id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_0_484517 | VilaWeb debat amb les diputades Montse Bassa i Laura Borràs i amb l'ex-diputat Albano-Dante Fachin sobre com encarar aquestes eleccions espanyoles
El diumenge 10 de novembre farà pràcticament un mes que s’haurà fet pública la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra mig govern legítim de la Generalitat, la presidenta del parlament i dos dirigents socials. Però aquell dia sembla que l’independentisme encararà les eleccions espanyoles d’una manera molt similar a les del 28 d’abril. Si més no, ho fan pensar els primers moviments i preses de posició de les forces polítiques independentistes després de l’anunci de repetició electoral. Això sí, n’hi haurà una, de diferència, que serà substancial i que ja s’albira: els presos polítics que aleshores van poder encapçalar les candidatures de Junts per Catalunya i d’ERC segurament ara no ho podran fer, perquè ja hauran estat inhabilitats per Manuel Marchena i els altres sis magistrats.
Tant ERC com Junts per Catalunya veuen clar que són unes eleccions en què l’independentisme hi ha de ser. La diputada d’ERC Montse Bassa ho explica així a VilaWeb: ‘Preferiria no haver-hi de ser, perquè jo voldria que fóssim una república independent. Però mentre no ho siguem, hem d’aprofitar tots els espais polítics on puguem fer pressió.’ Parla d’una sensació molt personal que té després de visitar cada setmana la seva germana, Dolors Bassa, tancada al Puig de les Basses: ‘Sento tanta indignació quan surto, que l’he de gestionar. No et pots quedar a casa havent-hi aquesta repressió tan absurda, tan bèstia i salvatge. I ho intento gestionar amb acció. I allà em passa igual. Quan sóc a Madrid veig amb tanta la impotència les poques ganes de diàleg que tenen, que em plau dir-los que nosaltres som allà per a exigir diàleg.’
Bassa diu que havia arribat a tenir dubtes sobre la necessitat de presentar-se a les eleccions espanyoles, i ara veu molt clar que a Madrid s’hi ha de ser. ‘Perquè aquests mesos he vist que ser-hi ens permet de dir-los a la cara tot el que pensem. Les nostres intervencions són un possible altaveu perquè arribi a la ciutadania espanyola. És important de tenir-hi un altaveu, per a poder condicionar. I si l’independentisme és fort condiciona les polítiques a Madrid.’
Junts per Catalunya també ho enfoca així. La diputada Laura Borràs declara a VilaWeb que sempre ha vist les urnes com una oportunitat: ‘L’independentisme ha acceptat cada repte electoral com una oportunitat per a ser cada vegada més majoritari. I això s’ha reflectit en la majoria independentista que hi ha a Catalunya. I el nombre de diputats independentistes que hi ha ara a Madrid és el més gran que hi ha hagut mai. L’independentisme ha de veure cada cita electoral com una oportunitat de ser més. La qüestió és si després serem capaços de traslladar aquests resultats que reflecteixen les urnes al dia a dia de la política.’
No és pas tan clar que aquesta vegada la CUP faci un pas que no ha fet mai: presentar-se a unes eleccions espanyoles. Encara ha de prendre la decisió, però ho ha de fer contra rellotge, perquè el 4 d’octubre és el darrer dia per a presentar-se coalicions. VilaWeb ha provat debades de tenir una veu de la CUP que expliqués la posició de la formació per a aquest article.
La CUP té dues setmanes de coll per a mantenir-se’n al marge o bé fer un tomb estratègic. El debat intern abans de la campanya del 28-A fou intens, i els sectors que aleshores eren favorables a presentar candidatura ja s’han començat a moure, algunes pressionant perquè es faci aquest tomb. És el cas de la Forja, l’organització juvenil pròxima a les tesis de Poble Lliure, que ha dit en un comunicat que cal que el 10-N la CUP ‘encapçali una proposta de blocatge’, que defensi el mandat del Primer d’Octubre i ‘no claudiqui davant els poders de l’estat espanyol’.
La posició de Poble Lliure sobre les eleccions espanyoles és compartida per Som Alternativa, la plataforma d’Albano-Dante Fachin, que fa una crida a reunir tots els partits independentistes i els comuns en una taula per valorar quina és la millor resposta a la repetició electoral. Aquestes formacions, més els Pirates de Catalunya, van presentar-se el 28-A com a coalició electoral amb el nom de Front Republicà, que va anar de poc que no obté representació al congrés espanyol a la circumscripció per Barcelona. I ara ja han començat a parlar sobre la possibilitat de repetir aquella fórmula, segons que explica Fachin a VilaWeb. Tenen una posició crítica sobre el paper que han tingut ERC i Junts per Catalunya al congrés aquests mesos; a uns els acusen d’emblanquiment del PSOE, i els altres d’indefinició.
Demana que hi hagi una acció conjunta: ‘Aquestes noves eleccions no són una estratègia del PSOE, sinó de l’estat. I per això, els partits sobiranistes ho haurien d’enfocar de manera mitjanament conjunta. Si des de Vox al PSOE, passant per la monarquia i l’Íbex, volen eleccions espanyoles vol dir que hi ha una trampa preparada. Ells són capaços d’actuar conjuntament i nosaltres no?’ Per això diu que caldrà compartir punts de vista, que caldrà que ho facin ‘totes les persones i organitzacions que creuen que Catalunya s’ha de poder autodeterminar, des dels comuns al PDECat’.
Però quina forma hauria de tenir aquesta acció conjunta? Diu que això li importa poc. Tant és que sigui una candidatura conjunta o candidatures separades però amb una estratègia compartida. ‘S’ha de fer aquesta anàlisi conjunta, i que això desemboqui en una fórmula o una altra s’haurà de veure. De què serviran els diputats que van a Madrid? Si hi ha d’haver llista única o no, què vol dir? Sí, que n’hi haurà 25 o 27… Molt bé, però què faran? Aquests sis mesos hem vist que uns volien donar suport a Pedro Sánchez peti qui peti i uns altres, de vegades sí i de vegades no.’
L’actitud de Pedro Sánchez aquestes últimes setmanes s’ha anat endurint en relació amb Catalunya, fins a amenaçar de tornar a aplicar l’article 155 i aproximar més encara el seu discurs al de Ciutadans i al del PP. Montse Bassa explica que això no els farà canviar pas els missatges de campanya, per coherència. ‘No ens aixecarem de la taula si ells no ho fan, com hem vist clar aquests dies amb Pedro Sánchez. Però nosaltres hem de ser forts amb les nostres idees, i sé que la gent tancada a la presó, que no han canviat ni un mil·límetre les conviccions, pensen que la posició ha de ser aquesta.’ Una altra cosa, precisa la diputada d’ERC, és la posició que tindrà el partit després de les eleccions sobre una possible investidura. I aclareix que si el candidat socialista manté aquest to i aquest discurs s’oposaran a fer-lo president. ‘Jo vull arribar a la independència de Catalunya i pressionar. Però dir que no abans de saber què ens trobarem, no. Ells van canviant, moguts per interessos partidistes, però evidentment si després de les eleccions ens trobem uns socialistes que no escolten, i que s’ajunten amb les dretes, no els investirem.’
Borràs i Bassa, llista conjunta i unitat estratègica
Montse Bassa diu que el debat sobre la llista única ja s’ha superat. ‘La meva opinió és que seria un error anar en una llista única. És una unitat mal entesa, perquè quan lluites per la independència allà hi ha dues cares d’una mateixa moneda: la part nacional i la social. Aquests mesos a Madrid hem votat. Hi ha temes del dia a dia. I jo vull una política d’esquerres, no tenim la mateixa ideologia. Però no és cap contradicció, jo puc parlar perfectament amb Laura Borràs sobre el tema nacional i serem tan amigues si ella vota un punt d’educació o d’habitatge diferent de mi, perquè venim de partits molt diferents.’ Afegeix que allò que cal és una unitat estratègica de l’independentisme. ‘A ERC la defensem des del minut zero. Ho compartim tots. I entenc perfectament que la gent demani això, i jo vaig sortir fa quatre dies al carrer demanant-ho. Malgrat les actituds i les desavinences que hi ha hagut en un partit i en un altre s’han de superar, i hem de tenir una estratègia conjunta, perquè si no ja podem plegar.’
Laura Borràs considera que una llista conjunta donaria més força a l’independentisme, però no en vol fer sang i defuig la polèmica. Fa, això sí, aquestes consideracions: ‘Llista conjunta? Si m’ho demaneu a mi, que no era en política abans de l’1-O, i que hi entro pensant que cal una resposta política excepcional a una situació excepcional com la que vivim, us he de dir que sí. Hauríem d’abordar aquesta qüestió amb aquesta perspectiva després de la sentència. Però com que ja hem estat tot aquest temps en l’escenari polític, no vull entrar en cap mena d’especulació ni crear cap expectativa que naturalment després decep els qui sortim al carrer a manifestar-nos i que ens demanen unitat. Sempre parlem de la unitat, i no sé si la poden demanar a qui l’ofereix, sinó potser a qui la rebutja. Però com que no vull entrar en retrets perquè no m’hi sento còmoda, no vull suscitar aquestes falses esperances. Cada vegada que s’ha parlat d’això i cada vegada que s’han fet ofertes en ferm –no pas propostes retòriques– no ha funcionat.’
I amb la perspectiva de presentar-s’hi separats, tant ERC com JxCat són conscients que molt probablement no podran presentar els presoners a les llistes electorals. Per això ahir Laura Borràs deia a Ràdio 4 que no era del parer d’incloure’ls-hi, perquè al cap de pocs dies en serien foragitats pel poder judicial espanyol. És una decisió, afegia, que l’ha de prendre la formació d’acord amb els presos. I és un debat que també té ERC. Montse Bassa afegeix el seu punt de vista: ‘L’Oriol Junqueras és el nostre candidat. No l’han inhabilitat i no serem nosaltres que ho farem.’ | 0.836877 | curate | {"ca": 0.989100817438692, "pt": 0.002305596311045902, "it": 0.0027247956403269754, "es": 0.0039823936281701946, "en": 0.0018863969817648292} | https://www.vilaweb.cat/noticies/independentisme-eleccions-espanyoles-10-n/ |
mc4_ca_20230418_14_87858 | PREMI NACIONAL DE LES LLETRES ESPANYOLES PER A RAFAEL SÁNCHEZ FERLOSO – Vols Llegir?
PREMI NACIONAL DE LES LLETRES ESPANYOLES PER A RAFAEL SÁNCHEZ FERLOSO
Posted by volsllegir on 25 de novembre de 2009 0 Comments
L’escriptor Rafael Sánchez Ferlosio ha guanyat el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, un guardó que concedeix anualment el Ministeri de Cultura i que està dotat amb 40.000 euros. Ferlosio, que va rebre el Cervantes ara fa quatre anys, va destacar des de molt jove. Per exemple, amb només 28 anys va guanyar el Premi Nadal per la novel·la “El Jarama”, una obra clau del realisme social de postguerra. Darrerament l’escriptor s’ha centrat en l’assaig i el periodisme.
Ferlosio, a punt de complir 82 anys, està centrat en l’assaig des de fa anys. l’escriptor acaba de publicar aquests dies “Guapo y sus isótopos”, una obra que, de moment, s’ha negat a presentar en públic perquè “és de minories”. Fa molt que no té la temptació de tornar a la novel·la, a causa de “la mandra horrible” que li fa aquest gènere. Tampoc llegeix les obres dels novel·listes actuals perquè prefereix rellegir els seus “llibres vells”.
El Premi Nacional de les Lletres Espanyoles està dotat amb 40.000 euros. L’any passat va recaure en Juan Goytisolo. El jurat ha estat presidit pel director general del Llibre, Rogelio Blanco, i n’han format part José Manuel Blecua, Andrés Fernández-Albalat, Andrés Urrutia, Marta Pessarrodona, José Gómez Asencio, Juan Mollá, Santos Alonso, Lucía Martínez, Esther Tusquets i Ana María Matute, guardonada el 2007. Goytisolo, guanyador de 2008, no hi ha pogut assistir.
notíciespremiràdio novavilanova del camívirtual | 0.617958 | curate | {"es": 0.2756292203806016, "en": 0.034990791896869246, "ca": 0.6893799877225292} | https://volsllegir.cat/2009/11/25/premi-nacional-de-les-lletres/ |
macocu_ca_20230731_5_2644 | RPMN-ABP MATARÓ i altres: UTILITZACIÓ BARRERES PUNXES CONTROLS
Arran d’una nova ordre que prohibeix i limita l’ús d’una de les eines policials més efectives en la realització de controls per part dels companys/es d’USC, hem adreçat escrit al cap de la RPMN per tal que autoritzi la seva utilització.
Entenem que la possibilitat de la utilització de les barreres de punxes, en els controls de pas que realitzen les patrulles d’USC, minimitzen el risc d’iniciar seguiments dels que vulguin defugir de l’acció policial.
Sense dubte, aquesta eina, evitaria posar en risc als mateixos agents, però sobretot a terceres persones i altres usuaris de la via.
Hem sol·licitat que s’autoritzi i es doti, a les diferents USC de la RPMN, d’aquesta eina policial. I, en tot cas, donar la formació que es cregui convenient pel seu ús.
La seva utilització o no, haurà de recaure finalment sobre els responsables “in situ” del control policial. | 0.82019 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_763397 | 11 Anthracite / Night Blue 11.5 Anthracite / Night Blue 12.5 Anthracite / Night Blue 13.5 Anthracite / Night Blue 7 Anthracite / Night Blue 7.5 Anthracite / Night Blue 8 Anthracite / Night Blue 9 Anthracite / Night Blue 9.5 Anthracite / Night Blue 12 Anthracite / Night Blue
Acabes de trobar la millor oferta per Garmont Rambler Goretex! Pensa en trekkinn si vols renovar o complementar el teu equipament de muntanya. trekkinn és una botiga online que treballa amb les millor marques esportives nacionals i internacionals com Garmont per oferir-te tot el que necessitis per practicar esport. Consulta tots els productes disponibles de la categoria Calçat home.
$ 442.98 $353.45
$ 245.55 $195.95 | 0.546137 | curate | {"en": 0.44476744186046513, "ca": 0.5552325581395349} | https://www.trekkinn.com/muntanya/garmont-rambler-goretex/136455137/p?tqw=EU%2041 |
macocu_ca_20230731_6_203744 | Hotels a Machchafushi
Troba hotels a Machchafushi a Trabber. Busquem a les webs dhotels i agències de viatge per trobar el teu millor hotel a {0} o a qualsevol altra destinació.
Hotels amb millor valoració a Machchafushi
Machchafushi
Trabber ofereix a Machchafushi 1 hotels per als visitants d'aquesta illa de Maldives. La divisa de curs legal és rupia de les Maldives (MVR). Els hotels que es troben més a prop del centre de Machchafushi són Centara Grand Island Resort & Spa. Es poden trobar hotels barats a Machchafushi des de 376 € per nit. | 0.682509 | curate | {"en": 0.13148148148148148, "ca": 0.8685185185185185} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_10512 | Ciutadella acaba d’obrir una oficina d’informació sobre el producte local de Menorca a la Plaça del Mercat. Es tracta d’una parada al costat de les carnisseries on s’ofereix tota classe d’informació sobre els productes i la gastronomia de l’illa.
Amb quina llet es fa el formatge de Menorca? Quines són les varietats de fruita que es cultiven a l’illa? Quins ingredients duu la recepta tradicional de la caldereta de llagosta? Els fullets i mapes que es brinden als turistes s’han editat en diversos idiomes.
El projecte s’ha finançat a través del programa LEADER de desenvolupament rural de Menorca i donarà servei durant tres mesos amb l’objectiu de posar en valor el producte de mercat i augmentar-ne les vendes. | 1 | perfect | {"ca": 0.8970380818053597, "es": 0.10296191819464035} | https://ib3.org/amb-quina-llet-es-fa-el-formatge-de-menorca |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_388855 | L'interès que ha despertat a Calella el naixement de l'Aula d'Extensió Universitària va quedar demostrat ahir dimarts. No cabia ni una agulla a la sala on es va celebrar la conferència inaugural del primer curs. Aforament complet, majoritàriament de gent gran, per seguir les explicacions de l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras, sobre les finances ètiques. Amb ell, l'Aula enceta la programació per aquest trimestre que, fins a mitjans de desembre, inclou un total 10 conferències de periodicitat setmanal sobre antropologia, història, noves tecnologies o cultura i arquitectura. La primera, sobre identitat, impartida pel sociòleg Salvador Cardús.
L'Aula d'Extensió Universitària de Calella ofereix una programació formativa de nivell universitari a persones adultes. El curs 2010-2011, el primer, es va inaugurar dimarts al capvespre amb una conferència de temàtica econòmica a càrrec del president de Justícia i Pau. L'acte obert a tothom va omplir de gom a gom la sala, en consonància a l'acollida que està tenint aquesta iniciativa, nova a Calella. Va aplegar desenes de persones que, aquest trimestre, podran ampliar els seus coneixements. Arcadi Oliveras en declaracions a Ràdio Calella ha dit que té "la sort d'anar a diferents aules de gent gran, la veritat és que no totes amb l'audiència que trobo aquí. És una iniciativa no únicament perquè la gent gran té molta capacitat d'actuació sinó que demostra interès pels temes socials, pels temes col.lectius, que no únicament ha de tenir la gent jove sinó que té la gent gran que tenen aquella saviesa pròpia de la seva edat i que permet canviar moltes coses”.
L'Aula calellenca compta actualment amb poc més d'uns 150 socis que podran participar en la programació formativa, tancada ja per aquest primer trimestre. Assistiran cada dimecres a una conferència de temàtica diversa: Egipte, la Ruta de la Seda, la Guerra de Successió, Joan Maragall, l'arquitectura gaudiniana o matemàtiques didàctiques.
Una oferta de qualitat, que possibilita ampliar coneixements i l'enriquiment personal sobretot, però no únicament, a la gent gran. I el cost és mínim. Ho ha dit la presidenta de l'entitat calellenca, Sílvia López: qui ha dit que tenen "socis patrocinadors i socis protectors que són empresaris de tot tipus de negoci que han contribuït per tal que la quota d'accés pugui ser gairebé simbòlica”.
L'Aula d'Extensió Universitària de Calella està vinculada a la Universitat Pompeu Fabra, la qual s'encarrega de la supervisió dels continguts que s'imparteixen, per així garantir-ne la rigorositat.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 17:59
Etiquetes de comentaris: Societat, Video
Vaga poc perceptible
Cap incidència a Calella durant la jornada de vaga general del dimecres dia 29 de setembre, convocada pels sindicats contra la reforma laboral impulsada pel Govern de Zapatero.
El seguiment de l'aturada entre els comerciants ha estat mínim. Segons ha confirmat a aquesta emissora la vicepresidenta de l'Associació de Comerciants Calella Centre Comercial, només un establiment associat ha baixat la persiana per secundar la vaga. De fet, els establiments associats tenien total llibertat per decidir si obrien o no, i ho han pogut decidir amb llibertat ja que, segons Montse Cordón, a la nostra ciutat no hi ha hagut cap piquet que fes tancar les botigues.
La Policia de Calella va confirmar a l'Info vespre d'ahir que no s'havia registrat cap incident a la nostra ciutat durant tota la jornada.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 17:57
Etiquetes de comentaris: Societat, Video
Diumenge dia de la febre groga
El Maresme escalfa motors de cara al Challenge Costa de Barcelona-Maresme d'aquest diumenge. na prova reservada per als que han de ser homes i dones de 'ferro' tenint en compte les grans distàncies que hauran de completar en natació, bicicleta i cursa a peu. Els maresmencs estaran representants per un equip de 34 esportistes que la disputaran amb l'equipació de la secció de triatló del Club Atletisme Calella. Gent de Calella, Sant Pol, Pineda de Mar, Santa Susanna o Malgrat de Mar. Entre elles, una sola dona. Núria Sauleda que l'any passat, juntament amb les seves dues companyes d'equip, no va poder finalitzar-la en patir un accident mentre circulava en bicicleta per la carretera Nacional2.
El Team Calella Triathlon s'entrenava ahir a la zona esportiva de La Muntanyeta, a tan sols quatre dies per la gran cita. Part dels 34 triatletes de l'equip que participaran al Challenge escalfaven les cames sota l'atenda mirada del seu entrenador.
Porten mesos preparant-se. Per alguns serà el seu primer triatló de llarga distància i d'altres ja van comprovar la duresa del Challenge l'octubre passat. Aquest diumenge, el Team Calella serà l'equip més nombrós de la prova. Han passat de tenir-hi set esportistes, en la primera edició, a la trentena actual. Una xifra rècord que supera totes les previsions. "Tindrem a la graella de sortida quatre equips de relleus i 22 integrants individuals, en total una quarantena de participants", ha detallat el directiu del Team Manel Vicente.
No tots són esportistes de trajectòria però la creació de la secció de triatló dins el Club Atletisme Calella els ha acabat engrescant a superar aquest gran repte personal. Arriben molt ben preparats després de molt temps entrenant-se sis dies a la setmana, perfeccionant cadascuna de les disciplines.
Les lesions han impedit que el Team pugui presentar-se amb un equip de relleus femení; però amb la samarreta de l'equip hi competirà aquest cop de forma individual la triatleta que es va accidentar en la primera edició. Ella és de Sant Pol de Mar i és que el grup representarà tota la comarca.
L'equip admet que el suport del públic és clau per a superar els moments durant la cursa en què les forces fallen. Demanen que se'ls animi a ells, i a tots els participants.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 12:04
Etiquetes de comentaris: Esports, Video
Debut conjunt a la Superdivisió
En tennis taula aquest cap de setmana hi ha el debut dels dos equips calellencs, tant femení com masculí a la Superdivisió de tennis taula.
Tot a punt per que aquest proper cap de setmana debutin tant el Suris com el Termotur a la màxima categoria del tennis taula estatal. Els dos equips jugaran a casa.
Pel que fa a l’ equip femení , el Suris Calella, jugarà el dissabte a les 5 de la tarda contra l’ Inca TT. Les nostres aquest any opten de nou a assolir una de les posicions per jugar la lliga europea la propera temporada. Una ambició que la temporada passada es va veure truncada per la marxa de la xinesa Dong Qian a l'inici de la temporada.
Per aquesta lliga 2010-11, l’equip calellenc continua apostant per dues jugadores molt sòlides, com són la russa Svetlana Mayorova i la catalana Jèssica Hernández. A més, les nostres s’han reforçat amb la sèrbia Gabriela Feher, procedent del Cassanenc, que és una jugadora jove però experimentada i que haurà d’aportar el punt de qualitat que necessiten les calellenques per classificar-se entre les primeres de les Superdivisió femenina.
Pel que fa als nois , el Termotur, doble partit. El primer dissabte a les 5 de la tarda contra el Borges Valls. I el segon encontre, diumenge a les 11 del matí contra l’UCAM Cartagena. Els nostres que són debutants a la màxima categoria, aspiren a mantenir-se a la Súper aquesta temporada i no convertir-se en un equip ascensor.
L’equip no ha canviat gens del que va assolir l’ascens la temporada anterior. És a dir, els calellencs jugaran aquest any amb Manolo Garcia, Pere Navarro, Joan Moregó i Eduard Mayorov.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 10:57
Etiquetes de comentaris: Esports
dimecres, 29 de setembre de 2010
Diumenge, N-2 tallada
El Challenge, el triatló de llarga distància de Costa de Barcelona-Maresme, obligarà de nou a tallar la circulació per al carretera Nacional 2 entre Calella i el Masnou durant pràcticament tot el diumenge dia 3 d'octubre. Per evitar col·lapses s'ha establert un dispositiu especial de regulació del trànsit.
Com en les altres edicions del Challenge i el Half, els quilòmetres en bicicleta que han de recórrer els 1.100 participants es fan seguint el traçat de la carretera Nacional II entre Calella i El Masnou. Convé que la mobilitat es vegi afectada el mínim possible i per això hi ha preparat un complex dispositiu en el qual porten mesos treballant les policies locals, els Mossos d'Esquadra i el Servei Català de Trànsit. Consisteix en tancar a la circulació la carretera N-II i obrir alternatives viàries per als conductors. A partir de dos quarts de set del matí del diumenge 3 d'octubre, els agents de policia començaran a impedir l'accés de vehicles a la nacional.
Es preveu que com a molt tard els vehicles puguin tornar a circular amb normalitat per la nacional a partir de les set del vespre. Tot i això, la carretera s'anirà obrint per trams per intentar afectar el mínim possible a la circulació a mesura que la cua de la cursa hagi anat avançant.
Mentre duri la tallada de la N-II, l'alternativa per als vehicles serà l'autopista C-32. Tal i com es va posar en pràctica a les edicions anteriors, en els accessos del tram afectat es lliurarà un passi als conductors que hagin estat desviats cap a l'autopista. Aquest tiquet els permetrà circular lliurament per la C-32 sense haver de pagar peatge. El cost econòmic serà sufragat en dues terceres parts pel Consell Comarcal del Maresme i per l'ajuntament de Calella en una tercera part.
El tall de la N-II pel recorregut en bicicleta, i el traçat de la cursa a peu entre Calella i santa Susanna, també comportaran modificacions viàries a l'interior dels municipis.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 13:07
Etiquetes de comentaris: Esports, Societat
30 anys de Ràdio
Amb un programa en directe des de la Fira de Calella i l'Alt Maresme, Ràdio Calella va celebrar amb la seva audiència el seu trentè aniversari.
Hi va haver moments emotius, on es van recordar inicis i anècdotes de l'emissora que van explicar alguns dels seus protagonistes, com ara el locutor Quimet Pedemonte, que fa el seu programa "El Dominical" des dels inicis de l'emissora.
El programa especial, conduït per Vadó Itchart, Sònia Montañola i Enric Sánchez, va estar farcit de molts moments còmics a càrrec de l'equip dels programes “Teràpia de Show” i “Leit Nait”.
Un dels moments especials va ser l'aparició del doble del jugador del Barça, Andrés Iniesta.
La vetllada va servir per presentar la nova temporada radiofònica; una programació que s'estrena el 4 d'octubre i que està marcada per la continuitat dels programes de l'anterior temporada.
Miquel González va ser el guanyador d'una estada a Andorra d'un cap de setmana i al balneari de Caldea per a dues persones entre els oients que durant una setmana van participar al sorteig patrocinat per Aritur Viatges.
El grup musical Canela Flaca va amenitzar un programa que va servir per commemorar els 30 anys d'una de les ràdios pioneres a la comarca.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 12:05
Etiquetes de comentaris: Comunicació, Video
Ulldecona agafa el relleu
Ulldecona, a les Terres de l'Ebres, serà la ciutat que aculli la Cinquena Fira del Món Geganter. La proclamació s'ha fet a Calella en el marc de la quarta Fira del Món Geganter. Durant tot el cap de setmana la nostra ciutat s'ha convertit en la capital del món geganter tot coincidint amb el setanta-cinquè aniversari de la Colla de Gegants i Grallers de Calella.
A la mostra situada al Passeig Manuel Puigvert hi havia una quarantena d'estands amb totes les Coordinadores de Gegants de Catalunya. També hi ha hagut xerrades, mostres de balls de gegants, cercaviles i un sopar popular.
El president de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, Albert Moya, ha indicat que actualment la tradició gegantera passa per un bon moment.
Diumenge es va fer l'esmorzar popular a la fira gegantera mentre que la plantada de gegants finalment va tenir lloc a la Riera Capaspre i va acabar amb una cercavila que va arribar fins al Passeig Manuel Puigvert.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 10:51
Etiquetes de comentaris: Cultura, Video
Important victòria
El Calella va guanyar el Juventus aquest cap de setmana per 1 a 4.
Amb aquesta victòria els d'Antonio Navas són onzens ja que sumen 4 punts, al també haver empatat un partit. En aquest inici de lliga només han encaixat una derrota.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 9:50
Etiquetes de comentaris: Esports
Inici de la vaga
Tranquil·litat de moment a la ciutat de Calella en aquestes primeres hores de la vaga general convocada pels principals sindicats estatals. Un 29-S que es viu amb certa normalitat, segons informen des de la Policia Local de Calella.
Precisament, durant tot el dia d'avui hi ha 2 patrulles en cotxe i 2 agents motoritzats que vetllen per la seguretat i per evitar possibles incidents.
Des de l'Ajuntament de Calella informen que també es respira normalitat al consistori ja que pràcticament la majoria de treballadors no secunden la vaga. On sí s'han decretat serveis mínims és al departament d'Educació.
Des de Ràdio Calella farem un seguiment especial sobre tot allò que pugui passar durant el llarg del dia d'avui.
D'altra banda, i amb motiu de la vaga general, es manté la programació habitual però no s'emetrà la fórmula matí locutada ni s'emetrà el programa Boulevard Pop.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 9:24
Etiquetes de comentaris: Societat
dimarts, 28 de setembre de 2010
Balanç ciutadà de la Fira
60.000 persones han visitat la trentena edició de la Fira de Calella i l'Alt Maresme, dades facilitades per la Regidoria de Fires de l'Ajuntament de Calella. Espectadors d'una mostra multisectorial que, enguany, s'ha complementat amb la Fira del Món Geganter que s'ha instal.lat en el sector annex del Passeig Manel Puigvert.
La Fira de Calella i l'Alt Maresme ha estat, aquest passat cap de setmana, punt de visita obligada de molts ciutadans de la comarca. Han pogut triar i remenar a les parades de bijuteria, tèxtil o decoració. Als estands de productes gastronòmics s'han ofert tastos de formatges o embotits; i hi havia zones específiques dedicades a les entitats i associacions locals i comarcals on informaven de la seva activitat.
Una oferta firal que majoritàriament agrada als visitants. No tant el fet de pagar entrada, una opinió que es repeteix cada any en fer balanç dels continguts de la Fira. Ben valorat i alhora tradicional és el vermut a la carpa de l'Associació de Voluntaris i Amics de l'Hospital, on es creen veritables cues diumenge al migdia. Un ritual esperat que es comparteix amb família i amics.
El factor novetat l'aporta la zona del monogràfic, on s'hi instal·len les parades del territori convidat. Ho ha estat Xile, Àsia o ciutats espanyoles com Burgos. En el seu trentè aniversari, la Fira ha volgut ser aparador de la cultura, tradició i folklore dels Països Catalans.
Va ploure, pràcticament diluviar divendres a la tarda, l'únic moment que la fira es va buidar. La resta de dies, entre dijous a la tarda i diumenge, els visitants han pogut assistir a xerrades o els concerts de Dept o Detotarrel. També propostes per al públic infantil.
La Fira de Calella i l'Alt Maresme, amb 30 anys d'història, sembla continuar superant l'examen dels visitants.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 14:30
Etiquetes de comentaris: Societat, Video
La Policia Local celebra la seva diada
Els agents de la Policia Local de Calella han celebrat aquest dilluns al migdia la festivitat del seu patró, Sant Miquel. Una diada en què es reconeix públicament els mèrits dels agents que han participat en actuacions d'urgència i de servei al ciutadà. Una jornada marcada per les crítiques a la nova campanya del telèfon d'emergències 112, impulsada per la Generalitat en què no es té compte als agents de la Policia Local.
Les policies locals de Catalunya celebren aquests dies la festivitat del seu patró, Sant Miquel Arcàngel. En el cas de Calella ha estat aquest dilluns. Un acte senzill de reconeixement públic a la tasca que realitzen els agents. El cap de la Policia Local ha destacat que en temps de crisi el paper de l'agent local és molt important perquè garanteix la convivència i la seguretat ciutadana. Són moments, segons Joan Vilademat, en què la crispació i el conflicte social augmenta i els ànims dels ciutadans estan a flor de pell. Tot i això, a Calella la situació és tranquil·la. Vilademat ha dit que "tot el tema delictiu a nivell global ha repuntat una mica però a nivell del nord del Maresme ha baixat”.
Tant Joan Vilademat com el regidor de Governació, Jaume Palet, han coincidit a criticar la nova campanya d'emergències del número 112 de la Generalitat en què no es té en compte la tasca dels agents de les policies locals. Jaume Palet ha assenyalat que a Calella l'estiu ha estat un dels més tranquils que es recorden en els últims anys “En dades... crec que seran molt positives quant al descens de la delinqüència. Crec que podrem dir que ha estat un dels estiu més tranquils dels últims quatre anys”.
Per la seva banda, l'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé, ha animat durant el seu parlament els agents a continuar amb la seva tasca de servei malgrat les dificultats actuals derivades de la crisi.
Juhé creu que en temps de dificultat i manca de recursos és quan surt el component més humà de les persones. Durant l'acte de celebració del dia de la Policia Local de Calella també s'han distingit algunes entitats que han col·laborat amb el cos. És el cas dels ADF's de l'Alt Maresme que cada any participen al dispositiu de seguretat de la cavalcada de reis o de la Challenge que precisament es celebra el proper diumenge.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 13:22
Etiquetes de comentaris: Societat, Video
Resultats Open Catalunya
Aquest cap de setmana s'ha disputat la primera fase de l'Open Catalunya. A Calella s'han disputat les proves femenines, l'aleví, la juvenil i la sènior.
A la categoria Sènior A, Pere Navarro, del Termotur Calella, s'ha proclamat campió de la categoria al desfer-se del seu company d'equip, Joan Moregó a semifinals, per 3 a 2. Moregó va acabar tercer.
En sènior B, Adrià Mallorquí, Josep Sánchez i Manuel Carmona van participar a l'Òpen Sènior B però no van poder superar la fase de grups.
En femení A, Jèssica Hernández, del Suris Calella, es va tornar a proclamar campiona de la primera fase de l'Open Catalunya Femení. Hernández va guanyar a la final a Cristina Vico del Ripollet.
En femení B, Judit Roca del Suris va quedar subcampiona del B.
En juvenil B, Joaquim Pedemonte de l'Edelma Calella va quedar campió de l'Open B Juvenil. D'aquesta manera puja a l'A. Qui no ho va aconseguir va ser Marc Riudavets que es va quedar a les portes després de quedar 4rt.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 12:52
Etiquetes de comentaris: Esports
Horaris del bus durant la vaga
L'empresa que gestiona el servei municipal de bus entre Calella i Pineda de Mar, Barcelona Bus, ha donat a conèixer els horaris de demà dimecres, dia de vaga general.
En compliment dels serveis mínims decretats, només circularan el 25 per cent dels autobusos. D'aquesta manera només circularan 3 autobusos al matí i tres a la tarda. Concretament, i pel que fa a la línia Pineda de Mar-Hospital de Calella, hi haurà servei a les 6:40, a les 7:40 i a les 8:40. A la tarda a les 17, 18 i 19.
Pel que fa a la línia en sentit Hospital Calella-Pineda de Mar, hi haurà servei a les 7:05, 8:05 i 9:05 del matí i a la tarda a les 17:25, 18:25 i 19:25.
També hi ha un telèfon d'informació per a qualsevol dubte. És el 902 13 00 14.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 12:35
Etiquetes de comentaris: Societat
Iker Romero a Calella
El jugador del Barça Borges Iker Romero ha donat suport a la Unió Esportiva Handbol Calella visitant el seu estand a la Fira de Calella i l'Alt Maresme.
Iker Romero va provar el seu llançament a la Fira de Calella i l'Alt Maresme. La nova presidenta de la Unió Esportiva Handbol Calella l'havia convidat a visitar l'estand del club i el jugador del Barça Borges hi va aparèixer diumenge a la tarda.
Després de parlar amb els representants de la UEHC i amb l'alcalde, alguna que altra foto i autògrafs, Romero va tocar pilota. Se'l va reptar, a ell i a l'alcalde, a col.lar-la per alguna de les cinc anelles penjades a la porteria.
El primer llançament va servir d'escalfament per a tots dos. Van canviar de pilota i, a la segona, el lateral blaugrana va fer diana a l'anella de l'escaire dret. L'alcalde no va encertar-la per segon cop. Van provar-ho una tercera vegada i res de res, cap dels dos.
Iker Romero, amb la seva presència a la Fira, va voler donar suport a la Unió Esportiva Handbol Calella, com un dels clubs que promocionen la pràctica de l'handbol entre els nens. És la primera visita que feia a Calella, on hi té algunes amistats i on té pendent presenciar el torneig d'handbol platja que s'hi celebra a principis de juliol.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 12:28
Etiquetes de comentaris: Esports, Societat, Video
S'inaugura el curs
Avui dimarts a partir de 2/4 de 7 de la tarda a la sala d’actes del Casal L’Amistat, tindrà lloc la inauguració del curs 2010-2011 de l’Aula d’Extensió Universitària de Calella.
L’acte comptarà amb la presència de l' alcade de Calella, Josep Maria Juhé, la presidenta d’AFOPA, Montserrat Lamúa i Arcadi Oliveres, professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB i president de Justícia i Pau que impartirà la conferència inaugural “Finances ètiques per a un món millor”.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 12:27
dilluns, 27 de setembre de 2010
La Fira, punt de visita de polítics catalans
La Fira de Calella i l'Alt Maresme ha rebut diverses visites polítiques. Convidat per la secció local de Convergència i Unió, l'expresident Jordi Pujol va passejar-se pel recinte firal acompanyat de la seva esposa. Esquerra Republicana de Catalunya també ha volgut ser present en la celebració del trentè aniversari de la mostra calellenca.
Dos dels parlamentaris d'Esquerra Republicana de Catalunya van visitar la 30ena Fira de Calella i l'Alt Maresme. La gironina Maria Mercè Roca, en descobrir-la, va destacar-ne el potencial com a aparador del teixit associatiu local i català. La diputada republicana va estar acompanyada per membres de la secció local i, en declaracions a Ràdio Calella, va fer balanç de l'acció de govern. "En aquesta última legislatura, el govern de la Generalitat ha fet una acció importantíssima que cal que els ciutadans revisin i estudiïn i no només es quedin amb els aspectes negatius", va dir. Roca es va mostrar contrària a un debat preelectoral amb l'única participació dels caps de llista del PSC i CiU. "L'arc parlamentari català és molt més plural i ampli i l'opció d'ERC, clarament independentista, interessa a molta gent", va explicar la diputada.
El dia anterior, dissabte, el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà va visitar la Fira de Calella i l'Alt Maresme. Acompanyat pels dirigents d'ERC a Calella, Tardà va aturar-se en diversos estands del recinte firal per conversar amb els expositors, artesans o responsables del teixit associatiu calellenc i català. Aprofitant la seva visita a Calella, el diputat republicà va explicar que, tot i l'actual moment de crisi, s'ha trobat amb gent il·lusionada i compromesa en tirar endavant el país treballant amb esdeveniments com la Fira, de la que en va destacar els criteris de de progrés i catalanitat.
Tardà també va abordar algunes qüestions d'actualitat política estatal. En concret sobre els pressupostos que el Govern central va aprovar divendres amb el suport del PNB. "Són uns comptes socialment injustos i, davant d'això, animo a participar activament a la vaga general del 29-S", va declarar el republicà.
Qui també va visitar la Fira de Calella i l'Alt Maresme aquest dissabte va ser l'ex president de la Generalitat, Jordi Pujol. En una entrevista que podran veure avui dilluns a les 21:30h per M2, l'expresident català recorda que va ser l'encarregat ara fa 30 anys d'inaugurar la primera Fira de Calella i l'Alt Maresme. També s'ha referit a l'actual situació de crisi i desafecció política. Per això, demana als ciutadans que el dia 28 de novembre exerceixin el seu dret de vot.
Jordi Pujol espera que Catalunya surti de la crisi abans que a altres llocs. Segons ell, l'actual model polític no acaba de funcionar.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 17:59
Etiquetes de comentaris: Política, Video
Foto-Film Calella entrega el 'Rafel Carpinell'
En el marc de la Fira de Calella i l'Alt Maresme, ahir diumenge a la tarda es van lliurar els premis del Dinovè Trofeu Rafel Carpinell de Fotografia que impulsa Foto-Film.
El Premi d'Honor “Trofeu Rafel Carpinell” ha estat per a Jaume Forest. Aquesta categoria està dotada amb 120 euros i una pintura original de l'artista Kiku Serra.
El segon premi ha anat a parar a Quim Botey. En aquest cas ha rebut un trofeu i 60 euros. En tercer premi dotat amb 30 euros i un trofeu ha estat pel jove Joan Maria Arenaza.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 16:49
Etiquetes de comentaris: Cultura
Gran xàfec divendres
Els Bombers de la Generalitat van fer aquest divendres entre la tarda i el vespre una quarentena d'actuacions per solucionar les acumulacions d'aigua produïdes per l'intens xàfec que va caure a l'Alt Maresme entre quarts de 6 i les 8 de la tarda.
Les poblacions més afectades van ser, segons han assenyalat Bombers, Santa Susanna i Pineda de Mar; tot i que també Calella, Malgrat, Palafolls i Tordera van rebre les conseqüències de la forta tromba d'aigua, que va arribar superar els 50 litres per metre quadrat a la nostra ciutat i que va arribar als 80 litres a Palafolls.
A Calella va quedar afectada la Fira, que va quedar durant unes hores gairebé deserta de visitants. També un dels carrers afectats va ser el Sant Joan, un carrer comercial que actualment està en obres.
Dissabte al matí les conseqüències de les fortes pluges eren força evidents: hi havia camps de conreu que semblaven piscines o locals comercials on s'havia de treure l'aigua acumulada.
També a Santa Susanna s'ha retirat un vehicle de sota del pont de la Nacional 2; via que divendres a la tarda va ser tallada al trànsit entre Calella i Palafolls.
Als volts de les 8 però ja s'hi podia tornar a circular, encara que amb molta dificultat per les retencions creades.
Com veiem, l'aigua baixava amb força a la riera de Pineda; i per alguns passos, com el de les Creus, no s'hi podia passar.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 12:41
Etiquetes de comentaris: Societat, Video
La Fira de Calella i l'Alt Maresme, a M2
Calella tindrà ple protagonisme aquest vespre-nit a la programació d' M2. A les vuit del vespre s'emet el programa especial Fira de Calella i l'Alt Maresme 2010. Durant una hora els oferirem amb imatges, paraules i música tot allò que ha passat al llarg dels 4 dies que ha durat la trentena fira que enguany ha tingut els Països Catalans com a monogràfic.
Recordem que a 2/4 de 10 s'emet també per M2 l'entrevista amb l'ex president de la Generalitat, Jordi Pujol, amb motiu de la seva visita a la Fira de Calella.
El programa especial de la Fira es repeteix a les 10 de la nit.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 10:34
Etiquetes de comentaris: Comunicació
divendres, 24 de setembre de 2010
Acaba la Festa Major de La Minerva
Tot i el mal temps, els calellencs han sortit al carrer per celebrar la seva Festa Major de la Minerva, a la que es va posar el punt i final ahir dijous amb focs i traca. Música, activitats infantils, teatre i actes tan arrelats a la ciutat com la Mostra de plats casolans, la cercavila dels gegants o els concerts de tarda han completat una programació pensada per grans i petits.
Focs d'artifici per acomiadar la Festa Major de la Minerva de Calella d'aquest 2010. Tot i l'amenaça de pluja, constant durant la tarda, els calellencs van apropar-se dijous fins al passeig de mar per veure l'espectacle de llums, color i soroll que tancava una intensa setmana d'activitats, per a tots els gustos i que han comptat amb la participació fidel dels veïns. Ho ha dit la regidora de Cultura de Calella, Pilar Rocafort qui ha admès la dificultat d'arribar a tots els públics. Rocafort ha remarcat però que "s'intenta fer una programació diversificada, per a tots els públics, però han estat activitats molt participatives”.
Es va iniciar amb el pregó a càrrec de la poetessa i actriu calellenca Concepció Organ, acte marcat per una pluja que ha aparegut de forma intermitent durant aquesta última setmana i que va obligar a suspendre algun dels actes programats.
Hi ha hagut música a diari, gràcies al Festival de Jazz i Blues o als concerts de Barrakes que van portar la festa a les nits de la Festa Major. Es van presentar els nous gegantons de la Colla de Geganters i Grallers, una rèplica a petita escala d'en Quirze i la Minerva, els gegants de Calella.
Tots van poder conèixer l'origen de la festivitat de la Minerva perquè ella n'ha estat l'eix programàtic. S'hi van incloure dues propostes teatrals: una a càrrec de la formació “Divinas”, que va omplir la Sala Mozart, convertint-la en un club dels anys 30. L'actor Pere Arquillué va desembarcar al Teatre Orfeó per representar el “Primer amor”, una història de Samuel Beckett. Arquillué, que participa a la sèrie La Riera de TV3, va parlar a micròfons de Ràdio Calella i va manifestar que ha sigut un treball una mica especial, "ja que és un text que no és teatral sinó que és un relat".
Peix, marisc, carns i dolços. Tot tipus de plats es van exposar a la mostra gastronòmica a benefici de l'Associació de Voluntaris i Amics de l'Hospital Sant Jaume, el veritable acte social de Festa Major de Calella. No hi ha ningú que se la perdi, és el moment de comprovar la destresa de veïns, restaurants o hotels amb els fogons. Alguns es van haver de conformar amb mirar-se els plats, altres els van tastar. Els que van entrar al sorteig.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 15:31
Etiquetes de comentaris: Cultura, Video
ERC vol que Calella sigui exclosa de la Constitució
Esquerra Republicana de Catalunya proposa que Calella es declari ciutat moralment exclosa de la Constitució Espanyola.
El grup municipal ha presentat una moció, que se sotmetrà a votació en el proper ple, com a mostra de rebuig a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut. Un gest simbòlic que, segons els republicans, reforça el dret democràtic de decidir lliurement el futur de Catalunya. Ho ha explicat la presidenta dels republicans calellencs, Pilar Rocafort qui ha dit que “hi ha un tribunal que no ha respectat el poble de Catalunya, que no ha tingut en compte la seva voluntat, que ha escapçat un Estatut ja escapçat... Per tant ens declarem moralment exclosos d'aquest tribunal amparat per una Constitució que ha caducat i que no hi ha capacitat ni voluntat de voler-la reformar. Per això els republicans se senten fora de la Carta Magna i, per tant, volen avançar cap al procés de llibertat nacional”.
Esquerra Republicana de Calella ha entrat la moció al registre en solitari tot i que espera que d'altres partits amb representació plenària s'hi afegeixin o, si més no, estiguin disposats a consensuar-la.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 13:57
Etiquetes de comentaris: Política, Video
Agenda política de la Fira
Diversos polítics visitaran durant aquest cap de setmana la Fira de Calella i l'Alt Maresme.
Demà dissabte l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, farà un recorregut entre les 6 i les 8 del vespre per tot el recinte firal acompanyat pels regidors de CiU a l'Ajuntament. Demà, i també a les 6 de la tarda, hi serà a la fira el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, mentre que diumenge serà el torn de la diputada al Parlament de Catalunya, Maria Mercè Roca.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 13:35
Etiquetes de comentaris: Política
Alerta meteorològica al Maresme
Alerta activada a última hora. El Servei de Meteorologia del Consell Comarcal anuncia tempestes localment fortes i abundants, principalment al centre i nord de la comarca. L'alerta avisa que la franja horària amb més perill serà la compresa entre les 3 de la tarda i les 9 del vespre d'avui.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 13:00
Etiquetes de comentaris: Societat
Noves dates per als actes de Festa Major cancel·lats per la pluja
La Regidoria de Cultura de Calella ha posat noves dates per als actes de la festa major que es van haver de cancel·lar per la pluja.
Avui divendres a partir de 2/4 de 8 a la Plaça Catalunya es farà el tastet de salsa i merengue i la degustació del “morocho” i la “carne en palito” que faran els membres de l'Associació d'Equatorians de l'Alt Maresme.
D'altra banda, el proper 2 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre a la Plaça de l'Església es farà el tastet de tango i la degustació de “choripán” a càrrec de German i Cecília, del Grup Milonga La Cachusa de Calella.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 12:29
Etiquetes de comentaris: Cultura
En marxa una nova Fira de Calella
Aquest dijous a la tarda s'ha inaugurat la Fira de Calella i l'Alt Maresme,. Una mostra que té lloc al Passeig Manuel Puigvert i que aquest any celebra els seus 30 anys d'existència. La inauguració es va fer coincidir amb la festivitat de La Minerva.
Amb el tall de la cinta inaugural, a càrrec del conseller Josep Huguet, la Fira de Calella i l'Alt Maresme ha obert les seves portes aquest dijous a la tarda.
Huguet, en la inauguració d'aquesta mostra multisectorial que arriba a la seva trentena edició, ha destacat les principals funcions de les fires: l'econòmica, la de mostrar la feina que fan les entitats; i la de ser un lloc de festa. També ha remarcat el bon moment de la cultura catalana després de la fira de Frankfurt i el mercat de música viva de Vic.
El conseller ha felicitat la mostra calellenca per haver rebut diversos distintius de qualitat que marquen la millora permanent.
Per la seva banda, l'alcalde de la ciutat, Josep Maria Juhé, ha recordat que la Fira va néixer el 1981 per recuperar la cultura catalana i les nostres tradicions. Igualment ha remarcat la voluntat que ha tingut la Fira d'obrir-se al món. En aquest sentit, ha recordat que en d'altres edicions havien estat convidats en el monogràfic Tortosa, Viella, Galícia, Euskadi, Xile, Mèxic o Àsia.
Aquest any hi ha 134 expositors repartits en 5.000 metres quadrats de recinte. D'aquests, 23 fan referència al monogràfic d'aquesta edició que són els Països Catalans. La resta corresponen a artesans, comerços, espais de lleure, docència, oficis i entitats locals.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 11:18
Etiquetes de comentaris: Cultura, Societat, Video
dijous, 23 de setembre de 2010
Iker Romero a la Fira
El jugador d'handbol del Futbol Club Barcelona Iker Romero visitarà l'estand de la Unió Esportiva Handbol Calella, que tindrà a la Fira. Això serà el proper diumenge a partir de les 19h.
Aquest acte s'emmarca dins la nova dinàmica que vol tenir el club, ja que desprès de la marxa d'Enric Barceló al final de la temporada passada, l'entitat ara encapçalada per Anika Jacobson vol intentar agafar més base a la seva escola.
A banda de la visita de Romero, el club també ha preparat tota una sèrie d'actes i concursos per incentivar la mainada a practicar aquest esport.
Pel que fa el primer equip debutara a la lliga el proper dia 3 d'octubre, contra el Sarrià, un dels equips més potents de la lliga ja que s' ha reforçat molt aquest estiu.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 19:48
Etiquetes de comentaris: Esports
dimecres, 22 de setembre de 2010
Ràdio Calella a la Fira
Ràdio Calella retransmetrà demà en directe a les 17h la inauguració de la trentena Fira de Calella i l'Alt Maresme.
El cobriment informatiu de la mostra es completarà des de demà mateix i fins diumenge amb un programa diari emès íntegrament des de l'estand de Ràdio Calella, de 19h a 20h.
Divendres també es faran butlletins informatius des del mateix escenari, i dissabte i diumenge a les hores en punt s'oferiran agendes d'activitats de la Fira des del nostres estudis centrals.
La programació de la Fira de la ràdio es completa amb un programa especial en directe des de la carpa que tindrà lloc diumenge a dos quarts de nou del vespre.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 17:50
Etiquetes de comentaris: Comunicació
Fan falta voluntaris
La regidoria de Serveis Socials demana l'ajut de 10 voluntaris per anar a buscar avis a les residències Obra de Maria i Marisol, per tal de fer un volt a la Fira de Calella.
Les persones interessades per ser voluntaris es poden adreçar aquest divendres a tres quarts de cinc de la tarda a l'antiga seu de Serveis Socials situada al carrer Sant Antoni.
Per a més informació poden trucar al 600 84 30 49.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 17:49
Etiquetes de comentaris: Societat
Arriba la Fira del món geganter
La Fira de Calella i l'Alt Maresme d'aquest any coincideix amb la Fira del Món Geganter de Catalunya, que també es celebra a la ciutat. És una fira que fa 4 anys que es fa i aplega en un cap de setmana tot el que envolta els gegants.
