id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_2_367236 | Crida l'atenció que, en aquests moments, l'únic partit català que ha evitat posicionar-se en el tema monàrquic sigui el que té més representació al Parlament. Tradicionalment CiU ha sigut un partit borbònic, com afrontaran finalment el debat actual entre monarquia/ república? Els traeix el passat?A qui beneficien fugint d'estudi en un tema tant transcendental --ho és, ens agradi o no--?Es posicionen sobre el referèndum de Crimea i no ho fan quan al país veï milers de persones clamen als carrers el dret a decidir. Aquest hieratisme no és una mica forçat? A quina estratègia obeeix?És que els hi incomoda el tema?I el millor de tot. Votaran a favor de coronar la rata quan sigui el moment?
Qui neix botifler mor botifler no poden evitar-ho
Vota per la república espanyola i així no et sentiràs botifler, aquí ets fidel tu?
El fet és fotre als Borbons que són els culpables de que estiguem com estem.
Els culpables a més d'ells també som nosaltres, i ho serem molt més si perdem una oportunitat com la que vivim.
I contribuïnt a que es faci una segona transició no desaprofitarem la oportunitat? I deixant constantment l'independentisme com una ideologia carca i allunyada del sentit de la gent no ens farà perdre l'oportunitat no? Va, ves a entavanar algú altre.
I el "sentit de la gent" quin és? Tu t'has perdut molts capítols, CiU vol una consulta sobre la independència pel 9N. I això s'ha dit per activa i passiva de fa molt de temps.Només has d'apartar prejudicis i escoltar. Ningú et vol entabanar, ets "massa llest", tu a la teva bola mirant pel·lícules de bons i dolents mentre al parlament els partits de dretes i esquerres s'uneixen pel bé de la nació. Tu pots continuar jugant a revolucions i batalletes. | 0.826476 | curate | {"ca": 0.936545240893067, "es": 0.06345475910693302} | |
wikipedia_ca_20230401_0_303274 | Moncel-sur-Seille
Moncel-sur-Seille és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est. L'any 2007 tenia 492 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Moncel-sur-Seille era de 492 persones. Hi havia 157 famílies, de les quals 24 eren unipersonals (24 dones vivint soles i 24 dones vivint soles), 48 parelles sense fills, 73 parelles amb fills i 12 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 185 habitatges, 168 eren l'habitatge principal de la família, 8 eren segones residències i 9 estaven desocupats. 172 eren cases i 10 eren apartaments. Dels 168 habitatges principals, 150 estaven ocupats pels seus propietaris, 15 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 2 estaven cedits a títol gratuït; 2 tenien una cambra, 4 en tenien dues, 10 en tenien tres, 38 en tenien quatre i 113 en tenien cinc o més. 137 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 66 habitatges hi havia un automòbil i a 90 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Moncel-sur-Seille el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 356 persones, 240 eren actives i 116 eren inactives. De les 240 persones actives 208 estaven ocupades (103 homes i 105 dones) i 32 estaven aturades (14 homes i 18 dones). De les 116 persones inactives 45 estaven jubilades, 42 estaven estudiant i 29 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Moncel-sur-Seille hi havia 165 unitats fiscals que integraven 460 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 19.060 €.
Activitats econòmiques.
Dels 6 establiments que hi havia el 2007, 4 eren d'empreses de construcció, 1 d'una empresa de serveis i 1 d'una empresa classificada com a «altres activitats de serveis».
Dels 4 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una fusteria, 1 lampisteria, 1 electricista i 1 empresa de construcció.
L'any 2000 a Moncel-sur-Seille hi havia 7 explotacions agrícoles.
Equipaments sanitaris i escolars.
El 2009 hi havia una escola elemental integrada dins d'un grup escolar amb les comunes properes formant una escola dispersa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"fr": 0.006748709805478364, "ca": 0.9606986899563319, "pt": 0.02143707820563716, "it": 0.0111155220325526} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=303275 |
cawac_ca_20200528_9_156788 | Obra de l'any 1929 projectada per Rafael Masó, un dels més notables arquitectes del noucentisme. És una casa unifamiliar de planta baixa i pis, amb sòcol de pedra i dos finestrals de mig punt separats per una gruixuda columna. Del pis superior destaca un plafó de ceràmica on hi ha una jardinera revestida del mateix material i sostinguda amb dos elements de ferro forjat. | 0.749248 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3080 |
mc4_ca_20230418_16_437531 | Parc municipal de Moià - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Zona nord del Parc Municipal. Moià (Moianès)
41° 48′ 41″ N, 2° 05′ 42″ E / 41.811250°N,2.094900°E / 41.811250; 2.094900
IPAC: 16723
El Parc municipal de Moià és una obra del municipi de Moià (Moianès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'actual parc havia estat part de la finca de Josep Coma, mort el 1915, paraire de professió i home de negocis. Des del 1935 és parc municipal. [1]
Està formada per dues glorietes, que estan inscrites en el marc romàntic de l'antiga casa Coma, l'actual parc municipal. [1] Una de les dues glorietes és de planta circular i fa cantonada a un mirador amb una llarga balustrada. L'aixequen sis columnes jòniques que sostenen un fris decorat a base d'orles. La cúpula és semicircular, sense decoració. Queda integrada en un modern edifici que serveix de llar d'avis. [1] L'altra glorieta és de planta octogonal i recorda una pèrgola japonesa. Té arcs ogivals. La construcció està feta a base de maó amb decoració de fusta. [1]
El Parc municipal de Moià fou en els seus orígens el jardí de la finca particular de Josep Coma. Aquest industrial moianès engrandí les possessions de casa seva – Cal Cristo – amb la compra l'any 1873 de diverses peces de terra que constituïren el seu jardí, on, a més de les flors i els arbres habituals, també tenia previst destinar-hi una zona per a la plantació de vinyes. [2]
A aquests terrenys, Josep Coma hi afegí, el gener de 1877, cinc solars estrets corresponents a la major part a l’actual plaça del P. Francesc Sagrera; solars que estaven abandonats des de la crema de Moià de 1839. En un lateral de la seva propietat s’hi alçà una fàbrica, una de les més importants de l’època a Moià. Es creu que cap al 1920 la fàbrica s’enderrocà, i en aquest emplaçament el 1977 s’hi va construir l’Esplai per a gent gran. [3]
En morir Josep Coma l’any 1915 el parc passà a l’Escola Pia, que anys després el va llogar com a casa d’estiueig a la família Ziegler. Entre els anys 1933-1935 es va formalitzar la compra del parc, promoguda per l’Associació Pro Monument a Francesc Viñas, i després de la guerra passa a propietat municipal. D’aquesta manera, l’any 1934 s’inaugurà i per primera vegada s’hi celebrà la Festa de l’Arbre Fruiter. Des del juliol de 1935 el parc fou obert al públic, i es va convertir en un espai social, de festa i d’activitat popular, lligat també a la creació a la casa, de la biblioteca i altres serveis de caràcter cultural i social.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc municipal de Moià
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Parc municipal de Moià». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 agost 2014].
↑ CLARÀ I ARISA, Jaume Moià 1875-1939. La vida d’un poble en imatges Moià: Ajuntament de Moià (etc. ), 1997 ISBN 8489553599
↑ SERRANO, Xavier “Del jardí de Cal Cristo al Parc Municipal de Moià”, Modilianum, núm. 43 (2n semestre, 2010), p. 25-54
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parc_municipal_de_Moià&oldid=17442556»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 6 set 2016 a les 00:59. | 0.761062 | curate | {"ca": 0.8911586338972232, "en": 0.06926268751994893, "uu": 0.001915097350781998, "mk": 0.000957548675390999, "ru": 0.013724864347270984, "es": 0.007341206511330993, "pt": 0.008298755186721992, "de": 0.007341206511330993} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_municipal_de_Moi%C3%A0 |
mc4_ca_20230418_11_199666 | Inici / Doctors / Roger Poblet
Dr. Roger Poblet Cózar (MD), llicenciat en medicina i cirurgia, especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport.
Compta amb experiència professional en els equips professionals de la ciutat de Lleida formant part en l'actualitat de l'equip mèdic del club de bàsquet FORÇA LLEIDA (LEB OR). | 0.702503 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.kroton.cat/poblet.php |
racoforumsanon_ca_20220809_0_317253 | A partir del 31 d´aquest mes..http://www.fiba.basketball(surt per defecte la versió castellana; si hi ha manera de modificar-ho, jo no la conec..)Fil per comentar el torneig. Sembla que ja hi ha equips gairebé definits. El de Sèrbia, si es confirma, és força increïble: no hi ha gairebé "baixets", i més tenint en compte que Teodosic està lesionat i gairebé segur no hi anirà:Marko SIMONOVIC 203cm 6'8" Bogdan BOGDANOVIC 197cm 6'6" Nemanja BJELICA 209cm 6'10" Vladimir LUCIC 204cm 6'8" Miroslav RADULJICA 213cm 7'0" Stefan BIRCEVIC 210cm 6'11"Nikola JOKIC 209cm 6'10" Nikola MILUTINOV 213cm 7'0" Vasilije MICIC 195cm 6'5" Marko GUDURIC 197cm 6'6" Stefan JOVIC 196cm 6'5" Boban MARJANOVIC 222cm 7'3" Milos TEODOSIC 195cm 6'5"
Esperem una derrota ianqui, a vore si per a l'altra s'ho prenen seriosament i porten un equip més competitiu. Perquè en general este mundial està molt devaluat.Curiosament enguany EUA té un equip tècnic de prou més qualitat que el planter de jugadors.
Maria Mercedes escrigué: Perquè en general este mundial està molt devaluat.ostres, jo veient els equips crec que hi ha poques absències. Veig que hi haurà tots els lituans, serbis, italians espanyols (catalanets sobretot) que juguen a l´NBA.. També hi ha l´Antetokounmpo que ens comenta l´Estepario, el montenegrí Vucevic..M´hauria agradat veure Croàcia, Eslovènia i Letònia (tot i que el Porzingis suposo que deu d´estar lesionat: porta TOTA la vida lesionat) però què hi farem... els americans, això sí, tenen un equip de secundaris.. per compensar-ho aviam si els Iran Jordània i companyia ens sorprenen agradablement -que altres anys ho han fet..
Ascension escrigué: els americans, això sí, tenen un equip de secundaris..Diria més aviat de terciaris i quaternaris. | 0.888865 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_241362 | (*) El següent article requereix d'un transport especial (les despeses d'enviament quedaran pendents de revisió). | 0.61614 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tecnosports.com/cat/espai-infantil/cubic-toy/tancament |
racoforumsanon_ca_20220809_3_894441 | M'estic quedant sense paraules escoltant en Santi Vidal, en Francesc Marc Alvaro i en Jaume Marfany.
Molt bona la proposta de Josep Rull de presentar-se a les espanyoles de finals del 2015 amb llista unitària.
És que és de pura lògica. O això o que a Catalunya no hi hagi urnes (perquè el procés ja haurà avançat prou). Allò que no pot ésser és que, en ple procés d'independència, anem a unes eleccions pensant en la governabilitat d'Espanya. Una actitud així no és gens seriosa. | 0.74479 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_105734 | El nou moll Balears del Port Tarragona acull dos creuers simultanis per primera vegada
04/11/2021
Pla general dels creuers Hebridean Sky i Seadrem I aturats simultàniament al nou moll de Balears del Port de Tarragona. Foto: Port de Tarragona
Temporada creuers
Nombre * | 0.611804 | curate | {"ca": 0.844106463878327, "en": 0.03802281368821293, "es": 0.08745247148288973, "fr": 0.030418250950570342} | |
mc4_ca_20230418_0_347377 | El llibre de la Saviesa o llibre de la Saviesa de Salomó és un llibre atribuït tradicionalment al rei Salomó que forma part de l'Antic Testament de la Bíblia catòlica i de l'ortodoxa, on apareix dins del Llibre sapiencial, després del Càntic dels Càntics i abans de la Siràcida. El cristianisme històric l'inclou a la Bíblia dintre del Deuterocanònic mentre que els cristians protestants i els jueus exclouen els set llibres del deuterocanònic -el de la saviesa entre ells- de les seves bíblies.
El llibre, de dinou capítols, està escrit en grec a l'època hel·lenística, possiblement vers 50 aC, segurament a Alexandria. Utilitza la Septuaginta grega com a font, i també sovint expressions habituals entre estoics i platònics. La tradició cristiana l'atribueix al savi rei salomó però en l'actualitat es considera que l'autor és desconegut. El tema principal és l'exaltació de la saviesa, a la qual s'accedeix a través de Déu.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre de la Saviesa Bases d'informació
GEC: 0061179
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llibre_de_la_Saviesa&oldid=16544210» Categoria: Llibres de l'Antic TestamentCategories ocultes: Pàgines amb enllaç commonscat des de WikidataControl d'autoritats Menú de navegació
AfrikaansالعربيةBoarischBrezhonegČeštinaDeutschEnglishEsperantoEspañolEuskaraفارسیSuomiFrançaisFryskGaeilgeगोंयची कोंकणी / Gõychi KonknniעבריתHrvatskiMagyarՀայերենBahasa IndonesiaItaliano日本語한국어LatinaNederlandsNorsk nynorskNorsk bokmålPolskiPortuguêsRuna SimiRomânăРусскийSrpskohrvatski / српскохрватскиSimple EnglishSlovenčinaСрпски / srpskiSvenskaKiswahiliதமிழ்TagalogУкраїнськаTiếng ViệtWinaray中文 Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 26 feb 2016 a les 20:43. | 0.854948 | curate | {"ca": 0.9931192660550459, "de": 0.006880733944954129} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_de_la_saviesa |
macocu_ca_20230731_2_277345 | Sabadell i Abrera també projectaran la pel·lícula ‘A ganar’ 15/11/2018
Arriba el cap de setmana i tenim noves oportunitats per anar al cinema a veure la pel·lícula ‘A ganar’. Aquest diumenge les projeccions seran a Sabadell i a Abrera, per gaudir de nou d’aquesta història basada en fets reals sobre un equip de voleibol que després d’una complicada situació a l’inici de la lliga lluita per guanyar de nou el campionat estatal.
A Abrera, la pel·lícula es projectarà també diumenge al Yelmo Cines Abrera (C/ Hostal del Pi, 4, Montserrat Centro Abrera). La sessió també serà matinal, amb una única projecció a les 12:15 hores. El preu de l’entrada serà de 5’70 euros i aquestes es poden comprar de manera anticipada en aquest link.
La pel·lícula, que ha recaptat més de 10 milions de dòlars a les taquilles d’Estats Units, està protagonitzada pels guanyadors de l’Oscar, Helen Hunt (Millor Impossible) i William Hurt (El petó de la dona aranya). A més està dirigida pel director de ‘Soul Surfer’ Sean McNamara. | 0.841311 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_3_107146 | Posts by: salvador
Una de les armes del combat polític consisteix a atribuir a l’adversari polític un pensament en privat diferent del que sosté en públic. El dependentisme espanyol darrerament hi ha recorregut de manera repetida -molt particularment, el secretari general del PSC, Pere Navarro- per revelar amb afectada indignació que hi ha qui defensa la consulta per a l’exercici del dret a l’autodeterminació per a l’any 2014 però en privat reconeix que serà del tot impossible. És un cas semblant dels que revelen el contingut d’àpats discrets a Madrid de consellers independentistes de la Generalitat dels quals s’insinua que allà es venen tota l’herència per un plat de llenties. La intenció última d’aquest joc brut és escampar desconfiança sobre els adversaris encara que, com es pot constatar, així tampoc no aconsegueixen recuperar la confiança cap a qui hi recorre. Continuar…
En les anàlisis catastrofistes d’ara mateix hi pesen massa els temps passats. I, en canvi, tot corre tan de pressa que l’únic passat que compta de veritat és el més immediatament recent. Els temps passats que ara valen ja no parlen de la generació dels nostres avis o de la dels pares, sinó que tenen com a referència l’any passat. Per acabar-ho d’adobar, l’únic futur que s’entreveu, aquell que abans es volia per als fills i els néts, ara és el d’aquí pocs mesos. Veig que és així quan la gent més gran que tot just fa quatre dies que ha descobert que també vol la independència, de tan il·lusionada i impacient com està, demana: “Ho veuré?” L’actual procés de canvi ignora el passat i apressa el futur. Continuar…
No crec en el caràcter dels pobles ni en els ADN socials, una metàfora que m’irrita. Encara menys en el dels catalans: som un país d’història massa convulsa per haver establert pautes sistemàtiques de comportament. Hem viscut constants i rotunds desafiaments demogràfics. I no hem disposat d’instruments de dominació simbòlica forts a causa d’una manca de les estructures d’estat que els solen proporcionar. Aquí, per donar continuïtat al país, ens hem aferrat a la supervivència d’una llengua pròpia, i l’hem convertida en casus belli de la nostra existència, en l’expressió màxima de l’excel·lència creativa i la feblesa política. Continuar…
És una evidència que a Espanya es viu un procés de recentralització política en tots els fronts, executat de manera planificada per l’actual Govern del PP. Tant és que parlem d’educació amb la llei Wert, com de comerç –que, amb l’excusa de la unitat de mercat, vol imposar horaris comuns– o d’institucions amb la llei de Cambres, i així tota una inacabable llista de decisions a l’engròs i a la menuda. Val a dir que l’execució ha recaigut en el Govern del PP perquè és qui es troba al govern, però hi ha raons per pensar que es tracta d’un moviment que respon a la voluntat dels gestors –alts funcionaris– d’unes estructures d’Estat que estan per damunt de la contingència dels governs. Si ara mateix hi hagués el PSOE al capdavant del Govern espanyol, el moviment –potser no les formes– seria en la mateixa direcció. Continuar…
Crec que la primera notícia que vaig tenir de Miquel Martí i Pol devia ser l’any 1972 arran de la presentació als Amics de les Arts de Terrassa de la carpeta de gravats de Jordi Serrate amb els poemes de La fàbrica , amb un pròleg de Jordi Sarsanedas (Quaderns el Bordiol, 1). No recordo pas que Martí i Pol hi assistís perquè llavors ja estava afectat per l’esclerosi, però no ho puc assegurar. Aquell curs començava a estudiar sociologia a la UAB, i aquells poemes van ser una mena de revelació sobre l’existència d’una altra manera de comprendre la realitat social que, sense cap mena de dubte, completava la de les ciències socials. Continuar… | 0.72455 | curate | {"en": 0.004863550391786004, "ca": 0.9816265874088085, "de": 0.013509862199405566} | http://www.salvadorcardus.cat/?author=2&paged=3 |
mc4_ca_20230418_4_511281 | 15 de maig de 2013 informatius Visites: 27 Li calia un punt i l'ha aconseguit. El Santboià s'ha assegurat la presència a la tercera divisió per la temporada que ve després d'empatar a zero, a casa, contra la Montañesa. De fet els visitants s'hi jugaven molt, també, perquè lluiten per sortir de la zona de descens i l'última jornada serà decisiva. El tècnic del Santboià, Quim Ayats, acabava el partit alleugerit.
Li calia un punt i l'ha aconseguit. El Santboià s'ha assegurat la presència a la tercera divisió per la temporada que ve després d'empatar a zero, a casa, contra la Montañesa. De fet els visitants s'hi jugaven molt, també, perquè lluiten per sortir de la zona de descens i l'última jornada serà decisiva. El tècnic del Santboià, Quim Ayats, acabava el partit alleugerit, i reconeixent que ha estat una temporada difícil, en què els jugadors haurien pogut donar més. El tècnic posava, a més, el seu càrrec a disposició del club assegurant que sempre serà l'equip del seu cor. En l'últim partit de la temporada, el Gavà, que ara és novè, podria quedar entre el vuitè i el dotzè classificat. Leer mas... Nuevo Comentario (0) Hits: 27
2 de maig de 2013 informatius Visites: 201 El Santboià perd a casa contra el Júpiter
Amb la permanència pràcticament assegurada, el Santboià ha deixat escapar tres punts a casa contra el Júpiter. A la primera meitat, l'equip del Baix Llobregat ha tingut diverses ocasiones de gol que no ha sabut materialzar. Els barcelonins s'hi jugaven molt, perquè batallen per no baixar de categoria, i ha fet un joc molt intens a la contra. D'aquesta manera, abans d'arribar a la mitja part, ha arribat el primer gol.La segona part ha seguit la mateixa dinàmica amb més domini local, però el Júpiter ha sabut aguantar i finalment s'ha endut els tres punts. Malgrat tot, encapçala la zones de descens amb 35 punts. El Santboià és tretzè i en té 40. Leer mas... Nuevo Comentario (0) Hits: 201
2 de maig de 2013 informatius Visites: 239 UGT i CCOO promouen la mobilització per l'1 de maig
L'atur, que arriba als cent mil aturats al Baix Llobregat, és la reivindicació que més s'ha fet sentir entre els llobregatins que aquest dimecres han estat a la manifestació del dia del treball a Barcelona. En una jornada prèvia organitzada per EUiA de Sant Boi, i sota el lema: ‘Primer de Maig: ‘#tempsdelluita pels drets laborals’ sindicats i partits cridaven a la mobilització.La fi de les pròrreogues als convenis col·lectius és una de les reivindicacions que també fan els sindicats. Segons expliquen, podrien afectar a dos milions tres-centes mil persones.Durant l'1 de maig sindicats, partits i organitzacions de tota la comarca s'han concentrat per participar conjuntament a la manifestació de Barcelona, una de les més importants dels darrers temps. Leer mas... Nuevo Comentario (0) Hits: 239
24 d'abril de 2013 informatius Visites: 199 El Futbol Club Santboià ha patit una important derrota a l'estadi Joan Baptista Milà per 0 a 2, davant el Vilassar de Mar.
El Futbol Club Santboià ha patit una important derrota a l'estadi Joan Baptista Milà per 0 a 2, davant el Vilassar de Mar. L'equip de Quim Ayats ha estat dominat durant tot el partit per l'equip del Maresme que ha gaudit de diverses ocasions clares durant la primera meitat. El Santboià no ha disposat d'ocasions clares gol. No ha estat fins la segona part, quan el Vilassar s'ha posat per davant al marcador. Al minut 62 ho ha aconseguit Alex Cañadilla i ja en el temps afegit, Lupe, ha posat al marcador, el definitiu 0 a 2. Amb aquest resultat el Vilassar s'allunya dels llocs de descens i el Santboià, dotzè, s'apropa als llocs perillosos de la classificació de 3a divisió. Leer mas... Nuevo Comentario (0) Hits: 199
16 d'abril de 2013 informatius Visites: 205 Es presenta el llibre "Lliures o morts" de Jaume Clotet i David de Montserrat | 0.740955 | curate | {"ca": 0.94681411269089, "it": 0.009215376513954713, "es": 0.04397051079515534} | http://www.e-digital.cat/index.php?option=com_content&view=section&id=48&layout=blog&Itemid=562 |
oscar-2201_ca_20230904_12_97834 | Cercar: a Totes les editorials U. Abat Oliba U. d'Alacant U. d'Andorra --> U. Autònoma de Barcelona U. de Barcelona U. de Girona U. de les Illes Balears U. Internacional de Catalunya U. Jaume I U. de Lleida U. Oberta de Catalunya U. Politècnica de Catalunya U. Politècnica de València U. Ramon Llull U. Rovira i Virgili U. de València U. de Vic (EUMO Editorial) Any 19901991199219931994199519961997199819992000200120022003200420052006200720082009201020112012201320142015201620172018201920202021 Totes les matèries Arts Biografia i històries reals Llengua Literatura i estudis literaris Ensenyament de la llengua anglesa (ELT) Ficció i temes afins Consulta, informació i temes interdisciplinars Humanitats Societat i ciències socials Economia, finances, empresa i gestió Dret Medicina Matemàtiques i ciències Ciències de la terra, geografia, medi ambient, planificació Tecnologia, enginyeria, agricultura Computació i informàtica Salut i desenvolupament personal Estil de vida, esport i oci Infantils, juvenils i didàctics Suport: Tots Digital Paper Accés: Tots Obert De pagament Ordenats per: Data de publicació Títol Autor Editor ISBN
Balari, Sergio
Bases Biol˜giques del Llenguatge
Aquest volum comprèn la matèria de Bases Biològiques del Llenguatge, una assignatura de campus impartida a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Tracta, fonamentalment, tres camps: les característiques bàsiques del llenguatge entès com una capacitat pròpia dels humans; la seva adquisició per part dels infants i la seva dissolució patològica (per exemple, en l’afàsia de Broca); i els seus orígens en el curs de l’evolució. El volum abraça de forma assequible i defugint els tecnicismes la recerca duta a terme en els últims cinquanta anys, des de les propostes programàtiques de Chomsky en el marc de la gramàtica generativa i el treball de Lenneberg fins a l’estat de la qüestió en l’actualitat. Sergio Balari Ravera és professor titular de Lingüística General a la UAB, on es va doctorar el 1993 després de diverses estades a la Universitat City de Nova York, a la Universitat de Stanford i, la més llarga, a la Universitat del Sarre a Saarbrücken. Des de llavors ha treballat en diversos àmbits de les ciències del llenguatge però sobretot en lingüística computacional i biolingüística. És coeditor i autor d’un capítol del volum HPSG Speaks Romance i ha publicat articles en el volum The Biolinguistic Turn i en revistes com Ludus Vitalis, Journal of Linguistics i Teorema. Anna Gavarró es va doctorar el 1991 a la Universitat d’Edinburg i es va reincorporar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1993. En l’actualitat és professora agregada del Departament de Filologia Catalana de la UAB. La seva recerca versa sobre l’adquisició de la sintaxi i, en menor mesura, sobre la sintaxi de l’agramatisme. Treballa especialment en el camp de la flexió verbal, els clítics pronominals i els determinants de les llengües romàniques. És coautora d’un capítol de la Gramàtica del català contemporani i ha publicat articles a Probus, Bilingualism: Language and Cognition, Brain and Language i Journal of Psycholinguistic Research.
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2007 · Materials, 194 · 121 p. · 21 x 29 cm · enquadernació convencional · ISBN 978-84-490-2513-6 · 14 € | 0.891744 | curate | {"ca": 0.9957251908396947, "it": 0.004274809160305344} | https://www.e-buc.com/fitxa.php?isbn=978-84-490-2513-6 |
crawling-populars_ca_20200525_52_162372 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
BAIXSUD FUTSAL DE CASTELLDEFELS, C.E.
27
26
22
Dades del club
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17694155324259409, "ca": 0.6132906325060048, "en": 0.11929543634907927, "pl": 0.012810248198558846, "nl": 0.02241793434747798, "pt": 0.02642113690952762, "fr": 0.02401921537229784, "id": 0.004803843074459567} | : /club/1920/baixsud-futsal-de-castelldefels-ce |
mc4_ca_20230418_12_498414 | Suplement set travesser SLIM EASY TRANS | RUBI Tools
Suplement set travesser SLIM EASY TRANS
Les peces de làmina ceràmica creixen en format i en gruix. La prinicipal conseqüència d'aquesta evolució, és la difícil manipulació de materials tan pesats.
Amb el suplement set travesser, el transportador SLIM EASY TRANS de RUBI, incrementa la seva robustesa i facilita la manipulació de les peces, anteriorment esmentades.
El suplement set de travessers, permet ajustar tant l'ample de la peça com la seva longitud, donant, al transportador SLIM EASY TRANS una major rigidesa en qualsevol format i forma de la peça de làmina ceràmica.
Sistema de fixació i muntatge fàcil i ràpid.
Complement per al transportador SLIM EASY TRANS
Cada travesser incorpora dos clips de fixació, de fàcil instal·lació, que permeten adaptar el conjunt a qualsevol format o forma de la peça.
Referències i Models per a Suplement set travesser SLIM EASY TRANS
Suplement set travesser SLIM EASY TRANS?
Suplement setembre travessers per SLIM EASY TRANS
Ref. - 18819
EAN-13 - 8413797188196
card_giftcardPunts: 42 | 0.685574 | curate | {"en": 0.168075117370892, "ca": 0.7812206572769953, "es": 0.044131455399061034, "kk": 0.006572769953051643} | https://www.rubi.com/ca/suplement-set-travesser-slim-easy-trans-r698 |
mc4_ca_20230418_0_269912 | La Cerdanya suma al món acadèmic les persones amb necessitats especials - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
La Cerdanya suma al món acadèmic les persones amb necessitats especials
La Fundació Adis s'incorporarà a la Universitat d'Estiu i als cursos que convoca l'Associació Universitària
miquel spapuigcerdà 13.03.2016 | 00:00
Els membres de la Fundació Adis en la seva participació a l´última edició de la Volta Cerdanya Ultrafons arxiu/fundacio adis
Nova expansió del món acadèmic a la societat de la Cerdanya i el Pirineu en general. L'Associació Universitària de la Cerdanya (Aucer) ha decidit impulsar un acord de col·laboració amb la Fundació Adis d'Ajuda a les persones amb discapacitats de la Cerdanya per tal d'anar integrant el col·lectiu de persones amb necessitats especials i les seves famílies a la docència universitària. L'acord s'estrenarà per a la propera edició de la Universitat d'Estiu Ramon Llull de Puigcerdà amb un curs sobre sexualitat per a persones amb capacitats especials.
El president de l'Aucer, Francesc Armengol, ha explicat que la finalitat de l'acord amb Adis és "continuar sumant sectors de la societat al món de la formació". A partir d'aquest pacte, les persones amb necessitats especials no tan sols podran accedir a cursos que abordaran problemàtiques concretes del seu dia a dia, sinó que també podran incorporar la seva realitat a la docència. | 0.852908 | curate | {"ca": 0.9725631768953069, "pl": 0.027436823104693142} | http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2016/03/13/cerdanya-suma-al-mon-academic/352691.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_431744 | Aquest cop vam posar les nostres cançons per ajudar i donar veu a la Pau amb un concert a favor de La Creu Roja.
Diumenge passat vam gaudir d’una tarda fantàstica cantant per la Pau juntament amb la Coral Heura a l’Ateneu de l’Hospitalet. La recaudació de la taquilla inversa es va destinar a Creu Roja.
Compartir esta entrada
Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Share on WhatsApp
Compartir por correo
https://newgospel.cat/wp-content/uploads/2022/02/12.2017-Petit-Palau.jpg 717 1200 ng-administrador https://newgospel.cat/wp-content/uploads/2018/11/Logo-newgospel.png ng-administrador2022-05-21 12:15:022022-06-21 14:37:01CONCERT PER LA PAU 29/05/22
Veure events a Facebok
Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.
Vine a cantar amb nosaltres per Nadal !24 noviembre, 2022 - 13:14
2ª JORNADA CL’HAP! 22/10/2218 septiembre, 2022 - 11:05
TALLER GOSPEL A CAN SUMARRO 20/06/2214 junio, 2022 - 11:07
CONCERT PER LA PAU 29/05/2221 mayo, 2022 - 12:15
PARTICIPACIÓ A LA MITJA MARATÓ DE BARCELONA 03/04/2214 marzo, 2022 - 07:13
Pàgines
Inici
Qui som
Concerts
Galeria
Contacte
Ús de cookies
Política de privacitat
Avís legal
Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.
New Gospel
Carrer Santa Anna, 1
08901 L'Hospitalet de Llobregat, Catalunya, Espanya
[email protected]
Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.
Web creada per
PARTICIPACIÓ A LA MITJA MARATÓ DE BARCELONA 03/04/22 TALLER GOSPEL A CAN SUMARRO 20/06/22
Desplazarse hacia arriba
Una cookie o galeta informàtica és un petit arxiu d'informació que es guarda en el teu ordinador, "smartphone" o tauleta cada vegada que visites la nostra pàgina web. Algunes cookies són nostres i unes altres pertanyen a empreses externes que presten serveis per a la nostra pàgina web.
Les cookies poden ser de diversos tipus: les cookies tècniques són necessàries perquè la nostra pàgina web pugui funcionar. Altres cookies serveixen per millorar la nostra pàgina, personalitzar-la o mostrar-publicitat ajustada a les teves recerques i interessos. Pots acceptar totes aquestes cookies prement el botó ACCEPTAR o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant a l'apartat CONFIGURACIÓ DE COOKIES.
Si vols més informació, consulta la Política de cookies de la nostra pàgina web.
AcceptarConfiguració general
Cookies i política de privacitat
Informació bàsica sobre cookies
Benvinguda/o a la informació bàsica sobre les cookies de la pàgina web responsabilitat de l'entitat: Associació Musical New Gospel
Una cookie o galeta informàtica és un petit arxiu d'informació que es guarda en el teu ordinador, "smartphone" o tauleta cada vegada que visites la nostra pàgina web. Algunes cookies són nostres i unes altres pertanyen a empreses externes que presten serveis per a la nostra pàgina web.
Les cookies poden ser de diversos tipus: les cookies tècniques són necessàries perquè la nostra pàgina web pugui funcionar, no necessiten de la teva autorització i són les úniques que tenim activades per defecte.
La resta de cookies serveixen per millorar la nostra pàgina, per a personalitzar-la sobre la base de les teves preferències, o per a poder mostrar-te publicitat ajustada a les teves cerques, gustos i interessos personals. Pots acceptar totes aquestes cookies prement el botó ACCEPTAR o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant en l'apartat CONFIGURACIÓ DE COOKIES.
Si vols més informació, consulta la POLÍTICA DE COOKIES de la nostra pàgina web.
Cookies tècniques necessàries
Perquè la nostra pàgina web pugui funcionar. Activades per defecte.
Les cookies tècniques són estrictament necessàries perquè la nostra pàgina web funcioni i puguis navegar per la mateixa. Aquest tipus de cookies són les que, per exemple, ens permeten identificar-te, donar-te accés a determinades parts restringides de la pàgina si fos necessari, o recordar diferents opcions o serveis ja seleccionats per tu, com les teves preferències de privacitat. Per això, estan activades per defecte, no sent necessària la seva autorització al respecte.
A través de la configuració del teu navegador, pots bloquejar o alertar de la presència d'aquest tipus de cookies, tot i que aquest bloqueig afectarà el correcte funcionament de les diferents funcionalitats de la nostra pàgina web.
Tipus de cookies
COOKIES D'ANÀLISI
Per a la millora contínua de la nostra pàgina web. Pots activar o desactivar-les.
Les cookies d'anàlisi ens permeten estudiar la navegació dels usuaris de la nostra pàgina web en general (per exemple, quines seccions de la pàgina són les més visitades, quins serveis es fan servir més i si funcionen correctament, etc. ).
A partir de la informació estadística sobre la navegació a la nostra pàgina web, podem millorar tant el propi funcionament de la pàgina com els diferents serveis que ofereix. Per tant, aquestes cookies no tenen una finalitat publicitària, sinó que únicament serveixen perquè la nostra pàgina web funcioni millor, adaptant-se als nostres usuaris en general. Activant-les contribuiràs a aquesta millora contínua.
Pots activar o desactivar aquestes cookies marcant la casella corresponent, estant desactivades per defecte.
COOKIES DE FUNCIONALITAT I PERSONALITZACIÓ
Per millorar la funcionalitat i personalització de la nostra pàgina web sobre la base de les teves preferències. Pots activar o desactivar-les.
Les cookies de funcionalitat ens permeten recordar les teves preferències, per personalitzar a la teva mida determinades característiques i opcions generals de la nostra pàgina web, cada vegada que accedeixis a la mateixa (per exemple, l'idioma en què se't presenta la informació, les seccions marcades com favorites, el teu tipus de navegador, etc. ).
