id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
wikipedia_ca_20230401_0_696145 | Siekiera
Siekiera (en polonès: «destral») va ser un grup de post-punk polonès. Amb una música ràpida i agressiva i unes lletres plenes d'obscenitats, la banda va fer-se coneguda al Festival de Jarocin de 1984. Després d'alguns canvis de formació i de passar a fer música new wave, el grup es va dissoldre el 1988.
Trajectòria.
Siekiera es va formar l'any 1982 a la ciutat de Puławy, amb el nom de Trafo. Va començar tocant versions d'U.K. Subs i The Exploited. A la tardor de 1983 va canviar el seu nom pel de Siekiera.
El 1984 va fer el seu primer concert oficial a la sala Remont de Varsòvia. L'octubre de 1984, després d'una actuació amb TZN Xenna i Youth Brigade, el cantant Tomasz Budzynski va abandonar la banda després d'una disputa amb el guitarrista Tomasz Adamski per l'escriptura de les lletres. Després d'això, Budzynski va formar el grup de punk rock Armia amb el músic Robert Brylewski.
Tomasz Adamski va reformar Siekiera i va assumir les funcions vocals a més de tocar el baix. El febrer de 1985 van gravar cançons noves algunes de les quals van sonar a la ràdio. El 1985 van tornar a tocar al Festival de Jarocin, però al públic punk ortodox no el va convèncer la seva nova imatge i música new wave.
El 1986 Siekiera va llançar el seu únic LP, "Nowa Aleksandria", que està influenciat principalment per Killing Joke i considerat com un dels millors àlbums polonesos de tots els temps. El 1987 el grup va fer una minigira amb Variete, una banda polonesa de new wave. Finalment, l'any 1988 es van separar.
L'any 2014, el grup polonès de black metal Behemoth, va incloure una versió de «Ludzie Wschodu», a l'edició australiana del seu àlbum "The Satanist." El 2017, el grup polonès Drivealone va tocar en directe l'àlbum "Nowa Aleksandria" de Siekiera al complet al centre cultural Dom Chemika de Puławy. | 1 | perfect | {"en": 0.016120066703724293, "ca": 0.9838799332962757} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=696146 |
macocu_ca_20230731_4_601639 | Nova formació adreçada a persones actives !
Aprèn a utilitzar recursos digitals per millorar el teu perfil professional.
En els establiments comercials i de serveis cada dia s’utilitzen més els recursos digitals: per connectar amb la clientela, facilitar la compra, fer publicitat, portar una gestió més eficient de productes, serveis i vendes... En el programa Treball, Talent i Tecnologia t’oferim l’oportunitat de conèixer-los i adquirir habilitats digitals que et puguin ajudar a trobar o millorar la feina en comerços, restauració o serveis.
El projecte compta amb una agent de capacitació digital que ofereix seguiment i acompanyament personalitzat fins a finals de 2022 a totes les persones que s’incorporin, així com càpsules de formació per completar els aprenentatges, tant per a persones en actiu com en situació d’atur.
Per començar a adquirir coneixements, us convidem a participar a la primera càpsula pràctica en línia:
APRÈN A TREBALLAR AMB INSTAGRAM; la xarxa social que ajuda a créixer als negocis! Dia: 29 de juny de 2022 Hora: 10 – 12 h. On: format digital (sessió en línia). Cost: gratuït. Inscripció: https://bit.ly/3xQvAHS
Aprofita aquesta oportunitat! Et convidem a participar i a que puguis compartir la informació amb altres persones!
Si tens qualsevol dubte i/o vols participar en altres accions per millorar la teva ocupabilitat, envia un e-mail a [email protected], amb l’assumpte “Persones TTT” indicant el teu interés i ens posarem en contacte amb tu.
Les actuacions del projecte per a les persones es van iniciar el divendres 13 de maig, amb una sessió participativa per presentar el projecte, de forma presencial. Les persones que van assistir van poder conèixer i iniciar-se en el camí cap a una transformació digital que està provocant canvis en els negocis i en els requisits que es demanen per treballar-hi. | 0.863216 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_18_57243 | marfanta.com: Tortosa dedica el parc de Ferreries Nord al president Companys, 75 anys després del seu afusellament 13 d’octubre de 2015
Tortosa dedica el parc de Ferreries Nord al president Companys, 75 anys després del seu afusellament TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha anunciat l'organització d'un acte institucional amb motiu dels 75 anys de l'afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys. Amb motiu del 75è aniversari de l'afusellament del "president màrtir", Tortosa farà un ple extraordinari al saló de sessions, en què s'aprovarà batejar com a Parc president Lluís Companys l'espai situat entre els carrers Migdia i València, al barri de Ferreries. Després del ple, a les 20 hores, es farà un acte institucional en aquest parc, així com el descobriment d'una placa commemorativa en un monòlit. Aquest dimarts al matí, la Comissió informativa de l'àrea de Serveis a les Persones ha dictaminat favorablement la proposta.
El 15 d'octubre del 2009, Marfanta.com va iniciar una causa a Facebook per aconseguir que l'Ajuntament de Tortosa posés el nom del president Lluís Companys a un carrer o una plaça del municipi, com havia acordat el ple del consistori el 18 de setembre del 2000. En concret, aquí ja es proposava el mateix espai de Ferreries Nord que ara l'Ajuntament tortosí batejarà amb el nom de Parc president Lluís Companys. Des d'aquest mitjà es recordava que aquest petit parc encara estava per batejar, i que queda a pocs metres de la plaça Francesc Macià, anomenada així des del 2002.
El nomenament d'un espai públic de la ciutat recordant la figura de Companys dóna compliment a un dels punts de l'Acord de Governança estable entre CiU i ERC a l'Ajuntament de Tortosa. "Fem una restitució històrica al president Companys, posant el seu nom a un espai públic, de la mateixa manera que ho vam fer l'any passat amb el reconeixement a l'alcalde Josep Rodríguez", que també va ser afusellat pels franquistes, ha recordat Bel. Per la seua banda, Josep Felip Monclús, d'ERC, ha manifestat que amb aquest nomenament la ciutat de Tortosa comptarà finalment amb un espai en homenatge a Companys, "l'únic cap de govern europeu escollit democràticament que va morir executat pel feixisme". | 0.878499 | curate | {"ca": 1.0} | http://lamarfanta.blogspot.com/2015/10/tortosa-dedica-el-parc-de-ferreries.html |
oscar-2201_ca_20230904_11_31457 | L’informe Arran de Terra és fruit d’un treball col·lectiu, el qual té l’objectiu de diagnosticar la situació actual del sistema alimentari de Catalunya, des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària.
Sobre Arran de Terra…
Arran de terra sóm una cooperativa de treball associat, que treballem en els àmbits agroalimentari i del desenvolupament local des de la perspectiva de l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària. | 0.746571 | curate | {"ca": 0.9497607655502392, "gl": 0.050239234449760764} | http://indicadors.arrandeterra.org/infografies/ |
macocu_ca_20230731_0_391677 | NAI NAI cançons
La cantada té una durada de 45-50 minuts.
Cost de l’activitat: 370.00 € Aportació del programa: -130.00 € Aportació del centre: 250.00 € | 0.44513 | curate | {"en": 0.1, "es": 0.2733333333333333, "ca": 0.6266666666666667} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_47981 | La fàbrica de pinso d’Esporc S.A. situada al municipi de Tona (Osona-Barcelona), ja disposa de connexió de banda ampla per fibra òptica gràcies a la col.laboració entre l’operador de telecomunicacions Emagina i FIBRAIGUA.
La problemàtica
Aquesta important empresa de pinso situada a uns 500 metres de l’entrada del municipi, no tenia accés a la banda ampla per la seva localització allunyada de la zona urbana i l’elevat cost que implicava cobrir una distància de més de 500 metres amb metodologies convencionals d’estesa de fibra òptica.
La solució
L’empresa disposava d’una canalització en propietat per l’evacuació d’aigües brutes a la xarxa de clavegueram municipal, aquesta canalització cobria en un sol tram -aproximadament 550 metres- la distancia entre l’equipament i el punt més pròxim de fibra òptica.
Fent servir el producte Atlantis Hydrotec M-series s’ha aconseguit instal·lar un conducte de 5mm de diàmetre exterior, fabricat amb material d’alta densitat, dins de la canalització existent de polietilè de 90mm. Aquest microducte allotjava al seu interior 4 fibres òptiques.
Per aquesta instal·lació particular s’ha actuat de la següent forma:
Adequació de les arquetes existents per poder realitzar els treballs d’estesa. Repicat interior de l’arqueta A (punt d’entrada) i adequació de la canonada en el punt B (punt de sortida).
El desplegament del nou conducte amb la fibra òptica pre-insertada, s’ha pogut realitzar amb l’ajuda d’un camió cisterna d’aigua neta. S’ha assolit una ràpida instal·lació de la totalitat del microducte necessari, fent servir la tècnica d’empesa d’esponja.
Un cop finalitzada l’estesa del cablejat, s’ha procedit a muntar els accessoris definitius que serveixen per a fixar el cablejat dins la canonada.
S’han deixat les troques sobrants destinades a les connexions, dins dels pous de registre habilitats per a les citades telecomunicacions. Degudament etiquetades i protegides.
Posteriorment, l’operador s’ha encarregat de realitzar tots els treballs per la connectivitat i l’alta final de l’usuari. Aquesta aplicació mostra la perfecta convivència i integració entre desplegaments per canalització existent d’aigua (potable, en cru o residuals pre-tractades) i sistemàtiques convencionals com la microrasa i l’estesa per aeri.
El producte emprat permet una instal·lació molt ràpida, a un cost molt reduït. Fent viable tècnica i econòmicament un desplegament que fins ara no era viable.
Les nostres solucions suposen un canvi de paradigma en la construcció i gestió de infraestructures. Des de la racionalització de les infraestructures existents i la compartició d’un mateix canal per diferents serveis. Garantint la seguretat, en benefici de la sostenibilitat i la mitigació de l’impacte mediambiental, civil i vers l’entorn.
Esperem que aquest nou projecte sigui l’inici de futures col·laboracions amb Fibraigua, especialitzada en aquest tipus de desplegaments. L’objectiu és estendre la nostra xarxa al major nombre de llars i empreses possible, a través d’uns criteris de sostenibilitat i rendibilitat econòmica òptims.
El projecte arriba unes setmanes després que Emagina fos la primera empresa d’oferir servei de fibra òptica al polígon Goules de Tona. Ja fa un any que el poble gaudeix dels serveis de fibra òptica i mòbil d’Emagina.
Equip Emagina
EmaginaCM Continuar llegint l'article
CONTACTE
Publicitat
Subscripcions
Redacció
PREMSA D’OSONA
Qui som
On som
Codi deontològic
Premis
ALTRES
Contacte
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
COL·LABORA
PREMSA D´OSONA, S.A. Plaça de la Catedral, 2. Vic. Tel. 93 889 49 49 | Carrer Girona, 34, Granollers. Tel. 93 860 30 20 | 0.772215 | curate | {"ca": 0.9453734671125975, "en": 0.0225752508361204, "es": 0.010312151616499442, "no": 0.0036231884057971015, "fr": 0.002229654403567447, "pt": 0.01254180602006689, "de": 0.0033444816053511705} | https://blogosfera.el9nou.cat/lempresa-esporc-s-a-ja-disposa-de-connexio-gracies-a-la-col-laboracio-entre-emagina-i-fibraigua/ |
macocu_ca_20230731_10_247756 | Realitzem un taller de vídeo de natura amb el mòbil
Sabeu gravar i editar un vídeo de natural amb el mòbil? Això és el que vam ensenyar a fer al nostre primer taller, dins de la Setmana de la Natura de 2016. Agraïm a tots els participants la seva assistència i, sobretot, a la Marta Escolà per les fotos que va fer.
Aquest taller va ser la primera activitat que vam realitzar a CreatiBio en el que ensenyàvem a gravar un vídeo amb el mòbil i després editar-lo amb el mateix dispositiu, aportant les aplicacions i els consells necessaris per dur a terme aquesta tasca amb comoditat i coneixement. A més, com que els vídeos estaven centrats en la temàtica de la natura, també vam donar consells sobre els diferents grups animals i quina seria la millor manera d’observar-los.
Però no només va consistir en una xerrada teòrica, sinó que va anar acompanyat d’una sortida pràctica en la que els assistents van poder posar en pràctica els consells i coneixements que els hi havíem explicat. Aprofitant un parc proper a la Sagrada Família, es van gravar diferents espècies d’animals i plantes, creant un vídeo propi que els assistents més tard van editar. L’edició es va dur a terme amb aplicacions diferents, segons si el dispositiu era Android o iOS.
Tot i que l’assistència no va ser excessiva (van venir una dotzena de persones), vam considerar que el taller havia sigut un èxit. La veritat és que no esperàvem un nombre concret de persones, a més s’ha de tenir en compte que era el nostre primer taller, així que els comentaris dels assistents i les ganes amb les que es van prendre l’activitat ens van deixar molt satisfets (encara que sabem que podem millorar de cara a propers tallers).
Esperem que aquesta primera experiència ens serveixi per millorar i dur a terme altres tallers tant interessants com aquest. | 0.886565 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_354733 | Share on Facebook Follow on Facebook Add to Google+ Connect on Linked in Subscribe by Email Print This Post
El carrer de les Gavines, a Sant Pol, és motiu de discussió i negociació entre els ajuntaments de Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. Els edificis de la part esquerra -mirant al nord- pertanyen al municipi de Platja d’Aro, mentre que la resta és ganxona. En bona part del carrer, les façanes dels edificis de Platja d’Aro segueixen la línia dels límits entre els municipis. Aquest aprofitament del terreny ha provocat que uns veïns que paguen l’IBI a Platja d’Aro, quan surten al carrer posin el peu directament a Sant Feliu, cosa que es tradueix en mancances, ja que no tenen voreres i s’ha de fer o renovar el clavegueram, enllumenat, entre d’altres serveis.
Per un costat, hi ha una disputa en els termes, ja que l’Ajuntament de Platja d’Aro demana que el límit de Sant Feliu retrocedeixi quatre o cinc metres, l’espai suficient per actuar-hi i dotar els seus ciutadans dels serveis que reclamen, alhora que quedaria clar qui n’és el responsable. Sant Feliu, però, vol mantenir els mateixos límits que hi ha, els de l’antic Camí Ral de Sant Pol. La disputa es troba pendent de resolució de la Generalitat des del 2007. Vist que pot anar per llarg i ateses les queixes dels veïns de Platja d’Aro, els dos governs s’han assegut per, independentment del que resolgui la Generalitat, tancar un acord que permeti a Platja d’Aro actuar. Recentment, veïns i representants dels dos governs es van trobar a l’Ajuntament ganxó. El regidor d’Urbanisme de Platja d’Aro, Pep Solé, ha comentat que dijous hi va haver una altra reunió que va qualificar de positiva.
El seu homòleg ganxó, Josep Saballs, ha afegit que l’acord s’ha de vehicular a través d’un conveni. Aquest pacte hauria de permetre a Platja d’Aro fer intervencions en aquest carrer, territori de Sant Feliu, l’Ajuntament del qual podria fer-se càrrec del manteniment. Solé precisa que és un tema complex i ha afegit que a més de temes d’urbanització, també s’haurian d’ordenar els usos. La intenció d’intervenir-hi de Platja d’Aro no és nova, ja que té un projecte fet del 2004.
Platja d´Aro busca actuar en el carrer Gavines de Sant Feliu added by Redacció on 15/02/2016
View all posts by Redacció →
Leave a Reply
Your email address will not be published.
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA. × vuit = fifty six
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris. | 1 | perfect | {"en": 0.07660060975609756, "ca": 0.9230182926829268, "ru": 0.00038109756097560977} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_78216 | El ple del Tribunal Constitucional (TC) no ha votat aquest dimecres la nova ponència sobre l'Estatut per emetre'n sentència. Era la sisena vegada que es proposava un text als magistrats i la primera que ho feia un del sector conservador, Guillermo Jiménez.
Els magistrats conservadors han valorat que les retallades es quedaven curtes i els progressistes, tot el contrari. Davant la impossibilitat d'arribar a un consens, els magistrats han decidit que la presidenta del TC, María Emilia Casas, assumeixi la redacció d'una nova ponència, que serà la setena.
A l'ordre del dia no només hi havia l'Estatut sinó també altres temes que el tribunal ha d'abordar. Les converses sobre l'Estatut han arribat a última hora del matí i han continuat a la tarda. Finalment, la proposta no s'ha arribat a sotmetre a votació.
Guillermo Jiménez hi presentava la ponència que ha anat elaborant en les últimes setmanes i que suposa anul·lar més d'una vintena d'articles de l'Estatut. La proposta, però, no ha comptat amb el suport necessari del ple. Jiménez ha optat per retirar la ponència abans de ser votada i així renunciar a redactar més propostes. Ara serà María Emilia Casas qui s'encarregarà de redactar la setena proposta.
El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha valorat el nou canvi de ponent al TC com "un autèntic culebrot impresentable: portem ja tres canvis de botxí". Ridao ha afegit que "potser això servirà als que esperen que la sentència es retardi, per no haver de dir què farien el dia després i que no se’n parli abans d’eleccions, però s’equivoquen. És un miratge". Segons Ridao, "com a molt el canvi voldrà dir que la
sentència pot ser dolenta, o molt dolenta, però més val que ens anem preparant".
Josep Antoni Duran i Lleida, de la seva banda, ha afirmat que “un cop més aquest Tribunal Constitucional demostra la seva incapacitat per dictar una sentencia sobre l’Estatut de Catalunya. Ho han intentat sis vegades, hi ha hagut tres ponències diferents i, per tant, lògicament aquesta realitat ens porta a tornar recordar el que diu la llei: que o bé d’ofici -i en aquest cas crec que el Tribunal Constitucional hauria de prendre consciència de la seva incapacitat per dictar sentència- o bé a instàncies de part, el tribunal es pot declarar incompetent sobre aquest assumpte”.
¡A por ellos!
💳 Bizum: 600434984
🏪 Botiga online
Uneix-te al canal de Telegram
Xavier Rius a Whatsapp
Become a Patron!
Publicitat
Publicitat
ANTERIOR
Hereu es queda sense anunci
SEGÜENT
Més de 220.000 euros per a congressos sobre cooperació
18 Comentaris
Afegir comentari
Millor valorats
Tots
Nom
Email
Ciutat
Comentari (350)
ENVIAR
Publicitat
#18 Torrescárcela, Barcelona, 20/05/2010 - 15:34
Respondre
Llos partidos políticos no deberían meter la mano en el nombramiento de los jueces del tribunal constitucional, q en el fondo es el verdadero problema, cualquier intromisión o amenaza al mismo, como la del Tripartido y la de CIU, es 1 tejerazo.
#17 Miquel, BCN, 20/05/2010 - 11:27
Respondre
Recordeu: No col·laboreu amb els espanyols ni amb el TC a fer desaparèixer Catalunya del mapa - Tapeu-vos la E de la matrícula amb el CAT - http://www.cal.cat/Portals/0/FotosContingut/CAL/cat.GIF
#16 Bianor, Patria de Prim, 20/05/2010 - 10:19
Respondre
La situació es caòtica es frega el enfonsament.El Alí Patxa d´Íznajar no ha pogut anar a la cort del Gran Khan per demanar ajuda.Començar una guerra sense tindre la seguretat de guanyar-la es de gili...llas! !
#15 Bianor, Patria de Prim, 20/05/2010 - 10:13
Respondre
El cap dels exèrcits estel blau ha declarat que les divisions cuirassades taifa les han estat vençudes.La batalla de Terol Const segueix enferrissada però ja és 2ª.Els comandos Forçes Mercantils Intervenció senyalen els objectius als NeoCarolingis.
#14 Ramon, Barcelona, 20/05/2010 - 09:54
Respondre
Exemple CARRACUCA d'aquí baix: insults, menyspreu i prepotència primària. Ni cas. Independentistes, llegiu en Cardús i comencem a fer les coses d'una altra manera. La fermesa no està renyida amb l'educació. INDEPENDÈNCIA ! | 0.645373 | curate | {"ca": 0.8342986653235961, "es": 0.0997229916897507, "ru": 0.004532863258625032, "en": 0.033996474439687736, "fr": 0.001007302946361118, "it": 0.0015109544195416771, "pt": 0.023167967766305718, "eo": 0.0017627801561319568} | https://politica.e-noticies.cat/el-culebrot-de-lestatut-40940.html |
naciodigital_ca_20220331_0_286088 | La dificultat d’accés al cementiri municipal de Ripoll ha quedat parcialment resolta amb la posada en funcionament de 111 noves places d’aparcament al sector sud-oest del recinte. L’accés habitual pel carrer Doctor Raguer i el passeig President Companys té ara una alternativa molt menys tortuosa, sobretot per Tots Sants, la data de major afluència de visitants.
La nova zona d’aparcaments representa també un accés menys dificultós pels vilatans, que poden arribar-hi des del barri de Sant Pere. Per facilitar-ho s’ha construït una escala amb tres tramades de graons. L’esplanada d’aparcament s’ha delimitat amb un talús amb pedres d’escullera i s’ha executat una canal de recollida d’aigües. Sis fanals de leds alimentats amb panells solars amb autonomia per tres dies és el sistema d’il·luminació que s’hi ha instal·lat. També s’ha renovat la porta d’accés al recinte, que ara és corredora.
El cost de les obres que s’hi han realitzat durant els darrers mesos ha estat de 81.556 euros. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/27692/cent-onze-nous-aparcaments-renovat-acces-al-cementiri-ripoll |
mc4_ca_20230418_4_342352 | Revista de Ripollet 745 by Revista Ripollet - issuu
L’esforç de les entitats locals dóna color a la Festa Major pàg. 4
Acció a favor de la dació en pagament davant de Caja Madrid a la Rambla pàg. 10
Els afectats per les preferents prometen més mobilitzacions al llarg de la tardor pàg. 10
L’atur puja a l’estiu i s’enfila fins les 3.954 persones sense feina en acabar l’agost pàg. 15
.....pag. 09
El nou curs polític s’obre amb neguit per les retallades i els problemes econòmiques pàg. 9
Entitats i partits polítics celebraran dimarts una Diada més reivindicativa pàg.11
Espardenyes, cobles i l’estrena d’una nova sardana omplen el 45è Aplec de Ripollet pàg. 14
Sara Ramírez i Ruben López tanquen amb èxit i bones sensacions el debut olímpic pàg. 21
Roser Saló, pintora que exposa durant el setembre al Centre Cultural pàg. 40
Festa Major l Al punt de Mira l 4
Les entitats locals fan possible una Festa Major marcada per la calor i les dates Redacció
Menys gent i més calor. El calendari ens deparava aquest 2012 una Festa Major que arribava d’hora i això s’ha fet patent als carrers. Hi havia menys gent que els anys anteriors, ja que alguns veïns encara estaven de vacances fora del municipi. La calor sí s’ha fet notar. Les altes temperatures van castigar les activitats a les hores centrals del dia i van fer que els veïns sortissin a gaudir de les activitats per la nit. Així la Festa es va celebrar sense incidents significatius i gràcies a l’esforç de les entitats locals. Associacions i col·lectius que s’han tirat el programa d’actes a l’esquena i tot i la retallada pressupostària han tornat a donar el millor d’elles mateixes per fer gaudir tothom. Un esforç que cal valorar, enguany més que mai. Amb tot, s’han trobat a faltar els carretons; més activitats divendres i dilluns, i caldrà reactivar en el futur propostes que enguany han quedat més fluixes. El pal de paller ha estat evident, les entitats.
Cercavila infantil de Rhythm’n Moyo, una de les novetats ANNA PUERTAS
Les activitats esportives van tornar a tenir molt èxit ALBERT HERNÁNDEZ
El Ripollet Rock torna a ser el concert amb més èxit Els concerts esdevenen sempre un símbol de la Festa. En aquesta ocasió el concert de dissabte no va ser especialment multitudinari ni destacable i a l’espai del brollador qui van tornar a triomfar van ser els grups del Ripollet Rock. Els grups locals als Pinetons, amb menys públic que altres vegades, Las Miranda al pregó i el confetti van suposar el toc ripolletenc i van tenir una bona acollida. L’orquestra Saturno no va poder fer oblidar La Principal de la Bisbal i tot i aplegar força públic no va omplir com altres anys.
Cantant del grup Please
Actuació del grup local Foxholes, diumenge
Festa Major l Al punt de Mira l 6
El foc, les tradicions i les activitats infantils no fallen Els espectacles de foc i les convocatòries tradicionals s’han mantingut com a eix central de les festes. Totalment consolidades al programa són referent per molts ciutadans que troben en el bestiari, els gegants, el correfoc o els focs cites ineludibles. Activitats d’èxit assegurat que han notat que enguany hi havia menys gent però que han satisfet als assistents. Més rellevància han guanyat les activitats esportives i infantils, on la participació ha estat força destacable.
Actuació del grup de ball de gitanes
Menys públic però molt de ritme als balls de saló
Amics del Teatre va interpretar Mamma Mia
Las Miranda van posar la música al Pregó
Ster Wax durant l’actuació feta al vermut musical
La Careta va oferir una obra infantil de gran qualitat
Festa Major l Al punt de Mira l 8
Multitudinari correbars convocat a darrera hora Després que la Comissió de la Festa Major no acceptés incloure en el programa el Correbars i que des de l’Ajuntament no es donés permís per celebrar-ho, com s’havia fet els últims cinc anys sent una activitat paral·lela als actes oficials, semblava que aquest cop no es celebraria. Però el divendres a la tarda centenars de persones convocades a través d’internet i amb el boca orella uns dies abans, es van posar un barret identificatiu i van tornar a fer festa recorrent alguns bars del municipi per obrir la Festa Major.
Participants al taller de foto d’AFOCER
Actuació de Cesc Serrat a l’Hora del Conte de la Biblioteca
El nou curs polític s’obre amb neguit per noves retallades i els problemes econòmics David Rúa
Després de la Festa Major també s’obre al municipi el nou curs polític. I s’espera, que igual que va acabar l’anterior al juliol, estigui marcat per les retallades i la situació econòmica. Un panorama general que encara ha empitjorat més amb la retirada de l’atenció sanitària als immigrants en situació irregular, la retirada de medicaments del llistat de productes amb descompte, la pujada de l’IVA i la modificació de l’ajuda pels aturats sense prestació. Un llistat on la propera setmana s’afegirà l’inici del curs escolar, amb la tornada a les aules el 12 de setembre, on
ja s’ha anunciat un augment del nombre d’alumnes per aula, retallades en professors, en pressupostos als centres, retirades de programes diversos, pujada de les matrícules universitàries i la reducció d’ajudes per material i menjador. Els recursos econòmics i les conseqüències de la crisi seguiran marcant l’acció política. La tornada de les vacances està sent realment complicada per a la ciutadania perquè les perspectives macroeconòmiques no milloren i la situació del dia a dia es complica amb les darreres mesures presses pel govern i la pujada de preus generalitzada d’aquest mes.
La crisi ha marcat els darrers plens ARXIU REVISTA DE RIPOLLET
Societat| 10 Política l Revista de Ripollet | 10
Acció a favor de la dació en pagament davant de Caja Madrid a la Rambla David Rúa
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca manté les seves reivindicacions. Durant la Festa Major va recollir signatures de suport a la petició de la dació en pagament retroactiva i des del dilluns 3 de setembre i de manera permanent s’han instal·lat davant la sucursal de Caja Madrid (ara Bankia) a la Rambla Sant Esteve per tal de fer pressió en la resolució de dos casos concrets. Els membres de la plataforma van lliurar al director de l’oficina, que ja no és el mateix amb qui van signar les hipoteques els afectats, un escrit sol·licitant la dació en pagament i un lloguer social per poder continuar vivint
al seu pis. Els implicats són el cerdanyolenc Marti Marco que va aturar el seu desnonament gràcies a la manifestació ciutadana al juliol i que ara, que torna a tenir feina, demana que li deixin pagar el deute amb la vivenda per començar de zero. I l’altre és el veí de Barcelona, Matías González, que va signar la hipoteca del seu pis a la seu ripolletenca a través d’una financera i després d’aturar tres intents de desnonaments els darrers mesos té previst un quart el 13 de setembre. El director de la sucursal es va comprometre a fer arribar les seves peticions als superiors, encara que González assegura que les converses mantingudes fins ara no han prosperat.
Matías González a la protesta DAVID RÚA
Els afectats per les preferents prometen més mobilitzacions al llarg de la tardor Albert Hernàndez
La Plataforma d’Afectats per les Participacions Preferents va irrompre el primer dia de Festa Major, és a dir, el divendres 24 d’agost, amb un original acte al Parc dels Mestres. Un acte en el què l’agrupació va anunciar més moviments reivindicatius durant la tardor. A banda d’això, la cita venia a ser una representació del Speaker’s corner de Hyde Park de Londres (un racó on es permet parlar en públic a la gent). Doncs, sota el títol “A-salta el banc!! !” convidaven tothom a dir-hi la seva, queixar-se. Essent un dels bancs del Parc dels Mestres l’Speaker’s corner particular de Ripollet. El
rebombori i soroll que van provocar va atraure l’atenció dels nombrosos passejants, alguns dels quals van manifestar el seu malestar per les participacions preferents, així com també queixes contra els banquers i polítics, entre d’altres. La Plataforma va aprofitar l’acte per recollir firmes per tal de lliurar una carta al defensor del poble de la Comunitat Europea. I a part, en sintonia amb la garantia de mobilitzacions, aquest dijous, dia 6, a partir de les 18.18h a la plaça Onze de Setembre pretenen desplaçarse a una sucursal bancària i expressar les seves queixes. Una acció que es presumeix habitual i d’altres d’aquest tipus durant les festes del Pont Vell.
Un moment de l’acte a la Festa ALBERT HERNÀNDEZ
Entitats i partits polítics celebraran dimarts una Diada més reivindicativa Redacció
La Diada Nacional de Catalunya arriba enguany força reivindicativa. Necessitats econòmiques, model d’estat i sentiments patriòtics es barregen una vegada més en un Onze de Setembre amb força convocatòries ciutadanes. La més destacada és la crida de l’Assamblea Nacional Catalana que ha convocat a les sis de la tarda al centre de Barcelona, cruïlla passeig de Gràcia i Gran Via, una manifestació amb el lema 'Catalunya, nou estat d'Europa'. La secció local d’ERC convida als ripolletencs a sumar-s’hi a
aquesta marxa. També des del COPCpR animen a la població a participar de les accions reivindicatives pel dret a decidir. Les activitats institucionals tindran lloc al matí. A Barcelona arriben marcades per la crida feta pel govern per tal de rebre suports en la reivindicació del pacte fiscal. Al nostre municipi, com és habitual, entitats i partits celebraran la Diada amb l’ofrena floral al monument de Rafael Casanovas a la plaça Onze de Setembre. L’acte començarà a les 11.30h i comptarà amb l’actuació de la Societat Coral El Vallès que amenitzarà la matinal.
Ofrena floral de l’any passat ARXIU
El canvi del tipus d’IVA i el seu augment marquen la tornada de les vacances Anna Puertas
Des del passat dissabte 1 de setembre, viure serà més car. I és que el Consell de Ministres del govern central va aprovar al juliol una pujada de l’IVA, que ha entrat en vigor aquest mes. Una mesura que sacsejarà les butxaques de les famílies espanyoles. De fet, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la pujada de l’IVA suposarà un increment de 415 euros de despesa anual per cada família. L’IVA superreduït, que grava productes com aliments de primera necessitat (ous, pa, llet, verdures o cereals), medicaments, diaris o llibres, seguirà sent del 4%. En canvi, l’IVA reduït, que s’aplica a aliments no considerats de primera necessitat, el transport, la vivenda o l’hostaleria entre d’altres, passa de ser del 8% al 10%. Finalment, l’IVA general, que
En 2 anys, l’IVA general ha augmentat 5 punts, passant de ser del 16% al 2010 al 21% al 2012 s’aplica a la majoria de productes, s’apuja tres punts fins arribar al 21%. El més destacat d’aquesta mesura és el canvi en el tipus d’IVA d’alguns productes. Des de l’1 de setembre flors i plantes, perruqueries, salons de bellesa, entrades a cinema, espectacles, concerts i teatre, gimnasos i enterraments, entre d’altres, passen de tenir un IVA reduït a tenir un IVA general, és a dir, passen de
CINEMA -----------------Abans 7€
Ara 8€
RAM DE 6 ROSES ------------------------Abans 25,41€
Ara 29,2€
TALL DONA -------------------Abans 27€
Ara 31€
LLIBRETA --------------------Abans 2,6€
gravar un 8% a gravar un 21%. Així, el sector de la cultura passa a ser un dels majors afectats i els productes i serveis culturals passen a ser considerats “de luxe”. D’altra banda, el material escolar, com llibretes i bolígrafs, patirà l’increment més alt de tots, ja que passarà de tenir l’IVA superreduït (4%) a l’IVA general (21%). En definitiva, es tracta d’una pujada que sens dubte afectarà també a les empreses i comerços que treballen amb aquest tipus de productes i serveis. Floristeries i perruqueries són dos dels comerços que més pateixen aquesta pujada. Montse Medina, de Flors Montcada, explica que “les vendes abans que pugés l’IVA ja anaven malament”. “Els preus no poden pujar així que és el comerciant el que s’ha d’ajustar més”, comenta. “Encara no tenim gaire clar
Ara 3,2€
què farem però ho haurem de compensar d’alguna manera. Si s’apugen més els preus, no vendríem”, afegeix. D’altra banda, Júlia Sepúlveda de la Perruqueria Sepúlveda comenta que és una pujada que afectarà molt al sector. “Jo no puc pujar tant el preu perquè sinó perdré la clientela”, comenta, “sóc jo la que hauré d’assumir la pujada de l’IVA”. Critica que és una pujada que imposa el govern, no les perruqueries, tot i que això afectarà molt a aquest tipus d’establiments. “Hi ha moltes perruqueries que estan fent ofertes, però encara no sabem com anirà”. Amb aquesta darrera pujada, l’IVA general ha passat a ser de cinc punts més que fa dos anys. Al maig del 2010, el govern del PSOE anunciava una pujada de l’IVA general del 16% al 18%. Ara torna a pujar, del 18 al 21%.
L’atur puja a l’estiu i s’enfila fins les 3.954 persones sense feina en acabar l’agost David Rúa
La destrucció de llocs de treball continua. L’estiu no ha suposat cap treva pel que fa a les males notícies laborals. Al juliol el nombre de persones en atur es mantenia en les 3.903 que ja hi havia al juny i la xifra ha crescut a l’agost. Així el setembre comença amb 3.954 persones sense feina registrades a l’oficina de treball. Els aturats a Ripollet es tornen a apropar als 4.000 i el fet que l’ascens registrat a l’agost és inferior al d’anys anteriors no és gaire consol ja que en la situació actual cada aturat més suposa un fracàs col·lectiu. La tendència continua sent força dolenta ja que en el
En el que portem d’any l’atur ha augmentat al Vallès Occidental en gairebé 4.000 persones que portem d’any l’atur només ha baixat en 19 persones, mentre que l’any passat per aquestes dates la reducció era de 120. Malauradament
Comportament de l’atur els darrers quatre anys ELABORACIÓ PRÒPIA / S.J.
aquestes xifres no permeten endevinar el canvi de tendència i mirant enrere la destrucció d’ocupació és esfereïdora, l’agost de 2007 hi havia només 1.746 aturats. De fet, l’atur a la nostra comarca ha crescut en els primers vuit mesos de l’any en gairebé 4.000 persones. I és que la indústria, la construcció i els serveis, cabdals al Vallès, són sectors on encara es perden llocs de treball. Pel que fa a les dades a nivell català l’agost sí que ha suposat un canvi i
dolent. S’ha trencat la tendència positiva de baixada de l’atur registrada els cinc mesos anteriors i situa les xifres absolutes en 622.882 persones. A tot l’estat les persones sense feina en acabar el mes d’agost ja són 4.625.634. Més enllà de les dades, les males notícies per a les persones que porten molts mesos sense feina han estat els canvis en les condicions per accedir a l’ajuda dels 400 euros i que s’havien convertit en l’únic ingrés a moltes famílies.
Espardenyes, cobles i l’estrena d’una nova sardana omplen el 45è Aplec de Ripollet Anna Tatché
La 45a edició de l’Aplec de la Sardana, organitzat per Ripollet Sardanista, es va instal·lar diumenge passat a les antigues pistes de l’ESBAR. La música en directe va córrer a càrrec de les tres cobles que mai falten a la cita per l’Aplec: la Jovenívola de Sabadell, Sant Jordi Ciutat de Barcelona i Bellpuig Cobla. Entre totes tres van tocar un total de 25 peces. Cal destacar en el repertori de l’aplec les sardanes “A Palautordera” com la de lluïment de tenora, la “Cristineta” com la de lluïment de la Jovenívola de Sabadell i “Sant Pol, quina hora és?” de lluïment de la Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Però el moment més emotiu va ser l’estrena de “Deixant emprenta”, sardana en record dels que ja no hi són i que no es va ballar. Pel matí es va fer l’exhibició de colles infantils i veteranes i es va celebrar un dinar popular. A la tarda, no van faltar la sardana incògnita i les colles improvisades.
L’Aplec va gaudir de força afluència de públic ANNA TATCHÉ
Agafats de les mans i en rotllana ANNA TATCHÉ
Josep Gassó comença a exercir com a rector a l’Església de Sant Esteve David Rúa
Gassó a l’esquerra amb Parralejo i Montserrat AJUNTAMENT DE RIPOLLET
La missa del diumenge de Festa Major va confirmar un nou relleu a la parròquia de Sant Esteve. L’acte va servir per acomiadar Joan Carles Montserrat, rector de Cerdanyola i que juntament amb el vicari Sergi González s’havia encarregat de la parròquia des del trasllat de mossèn Antonio Rubio, l’any passat. A partir d’ara el rector a Ripollet és mossèn Josep Gassó provinent de Corró d’Avall on ha exercit els darrers 16 anys a la parròquia de Santa Eulàlia. Des del Bisbat donen per acabat el període transitori obert amb la marxa de Rubio i esperen que Gassó tingui continuïtat. Al juliol el nou rector es va presentar a l’alcalde i aquesta setmana ha comentar a exercir.
Un nou concurs a nivell de Catalunya obre la temporada de la Biblioteca Anna Puertas
La Biblioteca Municipal s’adhereix a un nou concurs, en el qual hi participen les biblioteques públiques de Catalunya. Es tracta de “Els cercles de la cultura”, un concurs que s’ha impulsat per celebrar el 30è aniversari de la Setmana del Llibre en Català. Per tal de participar en el concurs, els usuaris de la biblioteca hauran de localitzar els cinc llibres publicats en català que portin el logo de la campanya. Un cop localitzats, hauran d’enviar un correu electrònic a l’adreça [email protected] tot indicant el títol i l’autor dels cinc llibres, nom, cognoms i edat del participant, i el nom de la biblioteca i la població. El concurs El concurs ‘Els estarà obert fins el 17 cercles de la Cultura’ de setembre i entre estarà obert fins el tots els participants es farà un sorteig de 17 de setembre rutes literàries, a banda d’obsequiar a la biblioteca amb un lot de llibres. La biblioteca, a més, inicia el nou curs amb les seves activitats habituals. El 27 de setembre s’inicia el Club de Lectura i a l’octubre, El Café Literari. Com a novetat, el 10 d’octubre s’inicia El Club de Lectura de Còmic, que correrà a càrrec de Benja Villegas.
El Centre Cultural ja ha obert el període de preinscripció als cursos i tallers del nou curs 2012-2013. Des del dilluns, 3 de setembre, fins al proper divendres, 14 de setembre, els interessats en els nous cursos i tallers poden fer efectiva la seva sol·licitud. Enguany, el Centre Cultural ofereix una vintena de tallers i cursos organitzats pel PMC. Repeteixen tallers com els de pintura i art, llengües, música i ioga però també s’ofereixen moltes novetats, Al curs 2011-2012 el com els d’il·lustració, animació, cuina, guió Centre Cultural va de curtmetratges, caoferir una trentena poeira o bollywood. de cursos i tallers D’altra banda augmenta el paper de les entitats locals. I és que enguany ofereixen un total de 23 cursos i tallers, com per exemple els de tècniques de desenvolupament personal, diferents tipus de dansa, cultura popular, teatre, fotografia o català entre d’altres. El sorteig de places per als tallers es durà a terme el 19 de setembre a les 19h al Centre Cultural i la matrícula serà del 21 al 26 del mateix mes. El nou curs al Centre Cultural començarà el proper 1 d’octubre i acabarà el 28 de juny.
Els guanyadors d’aquesta edició ANNA TATCHÉ
Acció Fotogràfica va lliurar els premis de la 4a Marató de Festa Major diumenge passat al matí. L’associació va agraïr la gran quantitat de participants i la bona qualitat. A la categoria infantil el primer premi va ser per Raúl Bautista, de 4 anys; el segon per Belén Blanco, de 15; i el tercer per Leia Bautista, de 7 anys. El jurat dels adults, format per membres de la Federació Catalana de Fotografia, va guardonar a Antonio Ruiz, de Sabadell, amb el primer premi. Els protagonistes de la imatge són tres nens de la colla infantil de Diables. Juan Cordero (Ripollet) i Txema Lacunza (Sabadell) van obtenir el 2n i 3r lloc. Alicia López (Badia) i Àngel Gallardo (Sabadell), el 4t i 5è.
De cine ‘Prometheus’ Dir. : Ridley Scott - EUA, 2012 Ridley Scott ha tornat, tot i que parcialment, a l’univers d’“Alien”, de la que “Prometheus” en seria allò que se’n diu una “precuela” (o sigui, que els fets que aquí s’expliquen tenen alguna relació amb “Alien” però van passar abans). El film també connecta amb una altre fita de la ciència-ficció dirigida per Scott (“Blade Runner”) així com amb el ”2001” de Kubrick. Tot doncs, “palabras mayores” del gènere sens dubte. I aquest no es queda enrere. El film de Scott combina molt bé elements de gèneres diversos: l’exploració espacial, el paper dels androides o robots, no sempre comprensius amb els humans, la tecnologia més avançada, les criatures monstruoses, els espais sense escapatòria (encara que tinguin la dimensió d’un planeta sencer), la por a allò desconegut i a la mortalitat humana ... són signes d’identitat de la ciència-ficció, el
cinema d’aventures, el de terror. Però la grandesa del film de Scott, igual que passava amb “2001”, rau en la dimensió filosòfica que amaga sobre els dubtes més íntims de l’home: d’on venim? A on anem?, permetent la reflexió de l’espectador, més enllà del pur entreteniment que també aporta un film de factura impecable, actors extraordinaris (viva Fassbender!) i que té unes precioses escenes d’exteriors rodades en paratges incomparables d’Islàndia. Una de les grans pel·lícules de l’any. Joana Raja
‘La libreria’
Penelope Fitzgerald. Ed. Impedimenta.
La protagonista viu en un poblet de la costa anglesa on decideix obrir una petita llibreria, la primera del poble, en un edifici que porta anys abandonat, menjat per la humitat i que fins i tot té un estrany fantasma... Però aviat toparà amb la resistència dels poderosos del poble que, d'una manera cortès però implacable, començaran a acorralar. Florence compta solament amb l’ajut d’ una nena de deu anys, de fet l'única que no somia sabotejar el seu negoci. Una senzilla narració curta sobre com les esperances i il•lusions d'una persona es poden desfer quan la resta de la societat no ho veu de la mateixa manera.
Ha estat i encara és una de les cançons del moment. El videoclip penjat a Youtube ha estat vist més de 300 milions de vegades. Una fita a l’abast de molt pocs artistes. Es tracta de Gotye i del ‘Somebody that I used to know’. Un èxit en el qual hi té força culpa Kimbra. Una dolça veu femenina al tema. Aquesta neozelandesa, després de començar amb senzills i vàries col·laboracions, es va llançar l’any passat a l’aventura en solitari. Aire nou al món del pop, sobretot per la seva joventut i estar educada en el món musical des de petita. Malgrat fer un any de l’existència del disc, a Espanya no s’ha editat fins el passat agost.
Agenda MÚSICA DIUMENGE 2 DE SETEMBRE: 45è aplec sardanista. Amb les cobles Jovenívola de Sabadell, Sant Jordi Ciutat de Barcelona i Bellpuig Cobla. Pistes de l’ESBAR. 11.30 i 16.30 h. Org. : Ripollet Sardanista.
DISSABTE 8 DE SETEMBRE: Ball. Música en directe. Pavelló Municipal Joan Creus. 23 h. Preu: 3,50€ (socis) i 5€(no socis). Org. : Associació Amics del Ball.
TEATRE DISSABTE 15 I DIUMENGE 16 DE SETEMBRE: Mamma Mia. Adaptació del musical Mamma Mia!, versionada per Àngels i Berta Díaz. Direcció: Marta Figueras. Centre Parroquial. Ds: 22 h. Dg: 19 h. Preu: 10€. Venda d’entrades a Bolsos Cisa i a la taquilla del Centre Parroquial. Org. : Amics del Teatre.
DILLUNS 3 DE SETEMBRE: Preinscripció cursos i tallers Centre Cultural. Del 3 al 14 de setembre. Org. : Patronat Municipal de Cultura.
Minúcies, de Jordi Fortuny. Fins el 29 de setembre. Sala 1. Obra gràfica de l’arquitecte Jordi Fortuny, amb aquarel·les, olis i dibuixos. Org. : PMC.
DIMARTS 11 DE SETEMBRE: Diada nacional de Catalunya. Ofrena floral al monument de Rafael Casanova, a càrrec de les autoritats i associacions de Ripollet. Plaça de l’Onze de Setembre. 11.30-12 h. 12.15 h. Ofrena institucional de l’Ajuntament de Ripollet. Amb la participació de la Societat Coral El Vallès. Org. : Ajuntament de Ripollet.
BIBLIOTECA, ctra. Estació, 40: Infants, l’alegria de viure. Fins el 30 de setembre. A càrrec de Noemí Solano i Benjamín Gamarra, socis d’Acció Fotogràfica Ripollet.
DISSABTE 15 DE SETEMBRE: Senderisme: 5a Etapa gr-4 Sagàs-Sant Pau de Pinós (20,4 km). Concertar hora de sortida al Centre Cultural. Més informació: <www.centreexcursionistaripollet. com>. Org. : Centre Excursionista de Ripollet.
EXPOSICIONS CENTRE CULTURAL, Rbla. Sant Jordi, 2-4: Paisatges en verds i ocres, de Roser Saló. Fins el 29 de setembre. Sala d’Art. Org. : PMC.
DIUMENGE 2 DE SETEMBRE: Premis IV marató fotogràfica Festa Major 2012. Centre Cultural. 12 h. Org. : Acció Fotogràfica Ripollet.
Programació de cinemes El Punt Del 7 al 13 de setembre Tel.consultes: 93 692 11 25 Tel. reserves: 93 580 61 84
LAS AVENTURAS DE TADEO JONES (3D) Dv a dj. : 16.40 18.35 Matinal: 12.00
DREDD (3D) Dv a dj. : 16:30 18:30 20.30 22.30 Golfa: 0.30 Matinal: 12.00
EL LEGADO DE BOURNE Dv a dj. : 22.30 Golfa: 0.50
LAS AVENTURAS DE TADEO JONES (2D) Dv a dj. : 16.40 18.35 20.30 Matinal: 12.00
Protagonistes. Ripolletencs que deixen petjada. Andreu Solà, Josep M. Brull, Gaietà Renom, Emma Maleras, Lluïsa Sallent, Ernest Boquet i Joan Creus. Ripollet i la mesura del temps. Maquinària de l’antic rellotge del campanar de Ripollet, de 1892. Prod. : Taller del rellotger d’HenryLepaute. Org. : Àrea de Patrimoni del PMC. CASA NATURA, Ctra. de Santiga, 96 L’herbari Braut, flors i plantes d’un passat. A càrrec de l’Agrupació Ripollet Natura. Els arbres de Ripollet i les estacions (Hivern). Imatges d’Acció Fotogràfica Ripollet. Mostra d’insectes elaborada per José Miguel Rodríguez Hernández. Org. : Regidoria de Medi Ambient i Casa Natura.
MADAGASCAR 3: DE MARCHA POR EUROPA (3D) Dv a dj. : 16.15 18:15 Matinal: 12.00
DREDD (2D) Dv a dj. : 17.00 19.00 21.00 23.00 Golfa: 1.00 Matinal: 12.00
CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI (CIP) c/ Molí d’en Rata, 1, T. 93 594 60 57: Les veus d’un barri. Treball de recerca del programa de Cultura i Proximitat, dins el Projecte d’Intervenció Integral al barri de Can Mas de l’Ajuntament de Ripollet.
