id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_2_390027 | Començo per explicar la situació de cada classe catalana (aquí només parlo de la comunitat autònoma de Catalunya, però és que no m'atraveixo a analitzar altres societats catalanes perquè segurament són diferents i no hi sóc prou proper) respecte al catalanisme: La burgesia catalana actualment són grans inversors (la Caixa i d'altres entitats d'inversors), petits i mitjans burgesos dedicats al sector de serveis (botiguers, flequers, venedors de discos,...) i burgesos dedicats al sector secundari de noves tecnologies (el segon ordinador més potent del món es troba a Barcelona), ja que els burgesos del sector primari (agricultors) i del sector secundari clàssic (tèxtil,...) es troben en decadència únicament sostinguts per les inversions de la Unió Europea. Una petita minoria de la burgesia més rica és ultra-conservadora (PPC), com sempre ho han sigut els d'aquest petit grup, però la resta de grans burgesos, en canvi, són conservadors catalanistes (CiU). Els petits i mitjans burgesos, en canvi, són catalanistes, uns els quals són conservadors (CiU) i els altres liberals "d'esquerra" catalanistes (ERC i molt pocs de l'EI). Els obrers catalans majoritàriament es troben concentrats a Barcelona, on la major part de les societats que la composen són espanyoles igual que la majoria dels individus que les conformen. Aquesta majoria obrera és espanyolista, per origen i vivència a la seva societat, igual que la majoria d'immigrants de la resta de Catalunya (PSC), però una petita minoria dels obrers de Barcelona i la gran majoria dels obrers catalans de fora de la capital són catalanistes (ERC i organitzacions de l'EI). Finalment hi ha membres de cada classe que s'han unit per a lluitar per l'ecologia sense fer-li gaire cas a la resta de la política, ja que és un tema que ens afecta a tots i cada vegada està prenent més importància i creix en militància a mesura que s'accentuen els problemes ecològics (EUiA). Per tant ens trobem que la gran majoria de la burgesia catalana és catalanista, mentre la major part del proletariat és espanyolista tot i que hi ha una part important d'obrers catalanistes. Les minories no catalanistes són: la minoria dels més grans burgesos catalans, la majoria del proletariat i els ecologistes, i aquests són els grups que hem de convèncer que existeix Catalunya com un país diferenciat d'Espanya i que és un tema important. Els primers i els tercers són els que no cal ni que ho intentem, perquè no tenen ni tindran mai cap interès en defensar el catalanisme, però els segons, el proletariat espanyolista si que pot tenir interès en defensar el catalanisme des d'una única via: el marxisme (implica el catalanisme). Actualment a la comunitat autònoma de Catalunya no es creu en el marxisme per dugues raons entrellaçades (si una fallés l'altra sola no comportaria la disminució de marxistes): la disminució de la taxa d'explotació al món occidental a canvi de l'augment de la taxa d'explotació als països tercer-mundistes, i l'influència burgesa als mitjans de comunicació i a l'educació. Solució: Quan falli una de les dugues bases de les societats catalanes actuals, gràcies a la lluita per a extendre el marxisme, aquest triomfarà a les classes obreres catalanes i es podrà dur a terme la revolució socialista (la qual comporta la independència de Catalunya respecte els estats espanyol, andorrà, francès i italià).
Quin anàlisi més delirant, noi. Em sembla francament surreal l'anàlisi que fas de la distribució de vot, especialment el del PSC. Tot i així, és interssant fer un anàlisi de la distribució de vot per classes socials: Gran Capital Financer: Les simpaties estan repartides entre el PSC i CiU. Aquell gran capital d'origen més rural prefereix CiU, mentre el el d'origen més urbà preferix el PSC. També intenten tenir bona relació amb el PP pel fet que es tracta d'un partit amb molta implantació a nivell estatal. Petita i mitjana burgesia: La distribució de vot és pràcticament calcada a l'anterior, sense l'aliança estratègica amb el PP pq aquesta classe social ja està marginada de les grans decisions macroeconòmiques. Classe mitja (autonòms, funcionaris, assalariats estables, ...) Majoritàriament, opten pel bloc PSC(urbans)/CiU(rurals). Apareixen, però, bosses de votants de ICV en les zones urbanes i d'ERC en les rurals. L'abstenció comença a ser important en aquest estrat social. El PP no hi té penetració. Classe mitja-baixa (assalariats eventuals, joves sense estudis, ...) Altre cop apareix el bloc CiU/PSC com a majoritari. Els que tenen alguna vinculació emb el món sindical opten per ICV/EUiA o ERC. L'abstenció, però, ja és majoritària. Apareix alguna bossa de votants PPeros seduïts pel discurs espanyolista-xenòfob. Classe baixa (immigrants, aturats de llarga duració, ...) L'abstenció és el denominador comú. | 0.883723 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_696304 | Un nou personatge de la cultura universal que la història ens ha arrabassat:http://www.vilaweb.cat/noticia/4207625/20140819/bilbeny-leonardo-da-vinci-tenir-relacio-forta-catalunya-imaginat.htmlJo crec que el proper serà Guillem Xecspír, que en realitat va nèixer a Igualada i va escriure totes les seves obres en català.
Però si dius que es pensen que da Vinci era més gran per mi encara té menys sentit lo que tingués relació amb la casa d'Aragó. Doncs abans de la conquesta de Nàpols la influencia d'Aragó era principalment sobre Sardenya i Sicília, no en tenien molta sobre el continent. I a més el regne de Nàpols era a mans angevines, enemics acèrrims d'Aragó i que no els hi faria gràcia la presencia d'un príncep aragonès per Italia (pel perill de que volgués completar l'obra de Pere II).Perdona que no et puga contestar directament. Se pensen que és més gran entre deu i vint anys. En el cas que fóra un noble coronaragonès, no veig la contradicció amb les dates, si el teu monarca es passa els seus últims deu anys de vida amb una cort permanent a Nàpols, és normal que vages a eixa cort i no te quedes al marge, i més amb una bona educació.Una de les hipòtesis és que fóra fill d'una de les filles d'Alfons V, que tinguera més anys dels que estan estipulats mostra que té un temps prudencial de formació fins que comença a destacar en tots els camps i no només en el de pintura i escultura que seria lo normal amb eixe currículum florentí. També podria ser un noble local que veu en l'arribada dels nous senyors una manera de prosperar políticament.Si ens cenyim al Leonardo oficial, fins al 1476 està a les ordres d'Andrea del Verrocchio i Antonio Pollaiuolo (des de 1469), tot i ser uns simples pintors, escultors i orfebres, en eixos tallers aprèn aritmètica, mecànica, les bases de la química, treball de la fusta, treball del cuir, a banda de les professions dels mestres. Tot en 7 anys, més tots els encàrrecs que li demanaven mentrestant. Aleshores, de sobte en 1478 (als 26 anys) té una il·luminació i es fa arquitecte de la nit al dia perquè era la seua vocació de veritat, i s'ofereix a alçar una església octogonal de Florència. I entre 1482-85 en un carta inclosa al Còdex Atlantico (que no és de la seua lletra, no devia ser un pintoret) s'ofereix com a enginyer militar a un Sforza. I és que el Còdex Atlantico recull escrits i esbossos de Leonardo sobre enginyeria militar i aeronàutica, disseny d'instruments musicals, matemàtiques, astronomia, mecànica en general, botànica. D'estudiar aritmètica i mecànica elemental amb uns Aroa pintors sorgeix geni del renaixament i expert en eixos camps i en els que no.Sobre les armes de Vinci, el llibre que he citat diu que el poble tenia un castell i sobre les ruïnes del qual es van basar les noves armes del 1800 amb eixe castell "imaginari" que diu. Per tant, el símbol característic de la població era un castell i això s'havia de reflectir en les armes anteriors, de manera simplificada segurament, no descriptiva perquè sinó les hagueren copiat. | 0.901676 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_346331 | Esteu aquí: Inici › Esports › Notícies › Notícies 2020 › Lliurament del VI Memorial Pere Valls Recasens
13/02/2020
Els reconeixements que es lliuraran són els següents:
– Premi Pere Valls Recasens a la llançadora de martell Belén Bermejo. Ha estat campiona de Catalunya 2017 en aquesta disciplina i, el 2019, medalla de bronze en el Campionat d’Espanya Sub 23, entre d’altres.
– Distinció a Maria Mercè Martorell, exconsellera de l’Ajuntament de Tarragona. Ho va ser quan el conjunt arqueològic de Tàrraco va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco, l’any 2000.
– Guardons a vint-i-cinc atletes de la secció d'atletisme del Club Gimnàstic (corredors, llançadors de javelina i llançadors de martell).
El Premi Pere Valls Recasens (1930-2011) porta el nom de qui fou directiu del Club Gimnàstic durant vint-i-cinc anys, jutge nacional d'atletisme i persona molt implicada dins del món associatiu de la ciutat. Amb aquests guardons el Club Gimnàstic vol fer valdre la feina que moltes persones i entitats, tant de Tarragona com del territori, fan tant de manera professional com altruista. També vol transmetre els valors de l’esport als joves esportistes. | 0.779869 | curate | {"ca": 0.9914089347079038, "en": 0.00859106529209622} | |
mc4_ca_20230418_10_348311 | Llibreria – Página 2 – Mon de Colorins
Category "Llibreria"
HomeZona familiarArchive by Category "Llibreria" (Page 2)
Tot va començar amb una notícia a la premsa: «Ben aviat les biblioteques desapareixeran.
bibliotecaCUENTOlectura infantillibrería
L’Enric estava convençut que havia nascut per volar. Mirava els avions, intentava fabricar-se ales de tot tipus…
Articles interesantsLlibreria
La Nuna no pot evitar que xupiguai!, aquella paraula de nens petits, se li escapi de la boca…
contescuentoslibrería con niñoslibrosllibres infantils
BATUT DE FRUITA NATURAL!
“Cuina : receptes senzilles per a nens ” creat per Bethany Perkins i Hermione Edwards.
https://www.youtube.com/watch?v=EZQZnTel0Hs
CuinaCuina en familiaLlibreriaZona familiar
batutcuinaestiufruitanins
TÍTOL: ¿QUIÉN VIENE ESTA NOCHE?
AUTOR: ANA MEILÁN
EDITORIAL: AUTOEDITAT
SINOPSI: Aquest conte ens narra la història del ratolí Pérez i ens descobreix un munt de coses sobre ell i sobre com aconsegueix estar en tantes cases alhora, o per què algunes vegades deixa una moneda, altres un llibre, unes altres un joguina, …
llibrería con niñosllibrellibresllibres ninsque leer con niños
Llibre de 6 a 9
TÍTOL: LA BOTIGA DE MASCOTES EXTRAORDINÀRIES
AUTOR: RUBÉN MONTAÑÁ
SINOPSI: A qui no li agradaria tenir una mascota? Pots triar i remenar; n’hi ha per a tots els gustos: de peludes, de pelades, amb plomes, amb escates, amb bec, amb morro, rosegadores, ovípares, omnívores, carnívores, herbívores i ovolactovegetarianes. Però, si decideixes anar a buscar el teu animal de companyia a la botiga de mascotes extraordinàries, pot ser que, la nova adquisició et faci ballar el cap d’allò més i, fins i tot, que t’obligui a emprendre un viatge ple d’aventures com mai no havies imaginat. 13è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil.
TÍTOL: EL PARAGUAS
EDAT RECOMANADA: 0-3 ANYS
SINOPSI: El llibre perfecte per a un dia de pluja. Acompanya al nen / a del paraigua groc a través de les seves pàgines. Des de les altures, com si fossis un pardal, podràs seguir el camí que pren per arribar al colegio.Se tracta d’un bellíssim llibre sense paraules, que a més inclou un CD de música evocadora, en què cada cançó ens explica una pàgina del llibre . Alegres notes de piano com gotes de pluja, que combinades amb les imatges, ens ajudaran a interpretar la història del paraigua groc. Podràs sentir la pluja sense mullar-te!
TÍTOL: HORA DE SOÑAR
EDAT RECOMANADA: 3-6 ANYS
SINOPSI: Alicia i Juan juguen al jardí quan senten un misteriós so. “Anem a veure!”, Diu AlIcia. Presos de la mà, s’internen al bosc … Amb il·lustracions de Helen Oxenbury, reconeguda il·lustradora de llibres per a nins, entre ells “Anem a caçar un ós”.
TÍTOL: EMPANTALLADOS
AUTOR: SANTIAGO MOLL VAQUER
EDAT RECOMANADA: PARES
SINOPSI: Aquest llibre una visió sense prejudicis sobre la manera en què afecta la tecnologia i les infinites possibilitats que aquesta ofereix en el desenvolupament, aprenentatge, conducta i relacions dels infants i joves, i què poden fer i fins a quin punt han d’intervenir els pares, per un banda, i la comunitat docent, de l’altra, per canalitzar positivament l’enorme flux d’informació i aquesta hiperconnectivitat en què aquells viuen.
Pàgines molt dinàmiques, un format manejable i variades il·lustracions complementen aquest manual que aborda qüestions com: Uns més «natius digitals» que altres ?, Com combatre els lladres de temps, La tecnologia com a aliada de la vocació, la creativitat i el talent , infoxicats, ABC 2.0 per a pares en dificultats, Ciberbullying. Jo educo, tu detectes, ell actua; Del www al XXX; Facebook Live, què ens faltava ! ; No em diguis famós, diguem Influencer.
TÍTOL: QUIÉN QUÉ DÓNDE
EDAT RECOMANADA: 6-9 ANYS
SINOPSI: A cada doble pàgina, una situació, uns personatges i una pregunta. A través de l’observació i del joc, cal identificar els protagonistes de cada situació. Però el llibre els portarà més enllà. Què ha passat? Per què ha passat? Com se senten els protagonistes? I els que no ho són? Quines emocions experimenten? | 0.703444 | curate | {"es": 0.13382056451612903, "ca": 0.7368951612903226, "en": 0.07182459677419355, "pt": 0.016381048387096774, "de": 0.004284274193548387, "ro": 0.005292338709677419, "ru": 0.011844758064516129, "it": 0.012348790322580645, "id": 0.0073084677419354835} | http://www.mondecolorins.com/category/zona-familiar/llibreria/page/2/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_160509 | Mireu, no sé perquè, però em fan particularment gràcia alguns estudiants de Català que tenim, especialment aquells que tenen l'espanyol com a llengüa nadiua... tots es queixen que el català és tan dificil... i mai arriben a parlar Català bé bé... mentres l'estudiant Grec, Romanès, Anglès, Rus i Ucraïnès i Xinès aprenent un català impecable en cosa d'un parell d'anys.. seria correcte dir que el Català és la llengua més dificil de tota la familia de llengües llatines, pels espanyolo i no espanyolo parlants?
Déu ser així ja que els espanyols quan diuen noms en altres llengües són capaços de fer-ho amb una pronunciació impecable. Ara, quan han de dir Cesc es passen la vida diguen Cecs.
o Seso Secs (Sex)o Cesfins i tot he arribat a escoltar, sol un cop però, txesc (Chesc) tipus el porter del Chelsea que es diu Cech i li diuen o es pronuncia Txec (Chec)
A l'APM va sortir un cop com els del canal espanyol La Sexta van escriure el nom del jugador en una presentació d'una alineació de la (mal·leïda sigui) sel·lecció espanyola de la següent manera: "Cesç" Llàstima que no he pogut trobar cap imatge per donar-hi suport.
sembla un nom turc mínim xD
Jo més aviat dira albanès... | 0.903879 | curate | {"ca": 0.9770408163265306, "oc": 0.02295918367346939} | |
mc4_ca_20230418_1_208701 | €295,000 Pis En venda
Bonic pis de 3 dormitoris amb una àmplia terrassa amb vistes al mar i un acollidor jardí amb piscina comunitària, situat en una zona residencial prestigiosa de Sant Feliu de Guíxols, a prop de la platja de Sant Pol, S'Agaró.
Aquest habitatge de la Costa Brava gaudeix d'una ubicació excel·lent en una zona cobejada de Sant Feliu de Guíxols, prop d'una de les més boniques i famoses platges de la Costa Brava: la platja de Sant Pol, a S'Agaró. El pis, a més, disposa de jardí amb piscina comunitària i vistes al mar.
A l'entrar ens trobem amb un rebedor ampli adjunt a un gran passadís, pel qual podem accedir a totes les estances de l'habitatge. El pis compta amb tres dormitoris, dos d'ells dobles i un en suite amb bany privat. També disposa d'una cuina completament equipada i en perfecte estat, i un saló ampli i lluminós amb accés a una terrassa amb vistes al mar. En aquesta petita terrassa hi ha una escala que permet accedir a una altra terrassa privada. Actualment no té ús, però gràcies a les seves dimensions es podria aprofitar com a zona chill-out, instal·lar una cuina exterior, una barbacoa amb menjador o un jacuzzi, fer un solàrium ... En definitiva, una infinitat de possibilitats.
D'altra banda, el pis inclou una plaça d'aparcament privada i un traster, pel que es tracta d'un pis complet en perfecte estat. Una gran oportunitat.
rebedor ampli
Dormitori en suite amb bany privat
Terrassa privada àmplia
Entrada de l'edifici
Aquest habitatge a la Costa Brava gaudeix d'una ubicació excel·lent en una zona prestigiosa de Sant Feliu de Guíxols, a poca distància de la platja de Sant Pol (1 km) i de tots els serveis. També està situada prop de Platja d'Aro, una localitat amb tota mena de serveis i molta vida al llarg de tot l'any.
Pis de 87m² en venda a Platja d'Aro, Costa Brava
Pis de 97m² en venda a Platja d'Aro, Costa Brava
Superfície construïda 97m²
Pis de 100m² en venda a Palamós, Costa Brava
Pis de 90m² en venda a Platja d'Aro, Costa Brava | 0.779482 | curate | {"es": 0.057389537836465214, "ca": 0.8938547486033519, "fr": 0.04875571356018284} | https://www.lucasfox.cat/comprar-propietat/espanya/costa-brava/s-agaro-la-gavina/apartament/pda20427.html |
mc4_ca_20230418_0_330416 | La festa major de Cambrils sobreviu a la pluja | Diari de Tarragona
La festa major de Cambrils sobreviu a la pluja
A causa de les precipitacions, l'ofrena floral es va fer a l'interior de l'ermita del Camí i es va anul·lar els actes del matí. A la tarda, els elements festius van sortir al carrer per celebrar el dia gran
9 de Septiembre - 10:02 hs
El gegantó Cabo Quiñones va ser una de les atraccions d´ahir a la plaça de la Vila de Cambrils. Foto: Pere Ferré
Les condicions meteorològiques van respectar a mitges la celebració del dia gran de la festa major de la Mare de Déu del Camí de Cambrils. Encara que de bon matí, els grallers de Tota l’Endenga i els Diables Cagarrieres van poder dur a terme les matinades i els elements del seguici popular van poder arribar a l’ermita tal com estava previst, durant la missa major van haver de fer una retirada a temps. La pluja va fer impossible que tant l’ofrena floral com la ballada de festa major es fessin a l’exterior, tal com es fa tradicionalment. Pel contrari, l’ofrena es va dur a terme a l’interior de l’ermita de la mà de les autoritats locals, les pubilles, l’hereu i les entitats festives de Cambrils, a més de les ofrenes de persones particulars. La pluja també va obligar a suspendre la traca final de festa major, el vermut popular i la ballada de sardanes.
A dos quarts de vuit de la tarda, el temps va permetre que es dugués a terme la ballada dels elements del seguici popular. Així doncs, van poder lluir en el gran dia de la festa major de Cambrils. La plaça de la Vila estava plena de gom a gom per veure les diferents entitats actuar. Els bastoners van ser els primers en actuar, seguits pels gegants i grallers de Tota l’Endenga i la Farnaca. Els diables Cagarrieres van ser els encarregats de posar el punt i final a la jornada gran de la festa major de la Mare de Déu del Camí, omplint la plaça d’espurnes.
Els actes del programa de festa major continuaran avui i s’allargaran fins aquest diumenge.
Tarragona celebra diumenge el Dia Internacional dels Drets dels Infants i Adolescents
El CNI trabajó con el imán 'cerebro' de los atentados de BCN y Cambrils | 0.821915 | curate | {"ca": 0.9540719696969697, "es": 0.045928030303030304} | https://www.diaridetarragona.com/costa/La-festa-major-de-Cambrils-sobreviu-a-la-pluja-20150909-0044.html |
mc4_ca_20230418_15_103729 | Luici'scapade: IN THE NAVY OR INDO NAVY? MILLOR CORAL.LÍ (tot i que no he escrit un poema en vers)
IN THE NAVY OR INDO NAVY? MILLOR CORAL.LÍ (tot i que no he escrit un poema en vers)
El 3 de maig ens vem llevar d'hora ja que haviem de tornar a Senggigi per recollir els nostres passaports amb l'extensió del visat indonesi per a un mes més, i després començar una excursió
en vaixell desde l'illa de Lombok fins a l'illa de Flores, amb diferents parades per fer snorkel, banyar-nos en unes aigües i platges increïbles, veure una cascada, els dragons de l'illa de Komodo i altres “bestioles” tan terrestres com marítimes.
També, i per segon cop consecutiu,havent d'aguantar les “ordres” i mala gaita d'un guia indonesi desquiciat, enfadat i amb algun conflicte amb el capità del vaixell, havent de “pagar” nosaltres (tot el grup de 14 persones), els plats trencats del guia desquiciat. Per sort, tota la gent del grup del vaixell (danés, belga, suïssa, argentí, anglesos,francesos, alemanys, indonesies i jo mateix), vem fer una mica de pinya, i vem saber passar de les impertinències del guia desquiciat (o fals o com li volgueu dir, però poc amable....), i vem passar 4 dies i 4 nits molt xulos.
El primer dia, va ser l'explicació del viatge, i el transport fins al vaixell, amb les compres de menjar i beure pels 4 dies, i instal.lar-nos finalment en aquest i començar la nostre travessa marítima.
De nit vaig poder gaudir del meu primer “moonset” pel mar (o posta de lluna i pel mar!! ).
El segon dia, vaig poder gaudir d'una magnífica sortida de sol desde el mar, mentre pràcticament la resta del grup dormia (jo pràcticament no vaig poder dormir en tota la nit).
Després d'esmorzar, vem visitar una cascada (però tampoc era tant increïble), i quan al tornar al vaixell vem arrencar pensant que anavem a fer snorkel, el guia ens sorpren a tots dient que hem de pagar una entrada per veure un llac. Preguntem si ens ho podem estalviar i anar directament a fer snorkel, i ens comenta (de no gaires bones maneres...) que per fer snorkel també hem de pagar.
Començava la tiventor entre el grup de turistes i el guia desquiciat.
Finalment tots anem a veur el llac, però al cap de 5min, la majoría tornem ja que ens morim de ganes de veure els fons que tenim davant nostre amb unes aigües cristalines i uns fons coral.lins.
Fem snorkel durant 1h (segons el guia, però segons el grup, uns 40 min), i aquest dia ja no vem parar motors fins l'endemà a les 07h del matí. Aquell vespre, més d'un es va marejar, ja que el mar estava una mica esbalotat, però finalment tothom va poder mantenir els seus estòmacs a lloc.
El dia 5 a les 7h del matí atraquem en una illa super verda i amb unes aigües també increïbles.
Aquest dia si que vem poder fer snorkel durant quasi 3h (és a dir amb temps per sortir de l'aigua i poder-hi tornar per una estoneta més).
Aquí vaig tenir la sort de poder veure (i també per primer cop en ma vida) una manta, no molt gran però molt xula. Vaig intentar seguir-la, però la molt tremenda nedava a tota velocitat. Finalment vaig fer-li una foto de lluny perqué quedés constància del fet.
Un cop dalt del vaixell, arrenquem altre vegada i fem una segona parada per tornar a fer snorkel al cap de pocs minuts.
Dinem tots plegats, i havent dinat ens porten al parc nacional de Komodo, per veure els dragons.
En veiem i fotografiem uns quants. Fem una caminadeta, i tornem cap al vaixell.
Ens diuen que passarem la resta del dia i nit allà, amb “temps lliure”.
Aprofito per convidar a tot el grup a pernil (encara em quedaven un parell de paquets), i amb una “enganxadeta” amb el guia, ja que el pernil no és algo que els hi agradi als musulmans (és porc!! ).
Vaig demanar disculpes a tota la tripulació i vaig rentar el ganivet i el plat per no enfadar a ningú. Però pel que fa al grup, tothom va al.lucinar amb el pernil, i tothom em va donar les gràcies! !
Amb tot aixó, vem poder veure una serp d'aigua (igualeta a la que havia vist i fotografiat jo, feia uns dies), i aleshores em van donar una altre “sorpresa”. Aquella serp és super verinosa, per tant quan vaig ensenyar les fotos, em van dir si estava boig d'haver-me acostat tant a aquesta.
La resta del vespre i nit la vem passar de xarrera tots plegats, jugant a cartes i pescant (amb resultat nul).
L'endemà (6 de maig), arrenquem de bon matí (ens llevabem cap a les 6h cada dia, però a vegades el vaixell arrencava per moure'ns, algunes hores abans....), i anem a una altre illa per veure altre vegada els dragons de Komodo, però ara en estat salvatge.
En veiem alguns, i quan ja estem acabant l'excursió i mentre jo parlava amb el Pedro just darrera el guia, aquest es para, i diu: “STOP!!!! COBRA!!!!”. Com no, parem i veiem el cos d'una serp al mig del camí, però el cap no li veiem. Li fem algunes fotos i al cap d'un parell de minuts el guia la toca amb un bastó força llarg, i la reacció (i certificació) de la cobra no es fa esperar ni un segon. Es va aixecar i va inflar el coll, com a punt per atacar.
Ens fan desviar del camí, i finalment cap problema i tots tornem al vaixell sans i estalvis.
Arrenquem de nou, i al cap d'una estona aconseguim veure dofins (força lluny, però els veiem).
Minuts més tard i gaudint d'uns paissatges increïblement nèts i espectaculars, arribem auna platja de somni (típica foto de paradís indonesi).
Fem snorkel, banyitos i fotos allà mateix. Dinem i cap a Flores, que ja la tenim a tocar.
Arribem a Flores i concretament a Lawan Bajo, on ens fan baixar a tots del vaixell amb tot el que tinguem de valor, i a caminar pel poble, que la veritat no és gens maco.
Després d'una estona anem a sopar plegats, prenem algo tots junts com a despedida i a la nit, tornem per passar l'última nit en el vaixell.
El dia 7,ens lleven i ens fan “fora” definitivament del vaixell.
Anem a esmorzar i ja decidim separar-nos. El Niklas i Fred lloguen motos, mentre que jo m'apunto a seguir uns dies més amb la Chanti i el Pedro, i decidim marxar amb bus públic (o bemo) cap a Runteng.
Mentre esperem a l'estació de bemos (algunes hores) a aque arribi el que ens ha de portar, arriben una parella de francesos, i fem el viatge de 5h plegats.
Arribem just abans de que es faci fosc a Runteng i ens instal.em en un hotelet força econòmic, però molt xulo amb una gent super acollidora.
Al vespre anem a sopar, i havent sopat, caic com una mosca, mort de son al llit.
He dormit fins a més no poder.
Publicado por Lluís en 2:34 | 0.781128 | curate | {"en": 0.010208889586932621, "es": 0.02999842940160201, "ca": 0.9514685095021204, "fr": 0.0001570598397989634, "pl": 0.0017276582377885974, "gl": 0.0064394534317575} | http://luiciscapade.blogspot.com/2012/05/in-navy-or-indo-navy-millor-coralli-tot.html |
wikipedia_ca_20230401_0_382602 | Lansana Conté
Lansana Conté (Dubréka, 30 de novembre de 1934 – 22 de desembre de 2008) fou el segon president de Guinea, des del 3 d'abril de 1984 fins a la seva mort. Era musulmà i membre de l'ètnia susu. | 1 | perfect | {"fr": 0.06403940886699508, "ca": 0.9359605911330049} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=382603 |
mc4_ca_20230418_15_547312 | Festa de cloenda de la sisena edició de la Bibliocursa d’Alpicat — Ajuntament d'Alpicat
Festa de cloenda de la sisena edició de la Bibliocursa d’Alpicat
Sou a: Inici / Àrees / Cultura / Festa de cloenda de la sisena edició de la Bibliocursa d’Alpicat
La Biblioteca d’Alpicat va acollir aquest dimecres la 6a edició de la Bibliocursa, una activitat que organitza durant tot l’estiu i que compta amb nombrosos premis, com ara el lliurament a tots els participants d’un passaport lector dissenyat per Albert Vidal.
Una seixantena de nens i nenes ha aconseguit completar la Bibliocursa en la que ha estat una edició de rècord, amb dades molt engrescadores: dels 104 inscrits, han arribat a la meta 60. Entre tots els participants han llegit 771 llibres. A més, 13 lectors han llegit 5 o més llibres, mentre que 19 lectors han llegit entre 1 i 5 llibres.
En aquesta festa final, es va oferir un berenar per a tots els participants i famílies i es van sortejar diferents obsequis, com ara una bicicleta, un patinet, tres drons, tres microcadenes musicals, tres GoPro, vals de papereria, 20 vals Decathlon i MediaMarkt, 10 motxilles campaments, 10 rellotges esportius, caixes i cistelles de fruita, vals per restaurants, vals per tallers, un val de 50€ per l’òptica, una cadira d’escriptori, vals de perruqueria i altres regals. La festa ha comptat amb la presència de la regidora Teresa Bosch.
Per a l’edició d’aquest estiu, s’ha comptat amb 80 patrocinadors que han fet possible un any més aquesta cursa lectora adreçada als nens i nenes de cicle mitjà i superior de Primària, sempre amb l’objectiu d’incentivar el gust per la lectura i crear l’hàbit lector. Els participants havien de llegir un total d’11 llibres d’una selecció adequada a l’edat i resoldre uns mots encreuats sobre llibres i autors. L’activitat es va iniciar el 19 de juny i va acabar el 8 de setembre.
Per arribar a la meta, els participants havien de completar el seu passaport lector, que era segellat a la Biblioteca per cada llibre llegit correctament. Per obtenir el segell de cada lectura, els lectors havien d’emplenar l’apartat corresponent del passaport i respondre les preguntes que els hi feien les bibliotecàries. El passaport també incloïa un rasca-rasca amb un premi sorpresa. En arribar al cinquè llibre llegit, també obtenien un val per practicar activitats aquàtiques a AlpiPark. | 0.869844 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.alpicat.cat/departaments/cultura/festa-de-cloenda-de-la-sisena-edicio-de-la-bibliocursa-d2019alpicat |
mc4_ca_20230418_1_559849 | Informació i inscripcions projectes 2020 – COCAT
Aquí compartim alguna informació general que esperem que t’ajudi a resoldre alguns dubtes.
Si tens pensat participar en un projecte de curta durada – entre 1 i 3 setmanes – consulta a la nostra web la secció “Camps de treball“ –> Inscripcions
Per saber amb quines organitzacions treballem, consulta l’apartat Entitats internacionals, i per llegir els consells d’ex voluntaris fes un cop d’ull a Experiències.
Els programes de camps de treball de curta durada d’estiu – que comencen a partir del juny 2020 – es publicaran a partir del febrer/març al cercador de projectes, i les inscripcions s’obriran el 9 del març.
Si t’interessa un d’aquests projectes, contacta amb nosaltres ([email protected]) i t’explicarem com inscriure’t.ç
*PROJECTES ESPECIALS*
Els/les petitons/es de casa encara son massa petits/es per anar a un TEEN camp?Doncs podeu anar tots junts a un FAMILY CAMP i compartir l’experiència amb altres famílies!
Alguns partners a Alemanya, Armenia, França, Estonia, Itàlia, Rússia i també, per majors de 20 anys a Índia, Indonèsia, Nepal, Tailàndia, Taiwan i Vietnam, ofereixen la possibilitat d’organitzar camps per grups tancats, així que : caus, esplais, grups d’amics que us ho esteu pensant, contacteu al més aviat possible amb nosaltres ([email protected]) i us donarem més detalls de les possibilitats que hi ha! *només podrem atendre la organització d’aquest tipus de projectes abans del març.
CAMPS DE TREBALL DE CURTA DURADA
Les properes dates previstes a Barcelona son:
dimarts 11 de febrer de 17:30 a 19h, a la seu de la Direcció General de Joventut, al carrer Calàbria 147, Barcelona
dimecres 11 de març de 17:30 a 19h, a la seu de la Direcció General de Joventut, al carrer Calàbria 147, Barcelona
*Demanem confirmar assistència al següent enllaç.
A més, participarem a :
fira d’entitats “estades solidàries i voluntariat internacional” a Girona el 19 de febrer (lloc i hora per confirmar)
xerrada informativa a Mataró, dimarts 17 de març (lloc i hora per confirmar)
xerrada informativa al Lleida Jove (Carrer la Palma, 6, Lleida) el dimecres 25 de març a les 19h.
xerrada informativa al Casal de Joves de La Palma/OJ Baix Camps (Carrer de Castellvell, 24 Reus) el dimecres 1 d’abril a les 17:00h.
XERRADES ESPECÌFIQUES PROJECTES DE MITJA/LLARGA DURADA (MLTV I ESC)
dimarts 18 de febrer, de 17:30 a 19h, a la seu de COCAT, al carrer Calàbria 120 baixos, Barcelona
dimarts 18 de març, de 17:30 a 19h, a la seu de COCAT, al carrer Calàbria 120 baixos, Barcelona
*Demanem confirmar assistència al següent enllaç
Mentrestant, pots fer un cop d’ull a la secció de FAQ/Preguntes freqüents, i si segueixes amb dubtes…
Email : a [email protected] per projectes de curta durada/camps de treball, permanents i de mitja/llarga durada; o a [email protected] per projectes subvencionats de l’European Solidarity Corps.
Telèfon i oficina: consulta l’horari d’atenció al públic.
*Segueix-nos a web, Facebook, Twitter i Instagram per accedir a més informació i novetats*
171 Island of stars | 0.783643 | curate | {"ca": 0.954155672823219, "ja": 0.006926121372031662, "es": 0.03265171503957784, "en": 0.006266490765171504} | https://www.cocat.org/informacio-i-inscripcions-projectes-2019/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_460254 | Si la paia vol fer un programa en castellà i entrevistar espanyols, que torni a TV1!! Em fot dels nervis la cabrona! !
Al.lucino de quanta gent diu que odia aquesta individua però que vistos els comentaris no es perden mai el seu programa... Solució: tanca la tele.
En una casa amb més d'una persona, potser algú està mirant la televisió, fent zapping, i patapam, surt la Otero.
Josefa escrigué: i patapam, surt la Otero.doncs patapam, segueix donant-li al botonet de canviar de canal o directament, al botonet (generalment vermell) que la tanca
Però és que el comandament no el tinc jo.
Doncs abandona l'habitació on hi ha la televisió. A veure, no em malinterpretis, cadascú a casa seva que faci el que li roti, però no entenc aquestes coses de que algú altre està mirant la televisió i per la resta és obligatori mirar-la també, encara que els repugni el que veuen. Actualment no és el cas, però tant quan vivia amb els meus pares com durant una temporada en que vaig compartir pis amb un amic em trobava que al menjador, on era la tele, s'estava mirant alguna cosa que no m'interessava doncs marxava a una altra habitació a llegir, a navegar per internet o a fer qualsevol altra cosa. És per això que dic que no entenc aquesta "obligació" de mirar el que hi ha a la tele I insisteixo, que cadascú sap el que té a casa i pot fer-hi el que li vingui de gust. Però ser a casa teva i mirar per obligació un programa que no t'interessa... francament, no ho entenc.
Si clar, ara no ens podem queixar d'una televisió pública espanyolitzant perquè ningú ens obliga a mirar-la. Tampoc ningú tobliga a llegir El Mundo i et queixaràs quan titlla el xat de web terrorista (o potser no )
No he dit que no ens queixem. Jo no he vist mai aquest programa ni el penso veure, però si es fa servir el castellà amb tanta freqüència com es diu, em sembla més que correcte queixar-se a TV3. El que estic dient és que em sorprèn que amb tanta gent a qui molesta el programa aquests encara el vegin cada setmana, perquè cada setmana abans o després del programa trobem els mateixos comentaris. i es clar que ens hem de queixar que la televisió pública catalana no fa el seu paper normalitzador! faltaria més! | 0.859825 | curate | {"ca": 0.9995391705069124, "fr": 0.0004608294930875576} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_798132 | Tant se val si és a llarg, mitjà o curt termini, però poseu també les vostres prediccions.
Jo he posat que hi ha un estancament, tot i que si s'apropa més a un lloc que un altre és cap a la substitució lingüística. Encara que sovint la gent canvii de llengua quan es trova amb el castellà, els catalans transmetem la nostra llengua a la canalla i no han aconseguit mai que això canvies (a Catalunya, al País Valencià no sé per què, si). Mentre això continui així i una part de la gent nova que arribi i descendents d'aquesta gent facin el català seu, la continuitat del català la tenim assegurada. Això a Catalunya. Aquí (i a tot arreu), cal augmentar la consciència per que la gent no es canvii de llengua en les conversacions del dia a dia. Pel que fa a la resta dels Països Catalans jo tinc la impresió de que hi ha un augment de consciència de país i que crec comportarà una millora en el camp de la llengua. Els casos que no tinc gens clars són Andorra i l'Alguer. La Catalunya Nord està tant malament que gairebé no podria anar pitjor, i amb l'impuls de les bressoles hi haurà una millora. Pel que fa a la castellanització de la llengua si que és un tema més complicat i deu ni dó com avança. Hi ha unes dinamiques socials que impulsen a aquesta castellanització i cal trencar-les, i altre cop, això només es pot fer amb consciència, i en la societat del consum és molt complicat. Cal militancia dels catalanoparlants, hi hauria d'haver una xarxa que treballes poble a poble, bari a barri, i això, tot i que ja hi ha organitzacions que hi treballen encara no existeix prou o no té la força suficient. Entre tots ho podriem millorar molt, però falta un compromís que avui en dia no hi és en suficient mesura. Hi ha gent que hi dedica molts esforços, però haurien de ser molts més els que els hi dediquen. | 0.858569 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_17_50994 | L’Àrea Soci de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona s’encarrega de mantenir els vincles entre els exjugadors/es del FC Barcelona i donar-los els serveis que ajudin al seu benestar, tot promocionant valors com la companyonia, el barcelonisme, o treball en equip.
Una jornada de retrobament d'exjugadors/es del Club en què es disputen partits de futbol i s'organitza altres activitats socials. Cada any se celebra en un punt de la geografia catalana diferent a finals de temporada.
Sopar commemoratiu del Anual on hi participen cada any al voltant d'unes 400 persones, la majoria socis de l'Agrupació. És una celebració molt especial ja que hi assisteixen exjugadors/es del primer equip, directius del Club i personalitats rellevants del món polític i empresarial, per fer un balanç de l'any i felicitar-nos les festes.
Viatge de caire social i turístic dirigida als socis/es de l’Agrupació majors de 65 anys i de la qual es fan dues edicions. Una dedicada als exjugadors del primer equip i una altra en què els protagonistes són els exjugadors de categories inferiors.
Per enfortir els vincles entre els nostres membres i aprofitar la força d'un grup, al llarg de la temporada s'organitzen sortides i activitats dirigides a tots els socis de l'Agrupació i simpatitzants amb l'objectiu de fomentar les seves relacions a través de l'oci i la cultura.
A principis del 2020 l'Agrupació ha estrenat una nova seu social situada a l'immbole adquirit per l’entitat a la Travessera de les Corts, a tocar del Camp Nou. Aquesta seu reuneix tots els serveis als exfutbolistes del Club: fisioteràpia i recuperació, sales de formació, espai social, museu i espai d’oficines. Està previst que l’Agrupació estigui en aquesta seu mentre duri la construcció de l’Espai Barça.
Aquest lloc utilitza cookies. En continuar navegant pel lloc, entenem que accepta l'ús de cookies. | 0.891131 | curate | {"ca": 1.0} | : /ca/socis/activitat-social |
mc4_ca_20230418_5_226014 | Més de 3.000 persones formaran les Entrades de Moros i Cristians de Cocentaina | ARA Multimèdia
Entrada Mora / Carles Cerver
S'estrenaran les fanfàrries compostes per José Francisco Molina Pérez en les Ambaixades
Es cremaran més de 500 quilos de pólvora
La capital d'El Comtat enceta els dies grans de les seues festes des d'aquest divendres 10 fins al dilluns 13 d'agost. Les de Cocentaina són festes declarades d'Interés Turístic Nacional
Ja està tot preparat perquè a Cocentaina comence a sonar la música i les filaes òmpliguen els carrers més emblemàtics de la Vila Comtal. L’activitat festera donarà inici aquest divendres 10 d'agost a les 19:15h amb la desfilada de totes les filaes, acompanyades de les seues respectives bandes de música, fins a la cèntrica plaça del Pla. Allí, el músic i compositor d’Atzeneta d’Albaida, Ramón García i Soler, dirigirà l’Himne de Festes. El mencionat Himne serà interpretat per la Unió Musical Contestana i la Colla de Dolçaines i Tabals ‘Mal Passet’ així com per les bandes que acompanyen a les quatre filaes de càrrec d’aquest any: la Banda Instructiva Musical d’Alfarrasí (Filà Cavallers de Llúria), Unió Musical l’Aranya d’Albaida (Filà Maseros), la Nova de Palomar (Filà Kabilenyos) i la Unió Musical de L’Orxa (Filà Muladís). La jornada seguirà amb la ‘Nit de l’Olla’, i el sopar de la tradicional olleta contestana en les seus de les filaes, mentre que a partir de les 22:40h tindran lloc pel Passeig del Comtat les últimes ‘Voltetes’ del cicle fester.