A la nostra ciutat hi haurà 40 estands amb totes les Coordinadores de Gegants del Maresme, constructors de gegants, luthiers i empreses relacionades amb aquesta tradició. A part d'això s'ha creat també un espai de conferències on dissabte i diumenge es faran xerrades, i un espai per a fer-hi mostres de balls de gegants. El més destacat, també, són les cercaviles, les ballades i els concerts que es succeiran al llarg del cap de setmana. N'ha fet un resum Jaume Riera, el cap de colla dels Geganters i Grallers de Calella qui ha destacat l'espectacle de la banda del drac.
Diumenge la festa comença amb un esmorzar popular i després una cercavila que coincideix amb la de Festa Major, que s'hagués hagut de celebrar la setmana passada però que s'ha ajuntat amb la de la Fira per no tenir dues cercaviles en set dies i organitzar-ne només una més espectacular i amb més colles. Al migdia es tanca la Fira, es proclama la ciutat que acollirà la Fira del Món Geganter de l'Any vinent, i es fa un dinar popular per totes les colles, algunes vingudes expressament de ben lluny.
Aquesta fira està organitzada per l'agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, la regidoria de Fires de Calella i la Colla de Geganters.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 12:53
Etiquetes de comentaris: Cultura, Video
La Fira ja és aquí
Ja s'ha presentat una nova edició de la Fira de Calella i l'Alt Maresme. És la trentena edició d'aquesta mostra multisectorial que estrena imatge corporativa i que continua apostant per les tecnologies 2.0 per tal d'arribar a un públic molt més ampli. Enguany els Països Catalans són els protagonistes del seu monogràfic.
La Fira ha esdevingut un esdeveniment consolidat i de referència a la comarca pel qual han passat continents, regions i ciutats de tot el món, tal i com ha remarcat el batlle Josep Maria Juhé.
La Fira de Calella i l'Alt Maresme estrena enguany imatge corporativa- on predomina el color vermell- i el tradicional Diari de la Fira ha donat pas a un fulletó on es sintetitzen els actes i les informacions més importants de l'esdeveniment. La regidora de Fires de Calella, Maria Carme Campà, ha reconegut que aquest canvi es deu a la necessitat de reduir costos però també per ser més sostenibles amb el medi ambient.
El director de la fira, Ferran Muñoz, ha explicat que enguany s'ha mantingut el nombre d'expositors d'anys anteriors, fins i tot molts repeteixen. Hi haurà 134 repartits en 5 mil metres quadrats de recinte. Com a novetat, enguany la Fira de Calella es sotmetrà a una auditoria medioambiental a través de plans ocupacionals.
Durant la Fira de Calella es commemoren 2 aniversaris importants: 75 anys de la Colla de Geganters i Grallers de la ciutat, no en va al mateix recinte firal es fa la Quarta Fira del Món Geganter de Catalunya. I l'altre aniversari és el dels 30 anys de Ràdio Calella.
Durant la presentació ahir d'aquest esdeveniment, el director de la Fira, Ferran Muñoz, va denunciar que durant aquests dies de muntatge dels estands han patit robatoris i furts de material.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 11:18
Etiquetes de comentaris: Cultura, Societat, Video
dimarts, 21 de setembre de 2010
Fotofilm a la Fira
L'entitat Fotofilm de Calella, dedicada al mon de la imatge estàtica i en moviment, ha preparat diverses iniciatives de cara a la Fira de Calella d'aquest any. Els Gegants de la ciutat, que celebren 75 anys, hi tenen molt a veure.
Fotofilm Calella serà, com cada any, a la Fira de Calella i l'Alt Maresme. Aquest any l'entitat se suma als actes d'homenatge als geganters, en honor al seu aniversari. Hi haurà una mostra de fotografies dels gegants a llocs de Calella on habitualment no hi van.
Fotofilm ha preparat aquesta exposició durant l'estiu. L'entitat, a més, tindrà el seu habitual stand on s'exposarà el projecte de Festimatge de l'any vinent, i una altra iniciativa fotogràfica relacionada amb els Gegants de Calella. Es tracta, segons ha declarat Quim Botey, d'un fotomaton.
La mostra de fotografies dels gegants i tota la informació referent als projectes de l'entitat es podrà consultar a partir d'aquest dijous al Passeig Manel Puigvert, en el marc de la Fira.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 16:58
Etiquetes de comentaris: Cultura, Video
Arriba el segon Challenge Costa de BCN-Maresme
Els organitzadors del Challenge Costa de Barcelona-Maresme escalfen motors de cara a la celebració, el proper 3 d'octubre, d'aquest triatló que està arrelant amb força a la comarca després d'haver hagut de sortejar alguns entrebancs amb el canvi de l'empresa organitzadora. La prova té enguany uns padrins de luxe: Ander Mirambell, Josep Molins, Javier Cortés Huete, Alan Cabello, Víctor del Corral, Oriol Cruz i Llibert Fortuny.
Aquest dilluns s'ha fet a la piscina olímpica de Calella la presentació oficial del que serà el Segon Challenge Costa de BCN-Maresme. Una prova en què hi prendran part més de 1.100 triatletes. A més, la prova que es disputarà entre Santa Susanna i El Masnou i que tindrà com a centre d'operacions Calella, comptarà amb uns 500 voluntaris que vetllaran perquè tot surti correctament, segons ha declarat el membre de l'organització Agustí Pérez.
Per la seva banda, l'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé, ha destacat que després d'uns temps difícils amb el canvi de l'empresa organitzadora, ara el segon Challenge serà la consolidació de la prova.
Els responsables de l'empresa organitzadora del Challenge Costa de BCN-Maresme, Triatlon Spain SL, volen que la prova tingui també beneficis socials per a la comarca i per això ahir al vespre es va fer entrega d'un xec de mil euros per a la Fundació Catalana d'ELA, que té la seva seu a Calella.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 14:52
Etiquetes de comentaris: Esports, Video
Ràdio Calella a tot el món
Ràdio Calella ha activat aquest dimarts 21 de setembre i en període de proves el servei d'streaming. D'aquesta forma la ràdio, a més de sintonitzar-se al 107.9 FM, també es pot seguir a través d'aquest blog-web.
Aquest servei es posa en marxa coincidint amb el trentè aniversari de l'emissora i en el marc d'una renovació de la pàgina web que tindrà lloc en els propers mesos i que també incorporarà d'altres serveis.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 14:01
Etiquetes de comentaris: Comunicació
No passen de l'empat
Calella 2 - Tiana 2: Els de Navas segueixen sense guanyar cap partit en aquest inici de temporada.
Com la temporada passada, els nostres han iniciat la lliga sense trobar el ritme, ni l' estil ni els resultats.
A la contundent derrota de la setmana passada al camp de la Peña Morera, en el primer partit de lliga, s' ha de sumar un decebedor empat a 2 gols contra el Tiana; un Tiana que venia d'empatar el seu primer partit de lliga.
Els calellencs, que aspiren acabar la lliga a la part tranquil·la de la segona regional, ara mateix ocupen la quinzena posició dels vint equips del seu grup, amb només 1 punt.
Els líders són el Sant Pol i el Peña Morera, amb dues victòries en dos partits.
A la part baixa hi trobem el Masnou Atletic , Pineda, Juventus, proper rival dels calellencs i Sistrells, equips que encara no han guanyat cap partit.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 13:42
Etiquetes de comentaris: Esports
dilluns, 20 de setembre de 2010
Mobilitat sostenible
De manera paral·lela a la festa major, Calella també s'adhereix a la Setmana de la Mobilitat Sostenible coincidint amb la celebració de la Setmana Europea de la Mobilitat.
En aquest sentit, la Regidoria de Medi Ambient promou, amb el lema “Mou-te amb intel·ligència i viu millor!”, activitats per sensibilitzar-nos a utilitzar el transport públic, desplaçar-se amb bicicleta i caminar. Ahir diumenge va haver-hi una caminada popular per la ruta del corb marí i una visita a les Torretes i al far de Calella.
Aquest dimecres serà el dia Dia del Transport Públic. Els usuaris del servei de Bus Calella-Pineda tindran el viatge de franc durant tot el dia, coincidint amb aquesta celebració. I dissabte que ve a partir de 2/4 de 10 del matí bicicletada popular contra el canvi climàtic pels carrers de Calella. La sortida serà des de la plaça de la Constitució.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 19:01
Etiquetes de comentaris: Societat, Video
Detingut per presumpte tràfic de drogues
La Policia Local de Calella ha detingut una persona per un presumpte delicte contra la salut pública després de traficar amb drogues.
La detenció es va produir dimecres cap a les 9 del vespre al carrer Diputació quan una patrulla d’agents de la policia local duien a terme un control habitual de seguretat ciutadana. Llavors van localitzar un individu que portava 10 grams de cocaïna distribuïda en 10 paperines d’un gram així com bitllets de curs legal fraccionats. Davant la situació, els agents van procedir a la seva detenció per un presumpte delicte contra la salut pública al presumir que la quantitat repartida en paperines estava destinada a la venda i tràfic i els bitllets podrien ser els guanys de part d’aquesta activitat il·lícita.
El detingut i els efectes del delicte han estat posats a disposició judicial.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 18:03
Etiquetes de comentaris: Societat
El pregó per partida doble
Calella i els seus ciutadans continuen immersos en la seva festa major de La Minerva 2010. El tret de sortida ha estat durant el cap de setmana. Divendres però la pluja que queia va deslluir el tradicional pregó que es va haver de fer a la sala d'actes de l'Ajuntament Vell i va anar a càrrec de la poetessa Concepció Organ. El pregó però es tornarà a fer aquest dijous a les 12 del migdia des del balcó de l'Ajuntament, això sí, si el temps ho permet.
Calella viu intensament la seva festa major de la Minerva 2010. Enrere queda un cap de setmana farcit de diverses activitats lúdiques i culturals com el pregó de festa major, el pregó infantil o la cercavila de gegantons. El pregó però, que aquest any ha anat a càrrec de la poetessa Concepció Organ, es va haver de fer a la Sala d'Actes de l'Ajuntament Vell a causa de la pluja. Va ser, segons ha reconegut l'alcalde de la ciutat a Ràdio Calella, un pregó ple d'emotivitat, fins el punt que es repetirà aquest proper dijous a les 12 del migdia des del balcó del consistori.
Els amants del jazz també van poder gaudir divendres a l'envelat de festa major de l'actuació de The Walking Stickman Blues Band i The Healers amb un tribut a Van Morrison. Va ser durant el dinovè Festival de Jazz i Blues de Calella.
Calella ja té pubilla i hereu 2010. Es tracta de Xènia Torres i Pau Bartrolí, tots dos proposats per Companys i Simpatitzants de la Plaça de Catalunya.
Durant el cap de setmana, i a la mitjanit, han arribat els concerts de Barrakes organitzats per l'Associació Juvenil Les Torretes amb la col·laboració de l'Àrea de Joventut de l'Ajuntament. Segons l'alcalde, també s'han portat a terme amb normalitat i sense els típics problemes de sorolls que poden molestar als veïns.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 17:34
Etiquetes de comentaris: Cultura, Video
divendres, 17 de setembre de 2010
30 anys de Ràdio Calella
Ràdio Calella celebra aquest setembre els 30 anys amb tota la seva audiència. El punt àlgid de la celebració serà el programa especial que tindrà lloc diumenge 26 de setembre a la Fira de Calella i l’Alt Maresme, escenari que la va veure néixer. I ho farà acompanyada de tota la seva gent, els seus oients, els calellencs i calellenques que dia rere dia renoven la confiança en un mitjà de comunicació proper, històric i de referència per a la ciutat.
El programa, presentat per Sònia Muntañola, Salvador Itchart i Enric Sánchez, comptarà amb entrevistes, actuacions musicals i humorístiques, que permetran la participació i la interacció constant amb el públic assistent.
La música anirà a càrrec del grup calellenc Canela Flaca, que deleitarà el públic amb la fusió de rumba i bossa nova. L'humor serà servit per l'equip que realitzen els programes Teràpia de Show -a Ràdio Calella- i Leit Nait -m2tv-.
A l'especial, que començarà a les 20'30h i que també servirà per commemorar els 30 anys de Fira, se sortejarà una estada de cap de setmana a Andorra per a dues persones gentilesa d'Aritur Viatges. Concretament, es regalarà una nit d'hotel de 3 estrelles, esmorzar i dues entrades per anar al balneari de Caldea.
Durant tot el mes s'intercalen moments d'aquesta història en diverses càpsules que estan integrades dins de la programació habitual de la ràdio.
L'emissora municipal està gestionada per l'empresa Ràdio Calella Televisió, S.L. que també s'encarrega de part dels continguts dels canals públics comarcals de TDT m1 i m2 TV realitzant programes com: Retrats, De primera, Aixequem el teló, Retro TV i l'Entrevista i cobrint les notícies de l'Alt Maresme.
També Ràdio Calella produeix aquest blog que té una mitjana diària que supera el centenar de visites i que s'ha convertit en un altre punt de referència a nivell informatiu.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 17:11
Etiquetes de comentaris: Comunicació
Detenció per tràfic de drogues
La policia local de Calella ha detingut una persona per un presumpte delicte contra la salut pública després de traficar amb drogues.
La detenció es va produir dimecres cap a les 9 del vespre al carrer Diputació quan una patrulla
d’agents de la policia local duien a terme un control habitual de seguretat ciutadana quan van localitzar un individu que portava 10 grams de cocaïna distribuïda en 10 paperines d’un gram així com bitllets de curs legal fraccionats. Davant la situació, els agents van procedir a la seva detenció per un presumpte delicte contra la salut pública al presumir que la quantitat repartida en paperines estava destinada a la venda i tràfic i els bitllets podrien ser els guanys de part d’aquesta activitat il·lícita.
El detingut i els efectes del delicte han estat posats a disposició judicial.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 14:11
Cap a Andorra!! !
Ràdio Calella regala una estada de cap de setmana a Andorra per a dues persones per celebrar els seus 30 anys d'història.
Els oients de l'emissora poden participar al sorteig trucant al 93 766 03 33, enviant un correu electrònic a [email protected] o via facebook, deixant les dades personals: nom i cognoms i telèfon.
El cap de setmana a Andorra en un hotel de 3 estrelles amb règim d'allotjament, nit i esmorzar, se sortejarà en el decurs d'un programa especial que es farà a la carpa de la Fira de Calella i l'Alt Maresme diumenge 26 de setembre a les 20'30h.
L'estada a Andorra és una gentilesa d'Aritur Viatges i inclou dues entrades per anar al balneari de Caldea.
El temps per participar del sorteig s'acabarà el 24 de setembre a les 10h.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 11:16
Etiquetes de comentaris: Comunicació
Nit tranquil.la a Calella
Han tornat les pluges i tornen els problemes a les línies de Rodalies RENFE. Degut a una falta de subministrament elèctric hi ha tallades les línies R1, R3, R4 i R7 entre Sants i Arc de Triomf. De fet, la pluja que cau sobre Barcelona ha provocat diversos accidents i avaries i compliquen la circulació d'entrada i sortida a la capital catalana aquest divendres.
Hores d'ara han descarregat més de 30 litres per metre quadrat a diverses localitats del Maresme i el Servei Meteorològic de Catalunya alerta que en alguns punts es podrien acumular fins a 100 litres.
Segons informa el Servei Meteorològic del Consell Comarcal, el Maresme es troba en alerta davant la previsió de precipitacions intenses i abundants fins aquesta mitjanit. A Calella, segons informa la Policia Local, no s'han produït incidents derivats de les pluges.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 10:51
Etiquetes de comentaris: Societat
La Fira d'Atraccions, davant els Apartaments Toika
Aquest any la Fira d'atraccions de Calella està ubicada a l'aparcament d'autobusos dels Apartaments Toika. És l'emplaçament alternatiu que ha trobat l'Ajuntament per posar-hi les tradicionals parades de cavallets, autos de xoc, tómboles i pesca ànecs. Hi haurà una atracció només a públic adult. La resta serà per a infants. Ja no es munten les atraccions a la platja ni als passejos de mar per evitar que els camions hagin de creuar la via del tren. D'aquesta manera també es guanya espai d'estacionament a prop de la Fira de Calella i l'Alt Maresme.
Històricament l'accés a la Fira d'atraccions de Calella sempre ha presentat problemes. Ho ha dit la regidora de Cultura, Pilar Rocafort. Considera que abans, al posar les fires a la platja, els tràilers i camions havien de creuar la via i els més grans no podien. Per això venien només atraccions de poc volum. Ara, a més, hi ha una barana que fa més estret el pas. L'opció de posar la fira a prop del Passeig Manuel Puigvert, doncs, quedava restringida, i més aquest any que l'envelat s'ha construït a l'esplanada de davant el restaurant “La Gavina” i es vol comptar amb tot l'aparcament de RENFE per a visitants de la Fira. Per tot plegat Pilar Rocafort ha explicat que van estudiar diverses possibilitats, fins que es van decidir pel Passeig de les Roques, però es va descartar al parlar amb els veïns.
La regidora de Cultura no ha pogut assegurar que aquesta zona per ubicar la Fira sigui la millor, però sí que servirà per esponjar els indrets generadors de soroll i no concentrar totes les molèsties a la zona de mar. Els firaires estan a l'expectativa sobre com anirà aquest any amb aquesta nova ubicació.
Per evitar el soroll l'Ajuntament ha posat com a condició als firaires que utilitzin un fil musical comú que instal·larà el propi consistori, regulat. El que no es podrà evitar és el soroll propi del funcionament de les atraccions.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 9:40
Etiquetes de comentaris: Societat, Video
Alerta per pluges al Maresme
Durant tot el dia d'avui, divendres 17 de setembre, la comarca del Maresme es troba en alerta meteorològica davant la previsió de precipitacions intenses i abundants. Segons ha informat el servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme, Meteomar, aquesta situació es pot perllongar fins a la mitjanit.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 8:41
Etiquetes de comentaris: Societat
dijous, 16 de setembre de 2010
Sanció de la SGAE a Calella
L’Audiència de Barcelona ha condemnat el propietari del Bar Tío Pepe de Calella a pagar 1.400 euros a la Societat General d’Autors i Editors, a l'SGAE per la música que emeten els televisors del local. L’Audiència de Barcelona ha confirmat la condemna que va imposar a l’establiment un jutjat mercantil de Barcelona, arran de la demanda sobre propietat intel·lectual que va presentar la SGAE, l’any 2007, contra el propietari del bar.
L'SGAE cobra una quota a bars i locals musicals per emetre música protegida amb drets d'autor. Els bars paguen una tarifa i els pubs musicals una altra. El cas del Bar Tio Pepe de Calella rau justament en aquesta qüestió. L'SGAE considera que ha de pagar les dues quotes perquè exerceix les dues activitats. De dia funciona com a bar; i per la nit, com a local de copes, amb ambientació musical.
El propietari d’aquest establiment del carrer Valldebanador de Calella va ser obligat a pagar 14 euros mensuals en els anys 2006 i 2007 per la utilització del repertori musical de la SGAE a través dels televisors del bar. D’acord amb la sentència, el propietari del Bar Tio Pepe havia de pagar també uns altres 87 euros cada mes en aquest mateix període, per utilitzar el repertori musical com ambientació, un aspecte necessari per l’explotació del negoci.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 12:50
Etiquetes de comentaris: Societat
dimecres, 15 de setembre de 2010
En la línia de Mallol
La portaveu i cap de llista de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Calella, Montserrat Candini, valora molt positivament la proposta feta per la presidenta de l'Associació Turística de Calella.
Isabel Mallol havia demanat en una entrevista a m1 que l'any que ve la Fira de Calella i l'Alt Maresme comptés amb un monogràfic dedicat al Challenge i que aquest s'allargués fins la celebració de la prova esportiva, que té lloc a principis d'octubre.
Candini ha manifestat que el seu grup està a favor d'aquells productes que reforcen el Challenge i el turisme esportiu i ha dit que “si tinc l'oportunitat de ser l'alcaldessa de Calella posaré tots els instruments necessaris perquè aquesta Fira dintre de la mateixa Fira, que seria la fira de l'esport, tingui un espai, una representació el suficientment digne”
Tot i això, ha indicat que els inicis d'una primera edició sempre són difícils fins que no s'agafa rodatge.
Recordem que l'alcalde Josep Maria Juhé havia dit que considera que cal treballar, però sense precipitació, per definir el futur de la mostra. Juhé pensa que Calella està agafant força amb l'esport com a motor turístic; cosa que pot reflectir la Fira.
Per la seva banda, la regidora responsable de la Fira, Maria Carme Campà, també estava oberta a parlar de donar-li un aire esportiu a la mostra i havia avançat, en declaracions a aquesta emissora, que a l'espai que aquest any es dedica a la Fira gegantera s'hi pogués fer una fira esportiva.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 17:53
Etiquetes de comentaris: Política, Societat
De tradició dolça
Aquesta Fira de Calella i l'Alt Maresme l'Associació de Comerciants Calella Centre Comercial proposa una campanya de promoció. Com cada any va lligada al monogràfic. Aquest any, com que són els països catalans, els comerciants proposen un recorregut per la tradició de pastisseria i rebosteria catalana.
“Aquest setembre et fem la Pasqua”. Aquest és el nom de la campanya dels comerciants de Calella en vistes a la Fira, que es farà del 23 al 26 de setembre al passeig Manuel Puigvert. Les persones interessades en participar hauran de demanar les butlletes als establiments associats, i el dia del sorteig la gent haurà de buscar els premis dins d'ous de xocolata i tortells, tal i com ha explicat Montse Cordón, vicepresidenta Calella Centre Comercial.
L'Associació de comerciants Calella Centre Comercial també prepara el sorteig on els participants hauran de buscar frases típiques de la ciutat.
Els regals de La Pasqua són xecs a bescanviar en compres. Hi haurà 17 guanyadors que es repartiran un xec de 500 euros, dos de 300, dos de 200 i 10 de 100.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 17:52
Etiquetes de comentaris: Societat
CiU pregunta a l'alcalde
CiU de Calella ha rebut resposta per part de l'Ajuntament al voltant de la situació actual de l'edifici situat al carrer Cervantes fent xamfrà amb el passatge Jaume Salvador, a la Plaça de Catalunya. La federació nacionalista assegura que l'Ajuntament ha reconegut el precari estat de la casa i es pregunten com és que no s'hi ha actuat de manera més contundent, ja que l'edifici representa un perill per als vianants.
Segons ha manifestat el regidor convergent Albert Torrent, l'alcalde Josep Maria Juhé els ha informat de les actuacions fetes per garantir la seguretat de l'edifici. Sis decrets d'alcaldia als propietaris i cap actuació de tipus sanitari per part de l'ajuntament. Tot això segons CiU, que també afegeix que només s'havia posat una sanció econòmica als propietaris de l'edifici per tenir-lo en estat precari i no arreglar-lo.
Ara CiU ha dirigit per escrit unes preguntes a l'alcalde sobre perquè mai s'ha fet una inspecció sanitària, i si s'ha demanat als propietaris que un tècnic municipal pogués entrar a la casa i es poguessin apuntalar algunes bigues.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 17:48
Etiquetes de comentaris: Política
Guant de gols encaixat
Penya Morera 5-Calella 0: Nefast inici de lliga al camp de la Penya Morera, filial del Badalona i un dels màxims aspirants a guanyar la lliga de segona regional.
Els nostres, entrenats per Antonio Navas, van rebre un sever correctiu perdent per 5 a 0 en un partit sense història on els locals van merèixer la victòria.
El president Josep Ros ha indicat que l'objectiu és mantenir la categoria i estar a la part tranquil·la de la segona regional.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 13:31
Etiquetes de comentaris: Esports
dimarts, 14 de setembre de 2010
Oncolliga amb el Team Calella
Unes 700 persones van celebrar diumenge el primer any de vida de l'entitat de lluita contra el càncer Oncolliga Calella. La jornada va començar amb parlaments de membres de l'entitat, el doctor Pere Puig i l'alcalde de Calella. Es va fer balanç de les activitats fetes, i al mateix moment van sorgir noves iniciatives. Preparen una col·laboració amb el Team Calella Triatlon per recaptar durant diners durant la fira.
Oncolliga i l'equip de triatló de la ciutat han engegat un projecte per recaptar fons i lluitar conjuntament contra el càncer. La vicepresidenta de l'entitat, Maria Pera, l'ha avançat en exclusiva a Ràdio Calella. És un projecte nascut tot just diumenge durant la festa d'aniversari. En una pissarra hi haurà els corredors del Team Calella, i una meta a l'altra punta. Cada visitant de l'estand podrà pagar un euro per cada quilòmetre que han de fer els atletes.
Maria Pera ha explicat que durant un any no han parat de fer activitats, com la Marxa Solidària que es va fer dintre del 9è Congrés Català de Sinologia i que va aplegar unes 1900 persones. Aquesta és una de les activitats més concorregudes fetes en aquest primer any de l'entitat, però n'hi ha hagut d'altres. Durant aquest any s'han fet conferències i tallers. El primer trimestre es va parlar de càncer de mama, el segon de càncer de còlon i el tercer es parlarà de càncer de pulmó i tabaquisme. A la Cooperativa l'Amistat s'hi troben cada dimecres per parlar i esmorzar tot fent teràpia de grup, i un cop al mes es fan xerrades de nutrició i d'emocions. Tots aquests serveis son gratuïts i es financen a través de la venda de calendaris o roses per Sant Jordi. Maria Pera ha reconegut que la ciutadania de Calella i l'Ajuntament els ha dispensat un molt bon tracte.
La festa d'Oncolliga va tenir moments també noticiables, com l'anunci que va fer Mònica Buneri, presidenta de l'entitat, en relació a l'ampliació del servei de psicooncologia tots els dilluns al matí i dues tardes al mes, amb la doctora Lídia Caba. Un parlament de l'alcalde va tancar una vetllada que va estar amenitzada per el conjunt maresmenc, "Old Guitars" i un cremat ofert pel Grup Pa, Vi i Moltó.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 12:51
Etiquetes de comentaris: Societat
El PP prioritza parlar de la crisi
Passada la Diada Nacional de Catalunya, i amb el ressò de l'Aplec de la Independència celebrat diumenge a Arenys de Munt, on s'hi van aplegar diversos calellencs, avui el Partit Popular de Catalunya ha opinat al voltant de les diferents propostes d'encaix entre Catalunya i Espanya que presenten els partits polítics i també de l'augment de l'independentisme a la societat. El PP aposta per solucionar la crisi econòmica, sense distreure l'atenció, afirma, amb debats nacionalistes o federalistes.
Josep Maria Vila, regidor i portaveu del partit Popular de Calella, ha explicat a Ràdio Calella que les diferents opcions de model d'Estat proposades per altres formacions polítiques tenen la intenció de no parlar de la crisi econòmica i social que viu el país, així com les seves mancances reals.
Vila afirma que "la preocupació no és com encaixem Espanya, que ja hi estem encaixats, sinó que Espanya i Catalunya funcionin... Pel que fa a les propostes que es fan vénen donades per la proximitat electoral i s'han d'anar posicionant".
Vila també ha parlat de l'Aplec independentista celebrat a Arenys de Munt. Considera que la Independència és una opció inviable i "completament equivocada".
El partit Popular no va participar dels actes de la Diada Nacional de Catalunya celebrats aquest dissabte a Calella.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 11:38
Etiquetes de comentaris: Política
dilluns, 13 de setembre de 2010
Xerrada sobre socialistes catalanistes
L'agrupació local del PSC va fer divendres al vespre una xerrada sobre la història del socialisme a Calella, al Teatre Orfeó.
El conferenciant va ser el calellenc Jordi Amat i Teixidó, doctor en història i habitual redactor de llibres sobre la història de la ciutat i les seves entitats, tals com el Grup Pa, Vi i Moltó i els Geganters de Calella. L'historiador ha escrit un llibret de 64 pàgines, que aviat veurà la llum, sobre la història del socialisme a Calella, aportant nombroses gràfiques i estadístiques de diversos períodes, a més de noves fotografies.
Jordi Amat ha donat detalls poc coneguts com que el socialista Salvador Bosch va proclamar l'Estat català l'octubre del 1934 a Calella.
Durant l'acte es va retre un homenatge a tots els socialistes de la república i també a Anna Barangó i Margarit; una històrica militant socialista que tenia un pare que havia treballat a la fàbrica Llobet Guri. Dos germans seus, en Joan i en Joaquim Barangó, van morir al front l'any 1936. La família va patir una repressió acabada la guerra i divendres va ser homenatjada.
La xerrada va tractar temes com la creació de l'Agrupació socialista de Calella el 1916, la lluita sindical dels anys 10 i 20 i la refundació de l’Agrupació amb l'adscripció a la Unió Socialista de Catalunya fundada entre altres per Serra i Moret, alcalde de Pineda.
L'alcalde, Josep Maria Juhé, va rememorar als micròfons de Ràdio Calella la figura de Serra i Moret com a defensor dels més pobres i com a catalanista.
Publicat per Serveis Informatius Ràdio Calella a 16:46
Etiquetes de comentaris: Política, Video
Periodistes russos a Calella
Calella, juntament amb Malgrat de Mar i Santa Susanna són els tres municipis que ha visitat aquest cap de setmana una delegació de 7 periodistes russos especialitzats en turisme per conèixer una part de l'oferta de lleure que ofereix la destinació Costa de Barcelona-Maresme.
La delegació va arribar al Maresme el dissabte. Van començar la seva presa de contacte amb el territori a Malgrat de Mar on van visitar els parcs del Castell i Francesc Macià. Després van venir a Calella visitant el Parc Dalmau. I van acabar la jornada a Santa Susanna on van dormir.
El programa pel diumenge va incloure una activitat nàutica en catamarà a Santa Susanna. Tot i que la visita s'ha centrat en aquests tres municipis, el Consorci de Turisme va donar informació del conjunt d'oferta de lleure que ofereixen les poblacions de la destinació Costa de Barcelona-Maresme.
Aquest viatge està organitzat per l'Agència Catalana de Turisme en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, el Consorci de Promóció Turística del Maresme i els tres municipis que han rebut els periodistes. L'objectiu ha estat donar a conèixer al públic rus l'oferta turística que ofereixen les destinacions catalanes de sol i platja que gaudeixen de la certificació de Turisme Familiar. | 1 | perfect | {"ca": 0.9826868677892804, "es": 0.010618918558670636, "pt": 0.0036285007627256706, "fr": 0.0004443062158439596, "en": 0.0006220287021815435, "de": 0.0002665837295063758, "sv": 0.0005183572518179529, "it": 0.0004146858014543623, "nl": 0.0007997511885191274} | |
mc4_ca_20230418_13_332018 | Mark VI - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Maqueta en fusta proposada pel Mark VI, 1917
El Mark VI va ser un projecte de tanc britànic pesat per la 1a Guerra Mundial.
Després de fer diversos dissenys pel desenvolupament continu del Mark I en el Mark IV, la Tank Supply Committee (la institució que planeja i controla la producció de tancs britànics) al desembre de 1916 va ordenar el disseny de dos nous vehicles: el Mark V i el Mark VI. El Mark V era el que encabia la major part de les característiques avançades que es podia incorporar en un buc de Mark I. El Mark VI va abandonar la forma del buc totalment, reflectint-se només alguns detalls del tanc anterior. [1]
El 13 de juliol de 1917, Metropolitan, l'empresa associada al Sr. William Tritton, va realitzar una maqueta en fusta. Com que no queden dissenys en paper del Mark VI, les imatges fetes en aquella data (i en una ocasió més anterior, el 23 de juny de models inacabats) és la major font d'informació. [2]
↑ El Mark VI a Spencer Tucker World War I: Encyclopedia, Volum 1 p. 1155
↑ AK273 WWI THE FIRST MECHANIZED WAR, p. 28-29
British Tanks of the Inter-war Decades
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mark_VI&oldid=18089743»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 31 gen 2017 a les 22:21. | 0.75168 | curate | {"ca": 0.8106834249803614, "uu": 0.002356637863315004, "mk": 0.002356637863315004, "en": 0.12254516889238021, "sv": 0.062058130400628436} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Mark_VI |
macocu_ca_20230731_10_111358 | Carns preparades per emportar-se: aprofita la comoditat i les seves aportacions nutricionals
Mercè Aloy / General / Carns preparades per emportar-se: aprofita la comoditat i les seves aportacions nutricionals
No saps què menjar avui? Prova unes carns preparades per emportar-se de proximitat. El comportament de compra ha canviat per la pandèmia, això és un fet. Molta més gent compra menjar per emportar-se i és que és bastant comprensible per la situació que estem vivint per les restriccions i el mateix coronavirus. Si vols anar a menjar fora de casa les limitacions o la mateixa por a contagiar-te fan que t’ho pensis dues vegades abans de visitar un restaurant o cafeteria. No obstant això, hi ha mesures i formes de seguir menjant sense haver de fer grans elaboracions a la teva cuina i evitar-te així, temps en preparar i a més evitar-te el temps en haver de netejar i ordenar tot.
La comoditat va arribar amb el food delivery, però ja som (i érem!) molts els que fa temps oferim carns preparades per emportar-se o un altre tipus de menjar precuinat amb productes frescos, de qualitat i de proximitat. Avui et volem explicar algunes de les aportacions nutricionals de les carns preparades per emportar-se com les que tenim a Mercè Aloy.
Les carns preparades per emportar-se et donen l’aportació d’aminoàcids que el cos no pot produir
Oblida’t de grans elaboracions i hores a la cuina! Amb el menjar per emportar-se guanyes temps, però amb Mercè Aloy també guanyes en salut i en qualitat. Més enllà de la comoditat que et suposa comprar carns preparades per emportar-se o qualsevol altre tipus d’aliments, consumir carn t’ajuda a tenir una dieta més saludable.
Com defensa el Gremi de carnissers i xarcuters hi ha diverses raons per menjar carn per les seves aportacions nutricionals:
Aminoàcids essencials. Consumir carn és sinònim de font d’aminoàcids essencials que el cos no pot produir per si sol.
Proteïnes. La carn proporciona proteïnes al nostre cos per a la regeneració cel·lular i estructural.
Vitamina B12. És essencial en totes les etapes de la vida, tant per a adolescents, mares en lactància i adults grans.
Energia. Aporten greix saturat, nutrients i molta energia per seguir amb les activitats del dia a dia.
Molts nutricionistes recomanen menjar més quantitat de carn blanca com aus, pollastre, gall d’indi, conill i algunes vedelles, en lloc de la carn vermella. Per això volem presentar-te les nostres carns preparades per emportar-se o precuinades que pots demanar a Mercè Aloy. La majoria dels productes que trobaràs són de producció pròpia o local, cuidant al detall la qualitat dels productes així com la seva frescor.
Broquetas mini de pollastre cuit
De producció pròpia de primera qualitat, les broquetes mini de pollastre cuit porten un preparat especial de la casa. Són supernutritives i queden molt bé amb una amanida o un plat de patates fregides.
Broquetes de gall d’indi
També marca de Mercè Aloy, les broquetes de gall d’indi són de bastons de 12 cms, estan marinades i queden molt bones a la planxa o a la graella.
Croquetes de carn rostida
Produïdes per nosaltres mateixos, les croquetes de carn rostida de 250 grams, estan per llepar-se’n els dits! Tots estimen les croquetes amb el toc de Mercè Aloy.
Croquetes de pernil dolç
Les croquetes són un plat estrella que agrada a moltíssima gent. Per això, a part de les de carn rostida, també volem presentar-te les croquetes de pernil dolç de 250 grams amb llet i crema de llet. Segur que també les gaudiràs!
Mandonguilles
Les nostres mandonguilles estan elaborades amb una recepta tradicional d’ou, farina, all i julivert. Estan fetes 50% de porc i 50% de vedella, ideals per combinar amb una amanida. T’encantaran!
Cuinant el llom sencer i una salsa boníssima, aconseguim la combinació perfecta per al llom a la mostassa. Un plat precuinat que només hauràs d’escalfar i començar a menjar.
Un altre plat precuinat que només hauràs d’escalfar uns minuts i que segur que serà tot un èxit. Els macarrons a la bolonyesa estan elaborats amb carn de primera qualitat, salsa de tomàquet i oli d’oliva. T’hauràs d’afanyar a menjar si no vols quedar-te sense els teus macarrons!
Revisa la nostra pàgina web per més opcions!
A Mercè Aloy oferim carn de producció pròpia i d’altres empreses de la comarca de Bages. Això ens assegura que la majoria són productes amb la denominació Km 0 i que gaudeixen de totes les certificacions de qualitat que exigeix la legislació vigent. Pots trucar-nos al telèfon 938 747 302 o escriure’ns per correu electrònic a [email protected] per les teves comandes. També pots utilitzar la nostra botiga en línia per a les compres. | 0.777213 | curate | {"ca": 0.9646904969485615, "pt": 0.014385353095030515, "de": 0.00980819529206626, "es": 0.0054489973844812556, "en": 0.002833478639930253, "id": 0.002833478639930253} | |
macocu_ca_20230731_4_460329 | Atletisme
Els atletes i triatletes del CN Olot recullen la flama del Canigó a Vallter
El passat 23 de juny els nostres esportistes van anar a recollir, com és tradició, la flama del Canigó a Vallter per potar-la fins a Olot! Diversos ateltes i triatletes del Club van ser els encarregats, amb altres esportistes de la comarca, de fer-nos arribar aquesta tradició per poder donar la benvinguda a l'estiu i celebrar la revetlla de Sant Joan de la millor manera. Soun uns valents, moltes gràcies per tota la feina feta. | 0.754915 | curate | {"nl": 0.017578125, "ca": 0.982421875} | |
mc4_ca_20230418_10_741924 | “Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme” | Anna Balcells | BARCELONA | Política | El Punt Avui
“Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme” “Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme” “Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme” “Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme” + “Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme” E-mail
Alba Sidera, corresponsal d’El Punt Avui a Roma EL PUNT AVUI.
“Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme” “Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme” “Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme” “Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme” “Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme” E-mail
‘Feixisme persistent’ Gallart
Restar indiferents davant les injustícies equival a posar una catifa vermella al totalitarisme
Corresponsal d’El Punt Avui a Roma des del 2012, Alba Sidera Gallart (Girona, 1979) és una bona coneixedora de la sempre laberíntica política italiana i una experta en els moviments d’extrema dreta. Acaba de publicar el llibre Feixisme persistent (Edicions Saldonar), un documentat treball periodístic que explica la pervivència del llegat ideològic de Mussolini i que es presentarà el 19 de març al Pati Llimona, a Barcelona.
Diu en el llibre que, tot i haver derrotat el feixisme el 1945 i haver redactat una Constitució antifeixista, Itàlia no ha fet net del seu passat. Encara se sent distingir entre “un feixisme bo i un de dolent”, “un d’acceptable i un de condemnable”…
Sí. Hi té molt a veure Berlusconi. Bona part de la societat italiana havia assumit durant dècades, almenys formalment, que ser demòcrata era ser antifeixista. La Constitució i els discursos institucionals anaven en aquesta direcció. Berlusconi ho va trastocar tot: va ser la primera figura pública i amb poder que va blanquejar el feixisme a gran escala i va patentar el famós argument “Mussolini va fer coses bones”. Fins a l’arribada del magnat el 1994, estava mal vist dir això en públic. La dreta italiana es va fer seu el discurs berlusconià, que considera que hi ha un “feixisme bo”: l’anterior a les lleis racials del 1938 que van acabar deportant milers de jueus, gitanos i altres minories als camps d’extermini nazis. També se sol minimitzar el paper de Mussolini en les deportacions, com si hagués estat entabanat per Hitler: és completament fals.
També desemmascara Grillo i el M5E quan es defineixen com “ni de dretes ni d’esquerres”, “ni feixistes ni antifeixistes”, un partit sense ideologia…
Hi pot haver una definició més perillosa que pretendre ser un partit sense ideologia? Pot servir de coartada per a qualsevol tipus de política, i llavors no s’accepten reclamacions. Han estat els còmplices perfectes de Salvini. Quan van governar junts, van ser la seva marca blanca.
I a Renzi i al PD, el centreesquerra italià, els retreu no haver sabut plantar cara a Salvini i als ‘grillini’ mentre van ser al poder. Ara, a més, el PD governa amb el M5E…
El llibre, més que de Salvini, parla de què feien, o no feien, els altres actors polítics mentre Salvini anava creixent. I el rol del centreesquerra va ser ben galdós. L’únic grup de pes que no era aliat de Salvini era el Partit Demòcrata, i estava en mans de Renzi, que, concentrat en les seves ambicions personals, el va fer miques i el va portar a mínims històrics. Renzi, que s’emmirallava en el francès Macron i en Albert Rivera, de Ciutadans, capitanejava l’única oposició a Salvini. Al govern, va pactar les reformes amb Berlusconi i va aplicar una reforma laboral que competia amb la de Rajoy. A Renzi li encanta passejar-se amb la flor i nata de la classe dirigent italiana. Ho va posar molt fàcil a la dreta i a l’extrema dreta populistes per presentar el centreesquerra com una elit allunyada de la classe treballadora. Salvini ho va saber aprofitar i es va construir un personatge pretesament “del poble”, proper i fins i tot barroer, que parla dels desocupats, de les mestresses de casa, dels precaris… Les seves propostes econòmiques no els afavoririen gens, però ell fa campanya per guanyar-se el seu vot.
Salvini continua liderant les enquestes. Creu que l’actual coalició al govern podrà resistir sense haver d’anar a eleccions?
És un govern de conveniència molt fràgil, i és difícil que aguanti, però a cap dels dos membres li convé anar a eleccions, perquè les guanyaria, i de molt, Salvini amb la coalició de dretes. Una possibilitat equilibrista podria ser fer un altre canvi de govern sense necessitat d’anar a eleccions, tal com va passar l’estiu passat, quan el M5E va substituir Salvini pel PD per tal d’evitar les urnes.
Quina responsabilitat han tingut els mitjans de comunicació en l’avenç de l’extrema dreta?
Per informar bé, cal dir les coses pel seu nom, i no s’ha fet. Els principals mitjans italians –públics i privats, progressistes i conservadors– anomenen la coalició entre Berlusconi, la formació hereva del partit feixista Germans d’Itàlia i la xenòfoba Lliga “coalició de centredreta”. A Itàlia, els mitjans progressistes defineixen la francesa Marine Le Pen com d’extrema dreta, però al seu aliat italià, Salvini, no. Com a l’Estat espanyol, els mitjans italians han fet d’altaveu a l’extrema dreta donant cobertura a tots els exabruptes de Salvini, omplint els platós de personatges que es declaren obertament feixistes, etc. A més, han comprat la seva agenda: els temes i debats a les televisions han anat a remolc del que decidia l’extrema dreta.
És commovedor el perfil que fa de Liliana Segre, supervivent d’Auschwitz amenaçada de mort pels neofeixistes, que alerta sobre la indiferència...
En l’últim capítol dic que el nom que cal recordar no és Salvini –si cau, en sortirà un altre–, sinó Liliana Segre, testimoni contra la barbàrie. La indiferència és la condició necessària per al feixisme. La democràcia no es perd de sobte, sinó lentament, cada cop que permetem que es retallin llibertats i es vulnerin drets. Romandre indiferents davant les injustícies és posar una catifa vermella a l’arribada del totalitarisme.
El Punt Avui. Girona 16-02-2020, Pàgina 42
El Punt Avui. Nacional 16-02-2020, Pàgina 22 | 0.818988 | curate | {"ca": 0.9995024050422956, "es": 0.0004975949577044286} | https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1740485-berlusconi-inaugura-el-blanqueig-del-feixisme.html?cca=1 |
mc4_ca_20230418_2_491684 | 8eme Trail du Boer 2015 | Runedia
8eme Trail du Boer
diumenge, 13-12-2015 8:30
Estadístiques de la fitxa de Cursa ( 8eme Trail du Boer )
Data creació : 2014/06/07 09:03:53
última modificació de runedia : 2015-10-06 08:50:09 | 0.411025 | curate | {"en": 0.26605504587155965, "fr": 0.08256880733944955, "ca": 0.6513761467889908} | https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/8eme-trail-du-boer-2015/201527360/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_94080 | El gràfic m'estalvia un informe detallat de la situació: Mare de déu! Moure's en un trasnport limitat d'horaris, calurós i xafogós, car, amb presència de gent indigna, lladres, aglomeracions, borratxos i pidolaires que donen la llauna dient: 'sonno poveriiina, kosovo' ufff... Es una autèntica aberració. Anys ençà es va muntar bon sarau per que van apujar un 5% el preu del bitllet als tranvies de Barcelona. 2 euros el bitllet senzill! i quasi 10 euracos la T-10! Ja no ho feia mai, però agafarà el metro la seva senyora tia! Què n'opineu?? I a sobre...jo fa 8 anys que no l'agafo el metro per que vaig en moto, però es veu que colar-se cada dia és més complicat
Dos euros el bitllet senzill.. mare meva. Jo recordo quan vaig anar a viure a barcelona que la T10 valia 6 i poc eruos, i només fa 4 anys, no estic parlant de vint anys enrere!
La tendència que porta la T-10 és augmentar a un euro l'any quan el servei no varia gens ni mica..., lamentable. | 0.782433 | curate | {"ca": 0.9565677966101694, "es": 0.028601694915254237, "fr": 0.014830508474576272} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_49905 | Xarxes socials com Instagram, la plataforma de la imatge per excel·lència, no fan una altra cosa que augmentar la nostra ansietat per semblar perfectes
Vivim en la cultura de la imatge. Constantment volem oferir la millor versió de nosaltres mateixos quan en realitat sabem que la versió més típica d'un ésser humà a Europa porta lleganyes i va en pijama.
Xarxes socials com Instagram, la plataforma de la imatge per excel·lència, no fan una altra cosa que augmentar la nostra ansietat per semblar perfectes. Almenys això és el que es desprèn de les dues guies publicades per Instagram que persegueixen fomentar un ús més sa de la xarxa social.
Elaborades en col·laboració amb la Fundació JED, aquestes dues guies dirigides a pares i als seus fills volen servir perquè aquests últims –encara que també els seus pares- entenguin que no tot el que veuen en la xarxa social d'altres usuaris és la realitat. Segons ha explicat Europa Press referint-se a aquestes guies, el que es persegueix és "reconèixer que el que veus publicat per uns altres és només una part de la seva història", és a dir, que "un sol vídeo o una sola publicació rares vegades reflecteixen tot el que succeeix darrere d'escena". Per tant el que pretenen aquests documents és oferir eines per a entendre que els usuaris normalment publiquen allò que els deixa com a éssers perfectes i que per tant no hem de donar-nos cops contra un mur perquè la nostra vida no s'assembla a la de les persones a les que seguim ja que, probablement, aquestes persones no viuran tampoc vides idíl·liques.
Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!
Arxivat a
ansietat
Instagram
Xarxes socials
Catalunya - Món
Ens interessa molt la teva opinió!
Si us plau, activi JavaScript per veure els comentaris gestionats by Disqus.
Últims articles publicats
Aquestes poden ser les tendències tecnològiques del 2021
20/01/2021 18:09:56
Quina és la pregunta que més fem a Google?
03/01/2021 15:48:39
La nova ona de ciberatacs tindrà una velocitat i escala sense precedents
26/11/2020 19:49:59
La vida dels altres no és tan espectacular com sembla
26/12/2019 15:39:26
Optimisme en l’inici de l’any publicitari
02/07/2018 09:29:03
El més vist a Opinió
Mor Xavier Álvaro Civit, el carismàtic banderer dels Llunàtics de Vilanova
Mor Miquel González, referent cultural a Vilanova i la Geltrú, músic i exdirector del FIMPT
Els fons europeus brinden l’oportunitat per a construir una nova mobilitat amb més trens i més transport públic al Penedès
Obstinades a millorar la vida de la gent: nova Llei d’Habitatge
En Comú Podem Penedès demana la suspensió de la línia de molta alta tensió (MAT) des d’Aragó a Begues
Controlar els preus de l’electricitat i crear un operador públic d’energia i les comunitats energètiques locals és garantir els drets de la majoria
Declaració institucional de l'Ajuntament de Gelida sobre la fi del peatge a l’AP-7
Crida pel planeta, la salut i la vida
Un futur per construir
Intentant posar els nostres hospitals al dia... i apareixen les elèctriques
OFERTES DESTACADES
Blink Mini, càmera de seguretat intel·ligent, compacta, per a interiors, amb endoll, resolució de vídeo HD 1080p, detecció de moviment i compatible amb Alexa
Schwinn Fitness Bicicleta estàtica 510U, negre/vermell, one size
Satisfyer Pro 2 Next Generation - Estimulador de Clítoris, 1 Unitat
LEVOIT Purificador d'Aire Intel·ligent amb Filtre HEPA H13, CADR 170m³/ha 35m², Control per Alexa, Silenci Mode Somni <24dB, Elimina 99,97% d'Al·lèrgia Tabac Polen Àcars Olor i Caspa de Mascota
De'longhi Magnifica S - Cafetera Superautomàtica amb 15 Bars de Pressió
Xiaomi Redmi Note 9T 5G (Pantalla FHD+ de 6.53", 4GB+64 GB, Cambra triple 48 MP, Media Tek Dimensity 800U, Dual Speakers, 5000mAh, 18W Càrrega ràpida), Negre [Versió ES/PT]
Cecotec Robot aspirador i aigüeres Conga 1090 Connected Force, App Control, Aspira, Barre, frega i Passa la mopa, 1400 Pa, Raspall Especial per a Mascotes, Fregat Intel·ligent, Alexa & Google Assist
Bowflex - Banc encoixinat amb Emmagatzematge Vertical - Banc de Peses amb rodes
SEGUEIX-NOS
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins. | 0.811313 | curate | {"ca": 0.9479728146238575, "fi": 0.0021092102179517225, "en": 0.024373095851886573, "es": 0.025544879306304193} | https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/86472/la-vida-dels-altres-no-es-tan-espectacular-com-sembla.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_141623 | https://m.jpost.com/breaking-news/israel-nears-100000-coronavirus-vaccinations-per-day-goal-653461Home rep el vaccí, mor dues hores després.I no és una innocentada!
Atenció a la notícia:Coronavirus Huelva: 18 contagios en una residencia de Aljaraque de usuarios ya vacunados (huelvainformacion.es)Morts, de moment, no consta però 18 contagis en una residència post-vaccinació. Es clar, no havien rebut la segona dosi encara, però ja és casualitat també.
Estic segur que quan es morin diran que ha sigut el virus.
Collons, un altre cas:Segundo brote en una residencia con los ancianos vacunados - TelecincoHan passat la primera i la segona onada, arriba el vaccí i... Sorpresa! !
Al final resultarà que només estan injectant aigua bruta per fer calaix.
O enlloc d'una antídot del virus, els posen el virus viu directament per acabar-los de matar del tot. Pot sonar a broma, però ves a saber, jo de casos d'hospitals de Barcelona que han fet cada cosa, brutals, coses típiques del Dr. Nick Riviera dels simpsons.
Quan la grip A es va interceptar un carregament d'això que descrius exactament, a la R. Txeca.Ja ho dic jo. Aquella vegada van intentar crear una pendèmia. No va sortir bé. Aquesta vegada s'hi han esforçat més. | 0.71542 | curate | {"ca": 0.8170529801324503, "es": 0.17466887417218543, "it": 0.0074503311258278145, "fr": 0.0008278145695364238} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_18291 | Saps que és la tecnologia CPS? Vols saber com s’integra amb altres tecnologies com RFIDs i IoT? 20 octubre, 2022
Neàpolis
Neàpolis és una Agència d’Innovació Pública de les TIC, el sector multimèdia, la creativitat i l’esperit empresarial. Oferim un espai d’experimentació, incubació i creixement per a la comunitat emprenedora de la ciutat, tot potenciant la innovació i la col·laboració.
Web elaborada amb el suport de:
Últimes notícies
MEDGAIMS – G&TE, “Gamificació i Turisme: és el Futur? 9 novembre, 2022
MEDGAIMS – G&TE, el primer esdeveniment de gamificació i turisme de Catalunya 28 octubre, 2022
Saps que és la tecnologia CPS? Vols saber com s’integra amb altres tecnologies com RFIDs i IoT? 20 octubre, 2022 | 0.587355 | curate | {"ca": 0.9772727272727273, "pt": 0.022727272727272728} | https://www.neapolis.cat/download/registrador-multicanal-de-temperatura-dl760-m18/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_111596 | A l'escola hem celebrat la festa de la castanyera. Tots vestits de castanyeres i castanyers, mireu que guapos! !