STEP UP: REVOLUTION (3D) Dv a dj. : 17.00 19.00 21.00 23.00 Golfa: 1.00 Matinal: 12.00 TED Dv a dj. : 21.00 23.00 Golfa: 1.00 ICE AGE 4 Matinal: 12.00
THE POSSESSION (EL ORIGEN DEL MAL) Dv a dj. : 16.25 18.25 20.25 22.25 Golfa: 0.25 Matinal: 12.00 ETERNAMENTE COMPROMETIDOS Dv a dj. : 16.45 19.30 22.20 Golfa: 0.40 Matinal: 12.00
ABRAHAM LINCOLN: CAZADOR DE VAMPIROS (2D) Dv a dj. : 20.45 22.50 Golfa: 0.50 TODOS TENEMOS UN PLAN Dv a dj. : 16.10 18.25 20.40 22.55 Golfa: 1.10 ¡PIRATAS! (2D) Matinal: 12.00
LOS MERCENARIOS 2 Dv a dj. : 16.30 18.35 20.40 22.45 Golfa: 0.50
DESMADRE DE PADRE Dv a dj. : 20.20 22.30 Golfa: 0.35
BRAVE (INDOMABLE) Dv a dj. : 16.45 18.45 Matinal: 12.00
* Golfa: divendres i dissabte Matinal: diumenge
El CF Ripollet signa una pretemporada notable amb un ‘bon’ treball de conjunció Albert Hernàndez
El CF Ripollet va tancar el passat diumenge, dia 2 de setembre, la pretemporada a Viladecans. Tres setmanes de preparació amb la disputa de sis partits, amb un balanç més que positiu, tal com va assenyalar el tècnic, Quico Díaz, quatre victòries, un empat i només una derrota. A més, Díaz també va destacar el “bon treball dels jugadors per cohesionar una plantilla pràcticament nova”. La pretemporada va arrencar amb una derrota a domicili, amb l’Olímpic Can Fatjó (2-1). L’única desfeta, en els tres següents compromisos, victòries contundents. Davant el filial del Sabadell (3-1) i en els dos matxs de Festa Major, exhibicions: 6-1 con-
Una de les jugades del segon partit de la Festa Major, contra el CF Parets JOAQUÍN LÓPEZ
tra el Gironella i 3-0 davant el Parets. El passat dissabte, 1 de setembre, empat a u a casa amb l’UE Sabadellenca i al dia següent, triomf al camp del Viladecans. Tot plegat, injecció de moral per “intentar”, va dir Díaz, començar amb bon peu a la Lliga, diumenge 9 a El Masnou.
Pretemporada 18/08: Olímpic Can Fatjó 2 - CF Ripollet 1 19/08: CF Ripollet 3 - CE Sabadell B 1 26/08: CF Ripollet 6 - CF At.Gironella 1 27/08: CF Ripollet 3 - CF Parets 0 01/09: CF Ripollet 1 - UE Sabadellenca 1 02/09: UD Viladecans 1 - CF Ripollet 2
Sara Ramírez i Ruben López tanquen amb èxit i bones sensacions el debut olímpic David Rúa
Sara Ramírez i Ruben López van completar una gran participació als Jocs Olímpics de Londres. La palista ripolletenca va aconseguir una victòria en la competició individual i va desenvolupar un gran joc també a la competició per equips. En primera ronda del quadre individual va superar la representant de la Índia, Ankita Das, per 4 a 1 (11-9,118,11-7,8-11 i 11-2). En el segon partit del torneig es va enfrontar a la ju-
Ruben López a les anelles EXTRETA DE TELEDEPORTE
gadora d’Ucraïna, Margaryta Pesotka, subcampiona d’Europa en 2009. Ramírez no va començar bé l’enfrontament i només va poder guanyar el tercer set. Va perdre 4 a 1 (11-7, 11-9, 8-11, 13-11 i 11-6). En la competició per equips el sorteig va condemnar les espanyoles ja abans de començar en fer-les jugar en la primera ronda davant la Xina, gran favorites i on jugaven l’or i la plata individuals. En el seu partit Sara Ramírez es va enfrontar a Guo Ye, número 8 del món, i li va presentar batalla arribant a guanyar el segon set, però va caure per 3 a 1 (11-9, 8-11, 11-5 i 11-8). En els dobles Ramírez va jugar amb Galia Dvorak i no van poder fer gaire davant la parella formada per Li XiaoXia y Ding Ning, finalistes individuals perdent 3-0 (117, 11-5 y 11-8). Per la seva banda Ruben López va contribuir de manera important a una de les millors actuacions col·lectives de la gimnàstica espanyola en tota la història. Quedant en 9a posició a només dues dècimes d’accedir a la
Sara Ramírez davant la Xina EXTRETA DE TELEDEPORTE
final en aconseguir un total de 265.587 punts. El ripolletenc va fer un gran exercici en anelles on va ser el millor espanyol amb 14.900 (22è de la general); va sumar també en paral·leles amb 14.733 (29è), i va aconseguir 14.300 a la barra (34è). Malauradament no van assolir l’objectiu que s’havien marcat però la joventut de l’equip apunta que als propers jocs haurien de poder ser finalistes i aconseguir també millors resultats en la competició individual.
Albert Moreno i Carme Auñon guanyen els 10Km de la Cursa Popular a la Festa David Rúa
La cursa popular va tornar a esdevenir l’acte esportiu més participatiu de la Festa Major. Més de 700 atletes arribats d’arreu de Catalunya van completar la prova. Els més ràpids van ser els atletes dels 10km. La victòria masculina, d’Albert Moreno amb 32.38, gairebé un minut d’avantatge sobre el segon, Manuel Torres i encara més amb el tercer, Marc Garcia. Tots tres van passar per la primera volta abans que els millors de la cursa de 5km que van ser Victor Garanto, Juan Luis
Ramon “Lopo” i l’atleta del RUA Quim Carlús. En categoria femenina victòria també molt clara per a la colomenca Carme Auñon amb 40.23, sent segona Anna Riera i tercera Encarna Viñas. En la prova de 5km el podi el van ocupar Marta Botsora, Laura Rodríguez i Puri Molina. Després de les dues curses grans es van celebrar d’altres pels més joves. En aquestes categories inferiors van arribar diverses victòriesdels atletes locals com ara Ferran Xavier Garcia, Miquel Garcia, Jasmina Martin, Claudia Martínez, Brahim Dahak, Joan de la Torre i Claudia Alcolea.
Sortida de la Cursa gran DAVID RÚA
La Cursa BTT de Festa Major concentra quasi 200 participants als Pinetons Albert Hernàndez
El Parc dels Pinetons va quedar envaït per les bicicletes el diumenge de Festa Major, dia 26 d’agost. Tot i així, va haver-hi un lleuger descens de participació respecte l’any passat, enguany van creuar la meta 195 ciclistes a les dues proves de caire competitiu (10 i 20 quilòmetres). L’elevada temperatura i el traçat, amb trams tècnics i estrets, van ser els esculls principals dels participants. La prova més nombrosa, la més llarga, va guanyar-la Roberto Fidalgo, del Medina Triatló. Fi-
dalgo va entrar davant de José Luis Martin i Oriol Ruiz, de l’equip Ambisist. En dones, el triomf va ser per a Eva Maria Vacas, del CC Pinxo Vallirana. Ester López, del BTT Addictes Premià, va ser segona, i Rosse Mary, de El Cau de la Bici, tercera. En els 10 quilòmetres, es va imposar Sergio Monge, del Medina Competición. Al podi el van acompanyar Francesc Díaz, del CA Montornès, i Carlos Belmonte. En fèmines, Laura Rodríguez, del Action Montcada, va ser la més ràpida. Amb molt marge per davant d’Anna Pleguezuelos, del CC El Cau, i Judit Pi, del Medina Competición.
El vencedor dels 20 quilòmetres JOAQUÍN LÓPEZ
Les diferents varietats esportives tornen a omplir els carrers i parcs del municipi Redacció
Tennis, escacs, tennis taula, bàsquet 3x3 i ball van completar l’oferta poliesportiva de la Festa Major. El divendres 25 d’agost el gimnàs BunKay va oferir el seu tradicional circuit d’acrobàcies i va ballar amb el nombrós públic. El matinal del dissabte 26, la part superior de la Rambla Sant Esteve va quedar envaïda pel tennis al carrer i el bàsquet 3x3. Més d’un centenar de persones van omplir les improvisades pistes i grades. Al matí de diumenge, dos tornejos. El de tennis, que es va apuntar, en categoria absoluta, Àlex Moya, que també va guanyar els dobles formant amb Raul Montenegro. I l’altre campionat, la 3a edició de les partides ràpides d’escacs. Una competició que va comptar amb una setantena de participants de diferents comarques de Catalunya. En total, es van repartir 32 premis. La Festa Major es va acomiadar de l’esport el darrer dia, dilluns 28, amb la gimcana de tennis taula que va organitzar el club local.
La canalla va ser la gran protagonista en les jornades de tennis, bàsquet i escacs ANNA PUERTAS / ALBERT HERNÀNDEZ
Veus: És mentida! Espai de col·laboradors habituals
No és veritat el que diu Rajoy: que la pujada de l'IVA servirà per sostenir la societat del benestar. A més, ell sap que no és veritat. Què comporta la pujada de l'IVA? Més que res és una exigència europea, però que resulta una mena d'atemptat a l'economia d'un país en plena crisi de consum. L'argument és salomònic: s'ha de baixar el dèficit de l'estat, recaptant més. Europa també sap que això no passarà. Els ingressos de l'estat no ha fet més que baixar al ritme que s'ensorrava l'economia. Començant per l'economia de l'especulació, i el totxo. Per tant, el que ocasionarà la pujada de l'IVA, és un menor consum, menor recaptació, més negocis, i empreses que se’n van a l'aigua, i més atur: com si ja n'hi hagués poc. I més economia en negre: allò de ho vol amb IVA o sense IVA? Serà la cançó més repetida. La pujada de l'IVA, que també ha rebut el vist-i-plau silenciós de CiU, és la pràctica habitual dels partits conservadors, per evitar sempre fotre mà a les rendes més altes. O sigui, per salvar els rics, paguem tots. Però hi ha una altra cosa que no ens diuen: No es tracta de salvar els serveis públics, ni l'anomenada societat del benestar; perquè les retallades continuaran. Cargolaran fins que ja no puguin prémer més, exprimiran la llimona fins que no surti suc. Els impostos per la majoria continuaran pujant. Des que l'economia, i els bancs, va deixar d'augmentar els guanys amb les hipoteques, i els préstecs. Quan l'anomenada bombolla immobiliària va punxar, quan un estoc d'habitatges invendibles va acumular-se. Els capitals financers, els bancs, tots aquells que no treballen perquè fan treballar els seus diners van girar-se cap els estats, a comprar deute públic, a fuetejar els polítics perquè venguin tot el públic que pugui aportar negoci. D'aquí ve tota aquesta moguda de les agències de qualificació; com si el seu dictat totalment interessat, i fraudulent, fos la paraula de déu. Els estats s'han convertit en presoners dels grans inversionistes, i dels especuladors. Aquests saben que un estat és una garantia de guany, doncs hi ha milions de ciutadans que paguen els seus impostos. Doncs perquè no anar desviant els impostos de tots cap les butxaques
d'uns quants. El capitalisme és això, funciona mentre augmenten els beneficis d'uns quants. Mentre els bancs oferien interessos minsos, els estats oferien deute públic a interessos molt alts. Molta gent ha comprat deute públic: petits inversors que no poden ser acusats d'especuladors també com no, bancs, i grans especuladors que tenen poder per pressionar i per jugar al seu favor. Els bancs espanyols són els qui han demanat més préstecs de tot Europa al Banc Central Europeu, els rumors parlen de 300.000 milions d'euros, a un interès molt favorable de l'u per cent. Després aquests bancs han prestat a l'estat, i a les autonomies en interessos que ronden el 6 o el 7 per cent. Un negoci rodó, que no és altra cosa que traspassar la crisi dels bancs a tots el ciutadans. A més ara, el govern espanyol aprova la creació del banc dolent (Sociedad de Gestión de Activos). No és altra que la compra per part de l'estat de tot el ruïnós d'aquests bancs, amb els diners públics de tots nosaltres. L'eufemisme de De Guindos: comprar los activos dañados, tòxicos, para sanearlos. Els bancs fan un gran negoci, i surten nets com una patena, doncs qui assumeix les seves “cagades” és la societat. Per exemple: un dels grans bancs espanyols; el Banc de Santander va demanar al Banc Central Europeu, al baix interès de l'un per cent: 40.000 milions d'euros, potser més, no sabem. En canvi el Santander guarda 112.000 milions d'euros en bancs centrals de diversos països. Per altra banda, els últims 12 mesos han sortit d'Espanya 315.600 milions d'euros. Això se’n diu fuga de capitals. Quan un país pateix una fuga de capitals tan bèstia com aquesta, no pot esperar altra cosa que la ruïna, i un increment de la pobresa fins a nivells no vistos en dècades. Perdem sang a xorro. A l'estat espanyol no corre un “duro”, l'aixeta dels préstecs a les empreses, i els particulars està tancada. En canvi aquests mateixos bancs que neguen els crèdits aquí, estan inundant altres països amb els seus diners: Brasil, Perú, Marroc, Mèxic, etc.. Alguns negocis immobiliaris semblen haver-se traslladat, per especular, i omplir de ciment les costes del Nord d'Àfrica, el Carib, o Brasil. Entre tant, molta població espanyola o catalana és resigna, o és deixa enganyar, com si fossin jueus que pugen els trens de Treblinka o Mauthausen, confiant en que només passaran uns anys de treball esclau o sacrificis obligats pel seu mal cap. Potser no saben que els espera sortir per una xemeneia convertits en fum. És només una metàfora, suposo?
El Pajarito Coñamón Tribuna: y sus secuaces Diada Nacional de El bote de Arturito Catalunya Opinió humorística
Llovía. Resguardado en un portalón vi a mi amigo Sonotone que también iba a la farmacia. Nos saludamos y me dijo que, con lo del jodido paro, estaba aprendiendo árabe para irse fuera en busca de trabajo. Quise saber sus adelantos lingüísticos. Como estaba lloviznando le pregunté: -“¿Cómo se dice chispear en árabe?” Me dijo: -“Baj’agua”. –“¿Y llover?”- continué. Me contestó: -“Si llueve mucho se dice: Baja-maj’agua”. Seguro que se cachondeaba de mí. Aflojó la lluvia y nos encaminamos a la farmacia. Pedí unas pastillas. Sonotone, mirándome preguntó: -“¿Bastillas? Eso es lo que hizo falta en España una “Bastilla” con guillotina y todo, como la que hubo en Francia en el siglo XVIII que a más de uno se les quitó las manías y los “dolores de cabeza”, si a Carlos IV y Fernando VII se la hubieran “enseñado”, ahora aquí…” Le dije a Sonotone que había dicho pastillas, no Bastilla. Desde su sordera ni se enteró. Al retirar la medicina nos dijo el boticario: “Aquí, en Cataluña, además hay que pagar un Euro por receta”. “Y ¿quién ha mandado eso?” Sonotone quiso enterarse. –“Esto son órdenes de la Generalitat, de Artur Mas”. –“Claro, teniendo de apellido Mas no me extraña; pero -siguió Sonotone- si en esto los farmacéuticos son simples recaudadores del impuesto lo que tendrían que colocar es un bote, como en los bares. En el bote que ponga: “Para Arturito” y al introducir el Euro correspondiente a cada receta gritar:-“¡Bote!” y tocar una campana acompañada de un tonillo marcial cantado a coro por todos los allí presentes: “¡Para Arturítu-rí-tu-rí-turíííííí!” … Lo dice Sonotone, a mí que me registren.
Esquerra Republicana de Catalunya - ERC Com cada any la secció local d’ERC farà l’ofrena al monument de Rafael de Casanovas el dia 11 de setembre a les 9:30h del matí. Un any més no participarem a l’acte institucional convocat per l’Ajuntament ja que considerem que la Diada Nacional no és pas una jornada de celebració si no de reivindicació nacional. Convoquem a tothom que faci seva aquesta reivindicació nacional i participi de tots els actes que es faran arreu dels Països Catalans començant pel seu poble. Demanem que tothom faci visible aquest sentiment reivindicatiu nacional penjant l’estelada als balcons i, com ja hem dit, participant a l’acte que convoquem davant el monument a Rafael Casanovas. Actualment ens trobem en un moment en el que qualsevol signe de catalanitat és qüestionat i aixafat. Tant a nivell econòmic com social i cultural, dia a dia ens veiem sotmesos al jou espanyol que ens oprimeix, ara també militarment. Les amenaces constantment rebudes durant aquests anys s’han vist reflectides en les declaracions del militar feixista Francisco Alamán, en les que es deixa ben clar que ni a ell ni als seus companys d’armes (i de política) no els hi tremolaria el pols a l’hora d’esclafar una més que imminent declaració d’independència d’un estat català i republicà. La demanda de la il•legalització d’ERC a Catalunya i la detenció dels nostres diputats a Madrid, Alfred Bosch i Joan Tardà, fa que qualsevol reivindicació nacional feta l’onze de setembre d’enguany sigui un cop a l’esquena per seguir lluitant per la independència del nostre país. Demanem als nostres “compatriotes” de CiU, PSC i ICV que es sumin a la proposta feta per l’Alfred Bosch a Madrid per cessar immediatament el coronel feixista i tothom que li doni suport, incloent-hi els membres del
govern espanyol que hores d’ara encara han de manifestar-se al respecte. El seu silenci és còmplice del propi delicte. Per això, ara més que mai, us demanem que us sumeu a la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional de Catalunya a Barcelona el proper dia 11 de setembre. Hem de ser capaços de fer sentir el nostre rebuig a l’espoli social i econòmic patit fins ara i de fer valer el sentiment d’alliberament nacional més enllà de les fronteres del nostre país. Tothom a Europa ha de saber què s’hi cou a Catalunya i com els catalans i catalanes els hi farem front. Ho tenim a tocar, treballant tots junts i llevant-nos ben d’hora aconseguirem la independència que tots desitgem. Salut, República i Estat Català!
En positiu ENTITATS LOCALS.Perquè enguany les entitats locals han sigut les protagonistes de la Festa Major, tenint més presència i realitzant més activitats. Perquè gràcies al seu esforç s’ha pogut omplir un programa marcat per una reducció del pressupost.
En negatiu PUJADA DE L’IVA.Perquè de mitjana cada família haurà de pagar 415 euros més a l’any. Perquè no només puja l’impost sinó que també canvia el tipus d’IVA que s’aplica a alguns productes i serveis, com cultura o perruqueries, passant de ser del 8 al 21%
Bústia: Gracias, gracias y mil gracias a la Guardia Urbana Amadora Martínez Tengo que quitarme el sombrero ante lo que nos ocurrió el día 19 de agosto a las 7 de la mañana, y que llamé a la Guardia Urbana y a los 5 minutos estaban en mi domicilio, y no vale decir “para eso están”, NO!, mi marido cayó y a mí me era imposible levantarlo, recurrí a ellos, no sabía qué hacer, pero no fue sólo levantarlo del suelo, mostraron ambos agentes que más allá de la profesionalidad había humanidad, por eso, yo que suelo quejarme casi por todo en mis cartas a la revista, esta vez quiero dar las gracias a los dos agentes que me ayudaron, GRACIAS con mayúsculas, y perdonarme que en esos momentos no tuviese el atino de pedirles el número, pero por la hora y día se sabe, mi medalla testimonial al trabajo de ambos.
Agraïment a la Policia Municipal Reyes Jiménez i Família El passat 12 de juliol la nostra mare Mª Reyes Jiménez, va sofrir al carrer un desmai amb parada cardíaca. En aquells moments de desorientació, de trasbals i d’incertesa va ser avisada la policia municipal que es presentà de forma immediata, i sobre el mateix terreny, li va practicar maniobres de reanimació cardiopulmunar aconseguint la recuperació de les constants vitals durant el curt temps que va trigar a arribar l’ambulància. Aquesta acció i la presència de la ambulància també de forma ràpida, li van permetre que avui estigui en procés de recuperació d’aquest fort i inesperat ensurt. Des d’aquestes ratlles, la sra. Reyes i la seva família
| 27 volem agrair l’actitud professional i sobretot, humana demostrada per la nostra policia municipal i, especialment, per les persones que hi van actuar directament. Tanmateix, volem expressar públicament que ens sentim orgullosos de poder comptar en les files de la policia municipal amb persones que en l’exercici professional ens han demostrat que la seva funció pública es exercida no només amb la professionalitat que demana el servei al ciutadà sinó amb una gran humanitat, un gran valor afegit del col•lectiu que conforma la nostra policia municipal.
Conformismo Joaquín Lumbreras En un país solo se puede dar un consenso a nivel popular que indique el aval al gobierno del ejecutivo cuando la política que aplique éste sea lo máximo de transparente y ecuánime posible.
En otras palabras, tiene que existir una relación directa entre los delegados del estado (ministros, diputados, etc.) con sus mismos representados a nivel de diálogo y mira de intereses que incidan en llevar a la nación a una situación óptima por lo que se refiere al equilibrio de la renta per cápita en igualdad de condiciones y por lo que se refiere también al máximo de libertades que puedan surgir ante una serie de inquietudes sociales tales como por ejemplo el consumo de drogas siempre que su efecto secundario esté tolerado por parte del resto de la población, o lo que es lo mismo que nadie se pueda asustar entre nuestros colectivos por el especial comportamiento de sus adeptos a los narcóticos. Ahora mismo, en los tiempos que vivimos, donde están tan reivindicados todos los temas referentes a la diferencia de clases y la marginación social, es un buen momento para dejar claras cuales son las bases para que la población se muestre de una manera u otra conformista ante los decretos ley del gobierno central, autonómico y local.
Record d’un bon company
Racó literari In memoria
Ripollet Motards Vull des d’aquestes quatre línies, rendir un petit homenatge al nostre company Julià Roviralta. Vas ser un bon company i un millor motero, però encara eres millor persona. Tenies un cos gran, però el tenies ple de bondat i companyerisme. Quan faltaven dos o tres mesos per la trobada Harley de Ripollet, ja et tenia a casa meva. On hem d’anar aquest any? Què hem de fer? En què et puc ajudar? Etc... Tot això acompanyat del teu somriure. Sé que tots els moteros de Ripollet, et trobarem a faltar. Als familiars, els hi he de dir que tal com diu el dit, una persona continua viva sempre que hi hagi algú que la recordi, doncs bé, el Julià viurà molt de temps perquè jo i molts altres el tindrem sempre present. Vull pensar que el pas que has fet sigui per anar a un lloc millor i esperant que sigui així m’acomiado de tu.
Se tiñe de rojo el cielo, en un resplandor de naranja incandescente se dió así la luz. Se agranda el rojo, el ardor en el rostro, el corazón vacío, se hizo el odio. La misma sangre hermana todo, ¡los hombres, los hombres! la espiral sigue girando.
Escacs Negres juguen i fan escac i mat en tres jugades. Nivell Mitjà. Festa Major Ripollet 2012. Blanques: T. Pañella; Negres: F. El Fuerte
Fa 11 anys era notícia... L’estrena del primer llargmetratge de la productora Acció! A la Revista de Ripollet del 7 d’agost del 2001 s’explicava la bona acollida que havia tingut el primer llargmetratge de la productora Acció!, fundada pels germans Pujol
La productora Acció!, fundada l’any 1989 pels germans ripolletencs Miquel i Hilari Pujol, va estrenar el seu primer llargmetratge el 17 d’agost del 2001. Es tractava de la pel·lícula “10+2 El Gran Secret”, inspirada en l’exitosa sèrie de dibuixos animats 10+2. El film es va estrenar simultàniament a 150 cinemes de l’Estat. A banda de la seva bona acollida, el llargmetratge va ser seleccionat per participar en el 18è Festival Internacional de pel·lícules infantils de Chicago, el certamen de cinema infantil més important dels Estats Units.
TROBARÀS LES SOLUCIONS ALS PASSATEMPS (ESCACS I SUDOKU) D’AQUESTA SETMANA A LA REVISTA DE RIPOLLET 746, DEL DIVENDRES 14 DE SETEMBRE
Inauguració i catering de la Botiga Merceria Ca l’Americà per familiars, amics, comercials i gent del poble. Any 1962. D’esq. a dreta: Agustí Escursell, Francesc Escursell i Mossèn Josep Llevaria, entre d’altres.
Foto facilitada per família Escursell-Alejandre
EN POQUES PARAULES VENDES Venta casa Lliça de Munt. Acepto piso como parte del pago. T: 633.153.241 Vendo local semisótano en el centro. 200 m2 + posibilidad de 100 m2 de altillo. Ideal taller o almacén. T: 654.91.39.42 (De 13 a 16h.) ALTRES Venc sofà-llit per estrenar. Bon preu. T: 607.40.79.59
OFERTES Profesora de refuerzo escolar. T: 93.580.21.73 / 677.41.28.29 Chica con experiencia se ofrece para cuidar personas mayores y limpieza. T. 610.69.49.19. Chica con experiencia se ofrece para cuidar ancianos (no interna). T: 678.06.70.43 Me ofrezco de canguro o limpieza. Disponibilidad horaria. T: 698.688.054 Chica se ofrece para limpieza y cuidado personas mayores. T: 632.08.07.99 Se ofrece señora para limpiar y cuidar ancianos. T: 602.11.34.65 Auxiliar sociosanitaria se ofrece para residencias y domicilios. T: 625.39.61.63
Se ofrece Chófer de camión C, C1 y CAP con experiencia. T: 607.25.24.12 Noia estudiant dóna classes de repàs i/o canguratge amb experiència. Preus econòmics. T: 610.25.10.25 Pintor español muy económico. T: 617.37.34.57 Sr. Sánchez Se ofrece chica para limpiar y cuidar personas mayores. T: 687.603.824 Isabel
DEMANDES Se necesita dependienta con experiencia y título de estética. Enviar C.V. a: [email protected] T: 649.89.01.72
LLOGUERS Es lloga àtic céntric (Cerdanyola) 500€ T: 630.97.52.65 Llogo pis i locals. T: 93.692.25.97 / 680.27.91.67 Alquilo apartamento en Platja d’Aro. T: 615.17.64.87 Se alquila piso de 3 habitaciones cerca del centro. Amueblado. 520€ T: 93.697.89.49/ 626.57.28.99 Rosa Espai polivalent. www.feslafesta.es Gran parque de bolas, billar, futbolín, diana electrónica, etc. Todo incluido. T: 661.50.44.43
Secció d’anuncis breus. Compra, ven, canvia, busca, troba... Per 60 cèntims € la paraula, sortiràs publicat durant 4 setmanes Més informacióal 93 691 21 12 Alquilo habitación a chica. Edificio con ascensor. T: 637.35.42.82 Chica alquila habitación a otra chica. T: 687.603.824 Se alquila habitación. 250€ T: 670.22.57.12 Espai polivalent. El millor espai que pots llogar per celebrar les teves festes i reunions (batejos, aniversaris, comunions, homenatges...). Ara de dilluns a dijous 70€ T: 646.27.32.90. www.espaipolivalent.com Espai polivalent el tren. Es lloga local per celebracions, reunions, aniversaris... T: 626.87.85.18 / 619.62.96.24 (Facebook) Local per festes (espai polivalent) “Ca l’Inventor” Lloguer per: Aniversaris, celebracions, reunions d’amics i familiars. T: 669.691.545 / 626.474.914 Espai La Palma, es lloga local per celebracions o reunions. T: 620.47.27.72 www.espailapalma.es
VARIS Tarot Rosa. Atiendo en consulta por las tardes. (Ripollet) 25€ T: 685.15.13.25 Reiki terapia alternativa. Ven a sanarte emocional y fisicamente. Montse. T: 671.974.441 Maria Tarot videncia. Te puedo ayudar. 30 años de experiencia. La voluntad. T: 647.97.03.60
VIDENTE: Consultas directas y por teléfono; te puedo ayudar, llámame. T: 93/586.52.09 Compro móviles de 2ª mano. T: 627.62.36.01 Elena Tarot, VISA 972.21.55.90 ¿Quin són els seus sentiments? Trucarà? Tornarà? On és ara?... Atiendo personalmente. T. fijo 1,18€ T. mòbil 1,53€ Para mayores 18. Apdo.596 Codi postal: 17080 T: 806.59.95.92 Punto de encuentro para conocer nuevas amistades y compartir actividades de tiempo libre para singles, solteros, divorciados, separados, viudos de 45 a 55 años. Grup Vallès Sabadell/ Terrassa. Coordina Isa. T: 617.686.147 [email protected]
ARIES: Tu entusiasmo y energía harán que te proyectes con una imagen positiva y atractiva. Muchos solicitarán tu presencia, pero deberás ser selectivo y no dejarte absorber por quienes estén a tu lado para beneficiarse de tus triunfos.
CÁNCER: Período próspero y muy activo. Se movilizará tu vida; momento ideal para dar comienzo a proyectos que vienes elaborando desde hace tiempo. Hay buenas promesas en el sector afectivo, debes abrirte para conocer nuevas personas.
LIBRA: Estos días puedes recibir propuestas laborales, ascensos profesionales o inversiones. Será un período de realizaciones aunque para ello deberás confiar en tus capacidades y tal vez hasta arriesgar algo que parece más seguro.
CAPRICORNIO: Periodo excelente para todo lo relacionado con universidades, viajes largos, la filosofía, la moral. Estarás concentrado, con mucha agilidad mental y ganas de aprender y conocer. Cuida tu salud, sobretodo tus huesos.
TAURO: En este periodo habrá cambios en el ámbito hogareño que traerán mayor confort y mejoras en la convivencia. Magnífico momento para dedicarse a las reformas, así como también para realizar inversiones inmobiliarias y mudanzas.
LEO: Los problemas podrían surgir en el hogar, alguna desavenencia tanto en la estructura familiar como en la casa como edificio. Deberás poner especial atención en las relaciones familiares ya que será una época de irritabilidad tuya hacia ellos.
ESCORPIO: Tendrás una vida social intensa. El intercambio de buena energía con amigos, las invitaciones y alegrías compartidas serán una constante. Tiempo de renovación ideal para el inicio de nuevas actividades y para poner en marcha proyectos demorados.
ACUARIO: Estos días ciertas novedades se anuncian prometedoras y excitantes. Tu creatividad e inteligencia fuera de lo común te permitirán adaptarte a las diversas situaciones que se presenten. Pon al día todo el papeleo y tu correspondencia.
GÉMINIS: Encontrarás soluciones rápidas y provechosas en asuntos de familia y temas inmobiliarios. Un giro imprevisto te liberará de una situación molesta que padeces desde hace tiempo. Cambios y novedades en el hogar.
VIRGO: Muchas cuestiones en tu vida se pondrán a prueba y sólo aquello que es verdadero y genuino tendrá la posibilidad de seguir adelante. Confiar en tus capacidades y tus intuiciones será la clave para trascender y evolucionar.
SAGITARIO: Deberás aprender a manejar los impulsos; actuar y hablar de una manera más centrada y madura. Será un tiempo de pruebas y mucho aprendizaje donde la experiencia adquirida te dará las herramientas para evolucionar.
PISCIS: Deberás atender cuestiones vinculadas a tu pareja; puede haber discusiones, malos entendidos, palabras dichas a destiempo, que podrían provocar crisis e impulsos de los que puedas arrepentirte más adelante.
ADMINISTRACIO DE FINQUES Fincas El Molí: 93 580 25 27 ALIMENTACIÓ Establecimientos Mor Bagan: 93 691 79 31 Herboristeria i Dietètica Maria: 93 692 48 90 ALUMINIS Alu & Coba: 93 580 72 22 ANIMALS DE COMPANYIA I VETERINÀRIA Clínica Veterinària Gosbet: 93 580 71 67 Fauna Urbana: 93 594.44.50 ASSESSORIES I GESTORIES Gestoria Carreter Felip: 93 594 60 14 Gestoria Franco: 93 692 46 62 San José-Lozoya& Asociados: 93 594 90 80 AUTOESCOLES Autoescola Tatchepol: 93 691 77 79 CENTRE DE IOGA Samsara: 629 34 79 63 CONCESSIONARI CITROËN Talleres Palau: 93 575 13 49 DECORACIÓ PER A FESTES Rocxy: 664 74 55 59 DESRATITZACIÓ Odem: 93 580 81 89 ENSENYAMENT Aula educativa: 93 580 92 55 English Torras: 93 580 66 48 Yessi Language Centre: 93 692 06 66 FARMÀCIES Els Pinetons: 93 691 70 59 Roser Bertran: 93 586 30 04 FISIOTERAPEUTES Centre de Fisio. i Osteopatia: 93 591 23 63 Centre massatge manual:646 86 42 03
Fisiosalut: 93 692 76 24 FLORISTERIA Flors Morral: 93 692 49 02 FORNS I PASTISSERIES Pastisseria Espluga: 93 691 49 44 GIMNÀSTICA Yoshikan:655 06 63 86 GRES I CERÀMICA Mármoles Latorre: 93 594 64 60 INFORMÀTICA Bitland Computers: 93 691 71 79 Milenium Technology: 93 586 54 04 Ofi Sistem: 93 580 64 67 INSTAL. ELÈCTRIQUES I CALEFACCIÓ Instaldou: 653 91 30 16 JOIERIES Centre Sant Jordi: 93 580 45 84 Gestión exponencial: 93 594 47 97 Inverjoia: 93 727 57 71 Joieria Riera: 93 692 40 99 Rambla Joiers: 93 691 42 65 LLAR I DECORACIÓ Gorina: 93 591 00 62 Restauració de mobles Nasarre: 93 691 63 35 LUDOTEQUES / PARCS INFANTILS El Petit Rei: 93 691 87 61 Minnilandia: 93 580 14 58 MEDICINA Centre Mèdic Les Moreres: 93 691 50 25 Centre Mèdic Ripollet: 93 692 16 09 MODA I CONFECCIÓ Rosina Moda íntima: 93 691 34 61 ODONTOLOGÍA Clínica Dra. Elena Fatás: 93 692 68 11 Clínica dental Gilmart: 93 580 55 82
Clínica dental Mayo: 93 691 67 18 Clínica dental Molí: 93 692 63 18 Clínica dental Neus Solé: 93 691 64 53 Clínica dental Ripollet: 93 692 75 54 Clínica dental Virgen del Pilar: 93 594 44 90 OFTALMOLOGIA Centro oftalmológico Ripollet: 93 592 13 35 ÒPTIQUES Centre Òptic Ripovisió:93 592 04 79 PERFUMERIES Perfumeria Heri: 93 691 11 32 PERRUQUERIA CANINA Fauna Urbana: 93 594 44 50 PERRUQUERIA I ESTÈTICA Centro de Belleza Divas: 93 580 56 43 Estética Profesional Marga: 93 580 79 16 Fanny Dou: 93 002 80 76 Garcis Perruquers: 691 30 33 59 Gemuna Perruquers: 93 592 02 86 Raúl Belmonte: 93 586 43 17 Tessa: 93 580 45 84 PERSIANES Persianas domésticas 680 47 35 85 PODOLOGIA Clínica del pie S. Sánchez: 93 594 00 82 Lidia Nuñez: 93 691 46 79 PRODUCTES DE PERRUQUERIA I ESTÈTICA Laiabel: 93 106 48 16 PSICOLOGIA, PEDAGOGIA I LOGOPÈDIA Creixent Entre Rialles: 679 87 71 21 Gabinet Bocàlia: 93 691 58 48 Psicòleg J.A Pastor de Pablo: 93 580 84 19 Psicòloga Meritxell Colell: 93 691 23 73
Psicòloga Sonia Ares: 93 691 22 83 PUBLICITAT Revista de Ripollet: 93 691 21 12 REFORMES Cuines Ripollet: T: 93 594 65 09 Gerard Oset (electricista): T: 626 07 40 69 Grupo Garlinser: 93 594 36 98 Joaquim Saló: 678 015 012 José J. Gordillo (pulidor): 609 42 03 06 Reformas Jiar: 93 586 47 59 Rehabilit. fachadas Delfingil: 617 73 16 36 RESIDÈNCIES Residència CIM Bellaterra:93 000 14 01 RESTAURANTS Bar Restaurant el Molí 93 187 66 41 Restaurant Braseria Ripollet: 93 580 95 72 Restaurant Ca la Roser: 93 572 62 30 Restaurant Los Abetos: 93 692 11 48 Restaurant Tikú: 93 594 92 71 ROSTISSERIES Ca L'Elvira: 93 592 08 91 TALLERS MECÀNICS Talleres Paddock: 93.594.71.56 Talleres Palau: 93 575 13 49 TATOOS Tatoos Ripo Ink: T: 600.86.33.98 VIDEOJOCS Disfrutadetuconsola: 93 182 237
Patates amb ametlles i ceba
Ingredients (per 4 persones): • Patates • Cebes • Ametlles tallades a làmines • Panses • Vi • Pebre, julivert i sal Elaboració: Per iniciar l’amanida primer hem de rentar les patates bé, i posar-les a bullir en aigua amb sal de 20 a 30 minuts tallades a trossos. Quan les patates estiguin cuites, les traiem i les escorrem bé. Després les fregim en abundant oli calent fins que prenguin un color daurat i les reservem. Piquem les cebes i les tirem a sofregir en mantega o en una mica d'oli d'oliva durant 3 minuts. Quan les cebes ja estiguin cristal·lines, li afegim les panses i les ametlles i barregem durant 1 minut. Després incorporem les patates amb la barreja de ceba, tirem pebre i julibert per sobre, servim en un recipient, i ja estan llestes per menjar. Aquest plat es pot acompanyar amb carn de vedella, o pollastre i arròs amb una mica de formatge per sobre.
Arriba l’estrès postvacacional S'ha acabat el mes d'agost i, per a molts, és sinònim a final de vacances. La irritabilitat, l'insomni o l'apatia són els principals símptomes de l'anomenat estrès postvacacional. Després de passar alguns dies fora de casa, gaudint de l'estiu i de la platja, tornar a la feina acostuma a ser difícil. Els experts asseguren que, actualment, moltes persones que s'incorporen a la feina agraeixen tenir-ne al comparar-se amb
El pateix un 35% de la població i els psicòlegs recomanen tornar poc a poc a la rutina diària aquells que porten temps a l'atur. Tot i això, costa tornar a la rutina diària. L'anomenat estrès postvacacional provoca mals de panxa i de cap, taquicàrdies, falta de gana i irritabilitat. La psicòloga Maria Dolors Mas afirma que el pateixen molts perfils de persones: "Un 35% de la població d'entre 30 i 40 anys i que treballen ho pateixen. Però també ho poden patir les mestresses de casa fins i tot els nens, que
estan a punt de començar l'escola". Els psicòlegs recomanen tornar de viatge dos o tres dies abans de començar a treballar per acostumar-se poc a poc a la rutina. Menjar sa, intentar millorar la relació amb els companys de feina i ocupar el temps lliure amb activitats d'oci ajudaran a pal·liar l'estrès postvacacional: "Cal anar poc a poc en la instauració de les rutines, menjar més sa disminuïnt de la dieta la quantitat d'alcohol i de picants, i també reduir el consum de tabac", aconsella la psicòloga Mas. Els símptomes acostumen a tenir una durada de quinze dies. Si s'allarguen més de dues setmanes, els experts recomanen demanar ajuda professional i fer exercicis de relaxació. ACPG - Redacció
Existen muchos factores que pueden causar la caída del cabello: estrés, fatiga, cambio de estación, una mala alimentación, un desajuste hormonal, como después del parto, o bien, puede tener un origen hereditario ( que puede estar ligado a un exceso de sebo o grasa en el cuero cabelludo). Sabías que... • Lo normal es perder unos 100 cabellos al día. • El cabello crece de 1,5 a 2 cm por mes, aproximadamente. • Después de un shock físico o psíquico, pasaran tres meses antes de que el cabello caiga. • En el momento de nacer, ya tenemos prederteminado cuantos ciclos de vida tendrá cada cabello. ¡Has de tener cuidado de que estos ciclos sean los más largos posibles!! Lo que tu deseas es....¡frenar la caída y estimular el crecimiento de un cabello más fuerte y sano! ¿Cómo lo consigues? Con un tratamiento específico en tres pasos:
1. Prepara el cuero cabelludo con aceites esenciales que estimulan la microcirculación, hacen que el tratamiento que aplicas después, sea 10 veces más efectivo. 2. Lávate el cabello con un champú especial para la caída, que fortalece tu cabello además de alargar los efectos de tu tratamiento. 3. Aplícate el tratamiento con las ampollas que más te convengan: Según si tienes una caída ocasional (ligada a estrés, fatiga, post-parto, estacional,...), o una caída progresiva (hormonal i/o hereditaria). Además, si tomas un complemento nutricional por vial oral, refuerzas el tratamiento via tópica que estás haciendo. Siguiendo estos pasos durante 3 meses consecutivos tu cabello recupera su fuerza y vitalidad.
¿Tienes ya la solución?....Apúntate a un ANÁLISIS CAPILAR y descubre cual es tu tratamiento ideal. (horas concertadas). Te damos soluciones. Sabrina Moreno Especialista Dermo-cosmética
Renovar el lavabo Si esteu pensant a fer canvis en el vostre bany, el més recomanable és que feu una llista de totes les coses que us agraden i una altra de les que no us agraden del vostre lavabo; d’aquestes darreres, intenteu puntuar més alt les que creieu que han de canviar-se urgentment. La forma més ràpida i econòmica de modificar l’aspecte del vostre lavabo és pintant-lo d’un color diferent. També podeu canviar alguns accessoris com els tovallolers, així com una sabonera i uns pots per guardar-hi els raspalls de dents que tinguin el mateix
disseny o un que s’assembli perquè quedin bé amb la resta de l’estil del bany. Si adquiriu un joc nou de tovalloles del mateix color que la sabonera o que els pots dels raspalls de dents, també ajudarà a modificar el vostre lavabo. Un altre element que podeu canviar és el mirall. Busqueune un de mida gran i col·loqueu-lo al costat de la finestra, si en teniu. Fins i tot podeu posar-hi uns llums diferents i/o posar més il·luminació si el lavabo no compta amb gaire llum natural. Així aconseguireu que el bany es vegi més gran. Redacció /ACPG
L’ABC de la moda • Denim: és el terme per referir-se als texans. • Fashion: designa el que estarà de moda en els pròxims sis mesos. • Hippy Chic: vestimenta hippy (armilles, serrells, flors, pantalons acampanats) que llueixin elegants. • In: es refereix al més nou en la moda i vol dir que alguna cosa està dins del que és actual. • Maximalisme: significa que com més ornament i color millor. • Micromini: faldilles curtes que gairebé cobreixen la part alta de les cames, acaben sota els glutis i a vegades es confonen amb els cinturons amples que es van utilitzar als anys vuitanta. • Minimalisme: el seu lema és “menys és més”. Significa utilitzar
menys accessoris i colors per aconseguir una millor aparença, més classe i elegància. • Mules: és un estil de calçat molt femení, que està completament descobert del taló i subjecta el peu per la part davantera. El taló és prim i d’uns 4 cm. • Out: és estar fora de moda i no seguir les tendències. • Retro: és la tornada d’una moda passada. • Trendy: és aquell que segueix al peu de la lletra les tendències de la moda. • Vintage: és un terme per descriure la roba de segona mà, però que són peces úniques, originals o antiguitats en el món de la moda i de costos elevats. Redacció / ACPG
Roser Saló:
L’artista ha de saber crear un quadre propi i únic, que no sigui una còpia Anna Tatché
‘Paisatges en verds i ocres’ és l’exposició que Roser Saló va inaugurar al Centre Cultural la passada Festa Major. L’artista mostra un total de 35 quadres, inspirats sobretot en paisatges rurals de Catalunya. És un petit tast de l’extensa obra de la pintora, amb la qual vol expressar les emocions que li inspira la pintura. L’exposició romandrà fins el 29 de setembre. RevistadeRipollet: Com ha acollit el poble l’exposició? Roser Saló: Fins ara, a tothom que ha vingut li ha agradat i alguns també m’han felicitat. La veritat és que he intentat estar present tot el que he pogut i estic molt contenta perquè ha vingut força gent a veure-la. És d’agrair perquè, quan fas pintura, no la fas per tu mateixa; el que t’agrada és que la gent pugui veure el que has creat després de tantes hores de treball. RdR: Has utilitzat la tècnica d’espàtula. En què consisteix? R.S: Amb aquesta tècnica la pintura no es dissol i és més espessa, per això queda una pinzellada amb relleu. Treballo molt amb espàtula i, fins i tot quan treballo amb pinzell, jugo amb el gruix de la pintura. M’agrada pintar així perquè el color guanya més força.
RdR: Els paisatges són imaginaris però, en què t’has inspirat? R.S: A mi m’agrada molt fer fotos, especialment de poblets de muntanya, paisatges rurals i flors. Quan surto a algun lloc i trobo algun raconet que tingui gràcia o amb uns tons atractius, de seguida hi veig un quadre. La natura i sobretot les flors són el que més m’agrada. De fet, tota la meva obra és bàsicament de paisatges naturals. Alguna vegada he pintat algun bodegó i ara mateix estic fent estudi de figura, tot i que encara no n’he esculpit cap. Tot i així, si estudio altres tècniques és només per aprendre’n més, però a l’hora de pintar el que m’agrada són els paisatges amb espàtula.
‘No m’agrada la pintura massa perfilada, prefereixo treballar pels colors’ RdR: Des de quan portes pintant els 35 quadres? R.S: N’hi ha algun del 2006, tot i que la majoria són d’aquest any i de l’any passat. No sabria calcular exactament quant trigo a fer un quadre. Com que treballo amb tanta pintura, els paisatges tenen moltes capes i s’han de deixar assecar. Normalment treballo amb dos o tres a la vegada i vaig variant, de forma aleatòria. RdR: Com va sorgir la idea d’exposar al Centre Cultural?
R.S: La veritat és que no és la primera vegada que hi exposo. Crec que n’he fet quatre o cinc, però mai per aquestes dates. La idea em va sorgir l’any passat, quan vaig venir a veure l’exposició ‘Cordills’ de la Montserrat Pujols, que som família (riu). Vaig pensar que eren unes dates molt bones, perquè és temps de festa i la gent surt al carrer i li pica la curiositat. Jo fins ara sempre havia exposat per Nadal, perquè també em sembla una època molt assenyalada i m’agrada molt. Aquesta vegada he fet un canvi i n’he sortit molt contenta. RdR: Exposes a altres llocs? R.S: Sí, i crec que en total ja he fet una dotzena d’exposicions. Durant un temps he tingut una sala fixa a Sant Cugat i allà anava fent cosetes de tant en tant. Totes les meves exposicions segueixen el mateix tòpic: paisatge i flor. És el camp que més gaudeixo i amb el que més còmoda em sento. Potser l’única diferència és que a les altres exposicions hi solc posar més flor que en aquesta. RdR: Quina corrent artística creus que et defineix? R.S: Sempre m’ha agradat la pintura en quantitat, tipus expressionista: pinzellada molt solta, gruixuda, paleta amb molts colors... No m’agrada la pintura massa perfilada, sinó que prefereixo treballar pels colors. És a dir, em guio pels colors i la forma que ells mateixos donen, no pas pel di-
‘El paisatge i la flor és el camp que més gaudeixo i amb el que més còmoda em sento’ buix traçat de forma meticulosa. RdR: Algun referent? R.S: Tots pertanyen a l’època impressionista: Oscar-Claude Monet i Edgar Degas, que són francesos, són dels meus preferits. D’aquí, m’agraden molt el pintor valencià Joaquín Sorolla, perquè té molta llum i dóna molta vida als seus quadres, i el català Joaquim Mir, perquè treballa molt bé amb la paleta i juga molt amb els colors. RdR: Quina qualitat creus que ha de tenir un artista? Un pintor, en aquest cas. R.S: Sigui pintor o no, un artista ha de sentir el que fa. Ha de gaudir de la sensació que li aporta el que està fent. En el cas d’un pintor, segons el meu punt de vista, ha de saber crear un quadre que no sigui una còpia d’un paisatge o de quelcom que ja existeix. Cada obra ha de tenir un element personal, és a dir, que sigui de l’artista i que aconsegueixi un quadre distintiu de la resta. L’artista ha de fer una creació. Per això en els
meus llenços em baso en un paisatge base, però no estan calcats. Sobre una imatge, faig el meu quadre. És el que intento transmetre. RdR: Tens obres a la venda? R.S: Sí, però no tinc cap vincle amb cap empresa. La gent que està interessada en comprar-me algun quadre es posa en contacte amb mi i ho gestionem entre la persona i jo. RdR: Per ara treballes en algun projecte futur? R.S: Ara mateix no. Just acabo d’acabar aquesta exposició, i es podria dir que tinc encara algun quadre mullat (riu). Tot i així, sempre vaig pintant i intentaré muntar alguna exposició d’aquí un temps. Sense presses, però. No em vull posar una data límit. RdR: Què n’opines de l’art local? R.S: Hi ha molts artistes de totes les vessants artístiques, i n’hi ha que ho fan molt bé. Crec que s’ha fet una bona feina i, els que no poden sortir del poble, també tenen possibilitats.
Una amant de la pintura La Roser és artista com a hobby des de fa més de 20 anys. Va començar a un dels tallers de pintura del Centre Cultural de Ripollet. Recorda que va descobrir la seva passió per l’art de ben petita, quan anava a l’escola de les Germanes. Reconeix que si no va tirar endavant aquesta vocació va ser perquè no va tenir l’oportunitat d’estudiar fora del poble i, més endavant, amb els cursos, es va decidir a reprendre la seva activitat. El seu professor, Tomàs Navarro, li va fer “estimar molt la pintura” i va ser ell qui va ajudar-la a “deixarse anar”. Es pot ben dir que els Saló són una família d’artistes. La Roser és tieta del popular vinyetaire Aleix Saló i el seu germà, Joan Saló (pintor), i és familiar de Montserrat Pujols, l’artista de l’exposició ‘Cordills’ de la Festa Major de 2011.
Aquí tu ets el protagonista Comencem setembre amb un dels protagonistes ben coneguts per nosaltres, en Raul Lobato. Ens ha enviat un altre dibuix més, d’una de les sèries més conegudes de la televisió!
Ja comença el curs! Per activar la ment, aquesta setmana us deixem amb un laberint ben complicat. Comenceu el camí des de les arrels de l’arbre i trobeu la sortida per les branques més altes. Sort!