La Vila Comtal viurà el dissabte 11 d'agost un dels dies més destacats de les seues Festes amb la celebració de les Entrades Mora i Cristiana. A les 6:30 h del matí tindrà lloc la Missa Matinal a la plaça de la Vila i posteriorment, a les set, s'efectuarà el rés de l'Àngelus i la hissada de les banderes del consistori als acords de l'Himne Nacional. A continuació arrancarà la Primera Diana encapçalada per la Filà Cavallers de Llúria en ostentar la capitania de les tropes de la creu. Després d'ells desfilaran totes les forces cristianes i a continuació serà el torn dels moros, sent els primers a desfilar els Kabilenyos per exercir la capitania en 2018. Com és tradicional tancarà la Diana la Filà Bequeteros per la seua condició de formació de cavalleria. Al migdia, pels carrers del nucli antic, Maseros i Contrabandistes, protagonitzaran 'l'Ambaixada del Contrabando' que servirà de preàmbul a la gran Entrada.
La desfilada començarà a les 19 h. i en la mateixa s'espera la participació de més de tres mil persones entre festers i músics. La Filà Cavallers de Llúria, amb el seu capità Miguel Blasco Priego al capdavant, obrirà la comitiva i seguidament desfilaran les filaes Contestanos, Contrabandistes, Cavalleria Ministerial (amb una esquadra especial amb motiu del seu 150 aniversari) i Maseros amb el seu abanderat cristià, Francisco Nadal Barrachina Cantó. Finalment tancaran el pas de les forces de Jaume I els Creuats, Almogàvers i Gentils. Entrada la nit serà el torn dels moros i en aquesta ocasió la Filà Kabilenyos obrirà l'acte amb el seu capità, Santiago Prats Castelló. Després desfilaran les filaes Berebers 'Els Borts', Bequeteros, Llana (amb una esquadra especial del seu 150 aniversari), Manta Roja, Mudèjars i Guàrdia Jalifiana 'Sahorins'. Finalment Rafael Agulló Insa, abanderat moro de la Filà Muladís, posarà fi a l'Entrada del 2018.
La jornada en que es recorda al patró Sant Hipòlit arrancarà amb la Segona Diana a les 7:30 h. Al migdia els festers realitzaran l'Ofrena Floral a Sant Hipòlit Màrtir a l'església de Santa Maria i de nou aquesta tindrà un caràcter solidari, ja que s'aportaran aliments no peribles així com productes de neteja i primera necessitat que aniran destinats a Càritas Interparroquial. Després tindrà lloc la Missa Major i en finalitzar aquesta els quatre càrrecs del 2018 desfilaran fins a les portes de l'Ajuntament per a situar-se en una estrada i rebre des d'allí l'homenatge de tots els festers en el genuí i singular acte de la Presentació d'Armes.
Ja a la vesprada, a les 20:15h, s'iniciarà la solemne processó de Sant Hipòlit Màrtir des de la citada església de Santa Maria en la qual la imatge del patró i la seua Relíquia seran portades pels festers de les filaes de càrrec. L'acte acabarà amb un dispar d'arcabusseria a l'entrada del sant a la parròquia mentre que a l'interior del temple es donarà a besar l'esmentada Relíquia a fidels i devots. Finalment a les 24:00h es realitzarà la Retreta.
L'últim dia de la trilogia festera, el dilluns 13 d'agost, està reservat per a l'Alardo i escenificar la batalla entre moros i cristians. En aquesta ocasió l'activitat arrancarà amb les primeres llums del dia, 'A trenc d'Alba', amb les guerrilles als peus de la Serra de Mariola.
A partir de les onze del matí tindrà lloc l'Estafeta i Ambaixada Mora, declamada aquest any per Rubén Vilanova Domínguez, i en acabar aquesta començarà el dispar matinal. Els arcabussos donaran pas a la lluita armada i finalment els moros aconseguiran la victòria. Cal assenyalar que durant el matí s'escenificarà també la crema de Cocentaina per part dels àrabs ocorreguda en 1304 i que va fer que els habitants del municipi siguen coneguts amb el sobrenom de 'Socarrats'. Al voltant de les dues del migdia les filaes Bequeteros i Cavalleria Ministerial protagonitzaran la històrica 'Ambaixada de les Tomaques' al solar situat a la Ronda Sud a esquena de l'actual Col·legi Sant Joan Bosco II.
A la vesprada, a les sis i mitja, serà el torn de l'Estafeta i Ambaixada Cristiana, protagonitzada en aquest cas per David Pascual Bonet. Està previst que durant el dia d'Els Trons' els festers contestans cremen més de 500 quilos de pólvora per posar fi a la trilogia festera en honor a Sant Hipòlit Màrtir. També en aquesta jornada s'estrenaran les fanfàrries compostes per José Francisco Molina Pérez per acompanyar les diferents escenes de les Ambaixades. Seran interpretades per la Colla de Dolçaines i Tabals 'Mal Passet' així com pel grup 'Raval Jussà' d'Albaida. | 0.877526 | curate | {"ca": 0.9953138075313808, "es": 0.004686192468619247} | https://www.aramultimedia.com/mes-de-3-000-persones-formaran-les-entrades-de-moros-i-cristians-de-cocentaina |
mc4_ca_20230418_16_50286 | El Museu del Cinema recorre la història del setè art a través d'anuncis de revistes - Diari de Girona
El Museu del Cinema recorre la història del setè art a través d'anuncis de revistes
La mostra de cartells publicats als EUA es podrà visitar fins el proper 29 de maig
acn | girona 19.02.2016 | 07:13
El propietari de la col·lecció, Roger Biosca, l´alcalde Albert Ballesta, el director del museu, Jordi Pons, i el comissari de la mostra, Ricard Mas. ACN
El Museu del Cinema de Girona acull fins al 29 de maig la seva 47a mostra temporal anomenada 'Cartells de revista'. Una exposició que és un passeig singular per la història del setè art dels Estats Units a través dels anuncis que es van publicar en revistes nord-americanes de gran tiratge i divulgació com Life, Lady's Home Journal o Esquire entre els anys 1930 i 1964.
En total, s'hi poden veure 112 anuncis de films de tota mena de gèneres, des d'històries d'amor fins pel·lícules d'acció, crims o musicals.
Els anuncis provenen de la col·lecció Roger Biosca que compta amb més de 10.000 exemplars. Per a l'ocasió, s'ha fet una selecció dels més representatius de la història del cinema d'aquestes tres dècades. 'Ni als Estats Units es recopila aquesta mena d'informació, l'exposició és pionera en mostrar aquests anuncis que tenien un disseny diferent', ha explicat el comissari de la mostra, Ricard Mas. La mostra, tal i com ha explicat Mas, vol mantenir un 'diàleg íntim i sorprenent' amb l'espectador.
L'exposició compta amb 112 anuncis de pel·lícules com 'Valentino', 'Madame Bovary', 'Wings for the Eagle', 'The Bishop's Wife', 'Wild Is the Wind', 'Good Sam', 'Beat the Devil', 'Vendetta' o 'Vertigo' que es van publicar entre el 1930 i 1964 a revistes nord-americanes de gran tirada i notorietat com Saturday Evening Post, Life, Colliers o Esquire, entre d'altres.
Tots els exemples són procedents de la col·lecció Roger Biosca que compta amb més de 10.000 exemplars. Aquest dijous, durant la presentació, el mateix col·leccionista ha explicat d'on va néixer l'afany que el va empènyer a conservar aquesta mena d'anuncis i les revistes. Uns anuncis que, per gran part de la població dels Estats Units, anaven a parar a les escombraries una vegada els ciutadans llegien la informació que els interessava. 'Jo vaig anar a viure durant els anys 80 als Estats Units i allà em vaig interessat per aquest àmbit', ha destacat Biosca.
Una mostra 'singular'
Es tracta d'una exposició pionera. Cap dels anuncis que s'hi poden veure s'havien exposat abans. El fet és que els cartells, els programes de mà i fins i tot les fotografies promocionals han estat objecte de col·leccionisme des dels inicis del setè art però ningú o gairebé ningú s'havia plantejat col·leccionar i guardar els anuncis de les pel·lícules que es publicitaven dins de les revistes.
'Pràcticament no hi ha informació sobre aquest tresor gràfic, es tracta d'una mostra molt original i inèdita pel material que s'hi exposa', ha explicat el director del Museu del Cinema de Girona, Jordi Pons. En concret, aquesta és la 47a exposició temporal de la història d'aquest centre cultural gironí.
'La revista és fràgil, es llança, però aquests exemplars són exquisits en el disseny. L'objectiu dels anuncis, com el cinema, és que t'oblidessis del món que t'envoltava i somiessis amb allò que no tindries mai', ha explicat el comissari de l'exposició, Ricard Mas.
Els anuncis que s'exposen s'organitzen per temàtiques de les pel·lícules i en ordre cronològic. 'Ni als Estats Units es recopila aquesta mena d'informació, són exemples que quedat perduts en el temps', ha assenyalat Mas.
Segons el comissari, aquests anuncis tenen un disseny gràfic especial; estan pensats per atreure el lector i comptem amb més lletra que un cartell habitual. 'S'havien de llegir a uns 50 centímetres, el seu objectiu era crear una intimitat amb l'espectador, encara ara creen curiositat', ha comentat el comissari.
L'objectiu d'aquestes publicacions era clar: que la població anés al cinema i, per això, la mida, les proporcions i les imatges que s'hi mostraven estaven pensades fins a l'últim mil·límetre. En aquest sentit, Mas ha detallat que els visitants a la mostra, hauran de fer una lectura inversa. 'Abans es veia l'anunci i s'imaginava com podia ser la pel·lícula, ara es coneix la pel·lícula i s'ha d'entendre com eren els anuncis i analitzar com estaven estructurats', ha comentat el comissari tot assenyalant que la tipografia i la iconografia de l'anunci s'adequava a la temàtica de cada una de les pel·lícules.
La mostra es pot visitar des d'aquest dijous i es mantindrà fins el proper 29 de maig. A més, amb l'objectiu de conservar aquests exemples d'una part de la història del cinema, s'han digitalitzat tots els anuncis.
L'acte d'inauguració d'aquest dijous ha comptat amb la presència de l'alcalde de Girona i president de la Fundació Museu del Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol, Albert Ballesta, el director del Museu del Cinema de Girona, Jordi Pons, el col·leccionista Roger Biosca i el crític, historiador de l'art i comissari, Ricard Mas. | 0.859107 | curate | {"ca": 0.9890525477707006, "de": 0.006170382165605096, "en": 0.0005971337579617834, "it": 0.004179936305732484} | https://www.diaridegirona.cat/cultura/2016/02/18/museu-del-cinema-recorre-historia/768330.html |
mc4_ca_20230418_4_607054 | Escola Pia Santa Anna Mataró: Show Cooking amb Paula Alòs de MasterChef Júnior
Show Cooking amb Paula Alòs de MasterChef Júnior
Pocs cops una escola pot presumir de tenir una alumna que guanya un concurs de la tele. Nosaltres en podem presumir perquè la Paula Alòs, alumna de 5è de primària, va guanyar l’última edició del concurs de cuina MasterChef Júnior.
L’AMPA ens proposa assistir a una demostració de cuina amb ella. La Paula ens ensenyarà a fer galetes, com decorar bases de pastissos i moltes altres especialitats i sorpreses.
La demostració culinària es farà a la cuina del menjador de Plaça aquest proper dijous 23 de març a les 7 de la tarda. Si esteu interessats a assistir-hi, només cal que ompliu el següent formulari d’inscripció. El nombre límit de participants és de 150 persones. Un cop s’acabin les places, el formulari es tancarà automàticament. Esperem que us animeu a participar-hi!
AMPA de l’Escola Pia de Mataró | 0.766974 | curate | {"ca": 0.9589189189189189, "pt": 0.04108108108108108} | http://mataro.escolapia.cat/2017/03/show-cooking-amb-paula-alos-de.html |
macocu_ca_20230731_2_94192 | ELS NOSTRES CAMPIONS
9 avantatges que sabem que té l'Skateboard en els Nens
L'skateboard ajuda moltíssim al desenvolupament de la psicomotricitat tant en moviments, com en equilibri.
Estimula l'autoestima. Els nostres menuts reben la gratificació de veure com evolucionen amb els seus objectius i amb el control del monopatí.
Millora la capacitat de concentració. Pot ajudar a augmentar el teu nivell de percepció, atenció i concentració. En casos de TDAH pot ser molt beneficiós.
L'Aprenentatge a través de l'error. Una persona feliç és aquella que sap afrontar els seus errors, aprèn d’ells i sap superar la frustració d’una manera positiva i constructiva.
Permet millorar les relacions socials. No podem dir que sigui un esport individual, ja que la majoria de les vegades es practica en grup i és dins del mateix col·lectiu on es dóna el suport per l'autosuperació.
És un esport aeròbic, això vol dir que ajuda a alliberar endorfines, aportant benestar físic i mental.
Permet estar en contacte amb la naturalesa, és un esport que es practica la majoria de les vegades a l'aire lliure.
Serveix com a mitjà de transport al mateix temps que fas exercici.
Encara tens dubtes dels beneficis que pot aportar al teu fill?
Anima'l a provar-ho i inscriu-lo a la seva primera classe d'skate totalment gratuïta! | 0.790941 | curate | {"en": 0.015527950310559006, "ca": 0.984472049689441} | |
macocu_ca_20230731_8_500924 | Oberta la inscripció per la Festa de l’Esport Adaptat de Rubí
Rubí celebrarà el proper 27 de juny, coincidint amb la celebració de la Festa Major de la localitat, la Festa de l’Esport Adaptat a les instal·lacions esportives municipals de Can Rosés, activitat que anualment impulsa el Club Minusvàlids Horitzó. Enguany la Festa de l’Esport Adaptat oferirà curses de natació adaptada per majors de 12 anys, jocs aquàtics per als menors de 12 anys, exhibicions de boccia amb participació oberta per aquells que ho desitgin, un partit de bàsquet per a persones amb discapacitat física on s’enfrontaran el C.M. Horitzó amb el FUPAR (Terrassa). Les persones que estiguin interessades en participar en aquests activitats poden inscriure’s enviant un correu electrònic a [email protected] o bé trucant al 690 715 445 (Mireia Villar) o al 630 066 202 (Josep Bernabeu). Aquesta festa es tancarà amb un dinar de germanor que té un cost de 13 euros. | 0.82442 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_121866 | excursió no 108 Gorges del Segre - Llo (Alta Cerdanya) preparació: Albert Roig - Irene Carreras Es tracta d’un dels termes municipals més extensos de la baga de l’Alta Cerdanya. Ocupa la vall de la capçalera del Segre, que neix al vessant nord del Puigmal. Al circ de la Culassa, on neix el Segre, hi conflueixen el rec de Coma Dolça, el de la Font del Segre, el de la Font Blanca i el de Finestrelles, entre d’altres. Aigua avall, el riu s’encaixa entre el rocam i dóna lloc a les conegudes gorges del Segre. La vall, malgrat no tenir el cromatisme floral i la raresa d’espècies de la veïna d’Eina, resulta més oberta i força destacable des del punt de vista de la vegetació boscana; a més, és un punt de partida excel•lent per practicar l’ascensió als diversos pics del massís del Puigmal. El municipi integra, a més del seu cap, Llo, el poble de Roet. D’altra banda, hi trobem les restes de la capella de Sant Feliu i diversos elements de fortificació medieval (castell Vell, torre de Sant Feliu, torre del Vaqueró...), símbols d’una important activitat.
Comencem igualment al parking de Llo i agafem el camí que va vorejant el riu Segre, passant pel costat dels banys i l'entrada de la via ferrata. Anem guanyant alçada a poc a poc, fins arribar a sota el mas Patiràs. Allà el camí travessa un pont dels Oblids i continuarem fins el ref. de la Culassa des d'aquí gran panoràmica de l'entorn i lloc o s'ajunten els rierols provinents del pic Eina i Finestrelles on es considera que comença el riu Segre.
Continuarem per pista fins el Plà de la Creu amb vistes a la baixa Cerdanya, Cadí i Canigó. A partir d'aquí un corriol en forta pendent i enmig d'un espés bosc de pi negre ens portarà altre cop al balneari de Llo. RECOMANACIONS: Portar el DNI ja que estarem en territori Francès.
Comencem i acabem al pàrking dels banys de Llo, i agafem el camí que va vorejant el riu Segre, passant pel costat dels banys i l'entrada de la via ferrata. Anem guanyant alçada a poc a poc, fins arribar a sota el mas Patiràs. Allà el camí travessa un pont i segueix riu amunt, però agafem el camí de l'esquerre que s'enfila cap amunt. Trobem el trencant per anar a veure les runes de l'ermita de Sant Feliu. Seguim el camí marcat cap al nucli del poble de Llo, fins al pàrking dels banys. CONSIDERACIONS: Portar el DNI ja que estarem en territori Francès.
Propera excursió -FI DE CURS- 13-14 de juny: Rectoria La Selva (Solsonés) Si esteu interessats cal fer la reserva aviat Feu la reserva: AQUÍ | 0.805392 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_548509 | Protecció Civil activa l'alerta per fort vent a tot Catalunya
Protecció Civil ha activat aquest dijous l'alerta per fort vent a tot Catalunya, que pot superar els 90 quilòmetres per hora i arribar a 130 en pràcticament tota la comunitat des de la nit d'aquest dijous i fins al migdia d'aquest divendres, el que suposarà un "situació de risc molt important", de grau cinc en una escala de sis.
Ho han explicat en roda de premsa representants de Protecció Civil i del Servei Català de Trànsit (SCT) després de reunir-se per valorar la situació amb serveis d'emergències, empreses de transport, cossos policials, la Conselleria d'Ensenyament i companyies elèctriques, entre d'altres agents.
Protecció Civil ha recomanat suspendre les activitats a l'aire lliure i romandre dins d'un edifici quan s'iniciï el temporal, i han assenyalat que el risc és especialment alt en zones densament urbanes com Barcelona i les seves rodalies: "És el que més preocupa i on més ens focalitzem", han apuntat.
Com a protecció, han suggerit que si en el moment de recollir els nens de l'escola el temporal està en un punt alt, és millor retardar per no "posar-los en perill", i ha recordat que les escoles compten amb protocols de seguretat en aquests casos .
Protecció Civil es manté en contacte amb els ajuntaments, que també tenen competències en la matèria, per limitar les activitats a l'aire lliure i tancar espais públics en cas de risc.
El màxim perill estarà a les comarques del Pirineu occidental, la Val d'Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell (Lleida), i, fora de les zones habituals, s'estendrà també al Priorat, la Conca de Barberà, el Baix camp, Tarragonès, Baix Penedès (Tarragona), l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès i Maresme (Barcelona). | 0.869176 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/349895/proteccio-civil-activa-lalerta-per-fort-vent-tot-catalunya |
racoforumsanon_ca_20220809_2_876303 | A donar ordres als funcionaris. Notícia d'última hora a La Sexta i El Periódico. Això XOCA amb el que ha dit el govern de la República, que ha dit que demà anirà a treballar amb normalitat al Palau de la Generalitat. Si s'hi troben hi pot haver conflicte, sobretot si la societat civil també s'hi presenta. Se'n pot muntar una de grossa. Crec que no s'ha sabut fins ara per tal de voler evitar que l'ANC, Òmnium i CDRs tinguessin temps de preparar una resistència pacífica a la plaça de Sant Jaume.
Es pot produir una situació divertida quan entri en Puigdemont al despatx i s'hi trobi la porqueta Peggy pintant-se les ungles.
xDDDPotser aquesta és la imatge que cerquen? La basarda que fot que se t'hagin fotut fins la cuina i una reacció coherent a això? | 0.762755 | curate | {"nl": 0.04144385026737968, "ca": 0.9585561497326203} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_251233 | Coneix les oportunitats que t'ofereix Les Borges Blanques, una ciutat oberta als emprenedors, a la innovació i a les noves tecnologies. Una incubadora de nous projectes arrelats a la tradició i mirant cap al futur. La nostra població compta amb un viver d'empreses i un centre d'empreses innovadores. | 0.707195 | curate | {"ca": 1.0} | https://borges.tothomweb.com/negocis |
macocu_ca_20230731_1_265728 | Mercè Rodoreda
A les meves amigues els va fer riure molt que en Miquel em deixés: li va agafar la mania de córrer món. Va dir que tornaria, i encara em diuen que tornarà, però mentre m’ho diuen pensen que no el veuré mai més. I jo també ho penso. Perquè en Miquel... de seguida va voler que dormíssim junts i jo no en tenia gaires ganes. jo només volia festejar. Però com que sóc una bona noia no li vaig saber dir que no perquè ell em deia que si no el deixava fer aniria per mal camí. Potser algun dia tornarà i, si torna, no el voldré ni regalat. Ni que me’l voltin d’or. El que totes les meves amigues voldrien saber és per què estic contenta quan estic refredada. Que es facin repicar. Els estranya que canti quan tusso com un gos i quan el nas em va com una canal. No els he dit mai que m’agraden els soldats i que quan en veig m’hi fonc. Quan els veig amb aquelles sabatasses i aquella jaqueta em ve com una pena... Van vestits de flassada i els fan fer l’exercici amb la calor i vestits de flassada. Però n’hi ha que quan es posen el casquet una mica tort damunt de l’ull... Quan van de tres en tres i es passegen i diuen coses a les noies que passen, perquè ells s’enyoren, són com plantes sense terra. Els que vénen del poble n’arriben a estar d’enyorats! S’enyoren de la mare, de la manera de viure, de la manera de menjar. S’enyoren de les noies que van a la font i s’enyoren de tot. I amb la flassada que els posen al damunt, per postres. Anaven tots tres, i jo em passejava amb un vestit de color de rosa viu i un mocador petit lligat al coll del mateix color de rosa del vestit perquè era d’un retall que m’havia sobrat. I un passador de carei amb un llaç de marcassita que em recollia una onda de cabells. Tots tres es van aturar davant meu i em van tallar el pas, i un, amb la cara molt rodona, em va dir si tenia un bitllet de tramvia i si li voldria regalar. Jo li vaig dir que no tenia cap bitllet de tramvia, i l’altre soldat va dir: encara que sigui vell. I amb el soldat que tenia al costat es miraven i reien, però el que s’havia quedat una mica més lluny no deia res. Tenia una pigueta al capdamunt de la galta i una altra de més petita al coll, vora de l’orella; eren del mateix color: de terra fosca. Els dos que volien un bitllet de tramvia em van preguntar com em deia i jo els vaig dir el meu nom de seguida, no me n’havia pas d’amagar... Els vaig dir: Crisantema, i van dir que jo era una flor de tardor i que semblava mentida que, tan jove, fos una flor de tardor. El soldat que encara no havia dit res va dir als altres, anem que ja està bé, i ells li van dir, espera’t una mica que la Crisantema ens explicarà què fa els dies de cada dia, i a l’últim, quan ja m’hi havia acostumat, se’n van anar rient, i el que no havia dit res, al cap d’una estona, se’m va posar al costat; havia deixat els seus companys i va dir que li agradaria molt de veure’m un altre dia perquè m’assemblava a una noia del seu poble que es deia Jacinta... Em va preguntar: quin dia? I jo li vaig dir: divendres, cap al tard. Era quan els senyors van anar a Tarragona a conèixer el nét i em van deixar a vigilar la casa i a esperar la senyora Carlota que havia de venir de València... Li vaig dir on servia i li vaig dir que s’ho apuntés, però no s’ho va apuntar perquè va dir que tenia molta memòria, i el divendres ja m’esperava al carrer, i jo no puc explicar la cosa estranya que em corria per no sé on, potser per les venes, potser per la pell, no ho sé, però era una cosa molt estranya, perquè pensava que si em volia veure era perquè estava enyorat. Vaig portar dos panets partits pel mig amb un tallet de carn rostida a dintre i al cap d’una estona de passejar li vaig preguntar si tenia gana, vaig desembolicar els panets i n’hi vaig donar un i, per menjar-los, ens vam clavar d’esquena a una paret de jardí amb branques d’arbre i branques de roser que sortien enfora. Jo menjava a queixalades i estirant; ell no. Agafava un pessic de pa i un pessic de carn amb la mà i s’ho ficava a la boca. La gent de poble de vegades són molt fins. Menjava a poc a poc i mirant-lo menjar em va passar la gana. No em vaig poder acabar el meu panet, i l’hi vaig donar, i també va menjar-se’l. Es deia Àngel, que és un nom que sempre m’ha agradat. Aquell dia gairebé no ens vam dir res. Però ens vam conèixer molt. I, quan tornàvem, una colla de nens ens van fer pam i pipa i cridaven: es casaran, es casaran! El més petit ens va tirar un grapat de pols, i l’Àngel va empaitar el nen, perquè el nen, quan va veure que l’Àngel se li acostava, va arrencar a córrer; el va agafar per l’orella i la hi va estirar, només una mica i fluix, per fer-li por, i li va dir que el tancaria al calabós i que després el ficaria a la cuina dels soldats i li faria pelar patates dos anys seguits. El primer dia res més. El segon dia vam tornar a passar per aquell carrer i ens vam quedar a enraonar clavats en aquella paret que tenia tot un tros escrostonat. Davant, a l’altra banda, hi havia un rengle de casetes amb reixadet i una finestra amb ferros a cada banda del reixadet. I les casetes sempre estaven tancades perquè els qui hi vivien feien vida a la banda del darrera, que és on devien tenir la galeria i el jardí. Un dia, quan estàvem al peu de la paret i el cel era d’aquell blau de nit que encara no esborra les coses, van encendre els fanals i vaig veure que l’arbre que teníem al damunt era una mimosa. Començava a florir i tot el temps de la florida va ser molt bonica: era una mimosa de les bones, de les de poca fulla de color de cendra i molta boleta petita, i cada branca semblava un núvol groc. Perquè hi ha les que tenen la fulla dura i la flor llarga com un cuc, i més fulla que flor. Amb la claror del fanal les branques de la mimosa va semblar que sortissin d’un cel... Ens vam avesar a menjar abans que encenguessin els fanals i jo sempre duia dos panets amb una mica de carn rostida a dintre i, mentre ell menjava a poc a poc i a pessics, jo tenia ganes de fer-li un petó a la pigueta del coll. Un d’aquells vespres em va agafar fred perquè per fer goig m’havia posat una brusa de seda perla i quan vaig arribar a casa els ulls em ploraven i el cap se’m partia. L’endemà vaig anar a la farmàcia; m’hi va fer anar la senyora perquè va dir que, més que no pas un refredat, el que jo havia arreplegat era la grip. El dependent tenia els ulls molt clars, tirant a gris. No he vist mai ulls de serp però estic segura que els ulls d’aquell farmacèutic eren com els de les serps. Em va dir que el que jo tenia era un refredat de primavera. Li vaig explicar que havia passat un parell d’hores amb brusa de seda a sota d’una mimosa. I ell va dir: és el pol·len, no es posi mai més a sota d’una mimosa. Una tarda, mentre érem a la paret amb l’Àngel, a la cantonada de més a la vora vaig veure un cap. No és que veiés visions i que fos un cap tallat, no. Era un cap de jove. A la nit, pensant en aquell cap de la cantonada que ens havia mirat fins que es va adonar que jo l’havia vist, em va semblar que el coneixia i gairebé hauria pogut jurar que era el cap d’un d’aquells soldats que anaven amb l’Àngel la primera vegada que el vaig veure i que m’havien demanat un bitllet de tramvia. Ho vaig dir a l’Àngel i ell em va dir que no podia ser perquè ja havien acabat el servei i se n’havien anat tots dos al poble. Va ser l’últim dia que el vaig veure: no l’he tornat a veure mai més. Vaig anar moltes vegades a la paret a esperar-lo, i a l’últim vaig deixar d’anar-hi, però alguns dies patia molt pensant que potser ell hi era... Mai no m’havia fet ni un petó. Només m’agafava la mà, i me la tenia agafada una bona estona a sota de la mimosa. Un dia, després d’haver menjat, em va mirar tant i tan fort que li vaig preguntar què mirava i ell va alçar les espatlles com volent dir: si ho pogués saber! Li vaig donar un bocí del meu pa i encara em va mirar més estona. El refredat em va durar com si em volgués durar tota la vida; semblava que ja el tenia acabat i rebrotava: pessigolles al nas i esternuts, i els atacs de tos a la nit. I jo contenta. Després, quan anava a la farmàcia, encara que només hi anés a comprar àcid bòric, el dependent, ja se sabia: vigili la mimosa... I ara, quan estic refredada és com si acabés d’arreplegar-lo a la paret, com si encara hi fos... Ja em va distreure en Miquel, és clar, i m’hi vaig prometre perquè una noia bé s’ha de casar. Però de vegades, mentre estava amb en Miquel, tancava la mà perquè em semblava que a dintre hi tenia la mà de l’Àngel; i de vegades l’obria perquè si ell volia treure la seva ho fes... per no obligar-lo. I quan a les meves amigues els sembla que només visc pensant en en Miquel, que se n’ha anat a córrer món, jo penso en l’Àngel que se’m va fondre com el fum. I no pateixo, no. Mentre hi penso el tinc. Només hi ha una cosa una mica trista... que a la farmàcia van canviar el dependent. I, si demano un sobre d’aspirina, el dependent nou, que no em coneix, diu: tingui, dues pessetes i mitja. I crec-crec, la caixa. I, si demano marialluïsa, el dependent ni em mira i diu: dos rals. I crec-crec, la caixa. Aleshores surto mig d’esma i abans d’obrir la porta m’estic una estona quieta, no sé ben bé per què. Com si em faltés alguna cosa. | 0.814902 | curate | {"ca": 0.989592462751972, "es": 0.006244522348816828, "ia": 0.0023006134969325155, "eu": 0.0018624014022787028} | |
macocu_ca_20230731_9_313692 | Amb tot i, a causa de les circumstàncies de diferent índole, previstes o no, que pogueren succeir una vegada abandonat el domicili, s’haurà d’emportar màscara per a procedir a la seua utilització en aquells casos en els quals continuarà sent obligatori.
Residències
La modificació de la regulació de l’ús de la màscara i la seua flexibilització en determinats ambients i escenaris ve motivada per l’evolució de la pandèmia en els diferents territoris del país, així com pel creixent grau de cobertura que està aconseguit el programa de vacunació contra la COVID-19.
Així, segons les dades corresponents al dia d’ahir, 23 de juny, el 100% i el 96,4% dels majors de 80 i 70 anys respectivament, compten amb la pauta completa de vacunació enfront de la COVID-19; i el 93,2% i 86,3% dels majors de 60 i 50 anys respectivament amb una dosi.
El Reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres ve doncs a adequar l’ús de les màscares a l’actual situació epidemiològica a Espanya, igual que estan fent altres països amb situacions similars del nostre entorn.
En el mateix article del RDL queda igualment fixat que la venda unitària de màscares quirúrgiques que no estiguen empaquetades individualment només podrà realitzar-se en les oficines de farmàcia, garantint les adequades mesures d’higiene i qualitat del producte.
Lliga de Futbol Professional i Lliga ACB
Així se suprimeixen les referències a determinades competicions professionals (Lliga de Futbol Professional i Lliga ACB), sobre les quals es preveia un règim particular, per les seues especificitats i desenvolupament en tot el territori nacional, una vegada represes les competicions professionals i havent-se incorporat progressivament el públic a aquestes.
Accés a terminals d’aeroports | 0.883767 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_12_132011 | Arxiu de la categoria: Urb. Sant Julià d’Alfou
El diari local ABM ( Actualitat del baix Montseny ) recullia aquest dissabte la noticia de la celebració de la comissió de residus, indicant les opcions plantejades i aquelles descartades finalment. Com tots ja sabeu per la informació que us … Continua llegint →
L’ obra faraònica que acabarà en un no res. Segons publiquen els mitjans de comunicació de la comarca, el gasoducte que havia d’ unir la xarxa gasística amb França no es acabarà ja que els francesos han manifestat la seva … Continua llegint →
El dimarts dia 17 d’ abril, va reunir-se de nou la Comissió de residus per tal de donar sol·lucions al tema plantejat sobre tot pel que fa a les deixalles a les urbanitzacions, i especialment a Les Pungoles. Inicialment la … Continua llegint →
Publicava el diari Avui una noticia relativa a l’ alt risc d’ incendis que es preveu aquest estiu. Segons fonts d’ aquest diari, el Govern de la Generalitat preveu un escenari similar al que es va donar a l’ estiu … Continua llegint →
La imatge que dona actualment el web d’ Alfou ( www.alfou.info ) i que ens representa a tots és lamentable. Els anuncis fa mesos que estan caducats i cap nova noticia es penja. Encara figuren els cursos del trimestre passat, … Continua llegint →
Els cursos que enguany es faran a La rectoria de Sant Julià d’ Alfou seran:ç Informàtica: Dilluns de 11 a 12:30h Ioga: Dijous de 9:30 a 11:00h Arteràpia: Dimecres i dijous de 11:00 a 12:00h. Francès: Dijous de 11:00 a … Continua llegint →
Operaris de l’ empresa Endesa estan canviant els postes de fusta en mal estat i el cablejat elèctric vell per uns de nous. Les obres abasten l’ Avinguda Llinars des de el Carrer Molí fins al Carrer Desmai. A la … Continua llegint → | 0.812212 | curate | {"es": 0.03004043905257077, "ca": 0.9699595609474292} | http://www.pusa.cat/category/sant-julia-dalfou/page/15/ |
mc4_ca_20230418_17_106555 | Cicle Skills
«La crisi del coronavirus significarà un canvi radical en les organitzacions»
Quan tenia vint anys, un taller de desenvolupament personal li va canviar la vida: es va fer responsable d'ell mateix, segons explica. Ara, Javier Moreno Jabardo també és responsable de Desenvolupament i Gestió de Talent de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC). Va cursar part de la seva extensa formació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): primer va cursar l'antiga diplomatura de Ciències Empresarials i, posteriorment, dos postgraus, un sobre publicitat en línia i un altre sobre gestió de projectes. És autor del llibre Algunos lo llaman: REPUTACIÓN ONLINE i està tan convençut que cal formar-se contínuament com que la feina no ho és tot.
Truco a Madrid, en plena crisi del coronavirus, al responsable de Desenvolupament i Gestió de Talent de l'Associació Espanyola contra el Càncer. Com viviu la situació?
Tenim una seu per província i uns 1.100 treballadors. Ens hem anat adaptant a les circumstàncies i, finalment, hem pres la decisió tan difícil de tancar la gran majoria de les seus o, si no ha estat possible, prestar serveis mínims. També hem tancat la seu central, que és aquí a Madrid, i ens hem confinat tots a casa. Les persones de les oficines treballem amb certa normalitat gràcies a les tecnologies, que també ens permeten prestar els serveis d'orientació sanitària i d'atenció psicològica i social a distància. Teníem un call center, anomenat Infocáncer, que funcionava 24 hores, i ara hem preparat aquests llocs perquè els agents continuïn donant resposta a les necessitats dels beneficiaris des de casa. Ens n'estem sortint força bé, en la mesura del possible.
Com a amant de la transformació digital i expert en negoci, tecnologies i gestió de persones, què penses que pot canviar després d'aquesta crisi global pel que fa al funcionament de les organitzacions i la relació d'aquestes amb els treballadors?
És una conversa que he tingut fa poc. Penso que ens afectarà, no solament en l'àmbit organitzatiu, sinó també en el social. La tecnologia en serà protagonista, perquè ens està demostrant que les coses poden funcionar gairebé amb normalitat gràcies a ella. Hi haurà un canvi radical a les organitzacions. Moltes feia anys que lluitaven per la transformació digital sense saber gaire bé com transformar-se per donar resposta als nous models de negoci. Ara el procés ja no és democràtic: no ens queda cap altra opció i es farà un esforç titànic per aconseguir-ho en molt poc temps. Les organitzacions ja s'estan posant les piles per seguir donant resposta als consumidors o, en el nostre cas, des del tercer sector, als beneficiaris. Tanmateix, moltes organitzacions no ho podran superar. I després hi ha la part més humana... Aquesta situació ens canviarà, començarem a valorar les coses que fins avui no valoràvem.
Doncs les coses més bàsiques: la relació amb les persones, el fet d'estar en contacte amb els altres i coses que ens remunten als nostres instints més bàsics, com ara menjar.
Parlant de canvis, alguna vegada has dit que quan tenies vint anys la ponència d'una persona va canviar la teva manera de veure la vida. Ens ho pots explicar?
Doncs aleshores no tenia gaire clar què volia fer ni personalment ni professionalment, i per circumstàncies de la vida em dedicava a dissenyar pàgines web. Una companya de feina em va posar en contacte amb una persona que volia crear un web. Era un professional que es dedicava a temes de desenvolupament personal i que tenia un parell de cursos vinculats a aquests temes. Volia promocionar-los mitjançant el web i, perquè jo conegués el producte, em va convidar a un dels tallers que, certament, em va canviar la vida. Em va fer adonar-me de totes les limitacions que em posava, de com d'emprenyat estava amb mi mateix; que era la meva responsabilitat treure'm les motxilles que portava, avançar i procurar lluitar pel que jo volia fer a la vida. Em va ajudar a arribar on soc ara i a no rendir-me.
Va coincidir en el temps amb els teus primers estudis, de Ciències Empresarials, a la UOC?
Més o menys. Jo ho vaig fer tot a l'inrevés. Vaig començar Ciències Polítiques a la universitat i ho vaig deixar. Després vaig cursar un mòdul de disseny i desenvolupament web i vaig començar a treballar en aquest sector. Després vaig estudiar un màster. Em van agafar per experiència professional. I després vaig començar a estudiar a la UOC. I això coincideix amb el moment en què vaig decidir fer-me responsable de la meva vida i avançar.
La meva mare és catalana. Una mica per afinitat i, evidentment, per practicitat. Treballava i vaig buscar una universitat que em permetés compatibilitzar la feina amb els estudis. Em va agradar molt la metodologia de formació contínua de la UOC. I vaig estudiar en català, per repescar la llengua, que no volia que se'm rovellés.
Des de llavors, t'has continuat formant, entre altres, amb dos postgraus a la UOC. Avui dia, invertir temps i diners en formació és imprescindible per fer el que es vol?
Sense cap mena de dubte. Fa pocs dies vaig presentar una conferència virtual en una altra universitat i en vaig parlar. Penso que avui dia hem d'estar subjectes al canvi i aprendre constantment. No solament les persones que són inquietes, sinó tothom, perquè les organitzacions ho demanen.
Penses que les empreses i les organitzacions poden ajudar més els treballadors en aquesta qüestió?
Sí. Per temes pressupostaris, sovint no donen resposta a tots els treballadors. A més, a l'Estat espanyol tenim un teixit empresarial molt «de pime» i, sovint, no hi ha recursos per formar tots els treballadors. Hauríem de preparar-los més, no solament pel que fa a l'aprenentatge formal, sinó almenys perquè tinguin la capacitat d'autoaprendre. Hi ha gent que té poca iniciativa, i això es pot treballar.
En tens cap exemple?
Els anomenats entorns personals d'aprenentatge. Són entorns web que et permeten tenir diferents fonts, com YouTube o algun blog, amb informació relacionada amb el teu lloc de treball. Dia a dia, et nodreixes d'aquesta informació que et permet estar al dia de manera constant. I no deixes de créixer.
Tornant a la teva ocupació professional actual: tal com comentaves, les persones que fan funcionar l'AECC són més de 1.000 treballadors i uns 25.000 voluntaris actius, que estan repartits per tot el territori espanyol. Com es promou el talent i la transformació en aquest context?
La meva àrea està formada per tres pilars. D'una banda, la selecció de personal: fins ara hem crescut una barbaritat, perquè el nostre pla estratègic volia ajudar més gent, que és el que fa bonica la nostra feina. D'altra banda, tenim la formació. I després, un altre calaix de sastre, que té molta relació amb el desenvolupament del talent: un model d'avaluació nou que desenvolupem ara i que ens permetrà gestionar el talent mitjançant la contribució i les capacitats dels professionals, aquestes últimes enteses com a potencial.
El fet que no sigui una organització lucrativa, canvia l'enfocament a l'hora de seleccionar persones o amb referència a les persones que hi volen treballar?
Ens basem en dos comportaments: la resiliència, que pensem que és clau per a tots els professionals que treballen en la nostra organització i, sobretot, és fonamental l'orientació al servei, és a dir, a les persones. Som una organització que ajuda la gent.
És l'organització més social en la qual has treballat fins ara. Això et canvia?
Totalment. Feia alguns anys que em dedicava a la consultoria i sempre comentava al meu entorn més íntim que el que m'agradava era ajudar les persones. Sempre m'ha fet sentir molt satisfet amb mi mateix. I feia temps que pensava: si amb la motxilla professional que tinc pogués ajudar algú, seria fantàstic. I l'AECC es va creuar al meu camí. I et canvia. Una barbaritat. Si creus en la missió de l'organització, és meravellós.
Potser serà difícil tornar després a l'àmbit lucratiu…
No se sap, i menys en aquests temps d'incertesa, però aquesta experiència no la canvio per res.
Per fer la teva feina, és a dir, gestionar persones i transformar organitzacions, quina formació i habilitats calen avui dia?
