id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_8_178737 | Home / Acció Sindical / Debats:18 i 19-n Alboraia i Benimaclet: «L’altra cara de l’AVE».
Conferències-debats per un ferrocarril públic, social, segur i sostenible a càrrec de Juan Ramón
Ferrandis (Coordinador de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril Públic de CGT). Convoquen AAVV Benimaclet, FESMAL i CGT.
I 27-N Manifestació Estatal pel Ferrocarril Públic en Madrid (apuntar-se en el 96 383 44 40). | 0.503193 | curate | {"ca": 0.6942355889724311, "es": 0.3057644110275689} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_173946 | Sempre he pensat que estaria bé tenir un mapa comarcal complet on hi haguera totes les assemblees locals/barri, ateneus, casals,... vinculats a l'EI. Seria bo, dissenyar aquesta mena de mapa amb els contactes i correus electrònics de cadascuna, o les adreces dels locals, per tal de tenir un panorama més complet i saber a qui adreçar-te si vols informació. Es podria fer un mapa comarcal tipus el que tenien els maulets a la web i que clicaves una comarca i et sortia pam! l'assemblea; doncs així però amb tot el que hi ha. Així doncs, caldria comptar les assemblees de: - CUP - Endavant - Maulets - CAJEI - SEPC - Alerta Solidària - PSAN - MDT - Joves per l'Alliberament Gai No sé si em deixe alguna... I a més tots els casals vinculats d'alguna manera a l'EI.
PD ACTUALITZAT EN AQUESTA PÀGINA PER FER MÉS CÒMODA LA REVISIÓ. HI HA COMARQUES, ON ALGUNES ASSEMBLEES O COL·LECTIUS TINC DUBTE SI SÓN COMARCALS O LOCALS PD2 TENIM 44 SOBRE 86 UN HEM APLEGAT A LA MEITAT!!! 50%!!! Omplim-ho tot!! MAPA ORGANITZATIU DE L’EI 1 Bages Manresa: SEPC secundària, Maulets, Assemblea de Joves(CAJEI), CUP, Casal Popular la Fadulla Sallent: CUP Santpedor: SEPC secundària Navarcles: CUP Artés: - Ateneu Popular La Falç - Assemblea Revolucionaria d'Artés Cardona: Associació Cultural 18 de Setembre 2 l'Horta: - Assemblea d'Alerta Solidària - València - Assembla d'Endavant - Ciutat Vella - Assemblea de Joves de València - L'Espart (CAJEI) - Assemlea de Maulets - València - Assemlea d'Endavant - Benimaclet - Assemblea de Maulets - Horta Sud - Assemblea de Joves de l'Horta Sud - L'aixada (CAJEI) - Assemblea de Joves de Benimaclet (CAJEI) - SEPC - Campus de Tarongers - SEPC - Campus de Blasco Ibañez - SEPC - Campus de Burjassot - SEPC - UPV - PSAN - València - MDT - València - COS - Unió Territorial de l'Horta-Ribera - Centre Social Terra - Benimaclet - Ateneu Popular - Botànic - xat de la Corbella - Ciutat Vella - Ateneu Popular La Canterella - Godella - Ca' Bassot - Burjassot - Grup de Muntanya de l'Esquerra Independentista Viarany - València - Associació Cultural La Lluna Roja - Ciutat Vella - SEPC Benicalp (València): rosa maria@ msn.es - SEPC Malilla (València): rosa maria@ msn.es - SEPC La Pobla de Farnals (Horta Nord) - SEPC Silla (Horta Sud) - SEPC Picassent (Horta Sud) - SEPC Meliana (Horta Nord) - SEPC Burjassot (Horta Nord) - SEPC Torrent (Horta Sud) 3 A les Valls del Vinalopó: PSAN-monòver MAULETS-Novelda SEPC-Monòver Assemblea de joves-Monòver 4 Berguedà: "La Fona" de Gironella Berga: CUP, Maulets, Casal Panxo i Alerta Solidària Olvan: Ateneu Popular Olvanès La Pobla de Lillet: Lillet Rebel 5 Tarragonés: Endavant-OSAN, Assemblea de Joves de Tarragona (CAJEI) i Casal Popular Sageta de Foc, SEPC-URV i SEPC-IES Martí Franqués. 6 Baix Camp: Casal Despertaferro, Maulets Baix Camp, Assemblea de Joves de Reus (CAJEI), Casal Popular la Caldedera de Riudoms i Casal el Lluert de Montbrió, SEPC-URV, SEPC-Riudoms, SEPC-La Selva de Camp i CUP-Reus, SEPC – Reus. 7 Alt Camp: Casal Popular la Turba de Valls, SEPC – Valls, Assemblea de Joves de Valls (CAJEI), CUP-VALLS, Col·lectiu 1714 a el Pla de St Maria, i Casal Popular La Bretxa d'Alcover. 8 Priorat: Col·lectiu Independentista de Priorat. 9 Baix Gaià: Assemblea de Joves del Baix Gaià (CAJEI) 10 Alt Penedès: - Endavant Penedès - CUP Vilafranca - Assemblea de Joves de Vilafranca (CAJEI) - La Torxa - Zitzània Cultural - Coordinadora Antirepressiva del Penedès - Assemblea Penedès Nord - Ateneu Popular X - Casal Independentista el Cep - CPO El Taller - La Fornal -AP Suicidi Revolucionari St Martí Sarroca 11 Vallès Oriental - Assemblea comarcal d’Endavant - Caldes de Montbui: Assemblea de Joves de Caldes (CAJEI) http://cat.bloctum.com/ajcaldes/ - La Garriga: Assemblea de Joves del Figaró i la Garriga (CAJEI), SEPC i CUP - Cardedeu: Assemblea de Joves de Cardedeu (CAJEI), CUP i Casal La Traca - Granollers: Assemblea de Joves de Granollers (CAJEI), Casal L’Esquerda, i CUP Granollers - Sant Celoni - CUP / SEPC / Casal Independentista i Popular Quico Sabaté - Santa Maria de Palautordera – Ateneu Popular l’Esbarzer i SEPC - Santa Eulàlia de Ronçana – SEPC - Sant Esteve de Palautordera – SEPC 12 Garraf: - CUP Vilanova i la Geltrú - UM9 Ribes - CUP - CUP Sitges - Endavant - Assemblea de Joves de Vilanova (CAJEI) - Assemblea de Joves de Sitges (CAJEI)- Ateneu Popular de Sitges - Associació Cultural de Vilanova 13 Baix Penedès: - La Trinxera (el Vendrell) - Alternativa Vendrellenca - Assemblea de Joves de Calafell i Cunit (CAJEI) 14 Gironès Independents per Salt CUP Celrà AJ Celrà CUP Bescanó CUP Sant Gregori Girona - Endavant, Maulets, SEPC (UdG), SEPC secundària, CUP i Casal independentista El Forn. Llagostera - SEPC Salt – Maulets 15 Alt Urgell Assemblea de Joves de l'Alt Urgell (CAJEI)Casal Popular de l'Alt Urgell (La Seu)CUP La Vansa i Fórnols 16 Baix Vinalopó Maulets Elx: Cup, SEPC -secundària i Sepc (UMH) Guardamar: Sepc 17 Barcelonès - SEPC UB (Raval, Eixample, Sants-Montjuïc, Diagonal) - SEPC UPC (Les Corts) - SEPC UPF (Ciutadella i Rambles) - Gramenet del Besòs: Maulets, Local Social Krida - Badalona (Barcelonès Nord): Assemblea de Maulets, Assemblea de Joves de Badalona Sud (CAJEI), Casal Independentista Antoni Sala i Font, MDT i CUP - Vila de Gràcia: Assemblea de Joves de Gràcia-CAJEI, Endavant (OSAN), La Torna, SEPC, Ateneu independentista La Barraqueta. - Sant Gervasi: Assemblea de Joves de Cassoles-CAJEI i SEPC - Sarrià: Assemblea de Joves de Sarrià-CAJEI - Les Corts: Assemblea de Joves de Les Corts-CAJEI i Casal Independentista de Les Corts. - Clot: l'AJIC-CAJEI i el Casal Popular la Forja del Clot - l'Eixample: l'AJEN-CAJEI, el Casal Popular de l'Eixample i Maulets - Poble Sec: Maulets - Horta: AJHG-CAJEI i Casal Popular la Torxa. - Poblenou: Endavant, l'AJPN-CAJEI, Ateneu Popular Octubre de PobleNou i l'Ítaca (bar restaurant). - Sants: Assemblea de Joves de Sants-CAJEI, Casal Independentisata de Sants, Maulets, Can Vies i Endavant - Sant Andreu - Nou Barris: Endavant, AJ de Nou Barris (CAJEI), AJ Sagrera - Sant Andreu (CAJEI) 18 Anoia: Vila de Capellades - CUP Endavant SEPC - Capellades Assemblea de Joves de Capellades (CAJEI) El Jaç Roig - Capellades el GRILL de la Llacuna Ateneu Popular de Masquefa (¿) Maulets – Igualada SEPC – Igualada 19 L'Alacantí Maulets Alacant Maulets El Campello SEPC El Campello Sepc UA Sepc Alacant (secundària) Endavant Alacant 20 Alcoià Maulets 21 Plana Baixa: - Assemblea de Joves de la Plana Baixa (CAJEI) - Maulets - COS – Unió Territorial de La Plana - SEPC Betxí - Endavant 22 Plana Alta: - Maulets - Sepc UJI - COS – Unió Territorial de La Plana - Sepc – Castelló (secundària) - Endavant - Casal Popular 23 Baix Llobregat SEPC UPC (Castelldefels) Martorell - cup Molins - cup Endavant Maulets – El Prat 24 Ripollès Ripoll : CUP Sant Joan de les Abadesses : CUP i el Casal Independentista i Popular l'Espurna 25 La Costera SEPC Xàtiva Assemblea de Joves de La Costera – L’Escarot (CAJEI) CUP-Barxeta 26 Baix Ebre Assemblea de Maulets a Tortosa SEPC Tortosa Casal Panxampla (Tortosa) 27 Osona CUP Calldetenes CUP Centelles CUP Vic CUP Montesquiu SEPC UVic Maulets Endavant Alerta Solidaria COS – Unió d’Osona Casal Popular Boira Baixa (Manlleu) Casal Independentista Manuel Viusà (Vic) Casal Independentista La Traca (Tona) Assemblea de Joves de la Vall del Ges (CAJEI) Col·lectiu Ges Insurrecte (Torelló) Col·lectiu El càntir de Sant Julià, Vigatans 1705- Supporters del CP Vic Associació Cultural d’Osona l'ALOU 28 Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès: CUP Sant Cugat, AJSC – CAJEI, SEPC secundària, Casal Popular La Guitza, Terra Dolça (espai gastronòmic i cultural) Cerdanyola: SEPC UAB, Maulets, PAS Terrassa: Endavant, CUP Terrassa, L'Estapera (bar-cafeteria), AJIT (Assemblea de Joves Independentistes de Terrassa), SEPC UPC Sabadell : Endavant, Assemblea de joves de la Creu Alta (CAJEI), Assemblea de joves de Sabadell Sud (CAJEI), Ateneu Popular l'Escletxa, CUP Sabadell, Casal Independentista i Popular Can Capablanca. Ripollet: Col·lectiu Obrer i Popular Montcada i Reixac: Assemblea de Joves de Montcada i Reixac (CAJEI) 29 Solsonès Associació Cultural Casal Voliac (Solsona) Casal Popular La Fura (Solsona) Casal Popular l'Estaca (Sant Llorenç de Morunys) 30 Vall d'Albaida: Assemblea de Joves de la Vall d'Albaida i les assemblees locals que la conformen. Endavant SEPC - Benigànim COS – Unió comarcal 31 Comtat: L'Assemblea de Joves de la Vall de Perputxent-CAJEI, Endavant Ateneu de Beniarrès Col·lectiu El Rogle (Beniarrés) 32 Camp de Túria AJ de Casinos-CAJEI 33 Montsià COS Maulets SEPC 34 Maresme: - Maulets Alt Maresme - Maulets Argentona-Mataró - Maulets Baix Maresme. - CUP El Masnou. - CUP Premià de Mar. - CUP Vilassar de Dalt. - CUP Vilassar de Mar. - CUP Dosrius. - CUP Arenys de Munt. - CUP Pineda de Mar. - CUP Mataró - Casal Fèlix Cucurull (Mataró) - Associació Cultural Bullangues - Taverna Atzucac (Mataró) - SEPC Argentona - SEPC Alella 35 Pla de l'Estany CUP Banyoles EndavantCol·lectiu La Falç 36 La Selva Casal el Trabuc (Sant Hilari Sacalm) CUP Blanes CUPA Arbúcies Ateneu l'Arbóç (Arbúcies) 37 Segrià SEPC UdL CUP Lleida AJ Lleida (CAJEI) Casal Independentista Ocell Negre (Lleida) 38 Alt Empordà CUP Viladamat Maulets Casal LA VOLTA (Figueres) 39 Baix Empordà CUP Torroella CUP Guíxols CUP Palamós CUP La Bisbal d'Empordà Maulets Assemblea Independentista del Baix Empordà Col·lectiu l'Aixada (Torroella de Montgrí) 40 Plana d’Urgell CUP Maulets 41 Mallorca: SEPC UIB Ciutat: ->Maulets ->SEPC Secundària Mallorca Nord: ->Maulets ->SEPC (Inca) Pla i Llevant: ->Maulets 42 El Sénia AJ Vinaròs - CAJEI COS Vinaròs i Alcanar Casal Popular del Sénia (Vinaròs) Associació Cultural Aplec del Sénia AJ de la Sénia - CAJEI 43 Rosselló Maulets
Falta la CUP de València i la de Palau-Solità i Plegamans, al Vallès Oriental
A València no hi ha CUP.
No? És que jo em baso mirant la web, gràcies per anar-ho desmentint | 0.79913 | curate | {"ca": 0.9675101214574898, "es": 0.012246963562753036, "en": 0.015789473684210527, "ja": 0.0006072874493927126, "eo": 0.001417004048582996, "la": 0.002125506072874494, "it": 0.0003036437246963563} | |
mc4_ca_20230418_14_734138 | Pluges en alguns punts de Catalunya, encara insuficients per combatre la sequera
Després de tantes setmanes de sequera el temps ha donat bones notícies. En alguns punts de Catalunya ha plogut. Han estat les típiques tempestes d'estiu, algunes acompanyades de calamarsa, que no són suficients per combatre la sequera. Les pluges més intenses han caigut en algunes comarques gironines, que han portat conseqüències locals: alguna petita inundació i ensurts en alguns horts, en punts del Pirineu i el Prepirineu.
12 Jun 2005 - 08.27
Un cop més, el mal temps ha afectat l'agricultura i els pagesos, que feia mesos que demanaven que caigués aigua per a les collites, però no en forma de pedra. La majoria d'horts de Banyoles i la rodalia s'han vist afectats per la pedregada i tres hores després de la tempesta encara es podia veure una gran quantitat de calamarsa entre les verdures.
El Pla de l'Estany ha estat una de les comarques més afectades per la tempesta d'aquesta tarda. Els bombers han rebut una desena d'avisos per baixos inundats, sobretot a Banyoles.
La tempesta ha estat forta, però irregular, i això explica que a Girona s'hagin recollit només quatre litres d'aigua, mentre que a molts pocs quilòmetres, a Cornellà del Terri, n'hagin caigut una trentena.
Durant els pròxims dies podria continuar plovent. | 0.816375 | curate | {"ca": 0.9854294478527608, "en": 0.014570552147239263} | http://www.ccma.cat/324/pluges-en-alguns-punts-de-catalunya-encara-insuficients-per-combatre-la-sequera/noticia/93103/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_165623 | La Jet Blaster és la diversió personificada! Amb un estil inspirat en grafits, un motor de primera qualitat i una gran relació potència-pes, els més aventurers tenen garantida una agilitat emocionant i un maneig senzill per conquerir ràpidament les onades.
Està preparada per a una conducció divertida i emocionant, amb falques per als peus que permeten un domini gairebé instantani dels trucs, les piruetes i les acrobàcies; un manillar especialment dissenyat per fer moviments lliscants i un nou ajust elèctric millorat per a un control fàcil i una gratificació instantània.
Benzina inclosa en la tarifa d'1h i 2h!
Si el teu viatge no supera les dues hores, no hauràs de preocupar-te en cap moment del combustible. Per a les tarifes de 4h o 8h, caldrà fer el ple de combustible a la nostra plataforma, de manera que la gasolina en aquest tipus de lloguers no està inclosa.
Veure més
A tenir en compte...
Per llogar la Jet Blaster amb capacitat màxima per a dues persones, és obligatori presentar físicament la corresponent llicència nàutica en vigor abans del lloguer. A més, és obligatori deixar una fiança en efectiu o targeta el dia de l'activitat. Recorda presentar la teva confirmació de reserva des del mòbil o impresa, a la nostra taquilla el dia de l'activitat. | 1 | perfect | {"ca": 0.9841395717684377, "fr": 0.01586042823156225} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_833470 | Espanya reprèn l`eix central com a prioritari front al corredor Mediterrani La ministra de Foment, Ana Pastor, ha anunciat que el Govern inclourà el corredor central del túnel transpirinenc d’Osca en la contraproposta d`eixos prioritaris europeus que enviarà de manera immediata a Brussel • les. L`eix va ser descartat en el seu moment per la Comissió Europea, però el Govern creu que no pot donar-se prioritat a "cap territori enfront d`un altre" perquè totes les comunitats autònomes mereixen el mateix. "No volem una Espanya asimètrica", ha sentenciat Pastor.També ha assegurat que aquesta decisió no restarà inversió al corredor mediterrani ni a l’atlàntic, que es connectarà per Irun. L`eix mediterrani es perllongaria, a més, fins a Algesires per Almeria. http://araomai.cat/noticies/i/1333
Gràcies CiU!
Serà que el PP ha guanyat a Espanya per culpa de CIU Sou molt pesats. No podeu estar així tot el dia!
Gràcies CIU! OI que hi pacten? doncs a són culpables del que faci el PP, ja que si hi pacten i hi voten, és que tot els hi va bé no? No et recordo amb aquesta demagògia quan la gent deia Gràcies E. Curiós.
XD Per pactar amb el PP els pressupostos de la Generalitat són responsables de tot el que faci el PP a Madrid?
Reducció delegacions, ingressos per espanyolistes... Home, si el PP de Madrid va en contra nostra, què hi fa CIU pactant-t'hi?? ?
Secundo el comentari d'en XSiM avui al Facebook. De veritat, la gent no volem aquests discursos per part dels polítics. Que ho sapigueu.
Perdona maco, quan ERc pactava amb el PSC-PSOE, que va ser un error, quan el PSOE feia alguna cosa aberrant, s'acusava a ERC de pactar amb ells. No et vaig veure mai dient aquestes parides, de fet, les alimentaves. I ara resulta que calles com un puta no? Ets un hipòcrita.
+111111111 Són uns patètics hipòcrites. | 0.805141 | curate | {"ca": 0.9294907666480134, "fr": 0.03917179630665921, "ro": 0.008953553441522105, "pt": 0.02238388360380526} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_27304 | El President del Consell d’Administració, d’acord amb les facultats atorgades pel Consell d’Administració de la societat GERMANS BOASA, S.A (la “Societat”) amb data 28 de setembre de 2022, ha acordat convocar la Junta General Extraordinària d’Accionistes, convocada per a la seva celebració presencial al domicili social el dia 9 de novembre de 2022, a les 10:00 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria el dia 10 de novembre del mateix any i a la mateixa hora, a Rubí (Barcelona), Avinguda Olimpíades, 89-91, sota l’Ordre del Dia que es detalla a continuació.
Possibilitat d´assistència remota o telemàtica. Als efectes del que disposa l’article 9 dels Estatuts Socials de la Societat, aquells accionistes que no puguin desplaçar-se al domicili social podran atendre a la Junta General d’Accionistes per videoconferència múltiple.
L’assistència telemàtica a la Junta General es realitzarà mitjançant la connexió a una plataforma de videoconferència contractada per la Societat, accedint els accionistes a través de l´enllaç que els remetrà el President del Consell d’Administració a l´adreça de correu electrònic que a aquests efectes consti al llibre registre d’accions nominatives amb suficient antelació a la data celebració de la Junta General. La Societat garantirà que la connexió es subjecti a les disposicions previstes a la Llei. En aquest sentit, aquells accionistes que vulguin optar per l’assistència telemàtica hauran de comunicar-ho al President del Consell d´Administració, per qualsevol mitjà escrit que deixi constància de la seva recepció, amb una antelació mínima de 48 hores a la data de celebració de la Junta General. L’assistència telemàtica a la Junta General de l’accionista deixarà sense efecte la delegació de vot.
ORDRE DEL DIA
Modificació de l’article 18è dels Estatuts Socials relatiu al percentatge de repartiment de dividends
Precs i preguntes
Delegació de facultats per a l’elevació a públic dels acords adoptats per la Junta.
Redacció, lectura i aprovació, si procedeix, de l’acta de la Junta i, en el seu defecte, nomenament d’interventors per la signatura de la mateixa.”
Es recorda als senyors accionistes que poden examinar en el domicili social o obtenir de forma immediata mitjançant l’enviament d’aquesta petició per correu electrònic al senyor President del Consell d’Administració de la Societat per al lliurament o tramesa gratuïta de la documentació relativa als acords que seran sotmesos a l’aprovació de la Junta General d’Accionistes. En particular, i de conformitat amb les disposicions de l´article 287 de la Llei de Societats de Capital, s´informa als accionistes del dret que els correspon d´examinar en el domicili social el text de la proposta de modificació estatutària i de l´informe emès pel Consell d´Administració, així com per sol·licitar l´entrega o enviament gratuït dels esmentats documents. Aquesta tramesa es podrà sol·licitar també enviant un correu electrònic al senyor President del Consell d’Administració sol·licitant aquesta documentació. | 0.881958 | curate | {"ca": 0.9900398406374502, "de": 0.004316069057104913, "es": 0.005644090305444887} | https://www.germansboada.cat/ |
macocu_ca_20230731_2_366288 | Telecinco es queda en estat de xoc: «Em nego a patir»
El retorn de Carmen Borrego a 'Sálvame' ha revolucionat els platós de Telecinco i Terelu Campos no ha dubtat a fer una clara declaració d'intencions.
L'univers de Mediaset és tot un món de polèmiques i conflictes entre els treballadors. Lluny de mantenir un perfil professional, els col·laboradors han deixat el seu rol laboral pel de personatge del cor, fet que els converteix a molts en notícia.
Aquesta dinàmica és una de les senyes d'identitat de la cadena i tot el que passi a la vida dels treballadors és important. Un dels clans televisius per excel·lència és el de les Campos. Fa un temps que van deixar de ser considerades presentadors i van passar a convertir-se en un objectiu fàcil per a molts.
L'arribada de Carmen Borrego a la televisió va comportar un gran nombre de polèmiques. La seva sortida peculiar de 'Sálvame' i l'actitud que va tenir van ser tema del dia en el seu moment.
Aquesta setmana s'ha conegut la tornada de Borrego al programa que tant la va fer patir. Una notícia que ha causat molt enrenou, ja que ha decidit deixar el format on l'han ajudat i escoltat sempre.
Lluny de mantenir-se al marge, Terelu ha escrit un apartat sobre aquest tema a la revista on col·labora. Les seves paraules són bastant incendiàries i ha aconseguit fer tremolar els fonaments de la cadena.
Telecinco tremola davant l'avís de Terelu Campos
La reincorporació de la filla petita de Teresa Campos al programa vespertí ha estat una cosa inesperada. Les seves declaracions i atacs constants al programa feien creure que no tornaria mai més.
Després de participar al concurs culinari, la relació amb els antics companys va millorar bastant i ella mateixa es va encarregar de fer-ho saber a 'Viva la Vida'. Aquest canvi d'actitud no va ser ben rebut ni per la seva germana ni per la seva neboda, les quals van qüestionar el canvi.
Des d'aleshores, es va començar a especular i rumorejar sobre un possible retorn, fins que la setmana passada es va sortir de dubtes. Carmen formava part d'una de les dues noves col·laboradores de la cadena per aquesta nova temporada.
La notícia va agafar desprevinguda Terelu, que no ha dubtat a pronunciar-se a la revista 'Lecturas', en la seva col·laboració setmanal. Comença el relat assegurant que la va sorprendre molt i agraeix que fos la seva germana qui ho expliqués en primícia.
Continua el relat assegurant que ha estat una decisió personal en què ningú hauria d'aconsellar-la, però que un cop hagi pres la decisió ella opinarà el que consideri. Afirma conèixer les raons que han fet que torni al programa, però no ho vol explicar.
«Tots volem més feina, no ho negaré», es mostra rotunda i confirma que ella està on vol estar. Assegura que no se sent millor i superior a ningú per no tornar al programa perquè està encantada amb el seu equip actual.
Durant l'escrit, transmet que l'arribada de Borrego a 'Sálvame' ni li ve ni li va. De fet, ha llançat un avís a la cadena que ha fet tremolar els seus fonaments.
També ha volgut matisar que dona suport i respecta la seva decisió, però que no és motiu perquè ella hi tingui alguna cosa a veure. Per finalitzar, ha llançat un dard al programa assegurant que ara es troba feliç, compresa i escoltada.
Sens dubte, una declaració d'intencions que no ha deixat ningú indiferent i ha fet que Telecinco rebi un cop directe.
Terelu té clara la seva postura davant el retorn de Carmen a 'Sálvame' i no vol que la seva situació actual es vegi perjudicada. | 0.817351 | curate | {"es": 0.015304649148137454, "ca": 0.9532197516604101, "pt": 0.0314755991914525} | |
mc4_ca_20230418_6_665128 | El Pebrasset: Pot l'ADN teletransportar-se?
Luc Montagnier, premi Nobel de medicina en 2008 per descobrir el virus del sida, està acabant de preparar un estudi que es traurà a la llum en el pròxims mesos. Mentrestant ha publicat un resum dels sues treballs en arXiv.
Montagnier assegura que l’ADN pot projectar còpies de si mateix per mig d’ones electromagnètiques; que poden ser recollides i almacenades en aigua pura i, gràcies a certs efectes quàntics, crear en ella una nanoestructura d’idèntica forma a l’ADN, aquestes poden recrear l’ADN a partir de la nanoestructura teletransportada, com si l’ADN original estiguera allí mateix.
Les primeres reaccions no han sigut favorables i experts es mostren com a mínim escèptics.
En essència, els científics han utilitzat dos tubs d’assaig. El primer contenia un fragment d’ADN. El segon, aigua completament pura i sin residu de matèria orgànica en el seu interior. Ambdós tubs es tancaren després en una càmera especial que anul•la el camp electromagnètic natural de la Terra. Per últim el tubs van ser enrotllats en tubs de coure del que emanava un lleuger camp electromagnètic.
Set hores després, el contingut dels tubs va ser sotmés a reaccions en cadena de la polimerasa (PCR), per replicar de forma massiva qualsevol fragment d’ADN que es poguera encontrar en la mostra.
L’explicació de Montagnier és que l’ADN del primer tub va emetre senyals electromagnètics capaços d’imprimir la seua pròpia estructura a altres molècules, en aquest cas a les de l’aigua. El qual implica que l’ADN deu ser capaç, de projectar-se a si mateix d’una cèl•lula a altra. Es tractaria de l’equivalent genètic de la teleportació quàntica, tècnica de la física amb la que les partícules subatòmiques logren transmitir el seu estat i característiques de forma instantània a altres partícules amb les que espiguen entrellaçades.
Hi hauria que esperar a que es passe per el procediment establert de revisió per pars, en el que especialistes independents avaluen fins al mínim detall d’un experiment abans de donar-li per bo. Sols després es podrà dir que el treball constitueix un autèntic adelantament científic.
Altra noticia relacionada
Publicado por Xavi Pascual en 11:11
Etiquetas: biogeo4eso, curs2010-2011, ferrandoespib, l'ADN | 0.834514 | curate | {"en": 0.019162210338680926, "ca": 0.9117647058823529, "es": 0.06907308377896614} | http://elpebrasset.blogspot.com/2011/02/pot-l-teletransportar-se.html |
acn_ca_20201011_0_84069 | AMPLIACIÓ:La família d'un soldat republicà de Sant Joan les Abadesses rep les restes identificades en una fossa de la Guerra Civil
El net de Tomàs Verdaguer, mort als 34 anys, qualifica d'"humiliant" per a les víctimes l'acte d'exhumació de Franco
ACN Sant Joan de les Abadesses.-Acte emotiu i senzill aquest divendres a l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) amb l'entrega a familiars de les restes d'un soldat, mort al front republicà durant la Guerra Civil amb 34 anys. Es tracta de Tomàs Verdaguer Roqué, que no va superar les ferides mentre lluitava al front del Segre. Va ser enterrat a la fossa comuna del Soleràs (les Garrigues). El seu net, Xavier Verdaguer, acompanyat de la seva germana, ha rebut emocionat les despulles identificades gràcies al programa de la Generalitat. "Som afortunats perquè tenim el que altra gent no té", ha afirmat. També ha qualificat d''humiliant" per a les víctimes l'acte d'exhumació del dictador Franco celebrat ahir.
Els familiars de Tomàs Verdaguer Roqué, un pagès de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) que va lluitar a la Guerra Civil, podran enterrar les seves despulles 81 anys després que morís al front del Segre, el 1939. Tenia 34 anys quan va morir al front republicà després de rebre una bala al crani que no va poder superar. Primer va ser traslladat a un dels hospitals del Soleràs (les Garrigues) i, un cop mort, va ser enterrat a la fossa comuna del del cementiri vell del Soleràs .
La fossa es va obrir el 2017 en una de les excavacions del pla de fosses impulsat pel Govern. Els arqueòlegs hi van trobar 146 individus i els treballs van ser complexos per l'alta superposició de les restes. A dia d'avui, és la fossa més gran excavada a Catalunya pel que fa al nombre de persones localitzades. Tomàs Verdaguer Roqué és la vuitena víctima identificada en aquest indret a través del programa d'identificació genètica. I els treballs continuen desenvolupant-se amb l'objectiu d'aconseguir identificar més restes.
"El meu avi era un pagès, no era un home marcat políticament, va anar al front perquè li va tocar", explicava el seu net, Xavier Verdaguer, que ha estat l'encarregat de rebre les despulles acompanyat de la seva germana. En el moment en què va anar al front, tenia una dona, un fill de nou anys (el pare d'en Xavier) i una filla, i vivien al mas conegut com a Can Ramon de la Pera. La família coneixia que havia estat enterrat a la fossa perquè tenien un certificat de defunció, però no va ser fins fa uns deu anys que van decidir començar a buscar-lo. "Era un record dolorós per al meu pare i a casa no se'n parlava", assenyala Verdaguer.
Després de recerques infructuoses, es van inscriure al cens de persones desaparegudes de la Generalitat. El Programa d'Identificació genètica compta amb una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes que es creuen amb perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. El mateix Xavier Verdaguer va donar mostres d'ADN que han estat essencials per poder identificar les restes del seu avi. Recorda que quan van saber que l'havien identificat van sentir una barreja d'emocions.
"Contents per descobrir-ho però molta tristor perquè feia pocs mesos que havia mort el pare, que era qui l'havia conegut i qui l'havia trobat més a faltar". El pare d'en Xavier, Josep Verdaguer, va encarregar-li que s'ocupés de la recerca en nom seu per la seva edat avançada. L'últim cop que en Josep va veure viu el seu pare va ser quan marxava amb un camió cap al front. Ell tenia nou anys i estava al pati de l'escola quan el seu pare el va saludar amb la mà.
Aquest divendres han rebut la caixa amb les despulles i objectes personals (botons) de la mà de la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Gemma Domènech. "Esperem que us ajudi a poder tancar el dol", ha expressat tot afegint que continuaran les tasques d'identificació per aconseguir saber la identitat de les persones que resten anònimes.
En aquest sentit, ha subratllat la importància que els familiars de persones desaparegudes s'inscriguin al cens i donin ADN. I ha anunciat que s'han encarregat dos estudis per poder localitzar noves fosses al marge de les 517 que hi ha localitzades actualment en territori català amb milers de persones enterrades. "Esperem que la xifra creixi substancialment", ha dit.
El Pla de fosses, en marxa des del gener de 2017, planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Està coordinat pel Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica. En dos anys i mig, ha permès l’obertura de 21 fosses i la identificació de 8 persones. En total, les excavacions han facilitat la recuperació de 293 persones.
Per la seva banda, l'alcalde del municipi, Ramon Roqué, ha assenyalat que actes com aquest són un motiu d'alegria que, al mateix temps, recorda de nou el que va ser una guerra "injusta" promoguda per un dictador. També ha fet referència a la situació actual fent una crida a seguir lluitant per les "llibertats i la democràcia".
