id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
naciodigital_ca_20220331_0_219307 | El canal RT internacional, amb seu a Moscou, i que emet en castellà,anglès i rus, va cobrir les consultes sobiranistes celebrades el passat diumenge. Amb testimonis de tot l'espectre polític i social, el reportatge explica que Catalunya organitza referèndums per ser un "estat lliure europeu". A Rússia han entès millor les consultes que molts mitjans de l'altra bana de l'ebre. En diuen "delicat procés". | 1 | perfect | {"ca": 0.9353233830845771, "es": 0.06467661691542288} | https://www.naciodigital.cat/noticia/14042/russos-expliquen-consultes-sobiranistes |
macocu_ca_20230731_0_86089 | VICIATS #2: Esdeveniments everywhere
Barcelona Games World, Apps per a Tothom, IOTS World Congress... Ens esperen molts esdeveniments abans d’acabar l’any. Fem un repàs a tots aquests, comentant alguna curiositat i novetat d’última hora. Però com sempre també fem un repàs a les notícies tecnològiques de la setmana!
A “Saber i Frikejar” posarem a prova la “cultura tecnològica” de l’Abde i la Isabel amb preguntes que no s’esperen... I fem un repàs als resultats de l’enquesta de la setmana passada. | 0.718219 | curate | {"en": 0.07272727272727272, "ca": 0.9272727272727272} | |
mc4_ca_20230418_1_27638 | Electricitat - Electrocamps Instal·lacions SL
electrocamps > activitats > instal·lacions > electricitat
Electrocamps realitza tot tipus d'instal·lacions i reparacions elèctriques, donant servei a particulars, empreses, industries i obra pública.
Contem amb personal qualificat que ens permet oferir un servei de qualitat, respectant els terminis acordats.
Estacions transformadores i línies de Mitja Tensió.
Realitzem instal·lacions privades de mitja tensió per donar servei a les necessitats d'electrificació de la industria.
Xarxes elèctriques de Baixa Tensió.
Instal·lem línies elèctriques de baixa tensió des de sortides de Centres de Transformació amb estesa de cables soterrats fins a les escomeses de les diverses naus de polígons industrials, urbanitzacions...
Quadres elèctrics – automatitzacions – PLC's
Dissenyem quadres elèctrics per automatitzar processos industrials, maquinaria a través de contactors, relés i autòmats programables (PLC) de les principals marques del mercat: SIEMENS, TELEMECANIQUE, OMRON.
Instal·lem xarxes d’enllumenat públic per places, carrers, i polígons industrials.
Instal·lacions elèctriques a habitatges, comercials i industrials.
Les instal·lacions ben dissenyades, optimitzades i que ofereixen les millors prestacions sempre acomplint les millors mesures de seguretat i reglamentacions vigents, tant per habitatges residencials, botigues, comerços, oficines, pavellons poliesportius, camps de futbol, industries en general.
Estudis luminotècnics.
Realitzem estudis luminotècnics utilitzant el millor software del mercat per tal de calcular nivells de llum amb plànols de corbes de nivell, ombres i renders que simulen de manera molt fiable els resultats finals. | 0.79992 | curate | {"ca": 1.0} | http://electrocamps.com/ca/electricitat.htm |
racoforumsanon_ca_20220809_1_750494 | El company Aina ha penjat una notícia al fil de l'Espanyol que crec que es mereix un fil a part. La noticia sortia ahir a terra.es, al voltant de la 1 de la nit. Han passat hores i dies d'acusacions i el Reial Madrid corre el perill del descens automàtic de categoria, en cas de confirmar-se la validesa del document que José Antonio Abellán porta mesos treient a la Cope, així com els documents que van veure la llum al programa de Tele5 el dimecres passat. Tot el que s'escriu a continuació està supervisat per un jurista expert en la matèria. No es pretén jutjar sino informar de l'espiral en la que ha entrat l'entitat, que corre un greu perill. EL DELICTE Segons l'article 16 del Reial Decret 1591/1992, de 23 de Desembre, de disciplina esportiva, són infraccions molt greus: Incomplimient dels acords de tipus econòmic de la Lliga profesional corresponent. Incomplimient dels deures o compromisos adquirits amb l'Estat o amb els esportistes (artículo 76.3.b, Ley del Deporte). Incomplimient dels règims de responsabilitat dels membres de les Juntes Directives (artículo 76.3.c, Ley del Deporte). LA SANCIÓ Segons l'article 23, per la comissió de les infraccions regulades en l'article 16 d'aquest Reial Decret podran imposar-se les següents sancions: Apercibimiento. (?) Sancions de caràcter econòmic. Descens de categoria: correspondrà l'imposició d'aquesta sanció en els supòsits següents: quan l'incompliment es retrassés més de tres mesos, quan l'incompliment revesteixi especial gravetat. quan hi hagués l'agravant de reincidència. Expulsió, temporal o definitiva, de la competició professional LA SALVACIÓ Una sortida podria ser considerar el Madrid com una víctima subsidiària d'una gestió que comença, no ho oblidem, amb la proclamació il·legítima de president en les eleccions més lamentables que s'han vist en un estat de dret. La llei és rotunda, el presumpte delicte contra l'Estat - en cas de ser cert el que es va veure a Telecinco - és evident en la pressumpte corrupció de les entrades. Una altra sortida, seria que des de la institució s'ordenés una investigació ràpida i concreta, essent el propi club el que denunciés a la justicia qualsevol irregularitat. Fa uns dies apareixia aquest titular: "El preu del silenci", compte amb els silencis, podrien portar al Madrid a un carreró sense sortida.
El que és evident és que la directiva té un problema i els únics titulars que ens regala són com aquest: La junta directiva del Madrid lo aplazó todo Ara m'acaben de dir que pràcticament és segur el nombrament d'Aznar com a vicepresident. Veig que ja han mogut fitxa. Amb aquest element la permanència està assegurada. | 0.867293 | curate | {"ca": 0.998854961832061, "it": 0.0011450381679389313} | |
mc4_ca_20230418_18_68209 | Servei de redacció de projectes b...
Servei de redacció de projectes bàsics dels centres Cívics Gregal i Garbí
S-0344/2019
L'objecte d'aquesta licitació és la redacció del projecte Bàsic per detallar les previsions necessàries que facilitin el posterior projecte executiu i la construcció de dos nous equipaments públics, el centre cívic Gregal que s'ubicarà dins l'edifici municipal del carrer Castellvell núm. 1-3 i el centre cívic Garbí, equipament de nova planta a situar dins un solar públic.
- HABILITACIÓ PROFESSIONAL:
Per ambdós lots, els licitadors hauran de ser empreses o tècnics que acreditin la titulació d'Arquitecte o titulacions actuals equivalents. La titulació s'acreditarà mitjançant la presentació de la documentació oportuna.
- Adscripció de mitjans materials i/o personals a l'execució del contracte: Per a ambdós lots, com a mínim s'acreditarà: despatx professional amb mitjans estàndards de gestió, programa de gestió de pressupostos i programa de dibuix gràfic. S'atorga a aquest compromís el caràcter d'obligació essencial als efectes previstos en l'article 211 de la LCSP.
29/01/20 13:00 h Publicació acreditada pel Consorci Administració Oberta de Catalunya
Ponderació: 49.00 - Criteri: LOT 1. Oferta econòmica
Ponderació: 51.00 - Criteri: LOT 1. Experiència i reconeixements en redacció de projectes
Ponderació: 49.00 - Criteri: LOT 2. Oferta econòmica
Ponderació: 51.00 - Criteri: LOT 2. Experiència i reconeixements en redacció de projectes
Dels tres últims exercicis conclosos. Almenys en una de les tres anualitats, el volum anual de negocis haurà de ser igual o superior a una vegada i mitja el valor estimat del contracte de cada un dels lots.
Per riscos professionals vigent fins a la finalització del termini de presentació d'ofertes, per import de cobertura no inferior al doble del valor estimat del contracte de cada lot, així com aportar el compromís vinculant de renovació o pròrroga que garanteixi el manteniment de la seva cobertura durant tota l'execució del contracte.
Aquest requisit s'entendrà complert pels licitadors que incloguin en la seva oferta un compromís vinculant de subscripció, en cas de resultar adjudicataris, de l'assegurança exigida. Aquest compromís s'haurà de fer efectiu dins del termini dels deu dies hàbils al que es refereix l'article 150 de la LCSP (requeriment previ a l'adjudicació). L'acreditació d'aquest requisit es farà mitjançant certificat emès per la companyia asseguradora, en el qual constin els imports i riscos assegurats, i la data de venciment de l'assegurança, i mitjançant el document de compromís vinculant de subscripció, pròrroga o renovació de l'assegurança, en els casos en que procedeixi.
Caldrà que acreditin haver redactat el projecte d'un edifici de rehabilitació o reforma d'una superfície construïda (objecte d'intervenció) igual o superior a 300 m2 en els últims 3 anys.
Els serveis s'acreditaran mitjançant relació dels principals serveis o treballs realitzats d'igual o similar naturalesa als que correspon l'objecte del contracte, realitzats en els últims tres anys, que inclogui import, dates i destinatari, públic o privat, dels mateixos, mitjançant certificats expedits o visats per l'òrgan competent, quan el destinatari sigui una entitat del sector públic o, quan el destinatari sigui un subjecte privat, mitjançant un certificat expedit per aquest o, a manca d'aquest certificat, mitjançant una declaració de l'empresari acompanyada de la documentació de que disposi que acrediti la realització de la prestació; en el seu cas, aquests certificats seran comunicats
directament a l'òrgan de contractació per l'autoritat competent.
En els certificats hi haurà de constar la superfície del projecte d'edifici de rehabilitació o reforma i/o projecte d'edifici d'obra nova, segons el lot.
Quan el contractista sigui una empresa de nova creació, entenent com a tal la que tingui una antiguitat inferior a cinc anys, la seva solvència tècnica es podrà acreditar mitjançant la justificació de personal tècnic o unitats tècniques, integrades o no en l'empresa, participants en el contracte, d'acord amb el que estableix l'article 90.4 de la LCSP.
Caldrà que acreditin haver redactat el projecte d'un edifici d'obra nova d'una superfície construïda igual o superior a 300 m2 en els últims 3 anys.
Decret_2019019003_inici i aprov plec.pdf
Informe tècnic plec.pdf | 0.774617 | curate | {"ca": 0.988213542870349, "en": 0.002542177027963947, "ro": 0.009244280101687081} | https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?idDoc=57888681&reqCode=viewCn&idCap=1502462 |
oscar-2201_ca_20230904_2_21158 | Sorry, you have Javascript Disabled! To see this page as it is meant to appear, please enable your Javascript!
AL BAIX, OFERTES FLAIX!
Revista
Qui Som
Edicions
Contacte
Avis legal
Dades del Responsable
Identitat del Responsable: Oscar Pardo Martiáñez
Nom comercial: Revista L’Opinió
NIF/CIF: 36524713T
Correu electrònic: [email protected]
En aquest espai, l’usuari, podrà trobar tota la informació relativa als termes i condicions legals que defineixen les relacions entre els usuaris i jo com a responsable d’aquesta web. Com a usuari, és important que coneguis aquests termes abans de continuar la teva navegació.
Revesteixi L’Opinió (Oscar Pardo Martiáñez) com a responsable d’aquesta web, assumeixo el compromís de processar la informació dels meus usuaris i clients amb plenes garanties i complir amb els requisits nacionals i europeus que regulen la recopilació i ús de les dades personals dels meus usuaris.
Aquesta web, per tant, compleix rigorosament amb La Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), i amb el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, conegut com el Reglament de desenvolupament de la LOPD. Compleix també amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques (RGPD), així com amb la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSICE o LSSI).
Condicions generals d’ us
Les presents Condicions Generals regulen l’ús (incloent el mer accés) de les pàgines de web, integrants del lloc web de Revista L’Opinió inclosos els continguts i serveis posats a disposició en elles. Tota persona que accedeixi a la web, https://www.revistalopinio.cat (“usuari”) accepta sotmetre’s a les Condicions Generals vigents a cada moment del portal https://www.revistalopinio.cat
Compromisos i obligacions dels usuaris
L’usuari queda informat, i accepta, que l’accés a la present web no suposa, de cap manera, l’inici d’una relació comercial amb Revista L’Opinió. D’aquesta manera, l’usuari es compromet a utilitzar el lloc web, els seus serveis i continguts sense contravenir la legislació vigent, la bona fe i l’ordre públic.
Queda prohibit l’ús de la web, amb finalitats il·lícits o lesius, o que, de qualsevol forma, puguin causar perjudici o impedir el normal funcionament del lloc web. Respecte dels continguts d’aquesta web, es prohibeix:
La seva reproducció, distribució o modificació, total o parcial, tret que es compti amb la meva autorització com a legítim titular;
Qualsevol vulneració dels drets del prestador o del meu com a legítim titular;
La seva utilització per a fins comercials o publicitaris.
En la utilització de la web, https://www.revistalopinio.cat l’usuari es compromet a no dur a terme cap conducta que pogués danyar la imatge, els interessos i els drets de Revista L’opinió de tercers o que pogués danyar, inutilitzar o sobrecarregar el portal https://www.revistalopinio.cat o que impedís, de qualsevol forma, la normal utilització de la web.
No obstant això, l’usuari ha de ser conscient que les mesures de seguretat dels sistemes informàtics en Internet no són enterament fiables i que, per tant https://www.revistalopinio.cat no pot garantir la inexistència de malware o altres elements que puguin produir alteracions en els sistemes informàtics (programari i maquinari) de l’usuari o en els seus documents electrònics i fitxers continguts en els mateixos encara que poso tots els mitjans necessaris i les mesures de seguretat oportunes per a evitar la presència d’aquests elements nocius.
Mesures de seguretat
Les dades personals comunicats per l’usuari a Revista L’Opinió poden ser emmagatzemats en bases de dades automatitzades o no, la titularitat de les quals correspon en exclusiva a Oscar Pardo Martiáñez, assumint aquesta totes les mesures d’índole tècnica, organitzativa i de seguretat que garanteixen la confidencialitat, integritat i qualitat de la informació continguda en les mateixes d’acord amb el que s’estableix en la normativa vigent en protecció de datos.la comunicació entre els usuaris i https://www.revistalopinio.cat utilitza un canal segur, i les dades transmeses són xifrats gràcies a protocols a https, per tant, garanteixo les millors condicions de seguretat perquè la confidencialitat dels usuaris estigui garantida.
Plataforma de resolució de conflictes
Poso també a la disposició dels usuaris la plataforma de resolució de litigis que facilita la Comissió Europea i que es troba disponible en el següent enllaç: http://ec.europa.eu/consumers/odr/
Drets de propietat intel·lectual i industrial
En virtut del que es disposa en els articles 8 i 32.1, paràgraf segon, de la Llei de Propietat Intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, la distribució i la comunicació pública, inclosa la seva modalitat de posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts d’aquesta pàgina web, amb finalitats comercials, en qualsevol suport i per qualsevol mitjà tècnic, sense l’autorització de Revista L’Opinió. L’usuari es compromet a respectar els drets de Propietat Intel·lectual i Industrial titularitat de Revista L’Opinió.
L’usuari coneix i accepta que la totalitat del lloc web, contenint sense caràcter exhaustiu el text, programari, continguts (incloent estructura, selecció, ordenació i presentació dels mateixos) podcast, fotografies, material audiovisual i gràfics, està protegida per marques, drets d’autor i altres drets legítims, d’acord amb els tractats internacionals en els quals Espanya és part i altres drets de propietat i lleis d’Espanya.
En el cas que un usuari o un tercer considerin que s’ha produït una violació dels seus legítims drets de propietat intel·lectual per la introducció d’un determinat contingut en la web, haurà de notificar aquesta circumstància a Revista L’Opinió indicant:
Dades personals de l’interessat titular dels drets presumptament infringits, o indicar la representació amb la qual actua en cas que la reclamació la present un tercer diferent de l’interessat.
Assenyalar els continguts protegits pels drets de propietat intel·lectual i la seva ubicació en la web, l’acreditació dels drets de propietat intel·lectual assenyalats i declaració expressa en la qual l’interessat es responsabilitza de la veracitat de les informacions facilitades en la notificació.
Enllaços externs
Les pàgines de la web https://www.revistalopinio.cat proporciona enllaços a altres llocs web propis i continguts que són propietat de tercers com ara:
Contingut d’altres blogs
Eines
Recursos
Exclusió de garanties i responsable
Oscar Pardo Martiáñez(Revista L’Opinió) no atorga cap garantia ni es fa responsable, en cap cas, dels danys i perjudicis de qualsevol naturalesa que poguessin portar causa de:
La falta de disponibilitat, manteniment i efectiu funcionament de la web, o dels seus serveis i continguts;
L’existència de malware, programes maliciosos o lesius en els continguts;
L’ús il·lícit, negligent, fraudulent o contrari a aquest Avís Legal;
La falta de licitud, qualitat, fiabilitat, utilitat i disponibilitat dels serveis prestats per tercers i llocs a la disposició dels usuaris en el lloc web.
El prestador no es fa responsable en cap concepte dels danys que poguessin dimanar de l’ús il·legal o indegut de la present pàgina web.
Llei aplicable i jurisdicció
Amb caràcter general les relacions entre Revista L’Opinió amb els usuaris dels seus serveis telemàtics, presents en aquesta web es troben sotmeses a la legislació i jurisdicció espanyoles i als tribunals de BARCELONA.
Contacte
En cas que qualsevol usuari tingués algun dubte sobre aquestes Condicions legals o qualsevol comentari sobre el portal https://www.revistalopinio.cat, si us plau dirigeixi’s a [email protected]. | 0.811688 | curate | {"en": 0.020682523267838676, "es": 0.007109617373319545, "ca": 0.968459152016546, "fr": 0.002068252326783868, "de": 0.0006463288521199586, "pt": 0.001034126163391934} | https://www.revistalopinio.cat/avis-legal/ |
macocu_ca_20230731_0_467261 | ._000243
La Casa de la Cultura va acollir ahir a la vesprada un acte del Projecte Riu Sueca, organitzat per l’Ajuntament de Sueca, el Centre de Salut Pública d’Alzira i FISABIO (Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana), en commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència de Gènere. Projecte Riu Sueca és una innovadora intervenció participativa per a la prevenció de la violència de gènere, que es du a terme en Sueca, des d’octubre de 2012 fins a l’actualitat. El Projecte està impulsat des del Centre de Salut Pública d’Alzira, i es realitza a través d’un conveni de la Fundació FISABIO amb fons de l’Ajuntament de Sueca. A l’acte d’ahir van assistir l’alcalde de Sueca, Salvador Campillo; la directora general de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat, Lourdes Monge; la regidora de la Dona, Ma José Sarrió; representants de la corporació municipal; el director del Centre de Salut Pública d’Alzira, Rosendo Sanz; membres del Projecte Riu Sueca i professionals que han col•laborat en ell, així com ciutadans del municipi. “La prevenció és molt important en totes les actuacions de la vida i, en este cas, igual que en la medicina, és fonamental. Tenim les ferramentes per a treballar per eixa prevenció i el nostre municipi és un exemple clar d’això, com podreu comprovar en este acte en què es va a mostrar tot el treball realitzat per part de les persones que formen el Projecte Riu Sueca”, va explicar l’alcalde, Salvador Campillo. Després de les paraules de l’alcalde, Dory Aviñó i Noelia Benedito, membres del Projecte Riu Sueca, van realitzar una presentació de tot el treball realitzat per este col•lectiu al llarg de l’últim any. Per a la seua posada en marxa es va crear un Grup d’Acció Participativa (GAP) qui, després de realitzar un diagnòstic de necessitats, va elaborar un mapa d’actius per a la salut. A continuació, i amb tota esta informació, es va elaborar un pla d’acció en què van destacar: set accions de sensibilització comunitària, 16 accions educatives en format taller i accions individuals per a oferir informació, consell i derivació a recursos específics. Pel que fa a les accions dirigides a professionals i serveis, van destacar el treball amb el sector salut. Després d’esta exposició, dos membres del GAP, Sari Sáez i Lucía Igualada, van explicar als presents l’experiència viscuda durant tot este any de treball i, a continuació, es va projectar el curt, produït pel Projecte Riu Sueca, “Jo com tu”, en el qual es reflectixen situacions d’assetjament i maltractament psicològic viscudes per joves d’ambdós sexes. Al finalitzar el visionat del curt, la regidora de la Dona, Ma José Sarrió, va pronunciar un manifest en contra de la violència de gènere en què va expressar el seu desig de fer “una crida, tal com ha posat en valor el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, als hòmens, especialment, tal com ell diu, es necessiten hòmens disposats a enarborar la bandera de la igualtat i a convertir-se en agents de canvi. Els hòmens s’han d’incorporar de manera militant a la lluita per la igualtat, han d’establir xarxes i aliances amb les dones, de manera que es proposen revisar eixe model masclista i de superioritat adquirit des de la infància, que només produïx violència, abusos de poder i injustícies, i així aconseguir ser un referent per als joves”. L’acte va finalitzar amb la intervenció de la directora general de Salut Pública, Lourdes Monge, “estem davant d’un problema de salut pública en què tots els estats i tota la societat hem de tindre consciència i poder intervindre. I, per això, cal desenvolupar plans, normatives... que emparen tot açò; i nosaltres, que treballem en la prevenció, allò que volem fer és, des de la prevenció primària, que es detecte ràpidament perquè es puga evitar, des de l’educació escolar... /... És un problema molt important i el Projecte Riu l’està abordant molt bé, amb molt d'esforç, amb intervencions en poblacions en situació vulnerable, com pot ser l’adolescència, però també en les persones majors es dóna este problema”.
Comentaris | 0.868464 | curate | {"de": 0.0019583843329253367, "ca": 0.995593635250918, "es": 0.0024479804161566705} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_94327 | L’associació ‘Per a ells’ i ‘Un somriure per Txernòbil’ han rebut aquest dimarts una cinquantena de nins procedents d’Ucraïna i Bielorússia, que gaudiran de l’estiu a Mallorca acompanyats de les seves famílies d’acollida. Gràcies al col·legi oficial de dentistes i oftalmòlegs, els nins tindran accés a revisions mèdiques.
El desastre de Txernòbil, que va succeir ara fa trenta anys, encara té efectes sobre la població de la zona. Molts dels nins arriben a l’illa amb índex de radioactivitat al cos de fins al 45%. La seva estada els permet reduir aquesta xifra a la meitat.
Els beneficis d’aquesta estada no només són en l’àmbit sanitari, els nins gaudeixen també d’un entorn lúdic afectuós amb les famílies d’acollida. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/els-nens-de-txernobil-arriben-a-mallorca |
racoforumsanon_ca_20220809_2_348924 | Jo sí...Encara que els meus pares són catalanoparlants, a casa meva es parlava amb un accent "xava" a conseqüència de portar 2 o 3 generacions a Barcelona ciutat i tenir alguns avantpassats castellanoparlants vinguts de fora als anys 20 del segle passat.En concret, jo i els meus germans no pronunciàvem la essa sonora (en comptes de dir "casa", dèiem "cassa"), ni la jota (en comptes de dir "jugar", dèiem "xugar"). Tampoc pronunciàvem la ela velaritzada (la fèiem més dental, com la castellana). Pel que fa al sistema vocàlic, no el teníem tan malament; tinc algunes gravacions de la nostra veu de quan érem petits, i s'hi poden apreciar les 8 vocals del català central, amb una vocal neutra força decantada cap a "e" a final de paraula (segurament per la influència lleidatana de la meva àvia materna). Això sí, les vocals obertes tòniques (à, è, ò) potser les fèiem un pèl menys obertes del que les farien a zones no influïdes pel castellà.Doncs bé, a partir dels 18 o 19 anys, jo vaig proposar-me de "reformar" la meva fonètica catalana, i vaig deixar enrere l'accent xava de la meva infància i adolescència. No va ser gens fàcil, no perquè tècnicament em costés pronunciar el català d'una altra manera, sinó perquè no és fàcil vèncer la força del costum, els hàbits lingüístics familiars, el poc incentiu o gratificació que trobes en un entorn on tot déu parla castellà (i els pocs que parlen català també ho fan amb accent xava), etc.Algú més ha passat per un procés similar?
Suposo que abans tenia més bona pronunciació, porto alguns anys visquen a Barcelona i sempre m'he d'esforçar perquè no se m'enganxi el xava, malgrat això tinc bona pronunciació.Abans deia algues castellanades com "joder" que des de fa un temps ja no empro, ara en comptes de joder dic collons, abans també deia "estic aquí" "està allà" ara en canvi m'he acostumat a dir sóc aquí, és allà, abans deia "mando" de la tele i ara dic comandament... I suposo que alguna cosa més. Ara parlo un molt bon català, mai serà 100% genuí però si em mantenc al 99% ja està prou bé.
Per aquí, traduït del "Joder " diuen "Fotre! " i se'm estranyíssim! Dic Collons, com tu, o Cony, segons context. I acostumar-se a dir comandament, en el dia a dia...ho trobo heroic!
Qui diu fotre? Sembla una traducció literal de l'espanyol de google translate.
El fotre no t'hauria de sorprendre. Si diem no et fot, que en castellà és el no te jode, dir fotre per joder hauria de ser allò lògic, i no pas una mala traducció. De fet en algunes novel•les de començaments del segle XX crec que hi surt, aquesta expressió. Que sembla forçat, potser sí, perquè no s'empra gaire. Però tampoc emprar no s'empra
Eos catalans emprem collons en comptes de joder o aquest fotre que no sé d'on l'heu tret.
No t'estic pas dient que l'hagis de fer servir. Jo tampoc no ho faig, que sóc més de collons, però que diguis que no saps d'on ens hem tret el fotre, té collons, no et fot...Fotre és el mateix que cardar, o boixar, com en diuen a Mallorca. O sigui que fotre és tan català com en pugui ser qualsevol altra de les moltes maneres que els catalans i les catalanes emprem per a parlar de l'acte carnal. No fotis.
Si jo empro fotre, però per fotre una hòstia, per dir "què fots?" "no et fot?" estic fotut...Però no "fotre!" (merda) "fotre, que dur que és! ", és a dir que no l'empro xom a substitut de collons.
Ja. Però la rotunditat amb què afirmes que els catalans diem collons i no fotre t'ha quedat una mica massa exagerada, no trobes?
He dit que he substituït el "joder" per collons, havia pensat que s'havia entès bé a que em referia, però es veu que no, que se is ha d'explicar tot bé. Evidentment que conec el verb fotre, per això li he dit que pel que ha respost semblava una traducció literal de google translate...
He entès perfectament què vols dir. I jo també dic collons per joder, que és una paraula que mai no he fet servir per a res, quan parlo en català. Allò que no em sembla correcte és que asseguris que els catalans (tots?) emprem el collons. Hi ha moltes exclamacions més, a la llengua. I totes són prou acceptables, caram!
Ufff... Quan he dit que tots els catalans emprem collons? He dit simplement que no emprem fotre en lloc de collons.
Però que no ho veus que estic usant la ironia tota l'estona?Ara, que has dit els catalans, no ho pots pas negar, company, que ha quedat escrit...Aquest article inclou una totalitat, culleres! | 0.827485 | curate | {"ca": 0.953344058837049, "pt": 0.02022523557802804, "jv": 0.003217651114686279, "fr": 0.01356010112617789, "eo": 0.002068490002298322, "it": 0.006894966674327741, "da": 0.000689496667432774} | |
macocu_ca_20230731_6_232349 | Visualitzant 1 a 4
Dos problemes de sociolingüística catalana
Autor
11 f. mecanoscrits
Nota
Els fulls contenen un treball escrit per Jordi Castellanos en què es presenta, d'una banda, la situació de la política del llibre català i la posició que prenen les editorials i, d'altra banda, la qüestió del català neutre i la seva normativització
Topogràfic
Cas_11003
Títol
Un poble, una llengua: oficialitat del català
Autor
Revista on s'hi exposa una sèrie de criteris bàsics per a la normalització de la llengua catalana a les Illes Balears
Quadre de classificació
Topogràfic
Cas_1326
Títol
Carta de Joan Solà a Jordi Castellanos
Autor
Nota
Conté un document signat per Joan Solà que tracta sobre les polèmiques lingüístiques del postfabrisme | 0.517316 | curate | {"ca": 0.8611111111111112, "es": 0.058333333333333334, "de": 0.020833333333333332, "pt": 0.0375, "it": 0.011111111111111112, "en": 0.011111111111111112} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_525402 | Imagineu que us trobeu una làmpara màgica amb un geni que us concedeix un únic desig que es farà realitat. Quin desig li demanaríeu? Un desig personal? La pau al món? La independència de Catalunya?
Immunitat politica | 0.491894 | curate | {"ca": 0.7109004739336493, "es": 0.11848341232227487, "en": 0.08530805687203792, "it": 0.08530805687203792} | |
macocu_ca_20230731_9_560189 | (En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera) (In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages) (Alt Camp) Excursió el 23 de desembre al petit poble de Querol. Una circular cap a Sant Jaume de Montagut i el cim de Montagut (955m). Uns 16 quilòmetres, amb uns desnivells de + 543 i – 543 metres. Hem quedat al Pont de Vilomara. Després hem anat plegats (en Josep, el Toni i jo) a Querol (540m), on hem pujat al castell per començar la caminada, que comença seguint primer una mica la carretera, des del davant del restaurant Sant Jordi. Des d’aquesta hora matinal es veu el castell ja fosc. El castell de Querol ocupa el penyal per sobre del poble, en runes des que el 1835 fos abatut amb vuit barrils de pólvora, un cop havien tret els mobles. Això es va produir pel fet que havia estat ocupat pels carlins. En ocupar-lo els miquelets, procedents de Santa Coloma, van decidir destruir-lo per evitar que fos un altre cop ocupat. Al costat hi ha l’església de Santa Maria, que originalment va ser la capella del castell. El castell té origen a mitjans del segle X i està documentat que va ser venut a Hug de Cervelló, junt amb els castells de Pinyana i Montagut, donant origen al llinatge dels Cervelló. Més endavant ja apareix sota el domini superior dels comtes de Barcelona. Passem pel davant de les restes del mas de Cal Requesens. Es veuen poques masies per aquest territori i encara ben malmeses. Probablement degut al caràcter abrupte i muntanyós del terreny que va dificultà molt el conreu... ... Si vols llegir el relat sencer, pots anar al blog vinculat. | 0.869003 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_93478 | L' IC-GM1600E compleix amb els requisits de temperatura, xoc tèrmic, vibració i ressistència a caigudes (des d'1 m d'altura). Després de passar aquestes proves ambientals, l' IC-GM1600E conserva una construcció impermeable d' 1 m de profunditat segons el que especifica la resolució MSC. 149 (77) de la OMI i altres regulacions relacionades.
Característiques superiors de baixa temperatura Bateria de liti
Per a l'ús en embarcacions de supervivència, la bateria de liti opcional BP-234 (no recarregable) 3300mAh proporciona més de 8 hores* de temps de funcionament inclús a -20°C.
* Tx:Rx:Stand-by=6:6:48.
Teclat gran amb acció de botó positiu.
Botons grans i perilles proporcionen retroalimentació tàctil per a una operació positiva.
Compleix amb els requisits “Wheel mark” de MED 2014/90 / EU
Ampli angle de visió LCD
Un ampli angle de visió, LCD d'alta intensitat ofereix caràcters extra clars i fàcils de llegir. L'indicador LED brillant en la part superior del panell mostra clarament les condicions de funcionament.
Fàcil d'operar inclús per a operaris no qualificats
Les instruccions de funcionament s'imprimeixen en el panell posterior. Totes les operacions es poden realitzar amb una mà. | 0.790043 | curate | {"ca": 0.9796954314720813, "es": 0.02030456852791878} | http://www.tecnoferran.com/ca/electronica-comunicacions-portatils-solas-gmdss/icom-ic-gm1600e |
macocu_ca_20230731_1_114626 | La trombòlisi intravenosa s’associa amb la supervivència a llarg termini dels afectats d’ictus
Comparteix
La trombòlisi intravenosa amb alteplasa, un dels medicaments usats per tractar ictus, infarts de miocardi i altres afeccions; es relaciona amb l’increment de la supervivència a llarg termini i la millora de l’estat funcional dels malalts després d’un ictus isquèmic.
Aquest estudi mostra evidències pràctiques de la reducció de la mortalitat després d’una trombòlisi amb medicament intravenós. Els resultats exposen que, de mitjana i en un període de 10 anys, un pacient tractat amb trombòlisi viu al voltant d’un any més que una persona sense trombòlisi. Els investigadors demostren que els beneficis d’aquest tractament en termes de supervivència s’aprecien fins i tot després d’un període superior als 10 anys. A més, la millora funcional del pacient encara és perceptible als 5 anys.
Els autors de l’estudi mantenen que aquesta recerca resol alguns dubtes al voltant de les implicacions a llarg termini de la trombòlisi amb alteplasa, tractament utilitzat habitualment en la fase aguda de l’ictus. | 0.809153 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_258151 | Que mai ningú entri mai més a un Alcampo!!!!!!!!!!! Feu corre aquesta foto, ja vem enfonsar Pascual ara enfonsem l´ALCAMPO. Passeu aquesta foto a tothom conegut!!!!!! Les seves explicacions de merda: Alcampo ha emès un comunicat on "rechaza cualquier boicot o discriminación de productos por su origen" i "lamenta cualquier malentendido que haya podido causar por este motivo", com a resposta a la difusió de les fotografies. Al text també s'afirma que "la redacción desafortunada del cartel responde a una iniciativa individual con ánimo única y exclusivamente informativo y no suficientemente meditada respecto a las interpretaciones a que puede dar lugar en el contexto actual". Finalment, l'empresa informa que "a fecha de hoy este cartel no está en ninguna tienda". Prou de deixar-nos trepitjar!!!! !
Encara que no es perceb tot amb claretat, veig que en les poselles (prestatges) més "calentes" (les del nivell de la vista), estàn ocupats per Sidra El Gaitero i altres caves que no reconeixo com catalans; aquest de marca "Cristal" no el coneixo com de la meva terra. Com es pot veure, les marques catalanes més conegudes estàn en els prestatges inferiors, on normalment es posen els productes de menys sortida, com sabem tots els que ens hem dedicat al "marketing" Aquest reflexe els desqualifica, a més del cartell; voler justificar-se davant les protestes no els pot eximir de la condemna. Ja s'ha comentat en altres fils, però, aquesta situació general contra Catalunya comença a semblar-se a la d'Alemanya als 35-39. Molt perillós. | 0.619107 | curate | {"ca": 0.5858915741345526, "es": 0.3925538863487916, "pt": 0.020901371652514697, "fr": 0.0006531678641410843} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_164126 | A Rosa dels Vents ja fa 40 anys que oferim grans moments a les nostres cases de colònies! A part de les estades per als més menuts, la nostra oferta de turisme en família permet als pares compartir amb els seus fills l’experiència de les colònies i gaudir amb ells de les divertidíssimes activitats que tenim preparades per a grans i petits.
Encara no heu provat les vacances en família amb Rosa dels Vents? Avui us portem un recull d’opinions de famílies que ja han gaudit d’una estada a alguna de les nostres cases i que ens expliquen com ho han viscut, quina n’és la seva valoració i quins han estat els seus moments preferits!
[su_tabs vertical=”yes”] [su_tab title=”Lila Lorenzo Pascual”] Ens ho hem passat genial, la gent està entusiasmada i amb ganes de més! !
tot ha anat super, la convivència, les activitats, l’alimentació, la gent, els monitors, la Gràcia! Ha sigut fantàstic, ens ho em passat tant bé, vem ballar molt i molt!
Ui el Cristian, quin èxit a més que és d’un poble al costat on viu la meva cosina, és un noi excepcional en tots els sentits!! El futbolin humà va ser molt divertit i tot i qu’estic una mica cansada, me’n alegro molt d’estat-ho! Hem rigut moltíssim i ens emportem un super bon record.
Gràcies per tot!. [/su_tab] [su_tab title=”Carme Pelegrin”] Aquest serà el cinquè estiu que passem uns dies de vacances amb Rosa dels Vents. Ens ho passem molt bè. Hi ha activitats per tota la familia no només per nens i pares,també els joves ,en el nostre cas de 15 i 12 anys i s´ho passen super! tot això gràcies a tot l´equip de professionals fantàtics que fan de les vacances uns dies especials. L´equip de monitors i monitores tenen un somriure per qualsevol cosa que demanem i formen un equip amb gran qualitat. Un cop més gràcies per la vostre simpàtia, paciencia i professionalitat. Fins aviat!!!!! [/su_tab] [su_tab title=”Àlex Lopez”] Us escric aquestes línies per tornar a agrair-vos la fantàstica estada de la que vam gaudir durant la primera setmana d’Agost a la vostra casa de colònies situada a “La Fosca”.
