id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_13_673014 | Darreres càrregues - L'Altaïr i en Sílver cerquen respostes - Galeria - Harry Potter en Catal�
Fitxer 6/2500
Nom del fitxer: Alta_rS_lverDefinitiu_i_signat.jpg
Mida del fitxer: 3216 Kb | 0.577666 | curate | {"ca": 1.0} | http://harrypottercat.cat/galeria/displayimage.php?album=lastup&cat=0&pid=3738 |
cawac_ca_20200528_8_191176 | Sentim la música
La Ràdio
Unió de Pagesos demana al Govern que rectifiqui els pressupostos d'Agricultura per no perdre 135 milions d'euros en fons estatals i europeus
El sindicat agrari Unió de Pagesos ha demanat al Govern de la Generalitat que rectifiqui els pressupostos del departament d'Agricultura per tal que Catalunya no perdi 135 milions d'euros dels fons estatals i europeus. Unió de Pagesos accepta, donada la situació de crisi econòmica, el pressupost assignat a Agricultura per aquest any 2011, tot i que representa una retallada del 25 per cent respecte a pressupost anterior. No es queixen de la retallada, sinó de les partides on van destinats aquests pressuposots. Per al sindicat, la Generalitat té que rectificar i en temps de crisi reduir les partides destinades a obra pública, ja siguin camins o regadius, i fer una aposta més clara pel Pla de Desenvolupament Rural, que rep fons de l'Estat Espanyol i l'estat europeu.
Els fons del Pla de Desenvolupament rural es destinen a la incorporació de joves al camp i noves inversions agràries, a Indemnitzacions compensatòries en zones desfavorides, formació de professionals i promocio dels productes catalans amb denominació i producció ecològica. Segons Unió de Pagesos, si la Generalitat no posa més diners al Pla de Desenvolupament rural 2007-2013, Catalunya podria perdre fins a 135 milions d'euros procedents d'Espanya i d'Europa ja que a dos anys perquè acabi el pla, Catalunya no ha executat encara ni el 40 per cent del mateix. Avui mateix, Unió de Pagesos es reunirà amb el conseller d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat, per tal de fer-li arribar les seves reivindicacions, demandes que faran arribar tambe a la resta de grups parlamentaris.
· Procureu escriure amb un ús adequat de les majúscules i les minúscules: un comentari tot en majúscules fa la sensació que s'està cridant, mentre que un comentari tot en minúscules es pot malinterpretar o no entendre's correctament si conté noms propis o topònims. | 0.880703 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiotortosa.cat/ca/noticia/uniodepagesos |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_123358 | insereix, desplega codi per inserir el vídeo. Un cop desplegat el text està seleccionat ctrl+c o cmd+c per copiar, escape per sortir
INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Tancar
22/07/2019
És una idea personal d'Isabel de Ocampo i un muntatge sobre la noció de masculinitat que ens planteja preguntes de màxima actualitat: Què és el patriarcat? El masclisme és l'actitud de prepotència dels homes respecte a les dones o va més enllà?
En parlem amb la directora del documental, Isabel de Ocampo, el cineasta i activista trans Pol Galofre. | 1 | perfect | {"ca": 0.9709090909090909, "fr": 0.01090909090909091, "it": 0.01818181818181818} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_68295 | El passat 3 d'abril van venir els Mossos d'Esquadra a fer-nos una xerrada sobre l´ús responsable de les xarxes socials. Ens van donar molts bons consells que cal tenir en compte sempre que fem ús de plataformes com Instagram, Facebook, Hangouts... | 0.665133 | curate | {"ca": 1.0} | https://santjosepciclesuperior.blogspot.com/2018/04/xerrada-internet-segura.html |
oscar-2201_ca_20230904_3_42584 | Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i la seva experiència d'usuari. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració i obtenir més informació aquí.
Accepto
El tresor cartogràfic de Catalunya
(EDICIÓ EXHAURIDA)
Estruga i Estruga, Jordi
Descripció de l'obra
Fins ben entrat el segle XVIII no hi ha mapes de Catalunya realitzats per autors catalans. I, malgrat això, Catalunya conserva una molt important representació cartogràfica elaborada per cartògrafs europeus que, per motius sobretot militars, varen rebre l'encàrrec dels seus governs, sobretot francesos, d'elaborar mapes del Principat. No hem d'oblidar els magnífics mapes de Catalunya sorgits de l'escola cartogràfica holandesa. Aquest treball forà ens ha llegat una molt impressionant col·lecció de mapes impresos a partir del segle XVII. Aquesta important obra és una edició excepcional, elaborada amb la màxima exigència tipogràfica, dels mapes de Catalunya impresos durant els segles XVII i XVIII. És el resultat d'un treball pacient, obstinat i ple d'erudició de Jordi Estruga i Estruga, que durant molts anys ha anat aplegant una de les més valuoses col·leccions privades de cartografia catalana. Aquesta obra d'Estruga és ara a l'abast no solament dels estudiosos, sinó també d'aquelles persones que tenen interès per la cartografia catalana i estan dotats de la fina sensibilitat de saber copsar la indescriptible bellesa que ofereixen els més antics mapes de Catalunya. Com diu el títol de l'obra present, ens trobem davant d'El tresor cartogràfic de Catalunya.
Característiques tècniques de l'obra
Títol
El tresor cartogràfic de Catalunya
Subtítol
(EDICIÓ EXHAURIDA)
Autor
Estruga i Estruga, Jordi
Col·lecció
Base Imatges
Número
7
Format
24 x 27 cm
Pàgines
296
Enquadernació
Tapa dura, cosit
ISBN
978-84-15267-64-5
Preu
48,00 €
Tornar a Base Imatges
Imprimir fitxa
Comparteix
Tweet
Altres llibres que et poden interessar
EDITORIAL BASE c/ Breda nº 7. Barcelona 08029 Telèfon: 93.321.02.02 Fax: 93.410.39.78 [email protected] | 0.687562 | curate | {"ca": 0.9189723320158103, "es": 0.038537549407114624, "de": 0.0024703557312252965, "fr": 0.0004940711462450593, "en": 0.015810276679841896, "oc": 0.0014822134387351778, "ar": 0.001976284584980237, "fi": 0.003458498023715415, "nl": 0.0024703557312252965, "pt": 0.014328063241106718} | https://www.editorialbase.cat/llibres/520 |
mc4_ca_20230418_12_257161 | Instituto de Fertilidad, sponsor principal del col.lectiu arbitral (13/11/2017)
Insituto de Fertilidad és des d'avui el patrocinador principal dels àrbitres de la FBIB. El gerent d'Instituto de Fertilidad, Lacis Musa i el president de la FBIB, Juanjo Talens, han signat l'acord de col.laboració a la seu de la Federació mostrant ambdós la seva satisfacció per aquest nou acord després del que es va tancar la temporada passada amb la 1ª Divisió Femenina.
El president de la FBIB, Juanjo Talens, ha agraït a Lacis Musa la seva implicació amb el bàsquet de les Illes i ha destacat que "la nova equipació pels àrbitres és una iniciativa més dins del pla d'acció dirigit al col.lectiu i que ja ha deixat altres accions en forma d'actes de captació i diferents tallers de formació que ja s'han fet a Mallorca i Menorca i pròximament arribarà a les Pitiüses".
Lacis Musa, per la seva banda, que ha exercit d'àrbitre de bàsquet durant 25 anys, ha reconegut la seva passió per aquest esport i per això "no he dubtat en tornar a col.laborar amb la Federació de Bàsquet de les Illes Balears". Musa ha defensat la tasca dels àrbitres i ha animat a tots i a totes les joves "a continuar gaudint d'aquest esport des d'una altre vessant".
"Un jugador o jugadora que per les circunstàncies que siguin ja no pot continuar al seu equip, pot mantenir el seu vincle amb aquest esport fent d'àrbitre ja que és una activitat que permet també compaginar els estudis i suposa un ingrés extra", diu Musa.
El gerent d'Instituto de Fertilidad ha aprofitat també per demanar més implicació als clubs en la defensa del paper del col.lectiu arbitral del que, recorda, "sense àrbitres no hi ha bàsquet".
"A jo, personalment, el fet d'arbitrar m'ha permès conèixer a la meva parella, amistats i fer esport al mateix temps que es manté el vincle amb el bàsquet", insisteix el gerent d'Instituto de Fertilidad. | 0.876121 | curate | {"es": 0.04226859283039058, "ca": 0.9577314071696095} | https://fbib-basket.com/ficha.php?Cod_not=6280 |
wikipedia_ca_20230401_0_325873 | Hanau
Hanau, ciutat dels Germans Grimm, forma part de Hessen (Alemanya). És un centre important i emplaçament d'empreses d'alta tecnologia. Hanau és la sisena ciutat més gran de Hessen. La ciutat està situada a l'est de Frankfurt am Main. Altres ciutats que limiten amb Hanau són Offenbach am Main i Aschaffenurg. El riu Main creua la ciutat. Hanau té unes bones infraestructures. Hi ha un port al riu, la xarxa de carreteres i carrers és molt bona. Hanau té una estació central amb connexió amb trens ràpids interurbans per a tota Alemanya. Es necessiten uns 25 minuts amb el suburbà (S-Bahn) a Frankfurt. Hi ha una comunicació directa amb una línia a l'aeroport del Frankfurt (Flughafen Frankfurt / Rhein-Main). L'autopista 3 (A3) de Colònia a Nüremberg passa per Hanau.
Història.
Poble Vell.
Com a lloc d'assentament, Hanau es va esmentar per primera vegada en 1143. Anteriorment era un castell que utilitzava les aigües del riu Kinzig com a defensa. El castell pertanyia a una família noble, que es feia dir "de Hanau" des del segle XIII. A partir d'aquest castell, es va desenvolupar un poble i es va convertir en una ciutat el 1303. Com a resultat d'aquesta història, l'església principal de Hanau es trobava fora dels seus murs al poble de "Kinzdorf". Els vilatans es van mudar a la ciutat, "Kinzdorf" es va convertir en un llogarret abandonat deixant només l'església. Fins al segle XV no es va traslladar l'església parroquial de Hanau a l'església de Maria Magdalena dins dels murs de la ciutat.
Poc després de construir-se els primers murs de la ciutat a principis del segle XIV, la ciutat va superar aquest límit. Fora del mur, al llarg del camí a Frankfurt del Main, es va desenvolupar un assentament (el "Vorstadt") que es va incloure en les fortificacions de Hanau només quan Hanau va tenir fortificacions completament noves en estil renaixentista durant la primera meitat del segle XVI. Aquestes noves fortificacions tanquen els tres elements: el castell medieval, la ciutat medieval de Hanau i el "Vorstadt".
Nou poble.
A finals del segle XVI, el comte Felip Ludwig II va atreure als refugiats protestants dels Països Baixos i França per fundar el seu propi assentament al sud de Hanau. Això va ser de gran interès econòmic per a ell perquè aquests valons van portar comerç de classe alta, coneixements de joieria i altres produccions d'articles de luxe i, per tant, impostos pel seu comtat. Hanau també va tenir el primer taller per produir Faiança a Alemanya. A aquests nous ciutadans se'ls van concedir privilegis i van formar la seva pròpia comunitat, església i administració per a la "nova ciutat de Hanau" ("Neustadt Hanau") completament separada de la comunitat existent. Va caldre més de 200 anys per fusionar-les. La nova ciutat, més gran que l'anterior, estava protegida per una fortificació llavors molt moderna d'estil barroc que va demostrar ser un gran actiu només uns anys més tard en la Guerra dels Trenta Anys. La ciutat va sobreviure a un setge el 1637 amb danys menors.
Els nous ciutadans van formar el major poder econòmic i polític dins del comtat de Hanau i el 1642 van tenir un paper principal en la successió del comte Frederic Casimir de Hanau-Lichtenberg al comtat de Hanau-Münzenberg, del que la ciutat de Hanau era la capital.
El 1736 va morir Joan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg, l'últim dels comtes de Hanau. La part del seu comtat pertanyent al comtat de Hanau-Münzenberg, que incloïa a Hanau, va ser heretada pel Landgrave de Hesse-Kassel. A causa dels problemes dinàstics en d'aquesta família, el Comtat de Hesse-Hanau es va convertir en un estat separat del Landgraviate fins a 1786. Llavors Hanau va romandre com a capital altres 50 anys. Fins i tot després d'això es va convertir, després de Kassel, en la segona ciutat en importància de Hesse-Kassel.
Segle XVII.
Durant la Guerra dels Trenta Anys, Hanau va ser presa pels suecs el 1631. El 1636 va ser assetjada per les tropes imperials, però el 13 de juny va ser rellevat per Guillem V de Hessen-Kassel, per la qual cosa aquest dia encara és commemorat pels seus habitants.
Segle XIX.
Durant les Guerres Napoleòniques, el mateix Emperador va ordenar que es destruïssin les fortificacions de Hanau. Això va obrir una oportunitat perquè ambdues parts de la ciutat s'expandissin a través dels seus límits tradicionals. El 1813, la Batalla de Hanau va tenir lloc prop de la ciutat entre les tropes franceses i les forces austro-bavareses. Durant la dècada de 1820, les administracions d'ambdues ciutats de Hanau es van fusionar. El primer batlle comú, que es va convertir en Lord Major (Oberbürgermeister) va ser Bernhard Eberhard, que després es va convertir en primer ministre i ministre de l'interior de l'Electorat de Hesse després de la Revolució de 1848.
Amb els seus tallers preindustrials, Hanau es va convertir en el nucli de la gran industrialització durant el segle XIX: des de dins de la ciutat (per exemple: Heraeus) i des de fora (per exemple, Degussa, Dunlop). Això va ser reforçat amb un important nus ferroviari de sis línies ferroviàries, la majoria d'elles principals:
- 1848: Línia Ferroviària de Frankfurt–Hanau.
- 1854: Línia Ferroviària Main–Spessart.
- 1867: Línia Ferroviària de Frankfurt–Bebra, direcció est.
- 1873: Línia Ferroviària de Frankfurt–Bebra, direcció oest.
- 1879/1881: Línia Ferroviària de Friedberg–Hanau.
- 1882: Línia Ferroviària de Odenwald (Hesse).
Al segle XIX, Hanau va ser un centre del moviment democràtic alemany i va contribuir significativament tant el 1830 com en la Revolució de 1848. Com a part d'aquest moviment, la Lliga de Gimnàstica Alemanya ("Deutscher Turnerbund") es va fundar aquí el 1848. Hanau finalment es va annexar a Prússia com tot Hessen-Kassel el 1866 després que el seu príncep elector es posés del costat austríac en la Guerra Austroprussiana. Va ser part de Prússia fins a 1945.
Segle XX.
Durant la Segona Guerra Mundial, la població jueva va ser perseguida i els últims jueus van ser deportats al maig de 1942.
Hanau va ser destruït en la seva major part pels atacs aeris britànics al març de 1945, uns dies abans que fos pres per l'exèrcit dels Estats Units. Al voltant del 87 % de la ciutat va ser destruïda. Dels 15.000 habitants que quedaven a la ciutat en aquell moment, 2.500 van morir en l'atac.
La ciutat albergava una de les guarnicions més grans de l'exèrcit dels Estats Units a Europa. En ser una ubicació estratègica important en l'anomenat Fulda Gap, la comunitat militar tenia una població de 45.000 membres militars, civils nord-americans i familiars en el seu apogeu durant la Guerra Freda. Les àmplies instal·lacions dels Estats Units incloïen l'aeròdrom de l'exèrcit de Hanau, també conegut com "Fliegerhorst Langendiebach". La guarnició es va tancar l'abril de 2018. Mentrestant, la majoria de les antigues àrees militars s'han convertit a un ús civil.
Segle XXI.
El 2010, Hanau va començar un gran projecte de construcció per redissenyar completament el centre de la ciutat. Aquestes són les obres de construcció més grans a la ciutat des de la reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial.
El 19 de febrer de 2020, onze persones, inclòs l'autor del crim, van ser assassinades en un tiroteig en dos bars shisha i en un pis de la ciutat. L'autor, Tobias Rathjen, va obrir foc al Midnight Bar i Arena Bar al centre de Hanau i Mühlheim am Main. Tobias després va conduir a fins a casa seva, on va assassinar la seva mare i es va suïcidar. Es creu que el tiroteig va ser motivat per un sentiment xenòfob i racista.
Agermanaments.
- Dartford, Regne Unit
- Tottori, Japó
- Jaroslawl, Rússia
- Conflans-Sainte-Honorine, França
- Francheville, França
- Doorn, Països Baixos | 1 | perfect | {"en": 0.005403980492948464, "ca": 0.9872149729800975, "pt": 0.007381046526954} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=325874 |
grup-elmon_ca_20230726_0_108147 | L’Ajuntament de Niça ha rebutjat la petició cursada per la Subdirecció Antiterrorista de la Policia Judicial francesa d’eliminar “completament” 24 hores de gravacions de sis càmeres de seguretat que contenien imatges dels moments d’abans, durant i després de l’atemptat del passat 14 de juliol, que va deixar més de 80 morts.
D’acord amb ‘Nice Matin’, la petició ja va ser traslladada verbalment l’endemà de l’atemptat pels agents de la lluita antiterrorista al personal del centre de supervisió urbana de la ciutat, després de procedir a extreure més de 27.000 hores de videovigilància.
Com a argument, haurien concretat “evitar fugues” i que es difonguessin imatges de com Mohammad Lahouaiej Bouhlel va atropellar amb el seu camió i va matar 84 persones el 14 de juliol al passeig dels Anglesos de la ciutat.
Segons explica el diari local, aquestes imatges solen esborrar-se automàticament als deu dies, tot i que la llei permet conservar-les durant gairebé un mes. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/mon/nica-es-nega-a-esborrar-les-imatges-de-les-cameres-de-seguretat-que-van-filmar-l-atemptat-120821/ |
mc4_ca_20230418_3_6523 | Joan-Carles Martí i Casanova la lluita incansable per la llengua, des d'un dels extrems del territori / - Search Results - Traces : Catalan language and literature database
Home > Search Results: Joan-Carles Martí i Casanova la lluita incansable per la llengua, des d'un dels extrems del territori /
Joan-Carles Martí i Casanova la lluita incansable per la llengua, des d'un dels extrems del territori / in Amazon
Joan-Carles Martí i Casanova la lluita incansable per la llengua, des d'un dels extrems del territori / in Google Books
Joan-Carles Martí i Casanova la lluita incansable per la llengua, des d'un dels extrems del territori / in Google Scholar
Joan-Carles Martí i Casanova la lluita incansable per la llengua, des d'un dels extrems del territori / in Google Web Joan-Carles Martí i Casanova la lluita incansable per la llengua, des d'un dels extrems del territori / in INSPIRE
Joan-Carles Martí i Casanova la lluita incansable per la llengua, des d'un dels extrems del territori / in NEBIS
Joan-Carles Martí i Casanova la lluita incansable per la llengua, des d'un dels extrems del territori / in Scirus | 0.675111 | curate | {"ca": 1.0} | https://traces.uab.cat/search?f=title&p=Joan-Carles%20Mart%C3%AD%20i%20Casanova%20la%20lluita%20incansable%20per%20la%20llengua%2C%20des%20d%27un%20dels%20extrems%20del%20territori%20/&sc=1&ln=en |
cawac_ca_20200528_5_108635 | Els Castellers editen un vídeo per reclamar la col·laboració dels veïns
Els Castellers de la Vila de Gràcia ha editat un vídeo perquè els veïns de Gràcia vagin a l’assaig general de divendres a les nou del vespre a l’Escola Reina Violant i acompanyin la colla a Tarragona aquest dissabte, on tenen previst descarregar el 2d8 que no van poder fer a les Festes de la Mercè per culpa de la pluja. Entre els assistents a l’assaig se sortejarà una nit d’hotel a Tarragona. La campanya porta per lema ”La Torre no ens l’aigualeix ningú”, té un hashtag #Tarragonamenfolrona i consta de dos videos promocionals: | 0.831857 | curate | {"ca": 1.0} | http://independent.cat/gracia/2011/10/18/els-castellers-editen-un-video-per-reclamar-la-col%C2%B7laboracio-dels-veins/ |
mc4_ca_20230418_0_487008 | Chandeswori school, una escola de primària al Nepal rural – Clown Science Dreams
Durant la nostra estada a la residència Chandeswori vam aprofitar per fer una actuació a l’escola amb el seu mateix nom. Chandeswori school és una escola inclusiva, és a dir que està preparada per tenir a les aules persones amb necessitats especials, en aquest cas els inquilins de la residència.
Les instal·lacions i recursos d’aquesta escola pública són limitats, i això també es reflecteix en l’ensenyament aplicat. Allà ens vam trobar a Steve, un enginyer anglès que estava com a voluntari a l’escola durant quatre mesos, ensenyant anglès i una mica de ciència. Ens va explicar que havia comprat de la seva butxaca alguns materials bàsics per poder fer unes pràctiques simples de ciència, molt maco, un típic anglès enmig de les muntanyes del Nepal vivint amb la gent local, i a part de la nostra visita, l’únic occidental del lloc .
El dia que vam acompanyar als nois i noies a l’escola vam poder veure les classes a les que eren assignats. Estan repartits en les diferents aules segons el seu nivell, que no per la seva edat. L’escola pública nepalesa té moltes mancances per a tots els alumnes, i aquestes mancances s’accentuen molt més quan es tracta d’alumnes amb atencions especials.
Com era d’esperar, dins de l’escola els nostres nois es recolzen els uns als altres en tot moment, són un amor. Era molt tendre veure’ls desplaçar-se en grup pel pati, de la mà, vigilant de no ensopegar amb els forats de terra.
El dia a l’escola comença amb l’assemblea, la reunió de tots els alumnes al pati de l’escola per a resar i cantar l’himne nacional nepalès … estan molt graciosos tots d’uniforme, en algun cas tot trencat, concentrats i traient pit.
En aquesta visita vam aprofitar per parlar amb el director de l’escola, un home agradable i simpàtic, amb qui vam programar l´espectacle.
Després d’un passeig pel poble, va arribar el moment de preparar el xou. En arribar al col·legi l’únic que estava ensenyant en una aula era Steve, la resta de professors estaven a la sala del personal xerrant o llegint el diari. Vam parlar amb ells per proposar començar en 20 min.
Vam anar a canviar-nos en una cabana provisional feta després del terratrèmol com a aula provisional. Les parets eren de xapa, despresa per l’anar i venir de nens, amb talls de metall com tapes de llauna oberta …
Mentre el personal, i sobretot Steve, posaven als estudiants a la zona assignada al públic, nosaltres ens canviàvem, això sí, fent fora a la colla de nens que intentaven espiar i per desvetllar els nostres secrets abans d’hora … jejeje … menuts entremaliats …
I després de la nostra senyal, Steve va iniciar la música, per donar pas al món dels pallassos, aquests tendres éssers que només volen compartir emocions reals. I així va ser, davant d’uns 200 alumnes vam fer mostra del nostre amor, de la nostra passió per compartir, per sentir l’afecte dels nois i noies que gaudien d’aquest moment amb nosaltres.
Va ser màgic, des del primer moment va funcionar tot genial, perseguint alumnes despistats, compartint la recerca de la meva musa, rebent com a voluntaris als més atrevits i gaudint amb els divertits gestos de timidesa dels més reticents a mostrar-se …
Gran part va ser gràcies a dos grups de noies que estaven a cada extrem del públic i que es van lliurar a jugar amb nosaltres durant tot l´espectacle…
Cada joc es convertia en una resposta tridimensional, en una comunicació amb tot el públic, contagiant a tots de la necessitat de participar en el moment, de gaudir junts …
Aaaaish … que dolç treball que ens hem buscat, quin món més genial, on encara que estiguem a milers de quilòmetre de casa la comunicació és fluïda, sense paraules, amb gest i emoció … Un regal, un tresor, que apareix allà on menys esperes trobar-ho …
Així és la vida, imprevisible, inesperada i plena d’amor … Ens anem plens, amb el cor a rebentar, alimentats, riallers i feliços, no queda dubte que en aquest dia vam rebre més del que vam donar … | 0.882444 | curate | {"ca": 1.0} | http://clownsciencedreams.com/ca/chandeswori-school-una-escola-de-primaria-al-nepal-rural/ |
mc4_ca_20230418_6_385694 | Núm. Registre / Catàleg: 11704-I
Església romànica de planta rectangular, una sola nau, absis semicircular i coberta a dues aigües. Al costat del temple, un altre edifici (la rectoria), queda unida a la banda dreta de la façana mitjançant un petit mur de pedra. A la banda esquerra de l'església trobem un cos adossat, d'alçada superior, que segurament fou una torre de defensa o de vigilància. Això fa Església romànica de planta rectangular, una sola nau, absis semicircular i coberta a dues aigües. Al costat del temple, un altre edifici (la rectoria), queda unida a la banda dreta de la façana mitjançant un petit mur de pedra. A la banda esquerra de l'església trobem un cos adossat, d'alçada superior, que segurament fou una torre de defensa o de vigilància. Això fa que la façana tingui un cert aspecte irregular i asimètric.
La façana del temple presenta un parament destrament treballat amb grans carreus de pedra ben escairats. La portalada és adovellada amb llindar i timpà llis; a sobre hi ha una petita finestra d'arc de mig punt. Sembla que hi havia una antiga porta lateral, avui dia tapiada. La façana queda rematada per un gran campanar d'espadanya, cobert amb un teulat que abraça dues finestres d'arc de mig punt. Els murs laterals de l'església, tot i que presenten un treball força acurat, mostren clarament que l'edifici fou realitzat en diverses etapes, probablement tres; la part més antiga seria la més propera a la façana i la més moderna la zona de l'absis. La porta de fusta conserva farratges originals romànics amb volutes als extrems i un pany en forma de serp.
A l'interior es poden veure les diferents fases constructives. Un primer tram, el més proper a la porta d'entrada, està cobert per volta de canó de pedra de travertí d'Espolla; a continuació, separats per un arc toral, hi ha un tram amb la coberta feta amb pedruscall col·locat a plec de llibre. Per últim, hi ha la capçalera de forma quadrada que és una ampliació de l'anterior que tenia forma semicircular i encara és visible en el paviment. Conserva tot un seguit d'imatges barroques: Sant Galderic, robat l'any 1993 i recuperat el 1995, actualment en dipòsit al Museu d'Art de Girona; una Dolorosa, un Sant Joan i un Crist Crucificat, que abans formaven part d'un Calvari i ara estan separats; una Santa Anna; una Puríssima; un Sant Cristòfol; un Sant Antoni, una Mare de Déu del Roser i un Sant Crist.
L'antiga torre adossada de planta quadrangular es troba tocant l'església per l'angle de ponent. Presenta murs portants de carreus irregulars, i coberta de teula àrab a dos vessants.
Prop de l'església hi ha un pedró conegut com el pedró d'Usall. La pedra originària del pedró va ser col·locada a l'altar de l'església, i actualment està format per tres pedres de molí. Una és de granit rosa, l'altre de pedra calcària beix i l'última de pedra sorrenca. Les pedres dels extrems són circulars i la del mig té forma troncocònica. A sobre hi ha un piló circular i al seu extrem una creu grega de ferro. Església romànica de planta rectangular, una sola nau, absis semicircular i coberta a dues aigües. Al costat del temple, un altre edifici (la rectoria), queda unida a la banda dreta de la façana mitjançant un petit mur de pedra. A la banda esquerra de l'església trobem un cos adossat, d'alçada superior, que segurament fou una torre de defensa o de vigilància. Això fa Església romànica de planta rectangular, una sola nau, absis semicircular i coberta a dues aigües. Al costat del temple, un altre edifici (la rectoria), queda unida a la banda dreta de la façana mitjançant un petit mur de pedra. A...
L'absis ha estat eliminat i ha estat substituit per un cos rectangular que amplia la nau i conté la sagristia.
El temple està sota la advocació de Sant Cristòfol i Santa Anna. La seva construcció es realitzà en diverses etapes, iniciant-se al segle XI, va patir una ampliació al segle XII, moment en que es va realitzar quasi tota la construcció. L'absis és la part més nova de l'església, probablement del segle XVIII.
Entre els anys 1965 i 1987 es realitzaren els treballs de restauració: es va treure el guix que cobria les parets i va aparèixer el parament original. També es descobriren els fonaments de l'absis primitiu. A l'interior es conserven diverses imatges de culte dels segle XVIII i una pila baptismal del segle XVI. L'església apareix per primera vegada citada en la documentació quan va ser lliurada al monestir de Banyoles, l'any 1086; aquesta donació va ser confirmada en les butlles d'Urbà II (1096) i Alexandre III (1175). El 1364, la reina Elionor va vendre al monestir de Banyoles la jurisdicció d'aquesta parròquia. A mitjans del segle XVIII l'església va ser saquejada per les tropes franceses.
El temple està sota la advocació de Sant Cristòfol i Santa Anna. La seva construcció es realitz... | 0.678553 | curate | {"ca": 0.9991630048127224, "es": 0.0008369951872776732} | http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15323 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_115217 | GUIATGE PER MITJÀ DEL QUAL HOM POT LLEGIR CONSECUTIVAMENT TOTA LA BÍBLIA EN UN O DOS ANYS, I ELS PSALMS I EL NOU TESTAMENT UNA VEGADA CADA ANY. http://cristianscatalans.cat (En la lletra petita de la portada del llibret hi posa: "UN GUIATGE PER MITJÀ DEL QUAL HOM POT LLEGIR CONSECUTIVAMENT TOTA LA BÍBLIA EN UN O DOS ANYS, I ELS PSALMS I EL NOU TESTAMENT UNA VEGADA CADA ANY". Fil dedicat especialment a cristians independentistes, com tots els meus fils. Les lectures continuades i consecutives d'aquest Llibre són les que fan savis i lliures els cristians catalans:
Lectures del 14 JUNY del 2012, dijous Paula 46 Apocalipsi 16 Aprenguem a pregar. _________________Per si a algú li interessa en paper: http://www.tbsbibles.org/shop.php?sess=dmAhOXllIChoeig8ZHQpOT0sLmRlJzInJS1jcDg4fW00LHd3JS9kcDskenYkPG1mOg%3DRamon Llull --l'autèntic, no pas l'alquimista-- estava d'acord amb: "Perquè la paga del pecat és la mort, però el do de Déu és la vida eterna en Crist-Jesús, Senyor nostre." Romans 6:23 | 0.568935 | curate | {"en": 0.1442986881937437, "es": 0.3158425832492432, "ca": 0.5287588294651867, "fr": 0.011099899091826439} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_149258 | “Fuster per a ociosos”, la tria personal de Xavier Aliaga, a “Llibres a La Murta”, dimecres 31 de maig, 20.00 h.
Xavier Aliaga, prolífic escriptor i periodista, va rebre l'encàrrec de l'editorial Sembra Llibres de fer aquesta volta de lector i de destriar una col·lecció de textos de l’homenot de Sueca Joan Fuster per tal d'apropar-lo sobre tot a la gent més jove, als que només coneixen la seua obra de manera indirecta. El llibre ha vist la llum amb el títol de “Fuster per a ociosos” i ara la Universitat Lliure de Benimaclet -branca divulgadora, formativa i de debat crític de Benimaclet Viu- el portarà al cicle “Llibres a La Murta”, les presentacions literàries al bar La Murta de Benimaclet, proper dimecres 31 de maig de 2017, a les 20.00 h.
Trobareu més informació, amb més detall i més referències per saber-ho tot, a la pàgina de la Universitat Lliure de Benimaclet.
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetas: UNIVERSITAT LLIURE DE BENIMACLET
divendres, 19 de maig de 2017
Benimaclet T'Estime, dissabte 27 de maig.
Ja hem entrat a tota marxa al Benimaclet T'Estime d'enguany amb la Trobada d'Entitats 2017 i la VIII Fira de la Música. Reserveu data: dissabte 27 de maig, des de les 17.30 h fins la nit. Tots els participants els trobareu a poc a poc ací amb actualització diaria.
FIRA D'ENTITATS 2017
Atenció: actualització diària. La llista va creixent a mesura que ens arriben les confirmacions definitives dels participants. De moment a la Fira d’Entitats del Benimaclet T’Estime 2017 estarem:
ASSEMBLEA DE VEÏNS I COLLA DE DIMONIS, imprescindibles amb els gegants, el carnestoltes i la creació nacional.
ESTRELA ROJA, la combativa colla de dolçaina i tabal de Benimaclet, sempre en primeria línia de tot.
GEGANTS DE BENIMACLET, el Moro Maclet, Tirant Lo Blanc i la genganta Cleta.
LA MUIXERANGA DE VALÈNCIA, recuperadora de l’antic “ball de valencians”, espectacular amb les seues torres humanes.
L’ESVARAETA, la colla de danses d’arrel més popular, festiva, coratjosa i divertida.
CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL DE BENIMACLET, El CIM, “El Musical”, societat centenària polifacètica, polivalent i bressol de generacions de músics de Benimaclet.
ASSOCIACIÓ DE VEINS I VEINES DE BENIMACLET, més de 40 anys fent barri, construint projectes i reivindicant serveis per millorar la nostra vida.
HORTS URBANS DE BENIMACLET, l’emblemàtica recuperació de l'horta de Benimaclet de les urpes especuladores.
PER L’HORTA, la defensa del patrimoni agrícola, la sobirania alimentària i el consum responsable d’aliments de proximitat.
COLLA ESCURSIONISTA DE BENIMACLET, sense cap barranc i serralada per explorar.
CSOA L’HORTA, el Centre Social Okupat Anarquista L'Horta, col·lectiu molt actiu, contracultural, alternatiu i col·lectivista.
FESTES POPULARS DE BENIMACLET, assemblea per la construcció d’unes festes identitàries, cohesives i populars a Benimaclet.
JOVES DE BENIMACLET, el relleu generacional, la nova força que s’obri pas amb decisió i coratge.
DONES D’AIGUA, jove col·lectiu de reivindicació igualitària de gènere.
ARCOÍRIS FEMINISTA, col·lectiu feminista, antifeixista i LTBI de dones de recent formació, ben actiu a Benimaclet.
LAMBDA, col·lectiu d'ajuda i combat contra l'homofòbia, la discriminació sexual i la marginació social.
LA REBEL, espai de participació i organització juvenil gestionat per Acontracorrent per l’anàlisi crítica de la realitat.
SETEM, impulsors d’un sistema econòmic i social mundial equitatiu i solidari a través del consum responsable i el comerç just.
LABORATORIO DE FABRICACIÓN, un projecte d’innovació, creativitat, coworking i divulgació tecnològica.
CATXIRULO LAB, nou projecte educatiu basat en l'art com a eina pedagògica en un entorn cooperatiu i comunitari.
CAIXA FOSCA, creativitat visual integral i responsables d'un referent ja imprescindible, la revista cultural Benimaclet Entra.
ALTRES SOCARRATS, una visió particular, clàssica i no tan clàssica, de l’artista plàstica Mar Fernández.
LA REPARTIDORA, llibreria i tenda associativa a la recerca d’alternatives crítiques econòmiques i socials.
DENES, fons editorials de materials didàctics, divulgació literària i aprenentatge de primera qualitat.
L’EIXAM, editorial i distribuïdora de tot tipus de material per a totes les edats, però amb el combat social i per la terra per davant.
AMICS DE L’ALGUER, difusors de la cultura de l’illa de Sardenya i especialment l’algueresa, el lloc més llunyà on es parla valencià.
...I moltes altres que han volgut estar però no ha sigut possible aquesta volta.
VIII FIRA DE LA MÚSICA DE BENIMACLET
El creixement de la llista de participants és constant dia a dia però els més agosarats ja han deixat patent que no s’ho perdran:
ÀLVAR CARPI, amb el seu tendre “Contes cantats i contats a l’escoleta Bressol de Benimaclet” i acompanyat de l’acordió de DANIEL ARIZPE.
IVAN BRULL, acompanyat pel guitarrista ABELARD ALBA, amb el nou disc “Propietats medicinals” i covant ja un nou projecte.
DOCTOR DROPO, de les rigoroses aules matemàtiques als més caòtics escenaris, disjunció imprevisible.
LA DOUCHE, de l’escola a l’entaulat per barrejar tot el que els ve al cap en una lliçó sorprenent.
NIUS DE NIT, alegria i festa desfermada des d’Algemesí, per força contingudes al format acústic.
CARLES ENGUIX, històrica barreja de blues, jazz i soul per mostrar-nos “La joia de viure, cançons íntimes retrobades”.
PELLIKANA, des de Castalla reinventant-se amb girs estilístics després de canvis importants a la seua formació.
JOAN BLAU, arribat des de Barcelona i disposat a fer sentir la seua proposta per les terres del sud.
ESTRELA ROJA DE BENIMACLET, demostrant una volta més l’encís i versatilitat de la dolçaina i el tabal.
PAU DÍAZ I SOLANO, jove cantautor i rapsode de Benimaclet que a poc a poc va traçant el seu camí.
SIGARRITO, des de L’Olleria i retrobant les arrels valldalbaidines en el nou projecte que ara estan gestant.
AGUS GAMINO, des de Silla i amb “I mentres tant”, una coratjosa aposta per la llengua, acabat d’enregistrar.
AMB EL SUPORT DE:
COL·LECTIU OVIDI MONTLLOR de Músics i Cantants en Valencià, associació combativa promotora dels Premis Ovidi Montllor.
MÉSDEMIL, la productora discogràfica de Benaguasil que tantes dreceres ha obert, tot un referent.
DIS-PA-SO, Josep Maravilla, músic polifacètic reconvertit a impecable tècnic de so acompanyat pel tècnic il·luminador Tomàs Prieto.
MAXTER EVENTOS, equipament, infraestructura i intendència des del mateix Benimaclet, de la mà d’Antonio Egido.
I AMB L'AJUDA INESTIMABLE DE:
CAIXA POPULAR -Oficina de Benimaclet- l'entitat financera valenciana que sempre fa costat a la cultura.
POLLOS PLANES, entre plomes i becs que deixen al descobert saboroses viandes, sempre una espenta a la cultura valenciana.
AJUNTAMENT DE VALÈNCIA-JUNTA MUNICIPAL D'EXPOSICIÓ, escampant cultura pels barris del districte.
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetas: BENIMACLET T'ESTIME, BENIMACLET VIU, FIRA DE LA MÚSICA
dimarts, 9 de maig de 2017
Benimaclet T'Estime 2017: dissabte 27 de maig
Tota la informació, organització, participants i tot allò que desitgeu saber-ne sobre la Fira d'Entitats 2017 i sobre la VIII Fira de la Música de Benimaclet el trobareu actualitzat diàriament a l'entrada de l'esdeveniment, a la qual podeu accedir fàcilment des d'ací i des del cor.
Toqueu el cor!
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetas: BENIMACLET T'ESTIME, FIRA DE LA MÚSICA, GEGANTS, MORO MACLET, MÚSICA, TABAL I DOLÇAINA
Jornades de Treball Pedagògic "La Premsa Menuda de Benimaclet", dissabte 13 de maig, 10.30 h.
Benimaclet Viu participarà a la 3a sessió de les Jornades de Treball Pedagògic "La Premsa memuda de Benimaclet", organitzades per Catxirulo Lab a l'Escola Meme.
Al llarg de tres dissabtes, des d'inicis d'abril, el projecte educatiu "La Premsa Menuda de Benimaclet" de Catxirulo Lab ha estat desenvolupant les Jornades de Treball Pedagògic, un intercanvi d'experiències a través de l'anàlisi i el debat al voltant de tres eixos fonamentals: l'educació cooperativa, l'aprenentatge en la pràctica i les ferramentes comunitàries, cadascun d'ells protagonista d'una sessió de les jornades.
Dissabte 13 de maig és l'última jornada, dedicada a les ferramentes comunitàries i on Benimaclet Viu participarà a la taula redona que es farà a continuació de la xerrada d'Aida Sánchez de Serdio, investigadora i educadora artística. A la taula redona ens acompanyaran responsables del projecte de comunicació audiovisual educativa MagaCIM TV (al canal YT trobareu els programes complets de les tres temporades realitzades) i de la llibreria i tenda associativa La Repartidora.
Si voleu assitir per participar en la jornada, aprendre alternatives, aportar idees en el debat o col·laborar en el taller educatiu, mireu l'explicació del projecte i de les activitats que trobareu a les pàgines de Catxirulo Lab.
Catxirulo Lab, Jornades Premsa Menuda informació
Resum del projecte a la revista Benimaclet Entra
Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetas: ACTES, BENIMACLET VIU
dimarts, 2 de maig de 2017
“Celebrem Isabel: Donatge a Isabel Robles” a l’IES Ferrer i Guàrdia de Benimaclet, dimecres 10 de maig, 18.30 h.
L'acte de reconeixement a Isabel Robles previst per al passat 13 de març i que va haver de ser ajornat, el realitzarem el proper dimecres 10 de maig.
Cal recordar que amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) entregà la seva Lletra Lila a Isabel Robles com a reconeixement a la seua trajectòria cívica i literària. L’acte tingué lloc el divendres 10 de març, a les 20.30 h, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València i fou presentat per Maria Saiz, una de les fundadores del col·lectiu Gargots, amb glossa de la poeta i traductora eivissenca Nora Albert (Helena Alvarado) i actuació de la cantautora d’Oliva Clara Andrés. Ara el dimecres 10 de maig, a les 18.30 h, la Comissió d'Igualtat i Convivència de l'Institut d’Ensenyament Secundari Ferrer i Guàrdia, amb el suport de l’AMPA, i Benimaclet Viu, organitzarà un acte de reconeixement a la trajectòria de l'escriptora que ha anomenat: “Celebrem Isabel: Donatge a Isabel Robles”.
I de motius per celebrar Isabel Robles en tenim de ben sobrats, perquè és membre ben actiu de Benimaclet Viu, perquè ha participat en gran nombre dels actes literaris que hem desenvolupat al llarg de la nostra trajectòria com els certàmens anuals Festa Estellés i Mostra del Llibre i del Disc en Valencià, perquè hem pogut gaudir en viu de la seua poesia al lamentablement extingit Teatre Lluerna de Benimaclet i perquè senzillament l’estimem tant per les emocions que ens transmet com pel seu activisme cultural, feminista i valent, tot un donatge ben merescut. A l’acte de l’IES Ferrer i Guàrdia estarà escortada, a més, per Encarna Sant-Celoni, qui la va precedir en rebre la Lletra Lila de l’AELC, per les germanes Rosa Roig i Manola Roig, pel gran poeta Jaume Pérez Muntaner, pel Teatre Lliure de Benimaclet i per alumnat de l’institut. És a dir, tot un privilegi que no hauríeu de deixar passar de llarg.
Llegiu les paraules de Lluís Alpera en referència al seu útlim poemari publicat, “Les sabates i altres poemes”, guanyador del XXXII Premi Ibn Hazm de Poesia de Xàtiva, l’anunci del lliurament de la Lletra Lila a l’AOLC i la ressenya i breu biografia de l’editorial, entre altres moltes valuoses informacions que trobareu. | 1 | perfect | {"ca": 0.9523727351164797, "es": 0.036669542709232096, "en": 0.004227782571182053, "pt": 0.006729939603106126} | |
mc4_ca_20230418_17_242479 | La Marina de València crea un procés participatiu per a donar nom a alguns dels seus espais
L'objectiu és "humanitzar el seu espai públic, i per a açò partirem també d'un treball d'arrelament i contingut emocional".
A més de crear nous noms per als espais, es generaran noves senyalitzacions, accessos, itineraris i pautes per a moure's amb comoditat per la zona.
Tot el procés es durà a terme durant els mesos d'abril, maig i juny en diverses fases coordinades per l'empresa Crearqció.
La Marina de València crea un procés participatiu per a donar nom a alguns dels seus espais EUROPA PRESS
La Marina de València ha iniciat un procés participatiu obert als ciutadans -treballadors, veïns i visitants de l'enclavament- per a posar nom a alguns dels seus espais. L'objectiu és convertir-la en un lloc "recognoscible, atractiu per al públic, fàcil de recórrer i amb escenaris i edificis més identificables".
Així ho ha anunciat el Consorci València 2007, l'òrgan gestor de l'espai, que recalca que "l'apropiació ciutadana de la Marina de València és un dels principals objectius estratègics, així com dotar-la de contingut, d'usos, que es convertisca en un lloc recognoscible i atractiu per a les persones i que el senten propi".
En este context, apunten, "és fonamental també que els ciutadans i ciutadanes identifiquen els noms de cadascun dels espais de la Marina". "El nom és l'element principal per a reconéixer un lloc i està relacionat amb la seua identitat. Els espais de la Marina, orfes d'identitat, s'identificaven fins ara amb referències genèriques (esplanades, molls, etc. )", afirma el director estratègic de Consorci, Ramon Marrades.