Per tant, aquest tipus de cookies no tenen una finalitat publicitària, sinó que activant-les milloraràs la funcionalitat de la pàgina web (per exemple, adaptant-se al teu tipus de navegador) i la personalització de la mateixa en base a les teves preferències (per exemple, presentant la informació en l'idioma que hagis escollit en anteriors ocasions), la qual cosa contribuirà a la facilitat, usabilitat i comoditat de la nostra pàgina durant la teva navegació.
Pots activar o desactivar aquestes cookies marcant la casella corresponent, estant desactivades per defecte.
COOKIES DE PUBLICITAT
Per millorar la gestió de la publicitat mostrada a la nostra pàgina web, per tal que sigui més útil i diversa, i menys repetitiva. Pots activar o desactivar-les.
Les cookies de publicitat ens permeten la gestió dels espais publicitaris inclosos en la nostra pàgina web en base a criteris com el contingut mostrat o la freqüència en què es mostren els anuncis.
Així per exemple, si se t'ha mostrat diverses vegades un mateix anunci a la nostra pàgina web, i no has mostrat un interès personal fent clic sobre ell, aquest no tornarà a aparèixer. En resum, activant aquest tipus de cookies, la publicitat mostrada a la nostra pàgina web serà més útil i diversa, i menys repetitiva.
Pots activar o desactivar aquestes cookies marcant la casella corresponent, estant desactivades per defecte.
COOKIES DE PUBLICITAT COMPORTAMENTAL
Per mostrar publicitat ajustada a les teves cerques, gustos i interessos personals. Pots activar o desactivar-les.
Les cookies de publicitat comportamental ens permeten obtenir informació basada en l'observació dels teus hàbits i comportaments de navegació a la web, a fi de poder mostrar continguts publicitaris que s'ajustin millor als teus gustos i interessos personals.
Perquè ho entenguis de manera molt senzilla, et posarem un exemple fictici: si les teves últimes cerques al web estiguessin relacionades amb literatura de suspens, et mostraríem publicitat sobre llibres de suspens.
Per tant, activant aquest tipus de cookies, la publicitat que et mostrem a la nostra pàgina web no serà genèrica, sinó que estarà orientada a les teves cerques, gustos i interessos, ajustant-se per tant exclusivament a tu.
Pots activar o desactivar aquestes cookies marcant la casella corresponent, estant desactivades per defecte.
Configuració de cookies
Utilitzem diferents serveis que utilitzen cookies de funcionalitat i personalització, anàlisi, publicitat i publicitat comportamental:
Google Analytics:
Activar / desactivar Google Analytics
Google Webfonts:
Activar / Desactivar Google Webfonts
Google reCaptcha:
Activar / Desactivar Google reCaptcha
Vídeos incrustats de Vimeo i Youtube:
Activar / Desactivar vídeos de Vimeo i Youtube
Google Maps i altres:
Activar / Desactivar Google Maps i altres
Política de privacitat i de cookies
Pots llegir més informació sobre la nostra política de privacitat i de cookies:
- Política de privacitat
- Política de cookies
Acceptar totes les cookiesAcceptar configuració
Check to enable permanent hiding of message bar and refuse all cookies if you do not opt in. We need 2 cookies to store this setting. Otherwise you will be prompted again when opening a new browser window or new a tab. | 0.608939 | curate | {"ca": 0.8372172331476639, "es": 0.07502557690121632, "en": 0.07729907923155621, "pt": 0.0020461520973058997, "no": 0.000795725815618961, "pl": 0.000795725815618961, "fr": 0.0009094009321359554, "sv": 0.0020461520973058997, "ja": 0.0019324769807889054, "de": 0.0019324769807889054} | https://newgospel.cat/concert-per-la-pau-29-05-22/ |
naciodigital_ca_20220331_0_204455 | Un jutjat de Lleida ha suspès de càrrec durant divuit mesos l'exalcalde de Mollerussa Toni Bosch (CiU). L'acusat ha reconegut haver votat al ple de l'onze d'abril del 2006, quan ostentava el càrrec de primer regidor, a favor d'adjudicar la recollida pneumàtica d'escombraries a la Unió Temporal d'Empreses formada per Ros Roca i Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). La fiscalia afirma que l'empresa d'arquitectura de l'exalcalde va efectuar prop d'una trentena de projectes per a firmes relacionades amb Ros Roca, la qual cosa es considera una activitat incompatible. La causa continua oberta perquè s'ha de determinar si l'exalcalde ha d'indemnitzar el consistori de Mollerussa per danys i perjudicis.
En el judici celebrat aquest dimecres al jutjat penal 3 de Lleida, l'acusat ha reconegut els fets i ha acceptat pagar una multa de 2.400 euros, a més de la pena de suspensió. Aquesta sanció no l'inhabilita per exercir càrrecs públics, sinó per tornar a ser regidor o alcalde durant aquest període. Bosch va ser alcalde de Mollerussa entre els anys 2001 i 2007.
En canvi, Bosch no ha acceptat indemnitzar l'Ajuntament amb els 28.000 euros que reclama el consistori en concepte de danys morals. Per aquest motiu, el procés continuarà per establir si l'exalcalde ha de pagar aquesta quantitat. La denúncia contra Bosch la va presentar el grup del PSC, ara al govern municipal. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/20171/suspenen-exalcalde-mollerussa-afavorir-al-ple-clients-seu-despatx-arquitectura |
macocu_ca_20230731_3_41025 | Lidl inverteix 7,5 MEUR en el nou supermercat de Los Tres Molinos
La cadena de supermercats alemanya recupera l'espai i crea 30 llocs de feina
Imatge l'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz, i Albert Lavín, de Lidl
Lidl invertirà 7,5 milions d'euros per construir a Esplugues de Llobregat un supermercat que se situarà a l'històric espai de Los Tres Molinos, una icona de l'àrea metropolitana de Barcelona que es recuperarà per albergar la botiga de referència de la cadena a Espanya.
El director regional d'Expansió i Immobles de Lidl a Catalunya, Albert Lavín, i l'alcaldessa d'Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, han presentat aquest dimarts el projecte i han posat la primera pedra del futur supermercat, que s'aixecarà en els terrenys de l'antic restaurant Los Tres Molinos, situat al costat de la Ronda de Dalt.
Lidl integrarà en la façana del supermercat els tres molins amb aspes de fusta i coberta de palla que presideixen el lloc i que estan qualificats com Ben Cultural d'Interès Local per part de l'Ajuntament d'Esplugues.
En un comunicat, la cadena ha informat que el futur supermercat d'Esplugues serà la botiga "més futurista i de referència a Espanya", amb quatre plantes, 150 places d'aparcament i una sala de vendes de 1.500 metres quadrats.
En el seu discurs, Albert Lavín ha manifestat la intenció de recuperar "l'esperit dels Tres Molins", un espai emblemàtic i familiar per a diferents generacions de la ciutat d'Esplugues i dels municipis de l'entorn.
El projecte és un pas més en l'estratègia d'expansió de Lidl, centrada a créixer en els grans nuclis urbans de Catalunya, comunitat en la qual compta amb més de 90 establiments i 2.700 treballadors. | 0.875104 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_155433 | La UE Olot tanca la pretemporada enfrontant-se al Terrassa, en directe per Olot Televisió - Garrotxa Digital
[email protected]
Notícies
Societat
Política
Esports
Cultura
Economia
Infraestructures
Món
Espanya
Catalunya
Garrotxa
Opinió
Farmàcies de guàrdia
Newsletter
Contacta
Opinió
Notícies
Societat
Esports
Economia
Infraestructures
Món
Cultura
Contacta
Més
Newsletter
Farmàcies de guàrdia
Contacta al director
La UE Olot tanca la pretemporada enfrontant-se al Terrassa, en directe per Olot Televisió
Olot - publicat a les 11.15
09 Octubre, 2020
Comentaris tancats a La UE Olot tanca la pretemporada enfrontant-se al Terrassa, en directe per Olot Televisió
La Unió Esportiva Olot afronta aquest dissabte a partir de les dotze del migdia, el darrer partit de pretemporada, a les instal·lacions de Royalverd a la Vall d’en Bas. Els de Raúl Garrido s’enfronten al Terrassa, després de completar un gran partit davant l’Andorra fa una setmana. El tècnic valencià arriba satisfet de la pretemporada feta pel seu equip, malgrat s’hagin aconseguit poques victòries i s’hagin produït diverses lesions, com les d’Álvaro Salinas o Juan Delgado.
Raúl Garrido, entrenador UE Olot: La veritat és que els resultats no estaven sent els que volíem però el treball era bo. També ens han perjudicat les lesions. Això sí, els entrenaments eren molt bons. Però en el darrer partit contra l’Andorra l’equip va demostrar del què és capaç de fer. Jo estic content de la pretemporada que hem fet, al final la pretemporada també és fer proves i equivocar-se, de vegades.
Garrido celebra, també, arribar al final d’una pretemporada més llarga del normal, abans de centrar-se en l’inici de lliga a la Segona B la setmana que ve.
El partit es podrà seguir en directe per Olot Televisió, en la retransmissió conjunta amb la Xarxa de Televisions Locals i que es podrà veure a tot el país.
Post navigation
Publicació anterior
El CN Olot de waterpolo torna a la competició i ho fa amb dues incorporacions de luxe: Biel Segura i Sergi Colomer
Publicació següent
Olot recordarà Gabriel Alcalde en un acte d’homenatge aquest dissabte a l’Hospici
Publicat a:
Esports
Notícia destacada
Notícies
Etiquetes
futbol
Olot Televisió
Raúl Garrido
royalverd
segona B
terrassa
unió esportiva olot
Notícies relacionades
per categoria
Arrenquen els casals mancomunats de la Garrotxa, encara condicionats per la prevenció del COVID
Maria: "Ja fa molts anys que vinc i em fa molta il·lusió perquè fem activitats molt xules" Oriana: "El que més m'agrada és anar a la piscina, també fer jocs d'aigua i trobar-me amb els amics" Molts nens i nenes de la Garrotxa han canviat aquesta setmana…
La 29a edició de la Botiga al carrer compta amb la participació de 70 comerços olotins
Per finalitzar les rebaixes i entrar de ple a la temporada de primavera-estiu, Olot acostuma a celebrar un esdeveniment popular: la botiga al carrer. Els negocis del centre han sortit al carrer i han vengut els darrers productes de la temporada als preus més…
Creen una oficina comarcal de reactivació econòmica per pal·liar els efectes del coronavirus
El coronavirus ha provocat que en aquests moments hi hagi més de 2.000 persones a l'atur a la Garrotxa, i 5.000 més hagin estat afectades per un ERTO. Davant de la situació provocada per la pandèmia, Olot ha aprovat un Pla de Reactivació Econòmica i Ocupació…
Besalú rep un centenar de propostes per votar al seu pressupost participatiu municipal
Besalú és un altre dels municipis de la Garrotxa que es troba immers en un procés participatiu. Els veïns ja han presentat prop d'un centenar d'idees per desenvolupar a la vila, i ara un equip tècnic seleccionarà les que es podran dur a terme. L'Ajuntament…
L’Hospital d’Olot podria reduir en un futur les proves PCR a pacients pendents d’una operació quirúrgica
Des d'aquest dilluns, l'àrea quirúrgica de l'Hospital d'Olot i comarcal de la Garrotxa treballa a ple rendiment. És una de les mesures adoptades pel centre amb la disminució de la pressió de la COVID-19 al centre, que ha permès atendre l'activitat programada… | 0.636663 | curate | {"ca": 0.9367152184831743, "pt": 0.016574585635359115, "en": 0.014063284781516826, "es": 0.0065293822199899544, "fr": 0.010045203415369162, "de": 0.005022601707684581, "eb": 0.004018081366147665, "id": 0.0015067805123053742, "nl": 0.0022601707684580612, "it": 0.0032646911099949772} | https://www.garrotxadigital.cat/2020/10/09/la-ue-olot-tanca-la-pretemporada-enfrontant-se-al-terrassa/ |
mc4_ca_20230418_9_331139 | La Fiscalia es querella contra la consellera de Governació pel referèndum
Catalunya Plural / Política La Fiscalia es querella contra la consellera de Governació pel referèndum
Maza ordena al fiscal superior de Catalunya presentar una querella contra la consellera Meritxell Borràs i el secretari general de la Conselleria de GovernacióLa denúncia es produeix per la licitació d'urnes per al referèndum que va fer la Generalitat el passat 9 de maigLa querella inclou els delictes de prevaricació, desobediència i malversació, i aquest últim podria comportar penes de presó
16/05/2017 - 15:35h
La Fiscalia prepara una querella contra la compra d'urnes per part de la Generalitat
Primera querella de la Fiscalia contra un membre del Govern de Carles Puigdemont pel referèndum. El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha ordenat aquest dimarts al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, la presentació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) d'una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs (PDECat), per la licitació de les 8.000 urnes pel referèndum. La querella ja s'ha presentat davant el TSJC, que ara haurà de decidir si l'accepta. La denuncia de la Fiscalia puja un graó en la judicialització del procés sobiranista. A més dels delictes de desobediència i prevaricació –pels que va ser jutjat Artur Mas i està imputada Carme Forcadell–, la querella també inclou el presumpte delicte de malversació. Aquest delicte, d'arribar a una condemna, podria implicar penes de presó.
Els querellats són Borràs i el secretari general de la conselleria, Francesc Esteve. Així mateix, s'adverteix que la querella es podria ampliar "contra els que durant la instrucció resultin igualment responsables". En concret, el text de la querella acusa Borràs i a Esteve d'iniciar els tràmits per fer un "referèndum vinculant secessionista" sabent "la falta de legitimitat de la Generalitat i el Parlament" per convocar-lo i que és contrari a la llei. La Fiscalia afegeix que la licitació de la compra d'urnes evidència la "pertinaç, inequívoca i irreversible" voluntat dels querellats de dur a terme el seu projecte independentista "per la via dels fets consumats, amb total menyspreu a la Constitució". Sobre el presumpte delicte de malversació, el ministeri públic subratlla que si la Generalitat acaba comprant les urnes generaria una despesa pública "orientada a dur a terme actuacions delictives" per ser contràries al Constitucional, "i per tant, ontològicament alienes a la funció pública". La Fiscalia General de l'Estat justifica la interposició de la querella perquè l'anunci de licitació per a la compra d'urnes "suposa una posada en marxa dels tràmits per dur a terme la convocatòria d'un referèndum vinculant secessionista" a Catalunya, una cosa contrari als "expressos mandats" del Tribunal Constitucional. La compra de 8.000 urnes per part de la Generalitat es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el passat 9 de maig. L'anunci de la conselleria de Governació –d'aquí que la querella vagi dirigida contra Borràs i Esteve– va detallar que es tractava de dos lots als quals es destinaran 200.000 euros públics: 184.000 euros per a "urnes electorals transparents" i 16.000 per a "urnes de cartró ". Les empreses que vulguin optar al concurs tenen de termini fins al dia 30 d'aquest mes per presentar-se. La Fiscalia concreta els "expressos mandats" del Constitucional contraris al referèndum que els futurs querellats haurien vulnerat, com ara l'anul·lació de les resolucions sobre el referèndum aprovades per JxSí i la CUP en l'últim Debat de Política General. El primer dels mandats constitucionals presumptament desobeïts és l'anul·lació de la resolució independentista del 9 de novembre de 2015, text que segons el ministeri públic és "d'impossible encaix en l'àmbit competencial" català i suposa "una pura via de fet" cap a la independència. No obstant això, en aquesta resolució no apareix cap referència al referèndum, que va ser afegit al pla sobiranista deu mesos més tard, en la qüestió de confiança que va superar Puigdemont.
1) La compra d’urnes s’atribueix oficialment a les necessitats de diverses eleccions i consultes populars. Per tant, dir que “són per al referèndum” és una suposició, que deu ser certa, però que oficialment no es pot provar. Per tant, és “un judici d’intencions”. / 2) No obstant això, hem de tenir clar que, en aquest cas, el Govern central actua en pla “estratègic”. Perquè, quan arribi l’aprovació de la Llei de Transitorietat, serà la gran topada, en la qual pot passar qualsevol cosa, i el Govern central vol evitar-la (com la vull evitar jo). Per tant aprofitarà, amb raó o sense, sigui la cosa que sigui per aturar el procés. Les urnes, en si, no tenen importància, però se n’hi donarà. | 0.861439 | curate | {"ca": 0.9960325746502401, "en": 0.003967425349759866} | http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/Fiscalia-querellara-consellera-Governacio-referendum_0_644286205.html |
mc4_ca_20230418_16_743287 | Viure amb VIH | idemTV.com
Inici Videos Reportatges Viure amb VIH
Dimecres 28 de novembre es va portar a terme la IX Jornada de promoció de la salut i qualitat de vida per a persones amb VIH/Sida, organitzada per Projecte dels noms-HispanoSIDA. La trobada, a la qual van assistir 350 persones, és de les trobades més importants i nombroses de persones infectades pel VIH.
L’impacte de la crisi sobre l’atenció sanitària a les persones seropositives va ser el tema central de la trobada, tot i que també es van tractar temes com ara l’envelliment, el tractament i transmissió i les dones i el VIH.
Viure amb el virus del VIH en l’actual context econòmic és un tema que preocupa al col·lectiu i la qualitat de l’atenció sanitària i els tractaments és un dels temes centrals que plana sobre la commemoració dels actes del 1 de desembre, dia mundial de lluita contra la SIDA, i sobre el que segueix havent una gran preocupació des de les diferents entitats de persones afectades i que donen suport.
La preocupació per la qualitat dels tractaments o per la interrupció dels mateixos és alta, alhora que també la major predisposició més alta de les persones amb VIH a la infecció de les hepatitis B i C així com a desenvolupar determinats tipus de càncer fa que el col·lectiu reclami no baixar la guàrdia i reclamar els drets d’atenció sanitària. En aquest sentit, des de l’organització de la jornada s’ha destacat l’alt nivell de preocupació sobre el col·lectiu de persones immigrants a les que es vol retirar la cobertura sanitària, si són en situació irregular, això afectaria a milers de persones vivint amb VIH.
Projecte dels noms va convidar a la trobada, a més de professionals en l’àmbit de l’atenció, representants institucionals i de l’àmbit polític com: Marina Geli ex consellera de Salut de la Generalitat, Antoni Mateu, director de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i Cristina Iniesta, delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, per tal de poder compartir aquestes preocupacions.
Amb aquest seran ja nou anys els que Projecte dels NOMS organitza l’esdeveniment donant centralitat i informació al col·lectiu de persones afectades, un fet que consideren essencial per a l’èxit dels tractaments, la qualitat de vida de les persones amb VIH i la sensibilització social.
Ferran Pujol (Projecte dels Noms): "Que una persona VIH+ en tratamiento ya no sea infecciosa tendrá que acabar impactando en la sociedad"Ferran Pujol (Projecte dels Noms): "Que una persona VIH+ en tractament ja no sigui infecciosa haurà d'acabar impactant a la societat" | 0.859416 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.idemtv.com/2012/11/29/viure-amb-vih/ |
cawac_ca_20200528_10_171098 | Fòrum Tocamela.Cat
Plana web per a guitarristes
Plana web per a guitarristes
Publicat: 28 nov. 2009, 21:57
Autor: danisole
Hola gent,
Aquí faig el meu primer aporte. Si visiteu aquesta plana web http://www.guitarbackingtrack.com/ podreu tenir un fotime de cançons per acompanyar amb la guitarra, fer solos, etc.... Lo bo d'aquests audios es que la majoria son instruments reals. | 0.492274 | curate | {"ca": 0.7972972972972973, "it": 0.07837837837837838, "en": 0.04054054054054054, "es": 0.08378378378378377} | http://forum.tocamela.cat/viewtopic.php?f=28&t=2934&sid=edbf4023f85c50e571741cd5a22e9e3c&view=print |
mc4_ca_20230418_16_421008 | ActualitatConsistoriAjuntamentMunicipiServeisInformació d´interèsContacteTauler d´anuncis Cerqueu Serveis Socials |Escola d´Adults |Escola de Música |Llar d´Infants |Joventut |Pavelló |Biblioteca |Arxiu |RR.HH. |Policia |Oficina Municipal de Treball |Mediació Comunitària |Medi Ambient |Fira 2016 Biblioteca Cerca al catàleg
Notícies Agenda Fotografies Punts de llibreBusquem informació Catàleg Biblioteca electrònica Webs interessantsLlegim, escoltem i mirem Club de LecturaTràmits en línia Les teves dades Renovacions Interbibliotecaris Visites Vols rebre informació?Opina Suggeriments Propostes de compraPreguntes més freqüents Horari i accés Fons documental Préstec Internet i ofimàtica Activitats Altres serveis Benvinguts a la Biblioteca Municipal de Constantí
A aquesta web trobareu informació sobre els serveis, activitats i últimes notícies de la biblioteca. Si necessiteu qualsevol altra informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.Horari
Horari d´estiu del 26 de juny al 12 de setembre (Tancada del 7 al 20 d´agost)
Adreça: Pl. Hospital, n. 1, 43120 Constantí
Telèfon: 977.520.692
Correu electrònic: [email protected]
Facebook: www.facebook.com/biblioconstanti
Twitter: @biblioconstanti
Issuu: issuu.com/biblioconstantiOn som | 0.713453 | curate | {"ca": 0.8909382518043304, "pt": 0.024859663191659984, "es": 0.03368083400160385, "de": 0.020048115477145148, "da": 0.030473135525260625} | http://www.constanti.cat/biblioteca |
cawac_ca_20200528_10_266654 | Notícies
Comerç
Els propers dies 16, 23 i 30 de desembre els comerços catalans podran obrir amb motiu de la campanya de Nadal. .
La Generalitat ha aprovat el calendari anual d’obertures dels comerços en diumenges i festius per als anys 2013, 2014 i 2015, d’acord amb el que s’estableix al decret llei 4/2012 de 30 d’octubre, de mesures d’horaris comercials i determinades activitats de promoció. .
Es posa en marxa la campanya "Comerç de L'Hospitalet, un comerç de cine" .
L’alcaldessa, Núria Marín; el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Ocupació, José M. García Mompel; i la presidenta de l’Associació de Comerciants de Santa Eulàlia, Mireia López, han presentat la campanya de Nadal “Comerç de L’Hospitalet, un comerç de cine”.
Els comerciants de Santa Eulàlia comencen la Campanya del Descompte .
Fins el 10% de rebaixa .
El Grup de Comerciants de Santa Eulàlia ha posat en marxa per segon any consecutiu la Campanya del Descompte, que rebaixa els preus fins a un deu per cent en compres superiors a 20 euros. 8.000 flyers seran enviats a les bústies dels veïns del barri. Els vals de descompte es podran reutilitzar fins a un màxim de tres vegades. Al desembre començarà la tradicional campanya de Nadal.
Dilluns vinent comença una campanya informativa de bones pràctiques als comerços de Bellvitge i el Gornal .
La iniciativa és fruit de la col•laboració entre l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació i la Diputació de Barcelona .
Dilluns vinent s’iniciarà una campanya informativa de bones pràctiques comercials entre les botigues i els establiments de Bellvitge i el Gornal.
L’objectiu de l’activitat és informar els comerciants sobre els aspectes més rellevants en el camp de l’atenció a les persones consumidores (normativa de preus, fulls de reclamació, cartells informatius que han d’estar a les botigues, etc. ). | 0.759447 | curate | {"pt": 0.004415011037527594, "ca": 0.9933774834437086, "fr": 0.0011037527593818985, "es": 0.0011037527593818985} | http://www.dinamitzaciolocallh.cat/239683_1.aspx?any=2012 |
mc4_ca_20230418_13_183893 | La Criatura Verda: 2016
Concert de La Criatura Verda diumenge 22 al Veïnat...
Ball amb La Clavellinera a la Sala Torín en report...
La Criatura Verda Quintet amb La Clavellinera + Kú... | 0.565567 | curate | {"es": 0.12637362637362637, "ca": 0.8736263736263736} | http://la-criatura-verda.blogspot.com/2016/ |
cawac_ca_20200528_4_188694 | mapes
Els vint mil seguidors del Glasgow Rangers que acompanyaven el seu equip en el partit de la Lliga de Campions amb el Barça van causar alguns incidents: van tirar ampolles i van tenir topades amb la policia. Durant tot el dia havien vagat pels carrers de Barcelona cantant i bevent cervesa (vegeu-ho en aquest vídeo). Al Nou Camp, el Barça va ser molt superior al Rangers, i el va derrotar per 2 a 0, amb gols d'Henry i Messi. | 0.758714 | curate | {"ca": 1.0} | http://latafanera.cat/historia/barca-guanya-rangers-per-2-0 |
grup-elmon_ca_20230726_0_50797 | El Govern ha aprovat el nou Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona PLASEQTA 2020. Aquest acord suposa la recuperació del Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona, en la versió actualitzada PLASEQTA 2020, com a pla amb entitat pròpia i plena autonomia que preveu la resposta a una emergència química originada en qualsevol establiment industrial que manipula substàncies perilloses a les comarques de Tarragona.
L’àmbit territorial del PLASEQTA 2020 s’estableix a partir de la zona d’influència dels polígons industrials químics de les comarques de Tarragona, i presenta una estructura operativa, de coordinació i direcció pròpia i uns criteris operatius específics en resposta a l’anàlisi de les necessitats del territori que ha de protegir en cas d’emergència. Aquestes necessitats responen als factors singulars de perill, vulnerabilitat i exposició que es donen en aquest territori en relació amb els establiments industrials que manipulen substàncies perilloses.
Al pla s’estableixen les accions que cal desenvolupar per evitar l’afectació a la població en cas d’incident o accident en els establiments industrials que manipulen substàncies perilloses, considerant els diferents àmbits existents, com són l’urbà, el turístic i d’oci i l’industrial mateix. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monplaneta.cat/actualitat/govern-aprova-nou-pla-demergencia-exterior-del-sector-quimic-tarragona-18121/ |
mc4_ca_20230418_13_656342 | StAP: No hi ha hagut esgarrapada, a veure com ens en sortim
No hi ha hagut esgarrapada, a veure com ens en sortim
Joan Gaspart ha deixat anar el què pensava, o el que ha volgut que sabéssim del què pensa, en un discurs llarg, tipus Fidel Castro quasi. Seguirà posant calés i l'entrenador dels tres 'play off', en Natxo Gonzàlez, seguirà per a mirar de disputar el quart la temporada entrant.
No hi ha hagut, doncs, esgarrapada.
Les carícies ens les haurem d'anar fent nosaltres mateixos, però, i sense adormir-nos-hi, perquè si no sabem trobar la manera de que entrin més euros, el final de la temporada que ve serà dramàtic i sangonós. Que després de més de trenta anys afluixant la mosca i després de rebre les 'atencions' dels que ho saben tot (tot el que han pogut anar aprenent i interpretant al llarg de molt menys temps de trenta anys) l'amic Joan ens farà un paquetet amb totes les seves accions, ens les regalarà i ens haurem d'espavilar solets, del tot.
Ha parlat molta més gent andreuenca. Els més joves, que malgrat saber el que saben i no més, saben més del que els hi podia semblar a alguns, han deixat a caldo a la Junta Directiva actual, no pas a la Junta d'Accionistes, que són els que de veritat manen. No m'estranyaria gens una dimissió en bloc, que tampoc és potser el que més convé ara mateix.
Em veig a venir una nova Junta, força jove, que haurà de posar fil a l'agulla i tenir a punt formes i maneres d'arribar a la gent de Sant Andreu de Palomar, motivar-la, il·lusionar-la i captar-la per a que adquireixin accions, es facin abonats --socis se'n deia abans de la SAE-- i tapin el ciment de les grades amb la seva presència cada partit, des de l'inici de la Temporada 2010-2011. I més els hi valdria que els i les de l'actual Junta no se'ls girin del tot d'esquena, perquè sinó ho tindran més pelut.
A patir, tot col·laborant-hi, toca.
Publicat per xagori de StAP a 11:27
No hi ha hagut esgarrapada, a veure com ens en sor...
Carícies i esgarrapades | 0.867795 | curate | {"ca": 1.0} | http://xagoridestap.blogspot.com/2010/06/no-hi-ha-hagut-esgarrapada-veure-com.html |
wikipedia_ca_20230401_0_289423 | Sent Sauvador dau Lisòs
Sent Sauvador dau Lisòs (en francès, "Saint-Sauveur-de-Meilhan") és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona, a la regió de la Nova Aquitània. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=289424 |
mc4_ca_20230418_12_445433 | País de vins, país de suro - La Conca 5.1
Febrer 17, 2016 a Enotour
“Si volem vins que parlin del paisatge, els hem de tapar amb una porció d’aquest paisatge”
L’Institut Català del Suro celebra 25 anys i entre els objectius per commemorar l’efemèride està guanyar visibilitat. Probablement per aquest motiu el seu director, Albert Hereu, va ser ponent a les VI Jornades d’Enoturisme organitzades per FIVIN a Alella. Està clar que el sector del vi coneix i reconeix la tasca ingent de la indústria surera del país, gironina principalment, perquè ha d’embotellar el vi i l’elecció del suro és determinant perquè se’n conservin les qualitats organolèptiques i es garanteixi una evolució correcta. Però la majoria de mortals, estic convençuda que no és coneixedora d’aquesta realitat.
Allò que no s’explica no existeix, i la potent indústria surera que tenim al país la volem conèixer bé. Jo, sincerament, no la vaig descobrir a les aules cursant els estudis de sommelier professional, sinó al llibre de Rafael Nadal “Quan en dèiem xampany”, publicat per Columna Edicions. Vaig tenir la sort d’entrevistar-lo a la llibreria La Capona de Tarragona durant la presentació de la que aleshores era la seva segona novel·la, i m’explicava: “El suro és noble, atractiu, té una particular bellesa més enllà del material mateix i és el fil conductor d’una història de llums i ombres, a Cassà, on la terra és duresa, i a Reims, on les bombolles són glamour”. En recomano molt la lectura.
Cada any s’elaboren a Catalunya 2.700 milions de taps de suro; 1.300 milions són per a cava i/o champagne i representen el 60% de la producció mundial, mentre que els 1.400 milions de taps restants són de vi i representen un 10% de la producció al món. En global, s’exporta el 50% de la producció, segons dades de l’Institut Català del Suro. Unes xifres que trasbalsen: demostren el dinamisme econòmic del sector però alhora ens alerten de que cal una gestió forestal sostenible, per bé que part del suro emprat a Catalunya no prové dels boscos catalans.
“Els boscos de sureda catalana tenen una biodiversitat especialment alta i un valor socioeconòmic i cultural que cal aprofitar”, s’insisteix des de l’ICS, al mateix temps que s’apunta: “A l’institut ajudem al desenvolupament de productes turístics i a establir vincles entre el territori i les empreses i la societat per potenciar el turisme industrial tot aprofitant les sinèrgies amb l’enoturisme”.
Catalunya no només produeix i elabora vins i caves de gran diversitat, riquesa i qualitat, sinó que també disposa d’una indústria complementària, tan necessària com imprescindible, que cal identificar i valorar. I vincular als projectes enoturístics existents. A l’Empordà ho tenen fàcil per la proximitat geogràfica. I des de l’ICS hi posen tota la voluntat. Aquest ha de ser un any d’expansió i de portes obertes per a escolars, professionals i m’atreviria a dir, per a enoturistes en general. Perquè el turisme del vi és turisme cultural i el suro forma part del paisatge i el paisatge és part del vi – com bé afirma Josep Pitu Roca a la frase de l’inici.
Crec profundament que hem de començar a apreciar el tap de suro i a veure’l com un producte amb DO catalana. Hem d’aprofitar l’oportunitat que ens brinden els 25 anys de l’ICS per conèixer el seu potencial i la seva aposta per la recerca i la innovació que, sembla, aquest any donarà interessants resultats. Per exemple, el programa Life Ecorkwaste que estudia l’ús dels residus de suro per generar electricitat i tractar aigües residuals, o l’ENCORK que cerca crear un nas electrònic per detectar aromes… El turisme del vi ha d’incorporar el suro en el seu corpus. I si sumem al nostre discurs enoturístic la potència d’aquesta indústria, encara posarem més en valor el que som, el que tenim, el que fem i el que podem avançar amb l’aposta per la investigació en els propers anys. Som país de vins, som país de suro. | 0.871019 | curate | {"es": 0.02422680412371134, "ca": 0.9652061855670103, "fr": 0.01056701030927835} | https://www.laconca51.cat/pais-de-vins-pais-de-suro/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_702337 | Intenció directe de Vot: Enquesta anterior VariacióERC.......19% 22,4 -3,4CIU..........8,4% 11,6 -3,2Podem.....8,1% 7,5 +0,6ICV...........4,5% 6,8 -2,3C´s............4,4% 7,1 -2,7PP.............3,4% 2,6 +0,8Cup...........1,8% 3,8 -2PSC...........? (2,7%) 4,6 (-1,9)*Indecisos...22,6%Segons l'enquesta, hi ha un descens global de tots els partits, però percentualment, més accentuat en els partis espanyols. Que us diuen aquests resultats?Jo crec que hi ha un desengany molt gran en els polítics a causa del tema Pujol, i que això no sembla ni beneficiar ni perjudicar la correlació de forces entre els partits sobiranistes i que no ho són, així que la meva conclusió, és que no afectarà al procés.A més, hi veig aqui un detall molt important: Hi ha una certa pèrdua d'il.lusió en els dos bàndols, mantenint la proporció favorable als sobiranistes, però mentre que els independentistes que puguin estar una mica moixos els aixecarem la moral amb la manifestació més gran que s'ha vist mai, els espanyolistes es poden acabar de deprimir veient la força del sobiranisme i el ridícul unionista a Tarragona*En la edició digital, no sortia la dada de la intenció de vot del PSC. Parteixo de 2 pistes per arribar al 2,7% d'intenció de vot. En primer lloc, el text diu que el PP és la força que puja més des de l'últim baròmetre, i puja un 0,8. I en segon lloc, agafo el resultat de la última enquesta, on el PSC va treure el 4,6 dels vots. Per tant, si sumem 4,6+0,8 possible màxim, ens surt una forquilla entre el 0 i el 5,4%. Faig una mitja, i em surt el 2,7% d'intenció de vot directe, que a més aniria amb consonància de la baixada global percentual dels partits
Suposo que demà per la nit, donaran la segona part de l'enquesta amb l'intenció de vot de cara al referèndum | 0.778252 | curate | {"es": 0.1403409090909091, "ca": 0.8596590909090909} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_113900 | EN AF AM AR AZ BE BG BN CA CO CS CY DA DE EL EO ES ET EU FA FI FR FY GA GD GL GU HA HI HR HU HY ID IS IT IW JA YI JW KA KK KM KN KO KU LA LT LV MG MI MK ML MN MR MS MT MY NE NL NO PA PL PS PT RO RU RW SD SK SL SM SN SO SQ SR ST SU SV SW TA TE TG TH TK TR TT UK UR UZ VI XH YO ZH-CN ZU BS CEB NY HAW SI UG LB HT ZH-TW
Pàgina d'inici
Registra't
iniciar Sessió
Descobreix
Descobreix
Descobreix
Cançons
Artistes Musicals
Llistes De Música
Charts
Llistes De Música
100 Cançons Populars: Diàries
Les 100 Millors Cançons - Diàries
Les 40 Millors Cançons
Pàgina d'inici
síria
Cançons
Gap
"Gap"
— cantada per Bigsam
"Gap" és una cançó interpretada a sirià publicada el 02 setembre 2022 al canal oficial del segell discogràfic - "BiGSaM Official". Descobriu informació exclusiva sobre "Gap". Trobeu la lletra de la cançó de Gap, les traduccions i els fets de la cançó. Els guanys i el valor net s'acumulen mitjançant patrocinis i altres fonts segons una informació que es troba a Internet. Quantes vegades va aparèixer la cançó "Gap" a les llistes de música compilades? "Gap" és un vídeo musical molt conegut que va ocupar llocs de les llistes més populars, com ara les 100 millors síria cançons, les 40 millors cançons sirià i més.