Farmàcies de guardia DV. 7 SETEMBRE GALCERAN Plaça Sant Ramon, 18 (Cerdanyola) DS. 8 SETEMBRE BERTRAN (9 a 21h) c/ Rizal, 1 D (Rip.) TOLEDO (De 9 a 21 h) c/ Sant Andreu, 4 (Ripollet) RAMBLA (De 21 a 9 h) Rbla. Sant Jordi, 89 (Ripollet) DIU. 9 SETEMBRE BERTRAN (De 9 a 21h) c/ Rizal, 1 D (Ripollet) TOLEDO (De 9 a 21 h) c/ Sant Andreu, 4 (Ripollet) ALVAREZ (De 21 a 9 h) c/ Reyes - Galeries Unicentro (Fontetes) DL. 10 SETEMBRE PINETONS c/ Palau Ausit, 1 (Ripollet) DT. 11 SETEMBRE ROVIRA Passeig de Cordelles, 64 (Cerdanyola) DC. 12 SETEMBRE MERINERO Ctra. Barcelona, 130 (Quatre cantons) DJ. 13 SETEMBRE TOLEDO c/ Sant Andreu, 4 (Ripollet) Farmàcies obertes tots els dissabtes, diumenges i festius de 9 a 21h BERTRAN (Rizal, 1 D Ripollet) TOLEDO (Sant Andreu, 4 Ripollet)
Felicidades para nuestros dos angelitos, por su cumpleaños. Nerea hizo 6 años el día 28/08 y Kevin hizo 2 añitos el 29/08. De parte de toda la familia que os quiere y en especial de papá y mamá, os queremos mucho.
Dotze anys ja, Quim! Moltes felicitats. De tota la família. 09-09-12
Feliz cumpleaños Ana, en tus 8 años. De tus abuelos, padres y hermanos. 11-09-12
Muchas felicidades Samuel por tu cumple, te lo desean tus padres, la tata y toda la familia. 01-09-12
Felicidades princesita, ya tienes 6 añitos. De mamá, papá y de la yaya que te quieren mucho. 03-09-12
Ja són 10 anys Carla. Moltes felicitats, de part dels papas, la Laia i els avis.
¡¡El torbellino de la casa ya cumple un añito!! Muchas felicidades. De parte de tus papis, yayos y de toda la familia. Te queremos mucho Carla.
Muxas felicidades Elsa! Este año x 2 motivos: tu cumpleaños y el que vas a ser mamá x segunda vez. Con muxo cariño de toda la familia pero muy en especial de tus suegros y todos los pekes de la casa. Te queremos. Besos.
Felicidades preciosa, este año es especial para ti ya son 10 años, sigue así, que tus cambios vayan siempre en ascenso. Te queremos. De Eniel y papis. Loida 05-09-12
Revista de Ripollet 745
745.- Publicada el 7 de setembre de 2012 | 0.74393 | curate | {"en": 0.01800680895281587, "ca": 0.7762069484132952, "de": 0.0024063768987817717, "nl": 2.734519203161104e-05, "sv": 0.0018047826740863289, "fr": 0.005209259082021903, "es": 0.183281149591873, "ro": 0.000710974992821887, "it": 0.002023544210339217, "pt": 0.0030900066995720476, "gl": 0.0005605764366480264, "vi": 0.00023243413226869386, "ru": 0.0006015942246954429, "sh": 0.0003828326884425546, "eb": 0.0008887187410273589, "ja": 0.001230533641422497, "ur": 0.0007656653768851093, "no": 0.0005058860525848042, "oc": 0.000341814900395138, "hu": 0.0009297365290747754, "cs": 0.0005605764366480264, "eo": 0.00023243413226869386} | https://issuu.com/revistaderipollet/docs/745 |
oscar-2201_ca_20230904_8_180392 | Xavi Simons podria convertir-se en jugador del FC Barcelona, segons la Cadena Ser. La ràdio del grup Prisa ha explicat que el jove futbolista estaria molt a prop de deixar el PSG i convertir-se el blaugrana. El nou entrenador, Xavi Hernàndez, ja hauria donat el seu vistiplau i seria qüestió de dies tancar aquesta operació i confirmar la tornada d’un jugador de les categories inferiors.
El neerlandès només ha jugat 360 minuts en quatre partits aquesta temporada. Té contracte fins al 30 de juny de 2022 i no sembla que el PSG el vulgui renovar. El més probable és una sortida de París ja que no està tenint el protagonisme que ell esperava quan va fitxar pel club de la capital francesa.
Simons seria un cas similar al de Gerard Piqué, Cesc Fàbregas o Eric Garcia. Són jugadors joves, de la casa, que van decidir sortir del club i provar sort lluny del Camp Nou. Piqué i Fàbregas van decidir anar a Anglaterra al Manchester United i l’Arsenal, respectivament. El tercer també va triar aquest país, però en aquest cas, va fitxar pel City de Pep Guardiola.
El representant de Simons és Mino Raiola. El seu nom va aparèixer quan el club i Raiola parlaven d’Erling Haaland, un altre jugador que també vol el Barça, el Reial Madrid i mitja Europa. Juga al Borussia de Dortmund i la seva incorporació és més difícil pel seu preu i el seu salari.
Comparteix la notícia
Tags: Barça, Xavi Simons
Més històries
Esports
El jugador del Real Madrid que Guardiola vol endur-se al Manchester City
05/12/2021 xcatalunya
Esports
Aquest equip també vol fitxar Dembélé, li ofereix una milionada i el Barça haurà de fer un pensament
05/12/2021 xcatalunya
Esports
Les estadístiques deixen en evidència Coutinho i Memphis
05/12/2021 xcatalunya
Esports
O caixa o faixa amb Dembélé: Això farà el Barça
05/12/2021 xcatalunya
Esports
Dani Alves pensa això de Coutinho i la continuïtat del migcampista brasiler no s’aguanta per enlloc
05/12/2021 xcatalunya
Esports
Xavi Simons s’allunya del Barça: El seu possible destí
05/12/2021 xcatalunya
2 pensamientos sobre “Darrer esforç del Barça per Xavi Simons”
Retroenllaç: Diaris alemanys informen d'una important oferta del Barça per aquest crack - XCatalunya.cat
Retroenllaç: Això farà el Barça amb Xavi Simons si finalment l'aconsegueix fitxar - XCatalunya.cat
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. | 0.638035 | curate | {"ca": 0.9414342629482072, "es": 0.030278884462151396, "pt": 0.009561752988047808, "en": 0.016733067729083666, "fr": 0.00199203187250996} | https://www.xcatalunya.cat/barca-xavi-simons-fitxatge/ |
cawac_ca_20200528_10_260295 | NOVETAT
Brahms. Sonatas op. 120
La relació de Brahms amb el clarinet és una relació tardana. Una relació que arrenca el 1891 amb la trobada del compositor amb l’excel•lent clarinetista Richard Mühlfeld. Una relació que arribà a ser tan intensa que sembla que podien passar-se hores senceres junts a la residència del clarinetista a Meiningen, unes hores on Brahms proposava reptes mentre estudiava les possibilitats de l’instrument.
Fruit d’aquesta intensa relació sorgeixen algunes de les millors obres cambrístiques de Brahms: el Trio op. 114 i el Quintet op. 115 de 1891 i les dues sonates per a clarinet i piano op. 120 que avui comentem, que constitueixen gairebé les darreres obres escrites pel compositor d’Hamburg i que van ser estrenades el 1895 pels dos protagonistes d’aquest relat.
Tot i ser escrites gairebé alhora són dues obres força diferents: la Sonata en Fa menor op. 120/1 és normalment la més ben valorada. S’estructura en quatre moviments i s’inicia amb un agitat Allegro appassionato farcit d’idees on clarinet i piano dialoguen cedint-se constantment el paper protagonista. L’Andante és una peça vinculada al quintet per a clarinet amb qui comparteix un cert caràcter meditatiu i concentrat on es destil•la el millor Brahms de maduresa mentre el Vivace que clou l’obra té un aire més festiu que ens remet a Schubert.
La Sonata en Mi bemoll major op. 120/2 té una estructura totalment diferent. Només té tres moviments; un Allegro amabile inicial, un més breu Appassionato central i un Andante con moto final vigorós que, de fet, és un tema amb variacions.
La interpretació corre a càrrec al piano d’un expert en Brahms que ja ha publicat un CD amb Harmonia Mundi de Sonates i altres peces per a piano, Jon Nakamatsu i de Jon Manasse al clarinet. | 0.818582 | curate | {"en": 0.008, "nl": 0.006285714285714286, "fr": 0.0017142857142857142, "ca": 0.9657142857142857, "es": 0.018285714285714287} | http://www.classics.cat/novetats/detall?Id=229 |
cawac_ca_20200528_2_2800 | Les Escoles Esportives de Pasqua organitzades per la Oficina Municipal dEsports per a Tothom han tornat a demostrar que la formació i la varietat esportiva són lèxit dun campus que creix any rere any. 150 infants han participat en ledició denguany i han deixat clar que la diversió és perfectament combinable amb lesport durant les vacances de setmana santa. | 0.744428 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tvsantcugat.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=3336:150-infants-gaudeixen-de-lesport-a-les-escoles-esportives-de-pasqua-&catid=33:esports&Itemid=224 |
crawling-populars_ca_20200525_52_153105 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
DIVOLS SERRANO, BIEL
VILANOVA GELTRU C.F.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1952998379254457, "ca": 0.6094003241491086, "en": 0.08752025931928688, "pl": 0.012965964343598054, "nl": 0.022690437601296597, "pt": 0.02674230145867099, "fr": 0.022690437601296597, "id": 0.004862236628849271, "cs": 0.017828200972447326} | : /jugador/1920/futbol-7/benjami-7-segona-divisio/grup-4/35980710/26535211 |
cawac_ca_20200528_6_29013 | La CUP Vilanova ha instat el Govern local a posicionar-se de nou en contra del macroprojecte del Centre d'Intercanvi del Penedès (CIP o Logis Penedès) a través d'al·legacions que haurien d'arribar a la Generalitat de Catalunya abans del 3 de novembre. El Ple de l'Ajuntament vilanoví ja va rebutjar, amb una moció, la construcció d'aquest centre logístic a la comarca del Baix Penedès i, ara que està obert el període perquè les institucions presentin les al·legacions que considerin al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, cal que l'Ajuntament s'afanyi a mostrar la seva oposició, com ja ho han fet els ajuntaments de Vilafranca del Penedès, L'Arboç i, properament, el de Banyeres del Penedès.
Precisament, aquests dos darrers termes municipals són, juntament amb el de Sant Jaume dels Domenys, els més afectats per la ubicació d'una gran infraestructura logística que convertirà la comarca del Baix Penedès en un punt estratègic d'unió entre els dos principals ports catalans, el de Barcelona i el de Tarragona. El Pla Territorial del Camp de Tarragona contempla, per a aquest projecte, la construcció d'una potent xarxa viària i ferroviària que afavoreixi el transport de mercaderies entre els polígons industrials de les dues àrees. Parlem de 15.000 camions diaris (amb el CO2 que això comporta), un impacte ambiental massa gran per una zona en què encara hi ha camps, vinyes i boscos. El Garraf també s’hi veu afectat, pel pas dels vehicles pesats per la futura C-15 desdoblada i l'A2.
"El territori que comprèn la Vegueria del Penedès es veurà dràsticament perjudicada per l'impacte ambiental que suposa tirar endavant aquest Pla dissenyat des de la capital sense tenir en compte les peculiaritats del territori", segons Marc Font, membre de la CUP. "La construcció del Logis Penedès només afavoriria unes poques multinacionals que podrien deslocalitzar-se al nostre territori. És un impacte massa gran, que no afavoreix veritablement els qui he vivim i es ven, des del Govern català, com una gran oportunitat laboral", assegura Marta Rius, membre de la CUP, que aquest dimecres ha explicat que, en temps de crisi, les empreses estrangeres que distribueixen a Europa, amb centres a Catalunya, han perdut el volum de vendes i, per tant, ha repercutit a les llistes de l'atur. "L'aposta per la logística a Catalunya està obsoleta, la realitat d'ara demana reformular plans que es volien desenvolupar fa més de 5 anys i que ara no tenen vigència. En comptes d'elaborar grans projectes que trinxarien el territori, caldria fer una forta aposta per l'economia arrelada a la zona, en el cas del Penedès, el sector agroalimentari, per exemple", proposa el portaveu de la Plataforma "No Fem el CIM", Pau Batlle. | 0.875794 | curate | {"ca": 1.0} | http://vilanova.cup.cat/noticia/la-cup-demana-lajuntament-de-vilanova-que-presenti-al%C2%B7legacions-al-logis-pened%C3%A8s |
mc4_ca_20230418_12_736272 | Avenços en gestió clínica: de febrer 2013
Pràctica clínica virtual (3) e-mail, comença a haver-hi resultats
Malgrat que el sistema sanitari està anant molt endarrerit, en comparació amb altres indústries, en l’adopció de serveis on-line, estic segur que els ciutadans ja hi estan preparats, i que si, des del sistema sanitari, som capaços d’obrir noves línies de comunicació, d’acord amb els temps que vivim, l’èxit està garantit. Això sí, sempre que els professionals estiguem disposats a adaptar-nos-hi, i aquesta és la part difícil. No en va veiem com les oficines bancàries i les agències de viatge, per posar dos exemples, han hagut de redefinir, de cap a peus, el seu model de negoci, gràcies, o per culpa, dels serveis on-line.
En aquest programa de revisió d’evidència científica (el de la portada blava escanejada), el Departament de Veterans Affairs d’EUA es fa la següent pregunta: Quina és l’associació entre l’e-mail “segur” i els resultats clínics, la satisfacció dels pacients, l’adherència al tractament, l’eficiència o l’ús de recursos?
Però, abans, si em permeten, aclariré això de l’e-mail ”segur”, perquè crec que és rellevant. Per motius obvis de seguretat i de confidencialitat, sempre que parlem de l’ús de missatgeria electrònica per comunicar-se entre un pacient i el seu metge o la seva infermera, ho haurem de fer a través d’un accés protegit, que ara per ara és la plataforma de la història clínica compartida.
Continuant amb la pregunta del document de Veterans Affairs (és una revisió de juliol de 2012), la resposta que troben els investigadors és que hi ha una evidència “moderada” entre l´ús de l’e-mail per part dels pacients i les millores en els controls de glucèmia en els diabètics, mentre que hi ha una evidència “baixa” en altres circumstàncies i tipologies de pacients, com ara el control de la hipertensió, la colitis ulcerosa o la insuficiència cardíaca.
Per tant, amb aquestes evidències, és lògic que a partir d’ara, almenys en aquest post, em cenyeixi a la diabetis, i per això els presento un parell de publicacions, una és una tesi doctoral (2012) de Lynne Harris, que es pot trobar a la pàgina web de la Universitat de Washington) i l’altra és una article de la revista Health Affairs (Zhou 2010), sobre un assaig portat a terme a Kaiser Permanente.
La tesis consultada als arxius de la Universitat de Washington diu que quasi la meitat dels diabètics a EUA no aconsegueixen tenir un control adequat del seu sucre. En aquest punt val la pena recordar que a Espanya, segons un treball publicat per J. Franch del grup GEDAPS, les xifres són clarament millors (un 59% dels pacients diabètics tenen una HbA1c inferior al 7%, veure post de 17 de setembre de 2012). Tornant a la tesi doctoral, en ella hi podem veure la tipologia de l’ús que els diabètics fan de l’e-mail, i aquestes són dades inicialment rellevants, perquè tothom parla de l’instrument, però quasi no se sap res de com està funcionant, en els encara pocs llocs on s’ha implantat.
Els resultats del treball diuen que només un terç dels diabètics que hi tenen accés fan servir l’e-mail, tot i que la majoria dels usuaris han mostrat un nivell d’ús modest: 1-3 missatges per any, combinat amb un nombre una mica superior de visites presencials. Els pacients més actius tendeixen a ser els de la franja dels clínicament més complexos. La tesi demostra que l’ús d’e-mail millora el control de la glucèmia, mesurada en HbA1c.
En aquest article de Health Affairs s’explica com un grup d’investigadors de Kaiser Permanente va endegar un estudi amb 35.423 pacients amb diabetis, hipertensió o ambdues patologies, i van aconseguir demostrar que l’ús d’e-mail entre els pacients i els metges en un període de 2 mesos es va associar, de manera estadísticament significativa, amb millores en l’efectivitat clínica, amb un 2,0% fins a 6,5% en més bons nivells d’HbA1c, colesterol i tensió arterial. La mateixa investigadora principal (Zhou 2007) havia demostrat 3 anys abans que l’ús de l’e-mail redueix el nombre de visites presencials entre un 7 i un 10%.
Les tecnologies de la comunicació han vingut per quedar-se, parlo de la societat en general i, com bé sabem, continuo parlant de la societat, quan aquestes tecnologies penetren en un teixit empresarial el canvien dràsticament. Malgrat això, tot el que estem veient en aquesta sèrie de posts sobre “Pràctica clínica virtual” és que els avenços d’aquestes tecnologies en el sector salut són més aviat minsos.
Penso, però, que el model sanitari basat en nivells assistencials i especialitats mèdiques tal com ara el coneixem no podrà continuar massa temps igual, s’haurà de repensar. Però imaginin-se que no es fa (per mandra o per resistència). Què pot passar? Doncs no dubtin que si no hi ha canvis des de dins, la pressió combinada de la nova epidemiologia (crònics i fràgils) afegida a la de les tecnologies de la comunicació ja s’encarregarà d’obrir tota mena de vies de fuga al sistema.
Resumint: malgrat els escassos resultats que anem veient en l’obertura de nous canals de comunicació entre pacients i professionals, cal que malfiem: o ens anticipem o serem anticipats.
Pel proper dilluns 4 de març estic preparant la quarta entrega de “Pràctica clínica virtual” sobre l’accés on-line del pacient a la seva pròpia història clínica, i intentaré contestar a la pregunta: per fer què?
Etiquetes: Diabetis, E-mail, Efectivitat, GEDAPS, HTA, Kaiser Permanente, TIC, VA
Etiquetes: Autocura, Cost-Efectivitat, Diabetis, Hospital, iCOR, Insuficiència cardíaca, MPOC, Nuffield Trust, Sutton, Telehealth, TIC
Etiquetes: Autocura, HealthConnect, Història clínica informatitzada, Integració, Kaiser Permanente, Lideratge de metges, Pacients, TIC
La setmana passada vam veure el biaix de l’statu quo a partir de l’article “Assessing Value in Health Care Programs”. Recordin que aquest biaix es deu a la tendència humana a continuar fent les coses com sempre, sense qüestionar-se massa el sentit del que es fa.
Però en aquest post vull parlar de l’actitud innovadora, exactament la contrària, i de les dificultats inherents als canvis en un entorn tan segmentat i regulat com el sistema sanitari. Per aquest motiu he seleccionat tres exemples que il·lustren els obstacles que molts professionals han de superar quan tenen ganes de canviar rutines o d’adoptar un nou medicament del qual saben que ve avalat per l’evidència científica. Però el problema rau en que per adoptar les novetats es requereixen inversions, o senzillament més pressupost degut a que el nou medicament és més car. Llavors la pregunta és, ¿qui paga la novetat si ens han dit que no podem gastar més?
Exemple 1 - Adherència al tractament
Considerem un programa que podria millorar l'adherència al tractament, la qual arriba escassament al 45%, després d'un infart de miocardi (Volpp 2012). Imaginem ara que un programa nou preveu l'increment d’aquesta adherència fins al 70% i que com a conseqüència hi hauria una reducció del 10% dels reingressos tant per nous infarts de miocardi com per ictus o per a revascularitzacions, amb una reducció de costos que podria recollir uns estalvis per a la mútua d’uns 2.000$ per cas i per any. ¿Significa això que el programa no hauria de ser aprovat si el seu cost fos de 3.000$ per cas i any?
En aquest supòsit és evident que el retorn de la inversió calculada per al programa seria negatiu, ja que costaria més del que estalviaria. Però fins i tot sent més car, ¿no seria millor invertir en ell que no pas deixar que la baixa adherència al tractament provoqués les seves conseqüències? Els autors de l’article ens recorden que la mortalitat per infart de miocardi és més alta en els reingressos d'abans de 30 dies, i que molts pacients, quan recauen en l’infart, moren abans d'arribar a l'hospital. En aquesta innovació els únics guanyadors serien els pacients (amb menys complicacions cardiovasculars), ja que tant la mútua com l’hospital hi perdrien.
Exemple 2- Dabigatran versus Warfarina
Warfarina és un anticoagulant oral que actua mitjançant la inhibició de factors dependents de la vitamina K. És una medicació que es fa servir sobretot en pacients amb fibril·lació auricular per prevenir l’embolització a distancia i evitar els ictus cerebrals. Els milions de persones grans a tot el món que prenen warfarina necessiten controls periòdics de sang per garantir que el nivell d’antocoagulació és l’apropiat i evitar així l’efecte advers de l’aparició d’hemorràgies.
Dabigatran és un nou anticoagulant oral que actúa mitjançant la inhibició directa de la trombina. Aquesta nova molècula ha aparegut a l’univers de l’anticoagulació preventiva amb la intenció de desbancar la warfarina. Les seves credencials són: més efectivitat en la prevenció d’ictus a igualtat de risc de patir hemorràgia. La realitat és que el nou medicament està causant un daltabaix en el món de la gestió clínica, i ho diré ras i curt: és 60 vegades més car, però a canvi promet que no requereix controls.
Els estudis de cost-efectivitat de dabigatran versus warfarina són contradictoris, ni ha de canadencs a favor de la nova molècula i d’anglesos en contra. No en va no resulta gens fàcil comptar els costos reals de l’ús de la warfarina, al marge del preu del medicament, amb les estructures que els sistemes sanitaris tenen muntades per a fer els milions de controls que es requereixen, a més a més dels costos de la mobilització periòdica de milions de persones grans. Si s’aprova el canvi de medicament, els pacients sortiran guanyant, però el preu que s’haurà de pagar serà una reforma del sector, amb inconvenients evidents.
Exemple 3 - Program of All Care for the Elderly (PACE)
PACE és un programa (només EUA) de Medicare i Medicaid que ofereix la globalitat dels serveis sanitaris i socials per a persones majors de 55 anys amb patologies cròniques i elements de fragilitat, evitant, però, la franja de necessitats especials i final de vida. PACE té cura a triar pacients per als quals la prevenció i la promoció de la seva salut els pot mantenir allunyats de les institucions sanitàries, i per això s'estimulen els controls preventius, l'exercici físic, les dietes, etc. (Post 19 de novembre)
El programa s'organitza a través de "PACE Centers", que funcionen com a centres de dia, consultoris mèdics, serveis d'infermeria, fisioteràpia i serveis socials. En l'actualitat, després de 40 anys d’experiència, existeixen 35 programes PACE per tot el territori nord-americà. Els seus resultats són controvertits i el seu cost/efectivitat no ha pogut ser clarament demostrat. Sembla evident que si bé PACE redueix les hospitalitzacions i els ingressos en "nursing homes", en canvi els costos dels programes són elevats. Però la qüestió que ens interessa, en aquest post, és que els programes PACE que han intentat reduir costos sobre la base d’aprimar equips assistencials, no han aconseguit reduir les hospitalitzacions.
Discussió: tornem-hi amb la llei de Sutton
Està bé la idea de manllevar recursos d’actuacions poc convincents per conduir-los cap a programes nous i amb resultats més bons, però no oblidem que Willie Sutton havia de d’afinar molt l’enginy per saltar-se les mesures de seguretat dels bancs que robava. L’hemeroteca diu que era el millor, però tot i així al final el van enxampar. Doncs au, enginy i que no ens atenalli l’statu quo.
El proper dilluns 11 de febrer vull parlar de l’impacte que les noves tecnologies de la informació estan tenint en el món de la gestió clínica: la telemedicina, els contactes telemàtics dels pacients amb el metges i les infermeres, la història clínica compartida entre nivells assistencials, etc. Veurem si tanta inversió està millorant resultats clínics de debò.
Etiquetes: Adherència, Codi ictus, Codi Infart, Cost-Efectivitat, Dabigatrán, Evidència, Finançament, Innovació, Medicaid, Medicare, PACE, Readmissions, Sutton, Warfarina | 0.874114 | curate | {"ca": 0.9783181702236204, "ro": 0.005186633789643739, "en": 0.014709633534563388, "fr": 0.0017855624521724343} | http://gestioclinicavarela.blogspot.com.es/2013/02/ |
naciodigital_ca_20220331_0_350489 | La junta directiva de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha acordat nomenar Maria Mas Chacón com a nova directora gerent de l'entitat. Mas (Reus, 1964), que s'incorporarà al càrrec el proper dilluns, 14 de febrer, és llicenciada en Ciències Químiques, especialitat en Química Tècnica, per la Universitat de Barcelona (1986); Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals (2009); i MBA per la Universidad Austral d'Argentina (2017). Professionalment, ha desenvolupat la seva carrera a Repsol, on va accedir l'any 1987 i on la seva darrera responsabilitat ha estat la de directora d'Enginyeria i Desenvolupament del Complex Industrial de Tarragona (2016-2022). Abans havia ocupat diverses funcions i càrrecs dins de Repsol Química al Complex Industrial de Tarragona, incloent els de Cap de Producció d'Intermedis (2006-2008) o el de Directora de Producció (2008-2016).
Més enllà de l'àmbit professional, Maria Mas va ser presidenta del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC) entre el 2008 i el 2017, i ha estat membre del Comitè Executiu i del Patronat de l'Eurecat (Centre Tecnològic de Catalunya) entre el 2018 i el 2022. Actualment és presidenta del Patronat de la Casa Sant Josep, des del 2019, i forma part del Patronat de la Xarxa Santa Tecla des del 2021.
Mas arriba a l'AEQT "en un moment crucial per al sector químic de Tarragona, que en un futur immediat s'enfronta a nombrosos reptes tant interns com externs que marcaran la seva competitivitat present i la seva viabilitat futura, en àrees com l'energia, les infraestructures, la transició energètica, la innovació, les relacions amb el territori o la captació de talent", segons s'ha destacat des de l'associació. La nova directora gerent substitueix en el càrrec Juan Pedro Díaz, que ha completat el seu cicle de quatre anys al capdavant de la gerència de l'associació. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.reusdigital.cat/noticia/90787/economia/la-reusenca-maria-mas-chacon-nova-directora-gerent-de-laeqt |
mc4_ca_20230418_14_508231 | Increment del salari mínim interprofessional (SMI) en un 4% pel 2018 | Agora
Increment del salari mínim interprofessional (SMI) en un 4% pel 2018
El govern i els agents socials (sindicats i patronals) han arribat a un acord perquè el salari mínim interprofessional (SMI) arribi a Espanya als 850 euros al final de la legislatura. El 2017, el sou més baix que cobren els espanyols és de 707 euros al mes en 14 pagues a l'any per a ocupacions a jornada completa. El 2018 la pujada serà del 4%, fins als 736 euros mensuals en 14 pagues. Falta concretar la senda dels dos anys següents. No obstant això, la legislatura acabarà amb un salt de gairebé 200 euros des que va arribar l'actual govern fins a 2020: de 655 a 850 euros, gairebé el 30%.
Tot això, sempre que l'economia registri cada any un creixement del PIB real superior al 2,5%, i un increment de la afiliació mitjana a la Seguretat Social superior a les quatre-centes cinquanta mil persones. | 0.804371 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agora-sa.com/ca/blog/increment-del-salari-m%C3%ADnim-interprofessional-smi-en-un-4-pel-2018 |
macocu_ca_20230731_6_516715 | L’APUNT
La brutícia del cotó
Ara sí, és oficial. El judici als dirigents independentistes per l’1-O començarà el dimarts 12 de febrer. Els presos polítics són des d’ahir a Soto del Real i Alcalá Meco, després de protagonitzar a primera hora del matí un trasllat que és el tret de sortida d’un procés en què la democràcia espanyola es veurà sotmesa a la prova del cotó. Les probabilitats que surti brut són moltes. N’és plenament conscient l’executiu espanyol, que acaba de llançar un vídeo propagandístic en el qual personalitats com Ana Botín, José Andrés, Jesús Calleja o Isabel Coixet defensen Espanya com un país de llibertat. “This is the real Spain” (“aquesta és l’Espanya real”), repeteixen al final. Si fos així no caldria un vídeo publicitari per proclamar-ho. | 0.794047 | curate | {"ru": 0.009198423127463863, "ca": 0.9908015768725361} | |
mc4_ca_20230418_12_634507 | CEL-LULA Disseny gràfic i estratègia » blog cel-lulitis crònica
actualitzat 2013
manual de identitat
Hem acabat recentment el projecte del Programa CaixaProinfància realitzat per a l’Obra Social ”la Caixa”, un projecte ambiciós de quatre llibres, en català i castellà, amb tota la informació relacionada amb el model de promoció i desenvolupament integral de la infància en situació de pobresa i vulnerabilitat social, perquè els professionals tinguin eines amb les quals lluitar en favor dels nens més desfavorits.
Els llibres han estat il·lustrats per Xavier Salomó i Imma Itxart.
Conferència de Cèl·lula al CIESC / El valor del disseny
Avui en dia, quan la qualitat és molt homogènia i la tecnologia és molt similar per a tothom, l’única cosa que diferencia un producte d’un altre és el disseny. El disseny i la creativitat són eines estratègiques per a les empreses en tota la seva estructura. L’oportunitat de negoci pot sorgir en qualsevol àmbit empresarial: la producció, la logística, les aliances… Cal utilitzar la creativitat i l’enginy per aprofitar-ho.
Dijous 7 de febrer del 2013.
De 9:00 a 10:30h.
Seu del Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC).
Edifici Gremi de Fabricants. Carrer de Sant Quirze, 30, 08201 Sabadell
Rosa Pons ([email protected], 93 745 09 44)
Assistència gratuïta i places limitades
Aquest vídeo explica per què els catalans no som tan estranys. Comparteix aquesta animació en castellà i amb subtítols en anglès.
El to en el disseny de packaging
(el poder del disseny gràfic II)
El to és una cosa curiosa, sobretot en els productes de gran consum que es venen als supermercats. Els dissenyadors de packaging s’esforcen a afegir valor emocional i discurs als productes a cop de tipografies que evoquen artesania, fotografies de camps de blat a primera hora del matí o llesques de pa amb Nutella perfectes. Fa uns dies ens vam topar amb un projecte experimental molt curiós del dissenyador gràfic turc Mehmet Gozetlik, “Minimalist effect in the maximalist market”, on simplificava al màxim la gràfica de productes de gran consum.
Curiosament, corregiu-me si no hi esteu d’acord, els projectes més minimalistes s’apropen al món del gourmet o del producte exclusiu.
Aquest és el poder del disseny gràfic: situar cada producte en el seu univers de marca.
Canseixanta i Londji: disseny, empresa i màgia
El passat dimecres 27 de juny vam descobrir un tresor de terra endins. Es tracta de la conjunció de dues empreses de Banyoles: l’estudi de disseny gràfic i il·lustració Canseixanta i la productora de joguines Londji. Una conjunció magnífica.
En el context d’un Gran Chill Laus dedicat a l’emprenedoria dels dissenyadors gràfics, el Joan, de Canseixanta, ens va explicar com és la seva relació amb Londji i com ell i la Txell (il·lustradora, companya de feina i parella) han creat amb èxit una joguina darrere l’altra.
Londji ha gestionat el disseny per diferenciar-se i vendre un producte que destil·la màgia i alegria pels quatre costats. Com diu Oscar Mariné, premi Nacional de Disseny, el disseny és la intel·ligència de les coses. Aquesta gent de terra endins són, a més d’intel·ligents, màgics. Felicitats!
anterior CEL-LULA disseny gràfic, etc. | 0.822581 | curate | {"ca": 0.9945997458703939, "en": 0.0054002541296060995} | http://www.cel-lula.com/blog-2/ |
racoarticles_ca_20221005_1_30239 | Abans del 1710 la capella estava dedicada a sant Andreu, i des d'aquest any es va dedicar a sant Narcís i a la família Font. Aquest canvi es deu al fet que en aquestes dates hi havia el canonge Narcís de Font i Llobregat, que va obtenir el permís per dedicar la capella a sant Narcís. El seu germà Josep i la seva dona també van fer donacions per fer el retaule que es conserva en l'actualitat i per daurar i pintar l'altar. A més a més, també van aconseguir el dret per posar les armes de la família Font i Llobregat i poder ser enterrats al vas de la capella.
La principal font d'estudi que disposem del segle XVIII és un article de l'any 1949 de Josep Ramió i Pujades, publicat a la revista Ana
Llobregat (vegeu fotografia núm. 2). Al segon nivell hi ha una imatge de sant Narcís (vegeu fotografia núm. 3) i als costats, en un nivell més inferior, una pintura de sant Feliu l'Africà (vegeu fotografia núm. 4) i una altra de sant Llorenç (vegeu fotografia núm. 5). Al tercer pis, al centre, hi ha una imatge de sant Andreu, a la seva esquerra, una pintura de santa Teresa (vegeu fotografia núm. 6) i a la seva dreta, una de santa Caterina de Siena (vegeu fotografia núm. 7). A cada paret lateral hi ha dos grans quadres: el quadre situat a l'esquerra tracta el tema del martiri de sant Narcís (vegeu fotografia núm. 8) i el de la dreta, el tema del miracle de les mosques (vegeu fotografia núm. 9). Al centre i al davant de l'altar, tocant a la reixa d'entrada i al terra, es troba el vas o sepulcre de pedra amb l'escut d'armes de la família Font (vegeu fotografia núm. 10).
Al mateix temps, Ramió també ens exposa que a la capella van ser enterrats tres membres de la família Font, Josep i el seu fill Narcís (morts respectivament el 2-IX-1724 i el 15-XI-1731) i Joana de Font i Camprodon (morta el 1737). Més endavant explicarem qui eren aquests personatges. Ramió ha extret aquesta notícia del Repertori Alfabétich del Dr. Pontich, volum III, foU 196.Ramió també consulta l'Episcopologi que confirma que l'altar va ser construït pel canonge Narcís de Font i Llobregat, el qual el va decorar el 1727 i va aconseguir el dret de sepultura per a ell i els seus. Al foli 240 es pot llegir "Josephus de Font fou coadjutor de Canonicat a 20 abril 1705 Nott. Roselló, renuncia a la coadjutoria y fou hereu de la casa". Aquesta última informació no la comenta Ramió, però veurem que aquest canonge, que renuncia al canonicat, va ser Josep de Font Cortada.
Com a bibhografia complementària sobre la capella hi ha dos articles de Jaume Marqués i Casanovas publicats al Diari de Girona, els dies 7 i 14 d'octubre del 1987. El primer d'aquests articles parla de la capella dels anys abans del 1710 i el segon dóna algunes dades de les actes capitulars del quatre de novembre del 1710 que confirmen les dades de Ponsich i de l'Episcopologi. També cita el Dr. Pere de Palol, que desconeixia l'autor de l'altar.
Aurora Pérez Santamaría indica com a probable autor de l'escultura de sant Narcís l'escultor Pau Costa, contractat pel canonge de la catedral, Narcís Bofill, entre els anys 1710-17181 En un primer moment podríem pensar que ^ Pérez Santamaría, Aurora: Escultura Barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730 CA.) Projecció a Girona. Lleida, Virgili Pagès, 1988. Per Pau Costa veure: PEDRÓ COSTA CASAS. Antencedentes familiares y actividades profesionales. Jaime Marqués Casanovas. AIEG. Vol. XI, 1956-57. Pérez s'equivoca perquè no cita el canonge Narcís Font, ni el seu germà Josep. Però, quan hem consultat els llibres de comptabilitat del notari de Girona Ramon Vila, hem trobat que Josep Font i Llobregat feia moltes donacions i que el seu receptor era un canonge anomenat Ignasi Boffill, que actuava en qualitat d'administrador dels béns del canonge Agustí Prats. L'any 1990 apareix un article de Joan Bosch i Ballbona titulat Pintura del segle XVIII a la Seu de Girona: d'Antoni Viladamat i de les suggestions de la pintura barroca italiana "'. En aquest article es repeteix una part de la informació que Ramió ens donava el 1949. De la mateixa manera que Pérez, atribueix el conjunt escultòric a Pau Costa i al seu taller. A més, apunta com a novetat que el conjunt escultòric ja estava daurat l'any 1727, segons escriptura del notari Sr. F. Dedeu de Girona".
La novetat més destacada de l'article de Bosch és quan fa referència a les pintures del retaule i de les parets que atribueix a Viladomat "són quatre esplèndids retrats hagiogràfics de mig cos (pseudoretrats, si es vol) de Santa Teresa, Santa Maria de Cervelló -al cos superior d'esquerra a dreta-, Sant Feliu i Sant Feliu l'Africà..."
També és molt interessant el recordatori que fa de Lambert Font (Gerona. La Catedral y el Museo Diacesano, 1952), que "situà les teles de les efígies de sants en l'escola de Viladomat i els olis laterals en l'entorn dels Tramulles...".
Quan Bosch compara les teles de la capella amb d'altres del MNAC i de la col•lecció de Cabanyes o amb les de la capella i la sala de Juntes dels ^Joan Boscli i Ballbona: Pintura del segle XVIII a la Seu de Girona: d'Antoni Viladomat i de les suggestions de Ui pintura barroca italiana. Núm.lO d'Estudi General Girona revisitada, Estudis d'Art Medieval i Modern, pàgina 141-166.
° AHG, Girona 8, manual 4 de novembre del 1731. Dolors de Mataró, no dubta a atribuir les pintures de la capella de Sant Narcís (de la família Font) a Viladomat. (Compartim aquesta opinió).
Bosch no fa cap referència a l'article d'en Ramió, ni tampoc a la documentació d'obres pies que van fundar el canonge Narcís de Font i el seu germà, entre les quals probablement es podrien trobar referències a l'escultor o escultors, als dauradors o als pintors que van intervenir en el conjunt patrocinat pels germans Narcís i Josep Font de Llobregat de Girona. Per exemple, coneixem pel testament de Josep Font i Llobregat, que l'any 1724 ja tenien esculpides les armes de la família Font. Però desconeixem qui va ser l'autor d'aquesta sepultura de pedra, conservada en molt bon estat.
Bosch també comenta que a la capella dels Dolors de la catedral (família Pagès) hi ha dos quadres de Viladomat a les parets laterals (vegeu fotografies núm. 11 i 12), i situa l'autoria al voltant del 1733. Les pintures de la capella. Font les situa entre els anys 1718 i 1724. A les dues capelles s'observa (vegeu fotografies núm. 13 i 14) un marbre fet sobre fusta a les parets laterals i sobre els bancs. Pels dibuixos i pels colors podríem afirmar que són de la mateixa època, així com les motUures dels olis laterals. Potser les pintures de les parets laterals de les dues capelles podrien ser de l'any 1733, i les del retaule de Sant Narcís corresponen al moment de la seva construcció.
A la mateixa revista, M.A. Roig i Torrentó va publicar un article que feia referència als retaules i capelles de l'Anunciació de la Immaculada Concepció, de Sant Miquel, dels Sants lu i Honorat, de la Verge dels Dolors i el de Sant Narcís (família Font), titulat Èmfasi contrareformista en els retaules de la Seu de Girona.
Posteriorment es van publicar alguns llibres sobre la catedral de Girona^ però no feien cap tipus de referència a les pintures de les capelles de Sant Narcís i dels Dolors, és a dir a les pintures atribuïdes per Bosch a Viladomat. Llorens Font minor va fer testament el 18 de juny del 1638, en el qual declarava que era cavaller. Des del seu casament amb Maria Prats fins que va fer el testament van passar setze anys i llavors ja formava part de la petita noblesa local d'origen municipal. L'entorn social queda reflectit quan en el testament va nomenar executors o marmessors testamentaris els seus pares; la seva esposa, "muller mia charísima"; el seu germà Josep Font Orri (ja Josep Font Llorens pel seu contracte matrimonial amb Caterina Llorens); els seus cunyats Rafel Prats, ciutadà honrat de Girona, Rafel Raset, "donzell en Gerona domiciliat", i Rafel Albaret, mercader de Barcelona. Una altra vega-
AVANTPASSATS DELS GERMANS FONT I LLOBREGAT
Llorens
^ Busquets Dalmau, Joan; LM Catalunya del barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni de Real (1626Real ( -1683)). Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. Torres i Sans, Xavier: "'De Senyors del drap a senyors de la terra" i Guifré i Ribas, Pere: "Mercat de la terra i formació de patrimonis agrarús". a Homes. Masos i Història la Catalunya del Nordest dir R. Congost. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.
Querol Quadras, Borja. "Els membres del govern municipal de Girona, 1626-1714". Actes del XVII Congrés d'Història de Corona d'Aragó". Barcelona-Lleida." 2000. da es produïa la fusió diners, comerç i ascens social. Pensem que en aquella època les formes i la diferència social eren molt primmirades. Cal destacar que malgrat la davallada de la manufactura urbana de draps de la Girona del segle XVII, a partir del segon decenni d'aquest segle una generació de nous botiguers de teles i mercaders va fer grans fortunes, les quals els obriren les portes del govern municipal, de l'ascens social, dels estudis de dret i medicina i, a més a més, aquestes famílies van fundar dinasties o les anomenades cases o llinatges, per exemple "la casa Font".
El mercader, ara ja cavaller, Llorens Font, va nomenar "hereu meu universal fas a franciscà impuber...", el qual seria substituït pel seu germà Josep, també impúber, que seria reemplaçat pel fill primogènit de quinze anys al moment de testar el seu pare, de nom Llorens Font Prats. Aquest Llorens
"està impedit de la llengua y per raó de una malaltia és estat coL•o així que necessita se li done bon sustento... sie alimentat en menjar y beure calsar y vestir y altres cosas a la vida necessàries tant en sanitat, com en maleltia en casa mon hereu.... baix escrit y ademés de axò vull li sien donats per dit mon hereu cada mes quarenta reals per lo que a ell li apareL•era"\
Praxedes Llobregat'", vídua de Llorens de Font (l'impedit)
La documentació diu que Praxedes es va casar amb Llorens, l'impedit. Llorens de Font Prat va morir cap al 1670, any en què es va obrir el seu testament, on apareixia Praxedes com a "vídua de l'Il•lustre Lorenzo de Font, como tutora de la persona y hienes de Francisco impuber su hijo..." El 4 de gener del 1673 es va constituir un establiment d'un dret d'aigua de la sèquia Monar, al seu pas per Santa Eugènia, al costat del molí derruït, que passa per les terres del mas Batlle o Santa Eugènia (conegut avui dia com Can Ninetes). Aquest establiment es va atorgar davant del notari de Girona, Pere Roselló.
Llorens, en el seu testament, va disposar que fos Praxedes qui "designarà en su testamento u otro documento y para el caso que no lo designarà IL•mó a sus hijos por cierto orden y nombró tutor y curator de los mismos a su esposa la nombrada Dona Praxedes y a las otras persanas que expresó Dona Praxedes de Font y Llobregat en los capítulos por razón del matrimonio de su hijo Don José de Font y Llobregat con Dona Margarita Cortada...""
LA FAMÍLIA FONT I LA CAPELLA DE SANT NARCÍS Segons Busquets Dalmau (La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni de Real (1626-1683), pàg. 570 i segs. ), el Capítol de la Seu de Girona va ser un organisme important, ja que el poder dels canonges, no només al Principat sinó a Girona, sempre va ser important. La relació municipi i capítol era molt estreta, ja que en qualsevol manifestació política, religiosa i festiva apareixien barrejades, sobretot en una època eminentment rural.
Els canonges de Girona estaven molt relacionats amb les famílies de la petita noblesa o de propietaris rurals o del grup de l'entorn social similar al de la família Font. Per això, al final del segle XVII els Font van tenir un membre de la seva família com a canonge, el qual la família ajudava econòmicament a través de donacions i llegats diversos (pensió, aliments, vestits "y demés coses la vida humana necesarias..
. ").
Aquestes aportacions de les famílies dels canonges eren molt importants ja que, com diu Busquets Dalmau, les despeses dels canonges eren com les dels grans senyors.
Narcís de Font i Llobregat (canonge)
Quan Praxedes'-va realitzar el testament, el seu fill Narcís ja era canonge de la seu de la catedral de Girona. No obstant això, va demanar ser sepultada a l'església de Sant Fèlix "en lo vas ahont està enterrat la cadàver de dit mon marit que és davant de la Capella del Sant Sepulcre..."
Praxedes va deixar un llegat al seu fill canonge de cinquanta lliures moneda de Barcelona, "fins y a tant siepropietari del canonocates vuy en die coadiutor y no més i així que lo die que dit canonge Narcís mon sea propie-"Registre de la Propietat de Girona nútn. 4. Finca núm. 54.
" AHG, G-3, núm. 751, Isidre Vila noL G. Tt. de Praxedes 10/06/1694.
tari cabé si antes faltarà en el qualsevol de dits casos sie en continent exinta la dita annua pensió ab gravamen emperò que volem dir mon fill acceptar deusar est llegat no pugan ell ni els seus demanar y cobrar aquellas cinccentas lliures Barcelonesas q Joseph Font y Llorens ciutadà honrat de
Gerona son oncle" li llega ab son últim testament rebut en poder de Isidro Vila q. Nott. Publich de Gerona als trenta octubre mil siscents vuytanta y quatre... dia per voler aquellas en tal cas sien de mon hereter baix sent qui és també hereter del dit Joseph Font i Llorens..."
Josep de Font de Llobregat
Va ser hereu de Llorens de Font. L'herència que va rebre va ser el mas Batlle de Santa Eugènia, les seves terres i els drets de reg d'aquestes terres. També va ser hereu del patrimoni de la seva mare i del patrimoni del seu oncle Josep Font Llorens, és a dir, de les terres de Salt amb els seus drets de regar de la sèquia Monar, els masos Ribot i Devesa, les cases de Girona, els censos i censals, etcètera. Les terres de Josep no eren de plena propietat; per exemple, de les terres del mas Batlle posseïa el "domunus útily propietari"'* i estaven capbrevades a favor de l'abat del monestir de Sant Pere de Galligans. A més, també tenia casa al carrer de l'Albareda segons el cadastre de l'any 1716. Però si aquest patrimoni heretat ja era important Eepotser no tantae, el que aporta la seva dona Margarida (Thomas) Cortada i Llorens" sí que va ser realment important, el mas Cortada i les seves terres (també el domini útil), i el patrimoni que encara el va fer més ric va ser el de la seva tia Caterina Llorens".
"Josep Font Llorens, casat amb Catherina Llorens, va adoptar el segon cognom de la seva dona per imposició dels capítols matrimonials. Roig i Jalpí, J. G. cita "como uno de los sujetos de calidad" que el 1652 van possibilitar que la ciutat de Girona tomés a la Corona d'Espanya ("Resumen historial de las grandezas..." 1678). Durant quaranta anys va estar insaculat a les bosses per ser membre del govern de la ciutat de Girona, va ser jurat en cap, això no va ser obstacle per establir un llarg plet amb aquesta ciutat per tal de defensar els seus interessos sobre les Deveses de Salt. (Veure Les terres del Comú de Salt, Elena Masó, Ajuntament de Salt, 1999). Va comprar el mas Devesa i el 1640 el mas Ribot de Salt, amb els seus drets de reg de la sèquia Monar. ". També hi figuren arrendaments del mas Cortada de Santa Eugènia, de l'heretat de Taialà, del mas anomenat la Casa Nova de Salt, de la torre Mirona, de la part del mas Guich de Salt, per arrendament de la meitat del terç de Torroella, del mas Cortada.
Josep de Font i Llobregat va morir el 1724 i va ser enterrat segons demana en el seu testament "dins la capella del Gloriós Màrtir Bisbe y Patró de dita present ciutat Sant Narcís de la Iglesia de la Seu de la mateixa ciutat sobre lo qual vas estan esculpides las armas de casa..." En el capítol de llegats, en deixa un a favor del seu fill, també canonge de la catedral. Narcís Josep de Font i Cortada, el qual tindrà una pensió anual de dues-centes lliures i també "les aliments de menjar, beurer, calsar, vestir y demés coses la vida humana necesàrias..." També hi ha un llegat a favor del seu germà i canonge, Dr. Narcís de Font i Llobregat, que diu ''durant sa vida natural y en lo temps de aquella la plena facultat de poder usary habitar en lo comoditat y habitacions... de tota la casa gran situada en lo lloch de Salt..."" aepotser era el mas Ribot.
Ponsich cita en el Repertori Aífabetich, al foli 196, que Josep Font i Llobregat està enterrat a la capella de Sant Narcís.
El canonge Narcís i el seu germà Josep de Font i Llobregat van intervenir, segons Pere Voltes, en la negociació de la rendició de la ciutat de Girona a l'arxiduc Carles d'Àustria el 1705. Això demostra tant la importància dels canonges com la interrelació de l'Església amb la vida municipal i els afers polítics de l'època.
"AHG, G-3. núm. 752. Ramon Vila not. G. (Tt J. F. Llobreeat 10/12/1724).
Narcís de Font i Cortada
Hereu dels patrimonis Font, Cortada, Font Llorens, Llorens i del de Praxedes de Llobregat. Va signar els capítols matrimonials amb un membre de l'antiga noblesa. Innocència de Belloch Alemany i DescatUar, filla del senyor del castell de Belloch (Cardedeu)'l Els Font, amb un patrimoni important, podien ennoblir el seu llinatge amb una família d'una noblesa més antiga que la seva. Malauradament el matrimoni celebrat el 1722 es va trencar amb la mort d'en Narcís el 1731, el qual no va tenir cap fill.
En el seu testament desconeixem per què es fa dir Narcís de Font i Llobregat, com el seu germà, l'encara canonge Josep de Font i Cortada, al testament Josep de Font i Llobregat. Podem afirmar que aquest segon Font, Narcís de Font Cortada, està enterrat a l'altar de Sant Narcís, per això diu Narcís, fill del precitat (del precitat Josep de Font i Llobregat i de Margarida Cortada). Narcís encarrega mil cinc-centes misses, de les quals en sol•licita una part que siguin dites a la catedral".
