyament públic. Ara, la lluita continua. | 0.783272 | curate | {"ca": 0.9483204134366925, "fr": 0.031007751937984496, "es": 0.020671834625323} | http://www.militant.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=776:17-de-novembre-jornada-de-lluita-als-instituts-per-confluir-amb-la-mobilitzacio-de-la-universitat-&catid=30:catalunya&Itemid=100004 |
mc4_ca_20230418_16_39407 | Programació del XIV Festival Internacional de Música de Sabadell
Teatre Municipal La Faràndula (Sabadell)
Després dels celebrats espectacles Sing! Sing! Sing! i Chocolat!, el trio Divinas presenta Enchanté!, una nova proposta on les tres artistes s’endinsen a la música europea de principis del s.XX per fer una recreació descarnada, amb aires de cabaret burlesque i glamour decadent, de l’època de la Segona Guerra Mundial.
Atractius del repertori de la cobla
Els arxius musicals preserven el nostre patrimoni. Moltes vegades la gran quantitat d’obra escrita “amaga” obres de valor que només el treball de recerca retroba. La veu càlida i dúctil de Marta Valero i l’acurada direcció de Bernat Castillejo al davant de la Cobla Mediterrània seran fidels traductors d’aquestes músiques.
Yonat Youth Choir de Holom, Israel
El Quinteto Porteño neix de la necessitat de Marcelo Mercadante de donar forma a un projecte musical propi.
Per el Quinteto són bàsiques les obres de Piazzola així com la creació d’obres propies, intentant d’aquesta manera i juntamente amb altres compositors de l’actualitat, donar continuïtat a aquesta música, el tango.
Gesta Èpica d'Arrels Profundes
La darrera obra poètica del pintor i poeta sabadellenc Jordi Roca, "Gesta èpica d'arrels profundes”, recrea la nit simbòlica en què la col·lectivitat es troba per proclamar el dret dels pobles a decidir la seva llibertat, amb la cultura com a eix troncal. L’obra ha estat musicada pel també sabadellenc Josep-Maria Serracant.
Camp & Gershwin
Una mirada de Manel Camp a l'univers de George Gershwin. Camp & Gershwin és un concert que vol retre homenatge al geni americà del primer quart del segle XX George Gershwin. La seva música passada pel sedàs de Manel Camp i el seu quartet esdevé l’eix central de l’espectacle.
OSV Brass Ensemble.
Hereu de l’escola veneciana i de la tradició de brass bands centroeuropea i britànica, l’ensemble d’instruments de metall és un dels conjunts musicals més populars i amb més possibilitats.
La secció de vents metall de La Simfònica és tradicionalment una de les més actives de l’orquestra vallesana. | 0.766386 | curate | {"ca": 0.9357930043124102, "en": 0.037374221370388115, "fr": 0.026832774317201723} | http://www.joventutsmusicals.cat/sabadell/2925-festival-estiu-2013/ |
crawling-populars_ca_20200525_28_35677 | El Servei de Recursos Humans (SRH) vol expressar el seu compromís amb la qualitat i la millora contínua de totes les activitats que es desenvolupin en l’àmbit de la seva competència.Es compromet a:
És missió del Servei de Recursos Humans la gestió de la vida administrativa i econòmica de tot el personal que forma part de la Universitat, des de l’accés fins a la finalització de la relació que manté amb la institució, així com garantir una formació contínua, que permeti millorar la qualificació professional del personal i la qualitat del servei ofert.
Ens correspon donar el suport necessari als òrgans de govern de la Universitat en matèria de recursos humans, així com vetllar pel compliment de la legalitat vigent en tots els procediments de la nostra competència.
El Servei de Recursos Humans s’esforça per incrementar l’eficàcia i l’eficiència millorant contínuament els processos interns i els sotmesos a transversalitat. De la mateixa manera que forma part de la nostra raó de ser atendre les expectatives i aconseguir la satisfacció de tots els usuaris assegurant un servei excel·lent i de qualitat. Apostam per l’ús i per la implantació efectiva de les noves tecnologies.
El Servei de Recursos Humans té previstes diferents actuacions per escoltar i analitzar la veu dels usuaris i de les usuàries. Els principals canals de participació existents són els següents:
En cas d’incompliment dels compromisos establerts en aquesta carta, la cap del servei, assumeix la responsabilitat d’informar a l’usuari sobre les causes que l’han motivat i de prendre les mesures que estiguin al seu abast per poder corregir els problemes o insatisfaccions ocasionats. | 0.877705 | curate | {"ca": 1.0} | : /carta/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_708435 | Laporta: “La caverna mediàtica espanyolista no tolera que el Barça projecti els catalans al món”El president del F.C Barcelona nega que el seu posicionament polític faci perdre seguidors al clubLa “caverna mediàtica espanyolista” li té “ganes al Barça, i, en especial, em té ganes a mi”. Així de clar ha denunciat el president del F.C.Barcelona, Joan Laporta, una nova campanya mediàtica contra el club i la seva pròpia persona. El president ha insistit que existeix una campanya liderada per “mitjans espanyolistes esportius, i no esportius” per “desprestigiar i perjudicar” el club quan travessa “el millor moment de la seva història”. El bon moment que viu el Barça “projecta els catalans a nivell nacional, estatal i internacional”, un fet que “no toleren els mitjans d'aquesta caverna” i “certs professionals de la manipulació”, ha denunciat el president del Barça en la conferència inaugural del curs de la facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Laporta també ha negat que el seu posicionament polític estigui fent perdre seguidors al Barça fora de Catalunya, “al contrari, en guanyem perquè molts s'identifiquen amb els valors de democràcia i llibertat que defensem”. “No podem renunciar als nostres orígens, que són catalans”, ha explicat. “Jo em posiciono perquè el Barça històricament s'ha posicionat sempre”. I en relació a la manifestació que va encapçalar, el president ha recordat que es tractava d'una ació “democràtica i pacífica”. Un altre dels alumnes li ha preguntat si creu que els valors que defensa el model d'aquest Barça són “exportables a la política”. Laporta, que no ha pogut reprimir un somriure, ha reconegut que 'els valors sí són exportables' però no ha volgut afegir res més.Font: www.elsingulardigital.cat