Castanyera - free slideshows with music
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
La piràmide de la lectura
S'està carregant...
Els nostres llocs
El bloc Infantil
El bloc Mitjà
El bloc Superior
English
Escoles Verdes
La biblioteca
La maleta digital
Web de l'escola
Arxiu del blog
Arxiu del blog d’abril 2018 (1) de juny 2016 (3) de maig 2016 (13) d’abril 2016 (13) de març 2016 (12) de febrer 2016 (10) de gener 2016 (6) de desembre 2015 (22) de novembre 2015 (12) d’octubre 2015 (2) de juny 2015 (4) de maig 2015 (7) d’abril 2015 (3) de març 2015 (7) de febrer 2015 (18) de desembre 2014 (4) de novembre 2014 (2) d’octubre 2014 (2) de setembre 2014 (1) de juny 2014 (4) de maig 2014 (4) d’abril 2014 (7) de març 2014 (2) de febrer 2014 (3) de desembre 2013 (2) de novembre 2013 (3) d’octubre 2013 (1) de setembre 2013 (1) de juny 2013 (2) de maig 2013 (4) de març 2013 (2) de febrer 2013 (5) de gener 2013 (3) de desembre 2012 (6) de novembre 2012 (3) de setembre 2012 (2) de juny 2012 (4) de maig 2012 (3) d’abril 2012 (3) de març 2012 (3) de febrer 2012 (5) de gener 2012 (4) de desembre 2011 (4) de novembre 2011 (7) d’octubre 2011 (2) de setembre 2011 (4) de juny 2011 (4) de maig 2011 (6) de març 2011 (2) de febrer 2011 (2) de gener 2011 (2) de desembre 2010 (4) de novembre 2010 (2) de setembre 2010 (1) de juny 2010 (9) de maig 2010 (3) d’abril 2010 (4) de febrer 2010 (5) de gener 2010 (7) de desembre 2009 (5) de novembre 2009 (5) d’octubre 2009 (5) de juliol 2009 (1) de juny 2009 (1) de maig 2009 (1) d’abril 2009 (5) de març 2009 (1) de febrer 2009 (4) de gener 2009 (3) de desembre 2008 (2) de novembre 2008 (5) d’octubre 2008 (4) de setembre 2008 (1) d’abril 2008 (1) de febrer 2008 (1) de desembre 2007 (4) de novembre 2007 (3) d’octubre 2007 (1) | 0 | curate | {"ca": 0.9511015583019882, "fr": 0.0005373455131649651, "en": 0.024717893605588393, "pt": 0.007522837184309511, "es": 0.016120365394948953} | http://inicialceipeltemple.blogspot.com/2011/11/la-festa-de-la-castanyera.html |
racoarticles_ca_20221005_0_38725 | A les portes d'una nova epoca del Butlleti de la Institucio Catalana d'Historia Natural Introduccio Ara fa dinou anys, en reprendre la Institucio l'activitat editorial brutalment interrompuda per la Guerra de 1936-39, adoptava per al seu Butlleti una concepcio formal totalment diferent de la que havia estat propia d'aquesta publicacio abans d'aquell trauma. Ho feia, d'una banda, per adaptar-la a l'organitzacio formal de la Institucio en tres seccions (botanica, geologia i zoologia) adoptada el 1949 i, de 1'altra, perque en aquell moment -viu encara el dictadorera una manera d'estimular la participacio en 1'empresa de la normalitzacio de l'us del catala en tots els ambits de la vida social i, en particular, com a llenguatge cientific, d'un nombre mes gran de persones potser no especialment motivades d'entrada.
Aixi, aquella <<fulla franca als aficionats a les ciencias naturals>> del comencament de segle esdevenia formalment una revista cientifica especialitzada subdividida en tres series encara mes especialitzades. Potser hi pesava un cert complex d'anacronisme per un nom que ja fou discutit en els temps fundacionals, fa prop d'un segle, i per una tradicio eclectica que permetia a la Institucio aplegar al seu si tant especialistes academics de branques cada dia mes allunyades entre elles en la seva practica quotidiana com simples afeccionats o col•leccionistes sense altra qualificacio que la seva propia deria i ex-periencia. Potser era l'exit, llavors encara recent, d'entitats germanes mes especialitzades.
Els anys transcorreguts han revelat allo que apareixia com una feblesa de la Institucio -la diversitat d'especialitzacions i de qualificacions dels seus membres-com una de les seves forces i un dels seus principals atractius. En uns temps en que la preocupacio per l'environament en la seva globalitat, ensems que en les manifestacions mes properes del seu deteriorament, es un fenomen que abasta capes cada cop mes amplies de la societat, la Institucio es de les poques entitats que pot manifestar-se en aquest sentit, alhora amb solvencia cientifica i amb sensibilitat social, sense fer res mes que mantenir la fidelitat a una trajectoria ben aviat centenaria.
Els canvis haguts en aquests anys no poden deixar de tenir repercussions en la politica editorial de la Institucio i, molt particularment, en el que es el seu organ representatiu: el Butlleti. El Butlleti es avui una revista cientifica en crisi a causa de la dificultat de dues indefinicions, la de qui son els destinataris de la publicacio i la d'on surten els autors que nodreixen les seves pagines. A la practica, ha esdevingut la manera de mantenir els intercanvis amb les publicacions mes o menys peribdiques que enriqueixen la biblioteca de la Institucio. El <<mercat>> potencial del Butlleti es limita als membres (en-torn d'un miler) i poc mes de dues-centes biblioteques, en ben poques de les quals deu ser gaire consultat. Aquesta limitacio s'accentua encara mes pel fet que a116 que era «especialitzacio» , el 1949 (i potser encara el 1974), sigui ara tan obsolet com 1'antiga unitat de tractament de fauna, flora i gea, de manera que resulta poc atractiu per a la majoria d'especialistes en algun camp de la botanica, la geologia o la zoologia publicar en una revista d'abast tan general els seus treballs cientifics. Aixb fa que cada cop resulti mes dificil completar volums d'alguna de les seccions, singularment de la de geologia.
Per tot aixb, el Consell Directiu de la Institucio Catalana d'Histbria Natural va creure que calia reorientar la seva publicacio mes representativa en un sentit que li fes recuperar, degudament actualitzades, algunes de les seves caracteristiques mes positives d'etapes anteriors, sense abandonar les adquisicions mes reeixides de 1'etapa dels darrers lustres i incorporant-hi tambe una part d'allb que ha donat a la Institucio Catalana d'Histbria Natural la projeccio social de que ara gaudeix: la seva capacitat d'aplegar en uns objectius comuns, relacionats amb la gestio del patrimoni natural, especialistes de branques molt variades de la ciencia i de la tecnica (del saber i del saber fer) i de transmetre aixb a la resta de la societat dels Paisos Catalans.
El nou Butlleti
Partint del fet ineludible de quin es el public real del Butlleti i que nomes pot ampliar-se (sempre moderadament) pel cami de fer una oferta innovadora que no hagi de competir amb publicacions mes consolidades i generalment mes especialitzades (i escrites en llengiies de mes ampli abast que el catala), el Consell Directiu ha considerat que hom disposava de tres elements de referen-cia en els quals inspirar-se: el Butlleti historic de la primera i la segona serie , el Butlleti d'aquests darrers dinou anys i el Llibre Blanc. Pot semblar estrany que es parli d'una publicacio de les caracteristiques del Llibre Blanc com a model d'un Butlleti, pert cal no oblidar que es precisament la publicacio mes representativa del valor mes preuat de la Institucio en aquest moment, tant entre els sews membres com entre els que no ho son i la coneixen: la seva capacitat de convocatoria en un objectiu comu -la situacio i les perspectives de la gestio del patrimoni natural als PaIsos Catalansper a persones de formacions i maneres de pensar molt diferents. El Llibre Blanc es precisament el balanc i el testimoni de la situacio i les perspectives del patrimoni natural dels PaIsos Catalans en dos moments donats; d'alguna manera el Butlleti podria ser un seguiment periodic d'aquesta situacio i d'aquestes perspectives.
Tanmateix -i en el benentes que aquest seguiment hauria de ser fet amb tot el rigor cientific amb el qual han estat fetes les dues edicions (1976 i 1988) del Llibre Blanc-, el Butlleti hauria de recollir tambe els articles mes <academics», tal com ho ha fet en aquests darrers anys i, fins i tot, atreure'n de nous d'alguns camps que, per no estar estrictament integrats en el que comunament s'enten per botanica, geologia i zoologia, no hi han vingut (ni, en molts casos, tenen cap Organ adequat a casa nostra).
En poques paraules, el nou Butlleti hauria de ser 1'6rgan de comunicacio i d'expressio de la Institucio, i la plataforma de difusio dels coneixements relatius al patrimoni natural, a la seva gestio i a la conservacio dels seus elements mes amenacats. En primer lloc, en 1'ambit dels Paisos Catalans i, se-cundAriament, en el dels estats espanyols i frances, en el d'Europa i en el de tota la Biosfera.
El nou Butlleti s'organitzary basicament en sis seccions:
La primera , «Lletres de batalla», anira destinada a recollir, d'una banda, articles d'opinio (entre ells el que hauria de constituir en cada numero el que en podriem anomenar <<editorial> a carrec del Consell de Redaccio) i de 1'altra, aportacions teoriques, assaigs i articles de revisio d'un tema sectorial concret.
La segona, « Ofici de Naturalista», anira destinada a recollir articles de caire metodologic, descriptions de tecniques o instrumental, informes tecnics i treballs semblants.
La tercera , « Gea, Flora et Fauna>>, anira destinada a recollir articles d'inventari del patrimoni natural en tots els seus aspectes. Hi tindran cabuda tant articles o notes faunistics, floristics, paleontologics, etc., com estudis descriptius de vegetacio, catalegs i altres treballs similars. La majoria dels articles que ara es publiquen a les tres series del Butlleti tindrien cabuda en aquesta sec-66.
La quarta, « Sistemes i processos», anira destinada, com indica el seu titol, a recollir articles referents als aspectes funcionals dels sistemes naturals a qualsevol escala d'espai i de temps, incloent-hi els aspectes evolutius.
La cinquena , <<S.O.S., S.O .S.>>, anira destinada a recollir articles i notes sobre especies o sistemes amenacats o en perill. Corr tothom sap, les lletres S.O.S., en el seu origen, eren una abreviacio de la frase anglesa save our souls>> (salveu les nostres animes). El nostre duplicat S.O.S. podria aplicar-se a la salvacio de les nostres especies i dels nostres sistemes naturals.
Finalment la sisena, «Regiment de la Cosa natural », anira destinada a recollir articles que facin referencia a la gestio del patrimoni natural en tots els seus aspectes. Aquestes sis seccions s'han d'entendre mes com una manera d'organitzar els materials aplegats en un periode determinat que en el de seccions fixes que cal omplir costi el que costi. Nomes la primera, encara que sigui representada nomes per Particle <<edito-rial>> sera present en totes les aparicions del Butlleti. Cada una de les seccions de cada numero del Butlleti anira precedida d'una mena de presentacio o introduccio dels articles que la integren a carrec de la Redaccio. Les possibles ressenyes de llibres aniran a la seccio que els correspongui pel seu terra i hauran de tenir un caracter prou critic i informatiu. L'obituari, i altres notes informatives, aniran tambe associats a la seccio que els escaigui, si be les necrologiques de personalitats mes rellevants es reconduiran a « Lletres de batalla».
Aquest plantejament recull integrament el contingut actual del Butlleti i 1'enriqueix amb aportacions noves que el transformen en una revista de la qual no coneixem cap equivalent, si mes no, actualment a casa nostra, pero que, al nostre entendre, satisfy una necessitat de comunicacio sentida per molt professionals de la gestio de la natura que actualment han de publicar en revistes d'especialitzacions molt allunyades entre elles. Simplifica la gestio de l'edicio i dels intercanvis en reconduir les tres series actualment existents en una de sola, gestio que encara es podria veure simplificada -i alhora abaratir els costos-si es podia reeixir en el fet que un nombre significatiu d'autors lliuressin les seves aportacions en base informatica.
La renovacio de l'organitzacio del contingut del Butlleti passara tambe per una nova presentacio formal, amb una nova maqueta quinze anys ha assegurat, en condicions dissenyada per Loni Geest i Tone Hoverstad.
sempre dificils, 1'aparici6 mes o menys regu-Tambe es renova la composicio i el funcio-lar del Butlleti i de totes les altres publicanament del Consell de Redaccio, a tots els cions de la Institucio, cal retre homenatge de antics components del qual i molt especial-gratitud per la tasca desenvolupada. ment a Joandomenec Ros, que al llarg de | 1 | perfect | {"ca": 0.9844221594781424, "en": 0.015577840521857657} | |
cawac_ca_20200528_8_233480 | Diverses accions de teatre de guerrilla han cridat a la vaga de consum en centres comercials de Ciutat
Més d’una dotzena de persones, repartides en dos grups, han dut a terme diverses accions en centres comercials i supermercats cridant a la vaga de consum. Les accions s’ha realitzat en un establiment de la cadena Mercadona, El Corte Inglés i en un Carrefour. Les activistes han entrat als establiments i han omplit carros de la compra amb diversos productes, principalment congelats i pernil. Un cop han arribat a les caixes, les han col·lapsat tota l’estona que han pogut. Finalment han marxat tot deixant els carros i el menjar allà.
Minuts més tard, s’han realizat diverses accions en els establiments Burger King de la plaça d’Espanya i el McDonald’s del Born. Un grup de mosques han irromput dins dels locals amb crits de “fa olor de merda!”, mentre llançaven bombes fètides. També s’han fet càntics de “si treballes avui, no treballaràs demà!” i “si consumeixes avui, no ho faràs demà!”.
La darrera tongada d’accions s’ha produït als comerços de roba Stradivarius i New Yorker. Un grup de persones ha entrat amb normalitat al locals i llavors s’ha posat gorros d’ovella, tot arreplegant tanta roba com han pogut. La pila de roba l’han deixada acumulada a les portes de l’establiment, cosa que ha fet sonar constantment les alarmes del local. El grup d’ovelles ha partit cridant “avui no es treballa!”. | 0.792737 | curate | {"ca": 0.9263233190271817, "es": 0.0736766809728183} | http://contrainfo.cat/territoris/illes-balears/diverses-accions-de-teatre-de-guerrilla-han-cridat-a-la-vaga-de-consum-en-centres-comercials-de-ciutat/ |
macocu_ca_20230731_2_407817 | Sofía Suescun perd un important judici i haurà de pagar una multa
Aquest estiu la policia va demanar la documentació a Suescun i Kiko Jiménez pels pels altercats que van protagonitzar
La guanyadora de ‘realities’ Sofía Suescun ha estat condemnada per la justícia a pagar una multa de 1.000 euros per insults a la policia, els quals va proferir aquest estiu a un agent quan la va parar a ella i a Kiko Jiménez mentre es dirigien en cotxe al festival de Marbella Starlite.
L’escàndol va ocupar hores i hores de televisió als programes del cor, ja que la parella de Sofía, Kiko Jiménez, va acabar passant la nit a la garjola per haver donat un cop de colze a un agent que intentava introduir a Sofía Suecun en un cotxe policial per no mostrar la seva documentació ni identificar-se. Arran d’això, Suescun li va propinar una sèrie d’insults que ara ha pagat en forma de multa, ni més ni menys, que de 1.000 euros.
Kiko Jiménez va passar la nit dels fets a presó | Gtres
Segons recull la denuncia policial de la nit dels fets, Kiko Jiménez va propinar un cop al policia que intentava introduir al cotxe policial a Sofía Suescun mentre ella li etzibava tota una retahíla d’insults: «Demà se n’assabentarà tota Espanya a Telecinco de la merda de Policia que té Marbella» o «A tu què et passa? Folles poc o no tens res millor a fer?». Per la seva banda, Kiko Jiménez segueix en espera de judici, mentre la parella ha decidit denunciar conjuntament al sindicat de policia d’Andalusia per injúries i calúmnies. | 0.898966 | curate | {"ca": 1.0} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_150896 | L’expresident Carles Puigdemont demana a l’ANC “la màxima comprensió i lleialtat” al govern de Quim Torra després que l’entitat hagi fet públic un vídeo on titlla el Govern “d’autonomista” i on es pregunta si “continuaran incomplint promeses”. En una atenció als mitjans des de Waterloo, Puigdemont ha defensat que Torra té “un dels rols més difícils”, que és “afrontar-se a un Estat que no ha abandonat el conflicte amb Catalunya”. “Li vam encarregar que tirés endavant amb unes circumstàncies molt difícils i enormes limitacions pressupostàries i competencials”, ha argumentat l’excap de l’executiu.
En aquest sentit, Puigdemont ha afegit que “pertoca a altres” contribuir a anar “més lluny del que el Govern pot en defensa de la República”. En aquest paper, ha dit, avui “hi és” l’ANC, el Consell per la República o l’AMI.
A més, ha fet valdre la “col·laboració de fa molts anys” amb l’assemblea i ha remarcat “el compromís de tothom” de tirar endavant la República. “En aquest compromís no hi sobra ningú i cadascú ha de tenir el seu rol”, ha conclòs.
“No estaríem aquí sense l’AMI, sense l’ANC, sense Òmnium, sense ERC, el PDeCAT, la CUP“, ha afirmat Puigdemont, indicant que “cada organització decideix les seves pròpies estratègies”.
Preguntat pel congrés que celebra aquest dissabte La Crida i l’article de Marta Pascal reivindicant el paper del PDeCAT, Puigdemont s’ha limitat a dir que La Crida “és un espai polític, com ho és el PDeCAT” i ha descartat fer-ne més comentaris, al·legant que aquest divendres la reunió era amb l’AMI, un “espai de màxima transversalitat”.
Reunió amb l’AMI
L’expresident ha fet aquestes declaracions després de mantenir una reunió de treball amb l’executiva de l’Associació de Municipis per la Independència, que s’ha desplaçat fins a Waterloo. Puigdemont, que ha recordat que va presidir l’AMI en el passat, ha agraït a l’associació la reunió.
Per la seva banda, el president de l’AMI, Josep Maria Cervera, ha explicat que el viatge l’han fet per “donar normalitat” a la seva relació amb el “president legítim”. “Sempre estarem al costat dels exiliats i els presos i tots aquells que pateixen la repressió de l’estat espanyol”, ha afegit.
A pocs dies del trasllat dels presos a Madrid per l’inici del judici de l’1-O, un dels temes que han abordat, ha explicat Puigdemont, és “com el món municipalista pot ajudar a la construcció d’un país lliure” amb la denúncia del que no és “acceptable en un sistema democràtic”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/puigdemont-demana-a-l-anc-comprensio-i-lleialtat-al-govern-150278/ |
crawling-populars_ca_20200525_17_13097 | Brenton Harrison Tarrant, el nou rostre de l’horror, ha comparegut aquest dissabte davant d’un tribunal de Christchurch per escoltar els càrrecs d’assassinat. És molt probable que no siguin els últims, va aclarir el magistrat. Va ser un tràmit fugaç per a l’australià de 28 anys, que va aparèixer emmanillat i amb l’uniforme blanc penitenciari. No va regalar cap expressió facial ressenyable i es va acomiadar formant amb la mà dreta alguna cosa semblant a aquest OK invertit que utilitzen els supremacistes blancs.
Les investigacions atribueixen a Tarrant la mortaldat íntegra. Estan detingudes dues altres persones per la seva relació amb el cas. Una és Daniel John Burrough, de 18 anys, acusat de delictes d’hostilitat racial i d’odi. De l’altre no ha transcendit el nom ni la vinculació. Una quarta persona armada va ser detinguda durant les hores posteriors i alliberada després d’explicar que acudia a la mesquita per ajudar la policia.
Les armes monopolitzen el discurs polític el matí posterior. “El cas és que aquest individu va adquirir una llicència i va comprar totes aquestes armes d’aquest gran calibre. És obvi que la gent vol canvis i hi estic compromesa”, ha resumit la primera ministra, Jacinda Ardern.
Les reformes seran debatudes a la reunió de dilluns del gabinet de Govern. Està previst que anunciï la prohibició de les armes automàtiques i també mesures per dificultar que els usuaris converteixin les seves armes legals en rifles d’assalt d’estil militar. Les utilitzades divendres, va dir Arden, “semblaven haver sigut modificades”. El comissionat de policia, Mike Bush, va afirmar que podien ser comprades amb la llicència de categoria A. Aquesta llicència, que posseeix Tarrant des de desembre del 2017, és la més bàsica i no exigeix el registre de les armes.
Les armes semiautomàtiques poden ser adquirides a Nova Zelanda sense més problemes i la llicència només requereix tenir més de 16 anys i superar un breu curset sobre seguretat. El lobby d’armes a Nova Zelanda ha sigut tradicionalment potent i ha imposat contra els abolicionistes la presumpta necessitat de la caça recreativa o la defensa a les zones rurals.
El quadro actual obliga a recordar la matança de Port Arthur ocorreguda a l’illa australiana de Tasmània el 1996. Un malalt mental va matar 35 persones amb les seves armes semiautomàtiques i el lobby armamentista va sucumbir davant les reclamacions socials de més seguretat. No és improbable que la successió d’actes es repeteixi a la veïna Nova Zelanda. Suposa un aparent contrasentit que la policia patrulli desarmada en un país que té registrades 1,2 milions d’armes sobre una població de 4,8 milions.
La legalitat vigent va permetre que Tarrant acumulés un arsenal amb rifles semiautomàtics i escopetes. També inquieta que no estigués fitxat malgrat els seus manifestos racistes penjats a la xarxa. Cap dels tres detinguts figurava a les llistes neozelandeses ni australianes. “He demanat a les nostres agències d’intel·ligència que investiguin ràpidament si hi havia activitats a les xarxes socials que haurien d’haver estimulat una resposta”, ha afirmat la primera ministra.
Més informació | 0.842054 | curate | {"ca": 1.0} | : /ca/internacional/20190316/atemptat-nova-zelanda-canviara-la-llei-darmes-7357714 |
crawling-populars_ca_20200525_41_389178 | Menú
Severiano Matamoros al•lega motius personals i serà rellevat properament
El Vendrell.-El regidor de l’Agrupació Veïnal de les Platges (AVP) de l’Ajuntament del Vendrell, Severiano Matamoros, ha deixat el càrrec que ocupava al govern. La renúncia arriba quan escassament dos mesos de la signatura del pacte per entrar a l’executiu del PSC, ampliat posteriorment amb Ciutadans. Matamoros ha al•legat motius personals, i el seu lloc al govern l’ocuparà les properes setmanes el següent membre de la candidatura. En un comunicat, l’alcalde Kenneth Martínez i els regidors de l’executiu han agraït a Matamoros “el seu compromís amb el Vendrell i els nuclis marítims de Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs, així com la seva predisposició a la governabilitat del consistori”.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.605455 | curate | {"es": 0.23438363736871198, "ca": 0.7435046987285793, "en": 0.02211166390270868} | : /catalunya/territori/noticia-regidor-lagrupacio-veinal-les-platges-vendrell-deixa-carrec-dos-mesos-despres-lentrada-govern-20190802172500.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_185704 | MADRID, 18 oct. (EUROPA PRESS) -
El portaveu de CDC --ara Partit Demòcrata Català (PDC)-- al Congrés, Francesc Homs, ha advertit aquest dimarts que el seu partit va a fer "tot el possible" perquè aquesta legislatura sigui "un calvari per a Rajoy".
Als passadissos de la Cambra Baixa, Homs ha lamentat que aquesta legislatura vagi a començar un altre cop amb Rajoy en el Govern espanyol, una situació de la qual ha responsabilitzat el PSOE, a qui ha censurat per estar "tan abstret i tan plegat als interessos del PP".
En tot cas, ha volgut deixar clar que des de CDC van a fer "tot l'esforç possible" perquè l'executiu del PP sigui "impracticable" perquè creuen que aquest no només no li convé a Catalunya, sinó tampoc a Espanya. "Si algú especula que nosaltres puguem donar suport per activa o per passiva al Govern del PP és que no entén res", ha dit.
Preguntat per què el Govern espanyol ha vetat una desena de proposicions de llei perquè considera que alterar les previsions pressupostàries, l'independentista català ha comentat que el PP, en una situació d'inestabilitat política com l'actual, es jacti "posar pegues" a algunes iniciatives és ja "el súmmum dels despropòsits".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.650194 | curate | {"en": 0.03153745072273324, "ca": 0.750766535260622, "es": 0.21769601401664476} | : /espanya/noticia-homs-avisa-cdc-fara-tot-possible-perque-aquesta-legislatura-sigui-calvari-per-rajoy-20161018134723.html |
macocu_ca_20230731_8_177299 | Provincias
Ciudades
Mapa y Plano de Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, 16 en BARCELONA
Barcelona
Barcelona | 0 | curate | {"es": 0.09433962264150944, "pt": 0.07547169811320754, "ca": 0.8301886792452831} | |
mc4_ca_20230418_12_669411 | Publicació "Top 100 Innovaciones Educativas" de Fundación Telefónica | UpSocial
Un dels grans reptes de l'educació a nivell europeu és la demanda no satisfeta de professionals relacionats amb la ciència i la tecnologia (Science, Technology, Engineering and Mathematics; STEM en les seves sigles en anglès). Aquesta necessitat és especialment evident a Espanya, on segons dades d'Eurostat, solament 13 de cada 1.000 persones han completat estudis en aquests camps.
El desenvolupament d'aquestes competències són clau per fomentar una economia competitiva que doni resposta als reptes reals de la societat i, per aquest motiu, un dels objectius fonamentals en matèria educativa de la Unió Europea pel 2020.
Per això, el Desafío Educación promogut per Fundación Telefónica s'ha centrat en la identificació innovacions educatives que estan demostrant resultats a l'hora de solucionar les barreres d'accés a les carreres STEM, ja siguin:
Educatives: enteses com el nivell de competència dels estudiants en aquestes matèries.
Psicològiques: relacionades amb la percepció dels estudiants entre les seves capacitats personals i els requeriments de formació i professionals STEM.
Informativae: relatives al coneixement de les possibilitats laborals del sector.
Socials: fan referència a la consideració, la nota, el prestigi que la societat atorga a aquestes professions.
Per compartir el coneixement generat durant el procés de recerca que vam dur a terme, Fundación Telefónica ha publicat el informe “Top 100 Innovaciones Educativas”, que persegueix alertar sobre la bretxa existent entre una demanda creixent de professionals de l'àmbit científic-tecnològic i un nombre encara insuficient de joves que opten per aquest tipus d'estudis.
La publicació ofereix informació més detallada de les 20 iniciatives considerades més fàcilment adaptables al context espanyol i que van ser presentades a un jurat que va seleccionar les tres innovacions amb major potencial per ser presentades a Espanya en el mes de juny: Apps for Good, JUMP Math i ScienceLab.
La fitxa de cada innovació recull informació sobre les edats a les quals va dirigida cada iniciativa, el potencial pedagògic i organitzatiu, i el context educatiu en el qual s'insereix: formal, informal o no formal. També detalla la seva naturalesa (activitat extraescolar, divulgativa, innovació didàctica, formació del professorat, mentoring, creació de xarxes de treball, contacte amb entorn professional); els agents implicats en el seu desenvolupament (escola, universitat, empreses i uns altres); i la disciplina que tracta (Ciència, Enginyeria, Tecnologia i/o Matemàtiques).
En definitiva, una publicació que convida a la lectura per trobar inspiració en innovacions educatives provades de tot el món.
Descarrega't la publicació "Top 100 Innovaciones Educativas"
Presentació del informe i les tres innovacions seleccionades | 0.876952 | curate | {"es": 0.027651382569128455, "ca": 0.9723486174308715} | https://upsocial.org/ca/actividades-educacion-innovacion-social/noticia/publicacio-top-100-innovaciones-educativas-de |
macocu_ca_20230731_6_366481 | En els darrers anys s’ha produït a les Terres de Lleida un fenomen de deslocalització d’empreses força rellevant i que preocupa de manera important als agents econòmics i socials del territori. En aquest sentit, cal definir una estratègia compartida per tal de capgirar aquesta situació, que està provocant un empobriment de l’economia lleidatana i una fuga de talent que es fa difícil en aquestes condicions poder retenir. D’altra banda, es constata una manca d’inversions per part de les administracions, tant central com autonòmica, i amb l’afegit que del poc diners pressupostat solament s’ha executat en un 26% a la nostra demarcació. Aquesta situació posa de manifest que la societat civil lideri un clam conjunt d’exigència per esdevenir un territori competitiu.
Per aquestes raons, la demarcació de Lleida necessita un revulsiu que la catapulti cap a una molt millor situació. I per aconseguir-ho, hem de tenir un projecte clar de territori. És per això que cal que tots els agents econòmics i socials, juntament amb les administracions, remem en una mateixa direcció. Posant de manifest arreu les potencialitats d’aquestes terres, des de la Plana, al Pirineu i l’Aran.
Ens cal un projecte unit, sense ideologies i egos. Tots som necessaris i no podem excloure ningú. Hem de treballar per evitar fuga de talent i la seva atracció. Hem de ser capaços de poder comunicar arreu les oportunitats que tenim a les nostres terres; des de la Plana fins al Pirineu i l’Aran.
Amb les fortaleses que tenim, hem d’anar cap a un model econòmic fonamentat en una economia verda, digital i sostenible en el temps. L’agricultura, els recursos hídrics i energètics estan jugant un paper cabdal en el futur de l’economia mundial. I en tenim un bon exemple en què està passant en aquests moments a Europa. És per això, que els territoris que tinguin una dependència excessiva d’aquests 3 factors ho tindran molt difícil; però en canvi, nosaltres tenim dos dels 3 factors on tenim una solvent expertesa.
Lleida també compta amb bones comunicacions, que la connecta de manera viària i ferroviària amb els principals mercats; tenim una situació geoestratègica immillorable; la nostra universitat disposa d’experts de reconegut prestigi en els seus camps de recerca en l’àmbit mundial; tenim un Parc Científic i Tecnològic que pot acollir empreses d’alt valor afegit; tenim projectes en cartera, com Torreblanca-Quatre Pilans que han d’acollir el veritable Hub Agroalimentari del Sud d’Europa; tenim empresaris i empresàries amb molt de talent i capacitat emprenedora; fruïm d’unes condicions de qualitat i benestar superiors a les grans metròpolis.
Tenim unes molt bones condicions. Però ens hem de creure que estem capacitats. Ens cal molta més confiança i capacitat per unir esforços, per planificar un futur que ens permeti disposar d’un territori atractiu, competitiu i sostenible en el qual hi puguin desenvolupar-se i arrelar-se les futures generacions.
Visió de futur
Però el creixement i el canvi no seria possible si no ens adaptem a les necessitats del món i entomem els canvis amb impuls i energia. En aquest sentit, Alfons Cornella, el ponent d’enguany de les Nits Cambra, celebrada el passat 21 de juny a la Seu Vella de Lleida, així ho va plasmar durant la seva exposició. Estem en un moment que és vital aplicar la capacitat de la tecnologia més sofisticada a resoldre els problemes més simples, però més rellevants del nostre dia a dia.
En aquest sentit, Cornella parla d’’N-Realitats’ i de les grans expectatives respecte als mons virtuals. I és que ja són una realitat. Només cal veure l’exemple del primer ministre d’Holanda, Mark Rutte, que va comparèixer davant dels seus ciutadans per oferir-los un discurs. Tothom es va pensar que era ell, però era només un retrat-robot del primer ministre holandès.
Els espais virtuals, els metarversos... estan creixent i atrauen inversions importants. A tall d’exemple, un dels mons virtuals que està prenent molta potència és el món dels bessons digitals, és a dir, les rèpliques de màquines i instal·lacions que serveixen per fer simulacions, en entorns segurs. També trobem aplicacions de realitat virtual al sector de la construcció, amb l’objectiu de tenir tota la informació codificada, facilitant així el procés de construcció i el posterior manteniment dels edificis i instal·lacions.
I no podem passar per alt el camp de l’energia, un sector que mourà molta intel·ligència i recursos en les properes dècades. Ho demostra, per exemple, la capitalització que aconsegueixen startups que proposen idees radicalment noves per a la generació d’energia. La crisi d’Ucraïna fa repensar el model energètic d’Europa i la seva dependència de Rússia. I si hi afegim el canvi climàtic, és evident que la dependència dels combustibles fòssils per generar energia és insostenible.
I així continuarà, en aquesta línia. És per això, que no ens cansem mai de repetir-ho: la digitalització és el futur i cal sumar-se al ‘carro’. És vital fer una aposta per les tecnologies i tenir una adaptació activa als canvis i al moment en el que vivim. Només així, podrem mantenir viva la nostra competitivitat com a territori i aprofitar totes les oportunitats que se’ns presenten. | 0.859877 | curate | {"ca": 0.9806538982395048, "fr": 0.01934610176049526} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_29770 | Bon dia i bon divendres internautes. La Declaració de Sobirania continua portant cua a la Capital del Reino, on el principal argument que esgrimeixen els polítics i la caberna mediàtica és que no ho permet la constitució espanyola. En vista dels processos i mecanismes que l'Estat sembla que posarà en marxa per tal d'impedir el Dret a Decidir, poc democràtic segons ells, els partits catalans que el defensen estarien estudiant altres vies. En aquest sentit, si finalment no es pogués celebrar la consulta, encara que no foc vinculant, el més probable segons va dir ahir Oriol Junqueras a 8tv, és que es convoquin unes eleccions que serien plebiscitàries i plenament legals, defensant uns la unitat i els altres la independència.
Parlant d'unitat, el PSC continua patint els efectes de la desunió interna entre la direcció i el sector catalanista. Una mostra la tenim en Pere Navarro que, en una entrevista a la Cadena Ser, afirmava que 'caldrà fer cursets de democràcia interna al PSC'. Amb aquest pols que manté amb els dissidents, l'encara líder socialista aboga perquè s'apliqui el reglament intern i siguin sancionats econòmicament. I és que el malestar entre els dirigents socialistes va en augment, ja que són nombroses les agrupacions arreu del país que s'han solidaritzat amb els cinc diputats que dimecres no van votar en contra de la Declaració. Així, el corrent crític estaria preparant votar a favor del document de sobirania en diversos ajuntaments del Principat.
En el terreny econòmic les coses no sembla que millorin, si tenim en compte les informacions que feia públiques l' FMI, pronosticant un increment de la recessió per aquest 2013. Indicatius que se sumen a les dades de l'EPA que ja confirmen la dramàtica xifra de 6 milions d'aturats a l'Estat i 900 mil a Catalunya. Malgrat aquests mals resultats que demostren que les polítiques econòmiques no estan servint per aturar aquesta hemorràgia de destrucció d'ocupació, el govern de Rajoy continua insistint en la necessitat de seguir aplicant les seves reformes.
Sigui com sigui, i malgrat s'esforcin per no semblar-ho, el govern continua desconcertat, sense saber què fer i només pendent del que autoritza i proposa la Sra. Merkel des de Berlín. Ara bé, aquesta desorientació per afrontar els problemes la vèiem ahir en el propi President Rajoy, el qual es troba de visita oficial a Perú, malgrat que en el seu discurs davant les autoritats del país, va començar dient: 'Quiero agradecer al gobierno cubano...'. Una anècdota que, segurament deu explicar-se per les reformes que tant els agraden als populars, i potser encara no ens havien informat que a partir d'ara i amb la reforma educativa pensen rebatejar els noms dels països.
Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Popular
Arxius Blog
La Botiga
La Botiga
Popular Posts
El Fòrum de la disbauxa
Bon dia i bon dijous internautes. Ronald Reagan digué en certa ocasió que ' La política és la segona professió més antiga de la ...
Llegim malament el món, i després diem que ens enganya
OPINIÓ Magda Picañol Oliva. L’encert de la frase de Rabindranath Tagore ( Calcuta 1861-1941) , un Homo Universalis indi poeta, escri...
Tabús
B on dia i bon dimarts internautes. ' Déu no hauria arribat mai al gran públic sense l' ajuda del diable .' Aquesta ci...
Futuribles
Bon dia i bon divendres internautes. ' El futur no serà dominat per aquells que estan atrapats en el passat .' L'excel·...
Els secrets de la badia
La veritat pot esperar perquè és eterna . Implacable sentència que el pare de Victòria Molins li repetí al llarg de la seva vida i que de...
Tranquilitat i bons aliments
Bon dia i bon dilluns internautes. La incògnita s'ha desvetllat i el poble s'ha pronunciat contradint tots els pronòstics apuntats ...
Mentides a Cabassos
MAGDA PICAÑOL OLIVA OPINIÓ És de suposar que tothom coneix aquesta imatge...Si, és Pinocchio , personatge d’animació per excel·lèn...
El valor del Temps
OPINIÓ Magda Picañol Oliva. (“ La persistència de la memòria ”, Salvador Dalí , pintat l’any 1931) La sensació de que el temps s...
Doble suspens
Bona tarda i bon dimecres internautes. 'Només serà u na bona pel·lícula si el preu del sopar , l'entrada i la cangur han val...
Sense cobertura
Bon dia i bon dilluns internautes. "Pensem en veure la televisió per desconnectar el nostre cervell, i en utilitzar l'or... | 0.734539 | curate | {"ca": 0.9075051641037412, "es": 0.02937801239384898, "en": 0.017443194858847832, "id": 0.012393848978655038, "fr": 0.02685333945375258, "pt": 0.006426440211154464} | https://www.lamossegada.cat/2013/01/les-urnes.html |
oscar-2201_ca_20230904_0_114046 | City Anatomy Subsistema: Ciutadans City Anatomy Referència: Organització Grups: Treball Cultura i oci Etiquetes: feina | 0.609427 | curate | {"ca": 1.0} | https://dadesobertes.seu-e.cat/dataset?groups=treball&groups=cultura-i-oci&tags=FEINA&_vocab_supramunicipal_list_limit=0&vocab_cps_reference=organization&vocab_cps_subsystem=citizens |
racoforumsanon_ca_20220809_1_86747 | Athletic Club de Bilbao FC Barcelona 1/8 final Copa del Rei (0-0) Estadi: San Mamés Hora: A les 22h Televisió: tvc (http://www.tv3.cat/programacio/20110105/tv3)Tot i que Canal+ també anuncia que retransmetrà el partit (http://www.canalplus.es/futbol-nacional/copa-del-rey/) Ja ho sabeu: cròniques, resultats, previsions, comentaris, bon joc, i que guanyi el Barça!
0-2 (Messi, Xavi) | 0.604231 | curate | {"ca": 0.9553805774278216, "it": 0.04461942257217848} | |
mc4_ca_20230418_2_738765 | Tura i Fernàndez acaben en taules | Catalunya | EL PAÍS Catalunya
Tura i Fernàndez acaben en taules
L’exconsellera d’Interior i l’exdiputat de la CUP debaten sobre models policials esquivant el setge al Parlament o ‘Ciutat Morta’
Badalona 22 GEN 2016 - 23:35 CET
Montserrat Tura i David Fernàndez entren plegats a l'auditori. Volen demostrar “bon rotllo”. Són al Centre Cívic de la Salut, a Badalona, per debatre sobre seguretat. Eviten parlar del setge del Parlament, passen de puntetes per casos de tortures policials. Somriuen, fins i tot semblen amics. El procés també els ha acostat una mica. En una mena de parèntesi de normalitat en l'agenda informativa, durant la conferència no es parla de fulls de ruta, processos constituents o futures repúbliques sinó de com posar solució a fets palpables d'avui.
L'exdiputat David Fernàndez i l'exconsellera Montserrat Tura. Robert Bonet Negrete
Tura i Fernàndez, ella exconsellera d'Interior i Justícia, ell exdiputat de la CUP –veu política dels antisistema–, han inaugurat dos dies de jornades sobre seguretat organitzades per l'Ajuntament de Badalona. Bona part dels ponents de les conferències són propers ideològicament a la força dominant a l'Ajuntament, Guanyem Badalona –formada per Podem, la CUP i Procés Constituent–. Hi participen quatre representants d'ajuntaments catalans governats per les confluències d'esquerres Guanyem Badalona, Barcelona en Comú, Compromís per Cerdanyola i per la CUP –Berga–; també hi participa la tinenta d'alcalde de Saragossa, Elena Giner –de la coalició d'esquerres Saragossa en Comú–, i el regidor de Seguretat de Pamplona, Aritz Romero, de Bildu. Cap participant és d'ajuntaments gestionats per partits de dretes, i de la trentena de ponents només hi ha quatre representants de cossos policials. En aquest context no és estrany que la meva veïna de cadira considerés Tura com una representant dels sectors conservadors de la societat. El duel entre ella i Fernàndez s'esperava amb expectació mediàtica i un punt de morbositat malgrat que finalment no s'ha produït cap xoc perquè tots dos ho han evitat. En comptes d'això han filat una mena de partida de tennis taula, inofensiva, replicant-se amb experiències sobre el funcionament de les forces de l'ordre.
Models per a la Brimo
Tura ha repetit que la CUP està obsessionada amb la brigada mòbil (Brimo) dels Mossos d'Esquadra, malgrat que hi ha d'altres assumptes cabdals per a la societat com la lluita contra el crim organitzat. L'exconsellera i exdirigent del PSC ha acusat implícitament el PP de dissenyar la llei de costes sabent que el principal beneficiat serà el blanqueig de diners de grups mafiosos. Fernàndez ha assegurat que cada any es presenten entre 80 i 90 denúncies per abusos de força dels Mossos, però també ha replicat que la CUP ha demanat insistentment al Parlament un augment de la dotació de recursos per a la secció de mediació de conflictes, on només hi ha 18 agents. Tura ha volgut posar-se al lloc de les unitats de la Brimo apuntant que cada cop han d'aguantar més pressió i això es demostra amb la cada cop més feixuga roba de protecció amb què treballen. L'exconsellera ha afirmat que la manera d'evitar conflictes en manifestacions seria adaptar el model nord-europeu, que, segons Tura, es basa a destinar un nombre d'agents antidisturbis molt més elevat que el dels manifestants, i dissuadir així possibles brots de violència.
Un altre punt on Fernàndez i Tura han diferit és en política penitenciària. Fernàndez ha estat contundent advertint que els presos surten de la presó amb menys opcions de rehabilitar-se però Tura ho ha descartat: “Catalunya és l'únic lloc d'Europa on el 90% dels reclusos fan algun tipus de curs –formatiu–”. L'exdiputat de la CUP ha recordat que cada mes se suïciden com a mínim dos presos catalans i que la mitjana del temps a presó són 3.000 dies.
Paduraru i ‘Ciutat morta’
L'únic moment en què Tura i Fernàndez s'han enfrontat per casos de violència policial ha acabat en taules. Tura ha denunciat que el documental Ciutat Morta, sobre el suïcidi de Patrícia Heras, tergiversava algunes informacions; en concret ha negat que els interrogatoris dels detinguts pels successos del 4-F del 2006 es produïssin a la comissaria de les Corts: “No pot ser perquè la comissaria en el moment dels fets estava en construcció”. Fernàndez ha dit que és indignant que els dos agents de la Guàrdia Urbana acusats de tortures durant aquells interrogatoris estiguin prejubilats amb unes condicions econòmiques que ha comparat amb les pensions que van rebre els policies i els membres del GAL que van assassinar Lasa i Zabala. Tura també ha desvelat que com a consellera de Justícia va rebre 57 peticions per avalar indults i que només ho va fer en dos casos, el d'un jove de 18 anys que avui és regidor –no ha volgut revelar-ne la identitat– i el de Lucian Paduraru, un ciutadà romanès que va ser detingut per error el 2006 i que va ser brutalment colpejat per agents dels Mossos d'Esquadra. Cinc policies van ser condemnats el 2009 a penes de fins a sis anys de presó. Els agents van ser indultats el 2012. Tura ha insistit que les tortures no es van produir perquè Paduraru, que era hemofílic, només tenia les marques del contacte habitual amb el cos quan es produeix l'arrest.
Tura ha estat més encertada plantejant la importància d'un urbanisme obert i la necessitat de reduir la densitat demogràfica en certs barris per evitar delinqüència. Ella i Fernàndez han coincidit que el bé públic ha de dissuadir la creació de “l'arquitectura de la por”, els guetos de rics que concentren recursos d'esquenes a la resta de la ciutat. Fernàndez ha assegurat que les 10 principals fortunes de Catalunya acumulen un patrimoni equivalent a 5 cops les retallades que s'han aplicat a Catalunya. “Com deia Sant Ambrosi, qui és ric és lladre o és fill de lladre”, ha sentenciat l'estrella de la CUP. | 0.859461 | curate | {"ca": 0.9874914324880055, "en": 0.008910212474297465, "it": 0.0035983550376970526} | https://cat.elpais.com/cat/2016/01/22/catalunya/1453494637_636403.html |
oscar-2201_ca_20230904_1_89874 | Ferran Esteo lluità una temporada més la samarreta del Recam Làser Caldes després de renovar amb el conjunt calderí. El jove jugador del Caldes és una peça fonamental del segon equip i ha sigut clau en els darrers èxits del Nacional Catalana. Esteo, a més, compta amb experiència a OK Lliga Plata amb el Caldes i el CHP Sant Feliu, on fa 2 temporades va estar cedit. | 0.757174 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.clubhoqueicaldes.com/post/ferran-esteo-continua-al-recam-l%C3%A0ser-caldes |
macocu_ca_20230731_10_39178 | Costa Brava
Costa Brava
Aquí trobaràs ofertes de Costa Brava. Activitats, experiències i esports d'aventura de costa brava. Informació i reserves.
Tria i compara les activitats de Costa Brava. Ofertes de Costa Brava, experiències de Costa Brava i activitats de Costa Brava. Aquí trobaràs tot en activitats de Costa Brava.
Tria entre totes aquestes ofertes de Costa Brava i demana informació sense compromís o bé reserva directament. Totes aquestes activitats estan relacionades amb Costa Brava. | 0.544816 | curate | {"en": 0.04536082474226804, "ca": 0.954639175257732} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_143353 | Categoria Cultura Edició Nacional Edicions Locals El Mural Omnia sunt communia? Opinió Publicacions Vall d'Albaida writing-review
Cercar
No s’han trobat resultats per a la teva cerca.
Dimecres 7 de desembre de 2022
VilaWeb Nacional
Ontinyent
Cerca
Inicia sessió Subscriptor
Perfil
Xarxa VW
VilaWeb Paper
Xat
Favorits
Arxiu Portades
Sortir
Subscriu-t'hi SUBSCRIU-T'HI
15.000 morts per 5.760 minuts de futbol. Boicot Catar. *
VilaWeb no publica informacions sobre el Mundial de Futbol de Catar
Opinió · De Montserrat estant
Josep Miquel Bausset
Recomanem
És constitucional la constitució espanyola? Cinc preguntes incòmodes
El precedent d’Elena Iontxeva: una clau que pot alliberar la immunitat de Puigdemont de les mans de Llarena
Un advocat general del TJUE contradiu les conclusions de De la Tour sobre les euroordres de Llarena
Les divuit fires de Nadal que no us podeu deixar perdre
“Déu, pàtria, rei i furs”: la història poc coneguda de la Generalitat carlina
Adrià Devant, cunyat d’Assange: “No vull que els fills d’en Julian acabin trobant normal de veure’l a la presó”
Més de deu mil persones protesten contra la reforma dels desordres públics a Barcelona
[VÍDEOS I FOTOGRAFIES] Alegria desfermada al carrer per la victòria del Marroc al Mundial de Futbol
Cristina Fernández de Kirchner és condemnada a sis anys de presó i inhabilitació perpètua
Deu productes gastronòmics dels Països Catalans premiats internacionalment i que heu de conèixer
Llampuga, llampega
«Aquesta obra de Miquel Puig ens porta a un món ple de màgia i de sorpreses»
Josep Miquel Bausset
02.05.2017 - 21:55
Actualització: 02.05.2017 - 23:55
02.05.2017 - 21:55
|
Actualització: 02.05.2017 - 23:55
Aquest és el títol d’un llibre deliciós escrit per Miquel Puig, amb il·lustracions de Xulia Vicente, on aquest mestre i escriptor de l’Alcúdia descriu de manera màgica el món de la menuda Dolça, una xiqueta de cinquè de primària ‘més bonica que el sol’. Dolça, amb uns cabells amb ‘caragols de color roig’, està acompanyada al llarg d’aquest relat per sa mare, Empar, i pel seu germà Arnau, per la seua padrina, Diana, germana de la mare de Dolça, qui viu amb el seu gat, Morfeu, i per uns personatges ben singulars: Brinel Peri Gian i Grumpí Peri Ben, a més de Raül, un company de classe.
Aquesta obra de Miquel Puig, de l’editorial Andana, dedicada ‘a totes les dones que estime, sempre agraït per tot allò que d’elles he aprés, i especialment a ma mare’, és de lectura àgil i amena, i per això mateix és un llibre que ‘enganxa’, de tal manera que et veus ‘obligat’ a llegir-la de dalt a baix.
Com diu Dani Miquel, ‘Llampuga, llampega’ és un conte ‘ple d’aromes, sabors i sensacions que no s’haurien de perdre mai’. I és veritat, ja que aquesta obra de Miquel Puig ens porta a un món ple de màgia i de sorpreses.
L’amic Miquel Puig, autor també del llibre ‘Els mons de Laia’, nascut a l’Alcúdia el 1969, és un mestre amant de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra música. Jove inquiet i compromès, Miquel Puig desenvolupa la seua tasca creativa col·laborant en els projectes de ‘Musiqueries’, ‘A Nadal, un pas de pardal’ i ‘Per molts anys’, de Dani Miquel.
Va ser el 2014 quan va publicar la seua primera obra per a infants: ‘Els mons de Laia’, amb il·lustracions de Marc Bou, un relat de superació personal amb l’imaginari terrorífic valencià com a teló de fons.
La passió de Miquel Puig per la cultura tradicional el porta a endinsar-se en diversos projectes, per tal de recuperar l’oralitat en la literatura, explicant rondalles i contes. També és un actiu docent que treballa en diversos àmbits del món de la docència, amb importants aportacions didàctiques i pedagògiques.
El llibre conté diverses cançons (‘La meua xiqueta és l’ama’, ‘La balanguera’, ‘Xacarracatxac’, ‘Mira que hi havia’ i ‘Cançó de les fades’) que es poden escoltar escanejant els codis QR en la pàgina on apareix la cançó o visitant la fitxa del llibre al web d’Andana Editorial.
Com diu en la contraportada del llibre Almudena Francés, aquesta obra de Miquel Puig ‘és un llibre ràpid com una partida de bàsquet, dolç com una cullerada de mel, suau com un pèl d’un gat, però també punxant com l’espina d’un roser’. I és que la lectura d’aquest llibre, com diu Almudena, ens deixa ‘un gust dolç a la boca i l’ànima en pau’.
En aquesta obra de Miquel Puig, que recomane, descobrim ‘dones que estan en pau amb la natura, que donen bons consells i que saben escoltar’, com diu Immaculada Cerdà, cap de la Unitat Lingüística de la Diputació de València i acadèmica de l’AVL.
Després de llegir aquest llibre de Miquel Puig, no puc sinó animar a conéixer-lo i a llegir-lo per tal d’endinsar-nos en aquest món de Dolça, una ‘xiqueta més bonica que el sol’, amb uns cabells amb ‘caragols de color roig’.
josep miquel bausset
COMENTARIS
Comenteu
Recomanem
És constitucional la constitució espanyola? Cinc preguntes incòmodes
El precedent d’Elena Iontxeva: una clau que pot alliberar la immunitat de Puigdemont de les mans de Llarena
Un advocat general del TJUE contradiu les conclusions de De la Tour sobre les euroordres de Llarena
Les divuit fires de Nadal que no us podeu deixar perdre
“Déu, pàtria, rei i furs”: la història poc coneguda de la Generalitat carlina
Adrià Devant, cunyat d’Assange: “No vull que els fills d’en Julian acabin trobant normal de veure’l a la presó”
Més de deu mil persones protesten contra la reforma dels desordres públics a Barcelona
[VÍDEOS I FOTOGRAFIES] Alegria desfermada al carrer per la victòria del Marroc al Mundial de Futbol
Cristina Fernández de Kirchner és condemnada a sis anys de presó i inhabilitació perpètua
Deu productes gastronòmics dels Països Catalans premiats internacionalment i que heu de conèixer
La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.
Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Fer una donació
10€
25€
50€
100€
+
o envia’ns el teu telèfon i et trucarem
Vall d'Albaida
Ontinyent
l'Olleria
Bocairent
Albaida
Benigànim
Agullent
Cultura
La teua biblioteca
Pensaments entre paraules
Opinió
Apunts i talladetes
Ara que arribe
Clio
Correus sense data
D'elogis i escarniments
De consells, proverbis i alguna insolència
De Montserrat estant
Diari d'un mal virus
Dolç de tomata
Humanistes
In diebus illis
Ombres valldalbaidines
Passant el coll de Llautó
Publicacions
El Llombo
Revista Pebrella
En què creu VilaWeb?
VilaWeb existeix per a donar veu a la gent dels Països Catalans, amb la voluntat de servir d’instrument de control del poder, des de la defensa dels valors progressistes, lluitant pel bé comú, per la llengua catalana, per la llibertat i la cultura.
Saber-ne més
Seus de la redacció
Barcelona
C. Ferlandina, 43
08001 Barcelona
934 426 439
València
C. Sant Ferran, 12
46001 València
© Partal, Maresma i Associats SL
Enviar una còpia a un amic
Nom Correu electrònic Missatge
Nom a qui va dirigit Correu electrònic a qui va dirigit
*Separa els diferents correus amb comes
Enviar
Funcionalitat només per a subscriptors
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de Vilaweb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure’n els avantatges.
FES-ME’N SUBSCRIPTOR
JA EN SÓC SUBSCRIPTOR
S'ha afegit la noticia a Favorits.
Subscripció al butlletí
Nom Cognoms Correu electrònic Telèfon
Consentiment de dades
Us informem que les dades de caràcter personal que ens proporcioneu seran tractades per Partal Maresma i Associats S.L. com a responsable del tractament. A Partal, Maresma i Associats, S.L. utilitzem la informació que ens faciliteu per enviar-vos els butlletins d'informació de VilaWeb i de les activitats que organitzi aquest diari, sobre la base del consentiment que ens proporcioneu marcant la casella anterior. No es preveuen cessions a tercers ni transferències a tercers països. Podreu exercir els vostres drets d'accés, rectificació i limitació i suprimir les dades a l'adreça electrònica [email protected], com també el dret de presentar una reclamació davant una autoritat de control. Podeu consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la nostra política de privadesa
We use Mailchimp as our marketing platform. By clicking below to subscribe, you acknowledge that your information will be transferred to Mailchimp for processing. Learn more about Mailchimp's privacy practices here. | 0.657002 | curate | {"ca": 0.8970444553004396, "it": 0.002076209086468002, "es": 0.02051783097215437, "en": 0.03957010258915486, "nl": 0.003419638495359062, "fr": 0.00940400586223742, "oc": 0.004640937957987298, "el": 0.00012212994626282364, "de": 0.006839276990718124, "eb": 0.00012212994626282364, "id": 0.006106497313141182, "su": 0.002442598925256473, "eo": 0.0004885197850512946, "hu": 0.00268685881778212, "pt": 0.004518808011724475} | https://ontinyent.vilaweb.cat/noticies/llampuga-llampega/ |
mc4_ca_20230418_11_664162 | Comerç atlàntic d'esclaus - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Reproducció d'un volant anunciant una subhasta d'esclaus a Charleston (Carolina del Sud) en 1769
El comerç atlàntic d'esclaus o comerç transatlàntic d'esclaus es va dur a terme a través de l'Oceà Atlàntic des del segle XV fins al segle XIX. La gran majoria dels esclavitzats que van ser transportats al Nou Món, molts en la ruta comercial triangular i la travessia de l'Atlàntic, eren de la part central i occidental Àfrica Occidental venuts per altres africans occidentals als comerciants d'esclaus d'Europa occidental, amb una petita minoria capturats directament pels comerciants d'esclaus a les incursions costaneres, i portats cap a Amèrica. [1] Era tan gran el nombre d'africans que van arribar a través del tràfic d'esclaus que abans de finals del segle XVIII foren més nombrosos que els immigrants del Vell Món, tant a Amèrica del Nord com a Amèrica del Sud. [2] Van ser portats molt més esclaus a Amèrica del Sud que al nord. El sistema econòmic de l'Atlàntic Sud i del Carib es va centrar en la producció de cultius de productes bàsics i la fabricació de béns i roba per vendre a Europa, augmentant del nombre d'esclaus africans portats al Nou Món. Això va ser crucial per als països d'Europa occidental que, a finals del segle XVII i XVIII, competien entre si per crear imperis d'ultramar. [3]
Els portuguesos van ser els primers a participar en el comerç d'esclaus del Nou Món al segle XVI. Entre 1418 i la dècada de 1470, els portuguesos va posar en marxa una sèrie d'expedicions d'exploració que cartografiaren els oceans al sud de Portugal, fent mapes de nous territoris que un explorador va descriure com "els oceans, on ningú hi ha navegat abans. "[4] En 1526 els portuguesos van completar el primer viatge transatlàntic d'esclaus des d'Àfrica fins a les Amèriques, i altres països aviat els van seguir. [5] Els armadors consideren els esclaus com a càrrega a transportar cap a les Amèriques de la manera més ràpida i més barata possible,[3] per ser venuts com a mà d'obra en les plantacions de cafè, tabac, cacau, sucre i cotó, mines d'or i plata, camps d'arròs, la indústria de la construcció, tallant fusta per als vaixells com a mà d'obra especialitzada, i com a servents domèstics. Els primers africans importats a les colònies angleses van ser classificats com a "servents", igual que els treballadors procedents d'Anglaterra, i també com "aprenents de per vida". A mitjans del segle XVII, l'esclavitud s'havia endurit com una casta racial; ells i els seus descendents eren legalment propietat dels seus amos, i els nens nascuts de mares esclaves eren esclaus. Com la propietat, les persones van ser considerades mercaderies o unitats de treball, i es podien venen en els mercats amb altres béns i serveis.
Els comerciants d'esclaus de l'Atlàntic, ordenats pel volum de comerç, van ser: els portuguesos, els britànics, els francesos, els espanyols i els neerlandesos. Alguns havien establert llocs d'avançada a la costa africana on adquirien esclaus dels líders africans locals. [6] Aquests esclaus van ser manejats per un factoria establerta en o prop de la costa per tal d'agilitzar l'enviament d'esclaus al Nou Món. Aquests esclaus es van mantenir en una factoria a l'espera del seu enviament. Les estimacions actuals són que uns 12 milions d'africans van ser enviats a través de l'Atlàntic,[7] encara que el nombre adquirit pels comerciants és considerablement més gran. [8][9]
1.1 Travessia per l'Atlàntic
1.2 Esclavatge africà
1.3 La colonització europea i l'esclavitud a l'Àfrica Occidental
2 Segles XVI, XVII i XVIII
2.1 Comerç triangular
2.2 Treball i esclavatge
2.3 Participació africana al comerç d'esclaus
2.4 Participació europea en el comerç d'esclaus
2.5 Contrast de l'esclavitud a Àfrica i al Nou Món
2.6 Regions mercat d'esclaus i participació
2.7 Regnes africans de l'era
2.7.1 Grups ètnics
3 Víctimes humanes
3.1 Conflictes africans
3.2 Ports factoria
3.3 Travessia atlàntica
3.4 Camps estacionals
4 Competència europea
5 Destins al Nou Món
6 Economia de l'esclavitud
7.1 Efecte sobre l'economia de l'Àfrica occidental
7.2 Efectes sobre l'economia britànica
7.3 Demografia
7.4 Llegat de racisme
8 La fi del comerç atlàntic d'esclaus
9.1 Diàspora africana
9.2 "Retorn a Àfrica"
9.3 Moviment rastafari
9.4 Disculpes
9.4.1 Societats civils
9.4.4 Conferència mundial contra el racisme
9.4.5 França
9.4.6 Regne Unit
9.4.7 Estats Units d'Amèrica
9.4.9 Nigèria
Vegeu també: Història de l'esclavitud
Travessia per l'Atlàntic[modifica]
El comerç atlàntic d'esclaus va sorgir després que es van fer els primers contactes comercials entre els continents del "Vell Món" (Europa, Àfrica i Àsia) i els del "Nou Món" (Amèrica del Nord i Amèrica del Sud). Durant segles, els corrents de marea havien fet els viatges per l'oceà particularment difícils i arriscats als vaixells que llavors eren disponibles, i com a tal n'hi havia hagut pocs, o cap, de contactes navals entre els pobles que vivien en aquests continents. [10] Tanmateix, en el segle XV el nou desenvolupament europeu en tecnologies marineres significaria que els vaixells estarien millor equipats per lidiar amb el problema dels corrents de marea, i podrien començar a travessar l'Oceà Atlàntic. Entre 1600 i 1800 aproximadament 300.000 mariners dedicats a la tracta d'esclaus van visitar Àfrica Occidental. [11] En fer-ho, van posar en contacte les societats que viuen al llarg de la costa oest d'Àfrica i les Amèriques que mai s'havien trobat prèviament. [12] L'historiador Pierre Chaunu anomenà les conseqüències de la navegació europea "desenclavament", de manera que marquen la fi de l'aïllament d'algunes societats i un augment en el contacte inter-societal per a la majoria de les altres. [13]
L'historiador John Thornton va assenyalar: "Una sèrie de factors tècnics i geogràfics es van combinar per fer dels europeus les persones amb més probabilitats per explorar l'Atlàntic i desenvolupar el seu comerç". [14] Va identificar aquests factors com la unitat per trobar oportunitats comercials noves i rendibles fora d'Europa, així com el desig de crear una alternativa a la xarxa de comerç controlat per l'Imperi Otomà musulmà, que va ser vist com una amenaça comercial, política i religiosa per a l'Europa cristiana. En particular, els comerciants europeus volien comerciar amb or, que es podria trobar a l'oest d'Àfrica, i també per trobar una ruta naval a "les Índies" (Índia), on podrien canviar-lo per articles de luxe com espècies sense haver d'obtenir aquests articles dels comerciants islàmics de l'Orient Mitjà. [15]
Encara que les primeres exploracions navals a l'Atlàntic es van dur a terme exclusivament pels europeus, hi havia involucrats membres de moltes nacionalitats europees, incloent mariners de Portugal, Espanya, dels regnes d'Itàlia, Anglaterra, França i els Països Baixos. Aquesta diversitat va dur Thornton a descriure l'"exploració de l'Atlàntic" inicial com "un exercici internacional, encara que molts dels descobriments dramàtics [com els de Cristòfor Colom i Fernão de Magalhães es van fer sota el patrocini dels monarques ibèrics". Aquest lideratge més tard va donar lloc al mite que "els ibers eren els únics responsables de l'exploració". [16]
Esclavatge africà[modifica]
Article principal: Esclavatge a Àfrica
Grup d'homes, nens i dones portats a un mercat d'esclaus
L'esclavitud era practica en algunes parts d'Àfrica,[17] Europa,[17] Àsia[17] i Amèrica durant molts segles abans del començament del comerç atlàntic d'esclaus. Hi ha proves que alguns esclaus procedents dels Estats africans van ser exportats a altres països d'Àfrica, Europa i Àsia abans de la colonització europea d'Amèrica. [18] El comerç d'esclaus africans va proporcionar un gran nombre d'esclaus als europeus i molts més als països musulmans. [19][20]
El comerç atlàntic d'esclaus no era l'únic comerç d'esclaus d'Àfrica, tot i que va ser el més gran en volum i intensitat. Com va escriure Elikia M'Bokolo a Le Monde Diplomatique:
« El continent africà va ser sagnat dels seus recursos humans a través de totes les rutes possibles. A l'altra banda del Sàhara, a través del Mar Roig, dels ports de l'Oceà Índic i l'altra banda de l'Atlàntic. Un mínim de deu segles d'esclavitud per al benefici dels països musulmans (des del segle IX fins al XIX).... Quatre milions de persones esclavitzades exportades a través del Mar Roig, uns altres quatre milions [21] a través dels ports swahilis de l'Oceà Índic, potser fins a nou milions al llarg de la ruta de caravanes transsahariana, i d'onze a vint milions (depèn de l'autor) a través de l'Oceà Atlàntic. [22] »
D'acord amb John K. Thornton, els europeus generalment compraven gent esclavitzada capturades en les guerres endèmiques entre els estats africans. [23] Alguns africans feien negoci capturant africans dels grups ètnics veïns o captius de guerra i els venien. [24] Un recordatori d'aquesta pràctica es documenta en els Debats del Comerç d'Esclaus a Anglaterra a principis del segle XIX: "Tots els antics escriptors ... coincideixen a manifestar no només que les guerres es feien amb l'únic propòsit de fer esclaus, sinó que eren fomenten pels europeus, amb vista a aquest propòsit. "[25] Lagent que vivia al voltant del riu Níger era transportada a la costa i era venuda a partir d'aquests mercats en els ports comercials europeus a canvi de mosquets i productes manufacturats com ara tela o alcohol. [26] Tanmateix, la demanda europea d'esclaus proporcionava un nou gran mercat per al comerç ja existent. [27] Mentre que els esclavitzats en la seva pròpia regió d'Àfrica podria esperar escapar, els que eren alliberats lluny tenia poques possibilitats de tornar a l'Àfrica.
La colonització europea i l'esclavitud a l'Àfrica Occidental[modifica]
Els portuguesos es presentar a Manikongo. Es portuguesosinicialment van mantenir una bona relació amb el Regne del Congo. La Guerra Civil a Congo proporcionaria molts esclaus que acaben en els vaixells portuguesos.
En descobrir noves terres a través de les seves exploracions navals, els colonitzadors europeus aviat van començar a migrar a la seva instal·lació en terres fora del seu continent natal. A la costa d'Àfrica, els immigrants europeus, sota la direcció del regne de Castella, envaïrent i colonitzaren Canàries durant el segle XV, on van llaurar gran part de la terra per a la producció de vi i sucre. Juntament amb això, també van capturar aborígens canaris, el guanxes, per utilitzar-los com a esclaus a les illes i en tota la Mediterrània cristiana. [28]
Com a historiador John Thornton va comentar, "la motivació real de l'expansió europea i dels avenços de navegació era poc més que explotar l'oportunitat de beneficis immediats per l'assalt i confiscació dels productes comercials o per la compra de productes". [29] Usant les illes Canàries com a base naval, els europeus, inicialment comerciants portuguesos, van començar a traslladar les seves activitats a la costa occidental d'Àfrica, on feien batudes per capturar esclaus que serien venuts posteriorment a la Mediterrània. [30] Tot i que inicialment van tenir èxit en aquesta empresa, "no va passar molt temps abans que les forces navals africans eren alertades dels perills, i vaixells els portuguesos [assaltants] van començar a trobar una resistència forta i eficaç", i les tripulacions de moltes d'elles foren assassinades pels mariners africans, els vaixells estaven millor equipats per travessar la costa d'Àfrica i els sistemes fluvials a l'oest. [31]
Per 1494 el rei portuguès havia entrat en acords amb els governants de diversos estats de l'Àfrica Occidental que permetrien el comerç entre els seus respectius pobles, cosa que permetria als portuguesos "aprofitar" l'"economia ben desenvolupada a l'Àfrica ... sense iniciar hostilitats". [32] "El comerç pacífic es va convertir en la regla al llarg de la costa d'Àfrica", encara que va haver algunes excepcions rares quan els actes d'agressió dirigits a la violència. Per exemple els comerciants portuguesos van intentar conquerir l'arxipèlag dels Bijagós en 1535. [33] En 1571, Portugal, amb suport del regne del Congo, va prendre el control de la regió sud-occidental d'Angola per tal d'assegurar el seu interès econòmic a la zona amenaçada. Encara que el Congo es va unir més tard a una coalició en 1591 per forçar la sortida dels portuguesos, Portugal havia entrat amb molta força al continent que va seguir ocupant fins al segle XX. [34] Malgrat aquests incidents ocasionals de violència entre les forces africanes i europees, molts estats africans es va assegurar que qualsevol comerç passés en els seus propis termes, per exemple, els drets de duana colonials als vaixells estrangers. En 1525, el rei congolès, Afonso I, capturà un vaixell francès i la seva tripulació per comerciar il·legalment en la seva costa. [33]
Els historiadors han debatut sobre la naturalesa de la relació entre aquests regnes africans i els comerciants europeus. L'histariador de Guaiana Walter Rodney (1972) ha argumentat que es tractava d'una relació desigual, amb els africans forçats a un comerç "colonial" amb els europeus econòmicament més desenvolupats, bescanviant matèries primeres i recursos humans (és a dir, esclaus) per béns manufacturats. Va argumentar que aquest acord econòmic i comercial datava del segle XVI que va dur a l'Àfrica a estar subdesenvolupada en el seu propi temps. [35] Aquestes idees són compartides per altres historiadors, inclòs Ralph Austen (1987). [36] Aquesta idea d'una relació desigual és qüestionada per John Thornton (1998), qui va sostenir que "el comerç atlàntic d'esclaus no era tan crític per a l'economia africana com aquests erudits creuen" i que "la manufactura africana [en aquest període] era més que capaç de competir amb la de l'Europa preindustrial". [37] Tanmateix, Anne Bailey, comentar el suggeriment de Thornton que africans i europeus eren socis iguals en el comerç atlàntic d'esclaus, va escriure:
« Veure als africans com a socis implica igualtat de condicions i en peu d'igualtat en la influència global dels processos i el comerç intercontinentals. Els africans van tenir gran influència en el propi continent, però no tenien influència directa en els motors darrere del comerç de les empreses capitalistes, les empreses de transport i assegurances d'Europa i Amèrica, o els sistemes de plantació a les Amèriques. Ells no exercien cap influència en els centres de fabricació de la construcció d'Occident. [38] »
Segles XVI, XVII i XVIII[modifica]
Retrat d'una esclava africana, probablement pintada per Annibale Carracci en la dècada del 1580
El comerç d'esclaus a l'Atlàntic es divideix habitualment en dues eres, conegut com el primer i segon sistemes atlàntics.
El primer sistema atlàntic va ser el comerç d'esclaus africans cap a, en primer lloc, les colònies d'Amèrica del Sud dels imperis portuguès i espanyol; va representar poc més del 3% de tot el comerç d'esclaus de l'Atlàntic. Va començar (en una escala significativa) aproximadament en 1502[39] i va durar fins al 1580, quan Portugal es va unir temporalment amb Espanya. Mentre que els portuguesos estaven involucrats directament en el comerç d'esclaus, l'Imperi espanyol es va basar en el sistema d'asiento, adjudicant a comerciants (majoritàriament d'altres països) llicència per al comerç d'esclaus a les seves colònies. Durant el primer sistema atlàntic la majoria d'aquests comerciants eren portuguesos, donant-los gairebé un monopoli durant l'era. Alguns comerciants holandesos, anglesos i francesos també van participar en el comerç d'esclaus. [40] Després de la unió, Portugal va estar sota la legislació espanyola que li va prohibir participar directament com a portador en el comerç d'esclaus. Es va convertir en un objectiu per als enemics tradicionals d'Espanya, perdent una gran part del comerç a mans dels holandesos, anglesos i francesos.
El segon sistema atlàntic era el comerç d'esclaus africans pels comerciants majoritàriament anglesos, portuguesos, francesos i holandesos. Les principals destinacions d'aquesta fase van ser les colònies Carib i del Brasil, ja que les nacions europees construeixen colònies al Nou Móns dependent econòmicament dels esclaus. [41] Poc més del 3% dels esclaus procedents d'Àfrica van ser-hi portats entre 1450 i 1600, i el 16% al segle XVII.
S'estima que més de la meitat de tot el tràfic d'esclaus va tenir lloc durant el segle XVIII, sent els britànics, francesos i portuguesos els principals portadors de nou de cada deu esclaus abduïts a l'Àfrica. [42] A la dècada de 1690 els anglesos enviaven la major quantitat d'esclaus d'Àfrica. [43] Van mantenir aquesta posició durant el segle XVIII, convertint-se en els majors transportistes d'esclaus a través de l'Atlàntic. [44]
Després de la prohibició del comerç d'esclaus africans pels britànics i estatunidencs en 1808 aquest es va reduir, però aleshores encara representava el 28,5% del volum total del comerç atlàntic d'esclaus. [45]
"El comerç d'esclaus" per Auguste François Biard, 1840
Un cementiri a Campeche (Mèxic) suggereix que s'hi havien esclaus poc després que Hernán Cortés va completar la submissió dels asteques i maies en el segle XVI. El cementiri havia estat en ús des d'aproximadament 1550 fins a finals del segle XVII. [46]
Comerç triangular[modifica]
Article principal: Comerç triangular
El primer costat del triangle era l'exportació de mercaderies des d'Europa a Àfrica. Una sèrie de reis i comerciants africans van prendre part en el comerç dels esclaus des de 1440 fins al voltant de 1833. Per a cada captiu, els governants africans rebrien una varietat de mercaderies d'Europa. Aquestes armes, municions i altres béns manufacturats. La segona pota del triangle exporta els africans esclavitzats a través de l'Oceà Atlàntic a les Amèriques i les illes del Carib. La tercera i última pota del triangle era la devolució dels béns a Europa des d'Amèrica. Els béns eren productes de les plantacions de treball esclau, principalment cotó, sucre, tabac, melassa i rom. [47] Sir John Hawkins, considerat el pioner del comerç britànic d'esclaus, va ser el primer a recórrer el comerç triangular, obtenir un guany en cada parada.
Treball i esclavatge[modifica]
"No sóc jo un home i un germà?' medalló dissenyat en 1787 per Josiah Wedgwood per a la campanya antiesclavista britànica
El comerç atlàntic d'esclaus va ser el resultat, entre altres coses, de l'escassetat de treball provocada pel desig dels colons europeus per explotar les terres i recursos del Nou Món i els recursos per obtenir beneficis de capital. Al principi els pobles nadius eren utilitzats com a mà d'obra esclava pels europeus, fins que un gran nombre morir per excés de treball i malalties del Vell Món. [48] Les fonts alternatives de mà d'obra, com ara els treballadors no abonats, no van poder proporcionar una força de treball suficient. Molts cultius no podien ser venuts amb fins de lucre, o fins i tot créixer, a Europa. L'exportació dels cultius i productes del Nou Món a Europa sovint va resultar ser més rendible que la seva producció al continent europeu. Calia una gran quantitat de treball per crear i mantenir les plantacions que necessitaven mà d'obra intensiva per créixer, recollir i processar els cultius tropicals. Àfrica Occidental (part de la qual va arribar a ser coneguda com "la Costa dels esclaus"), i més tard Àfrica Central, va esdevenir la font dels esclaus per satisfer la demanda de mà d'obra.
La raó fonamental de la constant escassetat de mà d'obra era que, amb grans quantitats de terra barata disponible i una gran quantitat de propietaris de terres a la recerca de treballadors, els immigrants europeus lliures van ser capaços després d'un temps relativament curt de convertir-se en propietaris de terres, el que augmentava la necessitat de treballadors. [49]
Thomas Jefferson va atribuir l'ús de mà d'obra esclava en part al clima, i el consegüent oci inactiu afavoreix l'ferta de treball esclau: "Perquè en un clima càlid, no hi ha home que pugui treballar per a si mateix. Això és tan cert que dels propietaris d'esclaus una proporció molt petita de fet els han vist treballar. "[50]
Participació africana al comerç d'esclaus[modifica]
Comerciants d'esclaus a Gorée, Senegal, segle XVIII
Els africans van jugar un paper directe en el comerç d'esclaus, venent els seus propis captius o presoners de guerra als compradors europeus. [21] Els presonrts i captius que havien estat venuts generalment eren de grups ètnics veïns o enemics. Aquests esclaus captius van ser considerats "altres", no formaven part de l'ètnia o "tribu"; als reis africans no els guardaven cap lleialtat en particular. De vegades els criminals eren venuts perquè ja no poguessin cometre crims en aquesta zona. La majoria dels esclaus van ser obtinguts d'altres segrestos, o expedicions armades amb aquesta finalitat amb col·laboració dels europeus. [21] No obstant això, alguns reis africans es van negar a vendre cap de les seves captius o criminals. El rei Jaja d'Opobo, un antic esclau, es va negar a fer qualsevol negoci amb els esclavistes.
Participació europea en el comerç d'esclaus[modifica]
Tot i que els europeus eren el mercat dels esclaus, els europeus poques vegades va entrar a l'interior d'Àfrica, a causa del temor a malalties i la ferotge resistència africana. [51] A Àfrica els delinqüents condemnats podrien ser castigats amb l'esclavitud, un càstig que es va fer més prevalent conforme l'esclavitud esdevingué més lucrativa. Atès que la majoria d'aquests països no tenien un sistema de presons, els presos eren sovint venuts o utilitzats en el dispersos mercats locals d'esclaus domèstics.
Un esclau inspeccionat
A partir de 1778 Thomas Kitchin estima que al voltant de 52.000 europeus portaven esclaus al Carib cada any, sent els francesos els que portaren la majoria d'africans a les Antilles Franceses (estimats uns 13.000). [52] El comerç atlàntic d'esclaus va assolir el seu punt màxim en les dues últimes dècades del segle XVIII,[53] durant i després de la guerra civil del regne del Congo. [54] Les guerres entre els petits estats igbos al llarg del riu Níger i el bandolerisme subsegüent també assolaren aquest període. [24] Una altra raó per l'excés d'oferta dels esclaus va serles guerres d'expansió de diversos estats com el regne de Dahomey,[55] l'imperi d'Oyo i l'imperi Aixanti. [56]
Contrast de l'esclavitud a Àfrica i al Nou Món[modifica]
Vegeu també: Esclavatge a Àfrica
Les formes d'esclavitud van variar tant a l'Àfrica com al Nou Món. En general, l'esclavitud a l'Àfrica no era hereditària, és a dir, els fills dels esclaus eren lliures, mentre que a les Amèriques els considerats fills de mares esclaves naixien com a esclaus. Això connecta a una altra distinció: l'esclavitud a Àfrica occidental no estava reservada per a les minories racials o religiosos, com ho va ser a les colònies europees, tot i que el cas era diferent a Somàlia, on els bantus van ser presos com a esclaus pes somalis. [57][58]
El tractament dels esclaus a Àfrica era més variable que a les Amèriques. En un extrem, els reis de Dahomey sacrificaren esclaus en centenars o milers de forma rutinària en sacrificis rituals, i també s'usaren esclaus en sacrificis humans a Camerun. [59] D'altra banda, esclaus d'altres llocs eren tractats sovint com a part de la família, "nens adoptats", amb drets significatius, incloent el dret a casar-se sense el permís dels seus amos. [60] L'explorador escocès Mungo Park va escriure:
« Els esclaus a Àfrica, suposo, són gairebé en proporció de tres a un d'homes lliures. No reclamen cap recompensa pels seus serveis, excepte aliments i roba, i fins i tot són tractats amb bondat o severitatt, d'acord amb la bona o mala disposició dels seus amos .... Així, els esclaus que porten de l'interior es poden dividir en dues classes diferents - en primer lloc, els que són esclaus des del seu naixement, nascuts de mares esclaves; en segon lloc, nascuts lliures però que després, per qualsevol mitjà, es va convertir en esclaus. Els de la primera descripció són, amb molt, els de major quantitat .... "[61] »
A les Amèriques, els esclaus se'ls va negar el dret a contreure matrimoni lliurement i generalment els amos no els acceptaren com a membres iguals de la família. Els esclaus del Nou Món van ser considerats propietat dels seus propietaris, i els esclaus condemnats per assassinat o revolta van ser executats. [62]
Regions mercat d'esclaus i participació[modifica]
Les principals regions comerciants d'esclaus d'Àfrica, segles XV al XIX
Va haver-hi vuit àrees principals utilitzades pels europeus per comprar i enviar esclaus a l'hemisferi occidental. El nombre dels esclaus venuts al Nou Món va variar a través del comerç d'esclaus. Pel que fa a la distribució dels esclaus de les regions d'activitat, certes àrees produïen molt més esclaus que altres. Entre 1650 i 1900, 10.240.000 esclaus africans van arribar a Amèrica de les següents regions en les següents proporcions:[63]
Senegàmbia (Senegal i Gàmbia): 4,8%
Alta Guinea (Guinea-Bissau, Guinea i Sierra Leone): 4,1%
Costa del Pebre (Libèria i Costa d'Ivori): 1,8%
Costa d'Or (Ghana i l'est de Costa d'Ivori): 10,4%
Golf de Benín (Togo, Benín i Nigèria a l'oest del delta del Níger): 20,2%
Golf de Biafra (Nigèria a l'est del delta del Níger, Camerun, Guinea Equatorial i Gabon): 14,6%
Àfrica Centre-occidental (República del Congo, República Democràtica del Congo i Angola): 39,4%
Àfrica sud-oriental (Moçambic i Madagascar): 4,7%
Regnes africans de l'era[modifica]
Ghezo, rei de Dahomey, fou pressionat pels britànics per posar fi a la tracta d'esclaus
Hi va haver més de 173 ciutats-estats i regnes en les regions d'Àfrica afectades pel tràfic d'esclaus entre 1502 i 1853, quan Brasil es va convertir en l'últim país atlàntic en prohibir la importació d'esclaus. Dels 173, no menys de 68 poden considerar-se que tenien infraestructures polítiques i militars d'estat-nació que els van permetre dominar els veïns. Gairebé totes les nacions actuals han tingut un predecessor pre-colonial, de vegades un imperi africà amb la qual els havien comerciat els europeus.
Els diferents grups ètnics portats a les Amèriques es corresponen amb les regions de major activitat en el comerç d'esclaus. Més de 45 grups ètnics diferents van ser portats a les Amèriques durant el comerç. Dels 45, els deu més prominents, d'acord amb la documentació dd'aleshores s'enumeren a continuació. [64]
Els baKongo de la República Democràtica del Congo i Angola
Els mandés d'Alta Guinea
Els parlants Gbe de Togo, Ghana i Benín (Adja, Mina, Ewe, Fon)
Els àkans de Ghana i Costa d'Ivori
Els wòlofs de Senegal i Gàmbia
Els igbos del sud-est de Nigèria
Els Mbundu d'Angola (inclosos ambundu i ovimbundu)
Els iorubes del sud-oest de Nigèria
Els chamba de Camerun
Els macua de Moçambic
Víctimes humanes[modifica]
El comerç transatlàntic d'esclaus va donar lloc a una vasta i fins ara encara desconeguda pèrdua de vides dels captius africans, tant dins com fora d'Amèrica. Aproximadament 1,2-2,4 milions d'africans van morir durant el seu transport al Nou Món. [65] Molts van morir poc després de la seva arribada. El nombre de vides perdudes en l'adquisició d'esclaus segueix sent un misteri, però pot ser igual o superior al nombre que va sobreviure en esclavatge. [66]
La naturalesa salvatge del comerç va portar a la destrucció d'individus i cultures. Les següents xifres no inclouen les morts d'esclaus africans com a resultat de la seva feina, revoltes d'esclus, o malalties patides vivint entre les poblacions del Nou Món.
La historiadora Ana Lucía Araujo ha assenyalat que el procés d'esclavització no va acabar amb l'arribada a les costes d'Amèrica; els diferents camins presos pels individus i grups que foren víctimes del tràfic atlàntic d'esclaus van ser influenciats per diferents factors, incloent la regió de desembarcament, el tipus de treball realitzat, el gènere, l'edat, la religió i l'idioma. [67]
Una base de dades compilada a finals de 1990 eleva la xifra del comerç transatlàntic d'esclaus a més d'11 milions de persones. Durant molt de temps la xifra acceptada era de 15 milions, encara que en els últims anys s'ha revisat a la baixa. Segons estimacions de Patrick Manning uns 12 milions d'esclaus van entrar en el comerç atlàntic entre els segles XVI i XIX, però van morir a bord dels vaixells al voltant d'1,5 milions. Al voltant de 10,5 milions d'esclaus van arribar a les Amèriques. A més dels esclaus que van morir en la travessia de l'Atlàntic, probablement més africans van morir durant les batudes d'esclaus a Àfrica i les marxes forçades als ports. Manning estima que 4 milions van morir a l'interior d'Àfrica després de la captura, i molts més van morir joves. L'estimació de Manning cobreix els 12 milions que estaven destinats originalment per l'Atlàntic, així com els 6 milions amb destinació als mercats d'esclaus asiàtics i els 8 milions destinats als mercats africans. [68]
Conflictes africans[modifica]
Diagrama d'un vaixell d'esclaus del comerç atlàntic. A partir d'un Resum de l'evidència lliurada davant d'una comissió especial de la Cambra dels Comuns en 1790 i 1791.
Diagrama d'un vaixell d'esclaus a Thomas Clarkson: The cries of Africa to the inhabitants of Europe, 1822?
Segons el Dr. Kimani Nehusi la presència d'esclavitzadors europeus va afectar la forma en què el codi legal en les societats africanes va respondre als criminals. Delictes tradicionalment punibles amb altres penes esdevingueren castigat amb alguna altra forma punible d'esclavització i venda als comerciants d'esclaus. Segons David Stannard a American Holocaust, el 50% de les morts d'africans ocorregudes a l'Àfrica com a resultat de les guerres entre els regnes nadius regnes, que van produir la majoria dels esclaus. [66] Això inclou no sols els que van morir en les batalles, sinó també aquells que van morir com a resultat de les marxes forçades des de les zones interiors als ports d'esclaus en les diferents costes. [69] La pràctica d'esclavitzar els combatents enemics i els seus llogarets s'havia estès a tot l'oest de l'Àfrica Occidental i Central, encara que rares vegades les guerres es van començar per aconseguir esclaus. El comerç d'esclaus va ser en gran mesura un subproducte de les guerres estatals i tribals com una forma d'eliminar potencials dissidents després de la victòria o el finançament de guerres futures. [70] Tanmateix alguns grups africans va resultar particularment hàbils i brutals en la pràctica d'esclavitzar, com ara els regnes Oyo, Benín, Igala, Kaabu, Asanteman, Dahomey, la Confederació Aro i les bandes de guerra imbangala. [71]
En cartes escrites pel Manikongo, Nzinga Mbemba Afonso, al rei João III de Portugal, escriu que les mercaderies portugueses són el que està alimentant la tracta de negres. Demana al rei de Portugal que deixi d'enviar mercaderies, sinó només missioners. En una de les seves cartes escriu:
« Cada dia, els comerciants segresten els nostres propis fills d'aquest país, els fills dels nostres nobles i vassalls, fins i tot les persones de la nostra pròpia família. Aquesta corrupció i depravació són tan generalitzades que la nostra terra està despoblada per complet. Només necessitem en aquest regne sacerdots i mestres d'escola, i cap mercaderia, llevat que sigui vi i farina de massa. És el nostre desig que aquest regne no sigui un lloc per al comerç o transport d'esclaus ...
Molts dels nostres subjectes deleixen amb ansietat mercaderia portuguesa que els vostres subjectes han posat en els nostres dominis. Per satisfer aquest desig desordenat, s'apoderen de molts dels nostres subjectes negres lliures ... Ells els venen. Després d'haver pres aquests presoners [a la costa] en secret per la nit .... Tan aviat com els captius estan en mans dels homes blancs són marcats amb un ferro roent. [72]
Abans de l'arribada dels portuguesos, l'esclavitud ja existia al Congo. Afonso creia que el comerç d'esclaus havia d'estar subjecte a la llei del Congo. Quan sospità que els portuguesos rebien il·legalment persones esclavitzades per vendre-les, en 1526 va escriure al rei Joan III implorant que posés fi a la pràctica. [73]
Els reis de Dahomey veniwn captius de guerra al comerç d'esclaus atlàntic; en cas contrari, haurien mort en una cerimònia coneguda com el Costums Anuals. Com a un dels principals estats d'esclaus d'Àfrica Occidental, Dahomey es va fer molt impopular entre els pobles veïns. [74][75][76] Com l'imperi bamana a l'est, els regnes Khasso depenien força del comerç d'esclaus per a la seva economia. L'estatus d'una família s'indica pel nombre d'esclaus que posseeix, el que portava a les guerres amb l'únic propòsit de prendre més captius. Aquest comerç va portar als Khasso a mantenir cada vegada més contactes amb els assentaments europeus de la costa oest d'Àfrica, en particular els francesos. [77] Benín va créixer cada vegada més ric durant els segles XVI i XVII pel comerç d'esclaus amb Europa. Es venien els esclaus d'estats enemics de l'interior, i es van dur a les Amèriques en vaixells holandesos i portuguesos. La conca marina de la costa de Benín aviat va arribar a ser coneguda com la "Costa dels esclaus". [78]
El rei Gezo de Dahomey va dir en 1840:
« El comerç d'esclaus és el principi rector del meu poble. És la font de les seves riqueses i glòria ... la mare amanyaga el nen a dormir amb triomf sobre les notes d'un enemic reduït a l'esclavitud ...[79] »
En 1807 el Parlament del Regne Unit va aprovar el projecte de llei que va abolir el comerç d'esclaus. El rei de Bonny (ara a Nigèria) es va horroritzar pel fi de la pràctica:
« Creiem que aquest comerç ha de continuar. Aquest és el veredicte del nostre oracle i els sacerdots. Diuen que el vostre país, per gran que sigui, no pot aturar un comerç ordenat per Déu mateix. [80] »
Ports factoria[modifica]
Després d'haver marxat a la costa per a la venda, els esclaus esperaven en grans fortaleses anomenades factories. La quantitat de temps en les factories variava, però Milton Meltzer a Slavery: A World History estableix que en aquest període es produïen al voltant del 4,5% de les morts durant el comerç transatlàntic d'esclaus. [81] En altres paraules, unes 820,000 persones podrien haver mort a ports africans com Benguela, Elmina i Bonny, reduint el nombre d'embarcats a 17,5 milions. [81]
Travessia atlàntica[modifica]
Un vaixell d'esclaus a Liverpool de William Jackson. Merseyside Maritime Museum
Després de ser capturats i mantinguts en les factories, els esclaus entraven en la infame travessia de l'Atlàntic. La investigació de Meltzer xifra en aquesta fase la mortalitat global del tràfic d'esclaus en el 12,5%. [81] Al voltant de 2,2 milions d'africans van morir durant aquests viatges on s'amuntegaven atapeïts en espais insalubres dels vaixells durant mesos. Es van prendre mesures per frenar la taxa de mortalitat a bord, com ara forçar "balls" (com a exercici) per sobre de la coberta i la pràctica de l'alimentació forçada de persones esclavitzades que tractaven de morir de fam. [69] Les condicions a bord també va donar lloc a la propagació de malalties mortals. Altres se suïcidaren, esclaus que van escapar saltant a l'aigua. [69] Els traficants d'esclaus podrien tractar d'encaixar en qualsevol lloc de 350 a 600 esclaus en un dol vaixell. Abans que el tràfic d'esclaus africans va ser completament prohibit per les nacions participants en 1853, 15,3 milions de persones esclavitzades havien arribat a les Amèriques.
El professor d'economia Raymond L. Cohn, qui enfocà la seva recerca en la història econòmica i la migració internacional,[82] ha investigat la taxa de mortalitat entre els africans durant els viatges del comerç atlàntic d'esclau. Va trobar que les taxes de mortalitat van disminuir al llarg de la història del tràfic d'esclaus, principalment a causa que la quantitat de temps necessària per al viatge disminuïa. "Els viatges d'esclaus del segle XVIII duraven molts, almenys, 2 mesos i mig. Al segle XIX, 2 mesos sembla haver estat la durada màxima del viatge, i molts viatges eren molt més curts. Pocs esclaus morien en la travessia amb el temps, principalment perquè el temps de la travessia de l'Atlàntic era més curt. "[83]
Camps estacionals[modifica]
Meltzer també indica que el 33% dels africans hauria mort en el primer any en els camps d'estacionament trobats a tot el Carib. [81] Jamaica tenia un dels camps més notoris. La disenteria va ser la principal causa de mort. [84] Al voltant de 5 milions d'africans van morir en aquests camps, el que redueix el nombre de supervivents a aproximadament 10 milions. [81]
Competència europea[modifica]
El comerç d'esclaus africans a l'Atlàntic té els seus orígens en les exploracions dels mariners portuguesos avall de la costa d'Àfrica occidental al segle XV. Abans d'això, es va establir contacte amb els mercats d'esclaus africans pel rescat de portuguesos que havien estat capturats pels atacs de la pirateria berberesca d'Àfrica dle Nord als vaixells portuguesos i pobles de la costa, que freqüentment els deixava despoblats. [85] Els primers europeus que var fer servir esclaus africans al Nou Món van ser els espanyols, que buscaven auxiliars per a les seves expedicions de conquesta i com a treballadors a illes com Cuba i Hispaniola. El descens alarmant en la població nativa havia estimulat les primeres lleis reials protegint-los (Lleis de Burgos, 1512-1513). Els primers esclaus africans van arribar a Hispaniola en 1501. [86] Després que Portugal havia tingut èxit en l'establiment de les plantacions de sucre (engenhos) al nord de Brasil vers 1545, els comerciants portuguesos a la costa d'Àfrica Occidental va començar a subministrar esclaus africans als plantadors de sucre. Encara que al principi aquests plantadors havien emprat gairebé exclusivament nadius tupani per al treball esclaus, van començar a importar africans després de 1570 perquè una sèrie d'epidèmies havien delmat les comunitats ja desestabilitzades tupani. En 1630, els africans havien substituït els tupani com el major contingent de mà d'obra brasilera en les plantacions de sucre.
Càstig d'esclaus a Calabouco, a Rio de Janeiro, c. 1822
Alhora que el poder naval de la Gran Bretanya creixia i s'instal·lava a l'Amèrica del Nord continental i algunes illes de les Índies Occidentals, es va convertir en el principal comerciant d'esclaus . [87] At one stage the trade was the monopoly of the Royal Africa Company, operating out of London. But, following the loss of the company's monopoly in 1689,[88] Els comerciants de Bristol i Liverpool cada cop es van involucrar més en el comerç d'esclaus. [89] En el segle XVII una de cada quatre naus que van sortir del port de Liverpool era un vaixell d'esclaus. [90] Gran part de la riquesa sobre la que es va construir Manchester i les ciutats circumdants a finals del segle XVIII i gran part del segle XIX es va basar en el processament de cotó recollit per esclaus i la manufactura de roba. [91] Altres ciutats britàniques també es van beneficiar del tràfic d'esclaus. Birmingham, la ciutat més gran productora d'armes a Britània, fabricava les armes intercanviades per esclaus. [92] El 75% de tot el sucre produït a les plantacions foren enviats a Londres i gran part d'ell s'hi consumia en les cafeteries. [90]
Destins al Nou Món[modifica]
Esclaus recentment comprats al Brasil de camí cap a les finques dels propietaris de terres que els han comprar c. 1830.
Litografia del segle XIX mostrant una plantació de canya a Surinam.
Els primers esclaus que arribaren com a part d'una força de treball al Nou Món van arribar a Hispaniola (ara Haití i la República Dominicana) en 1502. Cuba va rebre els seus primers quatre esclaus en 1513. Jamaica va rebre la seva primera càrrega de 4.000 esclaus en 1518. [93] Els esclaus foren exportats a Hondures i Guatemala en 1526.
Els primers esclaus africans que arribaren al que seran els Estats Units va arribar el gener de 1526 com a part d'un intent de colonització espanyola a Carolina del Sud prop Jamestown. Per novembre els 300 colons espanyols foren reduïts a 100, i els seus esclaus de 100 a 70. Els esclaus es van rebel·lar i es van unir a una tribu de nadius americans dels voltants, mentre que tots els espanyols van abandonar la colònia. Colòmbia va rebre els seus primers esclaus en 1533. El Salvador, Costa Rica i Florida van començar els seus períodes de comerç d'esclaus en 1541, 1563 i 1581, respectivament.
El segle XVII va veure un augment dels enviaments, amb africans que arriben a la colònia anglesa de Jamestown, Virgínia en 1619. Els primers africans esclavitzats van ser classificats com a treballadors no abonats i alliberats després de set anys. L'esclavitud en la llei de Virgínia va ser codificada en 1656, i en 1662, la colònia va adoptar el principi de partus sequitur ventrem, mitjançant el qual els fills de mares esclaves eren esclaus, independentment de la paternitat. Els immigrants irlandesos van portar esclaus a l'illa de Montserrat en 1651, i en 1655, es van enviar esclaus a Belize.
Pel 1802 els colons russos van assenyalar comerciants de Boston canviaven esclaus africans per pells de llúdria amb els tlingits al sud-est d'Alaska. [94]
Distribució d'esclaus (1519–1867)[95]
Amèrica portuguesa 38,5%
Amèrica britànica (llevat Amèrica del Nord) 18,4%
Imperi espanyol 17,5%
Amèrica francesa 13,6%
Nord-amèrica britànica 6,45%
Amèrica anglesa 3,25%
Índies Occidentals Neerlandeses 2,0%
Índies Occidentals Daneses 0,3%
El nombre dels africans arribats a cada àrea es pot calcular tenint en compte el nombre total d'esclaus, que va ser de prop 10 milions. [96]
Economia de l'esclavitud[modifica]
Esclaus processant tabac a Virgínia, s. XVII
A França en el segle XVIII els rendiments per als inversors en plantacions eren d'un 6%; en comparació amb el 5% per a la majoria de les alternatives nacionals, això representava un avantatge de guanys del 20%. Els riscos marítims i comercials eren importants per als viatges individuals. Els inversors els mitigaren mitjançant la compra de petites accions de molts vaixells al mateix temps. D'aquesta manera van ser capaços de diversificar una gran part del risc. Entre els viatges, les accions de les naus podrien ser venudes i comprades lliurement. [97]
De molt, les colònies de les Índies Occidentals amb més guanys financers en 1800 pertanyien al Regne Unit. Després d'entrar tard en el negoci del sucre colonial, la supremacia naval britànica i el control sobre illes clau com Jamaica, Trinitat, les illes de Sotavent, Barbados i el territori de la Guaiana britànica li va donar un avantatge important respecte als seus competidors; mentre que molts britànics no hi obtenien guanys, un grapat d'individus van fer una petita fortuna. Aquest avantatge es va veure reforçat quan França va perdre la colònia més important, Saint-Domingue (a l'oest d'Hispaniola, avui Haití), després d'una revolta d'esclaus en 1791[98] i va recolzar les revoltes contra els seus rivals britànics en nom de la llibertat després de la Revolució Francesa de 1793. Abans de 1791 el sucre britànic havia de ser protegit per competir contra el sucre francès, més barat.
Després de 1791, les illes britàniques van produir la major part del sucre, i el poble britànic es va convertir ràpidament en el major consumidor. El sucre de les Índies Occidentals esdevingué omnipresent com a additiu del te de l'Índia. S'ha estimat que els guanys del tràfic d'esclaus i de les plantacions de les Índies Occidentals constituïen una de cada vint lliures que circulava a l'economia britànica al moment de la Revolució Industrial en l'última meitat del segle XVIII. [99]
Població mundial (en milions)[100]
Món 791 978 1,262 1,650 2,521 5,978
Àfrica 106 107 111 133 221 767
Àsia 502 635 809 947 1,402 3,634
Europa 163 203 276 408 547 729
Amèrica del Sud i Carib 16 24 38 74 167 511
Amèrica del Nord 2 7 26 82 172 307
Població mundial (en percentatge de distribució)
Món 100 100 100 100 100 100
Àfrica 13.4 10.9 8.8 8.1 8.8 12.8
Àsia 63.5 64.9 64.1 57.4 55.6 60.8
Europa 20.6 20.8 21.9 24.7 21.7 12.2
Amèrica del Sud i Carib 2.0 2.5 3.0 4.5 6.6 8.5
Amèrica del Nord 0.3 0.7 2.1 5.0 6.8 5.1
L'historiador Walter Rodney ha argumentat que en l'inici del tràfic d'esclaus al segle XVI, tot i que hi havia una bretxa tecnològica entre Europa i Àfrica, no era molt important. Tots dos continents estaven usant la tecnologia de l'Edat de Ferro. El principal avantatge que tenia Europa era en la construcció de vaixells. Durant el període de l'esclavitud, les poblacions d'Europa i les Amèriques van créixer de manera exponencial, mentre que la població d'Àfrica es va mantenir estancada. Rodney va sostenir que els beneficis de l'esclavitud es van utilitzar per finançar el creixement econòmic i el progrés tecnològic a Europa i Amèrica. Sobre la base de les teories anteriors d'Eric Williams, va afirmar que la revolució industrial va ser finançada almenys en part pels beneficis agrícoles de les Amèriques. Va citar exemples com la nvenció de la màquina de vapor per James Watt, que va ser finançada pels propietaris de plantacions del Carib. [101]
Altres historiadors han atacat tant la metodologia com la precisió de Rodney. Joseph C. Miller ha argumentat que el canvi social i l'estancament demogràfic (que va investigar en l'exemple d'Àfrica Central Occidental) foren causats principalment per factors interns. Joseph Inikori va proporcionar una nova línia d'argumentació amb l'estimació de casos hipotètics d'evolució demogràfica si no hagués existit el comerç atlàntic d'esclaus. Patrick Manning ha demostrat que el comerç d'esclaus va tenir un profund impacte en la demografia africana i les institucions socials, però va criticar l'enfocament d'Inikori per no tenir en compte altres factors (com la fam i la sequera), i per ser altament especulativa. [102]
Efecte sobre l'economia de l'Àfrica occidental[modifica]
Cloïsses de cypraea usades com a moneda en el comerç d'esclaus
Cap expert discuteix el dany causat als esclavitzats, però l'efecte del comerç sobre les societats africanes és molt debatut a causa de l'afluència de mercaderies als africans. Els defensors del tràfic d'esclaus, com Archibald Dalzel, va argumentar que les societats africanes eren fortes i poc afectades pel comerç. Al segle XIX, els abolicionistes europeus, el més prominent David Livingstone, tenien la visió contrària, argumentant que l'economia i les fràgils societats locals eren severament perjudicats pel comerç.
Com que els efectes negatius de l'esclavitud a les economies d'Àfrica ha estat ben documentat, calculant la disminució significativa de la població, alguns líders africans hi van veure un benefici econòmic per comerciar les seves matèries naturals amb els comerciants europeus d'esclaus. Amb l'excepció de l'Angola controlada pels portuguesos, els líders africans costaners "generalment controlaven l'accés a les seves costes, i van ser capaços de prevenir l'esclavitud directa dels seus subjectes i ciutadans. "[103] Per tant, com sosté l'estudiós africà John Thornton, els líders africans que van permetre la continuació del tràfic d'esclaus van obtenir beneficis econòmics derivats de la venda dels seus subjectes als europeus. El Regne de Benín, per exemple, va participar voluntàriament en el comerç d'esclaus africans de 1715 a 1735, sorprenent als comerciants holandesos, que no esperaven comprar esclaus a Benín. [103] El benefici derivat de comerciar esclaus per productes europeus va ser suficient per fer que el Regne de Benín es reunís amb el comerç transatlàntic d'esclaus després de segles de no participar-hi. Tals beneficis inclouen la tecnologia militar (específicament armes de foc i pólvora), or, o simplement mantenir relacions amistoses amb les nacions europees. El tràfic d'esclaus era, per tant, un mitjà per obtenir avantatges econòmics per a algunes elits africanes. [104] L'historiador Walter Rodney estima que pel 1770 el rei de Dahomey va anar guanyant unes 250.000 lliures a l'any amb la venda dels soldats africans captius i altres esclaus als comerciants d'esclaus europeus.