Ens passa que, per al nostre departament, contractem gent que no és de recursos humans, i això hi proporciona una frescor brutal. Perquè, com que disposem de perfils diferents, podem tenir una visió diferent de com es poden gestionar les persones. Hi ha gent que està més enfocada al tema normatiu i legislatiu, cosa que ens dona una visió molt realista. Hi ha altra gent que està més orientada al negoci, la qual cosa també ens ajuda a entendre que cal alinear les persones cap a una missió. I, evidentment, el departament és ple de psicòlegs. I això li dona un punt humanista que m'encanta. Llavors, què cal estudiar per arribar fins aquí? El camí pot ser formar-se en branques humanístiques, atès que professionals així, com ara antropòlegs o sociòlegs, són necessaris en les organitzacions. Al seu torn, especialitzar-se en innovació, tecnologia, change management... Però, sobretot, com he comentat abans, no deixar d'aprendre mai.
I, per acabar, si em permets, entrant una mica en l'àmbit personal, vaig llegir en el teu blog que un altre moment que va canviar la teva vida va ser convertir-te en pare. I també vaig llegir que aconselles al teu fill que no busqui ser el millor. Què cal buscar en aquesta vida?
Arrosseguem una herència, probablement de generacions anteriors, en què la cultura de l'esforç ha estat el més important: cal ser el millor i aconseguir l'èxit. El que li volia traslladar és que l'important en aquesta vida és ser un mateix. I a qui no li agradi, doncs que no li agradi. Quan ens esforcem molt per aconseguir alguna cosa, sobretot en l'àmbit professional, desatenem altres coses que potser són molt més importants.
Potser les noves generacions, acostumades a tenir moltes coses a l'instant, han de trobar un equilibri entre el que comentes i la paciència…
Tant de bo puguin gaudir de la vida d'una altra manera, perquè penso que aquest equilibri és la clau per ser feliç. És a dir, es pot viure amb passió una professió, però hi ha molts més àmbits de la vida als quals es pot dedicar passió, molts amors. No només el professional.
Més de 8.400 persones segueixen l'activitat de @UOCalumni a Twitter
Més de 5.800 alumni ja en formen part | 0.792446 | curate | {"en": 0.0021547502448579824, "ca": 0.9638589618021548, "pt": 0.012242899118511263, "fr": 0.005484818805093046, "it": 0.007933398628795298, "es": 0.0002938295788442703, "oc": 0.004407443682664055, "fi": 0.003623898139079334} | https://alumni.uoc.edu/opencms_alumni/opencms/ca/xarxa/alumnis/javier_moreno.html |
cawac_ca_20200528_6_9988 | Fernando Brea visitarà demà a les 10 del matí el municipi de Vallromanes. Serà rebut a l’Ajuntament per l’alcaldessa, Mariluz Muñoz, amb qui mantindrà una reunió de treball, juntament amb el seu equip, per fer repàs a l’actualitat local i ...
www.setdies.cat
www.setdies.cat no és un diari digital convencional: és un organisme viu. Ha nascut amb esperit crític al seu adn, amb un compromís de qualitat i rigor ètic al cor, i amb l’autoexigència màxima i la recerca de l’excel·lència al cap.
www.setdies.cat es presenta amb un disseny innovador, original i molt visual i gràfic, elements aquests que s’uneixen a un tractament professional, modern, eficaç i dinàmic de les notícies i la publicitat que arribaran a tot el món gràcies a la xarxa. La seva estructura és clara, amb seccions perfectament identificades a la manera dels diaris en paper. D’aquesta manera, tothom trobarà ràpida i còmodament allò que més l’interessi.
www.setdies.cat vol ser una àgora pública, que mira i explica des de tots els punts de vista el que passa al Vallès Oriental. És un mitjà obert a tothom, de forma que tothom pot dir la seva. L'objectiu no és altre que informar als vallesans interessats en saber què passa en el seu entorn més immediat. Als vallesans que volen saber què passa perquè el de casa els hi interessa més. Amb proximitat. De tu a tu. | 0.811186 | curate | {"ca": 0.9803476946334089, "de": 0.011337868480725623, "io": 0.008314436885865457} | http://setdies.cat/tag/mari-luz-munoz/ |
macocu_ca_20230731_10_417610 | consirós -osa adj
Definició
Pensarós, absorbit per un pensament, per una preocupació.
La vaig veure tan consirosa que li vaig preguntar quin problema tenia.
Usos
L’home que no sap per on començar camina d’esma, com a l’aguait d’alguna cosa que li recordi qui és i quina rutina li correspon. A última hora de la tarda, el guarda del parc l’ha trobat perdut i amb la mirada consirosa. L’home que no sap qui és no ha sabut respondre a cap de les seves preguntes.
Eduard Márquez, «Ofici de tenebres», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 101 | 0.736025 | curate | {"ms": 0.031192660550458717, "ca": 0.9559633027522936, "es": 0.007339449541284404, "oc": 0.005504587155963303} | |
macocu_ca_20230731_10_38680 | Hola
Benvingut a Palanques
Situat a la comarca de “Els Ports” en el límit entre Castelló i Terol, molt pròxim al riu Bergantes i, delimitant territorialment amb Sorita, Forcall i Morella a la província de Castelló, es troba Palanques un dels pobles més xicotets de l'interior de Castelló, amb tan sols uns 30 habitants i situat a uns 675 metres d'altura. Com Arribar a Palanques
El que no et pots perdre! Pintures rupestres del Cingle de Palanques: Les pintures rupestres naturalistes del Cingle de Palanques pertanyen al període del Neolític. Tenen una antiguitat de 5.000 anys. Estan formades per més de 30 figures compostes per diversos grups de caçadors i animals salvatges. Les pintures es distribueixen entre els abrics anomenats A i B, dues coves molt properes.
La Casa Consistorial de l'Ajuntament de Palanques es troba al centre del nucli urbà, concretament a la plaça de l'Ajuntament. L'edifici és un casalot construït al segle XIX, però amb restes d'elements del segle XVII i amb una inscripció del 1789.
Aquesta església n'és un exemplar del segle XVIII, d'estil barroc. Al mur de la dreta es poden observar incrustades les restes de la petita portada gòtica de l'antic temple parroquial, del s. XIV.
Al capdavant ia l'altra banda del riu Bergantes podem observar el Tossal Gros i el barranc de la Juncosa, des d'on cap al tard baixen les cabres hispàniques a beure al riu Bergantes.També podem contemplar, a la part nord d'aquest mirador l'entorn de la població de Sorita i al fons, la Serra de San Marcos, amb els seus elevats cims a 1023 metres. | 0.836812 | curate | {"es": 0.002585649644473174, "ca": 0.9812540400775694, "fr": 0.016160310277957335} | |
macocu_ca_20230731_2_348124 | PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS 2018
Tota la participació dels pressupostos participatius es portarà a terme a través de la plataforma participa.reus.cat. Per aquells que no disposin d’accés a internet o necessitin suport per participar, s’habilitaran uns punts de participació als Centres Cívics, a les biblioteques, a l'OAC i al Casal de Joves que tindran personal de suport en dates i hores concretes.
Etapes del procés
Presentació de les propostes (Del 27 de novembre al 17 de desembre) CIUTADANIA
Avaluació de les propostes i valoració tècnica (Del 18 de desembre al 21 de gener) COMISSIÓ TÈCNICA
Recollida de suports de les propostes * (Del 22 de gener al 4 de febrer) CIUTADANIA
Avaluació i presentació de les propostes finals (Del 5 al 25 de febrer) COMISSIÓ TÈCNICA
Exposició pública i votació ciutadana de les propostes finals (Del 26 de febrer al 18 de març) CIUTADANIA
Retorn de les propostes seleccionades (A partir del 26 de març) CIUTADANIA
Avaluació del procés (Del 16 al 22 abril) CIUTADANIA
*En cas de superar-se les 40 propostes acceptades.
Acceptades Aquesta plaça és molt gran però excessivament freda i dura. Els jocs infantils no abarquen totes...
Acceptades El Parc infantil situat a la zona del trenet comença a estar en mal estat, sobretot el trenet que...
Rebutjada Asfaltar el parc de la festa, posar noves portes a l'entrada que acceptin millor l'entrada i que...
Rebutjada Se que no entrara en els requisits, però ho posaré per si així us dona una idea per al futur. ...
42 42 seguidores Seguir Creació d’una zona verda equipada amb diversos serveis al c. de Sor Lluïsa Estivill
32 32 seguidores Seguir Pressupostos participatius 2018
Què es decideix Decisió sobre el pressupost del municipi | 0.784473 | curate | {"en": 0.018278301886792452, "ca": 0.9475235849056604, "sh": 0.001768867924528302, "pt": 0.03242924528301887} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_75863 | Anna Ruiz Mestres a l’espai “Espurnes literàries” dins el programa “Penedès en xarxa” de rtvvilafranca ens recomana avui la lectura de l’últim llibre de Pere Martí, un llibre de poemes titulat TARODA. HAIKUS DE LES QUATRE ESTACIONS. Pere Martí havia impulsat durant molts anys aquesta secció radiofònica.
Penedès en Xarxa és un magazín matinal de ràdio impulsat conjuntament per Domenys Ràdio, Canal 20 Olèrdola, Ràdio Sant Sadurní i Ràdio Vilafranca, amb el suport de La Xarxa. Presentat per Sílvia Delgado.
Minut 31, 40
Foto: Jordi Morgades (del web surtdecasa.cat)
Jordi Llavina
Març 25, 2021 Març 25, 2021 ~ annaruizmestres ~ Deixa un comentari
Anna Ruiz Mestres a l’espai “Espurnes literàries” dins el programa “Penedès en xarxa” de rtvvilafranca ens recomana avui “L’anell” de Jordi Llavina.
Penedès en Xarxa és un magazín matinal de ràdio impulsat conjuntament per Domenys Ràdio, Canal 20 Olèrdola, Ràdio Sant Sadurní i Ràdio Vilafranca, amb el suport de La Xarxa. Presentat per Sílvia Delgado.
L’anell és aproximadament un dietari o una memòria d’uns dies passats a París del protagonista del poema amb la seva amiga. Ens parla en primera persona a partir de converses i de passejos. Estem arran de vida i de les coses, de l’atzar que pot prendre —dins el poema— la forma de la rodona necessitat. Els últims poemes de Jordi Llavina parteixen d’aquí. I és des d’aquest caminar atent que, arribats a un punt, el llenguatge es fa dens entorn d’una imatge i qualla en un poema com a rúbrica o fa un pas més i esdevé poema independent. L’ús de la cançó com a gènere poètic vindria a subratllar aquesta fidelitat a l’experiència propera. Sense renunciar a aquest camí com a porta d’entrada, podem connectar amb els paisatges més diversos i amb reflexions que desemboquen al centre de la seva poesia. (Resum de l’editorial)
https://media.rtvvilafranca.cat/podcast/radio-vilafranca/penedes-en-xarxa/187594-20210325c.mp3
Minut 30
LES VIDES DEL DIA de Mercè Bagaria i Mellado
febrer 25, 2021 Març 10, 2021 ~ annaruizmestres ~ Deixa un comentari
LES VIDES DEL DIA de Mercè Bagaria i Mellado
Del cada dia de la vida
Les vides del dia, editada a Témenos Edicions, és un deliciós recull de contes que no us podeu perdre perquè us atraparà des del primer conte.
El llibre està estructurat en tres parts, però com ja s’intueix en el títol, totes són un calidoscopi de diferents moments de la vida.
La MBM amb el pretext de parlar de la vida dels seus personatges es passeja pels grans temes de l’existència humana: la solitud, el desencís, el pas del temps, la transformació del planeta i de la ciutat o dels espais que ens envolten, el compromís amb el món que vivim, l’amor, la sexualitat, l’obesitat,… només per citar-ne uns quants, perquè els cristalls acolorits de la vida són immensos, però, ella, sota l’aparença d’un conte senzill, com qui no et vol dir res va al moll de l’ós de la qüestió. De vegades el relat ve marcat per la tendresa i de vegades per la duresa, i així agombola el lector, però aquesta mateixa tensió-distensió fa que no pugui deixar el fil de la lectura.
Com a bona contista troba en la brevetat del text la força i la intensitat, i més d’un conte es resol en el darrer paràgraf o en la darrera frase.
Alterna molt bé les veus narratives en tercera i primera persona i el diàleg és viu i directe. L’habilitat de combinar les tres maneres de narrar són un altre punt fort del llibre, com també ho és la llengua precisa i acurada que utilitza.
En la primera part del llibre: De la certesa i del dubte, s’hi veu la influència d’escriptors com, Kafka en la temàtica, i de Calders en la manera de construir-los. Com ell, sovint parteix de la versemblança per encarar-nos a un final punyent i inversemblant. En canvi a la segona part: De l’essència i de l’existència, sense oblidar els que he citat, hi senyoregen les influències de Shakespeare, Orwell, Cortázar, potser més presents en la temàtica i en aquí els personatges s’alternen en noms més nostrats, junt amb noms anglesos, grecs, francesos que donen un aire d’universalitat als contes. En arribar a la tercera part: De la vida i de la mort, veiem com la mort, el suïcidi, la sexualitat, la frustració, la felicitat,… ens endinsen en la reflexió del dia a dia i que per explicar-nos des del quotidià, el transcendent. Una altra dels punts forts del llibre.
Tot això embolcallat d’un estil narratiu molt acurat, on no hi ha res que es deixi a l’atzar.
En els títols dels contes, per exemple, ja siguin simples substantius, noms propis, preguntes retòriques, etc. juguen molt bé el rol de ser la base on es construirà el conte, o l’anticipació del desenllaç.
Cal que ens fixem també en la presència dels animals com al llarg del llibre ajuden a construir el clima de fàstic, de por, de tensió, de bellesa, de tendresa. En funció del conte hi trobem: feristeles, llangardaixos, esplugabous, gallines, lloros, mosques, merles,…
I tot això juntament amb una bateria de personatges que estan al servei del que vol dir-nos en el relat. Homes minuciosos i ordenats, amb una vida exemplar, que després seran capaços d’assassinar, o bé personatges femenins que li serviran per denunciar la situació de submissió de la dona, la resignació vers una vida grisa i dura, i a la vegada serviran per denunciar a una societat que passa de puntetes i mentre gira al cap sobre problemes eterns. També fila prim en els oficis que ens presenta, alguns de ben complexes com l’enterramorts, que donen un toc de novel·la gòtica a algun relat. Però no només, també hi ha personatges d’altres planetes, o mestres, viatjants, obreres, arqueòlogues, inspectors i advocats(que donen un toc policíac a alguns contes) i tots tenen uns noms que encaixen a la perfecció amb el personatge que interpreten. Hi ha en aquí una rigorosa i acurada feina de l’escriptora.
I el teló de fons sol ser la ciutat, com Baudelaire domina l’espai de la ville, aquest espai que hi pot passar de tot, de vegades concreta i ens fa viatjar a les grans metròpolis com New York, però també jardins, platges, horts,… més propers, freqüentment portadors de moments de felicitat, de records entranyables, però de vegades ho són de denúncia de l’especulació, per exemple. El so de la música va harmonitzant els contes i l’obra mentre sentim en Serrat, Sabina Deep Purple,… hi va perfilant la sensibilitat de la trama.
Diria que el llibre és com un mapa mundi de la vida, de moltes vides, i a la vegada des del microcosmos d’aquest elenc de personatges propers creua vers una visió global del que és el mon i la nostra existència, i ho fa des de la senzillesa, que és la millor manera de tractar la profunditat, i ens deixa molt clar que aquest calidoscopi de fets i vides, no és res més que el pas lent i clar amb què, a poc a poc, ve la mort. Així doncs, des de la brevetat del conte, la MBM us farà viatjar vers la profunditat de la vida d’una manera exquisida i entranyable.
Anna Ruiz Mestres
Publicat a El Cargol el 25 de febrer de 2021
Cèlia Sànchez-Mústich
febrer 24, 2021 febrer 25, 2021 ~ annaruizmestres ~ Deixa un comentari
Anna Ruiz Mestres a l’espai “Espurnes literàries” dins el programa “Penedès en xarxa” de rtvvilafranca ens recomana avui “Els vells, aquella nosa” de Cèlia Sànchez-Mústich.
Penedès en Xarxa és un magazín matinal de ràdio impulsat conjuntament per Domenys Ràdio, Canal 20 Olèrdola, Ràdio Sant Sadurní i Ràdio Vilafranca, amb el suport de La Xarxa. Presentat per Sílvia Delgado.
Minut 30
Desig de llegir
Imatge ~ febrer 6, 2021 febrer 6, 2021 ~ annaruizmestres ~ Deixa un comentari
Carme Junyent i Bel Zaballa
gener 27, 2021 febrer 17, 2021 ~ annaruizmestres ~ Deixa un comentari
Anna Ruiz Mestres a l’espai “Espurnes literàries” presentat per Sílvia Delgado, dins el programa “Penedès en xarxa” de rtvvilafranca. Ens parla i recomana, avui, “El futur del català depèn de tu” de Carme Junyent i Bel Zaballa
Penedès en Xarxa és un magazín matinal de ràdio impulsat conjuntament per Domenys Ràdio, Canal 20 Olèrdola, Ràdio Sant Sadurní i Ràdio Vilafranca, amb el suport de La Xarxa.
Minut 31:15
https://media.rtvvilafranca.cat/podcast/radio-vilafranca/penedes-en-xarxa/187594-20210127a.mp3
Carme Junyent i Bel Zaballa. (Fotografia de El 3 de vuit
SÍNTESI de Mireia Farriols
gener 25, 2021 febrer 9, 2021 ~ annaruizmestres ~ Deixa un comentari
Degoten els segons d’un temps harmònic…
L’editorial Ònix ens ofereix aquest nou llibre de Mireia Farriols, poeta i Doctora en Bioquímica, que conjuga amb destresa la poesia i la ciència, els dos eixos vitals de la seva existència i que s’entrecreuen en la seva obra.
Aquest darrer poemari consta d’un pròleg entranyable i d’un elevat to poètic de Marta Pérez Sierra.
El llibre pròpiament està estructurat en tres parts. La primera que consta d’un poema introductori i vint poemes, la segona de quaranta i la tercera de tres poemes a la manera d’un epíleg.
Som davant d’una poeta que encara sense por els grans eixos de la vida. En llegir-la entrareu en un món on el pas del temps, el transcurs dels anys i el destí teixiran aquesta xarxa de proximitat que impregna els versos.
Tot això ens arriba a través de la presència del cos, que també per ella és un reflex del pas del temps i de manera especial les mans que, malgrat que signifiquen l’acció, la donació, la tasca manual, etc., per la Mireia juguen un paper important en el fil conductor de l’obra: el pas del temps.
Les mans
de taques a la pell
rugoses, seques, àcides,
sense res en què pensar
agafen la vida curta.
La Mireia desenvolupa al llarg de l’obra aquest llenguatge simbòlic que obliga al lector a estar sempre alerta.
A mesura que anem avançant veiem la vida adolorida de vegades per l’absència, de vegades per l’enyorament,
S’enfonsa l’enyor sota la taula…
de qui estima, però això s’embelleix amb la presència de les coses senzilles que omplen de vida, com la
Seda d’un mocador que regalima.
Sap contrastar doncs, amb elegància, els grans temes del llibre amb les coses properes que l’envolten, i sovint ho fa amb ressons de lèxic proper al seu ofici.
A la segona part del llibre es mantenen els grans temes de la primera però s’obre un nou ventall que va seguint el joc del cos.
Un element destacable és la presència dels ulls, de l’iris en força poemes. No podem deixar passar l’alta simbologia d’aquesta part del cos lligada a la clarividència i a l’acció, que ens arrossega a través d’una poesia intel·ligent vers la comprensió d’un entramat ple de sinceritat i d’humanitat. Cos i esperit, ment i sentiment formen doncs el corpus poètic que va construint el llibre:
El lent batec de l’ànima
s’ha perdut en el revolt
de la canonada oberta.
A la primera part la natura ja ha fet acte de presència però en aquesta segona es val d’elements concrets per reforçar la temàtica principal, com ara el vent: aire, alè, força, vida, que es respira en els mots. També alguns poemes se’ns fan propers amb objectes com la brúixola que sembla que ha de marcar el camí a seguir, que ha d’acompanyar-nos vers el futur, des d’on se’ns ofereix sovint el sentiment de l’enyor:
Se’m trenca la veu
si penso els verbs
per recordar-te…
Sempre però amb la presència del fil del pas del temps, amb les estacions de l’any,
la maula primavera,
i al costat la força de la passió, la tendresa de la sexualitat, el desig d’arrapar-nos a la vida embolcallant-nos de vànoves i llençols,
…tardes opalescents
quan s’escampen
pels llençols
en moviment.
que sovint es vinculen a la sexualitat, a la passió, però també a la solitud i a la por de la nit.
I la nit i el dia, dues antítesis per excel·lència, recorren l’obra i s’acompanyen en alguns poemes de la presència màgica de la lluna, i la presència de l’altre es fa present en el record.
Per fer realitat aquest imaginari es val d’un vers sovint curt, especialment a mesura que l’obra avança, de vegades versos de tres i quatre síl·labes o d’estrofes curtes de tres i quatre versos, i arriba a fer alguns poemes només amb dístics sense rima. Això ens porta a una poesia més críptica però que tot i així fa que el lector hi trobi un to quotidià, proper, potser generat o facilitat per la mètrica que ha escollit, ja que en alguns aspectes, com la brevetat del vers, és propera a la musicalitat de la poesia popular.
Així doncs Síntesi és, com indica el seu títol, una síntesi de sentiments i de reflexions que amaren el lector d’una poètica intel·ligent i profunda i a la vegada intensament sentida i propera, amb una temàtica eterna que la fa profundament harmònica i humana .
Anna Ruiz Mestres
Publicat al Setmanari El cargol el 25 de gener, 2021
Anna Ruiz Mestres
gener 23, 2021 febrer 9, 2021 ~ annaruizmestres ~ Deixa un comentari
El setmanari El cargol m’entrevista
ENTREVISTA a Anna Ruiz Mestres: “Jo sempre he militat pel país, però des del meu granet de sorra”
La professora de literatura i crítica literària vilafranquina Anna Ruiz Mestres es va prejubilar l’any passat després de treballar durant més de tres dècades a l’Escola Intermunicipal de Sant Sadurní. Va començar als 18 anys al llavors recentment inaugurat parvulari de l’escola Sant Ramon de Vilafranca, i més endavant a l’Escola Barrufet de Sants. Després d’acabar Magisteri i de cursar Filologia Francesa i Catalana, va incorporar-se al col·legi Sant Josep de Sant Sadurní, i posteriorment a l’Escola Intermunicipal, on ha finalitzat la seva etapa laboral. Assegura que “la literatura sempre m’ha fascinat”. Dijous vinent inaugurarà a El Cargol la secció “Tempus legendi/Temps de llegir” que consistirà en ressenyes de llibres de tot tipus en un format breu, per tal d’incentivar-ne la lectura.
Quins records s’endú de la seva etapa com a professora?
La relació i interacció que tenia amb els alumnes. Els enyoro molt. Sempre els portava al teatre, perquè és una altra manera de fer literatura, de viure-la, i també de viatge, per conèixer i apropar-los a altres cultures. De més jove vaig formar part del grup teatral CAEP III de Vilafranca, i d’aquí em va venir l’interès pel teatre que he intentat transmetre al meu alumnat. També, en l’àmbit acadèmic he estat coordinadora del Departament de Lletres i de Batxillerat durant molts anys. La literatura sempre m’ha fascinat.
Quan va començar a fer crítica literària?
A partir de l’any 2000. El professor, crític literari i escriptor Pere Martí Bertran en va ser el culpable. Un dia em va sentir en un acte del premi dels Cent Lectors de l’Odissea, on vaig llegir un text, i més endavant em va dir que volia organitzar un grup per fer ressenyes de llibres. Al principi jo tenia els meus dubtes, però vaig acceptar la proposta sense saber que esdevindria una autèntica passió.
Veig que els llibres que té sobre la taula estan molt guixats i tenen anotacions. Hi ha qui pensa que això és un sacrilegi.
Al contrari, els llibres ben guixats són millors perquè vol dir que els has viscut i treballat. Jo quan llegeixo sempre subratllo i faig comentaris als marges de les pàgines i sempre els deia als meus alumnes que ho fessin.
Des de fa uns mesos és la vicepresidenta del Centre Artístic del Penedès “l’Agrícol”.
Sí, sóc membre de la Secció Literària de l’Agrícol des de fa més de 10 anys i des del darrer canvi de junta en sóc la vicepresidenta. El nostre objectiu és potenciar la literatura i la llengua catalana a través de diferents activitats, per descomptat en la creació de la revista literària Lletres al passatge, o per exemple en les efemèrides d’escriptors emblemàtics i també d’altres actes culturals, com ara presentacions de llibres, etc. que organitzem nosaltres o conjuntament amb altres institucions, organismes o entitats.
Vostè és una gran defensora del català i una militant molt activa. Com veu la situació de la llengua catalana actual?
La llengua se’ns està morint a les mans. Molta gent pensa en castellà i ho tradueix literalment, per tant, la sintaxi ja no és la nostra. Els pronoms febles no els fem servir i si algú parla en castellà, o d’altres idiomes, canviem de seguida de llengua. Una de les mancances més grans es troba en el món de la medicina i de la justícia.
Jo sempre he militat pel país, però des del meu granet de sorra, per la llengua i la nostra cultura. Mai canvio de llengua, si no és absolutament necessari. He fet mil coses petites en aquest sentit. Per a mi és una actitud davant de la vida que tots hauríem de tenir si volem que sobrevisqui.
El problema neix ja a les escoles?
A primària les coses no estan tan malament. El problema més gran, però, és a Secundària. El departament d’Ensenyament ja considera que la llengua vehicular als instituts és el castellà, i ho donen per perdut. I la classe política no fa res, al contrari posa pals a les rodes amb el tema del bilingüisme, que tots sabem que vol dir desaparició lenta, però constant de la llengua minoritzada que és el català. Un país, una llengua: la nostra. I més enllà de l’escola, la situació encara és pitjor, si tenim en compte que el món en què es mouen els nostres infants i adolescents és majoritàriament en llengua no catalana. La majoria de jocs que hi ha el mercat són en castellà o anglès, (quasi no hi ha jocs en català) i els dibuixos que miren els infants a la televisió són preferentment en castellà. Hi ha infants de famílies catalanoparlants que com que ordinadors i tablets els ofereixen els jocs en castellà, construiran el seu imaginari en aquest idioma i el seu joc també, i perdran la seva llengua materna a la llarga.
Què s’hauria de fer per revertir-ho?
D’entrada, mantenir la llengua, perquè si la parlem no es perdrà. L’hem de fer necessària a l’interlocutor. Perdre una llengua és perdre un sistema propi de pensament i de vida. Per tant, hem d’integrar els nouvinguts, i no respondre mai en castellà, perquè l’aprendran segur, com ho hem fet tots. Cal fer necessari que es comuniquin en català i que el practiquin. Hem d’anar cap aquí. Però no serà fàcil, la desídia pel català és gran en tots els sectors de la societat, ens calen polítiques molt més proactives en aquest sentit i la classe política ens ofereix una panorama poc encoratjador . Veurem què fem els catalans en aquest atzucac. Deixar-la morir o salvar-la?
Olga Aibar
SIMONE DE BEAUVOIR
gener 22, 2021 gener 22, 2021 ~ annaruizmestres ~ Deixa un comentari
TOT LLEGINT … SIMONE DE BEAUVOIR
Contra el no-res, contra l’oblit…queda el sortilegi de la literatura (SdB)
La filla adoptiva de Simone de Beauvoir, Sylvie Le Bon de Beauvoir, ha tingut cura del libre i l’editorial francesa Éditions de les Hermes a França i Angle Editorial a Catalunya, ofereixen un llibre meravellós de la joventut de SdB, Les inseperables, que fins avui ha estat inèdit. I això és una molt bona notícia! La traducció al català és de l’experimentada M. Castells i Criballés.
Un plaer poder llegir la filòsofa i feminista que ens va obrir una mirada diferent vers el nostre sexe i la nostra manera de veure el món.
La novel·la narra l’amistat-enamorament de SdB, de finals de la infància-adolescència- joventut de l’autora. És la història biogràfica de la relació que va tenir amb Elisabeth Lacoin (Zaza), des dels 9 anys fins als 22 en què va morir de forma sobtada.
A la novel·la apareixen amb els noms de Sylive ( SdB) i Andrée (Zaza). L’amistat es forjarà a l’escola Adelina Désir de Saint-Germain-de-Prés, on van estudiar i es van fer tan inseparables que el professorat les anomenaven així, i vet aquí el títol escollit per a la novel·la!
Aquest amor Zaza el va rebutjar de seguida. Això explica que el background sigui la societat burgesa i conservadora de principis del s.XX, malgrat que és escrita el 1954, quan ja ha guanyat el Goncourt i fa dos anys que ha escrit Le deuxième sexe.
Les famílies, però de manera especial la d’Andrée, són el paradigma de la repressió social. Les noies per integrar-se a la societat havien de deixar de ser elles mateixes i Andrée, una dona intel·ligent, ho pateix fins al punt d’arribar a l’autolesió.
A la universitat, Sylvie farà filosofia, Andrée literatura i, s’enamorarà de Pascal ( M. Merleau-Ponty), un catòlic practicant i un xic complicat.
La resta de personatges, especialment la mare d’Andrée, és l’arquetipus de la repressora amiga-còmplice, que es posa al costat del repressor i enfonsa la víctima.
En les converses sobre l’amor, la sexualitat, la situació social, es perfila ja el pensament de SdB, on mostra un existencialisme més proper i menys teòric que el de Sartre.
L’estil és fresc, dinàmic, encalçador. Escrit en primera persona, però en els diàlegs les dues protagonistes es tracten “de vostè” entre elles.
Les descripcions de la bellesa d’Andrée són encisadores, però en la resta de personatges destaca l’arquetip que vol transmetre. No em puc estar de comentar-vos el domini de les belles i minucioses explicacions en les joies, en els teixits com el tafetà, la seda, el glacé, el shantung, la pelfa, etc. que donen força fotogràfica a la imatge que vol mostrar, igual que les flors i de manera especial les 3 roses vermelles que tanquen el relat:.. damunt de les flors immaculades tres roses vermelles.
En l’epíleg, de la curadora de l’obra, després de gaudir del llibre, aprendreu encara una mica més de la història. La informació de les fotografies i les cartes de l’annex us captivarà. Una feina ben feta, que ens acosta la jove filòsofa i feminista que ja era SdB. Sens dubte un petit tresor que no us podeu perdre.
Anna Ruiz Mestres
Publicat a La Fura el 15 de gener de 2021
PUNTA DE PLOM de Marta Pérez Sierra
gener 18, 2021 Març 10, 2021 ~ annaruizmestres ~ Deixa un comentari
Títol: PUNTA DE PLOM
Autora: Marta Pérez Sierra
Editorial: Pagès editors
Lloc i any d’edició: Lleida 2020
Nombre de pàgines: 117
Indòmita
La còlera és aquell cavall fogós; que quan es deixa en plena llibertat es fatiga amb el seu propi esforç. W. Shakespeare.
Punta de plom és el llibre guanyador del XVIè Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra. Aquest poemari suposa un canvi intens en la poètica de l’autora, hi ha un abans i un després en la seva lírica, encara que fidel als seus grans temes, s’endinsa en un món més ric, profund i simbòlic i per fer-ho es val de temes eterns, com la violència de gènere i l’etern silenci femení, però l’originalitat és en com els entrecreua amb un mite sovint desconegut de l’imaginari grec: El mite de la Quimera, bèstia terrible de tres caps, com les tres parts de l’obra, que morí gràcies a la punta encesa de plom que li va llençar Bel·lerofontes, dalt de Pegàs, un heroi de fireta que violarà la bella Filònoe: Estellada, Filònoe cau a terra. La força simbòlica del número 3 va cosint les pàgines de Punta de plom.
L’obra ens introdueix a la violència de gènere amb un flashback en què la víctima, empesa a la no-raó fuig endavant i se suïcida. Dolor, duresa, desesperació i por al costat de la història apassionada i dolça dels inicis de l’amor. Després però arribarà El silenci glaçat./ El ganivet blanc… aquest ganivet porós, punyent, símbol fàl·lic per excel·lència…junt amb la Brida de la violència que oprimeix.
Les arrels del seu ideari poètic també apareixen com la punta de l’iceberg apuntalat en la profunditat dels oceans. És el cas del cromatisme, amb la sempiterna presència del blau: les roques del meu blau, el blau abissal sovint a prop del mar, de l’aigua que allibera la víctima en nedar-hi: Nedo llarg i nedo blau.., el plany de la música de l’aigua, de tot el blau del mar que eres,… o bé el blau del rosetó. etc. El color és també al servei del nou camí del símbol: els no colors vidrats o bé …Els colors del desordre, junt amb els colors de les flors
(tulipes, flors vermelles, blanques magnòlies, els nards) la suma de violetes i blancs,…) i la vegetació no sempre amable, sovint amb les heures de protagonistes. I la sal... Entre les dents, la sal, i l’erotisme tan aguda i tendrament treballat en tot el seu corpus literari: Saps dur-me pel perill/ delitós del cos. Pel riu de les pessigolles. Sí, també hi són.
Tot protegit per les tres cites de Shakespeare que encapçalen les tres parts de l’obra, i l’art que recobreix els versos amb imatges de la Quimera d’ Arezzo, o amb les pintures de J.E.Millais, on hi respira la presència d’Ofèlia, o L’Île de la Grande Jatte de Saurat,…al servei de ressaltar fins on el dolor de la violència pot arrossegar les víctimes.
Art i símbol, revolta i compromís, doncs, que teixeixen els versos i la força Indòmita de la seva poesia de MPS , esdevinguda medicina, que guareix la víctima.
Anna Ruiz Mestres
Publicat a El 3 de vuit el 18 de gener de 2021
Navegació d'entrades
Previous
Cerca:
Entrades recents
Pere Martí
Jordi Llavina
LES VIDES DEL DIA de Mercè Bagaria i Mellado
Cèlia Sànchez-Mústich
Desig de llegir
Comentaris recents
Arxius
Abril 2021
Març 2021
febrer 2021
gener 2021
Desembre 2020
Octubre 2020
Setembre 2020
Agost 2020
Juliol 2020
Juny 2020
Abril 2020
febrer 2020
Desembre 2019
Novembre 2019
Setembre 2019
Agost 2019
Mai 2019
febrer 2019
Desembre 2018
Agost 2018
Juliol 2018
Mai 2018
Abril 2018
Març 2018
Desembre 2017
Setembre 2017
Agost 2017
Mai 2017
Març 2017
gener 2017
Desembre 2016
Agost 2016
Juliol 2016
Juny 2016
Abril 2016
febrer 2016
gener 2016
Desembre 2015
Novembre 2015
Octubre 2015
Setembre 2015
Agost 2015
Juliol 2015
Juny 2015
Mai 2015
Març 2015
Desembre 2014
Octubre 2014
Setembre 2014
Agost 2014
Juliol 2014
Juny 2014
Mai 2014
Abril 2014
Març 2014
febrer 2014
gener 2014
Setembre 2013
Juliol 2013
Categories
Articles
Especial 1714
Presentacions
RÀDIO
Ressenyes
Ressenyes 2014
Ressenyes 2015
Ressenyes 2016
Ressenyes 2017
Ressenyes 2018
Ressenyes 2019
Ressenyes 2020
Ressenyes 2021
Meta
Registra
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.com
Bloc a WordPress.com. de WordPress.com.
Presentacions
Ressenyes
Articles
RÀDIO
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.728643 | curate | {"ca": 0.9416397574230133, "es": 0.016814995668268096, "en": 0.007285185476884303, "ru": 0.01118374419154131, "fi": 0.0006300700952981019, "fr": 0.006733874143498464, "sl": 0.00043317319051744505, "pt": 0.010120500905725763, "nl": 0.00031503504764905096, "ja": 0.0011026226667716784, "uk": 0.0012601401905962038, "it": 0.0009057257619910215, "de": 0.0015751752382452547} | https://desigdellegir.wordpress.com/ |
mc4_ca_20230418_16_452588 | Semih Kaplanoglu | Bloc de Cinema en curs
Presentació de 'La Solitud'
Workshops Annual Programme
Els alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Milà i Fontanals presentem 'La Solitud' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de l'aula oberta de 3r i 4t d'ESO de l'Institut Joan d'Àustria ens plantegen comentaris i preguntes.
Read more about Presentació de 'La Solitud'
Presentació de 'Finals de juny, principis de setembre'
Els alumnes de 6è de l'Escola Rafael Alberti presentem 'Finals de juny, principis de setembre' a la Filmoteca de Catalunya. Els alumnes de l'aula d'acollida de 1r, 2n,3r i 4t d'ESO de l'Institut Júlia Minguell ens plantegen comentaris i preguntes.
Read more about Presentació de 'Finals de juny, principis de setembre'
“Mel”, de Semih Kaplanoglu
Aquest extret ens ha agradat molt i per això l'hem volgut comentar per penjar al bloc.
Entre la càmera i el personatge a vegades hi ha molta distància i en alguns moments poca. Quasi tots els plans són generals, pensem que el director volia transmetre solitud, tristesa i ensenyar-nos on vivia en Yusuf. Sembla que quan està content s’apropi a la càmera i en canvi quan està trist s’allunyi. Quan el protagonista es va acostant a la càmera passa d’un pla obert a un de tancat i al revés quan en Yusuf es distancia més de la càmera el pla és més general.
Hi ha un canvi emocional fort en el moment que arriba de l’escola molt content, l’hem vist corre, de cop surt de mig els arbres i es para prop de la càmera per escoltar la mala notícia que estant donant a la seva mare, decideix marxar, corre, s’allunya de la càmera, tant que s’endinsa al bosc, és fosc.
Alguns cops el pla comença buit, en Yusuf entra i de mica en mica es va allunyant.
La llum és la d’un dia de pluja i ennuvolat.
El so està bé perquè se sent la pluja, els ocells, les passes quan s’allunya o s’apropa.
Emma i Paula
Read more about “Mel”, de Semih Kaplanoglu | 0.771764 | curate | {"fr": 0.021913415285943347, "ca": 0.8979155531801176, "en": 0.04275788348476751, "es": 0.01389631213254944, "st": 0.02351683591662213} | http://bloc.cinemaencurs.org/en/semih-kaplanoglu |
oscar-2301_ca_20230418_5_192768 | Sóc l’Alba, una terrassenca enamorada de la ciutat de Barcelona, de la meva família, d’Internet, els viatges i la cultura.
Un llistat complet, eh? Bé, sóc millennial… ja sabeu… el multitasking 😉
Aquestes passions em van portar a estudiar turisme a Barcelona i especialitzar-me en gestió cultural, tot i que sempre he estat vinculada al món del màrqueting i la formació. Avui en dia treballo per ajudar a les noves generacions a assolir els seus objectius i organitzacions a connectar amb ells, mitjançant les estratègies i tècniques del màrqueting digital.
Crec en moltes coses, però especialment, en les persones entusiastes, positives i avides de coneixement. Aquelles que treballen cada dia per plantar llavors, fer-les créixer i compartir-ho amb els altres.
Em trobareu a totes les xarxes socials, però sobretot a Instagram.
Què és per a tu TEDx?
Per a mi TED és coneixement compartit, una font d’inspiració sorprenent.
Devia ser l’any 2011 quan una amiga em va recomanar veure varies TED talk, recordo que em va dir:
“És increïble, et canviarà la manera de veure les coses!”
La veritat és que en aquells anys va ser una dosi d’inspiració i energia tan gran que, en certa forma, penso que ho va fer. De fet, al cap de dos anys em vaig arriscar a deixar un treball estable, i vaig aprendre a valorar i creure en els meus coneixements.
TEDx és una mena de goma d’enganxar global que ens uneix i ens permet donar forma i poder a les idees. Per això, vull donar gràcies al Pau Samo per comptar amb mi i a tot l’equip de TEDxEixample, per deixar-me formar part d’aquesta aventura que tot just comença.
Quina és la xerrada TED que més t’agrada?
Haig de confessar que un dels meus grans plaers és gaudir d’una bona TED talk acompanyada d’una tassa de té. Amb tantes opcions se’m fa difícil l’elecció… Tot i que, si haig d’escollir una xerrada TED, vull compartir-vos la TED talk Do schools kill creativity? d’en Ken Robinson.
Potser és de les més conegudes, però per a mi va ser brillant. Em va impactar veure com en la nostra societat ens eduquen per convertir-nos en bons treballadors, en comptes de pensadors creatius.
Quin és el teu paper en TEDxEixample?
A grans trets, la meva missió a TEDxEixample és construir i gestionar la comunitat digital d’éssers inquiets i curiosos que creuen en el poder de les idees.
Em sento molt afortunada de poder formar part de l’equip TEDxEixample i treballar en una nova plataforma en la qual compartirem les idees de la comunitat de l’Eixample de Barcelona. Estic convençuda del fet que tots tenim històries emocionants per explicar i idees inspiradores que compartir.
I tu, vols formar part de la comunitat d’impulsors d’idees de TEDxEixample?
Per no perdre res del que compartim, subscriu-te a TEDx Eixample!
Tags:comunitateixampleideestedtedtalktedxeixample
This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you accept this policy as long as you are using this website X AcceptView Policy | 0.802116 | curate | {"ca": 0.9358710562414266, "hi": 0.007887517146776405, "fr": 0.006172839506172839, "en": 0.050068587105624146} | https://tedxeixample.com/lequip-de-tedxeixample-alba-espejo-digital-media-manager/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_71627 | Volia fer una petició a l'administració del xat. En general l'estructura del fòrum està prou bé per postejar continguts de tot tipus, però en canvi quan es tracta d'un fil de videojocs és un embolic. Hi ha gent que els obre a miscel·lània, altres a oci, altres a informàtica, altres a frikonaires, el Pokémon Procés és a campanyes i projectes... Buscar fils d'aquesta temàtica és molt més complicat del que hauria de ser.Tenint en compte que al fòrum els temes de videojocs són força populars, volia demanar a l'administració que estudiés crear un nou apartat al fòrum per a videojocs (com tenen la majoria dels fòrums grans d'internet), o bé que designés a un dels apartats que ja existeien (o bé esports i oci, o bé informàtica) com el lloc on parlar sobre aquests temes (i si podeu, canviar el nom per "informàtica i videojocs", o "esports, oci i videojocs" per evitar confusions).
compteu me dins d'això. | 0.846863 | curate | {"ca": 0.974585635359116, "fr": 0.02541436464088398} | |
mc4_ca_20230418_2_476410 | POSSIBILITATS DIDÀCTIQUES 2.