L'exhumació de Franco, un acte "humiliant" per a les víctimes
Quan se li ha preguntat a Xavier Verdaguer pel que va sentir al veure ahir les imatges de l'acte d'exhumació de Franco, aquest ho ha qualificat d'"humiliació" per a les víctimes i ho ha comparat amb l'acte d'aquest divendres, on hi havia només una quinzena de persones. "Només has de mirar quins actes s'han fet i quanta gent hi havia avui", ha dit. "També potser és la nostra manera de fer, íntima i discreta, no es tractava de fer grans celebracions. Però el que va veure ahir era una altra cosa", ha afirmat. I conclou que avui inicien un procés de dol que no saben quan durarà perquè "les ferides traspassen generacions" si bé són molt conscients que són una excepció per tenir "allò que molta gent no té encara", com són les restes dels familiars desapareguts. | 1 | perfect | {"ca": 0.990070193460024, "it": 0.009929806539976032} | https://www.acn.cat/text/item/la-familia-d-un-soldat-republica-de-sant-joan-les-abadesses-rep-les-restes-identificades-en-una-fossa-de-la-guerra-civil-2 |
cawac_ca_20200528_0_19829 | El Govern articularà com a molt tard després de l’estiu un mecanisme de pagament que proporcioni seg... [+]
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha valorat “molt positivament” la reunió que han mantingut aquesta tarda el president de la Generalitat, Artur Mas, i l’Associació de Municipis per la Independència, en què l’entitat ha informat el Govern que els consistoris que la integren pagaran els seus impostos a través de l’Agència Tributària de Catalunya. “Aquesta decisió ens permetrà tenir coneixement i gestió, que són passes prèvies ... [+]
Ramon Bonastre diu “amb tota la prudència i cautela del món” que la dada és “positiva”
Catalunya ha registrat un descens de l’atur de 1.126 persones el mes de març, el que representa una baixada del 0,2% respecte del mes anterior. A hores d’ara, el nombre total de treballadors en atur a Catalunya és de 664.050. El secretari d’Ocupació i Relacions Laborals, Ramon Bonastre, ha valorat com “positiva” la davallada de la xifra d’atur registrat del mes de març. Bonastre ha subratllat que fa aquesta valoració “amb tota la prudència i cautela del món”. ... [+]
Durant aquest període l’ICF ha focalitzat la seva activitat en el finançament d’inversions i circul... [+]
L’Institut Català de Finances (ICF) va posar en marxa el 2011 un pla d’actuació bianual amb l’objectiu d’impulsar i facilitar l’accés al finançament del teixit empresarial a Catalunya, especialment focalitzat en les pimes i els autònoms, per tal de contribuir a la reactivació de l’economia catalana. En el marc d’aquest Pla d’Actuació, el Grup ICF ha facilitat finançament a més de 8.500 empreses, el 98% de les quals pimes i autònoms, per un import g... [+]
Nascut a Barcelona l’any 1959, és Llicenciat en dret i màster per la UOC i l‘Institut de Seguretat P... [+]
El Govern de la Generalitat, a proposta d’Empresa i Ocupació, ha nomenat avui nou director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball Jordi Miró i Meix. Nascut a Barcelona l’any 1959, és Llicenciat en dret i màster per la UOC i l‘Institut de Seguretat Pública de Catalunya en polítiques públiques de seguretat. Funcionari de la Generalitat des del 1985, ha prestat serveis en diferents departaments, entre els quals destaquen Presidència, Justícia, Governació i també ... [+]
Malgrat les xifres, enguany ha estat el mes de febrer que menys ha crescut l’atur dels darrers 5 any... [+]
Catalunya ha registrat un augment de l’atur de 3.359 persones el mes de febrer, el que representa un increment del 0,5% respecte del mes anterior. A hores d’ara, el nombre total de treballadors en atur a Catalunya és de 665.176. El secretari d’Ocupació i Relacions Laborals, Ramon Bonastre, ha constatat la “desacceleració” de l’augment de les xifres d’atur registrat, fet que es va iniciar el passat mes de gener, però ha manifestat que aquesta desaccelerac... [+] | 0.854093 | curate | {"ca": 0.9975490196078431, "sh": 0.0024509803921568627} | http://www.catdialeg.cat/frontend/catdialeg/Economia-vs50014-in5 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_442921 | Doncs això, avui sentia la ràdio i entrevistaven a l'Anna Arqué i explicava que el dia 30 d'aquest mes hi ha convocada una manifestació a Brusel·les per reclamar el dret a l'autodeterminació de Catalunya.La web de tot el tinglado és aquesta: http://www.30m2014bru.cat/ Quina opinió en teniu?? No fa massa ja se'n va fer una amb un èxit força destacable, creieu que aquesta pot ser contraproduent? Per cert, sabeu si l'ANC hi dona suport?? No, no n'hi dona!!! Davant la pregunta de quina és la posició oficial de l'ANC sobre la manifestació convocada a Brussel·les per al dia 30/3/2014 per alguns col·lectius catalans junt amb altres moviments de països i territoris que demanen a les institucions europees el reconeixement del dret a l'autodeterminació, us volem informar que l'ANC no hi dóna suport, entre d'altres, pels motius següents: 1. La necessitat de la internacionalització del procés català i la sensibilització de l'opinió pública europea és una de les tres línies estratègiques del Pla d'Actuació de l'ANC. Tanmateix, creiem que aquest objectiu no es pot aconseguir adequadament fent manifestacions a l'estranger. 2. La nostra Assemblea Exterior a Brussel·les i altres persones pròximes a les institucions europees consultades ens han expressat les seves reserves sobre aquest tipus d'accions. El nostre procés d'autodeterminació ja és conegut per les autoritats europees i consideren que la realització de manifestacions en ciutats estrangeres, en aquest cas a Brussel·les, es pot veure com una pressió indeguda més que no pas com una acció positiva i generadora d'adhesions i simpaties internacionals. 3. Una de les claus per a l'èxit del procés català, des del punt de vista de la seva internacionalització, és la seva singularitat. Sense menystenir cap dels moviments que reivindiquen el dret a l'autodeterminació, no tots tenen el mateix grau d'implantació en els seus territoris ni les mateixes raons, justificacions i objectius que en el cas català. 4. En el cas concret de la manifestació del 30/3/2014, els seus organitzadors no han consultat l'ANC en cap moment sobre la conveniència i oportunitat d'aquesta mobilització ni sobre les seves característiques concretes. Per tant, l'ANC no se'n sent corresponsable. 5. Tenim l'antecedent de la manifestació dels 10.000 a Brussel·les de l'any 2009, que va posar de manifest la gran dificultat logística d'una mobilització d'aquest tipus. En aquell cas, malgrat el gran esforç fet pels seus organitzadors, la seva repercussió local i internacional va ser força limitada. No obstant això, l'ANC respecta la posició dels organitzadors de la manifestació i reconeix la llibertat dels seus membres per participar-hi a títol individual, si així ho consideren oportú. Comitè Permanent de l'ANC
M'acabo d'assabentar d'aquesta moguda. Que frikis que som els catalans...
es va obrir un fil si no vaig equivocat. | 0.819309 | curate | {"ca": 0.9817287420941673, "cs": 0.0028109627547434997, "fr": 0.015460295151089248} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_162732 | L’escola Miralletes està immersa en un projecte metodològic integral, en el qual els alumnes són els protagonistes del seu propi aprenentatge i on la motivació per descobrir n’és l’eix clau. El centre ofereix els canals que ajuden l’alumnat a pensar per ells mateixos, a investigar, a aprendre dels seus errors i dels seus encerts i, d’aquesta manera, també aprendre a ser crítics. El seu propòsit és oferir als infants un espai segur, un ambient relaxat on es puguin expressar en llibertat alhora que afavoreixi el seu desenvolupament emocional i intel·lectual.
La ciència ha entrat a les aules de l’escola Miralletes a través de la seva aliança amb CosmoCaixa, Museu de la Ciència de l’Obra Social “la Caixa”. Aquesta col·laboració ha permès la creació de la sala tinkering, que converteix l’escola en un espai obert, on l’aprenentatge esdevé una tasca interdisciplinària que connecta sabers i coneixement. Per a més informació del projecte podeu consultar el web: https://escolamiralletes.com/
El programa Magnet té per objectiu acompanyar els centres educatius en el desenvolupament d'un projecte educatiu en aliança amb una institució d'excel·lència. Aquesta aliança ha de permetre al centre desenvolupar un projecte innovador i de qualitat, un projecte atractiu, que tingui magnetisme i que es converteixi en un projecte de referència en el seu territori, tant per les famílies com per la comunitat educativa.
Per a més informació sobre el programa:
Magnet
Twitter
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi i rebràs el butlletí
Subscriu-t’hi
Reptes
Debat educatiu
Propostes de canvi
Oportunitats educatives
Seccions
Fundació
Actes
Projectes
Publicacions i vídeos
Blog
Notícies
Història
Contacte
Fundació Jaume Bofill
Provença 324, 1er.
08037 Barcelona
Tel 934 588 700
[email protected]
English Content
Who we are
Xarxes Socials
FBK
TWT
YTB
IG
Avís legal
Política de cookies
Creiem que el coneixement s’ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar i crear els continguts propis d'aquest web, per a qualsevol finalitat, inclosa la comercial. Només us demanem que reconegueu l’autoria de la creació original.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí. | 0.747979 | curate | {"ca": 0.9337694194603434, "en": 0.03311529026982829, "pt": 0.014717906786590351, "ru": 0.002044153720359771, "es": 0.005723630417007359, "fr": 0.009403107113654947, "zh": 0.0012264922322158627} | https://fundaciobofill.cat/videos/projecte-magnet |
racoforumsanon_ca_20220809_2_477710 | Ja que he vist que la guerra de bandes va bastant bé he pensat que podría intentar fer el mateix haver si també té éxit. Les normes són les mateixes. Per si algú no ho sap , les normes són les següents: 1.-Tots els jugadors començen amb 20 punts. 2.-Cada usuari pot treure-li dos punts a un jugador i sumar-li doa a un altre 3.-Cada cop que un jugador arribi als 40 punts anirá al Saló de la fama. 4.-Cada cop que un jugador arribi als 0 punts anirá a parar al pou. 5.-Tant si van al Saló de la famo com al pou l'usuari que els hi hagi fet anar haurá de proposar un nou jugador. 6.-Només es pot votar un dia per usuari. Els primer 11 jugadors són els següents(he posat 11 perqué així són com un equip): Urruti 20 Maldini 20 Puyol 20 Booby More 20 Hierro 20 Xavi 20 Zidane 20 Josep 20 Maradona 20 Ronaldinho 20 Kluivert 20 Saló de la fama Pou ()
Urruti 20Maldini 32Puyol 12Moore 20Van Basten 24 Oleguer 18 (+2) Pelé 18Zidane 16 (-2)Maradona 32Ronalpinhos 12 Kubala 34 | 0.782382 | curate | {"ca": 0.8736951983298539, "de": 0.12630480167014613} | |
racoarticles_ca_20221005_2_4889 | Una classe no es fa -segons caldria dir des del purisme idiomàtic. Tampoc no és dóna -en la formulació embastardida pròpia del català del barco. Ni menys encara s'imparteix -com figura que cal dir en llengua culta. No. Una classe s'interpreta.
Només que l'actor que li posa veu i gest i vida es diu, en aquest cas, professor. El qual, a més de saber a la perfecció el seu paper -després d'un aprenentatge intens i divers que ha començat molt abans de pujar a l'estrada-, ha de dominar els diferents registres comunicatius que calen per arribar al seu públic. Amb vista no sols a delectar-lo o a informar-lo -coses que també-, sinó sobretot i en especial amb vista a tenir-lo amatent i a persuadir-lo. Per tal que, després, aquest públic seu s'afanyi a estudiar pel seu compte -aprofundint-hi-tot allò que durant la classe li ha estat mostrat -li ha pogut just com a molt ser insinuat.
La comesa no és fàcil. Ja que si bé és ben cert, segons afirma George Steiner, que «rere un professor eficaç i carismàtic s'amaga un actor, un practicant més o menys expert de la locució i el gest», no resulta gaire menys evident de convenir, tot partint de la pròpia experiència empírica com a discent primer i com a docent després, que abunden entre el gremi dels professionals de l'ensenyament, en especial dins l'àmbit universitari, els extrems més contraposats en l'eix adés esbossat. És a dir, el del professor savi i erudit, vàlid per a la recerca, però patològicament tímid -incapaç de sobreposar-se a l'alumnat-i absolutament plumbi -amb valor més de soporífer que d'estímul. I el del professor escàs de coneixements, nul com a investigador, però amb prou dots histriònics perquè, a cop d'acudits i de prodigar-se practicant l'alumnisme, faci passar garsa per perdiu i embadaleixi amb focs d'artifici l'estudiantat -si més no el capbuit.
La qüestió és llavors si a fer de professor se n'aprèn altrament que no sigui fentne. I si abans, com a estudiant, no se n'ha après ja simplement fixant-s'hi, en els professors. Tot establint-hi els deguts contrastos i extraient-ne les pròpies conclusions. A fi de tenir clar quins d'ells convé emular i quins cal defugir. D'on bé es pot Els Marges 79, Primavera 2006 5 extreure a tall de resposta que aquesta activitat de com fer de professor no pot formar part com a tal dels plans d'estudi i que cal, doncs, ensinistrar-s'hi al marge d'aquests. Més vivint-la que estudiant-la, més observant-la que programant-la.
Perquè, a la Universitat almenys, allò que importa és això: fer arribar als que s'hi matriculen uns coneixements objectius i la metodologia més indicada en cada cas per treballar-hi. I, en condició de valor anterior a la voluntat didàctica, a la intenció pedagògica, a l'estratègia propedèutica i a la pràctica docent, hi ha -hi ha d'haver-per part de la Universitat l'objectiu de subministrar un suport consistent de nocions operatives que, després, a qui en disposi, li siguin útils directament per se o per la gimnàstica mental que, en el procés de llur assimilació, li haurà calgut desenvolupar. A partir d'aquí, segons com s'insereixi dins el mercat laboral, és que qui ha passat per la Universitat es veurà en la possibilitat i en l'imperatiu d'aplicar, d'una o ben altra manera, els sabers adquirits. Però sense aquests, que són el què previ, no hi ha com posterior. Sense base no hi ha coronament. I cap febrada didacticopedagogicopropedeuticodocent no pot substituir-la. Sense que això representi que no hi càpiga una bona formació per al futur ensenyant, derivada de la sistematització i de l'aprenentge d'un seguit de coneixements metodològics i organitzatius que li facilitin allò que un bon comunicador aplica intuïtivament.
La missió primordial de la Universitat no és, doncs, segons això, la d'ensenyar a ensenyar -ni tan sols entre les Facultats amb sortides professionals més orientades cap a la docència. En carreres com la de Filologia, sense anar més lluny, s'hi formen lingüistes, crítics literaris, historiadors de la literatura i fins i tot, més a la llarga, filòlegs. La majoria, però, s'hauran de guanyar la vida com a professors de llengua i de literatura i, d'això, se n'esdevé primordialment a còpia d'actuar-hi, de doblar-se en intèrpret coram schola d'allò que se sap de substantiu de l'una i de l'altra. I, en tot cas, comptant amb l'instrumental adequat, que no és el que a hores d'ara es proporciona amb vista al futur professional ni, ens temem, el que es pretén oferir-li el dia de demà. Perquè aquest instrumental ha d'estar al servei de la transmissió de continguts, ja que són aquests els que, en acabat de la carrera, caldrà posar en pràctica -i ampliar-tot fent de mestre, de gestor d'indústries culturals, de lector i corrector editorial, d'escriptor per lliure o del que més convingui. | 1 | perfect | {"ca": 0.9877766069546892, "en": 0.0006322444678609062, "fr": 0.005057955742887249, "pt": 0.006533192834562698} | |
mc4_ca_20230418_14_260887 | Relat "Hostes vingueren que de casa ens tragueren"
Inici > detall del relat: Hostes vingueren que de casa ens tragueren
Dibuixo el ruc. Tot el que puc.
és el que resta, d'aquella festa
que un dia fou testa,
d'un grup humà.
La lluita per la supervivència,
en la consciencia, de persones
i pobles.
El respecte, s'aprèn.
Mai no s'imposa.
131996 Lectures | 0 | curate | {"ca": 0.6686390532544378, "es": 0.17751479289940827, "fr": 0.0621301775147929, "oc": 0.047337278106508875, "en": 0.04437869822485207} | http://relatsencatala.cat/relat/hostes-vingueren-que-de-casa-ens-tragueren/1065407 |
mc4_ca_20230418_0_437096 | Anna Torrent « Parla i fes camí. Mou-te en català!
Una sortida fantàstica al castell de Sant Miquel
Ahir vam fer la primera caminada de la primavera.
La ruta va ser preciosa i el dia ens va acompanyar. Vàrem caminar per corriols i fonts, obagues i solanes, sempre amb bona companyia.
Vam poder contemplar una vista espectacular des de les ruïnes del castell medieval de Sant Miquel. El sol i la brisa ens van portar les aromes de les flors dels cirerers, del romaní, de la farigola i dels llorers de la Font del Llorer. A la Font d’en Gurri van caldre quatre persones per abraçar un espectacular pollancre.
Una caminada una mica llarga: vam acabar cansats i contents!
Felicitats als organitzadors i gràcies a tots els qui van venir.
Podeu veure’n les fotografies i l’itinerari. | 0.725181 | curate | {"es": 0.10574412532637076, "ca": 0.8368146214099217, "cs": 0.057441253263707574} | https://blogs.cpnl.cat/fescami/author/atorrent/ |
mc4_ca_20230418_16_382617 | Estadio de la Cerámica - Gizemfrit, nou partner de l'Estadi de la Ceràmica
Gizemfrit, nou partner de l'Estadi de la Ceràmica
El logo de l'empresa lluirà en la façana de Tribuna del feu del Villarreal CF
El Villarreal CF i Gizemfrit han arribat a un acord perquè l'empresa forme part de l'Estadi de la Ceràmica com partner oficial. Així, Gizemfrit lluirà en la façana de la graderia de Tribuna del feu groguet durant la pròxima temporada 2018-2019, en la qual el Submarí Groguet tornarà a jugar tres competicions: LaLiga, la UEFA Europa League i la Copa del Rei.
L'acord es va segellar en el Restaurant Entrelíneas de l'Estadi de la Ceràmica amb la presència del president del Villarreal CF, Fernando Roig, i del CEO de Gizemfrit, Veysi Kuçuk.
Gizemfrit, que és el major fabricant turc de fregides i esmalts ceràmics, forma part del grup químic Akkök Holding, que va arribar a un acord d'adquisició amb l'empresa ondense Megacolor a la fi del 2017. L'empresa castellonenca, fundada en 2002, està especialitzada en la fabricació i comercialització de tintes d'injecció digital per al sector del taulell.
Gizemfrit se suma així a la llista de patrocinadors de l'Estadi de la Ceràmica en la categoria de partner oficial. Les empreses que formen part del feu del Villarreal CF són les següents:
Patrocinadors oficials: PAMESA, PORCELANOSA, ARGENTA CERÁMICA i TORRECID.
Partners oficiales: CICOGRES, INCOGAS, ICA, VIDRES, QUIMICER i GIZEMFRIT. | 0.817097 | curate | {"ca": 0.9488078541374474, "es": 0.05119214586255259} | https://estadiodelaceramica.villarrealcf.es/val/noticies/114-gizemfrit-nou-partner-de-l-estadi-de-la-ceramica |
mc4_ca_20230418_10_417284 | PSIB-PSOE i MÉS demanen al Jutjat el cessament de Bauzá - EsDiari.com
Pilar Costa: “Bauzá i el Govern han estat actuant de forma clarament interessada i contrària a la llei. Hem de restablir la legalitat vigent a aquesta comunitat autònoma”.
Els grups polítics de l’oposició al Parlament de les Illes Balears, PSIB-PSOE i MÉS, han presentat avui un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears contra el president del Govern, José Ramón Bauzá, per la seva incompatibilitat en el càrrec.
“Bauzá ha exercit i segueix exercint el seu càrrec de president amb absoluta incompatibilitat per tenir ingressos particulars prohibits absolutament per la llei d’incompatibilitats de les Illes Balears”, ha explicat la diputada socialista Pilar Costa. Per això, i després que el president s’hagi negat reiteradament a donar explicacions i a assumir les responsabilitats polítiques derivades de la seva situació d’incompatibilitat, els grups de l’oposició “ens hem vist abocats a iniciar la via judicial”, ha explicat Costa.
Bauzá és “tri-incompatible” ja que no només és titular i propietari d’una oficina de farmàcia, sinó que també ha estat administrador i propietari de dues empreses mercantils, una qüestió absolutament prohibida per la llei d’incompatibilitats, ha explicat la socialista.
“El mes greu de tot -segons Costa- no és que Bauzá sigui incompatible, que ja és greu, sinó que va amagar i ocultar els seus ingressos i les seves propietats al Parlament i al seu propi Govern, perquè no es destapàs la seva incompatibilitat”, ha recordat.
Costa ha criticat que Bauzá “faci tot el contrari del què va prometre en campanya electoral, ell que venia a regenerar la política a Balears. Amb la que està caiguent a Balears, amb els temes relacionats amb la corrupció, la transparència i el bon Govern, Bauzá ha enganyat a la ciutadania, al Parlament i al seu propi Govern”.
Els socialistes han demanat a l’Audiència que declari “la incompatibilitat per a l’exercici del càrrec de President de les Illes Balears” de Bauzá, que està “afectat per la impossibilitat d’ocupar i exercir aquesta funció, ja que està en manifest incompliment de les previsions contengudes en la Llei 2/1996 de 19 de novembre, d’Incompatibilitats dels Membres del Govern i Alts Càrrecs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears”.
Una vegada certificada aquesta incompatibilitat, demanen els querellants que “José Ramón Bauzá Díaz ha de cessar immediatament com a president del Govern de les Illes Balears” per restablir plenament “la legalitat conculcada”.
La demanada presentada avui matí davant els Jutjats també demana que es declari “no ajustat a dret” l’acord del Consell de Govern de dia 19 d’octubre del 2012. Aquell dia, el Govern va decidir arxivar les actuacions prèvies de caràcter reservat en relació als presumptes motius d’incompatibilitat de JR.Bauzá com a president del Govern.
La decisió del Govern d’arxivar les diligències es va fer sense tenir la totalitat de la informació de les activitats del president, que no la va transmetre a l’Executiu, com hauria d’haver fet.
Bauzá fa dos anys que exerceix les seves funcions de president del Govern en clara i absoluta incompatibilitat per tres motius que, a més a més, ha intentat amagar i ocultar des de l’inici del seu mandat. En primer lloc, Bauzá és propietari i titular d’una oficina de farmàcia a Marratxí, que va facturar al IB-Salut 1.187.839 euros durant el 2011 i 1.052.428 durant el 2012.
Segons va dictaminar el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en un sentència sobre l’ex-consellera socialista Aina Salom, el fet de ser membre del Consell de Govern -el màxim òrgan executiu de la Comunitat Autònoma, amb competències en ordenació de farmàcia- ja és incompatible amb ser titular i propietari (i per tant tenir interessos econòmics directes) en una oficina de farmàcia.
Bauzá incompleix la Llei d’Incompatibilitats, la Llei del Bon Govern i la Bona Administració, i la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears del 2007 a l’exconsellera Aina Salom. Si Salom era incompatible per ser membre del Consell de Govern i a la vegada titular i propietària d’una farmàcia, Bauzá es troba en la mateixa situació, ja que tots dos han posat una farmacèutica substituta, però segons la sentència, aquesta figura no evita la incompatibilitat.
Tant al Parlament com al Govern, Bauzá va amagar la informació fonamental que acreditava que estava exercint el seu càrrec en absoluta incompatibilitat. Bauzá va presentar molt després una declaració complementària davant el Govern i el Parlament, per incloure aquesta informació, una vegada destapat l’escàndol. “És paradigmàtic que el president del Govern de les Illes Balears que s’erigeix com el defensor de la transparència i l’honradesa, resulta està exercint el seu càrrec des de la més absoluta irregularitat”, ha dit Pilar Costa.
“Tenim un president absolutament deslegitimat políticament”, ha opinat la portaveu socialista.
Baleares, José Ramón Bauzà, Pilar Costa, PSOE. | 0.846818 | curate | {"ca": 0.9812674372259864, "pt": 0.018732562774013552} | https://www.esdiari.com/psib-psoe-i-mes-demanen-al-jutjat-el-cessament-de-bauza/ |
wikipedia_ca_20230401_0_706623 | Lola la Piconera
Lola la Piconera és una pel·lícula espanyola de 1951 dirigida per Luis Lucia Mingarro, basada en una obra de teatre de José María Pemán i interpretada per la cançonetista Juanita Reina.
La pel·lícula "Lola la Piconera" està inspirada en l'obra de teatre de José María Pemán "Cuando las Cortes de Cádiz". L'adaptació cinematogràfica converteix una obra reaccionària i antiliberal, característica de la dramatúrgia de Pemán durant el període republicà, en un guió propi de pel·lícula folklòrica, amb molt major protagonisme i lluïment del seu protagonista Juanita Reina, una de les estrelles del cinema espanyol i la cobla d'aleshores
El rodatge de la pel·lícula, dirigida per Luis Lucia, es va iniciar el 25 de juny de 1950 als Estudis Sevilla Films de Madrid, mentre que els exteriors es van gravar a la ciutat de Cadis, Chiclana de la Frontera, El Puerto de Santa María i Jerez de la Frontera. Les imatges de Cadis constitueixen un document privilegiat sobre la ciutat en aquests anys.
Argument.
La pel·lícula està ambientada a l'assetjament a la ciutat de Cadis durant la Guerra del Francès. Lola, la propietària de la taberna Lola la Piconera, està enamorada d'un oficial francès.
Repartiment.
- Juanita Reina - Lola
- Virgilio Teixeira - Capità Gustavo Lefevre
- Manuel Luna - Mariscal Víctor
- Fernando Nogueras - Rafael Otero
- Félix Dafauce - Juan de Acuña
- Fernando Fernández de Córdoba - General Alburquerque
- Alberto Romea - Salazar
- Arturo Marín - Jefe de los gitanos
- José Isbert - Soldado José Rodríguez
- Nicolás D. Perchicot - Ventero
- Antonio Riquelme - Domingo Carmona
- Miguel Pastor - Venegas
- Valeriano Andrés - Teniente Jouvert
- Francisco Bernal - Gerard
- Alfonso de Córdoba - Lacour
- Casimiro Hurtado - Zapatero
- Domingo Rivas - Oficial de alistamiento
- Manuel Guitián - Ujier de las cortes
- José Guardiola - Gallardo
- Concha López Silva - Gitana vieja
- Ana Esmeralda - 'Bailaora' gitana
- José Toledano - 'Bailaor' Gitano
Cançons.
Les cançons són obra de Quintero, León y Quiroga:
- "Lola la Piconera" (tanguillo)
- "Callejuela Sin Salida" (zambra)
- "Con Las Bombas Que Tiran" (pasacalle)
- "Como dos barquitos" (marcha)
Adaptació a televisió.
L'èxit de la pel·lícula i de les seves cançons van portar a Televisió Espanyola a realitzar una nova versió a principis dels anys setanta, amb una jove Rocío Jurado com a protagonista. | 1 | perfect | {"ca": 0.6168941979522184, "fr": 0.0038395904436860067, "en": 0.08191126279863481, "es": 0.2393344709897611, "it": 0.04479522184300341, "pt": 0.013225255972696246} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=706624 |
crawling-populars_ca_20200525_52_277592 | Acoso de la esperanza, El - Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet, 2003
Ajuntament de Santa Coloma de GramenetPlaça de la Vila, 1 - 08921 Santa Coloma de Gramenet - BarcelonaTel. : 93 462 40 00NIF: P0824500C | 0.586552 | curate | {"ca": 0.7739130434782608, "fr": 0.22608695652173913} | : /ajuntament/arees-municipals/guia-dautors/?tx_guiaautorssc_autors%5Bautor%5D=320&tx_guiaautorssc_autors%5Baction%5D=show&tx_guiaautorssc_autors%5Bcontroller%5D=Autor&cHash=5b10879f8cd5c08753b482e8c8714b88&type=1000 |
macocu_ca_20230731_4_243348 | Catàleg exposició “Un punt de vista”
Els gravats, en general, no són gaire ben considerats en la nostra societat. Es continuen valorant com de segona categoria o els parents pobres de les arts plàstiques.
Els qui opinen així, probablement, desconeixen que el substrat on es gestà l’actual revolució i l’explosió d’imatges i de colors, produïts digitalment i de forma massiva, s’arrela en antigues tècniques d’impressió gràfica. Possiblement, pel desconeixement dels processos mecànics de gravació no s’aprecia adequadament l’enorme varietat i complexitat d’aquells vells mitjans gràfics, que ben contextualitzats encara resulten creatius i expressius.
L’estampació i el gravat, per algunes cultures mil·lenàries, foren factors plàstics cabdals. En bona part, a aquests procediments es deu la persistència de lloables funcions socials que l’art aplicat i visual ha exercit i continua exercint; com les de preservar formes, exterioritzar la màgia de les idees i transmetre sabers i coneixements. [La 55. Esposizione Internazionale d’Arte de la Biennal de Venècia, d’aquest any, comissariada per Maximiliano Gioni i amb el títol Il Palazzo Enciclopedico, ha evidenciat aquesta idea de forma magistral.]
És veritat que, a diferència de l’obra artística, singular i única, els gravats no sorgiren d’una voluntat estètica, sinó de la necessitat i de la conveniència de poder disposar de models i còpies a preus assequibles. Aparegueren amb la finalitat d’emular l’onerosa i cara confecció de manuscrits i volums científics ben il·lustrats.
També és cert que, com en l’actualitat, fou la demanda dels consumidors la que incentivà els gravadors a omplir el mercat de productes. Les estampes i els gravats interessaren moltíssim el públic medieval i també l’il·lustrat. Cada grup social o religiós n’esperonà la demanda. Aquest fet, per lògica, n’induí un altre de prou singular: la impressió mecànica d’imatges s’avançà, en el temps, a l’aparició de la tan lloada “Galàxia Guttemberg”, que en l’actualitat, també, transcorre per camins de canvi i de reinvenció.
A Europa, la utilització del paper, introduït pel àrabs, es generalitzà durant el segle XIII. En aquella època, amb la tècnica de la xilografia (matriu de fusta), es gravaren, per als pelegrins i creients, multitud de sants i d’imatges religioses a les quals s’atorgava poders quasi tan màgics i miraculosos com a les relíquies que prestigiaven certs temples i santuaris. Així mateix, per a esbarjo de la multitud, s’editaren els primers naips.
Quasi en paral·lel a la utilització de la impremta, de caràcters mòbils, aparegué, al segle XV, una altra tècnica: la calcografia (matriu de metall). El nou procediment superava l’anterior en rapidesa, en perfecció i en l’increment del tiratge, cosa que la feia econòmicament més rendible.
Aviat s’adonaren que tant l’una com l’altra podien evolucionar i aportar noves utilitats com il·lustrar tot tipus de llibre, i la producció d’imatges prengué trets típicament industrials: divisió del treball i col·laboració entre pintor-artista i gravador-artesà. Certs pintors renaixentistes (Mantegna, Rafael...) utilitzaren sense cap recel la calcografia per popularitzar obres seves i, dit sia de pas, en treien un bon rendiment econòmic.
El moment més interessant de la xilografia ocorregué a Alemanya i A. Dürer (1471-1528) fou el xilògraf més complet. En canvi, el calcògraf més genial, amb aiguatintes, fou l’holandès Rembrandt (1606-1669). Ambdós tècniques evolucionaren al ritme de la conjuntura. Els avenços i el desenvolupament tècnic foren constants i cada nova contribució adquiria personalitat pròpia.
El segle XVIII fou un moment esplendorós per a tot tipus de gravat. El món científic i les universitats necessitaven llibres ben il·lustrats [L’Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers]. Els anglesos aconseguien que es pogués imprimir, simultàniament, text i imatges, coincidència que possibilità la profusió de revistes i de fulls de premsa. Moltes persones cobejaven retrats, molts galeristes i col·leccionistes desitjaven còpies de les obres que tenien, etc.
La demanda continuà incrementant-se durant el segle següent. Foren els dies del xilògraf Doré (1832-1883). I, precisament llavors, aparegué la litografia (matriu de pedra), que, en mans d’alguns artistes, resultà la tècnica més creativa i revolucionària. La ideà el músic alemany Senefelder, l’any 1796, per tal d’abaratir les còpies de les partitures. Aquest sistema, més senzill i més lliure i directe que els anteriors, tingué un desenvolupament pletòric: de Goya (1746-1828) a les cromolitografies de Toulouse-Lautrec (1864-1901) i als reputats cartells dels dissenyadors Jules Chéret (1856-1920), Alexandre de Riquer (1856-1920) o Alfons Mucha (1860-1939).
L’aparició de la fotografia i posteriorment la del cinema, com és natural, colpejaren fortament el sector gràfic i en provocaren una gran davallada. Ben mirat, però, la desgràcia sols afectà els aspectes més materials i artesanals del gravat. Els artistes més creatius reconduïren les velles tècniques cap a vessants més artístics.
L’exposició Un altre punt de vista pretén evidenciar que els artistes del segle XX han continuat interessats en les possibilitats artístiques d’uns mitjans poc convencionals, però absolutament oberts a l’aplicació i a la comunicació visual. Qui la visiti gaudirà d’un repàs, amè i diferent, de la gran varietat plàstica que proporciona el gravat.
Des del punt de vista tècnic resulten interessants les poques serigrafies que s’hi mostren. Es tracta d’una tècnica de reproducció, prou antiga i simple, que en mans d’Andy Warhol (1928-1987) obtingué gran reconeixement i ressò. Amb gradacions netes i sense difuminacions, aconsegueix dos retrats de Mao. Grau Garriga, més gestual, ensenya a trasmudar l’espai.
En el centenar d’obres que s’exposen, la tècnica predominant és la calcografia, especialment la varietat de l’aiguafort i l’aiguatinta. De xilografies n’hi ha poques i les més interessants estan fetes amb la varietat del linòleum, com empra el targarí Trepat. Finalment, la litografia, per les moltes varietats que permet en l’acoloriment, és la segona tècnica més emprada.
Si es mira des del punt de vista plàstic s’hi troba obra d’artistes que, a inicis del segle passat, revolucionaren i remogueren tots els racons de l’art: Matisse, Vlaminck, Lèger, Picasso i Braque... o d’altres més clàssics com Le Corbousier i Chagall. N’hi trobareu alguns que s’endinsaren pel camí de les contradiccions o dels intrigants models surrealistes: Magritte, Masson, Arp, Matta i Ernst. També, els que emprengueren la via de l’il·lusionisme narratiu, com Adami, Mir, Magnelli, Tharrats i A. Jové; o de signe més pessimista, com Saura, Canogar, Richter; o de factura gestual, com Appel, Hartung o Fontana.
L’esperit geomètric, el del rigor extrem sense concessions a l’anècdota, hi és ben representat:
Vassarely, Albers, Max Bill, esperit que, en certa manera, també mostren Calder i Magnelli.
El que més hi abunda són la pluralitat de moviments que circularen entre els anys 50 i 80, i que (des del primitivisme a l’abstracció) metamorfosaven la mirada o metamorfosaven els materials (des del pop de Liechtenstein i Erro, més narratiu, al nouveau réalisme de Tàpies, Chillida i Ràfols).
Hi són presents un bon nombre d’artistes subtils, com l’exquisit Antoni Llena o l’enigmàtic Pons.
Com a colofó: una dotzena de litografies de Miró (1893-1983). Moltes són monocromes, d’altres, un xic acolorides, però totes fresques, espontànies i esplendoroses de decisió. Són exemples de com aprofitava els efectes inesperats, els resultats casuals i, fins i tot, els errors. | 0.857852 | curate | {"ca": 0.9789418267965254, "hu": 0.0009212950776520137, "fr": 0.020136878125822585} | |
mc4_ca_20230418_16_493658 | Telefónica i l'ONCE s'alien per fer un nou terminal que faciliti la venda als gairebé 19.000 venedors - ONCE Noticias de Catalunya
Telefónica i l'ONCE s'alien per fer un nou terminal que faciliti la venda als gairebé 19.000 venedors
Telefónica i l'ONCE han signat un acord per proporcionar 21.400 terminals (TPV) dissenyats a mida per a l'Organització, que els distribuirà a tota la seva xarxa de venedors, formada per gairebé 19.000 persones, totes elles amb discapacitat, distribuïdes per tot el país. Una aliança que també inclou equips de substitució i serveis de manteniment sobre el terreny.
El TPV comptarà amb sistemes de conversió de text a veu, solucions de protecció especials per resistir caigudes i condicions climatològiques adverses, un escàner i lector de codi de barres més potent i incorporarà, per primer cop, una pantalla en sistema Braille. D'aquesta manera, el dispositiu permetrà que gairebé tots els processos com la venda de cupons, comprovació dels dècims premiats i la devolució a la seu central dels números no venuts, es faci de forma tàctil. I igualment, qualsevol gestió que tingui a veure amb el dia a dia de temes administratius, el que ajudarà a conciliar la vida familiar i laboral d'aquests treballadors i treballadores.
Per a Ángel Sánchez, director general de l'ONCE, "la innovació marca i marcarà la diferència en els processos productius i, a més, comptant amb un model de TPV accessible per a persones amb qualsevol discapacitat -gràcies a l'esforç conjunt amb Telefónica - seguim donant passos cap a la millora de la productivitat, de la conciliació laboral i familiar i, sobretot, de la igualtat”.
"A Telefónica entenem que la tecnologia ha de ser la millor eina per millorar la vida de les persones i en aquest cas veiem que es compleix aquesta premissa, ja que el nou dispositiu facilitarà l'operativa dels venedors de l'ONCE, optimitzant l'accessibilitat en el seu entorn laboral a les persones amb discapacitat", va assenyalar Adrián García Nevado, director general de Grans Clients i Territori Centre de Telefónica a Espanya.
L'acord entre l'ONCE i Telefónica tindrà una durada de cinc anys i inclou un projecte pilot amb 200 terminals l'any vinent. El desplegament definitiu dels TPV està previst per al 2021. | 0.901611 | curate | {"ca": 1.0} | http://boletinnoticiascatalunya.once.es/tematica/tinteressa/telefonica-i-lonce-salien-fer-un-nou-terminal-que-faciliti-la-venda-als-gairebe |
mc4_ca_20230418_6_457332 | TRIBUNA DEL BERGUEDÀ: SANTUARI DE LA VERGE DEL TURA, OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
SANTUARI DE LA VERGE DEL TURA, OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
La Mei Garcia publicava en aquesta ocasió fotografies del Santuari de la Verge del Tura, a la ciutat d’Olot; apareix citat ja en un document de l¡any 872; trobàvem referència de la primitiva església en documents de l’any 1221, quan ja formava part del nucli urbà. L'any 1559 fou ampliat pel mestre d'obres gironí Enric Julià. La fàbrica actual correspon a la reedificació i ampliació de Francesc Mas dins les línies del barroc classicista. El projecte originari comportava una planta de creu llatina i una sola nau. L'interior fou totalment transformat per Joan Carles Panyó entre 1790 i 1814. La façana simètrica. fou acabada per Josep Danés Torras(1891-1955), l’any 1928. Consta de dues parts. La inferior, que presenta una porta amb un escut a la part superior i dues columnes estriades a cada cantó que sostenen un fris amb una inscripció. La part superior presenta una rosassa al mig, i a cada cantó dues escultures posades dins unes capelles decorades amb pilastres. Per sobre hi ha decoracions amb formes d'inspiració clàssica.