Les nostres expectatives es van superar amb escreix. Tot l’equip humà que allà treballa, des de la directora al personal de neteja, passant pels animadors y la gent de cuina van fer que ens sentíssim com a casa, sempre amb un somriure a la cara i disposats a ajudar-nos a gaudir de les nostres vacances. El millor de tot, doncs, l’equip humà.
El menjar estava escandalosament bo. No vaig tenir més remei que felicitar a tot l’equip un parell de dies. Per ser sincer, ens feia una mica de por aquest apartat, però res a dir. Tot l’equip d’animadors son de 10. Sempre allà, disposats a fer que ens ho passéssim el millor possible i sempre amb el somriure a la cara. L’Eli i el Tomàs han fet tot el possible per fer-nos la estada més agradable, es nota la bona feina que fan al front d’aquest complex.
L’única cosa en contra que us puc dir, com anècdota i per no posar-ho to perfecte, és el tema de les formigues, encara que suposo que no es pot fer gran cosa. En algun moment es va fer un xic molest.
En qualsevol cas, repetirem, ha estat magnifífic, potser unes de les millor vacances que hem fet amb els nano si no la millor. [/su_tab] [su_tab title=”Gina Clotet”] Voliem donar-vos les gràcies per l’estada tan fantástica que vam passar al Castell de Fluvià del 2 al 8 d’agost. Us felicitem per tot el personal que teniu contractat que va ser súper atent i professional. No haviem fet mai unes colonies en família i tenia certa por que no funcionés… Tot el contrari! El darrer dia els nens van marxar plorant i volen tornar-hi l’any vinent.
[su_tab title=”Laia Saludes López”] Aquesta setmana santa he estat a Torreferrana. Només puc dir que han estat les millors vacances de la història i que gràcies a tots els monitors per aguantarnos a mi i a les meves amigas. GRÀCIEEEEEEEEEEES!!!!!! Un petó a tots: Marc,Arnau,Txell,Artur,Agustina,Edu,Toni i a tot el personal! US JURO QUE TORNARÈ!!!!!!!!!!!! FAMÍLIA SALUDES LÓPEZ [/su_tab] [su_tab title=”Francesc Ges”] Hem passat la setmana santa a la garbinada! Realment genial, les activitats i els monitors han estat fantastics i divertits per a tots els membres de la familia….tornarem! Moltes gracies Alex, Anna, Llimona, Guillem, Joan, Xavi, Sara i Erik… sou els millors [/su_tab] [su_tab title=”Mª Rosa Torres”] Ens vàrem sentir molt a gust. El sopar i el servei fantàstics! Gràcies a tot l’equip de monitors de Pou del Glaç, ens ho hem passat genial! Segur que repetim! (Cap d’any 2013). [/su_tab] [su_tab title=”Walter Oriolo”] Aquest any vàrem contractar amb Rosa dels Vents les anomenades “Vacances de Reis” a Mas Badó. Hem passat uns dies fantàstics, amb les activitats, el túnel del terror és el que més ens ha agradat, i sobretot amb les monitors, són “el alma” de Rosa dels Vents. [/su_tab] [su_tab title=”Gabriela Vidal Serra”] Nosaltres vam estar una setmana a l’agost al Castell De Fluvià i ens ho vam passar fantàstic.
La nostra filla de 3 anys només fa que demanar la grabadora per tornar-ho a veure tot i balla amb els balls que preparaven els monitors. Les monitores/s molt carinyoses amb ella. [/su_tab] [su_tab title=”Dolors Viudes Segovia”] El mes d´agost vam estar a Mas Portal durant vuit dies i ens ho vam passar molt be, unes vacances que no oblidarem mai, gracies a tots els monitors, direcció, cuina, son genials i et fan sentir molt agust. Segú que tornarem a repetir. [/su_tab] [su_tab title=”David Villote”] Menjar boníssim, monitors boníssims I atenció boníssima. (Halloween 2012 a Pou del Glaç). [/su_tab] [su_tab title=”Mònica Ferrero”] És la tercera vegada que venim i la relació qualitat-preu fará que vinguem més vegades. (Halloween 2012 Mas Badó) [/su_tab] Bé, m’agradaria que fessis extensiva l’enhorabona a l’equip de monitors que tenen una energía que no se l’acaben i que van donar-nos molt bon rotllo a tota la família!! De veritat, penso que son fantastics!
[/su_tab] [su_tab title=”Sonia Sanchez Ortega”] Acabem d’arribar de passar una increible i fantàstica setmana a Mas Portal. L’equip de monitors, la resta de pares que hem trobat i els nens i nenes que s’han fet amics dels nostres fills, tots plegats han fet que esdevinguin les millors vacances en família que hem passat mai! [/su_tab] [/su_tabs]
Si vols llegir més testimonis o enviar-nos el teu, pots fer-ho a la nostra pàgina web fent clic aquí.
[su_button url=”http://www.turismeenfamilia.com/” target=”blank” background=”#9eda6b” color=”#000000″ size=”4″ center=”yes” radius=”5″]Informació i Reserves[/su_button] | 0.770639 | curate | {"ca": 0.9148176881303336, "fr": 0.0001551590380139643, "pt": 0.015671062839410395, "es": 0.05601241272304112, "en": 0.004809930178432894, "eb": 0.0027928626842513575, "ru": 0.0026377036462373934, "sr": 0.0031031807602792862} | https://blog.rosadelsvents.es/2014/05/opinions-clients/ |
macocu_ca_20230731_6_52318 | PROVES LLIURES GRAU MITJÀ FABRICACIÓ MECÀNICA en AMER
FP PER COMUNITATS | 0 | curate | {"ca": 0.7571428571428571, "vi": 0.24285714285714285} | |
naciodigital_ca_20220331_0_398400 | El vol d'American Airlines que unia les ciutats de Filadèlfia i Syracuse va tardar hores a enlairar-se el passat dijous. El professor d'economia Gudio Menzio havia d'anar a Ontario per impartir una conferència. Un cop va arribar al seu seient, va aprofitar per avançar feina resolent equacions, mentre acabava l'embarcament. La dona del seu costat va veure al professor escriure moltes coses i es va espantar, pensant que l'home anotava alguna fórmula química nociva. Va ser llavors quan la dona va passar-li una nota a l'hostessa de vol explicant-li les sospites i va baixar de l'avió dient que estava molt malalta.
La tripulació va decidir seguir el protocol i no va deixar enlairar l'avió. "Al principi no enteníem res", explica Menzio al Daily Mail, que es van pensar que no els deixaven sortir per "la contagiosa malaltia de la dona". Però llavors, es va adonar que el problema era ell. Menzio va estar retingut algunes hores i va explicar perquè tenia tantes anotacions al seu bloc de notes, simplement perquè era professor d'economia. Segurament l'aspecte de Menzio va ser el motiu principal del prejudici: cabell fosc i arrissat.
El portaveu d'American Lines, Casey Norton, va demanar disculpes a l'home i va explicar que la tripulació es va limitar a seguir el protocol i investigar les acusacions de la dona abans d'enlairar-se. Menzio ha reconegut que, a part de la vergonya, el van tractar amb molt respecte, però lamenta que la societat estigui plena de prejudicis. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/51161/detingut-economista-resoldre-equacions-avio |
mc4_ca_20230418_16_528541 | elnaiaran: de setembre 2013
Avui tenim una amiga a passar el dia amb nosaltres i quan hem posat a l'Elna a fer la migdiada han dit les altres: mama, fem papallones d'aquelles que vam veure per l'ordinador?
Com sempre, un dia "remenant", vam trobar un tutorial a través de youtube de com fer papallones amb aquest material tan fantàstic que és la "goma eva"! !
I com que la seva motivació era extra, l'Aran i la seva amiga Laia enguany a l'escola, són la classe de les papallones ! !! doncs no m'hi he pogut negar.
Clicant aquí trobareu el tutorial i a continuació veieu el procés que hem fet nosaltres!
Un inconvenient, com que un dels materials a utilitzar és la pistola de cola calenta, cal la supervisió i maneig de l'adult.........
Primer de tot han pintat un pal de "pinxo", mentre jo tallava la goma eva en diferents mides (el cúter circular, és un altre inconvenient a l'hora de manipular amb mainada).
A dalt hem fet el cos de les papallones, i a baix les ales.
Aquí en plena fabricació d'ales! !
Tot seguit hem fet les antenes amb aquest tipus de "filferro" de colors (no sé com se'n diu exactament), és molt fàcil de doblegar i amb unes petites tenalles elles mateixes s'han fet els cargolets de les puntes.
Això ja fa cara de papallona!! !
Hi clavem el pal pintat i .........tatatatxaaaaannn!!! !
JOCS I JOGUINES, IDEES ! ! !
Remenant, remenant, he trobat aquesta web: http://www.jugarijugar.com/
I clicant l'enllaç que tenen on diu Famílies Nombroses (je je je), he descobert un munt de jocs i materials creatius, alguns més tancats, d'altres que donen molt de lloc a l'experimentació i la creació originals. També n'hi ha de desenvolupament motriu, equilibri, força, coordinació......
A més tenen una secció d'intercanvi de joguines, una d'assessorament per escoles, xerrades i tallers i una de tupper jocs! !
Mandala de fusta
Bastidor per GEOPLANS
Inspiració WALDORF
Hem començat el curs i pensant com crear una cosa pràctica per fer servir a l'escola..... vaig arribar a això:
És com una bossa amb cremallera i una butxaca aplicada sobre per tenir més "foradets" per posar-hi coses!!! La idea va sorgir a partir d'una coixinera que tenia per casa......
la tallem a la mida que ens va bé
de la tela sobrant hi fem les cintes que ens serviran per lligar-ho a la cintura
(he fet els tancaments amb snaps!)
i afegim la butxaca!! Fàcil! !
I aquí va la segona!! Aquesta ha estat una "comanda" d'una amiga companya de feina. La seva ha partit d'un jersei del seu fill, aprofitant la butxaca davantera i..........
tatxaaaannn!!! !
a 21:44 6 comentaris:
Aquest estiu hem fet forces fotos amb les nenes...... ara les estava endreçant i he pensat de posar-les aquí!! Són fetes entre totes!!! Algunes més ben enfocades, d'altres no tant.....però totes tenen alguna cosa especial! | 0.631749 | curate | {"ca": 0.9667397660818714, "fr": 0.003289473684210526, "en": 0.017178362573099414, "it": 0.007675438596491228, "eu": 0.005116959064327485} | http://elnaiaran.blogspot.com/2013/09/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_51065 | Cercar: a Totes les editorials U. Abat Oliba U. d'Alacant U. d'Andorra --> U. Autònoma de Barcelona U. de Barcelona U. de Girona U. de les Illes Balears U. Internacional de Catalunya U. Jaume I U. de Lleida U. Oberta de Catalunya U. Politècnica de Catalunya U. Politècnica de València U. Ramon Llull U. Rovira i Virgili U. de València U. de Vic (EUMO Editorial) Any 19901991199219931994199519961997199819992000200120022003200420052006200720082009201020112012201320142015201620172018201920202021 Totes les matèries Arts Biografia i històries reals Llengua Literatura i estudis literaris Ensenyament de la llengua anglesa (ELT) Ficció i temes afins Consulta, informació i temes interdisciplinars Humanitats Societat i ciències socials Economia, finances, empresa i gestió Dret Medicina Matemàtiques i ciències Ciències de la terra, geografia, medi ambient, planificació Tecnologia, enginyeria, agricultura Computació i informàtica Salut i desenvolupament personal Estil de vida, esport i oci Infantils, juvenils i didàctics Suport: Tots Digital Paper Accés: Tots Obert De pagament Ordenats per: Data de publicació Títol Autor Editor ISBN
Varios autores
Sexe i violència en la Corona d'Aragó
Processos criminals dels segles XIII al XV
L'Arxiu de la Corona d?Aragó conserva centenars de plets que van recaure en la jurisdicció reial durant els segles XIV i XV. Entre aquests, se seleccionen i s?editen en aquesta obra una àmplia mostra de delictes sexuals i d'altres crims connexos: adulteris, estupre, violacions, prostitució, incest, agressions, raptes, intents d?enverinaments, homicidis i assassinats... La selecció, en aquest cas, s?ha orientat cap als protagonistes que no van ser grans personatges, sinó gent més o menys comuna. La tria valora el seu interès històric i, també, narratiu, és a dir, perquè els fets i els seus protagonistes apareixen ben caracteritzats i és possible aproximar-se al seu retrat psicològic. No s?han tingut en consideració, doncs, els processos que es referien a membres de la noblesa, excepte el d?Isabel Cornell, perquè hi poden intervenir d?altres consideracions de caràcter polític o social de major calat.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2014 · Fonts Històriques Valencianes, 61 · 290 p. · 19 x 27 cm · rústica, butxaca · ISBN 978-84-370-9636-0 · 20 € | 0.902226 | curate | {"ca": 0.993920972644377, "es": 0.0060790273556231} | https://www.e-buc.com/fitxa.php?isbn=978-84-370-9636-0 |
mc4_ca_20230418_13_506303 | Biblioteca Municipal de Pals - Pals - Dossier de premsa - Serveixen uns 15.000 tasts en la fira de vins i caves de Pals
Serveixen uns 15.000 tasts en la fira de vins i caves de Pals
La Fira de Vins i Caves de Catalunya i el Tast de Formatges, que s'ha celebrat a Pals durant els tres dies del llarg cap de setmana passat, ha reunit cap a 5.000 visitants, segons han calculat els organitzadors, que a més han fet saber que durant les tres jornades s'han fet unes 15.000 degustacions. Els assistents van poder degustar fins a 120 referències dels diferents vins i caves de més de setanta cellers de les diferents denominacions d'origen catalanes. A més, es van servir una dotzena de referències de la denominació d'origen convidada, que en aquesta edició era la DO Rias Baixas. En aquesta edició, destaca l'èxit de la denominació d'origen Empordà, que hi va participar amb la majoria ...
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/769936-serveixen-uns-15000-tasts-en-la-fira-de-vins-i-caves-de-pals.html?piwik_campaign=rssπwik_kwd=mes&utm_source=rss&utm_medium=mes&utm_campaign=rss | 0.714654 | curate | {"ca": 0.8043875685557587, "en": 0.1956124314442413} | http://www.bibgirona.cat/biblioteca/pals-biblioteca-municipal/documents/173438 |
acn_ca_20201011_1_3872 | Cervera acull un acte unitari de suport als alcaldes de la Segarra a favor del referèndum de l'1-O
Simbòlicament s'ha plantat una olivera amb terra de cadascun dels municipis per apel·lar a la democràcia davant els atacs de l'estat espanyol
ACN Cervera.-Cervera ha acollit aquest dimarts al vespre un acte unitari convocat per l'assemblea comarcal de l'ANC de suport als alcaldes i alcaldesses de tota la comarca de la Segarra per donar-los les gràcies per la seva ''valentia'' a l'hora de deixar votar al referèndum de l'1-O. L'acte ha comptat amb la participació de 24 alcaldes que simbòlicament han portat terra dels seus municipis i l'han fet servir per plantar una olivera al costat del monument de les Quatre Barres que ret homenatge a la fundació de la Generalitat. Juli Lago, coordinador de l'ANC ha dit que amb aquest acte han volgut mostrar el suport als alcaldes i apel·lar a la democràcia davant els ''atacs de l'estat espanyol''.
L'acte ha comptat amb la participació d'unes 300 persones que han pogut escoltar un manifest que s'ha llegit per part de representants d'entitats locals i comarcals. Tot seguit, els alcaldes han anat passant un per un a dipositar la mica de terra del seu municipi a la base de l'olivera que s'ha planat. Després ha dirigit unes paraules al públic el president del Consell Comarcal i alcalde de Guissona, Xavier Casòliva, i l'alcalde de Cervera. Precisament ells dos estan citats a declarar als jutjats de Cervera demà dimecres al matí en una nova jornada on es preveuen mobilitzacions ciutadanes de suport als batlles.
L'acte ha finalitzat amb crits de ''votarem'' i ''independència'' al costat del monument de les Quatre Barres i també amb el cant de 'Els Segadors'. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/cervera-acull-un-acte-unitari-de-suport-als-alcaldes-de-la-segarra-a-favor-del-referendum-de-l-1-o |
macocu_ca_20230731_6_369405 | L’estrena de Woman a Barcelona és tot un èxit.
Les més de 300 persones que vau assistir a l’estrena ja sabeu que va ser tot un èxit. La sala gran de Cinemes Girona estava plena de gom a gom, el documental va ser molt aplaudit, i les convidades que vam portar de Moçambic per participar en el debat amb el públic ...bé, com a mínim podem dir que van causar una profunda impressió per la seva valentia, la seva força, la seva empatia i la fermesa de les seves conviccions.
Dama do Bling
Josina Machel
Iveth Mafundza
I és que es tractava d’un trio de dones excepcionals. Vam poder comptar amb Josina Machel, filla del primer President del Moçambic independent, Samora Machel, i fillastra de Nelson Mandela; víctima ella mateixa de violència de gènere, arribant a perdre la visió d’un ull, es dedica ara a combatre aquesta xacra i a atendre les víctimes des del moviment Kulhuka. I també van venir des de Moçambic Dama do Bling, rapera, i Iveth Mafundza, rapera i advocada, artistes amb gran seguiment, sobretot entre la joventut, i veus actives contra la violència de gènere.
Van participar també en el debat els creadors del film, Iván Zahínos, de medicusmundi mediterrània, i el director Raúl de la Fuente, de Kanaki Films.
Properes Projeccions:
Woman es projectarà també a Alacant (20/10), a València (21/10) ia Castelló (13/12), com a part de la Mostra de Cinema i Salut Global Mirant.
El 26 de novembre estrenarem la pel·lícula a Maputo, on esperem molta assistència i també que el documental suposi un gran impuls a la lluita contra la violència de gènere al país, entre altres coses gràcies a l’estirada mediàtica i el compromís personal de les seves protagonistes. | 0.86062 | curate | {"ca": 0.975859987929994, "en": 0.015691007845503924, "nl": 0.008449004224502113} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_68840 | Ha acabat amb en El general Franco cantant la cançó dels teletubies, però en comptes del nom dels teletubies citava el nom dels generals més pròxims a ells com en carrero blanco o en mora i continuava "telefatxas, telefatxas" acordament amb la cançó. TV3, a vegades, s'ha de mirar amb respecte i traure's el barret.El programa en sí en una crítica en dobles sentits molt bo, no vist en cap altra cadena, i desfà totes aquelles mentides i polítiques correctes que ens mostra la tele dia rere dia.
Ostres, avui he descobert que en Cristian del Cor de la ciutat es un dels actors de Polònia (de'n Mas...) Gran actor!
no només del mas, si no recordo malament tambe fa d'Ansar, boníssim quan comptava corders i li sortia el Sisquet..... | 0.85914 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_661456 | Entorn | Hotel Spa Vilamont ***
Cap de Creus, visites guiades concertades al Paratge de Tudela. Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, visita guiada per passejar i descobrir l’història, la vegetació, la fauna,… d’aquest espai protegit en que els ocells, l’aigua i el paisatge en són els protagonistes Parc Natural d’interès nacional de l’Albera. Platjes naturals, artificials de la zona.
Pobles medievals: Peralada, Castelló d’Empúries, Sant Llorenç de la Muga. Castelló d’Empúries visites guiades al centre històric, es pot visitar l’Ecomuseu-Farinera, la Cúria Presó Medieval i la Basílica de Santa Maria i el seu museu parroquial Peralada visites guiades al centre històric, al Museu del Castell i al claustre de Sant Domènec. Besalú visites guiades […]
Activitats Les nostres platges: Llança, Roses, Empuriabrava, Sant Pere Pescador, L’Escala,… Visita als cellers i bodegues de l’Alt Empordà i cates de vins. (demanar més informació a l’Hotel li podem reservar directament). Quads per la platja de Sant Pere Pescador. Practicar Golf i Pitch & Putt propers a la zona. Hípica, excursions a cavall. Esports […]
Població rural de 885 habitants. El nucli urbà se centre al voltant de l’antiga Església de Santa Eulàlia. Gran part de les vivendes del centre del municipi daten el s. XVIII – XIX, d’aquí l’encant del poble.
.PARC NATURAL DE LA SERRA DE L’ALBERA
Del Parc de la Serra de l’Albera hem de detacar l’important superfície de vegetació i arbres, la protecció de la tortuga mediterránea (centre de reproducció a Garriguella), que va ser reintroduïda amb èxit aquí i al Parc Natural del Cap de Creus. També hem de destacar les zones de llacs (30ha), les concentracions de monuments megalítics i la riquesa del patrimoni d’art romànic.
PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’’EMPORDÀ
Parc consituït prinipalment per 3 zones :
* la reserva dels llacs
* la reserva de les llaunes
* la reserva de l’illa de Caramany, situada al mig del riu Fluviá i on nidifiquen gran quantitat d’aus.
La pensínsula del Cap de Creus es un dels parcs naturals amb mes superfície protegida de Catalunya, fet que li dona el tret distintiu del primer parc marítimterrestre de Catalunya. Cal destacar la fauna i la bellesa paisatjístca de la zona que donen lloc a les principals activitats que es poden realitzar als parcs, com poden ser el busseig, el senderisme, on les possibilitats són molt àmplies gràcies a la riquesa del patrimonio històric i a les restes arqueològiques terrestres i marines que s’hi troben ( veure rutes GR)
La riquesa submarina de les nostres costes mereix menció, ja que per a molts és un medi desconegut. Per a poder explorar la zona de forma còmoda i tranquil•la, recomanem un passeig amb vaixell de visió submarina, i per als més atrevits, un bateig aquàtic.
.Roses és un municipi mariner amb caràcter mediterrani, marcat per la tradició marinera i turística. Cal destacar la fortalesa militar de Roses, La Ciutadella, els conjunts megalítics dels que destaquen 3 grans dólmens (un d’ells el més grans de Catalunya), el Castell de la Trinitat,…
Figueres, la capital de la comarca de l’’Alt Empordà, és coneguda per ser la cuna de l’’artista Salvador Dalí. Aquesta ciutat ofereix al visitant la possibilitat de veure el Teatre-Museu Dalí, oferta cultural que es completa amb varis museus i un calendari ple de festes i esdeveniments repartits al llarg de l’any.
Els edificis del municipi són de l’Edat Mitja, fet que dóna al centre de la vila un aspecte tradicional amb les places aporxades, el carrer Bordell i els barris artesanals. Val la pena fer menció del Festival “Terra de Trovadors” en el que la vila es transforma en l’època medieval, amb els mercats medievals i les activitats típiques de l’època,…
Aquesta marina residencial situada a 2 km de Castelló d’Empúries és un dels principals atractius turístics de la zona. L’originalitat d’Empuriabrava es basa en la xarca de canals navegables en forma de quadrícula que la creuen i sumen un total de 30 km de longitud.
.El terme municipal de Cadaqués ocupa la major part de la costa del Cap de Creus. Aïllat pel Puig de Paní i el Puig de Bufadors de la resta de l’Empordà, el poble de Cadaqués va viure de cara al mar i pràcticament separat, per terra, de la resta del món fins a finals del s-. XIX. És en aquest municipi on residia el famós pintor Salvador Dalí (Portlligat) i és a la casa del pintor on es troba avui un dels tres museus que formen el triangle daliniá.
Peralada és una vila medieval i coneguda gràcies al Casino situat al Castell de Peralada. Al castell hi podem visitar tres museus: el museu del vidre i la cerámica, el museu del vi i la biblioteca. Val la penda passejar per els carrers de pedra del poble i tenir la sensació d’estar en una altre època. Per finalitzar la visita podem visitar la cooperativa de Mollet de Peralada i degustar altres productes típics de la regió.
Aquest monestir i, més particularment, la seva església, consitueixen un dels edificis més singulars de tota l’arquitectura medieval catalana. A prop del monestir es troben les runes dels edificis més singulars de tota l’arquitectura medieval catalana, com el poblat medieval de la Santa Creu de Rodes. Aquesta visita es pot finalitzar al municipi de Port de la Selva, un petit poble de pescadors amb precioses platges d’aigua crital•lina. | 0.809766 | curate | {"en": 0.027402473834443386, "ca": 0.9440532825880115, "es": 0.027783063748810656, "hy": 0.0007611798287345385} | http://www.hotelspavilamont.com/ca/entorn/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_116819 | Sinèrgics no és només un coworking, és un punt de connexió amb el territori i per aixó som testimonis, i moltes vegades partícips, del que passa al barri on ens situem. Al mateix temps, estem en contacte amb el districte i amb tot el seu teixit associatiu, Sinèrgics actua com a nexe d’unió entre les entitats i el veïnatge.
Aqui trobareu les novetats i notícies del dia a dia de Sinèrgics.
EL QUE PENSEN DE NOSALTRES…
Més videos de coworkers al nostre canal de youtube
REVISTA SINÈRGICS
Benvolguts a la Revista Sinèrgics: una publicació perquè pugueu estar al cas de totes les novetats dels espais Sinèrgics. El dia 15 de cada mes repartirem el butlletí per tota la comunitat veïnal, entitats i associacions del barri.
Hi podreu trobar informació interessant de tot tipus:
Quins serveis ofereixen els professionals de la nostra comunitat
Quins projectes de retorn socials estan en actiu
Quines activitats es desenvolupen dins de Sinèrgics
Presentació de cada uns dels membres de la comunitat de professionals de Sinèrgics.
Podreu estar al corrent en tot moment de totes les possibilitats i recursos que us ofereix el projecte Sinèrgics!
1ª edició Revista Sinèrgics
2ª edició Revista Sinèrgics
3ª edició Revista Sinèrgics
5ª edició Revista Sinèrgics
7ª edició Revista Sinèrgics
4ª edició Revista Sinèrgics
6ª edició Revista Sinèrgics
8ª edició Revista Sinèrgics
9ª edició Revista Sinèrgics
NEWSLETTER SINÈRGICS
I… per mantenir a la comunitat sempre informada del que passa a Sinèrgics, bimensualment editem la newsletter per a cotreballadors i cotreballadores.
En aquest enllaç podràs llegir totes les edicions del nostre butlletí intern de notícies per fer-te una idea de com és el dia a dia amb nosaltres; fins i tot podràs subscriure’t si vols 🙂
On trobar-nos
Al carrer de Quito, 19
Baró de Viver. 08030. Barcelona
De dilluns a divendres de 9 a 19h
Tel. 662 11 98 77 | 662 11 98 79
M Baró de Viver
TBM 60, 133, v33, 11
Bicing
ENS CONNECTEM?
Subscriu-te a la nostra newsletter i rebràs un cop al mes les novetats relacionades amb la nostra comunitat a Baró de Viver.
Subscriure’m
QUÈ ÉS SINÈRGICS?
Sinèrgics és una iniciativa municipal que vol rehabilitar espais en desús on generar una comunitat professional involucrada activament en el desenvolupament social i econòmic del barri.
Accés privat
Sinèrgics 2017 | Gestió a càrrec de Club Lleuresport | Avís legal | Política de cookies | Política xarxes socials | Política de privacitat | 0.752981 | curate | {"ca": 0.8412698412698413, "es": 0.04427736006683375, "en": 0.025480367585630742, "oc": 0.021303258145363407, "ja": 0.00835421888053467, "pt": 0.014619883040935672, "sk": 0.002506265664160401, "fr": 0.02506265664160401, "de": 0.005012531328320802, "zh": 0.007101086048454469, "an": 0.005012531328320802} | https://sinergics.cat/actualitat/ |
mc4_ca_20230418_5_151466 | [14-07-2020] L’Ordenació presbiteral de Mn.Robert Otaba Mumbal, a la catedral, Metropolitana i Primada de Tarragona, el Diumenge 12 de juliol de 2020. – Sant Pere Apòstol, prioral, i La Puríssima Sang
[14-07-2020] L’Ordenació presbiteral de Mn.Robert Otaba Mumbal, a la catedral, Metropolitana i Primada de Tarragona, el Diumenge 12 de juliol de 2020.
Posted on 14 de juliol de 2020 by webmaster
“L’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas i Barnosell, ha presidit, aquest diumenge, dia 12 de juliol, a la Catedral, la seva primera ordenació presbiteral a l’arxidiòcesi, la de Mn. Robert Otaba. Nombrosos preveres, companys seminaristes i fidels de les parròquies de l’arxidiòcesi van voler acompanyar-lo en aquest dia tan significatiu. També cal destacar la presència de la Comunitat africana catòlica de Barcelona que va sostenir alguns cants de la celebració juntament amb una representació del Cor dels Amics de la Catedral acompanyats per l’orgue.
La missa, retransmesa en directe per la pàgina web i les xarxes socials de l’Arquebisbat, va ser concelebrada per Mn. Joaquim Fortuny, vicari general de l’arxidiòcesi; Mn. Josep Mateu, rector del Seminari Pontifici de Tarragona; Mn. Javier Vilanova, rector del Seminari Major Interdiocesà; Mn. Joan Antoni Cedó, rector de la Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol i de La Puríssima Sang de Reus, on Mn. Robert col·laborava actualment com a diaca, entre d’altres”.
A la Web de l’Arquebisbat, poden ampliar-ho.
Dissabte, dia 18 de juliol de 2020
a la Prioral de Sant Pere Apòstol -Reus-
Celebració de la “Missa Nova” de Mn.Robart Otaba. | 0.714634 | curate | {"ca": 0.8843710292249047, "es": 0.03939008894536213, "it": 0.03811944091486658, "en": 0.03811944091486658} | http://spere.prioral.reus.arqtgn.cat/14-07-2020-lordenacio-presbiteral-de-mn-robert-otaba-mumbal-a-la-catedral-metropolitana-i-primada-de-tarragona-el-diumenge-12-de-juliol-de-2020/ |
macocu_ca_20230731_10_374176 | Castell de Taradell
Tenia una funció militar i de defensa. Va ser el centre d'un gran terme repartit en quatre municipis.
És documentat de l'any 893 i pertanyia inicialment a uns cavallers, els Taradell, que van donar nom al castell i del qual ha derivat la denominació de la població.
Ara es troba en estat ruïnós, però les ruïnes han estat consolidades i manté una estructura arquitectònica força ben conservada. Té una situació excepcional amb grans vistes a tot el seu redós i un entorn de balmes i sectors de gran bellesa. | 0.730128 | curate | {"fr": 0.03639846743295019, "ca": 0.9636015325670498} | |
macocu_ca_20230731_7_487683 | Opinió
La xacra dels animals abandonats
Comparteix:
Victor Alexandre
Segons els darrers informes, la crisi actual ha provocat un augment de l'abandonament d'animals a Catalunya. Concretament, les protectores catalanes han acollit uns 22.000 gats i gossos al llarg de l'any i, pel que sabem, el refugi Cau Amic, de Sant Cugat, que rep suport econòmic de l'Ajuntament i de l'EMD de Valldoreix, es troba gairebé al límit de les seves possibilitats.
ESCOLTA-HO
Aquesta, però, només és la part més visible del problema, ja que no tots els animals que s'abandonen tenen la sort d'anar a parar a una protectora. N'hi ha molts altres que tenen un destí força menys afortunat, i les voreres de les carreteres i autopistes, per exemple, ens ho mostren tot sovint. Per altra banda, no tots els animals abandonats són gats i gossos, també n'hi ha d'altres espècies, com ara cavalls, canaris, periquitos o tortugues. I si a això hi afegim un mercat il·legal d'animals exòtics, ja ens podem fer una idea de les dimensions que adquireix aquesta situació. La tendència, quan s'aborda aquest tema, és intentar conscienciar la gent fent-li veure el cost econòmic que té per a la societat el comportament incívic d'algunes persones. Tanmateix, per bé que és cert que genera unes despeses cada cop més voluminoses, el problema econòmic només és la conseqüència de tot plegat. Les causes són més lamentables encara, perquè provenen de la ignorància, de l'egoisme i de la despreocupació així com de la falta d'humanitat de totes aquelles persones que veuen els animals domèstics com una joguina de la qual te'n desprens quan veus que et dóna més feina de la que et pensaves o senzillament te n'has cansat. Vull dir amb això que serà difícil no ja reduir, sinó frenar l'augment imparable d'animals abandonats mentre no canviï la mentalitat de tota aquesta gent capriciosa i indolent que és incapaç d'entendre que un animal és un ésser viu que té un sistema nerviós central i una memòria i també la facultat d'aprendre i de comunicar-se, la qual cosa significa que té uns drets que han de ser respectats. Uns drets legals i uns drets morals. Qui no respecta aquests drets ha de ser fortament sancionat per la seva incivilitat. VICTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista Victoralexandre.cat | 0.860053 | curate | {"ca": 0.9884341637010676, "fr": 0.0071174377224199285, "hu": 0.004448398576512456} | |
mc4_ca_20230418_16_587352 | Cracovia a distancia: CENA (i)
jordi grau20 de septiembre de 2011, 15:46Diueun que hi ha un noi que escriu molt bé i que està a polònia. no sabràs qui és?no cal avisar que escrius, perquè les coses bones es troben. :)una abraçada!ResponderEliminarAñadir comentarioCargar más... | 0.468424 | curate | {"es": 0.3357664233576642, "ca": 0.6642335766423357} | http://cracoviaadistancia.blogspot.com/2011/09/cena-i.html |
mc4_ca_20230418_11_183508 | fumonisines | extensius.cat
Feb 11, 2019 | Varietats
La tolerància varietal és una de les informacions importants de què disposen els productors per intentar reduir el contingut en fumonisines en el blat de moro per a gra. La sembra de varietats transgèniques amb la modificació MON810 pot contribuir a disminuir les...
Feb 5, 2018 | Plagues i malalties, Varietats
La sanitat del gra de blat de moro és un requisit cada vegada més demandat per les empreses compradores. Una de les principals problemàtiques sanitàries és el contingut en micotoxines; i, en les nostres zones productores, especialment en fumonisines. Per reduir la...
Mar 5, 2017 | Plagues i malalties, Varietats
El material vegetal és un dels factors més importants a l’hora de reduir la contaminació per micotoxines, i en particular les fumonisines. Hi ha molts aspectes que es poden tenir en compte en una mateixa varietat per intentar controlar aquesta problemàtica. És...
Nov 5, 2016 | Plagues i malalties
Els primers resultats sobre la presencia de micotoxines de la campanya 2016 mostren uns continguts en fumonines i en deoxinivalenol o DON, més baixos que els obtinguts la campanya anterior. Les dades de que es disposa fins ara són de les comarques gironines, on la... | 0.729999 | curate | {"en": 0.13995117982099267, "ca": 0.8429617575264443, "fr": 0.013018714401952807, "hu": 0.0040683482506102524} | http://extensius.cat/tag/fumonisines/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_125238 | La Guàrdia Civil ha engegat una investigació per descobrir qui és l'autor de la plantació.
Ponts (ACN).-
Agents de la Guàrdia Civil han trobat aquest dilluns al matí una quarantena de plantes de marihuana amagades en una zona boscosa propera a l'embassament de Rialb, a Ponts (Noguera). La troballa ha estat feta aquest dilluns al matí pels volts d'un quart de nou quan efectius de la secció de reserva fiscal de Ponts i una patrulla del Seprona estaven fent una ronda per la zona quan han vist les plantes amagades entre la vegetació. Les plantes feien un pes aproximat de 14,1 quilos. Posteriorment s'han fet les diligències per entregar-les al jutjat d'instrucció de Solsona i s'ha iniciat una investigació per descobrir qui és el suposat autor de la plantació.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.51999 | curate | {"ca": 0.6784565916398714, "es": 0.30010718113612006, "en": 0.021436227224008574} | : /catalunya/territori/noticia-troben-quarantena-plantes-marihuana-amagades-zona-boscosa-propera-panta-rialb-20150727132142.html |
mc4_ca_20230418_3_389062 | Quan el futur arribi by Paquita Ribas - Issuu
QUAN EL FUTUR ARRIBI És difícil mantenir la ment relaxada després de veure el vídeo de la conferència que va donar Nicholas Negroponte en 1984 [1]. El primer pensament que pot envair a qui el veu, en un mes qualsevol de 2010, és que està situat en el futur d’aquest Negroponte dels anys vuitanta. [2] Va néixer a Nova York, però és d’origen grec. És fundador
del laboratori de disseny i nous mitjans MIT Media Lab del Massachusetts Institute of Technology, i professor des de 1966. En la conferència exposa alguns exemples dels últims experiments referits al nous mitjans de comunicació.
Presenta una nova interfície que actua sense cap tipus de ratolí, tan sols amb la pressió i el contacte amb els dits. En la seva exposició defensa ferventment la utilització dels dits com a única eina per a accedir a l’ordinador. En detriment del ratolí, que considera un destorb.
La següent novetat és l’exposició d’una espècie de llibre electrònic, interactiu, que es ramifica i s’expandeix gràcies al que podríem (Foto 2)
anomenar un hipertext. L’exemple que mostra,
llenguatges informàtics, explica que és possible
disposa d’unes paraules en vermell o paraules clau,
ensenyar un nen sense medis, a utilitzar un
(molt similars als enllaços de la Viquipèdia) que a
ordinador. Considera que la informàtica pot ser més
manera de glossari, transporten l’usuari a la seva
fàcil que llegir perquè és divertida i aporta estímuls
diferents als infants.