LLETRES DE BATALLES POSSIBLES USOS DIDÀCTICS <ul><li>Amb l’ajut d’un projector, podeu il·lustrar una explicació de classe sobre el període o sobre algun dels autors: </li></ul><ul><ul><li>Seguiment de la Cronologia de la guerra civil (“FETS”) </li></ul></ul><ul><ul><li>Comentari de les imatges i vídeos que hi apareixen (“FETS”) </li></ul></ul><ul><ul><li>Repàs biogràfic dels autors (“NOMS”) </li></ul></ul><ul><ul><li>Audició i comentari col·lectiu de textos amb l’ajut del docent (“MOTS”) </li></ul></ul><ul><ul><li>Resolució col·lectiva de les activitats de “LLdB” </li></ul></ul><ul><ul><li>... </li></ul></ul>
LLETRES DE BATALLES POSSIBLES USOS DIDÀCTICS <ul><li>A l’apartat de “VALORS”, hi ha propostes de treball obertes que suggereixen exercicis d’expressió escrita (redaccions creatives, articles d’opinió, llista argumentada d’idees, etc.) i de comprensió lectora. </li></ul><ul><li>Feu que l’alumne/a triï un dels textos de l’apartat “MOTS” i que en faci un comentari lliure o podeu preparar-ne un de guiat. </li></ul><ul><li>Aprofiteu els textos de l’apartat “MOTS” per fer exercicis de lèxic i de comprensió lectora o oral. Fins i tot, podeu treballar-hi la morfologia i la sintaxi. </li></ul><ul><li>Algun dels textos pot ser el punt de partida d’una redacció : “continua la història”, “fes una fitxa del personatge”... </li></ul>
LLETRES DE BATALLES POSSIBLES USOS DIDÀCTICS <ul><li>Prepareu un qüestionari per fer que l’alumne/a cerqui informació diversa dins de “Lletres de Batalles”. Aquest ús didàctic contempla la possibilitat de dur a terme una activitat més tradicional (exercici amb suport paper del tipus “omplir blancs”, “opcions múltiples”,...) o més innovadora (treball col·laboratiu: webquest, cacera del tresor...) </li></ul>
LLETRES DE BATALLES POSSIBLES USOS DIDÀCTICS <ul><li>Utilitzeu “Lletres de batalles” com a element de partida de per activitats d’ampliació i aprofundiment : </li></ul><ul><ul><li>a partir d’un autor o d’un fet històric, feu que cerquin informació a “LLdB” i a altres fonts que permetin redactar o modificar un article de la Viquipèdia. </li></ul></ul><ul><ul><li>a partir dels textos de l’aparat “fets”, feu que elaborin una presentació amb Powerpoint/Impress amb els continguts esquematitzats. </li></ul></ul><ul><ul><li>A partir del contingut de “NOMS” i dels enllaços “Per saber-ne més”, els vostres poden centrar-se en un autor concret i fer-ne un treball aprofundit : treball escrit, presentació Powerpoint/Impress, etc. </li></ul></ul><ul><ul><li>... </li></ul></ul>
LLETRES DE BATALLES POSSIBLES USOS DIDÀCTICS <ul><li>Amb “LLdB” podeu potenciar el treball autònom de l’alumne, fent que escolti i llegeixi els textos i resolgui les activitats proposades a l’aplicatiu . Utilitzeu fitxes de control que permetin seguir els seus progressos i encerts en la realització d’activitats (model en l’ANNEX1) </li></ul><ul><li>La lectura dels textos dels escriptors explicant la seva experiència en la guerra pot donar peu a activitats de debat , des d’un debat oral a classe a un debat virtual (a través de “MOODLE”). </li></ul><ul><li>Si utilitzeu una plataforma d’aprenentatge virtual ( Moodle , etc.) podeu preparar activitats que tinguin com a referència alguns dels apartats de “LLdB” </li></ul>
Taller de projectes multimèdia educatius www.lluisrius.cat Recommended | 0.741655 | curate | {"en": 0.008388256440982624, "ca": 0.9778310365488316, "uk": 0.01378070701018574} | http://www.slideshare.net/lrius1/lletres-de-batalles-277221 |
macocu_ca_20230731_1_577859 | Què es una “lady” en l’aristocràcia anglesa?
En moltes escenes de la sèrie podem entreveure la complexitat dels títols nobiliaris de la alta societat britànica i comprovar com n’és de difícil comprendre aquest món si no s’hi ha nascut dins: alguns personatges americans no entenen les subtils diferències entre uns i altres títols; altres personatges utilitzen els seus títols per aconseguir el que volen (o si més no, ho proven), i els “nous rics” fan servir denominacions que no toquen... Tot plegat, com dèiem, molt complicat!
En l’àmbit de l’alta societat, la paraula lady és la forma femenina de lord i es fa servir al referir-se a dones amb títols nobiliaris (duquesses ,comtesses, vescomtesses o baronesses) i també a les filles de certs nobles amb títols de més categoria (marquesos, per exemple).
No obstant, segons el diccionary lady també té les acceptacions següents:
a woman of superior social position
a woman of refinament and gentle manners
polite and corteous way to refer to a woman
Els que queda clar després de veure Downton Abbey és que una lady de veritat sempre té la última paraula... tal com podeu veure en aquest vídeo que recull els millors moments de Maggie Smith en el paper de la comtessa vídua de Grantham...:
Comparteix això: | 0.833808 | curate | {"ca": 0.9055244195356285, "en": 0.0944755804643715} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_56160 | El seu objectiu és sensibilitzar el públic sobre el problema de la contaminació plàstica d'aquest petit però destructor invent. La seva acumulació en les riberes dels rius, platges i zones costaneres fa que molts animals les confonguin amb menjar i a l'ésser ingerides perforen l'estómac de nombrosos animals marins, i taponen les seves vies respiratòries. | 0.761999 | curate | {"ca": 1.0} | https://ecokarmel.blogspot.com/2020/02/ |
acn_ca_20201011_0_140814 | El TC reitera que el govern espanyol ha de traspassar a la Generalitat la gestió de les beques universitàries
Una sentència del 2001 ja ho reclamava i ara el Govern espera aconseguir 150 milions d'euros més per ajuts a l'estudi
ACN Barcelona.-Una sentència del Tribunal Constitucional (TC) ha tornat a donar la raó a la Generalitat sobre al traspàs de la gestió del fons de beques i ajuts a l’estudi, després de l'incompliment "reiterat" del govern espanyol d'una primera sentència del TC l'any 2001. La nova sentència resol a favor de la Generalitat el recurs presentat contra un Reial Decret del 2007 i la seva modificació del 2013 sobre la distribució de la quantia variable i, a més, recorda que l'estat encara no ha traspassat la competència com demanava la sentència del 2001 sobre el decret del 1983.
En una sentència del maig amb un vot particular en contra i feta pública aquest dilluns pel Govern, el TC estableix que la distribució de la quantia variable, no la seva regulació, és una tasca de gestió que correspon al Govern, tasca que es realitza des de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
El secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ha explicat aquest dilluns que “aquest canvi impacta positivament en la gestió que porta a terme l’AGAUR” ja que actualment el càlcul centralitzat d’aquest quantia, que realitza el Ministeri d’Educació, "interfereix al mig del procés de gestió i impossibilita la gestió descentralitzada que recull el conveni que anualment subscriu el Govern amb l’Estat”.
La sentència, però, també adverteix a l’Estat que la fórmula dels convenis de col·laboració anuals no és correcta ja que es tracta d’una fórmula provisional, a l’espera de fer efectiva la transferència de la competència. Concretament, el text del tribunal subratlla que “donat el temps transcorregut, el manteniment d’aquest règim transitori i excepcional, derivat del retard en l’assumpció per les Comunitats Autònomes de la major part de la gestió del sistema de beques i ajuts a l’estudi, és difícilment conciliable amb les exigències d’un estat descentralitzat”.
La distribució de la quantia variable de les beques i ajuts a l’estudi en mans de l’AGAUR es traduiria en què els estudiants tindrien l’ingrés de la beca en el moment de la comunicació de la seva resolució ja que l’AGAUR no estaria pendent de la transferència de crèdit per part del ministeri.
El secretari d’Universitats i Recerca ha advertit que, malgrat aquesta nova sentència favorable, el càlcul centralitzat que realitza el ministeri, en base a una dades que únicament estan en mans de l’Estat, “dificulta fer aquest traspàs efectiu a partir del pròxim curs”.
150 milions d’euros extres
Més enllà d’això, Navarro ha tornat a recordar que la transferència completa i, per tant, la gestió del fons estatal, “suposaria uns 150 milions d’euros que permetrien ampliar el sistema de tarifació social i, per tant, beneficiar a un major nombre d’estudiants; així com implementar noves modalitats d’ajuts que incrementin l’equitat com les beques salari”.
El Govern treballa en l’elaboració d’un Pla Integral de Beques i, prèviament a la seva implantació, ha encarregat a un grup d’experts la redacció d’un informe que analitzarà el finançament de les universitats públiques, els preus públics i taxes, i l’eficàcia del sistema d’ajuts. L’informe, que es realitza d’acord a les demandes del Parlament de Catalunya, significarà “disposar d’un diagnòstic sòlid i científic per ajudar a definir les estratègies de futur”, a més de permetre una actualització del model de finançament de les universitats “orientat a la millora de la qualitat”.
El futur Pla Integral de Beques suposarà una millora en l’eficiència de l’actual sistema de tarifació social que ha permès que el 40% dels universitaris catalans estudiï amb algun tipus de beca o ajut. Un percentatge que el secretari ha recordat que “mai abans tants estudiants s’havien beneficiat d’algun tipus de beca o ajut”. També ha destacat que gràcies a aquest sistema “ningú ha quedat fora de la universitat per motius econòmics”.
D’acord amb el sistema de tarifació social, els estudiants paguen en funció de la renda. Així el cost total dels estudis que assumeixen els universitaris se situa entre la gratuïtat i un màxim del 25%. A més, el sistema de tarifació social ha rescatat a 6.500 estudiants de rendes més baixes que havien quedat fora dels ajuts del ministeri per l’enduriment dels criteris acadèmics. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-tc-reitera-que-el-govern-espanyol-ha-de-traspassar-a-la-generalitat-la-gestio-de-les-beques-universitaries |
mc4_ca_20230418_9_555252 | Ho hem aconseguit! Miaaaau! :D — No et perdis, Sr. Bigotis
Uuueehh m'en alegro molt que el projecte hagi sortit endavant!! ! | 0 | curate | {"pt": 0.15, "lt": 0.06666666666666667, "es": 0.25, "ca": 0.525, "fr": 0.008333333333333333} | https://www.verkami.com/projects/22451-no-et-perdis-sr-bigotis/blog/39238-ho-hem-aconseguit-miaaaau-d |
macocu_ca_20230731_9_230550 | Demetria Lecuyer
Nom i cognoms Demetria Lecuyer. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Demetria Lecuyer. Tots els serveis en línia.
Demetria Lecuyer significat
Demetria Lecuyer: anàlisi resum del significat del nom Demetria i el cognom Lecuyer.
Demetria origen del primer nom
Definició de nom de Demetria
Aquest nom en altres idiomes, variants d'ortografia i pronunciació, variants femenines i masculines del nom Demetria.
Demetria en altres idiomes
Demetria significats de millor nom: Moderna, Alegre, Volatil, Activa, Afortunat. Aconseguir Demetria significat del nom.
Demetria origen del primer nom. Feminine form of Demetrius. Aconseguir Demetria origen del primer nom.
Noms sinònims de Demetria en diferents països i idiomes: Demeter, Demi. Aconseguir Demetria en altres idiomes.
Cognoms més comuns amb el nom Demetria: Hearns, Peth, Womelsduff, Hallio, Kleibs. Aconseguir Llista de cognoms amb el nom Demetria.
La compatibilitat de Demetria i Lecuyer és 73%. Aconseguir Compatibilitat de Demetria i Lecuyer. | 0.658114 | curate | {"en": 0.06896551724137931, "fr": 0.030541871921182268, "ca": 0.8285714285714286, "es": 0.07192118226600985} | |
mc4_ca_20230418_16_497726 | Jardines Paraiso Salou Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Jardines ParaisoCiutat de Reus, Salou Centre, Salou, Espanya, 43840 - Veure al mapaExcepcional10,0Basada en1comentariJardines ParaisoVeure més fotosVestíbulVeure més fotosVeure totes les 24 fotosUbicació excepcional 10,0Veure al mapa10,0UbicacióParticularitats que li encantaranProp de transports públicsaire condicionatbalcó/terrassa
Sobre l'allotjamentDescripcióTant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Jardines Paraiso és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Salou. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Jardines Paraiso és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. L'hotel ofereix habitació familiar, s'admeten animals de companyia per garantir el més gran comfort possible als seus clients. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Jardines Paraiso la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Salou.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilEntrada/SortidaHorari d'entrada des de: 04:00 PMHorari d'entrada fins a: 09:00 PMHorari de sortida des de: 09:00 AMHorari de sortida fins a: 11:00 AML'allotjamentNúmero de Identificación Fiscal: HUTT - 00737626Nombre d'habitacions: 1Mostrar mésAvís importantL’allotjament no disposa de recepció. Podeu recollir les claus a: Calle Navarra 3 Local 3, 43840 Salou. Els clients han de presentar un document d’identitat amb fotografia i una targeta de crèdit durant el registre d’entrada. Les peticions especials són segons disponibilitat i poden comportar suplements. Cal que informeu el Jardines Paraiso de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. En arribar, cal abonar un dipòsit de 300 EUR per si hi ha desperfectes. Aquest dipòsit es reemborsarà el dia de sortida en funció de l'estat de l'allotjament. Número de llicència: HUTT - 00737626Mostrar més | 0.86626 | curate | {"ca": 0.9779286926994907, "pt": 0.022071307300509338} | https://www.agoda.com/ca-es/jardines-paraiso/hotel/salou-es.html |
mc4_ca_20230418_12_532076 | La Directora General de Patrimoni i l’Alcalde de Burjassot visiten Les Sitges per a cercar línies de finançament – Ajuntament de Burjassot
La Directora General de Patrimoni i l’Alcalde de Burjassot visiten Les Sitges per a cercar línies de finançament
L’Alcalde de Burjassot, Rafa García, ha rebut aquest matí a Burjassot a Carmen Amoraga, Directora General de Cultura i Patrimoni de la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport, qui ha vingut acompanyada d’Antonio Bravo, Subdirector de Patrimoni i Museus, a la reunió també s’ha sumat Roc Senent, Regidor de Turisme de l’Ajuntament de Burjassot.
La visita ha estat centrada en el monument de Les Sitges. Rafa García li ha plantejat a Carmen Amoraga la situació actual del monument emblemàtic de Burjassot, propietat de l’Ajuntament de València, que té cedit el seu ús al de Burjassot, per a aconseguir línies de finançament que permeten escometre les necessàries millores i inversions que necessita aquest conjunt monumental. La Directora General ha mostrat la seua total disposició a col·laborar en tot el que siga necessari per a portar a bon port aquestes actuacions, i entre tots dos han conclòs que la primera línia serà la d’optar a les subvencions per a poder redactar el Pla Director de la reforma del monument. Est és el primer pas per a poder establir un calendari de treball que permeta saber les necessitats reals dels edificis que conformen el Pati de Les Sitges i el seu estat, i després, iniciar la redacció per a posteriorment, obtenir també finançament per a la seua restauració.
“L’Ajuntament de Burjassot fa tot el que està en la seua mà per a mantenir el conjunt monumental de Les Sitges, però és indispensable l’ajuda d’altres administracions, perquè el pressupost que pot suposar la rehabilitació d’aquest edifici s’escapa a la capacitat econòmica de la nostra administració. Per aquest motiu portem insistint fa ja anys que aquest treball ha de ser conjunt, entre totes les administracions implicades, tant la Generalitat, com l’Ajuntament de València, com nosaltres i fins i tot el propi Ministeri de Cultura”, apunta Rafa García.
“Estam convençuts que amb l’ajuda de tots aconseguirem el nostre objectiu de rehabilitar Les Sitges, i el fet que aquest hui ací la Directora General de Cultura, a la qual agraïsc moltíssim la seua visita, és un gran pas per al futur del nostre monument més emblemàtic”, ha declarat també l’Alcalde de Burjassot.
patrimoni, turisme, les sitges, Turismo, patrimonio, financiación, Carmen Amoraga, financiació | 0.87644 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.burjassot.org/va/la-directora-general-de-patrimonio-y-el-alcalde-de-burjassot-visitan-los-silos-para-buscar-lineas-de-financiacion/ |
macocu_ca_20230731_10_527051 | Inici La Ciutat Denunciades dues persones que caçaven ànecs sense permís
Els Agents Rurals han denunciat dos persones de Deltebre, al Baix Ebre, per caçar aus aquàtiques il·legalment. Els dos caçadors no tenien la documentació i els permisos adequats. Un d’ells no portava la documentació necessària per acreditar que tenia permís per fer aquesta activitat cinegètica. L’altre denunciat no tenia permís d’armes i estava fent servir una escopeta que era del seu company. Estaven caçant en la modalitat de lluna, una pràctica única a l’estat espanyol que es fa al delta de l’Ebre però que en ser una cacera que es fa de nit es controla més per evitar infraccions. Els Agents Rurals els han decomissat les dues armes que portaven i 3 ànecs que havien abatut. | 0.80654 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_262577 | VALLÈS CALAFELL TOT L'ANY: Arellano, Aguilar, Palau, Valverde i Gerard Vergés –inicial–; Pàmies, Gabarra, Marc Vergés i Montoya. CAFÉS NOVEL VILAFRANCA CAPITAL DEL VI: Camps, Navarro, Vázquez, Rocasalbas i Edu Fernández –inicial–; Miquel, Rubén Fernández, Enric Martí Galán i Josep Maria Martí. GOLS: 1-0 (8') Valverde, de penal. 1-1 (37') Rocasalbas. ÀRBITRES: Sandoval i Mayor. Targeta blava a Camps. FALTES: 9 del Calafell i 9 del Vilafranca. COMENTARI: El Vallès Calafell Tot l'Any i el Cafés Novel Vilafranca Capital del Vi van empatar un partit força anivellat. Els locals es van avançar en el minut vuit gràcies a un penal transformat per Valverde, un dels reforços d'aquesta temporada. Ell mateix va disposar d'una falta directa que no va transformar en la primera meitat. No va ser fins a tres minuts del final quan el Vilafranca va empatar amb un gol de Rocasalbas. | 0.562764 | curate | {"ca": 0.6404624277456648, "es": 0.2786127167630058, "gl": 0.024277456647398842, "en": 0.056647398843930635} | |
crawling-populars_ca_20200525_9_73867 | Per poder continuar navegant per l'àrea personal de la web del COIB cal que:
En aplicació del nou Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, (en endavant RGPD), aplicable a tots els països membres de la Unió Europea a partir del 25 de maig, t’informem sobre el tractament de les teves dades de caràcter personal.
El present document té com a objectiu facilitar la informació sobre com es recullen, tracten i protegeixen les teves dades de caràcter personal. La informació que apareix en primer lloc és aquest quadre en el que queda sintetitzada en una primera capa la informació més rellevant. La informació ampliada i detallada s’ofereix més endavant en una segona capa i també la trobaràs a www.coib.cat.
Si vols rebre o continuar rebent informació de productes i serveis de valor afegit d’interès professional i no professional, per via electrònica o altres mitjans, ens has de facilitar el teu consentiment per a cedir les teves dades identificatives (nom, cognoms, adreça, e-mail i telèfon) a les empreses, organitzacions i entitats que col·laboren amb el COIB, amb la finalitat que et puguin informar dels seus productes i serveis bé directament o per part del COIB.
Identitat: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) Adreça: Carrer Pujades, 350, 08019 de Barcelona Telèfon: 93 212 81 80 Adreça electrònica: [email protected] Delegat de protecció de dades:Jordi Verdaguer López Contacte DPD: [email protected]
El COIB tracta les dades personals que ens facilitis amb la finalitat de dur a terme les funcions pròpies atribuïdes per la Llei 7/2006, de 31 de maig, d’exercici de professions titulades i col·legis professionals, així com les que s’estableixen a l’article 4 dels Estatuts de la corporació (Resolució. JUS/2408/2009, de 21 d’agost, DOGC número 5460, de 8/9/2009), a més de la normativa sectorial de sanitat.
És a dir, gestionar la col·legiació, elaborar i mantenir el registre de col·legiades i col·legiats, garantir el compliment de la bona pràctica professional i de les obligacions deontològiques de la professió, l’ordenació, la representació i la defensa dels interessos professionals de les seves col·legiades i col·legiats i vetllar perquè l’activitat professional s’adeqüi a l’interès públic general i tot el que afecti la salut.
El COIB no efectua tractaments de dades que suposin l’adopció de decisions automatitzades ni tampoc l’elaboració de perfils.
D’acord amb la normativa vigent, són d’accés públic les dades de nom i cognoms, número de col·legiat, especialitat, adreça professional, telèfon, correu electrònic i any d’incorporació.
Pots oposar-te a què les teves dades públiques que apareguin a la web col·legial siguin utilitzades amb finalitats comercials comunicant-ho al COIB.
La base legal pel tractament de les teves dades és la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i la Llei 44/2006, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, de les que es deriva l’obligatorietat de la col·legiació per a l’exercici de la professió infermera, així com les funcions del Col·legi en l’ordenació de la professió, el seu exercici, defensa i representació.
La negativa a facilitar les dades personals comportarà la impossibilitat de col·legiar-se a la corporació.
Per a finalitats diferents de les expressades basades en el teu consentiment, com per exemple rebre publicitat sobre productes i serveis de valor afegit, sempre et demanarem el teu consentiment previ que podràs revocar en qualsevol moment.
Les dades són cedides al Registre de Professionals Sanitaris depenent del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, així com a d’altres corporacions i organismes públics, quan així s’estableixi legalment.
El COIB no transfereix les teves dades personals a un tercer país o organització internacional, ni està previst. Arribat el cas, seràs informat prèviament de la transferència i de les condicions de la mateixa, i en particular, l’existència o manca d’una decisió d’adequació de la comissió respecte del tercer país o organització internacional.
Les teves dades es conservaran des de la data de la col·legiació i a partir de la baixa de col·legiat, durant tot el termini que preveu la normativa aplicable, entre d’altres, la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents i la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Mitjançant un escrit adreçat al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Carrer Pujades, 350, 08019 de Barcelona, a l’atenció del delegat de protecció de dades o bé, per correu electrònic a l’adreça [email protected].
Per exercir els teus drets acompanya a la teva sol·licitud una còpia del dni o document acreditatiu de la teva identitat. L’exercici dels teus drets és gratuït.
Si consideres que el tractament de les teves dades personals vulnera la normativa pots contactar o presentar una reclamació a:
Després que dimarts el govern aprovés el Decret pel qual es regula el procediment d'acreditació de les infermeres i infermers per a l'exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d'ús humà, avui ja s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). D’aquesta manera, entra en vigor i les infermeres i infermeres ja podran acreditar-se en els àmbits de les cures generals i en el de cures especialitzades per tal de dispensar medicaments i productes no subjectes a prescripció mèdica.
Tal com recull el text del decret publicat al DOGC, queden oberts dos procediments per a acreditar les infermeres que compleixin els requisits per a l’acreditació –en el cas de l’àmbit de cures generals són estar en possessió del títol de grau en infermeria, diplomatura en infermeria o ATS o equivalent i acreditar una experiència laboral mínima d’un any com a infermera.
En el procediment extraordinari per a les infermeres del SISCAT, unes 30 mil segons el Departament de Salut, les infermeres no hauran de fer la sol·licitud. Seran els centres de treball els que gestionin les peticions en el termini dels propers quatre mesos prèvia conformitat de les interessades. En el procediment ordinari, adreçat a la resta d’infermeres que treballen per compte aliè fora del SISCAT o per compte propi, podran demanar la seva acreditació de forma ordinària de forma telemàtica i amb signatura digital. Tots els procediments es duran a terme a través del portal canalempresa.gencat.cat o a través de la seu electrònica seu.gencat.cat.
Davant aquest nou marc legal i els dubtes que poden aparèixer entre les infermeres i infermers sobre el procediment d’acreditació o sobre la prescripció infermera en general, el COIB ha habilitat mecanismes d’atenció col·legial específics que ajudin a resoldre dubtes o assistir a les col·legiades i col·legiats que ho necessitin.
Qualsevol petició o consulta es pot adreçar per diferents vies
D’altra banda, l’espai web www.coib.cat/prescripcio recull tota la informació de servei que la infermera i infermer pot necessitar per a conèixer els criteris d’acreditació i per posar en marxa el procediment, amb materials de consulta específics relacionats amb preguntes freqüents, el catàleg de medicaments i productes no subjectes a prescripció mèdica i accés a les alertes farmacèutiques.
Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona
[email protected]
Telèfon gratuït d'atenció col·legial: 900 705 705
Seu: C/ Pujades, 350 08019 Barcelona Telèfon: 93 212 81 08 Fax: 93 212 47 74
Horari: de dilluns a dijous de 9 a 20 h divendres de 9 a 15 h Horari d'estiu (del 15 de juliol al 31 d'agost): de 8 a 15 hores | 0.877509 | curate | {"ca": 0.9983201964078047, "en": 0.001679803592195374} | : /ca-es/sala-de-premsa/noticies-del-col-legi/el-30-agost-inicia-el-procediment-perque-les-infermeres-es-puguin-acreditar-per-prescriure.html |
macocu_ca_20230731_3_498398 | Considera realment que la producció d’armes nuclears, les úniques armes de destrucció massiva que encara no han sigut prohibides, compleix amb aquests criteris? | 0.682967 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_28519 | Coneixeu la sèrie "Arròs covat" ? la fan al canal 33, és un producte 100% "quinqui del baix" En aquesta web en parlen, es pot veure per tv3 a la carta i els capítols duren 10 minuts. Crec que no estaria malament que hi donguessiu un cop d'ull i miressiu fins a on arriben els sociates. Arròs covat, la seva sérieLa veritat que no és perquè sigui una sèrie que va d’un dissenyador gràfic. Que el món que envolta, envolta dels molts tòpics del disseny gràfic. La veritat, és que ens agrada, i molt, per la seva originalitat.Per el seu grafisme tant auster, però alhora tant complet. Ens encanta aquesta sèrie que vam descobrir l’altre dia en una entrevista a RAC1: on el expert en Televisió ens deia que havia tingut una audiència de només 15.000 espectadors. Potser poc, però segurament amb el temps anirà pujant poc a poc, perquè tant el guió i la manera de fer són català/disseny/divertiment genials!Està ideat per Juanjo Saez http://www.juanjosaez.com/ (un sociata defensor del castellà a tevetrés, està pensanten fer el salt a UPyD) Capítol 1 "arròs a banda"Capítol 2 "arròs a la cubana"Capítol 3 "arròs mar i muntanya"Capítol 4 "arròs integral"Capítol 5 "sobres d'arròs"Capítol 6 "arròs de borratxo"Entrevista amb el creador Hi ha un altre article en el blog "sèries en blog" que també en parla En fi, una sèrie que podria estar bé però que sembla tocada pel virus "albert pla", de fer servir un crioll per expresar-se.
Per un producte bo que es fa en aquest país en animació i ens el carregarem. Aquí mai jutjem qualitat sinó l'ideologia del autors. I si l'autor fós independentista ja estariem dient que es fa pel C33 perquè els sosciates de TV3 el pretenen ocultar, o qualsevol xuminada per l'estil.
És cert... | 0.880581 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_592411 | BarcelonaEl Parlament blinda els correbous amb els vots en contra d'ICV-EUiA i de dos socialistes Actualitzat a les 22:59 h 22/09/2010El Parlament ha blindat la festa dels correbous durant l'últim plenari de la legislatura, dos mesos després de la prohibició de les corrides de toros. Ho ha fet per 114 vots a favor, 14 vots en contra i 5 abstencions. ICV-EUiA s'ha desmarcat dels seus socis de govern i ha estat l'únic grup que hi ha votat en contra. També ho han fet 2 diputats socialistes. Entre les abstencions, les 3 de Ciutadans i 2 més de socialistes. Han faltat a la votació el president de la cambra, Ernest Benach, i la socialista Manuela de Madre. Els ecosocialistes han acusat CiU, Esquerra i el PSC d'impulsar el blindatge dels correbous per tapar el seu vot en contra de les corrides, un argument que, des d'un altre punt de vista, també ha compartit C's.Què diu la llei La proposició que ha aprovat el Parlament només permet els correbous a les poblacions on són tradició, que són 36 a tot Catalunya. La majoria, 26, estan situats a les Terres de l'Ebre. El text és una adaptació d'un codi de bones pràctiques que fins ara es feia servir de referència. La diferència, però, és que la llei és obligatori complir-la. La norma estableix que els animals "no seran maltractats" i que els visitarà un veterinari abans i després de la funció per comprovar que sigui així. També diu que "no és preceptiu el sacrifici de l'animal" però que, en cas que sigui necessari, "s'ha de fer en un escorxador degudament autoritzat". I es preveuen sancions per als infractors. Votacions i reaccions ICV-EUiA s'ha desmarcat un altre cop dels socis del tripartit i ha estat l'únic grup que ha rebutjat la proposició de llei de CiU per blindar els correbous, els espectacles taurins més arrelats a les Terres de l'Ebre. El diputat ecosocialista Daniel Pi ha considerat que alguns dels partits que van donar suport a la prohibició de les corrides a Catalunya "es volen fer perdonar ara aquesta decisió davant de determinats sectors".C's, que s'hi ha abstingut, també ha acusat CiU de buscar el blindatge per no perdre vots al sud de Catalunya i ha dit que la proposta és "electoralista". El diputat Albert Rivera ha considerat que el debat dels correbous es mereixia la frase que va deixar anar José Antonio Labordeta al Congrés, "A la merda! ", i ha lamentat que s'hagi de legislar sobre això quan "hi ha molta gent a l'atur i moltes empreses sense crèdit". El diputat del PPC Juan Bertomeu, que ha lluït una xapa protaurina, ha crispat una part de l'hemicicle en comparar els toros i els avortaments. En concret, ha retret a la resta de partits que els preocupi més la mort d'un animal que no pas la de "criatures". "Em volen dir que tenen sentiments per la mort d'un toro cada tres dies, i no passa res per matar 57 criatures cada dia? ", ha deixat anar. Per la seva banda, la immensa majoria del PSC ha votat a favor de la protecció dels correbous. La socialista Núria Ventura ha justificat que els correbous "són un símbol identitari" a l'Ebre que s'han d'adaptar a "noves realitats". Els socialistes tenien llibertat de vot, i això ho han aprofitat Núria Carreras i Josep Maria Balcells, que hi han votat en contra, i Joan Ferran i Rosa Maria Ferrer, que s'hi han abstingut. El diputat Antoni Comín ha explicat que "per error" ha donat suport al blindatge, quan volia votar-hi en contra. Aquest membre de Ciutadans pel Canvi va avalar la prohibició de les corregudes de bous. El diputat de CiU Francesc Sancho ha evitat les comparacions entre els correbous i les corrides, i ha lamentat el "tremendisme" dels populars per haver comparat l'avortament i els toros. Per part d'ERC, Marta Cid ha al·legat que els correbous "no són un negoci" i que no impliquen la mort de l'animal, a banda que la llei només permet fer-ne allà on ara mateix és tradició fer-ne. VÍDEO:http://www.3cat24.cat/video/3110811/catalunya/Proteccio-per-als-correbous----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------En fi,és la seua cultura...
Quin fàstic de polítics. Estic per votar el Partit Antitaurí i tot. | 0.790844 | curate | {"ca": 0.9412050534499514, "tl": 0.004373177842565598, "pt": 0.05442176870748299} | |
macocu_ca_20230731_6_487896 | Enric Llorca cap de llista del PSC-SAB ha exposat els seus compromisos electorals en la Festa Socialista | 0.624805 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_481418 | Ribera TV - Guadassuar acull la presentació del llibre inèdit d’Estellés 'L’inventari clement de Gandia' | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_437540 | » L’inspector de Ripoll, Xavier Santajuliana, plega | EL9NOU.CAT
L’inspector de Ripoll, Xavier Santajuliana, plega
L’inspector Xavier Santajuliana, que va aterrar a Ripoll el 2008 com a cap de la Policia Local, en marxarà aquest setembre. Així ho ha confirmat l’alcalde accidental de Ripoll, Jaume Camps, que atribueix la marxa a motius personals per l’interès de l’inpector de treballar més a prop de casa.
26/08/2010 | 20:00
14057.jpg |
L’Ajuntament ja té pensat un substitut: un inspector d’una Policia Local d’un ajuntament de l’entorn de Barcelona. El nom, però, no es vol fer públic fins el dia que es presenti.
La marxa de Santajuliana ha donat peu a CiU, a l’oposició, a proposar que es replantegi si fa falta cobrir la vacant amb un perfil del mateix rang o bé si es podria passar amb un perfil de titulació inferior. Això, diu CiU, podria suposar un estalvi de més de 60.000 euros.
Camps es mostra contundent: “CiU creu que no es pot fer res, que no cal mirar el futur. Si fos per ells, encara aniríem amb rodes quadrades”. I afegeix que la decisió de fitxar un inspector es va prendre per considerar que era una manera de potenciar la pròpia policia –al cos no hi havia ningú amb aquesta titulació– i que aquesta tesi encara és vigent.
Oriol Sans i Montse Martínez guanyen la Cronodipòsit | 0.782952 | curate | {"fr": 0.049766718506998445, "de": 0.04665629860031104, "ca": 0.8895800933125972, "en": 0.013996889580093312} | http://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/linspector-de-ripoll-xavier-santajuliana-plega/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_147849 | L'HavanaFidel Castro compleix 86 anys desaparegut de la vida públicaImatge de l'expresident cubà Fidel Castro del 28 d'octubre del 2010 (Foto: EFE)Redacció Actualitzat a les 12:59 h 13/08/2012 L'expresident cubà Fidel Castro compleix 86 anys aquest dilluns distanciat de l'escena pública. El seu aniversari arriba quan fa gairebé dos mesos que no publica una nova entrega de "Reflexions", la sèrie d'articles que va començar a escriure durant la seva convalescència. A més, les seves esporàdiques aparicions públiques es van espaiant cada cop més en el temps i des del mes de febrer que no es deixa veure ni fotografiar. Tot i això, Cuba ha programat diversos actes per celebrar l'aniversari de l'home que va dirigir Cuba durant gairebé mig segle. A l'Havana s'ha organitzat una exposició amb 13 imatges de Castro fetes per destacats fotògrafs com Alberto Korda i modificades artísticament per un grup de pintors locals. Mentre, en altres províncies es faran fires populars o presentacions de llibres. A més, aquest diumenge diversos diaris locals han recordat l'onomàstica. "Felicitats, Fidel", ha titulat en portada "La Tribuna de La Habana", mentre que el diari "Juventud Rebelde" ha publicat un article firmat per un dels històrics de la revolució cubana i fidel col·laborador dels germans Castro, Armando Hart. Aquest, de 82 anys, parla de l'expresident cubà com d'un "gladiador imbatible i una figura de talla universal". El cert, però, és que Castro ha anat desapareixent de la vida pública a Cuba. L'última vegada que es va veure Castro va ser al febrer quan va aparèixer per presentar un llibre sobre la seva infantesa i joventut. El mateix mes, l'11 de febrer, també se'l va poder veure en una reunió amb intel·lectuals cubans que, segons el règim, va durar nou hores. Castro es troba allunyat del poder des del 2006, quan una greu malaltia intestinal el va obligar a delegar la presidència de Cuba en el seu germà Raúl, que va assumir formalment la presidència del país el 2008.
Inigualable Fidel | 0.889952 | curate | {"ca": 0.9914744232698094, "en": 0.008525576730190571} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_53721 | Laporta: "Em sento preparat, i cada dia tinc més il·lusió, per tornar a ser president del Barça"Actualitzat a les 13:33 h 11/06/2013 L'expresident del Barça, Joan Laporta, ha ofert una roda de premsa per parlar assegurar que s'ha fet justícia, però sobretot, per confirmar que serà candidat a les properes eleccions a la presidència del F. C. Barcelona, que se celebraran -si no s'avancen- el 2016, any en què acaba el mandat de l'actual directiva. Laporta ha estat molt clar en el seu missatge: "Em sento preparat i cada dia tinc més il·lusió, per tornar a ser president del Barça". Laporta, tanmateix, considera que el decret de la fiscalia d'arxivar la demanda de responsabilitat que va presentar el club contra ell l'exonera de qualsevol reponsabilitat econòmica en la seva etapa de president.Laporta ha explicat que està ple d'il·lusió i que té moltes ganes de fer coses noves pel Barça. "A un home se'l pot destrossar, però no se'l pot derrotar si continua dempeus. Jo continuo dempeus i lluitant per la veritat". També ha explicat que ha perdonat l'actual junta, tot i segui lluitant perquè es faci justícia, i això el fa mirar endavant. Segons l'expresident, aquesta junta "té obsessió per destruir tot el que vam construir amb molt d'esforç i treball".Ha parlat de casos concret, com el tema Abidal, que considera que "no s'ha portat bé i la decisió final ha perjudicat la imatge del club". També ha criticat que hagin deixat marxarGuardiola, els ha acusat d'haver pactat amb els violents i de perdre valors que havien fet al club únic.Laporta ha explicat que té "molt bona relació amb Pep Guardiola, que va ser la única persona que es va pronunciar a favor de la nostra gestió", i de qui creu que no s'ha tractat com es mereix. També ha acusat l'actual president, Sandro Rosell, de mentir amb la publicitat de Qatar Airways a la camiseta, "jo sóc més de portar Unicef a la samarreta", ha opinat.De Valdés ha dit que: "si se'n va el Víctor (Valdés) és perquè la Junta no aconsegueix que es quedin persones tan importants com Guardiola o ell". I per acabar, s'ha referit a la renovació dels estatuts: "Espero que una de les modificacions dels estatuts no sigui que Joan Laporta no es pot presentar", ha conclòs. Joan Laporta diu que està preparat per tornar-se a presentar a les eleccions del Barça Johan Cruyff parla del fitxatge de Neymar i també de la situació de Tito Vilanova http://www.324.cat/noticia/2135473
Torna, t'estimem! Ets lo millor president de la història del club amb molta diferència. Substitueix lo pitjor, l'aberració indigna i repugnant que hi ha ara, si us plau! | 0.886372 | curate | {"ca": 0.9631782945736435, "it": 0.030232558139534883, "fr": 0.006589147286821705} | |
crawling-populars_ca_20200525_9_3505 | Demarcació : Girona - Delegació de l'Alt Empordà
Data inici : Divendres, 29 juny, 2018
Data fi : Diumenge, 1 juliol, 2018
Després de la bona acollida del viatge del 2017 a Milà, el Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC reprèn la programació d’aquesta activitat amb una escapada a Bèlgica per tal de fer una visita entre d’altres, a les obres de RCR Arquitectes; el Crematori de Hofheide i la Mediateca a Gant, de 2013 i 2017 respectivament, situades a la regió de Flandes. A partir d’una contextualització organitzada per l’estudi olotí i la Demarcació de Girona, es recorreran altres obres a les ciutats de Gant, Brussel·les i Anvers, així com l’entorn, element principal per entendre la filosofia i intencions darrera els seus projectes. La sortida està prevista pel divendres 29 de juny a les 9.25 hores des de l’aeroport de Barcelona amb arribada a l’aeroport de Brussel·les (Zaventem) les 11.30 hores. El vol de tornada serà el diumenge 1 de juliol a les 18.40 hres des de l’aeroport de Brussel·les amb arribada a Barcelona a les 20.40 hores. El preu per persona en habitació doble és de 390€ aproximadament i inclou:- Vols en classe turista Brussels Airlines inclosa la facturació d’una maleta de fins a 23 kg per persona- 2 nits a l’hotel Hotel Bedford Congress Centre***, en règim d’allotjament i esmorzar.- Trasllats de l’aeroport de Brussel·les a Hotel.- Trasllats fins al Crematori i la Mediateca.- Assegurança de viatge amb la companyia Europea de Seguros.
El preu no inclou:- Taxa turística de la ciutat a pagar directament a l’hotel.- Transport fins a l’aeroport de Barcelona. Es contemplarà l’organització d’un autobús un cop es tanquin les inscripcions.
Links:[1] https://www.arquitectes.cat/sites/default/files/bruselles.jpg [2] https://www.arquitectes.cat/ca/javascript%3Ahistory.back%281%29 [3] mailto:[email protected] [4] https://www.arquitectes.cat/ca/printpdf/print/15321 | 0.806805 | curate | {"ca": 0.8810272536687631, "en": 0.1189727463312369} | : /ca/print/15321 |
mc4_ca_20230418_17_369677 | Appart'hôtel et chambres Essentiel Spa Arles França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Descompte a Appart'hôtel et chambres Essentiel Spa
Veure tots els 242 allotjaments a Arles.