El campanar d'agulles de l’any 1784 fou retallat en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA ( 1936-39).
L'interior fou restaurat per l'arquitecte Joan Aubert i Camps (Olot, 1902-2004), a principis de la dècada dels 40, atenint-se molt versemblantment a l'estat original , del qual només en restaven pictòricament, els frescos de la cúpula.
El topònim Tura és per als lingüistes d’etimologia incerta. Potser pre-romana(relacionable amb Tor i Turó), potser forma femenina de tur.
S’acostuma a representar a la Verge en companya d’un bou, i curiosament a Vilafranca del Penedès, s’anomenava Tura, al bastonet de fusta que, ajudat del tascó, s'aplicava a la cua del culató de l'arada de fusta per subjectar la rella. | 0.688619 | curate | {"es": 0.03682864450127877, "en": 0.021483375959079284, "ca": 0.9416879795396419} | http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/04/santuari-de-la-verge-del-tura-olot-la.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_366643 | Diversos museus catalans llancen la iniciativa #MuseumQuizACasa, una edició conjunta especial del concurs Museum Quiz amb l’objectiu de proporcionar una alternativa cultural i de lleure mentre duri el confinament sol·licitat per les autoritats sanitàries com a mesura de prevenció del Covid-19. El concurs és accessible a través de l’adreça web www.museumquizacasa.org
La nova proposta, impulsada per una quinzena de museus, adopta el nom de #MuseumQuizACasa i inclou una versió per a adults (públic en general) i una altra per a famílies (infants). El concurs s’iniciarà demà, dissabte 28 de març, i estarà actiu de dilluns a dissabte, des de les 18 hores fins a les 22 hores, mentre duri el confinament social. De dilluns a divendres, s'adreçarà a famílies amb un concurs diari dedicat a un dels museus participants, i els dissabtes s’adreçarà a públic general amb preguntes de tots els museus en un únic concurs. Estarà construït sobre la plataforma gratuïta Kahoot.
Les preguntes inclouran temes d’actualitat, locucions i frases fetes, cultura popular, arts (música, cinema, pintura, escultura, gravat, disseny, etc.) i curiositats, amb especial atenció al patrimoni cultural de cadascun dels museus participants. Es preveuen 4 tipologies de pregunta: quiz, cert/fals, pregunta oberta i puzle. Es recomana que cada equip estigui format per un mínim de 2 i un màxim de 5 persones. Un cop finalitzada la sessió tothom podrà veure la seva puntuació en relació amb la resta de persones participants.
Amb aquesta iniciativa els museus implicats volen contribuir a alleugerir el confinament de la ciutadania aportant eines per al foment de la cultura i la divulgació del seu patrimoni cultural. S’hi podrà participar a través de qualsevol dispositiu electrònic, ja sigui mòbil, tauletes o ordinadors. La participació en aquest concurs no implica la sessió de cap dada personal de les persones usuàries donat que la plataforma d’accés al joc Kahoot no emmagatzema cap dada personal.
Modalitat adults i versió família
El concurs adreçat a adults tindrà lloc tots els dissabtes a partir del 28 de març a les 18 hores, mantenint-se actiu fins a les 22 hores del mateix dia, com un esdeveniment en línia. El concurs inclourà entre 18 i 20 preguntes vinculades amb la temàtica de qualsevol dels museus participants.
La versió familiar tindrà lloc a partir del dilluns 30 de març diàriament, de dilluns a divendres, també a les 18 hores. La plataforma estarà activa també fins a les 22 hores, durant les quals qualsevol família podrà jugar-hi, tot responent 18 preguntes plantejades en el mínim de temps possible. Cada dia el concurs estarà dedicat a la temàtica específica d’un museu.
Les dates previstes per al #MuseumQuizACasa Familiar de la setmana del 30 de març al 3 d’abril són:
- Dilluns 30 de març: Museu de Ciències Naturals de Barcelona
- Dimarts 31 de març: Museu Marítim de Barcelona
- Dimecres 1 d’abril: Museu d’Art Modern de Tarragona
- Dijous 2 d’abril: Museus de Sant Cugat
- Divendres 3 d’abril: Museu del Disseny de Barcelona
Les dates i els museus participants al #MuseumQuizACasa Familiar en les següents setmanes seran oportunament informades a través de l’adreça web www.museumquizacasa.org.
El concurs #MuseumQuizACasa és una iniciativa del Museu Marítim de Barcelona i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb la col·laboració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu d’Art Modern de Tarragona, el Jardí Botànic, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu Picasso, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu de la Terrissa de Quart, els Museus de Sant Cugat, el Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), el Museu d’Història de Cambrils, Museus de Sitges, Museu de Guissona i el Far de Vilanova i la Geltrú. | 1 | perfect | {"ca": 0.9788090128755365, "es": 0.02119098712446352} | |
macocu_ca_20230731_4_427163 | Avui ha tocat el dia de posar en pràctica el que hem estat practicant sobre les acrobàcies que veiem en el circ.
Ens ho hem passat genial construint figures humanes mab els nostres companys. El millor de tot ha estat que tothom es sentia important i mlts hem pogut véncer les pors que teníem a fer alguna de les coses que ens proposaven, gràcies als nostres companys i companyes.
Ha estat moooolt divertit. I el millor de tot és que ens han dit que encara farem de més difícils! ! | 0.752051 | curate | {"ca": 0.9978947368421053, "fr": 0.002105263157894737} | |
macocu_ca_20230731_1_367392 | Política municipal
No sols s’han de fer coses, cal fer-les bé
PDC-ViA
Sant Pere de Ribes
02-08-2016 17:54
El grup PDC-ViA de Sant Pere de Ribes, ha presentat al·legacions al projecte del pàrquing dels Camils que proposa el govern municipal. Després de revisar el projecte constructiu d’adequació de terreny per aparcament provisional que ha estat en exposició pública, hem constatat la voluntat del govern de tirar endavant un projecte excessivament car i que no té cap garantia de continuïtat. Una decisió que es pren sense cap voluntat prèvia de negociació amb els diferents agents que intervenen en la gestió de l’Hospital comarcal del Camils.
En la documentació exposada per l’equip de govern, es pot llegir que la construcció del pàrquing es proposa en un terreny no propietat de l'Ajuntament, i que la possibilitat d'ús d'aquest espai es basa en l'acord amb Buildingcenter Sau, en el que es diu clarament que la durada d'aquest contracte és de màxim 4 anys. La decisió d'una possible renovació d'aquest contracte, és externa a l'ajuntament de Sant Pere de Ribes i queda totalment en mans de Buildingcenter Sau. A més l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes es compromet contractualment a retornar el terreny en l'estat en que el rep.
Parlem de diners: el cost del Projecte és de dos-cents setanta mil quatre-cents noranta € amb cinquanta-vuit cèntims (270.490,58 EUR) IVA inclòs, per la realització de 140 places de pàrquing, i el pressupost per a retornar el terreny en el mateix estat en el que es rep és de 39.105,39 € IVA inclòs. Això fa un total de 309.595,97€. Resumint, el cost d'us del servei de pàrquing, sense tenir en compte les despeses de manteniment ni energètiques,és de 77.398,99€ anuals (552€ per plaça).
A més, recordem que en l'espai de l'Hospital Sant Camil existeix un pàrquing privat, la llicència del qual la va donar l'ajuntament en el seu dia, governat pel grup socialista. Que aquesta circumstància susceptible de generar conflicte entre l'Ajuntament i els altres actors ( concessionari pàrquing i consorci sanitari ), la ignora el govern municipal deixant de banda qualsevol negociació amb la concessionària del pàrquing actual, per trobar una solució no provisional, sinó definitiva que suposi una millora del servei amb un cost molt reduït.
Davant d'aquestes circumstàncies considerem que el govern ha de replantejar el projecte, per costós i per què no te cap garantia de continuïtat. La despesa que suposa aquesta actuació té conseqüències sobre el pressupost de l’Ajuntament i per tant abans de prendre la decisió s’ha de fer una consideració econòmica global. S’ha de replantejar el projecte sobre la base de la reducció del cost o l’allargament del període d’ús de l’espai. Si això no és possible, cal estudiar alternatives.
Compartim l'opinió generalitzada que els preus que el ciutadà paga per la utilització del pàrquing dels Camils són molt alts i que s’ha de buscar una solució. Però el projecte de l’equip de govern, car, sense garantia de continuïtat, plantejat sense cap negociació prèvia en el si del Consorci o amb l’empresa que gestiona el pàrquing, és un exemple de la incapacitat del govern municipal de fer una gestió política de qualitat, basada en el diàleg i la negociació, necessaris no només per correcció institucional, si no, i sobretot, per donar solidesa i continuïtat a qualsevol decisió que es prengui en aquest tema. El govern de Sant Pere de Ribes vol tirar endavant aquesta acció, peti qui peti. Amb un cost de 300.000€, prendre decisions alegrement té un risc massa gran, i a la llarga pot generar més problemes que solucions.
El nostre grup, exigeix qualitat en la gestió, projecte amb continuïtat i un ús del diner públic responsable i consensuat. No només s’han de fer coses, s’han de fer bé. | 0.849686 | curate | {"ca": 0.9938403856454204, "pl": 0.0018746652383502945, "nl": 0.004284949116229245} | |
macocu_ca_20230731_2_58009 | Gent de Castelló : la seva vida i la seva obra : segles XVI-XX / a cura de Roser Julià Baduà, Marisa Roig Simon | 0.686743 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_317265 | Fem Un tast de com serà l actuació d avui del Ballet de Las Américas de Colòmbia)
24/08/2016
"Alegre", "Eròtic" i "Fogós" Amb aquestes 3 paraules el "Ballet de Las Américas" de Colòmbia descriuen com serà el seu espectacle que es podrà veure aquesta nit al recinte Ésdansa a partir les 21:30 juntament amb el "Gran Ballet Argentino" (Espectacle Gratuït). Romero Roig, va parlar ahir amb ells, al recinte Ésdansa durant l actuació de "Altan Boulag" (Buriàtia) . | 0.765753 | curate | {"ca": 0.9781181619256017, "en": 0.02188183807439825} | |
mc4_ca_20230418_2_679926 | Comprar Vaixell Pirata Caça Tresors Online | JOGUIBA
Descripció i característiques Vaixell Pirata Caça Tresors
Ref. : VTE177822
Vaixell pirata interactiu 2 en 1 amb dues modalitats de joc i tres personatges inclosos. És un vaixell o una gegant illa del tresor.
Podrà descobrir els primers números, els colors, 3 cançons, 6 melodies, frases i sons divertits.
Inclou la veu d'un narrador que guiarà als nens perquè visquin la seva gran aventura pirata.
Col·loca al capità Calamar, Barrilete el grumet o la seva mascota el mico al Cercle Màgic perquè els personatges cobrin vida amb les seves històries, música i cançons. Mentre explores el vaixell, no t'oblidis de posar-te al comandament del timó, fer una ullada des del lloc de guaita o deixar a algú encarregat del canó.
. el producte requereix 2 piles AA (incloses).
VTE177822
33.95€ | 0.750685 | curate | {"ca": 0.9612121212121212, "en": 0.0048484848484848485, "ru": 0.024242424242424242, "fr": 0.0012121212121212121, "sv": 0.008484848484848486} | https://www.joguiba.com/ca/vaixell-pirata-caca-tresors-tut-tut-bolidos-177822/p/VTE177822 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_603614 | Com ja vaig fer fa un parell d'anys amb l'Eurocopa, obro aquest fil per parlar del Mundial de futbol que es disputa a Sud-Àfrica. Passada ja la primera fase, poso els resultats d'aquesta i els aparallaments de vuitens. Molts partits són per digital + en exclusiva. EN TEORIA. Perquè si teniu parabòlica, hi ha alternatives a la plataforma de pagament. Ho podeu consultar aquí, ja us aviso que hi són tots: Partits per RTL (Ubicació Astra 12187-27500 Horitzontal)http://www.livesoccertv.com/channels/rtl/ Partits per ZDF (Ubicació Astra 11954-27500 Horitzontal)http://www.livesoccertv.com/channels/zdf/ En aquesta mateixa pàgina podeu consultar també altres canals via satèl·lit i també enllaços online:http://www.livesoccertv.com/channels/ I per acabar adjunto l'enquesta, idèntica a la de fa 2 anys, per saber quina selecció compta amb més suport per part vostre. Els resultats de l'enquesta de l'Eurocopa 2008 van ser els següents:1. Holanda 17.87 %2. Polònia 16,73%3. Portugal 11,03%4. Txèquia 9,13%5. Espanya 7,98%
aaaal pal ! !! ! | 0.678312 | curate | {"ca": 0.9431929480901078, "de": 0.009794319294809012, "tr": 0.01665034280117532, "en": 0.029382957884427033, "fr": 0.0009794319294809011} | |
mc4_ca_20230418_14_549809 | Entrega de Premis Funde 2015 | Costers del Segre
Judit Sogas del celler Rubió de Sòls premiada en la categoria Millor Empresària Agroalimentària.
La Seu Vella de Lleida va acollir divendres 20 de novembre, la desena edició de l'entrega de Premis Funde 2015 que organitza l'Associació d'Empresàries, Directives i Professionals presidida per Laura Sánchez. Aquesta organització sense ànim de lucre reconeix amb aquests premis, la tasca de les dones empresàries, professionals i directives pel seu esforç diari.
La Gala presidida per l' Il·lm. Sr. Àngel Ros alcalde de Lleida, es va celebrar a la nau central de la Seu Vella i va ser amenitzada pel cor de Gospel Ekke. L'acte va cloure amb un sopar còctel a la Sala de La Canonja on van assistir prop de 400 persones.
En total es van entregar 11 premis en les categories Igualtat d'Oportunidats en l' àmbit laboral Natur Grup, Planificació, adaptació, estrategia, innovació i exportació: Sorigué, Millor Empresaria Agroalimentaria Judit Sogas Sánchez (enologia,Celler Rubió de Sòls), Millor Empresaria de Comerç i/o Restauració Pilar Marqués, Directiva de l'any Elvira Durand, En la comunicadora Nuria Vilanova, Millor deportista Eva Ledesma, Activitat artística o cultura MAMAPOP, Emprenedora jove:Davinia Camino Subirà, Estudiant més brillant de la UDL Rodica Loana Bochileanu i en la tasca científica d'investigació Conxita Solans. | 0.873777 | curate | {"es": 0.034934497816593885, "ca": 0.9650655021834061} | http://www.costersdelsegre.es/ca/novetats/entrega-de-premis-funde-2015 |
mc4_ca_20230418_15_523631 | AQUESTS DISSABTE 5: Dafnis Balduz i Karlos Aurrekoetxea protagonitzen OSCURIDAD
Una reflexió tràgica en clau de comèdia negra
Aquest cap de setmana obrim la temporada Escena setembre'19-febrer'20, el dissabte 5 d'octubre, a les 21h, amb l'espectacle OSCURIDAD, protagonitzat per l'actor vilanoví Dafnis Balduz. Una reflexió tràgica, en clau de comèdia negra, que ens ajuda a indagar sobre la fe, el menjar liofilitzat i com enfrontar-se a la fi del món.
La fi del món arriba a un poble aïllat i un conegut periodista de televisió s'hi desplaça per cobrir l'esdeveniment. Per sort o per desgràcia el seu cotxe s'espatlla a l'entrada del poble. Arribar tard a la fi del món té els seus pros i els seus contres.
Les entrades es poden comprar per internet a www.elprincipal.cat i el mateix dissabte de 17 a 20h a la taquilla del teatre.
L'endemà, diumenge 6 d'octubre, també al Teatre Principal, de la mà de la Xarxa Vilanova, el Centre de Titelles de Lleida presentarà l'espectacle Gúlliver al país de Lil·liput, a les 18h.
Un espectacle de titelles, ombres i cançons que ens explicarà l'aventura de Gúlliver quan cau presoner dels lil·liputencs, i com se'n guanya la seva confiança i amistat, fins arribar a ser l'heroi del poble.
Les entrades es poden comprar per internet a www.elprincipal.cat o a les taquilles del Teatre Principal el dissabte de 17 a 20h i el mateix diumenge des d'1 hora abans de l'espectacle.
Aquesta setmana continuem amb la programació de cinema al Teatre Principal. Aquesta setmana de la mà del Cineclub Sala1, el dimarts 1 d'octubre a les 20:30h, Nosotros de Jordan Peele.
També aprofitem per informar-vos que el dimecres 2 d’octubre el pianista i compositor Luís Saglie, oferirà una xerrada - concert a la Sala Petita de l'Auditori (entrada per l'Escola de Música). és una activitat adreçada a alumnes a partir de 4rt de Nivell Elemental, a tots els de Grau Professional i a tothom qui hi vulgui assistir.
El dijous 3 d'octubre a les 18:45h, a la Sala Gran de l'Auditori Eduard Toldrà, recomanar-vos el Concert Inaugural del Curs 2019-2020. El programa del concert constarà d’una primera part on actuaran dos alumnes que han finalitzat el Grau Professional i que realitzen el seu recital de final de grau, i d’una segona part on es farà la presentació del centre d’interès per aquest curs 2019-20 i on participarà la Banda de Música Mestre Montserrat interpretant obres vinculades al centre d’interès.
Enllaç a http://www.elprincipal.cat
© 2019 Auditori Eduard Toldrà | 0.83414 | curate | {"eu": 0.03191919191919192, "ca": 0.9563636363636364, "it": 0.011717171717171718} | http://www.auditoritoldra.cat/352/noticies/aquests-dissabte-5:-dafnis-balduz-i-karlos-aurrekoetxea-protagonitzen-oscuridad/ |
cawac_ca_20200528_1_123067 | Arxiu mensual: març 2012
Avui he escoltat el discurs íntegre de President Pujol a ESADE que Vilaweb ha tingut la gran idea de penjar-ho. La veritat és que m’he he emocionat de veritat i per això estic escrivint aquest petit article. Només vaig votar … Continua llegint →
Avui al diari Ara , a la secció Premium o al paper, hi ha un article de Xavier Bosch amb el títol “Catalunya defensant….”. Explica que potser s’hauria de canviar de l’himne dels Segadors l’estrofa que diu “Catalunya triomfant” per … Continua llegint →
Cercar articles del bloc
Araindependència.cat
Araindependència.cat és un reagrupador de blogs que donen suport a la declaració unilateral d'independència pel parlament sobirà, i a la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim. http://www.araindependencia.cat
Reagrupament Independentista
Aquest 2014 és l’any del nostre tricentenari, és a dir, dels tres-cents anys que maldem per a recuperar les nostres llibertats. Avui volem continuar essent, com els catalans de 1714 van voler continuar lluitant en defensa de les llibertats, malgrat haver perdut les aliances internacionals. Els historiadors destaquen l’abast internacional de la guerra de succ […]
Pere Navarro sap prou què fa. Sembla una broma, però no ho és. No improvisa. No s'equivoca. Té un objectiu clar i està determinat a aconseguir-lo. Un pla i un equip. No l'aturen ni els millors consells ni les pressions més fortes. No s'hi valen precs ni preguntes. La decisió ja ha estat presa i no la canviarà. No té por i està disposat a arrib […]
Els catalans hem iniciat un procés d’evolució democràtica sense aturador, que trenca amb l’enquistament del sistema constitucional postfranquista, un marc legislatiu basat en la no-ruptura amb el règim dictatorial del que prové i els principis ideològics del qual es varen transferir a la nova Constitució, com a conseqüència del pes polític dels que aleshores […]
"En cas de secessió d’una part d’un Estat membre, la solució s’hauria de trobar i negociar dins de l’ordenament jurídic internacional”. Aquesta és la resposta escrita oficial de la Unió Europea davant de la Iniciativa Ciutadana Europea que va impulsar Reagrupament l'any 2012. i que la vicepresidenta de la formació, Rut Carandell, cita textualment e […]
El Parlament ha aprovat la proposició de llei per demanar al Congrés que traspassi les competències per fer la consulta, amb 87 vots a favor, 43 en contra i tres abstencions. La proposta ha prosperat gràcies als vots de Convergència i Unió, Esquerra i Iniciativa. La CUP s'ha abstingut, i el PSC, el PP i Ciutadans s'hi han oposat. En el cas del PSC, […]
Ja fa dies que els qui votarien "no" a la primera pregunta estan dividits, fracturats; la fractura social és entre els ciutadans espanyols. Uns fan com que el procés de cap manera pot acabar amb la independència. S’esforcen en semblar democràtics, diuen que faran cimeres pel no, envien documents a ambaixades espanyoles per alliçonar ambaixadors, fa […]
Mariano Rajoy no ha aconseguit un dels principals objectius de la seva entrevista amb el president dels Estats Units, Barack Obama, el qual no s'ha pronunciat expressament en contra de la independència de Catalunya com pretenia el president espanyol. En certa manera, doncs, s'han acomplert les previsions que ja va avançar aquest web el desembre pas […]
La junta directiva de Reagrupament Independentista, reunida aquest dissabte a Barcelona, torna a fer una crida als partits polítics i a la societat civil de Catalunya, per tal que es configuri una candidatura unitària a les properes eleccions europees que transformi aquestes eleccions en el referèndum que l'Estat espanyol no ens deixa fer. Reagrupament […]
Aquests dies passats de Nadal, el president del Círculo Ecuestre, Sr. Borja García-Nieto, va publicar un article interessant a La Vanguardia, amb el títol: "1714, buenos y malos catalanes?". Deixo de banda el nucli central de l'article per una altra ocasió. En canvi, voldria centrar-me, ara que som a punt de commemorar el 75è aniversari de la […]
En l’informe número 4 que ha elaborat el Consell Assessor per a la Transició Nacional, s’insisteix en una idea força. Concretament al fet que l’independentisme català no ha de ser antiespanyol. Hi estic totalment d’acord. Bàsicament perquè és com preocupar-se d’una realitat que és totalment perifèrica en el món mundial. Dit d’una altra manera, qui es preocup […] | 0.814165 | curate | {"ca": 0.9599636032757052, "it": 0.00545950864422202, "es": 0.015013648771610554, "pt": 0.006369426751592357, "ro": 0.003639672429481347, "fr": 0.009554140127388535} | http://blogs.avui.cat/mba4639/2012/03/ |
mc4_ca_20230418_17_59287 | Eines i recursos » Dickens English School
El nostre amic SPOT i la seva col·lecció de contes
Spot és un ninot de peluix molt entremaliat que ens acompanya a les classes. És un gosset petit anglès que, com els nens, ha d’anar a l’escola a aprendre. Li agrada descobrir les coses, saber de que estan fetes i sempre es mostra molt curiós amb tot.
Els contes de l’Spot, son un factor important en el desenvolupament dels nens i l’adquisició de la llengua i faciliten que l’exposició dels nens a la nova llengua tingui lloc en un context natural.
CD Gamesinteractius
Es tracta d’una col·lecció de jocs educatius que es projecten a la pissarra interactiva, la nostra “magic board”. Als nens els encanta jugar i participar en les activitats proposades que els ajuden a consolidar el vocabulari i conceptes treballats en les diferents sessions.
Les cançons en anglès
Les cançons son un altre recurs mitjançant el qual els nens absorbeixen vocabulari i estructures amb facilitat atès que els agrada molt cantar.
Escolta la cançó The Muffin Man, aquí
Les mascotes de Dickens
Les nostres mascotes son ninots de peluix que només parlen anglès i sovint ens venen a veure. Quan els nens se’n adonen, es senten motivats a provar de parlar-hi també.Els nens els poden fer servir com a putxinel·lis i interactuar amb els altres utilitzant el vocabulari que aprenen.
Els Finger Phonics Big Books i els Jolly Phonics Workbooks
Mitjançant el mètode Jolly Phonics els nens aprenen els sons fonètics anglesos i la seva lecto-escriptura.
L’objectiu d’aquest programa consisteix en que els nens aprenguin a llegir i escriure utilitzant el mateix mètode que els que fan servir els nens de parla anglesa. | 0.802632 | curate | {"en": 0.024683925346177003, "ca": 0.9614689945815773, "fr": 0.013847080072245636} | https://dickens.cat/eines/ |
wikipedia_ca_20230401_0_242983 | Josep Maria Guix Sugranyes
Josep Maria Guix Sugranyes (Barcelona, 1911 - Reus, 1993) fou un escriptor reusenc, fill de Josep Guix Lladó.
Va néixer incidentalment a Barcelona però els seus pares eren de Reus i van retornar a la seva ciutat al cap d'uns mesos. Ell sempre va dir que se sentia reusenc. Més tard va estudiar dret a Barcelona i es va llicenciar el 1934. Durant la república va col·laborar al "Diari de Reus" i va ser director de l"'". Sota el règim de Franco fou secretari de la Cambra de la Propietat Urbana. El 1958 va crear la revista "" que va durar fins al 1963 i tenia un contingut bàsicament literari; va col·laborar en diversos diaris i va donar conferències sobre Reus. El 1953 en un debat a la radio va oferir un milió de pessetes de l'època (una fortuna) al qualsevol que demostrés que l'arquitecte Antoni Gaudí era de Riudoms en lloc de Reus com ell defensava. Va publicar diversos llibres el més notable dels quals és la "Història de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus (segles XVI-XX)" (Reus, 1990). El 1987 fou declarat fill adoptiu de Reus. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=242984 |
mc4_ca_20230418_6_162443 | La Chapelle-de-Bragny - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
46° 38′ 00″ N, 4° 45′ 58″ E / 46.633333333333°N,4.7661111111111°E / 46.633333333333; 4.7661111111111
La Chapelle-de-Bragny és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat. L'any 2007 tenia 237 habitants.
El 2007 la població de fet de La Chapelle-de-Bragny era de 237 persones. Hi havia 100 famílies de les quals 36 eren unipersonals (4 homes vivint sols i 32 dones vivint soles), 32 parelles sense fills i 32 parelles amb fills.
El 2007 hi havia 135 habitatges, 106 eren l'habitatge principal de la família, 22 eren segones residències i 7 estaven desocupats. 130 eren cases i 4 eren apartaments. Dels 106 habitatges principals, 83 estaven ocupats pels seus propietaris, 22 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 2 estaven cedits a títol gratuït; 2 tenien una cambra, 5 en tenien dues, 10 en tenien tres, 26 en tenien quatre i 64 en tenien cinc o més. 80 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 47 habitatges hi havia un automòbil i a 48 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de La Chapelle-de-Bragny el 2009. [3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 157 persones, 118 eren actives i 39 eren inactives. De les 118 persones actives 102 estaven ocupades (53 homes i 49 dones) i 16 estaven aturades (6 homes i 10 dones). De les 39 persones inactives 21 estaven jubilades, 10 estaven estudiant i 8 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
El 2009 a La Chapelle-de-Bragny hi havia 99 unitats fiscals que integraven 238,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 19.125€. [5]
Dels 8 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa de fabricació d'altres productes industrials, 2 d'empreses de construcció, 1 d'una empresa de comerç i reparació d'automòbils, 1 d'una empresa d'hostatgeria i restauració, 2 d'empreses immobiliàries i 1 d'una entitat de l'administració pública. [6]
L'any 2000 a La Chapelle-de-Bragny hi havia 10 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 308 hectàrees. [8]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Chapelle-de-Bragny
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de La Chapelle-de-Bragny a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de La Chapelle-de-Bragny a l'INSEE
BNF: cb15273062x
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Chapelle-de-Bragny&oldid=19580800» | 0.753525 | curate | {"ca": 0.9060073559460564, "eb": 0.042092357989374746, "mk": 0.002451982018798529, "en": 0.0012259910093992644, "uu": 0.002451982018798529, "uz": 0.0012259910093992644, "de": 0.044544340008173276} | https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Chapelle-de-Bragny |
macocu_ca_20230731_2_102464 | Discussion
Comentario:
Preciosa la composició i el llop captat amb una intensitat, especialment en la mirada, fascinadora. Felicitats per la captura. | 0.46491 | curate | {"fr": 0.0684931506849315, "es": 0.07534246575342465, "ca": 0.8561643835616438} | |
mc4_ca_20230418_3_440376 | El Congrés de Neu i Muntanya conclou que les eines 2.0 són indispensables – FÒRUM.ad
El Congrés de Neu i Muntanya conclou que les eines 2.0 són indispensables
el: 12/04/12 20:56
El 7è Congrés Mundial sobre Turisme de Neu i Muntanya, organitzat pels set comuns, el Govern d’Andorra,i l’Organització Mundial del Turisme (OMT), ha finalitza amb les conclusions exposades pel director executiu de l’OMT. Fent l’anàlisi de les conferències i els debats, Frederic Pierret conclou que les “eines 2.0 són indispensables i actualment la tendència és la comunicació a l’instant entre la destinació i el client”. L’expert en turisme ha recomanat a les empreses que inverteixin en noves tecnologies i en recursos humans per fer-les funcionar correctament, ja que internet i les aplicacions multimèdia no són eines per economitzar sinó que necessiten inversió i planificació per obtenir bons resultats.
El ministre Francesc Camp ha assegurat que el “Congrés està consolidat però amb creixement, ja que s’ha assolit el rècord de participants, amb més de 430 assistents”. També ha remarcat l’encert de la temàtica i està convençut que tots els participants han marxat amb nous coneixements per aplicar en el seu àmbit laboral.
Per la seva banda, el cònsol major de la Massana, David Baró, ha remarcat les tres paraules claus necessàries a l’actualitat perquè la nostra destinació reixi: creativitat, innovació i noves tecnologies. Baró ha explicat que “mentre ha tingut lloc el congrés gairebé hi ha hagut un congrés paral·lel a twitter. Només, sota el hastag de congresdeneu s’han escrit més de 800 comentaris i s’han fet milers d’impressions”.
L’OMT ha fet un balanç molt satisfactori del Congrés tant per l’alta participació, com per la varietat de nacionalitats presents al fòrum.
La Massana ha fet el relleu a Andorra la Vella, que acollirà el Congrés l’any 2014. La cònsol major d’Andorra la Vella ha recollit el llistó amb la voluntat “d’organitzar una nova edició per compartir experiències”,
Tecnologies multimèdia i desestacionalització
Pel que fa als ponents, els últims han intervenir han estat Patrick Cao Yue, vicepresident de Mountain China Resorts, i In Jun Park, director de Yongpyong Resort (República de Corea), que han exposat les seves experiències d’èxit com països emergents en el turisme de neu i muntanya un creixement vertiginós i en ascens en el nombre de turistes en països amb poca tradició d’esquí. Les dues destinacions presenten una oferta innovadora, amb una gran quantitat d’activitats durant tot el dia i durant totes les estacions.
També emergents, i amb representació al Congrés són Algèria i Lesatho, un país africà amb pistes d’esquí. La ministra de Turisme de Lesotho, Mannete Rimaili, ha assegurat que volen aprendre del model andorrà per importar-lo a la seva estació.
Justament, el director de Vallnord, Martí Rafel, ha fet una presentació sobre l’entorn 2.0 a l’estació. També fa una aposta clara per les noves tecnologies Andorra Turisme, que disposarà a curt termini d’una nova pàgina web que permetrà un “contacte constant amb el client en qualsevol situació”.
El 7è Congrés Mundial de Turisme de Neu i de Muntanya ha tancat ja les seves portes amb el convenciment que ja estem submergits en el 2.0.
Entrada Anterior: Masegosa assegura que el Tobotronc ha passat totes les revisions
Entrada següent: El PS presenta la proposició de llei per congelar les comissions dels pagaments amb targeta durant dos anys | 0.864278 | curate | {"ca": 0.9707259953161592, "en": 0.005269320843091335, "es": 0.024004683840749413} | http://forum.ad/el-congres-de-neu-i-muntanya-conclou-que-les-eines-2-0-son-indispensables/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_201235 | http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2011/12/la_diputacio_de_barcelona_feu_dels_centmileuristes_26837.php EL TRIANGLE 05/12/2011La Diputació de Barcelona, feu dels'centmileuristes'Una vintena de càrrecs de l'administració provincial superen els 100.000 euros anuals sumant el que cobren com a diputats amb les dietes que reben dels ajuntaments. El conservador Xavier García Albiol encapçala la llista amb prop de 145.000 euros La majoria de les administracions públiques, amb els ingressos escanyats, han reduït els salaris dels càrrecs polítics els dos darrers anys, però això no impedeix que alguns d'ells segueixin guanyant sous més que notables. La Diputació de Barcelona, governada en coalició per CiU i PP des de les municipals del proppassat maig, és un exemple paradigmàtic ja que suma una vintena de càrrecs que entre el que reben de l'administració supramunicipal i el que cobren dels seus respectius ajuntaments superen els 100.000 euros anuals.Segons una informació publicada pel diariEl País, entre els centmileuristes hi ha 10 polítics de CiU, 5 del PP, 2 del PSC i dos més d'ICV-EUiA. La majoria han renunciat al seu sou com a alcaldes o regidors, ja que les retribucions a la Diputació són superior, però no a les dietes que els pertoquen com a càrrecs locals. També n'hi ha, però, que opten per l'opció contrària i cobren el sou de l'Ajuntament i les dietes de la Diputació. L'únic que sense sumar les dietes supera els 100.000 euros és el president de la Diputació i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, que acumula 126.400 euros d'ingressos, 115.000 dels quals corresponen al seu càrrec a l'administració provincial. Ara bé, el que percep més ingressos és el xenòfob alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. L'alt dirigent del PP rep un total de 143.000 euros, 96.900 com a vicepresident de la Diputació i la resta (prop de 50.000) com a dietes de l'Ajuntament del Barcelonès.Bona part dels centmileuristes provenen de grans ciutats. A banda del mencionat García Albiol, a la llista també hi ha el seu company del PP de Badalona Ramon Riera (121.173 euros) i els regidors de la mateixa ciutat Maria Mercè Rius (CiU, 104.267), Jordi Subirana (CiU, 121.153) i Alex Mañas (ICV, 100.800); els barcelonins Alberto Fernández Díaz (PP, 129.500), Alberto Vilagrasa (PP, 116.100), Jaume Ciurana (CiU, 121.300), Joan Puigdollers (CiU, 105.100) i Gerard Ardanuy (CiU, 105.100); i els alcaldes socialistes Pere Navarro (Terrassa, 113.800) i Manuel Bustos (Sabadell, 104.700).
CiU ha quedat ben arreglada després de les passades municipals eh | 0.860738 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_124985 | Misteris a la biblioteca
A la biblioteca hi passen coses estranyes. L’any passat ens vam trobar la silueta d’un assassinat a la sala d’adults. Tenim nens que surten de la fotocopiadora i passegen per la biblioteca virtual, els Culdolla que no paren de resoldre misteris... què ho farà que tot sigui tant... negre?
Potser és que s’acosta la tercera edició del Festival de Novel·la Negra en català: Tiana Negra?
Aquest any, per segon any consecutiu, us proposem un misteri per descobrir... en sereu capaços?
Podeu descarregar-vos el text misteriós i intentar resoldre l’enigma... teniu fins el 31 de gener! El premi? Un lot de llibres dels autors del Tiana Negra! | 0.73194 | curate | {"es": 0.036753445635528334, "ca": 0.9494640122511485, "it": 0.013782542113323124} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_196332 | Classes d'informàtica bàsica i avançada per a gent gran
De dimarts 17 de setembre de 2019 a dimarts 16 de juny de 2020 Horari: dimarts de 17 a 19 h
Centre Cívic de Ca n'Oriac. Adreça: c. d' Arousa, 2, 08207, SabadellTelèfon: 93 723 14 95 Web: Centre Cívic de Ca n'Oriac
Organitza:zzzz fitxa baixa.