Tant Thornton com Fage sostenen que mentre l'elit política africana en última instància, podia haver-se beneficiat del tràfic d'esclaus, la seva decisió de participar-hi podia haver estat influenciada més pel que podrien perdre per no participar-hi. En l'article de Fage "Slavery and the Slave Trade in the Context of West African History," assenyala que "... hi havia realment pocs mitjans efectius de mobilització de mà d'obra per a les necessitats econòmiques i polítiques de l'estat" sense el comerç d'esclaus. [104]
Efectes sobre l'economia britànica[modifica]
Aquest mapa sosté que les prohibicions i els elevats drets d'importació del sucre van anar inflant artificialment els preus i la inhibició de la manufactura a Anglaterra. 1823
En 1844 l'historiador Eric Williams va argumentar que els guanys que la Gran Bretanya va rebre de les seves colònies sucreres o del tràfic d'esclaus entre Àfrica i el Carib va ser un factor important en el finançament de la revolució industrial a la Gran Bretanya. No obstant això, diu que en el moment de la seva abolició el 1833 havia perdut la seva rendibilitat i que estava en l'interès econòmic de Gran Bretanya prohibir-lo. [105]
Altres investigadors i historiadors s'han oposat fermament a la que es coneix com la "tesi Williams" al món acadèmic. David Richardson ha arribat a la conclusió que els beneficis del tràfic d'esclaus van ascendir a menys de l'1% de la inversió nacional a Gran Bretanya. [106] L'historiador econòmic Stanley Engerman considera que, fins i tot sense restar els costos associats del tràfic d'esclaus (per exemple, despeses d'enviament, la mortalitat d'esclaus, la mortalitat dels britànics a l'Àfrica, les despeses de defensa) o la reinversió dels beneficis en el comerç d'esclaus, els beneficis totals del tràfic d'esclaus i de les plantacions de les índies Occidentals van ascendir a menys del 5% de l'economia britànica durant qualsevol any de la Revolució Industrial. [107] La xifra del 5% d'Engerman dóna tant com sigui possible en termes del benefici del dubte a l'argument de Williams, no sols perquè no té en compte els costos associats de la tracta d'esclaus a Gran Bretanya, sinó també perquè comporta el supòsit de plena ocupació de l'economia i manté el valor brut dels beneficis del comerç d'esclaus com a una contribució directa a la renda nacional de la Gran Bretanya. [107] L'historiador Richard Pares, en un article escrit abans del llibre de Williams, descarta la influència de la riquesa generada a les plantacions de les Índies Occidentals sobre el finançament de la revolució industrial, el que indica que qualsevol flux substancial d'inversió dels beneficis de les Índies Occidentals en la indústria es va produir després de l'emancipació i no abans. [108]
Seymour Drescher i Robert Anstey sostenen que la tracta d'esclaus va seguir sent rendible fins al final, i que la reforma moral, no l'incentiu econòmic, va ser el principal responsable de l'abolició. Afirmen que l'esclavitud seguia sent rendible en la dècada de 1830 a causa de les innovacions en l'agricultura. [109]
Karl Marx en la seva influent història econòmica del capitalisme Das Kapital va escriure que "... la conversió d'Àfrica en un cau per a la caça comercial de pells negres assenyala les albors de l'era de producció capitalista." Va sostenir que la tracta d'esclaus era part del que ell anomenava l'"acumulació primitiva" del capital, l'acumulació "no capitalista" de la riquesa que va precedir i va crear les condicions financeres per a la industrialització de la Gran Bretanya. [110]
Un mercat de lli amb esclaus africans. Índies Occidentals, al voltant de l'any 1780
Els efectes demogràfics de la tracta d'esclaus és un tema controvertit i molt debatut.
Walter Rodney van argumentar que l'exportació de tanta gent havia estat un desastre demogràfic i havien deixat l'Àfrica en desavantatge en comparació amb altres parts del món, i explica en gran mesura la contínua pobresa del continent. [101] Ha presentat xifres que mostren que la població d'Àfrica es va estancar durant aquest període, mentre que la d'Europa i Àsia van créixer. D'acord amb Rodney, totes les altres àrees de l'economia es van veure afectades per la tracta d'esclaus quan millors comerciants van abandonar les indústries tradicionals per fer-se esclavistes, i els nivells més baixos de la població es van veure afectades per la pròpia esclavitud.
D'altres han desafiat aquest punt de vista. J. D. Fage va comparar el nombre efectiu sobre el continent en el seu conjunt. David Eltis ha comparat els nombres amb la taxa d'emigració d'Europa durant aquest període. Només en el segle XIX més de 50 milions de persones van abandonar Europa cap a les Amèriques, una taxa molt més alta que mai van ser presa d'Àfrica. [111]
Altres estudiosos acusen Rodney de caracteritzar erròniament el comerç entre africans i europeus. Argumenten que els africans, o més exactament les elits africanes, permeteren deliberadament als comerciants europeus unir-se en un gairebé gran comerç d'esclaus i no els van posa cap impediment. [112]
Com argumenta Joseph E. Inikori la història de la regió mostra que els efectes eren encara forçat perjudicials. Sosté que el model econòmic d'Àfrica en el període va ser molt diferent de l'europeu, i no podia sostenir aquestes pèrdues de població. Les reduccions de població també van donar lloc a problemes generalitzats en certes àrees. Inikori també assenyala que després de la supressió del tràfic d'esclaus la població d'Àfrica gairebé immediatament va començar a augmentar ràpidament, fins i tot abans de la introducció dels medicaments moderns. [113]
Dona criolla de les Índies Occidentals, amb la seva serventa negra, vora 1780
Walter Rodney declara: "El paper de l'esclavitud en la promoció de la ideologia i el prejudici racista en certes situacions s'ha estudiat acuradament, especialment als Estats Units. El simple fet és que ningú no pot esclavitzar un altre durant quatre segles sense sortir-ne amb un noció de superioritat, i quan el color i altres característiques físiques d'aquests pobles són bastant diferents era inevitable que el perjudici prengués una forma racista. "[101]
Eric Williams declara que, "Un gir racial [es va donar] al que és bàsicament un fenomen econòmic. L'esclavitud no va néixer del racisme: més aviat, el racisme va ser la conseqüència de l'esclavitud. "[114]
La fi del comerç atlàntic d'esclaus[modifica]
Vegeu també: Bloqueig d'Àfrica
William Wilberforce (1759-1833), polític i filàntrop líder del moviment per abolir el comerç d'esclaus.
A Gran Bretanya, Estats Units, Portugal i parts d'Europa s'havia desenvolupat l'oposició contra del tràfic d'esclaus. Davis diu que els abolicionistes van assumir "que la fi de les importacions d'esclaus portaria automàticament a la millora i l'abolició gradual de l'esclavitud". [115] L'oposició a la tracta va ser dirigida per la Societat Religiosa d'Amics (Quàquers) i establiments evangèlics com el de William Wilberforce. Molts s'uniren al moviment i no sols va començar a protestar contra el comerç, però també s'enfrontà a l'oposició pels propietaris de les possessions colonials. [116] Després de la decisió de Lord Mansfield en 1772, els esclaus foren alliberats totalment a les Illes Britàniques. [117] Sota el lideratge de Thomas Jefferson, el nou estat de Virgínia en 1778 es va convertir en el primer estat i una de les primeres jurisdiccions d'arreu en aturar la importació d'esclaus per a la venda; es va fer un crim per als comerciants per portar esclaus de fora de l'estat o de l'estranger per a la venda; es va considerar crim que els comerciants portessin als esclaus a altres estats per vendre'ls; als emigrants d'altres esclaus se'ls permetia portar els seus propis esclaus. La nova llei va alliberar tots els esclaus comprats il·legalment després de la seva aprovació i va imposar fortes multes als infractors. [118][119] Dinamarca, que havia estat activa en el comerç d'esclaus, va ser el primer país a prohibir el comerç a través de la legislació en 1792, que va entrar en vigor el 1803. La Gran Bretanya va prohibir el tràfic d'esclaus en 1807, imposant duríssimes multes per cada esclau trobat a bord de qualsevol vaixell britànic (Vegeu Llei de Comerç d'Esclaus de 1807). La Royal Navy es va moure a aturar d'altres nacions a continuar el tràfic d'esclaus, va equiparar traficar amb esclaus amb la pirateria i la castigava amb la mort. El Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei de Tràfic d'Esclaus de 1794, que prohibia la construcció o equipament dels vaixells als Estats Units per al seu ús en el comerç d'esclaus. En 1807 el Congrés va prohibir la importació d'esclaus, en vigor l'1 de gener de 1808, la data més primerenca permesa per la Constitució dels Estats Units per a una prohibició d'aquest tipus.
El diumenge 28 d'octubre de 1787, William Wilberforce va escriure al seu diari: "Déu Totpoderós ha posat davant meu dos grans objectius, la repressió del tràfic d'esclaus i la reforma de la societat." Durant la resta de la seva vida, William Wilberforce es va dedicar com a membre del Parlament britànic a oposar-se a la tracta d'esclaus i treballar per l'abolició de l'esclavitud a tot l'Imperi britànic. El 22 de febrer de 1807, vint anys després de començar la seva croada, i enmig de la guerra de la Gran Bretanya amb França, Wilberforce i el seu equip de col·laboradors van ser recompensats amb la victòria. Per 283 vots a favor i 16 en contra, es va aprovar la moció per abolir el comerç atlàntic d'esclaus a la Cambra dels Comuns. [120] Els Estats Units legislaren per abolir la tracta d'esclaus en el mateix any, però no el seu comerç interior d'esclaus que es va convertir en el caràcter dominant en l'esclavitud americana fins a la dècada de 1860. [121] En 1805 l'Ordre en Consell Britànic havia restringit la importació d'esclaus a les colònies que havien estat capturats de França i dels Països Baixos. [117] Gran Bretanya va continuar pressionant les altres nacions per eliminar el seu comerç; en 1810 es va signar un tractat anglo-portuguès pel qual Portugal acordava limitar el comerç en les seves colònies; en 1813 se signà un tractat anglo-suec mitjançant el qual Suècia va prohibir la tracta d'esclaus; pel Tractat de París de 1814 França acordar amb la Gran Bretanya que el comerç és "incompatible amb els principis de la justícia natural" i va acordar abolir la tracta d'esclaus en cinc anys; pel tractat anglo-neerlandès de 1814 els holandesos declararen il·legal el seu comerç d'esclaus. [117]
"No sóc una dona i una germana?"
Un medalló antiesclavista de finals del segle XVIII
Amb la pau a Europa des de 1815 i la supremacia britànica assegurada en el mar, el Royal Navy va girar la seva atenció al canvi i va establir l'Esquadró Àfrica Occidental en 1808, conegut com l'"esquadró preventiu", que funcionà durant els propers 50 anys contra els traficants d'esclaus. Per la dècada de 1850, al voltant de 25 vaixells i 2.000 oficials i soldats hi eren enquadrats, amb el suport d'alguns vaixells petits de la Marina dels Estats Units, i gairebé 1.000 "Kroomen", pescadors experimentats reclutats com a mariners de la costa de l'actual Libèria. El servei de l'Esquadró d'Àfrica Occidental era una tasca ingrata i aclaparadora, plena de riscos i que representava una amenaça constant per a la salut de les tripulacions involucrades. Exposats pantans pestilents i trobades violentes, la taxa de mortalitat va ser de 55 per cada 1.000 homes, en comparació amb 10 per a les flotes a la Mediterrània o en aigües nacionals. [122] Entre 1807 i 1860, l'Esquadró de la Royal Navy va confiscar aproximadament 1.600 vaixells implicats en el comerç d'esclaus africans i n'alliberaren uns 150.000 de les seves bodegues. [123] Diversos centenars d'esclaus a l'any van ser transportats per la Navy a la colònia britànica de Sierra Leone, on van servir com a "aprenents" en l'economia colonial fins a la Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833. [124] Es van prendre mesures contra els líders africans que es van negar a acceptar els tractats britànics per prohibir el comerç, per exemple, contra "el rei usurpador de Lagos", deposat en 1851. Es van signar tractats anti-esclavistes amb més de 50 governants africans. [125]
Captura del vaixell d'esclaus El Almirante per la Royal Navy en 1800. El Black Joke alliberà 466 esclaus. [126]
L'últim vaixell d'esclaus registrat en sòl estatunidenc va ser el Clotilde, que en 1859 va portar de contraban un nombre d'africans a la ciutat de Mobile (Alabama). [127] Els africans a bord van ser venuts com a esclaus. No obstant això, l'esclavitud als EUA va ser suprimida cinc anys després, després del final de la Guerra Civil Americana en 1865. L'últim supervivent de la travessia era Cudjoe Lewis, qui va morir en 1935. [128]
L'últim país a prohibir el comerç d'esclaus a l'Atlàntic va ser Brasil en 1831. Tanmateix un actiu comerç il·legal va continuar enviant un gran nombre d'esclaus al Brasil i també a Cuba fins a la dècada de 1860, quan els britànics finalment van acabar el comerç a l'Atlàntic amb força i major diplomàcia. El 1870 Portugal va posar fi a l'última ruta de comerç amb les Amèriques, on Brasil va ser l'últim país a importar esclaus. Al Brasil, però la pròpia esclavitud no va acabar fins a 1888, va ser l'últim país a les Amèriques per posar fi a la servitud involuntària.
L'historiador Walter Rodney sosté que es va produir una disminució de la rendibilitat en les operacions triangulars que van fer possible que certs sentiments humans bàsics estiguessin en el nivell de presa de decisions en una sèrie de països europeus, Gran Bretanya el més crucial, ja que era el portador més gran de captius africans a través de l'Atlàntic. Rodney afirma que els canvis en la productivitat, la tecnologia i els patrons de canvi a Europa i les Amèriques conformaren la decisió dels britànics en 1807 de posar fi a la seva participació en la tracta. En 1809 el president James Madison va prohibir la tracta d'esclaus als Estats Units.
No obstant això Michael Hardt i Antonio Negri[129] argumenten que no és ni una qüestió estrictament d'economia o de moral. En primer lloc, perquè l'esclavitud era (en la pràctica) encara beneficiosa per al capitalisme, que no sols oferia afluència de capital, sinó també disciplinava els treballadors en dificultats (una forma d'"aprenentatge" per a la planta industrial capitalista). L'argument més "recent" d'un "canvi moral" (la base de les línies anteriors d'aquest article) és descrit per Hardt i Negri com un aparell "ideològic" per tal d'eliminar el sentiment de culpa en la societat occidental. Tot i que els arguments morals van exercir un paper secundari, generalment tenia ressonància important quan s'utilitzaven com una estratègia per soscavar la beneficència dels competidors. Aquest argument sosté que la història eurocèntrica ha estat cega a l'element més important en aquesta lluita per l'emancipació, precisament, la revolta constant i l'antagonisme de les revoltes d'esclaus. La més important dels quals és la revolució haitiana. El xoc d'aquesta revolució en 1804 certament introdueix un argument polític essencial en la fi del comerç d'esclaus, que passarà només tres anys més tard.
Diàspora africana[modifica]
Casa d'esclaus a Brasil c. 1820, per Jean-Baptiste Debret
La diàspora africana que va ser creada a través de l'esclavitud ha estat un complex entreteixit com a part de la història i la cultura estatunidenca. [130] Als Estats Units, l'èxit del llibre d'Alex Haley Roots: The Saga of an American Family, publicat en 1976, i la consegüent adaptació com a minisèrie de televisió Roots, emesa per la cadena ABC en gener de 1977, va provocar un augment de l'interès i l'apreciació de l'herència africana entre la comunitat afroamericana. [131] La seva influència va portar a molts afroamericans començar a investigar les seves històries familiars i fer visites a l'Àfrica Occidental. Al seu torn, la indústria del turisme va créixer per subministrar-les. Un exemple notable d'això és el Roots Homecoming Festival que es realitza anualment a Gàmbia, en el qual es duen a terme rituals a través dels quals els afroamericans poden simbòlicament "tornar a casa" a l'Àfrica. [132] Tanmateix s'han desenvolupat problemes de disputes entre els afroamericans i les autoritats africanes sobre la forma de mostrar els llocs històrics que van estar involucrats en el comerç atlàntic d'esclaus, amb veus prominents criticant aquests últims per no exposar aquests llocs amb sensibilitat sinó de tractant-los com una empresa comercial. [133]
"Retorn a Àfrica"[modifica]
En 1816 un grup d'euroamericans benestants, alguns dels quals eren abolicionistes i altres que eren segregacionistes racials, fundaren l'American Colonization Society amb el desig exprés de retornar els afroamericans que es trobaven als Estats Units a l'Àfrica Occidental. En 1820, van enviar el seu primer vaixell a Libèria, i dins d'una dècada havia estat al voltant de dos mil afroamericans els es van instal·lar al país de l'Àfrica occidental. Tal re-assentament va continuar durant tot el segle XIX, arran del creixent empitjorament de les relacions racials en els estats del Sud dels Estats Units després de la Reconstrucció en 1877. [134]
Moviment rastafari[modifica]
El moviment rastafari, que es va originar a Jamaica, on el 98% de la població són descendents de les víctimes del comerç atlàntic d'esclaus, ha fet un gran esforç per donar a conèixer l'esclavitud, i per assegurar que no s'oblida, especialment a través de la música reggae. [135]
Disculpes[modifica]
Societats civils[modifica]
En 1998 la UNESCO va designar el 23 d'agost com a Dia Internacional per al Record del Comerç d'Esclaus i de la seva Abolició. Des de llavors s'han produït una sèrie d'esdeveniments reconeixent els efectes de l'esclavitud.
El 9 desembre 1999 l'ajuntament de Liverpool va aprovar una moció formal disculpant-se per la partipació de la ciutat en el comerç d'esclaus. Es va acordar per unanimitat que Liverpool reconegués la seva responsabilitat per la seva participació en tres segles de la tracta d'esclaus. L'Ajuntament ha fet una disculpa sense reserves a la participació del Liverpool i l'efecte continu de l'esclavitud a les comunitats negres del Liverpool. [136]
En 1999 el president Mathieu Kerekou de Benín (antigament regne de Dahomey) va emetre una disculpa nacional per al paper jugat africans en el comerç atlàntic d'esclaus. [137] Luc Gnacadja, ministre de medi ambient i habitatge de Benín, més tard va dir: "La tracta d'esclaus és una vergonya, i ens en penedim. "[138] Els investigadors estimen que 3 milions d'esclaus van ser exportats fora de la Costa dels esclaus vorejant el golf de Benín. [138]
El president Jerry Rawlings de Ghana també es va disculpar per la participació del seu país en el comerç d'esclaus. [137]
Conferència mundial contra el racisme[modifica]
En la Conferència Mundial contra el Racisme de 2001 a Durban, Sud-àfrica, les nacions africanes va exigir una disculpa clara per l'esclavitud dels antics països comerciants d'esclaus. Algunes nacions estaven a punt per expressar una disculpa, però l'oposició, principalment del Regne Unit, Portugal, Espanya, el Països Baixos i els Estats Units en bloquejaren els intents. La por a la demanda d'una compensació monetària podria haver estat una de les raons de l'oposició. A partir de 2009, s'estan realitzant esforços per crear un Memorial de l'Esclavitud de l'ONU com un record permanent de les víctimes del comerç atlàntic d'esclaus.
El 30 de gener de 2006 Jacques Chirac ( llavors president francès) va dir que el 10 de maig seria el Dia Nacional de la Memòria per les víctimes de l'esclavitud a França, que marca el dia de 2001 quan França va aprovar el reconeixent legal de l'esclavitud com a crim contra la humanitat. [139]
El 27 de novembre de 2006 el primer ministre britànic Tony Blair va fer una disculpa parcial pel paper de Gran Bretanya en el comerç d'esclaus africans. No obstant això activistes de drets africans ho van denunciar com a "retòrica buida" que no abordava la qüestió adequadament. Senten que la seva disculpa aturava qualsevol tímida rèplica legal. [140] Blair demanà novament disculpes el 14 de març de 2007. [141]
El 24 de febrer de 2007 l'Assemblea General de Virgínia aprovà la House Joint Resolution Number 728[142] reconeixent "amb profund pesar la servitud involuntària dels africans i l'explotació dels nadius americans, i crida a la reconciliació entre tots els virginians." Amb l'aprovació d'aquesta resolució, Virgínia es va convertir en el primer dels 50 Estats Units de reconèixer mitjançant l'òrgan de govern de l'estat la participació del seu estat en l'esclavitud. L'aprovació d'aquesta resolució es va produir immediatament després de la celebració del 400è aniversari de la ciutat de Jamestown (Virgínia), que va ser la primera colònia anglesa permanent que va tenir continuïtat en el que seria els Estats Units. Jamestown també és reconeguda com un dels primers ports d'esclaus de les colònies americanes. El 31 de maig de 2007 el governador d'Alabama Bob Riley va signar una resolució on expressa el seu "profund pesar" pel paper d'Alabama en l'esclavitud i demanant disculpes pels errors de l'esclavitud i els seus efectes persistents. Alabama és el quart estat a aprovar una disculpa per l'esclavitud, després de les votacions dels legislatius de Maryland, Virgínia, i Carolina del Nord. [143]
El 30 de juliol de 2008 la Cambra de Representants dels Estats Units va aprovar una resolució demanant disculpes per l'esclavitud americana i les lleis discriminatòries posteriors. El llenguatge inclou una referència a la "injustícia, crueltat, brutalitat i inhumanitat fonamentals de l'esclavitud i la segregació Jim Crow". [144] El 18 de juny de 2009 el Senat dels Estats Units va emetre un comunicat de disculpa denunciant la "injustícia, crueltat, brutalitat i inhumanitat fonamentals de l'esclavitud". La notícia va ser ben rebuda pel president. Barack Obama. [145]
Uganda[modifica]
En 1998 el president Yoweri Museveni d'Uganda va fer una crida als caps de tribu a demanar disculpes per la seva participació en el tràfic d'esclaus: "els caps africans van ser els que lliuraren guerres entre si i van capturar i vendre el seu propi poble. Si algú ha de demanar disculpes han de ser els caps africans. Encara hi tenim aquests traïdors actualment. "[146]
El 2009 el Congrés dels Drets Civils de Nigèria va escriure una carta oberta a tots els caps africans que van participar en el comerç demanant que es disculpin pel seu paper en el comerç atlàntic d'esclaus: "No podem continuar culpar els homes blancs, com a africans, en particular els governants tradicionals, no estan lliures de culpa. A vista del fet que els estatunidencs i europeus han acceptat la crueltat de les seves funcions i s'han disculpat força, seria lògic, raonable i humiliant si africana governants tradicionals ... [pofrn] acceptar la culpa i formalment demanar disculpes als descendents de les víctimes per la seva col·laboració en el comerç d'esclaus. "[146]
↑ «The capture and sale of slaves». Liverpool: International Slavery Museum. [Consulta: 14 octubre 2015].
↑ Curtin, Philip. The Atlantic Slave Trade. University of Wisconsin Press, 1969, p. 1–58.
↑ 3,0 3,1 Mannix, Daniel. Black Cargoes. The Viking Press, 1962, p. Introduction–1–5.
↑ 1.Deborah Gray White, Mia Bay, and Waldo E. Martin, Jr., Freedom on My Mind: A History of African Americans (New York: Bedford/St. Martin’s, 2013), 11.
↑ Weber, Greta. «Shipwreck Shines Light on Historic Shift in Slave Trade». National Geographic Society, 05-06-2015. [Consulta: 8 juny 2015].
↑ Ronald Segal, The Black Diaspora: Five Centuries of the Black Experience Outside Africa (New York: Farrar, Straus and Giroux, 1995), ISBN 0-374-11396-3, p. 4. "It is now estimated that 11,863,000 slaves were shipped across the Atlantic." (Note in original: Paul E. Lovejoy, "The Impact of the Atlantic Slave Trade on Africa: A Review of the Literature", a Journal of African History 30 (1989), p. 368.)
↑ Christopher, 2006, p. 127.
↑ 17,0 17,1 17,2 «Historical survey > Slave societies». Encyclopædia Britannica.
↑ Kwaku Person-Lynn, African Involvement In Atlantic Slave Trade. Arxivat 2014-desembre-23 en la Wayback Machine.
↑ 21,0 21,1 21,2 "Slave trade: a root of contemporary African Crisis", Africa Economic Analysis 2000.
↑ Elikia M’bokolo, "The impact of the slave trade on Africa", Le Monde diplomatique, 2 d'abril de 1998.
↑ 24,0 24,1 Thornton, p. 310.
↑ 33,0 33,1 Thornton 1998, p. 39.
↑ Keith Bradley, Paul Cartledge. The Cambridge World History of Slavery. Cambridge University Press, 2011, p. 583. ISBN 0-521-84066-X.
↑ Hair & Law 1998, p. 257
↑ Christopher 2006, p. 6
↑ «Smallpox Through History».
↑ Notes on the State of Virginia Query 18.
↑ Historical survey > The international slave trade.
↑ Kitchin, Thomas. The Present State of the West-Indies: Containing an Accurate Description of What Parts Are Possessed by the Several Powers in Europe. Londres: R. Baldwin, 1778, p. 21.
↑ Rights & Treatment of Slaves. Gambia Information Site.
↑ The Negro Plot Trials: A Chronology.
↑ Midlo Hall, Gwendolyn. Slavery and African Ethnicities in the Americas. University of North Carolina Press, 2007, p. [Pàgina?]. ISBN 978-0-8078-5862-2 [Consulta: 24 gener 2011].
↑ 66,0 66,1 Stannard, David. American Holocaust. Oxford University Press, 1993.
↑ Paths of the Atlantic Slave Trade: Interations, Identities, and Images.
↑ 69,0 69,1 69,2 Gomez, Michael A. Exchanging Our Country Marks. Chapel Hill, 1998
↑ Hochschild, Adam. King Leopold's Ghost: A Story of Greed, Terror, and Heroism in Colonial Africa. Houghton Mifflin Books, 1998. ISBN 0-618-00190-5.
↑ Winthrop, reading by John Thornton, "African Political Ethics and the Slave Trade", Millersville College.
↑ Le Mali précolonial.
↑ «The Anglo-American Magazine». Falta indicar la publicació, V, July–December 1854 [Consulta: 2 juliol 2014].
↑ 81,0 81,1 81,2 81,3 81,4 Meltzer, Milton. Slavery: A World History. Da Capo Press, 1993.
↑ Raymond L. Cohn.
↑ Kiple, Kenneth F. The Caribbean Slave: A Biological History. Cambridge University Press, 2002, p. 65. ISBN 0-521-52470-9.
↑ BBC – History – "British Slaves on the Barbary Coast".
↑ Health In Slavery.
↑ «European traders». International Slavery Museum. [Consulta: 7 juliol 2014].
↑ 90,0 90,1 Anstey, Roger: The Atlantic Slave Trade and British Abolition, 1760–1810. London: Macmillan, 1975.
↑ Williams, David J. «The Birmingham Gun Trade and The American System of Manufactures». Trans. Newcomen Soc., 2005.
↑ Wynter, Sylvia «New Seville and the Conversion Experience of Bartolomé de Las Casas: Part One». Jamaica Journal, 17, 2, 1984a, pàg. 25–32.
↑ Dauenhauer, Nora Marks; Richard Dauenhauer; Lydia T. Black. Anóoshi Lingít Aaní Ká, Russians in Tlingit America: The Battles of Sitka, 1802 and 1804.. Seattle: University of Washington Press, 2008, p. XXVI. ISBN 978-0-295-98601-2.
↑ Stephen D. Behrendt, David Richardson, and David Eltis, W. E. B. Du Bois Institute for African and African-American Research, Harvard University. Based on "records for 27,233 voyages that set out to obtain slaves for the Americas". Stephen Behrendt. «Transatlantic Slave Trade». A: Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience. New York: Basic Civitas Books, 1999. ISBN 0-465-00071-1.
↑ Slave Revolt in St. Domingue (Haiti).
↑ UN report.
↑ 101,0 101,1 101,2 Walter Rodney, How Europe Underdeveloped Africa. [1] ISBN 0950154644.
↑ 103,0 103,1 Thornton, John. A Cultural History of the Atlantic World 1250-1820. 2012, p. 64.
↑ 104,0 104,1 Fage, J. D. "Slavery and the Slave Trade in the Context of West African History", The Journal of African History, Vol. 10. No 3, 1969, p. 400.
↑ 107,0 107,1 Stanley L. Engerman «The Slave Trade and British Capital Formation in the Eighteenth Century». Falta indicar la publicació, 46, pàg. 430–443. JSTOR: 3113341.
↑ Richard Pares «The Economic Factors in the History of the Empire». Falta indicar la publicació, 7, pàg. 119–144. JSTOR: 2590147.
↑ Marx, Karl. «Chapter Thirty-One: Genesis of the Industrial Capitalist». Karl Marx: Capital Volume One. [Consulta: 21 febrer 2014]. «the turning of Africa into a warren for the commercial hunting of black-skins, signalised the rosy dawn of the era of capitalist production. These idyllic proceedings are the chief momenta of primitive accumulation.»
↑ Williams, Eric. Capitalism and Slavery, 1994, p. 7.
↑ 117,0 117,1 117,2 Paul E. Lovejoy (2000). Transformations in Slavery: a history of slavery in Africa, Cambridge University Press, p. 290.
↑ Huw Lewis-Jones, "The Royal Navy and the Battle to End Slavery", BBC, 17 de febrer de 2011.
↑ Jo Loosemore, "Sailing against slavery", BBC, 24 de setembre de 2014.
↑ Caroline Davies, "William Wilberforce 'condoned slavery', Colonial Office papers reveal...Rescued slaves forced into unpaid 'apprenticeships'", The Guardian, 2 d'agost de 2010.
↑ «Navy News, June 2007». [Consulta: 9 febrer 2008].
↑ Diouf, Sylvianne. Dreams of Africa in Alabama: The Slave Ship Clotilda and the Story of the Last Africans Brought to America. Oxford University Press, 2007. ISBN 0-19-531104-3.
↑ "Reggae and slavery", BBC, 9 d'octubre de 2009.
↑ 137,0 137,1 "Ending the Slavery Blame-Game", The New York Times, 22 April 2010.
↑ 138,0 138,1 "Benin Officials Apologize For Role In U.S. Slave Trade". Chicago Tribune, 1 May 2000.
↑ "Blair 'sorrow' over slave trade". BBC News, 27 November 2006. Accessed 15 de març de 2007.
↑ House Joint Resolution Number 728. Commonwealth of Virginia. Accessed 22 de juliol de 2009.
↑ Associated Press. "Alabama Governor Joins Other States in Apologizing For Role in Slavery". Fox News, 31 May 2007. Accessed 22 de juliol de 2009.
↑ Fears, Darryl. "House Issues An Apology For Slavery". The Washington Post, 30 de juliol de 2008, p. A03. Accessed 22 de juliol de 2009.
↑ Agence France-Presse. "Obama praises 'historic' Senate slavery apology". Google News, 18 Juye 2009. Accessed 22 July 2009.
↑ 146,0 146,1 Smith, David. «African chiefs urged to apologise for slave trade». BBC News. [Consulta: 1 març 2014].
Austen, Ralph. African Economic History: Internal Development and External Dependency. London: James Currey, 1987. ISBN 978-0-85255-009-0.
Christopher, Emma. Slave Ship Sailors and Their Captive Cargoes, 1730–1807. Cambridge: Cambridge University Press, 2006. ISBN 0-521-67966-4.
Rodney, Walter. How Europe Underdeveloped Africa. London: Bogle L'Ouverture, 1972. ISBN 978-0-9501546-4-0.
Thornton, John. Africa and Africans in the Making of the Atlantic World, 1400–1800. 2nd. New York: Cambridge University Press, 1998. ISBN 978-0-521-62217-2.
Handley, Fiona J. L. «Back to Africa: Issues of hosting "Roots" tourism in West Africa». African Re-Genesis: Confronting Social Issues in the Diaspora [London: UCL Press], 2006, pàg. 20–31.
Osei-Tutu, Brempong «Contested Monuments: African-Americans and the commoditization of Ghana's slave castles». African Re-Genesis: Confronting Social Issues in the Diaspora [London: UCL Press], 2006, pàg. 09–19.
Blackburn, Robin. The American Crucible: Slavery, Emancipation and Human Rights. London & New York: Verso, 2011. ISBN 978-1-84467-569-2.
Eli Faber. Jews, Slaves, and the Slave Trade: Setting the Record Straight. NYU Press, 1998. , argues the role was minimal
Inikori, Joseph E., and Stanley L. Engerman (eds). The Atlantic Slave Trade: Effects on Economies, Societies and Peoples in Africa, the Americas, and Europe. Duke UP, 1992.
Rediker, Marcus. The Slave Ship: A Human History. New York, NY: Viking Press, 2007. ISBN 978-0-670-01823-9.
Williams, Eric. Capitalism & Slavery. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1994. ISBN 0-8078-2175-6.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comerç atlàntic d'esclaus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comerç_atlàntic_d%27esclaus&oldid=19137551»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 6 nov 2017 a les 13:32. | 0.782743 | curate | {"ca": 0.8866543634341187, "en": 0.08753412883001314, "oc": 0.0006067347557892608, "es": 0.004651633127717666, "pt": 0.0013398725857012843, "ko": 0.00017696430377186774, "fr": 0.005498533724340176, "no": 0.0005056122964910507, "uu": 0.0007710587521488522, "te": 0.00017696430377186774, "tg": 0.00012640307412276267, "mk": 0.00046769137425422186, "zh": 0.00010112245929821013, "eb": 6.320153706138134e-05, "de": 0.004550510668419456, "da": 0.0003412883001314592, "nl": 0.0005940944483769845, "ru": 0.003931135605217919, "pl": 0.000189604611184144, "hr": 6.320153706138134e-05, "ar": 0.0003033673778946304, "eo": 0.0002275255334209728, "uk": 0.0005435332187278795, "cs": 3.79209222368288e-05, "ja": 0.0005435332187278795} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Comer%C3%A7_atl%C3%A0ntic_d%27esclaus |
oscar-2301_ca_20230418_4_224727 | Una vintena d’entitats de defensa de la llengua i més de 170 ajuntaments i consells comarcals han donat suport al Correllengua 2015
Aquest dissabte s’ha tancat oficialment la dinovena edició del Correllengua amb la tradicional diada a Perpinyà, coincidint amb la commemoració del Tractat dels Pirineus que va escapçar la nació catalana el 1659. Prop de 5.000 persones vingudes d’arreu dels Països Catalans s’han reunit a la capital del Rosselló en aquesta jornada festiva, que enguany també ha tingut un fort component reivindicatiu. Sota el lema “Sem Catalunya Nord, volem un estatut” les entitats de la Catalunya Nord ham reclamat l’establiment d’un Estatut propi que reconegui explícitament i de manera efectiva l’oficialitat del català i el reconeixement de les arrels polítiques i culturals catalanes.
Com és habitual, la diada s’ha iniciat amb la tradicional manifestació festiva que ha partit de la plaça de Catalunya a les 4 de la tarda. Dues hores més tard, al Castellet s’ha donat pas als parlaments i a la lectura del Manifest, com a preàmbul de la popular marxa de torxes pels carrers del casc antic. Tot seguit, la Casa Musical ha acollit els concerts dels grups Ghetto Studio (Catalunya Nord), Mauresca (Occitània) i Feliu Ventura i el Xerramequ amb els Aborígens (País Valencià).
Un any més, aquest esdeveniment ha estat una iniciativa conjunta de les organitzacions nord-catalanes i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
El Correllengua 2015
Coincidint amb el vintè aniversari del seu comiat, la CAL ha dedicat el Correllengua 2015 a una de les figures més versàtils del país: el poeta, músic i actor Ovidi Montllor. Els darrers mesos el moviment ha aglutinat centenars d’actes en record a la seva obra, el seu compromís amb el país i la seva qualitat humana.
La CAL ha coordinat l’organització dels actes conjuntament amb Som Països Catalans i la xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans. D’aquesta manera, moltes de les activitats del Correllengua s’han emmarcat dins la campanya ‘Festa Ovidi Montllor, 20 anys de vacances’, i s’han sumat a la crida iniciada pel cantautor Feliu Ventura.
Enguany, i amb xifres encara provisionals, el Correllengua 2015 s’ha passejat per prop de 140 pobles, ciutats i barris del Principat, Andorra i la Catalunya Nord, i molts més al País Valencià, una xifra molt propera a la d’altres anys. A més, ha comptat amb l’adhesió de 21 entitats que treballen per a la defensa i la promoció de la llengua arreu de les terres de parla catalana, i també amb el suport explícit de més de 170 ajuntaments i consells comarcals, una xifra mai assolida fins ara i que dóna fe de la vitalitat i implantació del moviment.
Des de fa 19 anys, el Correllengua treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. La CAL és una de les principals entitats que promocionen el moviment, especialment al Principat i a la Catalunya Nord.
Visualitza més imatges de la jornada
Llegeix el parlament que va fer en Pep Ribas, president de la CAL, un cop acabada la manifestació
©2022 CAL. Tots els drets reservats.
Condicions
Cookies
Amb el suport de
Disseny i programació: Brinkels
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetint visites. En fer clic a "Accepta", accepteu l'ús de TOTES les cookies.
Política de cookiesACCEPTAR
Manage consent
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.649244 | curate | {"ca": 0.7292924935289042, "es": 0.0064710957722174285, "en": 0.254314063848145, "pt": 0.008843830888697153, "cs": 0.0010785159620362382} | https://www.cal.cat/prop-de-5-000-persones-clouen-el-correllengua-2015/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_93840 | Després de renovar aquesta setmana a l’entrenador David Càceres, el Sant Feliu fa oficial la renovació de dos dels pilars de l’equip. El porter Pere Turon i el capità Roger Valls seguiran una temporada més jugant al primer equip.
Pere Turón jugarà la seva desena temporada a la porteria codinenca, i afirma que “Mentre el club m’hi vulgui, jo seguir. Vaig arribar amb 32 i en faré 41!” diu rient.
Per la seva banda, el capità Roger Valls s’ha compromès per la seva onzena temporada al primer equip. La seva trajectòria al club i la seva implicació l’ha convertit, sens dubte, en un “home de la casa”. L’estrena del braçalet de capità aquesta temporada, li ha fet fer un pas endavant en l’equip i se n’ha convertit en un dels líders dins i fora de la pista.
Aquesta setmana l’entrenador David Càceres i la junta han seguit treballant en la plantilla 2016-2017, i en breu us anirem confirmant més noms.
Comparteix
Twitter
Facebook
Email
Print
Related
Club Hoquei Sant Feliu
Fundat el 1974, amb 14 equips d'hoquei patins en masculí i femení, secció de Patinatge i secció ciclista. Sóm el Club d'Hoquei Patins de Sant Feliu de Codines, Barcelona. Les nostres pistes són al Pavelló d'Esports Municipal "Francesc Cassart". Busquem en l'esport del hoquei i patinatge els valors de l'esforç, la superació, el respecte, l'amistat i la diversió. | 0.772089 | curate | {"ca": 0.958997722095672, "en": 0.024297646165527716, "pt": 0.016704631738800303} | https://www.chpsantfeliu.cat/roger-valls-i-pere-turon-un-any-mes/ |
acn_ca_20201011_1_20575 | Jusapol vol tornar a manifestar-se a Barcelona el 10 de novembre "per acabar la seva reivindicació com es mereix"
El sindicat es va manifestar dijous davant d'algunes seus del PSOE i va demanar la dimissió de Pedro Sánchez
ACN Barcelona.-El sindicat Jusapol vol tornar-se a manifestar a Barcelona el proper 10 de novembre "per acabar la seva reivindicació com es mereix i exercir el seu dret democràtic de reunió" després dels "disturbis i conductes greus" que van protagonitzar alguns grups independentistes el passat 29 de setembre, ha apuntat en un comunicat. L'organització va convocar concentracions dijous davant de les seus del PSOE, on ha demanat la dimissió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per no condemnar les agressions sofertes per alguns policies dissabte i per no haver demanar responsabilitats a Generalitat i Ajuntament de Barcelona. Jusapol insisteix que l'objectiu de les manifestacions era lluitar per l'equiparació salarial. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/jusapol-vol-tornar-a-manifestar-se-a-barcelona-el-10-de-novembre-per-acabar-la-seva-reivindicacio-com-es-mereix |
mc4_ca_20230418_7_151588 | v2- 4a TIRADA DE LLIGA CATALANA D'AIRE LLIURE (Constantí, 27 abril 2019)
CANVI DE LLOC I HORARI
Segons comunicació del Club Tir Arc Constantí organitzador de la competició, per motius de disponibilitat de les instal·lacions, ens han informat que es veuen obligats a canviar la data i horari previstos. La competició es realitzarà finalment el dissabte 27, segons nou horari especificat en aquesta nova circular.
Per a qualsevol incidència, contactar directament amb el Club organitzador [email protected]
Adreça: Camp de Fútbol municipal de Constantí – Carrer Tortosa, s/n.
Telèfon contacte: 659063188
Divisions: Recorbat, Compost, Estàndard, Longbow,instintiu i nu.
DATA I HORARI: DIUMENGE, 28 d’abril
Es realitzarà conforme el que disposa el Reglament WA vigent i la 'Normativa de Campeonatos y Trofeos RFETA' NR1401 versió 7 del 8-7-2017.S'aplicarà el reglament de WA, en el seu Llibre 5, apartat 33.8 per Arc Estàndard i la circular de la FCTA 1477 del 24 de novembre del 2014, referent a la uniformitat en competicions oficials.
Realitzar el pagament al compte del Club Tir amb Arc Constantí:
https://forms.gle/xJBE4ATg2r82pfHFA
Telèfon de contacte: 659063188
El termini d'inscripció comença a la recepció d'aquesta circular i finalitzarà una vegada estigui plena la línia de tir o com a màxim el dimarts dia 23/04/2019 a les 14:00 h.
CIRC 1924 v2- 4a TIRADA LLIGA AIRE LLIURE Constanti | 0.770804 | curate | {"pt": 0.052060737527114966, "en": 0.04121475054229935, "ca": 0.8698481561822126, "fr": 0.0368763557483731} | http://www.fcta.cat/mailshot/content/v2-4a-tirada-de-lliga-catalana-daire-lliure-constanti-27-abril-2019 |
mc4_ca_20230418_12_229153 | Els regidors d’Alzira José Grau i Fernando Pascual han visitat les escoles de Tirant lo blanc i l’Acadèmia Xúquer - elseisdoble.com
Si tot avança com està previst, a l'inici del curs escolar 2016-2017, Alzira comptarà amb les noves instal·lacions de l’Acadèmia Xúquer, que es construiran en la zona de Tulell.
Així ho ha posat de manifest l'equip de direcció de l'Acadèmia Xúquer al regidor d'Educació i Infància, José Grau, que continua la seua ronda de visites per tots els centres educatius de la nostra ciutat.
Fins a tres cooperatives estan involucrades en este projecte que pretén avançar en l'ampliació de serveis de cara a l'alumnat, i per això està prevista la construcció d'unes modernes instal·lacions que permetran créixer, el lloc que ara mateix ocupa este centre educatiu ha quedat obsolet i sense cap alternativa d'expansió.
En l'actualitat, 365 alumnes cursen els seus estudis en l'Acadèmia Xúquer, però una vegada entre en funcionament el nou centre la previsió és que puga acollir a un major nombre d'escolars. Una altra de les pretensions de futur és poder oferir l'utilització dels espais del centre al conjunt dels alzirenys, així la biblioteca o les infraestructures esportives del centre ajudarien a fomentar la lectura i a la pràctica de l'esport. D'esta manera, els directius de l'escola han deixat oberta la possibilitat de col·laborar estretament amb l'Ajuntament.
El regidor d'Educació i Infància de l'Ajuntament d'Alzira els ha animat a seguir avant amb este il·lusionant projecte.
D'altra banda la ronda de visites als centres ha continuat fent una parada en el col·legi Tirant lo Blanc.
Fani Vázquez, directora del Col·legi Tirant lo Blanc, ha exposat al regidor d'Educació i Infància, José Grau, les actuacions que considera més urgents que deuen dur-se a terme en esta escola.
Un clavill en l'estructura de l'edifici, l'adequació dels jocs del parc situat al pati i la neteja dels solars que envolten este centre educatiu, són les mesures més imprescindibles.
Grau ha pres nota de les reivindicacions de la directora i ha pres el compromís d'actuar el més prompte possible per a donar solució a estes deficiències.
A la visita també ha acudit el regidor d'Urbanisme i Serveis Públics, Fernando Pascual, ja que a ell correspon donar eixida a una de les demandes de la directora, la neteja dels solars que rodegen l'escola. S'ha posat de manifest que això és prioritari, ja que la falta de neteja provoca la proliferació de plagues d'insectes i ratolins. | 0.88208 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elseisdoble.com/vernoticia/33143/els_regidors_dalzira_jose_grau_i_fernando_pascual_han_visitat_les_escoles_de_tirant_lo_blanc_i_lacademia_xuquer |
racoforumsanon_ca_20220809_0_286193 | Quan tenia 15-20 anys solia sortir amb ties entre 2 i 8 anys més grans que jo.Quan en tenia 20-25 solia anar-me'n amb noies de prop de la meva edat.Ara gairebé no miro res per sobre dels 22. Les prefereixo de 19-20 anys, honestament.Per què putes passa això?? Té gràcia que quan era un púber em fes noies d'una edat que, ara mateix, se'm farien massa velles d'empaitar.
Sigues sincer i admet que t'agraden totes les que no et llencen coca-coles per sobre. | 0.788551 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_619331 | • Marta Magrinyà • 'Hem de ser atrevits i ambiciosos, encara que de vegades t'equivoquis' | La Guia De Reus
Inici Parlem amb... • Marta Magrinyà • ‘Hem de ser atrevits i ambiciosos, encara...
• Marta Magrinyà • ‘Hem de ser atrevits i ambiciosos, encara que de vegades t’equivoquis’
Dos anys després de l’èxit de ‘Llaços secrets’, l’escriptora reusenca Marta Magrinyà publica la seva nova novel·la, ‘La força del vent’, novament ambienta- da a la nostra ciutat. Parlem amb ella sobre aquest nova obra així com del seu estil i els seus lectors.
Què es trobarà el lector de ‘La força del vent’?
El meu estil, els meus imputs de sempre. Hi ha una sèrie d’elements que m’agra- den: secrets, sentiments continguts que es destapen, passions, intriga… amb l’ali- cientquem’hedecenyiraunmóniaun moment concret. La manera d’expressar- se i d’actuar dels personatges s’ha d’ade- quar als anys en que transcorre la novel·la.
Per què ‘La força del vent’?
És un títol molt adient per a Reus. La gent d’aquesta ciutat està molt determi- nada pel vent, influeix molt en el nostre caràcter. Crec que el vent hi havia de ser present, que se li havia de fer un home- natge.
Segueix la línia de ‘Llaços secrets’?
‘Llaços secrets’ era bastant diferent a tot allò que havia escrit anteriorment. Era més breu i més moderada, ja que es tractava d’una obra de la meva ciutat basada en records familiars. ‘La força del vent’ és més jo.
De nou ambientada a Reus…
Tenia la sensació que m’havien quedat
coses per dir. Tot aquest món està desa- pareixent: les maneres de ser, de parlar i d’actuar es perdran i s’oblidaran i em sap molt greu.
És una reivindicació?
En certa manera sí. Reivindicar el record d’aquelles generacions que ho van tenir molt més difícil que nosaltres i tot i així se’n van sortir molt bé. En les situacions difícils es veu com és realment la gent. S’ha perdut aquell reusenquisme?
Reus ha perdut. Per diverses circunstàn- cies la ciutat ha perdut el pes específic que tenia, tot i que continua sent una ciutat amb molta personalitat. Probablement aquest fet crea un reple- gament de la gent.
Les noves generacions el recuperaran ?
Som una ciutat de més de 100.000 habi- tants i costa mantenir aquest caliu en una ciutat tan gran. Crec que s’hauria de cultivar més aquest orgull de ciutat, pot- ser als seus habitants se’ls hi ha de donar motius per sentir-se’n. Hem de ser atre- vits i ambiciosos, encara que de vegades facis coses i t’equivoquis. Ens hem tornat massa conformistes, amb l’afegit que venim d’una situació econòmica que ha desanimat molt a la gent.
La gent de Reus té fama de tancada, què en penses?
M’estimo molt Reus i sempre l’he defen- sat però sí que és veritat que la gent que és de fora t’ho diu. Tu no ho veus perquè ets dins, però sí que m’han comentat que hi ha un cert tancament. Aquest és un tret característic que es troba en la majo- ria de les ciutats que han estat impor-
‘Llaços secrets’ va ser un èxit. Quina reac- ció esperes de ‘La força del vent’?
La resposta va ser una grata sorpresa ja que al ser una novel·la de Reus encara tenia més por perquè t’ho jugues més tot. La reacció de ‘La força del vent’ és tota una incógnita ja que no es pot preveure mai. Si bé és ben cert que vaig per una línia que ja conec i penso que és una novel·la que agradarà als que ja van gau- dir amb l’anterior.
Com és el teu lector?
Amb els anys que porto escrivint m’ha sorprès molt. Inicialment penses que el seu perfil respondrà al teu propi; sexe, edat… Però després t’adones que és total- ment heterogeni, arribant a persones que no et podies imaginar i et trenca els este- reotips. Una sorpresa molt agradable.
Article anteriorA punt d’estrena, de Maria Carme Roca, per Mònica López Bages
Article següent• Dietari de Reus • | 0.773407 | curate | {"ca": 0.90625, "es": 0.078125, "it": 0.015625} | http://www.laguiadereus.com/%E2%80%A2-marta-magrinya-%E2%80%A2-hem-atrevits-i-ambiciosos-encara-vegades-tequivoquis/ |
crawling-populars_ca_20200525_10_121405 | RSS
El 8 de juliol, a les 18.30 h., se celebrarà una reunió per fixar les bases d’una nova comissió, la Tècnica de l'Enginyeria, sobre Instal·lacions, Activitats, BIM, Il·luminació, Acústica, Urbanisme, Smart Cities, Accessibilitat i Indústria 4.0. L’acte està obert a tots els col·legiats. Confirma la teva assistència.
La Junta de Govern ha impulsat la creació de la Comissió Tècnica de l'Enginyeria, hereva de la Comissió d’Exercici Lliure. En un principi la intenció és que aglutini, entre altres, les següents temàtiques: Instal·lacions, Activitats, BIM, Il·luminació, Acústica, Urbanisme, Smart Cities, Accessibilitat i Indústria 4.0, a banda dels aspectes tradicionals de la Comissió d’Exercici Lliure.
Els col·legiats interessats en participar-hi esteu convidats a una reunió inicial el 8 de juliol a les 18.30 h. Està oberta a tots els col·legiats i l'objectiu és posar fil a l’agulla i fixar les bases perquè la nova comissió comenci a caminar. T'hi esperem! Confirma la teva assistència.
Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona
Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona
Tel: 934 96 14 20 - ebcn(ELIMINAR)@ebcn.cat
Mapa de situació | Contacte
© Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaTots els drets reservats - Avís Legal - Accessibilitat - Cookies - Política de privacitat
També ens trobareu a: | 0.717279 | curate | {"fr": 0.0022091310751104565, "ca": 0.9661266568483063, "de": 0.03166421207658321} | : /colegi/noticies/4181/participa-en-la-creacio-de-la-nova-comissio-tecnica-de-lenginyeria |
macocu_ca_20230731_8_594876 | 8 d’ag. 2022 · L'actriu i cantant Olivia Newton-John ha mort aquest dilluns als 73 anys després d'una ... Durada: 4:08 Publicat: 8 d’ag. 2022
3 de nov. 2021 · Manresa · llibres. Et pot interessar. Necrològiques i defuncions del 13 de maig del 2022 ... Publicat: 3 de nov. 2021
4 d’ag. 2021 · Així és la dona en discòrdia en la relació entre Piqué i Shakira. Necrològiques i defuncions de ... Publicat: 4 d’ag. 2021
fa 2 dies · La decoració del rodatge genera sospites sobre quin podria ser títol del nou tema de l ... Durada: 0:08 Publicat: fa 2 dies
18 de jul. 2022 · Aquesta tarda, fruit de l'incendi entre el polígon de Bufalvent i el Pont de Vilomara, que ja ... Durada: 0:24 Publicat: 18 de jul. 2022 | 0.640618 | curate | {"fr": 0.03468208092485549, "ca": 0.9219653179190751, "de": 0.017341040462427744, "ro": 0.02601156069364162} | |
macocu_ca_20230731_1_378794 | Anàlisi sobre la presència de Catalunya a 10 grans diaris internacionals
Estudi sobre la presència i representació de Catalunya a la premsa internacional (2019)
L'Estudi sobre la presència i representació de Catalunya a la premsa internacional (2019) ha estat elaborat per un grup de recerca de la UPF liderat pels professors Cristina Perales-García i Carles Pont-Sorribes. El treball analitza la presència de Catalunya a 10 grans capçaleres mundials: The Washington Post i The New York Times (Estats Units), The Guardian i The Daily Telegraph (Gran Bretanya), Frankfurter Allgemeine Zeitung i Süddeutsche Zeitung (Alemanya), Corriere della Sera i La Repubblica (Itàlia), i Le Figaro i Le Monde (França).