Habitació Business Individual - Piscina
Mas Veran - Quartier Fourchon, Zona de Fourchon, Arles, França, 13200 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Barri Zona de Fourchon Arles Centre Zona de Fourchon Arles Centre Zona de Fourchon Arles Centre
Més informació sobre Appart'hôtel et chambres Essentiel Spa
Convenientment situat a Arles, Essentiel Spa és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Un ambient ben cuidat i la seva proximitat a Les Alyscamps, Camargue Découverte, Tours a Peu Auto-Guiats donen a aquest hotel un encant especial.
A Essentiel Spa, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Instal.lacions per a minusvàl.lids, màquina venedora, saló són només algunes de les comoditats que fan que Essentiel Spa sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com bany, centre esportiu, sauna, camp de golf (a 3 km), piscina exterior. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Essentiel Spa.
Cal que informeu el Appart'hôtel et chambres Essentiel Spa de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. | 0.804486 | curate | {"ca": 0.920808301474604, "fr": 0.07919169852539595} | https://www.agoda.com/ca-es/appart-hotel-et-chambres-essentiel-spa/hotel/arles-fr.html |
crawling-populars_ca_20200525_25_153846 | Cerca avançada
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer | 0 | curate | {"pt": 0.03221704111911827, "ca": 0.9436201780415431, "it": 0.013988978380669776, "sv": 0.010173802458668928} | : /llistat?pg=search&cerca=*:*&tr=618,619,620&sort=popularity,asc&d=cap&ticket=00060003&af=code_prop&districtstr=Eixample&c=00618*,00619*,00620*&nr=10&tree_id=618 |
mc4_ca_20230418_11_408843 | L'economia catalana creix un 2.1% durant el primer trimestre
per Redacció dijous, 13 de juny 2019 - 13:30h
El Producte Interior Brut (PIB) català va créixer un 2,1% durant el primer trimestre de l'any| Cedida
El Producte Interior Brut (PIB) català va créixer un 2,1% durant el primer trimestre de l'any en relació als primers tres mesos de l'any passat, segons ha informat aquest dijous l'Institut d'Estadística de Catalunya. Això és tres dècimes més que la taxa interanual del trimestre precedent, que va ser d'un 1,8%.
Segons l'Idescat, el creixement es va produir gràcies a la demanda interna, que va augmentar un 2,1%, i malgrat la desacceleració de les exportacions, que van registrar una taxa negativa aquest trimestre (-1,1%). L'evolució de l'economia catalana durant el primer trimestre va situar el creixement del PIB a Catalunya per sota de la mitjana espanyola (2,4%), tot i que sis dècimes per sobre de l'Europa dels 28.
D'altra banda, la taxa de variació intertrimestral del PIB català (0,6%) i va mostrar un repunt de dues dècimes respecte al trimestre anterior i es va situar equidistant entre el creixement espanyol (0,7%) i el de la UE-28.
L'economia catalana creix un 2,1% durant el primer trimestre de l'any | CatalunyaDiari.cat
Es fonamenta en la demanda interna
El creixement de l'economia catalana durant els primers tres mesos del 2019 es fonamenta en la demanda interna, que augmenta un 2,1%, tot i que menys que el quart trimestre de l'any passat, quan l'increment va ser del 2,4%. Quant a l'anàlisi dels seus components, destaca la desacceleració del consum de les llars (1,1%) i el repunt del consum de les administracions públiques (2,8%) en el primer trimestre de l'any.
La formació bruta de capital modera sis dècimes el seu creixement respecte al trimestre anterior, però es manté com el component de la demanda interna més dinàmic (4,1%). Segons l'Idescat, el comportament de la inversió s'explica per l'evolució favorable dels béns d'equipament (4,5%) i la inversió en construcció (3,8%).
Deteriorament del comerç internacional
Pel que fa al sector exterior, la tendència més destacable és la caiguda a taxes negatives per primera vegada des del 2011, en un 1,1%, com a conseqüència del deteriorament del comerç internacional, que ha afectat les exportacions de béns i serveis (-1,9%) i de l'augment del consum dels estrangers al territori (3,3%).
El Producte Interior Brut (PIB) català va créixer un 2,1% durant el primer trimestre de l'any | CatalunyaDiari.cat
Creixement del sector de la construcció
D'altra banda, l'Idescat destaca que manté una notable activitat del sector de la construcció, que registra una taxa de creixement interanual del 5,3%. Els serveis també mostren un bon comportament, amb un increment del 3% respecte del primer trimestre del 2019 gràcies a les activitats immobiliàries, professionals i altres (3,6%) i l'Administració pública, educació, sanitat i serveis socials (3,2%). L’evolució més moderada prové de les activitats comercials, de transport i hostaleria amb un 2%.
Resultats negatius en les arts gràfiques i la indústria tèxtil
Pel que fa a la indústria, es van registrar unes taxes de creixement interanual negatives, amb un descens de vuit dècimes, per segon trimestre consecutiu. Tot i això, millora respecte del trimestre anterior (-2,4%). Els indicadors de producció industrial mostren entre les branques més dinàmiques d’aquest trimestre la fabricació de begudes (24,2%), la distribució d’aigua (12,6%) o la fabricació d’altres materials de transport (11,8%).
Prop de 3.000 treballadors s'adhereixen voluntàriament a l'ERO de Caixabank
El nombre de societats mercantils dissoltes a l'abril a Catalunya puja gairebé un 7%
Un investigador català revoluciona Amèrica amb els seus innovadors mètodes
La increïble despesa milionària de TV3 en salaris comparada amb Telecinco | 0.805348 | curate | {"ca": 0.9910948140387638, "es": 0.00890518596123625} | https://catalunyadiari.com/actualitat/economia-catalana-creix-trimestre-2019 |
cawac_ca_20200528_4_200815 | Obertes les inscripcions per a un curs de creació i gestió d’empreses
L’objectiu de l’oferta formativa és crear empreses sòlides i competitives
El pròxim dilluns, dia 11 de febrer, es posarà en marxa a la Seu d’Urgell un curs de Creació i Gestió d’Empreses, destinat a dotar els emprenedors i empresaris de l’Alt Urgell dels coneixements i les tècniques necessàries per desenvolupar un projecte empresarial amb garanties d’èxit. El curs, que és gratuït, es desenvoluparà al llarg de quinze jornades, durant els mesos de febrer i març, a les instal.lacions del Telecentre, ubicades al Centre Cultural ‘Les Monges’. El programa del curs s’estructura en diversos apartats: el pla estratègic; el pla de màrqueting; el pla de producció, organització i recursos humans; el pla financer; les formes jurídiques; els tràmits i subvencions; i el pla d’empresa. El seminari tindrà una durada de seixanta hores, repartides en quinze jornades de quatre hores cadascuna, de les 6 de la tarda a les 10 del vespre.
Els inscrits que completin satisfactòriament el curs rebran un títol atorgat per la Universitat de Lleida.
Aquesta iniciativa de formació empresarial l’organitza el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, i compta amb el suport de la Unió Europea, el Servei d’Ocupació de Catalunya, el Pacte Territorial per a l’Ocupació de les Terres de Lleida i l’entitat Atenea.
Les inscripcions, el termini de les quals finalitzarà aquest divendres, dia 8, s’han de formalitzar al Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació, al telèfon 902 23 03 93. | 0.868444 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radioseu.cat/not%C3%ADcies/Economia+i+Turisme/Obertes+les+inscripcions+per+a+un+curs+de+creaci%C3%B3+i+gesti%C3%B3+d%E2%80%99empreses |
oscar-2301_ca_20230418_9_15297 | El projecte penedesenc s'ha endut el reconeixement al millor celler dels Premis Vinari per tercer any consecutiu
Eva Vicens
28/10/2022 09:00
Durant tres anys consecutius han estat el celler més premiat dels Premis Vinari 2022. I n’estan contents, per descomptat, perquè aquest tipus de reconeixements reforcen els vins que fan, però també els encoratgen a continuar treballant en la mateixa línia que fins ara. Marta Vidal, CEO de Vallformosa atén Vadevi per fer balanç i insisteix que és un premi de molta gent, de tot l’equip del celler, i també dels viticultors que fan possible el fruit.
“Estem contents de la menció, d’entrada perquè hi ha molts cellers que fan bons vins”, comenta Vidal. “Però l’orgull és major quan t’adones que el premi és per la suma de medalles atorgades als productes que fem”, i que “hem repetit com a millor de l’any en les tres darreres edicions”. “És premi a un model de negoci“, apuntarà, que ens “ajuda a mantenir els estàndards”.
Premi a un model de negoci
Marta Vidal fa valer aquest model, alhora que la figura del viticultor. “Tenim un model de negoci molt únic, molt propi, en el qual hem fet una aposta important per treballar molt a prop del viticultor”, explica. “Ells són els nostres ulls a la vinya, qui coneixen bé cada parcel·la, cada cep i la millor manera de treballar-la”. Des del celler, comenta, es fa una selecció de vinyes per decidir la varietat o el cupatge de cada producte, de manera que el procés “passa per una traçabilitat total”.
“Vallformosa és un ecosistema que intenta donar valor al territori”, continua, “allunyant-nos” del que seria un sistema industrial, perquè la nostra és “una empresa de persones“. I “volem fer coses que importin, que ajudin a cuidar l’entorn, a generar futur”. “Així és com entenem nosaltres el projecte”, afegeix la CEO.
Marta Vidal, en una imatge recent entre vinyes | Foto: Vallformosa
Tot plegat, amb una mirada àmplia. “Hem de pensar en gran, molt més enllà de la companyia”, comenta. “Si volem continuar aquí d’aquí a cent anys, hem de pensar en col·lectiu per poder sumar i aportar entre tots”. “No ens podem conformar ni mirar-nos el melic, perquè en auest sector tots volem el mateix, que el producte es conegui, que agradi i que es consolidi al mercat”. “Tenim una riquesa brutal de projectes, i dividint-nos no ho fem valdre”, afegirà.
Aquesta mirada coral se suma a un segon objectiu d’empresa, que s’enfoca en el consumidor. “Volem estar presents en la seva vida, acompanyar-lo, fer-lo gaudir”. D’aquí que la marca tingui al mercat una àmplia gamma de producte que a més, enguany, ha estat fortament reconeguda al concurs de vins catalans. Vuit medalles que els han fet mereixedors, com dèiem, del premi al millor celler de Catalunya de 2022.
Els premiats
Els vins premiats de Vallformosa als Premis Vinari 2022 han estat els següents:
Masia Freyé Parellada Muscat 2021, Vallformosa (DO Penedès)
Mas La Roca Rosé 2021, Vallformosa (DO Penedès)
Vallformosa Fest Brut Rosé, Vallformosa (DO Cava)
Vallformosa Origen Brut Rosé, Vallformosa (DO Cava)
Vallformosa Col·lecció Brut Pinot Noir 2019, Vallformosa (DO Cava)
Vallformosa Fest Brut Nature Bio – Organic 2019, Vallformosa (DO Cava)
Mistinguett Brut Nature Bio – Organic 2019, Vallformosa (DO Cava)
Vallformosa Gala Brut Nature Reserva 2018, Vallformosa (DO Cava).
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari *
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.759508 | curate | {"ca": 0.8401360544217688, "fr": 0.03883219954648526, "pt": 0.04336734693877551, "es": 0.017573696145124718, "en": 0.05810657596371882, "de": 0.0005668934240362812, "cs": 0.001417233560090703} | https://vadevi.elmon.cat/premis-vinari/marta-vidal-vallformosa-es-un-ecosistema-que-posa-el-valor-al-territori-76977/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_111268 | Discurs d'Antoni Garcia en el Ple de constitució de l'Ajuntament de l'Hospitalet [15/06/2019] - Locals - L'Hospitalet de Llobregat | 0.621287 | curate | {"ca": 1.0} | https://locals.esquerra.cat/lhospitalet/video/4105/discurs-dantoni-garcia-en-el-ple-de-constitucio-de-lajuntament-de-lhospitalet-15062019 |
mc4_ca_20230418_12_132392 | Llibre ja a la venda | Enric Huguet, el llibre Llibre ja a la venda – Enric Huguet, el llibre
Publicat el 12 de Juliol de 2016 28 de Juliol de 2016 per dissenycat
El Llibre “Enric Huguet. 60 anys de la història del disseny gràfic català” a la venda a la Llibreria Laie i Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya. Més info 933 01 02 34 / [email protected]
El Libro “Enrique Huguet. 60 años de la historia del diseño gráfico catalán” a la venta en la Librería Laie y en el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya. Más info 933 01 02 34 / [email protected]
Publicat a Col·legi Oficial Disseny GràficEtiquetat Book, Huguet, Laie, LlibreDeixa un comentari
Entrada anteriorGRÀCIES / GRACIASSegüent entradaSignatura de llibres i taula rodona – 4 d’octubre | 0.696902 | curate | {"ca": 0.7904884318766067, "es": 0.2095115681233933} | https://enrichuguet-el-llibre.org/2016/07/12/llibre-ja-a-la-venda/ |
mc4_ca_20230418_10_663690 | DIAGNÒSTIC EN EDUCACIÓ - eBook - Laie
978-84-9029-052-1
El Diagnòstic en Educació és una de les funcions principals dels professionals dedicats a l'orientació educativa. Un dels objectius fonamentals de la psicopedagogia és portar a terme l'avaluació i el diagnòstic individualitzat de la persona per tal de poder oferir-li una resposta respecte a les seves necessitats acadèmiques, afectives o relacionals. *Todos nuestros productos incluyen el IVA, ampliar información otros libros del autor | 0.557509 | curate | {"nl": 0.07566462167689161, "en": 0.034764826175869123, "ca": 0.7157464212678937, "es": 0.1738241308793456} | http://www.laie.es/ebook/diagnostic-en-educacio/E0002493333/978-84-9029-052-1 |
cawac_ca_20200528_8_112218 | Col·laboradors
Visites
Raül González va ser 2n a la 6a Cursa de Sant Valentí, a Les Cabanyes, mentre que Paula Barrado va ser la millor en l'apartat femení
Un grapat de corredors del nostre club van assistir enguany a una nova edició de la Cursa de 3km a Les Cabanyes. Malgrat que el circuit és un xic ràpid i curt al gust d'alguns dels participants, això és compensa amb les ganes de pasar un matí de running en un ambient afable com s'ha aconseguit en aquesta cursa de petit format, però de grans detalls.
Paula Barrado va ser la millor en la classificació de dones, i es va tornar a endur el pernil cap als Monjos, amb un registre de 12'35". En homes, gran cursa de Raül González , qui recupera sensacions i és segon de la general amb uns molt bons 9'15". A la 3a plaça, però en dones, la Conxi Toscano , qui trepitja novament podi i ho fa de manera intel·ligent. Sabent on està en tot moment i que el recorregut cap a la recuperació i ritmes competitius encara és llarg. Seguint, ara de nou en homes, Carles Garriga va ser 13è amb 10'42".
Núria Quiroga va vèncer al 46è Cros de Sant Pau, a Sant Pere de Ribes
Aquí, el millor resultat per als nostres interesos, va ser el triomf de Núria Quiroga en l'apartat femení, amb un bon registre de 1h 12'12". Encara en dones, trobavem a Eli Amat , caiguda fins la 8a plaça i amb un registre de 1h 30'01". En l'apartat masculí, gran 4t lloc per a Víctor Peña , amb 1h 00'09". També al top 10 entrava Jordi Martínez , profeta a la seva terra en 9è lloc i un crono de 1h 04'07". 13è lloc per Manel Linares amb 1h 05'58". 87è lloc per Antonio Serrano amb 1h 19'58", 123è per Angel Martínez amb 1h 26'51" i 215è per Bernat Pina amb 1h 54'02". | 0.823208 | curate | {"ca": 0.9957983193277311, "en": 0.004201680672268907} | http://www.esportiupenedes.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1296%3Acurses-en-ruta-i-muntanya&Itemid=56&7c72add6f517eb6a82872fe29a415366=3290d034b53da75e9fe374a7714e32a0 |
mc4_ca_20230418_7_568814 | Anem de colònies! | Pediatria Dexeus
15 març, 2016 Paido Salut Infantil
Si bé per la majoria de nens aquesta experiència és molt plaent, alguns nens es poden veure aclaparats per la situació, per això la Llic. Xènia Moliner, psicòloga del nostre departament, ens presenta aquest post per a que tinguem en compte algunes consideracions…
En primer lloc és bàsic tenir en compte d’edat de l’infant i no tenir pressa en que marxi de colònies. Malgrat que en el nostre entorn és molt habitual que els nens marxin de colònies des de ben petitons, seria recomanable que no ho fessin abans dels 5 anys aproximadament (P5) i sempre que anteriorment hagin passat la nit fora de casa en altres contextos. M’explico; les separacions dels referents principals, pare i mare habitualment, han de ser progressives. Per exemple, primer van a dormir a casa els avis, un altre dia a casa dels tiets i més endavant a casa d’un amic. En aquest punt el nen/a ja està preparat per anar de colònies i passar-ho fantàsticament amb els seus amics. Poder-se separar dels pares sense que això generi inseguretat és bàsic i això ho proporciona per una banda l’edat i per altra “l’entrenament” en haver-se quedat a dormir prèviament en altres entorns.
Segona consideració: el tarannà del nen. Si es tracta d’un nen més aviat poc atrevit en les situacions noves o que necessita tenir-ho tot controlat per sentir-se segur , seria bo poder anticipar-li la informació necessària per anar de colònies. Es tractaria d’ajudar-lo a construir un imaginari plaent, interessant, divertit…i que li transmeti sensació de seguretat. Així doncs, que pugui tenir la informació sobre on anirà, amb qui anirà, amb qui dormirà, de què anirà…l’ajudarà a controlar aquestes inseguretats.
I per últim, voldria fer un esment especial als nens adoptats. No es recomana portar de colònies a nens que hagin estat recentment adoptats i encara estiguin en procés d’adaptació, ja que això significaria per ells veure’s en una situació que pot semblar paral·lela a la institucionalització en la que probablement s’hagin vist durant els seus primers temps. I també implicaria una separació dels pares adoptius, per la qual potser no estan preparats.
Ja veieu que simplement tenint en compte algunes consideracions podem assegurar que les colònies seran una boníssima oportunitat de compartir, créixer, desenvolupar autonomia, relacionar-se amb companys i mestres des d’un altre registre i gaudir d’una gran aventura.
Perquè les colònies són el punt mig entre allò reglat i allò salvatge, la diversió i l’aprenentatge, la norma i la disbauxa.
Quina gran oportunitat poder gaudir d’aquesta experiència, oi? | 0.856397 | curate | {"ca": 0.9931376286694624, "en": 0.006862371330537552} | http://pediatriadexeus.com/anem-de-colonies/ |
mc4_ca_20230418_10_379305 | Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, Secció de Psicologia, per la Universitat Central de Barcelona, a l’any 1981.
En Maig de 1985 vaig fundar (al costat de dos companys psiquiatres) el Centre NOOS de Teràpia Familiar, gabinet privat de Psicologia Clínica i Psicoteràpia del que he estat i segueixo sent el director. Fins l’any 87 realitzava psicoteràpies individuals i de parella des d’una orientació psicodinàmica i humanista; a partir de 1988, vaig anar introduint l’aplicació del Model Sistèmic per el tractament de famílies, parelles i pacients individuals. En col.laboració amb el Centre Kine de Teràpia Familiar de Barcelona, i des del curs 88-89, el Centre NOOS ha estat el principal nucli difusor del Model Sistèmic en les Illes Balears, havent impartit formació bàsica a més de 400 professionals dels camps de la Salut Mental, el Treball Social i l’Educació.
Des d’Octubre de 1988 fins a Desembre de 2003, treballo (88-92 Contracte Laboral; 92-97 Funcionari Interí i des de 1998 Funcionari de Carrera) com Psicòleg i Terapeuta Familiar en el ’"SERVEI PSICOTERAPÈUTIC D'INFÀNCIA I FAMÍLIA", depenent del Servei D'Acció Social del Consell Insular de Mallorca.
Des de Setembre 2002 (que se’m concedeix mitja jornada laboral), passo a formar part de l’Equip de Prevenció Infantil, de la Secció de Prevenció i Atenció Comunitària (Àrea de Serveis Socials del Consell de Mallorca). L’ objectiu d’aquest equip és potenciar i impulsar el desenvolupament de Programes Comunitaris de Prevenció Secundària en el sector d’Infància i Família, que serveixin de suport a l’Atenció Social Primària i als Serveis Especialitzats de Protecció Infantil.
Al Desembre del 2003, sol.licito excedència voluntària com funcionari en la meva plaça de Psicòleg en el Consell Insular de Mallorca, excedència de la qual estic gaudint des de gener del 2004. Actualment la meva labor clínica i terapèutica es desenvolupa en el Centre NOOS de Teràpia Familiar, que dirigeixo.
El Centre NOOS de Teràpia Familiar, ha estat des de 1989 co-organitzador, amb el Centre Kine de Teràpia Familiar (dirigit per Luis Santiago), del “Curs d’Especialització en el Model Sistèmic aplicat a Famílies: Formació bàsica en Teràpia Familiar”. He participat en els cursos de 3º de Palma de Mallorca, en qualitat de Col.laborador Docent de Kine, entre 1996 i 1998; en qualitat de Docent, des de 1999 imparteixo un seminari monogràfic de 20 hs. Sobre la “Intervenció amb Famílies Multiproblemàtiques” (Palma de Mallorca, Alacant, Saragossa, Barcelona, Sevilla, Xerès, Cadis, Madrid, Santiago).
15 de Juny 1991 (Palma). Conferència: "Normalitat i Patologia a l'Adolescent des de la perspectiva de la Teràpia Familiar". Conferència de clausura del Curs Acadèmic 1990/91 de la Societat Balear de Pediatria.
Maig i Juny 1992 (Palma, Inca i Manacor). Professor del "Curs de Formació de Treballadors Familiars: Treball amb Famílies". 36 hs. de docència sobre “intervenció en famílies”. Organitza la Unitat de Formació i Publicacions, del Servei d'Acció Social i Sanitat (Consell Insular de Mallorca).
16 de Febrer 1993 (Palma). Taula Rodona: "Perspectives dels Serveis Socials a Mallorca". Participació al costat d’altres tres ponents. Organitza el Col.legi Oficial de Psicòlegs de Balears en el Club Diari de Mallorca.
23 de Març de 1994 (Palma). Docent (Al costat de Serafí Carballo), del curs “La violència contra les dones i els Menors”. Organitza Oficina d’Ajuda a les Víctimes (Vice-presidència del Govern Balear).
Octubre 94 a Juny 95 (Palma): Col.laborador Docent en els “Cursos de Formació Sistèmica” del Centre d’Estudis i Investigació en Teràpia Relacional Sistèmica, dirigit per Serafí Carballo i Olga Guerra.
24 de Gener al 14 de Març 1995 (Palma): Docent del curs “Intervenció en Famílies”. Organitza la Unió de Cooperatives i Treball Associat. 80 hs. de formació dirigides a Treballadors Socials i Treballadores Familiars.
9 de Febrer 1995 (Consell). Conferència-Col.loqui sobre “La Relació de Parella”. Organitza APA del CP de Consell i Serveis Socials de Consell, dintre del marc de l’Escola de Pares.
27 de Maig 1995 (Palma). Conferència- Col.loqui sobre “Relacions Pares-Fills”. Dintre del marc de la Jornada de Educació i Família, Organitzada per l’ONZE en Balears.
6 de Febrer al 26 de Març 1996 (Palma): Docent del curs “Ajuda a domicili”. Organitza la Unió de Cooperatives i Treball Associat. 80 hs. de formació sobre “intervenció familiar”, dirigides a Treballadores Familiars.
11 al 25 de Març de 1997 (Palma): Docent del curs “Infància Maltractada”. Organitza la Unió de Cooperatives i Treball Associat. 39 hs. de formació dirigides a Treballadores socials i Treballadores Familiars.
Maig 97 (Palma). Taula Rodona: "Menors: víctimes o culpables?". Participació al costat d’altres tres ponents. Organitza al Club Diari de Mallorca i l’Associació Balear de Salut Mental.
6 de Febrer 1998. Taula Rodona: "La Treballadora Familiar: una professió socialment necessària”". Participació al costat d’altres tres ponents. Organitza la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB) i el Club DM.
16 de Juliol 1998 (Palma). Docent de l’Escola de Formació de Treballadores Familiars impartint el tema “Intervenció en Famílies Multiproblemàtiques”. Organitza Cáritas.
2 de Desembre de 1998 (Petra). Docent de la “Jornada de Formació sobre la Intervenció Familiar en casos d’Infància en Risc Psicosocial”. Dirigit a les Treballadores Socials i Familiars de Serveis Socials de la Mancomunitat d’es Pla de Mallorca. Organitza Serveis Socials de la Mancomunitat d’es Pla.
Des de 1998 al 2002, imparteixo com a docent (contractat directament per el MTAS, Ministeri de Treball i Assumptes Socials o per GRUP 5, Gabinet de Treball Social) cursos o seminaris de 20hs. del Pla de Formació del Ministeri de Treball i Assumptes Socials:
“Families Multiproblemàtiques: Sistemes d’ intervenció des de l’Equip Base d’Atenció Social”. Impartit en Barcelona, Toledo i Màlaga.
“Estratègies d’Intervenció Familiar en situacions amb menors en risc”. Impartit (en col.laboració amb Vicenç Rosselló, company d’Equip) a Palma de Mallorca i Oviedo.
“Serveis Bàsics i Especialitzats d’Atenció Familiar”. Impartit a València.
A Març del 2000, a sol.licitud de la Consellería d'Educació del Govern de les Illes Balears, imparteixo un curs 20 hs. de formació a tots els professionals (65) dels Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica de Balears sobre “Intervenció en Famílies Multiproblemàtiques”.
A l’Abril i Maig del 2000 imparteixo classes monogràfiques sobre "Intervenció en Famílies Multiproblemàtiques" en la Universitat de les Illes Balears, concretament a estudiants de Treball Social i als d’Educació Social.
Des de el Curs 1999-2000 imparteixo, dintre dels cursos de 1º i 2º del Programa de post-grau de Formació en Teràpia Familiar Sistèmica del Centre Kine de Teràpia Familiar (Barcelona), el mòdul anomenat: "Famílies Multiproblemàtiques”.
Des de el curs 2001-2002 he anat impartint amb el Centre Kine de Teràpia Familiar (Barcelona), el curs monogràfic de 20 hs. anomenat "Intervenció en Famílies Multiproblemàtiques” en diferents ciutats del estat espanyol.
Gener 2002 (Lleida), contractat per el Centre d’Estudis Sistèmics, imparteixo un seminari de 10 hs. sobre “El treball de preservació en la protecció del menor: la intervenció en la xarxa des de el territori”.
Febrer i Març 2002 (Palma de Mallorca), contractat per INTRES (Institut de Treball Social), imparteixo dos cursos de formació de 20 hs. sobre “Intervenció psicosocial en l’àmbit d’Infància i Família“ dirigida als professionals (TS, PS, EDU) dels Centres d’Atenció Social Primària, del Ajuntament de Palma.
Des de Setembre 2001 fins a l’actualitat, contractat per el Departament de Docència de la Delegació del INSALUD en Balears (IB-SALUT, després de les transferències),porto a terme sessions mensuals de Supervisió Clínica dels professionals (psicòlegs, psiquiatres i infermeres) de les Unitats de Salut Mental de la illa de Mallorca. Actualment segueixo supervisant el grup d’infermeres.
Febrer 2003 (Tarragona), cotractat per el Centre de Teràpia Relacional i Familiar de Tarragona., imparteixo el seminari de 10 hs “la intervenció en xarxa: una oportunitat per al bon tracte i l’autocura de les famílies i professionals”.
També en 2004 he dirigit diverses sessions clíniques (incloent entrevistes familiars en directe) amb els professionals (psiquiatres, psicòlegs, infermeres i auxiliars) de l’àrea de Salut Mental de l’Hospital de Son Llatzer (Mallorca).
Entre desembre 2003 i juny de 2004 vaig rebre, des de la Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Palma “l’Encàrrec d’Assessorament i assistència tècnica: el treball conjunt entre els Centres Municipals de Serveis Socials i el Servei de Protecció de Menors en l’Atenció a la Infància-Adolescència en Risc”. Treballo grupal teòric-pràctic amb uns 20 professionals d’ambdues institucions que treballen amb menors i famílies en un territori concret de Palma. En gener del 2005 se m’ha renovat l’encàrrec amb una nova zona.
1990: "La psicología Clínica i de la Salut a Balears". (en col.laboració amb S. Carballo). Article publicat en el nº. 1 de la Revista "Enginy" del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
1991: "Salut Mental Balears: alguna cosa es mou". Article publicat en la Revista "Enginy", núm. 2-3, i en la Premsa diària de Mallorca.
1992: "Serveis de Protecció a la Infància: vergonya cavallers, vergonya!". Article publicat en el núm. 5 de la Revista "Enginy", del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
Juliol 1993: "Aportacions de categoria Sistèmica a la creació d’un context terapèutic amb Famílies Multiproblemàtiques". Comunicació presentada juntament amb l’equip del Servei d’Infància i Família (EIF) en el XXIV Congres Interamericà de Psicologia.
Octubre 94: “La família des d’una perspectiva sistèmica”. Article publicat (en col.laboració amb els companys de l’EIF) en el nº 50 de la “Revista de l’Institut d’Estudis Baleàrics: Estudis socials sobre la família a les Balears”. Govern Balear.
Novembre 1994: “La crisi en la família adoptiva; anàlisi de la pràctica clínica”. Ponència presentada juntament amb Patrícia Ferrà i el EIF en el “2º Congrés Internacional de Família i Societat”.
Desembre 1994: “Famílies Multiproblemàtiques. Intervenció terapèutica psicosocial. Idees preliminars”. Article publicat (juntament amb els membres de l’EIF i els psicòlegs del Equips Multiprofessionals Comarcals) en la Revista Alimara 2ª Època nº 34.
Desembre 1994: “Famílies Multiproblemàtiques. Intervenció terapèutica psicosocial”. Article publicat (juntament amb els membres de l’EIF) en la Revista Alimara 2ª. Època, nº 34.
1995: ”La crisi en la família adoptiva. Anàlisi de la pràctica clínica d’orientació sistèmica”. Publicat juntament amb Patrícia Ferrà i els companys de l’EIF en la revista Clínica i Salut Vol.VI, nº 1.
Juny 1995: “La intervenció directa del Psicòleg de la Intervenció Social sobre Infància i Família”. Aportació a la Comissió d’Experts del Col.legi Oficial de Psicòlegs encarregats de la redacció del document marc sobre “El Rol del Psicòleg de la Intervenció Social”. Revista “Papers del Col.legi” Època III, nº 63.
Novembre 1995: “La creació d’un model organitzatiu de teràpia de família i de xarxa en entorns familiars de risc des dels Serveis Socials”. Treball presentat (juntament amb els companys de l’EIF) al “IV Congres Estatal sobre Infància Maltractada”, celebrat a Sevilla.
Novembre 1995: “Famílies Multiproblemàtiques: intervenció Psicosocial i Tractament Psicoterapèutic”. Treball presentat en el “IV Congres Estatal sobre Infància Maltractada”, celebrat a Sevilla.
Juny 1997: ”10 anys de Model Sistèmic a Balears: una aproximació històrica i personal”. Article publicat en la Revista Alimara 2ª Època, nº 39.
Juny 1997: “Menors: víctimes o culpables?”. Article publicat en la Revista Alimara 2ª Època, nº 39.
Desembre 2000: "La intervenció de la Xarxa Professional en casos de Famílies Multiproblemàtiques amb infants en situació de risc, abús, negligència o maltractament". Article publicat en la Revista Alimara, 2ª Època nº 46.
Juny 2001: Famílies i Serveis Multiproblemàtics: el Ecosistema del Maltractament Infantil. Article publicat en la Revista Alimara 2ª Època, nº 47.
Entitats científiques i professionales
Col.legi Oficial de Psicolegs a Balears. Col.legiat nº. B-085. Membre de la Junta del C.O.P. : vicepresident 1989-92 i sotssecretari 1992-95. Representant del C.O.P. en el Consell Superior d'Acció Social (CAIB) i Consell Municipal d'Acció Social. Coordinador de les "al.legacions i esmenes" del C.O.P. al Pla Quatrienal de Serveis Socials i al Pla de Salut Mental, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Membre del Consell Editorial i fundador de la Revista del C.O.P. “Enginy”. Membre de la “Comissió d’Experts” del Col.legi Oficial de Psicòlegs Estatal, encarregats de la redacció del documento marc sobre “El Rol del Psicòleg de la Intervenció Social”.
Associació Balear de Salut Mental (Associada a la AEN). Membre fundador l’any 1989.
Plataforma per a la Defensa del Menor. Representant del Col.legi de Psicòlegs (1993-94) dintre de la Plataforma i membre de la Comissió Negociadora amb les diferents administracions.
Associació Balear per a la Intervenció Sistèmica (ABIS). Membre fundador l’any 1997 i vocal de la primera Junta Directiva.
Associació Balear per a la Defensa de la Infància Maltractada (ABADIM). Membre fundador l’any 1996 i col.laborador de les comissions de treball de l’Associació. | 0.699129 | curate | {"ca": 0.9369943062631105, "en": 0.007341923883727899, "es": 0.047123164519029065, "eu": 0.0013485166317051243, "it": 0.0045699730296673655, "ru": 0.0004495055439017081, "fr": 0.002172610128858256} | http://kine.org/curriculums/curriculum.php?id=2&lang=cat |
oscar-2301_ca_20230418_7_136103 | De manera similar al dolor que podríeu haver sentit en altres zones del cos, el dolor que apareix al genoll també pot causar molèsties per dificultar les activitats. Hi ha moltes coses que poden causar dolor al genoll. Per tant, com superar-lo no hauria de ser arbitrària. Anem, vegeu l'explicació completa del dolor de genoll a continuació.
Dolor de genoll, quan el genoll és dolorós i incòmode
El dolor o dolor a la zona del genoll és una afecció bastant freqüent i és experimentat per moltes persones de diferents grups d'edat. Un dels símptomes habituals d'aquest trastorn musculoesquelètic pot ocórrer per diverses causes.
Des de lligaments trencats fins a cartílags trencats pot ser la causa del dolor al genoll. De fet, les condicions de salut com l'artritis, la gota i les infeccions tenen el potencial de causar dolor a la zona del genoll.
En general, el dolor de genoll es pot superar amb tractaments senzills que es fan de manera independent a casa. No obstant això, hi ha moments en què el dolor de genoll que sentiu pot requerir que us sotmeteu a un procediment quirúrgic.
Símptomes que apareixen quan es experimenta dolor de genoll
La ubicació del dolor a la zona del genoll pot variar. De fet, el nivell de dolor que se sent pot no ser el mateix d'una persona a una altra. En general, això ve determinat per la causa del dolor. A més del dolor de genoll, aquesta condició pot anar acompanyada d'alguns dels signes i símptomes següents:
Inflor i rigidesa a la zona del genoll.
Hi ha enrogiment i el genoll se sent calent al tacte.
El genoll se sent feble i inestable.
El genoll no es pot estirar completament.
Hi ha diverses causes de dolor a la zona del genoll
Hi ha moltes causes possibles per al dolor de genoll. Cal saber què està causant el dolor a la zona del genoll per determinar el tipus de tractament adequat. Diverses causes de pertorbacions en el sistema de moviment humà inclouen:
1. Lesió
Hi ha diversos tipus de lesions que podeu experimentar a la zona del genoll, que produeixen dolor o sensibilitat. La lesió pot afectar els lligaments o tendons de la zona. Algunes possibles lesions:
Lesió del LCA
Ferida lligament creuat anterior (ACL) és una llàgrima que es produeix al lligament. Aquesta lesió sol produir-se en esportistes que requereixen molts canvis bruscos de direcció durant l'exercici. Per exemple, futbol, bàsquet i voleibol. Aquesta condició és més freqüent en dones que en homes.
Sagnat al genoll
Les lesions poden danyar els ossos i les articulacions dins del genoll, provocant esquerdes i hemorràgies que s'irradien a l'articulació. Sentiràs calor, rigidesa, inflor i contusions al genoll. Consulteu immediatament un metge si el genoll se sent més dolorós i la inflor és cada cop més gran.
Fractura
Quan la ròtula o un altre os del genoll es trenca, causa un dolor insuportable al genoll. De vegades, les estelles d'aquest os trencat poden danyar l'articulació o el teixit tou del genoll.
Esquinçament de menisc
Un trencament de menisc sol ser causat per una torsió involuntària de l'articulació del genoll quan el peu és pla i l'articulació del genoll està doblegada.
Un menisc trencat pot fer que l'exterior o l'interior del genoll sigui dolorós, rígid i difícil de moure. Si no es tracta adequadament, el dolor pot repetir-se en qualsevol moment.
Bursitis del genoll
Alguns moviments repetitius del genoll provoquen una acumulació de líquid sobre l'articulació del genoll. Això empitjora el dolor quan doblegueu completament el genoll. La bursitis del genoll afecta persones amb determinades ocupacions com els futbolistes.
Tendinitis rotuliana
La tendinitis rotuliana és un problema amb el tendó rotuliano. El tendó rotuliana és un grup de teixit fibrós que connecta el múscul quàdriceps a la part davantera del fèmur amb la cantelleria. Les persones que practiquen esports amb salts com el bàsquet i el voleibol tenen un risc més elevat de patir aquesta malaltia.
2. Artritis
A més de les lesions, certs tipus d'artritis o artritis tenen el potencial de causar dolor al genoll.
Osteoartritis
Amb l'edat o l'ús excessiu, el genoll es torna menys flexible, rígid i dolorós. Aquest dolor pot empitjorar quan poseu pes al genoll. La osteoartritis també pot causar inflor plena de líquid a la part posterior del genoll, que pot ser molt dolorosa.
Artritis reumatoide (reumatisme)
L'artritis reumatoide es produeix quan el sistema immunitari del cos ataca els seus propis teixits. Aquesta condició pot ocórrer en qualsevol articulació del cos. L'artritis reumatoide és una malaltia crònica, però pot ser greu.
Gota (àcid úric)
Quan el vostre cos emmagatzema massa àcid úric, pot provocar inflamació a les articulacions que després formen cristalls. La inflamació sol començar en una articulació específica del genoll i després s'estén a altres articulacions.
Artritis sèptica
Les articulacions a la zona del genoll poden experimentar artritis sèptica, Això provoca inflor i provoca dolor i enrogiment. Normalment, aquesta condició també va acompanyada de febre, encara que no hi ha cap impacte que provoqui trauma a l'origen del dolor.
Si sents dolor al genoll amb els diferents símptomes esmentats anteriorment, és millor consultar immediatament un metge i revisar la teva condició.
3. Quist de Baker
Si s'acumula líquid darrere del genoll, es pot desenvolupar un quist de Baker. Els quists de Baker solen causar només molèsties, no dolor. Tanmateix, si el quist s'obre, és possible que sentiu un dolor insoportable juntament amb inflor i hematomes.
4. Osgood-schlatter
La malaltia d'Osgood-Schlatter és causada per una lesió al genoll quan el genoll no està completament desenvolupat. Els pacients solen sentir dolor, inflor i irritació. Si jugues sovint a futbol, voleibol o bàsquet, corres el risc de patir aquest problema.
5. Síndrome de la banda il·litobial
Aquells de vosaltres que us agrada molt el ciclisme potser haureu de tenir més cura, perquè el risc de patir síndrome de la banda iliotibial serà més alt. Aquesta condició es caracteritza per la fricció del teixit lligamentós a l'exterior de la cuixa amb l'os a la part posterior del genoll. Amb el pas del temps, la fricció provoca irritació, inflor i dolor darrere del genoll.
7. Lesió muscular de la corda
Els músculs isquiotibials són un grup de músculs situats a la part posterior de la cuixa. Si s'estira massa lluny, els músculs isquiotibials es poden lesionar o trencar, causant dolor, inclòs a la part posterior del genoll. El procés de recuperació dels músculs isquiotibials sol trigar fins a mesos.
Factors de risc per experimentar dolor a la zona del genoll
Hi ha diversos factors importants que poden augmentar el risc de patir dolor al genoll, com ara:
1. Sobrepès
Tenir sobrepès o obesitat pot augmentar el risc de patir dolor a la zona del genoll. Això es deu al fet que els genolls han de suportar un pes corporal més pesat, especialment quan es fan algunes activitats, com ara caminar i pujar i baixar escales.
De fet, no només augmenta el risc de patir dolor al genoll, sinó que tenir sobrepès pot augmentar el risc de desenvolupar osteoartritis perquè aquesta condició augmenta el risc de danyar el cartílag.
2. Músculs inflexibles i forts
Si teniu músculs massa rígids i febles, és possible que tingueu més risc de patir una lesió al genoll. Perquè els músculs forts poden ajudar a estabilitzar i protegir les articulacions. Mentrestant, els músculs flexibles us poden ajudar a realitzar diversos moviments.
3. Diversos tipus d'esports i altres activitats
Segons la Clínica Mayo, hi ha diversos tipus d'exercici que poden reduir o augmentar l'estrès físic al genoll, en comparació amb altres esports. Un exemple és el bàsquet. Quan jugues a bàsquet, sovint saltaràs i faràs canvis bruscos de moviment.
Això pot augmentar el risc de patir una lesió al genoll. D'altra banda, també hi ha feines que poden obligar a realitzar moviments repetitius que provoquen estrès físic a la zona del genoll, com ara treballs en construcció, etc.