Per açò, l'entitat ha posat en marxa un procés participatiu per a atorgar noms a alguns dels escenaris de la Marina. Actualment, el recinte compta amb diferents llocs i edificis on es desenvolupen activitats i esdeveniments o on es projecten nous usos, entre ells edificis històrics, les bases que van albergar als equips de l'America's Cup o les noves instal·lacions com EDEM o Bankia Fintech by Innsomnia, així com espais públics comuns, les places, esplanades, molls i nexes.
Totes estes zones "han de tindre com a propòsit teixir les activitats de la Marina", comenten des de Crearqció, l'empresa encarregada de coordinar este "projecte de construcció d'identitat col·lectiva".
"Actuarem, atenent a l'espai públic de la Marina com a aglutinador dels usos reproductius de la comunitat, aportant una visió que camine cap a la seua transformació en espais més inclusius, amables i plurals, que siguen capaços de sumar identitats ", comenta la firma.
D'esta manera, les persones interessades, que senten afinitat per este enclavament marítim, podran participar en la creació d'esta nova toponímia per als diferents espais de la Marina. Estes dinàmiques de participació es desenvoluparan després d'una primera etapa de treball intern, on especialistes diagnosticaran les necessitats de l'espai.
A continuació, es recaptarà informació i suggeriments mitjançant entrevistes a persones que treballen o operen la Marina, als seus veïns i als seus visitants. Posteriorment, estos agents posaran en comú les seues idees en taules de debat. Tot el procés es durà a terme durant els mesos d'abril, maig i juny.
A més de crear nous noms per als espais, es generaran noves senyalitzacions, accessos, itineraris i pautes per a moure's amb comoditat per la Marina i que els visitants puguen trobar el que busquen en el més d'un milió de metres quadrats que comprenen les seues instal·lacions.
"La Marina de València és un espai descontrolat per totes les transformacions que ha patit, com les generades per la celebració de l'America's Cup o la construcció del circuit de Fórmula 1", comenten des de Crearqció i afigen que "l'objectiu és humanitzar el seu espai públic, i per a açò partirem també d'un treball d'arrelament i contingut emocional".
Amb estes accions, "la Marina de València es convertirà en un espai molt més fitat, recognoscible, atractiu per al públic, fàcil de recórrer i amb escenaris i edificis més identificables", conclouen els responsables de la iniciativa a través d'un comunicat. | 0.885132 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.20minutos.es/noticia/2993231/0/marina-val-ncia-engegar-proces-participatiu-per-donar-nom-alguns-dels-seus-espais/ |
cawac_ca_20200528_7_65997 | Nascuda a Tarragona, l'any 1976. Entre altres coses sóc professora, músic i fotògrafa freelance. M'agrada fotografiar coses amb emoció perquè així cada vegada que miris una foto meva compartim la capacitat d'emocionar i emocionar-nos, especialment fixant-me en el detall, les persones, l'entorn. Segueix a @castafioredixit
Imatges d'una tarda d'hivern del desembre 2013 a la platja Llarga de Tarragona i la platja dels Muntanyans de Torredembarra.
Rodríguez, Laura
Nascuda a Tarragona, l'any 1976. Entre altres coses sóc professora, músic i fotògrafa freelance. M'agrada fotografiar coses amb emoció perquè així cada vegada que miris una foto meva compartim la capacitat d'emocionar i emocionar-nos, especialment fixant-me en el detall, les persones, l'entorn. Segueix a @castafioredixit | 0 | curate | {"ca": 0.9125964010282777, "pt": 0.06683804627249357, "es": 0.02056555269922879} | http://www.naciodigital.cat/delcamp/tarragonadiari/galeria/158/tarda/hivern/platja/llarga/platja/dels/muntanyans |
mc4_ca_20230418_1_634184 | Pollastre de pagés criat amb gra natural a la nostraa granja de l'Alt Berguedà. Catalunya
> Artesanies>Carns i derivats>Pollastre ecològic EcoLillet
Pollastre ecològic EcoLillet
Pollastre ecolgic sencer sencer envasat i tallat i envasat a 1/4 i a 1/8
Pol. La Solana s/n. La Pobla de Lillet
Tel: 686 350 331
Web: www.ecolillet.com
Mail: [email protected]
Facebook: www.facebook.com/ecolillet
Els preus varien segons el pes de cada peça, l'embalatge i la presentaci (sencer, tallat...)
Tria productes ecològics Només productes amb certificat ecológic
EcoLillet és una petita empresa familiar dedicada a la criança de pollastres ecolgics. Amb nomès 1 dia de vida arriben els pollets a la granja, durant el primer mes de vida estaràn en les condicions ptimes de temperatura necessària per al seu benestar. Un cop passat aquest perode ja poden sortir als patis habilitats per a la seva pastura on podràn picar herba i passejar lliurement. Quan hagin complert els 90 dies aproximadament ja estaràn a punt per a ser comercialitzats.
El nostre servei serà de venta directa tant a particulars, restaurants, botigues i cooperatives de consum ecolgic majoritariament.
Podreu fernos les comandes a través de mail i telèfon (més endavant també a través de la web) per a més informaci contacteu-nos.
ECOLILLET Transport.
A domicili al poble
Transport regular, sense ugències
La sobrassada de Ca La Masa te un sabor intens i delicat a l'hora, de textura fina que es desfà al paladar. Per cuinar o menjar crua es presta per combinacions extraordinaries o simplement en entrepà. Web: embotitscalamasa.blogspot.com.es Mail: [email protected] Tel: 93 824 4005 Bagà | 0.582271 | curate | {"ca": 0.6701410177805027, "en": 0.1496014714898835, "es": 0.15511955855303494, "de": 0.009809932556713672, "fr": 0.015328019619865114} | http://fetaqui.com/ca/carns-i-derivats/174-pollastre-ecologic-ecolillet.html |
mc4_ca_20230418_5_457226 | Wikiloc | Montserrat: Ermites de Santa Cecilia, Sant Benet i La Trinitat trail
Montserrat: Ermites de Santa Cecilia, Sant Benet i La Trinitat
Viewed 6806 times, downloaded 205 times
La ruta comença a l'ermita de Santa Cecília, s'hi accedeix per la carretera BP1103. L'ermita de Santa Cecília fou una abadia benedictina del municipi de Marganell, el temple és romànic (S.Xl) amb 3 naus de pedra.
Des de Santa Cecília cal agafar el camí de l'arrel que puja cap al monestir, marques de pintura vermelles i blanques ens van indicant el recorregut que aviat s'enfila per la muntanya i ens ofereix magnífiques vistes del bages, els pirineus i la vall del Llobregat per una banda i de les agulles de Montserrat presidides pel magestuós cavall Bernat per l'altra. El camí estret travessa boscos ombrívols i plens de vegetació.
Arribats un moment, un corriol estret i costerut (Way Point) s'enfila per la muntanya tot seguint la canal plana.El sender és estret i a voltes poc clar, marques de pintura groga en pedres i troncs ens ajuden a no desorientar-nos.En poca estona superem un desnivell de gairebé 200 metres i ens endinsem al cor de la serra.
A partir d'aquí el camí conmtinua cap a la nostra esquerra i suaument va descendint fins a rodejar una gran roca anomenda la Panxa del Bisbe. Més endavant arribem a l'ermita de Sant Benet on hem pogut veure un grup de cabres salvatges a pocs metres de nosaltres. El camí és ara molt còmode a voltes empedrat però de seguida ens desviem a mà esquerra cap a l'ermita de la Trinitat.Les vistes cap a la plana del Bages tornen a ser molt extenses. Una mica més avall al pla de la Trinitat, retrobem el camí de l'arrel que ens portarà altra vegada per Santa Cecília.
Hem d'advertir que a partir d'aquest punt el GPS ha començat a fallar per falta de piles, però no tindreu cap problema amb el trak ja que el tram final era el mateix que havíem fet de pujada.
La ruta sense parades l'hem fet en unes 4 hores.
Cap a munt a la dreta
Vista dels Flautats i la roca de Sant Salvador
inakifeliu Nov 4, 2014
Hi ha un parell de punts en què es fàcil despistar-se, al trencall per la canal i a la Panxa del Bisbe.
Ruta curta i bonica.
coros Feb 17, 2015
Si que és veritat, sense l'ajut del GPS pot ser una mica perdedora.
quirch Nov 6, 2016
Gràcies, és una ruta molt maca. El corriol que va amunt (primer waypoint) és dels que sempre em fan mandre agafar (per no saber on acaben) però val la pena. Quina pujada!
No he pogut seguir el track a l'ermita de St Benet, però era fàcil de trobar l'ermita anant pel camí de les escales, el que baixa al monestir.
Seria difícil fer-lo per primera vegada sense GPS, però és de les que tornaré a fer - segon cop sense problemes.
La majoria de la ruta no és difícil, però hi ha una pujada molt forta i relliscosa. De fet, anava relliscant molt en general, però clar, havia plogut la nit anterior.
jinee Nov 22, 2017
I hope the trail map can be adjusted to reflect what we actually walked. The trail map we followed (in the loop portion) showed trails that didn't exit or have been blocked by overgrowth or fallen trees. But it was not hard to follow a well marked trail to reach the various key sites. The loop also showed a portion of trail that was extremely steep and slippery with loose dirt. One had to utilize the roots and tree trunks for stability and leverage. The views were stunning! And we like it better because it has more of a varied terrine. Not just flat.
Hi, found this interesting trail: Montserrat: Ermites de Santa Cecilia, Sant Benet i La Trinitat https://www.wikiloc.com/hiking-trails/montserrat-ermites-de-santa-cecilia-sant-benet-i-la-trinitat-5826236 Regards, Wikiloc - Trails of the World | 0.706415 | curate | {"ca": 0.7421746293245469, "en": 0.2487644151565074, "es": 0.0054914881933003845, "it": 0.0035694673256452497} | https://www.wikiloc.com/hiking-trails/montserrat-ermites-de-santa-cecilia-sant-benet-i-la-trinitat-5826236 |
aquibergueda_ca_20231009_0_14665 | La façana de la casa on va viure Josep Maria de Martín, al capdamunt de la Ronda de Queralt i a tocar del Teatre Municipal, té des d’aquest dilluns una placa que recorda l’il·lustre pintor. A poc més de tres dies d’acomiadar el 2020, l’any del centenari del naixement de l’artista, l’Ajuntament de Berga i Òmnium Berguedà han organitzat un acte simbòlic a Sant Francesc que ha culminat amb la descoberta de la placa a la Casa de Martín.
Nascut el 8 de març del 1920, de Martín va destacar com a pintor, dibuixant, poeta i escriptor. Va participar activament en la vida cultural barcelonina de la immediata postguerra i en la seva obra també hi ha textos i dibuixos relacionats amb La Patum. La placa que aquest dilluns s’ha descobert ha estat dissenyada per Salvador Vinyes, que va ser alumne de l’artista berguedà, i consta de dues parts. El dissenyador ha explicat que l’ha dividit en dues parts: a la superior s’hi pot veure la signatura de Josep Maria de Martín, mentre que a sota hi ha “el que la gent diu d’ell”. La inscripció diu així: “En aquesta casa hi va viure el pintor, dibuixant i escriptor Josep Maria de Martín i Gassó (Berga, 1920-2005) que amb la seva tasca artística i intel·lectual esperonà la vida cultural berguedana. Com artista, teòric i escriptor –sovint sota el pseudònim de Bernat Meix – feu aportacions de gran modernitat per a la seva època, que contribuïren notablement en el procés de renovació i obertura intel·lectual del país en els foscos anys de la postguerra. En el centenari del seu naixement, mantenim viu el seu record”.
En l’acte previ a la descoberta de la placa, Montserrat Soler, presidenta d’Òmnium al Berguedà, ha explicat que l’homenatge a de Martín estava pensat per fer-se abans, ja que va ser al març quan es va complir l’efemèride. Malgrat tot, la pandèmia ha endarrerit l’acte fins avui.
L’historiador i crític d’art Bernat Puigdollers també ha participat en l’acte i ha fet una breu explicació sobre la importància de l’il·lustre berguedà per a la pintura catalana de la postguerra. Puigdollers ha destacat que de Martín va tenir “una repercussió directa els anys 40, quan va entrar en contacte amb Ramon Rogent. Amb poc temps, de Martín deixa de ser un alumne més de Rogent per passar a ser un referent per a la resta, i comença a atraure altres artistes de la seva generació: “En aquell moment, s’acosten a ell perquè hi veuen alguna cosa diferent”. Per a Puigdollers, aquesta singularitat li dona “la seva inquietud”.
Malgrat tot, la mort del seu pare va fer que de Martín tornés a Berga i va perdre el contacte amb el món cultural de Barcelona. Encara i així, l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha destacat que de Martín és “un exemple per transmetre que Berga també és un lloc on desenvolupar-hi l’art”. En la mateixa línia, la consellera comarcal de Cultura, Araceli Esquerra, ha posat èmfasi en l’escola que de Martín va crear a Berga. De fet, alguns dels seus alumnes eren a l’acte: el dissenyador de la placa commemorativa, Salvador Vinyes, sense anar més lluny, o el ninotaire Jaume Capdevila ‘KAP’.
En una cosa especialment han coincidit tots els discursos: “Ara més que mai s’ha de donar visibilitat a la figura de Josep Maria de Martín”. Bernat Puigdollers ha encoratjat la comarca a fer que “la placa no sigui un punt i final, sinó un principi per reivindicar una figura rellevant però silenciosa”. Entre discurs i discurs, n’han sortit algunes idees, com una nova exposició de la seva obra. També s’ha estès una mà, la de la Generalitat, per col·laborar en la promoció de la figura del pintor berguedà. El director dels serveis territorials de Cultura a la Catalunya central, Lluís Cerarols, ha dit explícitament que “el Berguedà pot comptar amb la Generalitat” per aquests actes de difusió de l’obra de Martín.
Activista cultural
Josep Maria de Martín va dedicar la seva vida a la pintura, però també va destacar en l’àmbit de la il·lustració, la caricatura, la poesia i la novel·la. De Martín va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on va compartir estudis amb l’escriptor Joan Perucho, el periodista Néstor Luján i el filòleg i crític literari Antoni Vilanova. La seva estada a la capital catalana li va permetre participar en la vida cultural de la ciutat com a dibuixant i il·lustrador juntament amb altres personatges rellevants de l’època com el poeta Gabriel Ferrater o l’editor Carles Barral. La mort del pare de Josep M. de Martín va propiciar el seu retorn a Berga i va deixar de relacionar-se amb el món cultural de Barcelona.
Pintor, poeta i novel·lista
De Martín va realitzar una pintura d’estructura geomètrica, amb tendència a la simplificació i molt influïda pel pintor francès, Paul Cezánne, i el cubisme. Es tracta d’una característica també present en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, il·lustracions per a llibres i caricatures. Com a poeta es caracteritza per la seva ironia insòlita, impregnada de reflexió sobre la vida, d’al·lusions cultes i jocs estilístics. Va publicar quatre llibres sota el pseudònim de Bernat Meix: Els jornals al cos (1975), El peu al coll (1975), La mosca al nas (1976) i El nus a la cua (1978). Tots aquests poemaris estan recollits en un sol volum titulat El clam a l’erm (2001). De Martín també va escriure una novel·la policíaca en castellà amb Gabriel Ferrater titulada Cercano está el mal (1952), que va sortir publicada uns anys més tard amb el nom Un cuerpo, o dos.
Vincle amb la ciutat de Berga
De Martín va dirigir el Museu Comarcal de Berga als anys 60 i va impulsar la publicació d’una sèrie de llibres de temàtica berguedana. L’artista va realitzar diverses portades dels programes de mà de La Patum. La festa berguedana també va protagonitzar els textos i dibuixos elaborats per de Martín en l’obra El loco retablo de la Patum (1944) i La Patum de Berga (1951), com a número de la revista Dau al Set. Als anys 70, va publicar un estudi signat conjuntament amb Manuel Sistach, La prensa periòdica bergadana 1812-1969 (1970).
L’any 2001 va rebre la Medalla d’Or de la ciutat de Berga i se li va dedicar una exposició antològica al Museu Comarcal de Berga. | 1 | perfect | {"ca": 0.9970520799213888, "en": 0.002947920078611202} | https://www.aquibergueda.cat/2020/12/28/berga-col%c2%b7loca-una-placa-dhomenatge-al-pintor-josep-maria-de-martin-a-la-facana-de-la-casa-on-va-viure/ |
mc4_ca_20230418_15_292543 | El Col�legi de Periodistes lamenta la cobertura del decret de convocat�ria - Diari de Girona
El Col�legi de Periodistes lamenta la cobertura del decret de convocat�ria 15.08.2015 | 00:00
El Col�legi de Periodistes va lamentar que els mitjans de comunicaci� no poguessin cobrir la signatura del decret de convocat�ria pel 27-S i va denunciar la "manca de transpar�ncia" d'un acte de "tanta rellev�ncia", a qu� "no van tenir acc�s tots els mitjans".L'ens demana no confondre una cobertura informativa amb un senyal institucional i va insistir en la necessitat d'evitar decisions que puguin comprometre la independ�ncia dels mitjans p�blics.El Col�legi va recordar que els mitjans p�blics de la CCMA disposen d'un Llibre d'Estil que recull que "no poden fer convocat�ries encobertes de manifestacions" i demana "no abaixar la gu�rdia" les pr�ximes setmanes amb la campanya electoral. Segons el Col�legi, els mitjans p�blics han de cobrir les manifestacions i expressions c�viques "sense prendre partit per cap de les persones o entitats que hi participen" i no poden col�laborar en "la convocat�ria d'actes que puguin comprometre el principi d'imparcialitat". "Nom�s aix� seran fidels al seu mandat de servir la ciutadania", van precisar, afegint que aix� defensaran el seu "b� m�s preuat: la confian�a dels ciutadans". Amb la mateixa contund�ncia que la imosici� de blocs als mitjans p�blics en per�ode electoral, tamb� van condemnar "els casos en qu� s'intenta utilitzar els mitjans p�blics amb finalitats partidistes i electoralistes". "La independ�ncia dels mitjans p�blics no pot fer vacances, ni els quinze dies de campanya electoral a causa dels blocs, ni tampoc la resta de l'any", van concloure. | 0.848648 | curate | {"es": 0.10914454277286136, "ca": 0.8908554572271387} | http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2015/08/15/collegi-periodistes-lamenta-cobertura-del/739047.html |
mc4_ca_20230418_4_607909 | beca | Ràdio Móra d'Ebre
Nova edició del Premi Treball de Recerca de batxillerat sobre la Ribera d’Ebre
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) obre la novena convocatòria del Premi Treball de Recerca de batxillerat sobre la Ribera d’Ebre, on s’hi podran presentar els treballs que s’han elaborat durant el curs acadèmic 2017-2018.
CRO 22-1-18 CERE CONVOCATORIA PREMI TREBALLS RECERCA
Posted in Notícies | Tagged beca, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, CERE, cultura, estudis, recerca, Ribera d'Ebre, treball de recerca, treballs
Ascó lliura beques a tretze estudiants
L’Ajuntament d’Ascó ha lliurat el xec de final de grau dotat en 3.000 euros a trezte estudiants del municipi que han acabat la formació universitària durant el curs anterior.
CRO 22-1-18 ASCO BEQUES ESTUDIANTS
Posted in Notícies | Tagged Ajuntament d'Ascó, alumnes, Ascó, beca, estudiants, treball de recerca, universitats
Josep Sancho guanya la beca per escriure la biografia d’Artur Bladé
L’historiador d’Alcanar Josep Sancho ha estat el guanyador de la beca per escriure una nova biografia de l’escriptor de Benissanet Artur Bladé i Desumvila. Amb aquesta beca diverses institucions culturals de la Ribera d’Ebre volen retre un nou homenatge a l’autor més representatiu de la comarca, quan es compleixen vint anys de la seua mort.
CRO 05-05-16 josep sancho
Posted in Notícies | Tagged Artur Bladé Desumvila, arxiu, Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, beca, CERE, Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gerard Mercadé, història, investigació, Josep Sancho Sancho, recerca
Informatiu HORA 14 (4-2-16)
HORA_14_4-2-16
Posted in Informatius | Tagged ACRE, Adriana Monclús, ambulàncies, Amposta, Andreu Prunera, Artur Bladé i Desumvila, Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, beca, Consell Comarcal del Priorat, Consell Esportiu, Egara, Gerard Mercadé, HORA 14, Hospital Comarcal de Móra d'Ebre, Joan Carles García, Joan Piñol, Móra d'Ebre, Neus Català, normativa antiincendis, obres, Oscar Ros, Priorat, SEM
Es convoca una beca d’estudi sobre la figura d’Artur Bladé i Desumvila
El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, l’Ajuntament de Benissanet i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre han convocat una beca d’estudis sobre la figura d’Artur Bladé i Desumvila. La beca ofereix un import de 2000 euros i la publicació de l’obra, per un treball sobre la vessant més personal d’Artur Bladé i Desumvila, l’any que es compleixen 20 anys de la seva mort.
CRO 04-02-16 beca blade
Posted in Notícies | Tagged Ajuntament de Benissanet, Artur Bladé Desumvila, Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, beca, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, CERE, Gerard Mercadé | 0.782004 | curate | {"ca": 0.9163468917881811, "pt": 0.019953952417498082, "es": 0.049501151189562546, "en": 0.01419800460475825} | http://radiomoradebre.cat/wp/tag/beca/ |
macocu_ca_20230731_9_215729 | Siem Ahsan
Nom i cognoms Siem Ahsan. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Siem Ahsan. Tots els serveis en línia.
Siem Ahsan significat
Siem Ahsan: anàlisi resum del significat del nom Siem i el cognom Ahsan.
Siem significats de millor nom: Competent, Creativa, Alegre, Amigable, Temperamental. Aconseguir Siem significat del nom.
Siem origen del primer nom. Dutch short form of Simon. Aconseguir Siem origen del primer nom.
Transcripció o com pronunciar el nom Siem: SEEM. Com pronunciar Siem.
Noms sinònims de Siem en diferents països i idiomes: Jimeno, Semen, Semyon, Shimmel, Shimon, Siemen, Simão, Sime, Simen, Simeon, Simion, Simo, Simon, Simonas, Simone, Simoni, Simón, Šimun, Šime, Šimo, Šimon, Symeon, Symon, Szymon, Ximeno, Ximun. Aconseguir Siem en altres idiomes.
La compatibilitat de Siem i Ahsan és 83%. Aconseguir Compatibilitat de Siem i Ahsan. | 0.491645 | curate | {"en": 0.34872979214780603, "id": 0.028868360277136258, "ca": 0.5993071593533488, "pt": 0.023094688221709007} | |
mc4_ca_20230418_5_349759 | La Unió Empresarial Metal·lúrgica participa en el primer pla per a la internacionalització del sector del metall - Innovem Terrassa ! ! !
Unió Empresarial Metal·lúrgica - 09/11/2007
La Unió Empresarial Metal·lúrgica participa en el primer pla per a la internacionalització del sector del metall
El passat dimecres 7 de novembre, va tenir lloc la signatura del Pla per a la Internacionalització del Sector del Metall per al 2008, que va estar presidit per l'Hble. Sr. Josep Huguet, Conseller d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya
Segons el conseller Huguet, el pla vol "donar suport a la internacionalització de les empreses catalanes del sector, facilitant eines de recolzament real per fer front als canvis globals en què es veu immers el sector del metall ".
En aquest sentit el conseller ha fet una crida a les empreses del sector perquè desenvolupin estratègies de col·laboració "que impulsin projectes comuns, col·laboracions, aliances o creacions de noves empreses a l'exterior", com alhora ha incentivat al sector a aprofitar les oportunitats que el Departament posa al seu abast com "la creació de les àrees d'aterratge que ja funcionen a la Xina i a Romania".
El Pla d'Internacionalització del Sector del Metall, que és fruit de les jornades de treball que va mantenir el COPCA durant el primer trimestre de 2007, amb les principals entitats representatives dels diferents segments de negoci del sector metal·lúrgic a Catalunya, recull un paquet de 15 iniciatives multidisciplinàries de suport a la internacionalització, que volen fomentar el creixement competitiu de les empreses del sector a Catalunya en un context global. Els principals objectius del pla són:
Alinear estratègies competitives entorn a criteris clars i comuns.
Conèixer les tendències de la demanda, posicionar el sector envers a elles i enfortir la seva cohesió interna.
Millorar la competitivitat dels punts claus de la cadena productiva.
Sensibilitzar el sector envers les seves necessitats.
Enfortir la promoció internacional del sector.
La signatura va comptar amb la presència de les 6 principals entitats del sector metal·lúrgic català: La Unió Empresarial Metal·lúrgica (UEM); El Centre Metal·lúrgic (CM); LA Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), el Centre d'Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM); l'Associació Catalana d'empreses de Motlles i Matrius (ASCAMM) i la Unió Patronal Metal·lúrgica de l'Hospitalet i el Baix Llobregat (UPMBALL). | 0.791498 | curate | {"ca": 0.9803439803439803, "fr": 0.000819000819000819, "es": 0.018837018837018837} | http://innovem.terrassa.cat/noticia.html?go=32cb78324e35e74f3b075a4d89cbc586ebbc63726d744c90 |
oscar-2301_ca_20230418_6_120024 | L’habitació bàsic doble és una habitació senzilla per a dues persones amb una decoració moderna i acurada, equipada amb totes les comoditats, minibar amb 2 ampolles d’aigua gratuïtes, televisió de pantalla plana de 19 ‘, connexió a Internet Wifi, caixa forta amb capacitat per a un ordinador portàtil i completament climatitzada amb equips silenciosos. El llit és de matrimoni de 150 cm d’ample.
Habitació bàsic
L’habitació bàsic és una habitació comfortable que la família Vidal Garriga us hem preparat amb tota la nostra Il·lusió, esforç i dedicació.
Habitació bàsic
L’habitació bàsic ideal per a tasques executives o escapades de parella.
La Cambra de Bany
Bany complet equipat amb dutxa, assecador i articles de benvinguda.
Check in - Entrada
Check out - Sortida
Book Now
Millor preu online garantit
reserveu a
canbatiste.com
reserva ara
HOTEL CAN BATISTE
RECOMANAT A
següent
977.744.929
Sant Isidre 204
Copyright 2021 Hotel Can Batiste - Política de cookies - Política de privacitat - Nota legal - Termes i condicions | 0.661792 | curate | {"ca": 0.8323353293413174, "hu": 0.041916167664670656, "es": 0.03093812375249501, "en": 0.036926147704590816, "pt": 0.018962075848303395, "ja": 0.027944111776447105, "it": 0.010978043912175649} | https://canbatiste.com/room/basic/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_38635 | L'ús del sabó d'oli d'oliva és aconsellable per a la neteja de tot tipus de pell. Les seves propietats generals són: reguladores, antisèptiques, antibacterianes, regeneradores… En general deixa la pell suau i hidratada ajudant a retenir la seva humitat, al mateix temps que la nodreix i protegeix.
Subministra protecció per a tot tipus de pells: Les persones amb la pell greixosa el poden utilitzar perquè aquest sabó al ser no-gras no obstrueix els porus. També el poden fer servir les persones amb la pell seca perquè ajuda a hidratar i prevenir l’aparició d'escames. Les persones amb la pell sensible i delicada que hagin de tractar els èczemes, la psoriasi, ferides o cremades. I fins i tot per la pell sensible dels més petits i la dels més grans. S'usa per a la neteja corporal, dels cabells i en zones íntimes.
El resultat és un sabó suau, de poca escuma, dur, però cremós, i untuós. Un delit per a la higiene, una ofrena terapèutica, sense colorants, conservants ni aromes artificials.
Això és important aclarir-ho; aquelles persones que no són assídues al sabó natural, pensen que si no fa olor de perfum ni fa escuma, no és un bon sabó. Res més lluny de la realitat. El sabó natural no es tria per la seva olor ni per la seva escuma, sinó per les seves propietats i beneficis per a la pell. Cal donar-li un marge de temps, d’una o dues setmanetes, perquè netegi la pell d'impureses tòxiques, us acostumeu al seu ús i pugueu apreciar els canvis i millores a la pell. Després no voldreu canviar.
A partir de la fórmula base del sabó d’oli d’oliva, n’hi ha de diferents varietats, a continuació us presento les característiques del sabó que elaboro amb olis essencials 100% purs.
Bergamota ▼▲
La Bergamota pertany a la família dels cítrics, i la seva olor és lleugera, subtil i refrescant, afruitada i dolça. Aquest és un dels olis més agradables i reanimant utilitzat en l'aromateràpia. Produeix una atmosfera elevadora refrescant, és astringent i redueix l'ansietat i la depressió. Refresca i aixeca l'ànim. Equilibra les emocions.
Per a la pell: antisèptic de gran abast; estimula la regeneració i cicatrització de la pell. S'utilitza per tractar acne, psoriasi, úlceres i ferides; recomanat en casos de pells o cuir cabellut grassos.
Per a les emocions: Estimula, normalitza el sistema nerviós, reforça la confiança en si mateix. Refresca i aixeca l'esperit. Ajuda a superar sentiments de solitud, tristesa i dolor.
Càmfora ▼
És un oli que s’extreu de la fusta de l’arbre, és per això que el seu aroma és fort, penetrant i aromàtic. Com tots els olis essencials, les propietats que ens aporta són múltiples, com: antiinflamatori, antisèptic, insecticida, estimulant... Quan la pell l’absorbeix crea una sensació de frescor semblant a la que produeix el mentol, refresca i activa la circulació. Ajuda a estimular i al mateix temps que seda en cas de tensió nerviosa i dels estats psicosomàtics crònics. És un bon purificador mental, emocional, espiritual i físic.
Per a la pell: Regula la secreció sebàcia per combatre el cabell gras . Per pells grasses.
Per a les emocions: Anima les persones apàtiques i depressives, ajudant a centrar l'atenció.
Cedre ▼
El resultat que ens dóna la seva olor, és llenyosa, lleugerament camforada, balsàmica, amb un subtil toc d'espècies. L’aroma que desprèn crea un ambient relaxant, sedant i equilibrador, que afavoreix la reflexió. Purifica l'aire i facilita la respiració profunda, per la qual cosa ajuda en casos de refredats. També se li atribueixen propietats afrodisíaques, que poden estar fonamentades per l'acció tònica i estimulant que exerceix sobre el cos, reduint al mateix temps l’estrès i la tensió.
Per a la pell: Antisèptic, astringent, fungicida, tònic, estimulant circulatori. Molt utilitzat com a bàlsam de la pell. S’aconsella el seu us a les pells grasses o amb acne.
Per a les emocions: Ajuda a millorar el sistema emocional, ajuda a eliminar l'ansietat, la por i facilita la concentració.
Espígol ▼
Per a mi el sabó d'espígol artesà és un dels millors, doncs treballant les flors amb oletat, tintura, infusió i oli essencial, s'extreu totes les propietats que pot tenir aquesta planta tant i tant nostra. És un sabó versàtil, va molt i molt bé per a qualsevol tractament de pell.
L'Oli essencial és el més gentils i versàtils, va molt bé per tractar els problemes d’insomni, depressió, impaciència, estrès i ansietat, proveeix les millors propietats terapèutiques quan és combinat fins i tot amb altres olis essencials;
Per a la pell: antisèptic, controla la producció de greix i estimula la circulació. Ajuda a curar butllofes i rejovenir la pell, usat també per a tractar acne, ferides, cremades, inflamació, psoriasi i arrugues.
Per a les emocions: calmant, refrescant i relaxant, usat per tractar depressió, mal de cap, insomni, fatiga nerviosa. Produeix claredat i alerta mental.
Eucaliptus ▼
Tots coneixem els beneficis de l’eucaliptus pel seu aroma penetrant que actua com a descongestionant pulmonar i mucolític. Entre les seves funcions, que són múltiples, també prevé i calma els estats gripals.
Per a la Pell: popularment s'utilitza per les seves propietats i virtuts en casos d'herpes, talls, cremades, butllofes, ferides, polls i picades d'insectes. També és útil com a repel.lent d'insectes, desinfectant de ferides…
Per a les emocions: És un aroma refrescant i tonificant.
Ilang-Ilang ▼
S’extreu de la part de la flor de planta, per tan té un aroma dolç, exòtic, sensual, floral, molt apreciat.
El seu aroma crea un ambient relaxant i afrodisíac. Estimula la producció d'adrenalina. Tonifica el cor, és antidepressiu, relaxant i antisèptic. Ajuda a disminuir els sentiments de depressió, irritació, ansietat, frustració, angoixa emocional i cansament mental.
En alguns llocs utilitzen l'oli essencial per aromatitzar gelats, melmelades, pa de pessic i altres dolços.
Per a la pell: És adequat per a pells seques o madures. Ajuda a eliminar la caspa i els excessos de greix en el cuir cabellut i cabell.
Per a les emocions: Estimulant, antidepressiu...
Lemongras i Canyella ▼
Sabó elaborat amb oli essencial de Lemongras i Canella.
El resultat d'una barreja entre dos ingredients naturals, un festival d’olors.
Per una banda un cíctríc que té propietats tonificants, calmants i hidratants i per una altra la canyella que retarda l'envelliment de la pell, a més de ser un bon antisèptic i sedant, la seva aroma proporciona equilibri i fortalesa.
És molt fàcil fer del primer gest cada matí, un acte que ompli de frescor i benestar la resta del nostre dia. Gaudeix aixecar-te cada matí amb energia i brillantor. La canyella ajuda a eliminar les cèl·lules mortes de la pell i ajudar a restaurar la brillantor i suavitat a la pell. Segur que pensaves que la utilitat de la canyella es reduïa tan sols als àpats. A més de amanir nostre paladar la canyella també és un dels desinfectants naturals més forts que hi ha. Les seves propietats antibacterianes fan d'ella un poderós netejador i ajuda a neutralitzar les olors amb la seva fragància.
Llima-Llimona ▼
L’essència de llimona, molt coneguda entre nosaltres, ens ajuda a millorar la circulació i l'eliminació de toxines. Ajuda al desenvolupament de defenses davant bacteris, fongs i pol.lució ambiental.
Mentalment afavoreix la concentració i el treball cerebral sense estrès. Activa la ment i l'energia vital, estimula els òrgans sensorials.
Per a la pell: aquest oli és blanquejador, astringent. És un bon suavitzant de les mans ja que revitalitza la pell (per això és també antiarrugues).
Per a les emocions:Antidepressiu
Mandarina ▼
D’aroma dolç i fresc i l'olor de cítrics florals, el seu resultat desprèn una olor suau i subtil. Les propietats d’aquest oli són altament apreciades, ja que ajuda a combatre l'insomni, calma la hiperactivitat, ajuda en la síndrome d'estrès post trauma, depressió, equilibra estats d'ànim i tranquil.litza a persones autistes. Aquest, és un dels favorits per ambientar negocis ja que transmet optimisme al client. Popularment li han arribat a nomenar l'oli de l'alegria. Contribueix a millorar la circulació, és revitalitzant. I també resulta efectiu en casos d'insomni i tensió nerviosa.
Per a la pell: Calmant, revitalitzant i tonificant.
Per a les emocions: Equilibrant.
Menta ▼
També és un oli molt conegut per la nostra societat, on les seves propietats són molt importants pel dia a dia. La seva bona olor refrescant, afavoreix la concentració, la imaginació i la creativitat. Ajuda a desbloquejar les sobrecàrregues de responsabilitats.
Per a la pell: És refrescant, activa la circulació sanguínia i té una gran capacitat relaxant.
Per a les emocions: Desperta i estimula la ment.
Menta amb fulles seques ▼
Aquest sabó té les mateixes característiques que l'anterior, però al tenir fulles seques de menta potencia les propietats de frescor, relaxants i actius circulatoris.
És un sabó ideal per les persones que són caluroses.
Palmarosa ▼
PL'oli essencial de palmarosa es destil·la des del segle XVIII. És molt utilitzat en la medicina oriental i antigament en els temples egipcis. Se’l coneix també com "oli indi de gerani " i " Rosha " .
El seu aroma a rosada és subtil i elegant alhora, és dolç, floral amb un suggeriment de rosa, i és símbol d'equilibri i tranquil·litat.
Usat en cosmètica serveix per estimular la regeneració cel·lular i per humidificar la pell,.
És un oli antisèptic , bactericida , astringent , cicatritzant i, estimulant de la circulació. És útil en el tractament de la pell seca , sensible i inflamada. La seva acció desodorant ajuda a l'organisme davant l'excés de calor i humitat . Valuós també com a repel·lent d'insectes
Estabilitza el sistema nerviós central i exerceix un efecte equilibrant. Útil en casos de decaïment i cansament. Eleva i reanima l'ànim. Promou sentiments d'harmonia i pau . Ajuda a aclarir les idees i allunya els mals pensaments per permetre'ns prendre les millors decisions sense quedar estancats en el mateix lloc . Les seves virtuts afrodisíaques poden restaurar la libido i revifar sensacions sensuals ....,
Per a la pell: antisèptic , bactericida , astringent , cicatritzant i, estimulant de la circulació, regenerant.
Per a les emocions: Aporta pau i tranquil·litat.
Pal de Rosa ▼
Per la seva fragància dolça i suau, l'oli de pal de rosa és àmpliament utilitzat en cosmètica, és el que té més propietats com a regenerador de a la pell i reconstituent cel.lular. .
El seu aroma a rosada és subtil i elegant alhora, és dolç, floral amb un suggeriment de rosa, i és símbol d'equilibri i tranquil·litat.
Calma i relaxa, però al mateix temps tonifica els músculs i ens prepara per a seguir amb l'activitat diària amb renovada energia. També és aconsellat per a moments de crisi o situacions d'exàmens. Alleuja la tensió, calma mals de cap i allibera energies negatives del cos i de la ment.
Per a la pell: Per a pells seques, regenerador..
Per a les emocions: Augmenta la creativitat i positivitza les energies ambientals. Regulador d’alteracions nervioses..
Pàtxuli ▼
Pel seu poder afrodisíac és molt utilitzat, ja que ajuda a homes i a dones que no saben expressar els seus sentiments, que no tenen interès, o que tenen dificultat per despertar la seva banda sensual, dóna seguretat i els connecta amb la seva part vital.
Per a la pell: té efecte rejovenidor, serveix també per tractar úlceres, acne, pell esquerdada o simplement cansada.
Per a les emocions:
ajuda a augmentar la vitalitat i despertar l'interès per la vida, tornant la força i el vigor físics. Ajuda a canviar pensaments de falta d'autovaloració i desgrat per si mateix o per la seva part sexual, en possibilitat de diàleg, recerca d'harmonia en família o en parella i desitjos de millorar els vincles.
Pi i Mango NOVETAT ▼
Pi és el nom comú que es dóna als arbres que pertanyen a la família Pinàcia. Moltes especies d’aquesta família són medicinals i algunes tenen fruits comestibles, altres tenen un ús comercial de fusta. L’oli essencial de pi s’extreu de les agulles, branquetes i pinyes del pi, que li donen a aquest oli tots els potents components químics, propietats desinfectants i curatives i un aroma inconfundible.
Per a la pell: És un bon fungicida, desodorant, desintoxicant a més que és un bon astringent i calmant, Va molt bé per equilibrar les pells grasses
Per a les emocions:
Promou un bon estat d’ànim i claredat mental, més que activa la constància i la força de voluntat, ajuda a combatre l’esgotament i la fatiga, i a alliberar els bloquejos que impedeixen l’espontaneïtat.
/>
Romaní ▼
Molt utilitzat des de l’antiguitat, el romaní és conegut per les seves propietats antisèptiques. És un gran estimulant de les funcions cerebrals, de la memòria i el pensament.
Per a la pell: És un tonificant per a les pells asfixiades, flàccides o amb arrugues. Ajuda a enfortir el cabell i prevenir la caiguda d’aquest.
Per a les emocions: El perfum de romaní facilita la concentració i fortifica les capacitats intel.lectuals.
Taronja ▼
A diferència dels altres fruits cítrics, el seu aroma és més dolç. Se la coneix com l'essència de l'optimisme ja que ajuda a tenir una visió de la vida més positiva i alegre, aixeca l'ànim, és útil per combatre l'ansietat i la depressió, aquest oli propagarà el bon humor i l'optimisme. També és sedant. En aromateràpia s'utilitza per despertar els sentits i millorar la comunicació.
Per a la pell: Netejador, és perfecte per a tractaments facials per aportar lluminositat als cutis apagats, per recuperar pells danyades pel sol i per combatre les petites venes visibles, ajuda a activar la circulació.
Per a les emocions: Relaxa i al mateix temps revitalitza.
Vetiver ▼
Té una aroma penetrant i intens que recorda a la fusta, molt utilitzat en la cosmètica masculina. Vetiver és conegut com l’ "oli de la tranquil · litat", per les seves propietats calmants i relaxants. El seu aroma ajuda a eliminar sensacions de debilitat, depressió, hipersensibilitat, tensions severes i pors, indueix tranquil · litat i és molt efectiu per tractar l'insomni.
Ajuda a la formació de nous teixits de manera que s'usa tant per accelerar els processos de cicatrització i recuperació de ferides, com també per treure taques, marques a la pell i les cicatrius. També s'utilitza per reparar la esquerdes i estries en la pell produïdes per diferents circumstàncies com embarassos, dietes d'aprimament, al · lèrgies, cremades.
Per a la pell: Tònic revitalitzant, nutritiu i hidratant per a la pell seca, deshidratada o irritada, regenerador, antiarrugues i antiestries. Apte com a sabó d'afeitat.
Per a les emocions: Sedant, vermífug i antisèptic. Potència l'autoestima. Ajuda a fomentar el creixement espiritual.
Xiprer ▼
Extret del tronc de l’arbre, el seu resultat ens brinda un aroma llenyós, herbaci, fresc i net. És refrescant i balsàmic, molt pràctic per a la cura de la pell i el cabell, ja que estimula la circulació i regula la secreció sebàcia, millorant el to de la pell. És una bona eina per lluitar amb la sudoració excessiva.
Per a la pell: És bastant astringent, per la qual cosa s'utilitza en pells normals, mixtes i grasses.
Per a les emocions: Ajuda a combatre la tristesa, la indecisió, la depressió, l'enuig, les pors i les frustracions. Dóna perspectiva a la vida. | 1 | perfect | {"ca": 0.981376787495843, "nl": 0.0007981376787495843, "en": 0.006185567010309278, "de": 0.0004655803126039242, "es": 0.006717658796142335, "eb": 0.0007981376787495843, "eo": 0.0004655803126039242, "fr": 0.0009311606252078484, "pt": 0.0017292983039574326, "hr": 0.0005320917858330562} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_5467 | La veïna de Rossell, Maria Cardona Pla ha complert 100 anys i dilluns passat, 1 d’abril, va rebre un homenatge a la seua residència de Rossell.
Acompanyada dels seus familiars la centenària rossellana va rebre una placa commemorativa del centenari de part de l’Alcalde de Rossell, Evaristo Martí, que li va manifestar el reconeixement i estima de part de tot el poble. | 0.777778 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.rossell.es/web/noticies/1034-homenatge-a-la-centenaria-rossellana-maria-cardona |
oscar-2301_ca_20230418_7_36838 | Apartament amb wifi i una bonica terrassa amb vistes a la piscina, en bon estat situat a la zona de la Clota, a l'Escala, a pocs metres de la platja de Riells i comerços. Ideal per a famílies amb nens, ja que des de la terrassa podreu veure com els més petits es banyen a la piscina. Distribuït a l'entrada, 1 bany complet amb banyera, 2 habitacions, 1 amb llit de matrimoni i 1 amb lliteres, saló menjador amb sofà llit doble, cuina oberta i sortida a la terrassa amb vistes a la piscina comunit...
Frontmar 203
Frontmar 203
6 OCUPANTS | 2 DORMITORIS
HUTG-023989
LLOGUER | APARTAMENT EN L´ESCALA
Pis amb vistes al mar, terrassa, wifi i piscina comunitària situat en una zona residencial propera tant a la zona del nucli antic de l'Escala com a Riells, on hi ha tot tipus de comerços i oci. Situat a la primera planta amb ascensor. Distribuït en rebedor, saló menjador amb 1 sofà llit doble i sortida a la terrassa amb vistes panoràmiques al mar, cuina semioberta, 2 habitacions dobles amb 2 llits individuals cadascuna i 1 bany amb dutxa. Zona comunitària amb jardí i piscina com...