El llibre també disposa de vídeos incrustats, amb una barra de botons, o el que actualment
Al final de la xerrada, explica el seu projecte de
anomenaríem barra de navegació, que permet
teleconferència LipService, per a comunicar varis
veure’ls a diferents velocitats. Mentre la pel·lícula
usuaris ubicats en llocs diferents i llunyans. Es
avança, el text que l’acompanya es va ressaltant.
van a arribar a construir pantalles CRT 3D amb forma dels rostres dels interlocutors. Col·locades de
En un altre punt, manifesta les immenses
manera circular, com a una taula rodona i gràcies
possibilitats que tenen els nous mitjans quan es
a un moviment sobre dos eixos, la “pantalla-cap”
parla d’educació pels infants. Comenta els assajos
dirigia el seu rostre a la “pantalla-cap” que en aquest
realitzats en països poc desenvolupats i amb grans
moment representava a la persona que estava
índex de pobresa i analfabetisme. Països com
parlant. D’aquesta manera tots els interlocutors
Senegal, Pakistan o Colòmbia, on varen utilitzar
sabien qui estava seguint la conversa i qui parlava.
de forma experimental i satisfactòria ordenadors personals com a mitjà pedagògic. Recolzat per una bella història d’un nen amb disminució psíquica, incapaç de llegir però amb una capacitat sorprenent per aprendre difícils
Xoca comparar la conferència de Negroponte de
Ja en 1983 Hewlett-Packard havia llançat l’HP-150.
1984, i la seva exposició sobre monitors sensibles
Va ser un dels primers ordinadors amb pantalla
al tacte, (curiosament amb una mediocre pantalla
tàctil comercialitzats [4], [4b]. L’ordinador encara
de antiestètics tons verds decorant el fons, un
que tenia un rudimentari monitor monocrom de 9”,
micròfon gegant i un aparell de diapositives que
detectava la manca de transparència de qualsevol
s’encalla), amb la representació quasi teatral de
objecte que toqués la pantalla, i per aquest motiu
John Underkoffler en febrer de 2010 [3], exposant
localitzava la pressió dels dits.
una nova i futurista interfície on l’usuari té la
Eren els principis on l’ésser humà ja no es
impressió d’estar dins d’un univers de imatges que
conformava en seleccionar o teclejar, volia tocar,
formen figures tridimensionals. Un món en el que
sentir-se com un prestidigitador que dóna vida a un
l’usuari, ja no amb els dits, sinó amb el moviment
monitor verd.
de tot el seu cos, navega, manipula, selecciona, i en definitiva, fa i desfà sense ratolí, ni teclat, ni cables.
Aquest afan de l’home han fet que des dels
D’aquest vídeo visionari de 1984 al mag de John
vuitanta fins l’actualitat circulin tota una mena
Underkoffler de 2010 només han passat 26 anys.
de dispositius tàctils destinats a afavorir la
Mentre Negroponte, vestit amb una americana,
comunicació usuari-màquina. Es creen aparells
intentava convèncer a un públic bocabadat que
d’entrada, com les tauletes digitalitzadores o
el ratolí és un aparell que fa perdre el temps;
tauletes gràfiques [5]. Ubicades horitzontalment
Underkoffler, enfundat dins d’uns texans, nedava
dalt d’una superfície, permeten introduir gràfics i
dins d’un mar d’imatges amb tot el seu cos, també
text amb un llapis digital, tal i com es faria amb un
davant d’uns espectadors tant meravellats com els
bolígraf i un paper. Cada marca realitzada sobre
de fa quasi trenta anys.
la tauleta es transfereix a la pantalla de forma
sincrònica. Desapareix la molesta tasca per a molts, de manipular el ratolí amunt i avall per a poder dibuixar unes curvatures o confereix
Tal com diu Manovich al seu llibre “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación”, la pantalla es converteix en la finestra a través de la qual observem el món, el toquem, el manipulem, el portem a casa. El marc del monitor és el marc d’una fotografia de la
HP - 150 (Foto 3)
suavitat als traços del pinzell de Photoshop.
nostre ordinador. Però la humanitat no es conforma en tenir el món a casa seva o a la oficina, se’l vol emportar allí on va. D’aquí la proliferació de tota mena de menuts aparells portables, com la PDA [6], que a més de ser un petit computador de mà amb aplicacions típiques d’agenda
Tableta gràfica Wacom (Foto 4)
que nosaltres triem l’enquadre. Treballem, estudiem, juguem des del
electrònica (calendari, bloc de notes, cites, etc) també permet veure pel·lícules, reproduir música o enviar correus electrònics. Va destacar la seva qualitat de reconeixement d’escriptura. Mentre s’escriu sobre la pantalla utilitzant el punxó que porta incorporat reconeix els traços manuals i els transforma en lletres. En 1992 la
tipus d’agenda al mercat, però va ser l’empresa Palm, en 1995, l’encarregada de desenvolupar aquest producte.
PDA (Foto 5)
companyia Apple va fer un intent frustrat per a introduir aquest
L’empresa Apple, creadora incansable d’interfícies
el llibre electrònic de 1984 vaticinava la ramificada
noves, es va curar en salut i actualment és puntera
navegació web amb hipervincles i hipertexts que
en la introducció de dispositius amb interfícies
t’hiperconnecten a altres llocs.
tàctils, petits, portables i per a tots els públics. Tenim l’exemple en tota una gama de reproductors
Hipertext, sona futurista, però ja fa molt de temps
musicals iPot o l’iPone, un mòbil de qualitat i amb
que existeix. El concepte es va originar el 1945
moltes prestacions pels que sempre volen estar en
de la mà de l’enginyer nord-americà Vannevar
xarxa amb el món. Porta una càmera incorporada,
Bush [7],[7b]. Nascut en 1890 se’l recorda per la
és reproductor multimèdia i navega per Internet.
seva relació amb el desenvolupament de la bomba
Amb els nous mitjans, la tecnologia sembla a la
atòmica, però també pel seu projecte Memex.
mà de tothom. Qui es podria imaginar, al principis
Memex va sorgir a rel de la necessitat de gestionar
dels 80, que un nen seria capaç de cercar música
l’extensa literatura científica. Consistia en un
a Internet, baixar-la de la xarxa, introduir-la dins
dispositiu mecànic d’emmagatzematge de registres,
d’un petit aparell de colors i escoltar-la anant cap a
llibres i gravacions. Era capaç de localitzar a
alta velocitat, informació d’una base de dades. El
L’últim llançament de Apple, l’iPad representa
sistema deixava de ser lineal per a convertir-se en
el futur d’aquell llibre electrònic de Negroponte.
un sistema de múltiples trajectòries.
Una mena de laptop tant gran (o tant petit) com
Encara que Bush va ser capaç d’imaginar i crear
pugui ser un llibre entre les mans. És extrafí,
noves formes d’emmagatzemar i de lectura, Memex
extraplà, amb pantalla tàctil, on es pot llegir un
mai es va desenvolupar, però va servir d’inspiració
diari digital, navegar per Internet o gaudir d’una
al seus successors.
pel·lícula. El futur dels nostres llibres? O tal vegada,
Va ser Theodor Holm Nelson qui va encunyar
la paraula d’hipertext, amb el seu projecte de 1960, Xanadu [8],[8b],[8c]. Va definir l’hipertext com a una escriptura
interrelacionada de manera no seqüencial, sinò en múltiples direccions. L’accés a la informació no estava limitada per a acords lineals. Xanadu va ser el projecte inacabat més ambiciós mai proposat per escriptura no seqüencial: una xarxa mundial on els documents serien accessibles de forma indefinida. Per a protegir la propietat intel·lectual, si els usuaris necessitaven una còpia, efectuarien un micropagament electrònic. Encara que per a Nelson, l’hipertext representava una força poderosa per al canvi social, semblava que les seves idees no interessaven a ningú. Va ser en la dècada dels vuitanta, amb el boom de l’ordinador personal quan Autodesk, líder de la industria en el desenvolupament de programari, es va interessar. Douglas Engelbart va col·laborar amb Holm amb el projecte de l’hipertext [9]. Engelbart defensava que la tecnologia augmentava l’intel·lecte humà. Va ser un pioner en la interacció de les persones amb les màquines. Va desenvolupar elements com les pantalles de mapa de bits, el ratolí i modernes interfícies gràfiques d’usuari, aplicant el sistema de finestres que permetien seleccionar objectes d’una forma ràpida i senzilla.
Vannevar Bush (Foto 6)
I d’allí a l’univers virtual que coneixem les persones
On ens porta el futur?
de a peu, on tothom qui tingui un ordinador o un
John Underkoffler ens mostra una nova interfície
mòbil por entrar. Però en hi ha més. Imaginava
on el món real i el cibernètic entren en comunió [3].
Negroponte, allà pels vuitanta, les interfícies
L’ordinador mesura un objecte col·locat sobre la
actuals de fusió humà+màquina, realitat+ficció,
pantalla i reflecteix la seva ombra. Un objecte físic
espai+ciberespai?
amb una ombra sintètica.
S’imaginava un nen virtual, a l’altra banda del
Un altra exemple el tenim amb la “càmera-ull”
monitor comprenen els missatges del món real [10]?
de Pranav Mistry [12], que és capaç d’entendre els
L’usuari modifica el món de Milo, el “virtual boy”,
objectes que veu i cercar informació a Internet
i aquest reconeix les modificacions que ha realitzat
sobre ells; o realitzar fotografies només amb un gest
l’humà dins del seu entorn sintètic. S’imaginava la
d’enquadrament amb les mans i després visualitza-
intel·ligència artificial interrelacionant-se amb la
les sobre qualsevol superfície: un mur, un paper o la
intel·ligència humana?.
palma de la mà.
Defenia l’ús dels dits com a mètode per a accedir
És aquesta fusió la que ens espera?
a la computadora. Però, concebia una sorprenent interfície, que posada al cap (com qui es posa
Segons Henry Jenkins, la participació exaltada dels
uns auriculars) sigui capaç de llegir els nostres
usuaris en els nous mitjans i aquests nous mitjans
pensaments i obeir les nostres ordres mentals? [11]
en sí (les distintes plataformes) s’interconnecten
Pensava Negroponte que en poc més de vint anys
formant el que ell anomena la convergència
seria possible moure objectes 3D o canviar de color
mediàtica [13]. Aquest flux de contingut i la
un cel virtual sense mans, només amb un poc de
participació activa dels usuaris buscant noves
concentració?
experiències i nous entreteniments, representen
un canvi cultural. Jenkins exposa com exemple la
enllaçant-les, traça un model 3D de l’escena.
idea de Youtube. La nova circulació dels continguts
El model tridimensional es creat a partir de
mediàtics depèn de la participació activa dels
fotografies compartides per a qualsevol persona de
qualsevol part del món. Quan més imatges i de més
Llavors és correcte pensar que les gents i les
diversos angles, més senzill li resultarà a Photosynth
tecnologies deriven cap a un mateix punt: l’ésser
per a compondre la seva postal. Aquí ja tornem a
humà globalitzar-se i les plataformes permetre que
parlar de la cultura de la interconnexió: L’exemple
això ocorri. Perdre l’individualisme i ajuntar-se a
podria ser una foto de la Sagrada Família creada
la massa. Sorgeix el programari lliure, les llicències
a partir de milers de fotos de persones que ni es
compartides, els fòrums, els blogs. Una cultura
coneixen entre ells però que comparteixen la visita
digital social que busca compartir, expressar,
al monument.
escoltar i formar part de. Després de tot l’ésser humà tendeix a buscar la seva tribu i els seus ídols.
Però quan va sorgir l’ànsia de la gent per estar
D’aquí l’èxit de les xarxes socials.
lligada al món? Va ser la necessitat de saber, d’adquirir informació de les coses el que va
Molts de projectes futuristes es decanten cap a
mobilitzar les masses?
aquesta opció. En març de 2007 Microsoft Live
Les primeres màquines electròniques es van usar
Labs presenta la tecnologia Photosynth [14],[14b],
pràcticament dins d’un entorn militar i amb fins
que escaneja fotografies, tria les característiques
d’espionatge. Colossus [15], per exemple, va ser un
més distintives de cada imatge i les compara amb
dels primers computadors digitals i es va usar pels
unes altres, aconseguint localitzar similituds.
britànics per a poder llegir els missatges xifrats dels
Després calcula el punt de vista de cadascuna i
alemanys durant la Segona Guerra Mundial.
L’UNIVAC (UNIVersal Automatic Computer), en canvi, va ser dissenyada per a l’ús en l’administració i els negocis [16], ja que era capaç de processar problemes numèrics i de dades. Aquesta
L’UNIVAC va ser la mare dels ordinadors comercials.
El mitjans de comunicació, llavors, es van adaptant a les necessitats
Colossus (Foto 7)
competia directament amb un model de targeta perforada d’IBM.
que els usuaris van tenint sobre la marxa. En temps de guerra, la necessitat és combatre l’enemic i quina és la millor arma que saber el que farà aquest? L’UNIVAC, en canvi, la gran calculadora, va
Actualment, xarxes informàtiques, abans amb funcions militars, desenvolupen la seva tecnologia en favor del intercanvi cultural, com la xarxa planetària Internet. Però més a més, comença a ser necessari estar físicament al lloc, telepresenciar-se.
UNIVAC (Foto 8)
néixer a partir d’altres necessitats.
Ara ens resulta un tant còmic el Lipservice de Negroponte i els seus caps parlants quan quasi tothom té un ordinador a casa que ja porta la seva càmera web incorporada. Un instrument que sembla haver
Es diu que la primera webcam la va inventar en 1991 Quentin Stafford-Fraser, un informàtic de la Universitat de Cambridge [17].
Primer MAC (Foto 9)
aparegut de sobte.
Fart de fer viatges a la cafetera i descobrir que
mantenir comunicats. Telepresenciar els seus fills,
ja no hi havia cafè se li va ocórrer connectar una
les seves famílies i el saber que estaven esperant-los
videocàmera a un ordinador mitjançant una targeta
els va fer forts.
de vídeo. La càmera transferia la imatge de la cafetera en escala de grisos a l’equip. El projecte va
Hi ha un punt que va tractar Nicholas Negroponte
ser anomenat The Trojan Room Coffee Pot perquè
en 1984 que s’ha fet realitat. Però no per una visió
la sala on hi havia la cafetera era la Sala de Troia.
d’endeví, sinó gràcies a l’esforç i dedicació durant
Novament hi havia una necessitat i va sorgir la
molts d’anys. Va exposar la idea de portar l’educació
als infants dels països més castigats mitjançant la informàtica. Idea que en un principi va obtenir
La humanitat necessita saber, però també necessita
crítiques ja que com era possible que uns nens que
estar en contínua comunicació per romandre
no sabien llegir, ubicats en entorns pobres, sense
sana. Un exemple perfecte el tenim amb un tema
llum ni aigua corrent fossin capaços de manejar un
d’actualitat. Aquells trenta-tres miners, sepultats
ordinador?
en la mina San José a 622 metres de profunditat i
En novembre de 2005 en el Fòrum econòmic
durant setanta dies, que van aconseguir pujar a la
mundial de Davos, Suïssa, Negroponte, en
superfície vius.
representació dels laboratoris d’investigació del
Van mantenir comunicació per videoconferència
MIT, va presentar el projecte One Laptop Per
amb familiars i psicòlegs, gràcies a un cable de fibra
Child (OLPC), un ordinador per infant [19],[19b].
òptica [18],[18b]. Encara que cada miner disposes
La idea del MIT era dissenyar, fabricar i distribuir
d’un minut diari de contacte visual al exterior,
ordinadors portàtils de baix cost (100 dòlars) per
possiblement van salvar la vida perquè es van
afavorir la cultura dels països poc desenvolupats
[20],[20b].
Van tenir que treballar per a dissenyar una interfície especial adaptada pels petits usuaris, ja que els ordinadors anaven destinats directament als nens i aquests no tan sols havien de preocupar-se en fer funcionar l’aparell, sinó en realitzar les tasques de manteniment bàsiques. A més, la majoria d’aldees no disposaven d’electricitat. La “maquina verda”, així anomenada pels seu característic color verd, es pot obrir completament i transformar-se en una tableta sense teclat o tancar-se i convertir-se en un maletí. Disposava en principi d’un dispositiu mecànic de tipus maneta que després es va substituir per un fil, que al estirar-lo proporciona energia a l’equip (el sistema és aparegut al de molts motors de gasolina). Es bassa en una plataforma BNY/Unix. Un informàtic nord-americà, Alan Kay [21],[21b], pioner en programació i disseny d’interfícies gràfiques, es va implicar en aquest projecte. Creador del Dynabook [22], un portàtil destinat a nens i nenes de curta edat, va ser
l’encarregat de dissenyar el software del OLPC, Smalltalk [23], que és un llenguatge de programació que permet la interacció en xarxa a través d’una interfície d’objectes virtuals amb vida pròpia. L’aparell no té disc dur, sinó memòria flash. I funcionalitats com la càmera web, micròfon i altaveus. Han gaudit del projecte One Laptop Per Child països com Uruguay
Laptop OLPC (Foto 10)
(Projecte Ceibal – 2007), Colombia (2008) o a Haití
La tecnologia dissenyada, en els principis, per a la
desprès del terratrèmol (2010) [24],[24b],[24c].
guerra passa a ser una tecnologia solidària.
OLPC està recolzat per Google, que actua com enllaç entre tots els usuaris dels equips. Google dóna oportunitat al nens per a contar les seves històries
Reflexionant, em trobo amb la velocitat en que
personals i serà l’encarregada de difondre-les per
transcorren les modes. Les idees que pareixen
tot el món [25],[25b].
vaticinar la novetat, són idees reciclades d’altres idees. Uns tenen un somni i altres el desenvolupen.
Aquest fet ajuda a que els usuaris de països poc
El futur sempre serà futur i nosaltres portem les
desenvolupats puguin trobar de primera mà,
butxaques plenes d’aparells que caduquen abans
informació que abans ni pensaven que existia,
que sapiguem com funcionen. Igual és que no es
però també contribueix a que usuaris de països
crea la tecnologia per una necessitat humana, igual
occidentals s’enriqueixin d’altres cultures, d’altres
és la tecnologia la que ens crea aquesta addicció de
comunitats, religions i maneres de viure. En
voler posseir l’últim que arriba. Tal vegada és una
definitiva apropar els sentiments de nens i nenes.
dansa de a dos.
Un petit aparell verd amb una senzilla interfície
Hollywood és especialista en crear pel·lícules
fa que uns nens destinats a treballar en lloc de
futuristes en las que els robots o les màquines
jugar puguin veure el món que hi ha més enllà de
arrasen la nostra espècie. Fent un pensament
la seva aldea, que unes nenes que no van a l’escola
esperançador, és molt possible que quan el futur
accedeixin a la cultura. Un petit monitor ple
arribi, ple de micro-, tele-, inter-, ciber-, el món
d’icones que ajuda que puguin ser els mestres dels
digital, possiblement, serà cada vegada més humà.
seus pares i així reforçar la seva pròpia autoestima.
Bibliografia: Lev Manovich “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación” (Ediciones Paidós Ibérica,2005) - ISBN: 84-493-1769-X [*1]
- http://www.ted.com/talks/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.html [*2]
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Negroponte
- http://www.ted.com/talks/john_underkoffler_drive_3d_data_with_a_gesture.html [*4]
- http://www.youtube.com/watch?v=X-THdG5gVTw [*4b]
- http://en.wikipedia.org/wiki/HP-150
- http://es.wikipedia.org/wiki/Tableta_digitalizadora
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Ordinador_de_butxaca [*7]
- http://www.ibiblio.org/pioneers/bush.html
[*7b]
- http://es.wikipedia.org/wiki/Vannevar_Bush
- http://www.ibiblio.org/pioneers/nelson.html [*8b]
[*8c] [*9] [*10] [*11]
- http://www.xanadu.net/
- http://en.wikipedia.org/wiki/Project_Xanadu
- http://en.wikipedia.org/wiki/Douglas_Engelbart
- http://www.ted.com/talks/peter_molyneux_demos_milo_the_virtual_boy.html
- http://www.ted.com/talks/lang/eng/tan_le_a_headset_that_reads_your_brainwaves.html
[*12] - http://www.ted.com/talks/lang/eng/pranav_mistry_the_thrilling_potential_of_sixthsense_technology.html [*13]
- http://culturamultimedia.blogspot.com/2010/02/cultura-de-la-convergencia-de-henry.html
[*14b]
- http://research.microsoft.com/en-us/um/redmond/groups/ivm/PhotoTours/ [*15] [*16] [*17]
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Colossus
- http://es.wikipedia.org/wiki/UNIVAC_I
- http://en.wikipedia.org/wiki/Quentin_Stafford-Fraser
[*18]- http://elcomercio.pe/mundo/633861/noticia-chile-mineros-atrapados-tuvieron-primera-videoconferencia-sus-familias [*18b] [*19]
- http://www.youtube.com/watch?v=2WAztOA5Cww
- http://www.ted.com/talks/nicholas_negroponte_on_one_laptop_per_child.html [*19b] [*20]
- http://blog.ted.com/2005/11/18/100_lime_green/
- http://es.wikipedia.org/wiki/One_Laptop_Per_Child [*20b] [*21]
[*21b]
- http://www.laptop.org
- http://es.wikipedia.org/wiki/Alan_Kay
- http://www.newmediareader.com/cd_samples/Kay/index.html [*22]
- http://es.wikipedia.org/wiki/Dynabook
- http://es.wikipedia.org/wiki/Smalltalk
- http://www.youtube.com/watch?v=AWOpCDBuhgs&feature=player_embedded
[*24b]
- http://www.ted.com/talks/nicholas_negroponte_takes_olpc_to_colombia.html [*24c]
- http://blog.ted.com/2010/02/14/nicholas_negrop_3/ [*25]
[*25b]
- http://www.ourstories.org/
- http://www.unicef.org/spanish/media/media_42085.html
Referències de les imatges: Portada: Foto pròpia Foto 2 – Nicholas Negroponte http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Nicholas_negroponte.jpg Foto 3 – HP-150 http://en.wikipedia.org/wiki/File:Hp150_touchscreen_20081129.jpg Foto 4 – Tableta gràfica Wacom http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Wacom_Pen-tablet.jpg Foto 5 – PDA http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Touchscreen.jpg Foto 6 – Vannevar Bush http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Vannevar_Bush_portrait.jpg Foto 7 – Colossus http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:SZ42-6-wheels-lightened.jpg Foto 8 – Univac http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Museum_of_Science,_Boston,_MA_-_IMG_3163.JPG Foto 9 – Primer MAC http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Science_museum_025_adjusted.jpg Foto 10 – Laptop OLPC http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:LaptopOLPC_b.jpg
Anàlisi entre exposició de Negroponte en 1984 i el moment tecnològic actual | 0.663839 | curate | {"es": 0.11176134113609364, "ca": 0.780569366832402, "nl": 0.0009680116161393937, "pt": 0.010384124609495313, "la": 0.0003520042240506886, "en": 0.07180886170634047, "fr": 0.011924143089717077, "de": 0.0005280063360760329, "hi": 0.000616007392088705, "eu": 0.0007480089761077133, "eo": 0.0006160073920887052, "uu": 0.001144013728164738, "et": 0.0007040084481013772, "mo": 0.00039600475205702466, "oc": 0.0026840322083865006, "gl": 0.0004400052800633608, "zh": 0.00048400580806969685, "os": 0.0009680116161393937, "it": 0.0021560258723104676, "mk": 0.0002200026400316804, "sr": 0.0005280063360760329} | https://issuu.com/paquitaribas/docs/paquita_ribas_pac2_fonaments_multimedia?e=2519886/9103224 |
mc4_ca_20230418_15_527634 | BRAMA SERVIZES MILAN SQUARE Colombo Sri Lanka - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client | 0.696903 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/brama-servizes-milan-square_2/hotel/colombo-lk.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_128685 | Crònica de la I Trobada ‘El teatre per a joves a Catalunya: aprenem del passat, pensem el futur’, el 15 de maig a Olesa de Montserrat
Crònica Jove Espectacle de la II trobada ‘El teatre per a joves a Catalunya’ dins la Mostra Butaka Jove d’Olesa, el 25 d’Octubre
Crònica de la III Trobada de Teatre per a Joves, Barcelona, 23 de gener de 2016
Resum de la Taula Rodona sobre públics i companyies joves a l’Institut Goethe de Barcelona
CRÒNICA JOVE ESPECTACLE (I ALTRES) SOBRE LA TAULA RODONA SOBRE TEATRE PER A JOVES A LA MOSTRA D’IGUALADA 2015
INICI JOVE ESPECTACLE
Activitats per a escoles
Melquíades, Tallers de Ciències
Jove Cartellera Escolar (Barcelona)
Crítiques: Arnau Vilardebò, a la Ruqueria Querubí de Gràcia
88 INFINITS
RUQUERIA QUERUBÍ: l’espai més alternatiu de Barcelona! c/Perla, 11 (Gràcia, a 70 metres dels Cinemes Verdi. Barcelona).
Preu: 12 euros. Descomptes (a 8 euros): atrapalo i sms o trucada al 607780402
DISSABTES: 11, 18, 25 a les 22h
DIUMENGES: 12, 19, 26 a les 18 h
Constel·lacions del cel i mites. La mitologia grega desborda erotisme, trucs per lligar, psicologia pràctica. Podràs mirar les estrelles del cel d’una nova manera. Podràs entendre les formes de les constel·lacions. He muntat esferes amb ninots, i altres enginys, per mostrar clarament les formes que es poden veure al cel.
88 Infinits: Podeu fer boca d’un tema lateral: El vostre signe zodiacal no és el que us han dit.
Mireu les opinions dels espectadors
Una entrevista excepcional sobre la contemplació del cel.
COM QUE NO HAVIA PUBLICAT LA REFERÈNCIA DE L’ESPECTACLE, aprofito per fer-ho just al principi d’aquesta crítica:
Fa molts anys que conec l’Arnau Vilardebò, un excel·lent professional que va organitzar, del 1984 al 2008, la Marató de l’Espectacle a Barcelona, veritable mostra de referència, i que durant un temps, va estar editant un butlletí electrònic molt interessant, sobre cultura alternativa a Barcelona i rodalies, anomenada NIUS (en clara referència a la fonètica de l’anglesa news), que va ser imprescindible per a molts de nosaltres, durant el temps que se’n va ocupar l’Arnau.
També per aquelles èpoques, vaig veure el seu nou espectacle ‘Neixen Déus’, centrat en narrar, d’una forma divertida, però amb gran rigor, les relacions entre els déus de les mitologies grega i romana, especialment de la primera.
Ara, ens sorprèn amb aquest espectacle, 88 infinits, on ens proposa un curiós planetari, fet amb regles de fuster (sí, aquelles grogues, de fusta, en trams d’uns 20 cm. i que anaven plegades en un curiós acordió), per representar les constel·lacions dels dos hemisferis terrestres, complementades amb un no menys enginyós joc de mitges esferes, plenes de ninots i joguines que representen aquestes mateixes constel·lacions.
Donats els amplíssims coneixements de l’Arnau sobre mitologia, i els (al menys per a mi) notables coneixements també sobre astronomia i astrologia, aquest no és un espectacle amb un guió fix, sinó que l’Arnau proposa al públic que li pregunti sobre alguna d’aquestes ‘constel·lacions’ -n’hi deu haver prop d’un centenar- i ell fa l’espectacle explicant la història de cadascuna d’elles, i els Déus, deesses, herois i demés personatges mitològics amb els quals es relacionen, i dels quals prenen nom.
No sé si em considerareu boig, però mentre l’escoltava, m’estaven agafant unes ganes terribles d’arribar a casa i començar a documentar-me sobre l’apassionant història d’aquest univers, tant el d’estrelles com el d’éssers extraordinaris,del qual n’estàvem rebent un petit tast.
Després de la funció, xerrant amb l’Arnau, em vaig assabentar que té projectat fer una versió per a infants de diferents edats i oferir-ho a escoles, perquè per a instituts no ha de retocar gairebé res (com van certificar els riures i els assentiments d’un professor, present a la sessió), i jo diria que resulta altament recomanable per a joves de secundària. S’ho passaran bé, i n’aprendran un niu… i els adults també!
Només una recomanació pràctica. Mentre duri la onada de fred siberià, aneu ben equipats a la Ruqueria Querubí, ja que, tot i haver calefacció, durant l’hora que esteu asseguts podeu sentir una mica de fred.
PERQUÈ EL QUE NO PODEU ÉS FALTAR A AQUEST ESPECTACLE!
Contacte:
Arnau Vilardebó – 607780402 – www.arnauvilardebo.com
2012-02-15
moon
Leave a Reply Cancel reply
Your email address will not be published. Required fields are marked *
Comentari
Name *
Email *
Website
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
Arxius
Arxius Selecciona el mes febrer 2021 (1) gener 2021 (3) desembre 2020 (7) octubre 2020 (6) setembre 2020 (1) febrer 2020 (1) desembre 2019 (4) novembre 2019 (3) octubre 2019 (5) juny 2019 (3) abril 2019 (5) març 2019 (1) febrer 2019 (3) gener 2019 (8) juliol 2018 (8) juny 2018 (28) maig 2018 (46) abril 2018 (20) març 2018 (26) febrer 2018 (35) gener 2018 (16) desembre 2017 (5) novembre 2017 (10) octubre 2017 (14) setembre 2017 (9) agost 2017 (1) juliol 2017 (11) juny 2017 (27) maig 2017 (41) abril 2017 (10) març 2017 (25) febrer 2017 (6) gener 2017 (8) desembre 2016 (8) novembre 2016 (19) octubre 2016 (30) setembre 2016 (19) agost 2016 (1) juliol 2016 (10) juny 2016 (18) maig 2016 (17) abril 2016 (12) març 2016 (24) desembre 2015 (5) novembre 2015 (33) octubre 2015 (96) setembre 2015 (74) agost 2015 (82) juliol 2015 (32) juny 2015 (47) maig 2015 (77) abril 2015 (85) març 2015 (95) febrer 2015 (77) gener 2015 (52) desembre 2014 (64) novembre 2014 (56) octubre 2014 (92) setembre 2014 (98) juliol 2014 (42) juny 2014 (60) maig 2014 (89) abril 2014 (42) març 2014 (70) febrer 2014 (69) gener 2014 (152) desembre 2013 (237) novembre 2013 (254) octubre 2013 (257) setembre 2013 (138) agost 2013 (16) juliol 2013 (108) juny 2013 (158) maig 2013 (272) abril 2013 (272) març 2013 (11) febrer 2013 (3) gener 2013 (2) desembre 2012 (5) novembre 2012 (9) octubre 2012 (1) juliol 2012 (1) juny 2012 (1) maig 2012 (24) abril 2012 (192) març 2012 (244) febrer 2012 (232) gener 2012 (251) desembre 2011 (158) novembre 2011 (197) octubre 2011 (73)
Cerqueu per categories de notícies
Cerqueu per categories de notícies Selecciona la categoria Àrees – Anglès (5) Cicles – Batxillerat/Cicles Formatius (1) Cicles – Cicle Inicial de Primària (1) Cicles – Cicle Mitjà de Primària (1) Cicles – Cicle Superior de Primària (1) Cicles – Educació Infantil (1-3) (1) Cicles – Educació Infantil (3-5) (1) Cicles – ESO 1r. Cicle (1) Cicles – ESO 2n. Cicle (1) Crítiques (366) Cròniques (31) HistoricNovaWeb2016 (274) JoveCartellera-Espectacles (2) Món Educatiu (84) Educació emocional (18) Educació i arts escèniques (35) Educació i ciències (22) Escolars (5) Notícies Professionals (1.179) Articles i reflexions (94) Associacions professionals (101) Avui presentem (5) Borsa de Treball (143) Espectacles i companyies (50) Fora de Catalunya (44) Formació (143) Institucional (44) Jornades i Seminaris (242) Premis (65) Subvencions i Ajuts (109) Programacions (2.578) Biblioteques (45) Circuits i gires (27) Festes (43) Fires i festivals (536) Històric (1.575) Oportunitats (58) Programacions Escolars (24) Sales (126) Públics (1.159) Altres (14) Aquesta setmana (598) Els més recomanables (2) Joves Intèrprets (135) Públic escolar (27) Experiències Escolars (19) Públic familiar (43) Públic jove (173) Tallers i cursos (194) Secundària (1)
Seguiu-nos a
VES DIRECTAMENT A:
Inici Jove Espectacle - Mapa web - Termes legals - Quim som - Notícies recents - El butlletí - Subscripció - Publicar notícies - Publicitar-se - Activiats Escolars - Melquíades - Jove Cartellera - Contacte
SEGUEIX-NOS A:
CONTACTA AMB NOSALTRES
JoveEspectacle
Josep Maria Viaplana
Ítaca, 1 - 09391 - Tiana
[email protected]
Tel. 93 395 48 49 - 609 31 35 01
@ Copyright - All rights reserved - Jove Espectacle 2011-2022 - Josep Maria Viaplana - https://www.jovespectacle.cat/portal | 0.756376 | curate | {"ca": 0.9046764894298527, "en": 0.05509288917360666, "ja": 0.010890454836643177, "es": 0.008712363869314541, "ro": 0.004484304932735426, "de": 0.0074311338885329915, "fr": 0.004740550928891736, "ru": 0.00012812299807815503, "pt": 0.003843689942344651} | https://www.jovespectacle.cat/portal/2012/02/15/critiques-arnau-vilardebo-a-la-ruqueria-querubi-de-gracia/ |
mc4_ca_20230418_11_471031 | Solar urbà per 119.000 € de 158 metros carrer jaume balmes, de, 15 terreny edificable zona urbana a Artà - habitaclia
Solar urbà a carrer jaume balmes a Artà
Carrer Jaume Balmes, De, 15
Terreny Edificable Zona Urbana
´Solar en nucli urbà d´Artà, situació ideal per a la construcció d´edifici unifamiliar o plurifamiliar. Edificable planta baixa i 2 altures. Edificabilitat 2m2 / m2 Densitat màxima 1 / 80m2. Superfície construïble, habitatges en edifici 316 m2; Garatges 158 m2; Total àmbit 474 m2. Adjuntem característiques urbanísticas.´
Manacor Centre Manacor 80 m2 107.000 €
Manacor Centre Manacor 108.000 €
Manacor Centre Manacor 241 m2 119.600 €
Terreny residencial en Son Servera
Son Servera 609 m2 120.000 €
Terreny residencial en Capdepera
Capdepera 872 m2 122.400 €
Sant Llorenç des Cardassar 16000 m2 125.000 €
Manacor Centre Manacor 75 m2 129.000 €
Cala Murada Manacor 1364 m2 129.000 €
Manacor Centre Manacor 162 m2 130.000 €
Manacor Centre Manacor 60 m2 132.000 €
Anunci: 14398002804077
Referència de l´anunci habitaclia/SolarJaumeBlanes15_MP_V:
Deseo más información del inmueble con referencia: habitaclia/SolarJaumeBlanes15_MP_V
Manacor Centre Manacor 80 m2 - 1.338 €/m2 107.000 €
Manacor Centre Manacor - 0 €/m2 108.000 €
Manacor Centre Manacor 241 m2 - 496 €/m2 119.600 €
Son Servera 609 m2 - 197 €/m2 120.000 €
Capdepera 872 m2 - 140 €/m2 122.400 €
Sant Llorenç des Cardassar 16000 m2 - 8 €/m2 125.000 €
Manacor Centre Manacor 75 m2 - 1.720 €/m2 129.000 €
Cala Murada Manacor 1364 m2 - 95 €/m2 129.000 €
Manacor Centre Manacor 162 m2 - 802 €/m2 130.000 €
Manacor Centre Manacor 60 m2 - 2.200 €/m2 132.000 €
Terrenys i Solars Artà 31
Pisos Palma de Mallorca Pisos Llucmajor Pisos Alcúdia Pisos Manacor Pisos Inca Pisos Campos Pisos Sa Pobla Pisos Santa Margalida Pisos Pollença Pisos Andratx Cases Llubí Pisos Muro Pisos Lloseta Pisos Son Servera Pisos Alaró Pisos Felanitx Pisos Marratxí Pisos Santanyí Pisos Sant Llorenç des Cardassar Pisos Ses Salines Pisos Artà Cases Mancor de la Vall Pisos Capdepera Pisos Sineu Pisos Vilafranca de Bonany Pisos Binissalem Pisos Porreres Pisos Montuïri Pisos Consell Pisos Santa María del Camí Pisos Esporles Pisos Sencelles Finques rústiques Valldemosa Pisos Bunyola Pisos Sant Joan Cases adossades Santa Eugènia Pisos Selva Pisos Sóller Pisos Algaida Pisos Ariany Pisos Banyalbufar Pisos Búger Habitatges Calvià Cases Escorca Pisos Lloret de Vista Alegre Pisos Maria de la Salut Pisos Puigpunyent Habitatges Campanet Pisos Costitx Pisos Petra | 0.520625 | curate | {"ca": 0.6250506688285367, "es": 0.11593027969193352, "pt": 0.040129712201053915, "en": 0.20997162545601947, "hr": 0.008917713822456425} | https://catala.habitaclia.com/comprar-urba-carrer_jaume_balmes_de_15-arta-i14398002804077.htm?f=&geo=p&from=list&lo=55 |
oscar-2301_ca_20230418_4_228485 | Estat: Malmès, molt poques restes. Lliurament accessible. Boniques vistes de la muntanya de Montserrat.