Dels diaris analitzats, els que més atenció dediquen a la informació de Catalunya són, per aquest ordre, els britànics (22,90%), els francesos (22,40%), els alemanys (21,30%), els italians (20,50%) i, en menor mesura, els americans (12,80%).
La presència de Catalunya està directament relacionada amb temàtiques polítiques, especialment amb el conflicte entre Catalunya i Espanya. Una segona informació important és l'atenció que els diaris donen a l'auge de l'extrema dreta després de les dues eleccions al Congrés de Diputats de Madrid.
Els deu diaris analitzats han publicat un total de 584 peces periodístiques durant el 2019. La majoria responen al format de notícia, però el 16% són articles d'opinió.
Els corresponsals estrangers tenen un bon coneixement de Catalunya i la seva llengua, i consideren que Barcelona ha esdevingut de màxim interès, més enllà de la situació política, per temàtiques noves com els preus de lloguer o l'agenda verda. | 0.871797 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_742036 | Entre tots podríem donar-nos idees per fer-nos les disfresses! A mi m'agraden molt les disfresses col.lectives/parelles/grups, tenen més gràcia!! Idees:Olivia-PopeieEls germans Daltontaula periòdicapoblat gal de l'astérixjuli caesar /cleopatra Domino luke i leia skywalkerdon limpio i la paia de neutrexequip "caça fantasmes"duffmanuma turman i john travolta a pulpfiction, o aquest mateix amb olivia n.john a greasecabina telefònicaHivern-primvera o de quatre estacions cubata / birraM & M'sde folkiesDimecres (adams)de quilla / quilo....exploradors s. XIX
De bistec de Lady Gaga. | 0.721019 | curate | {"ca": 0.9602076124567474, "fr": 0.039792387543252594} | |
mc4_ca_20230418_13_390074 | Protesta perquè l'Ajuntament de Lloret només apuja el sou als policies - Lloret Millor
Date: 25,juliol,2017
Polèmica laboral a l’Ajuntament de Lloret de Mar per l’increment de sou als agents de la plantilla de la Policia Local. Divendres de la setmana passada prop d’un centenar de treballadors del consistori van concentrar-se a la plaça de la Vila per protestar en contra d’aquesta mesura, segons va indicar la UGT, que denuncia aquest increment. Segons recull Nova Ràdio Lloret, aquest increment per a la majoria dels agents és de 275 euros bruts mensuals i s’ha negociat «de forma unilateral» per l’equip de govern i Comissions Obreres, va declarar Hermínia Marco, representant de la UGT a l’Ajuntament de Lloret. Aquest acord amb els agents ha de ser ratificat en el ple del proper 31 de juliol, afegeix l’emissora.
Segons exposava la representant sindical, l’acord amb els policies «discrimina» dos terços de la plantilla municipal –el cos policial compta amb un centenar d’agents, precisa l’emissora–, de manera que considera «injusta i discriminatòria» respecte de la resta dels treballadors de la corporació.
Per compensar aquesta situació d’increment salarial només a una part concreta de la plantilla de treballadors municipal, el sindicat de la UGT ha presentat una proposta per reclassificar la resta de treballadors de l’Ajuntament, de manera que l’augment del sou es traslladi a tot el personal.
Post source : http://www.diaridegirona.cat/selva/2017/07/25/protesta-lajuntament-lloret-nomes-apuja/858473.html
Tags:PoliciaSou
Previous : Venda ambulant, prostitució i drogues a la riera, penós!! !
Next : Lloret ha d’aprovar de nou el projecte de control d’accés a l’illa de vianants | 0.82168 | curate | {"ca": 0.9245395127748068, "en": 0.0748663101604278, "fr": 0.0005941770647653001} | http://www.lloretmillor.com/protesta-perque-lajuntament-lloret-nomes-apuja-sou-als-policies/ |
mc4_ca_20230418_10_203992 | UN MÓN DE MÚSICA : LES QUALITATS DEL SÒ: ACTIVITATS
Us deixe diferents activitats per a entendre millor totes les qualitats del sò: altura, durada, intensitat i timbre i la seua representació musical. Son activitats creades per diferents professors que han volgut compartir-les amb tots...MOLTES GRÀCIES.
Clica damunt les diferents imatges.
Hola Sunsi, el joc de construir una maquina amb preguntes de les cualitats del so jo he fet totes les preguntes be i de pas he estudiat. Adeu.
24 de setembre, 2014 15:04
Molt bé Verónica, com sempre, excel.lent.
24 de setembre, 2014 16:32
sunsi sóc Sara de 6éb, volia dirte que lo del tonematrix no em funciona lo del copy link.
04 de novembre, 2014 17:04 | 0.688526 | curate | {"es": 0.20408163265306123, "ca": 0.7886297376093294, "pt": 0.007288629737609329} | http://musicabenimamet.blogspot.com/2014/09/les-qualitats-del-so-activitats.html |
cawac_ca_20200528_10_189712 | L'Ajuntament de Ripoll dona suport als treballadors del sector sanitari
El dimarts passat, els membres de la corporació van visitar els responsables del servei comarcal d'ambulàncies i als treballadors del torn nocturn del Centre d'Atenció Primària de Ripoll Davant l'anunci de reducció d'ambulàncies i de la supressió del servei nocturn que ofereix el CAP de Ripoll, els regidors que conformen el plenari municipal van visitar als professionals del transport sanitari i als que ofereixen el servei nocturn al CAP del carrer Macià Bonaplata, per transmetre el suport que els dona el consistori. El mateix dia, en el decurs del plenari municipal, l'ajuntament també va aprovar una moció adreçada al CatSalut, en relació al manteniment del servei d'atenció continuada. | 0.818297 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ripoll.cat/ajuntament/actualitat-municipal/l-ajuntament-de-ripoll-dona-suport-als-treballadors-del-sector-sanitari/190.html |
macocu_ca_20230731_9_596069 | LA SALA POLIVALENT TANCA UN SETEMBRE PLE D'ACTIVITATS
Somni d'una nit d'estiu
Guillem i Marta Roma a Escenari secret
19/10/2018
Joan Sors ha estat el director protagonista de les dues últimes setmanes de setembre a la Sala Polivalent La Torreta de Montmeló, ja que ha dirigit "Somni d'una nit d'estiu" i l'obra infantil "Les princeses també es tiren pets". Totes dues obres amb gran èxit de públic.
El clàssic de Shakespeare es va representar durant tres dies seguits i al marge del text i de la història de l'obra, el més innovador va ser sense cap dubte, l'escenografia; L'escenari es va muntar en l'espai central de la platea i el públic assistent es disposava al voltant de l'espai escènic. L'obra a més va comptar amb un jove repartiment d'actors amateurs, en la seva majoria de Montmeló.
"Les princeses també es tiren pets" es va representar durant dos dies. Es tracta d'una adaptació de premiat i reconegut llibre infantil d'Ilan Brenman del mateix nom. Aquesta obra ja havia estat presentada en anteriors edicions del FITKAM i ara tornava a escena per la companyia El Replà.
Per acabar el mes de setembre, La Torreta va ser l'espai per una nit de la iniciativa cultural "Escenari Secret": es tracta de la realització d'una actuació fora del teatre, en un espai no convencional, adreçada a un grup reduït d'espectadors que es vol fidelitzar o captar. L'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona promou aquesta estratègia de fidelització i creació de públics i facilita una experiència cultural més enllà del teatre i la música, on el lloc, la sorpresa i el tracte personalitzat i de proximitat també juguen un paper molt important.
En aquest cas, el públic convidar va gaudir de dues micro obres teatrals i d'un concert final dels Germans Roma (Guillem i Marta), que van ser la cirereta del pastís d'un mes ple d'activitat artística a l'espai de La Torreta a Montmeló. | 0.863914 | curate | {"en": 0.028221512247071354, "ca": 0.9664536741214057, "it": 0.005324813631522897} | |
mc4_ca_20230418_9_655299 | Línia evolutiva de Slugma - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Línia evolutiva de Slugma
(S'ha redirigit des de: Magcargo)
Aquesta línia evolutiva de Pokémon inclou Slugma i Magcargo.
Slugma[modifica]
Ursaring - Slugma (#218) - Magcargo
Slugma és un personatge fictici de la franquícia de videojocs de Pokémon, així com d'altres jocs i productes derivats. És de tipus foc i evoluciona en Magcargo.
Magcargo[modifica]
Slugma - Magcargo (#219) - Swinub
マグカルゴ Magukarugo
Foc i Roca
Magcargo és un personatge fictici de la franquícia de videojocs de Pokémon, així com d'altres jocs i productes derivats. És de tipus foc i tipus roca i evoluciona de Slugma.
Slugma a Bulbapedia (anglès)
Magcargo a Bulbapedia (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Línia_evolutiva_de_Slugma&oldid=20527224#Magcargo» | 0.517331 | curate | {"ca": 0.7206982543640897, "it": 0.04239401496259352, "en": 0.043640897755610975, "es": 0.04114713216957606, "ja": 0.0199501246882793, "sv": 0.13216957605985039} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Magcargo |
oscar-2201_ca_20230904_10_165117 | Després de treballar quan tornem a casa, obrim la bústia amb la il·lusió innocent de rebre una carta especial. Potser una carta d'acceptació a Howards...
Però no, només que hi ha factures.
Des de petits, hem anat pels camins del Mag d'Oz, hem rigut amb la Bruixa Novata i els dies de vent fort, secretament, hem esperat a Mary Poppins perquè ens ajudi a posar ordre a les nostres llars.
Cal dir que tot això no ha estat en va...
La fantasia és un estímul, com una benzina que pot cremar en els nostres cors. Ens ajuda a volar pel temps present, a replantejar-nos les nostres necessitats amb un altre llenguatge.
L'Obra d J.K.Rowling ja té 24 anys d'història i ha estat un fenomen sociològic ja que ha aconseguit que persones de diferents edats i cultures gaudeixin de les històries d'en Harry.
Les aventures dels joves mags ens identifiquen amb els valors universals: l'amistat i la cooperació, el discernir entre el Bé i el Mal, la lluita pels ideals, etc.
Ara, potser més que mai, necessitem somniar i pensar que tot pot canviar i que cal perseverar fins arribar als objectius.
En aquesta època, que està plena de Dementors, volem il·lusionar-nos, gaudir i venir contents a treballar.
Mitjançant el treball de Harry Potter en diferents àrees (plàstica, lectoescriptura, dinàmica de grups, esport, etc.) omplirem el nostres dies amb menjars dolçament estrafolaris, quadres dels nostres avantpassats, espelmes voladores i barrets que ens coneixen massa bé.
Mentre anem aprenent, passaran els dies... i arribarem. Arribarem a un lloc millor.
Celebrem plegats l'aniversari del Jove (ja no tan jove) Mag. Visca en Harry Potter!
Enguany, ja pot bufar quaranta espelmes... Però abans de fer-ho, espereu! anem a demanar tots plegats un únic i universal desig.
Compra responsable
Darrera actualització el Dijous, 13 Novembre 2014 14:47 |
El grup de la USAP tarda, hem realitzat un taller que rep el nom de recuina, cuina de sempre, compra responsable.
Llegeix més:Compra responsable
EIX, COVID I EL NOSTRE DIA A DIA
Darrera actualització el Dijous, 28 Octubre 2021 10:26 |
Aquí estem, a punt d’agafar les vacances després d’uns mesos totalment atípics i que han trasbalsat el nostre dia a dia.
Com ja sabeu el nostre centre des de fa molts anys treballa per eixos temàtic i justament aquest any havíem escollit el tema “Los locos años veinte” referint-nos a tots el canvis `patits durant els anys 20 del segle passat.
Qui ens anava a dir a nosaltres que els nostres anys 20 començarien d’aquesta manera tan sorprenent, en pocs mesos ens hem vist immersos en canvis radical en la nostra vida, paraules com salut, confinament/ llibertat, esperança, família, veïnatge, solidaritat, economia han adquirit més que mai un valor rellevant en la nostra vida.
A Canigó concretament durant aquest període, hem passat del desconcert inicial a la nostra “normalitat anormal”.
Durant el confinament han continuat actius dos dels nostres serveis i amb la resta d’usuaris els professionals han mantingut un contacte telemàtic que ens ha permès constatar com hem viscut cadascun de nosaltres aquesta experiencia. I, en termes generals, podem fer la valoració que tant els usuaris com les famílies han tingut una actitud col.laboradora, comprensiva i positiva. També volem destacar que hem tingut la sort que cap usuari ni els seus familiars ni els treballadors de Canigó han patit directament les conseqüències més greus d’aquesta malaltia, el que ens ha ajudat per enfrontar amb més força el nou repte que ara tenim per seguir endavant en el nostre dia a dia.
Jardins de Sentmenat
Darrera actualització el Dijous, 06 Novembre 2014 15:38 |
El passat dijous 30 d’octubre, el SOI va anar als jardins de Sentmenat. L’origen d’aquest espai situat a Collserola es remunta al S. XIV.
Llegeix més:Jardins de Sentmenat
LA BUGADERIA CANIGÓ EN TEMPS DE COVID
Darrera actualització el Dijous, 28 Octubre 2021 10:30 |
- Quina és la situació actual de la bugaderia?
En l'actualitat la Bugaderia Canigó manté el 100% de la plantilla treballant tot i que hem tingut uns mesos on la productivitat ha baixat molt. Per nosaltres ha estat, i és, una prioritat mantenir els llocs de treball de forma segura i estable. Hem optat per no aplicar cap ERTO, però hem modificat els torns i els horaris adaptant-los a la demanda actual.
La caiguda del turisme ha afectat força la nostra productivitat, aproximadament un 30%.
A causa de la diversificació sectorial (Turístic, Residencial i Sanitari), som un servei essencial per cobrir les necessitats dels nostres clients del sector Hospitalari i Geriàtric, de manera que la nostra tasca segueix sent cabdal per garantir aquests serveis.
- Quines mesures internes s’adopten en relació la situació actual de la pandèmia?
A causa de l’alt risc de contagi poblacional que patim i tenint en compte que dins la bugaderia treballem un ampli col·lectiu de persones, hem creat un protocol estricte per garantir la seguretat dels nostres treballadors. Aquest protocol també ha tingut en compte de forma molt conscient el tractament de la roba que ens arriba dels nostres clients.
- Quines mesures s’adopten en l’actual situació del mercat?
En aquests moments ens estem replantejant la nostra mirada sectorial, de manera que estem redirigint el nostre esforç comercial cap aquells sectors on l'activitat continua i requereix una especialització tècnica que nosaltres podem oferir. També hem ampliat el nostre catàleg de venda amb un apartat de productes sanitaris.
- Com veieu el futur?
Ens costa molt poder mirar massa enllà, ja que l'actualitat és molt canviant però per mantenir els llocs de treball i l'activitat estem obligats a anticipar-nos a segons quins esdeveniments. Per ara creiem que la recuperació del sector turístic es perllongarà en el temps i sembla que ens veiem abocats a una crisi força severa. La nostra millor arma és la feina ben feta, aportant solucions als clients, oferint qualitat i respostes als seus problemes.
Estem a punt de presentar el nou Web específic de la bugaderia i esperem que això, acompanyat d'una bona acció comercial en serveixi per recuperar el buit productiu que ens ha deixat la caiguda del turisme.
- Com es gestiona el personal?
Aquesta part està sent la més important, la que ens preocupa més i on dediquem més esforços. Tenim en compte que la nostra essència és la inserció laboral de les persones amb diversitat funcional i que tota la tasca laboral gira al voltant d'aquestes. De manera que és molt important la coordinació de l'equip Laboral amb l'equip de la USAP per transmetre seguretat i estabilitat a tot el grup i que aquest pugui seguir treballant segur.
XIX Campionat de Petanca
Darrera actualització el Dijous, 06 Novembre 2014 15:50 |
El dia 13 de noviembre participarem en el XIX Campionat de Petanca Sebastià Parés que se celebrarà en les instal·lacions de Can Caralleu i organtiza l'Associació esportiva BCN.
Llegeix més:XIX Campionat de Petanca
BONES FESTES
Darrera actualització el Dijous, 09 Setembre 2021 11:32 |
"Ciutat de l'aigua"
Darrera actualització el Divendres, 28 Novembre 2014 08:31 |
El 12 de novembre el Taller Escola Sant Camil ens ha convidat a un torneig de petanca que s’ha celebrat a les pistes de Petanca del Mas Guinardó (Casal d’entitats), juntament amb centres…
Llegeix més:"Ciutat de l'aigua"
ENS VISITA UNA DELEGACIO DE L''AJUNTAMENT DE ULSAN
Darrera actualització el Dimecres, 29 Juliol 2020 12:29 |
La visita que la Delegació d’Ulsan va realizar a la Fundació Canigó el dia 25 de Març de 2019, ha estat un gran sorpresa i, també, motiu d’aprenentge i responsabilitat.
Encara ara ens sobta i ens sembla extrany que us funcionaris de tan lluny… (Corea del Sud) vinguin de tour per Europa i vulguin veure’ns a nosaltres!
I vam sentir el pes de la responsabilitat i la voluntat de rebre el millor possible els nostres viatgers d’Orient.
Entre els que ens agrada fer d’anfitrions, vam muntar una comissió de voluntaris per recollir propostes i idees per atendre els nostres visitants.
Llegeix més:ENS VISITA UNA DELEGACIO DE L''AJUNTAMENT DE ULSAN
Can Rigal
Darrera actualització el Dimecres, 04 Febrer 2015 11:06 |
El mes de Novembre els grups de la USAP i el SOI vam realitzar una sortida al parc de CAN RIGAL.
Allà, vam realitzar l’activitat el canvi climàtic i el verd urbà relacionada amb l’Eix temàtic que hem estat treballant durant l’any.
En aquesta sortida, vam aprendre les diferents funcions que compleixen els parcs dintre de les ciutats i com aquests poden contribuir a la millora ambiental de les ciutats utilitzant: plaques solars per captar energia solar, la importància de la vegetació, l’ aprofitament de la pluja etc ...
Els grups del SOI i la USAP pensem que és molt important dur a terme uns hàbits més sostenibles i que tots podem fer-ho en la nostra vida diària.
MAGALLANES, LA LLIBERTAT DE SOMNIAR
Darrera actualització el Dimecres, 29 Juliol 2020 12:26 |
Aquest any per commemorar el 500 aniversari de la primera circumval.lació al món que va realitzar el navegant Magallanes, Canigó ens hem enrolat en una expedició.
Realitzarem un viatge cap el passat de la nostra història, amb destinació el Segle d’Or, on podrem conèixer com era aquesta época. Per la travessia coneixerem la
fascinant història de les expedicions i els descubridors d’aquells temps, tot fent menció de les seves gestes i també de les conseqüències dels colonitzadors.
Mitjancant la pintura del "Maestro Veláquez" observarem pinzellades de com era la vida a la Cort i com estava dibuixada la societat i política de l’època.
Ampliarem el nostres coneixements sobre la marineria, la nàutica i la història de la navegació realitzant diferents visites i tallers al Museu Marítim.
Tenim sed d’aventura , seguirem l’estol dels antics navegants buscant nous coneixements.
Museu de les Aigües
Darrera actualització el Dimarts, 11 Novembre 2014 10:42 |
El dijous 6 de novembre el SOI ha realitzat una visita al Museu de les Aigües situat a la Central de Cornellà que té més de 100 anys.
Llegeix més:Museu de les Aigües
FEM ANYS
Darrera actualització el Dilluns, 18 Febrer 2019 13:12 |
Aquest any celebrem el 40è aniversari de la nostra associació. Déu n’hi do com passa el temps...!
De ben segur que aquelles famílies pioneres ho recorden com si fos ahir…
Aquests 40 anys ha donat per molt, per etapes bones i d’altres no tant, de moments feliços i altres de més difícils. El que sí que podem dir és que en tots aquests anys el que no s’ha perdut mai és la il·lusió per millorar i donar l’atenció que els nois que atenem es mereixen.
Llegeix més:FEM ANYS
Entrevista a Peter Bacchus
Darrera actualització el Dijous, 06 Novembre 2014 15:24 |
Dilluns dia 3 de novembre ens va visitar el músic Peter Bacchus, americà instal·lat a Barcelona des de fa 23 anys. En Peter ens va parlar del grup de música contemporània que ell mateix dirigeix, el Grup 21 i ens va portar un CD de música interpretada per aquest grup i també un DVD on el Cor Vivaldi interpreta una obra composta per ell mateix.
Llegeix més:Entrevista a Peter Bacchus
LA LLIBERTAT COM A EIX 2018
Darrera actualització el Dimarts, 13 Març 2018 15:59 |
Durant l’any 2018 l’Eix que treballarà l’Entitat per desenvolupar les seves activitats girarà al voltant de la llibertat.
Però, què és la llibertat? Lluny de plantejar-nos aquesta pregunta com una qüestió retòrica, a Canigó volem investigar quins límits ens planteja aquesta. Els moments que actualment està vivint la nostra societat ens han fet pensar en qüestions cabdals: on són els límits dels drets i dels deures?
A Canigó, com qualsevol organització, també tenim normes i volem, mitjançant el treball d’aquest Eix, reflexionar-les i copsar la importància que tenen per promoure l’ordre, la justícia i la convivència.
Tanmateix, aquests marcs legals i normatius que ens envolten, han d’atendre i tenir cura de les persones i, per tant, han de ser prou flexibles per respondre a les noves demandes que sorgeixen en els nous temps.
Durant l’any 2018 anirem parlant i investigant sobre aquesta pregunta: Què és la llibertat? I tot i que, de moment, no tenim encara una resposta clara, estem repensant les normes del Centre.
També hem conegut col·lectius que han estat privats de certes llibertats essencials i ens aproximarem a la literatura i a la música com a font d’expressió i reivindicació. Coneixerem l’obra de Benedetti, Victor Jara, Borges, Quino…
Enguany el concurs de Sant Jordi serà Llibertari i Literari. Treballarem l’art, coneixent moviments trencadors, ens aproparem al Cubisme i a artistes innovadors que han pintat des de la llibertat, com Picasso, Cabellut....
L’Eix s’anirà desenvolupant al llarg de l’any amb diferents activitats, tallers i sortides per copsar i entendre, poc a poc, la necessitat que tots tenim de tenir llibertat, i, també, de mantenir uns límits.
XVI Concurs de Pintura i Dibuix
Darrera actualització el Dimarts, 04 Novembre 2014 16:25 |
El passat 22 d’octubre, el SOI i un grup en representació de l’STO, vam anar a l’entrega de Premis del XVI Concurs de Dibuix i Pintura de la Fundació Privada de Llars Residencials.
Llegeix més:XVI Concurs de Pintura i Dibuix
Ciència Ficció
Darrera actualització el Dimarts, 16 Mai 2017 15:32 |
Enguany és el 40 aniversari de la primera pel·lícula de la mítica saga de George Lucas, Star Wars. Partint d’aquest 40 aniversari, l’eix que articularà les activitats del centre serà el món de la Ciencia Ficció.
Llegeix més:Ciència Ficció
La Castanyada
Darrera actualització el Dijous, 27 Novembre 2014 12:39 |
Aquest any, hem volgut fer una castanyada una mica especial, per aquest motiu vam pensar en realitzar un pastis de castanyes i xocolata.
Llegeix més:La Castanyada
Sumem capacitats, sumem diversitats
Darrera actualització el Dimarts, 24 Gener 2017 17:34 |
Amb el lema "Sumem capacitats, sumem diversitats" aquest passat diumenge, dia 20 de novembre vam participar i celebrar juntament amb d'altres entitats del districte de Sarrià del "Dia Internacional de les persones amb discapacitat".
Llegeix més:Sumem capacitats, sumem diversitats
II Milla de Sarrià
Darrera actualització el Dissabte, 01 Novembre 2014 15:42 |
El diumenge 26 d’octubre s’ha celebrat la II Milla de Sarrià, en col·laboració amb Aspasim i l’Associació Esportiva BCN.
Alguns de nosaltres hem participat a aquesta cursa inclusiva, amb atenció especial a les persones amb discapacitat psíquica. | 0.802682 | curate | {"ca": 0.9760158013544018, "es": 0.016224604966139956, "en": 0.00536117381489842, "pt": 0.0014813769751693003, "mg": 0.0009170428893905192} | https://fcanigo.org/ |
mc4_ca_20230418_7_689216 | L’Escola de Pilota Valenciana d’Algemesí critica al govern local per 'abandonar la pilota a la seua sort' - El Seis Doble
POBLACIONES » Algemesí » L’Escola de Pilota Valenciana d’Algemesí critica al govern local per 'abandonar la pilota a la seua sort'
El passat 28 de maig ens reunirem el Club de Pilota / Colla amb l’alcaldessa i el regidor d’esports. Eixirem amb un clar compromís per part dels governants: el consistori estudiaria la possibilitat de dedicar un terreny a un futur Trinquet homologat. Estaria situat al poliesportiu municipal i d’eixa manera es minimitzaria l’impacte de canviar l’ús esportiu a urbà del Vell Trinquet del Carrer Nou. Ens digueren que en un mes tindríem resposta.
No ha passat un mes. Han passat quasi dos. I ens trobem amb dos fets:
1. Cap comunicació des de l’Ajuntament al respecte.
2. Amb perplexitat, ens informen que el plenari de dijous 26 contemplarà com a punt a tractar l’esmentat canvi d’us del Trinquet del carrer Nou
Perplexitat és com denominaríem l’estat en el que ens hem quedat les i els membres de la família de la Pilota a Algemesí. Perplexitat perquè aquesta proposta ja la va posar damunt la taula en gener l’actual equip de govern i la resta de partits van demanar que es deixara damunt la taula fins que no existira almenys un pla realista que fes possible l’existència d’un trinquet homologat a Algemesí.
Però ara, incomprensiblement, tornem al mateix punt que en gener de 2018: S’aposta per una requalificació sense donar solució a la demanda del món de la pilota d’Algemesí.
Requalificar un espai com el Trinquet, autèntic Patrimoni local d’un poble caracteritzat pels seus valors, sense oferir cap alternativa no és correcte. Parlem d’esport i també de cultura. Parlem d’activitat lúdica i també social. El mutisme i la poca implicació del doble regidor de cultura i esports en aquest tema resulta incomprensible. Se’ns planteja com un simple tema d’urbanisme, de fet és urbanisme qui està conduint el tema quan té moltes més implicacions.
I aquest “poal d’aigua gelada” ens cau damunt quan afrontem una propera temporada carregada de desafiaments:
L’Escola de Pilota marca una línia ascendent amb cada vegada més inscripcions. Amb un estiu actiu de participacions en Trobades de Pilota i interacciones amb altres clubs, el futur necessita d’instal•lacions adeqüades.
La mateixa Escola ja ha entrat en col•legis locals, oferint activitats extra-escolars. El creixement és indiscutible. Però a canvi dels nostres esforços i aposta per una part important del patrimoni cultural valencià el que ens trobem és amb la indiferència de l’equip de govern. Som conscients, i ens alegrem i felicitem, per l’aposta que tot el consistori ha fet per la rehabilitació del “minitrinquet” del poliesportiu. Però això no és suficient per mantenir viva la tradició de la pilota a Algemesí. Això no era un punt i final, era un punt i seguit.
Les xiques sènior presentaran dos equips en la propera Lliga de Raspall 18/19 per parelles patrocinada per la Diputació Provincial. On jugaran com a locals? Evidentment no al seu poble. Caldrà buscar un exili adequat… Fins a quan? Segons sembla l’equip de govern li dona igual que l’exili siga etern.
Pel que fa els xics, el mateix del mateix.
S’ha competit en el passat Campionat Ind. d’Escala i Corda 2018 i el resultat ha segut retirada per falta de canxa… De vergonya.
El govern composat per PSOE i EU ha passat de nosaltres, no ens ha tornat a reunir i ha abandonat la pilota valenciana a la seua sort. Esperem que les coses es facen com cal i que no s’aprove cap requalificació sense un pla alternatiu seriós i ja en marxa. D’aquesta manera NO “Va de Bo”.
Escola de Pilota Valenciana d’Algemesí
Subvenciona a un corredor de motos amb 10.000€, però al club de pilota sols amb 360€ i a canvi cobra 1.200€ p... | 0.796487 | curate | {"ca": 0.9579339723109691, "gl": 0.011980830670926517, "ia": 0.005324813631522897, "id": 0.005591054313099041, "cs": 0.0010649627263045794, "en": 0.006389776357827476, "it": 0.011714589989350373} | http://www.e6d.es/noticias/lescola-de-pilota-valenciana-dalgemesi-critica-al-govern-local-per-abandonar-la-pilota-a-la-seua-sort |
mc4_ca_20230418_0_178129 | Publicat el Divendres, 10 Novembre 2017 09:16
Créixer en família - Tallers per a pares i mares amb fills i filles de 12 a 16 anys
Publicat el Divendres, 27 Octubre 2017 13:43
Descarrega aquest tríptic per veure més informació
3a Trobada JovenTActiu
Publicat el Dimecres, 25 Octubre 2017 08:30
El dissabte dia 28 d'octubre tindrà lloc la 3a Trobada d’Associacions Juvenils, Entitats i Grups Culturals de la terra Alta a Horta de Sant Joan! Esperem que aquesta edició de la #JovenTActiu sigui més participativa que mai!
17:30h Benvinguda i recepció dels grups culturals participants a la Plaça Catalunya
18:00h Cercavila pels carrers de la població
19:00h Actuacions de lluïment a la Plaça de Sant Salvador
21:30h Sopar d’entitats al Poliesportiu Municipal
23:00h Actuacions de lluïment dels grups de correfoc a la Plaça de l’Església
00:00h Concert amb el grup de versions Deskontrol i nit de DJs comarcals
Publicat el Dimecres, 25 Octubre 2017 08:28
El dia 6 de novembre de 2017, a les 9.00 h, a la Sala de Plens del Consell Comarcal de la Terra Alta, es farà una sessió de llenguatge administratiu igualitari impartida per personal tècnic del Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre (CNLTE), adreçada al personal i càrrecs electes de la corporació comarcal. La sessió la impartirà Pilar Bes, tècnica del Servei Comarcal de Català de la Terra Alta. Aquesta activitat forma part de les accions previstes al Pla d'igualtat d'oportunitats entre els homes i les dones del Consell Comarcal de la Terra Alta, amb la finalitat d'aconseguir un llenguatge igualitari intern i extern a la institució.
Pàgina 18 de 110 | 0.789571 | curate | {"ca": 0.9192044748290864, "es": 0.08079552517091361} | http://www.terra-alta.cat/index.php?start=85 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_217657 | http://www.lavanguardia.com/politica/elecciones-catalanas/20121116/54354494723/elecciones-catalanas-candidatos-frases-celebres.html Au, el federalistes ja tenen al seu referent
Aquest tio és repugnant. Heu llegit la piulada d'avui en castellà dient que el "PSC" està en CONTRA (sí en majúscules ho ha posat) de la independència?
tampoc fa falta que piuli massa a Twitter per constatar que és repugnant... ja demostra que ho és cada cop que piula "anatòmicament"... | 0.640208 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_14832 | tipo de documento Història de la música i de la dansa - Unitat didàctica
Navega entre 96691 recursos i 458654 persones | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | https://didactalia.net/ca/comunitat/materialeducativo/recurs/la-musica-electronica/2eab135e-ee3d-4feb-a2be-f8e11f6ccc42?rdf |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_361554 | Una publicació de lletres, com vol ser esta encara que a soles siga per les rodalies i molt malament, no pot deixar passar dos consideracions que pense com a director de la mateixa, que són de trellat comentar.
En primer lloc, durant les festes falleres en la nostra pàtria, en el Cap i Casal es celebra la Fira del Llibre d´Ocasió, que com en unes atres edicions, també enguany han situat a lo llarc de la Gran Via Marqués del Túria.
La fira que ha estat fins al dia 22 de març, també com sempre ha tingut una molt bona acceptació en públic i en crítica, yo mateix estiguí en ella donant una volteta aprofitant un dels dies que aní al centre de la ciutat a vore falles, mascletaes i castells de fòcs artificials. Darrere de donar la volteta, yo per mi mateix poguí comprovar que realment, sí que es pot comprar casi qualsevol llibre que necessites encara que este estiga descatalogat, puix l´oferta de publicacions sobreïx molt més de les teues necessitats.
Pero no és manco cert que sent una fira ubicada en Valéncia, a la vora del valencianíssim barri de Russafa, l´absència de llibres escrits en valencià, era pràcticament total.
Buscant i buscant, sí que trobí llibres i unes atres coses escrites en valencià, pero la veritat és que en un percentage casi ridícul en respecte a l´oferta oferida.
Eixe extrem em dugué a pensar moltes coses, coses com que no que es publica massa en valencià com per a poder generar llibres d´ocasió, o igual simplement que no es publica massa, lo justet, i com ya he comentat en unes atres ocasions, si no hi ha lliteratura publicada, noveles, ensajos, treballs de qualsevol tipo en la nostra volguda llengua valenciana, és prou difícil poder fomentar la llectura entre els possibles llectors.
És un desig d´esta humil persona, que Deu volent, la publicació de llibres en valencià siga més numerosa, puix no són pocs els autors que m´han confessat i confirmat, que per a poder publicar la seua obra i fer-se un roglet en el món de la lliteratura, han tingut que traduir i publicar la seua obra en castellà.
I no és que això siga roïn, puix el castellà és la meua llengua mare i mai no vaig a renegar d´ella, pero tampoc estaria de més, que els autors que volgueren escriure en valencià, pogueren fer-ho sense cap tipo de trava.
Des d´ací eixa crida a les editorials i un recaet per a tots els autors en llengua valenciana.
cites
L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte. | 1 | perfect | {"ca": 0.9979967948717948, "hr": 0.002003205128205128} | |
mc4_ca_20230418_13_730588 | L’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava- Pirineu de Girona ha entregat 2.000 euros que ha recollit durant la campanya de col·laboració amb el projecte solidari “Pell amb Pell” de la Unitat de Neonatologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta que té per objectiu millorar el pronòstic dels nadons ingressats a la unitat de cures intensives neonatals, especialment dels nadons més prematurs i dels que presenten major gravetat al néixer. La campanya es va obrir coincidint amb l’acte de celebració del 25 aniversari de l’entitat que es va celebrar el passat mes d’octubre. | 0.843478 | curate | {"ca": 1.0} | http://apartmentsandvillascostabrava.com/blog-lloguer-turistic/ata-entrega-2.000eur-al-projecte-solidari-pell-amb-pell-de-la-unitat-de-neonatologia-de-l-hospital-trueta-b1776 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_492552 | En el seu 22 aniversari , Maria Del Pilar ha dit que MAI reconaixara el dret a existir a Israel Obro aquest fil sense anim de polemica , nomes com a contrapunt als que ens volen sempre alliçonar amb una historia de dolents que no volen la pau ni cap acord ( els jueus) i els bons amants de la Pau i dels acords ( els arabs )
Jo al que no reconeixo (ni reconeixeré mai) és a Israel com a Estat. Sí que "reconeixeré" al poble o ètnia jueus (¿com negant-ne l'existència durant segles i ara?). Són un col·lectiu nacional amb els mateixos drets que qualsevol altre grup humà (Drets Humans etc. ), faltaria més! La gent acabarà veient antisemitisme fins i tot dins del pot de detergent Norit Amb els jueus passa com amb els gitanos: són un poble al que no li correspon un Estat. El que tenen és usurpat via col·lonització il·legal (les terres tenien ja un poble sobirà habitant Palestina, oh, sí, casualment...el palestí!). De fet els jueus van anar immigrant a la Palestina sota mans britàniques en massa, i quan van ser majoria (paral·lelament a la pressió dels lobis jueus per una descolonització favorable a un Estat jueu - i no palestí, com havia de ser) van iniciar el terrorisme com a mètode d'atemoriment per a expulsar als palestins d'allà on vivien desde feia segles (curiós, ells van iniciar tant el conflicte com la dinàmica terrorista). Després ja va ser una invasió formal en tota regla (del 1945 en endavant, crec), i el resultat es pot veure ben bé: el poble palestí és primer objecte de terrorisme, després expulsat i amuntegat en parcel·les (Gaza, Cisjorània, ara els murs...) en unes condicions pèssimes de vida. En un estat de bloqueig i instagació constants per part d'Israel. Fins avui, es pot dir. Si et foten fora del teu país de males maneres, hi estableixen un altre ordre polític de dominació, i et releguen a un camp de concentració de refugiats depenent de l'ACNUR (agència de refugiats de l'ONU) en condicions de vida infrahumanes què cony faràs, aplaudir al nou Estat que et pren els drets i t'ofega de misèries? No justifiquem el fanatisme mutu, que hi és degut als anys de hell-feedback, peró hem d'entendre-ho en el cas palestí veient-ne el context. Punt. Sento el rotllo, però el cinisme amb el conflicte israeliano-palestí FOT MOLTA RÀBIA.
Fa falta molta mala fe per titllar de colonitzadors als jueus israelians Per començar SEMPRE ha hagut presencia jueva a Terra Santa Pero es que a mes a mes els jueus que hi van emigrar recentment van ser mes o menys a parts iguals supervivents del genocidi europeu i fugitius dels paisos musulmans per salvar la vida Sembla que hi haguessin anat per un caprici o per fer la punyeta I recrodem un altre cosa , despres de la guerra del 48 iniciada pels arabs , el que ara es Cisjordania , Gaza i Jerusalem Oriental ( inclosa la ciutat vella ) estava en mans arabs i NO es va crear cap estat palesti
Tens tota la raó en dir que fugien de l'Holocaust europeu, espentats per l'antisemitisme europeu i amb el suport de les potències colonialistes: Gran Bretanya, Estats Units i la URSS (oh sí senyor, ja et contaré algun dia el paper clau del teu amiguet Stalin en la creació d'Israel i la colonització de Palestina...) És lògic que uns sers humans criats en la cultura del colonialisme europeu, sumat al trauma de la major massacre de la Història i el suport de les potències... acabaren colonitzant i expulsant a la població nativa... Estats Units, Austràlia, Sudàfrica i Israel, salvant l'enorme diferència de l'Holocaust són històries similars del colonialisme europeu... O és mentida aquest mapeta? Ets un revisionista o un negacionista?
Eixe mapa és inexacte, el mandat britànic de palestina era així: I en aquella època hi vivien un 30% de jueus i un 70% de palestins, el plà de partició de l'ONU deixava les coses molt bé, als jueus els hi tocaven moltes zones defenestrades (fangars, aiguamolls i el desert del Negev) i als palestins les grans ciutats i majoria de terrenys de cultiu (belem, Ramallah, i la ribera fèrtil del riu Jordà). Alguns ens voleu vendre que allò era terra 100% palestina i els jueus arribaren amb vehicles anfibis a colonitzar i destruir als pobrets palestins. Aci el que hi ha és la voluntat democràtica de l'ONU de crear un estat per acomodar a dos pobles sense conflictes, contra el fanatisme islàmic de dominar el món i aplastar als que pensen o creuen diferent, com ja feren en l'època dels califats (al-andalus), els sultanats i l'imperi otomà. A l'Estat d'Israel hi ha dos llengues oficials, el hebreu i l'àrab; igualtat efectiva de la dona (únic estat de la zona amb una primera ministra), matrimonis homosexuals...i no perds cap oportunitat per ser àrab (un dels magistrats del tribunal suprem d'Israel és àrab, així com molts jugadors de futbol, per citar dos exemples). Als territoris palestins només hi ha una llengua oficial i un pensament oficial. Si estas en contra, ets homosexual, dona, o vols exercir algun dret democràtic que no els parega bé, ja saps el que t'espera Jo ho sent, però no puc estar de costat d'un poble que ara vol destruir l'estat d'Israel, i demà voldran re-establir la taifa de Balansiya. Endavant Israel, una democràcia envoltada de fanatisme. Vam sobreviure als nazis i sobreviurem a esta colla de troglodites feudals.
Simplement un antisemita més. Negador ahir de l'Holocaust i avui de la Teresa . Antisemita ahir, sionista avui. Revisionista i negacionista ahir i avui. Els jueus a Palestina a principis del segle 20 no eren ni el 5% de la població. Ara són més de la meitat a Palestina. COLONITZACIÓ-OCUPACIÓ-APARTHEID. | 0.893813 | curate | {"ca": 0.9808214221096435, "la": 0.0009046499004885109, "es": 0.018273927989867923} | |
macocu_ca_20230731_3_251837 | La Biblioteca Central Xavier Amorós acollirà a partir del mes de març l’exposició “Una ciutat de romanços” i n’organitza visites guiades amb l’antropòleg i etnòleg Salvador Palomar.
Avui hem començat a veure l’ortografia de les vocals o i u àtones: hem vist la teoria i hem fet els exercicis de les pàgines 33 i 34. També hem parlat de la separació en síl·labes i del comportament dels dígrafs a l’hora de separar paraules al final de la línia (pàg. 8 i 9). Dijous veurem quina és la síl·laba tònica i quines són les àtones.
Al final de la classe hem fet el primer examen de gramàtica; espero que us hagi anat molt bé!
Recordeu que dijous heu de presentar la tasca final 1, que consisteix en la redacció de dues notes. Reviseu-les bé abans de donar-les per definitives, ja que les avaluaré.
Avui hem repassat els signes de puntuació i hem acabat el gènere i el nombre del substantiu i l’adjectiu. A més, en grup, heu redactat una invitació per als companys i companyes de classe, amb l’objectiu que vinguin a la festa que heu organitzat.
Recordeu que dimarts que ve farem el primer test de gramàtica, en el qual s’avaluaran tots els continguts que hem vist fins ara:
a/e àtones: pàg. 22-32 (llevat de la 25 i la 28)
gènere i nombre del substantiu i l’adjectiu: 75-83 (llevat de la 77)
vocabulari (interferències del castellà): fotocòpia
signes de puntuació: punt, coma i dos punts (fotocòpies) | 0.799991 | curate | {"ca": 0.9949201741654572, "es": 0.0050798258345428155} | |
macocu_ca_20230731_7_465250 | La Massana aprova un pressupost de 14.194.594 euros per al 2010
El Comú de la Massana ha aprovat aquest matí per majoria el pressupost per al 2010. Des de Finances s'ha concebut un pressupost de 14.194.594 euros, on es preveu un dèficit zero equiparant ingressos i despeses.
Aquest equilibri només serà possible si entra a les arques comunals, uns ingressos provinents d'un projecte de construcció al centre de la parròquia, que hauria de reportar a les arques comunals un milió d'euros aproximadament. (seguirà ampliació) | 0.742273 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_28323 | Escriptor, filòsof i hel·lenista (Oviedo, 1966) establert a Atenes des del 1994. Pel conjunt de la seva obra i per la promoció de la cultura grega ha rebut, entre molts altres reconeixements, els títols d’Ambaixador de l’Hel·lenisme (Grècia), Cavaller de l’Ordre del Mèrit Civil (Espanya) i membre associat del Centre d’Estudis Hel·lènics de la Universitat de Harvard.
Entre les seves obres recents destaquen els llibres Grecia en el aire (2015), De senectute politica (2018) i Palabras del Egeo (2022), tots publicats per l’editorial Acantilado.
Articles de Pedro Olalla
Un futur incertLa irrellevància de la veritat
Pedro Olalla
La història ha demostrat que el poder no deu tant al coneixement i la defensa de la veritat com a la possibilitat efectiva de configurar i imposar un discurs... | 1 | perfect | {"ca": 0.954140127388535, "en": 0.045859872611464965} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_529318 | Darrerament sembla que Artur Mas ha estat qüestionat per alguns sectors del seu partit. I comencen a sonar noms per a substituir-lo. Per això faig la pregunta. Qui creieu que hauria de ser el líder de CIU?
Maria de la Pau Janer
Li falta fer campanya pel Camps. | 0.616687 | curate | {"ca": 0.8235294117647058, "es": 0.17647058823529413} | |
mc4_ca_20230418_5_681059 | Digital Signage: Oportunitats en retail & Estrategies de comunicació
Digital Signage: Oportunitats per al retail
El digital signage ha esdevingut un potent canal de comunicació que permet connectar amb els clients de forma ràpida i efectiva. No obstant, abans de considerar les oportunitats que ens dóna el digital signage, és recomanable entendre la importància de l’estratègia de comunicació, la qualitat dels continguts, i el tipus d’engagement que es vol aconseguir amb els clients.
Com a eina de comunicació en el punt de venda, les funcionalitats de senyalització digital es poden traduir en diverses estratègies de marca:
És un canal corporatiu per a la marca, amb el propòsit principal d’informar els clients.
També funciona com a canal de venda on l’objectiu principal és informar sobre ofertes i promocions especials de productes o serveis, influint en les decisions de compra dels clients.
A més, es pot afegir contingut d’entreteniment, per tal de cridar l’atenció dels clients, a la vegada que es pot combinar amb una mica de contingut de la marca.
Finalment, el contingut interactiu permet una interacció entre l’empresa i els clients, informant sobre productes i serveis, descobrint la marca o generant participació a les xarxes socials.
Cadascuna d’aquestes estratègies, o una combinació d’elles, permeten desenvolupar una estratègia de comunicació completa en el punt de venda per influir en el procés de compra del client. D’acord amb els resultats del Mass Merchants Study del 2014 per POPAI, el 82% de les decisions de compra es prenen al punt de venda. Per aquest motiu, la instal·lació de senyalització digital al punt de venda per tal de millorar l’experiència de compra, augmentar la fidelització del client cap a la marca i el temps dedicat al punt de venda, donarà com a resultat, la majoria de vegades, en un augment de les vendes.
A més de les oportunitats relacionades amb la comunicació de la senyalització digital, també hi ha diversos avantatges respecte a les eines de comunicació tradicionals, com els cartells estàtics. Sense voler elaborar una llista completa, alguns avantatges importants són la flexibilitat per actualitzar els continguts de forma remota, podent tenir un seguiment proper dels continguts visualitzats. O la possibilitat de segmentar l’objectiu, adaptant els continguts als interessos demogràfics, ubicacions o idiomes. Un altre avantatge molt important és la possibilitat que els clients actualitzin els continguts de manera instantània, informant sobre notícies d’última hora o qualsevol contingut del seu interès.
La senyalització digital és una gran oportunitat per atreure clients al retail i augmentar les vendes, alhora que es projecta una imatge de marca moderna adaptada a les noves tecnologies. | 0.852038 | curate | {"ca": 0.9843180160466812, "it": 0.015681983953318747} | https://www.waapiti.eu/ca/digital-signage-oportunitats-per-al-retail/ |
mc4_ca_20230418_5_683778 | El Niño Alcalino & The Chuskers - Es Claustre - Terrassa Concerts Menorca
El Niño Alcalino & The Chuskers és una banda que explora, en tota la seva amplitud, i sense complexos, la música afroamericana contemporània. En els seus dos treballs discogràfics Descartes (2012) i Black Music for the New Generation (2015) s’hi poden trobar reminiscències clares del latin soul, el funk de Nova Orleans, la música disco, l’afrobeat o l’àcid jazz, entre moltes d’altres. Però sobretot El Niño Alcalino & The Chuskers és una banda de directe. Després de cinc anys d’existència i més de setanta concerts per les Illes i per la península, la banda segueix oferint un repertori fresc, vibrant, rítmic, suorós i sempre diferent.
El grup que acompanya en els concerts a El Niño Alcalino són The Chuskers, formada per un grapat de joves i talentosos músics de l’illa, tots ells amb llarga experiència en el circuit musical mallorquí. Al comandament de The Chuskers hi ha Jordi Tugores, el qual va gravar i va produir els discs als estudis Alquímia Records. També es va encarregar de muntar la banda, integrada per Rubén Garcia a la bateria, Dani “Pi de Gènova” al baix, Guillem Nadal al trombó, Jaume Riera al teclat, Jordi Tugores a la guitarra i cors, Pep Lluís Garcia a la percussió, Miquel Àngel Rigo al saxo i Àlex Besalduch com a frontman, veu principal i també a la percussió lleugera.
Amb un estil molt personal i obert a grans dosis d’improvisació, sinergia i llibertat escènica (no debades els músics provenen del món del jazz), el grup dona llibertat absoluta als deliris musicals d’El Niño Alcalino. És un espectacle intens i poc habitual.
15 agost 22:00H
#Músiques del món | 0.862936 | curate | {"es": 0.04402895054282268, "ca": 0.9559710494571774} | https://www.esclaustre.com/event/el-nino-alcalino-the-chuskers/ |
mc4_ca_20230418_4_413976 | Favourite Wool Rosa caramel | Lanas para Tejer
Afegeix a la cistella de compres 1 Grup 4 Articles €7.272 Grups de 8 Articles €14.553 Grups de 12 Articles €21.824 Grups de 16 Articles €29.105 Grups de 20 Articles €36.376 Grups de 24 Articles €43.657 Grups de 28 Articles €50.928 Grups de 32 Articles €58.209 Grups de 36 Articles €65.4710 Grups de 40 Articles €72.7520 Grups de 80 Articles €145.5030 Grups de 120 Articles €218.2540 Grups de 160 Articles €290.9950 Grups de 200 Articles €363.74100 Grups de 400 Articles €727.48150 Grups de 600 Articles €1,091.23194 Grups de 776 Articles €1,411.32
Quantitat d'existències :776 (194 gran quantitat) | 0.686932 | curate | {"pt": 0.07165109034267912, "ca": 0.9283489096573209} | https://lanasparatejer.yarnshopping.com/ca/fnt2-58453 |
mc4_ca_20230418_11_609092 | MARTA CASALS, VÍDUA DE PAU CASALS, A VALLS - Escola de música Valls municipal
IniciNoticiesMARTA CASALS, VÍDUA DE PAU CASALS, A VALLS
MARTA CASALS, VÍDUA DE PAU CASALS, A VALLS
Diumenge 18 de juny Marta Casals va ser a Valls.
Marta Montañez, vídua de Pau Casals, de qui agafa el cognom, és la presidenta de la Fundació Pau Casals, que vetalla i custodia el llegat del mestre. Aquest diumenge va ser a Valls atès que la Fundació ha estat nominada Ambaixadora dels Xiquets de Valls per a la present temporada.
Durant l'acte oficial de nomenament, amb la presència de membres de les dues colles i l'alcalde, l'Escola va ser-hi present de la mà de la professora Gabrielle Deakin, que va ser l'encarregada de posar una mica de música a través del violoncel. En concret, va interpretar el preludi de la suite n.1 per cello de Bach, una de les obres que Pau Casals va rescatar de l'oblit i va incorporar al repertori de concert de tots els violoncel·lstes.
Abans de l'acte, Marta Casals va signar al llibre d'honor de la ciutat i vam tenir el plaer de conèixer-la i saludar-la en nom de l'Escola, a la vegada que es va interessar per la pintura de Robert Gerhard que es troba al costat de la sala de plens de l'Ajuntament de Valls.
http://escolamusicavalls.com/noticies/707-marta-casals-vidua-de-pau-casals-a-valls#sigProId303db2411a
Dij Mar 21 @ 7:30PM - 08:30PM
CONCERT DEL COR MODERN
Div Mar 22 @ 9:30AM - 11:30PM
TALLER BALDUFA_guitarra
Dim Mar 26 @ 7:30PM - 08:30PM
Dij Mar 28 @ 7:30PM - 08:30PM
Dis Mar 30 @10:00AM - 02:00PM
COLÒNIES DE CORDA I VENT I CANTATA | 0.642424 | curate | {"pt": 0.0499675535366645, "ca": 0.7118754055807917, "es": 0.11486048020765736, "en": 0.09409474367293964, "ru": 0.01427644386761843, "ja": 0.014925373134328358} | http://escolamusicavalls.com/noticies/707-marta-casals-vidua-de-pau-casals-a-valls |
racoforumsanon_ca_20220809_1_431624 | Què creieu que hauria passat si no s' haguessin expulsat els moriscos fa 400 anys? Al País Valencià hi havia molts municipis on la població era majoritàriament morisca.
