id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_11_78203 | Dublin dobla el nombre de viatges en bicicleta en 8 anys
Fa uns anys només els més valents o sonats s’atrevien a pedalar pels carrers de Dublin però, segons un recompte de l’ajuntament, el nombre de persones que es desplacen en bicicleta s’ha doblat en només vuit anys i representen un 10% de tots els viatges que es realitzen a la capital. També hi ha hagut un augment de la gent que es desplaça a peu, un 17% respecte a l’any anterior.
Aquesta informació va ser compilada durant el mes de novembre passat en el Canal Cordon Count, que va mesurar tot el trànsit de vehicles i persones que entre les 7 i les 10 del matí entraven per 32 punts de control cap a l’inner city, és a dir, la zona urbana de Dublin entre el Royal Canal al nord i el Grand Canal al sud.
A banda de la construcció de molts quilòmetres de carrils bici, bona part de l’èxit s’explica per la implantació del Dublin Bikes, el servei de bicing, que ha superat totes les expectatives i ja forma part de la decoració de la ciutat. A més, hi ha plans per ampliar-lo cap a Heuston Station (Dublin 8) i els Docklands (Dublin 1), amb la qual cosa s’espera que l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport encara augmenti més. | 0.869329 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.liffey.cat/index.php/societat/item/1609-070213-bicis |
racoforumsanon_ca_20220809_4_153805 | Bé, si vull tenir un mínim de vida familiar, estic obligat a sofrir periòdicament la programació d'Atresmerda, sobretot aquesta cadena que, al principi no estava del tot malament, però amb l'adveniment de la "nova política" ha tornat per a mi insuportable.Racions diàries de demagògia, propaganda, foment de l'assistencialisme, anticatalanisme flagrant, Marhuenda, Podemos, discurs progre.Ara mateix hi fan un reportatge que parla de (contra) l'"austeritat", d'una manera molt parcial, amb Varoufakis com a working class hero, rendición griega i tal.Uffffffffffff!HATE LASEXTA!
Perquè és una cadena que va de progressista i avançada i en realitat és tan conservadora com la seva "germana" Antena 3.Perquè van de bonrotllistes i de tolerants amb les diferències i tot és pura façana.Perquè poden engalipar catalans de bona fe i fer-los creure que "una altra Espanya és possible".Perquè són l'altaveu mediàtic d'un partit que es ven com la gran solució als problemes estatals i només és un PSOE 2.0 amb una mica de maquillatge i cares més joves.I, finalment, pel famós Chiringuito del Pedrerol.
El Chiringuito encara rai que te representants culers igual de hools que els merengones i encara es bufen hòsties tots plegats el que és un escàndol és "Jugones" al migdia on surt ELL SOL parlant i escopint perletes cap a totes bandes d'una forma totalment parcial...
El Pedrerol és una titella fastigosa d'en Florentino.Que al Madrid, de crisi en crisi, en Florentino mai sigui al focus de les crítiques, demostra com la massa va a remolc de la creació d'opinió dels mass media.
Totalment | 0.866469 | curate | {"ca": 0.9942965779467681, "es": 0.005703422053231939} | |
crawling-populars_ca_20200525_10_19474 | El Grup d'Estudis Socials de la Subjecció i la Subjectivitat des d’una perspectiva de Gènere, estudia l'impacte del sistema cultural sexe/gènere en la producció actual de desigualtat social mitjançant la constitució de les identitats psicosexuals i de gènere i les subjectivitats contemporànies (context de retòrica igualitària i neosexisme) des d'una perspectiva psicosocial, estructural, de poder i interseccional. Perspectiva que s'aplica per a la intervenció psicosocial en dos àmbits. El principal àmbit d'aplicació és el de l'anàlisi de l'impacte d'aquest sistema cultural sexe/gènere en la salut, a través de l'estudi de nous síndromes emergents o malestars que creixen exponencialment en el moment actual i que s'expressen mitjançant diferències significatives de gènere mitjançant el cos o les emocions (dolor crònic sense causa orgànica, transtorns alimentaris, depressió, etc...) i que estan relacionats amb els diferents models socials de gènere vigents (tradicional, de transició, contemporani) en l'actual context de retòrica igualitarista. D'altra banda, donada la judicialització de la greu problemàtica de la violència de gènere (expressió més visible d'aquest sistema cultural) es treballa a nivell de formació interdisciplinar amb agents de l'àmbit jurídic per tal d'introduir aquesta perspectiva psicosocial en l'anàlisi i intervenció en violència de gènere.
Transferencia de conocimiento y de tecnología
Establecer un contracto/convenio
Quieres dar de alta tu grupo en la base Know How o modificar la ficha existente?
Completa el "Formulari d'alta/ correcció de les dades".
Aquesta web pertany a Pàgines de la UAB i està feta en DrupalDesenvolupat per APSI - UAB © 2016 Universitat Autònoma de Barcelona - Tots els drets reservats | 0.873953 | curate | {"ca": 0.9099254159495124, "es": 0.09007458405048767} | : /cit/es/content/grup-estudis-socials-de-la-subjecci%C3%B3-i-la-subjectivitat-des-duna-perspectiva-de-g%C3%A8nere |
crawling-populars_ca_20200525_22_394615 | Per El Periòdic
La cuina també és un art. El Museu Carmen Thyssen Andorra uneix dos vessants. El pròxim GastroArt se centra en les obres de Conrad Felixmüller, que sorprenen per la seva dualitat; i en aquest aspecte traslladat a la gastronomia se centrarà l’activitat.
Els assistents tindran l’oportunitat de gaudir de l’últim tast gastronòmic innovador de l’exposició Femina Feminae. A museu tancat, el director artístic i comissari de l’exposició, Guillermo Cervera, realitzarà una explicació de les obres que anirà acompanyada d’un maridatge amb un tast i un còctel, amb la participació de Fourteen Restaurant. D’aquesta manera, tots els sentits hi seran representats. L’activitat es durà a terme el 5 de setembre a les 20.00 hores amb un preu de 10 euros per persona.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Justo Ruiz
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Àurea Bellera
Mercedes Salas
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Especial Constitució
Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal | 0.766029 | curate | {"ca": 0.9187071498530852, "es": 0.08129285014691479} | : /noticia/73894/dualitat-gastronomica-al-museu-carmen-thyssen |
macocu_ca_20230731_3_476035 | INSCRIPCIONS: TANCADES! Per més informació envia un e-mail a [email protected]
Organitzat per: | 0 | curate | {"en": 0.23, "ca": 0.77} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_19686 | Mercat de Calaf 3 / Imatges / Descobriu el Mercat de Calaf, els productes i la vila + dinar + opció de visita a un obrador artesà de formatges o embotits. / Activitats / Alta Anoia
Cercar texte: .cerca avançada
.núvol de tags
.mapa web
.contactar
entra / registra't
Benvinguts a l'Alta Anoia
ART ECCLESIA A SANTA MARIA DE SEGUR
Ja coneixes el centre d'interpretació ART ECCLESIA de Santa Maria de Segur? Pots visitar-lo cada tercer diumenge de mes! És obert d' 11:00h a 13:00h. A les 12:00h hi ha visita guiada.
CASTELL DE SANT ESTEVE DE CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS
Visites guiades el segon diumenge de cada mes a les 11:00h. Durada: aproximadament 1 hora. Preu: 2€ per persona (menors fins a 10 anys: gratuït) Informació i reserves: 93 869 30 31 (Ajuntament...
MUSEU ARQUEOLÒGIC MUNICIPAL JOSEP CASTELLÀ I REAL
Visites guiades el 2n i 4t diumenge de mes d'11:00h a 13:30h. El preu es d'1€ per persona. Petit museu que exposa importants peces del "Municipium Sigarrensis" i de "La Batalla dels Prats de Rei...
NUCLIS AMB ENCANT A L'ALTA ANOIA
Vine a l'Alta Anoia a descobrir els nuclis amb encant de Copons i Castellfollit de Riubregós, gràcies a Anoia Turisme i Anoia Patrimoni!! Visita'ns a l'oficina i descobreix-los! !
TOPS TURÍSTICS DE L'ALTA ANOIA
Des del Consell Comarcal ens han fet arribar uns llibrets on es pot trobar tota la informació dels indrets que es poden visitar a l'Alta Anoia. També hi trobareu els indrets més destacables de p...
Alta Anoia / Activitats / Descobriu el Mercat de Calaf, els productes i la vila + dinar + opció de visita a un obrador artesà de formatges o embotits. / Imatges / Mercat de Calaf 3
Municipis
Notícies
Allotjaments
Activitats
Gastronomia
Senderisme i BTT
Punts d'Interès
Històries del Territori
Escoles
«
Imatge anterior
|
Imatges
|
Següent imatge
»
Derzeit 0 von 5 Sternen.
1
2
3
4
5
Valoració: 0/5 (0 vots en total)
Gràcies per votar!
Acabes de votar!
El teu vot s'ha canviat, gràcies per votar!
Comentaris
No hi ha cap comentari. Sigues tu el primer en comentar Mercat de Calaf 3 !
Connecta o crea un compte d'usuari per a comentar.
Consorci per la Promoció de l'Alta Anoia · Passeig Josep Mª Llobet, s/n , (cantonada amb ctra C-1412) Els Prats de Rei . T. +34 938680366 | 0.659633 | curate | {"ca": 0.7751041184636742, "pt": 0.041647385469689956, "es": 0.0879222582137899, "ro": 0.008329477093937991, "en": 0.05923183711244794, "fr": 0.0018509949097639982, "it": 0.005090236001850995, "id": 0.007403979639055993, "eb": 0.0009254974548819991, "de": 0.012031466913465988, "sv": 0.00046274872744099955} | http://altaanoia.info/cat/Activitats/Descobriu-el-Mercat-de-Calaf-els-productes-i-la-vila-dinar-opcio-de-visita-a-un-obrador-artesa-de-formatges-o-embotits/Imatges/Mercat-de-Calaf-3 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_800642 | Heu tingut aquesta experiència? en moments calents, amb amics, amigues, mirant una pel·licula porno, cosins, campaments?
Sincerament, ni ganes de tenir aquesta experiència (Clar està: mentres no siguin dones, perquè si és així, les coses canvien!) | 0.618156 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_516767 | Homenatge sorpresa a Xavi.ADIDAS va sorprendre en una sessió de fotos al jugador del FC Barcelona, Xavi Hernández, amb motiu dels seus cent partits amb la selecció espanyolaSPORT Els pares i un dels germans de Xavi van aparèixer per sorpresa en la sessió de fotos que ADIDAS va fer al migcampista blaugrana amb motiu dels seus cent partits com a jugador de la selecció espanyola. També van acudir alguns dels seus companys del combinat nacional com Villa, Silva, Marchena, Llorente i Cazorla. Tampoc el seleccionador Vicente del Bosque va voler perdre's el moment i tots i cada un d'ells van dedicar unes boniques paraules al de Terrassa. I encara voleu que l'anomeni pel seu nom??? http://www.youtube.com/watch?v=DhK4oszx7YI
Me caguen la puta roja,com odie aquesta maleïda instutució.Tandebò els eliminen per 5-0 a l'eurocopa,i França,que és la selecció que més els hi fot.
Doncs França no és la del Mundial. Res a veure | 0.786217 | curate | {"ca": 0.9541484716157205, "es": 0.04585152838427948} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_627812 | La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, preveu l'opció de fer un referèndum en què tots els espanyols votin sobre la independència de Catalunya. Tot i mostrar-se més partidària d'altres opcions, com que el Parlament faci una declaració unilateral d'independència, Casals creu que aquesta fórmula serviria, almenys, per comptabilitzar de forma oficial els vots dels catalans. "No sóc cap experta en dret constitucional, però efectivament serviria perquè ens comptem i potser perquè descobríssim que hi ha molts ciutadans espanyols que són demòcrates i naturals que diuen 'si us fa tanta il·lusió, per què no?'". ()Tot i això, ha reconegut: "L'inconvenient per a nosaltres i l'avantatge per a molts espanyols és que això evita reconèixer la sobirania del poble català". I ha afegit: "Els vots es comptarien per províncies i ja veuríem els resultats en les quatre catalanes. "Casals, a més, no veu necessari haver de convocar eleccions plebiscitàries per fer una declaració unilateral d'independència si el govern espanyol no autoritza el referèndum. "Alguns molt optimistes pensem que aquesta majoria ja hi és, al Parlament, i que potser la declaració ja es podria fer ara", ha defensat en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies. La presidenta d'Òmnium reivindica que una declaració unilateral d'independència aprovada "per una àmplia majoria de diputats del Parlament", que "representa la voluntat dels ciutadans" de Catalunya, tindria "tota la legitimitat, legalitat i possibilitat de ser reconeguda internacionalment". Casals, però, veu "molt prudents" els partits catalans favorables al procés i ha criticat que les formacions partidàries de l'estat propi prefereixin fer prèviament unes eleccions "per poder-ho explicitar en el seu programa".En qualsevol cas, la presidenta d'Òmnium exigeix que el procés es resolgui l'any que ve, "ja sigui per la via òptima" del referèndum "o pel segon millor sistema" de les eleccions plebiscitàries i la declaració unilateral perquè "coneixent la història d'Espanya i escoltant les declaracions del govern espanyol" la probabilitat que permeti celebrar-lo "no és zero però és molt baixa". "En l'horitzó del 2014 ja ens hauríem d'haver pogut comptar, els catalans que volem fer aquest pas cap a la independència", per "poder dir a l'interlocutor espanyol i al món que Catalunya planteja el projecte de ser un nou estat a Europa". http://www.324.cat/noticia/2161002/politica/Casals-preveu-lopcio-que-el-referendum-sobre-la-independencia-de-Catalunya-pugui-celebrar-se-a-tot-lEstat
Suposo que a ningú no se li ha passat pel cap que si es fes un referèndum a tot l'estat l'únic que es tindria en compte, especialment de cara a la comunitat internacional, serien els resultats que hi haguessin a Catalunya. No dic que aquesta sigui la via a seguir. Però abans de començar a insultar potser pensar una miqueta estaria bé.
Muriel Casals també adverteix sobre els resultats per provincies. Els espanyols no votaran igual si és un referèndum només aqui o si se senten involucrats en un referèndum de tota Espanya. El que no et puc dir és la incidència que aquest factor psicològic tindria en contra. Ho dic perquè tan demòcrates com diem ser potser Barcelona no s'independitza i Tarragona ja veuriem.
Si fem un referendum pensant que els unionistes no votaran, i creiem que aquesta és la única forma de guayar-lo, és que no tenim prou suport per ser independents. | 0.889304 | curate | {"ca": 0.9879162982611258, "es": 0.012083701738874153} | |
mc4_ca_20230418_0_66129 | febrer | 2013 | INDRETS OBLIDATS
Monthly Archives: febrer de 2013 Navegació d'entrades
Posted on 27 febrer 2013 by Josep Mauri 2 La balma de les Piques, ben a prop de la bonica població osonenca de Tavertet i situada al recer del Puig de les Baumes a una altitud de 890 m, és un dels principals tresors arqueològics i naturals del Collsacabra. Encara que s’hi veu molt poca gent, la seva aproximació curta des del mirador del Sot de Balà a la carretera de Tavertet i la senyalització en part del camí d’accés per part de la Diputació, fa que la visita a la balma tingui una certa anomenada.
Publicat dins de Balma obrada, Cisterna, Collsacabra, Osona | Etiquetat com a Balma de les Piques, bandoler Serrallonga, Barret de la Perereda, Collsaplomera, Joan de Serrallonga, Mirador del Sot de Balà, Puig de les Baumes, Tavertet | 2 Replies
Posted on 25 febrer 2013 by Josep Mauri 2 A prop de la població osonenca de Roda de Ter però dins del terme municipal de les Masies de Roda, hi ha força paratges de gran interès arqueològic i paisatgístic. El castell de Savellana, del quan en queden poques restes de parets i és situat dalt d’un alterós turó prop del gran casal de Salou, és potser un dels punts més interessants de la zona, encara que no massa divulgat ni freqüentat. Bona culpa d’aquesta greu mancança són els diferents mapes que dibuixen aquesta part del curs del Ter mitjà força incomplets i amb greus mancances de camins i corriols.
Publicat dins de Balma obrada, Cisterna, Osona | Etiquetat com a Castell de Savellana, Les Masies de Roda, Mas de Salou, Roda de Ter, Santa Magdalena del Conangle | 2 Replies
Posted on 21 febrer 2013 by Josep Mauri 9 Tot i que la contrada osonenca de Savassona, situada a mig camí del poblet de Tavèrnoles i el Parador de turisme de Sau, és força visitada per turistes, escaladors o curiosos que accedeixen a l’ermita de Sant Feliuet de Savassona, molts passen de llarg els paratges arqueològics i prehistòrics de la Pedra dels Sacrificis i els diversos gravats del Pla de Savassona. Tampoc no cal enganyar-se, la Pedra dels Sacrificis és molt més visitada que altres indrets oblidats d’aquest blog. Es tan propera d’un aparcament de cotxes que cada cop agafa més fama i la gent s’hi acosta per veure-la. També cal dir, que surt a un dels itineraris de la Diputació de Barcelona a l’espai natural de Guilleries-Savassona i el sender de petit recorregut PR C-40 que passa per Tavèrnoles i porta al monestir de Sant Pere de Casserres, hi passa ben a prop.
Publicat dins de Cisterna, Gravats, Osona, Petròglif | Etiquetat com a Gravats Savassona, Pedra de l'Home, Pedra de la lluna, Pedra de les Bruixes, Pedra del Nen, Pedra del Sacrifici, Pedra dels Sacrificis, Sant Feliuet de Savassona, Savassona, Tavèrnoles | 9 Replies
Posted on 14 febrer 2013 by Josep Mauri 3 Ben a prop del famós salt de Sallent, un dels salts d’aigua més alts de Catalunya i a la part de dalt de la vertiginosa cinglera, hi ha abandonades totalment i absolutament amagades, les restes del que fou un cable o petit transportador que unia la part alta de la cinglera amb la part baixa de la vall i servia per baixar fusta i altres materials de la muntanya a la vall.
Publicat dins de Garrotxa, Telefèric industrial | Etiquetat com a Camí dels Matxos, Caseta del cable, Salt de Sallent, Sant Privat d'en Bas, Santa Magdalena del Mont | 3 Replies | 0.850229 | curate | {"ca": 1.0} | https://indretsoblidats.wordpress.com/2013/02/ |
mc4_ca_20230418_10_627467 | El PSC, al Congrés del Partit Socialista Europeu | Socialistes | Partit dels Socialistes de Catalunya
El PSC, al Congrés del Partit Socialista Europeu
Actualizado: 21/2/2019 a las 17:56
Creado: Jueves, 21 de Febrero
Miquel Iceta, Meritxell Batet, Salvador Illa, Jaume Collboni i Javi López seran a Madrid a la gran convenció dels socialistes europeus en què s'aprovarà el manifest comú del PES per a les properes eleccions europees
El Partit Socialista Europeu (PES) celebra demà divendres i dissabte, 22 i 23 de febrer, a Madrid, el seu Congrés previ a les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig.
En aquest Congrés, en què s'hi aprovarà el manifest comú del PES per a les properes eleccions europees "Un nou contracte europeu per a Europa", hi assistiran líders i primers ministres de la família socialista europea, entre els quals Antonio Costa, primer ministre de Portugal; Stefan Löfven, primer ministre de Suècia; Viorica Dancila, primera ministra de Rumanía; Andrea Nahles, presidenta del Partit Socialdemòcrata alemany (SPD); Pamela Rendi-Wagner, presidenta del Partit Socialdemòcrata austríac (SPÖ); i Jeremy Corbyn, líder del Partit Laborista britànic.
Una delegació del PSC també hi serà present, amb el primer secretari del PSC al capdavant, Miquel Iceta, acompanyat de la ministra de Política territorial i Funció pública, Meritxell Batet, del secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa, del candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, i del diputat del PSC al Parlament Europeu, Javi López.
El president del Govern, Pedro Sánchez, i el candidat comú a la presidència de la Comissio Europea, Frans Timmermans, clouran dissabte al migdia el Congrés, que dóna el tret de sortida a la precampanya de les europees.
Adjunt el programa del Congrés.
Programa CONGRES PES.pdf (551 KB) | 0.844662 | curate | {"ca": 0.9296788482834994, "es": 0.05204872646733112, "en": 0.018272425249169437} | http://www.socialistes.cat/es/noticia/el-psc-al-congres-del-partit-socialista-europeu |
cawac_ca_20200528_10_196037 | FiloXarxa és un web de filosofia que, tot i que inicialment s’adreça als professors i professores de filosofia d’ensenyament secundari i als estudiants de filosofia, també s’adreça a totes les persones interessades en la filosofia i la seva història i de bon segur que pot ser d’interès per tots els estudiants universitaris de filosofia o matèries afins. Així, doncs, és un web de filosofia en el seu sentit més ampli , que inclou també una gran quantitat de textos filosòfics escollits, cites i exemples.
El web de FiloXarxa ha nascut a partir d’experiències anteriors, així, part dels continguts són la revisió, actualització i traducció al català d’alguns dels continguts del Diccionario de Filosofía en CD-ROM, * obra que va estar editada per l’editorial Herder de Barcelona (Primera edició l’any 1996 i 3ª edició, 1999). Aquesta obra va ser escrita conjuntament per Antoni Martínez Riu i Jordi Cortés Morató , que també en va ser l’autor de la part tècnica i informàtica de l’edició en CD-ROM. Aquest web, no obstant això, no pretén substituir aquella obra en CD-ROM, que ofereix altres funcions que serien difícils d’incorporar a un web, en especial les taules cronològiques i les funcions de cerca més avançada. No obstant això, a canvi, aquest web, a més d’estar en català, ofereix, respecte de l’obra en CD-ROM la possibilitat de ser una obra oberta, fàcilment actualitzable i que admet col·laboracions externes . Per altra part s’hi han inclòs nous continguts i diversos enllaços externs a d’altres webs.
Apart d’aquest precedent, aquest web segueix el desenvolupament que ja es va iniciar en www.pensament.com , que actualment es dedica fonamentalment a allotjar FiloXarxa com el seu principal contingut.
L’estructura de FiloXarxa , en tant que és un web de filosofia, està determinada per les relacions entre els conceptes filosòfics fonamentals, els autors que els han desenvolupat i els textos on s’han escrit. Per això, el web té, per un costat, una estructura manifesta (la que apareix a la interfície dissenyada per mostrar la informació quan veiem el web a través dels navegadors d’Internet) i, per un altre costat, una estructura latent que és la de l’entramat dels seus múltiples enllaços que ens condueixen a un ampli ventall de conceptes, autors i textos.
Ara bé, en la mesura en que FiloXarxa ha estat pensat per desenvolupar els continguts conceptuals de les matèries de filosofia tal com habitualment s'organitzen didàcticament, està estructurat en dos gran apartats que són els que determinen la interfície:
Els grans temes de la filosofia , i
Història de la filosofia
La coherència dels continguts ja està garantida pel teixit dels milers d’enllaços hipertextuals, de manera que, reprenent el que dèiem més amunt, el contingut latent dels milers d’enllaços hipertextuals va més enllà de les estructuracions més o menys acadèmiques que marquen el contingui manifest dels dissenys de les "assignatures" de filosofia.
En cadascun dels seus apartats hi ha un llistat de les diferents «entrades» -que es podran anar variant, modificant i ampliant- que es corresponen als diferents nuclis conceptuals d’aquests blocs, de manera que seguint els « itineraris » de cadascun dels diferents apartats els usuaris (professors o alumnes) poden anar seguint el desenvolupament dels aspectes principals dels nuclis conceptuals. En una segona fase s’aniran incorporant elements d’avaluació dels coneixements, i suggeriments per seguir els diversos camins possibles que enllacen el diversos continguts que formen realment una gran xarxa entrellaçada mitjançant enllaços d’hipertext. A més a més, tant pel propi caràcter dels temes a estudiar, com per la mateixa estructuració dels enllaços hipertextuals, les taules de continguts dels diferents itineraris poden anar canviant i, degut a l’estructura en xarxa dels enllaços cada tema es relaciona pràcticament amb qualsevol altre. D’aquesta manera el web FiloXarxa permet copsar els enllaços i nusos de la immensa xarxa del pensament filosòfic que s’ha anat desenvolupant històricament com un gran teixit o xarxa d’idees.
Des del punt de vista formal, el web està estructurat amb un sistema de marcs ("frames") per tal de facilitar la navegació entre els diferents temes, de manera que l’usuari o usuària sempre sàpiguen en quin entorn conceptual es troben. Per això, quan s’accedeix a un tema determinat (com els que apareixen als "menús" superiors) no solament canvia el "marc" principal, sinó que també canvia el marc contextual de l’esquerra. Per altra part, per tal d’evitar la pèrdua d’informació contextual que es pot donar quan es recupera una informació del contingut del web al que s’hi ha arribat a partir d’un cercador (com el Google, l'Altavista, Alltheweb, Bing, Yahoo, etc. ), cada entrada, si s’obre fora del seu marc contextual, mostra la possibilitat de tornar al seu lloc dins el context dels marcs. D'aquesta manera es conjuga la facilitat de l’ús de marcs amb la necessària contextualització dels continguts.
Ateses les característiques d'aquesta obra que s’exposen més amunt , a més de les diverses «entrades» directament assenyalades en un primer nivell d’accés als coneixements de cadascun dels nuclis temàtics, hi ha un gran ventall d’enllaços que relacionen entre si aproximadament 11.000 arxius, entre definicions, textos escollits de diversos autors (aproximadament 1.200), exemples i citacions. Bona part d’aquest contingut encara no està disponible a la xarxa (però les connexions sí que hi són presents), de manera que sovint apareix un avís indicant (pàgina "per defecte") que a la pàgina a la que es fa referència encara no s’hi pot accedir . Però aquests enllaços s’aniran actualitzant més endavant. Igualment els diferents itineraris de cada bloc temàtic s’aniran actualitzant i reformant i s’acompanyaran d’exercicis d’autoavaluació dels coneixements. ( S’admeten col·laboracions ! !)
En suma, doncs, es tracta d’ una obra oberta que espera, a més, la col·laboració i els comentaris dels diversos usuaris. En aquest sentit va, doncs, a més de poder ser útil pel desenvolupament d’altres matèries (com sociologia, psicologia o metodologia, per exemple) és un web de filosofia en el seu sentit més ampli, que inclou també una gran quantitat de textos filosòfics escollits, cites i exemples. D’aquesta manera revela una complexitat i una densitat de continguts molt més gran de la que pot aparèixer inicialment. O dit d’una altre manera, si en la interfície del web apareguessin altres «itineraris», es mostrarien moltes altres possibilitats que ara solament s’intueixen. Per això l’ús de la web , l’exploració de les diferents connexions i enllaços, ofereix una visió més amplia d’uns continguts que abasten la major part dels temes relacionats amb la filosofia, i no solament en el batxillerat.
En aquest sentit l'ús del cercador facilita la navegació pel web i permet saber (juntament amb l'ús del mapa del web) les diferents entrades disponibles.
Atès el caràcter obert d’aquest web sí que és possible col·laborar en el seu desenvolupament. Les col·laboracions poden ser de les classes següents:
Redactant entrades noves no incloses en el web
Corregint errades (segur que n’hi ha moltes) en les entrades actuals. Tant de tipus conceptual com errades tipogràfiques, ortogràfiques o d’altra classe.
Participant activament en el procés de correcció de les traduccions . Ja que gran quantitat de textos filosòfics i entrades d'aquest web estaven redactats en castellà i s’han traduït al català a partir de programes de traducció automàtica - informàtica, i que, per tant, necessiten una revisió i correcció ulterior, demanem a totes les persones interessades en fer aquesta revisió de la traducció que es posin en contacte amb el "webmaster" de FiloXarxa per tal de poder incorporar les seves revisions al web. En aquest cas s’indicarà en els crèdits el nom de la persona que ha efectuat la revisió. Les entrades que no portin el nom de cap persona responsable de la revisió i traducció s’entén que pertanyen a la traducció efectuada pel webmaster .
FiloXarxa ha estat creat per Jordi Cortés Morató , que és també el «webmaster» d’aquest web i és qui en té la responsabilitat del seu manteniment i actualització, així com de la traducció dels diferents textos filosòfics al català i de la traducció catalana d’aquells continguts que ja estaven editats en el Diccionario de filosofía en CD-ROM esmentat anteriorment.
La realització d’aquest web ha estat possible gràcies a la disponibilitat de temps que suposa gaudir d’una llicència d’estudis concedida a Jordi Cortés Morató durant el curs 2003 - 2004 pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. : 3926 de 16.7.2003) .
Per posar-vos en contacte amb el "webmaster" envieu un e-mail a l’adreça següent (atenció, copieu l’adreça en el vostre programa de correu i envieu el vostre missatge)
Tal com s’ha dit més amunt , aquest web apareix amb una interfície pensada per seguir les matèries de filosofia tal com habitualment s'organitzen didàcticament, però conté molta més informació relacionada entre si per un complex entramat d’enllaços hipertextuals entre conceptes, textos i autors, que va més enllà dels continguts inicialment proposats en l'organització del menús. És possible, doncs, que la gran quantitat d'informació del web no es vegi de manera immediata.
Per això hi ha diferents maneres d’utilitzar FiloXarxa .
1) Per tal d’utilitzar la web per seguir FiloXarxa com un conjunt d' «itineraris de filosofia en xarxa» simplement cal seguir l’ordre de cadascun dels diferents blocs temàtics. Es pot utilitzar la funció d’«historial» que ofereixen els navegadors d’Internet (tant de l’Internet Explorer, com del Mozilla, Firefox, Chrome,Netscape o Navegador, o d’altres navegadors d’Internet) per recopilar els diferents recorreguts utilitzats, i seguir l’ordre d’accés a la informació que apareix en els diferents menús de cadascun dels itineraris temàtics.
En el seu ús com a instrument didàctic de les matèries de filosofia i història de la filosofia, es pot seguir l'ordre de les dues "barres" situades a la capçalera del web. La primera "barra" ("Els grans temes de la filosofia") apareix dividida en 6 temes. La segona "barra" ("Història de la filosofia"), es divideix en els grans períodes de la història del pensament i hi ha els enllaços als autors i textos més rellevants. No obstant això, no solament hi ha aquesta informació, sinó que a través dels diferents enllaços es pot accedir a molts altres autors, temes i textos que transcendeixen completament els temaris esmentats.
2) Per tal d’emprar el web per explorar altres temes que amplien notablement la informació bàsica , es pot accedir a la gran quantitat d’enllaços que relacionen entre si definicions, textos escollits de diversos autors, corrents filosòfics, autors de totes les èpoques, exemples i cites. En aquest cas solament cal anar seguint els fils temàtics que ens poden conduir a noves informacions de vegades amb relacions inesperades ( serendipia se’n diu d’això) i anar utilitzant la funció d’historial (el fil d’Ariadna que ens ofereixen els navegadors d’Internet per poder refer els camí)
3) En un ús mixt, els professors i professores de filosofia que vulguin utilitzar FiloXarxa poden prèviament dissenyar diferents recorreguts que posteriorment poden indicar als alumnes. D'aquesta manera, per exemple, es pot seguir un tema amb més amplitud del que apareixeria si solament es seguissin els enllaços previstos en cada bloc temàtic. Per tal d’afavorir aquest ús, en alguns temes hi apareix un llistat de temes relacionats. Una possibilitat és, doncs, utilitzar FiloXarxa per desenvolupar WebQuest
4) Hi ha un cercador incorporat que empra el motor de cerques del Google dins el contingut del web. S’utilitza de la mateixa manera que en qualsevol cerca amb Google. Admet operadors (com "+" o "-") que permeten fer cerques més avançades. (Per a més informació consulteu les ajudes de cerca i de cerca avançada del propi Google).