Altres noms:
Accés - Visitat el 19/10/2006:
Dins de la localitat de Collbató, cal localitzar el carrer Amadeu Vives. Al final d'aquest vial passarem per sota d’un arc.
A l'esquerra arrenca un petit corriol que de seguida arriba a un lloc on hi ha unes alzines. Per l'esquerra i cap amunt ens hem d’enfilar dalt del turó, per un costerut camí, fins al cim.
Localització: N 41 34 09.95 01 49 48.40 - Altitud: 420 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació:
Descripció
El Castell de Collbató, situat al cim del turó que domina el poble, és en ruïnes.
En resta només el basament sencer de la torre mestra rodona que hi havia al punt més alt, i un tros de les seves parets, en molt mal estat.
Tot al voltant hi ha restes del recinte de muralla que envoltava la dita torre, rectangular i acabat en angles rectes.
Sota el turó del castell, per la banda de davant les coves del Salnitre (N), hi ha quatre arcs, el primer amb volta apuntada i els altres de mig punt.
Només el primer es pot dir que obre una cambra, els altres són contraforts de la roca, per a poder fer més ampla la superfície superior edificable del castell.
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 991.
El lloc i castell de Collbató van pertànyer als vescomtes de Barcelona, dominadors de Montserrat.
El lloc és documentat l'any 931 (Pasqual, Sacra Cathalonia Antiquitatis Monumenta, III), quan se citen uns alous dins el castell de la Guàrdia.
El 946 els comtes Sunyer i Riquilda els donaren a Santa Cecília.
Del terme de Collbató se'n comença a parlar a la segona meitat del segle XI, i del castell el 1113, quan el vescomte Udalard el cedí a la seva filla Ermessenda.
En aquest document es descriu el seu terme.
A la fi del s. XIII ja pertanyia als Durfort.
El 1372 Guillem Durfort deixà testamentàriament el castell i el poble al monestir de Montserrat.
Fra Pere Rigalt de Vern, en nom del monestir, prengué possessió del castell el 27 de gener del 1377.
La jurisdicció de Collbató prosseguí en la mateixa propietat monacal fins a l'extinció dels senyorius.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Oficina de turisme de Collbató
Castell de Collbató
Coves del salnitre
Abadia de Montserrat
Paisatges del Baix Llobregat
Gastronomia:
Mató de Montserrat
Patronat de la Muntanya de Montserrat
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació
Baix Llobregat : Veure en un mapa més gran.
Imprimir
Publicat el 2 febrer 2012 per Ricard dins de Baix Llobregat amb l`etiqueta Barcelona, Bé Cultural d'Interès Nacional, Castells, Catalunya, Edificació segle XI, Gastronomia .
Copyright © :: 2011 - 2022 ::
Ricard Ballo i Montserrat Tañá ::
Barcelona
Sobre nosaltres
|
Avis Legal
|
|
Sorry, you need Javascript on to email me.
No està autoritzada la reproducció d'imatges o continguts sense el consentiment exprés del propietari d'aquesta web
Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.
Accepta
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord. | 0.741662 | curate | {"ca": 0.9197657393850659, "nl": 0.013177159590043924, "es": 0.023718887262079064, "hu": 0.005563689604685213, "fr": 0.005270863836017569, "it": 0.003513909224011713, "en": 0.026061493411420205, "eb": 0.0008784773060029283, "sv": 0.0020497803806734994} | https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-collbato-baix-llobregat/ |
cawac_ca_20200528_11_157875 | O COM SORTIR ENFORTITS DELS PROBLEMES
A L'ERA DE LES XARXES SOCIALS
Xarxes El Guaitador
Blogs
Ens trobem davant d'un carreró, fosc i brut, de la Nova York del anys '80. Veiem en una de les seves parets, una pintada feta amb esprai: Who Watches the Watchmen? (Qui vigila als vigilants?). Aquesta frase és l'essència mateixa de la pel·lícula.
(Sento el que aconselleu des de fa temps, vells amics: "Tanca el pany i mantent-la tancada". Però, qui vigilarà als propis vigilants?)
En una societat alternativa s'alça un grup d'herois emmascarats per a combatre el crim i la delinqüència. Però amb el pas del temps es van produint excessos i, com a conseqüència, es redacta una llei, l'Acte de Keene , que prohibeix les activitats d'aquests herois, Es pressiona al carrer amb protestes ciutadanes i fins i tot amb una vaga de la policia. Davant d'aquest panorama, Au Nocturna II li pregunta al Comediant : " De quí els estem protegint? " i aquest respon: " D'ells mateixos... "
A Watchmen els herois són humans, molt humans, i es deixen emportar pels mateixos instints que qualsevol altre persona, però... qui els posa els límits? fins on poden arribar? poden continuar empatitzant amb la gent que protegeixen? se senten per sobre de la llei? i finalment, qui ens protegirà d'ells?
"La brutícia acumulada de tot el sexe que s'hi practica i de tots els assassinats que s'hi cometen els arribarà fins a la cintura i totes les meuques i els polítics alçaran les mirades i cridaran: "Salva'ns" ... I jo miraré cap avall i murmuraré: "NO"
Rorschach
Watchmen va néixer sota la forma de còmic, amb 12 úniques entregues, de la ma de DC Comics els anys 1986 i 1987. L'escriptor de la història és Alan Moore , els dibuixos son obra de Dave Gibbons i John Higgins li posa el color. La suma dels seus talents van construir una obra que ràpidament aconseguí un bon grapat de seguidors incondicionals que no va parar de créixer fins a convertir-se en una col·lecció de culte per un públic incondicional. Havia nascut una llegenda i com a gairebé totes les llegendes importants va brillar breument (va pubicar-se al llarg de només un any) però amb una llum inusual, aportant icones tan significatius al gènere com el seu recordat Smiley tacat de sang...
UNA PEL·LÍCULA IMPOSSIBLE DE FER...
S'havia plantejat en més d'una ocasió de portar el còmic al cine però s'havia desestimat. El director i ex-Monty Phyton Terri Gillian va afirmar en una ocasió que a causa de la complexitat de la història era impossible d'adaptar-lo al llenguatge cinematogràfic.
Malgrat tot va ser un projecte que va passar per diverses mans, va generar grans disputes i van ser molts els noms d'actors de primera línia que van sonar insistentment al llarg de la seva gestació... fins que va arribar a les mans del jove director Zack Snyder que venia de dirigir dues grans pel·lícules ( Amanecer de los muertos i 300 ), que va agafar el projecte amb ma ferma i conscient del material amb el que havia de treballar amb desenes de milers de fans incondicionals de la col·lecció de còmics que analitzarien minuciosament el treball resultant . Va dur a terme un càsting brillant amb una acurada selecció de cada personatge, va decidir mantenir la trama central a l'època en que va ser pensada originalment (els anys '80) i va adaptar el guió per aconseguir un resultat final amb un metratge assumible per a les sales d'exhibició escurçant aquelles parts de la història que no aportaven res essencial. Tot això va ser amanit finalment amb una banda sonora excel·lent que ens submergeix de cap en l'època amb un The Times They Are A Changin de Bob Dylan , un The Sound of Silence de Simon & Garfunkel , un Unforgettable de Nat King Cole o un Hallelujah de Leonard Cohen .
Com a tota pel·lícula basada en un llibre o en un còmic, sorgeixen de sota les pedres defensors i detractors de l'adaptació, que exhibeixen els seus arguments sovint més fonamentats en sensacions subjectives que en dades concretes... I mentre tant la pel·lícula va assumint el seu lloc propi a la història del cinema amb un relat fosc, brut, decrèpit... però també finalment esperançador...
"Un home va al metge... Li diu que està deprimit, que la vida li resulta cruel. Diu que se sent sol en un món amenaçador en el que tot és incert... El doctor li diu: " El tractament és simple. El gran pallasso Pagliacci està a la ciutat. Aquesta nit. Vagi a veure'l. Això l'animarà ". L'home esclata en llàgrimes u diu: " Però doctor... jo sóc Pagliacci... " Bon acudit. Tots riuen. Repic de timbals... Cortines" | 0.840777 | curate | {"de": 0.01027244305493524, "ca": 0.964716391246092, "en": 0.015408664582402858, "nl": 0.006252791424743189, "st": 0.0033497096918267085} | http://www.elguaitador.cat/blog?page=155 |
macocu_ca_20230731_6_342187 | Com cada any, la Fundació serà present al Fòrum de les Associacions de Perpinyà que en aquesta ocasió se celebrarà els dies 9 i 10 de gener de 2010 al Parc d'Exposicions. En aquest Fòrum participaran més de 300 associacions catalanes dedicades a les més diverses activitats: cultura, esport, sanitat, medi ambient, etc. El propòsit d'aquesta fira d'entitats és donar a conèixer el teixit associatiu català, tant del nord com del sud de la frontera franco-espanyola, per tal d'intensificar la xarxa de relacions i aconseguir una cohesió social encara més forta. | 0.809296 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_485763 | La nova ‘Gramàtica’ admetrà el sistema horari a la castellana: les tres menys quart, també.Si vostè, lector, era dels qui després de suar la cansalada durant anys i panys havia aconseguit dominar el molt peculiar sistema horari català –ja ho saben: un quart de tres, un quart i cinc de quatre, tres quarts de tres, i anar fent–, que sàpiga que tot aquest esforç està a punt, a punt de no haver-li servit de res: la nova i esperadíssima Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que el 23 de novembre arribarà a les llibreries, conserva naturalment el sistema tradicional però admet, atenció, en igualtat de condicions la forma de dir l’hora a la castellana: les dues i quart, les tres i vint, les tres menys quart... i anar fent.Una petita revolució confirmada per fonts molt pròximes al rovell de l’ou de la secció filològica, que afecta un dels trets més genuïns de la llengua i que està per aquest mateix motiu cridada a atiar el foc de la polèmica generada per la liquidació manu militari de la major part dels accents diacrítics. L'esbandida dels diacrítics que a alguns els fan tanta nosa entrarà en vigor quan l’IEC la ratifiqui, i això passarà el 17 de novembre. Dels prop dels 150 que hi ha avui en quedaran exactament catorze, segur que ho recorden: bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, són,té, ús i vós. Ni un més, ni un menys.Lingüistes, professors i correctors han desembeinat ràpidament l’espasa, majoritàriament per qüestionar la decisió de l’IEC i defensar el (diguem-ne) statu quo. Així que hem anat a buscar dos dels nostres professionals de la llengua perquè hi diguin la seva. Maria Àngels Sala, amb deu anys d’experiència com a correctora al BonDia, assumeix l’argument esgrimit per l’IEC segons el qual la dràstica reducció de la llista de diacrítics simplificarà l’aprenentatge de la llengua, tot i que “ho tenim tan assimilat, tan interioritzat”, adverteix, “que fins que parlants i professionals no ens hi acostumem generarà molts dubtes i problemes”.La crítica principal la reserva a l’oportunitat de la reformeta: “Hi ha qüestions molt més urgents com ara quan es pot fer una substitució pronominal i quan no (“El saló va obrir tres dies l’any passat i aquest n’obrirà nou”); si s’accepta o no el relatiu predicatiu (“És un llibre que l’he comprat per internet”) o la reducció de la combinació la hi i li ho a l’hi que ja practiquen els mitjans de comunicació quasi sense excepció: espero que tot això ens ho resolgui per fi laGramàtica.” I dóna la benvinguda amb entusiasme a la resurrecció del guionet en les paraules compostes –ex-conseller general, però, en canvi, sensepapers– i a la doble erra dels mots amb prefix –erradicar, arrítmia, corresponsable–, “perquè acosta l’escriptura a la parla, i quan l’ortografia i la gramàtica s’allunyen de l’experiència quotidiana del parlant, el que es genera és rebuig”. Una consideració similar, aquesta última, a la que li suggereix la forma de dir l’hora a la castellana, en endavant també correcta: “Aquest cas és estrany i no crec que s’hagués d’acceptar, però almenys significa que han entès que la llengua evoluciona i que no es podien quedar estancats en una norma que cada vegada més parlants ignoren.”Incoherència diacríticaUna visió pelet més crítica, en la línia de col·legues catalans com Jordi Badia –el tòtem de Vilaweb–, l’aporta Mercè Aznar, correctora des del 2004 al Diari d’Andorra. Admet Aznar “amb certa recança”, diu, “que es prescindeixi dels accents diacrítics apel·lant al context, tot i que no considero que siguin en absolut decoratius. El que no entenc de cap de les maneres és per què n’han salvat de la guillotina aquests catorze. ¿Per què no els liquidaven tots, si es tracta de posar les coses fàcils i de ser coherents?”. De fet, i com apunten altres professionals de la llengua consultats pel BonDia, ¿per què no eliminar directament els accents, les hacs mudes i les eles geminades?No s’acaben aquí els peròs que veu a la revolució diacrítica: “Si amb el context en fem prou, ¿per què no li han tret l’accent a déu, paraula absolutament inequívoca?” Encara més: “A diferència d’altres dèries que fan la comunicació més artificiosa i feixuga, com ara lasexualització de la llengua –‘benvinguts i benvingudes, tots i totes', i similars–, els accents diacrítics l’endrecen, en la meva opinió.” Que l’IEC ha obert innecessàriament una caixa de Pandora quan ningú no els ho reclamava, vaja, mentre que han negligit qüestions que, en la línia del que apunta Sala, “acosten la llengua al parlant: si s’han d’admetre anglicismes com arablog, com fa la nova Ortografia, o castellanismes com peatonal, endavant, però que no perdin el temps en reformes purament cosmètiques”.La part positiva de tot plegat és el retorn del guionet: “El van treure fa vint anys i ara el recuperen; espero que d’aquí vint anys passi el mateix amb els diacrítics.” Amb aquests antecedents, ¿acatarà la decisió de l’IEC? “Naturalment, per una qüestió d’autoritat –l’IEC és la nostra Reial Acadèmia– i perquè els únics que es poden permetre el luxe de contradir el que diuen els acadèmics són Juan Ramon Jiménez –que canviava sistemàticament per jotes les gesdavant de e i de i– i Sant Julià, amb Canòlich.” Pel que fa a les hores, el mateix: “Hi ha formes molt més artificioses i que s’allunyen de l’estàndard oral, com la mania del quelcom. D’altra banda, i amb el nou sistema, ¿com quedarà una locució com tres quarts de quinze?” Això: ¿com quedarà?http://www.bondia.ad/cultura/la-nova-gramatica-admetra-el-sistema-horari-la-castellana-les-tres-menys-quart-tambe
Tot això té un nom: galleguització.Aviat el català ja estarà tan castellanitzat (cosa que no té res a veure amb "modernitzat") que als 'telediarios' no caldrà que hi posin subtítols; com de fet ja fan amb la llengua gallega estàndard, o allò que en queda.Casualment no introdueixen quasi cap de les moltes influències que el català rep pel nord, del francès, i que a la Catalunya Nord també estarien en dret de reclamar per la mateixa regla de tres. O per l'est, de l'italià a l'Alguer. No són criteris tècnics; són polítics. I de fets consumats. Per premiar als qui parlen malament el català i no tenen cap interès a corregir les seves errades. Jo si fos guionista del Gran Dictat ja aniria pensant a canviar el lema aquell d'"ensenyar a trepitjar una mica menys el català". O a tancar el programa directament.A mi l'IEC ja no em representa.
Un resum molt acurat del que succeeix. | 0.876769 | curate | {"ca": 0.9897164225615457, "pt": 0.010283577438454348} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_50704 | L'església de Balsareny s'ha quedat petita avui a la tarda per acomiadar Jaume Barons Mas, el conductor del vehicle accidentat en un camí forestal d'Avinyó la setmana passada. Barons, de 18 anys, era veí de Balsareny i és la segona víctima mortal de l'accident en què també hi va perdre la vida l'adolescent de Santa Maria d'Oló Carla Montsech.
Centenars d'amics i coneguts han acompanyat la família en el funeral i han recordat el tarannà «alegre» del jove, veí del municipi. Companys d'estudis del Barons vhn destacat el caràcter «empàtic» i «els bons moments viscuts junts», tot afegint que l'única mala notícia que els ha donat ha estat la seva mort prematura. El jove va perdre la vida dimecres, dies després d'estar ingressat en estat crític l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Els companys de classe han reconegut que «els darrers dies han estat durs» i que encara no s'han acostumat a la seva absència, «ni els professors tampoc s'han habituat a no dir el seu nom quan passen llista».
Barons cursava un cicle formatiu de fusteria a Manresa, i els seus companys han portar en el comiat d'avui a la tarda una cadira que ell mateix havia dissenyat i que havia batejat amb el nom de «cadira supersònica», com a prova del seu caràcter creatiu i alegre. Al final del funeral, la mare del jove ha agraït a tots els assistents el suport rebut en els darrers dies. Barons era el petit de tres germans.
El funeral ha estat oficiat per mossèn Josep Maria Pujol, conegut de la família, i el de la parròquia de Balsareny, Antoni Bonet. A part dels joves que hi han perdut la vida, en el cotxe n'anaven tres més que van resultar ferits.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.Â
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 | 0.852934 | curate | {"ca": 0.9815005138746146, "es": 0.018499486125385406} | : /fet-divers/2019/04/26/lesglesia-balsareny-somple-pel-comiat/540892.html |
cawac_ca_20200528_4_25260 | POESIA CANTADA
El dia de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya, i encara amb el record ben viu de la Diada de Sant Jordi i dels Jocs Florals, hem fet el primer recital d’aquest curs 2009-2010 de poesia recitada i cantada. El cantautor Lluís Mas, exalumne i pare de l’Escola va fer vibrar les cordes de la seva guitarra i ens va regalar la veu intensa i melodiosa del seu cant. Els poemes van ser recitats per un bon nombre de nois i noies de 4t d’ESO. (La majoria de poemes, els alumnes els havien treballat, prèviament, a classe). Vam gaudir de les paraules poètiques d’alguns autors com: Joan Maragall, Salvador Espriu, Josep Carner, Josep M. de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Màrius Torres i Miquel Martí i Pol. En Lluís Mas ens va sorprendre amb uns poemes d’ exalumnes de l’Escola que ell mateix havia musicat. També vam poder escoltar, en primícia, el poema “Salveu els ulls” de Miquel Martí i Pol. És extraordinari despertar, en un acte com aquest, noves sensibilitats, fer silenci per escoltar les paraules més boniques dels nostres poetes i la veu melodiosa del cant. És extraordinari desvetllar aquells sentiments i aquelles emocions que converteixen la nostra vida en quelcom íntim, profund i intents. I és extraordinari assaborir aquells sentiments que ens enriqueixen i que ens ajuden a estimar la nostra llengua i la nostra literatura. | 0.827378 | curate | {"es": 0.010347376201034738, "ca": 0.9896526237989652} | http://www.evt.cat/noticies.php?id=42 |
cawac_ca_20200528_5_43461 | Llegir per créixer
La lectura és una activitat enriquidora i més quan és compartida. Pares i fills han d'aprendre a gaudir dels llibres. Fer-ho junts ens ajudarà a compartir un temps molt valuós, emocions i coneixements.
La lectura és una activitat enriquidora i més quan és compartida. Pares i fills han d'aprendre a gaudir dels llibres. Fer-ho junts ens ajudarà a compartir un temps molt valuós, emocions i coneixements.
La lectura és una activitat enriquidora i més quan és compartida. Pares i fills han d'aprendre a gaudir dels llibres. Fer-ho junts ens ajudarà a compartir un temps molt valuós, emocions i coneixements.
Dll, 11/02/2013
Núria Ribera
Professora de psicologia de la Universitat de Barcelona.
Llegir junts és una diversió, és una forma de relacionar-se, és una font d’aprenentatge... és una manera d’enriquir la vida. Alguns adults que ja trobem en la lectura una gran font de plaer i d’aprenentatge ens donem pressa per introduir els nostres fills en aquest món. Altres, que no han gaudit tant de la lectura, també es veuen pressionats des de l’escola o altres entorns a llegir contes als fills. Per aquests darrers, a vegades, la lectura es converteix en una obligació pesada, tant per als pares com per als fills. Tots, més que com una obligació ens ho hauríem de prendre com una manera de compartir temps amb els fills i aprendre junts a gaudir dels llibres, tant abans de llegir, com durant la lectura, com després.
Llegir junts és una diversió, és una forma de relacionar-se, és una font d’aprenentatge... és una manera d’enriquir la vida. Alguns adults que ja trobem en la lectura una gran font de plaer i d’aprenentatge ens donem pressa per introduir els nostres fills en aquest món. Altres, que no han gaudit tant de la lectura, també es veuen pressionats des de l’escola o altres entorns a llegir contes als fills. Per aquests darrers, a vegades, la lectura es converteix en una obligació pesada, tant per als pares com per als fills. Tots, més que com una obligació ens ho hauríem de prendre com una manera de compartir temps amb els fills i aprendre junts a gaudir dels llibres, tant abans de llegir, com durant la lectura, com després.
DECIDIR EL TIPUS DE LECTURA
ABANS: mirar i triar els llibres que compartirem ja pot ser divertit (com aquell que mira en els aparadors de les botigues la robeta per als nens o les joguines). N’hi ha de tota mena, i no cal ser cap expert per començar a opinar i decidir amb quins ens quedarem; senzillament amb aquells que ens agraden, ens criden l’atenció, ja sigui pels dibuixos, pel tema, pel títol... Podem anar a la biblioteca amb els fills, fer-nos socis i triar-ne uns quants cadascú. Com que és una biblioteca, si després no van bé o no ens agraden, no hi ha cap problema, podem canviar-lo tantes vegades com vulguem. Cada vegada sabrem millor el tipus de llibres que ens agraden; copsarem millor la diversitat de textos, temàtiques, tipus d’il·lustració, tipus de text (poemes, contes, seqüències familiars...)
DESPRÉS: ens queden uns personatges i unes histories conegudes pels fills i per nosaltres als quals podem acudir per riure, per fer similituds o simplement per recordar.
Tant per als pares, que ja són grans lectors, com per als que no ho són tant, anirà bé saber una mica més com, quan, què i perquè llegir als fills. El ser més conscients de quins són els beneficis que l’infant en pot treure del fet de llegir amb ell ens ajudarà a diversificar lectures, situacions, formes de fer-ho... i també a saber veure que, molts d’aquests beneficis, es poden seguir desenvolupant a través del llenguatge oral, en altres activitats i jocs o a través de l’escriptura.
Quan llegim un conte al nostre fill estem molt a prop seu, amb la veu, el llibre que agafem conjuntament, els ulls posats en les mateixes imatges... Tot plegat crea un embolcall d’intimitat on només hi som nosaltres dos, aïllats del món. En aquest sentit, als infants els hi agrada tenir el pare o la mare tant a prop, amb la seguretat que aquesta interacció durarà, si més no, l’estona que dura el conte.
D’altra banda, els contes infantils tenen molts continguts emocional s: la por, la incertesa, la violència, la protecció, l’amistat... Viure aquestes emocions, encara que sigui en un món de fantasia, pot alterar l’infant. Potser les vol viure, però al costat del pare o la mare, que li donen seguretat, que li transmeten amb la seva veu i amb el seu cos, d’adult relaxat, que no passarà res.
De vegades els infants s’arrauleixen al nostre costat, ens miren als ulls més que a les imatges del conte per impregnar-se de la nostra calma. Als pares, compartir aquestes emocions amb els fills ens ajuda a comprendre’ls cada cop millor, a ser capaços de veure el món amb ulls de nen.
Des que Bruno Bettelheim va escriure “Psicoanàlisi dels contes de fades” molts altres autors, pedagogs, psicòlegs i terapeutes han posat de manifest els avantatges de disposar d’unes històries fantàstiques en les quals es reflecteixen els problemes de la vida, les emocions associades i les formes de fer-hi front.
Els infants troben en els contes personatges que viuen els mateixos problemes que ells : la por de perdre els pares, les exigències de fer-se grans; la presència del dolor i de la mort. En les històries els personatges troben ajudes, tenen poders, força, enginy, perseverança. El conte és pot manegar millor que la vida real. Comença “Hi havia una vegada..” i s’acaba “vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat” . Es pot aturar i continuar quan es vulgui; es pot repetir tantes vegades com es desitgi. Amb aquest recurs els infants es van fent més capaços de fer front a situacions i emocions de la vida real.
En els contes els nostres fills i filles també troben algunes representacions d’allò que voldrien ser o fer (si no estigués mal fet, mal vist o no tingués conseqüències negatives): fer gamberrades, respondre agressivament, no complir les normes, tornar-se petitó i vulnerable... Ja saben que no ho faran, però és divertit veure complerts el propis desitjos en la fantasia.
D’altra banda, gràcies als contes poden conèixer emocions que no experimenten en la vida real i ampliar així el seu ventall de sentiments davant de les noves situacions que se’ls.0 presentin.
A través dels llibres podem conèixer molts elements de la cultura popular, podem conèixer fets, persones i costums d’altres cultures, països, animals reals i fantàstics.
Hi ha àlbums temàtics preciosos que són una mica per llegir, però, sobretot per mirar, descobrir i comentar . Als infants els hi agrada mirar-los moltes vegades fins que n’anticipen el contingut, saben les respostes. També els hi agrada encetar converses a partir d’ells, generar preguntes noves i fer hipòtesi responent a les seves pròpies preguntes.
Conversar a partir d’aquests llibres i meravellar-se conjuntament dels nous coneixements obtinguts fa que els infants tinguin cada cop més ganes de saber i aprendre coses noves .
El llenguatge dels contes no és el mateix que es fa servir en les converses quotidianes. Quan el pare o la mare els hi llegeixen un conte, els infants es queden meravellats d’aquesta nova forma de parlar. Sense repeticions, amb unes conjugacions diferents, un vocabulari nou, etc.
A partir dels dos anys tots els infants tenen una gran capacitat per aprendre paraules noves . El vocabulari que es fa servir en les converses quotidianes no es tan divers com el dels llibres i, per això, els infants que han escoltat molts contes tenen un vocabulari molt més ric que els que no ho han fet: de cada conte nou aprenen unes quantes paraules.
Quan parlem a casa, molt sovint es parla de coses que estan passant en el precís moment, de persones i objectes que estan presents. En els llibres això no passa mai: s’ha de crear un món a partir de les paraules . El llenguatge té un poder nou i diferent (en els contes explicats oralment també) que ens obliga a crear les nostres pròpies imatges mentals, a completar amb la imaginació allò que no es veu.
Les estructures narratives també són diferents. Si és un conte té un inici, un desenllaç i un final. Si és un text expositiu tindrà una idea principal i altres de secundàries. Els infants aprenen a reconèixer aquestes estructures i, més tard, a reproduir-les quan escriuen o quan intenten explicar una narració a una altra persona.
En general, els hi agrada explicar allò que han llegit, sobretot si troben un adult que els ajuda. Parlar dels contes que s’ha llegit i ajudar-li a explicar-los a una tercera persona poden ser bones ocasions per seguir disfrutant i aprenent de la lectura.
D’altra banda, molts contes tenen cantarelles, rodolins, jocs de paraules... A través d’elles els infants comencen a fixar-se en el so de les paraules, i en el fet que algunes acaben igual.
DESENVOLUPAMENT DE L'ESCRIPTURA I LA LECTURA . Coneixement de les lletres i dels materials impresos.
Tots els apartats anteriors: tenir un ampli coneixement del món, tenir coneixement de moltes paraules, trobar emocionants i interessants els llibres ja són en molts sentits afavoridors de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Possiblement molts d’aquests aspectes també es poden desenvolupar a partir del llenguatge oral: parlant de temes variats, del passat i del futur, explicant històries i contes, cantant cançons conjuntament o altres recursos particulars que cada família té.
Però, hi ha aspectes propis de la escriptura i la lectura que només s’aprenen a través d’aquesta. Quan els hi llegim contes, els més petits, aprenen com agafar-los; com girar les pàgines; a identificar els llibres per la portada; entendre que els dibuixos mostren (diuen “què és?” assenyalant el dibuix); que les lletres expliquen (pregunten “què diu?” o “què posa” assenyalant les lletres); aprenen a reconèixer que la direcció de lectura és d’esquerra a dreta. També aprenen molts coneixements gràfics : la forma d’algunes lletres, la disposició gràfica (espais, poemes, llistes, bafarades...)
Quan els infants es fan més grans comencen a reconèixer el valor sonor de les lletres , alguna paraula. Poden llegir alguns trossos dels contes que es coneixen de memòria (en aquells que no coneixen, encara que puguin desxifrar cadascuna de les lletres, no arriben a trobar-li sentit)
Mica en mica, sobretot si nosaltres a vegades els fem preguntes sobre el que passarà a continuació o senzillament els hi expliquem el que nosaltres creiem que passarà, aprenen a aprofitar aquest coneixement per buscar i reconèixer en el text allò que van buscant.
Més grans encara, quan ja diem que saben llegir, aquestes anticipacions els hi són molt útils i, si volen, poden compartir algun tros de la lectura amb nosaltres amb la confiança que els hi acabarem la història quan estiguin cansats. Ja que llegir al principi representa un esforç molt gran.
Actualment, els infants (que des de molt petits viuen en un món ple d’imatges) tenen una gran habilitat per centrar la seva atenció en els dibuixos i els colors. També se saben deixar impregnar per les sensacions i emocions que aquests els hi transmeten.
En els contes infantils podem trobar molts estils diferents de dibuix , de pintura , de composició de les pàgines . Comentant les il·lustracions amb els fills, tant ells com nosaltres anirem definint els nostres gustos, posant atenció a aspectes més diversos, coneixent i reconeixent il·lustradors.
Moltes vegades als infants els hi agrada copiar alguns dibuixos. No cal que els forcem ni que busquem la perfecció del que copia. El que si hem de saber, especialment avui dia que es valora molt la imaginació i la creativitat , que la còpia també és una bona font d’aprenentatge i d’inspiració.
QUÈ I COM LLEGIR
Amb els infants petits, més que llegir, mirem contes, assenyalem imatges, diem noms, preguntem. També podem llegir alguna cantarella coneguda. Cap als dos anys ja poden seguir alguna història molt senzilla. Podem seguir comentant amb ells els llibres d’imatges. Incorporar més cantarelles o algun poema. Els llibres segueixen sent principalment per mirar i parlar.
Als tres o quatre anys els infants ja recorden bé alguns dels contes que se’ls hi ha llegit o explicat, demanen els contes coneguts una i altra vegada. Poden repetir amb nosaltres alguna frase o dir-la solets.
Els hi agraden tant els contes clàssics com els moderns. Actualment, hi ha molts contes que tracten situacions emocionals concretes: la por a la foscor, la vergonya de fer-se pipí a sobre, el naixement d’un germanet... No n’hem d’abusar. Aquests contes tan funcionals ens poden servir en algun moment (tant als fills per identificar-se amb el personatge, com als pares per treure idees de com podem parlar amb els fills d’un determinat tema) però, en general, als infants els hi agraden les històries més complexes on les emocions constitueixen una part del relat però no el fil conductor de tot ell.
Les poesies també els hi agraden. Aprendre-les, repetir-les, jugar amb les rimes. Els llibres trepanats, amb sorpreses , pestanyes, transparències... poden donar lloc a una lectura divertida i juganera. Els comencen a interessar els àlbums temàtics . Mirar-los detingudament.
Com més grans són més clarament saben expressar les seves preferències: el tipus d’històries que prefereixen, la complexitat, la llargada. També els hi agraden més les històries de personatges coneguts. Ja siguin les aventures de les “Tres Bessones” o les del “Manolito Gafotas” . Podem seguir els seus gustos, però si a nosaltres ens fa il·lusió llegir amb ells algun conte determinat (perquè l’hem vist i ens agrada molt, perquè l’havíem llegit de petits...) segur que també sabrem transmetre-li.
Quan ja saben llegir i a l’escola ens diuen que han de llegir una pàgina cada dia. No deixem de llegir per ells : els hi agraden històries molt més llargues de les que saben llegir. Llegir els hi representa tant d'esforç que no els hi queden forces per gaudir del contingut. A alguns infants els pot ser útil fer lectures compartides . Si és així podem fer-ho però no insistim massa en la correcció. Tan sols pel fet de llegir cada cop ho faran millor; les correccions dels pares en moments lúdics, sovint, afebleixen les ganes de llegir. Altres infants prefereixen separar clarament el treball de l’oci i ens demanen que quan els llegim no els obliguem a llegir. Ja ho faran en un altre moment.
Arriba un moment, quan ja llegeixen de forma fluïda que prefereixen llegir ells, però els hi agrada molt que coneguem el que llegeixen, que en puguem parlar.
La forma de llegir els contes pot variar molt, alguns pares són més teatrals que altres, alguns fan més interrupcions per intercalar explicacions que altres. Tots, però, hauríem d’assegurar-nos que el fill entén el suficient per seguir la història i posar recursos perquè així sigui: llegir més lentament, fer les veus dels personatges. Sobretot, fer-ho de forma que els dos ens ho passem el millor possible. Si li anem “trobant el gustet” els fills també ho faran.
QUAN LLEGIR?
Depèn de cada família, però, millor poc i sovint que molt però més de tant en tant . En moments tranquils, que ens vingui de gust als dos. Si algun dia no ve de gust a algun dels dos no cal fer-ho. Si ja era una rutina establerta i el fill ho reclama, hauríem d'intentar buscar aquest dia un substitut (o bé una altra persona que llegeixi o bé una altra activitat que satisfaci els dos).
Hi ha famílies que ho fan moltes vegades al dia, altres que estableixen la rutines del conte de la nit, altres que només llegeixen quan ho demana el fill.
En aquest últim cas, i si no és gaire sovint, li podem oferir nosaltres per tal de desenvolupar la seva atracció pels contes i la lectura.
Si els pares no en teniu costum, proveu-ho, ja veureu que és una activitat molt gratificant . Això si, crea addició, però no és perjudicial. | 0.713248 | curate | {"ca": 0.9842610364683302, "en": 0.0009596928982725527, "es": 0.006653870761356366, "pt": 0.002943058221369162, "it": 0.0010236724248240564, "ja": 0.0007677543186180423, "nl": 0.0033909149072296864} | http://www.fapac.cat/print/8270 |
racoarticles_ca_20221005_1_21423 | OiKin a lliials del segle XVI s'estaven aealiani de eünsirnir les rmirades d'Kivissa. al Portal de ses Taules, gràeies prohahleinenl al bon gust de l'eiiíiinver .1. i niliíi. s'hi deixaren dus nmxols per acollir dues eslútiics romanes amb dos pedestals que contenien inscripcions igualment romanes. Aquestes inscripcions, prescindint de si correspt>iien o no a les estàtues que suporten, poden haver esiai trobades, si no abans, durant les excavacions que es feren per aconseguir material per a la construcció de les murades. En algun cas, pel (et que decoren juntes el Portal, han estat presentades cotn a bessones, però la qualila! del material, la temàtica i el niatei.x caràcter epigràfic desmenteixen lal aCirmació. La pedra de la inscripció que es situada al costat esquerre segons es surt es actualment en alguns llocs dil'i'cil de llegir a causa del mal estat del uKiicrial, i s'iirribeii a trobar algunes lletres pràcllcamcíil desfetes La de la tireta, en canvi, te un únic problema per a la lectura: els líquens L[ue la cobreixen; perquè el material, marbre blanc, e' s en un estat de conservació, malgrat la continuada exposició als elements, admirable. Ls precisament d';iquesia últiina que parlarem. Ja doti Carlos (lon/àlc/ de Posada. Primer Canonge Magistral de la Diòcesi d'Livissa. dóna noticia (manuscrit de la Biblioteca de la Real Acadèmia de la Historia, b 136. estant 21. grada 5.^^. folis :84-:9.V publicat a! B.R.AH. IX-sembrc del 1907. pàg, 307-18) de rexistèneia de les inscripcions, que data de la mateixa època de les estàtues, les quals, segons ell. varen ser preses als moros Pany 1235 pels conquistadors catalans. La lectura que va fer de la inscripció en qüestió a jutjar pel seu mateix comenlari degué ser ràpida i transcrita després de memòria. Citada i comentada per diversos liistoriadors i filòlegs, fins avui mateix ha estat transcrita sovint amb no poques variants malgrat que no és difícil una lectura segura. Incloem el mateix llübner. que lé la disculpa de no haver pogut ser a Livissa per a la confecció del 2" voUmi (C.Í.L. 11,3661).
per Jaume Juan Castelló Consulta i copia el P, Fila en la solució d "abreviatures i traducció i la traducció de l'Arxiduc en la lectura. Però en la transcripció hi ha diverses observacions a fer: escriu JL'LIO en lloc de IVLIO. L'ús de J i l_l és estrany Ja que desprès transcriu bé GAETVDICO i SEMPRONIVS i no GAETUDICO i SEMPRONIUS com seria d'esperar. Posa ratlla entre L. SEMPRONIVS. i L. F. també cita el personatge Seneciu com d'origen indoeuropeu. 1 possiblement encara podríem trobar altres llocs on es parli d'aquesta inscripció amb cert detall. Però de totes aquestes diferents lectures ja en podem treure en certa manera algunes conclusions.