4. Lesions prèvies
Si us heu lesionat al genoll abans, teniu un risc més elevat de tornar-lo a ferir. Això és el que provoca dolor a la zona del genoll.
Com tractar el dolor a la zona del genoll
Després de reconèixer la causa, ara podeu saber com fer front al dolor o dolor a la zona del genoll. Els següents són alguns medicaments que poden alleujar el dolor de genoll en general:
1. Consum de drogues
Una manera d'alleujar el dolor a la zona del genoll és utilitzar medicaments. Els fàrmacs que poden tractar el dolor al genoll són:
Medicaments antiinflamatoris no esteroides (AINE), com l'ibuprofè, l'aspirina i el naproxè.
Fàrmacs corticoides, tant orals com administrats per injecció.
Medicaments analgèsics.
2. Remeis naturals
Alguns de vosaltres us sentireu més còmodes si consumiu ingredients naturals per alleujar el dolor a la zona del genoll. Només podeu consumir alguns ingredients naturals que es creu que redueixen el dolor, com els següents.
Extracte de gingebre.
Cúrcuma.
Escorça de salze.
3. Medicina alternativa
La medicina alternativa en qüestió és una activitat que pot ajudar al tractament per alleujar el dolor que se sent al genoll. Entre ells:
Exercici i control del pes
La realització d'exercicis diaris pot reduir el dolor de genoll mantenint l'articulació activa i evitant la rigidesa. Com més sobrepès tinguis, més estrès suposarà els teus genolls, per la qual cosa és important mantenir un pes saludable.
Teràpia de compresa freda i calenta
Les compreses calentes o fredes poden reduir el dolor al genoll. L'ús d'un paquet de gel o aigua calenta i aplicar-lo a la zona dolorosa pot reduir eficaçment el dolor.
Tai-txi
El tai-txi és un exercici per millorar l'equilibri i la flexibilitat. Aquesta activitat també t'ensenya a enfocar i disciplinar la teva ment. El Tai Chi pot reduir el dolor i millorar el moviment per a aquells que tenen dolor al genoll.
4. Funcionament
Si el dolor al genoll és causat per una lesió, el vostre metge pot recomanar una cirurgia. En general, aquest procediment no es realitza immediatament després que se li diagnostiqui una lesió al genoll.
Se us demanarà que pesi els avantatges i els inconvenients de fer-se una cirurgia, així com els avantatges i els inconvenients de sotmetre's a altres tractaments. Això us ajuda a assegurar-vos que la decisió de sotmetre's a qualsevol tipus de tractament és la millor decisió per a la vostra condició de salut del genoll.
Consells d'atenció domiciliària per al dolor de genoll
Per controlar el dolor de genoll a casa, seguiu aquests consells:
Descansa els genolls i evita l'excés de treball.
Apliqueu una compresa de gel a la zona dolorosa per reduir el dolor.
Comprimiu o emboliqueu el genoll per reduir la inflor.
Aixequeu els genolls col·locant un coixí sota d'ells.
Categoria: Salut musculoesquelètica
Missatge de navegació
← No només l'alleujament del dolor, enteneu el procediment de tractament de la rizotomia Cirurgia d'espatlla → | 0.693169 | curate | {"ca": 0.9598957848701963, "it": 0.0036289196985205175, "cs": 0.0024192797990136784, "es": 0.01991253373034335, "eb": 0.0018609844607797525, "fr": 0.003721968921559505, "en": 0.001488787568623802, "da": 0.00018609844607797525, "oc": 0.002977575137247604, "de": 0.0013957383455848143, "hu": 0.000744393784311901, "eu": 0.0006513445612729133, "pt": 0.0011165906764678516} | https://ca.menavista.com/13624-pain-in-the-knee-area-here-are-the-various-causes-and-how-to-overcome-them |
crawling-populars_ca_20200525_5_45938 | Els alumnes de l'aula de cant que imparteix la mezzosoprano Mireia Pintó a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) seran els protagonistes de la representació de L'Elisir d'Amore, de Gaetano Donizetti, que tindrà lloc el 21 de maig (18 h) al Casal de Granera. La manresana Viviana Salisi interpretarà la partitura de la peça al piano per acompanyar els cantants a l'escenari.
La segona cita tindrà lloc el 4 de juny (18 h) a Cal Bellmunt amb l'actuació de la Coral Sant Vicenç de Riells, una formació nascuda el 1982 que interpreta des de temes religiosos i de música clàssica fins a cançó popular catalana. La tercera convocatòria arribarà el 30 de juliol (18 h), a la Masia del Carner, amb el duet Món Petit Món, que transita en la seva proposta entre el jazz i la cançó francesa. La cantant Maribel Lara i el guitarrista sallentí Cecili Ruedas formen un conjunt que apropa l'espectador a una manera propera i romàntica d'escoltar música.
La cloenda del festival és prevista per al 20 d'agost (18 h), a la Masia de Trens, amb l'Aupa Quartet que integren Asier Suberbiola i Pere Nolasc (violins), Felipe Escalada (viola) i Martín Meléndez (violoncel). La formació fusiona gèneres com el jazz, el funk i el flamenc en temes propis i versions.
Cadascuna d'aquestes vetllades inclou una breu passejada per accedir a l'indret, un taller de natura, un concert de 35 minuts i un tastet gastronòmic, i també tallers per als infants durant les actuacions musicals. Les entrades valdran 15 euros (5 per als nens) al Casal de Granera des de mitja hora abans, però també es poden adquirir anticipadament per 10 euros als telèfons 93 866 8152 i 639 640434 i fent una reserva a l'adreça de correu electrònic [email protected].
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. | 0.890669 | curate | {"ca": 1.0} | : /cultures/2016/05/05/muntatge-operistic-dirigit-mireia-pinto/359913.html |
mc4_ca_20230418_7_689084 | "Cal augmentar el públic lector en molts més àmbits i temàtiques que l’estrictament literari", Jordi Suades
> Articles d'opinió > “Cal augmentar el públic lector en molts més àmbits i temàtiques que l’estrictament literari”, Jordi Suades
Jordi Suades, editor de Farell Editors
Entrevistem Jordi Suades, editor de Farell Editors
Molt divers i dinàmic, i amb molts sectors implicats, un veritable motor de creativitat que va molt més enllà de l’edició del llibre i dóna valor afegit a la cultura. Des d’un punt de vista d’implantació territorial, calen més llibreries o punts de venda i llibreries independents.
2.Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català
Cal augmentar el públic lector en molts més àmbits i temàtiques que l’estrictament literari. Consolidar el públic lector i el paper de la cultura en un sentit ampli en les noves generacions, punt de partida perquè hi hagi més interès per la lectura i el llibre.
3.Quin penses que ha de ser el paper de l’associació en la conjuntura actual
Portaveu del sector editorial, ampli i divers, i interlocutor amb l’administració. Un sector on conviuen moltes editorials petites, especialitzades, molt probablement amb necessitats i realitats diferents de les grans.
Entrevistem Francesc Gil-Llu...
“La importància d’u...
Entrevistem a Mònica Estruc... | 0.777551 | curate | {"ca": 0.9709480122324159, "en": 0.0290519877675841} | https://editors.cat/2017/07/09/entrevista-jordi-suades/ |
mc4_ca_20230418_16_227880 | Es localitzen dos fragments del meteorit de Barcelona, que va caure el 1704 | Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Els fragments s’han trobat mentre es catalogaven les col·leccions científiques del gabinet de curiositats de la família Salvador, una brillant nissaga d’apotecaris i botànics de Barcelona.
La revista Meteoritics and Planetary Science acaba de publicar un article que inclou l’estudi i anàlisi del meteorit, i una recerca històrica sobre el paper que l’albirament d’aquest meteorit va jugar en la Guerra de Successió espanyola.
El meteorit de Barcelona és el setè més antic que es conserva a tot el món.
La revista Meteoritics and Planetary Science dona a conèixer la troballa de dos fragments que han passat inadvertits durant tres segles entre les col·leccions del gabinet de curiositats de la família Salvador. A més, l’article recopila una vintena de documents històrics que no només deixen constància de la caiguda del meteorit sinó que constitueixen un valuós testimoni del l’origen diví que s’atribuïa als meteorits a l’època moderna. L’estudi s’ha dut a terme a la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC) i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través d’un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans.
L’estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica que ha revelat que els fragments -constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques- corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit prové d’un asteroide primitiu entre les òrbites de Mart i Júpiter. El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Per al seu estudi amb detall s’han fet servir tècniques avançades d’anàlisi (tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica).
Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que es coneix que han caigut o s’han trobat a Catalunya (caiguts: Nulles, Alt Camp, 1851 i Cañellas, Garraf,1861; trobats: Girona, 1899 i Garraf, 1905). Clarament, l’estudi conclou que cap d’aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704. | 0.905661 | curate | {"ca": 1.0} | https://museuciencies.cat/es-localitzen-dos-fragments-del-meteorit-de-barcelona-que-va-caure-el-1704/ |
crawling-populars_ca_20200525_7_75859 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
OPINIÓ > ANÀLISI
Un trimestre més en què s'esvaeixen els mals auguris que molts experts desinformats o més aviat tendenciosos havien abocat sobre l'economia catalana
Per: Jordi Goula
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta setmana, el director d’Economia del Foment del Treball, Salvador Guillermo, raonava, arran de la presentació de l’Informe de Conjuntura que han elaborat, que Catalunya havia encapçalat les xifres de creixement econòmic de l’estat espanyol i les seves expectatives, però que actualment començava a perdre l’embranzida. De fet, convé recordar que fa poques setmanes, el president, Gay de Montellà, ja s’hi referia amb unes paraules més dures, però al cap de ben poc el president de la Pimec li responia que, segons que sabia, les empreses anaven bé i que no entenia gaire a què es referia.
I no anava desencaminat, perquè només una hores després, l’Idescat feia públiques la comptabilitat trimestral catalana, en què apareixia el bon comportament de l’economia durant el primer trimestre de l’any.
En una breu nota deia que el producte interior brut (PIB) de Catalunya registra un augment del 3,4% interanual i del 0,8% intertrimestral el primer trimestre del 2018. Segons l’òptica de la demanda, s’hi veu un increment del 3,1% de la demanda interna. Aquest creixement reflecteix principalment l’augment del consum de les llars (3,2%) i el de les administracions públiques (4,0%). D’altra banda, la contribució del saldo exterior és positiva (0,6%). I sobre l’oferta, cal destacar el sector de la construcció, amb un creixement interanual del 6,2% per a aquest trimestre. A banda, la indústria augmenta el 5,2%, i els serveis el 2,8%; en canvi, l’agricultura presenta una taxa de variació negativa del 2,2%.
L’Idescat no feia comparacions però les farem aquí. S’escau que la xifra final del creixement català és una dècima més alta de la presentada en l’avanç del 7 de maig, en la qual s’apuntava un 3,3%. Bé, en aquest mateix període, Espanya ha crescut un 3,0%, és a dir, quatre dècimes menys. Aquesta és la realitat estadística i tota la resta és parlar per parlar. Una realitat avalada pel comportament de l’economia catalana enfront de l’espanyola des que va començar la recuperació i en què va creixent més ràpidament, tot i les moltes frases ‒i actes, no ho oblidem‒ dedicades a minar aquesta realitat.
Dit això, hi ha dos aspectes que posa en relleu la publicació de l’Idescat que voldria ressaltar. El primer és el comportament de la indústria: encara que presenta una variació intertrimestral negativa, el creixement anual és del 5,2%, una xifra molt elevada, que té la seva contrapartida en un 2,8% a Espanya. Ja s’ha comentat en aquesta secció altre vegades que la velocitat en què circula la indústria a Catalunya és molt alta. En els darrers cinc anys ‒d’ençà que es va iniciar la recuperació‒ l’índex del volum del PIB de la indústria desestacionalitzat ha crescut un 23%. Això vol dir que ja s’ha superat amb escreix el nivell anterior a la crisi i ha empès l’economia. Així, el PIB global en aquest quinquenni ha crescut un 16,6%, gairebé set punts per sota de l’industrial, i el corresponent als serveis un 14%. Sens dubte, el comportament excel·lent de l’exportació (un augment del 4,4% interanual) ha estat un esperó per a l’economia. I crec que el camí que es va seguint és molt prometedor, perquè Catalunya ha d’apostar ‒ja ho fa, però cal que ho faci encara més‒ a favor de la indústria, per poder afrontar l’esdevenidor amb més tranquil·litat.
El segon aspecte que m’ha cridat l’atenció és l’evolució del consum de les famílies. Segons les dades que comentem, el creixement interanual del primer semestre sobre el mateix període de l’any anterior és del 3,2%, amb un augment intertrimestral (sobre el quart trimestre del 2017) de l’1,4%. Aquesta és la xifra que em fa ballar el cap. Segons això, el consum de les famílies catalanes ha crescut el primer trimestre a un ritme que dobla l’espanyol i que, si continua així tot l’any (és a dir, la dada anualitzada), creixerà el 5,6%, cosa que em sembla desmesurada.
Si ho comparem amb els creixements que ens donen l’índex de comerç al detall o a grans superfícies de l’INE o l’indicador de Comertia, ens adonem que, mentre el consum es dispara al PIB, aquests indicadors de vendes es desacceleren clarament entre el 0,5 i el 1,5%. Què passa? Potser és que l’estructura del consum canvia tant que els indicadors de les fonts indicades no assenyalen amb exactitud això que passa? Per acabar-ho d’embolicar, divendres va sortir l’indicador de volum de negoci (a l’INE i a l’Idescat) dels serveis, que mesura l’evolució a curt termini de l’activitat de les empreses que operen en els sectors de comerç, transport i emmagatzematge, hostaleria…i al comerç a Catalunya dóna un augment de l’activitat de negoci del 4,1% al primer trimestre. Les diferències són molt grans i, ara com ara, no es pot explicar. Indubtablement, les vendes per Internet, que creixen espectacularment canvien la despesa del comerç físic, però la diferència que apareix entre les estimacions em sembla excessiva perquè en sigui l’única explicació. Potser les entitats que es dediquen a calcular les magnituds i els índexs haurien de fer un replantejament dels càlculs per ajustar-se més a la realitat dels canvis d’hàbits del consumidor. Un replantejament que estic ben segur que no ha de ser gens fàcil, perquè cada cop entren més factors en joc, tant quantitatius com qualitatius.
En definitiva, un trimestre més en què s’esvaeixen els mals auguris que molts experts desinformats o més aviat tendenciosos havien abocat sobre l’economia catalana. Per cert, amb aquest, ja són tretze els trimestres en què l’economia catalana va creixent per sobre del 3%… concretament, del primer trimestre del 2015 ençà.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.796699 | curate | {"ca": 0.9890786894427331, "bo": 0.0022402688322598714, "it": 0.002660319238308597, "en": 0.004620554466535984, "es": 0.0014001680201624195} | : /noticies/catalunya-ja-porta-tretze-trimestres-seguits-creixent-per-sobre-del-3/ |
mc4_ca_20230418_9_405968 | 4t | Escola El Calderí
Els i les alumnes de 4t han estat preparant i presentant les conferències del Sistema Solar! Aquí les teniu!
La resta dels vídeos els trobareu en aquest enllaç:
Resta de conferències 4t.
Equip Docent28/02/20
Els alumnes de 4t hem passat una setmana de Carnestoltes fantàstica, ens han encantat les consignes i ens ho hem passat genial!! !
Sortida per l´entorn: Gorg d´en Pèlags
Equip Docent27/02/20
Els alumnes de 3r i 4t aquest dijous Gras vam fer una ruta per l´entorn d´allò més interessant. Vam arribar fins el Gorg d´en Pèlags on vam fer un dibuix al natural del paisatge. Quina aventura de sortida!! Mireu mireu…
Equip Docent21/01/20
A 3r i 4t hem estat treballant els Jocs Tradicionals.
Aquesta activitat està dins del projecte de ILEC , l’impuls del gust per la lectura.
Hem preguntat a casa quins jocs jugaven quan eren petits els nostres pares i mares i a l’escola hem jugat també a… Llegeix més»
Enguany els alumnes de 3r, 4t i 5è hem anat de colònies al Xaloc de Calders, per tal de potenciar la convivència entre els companys, així com el coneixement I l’aprenentatge a través del contacte directe amb el medi natural. Van descobrir moltes coses, realitzant… Llegeix més»
(Cliqueu a sobre de la imatge per visualitzar el vídeo)
4t, General, ILEC, Primària 0 | 0.776058 | curate | {"ca": 0.9567610062893082, "es": 0.0330188679245283, "fr": 0.010220125786163521} | https://agora.xtec.cat/ceipelcalderi/categoria/primaria/2013/ |
mc4_ca_20230418_14_706042 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » sardana » Pescadors » Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals » Colles o grups de Diables » Cerca Recursos Documentals | 0.727207 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A295&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A54&f%5B5%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A4&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A471 |
macocu_ca_20230731_6_428885 | Ni Maulets ni hòsties
Catosfera=Països Catalans? Per què?
M'indignava despús-ahir amb les barbaritats que deien Fernando Giner i Enrique Esteve en un acte de Lo Rat Penat: que si Esteve és un "just hereu" de Teodor Llorente; que si l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és una "malnascuda" i proclama "catalanismes" com "aquest" (però no hem de reivindicar Ausiàs March i Joanot Martorell com a valencians? a vore si resulta que eren catalans perquè empraven, a bastament, l'"aquest"); que si Els Jocs Florals són el certamen literari per excel·lència; que si el valencià de Canal 9 i de l'administració no és "el valencià que es deu utilitzar".
Però què més volen? Ací allò important és que el valencià es mor i que el castellà se'l menja. I el que també és important és que tenim una acadèmia de llengua, unes institucions de govern i uns mitjans de comunicació propis que podrien garantir la nostra identitat col·lectiva i la llengua pròpia d'una bona part dels valencians, però no ho fan. Però no perquè siguen catalanistes, sinó perquè passen del tema, perquè prefereixen que els fills dels nostres fills vegen la llengua valenciana com una cosa estranya i la identitat valenciana com un fet provincial reduït a la ciutat de València i les seues proximitats. Però què diferencia ja el valencià de l'AVL del valencià dels que segueixen les Normes del Puig: les "y", les "ch" i les "tz"?? ?
Però, clar, el problema ve quan tampoc hi ha una alternativa clara, que al meu parer hauria de ser una normativa convergent, com la que de fet hi ha ara, i el nom de "català/valencià" per a l'Estat, amb un estàndard comú elaborat per l'IEC i l'AVL per als documents emanats de l'administració central o europea (per a evitar, per exemple, coses com que al web de Correus hi haja una versió en català i una altra en valencià). Reconèixer que tenim una llengua compartida amb dos noms, no és tan difícil. I ja està, i deixar de polititzar la llengua, per un costat i per un altre.
Perquè el que també em toca la moral és que Toni Ibañez em considere un "maulet" defensor d'una suposada identitat mil·lenària catalana, que pel sol fet d'escriure un blog en català/valencià i de participar en projectes comuns amb d'altres blogs escrits en la mateixa llengua haja de formar part, segons Biel Mesquida, d'un "fonament" de "la reconstrucció nacional de la llengua i la cultura catalanes, d'aquests fragmentats i minoritzats Països Catalans", "d'aquest País Català futur d'ara mateix". Escric un blog en una de les meues llengües, una llengua minoritària i minoritzada al meu país, i per això m'agrada tractar de mantindre-la viva a internet, així com allà on puc. Però això no té res a veure amb cap "reconstrucció nacional" (s'ha de reconstruir què? quin essencialisme més ranci!) ni amb cap idea política dels Països Catalans.
No tinc res en contra d'eixa idea si és per donar nom a una realitat lingüística compartida entre catalans, valencians i balears, però amb ella com a eina ideològica no anem molt lluny si volem fer una política efectiva de valencianització social (entesa com una acceptació i potenciació d'allò que ens particularitza com a valencians). De la mateixa manera, tampoc tinc res en contra de la idea d'Espanya si representa simplement un marc col·lectiu de convivència respectuosa (el problema ve, igualment, quan a partir d'una visió determinada de la idea d'Espanya es volen imposar llengües i polítiques, fins i tot amb el beneplàcit conscient o inconscient d'una majoria de la nostra societat).
Per què s'ha de barrejar llengua i política? Evidentment, les opinions de Toni Ibáñez o de Biel Mesquida (el text del qual, per altra banda, em pareix molt brillant) són simplement això, opinions, però ¿és que ningú tracta de ser responsable i conscient en este conflicte politicoidentitari? Molt probablement cap dels meus companys valencians que apareixen a "La catosfera literària" s'hauran molestat pel pròleg de Biel Mesquida que relaciona la llengua i la reconstrucció nacional dels Països Catalans. Sóc jo la "rara avis", però considere que així no anem enlloc, no sumarem a ningú més dels pocs que som i serem.
Continuarem reproduint els mateixos esquemes i els mateixos recels que fins ara. Els de "Lo Rat Penat" (i amb això no vull incloure tots els valencianistes "de l'altre costat") perquè la seua única raó de ser és aconseguir una llengua valenciana totalment independent de la catalana, quan el que haurien de fer és treballar per a potenciar una llengua ben valenciana, com és la de l'AVL, oficial al territori valencià per expressa decisió dels representants polítics valencians triats en eleccions democràtiques. D'altra banda, els que identifiquen llengua i catalanisme continuen donant arguments, ben explícits, per a fer pensar que participar en projectes de llengua conjunts amb catalans i balears és fer "Països Catalans", una idea en què la identitat valenciana, que és la que hem heretat i subjau en una gran part dels valencians, queda totalment diluïda. No res i avant...
30 comentaris:
Jo no parlo de política, sinó de cultura. La identitat cultural en el nostre cas ve donada per la llengua, li diguis català o li diguis valencià.
Comprenc la teva postura.
¿La Catosfera inclou la valencianosfera o no?
Em sap greu que t'ho hagis pres tan malament. El meu post només volia subratllar la importància de l'activisme catosfèric, d'una comunitat catosfèrica que està més enllà dels límits convencionals (geogràfics, polítics, ideològics, etc.)
D'acord. Però quan no estiguem parlant en el sentit polític, si no en el cultural, com ho hem de dir? El domini lingüístic català /valencià /balear/ rossellonès/ alguerès? O hem de tornar a la història del llemosí i el bacavès?
Quan algú diu Països catalans, o País Català, està fent una afirmació política? Ha de ser així sempre?
Si els castellans poden dir hispanoamèrica, perquè nosaltres no tenim dret a afirmar amb una expressió el nostre domini lingüístic?
Així ens trobem en un carreró sense sortida. Diguem el que diguem resulta que estem fent política i això resulta inacceptable! En canvi ells poden fer tota la política que vulguin i està ben vist.
Vicent, tant uns com altres cauen en una errada: fonamentar projectes polítics en situacions lingüístiques. Uns diuen: PPCC perquè tots parlem una mateixa llengua! I els altres diuen: ah si? puix com que no vull ser dels PPCC atacaré el seu fonament: la unitat de la llengua. Són més pareguts del que es pensen.
I sobre el tema de cultura... quan parlem de nacions (o de reconstrucció nacional) parlem de política. N'hi ha un concepte que és el de "comunitat lingüística", que podem emprar sense donar lloc a confusions...
La unitat de la llengua només la posen en dubte quatre il·luminats , però aquí al Principat hi ha molta gent que no s'adona que la idea política dels Països Catalans només podria fer-se efectiva a través de la força. És clar que també es possible que alguns dels que no se n'adonen ho considerin viable...
Toni, el títol és més fort que el contingut, però és que m'ha paregut desencoratjador tot plegat. Una forma de dir: no hi ha solució. Els uns només volen que fer malea i els altres continuen en les mateixes de sempre, donant-los arguments.
La Trappola, una solució que fa un temps que aplica l'Institut Ramon Muntaner és "territoris de parla catalana". Als secessionistes i anticatalanistes els causa la mateixa tírria, però almenys deixes de jugar amb el nom dels Països Catalans, que implica moltes altres coses.
Ja he dit al post que no tindria res contra d'eixe nom si només s'emprara per a donar nom a una realitat lingüística, però és que el mapa del domini lingüístic és molt diferent al que es postula com el dels "Països Catalans". No és el mateix i si no es diferencia llengua i nacionalisme doncs passa el que passa.
Estic completament d'acord en tu Vicent, ja ho hem parlat prou vegades, jo trobe que totes estes discussions fan més feble la nostra llengua, i entre uns i altres cada dia té menys importància. El millor seria arribar a un acord, encara que ens dolga, però així tindriem una llengua més forta. Salut company!
construir el país català és només cultural? no m'ho crec.
Potser no es dóna el cas i t'ha tocat a tu ser l'únic que no es sent bé sota eixa etiqueta, però al llibre podria haver-hi perfectament un socialista que escrigués en català/valencià sobre la bellesa del seu hort de maçanes i no contribuís en res a la construcció nacional del país català. Únicament escriu en català un blog a internet.
Vicent, les teues paraules són les meues. Estic absolutament d’acord amb tu i pense exactament el que dius: punt per punt. Però està molt clar que som minoritaris: som una tercera via valencianista que encara necessita temps per a ser majoritària. Sóc optimiste, perque no en tenim un altra. Amb esquemes mentals dels anys 70 no anem enlloc. Anim i endavant.
Els termes Països Catalans i nació catalana, no tenen el mateix significat. Pot ser per a alguna gent són la mateixa cosa. Però en absolut són termes sinònims, perquè no volen dir el mateix.
Jo, i pense que la major part de la gent, tant catalans com valencians quan diguem Països Catalans ens referim a uns territoris que compartixen una llengua. Amb tot el que això implica, que són moltes coses i a molts nivells. I encara més tractant-se d’una llengua minoritzada. I punt. Eixa paraula ja no vol dir res mes.
Jo i la major part de valencians que utilitzem la nostra llengua, que estimem la nostra cultura, que ens sentim valencians, i que breguem per tot això des de ja fa molt, sabem que el nostre valencià és una manera de parlar el català, molt similar, al que parlen a Lleida, a la franja de ponent i al sud de Tarragona. I també sabem que amb la resta de territoris de parla catalana (t’assegure que a Fernandito Giner li dóna igual que li digues aixina o de l’altra manera) compartim història i molts trets culturals. I punt també.
Respecte de les nacions i les regions ... El terme nació és relliscós, hi ha definicions i exemples per a tots els gustos. Però una pregunta: de veritat penses que alguna vegada hi haurà una nació catalana, centralista, que se’ns impose a la força als valencians? I que acabe diluint la nostra personalitat i tot això? Algú en dos dits de front pot pensar que això és una amenaça real? Si ho penses de veritat, no passes pena perquè això no passarà, tranquil. El nacionalisme espanyol se’ns va imposar fa tres-cents anys i a la força. I des d’aleshores ens n’ha fet de tots els colors (tant als valencians com a la resta de territoris no castellans de l’Estat). M’imagine que no cal que t’ennumere les malifetes i putades que ha hagut de patir la nostra terra i la nostra cultura en mans dels espanyols / castellans. Eixa ideologia –l’escola en castellà fins fa quatre dies, l’història d’una Espanya uniforme i negadora de tot allò que no fora castellà ... -eixa ideologia dic, és la que ha diluït i continua diluint cada vegada més la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra cultura. Eixa és precisament la ideologia que tenen la majora dels nostres compatriotes valencians, perquè el nacionalisme dominant al País Valencià és l’espanyol. I la reacció blavera és un producte d’eixe nacionalisme en les seues vessants més fosques.
Per això em sembla un atreviment comparar el nacionalisme catalàcatalanista amb el nacionalisme espanyol/espanyolista, posant-los en plànols equidistants respecte al País Valencià. No sé en què bases eixa afirmació. ¿Què ens han fet aquestos catalans pancatalanistes de per a diluir la nostra personalitat i idiosincràsia valencianes? La veritat és que no ho sé. Els escriptors valencians venen més llibres a Catalunya que ací. Els músics i cantants valencians tenen més bolos i venen moltíssims més discos a Catalunya que ací, i sense canviar de dialecte (si fins i tot Pepe “Botifarra” d’una valenciania intatxable no para de tindre bolos pel principat). Escola Valenciana, per exemple, rep ajudes de Catalunya. L'altre dia sense anar més lluny el Cant al Ras de Massalfassar va ser gravat només per Canal 33, on per cert Oscar Briz, Clara Andrés i Feliu Ventura han pogut gravar un programa d'una hora
A pesar de les discrepàncies, dir-te que les vostres postures em semblen del tot respectables (fins i tot necessàries) i que estaria molt bé que anaren guanyant adeptes, ampliant la base social, entre els sectors de població valenciana susceptible de “convertir-se al valencianisme”
El dia que deixem de ser un poble "raret", serà el dia en que ens deixem tots plegats de barallar-nos entre nosaltres i d'intentar relacionar cultura i política a totes hores (encara que també és impossible separar-les totalment). Fa anys i anys que aquest debat està obert i, certament, ja va sent hora de tancar-lo.
Jo estic amb tu en tot. I "me cago" molt en el fet que llengua i cultura es tinguen que relacionar sempre amb ideologia perquè amb això el únic que fem és mutilar-nos i no solament donar una imatge del que som que no sempre es correspon amb la realitat, sinó que destruim tot el potencial que amaga.
Les llengües no han d'entendre de tot això: les llengües han de ser mercats (interns i externs), mitjà de comunicació entre les pesones d'una mateixa societat i portes d'entrada i desenvolupament en un món cada vegada més globalitzat i obert. I la nostra llengua, porta raere tota una cultura i una població amb molt de potencial que pot ser ben exprimit i de la que se'n poden recollir grans fruits. Però, per a d'això, farà falta que nosaltres mateixa ens deixem d'històries i vivim, per una de totes, la nostra llengua com els francesos viuen el francès o els alemanys, l'alemany.
El que necessitem és viure el valencià amb normalitat perquè si no ho fem, mai serem un poble "normal".
Un beset!
PD: supose que per a aprofundir en este tema no estaria de més llegir "llengües globals, llengües locals", "Ideologia o conflicte lingüístic" i altres títols de Toni Mollà (i no és per fer propaganda, sinó perquè és una de les persones que més ho ha tractat)
Anem a pams, el que passa, pense jo, és que durant molts anys (30? )qui no defensava la idea (política, nacional) dels Països Catalans era un blavero, incult, espanyolista i anticatalà (no dic que ho foren tots, però eixe era el pensament majoritari entre el nacionalisme valencià i català). Als anys 80s era impensable que una persona que escrivia en valencià normatiu i el defensava no fóra "catalanista" (o pancatalanista o com li vulgueu dir). Ara ja no és així, hi ha una generació de gent que defensa la llengua i el país i que té les idees molt clares que no és "pancatalanista" políticament o nacional, i no per això és espanyolista i tot el que he dit abans. Això, per a molta gent al Principat però també al País Valencià és molt difícil de pair, els esquemes anquilosats són molt difícils de canviar i, a més, cal fer un esforç. Algunes d'eixes persones (diguem-ne valencians catalanistes que van viure els anys 70 que, sense dubte, van ser molt durs) no són capaces de reconéixer i de veure la novetat i cauen en dos errors (dramàtics), el primer és pensar que si poses bé els accents i defenses el teu país has de ser catalanista (políticament) per força i l'altre (ací arribem al drama) és pensar que si no eres catalanista (polític) eres blavero (neoblavero)secessionista lingüístic, fatxa, espanyolista i el que vulgueu. I d'ahí a haver trobat un nou enemic hi ha un pas mot curtet. L'error ja es va cometre als anys 70 i 80 i va ser molt greu, continuar cometent-lo ara és també molt greu i, a més, és negar-se a veure el que es té davant del nas. La gent se sent més còmoda i més segura pensant el mateix que pensava fa trenta anys, és molt més fàcil, no cal fer res. Reconéixer errors comesos i intentar entendre el que passa és un esforç que molts no estan disposats a fer, això al País Valencià, al Principat, directament, no s'han enterat ( si es que alguna volta es van enterar d'alguna cosa del País Valencià). Entenc la mala llet de Vicent i entenc el títol del post però queda molta faena per fer i, Vicent, això ho saps. I aquestes provocacions van molt bé per obrir els ulls, si més no a les persones de bona voluntat (ara m'estic posant bíblica), als altres, als burros de casa nostra em pareix que serà impossible, ja sabem tots de qui parlem. Per a eixa gent diferenciar llengua i nacionalisme polític és molt difícil, no ho han fet mai i no ho volen fer ara. A tot açò cal afegir el problema de la llengua, m'estic referint al fet que hi ha gent que (em) jutja moralment i política per un demostratiu o un subjuntiu, i així ens va... Tot això ho estem pagant caríssim, també en termes electorals. Si ja teníem un país complicat ens faltaven aquests neoblaveros de la tercera via dels collons per acabar-ho d'adobar :-)
Vicent, dir "Territoris de parla catalana" és una postura tan política com dir "Països Catalans". Fins i tot et diria que més, un país és quelcom indefinit i no té perquè concidir amb un estat o nació, en canvi un territori està clarament definit, i el que és pitjor, es pot dividir, trossejar, esquarterar, o fins i tot annexionar.
I entenc que et preocupi el secessionisme al País Valencià, però en canvi no saps veure que on cada vegada està triomfant més, és al Principat.
Que el secessionisme al Principat no es defineixi políticament no vol dir que no existeixi (estaria bé fer un dia una enquesta en aquest sentit als dos "països", i potser t'enduries una sorpresa). Tu potser vius encasellat en el món universitari, però jo que he viscut tota la meva vida aquí, et puc ben assegurar que cada cop és més habitual trobar gent que et discuteix que català i valencià són una mateixa llengua. Si fas un comentari en el sentit d'unitat lingüística, automàticament et titllen d'imperialista i fanàtic nacionalista (clar que si un viu en un entorn catalanista o culturalitzat, aquestes coses no es veuen). Tot això s'aconsegueix gràcies a la imposició del llenguatge del nacionalisme espanyol. Quan aconsegueix forçar un punt on no existeix cap paraula per definir una unitat lingüística, aquesta automàticament desapareix i s'imposa com a llengua franca el castellà.
Jo per motius laborals haig de treballar amb gent del País Valencià. La situació que veig és que els catalanoparlants parlen en català entre ells, els valencianoparlants parlen en valencià entre ells, i quan la conversa és entre un català i un valencià la llengua utilitzada és el 95% del les vegades el castellà.
Fa anys no hi havia cap inconvenient a utilitzar el terme Països Catalans, avui en dia ja estem discutint si hem de restringir el mapa del temps als informatius de TV3. I creu-me, el dia que això passi, mai més de la vida un principatí li parlarà a un valencià en una altra llengua que no sigui la castellana. Això també t'hauria de preocupar.
Kirikú i La Trappola, el mot "Països Catalans" té el significat que li va encunyar el nacionalisme valencià dels '70. Estic fart de llegir Fuster i col·loquis i congresos d'història i cultura dels Països Catalans en què ell, Fontana, Ribó i molts d'altres parlen dels "Països Catalans" com una realitat passada i com un projecte polític a llarg termini. Jo no conec la idea que té cadascú del mot "Països Catalans" (com tampoc de "llibertat" o de "fraternitat"), però conec com la van tractar de definir els seus teòrics i com s'empra per part del catalanisme.
Quan la Coordinadora d'Associacions per la Llengua trau un mapa dels "Països Catalans" al Camp Nou va i trau precisament un mapa de Catalunya, el Rosselló, el País Valencià, les Balears i l'Alguer. Però no treballen per la llengua? Llavors per què no trauen un mapa exclusivament del domini lingüístic? Els "territoris de parla catalana" no són el mateix que els Països Catalans: per a mi i per a la gran majoria dels valencians el País Valencià no és un "país català", en canvi tothom sap que a una bona part del país es parla valencià i molts pensen o no els importa dir que eixa és la mateixa llengua que el català.
Es veu la diferència? A Fernandito Giner li farà igual, però a mi no. No passe pel fet que siguem un "país català", ni per història, ni per cultura ni per identitat col·lectiva. Per això, amb la voluntat permanent de diferenciar clarament llengua i política i de buscar consensos, pense que s'ha de ser molt rigorós amb estos temes. Almenys així serà més fàcil desemmascarar aquells que l'únic que fan amb el conflicte lingüístic és aprofitar per a aprofundir la castellanització social i lingüística.
Kirikú, el nacionalisme dominant al País Valencià és l'espanyol, però l'alternativa per a evitar l'espanyolització és el catalanisme? Doncs així ens va? Particularment pense que és molt més fàcil (però dur) tirar per la via del valencianisme, un valencianisme sense complexos, que admet clarament que "català" i "valencià" són una mateixa llengua, però que s'oblida de projectes essencialistes i mig inventats.
Què ens aporta el catalanisme? Per què hem de ser catalanistes? A dia de hui som valencians i espanyols, i el que no volem molts valencians és que la nostra llengua estiga minoritzada i es perda ni que l'estat ens tracte com els últims de la cua. Però no sé com ens solucionarà això cap projecte de "reconstrucció nacional" dels Països Catalans.
I qui té la culpa que els músics, els escriptors i els ensenyants valencians tinguen més mercat a Catalunya que al País Valencià? El blaverisme? O el fet que Catalunya haja estat capaç de fer el seu propi país i que els valencians hagem estat incapaços de fer un país de veres, un país valencià? Quina és la solució? Continuar fomentant el catalanisme per tal de tindre mercat a Catalunya o començar a fer un País Valencià que no renegue d'allò seu? (i allò seu, pense, és allò valencià).
La Trappola, i qui té la culpa que valencians i catalans parlen llengües diferents? Els tercervieros? O més bé que tots anem embolicant la troca sense diferenciar llengua i cultura? Si des de totes bandes estiguera ben clar que considerar "català" i "valencià" no implica res més que això, com ha passat al llarg de la història, potser no hi hauria pors ni recels, com mai hi ha hagut fins el segle XX.
Una miqueta per al·lusions (sóc un dels "companys valencians" de l'antologia) diré la meua: m'havia botat el pròleg de Biel Mesquida, i havia estat tafanejant una miqueta a l'atzar les notes seleccionades al llibre. He localitzat eixa proclama relativa a la reconstrucció nacional i coses així, i la veritat és que, més que el rebuig que ha mostrat ací Vicent, l'efecte que sobre mi tenen eixa classe d'identificacions entre llengua i política és el de deixar-me indiferent. Per als qui intentem usar el valencià sense acompanyar aquesta tímida militància lingüística amb cap objectiu polític, aquests tòpics ja ni entusiasmen ni molesten: només són el soroll de fons de les nostres precarietats quotidianes.
Ja ho dic: sense la vehemència amb què potser s'ha expressat Vicent ací, he de dir que compartisc bona part del seu diagnòstic. La més lleugera identificació entre llengua i "comunitat política" és suïcida per als intents de valencianització de la nostra societat. Per això entenc l'intent, només aparentment contradictori, d'oposar-se a les perilloses ingenuïtats del "catalanisme" emprant un valencià sense sospita de secessionisme. Espere que eixa despolitització del valencià dóne cada dia més fruits - ja n'està donant, alguns d'ells a la pròpia "blogosfera en valencià".
[De passada: el meu "post" a l'antologia narra una anècdota (un concert) que tingué lloc al monestir de Simat - paratge tan estimat per a Paco Camps com per a molts altres valencians. Més que per la seua suposada "literaturitat", el vaig triar per la seua "valencianitat": faltaven valencians en aquella llista, i m'hi vaig apuntar.
Jo en cap dels comentaris he parlat de catalanisme, només de què és necessari tenir una expressió que defineixi tot el domini lingüístic. Qualsevol expresió que escollim serà considerada política i criticada pel secessionisme.
Sobre la pregunta de qui és la culpa. Al Principat no tenim ni blavers, ni tercera via, ni fusterians, ni la majoria de la població no en té ni idea d'aquestes històries intel·lectuals. En canvi quan un català es dirigeix a un valencià gairebé sempre ho farà en castellà.
Sobre el nom que li donem a la "cosa", tot això no tindria cap mena d'importància sense la inferència del nacionalisme espanyol.
Pensava jo pensant en tot açò que no m'havia parat mai a pensar quant de generacional té aquesta discussió, quant és cert ara que h pense que hi ha dues generacions diferents en el nacionalisme valencià amb propostes diverses.
Trobe que la polèmica és molt interessant. I també pense que tota aquesta discussió té molt de generacional.
Pense que estan molt bé les aportacions “terceravieres” (o com es diga) de la gent jove al moviment nacionalista al País Valencià. En general, els joves teniu una mirada lliure de prejudicis que suposa aire fresc, renova i fa avançar.
Per contra, i ho dic en general, no només per vosaltres, els joves desconegueu moltes coses que no heu viscut (ni llegit), i aixó de vegades vos porta a desbarrar i fer afirmacions errònies amb una vehemància que als majors ens sorprén (però tots hem sigut joves alguna vegada! també vosaltres sereu majors ... osti! semble una agüela).
A més, a més, en aquestes polèmiques per la xarxa, sempre teniu les de “guanyar” ... domineu les noves tecnologies i teniu temps, molt de temps. Al menys molt més que nosaltres, els de la generació anterior, que entre el treball, els fills, les obligacions domèstiques i altres mogudes on estem impicats, anem de bòlit.
Jo mateixa, me’n vaig ara a una reunió d’una associació cultural d’un poblet de malamort de la Ribera del Xúquer, una gent que des de ja fa molt treballem per la cultura del nostre poble i del nostre país. I ens deixem la pell, el temps i els diners, te ho assegure, intentant que la gent conega la nostra cultura, els nostres autors, la nostra música, la nostra geografia, la nostra natura, ... perquè pensem que l’única manera d’estimar una cosa es conéixer-la. I els valencians necessitem molta autoestima col•lectiva per a redreçar açò.