5) Consultant el "mapa del web" es pot tenir una visió general dels diferents autors, conceptes i textos inclosos en el web. Aquest "mapa" del web es va actualitzant periòdicament. Per aquesta raó probablement, atès que cada setmana s'afegeixen nous continguts al web, és possible que hi hagi entrades (autors, conceptes o textos) encara no llistades al "mapa"
Com també hem dit més amunt , hi ha part del contingut d’aquest web que encara no està disponible a FiloXarxa , de manera que sovint apareix un avís indicant que a la pàgina a la que es fa referència encara no s’hi pot accedir. En aquest cas apareix una pàgina -titulada sempre " defecte ", ja que apareix "per defecte" quan no hi ha l’enllaç sol·licitat- que ens indica que l’enllaç existeix però el contingut d'aquesta pàgina encara no és present al web (i probablement està en procés de revisió o de traducció). És a dir, que les relacions i enllaços estan creats i les pàgines de destinació s’estan revisant i, atès el caràcter d’obra oberta d'aquesta obra (que admet col·laboracions ), s’aniran incorporant més endavant. És possible, doncs, que algun enllaç que en un moment encara no és actiu aparegui activat poc temps després. El ritme d’incorporacions de nous continguts enllaçats dependrà, en gran part, de la disponibilitat de temps que tingui el responsable d’aquest web, així com de les aportacions dels possibles col·laboradors . | 0.839548 | curate | {"ca": 0.9907629918894563, "es": 0.009237008110543708} | http://www.pensament.cat/filoxarxa/index.htm |
macocu_ca_20230731_4_273141 | S’ha publicat la resolució 5/2019, de 29 d’octubre, de publicació del qüestionari test i obertura del termini de reclamacions. [...]
Un total de 109 titulats universitaris optaran a convertir-se en Gestor Administratiu mitjançant la prova oficial d’accés, que tindrà lloc el proper dissabte 14 de setembre a les 10:30 hores a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB). Els aspirants que superin la prova o el màster (enguany, un total de 52 estudiants accedeixen per aquesta vía), podran sol·licitar l’expedició del títol professional al Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya. Amb el títol i la col·legiació, el nou gestor administratiu podrà començar la seva activitat professional. | 0.802726 | curate | {"ca": 0.9930939226519337, "en": 0.006906077348066298} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_701169 | Un cable solt a Tarraco Arena: la història real del robatori de dades de l’ANCLes dades ensenyades avui, les va aconseguir a Tarragona durant l’assemblea algú que va connectar un sofisticat portàtil a un cable soltEl 5 d’abril passat l’ANC va fer al Tarraco Arena de Tarragona una assemblea on es va anunciar la V de l'Onze de Setembre. Hi assistien milers de persones. Com es podia saber qui podia entrar-hi i qui no? La pregunta, senzilla en aparença, no ho era tant. Precisament per a garantir al màxim la seguretat de la cita el dispositiu que es va crear no tenia connexió a internet.Si no hi ha connexió a internet es fa molt difícil l’accés de persones no autoritzades. Un hacker sempre pot acabar trobant una manera d’entrar a un aparell que té algun port endollat a la xarxa. Per això les dades importants de l’ANC són sempre en un servidor fortament protegit físicament i desconnectat de la xarxa. I per això cada matí les noves dades que han arribat per internet es passen a aquest servidor i s’esborren de la web.A Tarragona va funcionar l’operatiu. Com a la seu central de l’ANC, el servidor de dades no era connectat a internet. Però va passar una cosa que no sol passar dins d’un edifici: que un cable va quedar solt. Quan la majoria de les persones van entrar a dins del recinte la major part de les portes es van tancar. I els encarregats de controlar l’entrada es van retirar amb els ordinadors que tenien. Però va quedar el cablejat. Una empresa havia tirat quilòmetres de cable per dins del recinte i aquest cable durant una estona va quedar a terra, desconnectat. Visible.I va ser aleshores que algú amb un ordinador provist d'un programari sofisticat i pensat per a fer el que volia fer hi va accedir. I a través d’aquest cable va aconseguir trencar la protecció de la xarxa interna i entrar al banc de dades creat específicament per a autoritzar l’entrada. No era, doncs, ni és, el banc de dades general de l’ANC ni contenia dades bancàries de cap mena. Era un banc de dades pensat només per a controlar l'entrada. Però a qui hi va tenir accés, en realitat això no li importava gens.Com s’ha demostrat amb la filtració. Les dades han dormit durant mesos. Fins avui. I per què s’han fet públiques ara? Per raons polítiques. Segurament per intentar sembrar la por entre la gent que s’apunta a la V de l’Onze de Setembre. Els autors de la filtració han fet servir el nom d’Anonymous i han filtrat la notícia a un mitjà de Madrid, el Confidencial Digital. A partir d’ací la bola ha anat creixent i també la mobilització de dotzenes de persones fins a aclarir realment què ha passat.Tot apunta que ens trobem davant d’una operació en la qual ha participat l’estat d’una manera o una altra. Especialment perquè els informàtics consultats destaquen que l’ordinador que es va connectar al cable havia d’estar molt ben preparat per a fer la feina que va fer, gens senzilla ni rutinària.http://www.vilaweb.cat/noticia/4209422/20140904/cable-solt-tarraco-arena-historia-real-robatori-dades-lanc.html
Tot i que és factible realitzar aquests atacs, no és possible que ho haguessin dut a terme. I, com ha indicat Maria Mercedes , seria un ethernet exposed.Ara bé, quan es cableja un switch per poder intercomunicar els diferents ordinadors, no es connecten (fisicament) totes les boques, i, per altra banda, no s'autoritza l'accés (perquè per això l'administrador s'hi connecta i configura el switch) a totes les boques.Per altra banda, es improbable que un cop s'acabessin les inscripcions, hi hagués l'ordinador que feia de servidor connectat i, que alguna persona es connectés a la primera boca ethernet que trobés i poguéss accedir al servidor. Ja he comentat que 1) un cable no significa que estigui connectat al switch. Pot sonar la flauta, però és improbable2) que el switch no tingués control d'accés mitjançant mac, cosa improbable. O negligent per part dels informàtics de la assamblea.
El que es clar es que va ser un atac d´aquell dia i jo crec que es clar que va ser d´algú des de dins
Pot ser que sigui algú des de dins. Però, cal tenir en compte que les pàgines quan més grans són, més predisposició tenen a tenir més errors.
ELs informàtics de l´ANC no tenen errors de protcol com els que van comentar en l´altre fil i les dades fan pensar que va ser d´aquell dia , si vols tirar de la corda pots trobar al talp facilment
La pregunta és: enviem un paio a Israel a fer un reportatge d'investigació sobre el conflicte i no tenim collons de que TV3 dediqui un grupet a investigar el clavegueram de l'estat espanyol? Tant costa saber alguna cosa del CNI? On són? Qui són? Quant cobren? Quines activitats delitives fan.De molts comentaris que he llegit, he vist que segurament Anonymous farà pagar car la suplantació. Ja que ho fan que ho publiquin tot. Ara aquests porcs del CNI no tindran cap dubte ni mania a negar-ho tot si es publica.
No poden sense permis. Són qüestions de defensa nacional. Quan siguem independents també serà igual.Imagina que et detenen espiant als espies. El primer que es preguntaran és si ets un espia tu també. Automàticament cantes que ets de TV3, envien una carta a TV3 fent abandonar tot el reportatge i confisquen tot el material.
I llavors com es va descobrir els GAL, que eren dutes des d'una cèl·lula del CNI comandada per en Felipe Gonzalez?Investigant fill.
Els GAL tenien una part de l'Estat a favor. Part dels mitjans.Nosaltres no tenim tant fons de maniobra. Tot i així tenim merda i l'utilitzarem com fan ells.Ah, i sempre diuen que la merda d'Espanya és merda de tots els espanyols i la merda dels catalans només és dels catalans. | 0.809043 | curate | {"ca": 0.9296282930350054, "es": 0.04402742692168892, "ro": 0.008661133164922412, "pt": 0.009022013713460843, "ds": 0.0023457235654998194, "fr": 0.0063154095994225916} | |
mc4_ca_20230418_13_215757 | Mollet facilita la creació de 100 noves empreses | Setdies.cat
Mollet facilita la creació de 100 noves empreses Added by Redacció on 01/10/2014.Saved under ECONOMIATags: Diputació, Mollet, PAE En el que portem d’any (gener a setembre) el servei municipal d’ocupació de Mollet (EMFO) ha contribuït a la creació de 100 noves empreses, una xifra molt positiva ja que durant el 2013 en van ser 32. Del total d’empreses constituïdes, 25 s’han formalitzat a través del nou Punt d’Atenció a l’Emprenedor (PAE).
L’Ajuntament de Mollet ha signat un conveni amb la Diputació de Barcelona pel qual esdevé un nou Punt d’Atenció a l’Emprenedor (PAE). Amb aquest nou servei, les persones emprenedores podran gestionar telemàticament i d’un sol cop fins a 22 tràmits i, per tant, constituir l’empresa en 48 hores i al mateix lloc on se’ls ha fet tot el seguiment i assessorament del projecte d’empresa.
Tal i com ha explicat el regidor de Formació i Iniciatives Empresarials, Josep Ramon Bertolín, “complementa i amplia tots els serveis que ja es fan a Mollet per ajudar als emprenedors i afavorir la cultura emprenedora, tancant el cercle de l’emprenedoria i la creació d’empreses”.
Aquesta iniciativa és fruit d’un conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el govern espanyol perquè els ens locals de la demarcació puguin esdevenir punts PAE. La incorporació dels PAE en el territori s’emmarca en l’estratègia de la Diputació per millorar la relació empresa-administració i contribuir a facilitar i promoure l’activitat empresarial. “En els darrers temps, cada nou negoci que obre es valora molt més; les empreses són un bé molt preuat a qui cal ajudar i facilitar les coses”, ha declarat el vicepresident primer de la Diputació, Ferran Civil.
La Diputació ha seleccionat 21 centres locals, en funció de la representativitat territorial i la prestació de serveis a persones emprenedores i empreses, els quals ja compten amb un PAE. Des que Mollet compta amb el punt PAE, el passat mes de maig, s’ha convertit en el primer en número d’empreses constituïdes.
L’alcalde de Mollet, Josep Monràs, s’ha mostrat orgullós i apuntava que “tot i que la majoria d’empreses són unipersonals, tot contribueix a crear nova ocupació en temps tan difícils”. Monràs també ha explicat que els PAE són un nou exemple de “la bona feina que fa la Diputació amb els municipis per ajudar les persones des de la proximitat i de la qual n’haurien d’aprendre moltes administracions de rang superior”.
ELS PUNTS PAE
Des d’aquests punts es poden donar d’alta les formes jurídiques de Societat Limitada (SL), Societat Limitada Nova Empresa (SLNE) i Autònoms de manera telemàtica i gratuïta. Gairebé el 85% de les activitats empresarials que s’inicien a Catalunya són d’aquest tipus. La tramitació es porta a terme mitjançant la complementació del Document Únic Electrònic (DUE) que inclou tota la informació per crear i tramitar una societat.
Els tràmits que es poden realitzar telemàticament són:
Atorgament d’escriptura
Sol·licitud de CIF
Liquidació de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD)
Sol·licitud de CIF definitiu
Alta treballadors TGSS
El sistema de tramitació telemàtica facilita la creació de l’empresa a través d’acords entre els organismes que intervenen en el procés de constitució. La persona emprenedora només haurà de complimentar el DUE i de forma automàtica realitza tots els tràmits necessaris per constituir l’empresa. Això suposa:
Estalvi de tràmits. Es poden gestionar d’un sol cop fins a 22 tràmits amb les diferents administracions implicades (segons el tipus d’empresa)
Estalvi de temps. A través d’un punt PAE la tramitació per crear una empresa pot fer-se en 48 hores, en canvi presencialment es pot necessitar fins a 40 dies
Estalvi de desplaçaments i de nous interlocutors. El propi personal del CLSE que ha atès a la persona emprenedora, assessorant-la en la maduració de la idea de negoci, pot tramitar l’alta d’activitat
Actualment a Barcelona hi ha 264 PAE, dels quals 42 són públics i 222 privats (gestories, organitzacions empresarials, col·legis professionals, etc.). No obstant, més del 75% dels tràmits es realitzen des dels PAE públics. | 0.836612 | curate | {"ca": 0.9959134615384615, "fr": 0.004086538461538462} | http://www.setdies.cat/mollet-facilita-la-creacio-de-100-noves-empreses/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_315434 | El futur ens tortura i el passat ens encadena. Vet aquí per què se’ns escapa el present», va postular l’escriptor francès Gustave Flaubert (1821 – 1880), un dels referents de la novel·la romàntica. I tenia raó. De fet, aquesta cita, en una època com la nostra —en plena pandèmia, enmig d’una incertesa total i rodejats de números (d’infectats, de morts, d’aturats…) que augmenten i augmenten i augmenten—, pren més força que mai. El present no ens agrada. Resiliència, diuen. El futur ens desconcerta. Paciència, ens cal! I el passat… Ai, la nostàlgia! I la memòria que ho desdibuixa tot; de vegades, per fer-ho més dolç…
Això mateix li succeeix al protagonista d’El colibrí, de l’italià Sandro Veronesi, publicada per Edicions del Periscopi (novembre 2020), i traduïda per Pau Vidal. Aquesta novel·la tan delicada, guanyadora del premi Strega 2020, és protagonitzada per un oftalmòleg, Marco Carrera, que —ironies de la vida— a pesar d’ajudar els seus pacients a veure-hi amb precisió i claredat, no s’havia aturat mai a “mirar” allò que guardava en el seu interior i el rosegava. Sí: un secret, que, creia, donava sentit a la vida i que, en aquest cas, es diu Luisa Lattes.
Tot i així, sempre hi ha un dia en què un fet casual ens fa evident que el secret ja no ho és tant. El responsable, en aquest cas, n’és Daniel Carredori, el psicoanalista de la dona de Marco, que trenca el secret professional i li fa saber que «ella ja ho sap tot».
Mare meva! De cop arriben les inseguretats, les pors i els autoretrets. Un secret revelat ho fa trontollar tot. Quanta raó tenia l’escriptor anglès Laurence Sterne (17131768), en escriure «I honour you, Eliza, for keeping secret some things», que va reproduir la Rodoreda a l’inici de la 1a part de Mirall Trencat…!
El colibrí —amb un títol molt metafòric— busca i rebusca entre les marques que el passat ha deixat en l’interior de Marco Carrera per ajudar-lo a afrontar el present (i el futur!) amb més eficàcia i claredat. Mals entesos familiars. Incidents no resolts. Màcules d’antics amors. Hipocresies.
Renúncies que s’aferren com la panissola… i poca acceptació. És així com El colibrí ens recorda que només enfrontant-nos a tot plegat amb valentia aconseguirem sobreposar-nos-hi i viure lliures (i feliços!). Tots arrosseguem persones i vivències del nostre passat que es queden amb nosaltres, relacions trencades que no han cicatritzat i que mantenim ben vives, tot i no confessar-ho.
Veronesi, amb un llenguatge directe, amb alguns tocs d’ironia i, especialment, amb fragments creats amb molt de ritme, alguns dels quals, inclús, recorden la vivacitat dels diàlegs d’una obra de teatre, ha sabut teixir una història delicada, fascinant, que enganxa el lector. Sobretot, per la seva aparent sinceritat (tot i que no hem d’oblidar que és literatura i, suposadament, ficció!) i per la forta injecció d’esperança, en una època com la nostra —en plena pandèmia, enmig d’una incertesa total i rodejats de números (d’infectats, de morts, d’aturats…) que augmenten i augmenten i augmenten— en què tot alè d’esperança hi és benvingut!
Rate this post
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
Article anteriorMercat del Carrilet
Article següentLes Guilletes i el Mas Manou, per Ester Borràs Giol
La Guia de Reus
https://www.laguiadereus.com
Articles relacionatsMés de l'autor
Hamnet
Distòcia
Ruderals
FER UN COMENTARI Cancel·lar la resposta
Iniciar sessió per fer-hi un comentari
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Connecta't amb les nostres xarxes
7,490FansM' agrada
3,291SeguidorsSeguir
-Publicitat-
-Publicitat-
Actualitat
Reurbanització de la plaça del Víctor
La Guia de Reus - 5 desembre, 2022 0
L’Ajuntament de Reus ha adjudicat a l'empresa Artifex Infraestrcturas SLU el contracte d'obres de la primera fase d'utrbanització de la plaça del Víctor i...
-Publicitat-
-Publicitat-
L’ÚLTIM A FACEBOOK
La Guia de Reus
ÚLTIMES NOTÍCIES
8a edició de l’espectacle benèfic ‘Zambomba Flamenca’
Palmarès del Festival REC 2022
Nadal a La Pobla de Mafumet
Activitats nadalenques a Pontils
II Torneig de Futbol Sala Femení de la Conca de Barberà
Sobre nosaltres
La Guia de Reus Cultura i Oci és una publicació exclusiva d’informació cultural i de serveis amb més de 10 anys de trajectòria, que aglutina tota l’activitat d’interès lúdic que programen les principals entitats i institucions de la ciutat de Reus. És gratuïta i té una periodicitat mensual.
Contactar-nos: [email protected]
Segueix-nos
© 2016 La Guia de Reus | Creada per Be Marketing
Manage Cookie Consent
Utilitzem galetes per optimitzar el nostre lloc web i el nostre servei.
Funcional Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques. The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer el seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars. | 0.713411 | curate | {"ca": 0.8091922005571031, "pt": 0.013405292479108636, "es": 0.03064066852367688, "tr": 0.0017409470752089136, "fr": 0.016713091922005572, "en": 0.11472841225626741, "nn": 0.0010445682451253482, "da": 0.0031337047353760445, "sv": 0.003481894150417827, "hu": 0.0031337047353760445, "cs": 0.002785515320334262} | https://www.laguiadereus.com/el-colibri-per-monica-lopez-bages/ |
macocu_ca_20230731_3_9280 | Inicio Valencia La Costera El rodalia l’Alcúdia de Crespins-Moixent tornarà a entrar en servei el 15...
Amb la recuperació del trajecte del tren el tram de quasi 19 km també recuperarà el servei per a les localitats de Vallda i Montesa, però no per a la Font de la Figuera
Nou anys després el tren de rodalia tornarà a arribar a Moixent, allargant la línia C-2 des de l’Alcúdia de Crespins, serà a partir del miércoes 15 de maig quan es puga realitzar el trajecte València-Xàtiva-Moixent. El servició suposarà la circulació novament de 25 serveis (13/12) per sentit entre totes dues estacions, i deixarà així de prestar-se el transport per autobús com s’ha estat realitzant durant aquest temps.
Adif Alta Velocitat (Adif AV) ha finalitzat les obres i rebut la necessària autorització de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF) per a posar en servei el tram L’Alcúdia de Crespins-Moixent, corresponent al trajecte del Corredor Mediterrani Xàtiva-Nus de la Encina La Teja, a la província de València.
Aquestes actuacions s’emmarquen en el desenvolupament del tram La Encina-Xàtiva de la connexió d’alta velocitat entre València, Xàtiva, Villena, Alacant, Elx i posteriorment Múrcia. Aquestes noves connexions estan dissenyades per a permetre el trànsit de viatgers i mercaderies, tant en ample ibèric com ample estàndard.
L’estrena de la via ja va tindre una prèvia el mes de febrer passat quan el mateix ministre de Foment, José Luis Ábalos, realitzava un viatge de prova al tren de rodalia, juntament amb altres autoritats locals i autonòmiques.
Amb una longitud de 18,9 km situats en els termes municipals de Moixent, Vallada, Montesa i l’Alcúdia de Crespins, el tram discorre sobre plataforma de nou traçat (variant de Moixent) sobre plataforma reacondicionada de l’antic ferrocarril Madrid-València, així com sobre plataforma existent de la línia C-2 de Rodalia.
Entre les actuacions realitzades destaquen la construcció d’una nova estació a Vallada, la remodelació de l’estació de Montesa i reestructuració de la subestació de tracció de Vallada. També s’ha ressaltat l’eliminació d’un pas a nivell de vehicles i vianants que comunicava les localitats contigües de Canals i l’Alcúdia de Crespins, pas que ha passat a ser inferior a les vies.
Aquest trajecte té una longitud aproximada de 40 km que discorren pels termes municipals de la Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Montesa, Canals i L’Alcúdia de Crespins, tots ells situats a la comarca de la Costanera. No obstant això queda pendent la parada amb estació a la Font de la Figuera, com s’ha reclamat històricament recuperar des d’aquesta localitat. | 0.882186 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_314180 | Compareu les dues imatges del pla, la resclosa i el gorg del Suanya, a la riera de Rajadell, preses amb un segle de diferència, al mil nou-cents i poc i al 2014.
A la foto d’època, la riera baixava aquell dia amb molt cabal. Per creuar-la hi havia una passarel·la sobre la resclosa, feta amb tres taulons posats a continuació un de l’altre i sostinguts per rocs drets. La resclosa desviava part del cabal cap a un canal a la riba esquerra. A aquesta vora, com una figura de pessebre, una dona ajupida renta roba. L’aigua de la riera de Rajadell devia ser prou neta, si s’hi anava a rentar.
A començaments del segle XX, la vegetació espontània era, en conjunt, molt escassa en comparació a la present. Tot i així, els pins del pla del Suanya ja hi eren, i eren ben adults. Hi distingim els pins pinyers que s’han fet altíssims. Si el pla del Suanya destaca actualment pels seus arbres alts és perquè ja era un reducte de bosc 100 anys enrere, quan gairebé totes les terres del Pla de Bages estaven dedicades a l’agricultura i la llenya petita s’aprofitava per fer foc a les cases. En canvi no hi ha bosc de ribera, només un sol àlber a la riba dreta. Tampoc no hi ha pràcticament gens de vegetació a la costa del vessant solell que es mostra nua, tan sols esquitxada d’uns pocs pins blancs capaços de viure als sòls més miserables, petits i solitaris, sense que els acompanyin herbes ni arbustos. La migradesa de la vegetació segueix enllà, fins a la carena.
Actualment la vegetació té tota una altra cara, ho cobreix quasi tot i és impossible obtenir una vista tan àmplia de la resclosa del Suanya. Queden alguns dels rocs de la passarel·la que la rierada s’endugué. La substitueix un pont amb més garanties i de mida suficient pel pas de vehicles, construït uns metres aigües amunt. El canal està completament tapat i inutilitzat. El bosc de ribera amb pollancres, àlbers i freixes de fulla petita ressegueix les ribes de la riera. Entre els arbres de ribera llueixen els pollancres de capçada estreta, de la varietat italica, els anomenats també pollancres gavatxos, que s’han fet més alts que els pins del pla malgrat ser més joves. La vora entre el canal i la riera s’ha transformat en una bardissa impenetrable. Pins i roures, ajudats per llentiscles i garrics, creixen a la base de la costa i la tapen quasi per complet. Però si ens hi acostéssim, veuríem la paret nua de roca sorrenca i de lutites vermelloses als trams més drets.
El creixement de la vegetació ha canviat radicalment en un segle el paisatge de Manresa i, en general, de tota la comarca de Bages. | 0.84836 | curate | {"ca": 0.9685904986258344, "es": 0.031409501374165684} | https://elmedinaturaldelbages.cat/factors-ambientals/successio-vegetal/el-suanya-manresa-1900-2014/ |
cawac_ca_20200528_6_188977 | Article 29 de la Declaració dels Drets Humans
Jordi Pujol Editorial / 01 de novembre de 2005
Actualment es fa una constant referència a la Declaració dels Drets Humans. Però resultaria sorprenent, sinó fos que en sabem la causa, que un article de la Declaració sigui sistemàticament silenciat. És l’article 29.
Què diu l’article 29? Diu “tota persona es deu a la comunitat que és la única que li permet el lliure i ple desenvolupament de la personalitat”.
Per què un article tan important com aquest –referit no gens menys que al lliure i ple desenvolupament de la persona- és silenciat?
Ja vàrem tocar aquest tema en un altre editorial d’aquesta web, “Un debat de fons quasi oblidat” del 23 de juny de 2005.
En l’origen d’aquest oblit hi ha en primer lloc la filosofia política d’alguns dels que varen redactar la Declaració l’any 1948. Una filosofia política més aviat individualista. Amb tot la Declaració va incorporar elements compensadors com l’esmentat article 29. Però en el transcurs del temps sobretot a Europa ha anat guanyant terreny la versió cada cop més refractària als valors i drets col·lectius. Deia a la web del 23 de juny que “avui a Espanya i a Europa, sobretot a França, és molt forta la idea que no hi ha drets col·lectius, que només n’hi ha d’individuals. Predomina un rebuig total a tot el que sigui comunitari. Un rebuig a tot el que sigui identitari”. És aquesta pressió, per exemple, la que ha aconseguit que del projecte de Constitució europea és canviés la definició tradicional de la Unió Europea com a la Unió d’Estats, Pobles i Ciutadans, per simplement d’Estats i Ciutadans. I ja va costar que hi hagués un reconeixement clar i explícit del respecte a totes les llengües i cultures. I això no solament en la Constitució, sinó també en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Va anar del canto d’un duro que s’oblidessin del respecte de la diversitat cultural i lingüística (art. 22).
En definitiva l’individu, o la persona,i els àmbits col·lectius més propis compten poc. Un pensament polític molt influent barreja de jacobinisme i d’estatalisme intervencionista deixa clarament en mans dels Estats la regulació de temes molt bàsics d’identitat, de cohesió social i de definició de valors. Recorda el “cujus regio ejus religio” que els Estats europeus varen implantar en el segle XVII: el rei determinava la confessió religiosa dels súbdits.
Tot això ens afecta en més d’un sentit. Ens afecta com a catalans, perquè aquest pensament porta a negar en la pràctica l’existència de Catalunya com a subjecte de dret i com a referent bàsic dels seus ciutadans. I ens afecta en termes més generals, com a persones, perquè ens fa massa exageradament dependents d’un poder polític absorbent. I això ajuda a que els ciutadans vagin perdent el sentit de la pròpia responsabilitat. | 0.807951 | curate | {"ca": 0.9928263988522238, "cs": 0.005738880918220947, "es": 0.0014347202295552368} | http://www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/328 |
mc4_ca_20230418_9_782080 | Nova. Un nou espai, un munt d’iniciatives i una gran empenta | Nova
Nova. Un nou espai, un munt d’iniciatives i una gran empenta
Claudia, nostra voluntària, ens parla com va ser la nostra festa. Una festa amb energia, grans iniciatives i un toc de capirinha. Aquest va ser l’ambient que va impregnar la inauguració del nou local de Nova el passat 20 de juny.
L’emergència d’una ciutadania activa va ser l’emblema de la reunió. Una ciutadania compromesa, responsable, que vol i reclama que se l’escolti; una ciutadania que s’erigeix per a decidir enfront d’una societat fortament sotmesa a una dictadura financera.
Nova pretén ser un espai on es promoguin i s’acullin projectes que iniciïn el canvi cap a un món habitable per tothom, amb la veu del poble com a pilar fonamental per iniciar aquest canvi.
Engloba des de projectes que donen suport a moviments no violents fins a aquells exploren alternatives al sistema. Es tracta d’un espai d’innovació social, en què les persones participants cerquen maneres de construir un sistema sostenible amb el món, basat en la transparència, que no fomenti desigualtats i on el mercat no sigui el poder absolut que controla la societat.
L’articulació d’una ciutadania activa és un punt clau per a la creació d’aquest nou món, i s’està duent a terme amb un seguit d’iniciatives -presentades durant la reunió- que fan palesa aquesta voluntat d’innovar, idear i traçar nous camins cap al bé comú.
Tags: alternatives, Barcelona Consensus, Crida per la desobediencia, EuroCat, No Viloencia, Nova, Novact, parlament ciudada, Pau i Treva, penyora This entry was posted on 1 juliol, 2013 at %H:%M 09Mon, 01 Jul 2013 21:13:37 +000037. and is filed under Alternatives al Sistema, Iniciatives socialment innovadores, Notícies. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Deixa un comentari Cancel·la les respostes L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *Comment *Nom * Correu electrònic * Lloc web Projectes i campanyesIniciatives socialsEducar per Transformar | 0.745613 | curate | {"pt": 0.004914004914004914, "ca": 0.8044226044226044, "en": 0.19066339066339064} | http://nova.cat/?p=5711 |
mc4_ca_20230418_13_231569 | Camí de la Palomera, Camí Naps de Dalt. | Muntanya de Montserrat Monestir i Santuari... Barcelona.
Camí de la Palomera, Camí Naps de Dalt.
posted by Joan Juan John / on 15:08 / No Comments | 0.439376 | curate | {"ca": 0.7351351351351352, "en": 0.2648648648648649} | http://muntanyademontserrat.blogspot.com/2015/03/cami-de-la-palomera-cami-naps-de-dalt.html |
cawac_ca_20200528_6_149715 | Articles del 23 de febrer de 2013 (1)
Els partits de futbol del Nàstic a l’hora del vermut s’han consolidat millor del que s’esperava i suposen un estalvi important de diners. Amb l’enfrontament d’aquest diumenge contra l’Hospitalet, seran ja 7 les jornades al Nou Estadi amb horari de migdia. Va ser un dels grans temes de debat a l’última Junta General d’Accionistes i [...] | 0.713375 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fetatarragona.cat/2013/02/23/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_817958 | Cal desterrar aquest vocabulari romàntic del nostre discurs. La independència no és un somni. No és una utopia. La independència és un projecte, i un objectiu viable, assolible i proper. Dir frases a l'estil "mai deixarem de somniar" és alimentar munició espanyola. És alimentar la imatge de l'independentisme com a quelcom utòpic i irrealitzable. És legitimar el discurs enemic de dir "ens agradaria la independència, però no pot ser. Per tant, parlem d'altres coses". Un projecte amb un 47% de partidaris no en té res, de somni. I UNA MERDA. Això és un objectiu altament probable. Sempre i quan s'espavilin els partits polítics i els líders socials, això sí. Però no en té res, de somni. Així doncs, desterrem del nostre vocabulari els somnis, les utopies i romanticismes diversos. Pel contrari, siguem seriosos, científics i, per què no dir-ho, tinguem una mica de màrqueting.
Això de "somniar" (amb N) s'està posant de moda i em sona malament. Malgrat ve de la paraula somni, jo sempre he vist escrit somiar. He consultat el diccionari i hi trobo les dues versions, però és "somniar" qui porta a "somiar". Per tant, aquesta darrera (sense la N) té més pes. També veig que al diccionari hi és "somiatruites" i no pas "somniatruites". Si pots, edita-ho. Segur que tu també dius "somiar" en comptes de "somniar".