La més signillcativa de totes es que cap dels autors mencionats abans llegei.\ a la Imia b OPTVMO. que és una gralla arcaïtzant, però que és la que surt a la inscripció, i en canvi tots escriuen OPTIMO. que és com correntment s'escriu en llatí', .Això vol dir que no sempre que s'ha editat la inscripció ha estat llegida, sinó que gairebé sempre s'ha acudit a les obres que anterioniienl en parlaven. Això és comprensible en autors de tbra de l'illa ja que no han pogut sovint veure-la personalment. Per
••^w<:^
Al centre de (a loiU'irnnd. n.ji t-Id línia 4 OVAEST, a partir de la Al centre de \a fotografia, detall de la linia 6 OPTVIVIO. a parlir de la còpia.
còpia.
La transcripció que fa Roman. President de la Sociedad Arqueològica Ebusitana, l'any UíOò en el seu llibre Los nombres e importància arqueològica de las islas Pithyusas. pàg. 37. és la de Híibner amb un error probablement d'impremta a GAEVLICO per GAETVLICO. Fa -i és curiós en un arqueòleg a més a més de la pròpia Eivissa-la mateixa observació que Hübner i diu que es llegeix "en el pedestal de una estàtua de varón togado". Assegura també que les estàtues varen ser trobades quan s'extreia pedra per a construir les muradcs. és a dir. en el segle XV L El director de la Real .Acadèmia de la Historia, pare Fidel Fita. en fa una descripció el 1907, copiada després en les successives edicions per Isidor Macahich a Ebusus, Cicló Romanç i a Historia de Ibiza. Antigüedad i la transcriu de la següent manera, respectant la disposició simètrica i les lúiies de li nega autoritat, va haver de fiar-se d"históries com la d'Arana/.ja que en aquells temps era ben difícil venir a Eivissa a causa de la poca freqüència de vaixells des de la Peni'nsula. Reforcen aquesta afinnació l'ets com els següents a partir de Las antiguas Pityusas. traducció de l'obra de P.Arxiduc Lluís Salvador, s'escriu GALTVOICO per GAETVLICO, A partir de Hübner. possiblement i lògica l'autor més seguit, s'escriu OVaEST o QV...EST com si la A no lli fos. en lloc de QVAEST. Ho escriuen bé Fita i Macabich (que copia de Fita). A l'última línia la S de SENE-CIO tampoc no s'ha llegit sinó que s'ha suposat, amb el cas especial d'Arana/ que hi posa una C. llegint CENECIO.
Les tres dificultats de lectura majors són. per tant. la A de QVAEST.. la V de OPTVMO i la S de SENECIO, dificultats que amb cl testimoni gràfic esperam que es considerin resoltes.
Una proposta de lectura, respectant la disposició de l'oriBinal. seria;
CIVLIor.F.GAL TIRONl GAETVLICO QVAEST.VRB TR.PL. PRAETORI AMÍCO .OPTVMO
L.SEMPRONIVS.L.F.QVIR SENECIO que poliríem traduir de la següent manera:
"A Gaius Juli Tiro Getúlic. fill de Gaius, de la tribu Galeria, qüestor urbà. tribu de la plebs. prett)r. aniic òptim. Luci Semproni Scticció, fill de Luci, de la tribu Quirina "' Però si és important tenir aquesta inscripció ben transcrita, ho es tant mateix saber qui són aquests personatges de qui parla. Les úniques noticies que donen els autors que hem vist són referents a la cronologia (segle II en uns. i més concretament època de Trajà en Vives) o a si Tiro era eivissenc o no.
A continuació hem de fer dues consideracions. La primera es referei.x als noms.
Els nòmina lulius i Senipronius lògicament són moll usats per tota l'extensió de l'imperi romà. però ens fixarem en els cognomina Tiro, Gaetuiicus i Senecio. Tiro. dins l'àmbit hispànic, el trobam repetit almenys a Lusitúnia i Bèlica: Fuente Ovejuna (aquest liró pertany a la tribu Quirina). i Caceres. Gaetuiicus el trobem també a Lusitània (tribu Galeria). Granada. Jaén. Dénia i Tortosa. Senecio es troba a Lusitània. diversos llocs de la Bètica. Astorga. València, Santiago de Composteta. Empüries. etc. és a dir. pràcticament repartit pet tota la geografia hispana, però sobretot a Andalusia.
Aquests fets han indulta pensar que Tiro no era eivissenc, hipòtesi que és rel'orvada per la tribu Galeria a la qual pertany, que certament nu consta que fos instal•lada a les Illes. En canvi no hi ha res que s'oposi que lio fos Senecio. ja que tant el cognom (repartit per tota Hispània) com la tribu (Quirina, a ki qual també pertany un altre eivissenc. Luci Oculaci) poden molt bé correspondre a un noble eivissenc.
La segona consideració a ler és el tractament que aquests noms han tengut en les enciclopèdies d'estudis clàssics .
H. Dessau en el seu llibre Prosopographia Imperii Romaní, editat a Bedin (ed. Reimcr) l'any IH'J7. vol. II. pàg. 217. disfingeix dos Tiro. El primer (mim. -Vï2) es l'autor d'un testament que després veurem. El segon (mim, 393) és el de la inscripció d'Eivissa i en cita els seus càrrecs de qüestor, tribu i pretor. Anys després, a l'enciclopèdia de Pauly-Wissowa. vol, 10, col, 842. també es fa distinció entre dos Tiro. El nüm. .SIO es l'autor del testament citat i aquí ja es paria d'un cavaller anomenat Semproni Senecio i del procés de Centumcellae que veurem. El núm. 511 és el de la inscripció d'Eivissa i aquí' també es parla de Semproni Senecio, però no se'ls identifica, probablement perquè els autors dels articles no són la mateixa persona, és a dir. han estat fets indepen-dentment i seguint la Prosopographia de Dessau. Els autors en qüestió són Stein i Holil respectivament. El mateix Stein és qui fa l'article corresponent a Semproni Senecio en el volum II, A. col. 1434. que en el núm. 84 explica la història de Senecio segons el procés de Ceniumccllae citat per Plini i no segons la inscripció d'Eivissa, i diu que era un cavaller romà (ròmischer Ritter). però no la constar que aparegiú el seu nom a la inscripció eivissenca.
Un testimoni inesperat, la història de la literatura, ens tanca el cicle dels personatges, \ la pàg, 744 del segon volum de la Geschichte der ròmischen Literatur de M . Schan/ i K . Hossius. parlant de rètors de l'època iuiperiai. amb el núm, 6 es cita Juli Tiro. Podríem pensar que aquest últim testimoni, més que aclarir, embolica la història, però amb Les escultures i els pedestals originals, abans del seu trasllat al Museu Arqueològic d'Eivissa.
aquestes dades intentarem reconstruir-la
Es possiblement el professor de la Universitat de Gènova F. delia Corte qui primer lliga caps en aquest afer quan tracta en la seua edició dels Grammaticí e Retori de Suetoni. publicada a Torí l'any 196K. el rèior núm. 41, que és precisament Tiro. Delia Corte diu que es tracta del Juli Tiro dels manuscrits i no del M, Tul.li Tiro. llibert de Ciceró. que havia cregut un altre editor de Suetoni, Reifferscheid (comentat àmpliament per Becker al Neue Jahrbücher für klassische Philologie de Fleckeisen. 87. Lcip/ig. 1863. pàgs. 649-51), Finalment Plini el Jove (Epístoles 6, 31) és qui ens explica part de la història dels dos personatges. Posarem la traducció que nosaltres mateixos n'hem fet. "El tercer dia va començar un procés que va portar moltes discussions i rumors de tota mena. Es va tractar de les clàusules del testament de Juli Tiro, part de les quals constava que eren autèntiques, però es deia que una altra part eren falses. Sota acusació hi havia Semproni Senecio. cavaller romà, i Euritmus. llibert de César i procurador. Els hereus havien escrit a César, que era en aquells moments a la Dàcia. demanant-li entre tots que es fes càrrec del procés, I se'n va fer càrrec. Ja de retorn. va fixar el dia. i alguns dels hereus, com per atenció cap a ell. van ometre l'acusació contra Euritmus. L'emperador; però. va deixar anar elegantment aquesta frase; "Ni aquest és Policlet ni jo no sóc tampoc Neró". Però així i tot els va concedir una demora del procés i, passat aquest temps, va disposar-se per a l'audiència. Per part dels hereus s'hi presentaren només dos, els quals varen pregar que. ja que tots havien demanat el retard del judici, fossin obligats a pledejar també tots. o bé que també a ells els fos pemiès de desistir. Cèsar va parlar amb gran serenitat i amb gran moderació perquè l'advocat de Senecio i Euritmus va dir que si no s'escoltava els seus clients no se'ls deixava del tot lliures de sospita. La seva contesta va ser: "M'inquiet4 no que les sospites pesin sobre ells. Es sobre mi que cauen." Després es va girar cap a nosaltres: "Epislésate" va dir en grec (és a dir "considereu") "què he de fer jo ara, perquè aqueixos es quei.xen de no haver estat acusats". A contüiuació i amb l'assentiment de Passemblea va ordenar que tots els hereus tossin obligats o bé a continuar el procés o bé que cada un d'ells expliqués amb proves el motiu de no seguir endavant; i si no ho feien així els condemnaria per calúmnia." l'odem proposar per tant una hipòtesi d'història de la relació entre Tiro i Senecio. Gaius Juli Tiro Getúlic. personatge important que havia tengut un cursus honorum o carrera política brillant, com ho demostren els càrrecs que (U7)2I arribà a afoniplir (questor. tribii I prclor) va fer tanihc liKiirsiuns en cl camp Uc la literatura, coiitrolaiiient dins la retòriea. arribant a merèixer ser iiielòs en una llista un figura el mateix Oniiitilià. Aquest liome podia perfectament ser originari d'Hispània, com ho admet raparicití del seu nom a altres lloes d'Hispània, la Iribu Cialcria i la scua amistat amb Seinproni Senaeió. D'altra banda no oblidem que també ho eren Qnintilià. el gran rètor. i el propi emperador del moment. Trajà.
Que Scmproni Seneciò l'us originari d'Eivissa no consta enlloc, però sembla que. si ni el nom ni la tribu s'oposen que l'os eivissenc, i que. si una inscripció dedicada a un personatge l'amósque segnramcni no era d'Eivissa li va dedicar precisament a Eivissa, toies les dades indueixen a pensar que eti tot cas el que caldria demostrar és que no ho fos. eivissenc.
Després de mort Tiro es celebrà el procés descrit per l'Iini a Ceiitumcellae l'any 107 després de J.C. (any que ens permet amb poc error datar la inscripció) i possihiemcnl després de guanyar el plet. Semproiii Seneció. en teslintoni d'agraiiiient i de perpètua memòria. v;i encarregar a Itàlia nuíleis (com sembla indicar-ho el material i rdegani caràcter epigràfic) la confecció de l'esplèndida làpida que després se n'emportaria a Eivissa perquè fos cul.locada a un lloc adequat.
Tenim per tant a Eivissa, col•locada etcctivanient a un Moc també adci[uai.
com hauria volgut Semproni Seneció per al seu amic "liró. una important inscripció de la qual coneixem ara una mica més la hislòria.
La dosi de fantasia no és excessiva en la reconstrucció dels fets i en tot cas tenim els testimonis antics per. si no ens agrada. rcfer,-la i veure de millorar-la. El nucli, de totes maneres, no creim que [lugi canviar gatre.
,1 \l Ml.ll WCV. '^Tl•l.l.Ó NOTA: En aquest article, escrit entre els anys I')?? i l^íTS. no es i\\ referència a la substitució de les inscripcions i estàtues originals del Portal de ses Taules per les rèpliques que des del nies de juny del U)80 hi llueixen.
La crisi del fet arquitectònic i urbanístic a Eivissa i Formentera
per Salvador Roig Planells L'apreciació dels canvis i ctinfiíctcs fisics o socials que es jirodueixen a un lloc deterniinai és assequible a qualsevol espectador atent, l'el seu pensament, passen imatges que. contrastades amb la realitat, apareixen, en la majoria dels casos, al baiil dels records que tots portam damunt, i coiisiitueixen la visió d'un entorn irrepcijble vagament imprès a la nostra reiina.
Tot això passa, naturalmeni. si ens referim a les nostres illes. S(">n a l'ànim de lois els eivissencs i formcnterers cK canvis que la nostra societat ha solen en aquestos darrers an\s: canvis que s'han fet més evidents liltiniameni. precisament quan han estat més radicals i efectius: canvis que no sols han vingui produits per les deficiències derivades de l'administració d'aius endarrera, ni per estar iinmeisos en una crisi econòmica i social ;i nivell nacional i mimdijl.
.S'ha de valorar, també, un ceri desencalli per l'actnacií'i d'aquells ens de govern que lenim més pròxims, sobretot a nivell iminicipal.
Niaiuraimeni. la problemàtica de l'Arqui teclura i ri'rbanisme a Eivissa i I ormentera s'ha d'entendre dins el conlexi de la dinàmica econòmica i social d'aquestos darrers an\s. on el turisme ha esiat i continua seni el mnun-de k>t creixement.
Ara bé. hem de pensar que les circumstàncies, lligades al creixement de les illes, han canviat, i aquest creixement no pot continuar sent caohc i sense una plüiiiricació que coniroli el procés, com fins ara.
L'Arquitectura i l'Lrbamsme ban estat víctimes d'aquesta situació de manca d'uns criteris racionals que guiassin el creixcmcni de les illes. Miillissiïnes conslrucciíins han anal jpareixenl da-iiiiini l'illa sense uns cnieris ípie guiassin la seiia implaiiiacio i es va anar desenvolupant una arquitectura nascuda per a servirà aquesta empenta irracional.
L'emimeracK'i dels problemes i de les disfmicionalilats que liu això ha provocat podria ser niohu d'un altre article, però. a nivell genèric, les seues conseqüències es rellecteixen en l'abaiiUó i la destrucció del puirimoïn cultural, arquitectònic i natural de les nostres illes Cada vegada anani tiraïu més terra damuni d'aquelles coses t]ue eiiscn>ain orgullosameni i per les quals, en definitiva, ens coneix ijiiasi ima la geni que ve a visitar-nos, l'rccisameni aia que el planejameni dels nostres municipis és en revisió, hem de replanlejar-nos la situació per no tornar a caure en uns erron» cada vegada més greus i que ens portin a la completa despersonalit/ació i destrucció de tol (44ft):;-' | 1 | perfect | {"ca": 0.9544883077696756, "id": 0.0029544883077696755, "pt": 0.0030173497611264773, "en": 0.005280362081971335, "es": 0.012572290671360321, "it": 0.002514458134272064, "oc": 0.004337440281619311, "hu": 0.0036459642946944934, "nl": 0.002703042494342469, "de": 0.002703042494342469, "ms": 0.0004400301734976112, "ru": 0.0006914759869248177, "ds": 0.0005028916268544129, "eb": 0.00037716872014080966, "fr": 0.0037716872014080965} | |
cawac_ca_20200528_5_31227 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Camacho, en roda de premsa
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
La presidenta del Partit Popular Català, Alícia Sánchez-Camacho, ha assegurat aquest dilluns que demanarà al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que prengui "les mesures adequades" si el president de la Generalitat, Artur Mas, fixa la data i la pregunta de la consulta.
Camacho ha explicat que escriurà una carta al president de l'Executiu central per valorar si encaixa amb el marc constitucional i, si no és el cas, l’instarà a estudiar les mesures que es puguin dur a terme. "El Govern d'Espanya està per fer complir la Constitució i tot l'Estat democràtic i de Dret", ha advertit.
La líder del PPC ha dit també que “posar data i pregunta per separar-se d’Espanya demostra que no hi ha cap voluntat de diàleg, és tancar la porta del laberint i tirar la clau”. Segons Sánchez-Camacho, “qui faci això només vol divisió i confrontació i només pot trobar la fermesa de l’estat democràtic de Dret”.
En aquest sentit, ha afirmat que Artur Mas “es troba en una cruïlla, perquè ja no pot seguir enganyant tothom alhora: no pot seguir dient als catalans que farà una consulta que sap que és il·legal i alhora dir al Govern d’Espanya que vol dialogar”.
Segons Sánchez-Camacho, “no hi pot haver diàleg si des del govern de CiU i ERC només es planteja com trencar amb Espanya i la UE. No hi pot haver diàleg amb qui posa en qüestió que la sobirania nacional correspon al conjunt dels espanyols i entre ells els catalans, i ningú no se’n pot apropiar”.
Per a la presidenta del PPC, “Catalunya viu en un bucle permanent amb l’estratègia de l’autodeterminació per a la separació de la resta d’Espanya i això ens allunya de la realitat i dels veritables problemes dels catalans”.
“Catalunya no té govern, no es fan reformes ni es prenen decisions importants per sortir de la crisi. El govern de CiU i ERC estan tot el dia fent d’oposició del Govern d’Espanya per tapar, per exemple, que la inversió en infraestructures del Govern de Catalunya ha estat de zero euros aquest any”.
Respecte a l’enquesta publicada avui per El Periódico, Sánchez-Camacho ha afirmat que “els sondejos són eines que poden servir per observar tendències però les projeccions de vot i diputats han demostrat en els darrers anys un altíssim marge d’error, que en el cas del PPC també ha estat important”. En aquest sentit, ha recordat que en les últimes eleccions cap enquesta va donar a CiU per sota del 62 diputats que ja tenia i fins i tot el CEO li va donar majoria absoluta, i finalment va perdre 12 diputats per quedar-se amb 50.
La presidenta del PPC ha destacat que “en el cas dels partits que tenim responsabilitats de Govern, podem rebre un vot de càstig per les dures mesures que ens hem vist obligats a prendre”, però s’ha mostrat convençuda que “els resultats d’aquestes mesures retornaran la confiança en el PP”.
La independència ja no és l'opció preferida dels catalans, segons un sondeig que publica El Periódico, que assenyala un empat tècnic entre els partidaris de la separació amb Espanya (40%) i els que són partidaris d'obtenir més autogovern per a Catalunya sense trencar amb l'Estat (40,3%).
-
.
.
#21.1 Moles, Les Ardennes. 29/10/2013 - 21:21
Valorar
-
.
.
en aquests moments ja es capdavantera la opció viure dins espanya per que ens agrada el masoquisme. Noi les teves fonts tenen la mateixa credibilitat que tu.
La independència ja no és l'opció preferida dels catalans, segons un sondeig que publica El Periódico, que assenyala un empat tècnic entre els partidaris de la separació amb Espanya (40%) i els que són partidaris d'obtenir més autogovern per a Catalunya sense trencar amb l'Estat (40,3%).
-
.
.
#21.1 Moles, Les Ardennes. 29/10/2013 - 21:21
Valorar
-
.
.
en aquests moments ja es capdavantera la opció viure dins espanya per que ens agrada el masoquisme. Noi les teves fonts tenen la mateixa credibilitat que tu.
Quina vergonya! Amb què està amenaçant Catalunya, exactament? Hi ha gent que, per seguir vivint del xollo faria qualsevol cosa! Cada dia queda més en evidència: una malíssima persona.
-1
.
.
#16 Gran notícia, bcn. 28/10/2013 - 20:04
Valorar
Camacho, t´has assabentat que avui, la UE ha començat negociacions amb... KOSOVE? Sense que es puguin vetar, saps? I què et penses que farà, amb Catalunya? Se´n diu democràcia.
0
.
.
#15 Xasi , Bcn. 28/10/2013 - 19:51
Valorar
Que vol aquesta dona ? Està amenaçant Catalunya!. Potser desitja convertir al President de Catalunya a un màrtir con el President Companys?. Sort que a espanya no li fan gens de cas. I que no parli de lleis i de legalitat que el seu partir se les passa pel forro quan li convé.
0
.
.
#14 josepm, Manresa. 28/10/2013 - 18:16
Valorar
"Portaso" als morros del PP a Alicia. Alicia te que fer un moviment ràpid per tal que no perdi la cadira. Pensenu que a l' Alicia no li importa ni Catalunya no els catalans, com a la majoria del polítics l'important és la menjadora, el demés son ..................
4
.
.
#13 Esteve, Granollers. 28/10/2013 - 17:38
Valorar
Jo crec que si el PP fa complir la constitució i les lleis el proper congres del seu propi partit s'hauria de fer des de Soto del Real, tot just al costat de la cela den Barcenas.
3
.
.
#12 Ivan el terrible, Sant Cugat del Vallés. 28/10/2013 - 17:37
Valorar
Pactarà amb Rajoy l'ocupació de Catalunya com va pactar amb Método 3 l'eliminació de les proves que la "retrataven" com consumada "espia" al servei de Sa Majestat?.
7
.
.
#11 BEJOTA, BCN. 28/10/2013 - 17:31
Valorar
Cataluña ha visto desaparecer desde el 1 de enero de 2008 un total de 47.135 negocios. La media es demoledora: en números redondos, a un ritmo de una menos cada hora.
-4
.
.
#11.1 Menos lobos, bcn. 28/10/2013 - 20:01
Valorar
-1
.
.
Catalunya és la segona regió d´Europa que ha atret més inversió estrangera el 2012, segons el Financial Times". Només per darrere del Gran Londres.
#10 Taradellenc que avisa, Taradell. 28/10/2013 - 17:23
Valorar
Aquesta dona sembla que no hi toca o que gasta molta dolenteria. Sempre ataca el país on es guanya la vida. No és gaire normal. S'alimenta de l'odi estrany que li provoca el desig d'un poble que aspira a la màxima sobirania, una constant històrica compartida per totes les nacions del món.
3
.
.
#10.1 Barcelona, Barcelona. 29/10/2013 - 03:01
Valorar
-
.
.
Atacar el pais es portar-nos al precipici indepe.
#9 Ivan el terrible, Sant Cugat del Vallés. 28/10/2013 - 17:20
Valorar
Alicia: per pendre mesuras, tingues en compte la "sisa" i que carragem a l'esquerra. No fos cas que el vestit no s'adaptes al nostre cos. L'independència!.
6
.
.
#8 Jordi, Lleida. 28/10/2013 - 16:43
Valorar
Jo crec que hi han hagut intencions de diàleg amb el govern central, el que passa és que en Rajoy volia fer-ho mitjançant Skype o altra medi òn intervingués una pantalla (es veu que pateix un transtorn d'agorafòbia)
2
.
.
#7 La Camargueña, Bna. 28/10/2013 - 15:31
Valorar
Ho tens fàcil Alisia, organitzes un nou akelarre a la Camarga, amb o sense Zaragoza, i fas arribar al Mundo, que el Junqueres te a la Suisse o a Lichstentin, una fortuna en diners negre, o que el Bàrcenas li pasava envelopées ben plens. El Mundo te-ho comprara, el Menistre ni s'enterara.
4
.
.
#6 Yusuf Alqrud, Pins del Vallès. 28/10/2013 - 15:21
Valorar
Mira, han inventat la 'democràcia impositiva' o si voleu la 'democràcia sense demo'? i la veritat és que no té cap cràcia!
3
.
.
#5 Joaquim, Alp. 28/10/2013 - 15:00
Valorar
alícia, pregunta directa per a tu!..
QUIN XAMPÚ FAS SERVIR???.... sempre portes un cabell impecable
0
.
.
#4 ambaixadorCAT, Bristol, Figueres. 28/10/2013 - 14:15
Valorar
Alícia.. aquestes mesures en què consisteixen exactament? En enviar els tancs? Per què tanta por que una nació (per la que se suposa que treballes) expressi lliurement quin futur vol?
13
.
.
#3 Vicenç Ramoneda i Ullar, Sentmenat. 28/10/2013 - 13:52
Valorar
Tots els pobles que han esdevingut lliures ho han fet tot passant-se per l'entrecuix les lleis o constitucions que els esclavitzaven! Vosaltres els espanyols us vareu aixecar en armes contra les lleis legals un "dos de mayo" que es pitjor! Nosaltres, al contrari que vosaltres ho fem democràticament!
14
.
.
#2 pepejo, Barcelona. 28/10/2013 - 13:44
Valorar
El que no diu és que vol ser la virreina de Catalunya sense guanyar les eleccions. | 0.481653 | curate | {"ca": 0.8243873281530185, "es": 0.05630603705917513, "en": 0.01506276150627615, "it": 0.03299462044231919, "fr": 0.0301255230125523, "pt": 0.0228332337118948, "hu": 0.0017931858936043037, "ur": 0.003825463239689181, "ms": 0.0017931858936043037, "nl": 0.004423191870890616, "de": 0.00023909145248057382, "ro": 0.005857740585774059, "sv": 0.00011954572624028691, "ja": 0.00023909145248057382} | http://politica.e-noticies.cat/el-ppc-insta-rajoy-a-prendre-mesures-contra-la-consulta-80174.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_238255 | Mai no se m'havia ocorregut posar-me alguna roba especial que li agradés a un xicot, el mes que havia arribat a fer va ser posar-me llenceria vermella i talons que li agradava molt a un, però fa uns dies vaig voler gastar-li una broma a un noi que m'agrada i em vaig disfressar de col·legiala Ostres!! com m'ha agradat, em vaig posar com una moto hahahahaha ?era per a ell i a mi també m'ha agradat Això de vestir-se de forma especial per tenir sexe ho heu fet alguna vegada? us agrada?
El dia que ma parella es vulgui disfressar de princesa Leia ja em podré morir...
Suposo que no vols dir amb el vestit de les ensaimades, oi?
xD | 0.763972 | curate | {"ca": 0.8528, "it": 0.016, "es": 0.128, "sv": 0.0032} | |
naciodigital_ca_20220331_0_307779 | Els Mossos d'Esquadra i la policia estatal han fet una batuda a la deixalleria de Sant Feliu de Guíxols per lluitar contra els successius furts de ferralla Foto: ACN | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/15077/batuda-policial-sant-feliu-contra-furts-ferralla |
mc4_ca_20230418_15_113239 | Identificat l'home que va circular en direcció contrària per la C-31 a Mont-ras - El Gerió Digital
Era un ancià de 80 anys que diu es va confondre d'entrada
Dijous, 8 de setembre de 2016 18:00h
Redacció / Baix Empordà / Mont-ras
Agents dels Mossos d’Esquadra van obrir diligències dimecres, 7 de setembre, a un home, de 80 anys d’edat, de nacionalitat espanyola i veí de Palafrugell (Baix Empordà), com a presumpte autor d’un delicte contra la seguretat del trànsit.
Els fets van passar dimarts, 6 de setembre, entre els punts quilomètrics 329 al 333,5 de la carretera C-31, als termes municipals de Mont-ras i Llofriu (Baix Empordà), on, cap a les 10.15 h del matí, diversos usuaris de la via van alertar els mossos, ja que hi havia circulant un vehicle en direcció contrària.
En arribar al lloc, els agents no van localitzar el vehicle infractor, però van iniciar les gestions per tal de localitzar el conductor. Gràcies a la col·laboració ciutadana els agents de trànsit van saber la marca i el model del vehicle que havia circulat erròniament.
Després de diverses indagacions, els agents del GRD van esbrinar la matrícula del vehicle i posteriorment van identificar el propietari. Abans que el poguessin localitzar, l’home es va presentar voluntàriament a la comissaria de Palafrugell i va informar els agents que ell era el conductor del turisme.
Després d’escoltar la declaració de l’home, que va reconèixer que es va confondre d’entrada en el moment d’accedir a la carretera i es va col·locar en el carril contrari, els agents de trànsit van obrir diligències penals a l’home com a presumpte autor d’un delicte contra la seguretat del trànsit per circular conduint temeràriament.
Paral·lelament i davant la gravetat de l’acció, els agents van informar dels fets a la Prefectura Provincial de Trànsit de Girona per si fos necessari un informe mèdic de pèrdua d’aptituds psico-físiques del conductor.
L’home haurà de comparèixer davant el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de la Bisbal d’Empordà quan sigui requerit. | 0.871566 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.gerio.cat/noticia/245245/identificat-lhome-que-va-circular-en-direccio-contraria-per-la-c-31-a-mont-ras |
racoforumsanon_ca_20220809_3_18786 | nan
Visca els gats! ! | 0 | curate | {"ht": 0.15789473684210525, "ca": 0.7894736842105263, "fr": 0.05263157894736842} | |
mc4_ca_20230418_3_486619 | Capsicum - Ca La Font
El Capsicum és ideal per calmar el dolor reumàtic, dolor de vèrtebres, lumbàlgies, contractures musculars… Fet d’olis vegetals i extractes vegetals. Et farà sentir molt millor!
Capsicum quantity
Descripció És un gel desenvolupat per al tractament de dolors aguts (amb inflamació o sense inflamació) com, per exemple: dolors reumàtics, de les cervicals, de les dorsals, lumbàlgies, contractures musculars, recuperacions posttraumàtiques o sobrecàrregues per l’embaràs en la postura.
Com que no conté alcohols ni hidro-alcohols en la seva fórmula no resseca la pell.
Components: Aiqua, oli essencial de ginebró (Juniperus communis Essential Oil). Tiethanolamine, Carbomer, oli essencial de fulles de clau (Eugenia caryophyllata Essential Oil), oli essencial d’alfàbrega (Ocimum basilicum Essential Oil), Capsicum frutescens Extract, oli essencial de menta pebrera (Mentha piperita Essential Oil), Acrylates/C10-30 alkyl acrylate crosspolymer, Phenoxyethanol, Clorphenesin, Glycerin, Citral*, Eugenol*, Isoeugenol*, Limonene*, Linaool*.
Cultiu d’origen biològic.
L’extracte de capsicum frutescens (bitxo picant) conté capsaïcina, un compost que minva la sensació de dolor. La capsaïcina, a més a més, presenta activitat rubefaent (envermelliment de la pell).
L’oli essencial de clau conté molta quantitat d’eugenol. L’eugenol actua com a inhibidor de la conducció nerviosa del dolor, a més a més de ser antioxidant i L’oli essencial de baies de ginebró és ric en alfa-pinè, una molècula que posseeix activitat analgèsica i antiinflamatori.
L’oli essencial d’alfàbrega proporciona activitat antiinflamatòria i analgèsica.
L’oli essencial de menta pebrera conté mentol, un compost que pertany a la família de les mono terpinols amb acció analgèsica i anestèsica.
El 100% del producte és actiu.
És lliure de parabens, alcohols o fragàncies.
Aquest producte és apte per emprar-lo en tecarterapia.
El format del producte és en un tub de plàstic d’alta densitat amb tap frontissa que en facilita l’obertura i tancament
Aplicar la quantitat necessària de Capsicum sobre l’àrea amb dolor. No és necessari realitzar cap massatge. Es recomana cobrir amb roba eixuta i deixar actuar el producte durant 20 minuts. A causa dels components que conté pot provocar sensació de calor intensa. En el cas de sentir-ne en excés no retirar el producte amb aigua; aplicar oli vegetal o crema neutra fins a reduir-ho a un nivell suportable.
Un cop aplicat Capsicum rentar i esbaldir-se bé les mans.
Un cop que la pell hagi absorbit tot el producte no fer cap massatge per no produir una hiperèmia excessiva (envermelliment de la pell). Si la sensació de calor es percep excessiva emprar oli vegetal (No olis minerals o silicones o vaselines o parafines) aplicant-ho sobre l’àrea calenta per reduir-ne la sensació de calor. Mentre s’apliqui el Capsicum no tocar-se les mucoses ni els ulls amb les mans si no s’han rentat i esbaldit molt bé.
Es pot repetir l’aplicació de Capsicum matí, tarda o nit.
Tingueu present de rentar-vos molt bé les mans i d’esbaldir-les després d’emprar Capsicum.
Eviteu tot contacte amb les mucoses i els ulls.
Romandre allunyat de la mainada.
No ingerir pas. | 0.778315 | curate | {"it": 0.020641473483645603, "ca": 0.8262940616068594, "es": 0.025087329310892345, "en": 0.12321371864083835, "st": 0.00476341695776437} | https://compremacasa.cat/bages/calafont/producte/capsicum/ |
mc4_ca_20230418_17_731935 | El CPNL, l'IEC i COMRàdio col·laboren en la celebració de l'Any de la Paraula Viva - Notícies - Consorci per a la Normalització Lingüística - CPNL
Informació corporativa / transparència
Enviar pàgina Dimecres, 11 de gener de 2012
El CPNL, l'IEC i COMRàdio col·laboren en la celebració de l'Any de la Paraula Viva
Aquest mes de gener, en el marc de la celebració de l’Any de la Paraula Viva, organitzada per la Secció Filològica de l’IEC, el programa Extraradi, de COMRàdio, comença a emetre uns espais radiofònics sobre topònims de Catalunya.
Imatge aèria del poble d'Alp, a la Cerdanya
Cada dilluns a les 17.05 h es parlarà de diversos aspectes curiosos de la toponímia catalana. Aquesta primera setmana, el protagonisme és per al municipi ceretà d'Alp i d'altres topònims “en blanc i negre” (com Montblanc o Montnegre), i el dia 16, el fil conductor serà Cantallops (Alt Empordà).
Els espais emesos es posaran a disposició de les ràdios locals que vulguin emetre'ls a través de la Sindicada, la plataforma d'intercanvi de continguts i coneixements radiofònics de COMRàdio, i a disposició de tothom qui vulgui sentir-los o fer-hi comentaris al bloc del programa Extraradi.
El projecte sorgeix de la col·laboració de COMRàdio amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, dues institucions membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya.
Extraradi, de COMRàdio | 0.830038 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cpnl.cat/noticies/5994/el-cpnl-liec-i-comradio-col%C2%B7laboren-en-la-celebracio-de-lany-de-la-paraula-viva |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_98326 | * A diferents municipis de la comarca hi ha persones interessades en buscar, catalogar, netejar i restaurar les barraques de pedra seca del seu terme.
* Hi ha diverses tipologies de construccions de pedra en sec.
* El que és patrimoni en les construccions de pedra seca, és la seva tècnica de construcció.
* Cal respectar sempre la tècnica en que van ser construïdes.
* Hi ha diverses institucions relacionades amb el món de la pedra seca, entre elles la Coordinadora d'Entitats per a la pedra seca i la Coordinadora Internacional de la Pedra Seca.
* Cal potenciar la pedra seca com a element amb valor històric, cultural i simbòlic del Baix Llobregat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_55186 | Sorry, you have Javascript Disabled! To see this page as it is meant to appear, please enable your Javascript!
Pirineu | Connectant comarques
Dilluns 28 de Novembre de 2022
Cerca
Menú principal
Vés al contingut
RSS
Hemeroteca
Edicions del 2022
2022
Edicions del 2018 al 2021
2021
2020
2019
2018
Edicions del 2014 al 2017
2017
2016
2015
2014
Edicions del 2010 al 2013
2013
2012
2011
2010
Edicions del 2006 al 2009
2009
2008
2007
2006
Edicions del 2002 al 2005
2005
2004
2003
2002
Edicions del 1998 al 2001
2001
2000
1999
1998
Col·laboradors
On som
Contactar
Cerca
Val d'Aran
Bagergue i Unha acaben els treballs d’adequació de la Cabana de Moredo
22 novembre, 2022 La borrufa
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×
Bagergue i Unha acaben els treballs d’adequació de la Cabana de Moredo
Els treballs d’adequació d’aquest equipament permetran disposar d’un refugi on pernoctar en cas de mal temps, per a ús ramader, activitats d’oci o familiars a la zona de Varradòs.
L’EMD de Bagergue i l’EMD d’Unha han anat reparant i reformant la Cabana de Moredo, situada a la zona de Varradòs, a una alçada de 1815m sobre el nivell del mar. Aquesta intervenció és perquè passi a tenir un ús públic com a refugi, per a ús ramader i també, per acollir activitats lúdiques i familiars.
Aquesta cabana va ser construïda el 1948 per donar servei als pastors de les muntanyes comunals d’Unha i de Bagergue. Al llarg dels anys ha anat tenint diferents intervencions de remodelació a la Cabana, ja que havia d’acollir el pastor que vigilava el bestiar dels dos pobles.