Josep de Font i Cortada (primer canonge i després hereu)
A l'Episcolpologi, foli 240, diu "Josephus de Font fou coadjutor de Canonicat a 20 abril 1705 Nott. Roselló, renuncia la coadjutoriayfou hereu de la casa"^°. Com veiem, els avantatges que oferia ser hereu de la casa Font eren tan atractius que Josep va renunciar al canonicat. Suposem que va deixar el canonicat el 1731, ja que va ser quan va morir el seu germà Narcís. Com tot hereu, havia de tenir una descendència, i el 1732 signa els capítols matrimonials amb Joana de Camprodon, amb la qual va tenir dos fills, Josep i Narcisa. Joana va morir el 1734 i va ser enterrada a la capella de Sant Narcís, tal com explica Ponsich al seu Repertori Alfabetich, i com ella ho havia demanat en el seu testament^'. El més curiós del seu testament és que no encarrega que se '" AMS, FMC, Lligall 3. Capítols Matrimonials. (N. F. Cortada -1. Belloch).
" AHG, G-3, núm. 752, R. Vila, not. G. (Tt. De NF Cortada, 15/11/1731).
'' Filla d'Antoni de Camprodon i St. Dionís (de Perpinyà), i de Geronima de Caremany. AHG, G-8, núm. 645. F. Dedeu not. G. Testament. celebrin misses per la seva ànima a la seu, sinó a l'església del monestir de la Mercè de Girona.
Josep "vivia habitaba (la casa) situada en lo carrer anomenat de la Albareda" de la ciutat de Girona. A l'inventari de béns immobles fet a la seva mort (1759) apareixen diversos immobles a Girona i les finques rústiques a Salt: mas Llorens, mas Ribot, mas Guich, mas Torre Mirona, mas Torre de Sant Dionís "y facultat de tenir hostal, flecas y gabellas en dita Parròquia", mas Devesa; a Santa Eugènia: mas Cortada "y Batlliu de sach de las rendas reb lo Senor Abad de Sto Pera de Gallígans, en la dita Parròquia de Salt, Vilabrareix, y altres parts", "/o mas anomenat antiguament Batlley vuy Sta Eugènia"; el Mas Carrio de Fornells; el Mas nomenat Oliva y Boscos situat a Thayalà (Sant Gregori); la mitat del terco anomenat Delme dels cavallers que por indivís poccheix ab lo Senor Dn Pio de Andreu en lo terme y Parròquia de Torroella de Montgrí ab diferens censos y Directes Dominis", "la meytat del Delme del terme y Parròquia de la Serra en lo empordà que per indivís poseheix ab lo litre Capítol de la Seu de Gerona". Apareix com a segona residència el mas Ribot de Salt, el qual es descriu: "lo quartoprop del terrat", "lo quarto de la vidriera", el del criat, "altre quarto amb finestres", una sala, un passadís que arribava "als balustres", i una capella}'
Josep de Font i de Camprodon
Hereu de Josep de Font i Cortada. Habitava a la casa del carrer de l'Albareda de Girona i tenia unes habitacions amb un criat al mas Devesa de Salt. Es va casar amb Franciscà Prats de Sanjulian, hereva universal del seu pare, de Sant Fehu de Pallerols, on tenia diverses finques". No van tenir fills, i a la mort de Josep el va succeir segons disposició testamentària la seva germana, Narcisa de Font de Camprodon (casada amb Llàtzer Antoni de Camps i de Roselló), que va morir el 1806.
Tenim una notícia de Joaquim Pla Cargol que ens dóna una informació d'aquest Font i de la capella Font o de Sant Narcís de la catedral: "Erudita de la segunda mitad del siglo XVIII. El canónico Dr. Dorca, en su obra Colección de noticias para la historia de los Santos Màrtíres de Gerona, cita el testimonio de este Caballero gerundense "no menos fidedigna que inteligente" para afírmar que al practicar las obras de cimentación de la nueva capilUa de S. Narciso, "en lo hondo de la excavación se hallaron algunos vestigios y trozos de boveda de hormigón, que daba muestras de ser romana" y que supone el Dr. Dorca pudieron ser restes de una cripta, en el cementerio situado en la parte exterior de la antigua puerta de las Galias (hoy Sobrepuertas) y que pudiera haber oUciado a manera de pequeüa catacumba. Tal vez en ella sufrieron martírio San Narciso y su diàcono San Félix".^*
CONCLUSIONS:
Aquestes línies sobre la capella de Sant Narcís ens han permès repassar la genealogia i biografia de la família Font de Girona. És un cas típic de família de botiguers o mercaders que van fer fortuna i van arribar a la noblesa. A pesar dels seus èxits materials, la mort hi era present constantment i van voler deixar constància de la seva existència. L'hereu era qui posseïa tots els béns, però a la vegada havia d'ajudar els impedits, dotar les germanes i mantenir els canonges. Tenir un fill canonge en una família que ha arribat a la noblesa era una de les carreres o sortides per als fills que no eren hereus. Però també era important per a una família d'aquest tipus tenir una capella a la catedral, que era l'edifici religiós més prestigiós del bisbat de Girona.
No podem pensar que el fet de tenir una capella a la catedral de Girona era una situació normal. Eren poques les famílies de diners que aconseguien el títol de noble, normalment atorgat pel govern municipal.
El citat autor Bosch assenyala que al principi del segle XVIII, durant els primers trenta o quaranta anys, va ser una època de renovació de la catedral: les obres de l'escalinata, la construcció de noves sales capitulars i els nous retaules i pintures de les capelles. Un exemple de renovació són la capella dels Font o de Sant Narcís, la nova capella del retaule dels Dolors pagada per Cristòfol Pagès i el seu hereu, el canonge Genis Pagès, o la capella de Sant lu i Sant Honorat d'Ignasi Bofill; aquest era fill d'un cavaller de Girona i nét d'un mercader. El pare d'Ignasi li va llegar la legítima "li puga spectar sobre una universal heretat, y béns del que per ell tinch gastat y pagat per la despesa de tres anys que estigut per estudiar a Barcelona a la facultat de lleys... vulla enalque temps pasarse casa en dit cas mon hereu... entregat alguns mobles y part de roba blanca"'l Aquests canonges amb capella, amb dret per enterrar els seus familiars, com hem expressat, vivien com senyors. Així, el canonge Josep Canon Agramunt indica "facultat que tinch e disposar... de tota aquella casa y hors, ab tots sos dependents y pertinens... en virtut del llegat... Fco Camps canonge de la catedral..."-".
Podem afirmar que aquests canonges provenien de famílies de mercaders enriquits, els quals tenien unes preferències diferents a les de la noblesa d'origen reial o feudal; així Maria de Cruïlles i Sarriera va nomenar marmessors Ramon de Cruïlles, canonge de la Seu d'Urgell, i Bernat de Cartella i Desbach, canonge de la Seu de Barcelona.
Els canonges tenien unes fons econòmiques que normalment els van permetre viure com nobles o senyors, fins i tot en alguns casos financen nous retaules i noves pintures en algunes de les capelles de la catedral. Desconeixem quina autonomia va tenir el canonge Narcís Font i Llobregat davant el Capítol de la catedral; per exemple, per triar el tema i els escultors, dauradors o pintors. A més a més, va ser el seu germà qui va fer contínuament donatius, que suposem que una part d'aquests diners van ser destinats a l'elaboració de les escultures i pintures de la capella de Sant Narcís. Sabem que l'escultor Pau Costa va treballar en d'altres capelles i en la façana de la catedral; per tant, suposem que la tria de l'escultor va ser fruit d'aquest fet. La raó per la qual es va escollir el taller d'en Viladomat, pot ser pel fet que havien col•laborat en alguna ocasió o pel renom que ja tenia Viladomat com a pintor.
Al principi del segle XVII Llorenç Font, maior, va participar en una companyia dedicada al comerç de draps. Ell apareixia a la bossa de la mà mitjana de l'Ajuntament de Girona com a botiguer de draps. El seu fill Josep Font Llorenç hi figurava com a mercader i ciutadà; l'altre fill, Llorenç, hi apareixia com a mercader; i Josep Font i Llobregat, el 1702, com a noble. 25AHG, G-3. niim. 752, Ttos. 1715-1733R. Vila, not. G, pàg. 62). 26AHG, G-3, núm. 752, Ttos. 1715-1733 R. Vila, noL G, pàg. 264).
Durant aquest segle l'ascens social era evident i la família va comprar una sèrie de masies al voltant de Girona, concretament a Salt i Santa Eugènia, així com els drets d'aigua d'aquestes terres. També van utilitzar una política matrimonial amb l'objecte de formar un gran patrimoni rural (Josep Font i Llobregat podria tenir a Salt 150 hectàrees de regadiu i unes 70 a Santa Eugènia).
En consultar el testament i els capítols matrimonials de la família hem pogut veure quin era l'entorn social en el qual vivien: mercaders de Barcelona, doctors en dret, canonges i petita noblesa local. Aquests grups socials que envoltaven la famflia Font no tenien una devoció especial per la catedral; per exemple, normalment no encarregaven misses perquè fossin dites a la catedral. El 1710 la família Font tenia una capella a la catedral i a partir d'aquest moment la vinculació amb la catedral va ser permanent, fins que es va extingir el lUnatge el 1806.
És un cas típic d'una fanulia de principi del segle disset, és a dir, eren uns senyors del drap i que al final del mateix segle s'havien convertit en una família de senyors de la terra. Es dóna la coincidència que Llorens Font maior tenia com a soci Rafael Camps i que, a partir de mitjan del segle XVIII, els descendents dels dos es van casar, i el 1794 van fusionar els seus patrimonis ja com a senyors de la terra.
Agraïm a Francesc Miralpeix la referència a l'article de Joan Bosch i Ballbona, durant el II Congrés d'Història de Girona EeLa Catedralas i al personal del MNAC per la seva col•laboració a ensenyar-nos les pintures i dibuixos d'en Viladomat. També donem les gràcies al personal de la catedral de Girona, en especial al canonge Dr. G. Roure.
Compartim l'opinió d'en Bosch en l'atribució de les pintures d'aquestes capelles a Viladomat, per la relació estilística amb les pintures de la capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró i el fons Viladomat del MNAC.
Amb aquestes línies solament volíem donar a conèixer algunes dades biogràfiques i genealògiques de la família Font, els quals van sufragar les obres de restauració de la capella, el seu retaule i suposem que també les pintures de Viladomat. Aprofitem l'ocasió per reproduir i divulgar les pintures de Viladomat de la catedral de Girona.
ANNEX -2
De Caterina Llorens Llach fins a Margarida Cortada
El 23 de juliol del 1635 es van signar els capítols matrimonials entre Josep Font Orno (després Josep Font Llorens) amb Catherina Llorens "viuda reUcta de Joan llorens y Rocha filla legítima y natural de Gaspar Llorens qf. Propietari del mas llorens de la paròchia de Salf (Arxiu Històric de Girona, Girona 5. Volum núm. 905, Cap. Mat. ).
Per part del nuvi van intervenir el seu pare "llorens Font major de dies y altre llorens Font menor de dies donzell..."; el pare i germà de Josep van aportar "tres milia lliures moneda barcelonesa y totes les robes y vestidures armas i arnesos de sa persona". Com hem vist, Josep Font Llorens era germà de Llorens Font minar i fill de Llorens Font maior. Llorens minar es va casar amb Maria Prats (no coneixem si tenia algun tipus de relació amb el canonge Agustí Prats). Un dels descendents o el mateix Llorens minor es va casar amb Praxedes Llobregat. El seu fill i hereu, Josep de Font i Llobregat, es va casar amb l'hereva de Catherina Llorens Llach, Margarida Cortada (que a la vegada era l'hereva del patrimoni Cortada, el mas que du aquest nom i les seves terres). Com diu el testament, era filla d'Eugènia Cortada i de Salvi Thomas; aquest era un pagès i la casa important era la de la mare, la filla es deia Cortada. Podem veure que, el mateix Salvi, se'l coneixia com a Salvi Thomas Cortada.
Per part de la núvia van intervenir "Anna Maria llorens mare y de Anthoni llach de fortianell y de Fransesch Bofill de Bellcayre", la dot de Catherina "lo dit mas llorens de Salt y lo mas Guich de dita paròhia, lo mas Marrechs de Vilabrareix lo mas oliva de Thayalà lo mas oliva de Bellcayre, lo terco y bathlia de Riudellots de la Selva que procedeix a carta de gratia lo terço de serray la mitad del terço o delma de Torroella de Montjui que fou del St. Jordi ab llurs terres, honors y possesions drets y pertinenties de aqueUs y totes les demés coses que té y podeheix en dita paròchia de Salt y en la pt. Ciutat de Girona y en altres qualsevol parts y qualsevol censak y violaris que tinga, cuya y reba".
També es va pactar que "ell dit Sr. Joseph Font de assi al devant en tots actes i scriptures així públiques com privades se haga de cognominar de cognoms de llo
"
Font maior, mercader, i Llorens Font minor
Llorens Font mercader de Girona i de la Sra. Maria..." Maria era
sis mil lliures dit Sr. Llorens las donay pmet donar a dit son fill... tres mil lliu- res li assigna sobre lo capital que te... en la Companya firmada entre ell Pere y Rafel Camps y altres en poder del Miquel mascord not publich de Gerona..." Maria va aportar al matrimoni "dos mil lliures moneda barna dos caxasy totas las robas y joyas.." El contracte | 1 | perfect | {"ca": 0.925331840189717, "es": 0.05955008069562926, "it": 0.0006587398307038635, "ru": 0.0002634959322815454, "en": 0.008892987714502157, "fr": 0.001317479661407727, "pt": 0.0014492276275484997, "nl": 0.0005928658476334771, "no": 0.0003623069068871249, "cs": 6.587398307038635e-05, "uk": 9.881097460557953e-05, "eo": 6.587398307038635e-05, "hu": 0.00032936991535193177, "de": 0.0003623069068871249, "tr": 0.00016468495767596588, "pl": 0.0003623069068871249, "la": 0.0001317479661407727} | |
mc4_ca_20230418_4_535194 | Burjassot presenta a les AMPAS del municipi el seu Programa d’Orientació Familiar i el Servei de promoció de la Cultura de Paz - Nou Horta
Dijous, 28 Març 2019 14:18 Escrit per Redacció Publicat en Burjassot-VAL Vist 68 vegades
Modificat el Dijous, 28 Març 2019 14:21
Safadi posa la primera pedra d'una promoció d'habitatges en El Vedat i es converteix en patrocinador de la Unió de Bàsquet Femení de Torrent
Més en esta categoria: « L'Alcalde de Burjassot pren possessió com a patró de la Fundació Parc Científic-UV Kanguros_lv convida a donar llibres per a oferir-los en la seua IV Fira del Llibre de segona mà a Burjassot » | 0.789766 | curate | {"ca": 1.0} | http://nouhorta.eu/index.php/val/horta-nord-val/burjassot/item/40732-burjassot-presenta-a-les-ampas-del-municipi-el-seu-programa-d-orientacio-familiar-i-el-servei-de-promocio-de-la-cultura-de-paz |
mc4_ca_20230418_0_329975 | Noticies de Gats - Regió7
La inquietant imatge d'un gat que es mira en dos miralls a la vegada
Antoni Erro Mas 2019-01-26 M'agrada el cinema i, si no hi vaig més sovint, és bàsicament per una qüestió de temps (tot i que, sigui dit de passada, el preu de les entrades tampoc hi ajuda gaire...). Això em porta al cap un pensament fugaç, sense ànim d'obrir debat, sobre
OLVAN 2019-01-10 L'ajuntament estabilitza la població de gats operant els mascles i aturant de retruc el període de zel de les femelles
acn 2018-12-10 L'expresident Carles Puigdemont va assegurar ahir que si fos investit pel Parlament «tornaria» al Palau de la Generalitat. En una entrevista al programa Quatre gats de TV3 d'ahir avançada per El Periódico
Monistrol reviu un episodi de gats de carrer morts
2018-08-31 L'any passat van morir una trentena d'animals; enguany, 4 com a mínim | 0.799047 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.regio7.cat/tags/gats.html |
mc4_ca_20230418_13_553607 | La Biblioteca Enric Miralles es consolida com un equipament de lectura i estudi amb més de 12.000 préstecs el 2017 - Ajuntament de Palafolls
14/08/2018 | 09:33 h
La Biblioteca Enric Miralles es consolida com un equipament de lectura i estudi amb més de 12.000 préstecs el 2017
El llibre amb diferència, seguit del DVD, el CD musical i el còmic són els serveis més sol·licitats
Any rere any al Biblioteca Enric Miralles es consolida com un equipament cultural i educatiu a la nostra població. Aquest 2017 la biblioteca ha finalitzat l'any amb un fons documental de 30.464 suports culturals i educatius entre els quals sobresurten els llibres que representen 24.656 dels elements documentals. L'enregistrament de vídeo i sonor van agafant protagonisme però lluny de superar els 3.000 suports.
Aquest fons documental que ja acumula la biblioteca va en consonància amb el servei prestat al ciutadà que aquest 2017 s'ha decantat per sol·licitar en préstec prop de 8.000 llibres comptabilitzant les renovacions i els eBooks. Seguit de lluny, el segon suport més sol·licitat és l'enregistraments de vídeo amb 2.751 préstecs totals.
Pel que fa a com el ciutadà consumeix el fons de la biblioteca, les visites presencials lluny de veure's relegades es consoliden. Sí que pren cada cop més importància el servei de renovacions en línia, mentre els servei WI-FI i l'ús de servei d'Internet són serveis que no superen el 20% del total de la mitjana de visites que acull l'equipament. | 0.829913 | curate | {"ca": 0.9863107460643394, "en": 0.013689253935660506} | http://palafolls.net/pl70/actualitat/id721/la-biblioteca-enric-miralles-es-consolida-com-un-equipament-de-lectura-i-estudi-amb-mes-de-12000-prestecs-el-2017.htm |
mc4_ca_20230418_5_293724 | L'Associació d'Editors en Llengua Catalana condemna la violència policial de l’1-O a la Fira de Frankfurt L'illa dels llibres -
Inici Notícies Actualitat L’Associació d’Editors en Llengua Catalana condemna la violència policial de l’1-O a...
L’AELLC ha llegit un manifest , en el decurs del brindis ofert a tots els participants i a la premsa present a la Fira on condemna la violència i reivindicar el valor de la paraula.
La Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, la més important del sector editorial a nivell mundial se celebrarà entre els dies 11 i 15 d’octubre. Com és habitual, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana participa de l’estand institucional compartit amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Ramon Llull.
La diversitat cultural, lingüística i nacional és inherent a la condició humana. La diversitat comporta diferències i aquesta és justament la riquesa d’una societat plural. Però, quan les diferències deriven en conflicte s’han de resoldre de manera pacífica, per mitjà del diàleg, que és l’instrument més poderós per a l’entesa i la concòrdia.
Des del segle VIII, el poble català ha forjat una identitat pròpia, basada en una llengua, una cultura, unes institucions i unes lleis. El 1714, com a conseqüència de la Guerra de Successió, Catalunya va perdre l’autonomia política i jurídica. Des de llavors, l’encaix de Catalunya en el projecte espanyol ha estat motiu de debat constant. La dictadura de Franco, una transició democràtica massa complexa, l’aprovació de l’Estatut de 2006 severament mutilat pel Tribunal Constitucional i els bloqueigs econòmics i polítics de les últimes dècades han agreujat aquesta situació.
L’absència de resposta del govern de l’Estat espanyol als anhels legítims de Catalunya d’expressar-se en un referèndum pactat va donar lloc als fets del passat 1 d’octubre. El poble català va defensar el seu dret a vot de forma pacífica i democràtica i la resposta de la policia espanyola va ser altament repressiva i violenta, amb el resultat de més de 800 persones ferides.
L’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que representa 96 editorials, vol manifestar el rebuig més enèrgic a qualsevol forma de violència i vol expressar, així mateix, la seva confiança en la fortalesa de la paraula com a única eina per a resoldre els conflictes. Si ens dediquem a l’ofici d’editar és, en bona mesura, perquè compartim aquesta convicció en la capacitat d’actuar des de la no-violència, amb arguments i idees, mai amb cops ni armes. I esperem que els companys del món editorial, arreu del món, ens facin costat en aquesta reivindicació tan nostra i tan universal alhora. Perquè com va escriure el poeta Carles Riba, “no hi ha inútil cap esperit si creix lliure en la seva virtut
Article anteriorOpinió: ‘La història del món, és la història de la llibertat’ per Maria Carme Roca
Article següent10 novel·les finalistes al Premi Planeta 2017 | 0.882732 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.illadelsllibres.com/lassociacio-deditors-llengua-catalana-condemna-violencia-policial-l1-fira-frankfurt/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_813194 | http://www.youtube.com/watch?v=UK3hC1xxHQMhttp://www.youtube.com/watch?v=UE6Nz58WoL4 Gràcies per endavant! Sabeu si realment funciona com diuen? Tret de la viquipèdia: L'objectiu de Triodos Bank és contribuir a un canvi positiu i sostenible de la societat des del sistema financer, millorant la qualitat de vida de les persones i respectant el medi ambient i la cultura. Per a això, inverteix únicament en empreses i iniciatives que, a més de ser econòmicament rendibles, aporten unvalor afegit de caràcter mediambiental, social i cultural. Les inversions de Triodos Bank van dirigides a sectors com el de les energies renovables, la tecnologia ambiental, l'agricultura ecològica, la bioconstrucció, el turisme sostenible, el suport a grups en risc d'exclusió o l'art.El banc també finança organitzacions que treballen en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament, en què destaquen les seves iniciatives en el foment delcomerç just i els microcrèdits com a eines eficaces en la lluita contra la pobresa. En aquest camp, Triodos Bank participa en 60 institucions financeres a 30 països del món. Tot això és possible gràcies als seus clients i inversors, tant particulars com institucions, que desitgen contribuir a un canvi positiu de la societat en un context de desenvolupament sostenible, més humà i respectuós amb el Planeta i les persones.Triodos Bank no només té en compte els aspectes econòmico-financers en la seva pràctica bancària, sinó també la repercussió social i mediambiental de la seva activitat. Aquesta triple aproximació queda reflectida en el seu propi nom: Triodos, derivat de l'expressió grega tri hodos, que significa ‘triple via’.El Grup Triodos té en l'actualitat (2009) un balanç total de més de 4.900 milions d'euros i compta amb més de 250.000 clients.
Jo hi tinc els meus estalvis i properament hi duré el meu compte corrent, i piraré de LaCaixa (o haurem de dir ja CaixaBank) ràpid ràpid. Realment n'estic molt content. Una banca plenament transparent on saps en què s'inverteixen els teus diners, on va a parar, quins són els criteris de concessió de crèdits, etc etc. Una banca on sabràs que els teus diners només s'inverteixen en projectes respectuosos amb el medi ambient, projectes o empreses de treball social o en projectes culturals. A nivell d'operativa de banc, és com qualsevol altre que hi ha al panorama. Comptes corrents, dipòsits, targeta...Això sí, donen poca rendibilitat comparat amb altres bancs, però les persones que hi inverteixen, com bé explica en alguns vídeos l'home aquest, no hi va per aconseguir un % alt d'interessos (per això, vés al Santander o qualsevol altre) sinó que hi van perquè t'interessa que els teus calés estiguin invertits conforme el teu pensament. No t'oferiran 2 bateries de cuina, però tindràs la convicció que els teus estalvis ajuden (en la seva mesura) a canviar una mica el teu entorn. Ara per ara, és l'única banca ètica, que operi com qualsevol altre banc, que tenim aquí a casa. Hi ha altres projectes com Fiare, Coop57, que tenen el plus que són cooperatives, és a dir, tu al fer-te del banc tens poder de decisió i tot es mou més democràticament, però no ofereixen serveis habituals, ara per ara, com comptes corrents i així. La pega del català serà el que més et remarquin els usuaris. Tenen raó sí, hi ha gent que renuncia a Triodos per aquest tema de l'idioma. Jo fa un temps que estic a Triodos i els he enviat ja dos mails per recordar que estem a Catalunya i aquí es parla català. Sempre m'han contestat que estan treballant i millorant aquest aspecte etc etc. Vaja que se't treuen una mica de sobre. Vaja, és qüestió de triar: banc especulatiu en català o banca ètica en castellà (i algo de català que sí que tenen). Recomanable!
Maria Del Carme escrigué: és qüestió de triar: banc especulatiu en català o banca ètica en castellà (i algo de català que sí que tenen).I tu ja has triat. Vet aquí l'ordre de prioritats de determinada gent.
Ui sí, aquesta nit no podré dormir Ja tens confirmat que el teu banc absolutament català no inverteixi en res que no sigui català, oi? Perquè sinó potser això que dius no té cap sentit..
El menys que li hem de demanar a un banc per ficar-hi els diners és que tingui els seus productes en català (web, etc.) i que tributin a Catalunya; sinó, millor deixar els diners a casa.
Home, si no ens hi fem respectar i considerar nosaltres.... | 0.852227 | curate | {"ca": 0.9903114186851211, "fr": 0.006920415224913495, "en": 0.002768166089965398} | |
mc4_ca_20230418_8_512637 | Fitxa 6834/2
cançons d'aniversari
Algunes de les cançons que s'acostumen a cantar en català quan una persona fa anys i ha de bufar les espelmes del pastís d'aniversari són:
Que siguis molt feliç, que siguis molt feliç, et desitgem (tots) [nom de la persona], que siguis molt feliç!
Moltes felicitats, moltes felicitats, et desitgem (tots) [nom de la persona], moltes felicitats!
Que t'ho passis molt bé, que t'ho passis molt bé en el dia d'avui, i que en facis molts més!
En el dia d'avui, moltes felicitats, de tot cor et desitgem que siguis molt feliç!
El temps passa volant, els petits es fan grans, sembla ahir que vas néixer i ara ja tens X anys.
Entre les nenes i nens també s'ha popularitzat la cançó que fan servir al programa de televisió Club Super3 per felicitar algú pel seu aniversari: Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys [...]. | 0.762451 | curate | {"ca": 1.0} | ERROR: type should be string, got "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=temps&numPagina=11&database=FITXES_PUB&idFont=11548&idHit=11548&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=106&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=can%E7ons+d%27aniversari&tematica=&tipusCerca=cerca.fitxes" |
mc4_ca_20230418_3_379657 | Parc de Sant Jordi - Ajuntament de Terrassa
El parc de Sant Jordi es troba al l'oest de Terrassa, al barri de Ca n'Aurell, entre els carrers del Pare Llaurador, Dr. Ullés i places de Zamenoff , de Sant Oleguer i de Freixa Argemí.
En el segle XIX la familia Freixa era la propietaria d'aquests terrenys on instal·laren una fàbrica de teixits. L'any 1907 l'industrial Josep Freixa i Argemí va decidir convertir la fàbrica en residència familiar, per la qual cosa va encarregar a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada el projecte de remodelació de l'edifici. L'arquitecte va concebre un edifici modernista d'inspiració gaudiniana amb una torre-mirador al cantó est, on el que més destaca son els perfils arrodonits i l'ús de l'arc parabòlic. Aquesta transformació va convertir la masia Freixa en una de les joies del modernisme català que l'arquitecte va envoltar d'uns jardins d'inspiració anglesa.
L'any 1958 l'Ajuntament adquirí la masia i part dels jardins. Per la Festa Major de l'any 1959 es va inaugurar l'espai com a parc de Sant Jordi i en la masia es va instal·lar la nova seu de l'Escola Municipal de Música. Els seus jardins es van convertir en el primer parc públic de la ciutat.
El gran jardí, ara parc, es va conservar amb les seves característiques, tant d'estructura, com de vegetació i viabilitat, a l'estil de principis de segle. El recinte es va completar amb un petit estany i una zona de jocs infantils. També s'hi va instal·lar un solàrium envidriat per la gent gran, un gimnàs i un petit bar.
El parc deu el seu nom a un dels seus elements decoratius: l'estàtua d'una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que fou portada a Terrassa des d' Itàlia a començaments de segle i que presideix l'era posterior de la masia.
Al parc trobarem altres elements decoratius emplaçats entre la frondosa vegetació existent.
A mitjans dels anys 60 es va construir un amfiteatre a cel obert en el fondal del torrent del Batlle.
Durant els anys 80 es va ampliar el parc, tot recuperant l'espai dels darreres que formaven part, antigament, del torrent del Batlle on s'encetà una zona de lleure amb picnic, nous jocs infantils, etc.
L'any 2002 es va enderrocar una antiga nau industrial al carrer del Pare Llaurador convertint part de l'espai lliurat en la plaça de Adelina Gregoriano i obrint una nova entrada al parc per la banda nord.
Dins el parc podrem gaudir del parc de les roses, reformat el 2010, que va recuperar la important tradició jardinera que acullia aquest espai. Hom hi podrà observar a partir de la primavera les cèl·lebres varietats de roses: Charles de Milles, La France, Dot i Alba Màxima, entre les més destacades. En la mateixa zona hi trobarem una glorieta, element original de la remodelació efectuada per Lluís Muncunill.
Actualment la Masia Freixa acull la Regidoria de Projecció de la Ciutat i Turisme i, també, la Sindicatura de Greuges.
El parc, amb una superfície de 22.000 m2, és un espai per passejar, jugar, asseure's a llegir… compta amb diferents espais de jocs pensats per diferents edats, i està dotat d'accessos adaptats per facilitar el seu gaudi a tothom.
Per a més informació, podeu consultar la fitxa del parc.
Fitxa del Parc de Sant Jordi | 0.860374 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.terrassa.cat/parc-de-sant-jordi |
wikipedia_ca_20230401_0_670999 | Coronación
Coronación és una pel·lícula xilena de 2000, del gènere drama, dirigida pel cineasta Silvio Caiozzi. Protagonitzada per María Cánepa, Julio Jung, Adela Secall i Paulo Meza.
Basada en la novel·la homònima de José Donoso, en el seu moment es va transformar en la pel·lícula llatinoamericana amb major quantitat de premis rebuts de la història del cinema (36 premis). La primera versió d'aquesta pel·lícula es va filmar en Mèxic en 1976, amb els papers principals a càrrec d'Ernesto Alonso, Carmen Montejo i Leticia Perdigón.
Sinopsi.
El film narra la història d'Andrés (Julio Jung), que porta una existència aburgesada i avorrida en una gran casona al costat de la seva àvia Elisa de Ábalos (María Cánepa), una anciana dement que perd gradualment la noció de la realitat. Aquesta monotonia del protagonista es veu afectada quan arriba a la casona, Estela (Adela Secall), una jove pobletana i innocent que es transforma immediatament en l'objecte d'atracció d'Andrés, qui comença una lluita interna provocada pels seus nous sentiments. La noia, per part seva, s'enamora de Mario (Paulo Meza), un humil soldador del barri, qui és germà d'un delinqüent d'estar per casa. Aquest últim personatge és el que desencadenarà el conflicte final de la pel·lícula.
Repartiment.
- Julio Jung – Andrés Ábalos
- María Cánepa – Doña Elisa Grey de Ábalos
- Adela Secall – Estela
- Gabriela Medina – Lourdes
- Myriam Palacios – Rosario
- Jaime Vadell – Carlos Gross
- Paulo Meza – Mario
- Luis Dubó – René
- Gloria Münchmeyer – Adriana de Gross
- Delfina Guzmán – María
- Marcial Edwards – Jaime
- María Izquierdo – Dora
- Jaime Celedón – Aldo
- Rosita Nicolet – Tenchita
- Mauricio Pesutic – Don Ramón
Estrena.
La pel·lícula va ser estrenada enmig d'una gran expectació el 24 d'abril de 2000, al Teatro Municipal de Santiago (un lloc habitualment destinat a espectacles musicals, òperes, i ballet). Van assistir a l'estrena importants personalitats, com el llavors president Ricardo Lagos Escobar i l'alcalde de la capital Jaime Ravinet. Malgrat no ser una cinta orientada a la taquilla, es va mantenir en cartellera per més de sis mesos, superant la barrera de 100.000 espectadors, una cosa poc comuna per a una cinta local a Xile.
Crítiques.
La crítica i el públic van aplaudir unànimement la cinta, la qual es va convertir en la gran guanyadora de tots els premis nacionals de la indústria cinematogràfica.
- "MAGISTRAL! Si la paraula perfecte no fos tan inapropiada per a l'art, aquest és el qualificatiu que caldria donar-li a aquest luxe de pel·lícula que ens brinda Silvio Caiozzi" (Ana Josefa Silva, La Segunda)
- "CORONACIÓN mereix figurar amb honors entre les obres mestres del cinema xilè" (Mariano Silva, Televisió Nacional de Xile)
- "Quan la cinta de Caiozzi arriba a la seva fi, la satisfacció definitivament es dóna volta pel pit abans d'arribar als palmells de les mans" (Francisco Aravena, El Mercurio)
- "La pel·lícula va aconseguir unir amb èxit a dos creadors únics, el talent de Caiozzi i el món particular de Donoso" (Antonio Skármeta)
- "La pel·lícula més reeixida del cinema xilè. Plena de detalls impagables. La mitja hora final és insuperable" (Volodia Teitelboim)
Premis.
Per aquesta cinta, Silvio Caiozzi va guanyar el premi al Millor Director en el Festival Internacional de Cinema de Mont-real 2000, el qual li va ser lliurat de mans del cineasta serbi Emir Kusturica. També fou candidata xilena a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar del 2000.
La cinta va guanyar a més, entre molts altres, els següents premis:
- Millor Pel·lícula, Millor Actuació (Julio Jung) i Millor Guió, Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva, Espanya.
- Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Música (Luis Advis), Festival de Cinema Llatinoamericà de Trieste, Itàlia. | 1 | perfect | {"es": 0.05719606278265496, "ca": 0.8669859005054535, "mt": 0.002128225591912743, "en": 0.06092045756850226, "de": 0.010109071561585529, "st": 0.0026602819898909284} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=671000 |
oscar-2301_ca_20230418_1_147220 | Editat per Emboscall (2012) dins de la col·lecció Prima Materia (versió online i format digital EPUB), amb pròleg de Miquel-Lluís Muntané i pintures de Lola Sandoval. El temps que t’ha estat concedit és tan breu que, tan aviat com hagis perdut un segon, hauràs perdut tota la teva vida, doncs aquesta no és més que això: és sempre tan llarga com el temps que perds (Kafka).
És gràcies a una relació/ passional que el nadó sent l’amor/ intens de la mare, però aquesta és/ la raó per la qual quan sigui gran/ sentirà una nostàlgia estranya/ -torbadora per irrecognoscible-/ d’aquell excés de manyagues i plers/ experimentats en primers contactes./ El desassossec l’envairà davant/ la idea que en reviure lligams/ similars podria tornar a sentir/ el dolor que la passió imposà/ en l’instant de la separació./ Aquell sentiment difús de mancança,/ enquistat en l’essència del viure,/ es farà punyent amb el pas del temps/ i a partir d’un dia indeterminat,/ i gairebé de forma imperceptible,/ esdevindrà, d’amor, un etern captaire. | 0.829807 | curate | {"ca": 1.0} | https://manelqueralt.net/project/excretoria-2/ |
macocu_ca_20230731_6_271285 | Boutique Hotel Atrium München
Pots reservar la teva habitació a Boutique Hotel Atrium München des de 76 €. | 0.507414 | curate | {"fr": 0.2761904761904762, "ca": 0.7238095238095238} | |
macocu_ca_20230731_1_396660 | convocatòria borsa treball
7/6/2022
Preferentment per via electrònica mitjançant la seu electrònica de l’Ajuntament de Collbató, utilitzant la instància genèrica i adjuntant els documents acreditatius en format PDF.
Degut a la urgència del procés, el termini per presentar sol·licituds serà fins el 13 de juny, dia inclòs. | 0.670891 | curate | {"ca": 0.9749216300940439, "ja": 0.025078369905956112} | |
mc4_ca_20230418_14_327409 | Opam | IV Jornada de la Salut dels Músics i de les Arts Escèniques a Barcelona
Home IV Jornada de la Salut dels Músics i de les Arts Escèniques a Barcelona
Durant el transcurs de la sessió es realitzaran una sèrie de tallers especialitzats dedicats a conscienciar i divulgar aspectes de la cultura preventiva des del punt de vista de l’Ergonomia, la Higiene i la Seguretat. Els professionals encarregats d’impartir els diferents tallers són Montserrat Bonet, Andrea Motis, Sílvia Fàbregas, David Montero, Enric Guaus i Lluís Sarró.
Aquesta jornada està adreçada a un ampli espectre de professionals de la música i arts escèniques, com a músics, actors, delegats de prevenció, empresaris del sector de l’oci i la música, així com professors, locutors i periodistes que utilitzen la veu com a mitjà d’expressió i / o com a eina de treball.
Organitzada de manera conjunta per Mútua Intercomarcal, Prevint, Fundació Universitària del Bages – UManresa, Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), Taller de Músics i l’Institut de l’Art, i amb la col·laboració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, compta amb el patrocini de GAES.
2016.11.25 a les 09:00 h. | 0.853316 | curate | {"ca": 0.9790969899665551, "fr": 0.020903010033444816} | http://www.opam.cat/?p=481 |
mc4_ca_20230418_2_399159 | Resum del 18è Celler Aecop Catalunya « aecop catalunya, coaching ejecutivo
Vosté està aquí: Home » aecop » Resum del 18è Celler Aecop Catalunya
vam gaudir d’un ambient distès, sense formalismes, i al seu torn combinat amb un aprenentatge compartit on es va posar el focus a:
1.- La importància de les habilitats i competències que ha de tenir un emprenedor.
2.- Aquests traços que comparteixen els emprenedors / as de succés: passió, constància, estratègia, coneixements d’empresa i vendes.
3.- El paper del Coach Executiu a l’hora d’assumir processos de Coaching amb Emprendedors, un paper que combina el donar eines al coachee per empoderar-lo al mateix temps que confrontar-lo.
I aprofitem per dir-te que et reserva el 29 de novembre ! ! !
Anem a celebrar el 1er Congrés de Coaching Executiu Aecop Catalunya – La contribució del Coaching Executiu al Canvi Organitzacional –
Serà a l’Hotel Front Marítim, a partir del mig dia, i comptem amb ponents ja confirmats com César Fernández, Alex Galofré, Joaquim Rubio (DRH Cofidis), Antonia Arévalo (DRH Lab. Ordesa) entre d’altres …
Tindrem amb nosaltres a… Et donarem més detalls en propers comunicats: horaris, ponents, estructura d’aquesta jornada mediàtica, inversió, etc. | 0.713488 | curate | {"ca": 0.9983484723369116, "fr": 0.0016515276630883566} | http://www.aecop-catalunya.com/resum-del-18e-celler-aecop-catalunya/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_380286 | La mostra "Els paisatges a taula" explica com la globalització ha transformat la nostra manera de produir i com ha afectat en la varietat de productes comestibles que hi ha a les taules. Vegeu l'explicació detallada. | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | https://apartmentsandvillascostabrava.com/agenda-costa-brava/--a1558 |
mc4_ca_20230418_13_492759 | Bandini diu:
I l'escala de valors és de fusta o d' alumini? Té barana? Pots anar al IKEA i comprar-ne una? Ja m'imagino a casa, amb totes les peces per terra, muntant-ne una: la honradesa a dalt de tot... no, que si cau, amb el que pesa, se'ls emportarà a tots pel davant... millor la solidaritat, que lluirà més... ostres, ara em sobren peces... clar, és que els valors en alemany semblen qualsevol cosa menys el que son...
Avui en dia les escales de valors deuen ser escales mecániques, per alló del progrés. I així estàn les coses, que de tant poc exercici els valors estàn fent panxa. Haurien d'existir gimnasos de valors, per poder recuperar la forma. En lloc de màquines d'abdominals i coses d'aquestes, els valors es passejarien per les instalacions educant nens i ajudant a persones grans a creuar el carrer. Ho proposarè a l'ajuntament... podrien construir-lo al costat d'aquella nova piscina que tè un valor de 6 milions d'euros...ah, no, que això no és el valor, és el preu.
Diuen que la joventut ha perdut els valors. Clar, se'ls enduen a la discoteca i els perden en mig de la foscor. Però és que si els deixes al guardaroba et cobren 2 euros, i tal i com està l'economia no tothom s'ho pot permetre.
Haurien de crear una oficina de valors perduts, on la gent poguès anar a recuperar-los. Així tots ens estalviariem els discursets de l'Ollonarte i altres abanderats de l'anèmia intelectual.
Etiquetas: Diàlegs per a cronopis Publicado por el Mèlich en diumenge, de novembre 30, 2008
Molt bons els dos posts dels valors. Realment el comentari d e bandini mereixia un post. Gràcies a tots dos.
de novembre 30, 2008 10:57 p. m. | 0.814857 | curate | {"id": 0.007416563658838072, "ca": 0.9709517923362175, "es": 0.021631644004944377} | http://xivarri.blogspot.com/2008/11/valors-ii-bandini-diu-i-lescala-de.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_89155 | En més d'un any que porto al xat no he vist encara cap fil en el que es parli de la fi del món, o no existeix o està molt abandonat. Trobo que això és una mancança molt greu en un fòrum, qualsevol fòrum d'internet té un fil en el que la gent es dedica a penjar tota aquella mena de notícies estrambótiques sobre imminent tormentes solars que fregiràn tota la xarxa elèctrica, asteroides a punt de caure al planeta, guerres nuclears que estàn a tocar, grans terratremols i tsunamis. Anem molt mancats de creients explicant-nos com s'estàn produint tots els fets que els llibres sagrats expliquen que s'ha de produir just abans del Final, no veig a ningú explicant-nos que el planeta Nibiru està ja molt a prop ni aquestes coses. Suposo que aquesta mancança deu tenir a veure amb el caràcter indepedentista del xat, d'una banda seria una enorme putada que s'acabés el món abans de que Catalunya aconseguís la independència. I, encara pitjor, és si s'aconsegueix las independència i resulta que, tot seguit, s'acaba el món seria com una puta broma d'allò més espanyolista i cabrona. Però tot i axí crec que el xat té dret al seu propi Apocalipsi i per tant obro aquest fil per a que tothom que pugui aporti el que sigui. Seràn benvingudes totes les teories al respecte i prometo votar possitiu tothom que en tingui una pròpia com més conspiranoica millor.
L'apocalipsi arribarà quan conquereixi el Castell Grayskull i n'obtingui els seus secrets.
D'acord però espera que primer visquem l'apocalipsi del poble català. En Federico porta molts anys esperant-lo i no el voldràs decebre...
T'ha quedat una mica etnicista però ,que cony! Un apocalipsi només pel poble català, llavors sí que el mon ens mirarà. | 0.87403 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_614931 | Penjoll Mediterrània | Mediterrània | Comaposada Joiers Barcelona - Col·leccions Joieria
Penjoll reflexe del joc de blaus del cel i del mar que impregnen el Mediterrani. Plata de llei i esmalt al foc i seda negra. | 0.672119 | curate | {"ca": 1.0} | https://barcelonajewels.com/shop.cfm/id/26451/cat/penjoll-mediterrania.htm |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_131041 | L’economia va esquivar la contracció en el 4T 2022, i el PIB va créixer el 0,2% intertrimestral, la qual cosa representa una desacceleració en relació amb el trimestre anterior, quan va avançar el 0,4%. No obstant això, en el conjunt del 2022, el creixement del PIB va ser molt elevat, el 6,7% en relació amb el 5,5% anotat l’any anterior, sobretot tenint en compte el context advers derivat de la intensificació de la crisi energètica.
Els indicadors relatius al nou any són encara molt escassos i es limiten al sentiment dels agents econòmics al gener, que mostra una millora generalitzada de la confiança. Això, juntament amb un comportament més benigne dels preus energètics i amb una major resiliència de l’economia de la zona de l’euro, fa pensar que l’economia portuguesa podria evitar de nou la contracció en el 1T 2023. No obstant això, l’escenari per al 2023 continua envoltat d’incerteses. Esperem que el PIB creixi l’1%, un alentiment significatiu en relació amb els dos últims anys, a causa, principalment, de l’impacte de l’augment dels tipus d’interès i de la pèrdua acumulada de poder adquisitiu.
Correcció intensa de la inflació al gener
La dada preliminar de l’INE apunta a una inflació del 8,3%, en relació amb el 9,6% del desembre, la qual cosa representa el tercer descens consecutiu, a causa, sobretot, de la caiguda dels preus dels productes energètics (el –9,1% mensual). Per la seva banda, després de 15 mesos a l’alça, la inflació subjacent baixa del 7,3% al 7,0%.
El mercat laboral pateix els efectes de l’alentiment de l’activitat
La taxa d’atur va pujar per segon mes consecutiu al desembre i va assolir el 6,7% (desestacionalitzada), la taxa més alta des del juny del 2021 i molt pròxima als nivells del 2019. Per la seva banda, la població ocupada va registrar un descens (el –0,5% interanual) per primera vegada des del principi del 2021, tot i que es manté encara clarament per damunt dels nivells prepandèmia.
La balança comercial va tancar el 2022 amb un dèficit pròxim al 13% del PIB
La balança comercial va tancar el 2022 amb un dèficit pròxim al 13% del PIB i va assolir els 30.000 milions d’euros, el 55% més que l’any anterior, a causa, principalment, de l’encariment de les importacions energètiques. No obstant això, en termes de volum, el comportament suggereix un escenari menys negatiu: fins al novembre, les quantitats exportades, sense els combustibles, van augmentar al voltant del 6,5% interanual, ritme superior al de les importacions (el 4%).
El saldo pressupostari va millorar de manera considerable el 2022
En termes de Comptabilitat Nacional, estimem que el dèficit públic es va reduir des del 2,9% del PIB i es va situar una mica per damunt de l’1% del PIB. Aquesta millora va ser deguda al notable creixement dels ingressos (l’11,1%). Per la seva banda, la despesa va augmentar el 5,1%, per la posada en marxa de les mesures de suport per afrontar l’augment de la inflació i dels preus de l’energia. En qualsevol cas, la despesa es va situar per sota del que es preveu als Pressupostos de l’Estat del 2022, sobretot per la menor execució d’inversió pública. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_34471 | Ja havia fet un altre fil semblant però no específicament d'això, Ja que han començat el debat els Valencians sobre la futura divisió territorial Aquest fil es basarà en dos blocs: 1. Model de AdministratiuA) Estat PropiB) Estat Veguerial PropiC) Estat Semi-Veguerial PropiD) Inclusió en les vegueries pròximesE) Inclusió en les comarques pròpiesF) Dret de Conquesta2. Model TerritorialGovernacionsComarquesMancomunitatsCap modelInclusió a les comarques pròpies
D, Adhesió a les vegueries pròximes i sobretot molts llocs de treball garantits!! :Tots els franjolins desocupats podran entrar d'ipsofacto a treballar en l'alçament, a la part més occidental de llurs comarques, d'un gran mur coronat amb filats punxeguts i la construcció de bases de formigó armat cada 100 metres per instal·lar-hi artilleria i canons antiaeris.
Addddjjjudddicccaaattt!!!!!! no farà una miqueta d'ombra a tota la Franja? | 0.789905 | curate | {"ca": 0.9686450167973124, "nl": 0.03135498320268757} | |
cawac_ca_20200528_8_217168 | Notícies
MC participa el 9 de novembre en una concentració unitària per una "sanitat pública i de qualitat" davant el Parlament
Metges de Catalunya (MC) i la resta de sindicats amb representació a la Mesa de Negociació de Sanitat han convocat per al dimecres, 9 de novembre, a les 11 hores, una concentració davant el Parlament en defensa d’una “sanitat pública i de qualitat”.
MC fa una crida, especialment als seus delegats, perquè assisteixin en bloc a la protesta sindical unitària –la segona en menys d’un mes– per demostrar el rebuig contundent del personal mèdic a les retallades sanitàries del Govern.
El passat 20 d’octubre centenars de professionals de l’ICS es van concentrar davant el Departament de Salut per denunciar el deteriorament progressiu del servei sanitari i les contínues agressions a què estan sotmesos els treballadors de la salut. | 0.836338 | curate | {"pt": 0.009378663540445486, "ca": 0.9906213364595545} | http://www.metgesdecatalunya.cat/ca/articles/mc-participa-el-9-de-novembre-en-una-concentracio-unitaria-per-una-sanitat-publica-i-de-qualitat-davant-el-parlament |
mc4_ca_20230418_12_638114 | Armengol presenta a joves balears residents a Londres el Pla de Retorn de Talent
4 novembre 2018Presidenta
Armengol presenta a joves balears residents a Londres el Pla de Retorn de Talent NNota Informativa
La presidenta ha participat a una trobada amb els joves on els hi ha explicat les principals mesures del Pla i com aquesta iniciativa els pot ajudar a tornar a les Illes
Les persones amb voluntat de retornar tenen al seu abast un assessorament personalitzat, acompanyament i intermediació amb les empreses interessades en el programa. Així mateix, per mitjà de l’Institut d’Innovació Empresarial (IDI) els joves interessats reben orientació per desenvolupar un projecte d’autoocupació a través del disseny d’un pla d’empresa.
Per concretar el retorn, les persones interessades s’han de registrar a la plataforma digital, com a empresa o com a resident a l’estranger que vol tornar per, d’aquesta manera, accedir al servei de mediació. Posteriorment, en un termini menor a 48 hores, s’assigna a l’usuari un mediador que l’acompanyarà durant el procés.
Les assessories es fan per via telefònica i mitjançant webcam, en horaris adaptats d’acord amb les diferents zones horàries. L’acompanyament és personalitzat per mitjà d’entrevistes individuals, diagnòstic ocupacional, assessoria per a l’emprenedoria, pla individualitzat i informació sobre els ajuts disponibles.
El servei d’intermediació s’encarrega de dur a terme tasques de prospecció empresarial a fi d’explorar les millors possibilitats i du a terme les tasques de mediació entre l’empresa i l’usuari.
Les persones que hi estan interessades poden obtenir més informació al portal següent: https://baleares.volvemos.org/ca | 0.826635 | curate | {"ca": 0.9264793783622236, "it": 0.014943215780035863, "es": 0.058577405857740586} | http://www.caib.es/pidip2front/jsp/ca/fitxa-convocatoria/strongarmengol-presenta-a-joves-balears-emigrats-a-londres-el-pla-de-retorn-de-talentstrong |
macocu_ca_20230731_6_401605 | Medalla de la ciutat a Josep M. Farràs
19 h Lliurament de la "Medalla de la Ciutat" a Josep M. Farràs a la Sala de Sessions de l'Ajuntament de Terrassa
20h Trobada de celebració a la Nova Jazz Cava | 0.717976 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_269472 | Retiment de comptes
Pel que fa a l'anualitat 2020, a finals de febrer de 2021 encara no estan liquidats ni tancats els comptes.