Les dues formes són igual de correctes. | 0.733614 | curate | {"ca": 0.9293764087152517, "en": 0.009015777610818933, "es": 0.04808414725770098, "it": 0.013523666416228399} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_726354 | El cineasta ucraïnès Oleg Sentsov, empresonat a Rússia, guanya el premi SàkharovEl director de cinema està condemnat a 20 anys de presó per suposats actes terroristes contra el govern rus a CrimeaRedacció 25/10/2018 - 12.52Actualitzat 25/10/2018 - 13.19 Sentsov està condemnat a 20 anys de presó a Rússia (Reuters)El Parlament Europeu ha concedit el premi Sàkharov de Llibertats i de Drets Humans al director de cinema ucraïnès Oleg Sentsov, empresonat a Rússia. L'anunci l'ha fet el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, i ha estat acollit amb forts aplaudiments.Nascut a Crimea, Sentsov va ser detingut mentre preparava una pel·lícula sobre l'annexió russa d'aquesta península. Jutjat per un tribunal rus el 2015, compleix condemna de 20 anys acusat de complot per cometre actes terroristes contra el govern rus a Crimea, en un procés ple d'irregularitats. El Parlament Europeu considera el cineasta un símbol de la lluita dels presos polítics a Rússia i en reclama l'alliberament immediat. Fa uns dies va abandonar una vaga de fam de prop de cinc mesos, ja que el seu estat de salut era molt precari.La candidatura d'Oleg Sentsov ha rebut el suport principalment de les forces conservadores i liberals de l'Eurocambra, i s'ha imposat a l'altre favorit nominat, els grups de l'ONG al Mediterrani que ajuden els migrants nàufrags al mar, entre les quals hi ha l'organització catalana Proactiva Open Arms.
Putin no li arriba a la sola de la saba als tsars. I a Crimea, al contrari del Donbass sempre han volgut formar part de Rússia, no con colons.
La culpa el té el comunisme, és clar.
No.
Doncs Alexandre el Gran.
Que no.
Volia dir Nevski.
M'agrada més Alexandre II, volia fer de Rússia una democràcia però els teus amics anarquistes se'l van carregar.
Quins amics anarquistes? xDD | 0.850167 | curate | {"ca": 0.9413754227733935, "nl": 0.02818489289740699, "en": 0.020856820744081173, "hu": 0.009582863585118376} | |
mc4_ca_20230418_13_93188 | Meteorologia / Observatori de Pujalt
L’Observatori de Pujalt disposa d’aparells manuals i automàtics per fer les diferents mesures de l’estat de l’atmosfera, per fer l’estudi de l’atmosfera, fer meteorologia. Amb això cal afegir la figura de l’observador que és qui controla els aparells, fa les mesures i amb els seus sentits copsa allò que els aparells no detecten com: les boires, les precipitacions, la visibilitat, els tipus de núvols, les octes de cel cobert, etc. Són moltes les coses que pot observar l’observador de l’Observatori. Amb aquesta observació fem el primer pas del mètode científic, fem ciència.
La meteorologia que es fa a l’Observatori consisteix en: fer aquestes mesures, utilitzar-les a l’hora de fer els pronòstics per a la Catalunya Central a través d’aquesta pàgina web i a través de diferents mitjans de comunicació. A Ràdio Igualada i Ràdio Nova (Vilanova del Camí) podreu escoltar les prediccions diàries i pel cap de setmana. També en el setmanari anoienc “l’ENLLAÇ dels anoiencs” es pot trobar la predicció i la informació meteorològica de la Catalunya Central cada dijous. A part d’això l’Observatori també fa difusió de les dades per tal que altres meteoròlegs de Catalunya puguin utilitzar-les a l’hora de fer els seus pronòstics. Un exemple d’on arriben les dades cada dia és TV3, TVE Catalunya, Catalunya Ràdio, RAC1 i el diari ARA. Les dades emmagatzemades també s’utilitzen per fer estudis climàtics i investigació de tot tipus. A part de tot això la meteorologia de l’Observatori també consisteix en explicar-la tot fent didàctica de la meteorologia. És per això que s’ofereixen tallers per escolars i pel públic en general. Finalment a través dels experiments s’intenta fer més entenedora aquesta ciència, la meteorologia.
Les prediccions diàries a Ràdio Igualada les podreu escoltar al titulars de les notícies de les 8h en punt cada matí de dilluns a divendres al 103,2FM. També podeu escoltar la ràdio online a: Ràdio Igualada online
Les prediccions diàries a Ràdio Nova de dilluns a divendres a les 12:05h dins del magazine "La Carmanyola" i els dimecres a les 20:30h al magazines "De què parlem?" al 107,7FM o a la ràdio online
També des de l'Observatori de Pujalt s'envien les prediccions pel cap de setmana a la comarca de l'Anoia per correu electrònic a totes aquelles persones que vulguin. Sols ens han de fer arribar un correu a [email protected] i donar-nos permís per fer-vos arribar la predicció. S'envien el dimecres i el divendres. | 0.836012 | curate | {"es": 0.014527845036319613, "ca": 0.9854721549636803} | http://observatoridepujalt.cat/cat/Meteorologia |
mc4_ca_20230418_12_736180 | Conflicte i confrontaci� - Diari de Girona
Conflicte i confrontaci� 28.08.2015 | 07:21
�A Catalunya, en termes generals, no hi ha confrontaci� ling��stica perqu� els catalans tenim per patrona santa Vaselina�
Aquests �ltims dies s'ha parlat for�a d'un nou cas de vexaci� ling��stica greu. El 20 d'agost, el poeta mallorqu� Carles Rebassa i el seu company van ser insultats i expulsats de la pizzeria menorquina Oristano, de Ciutadella, per haver gosat demanar en catal�. El cas ha transcendit i s'ha denunciat simplement perqu� Rebassa �s un home de lletres, conegut en el circuit literari catal�, que t� una plataforma de difusi� p�blica en forma de bloc a internet i perqu� Vilaweb es va fer ress� immediatament de la seva den�ncia. Les xarxes socials, hi han fet la resta. Aix� pot haver donat una falsa sensaci� d'excepcionalitat a aquest cas i podr�em arribar a pensar que situacions com la que ha patit Rebassa s�n, avui, rares arreu del territori de parla catalana. I no �s aix�.Als Pa�sos Catalans, el conflicte ling��stic hi �s ben viu. No, en canvi, la confrontaci� ling��stica, que nom�s aflora en casos de resist�ncia activa. Distingir entre conflicte i confrontaci� �s b�sic, des d'un punt de vista socioling��stic, si no volem extreure conclusions err�nies sobre la situaci� del catal� als Pa�sos Catalans. Cada vegada que sento un pol�tic presumptament catalanista afirmar que a Catalunya no hi ha conflicte ling��stic, em v�nen ganes de treure el bat de beisbol de l'armari. Una bestiesa com aquesta nom�s la pot afirmar o b� alg� que no hagi sortit mai de casa o b� alg� que, davant de qualsevol cas de possible confrontaci� per raons de llengua, estigui disposat a abaixar-se els pantalons ling��stics fins als turmells i a posar-s'hi b� perqu� li endinyin la llengua forana ben endins. La bona fe fa estralls. Quan alg� nega el conflicte ling��stic a Catalunya, est� responent a l'acusaci� infundada del Fernando Savater de torn que, sense haver trepitjat mai Catalunya, es dedica a afirmar que a Catalunya es persegueix el castell�. Davant d'una solemne estupidesa com aquesta, el catalanista ben intencionat, en lloc d'invertir els termes del raonament i mostrar que el que est� clar�ssimament perseguit a Catalunya �s el catal�, cau a les mans del contrincant i assumeix el seu plantejament del problema. Un diu que a Catalunya s'hi persegueix el catal� i l'altre respon que no �s veritat, que catal� i castell� conviuen sense cap mena de problema i, per tant, el conflicte ling��stic �s una invenci� del nacionalisme espanyol m�s recalcitrant. A Catalunya, en termes generals, no hi ha confrontaci� ling��stica perqu� els catalans tenim per patrona santa Vaselina. El castell� �s una llengua que el 100% de les persones nascudes a Catalunya domina perfectament a partir dels cinc o sis anys. El catal�, en canvi, continua essent una llengua perfectament desconeguda per una franja no pas menyspreable de la poblaci� catalana. Dit d'una altra manera, es pot viure tranquil�lament a Catalunya sabent nom�s castell�, perqu� no trobar�s mai ning� que no t'entengui. No es pot viure, en canvi, intentant fer servir nom�s el catal� perqu� a la primera de canvi et trobar�s alg� o altre que et mirar� com si estiguessis parlant la llengua pr�pia d'un planeta lluny�.Fa poc, vaig intentar demanar una pizza quatre formatges en una pizzeria de L'Escala. El cambrer feia pinta de ser del sud d'Espanya. Potser feia poc que havia arribat. Despr�s de repetir-li tres vegades �pizza quatre formatges� i respondre'm ell que no m'entenia, li vaig demanar �eine Vier-K�se-Pizza, bitte�. Ho va entendre perfectament, en va prendre nota i, efectivament, em va portar una pizza quatre formatges. Un dia �s per una pizza quatre formatges, un altre per un entrep� de tonyina i un altre per un simple suc de taronja. Intentar fer la comanda en catal� en qualsevol establiment de la Costa Brava, de Barcelona, Val�ncia o Ciutadella resulta, en la immensa majoria dels casos, un frac�s estrepit�s. Aquesta �s la perfecta definici� del conflicte ling��stic: quan, en un context de te�ric biling�isme, els parlants d'una de les dues lleng�es que conviuen han de canviar constantment de llengua perqu� no s�n compresos en la pr�pia. Que el conflicte no es tradueixi en confrontaci� dep�n exclusivament de l'actitud dels parlants de la llengua minorit�ria. De la mateixa manera, un acte de viol�ncia dom�stica no �s menys violent perqu� la v�ctima normalitzi la situaci� i hi resti import�ncia. Quan alg� que t� el catal� per llengua materna no considera problem�tic haver de fer servir a casa seva i habitualment una llengua diferent de la pr�pia, ha normalitzat l'agressi� i ha assumit que la seva �s una llengua de segona.Continuar repetint que a Catalunya no hi ha conflicte ling��stic nom�s l'agreuja. Els conflictes que no es tradueixen en confrontaci� deixen seq�eles molt m�s greus que les que pugui deixar l'enfrontament. Impliquen la devaluaci� de l'autoestima i la colonitzaci� mental per part del contrari. Mentre a la ciutat de Barcelona continu� essent pr�cticament impossible demanar un caf� amb llet perqu�, en el millor dels casos, et portaran un caf� amb gel i, en el pitjor, una orxata, a Catalunya hi haur� conflicte ling��stic. Tot i que aparentment pugui semblar una contradicci�, l'�nica forma de dissoldre el conflicte �s reconeixent-lo i convertint-lo en confrontaci�. | 0.855686 | curate | {"ca": 0.9706706519708574, "fr": 0.00803287875957407, "es": 0.016999813188866057, "en": 0.00429665608070241} | http://www.diaridegirona.cat/opinio/2015/08/28/conflicte-confrontacio/740848.html |
mc4_ca_20230418_9_438359 | Els alumnes del curs de ‘Gestió administrativa i financera del comerç internacional’ realitzen el mòdul de pràctiques en empreses | Web de notícies de l'Ajuntament de Martorell
Inici Economia Els alumnes del curs de ‘Gestió administrativa i financera del comerç internacional’...
Els alumnes del curs de ‘Gestió administrativa i financera del comerç internacional’ realitzen el mòdul de pràctiques en empreses
'Gestió administrativa i financera del comerç internacional'
Els alumnes del curs de ‘Gestió administrativa i financera del comerç internacional’, estan realitzant aquestes setmanes el mòdul de pràctiques professionals no laborals de 40 hores incloses en l’itinerari formatiu corresponent a aquest certificat de professionalitat.
Gràcies a la col·laboració de diferents empreses de Martorell i rodalies, com Especialidades Vira, Solé Diesel, Hermanos Zhang, Smartappsesor, Rua Paper i Aliance-Brother, els participants en aquesta acció formativa tenen l’oportunitat de posar en pràctica tots els coneixements assolits durant el curs.
Aquest mòdul de pràctiques de 40 hores forma part de l’itinerari formatiu corresponent al Certificat de Professionalitat de nivell 3 ‘Gestió administrativa i financera del comerç internacional’, de 680 hores totals, iniciat el passat mes de gener fins a principis de setembre a les instal·lacions del Centre de Promoció Econòmica.
L’objectiu d’aquest últim mòdul de pràctiques és la presa de contacte dels alumnes en departaments d’operacions comercials internacionals de les empreses amb l’objectiu de posar en pràctica els coneixements assolits durant el curs en la realització de la gestió administrativa i financera, així com la dels mitjans de cobrament i pagament en les operacions de comerç internacional, d’acord amb objectius i procediments establerts.
El Certificat de Professionalitat ‘Gestió administrativa i financera del comerç internacional’, acredita als alumnes per desenvolupar la seva activitat en qualsevol sector productiu en l’àrea d’administració del comerç internacional, com a tècnics en comerç exterior, gestors de duanes, assistents al departament d’operacions comercials internacionals, tècnic d’operacions exteriors (entitats financeres/assegurances), tècnic en administració del comerç internacional.
Amb aquest curs, el Centre de Promoció Econòmica posa a l’abast de les empreses els professionals adequats per treballar en el dia a dia de la gestió del comerç internacional, en un àmbit que ofereix unes grans possibilitats d’inserció laboral. Es tracta d’un sector professional amb un alt grau d’expansió, en l’actualitat les empreses estan apostant cada cop més la internacionalització per millorar la seva competitivitat.
Article anteriorMartorell fa costat l’Aturada de País amb una jornada familiar i reivindicativa
Article següent‘El Círcol (1917-2017). 100 anys d’un edifici emblemàtic’, repassa la història d’un dels centres socials més vius de Martorell | 0.881889 | curate | {"ca": 1.0} | https://noticies.martorell.cat/els-alumnes-del-curs-de-gestio-administrativa-i-financera-del-comerc-internacional-realitzen-el-modul-de-practiques-en-empreses/ |
naciodigital_ca_20220331_0_559526 | El Forn Mas Palou serà a Colònia. Foto: Forn Mas Palou
Embotits Artesans Monts de Sant Joan de les Abadesses i el Forn Mas Palou de Ripoll seran del 10 al 14 d'octubre a la Fira Anuga de Colònia (Alemanya). Formaran part dels estands organitzats pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), a través de l'empresa pública Promotora d'Exportacions Catalanes (PRODECA).
Anuga es considera el saló mundial de l'alimentació més important, i té lloc amb una periodicitat bianual. Convoca operadors de tots els continents, i destaca la presència de visitants professionals dels diferents països europeus. Així, la previsió és que visitin el recinte més de 165.000 compradors de 175 països, a la recerca de noves tendències de mercat, avanços, i productes. Cal destacar que Anuga esdevé, cada dos anys, l'aparador de les innovacions en producció alimentària, amb 6.607 expositors de 95 països, en l'edició anterior, dividits per especialitats. Agrupant l'oferta s'assoleix especialitzar encara més el major esdeveniment del món alimentari.
Per aquests motius, en cada edició s'organitza dos estands de Catalunya: un al pavelló d'alimentació general, i un altre al dels carnis, per l'especial rellevància d'aquest sector al nostre país. S'han seleccionat deu empreses entre els quals les dues del Ripollès.
Empreses de l'estand carni
Embotits Espina SAU / embotits / Vic (Osona)
Embotits Artesans Monts SL / embotits / Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)
Productos Valent, SA / embotits / Girona (Gironès)
Girona Foods / embotits / Girona (Gironès)
Juan Aulet Torrent, SL / embotits / Angles ( la Selva )
Sucesores de J. Pont, SA / embotits / Hostalets de Balenya (Osona)
Empreses presents a l'estand multiproducte
Forn Mas Palou / carquinyolis / Ripoll (Ripollès)
Xop Foods / bolets i derivats / Juneda (les Garrigues)
Europastry / pa i brioxeria congelada / Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
Productos Grau, SA / fruits secs / Barcelona (Barcelonès) | 1 | perfect | {"ca": 0.9384299640841457, "es": 0.03386351975371986, "en": 0.027706516162134428} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/9453/embotits-monts-forn-mas-palou-fira-anuga-colonia |
racoforumsanon_ca_20220809_3_309982 | Propose fer un fil paral·lel al que ja fa temps que està obert, 'Catalanes sexys'... Ara és el torn de posar catalans sexis. Vinga, comenteu els catalans famosos que més morbo vos donen. Poden ser presentadors, esportistes, actors i de tots el àmbits. Comence: Santi Millan. Cesc Fabregas. Quim Gutiérrez. I un fum més que ja aniré afegint...
Roger Berruezo, el Saïd de la reestrena de "Mar i Cel"
però quins cony-calents que sou algunes, tot el dia mirant i ensenyant tius en boles...
És que hi ha alguns/es que sembla que només vulguin sortir a les fotos "lluint palmito"
marranotaaaa
Tu busca al Google aquest noi i em dius a quantes fotos surt vestit
amb aquets pàgina ja en tinc prou
Doncs tot això que t'estalvies! | 0.626855 | curate | {"ca": 0.7397454031117398, "es": 0.12871287128712872, "eo": 0.019801980198019802, "nl": 0.016973125884016973, "pt": 0.09476661951909476} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_308450 | en principi qualsevol declaració d'un polític cal prendre-se-la amb reserves però deu-n'hi-do el que hi diu en aquest article...: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/males_besties_99980.php Males bèstiesSenatores boni viri Senatus autem mala bestia, deien els clàssics per referir-se al fenomen de degradació que les persones pateixen quan són absorbides en un engranatge pervers, com al Tribunal Constitucional (TC) espanyol. Després d’un quart de segle de repartiment de quotes entre PP i PSOE, amb el criteri de primar la fidelitat i l’extremisme però gens el mèrit i la capacitat, els juristes que s’hi integren responen, amb escasses excepcions, al principi “entre los que han sido nombrados para hacer lo que se espera, y los que hacen lo que se espera para ser nombrados, casi no hace falta dar instrucciones”. És l’efecte, general entre la nomenklatura espanyola, de la sistemàtica selecció adversa o negativa, de la cooptació i l’amiguisme com a principi inspirador d’uns nomenaments que PP i PSOE fan intercanviant cromos. Dos blocs compactes i monolítics s’hi enfronten, els “conservadors” i els “progressistes”, eufemisme que transparenta una pura dependència sectària, on l’argument i l’anàlisi jurídics no hi compten enfront de l’adscripció grupal.Tant al PP com al PSOE els toquen cinc magistrats, cromos que treuen dos del Congrés, dos del Senat i 1 del CGPJ; i el partit que té el govern espanyol, quan correspon nomenar 2 magistrats, se’ls queda. El resultat és que sempre hi ha una majoria clara, de 7 a 5, que afavoreix els “conservadors” o els “progressistes”, i qui té la majoria imposa el seu criteri, de vegades amb mínimes concessions a la minoria per tal d’aconseguir els seus vots i emetre sentències amb aparença d’unitat, que permetin mantenir la ficció de ser un tribunal jurídic, i no el que realment és, una cambra legislativa superior a les altres, amb disciplina de vot, i en mans exclusives dels espanyols PP i PSOE, sense cap representació de les incòmodes minories nacionals no espanyoles. S’assemblen molt el judici que mereixen les nomenklatures espanyola i soviètica, segons Beiras i Crankshaw: “Uno no sabe si determinados elementos de la clase política española son subnormales profundos o son personas inicuas que falsifican sistemáticamente la realidad y los juicios políticos e ideológicos sobre la verdad”, “de totes maneres, llur incompetència és tan estupefaent, llur ignorància tan absoluta, que és impossible transmetre-la amb suficient credibilitat a aquells prou afortunats per no haver-la mai experimentada”. En mans de malvats ineptes, elegits i cooptats precisament perquè ho són, i convertit en una màquina sectària d’expulsar talent, l’esfondrament de l’Estat ja s’esdevingué a l’URSS, i ara comença al Regne d’Espanya.Meditava jo així l’any 2003 sota la impressió dels festejos i commemoracions del 25è aniversari de la Constitució espanyola, que com a alt càrrec de l’Estat vaig viure des de dins, tot cartró pedra i discursos buits i cínics d’alts càrrecs que ni dissimulaven que mentien, tot lloant el mèrit, la capacitat, la independència i imparcialitat de la judicatura i del Tribunal Constitucional, la democràcia i les llibertats, la modèlica Transició i l’ultramodèlic rei, etc., i de cop el president del CGPJ va pretendre que el nomenament de dos magistrats del TC, que havíem de fer a l’abril junt amb els dos del govern espanyol, els avancéssim al gener. Acabava una campanya electoral catalana on tant CiU com el tripartit havien promès un nou Estatut, i podien passar tres coses: A. Que les promeses electorals fossin això, promeses, i el nou Estatut se l’engolís la sorra de les calendes gregues. B. Que es fes pel tripartit (PSC inclòs) i CiU, i el govern del PP resultant de les eleccions del març següent el refusés com havia refusat, d’acord amb el PSOE, el nou Estatut basc. C. Que es fes pel tripartit (PSC inclòs) i CiU, que fos el PSOE qui guanyés les eleccions el març de 2004, i que el nou Estatut s’hagués de tramitar a les Corts espanyoles.Si s’esdevenia C, el PSOE no podria refusar sense més l’Estatut aprovat pel PSC com havia fet amb el basc, sinó que admetria de l’Estatut aprovat pel nostre Parlament allò que fos imprescindible per obtenir el suport de CiU, ERC, o ambdós, guanyar el referèndum, i arranar després al TC, d’acord amb el PP, tot allò que de boqueta hagués admès. La jugada era clara, i imprescindible desemmascarar-la fent que tothom veiés el TC com el que és, la tercera cambra legislativa al servei de PP i PSOE. La millor manera era deixar el TC empatat, amb sis “progressistes” i sis “conservadors”, cosa que no havia passat mai i que els faria impossible entendre’s, acostumats com estan a imposar la voluntat majoritària a la minoria. No sabrien gestionar l’empat, no podrien canviar la seva cultura del domini per la del diàleg i el raonament jurídics, i llavors començarien les ganivetades públiques, s’acabaria l’omertà, i el descrèdit s’apoderaria del TC, de manera que quan arranés l’Estatut ningú no seria capaç de defensar-lo com a obra imparcial i jurídica.Només passaria això si el govern que nomenés dos magistrats del TC fos socialista, a la data que corresponia, l’abril del 2004, després de guanyar les eleccions de març; i per fer-ho possible era imprescindible que el CGPJ no avancés els nomenaments al gener, perquè llavors el govern Aznar també nomenaria els dos magistrats que li tocaven i el TC no estaria empatat, sinó amb majoria d’un sector. Me’n vaig sortir, i el CGPJ no nomenà ni al gener, ni al febrer ni al març. Tot i això, perdudes les eleccions, el govern Aznar en funcions podria haver nomenat els seus dos magistrats, però no ho va fer, gràcies a unes oportunes declaracions del llavors president del TC, oposant-se a aquests nomenaments per un govern en funcions. Lliure el camí, fou el govern Zapatero qui nomenà dos “progressistes”, i el CGPJ, com sempre, repartí els dos cromos-magistrats seus entre els dos sectors. Empatat el TC, només calia esperar que s’aprovés l’Estatut al nostre Parlament, es pactés pel PSOE amb ERC o CiU o amb tots dos (fou amb CiU), es ratifiqués per referèndum, es recorregués al TC pel PP i pel PSOE (via Defensor del Pueblo), i els magistrats del TC, empatats, comencessin a esbudellar-se en públic, perdent tot el crèdit i el respecte que podien tenir. Ja són madurs per sentenciar, ja ningú no se’ls creu. De com vaig fer per allargar els nomenaments de gener a abril, no queda espai per contar-ho, però tinguin els amables lectors una pista: el príncep d’Astúries es maridava amb la senyora Ortiz.
avui no podré dormir mama por | 0.858489 | curate | {"ca": 0.9956027293404094, "es": 0.004397270659590599} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_238392 | El 20 de novembre se celebra el Dia Universal de l'Infant, una data que recorda l'aprovació de la Convenció sobre els Drets de l'Infant que compleix 25 anys. I com és habitual, UNICEF llança el seu informe anual l'Estat Mundial de la Infància, centrat en la innovació i els beneficis que pot aconseguir per a milions de nens a tot el món.
En l'informe es convoca els governs, els professionals del desenvolupament, les empreses comercials, els activistes i les comunitats que col·laborin en l'objectiu de generar noves idees per donar resposta a alguns dels problemes més urgents que amenacen els infants, i de buscar noves maneres de donar una major dimensió a les innovacions locals més eficaces i prometedores.
Solucions locals pEr a problems globals
"Al món cada vegada més interconnectat en què vivim, les solucions locals poden tenir efectes mundials. I poden, per exemple, beneficiar els nens que pateixen diàriament desigualtats i injustícies arreu del món", ha explicat Anthony Lake, Director Executiu d'UNICEF.
L'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre els Drets de l'Infant el 1989. Des de llavors s'han aconseguit grans avenços, ja que s'ha reduït enormement el nombre de nens que mor abans de complir cinc anys i s'ha augmentat el nivell d'accés a l'educació i l'aigua potable.
No obstant això, se segueixen violant diàriament els drets de milions d'infants, i el 20% més pobre de la infantesa mundial té el doble de perill de morir durant els seus primers cinc anys d'edat que el 20% més ric. A més, gairebé un de cada quatre nens dels països menys avançats és un nen treballador i milions de nens pateixen habitualment les conseqüències de la discriminació, la violència física i sexual, l'abús i l'abandonament.
Innovació contra la desigualTaT
En la nova edició de la principal publicació d'UNICEF s'addueix que les innovacions com les sals de rehidratació oral o els aliments terapèutics llestos per al consum han significat canvis radicals en les vides dels nens durant els últims 25 anys, però que per aconseguir que els infants als quals resulta més difícil aprendre puguin gaudir plenament dels seus drets serà necessari comptar amb aliances, productes i processos encara més innovadors.
L'informe, que es difon en format digital, conté presentacions interactives i multimèdia que possibiliten que els lectors comparteixin les seves idees i innovacions, i posa en relleu diverses innovacions excel·lents que ja estan millorant les vides dels nens en diversos països. Entre elles:
Solar Ear, el primer carregador recarregable de piles de pròtesis auditives. Va ser creat per satisfer les necessitats de les comunitats que no tenen servei elèctric. Es pot carregar mitjançant la llum solar o elèctrica, o un carregador de mòbil (Tendekayi Katsiga, Deaftronics, Botswana / Zimbabwe).
La gestió de la desnutrició aguda basada en la comunitat és un model d'atenció que ofereix tractament a les persones afectades a les seves llars amb suport de les clíniques locals i mitjançant l'ús d'aliments terapèutics llestos per al consum. El nou model reemplaça els tradicionals centres de nutrició terapèutica on els organismes d'ajuda internaven els pacients, que resultaven més costosos, i ofereix millor cobertura (Steve Collins, cofundador i director de VALID Nutrition).
Noves maneres d'involucrar els joves de Libèria en la crisi de l'Ebola per mitjà d'U-informe, un sistema basat en la telefonia mòbil creat i desenvolupat amb la col·laboració dels propis joves, als quals ajuda explorar els temes que a ells els semblen més importants (UNICEF, Libèria).
Escoles flotants que ofereixen accés a l'educació durant tot l'any als nens que viuen a les zones de Bangla Desh propenses a les inundacions (Mohammed Rezwan, fundador i Director Executiu de l'ONG Shidhulai Swanirvar Sangstha).
Vibrasor, un dispositiu que van inventar dos adolescents colombianes que ajuda les persones amb discapacitat auditiva a desplaçar-se de manera segura a les zones urbanes molt transitades (Isamar Cartagena, Katherine Fernández).
Un generador elèctric alimentat amb orina i inventat per quatre adolescents de Nigèria, de gran utilitat per als pobladors d'aquest país que no compten amb servei elèctric (Nigèria).
El 25 aniversari de la Convenció A EspaNYa
UNICEF Comitè Espanyol ha presentat aquest informe en el transcurs del Congrés Internacional Solidà[email protected] 2014 que s'ha inaugurat avui a Sevilla.
El congrés té com a eix temàtic el concepte de 'Innovació per a l'equitat'. "Sens dubte, el món és un lloc millor per a la majoria dels nens avui que fa 25 anys, quan la Convenció sobre els Drets de l'Infant va veure la llum. No obstant això, hi ha molts, massa nens i nenes que s'estan quedant enrere i pateixen violacions inadmissibles dels seus drets. Per arribar-hi i millorar realment les seves vides és imprescindible apostar per un pensament innovador, buscar noves perspectives i comptar amb noves veus. Fer coses diferents per aconseguir resultats diferents "ha dit el president d'UNICEF Comitè Espanyol, Carmelo Angulo.
A part del Congrés [email protected] 2014 a Sevilla, els comitès autonòmics d'UNICEF a la resta d'Espanya celebren el 25 aniversari de la Convenció sobre els Drets de l'Infant amb diferents activitats. | 1 | perfect | {"ca": 0.9902671755725191, "en": 0.007442748091603053, "es": 0.0022900763358778627} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_6576 | Els resultats d'un estudi fet per l'Agència Catalana de l'Aigua corroboren que la depuradora de Moià és deficient i cal renovar-la. L'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) està al límit de la seva capacitat i no està preparada per fer un tractament òptim de les aigües que li arriben del municipi i els polígons industrials. La solució passa per una ampliació de la planta, que començarà a final del 2017. L'estudi, però, nega que la depuradora de Moià sigui la responsable de la contaminació dels pous d'aigua potable de Calders i Navarcles.
L'ACA es va reunir aquest dilluns amb els alcaldes dels municipis per on discorre la riera de la Tosca o que en reben les aigües: Moià, Castellcir, Monistrol de Calders, Calders i Navarcles. Els va comunicar els resultats d'un estudi que ha durat més de quatre mesos i que ha comprovat periòdicament l'estat de les aigües en deu punts distribuïts entre l'entrada de l'EDAR, a Moià, i la Pólvora, a Navarcles.
L'alcalde de Moià i vicepresident de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, va explicar les principals conclusions de l'estudi ahir en una roda de premsa: "la depuradora ha quedat petita. Ha quedat limitada pel volum d'aigua que ha de tractar, i obsoleta per la seva tecnologia".Gràcies a les dades recollides els darrers mesos, l'ACA ha pogut concretar les necessitats de la planta de Moià i avançar-ne l'ampliació: començarà a final del 2017 i està previst que quedi enllestida en un any. Guiteras va destacar que el coneixement exhaustiu de la situació ha estat clau per aconseguir reduir els costos del projecte i, per tant, avançar que es porti a terme.
La planta, inaugurada el 1999, va quedar ràpidament desfasada a causa del creixement del municipi quant a demografia i indústria. El 2004, l'administració considerava "prioritària" la construcció d'una planta que donés una resposta a les necessitats de Moià. La Diputació tenia el 2011 un projecte sobre la taula per construir una nova planta de tractament, però el seu cost elevat (4,1 milions d'euros) i les circumstàncies d'altres municipis van fer que el projecte quedés ajornat. El fet que finalment s'hagi optat per una ampliació de la planta actual, segons va declarar Guiteras, permet reduir a la meitat els costos i accelerar-ne així la construcció.