Tweets by Aj_Sabadell
#PleSbd
Directori de xarxes
© Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes. Més informació
Les cookies són fitxers que es descarreguen en els ordinadors en accedir a determinades pàgines web. Les cookies són utilitzades per les pàgines web per diferenciar entre els diferents usuaris que hi accedeixen i les informacions obtingudes puguin ser recuperades en posteriors visites. Les cookies ens permeten entre d'altres coses: - Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir - Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari. - Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment. - Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador - En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat Les cookies generalment s'esborren en tancar el navegador, però per tal de poder d'aprofitar al màxim les seves funcionalitats, algunes d'aquestes persisteixen en el disc dur de l'ordinador i axí poder ser d'utilitat en futures sesions. Tanmateix, vostè pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del seu navegador. Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació: Explorer: http://windows.microsoft.com/es-es/windows7/how-to-manage-cookies-in-internet-explorer-9 Firefox: http://support.mozilla.org/es/kb/habilitar-y-deshabilitar-cookies-que-los-sitios-we Chrome: http://support.google.com/chrome/bin/answer.py?hl=es&answer=95647 Safari: http://support.apple.com/kb/ph5042 Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. | 0.801944 | curate | {"ca": 0.9755011135857461, "fr": 0.012026726057906459, "en": 0.009354120267260579, "nl": 0.0031180400890868597} | : /index.php?option=com_content&view=article&id=35582&Itemid=248 |
wikipedia_ca_20230401_0_513111 | Giuseppe Martino
Giuseppe Martino (Chastèlmanh, Província de Cuneo, 1 de maig de 1915 - Alice Bel Colle, 29 d'octubre de 2001) va ser un ciclista italià que fou professional entre 1938 i 1958. Va destacar sobretot en el ciclisme en pista, concretament en el mig fons on guanyà una medalla de bronze al Campionat del Món de 1955.
El 1961 es va nacionalitzar francès.
Palmarès en ruta.
- 1938
- Vencedor de 2 etapes al Tour del Sud-Est
- 1939
- 1r a la Lió-Grenoble-Lió i vencedor d'una etapa
Resultats al Giro d'Itàlia.
- 1955. 43è de la classificació general
Palmarès en pista.
- 1951
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
- 1952
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
- 1953
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
- 1954
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
- 1955
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
- 1956
- Campió d'Itàlia en Mig Fons
- 1957
- Campió d'Itàlia en Mig Fons | 1 | perfect | {"it": 0.0345679012345679, "ca": 0.8827160493827161, "nl": 0.022222222222222223, "pt": 0.008641975308641974, "fr": 0.022222222222222223, "en": 0.02962962962962963} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=513112 |
mc4_ca_20230418_2_323545 | Vi, gastronomia i dansa en la tercera edició de l'espectacle “Vins negres del Penedès”
Fins a tretze cellers prendran part en l'edició d'enguany el proper 9 de novembre
Ramon Filella Vilafranca del Penedès 30-10-2019 15:23 Lectures 2118
Olga Guasch
Vi, gastronomia i dansa en la tercera edició de l'espectacle “Vins negres del Penedès”. Ramon Filella
El claustre dels Trinitaris de Vilafranca serà el proper 9 de novembre l'escenari de la tercera edició de l'espectacle “Vins negres del Penedès” en el que es combinaran el vi, la gastronomia i la dansa. Organitzat pel retaurant vilafranquí El Gat Blau i patrocinat per la D.O.Penedès, l'espectacle busca, un any més, valoritzar els vins negres de qualitat que s'elaboren a la comarca.
Fins a tretze cellers prendran part en l'edició d'enguany, dos més que en la del 2018. Es tracta dels cellers Albet i Noya, Viladellops, Can Feixes, Can Descregut, Oriol Rossell, Pinord, Parató, Clot dels Oms, Jean Leon, Sumarroca, Parés Baltà, Torres i Vins el Cep que oferiran al públic la possibilitat de degustar 19 vins negres d'alta gamma. Tal i com ha explicat Olga Guasch, del restaurant El Gat Blau, “la cita busca potenciar el coneixement dels vins negres de gran qualitat que tenim al Penedès i que formen part de les cartes dels millors restaurants del territori”.
El fil conductor de la vetllada al claustre dels Trinitaris serà un espectacle de dansa creat per la ballarina vilafranquina Sandra Ferré. L'espectacle constarà de quatre coreografies expressament ideades per a l'ocasió i que estaran estretament lligades a la simbologia vitiviníciola. Pel que fa a l'apartat gastronòmic hi haurà quatre propostes per a ser maridades amb els vins negres. A més, l'empresa familiar de Vilafranca “Mi&Cu” completarà l'oferta amb delícies de bombons que també estan pensades especificament per la vetllada.
Tiquet de 20 euros
L'espectacle començarà a les 7 de la tarda del 9 de novembre i s'allargarà durant gairebé quatre hores. Per a accedir-hi s'haurà de comprar un tiquet de 20 euros que donarà dret a un “forfait” de vins per a degustar-los tots i a quatre degustacions gastronòmiques. Igualment, es posarà a la venda un tiquet de repetició a un preu de 5 euros. Els tiquets es poden adquirir de manera anticipada al restaurant El Gat Blau o el dia de l'espectacle al mateix claustre dels Trinitaris.
Olga Guasch ha posat en valor en l'acte de presentació de l'esdeveniment que “la participació dels cellers és la clau d'aquest projecte. Estem molt satisfets de la resposta que trobem any darrera any i que ens anima a continuar endavant”. Per la seva banda, Francesc Olivella, president de la D.O.Penedès, ha coincidit en destacar la rellevància d'iniciatives com aquesta per potenciar l'oferta de vins negres de la comarca.
El claustre dels Trinitaris del carrer de La Font acollirà la cita per segon any consecutiu. La primera edició es va dur a terme al Palau Baltà, però la bona resposta de públic que va tenir va fer pensar en la necessitat de trobar un espai més ampli. El claustre dels Trinitaris ofereix aquesta major capacitat. | 0.831895 | curate | {"ca": 0.9862745098039216, "en": 0.00784313725490196, "fr": 0.0058823529411764705} | https://www.eixdiari.cat/economia/doc/85629/vi-gastronomia-i-dansa-en-la-tercera-edicio-de-lespectacle-vins-negres-del-penedes.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_194881 | - Tot -Gran enciclopèdia catalanaAprendre a aprendreArt de CatalunyaAtles de la diversitatAtles de la presència catalana al mónAtles electoral Segona Republica a CatalunyaBiosferaCaixes i bancs de CatalunyaCatalunya romànicaComarques de CatalunyaDel romà al romànicDiccionari de la literatura catalanaDiccionari del cinema a CatalunyaDiccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XXDiccionari d’historiografia catalanaEl ModernismeEnciclopèdia de medicina i salutEnciclopèdia temàtica PROAEsportpèdiaFàbriques i empresarisGran enciclopèdia de la músicaHistòria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidentsHistòria econòmica de la Catalunya contemporàniaHistòria natural dels Països CatalansHistòria. Política, societat i cultura dels Països CatalansLlibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaLluís Companys, president de CatalunyaL’Art gòtic a CatalunyaTècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporàniaTemes d’actualitatTradicionari
Temps de lectura: 1 min
Jean Colombe
(?, ? — ?, 1529)
Miniaturista de l’escola del Loira.
Completà les Très riches heures du Duc de Berry, dels Limbourg (Musée de Chantilly), i il·lustrà Romuléon, Les Heures de Laval i l’Histoire de la Guerre de Troie (a la Bibliothèque Nationale, de París). | 0.817509 | curate | {"ca": 0.9600638977635783, "es": 0.026357827476038338, "fr": 0.009584664536741214, "mk": 0.003993610223642172} | https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/jean-colombe |
naciodigital_ca_20220331_0_387406 | Coral Cantiga, dirigida per Josep Prats, al Teatre Grec de Barcelona. Festival Grec'09
El proper divendres 2 de juliol, el castell de l'Oller del Mas de Manresa serà l'escenari d'una nova gala musical que donarà el tret de sortida a una nova edició de VEUS, el cicle de música vocal i escènica de la Catalunya central.
La vetllada musical tindrà com a protagonista una de les formacions corals més prestigioses del país, La Coral Cantiga, qui reposarà l'aplaudida producció de l'espectacle Schubert a la fresca, estrenat amb gran èxit la passada edició del Festival Grec de Barcelona.
Un conjunt d'una setantena d'intèrprets, entre cantaires, instrumentistes i solistes, posaran en escena un espectacle musical que, a partir diverses composicions de l'emblemàtic compositor romàntic Franz Schubert, combina diferents formats musicals (obres per a piano, guitarra, lieder, quartets vocals, corals, solistes...) que explora un ric i variat ventall de possibilitats interpretatives. Un proposta que evoca l'atmosfera de les cèlebres vetllades musicals i poètiques entre amics (conegudes com schubertíades) on van veure la llum moltes de les obres del catàleg del compositor austríac.
Melodies fresques i refinades interpretades en un ambient de complicitat amical i distès, emmarcades en una producció escènica concebuda expressament per a una vetllada d'estiu a l'aire lliure que va gaudí d'un gran èxit en la seva estrena la passada edició del Festival Grec barceloní, al Teatre Grec de Montjuïc. La producció serà reposada enguany a la Catalunya central, en una versió especialment adaptada per a l'incomparable marc de l'Oller del Mas. Una ocasió única per a gaudir, a la fresca d'una nit d'estiu, de l'exquisida música romàntica de Schubert, entre vinyes i pedres mil·lenàries.
La venda de l'espectacle es posaran a la venda a mitjans del mes de maig a través del Teatre Kursaal. Per més informació, en breu, a: www.amaresc.com | 1 | perfect | {"ca": 0.9916623241271496, "en": 0.008337675872850442} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/11321/schubertiada-al-veus-enguany |
cawac_ca_20200528_0_202934 | Notícies
Calafell acollirà un any més la concentració Tuning del Grup VAG
12 - 06 - 2012
Els propers 16 i 17 de juny tindrà lloc al pàrquing del mercat de Calafell l’ 11a Concentració Tuning del Grup VAG. Per als que encara no la coneguin és una concentració exclusiva per a cotxes del Grup VAG: Seat, Audi, Volkswagen i Skoda en la qual s'exigirà un mínim de tuning . És una concentració en què tenen cabuda tots els estils: import , alemany, anglès, belga, espanyol, francès o freestyle. Hi haurà premis en diverses categories: Top 20, Top 10 Pro, Top 10 VAG Special, Top 10 SPL, Top 10 Qualitat, Top 3, il·luminació i aproximadament 15 premis especials ( top german , millor llanda, “tunero més llunyà”, club més nombrós, millor presentació, entre d’altres). Enguany se celebren 11 edicions, de manera que és la concentració tuning més longeva de Catalunya i on el Patronat Municipal de Turisme de Calafell hi dóna suport desde la seva primera edició. | 0.793279 | curate | {"pt": 0.008447729672650475, "ca": 0.9767687434002112, "nl": 0.014783526927138331} | http://www.turisme.calafell.cat/ca/news/article/97 |
mc4_ca_20230418_5_152964 | Events for 24 agost, 2019
Festes en honor a Sant Lluís i en memòria de la gent volguda que ja no està entre nosaltres Dissabte 24 d´agost 17:00 h. Concentració en el camí vell de Callosa per a portar l´arbret. 20:30 h. “Plantá” de l´arbret i, a continuació, coca a la llumà i beguda per a tots els assistents. 23:00 […] | 0.703532 | curate | {"en": 0.10759493670886076, "ca": 0.8924050632911392} | http://www.altea.es/eventos/2019-08-24/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_133723 | L’any 2005 es va organitzar la primera edició de la Fira Modernista de Barcelona amb l’objectiu de promoure aquest patrimoni arquitectònic i cultural d’una manera més propera a la gent, sortint al carrer i retornant durant uns dies a la Barcelona de final del s. XIX i principi del s. XX, la dels grans artistes que van fer de Barcelona la ciutat modernista per excel·lència.
Amb aquesta idea, l’Ajuntament de Barcelona i els comerciants i professionals de la Dreta de l’Eixample (CorEixample), amb la col·laboració del Mercat de la Concepció i dins del marc de la Festa Major de la Dreta de l’Eixample, organitzen un munt d’activitats per a totes les edats per reviure i promoure aquest patrimoni des d’un vessant lúdic i cultural.
Durant la Fira se succeeixen diferents activitats –xerrades, tallers, titelles, gegants, espectacles, cotxes antics, itineraris culturals, parades de municipis i entitats relacionades amb el Modernisme, artesans, entre d’altres, a més de la participació de grups d’ambientació vestits de l’època– per mostrar i donar a conèixer el Modernisme amb l’objectiu final de preservar tot aquest llegat que cada dia envolta el paisatge de Barcelona, convençuts que conèixer-lo és estimar-lo i, per tant, preservar-lo.
La Fira es dedica cada any a un personatge, a una obra modernista o a un esdeveniment concret, cosa que representa una oportunitat per visibilitzar artistes o aspectes en alguns casos potser poc coneguts però que han tingut una gran importància dins del Modernisme i que han influït en la nostra cultura i la nostra societat.
La Fira està organitzada per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, CorEixample i el Districte de l’Eixample, amb la col·laboració del Mercat de la Concepció.
Fira Modernista
Fira Modernista Virtual 2021
Data: Del 24 al 30 de maig de 2021
Aquest any 2021 la Fira Modernista de Barcelona torna en format virtual, però amb més activitats que l’any passat. (veure vídeo de presentació).... Més info
Fira Modernista
Fira Modernista Virtual de Barcelona 2020
Data: Del 5 al 7 de juny de 2020
Aquest any 2020, malauradament, i a causa de la pandèmia de la covid-19, no podrem gaudir de la Fira al carrer com sempre l’hem viscut, no podrem viure la festa... Més info
Fira Modernista
15a Fira Modernista de Barcelona 2019
Lloc: Carrers Girona, Aragó i Diagonal
Data: Del 31 de maig al 2 de juny de 2019
Els propers 31 de maig i 1 i 2 de juny de 2019 celebrarem la quinzena edició de la Fira!, com sempre dins del marc de la Festa Major de la Dreta de l’Eixample i... Més info
Fira Modernista
14a Fira Modernista de Barcelona 2018
Lloc: Carrers Girona, Aragó i Diagonal
Data: De l'1 al 3 de juny de 2018
Els dies 1, 2 i 3 de juny de 2018 celebrarem la Fira, que enguany dedicarem a la pintora modernista Lluïsa Vidal (1876-1918) en el centenari de la seva mort. A la revista hi... Més info
Fira Modernista
13a Fira Modernista de Barcelona 2017
Lloc: Carrers Girona, Aragó i Diagonal
Data: Del 26 al 28 de maig de 2017
Benvinguts a la tretzena edició de la Fira, programada per als dies 26, 27 i 28 de maig de 2017 i en aquesta ocasió dedicada a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch... Més info
Fira Modernista
12a Fira Modernista de Barcelona 2016
Lloc: Carrers Girona, Aragó i Diagonal
Data: Del 3 al 5 de juny de 2016
Ens veiem un any més a la Fira Modernista, els dies 3, 4 i 5 de juny de 2016, aquest any dedicada al pintor, dibuixant i cartellista Ramon Casas i Carbó (1866-1932)... Més info
Fira Modernista
11a Fira Modernista de Barcelona 2015
Lloc: Carrers Girona, Aragó i Diagonal
Data: Del 5 al 7 de juny de 2015
Els propers 5, 6 i 7 de juny de 2015 celebrem l’11a edició de la Fira Modernista, que aquest any dedicarem a l’escultor Josep Llimona i Bruguera (1864-1934) amb... Més info
Fira Modernista
10a Fira Modernista de Barcelona 2014
Lloc: Carrers Girona, Aragó i Diagonal
Data: Del 30 de maig a l'1 de juny de 2014
Aquest any 2014 estem d’aniversari, complim 10 anys de Fira! Gràcies i felicitats a tothom que ens heu visitat o heu col·laborat per contribuir a fer la... Més info
Fira Modernista
9a Fira Modernista de Barcelona 2013
Lloc: Carrers Girona, Aragó i Diagonal
Data: Del 31 de maig al 2 de juny de 2013
Aquest any, la Fira, que celebrem del 31 de maig al 2 de juny de 2013, es dedicarà a la Fàbrica Casaramona, obra de Josep Puig i Cadafalch i actual seu de CaixaForum... Més info
Fira Modernista
8a Fira Modernista de Barcelona 2012
Lloc: Carrers Girona, Aragó i Diagonal
Data: 1 de juny de 2012
De l’1 al 3 de juny de 2012 celebrarem la vuitena edició de la Fira, que aquest any dedicarem al centenari de La Pedrera (1906-1912), un centre educatiu per al... Més info
Fira Modernista
7a Fira Modernista 2011
Lloc: Carrers Girona, Aragó i Diagonal
Data: Del 3 al 5 de juny de 2011
Arriba la setena edició de la Fira! Del 3 al 5 de juny de 2011, i amb més participació que mai, setze entitats ocuparan les parades del carrer Girona entre el... Més info
Festa Major
6a Fira Modernista 2010 amb 7a Festa del Comerç
Lloc: Carrers Girona, Aragó i Diagonal
Data: Del 28 al 30 de maig de 2010
Del 28 al 30 de maig de 2010 celebrarem la sisena edició de la Fira, i comptarem amb la presència per primer cop de tres entitats: el Museu del Modernisme... Més info | 0.596017 | curate | {"ca": 0.9491590953025324, "pt": 0.03189638507635801, "en": 0.011985308331722405, "es": 0.0069592112893872024} | https://www.firamodernistadebarcelona.cat/cat/activitats.html |
mc4_ca_20230418_9_693094 | Paraula enregistrada per Josep Maria Martí i Font - - Arxiu Sonor de Catalunya Ràdio
Paraula enregistrada La memòria i el llegat
Paraula enregistrada per Josep Maria Martí i Font
Una qüestió de gènere
He fet centenars d'entrevistes i en totes circumstàncies; concertades amb molta antelació i ben preparades, improvisades per telèfon, protocol·làries amb personatges poderosos que exigien conèixer prèviament les preguntes, amb polítics arrogants que a cada pregunta incòmoda et recordaven la teva condició de indesitjable, en un hotel fent cua per obtenir deu minuts d'una estrella que en un matí despatxava a mig centenar de periodistes... També he fet moltes entrevistes delicioses i suggerents i he tingut grans converses amb tipus genials que explicaven coses meravelloses, però que després havia de resumir en un full en menys d'una hora.
Podria fer una casuística completa sobre el gènere i donaria per completar una tesi doctoral. Darrerament, però, per això de la crisi (de la doble o triple crisi que deconstrueix l'ofici de periodista) les condicions havien empitjorat fins a nivells que mai hagués pogut imaginar. Aquests últims anys, per exemple, era impossible acabar de llegir (ni tan sols a mitges) cap dels llibres que presentaven els escriptors que vaig entrevistar.
Indagar en les vides alienes té una part d'equilibrisme; exigeix un tipus de percepció especial, cal estar al mateix temps fora i dins de l'intercanvi, atent a l'entrevistat però conscient de com funcionarà el que diu un cop el material recollit es converteixi en entrevista. Perquè l'entrevista no és exactament la conversa que mantenen les dues parts, sinó un gènere amb les seves pròpies regles que es construeix utilitzant el material i també el sentit d'aquest material.
Pensava que ja mai més podria fer el tipus d'entrevistes llargues, a fons, ben treballades i editades amb cura. Quan Fèlix Riera, el director de Catalunya Ràdio, em va proposar fer aquesta sèrie em va semblar que em feia un gran regal. Es tractava de recollir la història d'aquest país a través d'entrevistes amb personalitats del món de la cultura, les arts i les ciències, per mitjà d'entrevistes a fons de prop de dues hores. S'havia d'entrar tant en lo personal i lo biogràfic, com en lo professional i lo públic.
Vaig tenir els meus dubtes. Havia treballat en ràdio quan era molt jove, als inicis de Ràdio 4 a la fi de la dècada de 1970, però després em vaig passar al periodisme escrit. Com deia, en aquest ofici cada gènere té les seves regles i jo no estava segur de si podria conduir un en què cada substantiu i el seu adjectiu queden fixats i no es poden canviar. En part ha estat un aprenentatge i penso, modestament, que m'he acostat bastant a l'objectiu que ens havíem marcat.
Però, sobretot, ha estat un plaer i també un privilegi.
Josep Maria Martí Font (Mataró, 1950) és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Membre fundador de Ràdio 4, ha estat col.laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions. Gran part de la seva trajectòria professional ha estat al diari El País, on ha estat corresponsal a Alemanya, redactor en cap de Cultura, cap de la delegació de París i cap d'Opinió i Cultura a la delegació de Barcelona. Des del 2010 és professor del Master de Periodisme Internacional de l'IDEC. | 0.875824 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ccma.cat/catradio/paraula-enregistrada/arxiu-sonor/paraula-enregistrada-per-josep-maria-marti-i-font/seccio-arxiu-sonor/670/1327/ |
mc4_ca_20230418_15_132897 | Endevina qui ve a sopar – Arch Stanton
LA FAMÍLIA I LES RELACIONS DE PARELLA COM ESCENARI DEL RACISME
ESCENES D’ENDEVINA QUI VE AQUESTA NIT (STANLEY KRAMER, 1967)
CURS: 1R, 2N O 3R D’ESO
CONCEPTES TREBALLATS PRÈVIAMENT: RACISME, XENOFÒBIA, SEGREGACIÓ RACIAL, RELACIONS ENTRE PARES I FILLS.
Joey Drayton és una noia de 23 anys que vol presentar el seu futur espòs, John Prentice (un brillant metge), als seus pares. John té 37 anys i és vidu des de fa 8 anys per la mort en un accident de la seva esposa i d’un fill. Malgrat que els pares de Joey són força liberals els hi costarà comprendre la relació, pel simple fet que ella és blanca i ell negre.
La primera escena que treballarem és quan en John té una conversa sobre el tema amb el seu pare, qui com veurem, tampoc ho comprendrà massa.
1. Per què el pare li diu que en 16 o 17 Estats violarien la llei? Busca informació i digues quina és aquesta llei que existia als EUA i en quina època va donar-se.
2. Consideres que ha de ser important el que digui la gent d’una relació de parella? Creus que els pares han de tenir dret a opinar sobre les relacions de parella dels fills/es?
3. Com el pare utilitza els sentiments d’en John cap a la seva mare per convèncer al seu fill?
4. Els fills/es han d’estar en permanent deute amb els pares pel que han fet per ells/es?
5. John li diu al seu pare: “tu no saps com sóc”. Creus que el fet que els pares no coneguin massa als fills es dóna habitualment?
6. Com acostuma a passar, l’escena presenta 3 parts perfectament diferenciades; digues quines són.
7. Què vol dir John amb: “tu et consideres un home de color i jo simplement em considero un home”? Sidney Poitier, l’actor protagonista de la pel·lícula, serà eternament recordat per un premi que va guanyar; digues quin premi va ser, quan va guanyar-lo, per què, i quina importància “extra” va tenir aquest.
La segona escena correspon a una conversa que té en John amb el pare de la Joey poc després de coneixe’l.
8. Què és el Watusi? D’on és originari?
9. Al final de l’escena, amb quina intenció John li comenta al pare de Joey tot el que aquesta li havia explicat sobre ell i la mare?
10. Llegeix la notícia de l’agència EFE “EEUU celebra 50 años de la legalización del matrimonio entre blancos y negros”
i respon a les preguntes:
Resumeix la història de Mildred Delores i Richard Perry en 3 línies.
Quina va ser la sentència d’un tribunal del cas “Loving contra Virgínia”? Per què consideraven que aquestes lleis eren inconstitucionals?
Atenent l’any d’estrena la pel·lícula, digues quina relació estableixes amb els fets que exposa l’article; comenta si creus que va ser encertat tractar aquest tema en aquell moment.
Segons la notícia, quin Estat d’EUA i en quin any va ser l’últim en canviar les seves lleis en relació al matrimoni entre blancs i negres?
En l’article se cita a Martin Luther King, busca informació sobre aquest i descriu en 5 línies qui va ser i per què és una personalitat encara avui recordada per molts.
Fotografia de la boda que apareix en l’article de l’agència EFE i cedida per la família.
Comprendre i subratllar els conceptes tolerància i llibertat.
Entendre, solidaritzar-se i desenvolupar empatia cap a les diferents ètnies i cultures.
Considerar la pluralitat con una riquesa.
Assolir una actitud crítica cap a comportaments i societats que no afavoreixen la convivència entre persones.
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
Etiquetat ètica, drets humans, escena, ESO, fitxes, Història, Katharine Hepburn, Materials didàctics, racisme, Secundària, Sidney Poitier, tutoria, valors, xenofòbia
Entrada prèvia Repositori Filmoteca
Entrada següent L’esclavitud
13.545 visites | 0.75829 | curate | {"en": 0.013752975403332451, "es": 0.06426871198095742, "de": 0.021951864586088336, "ca": 0.8944723618090452, "cs": 0.005025125628140704, "da": 0.0005289605924358636} | https://archstanton.org/2019/03/30/endevina-qui-ve-a-sopar/ |
macocu_ca_20230731_1_201494 | Cada mes s'encarrega d'organitzar-la una entitat diferent del Consell de les Dones per la Igualtat... | 0.609427 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_724528 | L'onada de calor arriba a la Catalunya Central i podria arribar als 40 graus - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
L'onada de calor arriba a la Catalunya Central i podria arribar als 40 graus
Ahir a la tarda ja es van registrar màximes superiors als 38 graus a la demarcació de Lleida
agències 25.06.2019 | 23:33
Una dona es protegeix del sol amb un paraigua, ahir a Lleida mario gascon/efe
Una dona es protegeix del sol amb un paraigua, ahir a Lleida
L'onada de calor ja va deixar ahir temperatures de més de 36 graus a moltes localitats de la demarcació de Lleida, amb una màxima de 38,3ºC registrada a la tarda a Baldomar, una pedania d'Artesa de Segre.
Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l'onada de calor va afectar ahir l'extrem més occidental de Catalunya i s'anirà estenent durant els pròxims dies. L'avís d'onada de calor activat pronostica que les temperatures màximes s'assoliran a partir de dijous i divendres, quan s'espera que l'episodi de calor extrema s'accentuï amb màximes que superaran els 40ºC en alguns punts de l'interior. L'episodi d'altes temperatures continuarà fins diumenge.
Protecció Civil demana extremar les precaucions en les activitats a l'aire lliure a les hores centrals del dia i prendre mesures per protegir nadons i persones grans dels efectes de la calor. Així, ha posat èmfasi en alguns consells d'autoprotecció, com ara hidratar-se molt sovint o evitar sortir al carrer en les hores de màxima insolació, de manera que se surti al carrer a comprar o a fer esports en hores de menys calor.
També es recomana passar un parell d'hores del dia en un centre comercial o en un equipament públic si no es disposa de ventilador o d'aire condicionat a casa, i visitar un cop al dia familiars o persones grans que viuen soles per tal d'assegurar-se que s'hidraten correctament i segueixen els consells davant les temperatures elevades.
L'Agència de Salut Pública de Catalunya ha posat en fase 2 d'alerta el Pla d'actuació per prevenir els efectes de les possibles onades de calor sobre la salut. A més, Protecció Civil ha demanat als ajuntament que prevegin llocs frescos o sales amb aire condicionat en cas que sigui necessari el seu ús i tinguin especial vigilància de les persones més grans de 75 anys, sense suport familiar o sense recursos; persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat; persones que hagin de romandre o fer activitat física a l'aire lliure (incloses les activitats laborals) i persones amb malalties cròniques.
Recomanacions de Treball
També el departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha fet un seguit de recomanacions a les persones que fan feines pesades, a l'aire lliure o en ambients calorosos. Entre aquestes recomanacions per als treballadors, hi ha la de beure aire fresca sovint; menjar aliments lleugers; evitar begudes alcohòliques, amb cafeïna o molt ensucrades; arribar descansat a la feina; no treure's la roba i cobrir-se el cap; utilitzar roba ampla, clara i fresca, i emprar cremes de protecció solar.
Per a les empreses, el departament demana facilitar descansos freqüents a indrets frescos; organitzar torns per reduir el temps o la intensitat de l'exposició a la calor; planificar les tasques més pesades per a les hores de menys calor; evitar el treball aïllat i posar aigua a disposició dels treballadors; facilitar-los o recomanar-los l'ús de gorres, barrets o roba clara, i posar a la disposició dels treballadors crema de protecció solar.
El Calaf i el San Mauro s'estrenaran a la Copa Cor de Catalunya del Joanenc.
Endesa invertirà 675 milions a Catalunya fins al 2022. | 0.891408 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2019/06/26/lonada-calor-arriba-catalunya-central/553230.html |
mc4_ca_20230418_15_399769 | Actio, Arte y Ciencia a l’exposició temporal “Mysteria. Els secrets desvetllats” – ParcUPC
Actio, Arte y Ciencia a l’exposició temporal “Mysteria. Els secrets desvetllats”
El Museu del Modernisme Català presenta la seva primera exposició temporal. Mysteria, un recorregut per la bellesa oculta de les obres, unit al rigor científic de la seva detallada anàlisi, presenta allò ocult al llarg de més de cent anys. Gràcies a un projecte de recerca, amb la col·laboració d’Actio, Art i Ciència, de la Universitat Politècnica de Catalunya, s’ha sotmès a l’anàlisi de reflectometria infraroja els quadres de la col·lecció del museu, del que s’ha fet una selecció.
Més informació: [email protected] /932 722 896
http://mmcat.cat/site/2013/11/08/nova-exposicio-temporal-mysteria-els-secrets-desvetllats/ | 0.615259 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.upc.edu/parcupc/news/actio-arte-y-ciencia-a-lexposicio-temporal-mysteria-els-secrets-desvetllats/?lang=en |
grup-elmon_ca_20230726_0_180547 | La mesura implementada pel govern espanyol del transport públic gratuït ha començat aquesta setmana. La iniciativa és una de les maneres que té el govern estatal de beneficiar als ciutadans per intentar pal·liar els efectes de la inflació. Sembla que l’operació és senzilla, però a Catalunya els sindicats tenen alguns dubtes de què la implementació sigui tan efectiva com s’espera. Segons expliquen a aquest diari, representants de Comissions Obreres i la UGT, la manca de personal i la poca digitalització del sector podrien torpedejar l’efectivitat de la mesura.
Els catalans que agafen el tren de manera regular ja van celebrar l’aprovació de la iniciativa que faria que el transport públic que proporciona Renfe fos gratuït. Des de llavors, es van començar a fer els moviments essencials perquè aquesta mesura fos possible sense ocasionar problemes. Segons han explicat els sindicats i la mateixa companyia de transports “s’han contractat unes 100 persones per poder fer les tasques d’informació i ajuda als viatgers a les estacions”. En aquest sentit, hi ha més personal de Renfe dedicat a acompanyar als passatgers per poder treure els seus bitllets.
Tot i això, el personal que controla la validació dels bitllets encara és escàs. En xifres concretes, només hi ha 160 revisors de bitllets a tot Catalunya, tal com indiquen les dades de Comissions Obreres. “És un problema que ve de molt abans d’aquesta mesura”, segons explica Víctor de la Cruz, representant de Renfe-Adif de Comissions Obreres. En aquest sentit, no és cap secret que els revisors dels combois no sempre estan en actiu i molts dels trens no tenen una persona que estigui dins del tren controlant els bitllets. “No és directament proporcional al fracàs d’aquesta iniciativa, però sí que preocupa que el volum de gent sigui major”, confirma el representant del sindicat.
A més, Xavier Rivada, responsable de l’Àrea Interna del Sector Ferroviari de la UGT, també obre la porta a un altre dels problemes que poden sorgir entre els treballadors a partir d’aquesta mesura. Tal com ell mateix explica, hi ha persones que tenen incentius relacionats amb la venda de bitllets. En aquest sentit, amb aquesta mesura no s’ha fet cap canvi en les nòmines d’aquests treballadors que podrien acabar sense cobrar aquestes bonificacions. “És un tema que ens preocupa i que reivindiquem des de la UGT que es pugui solucionar correctament”, declara Rivada.
Un QR que no funciona a Catalunya
Un altre dels “problemes” que veuen els sindicats amb la mesura, que afecta exclusivament a Catalunya, és la manca de digitalització. Per poder accedir als bitllets gratuïts cal fer-ho des de la pàgina web de la companyia. Allà l’usuari s’acaba descarregant un codi QR que li permetrà viatjar de manera gratuïta durant els quatre mesos que dura la mesura. Tot i això, el lector d’aquest codi hauria d’estar instal·lat a la maquinària de les estacions, una cosa que a Catalunya no passa. “Anem un pas endarrere en la digitalització, aquí encara no tenim aquests lectors del codi”, afirma de la Cruz.
És per això que el funcionament de la mesura a les estacions catalanes serà diferent. Els viatgers es descarregaran un codi que hauran de portar a la màquina perquè els emeti un bitllet que els durarà els quatre mesos. D’aquesta manera, doncs, serà el mateix que si tinguessin el seu mensual o bitllet habitual. “Tenim personal a totes les màquines per ajudar als nostres clients a poder treure’s el seu bitllet gratuït de manera fàcil”, assegura Antonio Carmona, portaveu de Renfe.
Tot i això, la manca de digitalització és real i no només ho noten els mateixos treballadors. En declaracions a TV3, alguns passatgers asseguraven que treure el seu bitllet des de la pàgina web havia estat més complicat que acostar-se a la taquilla. “Prevenint aquesta situació, ja vam voler contractar més persones per poder facilitar les gestions”, ha assegurat el representant de la companyia ferroviària.
Un 80% d’ocupació amb un servei eficient
Pel que fa a l’opinió de Renfe, continuen assegurant que tots els possibles problemes han estat adreçats. De fet, la mateixa companyia ha descartat que hi pugui haver cap mena de manca de personal, ja que “s’ha contractat a gent especialment per poder fer més fluït el trànsit a les estacions”, diu Carmona. A més, el representant de la companyia confirma que l’empresa ronda el 80% de l’ocupació total dels seus combois, el que “dona un marge de maniobra per poder afegir a més passatgers sense dificultat”, en paraules de Carmona.
En aquest sentit, des de Renfe no es pateix per les aglomeracions i s’assegura que “no es formaran”. Aquesta és la mateixa opinió que té el govern espanyol, qui també va assegurar que no hi hauria cap problema d’aglomeracions. Tot i que no és el problema principal dels sindicats, ni UGT ni Comissions Obreres han posat la mà al foc perquè les aglomeracions no es produeixin.
En termes de digitalització, la companyia també adreça la qüestió i afirma que aquesta mesura és precisament per fomentar la digitalització, ja que les persones que vulguin tenir aquest abonament gratuït hauran de fer-ho per internet. “Després també hem preparat les màquines així com els treballadors perquè sigui més senzill bescanviar el QR pel bitllet pertinent”, explica el portaveu de Renfe. A més, Carmona també assegura que gràcies a la digitalització els diners que els passatgers han de deixar de dipòsit, “es tornen automàticament quan s’han complert els viatges mínims que s’han de fer”.
Així doncs, la mesura s’espera que sigui un gran èxit i el públic no ha trigat gaire a sumar-s’hi. De fet, a Catalunya ja s’han venut 48.000 abonaments gratuïts. Una xifra que només en un dia ja havia arribat als 25.000. Tot i això, els sindicats continuen preocupats no tant pel funcionament sinó pels problemes d’arrel de la companyia que podrien deixar en evidència les mancances del sector durant aquest període de bitllets gratuïts. Renfe, però, encara assegura que la mesura serà tot un èxit. Tal com descriu Carmona: “Esperem que gran part de la població s’acabi sumant a la iniciativa i es pugui incentivar més l’ús del transport públic”. | 1 | perfect | {"ca": 0.975529643619642, "es": 0.02447035638035802} | https://elmon.cat/economia/sindicats-renfe-preocupant-bitllets-gratuits-475499/ |
mc4_ca_20230418_11_447503 | Empar Moliner: 'Jo també vull dir "sóc ciutadana del món", com diuen ells' - VilaWeb
L'escriptora i periodista Empar Moliner respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of independence' de l'edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.