Quan es va deixar d’allotjar el pastor, a la zona de Varradòs, terme municipal de Bagergue i Unha, aquesta cabana ha patit el desgast del pas dels anys.
La cabana disposa de xemeneia i es podrà pernoctar. Pot acollir fins a 4 persones.
Segons l’alcalde de Bagergue, Marc Tarrau: “Aquesta reforma de la cabana permetrà a veïns d’Unha i de Bagergue, de la Val d’Aran i de la gent que utilitza aquestes muntanyes i que en cas de mal temps, es puguin refugiar a la cabana. És una zona que quan hi ha fortes tempestes és molt perillós pels llamps, és una zona molt àrida, amb poc arbrat i amb pocs llocs on refugiarse i afirma: “Et pot salvar la vida”.
José Paba, President de l’EMD d’Unha destaca la bona sintonia dels dos pobles a l’hora d’arreglar i mantenir els equipaments de les muntanyes de Bagergue i Unha i destaca: “Aquesta acció s’emmarca dins del Fons de Millores de les muntanyes de Bagergue i Unha, on les dues pedanies inverteixen a les muntanyes comunals en la millora dels equipaments d’aquestes que són de titularitat d’ambdós pedanies. Tarrau i Paba expressen el desig que aquesta cabana sigui cuidada per tots els usuaris, en la neteja i en el bon estat de manteniment, ja que es tracta d’un equipament públic i per tant, és de tots i necessita la cura de tots.
Els treballs han consistit en el pintat de les parets, finestres, pavimentació del terra amb rajola, millora de la lliteres, millora de la xemeneia i mobles de la cabana per evitar vandalisme, col·locació de bancs i una taula per poder menjar. També, l’adquisició de material per encendre el foc, poder cuinar, material per netejar la xemeneia i productes de neteja per obtenir un estat òptim d’higiene en aquest equipament.
La millora i el repàs de la teulada, la porta d’accés ha passat a ser partida, per obtenir més llum i més seguretat quan es pernocta, han estat els últims treballs realitzats.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 51 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×
Revista Gratuïta Comarques del Pirineu de Lleida
Notícies
Alt Urgell
Alta Ribagorça
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Val d’Aran
Esports
Miscel·lani
Natura
Editorial
Característiques
Llocs de distribució
Publicitat
Contractació
Espais i Mides
Galeria d’imatges antigues
Alt Urgell
Alta Ribagorça
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Val d’Aran
Per accedir a la Hemeroteca i la Galeria d'imatges Antigues tens que registrar-te
Accès
Nom d'usuari o adreça de correu electrònic
Contrasenya
Recorda'm
Accès
6 Usuaris en línea
D'interès a l'usuari
Descàrregues
Copisteria envio d'arxius
Rànquing a Catalunya
Premi Editorial 2015
Preguntes freqüents
Ja pots llegir
La borrufa digital
de Novembre
Notícies recents
EL PALLARS JUSSÀ CELEBRA LES PRIMERES JORNADES PER A LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL 28 novembre, 2022
CÀRITAS URGELL CREA UN PIS D’ACOLLIDA TRANSITÒRIA A TREMP 27 novembre, 2022
Una vintena de voluntaris s’encarreguen del gran recapte de tardor al Pallars Jussà 26 novembre, 2022
Els Pompièrs d’Aran compten amb un nou instrument per als rescats de muntanya 25 novembre, 2022
Els propietaris d’habitatges de Vielha podran llogar habitacions per a ús turístic de temporada 24 novembre, 2022
El Conselh Generau d’Aran rep una ajuda del Ministeri per a la Transició Ecològica per a promoure la cultura de la innovació a l’Aran 23 novembre, 2022
Bagergue i Unha acaben els treballs d’adequació de la Cabana de Moredo 22 novembre, 2022
La Seu d’Urgell i comarca se sumen, un any més, al Gran Recapte d’Aliments 21 novembre, 2022
Ingressa el fons de fotografies de Francesc Lligé Rull a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà 20 novembre, 2022
Recerques
Cerca
Publicacions + valorades
El Vesc, la planta de la bona sort (4,59 de 5)
Omplir de vida els nostres horts, jardins i terrasses! (4,79 de 5)
EL CONGOST DE MONT-REBEI TINDRÀ UN NOU PUNT D’INFORMACIÓ PER AL VISITA... (4,70 de 5)
Volta clàssica a la Serra de Freixa (4,10 de 5)
Arxius
Arxius Selecciona el mes novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 juny 2013 abril 2013 gener 2013 novembre 2012 agost 2012 desembre 2002 novembre 2002 octubre 2002 setembre 2002 agost 2002 juliol 2002 juny 2002 maig 2002 abril 2002 març 2002 febrer 2002 gener 2002 octubre 2001 setembre 2001 agost 2001 juliol 2001 juny 2001 maig 2001 abril 2001 març 2001 febrer 2001 gener 2001 desembre 2000 novembre 2000 octubre 2000 setembre 2000 agost 2000 juliol 2000 juny 2000 maig 2000 abril 2000 març 2000 febrer 2000 gener 2000 desembre 1999 novembre 1999 octubre 1999 setembre 1999 agost 1999
Segueix La borrufa ∞
Email
Instagram
LinkedIn
Pinterest
RSS
Twitter
YouTube
Serveis
Copisteria
Publicitat
Contractació
Hemeroteca
Política
Condicions d’ús
Condicions legals
Política de privacitat
Condicions d’ús RSS
Contacte
Contactar
Qui som
On som
Col·laboradors
© 1998 - 2022 | Pirineu | Connectant comarques
Premi Editorial
Borrufa Widget
Català
Euskara Català English Français Galego Deutsch Español
Utilitzem galetes per a oferir-te la millor experiència en la nostra web.
Podeu esbrinar quines galetes estem utilitzant o desactivar-les en configuració.
Acceptar
Rebutjar
Configuració
Canviar configuració de les galetes
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Galetes d'analítica
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Pots revisar la nostra política de privacitat en la pàgina: Privacitat i cookies.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes (cookies).
Aquestes galetes son:
Sessió d'usuari
Seguretat
Acceptació de cookies
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes d'analítica
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.609463 | curate | {"en": 0.04583053878828527, "fr": 0.026604068857589983, "it": 0.004806617482673821, "ca": 0.8684328191370445, "pt": 0.008607198748043818, "es": 0.033646322378716745, "de": 0.00558909009613235, "no": 0.002123854236530293, "sv": 0.003129890453834116, "eu": 0.0012295998211491169} | https://laborrufa.com/cabana-de-moredo/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_796336 | jugar al WoW o mirar uns quants capítols de "Supernatural"? m'ho penso mentre lio un mai
Jo me'n vaig a jugar al Mahjong, que és un vici.
Que és això? ?
És un joc que tens fitxes amb diferents dibuixos i les has d'anar emparellant. Ve amb el windows. És un vici
jo hi he jugat de vegades aquí, i sí, és un vici total
Ue, acabo de jugar i... no m'aclareixo! Vaja, és molt complicat guanyar! Hi ha cap "truco"? .Montsetes.
Més aviat no. No és fàcil, per això vicia tant
Ue, ahhhg, només m'ha quedat 8 fitxes!! Per poc guanyo... .Montsetes. | 0.605967 | curate | {"ca": 0.8886756238003839, "it": 0.053742802303262956, "fr": 0.0019193857965451055, "br": 0.0345489443378119, "es": 0.02111324376199616} | |
macocu_ca_20230731_1_474975 | MITGES DE COMPRESSIÓ
DERCOS XAMPÚ TECHNIQUE PSOLUTION 200 ML
de
VICHY LABORATOIRES
Xampú antidescamació i antipicor per a psoriasi al cuir cabellut, enriquit amb actius dermatològics i desenvolupat específicament amb un 2% d'àcid salicílic que ajuda a exfoliar la pell i un 5% d'urea, per a un cabell visiblement més saludable. | 0.658241 | curate | {"ca": 0.8173374613003096, "fr": 0.12074303405572756, "es": 0.006191950464396285, "en": 0.05572755417956656} | |
vilaweb_ca_20220728_0_76119 | Avui i durant tot el cap de setmana es viurà a Molins de Rei la Fira de la Candelera. Es tracta d’un dels esdeveniments més importants del municipi tant per la seva antiguitat com pel trànsit turístic que implica, ja que cada any rep entre 200.000 i 300.000 visitants. Els més de 900 expositors habilitats per tot el municipi serviran de punt de trobada per al comerç local i nacional.
La Fira de la Candelera és coneguda com una ‘fira de fires’ pel caràcter multidisciplinari de les activitats que acull. S’hi poden trobar fires d’àmbits tan dispars com l’agricultura i l’automobilisme repartides en agrupacions de paradetes. La indústria, l’alimentació i l’artesania tindran un lloc destacat entre els reclams de la Candelera.
Enguany, hi ha dues novetats ajustades a l’actualitat: una fira d’economia social i cooperativa, amb serveis pensats per a emprenedors del model cooperatiu, i un espai dedicat a robòtica, realitat virtual o experiments científics adreçats a infants en el marc de la fira Kids. L’art, la vinicultura i el col·leccionisme també hi tindran cabuda.
La Fira de la Candelera, però, no acaba al recinte firal. Per al cap de setmana s’han organitzat activitats lúdiques basades en la tradició popular del municipi, com una mostra medieval amb jocs infantils, cercaviles dels grallers de Molins de Rei i teatre familiar. A més, fins al 17 de febrer es podrà participar en un concurs d’Instagram que consisteix a penjar fotografies de la fira per optar a un premi, el qual s’elegirà entre més de 140 experiències arreu de Catalunya.
La gastronomia és un altre reclam de la Candelera, ja que durant la fira i la setmana següent qui vulgui podrà degustar, als restaurants del municipi, el plat típic de Molins de Rei, la coradella. Com que és un poble tradicionalment emplaçat en un anar i venir de comerciants, sovint els traginers hi paraven a esmorzar aquest estofat de menuts de xai. Avui dia encara es manté aquesta tradició per la fira, i enguany es presentarà la versió embotida del plat. A més, al recinte hi haurà tastets de formatges i vins. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/molins-de-rei-enceta-la-fira-de-la-candelera-amb-mes-de-900-expositors/ |
mc4_ca_20230418_4_641454 | Hotel Sieglhub Flachau Àustria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Schrempf-Rosner-Gasse 150, Flachau, Flachau, Àustria, 5542 - Veure al mapa
"Family-run hotel with very pleasant service."
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Flachau, no busqui més enllà de Hotel Sieglhub. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Hotel Sieglhub també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Flachau. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos transport hotel/aeroport, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa, restaurant, visites turístiques.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, escriptori, balcó/terrassa, telèfon, aparell de televisió per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com sauna, piscina exterior, esquí, pesca, parc infantil que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Flachau, faci de Hotel Sieglhub la vostra llar.
Cal que informeu el Hotel Sieglhub de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. Cal fer el pagament abans de l'arribada amb transferència bancària. L'allotjament es posarà en contacte amb tu després de fer la reserva i et donarà més informació.
Tots els tipus de viatgers (155) Parelles (59) Viatgers en solitari (17) Famílies amb infants petits (32) Famílies amb infants grans (11) Grups (40) | 0.823995 | curate | {"ca": 0.9740845070422535, "en": 0.025915492957746478} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-sieglhub/hotel/flachau-at.html |
mc4_ca_20230418_10_402 | El circuit RunCàncer supera els 100.000 euros de recaptació en 2018, després de celebrar 33 proves | Valencia Extra
El circuit RunCàncer de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) a València ha superat els 100.000 euros recaptats en la seua edició de 2018, després d’haver celebrat un total de 33 proves fins avui. L’objectiu d’enguany és arribar als 300.000 euros.
Després de les dues marxes que han tingut lloc aquest cap de setmana passat a Marines i Xelva, la IV edició del circuit ha recaptat un total de 100.478 euros, ha precisat l’organització en un comunicat. A més, ha reunit a 26.451 persones que han participat en alguna de les cites per a moure’s contra aquesta malaltia.
RunCàncer va celebrar aquest cap de setmana passat les seues marxes en les localitats de Marines i Xelva. La primera parada va ser el dissabte a Marines, on 372 persones van recórrer cinc quilòmetres contra el càncer i van aconseguir recaptar 1.116 euros. Per la seua banda, la marxa contra el càncer de Xelva celebrada el diumenge va reunir a 356 persones i va recaptar un total de 1.077 euros.
Aquest circuit és totalment solidari, ja que tota la recaptació de les inscripcions es destina a projectes de recerca oncològica. La pròxima prova de RunCàncer tindrà lloc a Alboraig el dissabte 14 de juliol amb una marxa de 7 quilòmetres.
Així mateix, el pròxim 21 de juliol tindrà lloc una marxa de dos quilòmetres a la Llosa del Bisbe; una marxa i una carrera de cinc quilòmetres a Camporrobles i una altra marxa de cinc quilòmetres en honor dels Oms.
D’igual forma, la localitat valenciana de Sagunt acollirà una marxa de tres quilòmetres i una carrera de sis quilòmetres el dia 25 de juliol. El 27 de juliol serà el torn de Caudete de las Fuentes, amb una marxa i una carrera de sis quilòmetres ambdues. Finalment, Fuenterrobles acollirà una marxa de cinc quilòmetres el 28 de juliol.
La IV edició del circuit de marxes i carreres contra el càncer “més gran d’Europa” arribarà a més de 70 localitats, que s’han sumat a aquesta iniciativa saludable i solidària organitzada per l’Associació Espanyola Contra el Càncer València amb l’objectiu d’ajudar en la lluita contra aquesta malaltia. Des del seu inici en 2015, ha recaptat 566.050 euros. | 0.840102 | curate | {"ca": 1.0} | http://valenciaextra.com/circuito-runcancer-supera-100-000-euros-recaudacion/ |
mc4_ca_20230418_0_35931 | Oferta de treball: DIRECTOR DE MANTENIMENT INDUSTRIAL a Girona(Girona)
-El test durarà aproximadament 8 minuts i tindrà contador de temps.-El test de personalitat es pot realitzar una sola vegada.-És important disposar de bona connexió a internet.El test de personalitat es pot fer una sola vegada. Si estàs preparat per començar el test fes click a 'Continuar', si pel contrari vols deixar-ho per més tard fes click a 'Cancel·lar'.
-El test durarà aproximadament 15 minuts i tindrà contador de temps.-El test d'anglès es pot realitzar una sola vegada.-El test disposa de contingut multimèdia per el qual aconsellem de disposar bona connexió Wifi.-Recomanem l'ús de Google Chrome o Mozilla Firefox.Si estàs preparat per començar el test fes click a 'Continuar', si pel contrari vols deixar-ho per més tard fes click a 'Cancel·lar'.
Per conèixe't millor necessitem que ens dediquis 4 minuts per realitzar un test de competències, el qual ens ajudarà a conèixer millor el teu perfil de candidat.El test de competències es pot realitzar una sola vegada. Si estàs preparat per començar el test fes click a 'Continuar', si d'altra banda vols deixar-ho per més endavant fes click a 'Cancelar'.
Cancel·lar Per conèixer el teu nivell d'ofimàtica, internet i xarxes socials necessitem que realitzis el següent grup de tests, el qual constarà de 4 tests específics sobre Microsoft Word, Microsoft Excel, Microsoft Outlook i internet i xarxes socials. Aquest grup de test es pot realitzar una sola vegada. Si estàs preparat per començar fes click a 'Continuar', si d'altra banda vols deixar-ho per més endavant fes click a 'Cancelar'.
DIRECTOR DE MANTENIMENT INDUSTRIAL
Oferta de treball sector Indústria en general - referència 15199
Província: Girona Població: Girona
Etalentum selecciona persona per dirigir el manteniment industrial d'empresa del sector de les arts gràfiques de Girona.
El candidat haurà d'aportar coneixements en l'àrea de gestió d'equips de treball i experiència demostrable en manteniment de maquinària industrial.
S'ofereix formar part d'una empresa capdavantera en el sector, amb projecte de creixement dins la mateixa i formar part de l'equip directiu.
Nivell educatiu: Llicenciatura
Titulació: Enginyer en Electrònica Industrial i Automàtica
Categoria: Enginyeria
Subcategoria: Enginyeria Electrònica/Elèctrica
A continuació realitzaràs el test personalitzat requerit per accedir a la selecció '15199'. Disposaràs de 0 minut(s) per realitzar aquest test personalitzat i únicament el podràs realitzar una sola vegada. Si estàs preparat per començar el test fes click a 'Continuar', si pel contrari vols deixar-ho per més tard fes click a 'Cancel·lar'.
Cancel·lar Inici | 0.744813 | curate | {"es": 0.03906836964688205, "ca": 0.9609316303531179} | http://www.etalentum.com/ca/candidats/oferta-treball/15199/director-de-manteniment-industrial.html |
macocu_ca_20230731_2_482993 | “Patologia mental i addicció, un carreró de difícil sortida” – AFATRAC en La Vanguardia
Arran la mort de l’Àlex, el grup de pares i mares del GAM (Grup d’Ajuda Mútua) del Vallès Occidental van enviar una carta a La Vanguardia que va posar el diari en alerta, i van publicar aquest reportatge, on s’aborden experiències personals que han hagut de viure familiars d’AFATRAC, així com també s’exposen quines coses no funcionen i necessiten un canvi i/o actualització urgent. | 0.78178 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_591229 | Centre de Documentació d'Atenció a les Persones catalog › Results of search for 'an:"9851" and au:Síndic de Greuges'
Results of search for 'an:"9851" and au:Síndic de Greuges'
Fòrum de pobles i ciutats pels drets humans els drets humans són l'eix de l'acció del govern local?
by Síndic de Greuges | Síndic de Greuges.
Material type: Computer file; Format: electronic ; Audience: General; Publisher: Barcelona Diputació de Barcelona. Àrea d'Igualtat i Ciutadania 2009Availability: Items available for loan: [Call number: @07.00 For] (1).
Material type: Computer file; Format: electronic Publisher: Barcelona : Síndic de Greuges de Catalunya, 2017Online access: Accés al document: Availability: Items available for loan: [Call number: 177 (46.71) Sin] (1). | 0.50996 | curate | {"ca": 0.6323529411764706, "en": 0.36764705882352944} | https://centredocumentacioap.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-search.pl?q=ccl=an%3A%229851%22%20and%20au%3AS%C3%ADndic%20de%20Greuges&sort_by=relevance_dsc&limit=itype:RE |
mc4_ca_20230418_2_19787 | <b>VIC, 12/09/2011; JOSEP ANGLADA RESPON A LES PREGUNTES DE 3 POLITÒLEGS AL CANAL TARONJA
Vic - Aquest dilluns, el president de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, ha participat al programa “Gabinet de Crisi” del Canal Taronja, on ha assegurat que Barcelona ciutat és l’objectiu d’aquestes properes eleccions. <br /> <br />
Vic - Un clar exemple de que el grup municipal de PxC a l’Ajuntament de Vic serà el que marcarà el full de ruta d’aquesta legislatura, ha estat una moció alternativa a la de PxC de tots els grups en contra de la retallada a la sanitat pública. <br />
Vic - El president de Plataforma per Catalunya (PxC) ha aprofitat l’entrevista a Canal Taronja per parla del futur de PxC, i ha assenyalat que "l’alcalde de Vic, el Sr. Vila, no aguantarà els 4 anys de legislatura". <br />
Vic - En el ple d'aquest dilluns l'alcalda Vila ha reconegut a instància d'una pregunta de PxC que preceberà un mínim de 18.000 euros d’indemnitzacions a l’any per assistència als plens i a les comissions de govern.
EL9NOU, 23/06/2011; PÀG. 5 NOMÉS L’ABSTENCIÓ D’ICV I SI VA PERMETRE APROVAR ELS SOUS; PxC, CUP I PSC HI VAN VOTAR EN CONTRA
Vic - El líder de l'opisició a l'ajuntament de Vic, Josep Anglada de PxC, ha deixat clar en el primer ple que "cal ser precís i si convé consistent amb l’equip de govern, i per tant, cal una oposició ferma, clara i contundent.
Vic - El dissabte 11 de juny, 67 regidors de PxC van prendre possessió dels seus càrrecs en 40 ajuntaments. Els qui encara no coneixen la forma de fer política de PxC, aviat ho comprovaran. <br />
Vic - En una compareixença davant als mitjans de comunicació, el president de PxC, Josep Anglada, li ha retret a l’alcalde de Vic d’haver perdut tota la seva credibilitat en no complir la seva promesa de marxar de Vic en cas que PxC no retrocedís de regidors.
Vic - El president de Plataforma per Catalunya (PxC) i regidor a l’Ajuntament de Vic, Josep Anglada, ha qualificat d’irresponsable i vergonyosa l’absència de l’Alcalde de Vic a l’homenatge a les víctimes del terrorisme. <br /> | 0.688802 | curate | {"en": 0.06395348837209303, "ca": 0.9244186046511628, "es": 0.011627906976744186} | https://www.plataforma.cat/es/noticias-municipales/vic/pag-17.html |
wikipedia_ca_20230401_0_290437 | Autocaracterització
L'autocaracterització és una tècnica d'avaluació psicològica, on es planteja al pacient que es descrigui a si mateix en tercera persona, com si el narrador fos un amic seu de proximitat i confiança. Fou proposada originalment per George A. Kelly, i actualment és una eina molt utilitzada en el marc de les teràpies cognitiu-constructivista.
Aquesta tècnica és especialment útil en les primeres sessions terapèutiques, quan el terapeuta intenta entendre el pacient en els seus propis termes o, també, en aquells moments en els que interessa saber quina és la pròpia visió interna del pacient. No resulta fonamental determinar si els fets explicats són històricament certs, ja que com afirma Kelly: "al clínic perceptiu pot interessar-li tant la versió 'incorrecta' d'un esdeveniment que aporta un pacient, com l'esdeveniment mateix o el fet que el pacient no hagi dit la 'veritat'."
Procediment.
Kelly suggereix la següent fórmula per indicar al pacient la redacció de l'autocaracterització:
"Voldria que escrivís una breu caracterització de vostè com si fos el personatge d'una obra teatral. Escrigui-ho com ho faria un amic que el consegués íntimament i li tingués molta simpatia, algú que el conegués millor del que probablement ningú pugui conèixer-lo. Asseguri's d'escriure en tercera persona. Per exemple, comenci dient "[nom del pacient] és..." "
Una vegada el pacient ha completat l'autocaracterització, es procedeix a la seva anàlisi. El mateix ens suggereix la següent seqüència d'anàlisi:
1. Lectura empàtica: es llegeix el redactat cuidadosament, mirant d'entrar en el món subjectiu del pacient i entendre la globalitat de la descripció.
2. Seqüència i transició temàtica: s'assumeix que les canvis de tema i de temps no són tals, sinó que hi ha un fil conductor.
3. Organització: l'inici de l'autocaracterització acostuma a tenir més amplitud i ser més generalista, mentre que la resta de la narració es focalitza en àrees més concretes. És interessant observar contradiccions entre les afirmacions generalistes i les concretes.
4. Contextualització: anàlisi de cada afirmació que apareix en relació a les altres, basar les interpretacions en el context de la narració.
5. Termes repetits o de contingut relacionat: la repetició de termes de la mateixa família semàntica pot suggerir àrees focals que el pacient està intentant elaborar.
6. Anàlisi causal: algunes autocaracteritzacions enfoquen els problemes del pacient en termes de causa-efecte, aportant explicacions pròpies sobre les causes que podrien dificultar la obertuda en el procés terapèutic.
7. Anàlisi dimensional: identificació dels constructes personals que utilitza el pacient en la seva descripció. Els constructes solen ser de naturalesa bipolar: tranquil versus nerviós, divertit versus ensopit, etc.
La utilitat final de l'anàlisi d'autocaracterització resideix en la capacitat per generar hipòtesis de diagnòstic transitiu, i conseqüentment, de planificació de les estratègies terapèutiques. | 1 | perfect | {"ca": 0.9912339851652057, "es": 0.004045853000674309, "cs": 0.004045853000674309, "da": 0.0006743088334457181} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=290438 |
mc4_ca_20230418_10_558513 | Three-Bedroom Holiday home in Dronningmølle 3 Gilleleje Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Three-Bedroom Holiday home in Dronningmølle 3
Dissenyat tant per oci com per negoci, Three-Bedroom Holiday home in Dronningmolle 3 està situat idealment a Hornbæk; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Hornbaek. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Three-Bedroom Holiday home in Dronningmolle 3 la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Hornbaek.
Cal que informeu el Three-Bedroom Holiday home in Dronningmølle 3 de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. Cal abonar l’import total de la reserva abans de l’arribada. Dancenter t'enviarà una confirmació amb tota la informació del pagament. Un cop hagin rebut el pagament, t'enviaran un e-mail amb les dades de l’establiment, com ara l’adreça i el lloc on has de recollir les claus. | 0.834758 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/three-bedroom-holiday-home-in-dronningmolle-3/hotel/gilleleje-dk.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_251155 | No hi ha dubte que les assegurances són una de les millors eines per a la protecció dels autònoms que estan dins de el comerç digital. En on una bona part de les companyies asseguradores ofereixen als autònoms la possibilitat de subscriure una pòlissa per incapacitat temporal total, que els permeti mantenir els seus ingressos durant el temps en què estiguin impossibilitats per realitzar la seva activitat professional. Són moltes les solucions que els poden proporcionar a les seves necessitats diàries i que en bona mesura els pot resultar com una eina a certs problemes que poden desenvolupar.
Les entitats bancàries i asseguradores han tornat la seva vista a el sector dels autònoms oferint uns productes específicament dissenyats per a ells i les seves necessitats i, que contemplen la problemàtica que té aquest segment de la societat. Bàsicament l'oferta es compon de dos productes asseguradors, d'una banda l'assegurança de incapacitat temporal total, Que permeti mantenir els seus ingressos en els períodes en què no poden exercir la seva activitat. Mentre que un altre, hi ha les pòlisses de salut, que disposen d'una àmplia cobertura mèdica i la garantia d'hospitalització per qualsevol causa.
La seva necessitat rau pel fet de les necessitats d'aquests treballadors per compte propi que no tenen cobertes moltes d'aquestes urgències en la seva vida professional. Aquesta classe de pòlisses tan especials es caracteritzen perquè són flexibles i modulars que pots contractar només les cobertures que realment necessites. T'ofereixen la màxima rapidesa en la gestió de sinistres. Amb l'opció de subscriure una protecció addicional per si causes algun perjudici a tercers en el desenvolupament de la teva activitat professional. Es tracta, doncs, d'una assegurança adaptat a les teves necessitats i amb opció de seleccionar les cobertures a mida, com a principals fonts d'identitat respecte d'altres assegurances de similars característiques.
Índex
1 Protecció dels autònoms: les seves prestacions
2 Impagament en les targetes de crèdit
3 Assegurances de renda
4 Assegurances per a professionals
5 Assegurances per a professionals
Protecció dels autònoms: les seves prestacions
Els autònoms poden contractar com a cobertures opcionals a l'assegurança de baixa laboral les següents contingències que exposem a continuació:
hospitalització per qualsevol causa: per aquesta cobertura titular de la pòlissa rebria una quantitat addicional si, en cas de malaltia o accident, fos ingressat en un hospital durant un mínim de 24 hores.
Cessament d'activitat: Si l'assegurat treballa per compte propi i es troba cotitzant en el règim d'Autònoms de la Seguretat Social, Mutualitat, Mutualitat o institució anàloga que la legislació determini, tindrà garantida una indemnització mensual per cessament involuntari de la seva activitat.
Impagament en les targetes de crèdit
L'impagament de les seves targetes de crèdit és l'altra de les prestacions que ofereix aquest producte financer en aquests moments. Per quan la seva situació no els permet afrontar el pagament mensual de les seves quotes. A través de prima anual o mensual que no és excessivament elevada ja que està al voltant de 20 o 30 euros a l'mes. Un import que anirà contemplat en el rebut mensual que es genera des de la targeta de crèdit dels titulars d'aquest mitjà de pagament universal. Està concebut per a situacions en què aquests professionals cessen en la seva activitat o senzillament es queden en situació d'atur.
D'aquesta manera, poden estar un quant temps sense abonar el deute que queda acumulada des d'aquests plàstics i que els pot suposar molts problemes en el moment d'elaborar el seu pressupost personal o familiar. Es tracta, en qualsevol cas, d'una opció opcional que només és contractada pels usuaris si creuen que els val la pena contractar aquest servei en funció de les seves necessitats reals en l'àmbit professional en què es mouen. Podent en qualsevol moment rescindir el contracte d'aquesta assegurança sense cap mena de penalitzacions ni despeses en la seva gestió.
Assegurances de renda
L'assegurança d'aquestes característiques és una pòlissa molt especial que proporciona una indemnització en cas de baixa laboral o professional per compensar la disminució d'ingressos de la Seguretat Social així com, una altra indemnització en cas d'hospitalització per qualsevol causa. En les que presenta unes cobertures bàsiques, com ara les que aportem a continuació:
Indemnització diària davant incapacitat temporal per malaltia i / o accident.
Inclou prestacions per part.
Indemnització en cas d'hospitalització per malaltia i / o accident: per cada dia que estiguis hospitalitzat (des de 24 h. Fins a 365 dies).
Avantatges fiscals El cas dels autònoms que cotitzen per estimació directa deducció en la declaració de l'IRPF. (Fins a un màxim de 500 euros).
I amb altres cobertures que són opcionals i que inclouen les següents prestacions dins de la pòlissa contractada:
Intervenció Quirúrgica.
Invalidesa absoluta i permanent.
Assistència Mèdica per Accident.
Assegurances per a professionals
Aquest és una assegurança amb la més àmplia de cobertures i serveis. Amb aquesta assegurança pots concentrar totes les cobertures que vulguis (salut, renda i / o decessos) en un únic rebut i amb tarifes especials. Es tracta, en qualsevol cas, d'una assegurança de cobertura múltiple amb la possibilitat de combinar les assegurances segons les necessitats i agrupar-los en un únic rebut.
Es poden combinar les pòlisses de les següents modalitats en l'assegurament:
Salut: Producte de quadre mèdic
Renda:
accidents
decessos
En alguns casos per poder tenir accés a algunes garanties has d'esperar un temps determinat des que comences a gaudir dels avantatges de la teva pòlissa.
Amb aquesta classe d'assegurances professionals totes les prestacions es poden utilitzar des del primer dia, només els següents serveis compten amb períodes de carència:
Hospitalització i intervenció quirúrgica (incloses pròtesis): 6 mesos
Parts (excepte parts prematurs): 8 mesos
Trasplantaments: 12 mesos
Assegurances per a professionals
L'assegurança d'aquestes característiques t'ajuda a cobrir les despeses extraordinàries que suposa una hospitalització o intervenció quirúrgica (trasllats, la manutenció dels acompanyants, cura dels nens, ajuda domèstica, etc.) a través del pagament d'una indemnització diària fins a un màxim d'un any i qualsevol que sigui l'hospital en el qual es trobi hospitalitzat l'assegurat.
Mentre que d'altra banda, una malaltia o un accident poden obligar-te a agafar una baixa laboral, fet que suposa menys ingressos i més despeses. Amb aquesta assegurança teva economia no es veurà afectada en cas de baixa laboral, ja que cada sinistre o patologia té assignat una quantitat econòmica (barem).
El contingut d'l'article s'adhereix als nostres principis de ètica editorial. Per notificar un error punxa aquí.
Ruta completa cap a l'article: actualitat eCommerce » comerç electrònic » Assegurances per a la protecció dels autònoms en el comerç digital
Et pot interessar
Sigues el primer a comentar
Deixa el teu comentari Cancel lar la resposta
La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Estic d'acord amb els termes de privacitat *
Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
Legitimació: El teu consentiment
Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.
Vull rebre la newsletter
És bona idea oferir enviaments internacionals?
Els 6 ciber atacs més comuns en un eCommerce
Notícies al teu email
Rep els últims articles sobre eCommerce.
Nom
Correu electrònic
Accepto les condicions legals
↑
Facebook
Twitter
pinterest
E-mail RSS
Feed RSS
Economia Finances
Factor K
Criptologia
Androidsi
actualitat Motor
Bezzia
Spanish
Afrikaans Albanian Amharic Arabic Armenian Azerbaijani Basque Belarusian Bengali Bosnian Bulgarian Catalan Cebuano Chichewa Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Corsican Croatian Czech Danish Dutch English Esperanto Estonian Filipino Finnish French Frisian Galician Georgian German Greek Gujarati Haitian Creole Hausa Hawaiian Hebrew Hindi Hmong Hungarian Icelandic Igbo Indonesian Irish Italian Japanese Javanese Kannada Kazakh Khmer Korean Kurdish (Kurmanji) Kyrgyz Lao Latin Latvian Lithuanian Luxembourgish Macedonian Malagasy Malay Malayalam Maltese Maori Marathi Mongolian Myanmar (Burmese) Nepali Norwegian Pashto Persian Polish Portuguese Punjabi Romanian Russian Samoan Scottish Gaelic Serbian Sesotho Shona Sindhi Sinhala Slovak Slovenian Somali Spanish Sudanese Swahili Swedish Tajik Tamil Telugu Thai Turkish Ukrainian Urdu Uzbek Vietnamese Welsh Xhosa Yiddish Yoruba Zulu | 0.759781 | curate | {"ca": 0.8324489104662979, "pt": 0.017387377215761543, "it": 0.016145421700350007, "es": 0.01603251665349441, "en": 0.11324376199616124, "fr": 0.002822626171389861, "kk": 0.00011290504685559444, "ru": 0.0011290504685559444, "eb": 0.0006774302811335666} | https://www.actualidadecommerce.com/ca/assegurances-per-a-la-protecci%C3%B3-dels-aut%C3%B2noms-en-el-comer%C3%A7-digital/ |
crawling-populars_ca_20200525_38_2226 | L’Assemblea d’Aturats de Sant Vicenç dels Horts ha convocat els manifestants a les 9 h. L’arribada al Parlament està prevista a les 18.30 h. Sota el lema “Marxa contra l'atur, la precarietat i la pobresa, i pels drets socials, laborals i humans”, el col·lectiu presentarà les seves demandes a la seu parlamentària.