L'ACA exculpa Moià
L'estudi de l'ACA també descarta que la planta de Moià sigui la causant de la contaminació del riu Calders, on van a parar les aigües de la Tosca. Guiteras, referint-se a l'informe, va declarar: "els episodis d'amoni a la captació d'aigua potable de Calders i de Navarcles no es poden atribuir a l'EGAR de Moià, i són molt més probables causes més properes, incloent-hi el clavegueram de Monistrol, que ha sofert problemes d'embussades i sobreïxents". Guiteras també va recordar que Calders no disposava de depuradora.
Aquests resultats decanten la balança a favor de l'Ajuntament de Moià pel que fa a la disputa originada per les crítiques dels consistoris de Calders, Monistrol i Navarcles. El 30 de març, els tres alcaldes van aprovar una moció conjunta demanant que s'investiguessin les causes dels increments de contaminació. Dies més tard, una moció presentada al Consell Comarcal del Moianès (del qual formen part Monistrol i Calders) trencava per primera vegada el consens que havia caracteritzat l'organisme i el seu predecessor (el Consorci del Moianès) durant més de 20 anys.
Guiteras va lamentar les acusacions rebudes, tant d'altres ajuntaments com de la societat civil: "la simplificació que Moià contamina no és certa. Alguns s'han atrevit a parlar sense dades i nosaltres no ho hem fet fins que no hem tingut els resultats". | 0.877438 | curate | {"ca": 1.0} | : /moianes/2016/07/13/laca-confirma-que-depuradora-moia/370485.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_75081 | Cinc estats han aprofitat les eleccions legislatives per consultar la població arran de la sentència del Tribunal Suprem que va abolir el dret a l'avortament a escala federal | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ccma.cat/324/avortament/tema/avortament/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_346128 | https://adminweb.mataro.cat/ca/actualitat/noticies/2013/la-piscina-municipal-millora-les-instal-lacions
https://adminweb.mataro.cat/ca/actualitat/noticies/2013/la-piscina-municipal-millora-les-instal-lacions/@@images/image/preview
La Piscina Municipal millora les instal·lacions
Unes 3.000 persones al mes usen l’equipament municipal
dimarts 30 abril 2013
La Piscina Municipal en els darrers mesos ha efectuat un seguit de reformes en les seves instal·lacions per tal de millorar els serveis i el confort dels usuaris.
Així, s’ha procedit a fer les següents actuacions amb un cost d’uns 45.000 €:
. renovació del sostre de la piscina petita: obra consistent en reparar les bigues, impermeabilitzar el sostre i renovar totalment el fals sostre de sobre la piscina petita i la sauna.
. millora de la climatització: instal·lació d’un quadre de control automatitzat per controlar la climatització de l’entorn de la piscina gran.
. reparació de les façanes: s’han reparat les esquerdes i altres patologies de totes les façanes de l’equipament. Properament es pintaran algunes parts de les façanes.
Uns 3.000 usuaris al mes
La Piscina Municipal compta amb una mitjana d’uns 1.100 abonats al mes i d’uns 1.200 usuaris dels cursets de natació. Aquesta any se n’han organitzat 64 de tots els nivells i adreçats a totes les edats que se sumen a les activitats aquàtiques per a gent gran.
A més d’aquests cursets, la Piscina Municipal també ofereix: el Servei Esportiu Escolar de Natació per a alumnes de cicle inicial; cursets de natació per a escolars d’altres nivells; natació per a grups de persones amb discapacitat i lloguer d’espais per a diferents activitats (persones amb disminució física, psíquica o sensorial, entrenaments de l’AE Sincro Mataró, grups de rehabilitació, ...). | 1 | perfect | {"en": 0.13018760659465606, "ca": 0.8425241614553723, "pt": 0.011938601478112564, "fr": 0.0017055144968732233, "es": 0.013644115974985787} | |
mc4_ca_20230418_2_576168 | Notícies | Comissió de Veïns i Veïnes de la Bordeta
10 març 2018 NotíciesFesta, Sant MedirCVB
Aquest diumenge, 11 de març de 2018, a partir de les 10:30 hores, és festa gran a la Bordeta. Com és tradició les colles de Sant Medir vénen a fer un cercavila a la Bordeta on reparteixen tones de caramels i llaminadures. | 0.704148 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bordeta.org/category/general/ |
mc4_ca_20230418_6_37 | “La rumba, el flamenc i el reggaeton tenen arrel negra”
29/10/2019 00:32 | Actualizado a 29/10/2019 04:02
‘Semilla del son’
Auserón és un vocable de prosàpia occitana que deriva del llatí avicellum , és a dir, ocellet. Aquest ocell cantaire –músic, cantant i filòsof: és doctor en Filosofia amb excel·lent–, després de trenta anys d’investigacions sonores a Amèrica, Àfrica i Espanya, publica ara Semilla del son . Crónica de un hechizo (Libros del Kultrum), en al·lusió a la seva trobada amb els sons de Cuba. D’això parlem a Barcelona, on Auserón va estudiar al Taller de Músics (que recorda amb gratitud), i també de García Lorca, a qui va dedicar un recital fa vint anys, i fins i tot del perreo , en el qual ell hi veu “una pantomima de l’acte sexual: ve de l’Àfrica negra, com a ritual d’aparellament”.
Vostè és Santiago Auserón o Juan Perro?
Ara, Auserón, però Juan Perro em mossega l’orella.
Des de quan és Perro?
Des que vaig deixar Radio Futura, fa 30 anys.
Juan Perro sona dur...
Juan és poble, ningú. Perro és el meu llinatge.
Quin llinatge?
Llegeixi El coloquio de los perros , de Cervantes, o Investigacions d’un gos , de Kafka...
Què hi pinten, aquí, els gossos?
Conversen o musiquen: sent humils, són savis. És on he volgut buscar.
Buscar on, buscar què?
Buscar l’arrel del vers, de la música, del son... al poble, i he seguit el gos...
Quin gos?
Els senyors castellans i andalusos de l’època de Cervantes tenien esclaus africans, i amb molt casolana tendresa de mascota els anomenaven així: “Vine aquí, gos”.
Hi havia esclaus negres a l’Espanya del segle d’or?
Sí! Surten en sis comèdies de Lope, i en versos sarcàstics de Quevedo, i en versos amorosos de Góngora: parlen en el seu argot afroiber, era el castellà que parlaven aquells negres africans.
Quina sorpresa, no ho sabia.
Ho he estudiat: al segle XVI, el 10% de la població de Cadis i Sevilla eren negres i mulats. I fins i tot un catedràtic de llatí a Granada, Juan Latino, era negre.
Des de quan hi ha negres andalusos?
Almenys des dels fenicis, que van circumnavegar l’Àfrica al segle VII a.C. I seguríssim des del segle VIII d.C.: els prínceps andalusins compraven esclaus negres al Magrib a caravaners jueus.
I un cop cristianitzat Al-Andalus, què?
Igual, els cristians capturaven o compraven negres com a esclaus i mascotes.
Com a... “gossos”, segons em deia.
Gossos que venien amb música, una música des del cor de l’Àfrica: el tango africà.
És la síncope, el compàs de dotze corxeres, la sintonia africana... És la matriu universal!
De l’havanera. Del son. De la samba. Del pasdoble. Del tango flamenc. Del danzón. Del tango rioplatense. De la second line de Nova Orleans. De la rumba. Del reggae. Del reggaeton...
Despacito ... ve de l’Àfrica?
I la rumba catalana! El gitano Peret em va confessar que va prendre sons del trovero cubà Ñico Saquito, i el son cubà és un llegat de la negritud.
Els gitanos hereten la negritud?
Els gitanos, que van entrar per Catalunya al segle XV, als ravals de ciutats andaluses conviuran amb negres...
Potser la pena negra del cante jondo provingui dels negres.
El compàs flamenc té pòsit rítmic africà, recollit per gitanos, amb cant judeoaràbic: soleares, buleries, seguidilles, alegries... espectacle interètnic! Prou que ho va captar l’oïda de García Lorca: ho duc a la meva altra orella!
Vostè és etnomusicòleg erudit.
La sarabanda i la xacona, balls de negres d’Espanya, s’estendran per Europa. I a Cuba... arrelarà el patró de dotze corxeres africà des d’Espanya: el son mestís iber, amb vers en espanyol! I allà me’n vaig anar a explorar-lo jo als anys vuitanta...
Com va ser això?
El meu pare, topògraf, va treballar per a les bases americanes: em vaig criar a Saragossa i Huelva, escoltava Louis Armstrong, Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Nat King Cole, Ray Charles, Animals, Kinks, Platters, soul...
I això el va portar a ser músic?
Sí, i em vaig adonar que, per rebuig del franquisme, havíem perdut la nostra tradició sonora. I a Cuba... la vaig trobar! Parlaven el castellà de la meva àvia i cantaven com els meus ídols ianquis de cor negre.
Es va tancar en vostè un bucle de segles.
M’enorgulleix haver editat els discos Semilla del son amb músics cubans, com el músic tresero Pancho Amat (el tres és un instrument), i haver-los portat aquí, com al nonagenari músic Compay Segundo...
Què fa Auserón un dia normal?
A la tarda, estic amb la guitarra. Al matí escric: publicaré la meva tesi doctoral, La música en los fundamentos del logos , en forma de llibre.
Sona molt... filosòfic.
La vaig defensar el 2015: l’alleugeriré i titularé Arte sonora . Vaig acabar Filosofia el 1978.
Què li ha aportat la filosofia?
No hi ha res que m’hagi apassionat tant com la filosofia i el son. A l’illa de Cuba vaig comprendre per què el rock m’havia enlluernat des de jove: conté l’ancestral ritme africà!
I què em diu de la moda juvenil?
Ha, ha... va ser un hit nostre, de Radio Futura, però el meu camí no era el dels fans.
Quin camí és el que ara somia?
Somio contribuir humilment a una revolució espiritual, indispensable per transformar la societat.
Proposi una pista...
Tornar a estudiar llengües clàssiques, humanitats, poesia i música, astronomia i matemàtica: el món antic. | 0.757047 | curate | {"es": 0.06904622586307782, "ca": 0.8855080944021845, "it": 0.019114491905597816, "pt": 0.010922566803198752, "en": 0.00994733762434172, "cs": 0.0005851375073142189, "ru": 0.002730641700799688, "la": 0.0021455041934854693} | https://www.lavanguardia.com/lacontra/20191029/471262681806/la-rumba-el-flamenc-i-el-reggaeton-tenen-arrel-negra.html |
mc4_ca_20230418_12_680448 | Brutícia a les platges del Maresme | Blanesaldia
Publicat el 08 d'Agost, 2013 - 08:46 CEST
Playa de La Pomareda, a Malgrat de Mar
Aquest estiu s´està observant l´existència d’una gran quantitat de sòlids surant a les platges de la comarca, des d´Alella fins a Malgrat de Mar, generant nombroses queixes per part dels banyistes.
Davant d´aquest fet, el Consell Comarcal del Maresme vol informar a la població de que els sistemes de sanejament estan funcionant correctament i que els sòlids surant presents a les aigües de bany no són procedents de cap mal funcionament de les depuradores ni de les xarxes de col·lectors.
D´acord amb les analítiques de les aigües de bany realitzades per l´Agència Catalana de l´Aigua, excepte en les hores posteriors als episodis de pluges, la qualitat microbiològica de les aigües de bany és excel•lent a tota la comarca.
La normativa prohibeix extreure àrids de la Tordera per les platges de Blanes
Publicat en Alt Maresme | Etiquetat brutícia, platja
← Els delictes i faltes s’han reduït a Pineda un 4% durant la primera meitat de l’any Activitats a Blanes els dies 9, 10 i 11 d’agost →
Pineda de Mar recibe el premio Reino de Jaén
Les excavacions al Jaciment Romà d’Els Padrets de Blanes confirmen la seva excepcionalitat arqueològica
Tossa vol rehabilitar l’església de la Vila Vella per fer-hi un auditori
L’equip de govern de Tossa de Mar vol crear la carta de paisatge per protegir el patrimoni natural
Arxius Selecciona el mes Desembre 2019 (17) Novembre 2019 (46) Octubre 2019 (36) Setembre 2019 (33) Agost 2019 (25) Juliol 2019 (45) Juny 2019 (48) Maig 2019 (72) Abril 2019 (45) Març 2019 (54) Febrer 2019 (55) Gener 2019 (55) Desembre 2018 (48) Novembre 2018 (61) Octubre 2018 (58) Setembre 2018 (64) Agost 2018 (49) Juliol 2018 (56) Juny 2018 (71) Maig 2018 (62) Abril 2018 (47) Març 2018 (55) Febrer 2018 (62) Gener 2018 (69) Desembre 2017 (77) Novembre 2017 (62) Octubre 2017 (31) Setembre 2017 (52) Agost 2017 (41) Juliol 2017 (79) Juny 2017 (64) Maig 2017 (94) Abril 2017 (57) Març 2017 (98) Febrer 2017 (81) Gener 2017 (88) Desembre 2016 (74) Novembre 2016 (65) Octubre 2016 (21) Setembre 2016 (11) Agost 2016 (11) Juliol 2016 (72) Juny 2016 (65) Maig 2016 (84) Abril 2016 (99) Març 2016 (107) Febrer 2016 (94) Gener 2016 (67) Desembre 2015 (72) Novembre 2015 (73) Octubre 2015 (77) Setembre 2015 (72) Agost 2015 (54) Juliol 2015 (74) Juny 2015 (78) Maig 2015 (116) Abril 2015 (103) Març 2015 (102) Febrer 2015 (99) Gener 2015 (82) Desembre 2014 (81) Novembre 2014 (103) Octubre 2014 (94) Setembre 2014 (75) Agost 2014 (69) Juliol 2014 (91) Juny 2014 (105) Maig 2014 (130) Abril 2014 (124) Març 2014 (111) Febrer 2014 (109) Gener 2014 (117) Desembre 2013 (106) Novembre 2013 (120) Octubre 2013 (134) Setembre 2013 (103) Agost 2013 (93) Juliol 2013 (139) Juny 2013 (114) Maig 2013 (138) Abril 2013 (126) Març 2013 (101) Febrer 2013 (112) Gener 2013 (128) Desembre 2012 (93) Novembre 2012 (94) Octubre 2012 (110) Setembre 2012 (95) Agost 2012 (111) Juliol 2012 (152) Juny 2012 (118) Maig 2012 (104) Abril 2012 (89) Març 2012 (103) Febrer 2012 (107) Gener 2012 (117) Desembre 2011 (113) Novembre 2011 (123) Octubre 2011 (107) Setembre 2011 (100) Agost 2011 (93) Juliol 2011 (130) Juny 2011 (130) Maig 2011 (176) Abril 2011 (126) Març 2011 (128) Febrer 2011 (120) Gener 2011 (109) Desembre 2010 (93) Novembre 2010 (126) Octubre 2010 (115) Setembre 2010 (125) Agost 2010 (115) Juliol 2010 (168) Juny 2010 (130) Maig 2010 (155) Abril 2010 (117) Març 2010 (99) Febrer 2010 (31) | 0.743048 | curate | {"ca": 0.9766181921870545, "es": 0.023381807812945538} | https://www.blanesaldia.com/alt-maresme/11326-bruticia-a-les-platges-del-maresme/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_153841 | El Servei Meteorològic de Catalunya ha estat admès a la Societat Meteorològica Europea (European Meteorological Society, EMS) com a membre associat. La pertinença a aquesta institució permetrà formar part de la xarxa europea que engloba serveis meteorològics i hidrològics, empreses i instituts de recerca que tenen en la meteorologia i la climatologia els seus camps principals de treball. Serveis com Météo-France (França), MeteoSwiss (Suïssa), KNMI (Holanda), MetOffice (Regne Unit), Deutscher Wetterdienst (Alemanya) o Aemet (Espanya) i institucions com EUMETNET o ECMWF en formen part, i des d’aquest mes d’abril ho és el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre els beneficis que aportarà formar part de l’EMS, destaquen:
- Facilitar l’accés a un fòrum d’intercanvi i discussió sobre l’actualitat de la ciència meteorològica a nivell europeu i que integra 68 entitats i serveis meteorològics.
- Organitzar congressos i seminaris sota l’auspici de l’EMS, com a ara l’ECAC (European Congress of Applied Climatology).
- Accés a preus reduïts a nombrosos congressos i seminaris de formació en matèria meteorològica i climatològica.
- Guanyar presència internacional i poder accedir a productes i a coneixement en matèria meteorològica i climatològica. | 0.854133 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.avamet.org/forum/index.php?PHPSESSID=aoodv3va4u0tg7qn1ekmv26vti&topic=2661.0;wap2 |
acn_ca_20201011_0_41783 | Colau lloa la tasca "impressionant" i "sovint invisible" de la Guàrdia Urbana de Barcelona
El comissionat de Seguretat defensa les reformes endegades al cos perquè "els canvis són necessaris" i "totes les organitzacions necessiten repensar-se i modernitzar-se"
ACN Barcelona.-L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lloat aquest dijous la tasca "impressionant" i "sovint invisible" de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB); una tasca "molt apreciada i valorada per la ciutadania". Així ha elogiat el cos en el lliurament de Medalles al Mèrit de la Guàrdia Urbana, al Saló de Cent de l'Ajuntament. El comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, ha defensat, per la seva banda, el Pla local de prevenció i seguretat 2016-2019 i al Pla director de la Guàrdia Urbana, presentat la primavera passada, perquè "els canvis són necessaris" i "totes les organitzacions necessiten repensar-se, modernitzar-se i adaptar-se a les transformacions que es produeixen en les societats i en la ciutadana a la qual serveixen". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/colau-lloa-la-tasca-impressionant-i-sovint-invisible-de-la-guardia-urbana-de-barcelona |
macocu_ca_20230731_4_115761 | Olesa de Montserrat
Al nord de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona), als peus de la muntanya de Montserrat, es troba situat el municipi d’Olesa de Montserrat. Envoltat de valls i turons, està delimitat pel riu Llobregat i les serres de Puigventós i Sant Salvador de les Espases.
Al centre històric del municipi destaca la Torre del Rellotge, una edificació defensiva del segle XVI, i el Portal de Santa Oliva, construït l’any 1548 per donar accés als viatgers de Vacarisses.
El seu entorn natural és ideal per fer excursions, siguin rutes de senderisme o amb BTT. I per descobrir una gran part del seu patrimoni històric.
Moltes d’aquestes rutes s’enfilen per turons on es poden trobar antigues ermites i masies en bon estat de conservació. És el cas de Sant Salvador de les Espases (s.X), d’estil gòtic i construïda sobre els fonaments d’un castell. O la de Sant Pere Sacama, edificada al segle X sobre les restes d’un castell visigòtic. Prop d’ella es poden visitar les restes del Mas Vilar (s. XI-XIV), considerat jaciment arqueològic, on es va trobar l’esquelet d’una persona d’època medieval i que, possiblement, va ser assassinada.
Una altra excursió interessant és la que porta a Ribes Blaves. En aquest indret de gran valor geològic es pot contemplar una falla d’aproximadament 400 milions d’anys, així com sorprenents formacions rocoses. | 0.816104 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_563549 | David Font es perfila com a president del Consell Comarcal del Berguedà - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
David Font es perfila com a president del Consell Comarcal del Berguedà
L'alcalde de Gironella i cap de CDC a la comarca és el candidat proposat per rellevar Sergi Roca
dani peronaberga 04.07.2015 | 07:35
David Font és alcalde de Gironella des del 2010 ARXIU/D.C.
Si no hi ha canvis d'última hora, David Font serà el nou president del Consell Comarcal de Berguedà. L'actual president de CDC a la comarca i alcalde de Gironella rellevarà, amb tota probabilitat, Sergi Roca, president de l'ens des del 2008, que abans de les eleccions municipals ja va anunciar que deixava la primera línia de la política i que, per tant, no aspirava a la reelecció a la presidència de l'ens. El 24-M CiU va perdre la majoria absoluta al Consell, però continua sent la força més representativa amb 9 membres.
Font és el nom proposat per l'executiva de Convergència Democràtica de Catalunya del Berguedà per encapçalar el nou govern comarcal. Així ho ha admès ell mateix a Regió7 després d'haver traslladat la decisió als dirigents d'Unió al Berguedà amb qui comparteixen partit a l'ens comarcal. Ara només quedarà acabar de parlar amb els vuit consellers de CiU perquè sigui cent per cent oficial. Un tràmit que, segons Font, "no és indispensable", però que troba "necessari" per respecte a la resta de persones que formaran el seu equip durant els propers quatre anys. | 0.849234 | curate | {"ca": 0.9759615384615384, "de": 0.02403846153846154} | http://www.regio7.cat/bergueda/2015/07/04/david-font-perfila-president-del/320531.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_17849 | TARRAGONA, 13 ago. (EUROPA PRESS) -
La Policia Local de Calafell ha detingut un veí del municipi tarragoní de 52 anys per temptativa d'homicidi a la seva exdona, després d'agredir-la greument amb un martell i un objecte punxant al cap i diverses parts del cos.
Segons ha informat aquest dilluns la policia en un comunicat, els fets s'han produït el 2 d'agost en el domicili de la víctima, al carrer Ortagell de Calafell, i la dona va poder escapar-se del seu agressor per demanar ajuda a uns veïns.
Els veïns van alertar la Policia Local, que es va traslladar al lloc dels fets i va detenir l'agressor, que estava amagat i presentava lesions fruit d'una temptativa de suïcidi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.518583 | curate | {"pt": 0.01020986954055587, "ca": 0.685195689166194, "es": 0.2819058423142371, "en": 0.022688598979013045} | : /gent/noticia-successos-detenen-vei-calafell-per-agredir-greument-amb-martell-seva-exdona-20130813155344.html |
oscar-2201_ca_20230904_7_12659 | Andorra la Vella inverteix més d'un milió d'euros en embellir la zona de l'estació de busos als 'Set Poetes' - Altaveu el diari digital d'Andorra
Inici
Actualitat
Entrevistes
Reportatges
Opinió
Esport
Classificats
Necrològiques
Més
Subscriu-te al Butlletí
Seccions
Inici
Actualitat
Entrevistes
Reportatges
Opinió
Esport
Classificats
Necrològiques
Categories
Religió
Transport
Turisme
Energia
Territori
Medi Ambient
Cinegètica
Patrimoni natural
Afers Exteriors
Història
Finances
Empreses
Salut
Afers Socials
Interior
Infraestructures
Equipaments
Justícia
Estacions
Neu
Educació
Cultura
Successos
Societat
Política
Economia
Altaveu
Qui som
Contacte
Publicitat
Butlletí
Descarrega l'app
Actualitat
Andorra la Vella inverteix més d'un milió d'euros en embellir la zona de l'estació de busos als 'Set Poetes'
La sessió de comú d'aquest dijous aprova el pressupost per al 2020
B
B. N.
30/01/2020 (18:00 CET)
Comentaris
El parc infantil desapareixerà per donar pas a la nova zona pública.
La sessió de comú d'Andorra la Vella ha aprovat la construcció d'una nova zona de vianants de més de 1.000 metres quadrats, que unirà l'Estació Nacional d'Autobusos i la plaça Lídia Armengol, on hi ha les escultures dels 'Set Poetes' de Jaume Plensa. Aquesta és la inversió 'estrella' d'un pressupost que tambe s'ha aprovat aquest dimecres i que frega els 50 milions d'euros.
El projecte es divideix en una plaça pública de 520 metres quadrats i el nou carrer que s'anomenarà del Consell General, que tindrà una amplada de 20 metres i voravies de 7. Segons ha explicat el cònsol menor, David Astrié “les inversions reflecteixen la voluntat del comú de seguir transformant Andorra la Vella i Santa Coloma en una parròquia per a les persones”.
Un altre dels grans projectes que s’inicia aquest any és la remodelació de la plaça de la Rotonda i els seus voltants. Aquest any s’hi destinen 60.000 euros. L’objectiu és reforçar la connectivitat entre la part baixa i la part alta de la zona comercial. Es construirà un ascensor per salvar el desnivell entre l’avinguda Príncep Benlloch i el carrer Ciutat de Valls.
Hi haurà una inversió de més de 700.000 euros per seguir desenvolupant la cartografia cadastral i de 250.000 per seguir desplegant la xarxa separativa d’aigües, en aquest cas al carrer Gil Torres. S’ampliarà i millorarà la sala de vetlles de Prat de la Creu, i del cementiri de Santa Coloma. El conseller socialdemòcrata, Sergi González ha demanat per l’absència de diners per a la construcció del telefèric a Carroi i per la quantitat que es destina a l’enllumenat. En relació al telefèric, la cònsol major, Conxita Marsol ha dit que la previsió del giny és de “cost zero” i sobre l’enllumenat, Astrié ha indicat que es tracta “d’anar canviant les bombetes d’alt consum per leds”.
Pel que fa als ingressos, es preveu recaptar uns 14 milions d’euros en concepte d’impostos directes, un 13% més que al 2019. L’augment té a veure amb els drets de construcció tot i que González ha advertit que “la bonança econòmica de la construcció pot baixar en els pròxims anys i que cal tenir-ho en compte”. El capítol de taxes i altres ingressos s’incrementa prop d’un 30%. Passa dels 15 als 20 milions.
La primera correspon al pagament de 3,6 milions de les assegurances del sinistre dels Serradells, i la segona als efectes derivats de l’increment de la construcció amb més recaptació comunal per llicències, clavegueram i embrancaments a la xarxa d’aigües. Hi ha una previsió de l’endeutament del 30,5 milions actuals fins al 29,7. El comú de la capital ha estat el primer en aprovar un pressupost pel 2020 que no ha comptat amb el vistiplau de l'oposició del partit Socialdemòcrata.
Etiquetes
comú
Andorra la Vella
Comentaris (2)
Ordena per
Data Més valorats
Resposta a l'usuari X
Nom
Correu electrònic
El teu comentari
Et pot interessar
Salut
La desenfrenada positivitat a les aules obre la porta a ampliar les vacances escolars
Salut
Una nova defunció i 232 contagis més per a una pandèmia amb rècord d’actius
Salut
Contagiats que han d’anar-se a fer proves de detecció reclamen un ‘stop lab’ amb vehicle
Successos
‘S’atrinxera’ a la cafeteria de l’hospital sense passi sanitari i acaba sancionat per la policia
Parròquies
Deu funcionaris amb Covid al comú d’Andorra la Vella
Sanitat
Noves restriccions per accedir a l’hospital a visitar pacients: passaport Covid i una sola persona
Trending
Benazet admet que es viu un moment “àlgid” d’una pandèmia desbocada
Les sospites de contagi desborden la plaça de Braus amb un miler de proves diagnòstiques
La planta Covid de l’hospital acull per primera vegada menors
Una nova defunció i 232 contagis més per a una pandèmia amb rècord d’actius
‘S’atrinxera’ a la cafeteria de l’hospital sense passi sanitari i acaba sancionat per la policia
Inici
Actualitat
Entrevistes
Reportatges
Opinió
Esport
Classificats
Necrològiques
Qui som
Contacte
Publicitat
Política de privacitat
Amb la col·laboració de:
Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. | 0.600577 | curate | {"ca": 0.8988295973021226, "es": 0.014878000396746678, "de": 0.004364213449712359, "it": 0.013687760365006943, "pt": 0.01864709383058917, "en": 0.019242213846459036, "fr": 0.026185280698274152, "vi": 0.0013886133703630231, "no": 0.0027772267407260463} | https://www.altaveu.com/actualitat/andorra-la-vella-inverteix-mes-dun-milio-deuros-en-embellir-la-zona-de-lestacio-de-busos-a_10845_102.html |
macocu_ca_20230731_3_434204 | Carta a Aloma de l'obra Aloma de l'autora Mercè Rodoreda Escrita pel grup MMD del centre Escola Garbí el curs 2012-13____ Veure activitat...
Darrera modificació de la pàgina: 19 gen 2013 a les 19:59. | 0.63831 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_563190 | naturalment: 2012-08-12
Per començar el ritual situat a l’est, que és la direcció de l’element aire i on neix la llum del dia. Tanca els ulls i fes unes quantes respiracions profundes. Percep els peus recolzats a terra. A sota hi ha la Mare Terra, saluda-la des del teu cor. Des del centre del teu ventre i a través dels peus sent la seva connexió. Sent les teves arrels que arriben fins el seu cor. Tot seguit respira suaument i connecta amb l’energia del lloc i del vent. Simplement unifica la ment i posi una intenció pura. Passats uns minuts aixeca els braços, obre els palmells mirant enlaire i adopta una posició relaxada. Llavors pronuncia en veu alta i ferma:
PREGO A L’ENERGIA DIVINA QUE EM SIGUIN RETORNADES TOTES LES ENERGIES QUE SÓN LEGITIMAMENT MEVES, DE TOTS ELS NIVELLS I DIMENSIONS I QUE SÓN NETEJADES I PURIFICADES PER LA CONSCIÈNCIA UNIVERSAL. PREGO QUE SIGUIN EXTRETES DEL MEU COS FÍSIC I DEL MEU CAMP VIBRATORI TOTES LES ENERGIES QUE NO EM PERTANYEN, I QUE SIGUIN RETORNADES A LA FONT DE LLUM QUE SEMPRE ÉS SAVIESA DIVINA. QUE AIXÍ SIGUI. (Repetir 3 vegades). És freqüent que durant el transcurs del ritual puguin aparèixer emocions denses, sensacions o percepcions diverses, imatges, pensaments, negativitats, persones, situacions viscudes, fets, etc, és a dir, energies inconscients que es troben en el nostre camp vibratori o aura. Si hi ha sensacions, les noto, em permeto sentir-les, si no son còmodes o felices no les jutjo, no les rebutjo, simplement em relaxo i deixo que siguin netejades i purificades. | 0.69987 | curate | {"en": 0.015181518151815182, "ca": 0.7287128712871287, "es": 0.25610561056105613} | http://edu-naturalment.blogspot.com/2012_08_12_archive.html |
oscar-2201_ca_20230904_5_134505 | Pots contactar amb el nostre Servei Atenció al Client trucant al: 93 515 31 09 o enviant un correu electrònic a: [email protected]
De dilluns a divendres de 08:00 a 21:00h dissabtes i vigílies de festiu de 10:00 a 21:00h
Anar a Consultes Freqüents Aceptar
Cercador de botigues
Comprar com a escola
Iniciar sessió
CAT
CAS
🎁 Et tornem 10€! 🎁
Consulta com aquí
Selecciona una categoria
Totes
Joguines
Llibres
Llibres infantils
Papereria i Manualitats
Revistes
Tecnologia
Tèxtil escolar
Llibres de Text
Altres
0
Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Eliminar producte obligatori del lot
El producte que has eliminat és obligatori. En cas de no voler-lo incloure en la teva compra no podràs finalitzar la compra del lot. En cas de només voler alguns dels articles del lot hauràs de fer la seva compra de forma individual.
Per qualsevol dubte o consulta al respecte pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu [email protected]
Què és el que estàs buscant?
Inici
Papereria i Manualitats
Material d'oficina o escriptori
Arxiu i classificació
BOS.MULTI.11f A4 CRIST A/FINEST.COLOR10u
Office Box
Més informació
Detalls del producte
Informació extra
Descripció
Fitxa tècnica
Fitxa tècnica
EAN: 8435258468159
Referència Abacus: 1164171.03
Si ho demanes ara, arriba...
A domicili
En 24/48 hores (feiners)
A la teva botiga Abacus (gratis)
Consulta la data estimada d'entrega durant el procés de compra
Soci/a Abacus 2,10€
PVP 2,35€
Compra online
Click & Collect
Soci/a Abacus 2,10€
PVP 2,35€
Aquest producte no està disponible. Si us plau, selecciona una altra opció.