DES 115 €
Gracia 3011
Gracia 3011
6 OCUPANTS | 2 DORMITORIS
HUTG-027685
LLOGUER | APARTAMENT EN L´ESCALA
Pis seminou amb wifi i aparcament, situat al nucli antic de l'Escala, a peu de carrer de tot tipus de comerços, oci i restaurants, les platges més properes es troben a 150 metres de l'apartament, a 2 minuts caminant. Es troba a la primera planta de l'edifici i no disposa d'ascensor. Distribuït en 2 plantes: Planta baixa amb saló menjador i cuina oberta amb sortida a balcó, 1 lavabo. Primera planta amb 2 habitacions dobles, 1 amb llit de matrimoni i 1 bany privat amb banyera i 1 habita...
DES 130 €
Vista Mar
Vista Mar
6 OCUPANTS | 2 DORMITORIS
HUTG-033554
LLOGUER | APARTAMENT EN L´ESCALA
Aquest apartament amb vistes al mar, una gran terrassa i Wi-Fi es troba a primera línia de platja de Riells i a peu de carrer de tot tipus de comerços i oci. Distribuït en rebedor, saló menjador amb sofà llit doble i sortida a terrassa, cuina independent, 2 habitacions, 1 habitació amb 2 llits individuals i 1 habitació amb 1 llit de matrimoni, 1 bany amb banyera. Disposa de piscina comunitària i plaça d'aparcament tancada. Perfecte per a famílies amb nens. No s&...
DES 125 €
Gregal 821
Gregal 821
6 OCUPANTS | 3 DORMITORIS
HUTG-029019
LLOGUER | APARTAMENT EN L´ESCALA
Apartament molt a prop del nucli antic, situat a la 2a planta sense ascensor en una zona molt tranquil·la amb una mica de vistes al mar, terrassa i wifi. Distribuït en entrada, saló menjador amb llar de foc i sortida a la terrassa, 3 habitacions dobles, 1 amb 1 llit de matrimoni i 2 amb 2 llits individuals, 1 bany amb dutxa i cuina independent amb terrassa. No s'accepten grups de joves menors de 26 anys Ocupació per 6 persones El preu inclou la roba de llit i Wi-Fi. El preu no inclou les tovalloles....
Girona 35
Girona 35
6 OCUPANTS | 3 DORMITORIS
HUTG-047287
LLOGUER | APARTAMENT EN L´ESCALA
Apartament reformat amb una gran i assolellada terrassa, aparcament privat, Wi-Fi i aire condicionat Les platges més properes es troben a 350 metres de l'apartament, a 5 minuts a peu. Es troba a la primera i única planta de l'edifici i no disposa d'ascensor. Distribuït en saló menjador amb sortida a terrassa, cuina independent, 3 habitacions dobles, 2 amb 2 llits individuals i 1 amb 1 llit de matrimoni i 1 bany amb banyera. Disposa de connexió wifi, aire condicionat, plaça d'ap...
Patricia
Patricia
4 OCUPANTS | 2 DORMITORIS
HUTG-033543
LLOGUER | APARTAMENT EN L´ESCALA
Antic pis amb espectaculars vistes al mar, piscina comunitària i wifi, situat en una zona privilegiada del Montgó a l'Escala. Ocupació per a 4 persones. L'habitació es troba a la planta baixa de la casa principal i consta de saló menjador amb cuina oberta, 1 habitació amb llit de matrimoni, 1 habitació amb 2 llits individuals i 1 bany amb dutxa. Té una terrassa molt bonica amb increïbles vistes al mar. Connexió Wi-Fi, barbacoa, piscina i jardí comunit...
DES 130 €
Alina 31
Alina 31
6 OCUPANTS | 2 DORMITORIS
HUTG-041561
LLOGUER | APARTAMENT EN L´ESCALA
Apartament molt a prop de la platja de Riells, situat a la 3a planta sense ascensor en una zona molt tranquil·la amb una petita vista al mar, bonica terrassa i Wi-Fi. Distribuït en entrada, saló menjador amb llar de foc i sortida a la terrassa, 2 habitacions dobles, 1 amb 1 llit de matrimoni i 1 amb 2 llits individuals, 1 bany amb dutxa i cuina independent. No s'accepten grups de joves menors de 26 anys Ocupació per 6 persones El preu inclou la roba de llit i Wi-Fi. El preu no inclou les tovalloles.... | 0.524475 | curate | {"ca": 0.8598585322723253, "en": 0.058797524314765696, "ru": 0.002431476569407604, "es": 0.05968169761273209, "fr": 0.007957559681697613, "sv": 0.002431476569407604, "ja": 0.002431476569407604, "it": 0.003978779840848806, "zh": 0.002431476569407604} | https://ca.faxionimmolocation.com/lloguer/apartaments/gerona/lescala/index_1c.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_29273 | Cada cop són més els instituts on especialistes d’altres àrees imparteixen l’assignatura. L’interès pel que és pràctic empeny els candidats potencials cap a estudis de ciències aplicades. Un total de 289 estudiants es van matricular a primer de Matemàtiques el curs 2000-2001 a les tres universitats catalanes que imparteixen la carrera (UB, UPC i UAB). El 2007-2008, l’últim amb xifres disponibles, van ser 162. Si es computen tots els alumnes matriculats, amb independència del curs, llavors el retrocés és de 1.459 a 795. Pregunta: ¿Quin és el descens en els dos casos? La resposta és el 43,9% i el 45,5%, respectivament. Gairebé la meitat menys. Cada vegada està més clar que les noves promocions no garanteixen el reemplaçament generacional. Que el problema sigui internacional no hi resta gens d’importància. L’únic indici d’esperança l’ofereix Jordi Quer, degà de Matemàtiques de la UPC: «Tot i que és evident que les promocions segueixen sent escasses, la tendència negativa a Espanya va tocar fons el 2006». Podia ser pitjor.ENCOMANAR L’ENTUSIASME / La primera conseqüència s’aprecia des de fa anys en el món de l’ensenyament. «Cada vegada són més els instituts que han de recórrer a altres professionals, com biòlegs, físics o economistes, per impartir l’assignatura», lamenta Iolanda Guevara, professora de l’IES Badalona VII i presidenta de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (Feemcat). «Aquesta és la clau –prossegueix Núria Fagella, professora de la facultat de Matemàtiques de la UB–. Alguns biòlegs poden ser bons professors, i tant, però la majoria no han fet més que dues assignatures de matemàtiques en tota la seva carrera». A més, segons el parer de Fagella, els no especialistes tenen més dificultats per encomanar entusiasme per l’assignatura. I això és essencial. Anna Puig, estudiant de quart de Matemàtiques a la UAB, recorda que el pes d’una bona professora a l’institut va ser fonamental: «A mi sempre m’havien agradat les matemàtiques, però la seva opinió em va ajudar a decidir-me». Fagella prossegueix: «Ningú discuteix que la música l’han d’impartir especialistes en música. ¿Per què no passa el mateix amb les matemàtiques?» Un altre factor fonamental és la diversificació de l’oferta universitària i la pressió social cap a carreres més pràctiques. «Al meu institut, els alumnes més brillants del batxillerat científic i tecnològic que van acabar l’any passat estan en enginyeries diverses –diu Guevara–. Res de Matemàtiques o Física». «Hi ha una pressió social i familiar difícil de contrarestar», assumeix Quer. Fagella incideix en aquest aspecte: «En un món on cada vegada compten més el màrqueting i la satisfacció immediata, perden atractiu carreres que van just en sentit contrari. Matemàtiques o Física segueixen sent carreres que requereixen esforç i en què no queden tan clares les aplicacions immediates. La gent jove ho veu com a molt esforç per a pocs diners». Guevara assumeix que els professors hi tenen la seva responsabilitat, però insisteix que el sistema no posa les coses fàcils. «Nosaltres tenim tres hores setmanals en l’ESO –comenta--, mentre que en altres comunitats són quatre. A tot plegat s’hi ha de sumar que les matemàtiques pateixen a Espanya una secular falta de reconeixement. «És habitual que als polítics no els faci vergonya no saber què és una arrel quadrada», diu Fagella. «Queda bé dir que no se’m donen bé les mates», prossegueix Quer. «Si dius que estudies Matemàtiques et veuen una mica friqui», afegeix Anna Puig. En definitiva, i més enllà de la manca de professors, Fagella considera que la falta de matemàtics pot tenir «greus conseqüències» en la societat: «Estem hipotecant –insisteix– el desenvolupament de la ciència i les seves aplicacions pràctiques». «Sense base no hi ha res», conclou Guevara. Font: elperiodico.cat
Pregunta naïf: actualment hi ha progressos matemàtics que permetin perfeccionar els processos productius (físics, no d'organització)? Algun exemple?
sí, l'estudi del comportament dels fluids. Matemàticament està gairebé tot per fer, i hi ha avenços importants (anualment). Si entenem com es mesclen dos líquids en un recipient podrem fer les depuradores d'aigua la meitat de grans i que gastin molt poca energia. | 0.833474 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_474428 | Aquest castell-palau consta documentat en 1411 sobre les ruïnes d'una edificació anterior. Feu de Pere de Rocabertí, primer baró de Sant Mori. D'estil gòtic va ser reformat a principis del segle XX. Durant la guerra contra Joan II, la reina Joana Enríquez del seu fill Ferran, que passaria posteriorment a la història com Ferran el Catòlic, va residir durant l'any 1466 utilitzant.lo per convocar el Parlament el 15 d'octubre. Rehabilitat per ser llogat com unitat d'allotjament a famílies, grups o empreses. Deu habitacions per als que busquen pau i tranquil·litat. L'anomenada "Estada de la Reina Joana" segueix sent actualment l'habitació principal de les set que el castell posa a disposició dels seus visitants. Es troba localitzat dins del nucli urbà. Situació : A la població de Sant Mori (Alt Empordà) Accés : Visitat el 20/5/2009 Senzill de localitzar : a la plaça de l’església. Coordinades de situació: N 42o 09’ 14” / E 02o 59’ 27”. Estat : Impecable. És de propietat privada. Desconeixem si és visitable. En l’actualitat és un prestigiós establiment d’hostaleria. Aparcament als carrers del poble. Altres : Una pàgina de referència : http://www.castellsantmori.com/ | 0.787381 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_2123 | Sí, no acostumo a gastar gaire diners. Ni en roba, ni en coses banals. Però... però hi ha dues coses en les que sí que em gasto diners, i molts! O potser tres...
La primera de les coses és en llibres. I tant! Hi ha tants llibres a casa, que... Va, però el meu pare m'ho ha ensenyat així. Ell ha comprat molts llibres a la seva vida, i si en una cosa no ha estalviat mai ni un cèntim, ha sigut en llibres. Perquè sí. Perquè li agraden. I perquè és una bona inversió.
La segona cosa és la tecnologia. Bé, potser no em gasto molts diners, però a casa ara mateix hi ha quatre ordenadors. Tinc un mp3 i un mp4 que porto sempre amb mi. La càmera de fotos que tinc ara té quatre o cinc anys, però quan la vaig comprar s'acostava més als 400 euros que als 300. El mòbil... no, el mòbil és una merdeta. Per què vull un mòbil que faci fotos si tinc una càmera bona? I per què hi he de poder escoltar música si porto un mp3 i un mp4 sempre al damunt?
I la tercera cosa amb la que em gasto molts de diners (molts?) és en jocs. Bé, coses que es compren en botigues de joguines. M'encanten. I no estic parlant del puzzle. Ah! Per cert, ara que parlo del puzzle... Li he fet una altra foto. Demà no avançarà, però hi ha l'avançada de diumenge passat. He canviat l'angle des d'on faig la foto. Així potser es veurà una mica més el que hi ha... Potser no es veu tan bé, perquè no està centrat, però... a veure, ara ja es veu molta cosa! És clar que vaig dir que el dibuix final no el faria fins al final de tot...
Vull dir que em gasto els diners en coses que es compren en botigues de joguines, que poden costar (o no) una pasta i que... bé, que hi ha molta gent que no ho entèn, o que potser ho considera una frikada massa grossa...
Però avui... Avui he fet una cosa. M'he gastat una pasta en... en una cosa que combina dues de les tres categories. En què?
Que sí, que la història dels còmics d'en Tintín i el meu cosí ja la vaig mig explicar. I que consti que jo no anava a comprar-me això, però és que... és que... és que feia molt de temps que tenia pendent comprar-me'ls tots, i quan he vist això a l'aparador...
No ho he pogut resistir. I sí, és car, però i què? M'ho puc permetre, no? Així que ja els tinc. Són tots meus! Per primer cop a la vida tinc un còmic d'en Tintín que és meu. I no només un, sinó que els tinc tots!!! Han hagut de passar gairebé 30 anys, però, finalment, els tinc. I no només això: edició limitada i numerada i... bé, aquests són:
I, ja per acabar, una cosa que em va quedar pendent quan vaig anar a comprar les figuretes. Com que no tenia la càmera, no vaig poder fer cap foto dels Tintín, capità Haddock i Milú a la Lluna. I aquí estan, juntament amb el llibre.
Oh! Estic tan contenta!!! I tinc per llegir uns quants dies!
Oh! Que contenta que estic! Ja ni em recordo de la decepció del matí!
Ara he d'anar a escollir per quin començo aquesta nit... Alguna recomanació, si és abans de, posem-hi, les 10?
Publicat per Llum a les 19:55 8 comentaris
Etiquetes de comentaris: en terreny friki
divendres, 30 de maig de 2008
Expectativa
Quan esperes que una cosa sigui genial, t'acaba decebent.
Quan no esperes res d'una cosa, al final fins i tot t'acaba agradant, i molt.
Ahir vaig començar un llibre. Feia gairebé tres setmanes que era a casa. No l'havia començat perquè pensava que no m'agradaria, i em vaig trobar ahir sense haver-lo començat i l'havia de tornar avui a la biblioteca. El vaig començar a llegir ahir a la nit sense esperar-ne massa cosa. Avui l'he acabat.
M'ha encantat.
Feia dies que esperava aquest cap de setmana. L'últim cop que vaig esperar un cap de setmana, la cosa va anar molt bé. O bé. Però el cap de setmana següent va ser un complet desastre.
Sí, feia dies que esperava aquest cap de setmana. Però avui un parell de coses s'han capgirat. I això per no parlar del meu costipat, que ja m'ha tornat la veu, però no em trobo gens bé.
Ara mateix no n'espero res, del cap de setmana. Tot s'ha girat i no serà com esperava.
I ara m'ha vingut una pregunta al cap:
Si no n'espero res és que sortirà millor del que em pensava i acabarà essent un gran cap de setmana?
O això de dir que no n'espero res no serveix perquè llavors sigui un bon cap de setmana?
La resposta, en el proper capítol.
Publicat per Llum a les 21:34 3 comentaris
Etiquetes de comentaris: preguntes sense resposta
dijous, 29 de maig de 2008
Sense voler
Quantes vegades hem fet mal a algú sense voler? Quantes vegades hem fet alguna cosa que ni ens hem adonat que féiem, i aquesta cosa ha fet mal a algú? I quantes vegades hem fet una cosa, pensant que era una tonteria, i ens hem adonat que havíem fet mal a algú, sense voler?
Fa un parell o tres de setmanes estava amb unes criatures que voltaven els inicis de l'adolescència. Una d'elles, la Clara, no deixa mai de xerrar. Si no fos perquè em té el cor robat, l'hauria engegat unes quantes vegades.
Fa unes quantes setmanes vaig descobrir la forma de fer-la callar. Em posava a dir-li que li agradava determinat noi, i ella deia que no, es creuava de braços, i callava una bona estona, fent veure que s'enfadava. Però per dintre reia.
Però l'altre dia estava més xerraire que de costum, i el truc no va funcionar. Llavors em vaig recordar que a prop hi havia en Pere, un noi amb qui sempre es fiquen ella i les seves amigues.
Jo, innocent de mi, vaig fer una brometa sobre ella i en Pere.
Segons més tard, me'n vaig penedir. Primer em va dir que no, un no molt més fort que de costum. Després em va començar a dir noms de nois que deia que m'agradaven. De forma bèstia. Em sembla que no es va deixar ningú entre 20 i 40 anys que coneguéssim les dues.
I després es va posar a plorar. I va marxar, lluny, plorant.
I què va passar? Doncs que el seu germà i en Pere es van acostar a veure què passava. Els altres no es van atrevir.
Jo intentava que marxessin, intentava allunyar-los. El seu germà ho va entendre, i va fugir per cames. En Pere, no. Va poder més la curiositat que el fer-me cas.
Se li va acostar, i li va preguntar què li passava, sense saber de què anava la cosa. I la Clara se li va girar:
- I a tu què, que t'agrada la Sílvia!
I, per la cara que va fer el pobre Pere, vaig descobrir que la Clara havia donat en el blanc, de la mateixa manera que ho havia fet jo una estoneta abans.
Aquell dia la Clara va marxar plorant, sense voler saber res de mi. El seu pare em va dir que la deixés estar. Però em va saber greu.
Jo no volia, jo ho vaig fer sense voler. I només em vaig adonar que li havia fet mal, o que l'havia clavat, perquè va muntar el numeret. Però, quantes vegades hauré fet una cosa d'aquestes (i d'altres que no siguin de temàtica adolescent) i no me n'hauré adonat? O me n'hauré adonat massa tard? O hauré provocat un malentès? O...?
Per últim, m'agradaria dir alguna cosa bona de la Clara. El següent dia que la vaig veure, un nen em va preguntar per què no estava casada. I ella em va dir que em buscaria un nòvio. Va començar a pensar, aquest cop sense mala llet. I s'anava quedant amb el que ella creia millor. Fins que en un moment algú va dir:
- I en Carles?
I ella, tota convençuda, va deixar anar:
- En Carles? No, en Carles no! La Llum es mereix algú millor!
En aquell moment vaig saber que m'havia perdonat. Malgrat que, quan va passar això, ja havia sentit unes quantes conyetes de tots els altres nens. Perquè, és clar, jo vaig ficar la pota, però els nens ho entenen tot... i encara que jo no hi torni, els altres nens ja saben què han de fer per fer-la enfadar.
I tot això va ser sense voler!
A vegades penso que les coses que fan més mal sempre són sense voler.
Publicat per Llum a les 20:26 5 comentaris
Etiquetes de comentaris: divagant
dimarts, 27 de maig de 2008
La meva veu
Avui aquest espai meu s'ha convertit en la meva veu. La única manera que tinc de comunicar-me amb l'exterior.
Ahir, per primer cop a la vida, vaig parar el despertador i no recordo haver-ho fet. Tot el dia estava molt cansada, i no sabia per què.
Avui, quan m'he aixecat, estava molt marejada. Em feia una mica de mal el coll, però l'únic problema que tenia era que tenia moltes ganes de vomitar.
A mig matí he rebut una visita. I he hagut de parlar durant cinc o deu minuts seguits. La veu m'ha començat a fallar i he sigut incapaç d'acabar d'explicar el que havia d'explicar.
A l'hora de dinar, la cosa s'ha agreujat, i quan he tornat de dinar, he deixat de parlar i ja no he pogut dir res més.
A la tarda havia quedat amb una persona. I... i m'he hagut de limitar a somriure i escoltar.
No m'havia passat mai, però no puc dir ni mu. Res. Silenci. I prou.
L'únic que puc fer és escriure el que vull dir o comunicar-me mitjançant signes.
Però no, no em penso queixar. No em penso queixar perquè aquest matí he llegit la contra de la Vanguardia i... i res, que se m'han passat les ganes de queixar-me per molts anys. Després de llegir això, qui es pot queixar perquè es queda sense veu?
I, sobretot, m'ha impressionat a mi, que de petita era famosa perquè amb 3 o 4 anys llegia perfectament, que algú que no va aprendre a llegir fins als 13 pugui arribar a premi Nobel de medecina. Sobretot havent viscut una bona temporada, quan era molt petit, al carrer. Doncs això, que recomano la lectura.
Ah, sí! No puc xerrar. No puc xerrar ni tan sols amb mi mateixa. No puc quedar-me ben descansada dient un "imbècil", encara que ningú em senti, perquè simplement no puc parlar. Així que, tinc un parell de coses a dir:
1. Quina mala llet que tens! Realment això només ho fa algú que té molt mala llet! I, sobretot, s'ha de tenir molt mala llet per fer-me això a mi sabent que em sabrà greu! No, fer-ho no és mala llet, el que és mala llet és refregar-m'ho per la cara.
2. Hi ha una cosa que es diu educació. Potser jo no sóc massa educada, però... però tu t'estàs passant que dóna gust.
I ja està. Dijous passat deia que necessitava canvis. Però no em vaig fer cas a mi mateixa.
A partir d'ara, sí. Això no és res més que l'última lluita que té per sortir, però ja està gairebé controlat.
He dit que no em queixaria, no? Però és que, sentint-ho molt, no ho podia deixar de fer...
Però ara ja està. Ara em recordo del post de les portes. Ho he fet un cop. I ho puc tornar a fer. Malgrat que em senti com una bruixa (i aquí està posat amb el mal sentit de la paraula). Puc tancar un parell de portes més. Perquè, sentint-ho molt, no em puc permetre depèn de quines coses.
I perquè, no ens enganyem, estava posant un examen i els alumnes se'm queixaran, perquè després de l'1 i el 2 (i la falta veu), no tenia massa bon humor, i segur que m'he passat una miqueta... A veure si el meu altre jo m'ho fa canviar perquè m'he passat massa...
Publicat per Llum a les 21:18 10 comentaris
Etiquetes de comentaris: cosetes del dia a dia
dilluns, 26 de maig de 2008
Cosetes que fan il.lusió
Coses petites? Algú ha dit coses petites? :-D
Arribo de dinar i miro el mail. És per no posar-me a treballar de dret. Avui tinc cinc coses a fer (coses que m'he promés que faria), i en porto dues. Bon ritme? Comptant amb què quan em proposo alguna cosa, el que em proposo sempre és massa ambiciós, portar-ne 2/5 a la meitat del dia trobo que està prou bé.
Quatre mails. Quatre!
Un l'obro amb una mica de recel. Per què m'envia un mail si ja sé què m'ha de dir?
El llegeixo, i em poso a riure. Resum del mail: em recordo que el dia dels dos esmorzars és el teu sant. Ein? I això, de què et ve? Si el meu sant no el coneix ningú! Si les noies que es diuen com jo el cel.lebren totes un altre dia. A més, tu hauries de tenir el cap ple de pardals i no recordar-te d'aquestes coses!
Però, no sé, m'ha fet il.lusió de que algú es recordés de mi. Una petita sorpresa que fa il.lusió.
I vinga, em poso amb la següent cosa. La tercera de la llista. Recordo una recent conversa amb el meu jefe...
- Això ho hauries de fer així.
- Ah! És que no sé com fer-ho.
- No?
- No, ho vaig intentar i no em funcionava.
- Doncs es pot fer. Jo he vist algú altre que ho ha fet. Així que es pot fer.
Conclusió: m'he d'espavilar a fer-ho, a veure si ho aconsegueixo. El problema és informàtic, i és una mica... estrany? Diríem que és un problema que només pot tenir la gent que treballa amb linux i del meu ram...
Senyor google, sap la resposta?
Sí, és clar... Vaig a parar a una pàgina incomprensible. Hi ha tants passos que em marejo i tot. Una altra pàgina. Encara és pitjor. Buf...
Mitja horeta després, he entès què m'explicava a la primera pàgina, així que ho provo amb una coseta petita, a veure si m'ho agafa. Es tracta de fer un gràfic "a la cega" (sí, rotllo Matrix...). El que faig té molt mala pinta. I arriba el moment...
Tres instruccions. Obro la consola. Primera instrucció. No es queixa. Segona. Tampoc. Tercera... tampoc! Com per saber-ho fer sense preguntar al google!
I obro la imatge. Les dècimes de segon que triga a obrir-se estic expectant.
I... sí!!! Funciona :-) Què pot ser millor que veure que una cosa que acabes de fer funciona?
Un quart d'hora més tard, i després de compilar les imatges com 10 o 12 vegades, ja tinc el que volia! Bé, el que m'han demanat... I ho he fet jo soleta! Bé, amb l'ajuda del google...
I, mentre em miro la imatge, somric. Segur que la felicitat està en aquestes petites coses :-D
Publicat per Llum a les 21:27 9 comentaris
Etiquetes de comentaris: moments d'optimisme
diumenge, 25 de maig de 2008
En pau amb el món
Recordo que un dia vaig explicar a algú com es feia una cosa. Aquesta persona era important per mi, però jo estava convençuda que jo no tenia cap importància per aquesta persona. El temps m'ha donat la raó. Però ara, amb el temps, m'adono que no em penedeixo d'haver-li ensenyat unes quantes coses. Potser es va aprofitar del que li vaig ensenyar, però no m'importa. Jo li vaig voler ensenyar, i vaig ser feliç així. Com em va dir algú un dia, així no arribaré mai enlloc, però no m'importa. Prefereixo estar bé amb mi mateixa i no arribar mai enlloc que guardar-me les coses que sé per mi, arribar a algun lloc, però no estar contenta amb mi mateixa.
Un dia, quan ja estava claríssim que no existia per aquesta persona, la vaig veure de lluny. La persona no em va veure. Era impossible que em veiés, per on era jo. Però jo podia veure el que feia. I, casualment, es va trobar en una situació en què havia d'utilitzar el que jo li havia ensenyat. Volia marxar, no volia veure-ho, però la curiositat va poder més que jo.
Aquell dia em vaig sentir molt bé. Perquè la persona va anar fent les coses tal com jo li havia explicat. Em sentia a mi mateixa repetir-li com es feien, què havia de fer primer, i què havia de fer després, i com. D'una forma, o d'una altra, cadascú té la seva manera de fer les coses, i aquella era la meva manera de fer-les. Veia com ho feia, i fins i tot, si no hagués sabut qui era, hagués vist que era de la meva escola. Hi veia els meus propis raonaments, la meva forma de fer les coses.
Feia uns dies que estava una mica enfadada amb el món, tot i que no ho sabia. Hi havia alguna cosa que em remenava per dins, però no sabia exactament ni què era, ni d'on sortia. Fins i tot crec que no sabia que estava enfadada amb el món.
Però avui una casualitat m'ha fet somriure. M'he trobat amb una cosa que ha fet algú. Algú que fa temps que ha passat a la història, malgrat que jo no volia que ho fes, però hi ha coses que queden molt clares quan les veus. I m'ha fet gràcia, perquè el que he vist és una cosa que jo li vaig ensenyar. Una altra persona, la mateixa situació. Algú que era molt important, però que em va allunyar (com sempre). Però les coses queden, i m'ha agradat veure que, com a mínim, té una petita influència meva.
M'he recordat de l'estació de Passeig de Gràcia. Suposo que a tots ens queden coses de la resta de la gent. Més de les que ens agradaria.
I m'ha vingut una pregunta al cap. Aquestes persones es recorden de mi, quan fan això que els vaig ensenyar?
Ho sé, ho sé, és un pensament molt egocèntric. Però avui, al meu ego li ha anat molt bé veure que, com a mínim, tot i no poder formar part de la vida d'una persona, ni tan sols tangencialment, aquesta persona encara conserva influències meves.
Per cert, si algú està intrigat pel puzzle, que li pregunti a la Laia... dic... aquí hi ha un parell de fotos... La primera, tal com està aquest puzzle a mig matí (suposo que a mitja tarda haurà millorat una mica).
I, és clar, perquè es pugui veure bé, si algú vol endevinar què és, primer la part de la dreta. Aviso: a part dels peus (que tothom veu), també es veu una mica un tros de contorn d'una altra cosa que, potser, es pot començar a endevinar què és.
I la part de l'esquerra, on es veu una mica del fons i es pot intuir de què està format...
Publicat per Llum a les 11:56 6 comentaris
Etiquetes de comentaris: divagant
dijous, 22 de maig de 2008
Resum (molt resumit) dels dos últims dies
Vegades que m'he trobat a mitja casa sense roba i, sense haver avisat que vindrien, han vingut els paletes: Una.
Vegades que he jugat a atrapar amb el gos: Dues. Una volent, i l'altra per obligació (sense comentaris).
Vegades que m'han convidat al dia dels dos esmorzars: Dues. Una com a persona, i una altra com a organització, però és que qui ho ha fet no sap que tinc el mail redirigit i m'han arribat els dos a la vegada... M'ha fet gràcia, perquè vaja, suposo que ja s'imagina que jo miro els dos mails. O no?
Vegades que ha sonat el mòbil, l'he sentit i no l'he agafat: Una. Buf, i als dos segons me n'he penedit, perquè ha arribat un sms: "Quan puguis trucam. Gracias." Encara he de trucar... És que em fa una maaaaaaaaaaaaaandra...
Vegades que ha sonat el mòbil i jo no el tenia a prop: Cinquanta? Una, la persona del paràgraf anterior, que ha repetit l'sms. La segona, les meves tietes (bé, la segona, i la tercera, i la quarta...) Per què sempre em truquen 50 vegades al dia quan estic sola a casa? La tercera (per dir-ho d'alguna manera...) el jefe. O tot el dia sóc al lavabo o sempre em truca just en el moment precís. I, és clar, just després truco jo i em sembla que al final ja es catxondeja de mi, per tot plegat...
Vegades que he estat a punt d'anar a dormir amb la porta del garatge (per la que es pot entrar a casa) oberta de bat a bat: Una.
-------------------------------
Si publico això és perquè he acabat el que volia acabar. Bien! I demà (o avui) serà un altre dia. Amb més feina. Però això ja estarà fet. Acabat. Bé, li faltarà una altra passada, però aquesta part ja estarà. I ja seria hora!! !
I, com sempre, descobreixo que necessito canvis. Hi ha coses que no m'agraden. Però ara ja és massa tard. Demà. (O avui).
Publicat per Llum a les 6:57 9 comentaris
Etiquetes de comentaris: cosetes del dia a dia
dilluns, 19 de maig de 2008
El dia que tens més coses a fer...
... és el dia que apareix algú amb una llista de coses, que podria haver vingut durant uns quants mesos, però que ve ara, i està una hora preguntant-te coses.
... és el dia que reps un mail dient que demà vindrà, amb una llista encara més llarga que la del que ha vingut avui.
... és el dia que se t'acudeixen més idees per fer coses noves. Que vaja, jo crec que, si vols ser creatiu, el millor que pots fer és tenir un termini d'entrega, una cosa que has d'acabar (o vols acabar) en dos dies, i llavors... llavors se t'acudiran totes les coses imaginables.
... és el dia que acabes a les 10 del vespre amb una llista gairebé ni començada... i et preguntes què fas queixant-te. Ah, sí! Que ara hi tornes!
què carai! A veure si faig alguna coseta més de la llista abans d'anar a dormir...
Publicat per Llum a les 21:57 9 comentaris
Etiquetes de comentaris: petites reflexions
diumenge, 18 de maig de 2008
Finestres
Avui he escoltat molta música. Moltíssima. I estava dubtant quina cançó posar. Totes em semblaven adecuades, i millor no dic què he estat escoltant... Però al final, em quedo amb una, que és repetida, però no m'importa. Sí, ja sé que em faig pesada. Però, i què? Crec que aquesta cançó és molt apropiada per avui. I avui vull ser optimista. A més, el vídeo m'ha fet molta gràcia :-)
Però abans de ser optimista, el puzzle. Vaig dir que el primer que encertés què era tenia premi? Un premi virtual, és clar, però un premi...
Avui el puzzle ha evolucionat molt. És clar que era la part "fàcil". Ara tocarà omplir el fons de coses verdes, marrons i negres, gairebé totes les peces iguals... ara anirà poquet a poquet. Però, de moment... (clicant es veu millor).
I, com que hi ha reflexe, dos trossets. El primer, la part de baix, el tros que es veu fet:
I el segon, la part de l'esquerra:
Què serà?
I sí, sóc optimista. Perquè... encara no sé ben bé per què.
Perquè el dia dels dos esmorzars aquest any coincideix amb el meu sant. Però... però no m'hi han convidat... Tot i que... puc dir encara? Queda molt poc, però... bé, sí, m'hi convidaran, no?
Aquesta setmana em quedo d'ama i senyora. Això vol dir que... puc fer el que vulgui! Mmmm... malauradament, també vol dir que augmenta la feina, en una setmana que ha de ser ja dura de per sí... Això vol dir que, segurament, no hi hagi notícies meves en uns dies. I em sap greu deixar aquest pseudo-post, però... així hi ha temps per anar pensant què és el que hi ha al puzzle :-)
Ha plogut, i molt! Almenys a casa. M'agrada mirar per la finestra, quan plou. I l'olor de la terra mullada. I... i si ha plogut així, és que tot ha d'anar bé :-)
I suposo que em podria dir burra a mi mateixa. Segurament, sí. Però... però jo no sóc així. Vull dir que fer el que he fet es pot considerar d'una persona burra, però si hagués fet alguna altra cosa, no seria jo. Així que sóc optimista perquè... perquè... no ho sé, per què.
Però sé que hi ha moltes finestres. Moltíssimes finestres. Des d'on veure com plou. O com fa sol. Des d'on riure, i des d'on plorar.
Avui no tenia post. I, ostres! He escrit molt, per no tenir post!
Però no volia deixar el post antic durant uns dies. Perquè potser demà necessiti escriure, però dubto que ho faci. I sé que tampoc ho voldré fer. I em pregunto per què sempre que em quedo sola a casa, hi ha alguna cosa que em fa sentir així? Sola, perquè em caiguin les parets a sobre? Si normalment m'encanta estar sola a casa!
I... i... M'agradaria que fos com... però no, suposo que canso. Com sempre. L'altre dia, a la feina, es reien d'algú, perquè era el que havia aguantat menys temps els companys. Que, per una cosa o una altra, sempre acabava canviant de company. Però llavors vaig pensar-ho fredament... A mi els companys de feina encara m'han durat menys! D'acord, tots els canvis són justificats, però... bé, doncs que això. No hi ha ningú que m'aguanti massa temps. Per què serà?
Però tot té solució, no? O no, però és igual. Tot tindrà solució algun dia, segur. Tot arribarà.
Jo, de mentres, vaig a mirar a veure si faig una mica més de (CENSURAT) abans no se'n vagi la llum natural. Dic, de puzzle :-)
Publicat per Llum a les 18:42 6 comentaris
Etiquetes de comentaris: divagant
dissabte, 17 de maig de 2008
Què faig, aquí?
Què faig, aquí? Ara no hauria de ser aquí. Ara hauria de ser...
Per què em vaig pensar que avui, a aquestes hores, no seria davant de l'ordenador?
Però sóc aquí, mal que em pesi. Per això em vaig estar menjant el coco tota la setmana? Bé, tota la setmana no, però quasi...
Suposo que avui podria dir que sóc lletera, tot i que no em vaig pas muntar cap història.
Només que avui, a aquesta hora, no seria a casa.
----------------------------
Actualització 21:46: Vinga, anem a posar una mica d'alegria al post (tot i que em fa molta més gràcia aquest, em recorda el pont de Tacoma). He dit mai que tinc uns quants còmics al lector i que no acostumo a mirar regularment, perquè em guardo per si tinc un moment baix?
Que no us fa gràcia? A mi, sí. Però sempre podeu mirar el post d'en Jansy. El vídeo és boníssim. Com he rigut!! !
Publicat per Llum a les 21:26 2 comentaris
Etiquetes de comentaris: moments per oblidar
divendres, 16 de maig de 2008
Construir, no destruir
Quan vaig començar a treballar amb linux, vaig descobrir un joc. Es deia Lincity. Tu començaves el joc amb un tros de terreny, i havies d'anar construint una ciutat. Començaves amb els camps, després casetes; quan tenies prou casetes, podies construir escoles. I quan feia temps que tenies escoles, instituts i universitats. Havies de crear tot el que hi ha d'haver en una ciutat, i, si ho feies bé, la població sobrevivia. I fins i tot podies crear coets, per si hi havia massa contaminació, fugir del planeta i anar a altres planetes. El joc s'acabava quan marxaves amb els coets, crec. No ho sé, fa molt de temps, d'això...
El joc em va cansar de seguida. No m'han agradat mai els jocs per jugar-hi sola. Sempre he volgut jugar amb algú més, compartir els jocs. Si no jugo amb algú altre, és molt difícil que jugui... Bé, sí que puc jugar, però als jocs que puc jugar, sempre me'n canso aviat.
També em canso molt aviat dels jocs en els que sempre guanyo. Guanyar sempre és avorrit. Perdre, no. Perdre és un repte, però guanyar sempre és avorrit. I ara, per exemple, em ve cert joc de la DS al cap, un que calcula l'edat mental. 20 anys, que és el mínim, des del segon intent, i sempre més 20 anys. M'avorreix. Encara no entenc com la gent treu edats mentals de 80 i tants... o com no poden baixar de 40 i tants... si és que jo ho faig sense voler-ho fer bé del tot, fallant alguna cosa, o anant a poc a poc a posta... i em segueix dient que tinc 20 anys! Si no fos perquè a l'altra gent els diu diferent, diria que la màquina no funciona!
Me'n vaig de tema...
M'agraden aquests jocs en què tu parteixes de zero i vas construint una comunitat. Però jocs com el Lincity m'avorreixen, perquè no m'agrada jugar sola. Però, d'altra banda, i tot i no haver-los provat (hauria de provar-los abans de dir, no?) els jocs bèlics no m'agraden. No vull jugar a un joc en el que he de construir en un planeta, per crear guerrers i naus de combat, i anar a conquerir altres móns. No vull destruir els móns dels altres. Però tampoc vull jugar sola.
A vegades em pregunto si existeix un joc així. Un joc com el Lincity, sense haver de destruir la resta de la gent. Però un joc on no s'hagi de jugar sol. Suposo que una cosa així no té cap sentit. I estic pensant en un lloc on es pugui comerciar amb el veí, que si ell té moltes patates, te les pugui intercanviar per pèsols. O pel que sigui. Però sense guerres. Sense batalles. Una vida tranquil.la, on es pugui anar construint, i si es vol, amb alguna classificació de qui és el més ecològic, o el que més produeix, o...
Però suposo que sóc una idealista. Suposo que ningú més voldria jugar a un joc així. Al cap i a la fi, què serien els jocs d'estratègia sense batalles? Que jo sigui pacifista i no hagi volgut jugar mai a aquests jocs, no vol dir que la resta de la gent que juga a aquests jocs no vulgui competir amb els altres fent guerres. Guerres virtuals, però guerres, al cap i a la fi.
Perquè, de totes maneres, a la vida real sempre ha estat així, no? Quan deixaré de somiar en un món millor?
Publicat per Llum a les 16:21 9 comentaris
Etiquetes de comentaris: divagant
dijous, 15 de maig de 2008
I a qui li importa?
El pitjor moment del dia:
D'acord, m'ha quedat clar. No sóc tonta del tot. Però, de cop, somric. I a qui li importa? A mi, no! De fet, fins i tot potser faré allò. Però no ho faré per tu, sinó per mi. I somric. Ai! Ja veuràs quan vingui la patacada... Perquè si això ha sigut el pitjor moment del dia...
També he decidit que sí. Al final, he decidit que sí. Sé que el meu pare s'enfadarà. Però també sé que ja no sóc una criatura, encara que em segueixi tractant com si tingués 12 anys. Segurament sigui culpa meva. Si a l'adolescència no li hagués fet ni cas... Però no, era bona nena, i sempre em portava bé, i sempre feia el que em deien. I aquí estem. Amb gairebé 30 anys, però com si en tingués 12.
S'enfadarà. Segurament es passi un parell o tres de setmanes sense dirigir-me la paraula. No seria el primer cop. I sap que funciona. Sap que fa això i llavors jo em passo mesos, potser anys, sense fer res per por a que torni a passar. De fet, aquest cop he estat a punt de dir que no perquè sé que s'emprenyarà, i molt. I també sé que no faig res de dolent. Però és clar...
Però m'és igual. Al cap i a la fi, d'aquestes dues o tres setmanes, se'n passarà una fora, i si no em parla, serà una setmana que igualment no me n'enteraré. A més, si ell pot anar de vacances, per què jo, que sóc adulta, no puc anar a sopar?
Ah, sí! He d'anar a arreglar-me el desastre que em vaig fer als cabells... Ja han crescut una miqueta, així que suposo que es poden tallar i quedar una cosa acceptable. És que és ben bé... I ara m'estava fent una pregunta. Tinc ganes de... Rossa o pèl-roja? :-P No del tot, però bastant... Aquest cap de setmana no hi aniré pas. El següent, potser. Jeje. Rossa o pèl-roja? M'ho jugo als daus? En tinc ganes, coi! I no m'importa aquella dona que fa d'ajudant, que ja fa un parell d'anys em va dir: "Així????????? Si això ja no es porta!" Sí, i què? El meu cotxe tampoc es porta, però a mi m'agrada. Que no puc tenir estil propi? Vale, no sé si triar rossa o pèl-roja, però això no vol dir que no tingui estil propi. Que coi, ahir anava tota fosca i em vaig veure al passar per davant d'un aparador i em vaig fer por i tot!!! I els cabells han de fer conjunt amb tota la resta... I si em pinto els cabells del color de les ulleres? :-D
Ah, sí... El meu pare es posa així perquè no li agraden els meus amics. Bé, siguem sincers... no li n'agrada un en particular. Quan el té al davant, li fa bona cara, però després... I, és clar, si vaig amb aquesta colla, ja s'emprenya. Ejem... Però jo ja sóc grandeta. Bé, de fet, l'altre dia una nena em deia "vieja"... I s'hi haurà de posar fulles, perquè d'amics no me'n sobren, que diguem, i aquests són bona gent, i tenen un lloc per mi, que jo accepto amb un somriure.
Publicat per Llum a les 21:08 7 comentaris
Etiquetes de comentaris: paranoies
dimecres, 14 de maig de 2008
Prontos
Sí, tinc prontos. Ho sé, tenir prontos no és bo. Però, com diu algú, val més tenir un pronto, que no pas deixar-les anar amb mala llet quan ha passat molt temps.
Aquest matí hi ha hagut una cosa que m'ha sabut greu. I he vist venir el pronto. L'he vist venir...
I ara estic contenta. Estic contenta, perquè la cosa s'ha acabat en un missatge al twitter, i una coseta petita més. I prou.
Bé, per dintre ha sigut pitjor. Però després d'agafar el cotxe i de "barallar-me" amb unes quantes persones (no m'he barallat ni discutit amb ningú, és una forma de parlar), ara... què carai, ara encara em sap greu.
Sé que he d'escriure això o no em podré posar a treballar. Però bé, ho deixo com a esborrany, perquè es publiqui al vespre, quan encara no seré a casa. Ho escric, ho deixo anar, i em quedo millor. I si durant el dia me'n penedeixo, doncs l'esborro, i tothom tan content. Sinó, quan encara no hagi arribat a casa, el post es publicarà.
Té a veure amb les relacions personals, per dir-ho d'alguna forma. Si penso en el passat, m'adono que la història de la meva vida és sovint la mateixa: algú em cau bé, però jo no li caic bé. I sé que això no es pot arreglar. Sempre havia pensat que era una cosa que jo podia arreglar, fins que un dia em vaig trobar en el cas contrari. Sí, només un dia, però ho vaig passar fatal. Per què? Perquè jo no suporto arrastrar-me, però hi ha gent que sí que ho fa, i em vaig arribar a trobar amb què la única persona amb qui m'ha passat el contrari, es va arrastrar moltíssim. Potser el problema era aquest.
El problema, suposo, és el de sempre. Algú que em cau bé, i que m'agrada saber què fa, però tot i les seves paraules, els fets fan veure que no li importa gens el que faci o deixi de fer. I no és el primer cop.
M'he enfadat, i he pensat que era una molt mala manera de començar el dia. Que si el dia començava així... com acabaria?
Així que he pres una decisió. Un pronto. Un pronto que no era fer res, però que farà. Tot i que el puc tirar enrere quan vulgui, així que...
Però estic contenta. He aconseguit que, si aquesta persona se n'adona, ho vegi. Si no se n'adona, està clar que realment li importa una merda el que faci. I si se n'adona, doncs veurà que he vist que li importa una merda el que jo faci. I per què estic contenta? Doncs perquè he aconseguit fer-ho sense tirar-li tota la cavalleria per sobre.
I això no vol dir que no m'hagi sabut greu.
Ni que tiri enrere el pronto que m'ha vingut. Que no és res dolent, que no li faré cap mal. Només que... realment, fer el que volia fer per aquesta persona, no crec que tingui sentit, vist el que li importa el que faci.
Tinc temps per pensar-m'ho... però no crec que tiri enrere el pronto.