Pàgina d'inici
Lletres I Traduccions
Llistes De Música
Estadístiques
Guanys
Comprar La Cançó
Mira a Youtube
Vídeo
Gap
País
síria
Afegit
02/09/2022
Títol de la cançó original
Bigsam - غايب [Official Lyric Video]
Informe
[No relacionat amb la música ] [Afegeix un artista relacionat] [Elimina l'artista enllaçat] [Afegeix lletres] [Afegeix la traducció de lletres]
"Gap" Fets
"Gap" ha assolit 2.2M visualitzacions totals i 56.1K m'agrada a YouTube.
La cançó s'ha enviat el 02/09/2022 i va passar 12 setmanes a les llistes.
El nom original del vídeo musical és "Gap".
"Gap" s'ha publicat a Youtube a 02/09/2022 18:25:40.
"Gap" Lletra, Compositors, Segell discogràfic
Find me on all social media and music platforms:
Music production:
Doktor
Yovel
VFX & Edited By : Raed Al Murish
Instagram :
FaceBook :
Guitars: George Essam
Mixing & Mastering: Kareem Diaa
Assoliments de gràfics setmanals (les 40 millors cançons)
La posició més alta a la llista de música de la cançó és #4. Va aparèixer la cançó 2 temps totals al Top 10; 1 temps totals al Top 20; 8 temps totals al Top 40; El pitjor lloc de classificació del vídeo és #325. "Gap" va entrar a les llistes de música de 2 tendències (països):
Syria Top 40 de la llista de música
Arab World Top 40 de la llista de música
Assoliments de gràfics mensuals (les 40 millors cançons)
La posició més alta a la llista de música de la cançó és #4. Va aparèixer la cançó 1 temps totals al Top 20; 1 temps totals al Top 40; El pitjor lloc de classificació del vídeo és #44. "Gap" va entrar a les llistes de música de 1 tendències (països):
Syria Top 40 de la llista de música
Assoliments diaris de gràfics (les 100 millors cançons)
La posició més alta a la llista de música de la cançó és #4. Va aparèixer la cançó 13 temps totals al Top 10; 7 temps totals al Top 20; 63 temps totals al Top 40; El pitjor lloc de classificació del vídeo és #67. Troba tots els gràfics diaris - Top 100 sirià Cançons | 1 | curate | {"en": 0.181641258514434, "ca": 0.7930587090496269, "ro": 0.003243593902043464, "pt": 0.003243593902043464, "es": 0.0045410314628608495, "gl": 0.0012974375608173856, "id": 0.0019461563412260785, "fr": 0.005514109633473889, "de": 0.0019461563412260785, "zh": 0.0035679532922478106} | https://ca.popnable.com/s%C3%ADria/can%C3%A7ons/711471-bigsam-gap |
mc4_ca_20230418_0_247279 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Pedra en sec » Salut, alimentació i gastronomía » Balls i danses » CUINA I GASTRONOMIA » Dolç » batre » Cerca Recursos Documentals | 0.685562 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A450&f%5B4%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A6&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A486&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A322&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2380&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A151 |
oscar-2301_ca_20230418_6_275402 | Construcció en forma de gran vela (d’aquí li ve el nom popular d’«Hotel Vela») situada on acaba la successió de platges de Barcelona i on comença l’escullera del port. Els seus 99 metres d’alçada el converteixen en una de les fites, força controvertida, del litoral barceloní. | 0.731986 | curate | {"ca": 1.0} | https://guiesbarcelona.elglobusvermell.org/barceloneta/hotel-w-barcelona/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_783156 | Tres segles i tres diesEls grups de la Comissió pel Dret a Decidir treballen amb el diumenge 14 de setembre de 2014 com la millor data per a la consultaQuico Sallés, Parlament | Actualitzat el 29/10/2013 a les 23:59hArxivat a: Política, procés català, Comissió pel Dret a DecidirLa sala de màquines de la comissió parlamentària pel dret a decidir va a tota marxa. Ho demostra no només el fet que els grups integrants ja tenen coll avall la via per celebrar la consulta que demanaran al congrés espanyol, el 150.2 de la Constitució, sinó que ja estan concretant un dels elements claus del procés: la data. De fet, n'hi ha una que genera molt consens entre els grups tant pel calendari com per la dinàmica del procés: el diumenge, 14 de setembre de 2014. Fonts parlamentàries asseguren a Nació Digital que aquesta data tindria la complicitat del Consell Assessor de Transició Nacional i compliria amb escreix els requisits establerts tant al pacte de governabilitat entre CiU i ERC com les resolucions parlamentàries que marquen la consulta la tardor del 2014. Per altra banda, els grups valoren que el diumenge 14 de setembre és posterior a la Diada i aprofitaria l'embranzida d'una data simbòlica. A més, és anterior a la consulta escocesa i s'evita un risc de contaminació. "El tarannà català fa sospesar que els independentistes escocesos poden perdre la consulta", comenten a Nació Digital fonts de la comissió. Cal afegir també que la data respecta el termini de 90 dies que han d'existir abans o deprés d'uns comicis per celebrar la consulta. En aquest cas, hi ha més de 3 mesos entre el 14 de setembre i les europees datades el 25 de maig. Per contra, alguns dels ponents de la comissió només hi veuen un problema amb la data, la proximitat del mes d'agost, és a dir, de les vacances. Unes dates complicades per fer campanya. En aquest sentit, algunes veus temen que el "reset" sentimental que fan molts catalans quan per vacances visiten els seus llocs d'origen perjudiquin les opcions del "sí".Ara bé, la data genera prou simpatia entre els grups perquè centri el debat i la negociació que, en principi, ningú no aposta que acabarà abans d'exhaurir la primera quinzena de desembre. "És una data amb sentit comú", apunten altres fonts. Fins i tot, alguns gosen afegir-hi un punt d'èpica poètica: "Serà tres segles i tres dies després".http://www.naciodigital.cat/noticia/61099/tres/segles/tres/dies
Posar data i pregunta servirà per accelerar-ho tot de cop, perquè Espanya farà un pas en fals davant de la histèria col·lectiva que es generarà a Madrid. Tindrem un nadal molt animat.
I un entretingut discurs del Rei! | 0.876445 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_590215 | Friendly Rentals Trafalgar III Madrid Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Chamberi, Madrid, Espanya - Excepcional ubicació - Veure al mapa
Ben posicionat a Chamberi, Apartamento Trafalgar III és un lloc ideal d'inici d'excursions a Madrid. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Apartamento Trafalgar III és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Habitació familiar són només algunes de les comoditats que fan que Apartamento Trafalgar III sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
L'ambient de Apartamento Trafalgar III es reflexa en cada habitació. balcó/terrassa, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, nevera, forn microones, plat de dutxa són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Apartamento Trafalgar III la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Madrid.
Cal fer el registre d'entrada i recollir les claus a: Calle San Marcos 9, 28004 Madrid. Cal que informeu el Friendly Rentals Trafalgar III de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. En arribar, cal abonar un dipòsit de 200 EUR per si hi ha desperfectes. Aquest dipòsit es reemborsarà el dia de sortida en funció de l'estat de l'allotjament. | 0.833561 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/friendly-rentals-trafalgar-iii/hotel/madrid-es.html |
wikipedia_ca_20230401_0_255070 | Pitman
Pitman és una població dels Estats Units a l'estat de Nova Jersey. Segons el cens del 2006 tenia una població de 9.199 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Pitman tenia 9.331 habitants, 3.473 habitatges, i 2.431 famílies. La densitat de població era de 1.573,2 habitants/km².
Dels 3.473 habitatges en un 34% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 55,5% hi vivien parelles casades, en un 10,9% dones solteres, i en un 30% no eren unitats familiars. En el 26% dels habitatges hi vivien persones soles l'11,1% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,6 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,15.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 25,2% tenia menys de 18 anys, un 7,9% entre 18 i 24, un 28,3% entre 25 i 44, un 23,5% de 45 a 60 i un 15% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 38 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 83,3 homes.
La renda mediana per habitatge era de 49.743 $ i la renda mediana per família de 59.419 $. Els homes tenien una renda mediana de 40.894 $ mentre que les dones 30.889 $. La renda per capita de la població era de 22.133 $. Aproximadament el 2,8% de les famílies i el 5,6% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"en": 0.004310344827586207, "ca": 0.9877873563218391, "pt": 0.007902298850574713} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=255071 |
mc4_ca_20230418_9_444765 | El Baix Llobregat commemora el Dia Mundial de les Persones Refugiades - elBaix.cat
Inici informa't al Baix El Baix Llobregat commemora el Dia Mundial de les Persones Refugiades
Dilluns 20 de juny se celebra el Dia Mundial de les Persones Refugiades instituït per l’ONU des de l’any 2000
Amb el lema “Rèquiem per Europa”, aquest diumenge 19 de juny, a les 20 h, es durà a terme una concentració popular a la plaça de la Vila per commemorar el Dia Mundial de les Persones Refugiades, data que oficialment se celebra el 20 de juny arreu del món.
D’aquesta manera, es dedica un dia a recordar les persones que són perseguides per motius de raça, religió, nacionalitat, cultura, orientació sexual, gènere, opinió política o llengua, i que es troben fora del seu país, així com també a aquelles persones que trobant-se en una de les situacions anteriors, han hagut de fugir de casa seva però encara es troben dins el seu país d’origen.
L’acte commemoratiu, impulsat pel Consell Solidari de la ciutat, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, inclourà diferents activitats amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania i denunciar la situació que els toca viure a les persones refugiades. Així, a partir de les 20 h, es convida a tothom que ho vulgui a concentrar-se a la plaça de la Vila.
La trobada s’amenitzarà amb un recital de poemes, música i altres accions, tot per rescatar de l’oblit la dramàtica situació que milions de persones desarrelades, entre refugiades, apàtrides, desplaçades internes i sol·licitants d’asil, pateixen encara avui arreu del món.
Els organitzadors demanen a les persones assistents que portin una espelma, per encendre-la durant l’acte, i refermar així el seu compromís i solidaritat amb les persones refugiades.
Amb la voluntat de defensar el dret d’asil a Catalunya, l’Ajuntament de Begues ha convocat una concentració a les 12 h davant del consistori. Durant l’acte es llegirà un manifest solidaritzant-se amb les persones refugiades.
Al llarg dels darrers mesos, i especialment amb motiu de la crisi humanitària provocada per la guerra a Síria, Begues ha intensificat el seu suport a aquest segment de la població mundial que es necessita de la protecció internacional.
Entre les mesures desenvolupades destaca l’adhesió a les actuacions programades des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i, especialment, la creació d’un registre de persones voluntàries interessades a atendre aquesta problemàtica.
Article anteriorXavier Domènech: “La gent del Baix Llobregat és la que ha construït Catalunya”
Article següentFGC reforça el servei de la línia S8 i construeix una nau per protegir el patrimoni ferroviari a Martorell | 0.899692 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elbaix.cat/2016/06/19/rull-reclama-a-pastor-que-ara-compleixi-els-convenis-i-executi-els-accessos-ferroviaris-al-port-de-barcelona/ |
macocu_ca_20230731_6_517965 | Tertúlia fotogràfica mensual i pràctiques de Photoshop. Tema Horta Actual. | 0 | curate | {"ca": 0.7534246575342466, "es": 0.2465753424657534} | |
mc4_ca_20230418_6_742567 | cinema de terror, cinema de ciència-ficció, cinema d'acció, zombie film i cinema postapocalíptic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_despertar_dels_zombis&oldid=21622520» | 0.322778 | curate | {"ca": 0.5, "en": 0.5} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Dawn_of_the_Dead |
racoforumsanon_ca_20220809_3_803791 | Coca-Cola extreu gran part de l'aigua d'una ciutat mexicana i obliga els seus ciutadans a consumir els seus productes en lloc d'aigua, que a més resulten més barats.Aquest fenomen afecta, de manera negativa, a la salut de la població de la ciutat de San Cristóbal de las Casas. Cada vegada més residents locals pateixen d'obesitat i diabetis, segons ha publicat aquest dissabte l'agència russa de notícies Sputnik.Sota un acord a llarg termini que van signar les autoritats locals i el gegant nord-americà, la fàbrica té dret a extreure al voltant d'1,1 milions de litres d'aigua per dia.Segons les estadístiques, els residents locals consumeixen més de 2 litres de refrescos al dia, ja que de vegades resulta ser més accessible que l'aigua pura. Per exemple, una ampolla de Coca-Cola d'1,5 litres té un preu de tan sols 12,80 pesos mexicans, o 0,68 dòlars, en comparació amb l'aigua, que costa 14,10 pesos, 0,75 dòlars.Segons va afirmar recentment Margarita Gutiérrez, de la mexicana Fundació Cántaro Azul, la fàbrica nord-americana es va aprofitar de la situació, ja que culturalment la gent local "va adoptar la Coca-Cola d'una manera fortíssima, la va introduir i la va incorporar a la seva cultura".La funcionària ha assenyalat, a més, que els mexicans es fan cada vegada més addictes al sucre i a aquest refresc, però al mateix temps, no tenen prou informació sobre el dany que causa a la salut.Aquesta beguda ensucrada gaudeix de tanta popularitat entre la població local, que fins i tot es fa servir en alguns ritus religiosos. Així mateix, les ampolles de Coca-Cola es col·loquen en ofrenes florals.El director del Departament de Nutrició de l'Hospital de Culturas, Luis Alberto Ferrera, tot i això, va declarar que cada vegada més persones acudeixen a l'hospital amb símptomes d'obesitat, desnutrició, hipertensió i diabetis. "El problema de la salut pública es comença a agreujar", ha lamentat Ferrera, que també ha informat que cinc de cada deu persones consumeixen aquest refresc "en aquestes dates", i no només es tracta de la població indígena, sinó que també dels "professionistes de l'àrea urbana".https://www.hispantv.com/noticias/sociedad/393717/mexico-san-cristobal-coca-cola-agua?fbclid=IwAR1FngsI1j3hByG3tO-cHoIZLmELsFE6bo8TjEMrBP_fejUf_ToFvVJnipk
Cola normal o Cola Zero?
Tant és, el que és preocupant és que sigui consum rutinari, no deixa de ser mrd.
Preocupa't per mi, doncs.
Només et dic que la vaig deixar fa sis anys en descobrir que ocasiona danys als ronyons (pedres, molt molestes, ja t'ho dic) i als intestins.
N'he pres tota la vida. | 0.878669 | curate | {"ca": 0.9906176700547302, "it": 0.009382329945269743} | |
mc4_ca_20230418_16_786733 | Entrevista a Krou, Trap des de Benissa « Infobenissa
Entrevista a Krou, Trap des de Benissa
25 de gener de 2018 No hi ha comentaris
És de Benissa i fa trap. Fa uns dies va publicar el seu primer tema en valencià “Rvndom” i ens ha cridat l’atenció. S’anomena Santi Cruz encara que el seu nom artístic és Krou. Hem parlat amb ell sobre la seua carrera musical, sobre el trap, els seus gustos, els seus anhels i el seu futur immediat. Acompanya’ns i coneix Krou.
CONTA’NS QUI ÉS KROU I QUÈ FA?
Sóc Santi Cruz, tinc 24 anys i sóc de Benissa. El que faig encara està per definir. Faig música difícil d’etiquetar, ja que tinc influències rock, metal, el hip-hop dels 90… tot un popurri. No tinc un estil estàtic, tot el que escolte al llarg de la meua vida és el que vaig fent. Tire pel rotllo punk-rock mesclat amb el trap de hui en dia.
D’ON VE EL NOM KROU?
Krou és corb escrit en anglés ignorant (crow). Sempre m’han atret els corbs, encara que els pardals en general no, el corb és un animal que m’ha despertat interés. També per una llegenda protagonitzada per Apol·lo i també per la Constel·lació del Corb. Sempre m’ha agradat molt la llegenda del corb que veu l’aigua passar davant del seus ulls però no pot beure per castig diví. Té molta simbologia aquesta història.
RVNDOM ÉS EL TEU PRIMER TEMA EN VALENCIÀ
Com t’he dit abans no em definisc en res ni com a res. No vull seguir una línia estàtica en quant a la llengua i l’estil, però sempre dins del trap. M’apetia provar el valencià, ja que pense que en comparació amb el castellà, hi ha més joc per rimar. Volia provar i precisament, com escriure i gravar el tema va ser molt random vaig escollir eixe títol. També pot ser que estiguera un poc influenciat pels Oques Grasses, perquè en el moment estava escoltant eixe grup i em va inspirar.
CONEIXES MÉS TRAPERS VALENCIANS? A QUI SEGUEIXES?
He escoltat trap català, sobretot els PAWN Gang i també altres grups catalans que fan rap més old school. Però per a mi la major referència és l’americà Lil Peep, és evident que ara m’he enfocat en ell per al treball que trauré. Fa música de hui en dia amb influències que també tinc jo, rotllo com Nirvana. La veritat és que tinc moltes referències, no pararia
VEIG QUE ET MOLA MOLT L’ESTÈTICA DELS 90
Sí, el rotllo dels 90 ara es porta molt. Sempre m’ha agradat l’art retrofuturístic, ja et dic: els neons, els píxels, els bits… quant més hortera i cutre millor. A més, he estudiat disseny gràfic, i ara al món de la música, a banda del so, és molt important la imatge. Crear una identitat visual és important i a mi em va molt aquesta.
QUIN ÉS EL TEU PROJECTE DE FUTUR? QUINES EXPECTATIVES TENS?
De moment, trauré a finals de febrer el meu primer EP. Es titularà Flesh and bones i seran cinc cançons amb lletres en anglès i castellà. Porte quatre mesos treballant en aquest EP amb un amic que té un estudi. Sonarà més professional que els temes que tinc al Youtube i pretenc que marque un abans i un després. També tinc un parell de temes preparats per a després del llançament, el que vol dir que el trauré i servirà per a continuar mirant més enllà.
Pel seu interés reproduïm aquesta entrevista apareguda el 24 de gener a www.tresdeu.com
Entrevista a Joan Nave: “La meua llengua m’acompanya al llit, a la taula i a l’escenari” (16/12/2013)
Entrevista a Kyle Smith, pilot benisser a Moto2 (2/4/2013)
Entrevista a Kyle Smith: “Sóc capaç de guanyar curses al CEV” (29/9/2013)
Entrevista a Ferrán Navarro: “Les Bandes de música són l’espurna que encén la passió per la música que moltes vegades no sabem que portem dins” (2/9/2015)
Infobenissa entrevista a Pepe Ribes, primera part (1/8/2012) | 0.770089 | curate | {"fr": 0.02506265664160401, "ca": 0.8763575605680869, "it": 0.00835421888053467, "ru": 0.00556947925368978, "zh": 0.01113895850737956, "es": 0.03007518796992481, "de": 0.020328599275967696, "en": 0.023113338902812586} | http://www.infobenissa.cat/noticies/cultura/entrevista-a-krou-trap-des-de-benissa/ |
mc4_ca_20230418_5_472182 | Apartment on Abashidze 38 Batumi Geòrgia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
H. Abashidze 38, Batumi Centre, Batumi, Geòrgia, 6000 - Veure al mapa
Més informació sobre Apartment on Abashidze 38
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Batumi, no busqui més enllà de Apartment on Abashidze 38. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Apartment on Abashidze 38 asseguren una estada plaentera als seus clients. Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, transport hotel/aeroport, àrea de fumadors són només algunes de les comoditats que fan que Apartment on Abashidze 38 sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara aire condicionat, balcó/terrassa, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, cuina americana per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Apartment on Abashidze 38 és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Batumi. | 0.822289 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-on-abashidze-38/hotel/batumi-ge.html |
wikipedia_ca_20230401_0_636152 | Bogeria i deposició de Miran Xah
La bogeria i deposició de Miran Xah van ser esdeveniments relacionats amb la vida i la carrera política de l'historiador, escriptor i polític croat Miran Xah. Miran Xah, que va ser president de Croàcia del 1999 al 2000, va patir una depressió severa i va ser hospitalitzat a l'octubre del 2000. La seva salut mental va ser objecte de debat i va ser declarat incapaç d'exercir el càrrec públic, cosa que va provocar la seva deposició com a president. Va ser reemplaçat pel seu vicepresident, Stjepan Mesić. Malgrat això, Miran Xah va recuperar la seva salut mental i va tornar a la vida pública, sent nomenat ambaixador de Croàcia a Escòcia el 2007.
Caiguda de cavall de Miran Shah (1399).
Cap a novembre de 1397 Miran Shah, que governava al Takhi-i-Hiulagu com a virrei (Sultaniya, Tabriz, el Caucas i l'Iraq Arabí), va anar de cacera a la vora de Tabriz, en la zona de la tomba de Pir Umar Naq Shirwan i quan intentava agafar una cabra va caure del cavall i va quedar inconscient; va tardar a recuperar la consciencia i després va tenir diversos desmais durant tres dies. Es diu que el cop va alterar el comportament del príncep.
Des de llavors el tresor es va dilapidar i va fer destruir molts edificis públics notables entre altres fets irracionals. El juliol de 1398 va marxar a Bagdad per assetjar la ciutat i esperava que al saber la seva anada el sulta jalayírida Ahmad ibn Uways fugiria; però el que va passar fou que el príncep es va assabentar que els notables de Tabriz conspiraven contra ell; tot i així aquest va decidir seguir endavant i el sultà Ahmad va decidir resistir ja que en ser l'estiu el moment era propici per a la defensa. Dos dies després de l'arribada a Bagdad, les notícies sobre la conspiració a Tabriz (i fins i tot la revolta oberta d'algun notable) el van obligar a retornar a tota velocitat; a Tabriz va fer executar a tots els que foren acusats de conspirar inclòs el cadi local. Entre els sospitosos hi havia Sayyid o Sidi Ali Arlat , príncep de Xaki, territori sota dependència del virregnat de Miran Shah; sense investigar si les acusacions tenien fonament, Miran Shah va marxar a Xaki que va devastar.
El veí regne de Geòrgia, també dependent de Miran Shah, considerava que el príncep actuava molt malament i que era un bon moment per afluixar els llaços. Els timúrides portaven mes de deu anys assetjant la fortalesa d'Alinjak que estava defensada per Tahir ibn Ahmad, fill del sultà jalayírida de Bagdad, i assetjada per forces timúrides (en aquest moment manades per Sultan Sanjar, fill d'Hajji Saif al-Din Barles); els assetjants havien construït una muralla exterior que rodejava Alinjak i impedia sortir i entrar a la fortalesa i Tahir estava a la vora de la rendició. En revenja per l'atac de Miran Shah a Shaki, Sidi Ali Arlat i el rei de Geòrgia, van enviar un contingent a l'Azerbaidjan que van assolar, alleujant la situació de Tahir ja que Sanjar va haver d'aixecar el setge i anar a Tabriz a retre comptes, i els georgians van poder entrar a la fortalesa i reunir-se amb Tahir. Miran Shah va enviar el seu fill Abu Bakr Mirza amb alguns amirs per impedir-ho però els georgians foren mes ràpids i van poder sortir amb Tahir, deixant al comandament a Hajji Salih i tres oficials ("iznaurs") georgians. En la seva tornada a Geòrgia, el contingent es va trobar amb una part de l'exèrcit que venia de Tabriz que era notablement inferior i no va poder evitar la batalla. El príncep Abu Bakr en l'enfrontament, va matar d'una fletxa a Sherif Ali Arlat de Shaki, però tot i aquesta baixa els georgians van derrotar els enemics que es van haver de retirar; el mateix Abu Bakr es va salvar per la fugida.
Enfrontament de Miran Shah i Khan Zade (1399).
Miran Shah també es va assenyalar per l'abundant consum de vi (que ja bebia abans de la caiguda i es va incrementar). També va començar a injuriar a la seva esposa Khan Zade i aquesta va indagar d'on sortien els rumors que causaven la ira de Miran Shah i en la indagació va fer matar alguns personatges i algun altre, com el visir Dawlat Khoja Inak, va haver de fugir i refugiar-se a Rayy amb Bayan Kutxin; els seus bens foren saquejats. L'hostilitat entre Miran Shah i Khan Zade es va incrementar. Khan Zade era una princesa genguiskhànida del caln sufi de la tribu Kungrat, vídua del fill preferit de Timur, Jahangir (casada amb l'altre fill Miran Shah en segones noces) i per tant molt influent; va anar a veure a Timur i li va explicar que el comportament del seu marit havia degenerat; que l'apallissava; que complotava per apoderar-se del tron i demanava protecció assegurant que no tornaria amb el seu marit perquè ja no ho podia aguantar mes. La notícia no era una sorpresa completa per a Timur. Ja en el camí de tornada des de l'Índia, li havien arribat notícies de la disbauxa incontrolada de Miranshah. Hi havia històries de jocs d'atzar, de competicions de consum de alcohol a l'interior de les mesquites i de monedes d'or llançades des de les finestres del palau a les mans de frenètics caminants. La tresoreria estatal havia quedat seca per finançar les activitats hedonistes del príncep. Una altra evidència de la seva inquietud va venir en informes de que havia profanat la tomba del príncep mongol Oljeitu a la famosa mesquita de cúpula verda de Sultaniya. Un altre tomba, la de l'historiador persa Rashid al-Din, va ordenar que fos destruïda i els ossos traslladats al cementiri jueu. Altres edificis importants de la ciutat també foren enderrocats. Clavijo dubtava dels informes de la bogeria de Miran Shah, però atribuïa el seu comportament estrany a inseguretat i manca d'atenció. Clavijo pensaba que Miran Shah s'adonava de que res del que fes a aquelles ciutats que governava seria millor que el que havien fet els seus antecessors. Sobre el complot per agafar el tron Arabshah esmenta una carta en la qual Miran Shah recomanava al seu pare, per l'edat i la seva debilitat, que deixés el comandament als fills o nets que guardarien millor l'imperi i administrarien millor justícia, però es poc probable que Timur hagués permès dir això a un fill sense prendre mesures.
En quant a l'estat mental de Miran Shah, el seu talent militar (o la falta d'ell), ja havien preocupat al pare. Els fets dels darrers anys suggeria que estava mal preparat per governar una regió complicada poblada per georgians, turcmens, armenis i azeris que sempre estaven disposats a desconèixer la supremacia de Timur. El sultà Ahmad ibn Uways Jalayir de Bagdad, havent estat expulsat de la seva capital per Timur el 1393, l'havia reocupat l'any següent (amb recolzament mameluc). Miran Shah havia intentat expulsar-lo però la seva missió havia acabat en retirada ignominiosa (juliol de 1398). Al nord, havia estat humiliat igualment a Alinjak (1398). El fill del sultà Ahmad, Tahir, estava a la fortalesa d'Alinjak i en lloc de pressionar allí i assaltar la fortalesa, Miran Shah havia estat superat per un partida de georgians que se’l van emportar perdent la fortalesa i la ciutat, cosa que no va complaure al seu pare. Tot i que les cròniques relaten com a Timur li agradaven les competicions de beure, sobretot després de grans batalles, o en casaments i festivals, la diferència era que ell no deixava que el beure s'interposès en la manera de guanyar guerres ni d'administrar el seu imperi. Alguna cosa havia de fer amb aquest fill.
Deposició de Miran Shah (1399).
La qüestió es va resoldre a l'inici de la campanya dels Set Anys (1399-1404). L'avantguarda de l'exèrcit timúrida, manada per Sulayman Xah va arribar a Rayy un temps abans del gran amir, i el governador local Bayan Kutxin el va informar del canvi de actitud de Miran Shah; llavors Sulayman Shah, sentint-se insegur, va anar a Hamadan a esperar ordres. El príncep Abu Bakr Mirza, fill de Miran Xah, li va escriure i el va convidar a anar a Tabriz i li va donar garanties de bona acollida. Sota aquesta garantia hi va anar i va trampejar l'actitud de Miran Shah. Abu Bakr li va oferir un banquet. Només dos dies després es va anunciar l'arribada de Timur i Miran Shah va haver de sortir per rebre’l. Sulayman Xah va ser obsequiat amb un banquet a Komtupa, prop de Tabriz, ofert per Abu Bakr, i després va marxar cap a Karabagh.
Timur arribava a una zona on hi havia una qüestió familiar a resoldre que no podia esperar més. Sultaniya, capital estacional de Miran Shah, es trobava directament a la ruta oest de Timur i calia donar una lliçó al príncep. Oficials d'intel·ligència foren enviats per saber quines aliances havia establert el príncep dins l'exèrcit i la cort. En el informe enviat a Timur s'acusava (com habitualment) a certs personatges que haurien corromput al príncep; el seu entorn d'erudits, poetes i músics eren els responsables del desastrós estat en que estava el regne.
Poc després de passar per Rayy, Miran Shah va arribar a la cort de Timur, però no fou rebut de moment; mentre un emissari de Xiraz fou rebut al moment. L'endemà Miran Shah va ser rebut i va oferir els regals preceptius, però Timur no els va acollir amb bon ull. Timur va enviar a Tabriz a Timur Khoja ibn Akbugha i a Jalal al-Islam per anunciar la deposició de Miran Shah i arrestar als seus principals amirs i col·laboradors. Els favorits de la cort, principalment músics i erudits, considerats instigadors del excessos de Miran Shah, van ser tots executats, entre els quals Mawlana Muhammad del Kuhistan, cèlebre cientific i poeta, i Kutb al-Din de Mossul, un famós músic, però també diversos altres favorits de la cort. El mateix Miran Shah va escapar del càstig capital, però va ser rellevat del seu govern i se li va ordenar romandre amb l'emperador en la campanya que s'iniciava. Els oficials que havien estat involucrats en la vergonyosa derrota a Alinjak o bé van ser colpejats durament o van ser multats d'entre cinquanta i tres-cents cavalls. Amb la disciplina restaurada, la marxa a l'oest va continuar, | 1 | perfect | {"ca": 0.991359154213683, "it": 0.005286164481040968, "es": 0.003354681305275999} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=636153 |
macocu_ca_20230731_2_195541 | Sou aquí: Inici → Notícies → La ciutat de Vic rep el distintiu SICTED
Info
Aquest distintiu és un reconeixement a l’esforç de la ciutat per a la implantació del SICTED.
La ciutat de Vic va rebre el distintiu SICTED (Sistema de Qualitat Turística en Destinacions) en reconeixement al seu esforç per la implantació d’aquest a diferents establiments de la ciutat.L’acte de lliurament dels diplomes es va portar a terme el dijous passat, 31 de gener, en el marc de la fira FITUR (Feria Internacional de Turismo), a Madrid. El lliurament va ser presidit per la presidenta de la Comissió de Turisme de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Joana Barceló. La regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vic, Mercè Vidal, va recollir el distintiu en representació del president de l’Institut Municipal de Promoció i Economia (ImpeVic) i regidor de Turisme, Josep Burgaya, que no va poder assistir a l’acte. Programa SICTEDEl programa de qualitat de destins turístics, promogut per la FEMP conjuntament amb la Secretaria General de Turisme, va iniciar-se l’any 2000. Aquest programa consisteix en desenvolupar una metodologia denominada Sistema de Qualitat Turística en Destins (SICTED), basada en la gestió de la qualitat turística i amb l’objectiu d’implantar bones pràctiques en empreses i serveis turístics i, alhora, mesurar l’evolució de la qualitat en el destí. Actualment estant treballant en aquest programa més de 80 destins de tot l’estat espanyol, que representen a més de 200 municipis en els quals hi participen unes 3.000 empreses. Vic, 7 de febrer de 2008 | 0.8631 | curate | {"ca": 0.9974651457541192, "en": 0.0025348542458808617} | |
mc4_ca_20230418_11_165114 | Gemma Lienas parla de l’autoestima a ‘Un tresor amagat’ | Valors.org
Gemma Lienas parla de l’autoestima a ‘Un tresor amagat’
L’Eva viu entre uns miralls que li fan la guitza. Miralls que li retornen una imatge enganyosa i desvirtuada, que no li permeten veure’s amb totes les seves capacitats, però de la mà d’una bona amiga s’adonarà de quina és la seva mirada interior i rebrà una cadena de consells que l’ajudaran a reconèixer el seu potencial.
Aquesta és la base argumental del darrer llibre de la Gemma Lienas, Un tresor amagat, el qual forma part de la col·lecció que l’editorial Comanegra dedica a les emocions. Un llibre que ens recorda la importància de l’autoestima. “Tots i totes podem ser l’Eva, persones potents i amb capacitats, amb una vida plena i amb alegries, però un dia un comentari desafortunat, ens fa perdre la confiança”, assegura l’autora.
I és que avui en dia la manca d’autoestima s’ha convertit, segons Lienas, en un problema recurrent que ens paralitza. “No coneixes el teu propi poder fins que no et poses dret i per això, creia molt important poder ajudar a la gent a superar aquest obstacle”, explica. I la història de l’Eva permet a l’escriptora oferir a moltes persones diversos passos i consells sobre com “recuperar la llum interior”.
De fet, es tracta d’una història protagonitzada per una dona i pensada per a elles, segons Lienes, principals víctimes d’aquest problema. “Moltes noies, des de petites, són educades per quedar-se en un raconet”, lamenta.
També a elles els afecten més els comentaris i per això els aconsella: “l’opinió dels altres ens importa perquè ens reflecteix la nostra imatge, per tant, no podem passar, però tampoc podem fer cas de l’opinió de tothom. Només hem de fer cas del parer de la gent que ens estima”. – M. COLL | 0.87262 | curate | {"ca": 0.9949066213921901, "en": 0.0050933786078098476} | http://www.valors.org/gema-lienas-parla-de-lauoestima-a-un-tresor-amagat/ |
macocu_ca_20230731_9_492663 | Amb motiu del 20è aniversari del programa El Medi Ambient de TV3, Sostenible parla amb el seu director, que ens explica com ha evolucionat aquest espai al llarg d'aquest temps i com ha canviat, en paral·lel, la consciència ambiental del país. | 0.730357 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_575111 | Carles Constantí de Viena, Teutberga (?)
Una filiació mal coneguda[modifica]
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 27 abr 2019 a les 00:57. | 0.599425 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Constan%C3%A7a_de_Viena |
racoforumsanon_ca_20220809_2_630922 | Bon dia.