—Per, un cop obtinguda, seure de nou al sofà i ser una descreguda, com tots els que viuen en un estat. Jo també vull dir allò que diuen ells: 'Sóc ciutadana del món.' Ser feminista, independentista o animalista és una actitud que parteix d'una desigualtat. Aspiro a la igualtat per no haver de ser res de res. Sempre he pres les meves decisions, he anat als bars sola i he triat què volia beure. No vull que triïn per mi, perquè el que em solen triar no m'agrada.
–Què pot aportar una Catalunya independent al món?
―No és igual que tu retallis a casa meva que no que hi retalli jo. Jo em conec. Potser a casa meva és millor no retallar en fuet, que ens agrada molt i ens fa feliços, però en canvi podem retallar en llet condensada, que no ens agrada (tot i que ara, ens en fan prendre per força). La microgestió és eficaç. Amb un pressupost administrat per nosaltres, podem provar d'aconseguir una igualtat social superior. Per exemple, diria que no ens cal un exèrcit. Si Corea ens envaís perdríem, tinguéssim tancs o no en tinguéssim. Val la pena doncs invertir en cultura. Que l'atac ens agafi llegint. | 0.795917 | curate | {"ca": 0.9176721078779276, "pt": 0.008516678495386799, "es": 0.07381121362668559} | https://www.vilaweb.cat/noticia/4223107/20141210/empar-moliner-jo-vull-dir-soc-ciutadana-mon-diuen-ells.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_283737 | | Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats | Continguts generals: Portada Editorial El lector escriu Punt de vista Acudits Països Catalans Europa - Món Economia Apunts Política Punt Divers Cultura - Espectacles El temps Televisió Entrevistes La Contraportada Continguts d'edicions: Barcelona > Editorial > El lector escriu > Punt de vista > Països Catalans > Economia > Apunts > Política > Punt Divers > Cultura - Espectacles > La Contraportada Comarques Gironines > Editorial > El lector escriu > Punt de vista > Països Catalans > Economia > Apunts > Política > Punt Divers > Cultura - Espectacles > La Contraportada Barcelonès Nord > Editorial > El lector escriu > Punt de vista > Països Catalans > Economia > Apunts > Política > Punt Divers > Cultura - Espectacles > La Contraportada Maresme > Editorial > El lector escriu > Punt de vista > Països Catalans > Economia > Apunts > Política > Punt Divers > Cultura - Espectacles > La Contraportada Camp de Tarragona > Editorial > El lector escriu > Punt de vista > Països Catalans > Economia > Apunts > Política > Punt Divers > Cultura - Espectacles > La Contraportada Penedès > Editorial > El lector escriu > Punt de vista > Països Catalans > Economia > Apunts > Política > Punt Divers > Cultura - Espectacles > La Contraportada Vallès Occidental > Editorial > El lector escriu > Punt de vista > Països Catalans > Economia > Apunts > Política > Punt Divers > Cultura - Espectacles > La Contraportada
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 28 de juny de 2022
dissabte, 5 de novembre de 2005
>
El PP ultima la seva estratègia, que implica una esmena a la totalitat a l'Estatut
El partit anuncia que «posarà la maquinària» a defensar els drets de Catalunya i dirigeix tots els seus atacs al PSOE
CLARA RIBAS. Barcelona
La reunió interparlamentària del PP a Barcelona, que va reunir polítics autonòmics, estatals i europeus, va servir per entreveure les bases de l'estratègia de la formació en el debat de l'Estatut al Congrés. De les intervencions d'ahir es desprèn que els populars podrien optar per presentar una esmena a la totalitat, tot i que no es descarta que posteriorment s'opti per les esmenes parcials. Aquesta estratègia serà revelada avui pel president del partit, Mariano Rajoy, que va sopar ahir a Barcelona amb diversos dirigents de la formació. Els discursos d'ahir van compartir, d'altra banda, una altra consigna, que és declarar el PP defensor i garant dels drets de Catalunya i el PSOE causant de la tensió política existent.
+ Camps, Arenas, Sáenz de Santamaria, Trillo i Piqué, poc abans de començar la ponència. Foto: ORIOL DURAN
El president del PP, Mariano Rajoy, es va reunir ahir amb presidents autonòmics i amb portaveus parlamentaris de la formació en un sopar a Barcelona, amb l'objectiu de dissenyar l'estratègia que seguirà el partit davant el projecte d'Estatut. Hores abans, la ponència celebrada amb el títol Hacia dónde vamos? va ser un avenç de com els responsables del PP consideren que les irregularitats de l'Estatut són en tots els àmbits del text. Així, els diferents ponents van assenyalar la necessitat de corregir el repartiment competencial, el finançament, el caràcter intervencionista que creuen que té el text, el fet que la reforma s'hagi fet sense consens i també que representi una «reforma encoberta de la Constitució». El portaveu del PP al Congrés, Eduardo Zaplana, va subratllar ahir que l'essencial no és, segons creu, saber si els populars presentaran o no esmenes al projecte d'Estatut en comissió, sinó tenir en compte que Mariano Rajoy manté la seva oferta de pacte al govern per fer totes les reformes que fan referència al model d'Estat. Zaplana sí que va aclarir, però, que el partit serà present en el debat. «Estarem presents en la comissió discutint, però això no és l'essencial o el fonamental, sinó el pacte que Rajoy va oferir al PSOE», va concloure Zaplana. També el president del PP a Catalunya, Josep Piqué, va considerar adequat que el partit no defugi el debat. «Seria un profund error polític que el PP s'inhibís al Congrés», va dir, i va anunciar que la seva formació «participarà activament en el debat», tot i que no va voler avançar tampoc en quin sentit aniria l'actuació del partit. Més tard, en la ponència, va deixar clar la inutilitat de fer esmenes parcials i va insistir a dir que el que ha de ser modificat és la filosofia que es desprèn del text, el qual és, va dir, «orgiàsticament intervencionista». Per la seva part, el president de Balears, Jaume Matas, va apostar clarament per una esmena a la totalitat al text en considerar que és «un projecte difícilment reformable». Matas va assegurar que estava totalment d'acord amb l'estratègia dissenyada per la cúpula del PP de participar en el debat però de no «ser coartada del PSOE». Aquesta expressió va ser utilitzada ahir també per altres dirigents populars, la majoria dels quals van seguir dues consignes: d'una banda, van assegurar defensar els drets de Catalunya, tal com ho va confirmar la secretària executiva de política autonòmica i local, Soraya Sáenz de Santamaria, que va dir que el partit dedicarà «tota la seva maquinària» a aquesta finalitat; i, de l'altra, van dirigir els seus atacs al PSOE, a qui responsabilitzen que l'Estatut continuï endavant. A més, Eduardo Zaplana va titllar de «covards» els dirigents socialistes que critiquen el text però que «no obren en conseqüència». | 1 | perfect | {"ca": 0.9869605142332415, "oc": 0.0018365472910927456, "fr": 0.005876951331496786, "en": 0.0022038567493112946, "de": 0.0031221303948576677} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_85747 | Després de dues derrotes consecutives, les noies del sènior A van aconseguir una victòria que serveix per agafar confiança i també per recuperar bones sensacions.
Seguim patint la nostra irregularitat, ens va faltar intensitat i concentració en alguns moments del partit. Si evitem la relaxació, podrem aconseguir tot allò que ens proposem. | 0.716743 | curate | {"ca": 1.0} | https://sese.cat/senior-a-femeni-sese-56-cb-lleida-38/ |
mc4_ca_20230418_17_156549 | Hi ha 10 resultats sobre "Barcelona"
Article de l'agència de notícies Flama sobre el viatge de quatre dies que ha portat el prelat de l'Opus Dei a Barcelona.
Revista de premsa 18/07/2017
El prelat de l'Opus Dei visita Barcelona
Catalunya Religió ha publicat aquesta notícia del viatge de quatre dies del prelat de l'Opus Dei a Barcelona. | 0.674564 | curate | {"ca": 0.9159159159159159, "es": 0.08408408408408409} | https://www.opusdei.org/ca-es/tag/barcelona/sala-de-premsa/ |
cawac_ca_20200528_1_142083 | Fets, anècdotes i històries (d'un país particular)
Entrades amb l'etiqueta ‘Bialik Rogozin’
En Hanoch Piven és un caricaturista molt particular. Tal i com ell diu, va crear el seu propi llenguatge. Això va passar quan vivia i estudiava als Estats Units, on va arribar a publicar a algunes de les revistes més reconegudes a nivell internacional. Ha retratat grans figures de diversos àmbits com són la cultura, l’esport o la política.
Alguns dels tretrats de Hanoch Piven.
En Hanoch ha viscut els darrers anys a Barcelona, on vaig tenir la oportunitat de conèixer-lo, tot i que en la present ocasió m’hi he trobat a Israel. Ell va néixer a l’Uruguai i va venir a Israel quan encara era un nen.
D’altra banda, val a dir que l’entrevista que faig en aquesta ocasió per al bloc està centrada en un projecte molt particular que en Hanoch ha dut a terme, un taller amb nens i nenes de l’escola Bialik Rogozin. D’aquesta escola en vaig tenir informació per primer cop durant l’any passat, quan estudiava a UPF un màster en polítiques d’immigració. El meu pare va llegir a la premsa sobre aquest col·legi i em va avisar per tal que me n’informés. La qüestió és que l’any passat se’n va fer un documental guanyador d’un Oscar. És una escola única en relació a la composició demogràfica de l’alumnat, única en currículum acadèmic i única en relació a les energies que, tant professors com alumnes, posen en el projecte.
Quan vaig arribar a Israel i vaig assabentar-me de què en Hanoch estava realitzant un projecte artístic en el marc del col·legi no vaig dubtar en dir-li que m’agradaria acostar-m’hi i tenir l’oportunitat de conèixer el centre i alhora poder veure el projecte que estava duent a terme.
La darrera setmana he tingut oportunitat d’anar al que ha estat l’últim de deu tallers artístics amb deu artistes diferents. La clausura del projecte per al present curs la va fer el propi Hanoch. Amb els nens, que hi assisteixen voluntàriament, vam veure un seguit de fotografies de les diferents activitats que havien fet durant el curs, incloent graffiti , fotografia, dibuix o collage. Tot seguit en Hanoch va fer amb ells el taller de caricatures amb “coses”, la tècnica que ell utilitza per a desenvolupar la seva obra professional. Va ser una gran experiència per a en Hanoch, per als nens i nenes i, ocasionalment, per a mi.
Veus VI: Una Trobada amb Hanoch Piven
G.Y: Pots definir una mica el caràcter de la teva obra i el caràcter del col·legi Bialik Rogozin?
H.P: Sóc un artista en un projecte en el que les coses van succeint. Si bé vaig desenvolupar un llenguatge molt inusual que va fer que la meva carrera artística tirés endavant de manera ràpida, vaig començar en un espai molt més limitat, el de la il·lustració. A Israel, especialment, el meu àmbit de treball ha crescut fora de la il·lustració, com per exemple dins l’àmbit educatiu. Així va ser com vaig arribar a treballar amb l’escola Bialik Rogozin.
Aquest era un col·legi de barri. El barri és de classe baixa amb població treballadora. Després d’un parell de canvis que es van fer a la gestió de l’escola i amb l’arribada d’una nova directora fa uns set anys, es van unir dues escoles, Bialik i Rogozin. Hi ha molts nens de cases amb pocs recursos de classe treballadora, fills de treballadors estrangers que viuen aquí, alguns tenen molts problemes, refugiats, nouvinguts. Un gran percentatge de l’alumnat te problemàtiques serioses més enllà de la seva realitat educativa.
Hi ha nens de quasi cinquanta països. Això s’explica, en primer lloc, per les característiques demogràfiques del barri, però a més a més, degut al currículum acadèmic del centre. Es tracta d’una escola preparada per a atendre les necessitats de nens i nenes d’altres orígens nacionals. A l’escola hi ha cursos d’hebreu per a nouvinguts, per exemple.
G.Y: Com vas conèixer i entrar en contacte amb el col·legi Bialik Rogozin?
H.P: El col·legi Bialik Rogozin va ser apadrinat per un comitè de voluntaris, el president del qual és Yosi Vardi. Yosy és el “padrí” de la indústria hight-tech i va atreure molta gent que coneix a participar de forma voluntària al projecte de l’escola. Jo vaig impartir alguns tallers en diversos esdeveniments corporatius que ell va realitzar en l’àmbit empresarial. Ell em va presentar la gent de l’escola i, fa dos anys, vaig fer-hi un taller d’un dia sencer. Va ser llavors que vaig conèixer el projecte. Aquell dia m’ho vaig passar genial, em va encantar l’escola i sempre la vaig recordar com un espai interessant i càlid. Molt acollidor per als estudiants.
Quan l’any passat vam decidir venir de Barcelona a Israel amb la meva família, em va semblar que, com que tinc una filla que no parla hebreu, l’escola Bialik Rogozin era un entorn molt adequat per a què ella pogués aprendre la llengua. Al contactar novament amb l’escola i conèixer el nou director me’n vaig adonar que no hi havia gaire espai per a la creació artística a la escola. Vam passar estones parlant sobre possibles maneres d’introduir-hi aquests espais. La idea era utilitzar l’art com a mitjà de comunicació no verbal, especialment en una escola en la que molts estudiants no parlen bé l’hebreu i també, tenint en compte que tots aquests nens i nenes tenen diverses sensibilitats visuals, era interessant veure si d’alguna manera, a través de l’art, podíem comprendre el seu “idioma” visual ja que no podíem recórrer, en algunes ocasions, al llenguatge verbal. Va ser llavors quan vaig oferir acostar al col·legi un seguit d’artistes per a què oferissin tallers com a voluntaris.
El director de l’escola era un actor professional, un ex-actor que, de fet, tenia el seu propi interès en introduir més art al currículum acadèmic. En aquest sentit la nostra connexió va ser molt bona.
G.Y: Aquest projecte es aplicable com a model a altres centres?
H.P: Jo duc a terme un projecte a Espanya amb mestres d’escola. S’ha fet a Granada, Madrid, Sevilla, Alacant, Màlaga, Bilbao i Barcelona, entre d’altres ciutats. És un projecte inclòs en el marc del programa “Educar-Pegar-Volar” finançat per la companyia Pritt. La idea d’aquest projecte és, novament, oferir l’art com a eina educacional i educativa. Òbviament el taller és molt aplicable perquè és un model de comunicació. Aquest taller te dues coses importants. La primera és que és molt fàcil crear rostres i figures amb objectes, qualsevol ho pot fer. La segona és que cada objecte té un significat i, per tant, cada objecte que utilitzem ens permet dotar de significació els resultats del nostre treball. Els objectes ens permeten explicar coses mitjançant el seu ús.
Entre aquests dos projectes hi ha una diferència important. A Espanya he treballat a l’àmbit educatiu a través dels meus propis tallers mentre que al col·legi Bialik Rogozin hi han participat tot un seguit d’artistes diferents amb tècniques i tallers propis.
G.Y: Ha estat fàcil aconseguir la implicació dels artistes voluntaris? En aquest sentit es torna més genuí el projecte?
H.P: Per un cantó s’ha de dir que el col·legi ha captat molta presència a Israel i ha cridat l’atenció de molta gent que se sent motivada per participar-hi d’alguna manera. El tema dels treballadors estrangers aquí a Israel és una espècie de litmus test , o A o B. En aquest sentit es pot trobar molta gent que diu que Israel és un país jueu, que és important que hi hagi una majoria jueva i que aquest estat és la casa dels jueus encara que hi hagi població no jueva. Creuen que Israel no està preparat per a rebre gent estrangera. Principalment els partits de dretes mantenen aquest tipus de discurs.
Per l’altre cantó, sabent que hi ha una gran opinió intolerant cap als treballadors estrangers i els seus fills, hi ha hagut una forta reacció de recolzament social dins de determinats segments de la societat israeliana que volen protegir aquesta gent i els seus fills. Gent que opina que mentre estiguin aquí s’ha de protegir i defensar els drets d’aquestes persones treballadores, i dels seus fills.
A mi personalment, des que vaig saber que existia l’escola, em va semblar molt important que existís i que oferís possibilitats per a mantenir una vida digna a Israel a aquesta població. Em sembla que hi ha molt d’espai a Israel i no només per a aquells que hi han estat amb anterioritat.
Amb l’ “onada d’entusiasme” per a ajudar el col·legi va ser molt fàcil demanar als artistes que ajudessin com a voluntaris. La veritat és que és molt gratificant perquè, en general, els nens saben apreciar el que els dones ja que no tenen constantment tantes activitats. Al sistema educatiu actual, els nens es passen el noranta per cent del temps avorrits i, especialment, els nens als qui els resulta difícil comprendre un idioma o els que obtenen mals resultats a l’escola. Les escoles no acostumen a tenir gaires espais per a la llibertat d’expressió ja que acostumen a tenir currículums acadèmics molt concrets per a acomplir.
Per als nens, en una escola amb tantes realitats socials problemàtiques, és molt gratificant i saben apreciar molt quan algú famós, encara que ho sigui només dins del seu poble, s’acosta a oferir-los alguna ajuda. A vegades n’hi ha prou amb què un sol nen tingui una connexió amb l’artista per a que aquest senti la gratificació de realitzar el taller. N’hi ha prou amb posar uns quants colors damunt d’una taula per a alimentar la seva voluntat de treball creatiu. En el nostre cas han treballat molt i han produït molta obra.
Després d’haver-hi passat deu anys de la meva vida i d’haver-hi educat els meus fills, és una ciutat que forma part de la meva vida i sempre ho serà. Hi ha alguna cosa similar, familiar, encara que alhora molt diferent, entre Barcelona i Tel Aviv. Tenen similituds en relació al seu caràcter de ciutats mediterrànies. A les dues ciutats s’hi pot sentir una certa informalitat, són dues ciutats amb una gran influència i presència de l’àmbit cultural, tenen algunes olors, vents, llums que fan recordar l’una a l’altra. Són sensacions que fan recordar.
Una gran part de la població de Tel Aviv te un ritme de vida que pot recordar al de Barcelona. Totes dues són ciutats laiques, cosmopolites i modernes amb molta vida nocturna.
G.Y: Pots definir Israel amb uns quants adjectius?
H.P: Intens, amb molta energia, càlid, ric en experiències, ansiós, creatiu, acomplexat i amb pors, divers i complex en general.
L’autor
Gabriel Yacubovich Japkin
Gabriel Yacubovich Japkin és una persona amb una identitat particular. Totes ho són, però en un sentit sociològic, i no tant psicològic, aquesta frase adquireix força. Nascut a Barcelona de pares argentins amb arrels russes i poloneses, des de petit ha experimentat la multipolaritat d'aquest món amb una diversitat tan gran de representacions i pràctiques culturals, religioses, llengües i els seus usos, persones i identitats. Al llarg dels anys ha viatjat a Israel per visitar la seva família i des de fa poc temps s'hi ha desplaçat amb la intenció de viure-hi durant una temporada. Des de la seva sensibilitat i formació de sociòleg amb un màster en polítiques d'immigració, intentarà transmetre alguns fets, fenòmens socials i d'altres particularitats de la complexa realitat d'aquest país. | 0.832129 | curate | {"ca": 0.9942028985507246, "es": 0.002898550724637681, "de": 0.0006340579710144927, "en": 0.0022644927536231885} | http://blogspersonals.ara.cat/uncatalaaisrael/blog/etiqueta/bialik-rogozin/ |
mc4_ca_20230418_2_537315 | Civaux - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
46° 26′ 40″ N, 0° 39′ 57″ E / 46.444444444444°N,0.66583333333333°E / 46.444444444444; 0.66583333333333
Civaux és un municipi francès, situat al departament de la Viena i a la regió de la Nova Aquitània. L'any 2007 tenia 946 habitants.
El 2007 la població de fet de Civaux era de 946 persones. Hi havia 386 famílies de les quals 110 eren unipersonals (55 homes vivint sols i 55 dones vivint soles), 126 parelles sense fills, 122 parelles amb fills i 28 famílies monoparentals amb fills.
El 2007 hi havia 518 habitatges, 391 eren l'habitatge principal de la família, 25 eren segones residències i 102 estaven desocupats. 499 eren cases i 10 eren apartaments. Dels 391 habitatges principals, 289 estaven ocupats pels seus propietaris, 99 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 3 estaven cedits a títol gratuït; 4 tenien una cambra, 15 en tenien dues, 67 en tenien tres, 132 en tenien quatre i 173 en tenien cinc o més. 330 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 158 habitatges hi havia un automòbil i a 197 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Civaux el 2009. [3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 564 persones, 423 eren actives i 141 eren inactives. De les 423 persones actives 380 estaven ocupades (213 homes i 167 dones) i 44 estaven aturades (15 homes i 29 dones). De les 141 persones inactives 55 estaven jubilades, 34 estaven estudiant i 52 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
El 2009 a Civaux hi havia 407 unitats fiscals que integraven 977 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 16.314€. [5]
Dels 54 establiments que hi havia el 2007, 10 eren d'empreses extractives, 1 d'una empresa alimentària, 4 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 12 d'empreses de construcció, 4 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 3 d'empreses de transport, 7 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 1 d'una empresa financera, 1 d'una empresa immobiliària, 6 d'empreses de serveis, 1 d'una entitat de l'administració pública i 4 d'empreses classificades com a "altres activitats de serveis". [6]
Dels 17 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una oficina de correu, 1 paleta, 2 guixaires pintors, 1 fusteria, 3 electricistes, 2 perruqueries, 2 agències de treball temporal, 4 restaurants i 1 agència immobiliària. [7]
L'any 2000 a Civaux hi havia 19 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 1.020 hectàrees. [9]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Civaux
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Civaux a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Civaux a l'INSEE
BNF: cb15278504b
GND: 4325060-9
LCCN: nr93036157
VIAF: 143514719
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Civaux&oldid=19595329» | 0.761515 | curate | {"ca": 0.9065255731922398, "ru": 0.037037037037037035, "mk": 0.0021164021164021165, "en": 0.006701940035273368, "uu": 0.0031746031746031746, "uz": 0.0010582010582010583, "de": 0.015873015873015872, "fa": 0.027513227513227514} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Civaux |
macocu_ca_20230731_2_177904 | Aquí l'oferta culinària està portada directament d'aquests països, amb les seves arrels i els seus sabors. Un món obert cap al menjar llatí i molts dels plats amb els quals els surfers d'aquest costat de l'Atlàntic reposen forces. Una trobada gastronòmica ... Llegir més | 0.685695 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_711140 | Montilla defensa que el "veritable" patriotisme català és en els "fets" i no en "les paraules, que evoquen aventures impossibles" Actualitzat a les 16:01 h 03/10/2009El president de la Generalitat, José Montilla, ha reivindicat l'obra del govern tripartit i ha carregat contra els partits nacionalistes, en la seva intervenció al consell nacional dels socialistes catalans. El president ha afirmat que "mentre altres segueixen evocant el sagrat nom de la pàtria, nosaltres la servim a consciència", i que ara no és moment d'"invocar horitzons infinits i aventures amb escenaris impossibles". Montilla ha dit que el PSC no fa "declaracions patriòtiques inflamades", i que expressa el seu compromís amb Catalunya mitjançant "feina, feina i feina".El president de la Generalitat ha carregat contra els qui "se serveixen de la cultura". (Foto: EFE) Montilla ha animat també els seus explicant l'obra de govern, i ha dit que tot i les dificultats de la crisi econòmica s'ha aconseguit tirar endavant "amb excel·lència". Segons el president, el tripartit ha assolit "èxits inimaginables" si es compara amb els 23 anys de governs consecutius de CiU, entre els quals ha destacat el traspàs de rodalies de Renfe, el nou model de finançament, la nova terminal de l'aeroport del Prat, els pactes nacionals d'investigació i d'educació, el desplegament dels Mossos d'Esquadra, i la construcció del túnel de Bracons. Montilla ha afirmat que és el moment de seguir treballant i que no s'ha de fer cas de l'oposició, que segueix el guió previst de criticar-ho tot i "demanar impossibles", com ara abaixar els impostos, augmentar la despesa social i que tot plegat quadri. Montilla ha fet una clara referència al "cas Millet" i a les darreres informacions que apunten que l'exdirector del Palau de la Música va fer aportacions econòmiques a partits polítics. El president ha dit que "la política està per servir la cultura, i no pas per servir-se'n", fet que ha generat una forta ovació per part dels seus companys de partit. Recordem que Convergència Democràtica ha admès que va rebre 600.000 euros de Millet per desenvolupar projectes culturals. Sort que tenim un home com tu de president!!!! !
Caram, caram,,, | 0.855016 | curate | {"ca": 0.9716117216117216, "es": 0.021062271062271064, "fr": 0.0004578754578754579, "en": 0.006868131868131868} | |
macocu_ca_20230731_8_528490 | Scheneider Electric. Pàgina Web del fabricant de l’Automat dotació de l’entrenador Autòmat Programable BTT01 i les Sondes BTT02. En aquesta plana podreu trobar infinitats de documents molt interessants sobre autòmats, automatismes, electricitat, etc. Molt però que molt bona. Entreu a l'apartat de Documentació Tècnica.
REEA. Revista de Electricidad, Electrónica y Automática. Un projecte de J.C.M. Castillo pel Departament d’electricitat de l’IES RIO CUERPO DE HOMBRE. Molt bona i interessant. Autòmats programables, Electrònica. Electrotècnia, Automatismes, Pneumàtica, Domòtica,..
Autómatas.org WEB dedicada al món dels autòmats. Interessant sobre tot els apartats de PLC’s similars amb el que treballem.
IBERCOMP. Empresa dedicada a la fabricació de Microcontroladors i autòmats. Molt interessant veure el que fan.
Internet a l’aula. Materials interactius per als cicles formatius. Pàgina web a XTEC. Activitats pels Autòmats i pneumàtica.
Siemens. Que dir d’aquesta empresa i de la seva plana. Molt però que molt recomanable la seva plana de descarregues.
Automatismes
CACEL. Curs d’Automatismes Cablejats en Línia. Interessant amb activitat on line.
Instrumentació
DESIN Instruments és una firma dedicada al disseny, fabricació i comercialització de Instrumentació de Processos aplicats a la indústria. Web molt bona on podràs descarregar molta informació.
www.iberfutura.es pàgina Web interesentant amb tota mena de mòduls en kit per a automatismes, PIC, targes (smart card), micro càmeras CCD y MOS, radiocontroll, telecontrol, radiofrecuència, làser, etc. Entreu a la zona de Productes
www.todoelectronica.com Pàgina similar a l'anterior.
PIC'S
PIC-PLC II. PROJECTE ‘AUTÒMAT PROGRAMABLE de 8E/S amb el processador PIC 16F84. d’en Juan Manuel Rodríguez.. Una pàgina molt bona on trobareu recursos sí el que voleu és construir-vos un PLC. Amb links interessants.
Robótica
Universidad del Norte. División de Robótica.
MICROBOTICA. empresa espanyola especialitzada en el subministre de Kits de robòtica i microbots, targes basades en el processador 68HC11, controladores, targes I/O processades, manuals on-line que es podem descarregar, suport Linux, etc. Bona qualitat, preu i suport. Interessant la zona de projecte obert.
Altres
www.directindustry.com Ampli directori d'indústries on trobareu adreces per tot tipus de materials. | 0.737247 | curate | {"en": 0.029694323144104803, "ca": 0.8864628820960698, "es": 0.04410480349344978, "no": 0.010480349344978166, "ja": 0.003930131004366812, "ru": 0.007860262008733625, "fr": 0.005240174672489083, "pl": 0.0026200873362445414, "pt": 0.002183406113537118, "de": 0.00480349344978166, "it": 0.0026200873362445414} | |
mc4_ca_20230418_2_618163 | El Govern central i la Generalitat plantegen una taula de diàleg estable amb els partits | Espanya | EL PAÍS Catalunya
Representants de totes dues administracions es reuniran la setmana vinent a Barcelona
Madrid / Barcelona 17 GEN 2019 - 20:06 CET
La vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, dimarts a Granada. Álex Cámara ep
La reunió entre la vicepresidenta del Govern central Carmen Calvo i el vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès ha deixat oberta la porta a establir una taula de diàleg estable entre les dues parts, i amb la participació dels partits, en la qual es debati “el futur de Catalunya”, segons un comunicat conjunt. Aquesta taula havia estat proposada tant per Esquerra com pel PDeCAT i el Govern la va fer seva. Les dues parts, diu el text, es reuniran la setmana vinent a la capital catalana per tancar els últims detalls.
El text és prou ambigu per satisfer totes dues bandes. Des de la Generalitat entenen que “el futur de Catalunya” passa pel reconeixement del dret d'autodeterminació, mentre que per al Govern central passa per la seva proposta d'un nou Estatut. La trobada entre les dues parts dona continuïtat a la reunió que tots dos presidents van mantenir a Barcelona el 21 de desembre.
La portaveu de la Generalitat, Elsa Artadi, que també ha participat a la reunió a Madrid, va defensar dimarts aquesta taula de diàleg com una manera de formalitzar més la relació entre les dues parts i fins i tot va assegurar que la seva creació era una de les proves de foc per mesurar “la voluntat de diàleg” del Govern de Pedro Sánchez.
Totes dues parts volen que hi hagi dos espais de diàleg “diferenciats”. El comunicat parla d'un espai entre Governs –la comissió bilateral Estat-Generalitat que ja ha celebrat diverses reunions–, i “un altre entre partits”, sense concretar. La setmana vinent, a Barcelona, s'acabarien de tancar les dates i com funcionaria la nova taula de diàleg.
Artadi, dimarts, també va deixar entreveure que la posada en marxa d'aquesta taula seria un gest de cara a facilitar la tramitació dels Pressupostos per part dels grups independentistes al Congrés dels Diputats. La portaveu també va posar com a línia vermella que en aquesta taula participessin “mediadors o testimonis” que certifiquessin els acords aconseguits. La nota enviada pel Govern central i la Generalitat no fa referència a aquesta condició. | 0.851263 | curate | {"ca": 0.9762107051826678, "en": 0.01784197111299915, "es": 0.00594732370433305} | https://cat.elpais.com/cat/2019/01/17/espana/1547731338_986968.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_295628 | M'agradaria conèixer l'opinió dels usuaris... preten ser un fil constructiuAporteu les vostres raons tan si hi esteu a favor com si hi esteu en contra Ha d'abandonar el Parlament:- Strigoi: Si tant li agrada entrar a l'ajuntament de Barcelona doncs no sé què hi fa al parlament.- alt: Sí, no té sentit seguir al Parlament sol.- natura: Per dignitat i coherència entenc que canviar de partit polític és com canviar d'empresa.No calen malentesos però no és lògic treballar als dos llocs- Mergon: Si des de SI el volen fer fora del grup, aleshores SÍ- requiem: Sí. Es voten partits, no persones, i si una persona vol fer la seva, adéu adéu- korver: Si deixes de sentir-te identificat amb un projecte i en surts a nivell municipal, el més lògic és sortir-ne a tots els efectes, no sortir-ne només a mitges. És com que l'Albert Rivera decidís anar amb el PP a les municipals, però seguís de diputat amb C's al Parlament...malgrat tenir una ideologia similar seria totalment incoherent.- arnaubassols: els diputats defensen el que diu tot el partit. Si ell posiciona en contra del que s'ha votat doncs sincerament no li veig continuïtat. No l'ha d'abandonar:- natura: el fet de que sumi en un projecte municipal no és inherent a que no pugui sumar en un projecte nacional.- rivalpetit: amb l'esforç, la feina i els recursos que va aportar, mereix quedar-se l'acta de diputat.- hiparxiologista: No. Dubto que SI haguès obtingut aquests resultats sense estar-ne ell al capdavant.- Ocatalà: Laporta té tot el dret a mantenir l'escó. És ben seu.
Joan Laporta hauria de ser jutjat per un Tribunal de Guerra en un país democràtic.
Jutgem abans a tots els qui han provocat la seva incomoditat dins de SI, l'han arraconat, marginat i relegat dels àmbits de representativitat i dels òrgans de govern de SI abocant-lo a la situació actual. Repassa el fil del Congrés i veuràs que allí ja diversos solidaris el volien fora o relegar-lo: http://www.racocatala.cat/forums/fil/137944/congres-sci?pag=1 Argumentaven que així es desfeien del personalisme, la qual cosa no té cap ni peus perquè a les municipals de BCN SI proposa Santiago Espot com a alcaldable. A alguns després d'haver aterrat al Parlament, se'ls han pujat els fums. És l'eterna lluita caïnita pel poder que hem contemplat abans a ERC: un sector es guanya les bases, esdevé majoritari i margina el sector afeblit. No hi ha un pacte d'equilibri de forces com passa, per exemple, amb el sector "catalanista" del PSC. En sentir-se legítimament marginat, el sector feble no es sent implicat, sinó menystingut. I una cosa: tècnicament Joan Laporta no ha marxat de SI. S'equivoquen els qui fan aquesta lectura. Laporta i DC trien una altra aliança per a les municipals legítimament. I de fet la intenció inicial de Laporta (repasseu l'entrevista a l'AVUI) és continuar dins el subgrup de SI. Una altra cosa és que en Tena i l'Uriel l'expulsin del subgrup i de la coalició SI, com és previsible per les seves declaracions. Per tant, a qui en realitat s'hauria de jutjar és als intransigents: Tena i l'Uriel. El moviment que ha fet Laporta és legítim. | 0.888555 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_718161 | Hola, obric aquest fil per a saber quin son els grups musical que més vos agraden. A mi m'agrada molt Obrint Pas, Berri Txarrak, Ruslana, Ska-P. La veritat es que ultimament estic flipat amb Obrint Pas, i al lloc on jo treballe, pel mati, quan no ve molta gent i estic netejant, fique Obrint Pas al màxim. També obria el fil per a saber si algú li agradaria formar un grup de música en català, ja que a mi m'agradaria molt, i tinc bona veu, encara que de música entenc ben poc.
existeix un fòrum de música. parelu de grups sanguinis? /è | 0.763334 | curate | {"ca": 0.9472693032015066, "es": 0.04896421845574388, "it": 0.003766478342749529} | |
macocu_ca_20230731_10_125119 | Vi Negre Borsao Crianza 2013
Vi negre criança de Campo de Borja. Garnatxa, Merlot i Tempranillo amb 10 mesos en bótes de roure francès i americà.
El vi Borsao Crianza és elaborat a partir de 60% Garnatxa, 20% Merlot i 20% Tempranillo procedent de vinyes pròpies d'edat entre 20 i 40 anys. La verema es va fer durant la segona quinzena d'octubre, en el moment òptim de maduració de cada varietat.
Un cop al celler Borsao, el raïm van passar per la taula de selecció. La vinificació i la fermentació d'aquest vi de Camp de Borja es van fer per separat en dipòsits d'acer inoxidable a temperatura controlada. Després d'una maceració de dues setmanes, Borsao Crianza 2013 es va trasbalsar a bótes de roure francès (90%) i roure americà, on hi va fer una criança de 10 mesos.
Un vi negre criança de color grana de capa mitja-alta i rivet cirera. Borsao Crianza és net i brillant, amb formació de llàgrima neta.
Al nas
Aromàticament, aquest vi negre de Camp de Borja és fresc. Predominen les aromes a fruites madures, vainilles, pebre i torrats. Al cap d'una estona, apareixen aromes de prunes negres i regalèssia.
Aquest criança de Borsao té una entrada molt agradable amb un pas per boca suau, llaminer i carnós. Sensació dolça del taní i acidesa equilibrada. Té un regust llarg amb records de fruita madura, mentolats i torrats per via retronasal.