El següent és un enllaç al web de la sindicatura de comptes, on surten detallades totes les dades sobre el retiment del compte general de l’ajuntament per cada any. | 0.68591 | curate | {"fr": 0.06551724137931035, "ca": 0.9344827586206896} | |
mc4_ca_20230418_8_221403 | Presentació del Projecte Col Brotonera - Fundació Sant Galderic
IniciNotícies de la FundacióPresentació del Projecte Col Brotonera
Aquest projecte es va iniciar l’any 2012 a partir de la iniciativa de la Fundació Terrassenca Sant Galderic i de la Fundació Miquel Agustí. Aquesta última entitat, formada per professors i investigadors de l’Escola d’Agricultura, està especialitzada en la recuperació de varietats tradicionals i en projectes d’agricultura de proximitat.
Després d’un any de treball, Joan Casals va exposar els resultats de la primera fase del projecte així com les previsions per a la segona. Va destacar l’extraordinària varietat de la família de les cols (Brassica oleracea) i les grans possibilitats agronòmiques i gastronòmiques de la col brotonera en especial.
A partir de l’estiu vinent es posaran en cultiu vuit varietats recuperades d’un banc de llavors i s’espera que puguin aportar valuoses sorpreses per a la millora de les varietats actuals.
D’altra banda, Joan Simó va presentar la comunicació Cel·les d’emprenedoria agrària: dinamització agrícola de l’Anella Verda de Terrassa. Va proposar una novedosa metodologia per potenciar el procés de recuperació de l’activitat agrària al nostre municipi.
L’acte va estar presidit per Eva Herrero, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa. | 0.826056 | curate | {"ca": 1.0} | http://fundaciosantgalderic.cat/notiicies-de-la-fundacio/item/presentacio-del-projecte-col-brotonera-12-3-2013 |
cawac_ca_20200528_8_208342 | Respon al comentari
Semblava que aquestes eleccions de 2011 haurien de ser les de l'eclosió definitiva de les formacions polítiques a les xarxes socials des del punt de vista municipal. A l'hora de la veritat, però, una passejada virtual per les pàgines webs i xarxes socials permet descobrir una presència discreta dels partits, en general, en l'entorn virtual. I sobretot permet constatar una falta d'estratègia digital: amb comptades excepcions no sembla que ningú hagi entès la capacitat de fer la política diferent amb totes aquestes eines. Vaja, que pel que fa a la comunicació virtual, els partits mataronins -suposo que la crisi hi té molt a veure- no s'ho han treballat massa. Anem a veure-ho repassant les principals formacions polítiques amb possibilitats de ser al proper consistori.
PSC. El Partit dels Socialistes de Catalunya de Mataró ha posat en marxa una web pròpia de la campanya Baron [ aquí ] -de fet la web del PSC de Mataró, ara mateix, si hi aneu via Google, no va [ aquí ]-. La de campanya té una estètica extremadament senzilla, sense gran presència del vídeo ni les xarxes socials, en primer terme. Estranya, sobretot, el disseny de la pàgina, amb uns tons apagats, grisosos; poc atractius. De moment al canal youtube de la campanya de Joan Antoni Baron hi ha set vídeos penjats [ aquí ], però no hi ha una actualització des de fa dies -el que és cert, també, és que les xifres de visualitzacions són bones, per exemple en el cas del manifest electoral del PSC, amb 585 visualitzacions [ aquí ]. Déu n'hi do-. Bona presència tanmateix a Twitter [ aquí ] com a Facebook, amb actualització constant dels continguts [ aquí ]. Per la seva part, l'alcalde Baron, un dels més 2.0 de Catalunya, manté el seu bloc [ aquí ], que actualitza pràcticament a diari des que el va obrir, el 2006. També usa compulsivament Twitter [ aquí ] i Facebook [ aquí ], el primer dels quals alimenta al segon estri.
CiU. A diferència del PSC, Convergència i Unió de Mataró ha optat per mantenir la mateixa web usada durant el mandat per la campanya electoral; d'aquesta manera a la web de CiU [ aquí ], on s'hi arriba tan des de www.ciumataro.cat com des de www.joanmora.cat. En la primera ullada a la pàgina es genera una sensació molt estàtica: tampoc hi ha presència ni de vídeos a primer terme però si de xarxes socials [ Facebook ] i [ Twitter ]. On punxa més clarament la campanya de Joan Mora és amb els vídeos: deixen molt a desitjar [ aquí ]. Sorprèn que amb la infraestructura de mitjans de CiU no hi hagi una presència destacada de vídeos de qualitat. Joan Mora, personalment, manté aquests dies l'activitat al seu bloc personal [ aquí ], un espai que ha anat actualitzant de forma més o menys sovintejada -però en cap cas de forma diària, com Baron-. El que sí és equiparable a Baron és l'ús del Twitter [ aquí ] i de Facebook [ aquí ]; en són dos autèntics malalts.
PP. Les presses amb què s'ha elaborat la candidatura del PP de Mataró després de la marxa de Paulí Mojedano es tradueixen en un cert caos conceptual pel que fa a la comunicació virtual. Els de José Manuel López tenen una web genèrica del partit a nivell català adaptant la imatge a Mataró, a http://ppmataro.org , que actua de nova web després d'abandonar l'anterior domini www.ppmataro.com , en desús. El que passa és que fent una cerca al Google per "PP Mataró", el primer que apareix és la web www.paumojedano.com , en referència a l'anterior candidat, que segueix portant a la web anterior, ara "web en construcció". I si vas a ppmataro.com, en comptes d'apuntar cap a ppmataro.org, també remet a l'anterior pàgina amb el cartellet "web en construcció". Un despropòsit que els responsables del partit a nivell local haurien de reparar. La web en sí, a més a més, és molt fluixa i té molts pocs continguts i nul·la presència de vídeo i xarxes socials. Però que la web del PP de Mataró no faci referència a aquestes elements no vol dir que els populars mataronins no tinguin per exemple Facebook; al contrari, hi són molt actius [ aquí ]. Però els populars no són a l'altra gran xarxa, Twitter, amb gran predicament entre la classe política local. A nivell de candidat José Manuel López també està molt actiu també a Facebook [ aquí ], però tampoc té Twitter.
ERC. Seguim el repàs passant per ERC i el seu candidat Francesc Teixidó. ERC manté la mateixa web de sempre, amb molt poca actualització [ aquí ], però ha obert una pàgina específica -com el PSC- per potenciar la imatge del seu candidat, Francesc Teixidó [ aquí ]. Una web senzilla però molt ordenada i lluminosa l'existència de la qual s'explica també per la necessitat de subratllar que l'actual cap del grup municipal d'ERC es presenta també per Reagrupament i la plataforma Junts Decidim, sorgida de moviment de la consulta independentista. Hi destaca en primer terme la presència de vídeo [Youtube d'ERC Mataró aquí ] i l'especial importància que es dóna a les xarxes socials: el Facebook [ aquí ] i Twitter [ aquí ] de Teixidó i finalment dos aplicatius Facebook [ aquí ] de Junts Decidim.
ICV-EUiA. La coalició ecosocialista manté la seva pàgina web habitual [ aquí ] -que és una simple adaptació de la pàgina nacional, com en el cas del PP-, però sí que ha obert un bloc per al candidat Esteban Martínez [ aquí ] que està relativament actualitzat, però no pas de forma personal. Sorprèn que un partit que es proclama a l'avantguarda no tingui presència de xarxes socials a la portada de la seva web ni tampoc vídeo produït a Mataró. I això que n'hi ha i de treballats [ aquí ]. El partit, òbviament, té presència a Facebook [ aquí ] però no té Twitter. EUiA de Mataró, per cert, manté bloc [ aquí ] i també perfil al Facebook [ aquí ]. Per la seva banda, al candidat Esteban Martínez li falta millorar en el Twitter -fa setmanes que no hi posa res, i no té ni foto al seu perfil [ aquí ]- però el seu Facebook si que el té actiu i ben actiu [ aquí ].
CUP. Des de la Candidatura d'Unitat Popular [ web ], se segueix apostant per la mateixa pàgina que s'ha utilitzat els darrers mesos -diferent de l'usada al llarg del mandat [ aquí ]- i no hi ha pràcticament referència al candidat Xavier Safont-Tria, fidels a la idea de fugir dels personalismes. Una pàgina amb presència de vídeo [Canal Youtube , no hi ha ningú que hagi fet tants vídeos en quatre anys com ells] i xarxes socials [ Facebook ] [ Twitter ] però no en una posició destacada en cap dels dos casos, a l'hora de jerarquitzar. Personalment, el candidat Xavier Safont-Tria manté activitat al Twitter de forma irregular [ aquí ] i també a Facebook [ aquí ].
Mataronins. La novetat, sense cap mena de dubte, pel que fa a la comunicació de la campanya electoral, a Mataró l'està plantejant Paulí Mojedano i la seva nova formació Mataronins: ni webs ni blocs; vídeos i distribució 2.0. Fidel a l'esperit innovador d'aquesta candidatura, postideològica, Mojedano vol comunicar-se directament amb els ciutadans a través de les xarxes socials on penja, cada dia des de diumenge, un vídeo [el primer aquí i el d'avui aquí ] . Dilluns, per exemple, va respondre l'anunci de la imputació per l'afer dels diners del grup municipal del PP mitjançant aquest vídeo . Mojedano comparteix protagonisme amb persones de la seva candidatura, com en el cas del vídeo d'avui dimecres, d'Eva Ramírez [ aquí ]. Una manera de comunicar-se que obvia els mitjans de comunicació tradicionals i cerca directament l'encontre amb els ciutadans. Sorprenent. De moment, amb tan sols quatre dies d'emissió i utilitzant la tècnica de viralitzar a través de Facebook i Twitter, els quatre vídeos sumen 600 visites directes.
MataróNotícies.cat
Última hora
A partir d’aquest diumenge 13 de novembre la web de Mataró Ràdio -http://mataroradio.cat- entra en una nova etapa, amb un nou disseny i amb la incorporació dels continguts dels Serveis Informatius de Mataró Ràdio - http://...
Matarónotícies.cat és la web dels serveis informatius de Mataró Ràdio, un projecte desenvolupat per Compagina i Clack Produccions amb el suport de Noituk . Contacta amb nosaltres enviant un email aquí | 0.795912 | curate | {"es": 0.0028760785294485434, "ca": 0.9883706389896211, "de": 0.0016256096036013504, "st": 0.0016256096036013504, "eu": 0.0005001875703388771, "ja": 0.0003751406777541578, "en": 0.001875703388770789, "it": 0.001375515818431912, "pt": 0.001375515818431912} | http://mataronoticies.cat/antiga/comment/reply/2114 |
mc4_ca_20230418_7_526999 | Què és el TTIP i com afecta la nostra sanitat? | FoCAP
Què és el TTIP i com afecta la nostra sanitat? 26
Etiquetesconflicte d'interès, indústria farmaceútica, mercats, privatització, Sistema públic de salut Poc a poc anem sentint parlar del TTIP (Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió) que la Comissió Europea i el govern dels Estats Units estan negociant majoritàriament en secret. Es tracta d’unes noves normes que regularan el comerç entre EEUU i Europa en tots els camps que tinguin un potencial impacte en el comerç: producció, explotació de recursos naturals, alimentació, mediambient, sanitat, educació o drets socials. El tractat contempla dos mecanismes bàsics: el mecanisme de convergència reglamentària que suposa incorporar la opinió de les empreses sobre les reglamentacions dels governs. I d’altra banda la resolució de desacords entre els inversors i els estats mitjançant un arbitratge internacional pel que les empreses podran demanar grans compensacions econòmiques als estats. | 0.679994 | curate | {"ca": 0.9909182643794148, "pt": 0.007063572149344097, "fr": 0.0020181634712411706} | https://focap.wordpress.com/2015/02/26/que-es-el-ttip-i-com-afecta-la-nostra-sanitat/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_379201 | Menú
MADRID, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
El cantant català Sergio Dalma celebrarà trenta anys de carrera musical amb '30... y tanto', un nou àlbum que veurà la llum el proper 8 de novembre mitjançant Sony Music.
Aquesta presentació precedeix al començament de la seva nova gira, de títol homònim, de la qual s'anuncien ara les primeres dates i ciutats per tota Espanya.
"S'estendrà fins a finals d'any i arribarà també a Llatinoamèrica, per poder celebrar com toca aquest 30 aniversari", apunta el comunicat.
La gira arrencarà el 24 de gener a l'Auditori Víctor Villegas de Múrcia i prosseguirà per València (25 de gener, Palau de les Arts), Sant Sebastià (1 de febrer, Kursaal), Albacete (8 de febrer, Palau de Congressos) i farà doblet a l'Auditòrium de Palma de Mallorca els dies 13 i 14 de febrer.
Després serà el torn de Granada (21 de febrer, Palau de Congressos), Bilbao (23 de febrer, Teatro Arriaga), Madrid (1 de març, Teatro Real), Alacant (7 de març, Auditori Diputació Alacant), Gijón (13 de març, Teatro de la Laboral) i Las Palmas (22 de març, Auditori Alfredo Kraus).
Es confirmen també dates a Saragossa (27 de març, Sala Mozart), Barcelona (18 i 19 d'abril, Auditori del Forum), Màlaga (28 i 29 d'abril, Teatre Cervantes), Vigo (8 de maig, Auditori Mar de Vigo) i la Corunya (9 de maig, Palacio de la Ópera).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.683792 | curate | {"es": 0.1800424628450106, "en": 0.030573248407643312, "ca": 0.7893842887473461} | : /gent/noticia-sergio-dalma-anuncia-gira-celebracio-dels-seus-30-anys-musica-20191031184402.html |
mc4_ca_20230418_14_153994 | L'última frontera de la física quàntica | Reial Acadèmia Europea de Doctors
L’última frontera de la física quàntica
Posted by RAED | May 2, 2018 | Altres notícies
El Nobel i acadèmic Jerome Friedman planteja el repte de dividir el quark, la part més petita de la matèria que ell mateix va descobrir
Jerome Isaac Friedman, premi Nobel de Física el 1990 i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 26 d’abril al cicle “La ciència vista a través dels ulls de Premis Nobel”, que se celebra al CosmoCaixa de Barcelona organitzat per l’Obra Social La Caixa i la RAED, amb la conferència “¿Estem realment fets de quarks? Are we really made of quarks?”, on es va preguntar si la part més petita de la matèria, el quark, no pot albergar encara elements més petits.
Friedman va explicar com els últims descobriments del Centre Europeu per a la Investigació Nuclear (CERN) confirmen l’existència real dels quarks i que el que la física encara no ha descobert probablement és més del que sabem avui dia. Tot i així, va assenyalar, la tecnologia actual no ens permet anar més enllà. En aquest sentit, l’acadèmic recorda que fins entrada la dècada dels 80 del segle passat la comunitat científica tampoc reconeixia l’existència d’aquests fermions. “Es deia que funcionaven en una representació teòrica, però que no eren reals, i que en qualsevol cas eren estructures difuses, però no partícules elementals”, va assegurar.
Ara, va prosseguir Friedman amb la seva argumentació, és tan habitual dir que l’àtom de carboni es compon de 6 electrons, 6 protons i 6 neutrons com que consta de 6 electrons i 36 quarks. “Els primers estudis que realitzem a l’accelerador lineal de la Universitat de Stanford i al Centre de Tecnologia de Massachusetts (MIT) entre 1967 i 1974 ens van permetre afirmar que els quarks tenien una estructura pròpia i una dinàmica pròpia. I a poc a poc els teòrics van abandonar les anteriors teories sobre la matèria”, va indicar el físic, que al seu discurs va abordar tota la trajectòria de la investigació de la física nuclear i quàntica fins arribar al moment actual, en què la teoria de les Supercordes suggereix que els constituents fonamentals de la realitat són cordes d’una longitud de Planck.
Al cicle de CosmoCaixa ja han participat altres tres guardonats amb el Nobel i acadèmics d’honor de la RAED: Aaron Ciechanover i Ada Yonath, premis Nobel de Química, i Richard Roberts, premi Nobel de Medicina. “La ciència vista a través dels ulls de Premis Nobel” conclourà el proper 7 de juny amb la participació del Nobel de Física i també membre honorari de la Reial Acadèmia Sheldon Glashow, qui exposarà el treball “Descobriments accidentals en la ciència”. Ciechanover, Yonath i el mateix Friedman també han participat en el cicle “Talento Nobel”, organitzat a Sevilla per la Fundació Cajasol i la Reial Acadèmia.
PreviousCrònica d’un intens inici de curs
NextPoesia feta cançó
La Reial Acadèmia de Doctors debat la seva dimensió europea
Jorge Juan, matemàtic i acadèmic
Testimonis de Poblet | 0.870987 | curate | {"ca": 0.9783393501805054, "en": 0.015096816540859863, "es": 0.006563833278634723} | https://raed.academy/ca/jerome-friedman-conferencia-quarks/ |
mc4_ca_20230418_4_311787 | 36 Hotels a Burford, Regne Unit
experiència [Burford]
Als nostres clients els hi agrada Burford segons 20 valoracions
On allotjar-se a Burford
<img src="https://pix0.agoda.net/hotelimages/117/1177910/1177910_16030920510040631463.jpg?s=312x235" width="340" height="164" alt="/ca-es/the-bull-at-burford/hotel/burford-gb.html?asq=jGXBHFvRg5Z51Emf%2fbXG4w%3d%3d" />
Basat en 3 opinions <img src="https://cdn0.agoda.net/images/default/blank.gif" width="340" height="164" alt="/ca-es/priory-restaurant-and-b-b_2/hotel/burford-gb.html?asq=jGXBHFvRg5Z51Emf%2fbXG4w%3d%3d" />
Més sobre Burford
Agoda.com ofereix una gran selecció d'allotjaments a Burford que s'ajusten a tots els pressuposts. Oferim una gran gama d'hotels per ajudar-vos a trobar el millor lloc on estar a Burford. Moltes àrees, cada una amb una atmòsfera distinta, esperen ser descobertes a la ciutat. Burford té moltes atraccions per explorar amb un passat fascinant, un present intrigant i un emocionant futur. Encara que passetjant per la ciutat ja és oci en si mateix, hi ha 1 museus i galeries a Burford que mereixen un poc del seu temps. Agoda.com ofereix ressenyes professionals i qualificacions d'hotels a Burford per a que vostè gaudeixi d'una estada perfecta.
Què fer a Burford Trobar més allotjaments a Burford Hotels Burford populars:
1 visitant està mirant propietats a Burford | 0.48947 | curate | {"en": 0.35730337078651686, "ca": 0.6426966292134831} | https://www.agoda.com/ca-es/city/burford-gb.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_281861 | Funcionament dels carregadors de vehicles elèctrics — Parc Mediterrani de la Tecnologia — UPC. Universitat Politècnica de Catalunya
Vés al contingut (premeu Retorn)
≡
Mapa del lloc
Contacte
Identifica't
Català
Català
Español
English
cercador
Cerca
Parc Mediterrani de la Tecnologia
×
Inicia la sessió
The popup login form
Tanca
EL PARC
COM ARRIBAR
DRONELAB
SEU ELECTRÒNICA
SERVEIS
Sou a:
Inici ▶
SERVEIS prova ▶
Serveis i normatives ▶
Funcionament dels carregadors de vehicles elèctrics
Sou a: Inici / SERVEIS prova / Serveis i normatives / Funcionament dels carregadors de vehicles elèctrics
Info
Funcionament dels carregadors de vehicles elèctrics
A l'aparcament hi ha 6 punts de càrrega de vehicles elèctrics de 32 A/7,4 kW amb endoll tipus Mennekes. El cost de la càrrega és de 0,20€/ kW
La gestió dels equips es farà mitjançant l'aplicació de l'empresa Electromaps. Aquesta aplicació us permet, entre altres funcions, fer el pagament i conèixer si el punt de càrrega està ocupat per un altre usuari o indicar que ja s'ha alliberat.
Quan us registreu a Electromaps per tal de poder veure els punts de càrrega del PMT, heu d’activar a l'app el filtre "mostrar punts privats".
Per un bon funcionament i optimització del servei, us demanem que en quant el vostre vehicle estigui carregat, allibereu el punt. El temps màxim de càrrega permès és de 4 hores.
El lloc web de la Universitat Politècnica de Catalunya utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació i amb finalitats estadístiques. Per obtenir més informació sobre l'ús de les cookies podeu consultar la Política de cookies. | 0.670048 | curate | {"ca": 0.88, "zh": 0.0006349206349206349, "fr": 0.009523809523809525, "es": 0.03492063492063492, "en": 0.02666666666666667, "it": 0.012698412698412698, "de": 0.0006349206349206349, "cs": 0.0031746031746031746, "ja": 0.009523809523809525, "pt": 0.022222222222222223} | https://pmt.cat/ca/ca/copy2_of_serveis/serveis-y-normatives/funcionament-dels-carregadors-de-vehicles-electrics |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_306140 | (AMB VÍDEO) Molts ciutadans, malgrat que ja no és obligatòria portar aquest element, encara la duien aquest dimarts, en molts casos perquè se senten més segurs
A
Altaveu
01/02/2022 (10:03 CET)
Comentaris
https://www.youtube.com/watch?v=_KGbuNDmNLk
La flexibilització de les mesures per contenir la transmissió de la Covid permet des d’aquest dimarts anar sense mascareta en els espais exteriors, sempre que no hi hagi aglomeracions. Ja sia per prudència o sia per desconeixement del nou marc legal la majoria de ciutadans continuen portant posada la protecció facial a la via pública. Entre els ciutadans que han parlat per Altaveu hi ha una certa barreja de sensacions. Per un costat, esperança que, ara sí, tot estigui a la recta final; per l’altre, consciència que encara cal ser cauts.
El consell de ministres va apostar dilluns per un fort alleugeriment de les mesures restrictives davant la pandèmia. Al carrer, l’element més destacat va ser la supressió de l’obligatorietat de portar mascareta. Als exteriors ja no és necessària. En interiors, segueix sent un requeriment clar arreu. I en algunes ocasions o equipaments -com els sociosanitaris- s’exigeix fins i tot una FFP2.
El decret amb la nova normativa va ser publicat dilluns al BOPA i ha entrat en vigor aquest dimarts. Malgrat això, no es pot negar que la mascareta és encara ben visible quan un camina pel carrer. Es pot dir que són majoria les persones que encara la duien, fos per mantenir encara una certa prudència -tampoc es pot obligar que, encara que més baix que en setmanes precedents, el nombre de nous positius encara és elevat- , fos per desconeixement del canvi.
Consultats per Altaveu, alguns ciutadans han admès que encara prefereixen mantenir aquest element de protecció. Van, asseguren, més segurs. Hi ha d’altres, però, que no amaguen la seva alegria per poder respirar ja amb normalitat un cop estan al carrer.
Juntament amb aquesta mesura, n’han entrat en vigor d’altres. Especialment beneficiats s’han vist els establiments de restauració, recuperant el 100% de l’aforament, la barra en el cas dels bars o altres locals i els bufets lliures. Això sí, el passi sanitari continua sent obligatori per accedir a moltes activitats o locals. | 1 | perfect | {"ca": 0.9654388358344702, "en": 0.020009095043201454, "nl": 0.010004547521600727, "es": 0.004547521600727604} | |
acn_ca_20201011_0_90680 | AMPLIACIÓ:L'Estat acosta posicions amb la UdG i reconeix que ha fet "un pas endavant important" per salvar el Parc Científic
El rector anuncia que el complex tancarà el 2016 amb uns beneficis propers al milió d'euros
ACN Girona.- El rellotge continua corrent per aconseguir un acord entre el Parc Científic de la UdG i l'Estat per evitar la liquidació del complex. La data fixada per a la junta de creditors és el 26 de gener i, mentrestant, les parts continuen negociant. Aquesta setmana, el rector de la UdG, Sergi Bonet, s'ha reunit amb el nou secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández, per posar-lo al corrent de la situació. Segons ha anunciat davant del claustre de la UdG, Fernández ha reconegut "el pas endavant important" que s'ha fet en les darreres setmanes i s'ha compromès a intercedir per solucionar la situació i arribar a un acord. Entre d'altres, l'Estat ha d'autoritzar la Generalitat a endeutar-se per comprar per 4,9 MEUR part de l'edifici de l'ICRA. Bonet també ha anunciat que el parc tancarà el 2016 amb uns beneficis propers al milió d'euros i s'ha mostrat confiat que l'acord està a tocar.
El secretari d'Estat d'Hisenda va ser l'encarregat de cloure la XXI Trobada d'Economia de s'Agaró el passat 19 de novembre. El rector de la UdG, Sergi Bonet, va anar-hi expressament per poder-li demanar hora per parlar del concurs de creditors del Parc Científic. Finalment, tots dos es van reunir a Madrid el dimarts. El parc arrossega un deute de 42,3 MEUR i està en concurs de creditors des del gener de 2015. El principal creditor és l'Estat, a qui es deuen 27,6 MEUR. La data fixada pel jutjat per celebrar la junta de creditors és el 26 de gener, després que el parc hagi demanat fins a dues vegades que es posposi la vista per tenir més temps per negociar.
Aquest dijous la UdG celebra Claustre i el rector ha explicat davant la comunitat universitària quina és la situació pel que fa al futur del complex. Bonet ha recordat que les institucions han compromès diverses aportacions i que ara calen algunes gestions administratives per formalitzar-les. En la reunió amb el secretari d'Estat, Bonet va fer un repàs de la situació ja que Fernández s'ha incorporat fa poques setmanes al càrrec. "Ens ha dit que estudiarà la proposta i reconeix que s'ha fet un pas molt endavant respecte la situació dels darrers mesos", ha explicat Bonet, que es mostra optimista respecte a la data del 26 de gener. "Estem treballant molt intensament", ha reblat.
Un dels serrells que cal tancar fa referència a l'aportació de la Generalitat, que ja ha aprovat per Consell Executiu destinar 4,9 MEUR per comprar el 65% de l'edifici de l'ICRA. Per fer-ho, però, ha d'augmentar el nivell d'endeutament i cal que l'Estat ho autoritzi. Segons ha explicat Bonet, el secretari d'Estat s'ha compromès a intercedir i a donar una resposta "en els propers dies".
El 2016: 1 MEUR de beneficis al parc
El rector ha fet un repàs cronològic de la situació del parc i ha remarcat que, des del 2014, s'han fet canvis en la gestió del complex per redreçar els números del compte d'explotació. Ara, el parc ha passat de tenir pèrdues a tancar amb beneficis (d'entre 400.000 i 600.000 euros en els dos passats exercicis). Bonet ha avançat que, amb les dades que tenen actualment, calculen que el 2016 es tancarà amb prop d'un milió d'euros de beneficis. "Això ens permet assegurar que, si ens desprenem del deute acumulat, podem assegurar que tirarem endavant el pla de viabilitat", ha remarcat.
Dels 27,6 MEUR que es deuen a l'Estat, ja hi ha acord amb l'Estat sobre com es pagaran 13,8 MEUR. L'Estat en perdonarà el 45% i la resta es retornaran en deu anys amb els diners que generi el mateix parc. Aquest acord s'ha de formalitzar el 26 de gener a través d'un conveni davant del jutge. El problema arriba per pagar els 13,8 MEUR restants.
Fins ara, la Diputació de Girona ha aprovat posar-ne 6 MEUR en tres anys, l'Ajuntament de Girona 2 MEUR en 20 anys, la UdG 3,4 MEUR amb un sol pagament, el parc també en destina 2,5 MEUR de romanents de tresoreria i la Generalitat 4,9 MEUR amb la compra de part de l'edifici de l'ICRA. Si l'Estat veu bé els compromisos de les administracions i té la garantia que cobrarà, l'acord per pagar aquesta altra part del deute s'ha de signar davant de notari abans del 26 de gener. El rector ha remarcat que la consecució d'aquest acord significarà la salvació del parc.
Amenaça de mobilitzacions el 2017
Durant la presentació de l'informe del rector del 2016, Sergi Bonet ha recordat que la UdG ha liderat el clam de les universitats catalanes per demanar al Govern que abaixi el preu de les matrícules i faci passos per aconseguir la gratuïtat dels estudis universitaris. Bonet reconeix que la situació pressupostària del Govern és molt complicada i que l'any es presenta "conflictiu". El rector avisa que si no veuen canvis en la política universitària de la Generalitat impulsaran mobilitzacions. "Si no hi ha respostes ben aviat tornarem a encapçalar les mobilitzacions necessàries per reclamar al Govern una política clara sobre finançament, preu de matrícules i restriccions de capítol 1", ha subratllat.
Ajudes als grups de recerca més competitius
L'equip de rectorat treballa per confeccionar el pressupost del 2017 i també està establint quines seran les línies estratègiques. Un dels projectes que s'impulsaran l'any vinent serà un programa addicional d'ajudes als grups de recerca que acreditin ser més competitius a nivell internacional. Bonet no ha concretat quants diners s'hi destinaran perquè l'aportació es farà en relació als romanents de tresoreria de l'exercici 2016.
La UdG té en marxa un projecte d'ajuda transversal a tots els grups de recerca que hi ha a la universitat, al qual hi ha destinat 5 MEUR en tres anys. Aquest projecte no discrimina entre els grups que tenen més o menys visibilitat internacional o nombre de projectes en marxa, sinó que vol ajudar de manera global tots els projectes que s'hi presentin, sempre que acreditin que compliran els objectius establerts.
Fins al moment, de les 140 sol·licituds rebudes la comissió avaluadora n'ha donat per bones 138: 45 de l'àmbit científic, 32 de l'àmbit tecnològic, 20 de l'àmbit humanístic i 41 de l'àmbit social. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/l-estat-acosta-posicions-amb-la-udg-i-reconeix-que-ha-fet-un-pas-endavant-important-per-salvar-el-parc-cientific-2 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_57412 | Passejar pel terme en aquesta temporada és un autèntic plaer. Poques vegades s'havien vist, si més no en els darrers trenta o quaranta anys, tans aiguamolls, tantes fontetes i barranconets, tants bassals i regalls, reguerons, sequioles... El soroll dels salts d'aigua, els assuts, i els esgoladors dels barrancs se senten de lluny tot despertant-nos aquella barreja de suspicó i atracció atàvics que sentim els de secà davant l'excés d'aigua. L'olor i la flojor de la terra ens anticipen una primavera esplendorosa com mai. Xalem de debó
Però enmig d'aquesta promesa de la natura, també trobem cosetes que no ens acaben d'agradar. Bancals sencers sembrats de botelles de plàstic, bosses i sacs de totes les classes, xarxes, fils, ferralles, cartutxos i tota mena de deixalles conegudes i sense identificar se t'apareixen com per encanteri en els racons més amagats dels indrets més inaccessibles.
Però la natura és sàvia i forta, i per aquests indrets encara s'acaba imposant en el paisatge, esperem que per molts anys. Les vistes que es poden contemplar als barrancs de l'ombria del Benicadell són impressionants, i si algú no les coneix, no sap el que es perd.
Capficat en la contemplació de tanta meravella, me'n vaig entrar en una raconada d'oliveres antigues i generoses. Era aquell instant màgic en què el sol s'aboca sobre l'horitzó, les ombres s'allarguen fins a l'infinit, el temps s'atura i el món agafa aquell to daurat dels somnis de princesa... com era possible tanta bellesa? Era real o imaginària? Ho estava veien o només ho somiava? Certament, en tots els anys de la meua vida, en tantes i tantes hores a recer de les oliveres, mai no havia contemplat un espectacle igual. A què es devia aquell prodigi? Vaig traure la càmera i ho vaig fotografiar: una, dues, tres... I immediatament hi vaig caure. Els bancals d'oliveres estan arruixats amb herbicides i per davall no hi surt un bri d'herba. Amb tota aquesta pluja, la molsa no troba competència i creix esponerosa, i així que el sol hi fa quatre ullades, canvia el seu color verd per aquest altre daurat que m'enlluerna, m'impressiona
I ara què faig -em pregunte-, m'alegre de l'espectacle o em cague en la mare que va parir tots els herbicides del món? I finalment decidisc que no sóc qui per jutjar res ni ningú, i decidisc continuar fent fotografies: quatre, cinc...
Publicat per joan olivares a 14:20
1 comentari:
Anònim ha dit...
Pels mateixos dies i per les mateixes hores, vaig contemplar per la carrereta que uneix El Ràfol, Beniatjar i Otos al peu de la serra de Benicadell el mateix paisatge i em vaig fixar en el color rogenc de la molsa que tenien els bancals. Els nostres bancals ara no tenen les brosses que dóna l'època, tenen l'única herba que els herbicides no poden impedir que ixquen. | 1 | perfect | {"ca": 0.9490353112486348, "es": 0.029122679286494358, "fr": 0.004732435384055333, "pt": 0.012741172187841281, "it": 0.004368401892974154} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_222026 | Alguna cosa es mou dins la dreta americana. Si ignorem els canvis que s’estan produint, ens sorprendrem una vegada i una altra davant l’arribada de les marees ideològiques que neixen als Estats Units anys abans de tocar les nostres costes. Durant els anys de pandèmia ens ha impactat amb força el tsunami woke, un moviment amb arrels profundes que va agafar volada als campus americans a...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, alhora que contribueixes en l'única públicació independent i lliure de subvencions i publicitat de Catalunya.
Oriol de Marcos
Oriol de Marcos és màster en Economia per la Barcelona Graduate School of Economics i treballa en el sector de les finances. | 1 | perfect | {"ca": 0.9811794228356336, "es": 0.018820577164366373} | |
mc4_ca_20230418_10_449654 | Polèmica a Sant Feliu per la legalització de la sala de més construïda al Nàutic – Arxiu d'actualitat local
Polèmica a Sant Feliu per la legalització de la sala de més construïda al Nàutic
Segons Informa Radio Sant Feliu Nou episodi en el ple ganxó del duel agre entre el govern (CiU i PSC) i l’oposició de Tots per Sant Feliu (TSF), que va preguntar per les gestions per legalitzar una sala subterrània del Club Nàutic, de 506 metres quadrats, que no era en el projecte inicial.A l’entitat sostenen que les prospeccions al subsòl hi preveien roques, però que finalment hi van trobar runes i l’excavació va alliberar l’espai, inicialment habilitat com a sala. Eren els temps en què l’ara alcalde, Joan Alfons Albó, presidia el club, i es van iniciar tràmits per legalitzar l’increment en l’edificabilitat. Amb l’arribada de l’ara portaveu de TSF, Carles Motas, a l’alcaldia, el 2010, les converses es van encallar i l’executiu encapçalat per TSF va declarar l’obra “il·legalitzable”.
Motas insistia ahirque hi ha informes municipals contraris a la legalització, que va qualificar de “pilotada urbanística” tot fent enutjar el govern. El vicealcalde, Pere Albó, el va acusar de voler “enderrocar” el club, en una pugna amb l’alcalde.
Converses amb Ports
Albó, exalcalde entre 2007 i 2010, va dir que l’encaix urbanístic de l’edifici passa perquè hi hagi una “contraprestació pública”, en forma d’ús obert de la sala per al municipi i per la modificació del pla especial del port.En aquest sentit, l’edil d’Urbanisme, Joan Vicente, es reunirà avui amb la directora de Ports de la Generalitat per abordar la fórmula a seguir. L’opció que s’estudia és retallar l’edificabilitat d’altres punts de l’àmbit. L’alcalde va preguntar què seria millor, si “clausurar la sala o bé obrir-la a la ciutat”
Polèmica a Sant Feliu per la legalització de la sala de més construïda al Nàutic added by Redacció on 24/02/2012 | 0.898028 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elridaura.com/noticies/portada/4627/polemica-a-sant-feliu-per-la-legalitzacio-de-la-sala-de-mes-construida-al-nautic.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_166210 | Catalunya-Espanya de futvolei a la vista!Al llarg de la història hi ha hagut més de 60 enfrontaments entre els dos 10/11/09Aquest matí s'ha presentat, al Shoko, el Torneig AutoEquip Open Internacional de Futvolei 2009, en categoria masculina i femenina, que tindrà lloc aquest dissabte 14 i diumenge 15 a la platja del Riuet de Coma-Ruga (el Vendrell). Catalunya, Espanya, Brasil, Portugal, França i Alemanya jugaran dissabte les eliminatòries prèvies i diumenge serà el torn per les dues semifinals femenines (10:00 i 10:40) i masculines (11:20 i 12:00) i per la final femenina (12:45) i la final masculina (13:30).Destacar dissabte el Catalunya-Espanya femení (11:20) i també dissabte el Catalunya-Espanya masculí (12:00). En total, al llarg de la història, s'han disputat més de seixata enfrontaments com aquest i el món segueix girant.A l'acte hi han assistit el Sr. Jesús Auré, coordinador territorial i institucional de la Secretaria General de l'Esport, el Sr. Jaume Llauradó, president de l'Associació Catalana de Futvolei, el Sr.Jaume Domingo, regidor d'esports de l'Ajuntament del Vendrell, la Sra. Clàudia Graner, directora de relacions internacionals de la Federació Internacional de Futvolei, el Sr.Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma Proseleccions i el Sr.Francesc Hita, promotor de Global Sports Marketing. El conductor de la presentació ha estat el periodista Vador Lladó. seleccions.cat EDITO:ESPANYA RENUNCIA A ENFRENTAR-SE A CATALUNYA!! !Espanya no es presenta al partit de futvòlei contra CatalunyaEl Consell Superior d'Esports de l'Estat espanyol ho ha aconseguit. L'enfrontament entre Espanya i Catalunya en el torneig de futvòlei internacional que es juga aquest cap de setmana a Coma-ruga, organitzat per l'Associació Catalana de Futvòlei i beneït per la Federació Internacional del mateix esport, no es produirà.Les pressions fetes a la selecció espanyola i a l'organització s'han imposat i Espanya no s'ha presentat al torneig.A les onze del matí d'aquest dissabte havia de començar el partit femení i una hora més tard, el masculí. Però, com cap dels equips espanyols s'hi ha presentat, Catalunya passa directament a quarts de final del torneig.I és que la imatge d'aquesta confrontació, España-Catalunya, era un dels malsons de les autoritats esportives de l'Estat, i per intentar evitar-la han adreçat una carta amenaçadora als organitzadors del torneig.Segons han explicat fonts de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, el Consell Superior d'Esports estatal adverteix en aquest text que podrien incórrer en una il·legalitat si permeten que un equip no reconegut per aquest organisme com a selecció espanyola jugui amb els escuts i símbols estatals. EDITO 2... Brasil rei del futvolei i Catalunya quarta en categoria masculina i femeninaLa selecció brasilera, per alguna cosa el futvolei va nèixer allà, s'ha imposat a l'Open Internacional Autoequip que s'ha disputat aquest cap de setmana a Coma-ruga (el Vendrell). La parella masculina canarinha, formada per Diogo i ''Cannigia'', i la femenina, Patricinha i Lana, han estat els millors. La final masculina, contra Alemanya, ha acabat 2 a 0 (15 a 4 i 15 a 6) mentre que en la femenina Brasil B s'ha imposat a Brasil C per 2 a 0 (15-4 i 16-15).Catalunya, formada per Francesc Riba i Manel Muñoz, ha acabat en quarta posició del torneig en categoria masculina. Els nois han perdut contra els brasilers, guanyadors del torneig, en semifinals per 2 a 0 (15-7 i 15-9) i han caigut també contra França en el partit pel tercer i quart lloc (16-15 i 15-12).En categoria femenina, Catalunya, integrada per la Sussana Baeza i la Xènia Cantoni, ha acabat també quarta. En semis han caigut contra Brasil C (15-12 i 15-1) i en la final de consulació han quedat quartes al ser derrotades pel Brasil A (15-2 i 15-8).A l'entrega de premis hi han assistit el Sr. Francesc Aguiló, representant territorial de la Secretaria General de l'esport del Camp de Tarragona, el Sr. Sergi Blàzquez, vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, el Sr.Joaquin Nin, vicepresident de la Diputació de Tarragona, un representant de l'Ajuntament del Vendrell i el Sr. Jaume Llauradó, president de l'Associació Catalana de Futvolei.
futbolei http://es.wikipedia.org/wiki/Futboleihttp://www.youtube.com/watch?v=uTp0S_yg4Jc sembla allò típic de fer "toques", hehe | 0.827777 | curate | {"ca": 0.9551652415068177, "es": 0.044834758493182345} | |
mc4_ca_20230418_0_594046 | ARA MATEIX: puteros
Recomano molt especialment fer un plantejament seriós del tema de la prostitució.
N’estic fins al capdemunt dels nassos que, quan es munten grans batudes per “netejar i sanejar” determinats barris de prostitució, es parli no només, però sobretot, de les dones que es prostitueixen. Vau veure alguns dels jovenets amb pinta d'universitari amb els pantalons abaixats? Ja! Turisme sexual, en diuen.
Sí, finalment alguns són (semblen) molt defensors dels drets i necessitats d’aquestes dones, que si han de sobreviure, alimentar els fills, que si les màfies les tenen segrestades o venudes, que si s’ha de regular...
Però hi ha un cony de pregunta que ningú em respon mai. Perquè en tota aquesta qüestió els “clients” sempre en surten nets? Qui els va poder parir, osti ja, com és possible que es permeti que determinats subjectes paguin per humiliar dones comprant els seus serveis sexuals? Les imatges del diari han corprès més d’un purità que es posa les mans al cap. Sense que ningú es plantegi la violència exercida (consentida? per força?) sobre aquestes dones, noies, algunes quasi nenes. Que algunes ho fan per gust? Potser, segur, mentre hi hagi imbècils que siguin tan miserables i primaris com per pagar pel sexe...
Us adjunto l’altra mirada de la notícia:
-Encara hi ha molts puteros al carrer de les nostres ciutats, carreteres, pobles.
-Encara hi ha homes que paguen per obtenir serveis sexuals (que s’ho facin mirar)
-Per cada putero que paga per sexe, les màfies trafiquen amb tres dones (mínim)
-Inunden els carrers fent prostituir dones per poder obtenir llicències per obrir “clubs d’alterne”
-Els puteros són font de transmissió de malalties relacionades amb el sexe, les dones traficades no necessàriament passen controls ni abans ni després, i sovint els traficants les poden haver infectat abans.
Aquesta altra mirada podeu llegir-la aquí.
Ser un putero, quan parlem d’educar en paritat, igualtat i respecte, ens porta a una imatge d’un home incapaç d’establir relacions d’igual a igual, de mostrar sensibilitat i de seguir mostrant conductes primàries i masclistes.
Entrar a matar, penetrar per on sigui, pagar una misèria i fardar.
No som un forat, d’acord? Les dones no som un forat.
Anem a l'hora. Durant molt temps vaig ser defensora de la legalització de la prostitució. Ara no ho tinc tant clar. Legalitzar la compra d'una persona per part d'una altra, no és legalitzar l'esclavatge? Si un altre paga pel teu cos, pot fer amb ell el que vulgui? I perquè els homes (i ara algunes dones que els imiten) necessiten humiliar les dones pagant-les per fer sexe? La professió més antiga del món? o potser només és tan antiga com la instauració del patriarcat?
Tot i ser home , encara no entenc qui paga per això , doncs com a home t'has de sentir molt poca cosa al no se capaç de tenir relacions normals amb gent normal . A molts els aniria be saber que estem al segle 21 .
Fa uns tres anys un dissabte per la tarda, a Barcelona, vaig haver de passar per una zona del Raval. Era d'hora, quarts de sis. I a una placeta ja hi havia unes noietes esperant clients. Una d'elles em va semblar, com tu dius, quasi una nena i em va quedar gravada la seva imatge, amb uns ulls molt grans, un pantalonet curt, blanc... i vaig pensar qui seria el molt porc fastigós repugnant que pagaria per utilitzar-la... i com es sentiria ella, i qui era l'atre porc fastigós repugnant que l'obligava a fer-ho.
I em va fer molta ràbia veure aquell un grup de noietes-esclaves esperant i que ningú anés a evitar-ho.
Totalment d'acord: Ma dura contra els "clients"!!!!! Ma dura contra les màfies!!! !
Un 10, zel!! !
Em trec el barret, zel!
Crec que és a Suècia que els puteros són els multats... ja veurem si mai arriba això aquí!
(per cert, genial la banda sonora d'avui: Celentano i la via Gluck!!!... là dove c'era l'erba ora c'e una città...)
No anem bé quant hi ha "estudiants universitàries" que es venen per trere uns diners. Si les noies que estudien una carrera universitària pensen que és una feina com una altra, en quins valors educaran els seus fills i sobretot a les seves filles.
Ahir en ple diales Ranbles de Barcelona estaven plenes d'unes i altres comercialitzant ,amb els mossos i policies locals arreu. La imatge deplorable!
L'escrit per no afegir-hi ni treure ni una coma.
En ves de castigar a l'home es denigra sempre a la dona. En el mon jo hi veig tres negocis ( no parlo de coses lícites o no lícites, sinó que es practiquen. Negoci de la salut, negoci del diner, i negoci de l'amor,
I qui és senti lliure de màcula que comenci a tirar pedres.
Es fan lleis per regularitzar el que sigui, i no s'apliquen per que? Per que les lleis no serveixen per res si un no es conciencía que ha de fer el que ha de fer.
Ja dins nostre sols pensar( pensant en el que proposes)en la mare, en la germana, en la filla, en la neta, a mi ja ... o voldria jo per elles?
NEGOCIS on hi han compradors i venedors...
Jo estic convençut que cap ni una de dona ho vol, però o el seu propi negoci o el negoci imposat en ella d'altre més potent fa el NEGOCI.
De buscar en una parella afecte, es busca instint,,,
Podria escriure fins demà, crec que la espècie humana es menja l'un a l'altre.
Lo crio paons des de l'any 60, a un poll dèbil el treus o els altres l'aniquilen. I aquí la dona que hauria de fer prevaldre el matriarcat ho deixa en mans del patriarcat i anem com anem en moltes coses... PROU. Anton.
La Gemma Lienas ha esternudat davant teu i t'ha encomanat la seua malaltia, l'ANDROFÒBIA?
Com pots dir tantes ximpleries en tan poc espai?
1) "és possible que es permeti que determinats subjectes paguin per humiliar dones comprant els seus serveis sexuals?" Ooooh! !
- Serà que vivim en una societat materialista? Hi ha gent que paga per a que un home es disfressi de clown i es deixi humiliar a la festa d'aniversari del seu fill. Fora els que contracten clowns! I si vols podem seguir amb els fisioterapeutes, els peons de clavagueram i els que fan la pedicura.
- Follar amb una dona és humiliar-la? Explica't millor!
2) "Per cada putero que paga per sexe, les màfies trafiquen amb tres dones (mínim)" D'on has tret aquest impressionant estadística? Dels deliris androfòbics de la Gemma Lienas i el seu ramat de truges menopàusiques?
3) "Ser un putero (...) ens porta a una imatge d’un home incapaç d’establir relacions d’igual a igual, de mostrar sensibilitat i de seguir mostrant conductes primàries i masclistes". Les relacions basades en un intercanvi econòmic prèviament pactat són les més lliures que hi ha. El que és primari és prendre per la força, però si hi ha un pacte, la relació és d'igual a igual.
I si no, qualsevol de les dues parts es lliure de dir "no hi ha tracte"
4) "No som un forat, d’acord? Les dones no som un forat". T'equivoques, les dones i els homes són forats. I l'ús lliure que cadascú fa dels seus forats és un dret.
No m'enrotllaré més, aquest és el tue blog. Encara que només hagis dit un grapat de tonteries.
Enllaços només per a persones intel·ligents:
i també Viure de la Vagina 2
Suposo que voldries que el món fos perfecte, però no ho és. Potser de mica en mica anirem evolucionant. Hi ha alguna nit que pujo sol per les Rambles i aquestes noies se'm tiren al damunt. No sé si les obliguen a buscar clients, si els agrada el que fan, si se senten una merda... Només sé que és com a trist. Com a decadent.
crec que em vist el mateix diari..les tres pagines de dones a peu de carretera, ens han esgarrifat a tots.
pero tu com sempre ho has sapigut dir mes clar i mes alt
Algú ha de denunciar, si ets tu... Avant.Anton.
Jo no se com solucionar aquets problema. Tots diuen que cal multar al putero, i és veritat. Però ningú parla dels traficants. En llocs com Holanda, que sembla ser que allá està regulat, és mentida, el 80 % de les dones són esclaves del sexe. Avui dia només hi ha prostitutes en els països rics a força de dones traficades dels països pobres. Té sentit, des d'una òptica global d'esquerres normalitzar o acceptar el consum de prostitució per part dels homes dels països rics de dones dels països pobres? Hem de contribuir que sigui aquesta una de les estratègies econòmiques dels països pobres?
JOSEP. He llegit el teu comentari. Segur que no t'hauré entès a pesar que també he vist els teus enllaços i el teu blog . Espero ser jo el confós, i demanar-te perdó . Però és que el teu comentari m'ha sorprès tant.......
Struel, Zel i companyia:
deixeu-vos de retòrica barata i de barreja malintencionada de conceptes. La lliure voluntat de dues persones adultes és legítima. Allà on la prostitució és legal i paga impostos (Països Baixos, Singapur, etc...) les màfies de la prostitución tenen molta menys força. En canvi, allà on els clients/puteros són perseguits (Suècia, EUA...) les mafies són més fortes i han descobert una segona línia de negoci: extorquir els clients.
Si voleu barrejar els problemes de l'immigració il·legal amb la prostitució, feu-ho també amb d'altres activitats: agricultura, serveis assistencials, tèxtil...
Prohibim l'agricultura i empresonem els vegetarians, doncs ja hem vist com exploten els pagesos els treballadors immigrants i com trafiquen les màfies amb ells.