Cent per cent catalana seriosament? Cap persona que no sigui catalana?Una cosa vol dir demanar autodeterminació; demanar l'expulsió/eliminació de tots els no-catalans sí que és nazi.
jo mai he dit aixo darrer que dius | 0.629457 | curate | {"en": 0.03587443946188341, "it": 0.15695067264573992, "ca": 0.8071748878923767} | |
mc4_ca_20230418_4_316484 | Mollet de Peralada - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
42° 21′ 36″ N, 3° 00′ 02″ E / 42.36°N,3.0006°E / 42.36; 3.0006
31,5 hab/km²
28 (1553)
Molletenc, molletenca
Claudi Puig i Barris
Mollet de Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Fins al 1984 se'n va dir Mollet d'Empordà. És als peus de la serra de l'Albera, amb boscos de pins, alzines i matolls.
Disposat sobre una petita elevació de terreny, el poble és a prop de l'església romànica de Sant Cebrià, antiga possessió del monestir de Santa Maria de Vilabertran, d'una única nau amb absis, modificat posteriorment amb capelles laterals. Al veïnat de les Costes hi destaca l'església de Sant Joan Degollaci del segle xviii.
Cagaloca 0
les Costes 12
Mollet de Peralada 166
13 26 28 122 173 453 485 403 343 366
364 305 308 288 248 233 177 164 180 184
183 180 189 190 174 172 171 170 180 182
180 190 - - - - - - - -
Els conreus són de secà. Principalment la vinya, els vins de la qual pertanyen a la denominació d'Origen Empordà. Sobresurten els vins blancs macabeus, la garnatxa, els rosats i els negres. La Cooperativa Agrícola Mollet va ser fundada el 1954. La ramaderia de bestiar boví i porcí en complementa l'economia.
Volumen 4. El meu país, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 2006. ISBN 84-297-5571-3.
Volum7. Catalunya poble a poble. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5795-3.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mollet de Peralada
VIAF: 316733127
GEC: 0043266
OSM: 341145
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mollet_de_Peralada&oldid=22618072»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 14 gen 2020 a les 19:21. | 0.580829 | curate | {"ca": 0.7146326654523376, "it": 0.03946569520340012, "wl": 0.007285974499089253, "es": 0.04553734061930783, "en": 0.030965391621129327, "fr": 0.05343047965998786, "oc": 0.023679417122040074, "nl": 0.013964784456587736, "cs": 0.009107468123861567, "de": 0.061930783242258654} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Mollet_de_Peralada |
mc4_ca_20230418_14_664856 | El Parlament condemna el terrorisme i l'ús de qualsevol tipus de "coacció i violència"
Publicat 4/4/2019 17:29:36CET
Una moció de Cs condemna "la xenofòbia, el racisme, l'animadversió i l'odi"
El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous una moció de Cs que condemna "qualsevol forma de terrorisme i l'ús de qualsevol tipus d'intimidació, coacció, incitació a l'odi o violència que s'esgrimi" en la defensa de qualsevol ideologia.
La iniciativa ha estat aprovada amb el vot favorable de tots els grups, excepte dels quatre diputats de la CUP, que han decidit no participar en la votació.
La moció també condemna "enèrgicament la xenofòbia, el racisme, l'animadversió i l'odi", i ret homenatge a totes les víctimes del terrorisme.
A més, reconeix la feina de les forces i cossos de seguretat, i reafirma que l'ús de qualsevol forma d'intimidació, coacció o violència legítima en defensa d'idees polítiques "constitueix una vulneració inacceptable dels drets civils i polítics".
Un dels punts de la moció demanava que cap grup que doni suport a accions d'una organització terrorista i refusi condemnar-ne els atemptats no pugui ser considerat demòcrata, i un altre punt cridava a "impedir democràticament" que aquestes formacions puguin condicionar la formació de governs, però han estat rebutjats pel vot en contra de JxCat i ERC, i l'abstenció del PSC-Units i els comuns.
El diputat de Cs Matías Alonso ha lamentat que les víctimes del terrorisme "han estat massa temps silenciades i sense comptar amb el suport institucional i social que mereixen", i ha demanat no banalitzar els crims del terrorisme.
Des del PP, Esperanza García ha criticat els partits independentistes per votar en contra d'alguns punts perquè considera que "no hi ha cap coartada" que ho justifiqui, i ha assegurat que en les manifestacions independentistes es crida 'Terra Lliure'.
La socialista Assumpta Escarp ha rebutjat qualsevol tipus de violència, però ha recriminat a Cs que utilitzi un llenguatge per parlar del terrorisme que "sembla més per crear confrontacions" que per promoure valors democràtics.
Per part dels comuns, Yolanda López ha demanat tenir en compte qualsevol tipus de terrorisme i ha acusat Cs d'"utilitzar i polititzar el terrorisme", i d'aprofitar-ho per aconseguir la il·legalització de partits.
El republicà Jordi Orobitg també ha carregat contra Cs perquè creu que algun punt de la moció busca motius per il·legalitzar partits i ha lamentat que el text tingui diverses "omissions", com no esmentar les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost a Barcelona i que, segons ell, el Govern no està donant suport a les víctimes.
Jordi Munell (JxCat) s'ha sumat a les crítiques a Cs per aquesta qüestió perquè considera que alguns punts de la moció tenen "poc rigor" en tractar temes de terrorisme.
De la mateixa manera, el cupaire Carles Riera ha defensat que Cs "banalitza el terrorisme, instrumentalitza les víctimes i en fa un ús partidista", i ha demanat condemnar el terrorisme d'estat. | 0.87577 | curate | {"ca": 0.9902356902356902, "en": 0.009764309764309764} | https://www.aldia.cat/espanya/noticia-parlament-condemna-terrorisme-lus-qualsevol-tipus-coaccio-violencia-20190404172936.html |
crawling-populars_ca_20200525_9_52401 | municipal
Alfred Bosch vol “sumar i ampliar suports” i, per això, no renuncia a una llista conjunta dels partits independentistes per assolir l’alcaldia de Barcelona. Tot i això, el republicà ha afirmat que no vol entrar en el “joc de sigles i noms” i que ara no toca tractar aquesta qüestió. També s’ha ofert com a referent sobiranista al consistori. Tot plegat ho ha dit en la jornada de primàries del partit en la qual era l’únic aspirant. Aquest dissabte serà escollit oficialment durant el 55è Congrés Regional de Barcelona, que se celebrarà al Centre Cívic Can Felipa, al Poblenou.
Des de les dues del migdia i fins a les 21 h 4.000 militants i simpatitzants d’Esquerra Republicana han participat en el procés de primàries votant als 11 casals que el partit té als 10 districtes de Barcelona. Alfred Bosch és l’únic candidat i, per tant, tornarà a ser l’alcaldable republicà de cara a les eleccions municipals de la primavera del 2019. Bosch aspirarà a superar els cinc regidors que va obtindre el 2015, quan va presentar-se a la cursa per l’alcaldia per primera vegada.
Alfred Bosch ha votat a les 18 h al casal del partit a Ciutat Vella. Bosch no ha volgut parlar gaire de la possibilitat d’una llista conjunta dels independentistes perquè encara hi ha partits que han d’escollir candidats i s’han de perfilar programes. Precisament, l’exregidor del PDeCAT i conseller destituït pel 155, Joaquim Forn, ha renunciat aquest divendres mitjançant una carta a la possibilitat de presentar-se a les primàries del partit perquè vol centrar-se en la seva defensa per sortir de la presó d’Estremera. Forn també ha suggerit la possibilitat de fer una llista conjunta independentista per Barcelona. També aquest divendres, Jordi Graupera, periodista i doctor en filosofia, ha difós un vídeo en què apel·la “al mig milió de persones” que voten a la ciutat per fer-ne una capital. Graupera ha convocat una conferència el dia 20 de març en què s’especula que es podria anunciar la intenció de configurar una candidatura que aglutini tots els independentistes de la ciutat.
9 de Març de 2020
11 de Març de 2020
9 de Març de 2020
11 de Març de 2020
10 de Març de 2020
10 de Març de 2020
9 de Març de 2020
9 de Març de 2020
10 de Març de 2020
9 de Març de 2020
el més vist
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d’un centre
el més vist
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d’un centre
sobre nosaltres
preguntes freqüents
transparència
normes de participació
brànding i comunicació
professionals
anuncia't
política de privacitat
© betevé, 2020. Tots els drets reservats.
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. | 0.619621 | curate | {"en": 0.006427110721589249, "ca": 0.9707858603564125, "de": 0.0043821209465381246, "fr": 0.018404907975460124} | : /politica/alfred-bosch-llista-sobiranista-eleccions-municipals/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_61586 | Utilitzem cookies pròpies i de tercers per mesurar i analitzar estadísticament l'ús dels nostres serveis, adaptar la publicitat sobre l'anàlisi de la navegació de les persones usuàries (per exemple, pàgines visitades). En prémer el botó ACCEPTAR, acceptes aquestes cookies. Pots configurar les cookies o rebutjar el seu ús prement el botó "Configurar". Per obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, visita Més informació.
Configurar ACCEPTAR
Política de privadesa i cookies
Tancar
Visió general de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència en navegar. Entre aquestes, les que es classifiquen com necessàries i s'emmagatzemen al teu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcions bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s'utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemen al teu navegador només sota el teu consentiment. També tens l'opció de desactivar aquestes cookies. Ara bé, desactivar-les pot afectar a la teva experiència de navegació.
De tercers
de-tercers
Anàlisi estadística
analisi-estadistica
Les cookies estadístiques ajuden els propietaris de les pàgines web a comprendre com interactuen les persones visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació com quantificar el nombre de persones usuàries i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan les persones usuàries del servei.
Publicitària
publicitaria
Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l’editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la qual presta el servei sol·licitat sobre la base de criteris com el contingut editat o la freqüència en la qual es mostren els anuncis.
Rendiment
performance
Les galetes de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari als visitants.
Sense categoria
uncategorized
Les cookies sense definir són aquelles que s’estan analitzant i encara no s’han classificat en cap categoria.
Preferències
preferences
Les cookies de preferència s’utilitzen per emmagatzemar les preferències de la persona usuària per proporcionar contingut que sigui personalitzat i convenient per a les persones usuàries, com l’idioma del lloc web o la ubicació del visitant.
Necessàries
necessaries
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
no-necessaries
Totes les cookies que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de la persona usuària a través de l’anàlisi, els anuncis i els altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de la persona usuària abans d’executar aquestes cookies al lloc web. | 0.767173 | curate | {"ca": 0.9515972894482091, "en": 0.028718941594062602, "fr": 0.001936108422071636, "it": 0.010971281058405937, "pt": 0.006776379477250726} | https://arc.coop/aliances/gets-300x150/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_152908 | Perfil: atenció telefònica, sistema web de l'SEPE, atenció a el públic, generar contractes, parts de baixa. Imprescindible: CERTIFICAT DE DISCAPACITAT, formació en administració, coneixements del paquet office, experiència a el menys de 3 mesos en administració i permís de conduir B. Valorable: català i anglès, programes XARXA i DELTA.
Dedicació: 34 hores a la setmana. De 8 a 15 h de dilluns a dijous i divendres de 8 a 14h
Tipus de contracte: contracte d'obra i servei
Sou: Conveni col·lectiu general de centres i serveis d'atenció a persones amb discapacitat. 11.780 euros bruts per 14 pagues.
Lloc de Feina:
Codi gen: 1069174
Codi empresa: 7619
Codi oferta: 2
Si en el termini de tres dies no ens posem en contacte amb tu, és perquè les dades de la teva fitxa no corresponen al perfil demandat per l'empresa col·laboradora. En tot cas, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres per a qualsevol aclariment.
Recorda que per a poder accedir a les OFERTES DE FEINA has d'estar prèviament inscrit/a en l'Agència de Col·locació. Exceptuant ofertes del sector públic. Si no estàs inscrit/a i t'interessa inscriure't:
Inscriu-te a l'Agència de Col·locació.
Recorda que pots gestionar el teu CV a través de la Plataforma d'inscripció on line.
PALMAACTIVA
OFERTES
ACCIONS I CURSOS
© AJUNTAMENT DE PALMA Plaça de Cort 1. 07001 Palma (Illes Balears) Telèfon: 971225900 - 630308226 · Atenció telefònica: 010 | 0.757644 | curate | {"ca": 0.9111271676300579, "es": 0.06936416184971098, "de": 0.007947976878612716, "en": 0.011560693641618497} | https://palmaactiva.palmademallorca.es/portal/PALMA/palmaactiva/contenedor1.jsp?seccion=s_fdes_proora_ofer.jsp&c1=2&c2=7619&language=ca&layout=contenedor1.jsp&codResi=1 |
cawac_ca_20200528_5_72667 | Àlex Sáez: “Millorarem la resposta penal en els casos de multireincidència”
El Grup Socialista ha arribat avui a diversos acords que permetran donar una millor resposta a les demandes ciutadanes en matèria de multireincidència. Aquestes mesures es votaran demà en la Comissió de Justícia i s’inclouran en el projecte de reforma del Codi Penal que previsiblement aprovarà el ple la setmana vinent. El diputat del PSC i ponent del Grup Socialista en aquesta reforma, Àlex Sáez, considera que aquestes mesures “ajudaran a millorar la resposta penal en els casos de delinqüents multireincidents, una problemàtica concreta generada als centres de gran concentració poblacional I turística i que respon, a més, a les demandes a l'Ajuntament de Barcelona” .
Sáez ha destacat que el projecte de llei inclou la regulació de la denominació de “grup criminal ” per millorar la resposta a la delinqüència organitzada en la comissió de faltes, “tal com demandava l'ajuntament de Barcelona” i ha recordat que en el tràmit de ponència ja es va incloure també “la reducció del número de faltes per considerar-les delicte, que han passat de quatre a tres” , una altra petició del Consistori.
El diputat del PSC també ha explicat que s’ha acordat crear un sistema electrònic per les faltes i fer efectiu el compliment del delicte de reiteració de faltes, a més de la possibilitat que el jutge acordi el compliment de pena de localització permanent en caps de setmana en centres penitenciaris, per donar resposta punitiva i preventiva al fenomen de la petita delinqüència organitzada que afecta a poblacions com Barcelona” . En definitiva, ha assenyalat el ponent de la llei, “el treball parlamentari fa preveure un gran acord en la reforma del Codi Penal” . | 0.863989 | curate | {"ca": 1.0} | http://cassadelaselva.socialistes.cat/ca/noticia/alex-saez-millorarem-la-resposta-penal-en-els-casos-de-multireincidencia-58 |
mc4_ca_20230418_6_297841 | Un programari de gestió, l'eina que necessiten els teus empleats Delsys
Un programari de gestió, l'eina que necessiten els teus empleats
Publicat elDimecres, 16 de Desembre de 2015perDelsys
A la cadena de producció d'un producte alimentari intervenen moltes persones, des que la matèria primera es produeix a les granges i centres productius fins que arriba al lineal dels supermercats. Un programari de gestió creat exclusivament per a la indústria alimentària afavorirà que tots els implicats sàpiguen en tot moment quina és la seva tasca i quins són els passos que han de seguir per assegurar tots els requisits relacionats amb la traçabilitat i la qualitat que necessiten avui en dia les empreses d'alimentació oferir als seus clients.
La seguretat dels empleats a l'hora de realitzar un treball, segell de qualitat en el producte final
La indústria de l'alimentació és una de les més exigents a l'hora d'oferir els millors productes per als clients. I és que no es pot oblidar que, al cap ia la fi, els aliments que es produeixen els consumiran persones i que qualsevol error en la conservació dels aliments posarà en perill la salut dels consumidors.
Els empleats han de dur a terme molts passos quan estan en el seu lloc de treball. Per això, en ocasions poden desconcentrar perdent el control rigorós de la seva tasca, el que pot repercutir de manera negativa en la qualitat del producte final.
Per tant, trobar una solució que els ajudi a desenvolupar la seva tasca és beneficiós per a les marques.
Normes per a la manipulació d'aliments
L'OMS (Organització Mundial de la Salut) valora que moltes de les malalties causades pel consum d'aliments en mal estat s'evitarien si el manipulador portés a terme unes senzilles mesures mentre realitza el seu treball.
És recomanable una neteja corporal adequada, però s'ha de prestar especial atenció a les mans, que són les que toquen els aliments durant la seva manipulació. Sempre han de rentar-se amb aigua calenta i sabó (millor si és líquid que en pastilla) i assecar amb tovalloles d'un sol ús (millor de paper per poder rebutjar després de cada ús). Ha de procedir al rentat de mans:
- Abans de començar a treballar i quan s'interrompi la jornada per algun motiu: un descans, sortir a menjar ...
- Abans i després de manipular aliments crus. En no estar cuinats, són més propensos a contaminar que els que ja estan elaborats.
- Sempre que s'ha manipulat diners. Els bitllets i les monedes passen per moltes mans abans d'arribar a les de l'empleat i són focus de malalties.
- Si es tus, s'esternuda o s'utilitza un mocador.
- Després d'haver manipulat les escombraries.
- Sempre després d'haver utilitzat el lavabo.
- Sempre després d'haver estat en contacte amb animals domèstics.
- Si s'han utilitzat productes químics com ara articles de neteja, verins o insecticides.
Cal que el manipulador mantingui també els seus ungles curtes i en perfectes condicions de neteja i que utilitzi el raspall abans per netejar abans i després de manipular aliments.
L'encarregat de la manipulació d'aliments no pot fumar o menjar mentre està en el seu lloc de treball. Per descomptat, no ha de ficar els dits en el menjar per provar o utilitzar els articles de cuina per emportar-se'ls a la boca.
Si presenta algun dels símptomes que se citen a continuació, el manipulador d'aliments no podrà desenvolupar la seva tasca: vòmits, diarrea, tos o esternuts, ja que podria contaminar el que està cuinant.
Emmagatzematge i preparació d'aliments
Quan s'està treballant en un lloc on es cuinen o es processen aliments, la normativa vigent introdueix previsions legals per assegurar que es compleixin una sèrie de condicions perquè no hi hagi cap problema amb el consum dels aliments.
En el cas de l'emmagatzematge, els aliments que no necessitin fred han d'estar en llocs secs, frescos, amb una bona ventilació i en òptimes condicions de neteja. Si cal conservar-los en fred, cal prestar especial atenció al fet que els electrodomèstics funcionin en òptimes condicions.
A més, en cap cas s'han d'emmagatzemar aliments a terra ni tampoc en contacte amb les parets.
Els aliments crus i els cuinats s'han de conservar per separat i, si això no és possible, s'han d'aïllar guardant-los en pots o bosses de plàstic adequades per a la seva conservació.
Quan s'estan preparant els aliments, la temperatura de cocció ha de ser d'almenys 70 graus centígrads: és l'única manera de que els bacteris no es reprodueixin i cal evitar mantenir els aliments en un marge de temperatures entre 10 i 60 graus centígrads, ja que és quan es produeix la multiplicació ràpida de bacteris.
A més, no s'han d'obviar les dates de consum preferent o de caducitat dels aliments, ja que un cop superades les mateixes, els productes perden la seva aptitud per al consum humà.
La traçabilitat dels aliments
En els últims anys, s'estan imposant en la indústria alimentària l'obligatorietat de portar una traçabilitat dels aliments, que consisteix a saber d'on ve i per quines fases ha passat un producte abans de consumir-lo i assegurar que no s'hagin produït contaminacions que puguin posar en risc la salut de les persones.
Tot el procés de traçabilitat comença a les granges: el consumidor final pot saber on han nascut els tomàquets que menjarà, a quins productes fitosanitaris han estat exposats (si ho han estat a algun d'ells) i per quines mans han passat abans de arribar a la seva taula.
En el cas dels animals, aquests controls encara seran més estrictes i els manipuladors en les diferents fases de producció han d'assegurar d'assenyalar de manera precisa tots els passos que han fet amb el producte durant la seva participació en l'elaboració del menjar.
Què ofereix un programari de gestió ERP per a la indústria alimentària?
Com s'ha vist, són moltes les qüestions que ha de tenir en compte el manipulador d'aliments a l'hora de realitzar-la. Per això és fonamental que compti amb un programari de gestió ERP específic per a la indústria alimentària, ja que l'ajudarà a optimitzar l'acompliment de la seva tasca. Entre d'altres, les principals funcionalitats d'un programari de gestió ERP per a la indústria alimentària són:
Permetre el seguiment del producte des de l'origen fins a la destinació final, per producte concret i coneixent els processos als quals ha estat sotmès.
Poder optimitzar la gestió del magatzem gràcies al control total de l'estoc: aquests gestors compten amb eines per controlar els aliments que estan a punt de caducar oa punt d'acabar-se, avisant així a l'encarregat de magatzem quins cal consumir primer o els que cal reposar amb urgència.
En el mateix sentit, organitzar els mitjans de logística: des de la recepció de les mercaderies a les condicions de lliurament per als clients, així com les rutes d'expedició o la gestió dels lots de vendes.
Permetre un control de producció i qualitat amb planificació de recursos i ordres de producció. D'aquesta manera els clients estaran més satisfets amb el servei que se'ls ofereix, el que es traduirà en majors vendes i accés a altres nínxols de mercat.
Gestió comercial i de vendes, ja que un programari de gestió ERP per a la indústria alimentària permet poder controlar les comandes habituals dels clients, així com els resultats depenent de les campanyes que es vagin realitzat, oferint estadístiques de les mateixes a temps real.
Beneficis del programa de gestió ERP per al sector de l'alimentació
Un programari de gestió ERP per al sector de l'alimentació ofereix molts beneficis per als seus usuaris. El que més destaquen aquells que l'utilitzen diàriament són la integració de les diferents parts del negoci amb l'objectiu de garantir una major eficiència; un major control de l'estoc i dels proveïdors i una major precisió a l'hora de prendre decisions importants per a l'empresa. Però a més, es pot destacar:
- Amb la precisió de receptes, cada menjar està molt més optimitzada i per això es tenen menys pèrdues.
- Reducció de deixalles, cosa molt valorada en el sector de l'alimentació.
- Menys cost de manteniment d'existències: l'estoc s'optimitza per tenir només el necessari.
- Estalvi de costos en el processament del producte.
- Amb un programari de gestió ERP per al sector de l'alimentació s'elimina l'excés de compres per sobre del necessari i que optimitza la planificació respecte a la producció.
- La traçabilitat del producte és molt més fàcil.
Per tot això, adquirir un programari de gestió ERP en la indústria alimentària s'ha de considerar com una inversió en la millora de la qualitat i de les condicions de treball dels empleats. Gràcies a l'ús d'aquest tipus d'eines, es milloren les condicions laborals dels treballadors, que se senten més segurs realitzant la seva tasca a l'empresa i, a més, es pot garantir la major qualitat i les òptimes condicions dels productes de cara al consumidor final.
Sens dubte, una cosa imprescindible per guanyar en competitivitat en un panorama tan difícil com el que s'està vivint en l'actualitat. | 0.843945 | curate | {"ca": 0.994150073124086, "es": 0.0058499268759140514} | http://www.delsys.net/ca/bloc-de-seguretat-alimentaria-de-delsys/manipulacio-daliments/un-programari-de-gestio-leina-que-necessiten-els-teus-empleats |
mc4_ca_20230418_15_26170 | El consum d'energia puja un 9,6% al novembre - FÒRUM.ad
El consum d’energia puja un 9,6% al novembre
On: 22/12/16 14:34
El consum d’energia durant el mes de novembre del 2016 ha estat de 23.752 TEP (tones equivalents de petroli) i de 46.680 MWh (megawatts hora), fet que suposa una variació percentual positiva respecte al mes de novembre de l’any anterior del +9,6% per al consum en TEP i del +6,6% per al consum en MWh.
De gener fins a novembre del 2016 hi ha hagut un consum de 250.646 TEP i de 497.093 MWh, el que suposa un variació del +0,8% en TEP i una variació del +0,1% en MWh, respecte al mateix període de l’any 2015.
Quant a les dades acumulades al llarg dels 12 últims mesos, el consum d’energia ha estat de 279.073 TEP i de 551.679 MWh, fet que comporta una variació percentual respecte al període anterior del +0,5% pel que fa al consum en TEP i del -0,5% pel que fa al consum en MWh.
Previous Post: La Uifand detecta operacions per evitar l’intercanvi automàtic d’informació fiscal
Next Post: La Guàrdia Civil comissa 49.850 euros a la Farga de Moles
Mos enchu faremos alas farolas? ?
Santi Velazquez des de FaceBook
22/12/16 19:22
Javier De Mato Bolló des de FaceBook
22/12/16 19:12 | 0.734707 | curate | {"ca": 0.8777403035413154, "ja": 0.01517706576728499, "pt": 0.026138279932546374, "fr": 0.05733558178752108, "en": 0.023608768971332208} | https://forum.ad/el-consum-denergia-puja-un-96-al-novembre/ |
naciodigital_ca_20220331_0_704395 | La fiscal del Tribunal Suprem Consuelo Madrigal, que avui ha interrogat Marta Rovira i Marta Pascal, és una vella coneguda pels dirigents sobiranistes. Acumula amb ella una trajectòria polèmica, sempre alineada amb els sectors conservadors del gremi, tot i que amb un to més suau que el de qui va substituir-la, José Manuel Maza.
Consuelo Madrigal Martínez-Pereda (Segòvia, 1956) es va despenjar amb un discurs molt dur en l'obertura de l'any judicial del 2016, quan va carregar fort contra el procés sobiranista i els dirigents polítics catalans. Les seves declaracions van generat polèmica i van merèixer la resposta del Govern en boca de l'aleshores consellera Neus Munté, que es va referir a “la terminologia de combat” emprada per Madrigal.
La majoria de perfils que se li van fer amb motiu del seu nomenament, el gener del 2015, destacaven la seva discreció. Però darrere de la seva imatge de posat tímid i tarannà cordial en la distància curta, Consuelo Madrigal, la primera dona que ha accedit a la fiscalia general de l’Estat, no és gens discreta ideològicament. Ans al contrari. Crescuda en una capital de províncies com Segòvia, es va formar a l’escola de les Filles de Jesús, que a la ciutat de l’aqüeducte tothom coneixia per les Jesuïtines. Les monges van acabar tancant el centre per manca de vocacions, però Madrigal va tastar l’educació religiosa més tradicional. La seva adscripció confessional, molt conservadora, la llueix sempre que pot.
Antiavortista ferotge
L’any 2008, en plena etapa de Rodríguez Zapatero, madrigal va ser una de les firmants d’un manifest que signaven "Dones contra l’avortament", de contingut ben poc discret, i on es denunciava un suposat incompliment de la llei sobre interrupció de l’embaràs. S’hi deia, entre d’altres coses, que “l’avortament és la falsa solució als problemes de la dona” i se’l comparava amb les guerres, la violència i la fam. Li feien companyia en la signatura alguns dels cognoms més rellevants del catolicisme tradicional: Blanca de la Cierva, germana de l’historiador franquista Ricardo de la Cierva; les periodistes Cristina López Schlichting i Isabel Sansebastián, i l’exdirigent del PP Isabel Tocino.
Substituta de Torres-Dulce
Madrigal és la segona fiscal general de Mariano Rajoy. Va ser designada després de l’experiència d’Eduardo Torres-Dulce, nomenat per Alberto Ruiz Gallardón. Torres-Dulce era de tracte difícil i se li atribuïa haver deixat mà lliure als fiscals en la investigació del cas Gürtel, que tants problemes havia de dur al PP. Va semblar reticent a les pressions de l’executiu perquè escometés contra la Generalitat pel 9-N a ritme accelerat, i finalment el van fer dimitir.
El govern de Rajoy va optar aleshores per Madrigal, amb menys afany de protagonisme i que no s’havia implicat en cap cas que afectés el PP. Sí que havia intervingut en l’equip fiscal en el cas Intelhorce (el saqueig d’una empresa andalusa), però això havia afectat a dirigents socialistes. I es va pronunciar a favor del processament del president Artur Mas. Reunia, per tant, tots els requisits per convertir-se en una dona de confiança.
La seva substitució per Maza, el febrer del 2017, va generar tot tipus d'interpretacions. Es va dir fins i tot que el govern volia un perfil més dúctil per encarar el conflicte català. Una hipòtesi que els fets van desmentir. Sí que sembla que Madrigal no s'hauria avingut a totes les designacions suggerides per l'executiu. | 1 | perfect | {"ca": 0.9676945668135095, "it": 0.004698972099853157, "es": 0.027606461086637297} | https://www.naciodigital.cat/noticia/148900/consuelo-madrigal-fiscal-general-interrogadora-martes |
mc4_ca_20230418_12_304245 | Inaguracio del Localet del Gav Gandia ¡¡¡NO PODEU FALTAR!! !
Tema: Inaguracio del Localet del Gav Gandia ¡¡¡NO PODEU FALTAR!! !
26/03/2009, 21:52 #1
Proxima Inaguracio del Localet del Grup d'Accio Valencianista - Seccio Gandia.
Com ya sabeu tots el Grup d'Accio Valencianista - seccio Gandia esta alvançant molt en els treballs d'acondicionament del seu Localet, puix be ya esta casi a punt i mos complau molt anunciarvos la seua proxima inaguracio que sera a finals d'Abril principis de Maig, se posara menjar tipo picatea valenciana (Tramusos, cacaues, samorreta, bocadillos, etc i beguda com no) a carreg del GAV persupost, Tots esteu convidats a un autentic "Sopar" de Germanor, d'açi poc direm dia i hora (SERA UN DIVENDRES PERO ENCARA NO SABEM QUIN EXACTAMENT), ¡¡¡NO PODEU FALTAR!! !
El Valencianisme dona un pas de jagant en la Safor ¡¡¡Grup, gracies per tot!! !
Perfavor fem una llista de tota la gent que te que vindre.
* Larisa
* Joanot_Martorell
* paco1983
* gav-gandia
26/03/2009, 22:35 #2
Felicitats i enhorabona per la ignaguracio de cor.
27/03/2009, 04:12 #3
* valenciano
27/03/2009, 09:38 #4
* El Capo71
Enhorabona germans, sempre AVANT! Vixca el GAV de Gandia treballadors!
27/03/2009, 10:44 #5
*javi_vlc
27/03/2009, 11:20 #6
¡¡¡TOTS ELS VALENCIANISTES ESTAN CONVIDATS, VINGAU!! !
* javi_vlc
27/03/2009, 11:52 #7
* Nandivirus
27/03/2009, 12:24 #8
- Valencianisme87
27/03/2009, 13:04 #9
27/03/2009, 13:20 #10
Iniciado por loblau
* Valencianisme87
* loblau
Hei loblau com va per Castello de Rugat per fi tas anima a escriure en VF, a vore si escrius mes per açi, espere voret en els sopar pero recorda que primer mos tenim que coneixer en persona, un abraç germa.
27/03/2009, 14:03 #11
Si m´antere del dia i hora i puc anar, aniré
27/03/2009, 14:33 #12
Yo també depén del dia, pero VULLC ANAR!!! !
27/03/2009, 14:57 #13
* Fayostros
¡¡¡¡¡¡¡ Ahi estarem ! !!!!!! !
PD:Si fa falta ajudar digaume-ho.
27/03/2009, 15:17 #14
* Cirera86
(ENHORABONA AL GAV GANDIA, YA SOU UNA REALITAT MÉS QUE CLARA )
Me vindria prou millor divendres que dissabte
27/03/2009, 15:22 #15
Sera un divendres pero encara esta per concretar quin divenres sera pa que no coincidixca en el sopar del GAV Abal.
Fayos ya te comentare per privat en que pots ajudar ok | 0.421111 | curate | {"es": 0.22227293473299864, "fr": 0.012323140118667275, "en": 0.17800091282519398, "ca": 0.5340027384755819, "it": 0.03194888178913738, "de": 0.006389776357827476, "pt": 0.015061615700593337} | http://www.valenciafreedom.com/foro/34-actualidad/15049-inaguracio-del-localet-del-gav-gandia-no-podeu-faltar.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_774375 | (Cliqueu a la foto per veure-la més gran, a la web del dBalears no he trobat la notícia, que suposo que només es troba disponible en la versió de paper, l'he extret d'un compte de Twitter).
Repetit! http://www.racocatala.cat/forums/fil/172604/ddb-sis-pobles-mallorca-sospesen-creaci-nuclis-cup
Ups, no l'havia vist | 0.612675 | curate | {"ca": 0.909967845659164, "la": 0.02572347266881029, "it": 0.06430868167202572} | |
macocu_ca_20230731_1_587531 | Després de La terra oblidada i La pols, arriba la tercera part de la trilogia de la família escrita i dirigida per Llàtzer Garcia. En aquesta ocasió, Els nens desagraïts [...] | 0.659648 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_592200 | gener | 2014 | Judit N.G
Una visió del què i el com de la literatura
Fa poc vaig llegir un post anomenat “El libro como un medio y no como un fin” (si el voleu llegir, us he indicat l’enllaç al final d’aquesta entrada). Arrel d’aquest, es va generar un debat ple de paràgrafs enormes com a “comentaris”. Tot plegat em va fer preguntar: quina funció o funcions té l’art? El post només es referia al món de la literatura, però crec que la reflexió es podria extrapolar en altres àrees artístiques com la pintura, la música, el cinema… Tot i així, i per tal de no agrupar sectors molt diferents entre sí, em limitaré al del post que em refereixo.
En resum, l’autor fa compte de la importància del marketing online, sobretot pels qui han de recórrer a l’autopromoció, al no tenir el recolzament de les editorials. D’aquesta manera, diu, l’objectiu de l’escriptor, com a marca personal, ha de ser la de construir una relació amb els lectors. Els seus llibres, afegeix, han de ser el mitjà per poder-ho fer. Com era d’esperar, paraules com “marca”, “marketing” o “mitjà” van despertar la reacció i el descontent d’altres que, com no podia ser d’altra manera, van fer servir termes com el “romanticisme” i la “nostàlgia” contra el “comerç” i els “diners”.
Lluny de voler entrar en una discussió eterna entre “moderns” i “tradicionals”, em va semblar més interessant el fet que l’autor col·loqués sobre els escriptors la responsabilitat de relacionar-se amb els seus lectors. El trobo un apunt molt encertat. Crec que massa sovint es crea un elitisme, una mena d’Olimp, al voltant de la literatura, on els seus membres ja en tenen prou amb el seu “món interior”. No m’entengueu malament, és evident que la individualitat d’un escriptor és essencial en l’autenticitat de les seves obres. Però sense tenir una mínima consciència social… per qui són? Per què les publica?
Els escriptors també tenen un inevitable deure de cara a la societat: idees, històries, perspectives, pensaments… que creuen que cal llegir. Amb això no vull dir que hagin de buscar un producte massiu, després d’un intens estudi de mercat sobre els interessos i gustos de tots els gèneres literaris. Però, com a mínim, sí que s’han de preguntar: què puc aportar? Seria una llàstima que l’evolució literària, lligada a l’evolució social, es vegi finalment condicionada al paradigma de la moda i la tendència.
Opino, al contrari del que pensen alguns, que l’era de les noves tecnologies és un pas endavant per afavorir aquesta evolució. El món literari ha d’estar a l’alçada de la societat actual i, per això, s’ha d’informar i adaptar. És, ha sigut i sempre serà així. Estem en l’era de la informació i, precisament, aquest sector té molta feina a fer: s’encara a noves vies d’interlocució directa i en massa, sense intermediaris. També es troba davant d’uns distribuïdors digitals de gran velocitat i abast mundial. Per tant, ha d’oferir un plus de profunditat i substancialitat.