Doncs que haguessin hagut també a la llarga problemes religiosos.
Feia molts segles que cristians, jueus i musulmans convivien pacíficament. Però l'Església cristiana va començar a assejar a la resta de religions. Un dels grans fills de puta de la història dels Països Catalans va ser el valencià i dominic Vicenç Ferrer, no només va votar a favor de Ferran d'Antequera en el Compromís de Casp, sinó que va criminalitzar a la població jueva; "Els jueus són els culpables de totes les misèries, epidèmies i caresties."
Doncs hi ha una important fundació al seu nom.
com la de franco... | 0.791572 | curate | {"ca": 0.9745308310991957, "es": 0.02546916890080429} | |
wikipedia_ca_20230401_0_624966 | Ca n'Altimira (Barcelona)
Ca n'Altimira és un antic xalet o torre al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Finca senyorial que podria haver tingut part d'explotació agrícola degut a la gran quantitat de terres que posseeix. Avui dia és usada com escola.
La façana principal és una composició amb portal i finestres amb arc apuntat i a l'altura del primer pis hi ha un seguit de finestrals arquejats i separats per columnes. El teulat és a quatre vessants. Té planta baixa i un pis. Al costat de la façana hi ha un cos afegit de construcció moderna. A la part posterior de la casa, en un dels angles, s'aixeca una torre amb finestrals i un altre cos afegit amb una galeria i molts finestrals.
El primer propietari fou un tal Altamira, persona d'edat avançada, rica i capriciosa. Aquesta mansió era coneguda com la "Casa de les Punxes d'Or" per unes punxes que hi havia a dalt de les torres, recobertes d'or. A la part del jardí hi havia diverses escultures de marbre. El més curiós era una gruta amb elements fantàstics de 25 m de llargada.
Una altra excentricitat era una gran mona que feia de recepcionista per atendre els visitants.
Actualment la finca és en mans de les Germanes de la Immaculada, que hi regenten una escola. | 1 | perfect | {"fr": 0.0206782464846981, "ca": 0.9793217535153019} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=624967 |
crawling-populars_ca_20200525_21_108694 | Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.663003 | curate | {"ca": 0.9721448467966574, "it": 0.027855153203342618} | : /opinio/article/8-articles/1508626-supremacisme-paranoide.html |
mc4_ca_20230418_5_237329 | EL BLOG D'EN TXABI: mayo 2009
… i a la porta de la nevera de casa encara hi ha la meva “premonició matinera” del passat dimecres 27 de maig, el dia de la Final. I no crec que es mogui d’allà durant una bona temporadeta: es bo el entrar a la cuina cada matí i que “algú” t’ho continuï recordant, tot i que és quelcom que no fara falta, la veritat: no s’oblida fàcilment un partit com el de dimecres, ni una temporada com la d'aquest any... (els meus companys del despatx, com podreu veure, tampoc ho oblidaran fàcilment...). Assumpte "bultito a l’aixella": a urgències de Teknon el meu amic i metge, en Paco Ruata (varem fer la mili junts) m'ha dit que és una infecció d’una glàndula (un principi de “golondrino”); així que antibiòtic i una cremeta i, si no baixa en un parell de dies, o s’inflama més.... a obrir i treure-ho!!!. (esperem que no faci falta)..
Us heu fixat en ells ?. Què senzills, “què simplons”… però ai de tu que, quan vulguis obrir una llauna, no en tinguis un a ma. La seva senzillesa el fa imprescindible. I crec que és just reconèixer la labor, impagable, d’en Samu, del nostre Samuel Eto’o, el nostre “obrellaunes” particular.... Quans partits, quantes “llaunes” ens ha permès obrir en els partits d’aquesta Lliga ?. I sembla que no recordem qui va obrir la “llauna” del Arsenal a Paris 2006... i qui va obrir la llauna del Manchester United ahir a la nit.Va per tu, Eto’o...el nostre impagable “obrellaunes” (encara que amb la boca tancadeta estaries molt millor la majoria dels cops...). Avui he arribat amb “flato” al Club... no em pregunteu el perquè, així que, de córrer rés de rés. El que he fet ha estat 15 quilòmetres en bici a molt bon ritme i una bona sessió d’estiraments.Per cert que ahir, en anar-me’n a dormir, me’n vaig adonar d’una anomalia: m’he trobat un bulto (de la talla d’un pèsol) a l’aixella dreta. No em fa mal si no me’l toco, però m’amoïna. Demà mateix trucaré al dermatòleg de l’Andrea a veure si m’ho pot mirar abans de que vagi a més... (igual es només un furóncol, però no en té la pinta, així que davant el dubte, revisió immediata)..
… que podré veure la final de la Champions "plenament integrat" ! !!. No n’he tingut mai cap en ma vida, i ho faig ara que en tinc 52...Falta menys d’hora i mitja perquè la piloteta comenci a girar a Roma. D’aquí a una estona arribarà la Marta i ens en anirem junts cap el Club; en Martín (el meu veí argentí, més emocionat que jo inclús) hi arribarà cap allà dos quarts de nou.Apa, anem-hi ! ! !La cançó d’avui, no toca per cronologia, però és del tot adient... Un cop, ja fa un parell o tres de mesos, us en vaig escriure unes “estrofetes”: avui va sencera. L'alegria del joc adornada amb un toc de fantasia del nostre equip d'aquest any surt perfectament retratada en una de les estrofes d'aquesta cançó "kubalera"...“...en Pelé era en Pelé i Maradona un i prou. Di Stéfano era un pou de picardia. Honor i glòria als qui han fet que brilli el sòl del nostre futbol de cada dia. Tots tenen el seus mèrits; lo seu a cadascú, però per mi ningú com en Kubala. Es prega al respectable silenci, que pels qui no l’han gaudit en faré cinc cèntims: "la para amb el cap, l’abaixa amb el pit, l’adorm amb l’esquerra, travessa el mig camp amb l’esfèrica engantxada a la bota, se’n va del volant i entra en l’àrea gran rifant la pilota, l’amaga amb el cos, empenta amb el cul i se’n surt d’esperó. Es pixa el central amb un teva-meva amb dedicatòria i la toca just per posar-la en el camí de la glòria". Visca el coneixement i l’alegria del joc adornada amb un toc de fantasia. Futbol en colors, bocada de gourmet, punta de ganxet, canyella fina.... Permeteu-me glossar la glòria d’aquests fets com ho feien els grecs uns anys enrere, amb la joia de qui ha jugat al seu costat i du el seu retrat a la cartera” (JMS-Kubala, 1989). No hay comentarios:
… de la trilogía del Stieg Larsson; i aquest divendres dia 29 s’estrena ja la pel·lícula de la primera de les entregues: “Los hombres que no amaban a las mujeres”. Podeu veure el tràiler a: www.que.es/cine ; sembla que la cosa promet i que no decebrà. (per cert que la tercera entrega de l'exitosa trilogía -"La reina en el palacio de las corrientes de aire"- avança la seva sortida al mercat al 18 de juny...)..
Rés no és perquè sí, tot té una explicació, un perquè. Veureu. Quin número de cursa -de les meves de 10 quilòmetres- diríeu que era la Cursa de Cardedeu, la de ”la pájara”... ? (començant comptant com la nº 1 la dels “Nassos 2007” i comptant també la Mitja Marató ). Doncs està clar: ERA LA NÚMERO TRETZE ! !!. El que jo dic, rés no és perquè sí.Avui he arribat tard al club, però tenia que anar-hi per felicitar “in person” a l’Albert per la seva “matxada” de diumenge. Dit i fet i, com que tenia poca estona (volia arribar d’hora a casa) he fet una "sèrie exprés curta" de les meves: arrancant a la cinta directament fent 1 quilòmetre a 13, 500 metres a 11 i el darrer quilòmetre a 14. Proper objectiu: haig de poder aconseguir (en un mes) fer una sèrie complerta de 5,5 quilòmetres de intensitat 1-13 / 0,5-11 / 1-14 / 0,5-11 / 1-13 / 0,5-11... i acabar-la amb 1-14 (i fer-la, al menys, un cop a la setmana). En quant ho aconsegueixi, i vegi que “no la palmo”, hauré guanyat en resistència i velocitat punta.Ara son ja les 23,25 hores. A aquesta hora, demà al vespre ja haurà acabat tot. I espero que requetebé pels nostres interessos. Recordeu: Barça 2 – Manchester United 1 (però ells marcaran primer... per “acollonir-nos” una miqueta). “...anónimos y desterrados en el ruidoso tumulto callejero con los vientos en contra va el ciudadano, los bolsillos temblando y el alma en cueros. Rotos y desarraigados. Hablando a gritos, golpeando los adjetivos precipitadamente, asfixiados en los humos y en las gestiones, se cruzan y entrecruzan, sordos e indiferentes, a salvo en sus caparazones. A quién le importarán tus deudas y tus deudores o los achaques de tus mayores…” (JMS-Ciudadano, 1978). No hay comentarios:
.Dimarts, 26 de maig del 2009; un dia abans de disputar la Final de la Champions. Nervis, molts nervis; però emoció, molta emoció. I il·lusió, una gran il·lusió per la confiança que respira aquest equip. Sí, ja sé, anem “fluixos d’efectius” en defensa per afrontar una final com aquesta però... i què, SOM EL BARÇA d’EN PEP ! !! ; qui li havia de dir al pobre, després del partit amb derrota a la tornada de la prèvia de la Champions contra el “tot poderós” Wisla de Cracovia, el debut amb derrota a la Lliga a Sòria amb el Numància i l’empat a l’Estadi amb el Racing ! !!. Sí, és clar, “ara tots som d'en Pep”... Però, jo el primer, ningú donava ni un euro per ell en començar (...jo crec que ni ell mateix).Però, el PARTIT, amb majúscules, ja és aquí; pel davant 90 minuts de joc... ó 120; esperem que no, a menys de que -com he previst- sigui durant la segona part de la pròrroga quan “lo nen de Linyola” marqui el gol que ens donarà la nostra TERCERA Copa d'Europa després de les de Londres i París.Definitivament, el partit el veuré amb la Marta a Can Mèlich, en companyia també del meu veí argentí, “forofo” del Barça i “futbolero-pelotudo” a més no poder, com a bon argentí que és; i, sent així com és el meu veí, imagineu-vos cóm es va sentir el paio, tan sols tres quarts d’hora abans de que comencés el Barça-Atletico de Madrid a l’Estadi (sí, sí, aquell de la golejada per 6 a 1), quan la Marta va trucar a la seva porta i li va dir:- Txabi no està, pero me ha llamado para que te pregunte si quieres aprovechar su carnet de socio en Tribuna para ver el partido del Barça de hoy...Era el primer cop en sa vida que anava al Estadi... quin debut ! ! !.Bé, nois... sent el partit de demà a Roma, i sent ja l’hora que es, el que cal dir no és altra cosa que: “ Alea jacta est ”. Ja no hi ha temps per improvisar res.Bojan.... no em fallis ! ! !.
Està clar, en contra del que es pugui pensar, que el millor després d’una bona “matxacada” física com la d’ahir (per a mi ho va ser...) el millor es torna-hi el més aviat possible, fer allò que se’n diu una “recuperació activa”.Per tant ahir per la tarda -i tot i les moltes ganes que en tenia- poca estona de siesta. Vaig anar-me’n al club cap a les 6 a fer una bona i llaaaaarga sessió de jacuzzi per “estovar-m’ho tot”, perquè les cames -sobre tot- les tenia ben engarrotades. I avui m’he fet uns altres 10 quilòmetres en bici, a bon ritme, en 23 minutets (i acompanyat a la bici del costat per en Juan Carlos).Demà acaba el compte enrere.... demà ja només quedarà un sòl dia per jugar la final de la Champions a Roma. Ave ! ! !..
.Què fort ! !!. Aquest és el temps, oficial, que va fer ahir l’Albert a la seva “Half Challenger Barcelona -Maresme”.... cinc hores i mitja ! !! quina passada i més sent la primera (el guanyador, que deu ser un animalot, ho va fer en quatre hores i un minutet...). I es que no estem parlant de fer “quatre cosetes per passar l'estona un diumenge al matí”, no... del que parlem és de fer: - 1.900 metres nedant a mar obert, (ho va fer en 39'26'' ocupant la 835ª possició)- 90 quilòmetres en bici (en 2h 45'02'', sent el 948 é ... aquí va perdre una mica de temps...) i, per acabar de rematar-ho,- una mitja marató corrent, amb els seus 21 quilòmetres i pico corresponents (fent-ho en 2h 01'04'', enlairant-se i recuperant possicions, el 874 é). Amb el dorsal 805 (com el d'un model de furgoneta Peugeot) l'Albert es va classificar finalment en una molt brillant 849ª possició de la general i en el lloc 205 (mira, com un altra Peugeot !) dins de la seva categoria. I us direu: Quina bestiesa estar tanta estona "ballant la baldufa" ! ! !, no ?. Doncs llavors... què en direu dels 353 paios/paies que ho van fer en més de sis hores ( i 66 d'ells en més de set hores). I el que es va “emportar la palma” va ser darrer classificat que ho va fer en ... 8 hores, 17 minuts i 14 segons. No us canseu només de llegir-ho ?. Jo sí.Enhorabona i felicitats, Albert ! ! !..
… com diria en Laporta: “…que no estamos tan mal”.Avui he complert la meva penitència per la “pájara” de diumenge passat. Com sabeu, anava tocadet de quasi totes bandes, però en llevar-me les sensacions han estat bones. Tan sols una novetat amb respecte de totes les curses anteriors a aquesta (i que demostra el “immens grau d’intensitat” en que la vivia en els seus instants previs): he dormit com un tronc tota la nit i, per primer cop, m’ha llevat el so del despertador.Aprofitant que anava “enxipat” he pogut entrar pel calaix d’entrada a Casp amb Passeig de Gràcia. A poc d’entrar-hi, han aparegut “el 75% dels noruecs trotadors”: la Belén, en Per i l’Erik (el menut ha decidit quedar-se a casa aquest cop). Ells tres i jo equipats amb la “naranjito” dels runners de can Mèlich, “fent club”. La Belén anava bastant tocada d'una cama, així que des de la mateixa sortida l’hem hagut de deixar enrere, per tal de que anés al seu ritme; els altres dos noruecs trotadors i jo hem enfilat el carrer Aragó a molt bon ritme... i fins arribar a les rampes de pujada a Montjuic. A mi, particularment, m’ha passat factura en el tros del carrer Dels Jocs del 92 i -sobre tot-el Passeig Olímpic, abans d’entrar al Estadi. Ha estat en aquest lloc on, en plena pujada i suant com un vedell, per darrera he sentit el:- Vinga Txabi, amunt, amunt... ! ! !Eren en Juan Carlos i l’Artur... que poc a poc m’han anat deixant enrere.El moment de l’entrada al Estadi es quelcom esgarri fador. Pensava, quan passava pel túnel que dona accés a la pista (que tants cops hem vist tots per televisió) en què i com es deu sentir un corredor de Marató en uns Jocs Olímpics quan, després de gaire be 42 quilòmetres corrent (... i acabats en aquesta pujadeta maleïda) surt a la claror del dia altra cop, trepitja el tartan del Estadi, rep l’ovació del públic i dona la seva darrera volta (ja sigui triomfal o no).Jo he fet els gaire be 400 metres dins l’Estadi veient tota l’estona el clatell dels noruecs trotadors a uns 10/15 metres davant meu, i he anat aguantant aquesta distància fins al final del carrer Floridablanca (allà, ja se’m han anat una mica). Abans, el meu temps d’arribada a l’Estadi havia estat de 34’44’’; el temps als 7 quilòmetres -ja fora l’Estadi i abans de la baixada cap a La Font del Gat- de 37’30’’ i els 9 quilòmetres de 47’20’’. Al final, l’entrada per sota l’arc final, al ben mig de la Plaça Catalunya ha estat en 58’08’’. Repeteixo, gens malament tenint-ho en compte tot. Temps de la gent de Can Mèlich:L’Artur - el 901 - en 54’16’’ - a 4'58'' el quilòmetreEn Juan Carlos - el 903 - en 54’18’’ - a 4'58''L’Erik - el 1104 - en 56’49’’ - a 5'12'' (... requetebé ! !! ).En Per - el 1115 - en 56’55’’ - a 5'13''En Txabi - el 1280 - en 58’08’’ - a 5'19''i la Belén - la 2520 - en 1h 12’28’’ - a 6'38'' (que, per estar com estava, està molt, però que molt be).Particularment no sé si tornaré a córrer altra cop aquesta Cursa, però... perquè no ?. No sé, ja ho veurem amb el temps i les ganes. Per cert: ha tornat a fotre una calor de collons... Em reafirmo en la meva plena convicció de que soc corredor de tardor-hivern.Ara son les 20,47 del vespre.... com l‘hi haurà anat a l’Albert la seva primera mitja “Iron man” ?. Confio en que per sobre de les seves expectatives (es un crack ! ). .
Aquesta mit hem "pringat" (0-1) amb l'Osasuna... però tan se val: el d'avui era un dia de festa, de celebracions pel "doblet", de parlaments, de "manteos".... Ante-sala del que pasarà dimecres ?. Espem que així sigui (recordeu: guanyarem per 2-1; patint, però guanyarem la Champions).
Pilota penjada al àrea; veig que salta -poc- el porter, que la pilota el superarà; entro en carrera des de fora l’àrea, segueixo amb la vista la pilota, que passarà molt a prop del escaire de la porteria... salto, topo amb en Lluís -el porter- remato de cap... i em "menjo el pal de la porteria" amb el genoll ! !! (i a sobre la pilota rematada topa contra el travesser i surt fora...). Txabi, ja no estàs per “lluitar-ho” tot com un xavalet, ni per fer remats de xilena (...donant amb els teus ossos per terra).Tot això durant el partit de futbito amb els del despatx; 4 - 3 resultat final d’un partit “descafeïnat”, perquè uns érem 5 i els altres 4, i amb els dos equips sense “verdaders porters”. El “gol d’or” després d'una perfecte assistència meva... és clar. El millor de tot les patates braves, el morro fregit i els bocatas de després, al Passeig Marítim de Badalona, davant de mig litre de cervesa i/o clara (per barba, per suposat).Conseqüència final: un bon bony al genoll (a sobra ben be de la “cassoleta”), força dolor... i ja veurem què tal d’aquí a diumenge per la Cursa (ara mateix, demà, no podria córrer-la, segur...). Això s’apropa, s’apropa... Roma és aquí mateix i el “triplet” el tenim a tocar. Demà dissabte partit replet de suplents (espero) per tal de jugar el darrer partit de la temporada de Lliga a l’Estadi contra Osasuna i homenatge al equip pel títol de Lliga (amb lliurament del trofeu, espero). Per tant, festa gran... a l’espera del “festorro grandiós” de dimecres al vespre. Encara no sé on el veuré el partit.Resultat del partit de dimecres a Roma ? Barça 2 – Manchester United 1. El darrer, i definitiu, gol del Barça serà del "nen de Linyola", que haurà acabat de sortir moments abans, un cop ja engegada la segona part de la pròrroga... (perquè aquesta Champions “la suarem ben suada”).
... ens en anem a Florència ! !!. No sé quants hi anirem al final, però el 29 de novembre és la "Marató de Florència" (Italy, of course) i cap allà que hi anirant a corre-la, de moment, en Marco, en José... i en Xavi Celma, acompanyats dels "outsiders" ja habituals en aquests casos (l'Albert, en Pau, jo mateix... i qui saps quants més s'hi apuntaran) per "tirar d'ells" com ja ho varem fer a la Marató de Barcelona, acompanyant-los en relleus durant tot el recorregut de la Marató.
.… amb aquestes orelletes; mai m’hagués pensat que un fet així es pogués produir, però s’ha fet: Informatiu d’Antena 3, Juan Ramón Lucas (no precisament un culé reconegut...) parlant en català del Barça ! !!. Va voler fer un rodolí i va deixar anar això per a la història:... como ya dicen en Barcelona... i el vint-i-set, el triplet ! !! Es realment increïble el que es pot arribar a aconseguir pel fet de tenir els drets televisius de la Final de la Champions: que els d’Antena 3 parlin en català i del Barça ! !!. . "... Mala sangre, dice, que anda por tus venas. Fíjese usted que no es la primera vez que se alborota con calor y luna llena., que se desespera y tras cualquiera echa a correr. Mala sangre que te salva, perro ingrato, de quien te dio cariño, cobijo y plato y te entregó su casa, sus noches de invierno y su calor de buena mujer. Convirtió en caricias tus lamidos lerdos y te enseñó el hocico a mover. Muchas son las deudas, perro callejero. Cualquier día no vas a ser bienvenido, Malasangre consentido. Qué alegria la de sol cuando te vea festejando con el día sin bozal y sin correa. Y no vuelvas a rondar este escalera, que en cualquier momento puede suceder que te dejen de un mal golpe de tijeras sin atributos para ejercer. Y uno menos a sembrar de hijos la tierra. Y hay tantas calles, tanto sol y tantas perras necesitando marido, Malasangre consentido" (JMS-Malasangre, 1975) .
.Com que "toca penitència", m’he començat a posar les piles: una mini-sèrie de 3 quilòmetres a 13-11-13 i després 5 quilòmetres en bici i els corresponents exercicis d’estirament. El que no recordava era que, divendres, tinc partit de "futbito" amb els del despatx (crec que jugaré de porter, per "reservar-me"). Apa, siau ! "... quiza la llamaban La Casita Blanca por tener terraza de sábana inquieta, o quizá porque el amor furtivo tiene ojos de amigo y pluma de poeta y en sus pasillos extravió unos calzoncillos... Un mundo de espejos a media luz pálida y un perfume familiar se acurrucan contra la puerta metálica que ha clausurado la autoridad; los vecinos hablan, las brujas retozan y un par de pichones huye al descampado y un viejo ex cliente, pura sensatez, hace bloques de pisos amueblados en un tono rosa. Pero el meublé era otra cosa" (JMS-La casita blanca, 1975).. No hay comentarios:
.Crec que és just i que és el que toca...Tot i haver jurat i perjurat, un i mil cops que no, que jo no la faria ni en broma, crec que és just que -com a “penitència” per la “pájara” de diumenge passat- aquest proper diumenge corri La Cursa de El Corte Inglés !. Què fort…Però és el que hi ha: tot pecat té la seva penitència, i “lo de diumenge” va ser un bon pecat. Així que, com diu el slogan de la Cursa del magatzem "del triangulito apaisado verde": Faré meu aquest slogan referint-lo, en el meu cas, al “puto 5” encara que aquesta cursa és de més de 10 quilòmetres: 10,934 exactament. Haig de fer-los en menys de 53' i així quedaré “redimit” !. Després de corre-la (al voltant d'aquests 53 minutets, tot i la pujadeta fins a l’Estadi de Montjuic) el meu “pecat” ja s’haurà “purgat i netejat” i podré tornar a ser un corredor que podrà anar "amb la cara ben alta" i que no tindrà que continuar “avergonyint-se” per res; serà com si “la pájara” hagués emprés el vol....
Aquesta tarda, desprès de la preceptiva i reparadora siesta, he "estrenat" la renovada zona SPA de can Mèlich, amb la seva nova sauna. El cos m'ho demanava després "de la matada" d'aquest matí per oblidar...
Què us vaig dir ahir ? 47’30’’, no ?. Doncs, em vaig equivocar: 47’11’’ ! !! (la llàstima és que aquest ha estat el meu temps de pas pel quilòmetre... 9). Collons amb la Cursa de Cardedeu !. Massa exigent per a mi i les meves condicions (refredat, sense preparar-la be...).L’ambient ha estat fenomenal, com en totes les curses “de poble”, de les que es fan “fora de Barcelona ciutat”. I el recorregut, doncs què voleu que us digui: els primers 5 quilòmetres i mig han estat, no ja de “falso llano” (tipo Paral·lel) sinó de “pujadeta constant” fins arribar a Sant Antoni de Vilamajor. I la proporció d'asfalt i de terra ha estat d’un 30-70. I de gent, tret de la sortida i arribada, un desert, gaire be ni un ànima.La temperatura a l’hora de començar la cursa: uns 22/23 graus i sol de collons; està clar que hi ha corredors “tardor-hivern” i corredors “primavera-estiu” i que jo estic clarament en el grup dels primers (la calor em mata...); he acabat fos, com en cap de les curses fins ara.En veure el meu temps de pas al quilòmetre 9, en el darrer quilòmetre “m’he deixat anar”, ja que poc més del que he fet hagués pogut millorar. Per tant, m’he retrobat amb un vell amic al que ja feia moooolt de temps que no veia en el crono lluminós: el puto 5 ! ja que -segons el meu crono- el meu temps final ha estat de 53’13’’ (que deixa ben a les clares com m’he “columpiao” en el darrer quilòmetre, fent-lo en uns patètics sis minuts...); aquest temps, si la memòria no em falla -i d’aquestes coses un se’n recorda- és el meu segon pitjor temps, tants sols superat -en patetisme- per la meva primera cursa el desembre de 2007, allà a la meva prehistòria com a corredor de curses de 10 quilòmetres.Les Saucony -que, recordeu, no s'ha de llegir el mot en català- perfectes: ha estat el seu debut "en cursa"... i s'han ben lluït !. No, en serio, m'han anat força be, no en sont responsables del "èxit" d'avui...Però, tranquils tots ... ja tenim la Lliga !. Dos de tres... i ara, a esperar al 27 de maig (... i confiar en que l'Eto'o no llenci el penalty, si és que ens en xiulen un).. No hay comentarios:
Falten pocs minuts per les onze de la nit; fa una bona estona que en Ibagaza s’ha tret un centre amb l’esquerre que en Pirés ha “clavat” amb un bon cop de cap a la xarxa dels “merengotes”; si això acaba així… AVUI JA SEREM CAMPIONS DE LLIGA ABANS I TOT DE SORTIR A JUGAR DEMÀ ! ! !.I parlant de demà... cursa habemus ! !!. I tal com esperava, m’ha retornat el neguit habitual de qualsevol dia pre-cursa; menys mal perquè, com deia ahir, per aquesta cursa de Cardedeu no estava gens “endollat”. Però tot ha estat tornar del cine (Ángeles y demonios) i començar a preparar la roba (samarreta -la dels runner’s Can Mèlich finalment- el culotte, les sabatilles -les Saucony, finalment- els mitjons “light”, el pulsòmetre, la gorra “fosforito”... i, com no, l’iPod), i tots els sentiments pre-cursa s’han posat en marxa com sempre. Finalment la Marta no vindrà amb mi (es que és un conyàs el aixecar-te tan d’hora un diumenge per anar fins a Cardedeu per només veure’m arribar..), així que “me lo lidiaré todo yo solito...” (botifarrada inclosa).Vinga va, un pronòstic per demà (la cursa és mixta, asfalt i terra): 47’30’’. Veurem, perquè porto un refredat a sobre de tres parells de collons, amb “moquillo” inclòs.“... escampa en una Vanguardia la fiambrera, y se festeja con media botella de Priorato y se calienta con sol y permanganato. Y arrepenchao en la sombra duerme la siesta soñando con hacerle a su capataz la vaca y que gane fuera el Betis y el Barça en casa. Vale, que cuando no hay suerte ni “calers” vale, que no hay dios que encuentre el norte si no le salva un catorce. Vale, que cuando el Sol plega y baja el andamio vale, que tiene agujetas en su alma robinada y que mañana su historia no habrá cambiado nada” (JMS-Caminito de la obra, 1975). . No hay comentarios:
.Estranya cursa aquesta de diumenge a Cardedeu. Vaig descomptant els dies que falten, però sense “trempera”, sense viure el moment de que arribi. Estrany, molt estrany en mi abans d’una Cursa, al menys fins ara. Vaig començar la setmana “actiu”, de dilluns a dijous, però sense forçar gens... però tinc estranyes vibracions. Potser és per tornar a córrer sol. Vulguis o no, quan corro amb els de la colla es un altra cosa, hi ha “ambientillo” els llargs minuts previs a la sortida, els comentaris, l’escalfament.. I a sobre Cardedeu no es precisament aquí al costat. Espero que, al menys, la botifarrada valgui la pena i em toqui el pernil o el viatge ! !!. Però tranquils, que quan arriba el moment de la veritat, d’arrancar la cursa, rodejat de corredors, tot canvia, tot es transforma.... es la competició, l’adrenalina, i “això no te preu” (com deia la samarreta del Dani Alves un cop acabat el partit de la Final). .“... a ese amor. A ese pájaro dorado que alza el vuelo y parte el cielo en dos rondando el Sol y el pecado. A ese amor caprichoso y libertario sin silencios que le hagan callar ni jaulas para enjaularlo, qué pena que no le siente bien la ropa de diario a su carita lavada. Ese amor vaya si es flor delicada...” (JMS-A ese pájaro dorado..., 1975) .
. ... i com molt bé va dir en Shuster en el seu dia (però en un altra context) : "... no hace falta decir más nada...".Bé, sí... hi ha quelcom més a dir: va marcar "lo nen de Linyola"; i quin gol... i en quin moment... en el moment més letal, més decisiu, en el de "matar el partit" i deixar-lo vist per sentència. No hay comentarios:
.Son ja les 20,30; això vol dir que en menys d’un hora i mitja la pilota de la final començarà a rodar. Pel que se sent a les emissores de ràdio, i es veu per tele, l’ambient serà fenomenal, de gran germanor entre les dues aficions... al menys fins que acabi el partit i surtin els brètols de sempre espatllant la festa.El meu palpi’t a tan poca estona de començar: 2-1 a favor nostre, marcant un dels gols “lo nen de Linyola”, es clar...Avui he estat tot el dia per la província de Girona (Tamariu, Llafranc, Figueres, Platja d’Aro, Blanes) i encara he arribat a temps, cap allà les set i mitja, per apropar-me a fer “quatre cosetes” al club, bàsicament exercicis de força de cames i abdominals. I, per primer cop en aquests més de tres anys... la meva taquilla estava “sota mínims”, es més, després de posar-me la camiseta i els pantalons, les baldes estaven buides (al no anar aquest diumenge pel club, no vaig “reposar els stocks de roba”, i avui he fet net: només un parell de mitjons).“... empeñado en barrer el atardecer sorprendí al viento. Era un chiquillo desnudo que al verme, me brinco al cuello y se puso a enredar con mi cabello. Temblaba su voz entre las ramas del manzano. Silbaba entre los cañizos cosas que uno anda cantando y nos pilló la noche conversando de atardeceres y de soledades. De andar y andar buscando verdades para encontrar siempre otra pregunta. Ir y venir, y no llegar nunca. Corazón de pluma p’a qué pierdes el tiempo conversando con la noche y con el viento” (JMS-Conversando con la noche y con el viento, 1975). .
.Demà, a aquesta hora, ja estarem al descans del partit de la final de "la Copa del que te dije". Hauran sortit els lleons a mossegar-nos des del xiulet inicial ?... ens hauran arraconat a la nostra àrea ?... o els hi harem ja fotut a la mitja part un nyap i hauran entrat al vestidor amb un parell o tres de golets ? (un d'ells de “lo nen de Linyola”, es clar...). No sé a vosaltres, però a mi, si ens la foten els del Bilbao m’emprenya menys...Complint amb el ritual, han estat avui 10 quilòmetres en bici i estiraments. I, fent un exercici de força de cames, he sentit una sospitosa punxada al genoll dret, desconeguda fins ara: he parat ipso-facto, he baixat del aparell amb dolor... però s’ha anat passant i, a hores d'ara, res de molèsties.“...cuando la llama de la fe se apague, y los doctores no hallen la causa de su mal, señoras y senyores, sigan la senda de los niños y el perfume a churros que en una nube de algodón dulce le espera el Furo. Goce la posibilidad de alborotar el barrio. Por tres pesetas puede ser bombero voluntario o galopar en sube y baja el mundo en un potrillo. Dos colorados tengo y uno tordillo. Anímese. Cuelgue el pellejo en la acera. Súbase al tordillo de madera. Olvídese de lo que fue y de qué modo. Brínquese a la magia de pasar de todo. Móntese en el carrusel del Furo. Súbase. Dos boletos por un duro...” (JMS-El carrusel del Furo, 1975)..
20 d'octubre 2009...Sí, ja arriba; és ell... l’Elton John. Un dels més grans creadors de música « pop » del segle XX. Sí, d’acord, des de “Sacrifice” no ha compost res de res, però... i les desenes i desenes de cançons que tots, absolutament tots, hem escoltat, ballat, cantat -i destroçat- en els karaokes..?. Voleu que fem la llista ?. Inclús el menys coneixedor de la música del “ulleretes” en sabria dir, al menys, cinc o sis i, cantar-ne al menys unes 10 ó 12 si les senten de fons (de quants artistes es podría dir el mateix...?). I és que estem parlant de:-“Your song”, “Rocket man”, “Crocodrile rock”, “Honki cat”, “Daniel”, "Goodbye yellow brick road”, "Candle in the wind”, “Lucy in the sky with diamonds”, “The bitch is back”, “Don’t go breaking my heart”, “Blue eyes”, “Nikita”, “Sacrifice”, “Passengers”, “Kiss the brigde”, “Sad songs”, “I’m standing”... i moltes d’altres. Només que aquest concert sigui la meitat de “marxós” que el que fa un parell o tres d’anys va fer en Rod Stewart al Sant Jordi, ja em conformo. I estic segur que el superarà. Demà reservarem ja les entrades per tots els de casa, ja que les meves “enanes”, l’Andrea i la Martona, han crescut sentint les cançons de l’Elton (.. i les d’en Serrat, of course) tant a casa com al cotxe, i en tots els diferents suports “habidos y por haber”: en cassette, per radio FM, mal que be cantades per mi, en CD, en MP3, en iPod... i, està clar, que també elles s’apunten al Concert.Ahir, a nivell esport, poqueta cosa. Vaig estar tot el dia al despatx “paperejant”; era festa a Badalona, però jo sempre me la canvio per La Mercè, així de pas el despatx “no tanca” aquest dia de maig i aprofito per arreglar, trencar o endreçar papers amuntegats; un dia així, de tant en tant va be. La veritat es que els dilluns “em costa posar-m’hi” en això de córrer, però m'obligo. I ahir el que vaig fer és una “mini-sèrie” de tan sols 3 quilòmetres (a 12, 13 i 14) i suant molt, perquè ahir feia realment calor al club; i després una llaaaarga sessió d’estiraments i abdominals, suant encara més. I avui, poqueta cosa faré, tret d’estirar una mica, fer uns quilòmetres amb bici i estrenar la zona SPA, que avui ja estarà acabada i ja en podrem gaudir (o, al menys, això van dir ahir...).Apa, a passar-ho be; me'n hi vaig....
.Què n’és de savi el refranyer català !.Perquè ahir ja estava tot preparat, amb el Camp Nou a tope i amb la Plaça Catalunya (amb pantalla gegant inclosa) plena a vessar; tot per poder celebrar ja el “primer dels tres festorros de maig”... i ningú se’n va recordar de que els partits duren quelcom més de 90 minuts (i mira que en teníem una molt bona, i recentíssima, experiència ! !). Així les coses, si el 93 va ser un minut de glòria a Stamford Bridge... el 92 del partit d’ahir contra els de La Plana va ser un autèntic xàfec d’aigua freda (se’m va venir al cap la imatge de La Cibeles rodejada de tanques per evitar els excessos en les celebracions dels “merengones” després de la victòria -completament segura- del partit de dissabte al Bernabeu... sí, sí, aquell del 2-6). Per tant, recordeu-ho:No es pot dir blat fins que no està al sac i ben lligat ! !! (o el “no vendas la piel del oso antes de cazarlo”, en la seva versió “mesetaria”...). Que ens serveixi d’experiència aquest dimecres... i el 27, dos partits que, gaire bé segur, haurem de jugar sense “Loputogusiluz”, que ahir es va “trencar”, en la que ès la seva tercera lesió muscular de la temporada... recoi ! !.Per cert, felicitats al Marco pel seu disseny del logotip dels “Tri-Banda”... es bo el paio; s’hi podria dedicar i tot. I parlant dels Tri-banda: no crec que finalment em compri el maillot d’una sola peça (ben xulo, per cert) que s’han encarregat, i que ahir ja varen estrenar: ja no tinc ni edat, ni cos, per certes indumentàries..
......… i ja anem 3-1 (que és el resultat amb que jo he dit que acabaria el partit... i encara queda la segona part ! !! ); això té tota la pinta d’acabar a Canaletes amb un festorro d’aquells que no s’obliden. El primer dels “tres festorros de maig”.Aquest matí, triatló sitgetana. L’Albert, un tiempazo (1h 08’ aprox.) i una excel·lent cursa, en el que era el seu debut en la disciplina, tant d’en Xavi Celma com, sobre tot, d’en Pau. El tres “Tri-bandas” han deixat ben alt el pavelló. També ha fet una bona competició l’Alexis, que ha sortit amb l’Albert en la primera de les triatlons d’aquest matí.En Marco ha corregut sol la “Cursa del Alba”, perquè finalment el Jose no va arribar a temps de fer la inscripció; bé, sol no, perquè ha anat amb ell el seu nebot, l’Alberto... que ja l’ha deixat enrere en els primers quilòmetres (com apreta aquest jovent ! !!). En Marco no ha estrenat el seu maillot tri-banda, i bé que ha fet, perquè s’ha fotut de lloros dos cops i ja se’l hagués carregat el mateix dia de l’estrena...I com a fi de festa de tots plegats... a dinar a La Vinya Nova.Au, me’n vaig a veure la segona part.Siau ! !! . | 0.690198 | curate | {"es": 0.12571057834898666, "ca": 0.8540224913494809, "fr": 0.001328472565496787, "tt": 0.0008341571922886802, "en": 0.01226520019772615, "pt": 0.003985417696490361, "et": 6.178942165101334e-05, "da": 0.00018536826495304005, "cs": 0.0004943153732081067, "hr": 0.00012357884330202668, "ms": 0.0003398418190805734, "fi": 0.00043252595155709344, "sk": 0.00021626297577854672} | https://speedy-txabi.blogspot.com.es/2009/05/ |
mc4_ca_20230418_12_183193 | El Cor de Cambra Bach Zum Mitsingen oferirà Bach en família aquest cap de setmana al FeMAP - FÒRUM.ad
El Cor de Cambra Bach Zum Mitsingen oferirà Bach en família aquest cap de setmana al FeMAP
On: 28/07/17 19:45
Aquest cap de setmana, el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) acollirà el Cor de Cambra Bach Zum Mitsingen. Sota la direcció de Pau Jorquera i amb l’organista Daniel Tarrida, la formació oferià el concert Bach en família. El divendres 28 a l’Espai Cultural La Lira de Tremp i el dissabte 29 a l’Església de Sant Climent de Vilaller.
Johann Sebastian Bach forma part d’una família de músics de gran importància en la història de la música alemanya durant gairebé tot el segle XVII i el XVIII. Se’n coneixen més de 60 membres. En algunes ciutats n’hi havia tants que el nom de Bach es va convertir en sinònim de músic. J. S. Bach i el seu fill van elaborar una genealogia titulada Ursprung de musicalisch-Bachischen Familie. El Cor de Cambra BZM, que forma part del festival internacional BACHELONA, ofereix un diàleg familiar entre els membres d’aquesta família de músics tan prolífica, mostrant alhora una perspectiva molt interessant del barroc alemany.
En el marc d’aquests concerts, el FeMAP organitza un conjunt d’activitats paral·leles. D’aquesta manera, qui ho vulgui podrà complementar els concerts amb una visita lliure a l’Epcientre de Tremp el divendres 28 de 17.00 h a 20.00 h i d’una visita guiada pel nucli de Vilaller el dissabte a les 18.00 h.
La setena edició del FeMAP torna a omplir de música antiga els escenaris més emblemàtics de les comarques pirinenques. Durant els mesos de juliol i agost alguns dels grups i solistes més prestigiosos del moment en l’àmbit de la música antiga acosten i descobreixen la passió per aquesta modalitat musical.Enguany, el Festival continua creixent amb una oferta variada que combina música, patrimoni i turisme, i que torna a mesclar els concerts amb altres activitats, com ara visites guiades a l’entorn o al patrimoni dels llocs on es realitzen els concerts, degustacions o actes culturals. De la mateixa manera, el Festival torna a acostar la música als col•lectius en risc d’exclusió social a través del FeMAP Social.En aquesta nova edició, el FeMAP es referma, creix i magnifica amb gairebé una cinquantena de concerts repartits en nou comarques catalanes, a part d’Andorra i la Catalunya Nord.
Previous Post: La judoka Léa Adam guanya el bronze a Györ
Next Post: Torres entén les presses per construir la plataforma de Soldeu però demana que es faci dins la legalitat | 0.877164 | curate | {"ca": 0.9704142011834319, "zh": 0.007100591715976331, "id": 0.022485207100591716} | https://forum.ad/el-cor-de-cambra-bach-zum-mitsingen-oferira-bach-en-familia-aquest-cap-de-setmana-al-femap/ |
mc4_ca_20230418_3_312848 | UN VIATGE PER LA HISTÒRIA: Antics aliats, enemics nous: la Guerra Freda
Publicat per Annie a 7:24
1.1. Antics aliats, enemics nous: la Guerra Freda
Acabada la Segona Guerra Mundial van haver-hi grans pèrdues demogràfiques. El conflicte també va provocar la fi de l’hegemonia europea que va passar als E.U.A i la URSS. Com a conseqüència de tot el que va succeir sorgeix un nou concepte de dret internacional i es qüestiona els valors tradicionals. Per últim es creen organismes internacionals (ONU). A més a més cauen els règims feixistes i sorgeixen discrepàncies profundes entre els aliats, especialment entre les dues noves superpotències, els EUA i l'URSS. No només hi havia discrepàncies entre aquests dos blocs sinó que es van crear tensions molt fortes a causa de la competència d’armament nuclear que podria haver originat una Tercera Guerra Mundial.
Aquestes discrepàncies, per raons ideològiques, econòmiques i polítiques, van donar pas a la formació de dos blocs antagònics: el bloc Comunista i el bloc Capitalista. De tal manera es va propiciar la divisió d'Europa (separada pel que Churchill va anomenar "teló d'acer"), i del món en dues àrees polítiques i ideològiques oposades, com veiem en el mapa següent:
Mapa del 1959 de la divisió dels Blocs.
El bloc comunista:
Primer de tot, el bloc Socialista, anomenat aleshores socialisme real o comunisme, on tenia com a centre l’URSS i ràpidament es va expandir per l’Est d’Europa. És una ideologia política lligada a la classe social del Proletariat i oposada al capitalisme. El socialisme tenia com a objectiu últim fer desaparèixer les classes socials, les desigualtats i l’explotació. En la política, el socialisme, proposava un sistema en què no hi havia partits lliures ni llibertat d’opinió, establia una planificació de la vida política i un control ferri per part dels partits únicament comunistes. L’economia havia de ser planificada i controlada per l’Estat. Aquest bloc propugnava la desaparició de la propietat privada i del mercat. Així doncs, és un sistema considerat per uns més justos i més igualitaris, dons elimina d'aquesta manera la pobresa i donant una oportunitat a tothom, independentment de la seva raça, color o sexe. Per altres, creuen que el socialisme només aportaria pobresa a tota la ciutadania, i que s'intentaria imposar a la gent una cosa que no volen.
El bloc capitalista:
És un sistema econòmic que incloïa tota la Europa occidental, Amèrica, Japó i Austràlia. Els seus principis bàsics eren la distribució i el comerç lliure dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu amb intervencions reduïdes de l’Estat. Alhora aquest bloc propugnava la propietat privada, causant de les diferències de riquesa entre la població. El sistema polític predominant era el liberaldemocràtic, amb parlaments i sufragi universal, el qual permetia el vot de la dona. Els governs escollits representaven opcions ideològiques diferents, llibertats individuals i col·lectives garantides per una constitució.
Confrontacions:
L'expressió guerra freda fou utilitzada pel periodista Walter Lippmann en el seu llibre The Cold War (La guerra freda), per definir l'estat de tensió permanent i desconfiança que s'havia generat entre tots dos blocs i les superpotències Aquest enfrontament va tenir lloc a nivell polític, ideològic, econòmic, tecnològic, militar i informatiu però cap dels dos blocs va prendre mai accions o enfrontaments directes contra l'altre.
Les dues potències es van limitar a actuar com a "eixos" influents de poder en el context internacional i en la cooperació econòmica i militar amb els països aliats o satèl·lits per garantir el seu predomini, ja que desitjaven implantar el seu model de govern en tot el planeta.
Si bé aquests enfrontaments no van arribar a desencadenar una Tercera Guerra Mundial, la gravetat dels conflictes (econòmics, polítics i ideològics) compromesos, van marcar significativament gran part de la història de la segona meitat del segle XX. | 0.840692 | curate | {"en": 0.021613470721286755, "it": 0.0062829856747926615, "fr": 0.006031666247800955, "ca": 0.9532545865795427, "es": 0.012817290776577027} | http://unviatgeperlahistoria.blogspot.com/2012/10/v-behaviorurldefaultvmlo.html |
mc4_ca_20230418_12_765647 | Ofèlia | L'ombra de les llums
28 de abril de 2005 - 19:44 - RACÓ POÈTICO-LITERARI
Em vaig començar a interessar per Ofèlia després d'una classe de literatura catalana amb un professor que sempre admiraré. Després, Ofèlia s'ha convertit en el meu nom per una relació bonica que hagués pogut existir però que es va fondre per culpa de la meva follia i del meu desequilibri... suposo que a mi, aquest cop, em tocaria ser Hamlet.
La imatge és el quadre de Millais, "Ofèlia", i mostra com aquesta s'abandona sense resistència a la seva mort, amb elegància, fins i tot amb certa expressió de satisfacció dissimulada als llavis, mirant un cel que mai se li havia presentat tan a prop, mai tan a l'abast, mai tan proper.
En la novel·la "Hamlet" de William Shakespeare Ofèlia és un personatge discret que amaga una gran força. Ofèlia és sensibilitat, és vapor, és llum. Ofèlia és un somriure càlid perseguit per una llàgrima muda, Ofèlia és un bocí de cor ennegrit i un pit ple d'angoixes, Ofèlia és una cançó entonada a xiuxiuejos, un deixar-se portar per tot allò que tem però que alhora admira.
En Ofèlia tot sembla senzill, innocent, potser irrellevant... Ofèlia circula espectral entre tots els personatges de l'obra i ningú la té massa en compte, ningú l'estudia, ningú la mira, però tothom queda impregnat del seu perfum. Ofèlia és una boca muda que gesta un crit i un abandó.
Ofèlia i el seu primer amor. Ofèlia i el seu únic amor. Ofèlia, massa viva com per caure en sarcasmes i frivolitats, massa romàntica com per caure en el desencís, prou valenta com per no recular mai. Fins al final. Fins la fi.
Ofèlia és la personificació del sentiment impout, Ofèlia traspua sinceritat i exhala emoció. Per Ofèlia no hi ha res més que el que sent i li fan sentir, res més important, res que valgui més la pena. Ofèlia viu en un món on els ideals franquegen unes muralles en principi inexpugnables per una realitat que a ella se li presenta massa dura. Un cop el monstre del mirall passa a l'altra banda i envaeix la puresa onírica on Ofèlia ha instal·lat la seva existència, un cop Ofèlia descobreix les perfídies, les venjances, les traïcions, les pors i els cinismes humans, s'ensorra sota el castell de cartes. Un ideal no pot continuar viu dins una realitat podrida: és massa pur per ésser violat i corromput. Tal i com vaig llegir certa afortunada vegada: "Ofelia era un corazón de cristal: en vez de someterlo a la dulce temperatura del amor, lo sometieron a la presión de las pasiones. Y estalló".
Ofèlia se suïcida a arrel de la follia de Hamlet i de la crueltat que d'aquesta se'n desprèn. Hamlet fa partícep de la seva tortura a una nina de porcellana incapaç de concebre que l'odi pugui ser passatger. Per Ofèlia no hi ha lapsus. Al ser ella tan sincera, els desequilibris emocionals dels qui la rodegen no se li manifesten com a trànsits sinó com a certeses.
Ofèlia se suïcida de la mateixa manera que va viure: dolçament, calladament. La seva mort és tràgica pels altres -l'ideal ha sucumbit al patetisme real-, no per ella.
Ofèlia surt a collir flors i sent com el riu la crida, com el riu li assegura que ell és l'únic que pot salvar-la de la infelicitat que la fueteja. Ni tan sols fa esforços per empassar aigua ni perquè se li neguin més ràpidament els pulmons... deixa que el riu l'abraci i l'empapi... i és arrosegada al fons -que per ella és l'edèn- pel pes dels seus vestits, no pel pes dels seus pecats.
Rosereta - 28 de abril de 2005 - 12:00
No coneixia Ofèlia..però n'he tingut prou amb el teu fragment per sentir-la a prop meu, i identificar-me-hi d'alguna manera, en algun moment de la meva vida. Visca les Ofèlies que busquen protegir les pureses...però anem amb compte amb les Ofèlies que s'escapen de les pors i els obstacles. Ens hi hem d'enfrontar per seguir endavant. I per aconseguir fer més purs els ideals en què creiem.
← Straight Jacket | 0.815063 | curate | {"ca": 0.9164708953275907, "es": 0.07622030801357348, "mt": 0.0028713129731140694, "en": 0.004437483685721744} | https://segueixlallum.blogia.com/2005/042801-of-lia.php |
racoforumsanon_ca_20220809_2_26867 | Tot preparant la rebaixaPere Navarro i Josep Antoni Duran i Lleida acorden estudiar "noves fórmules" sobre el pacte fiscal que no impliquin "el trencament"El líder del Nou PSC, Pere Navarro, i el d'UDC i de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida. Foto: Rafa Garrido.Josep Antoni Duran i Lleida ha interpretat el paper que més li agrada fer, l'home de la responsabilitat política capaç de sargir acords que a priori semblen impossibles. I de pas fer la punyeta al sector més sobiranista de CDC que veuen en el pacte fiscal una possibilitat de construir una estructura d'estat s'assoleixi o no el consagrat sistema nou de finançament. Amb aquesta intenció el cap de files d'UDC ŀi secretari general de CiU, s'ha reunit aquest matí més d'una hora i mitja amb el líder del PSC, Pere Navarro, per intentar acostar posicions en el complex tauler del que sembla que serà l'ADN de la política catalana: el pacte fiscal. Una reunió que també ha servit per marcar a foc una nova línia de pensament: el pacte fiscal no ha de servir per trencar ni per confrontar, sinó per sumar un acord que resolgui l'insuficient finançament que pateix Catalunya. [LLEGIR MÉS]
Hola Berta! Hola Convergència!
Holaem puc informar i et responc?
Sí, si vos plau
He lelgit la informació de l'AraMIra que diu En la lletra petita hi continua havent desacord en tres temes fonamentals: l'agència tributària, que CiU vol pròpia i el PSC compartida amb l'Estat, la sortida de la LOFCA, que el PSC no veu clara, i finalment quina ha de ser la quota de solidaritat. Em quedo amb això...Anar a negociar es bo. Deixar a l'aire les contradiccions del PSC es boPero. La capacitat normativa, la recaptació i la quota de solidaritat la decidirem nosaltres.I el PSC o ve a la nostra o se'n va amb el PPMés clar, aigua.