Afegir a la cistella
Has afegit la quantitat màxima disponible.
Soci/a Abacus 2,10€
PVP 2,35€
Tria la teva botiga per a la recollida
Producte sense stock
Avisa'm
Producte sense stock
Soci/a Abacus 2,10€
PVP 2,35€
Avisa'm
Productes destacats de Arxiu i classificació
Detalls del producte
Informació extra
Descripció
Fitxa tècnica
Fitxa tècnica
EAN: 8435258468159
Referència Abacus: 1164171.03
Soci/a Abacus 2,10€
PVP 2,35€
Afegir a la cistella
Comprovar disponibilitat de Click&Collect
Indica la teva localitat per trobar la teva botiga més propera
Política de privadesa de dades
D'acord amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (en endavant RGPD), t'informem que les dades facilitades lliurement i voluntàriament pels seus usuaris al web www.abacus.coop seran tractades per l'entitat:
Identitat i dades de contacte del responsable
ABACUS, Societat Cooperativa Catalana de Responsabilitat Limitada (SCCL).
CIF: F-08.22.67.14
Adreça postal: carrer Perú, 186, 08020 de Barcelona.
Telèfon: 932 178 166
Adreça de correu electrònic: [email protected]
Dades de contacte del delegat de protecció de dades
Telèfon: 932 178 166. Adreça de correu electrònic: [email protected]
Finalitats del tractament i base jurídica
Des d'Abacus SCCL podem tractar les teves dades de caràcter personal per a les següents finalitats, en funció del motiu pel qual ens les hagis facilitat:
I. Tramitar les comandes i l'entrega de les compres realitzades a la botiga en línia del nostre web, així com la facturació i el cobrament dels productes i serveis.
II. Gestionar el procés de registre com a soci, accedir al portal personal del soci, així com gaudir de tots els avantatges de ser soci de la cooperativa.
III. Participar en les promocions, sorteigs i esdeveniments organitzats per la cooperativa.
IV. Gestionar les altes i l'enviament a l’usuari d'informació d'utilitat o interès relativa a articles, esdeveniments i publicacions, publicitat i informació comercial, per diferents mitjans, sobre la cooperativa, les seves activitats, concursos, productes, serveis, ofertes, promocions especials, així com documentació de diversa naturalesa.
V. Donar-se d'alta a la borsa de treball i rebre/consultar ofertes de treball de la cooperativa en funció del seu perfil professional, i dur a terme les actuacions necessàries per a la selecció i contractació de personal.
VI. En cas que l'usuari accepti la instal·lació de les cookies, pròpies i de tercers al seu equip mitjançant la navegació en aquest web, s'utilitzarà la informació proporcionada per aquestes per a l'elaboració de perfils i l’ús del web sobre la base de la navegació i l'historial de les compres de l’usuari, per tal d'oferir-li continguts, productes i serveis d'una forma més personalitzada. No obstant això, en cap moment serà objecte de decisions basades únicament en tractaments automatitzats que produeixin efectes sobre l'usuari i la seva persona.
VII. I en general, dur a terme totes les actuacions necessàries per poder donar resposta als diferents tràmits i accions que l'usuari realitzi durant la navegació i interacció al nostre web, així com les obligacions legals que se'n derivin.
La base legal per al tractament de les seves dades de les finalitats I a III és l'execució del contracte corresponent.
La base legal de l'enviament de comunicacions comercials (IV) a usuaris que no siguin clients ni socis de la cooperativa és el consentiment previ sol·licitat, el qual pot ser revocat en qualsevol moment.
La base per al tractament dels currículum vitae (V) és el consentiment que atorga el candidat en realitzar l'enviament del seu currículum per participar en processos de selecció.
L’elaboració de perfils i l’oferta de productes i serveis a clients i socis (VI) té com a base legal la satisfacció de l’interès legítim de la cooperativa, reconegut pel mateix RGPD, el qual permet expressament el tractament de dades personals sobre aquesta base legal amb finalitats de màrqueting directe. Aquest tractament consisteix a poder oferir als clients i socis la contractació d'altres productes o serveis per tal d’aconseguir-ne la fidelització. No obstant això, et recordem que tens dret a oposar-te a aquest tractament de les teves dades, i que pots fer-ho per qualsevol dels mitjans descrits en aquestes condicions.
En cada un dels formularis de recollida de dades d'aquest lloc web es requereix, amb caràcter previ, el consentiment exprés de l'usuari. Per tal de donar resposta a les sol·licituds d'informació i altres tràmits de l'usuari, aquest estarà obligat a facilitar les seves dades de contacte. En cas contrari, no podem garantir-li una resposta adequada. De la mateixa manera, en qualsevol moment l'usuari podrà revocar el consentiment, mitjançant un correu electrònic amb l'assumpte "baixa" al correu [email protected].
L’usuari garanteix i respondrà del fet que les dades aportades siguin veritables, exactes, completes i actualitzades, així com de qualsevol dany o perjudici, directe o indirecte, que pogués ocasionar com a conseqüència de l'incompliment d'aquesta obligació. En el cas que les dades aportades pertanyessin a un tercer, l'usuari garanteix que ha informat aquest tercer dels aspectes continguts en aquest document, i obtingut la seva autorització per facilitar les seves dades a Abacus SCCL per als fins assenyalats.
Abacus SCCL es reserva el dret a excloure dels serveis registrats qualsevol usuari que hagi facilitat dades falses, sense perjudici d’altres accions que corresponguin en dret. Abacus SCCL podrà utilitzar el fitxer de dades d’usuaris per informar de modificacions en el servei, però haurà de sol·licitar sempre l’autorització expressa de l’usuari per a l’enviament de missatges informatius i/o de publicitat sobre productes i serveis. En cap cas es podrà comunicar o cedir les dades a tercers sense el consentiment previ i exprés de l’usuari.
Destinataris de les dades
Els destinataris de les seves dades seran els diferents departaments d'Abacus SCCL, que garanteixen en tot moment la privadesa d’aquestes dades i es comprometen a custodiar-les per evitar-ne l’alteració, la pèrdua, el tractament o l’accés no autoritzat.
Conservació de les dades
Les teves dades de caràcter personal es conservaran durant el termini legal corresponent segons el tipus de tractament d'aquest web que seleccionis. En aquest sentit:
Les dades per a la gestió de la relació amb el client i la facturació i el cobrament dels productes i serveis es conservaran durant tot el temps que el contracte sigui vigent. Un cop finalitzada aquesta relació, si és el cas, les dades podran ser conservades durant el temps exigit per la legislació aplicable i fins que prescriguin les eventuals responsabilitats derivades del contracte.
Les dades per a la gestió de les dades dels socis es conservaran mentre duri la seva vinculació amb la cooperativa, i, un cop finalitzada, fins que prescriguin les possibles responsabilitats derivades de l’esmentada gestió, d'acord amb la legislació aplicable.
Les dades per a l'enviament dels butlletins informatius i les comunicacions comercials dels nostres productes o serveis seran conservades indefinidament fins que l'usuari manifesti, si escau, la seva voluntat de suprimir-les.
Les dades per a la participació en promocions, sorteigs i esdeveniments organitzats per l'entitat es conservaran mentre siguin vigents d’acord amb el que s’estableixi en les seves bases legals específiques per al seu correcte desenvolupament, i, un cop finalitzats, fins que prescriguin les possibles responsabilitats derivades de la seva realització.
Les dades curriculars i del perfil professional dels socis utilitzades per a processos de selecció seran conservades durant un màxim de dotze mesos.
Les dades per a la gestió de consultes i sol·licituds s'han de conservar durant el temps que sigui necessari per donar-hi resposta, amb un termini màxim de dotze mesos.
Les dades relatives a publicacions de comentaris sobre els nostres productes es mantindran durant la vigència i publicitat dels productes o serveis als quals fan referència, llevat que s\'expressi el desig de l’usuari que siguin eliminats en qualsevol moment.
En resposta a la preocupació d'Abacus, SCCL per garantir la seguretat i confidencialitat de les teves dades, s'han adoptat els nivells de seguretat requerits de protecció de les dades personals i s'han implementat els mitjans tècnics al seu abast per evitar la pèrdua, mal ús, alteració, accés no autoritzat i robatori de les dades personals facilitades a través d'aquest lloc web.
Exercici de drets
En qualsevol moment l’usuari podrà exercir els drets d’accés a les seves dades de caràcter personal, a la rectificació de les dades inexactes, a la supressió de les dades que ja no siguin necessàries o, quan es doni algun dels altres supòsits del RGPD, a oposar-se al seu tractament per motius relacionats amb la seva situació particular, així com a la limitació i portabilitat d'acord amb les condicions previstes en el RGPD, mitjançant una comunicació escrita indicant el motiu de la seva sol·licitud, juntament amb una còpia del seu DNI, dirigida a:
Abacus SCCL. Departament d’atenció al client, carrer Perú, núm. 186 08020 Barcelona o mitjançant correu electrònic: [email protected], indicant a l'assumpte del correu "Sol·licitud drets RGPD".
A més, en tot moment l'usuari també té el dret a presentar una reclamació davant de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades o de l'Autoritat de Control competent que correspongui en cada cas. | 0.653551 | curate | {"ca": 0.9574640287769784, "es": 0.0044964028776978415, "pt": 0.002697841726618705, "kn": 0.0002697841726618705, "ru": 0.0035071942446043163, "hu": 0.0014388489208633094, "zh": 8.992805755395684e-05, "en": 0.01762589928057554, "fr": 0.0028776978417266188, "it": 0.003956834532374101, "pl": 0.0040467625899280575, "de": 0.0011690647482014388, "cs": 0.0003597122302158273} | https://www.abacus.coop/ca/bos.multi.11f-a4-crist-a_finest.color10u/1164171.03.html |
mc4_ca_20230418_17_768765 | Tres incursions memorables en el territori de la infantesa. Tres records de celebracions familiars –dos Nadals i un dia d’Acció de Gràcies– convertits en literatura de la més alta volada gràcies a la mà mestra de Truman Capote. El Buddy, és a dir, el petit Truman, és el protagonista dels relats. Un protagonisme compartit per la senyoreta Sook, una parenta conca, tan ingènua com sàvia, amb qui el nen va tenir una relació molt especial durant la seva infantesa a Alabama, separat dels seus pares. E
Tres incursions memorables en el territori de la infantesa. Tres records de celebracions familiars –dos Nadals i un dia d’Acció de Gràcies– convertits en literatura de la més alta volada gràcies a la mà mestra de Truman Capote. El Buddy, és a dir, el petit Truman, és el protagonista dels rel ...
SKU#. 7834752
EAN#. 9788433936486
9788433936486 | 0.562867 | curate | {"es": 0.14165666266506602, "ca": 0.8055222088835534, "en": 0.03841536614645858, "ru": 0.008403361344537815, "pt": 0.006002400960384154} | https://www.sanborns.com.mx/producto/81575/tres-contes/ |
mc4_ca_20230418_13_292834 | Heu cercat per | Bloc seropositiu
Per Claudio Souza 8 març 2020 8 març 2020 1.280 50842
Per Claudio Souza 26 març 2020 26 març 2020 05047
Per Claudio Souza 29 octubre 2019 29 octubre 2019 2 7189
La finestra immunitària eterna és només una expressió <p dir = "ltr" style = "line-height: 1.38; margin-top: 0pt; margin-bottom: 0pt;"> I és un focus interessant a La finestra immunològica: la finestra. .. | 0.617834 | curate | {"it": 0.08354430379746836, "ca": 0.769620253164557, "es": 0.14177215189873418, "az": 0.005063291139240506} | https://ca.soropositivo.org/?s=janela+imunol%C3%B3gica |
mc4_ca_20230418_8_141610 | Cicle Superior: LA VELLA QUARESMA
Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmana de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma. Se'ls amenaçava dient-los: "Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t'endurà". Com veieu, rep molts de noms.
Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Nomes els diumenges es podia menjar peix.Per aixo,la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà. | 0.744206 | curate | {"pt": 0.08435374149659863, "ca": 0.9156462585034013} | http://immacsuperior.blogspot.com/2009/02/la-vella-quaresma.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_286276 | Vet ací la perla que ha deixat anat aquest impresentable a l'entrevista que en Carlos Fuentes li ha fet al Catalunya Opina. Sentències com aquesta deixen ERC com una colla de destralers capaços de qualsevol barbaritat en nom de vés a saber què: amb l'experiència prèvia d'haver fet president en Montilla no hem de tenir cap dubte que, si depengués de gent com ell, això s'esdevindria (ho ha reiterat per deixar ben clar que no és retòrica). Trobo lamentable que la nova ERC no hagi aturat plantejaments nacionalment suïcides i, francament, si aquests han d'ésser els companys de viatge, prefereixo poder votar SI amb tota tranquil·litat i no haver de validar amb el meu vot imbècils de cap a peus com aquest Tardà. Catalunya serà catalana o no serà, que ningú no ho oblidi mai.
Jo vull que ho sigui l'anglès. En quant al "quid" del fil, no tinc inconvenient en que el castellà sigui també una llengua cooficial, però no tant representativa com el català, per descomptat.
És que no hi ha graus en una oficialitat, o és oficial o no ho és, aquí és on precisament els de C's i el PP s'escuden en dir que el castellà ha de ser llengua vehicular a les escoles.
Així doncs estava equivocat. Haurém d'admetre el castellà com a llengua al nostre País donat que la parlen molts catalans d'adopció, però sense donar-li cap titulació ni cooficialitat. Com si fos part de l'Escatergoris o així. | 0.867711 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_442755 | Felicitats “Bon dia, menuts”. | El bloc d'en Bernat Costas
Felicitats “Bon dia, menuts”.
Publicat el 25 abril 2006 per bernatcostas
Ràdio Tordera, guardonada amb una menció de qualitat dels Premis Ràdio Associació pel programa ‘Bon dia, menuts’
Barcelona.- El jurat dels Premis Ràdio Associació, que aquest any arriben a la sisena edició, ha donat a conèixer aquest dilluns el nom dels guanyadors. D’entre els guardonats, es troba Ràdio Tordera (Maresme) que amb el programa ‘Bon dia menuts’ ha estat reconeguda amb una menció de qualitat en la categoria de Millor Programa de Ràdio Local.
Lourdes Casademont / ACN / 24-04-2006 / 12:56h.
‘Bon Dia Menuts’ és un programa infantil que s’emet de dilluns a divendres de vuit a nou del matí i que té com a principal finalitat despertar i donar el bon dia als més petits. El programa busca la participació de l’audiència, amb endevinalles, concursos i música i està presentat per Alberto Rojo, Miquel Rabert i Míriam Escudé. El programa també inclou un espai del trànsit urbà. El jurat n’ha valorat la seva capacitat de fer ‘la recerca i producció amb encert’ d’un programa dirigit al públic més jove’.
L’altra ràdio que també ha estat reconeguda amb una menció de qualitat en aquesta mateixa categoria ha estat Nova Ràdio Lloret, de Lloret de Mar, pel programa ‘Club 7’ dedicat a l’actualitat del cinema. | 0.728053 | curate | {"ca": 0.9648466716529543, "fr": 0.035153328347045626} | http://bernat.blog.cat/2006/04/25/felicitats_bon_dia_menuts/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_180391 | Jo no el faig servir mai. Ja sé que no hauria de ser així, però és una de les poquíssimes paraules catalanes de la que m'avergonyeixo. No puc amb ella. La trobo cutre, falsa, arcaïca i fins i tot crec que pijeja una mica. A més encara no he conegut ningú que la faci servir en llenguatge col·loquial. No entenc com encara no s'ha pogut trobar un substitutiu per "algo" que no soni a segle XVIII.
Molts cops, escrivint i parlant | 0.701754 | curate | {"ca": 0.9263657957244655, "it": 0.07363420427553444} | |
macocu_ca_20230731_4_594472 | ‘Rius de tinta’, el nou programa de literatura de betevé
L'espai televisiu s'estrena aquest dilluns a les 22.10 h i a la ràdio a partir de les 23 h
Per palpar el que s’explica als llibres, el programa conversarà amb diferents personatges a peu de carrer. Els primers convidats del nou espai cultural de betevé seran Óscar Andreu i Najat El Hachmi. Els escriptors i els seus llibres són, òbviament, protagonistes de ‘Rius de tinta’, però també ho seran els lectors, que tindran un paper destacat al programa.
‘Rius de tinta’ vol captar escenes quotidianes, emocions i persones a través de les pàgines dels llibres. A través del programa també es descobriran els racons més literaris de la ciutat, les biblioteques. La nova proposta de betevé es podrà veure a la televisió cada dilluns a les 22.10 h i més tard, a partir de les 23 h, a l’espai radiofònic del programa. | 0.807878 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_801762 | Un manifestant ha exhibit una pistola durant la manifestació a favor de Palestina feta a Barcelona, que duia per lema Aturem la massacre a Gaza. La persona que duia l'arma anava amb la cara tapada i estava situada just al darrera de la pancarta que obria la manifestació. Els membres de seguretat de la marxa, en adonar-se'n, han convençut el jove per a que deixés d'exhibir la pistola. Aquest ha fet cas de les indicacions, han guardat l'arma (veure foto annexa), però no s'ha tret el passamuntanyes que li cobria la cara. A LA PRESÓ!!! A VEURE SI TÉ COLLONS EN dinoSAURA!! FONT: e-bruticies
a Bilbao, bandera de la organització feixista Hezbollah
Parlem amb propietat. Hezbollah és una organització islamista. El feixisme és una altra cosa...
http://www.nationalpost.com/news/story.html?id=e3157f0d-21ad-41e9-b26e-a3c06a460e73
Fan la salutació a la romana, sí. I? Recordo que no només la utilitzen els feixistes, sinó que en moviments paramilitar també és utilitzada, recuperant així la seva funció original?
Quan algú d'UNC ha fet presumptament algun cop aquesta salutació, també és salutació romana? O només us interessa justificar segons què quan voleu defensar "els vostres"? Deú n'hi do.
UNC té una ideologia feixista fins i tot reconeguda per algun dels seus membres. I em sembla que no són ni de bon tros un moviment paramilitar com per poder justificar-se en la seva significació original...
UNC té una ideologia feixista fins i tot reconeguda per algun dels seus membres. Conec gent d'UNC i crec que vas una mica errat. A UNC hi ha de tot, dreta i esquerra. I si hi ha DRETA no vol dir que hi hagi EXTREMA DRETA com tampoc si hi ha esquerra hi ha EXTREMA ESQUERRA. Cadascú pot tenir una posició més dretana o més esquerrana però pel que he pogut veure no hi ha extremismes, només hi ha amor a Catalunya. Abans que em saltis a la jugular dir-te que no sóc de UNC, no milito ni militaré a cap partit polític.
Això li dius als que es reuneixen amb grups nazis espanyols per atacar a l'EI... I si et fixes i fas una comparació històrica, utilitzen el mateix discurs dels nazis, mostrant els seu ultranacionalisme i tot dient que són unitaris, però alhora criticant al que ells anomenen "l'extrema esquerra" (que realment no és res més que la veritable esquerra, la que vol un canvi de sistema). I no t'anava pas a saltar al coll, com ja has vist..
Said escrigué: ...ells anomenen "l'extrema esquerra" (que realment no és res més que la veritable esquerra, la que vol un canvi de sistema). | 0.763198 | curate | {"ca": 0.9128142741281428, "en": 0.0746147607461476, "sv": 0.006893755068937551, "uz": 0.0008110300081103001, "es": 0.004866180048661801} | |
macocu_ca_20230731_0_537585 | La Conselleria d’Habitatge construirà onze habitatges de protecció oficial a sa Pobla
Les persones empadronades a sa Pobla tendran prioritat
comparteix
La Conselleria d’Habitatge construirà onze habitatges de protecció oficial a sa Pobla gràcies a la cessió d’un solar per part de l’Ajuntament. La promoció constarà de planta baixa i dues altures, i s’edificarà en aquest solar, molt proper a la ronda, devora el quarter de la Guàrdia Civil. El Govern invertirà 2 milions 300 mil euros en aquests pisos, que s’adjudicaran en règim de lloguer a persones amb necessitats socials. Les persones empadronades a sa Pobla tendran prioritat. Les obres començaran l’any que ve. | 0.745445 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_835478 | El gest valent del president Mas declarant que Catalunya podria ser perfectament un estat dins de la Unió Europea rellisca pel lloc on s’ha fet i el moment escollitSense desmerèixer la importància de les declaracions del president Mas a 'Le Monde', que la té, plana la sensació que alguna cosa no va a l’hora. Una mirada a Escòcia ho confirma. El què, el com, el quan i l’on de tot plegat Què és el que han fet el president Mas i el primer ministre escocès Alex Salmond? Artur Mas ha plantejatque Catalunya podria ser perfectament un estat dins de la Unió Europea i també la tímida possibilitat de fer un referèndum sobre el pacte fiscal, només en cas que el PP el rebutgi.Alex Salmond, ha convocat un referèndum d’independència d’Escòcia vinculant per al 2014. Com ho han fet? Mas ensenya la poteta en una entrevista al diari francès 'Le Monde'. Salmond va presentar davant del Parlament d’Edimburg les condicions per a celebrar el referèndum del 2014. Després de donar a conèixer el full de ruta al seu parlament, Salmond va convocar una roda de premsa oficial per donar a conèixer a tota la població quines eren les condicions del referèndum. Quan han actuat? L’entrevista del president Mas a “le Monde” apareix el dia després de l’aprovació dels pressupostos, molt a temps per calmar el descontent que ha generat en el sector sobiranista del país el pacte amb el PP i la posada en escena de l’Alícia Sánchez-Camacho.Salmond, després d’una disputa amb el primer ministre britànic, va presentar unes condicions que desafiaven les paraules de Cameron, considerades una ingerència en els assumptes interns d’Escòcia. On ho han fet? El president de la Generalitat de Catalunya ha triat un diari francès. Alex Salmond va explicar el seu full de ruta des de Holyrood, el Parlament Escocès a Edimburg. El primer ministre escocès, Alex Salmond, membre del Partit Nacionalista Escocès (SNP), va guanyar les eleccions escoceses el maig de l’any 2007. L’SNP va governar en minoria durant la primera legislatura gràcies al suport del Partit Verd Escocès. A les eleccions del maig del 2011, el partit de Salmond va obtenir la majoria absoluta. Una de les diferències, per ser justos, és que Anglaterra és un estat profundament democràtic i Espanya té una deficiència democràtica profunda i gravíssima que arrossega des de la transició. Font: http://www.directe.cat/noticia/187733/catalunya-capital-paris
Quina distribució social entre autòctons i estrangers hi ha a Escòcia? I quina a Catalunya? Quantes onades d'immigració massiva ha patit Escòcia en el darrer segle? Quantes n'ha patit Catalunya? Quina cohesió social hi ha a Escòcia? Quina a Catalunya? No hi ha cap diferència entre l'estat britànic i l'espanyol a l'hora de tractar aquesta mena d'assumptes? En definitiva, Escòcia i Catalunya són dos països completament diferents, en entorns i circumstàncies diferents. Qualsevol anàlisi dels seus líders polítics que no tingui això en consideració no té cap mena de validesa.
La comparació és odiosa i crec que tots hi estem d'acord. Tanmateix, açò no la fa menys legítima, per molt que foti. | 0.824698 | curate | {"ca": 0.9954248366013072, "sv": 0.004575163398692811} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_44099 | Cal portar esmorzar, aigua i calçat adequat. Eixida a les 8h des de la Glorieta de la Creu a Pedreguer o a les 8:30h des de l'Institut d'Orba.
Atenció: La tarifa inclou 2€ per combustible. Aquest import es repartirà a parts iguals entre els cotxes que participen.
Important: Per a realitzar qualsevol activitat amb el Centre Excursionista Pedreguer (CEP), cal tenir la Llicència Federativa o assegurança d’accidents equivalent. Al formalitzar la inscripció, l'assistent 'no soci' podrà escollir l'opció '+ Assegurança' en el cas que no en disponga. En tot cas, l'assistent és responsable de tindre el segur contractat i en vigor, bé siga el que li oferim des de la inscripció o el propi que puga tindre contractat pel seu compte a través d'una assegurança privada, llicència federativa, etc.
Si no tens cobertura d’accidents deuràs escollir la opció 'No soci + Assegurança'. L’assegurança serà individual temporal d’1 dia (3€). (Llei 2/2011, de l’Esport i l’Activitat Física. DOCV 24/03/2011 - BOE 16/04/2011)
Opció soci: Assegurança anual (365 dies) per 13,00 euros. Exclusiva només per als socis i per a qualsevol de les activitats organitzades pel CEP. Cobertura estatal.
Recordeu que d’excursió cal dur sempre: motxilla, cantimplora, bon calçat, impermeable i roba còmoda en funció de l’època, protecció solar: ulleres, barret/gorra, crema.
Màxim 30 places
Camina, estima i gaudeix de les teues muntanyes!
Apunta't al nostre newsletter!
Et mantindrem al dia de totes les notícies, excursions i informació relacionada amb el centre i amb el món del senderisme que tant ens encanta!
Nom
E-mail
1 + 1 =
He llegit i accepte la política de privacitat
Enviar
Fes-te soci!
Podràs disfrutar de descomptes en totes les activitats que organitzem, estaràs inclòs en el nostre segur, i el que és més important, formaràs part de la nostra família. T’esperem!
Descarrega el formulari i entrega-lo cumplimentat i signat a algun membre de la directiva o envia-lo per mail a [email protected]. | 1 | perfect | {"ca": 0.8866189989785496, "fr": 0.056179775280898875, "es": 0.026046986721144024, "wa": 0.015321756894790603, "uk": 0.0030643513789581204, "en": 0.003575076608784474, "it": 0.0030643513789581204, "ro": 0.006128702757916241} | |
crawling-populars_ca_20200525_46_25620 | INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
La crema de Sant Josep o crema catalana és una de les nostres postres més tradicionals i típiques del Dia del Pare. Gairebé sempre en trobem als restaurants i avui el nostre mestre pastisser de capçalera, Oriol Balaguer, ens ha demostrat que també la podem preparar de forma senzilla a casa.
El matí de Catalunya Ràdio
Sala-i-Martín: "No podem tancar empreses que van bé; si no, una crisi de 2 mesos pot durar 10 anys"
Crims
Anna Permanyer, desapareguda a Barcelona
Catalunya migdia
Un model matemàtic preveu una frenada de les infeccions a Catalunya la setmana que ve
El matí de Catalunya Ràdio
Quim Torra: "Com pot ser que desinfectin l'aeroport i que hi continuïn arribant avions?"
Catalunya nit
Catalunya nit, de 22 a 23 h - 20/03/2020
El matí de Catalunya Ràdio
"La tertúlia": És veritat que només treballen els serveis essencials?
El matí de Catalunya Ràdio
Antoni Trilla: "És una possibilitat alta que s'allarguin una o dues setmanes més les mesures preses"
Catalunya migdia
La Cerdanya reclama responsabilitat: "Tenim una població molt envellida i sis llits a l'hospital"
Catalunya migdia
Medicina Intensiva: "Les fàbriques de respiradors van buidar estocs a la Xina i al nord d'Itàlia"
Catalunya nit
Catalunya nit, de 21 a 22 h - 20/03/2020
Tot costa
Messi: "Amb els meus fills parlo català"
Antoni Bassas: "No és un llibre sobre el procés, sinó de com hem arribat fins aquí"
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
La nova moda (que no és el balcòning) que triomfa a les illes Balears!
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Hem pelat l'actriu de la nova sèrie de Netflix
L'apocalipsi
Ningú sap què canta Toni Soler i el misteri del narcotràfic gallec
A tocar!
Gigi McFarlane estrena tema propi: "Water"
El matí de Catalunya Ràdio
Niño-Becerra augura el final del sistema capitalista cap al 2060 i diu que el model d'estat "va a menys"
El matí de Catalunya Ràdio
Artur Mas: "La Generalitat no pot liderar el procés i el dia a dia a la vegada"
Monica Green fa saltar espurnes a una cançó de Chaka Khan
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
Un home abandonat al mig d'una terminal i el pastís més mortal de la història
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.650364 | curate | {"ca": 0.9655172413793104, "en": 0.002268602540834846, "nl": 0.004083484573502722, "fr": 0.0054446460980036296, "pt": 0.022686025408348458} | : /app.php/catradio/alacarta/programa/loriol-balaguer-ens-ensenya-a-preparar-la-crema-de-sant-josep-o-crema-catalana/video/5485734/ |
macocu_ca_20230731_3_148300 | 22/04/2014
La Secció Sardanista de Martorell, com sempre, es suma a la festa organitzant una ballada de sardanes el proper diumenge 27 d'abril.
A més, l'acte ens servirà per a recordar la proclamació de Martorell Ciutat Pubilla 1993. | 0.657919 | curate | {"pt": 0.04329004329004329, "ca": 0.9567099567099567} | |
macocu_ca_20230731_4_93078 | Torna el dijous i torna "La setmana del Bassas". Analitzarem els fets i les declaracions que més han cridat l’atenció a l’Antoni. Parlarà de l’escàndol del vot per correu, de com uns quants catalans residents a l’estranger denuncien un "delicte de negació del vot", després que per suposats problemes administratius no van poder votar en les passades eleccions al Parlament de Catalunya. També vol tocar el tema dels refugiats, prenent com a referència un article del "The New York Times", sensacional per entendre als alemanys i per entendre que tots els països tenen el seus complexos nacionals que afecten en aquestes situacions. També, com cada dijous, torna "La crida del Divendres" amb la Bibiana Ballbè. Respondrem a la pregunta que vam llençar la setmana passada que estava relacionada amb els diners i veurem què en pensen els nostres espectadors. Seuran a la taula amb la Bibiana i l’Helena: Sílvia Soler, Genís Sinca i Ana Boadas. Al final de la tertúlia llençarem la nova pregunta per als pròxims dies: Què és el millor i el pitjor de viure en parella? Rebrem novament aquesta temporada el nostre preparador físic de capçalera, Jordi Pallarès. Com sempre, ens ensenyarà com realitzar exercicis des de casa, aprofitant tots els mobles i estris que tenim al voltant. Acabarem la setmana a Berga amb un recomanador molt especial, Marc Giró, un bergadà compromès. El Marc ens ensenyarà alguns dels espais que no ens podem perdre quan visitem la localitat. David Balaguer ens explicarà què li ha cridat més l’atenció i, finalment, descobrirem en quina població serem la setmana vinent. DIVENDRES, amb Helena Garcia Melero i Espertac Peran, a partir de les 16:40h. a TV3. | 0.840694 | curate | {"ca": 0.9963920625375827, "es": 0.0036079374624173183} | |
cawac_ca_20200528_0_164809 | Acords de govern
Signat un conveni que promourà la integració dels menors marroquins en tots els àmbits
Aquest acord permetrà el desplegament del programa Catalunya-Magrib que promou el retorn dels menors dels centres de la Generalitat
El Govern ha acordat la signatura d'un conveni entre el Ministeri de Desenvolupament Social, Família i Solidaritat del Govern del Marroc i el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya per promoure la integració social, cultural, econòmica i laboral dels menors residents a Tànger, com a alternativa a l'emigració, així com el retorn garantit de menors marroquins que van emigrar i resideixen a Catalunya en centres de la Generalitat.