Prohibim també la roba i obliguem tothom a ser nudista, o és que no els corpren que ací mateix, al barri de Fondo, hi hagi xinesos esclavitzats! ?
És clar, no propugnareu cap d'aquestes mesures. Sou una colla d'incoherents. Incoherents i hipòcrites: no us preocupa si una persona té o no té papers, està millor o pitjor tractada, el que us fot és la foto d'un home tirant-se una dona.
Ah, si voleu emprar estadístiques, no us limiteu a remetir les mentides de la Gemma Lienas i la seua troupe de foques menopàusiques. Podeu consultar l'anuari de l'Europol:
http://www.europol.europa.eu/publications/Annual_Reports/Annual%20Report%202008.pdf
Josep, se t'ha acudit dir el que dius sense insultar ningú? diguem amb una mica de respecte?
Si ja ho sé, ara rebré jo, perquè el teu discurs és així, però comences a avorrir amb la teva mala educació.
Ah! i sóc feminista i NO sóc lletja, NO sóc lesbiana, NO vaig mal follada i t'asseguro que homes com tu em fan veure més clara encara la meva opció. Afegeixo: cap dels meus homes se sent castrat per la meva condició.
Una amiga meva em va comentar que coneixia una noia (romanesa) que es dedicava a la prostitució. Quan va arribar a Barcelona la van amenaçar dient-li que no intentes fer cap denuncia doncs el primer client que tindria seria del "cos de policia". Els hi feien fotos vestides de cambreres "decents" per enviar a les seves famílies quan en realitat anaven pràcticament nues per servir als clients.
JOSEP, compte no et mosseguis la llengua que t'enverinaràs...
No treguis conclusions de "porc pitopàusic", ja que aquí ningú havia parlat de prohibir res, tansols s'havia parlat del client, del putero, del que paga, del que humilia, del que només vol un forat, i com que la majoria de dones no se'n consideren, doncs no pot cardar amb ningú més.
Que no hi estàs d'acord? Cap problema, opina educadament i no fotis dins el mateix sac a tothom.
Et consideres només un forat? Doncs perfecte! Utilitza'l lliurement i com et convingui... espero que ningú t'hi obligui mai a que te'l rebentin per quatre duros.
Els enllaços per a persones intel·ligents que has deixat no tenen aquest nom per la gent que hi escriu, no?
Decididament fots un xic de pena, noi...
Perdona zel per ocupar el post responent a aquest element.
Aquí tanco la meva primera i última intervenció.
(però continuaré llegint-te)
Ui, Clidice, on veus tu la mala educació? És molt senzill, treu dels meus escrits les paraules "foca" i "truja", i digue'm si et semblen de mala educació.
Ho dic i ho mantic: no lluitareu per la dignitat de la persona, us limiteu a mantindre els vostres clixés androfòbics.
mira nen: que et moqui la iaia. Quan deixis la teva demagògia filofeixista en parlem.
JOSEP. Ara ja se que no sóc jo el que estava equivocat. Abans et demanava perdó per si era jo el que no comprenia res.
Ara el que et demano és que almenys siguis educat. Ni Zel ni ningú que estigui fent comentaris es mereix llegir el que aquestes dient.
I per part meva, i pel respecte que li tinc a la Zel i a tots no penso contestar-te més
Clidice, si defensar la llibertat individual és ser un "filofeixista", com n'hem de dir dels que, com tu, volen ficar el nas, les lleis i la policia en els acords lliures i privats entre persones adultes?
Estruel, respecte per qui creu que pot legislar la privacitat de les persones?
Crec que alguns haurieu de consultar els llibres d'història i cercar conceptes com totalitarisne i feixisme.
Jo seguiré defensant la llibertat de les persones.
i jo abans que la llibertat defensaré la igualtat, entre persones (homes, dones o filofeixistes). Perquè la llibertat no té cap sentit si no és TOTA la societat qui en gaudeix, això és el feminisme, la lluita per la igualtat. Per cert maco, a mi me la repampinfla el que facis tu i els teus acòlits sexistes.
El dia que alguna dona del teu entorn es vegi obligada a xupar-li la titola a algú que pensa com tu, només perquè té la família amenaçada, perquè té gana, o perquè és immigrant il·legal, negra, ha de mantenir el seu fill i no pot treballar de res en aquest país, on ha arribat fugint de la favela i de l'home de qui es va enamorar quan era una adolescent, i que l'explotava sexualment, i sigui "convidada" a una festa on homes com tu, creguin que perquè paguen tenen dret a llençar-la daltabaix de l'edifici, només per riure i mori, aquell dia potser escolaré tot el que dius.
Ah! no! és veritat, la puta negra morta ho feia perquè era una guarra i li encantava, oi?
Per cert, aquestes lleis que tu dius que defenso no l'han defensada a ella, senzillament ha mort. Ells són homes i blancs, perfectament legals. Què? t'ha agradat oi? Fi de la història.
Mente en el món hi hagi una cosa pitjor que ser pobre, que és ser dona i pobra, jo em continuaré emprenyant amb personatges com tu, que sou incapaços de veure el món més enllà del vostre carrer.
Josep, et cobreixes de glòria cada vegada que parles.
No cal contestar a aquest personatge, només cal passar pel seu blog i veure la gran intel·ligència que desprèn.
Per sort hi ha més gent que potser pensa com tu però respecta les altres posicions, i sap debatre-les sense caure en l'estupidesa i demagògia que demostres.
Apa maco, torna amb el teu ramat d'arreplegats...
Una problemàtica interessant, què és abans, el ou o la gallina? Tot i dic tot, és relatiu, i amb això no vull dir pas que la prostitució i els tractes es facin el mig del carrer, ni tampoc que s´aprofiti les ombres de racons per enllestir el tracte.
Tot això molesta, i mol, però perquè ja puteros?
Els homes van sortits i necessiten morbo?
No troben a qui lis pugui seguir el joc?
Les seves parelles no tenen recursos per tenir-los contens?
Masses preguntes de difícil resposta, i això de prohibir o regular, podria ser pitjor per tothom, i a ningú voldria un gueto a prop de casa seva.
En quan sevol Ciutat una mica grandeta, si se observa atentament, sempre n´ha noies o senyores de més o menys bon veure que paseigen o van a determinades cafeteries a fer-se veure ... una mirada, un somriure, i perquè no, siguem discrets, una aventura sense preguntar res també pot motivar per arribar a final de mes ... o no.
Zel en Tucumán es alarmante la cantidad de mujeres que son secuestradas para esclavas sexuales,la gran mayoría de ellas ván a terminar en prostibulos del primer mundo,el caso más conocido es el de Marita Verón que a la fecha no aparece ,su Madre Susana Trimarco es muy admirada por su lucha y por la cantidad de niñas que liberó buscando a su hija.
Cuando mis osbrinas salen yo tiemblo,y a veces hasta por una misma porque poco les importa que una sea una mujer grande tambien les significa plata,andan en trafic y te arrebatan a plena luz del día y delante de todo el mundo,son impunes,conozco un caso de una niña de trece que en la parada de colectivo en donde siempre vamos todos nosotros la secuestraron una mañana de agosto de hace dos años,una vez conversando con su papá el me contaba que no lograba dormir ni nada porque siempre pensaba en la cantidad de vejaciones por las que estaría pasando su bebé,y todo esto porque unos machistas muy hijos de puta(perdón la palabra) pagan por sexo y sobre todo con niñas haciendo de esta basura un negocio muy rentable,ellos son los principales culpables,los clientes de este negocio asqueroso y muy machista,quejarse de esta basura no es serandrofobico sino aspirar a la dignidad de la mujer,si se diera al revés yo lo repudiaría igual porque todos tenemos derecho a ser personas dignas.Un abrazo.
No voldria jutjar als que recorren als serveis d'una prostituta, no els entenc, però suposo que els seus motius deuen tindre. De fet, si la prostitució fos una opció presa lliurement per qui es prostitueix hi estaria d'acord, cap problema. El fotut són les màfies, l'extorsió i l'esclavatge. Els drets humans hi són per alguna cosa.
En Tucuman y en muchas partes del mundo.
Que fácil es decir que se es libre mientras uno paga y otra cobra, y si una dice no, no hay trato.
Tu ves las que se llevan de allí, y nosotros cuando vienen.
Son esclavas Isol, pero unas esclavas con tres lugares donde meterla, y seguro que cada uno de ellos tiene un precio y ellos son puteros, se quiera o no. Tu sabes, porque lo he dicho muchas veces, que si hay algo peor que un pobre es una mujer pobre, violada y que le tiren cuatro euros a la cara porque este es su precio.
Y en estas palabras hemos coincidido hoy con la mayoría.
!Claro, el trato es el trato¡
Doy las gracias a todos, y pido perdón a Zel.
A mi no m'heu de demanar perdó cap dels qui opineu lliurement. Sí que em sap greu el maltractament de paraula i de fet i la utilització d'arguments com el de que tothom faci el que vulgui amb "els seus forats".
Josep, el problema, és que en aquests casos, les dones són utilitzades de la mateixa manera que s'utilitza una nina inflable o un consolador.
Si no ho entens, tens un problema, i no diríem que no es legalitzi un espai on exercir la prostitució, estem dient que de la misèria se n'aprofiten, en el cas que parlàvem, els homes.
I ja em diràs què coi té a veure la Lienas en tot això, no sé de què va, ni per on surts. Potser ella ha fet algun comentari? Aclareix-m'ho, perquè no sé de què parles.
Em sembla que les persones que han comentat aquí han fet servir els seus arguments, que no tots podem compartir. Jo, personalment, desprecio profundament els homes que van de putes en aquest sentit, de parar-se a la carretera i fer un "polvo" ràpid, de baixar-se els pantalons i que els facin una "mamada". I demano perdó pel vocabulari. Per què? Perquè mentre hi hagi qui se n'aprofiti, hi haurà qui muntarà aquestes xarxes de dones i noies venudes a preu de res, donant la gran part de pasta al seu "amo"
No tens cap dret a titllar-nos a les dones i homes que pensem així i gosis comparar-ho amb pagar un pallasso o un animador de festes, em sembla que no té res a veure. Vull dir, vaja, a tu la vida del Berlusco et deu semblar d'allò més genial, oi?
I finalment, això del pacte lliure, ho pots garantir? Entre aqueste venda de què parlem, pots garantir que hi ha llibertat de mercat? Quantes dones es troben obligades i han arribat enganyades o segrestades?
I qui vol viure de la vagina, o del penis, ho fa en un altre entorn, no en condicions miserables i forçades tipus gos. Em sembla. Tot i que crec que si un s'estima a si mateix, es pot viure de d'altres coses.
Jo no comparteixo alguns calificatius dels que diu en Josep,pero si el fons del seu comentari hi ha una realitat i no es unica, molts dels politoics que surten posan-se las mans al cap de segur qwue coneixen força be el mon de les escortes aquestes son practican la prostituciop a hotels de 5 estrellres i a 1500 euros la hora, de vegades lo de politicament correcte fa fastic.
déu n'hi dó el tema i els comentaris.
Crec que tens raó quan manifestes que sempre es judica a les prostitutes i mai als puteros. No sé, o no entenc els motius que poden portar a un home a pagar per tenir sexe. Segur que n'hi ha milers. No justificaré cap, xò només crec que si ho fan o ho necessiten, com a mínim que ho facin dignament, tractant les dones com a dones, no aprofitant-se d'elles. I crec que ben pocs s'ho plantegen.
A quan les transmissions de malalties,...buf!! no només els puteros i no només els homes en transmeten... crec que de vegades hi ha molta inconsciència.
També em sorpren que surti aquest debat ara, què és que no hi ha notícies? fa mooolt temps que la degradació de les Rambles fa patir, què és ara una excusa perquè sembli que es fa alguna cosa? realment creus que el debat d'aquests dies sobre la legalització arribarà lluny? no sé perquè, em dóna l'efecte que es faran unes batudes per fer fora de les rambles les prostitutes però no es cuidaran gaire d'ajudar-les,...
Dos aclariments a tota la concurrència:
1) Mai he pagat diners per a mantindre relacions sexuals. Mai he estat putero. No ho he volgut, no m'ha calgut i no m'hi he trobat.
2) A moltíssimes dones he tractat com a simples objectes sexuals. I elles a mi també, òbviament. He practicat el sexe pel sexe, sense amor, sense diners i sense mentides. Eren acords lliures entre persones lliures. I com que totes dues parts hi estàvem d'acord, ningú més hi té res a dir.
"el problema, és que en aquests casos, les dones són utilitzades de la mateixa manera que s'utilitza una nina inflable o un consolador" Doncs sí, que passa? Hi ha persones adultes, lliures de l'educació nacional-catòlica de la teua generació, que és capaç de practicar el sexe lliurement. Ho parlem, ho pactem i ho fem.
Missatge per a Clidice:
t'admire! Com a guionista de culebrots tens un gran futur assegurat. Ara bé, quan vullgues parlar de propostes jurídiques i d'anàlisi econòmic fes-ho amb dades i un mínim raonament.
Josep perdón que me entrometa,ese es tu modo de ver y nada más y tienes una opinión diferente a Zel y a muchos de nosotros(lo cual no está mal las diferencias nutren),pero no por pensar distinto tienes derecho a tratar mal a Zel,( desde el primer comentario no has sido respetuoso este no es el modo de debatir,deberías pensarlo un poco,a lo mejor en algunas cosas tengas alguna razón pero no te entendimos bien justamente por tu forma de expresarlo,tal vez es eso)Estás muy cerrado en tu idea,yo como lectora del blog de Zel te diría que manifiestes tu opinión y te expreses con libertad pero sin ofensas,gracias.
Josep, maco, no havia vist aquest comentari quan te n'he fet l'altre. Et diré una cosa, l'única persona que aquí ha anat a sac valorant els altres ets tu, bonic. A mi, qui siguis i el que facis m'interessa ben poc. Et respecto com ho faig amb tothom. M'agrada debatre amb persones que pensen diferent que jo, cosa que veig que tu no portes gaire bé. Debatre amb l'altre és enriquidor, jo no crec tenir la veritat de res. Tu si. Doncs, bon profit et faci rei.
Quan s'ha de recórrer a les desqualificacions per a argumentar una opinió, aquesta perd tot valor, credibilitat i garantia.
Sincerament, no entenc perquè heu dut aquesta discusió fins aquest extrem.
Hi han persones per les qui val la pena invertir temps, i n'hi han que no mereixen ni que se'ls llegeixi a partir del primer mot irrespectuós.
Ufff... Podeu posar un poquet de Pau? hi ha òsties verbals ací!
Em sembla Zel, que ens has donat un altre punt de vista, molt interessant. Què és més digne de rebuig: l'ús sexual de la dóna o el comerç de la carn? qui va i ho fa i paga per fer-ho (com Berlusconi, encara que diga que no, no m'ho crec!! ), qui s'ho ha de tragar perquè passa per davant i ho veu, qui es deixa fer??? No sé. Pense que hi haurà de tot, potser hi ha gent que es dedica a això perque ho ha decidit,... és un tema molt seriós i complicat. Però tal vegada si estigués legalitzat es portaria millor.
Hi ha tanta gent que continua demanant aquests "serveis", i tanta gent amb necessitat i fam que és molt difícil que es puga fer alguna cosa...
buff... Llegir el teu article i tots els comentaris de cop ha estat durillo. Veig que fa dies que la discussió ha quedat tancada —després passaré a l'article següent—, però crec que el problema és tan simple com el que deia l'Asimetrich: Quantes prostitutes, per molts diners que cobrin, practiquen sexe L L I U R E M E N T????? La llibertat de decisió només existeix quan podem escollir sense barreres de cap tipus. I hi ha ben poques dones que ho puguin fer.
Al llarg de la història, i avui dia en alguns països del món, hem sentit tot allò de caps de família (HOMES) que venien o prostituïen filles per treure'n diners. Si aquests homes s'haguessin prostituït ells mateixos, o haguessin intentat fer qualsevol altra cosa de profit, segurament tot hauria anat d'una altra manera. Però no: S'obliga les filles a casar-se (pel dot), es venen les filles o les prostitueixen directament. Qui es queda els diners? Aquí hi ha un pacte econòmic entre dues persones adultes (el pare i el fill-de-puta-violador). Sí, és un pacte totalment lliure. Almenys per a ells dos.
I no sé com es poden fer segons quins comentaris després de llegir la història que ens ha explicat l'*HADA ISOL. Com han dit, no hi veu més enllà...
No pateixis Núr, la setmana que ve en parlaré al meu blog.
En la nostra societat, el sexe per sexe, només està benvist de manera individual o entre els que ho practiquen. Mai de manera col.lectiva! Encara.
Però no enténc perquè t'has posat d'aquesta manera contra la zel, si tu parles de llibertat.
M'havia perdut aquest post, era de vacances.
I déu n'hi dó! (De bon "rotllo")
La resposta que calia, punt per punt:
http://descans.blogspot.com/2009/09/radical-desquerres-les-tontes-del-cony.html | 0.767603 | curate | {"en": 0.009634290208415257, "ca": 0.8466378293354306, "pl": 0.00011797090051120724, "pt": 0.0012583562721195439, "no": 0.0010224144710971293, "it": 0.004128981517892253, "fr": 0.004011010617381046, "es": 0.1257176563114432, "eo": 0.00023594180102241448, "st": 0.005072748721981911, "ro": 0.00039323633503735744, "ds": 0.0007864726700747149, "oc": 0.0009830908375933936} | http://zel-aramateix.blogspot.com/2009/09/puteros.html |
mc4_ca_20230418_9_716278 | L'adéu a un referent: l'actualitat en 10 tuits
Els internautes lamenten la pèrdua d'un savi català, l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, i la xarxa s'omple de missatges que subratllen la qualitat de la seva obra i el compromís amb el país com a divulgador del nostre passat. Aquesta és la mateixa selecció de piulades que es publica en l'edició en paper
Actualitzada el 09/08/2012 23:32
260x366 Josep Maria Ainaud de Lasarte Josep Maria Ainaud de Lasarte
1. Lluís Recoder ( @lluisrecoder), conseller de Territori i Sostenibilitat "Josep Maria Ainaud, home honest i coherent, incansable al servei de la cultura i el país, per a mi referent personal principal, descansa en pau"
2. Joaquim Nadal ( @quimnadal), diputat al Parlament (PSC) "Josep Maria Ainaud de Lasarte, home bo i ponderat, conciliador, patriota, historiador acurat i minuciós, servidor coherent d'ideals i valors. Amic"
3. Salvador Alsius ( @salvadoralsius), periodista "L'Ainaud és una de les persones autènticament bones que he conegut en aquesta vida. Li tenia molt d'afecte"
4. Ferran Torrent ( @ferrantorrentll), escriptor "Pacte fiscal? Un mal negoci. Després et caldrà la sobirania i et diran: ja tens el pacte fiscal"
5. Ignasi Albors ( @IgnasiAlbors), blogaire "El president demana pronunciaments explícits. Aquí en va un: Independència"
6. Clara Jordan ( @clarajordanvila), periodista "Clam social pel pacte fiscal? Crec que els catalans ja han vist aquest capítol. De fet, ja van per la meitat de la temporada següent..."
7. Manuel Rico ( @manuelrico), periodista "Si Grècia fa fallida, ¿assumiran la seva responsabilitat política o penal els membres de la troica que han imposat les decisions econòmiques?"
8. Marc Sanglas ( @msanglas), diputat al Parlament (ERC) "Si el PP segueix a aquest ritme acabarà comparant el dèficit entre escales de veïns: realment patètic"
9. Quim Balaguer ( @quimbal), periodista "Dalí va crear la sèrie de rellotges fosos durant una onada de calor..."
10. Andrés García Reche ( @AndresGReche), professor d'economia de la Universitat de València "Us explicaré això dels 400 euros. Hi ha uns economistes, liberals ells, que creuen que si subvenciones els aturats, no busquen feina. Fascinant, no?" | 0.739067 | curate | {"ca": 0.8763786764705882, "fr": 0.03722426470588235, "cs": 0.008731617647058824, "en": 0.06985294117647059, "da": 0.0009191176470588235, "it": 0.006893382352941176} | http://www.ara.cat/vistaltwitter/lactualitat-tuits_0_752324928.html |
mc4_ca_20230418_9_116078 | Bombes contra alumnes a Barcelona | NacióDigital
per Dani Cortijo, Barcelona, 18 de març de 2018 a les 10:45 |
Les marques de la metralla que van deixar els bombardeigs del març del 1938 encara es poden veure a la façana de l'Institut d'Estudis Catalans | Adrià Costa
El Raval, Barcelona, 17 de març de 1938. Tal dia com ahir de fa 80 anys en plena Guerra Civil, un munt d’alumnes eren aquell matí a l’escola Milà i Fontanals. Aquells dies convulsos sabien que les normes de seguretat eren clares: en cas d’alarma, allunyar-se dels vidres, anar als passadissos i estirar-se a terra. En cas que fos possible, utilitzar una taula com a refugi. El llapis es podia posar a la boca i mossegar per evitar que el so potent de les explosions rebentés els timpans.
Eren les 10:30 i les alarmes no havien sonat. Els atacs aeris eren tan continus que els encarregats de la defensa passiva van decidir que era millor no fer alarmes continuades per a que la gent no confongués les alarmes d’inici i final de perill de bombardeig. Des de feia hores, seguint les ordres directes de Mussolini, Barcelona era bombardejada amb una cadència constant.
Des de feia hores, seguint les ordres directes de Mussolini, Barcelona era bombardejada amb una cadència constant
Es van sentir els motors i el xiular dels obusos. Molts no van tenir temps ni de posar en pràctica aquelles normes bàsiques de seguretat quan el soroll aterridor de l’explosió d’una bomba davant l’escola va venir acompanyat dels crits dels infants aterrits. Aviat es va fer el silenci. Un silenci acompanyat de pols, vidres trencats i petits cossos destruïts per l’ona expansiva.
Així es veien els bombardejos des d'un dels avions que van atacar. Foto: Wikimedia Commons
La bomba havia caigut a la cruïlla dels carrers del Carme i el d’Egipcíaques. Tots els qui eren en aquell moment al forn de la cantonada van quedar destrossats per la metralla. Davant la tragèdia es van posar en marxa els serveis d’assistència als ferits. Alguns van tenir sort i van salvar la vida però els cossos inerts d’alguns alumnes i docents van ser apilats en un camió. Alguns pares van anar a corre-cuita a l’escola en saber la notícia però no tots van poder abraçar els seus fills. L’historiador Joan Vilarroya va recollir en el seu llibre “Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil” el testimoni de Josep Miracle, un home que va presenciar una mare desesperada en veure el cadàver del seu fill al camió.
Uns mesos enrere ningú hagués imaginat un atac tan despietat i covard contra infants o escoles a la ciutat però després de la massacre del Liceu Escolar de Lleida, el bombardeig de l’Escola del Mar o el de Sant Felip Neri tothom s’anava fent la idea que la crueltat no tenia límits en aquella guerra.
El bombardeig aeri indiscriminat contra població civil amb l’objectiu de desmoralitzar havia estat provat amb èxit a les ciutats basques de Durango i Gernika per l’aviació alemanya i havia passat a ser copiat per l’Aviació Legionària Italiana, que aprofitava les seves bases a Mallorca per atacar diverses ciutats catalanes constantment.
Placa en memòria de les víctimes dels bombardeigs feixistes del març del 1938, a la plaça Joan Amades. Foto: Adrià Costa
Aquells dies de març de 1938 foren especialment sagnants per la ciutat de Barcelona. Tant, que als carrers que menaven cap a les sortides de la ciutat es podien presenciar autèntiques fileres de persones que marxaven a corrua feta cap a altres poblacions o simplement s’amagaven a la muntanya.
Aquells dies de març de 1938 foren especialment sagnants per la ciutat de Barcelona
Enguany la ciutat commemora el record d’aquells fets. Benvinguts siguin els homenatges a aquesta màrtir escola modèlica que va dirigir la mestra de mestres Rosa Sensat amb principis pedagògics que avui dia encara semblen del futur.
L’indret on va caure la bomba ara és la plaça Joan Amades, dedicada a un vailet pobre i mig cec que a l’escalf de l’Ateneu Enciclopèdic Popular va acabar sent un dels autors més prolífics en llengua catalana i va recollir els costums del poble senzill i les històries del barri, la ciutat i el país.
A la mateixa plaça encara es pot veure una font, que originalment es trobava a la banda esquerra en sentit paral·lel al carrer dels Àngels que un cop restaurada va ser recol·locada en sentit paral·lel al carrer del Carme. Es tracta de la “font del Carme”, construïda al mateix temps que l’escola on encara es poden veure els forats ocasionats per la metralla. Una placa al seu costat recorda ja fa uns anys aquell dia tràgic.
En el nostre tragí diari potser no ens adonem dels forats de metralla, ni recordem el patiment causat per aquella guerra
A la cantonada entre el carrer de les Egipcíaques i el del Carme, arran de terra, també es poden apreciar avui els forats profunds sobre la pedra ocasionats pel bombardeig.
En el nostre tragí diari potser no ens adonem dels forats de metralla, ni recordem el patiment causat per aquella guerra, i potser ja hem oblidat o directament ignorem que els aviadors que van perpetrar aquell crim han rebut una pensió vitalícia concedida per Franco que hem estat pagant amb els nostres diners fins que han mort fa no gaire...Desgraciadament, avui mateix, a Síria o al Iemen segueixen havent-hi alumnes aterrits desitjant que la seva escola no voli pels aires en un bombardeig...
I també, malgrat tot, avui mateix encara hi ha gent que com Sensat o Amades, ajuden a construir persones i cultura en comptes de fer-la volar pels aires.
Un panell informatiu a la plaça Joan Amades informa dels actes de commemoració dels 80 anys dels bombardeigs feixistes sobre la ciutat de Barcelona. Foto: Adrià Costa
Les cròniques de NacióDigital, Barcelona, Societat, història, Guerra Civil, Barcelona, crònica, Altres Barcelones, memòria històrica, Raval
Per Anònim el 18 de març de 2018 a les 13:48
Els bombardeigs eren d'assassins italians, pero els responsables que els pagaven la feina eren espanyols. No ens oblidessim mai d'aixo. No van venir perque si, sino per servir als mateixos que manen ara. | 0.836262 | curate | {"ca": 0.9838090469036889, "fr": 0.012351861125020864, "hy": 0.0038390919712902693} | https://www.naciodigital.cat/noticia/150621/bombes/contra/alumnes/barcelona |
macocu_ca_20230731_0_154441 | Fotografia d'escena. Teatre independent. Barcelona: Teatre Grec, 1979. 09/07/1979 - 10/07/1979. Grec Festival de Barcelona. GETH. | 0 | curate | {"ca": 0.6129032258064516, "en": 0.3467741935483871, "de": 0.04032258064516129} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_162198 | La '''població activa''' és un terme de l'[[economia]] que s'usa per descriure, dins de l'univers de [[població]] general però delimitat, el subconjunt de persones amb la capacitat i el desig de treballar. En termes més específics, la definició d'aquest subconjunt varia d'acord a la legislació o convenció de cada país o regió econòmica en relació amb la seva informació demogràfica en general i les seves característiques socials. En general, comprèn el subconjunt de població entre els 15 i els 60 anys d'edat amb disponibilitat per a treballar.
La '''taxa d'activitat''' d'un país és el quocient entre la seva població activa i la població potencialment activa (aquella en edat de treballar). Medeix el grau en què un país està aprofitant la seva força laboral potencial. En el tercer trimestre de 2008, a Espanya, la proporció d'actius entre els més grans de 16 anys superà per primera vegada el 60%. El volum total de població activa elsarribà als 23 milions de persones. | 0.810098 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/3257421 |
mc4_ca_20230418_4_650933 | Les persones interessades podran exercir respecte a L'ENCAIX, CENTRE TERAPÈUTIC REHABILITADOR I EDUCATIU els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades, mitjançant un escrit signat adreçat a L'ENCAIX, CENTRE TERAPÈUTIC REHABILITADOR I EDUCATIU, C/ Baldrich 69 C - 08221 Terrassa, o bé trametent-lo per mail a l'adreça Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo., tot afegint-hi en qualsevol cas la fotocòpia del DNI de la persona interessada.
D’acord amb els preceptes de la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal, l’informem que les dades personals que ens lliureu, seran tractades automatitzadament i incloses en un fitxer responsabilitat de L'ENCAIX, CENTRE TERAPÈUTIC REHABILITADOR I EDUCATIU. Les dades que ens faciliteu, concretament la vostra adreça de correu electrònic, podran ser utilitzades per la tramesa de comunicacions publicitàries o que puguin ésser del seu interès. El lliurament de la informació sol·licitada en el formulari i marcada amb un asterisc (*) és obligatori. En qualsevol cas, podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-vos per escrit a L'ENCAIX, CENTRE TERAPÈUTIC REHABILITADOR I EDUCATIU. A la sol·licitud d’exercici dels seus drets caldrà que hi figurin el vostre nom i cognoms, la petició en que es concreta la vostra sol·licitud, domicili a efectes de notificació, i data i signatura del sol·licitant, a més de fotocòpia del D.N.I. o passaport, i els documents acreditatius de la petició que formula. Tot això, sense perjudici d’ altres extrems i/o procediments establerts a la normativa vigent. Així mateix, haureu d’emprar qualsevol mitjà que en permeti acreditar l’enviament i la recepció. ”Així mateix, amb l'acceptació d'aquesta nota informativa, consentiu de forma lliure i amb informació suficient al lliurament i tractament de les dades que ens faciliteu, així com a que les dades facilitades siguin cedides a terceres entitats col·laboradores necessàries pel desenvolupament de la nostra pàgina web. L’adreça del responsable del fitxer és: L'ENCAIX, CENTRE TERAPÈUTIC REHABILITADOR I EDUCATIU, C/ Baldrich 69 C - 08221 Terrassa | 0.926464 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lencaix.com/es/aviso-legal |
mc4_ca_20230418_10_71389 | Tàrrega recorda les dones assassinades per violència masclista posant més d’un miler de caires buides a la Plaça Major — Ajuntament de Tàrrega
Sou a: Inici / Acció Social Associativa, Igualtat i Salut / Notícies / Tàrrega recorda les dones assassinades per violència masclista posant més d’un miler de caires buides a la Plaça Major
Imatge de les 1.062 cadires instal·lades a la plaça Major captada des del balcó de la Casa Consistorial
Les cadires continuaran presents a la Plaça Major durant tot el dilluns 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. En aquesta data, a les 12 del migdia, es farà la lectura del Manifest, a la qual tothom és convidat
VÍDEO | 1.062 #cadiresbuides a la Plaça Major de #Tàrrega recorden les dones, nens i nenes assassinades per violència masclista des del 2003. Cada cadira du el nom de la víctima. Denunciem i lluitem contra aquesta sagnant xacra social💜@IgualtatTarrega #DiguesProuNoEstàsSola #25N pic.twitter.com/GL3D10SbCJ
— Ajuntament Tàrrega (@ajtarrega) November 24, 2019 | 0.77987 | curate | {"ca": 0.9655831739961759, "es": 0.03441682600382409} | https://www.tarrega.cat/acciosocial-igualtat-salut/noticies/cadires-buides |
mc4_ca_20230418_6_716503 | Apartment Median IV Les Menuires Saint-Martin-de-Belleville França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Descompte a Apartment Median IV Les Menuires
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Saint-Martin-de-Belleville, no busqui més enllà de Apartment Median IV Les Menuires. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
El Apartment Median IV Les Menuires, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Habitació familiar són només algunes de les comoditats que fan que Apartment Median IV Les Menuires sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, cuina americana, renta vaixelles per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Apartment Median IV Les Menuires. | 0.799145 | curate | {"ca": 0.9636062861869313, "en": 0.036393713813068655} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-median-iv-les-menuires/hotel/saint-martin-de-belleville-fr.html |
mc4_ca_20230418_8_752215 | Literatura xinesa per a Reis - Caràcter xinès - L'illa deserta
Literatura xinesa per a Reis
On 20 Desembre 2018 20 Desembre 2018 Per sifuroIn Caràcter xinès, Recomanacions
Fa un parell de dies vaig publicar l’entrada d’idees per a la llista de Reis 2019 de literatura general. I també hi vaig incloure un títol xinès, de Yan Lianke. Ara, però, recordant l’entrada en qüestió, m’adono que si voleu una bona llista de literatura xinesa per a Reis n’hi ha prou que trieu les categories de 4 i 5 estrelles. I així jo em podria centrar en la MEVA llista de Reis, amb contingut nou i encara no comentat en aquest blog.
Tot i així, per no perdre el costum, us faré una breu llista amb el que més m’ha agradat d’aquest any. Som-hi.
Llista conservadora
Entre els llibres als quals he donat puntuacions més altes teniu aquests quatre. Si feu clic a l’enllaç anireu a la ressenya corresponent:
The Train that Stopped, de Wang Zhezhu.
Això, per tant, és una petita mostra del que he trobat de bo per aquests mons de déu. Ara bé, cada vegada em veig més condicionada, i costa trobar coses traduïdes al català o el castellà que no estigui s’han triat amb influència del que es publica en francès o en anglès (traduccions mediades, un concepte que Maialen Lacarta explica molt bé). Aquesta vegada, però, vull anar més enllà d’una simple llista de literatura xinesa per a Reis.
Llista sense xarxa de seguretat
Així doncs, cada vegada hi ha més blogs, llibreries i persones vàries que fem llistes de recomanacions. El més habitual és recomanar llibres que un ha llegit i que creu que són bons. En aquesta secció, però, he volgut deixar el seny en una banda i recórrer a la rauxa: una «llista cega» de llibres. Com en una cita a cegues. Us proposo llibres que tinc a la meva llista d’espera. Us hi arrisqueu?
Después de Mao: narrativa china actual, antologia elaborada per Miguel Ángel Petrecca, un traductor solvent de qui he llegit alguna cosa.
Death Notice, de Zhou Haohui. Primera part d’una trilogia policíaca. Si voleu donar una oportunitat als killers xinesos, aquest llibre fa bona pinta.
The April 3rd Incident, de Yu Hua. Ja sabeu que és un dels meus preferits. En aquest cas, una antologia de relats traduïda per Alan Barr, un altre traductor solvent.
The Borrowed, de Chan Ho-Kei. No conec en absolut l’autor, però el traductor sí: Jeremy Tiang. En aquest cas, ens porta a Hong Kong, un entorn que no surt gaire a les novel·les xineses que llegeixo.
Bé, a la meva llista de literatura xinesa per a Reis n’hi ha molts més, però si us els dic tots no cabran en aquest post. O serà massa llarg. I vosaltres teniu alguna proposta? Deixeu-la als comentaris o al Twitter!
Bones festes, i que el 2019 ens porti molts llibres bons!
literatura xinesallistes de llibres
Llista de Reis 2019: llibres i regalets per a lectors
Milkman: Anna Burns i Irlanda del Nord
Una resposta a “Literatura xinesa per a Reis”
Retroenllaç: Novetats editorials 2019: agenda de lectura - L'illa deserta
Per si se us ha escapat, us recordo que a #lilladeserta ahir vam publicar una entrada sobre «Canteu esperits canteu… twitter.com/i/web/status/1… 13 hours ago
@marcpeig_ @soclaquellegeix @annaguife Marc, ho veig com tu. Jo trio molt abans de començar i suposo que per això e… twitter.com/i/web/status/1… 1 day ago
@delsllibres @Ed_Periscopi @llegirencatala @lletres @quellegeixes Un dels moments més emotius del llibre. 1 day ago
14.290 visites | 0.7578 | curate | {"ca": 0.8296164139161463, "br": 0.0020814748736247396, "en": 0.03449301219149569, "fr": 0.013380909901873328, "es": 0.08742194469223907, "pt": 0.005649717514124294, "it": 0.02735652691049658} | https://lilladeserta.cat/literatura-xinesa-per-a-reis/comment-page-1/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_119600 | Ja podeu consultar el nou calendari del curs a l'apartat "calendari". I us convidem a seguir visitant aquest web per trobar-hi les fotos i la informació de tot el que anirà succeïnt al llarg del curs. | 0.73304 | curate | {"ca": 1.0} | http://emmjoanvalls.cat/index.php/component/content/article/233-diptic |
mc4_ca_20230418_13_65001 | Alabama Monroe | Cineclub Garbí
Home » Temporada 2014-15 » Alabama Monroe
EElise és tatuadora i té un local de tatuatges, Didier toca en una banda de country. Malgrat les seves diferències, el seu amor és dels de primera vista. La seva felicitat es completa amb el naixement de la seva filla Maybelle. Però la vida els porta algun cop que hauran de superar.
Alabama Monroe és un melodrama impactant que ens explica una fascinant i punyent història d’amor, molt ben construït mitjançant anades i vingudes en el temps, per oferir-nos una successió intermitent i desordenada de fragments de la vida de la parella. Acompanyat per una magnífica banda sonora bluegrass, és una d’aquestes obres que et fa la sensació que tots els que l’han fet s’hi han deixat la pell. Basada en la peça teatral homònima de Johan Heldelbergh, actor que interpreta el protagonista masculí, va ser nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i ha recollit múltiples premis a Europa. Alabama Monroe és un drama colpidor, vital i, sobretot, molt emocionant..
Àngel Quintana (Cinema Truffaut): Quan el cercle es trenca
Eulàlia Iglesias (Diari Ara): Alabama Monroe
Nando Salvà (El Periódico): Tot per la llàgrima
Isa Martínez (La Finestra Digital): Alabama Monroe (The broken circle breakdown)
Días de cine: Reportatge d’Alabama Monroe
http://youtu.be/QB2iKVOB9ro
BÈLGICA, 2012.
Títol original: The broken circle breakdown. Direcció: Alex Van Groeningen. Guió: Alex Van Groeningen i Carl Joos. Música: Bjorn Eriksson. Fotografia: Ruben Impens. Intèrprets: Veerle Baetens (Elise), Johan Heldenbergh (Didier), Nell Cattrysse (Maybelle), Geert Van Rampelberg (William). Durada: 110 min. | 0.7042 | curate | {"en": 0.17657766990291263, "fr": 0.02487864077669903, "ca": 0.7572815533980582, "nl": 0.016383495145631068, "pt": 0.01516990291262136, "eo": 0.009708737864077669} | http://www.cineclubgarbi.cat/alabama-monroe/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_694949 | SELECCIONS CATALANES La Federació rep l'ok del Barça per convocar Bojan Krkic El de Linyola debutarà davant Euskadi Bojan jugarà amb la selecció catalana La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha rebut el vistiplau del FC Barcelona perquè el seleccionador Pere Gratacós pugui convocar Bojan Krkic pel partit entre Euskadi i Catalunya del dia 29. Fonts federatives han assegurat a infoesports.com que el Barça no ha posat cap pega a què Krkic, així com la resta de blaugranes amb els quals vol comptar Gratacós, siguin convocats pel primer partit de Catalunya fora del país en 34 anys. Gratacós, però, no donarà a conèixer la llista definitiva de convocats fins després de les dues jornades que queden de Lliga abans del partit de la selecció.En el cas que Krkic jugui l'Euskadi-Catalunya, debutarà abans amb la selecció catalana que amb l'espanyola, tot i els anuncis realitzats pel seu seleccionador, Luis Aragonés, de convocar Krkic. http://www.infoesports.com/actualitat/la-federaci%f3-rep-lok-del-bar%e7a-per-convocar-bojan-krkic-14476.html
Ara falta que ell hi vagi, però de moment ja pot! | 0.823515 | curate | {"ca": 0.9008264462809917, "en": 0.09917355371900827} | |
mc4_ca_20230418_4_456412 | Xerrada dijous 13: Fem patis coeducatius
Posted on Desembre 7, 2018 by unaaltraeducacioespossible
Imatge | Posted on Desembre 7, 2018 by unaaltraeducacioespossible | Etiquetat com a Adriana ciocoletto, Col·lectiu punt 6, patis coeducatius, UAEEP | Deixa un comentari
Dimarts 27 de Novembre: La creació d’una nova escola, una oportunitat per presentar-la
Posted on Novembre 14, 2018 by unaaltraeducacioespossible
Imatge | Posted on Novembre 14, 2018 by unaaltraeducacioespossible | Etiquetat com a ítaca, Institut Manresa Sis, la creació d'una nova escola, La sèquia, Les bases, UAEEP, valldaura | Deixa un comentari
KAPLA al museu de la Tècnica de Manresa
Posted on Novembre 6, 2018 by unaaltraeducacioespossible
Us volem recomenar una activitat que es durà a terme el proper cap de setmana dia 10 i 11 de Novembre el museu de la tècnica, on acollirà el primer festival Kapla de Manresa amb més de 20.000 peces de construcció que invaïran tot l’espai. Activitats per a grans i petits de forma gratuïta.
Publicat dins de Activitats i Notícies, Notícies | Etiquetat com a CAE, Club del joc, kapla, Manresa, Museu de la tecnica | Deixa un comentari
Xerrada “Identitats Trans” Dijous 27 de Set.
Posted on Setembre 21, 2018 by unaaltraeducacioespossible
Imatge | Posted on Setembre 21, 2018 by unaaltraeducacioespossible | Etiquetat com a Esther Perez, identitats trans, Noemi Mora, Paul McIntyre, Teo Valls, UAEEP | Deixa un comentari
Nova sessió: ULU UN LATIDO UNIVERSAL
Posted on Agost 31, 2018 by unaaltraeducacioespossible
La bona acollida que va tenir el dimecres dia 29 d’agost la projecció del documental ULU. UN LATIDO UNIVERSAL ha fet que n’haguem preparat una segona sessió que es farà el dimecres 5 de setembre a les 7 de la tarda a l’Auditori de La Plana de L’OM amb la participació del seu director Joan Muñoz.
El preu de l’entrada és de 5 € que serveix per pagar el lloguer de la sala i la resta pel finançament del documental.
Podeu comprar entrades clicant aqui: ENTRADES
Publicat dins de Activitats, Activitats i Notícies | Etiquetat com a Manresa, plana de l'om, UAEEP, ULU un latido universal | Deixa un comentari
ULU. UN LATIDO UNIVERSAL
Posted on Agost 1, 2018 by unaaltraeducacioespossible
Tot a punt per començar una nova temporada del Col·lectiu. La 7a. El dimecres 29 d’agost presentarem a l’Espai Plana de l’Om un documental molt interessant ULU. UN LATIDO UNIVERSAL que comptarà amb la presentació del director
Publicat dins de Activitats, Activitats i Notícies | Etiquetat com a Documental, latido universal, UAEEP, ULU | Deixa un comentari
Posted on Abril 20, 2018 by unaaltraeducacioespossible
Us informem que el proper dilluns dia 23, de 5 a 8 de la tarda, el Col·lectiu Una altra educació és possible organitzem per 6è any el SANT JORDI PER A NENS I NENES , un espai tranquil al Pati del Casino de Manresa.
Publicat dins de Activitats, Activitats i Notícies | Etiquetat com a Biblioteca, casino, llibres, per a nens i nenes, Sant Jordi | Deixa un comentari
Fromació per a mestres: Jocs de taula a l’aula – Emocions en joc
Posted on Març 28, 2018 by unaaltraeducacioespossible
Imatge | Posted on Març 28, 2018 by unaaltraeducacioespossible | Etiquetat com a aula, Emocions, Formació, jocs, Tast de joc | Deixa un comentari | 0.729638 | curate | {"ca": 0.8401244167962675, "en": 0.1368584758942457, "pt": 0.013996889580093312, "ru": 0.001244167962674961, "zh": 0.005909797822706065, "es": 0.0018662519440124418} | https://unaaltraeducacioespossible.wordpress.com/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_55339 | La guàrdia civil escorcolla la Diputació de GironaDiversos agents han entrat a l'organisme autònom de gestió de tributs i el Patronat de Turismehttp://www.vilaweb.cat/noticia/4084510/20130214/guardia-civil-escorcolla-diputacio-girona.html
En Mas, Homs, Junqueras...estan aguantant el:
Esperem que se'n surtin. | 0.563855 | curate | {"ca": 0.9218241042345277, "es": 0.0781758957654723} | |
mc4_ca_20230418_15_430499 | CUAP | InfoICS
La Central d’Esterilització de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat de l’Institut Català de la Salut (ICS) acaba de completar el seu procés d’integració progressiva de tots els CAP i serveis d’atenció primària en un sol punt de la ciutat, ubicat … Continua llegint →
Publicat dins de Notícia | Etiquetat com a ASSIR, atenció primària, Central d'Esterilització de l'Àmbit d'Atenció Primària Barcelona Ciutat de l'Institut Català de la Salut, CUAP, Ministeri de Salut de l'Argentina, PAC, TCAI | 0.781382 | curate | {"en": 0.0273972602739726, "ca": 0.9726027397260274} | https://infoicscat.wordpress.com/tag/cuap/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_57871 | Obres a Es Carreró Comencen les obres per a la millora de la xarxa d'aigua i sanejament i la rehabilitació de la pavimentació de la zona urbana de Es Carreró.
Les obres van ser adjudicades a l'empresa Construccions Olives, SL per import de 28.400 € + IVA.
L'intenció de l'equip de govern era executar aquesta obra a tot el Carreró però el Consell Insular de Menorca va denegar l'interés general de la part rústica, és per aquesta motiu que les obres només es podran dur a terme a la part urbana del tram de Es Carreró.
Obres a Es Carreró
Comencen les obres per a la millora de la xarxa d'aigua i sanejament i la rehabilitació de la pavimentació de la zona urbana de Es Carreró.
Les obres van ser adjudicades a l'empresa Construccions Olives, SL per import de 28.400 € + IVA.
L'intenció de l'equip de govern era executar aquesta obra a tot el Carreró però el Consell Insular de Menorca va denegar l'interés general de la part rústica, és per aquesta motiu que les obres només es podran dur a terme a la part urbana del tram de Es Carreró.
Contacte
Si us voleu posar en contacte amb nosaltres per fer un suggeriment, una consulta o demanar qualsevol altra qüestió, ho podeu fer a la mateixa seu de l’Ajuntament (Pla de l’església, 3. Es Migjorn Gran Tel. 971 37 01 10) o bé en el següent enllaç... | 0.673419 | curate | {"ca": 0.9937743190661479, "fr": 0.0062256809338521405} | http://ajmigjorngran.org/contingut.aspx?IdPub=1966 |
macocu_ca_20230731_6_169978 | A la mateixa escala
Jaume (Mataró) ha dit...
Encara hi ha un altra via. La independència!
És la via de tots! Només cal reflexionar-hi.
L'Estat espanyol ha dibuixat els límits del poble català. Així que per poder dibuixar, nosaltres, el límit que volem; primer hem de ser independents.
Simplificant, ser independents per poder arribar al federalisme volgut.
"...Haurem de reconèixer la nostra pluralitat..." A Catalunya, des de sempre, que la reconeixem i la coneixem de primera mà. Però Espanya, la reconeix? Ni ho vol ni ho ha volgut mai.
Les banderes de la foto també poden fotografiar-se en un Estat català. Amb l'actual Estat,el camí per ningunejar la nostra bandera catalana ha quedat aplanat.
La identitat catalana sap conviure amb altres realitats. El que cal es donar-li instruments per a que no mori ofegada. | 0.689009 | curate | {"ca": 0.8977556109725686, "it": 0.10224438902743142} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_186339 | Memòria de l'Ajuntament 2020 (pdf 1936 Kb) Anex 1.1. Liquidació Pressupost (pdf 404 kb) Anex 1.2. Liquidació Pressupost (pdf 358 kb) Anex 2. Organigram (pdf 494 Kb) Anex 3. Gestió indirecta dels serveis públics (pdf 925 Kb) Anex 4. Balanç de Comprovació (pdf 494 kb) Anex 5. Béns destinats a l'ús general (pdf 896 Kb) Anex 6. Passius financers (pdf 459 kb) Anex 7.1. Subvenció Reb. Actius corrents i gastos (pdf 875 kb) Anex 7.2. Subv. Reb. Inmov. No financer (pdf 835 kb) Anex 7.3. Transferències i subvencions concedides (pdf 476 kb) Anex 8. Contractació administrativa. Procedimients d'adjudicació (pdf 1129 Kb) Anex 9. Modificacions de crèdit (pdf 446 kb) Anex 10. Remanents de crèdit (pdf 482 kb) Anex 11. Drets anul·lats (P.corrent) (pdf 412 kb) Anex 12. Drets cancel·lats (P.corrent) (pdf 153 kb) Anexo 13. Recaudació neta (pdf 422 kb) Anexo 14. Devolucions d'ingressos (pdf 418 kb) Anexo 15. Compromisos d'ingrés (pdf 414 kb) Anexo 16. Obligacions pressupostos tancats (pdf 457 kb) Anexo 17. Drets pendents de cobrament totals (pdf 575 kb) Anexo 18. Drets anul·lats (P.tancats) (pdf 468 kb) Anexo 19. Drets cancel·lats (P.tancats) (pdf 465 kb) Anexo 20. Compromisos de gasto amb càrrec a ex. posteriors (pdf 416 kb) Anexo 21. Resum execució projectes de gasto (pdf 432 kb) Anexo 22. Anualitats pendents projectes de gasto (pdf 418 kb) Anexo 23. Gastos con finançament afectat (pdf 445 kb)
Anexo 24. Creditors per operacions devengades (pdf 328 kb)
Anexo 25. Resum del cost per elements de les activitats (pdf 608 kb)
Compte Anual 2020 dels Organismes Autònoms, Entitats Públiques Empresarials, Empreses Municipals i Fundacions
Comptes anuals 2020 dels Organismes Autònoms
Consell Agrari Municipal Fundació Esportiva Municipal Junta Central Fallera Palau de la Música y Congressos de València Parcs i Jardins Singulars i Escola de Jardinería i Paisatge Patronat Universitat Popular
Mostra de València i Iniciatives AudiovisualsComptes anuals de las Entitats Públiques Empresarials
E.P.E. Palau de Congressos de València. Comptes anuals i auditoriesComptes anuals de les Empreses Municipals
AUMSA. Comptes anuals i auditories EMT. Comptes anuals i auditories MERCAVALENCIA. Comptes anuals i auditories
Comptes anuals de les Fundacions
Fundació C.V. Observatori Canvi Climatic. Comptes anuals Fundació C.V. Estrategia, Desenvolupament i Innovació Urbana (INNDEA). Comptes anuals i auditories Fundació València Activa del Pacte per l'Ocupació. Comptes anuals y auditories Fundació Policía Local. Comptes anuals Fundació Visit València. Comptes anuals y auditories
Informació addicional
Compte General
Compte General de l'Ajuntament 2019
Compte General de l'Ajuntament 2018 Compte General de l'Ajuntament 2017
Compte General de l'Ajuntament 2016 Compte General de l'Ajuntament 2015 Compte General de l'Ajuntament 2014 Comptes anuals de l'Ajuntament 2012-2013 | 0.656959 | curate | {"ca": 0.8972162740899358, "es": 0.04354032833690222, "en": 0.027837259100642397, "eo": 0.0017844396859386152, "de": 0.0035688793718772305, "fr": 0.026052819414703783} | https://www.valencia.es/web/guest/val/ajuntament/compte-general |
racoforumsanon_ca_20220809_3_142797 | si només poguessiu escollir un Quadre de pintura quin escollirieu. no val fer-se l'entes. tan sols un per usuari. el meu.