La marxa és una iniciativa sorgida de l’Assemblea d’Aturats de Sant Vicenç dels Horts i s’ha fet extensiva a la coordinadora d’Assemblees de tot Catalunya. Avui mateix han rebut el suport dels sindicats majoritaris: CCOO i UGT. L’itinerari previst és el següent:
9 h Sortida de la plaça de la Vila 11 h Sant Feliu de Llobregat (Consell Comarcal) 13 – 14 h Cornellà de Llobregat (plaça de Catalunya) 14.30 h L’Hospitalet de Llobregat (plaça de l’Ajuntament) 16 – 16.30 h Barcelona (plaça de Sants, Can Batlló) 18.30 h Parlament de Catalunya
Nota. Enllaç a l’entrevista de Ràdio Sant Vicenç realitzada a un dels organitzadors, José Ramón Sáez
l'actualitat a un clic
Accedeix al directori
T.Màx: 17° T.Min: 9°
T.Màx: 19° T.Min: 7°
Vols rebre els titulars, l'agenda d'activitats i els anuncis oficials a la teva bústia de correu? Apuntat-hi
Subscriu-te | 0.789903 | curate | {"ca": 0.96, "es": 0.004347826086956522, "it": 0.02608695652173913, "pt": 0.009565217391304347} | : /actualitat/noticies/la-marxa-contra-latur-sortira-dema-de-la-placa-de-la-vila-per-anar-al-parlament.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_60196 | Per Jordi Navarro, geògraf, militant de la CUP i regidor a l'Ajuntament de GironaFalten dues setmanes escasses per l'Onze de setembre, la Diada Nacional de Catalunya i l'ANC ha convocat una gran manifestació, amb voluntat de recollir els anhels de llibertat del poble català i de marcar un abans i un després. La convocatòria és a les 5 de la tarda a la plaça Catalunya. Val a dir que el govern de l'estat i els partits d'obediència espanyola, inclosa CIU, estan preocupats pel caire i deriva independentista que s'està vivint a Catalunya i a EuskadiS'ha desfermat una polèmica perquè l'Esquerra Independentista, amb la CUP al capdavant, ja havia convocat manifestació a la mateixa hora a la plaça Urquinaona, un emplaçament poc allunyat de plaça Catalunya però proper al capdevall. Cal dir que l'Esquerra Independentista acudeix cada any a la cita des de fa dècades i per tant és lògic que es mantingui la convocatòria ja que la de l'ANC es va fer pública més tard i sense haver-ho parlat amb l'Esquerra Independentista. La decisió de no concòrrer a la manifestació de l'ANC la va prendre la CUP a través dels seus organs de decisió assemblearis i democràtics i per tant cal respectar la decisió presa. Tanmateix, crec que caldria fer un exercici de flexibilitat i donada la creixent importància que està tenint la gran manifestació, tornar a debatre la possibilitat de modificar parcialment la decisió; quan es va prendre la decisió ara fa uns mesos ningú creia que les coses agafarien tanta volada i en aquest sentit penso que no podem obviar o ignorar que com a mínim desenes de milers de persones es mobilitzaran. Però des del meu punt de vista no cal encetar cap polèmica al respecte. Personalment aposto per mantenir les dues manifestacions i crec que el més sensat seria que l'Esquerra Independentista s'afegís a la gran manifestació de l'ANC amb un bloc propi, marcant distàncies i amb un discurs marcadament social i en defensa de la llibertat nacional dels Països Catalans. D'aquesta manera no ens aïllem del nostre poble i marquem distàncies amb els sectors dretans que també secundaran la manifestació, a la qual caldria anar-hi amb pancartes contra el pacte fiscal i contra el pacte social, contra Eurovegas, contra les retallades, contra Millets i companyia, pel socialisme als Països Catalans....Entenc perfectament els companys que son reticents, jo també ho soc, i per això crec que el que ens pertoca és reforçar discurs i ensenyar a Europa i al món que a Catalunya i als Països Catalans hi ha un conflicte nacional però també un de social, igual que hi és a Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya.....El que hi ha en joc és la sobirania nacional, amenaçada pels mercats i per l'imperialisme espanyol i francès i en aquest sentit això és el que compta. No ens hem de perdre en discussions numantines ni en sectarismes ni en polèmiques absurdes. L'Esquerra Independentista i la CUP tenim un paper històric i una responsabilitat molt gran: lluitar per la llibertat nacional i social dels Països Catalans. Per això l'EI i la CUP tenim una responsabilitat més gran de la que ens pensem. Tenim el paper històric d'aportar els valors de l'esquerra transformadora, els valors clàssics i històrics de l'esquerra i els valors de l'esquerra del segle XXI; en joc hi ha l'hegemonia de l'independentisme, disputat aferrissadament per la dreta burgesa,que està esperant en candeletes tenir el camp lliure per imposar el seu model.La nostra obligació és plantar cara en tots els fronts, no renunciar a cap mitjà de lluita i alçar el puny contra les retallades i el desballestament de l'Estat de Benestar. La sobirania nacional i popular estan en joc i només nosaltres, hereus dels homes i dones que van lluitar a la guerra civil contra la bèstia feixista, estem en condicions de defensar-la. Com diu en Diego Arcos, la bunkerització ideològica no ens servirà de res perquè el nostre aillament és el que està desitjant la dreta salvatge encapçalada per Vila d'Abadal, Artur Mas i Duran. Hem de plantar-los cara i ser al cantó del poble, el nostre poble.Tanmateix, hi ha una sèrie d'elements a tenir en compte. En primer lloc cal tenir clar que la Diada és una jornada molt important però ni de bon tros és la pista d'enlairament de la independència. La Diada s'ha de plantejar com una jornada de lluita nacional i social, però la lluita continua el dia 12, 13, 14....cada dia de les nostra vida militant hem de lluitar per assolir els nostres objectius. I en aquest sentit cal combatre la banalització de la Diada que estan promovent algunes plataformes, mitjans de comunicació i partits. L'Onze serà un dia important per acumular forces però que ningú s'autoenganyi, no n'hi haurà prou. Quelcom similar ens va passar amb el 15M; alguns sectors ho van vendre com el pas previ a la revolució i òbviament després de més d'un any ni revolució ni res, ans al contrari, l'ofensiva neoliberal s'ha reforçat. Feina nostra és redoblar esforços i entaular aliances amb sectors socials disposats a plantar cara al capitalisme de casino que ens assetja, i la cosa va per llarg, que ningú s'autoenganyi.Aparentment s'ha visualitzat que en si de l'EI un sector s'alinea amb l'ANC i la manifestació de l'Onze que promou i que un altre rebutja la participació en aquesta manifestació i aposta per la manifestació pròpia. Però jo crec que això no és ben bé així, que hi ha molts matisos i que les diferències que separen les diferents concepcions son molt poques. La diferència rau en algunes concepcions tàctiques i estratègiques.Penso que la conjuntura nacional i social en què ens trobem ens ha de fer reforçar la nostra aposta estratègica a llarg termini, és a dir, continuar predicant la independència, la territorialitat i el socialisme, i cal tenir en compte les escasses forces endògenes de què disposem, per això cal interpretar la realitat i enfortir la Unitat Popular. Objectiu estratègic que hem de reforçar de forma pràctica, és a dir, hem d'entrar a totes les plataformes de temàtica social ( tant les històriques com les recentes) i implicar-nos-hi a fons tot reforçant la dialèctica de classes alhora que hi difonem el nostre missatge nacional. I a l'hora ens cal no ignorar que l'independentisme ha crescut, i que hem de treballar amb aquests sectors independentistes i empènyer-los cap a les nostres postures socials. D'aquesta manera i amb molt de temps i paciència els Països Catalans solidaris, independents, lliures, socialistes, s'aniran afermant, però això no es pot fer ni des de l'aillament ni des de l'hermetisme, cal assumir riscos.Proposo que reforcen i enfortim el nostre discurs de ruptura, proposo que l'EI i la CUP facin una escalada en els seus plantejaments discursius i la seva praxi, seguint l'exemple dels jornalers andalusos, dels miners asturians, dels milers de catalans que van fer #novullpagar a Abertis.... Sortim al carrer i demostrem que som un moviment valent i disposat a arriscar-se; proposo que l'Onze de setembre encapçalem un bloc propi i que ocupem el Parlament de Catalunya i que estenem aquest exemple a d'altres institucions i espais públics del nostre territori, per la nostra llibertat, per la nostra dignitat. Fem-ho abans no ho facin els mercats i l'imperialisme espanyol. FONT:http://www.llibertat.cat/2012/08/l-onze-de-setembre-plantem-cara-a-l-imperialisme-i-als-mercats-ocupem-el-parlament-en-defensa-de-la-19012
qualsevol dia la CUP es declara organització anarquista o llibertària...de fet va pel camí a passos gegants
L'únic que té de català la gene són les banderes, però és una institució espanyola avui en dia. S'ha d'anar a sac, agredir-la no és "atacar l'autogovern" sinó, precisament, erosionar el poder espanyol. | 0.876485 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_291324 | Descripció
Titulació obtinguda
Cap d?oficina en agència de viatges. Cap de departament en agència de viatges. Agent de viatges. Consultor de viatges. Organitzador d?esdeveniments. Venedor de serveis de viatge i viatges programats. Promotor comercial de viatges i serveis turístics. Empleat del departament de reserves. | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_387424 | Aquesta tardor tornen els Lax’n’Busto
Aquesta setmana s’ha avançat en premsa que els Lax’n’Busto aquesta tardor i després de quasi 6 anys, entren de nou a l’estudi de gravació per enregistrar noves cançons.
En aquest nou disc, Lax’n’Busto comptarà amb el suport de Santos Berrocal i Fluren Ferrer a la producció i s’enregistrarà i mesclarà entre la Casamurada i Blind Records.
També s’ha fet públic que la banda del Vendrell ha començat un procés de recerca de cantants per a convidar-los a participar en el disc, el grup té la intenció de fer una convocatòria pública per a descobrir i donar l’oportunitat a nous cantants. | 0.806371 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_119770 | Autor Tema: La casa de gel. La prèvia (Llegit 6239 cops)
Ja l'he apuntat a la llista, però tinc un "fustre" terrible!!! en tota la setmana que he estat fora no he rebut RES vostre, ara tinc que anar cercan els fils en els que solia entrar per veure les novetats. No serà que m'heu posat a la llista negra?
Uola, va ser un goig veure'us tots allà! En Joan Pons està content d'aquesta experiència i segur que si diu que ens seguirà, és que ho farà. Pels que teniu facebook, diu que n'ha fet un del seu llibre, per si voleu xafardejar.
Pel que fa al gel... com diu l'Escaleta, això de trobar-nos és una bona contradicció en un món cibernètic com el nostre, però, no ens enganyem, som rebesnéts de Guttenberg i la cosa presencial encara ens és primordial!
I que ningú no pateixi si no li agrada! Fins ara a les lectures compartides hi ha hagut gustos per tot, així és que si no enganxa, no enganxa.
(i sobre les notificacions, iaia, ja sabem que és com la cançó de l'enfadós i anem repetint que es resoldrà, i no es resol, però som en un atzucac tècnic i no trobem la manera de sortir-ne. Però hi treballem, us ho asseguro!)
Divideixo el llibre en capítols i setmanes. Cada setmana anem comentant les planes que he assignat (i no més) i la darrera, via lliure. També podeu fer servir l'spoiler, però no abuseu.
Entretant, si se us acut algun pregunta o dubte que voldríeu fer a l'autor me la feu arribar al meu emiliu ( [email protected] ) li faig arribar. Cada setmana, també, publico les respostes. Amb en Pons ja em quedat així. Setmana del 29 de març al 4 d'abril: del capítol 1 al 78 (que acaba amb una frase lapidària) Setmana del 5 al 11 d'abril : del capítol 79 al 169 (perquè m'agrada el número) Setmana del 12 al 18: del capítol 170 al final. A partir del 19 , ja es pot parlar del final. (Ja us avanço que el majordom és el dolent)
I després, suposo que a finals de mes, coincidint amb la trobada mensual que teniu , el podríem fer venir. (Era el 24 que quedàveu?) Si pot i si vol. Si no, seguim comentant sobre el bé i el mal fins finals de mes i que el maig ens porti un nou raig i una nova lectura.
a les seves ordres, estimat veí, ja trobavem a faltar els seus crits pel cel-obert.
Em sembla que és la primera vegada a la meva vida que llegeixo una novetat tan nova, ja saps que va contra la meva religió, però com que no soc fonamentalista, em llenço a gaudir de la lectura-novedosa, per gracia i regal del QL i l'editorial.
ja que encara no podem començar a comentar la novel·la, comentaré la frase de l'inici:
Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?
em sembla una frase bonica literàriament parlant però no acabo d'estar-hi d'acord. Considero que hi ha moltes coses d'una persona que són subjectives i difícils d'explicar: sentiments, què representa una persona per una altra, com et fan sentir, etc. Potser és que jo no em dedico a l'escriptura i per tant hi ha sentiments que no sé expressar en paraules, però vaja, m'agradaria pensar que hi ha coses de mi o de les persones del meu voltant que no poden escriure's i si valen la pena de viure i compartir. | 0.820228 | curate | {"es": 0.008659397049390635, "ca": 0.9749839640795381, "it": 0.0163566388710712} | http://ploma.quellegeixes.cat/forum/index.php?PHPSESSID=fb5b716e38d68cda23b9b9fa171ec9e6&topic=4344.msg72332 |
macocu_ca_20230731_9_379031 | PROJECTE
Servei d’entrega a domicili del Mercat Les Fontetes
Categoria: Servei a domicili
Gestió de Mercats AiM ha posat en marxa el servei d’entrega a domicili del Mercat Les Fontetes, gestionat conjuntament amb l’Associació de Concessionaris del Mercat Les Fontetes, estalviant costos i percentatges de les vendes a favor dels paradistes. Gestió de Mercats AiM estudia cada cas i s’adapta a les necessitats a cada mercat, en el cas dels Mercats de Cerdanyola del Vallès, Mercat Serraperera i Mercat les Fontetes, ha posat en marxa el servei d’entrega a domicili compartint furgoneta i repartidor, minoritzat al màxim les despeses pels mercats. No cobrem cap percentatges de les vendes repartides. | 0.73154 | curate | {"en": 0.011544011544011544, "fr": 0.0735930735930736, "it": 0.04040404040404041, "ca": 0.8744588744588745} | |
macocu_ca_20230731_8_39572 | Maria Soler és la nova tresorera de la Fundació FIL
La fundació FIL, fundada pels cinc ajuntaments del Baix Nord, ha renovat els càrrecs de la junta del patronat que presideix l'alcaldessa de Collbató, Josefina Martínez, i on l'alcaldessa d'Abrera, Maria Soler, desenvolupa el càrrec de tresorera. Aquesta empresa, situada al polígon de Can Comelles d'Esparreguera,treballa per la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, física i sensorial i per la prestació de serveis i suport a aquest col·lectiu.
Aquest dilluns dia 23 de juliol es va constituir la nova junta del patronat i els cinc alcaldes de la zona van prendre possessió del seu càrrec: la presidenta és l'alcaldessa de Collbató, Josefina Martínez; el sotspresident, l'alcalde olesà Jaume Monné; la secretària és l'alcaldessa d'Esparreguera Paca Fosalba; i la tresorera, l'alcaldessa d'Abrera Maria Soler.
Aquest patronat es renova anualment: per una banda els cinc alcaldes es van distribuint les tasques de forma rotativa, i de l'altra, els dos representants dels treballadors s'escullen cada dos anys entre tot el personal de FIL. | 0.841289 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_877787 | Estem tristos. A vegades quan estem en aquest estat ens ho fa veure tot molt negre, però permeteu-me que hi posi algunes reflexions. Respecte, estrictament, a SI. Una part de la responsabilitat que Catalunya estigui on està, es de SI o de la gent que estava a SI abans d’existir aquesta formació. Per exemple en López Tena que amb el centre d’estudis sobiranistes va treballar per la forma jurídica de fer les consultes. També perquè a les ciutats on ell hi era dirigint les consultes, tenia més èxit de participació. Tant nosaltres com molta gent que ha votat altres partits, considerem injust el resultat de Solidaritat. Però... Per a nosaltres aquesta coalició no és més que una eina per arribar a un objectiu. Durant aquests dos o tres anys, la nostra tasca ha estat molt útil perquè érem els que empenyíem. Érem els únics que parlàvem d'independència al Parlament quan CiU i ERC estaven redactant el pacte fiscal amb Espanya. CiU no estava per la tasca, ICV tampoc. ERC potser era massa “institucional”.Enguany el sobiranisme s’ha impregnat a més formacions. Ara la cosa ja marxa més sola. Ep! Encara que no estiguem al parlament segurament que podrem empènyer d’altres formes. CUP, tot i que li dóna molta importància al tema social, no dubto que li donarà canya en tema sobirania. Ara respecta al conjunt de forcesPrimer, oblidem-nos de les enquestes prèvies, ja que hi havia molt vot ocult i ens feien veure un miratge irreal. Partim dels resultats del 2010. Els partits considerats sobiranistes, (deixant apart si els podem considerar més o menys sobiranistes, la gent els ha votat com a sobiranistes), han pujat de 86 a 87 diputats. Els unionistes han baixat de 49 a 48 diputats. Una cosa a tenir en compte és que al 2010 ni ICV ni CiU deien que eren sobiranistes i ara sí. Seria lògic que forces vots perdin per aquesta causa.Si ho mirem en percentatges de vot, encara més. Els sobiranistes han passat del 56,1% a 59’0%. Però si mirem a quins sobiranistes s’ha votat, ens hem de fixar que la gent ha anat a qui li ofereix més garanties. CiU n’ha baixat 12 i ERC n’ha pujat 11.I de l’independentisme més radical, tenim igual d’imatge nosaltres que la CUP. En vots, la suma dels dos, hem passat del 3,28% al 4,76%. A tot això hi hem d’afegir que la participació ha estat molt més alta, o sigui que el número de vots són molts més per obtenir els mateixos diputats, i que els que s’han mobilitzat eren en part els que en unes eleccions autonòmiques es mobilitzen poc, o sigui el sector espanyol. En aquests dos anys, el sobiranisme ha augmentat i radicalitzat, el què passa que anàvem molt llançats i crèiem que havia anat més ràpid del què ha anat.Però tenim la població del nostre costat. Jo crec que el procés seguirà. El camí a la independència és imparable. En realitat és el què ens importa. Companys i companyes de SI, MAI havía tingut tanta ilusió per anar a votar com avui. Vosaltres meu fet sentir que encara es pot creure en la política i els polítics. No considero que el meu vot s'hagi perdut, ans el contrari, crec que l'he donat als millors patriotes que té Catalunya. Em sap molt de greu el resultat de les eleccions, em sap greu per Catalunya. Però per sobre de tot tinc la satisfacció d'haver donat el meu vot als que millor han fet la feina. VISCA CATALUNYA LLIURE!
SI ha de seguir treballant fora del parlament amb un altre "modus operandi" i donant suport com fins ara a l'ANC. Crec que ALT hauria de dimitir, aquests resultats no haguessin sigut els que han sigut amb un altre candidat, ja que la campanya ha estat molt bona.
No. L'Alfons, per mi, era el millor candidat que tenia SI. | 0.800425 | curate | {"es": 0.003918275958578225, "ca": 0.9750909599776099, "it": 0.012874335292471313, "en": 0.00811642877134061} | |
mc4_ca_20230418_16_393003 | Ara fa més d’un mes que començaven les classes per als menuts d’Infantil i de Primària i, de seguida, Secundària també ho feu amb moltes novetats però principalment amb una gran il·lusió de continuar amb la missió de Calassanç: evangelitzar educant. Les aules ara brollen d’alegria, ...
INSCRIPCIÓ MINIESTADA IRLANDA. ALUMNES DE 2n D’ESO
Tots els interessats en la miniestada a Irlanda cal que aquest cap de semana facen el dipòsit de 250 euros per tal de fer efectiva la reserva dels bitllets d’avió. S’ha de fer a través del següent link on trobaran tota la informació proporcionada per Schola.
El pròxim diumenge 18 d’octubre s’iniciaran les Eucaristies Col·legials. Com és tradició des de ja fa uns anys, un diumenge al mes ens reunim en aquesta eucaristia on estan convidats tots els membres de la nostra comunitat educativa per celebrar la Fe...
REUNIÓ INFORMATIVA ACTIVA
El dimarts 20 d’octubre se celebrarà una reunió informativa per a totes les famílies que estiguen interessades en inscriure el seu fill/a en les classes d’Anglés oferides per l’empresa Activa. La reunió tindrà lloc a l’aula de 3r A, en l’edifici de Primària, a les 12:30 hores.
Nº Visites: 4967097 | 0.783547 | curate | {"ca": 0.9458762886597938, "de": 0.01632302405498282, "en": 0.02147766323024055, "es": 0.01632302405498282} | https://escolapiagandia.org/noticias.php?page=114 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_381718 | Formatge de pasta premsada curat, de color ataronjat homogeni i amb escassos forats. Textura consistent. Olor i gust amb forta personalitat.
Elaborat amb llet de vaca pasteuritzada procedent exclusivament de ramaderies del Pirineu (Alt Urgell-Cerdanya).
Aquest formatge el pots comprar:
En porció de 250 grams envasada al buit amb una caducitat mínima de 15 díes
Ratllat. La unitat de compra equival a 100 grams. Es presenta en terrines compostables amb una caducitat mínima de 8 díes. En aquest format, és apte per ser congelat. | 1 | perfect | {"ca": 0.9634615384615385, "en": 0.03653846153846154} | |
macocu_ca_20230731_3_583950 | Marxant per la salut
La campanya ‘Mou-te per la teva salut’, per promoure l’activitat física i un estil de vida saludable, reuneix més de 2.700 persones en les diferents marxes populars arreu del Principat.
Jornada esportiva la d’ahir al matí a tot el país. Poc minuts després de les onze es donava el tret de sortida a la segona edició de la campanya “Mou-te per la teva Salut”, en una iniciativa que busca fomentar l’activitat física com un element més de la vida saludable, i la qual es va dur a terme a totes les parròquies del Principat amb marxes simultànies. Recorreguts curts i senzills (tres quilòmetres en el cas d’Andorra la Vella) i on hi va tenir cabuda tothom, des dels més petits als més grans, passant també pels animals de companyia.
“Fem una valoració positiva de la jornada perquè augmentem el nombre d’inscrits passant dels 2.200 de l’any passat als més de 2.700 participants d’aquesta segona edició”, va assegurar després de la marxa la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva. En aquest sentit, la ministra, a més de destacar l’increment de participació, va apuntar que “creiem que aquesta jornada d’activitat física està rebent el suport popular; així ho demostren els participants. Per tant, podem dir que aquesta iniciativa ha vingut per quedar-se”. Precisament, un dels objectius que va assenyalar Riva és que en aquestes marxes hi pugui participar tothom. També els padrins o persones amb dificultats de mobilitat. “Estem molt contentes, aquest cap de setmana ja ens hem mogut una mica”, asseguraven un grup de padrines ahir després de fer el recorregut d’Andorra la Vella.
En el cas de la capital, més de 600 persones van sortir des del Parc Central en un recorregut circular i on es va poder veure un bon grapat de famílies. “Ha estat una bona excusa per sortir de casa i moure’ns una mica amb els nens”, assegurava l’Antonio, un dels participants de la marxa de la capital que va participar amb les seves dues filles. De fet, un dels objectius d’aquesta campanya nacional és que els més joves introdueixin en els seus hàbits la pràctica de l’esport, com a eina preventiva de possibles malalties en un futur. “L’eina preventiva és, potser, la millor medicina”, assegurava la ministra en recordar que “l’OMS és molt clara en el missatge que transmet i tots els estats tenim l’obligació d’amplificar-lo”. “Com veiem, la base i els joves són els que des del seu inici han de subscriure aquests principis perquè això els ajudarà a evitar problemes mèdics en un futur”, remarcava Riva.
Promoció del territori D’altra banda, el segon objectiu d’aquesta iniciativa és també promocionar els diferents espais de les parròquies. Així ho va assenyalar la titular de la cartera d’Esports, que va celebrar que un cop més les set parròquies se sumessin a la campanya. “Que cada parròquia expressi el seu compromís fent el seu recorregut i dinamitzant a la seva manera aquestes marxes és molt positiu, això també ajuda a visibilitzar els espais de la parròquia; són ells els que promouen aquesta competència sana i, per tant, és una iniciativa que conviu perfectament entre promoure des del ministeri aquests hàbits de vida saludable i la promoció que es fa del territori”.
Lo de marchar debe ser pq cuando sale la más mínima complicación o te mandan a Barcelona o han de contratar a personal sanitario de un país libre como cuba. Lo peor no es la propaganda estatista, lo peor es no saber q te están usando.
Respondre
#1 RX (09/10/22 13:33)
Llegint només el titular entenia que marxaven (d'Andorra) per causa de la salut...buff..! | 0.861682 | curate | {"ca": 0.9251063829787234, "es": 0.06865248226950355, "en": 0.00624113475177305} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_149423 | Avui he vist un animal molt raro, li he fet una foto pero com que es movia no nhi he pogut fer mes i no se li veu el cap. Algu veient nomes la part que es veu sabria dir quin animal es? (la foto es feta a un parc de New Jersey prop de Nova York)
potser el que tots creiem que és la cara és el cul | 0.675215 | curate | {"ca": 0.7849829351535836, "pt": 0.2150170648464164} | |
mc4_ca_20230418_2_245627 | Desenvolupament rural – Ruractiva
Suport a negocis de turisme rural
Comptem amb l’experiència de més de deu anys desenvolupant un model sostenible de negoci rural basat en la restauració i l’agroturisme. Tenim un ample ventall de solucions fetes a mida per al teu negoci que poden ajudar a posicionar-lo pels teus serveis i els atractius culturals i naturals del teu entorn.
Apostem per l’alimentació de proximitat i la posta en valor de la diversitat gastronòmica de les nostres comarques. T’ajudem a posicionar el teu producte o restaurant en iniciatives del tipus Castellón Ruta del Sabor, Ruta del Vino de Castellón, Marca Parcs Naturals, Slowfood, etc.
Elaborem diagnosis de la potencialitat de l’àmbit rural basades en la diversificació de l’activitat dels sectors agroforestal i turístic. Organitzem trobades i esdeveniments sostenibles d’encontre amb agents clau del territori encaminats a revaloritzar el medi rural i la seua diversificació d’activitats socioeconòmiques. | 0.779092 | curate | {"pt": 0.03391572456320658, "ca": 0.9660842754367934} | https://ruractiva.com/desenvolupament-rural |
mc4_ca_20230418_10_681219 | Lloguer de cotxes familiars a L`Alguer Aeroport, Itàlia. Reservi avui! – Rentalcars.com
Alquiler de Coches Lloguer de cotxes familiars Itàlia Alghero L`Alguer Aeroport
Cotxes familiars de lloguer en L`Alguer Aeroport
Ompli el formulari per trobar els millors preus en cotxes familiars a L`Alguer Aeroport
Aprop L`Alguer Aeroport
Lloguer de cotxes convertibles L`Alguer Aeroport
Lloguer de cotxes de gamma alta L`Alguer Aeroport
Cotxes de lloguer amb People-carrier a L`Alguer Aeroport
Cotxes de lloguer amb People-carrier a Sassari
Cotxes de lloguer amb People-carrier a Valledoria
Cotxes de lloguer amb People-carrier a Oristano
Cotxes de lloguer amb People-carrier a Nuoro
a L`Alguer Aeroport
Lloguer de cotxes a L`Alguer Aeroport
Rentalcars.com es el nom comercial de TravelJigsaw Societat Limitada registrada a Anglaterra i Gal•les (Numero: 05179829) a l’adreç a 100 New Bridge Street, London, EC4V 6JA. ID: 23AB2 | 0.603238 | curate | {"ca": 0.7388888888888889, "it": 0.014444444444444447, "en": 0.027777777777777776, "pt": 0.025555555555555557, "es": 0.19333333333333333} | http://www.rentalcars.com/ca/airport/it/aho/type/people-carrier/ |
macocu_ca_20230731_8_178646 | Joan Masdéu publica el nou disc "Els dies que vindran"
És evident que no sabem com seran ni què ens deparen els dies que vindran. Ben segur, però, que continuaran havent-n'hi d’afortunats i de no tant, d’alguns més pròspers que d’altres. El que potser sí que podrem triar és el prisma a través del qual vulguem veure’ls arribar, acollir-los i sobretot, com decidir viure’ls. | 0.713375 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_62493 | La Cotorra de la Vall: PLENARI DESEMBRE 2016: S'aproven els pressuposts del 2017
PLENARI DESEMBRE 2016: S'aproven els pressuposts del 2017
Només Compromís va votar a favor del pressupost
Tavernes va aprovar ahir el Pressupost del 2017 amb els únics vots de Compromís mentre la resta de partits, PP, PSOE I EU el votaven en contra. El pressupost és de 14.921.454 euros, igual en ingressos com en despeses, amb la qual cosa es presenta equilibrat.
L’alcalde, Jordi Joan, i el regidor d’Hisenda, Perfecto Benavent, van indicar que s’havia treballat colze a colze amb els serveis econòmico-financers de l’Ajuntament i van agrair als funcionaris dels departament la tasca realitzada.
L’Ajuntament no ha contemplat per al 2017 cap increment d’ingressos per impostos de l’IBI ni per les taxes, ni activitats econòmiques, empresarials i urbanístiques. L’alcalde va remarcar que l’Ajuntament tindrà pràcticament els mateixos ingressos dels anys 2015 (14.897.379 euros) i 2016 (14.828.414 euros), que no ingressarà més diners en el 2017 que en anys anteriors que són els diners mínims que calen per donar els serveis als ciutadans.
Quant a despeses com és habitual el Capítol I és el més gran i es dedica a recursos humans, amb un 48% de les despeses totals ascendeix a 7.228.945 euros.
El regidor defensa el pressupost del 2017
El Capítol II de despeses de serveis i béns corrents, ascendeix a 4.686.856 euros, suposa un 31% de les despeses totals i experimenta un increment de 295.644 euros per atendre una millora del contracte de salvament i socorrisme, a més de serveis com posada en marxa de la ràdio municipal, l’ampliació del servei de l’escoleta de la platja i augments en les partides de condicionament d’aparcaments públics, enllumenat, benestar social, centre de dia de menors, escola d’estiu, entre molts altres.
L’any 2017 es destinaran 972.800 a inversions finançades amb recursos propis, és a dir, l’Ajuntament sense acudir al préstec bancari com era l’habitual en anteriors governs. Aquestes inversions representen el 6’5% del total del pressupost i tenen com a obres més importants el Centre Integral de Majors i l’eliminació de barreres en la zona Prado.
El Capítol IV de transferències a les mancomunitats, convenis amb associacions culturals, clubs esportius i ONG, ajudes socials i altres ajudes i premis suma 929.000 euros, un 12% més que en 2016 i el 6% del pressupost total de despeses municipals.
Cal dir que el SEAFI (servei especialitzat d’atenció a les famílies i els infants) passarà a prestar-se des de la Mancomunitat de la Safor i sense que els usuaris es desplacen fora de Tavernes. L’aportació de l’Ajuntament de Tavernes al SEAFI serà de 45.950 euros.
Un moment de la lectura de la memòria d'alcaldia
Més d'un 1 milió d'euros per pagar els préstecs del PP
Els capítols III i IX es el destinat a pagar el deute. El govern de Compromís va recordar que l’Ajuntament de Tavernes continua fent un gran esforç en pagar els préstecs del governs del PP i destinarà 1.063.852 euros, un 7% del pressupost, al pagament de capital i interessos.
L’alcalde va remarcar que s’estan pagant préstecs firmats abans del 2011, que es l’any quan en juny va accedir a l’alcaldia i es va trobar amb un deute bancari de més de 18 milions i que ara està pràcticament en la meitat.
Publicat per La Cotorra de la Vall a 22:42 | 0.868223 | curate | {"ca": 1.0} | http://lacotorradelavall.blogspot.com/2016/12/plenari-desembre-2017-saproven-els.html |
macocu_ca_20230731_0_198282 | Manifest del Comitè de Dones pel 8M: “Juntes, diverses i rebels som imparables! Sempre feministes!”
Els últims anys les dones hem ocupat carrers i places de tot el món amb les nostres denúncies i reivindicacions per construir una societat digna fora del sistema capitalista, cisheteropatriarcal i colonial. Hem cridat a la Vaga Feminista de cures, de feina assalariada i de consum. Hem fet tremolar el món i ens han hagut de comptar per milions a les manifestacions.
Les feministes que us hem cridat avui i cada any a sortir al carrer a Ripollet som les vostres veïnes. Som dones amb diversitat funcional i sensorial. Som migrades, racialitzades, blanques, gitanes i paies. Som dones de totes les edats. Som lesbianes, bisexuals, hetero, asexuals, trans, cis, queer, inter. Som les que ja no hi són. Som les assassinades. Som les empresonades. Som les que s’han quedat als conflictes armats, a les fronteres i a la Mediterrània. Som les treballadores precàries, les que estan a l’atur, les que estan en ERTO. Som totes les dones.
Enguany la COVID-19 no ens permet reunir-nos en manifestacions, però no renunciem al nostre dret a prendre els carrers dels nostres pobles i ciutats malgrat les opinions i els intents de l’extrema dreta i del feixisme per silenciar-nos amb els seus titulars. Semiconfinades, però mai callades!
La pandèmia i la crisi sanitària ens han tancat aïllat a totes i han agreujat la crisi social, política, econòmica i de drets que portem vivint tants anys. La crisi ha intensificat les desigualtats i precarietats que han tornat a colpejar amb més força a les dones i ha posat de manifest la falta de xarxes de suport per aquelles que sostenen el treball de cures. És per això que aquest 8 de març ens volem dirigir a la ciutadania de Ripollet per recordar que les cures són revolucionàries, que són la base de la societat i que sense cures s’atura el món!
Reivindiquem la importància de les dones treballadores en primera línia, de totes aquelles que van sortir al carrer per sostenir la vida durant el confinament més dur i durant tota la resta del temps: les que ens garanteixen abastiment de productes, les cuidadores, les que sostenen el sistema educatiu, les que treballen als centres mèdics i hospital en condicions precàries d’esgotament mental i físic, les que ens acompanyen en moments de por i incertesa i totes aquelles dones que han desenvolupat feines que la societat considera invisibles.
Exigim que les treballadores de la llar i les cures s’integrin en el Règim de la Seguretat Social. També exigim la regularització de les dones migrants, que s’encarreguen majoritàriament d’aquestes feines i que són acomiadades sense ajudes econòmiques a causa de la seva situació administrativa irregular. Prou jornades inhumanes de treball per un sou indigne! Prou abusos laborals!
Exigim que se’ns reconeguin tots els drets laborals i socials i que es garanteixin lleis que protegeixin les dones migrants, lesbianes, bisexuals i trans davant la discriminació laboral.
Exigim treballs remunerats dignes per a totes i prestacions socials quan sigui necessari que garanteixin una vida digna.
Exigim que s’estableixin lleis que garanteixin la conciliació laboral i familiar i que ens permetin gaudir de baixes de maternitat d’acord amb les nostres necessitats.
Exigim pensions dignes per les dones grans que reconeguin els anys de feina en tots els àmbits i que els permetin una vellesa còmoda i adequada.
Exigim la derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista que violenta i criminalitza les dones migrants. També exigim l’aturada de les devolucions en calent, reivindiquem la necessitat d’intèrprets en diferents idiomes i apel·lem al reconeixement de l’estatus de les refugiades i exiliades. Advoquem per un feminisme decolonial i antiracista!
Denunciem l’emergència habitacional al nostre país i la violació dels drets humans que es produeix al nostre país. L’habitatge és un dret, no un bé de mercat. També mostrem el nostre rebuig davant la situació de violència judicial i abús policial que fa pocs dies vam viure a Ripollet durant el desnonament forçat executat contra la Hayat i la seva filla de 6 anys, saltant-se el decret que els atura durant l’estat d’alarma. Això també és violència!
Defensem les nostres companyes lesbianes, bisexuals i trans perquè no se’ns rebutgi als espais de relació social si no assolim una imatge normativa i farem front a les lleis i organitzacions que no reconeguin plenament els drets de totes. Exigim la despatologització de les companyes trans i l’aplicació immediata de la nova Llei Trans Estatal.
Vivim en una realitat que és fruit d’anys de retallades per part de poders polítics, especialment en matèria de Sanitat i Educació. Aquesta situació ha agreujat situacions de desigualtat i violència que fa anys que denunciem.
Exigim una Sanitat i una Educació públiques i de qualitat amb plena dotació de recursos per garantir una assistència adequada per a tothom. Tots dos sectors concentren un gruix de dones treballadores en situacions precàries, amb jornades extenuants físicament i psicològicament que afecten la seva qualitat de vida.
Denunciem la impossibilitat d’exercir el dret a decidir sobre el nostre cos a través de l’avortament a la Catalunya Central, a Lleida i a Andorra. La penalització i restricció d’aquesta sobirania no és més que una expressió cruenta de violència masclista institucional. Per un avortament segur, lliure i gratuït!
Exigim la despatologització de les nostres vides. La recerca mèdica té un biaix androcèntric que no garanteix tractaments de salut integrals i sense estigmes per a les dones.
Exigim la fi de la violència obstètrica que s’ha vist agreujada per la situació sanitària. Continuem denunciant les pràctiques violentes i misògines a les quals ens enfrontem quan demanen assistència a la nostra salut sexual i reproductiva i durant el moment del part.
Denunciem les polítiques neoliberals que veuen l’Educació com una mercaderia. Denunciem les escoles privades que segreguen per gènere i fomenten valors reaccionaris. Denunciem els intents d’adoctrinament de l’extrema dreta a través d’imposicions com ara el pin parental.
Continuem lluitant per construir vides lliures de les violències masclistes que formen part del nostre dia a dia i que s’han continuat cobrant vides i denuncien la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista.
Exigim un sistema judicial que ens protegeixi a totes i que sancioni les violències més enllà de la parella o exparella. Reclamem canvis estructurals claus per a la prevenció, l’atenció i la recuperació de tota mena de violències masclistes que suposen riscos afegits al de la pandèmia per a la salut mental i física. Prou revictimització! No som víctimes! Som supervivents! Hem sobreviscut gràcies a la sororitat i a l’autodefensa feminista.
Aquest 8 de març ens rebel·lem en la nostra diversitat i ho fem als carrers, a les places, als balcons i les finestres de les nostres cases. Estem físicament separades, però ens uneix una lluita justa i comuna!
Lluitem per enderrocar el sistema cis hetero patriarcal i colonial en un crit que s’estén arreu del món, de Ripollet a Rojava, a Xile, a l’Argentina, Perú, Andorra, Índia, Brasil, Palestina.