Migdia i ja m'he carregat un tros de post... És que no està en concordància amb el dia. El dia ha començat fatal, però... Bé, abans de començar, crec que he de dir que aquesta setmana no em feu massa cas, que tinc les hormones revolucionades. Fins que les hormones es calmin, és possible que... és possible que estigui una mica inestable. Sobretot si no se'm passa ràpid el (CENSURAT, és el que té tenir un post sense publicar...).
Ara mateix crec que tiro enrere el pronto... Bé, segueixo pensant que no té cap sentit, però no sóc una amargada. Sóc...
Algú m'ha dit una cosa. No sap què m'ha dit. Bé, sí que ho sap. El que no sap és que... el que no sap és que el que m'ha dit... Bé, que el que m'ha dit m'ha fet adonar d'una cosa. Un flash. Però amb una diferència...
El flash té a veure amb mi!! !
Sí, té a veure amb mi. De cop, m'he adonat d'una cosa. M'he adonat que no (CENSURAT), perquè (CENSURAT). I ara somric. Perquè he fet un gran descobriment sobre mi, i és una cosa bona, i... Que estic contenta.
Perquè, just en aquest moment, no tinc dubtes. I se me n'acudeixen uns quants. Moltíssims. Però tots tenen a veure amb el que diu la resta de la gent. Però no m'importa el que diu la gent. I, de fet, crec que no m'ha d'importar, però llavors ho lligo amb la primera part del post, i m'adono que no he de fer cas del que diu la gent, perquè moltes vegades donen consells però no els importa el que et passi realment.
I m'adono que l'únic problema de tot plegat, l'única cosa que em preocupava, era el que pogués dir la gent. Jo ho veig bé, però... no ho sé, sé que hi ha molta gent que segurament no ho vegi bé. Però... al cap i a la fi, a qui li importa? I, facis el que facis, sempre hi haurà algú que et criticarà.
Però, si l'únic dubte és el que dirà la gent, i... i no m'importa el que digui la gent... Doncs endavant, no?
Bé, no és tan senzill com endavant, però endavant de totes formes :-)
Publicat per Llum a les 21:00 6 comentaris
Etiquetes de comentaris: cosetes del dia a dia
dimarts, 13 de maig de 2008
Mira què sé fer!
Hi ha un parell d'imatges que em venen al cap. Les imatges d'un adolescent, envoltat de noies, agafant la moto i passant pel carrer aixecant roda. O qualsevol altra tonteria. Un "mira què sé fer", que en el seu moment no en vaig fer cas, però que aquest matí m'han vingut al cap i no me'ls puc treure de sobre.
Però, és clar, també m'he recordat d'una història que va començar divendres i va acabar diumenge. La situació: un lloc ple d'homes, i tres o quatre dones pel mig. Una de les dones, jo (és clar, si en parlo, és que jo hi era). Havia quedat que li explicaria una cosa a un d'ells. Així que quan vaig arribar, vaig anar on era. No li podia dir res, i no podia anar fins on era, així que esperava que mirés per fer-li un senyal perquè s'acostés. Però el bon noi no mirava ni a la de tres.
Però, és clar, he dit un lloc ple d'homes. Així que dona que entra, dona que es veu. Encara que només sigui perquè és algú diferent. Total, que al cantó del noi en qüestió hi havia un altre noi que jo no havia vist en ma vida. I què va passar? Doncs que el noi es va començar a pensar que l'estava mirant a ell, i va començar a somriure'm. Un tercer, que voltava per allà, es mirava el noi que es pensava que jo em mirava, i jo pensava que a aquest tercer li agafava un atac de riure.
Així que jo intentava posar-me de forma que el que havia de parlar amb mi em veiés, i l'altre no. Però tot i així, el que jo no coneixia de res es girava, quan jo voltava per allà, i m'anava somrient.
Al final vaig desistir i em vaig esperar a que el que havia de parlar amb mi sortís d'allà pel seu propi peu, sense cap senyal meu.
El diumenge encara va aparèixer un quart. Un que el divendres estava a prop dels dos (el que no em veia, i el que no m'hauria d'haver vist). Una de les primeres coses que va fer va ser venir a riure una estona, a costa del pobre que es pensava que el mirava. I és que, mare meva, com arribem a fer el ridícul quan ens creiem una cosa que no és! Que no veure les coses ens deixa una mica com si estiguéssim a la Lluna, però creure'ns una cosa que no és... mare meva, com vam riure!
Però ens centrem en diumenge, una estona més tard, i amb el mira què sé fer.
No hi ha ningú més per allà. Hi ha un munt de gent a prop, però estan fent altres coses. Jo he sortit a prendre l'aire i veig que algú altre també. I, de cop, sento que em diu "mira què faré". La pilota no és l'adequada. El que vol fer, no ho fa amb l'extremitat adequada (ni per la pilota, ni pel que vol fer). "Si home, i què més?" "Ja veuràs com sí".
Pues va a ser que no... I no només això, sinó que... millor no explico el que va fer, perquè va haver d'acabar demanant perdó... i no a mi.
Una estona més tard, estic allà mateix amb una nena. La nena em diu: "Mira què faig!" I jo penso que es foterà una nata de campionat. Efectivament, no triga massa a anar per terra. Però la nena continua. I penso que tornarà a caure. Fins que torna a aparèixer. "Mira, això ho has de fer així, i aixà". D'acord, amb l'així i l'aixà la nena millora moltíssim. Però tot i així segueixo pensant que continuarà acabant per terra. Així que li diu: "Deixa'm, que t'ensenyo com ho faig." I jo penso que acabarà per terra, vist el que ha fet amb la pilota. Però no, no cau per terra. I li va explicant a la nena com ho ha de fer, fins que intenta fer floritures.
La nena se'n va, avorrida. I continua allà, amb el "mira què sé fer". I altre cop estic jo allà, mirant el "mira què sé fer", sense saber massa què fer.
(Ho sé, el post acaba una mica penjat. Però és que no sé com acabar-lo.)
Publicat per Llum a les 21:10 5 comentaris
Etiquetes de comentaris: moments
diumenge, 11 de maig de 2008
El més calent...
El divendres vaig portar feina per fer el cap de setmana. Feina que hauria d'estar feta. Alguna cosa que necessito per demà a primera hora del matí...
La feina encara és al cotxe (...) D'acord, ara m'hi poso. Puc fer el que he de fer abans de demà al matí. M'hi posaré d'aquí a una estona, des del llit, i en un moment ho tindré fet. Substituiré la lectura per la feina, com porto fent... buf! Molts dies!
Avui m'he recordat d'un acudit que em van enviar fa mooooooooooolt de temps. Un en què es veia l'evolució d'una persona "jove" i una persona "gran". La jove començava el dilluns feta pols i durant la setmana s'anava recuperant, fins arribar a estar bé el divendres. La gran, just el contrari. Jo aquesta setmana la començaré com una persona jove i... espero acabar-la també com una persona jove...
Ara mateix estic una mica marejada. Res de dolent, però estic marejada. Tot i així, somric. Si aquesta tarda algú m'hagués preguntat què era la felicitat, hagués dit que estar al voltant d'una taula, jugant a jocs de taula. I rient. D'acord, i guanyant. És que sóc com una criatura...
Però ara veig que el més calent és a l'aigüera, i tot i així no he pogut resistir la temptació de passar-me per aquí. Ho prometo, de seguida vaig a dormir! Dic a fer la feina que he de fer abans de demà al matí!
Estic feta caldo. Si parlo amb accent xava... em deixaran fer festa, demà? És que, com ja deia ahir, ja tenim una edat, i necessito un dia de festa per recuperar-me del cap de setmana :-)
Ah, sí! Fa un quartet d'hora m'han convidat per la setmana que ve, pel cap de setmana. Mmm... Crec que m'hauré d'anar recuperant durant la setmana, i això que aquesta setmana serà dureta...
Publicat per Llum a les 22:23 9 comentaris
Etiquetes de comentaris: cosetes del dia a dia
dissabte, 10 de maig de 2008
Ja tenim una edat...
Avui no hi havia d'haver post. D'una banda, no tinc ganes de parlar de festes familiars. Per què he hagut d'acabar en un dinar de 3 hores i mitja entre les 3 dones que em cauen pitjor de tota la família? He sentit més tonteries avui en 3 hores que en els últims 3 anys. I he vist córrer més ganivets d'esquena a esquena que, potser, tot el que porto de vida. Jo, per sort, m'he mantingut callada, observant, i guardant determinada informació pel dia que els ganivets m'apuntin a mi...
Tampoc vull parlar de demà. Parlar de demà abans de demà ha de portar mala sort. Per força.
I tampoc vull parlar d'ahir. Però no perquè sigui dolent.
Així que estava jo sense post fins que els comentaris de la Laia, sobre que podia somiar el que volia, m'han recordat una cançó molt antiga. Bé, potser no tant, però a mi em porta al cole. I d'això ja fa... més de vint anys?
M'ha fet molta gràcia veure aquest vídeo. Quines pintes!!! Però també m'ha fet molta gràcia veure que jo podia cantar tota la cançó, d'una punta a l'altra, sense dubtar en una sola paraula. Bufa! I això que feia anys que no sentia aquesta cançó! Segurament va ser un gran èxit al cole i la deuria cantar tothom i per això em va quedar gravada. Però ha sigut veure escrit això de que es poden dominar els somnis i aparèixer la cançó al meu cap. I ara, com me la trec de sobre?
També m'han fet gràcia altres coses. Una m'ha recordat a demà (jaja! Com no!) I ara estic molt encuriosida, perquè és massa casualitat. I si...? Però, és clar, si pregunto això, em tractaran de friki total, i al cap i a la fi, no ve a cuento. Però m'ha fet molta gràcia.
Apa, torno a escoltar la cançó. Ja que se m'ha enganxat, almenys que escolti quan canten ells!
Publicat per Llum a les 22:05 8 comentaris
Etiquetes de comentaris: cosetes del dia a dia
divendres, 9 de maig de 2008
Soledat
Mmm... Avui no hi sóc... Però, segurament, a l'hora a la que es publiqui aquest post, estaré fent una cosa relacionada amb el post, així que...
Em queixo quan he d'estar massa temps sola. No m'agrada. Però...
Però he descobert que necessito estar sola. Necessito una estoneta amb la radio o amb l'mp3 i que ningú em digui res.
Necessito algun moment:
- Sola al cotxe, conduint, amb la radio.
- Sola pel carrer, amb l'mp3, caminant amb o sense rumb, sense tenir res al cap.
- Mitja horeta amb un llibre, llegint alguna història que em porti a algun món que no existeix i no pot existir, on el meu cap crea imatges.
Una estoneta de pau, de soledat. Una estoneta on ningú digui res en una bona estona.
Ara hauré d'anar a dinar. No m'esperen. Hauré de baixar, a veure si trobo algú per anar a dinar. És que... és que m'agrada la soledat, però no vull dinar sola. Contradictòria com jo mateixa.
Després de dinar intentaré escapar-me a caminar una estona per la platja. És curiós, la platja només m'agrada a l'hivern...
Publicat per Llum a les 22:13 8 comentaris
Etiquetes de comentaris: amb llapis i paper
dijous, 8 de maig de 2008
Tarannà
Aquest matí, quan he arribat a la feina, el primer que he fet ha sigut mirar el mail, com sempre. I allà m'hi esperava una sorpresa...
Des del dia, ja fa uns quants anys, que em vaig descuidar de l'aniversari d'una noia, no perquè no sabés quin dia era, sinó perquè no sabia a quin dia vivia, quan és l'aniversari d'algú important a la meva vida, rebo un mail.
El problema és que, quan la gent deixa de ser important, o quan es perd el contacte, les persones continuen estant a la llista, i els mails segueixen arribant. Que, precisament, és el que ha passat avui.
Se m'ha passat pel cap fer veure que no he vist el mail. Se m'ha passat pel cap esborrar l'entrada a l'agenda, de forma que no em torni a avisar més. Però...
Però no he pogut. Ja fa temps que no parlem. I no es tracta ara d'explicar el que va passar. Ja fa mesos que va fer malbé unes coses que m'havien costat feina de fer. I sense avisar. Ja fa mesos d'aquell dia, on sé que li vaig dir alguna cosa que no li hauria d'haver dit, però s'havia anat allunyant, fins que va trencar l'últim vincle que tenia amb mi, de la pitjor forma possible. Li vaig dir com fer-ho sense carregar-s'ho, però costava una mica més d'esforç que no fer-ho malbé tot. Tampoc no massa.
Sé que no hauria d'haver dit res. Però no ho he pogut evitar. No m'hi he explaiat massa, però alguna cosa a dintre meu m'ha fet posar-m'hi en contacte per desitjar-li un bon aniversari. I sé que no contestarà. No espero cap resposta. Més que res, perquè sé que si hi ha alguna resposta, serà una resposta que no voldré, perquè no serà amable, sinó tot el contrari.
Però el meu tarannà és així. No ho he pogut evitar. Si no ho hagués fet, em sentiria fatal amb mi mateixa per no haver-ho fet, ho havia de fer per sentir-me bé amb mi mateixa. I, ara que ho escric, veig que és una raó molt egoista per felicitar algú... Una altra cosa seria si no ho hagués vist, si el mail no m'ho hagués recordat. Però un cop recordat, no he pogut fer res més.
I m'he posat a pensar en el tarannà. Ahir vaig llegir un post. Volia deixar un comentari, però no tenia ganes d'anar per altres llocs portant la contrària. I ara ho escric aquí, que no sé pas què és pitjor. Però, no ho sé, ho vaig llegir i em vaig sentir malament, com si fes les coses malament. No ho era, però podria haver sigut una crítica a mi. Però no, no em penso sentir malament per ser així, el meu tarannà és així, i si jo sóc feliç així...
No puc evitar ser lletera. Està en el meu tarannà. No puc evitar pensar en el futur. No puc evitar fer-me il.lusions. No puc evitar veure una cosa i començar a fer volar la imaginació. M'agrada fer volar la imaginació. M'agrada pensar en un futur, que d'alguna manera és millor, o pitjor, però m'agrada pensar en el futur. Potser hauria de pensar més en el present i no en el futur, però no ho puc evitar.
La fàbula aquesta de la lletera és això, una fàbula. O un conte. Amb un ensenyament final: no facis volar la imaginació, perquè llavors cauràs. Cauré?
Doncs si caic, em tornaré a aixecar. Com si fos la primera vegada...
Tota la vida he pensat en el futur. Tota la vida he somiat. I sé que, si somio, és que tot va bé. Si tinc una raó per somiar, si tinc alguna raó per pensar en un futur, tot va bé.
El dia que deixi de somiar, el dia que deixi de somiar en el futur, aquell dia ja em podré morir. Em podré morir perquè no tindré cap raó, ni real ni imaginària, per tirar endavant. I, encara que visqui, seré com una morta vivent, sense rumb.
Els somnis poden ser coses molt petites. O molt grans. Però, d'una manera o una altra, tinc tarannà de lletera. Encara que estigui mal vist. Això m'és igual. Jo no vull renunciar als somnis.
Deu ser el meu tarannà.
Publicat per Llum a les 19:59 17 comentaris
Etiquetes de comentaris: divagant
dimecres, 7 de maig de 2008
Allegro? No, Allegro no, Prestissimo!
Pensava començar a viure la vida en Allegro, però poquet a poquet. Sí, ja sé que això és una contradicció, però ja vaig dir que l'Allegro no tenia res a veure amb fer les coses ràpid, només era una forma d'expressar-me.
Aquest cap de setmana pensava tenir una oportunitat, i pensava aprofitar-la. Introduir l'Allegro a la meva vida mica en mica.
No ha sigut fins avui que m'he adonat que a partir de demà la meva vida estarà plena d'Allegros...
Resumeixo:
Dijous. Ai, dijous! Sé que m'ho podria prendre Lento. Lentíssimo. Però no, n'estic farta, he d'agafar el toro per les banyes. Per més que ara sàpiga que em costarà. Però sí, ho he de fer. Demà. Sé que em costarà. Sé que em voldré tirar enrere i amagar el cap a sota l'ala. Però ho faré. Segur. De fet, ja he dit que sí. Així que no em queda més remei. Començarà l'Allegro.
Divendres. Ai, divendres! Divendres sortiré de casa abans de les 7 del matí, i dubto que hi torni abans de les 2 de la matinada. Pel camí, tinc un parell d'Allegros. I tant que sí! De fet, un dels dos era el primer Allegro que em va venir al cap. Ara no em puc tirar enrere, no?
Dissabte. Dissabte no tinc gaires opcions per Allegros. Què dic, que no tinc gaires opcions? Dissabte he de ser molt valenta. Tinc una mega-festa familiar, amb una part de família que... millor ho deixo en punts suspensius. Fa anys que critiquen amb mala llet tot el que faig. I jo abaixo el cap, i faig veure que sóc tonta. Però... i si aixeco el cap i deixo anar comentaris? Total, com que sóc tonta, puc deixar anar comentaris sense voler, d'aquells amb doble sentit... Seré capaç de fer-ho? I, el que sembla més complicat: seré capaç de fer-ho fent cara de bona nena?
Diumenge. Ai, diumenge! Diumenge ha de ser un dia per molts Allegros. Un dia per aixecar-me amb un somriure a la boca i no perdre'l fins a l'hora d'anar a dormir...
I, tant d'Allegro... crec que no és Allegro, no. És Prestissimo!! !
Publicat per Llum a les 21:21 6 comentaris
Etiquetes de comentaris: intentant fer les coses bé
dimarts, 6 de maig de 2008
Dormir
Ve d'aquí... de fa uns mesos... En falten cinc... És que avui no tinc post... Almenys no un que vulgui escriure...
Ho prometo. Ahir no vaig tornar tard. Vale, eren gairebé les 11. Ella ja dormia. Volia llegir, però em feia cosa.
Aquest matí, a les 8, ella seguia dormint. Com es pot dormir tant?
Tinc mal de cap. La foscor? No!
He anat a esmorzar. Ahir gairebé no vaig sopar. I comptant amb què havia fet un desgast gran...
No, el problema és la falta de silenci.
Un ventilador que es sent tota la nit, jo que estic acostumada a dormir sense fresses.
La tele tot el dia. Teletienda (si és que encara es diu així). I molt alta. Per sobre del llindar acceptable.
I ella. Ella parlant tot el dia. Tapant la fressa de la tele i el ventilador. Si és que encara li hauré de donar les gràcies i tot! Per què em fa tant de mal el cap? Per què no tinc una mica de silenci? No tindré temps, però si en tinc... aniré a donar un volt a la platja. Jo, l'mp3 i ningú més.
Publicat per Llum a les 21:37 5 comentaris
Etiquetes de comentaris: amb llapis i paper
diumenge, 4 de maig de 2008
Posant ordre a la foscor
Demà me'n penediré. M'havia portat feina per fer, però he estat classificant peces del puzzle. La meva idea, malgrat sé que així és més difícil, és començar fent tota la part "difícil". Tota la part fosca. Perquè a tothom li passa el mateix: si primer faig la part "fàcil", el dibuix, fer la part fosca serà molt més difícil. Perquè me'n cansaré. Així que he decidit començar per la part fosca.
Al principi volia posar totes les peces fosques al mig del puzzle, i després anar-les posant a lloc. Però molt aviat ja he vist que no podria. Al final he acabat fent dos pisos, però tot i així...
Veient el puzzle m'he posat a pensar en l'ordre. Sembla mentida que totes aquestes peces, més les que han quedat a la capsa, puguin quebre sense ficar-se les unes sobre les altres a dintre el marc. El que arriba a fer l'ordre!
És clar que, per què vull enganyar a ningú? A dintre la capsa, on hi havia les peces clares, n'hi han quedat molt poques...
Així que m'he posat a la feina. He fet muntanyetes. He apilat muntanyetes de "problemes" de diferents tons de verd. Una muntanyeta aquí, una altra allà...
I he començat amb els trossos de muntanyeta que tenien alguna "taca" per on atacar-los. Aquells que era més senzill atacar, tot i agafar-los de la muntanyeta grossa.
A partir d'aquí, em dedidaré a resoldre muntanyetes. He començat per les fàcils de les fosques, després continuaré pels verds, després els verds marronosos, després els negres... i aniré posant ordre a la foscor.
Ni me n'adonaré, que ja hauré posat ordre a tota la foscor. I llavors ja només em quedarà la part fàcil. La lluminosa. La que a tothom li agrada fer. La que acabarà el puzzle.
Hi ha algú que encara es pensi que parlo de puzzles?
Per si de cas, aquí hi ha les muntanyetes, i un petit tros de dibuix... Ara ja es comença a veure una mica el que serà. Les parts enganxades estan més o menys on els toca. I, a partir d'aquí, a resoldre muntanyetes!
I, un cop arribat aquí, m'agradaria demanar perdó. Torno a obrir els comentaris, almenys a partir d'aquí. Ara mateix em sento forta. Molt forta. Gràcies a tres persones que, a la seva manera, m'han ajudat. Bé, han ajudat a la Llum, però hi ha la ***** a darrere, i aquesta us ho agraeix profundament. Crec que ara sóc capaç d'escoltar qualsevol crítica. Sóc capaç d'escoltar qualsevol comentari irònic. I sóc capaç de tirar-me moltes coses a l'esquena.
Crec que aquests dies he descobert moltes coses de gent que m'envolta. I totes bones. Moltes gràcies!
Tot i que... ara mateix necessito demanar perdó a algú més. Allà vaig! Aquestes són les muntanyetes fàcils. Després vindran les difícils. I, algun dia, les de la capsa.
I tot a ritme d'Allegro, naturalment! Ja només queden cinc dies perquè torni a ser cap de setmana! I, com que el cap de setmana que ve no hi haurà dissabte... faré que hi hagi divendres! Perquè suposo que he de ser conseqüent amb les meves paraules, no? :-D
Publicat per Llum a les 19:25 11 comentaris
Etiquetes de comentaris: intentant fer les coses bé
De veritat creus que sóc idiota?
No és una bona idea anar-se'n a dormir enfadat. Bé, enfadat no, però potser dolgut. O alguna cosa per l'estil. Però m'alegro d'haver-ho fet.
Ahir al vespre, a les tantes, si no m'hagués obligat a apagar l'ordenador i anar-me'n a llegir, hagués acabat aquí, fent un post que després em pendediria d'haver fet.
Aquest matí, si no m'hagués dit que tranquil.la, que tenia una feina relaxant a fer, suposo que hagués acabat igual. Potser no tant com ahir al vespre, però bastant. Així que me n'he anat a la taula i he aconseguit fer això (com amb les fotos d'ahir, clicant a sobre la foto es veu més gran, i millor):
Exacte. Com sempre, m'he deixat alguna peça del marc entre totes les altres. Concretament, una de cada cantó de marc, de forma que no tinc cap tros de marc ben fet... Sí, és un puzzle petit. Només 1000 peces. Però és que aquest el volia emmarcar i... i bé, un mega-puzzle no es pot emmarcar! El puzzle fa 25x40 peces. I jo, ara mateix, en tinc 24 d'alçada a les dues bandes, i 39 d'amplada. Comptant que ahir vaig separar les peces molt ràpid perquè se'm feia fosc, trobo que només deixar-me'n 4 tampoc està tan malament, i això que sempre me'n deixo...
Veus? Parlo del puzzle i ja no tinc la meva part irònica-mala llet. Bé, això i que he rebut un mail que m'ha fet molta il.lusió!
Però ho he de fer. Perquè sinó el post em perseguirà, i val més que ho faci ara, que no pas algun dia que estigui de mala llet...
Una de les coses que més ràbia em fan és que la gent es cregui que sóc idiota. I no dic que no ho sigui. Que faci veure que ho sóc en determinades situacions per evitar discusions, no vol dir que no ho vegi. Simplement vol dir que ho veig, m'ho apunto, però no tinc ganes de discutir. No, normalment no tinc ganes de discutir-me amb ningú. Però, és clar, si veig una cosa, la torno a veure, la torno a veure...
Em vaig adonar d'una cosa fa molt temps. Molt abans de que creguessis que jo me n'havia adonat. Molt abans. Vaig tenir un flash? Segurament. I vaig odiar el flash, perquè sempre em posa en compromisos...
Durant un temps vaig anar veient coses que em confirmaven el flash. Però no deia res. Si algú vol mantenir una cosa en secret, no seré jo qui li vagi a preguntar.
Però un dia et vas adonar que jo ho sabia. Aquell dia em vas dir una cosa, que al moment vaig saber que era una mentida. Era una mentida, perquè jo recordava una cosa que no recordaves haver-me dit. Una mentida que m'havies dit fa temps perquè jo no pogués deduir el que amagaves. No em va saber greu. Tu volies amagar una cosa i... i bé, no seré jo la que digui que no ha dit mai cap mentida, sobretot a l'hora d'amagar alguna cosa que no vull que es sàpiga.
El que em va saber greu va ser que, a més de negar-me el que era clar, et vas enfadar amb mi. No, no em va saber greu que t'enfadessis amb mi. Em va saber greu que tiressis a matar.
Durant un temps curt, vaig començar a veure coses rares. Com aquella mentida que em vas dir un dia per evitar que arribés a certes conclusions. Van durar poquet. Fins que et devies pensar que jo ja no em creia el flash. Però me'l seguia creient.
El temps va posar les coses al seu lloc. I cada poc vaig tenint indicis a favor del meu flash. A part d'aquells tres o quatre indicis en contra, tota la resta ha anat donant-me la raó.
El que no saps és que, cada cop que he vist un indici d'aquests, a dintre meu he anat generant una aversió més gran en contra teva. Potser estic malament del cap, ho sé. I no és la qüestió de que no m'ho volguessis dir. És la qüestió de que carreguessis contra mi quan vas veure que ho havia descobert.
No ho sap ningú. Només jo. I tampoc ho penso dir a ningú. A vegades penso que, després de tot plegat, ho hauria de dir. Però sé que només faria mal, i no vull obrir la caixa dels trons. En silenci estic molt bé. Observant, fent-me la idiota, com sempre.
Però allò d'ahir ja va ser la gota que va fer vessar el vas. Ara no podries dir en cap circumstància que m'equivoco. És impossible. No em puc creure que segueixis pensant que sóc idiota i que sóc incapaç de sumar 2 i 2.
Però, saps què? No vull saber la veritat. No vull que em diguis que tinc raó. No després de tant de temps. Prefereixo pensar que són paranoies meves a pensar que et penses que sóc idiota del tot. Prefereixo pensar que estic malament del cap a pensar que algú que es diu amic pot enganyar d'aquesta manera. Prefereixo pensar que els amics, tot i dir alguna que altra mentida, no són així.
Tampoc vull que em juris i em perjuris que és mentida. Si ho fas, només aconseguiràs que jo m'enfadi més.
Perquè sí. Potser sóc idiota. Segurament ho sigui. Però quan algú es creu que sóc bastant més idiota del que realment sóc, m'enfado. És una de les coses que em fan enfadar més en aquest món.
Publicat per Llum a les 10:34
Etiquetes de comentaris: despotrico (però només una mica...)
dissabte, 3 de maig de 2008
Jo jugo
A vegades penso que tinc massa aficions. Faig massa coses. M'agrada fer massa coses. M'emociono per les coses. Tot em crida l'atenció. I, és clar, no hi ha temps físic per fer totes les coses que m'agraden...
Ahir al vespre vaig veure el meu pare que començava un llibre nou. M'havia dit que començaria EL llibre de sant Jordi (i aquest EL està posat amb majúscules expressament). Però no començava el llibre de sant Jordi. En començava un de més petit. Em vaig estranyar i li vaig preguntar el perquè. Em va contestar que era un llibre molt llarg, de més de sis-centes pàgines, i que no l'acabaria abans de marxar. No l'acabaràs abans de marxar? I on vas, tan aviat? Es veu que d'aquí a un parell de setmanes marxen una setmaneta de vacances amb la meva mare i jo no en tenia ni idea. Això s'avisa, home! Que he de planejar les festes boges que faré aquests dies! (Qui s'ho cregui, ja està marxant d'aquí, perquè no em coneix gens ni mica, ni trobarà explicacions de festes boges per aquí). No, però estaria bé saber-ho...
Però no ho deia perquè em quedi sola a casa. Ho deia perquè em va fer pensar. Jo sempre li dic que ell llegeix més que jo. El veig llegir molt, i cada poc el veig començar un llibre nou. Però ell sempre diu que jo llegeixo més que ell. Hi he estat pensant i crec que cap dels dos té raó. Ma mare sempre s'empipa amb nosaltres, perquè podem posar-nos a llegir pel mig de casa, i no sentim res. Podem anar caminant d'una habitació a l'altra amb el llibre a la mà, sense fer cas a res del que ens diguin.
Però no només llegeixo. Tenia pendent unes fotos que havia promés que ensenyaria, i que no havia posat perquè, amb la desaparició de la càmera, me n'havia oblidat. Avui les he trobat. I, malgrat el temps que ha passat, tinc ganes de posar-les. Perquè sé que a algú li faran il.lusió. O, com a mínim, m'imagino que a algú li faran il.lusió.
Síiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!! Això que hi ha aquí dalt era el meu helicòpter, abans que em carregués primer les hèlixs i després el motor... L'he d'arreglar, l'he d'arreglar! Ara que ve el bon temps!! !
I sí, aquest és el comandament de l'helicòpter. I la meva mà, que va ser la culpable de l'averia del pobre helicòpter...
Però aquí no acaba tot. Nonono! Jo m'emociono, i vull fer moltes coses. I avui... avui he comprat una nova adquisició...
Síiiiiiiiiiiiiiiiii!!! Un puzzle. M'encanta fer puzzles (hi ha alguna cosa que no m'agradi?) Em relaxa. Hi ha a qui li posa nerviós fer puzzles, però a mi... a mi no. Jo poso música, i em poso a davant del puzzle, i em relaxo. Se'n van totes les tensions, i tots els mals pensaments, i només fan que venir-ne de bons. Em passa amb els puzzles i amb totes les coses que siguin de muntar. Així que m'he posat mans a l'obra...
Sembla molt fosc, veritat? La veritat és que no ho és tant, de fosc. És fosca la part de fora, molt fosca. Però així resalta la part de dintre, més clara i lluminosa.
He estat dubtant què comprava. Tenia tres opcions. Una eren uns gossets, molt macos, i molt tendres. L'altra era un drac, majestuós. Al final m'he quedat amb l'opció intermitja. Fantàstica, com el drac. I tendra, com els gossets. He pensat que era perfecte.
He anat fent fins que se m'ha acabat la llum natural. Els puzzles s'han de fer amb llum natural...
De moment no dic què és. Sé que m'hi posaré de tant en tant. Quan m'hi vagi ficant, aniré fent fotos. I, algun dia, d'aquí a moooooooolt de temps, potser algú veurà el dibuixet :-)
Publicat per Llum a les 21:37
Etiquetes de comentaris: cosetes del dia a dia
divendres, 2 de maig de 2008
Necessito equivocar-me
Crec que ja he explicat alguna vegada la història del piano. Però hi torno, a risc de repetir-me. Quan era petita, i començava a aprendre a tocar el piano, tornava boja a la meva profe. Jo no em volia equivocar, jo volia fer totes les notes perfectes, no volia tocar una nota en comptes d'una altra. Així que el que feia era tocar moooooooooolt a poc a poc. I jo estava contenta. Estava contenta perquè no havia tocat malament cap nota, però del que no m'adonava (sí, no me n'adonava) és de que aquesta forma de tocar feia que, tot i no equivocar-me en cap nota, l'equivocació fos molt més gran.
La cosa va arribar a tal extrem, que la profe de piano em va fer comprar un metrònom, i m'obligava a tocar les peces a casa a una velocitat superior a la normal (fent servir el metrònom, és clar!) perquè així, quan les tocava sense metrònom, les tocava a la velocitat que tocava...
Vist amb perspectiva, m'adono que tota la vida he fet el mateix. Tota la vida he intentat fer el que em semblava que feia que no m'equivoqués. Però, intentant no equivocar-me, he comès una equivocació molt més gran que equivocant-me en una nota.
Miro enrere i hi veig això: una persona tocant a càmera lenta, pensant que ha fet les coses que havia de fer, intentant no equivocar-se. Però una persona que s'ha equivocat molt més que si hagués fallat a l'hora de tocar la meitat de les notes.
Em vull equivocar. Una vegada, i una altra. I després una altra. Essent conscient que si tota la vida he tocat una peça amb Largo i ara començo a tocar amb Allegro, al principi no n'encertaré ni una. Mica en mica, amb el temps, començaré a encertar notes, i al final acabaré encertant-les gairebé totes, però sense anar a un ritme que no toca.
PD1: Aquest post no té res a veure amb anar més ràpida o anar més lenta, sinó en intentar fer les coses bé, sense patir excessivament per si m'equivoco. Tots ens equivoquem. Tots, quan no estem acostumats a fer una cosa, o quan no l'hem fet mai, ens equivoquem. L'error està en no intentar fer-les per por a equivocar-nos. El primer cop ens equivocarem. El segon, també. Però arribarà un moment en què farem les coses bé. Si mai ho intentem des del principi, sempre tindrem aquest mateix problema, amb l'agravant que ja serem més grans, i encara ens costarà més equivocar-nos, i ens farà més vergonya que algú ens vegi equivocant-nos en una cosa que ja tothom dóna per sentat que ja tenim superada.
PD2: No puc llegir la ment de les persones, però sé que algú pensarà que estic cometent la primera equivocació. Potser sí, però vull cometre-la. He tancat els comentaris d'aquest post. No, les coses no van malament. Tampoc van millor que ahir. Van com sempre. O sigui, Largo. Però ahir ja els volia tancar. No ho vaig fer, perquè em semblava que un post de la categoria "vida blocaire" no podia tenir els comentaris tancats. Avui em penedeixo de no haver-ho fet.
Els comentaris són l'ànima d'aquest blog. Em fa feliç rebre algun comentari, de qui sigui. Però necessito tancar els comentaris. Necessito tancar-los de veritat. Perquè quan comenci a tocar la nota que no toca, quan comenci a intentar tirar enrere i repetir els mateixos compassos una vegada i una altra, fins que em surtin bé, al tempo que toca, no vull tenir comentaris d'ànim dels que no he tingut mai a la vida real, perquè sempre els he defugit. Si m'he equivocat, m'he equivocat. I punt. El proper cop ja ho faré millor.
I sé que no podem viure sense la gent que ens envolta. Ho sé. Però, si en algun moment algú m'ha d'animar, vull que sigui algú que realment vulgui fer-ho. I, òbviament, segueixo conservant totes les adreces de correu que hi ha per aquí i per allà, on rebré els comentaris sense cap problema.
Hi havia dues solucions: la primera era deixar d'explicar les coses aquí, i sé que no en sóc capaç. La segona, tancar els comentaris, i que si algú em vol dir alguna cosa, ja sap on és el mail. Que m'equivoco? Doncs mira, la primera nota i ja l'he tocat malament. Què hi farem! A veure si la següent la toco bé.
No sé durant quan de temps deixaré els comentaris tancats. Necessito pensar, reflexionar, i fer un munt de coses. Però necessito fer-ho sola, o, en qualsevol cas, necessito comentaris-post, que no es solen donar en els comentaris, excepte determinades excepcions.
I ja m'he justificat prou. Coi, que és casa meva i faig el que vull! I sí, sempre he dit que odio els blogs sense comentaris, però bé, ara m'he convertit en un blog (temporalment) sense comentaris.
PD3: Després de tot això, si a algú li interessa, ahir vaig recuperar la càmera!!! Feia 2 o 3 mesos que estava perduda. El meu pare l'havia guardat en un calaix... i no es recordava que ho havia fet :-( 2 o 3 mesos sense un munt de fotos que hagués pogut fer. Però bé, ja torno a tenir la càmera, que és l'important!
Publicat per Llum a les 13:28
Etiquetes de comentaris: intentant fer les coses bé
dijous, 1 de maig de 2008
A la mateixa hora, al mateix lloc...
Arribo als dominis de la blocaire. Ahir al vespre li vaig enviar un mail. L'haurà llegit?
És aviat al matí. Just baixar del cotxe, un parell de criatures pre-adolescents venen corrent i cridant el meu nom. Crec que són la raó per la que estic tan cansada. No sabia que pogués tenir tanta energia. No sabia que pogués córrer tant. I... i m'he passat tot el dia amb la part "jove" de la comitiva, saltant, corrent, jugant...
Entro i em pregunto si és el lloc on va la blocaire. Tindria molt sentit que fos aquí, però... mai se sap.
Jo segueixo a la meva. Amb les criatures. Però, de tant en tant, aixeco al cap i miro entre la gent a veure si trobo una persona amb les característiques que (crec que) té la blocaire.
Sense que jo ho sàpiga, la blocaire, que no ha llegit el mail, entra al lloc on estic jo i observa. Passa pel lloc on estic jo, i sap que jo em dedico a fer aquestes coses.
I jo segur que estic fent el que he anat a fer, o jugant amb les criatures.
Una estona més tard, vaig al lavabo. Pico a la porta per saber si hi ha algú. Una veu a l'altra banda em contesta "què vols?" Un "què vols?" que ja veig que no va per mi. Jo contesto alguna cosa, com que era per saber si hi havia algú. Quan surt, una dona que té edat de ser la mare de la blocaire, em diu "és que hi havia la meva filla donant volts per aquí i pensava que era ella que volia alguna cosa." Entro al lavabo i no puc evitar pensar... i si la filla fos la blocaire? Estic a punt de no entrar al lavabo i xafardejar, però penso que ja faig prou coses rares de per sí com per dedicar-me a xafardejar a una pobre dona que surt del lavabo!
A la mateixa estona, el pare de la blocaire sembla que està allà on estic jo, mirant. I la blocaire li pregunta...
Mentre jo volto perduda pel poble, buscant un lloc on dinar, amb tota la resta, la blocaire m'escriu un mail.
Oh! No ha vist el mail que li vaig escriure fins aquell moment, quan jo ja no sóc al lloc.
Un altre dia serà!
Però no deixa de ser curiós. Dues blocaires coincidim en un mateix lloc. Jo penso que potser ella hi és, pel lloc on em trobo. I ella pensa que jo hi puc ser, pel que estic fent. Però, tot i així, cap de les dues és capaç de "veure" a l'altra. És clar que, entre tanta gent, és difícil! :-P
Publicat per Llum a les 21:52 11 comentaris
Etiquetes de comentaris: vida blocaire
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Paraules que m'han arribat
S'està carregant...
Qui busca... o troba o perd el temps :-P
Maia
La meva companya de viatge. Imatge gentilesa de la Laia.
Cases on em perdo...
... que surten aleatòriament, i d'una en una.
La meva mascota
... que és més que una mascota.
adopt your own virtual pet!
Li podeu donar pometes, i si el revolqueu al fang, si us plau, netegeu-lo, que li agrada ser groc, no marró! | 1 | perfect | {"ca": 0.901627273396657, "es": 0.029084750754730875, "pt": 0.03283999705470878, "en": 0.004359030999190045, "ds": 0.0001619910168617922, "it": 0.01480008835873647, "ro": 0.0016199101686179222, "ia": 0.00036816140195861867, "fr": 0.004594654296443561, "oc": 0.0033429055297842574, "eo": 0.0003534349458802739, "cs": 0.0001619910168617922, "id": 0.0007068698917605478, "la": 0.0003534349458802739, "tr": 0.00010308519254841323, "de": 0.0003534349458802739, "ur": 0.0001914439290184817, "hu": 7.363228039172373e-05, "eb": 0.0004712465945070319, "an": 0.0005006995066637214, "gl": 0.0002945291215668949, "pl": 0.00017671747294013696, "nl": 0.0013548339592077167, "fi": 0.00023562329725351595, "fl": 8.835873647006847e-05, "st": 0.001045578381562477, "eu": 0.0002798026654885502, "br": 7.363228039172373e-05, "et": 0.0003828878580369634} | |
macocu_ca_20230731_6_415711 | Retorna restaurada a Tortosa la imatge de la Mare de Déu de la Cinta del segle XVIII
La imatge va marxar de Tortosa el passat 5 de març però el decret d'estat d'alarma per la Covid-19 va enrederir tota la planificació
Aquesta setmana ha tornat restaurada des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix (Barcelona) la imatge de plata de la Mare de Déu de la Cinta, obra de Francesc Via del segle XVIII i que processiona pels carrers de Tortosa el primer diumenge de setembre. La imatge va marxar de Tortosa el passat 5 de març però el decret d'estat d'alarma per la Covid-19 va enrederir tota la planificació dels experts restauradors. L'acció ha estat promoguda pel Capítol Catedral i pel Bisbat de Tortosa i sufragada per la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i el suport de la Cort d'Honor. Per al dia 4 de setembre s'ha previst la presentació als fidels de l'obra restaurada.
II Universita di Roma "Tor Vergata", Real Academia de la Historia et altri Per Montserrat Moli Frigola el 13 d'agost de 2020 a les 20:47
A veure si el bisbat de Girona imita Tortosa
Comenta aquesta noticia | 0.834905 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_131187 | Hotel Villa de Arma...Habitacions per nit per només Més zones a Miraflores (Yauyos)
Miraflores és una base excelent per a explorar en profunditat les vistes de Miraflores (Yauyos). Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Una destinació d'innegable popularitat , Miraflores ofereix una escapada memorable amb els seus famosos llocs i bon menjar. Estalvii temps i diners fent la reserva amb Agoda.com, que us promet les millors opcions d'hotels a Miraflores i molts més àrees a Miraflores (Yauyos). Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Empleni les seves dates d'estada i navegui a traves de les millors ofertes d'hotel a Miraflores.
Hotels destacats a Miraflores, Miraflores (Yauyos)
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Hotel Villa de Arma és una elecció...
Tots els hotels de Miraflores (Yauyos)
Hotels a Miraflores: Hotel Villa de Arma | 0.741038 | curate | {"ca": 0.9069286452947259, "es": 0.05170630816959669, "en": 0.04136504653567735} | https://www.agoda.com/ca-es/miraflores/maps/miraflores-yauyos-pe.html |
mc4_ca_20230418_3_667323 | El Papa Francesc, líder més influent a la xarxa social – Arquebisbat de Barcelona
El Papa Francesc, líder més influent a la xarxa social [Romereports.com] El Papa Francesc és un dels líders mundials amb més seguidors i amb més influència a Twitter. Així ho revela un estudi del projecte Reputation Metrics, especialitzat en mesurar la repercussió pública d’esdeveniments i persones. El compte @Pontifex té 8 milions de seguidors i durant la JMJ va superar la barrera dels 100 tuits. […]
[Romereports.com] El Papa Francesc és un dels líders mundials amb més seguidors i amb més influència a Twitter. Així ho revela un estudi del projecte Reputation Metrics, especialitzat en mesurar la repercussió pública d’esdeveniments i persones. El compte @Pontifex té 8 milions de seguidors i durant la JMJ va superar la barrera dels 100 tuits.
És líder més influent de les xarxes socials perquè els seus missatges són els més retuitejats. Cadascun d’ells supera els 22.000 retuits, molt per sobre del següent a la llista, el president de Veneçuela, Nicolás Maduro. Alguns d’aquests, són els tuits més populars de Francesc.
El creixement del compte ha estat espectacular. El nombre de seguidors ha augmentat un 161%. Al març comptava amb 3 milions de seguidors. Amb el nou Papa, el compte va acumular en 4 dies 800.000 més. A finals de juliol ja superava els 8 milions.
Els dies de major activitat del compte papal són els dimecres, dia d’audiència general, i els diumenges, dia de l’Àngelus. Publica una mitjana de 5,3 tuits per setmana.
Per idiomes, l’efecte de la JMJ Rio 2013 ha incrementat enormement els followers en llengua portuguesa. Quant al contingut, les paraules més repetides d’aquests 100 tuits són Déu, vida i amor.