Així doncs, en un món que el tenim sota una clic, què pot fer la literatura per participar-hi i oferir el seu gra de sorra? En primer lloc, i com en tot art i disciplina, observar i absorbir. L’aïllament, totalment necessari, ha de venir després, i no abans. No estaria de més repetir el procés després de cada publicació. D’aquesta manera, crec que es compliria el veritable sentit d’un llibre: oferir-nos una parada en el temps, amb l’objectiu de compartir unes inquietuds en les que val la pena pensar-hi.
http://www.soymimarca.com/marca-personal-para-escritores-el-libro-como-un-medio-y-no-como-un-fin/ | 0.820776 | curate | {"ca": 0.929749715585893, "es": 0.042662116040955635, "pt": 0.027588168373151308} | https://juditng.wordpress.com/2014/01/ |
racoarticles_ca_20221005_0_36033 | RESUM
Les marques geogràfiques europees van ser creades per a afavorir el desenvolupament rural i protegeixen productes agraris i alimentaris amb característiques de qualitat superiors, demostrables objectivament. La seva qualitat és determinada per l'efecte de l'ambient (incloent-hi els processos de transformació quan escau) i/o per la varietat vegetal o per la raça animal d'on procedeix la matèria primera. El més habitual és que les varietats o races que donen aquestes resultants superiors siguin tradicionals.
A Catalunya, per les seves característiques geogràfiques, climàtiques i històriques, hi ha una gran quantitat de varietats vegetals tradicionals, ja sigui conservades ex situ, en bancs de germoplasma, o conservades in situ pels agricultors, encara que d'altres s'han perdut inexorablement. A partir de la revisió d'alguns casos d'espècies hortícoles, ens sembla que podem afirmar que la feina necessària per a aconseguir una marca geogràfica (especialment la denominació d'origen protegida) fomenta la documentació de la biodiversitat cultivada, la regeneració i la conservació del material genètic, la seva depuració d'introgressions foranes i la seva evolució. Així doncs, es tractaria d'incrementar el nombre de marques geogràfiques treballant de manera rigorosa, identificant zones i varietats candidates i endegant els estudis corresponents. Això justifica l'existència d'un treball ordenat de recollida, Correspondència: Francesc Casañas Artigas. Fundació Miquel Agustí, Campus del Baix Llobregat. Edifici D4. C/ Esteve Terrades, 8. 08860 Castelldefels. Tel. : 935 521 000. A/e: [email protected].
Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas de documentació i de caracterització que després serà utilitzat per a constituir les marques.
Donades les característiques de les empreses que habitualment hi ha al voltant del sector productiu primari, especialment quan es tracta de materials adaptats a condicions locals, sembla inviable que la promoció d'una nova marca de qualitat es faci de manera espontània. Les administracions s'haurien de convertir en motor de les marques i no únicament en els seus gestors administratius. Fins ara, aquest procés s'ha dut a terme de manera voluntària entre el personal de l'Administració, però s'hauria d'afavorir la creació d'un grup de treball promotor de marques que identifiqués zones i productes candidats i que assessorés i acompanyés els productors fins a assolir i consolidar les noves marques. Únicament així justificarem davant els ciutadans les despeses fetes en conservació, i demostrarem que posteriorment ho completem amb el seu ús i la seva rendibilitat econòmica i social.
pARAules clAu: denominació d'origen protegida (DOP), indicació geogràfica protegida (IGP), agrobiodiversitat, horticultura, desenvolupament rural.
LAS MARCAS GEOGRÁFICAS EUROPEAS DE CALIDAD Y LA CONSERVACIÓN DE LOS RECURSOS FITOGENÉTICOS HORTÍCOLAS EN CATALUÑA
RESUMEN
Las marcas geográficas europeas se crearon para favorecer el desarrollo rural y protegen productos agrarios y alimentarios con características de calidad superiores, demostrables objetivamente. Su calidad viene determinada por el efecto del ambiente (incluyendo los procesos de transformación si es el caso) y/o por la variedad vegetal o por la raza animal de donde procede la materia prima. Lo más frecuente es que las variedades o razas que dan estas combinaciones superiores sean variedades tradicionales.
En Cataluña, por sus características geográficas, climáticas e históricas, existe una gran cantidad de variedades vegetales tradicionales, conservadas ex situ en bancos de germoplasma o conservadas in situ por los agricultores, si bien otras se han perdido inexorablemente. A partir de la revisión de algunos casos de especies hortícolas, nos parece poder afirmar que el trabajo necesario para conseguir una marca geográfica (especialmente la denominación de origen protegida) fomenta la documentación de la biodiversidad cultivada, la regeneración y la conservación del material genético, su depuración de introgresiones foráneas y su evolución. Se trataría, pues, de incrementar el número de marcas geográficas trabajando de manera rigurosa, identificando zonas y variedades candidatas y realizando los estudios Les marques geogràfiques de qualitat europees correspondientes. Eso justifica la existencia de un trabajo ordenado de recolección, de documentación y de caracterización que después será utilizado para constituir las marcas.
Dadas las características de las empresas que habitualmente trabajan en el sector productivo primario, especialmente cuando se trata de materiales adaptados a condiciones locales, parece inviable que la promoción de una nueva marca de calidad se realice de manera espontánea. Las administraciones deberían convertirse en el motor de las marcas y no ser únicamente gestores administrativos de ellas. Su intervención hasta ahora la ha llevado a cabo de forma voluntaria personal de la Administración, pero debería favorecerse la creación de un grupo de trabajo promotor de marcas que identificara zonas y productos candidatos y que asesorara y acompañara a los productores hasta conseguir y consolidar las nuevas marcas. Únicamente así justificaremos ante los ciudadanos los gastos efectuados en conservación, demostrando que posteriormente se completa con su uso y rentabilidad económica y social.
pAlAbRAs clAve: denominación de origen protegida (DOP), indicación geográfica protegida (IGP), agrobiodiversidad, horticultura, desarrollo rural.
THE EUROPEAN GEOGRAPHICAL QUALITY LABELS AND THE CONSERVATION OF HORTICULTURAL PLANT GENETIC RESOURCES IN CATALONIA
ABSTRACT
The European geographical quality labels were created to favour rural development, protecting agricultural and food products with superior quality characteristics of an objectively demonstrable nature. This quality is determined by the environmental effect (including transformation processes where appropriate) and/or the plant variety or animal breed that provides the raw materials. Most often, the varieties that provide these superior qualities are landraces.
In Catalonia, due to its geographical, climatic and historical characteristics, there is a large number of landraces, conserved ex situ in germplasm banks or on-site by farmers, while others have been inexorably lost. From the review of some cases of horticultural species, we can safely state that the necessary work to obtain a geographical mark (especially the Protected Designation of Origin) involves the documentation of cultivated biodiversity, and the regeneration and conservation of genetic material, its purification of foreign introgressions and its evolution. It would therefore be desirable to increase the number of geographical labels by working efficiently, identi-Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas fying candidate areas and varieties, and carrying out the respective studies. This justifies the existence of a systematic programme of collection, documentation and characterization of the agrobiodiversity that will later be used to establish the labels.
Given the characteristics of the companies of the primary production sector, especially when it comes to materials adapted to local conditions, the spontaneous promotion of a new quality label would appear to be unfeasible. Public administrations should become the motor of these labels and not only act as their administrative managers. Their intervention up to now has been rather voluntarist but the creation of a working group to promote labels should be encouraged, identifying areas and candidate products and advising and accompanying producers to obtain and consolidate new geographical labels. Only in this way will we justify to the citizens the expenses incurred in conservation, demonstrating that it is subsequently supplemented by their application and their profitable economic and social utilization.
KeywoRds: Protected Designation of Origin (PDO), Protected Geographical Indication (PGI), agrobiodiversity, horticulture, rural development.
LES MARQUES GEOGRÀFIQUES DE QUALITAT EUROPEES: ORIGEN I FUNCIONS
Les marques geogràfiques europees són distincions de productes alimentaris que tenen característiques objectives de qualitat basades en la matèria primera i/o en els procediments de producció i transformació. El funcionament de les marques geogràfiques està regulat pel Reglament (UE) 1151/2012, que es va desenvolupar a partir de l'experiència assolida amb les marques de qualitat implantades en el sector vitivinícola.
Els objectius específics que persegueix la Unió Europea (UE) amb la distinció dels productes agroalimentaris mitjançant les marques de qualitat són «assegurar als agricultors i productors uns ingressos equitatius per les qualitats i les característiques d'un producte determinat o del seu mètode de producció i oferir informació clara sobre els productes amb característiques específiques vinculades a un origen geogràfic, perquè els consumidors facin les seves eleccions de compra amb més coneixement de causa» (Reglament [UE] 1151/2012). Es vetlla, doncs: a) per una competència lleial per als agricultors i transformadors agroalimentaris que presenten característiques i atributs amb valor afegit, b) per l'accessibilitat dels consumidors a informació objectiva relativa als productes, c) pel respecte als drets de propietat intel•lectual, d) pel foment del mercat interior.
Les marques geogràfiques de qualitat europees
Com veurem més endavant, hi ha diverses marques geogràfiques, però la denominació d'origen protegida (DOP) i la indicació geogràfica protegida (IGP), especialment la primera, són les que entenem que tenen una relació més important amb la conservació dels recursos fitogenètics, ja que en fomenten l'ús en agricultura.
Sembla clar que les mesures establertes en el Reglament pretenen donar suport a les activitats agràries i de transformació i als mètodes de producció tradicionals associats als productes de qualitat elevada, i contribueixen així a la consecució dels objectius de la política de desenvolupament rural. Es protegeixen productes que sumen les característiques del germoplasma (matèria primera), el tipus de maneig del conreu, la climatologia i l'edafologia de la zona i, en alguns casos, els mètodes de transformació. Es vol evitar que les grans empreses facin «còpies» de productes amb valor històric i que competeixin deslleialment amb les petites empreses que conserven la tradició i les subtileses sensorials (Hajdukiewicz, 2014). També, reduir les diferències respecte a la intensitat del màrqueting que es fa sobre la qualitat de cada tipus de producte, degut a la diferent capacitat d'inversió dels diferents agents de la cadena agroalimentària (Bramley, 2011). Les marques europees pretenen recollir en el producte protegit un compendi de qualitats, que es garanteixen davant el consumidor, a la vegada que es protegeix una manera tradicional de produir. En un moment en què l'economia europea s'està polaritzant, amb la concentració en grans empreses, per una banda, i l'atomització resultant en petites empreses de fort arrelament local, per l'altra (Vilarasau, 2016), les marques geogràfiques emergeixen com una manera de potenciar el segon pol, sovint mancat de recursos per a fer inversions d'R+D+I que li permetin evolucionar.
El Reglament estableix diferents «règims de qualitat» com a base per a la identificació, i en el seu cas protecció, de noms i termes que descriguin productes agraris amb: a) característiques intrínseques que donin valor afegit; b) atributs que donin valor afegit com a conseqüència de les tècniques agràries o dels mètodes de transformació emprats per a la seva producció, o del lloc de producció o de comercialització.
Es defineix com a tradicional l'ús continuat i reconegut en el mercat d'un producte durant almenys trenta anys.
TIPUS DE MARQUES DE QUALITAT DE LA UNIÓ EUROPEA
Hi ha diverses categories de marques geogràfiques europees susceptibles de ser atorgades a productes hortícoles, amb un grau d'exigència diferent i, per tant, amb unes repercussions diferents sobre la conservació del germoplasma i els sistemes de producció tradicionals. b) la qualitat del qual és deguda fonamentalment o exclusivament a un medi geogràfic particular, amb els factors naturals i humans que hi són inherents; c) les fases de producció del qual tenen lloc en la seva totalitat dins la zona geogràfica definida.
Pel que fa a la matèria primera, s'exigeix que es produeixi dins de la zona delimitada per la marca i es considera favorable que es tracti de material genètic autòcton. Així, la major part de les DOP que protegeixen productes vegetals sense transformar tenen a la seva base una varietat tradicional o més.
Indicació geogràfica protegida (IGP)
El Reglament entén la indicació geogràfica protegida (IGP) (figura 1) com un nom que identifica un producte: a) originari d'un lloc determinat, d'una regió o d'un país; b) que té una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que es pugui atribuir essencialment a l'origen geogràfic; c) amb almenys una fase de producció a la zona geogràfica definida. Aquesta marca permet, doncs, la distinció d'un producte que no necessàriament es produeix en el territori delimitat. Podríem, per exemple, importar matèria primera i fer-ne la transformació a la zona protegida. Quan es tracta de productes vegetals sense transformar és obvi que s'han de cultivar a la zona protegida, però la marca és menys exigent a l'hora de demostrar Figura 1. Els logos de les tres principals marques geogràfiques europees i el de l'única menció de qualitat facultativa que s'ha concedit fins al moment Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (2018).
Les marques geogràfiques de qualitat europees l'homogeneïtat del territori on es cultiva i l'efecte de les característiques ambientals en les qualitats diferencials del producte. Amb relació a la conservació de l'agrobiodiversitat dels productes vegetals no transformats o poc transformats (com ara l'oli), les IGP són també una bona eina per a afavorir la producció primària de productes amb valor afegit.
Especialitat tradicional garantida (ETG)
Les especialitats tradicionals garantides (ETG) (figura 1) protegeixen els mètodes de producció i/o les receptes tradicionals, i ajuden els elaboradors a comercialitzar els seus productes i a informar els consumidors dels atributs de les seves receptes i dels productes tradicionals que els donen valor afegit.
S'ha de justificar un mètode de producció i/o transformació tradicional.
Mencions de qualitat facultativa
Les mencions de qualitat facultativa han de complir els criteris següents: a) es refereixen a una característica d'una o més categories de productes, o a un atribut de la seva producció o transformació, que s'apliqui en zones específiques; b) el seu ús afegeix valor al producte en comparació de productes similars; c) han de tenir una dimensió europea (zones comunes a diversos àmbits geogràfics de la Unió Europea: secà, muntanya, etc. ).
Un exemple en són els anomenats productes de muntanya (figura 1), els quals pretenen distingir productes elaborats en unes condicions agroclimàtiques determinades i promoure una agricultura d'alt valor ecològic que es duu a terme en zones desafavorides des d'un punt de vista agrícola (Paracchini et al., 2008). Amb relació a la conservació dels recursos fitogenètics, aquesta marca és la que sembla tenir menys utilitat, ja que generalment fa referència a productes transformats igual que l'ETG.
BENEFICIS QUE APORTEN LES MARQUES GEOGRÀFIQUES ALS PRODUCTES VEGETALS
El procés per a obtenir una marca geogràfica és llarg. Comença per la constitució d'una associació de productors, que hauran d'establir els límits geogràfics de la marca després de demostrar amb arguments històrics i experimentals que les diferències del producte que defensen són degudes a l'efecte combinat dels genotips i l'ambient de cultiu. Després, cal redactar el Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas plec de condicions i el document únic, que explica les característiques de la zona de producció, les característiques del producte i, si escau, els mètodes de maneig i de transformació. En el cas de Catalunya, aquests documents es tramiten al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya i passen a exposició pública primer a Catalunya (al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, DOGC), després a Espanya (al Butlletí Oficial de l'Estat, BOE) i després a Europa (al Diari Oficial de la Unió Europea, DOUE). Si la valoració de la documentació presentada és positiva per part de l'Administració i no hi ha impugnacions de particulars, la marca és atorgada. Normalment, mentre es fa aquesta tramitació, l'Associació de Productors ja prepara el Reglament de funcionament de la marca i també el canvi d'estatus cap a Consell Regulador.
El primer benefici que aporta una marca, doncs, és afavorir l'agrupació de productors, i fomentar la col•laboració entre empreses del sector primari. Podem dir que els productors es converteixen en una mena de cooperativa, i mantenen la individualitat empresarial, però comparteixen maquinària, germoplasma o R+D+I, i gaudeixen d'ajuts públics per a desenvolupar algunes d'aquestes activitats. A més d'aquest primer benefici, les marques protegeixen contra l'intrusisme, ja que la zona amb una marca queda blindada enfront de la resta del mercat, perquè esdevé propietària del nom. A la vegada fidelitza els consumidors, que saben que la qualitat del producte està garantida, i permet als productors accedir a mercats internacionals, emparats per un segell de qualitat conegut per ciutadans de diferents zones del món.
Tot això permet increments importants d'ingressos per als productors i transformadors de la zona que hostatja la marca. Per exemple, segons dades del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA, 2018a i 2018b), els ingressos econòmics i l'increment del nombre de marques, en el cas dels productes vegetals a Espanya, no ha parat de créixer (taula i), i, si es compara l'increment del valor de la producció de les hortalisses i dels llegums amb el dels mateixos productes amb marca geogràfica entre el 1996 i el 2013 (taula ii) s'observa que aquest increment és més de vuit vegades superior en les produccions amb marques. A més, en el cas dels llegums hi ha una pèrdua del valor de la producció entre els dos anys estudiats.
Més enllà dels beneficis econòmics directes, les marques geogràfiques també aporten múltiples beneficis indirectes, com ara la fixació de població en zones rurals, un repartiment més equitatiu de la riquesa, la garantia de les característiques del producte als consumidors, orientar els consumidors respecte a productes objectivament superiors per a algunes qualitats (Likoudis et al., 2016;Grunert i Aachmann, 2016), el reconeixement i el prestigi davant la societat de les produccions agràries de qualitat, la protecció de maneres de fer sovint molt adaptades a condicions locals i que requereixen pocs inputs, el manteniment viu de les tradicions a través de la seva actualització, el Les marques geogràfiques de qualitat europees prestigi dels coneixements tradicionals de la pagesia i de la cultura històrica dels territoris rurals i, el que ens interessa més per a la nostra argumentació, la conservació de la biodiversitat cultivada a través del seu ús (conservació in situ).
Referent a aquest darrer punt, diferents autors han assenyalat que el sistema de marques de qualitat pot ser una eina eficient per a fomentar la conservació in situ dels recursos fitogenètics. Per exemple, Smale et al. (2004) Font: Elaboració pròpia a partir de MAPAMA (2018a).
Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas de l'agrobiodiversitat, descriuen diferents exemples, a escala internacional, on les marques de qualitat han promogut el manteniment dels sistemes tradicionals de producció i el germoplasma associat. Aquesta estratègia pot estimular la conservació in situ de la diversitat genètica cultivada, la qual en els darrers anys ha emergit com una peça clau, juntament amb la conservació ex situ, de la conservació de l'agrobiodiversitat (Gepts, 2006). A part de les experiències a escala internacional i dels coneixements a través de la feina a la Fundació Miquel Agustí (FMA), els quatre autors, investigadors en l'àrea de la millora genètica vegetal i responsables de diferents programes de recol•lecció i conservació de la biodiversitat hortícola catalana, ens hem anat adonant que la conservació de la biodiversitat va molt lligada al seu ús, i aquest ús està lligat al seu prestigi, vinculat a propietats objectives del producte. Aquest argumentari és el que volem defensar amb les nostres reflexions, malgrat el reconeixement de la feina suplementària que suposa gestionar una marca per part de productors, transformadors i comercialitzadors.
LES SERVITUDS DE LES MARQUES GEOGRÀFIQUES
El camí que porta cap a una marca geogràfica europea no és fàcil. El primer que s'ha de definir és l'espai geogràfic que comprèn la marca i les característiques genotípiques i fenotípiques de la matèria primera (o les característiques dels transformats). La història i la ciència ens poden ajudar, però encara són recents les controvèrsies que hi ha hagut a casa nostra al voltant, per exemple, de l'Oli de l'Empordà o de la Mongeta del Ganxet (FMA, 2015). Sembla del tot convenient que hi hagi un ampli consens territorial per a sol•licitar la marca i una actitud proactiva per part dels estaments públics, incloent-hi l'Administració i els centres de recerca. Després vindrà la llarga tasca de redactar el plec de condicions i el document únic, la seva tramitació i la seva defensa davant de les institucions autonòmiques, estatals i comunitàries. Sovint això comporta haver de fer canvis a petició de les entitats públiques o de particulars.
En el cas d'aconseguir la marca, els productors es trobaran amb un grau de control clarament superior al que tenien abans d'obtenir-la, com ara la declaració de camps, de llavor de sembra o planter, de tipus de maneig del cultiu, l'anàlisi del producte i certificació, per a comprovar que es correspon amb la descripció del plec de condicions i del Reglament, etc. Tot això significa despesa i també regulació en totes les etapes, que van de la producció a la comercialització. És necessària disciplina per part de tots els implicats per a aconseguir que la marca sigui sòlida i cal acceptar una auditoria externa per part d'una empresa certificadora.
Les marques geogràfiques de qualitat europees
LA CONSERVACIÓ DELS RECURSOS FITOGENÈTICS CULTIVATS A CATALUNYA: ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Catalunya és un centre de diversificació de nombroses espècies cultivades. Per les seves característiques agroclimàtiques, històriques i culturals, la diversitat de varietats tradicionals al nostre territori és molt important (FMA, 2012). No obstant això, tot i els esforços invertits en la recol•lecció i en la conservació dels recursos fitogenètics, la conservació ex situ no està ben resolta. La desorganització de les campanyes de recollida de germoplasma i la manca d'una política clara de conservació, regeneració i distribució de material fan que estiguem lluny de tenir-ho endreçat. Anteriorment ja hem assenyalat (Casals et al., 2017) que és necessària una coordinació més gran entre tots els estaments implicats en la conservació dels recursos fitogenètics per a augmentar l'eficiència en la conservació de tot el material que està escampat per la nostra geografia, en molts casos sense duplicats de seguretat. Més recentment, en el marc del Llibre blanc de la natura a Catalunya (Casals et al., 2018), hem volgut reforçar aquest diagnòstic, posant de manifest la manca d'una estratègia centralitzada de recol•lecció, de conservació i d'ús del germoplasma tradicional a casa nostra. Aquest defecte estructural provoca que, tot i dedicar-hi importants esforços econòmics i humans, la diversitat genètica conservada ex situ en bancs de germoplasma a Catalunya no sigui una representació significativa de la diversitat històrica cultivada, ni tampoc de la diversitat cultivada actualment in situ. Algunes espècies rellevants com ara la pastanaga, el cigró, l'all, la carxofa o la patata (Casals et al., 2017) tenen molt poca representació o nul•la en bancs de germoplasma. Alhora s'observa que la cobertura geogràfica del material conservat ex situ és baixa (un terç dels municipis pel que fa a hortalisses) (Casals et al., 2017). Considerant l'elevada variabilitat agroclimàtica del nostre país i la relació entre factors ecogeogràfics i patrons de variació genètica (Peeters et al., 1990;Russell et al., 2016), la baixa cobertura geogràfica vigent és un defecte important de la nostra política de conservació de recursos fitogenètics. D'altra banda, no hi ha una coordinació entre bancs de germoplasma que garanteixi l'existència de duplicats de les col•leccions, ja que únicament el 27,9 % de les entrades estan presents simultàniament en dos bancs de germoplasma. Alhora, les capacitats i les instal•lacions cientificotècniques dels diferents agents involucrats en el sistema de conservació de recursos fitogenètics són molt heterogènies.
Fins aquí hem fet un esbós breu de la primera part del problema que cal resoldre: la recollida i la catalogació exhaustiva del material tradicional i la seva conservació ex situ. Queda, però, una segona part: què fem amb els materials recollits i inventariats? La ciutadania sol ser sensible als temes conservacionistes, però sovint no és conscient de les despeses que impliquen la multiplicació i la caracterització de les entrades de varietats tradicionals que Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas es poden recollir entre els pagesos. Hi ha l'opció d'emmagatzemar sense miraments tot el que recollim, únicament identificant-ho amb un nombre mínim de dades (les anomenades dades de passaport). Aquesta és la filosofia del gran centre de conservació de Svalbard (Crop Trust, 2018), una mena d'arca de Noè, amb molt material poc documentat i conservat a -20 °C en el fons d'una cova de gel al cercle polar àrtic. Certament, és una opció relativament econòmica que inverteix pensant en un futur incert. L'altra opció és sembrar el material per a caracteritzar-lo, i impulsar-ne així la utilització, ja sigui en programes de millora genètica generalista o en programes de recuperació i millora varietal lligats a peculiaritats locals (és a dir, per a afavorir l'agricultura detallista, lligada a inputs baixos i a qualitats superiors objectivables). Hem d'afegir, per a completar el panorama, que la utilització dels recursos fitogenètics històrics de Catalunya emmagatzemats ex situ és molt baixa, ja que no hi ha sistemes establerts de regeneració i distribució dels materials llevat d'aquells dels quals hi ha una còpia al Banc de Germoplasma del Centre de Recursos Fitogenètics (CRF) de l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) o al Banc de Germoplasma del Centre de Conservació i Millora de l'Agrobiodiversitat Valenciana (COMAV). La baixa utilització emergeix com un altre factor que fa difícil justificar les inversions en conservació i caracterització davant dels ciutadans.
LES MARQUES GEOGRÀFIQUES A CATALUNYA I EL ROL DE LES VARIETATS TRADICIONALS
A Catalunya hi ha deu DOP i quatre IGP vinculades a productes vegetals no transformats o poc transformats (com l'oli) (taula iii). La major part de les varietats que constitueixen la base de les DOP i IGP catalanes són varietats tradicionals en el sentit que atorga la UE.
El nombre de marques geogràfiques relacionades amb la producció primària vegetal varia segons la biodiversitat cultivada dels països i la importància que hi donen els seus consumidors (taula iv). A Catalunya, si en considerem la diversitat ambiental i el fet de trobar-se en una cruïlla històrica de cultures (amb el que això significa per a l'arribada de noves espècies cultivades), sembla que el nombre de marques geogràfiques vegetals que tenim és baix, especialment si comptem que de les deu DOP, cinc corresponen a olis.
Malgrat les deficiències apuntades més amunt en l'estratègia de conservació, l'inventari provisional de les varietats tradicionals catalanes que conservem en bancs de germoplasma és considerable i l'ús d'algunes d'aquestes varietats en la gastronomia local també (Casals et al., 2018). Sobta, doncs, que no hagi arrencat amb més força la petició de marques geogràfiques europees al nostre país.
Les marques geogràfiques de qualitat europees Les marques geogràfiques de qualitat europees
Taula iii. Marques geogràfiques europees vinculades a productes vegetals reconegudes a Catalunya i varietats autoritzades
EFECTES DEL PROCÉS D'OBTENCIÓ I GESTIÓ DE LES MARQUES GEOGRÀFIQUES SOBRE LA CONSERVACIÓ DELS RECURSOS FITOGENÈTICS: ALGUNS CASOS DEMOSTRATIUS
Tal com hem assenyalat, un dels principals problemes de la conservació dels recursos fitogenètics és la necessitat de fortes inversions constants (en caracterització i en regeneració) per tal d'afavorir-ne la utilització i, per tant, justificar-ne la despesa. L'estudi d'alguns casos pot ajudar a entendre el paper que poden tenir les marques en la conservació in situ de les varietats tradicionals. Volum de negoci: 12 milions de calçots (campanya 2015-2016) que suposen 1.080.000 €, aproximadament.
Proporció de la producció que passa per la marca: 5-10 %.
Activitats entorn del germoplasma autòcton vinculades al desenvolupament de la IGP
Quan es va atorgar la marca geogràfica, el material genètic que s'emprava era la ceba blanca tardana de Lleida. En tenir un control més rigorós de la producció lligat a la marca, els agricultors van detectar ràpidament un decreixement important del nombre de calçots comercials per mota. Per a corregir aquest defecte la Fundació Miquel Agustí, per encàrrec del Consell Regulador i el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, va fer estudis per a determinar quin és l'idiotip agronòmic i sensorial (Simó et al., 2012a) i es va iniciar un programa de millora genètica a partir de les poblacions tradicionals de la zona, per tal d'incrementar el nombre de calçots comercials per mota, i mantenir les característiques sensorials del producte. El resultat han estat les varietats roquerola i montferri, obtingudes a partir d'encreuaments entre poblacions de la varietat ceba blanca tardana de Lleida i la selecció posterior (Simó et al., 2012b). Les noves varietats han incrementat el rendiment de calçots comercials entre un 100 % i un 200 %, i s'està treballant per a aconseguir noves varietats derivades que encara tinguin un rendiment superior.
Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas Es pot concloure que la intervenció sobre aquesta varietat tradicional, immersa en una marca geogràfica, ha permès conèixer-ne la variabilitat (caracterització) i ha fomentat el manteniment in situ del seu cultiu. A la vegada, ha permès que el procés evolutiu, que totes les varietats tradicionals tenen (Casañas et al., 2017), es mantingui a través de les noves varietats que es van obtenint per millora genètica. Això s'ha aconseguit com a conseqüència del treball conjunt dels productors, les administracions i els centres de recerca.
DOP Mongeta del Ganxet
Fitxa tècnica
Atorgament de la marca: 2011. Nombre aproximat d'associats: 30. Germoplasma que utilitza: montcau, diverses poblacions de germoplasma ganxet heterogeni no millorat.
Volum de negoci: desconegut. Proporció de la producció que passa per la marca: 5 %.
Activitats entorn del germoplasma autòcton vinculades al desenvolupament de la DOP
Es va començar recollint germoplasma que els agricultors consideraven del tipus ganxet. Amb consultes a agricultors, consumidors i cuiners històricament vinculats a la cocció de ganxet, es va definir un idiotip tant de la morfologia de la llavor com de les seves característiques sensorials (Casañas et al., 1999;Casañas et al., 2002). De les prop de quatre-centes mostres estudiades moltes van resultar allunyades de l'idiotip (Casañas et al., 1997a;Casañas et al., 1997b). A la vegada es va fer un recull històric de la zona de producció, es van determinar les característiques ambientals que proporcionaven el caràcter de qualitat a la Mongeta del Ganxet (Florez et al., 2009;Romero del Castillo et al., 2008) i es va fer una proposta d'àmbit geogràfic que actualment està en revisió, ja que algunes comarques que durant la gestació de la DOP no van mostrar interès a adherir-s'hi ho han fet amb posterioritat.
De tot el material recollit, se n'ha fet una classificació i s'han seleccionat vint-i-cinc línies pures representatives de tota la variabilitat (Rull et al., 2012;Rivera, 2015). Alhora s'han fet estudis per a conèixer la base genètica que controla el grau de curvatura de la llavor i els efectes pleiotròpics que aquests gens tenen sobre el valor sensorial (Rivera et al., 2015). Actualment, a la DOP Les marques geogràfiques de qualitat europees s'utilitza una línia seleccionada dins del material històric, anomenada montcau (Bosch et al., 1998), i també es fan servir múltiples variants locals del tipus varietal ganxet que els productors reprodueixen particularment. El coneixement que tenim actualment de la variació i de les causes de les característiques sensorials diferencials del tipus varietal ganxet (percepció baixa de la pell, cremositat elevada del cotiledó, gust suau però intens de mongeta) (Casañas et al., 1999) ens ha permès desenvolupar diverses línies de premillora adaptades a diferents condicions agroclimàtiques, les quals s'estan assajant en aquests moments.
Podem dir que després del desbloqueig de la marca a partir del contenciós sobre si es podia o no utilitzar el nom de Ganxet fora dels límits de la DOP i de l'ampliació d'aquests límits, el fet de la tramitació de la DOP ha generat una quantitat enorme d'informació sobre el tipus varietal ganxet i ha fomentat la utilització in situ de molta variabilitat, i l'ha depurat d'introgressions amb varietats modernes forasteres.
DOP Fesols de Santa Pau
Fitxa tècnica
Atorgament de la marca: 2015. Nombre aproximat d'associats: 14. Germoplasma que utilitza: tipus varietal tavella brisa (varietats croscat, colltort, puigdemar i roca negra), tipus varietal setsetmanera, tipus varietal gra petit i germoplasma del tipus varietal tavella brisa no millorat.
Volum de negoci: 111.000 € directes. Proporció de la producció que passa per la marca: 80 %.
Activitats entorn del germoplasma autòcton vinculades al desenvolupament de la DOP
Es va fer una campanya de recollida de germoplasma que va obtenir vinti-quatre entrades (disset de tavella brisa, tres de gra petit i quatre de setsetmanera). Com que la més abundant i coneguda era la tavella brisa, els estudis de detall es van elaborar amb les entrades d'aquest tipus varietal. Es va fer una caracterització morfològica de les plantes i de les llavors, i també una caracterització sensorial i de fons genètic del tipus varietal (Sánchez et al., 2007). Amb tot això, es va consensuar amb productors i consumidors un idiotip agromorfològic i sensorial i es va iniciar un programa de millora genètica a partir d'encreuaments entre línies pures complementàries que va acabar amb l'obtenció de la varietat croscat (Almirall et al., 2010). Finalment, es van deter-Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas minar les característiques ambientals que donen les qualitats diferencials als Fesols de Santa Pau (Romero del Castillo et al., 2008;Florez et al., 2009).
Per a ajudar a concentrar la marca al voltant de material fàcilment identificable es van fer nous programes de millora a partir d'encreuaments entre croscat i línies pures obtingudes dins de gra petit i setsetmanera. El resultat n'han estat les varietats colltort, puigdemar i roca negra, que donen alternatives de cicle i mantenen les característiques sensorials del tipus varietal tavella brisa històric.
Espigalls del Garraf
Fitxa tècnica
Atorgament de la marca: la sol•licitud de DOP es troba en fase de preparació.
Nombre aproximat d'associats: actualment hi ha uns dotze productors d'espigalls a la zona històrica de producció.
Germoplasma que utilitza: poblacions no millorades de la varietat tradicional.
Volum de negoci: desconegut. Proporció de la producció que passa per la marca: la marca encara no existeix, però les dimensions del col•lectiu i el seu grau d'organització fa pensar que serà un percentatge alt.
Activitats entorn del germoplasma autòcton vinculades al desenvolupament de la marca de qualitat
La primera de les activitats dutes a terme a l'entorn d'aquesta varietat va ser definir un idiotip, tant agronòmic com sensorial. A través d'una reunió de grup constituïda per agricultors i investigadors, es van definir les característiques agromorfològiques pròpies d'aquesta varietat i, juntament amb el resultat d'un tast de consumidors, se'n va detallar el perfil sensorial (Rull et al., 2017). Un cop definit l'idiotip, es va procedir a la recollida de material; en aquest cas, degut al baix nombre de poblacions conreades in situ, es va decidir ampliar a recol•leccions antigues guardades en bancs de germoplasma. A partir de les onze poblacions recollides es va iniciar un procés de selecció participativa i es va fomentar la participació dels agricultors a l'hora de seleccionar els parentals idonis per a la generació de selecció següent. Estem seleccionant plantes amb un únic eix de creixement, erecte, amb una distància d'entrenusos curta, molt productives, de desenvolupament primerenc amb fulles molt retallades, de color verd-blavós i molt brollades.
Les marques geogràfiques de qualitat europees L'any 2017 es van repartir 9.000 plantes de la varietat resultant de tres cicles de selecció entre els agricultors de l'Associació Espigalls del Garraf, creada recentment, que agrupa els principals productors d'aquesta varietat, però també entre altres actors de la cadena agroalimentària com transformadors i comercialitzadors.
L'objectiu del projecte endegat l'any 2013 és desenvolupar una nova varietat d'espigalls (estan previstos tres cicles més de selecció) molt pròxima a l'idiotip agronòmic i sensorial definit inicialment, però també es busca la cohesió dels productors, que fins al moment no treballaven plegats, per tal de poder assolir en un futur pròxim la marca de qualitat europea. Paral•lelament al desenvolupament de la nova varietat, s'han creat eines que permetran avançar més ràpidament cap a aquest objectiu, com l'entrenament d'un panel de tast capaç de valorar objectivament les propietats sensorials dels espigalls. 7.5. Mongeta de Castellfollit del Boix 7.5.1. Fitxa tècnica Atorgament de la marca: la sol•licitud de DOP es troba en fase de preparació.