El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració i de la Secretaria d'Infància i Adolescència, coordina el Programa de cooperació al desenvolupament Catalunya-Magrib, que és la nova denominació del Programa Barcelona-Tànger, amb l'objectiu de millorar la gestió de fluxos migratoris entre el Marroc i Catalunya, i prevenir l'emigració il·legal mitjançant la promoció de la integració social i econòmica de menors marroquins residents a Tànger, que han realitzat o pretenen realitzar un procés migratori sense les seves famílies.
El Programa Catalunya-Magrib és finançat, en part, per la Comissió Europea mitjançant el Programa AENEAS que té com a objectiu millorar els fluxos migratoris a tercers països. A més, el Programa Catalunya-Magrib està subjecte a la despesa pluriannual del Departament d'Acció Social i Ciutadania.
Inici del desplegament del Programa Catalunya-Magrib
Amb la signatura del contracte amb la Unió Europea, el 27 de desembre de 2006, es va iniciar el programa Catalunya-Magrib. A partir d'aquest reconeixement Europeu, que va suposar la signatura del contracte entre el Departament d'Acció Social i Ciutadania i l'oficina AENEAS de la CE, es va establir el cofinançament per un període de 3 anys de les actuacions contemplades en el programa.
Amb la preparació de l'acord formal entre el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i el Regne del Marroc es fixaran els compromisos de col·laboració institucional i de preparació d'acords complementaris amb les institucions municipals i regionals de Tànger per la cessió parcial d'espais i immobles, com ara per a la creació de l'Institut de Formació Professional.
Actuacions en funcionament actualment
La durada total del programa és, inicialment, de tres anys (36 mesos). La primera fase del programa es va posar en funcionament el setembre de 2005. Fins ara, doncs, s'ha fet el desplegament al territori, s'ha creat la infraestructura i a partir d'aquest any s'inicia la segona fase amb el procés formatiu dels menors que voluntàriament s'inscriguin al programa, ja sigui amb retorn voluntari o menors que volen iniciar el procés en origen.
El 95% dels menors estrangers sense referents familiars atesos per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAiA) provenen del Magrib, sobretot de la ciutat de Tànger. Per anys, el 2000 van ser atesos un total de 556 menors; el 2001, 759; el 2002, 1.139; el 2003, 722; el 2004, 528; el 2005, 669; i el 2006, 602.
Dins del Programa Catalunya-Magrib, fins ara s'hi han estat duent a terme diverses actuacions per a l'elaboració de protocols, l'habilitació d'espais i la difusió del programa.
En concret, s'hi ha realitzat actuacions de prevenció al carrer i de sensibilització com ara: treballs de creació d'una xarxa de sensibilització amb les entitats locals de Tànger (Casal d'Infants del Raval); inici de l'Escola Esportiva a dos centres de secundària de Tànger (Gedi-Consop); i catalogació dels recursos derivats de les d'empreses candidates a acollir menors en pràctiques laborals.
A més s'hi han iniciat les obres de rehabilitació en els espais cedits per la Delegació de Joventut de Tànger per al centre de formació laboral.
També s'hi ha realitzat actuacions de difusió del programa adreçades als tècnics dels centres d'acollida i als menors estrangers no acompanyats (MENA) sota tutela de la Generalitat en els diversos recursos d'acollida on es troben. I s'han redactat els protocols d'intervenció per a la relació amb les entitats participants al Programa, per a la incorporació de menors que pretenen migrar i per al retorn amb garanties dels menors al seu país.
Desenvolupament del programa a partir d'ara
A partir d'aquest moment, dins de la segona fase de desenvolupament del Programa Catalunya-Magrib i després de la signatura dels acords entre els governs de Marroc i Catalunya, es preveu la incorporació de menors al programa. De manera successiva, i durant aquest any, es realitzarà el desplegament del recurs formatiu en oficis; de l'activitat de formació de formadors; i de la cartera d'empreses al Marroc per a la inserció laboral mitjançant contractes de pràctiques i d'aprenentatge.
A finals d'aquest mateix any, el Departament d'Acció Social i Ciutadania i l'oficina d'AENEAS tenen previst realitzar una primera avaluació simultània per ajustar i corregir les accions que es duran a terme.
En general, les accions previstes en el conveni per al 2007 preveuen apropar el menor al context social originari, potenciar el reagrupament familiar, facilitar cursos formatius i oferir la realització de pràctiques laborals a empreses catalanes establertes al Marroc.
D'una manera més específica, aquest conveni persegueix:
Promoure la integració social, cultural, econòmica i laboral de joves menors d'edat residents a Tànger, com a alternativa a l'emigració.
El retorn amb garanties de respecte als seus drets dels menors marroquins emigrats i residents a Catalunya, en centres propis i concertats de la DGAIA.
El desenvolupament d'accions durables en el temps i replicables al Marroc de treball en xarxa.
La formació de formadors en conveni amb institucions educatives marroquines i catalanes.
El desenvolupament de nous perfils professionals en l'àmbit del treball social.
El desenvolupament de mecanismes de detecció de menors en situació de risc, així com de millora de les condicions de vida de sectors marginalitzats de la població.
Finançament del programa
El Govern de la Generalitat va autoritzar a principis d'abril la signatura d'un contracte entre el Departament d'Acció Social i Ciutadania i la Comissió Europea per cofinançar la posada en funcionament de la segona fase del programa.
L'acord compromet l'executiu comunitari a destinar 1.012.313 euros a aquesta finalitat, una xifra que representa el 50,31% del cost global que és de 2.012.313 euros. L'ajut de la Comissió Europea s'emmarca en el programa europeu AENEAS d'ajuda financera i tècnica a tercers països en el camp de les migracions i de l'asil.
La resta està finançat per la Generalitat amb l'aportació de diners del fons estatal d'integració i acollida de les persones immigrades i del seu reforç educatiu. En aquest sentit, el 6 de març passat el Govern ja va destinar una partida de 900.000 euros al desenvolupament de la segona fase del programa.
Organismes responsables i entitats participants
Per a la realització del Programa Catalunya-Magrib es compta amb la col·laboració dels següents organismes de la Generalitat de Catalunya i entitats d'acció social catalanes:
Departament d'Acció Social i Ciutadania
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
La Torna Cooperació i Desenvolupament Sostenibles
La Fundació Privada Al Qantara Pont mediterrani d'amistat, cultura, formació i cooperació a través de l'hosteleria | 0.832425 | curate | {"ca": 0.9967918727442855, "pt": 0.003208127255714477} | http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20070605/02.htm |
mc4_ca_20230418_9_20251 | TRANSPARÈNCIA – A R T I B A R R I
Estem treballant en el contingut d’aquesta pàgina.
ARTIBARRI aposta per la transparència com un valor que defineix la nostra activitat. En aquesta secció trobareu documents que acrediten el compromís de la XARXA en aquest sentit. En el compliment de la Llei 19/2013 de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, ARTIBARRI publica activament la següent informació, que mantindrà actualitzada periòdicament
– Informació Institucional, organitzativa i de planificació
– Informació de rellevància jurídica
– Informació econòmica, pressupostaria i estadística.
Artibarri es una organització sense ànim de lucre, d’àmbit nacional prop d’una vintena d’entitats i individuals a favor del desenvolupament de projectes artístics d’acció comunitària. Artibarri es va fundar al any 2003, a partir de la inquietud de diverses entitats i persones sobre el treball comunitari, els joves i la participació ciutadana.
L’objectiu de l’Associació és, per una banda, ser un centre de recursos i una xarxa a favor del desenvolupament de projectes artístics d’acció comunitària, on la participació de les persones es converteix en un eix central cap a la millora de la qualitat de vida individual i col·lectiva cap a l’estímul del canvi social. D’altra banda Artibarri promou el treball en xarxa com a mitjà per créixer, millorar, disseminar o desconnectar aquesta mena de projectes en el territori català.
Artibarri disposa d’una estructura de funcionament orgànica, democràtica i paritària per tal de promoure i posar en pràctica els mateixos valors que les entitats que la componen: transversalitat, participació plural i inclusiva, democràcia directa, equitat de distribució de recursos, i transformació social i política a partir de la cultura experimental, popular, de base i comunitària. L’estructura està adaptada a les seues necessitats amb un òrgan de govern, i un equip format per professionals, 1 persona remunerada i 20 voluntaris.
E’òrgan de govern sobirà d’Artibarri es l’assemblea general, formada per totes les entitats sòcies. L’assemblea general delega en una junta directiva més reduïda, composta per 5 membres. La junta es reuneix periòdicament i es la responsable de la gestió diària de l’associació. Els membres de la junta directiva no reben remuneració. Tant l’assemblea general com la junta directiva, compta amb una presidenta, que té com a tasca fonamental representar a l’associació i presidir les reunions dels òrgans de govern.
Junta de govern de l’Artibarri.
La junta directiva de l’entitat la constitueixen components d’Artixoc, Teleduca, Cooperativa La Fàbrica i Cooperativa Etcs.
Presidenta : Carme Mayugo
Tressorera: Àgia Luna
Secretària: Iraia Mir Santos
Vocal: Josep Maria Navarro
Memòries d’activitats de l’Artibarri.
Balanços econòmics de l’Artibarri.
Relació subvencions, convenis i contractes. | 0.823943 | curate | {"en": 0.0116361071932299, "ca": 0.9795486600846263, "fr": 0.008815232722143865} | https://artibarriblog.wordpress.com/xarxa-artibarri/transparencia/ |
macocu_ca_20230731_3_379209 | 07 Abr Dia de la dona 2022
El dia de la Dona és una celebració molt assenyalada per a Gaia en Igualtat i Diversitat i sempre ho celebrem amb especial il·lusió. Els dies 8 i 9 de març, com cada any, les famílies van portar alguna cosa de color violeta: roba violeta, aquella perruca del carnestoltes l’esprai lila que no havien fet servir, maquillatge, ungles de colors... la imaginació va tenyir Gaia de color violeta.
El 8 de març vam fer un taller de pancartes amb les Dones Encantades a la porta de l’Escola dels Encants, i vam anar plegades a la Manifestació.
El 9 de Març, van celebrar el dia de la Dona a Gaia. Al matí, amb la col·laboració del Grup Biblioteca vam oganitzar un contacontes lliure d’estereotips a l’escola, on van participar 8 dones de la comunitat. Ens pensàvem que ho faríem al jardí, però la pluja no ens va deixar. Finalment, l’equip de l’escola va habilitar els baixos i vam poder celebrar-ho.
A 3 anys, la Georgina, mare de l’Ana de La Volta, va llegir Rínxols d’ós i la Pili, àvia de la Maria de Bacho Kiro, va llegir Sóc una nena.
A 4 anys, l’Olga, mare d’en Joel de Ginkgo Biloba i en Gerard de Borumballa, va llegir Princesa Kevin, la Netta, Mare de la Gali d’Imago, va llegir Ara em dic Joana i la Juana, l’àvia de la Bruna de Borumballa, va llegir Rosa Caramel.
A 5 anys, la Míriam, mare de la Naia de Tailerra, va llegir Cua de sirena, la Georgina, Mare de l’Ana de La Volta, va llegir Visca les ungles de colors! i la Nahia, mare de la Lila de Tailerra, Onze dames atrevides.
A primer, la Juana, l’àvia d’en Camilo de Kebara, va llegir Eremita sobre ruedas, la Netta mare de Bacho Kiro, va llegir l’única lectura en anglès: Julian is a Mermaid; i la Sara, mare de la Maria de Bacho Kiro, Els dies feliços.
A segon, la Susanna, mare de la Laia d’Uruk, va llegir Les Sirenes de Valpeixão, la Sara, mare de la Maria de Bacho Kiro, Cuenta Conmigo, i la Carmen, mare de la Niko d’Imago, La Princesa Rebel.
A la tarda, festa! Una altra vegada el violeta va ser el protagonista, amb un mural violeta al Jardí Gran.
I després, una obra de teatre amb perspectiva feminista: La Rateta Voladora, de la companyia de teatre Mitja i Mitjoneta. Una reinterpretació del clàssic La rateta presumida, en el que a la rateta se li trenca la seva escombra voladora i planta cara a l’assetjament dels animals que la visiten.
A més hem pogut compartir recursos amb la comunitat, alguns els deixem més avall per a què els pugueu consultar, són algunes lectures i vídeos que hem compartit pel TG.
Des de Gaia en Igualtat i Diversitat volem agrair la implicació de la Comunitat Gaia que va fer possible que el dia de la Dona tingués tan bona rebuda. Gràcies a les Dones Encantades, a les famílies contacontes, a les famílies que ens van deixar material, a la Comissió d’Activitats Lúdiques, a la Comissió de Comunicació, al Grup Biblioteca, a l’escola, a la Junta, a tot l’AFA... i a totes les persones que han pogut gaudir i ser còmplices d’aquest dia amb nosaltres!
Lectura: El feminisme diu no a la guerra. Ni guerra que nos destruya ni paz que nos oprima, de Justa Montero, a CTXT. «El rechazo a las guerras y la defensa de la paz han estado siempre presentes en el ideario y quehacer feminista y forman parte de su internacionalismo, de lo que hoy se llama el ‘grito global’». Llegir-ne més.
Lectura que volem compartir amb les mares i altres persones que maternen a Gaia: Maternar als marges, de Laia Gordi, a la Directa. «Fa uns mesos, parlava amb una amiga molt llegida –amb dues nenes ja més grandetes– i em deia que està molt bé lluitar per un món amb les cures al centre i per permisos de maternitat més llargs i universals, però que a ella li faltaven referents sobre com “transitar el mentrestant”. Si la maternitat és potencialment transformadora i empoderadora, com ho fem per no perdre tot això entre hores de feina, pressió social, soledats i cansaments diversos de la maternitat en el món capitalista? Com maternem als marges, mentre no hàgim pogut canviar el centre?» Llegir-ne més.
Novetats adultes: ¿Y tú qué miras?, memòries de Gabourey Sidibe. Llegir ressenya d’Afroféminas. Feminismo de barrio: Lo que olvida el feminismo blanco, de Mikki Kendall. | 0.847352 | curate | {"ca": 0.913012048192771, "it": 0.004337349397590362, "es": 0.08265060240963855} | |
macocu_ca_20230731_8_384617 | ‘Blau Sang, Vermell Cel’ | CRIM
‘Blau Sang, Vermell Cel’ (BCore Disc, 2016), és el nou disc de la banda de Tarragona CRIM, aquest arriba després dels anteriors 10 Milles per veure una bona merda (Autoedició, 2010) i de CRIM (Autoedició, 2014).
El disc inclou 13 cançons i com és habitual en els CRIM ens trobem amb una veu potent i clara, unes guitarres contundents junt la base ritmica que fa que el seu só t’atrapi des de la primera cançó. Ens trobem davant un gran disc que serà sense cap mena de dubte, una de les sorpreses de la temporada.
‘Blau Sang, Vermell Cel’ va ser enregistrat i mesclat a Ultramarinos Costa Brava per Santi Garcia i masteritzat per Victor Garcia. | 0.822756 | curate | {"de": 0.046199701937406856, "ca": 0.9538002980625931} | |
mc4_ca_20230418_8_235132 | Programari Lliure | mecatxis en blog
gener 4, 2009, 7:10 pm
Estava mirant de gravar un CD de música amb música lliure baixada d’internet, peró el K3B em demana que els fitxers siguin wav. Així que m’he posat a buscar algun programet que convertis els mp3 a wav. I he trobat el mpg123, però aquest programa les va fent una a una i era una feinada de por! així que he seguit buscant i he trobat un petit script.
Si, ja sé que no és un programa en entorn gràfic, però és és una bona excusa per fer el vostre primer script.
Obrim un editor de text (com ara el gedit o el kedit) i hi posem:
x=`echo ${i} | sed -e 's/mp3/wav/'`
mpg123 -v -w "${x}" "${i}"
El guardem amb un nom com ara mp3-a-wav.sh
Aquest programa busca tots els programes acabats en mp3 i els converteix a wav conservant-ne el mateix nom.
Per poder executar el fitxer, fem clic dret sobre ells i, al menú desplegable seleccionem «Propietats» i anem a la pestanya «Permisos». Allà activem la opció «És executable».
Per acabar, cliquem a «be»
Només ens queda executar el programa per convertir les cançons
Obrim una consola i fem servir la instrucció «cd» per anar al directori on tenim el programet i les cançons. per exemple:
angel@debian:~$ cd blog/musica
I l’executem
./mp3-a-wav.sh
Anirem veiem com es van convertint i, quant acabi, ja tindrem els fitxers convertits!
Cercles amb el GIMP
Mai 19, 2007, 6:37 am
Qui no ha provat mai de dibuixar una circumferència amb el GIMP? I Ho heu aconseguit? Fiu!
El fet és que el GIMP és un potentíssim programa de retoc fotogràfic i no un programa per dibuixar (per dibuixar us recomano Inkscape). Però, què passa si vull dibuixar sobre una fotografia?
Aquest és el problema que va tenir un company de feina i que va iniciar aquesta petita ‘investigació’.
A Internet podem trobar una pila de fòrums que expliquen que la manera més fàcil de fer una circumferència és fer una selecció circular, fer-ne una altra a dintre i restar-la de la primera. A continuació omplir la selecció en forma de rosquilla amb el color que vulguem. Jo ho he provat i sí, surt una circumferència.
No en vaig quedar conforme i vaig pensar que hi havia d’haver una altra solució. I així és! És diu ‘shape paths’ o camins amb forma.
Aquesta funció no està disponible per defecte, així que haurem de començar per instal·lar-la. Al menú ‘Ajuda‘, obrim el desplegable ‘The GIMP Online‘ i finalment seleccionem ‘Instal·la més connectors‘. Ens obrirà un lloc web on podem buscar aquest nou connector i baixar-lo.
Un cop baixat l’hem de col·locar a la carpeta ‘scripts’ de la nostra instal·lació del GIMP. En el meu cas:
/usr/share/gimp2.0/scripts/
Obrim el GIMP de nou o bé anem a ‘extensions’ -> ‘Scripts-fu’ -> ‘recarrega’. Llavors obrim la imatge que volem retocar o bé creem una imatge nova.
Si anem al menú ‘Script-Fu‘, tindrem un nova funció anomenada ‘Shape-Paths‘
Anem a veure com funciona. Abans de res, per no espatllar el dibuix que tenim, fem una capa nova. Això és: capes -> nova capa
Jo li he posat cercle com a nom (podeu triar-ne un de més descriptiu). La capa ha de tenir un fons transparent i ha de tenir una mida inferior o igual que la imatge original (aquest darrer punt no és important). Aquesta capa és la que utilitzarem per dibuixar el nostre cercle. Anem al menú de capes i bloquegem la capa que conté la imatge original perquè no se’ns modifiqui de moment.
Tornem a la capa ‘cercle’. Esteu preparats per dibuixar una rodona? Som-hi!
1 – Escollim l’eina ‘crea i edita camins’
2 – Fem clic a qualsevol lloc de la imatge
3 – Anem al menú ‘Script-Fu’ -> ‘Shape Paths’ -> ‘Circle’
4 – Seleccionem els paràmetres del nostre cercle: nom del cercle, posició X del centre, posició Y del centre i radi.
5 – Amb el camí fet, seleccionem ‘traça el camí’. Seleccionem l’amplada de la línia i fem clic a ‘Traça’.
6 – Ja tenim el nostre cercle! Seleccionem una eina qualsevol que no sigui la de crear camins i el camí desapareixerà. Però… ens ha quedat un cercle! Ara ja sabem què caram està mirant en Tux.
Només recordar-vos que tot plegat hagués estat molt més senzill amb Inkscape. Però bè. Si pels motius que siguin no en podeu disposar, el GIMP també us pot dibuixar un bon cercle! | 0.746616 | curate | {"ca": 0.894711186936388, "sv": 0.005361930294906166, "nn": 0.008530343650987083, "en": 0.03412137460394833, "ro": 0.006336826712161832, "it": 0.004874482086278333, "ru": 0.012917377528637582, "tr": 0.003412137460394833, "de": 0.00511820619059225, "pt": 0.004874482086278333, "eo": 0.0009748964172556666, "es": 0.009748964172556666, "uz": 0.0017060687301974165, "sh": 0.007311723129417499} | https://mecatxis.wordpress.com/category/programari-lliure/ |
macocu_ca_20230731_7_183773 | La Comissió crearà una convocatòria amb 7 milions i mig d'euros a la que podran presentar-se les administracions que estiguen en programes de digitalització
Prèviament es faran dos projeccions del documental de la vida de l'artista i a les 21 hores s'obrirà la placa amb el nom d'Alameda Camilo Sesto
Tant dissabte com diumenge ja es van realitzar les visites guiades a l'exposició d'Eusebio Sempere a la Planta de l'IVAM
Informació | 0.642567 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_26555 | Noticies
Bones Festes
Bon dia,
des de l’AMPA de l’escola Josep Tarradellas volem aprofitar per desitjar-vos a tots que gaudiu d’unes bones festes i que l’any proper us porti Salut i Felicitat a tots ! !
Així com també desitgem que la precarietat a l’educació esdevingui un mal somni que despertem amb les eines necessàries per fer dels nostres fills persones prou preparades per afrontar els reptes del futur | 0.701783 | curate | {"fr": 0.022332506203473945, "ca": 0.9578163771712159, "en": 0.019851116625310174} | http://ampatarradellas.entitatsdelprat.cat/2013/12/18/bones-festes/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_195509 | http://politica.e-noticies.cat/insults-al-parlament-59547.html El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Alfons López Tena, ha qualificat la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, de "mamarratxa" i ha assegurat que "s'inventa el reglament" de la Cambra. "No ens faran callar davant l’acte de censura il·legal que va cometre la presidenta", ha afegit.En aquest sentit, ha expressat que “direm el que considerem oportú, quan ho considerem oportú. Censura, no”. I ha advertit que seguiran utilitzant les expressions “Espanya ens roba, i espoli fiscal quan ho considerem oportú, en defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya” com ha fet el diputat Uriel Bertran durant la seva intervenció.El diputat ha reclamat "la llibertat d’expressió que tenen tots els ciutadans i, els diputats, com a representants del poble de Catalunya", per això, ha respòs que “sabem quins són els nostres drets i deures i que els exercirem fins el final”.Solidaritat denuncia que aquesta “censura il·legal” va començar ahir a la tarda, durant la celebració del ple, quan la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, -a petició del diputat de Ciutadans Jordi Cañas- va anunciar que "no permetria la utilització d’expressions 'injurioses' contra l'Estat durant el desenvolupament dels Plens i va cridar a l’ordre al diputat López Tena per dir 'Espanya ens roba'".
Estic d'acord amb el seu escrit; les paraules que fa servir davant la premsa per fer-se notar, son patètiques.No estic d'acord amb la decisió de la Núria i així ho he fet saber al partit
Bé celebro aquesta decisió. Tu ets algú important dins ciu?
Ja noDe fet mai vaig ser gran cosa...autoritat moral, potser.Pero som molts els que de fet no som gran cosa... i som el partit i no oblidis que com deia el savi, una puça no pot aturar un tren...però pot omplir de pecades al maquinista.
Home... La Berta... teniem una conversa pendent, t'enrecordes?Ës per alló del concert econòmic.Qué, ens queda molt o qué? | 0.902335 | curate | {"ca": 0.9776422764227642, "es": 0.0066056910569105695, "oc": 0.015752032520325202} | |
macocu_ca_20230731_1_405442 | Pujo les escales mecàniques corrents, giro.. pip pip pip pip, salto al tren, tanca les portes i s'envà! Sí! Sóc dins, somric per sota el nas cap al terra i vergonyós, conscient que aquest somriure, fruit de l'adrenalina per haver agafat el tren, no és acceptat per una societat seria, trista i avorrida. Quan acabo de somriure, ara sí, aixeco la mirada. Just davant meu, veig un home que em mira amb despreci, i quan la seves neurones passen l'informació d'una a l'altre mitjançant les sinapsis de que l'estic mirant, ràpidament gira els ulls cap una altre banda. A la dreta, una àvia li comenta a cau d'orella no sé que, a una altre àvia. Les dues de peu, però mig geperudes. A l'esquerra i al fons d'aquell vagó, una nena em mira somrient i vergonyosa. Li torno el somriure. Quan ho faig, ella s'amaga darrere de la cama de sa mare. Miro a la mare, ella em mira indiferent, però cansada. Tot seguit deixa de mirar-me per dir-li a la nena que no li estireganyi els pantalons. La nena, ni la escolta perquè ara va traient el cap lentament per entremig de les cuixes de sa mare, poquet a poquet, fins que em torna a veure. Jo la torno a mirar somrient, ella es torna a amagar nerviosa i, amb aquesta acció, torna a estirar els pantalons de sa mare. Sa mare li dona un cop sec a la mà. Ella llavors, mira a sa mare sorpresa per l'inesperat cop i té la intenció de plorar, més pel sentiment que sa mare la pegada no sap perquè, que pel dolor. Sa mare ara em mira a mi com dient: ja està bé no? Jo aparto la mirada i em torno a fixar en l'home de davant el qual em torna a mirar, però, a la mínima que intercanviem unes fraccions de segon la mirada, me l'aparta. Li aguanto la mirada emprenyat. Al cap d'una estona, l'home fa un altre intent de mirar-me, però a la que se n'adona que no paro de mirar-lo, l'aparta de seguida, i ara es comença a posar nerviós. Tant, que es gira completament. Però jo no sóc curt, i me n'adono que em mira a través del mirall. Inclús a través d'aquest, l'home no és capaç d'aguantar-me la mirada. I això que té una bona excusa: la d'observar el paisatge. Tot i així, és incapaç. El dono per perdut i torno a mirar les àvies. Encara comenten a cau d'orella mig geperudes. Decideixo apropar-me per escoltar que diuen, la curiositat em mata. Però a la que m'acosto, es posen ben rectes, miren de front i deixen de parlar. Torno on estava, doncs. La nena es prepara per baixar a la següent parada: ara aprofita per mirar-me a tota hora amb un somriure i ja sense gaire vergonya perquè sap que quan vagi ja no em tornarà a veure mai més, així que aprofita. Baixa la nena amb la mare, i puja una pèl-roja guapíssima. D'entrada, no mira a ningú, s'asseu a una cadira, i un cop asseguda, fa la repassada general. Quan arriba a mi, jo la miro. Serio. Em faig el dur. Com volent demostrar que no tinc vergonya perquè sigui molt guapa. Ella, aparta la mirada. Merda!, penso, així no me la lligaré. Provaré una altre tàctica: si la serietat no ha funcionat, provaré amb la simpatia. La noia ara em mira d'en tan en tan, fa passades ràpides, i quan em mira, jo li vull somriure per mostrar complicitat. Però és clar, ella em mira tan ràpidament, que quan construeixo el meu somriure artificial, ella ja està mirant a una altre banda, així que no coincidim i l'únic que em sembla que faig és l'idiota. Decideixo fer una pausa i torno a mirar l'home de davant, que ara em mira i, per sorpresa meva, no m'aparta la mirada. Sembla que en tota aquesta estona s'hagi conscienciat per donar aquest pas. Li aguanto també la mirada. L'home comença a suar, jo segueixo tan tranquil. L'home sembla que vagi a desistir, però fa un esforç i segueix aguantant-la. Em canso de mirar-lo, no trobo cap sentit al que estem fent... miro les àvies, que tornen a xerrar a cau d'orella, res de nou. Així que decideixo mirar a la pèl-roja, però de passada miraré l'home a veure si encara em mira. Veig que somriu, com victoriós. Ara, per fi, em fixo altre cop amb la pèl-roja. M'està mirant i es mossega el llavi, i no m'aparta la mirada. Me la quedo mirant...ens mirem... Pip pip pip pip... les portes es tanquen. Quina parada som? Miro els cartells de fora, aquests m'aparten la mirada. Merda!,crido. Torno a mirar ràpidament la noia pèl-roja, l'home i les dues àvies. Tots riuen per sota el nas... mal educats!
Comentaris
Avui he descobert per casualitat el teu espai i de seguida m'ha cridat l'atenció el títol d'aquest relat. Que perquè? Mira, si vas i llegeixes aquest altre: Amb les cames separades ( només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi! ) de seguida entendràs què vull dir-te... Bé, ja em diràs si et sembla que tenen alguna cosa en comú o si t'agrada, d'acord? A mi el teu m'ha semblat ben plantejat i ben narrat, sense cansar al lector, amb un final que fa somriure. Continuaré llegint-te, si a tu et va bé! Una abraçada per celebrar la coincidència d'avui, Unaquimera
Quina lliçó d'expresions i sentiments; sense dir cap paraula (be, una al final) quanta vida (millor: trista vida) darrera aquest joc de mirades , com un billar. Com creix i malviu al imaginació , pensant coses de cada personatge, sense tenir ni idea d'en quin mon estan. Com costa aguantar la mirad, quan estas pensant en altres coses. Pero lo millor, es contratacar amb un somriure a tanta cara trista i absent . Avet
Bona historia, amb personatges tipics que sempre et trobes al tren.. pero sobretot molt ben redactat!! m'ha agradat tiw. | 0.78199 | curate | {"ca": 0.9274524431182395, "cs": 0.0005594927265945542, "es": 0.04382693024990675, "pt": 0.01678478179783663, "fr": 0.007459903021260724, "it": 0.0007459903021260724, "mo": 0.0031704587840358073} | |
mc4_ca_20230418_2_170908 | DOSSIERS CRÍTI(CS) 12 - Ressenyes de llibres
"Os Cangaceiros. España en el corazón" (2005).
Logroño, Ed. Pepitas de calabaza.
Presentem una obra de recent edició que recull diferents textos, a mode de cròniques, referits a les lluites obreres a l'estat espanyol, sobretot als anys 70 i 80. Textos que s'acosten a una història oblidada, reprimida i manipulada, que visualitzen unes revoltes i unes formes de lluita no recuperables pel discurs del poder i els seus lacais polítics i intel·lectuals.
Es fa un recorregut històric que comença amb el sorgiment i ràpida extensió de l'anarquisme pels pobles andalusos a finals del segle XIX i principis del XX. Es situa aquest fenomen com un moviment social negador i destructor de la incipient societat industrial capitalista, com una força incontrolable i espontània que protagonitzaven els jornalers i les jornaleres i que estava encaminada a la dissolució de la societat de classes i la instauració del vell ideal mil·lenarista de justícia i igualtat absoluta.
A partir d'aquest punt, el gruix del llibre fa una passada per algunes de les més conegudes lluites obreres dels anys 70 i 80 a l'estat. Les vagues de Forjas Alavesas, Naval Gijón i Euskalduna, caracteritzades per la pràctica absència de sindicats i partits obrers, i per la utilització i extensió de les assemblees com a arma fonamental per gestionar els conflictes, representen la punta de l'iceberg de l'últim assalt del proletariat a la societat de classes. Vagues, aquestes, que no representaren un cas aïllat o una anècdota històrica. Ben al contrari, foren aquells, temps d'agitació i extensió d'un enfrontament salvatge entre el món del treball i el món del capital. A fàbriques i empreses de moltes ciutats de l'estat esclaten grans conflictes, sobretot a la indústria i la construcció, i aquests transcendeixen l'àmbit dels recintes productius per contaminar-se amb les lluites als barris, als instituts i les universitats.