Esperem que així sigui i no tinguem una nova nit de 21 de gener de 2006. | 0.861231 | curate | {"ca": 0.9792802617230099, "sr": 0.006543075245365322, "es": 0.014176663031624863} | |
macocu_ca_20230731_8_31560 | 10 de gener 2013
Presentació del 31è Saló Internacional del Còmic de Barcelona
Lloc
Gremi d'Editors de Catalunya | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_479253 | Sant Petersburg.- Dos joves han estat condemnats a 18 i 19 anys de presó a Rússia per l'assassinat d'una adolescent, el cadàver de la qual van esquarterar, i de qui es van menjar una part, ha informat avui el diari Kommersant. El Tribunal Urbà de San Petersburg va condemnar ahir Maxim Glavatskij a 19 anys de presó, i Iuri Mozhnov, a 18. La noia, de 16 anys, va desaparèixer el 18 de gener de l'any passat i les seves restes van ser trobades dues setmanes més tard. La investigació va determinar que els joves, que van dir que eren seguidors de les subcultures emo i gòtica, van assassinar Karina Baduxian després que tots tres consumissin begudes alcohòliques. En una banyera Segons la fiscalia, l'adolescent va morir ofegada en una banyera i els seus assassins la van esquarterar i van guardar les restes en una maleta. Després, els joves van deixar restes del cos en diferents llocs i en van conservar una part, que van amanir, embolicar en paper d'alumini i cuinar al forn amb patates, per després menjar-se-la, va precisar la fiscalia. Els acusats, que tenien 20 anys quan van cometre el crim, van confessar inicialment l'assassinat i el van justificar dient que tenien fam, encara que després es van culpar mútuament dels fets i es van declarar innocents. També han estat acusats de robatori, ja que van vendre els objectes personals de la víctima, entre ells una càmera de fotos, un telèfon i joies. Font: EFE
Quina poca visió. Si haguessin vingut a Barcelona a hores d'ara estarien considerats entitat cultural i rebrien subvenció.
Ja veus...subvencions, escoles-emo gratuites, privilegis per sobre de la resta de catalans...com si ho veies. | 0.841151 | curate | {"ca": 0.9334960341671751, "pt": 0.06650396583282489} | |
naciodigital_ca_20220331_0_13815 | El Col·legi Oficial de Veterinaris de València ha llançat una sèrie de consells per evitar els cops de calor en els gossos i també ha explicat quins són els primers símptomes: genives vermelles i brillants, boca oberta, mareig, esbufecs continus, excessiva salivació i apatia. En cas que l'animal presente estes circumstàncies, és necessari intervindre perquè vol dir que està patint el cop de calor.
Davant l'arribada de l'estiu i les més que habituals onades de calor, els veterinaris recorden que els gossos, a diferència dels humans, regulen la seua temperatura mitjançant el panteix i la sudoració pels coixinets i les zones amb poc pèl.
Per això, les altes temperatures, un espai amb escassa ventilació i exposat a altes radiacions solars o la manca d'hidratació poden desencadenar en un cop de calor. L'important és tindre sempre a disposició del gos aigua fresca i neta i intentar no sortir al carrer en les hores més sufocants del dia.
A més, si se'l transporta en cotxe mai se l'ha de dixar tancat a dins, ni tan sols amb les finestretes baixades. Pel que fa a les races, el Col·legi de Veterinaris de València recomana prestar especial atenció a les races o animals més susceptibles de patir este tipus de dolència, com són els gossos més joves o d'edat més avançada. El bòxer, carlí, buldog i qualsevol animal braquicèfals són els més propensos a patir un cop de calor.
Si este es produeix, el primer que aconsellen fer els professionals és intentar tombar el gos a un lloc amb ombra i refrescar poc a poc amb aigua o posar-li teles humides al coll i el cap per intentar baixar-li la temperatura corporal. Després dels primers auxilis caldria acudir al veterinari. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aguaita.cat/noticia/15607/pots-saber-si-teu-gos-pateix-cop-calor |
racoforumsanon_ca_20220809_1_78152 | Hola a tothom,jo fa poc que passejo per aquí i recordo que al començament, quan veia els comentaris de certs usuaris dient que hi ha trolls pagats a sou pel CNI pensava: "au va, que flipats; una agència estatal invertiria personal i recursos per crear desmotivació i mala maror a un simple fòrum d'internet? Sembla conspiranoia".Bé, el cas és que, encara que pugui no semblar-ho, el xat influeix d'alguna manera en la societat catalana; només cal comprobar que hi ha gent influent que ens cita i ens llegeix.Des de la trencadissa de la porcellana, però, ja no em sembla tant esbojarrada la idea de que hi hagi elements a sou dedicats a sembrar discòrdia i desmotivació. Sobretot quan comprovo que determinats personatges sembla que estiguin posant tota la carn a la graella. Si abans el verí era mig dissimulat, ara ja és gairebé hiperbòlic. No vull dir noms, però tots us feu una idea sobre a qui em refereixo. Què cal que hi fem al respecte?Jo optaria per ignorar-los i no donar-los-hi corda. Don't feed the troll, i menys quan treballa pel CNI.
Trolls a sou a racocatalà?Doncs aviso a tothom!! !Surto molt bé de preu. | 0.859781 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_353088 | El restaurant El Gato Verde de Granollers comença una nova temporada que portarà nova imatge i nova carta. Aquest dimecres al migdia se n’ha fet la presentació. Una de les principals novetats és la imatge del restaurant: es tracta d’un gat de dos metres d’alçada obra de l’escenògraf de Cardedeu Jordi Castells. L’objectiu és millorar la visibilitat, per la qual cosa el nou símbol compta amb unes rodes per poder-lo transportar fàcilment per la ciutat per donar a conèixer el projecte d’aquest restaurant social d’Apadis.
No serà l’únic canvi del restaurant situat al Teatre Auditori de Granollers. S’ha canviat el vestuari dels treballadors i les tovalles de les taules, i també la carta, que estarà especialitzada en el bacallà. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/28223/canvi-imatge-carta-nova-temporada-gato-verde |
oscar-2301_ca_20230418_3_6176 | La majoria dels usuaris d'Android probablement estiguin familiaritzats amb el DRM o les seves llicències. Podem trobar-nos amb el restabliment de DRM com un concepte addicional de DRM a Android, especialment en els sistemes mòbils. És probable que molts de vosaltres hagin vist això en algun moment.
En aquest post, t'aclarirem què és el restabliment de DRM a Android. Aprendràs què és, com utilitzar-lo i què fa al sistema operatiu. És una idea nova per a molta gent, però pot ser útil conèixer-la en determinades situacions, sobretot si volem fer-la servir. Aprendràs tot el que cal saber.
Índex
1 Llicències DRM
2 Restabliment DRM
3 Per què es fa servir aquesta funció
4 Com fer restabliment DRM a Android
Llicències DRM
Les llicències DRM formen part d'Android des de fa temps. Tot i així, molta gent segueix sense entendre realment el que són. La gestió de drets digitals (DRM) és una tecnologia que permet als creadors mantenir el seu material segur i evitar que sigui piratejat. Hi ha des de fa dècades i protegeix continguts digitals com música, pel·lícules, programes de televisió i llibres quan es distribueixen en línia. Aquesta tecnologia es fa servir per garantir que els creadors rebin la compensació que mereixen, ja que impedeix que la gent dupliqui el material sense permís.
En Google Play Store s'utilitzen llicències DRM per a les aplicacions i jocs de pagament per tal d'autenticar o verificar la compra i el contingut, així com per garantir que no es facin alteracions. Aquestes aplicacions estan protegides per garantir que ningú se'n beneficiï sense el permís dels desenvolupadors i guanyi diners a costa seva. A més, el contingut continua sent autèntic i segur quan es descarrega, així com lliure de virus i assegurança.
Subscriu-te al nostre canal de Youtube
Fins fa poc, Android ha estat una plataforma que ha estat utilitzada pels desenvolupadors i usuaris d'aplicacions per millorar-ne la seguretat. Les llicències DRM han estat criticades pel seu ús, però s'han fet servir per garantir la protecció dels usuaris i desenvolupadors d'Android. Els desenvolupadors poden arribar a un públic més ampli a Android perquè les aplicacions es descarreguen en un entorn més segur. Quan es descarrega una aplicació o un joc amb DRM, es verifica la llicència emmagatzemant-la al dispositiu. Podem comprovar que els continguts que hem descarregat són autèntics examinant la llicència, així com verificar que no hem descarregat algun contingut fals o manipulat. És una funció molt útil.
Restabliment DRM
Restaurar o reiniciar un dispositiu Android és molt senzill. Si el nostre dispositiu funciona malament, el podem restaurar des de zero al seu estat original, eliminant el problema que estàvem experimentant. A més, hi ha diverses funcions que ens permeten restaurar els nostres dispositius, encara que no puguem perdre dades o restaurar fitxers o aspectes concrets. Això també es pot fer de forma individual, eliminant només certes dades i deixant-ne la resta sense afectar.
El sistema operatiu Android inclou diverses alternatives de formateig o restauració. És possible que algun dia necessitem utilitzar-ne alguna. Entre les opcions que tenim a la nostra disposició hi ha les funcions de restabliment de DRM. Aquesta opció s'ha mostrat alguna vegada, però se'n desconeix la finalitat. Per tant, és crucial comprendre-la millor.
un telèfon emmagatzema llicències DRM quan descarreguem aplicacions o jocs amb llicències DRM. Ja hem parlat d'aquestes llicències a la primera secció d'aquest article, on expliquem com s'utilitzen al sistema operatiu. La funció de restabliment de DRM a Android elimina les llicències DRM emmagatzemades al dispositiu. Usant aquesta opció, esborrarem totes les llicències DRM del dispositiu en aquell moment.
Per què es fa servir aquesta funció
El restabliment de DRM elimina totes les llicències de gestió de drets digitals (DRM) dels jocs i aplicacions descarregables en un dispositiu mòbil o tauleta. El contingut amb aquesta funció no es pot connectar a internet per validar-ne l'autenticitat, així com per verificar-ne l'autoria i la propietat. Quan els continguts es descarreguen en un dispositiu Android, estan protegits de manera que no poden ser verificats. En conseqüència, no es pot verificar la informació del propietari de les aplicacions i els jocs en qüestió. Per evitar qualsevol modificació d'aquests continguts que els creadors no permetin, l'autor o desenvolupador de l'app no pot accedir a aquests canvis. Una de les raons és que el creador prohibeix alguns canvis.
El teu telèfon serà transferit a una altra persona en el futur, i utilitzaràs l'eliminació de DRM d'Android per fer-ho. Hauràs d'esborrar tots els fitxers del teu antic telèfon Android quan el venguis. Això també eliminarà qualsevol llicència DRM que hagis adquirit mentre l'usaves. No hi haurà contingut al telèfon una vegada comprat o rebut, per la qual cosa la persona que el compri no podrà veure'l ni accedir-hi. Aquest és un altre mètode per eliminar la informació del telèfon que no vols que el comprador vegi o hi accedeixi. També garantiràs que el comprador no faci un mal ús daquests continguts de forma indeguda o no autoritzada.
Amb Android, el restabliment de DRM impedeix l'ús il·legal o inapropiat de continguts protegits per DRM. Aquesta funció també s'utilitza als dispositius Android a més de vendre'ls. Quan es baixa un contingut, es rep la llicència DRM. Per tant, si vols prestar, vendre o donar el teu mòbil i vols protegir-lo, has d'evitar fer-lo servir de forma inapropiada.
Com fer restabliment DRM a Android
El DRM dels dispositius Android es pot desactivar en qualsevol moment. És possible que vulgueu fer això si voleu vendre el seu telèfon o si voleu eliminar totes les llicències DRM que hi són en un moment donat. Tant se val per què vulguis fer això. Tant se val la marca o el model del teu telèfon, els passos per restablir-lo o restaurar-lo són els mateixos en Android, encara que solen variar segons el fabricant i el disseny.
En alguns dispositius, la ruta que cal seguir és diferent, ja que les opcions de restauració del mòbil es troben en una secció diferent. Per exemple, a Samsung s'accedeix a aquestes opcions a través de la secció de Manteniment del dispositiu. Si vols utilitzar el restabliment de DRM a Android, aquests són els procediments que has de seguir:
Obrir l'app Configuració d'Android.
Després vés a Còpia de seguretat i restabliment.
Després heu de cercar l'opció Restabliment DRM i prémer.
Ara confirma que vols fer això.
Torna a confirmar novament i introdueix el codi si t'ho demana.
Finalment espera que es completi el procediment i estarà llest.
Totes les llicències DRM del telèfon s'han suprimit completament seguint aquests passos. Ja no n'hi ha cap evidència, i no se'n pot abusar si anés a vendre el telèfon.
El contingut d'l'article s'adhereix als nostres principis de ètica editorial. Per notificar un error punxa aquí.
Ruta completa cap a l'article: Androidsi » Tutorials » Restabliment DRM: Què és i per a què serveix a Android
Et pot interessar
Un comentari, deixa el teu
Deixa el teu comentari Cancel lar la resposta
La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Estic d'acord amb els termes de privacitat *
Responsable de les dades: Actualitat Bloc
Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
Legitimació: El teu consentiment
Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.
Vull rebre la newsletter
Consuelo va dir
fa 5 mesos
És confús. Vull restablir llicències que JO abans havia eliminat.
Respondre a Consol
Què és una app i com funciona, coneixent tipus i usos
Com instal·lar el certificat digital en un mòbil Xiaomi
Notícies al teu email
Rep les últimes notícies sobre Android en el teu correu electrònic
Nom
Correu electrònic
Accepto les condicions legals
↑
Facebook
Twitter
pinterest
Youtube
telegram
E-mail RSS
Feed RSS
Android Ajuda
Android Guies
Tot Android
actualitat iPhone
Sóc de Mac
Apple Guies
L'Output
actualitat gadget
mòbil Fòrum
Zona de tauletes
Windows Notícies
Vida Bytes
creatius Online
tot eReaders
Maquinari Lliure
Linux Addictes
Ubunlog
des Linux
guies WoW
trucs Descàrregues
actualitat Motor
Bezzia
Spanish
Afrikaans Albanian Amharic Arabic Armenian Azerbaijani Basque Belarusian Bengali Bosnian Bulgarian Catalan Cebuano Chichewa Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Corsican Croatian Czech Danish Dutch English Esperanto Estonian Filipino Finnish French Frisian Galician Georgian German Greek Gujarati Haitian Creole Hausa Hawaiian Hebrew Hindi Hmong Hungarian Icelandic Igbo Indonesian Irish Italian Japanese Javanese Kannada Kazakh Khmer Korean Kurdish (Kurmanji) Kyrgyz Lao Latin Latvian Lithuanian Luxembourgish Macedonian Malagasy Malay Malayalam Maltese Maori Marathi Mongolian Myanmar (Burmese) Nepali Norwegian Pashto Persian Polish Portuguese Punjabi Romanian Russian Samoan Scottish Gaelic Serbian Sesotho Shona Sindhi Sinhala Slovak Slovenian Somali Spanish Sudanese Swahili Swedish Tajik Tamil Telugu Thai Turkish Ukrainian Urdu Uzbek Vietnamese Welsh Xhosa Yiddish Yoruba Zulu | 0.746753 | curate | {"ca": 0.8424196350999131, "pt": 0.006841876629018245, "en": 0.11772371850564727, "es": 0.02291485664639444, "fr": 0.0027150304083405734, "kk": 0.00010860121633362293, "gl": 0.0007602085143353606, "ru": 0.0010860121633362294, "nl": 0.0024978279756733275, "hu": 0.0011946133796698524, "de": 0.0010860121633362294, "eb": 0.0006516072980017377} | https://www.androidsis.com/ca/restabliment-drm/ |
mc4_ca_20230418_11_787973 | ONZENA TROBADA D’EQUIPS DE MEDIACIÓ DELS INSTITUTS DE SABADELL | Institut Sabadell
Institut Sabadell18/05/19
El passat 8 de maig els alumnes mediadors de l’Institut Sabadell van participar de la XI Trobada d’Equips Mediadors, al Casal Pere IV de Sabadell. En aquesta jornada van participar alumnes de diferents instituts de Sabadell, Castellar i Sant Quirze. Més de 150 alumnes de secundaria es van reunir per compartir estratègies per resoldre els conflictes a través de la Mediació.
Els alumnes mediadors del nostre centre (Irene Gabarrón, Irene Ruiz, Keyla Guitart, Sebas Morfe, Aina Carrillo, Noemí Román, Marc Jurado, Joel Molero, Clara Checa, Carla Fernández, Marc Aguilar, Nerea Palomares, Carla Ruano, Ariane Requena i Nora López) van valorar molt positivament l’experiència, ja que va resultar una trobada molt participativa, intensa i engrescadora.
L’activitat ha estat organitzada pel Seminari de Mediadors del CRP de Sabadell i Sant Quirze amb la col·laboració del Servei de Mediació de l’Ajuntament de Sabadell.
Al programa “Al Mati” de Radio Sabadell han fet aquest podcast de la Trobada d’Equips Mediadors.
https://agora.xtec.cat/ies-sabadell/wp-content/uploads/usu405/2019/05/190508_almati_Mediacio_0.mp3 | 0.766981 | curate | {"ca": 0.8985148514851485, "en": 0.10148514851485149} | https://agora.xtec.cat/ies-sabadell/general/onzena-trobada-dequips-de-mediacio-dels-instituts-de-sabadell/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_870318 | El col·lectiu de pirates informàtics crida a "apagar" el web d''El Mundo' per denunciar "el recent cop contra la llibertat de les eleccions catalanes" El col·lectiu de pirates informàtics Anonymous ha tornat a penjar a les xarxes el famós vídeo que va aparèixer els anys 90 en què el director d''El Mundo', Pedro Jota Ramírez, està tenint sexe amb una prostituta de forma submisa. Els 'hackers' protesten d'aquesta manera, segons un comunicat que es pot llegir al portal Kaos en la Re, contra "el recent cop contra la llibertat de les eleccions catalanes, dirigit per feixistes des de les clavegueres de l'estat i difós per mitjans que fan de la calúmnia contínua notícia", en relació a les acusacions de corrupció difoses pel rotatiu madrileny contra Artur Mas i la família Pujol que estan centrant els últims dies de campanya electoral. En el mateix text, Anonymous convoca tots els ciutadans a "col·laborar amb l'apagada del mitjà feixista, mitjà que ataca un dels pilars de la democràcia, el vot lliure", una apagada que fixa per a dilluns, a les 9 del matí. "Hem de donar un missatge clar a un mitjà feixista que coarta la llibertat de tot un poble", denuncien els 'hackers', que afegeixen que "la primera condició perquè el vot sigui en llibertat és la bona informació dels ciutadans". "És aquí on Anonymous exercirà el seu poder contra qualsevol que no permeti que un poble s'expressi lliurement", afegeix. http://www.ara.cat/especials/eleccions25n/Pedro_Jota_Ramirez-El_Mundo-video-Anonymous-corrupcio_0_814718655.html
Jo això no ho vull ni veure, ara bé: pel què estic llegint, em sembla quelcom fortíssim. No sé ni com aquest home té els collons de sortir de casa. | 0.891664 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_446310 | Força Aèria de l'Exèrcit Popular de Corea
La Força Aèria de l'Exèrcit Popular de Corea (en coreà: 조선인민군 공군, RR "Joseon Inmingun Gonggun"), és el nom de la Força aèria de Corea del Nord. La FAPC és la segona branca més gran de l'Exèrcit Popular de Corea amb més de 110,000 homes. Posseeix 940 aeronaus de diferents tipus, la majoria d'origen soviètic o xinès. La seva funció principal és defensar l'espai aeri de Corea del Nord de les agressions imperialistes. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=446311 |
grup-elmon_ca_20230726_0_55088 | Un home de 57 anys ha estat la primera persona a rebre el cor d’un porc modificat genèticament, en una operació pionera que podria donar esperança a milions de persones arreu del món. Segons informa ‘The New York Times’, l’operació va tenir lloc el passat divendres i va durar vuit hores, i aquest dilluns el pacient evolucionava de manera favorable.
El responsable de l’operació, el doctor Bartley Griffith, va afirmar al rotatiu nord-americà que el cor funciona i que “tot sembla normal”. El cor rebut pel pacient és el fruit de l’esforç d’anys i de molts equips de científics, que gràcies a les darreres tecnologies d’edició genètica, han aconseguit el que fa ben poc semblava impossible.
La demostració de la viabilitat d’aquest tipus de trasplantament podria ser el principi d’una nova era que elimini l’espera d’òrgans compatibles, que algunes vegades pot ser fatal. Durant els propers anys, aquestes operacions es podrien anar tornant cada vegada més normals i canviar completament la manera com es tracten les fallades de molts òrgans del nostre cos.
Tot i així, és clar, caldrà continuar investigant molt perquè, fins i tot a dia d’avui i amb donants humans, hi continua havent rebuigs a òrgans trasplantats malgrat que els metges s’asseguren tant com poden la compatibilitat. En el cas del pacient que ha rebut aquest cor de porc, de fet, va decidir provar aquest procediment pioner perquè sense un cor nou hauria mort i se’l considerava massa feble com per arriscar-se a rebre un cor humà que alguna altra persona podria aprofitar amb molta més seguretat.
Segons el ‘New York Times’, el cor funciona correctament i està fent una bona feina, cosa que podria fer que el pacient fos desconnectat de la màquina que el mantenia viu durant les properes hores. Un gran èxit de la medicina que mostra fins on hem arribat i, encara més, com pot millorar aquest camp del coneixement durant els propers anys. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monplaneta.cat/medicina/trasplanten-cor-porc-modificat-geneticament-persona-40702/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_434160 | .
Company, espero que estiguis bé. Consell: fuig d'aquest ambient merdós i mira que aquests desgraciats toquin presó o com a mínim tinguin problemes legals. Dels que no et respecten del xat, passen com de la femta, amb aquesta actitud, se'ns dubte, aviat seran ells els que tastaran tals medecines. El temps posa a tothom al seu lloc. Ànims i a fer exercici, a estudiar o a treballar! Necessitem independentistes, feliços, amb fills i ben formats.
Merci per tots els comentaris, els teus han sigut dels pocs coherents sempre. Estudiem i treballem (bé, ara fa poc se'ns van acabar els contractes). Salut! | 0.719408 | curate | {"fr": 0.0016835016835016834, "es": 0.05387205387205387, "ca": 0.9343434343434344, "ro": 0.010101010101010102} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_135782 | Calcinat totalment un autobús de la línia 3, després d'incendiar-se el motor En el moment de produir-se el sinistre no hi havia cap passatger dins del vehicle, només la conductora, que en va sortir il·lesa. https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/comunicacio/sala-de-premsa/notes/calcinat-totalment-un-autobus-de-la-linia-3 https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png
Calcinat totalment un autobús de la línia 3, després d'incendiar-se el motor
En el moment de produir-se el sinistre no hi havia cap passatger dins del vehicle, només la conductora, que en va sortir il·lesa.
28 gener 2011
Ahir a la tarda, cap als volts de les 5, el motor d’un dels autobusos urbans que cobreix la línia 3 (Estació – Castellnou) va començar a fumejar. Al veure que sortia fum del motor, la conductora del vehicle va aturar l’autobús a l’alçada del número 36 de l’avinguda de Castellnou, abans que aquest s’incendiés.
Es dóna la casualitat que, darrera del bus, circulava una patrulla dels Mossos d’Esquadra. La conductora i els agents van intentar apagar les flames amb els extintors reglamentaris tant de l’autobús com del cotxe patrulla, però el foc ja s’havia propagat i no hi va haver res a fer. El vehicle va quedar completament calcinat, només va quedar en peu el xassís. Un cop extingit el foc, agents de la Policia Local van escortar l’autobús calcinat fins a la cotxera, a Can Calopa.
L’empresa concessionària del servei de transport urbà de Rubí, RubíBus, va posar-se en contacte ahir mateix amb el fabricant dels autobusos (Scania) perquè un pèrit de l’empresa examini el vehicle calcinat i analitzi les causes del sinistre.
L’autobús cremat, que és irrecuperable, és un dels vehicles nous que es van adquirir l’any 2008. El servei, però, no es veurà afectat perquè Rubí disposa de 2 vehicles més de reserva estratègica per a fer front a aquest tipus d’eventualitats.
El sinistre no va provocar danys personals ni tampoc va afectar els habitatges de la zona. Ahir a la tarda, el servei de neteja de la ciutat va retirar tota la ferralla de la calçada. | 1 | perfect | {"ca": 0.9182174338883448, "es": 0.08178256611165524} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_478125 | Mossos d’Esquadra: un reconeixement merescut Aquestes darreres setmanes hem vist atònits un exercici de criminalització de la nostra policia nacional a càrrec d’un combinat explosiu de mitjans espanyols i estudiants totalitaris. Arrel de les legítimes protestes contra el Pla de Bolonya, estudiants comunistas i no estudiants anti-sistema han ocupat les facultats publiques (públiques!) impedint l’accés dels estudiants, dels professors i dels mitjans de comunicació. Una cosa és protestar i una altra imposar la voluntat amb mètodes feixistes, facciosos i mafiosos amb l’amenaça de la violència. I a sobre, quan la nostra policia restableix l’ordre, se’ls criminalitza i se’ls agredeix. Més greu encara: s’utilitza l’estelada per pegar-los. Utilitzar l’estelada (encara que sigui la groga) contra la nostra policía és una profanació i un ultratge innacceptable que demostra el caràcter deixat, brut i deshonrós dels que ho van fer. No són estudiants catalans: són escorrialles sense futur que només busquen fer mal a Catalunya i als seus símbols. Per això volem denunciar des d’aquí aquests fets i fer una crida a donar suport a la nostra policia nacional. Si hi ha pomes podrides al cos de Mossos d’Esquadra, s’han d’apartar del cos, de la mateixa manera que només una minoria dels estudiants són totalitaris i feixistes. Reivindiquem el dret a protestar dels estudiants i el dret a l’ordre públic, pedra angular d’una societat moderna i lliure. Per les vegades que calgui, nosaltres romandrem fidels a la nostra policia nacional. Ens ha costat moltíssim, i algunes persones han patit presó o mort, per tenir ara el minso autogovern que ens ha permès tenir el cos de Mossos d’Esquadra. Si hi ha elements nocius, s’han d’individualitzar i apartar del cos, però allò que no es pot tolerar de cap manera és la criminalització i assetjament del cos. Corrupció a la policia espanyola Més enllà, però, d’aquest reconeixement, volem aprofitar l’ocasió per denunciar sense embuts una altra organització policial que sí que actua amb total impunitat al nostre territori sense que se li demanin explicacions. Ens referim a la policia espanyola, que actua a casa nostra sota el nom de Cuerpo Nacional de Policía (CNP), donant per entès que “nacional” fa referència a la seva nació, és a dir, a Espanya. Aquestes mateixes setmanes hem vist com alguns dels alts càrrecs d’aquest cos han estat detinguts per corrupció, perquè presumptament acceptaven suborns de grans proxenetes propietaris de locals a canvi d’informació per evitar les batudes policials. És a dir, que els alts comandaments estaven directament vinculats al negoci repugnant de la prostitució, amb la conseqüent explotació de noies estrangeres i esclavatge sexual que això comporta. Només alguns opinadors valents han indicat que aquest fet és gravíssim i demostra que hi ha corrupció policial i que, sovint, està enclavada a la mateixa cúpula del cos. Per això, des d’aquestes modestes pàgines, reiterem la nostra exigència que les forces policials i militars estrangeres abandonin amb caràcter d’urgència el territorio nacional i tornin a la metròpoli, d’on mai haurien d’haver sortit. Roger Balestui PÀTRIA núm. 9 http://www.unitat.cat/patria.html
Us agradi o no als comunistes de bar de facultat, sense policia no hi ha independència, igual que no n'hi ha sense empresaris. I a fí de comptes, està molt bé criticar la nostra policia, però quina alternativa proposeu? La bondat universal? L'anarquia? O potser preferirieu que tornés la policia nacional espanyola i la guàrdia civil?
Alexander escrigué: Us agradi o no als comunistes de bar de facultat, sense policia no hi ha independència, igual que no n'hi ha sense empresaris. Eh, que n'hi ha que no tenim bar a la facultat!
Això és impossible A tota facultat hi ha bar, o millor dit: a tot bar de facultat hi ha una facultat. Segurament encara no l'has descobert | 0.835829 | curate | {"ca": 0.9906371911573472, "pt": 0.009362808842652795} | |
mc4_ca_20230418_10_531544 | Autora Valentina Bastos
Hablan las women's lib / Naomi Weisstein
Títol : Hablan las women's lib : movimiento de liberación de la mujer
Autores : Naomi Weisstein, Autora ; Anne Koedt, Autora ; Laurel Limpus, Autora ; [et al.] ; Maria Josep Ragué-Àrias, Epilogista, autora del colofó, etc. ; Valentina Bastos, Traductora
Col·lecció : Kairós 069
Nota general : DL B-12538-1972
Matèries : Feminisme radical ; Moviment feminista
Paraules clau : EE UU, S.XX.
Resum : Maria Josep Ragué-Àrias recull una sèrie de textos feministes que considera importants després de l'experiència d'haver viscut als Estats Units i haver participat en el Women's Lib. El contingut del llibre, malgrat referir-se a un context molt diferent, fou clau, en el seu dia, en el despertar del feminisme a casa nostra.
Hablan las women's lib : movimiento de liberación de la mujer [text imprès] / Naomi Weisstein, Autora ; Anne Koedt, Autora ; Laurel Limpus, Autora ; [et al.] ; Maria Josep Ragué-Àrias, Epilogista, autora del colofó, etc. ; Valentina Bastos, Traductora . - Barcelona : Kairós, 1972 . - 168 p. ; 16 cm. - (Kairós 069) .
DL B-12538-1972
06766 11.02.01.HAB Llibre Biblioteca Biblioteca Disponible
08651 11.02.01.HAB Llibre Biblioteca Biblioteca Disponible Lourdes Ponce
06764 D-261 Llibre Biblioteca Dipòsit Disponible Fills de Montserrat Roig | 0.494798 | curate | {"es": 0.29470452801227937, "de": 0.06830391404451266, "ca": 0.5594781273983116, "fr": 0.06600153491941672, "it": 0.011511895625479662} | http://centredocumentacio.caladona.org/biblioteca/index.php?lvl=author_see&id=4728 |
mc4_ca_20230418_3_751390 | Comissions Obreres de les Illes Balears. Profund dolor per les víctimes de les inundacions a Sant Llorenç des Cardassar
CCOO de les Illes Balears manifesta el més profund dolor per les víctimes de les inundacions esdevingudes ahir al municipi de Sant Llorenç des Cardassar.
CCOO de les Illes Balears manifesta el més profund dolor per les víctimes de les inundacions esdevingudes ahir al municipi de Sant Llorenç des Cardassar.
CCOO de les Illes Balears vol deixar palesa del profund dolor per les víctimes mortals arran de les inundacions provocades pel desbordament del torrent que travessa el municipi de Sant Llorenç i expressa el seu condol amb els familiars i amics de les que han deixat.
Alhora, el sindicat es posa a disposició de les autoritats municipals i del Batle, en concret, per a qualsevol necessitat que pugui haver-hi, i insta a les diferents administracions a treballar de valent per a la recuperació del municipi dels danys ocasionats.
CCOO de les Illes Balears guardarà a les 12.00 h un minut de silenci a les portes del sindicat en record de les víctimes. | 0.818195 | curate | {"ca": 0.8871268656716418, "fr": 0.11287313432835822} | http://www.ib.ccoo.es/webbaleares/Informacio:Noticies:1045294--Profund_dolor_per_les_victimes_de_les_inundacions_a_Sant_Llorenc_des_Cardassar |
mc4_ca_20230418_16_705325 | Llibret audiollibre petjades
Sociais tema 5
by GabbyMG
by 311012
Mapa conceptual eisinober
Las claves de_la_unidad_celia_noguero
Graellalectcom pbuida
by castellvi1
linaratia
Muntanyes Maleïdes<br />
Pirineus: un territori fràgil<br /> Factors que accentuen la fragilitat i la pressió sobre el territori<br />Dispersió dels seus nuclis.<br />Reduït nombre d’ habitants.<br />Recessió dels sectors tradicionals : agrícola i ramader.<br />Riquesa de recursos naturals.<br />Manca de gestió dels seus recursos.<br />
Omplint el territori<br /> Pallars Sobirà:<br /><ul><li>Habitants: 7191 ( IDESCAT,any 2007)
Superfície: 1377,9 Km2
Habitatges (IDESCAT,2001):</li></ul> . Primeres residències: 2486<br /> . Segones residències: 2182<br />
On anem?? ?<br />
Nova teologia de l’especulació<br />
Apareixen nous símbols , canvia la fesomia tradicional dels pobles, fins i tot el símbol religiós, màxim exponent de la identitat rural, és engolit pels símbols de l’especulació<br />
Les pedres ja no parlen, resten ocultes sota el formigó sense història. Castell de Sort, empresonat per la nova biblioteca municipal. La gran oposició popular no va aturar el projecte. <br />
Alós d’ IsilEls morts ja no dormen tranquils. Els cementiris, abans espais recollits, només custodiats per l’església, ara engolits i amenaçats per les noves construccions. <br />
“Crónica de un muerte anunciada”<br />
Espui, Vall Fosca , Pallars Jussà: 84 habitants, la previsió de llits és de 7400 llits en el projecte inicial de Vall Fosca Interllacs ( places hoteleres i vivendes) els primers 100 ja hi son. El projecte preveu: “Sala de convencions i congressos (1.000 places), golf house, bowling, discoteca, taverna anglesa, pub musical, aparcament 2.000 cotxes/aparcaments turístics, lloguer d’esquís, assistència sanitària, estació interior telecabina, esquí express, pista de gel, botiga d’esports, bocatas, hotels, fondues i raclettes, supermecats i quiosc, productes típics i takeaway, sidrería. <br />
La urbanització se situa just en un dels únics plans de la vall, el pla d’ Espui, al costat del riu Flamicell. Una vegada més el territori es tracta com a pura mercaderia. Sostenibilitat, respecte al medi, respecte alsvalorssocials, culturals , històrics…Llums!!! Càmera!!! Acció!!! Comença la funció.<br />
SolitudÀnimesanònimes, veïns a temps parcial, olor de comiat. <br />
Cases sense gent, gent sense casa. Es dona la paradoxa que malgrat el gran nombre d’habitatges buits, part dels joves que volen tornar a la comarca es troben amb la impossibilitat de comprar res, la especulació del terreny ho fa impossible. València d’Àneu 24 de juliol de 2008.<br />
L’ afany especulatiu sembla no tenir fi, models uniformats, pobles paral·lels ...models imposats que trenquen la vida social i canvien els paisatges de forma radical. <br />
Portes i finestres tancades, crisi...un país en venda. Tots els estudis deixen de manifest que la mitjana d’ocupació de les segones residències no arriba a 20 dies a l’any.<br />
Complicitat:cap projecte, ni cap agressió es fa sense la complicitat administrativa. Plans d’ordenació Locals, Plans comarcals...sense la voluntat política necessària l’especulació te les vies obertes.Les anomenades “externalitats” de les empreses constructores, son allò que les nostres butxaques paguen en nom d’una barbàrie que diuen progrés.Infraestructures , finançaments...”viatge a la destrucció” <br />
<ul><li>Relació de fotografies:</li></ul>- Muntanyes Maleïdes: carretera nova València d’Àneu 23 Juliol 2008<br /> - Nova teologia de l’especulació: Espui, Vall Fosca, Pallars Jussà 23 Juliol 2008<br /> - Nous símbols: poble d’Espui 23 juliol 2008 <br /> - Pedres que ja no parlen: Castell de Sort i projecte de biblioteca municipal 23 juliol 2008<br /> - Alòs d’Isil: cementiri i noves construccions<br /> - “Crónica de una muerte anunciada”: Poble d ’Espui i complex residencial 23 juliol 2008<br /> - Espui Vall Fosca detall de grues i casetes de construcció, 23 juliol 2008<br /> - La urbanització se situa.. Hotel al complex d’ Espui 23 juliol 2008<br /> - Solitud: detall de bústies en apartaments a València d’Àneu 23 juliol 2008<br /> - Cases sense gent , gent sense casa: urbanització tancada a València d’Àneu 23 juliol 2008<br /> - L’afany especulatiu... Urbanització a Senterada, Vall Fosca 23 juliol 2008<br /> - Portes i finestres tancades: població de Baro, Pallars Sobirà, edifici d’apartaments a peu de carretera.<br /> - Complicitat: nova carretera de Sorpe a València d’Àneu , 23 juliol 2008<br />
Llumcolor
escolacastellum
Angymor3
GabbyMG
Institución Educativa Pedacito de Cielo
castellvi1
Inaki11
L'energia que mou Súria
virusdenespola | 0.670694 | curate | {"ca": 0.9183673469387755, "pt": 0.00303951367781155, "en": 0.01801997394702562, "es": 0.049717759444203216, "eb": 0.0019539730785931393, "fr": 0.0019539730785931393, "it": 0.003256621797655232, "uz": 0.0021710811984368217, "pl": 0.001519756838905775} | http://es.slideshare.net/linaratia/muntanyes-maledes-8218591 |
macocu_ca_20230731_5_17579 | Torna la Cursa de la Cordera d'Albesa
Un total de 250 corredors participaran aquest diumenge a Albesa en una nova edició de la Cursa de la Cordera, 43 Memorial Josep Fontanet, en les distàncies de 5 i 10 quilòmetres, a més d’una caminada de 5 quilòmetres. La sortida i arribada de les carreres tindran lloc des del camp municipal de futbol i comptaran també amb competició per als més joves. Així, se celebraran carreres de 2 quilòmetres i 1 quilòmetre, per a les categories de 12 a 15 anys i de 10 i 11 anys respectivament, a més d’altres de distància més curta per als més petits.
Tal com va explicar ahir durant la presentació de la prova atlètica l’alcaldessa d’Albesa, Eugènia Puiggròs, “és la carrera més antiga de Catalunya i està documentada el 1590”. Puiggròs va afegir que “és una bona oportunitat per conèixer el poble i practicar hàbits saludables”.Per la seua part, Sisco Piqué, membre del Club Excursionista d’Albesa i organitzador de la carrera, va animar tothom a “apuntar-se a una cursa que compta amb una gran tradició històrica”.Com ja és habitual, el premi per als guanyadors en les categories absolutes serà un corder preparat per cuinar, mantenint la tradició amb què va començar aquesta competició, malgrat que anys enrere s’entregava l’animal viu als primers classificats.La carrera, a més, homenatja Josep Fontanet, un dels referents de la competició, ja que la va guanyar en diverses ocasions. Precisament, Fontanet participava en una cursa que, en els seus inicis, oferia una prova oberta a tot el públic i una altra només per a participants del municipi.
La competició forma part de la Lliga Ponent 2022 i té com a límit els 250 inscrits. Les inscripcions es poden realitzar a través de: www.iter5.cat.Aquesta prova s’organitzava tradicionalment a Albesa el 16 d’agost, dia de Sant Roc, i estava concebuda com una carrera pedestre popular, lúdica però alhora molt competitiva en la qual corrien joves sense preparació atlètica. Durant generacions es va convertir en una disputa esportiva entre poblacions veïnes.L’última vegada que es va córrer realment va ser l’any 2019, ja que el 2020 no es va celebrar per la pandèmia i l’any passat va ser virtual.
El 2019 Ramon i Rosamari Carulla es van proclamar guanyadors de la carrera llarga, i Sergi Pascual i Antònia Argilés, de la curta. | 0.879552 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_339832 | TV3 deixa el debat sobre la independència per l'endemà de les consultes Cap programa de la televisió pública catalana emetrà un debat previ · La política és fer un seguiment 'feble' sense fomentar la participació 04.12.2009 ! 05.00h Cap programa de TV3, la televisió nacional de Catalunya, organitzarà un debat sobre la independència els dies previs al 13-D. Ni l'Àgora, l'espai de debat polític per excel·lència de la cadena, ni el Banda Ampla, que fomenta el debat social, donaran veu a partidaris i detractors de la independència en la recta final de la històrica primera onada de consultes. Segons ha pogut saber directe!cat, la informació sobre les consultes es concentrarà als Telenotícies, i l'únic debat sobre la independència serà l'endemà dels referèndums a l'Àgora. Fonts de Televisió de Catalunya asseguren que la política respecte les consultes és realitzar un seguiment 'feble' i en cap cas incentivar-ne la participació. Segons fonts de l'emissora, l'Àgora de la setmana vinent no debatrà la independència i tampoc ho farà el Banda Ampla, que emetrà un debat ja enregistrat. A falta de confirmar el tractament que en faran espais com Els Matins de TV3, que no poden avançar si en parlaran perquè fan les previsions 'a curt termini', Televisió de Catalunya concentrarà tota la informació de les consultes als Telenotícies de l'emissora i a l'Àgora de l'endemà del 13-D, que donarà veu als organitzadors dels referèndums, entre ells Alfons López Tena i possiblement membres de Decidim.cat, per tal de debatre'n els resultats. D'aquesta manera, el seguiment que farà TV3 serà a posteriori, celebrant el debat electoral televisiu l'endemà de les eleccions. El mateix seguiment és el que preveu fer RAC1, que l'endemà de les consultes entrevistarà a El Món a RAC1 als responsables nacionals per tal d'avaluar-ne els resultats. L'altre mitjà audiovisual del grup Godó, 8TV, no té previst fer cap seguiment dels referèndums sobre la independència. Pel que fa a d'altres mitjans de la CCMA, Catalunya Ràdio també s'excusa en el 'curt termini' de les previsions dels seus programes, i de moment cap espai té preparat un debat amb partidaris i detractors de la independència. A la Cadena Ser tampoc poden avançar si en parlaran, i només algunes delegacions comarcals de l'emissora, com Ser Penedès-Garraf, tenen previst donar veu als organitzadors de les consultes de la zona. Aquesta passivitat dels mitjans de comunicació radiofònics i televisius respecte a les consultes contrasta amb el seguiment que estan realitzant els mitjans digitals i la premsa en paper, i amb les mobilitzacions iniciades a la xarxa. En només una setmana, el grup de Facebook 'Per un debat a TV3: Independència, sí o no' ja compta amb més de 4.600 adherits. Directe.cat----------------El defensor de l'audiència de TV_3 respon....TV3 Internacional Decideix! (Directe.cat)
Però el dia 13D no fan la Marató? PD: Confiem en el Toni Soler el dijous... | 0.879964 | curate | {"ca": 0.985929993136582, "es": 0.014070006863417982} | |
crawling-populars_ca_20200525_9_65742 | Plaça de Carles III, 14, Sant Carles de la Ràpita, España
Z Prices from: Gratis€
We speek in:
Telefon: 977 744 624
Església Nova de Sant Carles de la Ràpita
El nom de Sant Carles de la Ràpita va esdevenir per la presència del rei Carles III: volia convertir el petit poble de pescadors en una gran ciutat amb el millor port del Mediterrani.
Entre les infraestructures que va realitzar, l’Església Nova és de les més significatives. Aquesta construcció neoclàssica situada al centre de la població i mirant al mar, desenvolupa actualment el paper de centre d’activitats culturals. Centre d’Interpretació de la Il·lustració i Oficina de Turisme
Visited 991 times, 2 Visits today
Des de l’any 1995, i envoltat d’un paisatge im Read More…
Read More…
Read More…
A Ebre.com tens tota la informació sobre els parcs, llocs d’interés, restaurants, allotjaments, excursions i activitats.
T’oferim la possibilitat d’afegir el teu negoci gratis i opinar sobre els llocs.
© 2015 Ebre.com. Powered and developed by Ofitec
OR use your account
Registration is disabled on this website.
Already have an account? Sign in | 0.660863 | curate | {"ca": 0.7709291628334867, "en": 0.16283348666053357, "de": 0.03311867525298988, "uk": 0.01839926402943882, "fr": 0.014719411223551058} | : /esglesia-nova-de-sant-carles-de-la-rapita/ |
mc4_ca_20230418_13_310272 | Política de privacitat xarxes socials | aaa
1 . Informació sobre el responsable del tractament de les dades allotjades a la pàgina oficial de ALBERT AMARGÓS ALTISENT (AAA), a la xarxa social
De conformitat en deure informació establert en el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril (GDPR) ALBERT AMARGÓS ALTISENT (AAA), a endavant,EL RESPONSABLE desitja posar en coneixement dels usuaris d’aquesta xarxa social la política respecte del tractament i protecció de les dades de caràcter personal d’aquelles persones que voluntàriament accedeixen i utilitzen la pàgina oficial DEL RESPONSABLE, en la mateixa . L’accés i ús per l’usuari d’aquesta pàgina oficial DEL RESPONSABLE, suposa que accepta expressament aquesta política de privacitat i que presta el seu consentiment per al tractament de les seves dades personals segons el que preveu la mateixa .
L’usuari queda informat que DEL RESPONSABLE, amb domicili social a C/ Berguedà, 17-19 – 1 2 08029 Barcelona (Barcelona), ostenta la condició de responsable dels fitxers i tractaments a través dels quals es recullen i emmagatzemen les dades personals de l’usuari com a conseqüència del registre i ús de la pàgina oficial de DEL RESPONSABLE, en aquesta xarxa social , sense perjudici dels tractaments dels que és responsable l’entitat titular de la xarxa social en què es troba la nostra pàgina oficial . | 0.867852 | curate | {"ca": 0.9977711738484398, "fr": 0.002228826151560178} | https://aaa.cat/politica-de-privacitat-xarxes-socials/ |
macocu_ca_20230731_1_448303 | El lladre li ha demanat cinta per poder arreglar el seu vehicle
Redacció 11/01/2020 18:40h
Una dona s'ha endut un gran ensurt aquest matí de dissabte a Salou. La víctima del robatori i l'agressió s'ha trobat el retrovisor del cotxe trencat al carrer via Aurèlia, quan ha vingut un jove a demanar-li ajuda en ser víctima d'un fet similar, quan aquest li ha estirat la bossa de mà, fent-la caure de cara a terra i, tot seguit, fugir a correcuita.
Li demana la cinta americana per robar-li la bossa de mà
A les xarxes socials ja circula un possible nou 'modus operandi' de robatori a Salou i s'ha creat alerta entre els veïns i veïnes de la població. Aquest dissabte, 11 de gener, als voltants de les dotze del migdia, una dona ha estat robada i agredida als voltants del número 26 de via Aurèlia del municipi de la Costa Daurada.
La dona ha arribat on tenia estacionat el seu vehicle, el qual tenia el retrovisor penjant, causa d'una possible bretolada d'algun individu. Amb la intenció d'arreglar-ho amb cinta americana, un jove li ha anat a demanar, ja que ell també havia estat víctima d'un incident igual.
En entregar-li la cinta, el jove li ha estirat la bossa de mà, tirant-la de cara a terra, moment en què ha començat a cridar demanant ajuda, fins que han arribat veïns i veïnes de la zona, els quals no han pogut fer res, ja que el lladre havia fugit. | 0.870551 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_408457 | pomada [farm i cosm] Preparació semisòlida de consistència tova anàloga a la del llard, amb un punt d'estovament superior i pròxim als 37°C, destinada a ésser estesa damunt la pell, amb una finalitat terapèutica o cosmètica | 0.72874 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_29458 | Travessa en BTT Terra de l'Aigua 2013
Riells i Viabrea
El terme municipal de Riells i Viabrea, de 26,53 km2, a l'extrem sud-occidental de la comarca de la Selva, província de Girona, s'estén pels vessants orientals del Montseny. Comprèn els pobles de Riells, a una alçada de 487 metres i essent el "sostre" el cim del Turó de Morou amb 1307 metres d'alçada, i el de Viabrea, on és el lloc més baix del municipi amb 85,8 metres sobre el nivell del mar, concretament a l'estació de tren de Riells i Viabrea (Breda).
Actualment la població empadronada ascendeix a 3.800 habitants. És un municipi força ben comunicat ja que el travessa la C-35 que va des de Granollers direcció Maçanet, i també la GI-552 que neix a La Batllòria, província de Barcelona, i travessant la població veïna de Breda arriba fins Arbúcies. També passa molt a prop l'autopista A -7, tenint a uns 6 quilòmetres de distància les sortides 11 i 10 que pertanyen respectivament a Sant Celoni i Hostalric.
Tocant a la carretera de La Batllòria a Breda, GI-552, a l'alçada del punt quilomètric 1,200 hi tenim l'Ajuntament, antiga masia de Can Salvà i on estan concentrats diversos serveis com el col·legi públic "El Bruc", el poliesportiu municipal, el Casal d'Avis i el CAP. Comptem amb dos exemples d'esglésies parroquials romàniques, essent una la de Sant Martí de Riells, al nucli de Riells de Montseny, i l'altra la de Sant Llop de Viabrea.
La Festa Major se celebra cada any el primer cap de setmana del mes d'agost i, actualment, els actes es concentren al Poliesportiu Municipal. Tanmateix, el dilluns més proper a l'11 de Novembre, diada de Sant Martí, se celebra a Riells de Montseny la Festa Major d'hivern. Per últim cal destacar que tots els dissabtes, al nucli d'Alba de Liste, se celebra el mercat setmanal que any rere any va guanyant renom i importància per aquestes contrades. | 0.864897 | curate | {"fr": 0.020032485110990796, "en": 0.008662696264212236, "ca": 0.971304818624797} | http://www.terradelaigua.cat/index.php?id=on&num=&lang=cat |
mc4_ca_20230418_9_397887 | Club de lectura Archivos | Page 2 of 4 | El blog del Pati de llibres.
Els lectors creixen i el club de lectura es transforma
CLUB DE LECTURA DEL PATI DE LLIBRES #llegimjunts
Cada dimarts de 18 a 19.15 h ens trobem amb un grup diferent de lectors i lectores per comentar el llibre que hem triat a la llibreria entre tots o el que proposem les llibreteres per llegir i comentar aquell mes. En dos anys hem comentat una bona selecció de lectures. Allà van les fotos que recullen alguns dels llibres comentats a cada grup:
SEGON DIMARTS DE MES
TERCER DIMARTS DE MES
QUART DIMARTS DE MES
Els nois i noies creixen, i alguns grups poden acollir nous lectors. …
Categories del blog: Club de lectura
Publicat per Pati de llibres a 27 abril, 2016
Com ho fa? Contraposa al llarg del relat la visió adulta i racional del món amb la visió infantil, innocent i imaginativa. Els lectors adults ens veiem …
Categories del blog: Amistat, Amor, Antoine de Saint-Exupéry, Antoine de Saint-Exupéry, Autoconeixement, Club de lectura, Creixement personal, El Petit Príncep, Filosofia, Lectura, Salamandra
“Hola. Em dic Duna i aquest és el meu diari d’estiu. Estic amb les meves dues germanes a casa l’avi, un malcarat. La mare ens ha deixat tirades en aquest poble blanc i blau davant del mar i el mestre de l’escola m’ha posat com a deures que escrigui tot el que em passi abans d’entrar a l’institut. No ho negaré: semblava que seria l’estiu més avorrit de la meva vida. Ara, però, entre la colla baliga-balaga, els secrets de l’avi, i un noi súper interessant que he conegut al …
Categories del blog: Babulinka Books, Club de lectura, Duna, Ferran Orta, Muriel Villanueva | 0.767683 | curate | {"es": 0.05463474524248005, "ca": 0.8538980969920197, "en": 0.08103130755064457, "de": 0.0006138735420503376, "pt": 0.009821976672805401} | http://www.patidellibres.com/blog/category/club-lectura/page/2/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_304200 | N'hi ha prou amb subscriure la teva adreça de correu electrònic per a rebre futurs missatges, que no són gaires.
La subscripció només permet rebre els comunicats de difusio.figueres, doncs aquesta no és una llista de discussió.
Per veure l'hemeroteca de missatges anteriors, obriu els arxius de la llista.
Us podeu subscriure lliurement a la llista o modificar la subscripció existent, a les seccions de sota.
Subscriure's a difusio.figueres
Apunteu-vos a rebre els comunicats de difusio.figueres emplenant el següent formulari.
Aquesta és una llista a oculta, la qual cosa significa que la llista de subscriptors només la pot veure l'administrador de la llista.
La vostra adreça de correu-e:
El vostre nom (opcional):
Per les persones ja subscriptores de difusio.figueres
Per a cancel·lar la subscripció a la llista difusio.figueres, rebre un recordatori de la contrasenya o bé canviar les vostres opcions de subscripció , introduïu l'adreça electrònica de la vostra subscripció: | 0.758534 | curate | {"ca": 0.9701030927835051, "pt": 0.029896907216494847} | https://lista.cntait.org/mailman/listinfo/difusio.figueres?language=ca |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.