Nombre aproximat d'associats: 15. Germoplasma que utilitza: CF109, poblacions no millorades de Castellfollit del Boix.
Volum de negoci: desconegut. Proporció de la producció que passa per la marca: la marca encara no existeix, però les dimensions del col•lectiu i el seu grau d'organització fa pensar que serà del 100 %.
Activitats entorn del germoplasma autòcton vinculades al desenvolupament d'una marca de qualitat
Com gairebé en tots els casos que exposem, el material es va recollir per etapes. En la primera prospecció es van aconseguir quinze entrades diferents que es van caracteritzar des del punt de vista agromorfològic, sensorial i de fons genètic (Rivera et al., 2013). Paral•lelament, es va fer un estudi de consumidors i es va consultar els productors per a consensuar l'idiotip. Amb aquesta informació es va fer una primera selecció dins de les entrades recollides per a poder disposar de varietats de línia pura. El resultat va ser la varietat provisionalment anomenada CF109. Aquesta línia pura s'ha encreuat amb diverses varietats del tipus Santa Pau per tal d'introduir el caràcter de creixement determinat i convertir-la en Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas planta de mata baixa (la varietat històrica de Castellfollit del Boix és enfiladissa, però es cultiva sense aspres, ja que la baixa producció no compensa la inversió) i augmentar la tolerància a l'estrès hídric. Actualment, el programa és a la darrera generació del procés de selecció genealògica i s'espera obtenir tres noves varietats de creixement determinat, amb característiques morfològiques i sensorials de la llavor semblants a la varietat històrica de Castellfollit del Boix. L'avantatge de la nova morfologia rau en el fet que facilita molt el procés de collita en ser les plantes de port erecte i, a la vegada, dificulta el creixement dels fongs en permetre més fàcilment el flux d'aire entre la massa vegetativa.
S'ha continuat també amb el programa de recollida i caracterització de material històric fins a arribar a trenta entrades, les quals s'han caracteritzat i multiplicat. Aquest material s'ha sotmès a un procés de selecció individual per a aconseguir tres noves varietats tipus línia pura de creixement indeterminat, però amb un port més erecte que el conjunt de la població tradicional.
Taula V. Efectes sobre la gestió dels recursos fitogenètics i la biodiversitat conservada ex situ i in situ dels processos de creació i consolidació de les cinc marques geogràfiques considerades Les marques geogràfiques de qualitat europees Els cinc exemples exposats responen a diverses casuístiques, i il•lustren amb força la repercussió que té sobre la conservació dels recursos fitogenètics la creació d'una marca geogràfica basada en la producció primària (taula v). Partint de la situació de desgavell i d'incertesa que hem descrit més amunt, les varietats implicades en marques geogràfiques han estat completament caracteritzades, se n'ha establert l'idiotip històric consensuat per agricultors, transformadors i consumidors, s'ha regenerat el material conservat ex situ i s'han establert filogènies emprant marcadors moleculars. A la vegada s'han fet evolucionar les varietats tradicionals emprant els coneixements de la millora genètica clàssica, i s'han obtingut varietats més adaptades a les condicions de la zona geogràfica que cal protegir i que conserven les característiques sensorials per les quals han estat reconegudes pels consumidors.
CAMÍ PER A AUGMENTAR ORDENADAMENT L'INVENTARI DE MARQUES GEOGRÀFIQUES: EL PAPER DE LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES
Si volem ampliar el catàleg català de productes amb marca és imprescindible abordar ordenadament les tasques següents: a) Documentar de manera sistemàtica i definitiva el nostre patrimoni de varietats cultivades que reuneixen condicions objectives per a tenir una marca geogràfica (per elles mateixes o a través de derivats). Això requereix completar definitivament la revisió bibliogràfica dels productes locals amb anomenada històrica.
b) A partir dels inventaris definitius, recollir les varietats tradicionals que no estan recol•lectades i també la metodologia de conreu i de transformació que hi ha al seu voltant (coneixements etnobotànics). A la vegada, localitzar en bancs de germoplasma i/o arborètums les llavors i els arbres que es corresponen amb els materials que tenen prestigi històric en determinades zones geogràfiques i dels quals ja no en queden in situ. c) Garantir que aquest patrimoni es conservi en bancs de germoplasma i que la tradició recollida al voltant de l'ús de les varietats quedi també emmagatzemada i disponible. Ja no podem conservar ex situ únicament les llavors, els propàguls o els arbres. Cal associar a cada un d'aquests genotips i fenotips potencials el que podríem anomenar epifenotip, és a dir, tot el coneixement històric de maneig i d'usos vinculat a aquella entrada.
d ) Identificar les situacions més adequades per a arribar a obtenir la marca (qualitats objectives del producte, massa crítica de productors i/o transformadors, bona predisposició dels consumidors, presència del producte en l'imaginari col•lectiu, mercat favorable, etc.) per a actuar des de l'Administració en el seu foment.
Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas e) Investigar per a descriure objectivament els valors de qualitat superiors que hostatja la marca. Només així es podrà defensar objectivament davant dels consumidors i afavorir-ne l'evolució com han fet sempre els productes agroalimentaris. Cal definir idiotips amb els productors i consumidors per a tendir cap a productes que s'hi assemblin.
f ) Utilitzar tot el coneixement i les eines de les quals es disposen per a establir marques geogràfiques funcionals que siguin rendibles, barrejant la tradició amb la modernitat, ja que la tradició no és una peça de museu, sinó quelcom que canvia constantment.
g) Estimular tot aquest procés des de les administracions públiques, afavorint els casos en què coincideixi l'existència d'un producte defensable i un nucli important de productors/transformadors/consumidors al seu voltant. La delimitació de la zona geogràfica, la definició de l'idiotip, l'establiment dels mètodes de maneig, la tria de les varietats cultivables, etc., és a dir, tota la informació que s'ha d'especificar en el plec de condicions i en el document únic, cal que es faci juntament amb les administracions, especialment amb el món acadèmic. En cas contrari, només assoliran marques els productes que ja d'entrada generen molt benefici i permeten als agricultors dirigir part d'aquest benefici cap a l'obtenció de la marca.
CONCLUSIONS
Fins ara les marques geogràfiques han estat per a Europa un element de desenvolupament i equilibri territorial. Per a això van ser creades. A la pràctica, veiem que amb les marques geogràfiques d'espècies hortícoles, per la seva filosofia de reconèixer combinacions de genotips i ambients que donen com a resultat productes de qualitat superior, s'acaba protegint in situ (a través del seu ús) varietats tradicionals vegetals. En la mesura que ampliem el ventall d'aquestes marques, a partir d'una documentació i d'uns controls rigorosos, estem afavorint la utilització dels recursos fitogenètics que tenim conservats.
Si considerem que les marques geogràfiques generen un benefici econòmic afegit i contribueixen a l'equilibri territorial, sembla que som davant un instrument potent per al progrés del nostre país. Crear una marca geogràfica, com hem vist, és un procés difícil i té les seves servituds; per això sembla important que hi hagi un ens que s'encarregui del gruix de les actuacions. Això comprèn des de la recollida i la caracterització de les varietats i dels mètodes de maneig i de transformació, fins a la promoció d'associacions de productors que seran el futur embrió de consells reguladors i l'elaboració dels plecs de condicions. Es tractaria, doncs, d'un ens diferent del que s'encarrega de la gestió oficial de les marques (DARP), encara que lògicament haurien de treballar plenament coordinats.
Les marques geogràfiques de qualitat europees Catalunya, per la seva orografia, climatologia i posició geogràfica (lloc de pas que ha rebut germoplasma cultivat procedent de tots els continents), té un potencial extraordinari com a lloc de desenvolupament de marques geogràfiques. Fins ara hem excel•lit en gastronomia, però, en canvi, tenim poques marques geogràfiques en comparació d'altres països veïns (les regions de França i Itàlia ens superen àmpliament si considerem tot tipus de productes i no únicament les matèries primeres vegetals). Un país com el nostre, amb una presència important de visitants forasters, hauria d'aprofitar per a mostrar-los les marques de qualitat i després fer-les arribar a casa seva a través de vies de distribució adequades. Hem d'aconseguir que «el bon producte» que defensen els nostres cuiners sigui també apreciat per si mateix, identificat com a marca i que formi part del rebost europeu.
Un dels dilemes principals que es plantegen per a justificar la conservació de les varietats tradicionals en bancs de germoplasma és l'elevat cost del manteniment i, especialment, de la multiplicació i de la distribució de mostres. Mantenir aquestes estructures té sentit si els materials que tenim en els bancs de germoplasma es converteixen en un element de diversificació real de l'agricultura. Massa sovint els recursos dels bancs només són utilitzats amb finalitats testimonials que no tenen retorn econòmic. Molt probablement aquest tipus d'activitat passarà a mans d'empreses especialitzades en la comercialització de llavors vintage o heirlooms (ja passa als Estats Units) en un mercat destinat a l'horticultura urbana no professional. És una bona manera de mantenir la diversitat, però sense fer-la evolucionar, ja que les empreses que s'encarreguen de la seva multiplicació fan selecció conservadora (mantenir les característiques immutables de la varietat). La nostra proposta intenta demostrar que el binomi conservació -marques geogràfiques és capaç de justificar l'existència de despesa en la conservació perquè demostrem benefici a través de l'ús dels materials protegits amb marca.
Per cloure aquesta reflexió presentem una proposta de les marques geogràfiques de varietats vegetals que es podrien documentar a partir de la informació de conservació ex situ de la qual disposem actualment (figura 2). És només un exercici d'imaginació, perquè ja hem comentat anteriorment que, per a aconseguir una marca geogràfica, cal demostrar moltes coses i, especialment, es necessita una massa crítica de productors que s'avinguin a assumir el projecte. El germoplasma el tenim, en molts casos tenim història documentada i cal explorar la resta. El mapa de la figura 2 mostra part del potencial de varietats que té Catalunya per a erigir-se com a productes reconeguts internacionalment per la seva qualitat, en una estratègia que conjuga un desenvolupament econòmic i territorial equilibrat, l'estructuració del territori i la conservació dels recursos fitogenètics.
Roser Romero del Castillo, Joan Simó, Joan Casals, Francesc Casañas 10. EPÍLEG Al llarg de l'exposició hem intentat mostrar els beneficis que tenen les marques geogràfiques (especialment les més exigents, com ara la DOP) per a conservar in situ, a través de l'ús, els recursos fitogenètics hortícoles del nostre territori. Les marques geogràfiques obliguen els petits productors a associar-se, cosa que els permet augmentar el volum de negoci i incorporar la tecnologia tant de la millora genètica com de les innovacions en les tècniques de producció i/o transformació. Els convenis entre els consells reguladors de les marques geogràfiques i els centres de recerca són una bona via per a permetre als petits productors l'accés a les innovacions tecnològiques. Això permet que les varietats històriques evolucionin i s'adaptin a l'ambient canviant i a les preferències dels consumidors. És a dir, en tractar-se de materials adaptats a condicions particulars i que basen en aquesta adaptació la Les marques geogràfiques de qualitat europees seva qualitat i el seu valor afegit, afavorim el manteniment de la biodiversitat cultivada in situ.
Aquesta experiència en cultius hortícoles és extrapolable a l'àmbit de la protecció de les plantes llenyoses, dels cultius extensius i de les races animals. Per exemple, en el cas de les IGP Pollastre i Capó del Prat i Gall del Penedès es protegeixen expressament les races autòctones (prat, en el primer cas, i penedesenca negra millorada de la raça penedesenca tradicional, en el segon). Si considerem el cas de la IGP Vedella dels Pirineus, els animals utilitzats per a la producció de la carn són de les races rústiques bruna dels Pirineus, aubrac o gascona, però també de l'encreuament de mares d'aquestes races amb mascles de les races xarolesa, llemosina o rossa d'Aquitània. En aquest cas, permetre races foranes podria arribar a arraconar la bruna dels Pirineus, que és una raça autòctona, encara que, en les seves noves condicions ambientals, la raça nouvinguda, si funciona millor que l'antiga, acabarà esdevenint una raça autòctona millor adaptada a les condicions ambientals i a les exigències del mercat.
La creació d'IGP o DOP de productes transformats d'origen animal, com ara els formatges, podria revifar l'existència de ramats que en determinats territoris produïssin llet amb característiques de qualitat vinculades a aquests formatges i, per tant, afavorir el consorci econòmic de les empreses petites que a la llarga són les que estructuren el món rural. A la vegada, justificaria les inversions que es puguin fer al voltant de la conservació de la biodiversitat agrícola i ramadera. Un exemple reeixit d'aquesta inversió són les DOP Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya i Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya, com a resultat del treball al territori de la Cooperativa del Cadí nascuda l'any 1915 a la Seu d'Urgell per a donar sortida als agricultors i ramaders que ho havien perdut tot com a conseqüència de la crisi de la fil•loxera (Viladomiu, 2016;Gascón, 2009).
BIBLIOGRAFIA
Figura 2 . | 1 | perfect | {"en": 0.05084007349459209, "ca": 0.8880343984998011, "es": 0.05642793552175478, "fr": 0.0024245638626333036, "pt": 0.0021972610005114314, "cs": 7.576762070729074e-05} | |
macocu_ca_20230731_3_332094 | Inscriu-te al curs ‘Desenvolupa el teu projecte de transformació agroalimentària’ | 0.575713 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_396551 | Vista del conjunt de la portada de Santa Maria de Ripoll des del costat esquerre, segons la visió de l'espectador
91129
Geogràfics: Ripoll, monestir de Visuals: vista general Cronològics: Segle XII Paraules relacionades: art romànic \ portalada \ relleu \ escultura \ arquivolta \ columna \ art català | 0.689586 | curate | {"ca": 0.9832775919732442, "zh": 0.016722408026755852} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_319558 | El Territori dels geòmetres : cartografia parcel.lària dels municipis de la província de Barcelona (1845-1895) / [ressenya de:] Enric Tello Aragay, Lluís Parcerisas Benedé
Tello Aragay, Enric
En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 37 (2008) , p. 211-215
Ressenya de:
- Nadal i Piqué, Francesc; [et al.]. El Territori dels geòmetres : cartografia parcel.lària dels municipis de la província de Barcelona (1845-1895) / Francesc Nadal Piqué, Luis Urteaga González, José Ignacio Muro Morales. Barcelona : Diputació de Barcelona, 2006
Matèries: Cartografia ; Topografia ; Cartògrafs ; Mapes i plànols ; Estadística ; Dades estadístiques ; Contribució territorial ; Geografia ; Nuclis de població ; Amillaraments ; Ressenyes
Matèries: Comisión de Estadística de la Provincia de Barcelona
Àmbit: Barcelona, província
Cronologia: 1845 - 1895
Autors add. : Parcerisas i Benadé, Lluís
Accés: https://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/120833
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida
Enllaç permanent a aquest registre
2 / 62
seleccionar
imprimir
El primer intent de creació d'un Consell Regulador de la Denominació Vinícola Priorat d'Escaladei (1928) : a càrrec de l'Arxiu Comarcal del Priorat / text: Jaume Teixidó Montalà i Marta Peleja Muntané
Teixidó i Montalà, Jaume
En: Lo ViOlí. Torroja del Priorat, núm. 18 (2n. semestre 2014), p. 12-14 : il. (L'Arxiu)
Matèries: Fonts documentals ; Arxius històrics ; Arxius comarcals ; Indústria vinícola ; Exposicions al govern ; Plaga de la fil·loxera ; Contribució territorial ; Crisi agrària
Matèries: Arxiu Comarcal del Priorat
Àmbit: Priorat
Cronologia: 1924 - 1928
Autors add. : Peleja Muntané, Marta
Localització: UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona
Enllaç permanent a aquest registre
3 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Emfiteusi i estructura de la propietat. Uns exemples a Avinyonet de Puigventós (segles XVIII-XIX) / Jaume Santaló i Peix
En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 29 (1996) , p. 259-276 (Història)
Notes a peu de pàgina.
Matèries: Fonts documentals ; Fonts estadístiques ; Cadastre ; Contribució territorial ; Dades estadístiques ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Emfiteusi ; Estructura agrària
Àmbit: Avinyonet de Puigventós
Cronologia: 1736 - 1871
Autors add. : Santaló i Peix, Jaume
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93207/166671
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida
Enllaç permanent a aquest registre
4 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
La crisi agrària de finals del segle XX a Montblanc i la Conca de Barberà : endeutament fiscal i despossessió pagesa / Ricard Garcia Orallo
García Orallo, Ricard
En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 30 (2012) , p. 135-156 : il., gràf. (Història Contemporània)
Notes. Resum en català i anglès.
Anàlisi de les repercussions de la crisi agrària de finals del segle XIX sobre Montblanc i la Conca de Barberà des d'una perspectiva fiscal. L'acció executiva de la hisenda pública, que es va traduir en milers d'embargaments de finques per deutes tributaris, mostra les dificultats experimentades pels petits propietaris vitícoles durant la crisi.
Matèries: Crisi agrària ; Vinya ; Plaga de la fil·loxera ; Endeutament pagès ; Contribució territorial ; Desnonament ; Subhastes
Àmbit: Montblanc ; Conca de Barberà
Cronologia: [1870 - 1900]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/257710/356053
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Sibhil·la; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner
Enllaç permanent a aquest registre
5 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
La contribución territorial rústica y el reparto de la carga tributaria en el siglo XX. La provincia de Lérida (1900-1963) / Ernest Corominas Abadal
Corominas Abadal, Ernest
En: Historia agraria. Murcia, 44 (abril 2008)
El començament de la realització del cadastre parcelari a Espanya es va produir molt tard i els treballs per cobrir tot el territori es van perllongar després durant més de sis dècades, fins a gairebé els anys setanta del segle XX, sent les terres de la zona nord de la península les últimes sobre les quals es va efectuar la implantació. Durant aquest dilatat període per van viure a les províncies encara no cadastrades les imperfeccions i mancances dels anteriors mètodes dels amillaramients, sent una de les seves conseqüències més greus la falta d'equitat que es generava a partir de la defectuosa assignació final de riquesa rústica a cada contribuent. L'article analitza aquestes desigualtats de proporcionalitat en les càrregues de la Contribució Territorial Rústica i Pecuària als contribuents agraris de les comarques meridionals de la província de Lleida, la transició de la qual a la tributació cadastral es va efectuar entre 1956 i 1963, després de més d'un segle de vigència del règim dels amillaramientos. L'estudi revela que en els repartiments dels contingents dels amillaramients van existir grans diferències entre municipis en funció de la seva ubicació en zones de regadiu o en zones de secà i menor riquesa imposable, carregant els contribuents d'aquestes últimes amb una pressió fiscal que no els corresponia. L'estudi constata, a més, en contradicció amb el mantingut per molts autors en la matèria, que els més afavorits en aquestes comarques durant els amillaramients van ser els petits propietaris, seguits després pels grans, i sent els mitjans els més perjudicats.
Matèries: Societat rural ; Cadastre ; Contribució territorial ; Amillaraments ; Cens agrari ; Sistema fiscal
Àmbit: Lleida, província
Cronologia: 1900 - 1963
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=458
Localització:
Enllaç permanent a aquest registre
6 / 62
seleccionar
imprimir
El Territori dels geòmetres: cartografia parcel·lària dels municipis de la província de Barcelona (1845 - 1895) / Francesc Nadal Piqué, Luis Urteaga González, José Ignacio Muro Morales
Nadal i Piqué, Francesc
Barcelona : Diputació de Barcelona, 2006
256 p. : il. col. ; 28 cm
Bibliografia i fonts. Inclou índex onomàstic i toponímic.
ISBN 84-9803-119-2
Matèries: Topografia ; Cartografia ; Nuclis de població ; Geografia ; Contribució territorial ; Estadística ; Dades estadístiques ; Mapes i plànols ; Amillaraments ; Cartògrafs
Matèries: Comisión de Estadística de la Provincia de Barcelona
Àmbit: Barcelona, província
Cronologia: 1845 - 1895
Autors add. : Urteaga González, Lluís ; Muro Morales, Ignacio
Enllaç permanent a aquest registre
7 / 62
seleccionar
imprimir
Text complet
Una Aproximació a l'estructura de la propietat durant el primer terç del segle XX a Esplugues de Llobregat / Roser Vilardell Tarruella
Vilardell i Tarruella, Roser
En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 3 (1997) , p. 75-90 : il. (Articles)
Bibliografia i fonts. Notes.
Matèries: Propietat urbana ; Propietat rural ; Oligarquia ; Contribució territorial
Àmbit: Baix Llobregat ; Esplugues de Llobregat
Cronologia: 1918; 1936; 1938
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Materials/article/view/200860/268382
Localització: B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat
Enllaç permanent a aquest registre
8 / 62
seleccionar
imprimir
Tots contribuïm a fer una ciutat millor: revisió dels valors cadastrals / Ajuntament de Terrassa
En: Visquem Terrassa. Terrassa. Època II, núm. 2 (maig 1996), p. [5-8] : il. (Dossier)
Text bilingüe català-castellà.
L'article explica en que consisteix el cadastre, que poden fer els ciutadans si no estan d'acord amb el valor cadastral assignat a la seva casa i els serveis que posa l'Ajuntament a la seva disposició.
Matèries: Administració local ; Impostos municipals ; Contribució territorial
Matèries: Ajuntament de Terrassa
Àmbit: Terrassa
Cronologia: 1996
Autors add. : Ajuntament de Terrassa
Localització: Biblioteca Central de Terrassa
Enllaç permanent a aquest registre
9 / 62
seleccionar
imprimir
Revisión de la contribución urbana
En: Visquem Terrassa. Terrassa. Any 1, núm. 6 (juliol-agost 1984), p. 12 (Viure la ciutat)
L'article explica quines són les contribucions que ha de fer a l'ajuntament el ciutadà terrassenc que tingui en propietat habitatges, edificis o terrenys al sòl urbà o urbanitzable del terme municipal de Terrassa.
Matèries: Ajuntament ; Habitatge ; Contribució territorial ; Béns immobles
Matèries: Ajuntament de Terrassa
Àmbit: Terrassa
Cronologia: 1984
Localització: Biblioteca Central de Terrassa
Enllaç permanent a aquest registre
10 / 62
seleccionar
imprimir
La Revisión de los valores catastrales de la contribución territorial urbana / M. Loizu, M. Cisquella
Loizu Fernàndez-Reinoso, Màxim
En: CEUMT : Centre d'Estudis Urbanístics Municipals i Territorials de Barcelona. Barcelona, núm. 55 (10 1982), p. 31-33
Inclou la reproducció d'un model de fitxa per a la recollida de dades.
Matèries: Cadastre ; Contribució territorial ; Impostos municipals
Matèries: Corporació Metropolitana de Barcelona
Àmbit: Barcelona, àrea metropolitana
Cronologia: [1982]
Autors add. : Cisquella, M.
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Girona; UAB: Ciències Socials; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sabadell
Enllaç permanent a aquest registre
11 / 62
seleccionar
imprimir
El Mercat immobiliari: cojuntura i perspectives: el preu del sòl i l'habitatge no arriba encara al seu sostre / Josep Roca
Roca i Cladera, Josep
En: Espais : Revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Barcelona, núm. 15 (1989) , p. 48-56
Repàs a algunes de les raons de l'increment continuat dels preus del sòl i de l'habitatge; procés alcista que s'analitza sobre la ciutat de Barcelona comparant-la amb d'altres grans ciutats, oferint dades estadístiques sobre el mercat immobiliari. (A).
Matèries: Habitatge ; Sòl urbà ; Especulació urbanística ; Contribució territorial ; Impostos-exaccions ; Dades estadístiques ; Sòl residencial ; Empreses immobiliàries ; Mercat immobiliari
Àmbit: Barcelona, àrea metropolitana
Cronologia: [1989]
Localització: Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
Enllaç permanent a aquest registre
12 / 62
seleccionar
imprimir
La Renovación del catastro rústico del Maresme (Barcelona) / Fernando Serrano Martínez
Serrano Martínez, Fernando
En: Catastro : revista del Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria. Madrid, núm. 4 (1990) , p. 12-17 : il.
Matèries: Cadastre ; Propietat rural ; Contribució territorial
Àmbit: Maresme
Cronologia: [1990]
Localització: Biblioteca Borja (URL); UAB: Ciències Socials; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra
Enllaç permanent a aquest registre
13 / 62
seleccionar
imprimir
Respuestas a unas preguntas a las cuales deven satisfazer de Comun y Particular del término y Villa de Granollers, Obispado de Barcelona / [Presentació de la Junta d'Estudis històrics de Granollers]
Granollers : [Junta d'Estudis històrics de Granollers], 1934
53 p. ; 22 cm (Biblioteca Granollerina, 3)
Inclou una relació nominal de les famílies que poblen la vila de Granollers i resums estadístics. Presentació en català.
Treball que recull la imposició obligatòria del cadastre a partir del 1714. Aquesta contribució, per ser efectiva, va comportar la descripció d'una sèrie de característiques de caire geogràfic, comercial i social de la vila de Granollers després de la Guerra de Successió.
Matèries: Cadastre ; Felip V d'Espanya ; Economia agrària ; Comerç ; Impostos-exaccions ; Contribució territorial ; Contribuents
Àmbit: Granollers
Cronologia: 1715
Autors add. : Junta d'Estudis Històrics de Granollers
Localització: B. Can Pedrals (Granollers)
Enllaç permanent a aquest registre
14 / 62
seleccionar
imprimir
Planteamiento de los aprovechamientos urbanísticos / J.M. Alibés
Alibés Rovira, Josep M.
En: Ciudad y Territorio. Madrid. 1r semestre, núm. 59-60 (1984) , p. 169-170
Matèries: Sòl urbà ; Planificació urbanística ; Usos del sòl ; Classificació del sòl ; Impostos municipals ; Contribució territorial
Àmbit: Sabadell
Cronologia: 1984
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; UAB: Ciència i Tecnologia; UAB: Sabadell; UAB: Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Enllaç permanent a aquest registre
15 / 62
seleccionar
imprimir
Grans embolics en el pagament de l'Impost de Béns Immobles / Pere Orriols
Orriols, Pere
En: El Llaç. Molins de Rei. Any 35, núm. 263 (desembre 1991), p. 18 (La vila. Coses i fets)
Matèries: Contribució territorial
Àmbit: Molins de Rei
Cronologia: 1991
Localització: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Enllaç permanent a aquest registre
16 / 62
seleccionar
imprimir
A mitjan 1985, nova contribució urbana / [Coordina Miquel Rius]
En: Llaç d'Unió. Molins de Rei. Any 29, núm. 226 (gener 1985), p. 33 (La vila. Coses i fets)
Com a conseqüència de la revisió dels valors cadastrals, que des de mitjans anys 70 no s'havien actualitzat, s'incrementarà, al llarg de l'any 1985 l'impost sobre la Contribució Urbana.
Matèries: Contribució territorial ; Propietat urbana
Àmbit: Molins de Rei
Cronologia: 1985
Autors add. : Rius i Torelló, Miquel (Dir.)
Localització: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Enllaç permanent a aquest registre
17 / 62
seleccionar
imprimir
Reunió sobre la contribució rústica / [Unió de Pagesos. Baix Llobregat]
Unió de Pagesos. Baix Llobregat
En: L'Eina : butlletí de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. Suplement de La Terra. Baix Llobregat, núm. 12 (novembre 1985), p. 1
A la Casa de Cultura d'El Prat es va celebrar una reunió informativa sobre el nou rebut de contribució rústica.
Matèries: Contribució territorial ; Sòl agrícola ; Converses ; Propietat rural
Àmbit: Barcelona, àrea metropolitana ; Prat de Llobregat, el
Cronologia: 1985
Localització: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Enllaç permanent a aquest registre
18 / 62
seleccionar
imprimir
Fa més de dos anys, amb motiu de l'augment de la Contribució Rústica, la Unió de Pagesos va plantejar la necessitat de modificar aquest impost partint de la base d'actualitzar el cadastre i aplicar l'impost segons la potencialitat productiva dels terrenys, [...] / [Unió de Pagesos. Baix Llobregat]
Unió de Pagesos. Baix Llobregat
En: L'Eina : butlletí de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. Suplement de La Terra. Baix Llobregat, núm. 11 (octubre 1985), p. 2 (Editorial)
Reflexions entorn el nou rebut per a l'any 1985 de la Contribució Territorial Rústica. La Unió de Pagesos argumenta que paga qui més treballa i aquesta situació no és justa.
Matèries: Contribució territorial ; Propietat rural
Àmbit: Barcelona, àrea metropolitana
Cronologia: 1985
Localització: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Enllaç permanent a aquest registre
19 / 62
seleccionar
imprimir
El Nou rebut de la contribució rústica / Consorci per a les Contribucions Territorials de l'àrea metropolitana de Barcelona
Consorci per a les Contribucions Territorials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
En: L'Eina : butlletí de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. Suplement de La Terra. Baix Llobregat, núm. 11 (octubre 1985), p. 1
Explicitació de les novetats aparegudes en el rebut de la Contribució Territorial Rústica per a l'any 1985.
Matèries: Contribució territorial ; Propietat rural
Àmbit: Barcelona, àrea metropolitana
Cronologia: 1985
Localització: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Enllaç permanent a aquest registre
20 / 62
seleccionar
imprimir
Contribucions / [Unió de Pagesos. Baix Llobregat]
Unió de Pagesos. Baix Llobregat
En: L'Eina : butlletí de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. Suplement de La Terra. Baix Llobregat, núm. 1 (octubre 1982), p. 4
Posicionament del sindicat agrícola de la Unió de Pagesos sobre la revisió de la contribució que està duent a terme l'administració i que afecta als terrenys agrícoles. Segons la llei, les contribucions territorials han de basar-se en criteris urbanístics; els sòls afectats per contribució territorial urbana són els qualificats com urbans i urbanitzables programats; els sòls qualificats com urbanitzables no programats i els no urbanitzables han de pagar contribució territorial rústica. La Unió de Pagesos considera injustos els pagaments de contribució territorial urbana en sòls agrícoles.
Matèries: Contribució territorial ; Propietat rural ; Sòl urbanitzable ; Sòl agrícola ; Sindicats agrícoles
Matèries: Unió de Pagesos. Baix Llobregat
Àmbit: Catalunya ; Baix Llobregat
Cronologia: 1982
Localització: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Enllaç permanent a aquest registre
página 1 de 4
ir a la página
Refinar la búsqueda
Base de datos FONS : Formulario avanzado
Formulario libre
Buscar:
en el campo:
1
Cualquier campoMateriasAutorGeográficoComarcasPeríodo cronológicoRevistas vaciadasPalabras del títuloFecha de publicaciónColecciónTipo de documentoTipo de soporte
2 and or and not
Cualquier campoMateriasAutorGeográficoComarcasPeríodo cronológicoRevistas vaciadasPalabras del títuloFecha de publicaciónColecciónTipo de documentoTipo de soporte
3 and or and not
Cualquier campoMateriasAutorGeográficoComarcasPeríodo cronológicoRevistas vaciadasPalabras del títuloFecha de publicaciónColecciónTipo de documentoTipo de soporte | 0.504406 | curate | {"ca": 0.7932767478222024, "en": 0.018930087111905292, "es": 0.11989055170873353, "ru": 0.009213759213759214, "it": 0.021052043779316507, "cs": 0.004914004914004914, "de": 0.006142506142506142, "pt": 0.01401608219790038, "fr": 0.009381282108554836, "nn": 0.0010051373687737324, "fi": 0.0010051373687737324, "id": 0.0007817735090462363, "ja": 0.00039088675452311815} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=es&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=CONTRIBUCIO%20TERRITORIAL&indexSearch=MA |
mc4_ca_20230418_15_201869 | Taula de participació – Educant per a la sostenibilitat
El Fòrum Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat es va estrenar el 27 de novembre. El seu pilar és tTrobar eines educatives per combatre el canvi climàtic. Es tracta d’una jornada organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) adreçada a la comunitat educativa, però també a tots aquells actors que fan tasques de sensibilització mediambiental. Ana Romero, cap de secció de sostenibilitat i educació de l’AMB, explica com va sorgir la iniciativa: Aconseguir revertir el canvi climàtic passa pels acords internacionals i les cimeres, però també per la corresponsabilització de la societat | 0.78841 | curate | {"ca": 1.0} | http://reiniciem-nos.24ixs.net/2016/01/16/educant-per-a-la-sostenibilitat/ |
mc4_ca_20230418_6_462804 | Ampa Sant Bonaventura: d’octubre 2013
Us convoquem a la propera Assemblea General Ordinària que tindrà lloc el proper divendres 15 de novembre de 2013 a les 17:15 h en primera convocatòria, i a les 17:30 h en segona, a la Capella de l'escola, amb el següent Ordre del Dia:
1) Presentació i ratificació de la nova junta
2) Objectius de l´AMPA per aquest curs
3) Tresoreria: liquidació curs anterior i pressupost per aquest curs
Us recordem que disposeu d'un vot per família, i que, en cas que no pugueu assistir, disposeu de la present butlleta de delegació de vot als efectes oportuns.
BUTLLETA DE DELEGACIÓ DE V0T
Davant la impossibilitat d'assistir personalment a l'Assemblea General Ordinària del dia 15 de novembre de 2013,
Jo _________________________________________amb DNI______________________ pare/mare/tutor legal de l'alumne ________________________________________ del curs_____ per la present delego la meva representació i el meu vot a:
___________________________________________ amb DNI ______________________ pare/mare/tutor legal de l'alumne ________________________________________ del curs_____ per a que em representi i dipositi el vot en nom meu.
Publicat per ampa Santbonaventura a 14:46 Cap comentari:
Us donem la Benvinguda al nou espai de l'AMPA. Aquest any hem format un nou equip amb moltes ganes de treballar, de crear nous projectes, entre els quals aquest Blog és un d'ells. D'aquesta manera volem facilitar l'arribada de la informació a tots vosaltres.
Una vegada al mes, de forma ordinària, la junta de l'AMPA es reuneix amb la direcció, la titularitat de l'escola i la representació de mestres, per debatre els temes del dia.
Per tal de donar més transparència en les gestions de l'AMPA cada mes penjarem l'acta de la reunió ordinària.
Degut als canvis que hi han hagut respecte a la gestió de les activitats extraescolars s'han de redactar uns nous estatuts. Tan aviat estiguin a punt els penjarem al Blog.
Si teniu algun dubte o voleu aportar noves idees podeu fer-ho a través del correu:
[email protected]
Publicat per ampa Santbonaventura a 6:45 Cap comentari:
Benvolgudes famílies, Us convoquem a la propera A...
Hola famílies! Us donem la Benvinguda al nou espai... | 0.655047 | curate | {"ca": 1.0} | http://ampa-santbonaventura.blogspot.com.es/2013/10/ |
mc4_ca_20230418_0_55407 | Dr. Francesc Tort. Rector de Santa Maria del Mar i Sant Pau del Camp. : Agendas sobre la vida pastoral de Sant Pau del Camp, se adjuntan relaciones con las Delegaciones Episcopales. Se incluyen temas relacionados, correos etc.