I els temes més freqüents: Jesús, l’Amor i Misericòrdia de Déu i la Caritat. El Papa Francesc segueix atraient a les multituds fins i tot al món virtual. | 0.69047 | curate | {"ca": 0.9983801295896328, "mk": 0.0016198704103671706} | https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/el-papa-francesc-lider-mes-influent-a-la-xarxa-social/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_904794 | Londres .- Un home del comtat anglès de Judit va ser condemnat a 126 dies de presó per ocasionar "sofriment innecessari" a un gat a qui va ficar dins d'un microones, una assecadora, un congelador i, finalment, un bol amb aigua per rentar els plats.Colin Sherlock, de 44 anys, de Newton Abbot, en l'esmentat comtat del sud-oest d'Anglaterra, va ser gravat amb un telèfon mòbil mentre sotmetia a l'animal, una gata anomenada Roxy, a aquestes malifetes.El vídeo va arribar a mans de la policia perquè Sherlock i altres dos individus van enviar la gravació a telèfons d'amics, un dels quals el va denunciar a causa de l'impacte que li van ocasionar aquestes imatges.A més de la pena de 126 dies de presó per aquesta agressió contra la gata, que s'ha produït en un domicili a Teignmouth el maig passat, els magistrats van prohibir l'autor dels fets ser propietari d'animals durant un període de deu anys.Durant el judici, el tribunal va poder contemplar la gravació de l'esmentat vídeo on es veu com Sherlock fica al minino dins d'un microones i l'engega durant vuit segons. Posteriorment, aquest individu agafa l'animal i l'empeny dins d'una assecadora que fa funcionar durant set segons per, posteriorment, ficar Roxy en un congelador on la deixa tancada altres 20 segons per acabar la feina submergint a la mascota en un bol d'aigua de rentar els plats.Segons el fiscal John Wyatt, Roxy es troba ara "extremadament nerviosa i ha patit de trauma mental greu". Per la seva banda, l'advocat defensor, Alisdair James, va al.legar que Sherlock, que havia begut abans de cometre l'ofensa, se sentia "avergonyit" i "destrossat". Font: Telecinco / Agències
La Izan va presenciar el judici? | 0.854479 | curate | {"ca": 0.9808955223880597, "es": 0.0191044776119403} | |
cawac_ca_20200528_2_6367 | La cada vegada més clara consciència d’incertesa ha escurçat, dramàticament, la nostra perspectiva temporal. La supervivència accentua la importància del present, dia a dia, però no per instal·lar-s’hi en un frívol carpe diem , sinó per viure’l com una victòria, com qui assoleix un cim. Per això, a l’hora de fer previsions, la setmana vinent ja és el mitjà termini, i tres mesos fan impossible cap predicció. Això és així en el terreny econòmic, però la manca d’horitzó ho envaeix quasi tot. Les feines per sempre es tornen insegures i els estalvis de tota la vida es poden fondre en un obrir i tancar d’ulls. També és cert que aquest clima, com assenyalava Gregorio Luri diumenge en aquest mateix diari, mostra quins són els espais de veritable solidesa que s’escapen d’aquella suposada liquiditat baumanniana que semblava que ho havia d’ofegar tot. Però fins i tot aquestes xarxes sòlides senten el vertigen del futur incert.
EN AQUESTES CIRCUMSTÀNCIES, com deia, governar el present és cosa de titans. Aquests dies passats hem sentit que es feien durs retrets al govern de Catalunya per la seva suposada manca de previsió en el pagament dels sous de proveïdors i funcionaris (ep, funcionaris, no exagerem: només el 20 per cent de la paga extra durant una setmana, i encara dins el mes de desembre!). Manca de previsió , diuen? Aquesta sí que és una expressió anacrònica, pròpia de qui sembla que no vol entendre la gravetat de la situació. La previsió, una de les principals conquestes de la modernitat, exigeix capacitat de control dels mecanismes que han de determinar el futur. Però si el futur -per exemple, el dels ingressos de l’administració catalana- està fora de control, de quina previsió podem parlar?
TANMATEIX, I PERDONEU l’obvietat, el futur postcrisi, tard o d’hora, arribarà. Hi arribarem poc o molt esgarrinxats, sovint pagant justos per pecadors i amb la sensació d’haver perdut molts trens pel camí. Però, sense avisar, arribarà. I, per aquesta raó, en la mesura que ho permetin les nostres forces, mentre amb un ull mirem com podem sobreviure al present, amb l’altre hauríem d’intentar veure la mena de món que vindrà i decidir quin paper hi farem. No voldria que semblés una frivolitat, però tinc la impressió que ja ha arribat l’hora de pensar en l’endemà de la crisi. No es tracta de desatendre el present, que d’altra banda és condició per arribar al que hagi de venir. Però com que alguns perfils del nou món són fàcils d’imaginar, ja des d’ara podríem començar a preparar el dia després.
NO EN TINC INFORMACIÓ CERTA, però asseguraria que en aquests moments els llibres d’autoajuda han deixat d’interessar a la gent i que s’han deixat de vendre. Repassant-ne els títols i vista la duresa del present, ara semblen d’una banalitat escandalosa, similar a la d’aquells “aprengui anglès en deu dies”. Hi ha frivolitats que només són creïbles enmig de les bombolles d’eufòria. I, tanmateix, és ara que seria de bon escoltar algun profeta de l’esperança.
INSISTEIXO: LA GESTIÓ DEL PRESENT demana esforços titànics, però no s’hauria d’emportar totes les energies. Ens cal començar a pensar també en com encararem l’endemà. Perquè el cert és que pensar la postcrisi ja és apropar-s’hi accelerant-ne l’arribada. Per dir-ho així, cal pagar el sou als funcionaris i, alhora, decidir quin ha de ser el model de funció pública per d’aquí a cinc o deu anys. I mentre fem sostenible la universitat, n’hem de reinventar l’eficiència. O cal reconfigurar el lloc de la societat civil i preveure la seva capacitat d’acció sense subvencions. I, esclar, cal dibuixar el perfil complet del nou país que tindrem a les mans. | 0.845296 | curate | {"ca": 0.9919422061683801, "it": 0.008057793831619895} | http://www.salvadorcardus.cat/?p=2618 |
mc4_ca_20230418_9_39603 | El Parlament insta el Govern i els consells insulars que els servei datenció a la drogodependència sigui assumit per l'IBSALUT
També insta el Govern balear a assumir com a IBSALUT el personal sanitari de les UCA’s amb les mateixes condicions laboral on actualment presten servei.
Al quart punt de l’ordre del dia de la sessió plenària, s’ha debatut i votat una primera Proposició no de llei presentada pel Grup Parlamentari Popular, relativa al traspàs dels recursos humans de les Unitats de conductes addictives per tal d’integrar-los en el Servei de Salut de les Illes Balears.
La iniciativa, que ha estat defensada pel diputat Vicent Serra, un cop debatuda ha estat APROVADA per assentiment de tota la cambra, amb la incorporació d’una esmena de modificació transaccionada del Grup Socialista. Aleshores, la iniciativa aprovada ha quedat finalment redactada de la manera següent:
El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears i els quatre consells insulars, a continuar amb les negociacions iniciades per tal que la prestació del servei d’atenció a la drogodependència sigui assumit per l’IBSALUT.
El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a assumir com a IBSALUT el personal sanitari de les UCA’s que actualment presten aquesta assistència pública fora de l’IBSALUT, dins el marc competencial, professional i jurídic vigent aplicable amb les mateixes condicions laborals de la institució on presten el servei actualment.
L’esmena de modificació presentada pel Grup Socialista, ha estat defensada per María José Camps; mentre que, al torn de fixació de posicions, han intervingut Marta Maicas (Podem), Miquel Gallardo (MÉSxMallorca), Maria Antònia Sureda (El Pi) i Patricia Font (MÉSxMenorca). | 0.882242 | curate | {"ca": 1.0} | http://xip.parlamentib.es/webdoc/2789 |
macocu_ca_20230731_2_76766 | Cerca a Golden Hotels
Equipaments de l'hotel i activitats a Salou
L'hotel compta amb unes magnífiques instal·lacions que inclouen: · 2 Piscines exteriors · 2 Piscines infantils · 1 Piscina de jocs exterior · 1 Piscina refrescant amb solàrium · 1 Piscina coberta climatitzada amb jacuzzi · Pista poliesportiva (Bàsquet, futbol, voleibol, tennis) · Lloguer de bicicletes · Gimnàs · Billar · Minigolf · Mini Club · Petanca · Piscina exterior, piscina infantil, piscina de jocs exterior, piscina coberta climatitzada amb jacuzzi · Zona spa (€) Exclusivament per a adults (+18), inclou piscina exclusiva per a adults amb jacuzzi, raigs i llit de bombolles; saunes, bany turc, mini-piscina freda i dutxes de sensacions.
Salou | 0.859874 | curate | {"en": 0.036312849162011177, "ca": 0.9636871508379888} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_79188 | A continuació trobareu una llista dels canvis recents a les pàgines enllaçades des de la pàgina donada (o entre els membres d'una categoria especificada). Les pàgines de la vostra llista de seguiment apareixen en negreta.
Opcions de canvis recents
Llegenda:
N
Aquesta modificació inicià una pàgina (vegeu també la llista de pàgines noves)
m
Aquesta és una modificació menor
b
Aquesta modificació fou feta per un bot
(±123)
La mida de la pàgina ha canviat aquest nombre de bytes
Mostra els darrers 50 | 100 | 250 | 500 canvis en els darrers 1 | 3 | 7 | 14 | 30 dies
Mostra edicions menors | Mostra bots | Amaga usuaris anònims | Amaga usuaris registrats | Amaga edicions pròpies
Mostra els canvis nous des de 14:53, 30 nov 2022
Espai de noms: tots (Principal) Discussió Usuari Usuari Discussió EduWiki EduWiki Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Widget Widget talk Inverteix la selecció Espai de noms associat | 0.746838 | curate | {"ca": 0.9820538384845464, "es": 0.014955134596211365, "en": 0.0019940179461615153, "de": 0.0009970089730807576} | https://eduwiki.cat/index.php?title=Especial:Seguiment&limit=500&hideminor=1&target=P%C3%A0gina_principal |
naciodigital_ca_20220331_0_310811 | A la Parròquia de la Mercè de Solsona, des de fa prop d'un mes, un grup de persones estan assajant per formar una coral de Gospel, dirigits pel músic barceloní Joan G. Casanovas.
El Joan, és un apassionat de la música, i en especial, del gospel. Va estudiar al Conservatori del Bruc i des d'aleshores ha format part de grups de rock i orquestres. Va ser a Itàlia, on va entrar en contacte amb el món de les corals, i des d'aquest, descobrí la bellesa i l'emoció del gospel.
A partir d'aquell moment, el Joan es dedica a un gran projecte, la creació d'un gran cor de Gospel a Barcelona, reunint les veus de diferents cors, cadascun amb la seva identitat, això és Cor de Cors Gospel, una gran família, unida per la música gospel.
El Joan, que té vincles familiars a Solsona, ha descobert a la capital del Solsonès la tranquilitat i la serenor adient per crear-hi també una agrupació de Gospel, i gràcies a la bona predisposició del rector de Solsona, Mn. Lluís Tollar, que els cedeix els locals de la parròquia i l'església del Cor de Maria per fer els assajos, ja s'està començant a formar un petit grup de cantaires.
Els assajos són cada dimarts a partir de les 6 de la tarda. Hi ha un primer grup de veus infantils, i un segon grup per a adults. Casanovas vol deixar clar que no és requisit imprescindible tenir nocions de cant, només cal tenir ganes de cantar i d'aprendre i de passar-s'ho bé compartint aquesta experiència.
Gospel significa evangeli i evangeli significa bona noticia, i és aquest sentit positiu que aporten les cançons i la música del Gospel les que segons el Joan, li donen un component fins i tot terapèutic i alleugeridor, que la fa singular.
En aqurests moments, ja són 14 les persones de Solsona que participen en aquest projecte, però les inscripcions encara estan obertes, a la mateixa parròquia de Solsona, o al telèfon 633 733 774, i no hi ha quota d'inscripció.
Un concert solidari de presentació
I per presentar en societat l'agrupació coral de Gospel, el Joan té previst fer un Taller de Gospel i concert, el proper diumenge 11 de desembre. Serà de 4 a 8 del vespre, amb un concert a 2/4 de 9. El preu del taller serà de 5 euros, ja que l'impartirà un cantant de gospel, i el concert serà amb taquilla inversa (el públic donarà la voluntat). Tota la recaptació del concert es destinarà a AMISOL.
Taller i concert tindran lloc a la Parròquia i l'Església del Cor de Maria.
Per inscriures al taller, a partir del 10 de novembre al Bar Casal o al telèfon 633 733 774. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/20751/gospel-vol-arrelar-solsona |
crawling-populars_ca_20200525_19_81536 | La investigadora en Química Analítica, Carolina Belenguer, i la investigadora en Física Nuclear, Ana Isabel Morales, han sigut guardonades amb l'objectiu de visibilitzar i reconéixer el treball de les dones en l'àmbit de la ciència a la Comunitat Valenciana.
Les investigadores de la Universitat de València, Carolina Belenguer i Ana Isabel Morales, varen rebre els Premis Concepción Aleixandre a la Dona Científica que atorga l’Ajuntament de Picanya. Així, la doctoranda per la Facultat de Química, Carolina Belenguer, va rebre el guardó d’ajuda a la investigació, mentre que la llicenciada en Física i investigadora de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) Ana Isabel Morales va rebre el guardó local per la seua trajectòria.
En el premi d’ajuda a la investigació guardonat a Carolina Beleguer, el jurat ha valorat el treball que actualment desenvolupa en el departament de Química Analítica de la Facultat de Química, en col·laboració amb l’Institut de Ciència dels Materials. A més del seu excel·lent expedient en investigació, s'ha valorat l'interés del projecte en el qual està immersa, basat en el desenvolupament de nous materials multifuncionals per al control industrial i mediambiental. Així mateix, s'estudiarà amb la premiada, la possibilitat d'aplicar la seua investigació a la població de Picanya.
En el cas de Ana Isabel Morales, el jurat ha tingut en compte la brillant trajectòria i l'orientació de les línies d'investigació en Astrofísica Nuclear (l'origen dels elements més pesats de l'Univers) i en Física Fonamental (la cerca de nova física més enllà del model estàndard) per a concedir-li el premi local per la seua trajectòria.
A més, el guardó en la categoria Comunitat Valenciana va recaure en la investigadora en camp de la Fotònica de Microones de la Universitat Politècnica de València (UPV), Ivana Gasulla. El jurat també va concedir el Premi Especial Honorífic a la investigadora en Intel·ligència Artificial, la doctora Nuria Oliver.
L'acte de lliurament dels guardons es va celebrar en el Centre Cultural de Picanya amb motiu del Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència i va estar presentat per la catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, Emilia Matallana. El lliurament va comptar amb l'assistència de les premiades, així com de la vicerectora d’Ocupació i Programes Formatius de la UV, Adela Valero, la consellera d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, el rector de la UPV, Francisco Mora, l'alcalde de Picanya, Josep Almenar, i entre altres personalitats.
Carolina Belenguer ha destacat que ‘haver rebut un premi sobre dones investigadores suposa per a mi moltes coses. En primer lloc, una alegria molt gran de veure que el teu treball, a pesar que és en una categoria per a estudiants predoctorals, es veu recompensat d'alguna manera. D'altra banda, és també orgull de veure que al teu poble es tenen iniciatives d'aquest estil, en el qual es premia no sols el treball i la investigació d'estudiants de doctorat (el que no se sol veure molt sovint), sinó també el treball de dones que es dediquen a la ciència. I açò cal continuar fomentant per a donar visibilitat a totes les dones investigadores i científiques que moltes vegades, i encara que cada vegada menys, estan invisibilitzades’.
Per la seua part, Ana Isabel Morales ha volgut expressar que ‘com picanyera, em sent molt privilegiada pel reconeixement social que suposa per a les dones científiques valencianes un premi pioner en la Comunitat Valenciana i que a més té l’especialitat d’estat dedicat en exclusiva a visibilitat a la nostra activitat i promoure la igualtat d'oportunitats de les xiquetes i les dones en ciència’
Sota el nom “Concepción Aleixandre”, els guardons volen homenatjar a aquesta dona valenciana nascuda en 1862 que va saber combinar la medicina, en l'especialitat de ginecologia, amb la pedagogia i que va ser inventora, activista, feminista i sufragista. Aleixandre va ser la novena dona espanyola a tindre un títol universitari i, en uns temps en els quals la presència femenina en la ciència era quasi inexistent, va formar part de set entitats científic-mèdiques i va patentar el pesario. En el seu arbre genealògic figuren d'una banda el poeta Vicente Aleixandre, premi Nobel de Literatura, i per un altre el metge Juan Bautista Peset Aleixandre, que dona nom a un dels hospitals de la ciutat de València.
Both fields must be filled | 0.868361 | curate | {"ca": 0.9941096511101042, "en": 0.0058903488898957865} | : /uvweb/uv-news/en/news/dues-investigadores-de-la-uv-guardonades-amb-els-premis-concepcion-aleixandre-a-la-dona-cientifica-valenciana-de-picanya-1285973304159/Novetat.html?id=1286118230789&plantilla=UV_Noticies/Page/TPGDetaillNews |
wikipedia_ca_20230401_0_483548 | Inés Moisset
és una arquitecta argentina, Coordinadora del Mestratge en Disseny de Processos Innovatius, de la Universitat Catòlica de Còrdova (UCC), d'on és també professora en la Facultat d'Arquitectura. També és Investigadora de la Carrera d'Investigador Científic del CONICET, Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques de l'Argentina.
Biografia.
Inés Moisset neix a la Ciutat de Còrdova, a Argentina l'any 1967, del matrimoni format pels arquitectes Noemí Goytia i Daniel Moisset de Espanés, i va ser la major dels seus sis fills.
Des de nena va estar immersa en les tasques dels seus pares, per la qual cosa va créixer entre les diverses universitats en les quals els seus pares treballaven o investigaven i els estudis que tots dos realitzaven.
Això li va fer viatjar a diferents països i aprendre diverses llengües fins que l'any 1986 inicia els seus estudis d'Arquitectura, Urbanisme i Disseny, a la Universitat Nacional de Còrdova. Durant els seus estudis entra com a alumna en el taller d'Arquitectura IV impartit per César Naselli; i en 1990 va iniciar els estudis en l'Institut de Disseny de la Universitat Catòlica de Còrdova, dirigits també per César Augusto Nasselli. Al mateix temps que va treballar en l'estudi del Togo Díaz. Després d'acabar els seus estudis l'any 1992, s'inicia com a professora en “Problemàtica de la Modernitat a Amèrica Llatina” treballant al costat de Marina Waisman. L'any 1997 és becada, per iniciar els seus estudis de doctorat, en el Dottorato di Ricerca in Composizione Architettonica, Istituto Universitari di Architettura di Venezia (IUAV), Itàlia, docrtorándose l'any 2000.
L'any 1994 entra a formar part del Centre Marina Waisman per a la formació d'investigadors en Història, Teoria i Crítica de l'Arquitectura de la Facultat d'Arquitectura, Urbanisme i Disseny (Universitat Nacional de Còrdova). També va treballar, al costat de César Naselli en l'Institut de Disseny de la FA-UCC.
Vida professional.
Després de la seva formació i al costat d'altres arquitectes coneguts, entre ells Omar Paris, forma la "Red Hipótesis de Paisaje", que va realitzar el seu primer seminari workshop l'any 2001 i que va continuar amb aquesta labor durant més d'una dècada (desapareixent l'any 2009).
L'any 1999 participa en la creació de l'estudi i+p [investigación+ proyecto] al costat d'Omar Paris, que més tard donaria lloc a l'editorial i+p, el primer llibre de la qual editat va ser. “Estratègies proyectuales” d'Omar Paris.
També al costat d'Omar Paris crearia en 2004 la publicació “30-60 cuaderno latinoamericano de arquitectura”, coordinant-ne els continguts.
A partir de l'any 2005 inicia el seu treball com a coordinadora del Mestratge en Disseny de Processos Innovatius a la Universitat Catòlica de Còrdova on segueix treballant.
Inés Moisset de Espanés és una arquitecta reconeguda tant dins com fora del seu país, i va ser premiada des de l'inici de la seva carrera professional, ja que l'any 2003 va rebre el Premi Bernardo Houssay de la Secretaria de Ciència, Tecnologia i Innovació Productiva a la Recerca Científica i Tecnològica 2003, a l'Investigador Jove en la disciplina Arquitectura.
Publicacions.
Al llarg de la seva carrera Inés Moisset ha publicat gran nombre d'articles en revistes especialitzades com a Revista MW, Summa+51, La Voz del Interior, entre altres. I ha realitzat conferències i seminaris en congressos i universitats tant a l'Argentina com fora del seu país.
A més ha publicat diversos llibres, tant com a autora com coautora destacant:
- Fractales y formas arquitectónicas. i+p editorial, Còrdova 2003. .
- Paisaje latinoamericano, i+p editorial, Còrdova, 2006.
- Forma urbana, lecturas y acciones en la ciudad, amb C. Naselli, V. Colautti, Omar Paris i C. Stevenazzi, i+p editorial, 2006. | 1 | perfect | {"es": 0.07257203842049093, "ca": 0.9119530416221985, "pt": 0.0026680896478121665, "en": 0.0048025613660619, "oc": 0.0080042689434365} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=483549 |
cawac_ca_20200528_4_80784 | Arxiu del dimecres, 20/03/2013
L’altre dia mostràvem com el nombre de partits votats en cada municipi de Catalunya per les passades eleccions al Parlament (l’anomenada fraccionalització del sistema de partits) variava dramàticament entre municipis . En el mapa que presentàvem podíem veure com era 1. en els municipis de la demarcació de Barcelona i 2. en els municipis costaners, on els resultats electorals estaven més repartits entre els diferents partits (i per tant els resultats estaven més fragmentats). Atès que a la circumscripció de Barcelona és on s’hi escullen més diputats (85) és comprensible que sigui aquí on hi hagi un nombre més elevat de partits polítics . Ara bé, és només el nombre de diputats a escollir el que determina la fraccionalització del sistema ?
Per respondre a aquesta pregunta hem calculat la mitjana del nombre de partits en cada circumscripció i hem mirat per cada municipi com de desviats estan els resultats (aquest càlcul s’anomena estandarització). A simple vista ja podem veure com a Barcelona , malgrat que és on s’escullen més diputats, a no tot arreu hi ha molts partits. Tot el contrari: és només a l’àrea metropolitana on hi ha fraccionalització; a la zona central l’atomització del sistema és molt baixa .
Si ens fixem en el cas de Girona , la fragmentació tampoc no és homogènia: un altre cop és als municipis de la costa, i als del Gironès i de la Selva on hi ha més partits polítics. A l’interior, ben pocs.
A Lleida tampoc no hi ha homogeneïtat en el nombre de partits. Veiem com és a les zones més poblades del Segrià, així com a la Vall d’Aran on la fraccionalització és més elevada.
Finalment ens trobem amb el cas de Tarragona . Com vam mostrar en l’article anterior, en aquesta circumscripció hi ha un nombre de partits polítics inusualment elevat d’acord amb el nombre de diputats que s’escullen (18). Quins són els municipis que estan fent incrementar aquesta mitjana? Doncs molt particularment tots els municipis de la costa del Camp de Tarragona (no tant els de les Terres de l’Ebre), però també els municipis del Baix Penedès i del Tarragonès . Les Terres de l’Ebre també es mostren força fraccionalitzades, especialment les zones d’interior del Baix Ebre i del Monsià .
Els gràfics ens mostren doncs que el nombre de diputats per districte només pot explicar una part de la variació en la fragmentació electoral a Catalunya. Fixem-nos sinó en el següent gràfic: hem fet un model estadístic de regressió lineal per explicar el nombre de partits polítics i hi hem inclòs com a variable principal la magnitud de districte. A més a més, hi hem posat també una sèrie de variable identificant les diferents vegueries de Catalunya (hem posat les vegueries i no les demarcacions perquè hem vist per exemple que a Barcelona hi havia grans diferències entre l’àmbit metropolità i les comarques centrals). Doncs bé, els resultats ens mostren el següent: veiem com un cop tenim en compte que hi ha districtes més grossos que d’altres, a la vegueria de Girona, de Ponent i al Pirineu hi ha de mitjana un partit polític menys que a l’àmbit metropòlità, Tarragona (la categoria que hem escollit com a referència) i l’Ebre. En el cas de les comarques de la Catalunya Central, el nombre de partits descendeix fins a 1,5 .
El proper dia, en un últim post sobre com explicar la fragmentació a Catalunya, analitzarem els factors individuals i de grup que poden explicar perquè en determinats llocs el vot queda molt més repartit (i per tant hi ha més partits) o és més homogeni . | 0.84426 | curate | {"ca": 0.9934266933409546, "ru": 0.006573306659045442} | http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/03/20/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_31172 | Aprovació inicial de la modificació de l’ordenança fiscal núm. 3, reguladora de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana
Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Versió PDF
Text
El 17 de març de 2022, el Ple de l'Ajuntament de Son Servera va aprovar inicialment la modificació de l'ordenança fiscal núm. 3, reguladora de l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana.
De conformitat amb el que estableix l'article 102 de la Llei 20/2006, de 20 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, s'exposa l'expedient al públic durant un termini de 30 dies hàbils comptadors a partir de l'endemà del present anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, per tal de que qualsevol interessat pugui examinar l'expedient a la Secretaria de l'Ajuntament i formular reclamacions, objeccions o observacions. En el cas que no se'n presentin s'entendrà elevat a definitiu l'acord d'aprovació inicial.
Son Servera, 23 de març de 2022
La batlessa Natalia Troya Isern
Aquesta versió HTML se mostra només a efectes de consulta i no té validesa legal per una versió oficial i autèntica consulti la versió PDF. | 1 | perfect | {"ca": 0.9699570815450643, "de": 0.0034334763948497852, "fr": 0.026609442060085836} | |
mc4_ca_20230418_3_775492 | Casa Das Furnas Furnas Portugal - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Lomba Das Barracas No 8, Furnas, Furnas, Portugal, 9675-044 - Veure al mapa
Més informació sobre Casa Das Furnas
Convenientment situat a Furnas, Casa Das Furnas és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Casa Das Furnas, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, instal.lacions de barbacoa, lloguer de bicicletes, àrea de fumadors.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, balcó/terrassa, telèfon, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, nevera per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com jardí que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Furnas, el Casa Das Furnas és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Cal que informeu el Casa Das Furnas de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. | 0.827747 | curate | {"ca": 0.9503311258278145, "es": 0.04966887417218543} | https://www.agoda.com/ca-es/casa-das-furnas/hotel/furnas-pt.html |
macocu_ca_20230731_1_580512 | BLOCS DE FILOSOFIA » La pitxa un lio » Friedrich Nietzsche: voluntat de poder, superhome i etern retorn. | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_41876 | Un miler d’espectadors es congrega en la Trobada de Jazz del festival Estiu a la Torre de l’Eliana
Per la seua banda, el músic i compositor Ximo Tébar va reunir a 440 fanàtics del seu jazz mediterrani. Le Dancing Pepa va ser el grup triat per a tancar aquesta trentena edició de la Trobada de Jazz. 424 assistents no van voler perdre’s el ritme swing d’aquesta banda valenciana.
A més a més, la temporada de cinema d’estiu continua. La setmana passada les pel·lícules projectades van rebre un gran nombre d’espectadors. “La La Land”, el musical triat per al 14 i 15 d’agost, va acollir a 1034 persones. Tot seguit, el 16 i 17 d’agost la comèdia “Un italiano en Noruega” va aconseguir reunir a 948 assistents. “Gru 3: mi villlano favorito”, la pel·lícula d’animació del divendres 18, dissabte 19 i diumenge 20 va ser sense dubte un èxit taquiller. 1541 veïns i veïnes no van voler pedre’s les aventures dels Minions. | 0.781039 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_299518 | Com arribar a Librería Multimedia Pulianas amb Bus?
Com arribar a Librería Multimedia Pulianas amb Metro?
Quines Metro línies paren a prop de Librería Multimedia Pulianas?
Mira Librería Multimedia Pulianas, Granada, al mapa
Transport Públic fins a Librería Multimedia Pulianas a Granada | 0.479339 | curate | {"ca": 0.599290780141844, "es": 0.40070921985815605} | |
cawac_ca_20200528_10_192756 | Avís per la possible superació del llindar d'informació d'ozó troposfèric avui a la zona de la Plana de Vic i del Vallès-Baix LlobregatR
Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) ha emès avui un avís de situació de risc per superació del llindar d'ozó troposfèric a la zona del Vallès-Baix Llobregat i de la Plana de Vic. L'avís s'ha emès en base a la informació de la Direcció General de Qualitat Ambiental a través del Servei de Vigilància i Control de l’Aire sobre la previsió que avui es pugui superar el llindar d’informació d’ozó troposfèric per sobre dels 180 micrograms per metre cúbic a la zona del Vallès-Baix Llobregat i de la Plana de Vic.
De: Redacció
Protecció Civil de la Generalitat, d’acord amb les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, demana com a mesura preventiva que les persones més sensibles a la contaminació atmosfèrica (persones amb problemes respiratoris, gent gran i nens petits) evitin realitzar esforços físics a l'aire lliure, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es realitzen quan els nivells d’ozó són més alts. | 0.866622 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=15910 |
mc4_ca_20230418_16_432926 | Gargots: 14 de abril + 1
14 de abril + 1
Avui és 15 d'abril. Per tant fa 77 anys i un dia que es va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica. La figura del Rei era intocable a la premsa de l'època (gairebé com ara), vigilada per una censura ferotge, i les al.lusions a la corona i al moviment republicà havíen de ser molt subtils. Com a mostra la vinyeta publicada a la coberta de L'Esquella de la Torratxa pocs dies abans del 14 d'abril, amb motiu de les eleccions: una mona de pasqua amb dos enormes ous de xocolata cobertes amb un barret frigi amb la llegenda "La mona d'aquest any. Com poden veure, sols hi ha dos ous, però son grossos."
Uns pocs dies després ja es podien publicar caricatures d'Alfons XIII, cosa prohibida fins aleshores als ninotaires del moment (gairebé com ara). Aquest ninot d'en "Picarol" és un dels més suaus dels que es varen dedicar a l'ex-rei...
Hoy es 15 de abril. Por lo tanto hace 77 años y un día que se proclamó la República en España. La figura del Rey era intocable (casi como ahora) en la prensa de la época, vigilada por una feroz censura, por lo que las alusiones a la corona y al movimiento republicano tenían que ser muy subtiles. Para muestra esta viñeta publicada en la portada de L'Esquella de la Torratxa pocos días antes del 14 de abril, con motivo de las elecciones: una mona de pascua con dos enormes huevos de chocolate tocados con el gorro frígio y el pie "La mona d'aquest any. Com poden veure, sols hi ha dos ous, però son grossos". ("La mona de este año. Como pueden ver, solo hay dos huevos, pero son grandes"; la "mona" es una tradicion catalana que consiste en un pastel adornado con huevos de chocolate que se regala a los niños por pascua) A buen entendedor...
A los pocos días ya se podían publicar caricaturas de Alfonso XIII, cosa hasta el momento totalmente vetada a los dibujantes satíricos (casi como ahora). Este dibujo de cubierta, hecho por "Picarol", es una de las más suaves dedicadas al ex monarca.
Labels: humoristas, revistas de humor
No ha canviat massa la cosa no, quina llàstima. De totes formes, tot i la subtilesa i la poètica del dibuix no deixa de tractr a Alfons 13 de lladre...visca la república, espero veure-la un dia
Salut Kap, espero que estiguis bé
15/4/08 10:41
Ets únic recordant-nos efemèrides. Llàstima, hauria estat interessant veure on estariem ara, i com, si aquesta República Catalana hagués estat realitat.
Salutacions. Ramon.
15/4/08 12:00
Els límits de la llibertat d'expressió, gran tema.
Tot i que avui en dia, els més perillosos, no són els monarques (un matrimoni acomodat amb uns fills molt ben col·locats) sinó els monàrquics (una casta que vol exercir el poder en exclusiva).
Per cert, aniràs al Saló del Còmic? Jo segurament no, seré lluny de Barna.
¡¡¡VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!! !
Ran: Mira, a mi tambè em faria gràcia veure aquesta República...
Rsm: Tu també fas una tasca de recuperació, però darrerament has perdut embrenzida. Sí que hauria estat interessant veure come stariem ara si la República hagués estat realitat... però hi ha tantes coses quhauria estat interessant de veure (com per exemple si el primer dibuixant del Regió 7 hagués continuat dibuixant, no?)
Intel.lectual: Sí, això n'està ple de grans temes... Aniré pel Saló, llàstima que no puguis treure-hi el nas...
Franchu: Veig que no t'estàs de res... Visca!
16/4/08 11:12 | 0.595832 | curate | {"pt": 0.00720504353047133, "es": 0.344341038727109, "ca": 0.634644250975683, "fr": 0.004202942059441609, "eo": 0.0018012608826178324, "zh": 0.003902731912338637, "ru": 0.003902731912338637} | https://kapdigital.blogspot.com/2008/04/14-de-abril-1.html |
acn_ca_20201011_0_55479 | ERC Berga demana la dimissió d'una regidora per la "irresponsabilitat" de participar en un salt improvisat de Patum
L'actitud contrasta amb la crida a la "prudència" de l'alcaldessa davant les celebracions espontànies per Corpus
ACN Berga.-Esquerra Berga ha demanat la dimissió d'una regidora per la "manca d'empatia i irresponsabilitat" per haver participat en un salt improvisat de Patum. En una piulada aquest dijous, els republicans han criticat que persones de l'equip de govern, "lluny de donar exemple", no han respectat les mesures de seguretat. Malgrat ERC no ha assenyalat ningú, en un vídeo que circula per les xarxes es pot identificar Roser Rifà, la primera tinent d'alcaldia, com una de les participants en el salt de Maces. L'actitud de la regidora contrasta amb el vídeo que va fer públic dimecres l'alcaldessa on feina una crida a la "prudència" davant les celebracions espontànies que hi poguessin haver i recordava que la situació sanitària encara és complicada. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/erc-berga-demana-la-dimissio-d-una-regidora-per-la-irresponsabilitat-de-participar-en-un-salt-improvisat-de-patum |
macocu_ca_20230731_8_125667 | Festa Karmic Koala - Ubuntu 9.10
Aquesta pàgina conté informació sobre la festa (Kastanyada Kàrmica) que s'organitzarà el dia 7 de novembre a l'IES Torre Vicens de Lleida. Aquest wiki és un document de treball de l'equip d'usuaris d'Ubuntu en català i com a tal s'anirà modificant a mesura que tinguem més concretats els termes.
Podeu descarregar-vos el tríptic d'ací i ajudar-nos a fer difusió.
Activitats
Install Party
Podeu venir durant tot l'horari de la festa (fins una hora abans de la finalització) a fi de que us ajudem a instal·lar el vostre Ubuntu, o a solucionar qualsevol problema que tingueu amb ell si ja el teniu instal·lat.
Condicions de l'Install:
NOTA: tot i que estem més avesats a l'Ubuntu, si porteu altres distribucions no us posarem pas mala cara
Propostes
Si voleu proposar un activitat, afegiu-la a la següent llista:
Proposta d'activitats
Els "Bunties" (nom provisional), és un grup d'ubuntaires de "reduïdes dimensions", que proposa fer un campionat d'algun joc lliure (s'estan pensant encara quin en concret). Han ocupat una hora de la graella en previsió
Altres Recursos
Com de costum, portaré copies impreses de guies Ubuntu i Xubuntu. Si algú té algun document interessant per imprimir, que me'l faci arribar i intentaré de fer-ne copies.
Materials de les xerrades
Per si no us heu adonat, els diferents ponents han enllaçat els materials que han fet servir a diversos llocs, els podeu trobar punxant el nom de les respectives sessions al programa de la jornada.
Fotos de la jornada Aneu afegint aquí sota els enllaços a les vostres fotos: | 0.783254 | curate | {"en": 0.029013539651837523, "ca": 0.9000644745325597, "fr": 0.019342359767891684, "pt": 0.009671179883945842, "es": 0.041908446163765316} | |
mc4_ca_20230418_7_652636 | Vinya: normes actualitzades sobre arrencada, plantació i replantació. – Agroxarxa
El passat dimarts 23 de Juny el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) va publicar l’ ORDRE AAM/189/2015, de 16 de juny, per la qual s’estableixen normes transitòries de tramitació de les sol·licituds d’arrencada, de plantació i de replantació de vinya, i de transferència de drets de plantació, durant l’any 2015. Aquesta disposició és important pels productors i pel sector, perquè bàsicament el que fa és establir els terminis que regularà durant aquest 2015, abans de l’inici del nou règim d’autoritzacions l’1 de Gener de 2016, tots els moviments de drets i sol·licituds de plantació i d’arrencades durant el 2015, de forma excepcional i transitòria.
Cal dir que la Unió europea ha regulat de forma general com els Estats han d’aplicar el règim transitori de drets i la conversió en autoritzacions, i ara el Ministeri i el DAAM n’estableixen els terminis interns, que ells entenen necessiten per poder dur a terme les tràmits administratius i de control necessaris.
Els nous terminis, establerts per l’Ordre publicada, aplicables fins el 31 de desembre de 2015, són:
PLANTACIONS (DRETS PROVINENTS DE LA RESERVA DE CATALUNYA O DRETS DE REPLANTACIÓ)
Termini per presentar SOL·LICITUDS DE PLANTACIÓ, 31 de JULIOL de 2015.
Termini per presentar la COMUNICACIÓ DE PLANTACIÓ, 31 de DESEMBRE de 2015.
Les sol·licituds d’autorització de plantació, siguin de drets procedents de la Reserva de Catalunya o siguin de drets que provinguin d’arrencades prèvies, i que siguin vigents, requeriran d’una SOL·LICITUD PRÈVIA DE CONVERSIÓ DE DRETS EN AUTORITZACIONS en cas de no haver comunicat la plantació a 31 de DESEMBRE de 2015.
Termini per presentar SOL·LICITUDS ARRENCADA, 9 d’OCTUBRE de 2015.
Termini per presentar COMUNICACIONS d’ARRENCADA, 30 d’OCTUBRE de 2015.
TRANSFERÈNCIES DE DRETS DINS CATALUNYA
Termini per presentar SOL·LICITUDS DE TRANSFERÈNCIA DE DRETS DINS CATALUNYA, 16 de NOVEMBRE de 2015.
AQUESTA DATA ÉS MOLT IMPORTANT PERQUÈ POSTERIORMENT ELS DRETS NO ES PODRAN TRANSFERIR, ES PERDRAN, I LES FUTURES AUTORITZACIONS DE VINYA TAMPOC ES PODRAN TRANSFERIR ENTRE TITULARS.
CONVERSIÓ DE DRETS EN AUTORITZACIONS
Presentació de SOL·LICITUDS DE TRANSFORMACIÓ DE DRETS EN AUTORITZACIONS, a partir del 15 de SETEMBRE de 2015.
El DAAM ha elaborat un Quadre-Resum i un Cronograma d’aquest règim transitori, que junt amb altra informació d’interès sobre aquest nou sistema, podeu trobar aqui.
normativa, vinya | 0.805128 | curate | {"ca": 0.8414342629482072, "en": 0.11872509960159362, "es": 0.0398406374501992} | https://www.agroxarxa.com/vinya-arrencada-plantacio-replantacio/ |
macocu_ca_20230731_8_475192 | El canvi climàtic és més ràpid que la capacitat d’adaptació dels animals
La revista científica Nature Comunications acaba de publicar un article amb resultats preocupants pel que fa a l’adaptació dels animals al canvi climàtic. Les espècies, conclou l’estudi, responen a l’escalfament global canviant alguns aspectes de la seva vida, però no van prou ràpid i no sempre en la direcció correcta.
L’estudi, que ha dut a terme un grup de recerca internacional liderat per Viktoriia Radchuk, Alexandre Courtiol i Stephanie Kramer-Schadt, del Leibniz Institute for Zoo and Wildlife Research (Leibniz-IZW) de Berlín, es basa en una revisió de les dades de 71 estudis seleccionats entre més de 10.000 articles científics sobre l’adaptació dels animals al canvi climàtic.
Cal destacar que aquest treball ha comptat amb participació de Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i associat al CREAF, Iolanda Filella, investigadora del CREAF i el CSIC, i Joan Carles Senar i Antoni Borràs, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Bellaterra, 24 de juliol de 2019. El canvi climàtic amenaça les espècies i això pot tenir repercussions en la salut dels nostres ecosistemes. Per aquest motiu, analitzar si els animals són capaços de respondre per fer front a aquest canvi climàtic és crucial. A la natura, els canvis més evidents que ens mostren les espècies com a resposta al canvi climàtic són les alteracions fenològiques, és a dir, canvis en el seu calendari natural, com ara el moment de l’any en que hivernen, es reprodueixen o migren, entre d’altres. També s’han documentat canvis en la mida i el pes del cos d’algunes espècies, però l’ estudi conclou que aquests canvis morfològics no mostren tendències tan clares com els canvis fenològics.
Els investigadors d’aquest estudi han tornat a analitzar les dades de 71 estudis ja publicats i han extret informació molt rellevant que ajuda a relacionar els canvis en el clima al llarg dels anys amb possibles canvis en els calendaris naturals o els trets morfològics dels animals. Amb aquesta informació, han avaluat si els canvis observats en les espècies els conferien alguna mena d’“avantatge evolutiu”, és a dir, els ajudaven a sobreviure o a tenir mes descendència.
El Museu de Granollers de Ciències Naturals ha contribuït amb les dades del seguiment de papallones CBMS, concretament amb les dades fenològiques de l’estació del Cortalet als Aiguamolls de l’Empordà, que porta activa des de l’any 1993.
“Per investigar si les respostes dels animals al canvi climàtic els permeten adaptar-se ens hem hagut de centrar en els ocells perquè no tenim informació tan completa de cap altre grup”, comenta la primera autora de l’estudi Viktoriia Radchuk (Leibniz-IZW). I afegeix, “Ara bé, la revisió de la informació disponible per a altres grups d'animals (insectes, amfibis, mamífers) demostra que els canvis són qualitativament similars als que experimenten els ocells. Per exemple, és molt clar que a les zones temperades, l’augment de les temperatures està provocant un avançament dels calendaris naturals en la majoria d'espècies."
El co-autor Steven Beissinger, professor de la University of California a Berkeley, afegeix “Això ens suggereix que les espècies podrien viure en el seu ambient natural tot i l’escalfament, sempre i quan canviessin suficientment ràpid per suportar el canvi climàtic”. Tot i això, Alexandre Courtiol, del Leibniz-IZW, afegeix “Però això no està passant, perquè tot i que hi ha poblacions que s’estan adaptant, ho fan a una velocitat que no els garanteix la seva supervivència. Els canvis fenològics observats, tot i produir-se, no tenen prou magnitud per compensar les noves condicions ambientals que s'estan generant."
Per arribar a aquesta conclusió, es van comparar, en vàries poblacions d'ocells, els canvis fenològics mesurats al camp amb els que prediu un model teòric que assumeix un canvi fenològic òptim per compensar les noves condicions ambientals. En 9 de 13 espècies estudiades, es va trobar que la magnitud del canvi fenològic era insuficient per evitar el risc d'extinció de la població.
El més preocupant és el fet que aquestes dades analitzades incloïen, generalment, espècies comunes i abundants, com la mallerenga carbonera (Parus major), el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) o la garsa (Pica pica), totes elles espècies conegudes per la seva capacitat d’adaptar-se a noves condicions ambientals. “Ens queda per analitzar les respostes al canvi climàtic de les especies més rares o amenaçades, per a les quals actualment hi ha una manca important de dades. En aquests casos, sospitem que els pronòstics encara són més pessimistes”, conclou Stephanie Kramer-Schadt, cap de department a Leibniz-IZW. Els científics esperen que la seva anàlisi i els conjunts de dades reunits estimulin la recerca sobre la capacitat de les poblacions animals per fer front al canvi global i contribueixin a millorar les prediccions per ajudar a futures accions de gestió i conservació.
Publicació de referència
Radchuk V et. al (2019) Adaptive responses of animals to climate change are most likely insufficient. Nature Communications 10, 3109, doi: https//doi.org/10.1038/s41467-019-10924-4
Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), una espècie de papallona que avança clarament el seu moment de vol quan les temperatures de primavera són més altes del que és habitual. Foto: Jordi Corbera. | 0.873522 | curate | {"ca": 0.9632789317507419, "no": 0.002410979228486647, "en": 0.030600890207715132, "es": 0.00370919881305638} | |
macocu_ca_20230731_2_12212 | Pàgines
Acusacions falses i sense proves ni testimonis creïbles condueixen al veredicte de culpabilitat contra l’activista Paul Rusesabagina [Hotel Rwanda Rusesabagina Foundation, 20.09.2021]
Kigali, Rwanda – Aquest matí, el judici espectacle de Paul Rusesabagina s’ha acabat amb un veredicte de culpabilitat en vuit dels nou càrrecs i ha estat condemnat a 25 anys de presó. S’esperava un veredicte de culpabilitat des del principi. Paul va ser prejutjat pel règim ruandès fa anys com a crític dels drets humans i enemic declarat de l’Estat. L’única qüestió era si el govern ruandès intentaria quedar millor declarant-lo innocent d’alguns càrrecs o limitant la condemna. Un home innocent, segrestat i retingut com a pres polític, ha estat condemnat injustament avui.