Vi estructurat i carnós, Borsao Crianza 2013 és més fàcil de beure del que sembla. Excel·lent amb rostits.
ALTRES ANYADES
Borsao Crianza 2012:
Medalla d'Or - Concours Mondial de Bruxelles 2015 i Concours Grenaches du Monde 20016. Medalla de Bronze - Decanter World Wine Awards.
Borsao Crianza 2011:
90 punts Peñín i 89 punts Parker. Medalla d'Or - Concours Mondial de Bruxelles 2014. | 0.725773 | curate | {"es": 0.01644157369348209, "pt": 0.024075161479741633, "ca": 0.7803875513799178, "fr": 0.11978860833822666, "en": 0.04756312389900176, "de": 0.011743981209630064} | |
crawling-populars_ca_20200525_25_28899 | Institut Barcelona Esports
La pràctica de l'activitat físicoesportiva ajuda a millorar la qualitat de vida de totes les persones, especialment d'aquelles que són més vulnerables com a conseqüència d'alguna discapacitat, incidint positivament en aspectes claus com la salut, la inclusió i la cohesió social de la ciutat.
Per aquest motiu, és necessari tenir a l'abast un programa com Barcelona Esport Inclou, específicament adreçat a totes aquelles persones amb discapacitat física, intel·lectual, auditiva, visual i/o amb trastorn mental que viuen a la ciutat de Barcelona.
A Barcelona, donem suport a l’esport per a persones amb diversitat funcional i per aquest motiu, es disposa d'una oferta inclusiva per a aquests col·lectius a la xarxa de centres esportius municipals; oferta escolar i d’esport fora de l’horari lectiu; esdeveniments esportius populars... Serveis específics: auxiliar de vestidor, monitoratge específic, etcètera. | 0.824942 | curate | {"en": 0.027867095391211148, "ca": 0.9721329046087889} | : /esports/ca/barcelona-esport-inclou |
oscar-2201_ca_20230904_4_141022 | Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale | ACN | Barcelona | Política | El Punt Avui
Web versió mòbil
El Punt Avui
Agenda
Cinema
Serveis
Temes
Canals
Participació
Registre
Edició impresa
Webs
El Punt Avui
L'Esportiu
L'Econòmic
Catalonia Today
Club del Subscriptor
El Punt Avui Tv
Grup El Punt Avui
Visualització
Dissabte, 27 novembre 2021
[X]
Estic registrat i vull presentar-me
Recorda'm
He oblidat la contrasenya
Consulta el text d'ajuda
Registra't gratuïtament
Fes-te subscriptor per 4 € al mes
Identifica't
Subscriu-te
Cercar
Telegram Instagram Facebook Twitter
El Punt Avui
Seccions
Edició impresa
Més
Portada
Local
Societat
Successos
Política
Economia
Cultura
Europa-Món
Comunicació
Opinió
Esports
×
[D]
Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale + Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale E-mail
0
Política
Barcelona - 23 octubre 2021 17.26 h
Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale
El líder d’ERC destaca que els bascos segueixen “el camí” de diàleg i negociació que “sempre” han defensat els catalans
Una delegació d’Esquerra participa aquest dissabte a la manifestació per reclamar el final de la política de dispersió dels presos bascos
El president d'ERC, Oriol Junqueras, en una imatge recent ACN.
Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale E-mail
ACN - Barcelona
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha celebrat aquest dissabte a Sant Sebastià la declaració d’Aiete de l’esquerra independentista basca, que considera “valenta” i “sincera”.
El republicà ha celebrat que s’aposti “pel camí de la pau i el respecte a la vida” i que s’hagi expressat “el dolor causat per l’acció armada”.
“Constatem que el País Basc segueix també un camí pel que sempre hem apostat nosaltres: el del diàleg, la negociació i l’acord per la resolució del conflicte polític”, ha destacat Junqueras.
Una delegació d’Esquerra Republicana, encapçalada per Junqueras i en la que també participen Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Montse Bassa, és a Sant Sebastià aquest dissabte per participar a la manifestació convocada per SARE per reclamar la fi de la política de dispersió dels presos bascos.
Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale Junqueras veu “valenta i sincera” la declaració d’Aiete de l’esquerra abertzale E-mail | 0.638099 | curate | {"ca": 0.9210031347962383, "it": 0.003761755485893417, "en": 0.029780564263322883, "pt": 0.0219435736677116, "fr": 0.010658307210031349, "es": 0.010658307210031349, "uu": 0.0009404388714733542, "de": 0.00031347962382445143, "hr": 0.0009404388714733542} | https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2047783-junqueras-veu-valenta-i-sincera-la-declaracio-d-aiete-de-l-esquerra-abertzale.html |
crawling-populars_ca_20200525_42_40995 | 2 min. 28/12/2010 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
183 Comentaris
38 Comentaris
30 Comentaris
29 Comentaris
16 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"eo": 0.04180064308681672, "pt": 0.05144694533762058, "ca": 0.6109324758842444, "en": 0.07395498392282958, "de": 0.012861736334405145, "es": 0.16720257234726688, "br": 0.04180064308681672} | : /firmes/albert_pla_nualart/nostres-errades-habituals_0_398360203.html |
macocu_ca_20230731_8_109246 | Directe a
Inici»La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) obre la convocatòria d'ajuts 2008
En segon lloc, els ajuts a la mobilitat financen estades de recerca predoctoral i postdoctoral d’un a sis mesos dins el territori de la CTP: les regions de l'estat francès d'Aquitània, Llenguadoc-Roselló i Migdia-Pirineus, les comunitats autònomes de l'Estat espanyol d'Aragó, Catalunya, Navarra, el País Basc i l'Estat d'Andorra.
L’últim tipus d’ajuts finança projectes de recerca (ITT-CTP) on participin com a mínim tres socis de dues de les regions de la CTP i, almenys, un dels socis ha de pertànyer al sector productiu. La durada màxima de les accions és de dos anys i es finançarà un màxim de 20.000 euros. | 0.828038 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_84639 | A Els Rossinyols entenem que cada infant té les seves necessitats, per això donem especial atenció a la comunicació entre educadors i pares.
Quan un infant inicia el seu camí a l'escola, els pares són convocats a una entrevista amb l'objectiu que les famílies ens expliquin tot allò que creuen que ens pot ser útil en la pràctica diària. Aquesta entrevista és important per establir una bona relació entre les famílies i la llar, així com perquè les famílies exposin totes les seves preguntes i superin la possible angoixa que pot generar el fet de dur el seu fill/a a la llar d'infants. | 0.812303 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.rossinyols.com/el-nostre-personal |
oscar-2201_ca_20230904_2_80556 | El passat diumenge va presentar-se al Casal de Calaf el llibre «Cuplets de Pastorets de Calaf. Crònica popular local i de país. Recull de 90 anys de tradició». Es tracta d’un recull de gairebé 90 any...
Llegir Més...
Celebrem els 90 anys etaulats, organitzem unes Jornades Gastronòmiques
Actes paral·lels Col·laboracions Fem 90 anys Hemeroteca Jornada Gastronòmiques Temporada 2015-16 20-04-2021
Les patates del dimoni, l’olla d’en Pere Botero, el conill del bosc nevat, el plat de l’enveja, el gerricó de mel ensucrada amb mató o l’escudella de pastor són alguns de la quarantena de plats que 1...
Llegir Més...
Pastorets de Calaf a l'Acte Central del Centenari Folch i Torres
Actes paral·lels Centenari Pastorets Folch i Torres Col·laboracions Hemeroteca Pastorets 2016-2017 02-10-2016
sss Dissabte, dia 1 d’Octubre, els nostres Pastorets van ser una peça més d’una representació col.lectiva de grups vinguts de tot el territori, en una representació excepcional amb motiu del Centenar...
Llegir Més...
Aquest diumenge, concert de la banda sonora dels Pastorets de Calaf
Actes paral·lels Calaf Concert BSO original Fem 90 anys Hemeroteca Temporada 2015-16 11-02-2016
Els Pastorets de Calaf tanquen la temporada del seu 90è aniversari amb un concert, aquest diumenge 14 de febrer, en què es presentarà la nova banda sonora que acompanya l’espectacle actual. Mn. Valent...
Llegir Més...
Els pastorets i la seva música captiven la cantant Lídia Pujol
Actes paral·lels Fem 90 anys Hemeroteca 20-01-2016
Aquest passat 17 de gener Els Pastorets de Calaf van tenir una espectadora de luxe, la cantant Lídia Pujol. Ella mateixa confessa que mai havia vist aquest espectacle i el de Calaf la va captivar espe...
Llegir Més...
Entrades a la venda del concert de la nova banda sonora dels Pastorets
Actes paral·lels Calaf Concert BSO original Fem 90 anys Temporada 2015-16 31-12-2015
El 14 de febrer, a les 7 de la tarda, el Casal de Calaf acollirà el concert de presentació de la nova banda sonora dels Pastorets de Calaf. Anirà a càrrec de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona,...
Llegir Més...
Els Pastorets volem anar a la TRAILWALKER
Actes paral·lels Calaf Fem 90 anys Temporada 2015-16 30-12-2015
Amb motiu del 90è aniversari dels Pastorets de Calaf hem inscrit un equip per participar a la Trailwalker 2016 que se celebrarà els dies 16 i 17 d’abril. És l’equip amb el dorsal G225 amb el nom Calaf...
Llegir Més...
Els Pastorets a la Fira i Festa de Nadal de Calaf
Actes paral·lels Calaf Fem 90 anys Hemeroteca Temporada 2015-16 17-12-2015
Aquest diumenge, 20 de desembre se celebra a Calaf, La Fira i Festa de Nadal en la qual Els Pastorets de Calaf tindran un paper protagonista. Qui no els conegui encara podrà fer un tast al mig de la p...
Llegir Més...
Magnifica Jornada de Pastorets
Actes paral·lels Calaf Fem 90 anys Hemeroteca Jornada de Pastorets Temporada 2015-16 29-11-2015
Aquest diumenge el Casal de Calaf va viure una gran festa dedicada als Pastorets. Va ser el tret de sortida del 90è aniversari de la primera representació dels Pastorets de Calaf i va comptar amb una...
Llegir Més...
Diumenge es presenta un llibre sobre els Cuplets dels Pastorets de Calaf
Actes paral·lels Hemeroteca Temporada 2014-15 11-12-2014
El diumenge 28 de desembre es presentarà el llibre d’Antonino Mestres i Lluís Selvas «Cuplets de Pastorets de Calaf». Serà a la 1 del migdia a la sala d’exposicions del Casal de Calaf. Es tracta d’un...
Llegir Més...
Mostrant del 1 al 10 de 10
TERMES I CONDICIONS
Avís Legal
Política de Privacitat
Política de Cookies
Accés
© 2021 Pastorets de Calaf - Tots els drets reservats.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Més informació | 0.627101 | curate | {"ca": 0.9656153663741996, "eo": 0.0007114062129475931, "fr": 0.0021342186388427793, "pt": 0.007114062129475931, "es": 0.008536874555371117, "en": 0.015888072089162913} | https://pastoretsdecalaf.cat/ca/b/blog/c/actes-paral-lels-1 |
mc4_ca_20230418_10_346406 | L'ampliació, d'un total de 30 autoritzacions de sojorn i treball, dona resposta a la demanda del sector
ARA ANDORRA Andorra la Vella 03/01/2018 17:49
651x366 Una agència de viatges. / ARXIU ANA Una agència de viatges. / ARXIU ANA
El consell de ministres, a proposta del titular d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha aprovat el Reglament d'ampliació de la quota especial de les autoritzacions d'immigració temporals per a les activitats de la temporada d'hivern 2017-2018, en el sector de les agències de viatges. L'ampliació, d'un total de 30 autoritzacions de sojorn i treball, dona resposta a la demanda del sector, que ha vist reactivada la seva activitat.
El mes d'octubre, el Govern va aprovar el Reglament de quota especial per a 3.787 autoritzacions d'immigració temporals per a les activitats de la temporada d'hivern 2017-2018, un 15,42% més que la temporada anterior, de les quals 40 estaven destinades a agències de viatges. A dia d'avui ha quedat exhaurit el nombre global d'autoritzacions que podien ser acordades mitjançant aquest reglament, motivat per una reactivació del sector de les agències de viatges i també per l'obertura recent de nous establiments. D’aquesta manera, tal com preveu la Llei d’Immigració, s’ha aprovat el Reglament d’ampliació de la quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals del sector de les agències de viatges per a la temporada d’hivern per un nombre global de 30.
El nombre total d'autoritzacions d'immigració temporals que es poden lliurar és de 25 i el nombre total d'autoritzacions de treball temporal de fronterer que es poden lliurar és de 5. Dins el nombre global d'autoritzacions fixat, es pot concedir un nombre màxim de 15 autoritzacions a nacionals d'estats que no siguin membres de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu. | 0.840847 | curate | {"ca": 0.969415619879847, "en": 0.030584380120152924} | https://www.ara.ad/economia/Govern-temporada-dhivern-agencies-viatges_0_1936006534.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_90808 | L'alcaldessa ha defensat que el 40% dels creueristes que arriben a Barcelona només s'estan quatre hores a la ciutat
🍪 Utilitzem 'cookies' pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i mostrar-li publicitat i continguts del seu interès. Més informació Acceptar
Redacció VIA Empresa | ACN Barcelona. 20 de maig de 2022 12:07
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona | ACN
Ada Colau proposarà a la Generalitat i a l'Estat limitar el nombre de creuers a Barcelona. Segons ha afirmat en una entrevista al programa Cafè d'idees de TVE, el model actual de creuer sense límit "no és sostenible" i cal fer "més passos" en un context d'emergència climàtica i tenint en compte l'impacte dels visitants a la ciutat. L'alcaldessa també ha afegit que el principal contaminant que perjudica els veïns és el trànsit rodat i ha assenyalat que s'ha d'estudiar la mesura d'un peatge urbà com han proposat aquesta setmana entitats ecologistes.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Per a Colau és una "molt bona notícia" que Barcelona recuperi l'activitat i la vida postpandèmia però ha assenyalat que cal trobar un "equilibri" i regular el turisme. En aquest sentit, ha considerat que en el cas dels creuers s'han de fer "més passos", ja que el model actual no és sostenible. "Proposaré a la Generalitat i a l'Estat un debat serè i amb dades perquè alguna mesura de limitació de creuers s'ha de tenir", ha afirmat. Colau ha aplaudit una mesura aprovada pel govern balear que limita el nombre de creuers, una proposta que creu que podria servir com a punt de partida. "Seiem i busquem un límit", ha expressat.
L'alcaldessa ha defensat que el 40% dels creueristes que arriben només s'estan quatre hores a la ciutat i això fa que es concentrin al centre i es generi una sensació de "col·lapse" i no hi hagi "un retorn generalitzat". Segons ha dit, durant el mes de maig han passat per Barcelona 125 creuers i el 2019 es van superar els tres milions de creueristes. | 1 | perfect | {"ca": 0.9560491493383743, "gl": 0.01890359168241966, "oc": 0.005671077504725898, "ms": 0.019376181474480152} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_635088 | Una metgessa es nega a atendre en català una noia amb discapacitat psíquica que no parla cap altra llenguaA mitjans de setembre, la Mercè Bolufer i la seva filla, que té una discapacitat psíquica, van anar d’urgències al CAP de Les Corts de Barcelona. La noia només sap parlar català, però la metgessa que les va atendre els va dir que només ho faria en castellà o en anglès. La mare va denunciar el cas al programa 'No ho sé' de RAC1.De fet, el cas del CAP les Corts no s’acaba aquí. La mare, Mercè Bolufer, assegura que un cop feta la queixa, no ha rebut resposta d’enlloc, i explica que li han posat pals a les rodes a l’hora de fer la queixa.Font
El governet ©
la funcio d'aquest titular és manipular a la tropa i generar odi. | 0.806252 | curate | {"ca": 0.9820689655172414, "en": 0.01793103448275862} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_313335 | Entervistem Miguel Ángel Granero, un home que fa quilòmetres i quilòmetres en bicicleta amb objectius com apadrinar ports de muntanya o aconseguir el desnivell d’un Everest. Analitzem la temporada que té preparada l’ultrafondista Vicente Juan García, i recordem les dificultats que ha tingut l’expedició del K2, amb el metge valencià Josep Sanchis. Visitem una nova via ferrada a Tavernes de la Valldigna amb Jaime Escolano. La corredora d’orientació Violeta Feliciano s'enfronta al Test SLA. | 0.74014 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.apuntmedia.es/programes/sense-limits/24-03-2019-limits-miguel-angel-granero_135_1383683.html |
cawac_ca_20200528_10_118486 | Menú principal
Esteu aquí
Primeres sessions de treball del taller d'estiu VideoTWITTS
Enviat per laurafu el Dm, 07/26/2011 - 11:16
Aquest juliol el BaumannLab ha programat el taller d'estiu VideoTWITTS .
En total s'han realitzat tres sessions diferents en les que han participat joves dels casals d'estiu del Grup de colònies ca n'Anglada i del CE La llar Sagrada Família i del Programa jove del Pla de barris de la Maurina.
Els diferents videotwitts resultants de tots els tallers es penjaran al Canal VideoTWITTS i es projectaran públicament en el marc del Festival de creació audiovisual Baumann c.02 en la secció Jove visió que es realitzarà a l’Auditori Municipal. Es podran consultar a les pàgines web del BaumannLab i del Festival Baumann c.02. | 0.753402 | curate | {"en": 0.01881720430107527, "es": 0.013440860215053764, "ca": 0.9086021505376344, "it": 0.05913978494623656} | http://www.baumannlab.cat/node/120 |
mc4_ca_20230418_16_308963 | Fer servir les noticies a la classe de ciències | www.scienceinschool.org
caenptitbghudees
Fernanda Veneu-Lumb i Marco Costa mostren com les noticies, fins i tot les més inexactes, es poden emprar a les classes de ciències.
Les noticies es troben accessibles per tot arreu, tot el temps, als diaris i revistes, a la televisió i a través d’Internet, incloent-hi les noticies científiques. Alguns investigadors es queixen de la inexactitud de la informació científica en els mitjans i és per això que alguns professors són reticents a utilitzar les noticies a les classes de ciències. De tota manera, nosaltres volem encoratjar-los a usar-les, per dos motius:
Perquè algunes de les histories que es troben als mitjans son molt bones i exactes.
Perquè buscar errors en les noticies científiques pot ser l’inici d’una activitat a classe.
Començarem per il·lustrar algunes de les diferencies entre les noticies i els articles científics, i tot seguit oferirem algunes idees de com emprar les noticies científiques a classe. Tot i que nosaltres parlem sobretot d’articles de diaris, es poden emprar igualment altres fonts ben populars, com ara articles de revistes, podcasts o video clips de les noticies de la televisió.
Les noticies segueixen normalment un patró establert. En el primer paràgraf trobem tota la informació necessària per entendre la historia: qui, que, on, quan, perquè i com.
Fem un cop d’ull a un exemple de la pàgina web de la BBCw1.
Com les ciutats provoquen la desaparició de la vegetació
Per Matt Walker, Editor, Earth News
Un equip internacional de botànics ha comparat la velocitat de desaparició de la vegetació en 22 ciutats arreu del mon. Segons l’anàlisi publicada a l' Ecology Letters, tant Singapur com nova York, als EEUU, mantenen menys d’una desena part de la seva vegetació original. Per altra banda, San Diego (EEUU) i Durban (Sud-àfrica) mantenen encara més de dos terços de la seva flora original….
Matt Walker, l’editor de Earth News, descriu els resultats d’un estudi internacional en el que han participat científics de diferents països. Us heu adonat que el primer paràgraf conté tota la informació important?
Aquesta es una de les diferencies mes significatives entre les noticies i altres tipus de text. Per exemple, en els articles científics de recerca els resultats i les conclusions es presenten en seccions separades, cap al final de l’article. Fins i tot en el resum, la versió curta de l’article científic, l’estructura manté el mateix patró: introducció, mètodes, resultats i conclusions.
Fem un cop d’ull ara a la manera com la mateixa historia va ser presentada en una revista científica, concretament en el resum d’un article publicat a Ecology Letters (Hahs et al., 2009).
Síntesi global de les velocitats d’extinció de plantes en àrees urbanes
Per Amy K Hahs, Mark J McDonnell, Michael A McCarthy, Peter A Vesk, Richard T Corlett, Briony A Norton, Steven E Clemants, Richard P Duncan, Ken Thompson, Mark W Schwartz, i Nicholas SG Williams
La desaparició de la vegetació en àrees urbanes és una amenaça per la biodiversitat a nivell mundial. Per minimitzar aquest risc és crucial entendre quins factors poden influenciar la velocitat de desaparició de la vegetació. Vam recopilar dades de velocitats de desaparició de la vegetació en 22 ciutats d’arreu del món. Dos terços de la variació en la velocitat de desaparició de la vegetació poden explicar-se per l’acció combinada del desenvolupament històric de la ciutat i la proporció actual de vegetació nativa, essent el desenvolupament la causa que explica la major variabilitat. Com a variable aïllada, la quantitat de vegetació nativa present també influencia la velocitat d’extinció, especialment en ciutats de més de 200 anys. El nostre estudi demostra que el llegat de les transformacions del paisatge degudes al desenvolupament agrari i urbà perduren durant centenars d’anys, i les ciutats modernes arrosseguen potencialment un gran deute de desaparició. Aquest resultat posa de manifest la importància de preservar la vegetació nativa en àrees urbanes i la necessitat de mitigació per minimitzar la potencial desaparició de la vegetació en el futur.
Com podeu veure, el resum acaba amb les conclusions: “la importància de preservar la vegetació nativa en àrees urbanes i la necessitat de mitigació per minimitzar la potencial desaparició de la vegetació en el futur”. Podríeu discutir amb els estudiants les diferents estructures de notícies i articles científics, incloent quin estil prefereixen i per què.
Una altra diferència entre notícies i articles científics és que en les notícies alguns dels fets poden ser presentats com citacions de persones involucrades en el tema. Vegem una mica més la notícia:
“El creixement ràpid i sostingut de les ciutats i els pobles posa en perill la biodiversitat global” ens diu la Dr. Anry Hahns, una científica del’'Institut Australià de Recerca en Ecologia Urbana als jardins Reials Botànics de Melbourne, a Austràlia
Això explica per què la Dr. Hahs i els seus col·laboradors es van unir per intentar entendre aquest perill i com pot ser minimitzat.
Un altre punt important a observar en les notícies és qui és el narrador en el text: científics, polítics o membres del públic? Per què? Hi ha algun altre punt de vista que manqui? El de qui?
Molts investigadors es queixen de tergiversació en les notícies: la informació presentada és incorrecta o els científics no són correctament citats, per exemple. Com a mestre, podríeu intentar identificar aquests problemes en una notícia, utilitzant els vostres propis coneixements sobre el tema. També podríeu demanar als estudiants que cerquin ells mateixos tergiversacions, buscant informació exacta a Internet.
On es pot trobar la informació exacta? Comenceu per llegir de nou el començament de la notícia. Normalment hi trobareu la font inicial de la informació. En el nostre exemple, la informació prové d’un article científic publicat a la revista Ecology Letters (el resum que hem revisat abans). Moltes revistes científiques cobren per l’accés en línia dels seus articles, però l’accés als resums, i de vegades a articles antics, és gratuït. A més, les revistes d’accés obertw2 (per exemple, PLOS Biologyw3) ofereixen accés gratuït al text complet de tots els seus articles.
Altres fonts de notícies poden ser les organitzacions científiques, com universitats, la NASAw4, l’Agència Espacial Europea (ESA)w5 o les organitzacions dels EIROforumw6. En aquestes pàgines web hauria de ser possible trobar la informació original (per exemple, en les notes de premsa, informació proporcionada especialment per a periodistes i revisada pels científics involucrats) i comparar-la amb la notícia. Moltes pàgines webs d’organitzacions tenen una secció per la premsa (sovint anomenada centre per la premsa o els mitjans) i l’accés és gratuït.
Comparant les noticies amb l’article de recerca original (o la nota de premsa) no nomes podreu veure les diferencies en l’estructura i en la presentació de les dades, sinó que també podeu considerar les diferencies en els estils literaris.
Posant-ho a prova: emprar les noticies a classe
Aquí teniu alguns suggeriments sobre com examinar i comparar les noticies i els articles científics a classe.
De que tracta la historia (per exemple es una part d’una investigació, un descobriment o una afirmació d’un científic)?
D’on ve la historia (de quin país, de quin tipus d’organització)?
Qui és citat pel periodista (per exemple científics o polítics) en cas que hi hagi una citació? D’on són?
Quina era la implicació del científic citat? Per exemple, donaven la seva opinió sobre la recerca d’algú altre o sobre la seva pròpia?
El científic treballava sol o formava part d’un grup?
Si examineu la noticia, és possible saber qui va finançar la investigació? Si aquesta informació no es troba en el text, per que creieu que es?
Quina va ser la font d’informació? Aquesta és una qüestió important en el cas que vulgueu saber mes sobre el tema.
El tema de l’article ha estat publicat en una revista científica avaluada per experts (vegeu Raphael, 2007)? Si es així, quina revista? Creieu que és una informació important? Per què?
Coneixíeu aquest tema abans de llegir la notícia? Si el coneixíeu, conté el text informació nova? Hi ha alguna informació que entri en conflicte amb el vostre coneixement anterior?
Proveu de trobar la font original de la informació i comproveu els detalls. Heu trobat cap error? Si és així, quina mena d’error heu trobat (informació incorrecta, explicació incorrecta, altres tipus d’error)? Com reescriuríeu aquesta part, per corregir els errors que heu trobat?
Qui creieu que va escriure aquest text (per exemple estudiants, professors, investigadors o públic en general)? Per què ho creieu?
Quina era la intenció del periodista o del diari per escriure o publicar aquest article? Estrictament proporcionar informació? O hi ha algun altre motiu, com ara alarmisme, objectius polítics, o augmentar les vendes del diari?
Trobeu noticies de diferents diaris sobre la mateixa qüestió científica i compareu-los. Us ha permès això contestar algunes de les preguntes anteriors?
Si la notícia científica tracta de resultats o d’una descoberta científica, intenteu convertir-la en un article científic, i després compareu-la amb la font original.
w1 – L’article complet es troba disponible a la pàgina web de la BBC (http://news.bbc.co.uk) o directament a l’enllaç: http://tinyurl.com/yah6a5v
w2 – Moltes revistes d’accés obert es poden trobar i consultar a través del directori de revistes d’accés obert (Directory of Open Access Journals): www.doaj.org
w3 – PLOS Biology és una revista de biologia general d’accés obert i avaluada per experts. Vegeu: www.plosbiology.org
w4 – Per conèixer més sobre la NASA, l’administració nacional de l’aeronàutica i l’espai dels USA, vegeu: www.nasa.gov
w5 – L’agència Espacial Europea (ESA) és membre d’EIROforum, l’editor de Science in School. Per obtenir més informació sobre ESA, incloent-hi notes de premsa sobre desenvolupaments recents de l’ESA, vegeu: www.esa.int
w6 – EIROforum, l’editor de Science in School, és una col·laboració entre set organitzacions de recerca científica europees intergovernamentals. Per conèixer més sobre aquestes set organitzacions i llegir algunes de les notes de premsa recents, vegeu: www.eiroforum.org
Quan cerqueu notes de premsa, AlphaGalileo és un bon lloc per començar. Podeu cercar la base de dades online, que conté milers de notes de premsa i altre material sobre desenvolupaments recents en ciència, tecnologia, salut i altres camps a Europa. Vegeu: www.alphagalileo.org
La American science society (Associació americana de ciència, AAAS) té també un servei online similar per temes científics. Vegeu: www.eurekalert.org
Per saber més sobre com s’escriuen les notícies, podeu consultar la pàgina web de Media Awareness Network (www.media-awareness.ca) o utilitzar l’enllaç directe: http://tinyurl.com/d3hwss
Fernanda Veneu-Lumb és periodista científica nascuda a Brasil. Va començar a escriure pels mitjans de comunicació l’any 1992, quan encara estudiava a la universitat. La seva experiència entrevistant científics va concloure el 2009 en un doctorat sobre les diferents percepcions de la vida humana i com aquestes percepcions poden ser utilitzades en les classes de ciències.
Marco Costa és enginyer químic nascut a Brasil. Treballa en educació en bioseguretat, és professor de metodologia científica a Fundação Oswaldo Cruz (Fundació Oswaldo Cruz) a Brasil, i desenvolupa noves estratègies per l’ensenyament de ciències.
Molts professors de ciències utilitzen probablement noticies recents en les classe per motivar els estudiants; aquest article posa de manifest la importància de relatar els descobriments científics i dóna consells sobre com fer-ho científicament. Té en compte diferents maneres d’escriure i interpretar les notícies de ciències i ofereix una llista de preguntes per qualsevol situació a classe.
Aquest article pot ser utilitzat simprement amb estudiants joves (entre 10 i 13 anys): un estudiant podria donar una xerrada curta d’uns 2 mins sobre el tema científic que ell o ella hagi escollit al diari o a la televisió, i després la classe podria discutir sobre el tema proposat. Això podria generar més interès en la ciència fora de l’escola.
A més, l’article es podria usar per ensenyar a estudiants més grans (entre 13 i 19 anys) com escriure els seus propis treballs sobre notícies científiques recents. Utilitzant Internet per provar la precisió dels temes discutits en les notícies, i comparant els continguts amb l’article original hauria d’esdevenir una part de les classes de ciències.
Ciències generals | 0.789505 | curate | {"ca": 0.9789775441949355, "fr": 0.0012740882306099697, "en": 0.018235387800605192, "pt": 0.0007963051441312311, "ga": 0.000716674629718108} | http://www.scienceinschool.org/ca/2010/issue15/news |
mc4_ca_20230418_4_586825 | Exercicis escultòrics. Ocupant l’espai real Taller d’estiu
1 de juliol de 2015 al 2 de setembre de 2015
Aquest estiu us proposem experimentar amb l’escultura de la mà de l’artista Sergi Aguilar. Resseguint el seu treball, descobrirem les múltiples possibilitats d’aproximació a aquest llenguatge i els conceptes que l’acompanyen. Espai, tros, itinerari, natura, pla, mur, estri, buit, eix, assemblage, gruix, llum, trossos, línia... Aquests i molts més seran els ingredients per portar a terme els nostres exercicis escultòrics i aconseguir entre tots plegats okupar l’espai amb l’escultura.
DIMECRES A LES 12 H, DE l'1 DE JULIOL AL 2 DE SETEMBRE DE 2015
Entrada: 3 € per participant (tant adults com infants). Gratuït per als Amics del MACBA. Places limitades, adjudicades per ordre d’arribada. Durada de l’activitat: 1 h 30 min. Visita especialment adreçada a famílies i nens a partir de 5 anys. | 0.763468 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.macba.cat/ca/exposicions-activitats/activitats/exercicis-escultorics-ocupant-lespai-real |
oscar-2301_ca_20230418_9_304578 | Hi ha 9 personatges a interpretar. Si hi ha més de 9 jugadors, es poden agrupar interpretant el mateix personatge.
El mínim de jugadors per poder jugar és de 4, i es poden repartir els personatges intentant que hi hagi visions diferents entre els jugadors.
*Aquest joc es recomana a partir de 9 anys.
Instruccions:
En un espai natural protegit d’interès turístic, ha sorgit una problemàtica causada per la massificació turística. S’hi veuen afectades diverses persones de diferents sectors de la zona amb opinions confrontades. Per això, s’ha decidit fer una reunió per arribar a un acord entre elles.
Reparteix una carta a cada jugador (o grup de jugadors en el cas que hi hagi més de 9 participants). A cada carta hi ha el rol que ha d’adoptar el jugador, el problema amb el qual es troba i l’objectiu que vol aconseguir. Un cop cada jugador s’hagi posat a la pell del seu personatge, comença la reunió. Per torns de paraula, cada jugador ha d’exposar la situació amb la qual es troba i el seu objectiu intentant convèncer a la resta de personatges de les seves necessitats. Finalment, els jugadors hauran d’arribar a un acord comú per resoldre el problema.
Personatges:
Regidor/a de l’ajuntament
Problema: rep les queixes constants de totes les persones implicades, però l’entrada de turistes a l’espai natural suposa forces ingressos pel municipi i alguns sectors de la zona volen prohibir l’accés a l’espai natural.
Objectiu: acontentar a tothom i que tots els sectors implicats arribin a un acord comú, però que segueixin entrant turistes, per no perdre ingressos. A més, en pocs mesos hi ha eleccions municipals i pot perdre vots si hi ha sectors que no queden contents.
Propietari/ària d’allotjament turístic (casa rural i càmping)
Problema: sap que alguns dels sectors implicats en aquesta situació volen restringir o prohibir l’entrada a l’espai Natural, la qual cosa implicaria una reducció molt important de clients en el seu allotjament. Viu íntegrament dels ingressos del seu allotjament turístic, cosa que podria significar el tancament del negoci. Està molt preocupat/da.
Objectiu: Que es segueixi permetent l’entrada lliure de turistes a l’espai natural. Pot arribar a un acord si aquest no afecte de manera notòria al seu negoci.
Ramader/a de vaques
Problema: algunes de les seves vaques han patit atacs de gossos dels turistes que els porten deslligats. A més, a part que els gossos entren dins la seva propietat, també hi ha alguns turistes que hi entren per tocar el bestiar o fer fotos amb el mòbil. El mes passat, una vaca va envestir a una persona que intentava fer-se una selfie, ja que la vaca es va sentir amenaçada i volia protegir el seu vedell. Aquesta persona va patir una lesió i ha posat una denúncia. Més d’una vegada s’ha trobat el filat de les vaques obert i alguna s’ha escapat. Aquesta situació li està fent plantejar deixar l’activitat.
Objectiu: Que es prohibeixi o restringeixi l’entrada a l’espai natural.
Propietari/ària d’una finca de moltes hectàrees
Problema: molts dels turistes que accedeixen a l’espai natural entren dins la seva finca cercant bolets, tranquil·litat o pàrquing. Els visitants tiren deixalles a l’entorn i constantment es troba amb papers usats, tovalloletes, llaunes, burilles i ampolles de vidre, que ha de recollir, a més a més pateix pel risc d’incendis que suposa aquests comportaments.
Objectiu: Vol posar una cadena a tots als accessos de la finca perquè la gent no hi entri. No vol cap zona d’aparcament a la seva finca.
Tècnic de turisme del consell comarcal
Problema: sap que alguns sectors implicats volen demanar la restricció o prohibició de l’accés a l’espai natural. Això suposaria una disminució dràstica de turistes, per tant, una pèrdua important d’ingressos a tots els municipis de la comarca, ja que aquest espai natural és el principal atractiu turístic.
Objectiu: vol potenciar que vinguin turistes, ja que molts dels negocis de la zona viuen d’això. Però tampoc vol que es massifiqui l’espai per seguir-lo conservant en bon estat. Creu que cal fer algun tipus de regulació, però no sap quina.
Propietari/ària d’un restaurant
Problema: Sap que alguns sectors implicats volen demanar la restricció o prohibició de l’accés a l’espai natural. Això suposaria una disminució molt important de turistes i, per tant, de clients en el seu restaurant. Viu íntegrament dels ingressos del seu negoci, i prohibir o restringir de manera dràstica l’accés a l’espai natural podria significar haver de tancar. Per altra banda, també es troba que molts turistes ocupen la zona de pàrquing del seu restaurant, i els seus clients no hi poden aparcar.
Objectiu: que es segueixi permetent l’entrada de turistes a l’espai natural, però que s’habilitin zones de pàrquing pels visitants.
Veí o veïna de la zona
Problema: moltes vegades es troba amb embussos per arribar a casa. A les proximitats de casa seva els visitants tiren deixalles, criden i tenen molt poc respecte cap a l’entorn, aquesta situació li provoca molt enuig i esgotament. Aquest veí o veïna surt a passejar amb el seu gos deslligat, ja que fa molta bondat i mai ha perseguit, atacat o lladrat a cap animal salvatge o de granja (i la resta d’habitants del poble ho saben i hi estan d’acord).