No sé si som o no catalanistes, perquè en aquesta “qüestió de noms” cada vegada em tingueu més embolicada. Però m’imagine que per a vosaltres sí que ho serem: anem a les manis del 25 d’abril, exhibim quatribarrades i tot això, i acceptem el terme Països Catalans, encara que mai parlem de nacions ni de estats, ni valencians ni catalans... I t'assegure que el País Valencià està ple de gent, més o menys, com nosaltres.
I et dic, que es un poc desencorajador per a nosaltres llegir a gent molt jove parlar dels “dramàtics errors dels anys setanta i vuitanta” que vam cometre, o de “començar a construir un país que no renegue d’allò nostre”. No sé si titllar-ho d’atreviment o d’insolència. Pense que desconegueu moltes coses d’aquella època, de la reacció blavera, de la Batalla de València. Sou molt forts si afirmeu que tot allò (i les conseqüències que ha tingut i té) va ser culpa de Fuster i els nacionalistes del moment. Sabíeu que Maria Consuelo Reina va ser jurant als Premis Octubre? O que Xavier Casp, un dels teòrics de la reacció blavera havia sigut sempre un “ultracatalanista” (de fet va ser ell qui va fer convertir a E. Climent al catalanisme). No sé si heu sentit parlar d’Abril Martorell i de les maniobres que es van fer des de Madrid per a provocar tot allò. Era la transició ... i l’espanyolisme més fosc, la caverna, va reaccionar d’eixa manera.
Un altra cosa: el terme Països Catalans no se’l va inventar Fuster. El va encunyar el catarrogí Benvingut Oliver, en “Historia del Derecho en Catalunya, Mallorca i Valencia”, un llibre publicat a Madrid en 1876 on diu de los “païses catalanes” que són “todos esos pueblos, que como sello exterior e indeleble se valen de una misma lengua para expresar sus sentimientos y sus ideas, desde los Pirineos al Río Segura, y en las Islas del Mediterráneo, formaban y constituían una verdadera nacionalidad” i diu molt més encara en la mateixa línia ... "continúan formando todavía como un solo pueblo distinto de los demás que componen la gran familia española”, aquest home no era valencianista. Però entre els valencianistes posteriors, de finals del XIX i principis del XX, sempre va haver una línia més catalananista. I el terme que utilititzaven era més fort encara, ells deien Catalunya Gran, i es quedaven tan tranquils. El carletí Xavier Casp, com ja he dit abans, era d'eixa tendència.
No sé a què es deu que l'altra línia del valencianisme (la no catalanista) desapareguera ... el cert és que als anys seixantes ja no quedava ningú ... d'això, per tant, no podeu tirar-li la culpa a Fuster.
Estaria molt bé que la vostra generació fora capaç d'encetar de nou eixa tendència i la fera créixer. Però:
- No tenen perquè ser tendències exloents. Poden i deuen de coexistir, com ho van fer en el passat.
- Si el valencianisme tricolor o com es diga, no creix, no té l'èxit que vos/ens agradaria, no li doneu la culpa als altres. És massa fàcil.
- Segons Benedict: Totes les nacions són inventades, que no vol dir falsificades ...
- No entenc perquè és més essencialista pensar en termes de Nació Catalana que en el de Nació Valenciana.
- Si no depen ni de la història, ni de la llengua ... ni del que tot això implica i comporta, si només és una qüestió de voluntat política contemporània, està prou clar, els valencians som espanyols i ja està. I posats a voluntats polítiques contemporànies caldria contar quans valencians contemporanis s'apunten a una cosa i quans a un l'altra.
Emili, jo tampoc vaig fer cas del passatge de Mesquida. Com he dit, pense que és un text molt brillant i quan vaig llegir això de la "reconstrucció nacional" vaig pensar que era la seua opinió posada al començament del llibre i en pau. Però en el moment en què el coordinador de tot açò (Ibàñez) emprà la frase de Mesquida per a fer-nos a tots "maulets digitals" (dels Països Catalans s'havia d'entendre) no vaig entendre res (o sí): de nou llengua=política.
La Trappola, ja he dit que als anticatalanistes valencians els donarà igual "Països Catalans" que "territoris de parla catalana", però he tractat de fer veure la diferència que subjau en el nom de la cosa. I considere que és molt important si volem fer les coses bé.
Kirikú, de vegades sembla que només carregue contra el catalanisme, però si repasses l'arxiu del blog veuràs que també he carregat contra l'espanyolisme intolerant o l'antivalencianisme castellanista que patim a casa nostra. Pot ser ara no ho faça tant perquè després de l'"in crescendo" polític d'abans de les eleccions, vaig perdre tota fe en què des d'ací poguera fer canviar d'opinió a una gent que directament no em llig. En canvi, potser sí que puga ajudar a fer reflexionar el valencianisme una miqueta i tractar de fer-lo avançar en la societat valenciana.
Jo m'he mogut i em moc en la mateixa cultura política que tu (però una miqueta més jove): món de l'AEN, SEPC, manis del 25 d'abril, concerts d'Obrint, m'encanta l'Ovidi, etc. I, evidentment, eixa és "la meua gent", però veig que sota uns paràmetres que vénen del nacionalisme fusterià s'ha muntat un missatge polític i identitari que mai podrà triomfar dins de la societat valenciana, tot portant els Països Catalans per bandera. Això és el que pense i per això ho dic.
Sobre la batalla de València n'estic ben informat. Normalment no parle d'allò que no conec. He llegit molt i he parlat amb molta gent de l'època. Jo només dic que amb un projecte valencianista, i no catalanista (i Fuster parlava molt claret com per a què ningú diga que no era tan catalanista com el "volem" fer), el que va passar no hauria pogut passar mai. I continuant per ahí pense que és difícil ni sumar a molta més gent ni desemmascarar els antivalencianistes que ens governen.
I del terme "Països Catalans" et dic el mateix. No parle del que no sé. He tingut a les meues mans l'original de 1876 i he llegit la referència directament. Oliver no l'empra amb cap sentit polític i de projecte nacionalista, sinó simplement referint-se als "países catalanes" com una realitat diguem-ne "ètnica".
Jo no li tire la culpa al catalanisme de res per a quedar-me a gust, sinó perquè ni és el meu projecte ni crec que ens ajude a res (al contrari). No sé perquè et sents tan especialment al·ludida. En un llibre en què ha estat seleccionat un text meu s'ha fet un aprofitament polític del fet que jo escriga en valencià. Crec que puc queixar-me i tractar de fer entendre que associant ús de la llengua valenciana amb Països Catalans no anirem enlloc.
I sobre la qüestió de les nacions t'adrece a l'arxiu del blog. He expressat la meua opinió amb profunditat moltes vegades, no tractes ara de simplificar el que dic. No depén exclusivament de la voluntat contemporània. Hi ha unes bases sobre les quals es treballa eixa voluntat, però al meu parer la més important és la identitat col·lectiva heretada (en el nostre cas marcada pel territori històric que va ser el regne de València). Per això és "més essencialista" el pancatalanisme (almenys el de Fuster) que el valencianisme, perquè es retrotreia als segles XIII i XIV per a fer partir d'allí la idea que els valencians "som" (vulguem o no) catalans. Però resulta que el que "som" de partida actualment és valencians i espanyols, no cal retrotraure's a cap "essència" inicial.
No acostume a intervindre en este tipus de discussions que s’acostument a fomar en Vent d Cabylia, però la darrera intervenció de kirikú m’ha superat especialment i m’ha tret de polleguera. Puc estar d’acord que en les nostres diferències hi ha molt de generacional, però el fet d’acusar els “jóvens” de “desbarrar fent afirmacions errònies”, i sobretot l’acusació de vehemència, precisament pel fet de ser-ho, de jóvens, això ja no és generacional, això és un insult a la intel·ligència de les persones.
El sumum de tot és llegir que es tracta d’atreviment i insolència el fet de parlar de “dramàtics errors dels setanta i vuitanta”, ja que això és “descoratjador” per a la vostra generació. Veges, una generació que esperava un idòlatrament de la següent, i va i alguns els ixen rebotats. Insolència crec que és pensar que per tindre 28 anys no sabem qui va ser Ma Consuelo Reyna i quina va ser la seua evolució; o la historieta de Miquel Adlert i Xavier Casp fent catalanista E. Climent (la gran esperança del PV) en les tertúlies de l’editorial Torre. I que ells van ser els inventors del terme “comunitat catalànica” per a això que diem Països Catalans o domini lingüístic. I ara no sabrem qui va ser Abril Martorell i el “cáncer catalanista que hay que extirpar”, etc, etc. Ara ens xuplem el dit nosaltres, tot és atreviment per ignorància.
La qüestió és no fer mai autocrítica, tot es va fer bé, i la culpa sempre és dels blaveros espanyolistes. Que el blaverisme és un moviment de reacció? Clar, però que passa que no hi va haver contrarreacció? I insolència sembla també pensar que perquè l’espanyolisme va respondre amb violència, i es va basar en la ignorància populista, la proposta original era bona. Si per a tu estes crítiques són descoratjadors, imagina com ho és per a nosaltres haver de començar ara de zero perquè els que ens han antecedit no son capaços d’evolucionar una mica després de 40 anys. Bo, no tots, alguns sí ho han fet, perquè tot i no considerar-me seguidor de les tesis de J.F. Mira, supose que lo seu no deu ser vehemència i ignorància per la seua joventut.
En fi, i no paga la pena seguir, que en efecte tots estem molt ocupats, jóvens i “vells”.
Jo no culpe a Fuster dels mals del país (valencià). Faltaria més. Ara, pense que les noves generacions valencianistes (la gent que té menys de 40 anys, per entendre’ns) s’han adonat de que plorant per derrotes ideològico-culturals mai no farem res en la construcció política del nostre país (valencià). Jo no tinc esperit de màrtir. Jo solament aspire a que la meura llengua i la meua cultura (que compartisc amb mallorquins i catalans, en gran mesura) no es mora. Aspire a fer un pais normal. A viure amb normalitat a un pais normal, vaja. Si això és ser neoblavero, doncs, mira, seré neoblavero, em te exactament igual. Allò que de veres m’importa és que els valencians sigam això, collons, valencians, amb naturalitat i optimisme. Sense neures heretades i sense complexos. La transició? La batalla de València? Derrotes històriques d’un país massa acostumat al martiri. Anem endavant i prou.
Kirikú, qui ha parlat dels dramàtics errors dels 70 i 80 he segut jo i si et val per descoratjar-te menys, no sóc tan jove com Vicent o la resta de la gent que participa al debat, segurament la meua edat és més pareguda a la teua, i segurament hem compartit molts 25 d'abril. Això no m'impedeix, mirant arrere, pensar que d'errors se'n van fer molts i que els estem pagant caríssims. Ja ho sé que haver d'explicar batalletes d'una guerra perduda és molt dur, però trobe que a més de més honest és molt més útil reconéixer els errors, si te tranquil·litza més use la primera del plural: ens vam equivocar menyspreant un cert blaverisme amb el que es podrien haver compartit moltes coses i, sobretot, ens vam equivocar cridant "o serà català o no serà", li vam fer la faena a l'enemic i ens vam encabotar en qüestions poc útils i poc importants, i mentre malgastàvem energies precioses en "bobades" quasi ens perdem la llengua. Així que, com veus, no era insolència, era un mea culpa. Aquesta gent s'ha qüestinonat el discurs rebut(ho ha fet molt bé)i ens el tira a la cara, crec que cal fer l'esforç d'humiltat intel·lectual i política de reconéixer els errors comesos i, si cal, canviar d'idea. Pensar exactament el mateix durant trenta anys no és un signe de fermesa, és un signe d'anquilosament ideològic i de mancança de reflexió. A mi em fa molt feliç que aquesta generació de nacionalistes valencians ho tinga tan clar i pense que si el nacionalisme valencià té algun futur és aquest. I en lloc de sentir-me atacada em sento feliç pel país, ho faran (ho estan fent) millor que nosaltres, que tampoc cal massa.
Jo també pense que reafirmar el discurs catalanista al País Valencià no va enlloc. I estic d’acord amb tu en què la única manera d’ampliar més la base social del nacionalisme valencianista és fent un discurs polític que tinga com a marc polític el País Valencià (sense autonegar-nos el dret a associar-nos amb qui vulguem, quan vulguem). De fet des de ja fa molt de temps eixa és la postura del Bloc, la força hegemònica del nacionalisme polític al País Valencià. O siga, que pel que fa al present tenim la mateixa opinió.
Em sembla molt bé que et queixes del que et parega, estàs en tot el teu dret. D’altra banda entenc la teua indignació, lògica tinguent en compte les teues opinions. Potser he tret algunes frases del context de l’entrada inicial. I sí, això de “començar a construir un país que no renegue d’allò nostre” m’ha tocat la moral.
No estic d’acord, però, en l’anàlisi que fas del passat recent. Potser és insistir ja massa, però torne: jo pense que sense la empenta del nacionalisme dels anys setantes i vuitantes, ben poc de valencianisme quedaria ja, ni l’escola en valencià, ni la Llei d’Ús i Ensenyament tindríem, per posar algun exemple. I amb això no vull dir, ni molt menys que tot es fera bé. Ni soc acrítica ni res d’això. Per exemple, soc crítica amb la postura d’ACPV, d’on per cert, Quico Mira encara és el president (però també em sembla molt simplista tirar-li la culpa de tots els nostres mals a eixa associació). O també, per exemple, em pareix molt malament la presència d’una força política com ERPV, que no compta per a res ... però sí que fa molt de soroll i també molt de mal per a la nostra causa.
Sequier, jo no t’he acusat a tu de desbarrar. Sí que m’han semblat desencertades algunes opinions que ja he comentat i que atribuïa a la vehemència –qualitat que en absolut considere negativa- normalment més freqüent entre la gent jove. Disculpa si com a jove t’has sentit ofés (per cert el teu blog, molt xulo).
Personalment no tinc cap prejudici negatiu contra els neoblaveros. Encara que eixa paraula, igual com la de pancatalanistes, no em sembla encertada. Són paraules ja massa cremades i necessitem una nova mirada que ens allunye de la confrontació entre nosaltres i ens ajude a trobar els punts en comú que tinguem.
Respecte a les nacions i les identitats. En absolut vull simplificar els teus arguments, però tampoc que tu simplifiques el dels altres. Dius que la base per a treballar la voluntat política parteix de la “identitat col•lectiva heretada” i que per a tu eixa identitat ve marcada pel territori històric que va ser el regne de València. Em sembla perfecte. Per a molta gent la “identitat col•lectiva heretada” també ve marcada per la llengua. Igual d’essencialistes o deterministes són les dos postures, no? (hi ha nacions que basen la seua identitat diferenciada en la religió, o en altres trets culturals, o en un passat històric comú ... i totes les postures són igual legítimes).
[Jo personalment em sent més propera, més identificada, amb Quico el Celio cantant una jota, per posar un exemple, o xerrant en la meua llengua amb un català o un mallorquí, que amb els pijos de la ciutat de València que em miren malament quan els parle en valencià, encara que siguen del meu regne ... potser no siga "políticament correcte dir-ho ací", però eixe és el meu sentiment]
Maria, acabe de vore la teua resposta. Mira, jo que des de l'any 87 milite al Bloc, UPV aleshores, mai he dit allò de "País Valencià serà català o no serà", per més que anara a les manis del 25 d'abril. Mai m'he sentit "catalanista política" en el sentit de voler un País Valencià vinculat a un estat que aglutinara a tots els "territoris de l'àmbit lingüístic". I només dic que com jo hi ha molta gent al PV, als pobles i les comarques, que sembla que oblideu. Gent que sí que creguem en els Països Catalans, però no en termes polítics (si voleu li diguem d'un altra manera, a mi em fa igual). Entre la postura del vostre valencianisme (tricolor?) i del catalanisme polític del que parleu hi ha molts matisos que cal tindre en compte si no es vol caure en una simplifició excessiva.
I, ho dic un altra vegada, a mi també em sembla molt bé aquesta corrent del valencianisme, pense que aporteu un nou punt de vista que ens renova i ja se sap allò de "renovar-se o morir". Però això no lleva que no estiga d'acord en algunes coses.
P.S. Maulets eren els valencians dels sectors populars que seguien a Basset i que defensaven el Regne de València i els Furs.
Ara em reservo les meves opinions perquè penso que cadascú té arguments ben sòlids i que no són pas incompatibles. Cal escoltar tothom i formar-se una idea millor i més avançada.
Només hi volia dir que, com a gran coneixedor de llatinoamèrica, territori del qual admiro i respecto la seva cultura i, per què no, també la seva llengua, no és pas cert allò que diu alguna persona aquí (ara no sé qui, ja m'he perdut entre tants comentaris) que els llatinoamericans se senten hispanoamericans. La veritat és que els llatinoamericans se senten simplement llatinoamericans i no hispanoamericans (a alguns els molesta fins i tot allò d'hispano), ara sí, tenen molt clar que la llengua que parlen és la llengua ESPANYOLA o castellana, si voleu, i no pas la llengua colombiana, ni peruana, ni xilena. Ni se'ls acudeix de lluny anomenar la seva llengua d'una altra forma diferent. És més d'alguns com Gabriel García Márquez per dir algun de conegut diu que el millor espanyol es parla a Colòmbia, d'altres que el millor espanyol es parla al Perú, etcètera.
Com a coneixedor, com Jordi, de la realitat d'Amèrica Llatina, un apunt que potser vos interesse.
Diu, i té raó, que ningú contradiu allà la unitat de la "llengua espanyola" (encara que a mi em van dir que jo parlava espanyol i ells parlaven castellà :P, però sense cap ànim seccesionista).
Ara bé, no sempre fou així. Durant el procés d'independència n'hi hagueren intents de tallar els vincles linguistics amb Espanya. A l'Argentina ens trobem amb Sarmiento (un heroi nacional de l'educació argentina, que té un himne i tot dedicat a ell) que va proposar la separació lingüística per a tallar amb «la Academia de la Lengua y con la Nación española».
ja sabia jo que un que es fa dir en moro ens sortiria granota. Si escrius en català, o en català/valencià (déu n'hi do! ),és perquè JA formes part, vulgues no vulgues, de la Nostra Gran Pàtria Catalana, de la nostra gran cultura més que mil·lenària, i la resta són romanços. I això, des del mateix dia que vas néixer.
I si no ho veus així, ets un blavero traïdor, i no pertanys als ciber maulets que reconstruïrem el nostre país anorreat des de fa milers d'anys per l'imperialisme espanyol i castellà.
Ànim Vicent, o t'hauré de dir 'Visente'?, m'agradava molt el teu bloc, però ara que ja se t'ha vist el plumero no sé si prohibir-lo al meu institut. Ja ho va dir el nostre gran poeta nacional Estellés 'perquè de nacionalistes com nosaltres, en són parits ben pocs."
M'agradaria que rectificares els teus comentaris sobre la nostra identitat, perquè el bon català naix, no se'n fa pas, i menys amb febleses com aquesta teva.
No t'emprenyes, però com cantava Llach, "en som molts més dels que ells veuen i diuen"
amunt la Gran Pàtria Catalana, amunt la Terra que ens pertany, amunt ens nostres gens catalans!
Reflexiona Vicent, fes examen de consciència i penedeix-te.
Aquesta polèmica és molt però que molt interessant!
Jo sóc català, de Barcelona. I també penso que per al bé de tots s'hauria de repensar la qüestió de noms.
Em sembla molt bé que a la llengua se l'anomeni català-valencià. Per què? Senzillament, perquè així constatem una realitat.
Com tots sabem, des del del segle XIII Catalunya i el País Valencià ja eren políticament i sobiranament diferents. A més, els segles XV i XVI, els valencians estaven molt orgullosos de si mateixos perquè portaven el pes de la Confederació en tots els àmbits.
D'altra banda, el terme llengua valenciana ja existia al segle XV, per bé que mai es va contraposar al terme llengua catalana (tal com Víctor Labrado ens acaba de demostrar).
Última cosa. Desenganyem-nos-en, però totes les propostes que aquí s'han exposat són polítiques. I ho són perquè són propostes que miren d'organitzar la convivència en un camp determinat. | 0.841871 | curate | {"id": 0.00045706823375775386, "ca": 0.9667210795516378, "st": 0.0016106213951463707, "fr": 0.0003917727717923604, "es": 0.02494286647078028, "pt": 0.002785939710523452, "en": 0.000652954619653934, "la": 0.0001523560779192513, "sv": 0.0007617803895962564, "it": 0.00102296223745783, "ia": 0.0004135379257808249, "eu": 8.706061595385788e-05} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_467918 | Bones, no sé si ho sabieu. Avui hi ha una conferència del cap de llista al congrés de diputats de l'Estat Espanyol, en Joan Ridao (d'ERC). No és que sigui una notícia excepcional, i més ara que comença, gairebé, la precampanya. Però aquest senyor és un dels que se salven de la crema de tota la classe política. Valdrà la pena escoltar-lo.
En Joan Ridao és un excel·lent polític, deixant de banda la seva ideologia.
I si deixes de banda la ideologia que queda d'un polític? La façana? La cartera plena? La poltrona? | 0.693032 | curate | {"ca": 0.8893280632411067, "it": 0.11067193675889328} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_691761 | http://saixir.wordpress.com/2014/08/06/lestacio-de-franca-o-la-discordia-duna-obsolescencia-provocada/L’ESTACIÓ DE FRANÇA O LA DISCÒRDIA D’UNA OBSOLESCÈNCIA PROVOCADAPosted on 6 agost 2014Fa alguns mesos va aparèixer de manera tímida en alguns diaris comarcals una noticia que deixava entreveure clarament el que pot acabar passant amb l’Estació de França de Barcelona, si no es fa res per evitar-ho; l’envestida definitiva a una estació emblemàtica i competitiva a parts iguals, tot i que les dinàmiques actuals l’hagin deixat totalment obsoleta i en un pla totalment secundari. Va ser seguint aquesta tònica sobre la qual la Conselleria de Territori i Sostenibilitat i el Ministeri de Foment haurien arribat a un acord per a la construcció d’una nova terminal de trens Regionals a La Llagosta amb un objectiu molt concret: fer-hi arribar els trens que actualment tenen com a origen i destinació l’Estació de França. Per a quina raó? A algú se li acudeix un altre motiu que no sigui el de clausurar-la pel que fa al trànsit ferroviari? L’Estació de França és un d’aquells casos de dubtosa inviabilitat a on tant és el que s’hi pugui fer per re-activar-la; la volen tancar i s’ha acabat.Però recapitulem una mica: entre els anys ’60 i ’70 ja es va proposar per primera vegada el tancament de l’Estació de França; aleshores Barcelona tenia dues grans estacions centrals: l’Estació de França i l’Estació del Nord. Quan es va optar per convertir l’aleshores baixador de Sants en la gran estació terminal de Barcelona, aquesta estava inicialment plantejada per a substituir i clausurar les dues estacions anteriors. En aquella ocasió l’Estació de França es va acabar salvant del seu tancament i hi van continuar arribant trens. A l’Estació del Nord, no. Més tard, es va tornar a plantejar el tancament definitiu de l’Estació de França en motiu de les obres d’adequació de Barcelona a les Olimpíades del 1992; en aquella ocasió van clausurar i desmantellar l’annexa Estació de Rodalies, i van aixecar totes les platges de vies d’accés a l’Estació de França per una banda i l’altra de la ciutat; ocupaven gran part del que avui és la Ronda Litoral. Pel que fa a les vies, aquestes varen ser substituïdes per a dos nous accessos ferroviaris, un des del Passeig de Gracia, i l’altre des del Clot-Aragó; els accessos actuals. Novament l’Estació de França es va salvar del seu tancament, i a més, es va remodelar. D’aquesta manera, l’estació vivia de nou un temps d’efervescència durant els Jocs Olímpics, i fins cap a la meitat dels anys ’90; després, un cop passada la borratxera olímpica tot tornava a canviar, deixant l’Estació de França en una posició clarament secundària; tots els trens passaven per l’Estació de Sants i l’Estació de França exercia més de cotxera d’alguns trens que no una altra cosa.Però ja ben entrats al segle XXI, es tornen a viure vents de canvi pel que fa al món del ferrocarril: l’era de l’Alta Velocitat per fi arribava de ple a Catalunya i a Barcelona; a Barcelona Sants. Des d’aquí, el túnel que connecta amb la futura Estació de la Sagrera… i entre l’una i l’altra, allà queda l’Estació de França, com si ni l’haguessin vist; o sigui, no només l’Alta Velocitat ha obviat l’existència d’aquesta estació, sinó que se n’està construint una de completament nova amb les inversions que això suposen. Representa que la Sagrera estarà més ben connectada amb la ciutat que l’Estació de França; entre millorar els accessos d’una estació ja construïda i en funcionament, resultava més “econòmic” fer-ne una de nova; no és massa sorprenent doncs, que hagi acabat sortint a la llum un cas de malversació de fons per part de dirigents d’Adif.Mentrestant, l’Estació de França tornava a reviure a mig gas i uns breus moments d’esplendor; degut a les obres de l’Alta Velocitat, els pocs trens que aleshores connectaven Barcelona amb Europa, trens que fins aleshores tenien com a origen i destinació Barcelona Sants, van ser traslladats a l’emblemàtica estació; trens que des de l’Estació de França es dirigien directament a Girona, Figueres i la frontera amb l’estat francès. Però a mesura que les obres per connectar l’Alta Velocitat amb Europa anaven avançant, aquests trens també anaven essent incomprensiblement suprimits; primer el Catalan Talgo de Montpeller i els TrenHotel de Zurich i Milan; finalment, quan van entrar en servei els TGV directes entre Barcelona i París, també el TrenHotel que fins aleshores realitzava aquesta mateixa connexió en horari nocturn.Amb aquests trens ja suprimits per a la proliferació de l’Alta Velocitat, a l’Estació de França ja només hi queden trens Regionals i Rodalies -que en realitat són una part de la línia R2 de Rodalies, seccionada per a les obres de l’Alta Velocitat- amb parada comercial. Bé, i els Alvia amb denominació comercial Euromed que utilitzen l’estació de cotxera més que una altra cosa.Però d’estacions ferroviàries obsoletes, que després d’un cert temps han recuperat una certa hegemonia sobre la qual foren concebudes en trobem unes quantes: una d’elles seria l’actual Madrid Puerta de Atocha, encara que el que en origen n’era l’estació de tota la vida, va quedar re-convertida en un jardí botànic, annex a l’estació actual.En canvi, no va ser així amb l’estació de Saint Pancras de Londres; quan es van posar en servei els trens d’Alta Velocitat Eurostar fins a Londres, aquests s’estacionaven a l’estació de Waterloo. Però des de l’estrena el tram anglès d’Alta Velocitat, Saint Pancras, una històrica estació que va haver de ser remodelada per a l’ocasió va passar a ser la capçalera anglesa dels serveis entre la seva capital i París. Convé recordar-ho, perquè fins aleshores era una estació infrautilitzada, en benefici de la veïna King’s Cross, principal estació terminal londinenca dels trànsits ferroviaris insulars.Un altre exemple, encara més exagerat el tenim amb l’Estació Central d’Anvers, a Flandes, considerada segons sembla, com el millor exemple d’arquitectura ferroviària de Bèlgica: aquesta estació era inicialment capçalera de la línia Anvers – Brussel·les, una estació terminal de només sis vies en cul de sac, en origen. Però a partir del 1998, i amb la vista posada en connectar per mitjà de l’Alta Velocitat Brussel·les amb Holanda, s’hi va realitzar una ampliació de tal envergadura que a més, la convertiria per primera vegada en passant, afegint-hi tres nivells inferiors a més del ja existent. La configuració resultant d’aquesta remodelació, és, a més de les sis vies originals a nivell del carrer, una planta inferior dedicada a guixetes per a la venta de bitllets i comerços, enumerada com a 0, seguida de la planta -1 amb quatre vies més en cul de sac, i la planta -2, amb quatre vies més, en aquest cas, passants. En total, 14 vies. Realment irònic que aquesta obra faraònica l’haguessin fet en una estació que inicialment només disposava de sis vies en un mateix nivell, per acabar tenint-ne, sumant-ne tots els seus nivells, només dues més de les que actualment té l’Estació de França en un únic nivell. Sí senyores i senyors: l’Estació de França, obsoleta i encerclada per l’especulació urbanística com està actualment, disposa de 12 vies. I això sense comptar amb tota la platja de vies exterior, o que ha sofert alguna que altra “amputació”.Però tampoc ens posem nerviosos: la simple construcció de l’Estació de la Sagrera no ha de suposar necessàriament el tancament de l’Estació de França si es fan les coses ben fetes. Ara a Barcelona hi arriba l’AVE. I des de fa pocs mesos, també el TGV. Però ara que per fi la línia d’Alta Velocitat i les vies d’ample internacional arriben a la capital catalana des d’Europa, s’obra tot un ventall de possibilitats que si bé per a la resta d’Europa és completament normal en termes de mobilitat, a Barcelona és encara una cosa nova i per explorar: l’arribada de trens d’altres puntes d’Europa; així doncs a més dels actuals AVE i TGV, molt aviat ens podríem trobar que Barcelona acollís l’arribada de trens d’Anglaterra, Bèlgica, Suïssa, o Alemanya. És la cosa més normal del món que les grans capitals europees estiguin plenament interconnectades. I d’aquesta normalitat, Barcelona no n’ha de ser cap excepció. Però fa masses anys que les connexions ferroviàries de Barcelona “cap al món” es limitaven en mirar cap a la península, exceptuant els pocs trens que durant dècades han tingut el “privilegi”d’incorporar el sistema de rodadura desplaçable que els han permès salvar l’escull de l’ample de via, i tenir la resta d’Europa una mica, només una mica, més a prop.La culpa d’aquesta darrera circumstància la té en part, el diferent ample de via del ferrocarril convencional ibèric, respecte al de la resta d’Europa, i sobretot, les autoritats d’un costat i l’altre dels Pirineus que de manera tradicional i a partir de les seves visions “no”nacionalistes han volgut veure en la diferència d’ample de via una barrera més gran del que potser ho era en realitat. Però ara Barcelona per fi està connectada per vies d’ample internacional. Ara ja no hi han excuses. I en aquest context de normalitat, les estacions de Barcelona Sants i La Sagrera poden acabar per no ser suficients per absorbir el trànsit ferroviari que d’aquesta nova situació en pot esdevenir. A tot plegat cal afegir-hi que en els últims acords entre l’Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol per desencallar les obres de La Sagrera, s’havia acordat que aquesta estació seria finalment més petita de com inicialment estava projectada.Però darrerament han saltat algunes alarmes en saber-se sobre els plans de construcció de la terminal de Regionals a La Llagosta. La noticia parla implícitament sobre el futur de l’Estació de França; la nova terminal de La Llagosta aprofitaria algunes vies del ja existent intercanviador de mercaderies, i tindria per objectiu enviar tots els Regionals de Lleida, Tortosa, i Ulldecona, que actualment tenen l’Estació de França com a capçalera a Barcelona, fins a La Llagosta. D’aquesta manera, diu la noticia, “s’aconseguiria una major fluïdesa en el trànsit ferroviari”i -atenció al disbarat- “els trens no quedarien aturats a l’entrada del Passeig de Gracia per a donar pas als trens procedents de l’Estació de França”.El que no explica la noticia és que per començar, restaria capacitat a la maniobrabilitat dels trens de mercaderies de La Llagosta. Però aquí hi han més coses: efectivament, el corredor ferroviari del carrer Aragó està històricament saturat per les freqüències ferroviàries del llarg del dia… però que això sigui així, no és culpa de l’Estació de França. Com tampoc és culpa de l’Estació de França que molts trens es quedin aturats a l’entrada del Passeig de Gracia, de manera que en hores punta es poden arribar a veure fins a quatre trens seguits esperant poder entrar a aquesta estació mentre l’andana està ocupada per el tren que hi ha fet parada. Sembla irònic que a ningú no se li hagi acudit que el que de debò és preocupant, és que l’estació del Passeig de Gracia, una de les més transitades de tot el país, només disposi de dues vies, quan en un país normal, en tindria quatre com a mínim. Tampoc sembla que a ningú se li hagi acudit que l’enllaç entre el túnel del carrer Aragó i el que va a l’Estació de França s’hauria d’haver construït amb salts de moltó com els del nus de Marina, a on s’hi enllacen les línies de Puigcerdà i Manresa amb la de la Mataró, enlloc de col·locar l’enllaç al mateix nivell; només que s’haguessin complementat els salts de moltó amb dues vies més a l’Estació del Passeig de Gracia, quedaria en gran part solucionat el problema de les cues provocades a la seva entrada.Doncs bé: ara suposem que l’Estació de França finalment se’n va a fer punyetes i traslladen tots els trens Regionals a La Llagosta. Aquesta serà la “fluïdesa” que s’aconseguirà:- El túnel del carrer Aragó, restarà encara més col·lapsat que en l’actualitat; els trens que actualment es desvien cap a l’Estació de França, hauran de recórrer tot el corredor del carrer Aragó per anar o tornar de La Llagosta, enlloc de desviar-se cap a l’emblemàtica estació.- En aquest corredor, així com a l’Estació del Passeig de Gracia, continuaran havent-hi només dues vies per absorbir tot el seu trànsit en totes dues direccions; els trens que s’hauran suprimit de l’Estació de França, són trens que seguiran fent parada al Passeig de Gracia; aquests trens continuaran aturant-se a l’entrada del Passeig de Gracia com fins ara perquè hi haurà algun tren aturat a l’estació recollint i deixant passatgers.- S’hauran gastat una milionada en construir una nova estació que no resoldrà els problemes de col·lapse que té actualment Barcelona, simplement per clausurar una estació que ja està feta, que funciona, i que podria funcionar molt millor.- Els trens Regionals aniran pràcticament buits fins a La Llagosta per a poder-los estacionar amb els quilòmetres de més que això comportarà cada vegada. Per tant, a més del que ja s’ha explicat, no serà gaire sostenible energèticament.- Sobre els qui argumenten que l’Estació de França és poc cèntrica, qüestió altament discutible d’altra banda, es poden trobar que els seus trens Regionals passin a estacionar-se a una estació encara menys cèntrica; l’estació de La Llagosta es troba en un polígon industrial.Conclusió de tot plegat: l’única millora que se’n derivaria és que els trens que estiguin fent cua es puguin aturar uns metres després de l’actual bifurcació de la “discòrdia”. Felicitats…Després també hi ha les ganes de l’Ajuntament de Barcelona de suprimir el ramal que connecta l’Estació de França amb el Passeig de Gracia per a la seva proximitat amb la Plaça de les Glòries, per a la reforma que s’hi està fent. Ja és ben trist que enmig de tots els despropòsits haguts i per haver, hagi hagut de ser Adif qui en principi avortés els plans de l’ajuntament, de supressió d’aquest ramal; en el moment polític en que ens trobem i amb tot el que això comportarà haurien de ser les autoritats catalanes les primeres en entendre que no se’n pot deixar aquesta estació al marge; que en un país normal l’Estació de França i la seva funció ferroviària no seria vista com un problema, sinó com una solució. I en un país normal, en l’actual context de la connexió de l’Alta Velocitat de Catalunya amb la resta d’Europa, l’Estació de França no només no n’hauria quedat al marge, sinó que estaria a ple rendiment i ben connectada amb la resta de la ciutat i el país. De fet, en un país normal l’especulació urbanística no s’estaria menjant per moments l’Estació de França i no veuria la seva platja de vies en termes de sòl per requalificar. Després de que es destapés el cas de malversació de fons pel que fa a les obres de la Sagrera, m’agradaria saber si també n’hi han, relacionats amb l’Estació de França.La primera de les solucions, per aconseguir que l’Estació de França recuperi de manera definitiva la funció per a la qual va ser concebuda passa per fer-hi arribar l’ample de via internacional. Degut a la flagrant manca d’espai que té actualment aquesta estació, una bona solució seria substituir totes les vies actuals per a vies d’ample mixt ibèric/internacional de manera que la diferència entre els dos amples no seria un obstacle de cara a poder utilitzar la totalitat de la infraestructura; així és com es troben a Madrid algunes de les vies de l’AVE a l’estació de Puerta de Atocha. De fet, ens trobem en un context en que les vies d’ample mixt s’estan començant a implantar a diversos punts del nostre país; primer a la línia El Papiol-Mollet, però també en les adaptacions que s’estan fent a l’actual Corredor Mediterrani. I la meva previsió és que tard o d’hora en seran més les línies actualment nomes en ample ibèric, les que hauran d’acabar sent reconvertides al doble ample. És en aquest context en que les vies d’ample ibèric que discorren per Barcelona tard o d’hora hauran d’acabar essent transformades a tres rails, de manera que l’actual corredor d’Alta Velocitat entre Sants i la Sagrera deixi de ser una xarxa segregada respecte la resta de la ciutat.Degut precisament a aquesta segregació de xarxes pel tema de l’ample, una qüestió que a Renfe Operadora els convindria solucionar més aviat que tard, és la compatibilitat entre tensions en els seus trens d’Alta Velocitat, ja que la majoria dels seus AVE són mono-tensió, o el que és el mateix: només poden circular sota catenària d’Alta Velocitat. Si això ho comparem amb els trens d’Alta Velocitat de la resta d’Europa, ens trobem que en tots els casos aquests alternen vies i catenària d’Alta Velocitat, amb vies i catenària convencionals, en molts casos fins i tot, de diversos estats. Si aquí hi afegim que a cada estat, cadascuna de les seves xarxes convencionals utilitzen les seves pròpies tensions i sistemes de senyalització, acaba sent normal que la major part d’aquests trens arribin a ser compatibles per a fins a quatre tipus de tensions diferents… igual que acaba sent normal en aquests llocs, que en qualsevol de les seves estacions s’hi puguin veure trens d’Alta Velocitat compartint via amb trens de rodalies i similars. Tot plegat és també un aspecte important a tenir en compte de cara a l’Estació de França com a terminal d’Alta Velocitat que ara ja, hauria de ser.Val a dir, tornant als trams de via de doble ample, que a Catalunya, vies de mercaderies del port de Barcelona a part, són encara una cosa nova i estranya. Però a països com Suïssa o la República Txeca, és força habitual trobar-se trams ferroviaris de fins i tot, més de dos amples en una sola via, entre ample internacional, ample mètric, o l’ample rus en el cas dels països de l’Est. Per tant, en definitiva, ni l’ample de via ni la tensió elèctrica poden esdevenir impediments per fer arribar l’ample europeu i l’Alta Velocitat a l’Estació de França.També seria interessant contemplar aquesta estació com a capçalera de les línies de Puigcerdà i Lleida per via Manresa, dotant-les d’una major capacitat operativa en cadascuna d’elles; utilitzant l’Estació de França com a capçalera d’aquestes línies, ajudaria a que aquests trens s’estalviessin una bona part dels corredors ferroviaris que travessen Barcelona, de manera que fins i tot seria possible augmentar freqüències, cosa actualment impossible degut a aquesta saturació.Per últim és igualment necessari millorar les connexions entre el metro de Barcelona i l’Estació de França, així com millorar l’actual accés entre la línia 4 i l’estació, enllaç molt pobre i gens senyalitzat actualment.Amb tot això, podria provar de dir més coses, investigar, buscar més informació, noves idees, però en definitiva jo només sóc un aficionat. Tot plegat em porta a plantejar la pregunta del milió. Però sobretot em porta a plantejar-la des del punt de vista d’algú que no té més interès que aportar un humil gra de sorra a impedir que s’acabi tancant aquesta estació: algú pensa fer-hi alguna cosa, o ens quedarem de braços plegats i tal dia farà un any? Alguna entitat que es dediqui a promoure l’us del transport ferroviari alçarà la veu en defensa de l’Estació de França? Alguna associació d’usuaris? En alguna associació d’aficionats al món del ferrocarril hi haurà algun professional capaç de donar forma de viabilitat econòmica als meus -o d’altres- plantejaments? Algun polític del nostre país es pronunciarà oberta i inequívocament sobre la necessitat imperiosa de preservar la funció ferroviària de l’Estació de França? Senyores i senyors, comencen les apostes. * Fotos Estació de França actuals per Jordi Freixas Casanovas al 2007, 2008 i 2010** Resta de fotos, extretes d’internet
És molt maca però no té connexió amb el metroEs pot utilitzar per a moltes altres coses
Comença per llegir el meu article i després parla PD: I per cert: sí que té connexió amb el metro. Un altre tema és que l'enllaç sigui una merda, però hi és. I no està més separada que la L3 del metro respecte a l'estació de Sants.
De totes formes ho sento: els terrenys que s'alliberarien són molt llaminers per a l'especulació !
Això també ho dic en el meu article | 0.845777 | curate | {"ca": 0.9970368138215057, "it": 0.0008035759128120134, "en": 0.0009040229019135151, "et": 0.0012555873637687708} | |
macocu_ca_20230731_9_144662 | Ruta panoràmica pel centre dels Aspres del Montsec, eix del Segre i Noguera Pallaresa, per Camarasa: des de Sant Llorenç de Montgai fins a Fontllonga......
Les petjades de Dinosaure de Camarasa conservades als Jaciments Paleontològics de la Carretera del Doll, conserven al voltant d’unes 1000 icnites......
MUNTANYISME.CAT | 0.654631 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_458541 | Si algú de vosaltres està interessat en cobrir una vacant com a profe de català en diverses escoles públiques de Perpinyà, que m'escrigui un missatge privat i l'explicaré les condicions. Us puc dir que seria des de principis de febrer fins a finals de juny.
jo coneixo gent que esta treballant per alli. inclus, tinc un amic que fa molt que no el veig, que estava donant classes. molt interessant, ja fare arrivar el missatge. | 0.72478 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_43422 | Gràcies per estar aquest any amb nosaltres. A partir de gener, noves publicacions interessants. No deixeu de seguir el nostre Linkedin i el nostre blog.