La família Rusesabagina ha fet pública la següent declaració després de l’anunci del veredicte:
“El nostre marit i pare, Paul Rusesabagina, va ser segrestat, torturat i mantingut en règim d’aïllament. Se l’ha obligat a sotmetre’s a un judici espectacle durant tot un any. Sabíem des del dia en què va ser segrestat que el veredicte seria de ‘culpabilitat’ en alguns o tots els càrrecs falsos. Ens alegrem que la farsa del judici s’hagi acabat.
Paul Rusesabagina és un activista que lluita pels drets humans i les llibertats del poble ruandès. Ha criticat tots els règims ruandesos quan han abusat dels drets humans. Ha criticat els abusos dels drets humans de Paul Kagame durant gairebé dues dècades. Kagame ha deixat clar durant aquest temps que un dels seus principals objectius era silenciar el nostre pare. És a les urpes d’un dictador. Avui han acabat amb aquesta farsa declarant-lo culpable. Hem dit al món una i altra vegada que a Rwanda no hi ha un procés judicial just, i els darrers mesos ho han demostrat. No hi ha un poder judicial independent i no hi haurà justícia per al nostre pare. Tot el que podem fer ara és deixar-ho clar per a tothom: un dictador empresonarà un activista aquesta setmana. Si la comunitat internacional no intervé, probablement serà a la presó la resta de la seva vida.”
Les acusacions de fundació, suport i finançament de grups terroristes mai s’han provar davant els tribunals. No s’han aportat proves creïbles sobre cap acusació. Lamentablement, això és així a Rwanda, on no existeix un poder judicial independent en els casos d’alt perfil. No hi ha Estat de Dret. Paul ha estat declarat culpable per la política, no per cap procediment legal o prova. I la política a Rwanda és tal que ningú, dins o fora de país, s’atreveix a qüestionar l’expedient o les accions del govern o del president Paul Kagame.
L’equip jurídic de Rusesabagina no s’ha sorprès pel veredicte. L’advocat estatunidenc Peter Choharis assenyala que: “En realitat, el veredicte es va dictar fa temps: el judici ha estat fonamentalment injust i ha mancat de les degudes garanties processals. I tot i això, l’acusació no ha presentat cap prova que vinculi Paul amb els atemptats en qüestió”.
L’advocada australiana Kate Gibson ha dit que: “La inevitable condemna de Paul Rusesabagina és el final d’un guió que estava escrit fins i tot abans que fos segrestat l’agost del 2020. L’únic que ha sorprès en veure el desenvolupament d’aquest espectacle d’horror durant el darrer any, ha estat el desvergonyiment i la franquesa amb què les autoritats ruandeses han estat disposades a violar sistemàticament tots els drets d’un judici just que corresponien a Paul”.
L’advocat canadenc Philippe Larochelle, reflexionant sobre el veredicte, ha declarat que “aquest judici va començar amb el segrest, la tortura i la denegació de representació legal. Un cop nomenats els advocats locals, no van tenir temps de preparar-se per al judici. Alguns coacusats han detallat com havien estat obligats a fer falses acusacions contra Rusesabagina. Els testimonis que havien fet acusacions falses al judici fals contra Victoire Ingabire van ser simplement reciclats en aquest judici. Tot l’operatiu de Rwanda finalment només planteja una pregunta: per què segrestar, torturar i negar el dret a un judici just si es tenen proves fiables que recolzin les acusacions contra l’acusat? La resposta és força òbvia: no hi ha ni una sola prova fiable. No hi ha una altra explicació per l’absència d’un procés just i el complet menyspreu pels drets més fonamentals de Rusesabagina”.
Bob Hilliard, advocat de la demanda de GainJet, ha dit: “Els tribunals cangur només són capaços d’emetre veredictes cangur. La valentia de Paul a Rwanda va ser innegable. Tanmateix, ara, la feina extraordinària de tota una vida d’un home coratjós descansa a les mans corruptes del pitjor tipus de líder, algú que és aliè a la veritat i que governa un ermot de creació pròpia. Paul ha de ser alliberat immediatament i el món ha d’unir-se per condemnar aquest tribunal de titelles i el seu titellaire mentider”.
Dades concretes del veredicte
Al tribunal d’avui a Kigali, els jutges han llegit un llarg veredicte contra Paul i els coacusats. Les úniques sorpreses han vingut quan s’han fabricat “proves” addicionals en el veredicte que no s’havien escoltat abans al tribunal, ni en cap document o declaració presentada durant el judici. S’han presentat múltiples acusacions que Paul va finançar activitats terroristes que no s’havien discutit anteriorment. En particular, hi ha hagut una acusació totalment nova de que el fons de Paul va recaptar més de 300.000 euros per a les FLN.
Pel que fa als càrrecs de culpabilitat, la gran majoria de les “proves” citades pel tribunal procedien de dues fonts: les declaracions realitzades per Paul sota coacció a finals d’agost i principis de setembre, i l’expedient belga. Aquestes declaracions van ser suposadament realitzades per Paul poc després de ser torturat i sense el benefici de cap advocat present. Les primeres declaracions de Paul davant del tribunal van incloure la negació que aquest testimoni fos exacte i l’aclariment que va ser obligat a signar els documents. També va fer diverses afirmacions sobre les proves que van rebre de Bèlgica en el “dossier belga”. Aquesta va ser la conclusió de la investigació belga sobre les activitats de Paul, realitzada a petició de Rwanda a partir de 2019. Les acusacions incloïen missatges de WhatsApp i correus electrònics que, segons el tribunal, demostren la culpabilitat de Paul. L’equip de Paul té accés a aquest document i l’ha revisat. Com era d’esperar, cap de les suposades “proves” esmentades a la sentència del tribunal existeix. Sembla que el govern ruandès no espera que els altres llegeixin aquest expedient i, per tant, l’equip afirma que es tracta d’una prova completament inventada.
En tot aquest cas s’hi troba el fet que els fiscals ruandesos afirmen que les FLN van perpetrar tres atemptats contra civils ruandesos, dels quals es culpa l’MRCD i Paul Rusesabagina per associació. Aquests atemptats MAI han estat documentats als tribunals. Mai s’han aportat proves creïbles que aquests atemptats hagin succeït. No han aportat cap prova, a part de les declaracions dels fiscals sense documentació, i algunes declaracions coaccionades dels coacusats. Aquests són els mateixos atemptats que Paul i la direcció de l’MRCD van negar quan van passar. A finals del 2019, l’MRCD va sostenir amb fermesa que el govern ruandès es trobava darrere dels atemptats, i va demanar una investigació internacional per part de les Nacions Unides per trobar la veritat. Les víctimes durant el judici van descriure haver estat atacades, però mai van identificar els atacants. Paul i els coacusats no van ser identificats per ningú com a atacants. I les FLN no van ser identificades com el grup que va cometre els atemptats.
Tots els càrrecs en aquest cas es basen en l’existència d’aquests suposats atemptats. No s’ha presentat cap prova creïble que aquests atemptats hagin succeït. Si no han succeït, tot el judici és un frau.
En concloure el judici, la família i l’equip de Rusesabagina esperen els següents passos necessaris per alliberar Paul. Com assenyala l’advocat belga Vincent Lurquin, “Paul és un pres polític, així que la solució ha de ser política”.
No hi ha hagut un judici just en el cas de Paul Rusesabagina. Qualsevol que entengui de política a Rwanda sabia des del principi que això mai ha estat una possibilitat. La justícia a Rwanda per als crítics d’alt nivell del president Paul Kagame és un procés polític, i totes les respostes passen per l’oficina del president.
Ha arribat el moment que la comunitat mundial faci un pas endavant i defensi els drets humans a Rwanda. Paul Rusesabagina i la resta del poble ruandès van ser abandonats pel món durant el genocidi de 1994. La família de Paul insta el món a que no l’abandoni altra vegada.
Ara que el judici s’ha acabat, un home innocent es troba a la presó, esperant que el món demani comptes a Rwanda per les terribles i profundes violacions dels seus drets humans i legals. El 1994, Rusesabagina es va dirigir a la comunitat internacional perquè l’ajudés a aturar el genocidi. Van guardar silenci. Tornaran a callar, o defensaran els drets humans i la justícia real? | 0.817934 | curate | {"ca": 0.9977703455964325, "it": 0.002229654403567447} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_68834 | La setmana passada els nostres alumnnes de 1r d’ESO van visitar Tarragona, els orígens de la ciutat, les restes de l’esplendorosa Tàrraco.
Tàrraco reuneix les principals característiques de les ciutats romanes, amb un fòrum a la part central, el centre neuràlgic, on hi havia les institucions administratives i polítiques i que era, també, el centre cívic i religiós de la ciutat. Té, a més, una estructura sistemàtica, amb carrers que tallen en angle recte i altres de transversals.
També van visitar l’aqüeducte de les Ferreres (el pont del Diable), un dels més impressionants i ben conservats de l’època romana i el més important de Catalunya.
The post TÀRRACO -1r d’ESO- first appeared on MDP Josep Tous.
Categories
Categories Selecciona la categoria Escola (12)
Notícia següentNext
Per a més informació, contacta amb nosaltres
Si vols rebre informació sobre cursos, activitats i esdeveniments de l’escola.
Contacta
Twitter Instagram Facebook
934 224 640
[email protected]
C/ Begur, 12-20 08028 (Barcelona)
© Escola Mare Diví Pastor Josep Tous
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Política de privacitat per a xarxes socials
creaescola.com
Menu
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Política de privacitat per a xarxes socials
creaescola.com
Fem servir galetes al nostre lloc web per a brindar-te una experiència més rellevant recordant les teves preferències. A l'fer clic a "'Acceptat", acceptes l'ús de galetes. Feu clic a Configuració per proporcionar un consentiment més controlat.
Configuració Acceptar
Tanca
Privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència mentre navega pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran en el vostre navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció d'optar per no rebre aquestes galetes. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes galetes pot afectar la seva experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes galetes garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat de la pàgina web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checkbox-functional 11 months The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-others 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy 11 months The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.
Funcionals
Funcionals
Les galetes funcionals ajuden a realitzar certes funcionalitats, com compartir el contingut de la pàgina web en plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres característiques de tercers.
Rendiment
Rendiment
Les cookies de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web, el que ajuda a brindar una millor experiència d’usuari als visitants.
Analítiques
Analítiques
Les cookies analítiques s’utilitzen per comprendre com els visitants interactuen amb el lloc web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc.
Publicitat
Publicitat
Les cookies publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes rastregen els visitants en els llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Otras
Otras
Otras cookies no categorizadas son las que se están analizando y aún no se han clasificado en una categoría. | 0.479191 | curate | {"ca": 0.6745979290592642, "en": 0.255783212161269, "pt": 0.019387530293016084, "eb": 0.0030843798193434676, "oc": 0.0024234412866270105, "es": 0.031725049570389956, "it": 0.006168759638686935, "fr": 0.005728133950209297, "cs": 0.0011015642211940956} | https://joseptous.escolesmdp.org/tarraco-1r-deso/ |
naciodigital_ca_20220331_0_59577 | A les 08:26 hores de dimarts, a l’avinguda Ègara de Sabadell, s’originà un incendi a un contenidor, afectant concretament un contenidor de reciclatge d’envasos. La causa, segons apunta la Policia Municipal, es trobava en què es van llançar restes de productes de pirotècnia dins el contenidor.
Hi van haver d'intervenir una dotació de bombers i una unitat de Policia Municipal. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/18424/nova-crema-contenidors-aquest-cop-petards |
oscar-2301_ca_20230418_6_318933 | El districte de Ciutat Vella està estudiant un seguit d’actuacions a les places de la Mercè, la Catedral i plaça Reial per tal que els veïns en facin un major ús d’aquests espais públics. No es pensa en grans obres sinó en la introducció d’elements i activitats que convidin la gent a estar-s’hi
Mostrar dialegs
La pandèmia ha posat de manifest la necessitat dels veïns del barri Gòtic de recuperar places que, abans de la covid-19, estaven plenes de visitants.
Per això el districte de Ciutat Vella ha decidit repensar-les per fer-los entorns més agradables,i està estudiant quines actuacions fer a la plaça de la Mercè, la Catedral i la plaça Reial, amb l’objectiu que aquests grans espais convidin a fer-hi activitats.
El districte assegura que no seran grans obres i que estaran pensades per a cada espai. En el cas de la plaça de la Catedral s’haurà de tenir en compte que hi ha un aparcament soterrat i en el cas de la plaça Reial que és un espai patrimonial. | 0.81681 | curate | {"ca": 0.9843587069864442, "pt": 0.01564129301355579} | http://www.tvciutatvella.com/categories/transports-municipals/article/7385 |
mc4_ca_20230418_12_524347 | Gibaix signa un conveni amb l’Ajuntament de Cornellà per crear una xarxa d'instal·ladors solidària per a persones en situació de pobresa energètica.
El conveni fixa un preu solidari per hora pels arranjaments, que suposarà una disminució del 32,4% sobre el preu de mercat.
El conveni permetrà millorar les condicions de confort energètic de persones en situació de vulnerabilitat.
Tots som conscients de la greu situació que hem passat amb la crisi que ha afectat tots els sectors i que, segons notícies d'experts, podria tornar el proper any; aquestes situacions de crisi s'acarnissen sobretot en els col·lectius més vulnerables, persones i famílies que pels seus ingressos econòmics no poden fer front a la reparació en les instal·lacions dels seus habitatges el que pot suposar un greu risc de sinistres en els seves llars.
Edifici de Gibaix ( Gremi de Instal·ladors del Baix Llobregat).
La pobresa energètica de la qual tant es parla, no significa només no poder assumir el pagament dels rebuts de la llum, l'aigua o el gas ... vol dir també no tenir una llar com un lloc que genera seguretat per als que l'habiten i un mínim de benestar i confort energètic en la seva vida quotidiana.
Davant la gravetat de la situació, Gibaix decideix no mantenir-se al marge materialitzant la signatura amb l'Ajuntament de Cornella, d’un conveni per a la creació d'una xarxa d'instal·ladors solidaris amb l'objectiu de donar suport i millorar la qualitat de les llars de persones de la ciutat en situació de pobresa energètica. Amb el conveni, Gibaix posa a disposició l'Ajuntament la seva experiència, mitjançant els seus instal·ladors agremiats.
Tanmateix, Gibaix crea la xarxa de fabricants i distribuïdors solidaris que estarà formada pels Sponsors Partners de l’entitat que desitgen formar part d’aquest projecte oferint els materials necessaris per l’adequació de les instal·lacions d’aquestes llars vulnerables.
El conveni estableix un preu solidari pels arranjaments, en cas que l'habitatge revisada necessiti treballs per assegurar el bon estat de les instal·lacions de subministraments bàsics de les llars. El preu en aquest cas serà un 32,4% menor al preu de mercat.
L'Oficina d'Eficiència Energètica de Cornellà, juntament amb els Serveis Socials, seran els encarregats d'indicar els beneficiaris d'aquest conveni i derivaran a Gibaix els respectius expedients per realitzar els procediments de reconeixement i certificats que siguin adequats.
Serà l'Oficina l'encarregada de gestionar i valorar els informes emesos per Gibaix i iniciar les accions pertinents d'acord amb la legislació vigent, per aprovar la intervenció de l’instal·lador.
L'objectiu de Gibaix i l’Ajuntament de Cornellà és oferir respostes a les persones i famílies que, pels seus ingressos econòmics, no poden fer front a una mínima qualitat de benestar energètic.
DESCARREGAR - CONVENI-GIBAIX-AJUNTAMENT-CORNELLA.pdf | 0.896913 | curate | {"ca": 0.9819067501739736, "en": 0.018093249826026444} | http://www.gremibaix.com/noticies/gibaix-signa-un-conveni-amb-lajuntament-de-cornell-per-crear-una-xarxa-dinstalladors-solidria-per-a-persones-en-situaci-de-pobresa-energtica.-903 |
macocu_ca_20230731_2_201613 | '''Puyi''' ([[chinenc tradicional]]: 溥儀, [[chinenc simplificat]]: 溥仪, [[pinyin]]: Pǔyí), ([[Pekin]], [[7 de febrer]] de [[1906]]-íd., [[17 d'octubre]] de [[1967]]) fon l'últim [[emperador]] de [[China]]. De la [[dinastia]] chinenca-[[Manchúria|manchú]] dels [[Qing]], regnà en China en el títul de '''Emperador Xuantong''' (chinenc tradicional: 宣統, chinenc simplificat: 宣统, pinyin: Xuāntǒng), des de [[1908]] fins l'abolició del govern imperial en [[1912]].
+
Posteriorment, fon impost pels [[Japó|japonesos]] com el '''Emperador Kangde''' (康德皇帝) de [[Manchukuo]], entre [[1934]] y [[1945]]. En la [[República Popular Chinenca]], treballà com [[jardiner]] i posteriorment com faener històric en la [[Conferencia Consultiva Política del Poble Chinenc]]. | 0.554635 | curate | {"ca": 0.8235294117647058, "fr": 0.001336898395721925, "es": 0.1751336898395722} | |
wikipedia_ca_20230401_0_364856 | Duan Albanach
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
El Duan Albanach (en català, "Cançó dels escocesos") és un poema en irlandès mitjà que es va trobar amb el "Lebor Bretnach", una versió en gaèlic de la "Historia Brittonum" de Nennius, amb material extensiu sobre Escòcia.
Escrit durant el regnat de Malcolm III d'Escòcia, es troba en una gran varietat de fonts irlandeses, i la versió més habitual prové del "Llibre de Lecan" i del "Llibre d'Uí Maine", de principis del segle V. Segueix a partir del "Duan Eireannach", que cobreix la història mitològica antiga del poble gaèlic.
El text.
El poema, repartit en vuit planes, es compon de vint-i-set estrofes de quatre versos cadascuna. Detalla el nom dels reis d'Alba ("Escòcia"), sense indicar, no obstant això, el seu parentesc, sinó la durada de cada regnat. És un poema compost probablement per ser cantat a la cort i acompanyat d'una arpa. En el cas que es cantés en un context públic, és possible que els oients participessin durant la recitació.
El "Duan" reconta els reis dels escocesos des que l'eponímic Albanus va arribar a Alba (en català, "Escòcia"). Al principi, es pot observar una estrofa d'introducció on s'apel·la a l'atenció dels oients per mitjà d'exclamacions i d'interrogacions retòriques, que comporten la introducció del relat històric i mitològic:
Les estrofes 2 a la 7 resumeixen la història mítica de l'establiment dels escocesos a partir dels dos germans: Albanus i Briutus, fills d'Isacon. La segona estrofa, on es nomenen els dos germans, és la que segueix:
Les estrofes 8 a la 19 detallen els reis de Dál Riata des dels tres fills d'Erc: Loarn, Fergus i Oengus, fins a Eòganan. Les estrofes 20 a la 26 enumeren els reis d'Alba des de Cionaoith fins a Maolcoluim. El poema s'havia de recitar a la cort d'aquest rei, mort el 1093, ja que el seu regnat és l'últim alabat. Finalment, a la darrera estrofa es pot observar que el poema data del temps del rei Malcolm III, a la segona meitat del segle XI.
Encara que l'estrofa 27 de conclusió menciona que "52 sobirans de la raça d'Erc regnaren a Alba", el text només n'evoca 48, incloent els tres fills d'Erc. Sembla, doncs, que hi ha versos perduts, ja que no s'hi inclouen alguns reis anotats en els "Sincronismes de Flann Mainistreach", o als "Annals d'Ulster" o de "Tigernach", com Selbach mac Ferchaird, Fergus mac Echdach, etc. | 1 | perfect | {"de": 0.005478297513695744, "ca": 0.9511167298777918, "es": 0.043404972608512435} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=364857 |
mc4_ca_20230418_0_594230 | TRIBUNA DEL BERGUEDÀ: ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT DE LA COLÒNIA RIERA DE PUIG-REIG. BERGUEDÀ JUSSÀ.
ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT DE LA COLÒNIA RIERA DE PUIG-REIG. BERGUEDÀ JUSSÀ.
Llegia que Cal Riera tancava les portes durant la dècada dels setanta, i que al tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia començaven a funcionar a mig gas, això i la manca de feina, va fer que la majoria dels treballadors marxessin a viure a d'altres llocs.
La marxa de fidels comportaria ben aviat el tancament d’aquesta església d'una sola nau i absis semicircular a la capçalera, a la que se li adverteixen per arreu els senyals d’abandó.
A la façana principal hi ha un campanar de espadanya i un petit rosetó damunt de la porta principal, d'arc de mig punt amb arquivolta i impostes. Les obertures formades per petites d'arcs de mig punt disposades a les façanes laterals. La coberta és a dues vessants de teula àrab.
No trobava cap referència al mestre d’obres, arquitecte i/o enginyer, autor del projecte.
Ens agradarà tenir-ne noticies a l’email [email protected] | 0.663148 | curate | {"es": 0.1569713758079409, "sv": 0.027700831024930747, "ca": 0.8153277931671283} | http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/esglesia-de-nostra-senyora-de.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_203400 | Mireu la pobre ovella... ningú vol estar amb ella.... quin cabró/cabrona el que li ha fet això... http://www.youtube.com/watch?v=hVLP5lb_TTA
XDDD | 0.480509 | curate | {"ca": 0.9722222222222222, "en": 0.027777777777777776} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_480095 | Artadi impulsa la creació d’una Taula Política de tots els grup municipals sobre el futur de l’aeroport on consensuar la posició de l’Ajuntament - Junts per Barcelona
Portada
Equip
Programa
Notícies
Agenda
Contacte
Notícies
Totes les notícies
23 de juny de 2021
Artadi impulsa la creació d’una Taula Política de tots els grup municipals sobre el futur de l’aeroport on consensuar la posició de l’Ajuntament
El Consell Plenari de Barcelona aprova per unanimitat una proposició del grup municipal de Junts per Catalunya que acorda també refermar el suport a un model aeroportuari amb més connectivitat, autonomia de gestió i respectuós amb el medi ambient, i reclamar a AENA eliminar restriccions als vols transcontinentals i garantir un pla alternatiu per fer d’El Prat un ‘hub’ internacional encara que la UE rebutgi l’ampliació
La Presidenta del Grup municipal de Junts per Catalunya a Barcelona, Elsa Artadi, ha impulsat avui la creació d’una Taula Política de tots els grup polítics al consistori sobre el futur de l’aeroport on consensuar la posició de l’Ajuntament. El Consell Plenari de la capital catalana ha aprovat per unanimitat una proposició del grup de Junts que acorda també refermar el suport a un model aeroportuari amb més connectivitat, autonomia de gestió i respectuós amb el medi ambient, i reclamar a AENA eliminar restriccions als vols transcontinentals i garantir un pla alternatiu per fer d’El Prat un ‘hub’ internacional encara que la UE rebutgi l’ampliació.
Elsa Artadi ha defensat avui al ple de l’Ajuntament una proposició de Junts, que finalment s’ha transaccionat amb el Govern i el grup d’ERC, que acorda:
“1. Aprovar la creació d’una Taula Política formada per les presidentes i presidents dels grups municipals, que:
Es reunirà periòdicament abans i posteriorment a la celebració de reunions de la Taula Institucional convocada pel Govern de la Generalitat o de les taules específiques que es creïn a partir d’aquesta, per compartir informació provinent d’aquestes taules o d’altres estudis i informes.
Serà el marc de treball dels grups municipals, en el que s’analitzin els avantatges i inconvenients de les diferents opcions que permetin que l’aeroport de Barcelona s’especialitzi en rutes de llarga distància.
Serà també l’espai de diàleg directe i continuat dels grups municipals en el que es buscarà el màxim consens entorn al posicionament de l’Ajuntament de Barcelona respecte al futur de l’aeroport, podent també elaborar informes que s’elevi al consell plenari.
Reafirmar el nostre posicionament a favor d’un model aeroportuari que garanteixi més connectivitat i una millora de la competitivitat econòmica de Barcelona dins un nou model de governança del sistema aeroportuari que respecti l’autonomia de gestió de cada infraestructura i amb la participació de l’entorn socioeconòmic del país, tal com es va aprovar en el Consell Plenari celebrat al mes de febrer de l’any 2020.
Reclamar que AENA realitzi a l’aeroport de Barcelona – El Prat les accions necessàries per eliminar les restriccions actuals al creixement del nombre de vols transcontinentals, la qual cosa ha de permetre atreure talent, tecnologia i treball.
Instar a les administracions que participen en els treballs de la Taula Institucional a trobar una solució respectuosa ambientalment que compti amb el vist-i-plau de la Comissió Europea.
Exigir a AENA que plantegi també un pla alternatiu que asseguri la transformació de l’aeroport en hub en el cas que l’opció escollida, sigui quina sigui, no rebi l’aval de la Unió Europea, així com també exigir-li per avançat totals garanties en les compensacions de qualsevol afectació mediambiental.
Segons Elsa Artadi, estem “davant un moment clau per l’aeroport del Prat”, després de molts anys de reivindicacions per part de la societat catalana i les administracions per tenir un aeroport de primera. La presidenta del grup de Junts ha assenyalat que l’aeroport del Prat ha estat el principal aportador de beneficis a AENA, l’ens estatal que gestiona tot els aeroports espanyols, “però les seves polítiques l’han relegat en benefici Barajas; ara podríem estar davant l’oportunitat de revertir la situació que fa massa anys que s’arrossega. I dic podríem, en condicional, perquè fan falta dos elements, que són els que pretén aconseguir aquesta proposició”, ha dit Artadi.
Els dos elements a què ha fet referència la regidora Artadi són, en primer lloc “un projecte rigorós, que resolgui la capacitat dels vols, amb una visó integral del servei aeroportuari català amb connexió Reus i Girona, i ambientalment sostenible perquè passi els tràmits de la Comissió Europea”. “Volem que l’aeroport sigui de primera, un hub internacional, del segle XXI, però la poca concreció d’AENA amb el projecte, que la tinent d’alcalde Janet Sanz va titllar amb encert de simple ‘power point’, ens fa sospitar que potser és una excusa per ampliar l’aeroport de Barajas”, ha dit la Cap del grup de Junts.
El segon element, ha assenyalat la Artadi, és “el consens institucional”. “Valorem les opcions i abordem amb garanties el futur del Prat, amb una ampliació que és urgent”, ha dit Artadi, que ha recordat que el Consell Plenari de l’Ajuntament, a proposta de Junts per Catalunya, ja va aprovar el febrer de 2020 una proposició que, entre altres punts, demanava encarregar als serveis tècnics de l’Ajuntament elaborar un informe per analitzar els avantatges i inconvenients de les diferents opcions que permetin que l’aeroport de Barcelona s’especialitzi en rutes de llarga distància. “No hem vist aquest informe; demanem seure, treballar amb rigor i assolir el consens per tenir un aeroport de futur”, ha dit.
La presidenta del grup de Junts a l’Ajuntament de Barcelona ha agraït el suport de tots els grups a la iniciativa, i ha afegit “és important constituir aquest espai i tenir consens i una posició clara i nítida de la institució, no dels partits, per anar a la Taula Institucional sobre el futur de l’aeroport de Barcelona – El Prat constituïda per la Generalitat i a l’hora d’enviar els informes a Europa”.
Barcelona, 23 de juny de 2021
Share on Facebook
Share on Twitter
Share on WhatsApp
Share on Telegram
Darreres notícies
5 de desembre de 2022
Junts acorda amb el Govern Colau que a cada barri d’Horta-Guinardó hi hagi almenys una àrea de joc infantil accessible i inclusiva
El grup de Junts per Catalunya també aconsegueix al ple del districte l’acceptació d’un altre Prec que compromet …
Més informació
4 de desembre de 2022
Junts a Gràcia impulsa un acord unànime que força el Govern Colau a consensuar un nou espai pel trasllat provisional del Mercat de l’Estrella que no alteri el calendari previst
Al Ple del districte de Gràcia, l’executiu municipal accepta un Prec del grup de Junts i es compromet …
Més informació
3 de desembre de 2022
Junts lamenta que el Govern Colau es tanqui en banda i rebutgi instal•lar un gronxador inclusiu als Jardins de Massana que fins i tot reclama el Síndic
Al Ple del Consell de Sant Andreu del mes de desembre, l’Executiu municipal sí que accepta dos Precs … | 0.791862 | curate | {"ca": 0.9811509353134371, "es": 0.0009995716121662145, "en": 0.010709695844638012, "pt": 0.004712266171640726, "it": 0.000856775667571041, "fr": 0.0015707553905469085} | http://junts.barcelona/noticies/artadi-impulsa-la-creacio-duna-taula-politica-de-tots-els-grup-municipals-sobre-el-futur-de-laeroport-on-consensuar-la-posicio-de-lajuntament/ |
mc4_ca_20230418_4_282207 | Parc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa. Serra de Malforat. Serra de Vivers. Vall de Bianya
Castellfollit de la Roca_Torre de Canadell_Castellar de la Muntanya_Coll de Passa-serres_Sant Joan les Fonts_Castellfollit de la Roca
La serra de Malforat
L’interessant nucli medieval de Castellfollit de la Roca, ubicat damunt d’un vertiginós espadat basàltic, és el punt de partida d’una ruta que ens permet gaudir sense gaires esforços de les serres i valls que conformen la peculiar orografia de la Garrotxa.
Sortim del mirador de Puig Castellat a l’extrem est del poble des d’on es percep clarament l’altura de la cinglera basàltica on s’assenta. Si pugeu al campanar de l’església restaurada de Sant Salvador tindreu una bona perspectiva de l’entorn i del nucli antic d’origen medieval i de l’entramat de carrers sinuosos i ombrívols que moren en aquest punt.
Davant del portal de l’església surt l'antic camí d'entrada a Castellfollit des del fons de la vall. A la part baixa anem en paral•lel al riu Toronell en direcció a la confluència amb el riu Fluvià. Una bonica passarel•la de fusta ens permet travessar el riu més cabalós de la Garrotxa i alhora gaudir d’una panoràmica sencera de l’espadat que sustenta el poble.
A l’altra banda, des del Barri del Fluvià (municipi de Montagut) prenem la carretera en direcció a Oix per deixar-la al cap de poc per un sender senyalitzat que ens baixa a la riera de Carrera que travessem. Passat can Grill iniciem la pujada fina a serra de Vivers, tot i que alguns trams presenten un fort pendent i en èpoques de pluges és probable que el camí estigui enfangat. Al punt més alt de la mateixa s’ubica la Torre de Canadell, un casal fortificat medieval de base quadrada amb espitlleres. La torre, ara esfondrada per dins, fou construïda per obrers de Sant Joan les Fonts, obligats pels carlins i des d’aquí es domina tota la plana de la Garrotxa, fins a Besalú, les valls d’Olot, Begudà, la vall de Bianya i Castellar de la Muntanya.
Deixem la fortificació seguint les senyals del PR que ens retornen a la pista de pujada i ens permeten arribar pel bell mig d’un bonic alzinar, impregnat de silenci, a un petit coll on enllacem amb una bona pista que porta al nucli de masos dispersos de Castellar de la Muntanya. Continuem per la mateixa pista navegant per l’obaga del cim de Puigventós entremig d’una espessa i variada vegetació, que de tant en tant ens deixa gaudir de les abruptes serralades i cims fronterers de l’alta Garrotxa com el Comanegre i la inconfusible silueta piramidal del Puig de Bassegoda.
Sortim a la pista que puja des de Colldecarrera, collet que separa les valls del Bac i Carrera. Després d’una curta però intensa ascensió arribem al Coll de Passa-serres o de Joncar (nom del mas que trobarem en el descens) i que ens permet passar a la bonica Vall de Bianya.
Fem un ràpid descens fins al fons de la vall. Deixem a l’esquerra la pista que duu a Sant Martí de Capsec i continuem navegant per la fèrtil vall entre extensos camps de cultiu que descansen damunt les colades de lava de fa milers i milers d’anys (heu de baixar fins al riu per veure-les) fins a Sant Joan de les Fonts. Enllaçant carrers i camins arribem sense problemes al punt de sortida.
Torre de Canadell. Santa Maria de Castellar de la Muntanya | 0.850209 | curate | {"ca": 0.9548387096774194, "no": 0.005529953917050691, "en": 0.004915514592933948, "es": 0.034715821812596005} | http://rutabike.com/custom/route/route.php3?country=1®ion=1&sr_id=10&route_id=543&ep_id=611 |
macocu_ca_20230731_3_236957 | El grup ecologista Gecen demana al Consell un inventari de les zones humides del País Valencià
RedactaVeu / Castelló. Des del grup ecologista Gecen, s'ha sol·licitat a la Generalitat que faça un inventari de les zones humides no catalogades a mode de garantia de protecció, encara que es considera un pas molt positiu l'ampliació del Catàleg de Zones Humides. Els ecologistes mostren així la seua preocupació per les zones humides que no estan catalogades ni entren en aquesta ampliació. El mateix grup creu que aquestes zones han de ser objecte d'una caracterització ecològica i d'una avaluació del seu interès i problemàtica de conservació. “Si no es fa aquest treball, que entenem que no s'ha realitzat amb anterioritat, simplement s'estan seguint criteris arbitraris determinats per la manca d'informació i d'anàlisi i, encara que el mencionat catàleg sempre pot ser ampliat en el futur, instem la Conselleria a, com a mínim, inventariar les zones humides existents, ja que no es podrà catalogar en un futur el que en el present no es protegeix i siga eliminat per actuacions indegudes», ha subratllat el col·lectiu. Així mateix, consideren que s'han de definir els criteris i recomanacions per a gestionar-les i s'ha de disposar de la cartografia necessària que determine la seua extensió i la seua correcta ubicació. Gecen ha explicat que, sols després d'aquest anàlisi, la Conselleria pot determinar des del punt de vista tècnic i científic quines zones humides han de ser catalogades i quines simplement inventariades.
Ànec a una llacuna.
El PP i les zones humides Des de Gecen recorden que amb la modificació, en desembre de 2013, de l'article 15 de la Llei 11/1994 d'Espais Naturals Protegits del País Valencià que va realitzar el Partit Popular es va deixar “sense protecció qualsevol zona humida no catalogada, cosa que contravé la legislació estatal que sí protegeix les zones humides al marge de qualsevol catàleg”. El grup ecologista manifesta que “és el moment d'abordar la problemàtica que afecta la conservació, gestió i posada en valor de les zones humides valencianes i que, fonamentalment, ha sigut generada per polítiques derivades de l'urbanisme i l'especulació, marc en el qual les zones humides molesten”.
Segons Gecen, el primer pas ha de ser el reconeixement tècnic i legal de les zones humides “de les quals el PP ha pretès negar fins i tot la seua existència”, un reconeixement que ha de seguir criteris “tècnic-científics amb l'oportuna elaboració de l'Inventari de Zones Humides". Casos concrets Pel que fa a accions més concretes, els ecologistes consideren l'extensió de la zona humida del terme municipal de Benicàssim insuficient i entenen que la zona humida del Quadre de Santiago ha de ser ampliada en direcció sud-est. Pel que fa a la Llacuna de Sant Mateu, que es troba a escassos cent metres de la dessecada (mitjançant drenatge artificial) Llacuna de Salzadella, formant una mateixa unitat ecosistèmica, l'associació creu que una gestió hidroecològica de la Llacuna de Salzadella la recuperaria “de forma quasi immediata” i, per tant, han assenyalat que “hauria de catalogar-se el conjunt de les dues llacunes com una mateixa unitat”. Finalment, Gecen també proposa l'ampliació de la Llacuna de Sant Mateu al seu costat est. | 0.876666 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_312887 | Les poques parades concentren l’altíssima demanda, que demostra les ganes de la ciutadania de recuperar la diada
Les primeres hores de la diada de Sant Jordi a Mataró tenen com a imatge més repetida les cues. Cues pacients, en fila índia, davant de cada parada, cada floristeria o cada llibreria. Algunes més llargues, d’altres més curtes. Unes més col·lapsades i lentes, d’altres que van més a ritme. Cues que des de les nou del matí no han deixat de guanyar llargada. Desenes, centenars i milers de persones que demostren amb la seva pacient espera les ganes que hi ha de normalitat. Les ganes que hi ha de Sant Jordi.
És un Sant Jordi a mitges. Clarament. Qui vulgui veure-hi el got mig buit se’n podrà carregar de raons. La decisió del Procicat de no permetre parades per particulars, grups o associacions ha fet retrotraure tota l’oferta a pocs punts, poques parades. La demanda, però, és evident. I desborda els que venen. El gest abans quasi instantani de comprar la rosa es converteix en un procés d’espera més, en temps en què hem de fer cua per tot. És un Sant Jordi amb menys color, amb actes amb entrades exhaurides i molts llibres també esgotats. Qui veure-hi el got mig buit digueu-li que sí i que tal dia, concretament el 23 d’abril del 2022, ja farà un any.
Sant Jordi 2021. Foto: R.Gallofré
El got mig ple
El got mig ple o l’altra perspectiva és la que nota com fins i tot el sol ha sortit per escalfar i saludar la diada de Sant Jordi, que si mesos enrere semblava utòpica avui es queda en només atípica. La gent té ganes i es nota. La gent llegeix més i es nota. La gent vol regalar roses i es nota. L’any passat, goiteu on érem i on som ara. No és qüestió d’entusiasmes, sinó de la necessitat de certa harmonia ambiental i social en aquests temps. La gent vol sís i no pas nos. Aquesta és la percepció que predomina.
Sant Jordi 2021. Foto: R.Gallofré
“No arribarem”
“No arribarem a mitja tarda” diu una florista, capaç de combinar la ganyota de cansament, mig somriure de satisfacció i els ulls clavats a l’infinit, per on es perd la cua que mena establiment endins. No arribaran a mitja tarda, potser, les flors. Però la demanda segur que sí. Ja hi ha hagut trucades d’urgència i hi ha carregaments de flors amunt i avall. El personal de reforç no dóna a l’abast i, això sí i que consti a l’article, demana: la gent fa cua estoïcament i compleix. Un podria pensar que les exclamacions de les cues potser funcionen per missatges de mòbil. Però tant és.
Feia dies que floristes i llibreters percebien l’esclat d’aquest Sant Jordi -tan necessari pels propis venedors com per la gent que compra, segurament- per més que no l’afirmessin amb rotunditat. Ja se sap com són els botiguers. Avui es confirma tot i la gent fa cua i fa cua. S’hi suposava que sols ells vendrien roses, però també se’n troben en altres llocs. Hi ha escoles, associacions o altres negocis que les venen, sense fer-ne massa brama. També així arriben a més gent. Hi ha algun venedor furtiu i alegal traginant galledes. La picaresca és la més clara de les arrels de per aquí.
Sant Jordi 2021. Foto: R.Gallofré
La Fira, a tota vela
La Fira del Llibre de Santa Anna té durant bona part del matí una cua en paral·lel a la de la floristeria. Si un opta per l’àgora mataronina per fer totes dues compres, farà cames avui. Les nou parades de llibres van rebent visitants, regulats amb ordre prussià perls guardes del recinte acotat. Una persona en surt i l’altra entra. Comparat el fora i el dins, qualsevol diria que més gent podria entrar-hi, a la Fira, per torn. Però tant és. Van venent, els llibreters. Van venent a la Fira i van a tota vela les llibreries on ja fa més dies, ben bé des d’inici de setmana on no són estranyes les grans protagonistes d’avui. Les cues.
Sant Jordi 2021. Foto: R.Gallofré
Cues per gaudir Sant Jordi que aniran a més, és d’esperar, a la tarda. Avui és un dia per fer cues i no tenir cuques. Paciència, carrer, stricto sensu amb la mascareta i a gaudir de la diada. És el propòsit compartit per pràcticament tothom, aquest matí d’un 23 d’abril és mig Sant Jordi però bona fila que fa.
Sant Jordi 2021. Foto: R.Gallofré
Comentaris (4)
Swingular Fa 1 any
Pitjor organitzat impossible. Una parada de roses per tota Mataró. En comptes de descentralitzar i evitar aglomeracions, tots cap allà mateix. Esteu tontos! ?
Respon 8 0 Denuncia
Geoffrey Fa 1 any
Regret fully we will....its going to spoil everyone's summer holidays.
Respon 0 0 Denuncia
Joan Fa 1 any
A la floristeria de la foto, sobre la una del migdia, he fet 90 minuts de cua per comprar una rosa. Ha valgut la pena.
Respon 6 7 Denuncia
Enric R Estel Fa 1 any
Todo muy bonito y tradicional , esperemos que dentro de una semana no lo estemos pagando demasiado caro | 0.635206 | curate | {"ca": 0.8514617368873603, "en": 0.024720550300945828, "de": 0.017196904557179708, "sv": 0.0030094582975064487, "es": 0.07222699914015478, "hu": 0.009028374892519347, "oc": 0.006233877901977644, "it": 0.007308684436801376, "fr": 0.0021496130696474634, "pt": 0.0066638005159071366} | https://www.capgros.com/actualitat/mataro/sant-jordi-massiu-mataro-llargues-cues-roses-llibres_802746_102.html |
oscar-2201_ca_20230904_7_55468 | Si cerques un procediment dirigit a persones jurídiques, autònoms, cooperatives, associacions, fundacions, ONG’S...
Si cerques un procediment dirigit a altres administracions públiques o ens, organismes i entitats que integren el sector públic (consorcis, organismes autònoms, etc...)
Persones
Empreses
Administracions
Què és una seu electrònica?
Registre Electrònic General
Calendari oficial
Data i hora oficial
Identificació i signatura electrònica a la Seu Electrònica
Servei de consulta de CSV CAIB
Protecció de dades
Factura electrònica
Contractació
Organigrama
FAQ. Preguntes freqüents
Oficines d'Atenció a la Ciutadania
Codi DIR3
Tots els vostres tràmits en línia
Procediments / Serveis
Heu cercat a la unitat administrativa Govern de les Illes Balears, Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura Públic objetiu: Persones Públic objetiu: Empreses Públic objetiu: Administracions.
Torna a l'inici
152 Procediments / Serveis disponibles, mostra-me'n 10 20 50 per pàgina.
Tràmit en línia
Subvencions, ajuts, beques i premis Projectes coordinats d'R+D 2017 Direcció General de Política Universitària i Recerca
Tràmit : Presentació de sol·licituds Des del 15/09/2017 Fins al 13/10/2017. Tancat Tràmit : Acceptació de l'ajut Des del 04/12/2017 Obert Tràmit : Justificació dels ajuts Des del 16/05/2018 Fins al 15/06/2018. Tancat
Tràmit en línia
Subvencions, ajuts, beques i premis Contractes postdoctorals 2018 Direcció General de Política Universitària i Recerca
Tràmit : Presentació de sol·licituds Des del 27/05/2018 Obert Tràmit : Acceptació de l'ajut Des del 03/12/2018 Obert Tràmit : Justificació de l'ajut Des del 10/11/2019 Obert
Tràmit en línia
Subvencions, ajuts, beques i premis Projectes de R+D 2018-2022 Direcció General de Política Universitària i Recerca
Tràmit : Presentació de sol·licituds Des del 19/11/2018 Fins al 17/12/2018. Tancat
Tràmit en línia
Subvencions, ajuts, beques i premis Tècnics de suport 2018 Direcció General de Política Universitària i Recerca
Tràmit : Presentació de sol·licituds Des del 27/08/2018 Fins al 21/09/2018. Tancat
Tràmit en línia
Subvencions, ajuts, beques i premis Contractes postdoctorals 2019 Direcció General de Política Universitària i Recerca
Tràmit : Presentació de les sol·licituds Des del 13/06/2019 Fins al 12/07/2019. Tancat Tràmit : Acceptació de l'ajut Des del 14/06/2019 Obert Tràmit : Justificació de l'ajut Des del 14/06/2019 Obert
Tràmit en línia
Altres Pràcticums en centres educatius d'alumnes que cursen estudis oficials a la UIB. Curs acadèmic 2019 - 2020 Direcció General de Política Universitària i Recerca
Tràmit : Sol·licitud Des del 20/09/2019 Obert
Tràmit en línia
Subvencions, ajuts, beques i premis Ajudes d'allotjament per fomentar la integració dels nous estudiants de la UIB a la vida acadèmica del campus universitari durant el curs 2020-2021 (Residència UIB) Direcció General de Política Universitària i Recerca
Tràmit : Sol·licitud d'Ajudes d'Allotjament per nous alumnes universitaris de la Universitat de les I.Balears durant el curs acadèmic 2020-201 Des del 31/03/2020 Fins al 30/09/2020. Tancat
Tràmit en línia
Subvencions, ajuts, beques i premis Convocatòria d'urgència de subvencions de l'IEB - activitats de projecció de la MÚSICA i dels músics, intèrprets i compositors de les Illes Balears fins al 20-04-2020 i activitats desenvolupades el 2019 Institut d'Estudis Baleàrics (IEB)
Tràmit : Presentació de sol·licituds Des del 17/04/2020 Fins al 15/06/2020. Tancat
Tràmit en línia
Subvencions, ajuts, beques i premis Convocatòria d'urgència de subvencions de l'IEB - activitats de projecció de les ARTS ESCÈNIQUES de les Illes Balears fins al 20-04-20 i activitats desenvolupades l'any 2019 Institut d'Estudis Baleàrics (IEB)
Tràmit : Presentació de sol·licituds Des del 17/04/2020 Fins al 15/06/2020. Tancat
Tràmit en línia
Subvencions, ajuts, beques i premis Convocatòria d'urgència de subvencions de l'IEB - projecció de les ARTS VISUALS de les Illes Balears fins al 20-04-2020 i activitats desenvolupades el 2019 Institut d'Estudis Baleàrics (IEB)
Tràmit : Presentació de sol·licituds Des del 17/04/2020 Fins al 15/06/2020. Tancat
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
Anterior Siguiente
Tots els vostres tràmits en línia
Seu Electrònica
Men� obert, premi per tancar
Què és una seu electrònica?