Objectiu: creu que s’ha de regular l’entrada de turistes igual que ho va fer el poble del costat. Vol tenir-ho fàcil per accedir a casa seva i no trobar-se amb aglomeracions i embussos. Però no vol que l’afecti cap mena de restricció ni que li prohibeixen portar el gos deslligat.
Agent rural
Problema: des del cos d’Agents Rurals estan veient que la població de fauna salvatge està disminuint a causa de la forta massificació de l’espai natural, cosa que provoca l’abandonament de nius, de cries i de zones d’alimentació. A més a més, els atropellaments de fauna com cabirols, senglars o eriçons, són cada vegada més freqüents. La flora protegida també es veu afectada, la gent la trepitja i l’arrenca. I les deixalles que la gent no recull podrien provocar incendis forestals.
Objectiu: volen que es restringeixi l’entrada de turistes a l’espai natural per conservar la fauna i la flora protegida. No volen que els propietaris de finques o habitatge posin cadenes en els seus accessos, ja que si hi ha un incendi o emergència complicaran molt l’accés i l’actuació als serveis d’emergències (bombers, ambulàncies, etc.)
Representant d’una entitat ambiental / ecologista
Problema: l’entitat està intentant preservar la fauna i la flora autòctona de l’espai natural protegit. L’afluència massiva de turistes ha provocat la degradació dels hàbitats, la disminució de biodiversitat i l’entrada d’espècies animals i vegetals invasores.
Objectiu: volen aconseguir una regulació d’usos de l’espai i fer una campanya de sensibilització ambiental per conscienciar tant als habitants com als visitants i altres sectors implicats, de la importància de preservar i recuperar l’espai.
Descarregar joc
Informació
Masia Camadoca
08517 Santa Maria de Merlès
+34 616 363 261
[email protected]
Llei de transparència
Consulta la llei
Informació
Política de cookies
Política de privacitat
Notícies Adeffa
2019 © Copyrights A.D.E.F.F.A - Programació i disseny web: Infoactiva't
Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d`usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l`acceptació de les esmentades cookies i l`acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l`enllaç per a més informació. | 0.7757 | curate | {"ca": 0.9811371963631429, "fr": 0.006242366671190121, "es": 0.007192292034197313, "en": 0.003392590582168544, "oc": 0.0020355543493011264} | https://adeffa.cat/activitats-naturalment/respecte-a-la-propietat-privada-i-gossos-i-natura/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_46346 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
RECORT GARCIA, ALEIX
TORDERA, C.F.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.19641401792991034, "ca": 0.612876935615322, "en": 0.08801955990220049, "pl": 0.013039934800325998, "nl": 0.022819885900570498, "pt": 0.02689486552567237, "fr": 0.03504482477587612, "id": 0.004889975550122249} | : /jugador/1920/futbol-11/infantil-segona-divisio/grup-5/36293167/20463108 |
mc4_ca_20230418_6_56331 | Era mòrt en Venècia – PENSADES
15 Mai, 2008 by amador, posted in De lin e de lan
Previous postAmassadi entà auançar
Next postIbarretxe o era via aranesa
One thought on “Era mòrt en Venècia”
Carmen Sereno ditz :
12 Junh, 2008 a 12:32 del tantòst
Hi ha qui ha dit que a Thomas Mann l’haurien d’haver condemnat a l’ostracisme per pederasta…De totes formes, encara recordo el dia que em vas introduir al seu inquietant univers … »La fi de la novel·la és La Mort a Venècia ».Pecat no haver anat al Liceu…www.carmensereno.blogspot.com | 0.644683 | curate | {"ca": 0.7351247600767754, "en": 0.16314779270633398, "fr": 0.03838771593090211, "it": 0.06333973128598848} | https://amadormarques.com/2008/05/15/era-mort-en-venecia/ |
cawac_ca_20200528_0_86319 | L’aposta de la Generalitat de Catalunya i el Consell General de Cambres de Catalunya pel comerç electrònic en el marc del Pla idigital s’anomena projecte eCommerce , una iniciativa pensada per donar a conèixer els avantatges que el comerç electrònic pot aportar al negoci, així com per, paral·lelament, impulsar el desplegament de botigues en línia sectorials i territorials que permetin millorar la competitivitat empresarial amb l’ús de les TIC aplicades al comerç electrònic .
El projecte consta de tres tipus d’activitats: de sensibilització (jornades de difusió i tallers pràctics sobre com l’empresa pot millorar el seu negoci amb la implantació del comerç electrònic); d’orientació (servei d’orientació en l’ús del comerç electrònic); i d’implementació (ajuda en la implementació de plataformes multimarca sectorials i plataformes individuals).
Més concretament, el projecte inclou activitats de sensibilització com ara:
- Jornades de difusió sobre els avantatges del comerç electrònic. Convocatòries adreçades a qualsevol empresa que desitgi informació general de com pot millorar el seu negoci gràcies a la implantació del comerç electrònic.
- Tallers pràctics sobre com utilitzar el comerç electrònic. Convocatòries adreçades a empreses que tenen interès a conèixer el procés d’implantació d’un sistema de comerç electrònic.
- Guia de comerç electrònic sobre com desenvolupar una plataforma de comerç electrònic. La guia dóna pautes i consells i es pot descarregar aquí .
Pel que fa a les activitats d’orientació en l’ús del comerç electrònic que inclou el projecte, aquestes es desenvolupen mitjançant el Servei d’Orientació a pimes de l’idigital, adreçat a aquelles empreses que ja disposen de presència a Internet però que volen desenvolupar una plataforma de comerç electrònic (com ara una botiga virtual) per millorar les seves vendes.
Finalment, en el marc de les activitats d’implementació, el projecte eCommerce ofereix a les empreses l’accés a preu competitiu a diferents plataformes de venda a com ara:
Si bé la majoria de petites i mitjanes empreses catalanes, de qualsevol sector d’activitat, ja disposa de presència a Internet, l’ús del comerç electrònic com a eina de competitivitat i instrument d’internacionalització del negoci encara té molt recorregut de millora. Actualment, el 25,4% de les empreses catalanes de més de 10 treballadors compra per Internet, però només el 16,6% utilitza el comerç electrònic per vendre els seus productes o serveis.
Des del Pla idigital estem convençuts que el projecte eCommerce ajudarà a millorar aquestes ràtios d’ús entre les empreses d’arreu de Catalunya.
Un comentari en aquest article
Des de la nostre empresa Rialleskids os animem a començar a vendre els vostres articles amb e-commerse, nosaltres varem apostar per el e-commerse al nostre ram de la venda de articles de puericultura, això ens a ajudat a millorar les vendes. http://www.rialleskids.com | 0.860528 | curate | {"ca": 0.9910499139414802, "en": 0.008950086058519793} | http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/dgtsi/2012/12/19/ecommerce-nova-eina-per-a-la-competitivitat-de-les-pimes-catalanes/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_223841 | Menú
BARCELONA, 5 Abr. (EUROPA PRESS) -
Un estudi liderat per l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) ha descobert que els tumors de mama depenen del subministrament de greixos de l'exterior per poder seguir creixent, segons publica la revista 'Nature Communications'.
El treball, on han col·laborat hospitals espanyols i la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, "podria obrir noves opcions terapèutiques" per combatre el càncer de mama, ha informat aquest dimarts la institució en un comunicat.
La principal proteïna que actua al procés de captura de greixos és la LIPG, un enzim localitzat a la membrana --capa exterior que envolta les cèl·lules-- sense activitat la que la cèl·lula tumoral no pot créixer.
L'estudi, que ha analitzat més de 500 mostres clíniques de pacients amb diferents tipus de tumors de mama, revela que el 85% tenen alts nivells de LIPG.
Segons els investigadors, el bloqueig d'aquesta proteïna a models animals fa que el tumor deixi de créixer, i la LIPG no es necessaria per a viure, per la qual cosa la seva inhibició "generaria menys efectes adversos que d'altres tractaments", segons l'investigador Felipe Slebe, primer signant del treball.
"De prosperar una substància que l'anul·lés podria convertir-se en la base d'una quimioteràpia més eficaç, però menys tòxica que les actualment disponibles", segons Gomis.
La novetat està en el fet que per primera vegada s'evidencia "la necessitat de les cèl·lules tumorals d'importar lípids externs", ja que fins ara ja es coneixia que les cèl·lules tumorals capten glucosa per créixer i que reprogramen la seva maquinària interna per produir molts més greixos.
"Aquest nou coneixement relacionat amb el metabolisme podria representar un taló d'Aquil·les per al càncer de mama", ha explicat l'investigador Icrea i cap del grup de l'IRB Roger Gomis, colíder de l'estudi al costat de Joan J.Guinovart, director de l'IRB.
A Espanya, el càncer de mama és el tumor més freqüent en dones i el quart en els dos sexes amb més de 25.000 nous diagnòstics cada any, i cada any es diagnostiquen 1,38 milions nous casos i es produeixen 458.000 morts a l'any.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.7337 | curate | {"es": 0.15769593956562794, "pt": 0.0053509600251809885, "ca": 0.8243626062322946, "en": 0.012590494176896443} | : /gent/noticia-els-tumors-mama-depenen-greix-per-poder-creixer-20160405132732.html |
mc4_ca_20230418_10_386705 | /ca/cursa/carrera-de-la-mujer-moralzarzal-2014/201420381/
Asfalt running en Moralzarzal, Madrid|Madrid
Estadístiques de la fitxa de Cursa ( Carrera de la Mujer Moralzarzal )
Data creació : 2014/03/10 21:34:52
última modificació de l’organitzador : 2014/03/10 21:34:52
última modificació de runedia : 2014-03-10 21:35:06 | 0.377373 | curate | {"es": 0.321656050955414, "ca": 0.678343949044586} | https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/carrera-de-la-mujer-moralzarzal-2014/201420381/ |
macocu_ca_20230731_8_350887 | Decret 10/1991, de 7 de febrer, que modifica el Decret 72/1989, de bases i exercicis per a l'ingrés en la Policia Local
Correcció d'error advertit en el Decret 10/1991, de 7 de febrer, que modifica el Decret 72/1989, de bases i exercicis per a l'ingrés en la Policia Local BOCAIB núm. 030 de 1991
Correcció d'errors detectats en la publicació de la correcció de l'error advertit en el Decret 10/1991, de bases i exercicis per a l'ingrés a la Policia Local BOCAIB núm. 047 de 1991 | 0.671357 | curate | {"ca": 0.9536842105263158, "fr": 0.023157894736842106, "es": 0.023157894736842106} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_216754 | Aquest és un bloc juganer. Vol ser una eina que t'ajudi a trobar informació sobre el món dels jocs i les joguines. Un recurs senzill que t'apropi als records d'infantesa i que t'inviti a exclamar: Que carai! I per què no segueixo jugant? Que tinguis bon joc!
Pàgines
Pàgina principal
Exposicions
Pòsters
Empreses i espectacles
Bibliografia jocs ebrencs
Contacta
dissabte, 8 de febrer de 2020
Museo del Juguete de El Calafate
Pascual Daniel Scardaccione, Director de "100 años jugando. Argentina Toy Museum" ens rep a la botiga del museu. El seu tracte proper i afable són característics de l'hospitalitat dels argentins, però a més, la sort de poder compartir una estona amb aquest gran col·leccionista de joguines no té preu.
La intenció de quedar amb ell era la de poder veure la botiga i, donat el cas, comprar alguna joguina de record però... impossible!!! Quan entres en aquest equipament del museu t'adones de "la magnitud de la tragèdia" o, dit en altres paraules, t'adones que entres en un "altre museu dins del museu". La tenda és plena de gom a gom de joguines de tota mena, no n'hi cap ni una més!!! però a més, no es tracta de joguines actuals, són pràcticament totes joguines antigues, de col·leccionista!!! !
M'he d'excusar amb en Pascual perquè vaig quedar perplex, sense possibilitat de reacció. Cada passa que es dóna pel mig dels aparadors i de les estanteries és per quedar-se bocabadat. Impossible escollir entre tanta joguina!
Deixant la botiga a banda, anem a comentar breument el museu. Aquest ocupa, en paraules de Pascual, un espai -una gran nau- de nova creació fet i pensat per acollir la gran col·lecció de joguines. I l'espai queda curt!! !
A les vitrines hi trobem una gran quantitat de joguines de material divers (principalment fusta, llauna i plàstic), col·locades en sales més o menys temàtiques.
Després d'haver vist molts museus d'aquest destacaria l'interès del propietari per a recollir també -i mostrar-, bona part dels jocs i joguines dels darrer quart de segle passat. Així, descobrim gran quantitat de joguines, sobretot de plàstic, que formen part d'aquell moment i, malgrat ser fetes a Argentina, també formen part del meu personal imaginari. .
L'exposició no es limita, explícitament, al què tothom entén per joguina i pica l'ullet a altres objectes o estris de diversió com poden ser els àlbums o els contes -curiosament té una importantíssima mostra dels coneguts contes de Calleja!-.
No cal dir que entre les vitrines hi trobem joguines de diversos indrets del món, en particular Anglaterra, França, Alemanya i Japó. Entre les joguines argentines cal destacar les de la coneguda casa Matarazzo que vindria a ser la nostra Payà.
Però, per a mi, la principal sala del museu és la que es dedica a Eva Perón. En aquest gran espai descobrim i reconeixem, a través de la joguina, un context econòmic i social de la recent història d'Argentina.
Les vitrines són plenes, aquí, de joguines de la indústria Argentina que a través de l'acció social d'Eva Perón van poder arribar a moltes llars del país. A través de la Campaña del juguete económico, com ens mostra la imatge, es potenciava la industria nacional fent que als comerços es disposés de joguines fetes per fabricants nacionals.
Aquestes joguines duien un segell distintiu que es pot veure en moltes d'aquestes.
Sens dubte, el museu "100 años jugando" de El Calafate, s'ha de visitar!! !
Publicat per Biel Pubill a 2/08/2020
Etiquetes de comentaris: Argentina, Joguina, Museu joguet
1 comentari:
karina saenz 12/2/20
Bon día!
Soc la Karina esposa de Pascual, vull agrair-li per tan bonica descripció del nostre museu. em trobo a Barcelona amb els nostres fills estudiant aqui, gràcies, va ser molt emocionant rebre-ho i ja ho he penjat al web de l'museu. disculpa el meu precari catanan, encara ho estic aprenent. salutacions i gràcies ! ! ! | 0.705228 | curate | {"ca": 0.9196829590488771, "ia": 0.005284015852047556, "oc": 0.0018494055482166448, "es": 0.031968295904887714, "eb": 0.0021136063408190224, "en": 0.008718626155878468, "fr": 0.001585204755614267, "pt": 0.025627476882430646, "it": 0.003170409511228534} | https://bieljoc.blogspot.com/2020/02/museo-del-juguete-de-el-calafate.html?m=0 |
oscar-2301_ca_20230418_9_73942 | 1 Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem.
2 Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, 3 Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, 4 s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; 5 després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. 6 Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:
--Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?
7 Jesús li respon:
--Ara no entens això que faig; ho entendràs després.
8 Pere li diu:
--No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
--Si no et rento, no tindràs part amb mi.
9 Li diu Simó Pere:
--Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap.
10 Jesús li diu:
--Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.
11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»
12 Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:
--¿Enteneu això que us he fet? 13 Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 14 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. 16 Us ho ben asseguro: el criat no és més important que el seu amo, ni l'enviat més important que el qui l'envia. 17 Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!
18 »No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: El qui compartia el meu pa, m'ha traït el primer. 19 Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo sóc. 20 Us ho ben asseguro: qui acull els qui jo enviaré, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.
Anunci de la traïció de Judes
(Mt 26,20-25; Mc 14,17-21; Lc 22,14.21-23)
21 Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:
--Us ben asseguro que un de vosaltres m'ha de trair.
22 Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. 23 Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d'ell. 24 Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. 25 Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu:
--Senyor, qui és?
26 Jesús respon:
--És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. 27 En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d'ell. Jesús li digué:
--Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.
28 Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. 29 Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. 30 Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.
31 Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
--Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 33 Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir." 34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. 35 Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.
Anunci de les negacions de Pere
(Mt 26,31-35; Mc 14,27-31; Lc 22,31-34)
36 Simó Pere li diu:
--Senyor, on vas?
Jesús li respon:
--Ara tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M'hi seguiràs més tard.
37 Pere li replica:
--Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!
38 Jesús li contesta:
--¿Tu vols donar la vida per mi? T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades. | 0.752288 | curate | {"ca": 0.8917351377477042, "eo": 0.008216529724504592, "es": 0.04084098598356694, "ja": 0.01014983083615273, "hu": 0.004108264862252296, "ro": 0.0026582890285161915, "pt": 0.020541324311261478, "uk": 0.009424842919284679, "it": 0.00459159014016433, "id": 0.007733204446592557} | https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+13&id24=1&pos=0&set=15&l=ca |
wikipedia_ca_20230401_0_662273 | Conjunt urbà del carrer del Marquès de Monistrol
El Conjunt urbà del carrer del Marquès de Monistrol és una obra de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció.
El carrer del marquès de Monistrol unia, superant un fort desnivell topogràfic, l'antic raval de la Creu o el primer tram del camí que anys a venir seria el carrer Bonavista, amb el camí de la Font, a l'alçada de l'actual plaça del Parador. Tancava d'aquesta manera una super illa compresa entre la plaça del Parador, carrer Anselm Clavé (abans darrer de la Sala), carrers Badó i Bonavista, essent l'illa de cases de majors dimensions del barri Vell. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=662274 |
cawac_ca_20200528_11_69731 | Paella al teu correu!
Resultats de cerca: iOS 7
Si esteu atents al nostre compte oficial de Twitter sabreu que YouTube no para de provar nous dissenys per la seva interfície. De fet, fa uns dies publicàvem una imatge en la que es pot apreciar un nou disseny molt més coherent amb la xarxa social de Google, Google+, que també canviaria el reproductor de […]
La propera versió del sistema operatiu d’Apple ja s’acosta i Apple estaria pensant en aprofitar algunes de les funcions més noves d’iOS (el sistema operatiu de l’iPhone, l’iPad i l’iPod Touch) per portar-les a la plataforma d’escriptori. Segons publica en exclusiva 9to5Mac (una font més o menys fiable), Apple integraria Siri i els seus propis […]
El passat Mobile World Congress de Barcelona, Nokia va sorprendre a tothom presentant un terminal que trencava molts esquemes: el telèfon no destacava per res, excepte per la seva càmera, amb la marejant xifra de 41 megapíxels. Per tant, ens preguntem: és una càmera amb mòbil o un mòbil amb càmera? Ho descobrirem a les […]
Després de mesos i més i més peticions els responsables de WhatsApp s’han decidit a actualitzar la seva pròpia aplicació per adaptar-la a la nova mida de la pantalla de l’iPhone 5. Sí, ja fa moltes setmanes d’ençà que el nou telèfon d’Apple es posés al mercat i que milions de compradors d’arreu del món […]
Dropbox és una startup que va ser fundada el 2007, amb el primer llançament al Setembre de 2008, i amb la missió d’emmagatzemar fitxers al núvol i sincronitzar-los entre diferents dispositius, tant ordinadors com telèfons intel·ligents o tauletes. Al cap de quatre anys ja té més de 100 milions d’usuaris. Aquesta xifra, però, era inimaginable […]
Nokia ha sigut i és un referent en mapes per plataformes mòbils. Amb la cartografia d’una gran empresa com Navteq va posicionar fa uns anys els seus dispositius Navigator, o inclús crear nous atractius pels consumidors a l’hora de decidir-se entre un Lumia o un Windows Phone qualsevol afegint-hi l’aplicació exclusiva de Nokia Maps (abans […]
Tuenti ha llançat avui la seva nova aplicació que culmina amb tot el canvi d’estratègia i de disseny que va dur a terme uns mesos enrere. La nova app s’anomena Tuenti Social Messenger i es focalitza, com a totes les altres plataformes on la xarxa social està present, en la privacitat dels usuaris. Tuenti ha […]
Que Microsoft vol distribuir les seves plataformes estrella a altres sistemes operatius i no només centrar-se en els propis (com podrien ser Windows 8 o els terminals amb Windows Phone 8) és vox populi. Però avui tenim una notícia que ho corrobora totalment. Segons publica en exclusiva el mitjà en anglès The Verge, la companyia de […] | 0.831636 | curate | {"pt": 0.04398496240601504, "ca": 0.9421052631578948, "it": 0.013909774436090226} | http://www.paelladebits.cat/page/38/?s=iOS+7&submit=Cerca |
mc4_ca_20230418_14_156945 | Situació de la Dona Durant L'edat Mitjana |authorSTREAM
SITUACIÓ DE LA DONA DURANT L’EDAT MITJANA:
SITUACIÓ DE LA DONA DURANT L’EDAT MITJANA Noble, camperola, monja ... bruixa
Introducció L’Edat Mitjana (segles V-XV) es va iniciar amb les invasions dels pobles germànics de l’Imperi Romà, va ser una època de guerres, fam i inseguretat fins al segle X. Els nobles van aprofitar aquesta època per a desposseir les famílies pageses de les seves terres a canvi de protecció, d’aquesta manera va aparèixer la servitud i es va començar a estructurar la societat estamental . La servitud era l’estat de dependència dels serfs respecte un senyor. Els serfs/serves eren persones lligades a la terra (no tenien llibertat personal) y depenents del senyor feudal, que podia ser noble o eclesiàstic. El serf/serva treballava sense retribució i no es podia casar sense el permís del senyor. La seva condició era hereditària.
La societat estamental era una societat estructurada en estaments , la base dels quals era la funció social que portaven a terme dins de la societat. Les tres funcions socials eren: resar, guerrejar i treballar . Aquells que fan les funcions importants (resar i fer la guerra) tenen un estatut jurídic especial (privilegis) i una base econòmica segura (la propietat de la terra). Era una societat tancada i basada en la desigualtat davant la llei, és a dir, en els privilegis.
A partir del segle X i fins el segle XIII es va desenvolupar una època de prosperitat material relacionada amb l’augment de les terres que es posen en cultiu, la qual cosa provoca un augment dels aliments i el creixement de la població. A més es va donar una situació generalitzada de pau que va permetre cultivar la terra amb regularitat i va contribuir a l’increment de la població. La millora de la agricultura va fer possible l’aparició de la indústria artesanal i el comerç i, per tant, d’un creixement de les ciutats.
A partir del segle XIV es va desenvolupar una situació de crisi econòmica i demogràfica relacionada amb un període de dolentes collites i de fam, per un costat, i d’epidèmies com la pesta, per un altre costat. Aquests fets van provocar una situació de mortalitat catastròfica. En general podem dir que les dones, igual que el Tercer Estat , pateixen més a les èpoques de crisi i milloren a les èpoques de prosperitat. Les dones van patir l’abús del poder tal i com queda reflectit en dos aspectes: l’adulteri femení es castigava amb la mort o el “dret de pernada” del senyor feudal.
Podem dir, per tant, que la condició de la dona no només no millora sinó que coneix una important reculada. No obstant això, és difícil fer generalitzacions per dues raons fonamentals: d'una banda és evident que la seva situació variava depenent de l'estament al que pertanyés (noblesa o tercer estat), i per un altre perquè la seva condició era molt diferent segons el lloc geogràfic i l'època que ens ocupem, doncs, lògicament, va haver-hi una evolució al llarg de tan extens període.
La dona per a l’església medieval:
La religió cristiana va tenir una important influència a la societat medieval i, especialment, sobre les dones. El Cristianisme va néixer al baix Imperi Romà i es va institucionalitzar al segle IV amb l’ Edicte de Milà (313 d.C . ), Edicte de tolerància de Constantí que va restablir la pau religiosa a l’Imperi Romà ja que va autoritzar la pràctica del cristianisme. El cristianisme va desenvolupar un discurs moderadament igualitari entre homes i dones ja que els pecats es castigaven igual: "Qui repudia la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri envers la primera; i si una dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri " . Text de Marcos X, 11-12; Mateo XIX, 9 La dona per a l’església medieval
Regla de Sant Cesari, bisbe d’Arles, per les “ verges nucleades” en torn a l’església de Saint-Jean, 513: “El període de noviciat de la religiosa no estava establert, normalment estava a prova durant un any i la priora decidia si havia de perllongar-se. La regla no esmentava austeritat en el menjar i en el beure, el que importava era la voluntat de renúncia. La monja no havia de conservar res per a si mateixa, s'insistia especialment en no tenir ni roba personal, ni diners, ni habitació pròpia i haver donat tot quant es posseïa abans d'arribar al monestir. Dins del monestir no hi havia diferències entre riques i pobres. Totes les monges havien d'aprendre les lletres i havien de dedicar dues hores del matí a la lectura (...). La regla imposava silenci, no s'havia de parlar més que quan es necessitava. L'oració, l'estudi i l'assistència als malalts eren les obligacions principals de les monges. La clausura, en el sentit d'obligació de romandre dins del recinte del monestir, pràcticament no existia. Les monges sortien del monestir quan ho necessitaven fins a 1298 que el Papa Bonifaci VIII va promulgar la Periculoso que va prescriure per a totes les monges una estricta clausura.” Elaborat a partir de Regine PERNOUD, La dona en el temps de les catedrals , Barcelona, Juan Granica Ed., 1982, pàg. 36-37.
De fet el convent es va convertir en una sortida per les dones que no volien casar-se i volien accedir a la cultura; per altres dones els convents van ser una imposició quan la família no tenia dot suficient per poder casar-la. Als convents femenins es va desenvolupar una escriptura religiosa de tipus místic (obres de visions i experiències religioses) molt important.
No obstant això, hi ha un fet que roman invariable: el sentiment misogin . Això és, l'odi o avorriment de la dona. I això és així perquè l'Edat Mitjana accepta les idees antifemenines de l'Antiguitat que havien formulat filòsofs tan importants com Aristòtil, i les augmenta amb les aportacions de la Bíblia (llibre del Gènesi), dels Pares de l'Església i dels clergues en general. Pel clergat medieval hi havia tres tipus de dones: La temptadora La reina del cel La pecadora (redimida)
En el llibre del Gènesi es diu que Déu va crear a l'home a imatge i semblança seva, donant-li el domini sobre la Terra i les seves criatures. Déu és masculí i el seu més important creació és masculina, del que se segueix la primacia i el lloc central de l'home en l'Univers, deixant clar que les dones juguen un lloc subordinat. El relat explica també com la dona, a la qual posteriorment Adán va cridar Eva va ser desobedient i va sucumbir a la temptació, el resultat de la qual va ser l'expulsió de tots dos del Paradís. D'aquesta manera, al llarg de la història del Cristianisme el relat del Gènesi ha proporcionat als homes arguments per limitar i restringir la llibertat de les dones, fent-les responsables de totes les desgràcies sofertes per la Humanitat. Per aquesta raó l'art occidental ha dedicat una especial atenció a il.lustrar el relat bíblic. La temptadora
Des d'aquell moment en què Déu va fer caure a Adán en un profund somni per treure a la primera dona de les seves costelles, fins a aquell altre en què se'ns narra la temptació d'Eva per la serp i la posterior expulsió del Paradís. En relació amb el primer ha de notar-se que Eva només és creada després que Déu no trobés una ajuda proporcionada entre “totes les bèsties del camp i totes les aus del cel”, però és que a més Eva és creada com un simple apèndix d'Adán, per servir-li d'ajuda, la qual cosa confirma la seva posició subordinada. Pel que fa al segon cal advertir que en identificar-se a Eva com a temptadora d'Adán, a qui ofereix el fruit prohibit, pansa a jugar el mateix paper que la serp, personificació del mal. En l'art aquesta identificació es realitza de forma visual: això és, la serp se'ns mostra amb la part superior de dona, i la inferior, de serp. D'aquesta manera, la identificació de la dona amb el mal és clara .
La dona no és malvada únicament pel pecat original, sinó també per que va ser una dona la que obligà a Pere a negar Crist. Dues imatges ens poden bastar per posar-ho de manifest. Amb la primera es tractaria de demostrar el caràcter violent de les dones en una escena en què una d'elles copeja a un home servint-se d'un objecte d'utilització gairebé exclusivament femenina, la filosa, que s'utilitzava per filar. En la segona s'al.ludeix a la pretesa tirania del sexe femení mitjançant la llegenda de Filis , esposa o amant d' Alejandro Magne que, suposadament, va seduir i va humiliar al seu mestre, Aristòtil , a qui no va dubtar a assotar, al mateix temps que ho utilitzava com a muntura. Tot això succeeix davant la presència de dos homes que riuen la desgràcia del filòsof qui, per cert, no tenia molt bona opinió sobre les dones.
“En el regne de l'invisible dos exèrcits s'enfronten, el del Bé i el del Mal” . En la seva analogia femenina la verge María encarna el bé; Eva, el mal. María és la projecció de dona que està fora de l'abast d'aquest món, és la mare; Eva és la filla del diable. El pensament medievalista situaria a les dones com a filles d'Eva, mai com a filles de María. El relat del gènesi és bastant clar en dues coses: la primera és el fet que la dona va sorgir de l'home, la qual cosa li dóna primacia a aquest. La segona és la culpabilitat d'Eva en el pecat original. “Eva s'ha deixat seduir pel dimoni i amb ell entra al món del pecat original, la mort, la condemnació eterna…”. La reina del cel
Precisament a causa de la imatge d'Eva apareix una idea en la qual les dones, si alguna vegada volguessin aconseguir la salvació, haurien de redimir-se dues vegades, per dues causes diferents: una per ser pecadores i una altra per ser dones. La qual cosa, si es mira bé, és una sola doncs dona igual pecadora, pecadora igual dona. Per la seva banda, la verge María és “sola, sense parangó”; està més enllà de qualsevol aspiració humana, lluny, molt lluny de les dones, doncs és la mare del fill de Déu i sempre es manté verge. És l'oposició absoluta d'Eva “María, mare de tots els que viuen per la gràcia. Eva, mare de tots els que viuen per la naturalesa”.
Fins a aquest punt la idea d'aquestes dues dones es movia perfectament dins dels cànons de dualitat propis de la Edat Mitjana. Però responent a la tendència eclesiàstica de crear punts intermedis a fi d'apropar més als adeptes, apareix al segle XII la figura de María de Magdalena , la qual cosa significa que per al segle XII es tenien tres idees sobre la dona: la temptadora, la reina del cel i la pecadora redimida. En aquesta última és on encaixava la figura de Magdalena, una dona –de fet són tres però per a finalitats pràctiques l'església les reuneix en una sola– que parla de la “tragèdia” femenina i de com l'única alternativa de salvació podia “venir del penediment i la penitència, en el càstig d'aquesta carn culpable” . La penitent
De qualsevol manera, i sense importar quan positiu pugui sonar aquesta figura a la llum del feminisme modern, María Magdalena no era un discurs de dona dirigit a dones, sinó a homes, a clergues, a monjos. Per justificar aquest punt cal dir alguna cosa, i és que els homes tenien un costat femení: l'ànima. Aquesta, per la seva condició de “dona” , reflecteix la fragilitat humana, la tendència pecaminosa a la carn. L'ànima s'humilia davant Déu pel pecat comès igual que ho fa María Magdalena, he aquí la connexió. Els homes, sensibles a la carn, reconeixen el seu pecat i es penedeixen. És per això que María Magdalena es converteix en el seu exemple. Per a ells, la dona redimida no és més que l'ànima pecadora dels homes.
Sexualitat i pecat:
Sexualitat i pecat Una de la virtuts propiciades per l'Església, respecte de la dona, és la castedat, a partir d'això es van jutjar les conductes de les mateixes, despullant a l'acte sexual de tot gaudi per entendre-ho com un deure conjugal, amb un únic objectiu: la procreació. És per tant, només possible dins del matrimoni i amb l'espòs, no estant permesa per a la dona, sota pena d'escarn i mort, les relacions extramatrimonials ni adúlteres. En aquest sentit, la legislació medieval és clara: fins el segle XVI a Anglaterra una dona soltera que es quedés embarassada era condemnada a mort per ofegament.
Ideal de feminitat:
Ideal de feminitat De caràcter més idíl·lic que real, la dona havia de reunir característiques tals com a casta, prudent, treballadora, honrada, callada i bella i, sorprenentment, culta. En relació al físic , segons les pintures i escultures, aquestes posseeixen ventre engruixats i pits generosos, estretament lligat a la fertilitat. Agrada la dona de pell clara que no ha ennegrit treballant al sol, de cabells rossos i arrissats, nets i cures. Tenint en compte el context, els cosmètics no són comuns entre les dones castes
Matrimoni i maternitat:
Matrimoni i maternitat Per a la dona el matrimoni significava, en primer lloc, un canvi de família, ja que deixava la casa paterna per anar a viure a la del seu marit. I en segon lloc, el pas del domini del pare a la subordinació d'aquest últim. Per descomptat, no era lliure per decidir si volia casar-se o no, responsabilitat que requeia en el seu pare o tutor. Una vegada casada, les obligacions fonamentals de la dona eren tres: honrar als sogres com als seus pares, estimar al marit, i la maternitat.
Per il·lustrar el que diem hem triat dues imatges en les quals es representa el ritu del matrimoni. En la primera ens apareix, al centre, el Vescomte de Beziers lliurant a la seva filla, Ermengarda , al Comte de Rosselló . El pare cedeix la tutela de la seva filla i procedeix a la unió de les mans dels cònjuges, aclarint-nos que es tracta d'un lliurament en la qual la dona té ben poc que dir. A l'esquerra, la mare de la noia contempla l'escena.
De més complicada interpretació és la taula flamenca denominada el Matrimoni Arnolfini . En ella es mostren els esponcelles entre Giovanni Arnolfini i la seva promesa Giovanna Cenami , escena que està tenint lloc en la càmera nupcial. I encara que a simple vista pugui semblar una escena costumista, el quadre està carregat de religiositat i de simbolisme. L'espòs aixeca la mà dreta en senyal de jurament, i amb l'esquerra pren la de la seva esposa com a prova d'afecte. El llum metàl·lic que penja de sostre només manté una vela encesa, llum que s'interpreta com a símbol de Crist, que s'utilitzava quan es feia jurament matrimonial.
Altres símbols vinculats al matrimoni són el gos, que representa la fidelitat; l’escombreta i la talla de santa Margarida i el drac, com a protectora de la fecunditat i dels parts, al setial del respatller (fecunditat); el mirall sine macula (sense taca), i el rosari –regal habitual en les parelles- que penja al costat del mirall (puresa de la Verge). Les fruites disposades sobre la taula que hi ha sota la finestra evoquen la fruita de l ’”arbre del bé i del mal”, l’arbre prohibit, símbol del pecat original, que serà redimit amb el matrimoni.
Del simbolisme d'aquesta imatge es dedueix també que una de les obligacions més importants de la dona casada era la maternitat, perquè l'objectiu fonamental del matrimoni era perpetuar l'espècie, i la importància que se li donava era tal que l'esterilitat arribava a considerar-se un mal terrible i una de les poques raons que feien possible la ruptura d'una parella. Per aquesta raó no són rares les imatges medievals en les quals es representa la maternitat. En el Llibre d'Hores del Duc de Berry ens trobem amb una dona que, malgrat el seu avançat embaràs, segueix lliurada a les feines agrícoles, en aquest cas la recol·lecció del raïm que es realitza en el mes de setembre. Això ens indica que, per a les dones del poble, la maternitat revestia una especial duresa, atès que ni tan sols en els últims mesos de gestació podien abandonar les ocupacions més penoses.
Cas ben diferent era el de les dames de les aristocràcia, com deixa ben clar una altra miniatura amb escena de part en la qual la mare descansa mentre és atesa per una criada, mentre que altres dues es fan càrrec del nounat.