Des del 6 al 19 de maig de 2019
Dimarts, 7-5-19, de 15 a 19 h. Despatx Parroquial.
Dimarts, 7-5-19, de 17,30 a 18,30 h. Catequesi de Primera Comunió.
Dimecres, 8-5-19, de 9,30 a 12,30 h. Sala de Reunions. Assaig de la Capella de Música.
Dimecres, 8-5-19, de 20,30 a 22 h. Sala Abat Safont, Assaig del Grup de Gospel Bactua.
Dissabte, 11-5-19, de 9 a 14,30 h., Sala Abat Safont, Reunió de la Delegació de l’Apostolat Seglar.
Dissabte,11-5-19, de 10 a 12 h., Sala de Juntes, Reunió de la Delegació de la Pastoral Obrera.
Dissabte, 11-5-19, 12 h. Bateig de Marco Khun i Bello. Església.
Dissabte, 11-5-19, 18,30 h. 1r pis. Reunió de la Pastoral Penitenciària.
Dissabte, 11-5-19, 19 h. Visita “Descubriendo Barcelona”.
Dissabte, 11-5-19, 20 h. Missa Dominical anticipada.
Diumenge, 12-5-19, 12 h. Missa Dominical.
Dimarts,14-5-19, de 15 a 19 h. Despatx Parroquial.
Dimarts, 14-5-19, de 17,30 a 18,30 h. Catequesi de Primera Comunió.
Dimecres, 15-5-19, de 9,30 a 12,30 h. Sala de Reunions. Assaig de la Capella de Música.
Dimecres, 15-5-19, 17,30 h., Església, Assaig i Concert “Baktum Ensemble”.
Dimecres, 15-5-19, 19,39 h. Sala de Juntes, Reunió del Consell Pastoral.
Dimecres, 15-5-19, de 20,00 a 22 h. Sala Abat Safont, Assaig del Grup de Gospel Bactua.
Dijous, 16-5-19, 17 h., Aula de Catequesi, Catequesi infantil.
Divendres, 17-5-19, 20,45 h. Església. Pregària de Taizé.
Dissabte, 18-5-19, 9 h. Romeria a Montserrat de les Parròquies Sant Pau i Carme.
Dissabte, 18-5-19, 18 h. Església, Primer grup de Primera Comunió.
Dissabte, 18-5-19, 20 h. Missa Dominical anticipada.
Dissabte, 18-5-19, 21 h. Església, Pregària de Taizé.
Diumenge, 19-5-19, 12 h. Missa Dominical i Segon grup de Primera Comunió.
Diumenge, 19-5-19, 17 h. Concert de la Capella de Música.
Publicado por Fraancesc Tort Mitjans en 8:13 | 0.459217 | curate | {"ca": 0.5968953430145217, "es": 0.24486730095142714, "de": 0.02704056084126189, "ms": 0.026039058587881823, "en": 0.020530796194291438, "fr": 0.02754131196795193, "it": 0.03104656985478217, "sv": 0.026039058587881823} | https://francesctort-santamariadelmar.blogspot.com/2017/01/delegacions-agendes.html |
cawac_ca_20200528_2_115994 | L'associació de pares i mares de persones amb discapacitat del Pla de l'Estany JUNTS I ENDAVANT ha editat aquest mes de gener el seu primer butlletí amb l'objectiu de donar a conèixer i informar de les activitats que es realitzen des de les diferents entitats del Pla de l'Estany que treballen per aquest col·lectiu: Mas Casadevall, Fundació Estany, Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany, COIET i els autors del butlletí, Junts i Endavant. | 0.808943 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.coiet.cat/NotíciesiAgenda/tabid/122/articleType/ArticleView/articleId/61/JUNTS-I-ENDAVANT-publica-el-seu-primer-butlleti.aspx |
mc4_ca_20230418_1_306395 | La promesa de Cantó: "Els castellonencs podran decidir si viuen a Castellón o a Castelló" - Diari La Veu
Escriba el número 364319
El candidat de Ciutadans a la Generalitat diu que el seu partit treballa "en un programa per a rellevar el Botànic"
23 març 2019 14:30h
El candidat de Cs a la Generalitat centra les promeses electorals durant la seua visita a Castelló de la Plana en qüestions lingüístiques. / CS
CASTELLÓ DE LA PLANA. El candidat de Ciutadans (Cs) a la Generalitat, Toni Cantó, ha assegurat aquest dissabte que, si ix triat president, "els castellonencs podran decidir lliurement si viuen a Castellón o a Castelló, i no on el Botànic els ha imposat amb el canvi del topònim de la ciutat".
Així ho ha afirmat en la seua visita a la capital de la Plana Alta amb motiu de l'inici de les festes de la Magdalena, després que el ple del Consell aprovara aquest divendres la denominació en valencià del municipi.
A banda d'aquesta proposta, Cantó ha assegurat que la formació taronja prepara "un programa per a rellevar el Botànic, un govern que no és el que els castellonencs i valencians mereixen". "Si Cs lidera el Consell, es preocuparà pels vertaders problemes dels castellonencs i no a coartar llibertats i imposar sectarismes", ha insistit.
Com a objectius, ha apuntat "crear riquesa i ocupació; retornar als pares la llibertat per a triar la llengua en la qual volen que estudien els seus fills, i acabar amb les llistes d'espera de sanitat i amb la mala gestió de dependència".
"En definitiva, treballarem per les polítiques socials que mereixen els castellonencs i valencians", ha promés en la seua visita al costat de les candidates estatal i autonòmica, Sandra Julià i Merche Ventura, i els regidors de Cs de l'Ajuntament de Castelló de la Plana.
Escriba el número 305307 | 0.856407 | curate | {"ca": 0.9707371975239167, "es": 0.027011817670230726, "en": 0.0022509848058525606} | https://www.diarilaveu.com/la-promesa-de-canto-en-la-magdalena-els-castellonencs-podran-decidir-si-viuen-a-castellon-o-castello |
mc4_ca_20230418_12_764773 | Inscriure's al registre amb signatura electrònica 11332 - Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Per tal de poder ser inscrit a aquest registre cal acreditar la residència a l'exterior i el darrer veïnatge administratiu a Catalunya. Abans d'iniciar el tràmit cal disposar de la documentació següent:
Com obtenir el padró d'espanyols residents a l'exterior (PERE) o el cens electoral de residents absents (CERA)?
Per iniciar aquest tràmit cal prèmer "Ves-hi" i accedir a:
1. Descarregar el formulari d'inscripció al Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior. És un formulari pdf que us recomanem que descarregueu i deseu al vostre ordinador en comptes d'obrir-lo directament.
2. Emplenar, validar i desar el formulari al vostre ordinador.
3. Enviar a tramitar i rebre l'acusament de rebuda. Per enviar el formulari cal tornar al tràmit en línia.
Un cop enviat correctament el formulari apareixerà el missatge següent: "El formulari de sol·licitud s'ha enviat correctament". També us apareixerà l'acusament de rebuda que és un document pdf que inclou la vostra sol·licitud d'inscripció.
Per poder descarregar correctament el formulari cal que disposeu del programari Adobe Reader versió 9.1 o superior. Si no disposeu d'aquest programari, us el podeu descarregar aquí. Si teniu alguna dificultat tècnica us recomanem que:
Descarregueu i deseu el formulari al vostre ordinador, en comptes d'obrir-lo directament.
Consulteu la carpeta del vostre ordinador de Baixades/Descàrregues.
Consulteu la informació inclosa a l'apartat "Descàrrega de formularis en pdf".
Altres condicions tècniques per tramitar en línia a Tràmits gencat.
La resolució i comunicació de la resolució d'inscripció s'efectuaran en el termini màxim de sis mesos a comptar des de la data de la sol·licitud. D'acord amb el que estableix l'article 54.2 apartat c) de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, transcorregut aquest termini de sis mesos sense que s'hagi dictat i notificat resolució expressa, les sol·licituds s'entendran desestimades.
Les persones sol·licitants poden triar quin canal de comunicació prefereixen per rebre les notificacions (correu electrònic o postal). La resolució de la inscripció en el Registre correspon a l’òrgan responsable del Registre de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea. | 0.797902 | curate | {"ca": 0.9724459516744384, "cs": 0.002543450614667232, "es": 0.025010597710894446} | http://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Registre-de-catalans-i-catalanes-residents-a-lexterior-00001?category=724be274-a82c-11e3-a972-000c29052e2c&moda=2 |
mc4_ca_20230418_0_394165 | ACTUALITZACIÓ EN PEDIATRIA 2019 - Col·legi Oficial de Metges de Lleida
- ACTUALITZACIÓ EN PEDIATRIA 2019
Sota el patrocini de:
1.-A les conferències esmentades resten convidats/des tots/tes els/les metges/esses col·legiats/des, graduats/des en infermeria i estudiants de Medicina.
S’ha sol·licitat al Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries l’acreditació per l’activitat 09/024058-MD, crèdits que constaran al corresponent diploma, junt amb les hores lectives. El diploma de l’activitat, segons normes del CCFPS, es lliurarà als metges/esses col·legiats/des inscrits/es que acreditin almenys el 80% d’assistència i s’exigirà examen tipus test al final , amb un mínim del 80% de respostes correctes. La resta d’inscrits/es rebran un certificat on hi constaran les hores lectives i el reconeixement d’interès sanitari.
Aquesta Activitat ha estat reconeguda amb el Reconeixement d’Interès Sanitari, concedit per la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
2.- Per a la realització de l’activitat caldrà inscriure’s prèviament a la Secretaria de l’Associació Medicoquirúrgica de Lleida (Rambla d’Aragó 14 – pral. Lleida, Col·legi Oficial de Metges).
3.- Totes les sessions es celebraran al Saló d’Actes del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (Rambla d’Aragó 14 – pral.) els dies assenyalats, de 19:45 a 21.00 hores.
4.- La metodologia serà la sessió teòrica, casos clínics i preguntes tipus test que es contestaran al final de les sessions.
5.- El temes han estat pensats amb un caire eminentment pràctic, per a pediatres, metges/esses de família, infermers/eres, postgraduats/des i, en general, per a tots/tes aquells/es que atenen nens/es en la seva tasca diària.
10-01-2019 Abans de les primeres paraules
Sr. Alfonso Igualada Pérez. Psicòleg. Director del Grau de Logopèdia (Universitat Oberta de Catalunya).
17-01-2019 La importància de saber buscar, (correctament), en les fonts apropiades.
Sra. Maria Garcia. Llicenciada en Documentació. Gestiona la biblioteca de la Red de Salud Mental de Bizkaia.
24-01-2019 Les noves tecnologies en el control de la diabetis. Com estem a la nostra àrea sanitària?.
Dr. Jordi Bosch Muñoz. Metge Pediatra. Especialista en Endocrinologia Pediàtrica del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
31-01-2019 Recursos de suport i acompanyament a la criança a Lleida i rodalies.
Dra. Mireia Biosca Pàmies. Metgessa Pediatra. Pediatra a l’ABS de Les Borges Blanques. Lleida.
07-02-2019 Adolescents i Xarxes Socials a la consulta de Pediatria. Dr. Ramon Capdevila Bert. Metge especialista en Pediatria. Pediatra a l’ABS de Les Borges Blanques
14-02-2019 Atenció Pal·liativa Pediàtrica a la província de Lleida: la importància de la coordinació entre nivells assistencials”.
Dr. Andrés Morgenstern. Metge especialista en Cures Pal.liatives de l’Hospital Materno-Infantil de la Vall d’Hebron.
Dr. Xavier Bringué Espuny. Metge especialista en Pediatria. Facultatiu del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
28-02-2019 Nocions bàsiques en nutrició enteral..
Dra. Neus Pociello Almiñana. Pediatra, Servei de Pediatria. Gastroenterologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
14-03-2019 Quan cal visitar a l’ortodoncista?
Dr. Ramon Perera Grau. Metge especialista en Estomatologia. Institut d’Ortodòncia Ramon Perera a Lleida i Tarragona.
21-03-2019 Qüestions polèmiques en reanimació neonatal.
Dr. César W. Ruiz Campillo.
Metge especialista en Pediatria. Cap de Secció del Servei de Neonatologia i Coordinador de la Subcomissió de Docència de Pediatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.
Modalitat Preu inscripció:
Soci Societat Catalana de Pediatria 36 €
No socis 90 € | 0.706805 | curate | {"ca": 0.8590085287846482, "es": 0.0730277185501066, "pt": 0.03384861407249467, "fr": 0.027985074626865673, "en": 0.0061300639658848615} | https://www.comll.cat/actualitzacio-en-pediatria-2019/ |
mc4_ca_20230418_16_59387 | Inici > S’inicia el procés participatiu per a elaborar l’Estratègia de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya
S’inicia el procés participatiu per a elaborar l’Estratègia de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya
Comença el procés participatiu per a elaborar l’Estratègia de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya, que estableix el full de ruta de la Generalitat en matèria de conservació de la natura fins a l’horitzó 2030.
El Departament de Territori i Sostenibilitat inicia ara la fase de participació pública, que s’articula mitjançant dos elements: un formulari de propostes en línia, perquè qualsevol persona interessada pugui fer arribar aportacions en relació amb els continguts de la proposta (s’inicia el 3 d’abril i finalitza el 28 d’abril), i sessions informatives i sessions de treball i debat. | 0.816232 | curate | {"ca": 1.0} | http://participa.gencat.cat/ca/news/s-inicia-el-proces-participatiu-per-a-elaborar-l-estrategia-de-patrimoni-natural-i-biodiversitat-de-catalunya |
crawling-populars_ca_20200525_10_2147 | Dades del curs 2015-2016 > Dades bàsiques
Edifici A Placa Acadèmica 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel. +34 93 581 4117 [email protected]
2020 Universitat Autònoma de Barcelona | 0.579327 | curate | {"ca": 1.0} | : /web/dades-basiques-1345707458699.html |
mc4_ca_20230418_6_712614 | La història del mutualisme administratiu com a règim de protecció dels funcionaris té els seus orígens més remots en les primigènies entitats organitzades com a sistemes mutuales, que ja existien en l'Edat Mitjana. És en el segle XVI quan sorgeixen les germanors de socors, que en el segle XVIII donen pas als montepíos.
És en el regnat de Carlos III quan es tutela per l'Estat la creació de montepíos per als funcionaris, sent el primer el militar. Ràpidament van ser ampliant-se a l'àmbit civil: així, en 1763 es crea el Montepío de Ministeris i Tribunals, i en 1764 el d'Oficines de la Real Hisenda. En 1831, l'Estat va decidir l'absorció dels creats assumint el seu fons, i també les seues obligacions, amb càrrec als Pressupostos de l'Estat.
Les reformes dutes a terme en el sistema d'assegurances obligatòries dels anys 40 del segle XX (segur obrer, atur forçós, SOVI…) no afectaven als funcionaris, excepte en cas d'accidents de servei. No obstant açò, és convenient puntualitzar que la protecció social dels funcionaris quedava garantida per tres vies: en primer lloc, es reconeixen drets en l'Estatut o Llei respectiva de Funció Pública; en segon lloc, pels sistemes mutuales que havien sobreviscut; i la tercera via, que són els drets passius.
Aqueix va ser el motiu del ressorgir dels antics montepíos, que en aqueix moment es van cridar indistintament mutualitats o montepíos, i que van començar a crear prestacions de jubilació, i supervivència, que complementaren a les de classes passives.
Algun dels antics montepíos havia sobreviscut en un règim de voluntarietat. Tant aquests com les noves mutualitats creades a la llum de la Llei de Mutualitats de 1941, formen la nova etapa del mutualisme administratiu, que perdurarà fins a 1975. Les mutualitats eren corporacions de dret públic dotades de plena capacitat jurídica i patrimonial i que no formaven part de l'Administració de l'Estat.
L'Estat crea aquestes mutualitats amb la intenció que el seu àmbit d'actuació fóra el ministerial, però finalment s'originen moltes més, i amb diferents objectius:
La fita en la protecció social a Espanya es produeix en 1963 amb la promulgació de la Llei de Bases de la Seguretat Social, ja que estableix que entre els règims especials que es permeten, s'incloga el de funcionaris.
Aquesta llei diferenciava funcionaris civils de l'Estat, de Justícia, militars, d'Administració Institucional i d'Administració Local. Posteriorment, tant els funcionaris de l'Estat, com els funcionaris de Justícia i els militars van ser ratificats en la seua condició de pertanyents a drets passius, quedant els de àmbit local i els de altres institucions fora del sistema.
A principis dels anys 70 del segle passat sorgeix la necessitat d'aglutinar l'acció mutual dispersa, fragmentada i desigual, existent en aqueix moment, per a adequar-la als principis d'universalitat i homogeneïtat de la Seguretat Social, tenint en compte el precedent de la MUNPAL (1960), en la qual una sola mutualitat englobava a tots els treballadors de tots els ens municipals.
Li van seguir dues noves normes: la Llei 28/1975, de Seguretat Social de les Forces Armades, creadora de l'ISFAS, la 29/1975 de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat, creadora de MUFACE, i posteriorment el Reial decret 16/1978 creador de MUGEJU.
Així doncs, la història de la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat (MUFACE) es remunta a la Llei 29/ 1975, de 27 de juny, data en la qual es crea un organisme únic d'adscripció obligatòria per a tots els funcionaris civils. A l'any següent, el Decret 843/1976, de 18 de març, ve a establir el Reglament General del Mutualisme Administratiu.
La reforma va adoptar com a solució promoure una Mutualitat única, la qual cosa garantiria la fi de les desigualtats, una cobertura a tots els funcionaris i una adequació de les prestacions a les establides en el Règim General, a canvi d'assumir les càrregues de les mutualitats existents.
Es preveia que uns 300.000 funcionaris formarien part de la nova Mutualitat. Encara que ara resulte difícil d'imaginar, el col·lectiu d'empleats públics no disposava en aquell moment d'un sistema unificat de Seguretat Social, a part de que el 90% del col·lectiu presentava una assistència sanitària deficient, molt inferior a la de la resta dels ciutadans. Avui dia, la Mutualitat també duu a terme, com a funció secundària, la gestió de les pensions i prestacions de les antigues mutualitats de funcionaris, un total de 29, que van optar per integrar-se al Fondo Especial.
Des de la seua creació, l'objectiu fonamental de MUFACE és la gestió del mutualisme administratiu, que juntament amb el Règim de Classes Passives –gestionades per la Direcció general de Costos de Personal i Pensions Públiques-, vénen a constituir el Règim Especial de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat. | 0.869163 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.muface.es/muface_Home/va/muface/quienesSomos/historia-de-muface.html |
mc4_ca_20230418_17_734790 | Llibertat provisional amb mesures cautelars per al pare del nadó maltractat - Diari de Girona
efe/europa press 13.01.2019 | 00:18 | 0.494909 | curate | {"ca": 0.7265625, "es": 0.2734375} | https://www.diaridegirona.cat/catalunya/2019/01/13/llibertat-provisional-mesures-cautelars-al/956385.html |
cawac_ca_20200528_5_199217 | Salut pagarà a una parella per no avisar-la d'una síndrome de Down
El periódico (2/2/2006) Després de 10 anys de lluita, els mateixos que té la seva filla, una parella ha aconseguit que un tribunal condemni el S...
El periódico (2/2/2006) Després de 10 anys de lluita, els mateixos que té la seva filla, una parella ha aconseguit que un tribunal condemni el Servei Català de la Salut per no haver detectat la síndrome de Down de la nena. La sentència, que encara pot ser recorreguda, condemna l'administració sanitària a pagar 360.608 euros (60 milions de pessetes) als pares per fer front a les necessitats econòmiques de la nena i pal.liar els danys morals per la mala praxi mèdica. Montserrat V. es va quedar embarassada amb 35 anys i la seva filla, que va néixer el 18 de juny del 1996, té la síndrome de Down. Després d'una reclamació per via administrativa, que no va prosperar, va recórrer als tribunals. La secció primera del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entén que l'equip mèdic que la va atendre no va aplicar les tècniques existents per detectar aquesta malformació cromosòmica. SENSE INFORMACIÓ No només això. Quan els facultatius van tenir el primer indici que podria existir aquest problema, no van informar els futurs pares. L'advocada que ha representat la parella durant tota la dècada de plet, Mari Carmen Caparrós, va insistir que, a més a més, d'obviar diverses proves, l'ecografia que va donar el primer senyal d'alarma es va fer tard. La sentència exposa que l'embarassada no va ser sotmesa ni a la prova del triple screening, que delimita el percentatge de risc de síndrome, ni a la prova posterior de l'amniocentesi, que es porta a terme en funció dels resultats de la primera. "Només per la seva edat --diu la sentència--, la pacient ja es trobava a prop del límit en què estava indicada la prova". Però, a més, el tribunal ha detectat que la cadència en què es van practicar les ecografies no va ser la correcta. La segona ecografia va detectar una èctasi (malaltia del ronyó) al fetus que pot ser indicativa d'una síndrome de Down però ja era tard per practicar la prova invasiva --amniocentesi--. El tribunal argumenta que "un seguiment ecogràfic adequat hauria portat a la possibilitat d'un diagnòstic de la síndrome". "En aquesta circumstància --afegeix-- la pacient hauria estat en condicions de prendre una decisió sobre la interrupció de l'embaràs". L'advocada insisteix que la pacient va viure tot aquest procés mèdic en la més absoluta des- informació i es va trobar la seva filla amb la síndrome de Down en el moment del naixement. AFECTE A l'hora de valorar els perjudicis, tant econòmics com morals, el tribunal argumenta que "el naixement d'un fill amb la síndrome de Down pot provocar un impacte moral que es prolonga en el transcurs del temps, unint-se a despeses de caràcter extraordinari". A més, afegeixen els magistrats de l'alt tribunal català, un fill amb aquesta síndrome "incideix de forma negativa en l'esperit i en el patrimoni amb independència de l'afecte, a vegades extraordinari, prestat a aquests fills". | 0.886352 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.dincat.cat/ca/salut-pagar%C3%A0-a-una-parella-per-no-avisar-la-d-una-s%C3%ADndrome-de-down_9309 |
cawac_ca_20200528_7_59063 | CONTES DEL MÓN
26/05/2011
Ha sortit el llibre del segon concurs de podcast “Contes del món” amb els dos contes guanyadors de la nostra escola: un de tercer de Primària, “El nenúfar” i un de quart de Primària, “El braman i el tigre”. | 0.671244 | curate | {"es": 0.06086956521739131, "pt": 0.043478260869565216, "ca": 0.8956521739130435} | http://www.evt.cat/noticies.php?id=103 |
mc4_ca_20230418_3_502662 | Reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Conselh Generau d’Aran. | Convergencia Democratica Aranesa
Home>Noticies>Reunió de la Comissió Bilateral...
Reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Conselh Generau d’Aran.
Noticies admin|19/10/2018
El Síndic d’Aran, Carlos Barrera i la consellera de la Presidéncia, Elsa Artadi han presidit la Reunió Bilateral Generalitat – Conselh Generau d’Aran celebrada a Barcelona i en la que el Govern d’Aran i el de la Generalitat han acordat la creació d’una comissió de treball, formada per membres d’ambdues administracions, que elaborarà, en un termini de tres mesos, la proposta d’un nou acord de finançament. S’encara així, el tram final per assolir aquest nou acord de finançament, que donarà estabilitat i no requerirà d’una aprovació anual com fins ara, i, a l’hora, es dona compliment a la Llei 1/2015 del Règim Especial d’Aran que així ho preveu.
La Reunió Bilateral General-Conselh Generau d’Aran ha tingut lloc aquesta tarda al Palau de la Generalitat i ha comptat, per part del Govern, amb la participació, de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi; de la secretària general de la Presidència, Meritxell Masó; del secretari d’Administracions Locals i Relacions amb l’Aran, Miquel Àngel Escobar; Secretari General de la Vicepresidència, Albert castellanos; de la directora general d’Administració Local, Rosa Vestit; de la delegada del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, M. Rosa Amorós; del secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies; del secretari d’Esports, Gerard Figueras; així com representants dels departaments d’interior, Salut, de Territori i Sostenibilitat i de Cultura. Per part de l’Aran, han assistit a la reunió el síndic d’Aran, Carlos Barrera; la consellera de Turisme i Desenvolupament Econòmic, Anna Díaz; el conseller de Planificació Territorial, Cèsar Ruiz-Canela; el conseller de Territori, Jose Antonio Boya i el secretari de la Comissió Bilateral de l’Aran, Enrique Pérez.
Info e foto: Generalitat de Catalunya
Noticia anterioraProceso participativo del Plan Estratégico del Servicio Aranés de Bienestar y Salud 2018-2023
Noticia següentaCurso de autocontrol emocional, motivacion y autodefensa para las mujeres | 0.769129 | curate | {"ca": 0.8936073059360731, "it": 0.015525114155251141, "es": 0.0908675799086758} | http://www.convergencia-aranesa.org/new/reunio-bilateral-generalitat-conselh-generau-daran/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_75697 | A ‘La vigília’, del català Marc Artigau, una dona demana a un escriptor de relats per a la ràdio que li escrigui la seva biografia
Publicat per Redacció
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz
Marc Artigau va guanyar el 51è Premi Josep Pla 2019 amb La vigília (Destino), novel·la que presenta la història d’en Raimon (Rai, al llibre), un protagonista que, com l’autor, escriu contes a la ràdio. Rai viu amb el seu germà, en Blai, un home que ha quedat trastocat per una experiència durant la seva infantesa. Els dos germans, orfes, es complementen a la perfecció creant uns personatges carismàtics molt marcats.
En Rai, a causa de la seva feina, és un home que deixa al llarg del llibre profundes reflexions sobre la veritat, la mentida i la vida en general. És una persona que creu que ser insignificant és alliberador, potser per això l’autor prefereix situar-lo dins del món de la ràdio, i no en un món televisiu. Rai es troba en procés de creació d’un llibre per superar un trencament amorós quan, de sobte, el seu dia a dia, lànguid, es veu esqueixat per la visita de la Cèlia, una dona rica que viu al barri de Sarrià. Aquesta li fa un encàrrec, i li diu que mai hauria imaginat que els contes d’en Rai pogueren parlar tant de la seva vida. La comanda en qüestió, a priori senzilla, és fer la seva biografia, tot i que no la vol normaleta. Li ofereix l’aborronadora xifra de 100.000 euros, que en Rai ja considera una bestialitat quan sembla escoltar-ne 5.000.
L’encàrrec ve a ser el joc que proposa Murakami a La mort del comanador pel que fa a la pintura: ella parla, explica la seva vida, però des d’un punt de vista més profund, més obscur, amb les pèrdues i absències més que no pas les vivències més comunes, i li diu que ell ha de millorar la seva vida. L’objectiu de la dona és, ni més ni menys, que poder llegir la seva vida abans de morir i creure que ha estat millor del que esperava. Com veiem, malgrat l’excepcionalitat de l’encàrrec, no deixa de ser una biografia comuna, on es modifica la realitat fins a tal punt que la vanitat supera l’objectivitat, deformant així la vida del subjecte fins a no reconèixer-la.
A poc a poc, la novel·la narra com en Rai se’n surt de l’encàrrec, però barreja reflexions que aporten un xic de debat al voltant de temes vitals com la veritat. Artigau insereix un xic de metaliteratura, tampoc no massa, que és suficient per donar el tret de sortida a pensaments profunds que contraresten la història per se d’en Raimon i en Blai. A més, a poc a poc, en Blai esdevé un personatge força important, essent protagonista, no de la novel·la, sinó d’alguns contes d’en Raimon. Així, Artigau s’empesca una novel·la lleugera, amb una història que barreja llibres, on la creació d’un llibre simplement és el punt inicial per a una història més complexa.
Etiquetes
Álvaro MuñozEdiciones Destinoliteratura catalanaMarc Artigau
Categories
LLIBRES
COMPARTIR AQUEST ARTICLE
ARTICLE ANTERIOR
Les veus de la muntanya
Publicat per Redacció - juny 12, 2019
SEGÜENT ARTICLE
Dràcula surt del taüt
Publicat per Redacció - juny 14, 2019
Sense comentaris
Deixa una resposta Cancel resposta
Nom
Email
Website
2 + = 3
LLIBRES
La felicitat de l’amor, el dolor de la pèrdua
LLIBRES
Viatge al passat i a la memòria familiar
LLIBRES
Una novel·la amb aroma de cinema clàssic
Fantàstica / Ciència-ficció
República d’Astúries, província de la Unió Soviètica
Biografies i memòries
Maria Antonieta, una vida d’excessos i tragèdia
llegirpuntcat
🎥 El guionista i director català @muraguilles
📚 A 'Un cor de neu', l'escriptora @annamanso re
📚 A la novel·la ‘Els rebels’, l’autor ho
📚 @sergicaparrosginer publica a @penguinllibres
ALTRES ARTICLES
LLIBRES
El més normal és ser diferent
L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
LLIBRES
Ifigenia a Àulida
La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
LLIBRES
L’origen de la violència
A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
LLIBRES
Refer el que s’ha trencat
A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat. | 0.676545 | curate | {"ca": 0.9459084604715673, "es": 0.020573277854831252, "pt": 0.012251502542764678, "en": 0.015256588072122053, "it": 0.0036985668053629217, "fr": 0.0006934812760055479, "eb": 0.0016181229773462784} | https://www.llegir.cat/2019/06/la-vigilia-marc-artigau/ |
mc4_ca_20230418_1_545972 | Gran Bretanya Topo Zones (1:50.000) South- East, South-Central
Tamany: 616.04 Mb
Els mapes Gran Bretanya Topo Zones (1:50.000) són una col·lecció de mapes de gran qualitat que poden ser adquirits per territoris, en aquest cas Gran Bretanya Topo Zones (1:50.000) South-East + South-Central.
Gran Bretanya Topo Zones (1:50.000) South-East + South-Central destaca per la meticulositat amb la qual descriu zones de gran interès. Aquest mapa topogràfic inclou variada i precisa informació: corbes de nivell, vies transitables (des d'autopistes fins camins), punts d'interès, pobles, ciutats, parcs naturals... tot a escala 1:50.000 i amb una resolució de 2.5 m/px. Per tal d'obtindre un major grau de realitat utilitza la funció 3D per visualitzar aquest mapa tridimensionalment. | 0.693413 | curate | {"en": 0.10273081924577374, "ca": 0.8972691807542262} | https://www.twonav.com/ca/mapes/gran-bretanya-topo-zones-1-50-000-south-east-south-central |
crawling-populars_ca_20200525_25_221109 | Cerca avançada
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Made to:
Des del fins al
Des del fins al
Tornar
Exposicions. Aquest artista anònim és un mestre i una llegenda de l’art de carrer.
Banksy va néixer probablement a Bristol, al Regne Unit, al voltant de l’any 1974. Es va convertir en una figura imprescindible del món de l’art de carrer a mitjan anys noranta, amb l’estil únic i provocador que n’ha fet una llegenda.
“The World of Banksy” porta per primer cop a Barcelona el mestre de l’art de carrer. Tot i que és un artista de prestigi mundial, Banksy ha aconseguit preservar el seu anonimat sense deixar d’impactar-nos regularment amb obres murals i happenings de tota mena. Ara podeu descobrir més de cent obres de Banksy a l’Espacio Trafalgar i gaudir d’una experiència immersiva única. L’artista Banksy no està associat amb aquest esdeveniment.
L’accés a l’exposició per a les persones amb mobilitat reduïda s’habilitarà el 30 de març.
Banksy va néixer probablement a Bristol, al Regne Unit, al voltant de l'any 1974. Esdevé imprescindible en el món de l'art de carrer a la meitat dels anys 90, amb l'estil únic i provocador que ha fet d'ell una llegenda.L'artista Banksy no està associat amb aquest esdeveniment.L'accés a l'exposició per a les persones amb mobilitat reduïda s'habilitarà a partir del dia 30 de març del 2020.
M'agrada 24
Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat...fes-nos-la saber | 0.606892 | curate | {"pt": 0.020512820512820513, "ca": 0.9573549257759784, "it": 0.008906882591093117, "sv": 0.006477732793522267, "en": 0.0021592442645074223, "sq": 0.0016194331983805667, "oc": 0.002968960863697706} | : /ca/detall/ldquothe-world-of-banksy-lrsquoexperiencia-immersivardquo_99400649339.html?lk=y |
cawac_ca_20200528_3_399 | 01 de desembre a les 19h. Projeccions Casa de Cultura de la Vila - Fundació Francesc Pujols
Pel·lícula dels actes del centenari del naixement de Francesc Pujols (1982) enregistrada pel Sr. Jordi Gargallo / Filmació de l’obra Els Miracles de Francesc Pujols representada per la companyia de teatre Kaddish.
L’acte tindrà lloc el divendres dia 1 de desembre, a les 19.00 hores, a la Casa de Cultura de la Vila (carrer Francesc Santacana, 13. Martorell). | 0.741972 | curate | {"ca": 0.9753914988814317, "es": 0.024608501118568233} | http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=27&module=agenda&day=1&month=12&year=2006 |
mc4_ca_20230418_16_428529 | Comenzadas las obras de acceso
EL GOVERN DE GANDIA COMPLEIX AMB UNA ALTRA REIVINDICACIÓ HISTÒRICA DELS EMPRESARIS DE POLÍGON BENIETO - CIUTAT DEL TRANSPORT
• Les obres d'una nova connexió d'eixida des del polígon Benieto amb la carretera CV-680 van a bon ritme i estaran finalitzades a finals d'aquest any.
L'alcaldessa de Gandia, Diana Morant; acompanyada pel vicealcalde i regidor responsable d'Urbanisme, Josep Alandete; membres de la corporació municipal i representants de l'Associació Empresarial Ciutat del Transport, han visitat aquest matí les obres d'una nova connexió d'eixida des del polígon Benieto - Ciutat del Transport amb la carretera CV-680.
Una actuació que modernitza, millora i dota d'una nova infraestructura i servei a polígon, que també preveu un nou carril bici que articula el polígon de Nord a Sud, i perllonga la via ciclopeatonal existent; introdueix millores ambientals i paisatgístiques, mitjançant una jardinera en el tram de carril bici, amb la corresponent xarxa de reg; a més de millorar d'enllumenat públic i reformar la xarxa de sanejament.
El pressupost de l'actuació és de 200.000 € dels quals el 60% serà finançat gràcies a un ajuda del IVACE i el 40% restant l'aportarà el consistori.
"Aquesta és la segona tanda d'ajudes del IVACE en els nostres polígons. La primera va ser el 2017 quan el polígon Alcodar va rebre un milió d'euros, i 540.000 euros en el polígon Benieto - Ciutat del Transport, unes actuacions que van anar a càrrec íntegrament gràcies a l'IVACE" va declarar Diana Morant qui ha destacat que amb aquesta actuació se soluciona una reivindicació històrica dels empresaris que havien demandat millors accessos a la zona industrial.
L'alcaldessa ha volgut recordar que el polígon Benieto - Ciutat del Transport va rebre un impuls molt important en la passada legislatura no només pels nous accessos sinó també per la implantació i ampliació d'empreses en aquest recinte industrial, com Decathlon o Leroy Merlin, respectivament.