Registre Electrònic General
Calendari oficial
Data i hora oficial
Identificació i signatura electrònica a la Seu Electrònica
Servei de consulta de CSV CAIB
Protecció de dades
Factura electrònica
Contractació
Organigrama
FAQ. Preguntes freqüents
Oficines d'Atenció a la Ciutadania
Codi DIR3
Butlletí Oficial de les Illes Balears
Darrer butlletí: 167 , 04 / desembre / 2021
Triau el sistema que us resulti més còmode per donar la vostra opinió: per telèfon, presencialment o telemàticament.
Queixes i suggeriments
La seu electrònica de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, (www.caib.es), és l'adreça electrònica disponible a través de les xarxes de telecomunicacions i, en tot cas, a través de l'adreça per mitjà de la qual els ciutadans poden accedir a la informació i als serveis i tràmits electrònics de l'Administració de la Comunitat Autònoma i de les entitats públiques incloses en l'àmbit d'aplicació del Decret 113/2010 | 0.547324 | curate | {"ca": 0.9516598718695399, "es": 0.005047563579887401, "pt": 0.013201320132013201, "en": 0.0054358377014172, "zh": 0.0015530964861192001, "it": 0.011842360706658901, "da": 0.008153756552125802, "sv": 0.00038827412152980003, "fr": 0.0015530964861192001, "de": 0.0007765482430596001, "ja": 0.00038827412152980003} | https://www.caib.cat/seucaib/ca/tramites?pag=1®s_pag=10&filtro=%7B%22ua%22:%223828387%22%7D |
mc4_ca_20230418_17_491070 | BIBLIOTECA SA BLANCA DONA: de febrer 2016
Aquest és el poema que Rafael Alberti va decicar a la divina proporció, el número auri, al número phi, demostrant així com dues disciplines tan allunyades i diferents es poden unir per crear bellesa.
Publicat per Bea P.H. a 14:37 Cap comentari:
Seguint escalfant motors per al Dia de la Poesia, avui amb un cal·ligrama amb el qual sens dubte els alumnes de 2n de batxillerat, ja nerviosos per l'imminent final de curs, s'identificaran.
Però, estigueu tranquils, teniu la clau.
Publicat per Biblioteca a 9:54 Cap comentari:
Na Daya Pinilla, de 2n C, va encertar l'enigma que us proposàvem la setmana passada: faltaven 42 dies per al DIA DE LA POESIA, i ens va escriure al correu de la biblioteca. També va descobrir que l'autor del poema és el nostre company i escriptor Vicente Valero.
Aquí la teniu rebent el val per comprar el llibre que vulgui. Quin llibre serà?
Us deixem avui un altre poema, però aquest visual. Què us suggereix?
Etiquetes de comentaris: alumnes, poesia, premi
Publicat per Biblioteca a 10:51 Cap comentari:
Quaranta-dos, són els dies que falten per al Dia de... Ho sabeu? Aquí teniu una pista, i a sota un regal.
Flotan ruedas, ceniza. Y en la isla de Circe,
Ho heu endevinat? Doncs el primer que escrigui al correu de la biblioteca dient què passarà dins 42 dies i, a més, descobreixi qui va escriure el poema anterior, guanyarà un val per a la compra d'un llibre.
Pista per descobrir-ne l'autor: no hauràs de sortir de l'institut.
Publicat per Biblioteca a 9:58 Cap comentari:
Na Irene Rodriguez comparteix amb tots nosaltres la seva opinió sobre "La vendeta".
Este relato fue escrito por Guy de Maupassant. Es muy interesante, pero a su vez cruel. Trata sobre una pobre viuda, que habitaba sola con su hijo en una casita de los alrededores de Bonifacio. Un día se encontró a su querido hijo asesinado.
A partir de ahí, mejor que lo averigüéis vosotros mismos. Se recomienda a la gente que prefiere libros de terror.
Si us ha fet ganes, aquí podeu llegir el relat.
Publicat per Biblioteca a 9:48 1 comentari:
De l'Ajuntament d'Eivissa ens acaba d'arribar l'Obra poética completa d'Antonio Colinas, que reuneix en aquest volum més de quaranta anys de poesia juntament amb dos llibres inèdits, La viña salvaje i El laberinto invisible, al qual pertany el poema que obre aquesta entrada.
Publicat per Biblioteca a 10:01 Cap comentari: | 0.733927 | curate | {"ca": 0.7623678646934461, "it": 0.034249471458773786, "pt": 0.019873150105708247, "es": 0.1835095137420719} | https://bibliotecasablancadona.blogspot.com/2016/02/ |
crawling-populars_ca_20200525_34_145225 | Atletisme. La cursa dels Nassos va superar els deu mil participants i la francesa Melody Julien, la més ràpida, va ser desqualificada
Atletisme. És la segona victòria del fondista de Samalús i la quarta de la blaugrana, que va ser segona en dones darrere la francesa de vint anys Melody Julien, desqualificada
Atletisme. Els corredors del Nan Oliveras van creuar la línia d’arribada de la Sant Silvestre agafats de la mà, en una cursa en què Marina Guerrero va repetir el triomf de l’any anterior
Atletisme. El vallesà arriba en forma després de les victòries en la Mercè i en la prova dels Bombers i la vallenca aspira al quart triomf
Els terrassencs Jaume Leiva, amb 30:14, i Montse Estany (37:42) van ser els vencedors de la cursa de 10 quilòmetres de la San Silvestre RACC de Badalona que ahir va aplegar més de 2.500 participants...
El terrassenc Jaume Leiva (IrunwithLeiva), en la prova de 10 km, i la badalonina Míriam Ortíz (AA Catalunya), en la de 5 km, són els atletes més rellevants en la primera edició de la Sant Silvestre...
El palamosí Adel Mechaal (New Balance) es va imposar ahir en la Sant Silvestre de Lisboa i va establir un nou rècord de la prova amb un registre de 29:09. La prova va reunir a més de 12.000 participants....
Pàgina 11 de 112
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.636426 | curate | {"es": 0.03125, "ca": 0.96875} | : /mes-esport/atletisme.html?start=90 |
mc4_ca_20230418_3_110799 | Cerca ... La Ràdio > Anuncia't > Radio Joventut
Més informació... Anuncia't
Categoria: Radio Joventut Creat el Dimarts, 01 Octubre 2013 12:47 Ràdio Joventut com a mitjà de comunicació, té com a prioritat editorial una filosofia de servei a la nostra zona d'influència, amb l'objectiu de ser una eina eficaç en la promoció del seu negoci. | 0.736002 | curate | {"ca": 1.0} | http://radiojoventut.es/index.php/la-radio/anuncia-t/10-radio-joventut |
macocu_ca_20230731_4_573665 | Piscina a Carroll County Tennessee > Estats Units
Localitzades 99 piscines prop de Carroll County Tennessee
Sense cap dubte, nedar a McKenzie és la millor manera de desconnectar després d'un llarg dia de treball. Fes una ullada a les Piscines a McKenzie.
Amb una població estimada de 718 habitants, Hollow Rock és una de les ciutats més importants de Carroll County. Busca les millors Piscines a Hollow Rock i en els seus voltants. | 0.723241 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_452404 | CURS ANÀLISI DEL MALTRACTAMENT FÍSIC, PSICOLÒGIC I EMOCIONAL ALS MENORS, F. Xavier Mingorance col.1726 | Col·legi de Pedagogs de Catalunya
INICI > Anuncis > Anuncis Col·legiats/des
CURS ANÀLISI DEL MALTRACTAMENT FÍSIC, PSICOLÒGIC I EMOCIONAL ALS MENORS, F. Xavier Mingorance col.1726
Anàlisi del maltractament físic, psíquic i emocional als menors
La violencia contra els menors es presenta a la actualitat de diverses formes i tipus, amb els diferents efectes que comporta, en aquest curs es pretén i aprofundir a cada una d'ells, per a tenir un coneixement exhaustiu del maltractament que pateixen els menors a nivell psicològic, físic i emocional, tant en l'àmbit familiar, com entre iguals, als contextos socials i educatius i en algunes amenaces que es produeixen a través d'Internet i les xarxes socials.
Docent: Xavier Mingorance, pedagog, mediador oficial habilitat pel Ministerio de Justicia del Gobierno de España i del Departament de Justicia de la Generalitat de Catalunya. Expert en prevenció del maltractament a menores. Expert en prevenció del maltractament i violència de gènere
Data/Horari: del 18 al 21 de desembre de 2017
Lloc: UNED Mèrida i Online
Més informació i inscripcions: http://extension.uned.es/actividad/idactividad/15607
Data de publicació: 14/11/2017 | 0.782956 | curate | {"ca": 0.919748229740362, "en": 0.08025177025963807} | http://www.pedagogs.cat/reg.asp?id=3612&i=ca |
crawling-populars_ca_20200525_3_86126 | (30/01/2015)
Inscripció: Qualsevol dilluns d'11h a 13h, de forma presencial, dins el període del 2 de febrer al 8 de juny de 2015. Lloc: Servei d'Atenció a l'Estudiant - Edifici Florensa (c. Adolf Florensa, 8 bxs. Barcelona) Reconeixement acadèmic: 1, 3 o 4 crèdits de lliure elecció per a l'alumnat de diplomatura i llicenciatura / 1 crèdit optatiu per a l'alumnat de grau.
En el Club de Feina també s'ofereix assessorament de com fer el currículum i la carta de presentació, com preparar-se una entrevista de feina, com conèixer oportunitats per buscar feina a l'estranger i es posen, a disposició de l'alumnat de la UB, eines i recursos per ajudar-lo a definir el seu objectiu professional i per aconsellar-lo en la recerca de feina.
Per a més informació: www.ub.edu/sae/orientacio/clubdefeina.html | 0.777776 | curate | {"en": 0.01507537688442211, "ca": 0.9849246231155779} | : /noticies/cgi/event.pl?id=62812¬iciaub=MONUB |
naciodigital_ca_20220331_0_287414 | ROSA BARTOLÓ MOLINS, de 88 anys. L'enterrament tindrà lloc aquest divendres 15 de març a les 11.15 h. del matí a la Catedral de Solsona. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/29142/obituari-rosa-bartolo-molins |
mc4_ca_20230418_10_570688 | 26 | abril | 2018 | Ràdio Calella Televisió
[Àudio] Info Vespre 26-04-18
Obrim l’Info Vespre d’avui dijous amb la concentració que s’ha fet a la Plaça de l’Ajuntament en contra de la sentència que l’Audiència de Navarra ha imposat aquest dijous als…
Una cinquantena de persones es concentren en contra de la sentència a “La Manada”
Aquesta tarda han tingut lloc arreu concentracions en contra de la sentència que l’Audiència de Navarra ha imposat aquest dijous als integrants de “La Manada”. El tribunal a condemnat a…
Un abús de les begudes energètiques pot derivar a problemes coronaris i hepàtics
Aquest matí, alumnes de 1r d’ESO de l’Escola Pia han tingut una xerrada sobre les begudes energètiques. Una xerrada que ha anat a càrrec de Mar Latorre, tècnica de prevenció…
[Àudio] Info Migdia 26-04-18
La directora de l’Escola Salicrú confirma un augment de sol·licituds de preinscripció per al curs 2018-2019, el primer que completaran a les noves instal·lacions de la Fàbrica Llobet-Guri.
Formen part del conjunt de 32 parcel·les que hi ha a Calella, on s’hi desenvolupen els projectes de recuperació de l’entorn natural, el foment dels hàbits saludables, la cooperació i…
En llibertat amb càrrecs les tres dones detingudes per intentar robar a domicilis de Pineda de Mar
Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 19 d’abril tres dones com a suposades autores d’un robatori consumat i dos en grau de temptativa al centre de Pineda de Mar.
Sergi Vilà i Àlex Castejón, campions absoluts del Trofeu Sant Jordi
Vilà va guanyar les proves de 100 papallona i 50 papallona; mentre que Castejón va ser primer als 100 braça. Els nedadors del CN Calella van imposar-se a les proves…
Bona resposta de públic a la conferència sobre els ocells de l’entorn del Parc Dalmau
Els Amics del Parc Dalmau es mostren satisfets amb l’assistència dels ciutadans a la conferència “Els ocells del nostre entorn”. Una resposta positiva per part del públic que va conèixer,…
Una tendència a l’alça que ja van detectar l’any passat i que la direcció del centre atribueix al seu projecte educatiu, reforçat enguany per la seva nova ubicació a la…
[Vídeo][La Ciutat] Què té “La nena dels pardals” que a tothom li agrada?
Ens ho han explicat avui al programa La Ciutat la Txell Botey i el Xavi Idàñez, de la companyia del Teatre al Detall, que ja fa temps que porta aquest…
Calella tindrà 11 aparells desfibril·ladors repartits pel municipi
S’ha comprat un model que es caracteritza per la seva lleugeresa (pesa només 1,5 quilos), que garanteix l’agilitat de resposta davant un cas d’aturada cardiorespiratòria. Segons les indicacions del fabricant,…
Els alumnes de l’institut Bisbe Sivilla s’han adherit de forma majoritària a la vaga d’estudiants convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i el Sindicat d’Estudiants per avui. Dues…
ERC recapta 165 euros per la caixa de solidaritat
El dia de Sant Jordi, el grup municipal republicà va instal·lar parada a la Fira del Llibre i la Rosa de la plaça de l’Església. Va aconseguir 165 euros gràcies…
Obertes les inscripcions pel casal d’estiu de l’Escola Pia
El centre educatiu arriba a la setena edició del seu casal d’estiu, el més nombrós de la ciutat. Aquesta setmana ha obert les inscripcions perquè les famílies puguin apuntar als… | 0.812025 | curate | {"ca": 0.9812134277794887, "en": 0.017246689251616876, "uk": 0.001539882968894364} | https://www.radiocalellatv.cat/2018/04/26/ |
mc4_ca_20230418_6_457288 | I Concurs internacional de ballet clàssic de Sitges - Sies.tv
Titulars | dilluns, 2 novembre 2009
El concurs tindrà lloc el 4 al 8 de novembre amb més de 35 participants internacionals preseleccionats
Joves promeses de la dansa provinents de tot el món competiran, durant 4 dies, per assolir les beques d?estudi més generoses a nivell estatal que atorgarà l?associació sense ànim de lucre Sitges Dance Ballet. D?aquesta manera, neix el Concurs Internacional de Ballet Clàssic de Sitges, cridat a convertir-se ràpidament en un referent internacional.
El certamen, pioner a Espanya, va adreçat a la promoció de joves ballarins no professionals i l?objectiu és facilitar l?accés al circuit acadèmic que permeti als estudiants desenvolupar les seves dots artístiques. El concurs té una periodicitat biennal i serveix de trampolí per als ballarins del futur.
Aquesta trobada representa, a més, un impuls per a la dansa a nivell estatal i un apropament per al gran públic, que podrà gaudir de la Gran Gala d?Estrelles que es celebrarà el 8 de novembre i que reunirà 10 dels principals ballarins dels grans ballets mundials, entre ells Tamara Rojo, Rómer Frómeta o Tamomi Sato.
Una mostra de la importància del certamen és que ha rebut el suport de les grans companyies internacionals de ballet clàssic i de més de 290 escoles nacionals i internacionals. Les beques que rebran els premiats són les més altes del ballet clàssic a Espanya i seran adjudicades per un jurat internacional format per ballarins de gran incidència en el circuit del ballet global, com Ashley Page o Cynthia Harvey.
novembresitges | 0.848424 | curate | {"ca": 0.9779596977329975, "it": 0.02204030226700252} | http://www.sies.tv/i-concurs-internacional-de-ballet-classic-de-sitges.html |
mc4_ca_20230418_2_406980 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Piesport Entrada:
Weingutshotel Piesporter Goldtröpfchen...Habitacions per nit per només189 EUR Schanz Restaurant & Hotel...Habitacions per nit per només256 EUR Kettern Urlaub...Habitacions per nit per només Gasthaus Moselloreley...Habitacions per nit per només Apartment Piesport III...Habitacions per nit per només Apartment Piesport I...Habitacions per nit per només Apartment Piesport II...Habitacions per nit per només Alt Reinsport...Habitacions per nit per només Weingut Lehnert-Veit Gutshotel...Habitacions per nit per només Més zones a Piesport
Més de 1.150.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 30.500.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Piesport Restaurants i cafeteries
Essent una localització molt desitjada, Piesport és el lloc on anar quan es va a Piesport. Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Piesport té molt a oferir: llocs famosos, bons restaurants i una gama d'entreteniment emocionant. Trobar una bona oferta és fàcil amb agoda.com, oferint hotels barats a Piesport o qualsevol altra àrea a Piesport. Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Vegi les ofertes d'hotels més ben qualificades a Piesport insertant les seves dates de viatge a la pestanya de recerca.
Hotels destacats a Piesport, Piesport
Àrea Piesport
Al visitar Piesport, vosté es sentirà com a casa a Weingutshotel Piesporter Goldtröpfchen, què li...
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Piesport, no busqui més enllà de Schanz...
Al visitar Piesport, vosté es sentirà com a casa a Kettern Urlaub, què li ofereix un allotjament de...
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Piesport, Gasthaus Moselloreley és...
Tots els hotels de Piesport
Hotels a Piesport: Alt ReinsportApartment Piesport IApartment Piesport II
Llocs d'interès a Piesport: Zum RomerbrunnenMoselstube | 0.821143 | curate | {"ca": 0.9653041825095057, "en": 0.034695817490494295} | https://www.agoda.com/ca-es/piesport/maps/piesport-de.html |
wikipedia_ca_20230401_0_33076 | XChat
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
LXChat és un dels clients IRC més populars de la família de sistemes Unix. També està disponible per Microsoft Windows i Mac OS X (a través del projecte XChat Aqua, que es manté sincronitzat amb la branca principal de desenvolupament i que és molt més popular que la versió oficial mantinguda pel projecte Fink). Pots escollir entre una interfície de pestanyes o d'arbre; a més suporta la connexió a diversos servidors simultanis i és molt configurable. Hi ha tant la versió per la línia d'ordres com la versió gràfica, encara que l'ús de la versió gràfica supera al de la versió de la línia d'ordres. Està sota la Llicència Pública General de GNU i usa el grup d'einesGTK+ per crear la interfície gràfica.
Connectors.
L'XChat permet la creació de connectors o "plugins" en força llenguatges de programació: Perl, Python, Tcl i Ruby, els quals estan disponibles com a "plugins" externs i contenen una interfície modular binaria, normalment pel llenguatge C.
Els "plugins" són capaços d'intervenir en un nombre elevat de tipus d'esdeveniments:
- Esdeveniments del servidor com el NOTICE o codis numèrics definits al RFC 1459 com ara el 376 pel final del motd.
- Esdeveniments d'ordres com el mycmd que permeten afegir noves ordres (executeu-ho al diàleg d'entrada amb /command arg1, arg2, ...) o reemplaçant ordres internes com ara el say, l'ordre que s'executa implícitament quan l'usuari envia un missatge
- Esdeveniments d'impressió llistats al diàleg "Esdeveniments de text".
- Esdeveniments de fora de temps per ser cridats cada n mil·lisegons
- Sockets o descriptor de fitxer
En el cas dels "plugins" d'esdeveniments de servidor, ordre, o impressió es pot especificar si es vol o no que substitueixin una funcionalitat existent.
Controvèrsia amb el programari de prova.
Al 23 d'agost de 2004 el binari oficial per a Windows de l'XChat va esdevenir programari de prova o "shareware" i va passar a ser de pagament després dels 30 dies de prova. Hi ha hagut molta discussió sobre la legalitat d'aquest moviment. Com que l'XChat no requereix l'assignació del copyright, el mantenidor d'aquest no té el copyright de la totalitat del codi font. Ell s'ha ofert a reescriure i eliminar el codi dels pedaços proveïts pels desenvolupadors que ho demanin, n'hi ha que pensen que ell encara està violant la llicència GPL, especialment ja que el codi de la versió de prova no es revela. Hi ha binaris no-oficials per Windows de l'XChat (gratuïts) fets per contribuïdors, que els mantenen a l'última versió o compilen sovint del CVS. | 1 | perfect | {"fr": 0.001937984496124031, "ca": 0.993798449612403, "en": 0.004263565891472868} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=33077 |
oscar-2301_ca_20230418_9_179272 | Llei 68/2010, del 22 de setembre, de crèdit extraordinari per fer front als treballs de manteniment de maquinària, instal·lacions i equipament del Centre Nacional de Trànsit (Cenatra)
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Per obtenir més informació sobre les cookies, consulteu Cookies a LesLleis.com.
Accepto les cookies d’aquest lloc:
Carregant...
Connecta't
Correu-e:
Contrasenya:
He oblidat la meva contrasenya
Tens activada la tecla de bloqueig de majúscules.
Connecta't
Registre
Llei 68/2010, del 22 de setembre, de crèdit extraordinari per fer front als treballs de manteniment de maquinària, instal·lacions i equipament del Centre Nacional de Trànsit (Cenatra)
Índex
[Mostra/Amaga]
Exposició de motius
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de setembre del 2010 ha aprovat la següent:
Llei 68/2010, del 22 de setembre, de crèdit extraordinari per fer front als treballs de manteniment de maquinària, instal·lacions i equipament del Centre Nacional de Trànsit (Cenatra)
Exposició de motius
El Projecte de pressupost per a l’exercici 2010 preveia una dotació per fer front a diversos treballs de manteniment de maquinària, instal·lacions i equipament del Centre Nacional del Trànsit.
Aquesta previsió corresponia als crèdits per finançar les despeses següents:
D’una banda, la revisió de preus del manteniment i de l’explotació de les instal·lacions internes i externes dels túnels del CECOT, segons l’índex de preus publicat al BOE.
D’altra banda, el manteniment dels cinemòmetres situats a les carreteres generals i la previsió de les possibles reconfiguracions automàtiques o remotes dins de la programació, ja que cal que una empresa especialitzada en faci anyalment una homologació i certifiqui que els radars funcionen i mesuren correctament.
També, el manteniment de nous semàfors instal·lats a diversos punts del Principat que no formen part de l’anella verda d’evacuació del túnel del Pont Pla ni del carril prioritari multiús. Els comuns han sol·licitat aquests semàfors a causa de la inseguretat viària de la via, i les cruïlles semafòriques estan situades al pont de Fontaneda, CG núm. 1 - zona edifici el Molí, plaça Laurèdia, zona de les Arades de la parròquia de Sant Julià de Lòria, i CG núm. 2 - Pleta d’Escaldes i CG núm. 2 - benzinera Artal de la parròquia d’Escaldes-Engordany, i CG núm. 3 - Aldosa, i CG núm. 3 - pont de Giberga de la parròquia de la Massana. I el manteniment del control estadístic del moviment d’entrada i sortida de vehicles a la frontera del riu Runer.
LesLleis.com
Quan el Consell General no aprova la Llei del pressupost general, com en el cas d’enguany, l’executiu no pot fer front a les despeses de capital, a excepció de les transferències als comuns i de les despeses d’inversió previstes al Projecte de pressupost pendent d’aprovació, que ja s’havien aprovat amb el caràcter de despeses plurianuals, i que el cap de Govern, amb l’acord previ del Govern, pot fer efectives i pot posar en vigor, respectivament. En aquest cas, la Llei general de les finances públiques determina la pròrroga del pressupost de despesa corrent de l’exercici immediatament anterior i la posada en vigor dels crèdits aprovats amb caràcter plurianual, a més de l’autorització a l’executiu per fer efectives les transferències als comuns.
En conseqüència, el Govern no disposa de crèdits per fer front a les despeses d’inversió real esmentades, que actualment es xifren en un total de 141.624,14 euros.
El caràcter d’urgència i necessitat de la inversió esmentada queda justificat per la necessitat de fer front als treballs de manteniment de les instal·lacions i els equipaments que configuren el Cenatra, centre de control integral que des d’un únic sistema permet el control de túnels i àrees d’influència, el control de trànsit urbà i el control dels sistemes de trànsit interurbà. Aquest Centre permet l’optimització de les infraestructures viàries mitjançant la gestió de les vies (coordinació semafòrica, carrils reversibles, senyals variables, informació a l’usuari, etc.) i en millora les condicions de seguretat. | 0.682421 | curate | {"ca": 0.9853515625, "fr": 0.0048828125, "pt": 0.00341796875, "en": 0.00341796875, "st": 0.0029296875} | https://leslleis.com/L2010068 |
mc4_ca_20230418_5_145672 | Hotel Gridlon Pettneu Am Arlberg Àustria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Hotel GridlonGarnen 36, Pettneu Am Arlberg City Center, Pettneu Am Arlberg, Àustria, 6574 - Veure al mapaExcepcional9,4Basada en94comentarisHotel GridlonVeure més fotos"Excellent breakfast and dinner - friendly and helpful staf..."ClaireUnited KingdomVestíbulVeure més fotosVeure totes les 36 fotosMolt bona ubicació 8,7Veure al mapa8,7UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionssaunasaunabarjardíascensor
Veure les fotosHabitació Estàndard Doble (Standard Double Ro...20 m21 llit extragranFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Confort Doble (Comfort Double Room)20 m21 llit extragran súperFixa les dates per veure preusVeure les fotosSuite Júnior (Junior Suite)35 m21 llit extragran súperFixa les dates per veure preusVeure les fotosSuite Familiar (Family Suite)40 m21 llit extragran i 1 sofà l...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Doble (1 Adult) (Double Room (1 Adu...20 m21 llit dobleFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Doble (Double Room)Fixa les dates per veure preusVeure les fotosSuite Júnior (Junior Suite)Fixa les dates per veure preusVeure les fotosOferta Especial -Habitació Doble (Special Off...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Econòmica Doble (Budget Double Room...Fixa les dates per veure preus
Sobre l'allotjamentDescripcióConvenientment situat a Pettneu Am Arlberg, Hotel Gridlon és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Pettneu Am Arlberg. Els clients de l'hotel poden gaudir de restaurant, servei de bugaderia, ascensor, bar, caixa forta. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Hotel Gridlon.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Fitnes i recreaciósala de jocs Coses a fer, maneres de relaxar-secentre esportiuping pongsaunaesquípiscina [exterior]solàriumjardípiscina [interior]spaMassatgesauna Àpats, begudes i refrigeribarRestaurants Serveis i comoditatscaixa fortaservei de bugaderiazona de fumadorsPer als nenshabitació familiar Accésascensors'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.87374 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-gridlon/hotel/pettneu-am-arlberg-at.html |
mc4_ca_20230418_2_392704 | Apoderament - El Periòdic d'Andorra
Publicat el Dilluns, 12 de juliol de 2010 | 01:00 h
Per a algunes i alguns de nos- altres fa molts pocs dies es va produir un petit avanç, un progrés ínfim però tanmateix significatiu i històric quan, el 2 de juliol, l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir per unanimitat crear la UN Women, l'entitat de l'ONU per a la Igualtat de Gènere i l'Apoderament de la dona. Aquesta paraula d'apoderament (traducció de l'empowerment anglès) encara poc utilitzada en el llenguatge corrent va prendre força a la 4a Conferència de la Dona a Pequín, on per primera vegada es va plantejar la idea de la potenciació de les dones en la societat, la idea de l'apoderament, de la necessitat que les dones contribuïssin en plenitud de condicions i de capacitació a la construcció de la societat.
A Pequín es va plasmar que aquest apoderament passava per tres eixos fonamentals: els drets humans, la salut sexual i reproductiva i l'educació. En els anys posteriors ja es va introduir l'apoderament com un concepte més polític i econòmic, i ja es va aplicar a la participació de les dones en igualtat de condicions amb els homes en la vida econòmica i política i a la presa de decisions a tots els nivells.
La creació doncs d'una organització forta de l'ONU que lidera la promoció i l'assoliment dels drets de les fèmines a tot el món ha estat un objectiu pel qual hem lluitat moltes i molts durant molts anys, i un repte que, tot i semblar poc rellevant o d'eficàcia relativa, no deixa de comptar.
Des d'un punt de vista pràctic el nou òrgan fusiona Unifem amb les tres entitats de l'ONU que treballen en assumptes de gènere: la Divisió per a l'Avenç de la Dona (DAW); l'Oficina de l'Assessor Especial en qüestions de gènere (OSAGI); i l'Institut Internacional d'Investigacions i Capacitació per a la Promoció de la Dona (Instraw), i ha de permetre, per tant, no solament poder treballar encara amb més cohesió i eficàcia amb socis nacionals, regionals i mundials, sinó també poder disposar de majors recursos humans i econòmics, alhora que donar més força a la lluita per la igualtat de gènere.
[email protected] | 0.858498 | curate | {"ca": 0.9851093531875291, "nl": 0.014890646812470917} | https://www.elperiodic.ad/opinio/article/1978/apoderament |
oscar-2301_ca_20230418_2_116604 | El calendari natural de Sarrià constata que s’ha avançat el cicle biològic de plantes i animals (03/01/2017)
Sarrià més sostenible (30/04/2016)
Sarrià busca col·laboradors per fer el primer calendari fenològic de Barcelona (13/01/2016)
Els veïns de Sarrià elaboren el mapa verd del barri (23/07/2014)
Tweets by MapaVerdSarria
Cerca:
Cerca
Entrades recents
El camí a l’escola verd i saludable
Taller: els líquens de Barcelona (14/04/2018)
Bioblitz al Parc del Castell de l’Oreneta (14/04/2018)
Bioblitz al Parc del Turó del Putget (07/04/2018)
Líquens dels jardins del Palau de Pedralbes (03/03/2018)
Etiquetes
#SC14cat accessibilitat arbres singulars Barcelona bioblitz biodiversitat City Nature Challenge comerç concepte educació ambiental energia espai Gardenyes estalvi fauna flora història il·lustració científica informació ambiental innovacions comunitàries instal·lacions ambientals itineraris líquens Mapa BCN+S metabolisme meteorologia mobilitat Natusfera notícies Parc de l'Oreneta participació ciutadana patrimoni cultural patrimoni natural proximitat qualitat acústica qualitat de l'aire residus Sarrià sons sostenibilitat turisme voluntariat social
Arxius
Arxius Selecciona el mes juny 2019 (1) febrer 2018 (5) octubre 2017 (2) juny 2017 (1) maig 2017 (1) març 2017 (4) abril 2016 (1) febrer 2016 (1) març 2015 (1) febrer 2015 (2) gener 2015 (1) desembre 2014 (3) novembre 2014 (3) octubre 2014 (11) setembre 2014 (1) juliol 2014 (2) juny 2014 (8) maig 2014 (6) abril 2014 (12) març 2014 (15) gener 2014 (13) | 0.760127 | curate | {"ca": 0.9707641196013289, "en": 0.015946843853820596, "it": 0.007308970099667774, "pt": 0.005980066445182724} | https://mapaverd.casaorlandai.cat/patrimoni-natural/reportatges-sobre-el-patrimoni-de-sarria-a-beteve/ |
mc4_ca_20230418_11_790449 | EAC 2 [122732] | Microeconomía (UB) | Unybook
EAC 2 (2017)
smengibar
Subido por smengibar
EAC 2 microeconomia any 2017
EXERCICI D’AVALUACIÓ CONTINUADA No 2 – EAC2: Tema 2: EL CONSUMIDOR PREGUNTES: 1. Per a cadascuna de les següents situacions, esbrini la funció́ d’utilitat i representi gràficament les corbes d’indiferència que es corresponen amb les següents preferències: a) Per a la Itziar, les motos i els pneumàtics son complementaris perfectes, doncs cada moto necessita dos pneumàtics.
U(X, Y)= min{x,y} Béns que mai són substituïts, requereixen l’un de l’altre. b) Al Patxi li agrada el pollastre però̀ li desagrada el fetge.
A³B La satisfacció de consumir pollastre és major c) N’Arantxa obté́ utilitat nomes de la cafeïna que ingereix. Pot consumir un cafè̀ A o un cafè̀ B, però̀ aquest últim conté el triple de cafeïna que el primer.
XA £ 3XB El producte és el mateix, el que varia és la cafeïna i la utilitat.
d) A n’Edurne li agraden les hamburgueses i les salsitxes, i té una Relació́ Marginal de Substitució́ decreixent entre hamburgueses i salsitxes.
A~B La relació marginal de substitució mesura la quantitat del bé Y que el consumidor està disposat a renunciar per una unitat addicional de X.
e) Al Xavier li agraden els gelats i tant se li fot les pomes.
A³B Són béns substitutius.
2. En Txema té una renda de 1.000€, el preu del bé A es de 50€ i el preu del bé B es de 100€. Representi la recta de balanç̧ i compari-la amb les següents situacions: F(A,B)= 50A + 100B – 1000 A= 0; B= 10 à (0,10) A= 20; B= 0 à (20,0) a) Rebaixes d’un 50% per al bé B.
F(A,B)= 50A + 50B – 1000 A= 0; B= 20 à (0,20) A= 20; B= 0 à (20,0) La recta de balanç es modificarà b) Una oferta 2x3 (Pagui’n 2 i emporti-se’n 3) per al bé A.
1000= 50A + 100B; Si per pagar 2 et portes 3 del bé A, significa que pots portar-te un total de 30 béns A. c) Per cada 10 unitats que compris del bé A te’n regalen 2.
Això significa que amb la renta que disposa pot comprar 20 unitats del bé A i li regalarien 4.
Quan el govern fixa un impost del 100% significa que quan consumeixi el bé A en aquest cas, haurà de pagar el doble: 1000=100A + 100B e) A partir de 10 unitats de compra del bé A, les següents son a meitat de preu.
Si a partir de les 10u les següents són a meitat de preu, significa que a partir de les 10, la funció variarà: 1000= 25A + 100B A= 0 à B= 10 (0,10) A= 40 à B= 0 (40, 0) 3. En Fermin te una Renda = 100€ i els preus dels bens A i B, que consumeix son PA= 2€ i PB= 4€.
a) Representi la Recta de Balanç̧ i calculi el pendent indicant que mostra.
Podria ser (QA= 20, QB= 10) el cistell òptim del consumidor? Si al cistell òptim inicial (QA*, QB*) la quantitat optima del bé A es QA* = 30, quina es QB*? 100 = 2A + 4B • A=0 à B=25 (0,25) B=0 à A= 50 (50, 0) Per a calcular el pendent de la recta fem: -PA/PB; així ens dona que el pendent és de -2/4= -0.5. En valor absolut = ç0.5ç • No podria ser QA= 20 i QS= 10 perquè no es produeix el màxim en cap dels dos béns: si substituïm les quantitats en les funcions anteriors no ens dona 100 com a resultat, per tant, no és eficient à 2.20 + 4*10 = 80 • Si la quantitat òptima del bé A és QA=30, la quantitat òptima de B (QB) és 10 à 100= 60 +4B à B= 10 (30,10) b) Si augmenta el preu del bé A i PA’ = 4€, representi la nova RB i el seu pendent. Podria ser ara (QA = 20, QB = 10) el cistell òptim del consumidor? Si augmenta PA a PA’=4: 100= 4A + 4B A=0; B=25 à (0,25) A=25; B=25 à (25,0) No és cistell òptim perquè: 4*20 + 4*10= 120 c) Quina hauria de ser la renda hipotètica (Rh) que hauria de tenir el consumidor per poder seguir comprant el cistell òptim inicial amb el nou PA’= 4€? Representi la Recta de Balanç̧ hipotètica donada per RBh (Rh, PA’, PB).
Podria ser el cistell òptim inicial (QA *, QB *) també́ l’òptim en aquesta RBh amb els nou preu del bé A per aquest consumidor? En cas de resposta negativa, com seria el nou cistell òptim? • 4*20 + 4*10= 120; La renda hipotètica hauria de ser de 120eur.
• El cistell òptim inicial era (30,10), per tant: 4*30 + 4*10= 160 4. N’Izaskun té una Renda = 10€ i els preus dels béns A i B, que consumeix son PA = PB = 2€. A més, té la següents utilitats totals en funció́ de la quantitat consumida de cada bé: a) Representi la Recta de Balanç̧ (RB) (amb el seu pendent), calculi la Utilitat Marginal i trobi el cistell òptim.
• L’enunciat ens dona les dades suficients per a poder crear la recta de balanç, que trobarem aïllant el màxim de producció de cada producte: R= 10 i PA=PB=2: 10 = 2A + 2B A=0; B=5 à (0,5) A=5; B=0 à (5,0) El pendent és de 1 ja que -2/2= -1 • La utilitat marginal es calcula dividint l’augment de la utilitat total entre l’augment de quantitat de producte.
Umg A 0 20 18 16 14 12 Umg B 0 20 16 12 8 4 8 6 4 2 0 • 0 Un com hem calculat la utilitat marginal, per escollir el cistell òptim comparem les diferents possibilitats: 5 bé A 4 bé A 3 bé A 2 bé A 1 bé A 0 bé A 0 bé B 1 bé B 2 bé B 3 bé B 4 bé B 5 bé B (12,0) (14,20) (16,16) (18,12) (20,8) (0,4) 80 88 90 86 76 60 Amb 3 béns A i 2 béns B trobaríem el cistell òptim.
b) Si disminueix el preu del bé A i PA ’ = 1€, representi la nova RB (amb el seu pendent) i trobi el nou cistell òptim del consumidor? • Si disminueix el preu de A: 10= A + 2B A=0; B= 5 à (0,10) B=0; A= 10 à (10,0) El pendent és: -1/2= -0.5 • El cistell òptim será de 6 unitats de A i 2 del producte B perquè la utilita tés major.
A 10 8 6 4 2 0 B 0 1 2 3 4 5 UT 100 118 124 116 94 60 ...
Microeconomía - EAC 1 Microeconomia (2017) Ejercicio
Microeconomía - EAC 4, Micro (2015) Ejercicio
Microeconomía - EAC 3 TEMA 3 (2015) Ejercicio
Microeconomía - Micro EAC 2, TEMA 3 (2015) Ejercicio | 0.730184 | curate | {"en": 0.016827783745076978, "es": 0.08288578589330468, "ca": 0.8612602935911207, "cs": 0.00035803795202291446, "oc": 0.028464017185821696, "fr": 0.01020408163265306} | https://unybook.com/apuntes/file-529473f2f09bc8aa6c8dda595adddcf8/microeconomia/eac-2 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_538228 | Benvolguts usuaris!Com bé sabreu (o no! ), aquest divendres 4 de maig hem organitzat una festa al Centre Artesà Tradicionàrius de la Vila de Gràcia per a commemorar el 13è aniversari del xat. L'acte, que és gratuït, començarà a les 9 amb el recital de poesia L'ombra queixalada, de Roc Casagran acompanyat per la pianista Clara Ferrer, i després hi haurà un concert amb els grups La Carxofa i la Ceba i Les Absentes. Ens fa molta il·lusió poder compartir aquesta efemèride amb tots vosaltres, els que fa anys que participeu i els que tot just acabeu d'aterrar als fòrums, i ens agradaria comptar amb la vostra assistència. Hi vindreu?Fins divendres!
Llàstima. Per anar a la festa m'hauria de quedar a dormir a Bcn o empalmar. I no podrà ser.Que vagi molt bé! | 0.787684 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_116585 | Sant Martí amb veu de dona » Monòleg sobre la memòria: “homenatge a la meva avia”
IniciAgenda 2017ContacteGaleria Noves emprenedoresProtagonistesVídeos Continguts Actes Consell
Escola Isa Moren destaquem Sant Martí amb veu de Dona, és l'espai Web que informa de les activitats i propostes del Consell de Dones de Sant Martí, de les associacions i grups de dones del districte. Tambè inclou informacions amb perspectiva de gènere, d'interès per a tothom. Fet per Món Comunicació (AMC) amb la col·laboració de l'Ajuntament del districte.
ca la dona30/06:: Ara més que mai, reduïm la despesa militar27/06:: Xerrada “Brasil en temps de cop”26/06:: Presentació del llibre “Economia feminista: Desafíos, propuestas, alianzas”27/06:: Com cada dimarts, vine a l’Hort! !30/06:: Formació de Violència masclista: detecció, identificació i intervenció responsableNúmero de visites maig
Monòleg sobre la memòria: “homenatge a la meva avia”
Una representació sobre la vellessa, que s’ofereix dintre dels “viatges de la paraula”. Dimarts 23
Jordi Palet, com a narrador, ens oferirà una xerrada especial sobre l’envelliment. Dimarts 23 de maig, a les 19 h, a la Biblioteca. Xavier Benguerel (*)
El monòleg que gira al voltant del fet d’envellir, amb força humor i molta emoció continguda. Una proposta que valora l’acumulació d’experiència que ens atorguen els anys, i de la sort d’haver viscut molt temps al costat de l’àvia. És un espectacle de petit format, que transita entre el monòleg i la narració, amb força humor i molta emoció continguda. [+info]
(*) Av Bogatell, 17; : Sant Martí; Barri: La Vila Olímpica del Poblenou. Telèfon:932251864
Actualitat, cultura | Júlia López Entries RSS | Comments RSS
Amb la col·laboració de Districte de Sant Martí Anuncia’t aquí:Idiomes tamany lletra
Emprenedores Sant Martí
Tema debat
Xarxa Actes Consell
Comentaris recents“Las herederas”, un documental sobre Matriarcats – LA XARXA DELS PROFESSIONALS DE L'AUDIOVISUAL CATALÀ en “Las herederas”, un documental sobre MatriarcatsFestival Internacional de Swing al Poblenou i altres llocs de Barcelona | Amoncomunicacio's Blog en El Festival Internacional de Swing al Poblenou amb les millors exhibicionsPoesia Pal·liativa, un teatre terapèutic i divertit per celebrar el 8 d emarç | Sant Martí amb veu de dona en Al dimarts 28 del març: teatre, música i còctel, al Centre Cívic BesòsConcert solidari, ACTUEM! per la inclusió de persones migrants i refugiades | Amoncomunicacio's Blog en Concert Solidari al Fòrum per la inclussió de les persones migrants i refugiades.Dones Sant Martí
Participa.Registre Entra
WordPress.org Sant Martí amb veu de dona espai obert del Consell de Dones de Sant Martí, funciona utilitzant WordPress. Web desenvolupada per Les Webis | 0.804506 | curate | {"ca": 0.9390919158361019, "es": 0.04355850867478774, "en": 0.009966777408637873, "fr": 0.007382798080472499} | http://www.santmartiambveudedona.cat/?p=14841 |
crawling-populars_ca_20200525_41_251684 | Menú
BARCELONA, 7 nov. (EUROPA PRESS) -
Més de 80 persones que viuen, treballen o tenen un comerç al barri barceloní del Raval han estat fotografiades en diferents situacions per construir les llums de Nadal que adornaran els carrers de la zona.
El projecte s'emmarca en la iniciativa #RavalKm0, que té com a objectiu generar oportunitats formatives i professionals a partir de la fabricació de les llums que il·luminaran diferents carrers, espais, equipaments del barri i que ocuparan cinc persones en atur.