Visca Jan! Ets un exemple a seguir! Poca gent té els nassos que tu tens. Mereixes tot el meu respecte en aquest sentit (i no cal dir que en l'esportiu també). | 0.85865 | curate | {"ca": 0.9947368421052631, "en": 0.005263157894736842} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_788599 | Westerveld, Arnau, Pinto, Esteban y Marco Amelia son los cinco hombres mejor posicionados para sustituir a Jorquera
DOncs jo d'aquest Jasskelainen que diu que fitxarem al Bolton n'estic molt content. Meam si és veritat i el fitxen perquè és boníssim. Mireu això (sobretot el primer) http://youtube.com/watch?v=8AGBNUh7h04 http://youtube.com/watch?v=WyVjpjq8FGU http://youtube.com/watch?v=AcNkEZuSiHk
Collons quin desgabell de partit el primer vídeo... | 0.552827 | curate | {"es": 0.25727069351230425, "ca": 0.7427293064876958} | |
mc4_ca_20230418_4_23255 | Presentació del poemari “Ara que no em veus”, l’opera prima de David Soler-Ortínez, filòleg i poeta igualadí. | Aparador de poesia
← Vídeo del programa dedicat a commemorar el vintè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés. Amb Miquel Pigem de les Heras, poeta i advocat.
Vídeo del programa en el qual Pius Morera entrevistà Ricard Mirabete, l’autor del poemari Radar, recentment publicat. →
Presentació del poemari “Ara que no em veus”, l’opera prima de David Soler-Ortínez, filòleg i poeta igualadí. Posted on gener 24, 2013 by suip descarregar
Vuitanta-quatrè programa, el quart d’aquesta temporada. Amb David Soler-Ortínez, poeta igualadí com nosaltres. Jove, no com nosaltres. Llicenciat en Filologia Anglesa. Tampoc. Ja l’havíem convidat a aquest programa el 4 de maig del 2011. Llavors era si fa no fa dos anys més jove. Ahir tornà per a presentar-nos el seu primer poemari. Llavors duia una i entre els dos cognoms, ara un guió. Llavors donava classes a secundària, si no anem errats, actualment es dedica a la recerca d’innovació pedagògica dels estudis superiors a la Universitat Ramon Llull, com llegim a la solapa. Llavors no havia escrit el poema “A Marta” amb què obrírem el programa. Potser la Marta, a qui el dedica, tampoc existia. Llavors havia obtingut nombrosos guardons, però encara no li havien atorgat el XXVIIè Premi de Poesia Mossèn Narcís Seguer pel poemari Ara que no em veus, que ha publicat Témenos edicions. Les coses canvien, com se sol dir i com, en realitat, són. El poeta va respondre les preguntes que li plantejà el conductor del programa, Pius Morera, que digué el poema que dóna títol al poemari, i recità catorze poemes del poemari, un autèntic regal.
Filòleg, professor i poeta Mostra totes les entrades de suip → Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. ← Vídeo del programa dedicat a commemorar el vintè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés. Amb Miquel Pigem de les Heras, poeta i advocat. | 0.67265 | curate | {"ca": 0.9214501510574018, "en": 0.022658610271903322, "pt": 0.011581067472306143, "es": 0.04078549848942598, "cs": 0.003524672708962739} | https://piusmorera.wordpress.com/2013/01/24/presentacio-del-poemari-ara-que-no-em-veus-lopera-prima-de-david-soler-ortinez-filoleg-i-poeta-igualadi/ |
mc4_ca_20230418_1_122140 | Ribó ironitza sobre la candidatura de Català a l'alcaldia: "Felicitats per guanyar les primàries a Camps" | Valencia Extra
L’alcalde de València, Joan Ribó, ha ironitzat sobre la candidatura de l’exconsellera d’Educació i actual diputada autonòmica pel PP a l’alcadía de València, Maria José Català, a qui ha felicitat per l'”èxit” de “guanyar les primàries del PP” enfront de l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, que “va manifestar en el seu moment que es presentaria”.
Ribó ha realitzat aquestes declaracions després d’assistir al Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de València, i que el secretari general del PP, Teodoro García Egea, haja anunciat que Català serà la candidata de la formació a l’Alcaldia de la ciutat en les pròximes eleccions municipals.
“El primer que he de fer és felicitar Maria José Català, per guanyar les primàries del PP. Crec que és un èxit perquè tenia un altre contrincant important com era l’expresident de la Generalitat, Paco Camps, que va manifestar en el seu moment que es presentaria”, ha ironitzat el primer edil.
Ribó ha assenyalat que parlarà amb ella. “Jo la conec, no la conec molt perquè crec que que jo he estat bastant a València, ella crec que que des del 28 de desembre també és de València, és valenciana de la ciutat de València. Ja ens anirem veient, res més a dir. És una persona més al capdavant de la llista”, ha afegit.
Si escau, ha puntualitzat que ell sí es presentarà a les primàries de Compromís quan les convoque el seu partit “i tinc la il·lusió de guanyar-les també, com ella”, ha conclòs.
Compromís demana a PSOE i Podem reprendre la negociació perquè si hi ha comicis pot guanyar "trio de Colón" | 0.889038 | curate | {"ca": 1.0} | https://valenciaextra.com/ribo-sobre-candidatura-pp-catala/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.