Potser no és el millor quadre de la història però a mi m'encanta. Quadre impressionista de'n Claude Monet: Impression, soleil levant.
El volia posar jo . Edit: be, com que no em deixa escriure un nou missatge, el poso aquí: Jacques-Louis David, La mort de Marat
Supòs que et saps la història sobre aquest quadre, no? | 0.61343 | curate | {"ca": 0.7488372093023256, "pt": 0.05116279069767442, "de": 0.1558139534883721, "es": 0.044186046511627906} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_792518 | Per haver criticat la cap d'informatius de TV3 · Novoa ja va ser motiu de polèmica per titllar de 'proterrorista' l'activista catalana Ariadna Jové · Llavors CDC no va fer-hi resEl militant de CDC i membre del secretariat de Noves Tecnologies, Rubèn Novoa, ha deixat el partit a petició de la direcció. El secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, ha explicat que ell mateix s'ha encarregat de demanar-li a Novoa que renunciï a la seva condició de militant del partit després de les seves crítiques a la cap d'informatius de TV3, Rosa Marqueta, a qui va titllar de 'virus'. A través de Twitter, però, Novoa explica que ha estat ell qui ha demanat 'la suspensió temporal de militància' per no perjudicar 'el projecte de país que té CiU'. En un apunt al seu blog, Novoa va assegurar que el problema de la televisió pública catalana no és la directora, Mònica Terribas, sinó la cap d'informatius, que 'es dedica a insultar la intel·ligència dels ciutadans les 24 hores del dia amb seus pamflets'. Tot plegat després que CiU demanés la dimissió o el cessament del càrrec socialista a l'Ajuntament de Barcelona que va insultar a Terribas a través del Facebook. Novoa ja va ser motiu de polèmica per titllar de 'terrorista' l'activista catalana Ariadna Jové que va ser víctima d'una detenció il·legal a Israel. Això, però, no va motivar cap tipus de reacció per part del partit d'Artur Mas. http://www.directe.cat/noticia/20450/convergencia-demana-a-ruben-novoa-que-abandoni-el-partit
Pos a mi em queia bé. | 0.839238 | curate | {"ca": 0.9242021276595744, "es": 0.061835106382978726, "pt": 0.013962765957446808} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_604593 | EPA Problemes en el sector agrariFernández Vara demana una reunió amb el Govern després de l'enfonsament de l'ocupació a Extremadura pel SMIExtremadura ha destruït 20.000 llocs de treball en l'últim trimestre, segons les dades de la EPA publicats avuiFernández Vara demana una reunió amb el Govern després de la caiguda de l'ocupació a Extremadura pel SMIOcupació. EPA agredolç per a Sánchez: es creen 402.300 ocupacions en 2019, però és la xifra més baixa des de la recuperacióLa forta pujada de l'atur a Extremadura (més del 19% en l'últim trimestre amb la destrucció de 20.000 ocupacions per a situar a aquesta regió a la cara de la desocupació amb el 23,48%) ha encès totes les alarmes en aquesta comunitat. Així, l'atur agrari ha pujat en 8.500 persones més que a l'octubre de 2019 i 1.200 més que a la fi de 2018.Amb aquest balanç, el president de la Junta, Guillermo Fernández Vara, ha reconegut que les dades són "rematadament dolents" vinculats, ha assegurat, "de manera clara" al camp pel que ha sol·licitat una reunió immediatament amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz.L'objectiu de la trobada seria analitzar l'"impacte" i les "conseqüències" que la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) està tenint en les dades d'ocupació en el sector agrari en regions com l'extremenya perquè, segons el parer de Vara, l'"impacte" d'aquesta mesura "no és el mateix en tots els llocs".Encara que ha matisat que de manera genèrica ell defensa la pujada del SMI, el president de la Junta ha afegit que potser "ara es pot donar la circumstància que en una conjuntura de preus baixos per al sector li costi molt poder estar sufragant una pujada dels costos salarials, de la massa salarial vinculada a la pujada del Salari Mínim Interprofessional".A conseqüència d'això, ha instat al Govern de Pedro Sánchez a "establir o considerar" unes "cotitzacions especials" per a regions com Extremadura: "Alguna cosa que és intrínsecament bo com que existeixi un major SMI hi ha en alguns llocs com aquí que això està provocant la destrucció d'ocupació agrària".Amb els resultats d'aquesta EPA damunt de la taula, Vara ara opina que "quan el Govern d'Espanya decideix pujar l'SMI ens hem d'asseure a parlar perquè això sigui possible. No pot haver-hi treballadors de primera i de segona, però l'impacte que està tenint no és el mateix en tots els llocs". Així, ha esgrimit que "curiosament" dos de les regions amb un dels "majors pesos" en el sector agrari com Múrcia i Extremadura són les "més" castigades per la desocupació.A més, ha advertit que ha d'analitzar el per què amb la reforma laboral en vigor, i amb creixement del PIB "per sobre del 1,5 per cent", es "destrueixi" ocupació a la regió.No obstant això, dijous passat, Guillermo Fernández Vara va considerar de "justícia" la pujada del SMI i va apuntar que a Extremadura, on les rendes són més baixes, tindrà un major impacte pel que va assegurar que s'ha de fer tot el possible perquè les empreses el puguin pagar.Així, va considerar que era "de justícia" que es pogués repartir el benefici perquè una part reverteixi en la pròpia empresa i una altra vagi als empleats. Per al president extremeny, tot el que tingui a veure amb la dignificació del treball és "just i bo". Vara va apel·lar a empresaris i sindicats a aconseguir acords sobre aquest tema: "S'hagi arribat a un acord, no per una imposició de ningú, sinó perquè les dues parts s'han posat d'acord".REUNIONSAl mateix temps, Fernández Vara ha demanat aquest dimarts a organitzacions agràries i sindicats que "si us plau" tanquin el nou conveni del camp a Extremadura, perquè "negociant és com s'aconsegueix sortir de les situacions més complexes". No obstant això, l'acord entre les parts sembla molt llunyà degut precisament a les dues pujades consecutives del Salari Mínim Interprofessional. Les negociacions es van estacar el mes de desembre passat després de diversos mesos sense acord pel que es va prorrogar el conveni anterior fins a una nova trobada. "Jo no signaré el Conveni del camp en aquesta situació", ha assenyalat a EL MUNDO Ángel García Blanco, president de Asaja Extremadura, qui insta a altres organitzacions agràries a recolzar la seva postura: "Mentre Pedro Sánchez no estableixi per llei uns preus mínims de venda per als productes agraris que sempre siguin superiors als costos de producció no ho signarem", ha assenyalat. Sobre les paraules de Vara, ha assenyalat que "reconforta que per fi, encara que arribi tard, ens de la raó a Asaja sobre la postura que estem mantenint des de fa mesos, de no signar el conveni per la desproporcionada pujada en l'últim any imposada pel president del Govern del SMI, primer el 22.5% i després el 5.55%, és a dir, més del 28% en total, absolutament inassumible per al sector agrari pels baixos preus que patim".De fet, demà dimecres totes les organitzacions agràries extremenyes realitzaran una protesta en la inauguració de Agroexpo en Don Benito (una de les fires més important del sector a nivell nacional) per a reclamar una millora dels preus. Les previsions és que es concentrin més de 3.000 agricultors i ramaders.
Si una empresa és tan merda de no poder pagar mil euros, que tanqui o que es fusionin per accions. Després tots aquests traficants de negres amb l'Audi i el xalet.O arantzels a la merda esclavista del tercer món.
1.000€ a Extremadura quan a Portugal (que té un teixit productiu semblant) és de 635€?També imposem 1.000€ a Bulgària perquè siguin "dignes" els treballadors búlgars? Que no veieu que això destroça per complet el desenvolupament econòmic de les regions perifèriques de la UE i concentra totes les oportunitats en el centre i nord d'Europa, amb economies ja molt desenvolupades i que sí poden permetre's aquests sous?Això mateix s'aplica dins d'Espanya i fins i tot en una república catalana entre Lleida i Barcelona ciutat.
Un empresari extremeny que cria porcs a la devesa no se'n pot emportar la devesa i els porcs a Portugal perque el salari sigui una mica més baix a Portugal. I, si pogués, tampoc no ho faria perque mai li pagarien un pernil portugués al preu que es paga un espanyol.
Pot tancar l'empresa, retirar-se a Benidorm, i que de cuidar la devesa i els porquets se n'encarregui Pablo Iglesias.
Al preu que venen el pernil? | 0.857431 | curate | {"ca": 0.9826728702069629, "es": 0.01732712979303706} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_129993 | Reserva la teva plaça per compartir el veler "Dolce Vita" durant uns dies de conexió amb la natura i amb tu mateix.
8 passatgers + patró + mestre de ioga.
Activitats de navegació, meditació i ioga acompanyats d'àpats saludables.
Combinarem activitats al vaixell i a terra.
El patró és coneixedor de la zona i la responsable de les activitats de meditació i ioga és mestre titolada (@sunkiss_yoga).
Descripció: Embarcament el divendres entre les 19 i les 21 h. al port de Blanes (veure localització del vaixell), organització i preparació del vaixell, sopar i dormir al mateix port de Blanes.
Dissabte al matí sortim aviat per poder aprofitar el dia i fer la primera activitat després de aproximadament 1,5 hores de navegació.
Dinar en una cala i navegació relax fins arribar al fondeig per l'activitat de la tarda.
Sopar i sobretaula en grup fondejats en una cala per dormir.
Diumenge: Bon día i activitat de yoga amb la sortida del sol.
Esmorzar i navegació fins el següent emplaçament per la segona activitat del matí.
Dinar i navegació de tornada a Blanes per desembarcar al mateix lloc de sortida aproximadament a les 18:00 h. del diumenge.
Dates i preus:
·23-24/5: 362€/persona
·27-28/6: 546/€/persona
Requisits: No fa falta experiència de cap tipus. Es recomana portar roba d'abric, al mar a vegades refresca més que a terra.
Millor NO portar maletes rígides, les toves permeten una millor organització a l'interior i es poden guardar en llocs més petits.
El calçat que NO sigui amb sola negra i que protegeixi els dits per caminar per coberta. També es recomana calçat que es pugui mullar i que protegeixi els dits per desembarcar a la platja.
Inclou: Patró, assegurança per barco i ocupants, IVA, amarre i aparcament al port de Blanes, combustible, menjar a bord i llençols.
També tot l'equipament de seguretat i lleure de l'embarcació.
No inclou: Sopar del primer dia, amarres o boies fora de Blanes. Àpats fora del Barco. Tot concepte no especificat. | 0.661583 | curate | {"ca": 0.9675257731958763, "km": 0.002061855670103093, "cs": 0.007216494845360825, "es": 0.01134020618556701, "en": 0.011855670103092783} | https://www.b2sail.cat/retirdeioga |
macocu_ca_20230731_4_296475 | Encara pots visitar l'exposició de l'artista palestina Samira Badran "Have a Pleasant Stay" en motiu de la Commemoració de la Naqba del 2012, fins el divendres 24 de maig. On? Espai Àgora Catalunya (Plç Catalunya 9, 4rt 2a) Escolta l'entrevista d'El Tret Informatiu a Davide Tundo, representant del PCHR (Palestinian Committees for Human Rights) de Gaza, ponent de la conferència "La Noviolència com a estratègia de resistència a Palestina" durant els actes de la Naqba organitzats per Amb Palestina al Cor. Descobreix més a www.naqba2012.org | 0.769123 | curate | {"ca": 0.9944341372912802, "nl": 0.0055658627087198514} | |
mc4_ca_20230418_17_439475 | Europcar Espanya garanteix quatre models icònics
Browse: Home » Europcar Espanya garanteix quatre models icònics
22 abril, 2017 · by apmc · in Notícies
Presenta’Modelo Garantizado’, el primer producte d’una rent a car espanyola que ofereix la possibilitat que el cotxe que es tria sigui el que es rep.
Fins i tot en aquests temps en què tot canvia tan ràpid, hi ha persones que es declaren fidels a una persona, una olor, un gust, un producte o una experiència. Per a aquells als quals no els pot faltar això que els fa sentir-se segurs, la companyia líder a Europa en rent a car i un dels principals actors en el sector de la mobilitat, presenta “Model Garantit”, un servei extra que garanteix que el vehicle que s’escull és el que condueix.
Els models que s’ofereixen en “Model Garantit” no podien ser altres que els més demandats, buscats, populars i amb més caràcter de la flota i, a més, en alguns casos, es corresponen amb els que els usuaris més busquen a Google, segons un estudi realitzat per Europcar Espanya. Són l’històric Fiat 500 i el icònic Volkswagen Golf (dos dels més buscats a Google), així com l’espaiosa Mercedes Benz Vito i el pràctic Volkswagen Touran, que estaran disponibles en els aeroports de Madrid, Barcelona, Màlaga, Eivissa, Mallorca i Alacant i en les oficines de Madrid Atocha i Barcelona Sants.
Els clients fidels a aquests quatre vehicles podran estar segurs que aquest model serà el que tindran la seva disposició, tant al llogar-lo a través del web a la secció ‘Model Garantit’, com de manera presencial o per telèfon, si selecciona aquest servei extra .
Europcar Espanya un dels principals players en mobilitat, és la primera rent a car que desenvolupa aquest servei extra en les seves gammes mitjanes per donar solució a les peticions d’aquells clients que demanaven poder disposar del cotxe que triaven. Després d’un estudi detallat de les preferències de lloguer dels clients d’Europcar Espanya, es van triar aquests quatre models, un de cada categoria de vehicles, per cobrir les necessitats dels usuaris exigents.
José María González, director general d’Europcar Espanya, creu que, “Model Garantit és la resposta d’Europcar a les peticions dels nostres clients, que són sempre el centre de la nostra estratègia. Havíem detectat una necessitat que havíem de cobrir i per això hem apostat pels models que més confiança i seguretat donen als consumidors “.
← La nova Classe S de Mercedes-Benz. El referent quant a eficiència i confort
El nou XC60 sortirà de fàbrica 90 anys després que el primer Volvo, el model ÖV4, veiés la llum el 14 d’abril de 1927 → | 0.867235 | curate | {"ca": 0.9713289422704379, "en": 0.014722975590856257, "es": 0.013948082138705927} | http://apmc.cat/apmc/europcar-espanya-garanteix-quatre-models-iconics/ |
mc4_ca_20230418_5_272660 | Espacio de Dña. Manolita: MÁS PRESIÓN
Leo en la Wiki que las bandas armadas suelen enviar remesas de cartas a grupos de empresarios seleccionados, donde se les recuerda su deber de contribuir a la lucha por la liberación de la patria o de alguna revolución y en caso de no hacerlo, ellos y sus bienes serán objetivos militares. El cobro deberá hacerse a través del entorno donde se mueven los simpatizantes de esas bandas.Esto es extorsión económica, un impuesto revolucionario y tiene su origen en el chantaje.Leo en el Diari de Girona que la nueva “Llei de l'Habitatge” que desarrollará el futuro decreto que prepara la banda desarmada de la generalitat de Cataluña para regular el alquiler de pisos a turistas, sancionará con multas de hasta 90.000 € a los que no hayan pagado antes la correspondiente licencia municipal en su ayuntamiento correspondiente.A esto, ¿Cómo lo podríamos llamar? ¿Dónde podría tener su origen?
Hola Doña, intenta entendre l'esperit de la llei, no et quedis només a l'apartat sancionador. Per la infomració que tinc és un pas molt positiu. Finalment els propietaris d'allotjaments turístics tindràn una llei on acollir-se. Per un costat l'administració podrà controlar aquests pisos a través de la llicència i aquells que no tinguin uns mínims no podràn ser ofertats. Per una altra banda els llogaters d'aquests habitatges tindràn reconeguts un drets. També cal fer esment que aquells habitatges declarats com allotjaments turístics no s'hi podrà empadronar ningú i els seus inquilins no podràn acollir-se a la LAU.
El comentari anterior és meu, m'he oblidat de signar-loDavid Puig
quieb es mas ladron¡¡el que roba aun ladron, o los que ponen los impuestos,
per primera vegada, i no sirva de precedente, estic d'acord amb en David,això era xauxa, fa molts anys que s'estan demanant aquestes regulacions. Per acabar de fer-ho be, els impostos hauríen de ser simbolics
Tens raó David, estic d'acord amb tu, el teu argument és absolutament convincent. Ara que no està per la redacció, et diré a cau d'orella que la rondinaire Donya, molt velleta, pobreta, s'obliga a plantejar les seves incògnites, els seus post, de la forma que més polèmica generi, de vegades ho aconsegueix i de vegades no. Està obsessionada a crear debat, fòrums d'opinió on no falti la sal i el pebre, diu que és l'única manera d'estimular la intervenció del personal en el blog. Sempre repeteix que de qualsevol tertúlia entre amics, veïns o desconeguts i que tracti de qualsevol tema, es pot aprendre molt, “la polèmica enriqueix la nostra base de dades”, diu la yaya. Té raó? Gràcies per exposar el teu punt de vista.El ATS que cuida aquesta yaya rondinaire .
¡MERCEDITAS!, Menuda sorpresa, tu por aquí...Tu idea sobre los impuestos simbólicos, me parece acertadísima...El impuesto sobre la renta ¿también?, pregunto.PD/La mestresa ja té els pèsols de can ruscas. La Doña
Mercedes Milá, m'he confós...,imaginava que eres altra persona, no facis cas de la posdata. Salutacions La Doña
1 de mayo de 2009, 10:07 | 0.622904 | curate | {"es": 0.4485762144053601, "ca": 0.5514237855946399} | http://espaciodedonyamanolita.blogspot.com/2009/04/mas-presion.html |
oscar-2201_ca_20230904_13_138097 | Els monjos budistes Patimokkha pali cantant a l'església budista el dia d'Uposatha, gravats des de Wat Khung Taphao, província d'Uttaradit, Tailàndia.
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda
Pāṭimokkha (En el budisme Theravada, el Pāṭimokkha és el codi bàsic de la disciplina monàstica, que consta de 227 regles per a monjos totalment ordenats (bhikkhus) i 311 per a monges (bhikkhuṇīs). Està contingut al Suttavibhaṅga, una divisió del Vinaya Piṭaka.
Algunes regles contenen principis morals; però la major part estableixen les prescripcions de l'ordre sobre el vestit, dels aliments, de les cerimònies, etc... i el càstig en què s'incorre per la seva inobservança, càstig que en quatre casos consisteix en l'expulsió de la ordre i als altres en la suspensió per temps determinat. El nom d'ordre mendicant que s'aplica a aquesta mena d'associació és summament impropi, doncs res no té de comú l'ordre budista amb les cristianes. La primera no té monestirs, abats o jerarquia i vots d'obediència.
Cap membre de l'ordre no és cap sacerdot ni té facultat d'absoldre, i tothom pot apartar-se de l'associació quan vulgui sense cap formalitat. Ja hem vist, a més, que les regles presenten principalment un caràcter pràctic i marquen la conducta que cal observar entre els individus respecte de les coses tingudes en comú. Aquestes regles van anar canviant segons els costums de l'època i moltes s'han donat a l'oblit, malgrat tot, els seguidors de l'antiga tradició han estat recitant-les cada quinzena des dels temps de Buda fins als nostres dies, en el sagrat o en la uposaza, en què es reunien en capítol.
Aquesta ordre té precedents anteriors a Buda, que els budistes van aprofitar i van transformar, i per això el Pāṭimokkha no figura entre els llibres del cànon budista, encara que totes les seves paraules hi consten, dins del llibre anomenat Sutta-vihhanga. Es desconeix el significat de la paraula Pāṭimokkha; però l'Antic Comentari ho explica dient que
« <És el principi, és el rostre, és el principal de les bones qualitats. I, per tant, es diu Pāṭimokkha.> »
De totes maneres el cànon budista utilitza aquest nom i els seus derivats en el sentit d'obligació o codi. La història del Pāṭimokkha a l'Índia és molt obscura: conservat probablement per les diferents escoles budistes primitives, quan passats sis o set segles, alguns budistes van deixar el pali pel sànscrit, van prescindir també probablement del Pāṭimokkha, que tampoc no es troba entre les nombroses sectes de la Xina i el Japó que van seguir les doctrines d'aquelles escoles índies reformades.
Bibliografia[modifica]
Hermann Oldenberg, The Vinaya Pitaka (Londres, 1879/83);
Eugène Burnouf, Introducció a la història del Budisme indi (París, 1844; 1876)
Thomas William Rhys Davids junt a Hermann Oldenberg, (1881–85). Vinaya Texts, Sacred Books of the East, volums XIII, XVII & XX,
Thomas William Rhys Davids, Dialogues of the Buda (Oxford, 1889/1910).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pāṭimokkha&oldid=28673738»
Categories:
Sectes
Budisme
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres idiomes
English
Bahasa Indonesia
ไทย
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 26 nov 2021 a les 00:11.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.735348 | curate | {"ca": 0.8203381276810497, "ms": 0.008579359071410548, "pt": 0.014887711329800657, "en": 0.0991672975018925, "la": 0.0027756749936916477, "de": 0.005046681806712087, "fr": 0.017663386323492306, "it": 0.009336361342417361, "es": 0.004289679535705274, "eu": 0.004289679535705274, "ro": 0.002271006813020439, "id": 0.006056018168054504, "ru": 0.004542013626040878, "th": 0.000757002271006813} | https://ca.wikipedia.org/wiki/P%C4%81%E1%B9%ADimokkha |
mc4_ca_20230418_1_270798 | Amics Absoluts | Grup62
Grup62.cat > Amics Absoluts
Data de publicació: 01/05/2004384 pàginesISBN: 978-84-297-5455-1Codi: 10028990Format: 15,2 x 22,6 cm.Presentació: Rústega amb solapesCol·lecció: El BalancíTraductors: Joan Puntí Recasens | Esther Roig Giménez
Sinopsi Després de la guerra de l`Iraq, l`anglès Ted Mundy, fill d`un soldat britànic de les antigues colònies i escriptor fracassat reconvertit en guia turístic a Baviera, veu com retorna el seu passat en la figura de Sasha, un anarquista dissident de l`Alemanya de l`Est que va conèixer a la universitat de Berlín a finals dels anys seixanta. Ara, però, després de l`11 de setembre, els temps han canviat. Les complicades xarxes de terrorisme internacional i la cínica política de lluita antiterrorista global impulsada pels Estats Units fan trontollar la seva profunda i sincera amistat basada en la defensa de l`idealisme i la lleialtat. I és que sembla que en aquest món actual no hi ha lloc per a les "causes justes". Més compromesa que cap altra de les seves obres anteriors i d`una actualitat brutal, John le Carré, el mestre de la narrativa d`espionatge, torna amb una novel·la contra la política de George W. Bush i els seus aliats.
L'autor © Anton Corbijn
Dorset, Inglaterra, 1931John le Carré va néixer el 1931. Va estudiar a les universitats de Berna i Oxford i va ensenyar a Eton. Durant la guerra freda va treballar un breu període als serveis d’Intel•ligència britànics. Els últims cinquanta anys ha viscut de l’escriptura. Viu a cavall de Londres i Cornwall.Veure més
Altres títols de l'autor Volar en cercles L'espia que tornava del fred (50 aniversari) Una veritat delicada El talp Un traïdor com els nostres L'home més buscat La cançó dels missioners Amics absoluts El jardiner constant Un traidor com els nostres L'infiltrat Una veritat delicada L'home més buscat La cançó dels missioners Pujar
Emporta't aquest llibre a la teva web / blog Amics Absoluts
<a href="http://www.grup62.cat/llibre-amics-absoluts-105589.html" title="Amics Absoluts" target="_blank"><img src="http://static6.grup62.cat/usuaris/libros/fotos/106/tam_5/amics-absoluts_9788429754551.jpg" alt="amics-absoluts_9788429754551.jpg" title="Amics Absoluts"
<div><a style="font-weight:bold; text-decoration:none; color:#0066af" href="http://www.grup62.cat/llibre-amics-absoluts-105589.html" title="Amics Absoluts" target="_blank">Amics Absoluts</a></div>
<div style="font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size:11px;">John le Carré</div> | 0.666189 | curate | {"en": 0.2356020942408377, "ca": 0.7325815545710833, "fr": 0.009262988320579944, "es": 0.022553362867498993} | http://www.grup62.cat/llibre-amics-absoluts-105589.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_67297 | Unes festes obertes i participatives!Podeu descarregar el programa de les 36s Festes de Maig del Poblenou clickant el següent enllaç: | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.femmaig.cat/2014/05/36s-festes-de-maig-del-poblenou/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_312506 | Creada l’any 1983 pels veïns de la parròquia d’Ordino, 35 anys després, Ordino Arcalís segueix enamorant per les seves excepcionals condicions per a la pràctica d’esports de muntanya.
Enclavada a la capçalera de la Vall d’Ordino, orientada al nord, exhibeix les millors condicions de neu cada hivern, i és, probablement, l’estació amb major garantia d’obertura abans de temps i amb la possibilitat de tenir la temporada d’esquí més llarga dels Pirineus.
Se situa a la vall més pintoresca d’Andorra i combina de manera única les virtuts del país dels Pirineus: un paisatge extraordinari i una vall que conserva la tradició amb molta personalitat, a un pas del millor après-ski a Andorra la Vella amb la seva gran oferta d’oci i de compres.
Una oferta única.
Ordino Arcalís, descobreix-la
L’estació d’Ordino ofereix 442 hectàrees de domini esquiable, 30,5 km de pistes, 14 remuntadors mecànics amb capacitat per transportar 16.500 persones per hora, en què destaca un telecabina Doppelmayr D-Line (2019), 101 canons de producció de neu artificial, 5 punts de restauració de gestió pròpia, aparcaments amb capacitat per a 1.500 vehicles, 2 punts de lloguer d’esquís, l’Escola d’Esquí i Surf de neu i la prestigiosa Escola de Freeride.
El desnivell a Ordino Arcalís va des dels 1.940 m als 2.650 m i té dos accessos diferents per als visitants.
Ordino Arcalís ofereix productes i propostes de diversió i oci per a tots els perfils de clients, des de la pista verda més llarga dels Pirineus fins a pistes i pendents ideals per als esquiadors més experts.
Entre els diversos esdeveniments i competicions, nacionals i internacionals que organitza, el Freeride World Tour, l’esdeveniment de referència al món del Freeride, destaca entre els més importants.
L’estació ordinenca és un dels epicentres mundials de l’esquí forapista, amb 21 zones i 130 itineraris, dividits en tres categories segons el nivell de dificultat. Gràcies al perfil alpí del sector i a la ubicació privilegiada
Ordino Arcalís s’integra a Grandvalira Resorts
L’estació d’Ordino Arcalís s’integra de ple en la marca Grandvalira Resorts. D'aquesta manera, tots els forfets de l’estació de Grandvalira seran vàlids a Ordino Arcalís, fins i tot el de temporada. Així mateix, Ordino Arcalís posa a la venda un nou forfet de temporada propi que permet esquiar fins a quatre dies en els 217 km de pistes del domini de referència del sud d’Europa.
Per tant, Grandvalira Resorts suma un total de 247 km de pistes i es situarà entre els primers destins d’esquí europeu quant a superfície.
Gràcies a aquesta integració, també es veu un canvi significatiu en la imatge corporativa. El color corporatiu d’Ordino Arcalís és una declinació del blau de Grandvalira, però molt més intens i elegant, i simbolitza aquesta unió, però mantenint alhora la personalitat de l’estació més alpina per excel·lència d’Andorra.
Ordino Arcalís aprofitarà les sinergies amb Grandvalira per millorar també aspectes tecnològics, de comunicació i els canals de venda. | 0.870351 | curate | {"ca": 0.9788519637462235, "es": 0.005706612957368244, "de": 0.01544142329640819} | https://www.ordinoarcalis.com/ca/estacio-esqui-arcalis |
mc4_ca_20230418_16_64591 | Tallers | Viranananda Yoga Ashram
Associació per al Progrés i la Plenitud Personal
MEDITACIÓ i Kriya Yoga
Hatha Yoga i Raja Yoga
Bhakti i Kirtan Yoga
Yoga amb nens i nenes
Retirs de Ioga
Curs de Planificació i Motivació
Curs de Tècniques d’Estudi
Creix@ment
Home » Tallers
No hi ha propers esdeveniments per mostrar.
Immersió en Bhakti, Kirtan i Nada Yoga
Dia Internacional del Ioga 2016
Retir de cap d’any 2015-2016
Visita de la Mahatma Amma a Granollers
Inauguració del centre “Shanti Devi Yoga Room”
Category Archives : Tallers
Immersió en Bhakti, Kirtan i Nada Yoga 2
This entry was posted in Bhakti Yoga Kirtan Mantras Meditació Tallers and tagged bhakti cants sagrats healing music ioga kirtan música sanadora Ravi Ram Ravi ramoneda viranananda yoga ashram yoga on 1 de febrer de 2017 by Viranananda Yoga Ashram.
Us presentem la Immersió de sis dies en Bhakti, Kirtan i NadaYoga, ” La Voz y el Alma” impartida per en Ravi Ramoneda La Immersió està composada per dos mòduls: ** Bhakti Yoga ** ** Kirtan Yoga ** ** Nada Yoga ** Bhati és l’amor a Déu, el sublim íntim i sincer diàleg amb […]
Jornada de Portes Obertes Girona: Yoga, Dansa del Ventre, Reflexologia…
This entry was posted in Art i Dansa Psicologia Tallers Yoga on 20 de març de 2014 by Viranananda Yoga Ashram.
El proper dissabte 29 de març celebrarem, al Virananada Yoga Ashram de Girona, la 1a Jornada de Portes Obertes de l’Associació per al Progrés i la Plenitud Personal. Durant tota la jornada podràs conèixer les diferents activitats que portem a terme dintre de l’Associació VYA amb tallers-demostració del potencial dels socis que hi participen. En […]
Curs de Soku Shin Do|Reflexologia Japonesa 2
This entry was posted in Reflexoteràpia Tallers Xinesa and tagged acupuntura medicina xinesa meridianos meridians salud salut Shibata Sokushindo on 19 de febrer de 2014 by Viranananda Yoga Ashram.
CURS DE SOKU SHIN DO Reflexologia Japonesa Realitzat per Maider Urionaguena …el camí que condueix al cor… Sokushindo És una tècnica reflexològica podal i manual basada en els fonaments de la Medicina Xinesa: els meridians, els punts d’Acupuntura i les zones reflexes orgàniques aplicats pel mestre Shibata (1930), qui va desenvolupar un mètode original de valoració dels signes dermatomics i […]
Alimentació Amma Art i Dansa Bhakti Yoga Dansa Oriental Eco Aldea Hatha Yoga India Kirtan Kriya Yoga Mantras Medicina Meditació Noticies Pranayama Psicologia Raja Yoga Reflexoteràpia Sumi-e Tallers Uncategorized Xinesa Yoga
· © 2019 Viranananda Yoga Ashram · Designed by Themes & Co · | 0.601693 | curate | {"en": 0.27251090836969455, "ca": 0.6707655692185641, "es": 0.038080126933756446, "fr": 0.018643395477984926} | http://www.virananandayogaashram.org/category/tallers/ |
mc4_ca_20230418_11_360045 | X PREMI D’ESTIL A ROSER MARTÍNEZ, DISSENYADORA DE JOIES I EXEMPLE D’EMPRENEDORIA | figueres.com
HomeNotíciesFigueresX PREMI D’ESTIL A ROSER MARTÍNEZ, DISSENYADORA DE JOIES I EXEMPLE D’EMPRENEDORIA
-L’acte se celebrarà als jardins del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i reunirà, com és habitual, la flor i nata de la societat altempordanesa
-Es comptarà amb música de Radio Cassette Night, refrigeri per part del Grup Samuga, El Graner i Amiel & Molins i vins de Pere Guardiola
Roser Martínez, dissenyadora de joies i emprenedora, rebrà el X Premi D’estil per destacar cada vegada més en el seu àmbit. Les seves creacions i dissenys s’han arribat a exposar per tot el món (París, Roma, Bucarest, Niça…), a més de veure’s en desfilades de moda a Madrid i Miami, o al 080 Barcelona Fashion Market. Martínez va ser semifinalista a l’Enjoiats 2016 i guardonada amb el 2n Premi Emprenedors Alt Empordà 2018. L’acte se celebrarà el proper dijous, 18 de juliol, a les 20:30 del vespre, als jardins del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
L’entrega del X Premi D’estil coincideix amb l’11è aniversari de la revista D’estil i l’agència Oh! Comunicació, que n’és l’editora. El guardó respon, des dels seus inicis, a la voluntat de posar en relleu i donar suport a perfils determinats que engeguen projectes amb il·lusió i entusiasme i que, gràcies a l’esforç, constància i tenacitat, s’obren camí de manera destacada en el seu sector.
La revista D’estil aprofita el lliurament del premi i celebració del seu aniversari per organitzar un còctel obert a col·laboradors, clients, amics, entitats i autoritats diverses en un espai emblemàtic de la geografia altempordanesa. A l’esdeveniment, s’hi poden comptar rostres que han aparegut a la revista en el darrer any i també en anteriors edicions. En aquest marc festiu, es lliura el Premi D’estil a un perfil escollit d’entre tots els entrevistats i entrevistades a la secció “Retrats d’Emprenedors” de la revista.
En aquesta ocasió, en l’acte que se celebrarà als jardins del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, es comptarà amb música per a tots els públics de la mà de Radio Cassette Night, habituals de les vetllades altempordaneses. A més, després del lliurament del premi a Roser Martínez, se servirà un refrigeri per a tots els assistents a càrrec del Grup Samuga, El Graner i el restaurant Amiel & Molins. Alhora, es comptarà amb vins del prestigiós celler Pere Guardiola per acompanyar la vetllada.
El I Premi D’estil, lliurat l’any 2009 a la terrassa del Museu del Joguet de Catalunya, va ser per al cantant bisbalenc Miquel Abras, i, en la seva segona edició, celebrada a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el guardó va anar a parar a mans de la sommelier Meritxell Falgueras, tot fent doblet amb el xef Raül Balam. El 2011, l’actriu i poetessa Estel Solé es va endur el trofeu en un acte celebrat al Teatre Municipal El Jardí, de Figueres, i, en la quarta edició, el premiat va ser Neil Harbisson, el primer cyborg del món reconegut per un govern. Els següents Premis D’estil, lliurats a la Casa Empordà, van ser per a Txarango i Anna Vives, respectivament. El 2015, Angie Rosales, fundadora de l’ONG Pallapupas, recollí la “D” de D’estil a l’Auditori dels Caputxins; i el vuitè i novè premis van ser lliurats a la cantant Paula Valls i al president de Kreamics, Jan Millastre, el 2017 i 2018, respectivament.
En aquesta ocasió, la guanyadora del X Premi D’estil és Roser Martínez, emprenedora i dissenyadora de joies de creixent prestigi. El guardó se li entregarà el proper dijous, 18 de juliol, a les 20:30 del capvespre, als jardins del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (al carrer Nou, 48, de Figueres).
Fotografia: https://www.rosermartinez.com/roser-martinez/ | 0.856961 | curate | {"es": 0.025682616923492836, "ca": 0.9589078129224115, "en": 0.015409570154095702} | http://www.figueres.com/x-premi-destil-a-roser-martinez-dissenyadora-de-joies-i-exemple-demprenedoria/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_164958 | El terme municipal de Sineu és un dels més grans de la zona del Pla. Té una extensió aproximada de 48 km2 i una población de 3.641 habitants (dades de 2017) i limita amb els municipis de Llubí, Maria de la Salut, Ariany, Petra, Sant Joan, Lloret de Vistalegre, Costitx i Inca. Es tracta d’un municipi amb un sol nucli de població, tot i que històricament comprenia els de Sant Joan i Lloret de Vistalegre.
L’etimologia del topònim ha estat molt controvertida històricament. Aquest apareix documentat ja en el segle XIII, amb quatre grafies diferents: Sixneu, Xisneu, Sisneu i Xineu. Sembla que la lectura incorrecta d’una cita de Plini (s. I dC) interpretà la ciutat romana de Mallorca anomenada Guium com a Cinium, que fou identificada l’any 1842 per Antoni Furió amb Sineu, opinió repetida encara un segle més tard per l’historiador sineuer Mn. Joan Rotger. Un cop descartada l’antiga teoria, una altra hipòtesi, defensada per l’arabista Miquel Barceló, fa derivar el nom de Sineu de Jijnau (topònim àrab que, juntament al de Bitra, va donar nom a un dels districtes de la Mallorca musulmana). Així mateix, Jijnau podría provenir de la forma àrab J.jnu, propera a mots arabitzats de la paraula berber Ignawen que significava, originàriament, “mul”. A més, al ja esmentat districte hi ha consignats topònims on apareix la forma Jijnau, fet que recolza aquesta teoria que considera defensable el pas d’aquesta paraula àrab a la catalana Xisneu/Sixneu. Una tercera teoria, proporcionada pel filòleg Joan Coromines, veu l’origen del nom de Sineu en noms propis germànics com Sisenand o Sisald.
El Llibre del Repartiment de Mallorca esmenta per primera vegada el districte de Djidjnaw, catalanitzat en Sixneu. Aquest comptava amb un total de 82 alqueries i rafals, la més extensa era Alhoffra al-Djawfiya, mentre que un dels rafals més significatius era Adefla Exarquia, l’actual Defla. També hi havia un nucli de població més gran, identificable amb l’actual vila, amb cases, una necròpoli i banys, una mesquita i, probablement, un alcàsser situat en el solar del Palau o convent Concepcionista. L’alqueria Sixneu es documenta amb aquest nom, l’any 1237.
Probablement a Sineu hi havia ja un mercat consolidat, almenys a principis de segle XIII i, seguint les tendències generals de l’illa, hi hauria una considerable activitat ramadera. L’agricultura de reguiu hi devia tenir un pes important, especialment al voltant dels qanats de Binitaref i de la Torre de Montornes.
La conquesta cristiana del districte de Sineu es féu a finals de l’any 1229 i a principis de 1230 sense gaire resistència. En el Repartiment, Sineu correspongué a la porció reial. L’any 1298 se segregà de Sineu la parròquia de Sant Joan, procés que s’enllestí l’any 1300 amb la creació de dos municipis diferents.
El nou sistema econòmic dels repobladors se centrà en un monopoli de l’agricultura extensiva de secà, bàsicament blat, del qual era una de les viles de major producció. La barcella de Sineu, datada cap a 1240, és exemple, alhora, de la producció bladera del poble i del centre de comerç agrícola que Sineu ja ostentava en data tan primerenca.
A principis del segle XIV es construeix el Palau Reial, segurament sobre la base d’un alcàsser islàmic. El segle XIV també suposà la consolidació del mercat setmanal, especialment amb el privilegi atorgat per Jaume II l’any 1306. La fira de Maig sorgí probablement d’un privilegi del rei Sanç de l’any 1318, revalidat per Pere el Cerimoniós. Un dels fets més transcendents del segle XVII fou la pesta de 1652, que tingué una fortíssima incidència a Sineu. Les cases de Binitaref foren requisades, es convertiren en llatzeret, i s’hagué d’habilitar un cementeri a la Vinya Vella de Binitaref; la possessió de Son Joan Arnau s’emprà per fer-hi quarantena.
La segona dècada del segle XX veié un increment del sector primari, amb l’obertura d’un gran nombre de mines de lignit i pedreres. El procés de segregació de finques tingué el màxim exponent amb l’establiment de Son Rossinyol, culminat l’any 1933. L’epidèmia de grip de l’any 1918 afectà fortament el poble, i hi moriren 49 persones. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_363594 | Promotora d'Exportacions Catalanes, SA (PRODECA). Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Promotora d'Exportacions Catalanes, SA (PRODECA, SA)
Responsable: Sr. Ramon Sentmartí Castañé
Càrrec: director gerent de Promotora d'Exportacions Catalanes
973 24 71 09
A-58241316
973 24 87 27
Gran Via de les Corts Catalanes, 620 ppal
93 552 48 25
http://prodeca.cat
La societat té per objecte la promoció dels productes agroalimentaris i forestals catalans a Catalunya i a la resta de l'estat espanyol i l'ajut a l'exportació dels esmentats productes cap els mercats de demanda la seva exportació, promoció i ajut a les campanyes de normalització d'aquests productes i, en general, tot allò relacionat directament o indirectament amb les finalitats expressades, així com la prestació de serveis tècnics, comptables i econòmics a les empreses agràries, tant del sector productiu com de la indústria agroalimentària i forestal.
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), Unió Vinícola del Penedès, Associació d'Indústries d'Alimentació i Begudes de Catalunya, Federació Catalana d'Olis Comestibles, Associació d'Empresaris d'Escorxadors i Comerç d'Aviram, Conills, Ous i Caça de Catalunya, Federacó Catalana d'Indústries de la Carn, Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Joves Agricultors de Catalunya, Unió de Pagesos i la Generalitat de Catalunya.
ACORD GOV/144/2015, d'1 de setembre, pel qual s'autoritza la modificació dels Estatuts de Promotora d'Exportacions Catalanes, SA (PRODECA), i se n'aprova el text íntegre.
(DOGC núm. 6949)
Perfil i trajectòria professional: Ramon Sentmartí Castañé | 0.805835 | curate | {"ca": 0.9440048691418138, "no": 0.014607425441265977, "ru": 0.006086427267194157, "fr": 0.024954351795496044, "de": 0.007303712720632989, "es": 0.0030432136335970784} | http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/adreces-telefons/organismes-autonoms-empreses-publiques/promotora-exportacions-catalanes/index.html?codInf=4507 |
mc4_ca_20230418_13_455358 | Thor és el déu del tro. Thor (de vegades anomenat El Poderós Thor) és un superheroi de
l'Univers de Marvel , creat l'any 1962 per Stan Lee i Jack Kirby. Va formar part del grup d'Els
Venjadors o Vengadores ( The Avengers). Va ser creat per Jack Kirby al guió i Stan Lee, al
dibuix, inspirant-se en el déu nòrdic homònim. Les seves històries solen ser de temes
mitològics i fantàstics (irreals) . L'arma principal de Thor és Mjolnir, el seu martell encantat,
una de les armes més formidables conegudes per homes o déus.Forjat a Uru, el místic metall,
les seves principals propietats són la durabilitat i la seva capacitat per mantenir els
encantaments d'Odín.
Publicado por N20 en 8:16 No hay comentarios:
ARMADURAS DE L' IRON MAN
Publicado por N20 en 11:16 No hay comentarios:
Publicado por N20 en 9:53 No hay comentarios:
Un superheroi és un personatge de ficció el qual supera a l'heroi clàssic. Els supreherois tenen superpoders que els hi permeten fer coses que els humans no poden fer.
Publicado por N20 en 7:35 No hay comentarios: | 0.722141 | curate | {"ca": 0.8220255653883972, "es": 0.17797443461160276} | http://norts20.blogspot.com/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_133006 | Comença la tardor a l’Escoleta i les aules, passadíssos i entradetes s’han omplert de fulles, cargols, bolets….
Tots els infants han pogut manipular, jugar, observar, tocar, olorar i pintar tota classe d’objectes propis d’aquesta estació de l’any.
Treballem els colors a nivel plàstic propis d’aquesta estació: grocs, vermells, marrons i taronges.
El vocabulari característic d’aquesta época com ara: els cargols, les pinyes, les fulles, la pluja, el vent…amb l’ajuda de cançons, contes, poemes i dites.
Experimentem també amb els seus fruits: pomes, taronges, raïm, magranes, ametlles, nous i moniatos, els manipulem, tastem, olorem, estampem…
A la classe hem creat un racó amb cistelles plenes de fulles seques, branquetes, pinyes i castanyes per poder manipular i conèixer.
La tardor és un centre d’interès que ens permet diferents activitats com manipular, experimentar, tastar, reconèixer, nombrar….i que l’infant s’adoni del canvi d’estació i pas del temps: vent/pluja, jaquetes, fred/calor… | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_752683 | IB3 | El piragüista Marcus Cooper Walz ha fet història per a l’esport balear
El piragüista Marcus Cooper Walz ha fet història... Portada > notícies > El piragüista Marcus Cooper Walz ha fet història per a l’esport balear notícies El piragüista Marcus Cooper Walz ha fet història per a l’esport balear Primera participació en uns Jocs Olímpics
16/08/2016 21:40h
El piragüista de Cala d’Or ha aconseguit aquest dimarts la medalla d’or a la final del K1 1000 metres en la seva primera participació en uns Jocs Olímpics. Marcus ha fet novament una cursa increïble, controlant en tot moment la velocitat i amb una remuntada final que ja queda per al record. El mallorquí ha arribat a anar en cinquena posició, però tal com ja va fer aquest dilluns a semifinals, ha accelerat als darrers 250 metres per col·locar-se líder en solitari. Marcus ha guanyat l’or amb un temps de 3 minuts, 31 segons, 447 mil·lèsimes. És la sisena medalla per a Espanya, la quarta d’or i la segona per a un esportista de les Illes Balears, després de l’or de Nadal a dobles.
Marcus Cooper Walz passa a la final de K-1 1000 metres amb el tercer millor temps | 0.808078 | curate | {"ca": 0.9848078641644326, "en": 0.01519213583556747} | http://ib3tv.com/20160816_248390-el-piraguista-marcus-cooper-walz-ha-fet-historia-per-a-lesport-balear.html |
cawac_ca_20200528_6_28604 | Alguns dels temes tractats
2. Manual d'ús
2.1.4.3.5. Senyalització i pautes en els espais infantils als mitjans interactius
Mitjans interactius
Els espais destinats al públic infantil presenten diverses excepcions respecte a les pautes que apliquem a la resta dels serveis interactius:
• tenen un registre de dades d’usuari diferenciat; per donar-s’hi d’alta demanem l’autorització dels pares o tutors;
• no hi posem la barra de navegació corporativa que tenen els nostres altres webs.
Més »
En els espais infantils evitem posar enllaços cap a llocs web amb continguts no infantils.
En cas que un enllaç porti a un lloc web que no pertany a la CCMA ho especifiquem de manera clara i en verifiquem el contingut abans de posar-lo.
Disposem de pàgines a internet on donem informació i indicacions als pares o tutors sobre els nostres serveis interactius destinats al públic infantil i també consells generals sobre l’ús dels mitjans interactius per part dels infants.
En els continguts audiovisuals mostrem el codi ètic corresponent dins el reproductor de vídeo. En qualsevol cas, en els webs destinats al públic infantil evitem mostrar continguts no adreçats específicament a aquest públic. | 0.768182 | curate | {"ca": 0.985519591141397, "cs": 0.0017035775127768314, "fr": 0.012776831345826235} | http://www.ccma.cat/llibredestil/manual-dus/senyalitzaci-i-pautes-els-espais-infantils-als-mitjans-interactius |
cawac_ca_20200528_11_80858 | Ampliació de la línia directa als EUA
La línia directa als EUA, disponible per al servei d'accés remot i per optimitzar el tràfic proxy , s'ha duplicat de 512 Mbps a 1 Mbps. Aquesta ampliació s'ha fet gràcies als ajuts del Comissionat per a Universitats i Recerca i del Comissionat per a la Societat de la Informació. | 0.72574 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cesca.cat/ca/novetat/ampliacio-de-la-linia-directa-als-eua |
macocu_ca_20230731_3_461431 | Cinc plans per a aquest cap de setmana
Jocs de rol, una jornada ecològica i molta música a l'agenda
Imatge d'arxiu d'uns daus | Cedida
Torna a arribar el cap de setmana, i des de Reusdigital.cat us volem descobrir algunes de les propostes d'oci que hi ha al Camp de Tarragona. Esperem que us agradin! Iniciació als jocs de rol L'Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus (AJJRR) organitza, el dissabte 24 de juliol de 6 de la tarda a 9 del vespre, una sessió d'iniciació als jocs de rols. L'activitat està pensada per a joves d'entre 15 i 17 anys, és gratuïta i tindrà lloc al local de l'AJJRR. Cultura Ecològica per a Famílies a l'Espluga El Museu de la Vida Rural, Drac Actiu, Fet a la Conca i Còdol Educació, organitzen la jornada Cultura Ecològica per a Famílies el dissabte 24 de juliol a partir de dos quarts de 5 de la tarda. La proposta comença amb una explicació de com vivien els nostres avis i àvies en el món rural, continua amb la visita al nou hort i jardí etnobotànic del Museu i finalitza amb un taller per descobrir les abelles. L'activitat té un preu de 24,50 euros per persona, i per comprar l'entrada podeu clicar aquí. Concert de Marcel i Júlia al Morell Marcel i Júlia actuaran el dissabte 24 de juliol a les 11 de la nit al Morell, en el marc de la festa major del municipi. Presentaran el seu primer disc, En Òrbita, acompanyats d'una nova banda. A través de la música, reflexionen sobre el canvi climàtic, la sostenibilitat i el medi ambient. L'entrada té un cost de 5 euros. De Souza a Falset El nou festival musical Garbinada Pop, omplirà Falset de música durant l'estiu. Aquest dissabte 24 de juliol serà el torn del grup mallorquí De Souza, que presentarà el seu treball Boleros. Les entrades anticipades tenen un cost de 10 euros; i 8 a taquilla. Es poden adquirir aquí. Festival Internacional de Guitarra a l'Hospitalet de l'Infant Del 21 al 25 de juliol, se celebra el Festival Internacional de Guitarra a l'Hospitalet de l'Infant. Aquesta 4a edició ret homenatge al compositor argentí Astor Piazzolla. La programació es pot consultar aquí. https://www.guitarfesthospitalet.cat/ | 0.802745 | curate | {"ca": 0.9284692417739628, "es": 0.053886504530281355, "fr": 0.01764425369575584} | |
mc4_ca_20230418_0_693963 | Accés a Ingenium Shopping
Ingenium Shopping Ingenium Shopping és la Cooperativa de consumidors i usuaris a través de la qual Caixa d'Enginyers ofereix als socis i als seus familiars descomptes i ofertes exclusives en establiments d'una gran diversitat de sectors d'activitat.