El disseny de les llums ha estat a càrrec de Curro Claret i Maria Güell Ordis a partir de les idees de l'Associació de Comerciants Fem Raval, mentre que la fotògrafa Laia Albert ha realitzat els 35 retrats de veïns, comerciants i treballadors.
Les imatges dels veïns aniran acompanyades de cors verds que simbolitzen el desig de "fraternitat i convivència" al barri, i han estat creats per un grup de nens d'entre sis i vuit anys de l'entitat AElRaval.
Els arcs de llums nadalenques es col·locaran als carrers Joaquim Costa i Tallers amb les produccions del 2016, mentre que les noves ocuparan els carrers Carretes, Botella, plaça del Pedró, el principi del carrer del Carme i la rambla del Raval.
També s'instal·laran set arcs, que conviuran amb la il·luminació tradicional del Nadal, als carrers Notariat, Xuclà, Pintor Fortuny, Doctor Dou, Elisabets i Bonsuccés, i també s'il·luminarà la plaça de la Gardunya, com a part de la il·luminació del Mercat de la Boqueria.
Així mateix, també s'elaboraran 7.000 bosses de roba, que es repartiran entre diferents comerços del barri, i que han estat serigrafiades per quatre persones en atur formades i seleccionades per al projecte.
Les bosses han estat ideades per Jose Fernández Garcia, que ha representat el contorn del gat de Botero format per la paraula 'il·lumina' en els diferents idiomes de les comunitats que conviuen al Raval, i inclou el missatge 'Territori Socialment Responsable'.
Les llums i les bosses es presentaran el dia 25 de novembre amb una festa a la plaça de la Gardunya, i que estarà acompanyada per una creació artística itinerant protagonitzada per veïns i entitats per celebrar la diversitat cultural del Raval.
El projecte compta amb la participació de les associacions de comerciants Fem Raval, Nou Ponent, dels carrers Tallers i Rodalies, i del Mercat de la Boqueria, així com d'Impulsem, Dóna Kolors i Estel Tàpia, i ha tingut el finançament de Barcelona Activa, Obra Social 'la Caixa' i Citelum.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.735051 | curate | {"es": 0.11970638057594579, "ca": 0.8690005646527386, "en": 0.01129305477131564} | : /catalunya/noticia-veins-comerciants-raval-barcelona-protagonitzaran-les-llums-nadal-barri-20171107185232.html |
naciodigital_ca_20220331_0_76536 | Dues coses són certes. Primera, els Beatles desafinaven. Segona, aquesta setmana el Parlament ha recuperat part de la dignitat que entre tots plegats (ocells cantaires inclosos) permetem, molt més que sovint, que perdi. L'escàndol de l'Atlàntida del consagrat sistema financer català, que ha desaparegut com el continent que els il·luminats encara busquen, haurà de passar per caixa -just a la fusta- de la sobirania popular.
L'eutanàsia activa d'un model financer que hauria de fer caure la cara de vergonya a tota una colla de savi-tasses de les finances, de la barra, de la incompetència i de la infàmia, haurà de donar explicacions al Parlament. Aquells que escrivien llibres poca-soltes per explicar ximpleries com que "El món és pla", que gosaven a donar lliçons de solvència, professionalitat i altruisme hauran d'explicar com s'ho van fer per arruïnar, amb una perícia extraordinària, un sistema que lluïa certa aura de calvinisme i exemplaritat.
I tot això gràcies als menuts de la Comarca d'una Terra Mitja que amaga el cap sota l'ala quan l'engany, la sospita i la brutícia campen amb total llibertat i Mòrdor ensenya les dents. Aquells que són titllats de friquis, de residuals, d'extremistes, d'antisistema i, fins i tot, de ser d'esquerres, són els únics que han estat capaços d'obrir una capsa de pandora que el pessebre vivent de la societat catalana volia enterrar gràcies a la sorra de Madrid que tot ho amaga.
Sí, els Hòbbits parlamentaris -ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat Catalana per la Independència- han fet pujar els colors aquells que, com els Elfs, creuen que es poden passejar immunes al clam popular que vol saber i assenyalar aquells que no van fe bé la feina. Més que Elfs semblaven Orcs en defensa de Mòrdor.
Els Hòbbits són petits, tenen mala llet i només poden guanyar. Tenen capacitat, quan volen són rigorosos -l'hiperactiu Jordi Cañas ja va estirar les orelles als directius de les caixes catalanes en una compareixença mítica-, valents i han entomat la responsabilitat de fer el que ha de fer un parlament com Déu mana. Seran mordaços i punyents.
La combinació d'un posat viperí com el de Dolors Camats, d'una dialèctica sorneguera com la d'en Pere Aragonés, la paraula intel·ligent d'Albert Rivera i la neurona elèctrica d'Alfons López Tena prometen ser protagonistes de dies de glòria. Un espectacle democràtic que ha de ser exemple que la política en temps de temença és un valor segur i protector. I si pensen que no poden guanyar, recordin que, al capdavall, Ho Txi Min també era un Hòbbit.
“Nî nâ hobbit ar The Beatles skar glir, mel Gandalf”.
“Sóc un hòbbit i els Beatles desafinen, amic Gandalf”. Frodo Saquet. | 1 | perfect | {"ca": 0.9652042360060514, "en": 0.029878971255673223, "es": 0.004916792738275341} | https://www.naciodigital.cat/noticia/43678/revolta-dels-hobbits |
macocu_ca_20230731_3_261280 | Feminisme Reculls d'articles de premsa 1923-1931 Feminism Articles 1923-1931 Montseny, Federica, 1905-1994 Universitat de Barcelona. Centre d'Estudis Històrics Internacionals
Editorial Afers | 0.574325 | curate | {"ca": 0.9202127659574468, "en": 0.0797872340425532} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_692654 | Es veu que al Prado, museu espaniol per ontonomàssia, estan fent una exposició del pintor català Marià Fortuny. Ja sabem que el cervell dels espanyols és bastant limitadet, sobretot a l'hora de pronunciar noms catalans, però que la persona encarregada d'enregistrar les guies sonores parli d'un pintor anomenat Mariano Fortuni, ja és ganes de tocar els collons. Per cert, m'agradaria saber que pensen aquests troglodites quan se'n van a Stirling, i senten l'accent d'Olot, que diria el germanet, de la guia sonora del National Wallace Monument
si, com SABADEL,LUIS COMPANIS,CABO DE CRUCES(brutal)curtets eh...? | 0.756985 | curate | {"ca": 0.8912685337726524, "pt": 0.10873146622734761} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_20902 | Un diumenge pot arrencar cardat cardat. Quan trobes que t’han fotut el diari dins de casa teva, a la porteria, t’encens com un misto. Fins i tot renegues. Després enfiles cap el poble a comprar novament el diari impunement birlat. Entre que fa un sol esplèndid, que la mar està radiant i que no hi ha una ànima pels carrers assolelladets, trobes que el dia realment és magnífic.
Aquesta atmosfera d’abundor positiva arriba a empènyer. Tornant cap a casa, ara ja amb l’exemplar de l’Avui, em ve de pas una mena de santuari que cura tots els mals. A base d’excel·lents botifarres de foie, per exemple. Us ben asseguro que no hi ha masses llocs a Catalunya que treballin com ho fan aquesta gent, les montserratines. Carns Montserrat és un temple on normalment les dones de la família són cara el públic mentre els homes remenen la cuina. Són d’una professionalitat fora de mida. Són molt bona gent.
Són, també, gairebé les dues però noto una misteriosa força que m’empeny a aturar-m’hi. Segueixo sense trobar una ànima pels carrers i puc deixar el cotxe just al davant. El carrer és molt estret, d’aquella antiga trama quan allí només hi havia pescadors. Aparcar-hi és el primer símptoma redemptor d’aquest mal humor. Tampoc hi ha ningú a la botiga.
Les montserratines fan menjar per endur, que té una particularitat: a l’Hispània no els superen. Molts cops els he dit que haurien de posar un restaurant. Tenen tot un receptari de cuina tradicional impressionant i gasten un gènere de primera. És una cosa inigualable, us ho ben asseguro. A Barcelona no hi res que se li pugui comparar, ni el mateix Semon.
La montserratina jove em diu que avui han fet bombes, “vols probar-ne una?”. Té el color i la forma d’un bunyol de bacallà. El tasto i em dona com a resultat: patata fregida, ceba, foie, una mica de pebre i... em rendeixo: carbassó. Una cosa senzilleta, per picar i ben gustosa. Després xerrem una mica més, perquè ja fa dies que han guarnit una part de la botiga per encarar el Nadal. Agafo quatre coses i un pollastre a l’ast amb botifarres i surto de la botiga amb l’ànim renovat.
Hi ha tan poca gent circulant que m’arriba clarament la remor de les ones i una brisa marina agradabilíssima. El soll espurneja viu sobre la mar. Em sobta veure com he passat de la indignació indescriptible a un estat de joia gairebé estúpid. No hi ha res que vivifiqui tan com un assalt de feliticitat, encara que sigui a base de bombes de patata i conversa. Les visites als temples oxigenen els esperits. Els fills de puta s’esfumen tot d’una.
Publicat per Dessmond a 9:28 a. m.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
19 comentaris:
jbauer ha dit...
No hi ha res com una caminada pel passeig, escoltar el soroll de les onades i guadir d'una temperatura primaveral. Això sí, amb el pollastre a l'ast i l'Avui sota el braç.
Un dia us diré a on fan el millor pollastre a l'Ast de la Costa Brava... i potser de Catalunya, o què!! !
10:16 a. m.
Anònim ha dit...
Ei, Dess,
Jo també sóc de Vilassar, ja ho saps. I conec molt bé les de Carns Montserrat! Quan et vols morir de fàstic, són molt més efectives que un psiquiatra (però molt més cares, també).
JBauer: on fan aquest pollastre??? ?
12:48 p. m.
Anònim ha dit...
La veritat és que del pollastre a l'ast el que més m'agrada és l' olor que fa quan passes per davant d'un lloc d'aquests, és molt millor que no el sabor.
12:52 p. m.
Anònim ha dit...
Dessmond: m'ha costat una mica però crec que t'he trobat i no n'estic massa segura. Perdona la meva ignorància blogosfèrica. M'encantarà llegir-te ara que ja sé quina cara fas.
Un petó.
1:32 p. m.
jbauer ha dit...
Eo Crue, que jo tinc amigues a Vilassar!! !
Jaqueline, quina cara fa?
Al millor pollastre li posen unes herbetes, a part de romaní a dintre, i l'oli que va reixant és una mica picantet, bitxo i alls amb la justa mesura.
Quan talles el pollastre t'impregnes de la fastuosa olor herbal acompanyada per la caloreta del pollastre...
Per cert, bona bicicletada. Si voleu veure a on vaig jo, mireu el meu blog...
1:50 p. m.
Dessmond ha dit...
JBauer,
És una imatge poètica i dominguera com poques.
A Vilassar hi ha un lloc que es diu el Picantó. Són deliciosos. Ara, això no treu que tingui un interés molt viu per saber on collons s'amaguen aquests pollastres a l'ast que saps tu!
Cruella,
Tu no ets de Mallorca?.
Clint,
Les farums de pollastre a l'ast fan perdre la xaveta. Tens tota la raó. Ara, quan els hi claves la dentellada, o et surt molt bé o fatal.
Jacqueline,
Entenc que vols dir que vas anar a la presentació del llibre?. El cava massa calent, no?
1:55 p. m.
Dessmond ha dit...
Jbauer,
Faig cara de pa tou.
Jo encara me les estic empescant per no haver de padalar. T'asseguro que jo sóc de "pinyò fix" i quan em poso una idea entre cella i cella....
Has de dir on coi para aquest lloc dels pollastres!
1:58 p. m.
Anònim ha dit...
Potser m'he confós... que no vam parlar, tu i jo, a la porta de la Catalònia? :$
5:23 p. m.
Dessmond ha dit...
No, no era jo.
Per on voltaves a dalt?
5:31 p. m.
Joana ha dit...
Am el reguitzell de posts gastronòmcs dedueixo que la felicitat sovint la tenim ben a prop amb un plat d'aquests tan apetitosos que te fan marxar la mala llet. Per això diuen que: A la taula i al llit al primer crit! Deu ser cert. El que no sé és què triar. Si la taula o el llit ;)
5:52 p. m.
Dessmond ha dit...
Joana,
Jo si puc, no trio. Procuro compatibilitzar ambdúes màximes.
No era Balzac que deia que triar és limirtar-te?
6:25 p. m.
Anònim ha dit...
No hi ha res com les coses ben fetes i amb tradicio. Les de tota la vida i que t'atenen amb un savoir faire.
6:30 p. m.
Dessmond ha dit...
Sir William,
I tant! El problema és saber on són!
6:33 p. m.
vilapou ha dit...
Entre el post i els comentaris ja he agafat gana.
Se sabrà on es fan aquells pollastres a l'ast?
6:48 p. m.
Anònim ha dit...
Mare meva!!! he de vistar aquest temple! Si et plau, dona la direcció exacte, tan i fa si està lluny o aprop.
Apuntaré hi deixarè la direcció al cotxe per "forçar " una visita a la primera ocasió.
Perdoneu, sóc jo o som un país malalt de gana. A mi em diuen " atal lloc és menja molt bé" i ja hi vaig de pet. I si fan una descripicó del temple i les seves maravelles com la del post... i vull anar a viure!
7:16 p. m.
Oriol ha dit...
dessmond quanta raó, si els fills de puta volessin no ens deixarien veure el sol aquest que ens acompanyen a comprar el pollastre, que moltes vegades els acompanyo amb cargols, uf, que bons.
Jbauer, on fan aquests pollastres tan bons a la Costa Brava? no marxis de pont sense dir-ho.
12:08 a. m.
Dessmond ha dit...
Vilapou,
Se sabrà, se sabrà. Quan torni de vacances -i la jbauer, també- insistiréfins saber exactament del lloc que parla. Sino, pots anar al Picantó. És un lloc cutre, però els pollastres a l'ast són de primera! Ja t'ho cercaré si ho vols.
Tresinores,
Les dades del temple, tal i com diu a la bossa:
Carns Montserrat, xarcuteria selecta
c/Arpella, 58
Tel. : 93 759 46 61
Vilassar de Mar
Repartiment a domicili.
Sé que van a Barcelona, regularment. O sia, que si tu no hi pots anar, demana si et venen elles a casa!
Al Maresme s'hi viu molt bé! Això em fa repensar la tornada a Barcelona!
Oriol,
Si logres l'adreça dels pollastres abans que jo, si us plau fes-me-la arribar. Gràcies per endavant, amic meu! Bon pont!
1:34 a. m.
Anònim ha dit...
Gràcies dessmond, ja tinc una escusa per anar a Vilassar!
Ah i si algú vol la web, he trobat:
http://www.maresmetotal.com/0_0/30/carnsmontserrat/index.htm
12:30 p. m.
Anònim ha dit...
Ei, Dess ja et tinc acotat! ja sé de kina part del Maresme ets. Molt bé aixó d donar-nos l'adreça de les Carns Montserrat, així els d Mataró tb ens hi podrem acostar.
7:26 p. m.
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
El meu correu-e
dssmnd-garrofa-hotmail-punt-com
La meva llista
Ferrancab
La inmigración como problema, solución y tragedia - Dicen que ya estamos a puntito de los 8.000 millones de humanos. Y dicen que la población del África subsahariana se va a duplicar un abrir y cerrar de o...
Fa 2 setmanes
Dies de fúria
ANÀLISI 3a ONADA BOP CEO 2022 (octubre): escenari de gran estabilitat, però amb indicadors preocupants de desgast estructural de l’independentisme - Avui, dimecres 9 de novembre del 2022 el CEO ha fet públiques les dades de la 3a onada del seu Baròmetre d’Opinió Política, la millor, més completa i rig...
Fa 3 setmanes
El ribot
La soledat no desitjada - El dissabte 5 de novembre a les 5 de la tarda farem un cafè solidari amb els amics de @enredat_molins. Es tracta de venir a la terrassa de @pastisseri...
Fa 5 setmanes
ENTRELLUM - TONI IBANEZ
MISSATGE DELS PLEIADIANS - https://youtu.be/NGDbYmLffxA https://youtu.be/jx5GpVLQ7-I https://youtu.be/l0niAurfNuo https://youtu.be/j3wRE_OlyeM https://youtu.be/QzGSREb7SQE https:/...
Fa 1 mes
catalunya.ffw
Microblog a cop de twit (recull 55) - Recull de twits dels últims mesos, tal com raja: *Un sol poble* Un país amb tants ciutadans vinguts de fora només sobreviu com a societat viable a trav...
Fa 3 anys
BCNudge
El cas del restaurant Juan y Andrea de Formentera. Per què ho han gestionat bé? - La crisi online del *Restaurant Juan y Andrea de Formentera* va començar el dia 6 d'Agost de 2015 a raó d'aquest tuit d'Ignacio Villalgordo: Tourist trap....
Fa 7 anys
Malerudeveure't
Llepa a fons, que sempre quedarà alguna cosa... - Sabia que una de les activitats habituals del veïnat era fotre la llengua en els forats més insospitats... Però d'aquí a que l'Ajuntament de Barcelona *ens...
Fa 7 anys
Anna Tarambana
- Passem pàgina mamatarambana
Fa 9 anys
Cimera (Extraordinària)
espero tornar aviat - us deixo uns enllaços, espero tornar aviat. kizi juegos de friv
Fa 10 anys
La Cortina de Fum
A partir de JA em tindreu a TONIAIRA.CAT - I fins aquí ha arribat aquest blog! A partir d'avui, tots els continguts els trobareu al web TONIAIRA.CAT, on hi deixaré anar a partir de ja mateix tota l...
Fa 11 anys
La iaia té caspa
De porquets rodoladissos - I un dia ens plouran del cel ocells de colors que, menats amb destra precisió (i precisa destresa) pel dit índex d'una dea, cauran damunt dels nostres capa...
Fa 11 anys
Decidit.
RCat & SI. -
Fa 12 anys
Joan Oliu (Joliu)
La noia xopa - Ha entrat a Provença. Xopa. Les ulleres li degoten i el vestit blanc se li arrapa al cos marcant la seva pell rosada. Seu al meu davant, en diagonal. Li re...
Fa 12 anys
Opera et Dies
Creuar o no creuar - La tragèdia de Castelldefels ha obert, una vegada més, un debat on s’oposen dues formes d’entendre la responsabilitat, com a individual o com a col·lectiva...
Fa 12 anys
En suport de'n Prenafeta i n'Alavedra
Suport a dos patriotes - Macià i Lluís, Per fi ha arribat el dia de la vostre alliberació. Ha arribar per poder gaudir de les festes nadalenques amb la vostre família i tots aquell...
Fa 12 anys
L'Andreu té blog
L'ABSTENCIÓ ÉS, sobretot, NACIONALISTA? No - *LA LLEGENDA DELS ORFES D’OPCIONS SOBIRANISTES ÉS UN PUR INVENT? Sí (per Andreu)* *1.- La tesi mai demostrada: Pressumpta massa d’orfes sobiranistes/nac... | 0.615805 | curate | {"ca": 0.7706152433425161, "it": 0.01919191919191919, "pt": 0.026446280991735537, "es": 0.06418732782369146, "wa": 0.002938475665748393, "fr": 0.03360881542699724, "lt": 0.01790633608815427, "en": 0.033241505968778694, "lb": 0.0031221303948576677, "co": 0.009917355371900827, "uk": 0.0006427915518824609, "ia": 0.002938475665748393, "oc": 0.007621671258034895, "tr": 0.0011019283746556473, "id": 0.0032139577594123047, "ro": 0.0013774104683195593, "la": 0.0007346189164370982, "gl": 0.0004591368227731864, "eo": 0.0007346189164370982} | https://dessmond.blogspot.com/2006/12/visita-al-temple-un-diumenge-pot.html?showComment=1165323480000 |
macocu_ca_20230731_8_339581 | L'IN3 a la seu de Castelldefels de la UOC (foto: UOC)
01/04/2022 Joan Antoni Guerrero i Rubén Permuy
Aquest reconeixement és referencial per al sector empresarial a l'hora de posar-se en contacte amb centres acreditats per dur a terme projectes d'innovació i de recerca contractada
TECNIO acredita la capacitat de la Universitat de fer recerca i innovació distintiva i transferible
L'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), centre de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha estat acreditat com a centre TECNIO per la Generalitat de Catalunya a través d'ACCIÓ. Aquest reconeixement cerca identificar i donar visibilitat als desenvolupadors de tecnologia del sistema d'R+D+I de Catalunya que presentin capacitats tecnològiques diferencials i amb potencial per transferir-les, per tal d'enfortir el teixit empresarial i fer atractiu internacionalment l'ecosistema català d'innovació. Els centres com l'IN3 que disposen de l'acreditació la poden difondre emprant el segell TECNIO i tenen presència visual al web d'ACCIÓ.
Pel que fa a l'activitat de recerca i innovació de la Universitat, Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca, apunta que "a la UOC volem ser atractius, captant talent i projectes; referents, publicant i visibilitzant més i millor, i rellevants, fent recerca que tingui impacte social. TECNIO exemplifica aquesta ambició: un reconeixement a una trajectòria i a una capacitat de fer recerca i transferència en un àmbit en el qual som reconeguts".
El catedràtic David Megías, director de l'IN3, també ha valorat la importància de l'acreditació pels seus avantatges concrets, com ara el fet que periòdicament es publiquin convocatòries reservades per als centres acreditats. Això inclou, per exemple, finançament de contractes postdoctorals d'alt prestigi. A més, el també investigador líder del grup de recerca K-riptography and Information Security for Open Networks (KISON) destaca que "les empreses que contracten centres TECNIO per executar projectes de recerca poden gaudir d'ajuts directes i de beneficis fiscals".
Recerca amb el teixit productiu
Gràcies a aquests avantatges, les empreses que es posen en contacte amb centres acreditats per tirar endavant projectes d'innovació o de recerca contractada faciliten que les tecnologies que desenvolupen els centres "no es quedin estrictament en l'àmbit acadèmic" i "puguin tenir un impacte social", indica Megías. Aquesta col·laboració fa que la recerca, que en gran part es finança amb fons públics, pugui tornar i beneficiar la societat, subratlla el director de l'IN3.
Per a l'investigador, l'acreditació també és de gran importància perquè "farà créixer el prestigi de la institució", pel fet que la recerca que es du a terme a la UOC tindrà més potencial d'impacte social. "L'intercanvi de coneixement entre les institucions de recerca i el sector productiu és una necessitat que iniciatives com el segell TECNIO ajuden a satisfer", afirma Megías.
Un cop aconseguida l'acreditació, el full de ruta de l'IN3 implica complir els compromisos adquirits a través d'un pla de qualitat i de màrqueting. "Aquests dos plans s'han de monitorar de manera continuada i s'han de fer arribar informes sobre el seu compliment a ACCIÓ dues vegades a l'any", explica el catedràtic. Els indicadors que l'IN3 s'ha compromès a satisfer "són exigents i ens obligaran a treballar a fons per mantenir l'acreditació", afegeix. Tot i això, els avantatges que proporciona el segell "compensaran amb escreix aquest esforç i estem convençuts que els beneficis que se'n derivaran repercutiran positivament no només en l'IN3, sinó en la UOC en general", conclou el director de l'IN3.
Compromís estratègic per la recerca i la innovació
Marta Aymerich assenyala que "aquesta acreditació certifica la capacitat de l'IN3 i, per extensió, la de la resta de la UOC, de fer una recerca i innovació distintives i transferibles en forma de tecnologia i coneixement per contribuir a la competitivitat de sectors productius d'alt valor afegit". Per a la vicerectora, aquest reconeixement és el resultat "d'una estratègia de recerca ambiciosa i sostinguda en el temps i que es projecta amb força en el nou Pla estratègic 2022-2025 de la Universitat". En referència a la nova ruta estratègica de la institució, Aymerich detalla que inclou "una aposta ferma per la transdisciplinarietat, encarant la governança de l'ecosistema de recerca i innovació amb nous espais, i enfoca la reforma de l'avaluació de la recerca, així com les col·laboracions i intensificacions en recerca, en consonància amb les universitats europees i la Comissió Europea".
Sobre TECNIO
Entre altres qüestions, l'acreditació TECNIO permet als centres reconeguts rebre informació sobre activitats i instruments de suport, programes de capacitació en transferència tecnològica, tutoria i assessorament de cooperació internacional i innovació, juntament amb informació sobre ajuts i programes específics gestionats per ACCIÓ. A banda, aquestes institucions acreditades també poden participar en activitats de networking i de suport a la comercialització de solucions tecnològiques, a més de tenir accés a instruments de política d'innovació i de transferència.
David Megías Jiménez
Expert/a en: Seguretat i privadesa de la informació i de xarxes. Especialment en Information hiding: marcatge (watermarking), esteganografia i estegoanàlisi.
Marta Aymerich Martínez
Expert/a en: Translació de resultats de la recerca a la pràctica clínica i/o de salut pública, avaluació de recerca.
Àmbit de coneixement: Salut pública i polítiques de recerca. | 0.862816 | curate | {"ca": 0.9818018018018018, "es": 0.0181981981981982} | |
mc4_ca_20230418_6_682130 | Aplicaciones pràctiques de les Xarxes Socials educatives « TIC TAC PATXIGU
egypt.mrdonn.org/dailylif…egypt.mrdonn.org/sphinx.h…
« 10 Jocs a la web per aprendre Geografia, via: wikisaber.es
Noves Tecnologies i Educació. PLE i desenvolupament professional. »
Via:.-TV de la Universitat de Vigo.-Muchas Gracias! !.Moltes Gràcies! !
This entry was posted on 3 Desembre 2010 a 3:22 am and is filed under Uncategorized.
Etiquetat: Aprenentatge, Educació, INTERNET, Tècniques Personals, xarxes socials. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris « 10 Jocs a la web per aprendre Geografia, via: wikisaber.es | 0.489698 | curate | {"ca": 0.6146926536731634, "en": 0.3058470764617691, "fr": 0.0029985007496251873, "es": 0.07646176911544228} | https://tictacpatxigu.wordpress.com/2010/12/03/aplicaciones-practiques-de-les-xarxes-socials-educatives/ |
crawling-populars_ca_20200525_50_40363 | 2017-07-01 Els establiments gironins lideren les previsions a Catalunya, on s'espera de mitjana un 45% d'ocupació
2017-04-29 ?El percentatge de reserves als establiments gironins és pràcticament la mitjana catalana | 0.704148 | curate | {"ca": 1.0} | : /tags/toprural.html |
wikipedia_ca_20230401_0_610925 | Sabor a ti (programa de televisió)
Sabor a ti va ser un programa de televisió espanyol emès en les sobretaules de Antena 3 entre el 27 de juliol de 1998 i el 15 de juliol de 2004 (després de 1405 emissions). Inicialment el format el va produir la companyia audiovisual Martingala fins que, el gener de 2001, va ser assumit per Cuarzo Producciones, empresa creada per la presentadora.
Format.
El programa, de tres hores de durada, adoptava el format de magazín i en ell tenien cabuda tertúlies, concursos, entrevistes, reportatge, actuacions, actualitat social i testimoniatges.
Malgrat que en els seus inicis el ventall d'oferta era ampli, amb seccions dedicades a la salut i la cura del cos (Fernando Sartorius); estafes i enganys (Enrique Rubio); natura (Luis Miguel Domínguez) o moda (María Eugenia Fernández de Castro), l'espai va anar derivant progressivament cap a informació i opinió sobre actualitat social o el que es coneix popularment com a programa de cor.
Presentadors.
Al llarg dels seus sis anys d'emissió, l'espai va estar presentat per la periodista Ana Rosa Quintana en l'experiència professional que va suposar la seva consagració com a estrella de la televisió en Espanya.
Entre 1998 i 2000, Ana Rosa va estar acompanyada en les labors de presentació per Mon Santiso. Santiso seria reemplaçat per Antonio Hidalgo fins a la cancel·lació del programa, excepte en la temporada 2002 i 2003 quan aquesta labor va ser exercida per Jaime Cantizano en la seva primera experiència en una televisió d'àmbit estatal.
En l'última temporada, 2003-2004, es va incorporar també com a presentadora l'actriu i model Esther Arroyo.
Col·laboradors.
- Luis Rollán (2001-2004).
- Belén Esteban (2000-2001).
- Mayte Alonso (2003-2004)
- Carlos García Calvo (1998-2000).
- Nacho Abad (1998-2003).
- Ismael Beiro (2002-2003).
- Ramón Sánchez Ocaña (1998).
- Txumari Alfaro (1998-2000).
- Lola Herrera (2002-2003).
- Bibiana Fernández (2003-2004).
- Dani Delacámara (2003-2004).
Comentaristes d'actualitat social.
- Rosa Villacastín (1999-2004).
- Gustavo González (2000-2004).
- César Heinrich (2000-2004).
- Miguel Temprano (2000-2004).
- Hilario López Millán (2001-2004).
- Jimmy Giménez-Arnau (2001-2004).
- Jorge Javier Vázquez (1998-2003).
- Mayka Vergara (1998-2002).
- Chelo García-Cortés (1998-2004).
- Víctor Sandoval (1998-1999).
- María Patiño (2003-2004).
- Belén Rodríguez (2003-2004).
- Gemma López (2002-2004).
- Antonio Montero (2002-2004).
- Paloma García-Pelayo (2003-2004).
Convidats.
Entre les figures que van trepitjar el plató de Sabor a ti, s'inclouen, entre altres, Julio Iglesias, Rocío Jurado, Antonio Gala, Lina Morgan, Chayanne, Carolina Herrera, Mónica Naranjo, Concha Velasco, Imanol Arias, Sergi Arola, Chicho Ibáñez Serrador, Ricky Martin, Shakira, Paulina Rubio, Bertín Osborne, Raúl, Geri Halliwell, Tom Jones, Café Quijano, David Civera, María Jiménez, David Bisbal, Rosa López, Chenoa, Fran Rivera, José Ortega Cano, Marcia Bell o Ana María Orozco.
Audiències.
Sabor a ti va obtenir la fidelitat d'amplis sectors de l'audiència, especialment mestresses de casa. En la primera temporada va obtenir un 23,3% de quota de pantalla , molt per sobre de la mitjana de la cadena, arribant a aconseguir pics del 28% de share. En la segona temporada 1999-2000 es va situar en el 26,3% de share, que va baixar al 21,6 en 2000-2001. Després d'un increment al 25’2% en la següent temporada, va descendir de nou al 19,6% en 2002-2003 finalitzant amb la seva quota més baixa en l'última etapa, la qual cosa va precipitar la retirada del programa.
- Temporada Espectadors Share
- 1998/1999 - 2.162.000 - 24,4%
- 1999/2000 - 2.315.000 - 27,1%
- 2000/2001 - 1.889.000 - 22,6%
- 2001/2002 - 2.127.000 - 26,8%
- 2002/2003 - 1.628.000 - 19,6%
- 2003/2004 - 1.671.000 - 18,3%
El programa va aconseguir la seva màxima audiència l'1 d'abril de 2002, en què es va entrevistar l'actriu Ana María Orozco (protagonista de la telenovel·la "Yo soy Betty, la fea") amb un 45,8% de quota de pantalla i 4.062.000 teleespectadors.
Premis.
L'espai es va alçar amb el premi TP d'Or en la categoria de "Millor Magazine" en 1998, 1999 i 2000. Ana Rosa Quintana, per la seva labor al capdavant del programa va obtenir el mateix guardó a la "Millor Presentadora" en les seves edicions de 1998, 1999, 2000 i 2001 sent nominada en 2002. | 1 | perfect | {"ca": 0.6463700234192038, "la": 0.001639344262295082, "pt": 0.003044496487119438, "es": 0.30304449648711945, "en": 0.00234192037470726, "it": 0.04355971896955504} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=610926 |
mc4_ca_20230418_15_494807 | Bases de Pizza sense gluten | Barcelona i compra Online
2 Bases de pizza sense gluten semi-cuites individuals de 18cm aprox. de diàmetre. Amb facilitat i rapidesa podràs fer una pizza prima i cruixent. Posa els teus ingredients preferits i enforna fins que el formatge fongui. Gaudeix de mes pa sense gluten a la nostra pagina web d'Ampurdanesa. | 0.502556 | curate | {"en": 0.36176470588235293, "ca": 0.638235294117647} | https://www.ampurdanesa.com/ca/comprar/pa-sense-gluten/bases-de-pizza.html |
mc4_ca_20230418_14_492792 | Ajuntament d'Arenys de Mar - Exposició de pintura
Divendres, 5 d'octubre de 2007 - 6 h tarda
Inauguració divendres 5 d'octubre, 2/4 de 8 del vespre, a l'edifici Torre d'Arenys, carrer Anselm Clavé, 59 baixos
Horaris de visita : divendres de 18 a 20h
dissabte de 12 a 14h i de 18 a 20h
Col•lectivament l'art és un reflex del seu temps i del seu lloc, però individualment, l'art és una investigació personal, un camí cap a dintre d'un mateix, un recorregut de coneixement i de descoberta que l'artista reverteix en experiència i coneixement per a nosaltres que en gaudim.
La visió que ens ofereix Maria Jesús Roselló en aquesta selecció és emblemàtica de la dualitat de l'ànim humà, en el que coexisteix la veritat i el seu contrari, que també és veritat; en el que conviuen els accents sonors i emotius de les composicions florals, pintades amb lleugeresa i frescor, on la mirada recorre amb velocitat les superfícies vibrants i lluminoses, així com els silencis profunds, quasi corporis, dels bodegons, on les fruites i les ametlles, però també les mimoses i les buguenvíl•lies, són una excusa per endinsar-nos en la sensibilitat de l´artista, il•luminada per a tots els colors i els tons delicats i purs de la seva extraordinària gamma cromàtica. M.C.
Lloc: Espai local - Taller Massimo Cova
Durada: fins al 4 de novembre de 2007
Ho organitza: Taller Massimo Cova | 0.835929 | curate | {"ca": 0.9172821270310192, "es": 0.030280649926144758, "fr": 0.025110782865583457, "it": 0.027326440177252585} | https://arenysdemar.cat/document.php?id=18026&demarc=481 |
mc4_ca_20230418_15_424378 | Pension Suecia Granada Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Molinos. Huerta de los Angeles, 8, Centre, Granada, Espanya, 18009 - Veure al mapa
Ideal tant per a la diversió com per al relax, Pension Suecia es troba a la zona de Centre de la ciutat de Granada. Tota l'emoció del centre de la ciutat és només a 0.2 km. Amb les atraccions principals de la ciutat com Teatro Alhambra, Carmen de los Martires, Centro Cultural Manuel de Falla a prop, els visitants de l'hotel estaran encantats amb la seva localització.
Pension Suecia també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Granada. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, magatzem d'equipatge, Zones públiques amb Wi-Fi, servei d'habitacions, visites turístiques.
12 habitacions que es distribueixen sobre 3 plantes ofereixen una càlida i plaentera escapada i comoditats modernes com ara accés a internet (sense fils), connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, calefacció, escriptori. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de jardí. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Pension Suecia.
Tots els tipus de viatgers (653) Parelles (427) Viatgers en solitari (58) Famílies amb infants petits (33) Famílies amb infants grans (29) Grups (106) | 0.819751 | curate | {"ca": 0.9941305942773294, "es": 0.00586940572267058} | https://www.agoda.com/ca-es/pension-suecia/hotel/granada-es.html |
mc4_ca_20230418_10_645830 | Març | 2009 | Un altre blog més
22 Març 2009 · 6:33 PM
Els mateixos actes, la mateixa hipocresía.
Encara persisteixen a la ment de tots nosaltres -i estic convençut que hi seran durant molt de temps- les imatges que els mitjans van anar publicant entre el 17 i el 18 de març sobre les càrregues que van fer els Mossos d’Esquadra als estudiants a Plaça Universitat i a les Rambles. Encara que si dic que només van ser contra els estudiants em quedo curt, perque hi van haver fabes per tothom: periodistes, gent que passava per allà i fins i tot a un pobre nano de 10 anys i la seva família.
En aquest post no penso dir res sobre el Pla Bolonya, ja que ara mateix no sé si és la salvació o la espasa de Dàmocles sobre la Universitat catalana. A la privada, on jo vaig, no se n’ha parlat gaire del tema i, si bé és cert que tots els professors diuen que és un pla de puta mare jo encara no hi veig l’aigua clara… Falta informació. Però sí que vull parlar d’una altre fet de fa exactament 10 anys.
15 Març 2009 · 5:18 PM
Buscant buscant…
…L’home més ric, l’home més ric, per treure’n profit” (Dr. Calypso)
Havia de ser en aquests temps: quan les coses van magres, els valors bursàtils cauen en picat i les empreses van fent fora als seus treballadors alegrement, quan havia de sortir de la facultat (o gairebé, me’n queden unes poques) per tal de buscar-me la vida. Havia de ser justament ara.
Si he de dir la veritat, em sento estafat. No tant sols pel que ha costat la carrera (tant per la pasta cóm per l’esforç que m’hi he deixat), sinó perque els professors s’omplíen la boca de “la era de la comunicació” i de les “grans oportunitats en el periodisme empresarial” quan acabessim la carrera. Però a la hora de la veritat, quan ha petat la crisi de ple, les empreses han decidit retallar despeses per alló més superflu per elles: la comunicació externa.
I és que comunicar-se amb el client o amb un possible client en temps de crisi no és gaire productiu. Tot el contrari, contraproductiu, sobretot en la indústria, el sector secundari que en deien al cole, que és on ha crescut més la demanda d’aquests serveis en els últims anys de bonança econòmica. “Però ara mateix, realment serveix fer un sobreesforç econòmic per pagar a un paio que vagi molestant a la premsa perque ens hem comprat una nova màquina de tallar plexiglas? Val la pena?” deu ser el que estarà pensant ara mateix un empresari del plàstic. De la mateixa manera que a l’empresari que té un laboratori tampoc li importarà massa la seva imatge davant dels mitjans quan hagi de fer fora de la seva empresa a 25 persones. Total, si SEAT està deixant sense sostentació econòmica a més de 500 famílies. I no per això deixaran de baixar les seves accions. Tal i cóm està la crisi…
En fí. Aqui em teniu. Buscant un lloc de treball enmig d’aquest merder… | 0.843861 | curate | {"ca": 0.9680660208109078, "pt": 0.02978112665949049, "es": 0.002152852529601722} | https://unaltreblogmes.wordpress.com/2009/03/ |
macocu_ca_20230731_4_500193 | Tres de cada quatre capitals de comarca tindran un rei Baltasar de pell negra a la cavalcada
Reus, Girona, Valls, Cervera, Solsona, Tremp, Móra d'Ebre i Moià són les capitals que enguany han passat de tenir un rei pintat a tenir-ne un de pell negra
El Rei Baltasar, assegut dalt de la seva carrossa durant la Cavalcada 2016 | ACN
Tres de cada quatre capitals de comarca tindran un rei Baltasar representat per una persona de pell negra a la cavalcada de Reis. Són 32 de 43 capitals, vuit més que l'any passat, segons informa l'organització Casa nostra, casa vostra. Reus, Girona, Valls, Cervera, Solsona, Tremp, Móra d'Ebre i Moià són les capitals que enguany han passat de tenir un Baltasar pintat a tenir-ne un de pell negra. A la demarcació de Barcelona, el 84,6% de les capitals tindran un rei Baltasar de pell negra, a la de Girona un 75%, a la de Lleida un 58,3% i a la de Tarragona un 80%.
Pel que fa a Barcelona, 11 de les 13 capitals de la demarcació tindran un rei Baltasar de pell negra. Les úniques excepcions són Igualada i Berga. Aquesta última, però, s'ha compromès a "reformar la cavalcada de cara al 2020", segons ha apuntat Casa nostra, casa vostra. Cinc municipis del Bages i el Moianès tindran un Baltasar "de veritat" a la cavalcada de Reis: com a mínim Manresa, Moià, Santpedor, Castellnou de Bages i Collsuspina ho han confirmat en el marc de la campanya impulsada.
A la demarcació de Girona, sis de les vuit capitals tindran un Baltasar de pell de negra. A la ciutat de Girona serà el primer cop. Figueres, la Bisbal, Olot i Santa Coloma de Farners repeteixen la fórmula dels darrers anys, mentre que a Ripoll i Puigcerdà el rei Baltasar portarà pintura negra a la cara. Segons Casa nostra, casa vostra, l'Ajuntament de Puigcerdà s'ha compromès a canviar-ho l'any que ve.
La Nogay, per exemple, ens explica com ha crescut veient un rei mag pintat i aquest és el record que li ha quedat de les cavalcades sense un #BaltasarDeVeritat. (4) pic.twitter.com/K4hxYTu9gS
– CasaNostraCasaVostra (@volemacollir) 1 de enero de 2019
A Lleida, set de les 12 capitals de Ponent tindran un Baltasar de pell negra a la cavalcada. Solsona, Cervera i Tremp s'incorporen a la llista per primer any, mentre que Tàrrega, Pont de Suert, Sort, Mollerussa i Vielha seguiran tenint un Baltasar pintat. A més, a Balaguer hi haurà patges negres a la carrossa del rei Melcior i blancs a la de Baltasar amb l'objectiu de fomentar el diàleg intercultural. Pel que fa a la demarcació de Tarragona, vuit de cada deu capitals de comarca tindran un Baltasar de pell negra. Les novetats d'enguany són Reus, Valls i Móra d'Ebre. A més, Reus ha convidat a la cavalcada persones refugiades. El Vendrell i Gandesa són les dues úniques capitals de la demarcació que no tindran un Baltasar de pell negra.
Capitals de comarca amb un #BaltasarDeVeritat. Foto: Casa nostra casa vostra
A la Catalunya central, quatre de les set capitals tindran un Baltasar de pell negra. Moià i Solsona són les novetats d'enguany. Segons l'organització que ha fet l'informe, Berga i Puigcerdà s'han compromès a canviar-ho l'any que ve. Segons Casa nostra, casa vostra, en les 11 capitals de comarca que mantenen un rei Baltasar amb la cara pintada els organitzadors argumenten que s'han trobat amb "dificultats per trobar persones negres als seus municipis o es remeten al pes de la tradició". L'organització va impulsar la campanya #BaltasarDeVeritat el passat 5 de desembre perquè el rei Baltasar estigui representat per persones de pell negra a les cavalcades, com va explicar NacióDigital. | 0.781071 | curate | {"ca": 0.9671015314804311, "ja": 0.008508224617129892, "es": 0.016165626772546796, "it": 0.008224617129892229} | |
macocu_ca_20230731_0_466340 | Més de 500 persones participen en la IX Cursa Nadalenca de Sueca
Abillats amb originals disfresses per participar en esta cursa
Un any més, Sueca ha celebrat este dissabte una de les cites esportives més divertides de l'any, la Cursa Nadalenca, que enguany ha arribat a la seua IX edició. Més de 500 persones, vora 360 adults i més de 150 xiquets es van sumar a esta iniciativa i van acudir a la Plaça de l'Ajuntament abillats amb originals disfresses per participar en esta cursa que s'ha convertit en una de les cites esportives ineludibles de l'any pel seu caràcter lúdic i festiu. Entre els participants figuraven també l'alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit i alguns dels regidors de l'equip de govern que no es van voler perdre l'última cursa popular del 2015. La prova no competitiva, que s'ha consolidat ja en el programa d'activitats nadalenques de la ciutat, ha estat organitzada per la Penya Poc a Poc i per la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Sueca. La nadalenca tanca el calendari de les curses populars de la ciutat i s'organitza sempre, a més, amb un fi solidari i benèfic. En esta ocasió, els aliments que es van donar i els diners que es van recaptar amb les inscripcions de tots els participants es van destinar a l'Asil dels Ancians Desemparats de Sueca. “Famílies, colles d'amics, associacions i fins i tot clubs esportius al complet s'animen a córrer, any rere any, la nadalenca. És una satisfacció vore com de solidària és la gent, també, quan es fan este tipus de convocatòries benèfiques i com de bé ho passen tots els els participants” ha assenyalat el regidor d'Esports, Vicent Baldoví, qui també estava entre els corredors. En finalitzar, els representants de la Penya Poc a Poc van fer l'acte de lliurament de premis a les disfresses individuals infantils més originals, en la categoria masculina i femenina i també a les disfresses individuals d'adults més originals i a les tres millors disfresses de grup.
Ajuntament de Sueca
Ajgú sap per casualitat on trobar les fotografies que es van fer a la cursa? Gracies.
AFEGIR UN COMENTARI | 0.852074 | curate | {"ca": 0.9868485143692158, "en": 0.003896736483195324, "ms": 0.009254749147588894} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.