Us recordem que els dies 28, 29 i 30 de desembre la nostra oficina està oberta en horari de 9 a 14 i de 15 a 18 h, i dijous 31 desembre de 9 a 14 h.
Bones festes i feliç 2021!
Comparteix aquest article
Share on LinkedInShare on LinkedIn Share on FacebookShare on Facebook TweetShare on Twitter Pin itShare on Pinterest Share on WhatsAppShare on WhatsApp
Post navigation
AnteriorPrevious post:El 2021, també amb vosaltresSegüentNext post:Es prorroguen les mesures contra la Covid-19 | 0.627373 | curate | {"ca": 0.7348242811501597, "en": 0.26517571884984026} | http://patrimonia-ae.com/ca/horaris-de-nadal-2020/ |
mc4_ca_20230418_12_199530 | Hotel Erlenbacher Hof Bad Homburg vor der Hohe Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Reserva Hotel Erlenbacher Hof
Ober Erlenbacher Str 16, Ober-Erlenbach, Bad Homburg vor der Hohe, Alemanya, 61352
Hotel Erlenbacher Hof valoracions
Característiques que t'encantaran sobre Hotel Erlenbacher Hof
Habitacions disponibles a Hotel Erlenbacher Hof
Més informació sobre Hotel Erlenbacher Hof
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Hotel Erlenbacher Hof és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Bad Homburg vor der Hohe. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Hotel Erlenbacher Hof també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Bad Homburg vor der Hohe. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen servei d'habitacions, restaurant, bar.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara calefacció, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Hotel Erlenbacher Hof la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Bad Homburg vor der Hohe.
Valoracions d'hostes reals sobre Hotel Erlenbacher Hof | 0.758978 | curate | {"ca": 0.8668989547038327, "de": 0.10034843205574913, "fr": 0.032752613240418116} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-erlenbacher-hof/hotel/bad-homburg-vor-der-hohe-de.html |
cawac_ca_20200528_7_201631 | El Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades ( GELA ) va organitzar el 26 d'octubre proppassat a la Universitat de Barcelona la jornada El rol de les llengües de la immigració a l'escola . Una jornada que, a més de reflexionar sobre la gestió d'aquestes llengües en el nostre sistema educatiu, també va servir per conèixer, de primera mà, l'experiència gallega, on, i només per posar un exemple, ens trobem amb la paradoxa que bona part de la població parla en espanyol a la nova immigració procedent, per exemple, de Cap Verd, i que parla crioll capverdià (de base portuguesa) ì portuguès, amb la qual cosa els paral·lelismes entre la seva llengua i el gallec són evidents (molt més, és clar, que amb l'espanyol).
(...)
Nota a la imatge: paral·lelament a les jornades, la professora M. Carme Junyent Figueras ha publicat el llibre E l rol de les llengües dels alumnes a l'escola , que, sens dubte, dóna moltes idees, moltes propostes i molts arguments al professorat per fer presents aquestes llengües en l'àmbit escolar.
En la presentació de la Jornada, podíem llegir que "en els darrers anys, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades ha i nventariat les llengües parlades a Catalunya. Ara que ja ens podem fer una idea de la diversitat present al nostre país, és el moment de preguntar-nos: què s’ha de fer amb aquestes llengües?". Certament, en un moment en què el país sembla que es vol plantejar seriosament què vol ser en un futur, i en un moment en què s'han tornat a obrir vells debats bilingüistes, és d'agrair que, des de l'àmbit de la recerca i de la Universitat, s'intenti obrir la qüestió lingüística a l'autèntica diversitat del nostre país.
A més, l'equip de la professora Junyent, també en la presentació de la Jornada remarca que "no hi ha dubte que l'entorn fonamental en aquests moments inicials és l'escola i per això en els darrers anys hem estat treballant en el projecte de recerca El rol de les llengües de la immigració a l’escola" (que, en part ha estat publicat en el llibre que hem anunciat en l'entrada d'aquest apunt).
Com dèiem, la Jornada també es completa amb un mirada envers el gallec, ja que als organitzadors els ha semblat interessant "un intercanvi d’experiències amb professionals gallecs, en situacions tan semblants i alhora tan diferents, seria molt profitós per a tots". Per això ens han fet conèixer més a fons el « modelo Burela », així com el projecte galaicocatalà Galauda , dues experiències diferents que han explorat les vies de la diversitat lingüística per promoure la convivència i la igualtat d’oportunitats entre els joves.
La Jornada, a més, constava de la participació de diversos experts sobre quin havia de ser el rol de les llengües de la immigració a l’escola. En aquest sentit, ha estat especialment destacable la intervenció del professor de la Universitat de Girona Josep M. Serra sobre l'elevada diferència de resultats escolars entre l'alumnat d'origen immigrant i el nascut a Catalunya (vegeu l'informe de la Fundació Bofill que adjuntem).
Finalment, es presentaren els primers resultats de la recerca que la professora M. Carme Junyent ha fet als centres d’ensenyament de la comarca de l’Anoia sobre què s'ha fet als centres escolars amb aquesta diversitat de llengües. Inscripció gratuïta
Pere Mayans, Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya (on he presentat les actuacions que, al llarg d'aquests anys ha fet el Departament d'Ensenyament per visualitzar i gestionar aquesta diversitat lingüística: teniu la presentació digital que vaig fer en format PDF com a adjunt d'aquest apunt).
12.45-13.30 h. Proxecto Galauda: foment de la cohesió social a l’escola a partir de les llengües d’immigració
Sabela Labraña, Dept. de Filologia Romànica, UB
15.30-17 h. Taula rodona: Què hem de fer amb les llengües de la immigració a l’escola?
Josep M. Serra (Universitat de Girona)
Llorenç Comajoan (Universitat de Vic)
Luz Zas (Universidade de Santiago de Compostela)
Mònica Fidalgo (GELA, Universitat de Barcelona)
Modera: M. Carme Junyent
17-18 h. Conferència: El rol de les llengües a l’escola (el cas de l'Anoia)
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura. L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans (Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català | 0.846965 | curate | {"ca": 0.9903295835800277, "fr": 0.0028616538385632523, "es": 0.006808762581409118} | http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/232795 |
mc4_ca_20230418_0_447317 | Detalls Apartament Pescateria - Ciutadella II
Apartaments a Barcelona › Apartaments Barcelona › Born › Pescateria - Ciutadella II
Aquest apartament té un acollidor saló i menjador amb un còmode sofà, TV i taula de menjador amb 4 cadires. Les portes de pati porten fora a un balcó, perfecte per a veure el món passar. La cuina americana contemporània està totalment equipada i inclou microones, torradora i bullidor d'aigua. L'apartament disposa de 1 dormitori doble amb un armari i un bany modern amb dutxa espaioses. Tovalloles estan incloses en el preu.
Aquest allotjament està situat a la bella ubicació del Born. Aquí, trobareu molts bars acollidors i restaurants al llarg de la estreta, carrers sinuosos. Aquest apartament està situat a prop d'atraccions com parc de la Ciutadella, l'Arc de Triomf i Zoo de Barcelona i és a poca distància de les platges i discoteques, així es troba perfectament. Això està ben comunicat amb la resta de la ciutat mitjançant l'estació de metro de Barceloneta (L4).
Pescateria - Ciutadella II can be reserved only if the booking start date is between 31 des. 2022 - 12 gen. 2023 | 0.75981 | curate | {"ca": 0.899365367180417, "en": 0.08340888485947416, "eo": 0.017225747960108794} | https://www.barcelonacheckin.com/ca/n/apartaments_barcelona/born/26550_pescateria-ciutadella-ii.php |
mc4_ca_20230418_9_219892 | Opinió - Page 183 of 189 - VilaWeb
De madridocentrismo e independencia
Me he curado de extremos. No reflejan la complejidad de la realidad. La realidad es mucho más radical que la pureza de los ideales porque es mestiza, siempre. Aun así, la política electoral, así ... Opinió contundent, Simona Levi
Plovia. Del llit estant, sentia la música suau de milers de gotes a la teulada i a les finestres. Encara no havia obert els ulls. Vaig alçar el llençol que havia quedat rebregat als peus del llit i... Mail Obert, Pere Cardús
La campanya de les eleccions del 27-S es va acabant. Queden quaranta-vuit hores de campanya oficial i quatre dies justs per a saber què significaran finalment aquestes eleccions. Personalment crec qu... Editorial, Vicent Partal
M'he guarit d'extrems. No reflecteixen mai la complexitat de la realitat. La realitat és molt més radical que no pas la puresa dels ideals. És mestissa, sempre. Així i tot, la política elector... Opinió contundent, Simona Levi
'Aguanteu-vos el riure, amics.' La vella dita llatina es podia aplicar al periodista Carlos Alsina mentre escoltava els balbuceigs de Mariano Rajoy sobre la nacionalitat espanyola dels catalans. Per c... Opinió contundent, Ramón Cotarelo
< Anterior 1 … 174 175 176 177 178 179 180 181 182 183 184 185 186 187 188 189 Següent > | 0.681889 | curate | {"ca": 0.7542768273716952, "es": 0.208398133748056, "en": 0.03732503888024884} | https://www.vilaweb.cat/categoria/opinio/page/183/ |
wikipedia_ca_20230401_0_376016 | Spútnik 3
L'Spútnik 3 (en rus: Спу́тник-3) va ser un satèl·lit artificial soviètic llançat 15 de maig del 1958 des del cosmòdrom de Baikonur amb un coet "R-7/SS-6" ICBM modificat. Era un satèl·lit de recerca per explorar l'atmosfera superior i l'espai proper. A causa d'una fallada en el mecanisme d'enregistrament, el satèl·lit no va detectar la radiació dels cinturons de Van Allen (ja que el 3 de febrer del 1958, un altre Spútnik 3 va fallar abans).
Història.
El juliol de 1956 l'OKB-1 de la Unió Soviètica va començar el disseny i construcció del primer satèl·lit artificial terrestre, denominat ISZ, amb el nom en clau pel dissenyadors d'"Object D". Aquest disseny va començar el gener de 1956 amb la intenció que el llançament es realitzés durant l'Any Geofísic Internacional.
De fet aquest havia de ser el primer satèl·lit artificial llançat pels soviètics, però en va acabar sent el tercer degut a les dificultats de desenvolupament dels aparells científics i l'equip de comunicació. El coet propulsor era una versió modificada del nou míssil balístic (ICBM), R-7 Semiorka que es va denominar 8K71, estava preparat pel llançament abans que el propi satèl·lit. Per evitar que els americans s'avancessin en el llançament del primer satèl·lit artificial, els soviètics van accelerar el disseny i llançament dels senzills satèl·lits "Prosteixi Spútnik 1" ("Sàtel·lit Elemental 1" o PS-1) i l'Spútnik 2 (PS-2). Aquests van ser llançats abans que el més ambiciós satèl·lit "Object D".
Dades tècniques del vehicle llançador.
"R-7 Semiorka": | 1 | perfect | {"fr": 0.0058823529411764705, "ca": 0.984313725490196, "eb": 0.00980392156862745} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=376017 |
macocu_ca_20230731_6_146152 | Notificació de data 05.05.2012. Resolució de reclamació prèvia de percepció indeguda de prestacions d'atur.
15/05/2012
BOP T | 0 | curate | {"ca": 0.8760330578512396, "it": 0.08264462809917356, "nl": 0.04132231404958678} | |
macocu_ca_20230731_4_460988 | Avancen les obres de l’edifici sociocultural de Palanques
Les obres de l’edifici sociocultural que està realitzant l’Ajuntament de Palanques van avançant amb diferents ajudes i subvencions. L’aportació de l’Agència Valenciana de l’Energia ha permès la instal·lació de la geotèrmia que permetrà la climatització de l’edifici. La construcció comptarà amb un habitatge per a turisme rural, un local sociocultural per als jubilats de la localitat i una sala àmplia per a tot tipus d’actes culturals, reunions, exposicions i actuacions. L’estructura i la façana superior estan concloses i, una vegada realitzada la perforació per a la geotèrmia, es procedirà a realitzar els equipaments interiors. | 0.80489 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_172435 | Petits poemes de Joan Brossa conté 16 poemes que ens permeten viatjar i jugar per l’obra del poeta. El poemari compta amb la curació de la Judith Barnés (Fundació Joan Brossa) i les il·lustracions de la Mercè Galí, il·lustradora de nombrosos llibres de poesia il·lustrada per a infants.
Són poemes que proposen jocs amb lletres i paraules, farcits de contingut i creativitat per motivar la reflexió i el diàleg dels lectors. El llibre inclou un manual d’instruccions per fer poemes, a l’estil brossià.
Una excel·lent manera d’inciar-se en l’amor per les paraules!
Share on facebook | 0.735268 | curate | {"ca": 0.9704861111111112, "en": 0.029513888888888888} | |
mc4_ca_20230418_4_496633 | El Dogc [1] ha publicat una ordre que desplega les accions positives específiques per a promoure la presència d’alumnat en determinades especialitats. En concret, s’obre la convocatòria que crea els preus públics per a l’alumnat femení dels següents cicles de grau superior:
Etiquetes: dones [2], educació [3], estudiants [4], formació [5]
[1] https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=859221&language=ca_ES
[2] https://www.barcelonesjove.net/tags/dones
[3] https://www.barcelonesjove.net/tags/educació
Source URL: https://www.barcelonesjove.net/noticies/educaci%C3%B3-promour%C3%A0-la-matriculaci%C3%B3-de-dones-als-cicles-dfp-industrial-amb-bonificaci%C3%B3-la-mat | 0.405569 | curate | {"ca": 0.7115117891816921, "en": 0.2884882108183079} | https://www.barcelonesjove.net/print/82160 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_187788 | El jutge Ruz envia a judici Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell i el Barça per frau fiscalEl jutge encarregat del Cas Neymar demana que es processi el president del F. C. Barcelona, a Sandro Rosell i al Barça per evadir impostos en contractes simulats i fer operacions fraudulentes13 Mar 2015 - 13.50Sandro Rosell i Josep M. Bartomeu en una foto d'arxiu (EFE) El jutge Pablo Ruz finalment ha decidit enviar a judici el president del Barça Josep Maria Bartomeu, l'expresident Sandro Rosell i el club per frau fiscal, segons ha avançat la Cadena Ser. El magistrat considera que són responsables d'haver evadit 12 milions d'euros amb contractes simulats i operacions fraudulentes. Així que, després que la fiscalia de l'Audiència Nacional considerés insuficients les explicacions de Bartomeu sobre el 'Cas Neymar', Ruz els jutjarà per un presumpte delicte de frau fiscal en el fitxatge i administració deslleial.En la seva acta, el jutge considera que Rosell i Bartomeu van poder incórrer en tres delictes contra la Hisenda Pública per les quotes que haurien deixat de pagar a Hisenda. I xifra en 83.371.000 euros les quantitats abonades pel fitxatge de Neymar. En relació amb la responsabilitat del president Bartomeu, destaca el seu protagonisme "tant en la gènesi de les operacions contractuals que constitueixen la base fàctica del procediment ( la contractació de Neymar ) com en el desenvolupament del fitxatge i, finalment, en relació al coneixement, assumpció i autorització dels pagaments vinculats a aquesta contractació durant el 2014 " Segons fonts del F.C. Barcelona, el club encara no ha rebut cap notificació oficial al respecte però en el moment que la rebin estudiaran la possibilitat de presentar un recurs.Jan, torna si us plau!! !I el club també surt esquitxat amb l'afer del banc andorrà intervingut, el seu ex-president Ramón Cierco és un altre directiu d'en Nobita. I el carallot encara no ha tingut la dignitat de dimitir del club.
Un jutge Cule confés no s'hauria de retirar de un cas que afectes al Madrid, per garantir la imparcialitat? | 0.888652 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_5_31987 | El diari econòmic nord-americà The Wall Street Journal (WSJ) considera ESADE la millor escola del món per a titulats en MBA. Basat en les respostes de més de 4.000 empreses que tenen a l´equip titulats en MBA d´escoles d´Europa, Nord-amèrica i Centre-amèrica, el rotatiu ha elaborat la llista de les 24 millors escoles on, a més, destaca que les empreses consideren la cultura internacional d´ESADE com a principal actiu de l´empresa. El WSJ ha triat l´entitat catalana perquè els seus titulats destaquen per la seva integritat i honestedat, per la capacitat de treballar en equip i per les seves habilitats interpersonals i de comunicació. I aquests atributs, segons el diari econòmic, són precisament els més apreciats per les empreses a l´hora de contractar graduats MBA. A més, el rotatiu nord-americà també ha posat l´accent en la internacionalitat de l´escola catalana, ja que té a les seves aules ESADE substitueix al primer lloc del rànquing l´escola suïssa IMD, que ocupa aquest any el segon lloc, al davant de la mexicana Ipade, que completa el podi. Al quart lloc hi ha la London Business School i al cinquè i sisè s´hi troben les primeres escoles nord-americanes del rànquing, Thunderbird i Columbia University. | 0.887585 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.anuaris.cat/cronologia/el_diari_economic_nordamerica_the_wall_street_journal_wsj_considera_esade_la_millor_escola_del_mon_per_a_titulats_en_mba_basat_en_les_respostes_de/27794/ |
macocu_ca_20230731_7_54010 | 16.5.08
Afanyadament
Afanyadament, baixen del bus que les ha acostat a aquesta zona alta de Barcelona desprovista de metro.
Afanyadament, empenyen els cotxets amb les criatures blanquetes cap a la guarderia, o porten de la maneta els nanos enclenxinats cap a les escoles privades.
Afanyadament, serveixen cafès amb llet i croissants a la granja de la cantonada.
De reüll poden veure els seus homes que, afanyadament, munten bastides, escombren el Passeig de la Bonanova, fan la mudança del 7è 4rta, descarreguen caixes de cervesa als bars de tapes, plens ja a mig matí d'universitaris ociosos.
Feixugament, porten la roba a la tintoreria, i tornen amb les bosses plenes de la compra.
Cansadament, acompanyen a passejar les venerables dames blanques, o, distretament, esperen que el gossos de pura raça facin les seves necessitats a l'endreçat pipican municipal.
Al vespre, agafen el bus per baixar al seu altre mon, on, si tenen sort, podran veure els seus fills en comptes de parlar-hi per telèfon des d'un locutori.
Aquests dies, l'Indiano, amb la mirada escrutadora i curiosa que és més una deformació vital que professional, prova d'endevinar què hi ha sota aquests ulls foscos de mirada impassible i cansada. I des d'aquí, els dedica aquest pensament agraït a la seva feina que, tot i no ser-ho, sembla invisible, i les fa invisibles.
5 comentaris:
Afanyadament....Ho sembla invisi- ble, però sortosament no ho és. Gràcies per la delicadesa de re- cordar-les. A.
Ara que vindran mal dades per la immigració (Itàllia ens queda ben aprop), caldrà recordar qui ens renta el cotxe, qui ens serveix els cafès, i qui canvia les nostres canonades, els bolquers dels nostres avis, i dels nostres nens.
Sí, i també qui sacseja les nostres consciències, i ens recorda que la història es repeteix i va oscil.lant com un pèndol.I aquí seguim entossudint-nos en tenir mala memòria...
Gràcies per aquest escrit tan delicat, Itàlia vos queda ben aprop..., el que està passant ací espere que no siga el principi de res, espere.
No ho havia pensat, però probablement el que has estat escrivint darrerament a ca teua m'ha inspirat. Cal dir, per cert, que estàs fent que m'interessi per la política italiana, a la qual no feia cas des dels meus temps de facultat. Gràcies per participar! | 0.835284 | curate | {"sv": 0.0031069684864624943, "ca": 0.9902352418996893, "pt": 0.005770084332001775, "en": 0.000887705281846427} | |
naciodigital_ca_20220331_0_654918 | El sistema de salut ha tingut des de sempre en l’acció del voluntariat una de les seves principals vàlues. La tasca de les persones voluntàries en els centres i serveis sanitaris afavoreix un clima més ric en relacions humanes, tant amb les persones ateses i el seu entorn més proper com amb l’equip professional i els agents implicats.
Per això, i en el marc de la participació ciutadana en salut, la Generalitat vol seguir reconeixent, potenciant i enfortint l’activitat voluntària en el sistema sanitari públic com una eina d’impuls a una atenció sanitària integral més propera. Ho fa amb la nova Carta del voluntariat en l’àmbit de la salut 2019, que neix fruit d’un treball col·laboratiu liderat pel Departament de Salut i en què han participat més d’un centenar de persones vinculades al voluntariat i a l’àmbit salut i social, al món local i a l’universitari, amb l’estreta col·laboració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
La nova carta actualitza la del 2010 i vol reconèixer i promoure el voluntariat en el sistema públic de salut i donar cobertura i seguretat a l’acció voluntària, especialment en termes organitzatius i de qualitat. Entre els aspectes més rellevants i innovadors, la carta vol fer extensiva la seva aplicació a l’atenció primària i comunitària, i a la salut mental i les addicions. També proposa definir els mecanismes i els perfils de gestió necessaris per a garantir una acció voluntària amb condicions de seguretat i qualitat, així com plantejar un model de salut i social integrat al voltant de l’atenció centrada en la persona.
El voluntariat en l’àmbit de la salut és un valor social de país
Una de les prioritats del Departament de Salut és centrar el Sistema Nacional de Salut en la persona, buscant la millora dels resultats en salut i la qualitat assistencial a través de l’equilibri entre els avenços científics i tecnològics i la qualitat afectiva, emocional i humana de l’atenció.
Així, el voluntariat és una de les millors eines per fomentar unes relacions personals i socials més properes i solidàries. De fet, a través d’aquesta forma de participació ciutadana, fonamentada en valors indispensables de la nostra societat –com el compromís, la fraternitat, l’afectivitat i la generositat–, s’incorpora a l’excel·lència dels professionals de la salut una acció transformadora a través de la dedicació personal de temps i esforç, que suposa estar al costat de les persones i del seu entorn més proper en moments especialment vulnerables de la seva trajectòria vital.
Branded content
Un hivern sense BRRR
Els consells de Salut per prevenir la grip i altres malalties pròpies de l'hivern
A més, si l’acció voluntària representa un dels paradigmes del compromís personal i col·lectiu per a la millora de la societat, no és menys rellevant la tasca del teixit associatiu que creen les entitats que vertebren aquest col·lectiu, contribuint així a construir una societat civil més compromesa i democràtica.
A Catalunya s’estima que hi ha mig milió de persones voluntàries vinculades a unes 12.000 entitats, de les quals un 4% es dediquen als serveis sanitaris. | 1 | perfect | {"ca": 0.9887060342045821, "en": 0.00484027105517909, "fr": 0.006453694740238786} | https://www.naciodigital.cat/noticia/192273/voluntariat-impulsa-salut-mes-propera |
mc4_ca_20230418_3_294343 | Leopoldo Alas y Ureña - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
periodista i escriptor espanyol
(S'ha redirigit des de: Leopoldo Alas Clarín)
Leopoldo García-Alas y Ureña, més conegut pel pseudònim literari «Clarín» (Zamora, 25 d'abril de 1852 – Oviedo, 13 de juny de 1901), fou un periodista i escriptor realista espanyol, introductor del naturalisme a Espanya. [1] La seva obra més característica és La Regenta, que comparteix semblances amb Madame Bovary, del francès Gustave Flaubert.
25 abril 1852
Zamora (Castella i Lleó)
13 juny 1901 (49 anys)
Cementiri del Salvador (Oviedo)
Literatura realista i naturalisme
Leopoldo Alas Mínguez ()
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopoldo Alas y Ureña
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leopoldo_Alas_y_Ureña&oldid=24229450»
Darrera modificació: 24 jul 2020 a les 09:56
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 24 jul 2020 a les 09:56. | 0.689085 | curate | {"ca": 0.8240437158469945, "pt": 0.040437158469945354, "es": 0.1355191256830601} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Leopoldo_Alas_Clar%C3%ADn |
macocu_ca_20230731_8_370507 | You're in: Home > Circus news > Inscripcions per participar a les reunions ràpides amb programadors i programadores a Fira Trapezi 2022
Circus news
L’Associació de Professionals de Circ de Catalunya i Fira Trapezi organitzen, en el marc de la pròxima edició del festival, una trobada entre companyies de circ i programadors i programadores. L’activitat és gratuïta i oberta a companyies amb membres associats a l’APCC i tindrà lloc a l’espai per a professionals a Cal Massó, divendres 13 de maig d’11h a 13h. Les places seran molt limitades. L’objectiu és oferir als socis i sòcies de l’APCC la possibilitat de conèixer programadors i programadores assistents a la Fira en un ambient de treball. Es tracta de reunions ràpides (5 minuts) i per a organitzar-les tindrem en compte les característiques de les propostes artístiques i els interessos dels responsables de programació, per tal d’aconseguir que les reunions siguin profitoses per ambdues parts. Els socis i sòcies interessats en participar han d’omplir AQUEST FORMULARI fins el 2 de maig. Tingueu en compte que per accedir a Cal Massó cal estar inscrit/a professionalment a Fira Trapezi. Recordeu que els socis i sòcies compteu amb un descompte del 50% en el preu de la inscripció. AQUÍ més informació.
Per part de Fira Trapezi faran la crida a programadors i programadores perquè participin a l’activitat. Com que no disposarem d’un llistat confirmat de programadors/es fins dies abans de la Fira, no podrem confirmar participació a les trobades fins el dia 10 de maig.
Altres activitats professionals on contactar amb programador/es Fira Trapezi organitza diferens activitats professionals que podeu consultar AQUÍ. Entre elles, dese de l'APCC participarem a una taula rodona sobre comunicació en l'àmbit del circ en què presentarem el dossier #ressonacirc sobre el circ català actual (el podeu llegir AQUI).
Us destaquem que el mateix divendres després de l’speed-meeting, a les 13h, s’organitza un vermut a Cal Massó en què també podreu trobar programador/es i establir una conversa més distesa. També dissabte tindrà lloc el tradicional dinar al mateix espai. En tots els casos el personal d’oficina de l’APCC us podrà ajudar si teniu dubtes o consultes o si esteu buscant algun/a programador/a. | 0.85583 | curate | {"ca": 0.9951067615658363, "en": 0.004893238434163701} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_380111 | En aquest bloc aniré publicant petits resums, extractes de retalls que tinc guardats des de fa algun temps i que he decidit esparracar i llençar, o no, i que em vaga compartir amb qui pugui estar interessat.
dissabte, 7 de març de 2020
pd 1761 Com un sol poble contra el feixisme
(arafa...)
"Democràcia, llibertat i civilització. El significat d'aquestes paraules és més important que mai ara que ens enfrontem al virtuosisme de les mentides i a la tergiversació del significat de les paraules, que forma part de la naturalesa del feixisme". (Rob Riemen, 'Per combatre aquesta època'.)
... hem de combatre la mentida, l'engany i, més perillós que res, la tergiversació de les paraules. Ja ho sabem: el llenguatge és poder, i qui el controla o qui és capaç de manipular-lo té capacitat per canviar la percepció de la realitat...
Demano a tots els partits polítics catalans i espanyols que condemnin enèrgicament la violència d'aquests grups feixistes contra els independentistes. Que la condemnin i que es comprometin a combatre el feixisme sense matisos... | 1 | perfect | {"ca": 0.9904397705544933, "it": 0.009560229445506692} | |
cawac_ca_20200528_1_89940 | El Consell Comarcal serà la seu de l’Associació de Donants de Sang de l’Alta Ribagorça
per scasanovas darrera modificació 30/03/2009 10:54
Aquesta nova associació ribagorçana entra a formar part de la Federació d’entitats de donadors de sang de Catalunya, que està constituïda per 23 associacions i 13 associacions més que estan a punt d’entrar en funcionament.
El passat dimecres a la seu del Consell Comarcal es va fer l’acte de constitució de l’Associació de Donats de Sang de l’Alta Ribagorça.
Aquesta nova associació ribagorçana que tindrà el domicili a la seu del Consell Comarcal entra a formar part de la Federació d’entitats de donadors de sang de Catalunya, que està constituïda per 23 associacions i 13 associacions més que estan a punt d’entrar en funcionament.
A l’acte de constitució es va decidir la composició de la Junta Directiva que serà la següent els propers tres anys: el senyor Albert Franco President, el senyor Albert Alins vicepresident, la senyora Alicia Ximeno secretaria, la senyora Iolanda Ferran tresorera i les senyores Margarita Lapedra, Jessica Garcia, Carme Altarriba, Roser Durano i els senyors Xavier Porté i Lluís Martinez com a vocals.
L’Associació de donants de sang, té per objectiu promoure la donació de sang i plasma sanguini de forma altruista per tal d’assolir l’autosuficiència en sang i derivats de la mateixa i informar sobre les necessitats de donacions que té el sistema sanitari.
L’any 2007, a l’Alta Ribagorça es van fer un total de 235 donacions i el 2008 un total de 214 donacions , sent una de les comarques amb major índex de donants per habitant. Recordar que dilluns dia 30, totes les persones que estiguin interessades en donar sang ho podran fer-ho a Casa Cotori al Pont de Suert de les 17 a les 20 hores. | 0.896966 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.xn--altaribagora-udb.cat/serveis-web/actualitat/el-consell-comarcal-sera-la-seu-de-l2019associacio-de-donats-de-sang-de-l2019alta-ribagorca-1 |
mc4_ca_20230418_12_36323 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » pastor » ACTIVITATS PESQUERES » Salut, alimentació i gastronomía » Aigua » Carnaval » Balls i danses » MÚSICA I SONS » Cerca Recursos Documentals | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A267&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1599&f%5B5%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A6&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2339&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A469&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A486&f%5B9%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A320 |
oscar-2301_ca_20230418_1_129805 | Si ets titular d’una instal·lació regulada per la normativa de seguretat industrial, com és el cas d’un ascensor, d’una instal·lacions d’equips a pressió, de fred industrial, o també una instal·lació elèctrica de baixa tensió, és molt important conservar sempre tota la informació de la seva legalització.
En el cas de no disposar d’aquesta documentació, es pot sol·licitar un duplicat en qualsevol moment, amb un senzill tràmit, i pagant una taxa de 18,30 euros.
En la web de d’Empresa i Treball de la Generalitat, hi ha diferenciat dos formularis, un és per aquelles instal·lacions legalitzades abans del 6 de novembre de 2014 i un altre per obtenir el duplicat del certificat d’inscripció al Registre d’instal·lacions (RITSIC) que correspon a una instal·lació legalitzada a partir del 6 de novembre de 2014.
instalació industrial baixa tensión
Preguntes freqüents
FEDAOC
Generalitat de Catalunya
Ministerio de Industria
ENAC
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
933 634 669
Contacte
Uso de cookies de asocat.net
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y la experiencia de uso de este sitio web. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies. | 0.699064 | curate | {"ca": 0.7623355263157895, "nl": 0.004934210526315789, "es": 0.2138157894736842, "pl": 0.003289473684210526, "ro": 0.009046052631578948, "fr": 0.006578947368421052} | https://asocat.net/noticias/com-demanar-un-duplicat-de-la-teva-instal |
racoforumsanon_ca_20220809_0_252482 | Els joves liberals suecs proposen de legalitzar el que anomenen ‘avortament jurídic masculí’El pare biològic podria renunciar a ser considerat pare d'una criatura abans de les divuit setmanes d'embaràsPolèmica a Suècia per la proposta de la branca regional occidental de les joventuts liberals. Marcus Nilsen, que n’és el líder, ha dit en una entrevista a Aftonbladet, el principal diari del país, que s’hauria de legalitzar allò que anomena ‘avortament masculí’ o ‘avortament jurídic’.La proposta consisteix a autoritzar els homes a desentendre’s dels seus fills biològics durant les primeres divuit setmanes de l’embaràs, que és el temps durant el qual les dones poden avortar legalment. Així, l’home podria renunciar a la paternitat amb totes les conseqüències legals i no estaria vinculat a la criatura. De la mateixa manera, hauria de renunciar a veure’l o a visitar-lo. La decisió, doncs, tindria caràcter irreversible.Segons els autors de la proposta, d’aquesta manera s’evitarien molts dels problemes legals que ara ocasionen els embarassos no volguts. La resta dels partits i els grups feministes han considerat que era una idea absurda i han recordat que aquests darrers anys les joventuts liberals sueques havien fet propostes molt controvertides sobre qüestions sexuals, com ara una que demanava que l’incest no fos perseguit legalment.El partit liberal suec no s’ha pronunciat encara sobre la qüestió, però en anteriors debats semblants s’han mostrat molt irritats amb allò que consideren que són idees ridícules de les seves joventuts. Els liberals són minoritaris al parlament suec, on tenen 19 diputats de 349. També tenen dos dels 22 eurodiputats del país i una presència municipal relativament important.https://www.vilaweb.cat/noticies/els-joves-liberals-suecs-proposen-legalitzar-el-que-diuen-avortament-juridic-masculi/
Reconec que he votat SÍ per tocar els nassos a les feministes, però en realitat no ho estic.
I per què no estàs a favor?
Per dues raons:1) Quan una dona es queda embarassada és "culpa" dels dos, i els dos se n´han de fer càrrec del que han fet.2) Augmentaria el nombre d´avortaments reals, car moltes dones, en veure´s soles, optarien per avortar.
1) Quan una dona es queda embarassada és "culpa" dels dos, i els dos se n´han de fer càrrec del que han fet.Cada acte té les seves conseqüències, si no ets disposat a assumir-les pren precaucions.
Això mateix diuen (diem) els qui estem en contra de l´avortament femení.Això val per igual per a homes que per a dones
No del tot. En el cas de les dones pot donar-se el cas que sigui fruit d'una violació, per exemple. Per no parlar dels perills per la salut que suposa de vegades un embaràs.
En el cas dels homes també pot ser fruit d'una violació i igualment injust.
Si una dona viola un home i queda embarasada dubto molt, però molt, que després demani a l'home en qüestió responsabilitats envers la criatura.
No dubtis tant.https://www.usatoday.com/story/news/nation/2014/09/02/statutory-rape-victim-child-support/14953965/https://en.m.wikipedia.org/wiki/Hermesmann_v._Seyerhttps://jezebel.com/5827427/once-again-men-can-be-raped-too
Algunes se les saben llarga... què dic algunes, totes
Ui sí, toooteeees...!
Era ironia, volia dir el 99%. | 0.825379 | curate | {"ca": 0.9111596009975063, "es": 0.003428927680798005, "en": 0.06982543640897755, "et": 0.006546134663341646, "it": 0.00903990024937656} | |
mc4_ca_20230418_11_320932 | Internazionali BNL d'Italia 2018 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
9 - 20 de maig
Premi 5.444.985 € (masculí)
2.703.000 € (femení)
El Masters de Roma 2018, conegut oficialment com a Internazionali BNL d'Italia 2018 és una competició tennística que es juga en terra batuda dins les sèries Masters 1000 de l'ATP en categoria masculina, i dins els Premier 5 Tournaments de la WTA en categoria femenina. La 75a edició del torneig es va disputar entre el 9 i el 20 de maig de 2018 al Foro Italico de Roma, Itàlia.
El tennista manacorí Rafael Nadal es va imposar per vuitena ocasió a Roma (2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2012, 2013), fita sense precedent en el circuit, sobre l'alemany Alexander Zverev, defensor del títol. Aquest fou el tercer títol de la temporada i 32è títol de categoria Masters del seu palmarès. A més, aquesta victòria li va permetre recuperar el número 1 del rànquing individual tot just una setmana després d'haver-lo cedit a Roger Federer. [1] La ucraïnesa Elina Svitolina va reeditar el títol aconseguit l'any anterior per aconseguir també el tercer títol de la temporada, i es va imposar a la número 1 del rànquing, la romanesa Simona Halep. [2] La parella masculina formada pels colombians Juan Sebastián Cabal i Robert Farah van guanyar el títol més important del seu palmarès, de fet els primers sud-americans en guanyar un Masters. [3] El tennista croat Mate Pavić va esdevenir número 1 del rànquing de dobles, el tennista més jove (24 anys) des de 1996. [4] La parella femenina formada per l'australiana Ashleigh Barty i la neerlandesa Demi Schuurs van guanyar el títol de dobles en el primer torneig que disputaven conjuntament. [5]
La italiana Roberta Vinci es va retirar del tennis després de perdre en primera ronda. [6]
Article principal: Internazionali BNL d'Italia 2018 − Individual masculí
7 Kevin Anderson 7
10 Pablo Carreño Busta 11
11 Novak Đoković 18
12 Sam Querrey 12
13 Jack Sock 14
15 Tomáš Berdych 17
16 Lucas Pouille 16
D. Shapovalov 4 1 1 R. Nadal 4 6 6
P. Gojowczyk 4 4 F. Fognini 6 1 2
F. Fognini 6 6 1 R. Nadal 7 6
K. Nishikori 6 6 11 N. Đoković 64 3
P. Kohlschreiber 1 2 K. Nishikori 6 1 3
11 N. Đoković 6 7 11 N. Đoković 2 6 6
A. Ramos Viñolas 1 5 1 R. Nadal 6 1 6
A. Bedene 4 7 2 2 A. Zverev 1 6 3
10 P. Carreño Busta 6 63 6 10 P. Carreño Busta 3 3
B. Paire 3 4 4 M. Čilić 6 6
4 M. Čilić 6 6 4 M. Čilić 613 5
5 J.M. del Potro 2 5 r 2 A. Zverev 7 7
9 D. Goffin 6 4 9 D. Goffin 4 6 3
K. Edmund 5 611 2 A. Zverev 6 3 6
2 A. Zverev 7 7
11 Angelique Kerber 11
16 Ashleigh Barty 18
17 Magdaléna Rybáriková 19
1 S. Halep w/o
13 M. Keys 1 S. Halep 6 6
9 S. Stephens 1 67 7 C. Garcia 2 3
7 C. Garcia 6 7 1 S. Halep 4 6 6
D. Gravilova 3 4 M. Xaràpova 6 1 4
M. Xaràpova 6 6 M. Xaràpova 66 6 7
J. Konta 6 3 4 5 J. Ostapenko 7 4 5
5 J. Ostapenko 2 6 6 1 S. Halep 0 4
M. Sakkari 1 1 4 E. Svitolina 6 6
11 A. Kerber 6 6 11 A. Kerber 4 4
14 D. Kasatkina 6 3 2 4 E. Svitolina 6 6
4 E. Svitolina 0 6 6 4 E. Svitolina 6 6
8 V. Williams 2 63 A. Kontaveit 4 3
A. Kontaveit 6 7 A. Kontaveit 6 6
15 A. Sevastova 2 7 3 2 C. Wozniacki 3 1
2 C. Wozniacki 6 5 6
Article principal: Internazionali BNL d'Italia 2018 − Dobles masculins
2 Oliver Marach Mate Pavić 7
3 Bob Bryan Mike Bryan 10
4 Henri Kontinen John Peers 15
6 Juan Sebastián Cabal Robert Farah 37
7 Rohan Bopanna Édouard Roger-Vasselin 44
8 Feliciano López Marc López 46
Robert Farah 6 7 6 Juan Sebastián Cabal
Robert Farah 7 3 [10]
John Peers 4 6 [5] 5 Jamie Murray
Bruno Soares 6 2 [10] 6 Juan Sebastián Cabal
Marc López 6 3 [4] Alt Pablo Carreño Busta
João Sousa 1 6 [10] Alt Pablo Carreño Busta
3 Tímea Babos Kristina Mladenovic 18
4 Gabriela Dabrowski Xu Yifan 25
6 Barbora Krejčiková Kateřina Siniaková 32
7 Andreja Klepač María José Martínez Sánchez 34
8 Ashleigh Barty Demi Schuurs 35
Demi Schuurs 3 6 [10] 8 Ashleigh Barty
Kristina Mladenovic 2 5 Sorana Cîrstea
Jeļena Ostapenko 6 7 8 Ashleigh Barty
Anna-Lena Grönefeld 7 6 2 A. Sestini Hlaváčková
Xu Yifan 65 1 Raquel Atawo
Katarina Srebotnik 4 2 2 A. Sestini Hlaváčková
↑ «How Nadal Triumphed In Rome» (en anglès). ATP, 20-05-2018. [Consulta: 25 maig 2018].
↑ «Svitolina slides to second straight Rome title over Halep» (en anglès). WTA, 20-05-2018. [Consulta: 25 maig 2018].
↑ «Colombians Claim Historic First Masters Title In Rome» (en anglès). ATP, 20-05-2018. [Consulta: 25 maig 2018].
↑ «Pavic To Rise To World No. 1 On Monday Despite Loss» (en anglès). ATP, 18-05-2018. [Consulta: 25 maig 2018].
↑ «Barty and Schuurs debut in Rome with tournament win» (en anglès). WTA, 20-05-2018. [Consulta: 25 maig 2018].
↑ «Vinci: 'I'm really proud of my tennis, myself and my career'» (en anglès). WTA, 14-05-2018. [Consulta: 18 maig 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Internazionali_BNL_d%27Italia_2018&oldid=22152020»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 20 oct 2019 a les 09:21. | 0.504318 | curate | {"ca": 0.5107142857142857, "uz": 0.0006302521008403362, "mk": 0.0006302521008403362, "en": 0.28361344537815125, "es": 0.043697478991596636, "cs": 0.01827731092436975, "fr": 0.05021008403361345, "ru": 0.007352941176470588, "it": 0.006512605042016807, "de": 0.046218487394957986, "pt": 0.009033613445378152, "pl": 0.013025210084033614, "nl": 0.010084033613445379} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Internazionali_BNL_d%27Italia_2018 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.