"Aquest polígon ha tornat a ser un espai atractiu per als empresaris que encara millorarà més amb aquestes noves obres, modernització i dotació d'infraestructures i serveis. Mai abans s'havia produït una inversió tan important en les zones industrials de Gandia. Sol passar que quan hi ha avantatges competitius, com per exemple, un increment en la inversió dels polígons, l'ocupació sol augmentar entre un 5 i un 10% (des de l'inici de les inversions s'han creat un centenar de llocs de treball directes fixos, i si es té en compte a Vicky Foods, s'han generat un total de 600 llocs de treball directes en els últims quatre anys). Actualment al polígon Benieto ja no hi ha cap nau buida, i hi ha demanda de naus industrials".
Finalment, Morant ha volgut fer valdre la feina que han realitzat els tècnics del departament d'Urbanisme i de Contractació així com als representants empresarials que estan impulsant de la mà del consistori la col·laboració públic privada.
Per la seua banda, Josep Alandete també ha reivindicat la col·laboració entre l'administració i el sector privat. "Aquesta actuació no és fruit d'ara. És fruit d'un treball que es realitza des de la passada legislatura i que continuarem en aquesta. La Comissió d'Àrees Industrials està sent un impuls a l'hora de solucionar els problemes que hi puga haver per convertir-nos en àrees industrials avançades i ser un referent" "El sector industrial és imprescindible per facilitar l'ocupació i per això, des del govern seguirem apostant per aquest tipus de mesures i d'altres que ens avancen a les necessitats futures".
Un altre aspecte que ha destacat el regidor delegat d'Urbanisme és que amb aquesta acció, s'aconsegueix que els usuaris tinguen una via per arribar al Centre Històric en poc menys d'un minut amb cotxe i ha destacat que aquesta actuació augmentarà la seguretat dels conductors i vianants.
Juan Escrivà, secretari de l'Associació d'empresaris de la Ciutat del Transport, va voler deixar patent "l'èxit de la col·laboració públic privada. Tenim constants reunions on posem en comú els problemes i els objectius de futur. Hui solucionem una necessitat que permetrà l'eixida de 200 camions diaris i un altre problema que es produïa quan hi havia pluges intenses" "Volem agrair la complicitat de la corporació municipal per la seua altura de mires i per la feina dels tècnics municipals".
Salvador Viciano, delegat de l'empresa constructora de l'obra, Pavasal, ha explicat que les obres van a bon ritme i que s'estan complint els terminis previstos. | 0.886858 | curate | {"es": 0.034306081532635334, "ca": 0.9656939184673646} | http://www.valenciadiario.com/not-049/vd-030026.htm |
macocu_ca_20230731_7_302575 | Un informe indica que més del 40% d’estudiants valencians ha sigut testimoni de discriminacions cap a alumnes homosexuals
(EFE) L’informe Pla Diversia de Lambda, sobre la situació prèvia de les aules respecte a l’homofòbia, desprén que el 41,37% d’estudiants valencians ha sigut testimoni de “algunes” o “moltes” discriminacions cap a l’alumnat homosexual del seu institut. Així mateix, set de cada deu (75,17%) considera que és difícil “eixir de l’armari” en el centre educatiu, bé per la intolerància de la resta de companys o per desconéixer la reacció que poden tindre davant aquest fet.
L’informe està coordinat per Fran Fernández, tècnic responsable de projectes educatius en Lambda LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, i del qual són les autores Emma Dunia Vidal Prada de Conflent, Sonia Renovell-Rico i María Pilar Ortega-Leal, del Grup d’Investigació Diversitat de Florida Universitària.
Aquest estudi recull les contestacions a 7.365 qüestionaris d’estudiants, majoritàriament entre els 13 i 18 anys, d’instituts de la Comunitat Valenciana. La majoria d’aquests instituts són centres públics on es realitzen tallers i durant tres cursos escolars (de 2015 a 2018).
Segons conclou, els homes obtenen percentatges superiors d’homofòbia en comparació a les dones, que mostren un actitud més favorable a entaular relacions d’amistat amb persones amb una orientació sexual diferent a l’heterosexual, mentre que ells se senten més còmodes en una relació d’amistat heterosexual.
“Se’ns ha socialitzat de tal manera que els homes acceptem pitjor la diversitat, és un problema educacional”, assegura Fran Fernández, qui afig que les dones “com ja viuen dobles i triples discriminacions, empatitzen més amb qui és discriminat al seu torn”.
Segons Fernández, l’home “també és víctima del masclisme”, i agrega que això ha de servir perquè s’adonen que el sistema *heteropatriarcal i masclista “els està col·locant en una situació d’inferioritat a l’hora de gestionar les seues emocions” i això els porta a tindre actituds homòfobes.
La gran majoria de les persones enquestades, el 86,54%, es considera heterosexual, un 4,82% bisexual; el 0,76% gai i el 0,69% lesbiana, assenyala l’estudi, que indica que prop del 10% manifesta de manera oberta haver sentit atracció per alguna persona del mateix gènere i el 11,13% haver mantingut relacions sexuals.
Un 13,46% de la mostra no es considera heterosexual –i d’aquest percentatge un 4,82% diu ser bisexual i el 1,61% “*pansexual, asexual, persona, normal o no ho sé”.
En ser preguntats per la seua autopercepció de l’homofòbia, el 79,28% de l’alumnat manifesta una actitud positiva davant l’orientació sexual i no es considera homòfob/a, i un 8,32% manifesta una ‘homofòbia afectiva’ (no em considere homòfob però no m’agrada veure parelles homosexuals o em fan fàstic els *gais, lesbianes, transsexuals o bisexuals).
Un altre 12% no exposa una visió clara enfront de la seua postura cap a l’homofòbia, segons l’informe, que assenyala que en general existeix confusió entre termes com a sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual, persona *transgénera o persona transsexual.
A la pregunta de si coneix a persones no heterosexuals en el seu institut, el 68,36% de l’alumnat diu que a alguna o a bastants i només el 9,79% afirma de manera oberta no conéixer a cap, i respecte a la relació que manté amb elles, el 57,61 diu que és igual i un 23,44% afirma tindre poca o nul·la relació amb persones no heterosexuals.
Un elevat percentatge, el 87,69%, assegura que seria amic d’una persona homosexual, bisexual o transsexual i només el 3,58 diu que no, la majoria homes (74,64), la qual cosa posa de manifest una actitud homofòbica en ells.
L’informe destaca que el 62,51% de l’alumnat de secundària creu que hi ha companys i companyes que amaguen la seua sexualitat per por de la reacció de la resta, i set de cada deu (75,17%) considera difícil ‘eixir de l’armari’ en els instituts, bé per la intolerància de la resta de companys (39,69%) o pel desconeixement de la reacció que poden tindre davant aquest fet (34,14%).
Quatre de cada deu de les persones enquestades (41,27%) assegura que ha presenciat alguna vegada algun tipus de discriminació cap a algun company homosexual en l’institut, el 39,58% diu que mai i un 16,23% assenyala que no s’ha adonat.
En relació a la mena de discriminació, el 44,58% no és capaç d’identificar-la, el 22,51% diu que són crítiques, el 12,09% insults o burles cara a cara, el 11,61% insults o burles per l’esquena, el 3,16% *ciberinsultos; el 4,5% marginació i el 1,55% agressió física.
Segons Fernández, en aquells centres on aquestes qüestions no s’estan abordant de manera explícita i concorde a la normativa actual hi ha moltes mes possibilitats que aqueixes dades de discriminació augmenten. “Tot allò que no dius ho estàs *desligitimando, la qual cosa no es parla, no existeix”.
Respecte a la percepció que tenen de les persones homosexuals, el 91% els considera iguals (que no existeixen diferències respecte a l’orientació sexual d’altres persones), el 2,29% de la mostra afirma que són “pitjors que les altres” i el 1,68% que són millors, segons l’informe, que també indica que quasi el 81% de l’alumnat afirma que la seua relació no canviarà res si el seu millor amic/a li diguera que és homosexual i només el 3,5% considera que li distanciaria.
Preguntats pel matrimoni igualitari (entre persones no heterosexuals), al 86,46% li sembla bé, el 4,28% ho considera correcte, però no que es diga matrimoni, al 3,92% li sembla malament i el 2,16 és partidari que es casen però no que tinguen fills. En aquest aspecte, les dones secunden majoritàriament el vocable matrimoni i que els no heterosexuals puguen tindre descendència. | 0.858419 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_288589 | Voleu organitzar una activitat per la Setmana de la Natura?
Viu la Terra!
La Setmana de la Natura és un esdeveniment per celebrar la Natura i encoratjar a actuar per la seva protecció! Amb el lema Viu la Terra!, l’esdeveniment convida les entitats i associacions a promoure iniciatives pel medi ambient durant aquesta primavera.
El medi ambient com a element transversal
Totes les persones poden actuar pel medi ambient, i per això Setmana de la Natura vol implicar col·lectius de perfils i edats diversos. Es fa així una crida a la complicitat de les entitats i associacions ambientals, però també de tots els altres àmbits, per tal de proposar actes que involucrin la ciutadania en accions per la defensa de la natura. El mapa al portal web donarà visibilitat a aquestes activitats, un cop les entitats les hagin entrat.
Les fonts i les basses de Catalunya
El dia 5 de juny es dedicarà especial atenció a les fonts i basses de Catalunya, i per tant s’intenta assolir un bon nombre d'activitats centrades a recuperar i restaurar les fonts o a difondre la importància dels punts d’aigua dolça per la biodiversitat.
La relació amb la Natura i les accions per la Terra podran ser captades a través de fotografies, i publicades a instagram i twitter amb l’etiqueta #setmananatura.
L'impuls de les entitats ambientals | 0.791732 | curate | {"ca": 0.946236559139785, "fr": 0.053763440860215055} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_108962 | La societat patriarcal responia a una certa lògica: la dona s´ocupava de les tasques domèstiques i de la prole, i l´home d´assegurar la subsistència de la família. D´alguna manera existia el que a l´era industrial i en el marc organitzatiu s´ha conegut com “la divisió del treball”.
L´era industrial justament va canviar el panorama i amb la integració progressiva de la dona al treball hem assistit a un curiós fenomen. L´anhelat alliberament de la dona ha estat “recuperat” imperceptiblement i el sou femení en lloc d´equiparar-se al masculí (a mateix treball, mateix salari) ha esdevingut en la immensa majoria de casos un complement al sou del “cap de família”.
I en aquesta situació, esdevinguda pràcticament regla general, com, i qui continua fent les tasques domèstiques? Qui de la parella sacrifica la feina? Qui es queda provisionalment a casa en cas de necessitat. L’experiència demostra que el més feble, la dona. O, com es tira endavant en el cas de les famílies monoparentals amb un “sou de complement” i totes les despeses fixes idèntiques?
I aquests problemes domèstics, com l´emancipació i la igualtat de la dona en general, no es resolen a nivell individual solament amb més o menys bona voluntat dels uns o dels altres, es resolen amb mesures socials. Equiparació real dels salaris, creació de guarderies públiques i empresarials, d´escoles bressol, organització de les condicions i dels horaris de treball, etc… Quantes parelles joves -per exemple- són conscients de que no són lliures, en les condicions materials existent actualment, de tenir o de no tenir fills?
Sense mesures socials en profunditat, la llibertat i la igualtat són un miratge.
Vaig a utilitzar un vocabulari que ha passat a la història però entenedor: el capitalisme ha reeixit a fer perdre al mon del treball el que ha mantingut intacte pels seus, l´esperit de classe, o si es vol, l´esperit de pertinença a un col·lectiu amb interessos comuns.
El mon assalariat, i la joventut en particular, té interès en prendre consciència, malgrat el progrés inconstatable -no faltaria més!- del que ha vingut passant.
This entry was posted on dimarts, abril 29th, 2008 at 11:52 and is filed under Política. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site. | 0.847101 | curate | {"ca": 0.8821739130434783, "es": 0.024782608695652172, "en": 0.09304347826086956} | https://duntempsdunpais.cat/esperit-de-classe/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_698000 | Uns desconeguts ataquen amb un còctel Molotov una mesquita de TarragonaFonts de la investigació consultades per l'agència Efe confirmen que no hi ha danys personals perquè l'edifici estava buitUns desconeguts han atacat amb un còctel Molotov una mesquita de Tarragona sense causar danys personals perquè estava buida, segons han confirmat a l'agència Efe els Mossos d'Esquadra, que investiguen el cas. L'atac ha succeït aquest divendres a primera hora del matí, en llançar-se un artefacte incendiari casolà contra la mesquita del polígon Entrevies de la ciutat, a través de la finestra del lavabo, que és l'única part que ha patit danys.Els Mossos d'Esquadra s'han fet càrrec de la investigació i declinen donar detalls del cas fins a aclarir si es tracta d'una gamberrada o d'un atac racista. L'Ajuntament de Tarragona també ha declinat manifestar-se sobre l'atac perquè es troba sota una investigació policial.http://www.ara.cat/societat/desconeguts-ataquen-molotov-mesquita-Tarragona_0_1198080423.html
Ells també ens ataquen cada dia, potser va sent hora que tastin la seva pròpia medecina.
Reportat
per?
I que hagi trigat tant a fotre't a ignorats... ets una caricatura.
M'has posat a ingnorats? tots plorant.Caricatura? tot el contrari, coherència.
Aquesta gent que no vol calfar-se gaire el cap tot ho solucionen posant la gent a ignorats. Com els nens que es tapen les orelles i xisclen Nananananananaà Més immadurs i infantils que una col·lecció de cromos. Tanmateix els aniria molt bé pensar bé, de manera comparada i proporcional. Sols que això els faria canviar de vida i ells no hi estan preparats. “No cal canviar de parer si no pots canviar de conducta” (Manuel Linares Riva, 1887-1938, escriptor). | 0.83199 | curate | {"ca": 0.9334511189634864, "en": 0.007067137809187279, "pt": 0.059481743227326266} | |
mc4_ca_20230418_10_279391 | Ramon Cunill i Bastús - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Ramon Cunill i Bastús (Barcelona 1900-1976) fou un advocat i empresari català, gendre de Josep Puig i Cadafalch. [1]
A les seves activitats en el món de l'advocacia des de 1921 va unir les seves incursions en el món empresarial, des de la comercialització de la fusta amb empreses al Pallars fins a la construcció d'hotels i pisos en diversos indrets. El 1936 era cap de negociat de cèdules personals de la Generalitat de Catalunya, càrrec que continuà exercint després de la guerra civil en la Diputació de Barcelona. Es casà amb Pilar Puig i Macià el 1925 i administrà l'herència de la seva esposa després del decés de Josep Puig i Cadafalch amb patrimoni a Argentona, Barcelona i Mataró. [1]
Paral·lelament administrà i explotà l'herència familiar llegada per la seva tia Anna Cunill i Blanc amb finques a Gelida, Granera, Santa Maria d'Oló i Rubí. Cal afegir l'herència Salom-Metzger amb diverses finques a Sant Pere de Premià i Premià de Mar i l'explotació de Villa Harris a Tànger. [1]
Ramon Cunill i Bastús va estar vinculat a la creació i consolidació de diverses empreses relacionades amb l'aprofitament forestal a la zona dels Pirineus, en concret al Pallars Jussà i la Vall d'Aran. Sobre la base de la nova Reglamentación Nacional de Trabajo para la Industria Maderera aprovada per l'estat franquista, Ramon Cunill organitzà l'explotació dels boscos de Seuba i Casteret i Coma i Palàs al Pallars (1941-1948) i de Bossost a la Vall d'Aran (1947-1948). Al llarg de la seva trajectòria professional en el sector de la fusta va estar implicat en les empreses Maderas del Noguera Pallaresa (constituïda el 1944 a la Pobla de Segur i dissolta sis anys més tard), Maderas Lés i Maderas Ramon Cunill entre d'altres. La darrera actuà com a centre de distribució dels seus productes amb seu a Barcelona (1946-1950). [1]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació produïda i aplegada per Ramon Cunill i Bastús en el decurs de les seves activitats. Inclou l'arxiu familiar Bastús i Cunill, amb documentació des del segle XVIII, documentació acadèmica, expedients judicials, administració i explotació dels diferents patrimonis, documentació d'empreses relacionades, correspondència rebuda i entre tercers i dossiers de documentació diversa. El fons conté la documentació aplegada i generada com a resultat de l'activitat empresarial duta a terme pel productor en el sector de l'aprofitament forestal: actes de constitució, canvis de propietat i dissolució de diverses empreses; documentació dels administradors; disposicions oficials sobre l'activitat de la indústria de la fusta; pressupostos d'obres, lloguers de locals comercials i proveïment d'elements exteriors; utillatge i material d'explotació; comptabilitat general (Llibres de Major, de Diari, inventaris i balanços) i auxiliar (liquidacions mensuals i moviments de caixa); gestió i control de l'aprofitament forestal i els estocs de magatzem; transport i comercialització de la fusta; plantilla de treballadors, assegurances socials i previsió laboral. El fons inclou també correspondència. [1]
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ramon Cunill». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].
Fons Ramon Cunill i Bastús a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Cunill_i_Bastús&oldid=19372139»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 24 des 2017 a les 08:37. | 0.699586 | curate | {"ca": 0.958092485549133, "uu": 0.004335260115606936, "ru": 0.01069364161849711, "no": 0.026878612716763006} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Cunill_i_Bast%C3%BAs |
mc4_ca_20230418_16_763140 | Du-Dux Project donarà el tret de sortida a la festa de Sant Antoni Abat amb una actuació musical | RubiTV.cat
Du-Dux Project donarà el tret de sortida a la festa de Sant Antoni Abat amb una actuació musical
Després de la tradicional eucaristia en honor del Sant, tota la ciutadania podrà gaudir d'una sessió de grans èxits de diferents estils
per RubiTV.cat , 22 de gener de 2020 a les 09:30 |
Du-Dux Project ja va ambientar la festa de Cap d’Any d’El Celler | Lali Puig
Rubí viurà aquest cap de setmana la 161a edició de la festivitat de Sant Antoni Abat. La celebració inclou diversos actes tradicionals que assoliran el seu punt culminant diumenge, amb l’esperada rua dels Tres Tombs pel centre de la ciutat. Com ja és habitual, la festa arrencarà el divendres 24 a les 20 h amb l'eucaristia en honor del Sant a la parròquia de Sant Pere, però enguany s'ha programat una actuació musical que començarà a les 22 h i que farcirà la ciutat de ball, música i alegria per a tots els públics.
L’activitat anirà a càrrec de Du-Dux Project, que oferirà una sessió de grans èxits de diferents estils i tindrà lloc a la carpa instal·lada a la plaça del Doctor Guardiet amb motiu dels actes d'aquesta celebració.
L’accés al recinte serà gratuït i lliure per a persones a partir de 16 anys, que hauran de dur la seva documentació original per si li fos requerida. Les persones menors d’aquesta edat podran accedir-hi igualment però degudament autoritzades i acompanyades dels seus progenitors, tutor legal o bé per persones majors d’edat autoritzades per algun dels anteriors. Les corresponents autoritzacions es podran descarregar a partir d’aquest dimecres a la pàgina de Cultura de la web municipal i també es podran aconseguir al mateix dia de l’actuació als accessos a la carpa.
Societat, música, DJ, sessió de DJ, Du-Dux Project, Tres Tombs, festivitat, actuació musical, Sant Antoni Abat | 0.876679 | curate | {"ca": 0.9594233849439402, "de": 0.0405766150560598} | https://www.rubitv.cat/noticia/4911/du-dux/project/donara/tret/sortida/festa/sant/antoni/abat/amb/actuacio/musical |
oscar-2201_ca_20230904_12_93427 | L’atleta Núria Picas inaugurarà la 7a Fira de la República Catalana de Torrelameu, que comptarà amb la xifra rècord de 60 parades – Comarques de Ponent
PORTADA
URGELL
SEGARRA
PLA
NOGUERA
P. JUSSÀ
P. SOBIRÀ
GARRIGUES
ALT URGELL
VALL D’ARAN
CATALUNYA
November 30, 2021
Qui som
Contacte
Publicitat
Galeria
En paper
Aerofoto
PORTADA
URGELL
SEGARRA
PLA
NOGUERA
P. JUSSÀ
P. SOBIRÀ
GARRIGUES
ALT URGELL
VALL D’ARAN
CATALUNYA
L’atleta Núria Picas inaugurarà la 7a Fira de la República Catalana de Torrelameu, que comptarà amb la xifra rècord de 60 parades
Comarques Posted On marzo 10, 2020
0
0
0
Shares
Share On Facebook
Tweet It
Text: Redacció / Foto: Diputació de Lleida
L’atleta de curses de muntanya Núria Picas inaugurarà la setena edició de la Fira de la República Catalana de Torrelameu, que se celebrarà el pròxim dissabte 14 de març. Enguany el certamen comptarà amb la participació de més de 60 parades, una xifra mai assolida per la fira, amb tota mena de productes etiquetats en català, de proximitat, elaborats i comercialitzats al territori. Aquesta xifra és valorada molt favorablement per l’organització.
A més de ser un aparador per a aquests productes, la cita tindrà també un marcat caire festiu, lúdic i familiar de reivindicació, i sempre busca convidar personalitats que aprofiten la seva activitat professional per donar a conèixer la lluita del país per esdevenir independent. Així, el programa d’enguany es posarà en marxa a les 12 del migdia, tot i que la inauguració oficial es farà a les 5 de la tarda i anirà a càrrec de Núria Picas. Hi haurà també un taller sobre valors republicans en el qual es treballarà sobre les emocions, els sentiments i com portar la situació per la qual està passant el país.
Seguint amb el programa, també es comptarà amb l’apadrinament dels Fanalets per la Llibertat per part de l’escriptor i periodista Màrius Serra, en un acte que es farà a 2/4 de 9 de la nit i està previst que compti amb prop d’un miler de fanalets enlairant-se. Entre aquests dos actes, actuaran Lo Martí de Térmens (2/4 de 8 del vespre) i els Cantaires de Ponent (a la zona d’enlairament, a les 8 del vespre). Les activitats es clouran amb l’actuació de l’actor Pep Plaza (2/4 d’11 de la nit).
Enguany, la Fira de la República tindrà un record especial per a l’escriptora Isabel-Clara Simó, que va inaugurar el certamen l’any 2018 i que ens va deixar aquest mes de gener.
Podeu trobar més informació sobre la Fira de la República Catalana de Torrelameu a: http://www.firarepublicacatalana.cat/la-fira.html.
0
Shares
Share On Facebook
Tweet It
Cercar
Categories
Categories Elegir la categoría Actes ALT URGELL Audio Altavoz Microfono Cartes al director CATALUNYA CERVERA Comarquesdeponent Concerts Destacats Portada Exposicions Galeria GARRIGUES L’Entrevista NOGUERA Opinió P. JUSSÀ P. SOBIRÀ PLA SEGARRA Sense categoria URGELL VALL D’ARAN
Últimes noticies
Tret de sortida a les Jornades Agràries de Bellpuig
El Palau d’Anglesola aposta per l’economia circular amb el ‘Black Sunday’
La gala dels Premis Culturàlia de Tàrrega en imatges
David Carabén posa música i sentiment als 25 anys de la Biblioteca davant més d’un centenar d’assistents
El Ple de Tàrrega aprova per unanimitat l’adquisició d’una finca al nucli antic per ampliar l’Arxiu Comarcal de l’Urgell
×
DESCARREGA'T L’APP ! ! !
Totalment gratuïta per estar al dia de l’actualitat.
Descarregar App
Comarques de Ponent és una publicació quinzenal gratuïta que tracta les notícies locals de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra, la Noguera, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Val d’Aran. | 0.613519 | curate | {"ca": 0.9037162162162162, "pt": 0.006756756756756757, "de": 0.015484234234234234, "en": 0.04025900900900901, "es": 0.003941441441441441, "ru": 0.0045045045045045045, "ja": 0.005067567567567568, "no": 0.0019707207207207205, "fr": 0.002815315315315315, "pl": 0.0019707207207207205, "sv": 0.0022522522522522522, "it": 0.01126126126126126} | https://comarquesdeponent.com/noguera/latleta-nuria-picas-inaugurara-la-7a-fira-de-la-republica-catalana-de-torrelameu-que-comptara-amb-la-xifra-record-de-60-parades/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_273010 | El temps dilueix massa coses. Cada dia que passa –més encara, arran la forta crisi derivada de la COVID19– arribo a concloure que ens cal revisar un munt de conceptes i valors. Sense adonar-nos-en, la societat s ́ha tornat molt més agnòstica. A l ́extrem que tot aquell que pretén recuperar tradicions i/o costums ancestrals és titllat de carrincló o desfasat. Faig aquest planteig durant el capvespre del dia primer de desembre, festivitat de Sant Eloi. De passada, vull dir que era –i segueix essent, mentre no s ́aboleixi—el patró del ram metal·lúrgic de Terrassa. Un ofici que, juntament amb el tèxtil, tingué un fort arrelament al nostre teixit social/urbà. Si, en aquest darrer cas, ben bé tot se n ́ha anat en orris, el metall no ha pas desaparegut del tot.
Com a exemple, citaré dues grans empreses -una de cada sector- on treballaven centenars de treballadors a tot drap. Com no recordar -a la Terrassa “gris” de principis del segle passat- les firmes Agut i Torredemer? Al lloc on hi havia la fàbrica de la primera, s ́hi alça avui un gran supermercat alimentari. Mentre que, en l ́altre cas, es va produir una forta remodelació urbanística: amb l ́actual Passeig de les Lletres i un conjunt immobiliari que fa molta patxoca.
Retornant al sant del dia, tenia els seus goigs. Una mostra de cultura religiosa popular, plenament relacionada amb la literatura del poble, l ́antropologia i l ́etnomusicologia. Tal com es coneixen a hores d ́ara, sempre van seguits de pregàries litúrgiques invocant un sant, cantades en algun ofici a memòria del mateix. Aquesta definició té al paternitat de na Dominique de Courcelles, , paleògrafa, restauradora arquitectònica i arxivera francesa. Tota una autoritat en la matèria. De petit, havia anat a l ́escola de Dom Gerardo i la seva esposa Lluïsa, al carrer de Watt (entre Arquimedes i Galileu). Just davant, hi havia les oficines la constructora Pagès, el propietari de la qual era el president del gremi corresponent. Per Sant Antoni, el patró, feien una concentració –a migdia– al bell mig del carrer, menjaven coca amb mistela i se n ́anaven a fer un bon tiberi a l ́Hostal del Fum. Una cosa semblant podríem dir pel que fa referència a fusters i ebenistes, arran la festa de Sant Josep.
Quins temps aquells! Ara bé, arribant a la metal·lúrgic, la “palma” se l ́enduia ca l ́Agut, el propietari de la qual era home de fortes arrels religioses i feia per mantenir viva la flama i el record rebut dels seus ancestres... En aquest sentit, plantejo recuperar bona part de tradicions que el temps ens ha fet perdre. De ben segur que, al llarg del “sidral” que estem vivint, tindríem una perspectiva diferent i més positiva a la recerca de trobar –tots plegats– la millor manera d ́afrontar-la i vèncer-la. Ja no queden empreses amb aquell gruix d ́empleats. Tanmateix, sí considero, valoro i tinc en forta estima un munt de manyans, serrallers, metal·listes, ferrers, soldadors, valvulistes, etcètera. Crec just retre ́ls un reconeixement en tota regla…
Alhora que emplaço la classe política dirigent per tal que es “trenquin” el cervell per tal d ́establir mesures i acords puntuals que evitin la lenta desaparició d ́un teixit productiu totalment necessari. Entestar-se en reviure esquemes d ́alegria en base a bars, turisme, gresca i poca empenta ja hem vist que no ens mena enlloc. Tot penja i s ́aguanta per un fil. Al moment que –per desgràcia– arriba un sotrac del volum del Coronavirus, no és acceptable lamentar-se bo i dient que el problema és global o mundial. Cal evitar la via de la no prevenció, fent volar coloms i emparant-se en la tesi que la UE ens ho arranjarà tot. De moment, encara que hagi de suportar la brometa d ́algun amic que em titllarà de “beat” o religiós, tant de bo que Sant Eloi ens ajudi a tirar endavant. Visca el seu ram local.
Per molts anys !…Ací si que “qui dia passa any empeny”. Amb pit i collons. Agraeixo el WhatsApp –avui– d ́un antic company i amic del col·legi dels salesians que se ́n va anar –com tants d ́altres– a pencar, com un lladre, a ca l ́Agut. Textualment em deia: “essent avui la diada de Sant Eloi, quins bells records em porta la meva època de ca l ́Agut !”.
Terrassa
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari *
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.790856 | curate | {"ca": 0.9609678155672221, "oc": 0.004565167769915545, "pt": 0.026706231454005934, "fi": 0.0018260671079662178, "es": 0.0025108422734535494, "fr": 0.0006847751654873316, "de": 0.00045651677699155445, "cs": 0.0011412919424788862, "en": 0.0011412919424788862} | https://monterrassa.cat/societat/sant-eloi-patro-dels-metallurgics-91287/ |
mc4_ca_20230418_14_413375 | Inscripció al torneig de Voleibol 4x4 de Festa Major
Sol·licito ser inscrit/a al grup de Voleibol 4x4 que es realitza amb motiu de la Festa Major dissabte 2 de setembre.
A - després del 2002 B - 1997 i 2002 C - abans de 1997 | 0.694701 | curate | {"ca": 1.0} | https://oficinavirtual.santquirzevalles.cat/eParticipa/Products/Carpeta/Public/Requests/InetReqPublic.aspx?TypeId=38231&URLConfirmation=InetReqConfirmationPublic.aspx&AppScope=CIUDADANO&language=CA |
mc4_ca_20230418_11_700387 | Fons Vicenç Rotger Buïls de postals, 691 results 691
Arxiu Històric de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, 501 results 501
Palma, 571 results 571
còlera, 11 results 11
Text, 424 results 424 | 0.58579 | curate | {"ca": 0.7860696517412935, "en": 0.21393034825870647} | http://arxiu-historic.uib.cat/index.php/informationobject/browse?sf_culture=en&places=380&showAdvanced=1&topLod=0&sort=alphabetic |
racoforumsanon_ca_20220809_1_310819 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Confesso que si abans ja ajudava a la Generalitat a pagar els sous dels funcionaris amb els meus impostos, a partir d'ara encara ho faré una mica més. He comprat bons de la Generalitat.
Jo volia anar el dijous a la tarda a preguntar-ho. Gràcies per pagar-me el sou . | 0.681276 | curate | {"ca": 0.8877887788778878, "ro": 0.11221122112211221} | |
mc4_ca_20230418_17_479974 | El cas Cinca i la fi de l’oasi andorrà
Andorra: l’avantatge de la mida
El ministre de Finances d’Andorra, i en temps considerat candidat a succeir l’actual cap de Govern, Antoni Martí, es veu cridat a declarar com inculpat davant el Tribunal de Corts, amb una acusació molt greu: Joan Samarra, ex president de l’empresa Orfund, li atribueix els delictes d’administració deslleial amb apropació indeguda i blanqueig de capitals.
Els fets atribuïts esclareixen encara més l’abast de l’afer: segons el querellant, Cinca -amb un grau de participació fins ara no divulgat de Manuel Terren l’altre administrador de l’empresa inclós en la demanda- hauria portat a Orfund un seguit de lingots d’or de 5 quilos procedents d’Abidjan (Costa d’Ivori), en 13 viatges de Barcelona a Andorra, en mà. Tanmateix, no haurien arribat al destinatari sinó 66 dels 96 lingots importats. Si es confirma, l’actual ministre hauria "distret" a l’empresa per a la qual treballava 150 quilos d’or, valorats en més de dos milions d’euros.
No caldria recordar, però és inevitable, que la crida a declarar està encara lluny de la decissió judicial en forma de sentència del Tribunal de Corts, instància que entén de delictes greus, i obligada també per la condició d’aforat del ministre. La magistrada instructora, Concepció Barón, tot just comença els tràmits, i el primer testimoni convocat, per la setmana vinent, és el querellant, Joan Samarra.
Les implicacions a Jordi Cinca per la seva actuació a l’empresa on ocupava un càrrec executiu els anys 90 ve de lluny, més o menys vetllada per part d’opositors polítics i mitjas de comunicació.
Tot i això, amb el soroll, ja es donava per "amortitzat" políticament Cinca, descartat com a futur cap de l’executiu, per allò que la dona del Cèsar ha de semblar, a més de ser, honesta, i de la dita espanyola "calumnia, que algo queda".
El querellant Samarra va intentar portar el cas, el juliol de l’any passat, a un jutjat de Barcelona que del va desestimar perquè "territorialment no li correspon". Potser desconfiava de la neutralitat judicial andorrana davant les característiques de l’ara cridat com a imputat, desconfiança que es demostra infundada.
Després del cas de la Banca Privada -BPA-, en la gestió del qual va tenir un paper important Cinca en raó del càrrec, aquest segon escàndol és d’un abast molt diferent, perquè afecta el considerat "número 2" de l’executiu Martí. Fins aquest moment, Andorra es podia considerar un "oasi" lliure d’imputacions judicials per delictes económics a polítics i personalitats públiiques, com en altres temps es parlava d’un "oasi català".
Caldrà esperar en què queda, després de la tramitació deguda al Tribunal de Corts, aquest "cas Cinca". El dessitjable és que la decissió arribi aviat i deixi el mínim de dubtes possible. Que per a uns o d’altres, sempre en quedaran, sigui quina sigui la sentència. | 0.888308 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/573837/cas-cinca-i-fi-loasi-andorr |
mc4_ca_20230418_3_237455 | Des de l'estiu :: Recull de les fases de la vida a Venus | portal comunitari del barri de La Mina
El passat 27 d'octubre, part del bloc Venus va quedar sense llum després que Endesa tallés el subministrament elèctric a l'escala número 9. Fins a vuit dies van estar els veïns i les veïnes sense electricitat, però la incidència no era un cas aïllat. La companyia va justificar la decisió apuntant a la saturació de connexións no regularitzades i la sobrecarrega de tensió per les demandes elevades d'energia per les instal·lacions fetes als pisos.
La problemàtica de Venus va trascendir els límits del propi barri. La Paqui, veïna de La Mina, va participar al programa "Jo pregunto" de TV3 per fer ressò de la situació que vivia l'edifici i fer-ne conscient al propi president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
L'aparició va generar gran impacte comunicatiu. Tant és així que la Paqui va ser entrevistada posteriorment pel mitjà digital Crónica Global i pel portal sobre televisió del diario.es, “Ver tele!”.
El futur del bloc Venus va ser un dels temes a parlar en la reunió que diverses entitats del barri van protagonitzar al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont. La trobada va servir per traslladar algunes de les inquietuds del barri al Govern.
El president es comprometia a visitar La Mina i a tractar la qüestió de l'edifici.
El president de la Generalitat complia amb la seva paraula. Acompanyat de la veïna Paqui Jiménez i de representants d'algunes entitats del barri, Carles Puigdemont portava a la pràctica la promesa que havia fet durant el mes de novembre.
Observem, per tant, que la realitat del bloc Venus no perd protagonisme en el barri. La seva història es remunta a anys enrere i el documental "15 anys a Venus" ens ajuda a ubicar-nos en els orígens del conflicte. Per saber-ne més, l'equip del desdelamina.net vam realitzar una entrevista als directors del documental, la Mariona Giner i el Sergi Pujolar. | 0.845707 | curate | {"ca": 1.0} | http://desdelamina.net/index.php/ca/article/des-de-lestiu-recull-de-les-fases-de-la-vida-venus |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.