Accés a Ingenium
Vols saber com pots beneficiar-te d'aquests descomptes?
Per beneficiar-se dels avantatges de Ingenium Shopping i Ingenium Shopping PRO cal ser soci de la Cooperativa Consumidors i Usuaris i fer el pagament amb les targetes de Caixa d'Enginyers en els comerços adherits
Accedeix a Ingenium ara per consultar tots els establiments adherits i la informació completa sobre les condicions econòmiques i les ofertes que t'ofereixen.
I si vols saber més sobre les nostres targetes, a l'enllaç a continuació pots consultar tota la gamma de targetes de Caixa d'Enginyers.
Més sobre les targetes de Caixa d'Enginyers | 0.768726 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.caixa-enginyers.com/ca/web/portal/ingenium?b33 |
oscar-2201_ca_20230904_0_180381 | Una Xarxa de Centres rurals per a la recerca contemporània. Espais on l’experimentació aparega com a part fonamental dels processos socials, de pensament i creatius.
Possibilitar en entorns rurals pràctiques artístiques que abasten transversalment els coneixements, qüestionant els actuals consensos sobre allò que entenem per viure en un poble.
AVAN vol ser una xarxa on localitats i associacions de les comarques d’interior de Castelló, juntament amb altres institucions públiques, compartisquen espais i recursos. Es pretén treballar conjuntament amb altres agents socials, culturals i artístics per a compartir esdeveniments que vinculen aquestes localitats. Per a aquests fins, la xarxa AVAN utilitza l’art i el pensament crític com a eines d’investigació i de foment de la convivència que promoga els béns relacionals.
Equip:
/Direcció i curadoria: Rafael Tormo Cuenca
/Coordinació Tècnica: Leli Cerezo
avan/01
Generar
pràctiques
Volem generar pràctiques més enllà dels espais de confortabilitat; pensar-nos des de les intimitats de les especificitats locals. Problematizar els actuals exercicis de participació i deixar-los fora dels controls estratègics integrals per a desenvolupaments rurals habituals que sempre acaben en: turisme, serveis, comunicació o connectivitat.
Visió?
Augment de la cultura i la cura
Aquestes col·laboracions es remunten al 2005, amb l’organització d’accions formatives, tallers i trobades tècniques, projectes de promoció de la cohesió social i afavorir vincles entre les persones d’una mateixa comunitat que promoguen un augment de la cultura de la cura entre iguals (relacions de veïnatge entre d’altres) i ara AVAN
Com?
AVAN/01
SEMBRAR MONS.
Significa estendre la història de les espècies companyes més enllà de les divisions que hem heretat de natura, cultura i tecnologia, diu Donna J. Haraway
Cartell
EL ROSTRE DE L'ALTRE.
Forcall
LES CURES, LA SABIDURÍA... ALTERITATS.
Vilafranca
ALLÒ QUE FEM COM ALGO MÉS QUE UN RECURS.
Vilanova d'Alcolea
LA MÀQUINA DEL BUCLE.
Viver
HABITAR ELS MONS.
Sant Mateu
Events avan
Octubre 2017
ELS GUIONS DE LA MATA
novembre 2020
VI ENCONTRE DE CULTURA Y CIUDADANIA
Octubre
2021
AVAN01
Donant suport
25 anys col·laborant amb Ajuntaments de l’interior de Castelló per al creixement sociocultural des de l’experiència per al desenvolupament social, econòmic i cultural. Busquem i donem suport a processos oberts i d’aprenentatge al voltant del món de les arts.
Amb quí?
email:
[email protected]
Inscriu-te al nostre butlletí Avan:
Leave this field empty if you're human:
Facebook
Instagram
Copyright© Avan 2021
Select LanguageEuskaraCatalàEnglishGalegoItalianoEspañol
VISIÓ
Generar discursos que ajuden a desmantellar la imatge negativa associada al territori.
Retroalimentar el pensament crític a partir de les pròpies experiències de l’àmbit rural.
Reflexionar sobre les diverses manifestacions y interrelacions sobre les potencialitats de la cultura com a ferramenta d’autonomia comunitària, creadora de la seua pròpia identitat (cultural i social).
Afavorir espais i processos relacionals per a millorar la xarxa comunitària per incidir en les especifitats locals i més enllà de models urbans.
Recuperar plantejaments autònoms i marcs d’educació popular, repensant les maneres de relació i generació d’Art en els nodes de creació en el medi rural.
Potenciar l’estructura horitzontal del coneixement i de creació.
Barretjar les problemàtiques contemporanies amb les realitats rurals.
COM
El projecte AVAN neix amb la voluntat de ser sostenible i garantir la continuïtat en el temps. Una de les claus per a garantir el treball de futur del projecte, és incidir en la dinamització de la xarxa que siga inclusiva, que genere sinergies implicació i compromís entre els ajuntaments i institucions AVAN. Els principals mecanismes que anem a treballar son:
Organització i celebració de trobades presencials periòdics. Per a crear comunitat i reforçar el sentiment de pertinença al projecte.
Utilització de la plataforma digital per mantenir la tensió del projecte.
D’altra banda, per a garantir la seua sostenibilitat i perennitat, es definiran mecanismes orientats a la dinamització, organització i gestió col·lectiva del procés.
Implementant un programa de formació
El programa estarà dirigit als integrants del Comité de gestió de la xarxa, amb especial èmfasi en els mediadors de cada poble perquè puguen acompanyar i formar a altres persones interessades a nivell local.
SEMBRAR MONS
Més enllà de la dualitat rural- urbà; viure ara als pobles de l’interior visibilitza una multiplicació d’interaccions que ens permeten fer un món i un viure autònom. Però, alerta! s’ha de pensar més enllà de producte d’innovació, promoció o originalitat.
Si ara mateix ens cremara la vida per dintre per no dir el que es, hauríem de saber explicar (d’explicar-nos) perquè ens hem quedat sense refugis des dels quals deixar passar el temps i sentir-nos vius per reconfigurar-nos, curar-nos, ressituar-nos. Encara que el nou retorn a la recerca de refugi en aquests últims mesos i sols ara des del sotmetiment administratiu ha generat un èxode des de les ciutats cap als pobles de l’interior; res ha canviat més enllà de l’oferta i la demanda.
Aquesta crisi sanitària (que ningú esperava) ha dibuixat un món que no sap escometre el seu esdevenir resolutiu carregat d’immediatesa i ¨salvense quien pueda¨.
Si mirem al nostre voltant tot està ple de refugiats sense refugi, Hem anat construint un món com espai d’exclusió i ara ens toca sembrar nous mons, reconstruir refugis per a una recuperació i recomposició diversa, complexa i canviant però des de l’art. Fent ho servir com a eina incompressible per a un món impenetrable.
Hem fet ja peus en aquella màxima progressista que som imparables, i que sobreviurem per damunt de qualsevol circumstància. Per això necessitem mirar-nos de front i des del territori que hi som, més enllà d’identitats concloses i arrelades fent possible la cosa insòlita, inquietant en definitiva; actiu.
Així com sostenir una memòria oberta i inspiradora. Una memòria capaç d’obrir-se cap a altres memòries encara fos des del dissentiment i la tensió. Una memòria ¨no patrimonialista¨ que ens permeta inventar la nostra relació amb el passat. Així poder mantenir la mirada d’un present que ja no necessita sols trobar en el passat l’autenticació per pensar un nou futur en comú.
Aquest projecte disemina, sembra en cinc pobles de l’interior de Castelló projectes que necessiten de la presència, la corporalitat de tots aquells que hi participen per arribar a pensar-se juntes. Celebrant-nos juntes des del ritual de la presència física on suspendre la producció de sentit constant sense comunitat.
Cartell AVAN 01, 2021.
El rostre de l’altre
Son moments en els que tot sembla explicat i allò que estem vivint com inevitable. Però així i tot allò que ens pertorba ho invertim i ho transformem en potència poètica d’exterioritat.
En aquests últims dies de reclusió i obediència, molta gent a mirat l’exterioritat com a refugi. Lloc des d’on acceptar els fets i pensar que tot va a tornar a la vella normalitat. Però no hi ha opció que sostinga exclusivament qualsevol experiència, sols des de allò cognitiu (reduir sensacions a continguts -llenguatge-). Però tampoc des de la idea de que una nova experiència des del goig ens revela altra vegada i des del desbordament afectiu, sensorial una nova forma de reformular allò que alguns ja han acceptat com a nova “normalitat”; “nova ruralitat”.
Proposta Forcall:
Síndrome Kessler
web
No tindre rumb no és no tindre criteri ni intenció. El que la Síndrome Kessler interroga és sobre la possibilitat de mobilitzar i distribuir l’experiència i les formes de producció simbòlica contemporànies. Actualment, qualsevol activitat genera un munt de continguts, una quantitat exponencial de materials que acabaran formant part del fem sideral. Síndrome Kessler és una línea editorial que aspira a convertir el fem que no ens deixa respirar en una creixent biblioteca de l’imprevisible que ens espente a pensar.
Rebent un rostre; exterioritats
L’espai està saturat. Està saturat d’informació i de comunicació que ens fan impossible, o quasi, pensar. Ja no hi ha espai lliure ni terres verges per conquistar. Ni tan sols hi ha molt a innovar. Només és possible la col·lisió. Fer un salt al buit per a xocar i obrir espais creant-los en les ruïnes, entre les quals permaneixem inutilitzats. A partir d’elles, i de les realitats concretes que s’exposen a aquest treball col·lectiu d’edició, i convertir el fem que no ens deixa respirar en una creixent biblioteca de l’imprevisible que ens espente a pensar. Un llibre de rostres d’un ramat a les muntanyes de Castelló des d’on esoltar, vorer i pensar sobre el pastoreig que s’ens revela més enllà de la paraula i la lògica productivista per a interpelar-nos
Síndrome Kessler, 2021.
Fotograma de Vídeo, Síndrome Kessler.
Una taula. Travessar multiplicats
Aquesta experiència es va realitzar en una escola pública als Ports de Castelló de la que formaven part d’una Escola Rural els poble d’Olocau del Rei, La Mata i Forcall.
Una “taula”; un espai. Una taula negra, buida i solitària esperant una acció que allibere sentit. Aquesta taula és un element disruptiu dintre d’un context carregat d’ordres, senyals, indicacions i signes hermètics de difícil comprensió que asseguren les ordenances.
La idea inicial va ser compartir taula i casa de cadascun dels alumnes amb un altre que per atzar li tocara. Aquest sorteig implicaria a dues persones que no haurien de coincidir ni en edat ni en localitat, cadascun d’ells estaria a l’escolta dels gustos en el menjar de l’altre, per a després preparar el menú i rebre-li a la taula; com si un dia de festa es tractara. Aquesta proposta es va haver de canviar per una acció més simbòlica que va derivar en aquest resultat, donat que alguns pares i mares i alguns mestres no aconseguiren fer-se-la seua. Tot el contrari dels xiquets, que es predisposaren ràpidament. Possiblement van prevaldre les lògiques administratives, les pors i fins a certs riscos pedagògics, que van fer replantejar el projecte. Tot i això, el projecte no es va paralitzar i el vàrem projectar cap a un altre lloc; això sí, en el mateix context.
Com apoderar-se de l’espai domèstic? Com podem obrir-nos des de la comensalitat cap a l’altre? Quins objectius tenen les diverses institucions que intervenen en la socialització de xiquets i xiquetes durant la comensalitat? Activar aquestes qüestions i obrir processos ens va permetre experimentar més enllà de ser només considerats ¨receptors passius¨.
Síndrome Kessler.
Síndrome Kessler.
Mutur Beltz
web
Mutur Beltz és un projecte de vida de Joseba Edesa i Laurita Siles per a promoure l’ovella carranzana; actualment una espècie en perill d’extinció, de la mateixa forma que el propi ofici de pastor/a. Aquesta iniciativa local de la Vall de Carranza en Bizkaia, tracta de respondre des de l’agroecologia, la pràctica artística i el disseny a la pèrdua d’aquests sabers.
Tapís Mutur Beltz
Aquest tapís forma part del projecte creatiu en el qual actualment Laurita Siles es troba immersa. Partint d’un enregistrament de 1940 realitzada als Estats Units, d’una cançó popular basca titulada «Iruten har nuzu»; que tracta sobre el filat de llana. Al costat de quatre diversos conceptes: SOLEDAD, DONA, SOBIRANIA DE L’ALEGRIA i LLANA. Aquestes quatre paraules, aparentment inconnexes, naixen d’un relat creatiu narrat després de la cerca d’informació entorn de: els pastors bascos a Amèrica, la dona en la diàspora basca, etc Unint el treball teòric – pràctic que porta desenvolupant els últims anys entorn del món del pasturatge des de projecte Mutur Beltz, al costat dels sentiments oposats de l’actual pandèmia mundial del covid-19.
Tapís, Mutur Beltz.
Tapis, Mutur Beltz.
First championship Low Art – Industry:
Mutur Beltz – Linz Textil Factory. Vídeo
Peça realitzada en l’estiu de 2017 durant la Residència artística «Shedding the skin. Bilbao-Linz. Mudant la pell». Recreant una linealitat sobre el treball de recerca desenvolupat fins hui entorn del projecte Mutur Beltz. Van proposar el terme anglés «putting-out system» (indústria domèstica) com a punt de partida per a treballar, entorn de premissa d’investigar les relacions entre les ciutats de Linz i Bilbao. Ampliant des de l’experimentació artística les narratives entorn de la figura de la dona hilandera en la seua història.
Laurita Siles s’endinsa en “Linz Tèxtil Factory”, una llegendària fabrica tèxtil fundada en 1838 a Àustria.Aquesta empresa és hui dia una de les pioneres en el sector.
Laurita apareix filant amb el seu fus llana carranzana envoltada de grans i innovadores màquines que filen a una velocitat desorbitada fibres sintètiques.
El naixement d’una indústria rural denominada «putting out system» (indústria domèstica) es va desenvolupar al marge de les reglamentacions gremials. Era una indústria de caràcter rural que conjugava el treball agrícola amb la manufactura casolana majoritàriament desenvolupada per dones i de caràcter tèxtil, amb la fabricació de mercaderies de llana o lli. De tal manera que les llauradores podien dedicar les seues hores lliures al treball de filar o teixir. Aquestes filanderes treballaven ocultes a les mirades alienes, tal vegada en la foscor de la nit.
Obtenien així uns ingressos complementaris que incrementaven el pressupost familiar. L’empresari els facilitava la matèria primera i l’instrumental necessari i recollia a domicili els productes elaborats o semi-elaborats. Per tant, no es desenvolupava en fàbriques. Aquest mètode productiu ha sigut cridat per diversos autors com «Protoindustrialització».
Fotograma del vídeo, Mutur Beltz.
Llorenç Barber
Llorenç Barber (Aielo de Malferit, 1948), un dels grans referents de l’experimentació sonora, protagonitza el retrobament entre el Museu Reina Sofia i la música en directe, en un concert a cel obert, per a “campanes volants” que, en oscil·lar, fan audible l’efecte Doppler. Barber és una peça clau en la difusió, estudi i reinterpretació de la tradició avantguardista des de fa més de quaranta anys. A més de la seua admiració pel dadaista francés Erik Satie i el compositor estatunidenc John Cage, destaquen els seus vincles tant amb el moviment Fluxus com amb el grup Zaj, al qual Barber va dedicar la seua tesi doctoral en 1978 en la qual aprofundeix en el binomi art-vida.
Llorenç Barber.
Concert d’esquellots
La cerca constant en la naturalesa vibratòria de les coses i l’anàlisi de la manera en què això es percep han portat a l’artista al que denomina una “auscultació de materials”. En les seues obres, aquesta experimentació es mou en un extens espectre d’escales, des d’una subtil i reduïda, com la que es presenta a AVAN, fins a fer sonar ciutats, des de diversos campanars. Llorenç Barber fara sonar el seu campanar portàtil dintre de l’esglèsia del convent que reb AVAN i des d’on fará sonar per mitjà de llargues cordes tota una instal·lació de campanes i esquellots penjats per fer vibrar l’espai.
Esquellots per a acció sonora, Llorenç Barber.
Miquel Àngel Marin
web
Músic d’interiors i d’exteriors. Concerts i música d’acció en països tan allunyats com Corea, Islàndia, Israel i tan pròxims com Sardenya (Itàlia), Portugal, Alemanya o França. Músic que toca amb cadira, dret, caminant, gita’t, arrossegant-se, en barca, dalt d’un arbre i d’altres figures. Quan el seu clarinet no sap qui és: es transforma en llapis i escriu, es transforma en intèrfon i parla i canta elèctricament, es transforma en aixada i xiula, es transforma en Charlot o Keaton i es pixa de riure, es transforma en trabuc i dispara boletes de paper, es transforma en globus i explota, es transforma en bou i emborna. La seva genealogia possible: Kurt Schwitters- John Cage- Harpo Marx- Josep Maria Ballarín-Mauricio Kagel- Lo Teixidor- Claudio Magris- Carles Hac Mor- Carles Santos- Peter Sloterdjik- Llorenç Barber- Wolfgang Meyer- Ester Xargay- Anne Dufourmantelle- Montserrat Palacios.
Carles Andreu
Carles Andreu és un artista polifacètic que ha treballat sobretot en els camp de la música, la literatura i el cinema. Nascut a Sant Feliu de Llobregat l’any 1938, va marxar a París el 1962 després d’una experiència educativa frustrant. La seva afició a la poesia que havia descobert a Barcelona va prendre més força a Paris i es va complementar amb estudis de teatre i amb l’inici com a cantant de carrer, bàsicament per motius de subsistència. Van ser anys de gran activitat artística en els que va escriure nova poesia i una obra de teatre (que més tard va guanyar el premi “Gibert Jeune”). Amb l’experiència viscuda en la revolta del maig del 68 es va anar introduint en el cercles de cançó de protesta que a partir de 1974 van esdevenir la seva principal activitat. Això el va portar progressivament a practicar la improvisació amb músics de jazz i a cantar els seus poetes de capçalera (en català i castellà) tot inventant una nova manera d’interpretar els textos. Paral·lelament escrivia també guions de cinema i va presentar diversos muntatges teatrals.
El que va començar cantant a les cues dels cinemes de Paris per subsistir, va esdevenir una llarga carrera en el món de la música i el cant. Influït als inicis per la música i els cants populars, va evolucionar cap a la cançó compromesa a partir del cop d’estat de Xile, l’any 1973. Va pujar per primer cop als escenaris en actes de solidaritat amb el poble xilè i va consolidar la seva carrera de cantautor amb l’enregistrament de dos discos dedicats a la situació política espanyola. L’any 1974 va conèixer al pianista de free jazz François Tusques i va passar a col·laborar en els diversos projectes del músic per finalment entrar a formar part de la Intercommunal Free Dance Music Orchestra com a cantant improvisador. Tot seguit, en una evolució que mai va defugir el risc, va posar música a poetes com César Vallejo, Salvat Papasseit o Fernando Pessoa i va cantar textos de poetes sud-americans, les paraules d’Antoni Gaudi i també textos filosòfics que va complementar amb diversos espectacles d’activisme social i de la llengua.
Fran Quiroga
Investigador transdisciplinar. Entre les seues línies de treball estan els encreuaments entre l’activisme, l’art, la participació social i els comuns. És llicenciat en ciències polítiques per la Universidade de Santiago de Compostel·la, amb estudis en universitats de Cork, Minho, la Corunya, o Granada i Màster en Tecnologies de la informació Va co-dirigir investigacions com Ruraldecolonizado, el Gabinete de Imaxinación Política, Festes Rares, el Programa de Estudos a Man Común (PEMAN), o el #salóndoMARCO. Va coordinar el projecte Naturalitzar-te a Guadalaviar (Terol) i va ser co-coordinador de Montenoso. També és mediador en Concomitentes amb el projecte Legado Cuidado.
Fran Quiroga.
La reina de l’antropocé
Mai abans havia provocat l’ésser humà tantes alteracions en el planeta com en els últims 200 anys. La intensificació del capitalisme, l’hiperconsum i la gran dependència de l’ús d’energies fòssils implica una crisi climàtica sense precedents o l’anomenada Sisena Extinció. L’antropocé o el Capitalocé, com ho anomena Dona Haraway, és considerat una nova Era planetària en la qual l’ésser humà és considerat un factor, quasi geològic, que és capaç d’alterar la vida del propi planeta.
Davant aquest ritme, la conseqüències seran devastadores, d’això ens alertarà la Reina de l’Antropocé, una persona arribada del futur, qui ens il·lustrara com és el futur a través d’una conversa que dilueix la relació espai temporal. Un diàleg, on des de l’humor, es transitarà per diferents marcs teòrics entorn de la necessitat de recuperar i custodiar la diversitat genètica de la varietats de llavors, l’ecologia de sabers o dels perills de l’ecofascisme, entre altres temes.
La reina de l'Antropocé.
Paquita Pallarés
Paquita Pallarés
Va nàixer i resideix a Forcall.
Des de ben menuda li naix dibuixar i pintar de forma nata. El betum de les sabates van ser les seues primeres pintures. De joveneta va poder estudiar als matins a l’escola de Mestria Industrial de Castelló les assignatures de pintura i dibuix i a la vesprada a un taller d’artista. Va tornar al poble, però el seu món creatiu no es va detenir. A través de diferents tècniques ha desenvolupat la seua expressió artística com la pintura a l’oli, la talla de pedra i de fusta. Però és més reconeguda per la seua obra sobre façanes de cases on crea escenes i bodegons fent ús de composicions en pedres.
Gràcia Barrue
Gràcia Barrue
S’aproxima a la fotografia primerencament, tafanejant amb els dibuixos que m’oferia el joc de llums i ombres sobre els objectes quotidians. Temps analògics de blanc i negre, on la penombra de la cambra obscura i l’alquímia feien emergir les imatges com a màgia. Des de fa uns anys, la cerca d’aprendre a contar històries amb les imatges m’ha fet participar en diferents cursos, tallers i seminaris. Portant-li en l’actualitat a experimentar la fotografia com el resultat de tot un procés intern.
Monastir
Monastir és un recorregut fotogràfic iniciat fa més de tres anys, fruit de les seues estades freqüents en el Monestir de Poblet, a Tarragona. Des d’una aproximació a l’entorn i al dia a dia del monestir, fins a arribar a la vida monàstica i el ritual de la vigília pasqual. Les imatges li proposen una reflexió interior a la bellesa i l’espiritualitat. L’entorn, la vida dins d’aquest espai i el temps marcat per l’any litúrgic en la Pasqua, són camí d’obertura cap a la transcendència de l’ésser humà.
Les cures, la sabiduria... Alteritats
Les altres persones com a diferents de la pròpia identitat. Portar ací la sabiduría es sustituir la pròpia perspectiva per la de l’altre. El ritual de la cura per a precipitar-nos i prendre consciència del punt de vista de l’altre, considerar-lo com a vàlid i tenir-lo present.
Impugnar eixa acceleració que genera comunitat sense comunicació i tornar als rituals que posen en valor el relat més enllà de l’obediència formal per l’altre: empatitzar.
Proposta Vilafranca:
Graham Bell Tornado
web
Artista transgènere, la pràctica transdisciplinària del qual, basada en la performance, inclou vídeo, música i art gràfic. Els seus projectes exploren les connexions entre el gènere i l’ecologia des d’una perspectiva queer. És doctora (en producció i investigació artística) i codirectora de l’espai d’art queer i outsider La Erreria (House of Bent) a Xàtiva.
Graham Bell Tornado.
Performance Com sanar.. (el Banc Mundial)
Com Sanar… (el Banc Mundial) és un ritual ecoqueer i participatiu, que es basa en la idea que els nostres líders i caps de multinacionals han perdut consciència que ells, com tots, són éssers orgànics i que dins porten un animal indefens, temorós i en perill d’extinció.
Els rituals tenen el poder de transformar a les persones que participen en ells i mitjançant l’ús d’uns pocs elements simples als quals s’atribueixen poders simbòlics, és possible incloure a tots els que són presents, implicant-los en l’acció que té lloc. Incloure aquests actes simbòlics en les nostres vides pot donar-nos un significat més enllà del consum passiu imposat per la societat.
El ritual està en constant evolució i sempre s’adapta al context. S’ha celebrat en places de pobles i ciutats, en conferències acadèmiques, discoteques, espais d’art i fins i tot, una vegada, en un olivar andalús!
El ritual és oficiat per Geyserbird (traducció: tio-tia/ocell) qui segueix la tradició dels xamans dos esperits, persones transgènere que combinen elements masculins i femenins en la seua personalitat i tenen una funció espiritual en les seues comunitats.
Graham Bell Tornado.
Rafael Sánchez-Mateos Paniagua
web
És docent, investigador i artista multidisciplinari. Treballa des de la intersecció de l’estètica, la filosofia i l’art, qüestions relacionades amb les arts populars, la imaginació social i l’experiència estètica. Ha treballat en contextos diversos i en institucions acadèmiques i artístiques nacionals i internacionals.
No som el poble que diuen que som
En el marc de la trobada Les cures, la sabiduria… Alteritats, l’artista compartirà part del projecte artístic ATENTA, realitzant una pràctica col·lectiva d’atenció creadora a l’espai Abadia Seven de Vilafranca. La mirada al passat sol ser condemnada com a reaccionària i conservadora i, bé per la inquietud que produeix el record o bé pels interessos en joc, al final sempre releguem els seus mons materials en relats patrimonials o identitaris. No obstant això, una atenció creadora ens permet experimentar la cultura material del passat en la seua obertura i inacabament, en la seua absoluta i radicalitat contemporaneïtat, portant-nos una història que potser no coneixíem o esperàvem, el futur anterior d’un món per il·luminar. Des d’aquest plantejament, Rafael també compartirà en forma d’instal·lació parteix de la seua investigació artística entorn dels amulets de la tradició popular peninsular anomenada No som el poble que diuen que som amb l’ambiciós desafiament d’invocar el poble que falta.
No son el poble que diuen que som, Rafael Sánchez-Mateos Paniagua.
No som el poble que diuen que som, Rafael Sánchez-Mateos Paniagua.
José Ferrer
web
Utilitza la fotografia com a eina per a comunicar i compartir emocions, que igual que els meus treballs, es van modelant segons cada episodi de la meua vida. Eina per a expressar records que a vegades no sorgeixen amb les paraules.
Les llàgrimes de Caront
L’hedonisme no ens parla del plaer pel plaer, sinó del plaer en absència de dolor. Conscient que el desig és enemic de la placidesa, ens impel·leix a buscar en la vida com a millor dita, l’absència de dolor, i com millor recompensa, el plaer de l’austeritat acompanyada. L’amistat és valor fonamental que propugnaven hedonistes com Epicur de Samos, per a qui la felicitat s’associa amb la tranquil·litat, l’assossec com a pràctica anímica en el qual l’ús de la raó disposa el convenient, allò que engendra dita sense albergar dolor durant el major temps possible. La ataraxia en la qual qualsevol persona migrant o no hauria de saber i poder viure. Un desig fet denúncia en l’obra de Jose Ferrer “Lágrimas de Caront”.
Allò que fem com algo més que un recurs
Hem heretat conceptes, camps, pràctiques, institucions de segles passats de quan es van crear universitats, teatres, museus, galeries, gustos, etc. On semblava que tot estava per fer. I ara som nosaltres aquells que s’imposen aquestes metodologies i aquests espais compartimentats que classifiquen com una forma d’aïllament i desactivació.
Les pràctiques artístiques de moltes de les dones que viuen a llocs al marge de les institucions acadèmiques han clasificat moltes d’aquests treballs com a artesanía, patrimòni o sols folklorista. Per això volem portar a més enllà eixos exemples d’una recuperació de la memòria o el patrimoni cultural. I és perquè volem posar al centre la seua dimensió tèxtil i creativa. Tot i sense deixar a banda el lloc des d’on es generen: l’espai domèstic i el compartir.
Fer cultura des dels marges de la visibilitat, promoure la cultura i el diàleg, amb els qui poden fer de la teoria una pràctica, promoure actituds i gestionar consciències.
Proposta Vilanova d’Alcolea:
Síndrome Kessler
web
No tindre rumb no és no tindre criteri ni intenció. El que la Síndrome Kessler interroga és sobre la possibilitat de mobilitzar i distribuir l’experiència i les formes de producció simbòlica contemporànies. Actualment, qualsevol activitat genera un munt de continguts, una quantitat exponencial de materials que acabaran formant part del fem sideral. Síndrome Kessler és una línea editorial que aspira a convertir el fem que no ens deixa respirar en una creixent biblioteca de l’imprevisible que ens espente a pensar.
Comptar allò incomptable
Tirar paradoxalment del fil per a aconseguir donar rellevància i apuntar el focus a com les dones intervenen, des de gestos insignificants com amassar les pastes o cosir, per a vincular la tradició popular a la lluita feminista i posar-ho al centre de la festa; sense espavents. Aquesta és una associació automàtica a les tasques, deures i obligacions de gènere que hui en dia encara perduren com a estigma i no com a potència, i que continua estant molt present i vigent en la societat. A més a més ha sigut, no sols a l’art sinó a la història escrita, una constant que s’ha de denunciar, qüestionar i transformar: l’amagament i el menyspreament de les virtuts, capacitats i creativitat de les dones només pel fet de ser-ho.
Primer amb les fotografies dels tapets, que són els teixits que cobreixen i protegeixen als cavalls durant la festa, i després amb la realització d’un exemplar nou de tapet, anomenat ‘Contar allò incomptable’, amb els noms de totes les dones i un home que han participat en la relació de tapets documentats. Ha portat a terme un treball documental, historiogràfic, creatiu i de forta càrrega afectiva. El treball de construcció d’un relat per mig de l’arxiu crea un solatge de consciència.
Síndrome Kessler.
Tapet, Vilanova d'Alcolea.
María Alcaraz Frasquet
web
Nascuda a Gandia en 1979, inicia els seus estudis de Belles arts a la Facultat Sant Carles de València encara que els finalitza a Barcelona, en 2003 amb l’especialitat de Dibuix. Durant aquest període realitza una estada Erasmus a la ciutat de Brussel·les on adquireix coneixements d’il·lustració, que després aplicarà a tota la seua obra artística. Després de diversos anys dedicada al camp de la il·lustració infantil i a la docència, represa els estudis de Belles arts en 2013 per a realitzar el Màster de Producció Artística de la UPV. Del seu període com a il·lustradora destaquen, entre altres, les publicacions “Àngels de nata” de Maria Josep Escrivà (Edicions 96) i “La Matinada clara” de Maria Cabrera (Editorial Accent). La seua carrera com a il·lustradora és àmplia i ha publicat tant en fanzines com en periòdics de tirada nacional com El País o La Vanguardia.
Cosits
Rep aquest nom degut a l’interés de l’artista per la por que provoca el cos de la dona en la societat i de com aquesta en resposta el cosifica. A través d’una sèrie de quaderns, instal·lacions i vídeo ens presenta les diferents herències que la societat patriarcal ha deixat marcades en el cos femení. Per a l’artista, el cos ha de deixar de ser el camp de batalla per a convertir-se en una arma contra el falocentrisme impost.
Per a això utilitza com a tècnica el collage juntament amb els cosits que realitza amb la màquina de cosir ja que aquesta representa la violència a la qual el cos de la dona és sotmés diàriament, no sols a través d’una brutalitat física sinó també una violència silenciosa i imperceptible que moltes dones han assimilat de manera perillosament natural.
Cosits, María Alcaraz Frasquet.
Vórtice Photo
VÓRTICE PHOTO és una Agència Documental creada pels fotoperiodistes Alicia Petrashova i Pablo Parra. Desenvolupem reportatges documentals en equip fent ús de la fotografia, el vídeo, el periodisme i la investigació, per a crear projectes amb focus en diverses realitats socials.
Vórtice Photo
Elles prenen la paraula
“Elles prenen la paraula” és un projecte de fotografia documental que parla sobre la violència de gènere al Sud-est Asiàtic sense representar a les dones com a víctimes. Recull les històries de 4 dones immigrants de diferents generacions, totes refugiades a Tailàndia, que han sobreviscut a la violència domèstica. Els seus relats són un crit de resistència i esperança.
Rihihiu
Des de les masades o des del tros es cridava Rihihiu per avisar que s’havia arribat a la llar, i que ja estaven disposats a fer la xerradeta o sortir a la fresca. El Rijijiu era un oferiment, un estat pacient per rebre l’altre. De la mateixa manera, el projecte Rihihiu neix com una crida a l’expressió a través de la recuperació de la memòria col·lectiva d’un poble que es va crear fa 300 anys al voltant de quatre masades primigénies.
Rihihiu és un crit de resistència, de goig, de supervivència, d’un jo sóc, perquè tu, a l’altra banda, m’escoltes. El Rihihiu és l’espai per conèixer la identitat dels nostres avantpassats des de les nostres coordenades presents, sense complexos per utilitzar l’herència per trair-la, honorar-la o fusionar-la amb les nostres dèries presents.
Entre les múltiples contradiccions entre la tradició i la contemporaneïtat, volem situar i celebrar les identitats femenines locals que no han estat mai relatades i mostrar-les des de l’expressió artística. Ens venen al cap les pubilles futbolistes, les infermeres caçadores, les cuineres curanderes. Així, la nostra intenció és abordar diferents temàtiques vinculades a les històries de vida, a la quotidianitat i a les manifestacions culturals locals amb una perspectiva de gènere.
La història de les seues impulsores, Zoraida Roselló i Anna Zaera, comença i continua en aquest poble del sud de Catalunya, que no té reconeixements, que no és pintoresc ni pioner. Elles dues, curioses i intrèpides assagistes del present, s’han retrobat trepitjant la terra dura que sembla que cruix i es desfà entre oliveres. Ara, després d’un any pandèmic, han compartit les ganes d’accionar-se i regalar al poble una nova capa de complexitat festiva. Tot caminant per aquests carrers de quadrícula oberta i igualitària típica d’assentament jove i sense cap encant, han decidit fer-ho. El Rihihiu és un homenatge a l’acceptació de tot el que som i a l’estima per totes i cadascuna de les nostres veïnes, les vives i les que, amb esperit, encara vagaregen per la plaça major. Com estimar allò que és teu? Com donar valor a l’herència i invocar-la de nou per fer-la present?
Taula Redona
Bordar, feminisme i cultura popular.
Maria Alcaraz, Sindrome Kessler, Rihihiu
La màquina del bucle
Timothy Morton en el seu llibre ¨Ecologia Oscura¨, ens posa front a un espill en el qual el reflexe que ens retorna hi ha un monstre i a la fí discernim que nosaltres som el cono del seus ulls.
Ell assenyala que la agricultura ha sigut la primera màquina abans que la maquinaria de l’era industrial. La producció agrícola ha empobrit mitjançant eixa idea de eliminar la por, l’ansietat i les contradiccions que s’han generat entre allò humà i no humà, durant dotze mil anys mitjançant la lògica de la tècnica, reduint l’existència a quantitat. L’agrologistica va sorgir fa dotze mil cinc cents anys, en un canvi climàtic i que va propiciar un canvi de societat cazadora recolectora cap a la agricola (i que Morton anomena agrologistica). Ara el seu programa domina tot el planeta, alterant la nostra percepció dels fets, ja que no ho intuim com algo que ve, sino que ja forma part de nosaltres, actua com des de la nostra pròpia estructura de pensament.
Entendre que ha passat en la diversitat de formes de vida pot mostrar-nos que qualsevol forma de vida té un món. I és ara després de temps recluïts, temps de pandemia, de rostres sense cara que he sentit l’efectivitat d’eixe programa agrologistic, eliminant qualsevol forma de vida debilitada.
Paris Rural. María Glez i Myrem Gonzalez
web
Parisu Rural és un projecte col·lectiu d’art i preservació de la tradició agropecuària a la Vall de Boiges, Villaviciosa, Astúries. En ell, de manera bianual, es desenvolupa aquesta biennal d’art amb accions participatives en les quals es desenvolupen tallers comunitaris amb les persones que allí habiten de les labors pròpies del camp, (sega, apicultura, cuina, etc. ), tallers artístics (estimació, art d’acció, etc.) i intervencions artístiques efímeres per artistes locals, nacionals i internacionals.
Canto a la Faba
“Dis-me i ho oblide, ensenya’m i ho recorde, involucra’m i ho aprenc.” Benjamin Franklin. Existeixen dos eixos dins d’aquest projecte: La reflexió del treball cooperatiu i del pro comú en l’acció col·lectiva de sembra, i la creació efímera d’una instal·lació. Dins de la nostra proposta, l’experiència quotidiana de l’acte de plantar, i des de les llavors saludables que es relacionen amb el camp, el cos, l’espai i amb l’arquitectura. En aquest treball explorem la transmissió de coneixement oral, amb algunes accions quotidianes de l’agricultura per a tractar de revelar el sentiment de buit que comporta l’absència de sentit del coneixement de les tradicions orals, i de les coses. Repensem espais en una narrativa des de l’íntim, descontextualitzar accions que porten a l’espai públic, per a provocar algun tipus de reacció, on l’espectador siga partícip actiu, i re-significar la terra, la sembra, amb obertura a una infinitat de lectures.
Paraisu Rural.
Guions de La Mata
El projecte es la pràctica d’un estar juntes on s’ha anat orientant de forma pràctica, materials i expressions a un grup de gent del poble per a pensar expresivament i representar de manera més poètica allò que sent a l’hora de saber-se de La Mata; més enllà de conceptes, limitacions identitàries o lamentacions psicosocials i així després poder compartir aquests GUIONS als carrers de la Mata.
Els guions són una mena de penons on es relata la vida d’algun il·lustrat o Sant. En aquest cas hem aprofitat aquest referent popular per a fer-lo servir de marc expressiu.
Guions de La Mata.
Participen amb guions: Xelo Garcia, Arantxa Vivas, Alba Calvo i David Ferreres, Julia Lugo Cid, José Riera Martí i Joan Riera Lugo , Roser Cid Matalí, Aroa Castel Moralla, Maria Edilia Coronat Gómez, Ariana Draghici Ioana, Miguel Querol Querol, Mònica Segura Garcia, Grup de Dones de la Mata , Elia Calvo Riera, Montxo Monfort, Rosi Folch Guardiola, Manuel i Bruno Montserrat Piquer, Elvira Castell Tena, Concha Castel Valles , Marisa Grifo Ortuño, Paqui Martínez Alvarez i Sandra Sales Martínez, Dulce Guarch, Andres Montserrat Castel, Pilar Zapater Ejarque, Joaquina Monfort Martí, Anna Rodriguez, Isaac Mestre Pechoabierto , Xavi Prudencio Fabregat, Raul Iount Giuran, Nely Balciauskyte , Javi Monserrat Castell, Paula Soro, Aina Escarrà,, Julia Escarrà, Jana Soro i Berta Escarrà.
Guions de La Mata.
Manduca
La pràctica artista durant temps s’ha anat preguntant la funció de la seua pràctica i el sentit social d’aquesta. Les peces de Manduca, d’alguna forma, desorienten: i deixen encara més confusió si volem trobar-hi raó. Manduca és immanència: allò intrínsec de qualsevol activitat humana feta per a u mateix, sense concessions; lluny de la cerca d’unatranscendència.
Manduca ha sigut un home de poble, o com algun amic l’anomena “Un fester sense comparsa”. El seu imaginari, col·lapsat de referències meteorològiques i locals, sols li ha parlat a ell… i ara a vosaltres.
Una força desbocada, que va descobrir la solitud a les muntanyes on va treballar de guarda forestal, i on va descobrir els seus instints més originaris. Promotor de corregudes de bous entre altres tantes faenes. I com explica Salvador Molla, que va rescatar aquestes peces: “Va ser tant apassionat que els esforços del seu treball no els va veure mai compensats”.
Però amb el temps, el poble d’Ontinyent –i per transmissió popular– acabà fent d’ell un referent de la festa. Ara, Manduca també ix com a cap gros, tots els anys, a la festa gran d’Ontinyent.
Cabut de Manduca.
Manduca
Conversa
Què gestionar des de lo rural? María de Paraiso Rural, Mutur Beltz i Síndrome Kessler.
Habitar els Mons
Trossos de trossos d’un territori ple de mons; que ni a la fi ens pertanyen. Podem sentir que això no es una amanaça? que no posa en perill absolutament res? Podem sostenir ho?
Ara la fragilitat d’eixos moments en els que això succeeix no es pot sostenir, es dona i ja està¡ Podriem sostenir ho més enllà d’una temporalitat programada? Ara molts sols podem sentir que de moment se’ns escorre pels dits però, sembla que mentre s’habita eixa potència hi ha que defensar-ho, viure’l com una espai a habitar. Habitar autonomament, plantant cara a la vida, assenyalant ho sols com horitzó. Tancar els ulls i descobrir una potència sense imatge, sense model de la qual no esperem que se’ns l’explique o intérprete. Si no que ens force a inventar des de la flexibilitat, sense dogmes ni sotmetiments temporals el seu sentir.
Julián Valle
web
El teixit del món
El teixit del món podria definir-se com un itinerari per uns llocs determinats associats a l’eremitisme rupestre. Trobarem o descobrirem en aquest itinerari la presència de l’absència, com ho és i serà la nostra en aquest teixit del món extens que habitem tots. Què és el que queda ací, en eixe lloc, tomba, temple, llavor…bol. Què va quedar o quedarà en altres memòries, en eixe espai que abans va ser habitat.
Julián Valle ha dibuixat aquests “contenidors”, edificis perforats en la roca, camins i recipients tallats, o necròpolis. També ha modelat objectes que semblen formar part, o prenen aspectes d’aquests llocs, i aquests són els que ací presentem dins del projecte AVAN01. Hi ha uns altres que miniaturitzen aquests espais, o els recreen. Des de fa anys ha freqüentat aquests espais de l’eremitisme rupestre que són origen d’aquest projecte. Li atrau la seua pobresa material, el desconeixement dels seus usos concrets, o les marques de la seua talla com a signes agrupats, com un mantra petrificat.
Li atrau eixa tosquedat, aqueixa potència simbòlica. I especialment el ser construccions de les quals a penes queda memòria. Què és la memòria? Memòria en la foscor, dins de la roca, a la calor de la terra. I eixa llum que talla les ombres des de l’entrada, des de la boca. Aqueixa que sembla parlar-nos des del buit, penombra pètria, medul·la que anomenem ànima de les coses. Parla de la dissolució i de la memòria que veiem transformar-se, fluir o desaparéixer.
El teixit del món, Julián Valle.
El teixit del món, Julian Valle.
Síndrome Kessler
web
No tindre rumb no és no tindre criteri ni intenció. El que la Síndrome Kessler interroga és sobre la possibilitat de mobilitzar i distribuir l’experiència i les formes de producció simbòlica contemporànies. Actualment, qualsevol activitat genera un munt de continguts, una quantitat exponencial de materials que acabaran formant part del fem sideral. Síndrome Kessler és una línea editorial que aspira a convertir el fem que no ens deixa respirar en una creixent biblioteca de l’imprevisible que ens espente a pensar.
Se’ns escapa el present
Pensar les noves estructures tecnològi-ques, socials, culturals, que ens sobrevenen va més enllà d’entendre lògicament. Que passa-ria, sí valorarem allò que sentim, quant fem ús d’aquestes tecnologies? Podríem així discer-nir els sistemes que ens estan transformant? Quines seran les nostres actituds en relació amb aquest nou fet social?
Valga aquesta acció tant per obrir es-pais com per a impugnar-los. Tot i que a la
fi, això sí, posen en dubte aquests horitzons d’intel·ligència col·lectiva; com a nou pa-radigma salvífic, on ja no es posa el cos i, on només podem pensar-nos des de la distància connectada en una realitat fragmentada.
Aquest llibre començà a l’IES Maestrat, de Sant Mateu. Terres del Baix Maestrat amb alumnes de Traiguera, Sant Rafel, Salzadella, Catí, Cervera, Canet lo Roig, Les Coves de Vinromà, Tírig, Xert, La Jara i Sant Mateu. L’ac-ció va consistir en tancar-nos a una aula sense llum i silenci, per fer una conversa des dels dispositius electrònics que disposaven a mà (telèfons). No hi havia temàtica proposta ni objectiu de moderació. Sols dues premisses: silenci i moure en escoltar una palmada.
Una vegada acabada la sessió de 60’, s’ha editat tot allò que havia sigut escrit (textual-ment o simbòlicament) i ho diferenciarem per a fer un índex temàtic i de derives i ho hem convertit en aquest llibre.
Gràcies a:
Camila Barboza, Paula Barceló, Patrícia Fleaca, Anaïs Gil, Oualid Hanki, Nerea Llopis, Pere Monserrat, Madyha Sadiki, Abraham Uris, Tamara Balaguer, Marina Barberá, Carla Beltrán
Alba Besalduch, Maria Blanca Bucaciuc, Simona Ciuraru, Aarón Martín, Núria Martínez, Delia Mirita, David Tàrrega, Mikaela Valencia, Yeray Hernández, Mamen Rodríguez.
Síndrome Kessler.
Síndrome Kessler.
Conversa
Julian Valle.
Juanjo Clausell
Juanjo Clausell Gamón (Castelló de la Plana, 1978). El seu primer contacte professional amb el món de l’art té lloc a Alemanya l’any 2006. Arran de l’obtenció d’una beca del Programa Argo, treballa com a dissenyador web i assistent de producció per a artistes de la galeria Eigen+Art de Berlín. Des de llavors manté col·laboracions amb artistes de diferents procedències.
Col·lecció Museográfica Juan Cano
El museu paleontològic Juan Cano Forner constitueix la millor col·lecció museogràfica privada visitable de la Comunitat Valenciana. Aquesta formada per una gran varietat de grups fòssils tant marins com continentals, on destaquen per la seua grandària i preservació els ammonoideos i nautiloideos. Els fons representen tots els períodes geològics principalment el Mesozoic i Cenozoico de les comarques castellonenques d’on prové part dels fòssils. La visita guiada al museu és molt recomanable tant per la varietat i preservació dels fòssils com per la didàctica visita que realitza el seu director Juan Cano.
AMB QUÍ?
Amb la coordinació de Rafael Tormo Cuenca, artista multidisciplinari, editor i comissari de projectes artístics i culturals. Els seus projectes se centren en processos col·laboratius i pràctiques de desubjetivació crítica. Les col·laboracions es remunten al 2005, amb l’organització d’accions formatives, tallers i trobades tècniques, projectes de promoció de la cohesió social i afavorir vincles entre les persones d’una mateixa comunitat que promoguen un augment de la cultura de la cura entre iguals (relacions de veïnatge entre d’altres).
A Vilanova d’Alcolea, Eugeni Trilles Fabregat. Agent de desenvolupament local amb una llarga experiència en gestió de projectes en l’àmbit rural. És llicenciat en Ciències del treball i diplomat en Gestió i Administració Pública.
A Sant Mateu, Tomás Segarra participa en el projecte com a tècnic de cultura del municipi. És Màster en Gestió Cultural i Doctor en Educació, i té experiència en processos de participació ciutadana i desenvolupament comunitari.
A Vilafranca, Anna Querol Tècnica en cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, actualmente está coordinant les actividaes de la Capital Cultural Valenciana que ostenta la localitat.
A Forcall Anabel Ejarque, Agent de desenvolupament Local del municipi i professora associada de l’UJI en l’àrea de Geografia Humana treballant en Paisatge i Patrimoni.
A Viver comptem amb la implicació de Cristina Herreros profesora d’EPA a la localitat i amb una llarga trajectòria de projectes culturals i també la del regidor de Cultura Vicente Ferrer.
Així mateix, Anna García, treballadora social de la Mancomunitat Comarcal els Ports, que dona servei als municipis de Forcall i Vilafranca, aporta la visió tècnica dels serveis socials d’atenció bàsica pel que fa a la promoció de l’enfortiment de les xarxes relacionals primàries en els territoris on es desenvolupa el projecte i ajuda a que el projecte tinga una visió més integral. | 0.736763 | curate | {"ca": 0.9357246079848155, "zh": 0.00015098246446519853, "sv": 0.00015098246446519853, "es": 0.033151435411858596, "en": 0.01621983046826133, "ja": 0.00015098246446519853, "de": 0.0019196341910575243, "fr": 0.005198110562301836, "ds": 0.00012941354097017018, "it": 0.0014666867976619287, "eu": 0.00034510277592045383, "ro": 0.0007549123223259927, "pl": 0.000474516316890624, "pt": 0.0028255289778487155, "oc": 0.0013372732566917585} | https://espais-avan.org/ |
macocu_ca_20230731_0_154829 | Repertori del Teatre del Circ Barcelonès; Teatre del Circ Barcelonès; Barcelona; 12 d'octubre de 1871 | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.