En qualsevol cas, el part era sempre un moment temible, fruit del càstig especial de Déu Eva pel seu pecat en el Paradís. Pitjor que la pena imposada a l'home, ja que la dona suportava la càrrega de tots dos càstigs, el treball sense fi i els dolors del part. Una idea de l'enorme sofriment que el part comportava ens ho dóna una miniatura del segle XIV en el qual veiem a tres dones ocupades en un part amb cesària, en el qual una cirurgiana i dos assistents extreuen de la mare a una criatura de cabells rossos. Cal notar que, malgrat la serenitat de l'escena, els dits de les mans de la partera, crispats sobre la sabana assenyalen el dolor de l'operació. Això és el que sembla indicar la imatge, però sabem que, en realitat, l'operació s'executava sempre en la dona morta.
En relació amb aquesta última imatge cal dir que l'ofici de llevadora era exclusivament femení, i les dones havien de prestar assistència mèdica i de primers auxilis en les seves pròpies llars. No obstant això, si una dona desitjava exercir la medicina o, simplement, administrar senzilles pràctiques curatives fora de l'àmbit domèstic, es veia exposada a censura social i legal; i, pitjor encara, podien acusar-la de bruixeria.
Dona treballadora:
Dona treballadora Durant l'edat Mitjana la dona va exercir un paper molt important en l'activitat productiva. D'antuvi, en el que es considerava com el seu paper natural : la cura de la família a la qual pertany per naixement, matrimoni o servitud. I, una vegada més, les imatges vénen en la nostra ajuda per proporcionar-nos tot un seguit de les més variada ocupacions, que van des de la neteja de les dependències domèstiques, l'arranjament dels llits i la preparació del menjar. Tasques domèstiques
Pel que es refereix a aquesta última ocupació, el detallisme de les imatges ens posa de manifest que es tractava d'una activitat gairebé exclusivament femenina, tant si s'exercia en un ambient domèstic propi, com si es realitzava en qualitat de per a una família de classe alta, com ens aclareix l'última de les imatges aportades, on l'elevada condició social dels amos de la casa, o més aviat mansió, ens ve suggerida per l'amplitud de l'espai en el qual es troben, la riquesa del mobiliari i la sumptuositat de la indumentària del cavaller que s'escalfa en la xemeneia.
Però l'activitat laboral més estretament relacionada amb la condició femenina era la que tenia a veure amb l'elaboració del teixit, tant si amb ella es pretenia solucionar el proveïment de les necessitats domèstiques, com si es treballava per a un mercat més ampli. Unes vegades ens apareixen dones soles lliurades a la labor del filat amb la filosa sota el braç esquerre i amb la mà dreta tibant el fil en postura d'una exquisida elegància; en altres ocasions se'ns mostra al costat de la roda de filar, que, per cert, es va introduir des de l'Índia als segles XIII o XIV, millorant la producció de fil i la costura de la roba, arribant a convertir-se en una màquina comuna en la llar. Tampoc són rars els grups de 3 dones en els quals es documenten les tasques de filat, teixit i cardatge de la matèria tèxtil. Filar i teixir
Malgrat tot, és en el camp on l'activitat laboral ocupa el major nombre de dones. Primer en tasques a l'interior de la casa, que anaven des de la producció làctica i ramadera, cura de l'hort, fabricació de pa i cervesa, fins a la producció de vestits i llençols. En relació a les tasques del camp podem afirmar que l'arada i la sembra eren tasques reservades al sexe masculí, però la collita del gra, la sega del fenc i la recol·lecció de la vinya eren treballs que es compartien. Sembla que eren majoritàriament femenines les de xollar les ovelles, així com remoure i birbar la terra de l'hort. Feines agrícoles
Una de les ocupacions més freqüents era la que tenia a veure amb la cura del bestiar, amb el seu munyiment i amb la comercialització dels productes làctics, la llet, la mantega i el formatge. Per aquesta raó, l'escena que més es repeteix és aquella en què la dona, agarra amb la seva mà dreta una de les mamelles de la vaca, en tant sosté amb l'esquerra el recipient en el qual es va abocant la llet. L'artista que pinta aquesta imatge, amb traç simple i sumari, ens proporciona dades tan anecdòtiques com la carícia que l'animal dirigeix a la seva cria. Més contingut narratiu posseeixen aquelles altres en què la dona, a part de munyir la vaca, i batre la nata per elaborar la mantega, ens mostren la divisió del treball que es podia establir en la granja, on les dones es dedicaven a les tasques referides, en tant els homes s'ocupaven de treure a pastar el bestiar de llana.
Finalment, una mostra molt completa de la varietat del treball femení ens la ofereix un Llibre d'Hores en el qual es recullen les labors pròpies de cada mes de l'any, en la qual la dona no només ajuda en la tasca del sacrifici del porc sinó que s'ocupa de pastar el pa i de preparar el foc del forn per a la seva cocció. Però era el sector agrícola el que major nombre de dones ocupava. Solia ser un treball estacional la demanda del qual va augmentar a causa de la intensificació del cultiu del gra, de les anomenades “plantes comercials”, com el lli i el glast (planta de la qual s'obté un color semblat al anyil), i, sobretot, l'augment de la producció agrícola.
La veritat és que el nombre de les representacions artístiques d'aquesta activitat resulta aclaparant pel seu nombre i bellesa. Però per raons d'espai ens anem a detenir només en tres d'elles. En la primera–que mostra la història bíblica de Ruth- se'ns il·lustra el treball de la dona en el camp i ens és possible observar un detall molt significatiu: en tant els homes utilitzen eines de conreu, la dona, amb les seves pròpies mans, recull les espigues que obliden els segadors i les ajunten formant garbes. Altres vegades comprovem com la seva activitat no sempre és subordinada. És el que podem observar en una imatge del segle XIII dividida en dos registres: en el superior, les dones seguen i recullen, i en l'inferior, rastellen, sembren i emmagatzemen el cereal.
La Dama, qui freqüentment podia portar una vida bastant avorrida, era l'objecte de poemes romàntics d'adoració (propis de l'amor cortesà). Durant l'Edat gaudia d'una relativa llibertat; moltes d'elles van ser terratinents, i si estaven soles, es manejaven amb gran independència, exercint un pes determinant en l'economia i en la societat del període típicament feudal, *usufructuant drets idèntics als dels homes
Pel que es refereix a les dones de l'aristocràcia que vivien en el mitjà rural, cal desterrar la idea que totes portaven una vida ociosa. Amb freqüència eren magnífiques administradores, capacitades i responsables, que havien d'enfrontar-se als problemes que plantejaven els senyorius. Freqüentment, quan partien per a la guerra, els senyors feudals deixaven a les seves esposes com a administradores de les possessions familiars, la qual cosa suposava que la Dama fos capaç de posseir i exercir amplis i de vegades complexos coneixements jurídics (havia de defensar els drets legals del feu); havia de supervisar al majordom i altres empleats, ser una hàbil administradora de la hisenda familiar, planejant acuradament l'equilibri entre els ingressos i les despeses. De vegades les tasques no passaven de donar instruccions a la servitud, però en ocasions havien de defensar el castell i les seves terres de qualsevol agressió, alguna cosa molt probable quan arribava a les oïdes dels senyors dels voltants que la dama del castell es trobava sola.
La gran majoria de les dones que exercien algun tipus d'activitat a les ciutats, s'ocupaven en tallers artesans. Els artesans encarregats de la confecció de vestits i de productes de luxe solien constituir-se en gremis que admetien a dones en qualitat d'aprenentes, oficials o mestres artesans. Un altre sector amb una acusada presència femenina va ser la indústria de queviures, com les fleques amb els seus diversos productes (pa, pastissos, coques o pastes), les carnisseries, les peixateries, els trulls, els queviures i les fàbriques de cervesa. El que està fora de dubte és que el sou d'aquestes dones era sensiblement inferior al dels homes. Comerç i artesania
Majoritàriament les dones treballaven al camp o als tallers artesanals ajudant als seus marits, però sabem que les dones també aprenien i exercien oficis. El Llibre dels Oficis, París 1254-1271: “ Hi havia oficis que es consideraven femenins com f iladores de seda, obreres de tela de seda, teixidores de còfies de seda, (...). Eren artesanes de luxe i amb un treball que es considerava molt delicat. Hi havia dones que eren “paritàries”, és a dir, persones designades per cada ofici per controlar les formes de treball i la qualitat de la mercaderia i que, per tant, tenien poders judicials. En la indústria tèxtil de la llana s'utilitzaven en proporció equivalent homes i dones. Hi havia dones en la indústria del vestit: brodadores, fabricadores de guants, barrets, botons, (...). Hi havia dones en la indústria del metall (agulleteres, ganiveteres, caldereres, serradores, joieres ...), en la construcció i les mines. Les dones eren molt nombroses en els oficis relacionats amb l'alimentació (forneres, formatgeres, lleteres, venedores de carn, botifarra, pa, aus de corral, sardines i peixateres). Les dones participaven en les comerços grans i petites.” Elaborat a partir de Regine PERNOUD, La dona en el temps de les catedrals, Barcelona, Juan *Granica Ed., 1982, p. 209-212
La fleca va ser, possiblement, l'ofici on trobem una major presència femenina, la qual cosa sens dubte ve explicat pel fet que en la Baixa Edat Mitjana les ciutats van conèixer un augment important de la població, a la qual calia proveir. Això explica la relativa abundància d'imatges en les quals les dones apareixen dedicades a aquesta activitat. Tampoc són rares les escenes en què les dones, ben soles o acompanyades pels seus marits es dediquen a la venda de peix. En la que presentem l'esposa acompanya al seu marit en la peixateria, en el mostrador de la qual s'exposa el producte fresc, mentre en primer terme s'alineen els tonells amb el peix en saladura.
Amb alguna freqüència trobem imatges que, en certa manera, es poden considerar derivació de les labors de filat i teixit de les dones, això és, en la seva professió de sastresses. En unes ocasions les trobem en la tasca d'assemblar les peces que componen el vestit i en altres ens mostren l'elaboració del patró sobre el qual es van a calcar les parts que componen la peça. Finalment, i encara que menys freqüents, són de gran interès aquelles imatges en les quals la dona col·labora amb el seu pare o marit en l'atenció al negoci familiar. En ocasions aquesta col·laboració no es limita a la de simple ajudant sinó que consisteix en un treball tan essencial com la preparació de medicaments.
Tampoc podien faltar dones en els negocis de joieria, com ens mostra una miniatura francesa del segle XV on podem contemplar les prestatgeries de la tenda plenes de safates, joies i objectes costosos, a l'home que està darrere del mostrador atenent a una parella que segurament està adquirint un anell de compromís, i a la dona que fa el mateix amb un cavaller luxosament vestit, al que acompanya un patge.
Hem deixat per al final tot un seguit de activitats que, encara tenint el nucli urbà com a lloc de realització, no són d'aparició tan freqüent en la imatge artística. Precisament les primeres d'aquestes imatges es refereixen a la dona com a artista, una tasca de la qual han estat tradicionalment excloses, entre altres raons perquè la cura dels nens i les responsabilitats de la llar li impedien una plena dedicació. Per aquesta raó, en les imatges que anem a comentar podem preguntar-nos si es tracta de simples il·lustracions d'un text o guarden alguna correspondència amb la realitat, encara que per altres testimoniatges que disposem la segona suposició és la més probable. D'enorme interès són aquelles en les quals la dona apareix pintant un autoretrat amb el pinzell a la mà dreta, el mirall en l'esquerra i, una mica més, allà la taula en la qual prepara els pigments.
Curiosament, no són rares aquelles altres en les quals la dona artista se'ns mostra pintant a la Verge amb el Nen, amb la particularitat que en l'última d'elles presenciem el fet, insòlit per a l'època, de comptar amb un home com a ajudant. Dins d'aquest camp és molt curiosa per la seva raresa aquella altra en la qual l'artista, amb gran dedicació, esculpeix a una bella jove sobre una lauda o llosa sepulcral.
També disposem d'exemples en els quals apareixen dedicades a l'activitat literària, per més que en l'Edat Mitjana les dones tinguessin poques oportunitats si es fes cèlebres per la seva dedicació a l'escriptura. I encara que a les ciutats hi havia col·legis per a nens als quals, de vegades, assistien nenes, la majoria de les dones eren analfabetes, encara que les dames de la noblesa i de l'alta burgesia sabien llegir i escriure. El cas més cèlebre és el de Christine de Pizan , considerada la primera escriptora professional que va haver-hi a França. Nascuda en 1363, es va casar als 15 anys i, després d'enviduar als 25, es va dedicar a escriure poesies, al·legories i composicions èpiques per mantenir als seus tres fills i a la seva mare.
Finalment, caldria referir-se a labor realitzada per aquelles dones que lliuraven la seva vida al servei de la religió. En general eren dones de les classes altes les que dedicaven la seva vida al convent, bé perquè el seu pare no trobava marit adequat per a ella o perquè no tenien suficient doti per casar-les. En qualsevol cas, en la vida conventual podien trobar una sortida a les seves inquietuds intel·lectuals o als seus desitjos de no dependre d'un home. Moltes i molt variades eren les activitats que podien desenvolupar les esposes de Crist, però una de les més destacades era la dedicada a cura dels malalts. En canvi, de més dubtosa interpretació és aquella altra en què la germana prepara una poció per al malalt que es troba al fons seguint les instruccions d'un llibre, al mateix temps que és assistida per una serventa que s'apropa amb una safata.
Durant l’Edat Mitjana continuava en vigor la idea de que la dona havia de viure a l’espai privat de la casa dedicant-se bàsicament a les feines domèstiques i a tenir cura del seu marit i dels fills. Aquesta idea exclou les dones de l’espai públic on es desenvolupa la cultura, la política, el treball, etc. L’accés a la cultura escrita era molt minoritari a l’Edat Mitjana i estava reduïda al clergat. A partir del segle XIII es van fundar les Universitats i les dones van quedar excloses i, per tant, mai podien aconseguir un títol universitari. Tot i així les dones van escriure llibres de literatura, de ciència, etc.
Sabem que hi havia dones que formaven part dels grups de paletes, escultors i pintors que recorrien Europa construint i decorant esglésies i catedrals. És el cas de Sabina von Steinbach que ajudava com a escultura al seu pare i de la que coneixem algunes obres a la Catedral d’Estrasburg. Durant l’Edat Mitjana les dones tenien capacitat jurídica encara que les lleis tractaven les dones com a éssers inferiors respecte els homes i, per tant, hi havia una situació de dependència. Respecte a la política, les dones podien accedir al poder com a reines però, en general, no podien participar en política . Sabina von Steinbach : Església i Sinagoga. Catedral d’Estrasburg (segle XII)
Durant l’Edat Mitjana tardana (cap al segle XIV) es va iniciar un moviment intel.lectual reivindicatiu i de debat literari conegut com “La Qüestió de les dones”. En aquest debat van participar homes i dones i va existir fins el segle XVIII. Aquest moviment tindrà forma definitiva amb Christine de Pizan (1364-1430) en obres com La ciutat de les Dames o Las tres Virtuts. Per a entendre aquest moviment s’ha de partir de que al llarg del segle XIII es va desenvolupar una actitud hostil cap a les dones coneguda com a misogínia. El seu contingut va quedar recollit en la redacció de la primera part del Roman de la Rose de Guillaume de Lorris (1225) i en la segona part escrita per Jean de Meun (1277).
Els arguments negatius contra les dones estaven relacionats amb el caràcter d’aquestes que, segons aquests autors, es basava en la maldat (eren immorals, hipòcrites, envejoses, insensates, capritxoses, maniàtiques, etc.) i en la seva inferioritat física i mental respecte a l’home. Degut a la seva maldat i inferioritat, la dona havia d’estar subordinada a l’home. JUAN LUIS VIVES ( Segle XVI). “(...) la mujer aprenda callando con toda su sujeción; enseñar ella, yo no lo permito, ni que tenga autoridad sobre el varón, sino que esté en silencio, porque es notorio que Adán fue primeramente formado que no Eva, y él no fue engañado y ella sí, y traspasó el mandamiento de Dios (...)”. Elaborat a partir de La instrucción de la mujer cristiana , p. 31. ERASME DE ROTERDAM (Segles XV-XVI): “Després de tot a l’home, destinat al govern de les coses, calia arrosar-lo amb un poc més que una micarella de raó (...) Vaig donar un consell digne de mi: que li oferís la companyia de la dona, animal certament llosc i toix, però divertit i agradable, per tal que en la vida familiar aromés i endolcís amb la seva bogeria l’austeritat del caràcter viril. De fet, el dubte que sembla tenir Plató sobre si cal incloure la dona en el gènere dels animals racionals o dels irracionals, no vol indicar altra cosa que la insigne insensatesa d’aquest sexe. I si per casualitat la dona vol que la considerin assenyada, no aconsegueix res més que ser nècia dos cops (...). De la mateixa manera que, segons el proverbi grec, la mona és sempre mona, malgrat que es vesteixi de porpra, la dona és sempre dona, això és, nècia, es posi la màscara que es posi.” Elaborat a partir de L’elogi de la follia , pp . 40-41.
Els arguments contraris a la misogínia els defensaven dones com la pròpia Christine de Pizan , Isabel de Villena (1430-1490) i altres dones i homes. Aquests autors i autores sostenien que la misogínia no tenia una base històrica ja que hi havia moltes dones virtuoses al llarg de la història i que, per tant, la maldat femenina depenia de les seves circumstàncies socials i no de la seva naturalesa. Per tant, la subordinació de les dones no venia determinada per la fisiologia del cos sinó per la societat i, per tant, es podia canviar.
CRHISTINE DE PIZAN (Segle XV). “Hi ha una altra raó més especial i més important per la nostra vinguda, que t’anem a revelar; has de saber que és per expulsar del món aquest error en què tu havies caigut, amb la finalitat de què les dames i altres dones de mèrit puguin en endavant tenir un lloc fortificat on retirar-se i defendre’s contra tan nombrosos agressors. Les dones han estat durant tant de temps abandonades sense defensa, com un camp sense tàpia, sense que cap paladí vingués a donar-los socors; i tanmateix, en justícia, tot home de bé hauria de prendre la seva defensa, però per negligència o indiferència s’ha acceptat que elles estiguin tirades en el fang. No és doncs sorprenent que els seus enemics envejosos i les calúmnies d’aquells pagerols que els han disparat sagetes hagin acabat per fer-se amb la victòria en una guerra lliurada sense resistència. Puix la plaça més forta cauria ràpidament si no fos defensada, i la causa més injusta seria guanyada per contumàcia si es litigués sense adversari. A causa de llur bondat ingènua, seguint en això el precepte diví, les dones han patit pacientment i cortesament els grans insults que els han estat fets, pel seu mal i perjudici, tan de paraula com per escrit, tot recorrent a Déu per dret propi”. Elaborat a partir de La Cité des Damés , p. 42, dins de Milagros Rivera, Textos y espacios de mujeres , pp . 190-191. .
MARÍA DE ZAYAS I SOTOMAYOR (Segle XVII) “Qui dubta, dic una altra vegada, que hi haurà molts que atribueixin a bogeria aquesta virtuosa gosadia de treure a llum els meus esborralls, sent dona, que, en opinió d'alguns necis, és el mateix que una cosa incapaç; però qualsevol, com sigui no més de bon Cortesà, ni ho tindrà per novetat, ni ho murmurarà per destaroto; perquè si aquesta matèria que ens componem els homes i les dones, ja sigui una unió de foc i fang, o ja una massa d'esperits i terrossos, no té més noblesa en ells que en nosaltres, si és una mateixa la sang, els sentits, les potències i els òrgans per on s'obren els seus efectes són uns mateixos, la mateixa ànima que ells, perquè les ànimes ni són homes ni dones; quina raó hi ha perquè ells siguin savis, i presumeixin que nosaltres no podem ser-ho? Això no té al meu semblar més resposta que la seva impietat o tirania a tancar-nos, i no donar-nos mestres; i així, la veritable causa de no ser les dones doctes no és defecte del cabal, sinó falta de l'aplicació, perquè si en la nostra criança com ens posen el cambrai en els coixinets i els dibuixos en el bastidor, ens donessin llibres i preceptors, anéssim tan aptes per als llocs i per a les càtedres, com els homes (...)”. *Elaborat a partir de Tres novel·les amoroses i tres desenganys amorosos, pàg. 47-50..
La mujer en la sociedad Pueden distinguirse tres categorías de mujeres durante la Edad Media: La noble La campesina La monja Aunque dependiendo de la apreciación de la Iglesia, cualquiera de ellas podrían incorporarse en una cuarta categoría: La bruja
La noble:
La noble Era la única que podía gozar de ciertos privilegios. Se encargaba del cuidado y la educación de los hijos, de la organización de los empleados, y de la economía. Ocupaba un lugar importante durante la ausencia del marido, muy común en épocas de guerras y cruzadas. Más aún al enviudar. Frecuentemente eran utilizadas como moneda de cambio de las uniones matrimoniales que servían para sellar pactos estratégicos o políticos. Eran las transmisoras de la dote aunque no disponían de ella ni aún siendo casadas o viudas.
Santa Juana de Arco:
También conocida como la Doncella de Orléans , fue heroína, militar y santa francesa. A los 17 años encabezó el ejército real Francés, convenció al Rey Carlos VII de expulsar a los ingleses de Francia. Fue condenada por herejía y quemada viva a los 19 años por clérigos. Beatificada por Pio X en 1909 y canonizada por Benedicto XV en 1920. Santa Juana de Arco
La campesina Era la encargada de todas las tareas domésticas y la educación de los hijos, también se encargaba del ganado, el huerto y en ocasiones de la tierra de cultivo. Cuando su condición era soltera o viuda, a menudo, abandonaba el hogar para realizar trabajos de jornalera o domésticas. Dentro de este período histórico la condición social de este grupo era el que en peores condiciones se encontraba.
La monja Opta por dedicar su vida a Dios, ya sea porque cree haber cometido un pecado o porque es la segunda y no tiene dote para un buen matrimonio arreglado o bien ve el convento como un matrimonio pactado. Gozaban de cierta libertad dentro de los conventos, muchas veces tenían acceso a libros prohibidos para el común. Muy cerca de éstas estaban las Beguinas, que si bien no convivían en el convento, dedicaban su vida a los pobres, enfermos y huérfanos.
Abadesa Hidegard de Bingen, Ricardis von Stade y el monje Volmer:
Abadesa Hidegard de Bingen , Ricardis von Stade y el monje Volmer
Abadesa Hidegard de Bingen:
Abadesa Hidegard de Bingen
La bruja Durante la época, sobretodo aquella que encontraba a Europa cerca del año 1000, se desarrolló un movimiento supersticioso denominado milenarismo que contaba con tres pilares: Maniqueísmo, Apocalipsis y Milenarismo. En este sentido la bruja era a quien se debía eliminar. Eran mujeres emancipadas, solteras, vivían de la elaboración de remedios caseros, a pesar de su reputación eran consultadas a espaldas del poder de la época. Muchas veces, mujeres comunes eran acusadas de brujería como modo de mantener en secreto ciertos acontecimientos de los nobles, el clero o la propia comunidad. Estas mujeres vivían al margen de las convenciones no solo religiosas y sociales, sino que también de la ciencia medieval.
Situacio de la dona a l'Antic Regim | 0.858758 | curate | {"ca": 0.9098019427273875, "es": 0.08830579033682351, "zh": 0.00015138135486312602, "it": 0.0004036836129683361, "fr": 0.0011605903872839662, "pl": 0.00017661158067364702} | http://www.authorstream.com/Presentation/gajenjo1-2363067-situaci-de-la-dona-durant-edat-mitjana/ |
cawac_ca_20200528_6_107066 | Notícies relacionades
Edició Impresa
«Els atropellaments no es produeixen als llocs amb més concentració de vianants, més aviat tot al contrari». Manuel Haro, cap de la unitat d'accidents de la Guàrdia Urbana, no ho diu per provocar por, sinó per reforçar la tesi que la seguretat viària té una lògica molt recargolada. L'any passat van perdre la vida 10 vianants, i al marge d'un jove de 18 anys que anava en monopatí, la resta van ser persones madures, amb una mitjana d'edat de 68 anys. El primer que ve al cap és que la gent sol travessar per on li dóna la gana, però encara que fos així, diu Haro, «el cotxe sempre té l'obligació d'estar atent, de frenar».
L'únic mort que coincideix amb una de les 53 zones de concentració d'accidents -Aragó amb Rambla Catalunya- va ser un home de 88 anys que es va veure involucrat en un atropellament múltiple després que un taxi que va rebre un impacte lateral pugés a la vorera. Sis vianants van saltar pels aires, i aquest avi, que va lluitar per la seva vida durant diverses hores, va acabar sucumbint a les ferides. El 55% dels atropellaments registrats l'any passat -1.134, l'1,43% més que el 2012- es van produir dins del pas de vianants. Deuen ser menys en el cas de les víctimes mortals, ¿no? Fals. El percentatge augmenta fins al 60%, cosa que indica que la indisciplina del vianant no va vinculada amb el risc de perdre la vida. «Encara ens falta un canvi de xip per adonar-nos que el respecte al vianant és una cosa imprescindible. El canvi en aquesta ciutat arribarà el dia que notis que el conductor respecta al 100% les persones que van a peu».
Més camp de visió
L'ajuntament va anunciar a mitjans del 2012 la revisió dels 15.148 passos de vianants repartits per tota la ciutat. Fins ara, segons va explicar dimarts Joan Delort, gerent de Seguretat, se n'han revisat 14.200, el 93,7% del total. La Guàrdia Urbana ha actuat en 257, en què ha millorat aspectes com la visibilitat, la millora de la senyalització vertical o la pintura de les marques horitzontals. Haro assenyala que la principal correcció «té a veure amb el camp de visió». Encara hi ha molts passos zebra que tenen davant una zona de càrrega i descàrrega que no permet veure els cotxes que vénen. Això s'està corregint pintant aparcaments de motos, que permeten una bona visió dels cotxes i viceversa.
Durant l'any passat, la Guàrdia Urbana va posar un total de 810 denúncies per no respectar els corredors destinats als vianants, un increment, segons xifres municipals, del 99%. També van créixer les multes imposades per no respectar el vermell. Van ser denunciats 19.699 conductors, el 26% més que l'any anterior. La policia ha detectat dos col·lectius especialment vulnerables: els menors de 19 anys i els més grans de 65. Els primers encara són becaris de la vialitat. Estan començant en això de formar part d'una gran ciutat i el seu desconeixement els fa més vulnerables que la resta. El segon col·lectiu deu la seva fragilitat a la seva menor capacitat de recuperar-se de les ferides, no tant, com es podria pensar, pel costum de travessar per tot arreu.
Respecte a la gent gran
S'acostuma a dir que respectar la gent gran és una obligació, a més a més d'un honor. «Això també s'ha d'aplicar al carrer. Si un avi comença a travessar i es posa vermell, posar-se nerviós només generarà una situació de risc. Caldria afegir-hi les motos, que tot just veure el verd, i malgrat no tenir visibilitat perquè estan envoltades de motos, donen gas sense pensar que un vianant podria estar intentant travessar el carrer», resumeix el cap d'accidents de la Urbana. | 0.828877 | curate | {"ca": 0.9830985915492958, "es": 0.015492957746478873, "en": 0.0014084507042253522} | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/culpa-del-vianant-3017730 |
mc4_ca_20230418_1_728437 | viurealspirineus 12:44 22/02/20
Hi haurà talls intermitents a la carretera durant el dia, de dilluns a divendres, i des del 24 de febrer fins al 6 de març
comencen per obres rialp llavorsí ç
Cotxes aturats i d'altres circulant en pas alternatiu a la C-13/Albert Lijarcio
Les obres per estabilitzar el talús i evitar despreniments de la C-13 entre Rialp i Llavorsí (Pallars Sobirà) s'iniciaran aquest dilluns dia 24 i es perllongaran fins al 6 de març. Les obres suposaran talls intermitents a la carretera durant el dia i de dilluns a divendres. Les restriccions seran entre les 8.30 i les 14.30 i entre les 15.30 i les 18.30. Es donarà pas cada hora a partir de les 8.30 durant 15 minuts i es tallarà la carretera els 45 minuts següents. El Govern destinarà 1,66 MEUR per aquesta obra, als quals s'afegiran 25.000 euros per a la contractació del servei de suport tècnic.
Aquests horaris s'han consensuat amb el Consell Comarcal del Pallars Sobirà per intentar que el temps d'obertura coincideixi amb el pas del transport escolar. Altres serveis s'hauran d'adequar a aquests horaris durant aquestes dues setmanes.
El 27 de desembre del 2019 es va produir una esllavissada de roques i l'ensorrament de part d'un talús que va obligar a tallar la carretera durant 42 hores. El diumenge 29 de desembre es va reobrir la via. Al quilòmetre 141,5 s'hi va habilitar un carril amb pas alternatiu i regulació de semàfors.
Aquestes obres han de permetre reforçar el talús amb més ancoratges i malles de seguretat per tornar a habilitar dos carrils de circulació en aquest punt de la C-13. | 0.804985 | curate | {"sv": 0.019820971867007674, "ca": 0.9801790281329923} | https://www.viurealspirineus.cat/articulo/pallars-sobira/comencen-obres-per-estabilitzar-talus-c-13-rialp-i-llavorsi/20200222124458017659.html |
mc4_ca_20230418_5_556314 | Taradell Bloc: La UD Taradell cau golejada al camp del Gironella
El matx ja va començar a decantar-se a favor dels locals al minut 7, quan en un contraatac el Gironella va marcar l'1 a 0. El Taradell no va saber aturar les transicions ràpides dels locals i això ho va pagar. Tot i així, Edu Morató va tenir l'empat a 1 al quart d'hora, però la seva rematada de cap va ser aturada amb gran encert pel porter local.
En canvi, al minut 27 en un nou contraatac local, una centrada per la banda va acabar amb el 2 a 0. Fins al descans, el Taradell va competir, però li va faltar profunditat i ocasions clares de gol. Nil, a la porteria contrària, va haver d'intervenir novament abans de la mitja part.
A la represa, novament un contraatac al quart d'hora va acabar de sentenciar el matx amb el tercer gol local. A partir d'aquí, el Taradell no es va sobreposar al marcador i cinc minuts més tard va rebre el 4 a 0. Ja a les acaballes del matx, el Gironella va fer el definitiu 5 a 0. Els taradellencs necessiten guanyar aquest pròxim dissabte per no complicar-se la temporada.
U.D. Taradell: Nil, Sañé, Canadell, Raul, Erra (Cuenca), Molas, Font (Sans), Edu Morató, Fredi (Luís), Carrillo (Joan Font) i Canó. | 0.792614 | curate | {"es": 0.05709487825356843, "ca": 0.9429051217464316} | http://taradellbloc.blogspot.com/2012/03/la-ud-taradell-cau-golejada-al-camp-del.html |
mc4_ca_20230418_16_38812 | Divendres 29 de juny de 2012 : 20.10h i 22h
Dissabte 30 de juny de 2012: 19h, 21.45h
Diumenge 1 de juliol de 2012: 18h
http://http://www.youtube.com/user/LosGalindos1 | 0.413734 | curate | {"ca": 0.7116564417177914, "en": 0.2883435582822086} | http://www.apcc.cat/agenda/533/maiurta-a-viva-cite-festival-des-arts-de-la-rue-sotteville-les-rouen |
racoforumsanon_ca_20220809_3_676885 | Comença a Brussel·les la marxa per l'autodeterminació... La manifestació ha començat per una de les avingudes més importants de la capital belga. Els manifestants onegen estelades i pancartes amb lemes com "Catalonia, the next estate in Europe". Brussel·les Ult. Act. 07.03.2009 - 13:11 hs. A les 11 del matí ha començat per una de les avingudes més importants de Brussel·les la manifestació per l'autodeterminació convocada per la plataforma cívica 10Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació. La manifestació vol reivindicar el reconeixement de Catalunya dins de la Unió Europea i el dret a l'autodeterminació En la marxa onegen estelades i es poden veure pancartes reivindicatives amb lemes com ara "Catalonia, the next estate in Europe". Aquest divendres a la tarda havien sortit de Barcelona diversos autocars amb els ciutadans que tenien previst assistir a la manifestació a la capital belga. La marxa per l'autodeterminació ha començat a Brussel·les i congrega persones de diferents punts de Catalunya que han volgut desplaçar-se fins la capital belga per reclamar el dret a decidir de Catalunya. Els manifestants culminen així la seva iniciativa sense el suport presencial de la majoria de partits catalans. Només ERC hi ha enviat una delegació de primera fila amb la portaveu parlamentària, Anna Simó, el diputat a Madrid Joan Tardà i el candidat a Europa, Oriol Junqueras. Per part de CiU, hi haurà els diputats Jordi Cuminal i Albert Batalla i el president de la sectorial d’immigració, Àngel Colom. També l'Scottish National Party, el Sinn Féin i el Plaid Cymru gal·lès s'han sumat a la convocatòria, així com EA i el BNG. No obstant, cap eurodiputat català no participa en la protesta: l'ecosocialista Raül Romeva hi dóna suport, tot i el rebuig d'ICV, però no és a la manifestació, ni tampoc el convergent Ignasi Guardans, tot i que CDC sí que hi ha enviat representants. Les comarques gironines i les de l'àmbit metropolità són les que més manifestants han aconseguit mobilitzar i els organitzadors asseguren que l'aclaparadora majoria dels que s'han desplaçat a Brussel·les ho han fet per compte pròpia en els seus vehicles privats o en vols regulars, però al marge de l'organització i dels autocars i el vol xàrter que ha organitzat. Previsió inicialL'organització, però, ja va rebaixar aquest divendres les previsions i tot i que confiava en l'assistència de milers de persones, ja no aspirava a arribar als 10.000 participants, com era l'objectiu inicial. De fet, dijous una delegació de la plataforma sobiranista va lliurar una carta dirigida a tots els eurodiputats en què reclama el dret a l’autodeterminació del poble català i fa un “toc d’atenció” sobre les polítiques “separadores i discriminatòries dels Estats”. AVUI.
De puta mare! ! | 0.851761 | curate | {"ca": 0.9835766423357665, "en": 0.0032846715328467154, "de": 0.008029197080291971, "it": 0.004744525547445255, "fr": 0.000364963503649635} | |
cawac_ca_20200528_10_259647 | Una cinquantena de persones participen en la cursa de Salt Silvestre de Fortià
Una cinquantena de persones participen en la cursa de Salt Silvestre de Fortià
Aquest 31 de desembre una cinquantena de persones van participar en la cursa de Sant Silvestre de Fortià. Una cursa no competitiva però sí molt festiva que va començar a la plaça del poble.
Un any més, una cinquantena de persones van participar, el 31 de desembre, en la cursa de Sant Silvestre de Fortià, la més paxanguera de tot l’Empordà. La cursa, de caràcter no competitiu i molt festiu, va començar a la plaça del poble. El recorregut era d’uns 4,4 km i van participar tant a peu, fent cursa i en bicicleta, veïns de Fortià i d’altres pobles del voltant. No hi va haver ni guanyadors ni perdedors, perquè l’objectiu era passar una bona estona per acabar l’any. | 0.663652 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.empordadigital.cat/index.php/ca/alt-emporda/1447-una-cinquantena-de-persones-participen-en-la-cursa-de-salt-silvestre-de-fortia |
macocu_ca_20230731_8_264666 | data d'emissió
19 des 2017
Compartir
JOAN PETIT 19/12/17
Joan Petit és una banda de rock/indie català que s'inspira en els contes populars per donar una mirada crítica a tot el que ens envolta.
En la seva visita al nostre programa ens van demostrar la seva qualitat artística i humana presentant-nos el seu projecte i interpretant quatre temes del seu repertori en format semi-acústic. Una proposta molt recomanable. | 0.69148 | curate | {"ca": 0.9048780487804878, "fr": 0.026829268292682926, "pt": 0.02195121951219512, "en": 0.046341463414634146} | |
macocu_ca_20230731_10_418997 | Montecorto és un municipi de la província de Màlaga a Andalusia. La seva extensió superficial és de 48,05 km2 i el 2019 tenia una població de 593 habitants. Forma part de la Serranía de Ronda. | 0.628395 | curate | {"ca": 0.8157894736842105, "es": 0.18421052631578946} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.