Trobem, doncs, textos que reivindiquen l'autonomia de la classe obrera enfront els intents de control polític i burocràtic, que recuperen el patrimoni històric de les revoltes autoorganitzades i radicals contra la reestructuració del capitalisme espanyol ara en forma democràtica, i que posen de manifest sobre quines bases s'assenta la modernització i la racionalització econòmica a l'estat, en forma de reestructuració industrial, de repressió, de sobreexplotació del treball i de destrucció del teixit social als barris populars. Una interessant aportació a la reflexió, des dels moviments socials i el pensament crític, sobre el d'on venim i cap on anem.
Arcarons,J; Boso,A; Noguera, J.A i Raventós, D. (2005) "La Renda Bàsica de Ciutadania. Una proposta viable per a Catalunya".
Barcelona, Ed. Mediterrània.
S'ha parlat, i es parla, molt de la renda bàsica tant des dels moviments socials, com des del món acadèmic i polític. En resum, aquesta és una mesura econòmica, basada en una certa lògica de redistribució de la riquesa, que pretén acabar amb la pobresa situant tots els ciutadans i ciutadanes per sobre del llindar d'aquesta. La renda bàsica consisteix en un dret de ciutadania, universal i sense contraprestació, que garanteix a tothom uns ingressos equivalents bé al salari mínim, bé a la renda mitjana nacional.
En aquest treball, trobem una introducció on els autors fan un repàs pels fonaments filosòfics, polítics i ètics de la renda bàsica. Partint de determinades concepcions republicanes i democràtiques radicals, passant pel neomarxisme i el pensament liberal. No obstant això, trobem en falta una referència al discurs del moviments socials i anticapitalistes, que són els que més han contribuït en els últims anys a la difusió d'aquesta proposta. A l'estat espanyol, per exemple, destaquen la coordinadora Baladre i la plataforma Berri Otxoak, entre d'altres.
Com a novetat a destacar, aporta una interessant recerca basada en la microsimulació per ordinador, que demostra la viabilitat i els distints models econòmics possibles per aplicar la renda bàsica a l'àmbit català. Aquestes simulacions ens mostren quines mesures, i de quina forma, s'han de prendre per part de l'administració per tal de redistribuir els ingressos recaptats pels impostos (bàsicament l'IRPF). Podem veure així una contribució empírica que demostra la viabilitat i orienta els gestors polítics en la possibilitat d'implantar aquest salari social garantit.
La renda bàsica es va convertint així, en una proposta concreta, compartida i treballada des de determinades parts del món acadèmic, polític i social, que es va desenvolupant com una factible reforma i reforç, monetarista, de l'Estat social de benestar. De tota manera, el que sembla més interessant i transformador són les potencialitats de la mesura per tal d'acabar no solament amb la pobresa, sinó també amb l'esclavatge del treball assalariat, del treball domèstic i el replantejament del concepte de ciutadania. | 0.855628 | curate | {"ca": 0.9590583418628454, "pt": 0.0032753326509723643, "es": 0.0300921187308086, "it": 0.007574206755373593} | http://altrecastello.probeta.net/dossiers/ressllib_nou.htm |
mc4_ca_20230418_7_10901 | “Fragments escollits”: Cal amansir la “pantera” de la identitat.
05/10/2015 Idees, Llibres, Tastets de saviesa 0 comentaris
“En tot home es troben pertinences múltiples sovint oposades que fan mal. En alguns casos això és evident a primera vista; en d’altres, cal fer l’esforç de mirar-s’ho de més a prop.
‘Obligades a escollir’… Obligades per qui? No sols pels fanàtics i els xenòfobs de tota mena, sinó també per vostè i per mi, per tots nosaltres. A causa, justament, per aquests hàbits de pensament i d’expressió que tenim tan arrelats, a causa d’aquesta concepció estreta, exclusiva, falsa i simplista que redueix la identitat sencera a una sola pertinença proclamada amb furor. Em venen ganes de cridar: és així com ‘fabriquem’ els assassins!
Una vida dedicada a l’escriptura m’ha ensenyat a desconfiar de les paraules. Les que semblen més transparents són sovint les més traïdores. Un d’aquests falsos amics és justament la ‘identitat’.
És justament això el que caracteritza la identitat de cadascú: que és complexa, única, insubstituïble, impossible de confondre’s amb cap altra. Si hi insisteixo tant és per culpa d’aquest costum encara tan estès i al meu entendre molt perniciós, i que fa que ens limitem a dir, per afirmar la nostra identitat, ‘sóc àrab’, ‘sóc francès’, ‘sóc negre’, ‘sóc serbi’, ‘sóc musulmà’, ‘sóc jueu’…
Per facilitat englobem la gent més diferent dins el mateix vocable [els gentilicis], per facilitat també els atribuïm crims, accions i opinions col·lectives… Em sembla important que cadascú de nosaltres prenguem consciència del fet que les paraules que fem servir no són innocents, sinó que contribueixen a perpetrar judicis que al llarg de la Història han demostrat ser perversos i funestos.
La identitat no ve donada d’una vegada per totes, sinó que es construeix i es transforma al llarg de l’existència.
És innegable que el que determina la pertinença d’una persona a un grup donat és essencialment la influència d’altri; la influència dels qui té a prop –pares, compatriotes, correligionaris–, els quals intenten fer-se’l seu, i la influència dels qui té enfront, els quals s’esforcen per excloure’l. Cadascú de nosaltres ha d’obrir-se pas entre els camins en què és empès i els que li són prohibits o plens de paranys sota els peus; ningú és de cop si mateix, ningú no es limita a “prendre consciència” del que és, sinó que esdevé el que és; no es limita a “prendre consciència” de la seva identitat, sinó que l’adquireix a poc a poc.
Els altres li fan sentir, amb la paraula o la mirada, que és pobre, coix, baix… –tot un seguit de diferències, petites o grans, que perfilen la personalitat i forgen comportaments, opinions, pors i ambicions, i que sovint són molt formatives, però que a vegades són traumàtiques per a tota la vida. Són aquestes ferides les que determinen, a cada etapa de la vida, l’actitud dels homes envers les seves pertinences, així com la jerarquia entre aquestes… La identitat d’una persona no és una juxtaposició de pertinences autònomes…, sinó un dibuix damunt una pell tesa: n’hi ha prou que toquem una sola pertinença perquè vibri tota la persona. D’altra banda, sovint tendim a reconèixer-nos en la pertinença més atacada.
Aleshores, la pertinença qüestionada –-el color, la religió, la llengua, la classe…—envaeix la identitat sencera. Els qui la comparteixen se senten solidaris, s’ajunten, es mobilitzen, s’animen mútuament, ataquen ‘els d’enfront’. Per ells, ‘afirmar la seva identitat’ esdevé forçosament un acte de coratge, un acte alliberador… Naturalment, en tota comunitat maltractada apareix algun capitost. Tant si són violents com calculadors, les seves declaracions extremistes serveixen de consol…: Passi el que passi, ‘els altres’ s’ho ben mereixen, ‘nosaltres’ no oblidarem mai ‘tot el que hem hagut d’aguantar’ des del començament dels temps. Cada crim, cada humiliació, cada moment de pànic, els noms, les dates, les xifres. Sé perfectament que la por pot incitar al crim qualsevol ésser humà.
Si a cada pas en la vida ens trobem amb una decepció, una desil·lusió, una humiliació, no és normal [llavors] sortir-ne amb la personalitat malmesa? No és normal, sentir amenaçada la pròpia identitat? No és normal, tenir la sensació de viure en un món que pertany als altres, que obeeix a regles decretades pels altres, un món en què un és com un orfe, un estranger, un intrús o un pària? Com evitar que alguns tinguin la impressió d’haver-ho perdut tot, de no tenir ja res per perdre, i que acabin desitjant, com Samsó, que l’edifici s’ensorri, Senyor!, damunt seu i damunt l’enemic? No sé si molts dels que adopten posicions radicals fan conscientment un raonament d’aquesta mena. De fet, no els hi cal. No cal descriure la ferida perquè faci mal.
Després de cada nova matança ètnica ens demanem, amb raó, com és possible que els éssers humans arribin a cometre aquestes atrocitats. Alguns excessos ens semblen incomprensibles i la seva lògica indesxifrable. Aleshores parlem de follia assassina… El que anomenem per comoditat “follia assassina” és aquesta propensió dels nostres semblants a transformar-se en assassins quan senten la seva tribu amenaçada.
En tots nosaltres hi ha un Mr. Hyde; el que cal és impedir que coincideixin les condicions d’emergència del monstre… La [reflexió] que recorre… les pàgines d’aquest llibre podria formular-se així: si els homes de tots els països, condicions i creences es transformen tan fàcilment en assassins, si els fanàtics de tota mena aconsegueixen tan fàcilment d’imposar-se com a defensors de la identitat, és perquè [mantenim] la concepció heretada dels conflictes del passat, que molts rebutjarien si l’examinessin de més a prop, però [a la qual] encara ens hi sentim lligats per costum, per falta d’imaginació o per resignació, i així contribuïm, involuntàriament, als drames que en el futur ens trasbalsaran de debò.
La concepció que denuncio –la que redueix la identitat a una sola pertinença— situa els homes en una actitud parcial, sectària, intolerant, autoritària i de vegades suïcida, transformant-los sovint en homicides o partidaris d’homicides. La seva visió del món és deformada i distorsionada. Els qui pertanyen a la mateixa comunitat són “els nostres”, [però], encara que ens solidaritzem amb el seu destí, no ens estem de ser tirànics amb ells; si els considerem ‘tous’, els denunciem, els terroritzem, els castiguem com a ‘traïdors’ i ‘renegats’. Pel que fa als altres, els de l’altre bàndol, mai no intentem posar-nos al seu lloc, ens neguem a demanar-nos si, sobre aquesta o aquella qüestió, no podrien tenir part de raó, no deixem que ens afecten les seues queixes, els seus sofriments, les injustícies de què han estat víctimes.
Perquè s’estableixi una relació diferent, no tan sols amb els altres sinó també amb la pròpia ‘tribu’, només cal que cadascú concebi la pròpia identitat com quelcom fet de múltiples pertinences…, que cadascú vegi en si mateix, en els seus orígens i la seva trajectòria, diferent confluències, diferents contribucions, diferents mestissatges, diferents influències subtils i contradictòries. Aleshores ja no hi haurà simplement un ‘nosaltres’ davant d’un ‘ells’…, sinó que hi haurà, al ‘nostre’ cantó, persones amb les quals puc tenir molt poca cosa en comú i, al ‘seu’ cantó, persones de les quals em puc sentir extremament a prop.
A tot arreu, en cada societat dividida, hi ha homes i dones que porten dins seu pertinences contradictòries, que viuen en la frontera de dues comunitats oposades, éssers travessats, per dir-ho així, per línies de fractura ètniques, religioses o d’altre tipus. No es tracta d’un grapat de marginals: es poden comptar per milers –-per milions–, i no pararan de créixer. Com que són ‘fronterers’ –de naixement, o pels atzars de la seva trajectòria…–, poden tenir el seu pes en els esdeveniments i fer inclinar la balança en un o altre sentit. Els que puguin assumir plenament la seva diversitat serviran d’’enllaç’ entre les diferents comunitats i les diferents cultures, i faran de ‘ciment’, per dir-ho d’alguna manera, en les societats en què visquin. En canvi, els qui no puguin assumir la pròpia diversitat aniran a parar, en alguns casos, al camp dels més virulents dels assassins per motius d’identitat, i s’acarnissaran amb els que representin aquella part de si mateixos que voldrien eliminar. Un ‘odi de si mateix’ no poc freqüent al llarg de la Història…
La llengua és per vocació l’eix de la identitat cultural, i la diversitat lingüística, l’eix de qualsevol diversitat… No hi ha res tan perillós com intentar trencar el cordó maternal que lliga un home a la seva llengua. El fet que es trenqui o que es vegi greument malmès té repercussions desastroses en el conjunt de la personalitat.”
Aquests fragments corresponen a la traducció de Carles Blesa de l’assaig “clàssic” d’Amin Maalouf, “Les identitats que maten” (La Campana, 2009); obra que es manté força fresca disset anys després. Les reflexions que ens hi ofereix sobre el concepte i els sentiments associats a aquest element de la personalitat, que implica el reconeixement de formar part d’un grup i no d’altre, i que, inevitablement, porta associat una confrontació de les diferències entre la “meua” “tribu” i la dels “altres”. Des de la seua condició de libanès, àrab i catòlic, emigrat a França, sofridor d’una concepció massa rígida i reduccionista d’aquest concepte (considerat com d’una sola pertinença, en lloc de les múltiples que ens enriqueixen i ens fan únics i irrepetibles), ens vol mostrar els perills d’aital forma de pensar, la qual és l’embrió de la violència interètnica o interreligiosa; extremismes que poden arribar a portar matances i guerres, d’aquí el títol. L’evident empatia pels qui suporten aquest tipus de situacions l’empeny a fer una crida pel respecte radical de les diferències entre nosaltres, a una lluita per la universalitat de la democràcia, la llibertat i la igualtat (en aquest sentit, adverteix que la llei de la majoria de vegades és sinònim de dominació i discriminació) que alhora no supose una uniformització empobridora (un dels perills de la mundialització creixent); una crida contra tot el que entrebanque l’expressió de la multiplicitat lingüística i cultural (en això, es declara radical). Ens fa veure que les pertinences que conformen la nostra identitat són diverses i canviants al llarg de la vida; com es construeixen per la influència directa de la família i la societat, i de les nostres bones o males experiències amb els altres, que ens hi empenyen sense ni tan sols adonar-nos-en; com les pertinences més qüestionades són les que més ens defineixen, envaint la identitat sencera; com de vegades ens deixem “consolar” perillosament pels líders extremistes que diuen defensar-nos-en; com els individus “fronterers” entre diverses identitats oficials poden ser decisius en el necessari canvi de paradigma… Ens transmet que cal modificar, personalment i social, el concepte parcial, sectari, intolerant, irracional… de la nostra identitat; cal que la concebem múltiple, mestissa, de vegades contradictòria, única, oberta, respectuosa i canviant. Finalment ens invita a incloure en la nostra identitat la pertinença a la humanitat sencera. Una obra imprescindible per reflexionar-hi; on, si bé no hi trobarem solucions concretes al nostre cas concret, albirarem camins segurs per arribar a una mundialització que respecte també la diversitat cultural. Tanmateix, trobe a faltar alguna reflexió sobre les bases econòmiques de la dominació i explotació dels humans per una minoria dirigent, mitjançant la manipulació interessada del concepte d’identitat. | 0.891818 | curate | {"es": 0.005547850208044383, "ca": 0.9908113730929264, "it": 0.0036407766990291263} | https://blocs.mesvilaweb.cat/ildecp/?p=269561 |
cawac_ca_20200528_5_79249 | El divendres 25 de març es va celebrar al Caffè Ateneo de la seu principal de l’Università Ca’ Foscari de Venècia la quarta edició del Cafè Català d’enguany. Habitualment, aquest és un espai informal per tal que l’alumnat de català i la comunitat catalanòfila de Venècia pugui practicar i millorar llurs destreses lingüístiques en català al mateix temps que es tracten diferents temes d’actualitat nacional i internacional.
Tanmateix, la sessió del darrer divendres 25 de març de 2011 va girar al voltant de l’obra Venècies. La incerta topografia dels somnis , de Mireia Companys, escriptora, traductora i professora de català com a llengua estrangera a la Universitat de Barcelona. Anteriorment va exercir com a docent de llengua catalana a les universitats italianes de Sàsser (Sardenya) i Venècia (Vènet). Tot i que la seva estada a la ciutat dels canals era breu, va voler aprofitar l’ocasió i acceptar la invitació per poder presentar el seu llibre al sestiere de Dorsoduro, escenari d’una de les narracions, i xerrar d’una manera propera amb els assistents sobre l’obra, la qual va ser guardonada l’any 2009 amb el IV Premi 7lletres .
Venècies. La incerta topografia dels somnis és, segons l’autora, “un recull de set relats ambientats als diversos barris de la ciutat dels canals. Set històries que no tenen en comú tan sols l’escenografia veneciana, sinó una atmosfera onírica i laberíntica per la qual transiten un ventall de personatges confusos, somnàmbuls, desencantats, que veuen com els seus somnis es van transformant en malsons o, senzillament, es desfan”.
Durant la conversa es van tractar diferents aspectes com el procés creatiu de Venècies. La incerta topografia dels somnis , la multiplicitat de facetes de la ciutat, les diferents representacions que se n’han fet durant la història o l’univers literari i cultural en què se situa l’obra. Posteriorment, l’autora va llegir alguns dels fragments més representatius del llibre i en va explicar l’origen i els elements autobiogràfics en què es va inspirar per tal d’escriure les set narracions que integren el llibre. Finalment, la trobada també va servir per dialogar amb els assistents, intercanviar impressions sobre l’obra i respondre algunes de les preguntes dels lectors.
Notícia enviada per Albert Morales, professor de català a la Universitat de Venècia. | 0.882805 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.xarxallull.cat/moodle/mod/forum/discuss.php?d=2140 |
mc4_ca_20230418_5_670257 | Davis (Illinois) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
42° 25′ 16″ N, 89° 24′ 53″ O / 42.4211°N,89.4147°O / 42.4211; -89.4147
636,54 hab/km²
Davis és una vila dels Estats Units a l'estat d'Illinois. Segons el cens del 2000 tenia una població de 662 habitants. [1]
Segons el cens del 2000, Davis tenia 662 habitants, 254 habitatges, i 180 famílies. [2] La densitat de població era de 594,4 habitants per km². [3]
Dels 254 habitatges en un 37,8% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 60,2% hi vivien parelles casades, en un 7,1% dones solteres, i en un 29,1% no eren unitats familiars. En el 26% dels habitatges hi vivien persones soles el 14,6% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,61 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,14. [2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 29,9% tenia menys de 18 anys, un 7,4% entre 18 i 24, un 29,5% entre 25 i 44, un 20,8% de 45 a 60 i un 12,4% 65 anys o més.
La renda mediana per habitatge era de 45.385 $ i la renda mediana per família de 51.538 $. Els homes tenien una renda mediana de 38.971 $ mentre que les dones 22.250 $. La renda per capita de la població era de 18.595 $. Aproximadament el 3,8% de les famílies i el 7,1% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Durand (7 km)
Lake Summerset (3 km)
Ridott (15 km)
Rock City (5 km)
↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Davis». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Davis_(Illinois)&oldid=17328093» Categories : Comtat de StephensonViles d'IllinoisCategories ocultes : Articles amb infotaules sense files de dadesPàgines amb mapes Menú de navegació
العربيةEnglishEspañolEuskaraFrançaisKreyòl ayisyenनेपाल भाषाNederlandsPortuguêsSrpskohrvatski / српскохрватскиСрпски / srpskiاردوTiếng ViệtVolapükBân-lâm-gú Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 17 ago 2016 a les 00:45. | 0.699036 | curate | {"ca": 0.8920682730923695, "en": 0.07379518072289157, "wl": 0.007028112449799197, "uu": 0.0015060240963855422, "mk": 0.0015060240963855422, "it": 0.007028112449799197, "ru": 0.01706827309236948} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Davis_(Illinois) |
racoforumsanon_ca_20220809_1_458002 | nFa poc vaig descobrir aquest joc on-line que simula la vida al 1455 a Europa.Fa mesos que hi juguem tots junts i hem aocnseguit el joc en català, la creació de Catalunya al joc i darrerament una ciutat on ja és legal parlar 100% en català.Necessitem més compatriotes per omplir el comtat de catalans! Et necessitem!1- Inscriu-te al joc. Per fi EN CATALÀ!!! : www.elsregnes.com2- Tenim un fòrum propi "La Menestralia" a: www.racocatala.cat/elsregnes/3- Única ciutat oficialment catalanoparlant: Vic.Perquè tingueu una idea sobre com funciona el joc, aquí teniu la Guia Catalana del Joc: http://www.racocatala.cat/elsregnes/viewtopic.php?t=6Canya als colonitzadors i Visca la Terra! XDEdito: Ja som més de 170!!! n
- Novetats: Han creat noves ciutats: "Caspe" i Jaca. El rei, administrador del joc, es queixa en aquest post de quedarrerament escolta massa la paraula Catalunya, i amenaça en fotre foraaquell que discuteixi sobre temes polítics relacionats amb els catalanshttp://foro.losreinos.com/viewtopic.php?t=1945 - Actualitzo:
Ostres, sóc amb diferència el que menys punts té... Mmm... ja veureu quan em comprin les dues fruites que he cultivat en aquests dos dies!!!! PS: no hi ha dret! Et paguen 19 escuts per cuidar ovelles i a mi 16 per matar porcs!! ! | 0.75367 | curate | {"ca": 0.9552, "fr": 0.0288, "en": 0.0152, "de": 0.0008} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_313532 | Inici | Notícies | L’Institut de Seguretat Pública distingeix a Amics de La Rambla pel seu compromís en la defensa dels valors col·lectius
L’Institut de Seguretat Pública distingeix a Amics de La Rambla pel seu compromís en la defensa dels valors col·lectius
0000
20 d'octubre de 2017
L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha atorgat a l’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla i la Plaça de Catalunya una distinció pel seu compromís en la defensa dels valors col·lectius especialment en situacions tan complexes com la dels atemptats a La Rambla de Barcelona el passat 17 d’agost. També en reconeixement a la seva contribució en la creació d’identitat de barri i la millora en la convivència que ha aconseguit que tant veïns com a comerciants se sentin cada dia més orgullosos d’un dels barris amb més població de la nostra ciutat.
Fermín Villar, en nom d’Amics de La Rambla, ha rebut la distinció de mans de la directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Annabel Marcos, i del director dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler.
Amb la concessió d’aquestes distincions, L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, vol reconèixer especials mereixements, circumstàncies singulars o serveis prestats a les institucions o empreses que hagin contribuït positivament i de manera especial al desenvolupament de les funcions que té encomanades o al creixement acadèmic i científic de l’Institut. | 1 | perfect | {"ca": 0.9971671388101983, "de": 0.0028328611898017} | |
mc4_ca_20230418_11_118826 | Mostra d'aliments i begudes Fabricants i proveïdors - Fàbrica de la Xina - Pantalla Jiechuang
Mostra d'aliments i begudes
Aliments i Begudes Mostra Avantatges de cartró: 1. Reciclable i respectuós amb el medi ambient 2. Muntatge fàcil i convenient 3. Bé per a la promoció o la publicitat 4. L'alta qualitat i el preu barat 5. El cost d'enviament i la sala de magatzem es poden guardar mitjançant un paquet complet Qui som: Som professionals ...
Avantatges de la cartolina:
1. Reciclable i respectuós amb el medi ambient
2. Muntatge fàcil i convenient
3. Bé per a la promoció o la publicitat
4. Alta qualitat i preu barat
5. El cost d'enviament i la sala de magatzem es poden guardar mitjançant paquet pla
Som un fabricant professional que ofereix serveis únics de disseny, producció i enviament de cartells de vendes / compra (POS / POP), com ara estands de cartró, prestatgeries apilables, kits de paret / porta / quiosc / tòtems, contenidors d'escombraries, mostradors de mostres i publicitat, etc. per als nostres clients.
1. Experiència: per oferir-vos suggeriments i solucions adequades
2. Talent: per proporcionar-li un excel·lent disseny estructural i gràfic
3. Fiable: gestió estricta i control de qualitat d'alt nivell
4. Responsable: el nostre deure no acaba encara després de l'enviament i el lliurament fins que obtingueu els productes i doneu-vos comentaris amables
Jiechuang Display és un dels principals fabricants i proveïdors de Cartró de Displays, la nostra fàbrica pot proporcionar als clients menjar i begudes mostra productes amb bon preu. Si busqueu marques de visualització o productes d'alta qualitat, no dubti en contactar-nos.
Un parell de: Punt de compra Stand de cartró corrugat Fsdu per decoració nadalenca
Següent: Model de cartutx interactiu professional amb forma de ploma | 0.664232 | curate | {"ca": 0.989841986455982, "cs": 0.010158013544018058} | http://m.ca.cardboarddisplay8.com/food-and-drinks-displays |
mc4_ca_20230418_0_258954 | Els Mossos desallotgen 12 famílies que ocupaven un edifici al barri de Balàfia de Lleida des de feia vuit mesos - Social.cat
Dijous, 14 de novembre de 2019 | 16:45 h
Una de les desallotjades surt de l’edifici plorant amb bosses | Laura Cortés (ACN)
Els Mossos d'Esquadra estan desallotjant les 12 famílies que ocupaven un edifici al barri de Balàfia de Lleida des del mes de març d'aquest 2019, quan la PAH va recuperar l'immoble, propietat del conegut com a “banc dolent”, la Sareb. Els desallotjats denuncien que no hi ha ningú de serveis socials de la Paeria i que l'acció s'ha fet mentre estaven negociant una solució amb la Sareb i l'Ajuntament perquè els pisos s'haurien venut.
Una quarantena de persones han respost la crida de la PAH i s'han acostat fins a l'edifici per donar suport als desallotjats i han cridat “no s'entén, gent sense casa i casa sense gent”. Es calcula que a través de la PAH vivien a l'edifici unes 28 persones, de les quals 8 menors, un d'ells amb discapacitat.
Els Mossos d'Esquadra han arribat a les 9:30 h amb una dotzena d'unitats per desallotjar l'edifici per ordre judicial. També s'han desplaçat fins al lloc dues ambulàncies. Una d'elles s'ha endut una dona d'edat avançada que vivia a l'edifici. Els desallotjats han pogut treure alguna de les seves pertinences per torns, abans que operaris hagin canviat la porta d'entrada i els panys.
“Inacceptable, desproporcionada i inhumana”
El tercer tinent d'alcalde i regidor d'Habitatge, Sergi Talamonte, ha qualificat de “greu i inacceptable” que el conegut com a banc dolent, la Sareb, hagi trencat el seu compromís i hagi ordenat el desallotjament de tretze famílies que ocupaven un edifici de Balàfia. Assegura que des de la Paeria s'havia acordat amb la Sareb de mantenir la solució actual fins que es poguessin reallotjar aquestes famílies, amb vuit menors.
En el pacte, la Sareb es feia càrrec de quatre famílies i les allotjava en altres pisos seus i l'Ajuntament es feia càrrec de la resta, però la Sareb ho ha “trencat”, ha lamentat. Talamonte assegura que des de Serveis Socials s'està ara atenent les famílies per reallotjar-les d'urgència i critica que la Sareb ha actuat de manera “desproporcionada i inhumana”. | 0.850595 | curate | {"ca": 0.9621695533272562, "fr": 0.018231540565177756, "es": 0.01959890610756609} | https://www.social.cat/noticia/11052/els-mossos-desallotgen-12-families-que-ocupaven-un-edifici-al-barri-de-balafia-de-lleida-d |
wikipedia_ca_20230401_0_273066 | Campionat de França de Rugbi Top-14 2010-2011
El Campionat de França de Rugbi Top-14 2010-2011 està organitzat per la Lliga Nacional de Rugbi de França. El vigent campió és l'ASM Clermont Auvergne. La competició s'inicià el 13 d'agost del 2010 i s'acabà el 4 de juny del 2011. L'Stade toulousain va aconseguir el seu divuitè escut de Brennus. | 1 | perfect | {"pt": 0.13313609467455623, "ca": 0.8668639053254438} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=273067 |
mc4_ca_20230418_7_557982 | Troben el cadàver d'un nadó en un abocador de Santa Maria de Palautordera
1 min. Barcelona 08/07/2014 23:18
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació després que dilluns trobessin el cadàver d'un nadó a l'abocador del municipi de Santa Maria de Palautordera, al Vallès Oriental, segons ha informat a Efe fonts de la policia.
L'avís el van fer els operaris de l'abocador municipal, a les 11:36 hores d'ahir, que van trucar els Mossos d'Esquadra en trobar el nadó sense vida a la cinta transportadora de l'equipament ambiental.
Segons els Mossos d'Esquadra, que no han volgut facilitar més detalls del succés, han obert una investigació després de procedir a l'aixecament del cadàver a la planta de reciclatge de Santa Maria de Palautordera. | 0.784799 | curate | {"ca": 0.9568151147098516, "eo": 0.008097165991902834, "pt": 0.03508771929824561} | https://www.ara.cat/societat/abocador-nado_0_1171083171.html |
wikipedia_ca_20230401_0_134057 | Boxa als Jocs Olímpics d'estiu de 1952
En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 celebrats a la ciutat de Hèlsinki (Finlàndia) es disputaren 10 proves de boxa, totes elles en categoria masculina i dues més que en els anteriors Jocs. La competició es realitzà al Töölö Sports Hall de la capital finlandesa. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=134058 |
mc4_ca_20230418_11_403168 | Currane Lodge Waterville Irlanda - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Currane LodgeTarmons, Waterville, Waterville, Irlanda - Veure al mapaExcepcional9,1Basada en 142 comentarisCurrane LodgeVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotos9,1 Excepcional valoració dels hostesVeure tots els comentaris"We arrived quite late in the evening and got a very lovely 3..."SimonAustriaEntradaVeure més fotosExcel·lent ubicació 9,1Veure el mapaVeure totes les 20 fotos9,1UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaparcament de cotxesmagatzem d'equipatge
Opcions d'habitacióMés fotos i detallsHabitació Doble o 2 llits (Double or Twin Room)...plat de dutxa1 llit individual i 1 llit ...Fixa les dates per veure preus
Sobre l'allotjamentDescripcióTant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Currane Lodge és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Waterville. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Currane Lodge ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Els clients de l'hotel poden gaudir de magatzem d'equipatge, aparcament de cotxes, àrea de TV/saló compartit, Zones públiques amb Wi-Fi. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara escriptori, aparell de televisió, plat de dutxa, calefacció, assecador de cabell per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Currane Lodge és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Waterville.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisiócalefaccióescriptoriassecador de cabellempolles d'aigua de cortesiaplat de dutxaMostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.893582 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/currane-lodge/hotel/waterville-ie.html |
mc4_ca_20230418_10_482626 | EL JUEVES 40 AÑOS. RIERA PUJAL,JORDI. Libro en papel. 9788490568521 LIBRERÍA BOLIBLOC
EL JUEVES 40 AÑOS
RIERA PUJAL,JORDI
Laboratori lector presenta una visió àmplia, interdisciplinària i divertida de la lectura. És només un llibre, però inclou tota mena d?experiments, com en uns autèntics «jocs reunits»: comprovar l?amplitud de les fixacions oculars, descobrir els automatismes del cervell, prendre consciència de les inferències que fem o de la manera com treballa la memòria, o revis...
Els textos de Miquel Berga generen oasis amables enmig del bombardeig frenètic de l?actualitat. Aquest llibre ens ofereix una selecció d?articles endreçats en un abecedari particular, el diccionari personal d?un anglòfil que no perd mai de vista qui són els seus i des d?on escriu. Teniu a les mans un antídot contra l?encarcarament moral i altres formes de tibantor social....
«Doctor, el nen ha caigut i s?ha fet un chichón». «Senyora, el que té el seu fill és un nyanyo com una casa». El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l?estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les est... | 0.768763 | curate | {"es": 0.06938775510204082, "it": 0.025306122448979593, "ca": 0.9053061224489796} | https://www.bolibloc.cat/es/libro/el-jueves-40-anos_122576 |
cawac_ca_20200528_4_5066 | Telefónica anuncia que la capital catalana podria ser escenari de la gran fira dels internautes després de la renúncia de València. El director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, va anunciar ahir que hi ha “bastantes possibilitats” que la Campus Party , que es defineix com “un dels més grans esdeveniments mundials de tecnologia, creativitat, oci [...]