Juntes, diverses, i rebels som imparables! | 0.811634 | curate | {"ca": 0.9528651916998763, "pt": 0.012779991754844029, "en": 0.011818056891576199, "it": 0.01168063762539508, "es": 0.0028858045898034904, "sv": 0.0021987082588978977, "no": 0.005771609179606981} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_174175 | Integra Sons - INTEGRA SONS: Concert al Mercat. La música com a eina de creixement personal i transformació social | Mercat de les Flors
El meu compte
Cistella
Cat
Esp
Programació
Presentació Temporada 22-23
Temporada a la vista
Entrades i abonaments
Constel·lacions, cicles i festivals
Els itineraris temàtics
Programació expandida
Programació familiar
Menús de temporada
Educació 0-18
Programes Educatius 0-18
Projectes educatius en col·laboració
Curs de formació al professorat
Eines i Recursos
Creació
Projecte Cèl·lula
Artistes residents i associats
Processos de recerca
Projectes internacionals
Dancing Museums
Kaospilot
El Graner centre de creació
Pensament, arxiu i edicions
El blog del Mercat
Els podcasts del Mercat
Paragrafies
Cos de lletra
Retrats coreogràfics
DVD educatius
Revista del Mercat
Hemeroteca d’espectacles
El Mercat
Presentació
Edifici i sales
Lloguer i cessió d’espais
Transparència
Perfil del contractant
Ofertes de treball
Provisió i promoció de personal
Estabilització
Convocatòries d’ajuts i beques
Ofertes de contractació
Mecenes i patrocinadors
Premsa
Comunitat
El Mercat és membre de…
Menu
Inici
Calendari
Compra d’entrades
Temporada a la vista
El Mercat és membre de…
Com arribar-hi
Contacta
19 de juny
Integra Sons INTEGRA SONS: Concert al Mercat. La música com a eina de creixement personal i transformació social
Compartir
Concert conjunt entre l’Orquestra Do d’Acords i la Companyia i Escola de Dansa Carles Ibáñez
El músic i pedagog Pablo Persico, director de Do d’Acords, i el coreògraf Carles Ibáñez, director de l’Escola de Dansa que porta el seu nom, sumen esforços en un espectacle artístic i social que fusionarà melodies ètniques i dansa clàssica i contemporània.
L’Orquestra Infantil i Juvenil del Poble Sec, Do d’Acords, és un projecte sociocultural de l’associació Integra Sons, que acumula anys d’experiència en la creació musical comunitària dels infants d’entorns desfavorits.
Per l’escenari del Mercat de les Flors desfilaran més de 40 alumnes de l’orquestra i 80 de l’Escola de Dansa, acompanyats per artistes professionals que se sumen voluntàriament a la iniciativa, com un quartet de corda de l’OBC i el grup TaHaDi .
L’Orquestra Infantil i Juvenil del Poble Sec, Do d’Acords, torna a escena el proper dijous 19 de juny a les 19:00 hores al Mercat de les Flors. I ho fa d’una manera molt especial. En aquesta ocasió, els nens, nenes i joves alumnes d’aquest projecte de creació musical comunitària, impulsat per l’associació Integra Sons, compartiran escenari amb els alumnes i ballarins de la Companyia i Escola de Dansa Carles Ibáñez, una de les escoles de ballet de referència de la ciutat. La posada en escena d’aquest espectacle conjunt entre ambdues entitats es traduirà en 40 alumnes de l’Orquestra i 80 ballarins de l’Escola de Dansa damunt de l’escenari, acompanyats per una desena de músics professionals, com ara un quartet de corda de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) o el grup de música ètnica TaHaDi.
El recital anirà a càrrec del músic i pedagog argentí Pablo Persico, director de l’orquestra i de l’associació Integra Sons, que ha dissenyat l’espectacle conjuntament amb el coreògraf Carles Ibáñez, el director de l’escola de ballet que l’any passat va complir 25 anys al Poble Sec, 33 des que es va fundar l’any 1981. Aquest serà el concert més exigent que hagi ofert fins ara Do d’Acords, que va començar la seva activitat en aquest barri de Barcelona fa quatre anys. El concert servirà per constatar l’evolució del grup de treball, format per alumnes dels centres públics d’aquest barri, com ara les escoles CEIP Jacint Verdaguer i CEIP Carles I; els instituts IES Consell de Cent i IES XXV Olimpíada, a més dels adolescents de l’entitat social espai 12@16. Una mostra d’aquest creixement artístic serà veure en acció alumnes dirigint l’orquestra, que interpretarà les seves pròpies creacions.
Cada jove músic de l’orquestra comptarà amb un grup d’instruments arribats d’arreu del món amb els que crearan diverses atmosferes sonores que serviran de guió per als ballarins. La fusió entre melodies ètniques i dansa clàssica i contemporània serà el gran atractiu d’un concert que transcendeix, un cop més, la vessant artística. I és que l’espectacle suposa el compliment d’un dels objectius fonamentals de l’associació Integra Sons, com ho és el fet d’integrar diverses entitats, escoles, equipaments i professionals del sector artístic i social en una tasca tant fonamental com la convivència i la cohesió social. Amb aquesta línia de treball, Do d’Acords, té previst fer una nova actuació, de cara la temporada vinent, amb els Castellers del Poble Sec, per seguir generant sinergies entre el teixit associatiu del Poble Sec i l’orquestra.
Do d’Acords (Integra Sons): la melodia de la convivència
Impulsat per l’associació sense ànim de lucre, Integra Sons, i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, Do d’Acords és un projecte de creació artística comunitària destinat a nens i joves de diferents orígens i nacionalitats del barri del Poble Sec, creat i dirigit pel músic i pedagog argentí Pablo Persico. El seu objectiu és afavorir i estimular socialment i emocionalment els alumnes participants que, a través de la música, adquireixen valors, superen prejudicis culturals i milloren l’autoestima. La majoria d’ells són infants en risc d’exclusió social, fills de famílies amb pocs recursos i que, a través de la música, han experimentat un creixement personal molt valorat per la comunitat educativa del barri.
Actualitat
< | >
> S’inicia el nou curs del Projecte “Cos i Moviment 0-3” 15/11/2022
> Sílvia Sant Funk i Mònica Muntaner guanyen el concurs públic per la direcció artística del TOT DANSA 2023 02/11/2022
> El Mercat de les Flors condemna la guerra a Ucraïna 04/03/2022
> Nou volum de la col·lecció PARAGRAFIES sobre Marina Mascarell 18/11/2021
Cicle
Projectes del barri 2014
Informació pràctica
Temporada: 2013-2014
19 de juny
19 h
Sala MAC
entrada gratuïta
Compartir
Més informació
Integra sons
Relacionats
Projectes del barri 2014
Butlletí
Subscriu-t’hi!
Tuits de @mercatflors
El Mercat
Presentació
Edifici i sales
El Mercat és membre de
Ofertes de treball i altres convocatòries
Mecenes i patrocinadors
Premsa
Ambaixadors
Apropa Cultura
Transparència
Perfil del contractant
Informació institucional i organitzativa
Acció de govern
Gestió econòmica i administrativa
Relació amb la ciutadania
Avaluació de la transparència
Informació pràctica
Com arribar-hi
Aparcament
Accessibilitat
Bar-Restaurant La Soleá
Formulari de contacte
Comprar
Entrades
Abonaments
Xecs regal
Descomptes
Mercat de les Flors
CASA DE LA DANSA
Lleida, 59
08004 Barcelona
Tel. +34 93 256 26 00
info [ at ] mercatflors.cat
Per tot allò relacionat amb consultes, queixes i/o reclamacions en la compra de les vostres entrades poseu-vos en contacte amb nosaltres a publics [ at ] mercatflors.cat
Consorci format per:
Amb el suport de:
Avís legal
Termes i condicions
Política de cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerarem que n’accepta el seu ús. Pot canviar aquesta configuració i obtenir-ne més informació aquí. | 0.637051 | curate | {"it": 0.01087109981646195, "ca": 0.8790060708739235, "fr": 0.021177467174925878, "en": 0.030072003388394747, "es": 0.029789637159395737, "pt": 0.010588733587462939, "no": 0.0012706480304955528, "nl": 0.0015530142594945644, "de": 0.0016941973739940702, "ro": 0.0012706480304955528, "hu": 0.009600451785966399, "eb": 0.001129464915996047, "uz": 0.001976563602993082} | https://mercatflors.cat/activitat/integra-sons-concert-al-mercat-la-musica-com-a-eina-de-creixement-personal-i-transformacio-social/ |
macocu_ca_20230731_9_504374 | DISSABTE, TROBADA F7, XICS
Dissabte, tothom al camp municipal de futbol, a Berga, que pujen els més petits de la comarca a disputar una trobada sense marcador i amb moltes ganes de passar-ho bé. Us hi esperem!! ! | 0.625177 | curate | {"en": 0.12440191387559808, "ca": 0.7990430622009569, "pt": 0.07177033492822965, "fr": 0.004784688995215311} | |
mc4_ca_20230418_11_571567 | » Ampliat el plaç per enviar contes al Memorial Moisès Sobrino | Col·legi concertat a Lleida
20 - Recés mensual pares i amics
Rodanxa de lluç arrebossat
Es podran enviar fins el divendres 31 de març"
> dilluns 13 de març
Ampliat el plaç per enviar contes al Memorial Moisès Sobrino
Es podran enviar fins el divendres 31 de març
Moisès Sobrino (1949-2004) va ser mestre al col·legi Terraferma de Lleida durant trenta-set anys. Tenia una habilitat especial per contar contes. Tots els seus alumnes el recorden amb molt d’afecte. Les llegendes del senyor Moisés han quedat a la memòria i als cors de vàries generacions d’alumnes del nostre col·legi.
Per rememorar el nostre mestre, el Col·legi Terraferma convoca un any més el VI Concurs de Contes per contar a classe “Memorial Moisès Sobrino” d’acord amb les següents bases:
Alumnes de segon cicle de l'ESO i Batxillerat.
Sènior: majors de 18 anys.
2. Els contes, escrits en català, hauran de ser inèdits i no haver obtingut cap premi en altres concursos prèviament fallats.
3. La temàtica és lliure, tot tenint en compte que els contes estan adreçats a alumnes d’Educació Primària i s’han de poder contar a classe.
5. Les obres s’enviaran per correu electrònic a: [email protected]. Cal afegir dos arxius de text. El primer es denominarà amb el títol de l’obra presentada, tot indicant entre parèntesis la modalitat, i contindrà el conte. El segon s’anomenarà “Dades personals”, seguit del títol de l’obra (per exemple, si l’obra es titula “Mar”, aquest segon es denominarà “Dades personals Mar”), i contindrà aquestes dades del concursant: nom, DNI, edat, professió, adreça i telèfon de contacte.
6. El termini d’admissió dels exemplars es tancarà el dia 15 de març de 2017.
Categoria sènior: Primer premi: un microordinador. Segon premi: una Tablet. Accèssit: un lot de llibres.
Categoria alumnes: Primer premi: un microordinador. Segon premi: una Tablet. Accèssit: un lot de llibres.
8. Els premis poden ser declarats deserts a criteri del jurat. Per altra banda, pot atorgar els accèssits que estimi oportuns.
10. La resolució del jurat és inapel·lable i es donarà a conèixer a partir del dia 16 d'abril de 2017 a www.terra-ferma.org.
11. El divendres 21 d'abril de 2017, a les 8 del vespre, hi haurà l’acte de lliurament de premis al Col·legi Terraferma (Carrer de Lleida, 270, 25110, Alpicat, Lleida), on es llegiran els contes guanyadors. En el mateix acte es lliuraran els III Premis Mercè Veses de redacció ràpida.
Podeu descarregar-vos el cartell del VIII Memorial Moisès Sobrino a través d'aquest enllaç. | 0.734728 | curate | {"ca": 0.9513449367088608, "cs": 0.006329113924050633, "fr": 0.022151898734177215, "es": 0.020174050632911392} | http://www.institucio.org/terraferma/innovacio/projectes/29404-ampliat-el-plac-per-enviar-contes-al-memorial-moises-sobrino |
crawling-populars_ca_20200525_17_17660 | Servimedia
El president de Ciutadans, Albert Rivera, va anunciar aquest dilluns que al febrer es debatrà al Congrés dels Diputats la seva proposició de llei de gestació subrogada, perquè la seva formació l’elevarà a ple.
#RiveraEnOndaCero, anuncia en @MasDeUno: "La llei de gestació suborgada es debatrà i votar al febrer per primera vegada a Espanya" https://t.co/YVYxk49XOB pic.twitter.com/5u6L8ZrX9q
Rivera va indicar, en una entrevista a Onda Cero, que es tracta de la primera vegada que el Parlament s’haurà de pronunciar sobre aquest tema, que va qualificar de dret del segle XXI.
#RiveraEnOndaCero sobre la gestació subrogada:"En el SXXI no té sentit que hagi de sortir a l’estranger, qualsevol parella ho hauria de poder fer en España"https://t.co/ByjNZ6f5Q8 pic.twitter.com/5Ol6hEZscX
El líder de Cs espera que els altres partits polítics tinguin una "visió progressista i liberal", perquè és més "assenyat" regular aquesta qüestió que deixar-la sense regulació. Així, va demanar que els partits donin "llibertat de vot" als seus diputats.
Més informació
Temes: Gestació subrogada Ciutadans Albert Rivera Congrés
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat Política de cookies | 0.805837 | curate | {"it": 0.008285004142502071, "ca": 0.9917149958574979} | : /ca/politica/20190114/ciutadans-llei-gestacio-subrogada-febrer-congres-7244314 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_267432 | Un dels principis bàsics que implantà la Unió Europea, des dels seus inicis, fou la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals. I les autoritats europees a través dels organismes que s'han dotat han sancionat les legislacions internes dels respectius països membres que obstaculitzava l'exercici d'aquests drets reconeguts a tots els ciutadans europeus. Aquest dret, que té per exemple conseqüències directes en la legislació interna dels estats membres que regula la contractació administrativa amb el dret a presentar-s'hi qualsevol empresa europea, ha permès crear un gran espai de llibertat de moviments per a més de tres-cents milions ciutadans europeus. I un pas més per fer efectiva aquesta integració ha estat la desaparició de les monedes nacionals en favor d'una moneda única europea, l'euro.
Aquesta llibertat de circulació tingué en el sector del transport a casa nostre dues conseqüències directes, les quals en el curs dels anys han guanyat pes: l'augment del trànsit de mercaderies dins de l'espai europeu, executada principalment amb camions i trens, i l'establiment a casa nostra de transportistes d'altres països europeus.
Transports Corominas SL coneixia bé el sector del transport a Europa. A principis dels anys 1980 feia transport internacional arreu dels països europeus amb una tractora Dodge C38T que equipava un motor de tres-cents cavalls de potència.
Amb l'ànim d'atendre el creixement de la feina que es produí en el context dels anys de bonança econòmica que visqueren els països europeus en el període comprès entre l'any 1986 i l'any 1992, Intereco SL, operador logístic constituït el 1988 per a qui Transports Corominas SA, que li traspassà la clientela, treballava en règim d'exclusivitat, llogà uns quants transportistes autònoms portuguesos. Un d'aquests transportistes tenia una tractora Pegaso Tecno amb matricula portuguesa.
Fotografies de la tractora Pegaso Tecno matriculada a Portugal d'un transportista que treballava per Intereco SL:
Dues tractores Scania que també treballaren aquells anys per Intereco SL:
Tres tractores portugueses de les cases Volvo, Renault i Daf que també treballaren en el transport internacional per compte de Intereco SL:
Els camions portuguesos que treballaven per Intereco SL fotografiats en un solar:
Aquells transportistes portuguesos, com també ho eren els espanyols, eren uns bons professionals que coneixien l'ofici. A més, l'entesa era facilitada per la similitud que la llengua portuguesa presenta amb el català i el castellà, els punts d'afinitat que compartien i una mentalitat propera. Eren gent discreta i treballadora que sabia bellugar-se per tots els països europeus.
La contractació de transportistes portuguesos autònoms per part de Intereco SL fa més de vint-i-cinc anys no té cap paral·lelisme amb la presència massiva de conductors procedents dels països de l'Europa de l'Est que treballen en les grans empreses de transport espanyoles, i també d'algunes grans flotes catalanes, produït aquests darrers anys, amb unes condicions laborals i salarials precàries que són una manifestació més de la profunda crisi que pateix aquest sector.
La façana de la casa del carrer Àngel Guimerà 116 de Salt, que acollia el garatge on Transports Corominas SL hi tancava llurs camions, i la residència dels amos a la primera planta:
Interior del garatge:
La major grandària dels camions i les restriccions imposades per l'Ajuntament a la circulació de camions dins del casc urbà de Salt comportà el trasllat del garatge al polígon industrial de Torremirona, també a Salt, actuació que abordarem en un proper article.
Publicat per XMN2 a 7:18
Etiquetes de comentaris: Bulgària, camió tractora Pegaso Tecno Portugal, camions de Portugal, Daf, França, Renault, Romania, Scania, Transports Internationals Intereco SL, Txèquia. Eslovàquia, Volvo | 1 | perfect | {"ca": 0.9937073938122706, "it": 0.006292606187729418} | |
mc4_ca_20230418_13_624637 | Basat en Pressupost de despeses. Programes de Serveis de caràcter general
https://opendata.granollers.cat/Administraci-/Pressupost-de-despeses-Programes-de-Serveis-de-car/g5wn-i4y8Opens in new window.
https://opendata.granollers.cat/d/g5wn-i4y8?category=Administraci-&view_name=Pressupost-de-despeses-Programes-de-Serveis-de-carOpens in new window.
Subscriure's al "Pressupost de despeses. Programes de Serveis de caràcter general" Conjunt de Dades
Per subscriure's al Pressupost de despeses. Programes de Serveis de caràcter general conjunt de dades via un lector RSS, empri un dels següents enllaços:
Compartir "Pressupost de despeses. Programes de Serveis de caràcter general"
Compartir Pressupost de despeses. Programes de Serveis de caràcter general amb les següents adreces de correu electrònic: | 0.431347 | curate | {"ca": 0.5189873417721519, "en": 0.34556962025316457, "es": 0.09240506329113925, "pt": 0.043037974683544304} | https://opendata.granollers.cat/Administraci-/Pressupost-de-despeses-Programes-de-Serveis-de-car/g5wn-i4y8?category=Administraci-&view_name=Pressupost-de-despeses-Programes-de-Serveis-de-car |
mc4_ca_20230418_4_393004 | Luna Hotel Chişinău Moldàvia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 513 allotjaments a Chişinău.
Petru Movila Street 4, Buiucani, Chişinău, Moldàvia - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Luna Hotel
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Chişinău, no busqui més enllà de Luna Hotel. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Per aquells de vosaltres que vulguin aventurar-se Municipal Clinical Emergency Hospital, Alliance Française, National Ethnographic and Nature Museum són només algunes de les atraccions disponibles per als visitants.
Luna Hotel ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix recepció 24 hores, servei d'habitacions, transport hotel/aeroport, instal·lacions per a reunions i banquets , lloguer de cotxes.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara aire condicionat, calefacció, servei de despertador, escriptori, mini bar per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Chişinău, el Luna Hotel és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Estada de 15 nits en d'abril de 2015 | 0.801163 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/luna-hotel/hotel/chisinau-md.html |
mc4_ca_20230418_0_278024 | La nova àrea per a gossos de Can Dragó es construirà tot i les protestes d’una part del veïns – NouBarris.Net | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.noubarris.net/web40/?p=73858 |
mc4_ca_20230418_18_126576 | Presentació de la publicació JO, de Toni Ferron, editada per Adicciones Porque sí. La mort de Lluís XIV, d’Albert Serra
© H – Associació per a les Arts Contemporànies 2018 | 0.604113 | curate | {"ca": 0.7869822485207101, "fr": 0.21301775147928995} | http://haac.cat/la-caiguda-de-lh-de-jordi-oriol/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_491619 | Puigdemont situa la proclamació de la independència després del referèndum i les constituentsEl president de la Generalitat, en una conferència a la Science Po de París, assegura que els vincles amb França seguiran igual en cas que Catalunya tingui un estatInsisteix que el procés "no va de nacionalisme", sinó d'aprofundiment democràticDenuncia que Catalunya està "indefensa" jurídicament dins d'EspanyaEl Parlament va actualitzar el full de ruta cap a la independència a principis d'octubre per tal d'incloure-hi un referèndum vinculant sobre el futur polític del país. Què passarà un cop els ciutadans hagin votat? El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, n'ha explicat més detalls en una conferència a la Science Po de París. "Un cop culminat aquest procés [el referèndum] serà el torn una altra vegada dels ciutadans, que hauran de decidir a les urnes si opten per elegir un nou parlament constituent i avançar definitivament cap a la proclamació de la independència", ha raonat Puigdemont en la seva intervenció.Segons el dirigent nacionalista, aquesta proclamació no es farà sense una altra votació. "No farem el pas definitiu sense una pantalla de validació democràtica", ha destacat el president de la Generalitat, que ha volgut insistir en què les relacions amb França continuarien rebran un impuls en cas que es proclamés l'estat català. "Amb una Catalunya independent ampliarem i millorarem les nostres relacions en ambits culturals, educatius, d'infraestructures, econòmics i socials", ha insistit Puigdemont. La judicialització del procésEl mateix dia en què la Fiscalia ha decidit presentar una querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el president de la Generalitat lamenta que el govern espanyol hagi centrat en els tribunals la seva resposta al camí emprès per Catalunya. "Té justificació perseguir per la via penal qui simplement vol promoure la democràcia? És un delicte posar les urnes perquè la gent voti? Utilitzar la Fiscalia i l'aparell de l'Estat contra aquells que han defensat que cal donar la veu als ciutadans és propi d'una democràcia? ", s'ha preguntat el dirigent nacionalista.Puigdemont ha basat bona part de la conferència en explicar per què Catalunya ha arribat a aquest procés polític. Recorda la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut , i lamenta la politització de la justícia estatal. "El país està indefens jurídicament", ha argumentat el president de la Generalitat, que ha destacat que la "seguretat jurídica" es mantindrà en tot el camí cap a la independència. "El marc jurídic ha d'estar al servei de la democràcia, no pas a l'inrevés", ha indicat.Negociació i nacionalismePuigdemont ha explicat als presents que s'ha reunit amb els principals interlocutors de l'Estat -Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias- i que la setmana passada va ser a Madrid per defensar la idea de referèndum pactat. "L'única resposta que rebem és un "no" no només a la proposta concreta, sinó també un "no" a parlar-ne", ha destacat el president de la Generalitat, que ha volgut deixar clar que en cap moment la Generalitat renunciarà a la via del diàleg.En dues ocasions ha repetit que el procés "no va de nacionalisme". "És un acte d'aprofundiment democràtic", ha assegurat Puigdemont. França és un dels estats europeus on la independència de Catalunya genera més recels, i el seu ambaixador a Espanya ja s'ha reunit amb el president en privat.Pel que fa al reconeixement d'una hipotètica Catalunya independent, el president de la Generalitat s'ha mostrat convençut que la Unió Europea l'homologaria de la mateixa manera que ho va fer amb Eslovènia. "Recordo quan Jacques Delors [expresident de la Comissió Europea] va dir que mai es reconeixeria la independència d'Eslovènia i després va acabar dins de la UE", ha remarcat.
Això seria una estupidesa.
Ja no ve d'aquí. | 0.912933 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_611141 | Philomena Mealing
, també coneguda com a Bonnie Mealing, fou una nedadora australiana que va competir durant les dècades de 1920 i 1930.
El 1928 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Amsterdam, on disputà dues proves del programa de natació. En ambdues, els 100 metres lliures i 100 metres esquena quedà eliminada en sèries. En acabar els jocs se centrà en la modalitat d'esquena i el febrer de 1930 va establir un nou rècord del món dels 100 metres esquena amb un temps d'1m 20.6". El 1932, als Jocs de Los Angeles, guanyà la medalla de plata en la prova dels 100 metres esquena del programa de natació.
El 1933 va establir un nou rècord mundial en els 200 metres esquena, però poc després es va retirar de la natació.
A la seva mort, el 2002, Mealing era la darrera medallista australiana supervivent dels Jocs Olímpics de 1932 i l'últim membre supervivent de la selecció australiana als Jocs Olímpics de 1928. | 1 | perfect | {"en": 0.018763796909492272, "ca": 0.9812362030905077} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=611142 |
mc4_ca_20230418_4_477842 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Treball inèdit » Article de revista o part component d'una publicació periòdica » Xató » FESTA » Festes marineres » Carnaval » toc de campana » Calafat » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_tipologia_rec_doc%3A16&f%5B4%5D=field_tipologia_rec_doc%3A14&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2325&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A319&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A474&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A469&f%5B9%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A310&f%5B10%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1886 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_600399 | L'AVUI acomiada Salvador SostresSegons el columnista, el director Carles Flo considera que la seva columna 'perjudica el bon nom del diari'17.11.2009 ! 18.14hLa direcció del diari AVUI ha comunicat al polèmic columnista Salvador Sostres que no continuarà treballant al rotatiu perquè la seva columna és 'repetitiva i representa un llast pel diari, ja que no aporta res i perjudica el bon nom de la casa'. Són les paraules que Sostres atribueix al director del diari, Carles Flo, en la columna de comiat que es publicarà aquest dimecres a l'AVUI i que Sostres ha publicat a la seva pàgina web, on ja avança que continuarà escrivint a partir d'ara. L'acomiadament de Sostres arriba vuit anys i mig després del seu fitxatge a mans de l'exdirector del rotatiu, Vicent Sanchis. En el seu últim escrit al diari, Sostres agraeix l'atenció rebuda als lectors i avisa que continuarà treballant en la defensa 'd'aquells que són insultats, agredits i fins i tot segrestats', en clara referència als seus amics Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. En l'article de comiat de l'AVUI, Sostres assegura que la direcció li ha ofert continuar amb les entrevistes a canvi del mateix sou que cobrava ara, 'però el que jo he vingut a fer al món és a escriure el que penso, les entrevistes eren un entreteniment, i tot i que fóra ingenu creure que no tinc un preu, he de dir en tot cas que la meva xifra és una altra', sentencia Sostres. Sostres també té paraules pels lectors, als que agraeix la 'fidelitat' i la 'paciència' de llegir-lo tots aquests anys. L'escriptor també apunta que es repetirà en la 'defensa del meu país si és agredit, i naturalment que em repetiré en la defensa de tots aquells que per defensar Catalunya són insultats i agredits i fins i tot segrestats, i no tinguin cap dubte que defensaré els meus amics com fa tota persona decent'. Per últim, Sostres adverteix que l'adéu de l'AVUI 'no és una rendició', ja que 'queda molt per fer. Som els bons i guanyarem'. Font: Directe!cat ---------- últim article de Sostres a l'AVUI, avançat a la seva pàgina web: Adéu (Article de l'AVUI de demà) Aquesta és la meva darrera columna a l’AVUI, no pas per voluntat pròpia sinó perquè el director Carles Flo ha decidit acabar amb ella. Diu que és repetitiva i que representa un llast pel diari; que ja no aporta res i que en canvi perjudica el bon nom de la casa. M’ha ofert de conservar l’entrevista a canvi dels mateixos diners que cobrava fins ara, però el que jo he vingut a fer al món és a escriure el que penso, les entrevistes eren un entreteniment, i tot i que fóra ingenu creure que no tinc un preu, he de dir en tot cas que la meva xifra és una altra. És l’hora, doncs, d’acomiadar-se. Ho he sabut ara fa 15 minuts i per tant han de perdonar-me si no em surt un text gaire lluït. Clausurar 8 anys i mig així de sobte no és fàcil ni agradable. Voldria fer constar el meu agraïment a tots i cadascun dels lectors. Als que m’han llegit amb plaer i als que m’han llegit amb fàstic, als que han patit llegint-me i als que no sempre s’han sentit ben tractats. Als tots els que, encara que no ens coneguem, hem fent junts aquest camí des del principi fins al final. Als que em llegien al principi però ja no em llegeixen, i als molts joves que m’acaben de descobrir. Gràcies per la vostra fidelitat i la vostra paciència. A la meva pàgina web, salvadorsostres.com, continuaré escrivint un article diari i faré una valoració més extensa del que penso que ha passat amb aquest final precipitat. I naturalment que em repetiré en la defensa del meu país si és agredit, i naturalment que em repetiré en la defensa de tots aquells que per defensar Catalunya són insultats i agredits i fins i tot segrestats, i no tinguin cap dubte que defensaré els meus amics com fa tota persona decent. No crec que sigui cap gran mèrit, tot i que així s’acabi percebent en temps tan estranys com aquests. També voldria tenir un record per la molta gent que suposo que celebrarà el final d’aquesta columna. En fi, algun dia havia d’arribar l’adéu. Ha estat un honor, he procurat escriure amb honor i jugar-me la pell fins a l’última coma per les persones i les coses que estimo i en què crec. Això no és una rendició. Queda molt per fer. Som els bons i guanyarem.
Aviam, que el tio podia semblar repulsiu, personalment penso que no ho era i que es podien llegir coses interessants entre línies. Jo era d'aquells que reia amb segons quines coses (l'article de la setmana sobre les Jenys Vs Pubilles de Sàrria era antològic) i pensava, políticament incorrecte? sí, però té tota la raó. Amb d'altres, simplement me'l prenia a broma, però vaja, això ens passa a tots quan ens toca el rebre Ara, el que està clar, claríssim, és que aquest tio l'han fotut fora per anti-espanyol i anti-sociata. I d'això no m'en puc alegrar, i menys quan passa a l'Avui. Per cert, la seva qualitat narrativa -sobretot amb dir les coses clares i pel seu nom- era la millor de l'Avui amb moltíssima diferència.
Hòstima subversiu desitjo que no et passi res!! ! | 0.848106 | curate | {"ca": 0.9641634789611435, "es": 0.026172740084558083, "fr": 0.00966378095429837} | |
crawling-populars_ca_20200525_43_4049 | Diumenge, 15 de març del 2020
getCiudad();
Imatge d'un dels caixers pintats
La manifestació contra les retallades i la reforma educativa, que ha aplegat milers d'estudiants i familiars al centre de Barcelona, ha transcorregut sense incidents. Tot i això, alguns dels manifestants han llançat pintura contra les entitats bancàries i sucursals de multinacionals. La concentració ha sortit aquest migdia de la Plaça de la Universitat, en una marxa encapçalada pels sindicats majoritaris i sindicats d'estudiants. Hi ha participat gent de totes les edats; des d'estudiants universitaris fins a alumnes d'educació infantil i els seus pares. Un grup de manifestants, tot i que la marxa ha transcorregut pacíficament, ha tirat pintura contra els caixers automàtics i les finestres de les entitats bancàries així com han fet pintades a empreses multinacionals com Burguer King o Orange. Quan la concentració ha baixat per la Via Laietana, a més, alguns dels participants han cridat contra els agents de la Policia Nacional i han convidat els que estaven al balcó a "tirar-se".
JA JA Si no fueron con la cara tapada , estaran grabados por la camara de Vidio Vijilancia Haora mismo ya sabran quienes lo han hecho he y lo pagaran los daños .
Primero aprende a escribir. Después si eso, ya comentas.
Vandalisme és quan els estudiants llençen pintura contra els bancs, val, molt bé... i com li direm quan els bancs llencen contra tots els ciutadans, estudiants inclosos però únicament, hipoteques-escombraria, preferents-perpètues o operacions a crèdit al 28% mentre tenen les llibretes al 0,28%?.
Bueno en Barcelona ya se sabe, solo hay que escuchar lo que dicen los radicales de la CUP.
Això és terrorisme. Dret a vaga no vol dir destruir. Però mentre es permeti que hi hagi partits polítics que no critiquen aquests actes vandàlics, que insulten a partits polítics titllant-los de nazis, malament anirem.
Des que no hi ha bales, és el mínim que pot passar... I encara passen poques coses... molt poques coses...
aquesta cosa amarileta és d'Amarillo, Texas.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Amb la col·laboració de: | 0.779986 | curate | {"ca": 0.8360655737704918, "es": 0.16393442622950818} | : /vandalisme-a-la-vaga-destudiants--75658.html |
cawac_ca_20200528_4_21004 | Nou espectacle de Tortell Poltrona. Es tracta d´un show trepidant, carregat d´esquetxos que han fet història. Un recull dels millors números del seu repertori emmarcats en un espectacle que conté l´essència del pallasso de sempre i el repte d´alternatives innovadores. Tortell Poltrona és un dels pioners europeus en la renovació de la figura del pallasso. Carismàtic i tendre, contundent i ferotge, amb una càrrega d´energia inesgotable, combina la innocència i la trapelleria. | 0.701291 | curate | {"es": 0.07383966244725738, "ca": 0.9261603375527426} | http://pmc.ripollet.cat/asp/llistat_agenda.asp?ID=19927 |
mc4_ca_20230418_3_704106 | L'actuació de Cortes de Pallás, exemple d'enginyeria civil en l'Escola de Camins de la Politècnica
L'Àrea de Carreteres de la institució provincial ha participat aquesta setmana en la Setmana de l'Enginyeria Civil i el Medi ambient, organitzada per la ETSICCP
El diputat Pablo Seguí anuncia el disseny de futures accions de col·laboració que permeten a la institució provincial implicar-se en la formació dels alumnes
L'actuació d'emergència realitzada per la Diputació de València de Cortes de Pallás, com a conseqüència de l’esfondrament del vessant del Queixal va ser ahir protagonista en la Setmana de l'Enginyeria Civil i el Medi Ambient (SICMA) que està celebrant aquests dies l'Escola Tècnica i Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports (ETSICCP) de la Universitat Politècnica de València.
En una ponència presentada pel diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, i impartida pel director de l'àrea, Javier Piedra, més d'un centenar d'alumnes van poder conèixer com es va desenvolupar una complexa obra d'enginyeria civil, que va incloure el sosteniment del vessant en la zona del despreniment, el desenrunament i reconstrucció de la plataforma de la carretera CV-428 i el camí de Otonel, i el sosteniment i protecció de la resta del vessant no afectat pel despreniment. Una actuació en tres fases que es va perllongar durant més de 8 mesos amb una inversió de 2,2 milions d'euros i que va permetre tornar a connectar amb la resta del món a una població, la de Cortes de Pallás, a la qual l'esfondrament havia deixat aïllada.
La conferència, que havia despertat bastant expectació entre els estudiants i el personal docent de l'Escola de Camins, formava part de la participació de la Diputació de València en la SICMA 2017. Tal com va explicar als alumnes el diputat de Carreteres, la institució provincial ha volgut implicar-se en aquest esdeveniment “amb el doble objectiu de donar a conèixer a la ciutadania la labor que desenvolupem en l'administració i al temps col·laborar en la formació dels universitaris, mostrant-los casos reals i explicant-los com els coneixements que ara estan adquirint tenen després el seu trasllat en la pràctica professional”.
En aquest sentit, Pablo Seguí va expressar el seu compromís de desenvolupar una “col·laboració de futur” amb la ETSICCP, amb el director de la qual, Eugenio Pellicer, es va emplaçar a parlar i dissenyar accions conjuntes entre la institució i l'escola per al pròxim curs escolar.
El 6 d'abril de 2015 es va produir un important lliscament de terres en el vessant nord de la mola de Corts que va deixar sepultada la CV-428, única via d'accés a Cortes de Pallars. La magnitud del succés va fer necessària la col·laboració de les diferents administracions i d'Iberdrola, propietària de la central hidroelèctrica, per a, sota la direcció de la Diputació de València, titular de la carretera, dur a terme els treballs que permeteren reobrir la carretera i així retornar la normalitat a la població. Un objectiu que va quedar finalment complit el 21 de desembre de 2015.
Precisament aquest problema, el de l'aïllament, va ser el primer al que van haver de fer front els enginyers de la Diputació de València, tal com va posar de manifest el director de l'Àrea de Carreteres en la seua intervenció. Amb açò, Javier Piedra va voler posar l'accent als alumnes en la necessitat de “recordar sempre que davant qualsevol problema, l'aspecte personal és el primer al que ha d'atendre's, i més quan es tracta d'una administració pública, com és la Diputació de València”. Per açò, va explicar, “abans d'afrontar de quina manera anàvem a donar resposta a l'ensulsiada en si, havíem de garantir que els veïns i veïnes de Cortes de Pallás pogueren seguir desplaçant-se als seus treballs i col·legis, realitzant les seues compres i acudir al metge, i per a açò era necessari crear un accés alternatiu”. | 0.853012 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.dival.es/sala-prensa/content/lactuacio-de-cortes-de-pallas-exemple-denginyeria-civil-en-lescola-de-camins-de-la-politecni |
macocu_ca_20230731_4_139251 | CANVIO MOTO PER IMPALA
tinc una SANGLAS400 guàrdia civil perfecta de tot amb itv i una YAMAHA DIVERSION 600 les cambiaria per una MONTESA IMPALA en iguals condicions ,s'entén que és una moto per la impala no les dues escull la que mes t'agradi informate al tel de 9 matí a 9 nit
Anuncis similars CANVIO MOTO PER IMPALA | 0.628895 | curate | {"en": 0.06962025316455696, "ca": 0.8069620253164557, "es": 0.12341772151898735} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_113104 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | LA LLAGOSTA, C.D.,A - MERCANTIL, C.E,E
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17865804365400162, "ca": 0.6079223928860146, "en": 0.12368633791430882, "pl": 0.012934518997574777, "nl": 0.02263540824575586, "pt": 0.02667744543249798, "fr": 0.02263540824575586, "id": 0.004850444624090542} | : /acta/1920/futbol-7/benjami-7-segona-divisio/grup-10/72b/la-llagosta-cd-a/72b/mercantil-ce-e |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.