La coneguda consultora Chetan Sharma, ha llançat el seu tradicional informe anual relatiu a l’Estat de la Indústria Mundial del Mòbil 2012. Una de les principals conclusions que destaquen és que si una empresa en els propers 5 anys, no aconsegueix tenir al seu mòbil la pràctica totalitat del seu negoci, aquest negoci deixarà de [...]
Alguns anuncis ofereixen afegir “ja mil usuaris al seu compte de Twitter per 29 dòlars”, pràctiques que per als experts en reputació en línia és un frau. Fa dues dècades, l’antropòleg Dunbar va fixar en 150 la xifra ideal d’amics. Font LA VANGUARDIA: Proliferen les empreses a internet que venen amics per a les xarxes [...]
Linus Torvalds, creador del nucli del sistema operatiu Linux, ha guanyat el ‘Nobel’ de tecnologia, guardó que concedeix cada dos anys l’Acadèmia tecnològica de Finlàndia. En ocasions anteriors el va atorgar al creador de la World Wide Web, Tim Berners-Lee . L’altre guanyador és Shinya Yamanaka pels seus desenvolupaments sobre les cèl·lules mare. Tots dos [...]
En una petita cambra d’un dels edificis consagrats a la investigació del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) pren forma el que per a molts és una seriosa amenaça a la supremacia tecnològica nord-americana i asiàtica al camp dels ordinadors gegants. Allà, un equip de científics construeix el que serà el primer [...]
Projecte eduCAT1x1
Catei ha signat un acord amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual el canal de distribució informàtica podrà vendre ordinadors “netbooks” homologats per la Generalitat de Catalunya. | 0.848152 | curate | {"ca": 0.9488752556237219, "es": 0.04396728016359918, "pt": 0.007157464212678937} | http://www.catei.cat/index.php?start=675 |
cawac_ca_20200528_9_151784 | Les Minis
Les Minis són les curses per a iniciar els nostres joves corredors. El diumenge 27, vol ser un dia festiu per a l'esport, per a l'esport més bàsic i innat de l'home: córrer. Aprendre a treure'ns la son d'un dia de festa i iniciar-lo amb una mica d'esport amb companys. Un convoquem a passar-ho bé amb els vostres fills. | 0.699113 | curate | {"fr": 0.027692307692307693, "ca": 0.9723076923076923} | http://femsui.caminairesvilamajor.cat/les-minis |
cawac_ca_20200528_7_117383 | El cineasta Santi Trullenque ha gravat el curt "Transfiguració", que ensenya amb imatges molt estilitzades com el xef Nando Jubany prepara aquest ocell per convertir-lo en un dels plats estrella del seu restaurant, Can Jubany.
Comentaris
Afegeix comentari
Sidebar
És el portal de referència per als amants de la cuina. Disposa de més de 4.000 receptes dels programes de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio i, fins i tot, les creacions de l'usuari! En aquest blog volem explicar-vos les novetats del portal i del món de la gastronomia. | 0.723592 | curate | {"ca": 0.9674952198852772, "es": 0.019120458891013385, "id": 0.01338432122370937} | http://blogs.tv3.cat/clubdecuines/clubdecuines.php?itemid=40613 |
cawac_ca_20200528_5_56581 | Les presses i La Fassina de Can Guineu. Noves dades.
La Fassina de Can Guineu torna a ser un dels punts destacats de l’actualitat municipal. Ja fa un mes, que l’equip de Govern va aprovar el Pla Especial. Com sempre a correcuita.
La raó del Pla Especial vé motivada per les caraterístiques de l’edifici. La Fassina, com Can Guineu i altres edificis del centre vila estan catalogats. Qualsevol intervenció no pot modificar l’estructura existent i en casos, com el que ens pertoca, on s’hagin de crear nous volums, s’ha de crear la figura del Pla Especial, que ha de donar les respostes adients. Si es pot fer i en aquest cas com es pot i s’ha de fer.
El Pla Especial que tractem, es basa en la necessitat de contrastar el nou volum de la Fassina (Despatxos i sales de reunions del Patronat de Turisme, i accessos i nuclis higiènics del futur equipament, que encara no se sap quin serà, quan es farà, com es farà, quan costarà i qui li donarà suport…) amb la Fassina i alhora amb les edificacions característiqyues del centre vila.
No serem nosaltres qui ens posicionem amb arguments tècnics, però si que dubtem que la fórmula triada per l’equip de Govern quant a periodificació i triatge dels projectes definitius sigui una bona fórmula per tractar aquest projecte. A mi particularment, no em fa cap gràcia un edifici de tres plantes d’alçada, totalment metàl·lic centrant i desplaçant l’atenció del veritable marc: La Fassina i Can Guineu. És una opinió, i moltes més que n’hi hauran quan d’aquí uns mesos -o uns anys- creixi la pell metàl·lica del nou Patronat del Cava. És una autèntica llàstima que el debat que es crearà llavors, no s’hagi pogut direccionar en un procés participatiu, abans. El regidor Rando, mai més tindrà una oportunitat tant clara per demostrar les seves teories, que de fet, mai ha aplicat, encara.
Per iniciar el debat, aquí, podeu veure un edifici semblant, i característic de la Barcelona postmoderna.
El drama de tot plegat, però, és que aquest Pla especial encara ha d’ésser aprovat per Patrimoni de la Generalitat i en posterioritat ves a saber si algú més n’impugna la decisió. Per tant, és molt afirmar, que les obres puguin començar abans del requerit per què el Govern Espanyol s’en faci càrrec, tal com preveu el conveni.
Però ja sabeu, que malgrat que l’alcalde es va omplir la boca que aquest procés seria modèlic i participatiu, i comptaria amb un concurs obert a tots els arquitectes que hi vulguessin participar, a l’hora de la veritat ha preferit assegurar-se pel 2011 tallar la cinta de la inauguració (del nou edifici, que no de la Fassina).
Tant se val, que no sapiguem quan costarà la totalitat del projecte. Tant se val que la població posi el crit el cel pel nou edifici. Tant se val que no hi hagi encara cap projecte de viabilitat del Centre d’Interpretació del Cava. Tant se val que el nou edifici, similar en metres quadrats construits al Casal d’Entitats, costi tres vegades més.
El Penedès
Darrers blogs afegits
Enllaça amb la Penedesfera
Imatges i el seu codi HTML que pots introduir al teu blog per donar suport a la Penedesfera:
Actualització automàtica :
Si teniu un domini propi i voleu que el vostre article es visualitzi a la penedesfera tan bon punt el publiqueu i no a la propera actualització cal que afegiu http://www.penedesfera.cat/ wordpress/xmlrpc.php a les URIs dels serveis d'actualització a què envieu pings. | 0.852209 | curate | {"fr": 0.011631374888159856, "pt": 0.010736653742916791, "ca": 0.9776319713689233} | http://penedesfera.cat/wordpress/2009/03/11/les-presses-i-la-fassina-de-can-guineu-noves-dades/ |
naciodigital_ca_20220331_0_364338 | El programa d’actes acabarà el diumenge 27 d’abril amb la celebració durant tot el dia al Parc de l’Erm de la tercera edició de la Fira del Joc. Com l’any passat, ha estat dissenyada amb la implicació de diverses entitats i col•lectius de Manlleu, que han participat en la construcció col•lectiva i intergeneracional dels jocs del món. Amb l’objectiu de treballar el joc com a font de diàleg, coneixement mutu i el respecte vers la diversitat de cultures, la Fira del Joc es concep com un espai de millora de les relacions socials i la convivència, d’acord amb els principis del Pla de Convivència del Projecte d’Intervenció Integral del Barri de l’Erm. Aquest any col•laboren en la Fira del Joc els alumnes del Taller d’ocupació de serveis personalitzats a la comunitat del barri de l’Erm.
Han intervingut en la presentació de la Setmana M. Rosa Collell, alcaldessa accidental de Manlleu i regidora de Cultura i Participació Ciutadana; Núria Silvestre, directora de la Biblioteca Municipal de Manlleu; Josep Anglada, del MAB; Núria Arrebola, monitora del Taller d’ocupació de serveis personalitzats a la comunitat del barri de l’Erm; i Miquel Casanovas, coordinador de la Setmana PIC.
Respecte el programa inicial d’activitats culturals cal remarcar dos canvis. En primer lloc, l’acte programat pel dia 17 d’abril, la conferència de Roger de Gràcia, presentador del programa de TV3 “Caçadors de paraules”, ha canviat de data i es farà el dimarts 22 d’abril a les 20 hores a la Biblioteca Municipal de Manlleu, Espai Morgades (Baixa Cortada, 1).
En segon lloc, cal destacar una exposició que no apareix en el programa. Es tracta de la mostra “Les llengües que es parlen a Manlleu”, un viatge a través de les paraules per les més de 30 llengües que parlen les persones que viuen avui a la capital del Ter. Diversos mots relacionats amb la cultura, els llibres i la fraternitat es representen en les múltiples llengües que tenim a tocar de casa nostra. L’exposició es podrà veure a la Biblioteca Municipal de Manlleu, Espai Mn. Blancafort (C. Tarafa, 11), en horari de tardes de dilluns a divendres de 17 a 20 hores. | 1 | perfect | {"ca": 0.9581550166428912, "es": 0.04184498335710889} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/7262/setmana-pic-manlleu-comenca-divendres-amb-prego-cinc-llengues |
mc4_ca_20230418_2_517533 | Veterinaris Solidaris
L'ambulància assisteix, les 24 hores del dia, tot tipus de gossos i gats que hagin patit un accident o, simplement, necessitin desplaçar-se a algun centre o hospital veterinari per a fer cures o rebre assistència
22-02-2017 04:11 Lectures 17157
Karin Pielanen
El Penedès té la primera ambulància per a animals domèstics de Catalunya. Ramon Filella
Des de fa dues setmanes, Vilafranca del Penedès disposa d'una ambulància d'emergències destinada de forma exclusiva a animals domèstics. Veterinaris Solidaris ha posat en marxa aquesta iniciativa amb l'objectiu de cobrir un dèficit que s'arrossega des de fa anys tant a la comarca com al conjunt de Catalunya. De fet, la de Vilafranca és la primera ambulància d'aquestes característiques que funciona al país.
L'ambulància assisteix, les 24 hores del dia, tot tipus de gossos i gats que hagin patit un accident o, simplement, necessitin desplaçar-se a algun centre o hospital veterinari per a fer cures o rebre assistència. Malgrat ser propietat de Veterinaris Solidaris, l'ambulància fa el trasllat a qualsevol centre veterinari que els propietaris de l'animal indiquin. L'únic que es fa pagar als amos és el cost del quilometratge com si es tractés d'un taxi.
Karin Pielanen, responsable de Veterinaris Solidaris de Vilafranca i una de les màximes impulsores del nou servei, explica que “vàrem comprar l'ambulància fa poc i estem molt satisfets de com estan anant les coses. Tenim tres persones que s'encarreguen de cobrir les assistències durant les 24 hores del dia i, fins ara, ja n'hem cobert cinc”.
Les assistències han estat tant de caire urgent, com de simple trasllat tal i com va passar amb un gos que necessitava ser operat a Terrassa i els seus amos no disposaven de cotxe per a portar-lo fins el Vallès. L'ambulància es va encarregar de fer el viatge d'anada i de tornada.
Veterinaris Solidaris ha iniciat converses amb Mossos i Ajuntament de Vilafranca per tal d'arribar a un acord que permeti cobrir accidents i incidències que detectin tant els mateixos Mossos com la Policia Municipal. L'ambulància faria possible endur-se amb rapidesa l'animal ferit, un animal que moltes vegades no es poden emportar els cossos de seguretat. | 0.840508 | curate | {"en": 0.029585798816568046, "ca": 0.9640418752844788, "de": 0.0063723258989531175} | http://www.eixdiari.cat/territori/doc/68872/el-penedes-te-la-primera-ambulancia-per-a-animals-domestics-de-catalunya.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_411230 | Aquesta vesprada, un estudiant de la Universitat de València ha sigut abordat i detingut per un dispositiu de 4 policies secretes de la policia espanyola, presumptament, per les protestes contra Bolonya que es desenvoluparen la setmana passada a València. Aquest estudiant, de l’assemblea d’estudiants de Història restarà tota la nit detingut als calabossos de Jefatura Superior de Policia de València. De la mateixa forma, un altre estudiant ha estat detingut aquest matí i ha declarat, coaccionat per la policia, en les mateixes dependències policials amb l’argument de que si no ho feia passaria la nit a comissaria. Després de declarar ha estat posat en llibertat. Cap a les 20:30 s’ha convocat una concentració de suport per demanar l’alliberament del segon dels detinguts, Andreu, davant de la jefatura superior de policia de València, a la que s’han congregat més de 7O persones. Hi ha hagut moments de tensió quan la policia espanyola ha identificat els concentrats i els ha agredit verbalment, fent-los menejar-se del lloc on hi eren en principi. En aquesta concentració s’han pogut escoltar crits de llibertat per l’Andreu i el recolzament d’estudiants i col·lectius de tota València. Cap a les 12 de la nit s’ha dissolt la concentració en una nova convocatòria per a demà de matí a les 9 als jutjats de guàrdia de la Ciutat de la Justícia, en la carretera del Saler. Ara per ara es desconeixen els motius exactes pels quals ha estat detingut, encara que l’operatiu respon clarament a la pressió institucional universitària que s’ha exercit contra el moviment estudiantil arran de les protestes que es donaren la setmana passada i que culminaren en l’ocupació del Rectorat. Aquest operatiu policial podria estar cercant més persones i des d’Alerta Solidària no es descarten noves detencions i identificacions de més estudiants durant les pròximes hores. Per demà s’ha convocat una concentració de suport a l’Andreu, a les 9 del matí, davant dels jutjats de guàrdia (lateral est de l’edifici de la Ciutat de la Justícia). Llibertat per Andreu, la repressió no aturarà les protestes contra Bolonya http://www.alertasolidaria.org/ CONCENTRACIÓDEMÀ DIMARTS 2-DA PARTIR DE LES 9:00 HORESCIUTAT DE LA JUSTÍCIA (JUNT C.C. EL SALER)EN RECOLZAMENT ALS ESTUDIANTS DE LA UV DETINGUTSPER LA POLICIA NACIONAL ESTA NIT DEL DILLUNSPROU REPRESSIÓ JA!LA LLUITA CONTINUA! ACUDIU! http://aeftc.blogspot.com/
Tot el meu suport, solidaritat amb els detinguts! | 0.832231 | curate | {"ca": 0.9297163995067818, "es": 0.05672009864364982, "de": 0.002877106452938759, "en": 0.010686395396629675} | |
macocu_ca_20230731_7_216380 | Enric Puigsegur a la sala Els Indians
Enric Puigsegur presenta Black & White a la sala d'exposicions de Els Indians, de la Plaça Benet Mercader, 5 de la Bisbal d'Empordà. La mostra s'inaugura el 28 d'abril i es podrà visitar fins al 31 de maig del 2018. | 0.691687 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_46_17144 | INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
El Reial Madrid s'ha entrenat aquest divendres per preparar el pròxim duel, aquest dissabte (21.00) a casa amb la Reial Societat. La imatge esperada a l'entrenament de l'equip blanc era la presència de Gareth Bale, que va celebrar la classificació de Gal·les per a l'Eurocopa mostrant una pancarta on es feia broma sobre l'escàs compromís del jugador amb el seu club.Durant l'entrenament, Mariano ha simulat un cop de golf durant el rondo davant de Bale, que ha provocat els somriures de tothom.
Mariano fa broma amb Bale simulant un cop de golf durant un rondo
Valverde: "He parlat amb Piqué i el veig centrat"
Zidane: "Bale és un jugador meu, i això és el que m'interessa"
Top NBA: L'exhibició d'Antetokounmpo davant dels Blazers
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre - 20/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Crims
Crims - Machala
Telenotícies vespre
Els Mossos multen tots aquells vehicles que circulen sense motiu justificat
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre - Llengua de signes - 20/03/2020
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Crims
Crims - Mataiaies
Adossats
Adossats, de Ramon Madaula
Crims
Crims - Josep Talleda, l'"Espereu-me" (capítol 2)
Telenotícies vespre
Un dinar amb 80 persones, origen del brot d'Igualada, segons Salut
InfoK
Especial "Pregunta al president" - 20/03/2020
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Quatre gats
Dones polítiques
Dies de coronavirus
Dies de coronavirus: 19-20 de març
El llenguado
Els dialectes i la parla del Rosselló
Crims
Crims - Machala
Sense ficció
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
Quan arribin els marcians
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
Adossats
Adossats, de Ramon Madaula
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.539038 | curate | {"ca": 0.8399321266968326, "pt": 0.08653846153846154, "en": 0.02828054298642534, "fr": 0.020361990950226245, "sv": 0.015271493212669683, "es": 0.009615384615384616} | : /tv3/alacarta/esports/mariano-fa-broma-amb-bale-simulant-un-cop-de-golf-durant-un-rondo/video/5965328/ |
cawac_ca_20200528_9_28174 | Les AV de Barcelona es reuneixen amb la CONFAVC per debatre com sumar esforços i fer "més moviment veïnal"
Notícia CONFAVC, dijous 06 d'octubre de 2011
Com sumar esforços per a fer més moviment veïnal? Amb aquest objectiu ahir hi va haver un encontre entre representants de les AV de Barcelona, i la Junta de la FAV de Barcelona i de la CONFAVC. En aquest marc es va exposar el Pla de Proximitat que busca enfortir els vincles i les sinergies de treball entre la Confederació- Federació i el treball que dia a dia fan les entitats veïnals al seu territori entorn de cinc eixos centrals: sanitat, habitatge, educació, cohesió social i comunicació.
D’aquest darrer àmbit es va exposar el projecte de Mapa de Comunicació Veïnal que té l’objectiu de reforçar la comunicació veïnal partint d’un diagnòstic sobre com s'està comunicant la Confederació a les entitats veïnals i viceversa, i de quina manera es pot millorar per a arribar a fer-ho d’una manera més eficaç i participativa.
Per la seva part, les i els representants veïnals van exposar les seves demandes, entre aquestes deslocalitzar els actes als territoris, conèixer els espais de comunicació que poden compartir, i facilitar el feed-back de la informació. Aquestes demandes, juntament amb les que es vagin sumant a altres visites de la CONFAVC al territori, seran exposades en la jornada de devolució del Pla de Proximitat que es farà el proper 17 de desembre. | 0.878201 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.confavc.cat/index.php/noticies/431-la-confavc-es-reuniex-amb-la-favb-i-av-de-barcelona-per-sumar-esforcos-i-fer-qmes-moviment-veinalq |
mc4_ca_20230418_14_44385 | Coordinació: IMEC
Col·laboradors: IMEC; IT’IS, Orange, ISGlobal, TPT(?)
Els sistemes de comunicació actuals utilitzen les xarxes de telecomunicació de manera imperceptible per l'usuari (aquest no sap quin tipus de xarxa fa servir el seu dispositiu ni quan canvia d’una a l’altre).
Als anys 90 els telèfons mòbils utilitzaven únicament una sola tecnologia (p.e. GSM 900). Avui la majoria dels Smartphones i dispositius de comunicació són capaços d'utilitzar nombroses xarxes: GSM, EDGE, UMTS, LTE, WIFI,etc. L’ ús que se’n fa depenen de la capacitat de les xarxes, per exemple, la xarxa EDGE permet concertar-se a Internet (visitar una pàgina web), però no una connexió prou fluida per permetre un ús més avançat com per exemple veure un vídeo.
El WP2 identificarà i caracteritzarà la potència emesa, la velocitat, etc; i les xarxes que donen suport als dispositius i les diferents maneres de fer-los servir identificades al WP1.
Mètodes de treball WP2:
S’analitzarà mitjançant un estudi bibliogràfic les característiques de les xarxes existents i futures.
Estimació de la variació temporal de la potència emesa, mitjana/punta i la longitud dels paquets
Analitzar les xarxes en termes de rendiment segons les dades requerides.
Avaluar les xarxes i els sistemes capaços de donar suport als usos identificats al WP1
Avaluar la potència emesa d’ordinadors portàtils / tauletes / mòbils, dels punts d'accés i dels equipaments utilitzats per suportar les xarxes i els serveis. | 0.815044 | curate | {"ca": 0.9938229238160604, "es": 0.0061770761839396015} | http://radiation.isglobal.org/index.php/ca/workpackages/workpackage-2 |
mc4_ca_20230418_16_392226 | Confisquen més d'una tona i mitja de tabac de xixa en una granja de Riudoms - Revista Cambrils
Publicat el Divendres, 24 de juliol de 2020 11:27h
Imatge del tabac de xixa que la Guàrdia Civil ha confiscat a Riudoms | Cedida (Guàrdia Civil)
La Guàrdia Civil ha localitzat 1.650 quilograms de tabac de xixa amb un valor de més de 800.000 euros a Riudoms. El producte estava emmagatzemat en un contenidor marítim situat en una granja del municipi. En un operatiu conjunt amb els vigilants municipals de Riudoms, els agents van detenir dimecres dues persones pels suposats delictes de contraban, tràfic de drogues, contra la salut pública i per defraudació de fluid elèctric. També van descobrir elements per conrear una plantació de marihuana a les instal·lacions de la granja.
Els agents de la Guàrdia Civil van iniciar la investigació a començaments de juliol quan van detectar que una furgoneta entrava i sortia d'una granja, ubicada a la carretera que uneix Riudoms i les Borges del Camp, sense que el vehicle estigués habilitat per transportar animals. Davant d'aquesta situació, la policia es va personar a la instal·lació i va apreciar una olor forta de marihuana. Després de rebre l'autorització judicial, es va escorcollar la granja.
En el registre van localitzar extractors, equips d'aire condicionat, focus, dipòsits d'aigua i també animals abandonats com cabres, gallines, gossos, així com tres contenidors de naviliera tancats amb un cadenat de seguretat. Els compartiments contenien envasos amb el tabac de xixa i altres productes per elaborar-lo. Les dues persones detingudes van passar a disposició del jutjat de guàrdia de Reus després de prestar declaració a les dependències policials. | 0.853706 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.revistacambrils.cat/noticia/30159/confisquen-mes-duna-tona-i-mitja-de-tabac-de-xixa-en-una-granja-de-riudoms |
mc4_ca_20230418_16_285792 | El turisme i la seva gestió, a debat en el BTM de Lloret | J.F | lloret de mar | Societat | El Punt Avui
lloret de mar - 18 octubre 2018 2.00 h
El turisme i la seva gestió, a debat en el BTM de Lloret
Imatge de la presentació del BTM, el 18 de setembre a l’edifici del CaixaFòrum de Girona. JOAN SABATER.
La primera edició del Business Tourism Market (BTM) –el mercat del negoci turístic– tindrà lloc avui a l’hotel Guitart Central Park Aqua Resort de Lloret a partir de les nou del matí. La jornada, organitzada per la Fundació Climent Guitart i l’agència EFE, vol ser un espai de debat del turisme i la seva gestió.
El BTM inclourà ponències sobre el manteniment d’una marca, la tecnologia al servei de l’usuari i sobre les xarxes socials, una taula rodona sobre el turisme de sol i platja i la intervenció de l’empresari i artista Mago More. Entre els ponents, hi haurà el director general de l’Agència Catalana de Turisme i batlle de Gironella (Bages), David Font, i l’exdirector general de Turisme de Barcelona i l’exconseller Jordi William Carnes.
Després del repàs a les conclusions, a càrrec del director de la Fundació Guitart, Enric Dotras, l’alcaldessa de Figueres i secretaria general de la conselleria d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Marta Felip (CiU), clourà el BTM.
El Punt Avui. Girona 18-10-2018, Pàgina 30 | 0.810404 | curate | {"ca": 0.9901738473167044, "en": 0.009826152683295541} | http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1486338-el-turisme-i-la-seva-gestio-a-debat-en-el-btm-de-lloret.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_235432 | Els dirigents del PSC-PSOE sempre diuen que el seu partit ha fet tot el possible des de la seva fundació perquè Catalunya no s' escindeixi en dues comunitats. Però que ho diguin no vol dir que sigui cert. Més aviat penso el que el PSC sempre ha intentat eludir la qüestió de la catalanització lingüística especialment si afecta als seus potencials votants. Només cal repassar l' hemeroteca per adonar-se que els socialistes explotaven el tema dels "xarnegos" per obtenir vots a principis dels anys 1980. I si no us ho creieu llegiu la notícia del següent enllaç on es veu que en els mítings que feia a Catalunya Felipe González, abans de ser escollit president del govern espanyol, deia literalment al costat d' Ernest Lluch i Joaquim Nadal que "sóc un xarnego i no m' avergonyeixo de ser-ho": ENLLAÇ
El PSC-PSOE sempre ha volgut mantenir als inmigrats espanyols segregats i enfrontats al catalanisme Nomes cal veure el nivell de caciquisme del PSC-PSOE als grans municipis de la inmigracio , els tracten com ''cortijos'' i fins i tot se n´enfoten dels seus propis votants i dieun que els votarien encara que el cap de llista fos un sofa com per llei de vida els inmigrants espanyols estan començant a morir en masa , ara volen fer el mateix amb els inmigrants recients i estan creant sectorials sudamericanas , magrebines etc , per enfrontar-los contra el catlanisme i fidelitzar-los amb l´excusa que el PSC-PSOE els defensara dels excesos del nacionalisme catala De fet el que va muntar la xarxa mafioso-caciquil amb els inmigrants espanyols , esta muntant ara la xarxa amb els nous inmigrants i es ni mes ni menys que el gran Jose MAria Sala , al qual recent sortit de la ''trena'' el van possar a treballar en el tema PSC-PSOE = cancer de Catalunya | 0.895583 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_7_165892 | Ashes of time Redux ( Dung che sai duk ), dirigida per Wong Kar Wai (Hong Kong, Xina, Taiwan, 1994/2008), és la pel·lícula que es podrà veure el proper dimarts, 22 de juny, al Cinema Nou (C/Nou, 19 de Vic), a partir de les 22h. Aquest film, que es pot veure en versió original subtitulada, és l’últim de la temporada de la campanya “La UVic t’apropa la Cultura”, que durant tot el curs ha ofert les pel·lícules de Cineclub a 1€ l’entrada.
Ashes of Time està inspirada en els personatges de la novel·la de Louis Cha The Eagle Shooting Heroes .
Des que la dona que estimava el va rebutjar, Ouyang Fengper ha viscut al desert contractant guerrers per cometre assassinats per encàrrec. S’ha convertit en un home sense pietat, però aviat serà conscient de la seva solitud.
Wong Kar Wai va rodar Ashes of Time el 1994, però no va quedar mai satisfet amb el resultat. Amb l’experiència i el poder acumulats durant aquests anys, el director ha recuperat els negatius, els ha remasteritzat en alta definició i ha acabat la pel·lícula, tal i com ell la volia. Ha augmentat la bellesa plàstica del material original, centrant-se en temes recurrents de la seva filmografia: l’amor a destemps i la crueltat dels records. Com a Deseando Amar o 2046 , una sensació d’asfíxia embriaga els personatges. Ashes of time Redux és un calidoscopi dels sentiments, dels mals d’amor i de les ferides que deixa la memòria.
Wong Kar Wai va començar al cinema com a guionista, i a dirigir els seus propis guions el 1988. Va debutar amb As Tears Go By , que el va portar a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes. La seva segona pel·lícula, Days of Being Wild , va guanyar cinc premis als Hong Kong Film Awards. Va fundar la companyia Jet Tone el 1992 i va fer la seva obra més ambiciosa, Ashes of Time . Després va realitzar Chungking Express, primer gran èxit internacional. La confirmació d’autor de culte arribaria el 2001 amb Deseando Amar . Tres anys després estrenaria la continuació, 2046 i el 2007 va viatjar a Hollywood amb My Blueberry Nights . | 0.868829 | curate | {"ca": 1.0} | http://lapunt.uvic.cat/archives/3748 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_226356 | Vet aquí pregunta fàcil però que, sens dubte, generarà debat.
http://issuu.com/setmanari_directa/docs/directa243 Tallant el bacallà estil BilderbergBAGES · CRÒNICA PROHIBIDA DE LA TROBADA DE LA CLASSEPOLÍTICA I EMPRESARIAL CATALANA AL MONESTIR DE SANT BENETDIRECTA 243, 28 de setembre de 2011, p.9
Com sempre, les millors aportacions +1 | 0.643175 | curate | {"ca": 0.8862275449101796, "pt": 0.11377245508982035} | |
mc4_ca_20230418_13_499182 | alcaldes.eu | 71 ens locals ja han sol·licitat prop de 500 activitats de suport al teixit empresarial
Des de principis d’any fins a l’actualitat, 71 ens locals han sol·licitat 471 accions que formen part del Recull d'activitats de suport al teixit empresarial, impulsat per la Diputació de Barcelona. Un recull que té com a objectiu posar a l'abast dels ens locals un conjunt de serveis d'acompanyament, activitats formatives i informatives per a pimes i persones emprenedores i facilitar la planificació de l'oferta local dels centres de serveis a les empreses.
En concret, s’han sol·licitat 186 sessions d'acompanyament per a persones emprenedores, 160 sessions informatives sobre temes d'actualitat, 111 tallers de consolidació d’empreses i 14 dinàmiques de networking. Cal destacar, que aquestes activitats van rebre una valoració mitja de 9 sobre 10, tant per part dels participants com dels ens locals.
El recull d’enguany compta amb 55 noves activitats per a emprenedors: 10 Sessions d'acompanyament per a persones emprenedores, 24 Sessions informatives sobre temes d'actualitat, 19 Tallers de consolidació d'empreses i 2 Dinàmiques de networking.
Les activitats del Recull tenen una subvenció del 75% del cost total de l’activitat i del 90% en el cas en que l’activitat sigui supramunicipal i sempre que hi hagi prou consignació pressupostària i amb el límit de subvenció de 15.000 euros per ens local. | 0.854761 | curate | {"ca": 1.0} | http://xiscu.alcaldes.eu/noticia/16729/71-ens-locals-ja-han-sol%B7licitat-prop-de-500- |
mc4_ca_20230418_11_524979 | XXV Fira de Sant Antoni a Anglès
Anglès per la Fira. Font: elgarrotxi.cat
Benedicció dels animals a Anglès. Font: tribunaselvatana.cat
Cartell 2020. Font: web de l'Ajuntament d'Anglès
Vila d'Anglès a la comarca de la Selva. Font: angles.cat
Nucli antic i barri gòtic d'Anglès. Font: laselvaturisme.com
La XXV Fira de Sant Antoni a Anglès presenta tot un seguit d'activitats: botigues al carrer i artesania, mostra de plaques de cava, mostra d'oficis antics, exposició de bestiar, visites guiades i tallers, concurs de petanca i Processó de Sant Antoni i benedicció dels animals (el dissabte 18 a partir de les 11 h), entre d'altres.
972 420058
Facebook de l'Ajuntament d'Anglès
Twitter de l'Ajuntament d'Anglès
Inici: 21/02/2020 Fi: 08/03/2020
Lloret de Mar i altres poblacions | 0.70817 | curate | {"ca": 0.9277266754270697, "de": 0.017082785808147174, "oc": 0.013140604467805518, "ro": 0.04204993429697766} | https://agenda.cultura.gencat.cat/content/agenda/ca/article.html?article=20200115026 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.