id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_0_25854 | Ara fa 5 anys, el Barça presentava el gavanenc Xavi Pascual com a solució d’emergència. Havia de ser un tècnic pont, però aquell mateix dia, contra l’Unicaja, començava una aventura que avui continua i amb resultats excel·lents. Informa: Juanjo Carrasco / XS
La gavanenca Laura Redondo va aconseguir el passat 20 de gener igualar el rècord d’Espanya de llançament de martell, que fins ara ostentava en solitari Berta Castell. Un èxit que l'acosta (i molt) al Mundial. Informa: Marc Farré
El gavanenc Xavi Pascual ha tornat a dirigir els entrenaments del Barça Intersport dos mesos després d’haver estat operat del cor; un procés de recuperació força més llarg del que es preveia. Informa: Eva Rosa / XS
Cercador de capítols
Per text Cerca al títol i a la descripció del vídeo
Per etiqueta Cerca a les etiquetes que descriuen el vídeo
Per data Des de Fins a
Incloure resultats de l'històric L'històric inclou tots els vídeos de programes que ja no es troben en emissió. Marca l'opció d'incloure resultats de l'històric per cercar sobre tots els vídeos del xiptv. | 0.744386 | curate | {"ca": 0.8788167938931297, "es": 0.08206106870229007, "de": 0.01812977099236641, "en": 0.02099236641221374} | http://esports.xiptv.cat/capitols?chapter%5Bchapter_tags%5D=FC+Barcelona |
cawac_ca_20200528_7_44305 | Competències, nivells i certificats
Competències, nivells i certificats
El model d'acreditació es compon de 3 nivells de certificació:
Nivell 1 – Certificat bàsic
Nivell 2 – Certificat mitjà
Nivell 3 – Certificat avançat
Segons l'estructuració dels continguts competencials, es defineixen 8 competències, que es desglossen en realitzacions competencials. Per a cada realització competencial es defineixen indicadors segons els tres nivells. Els indicadors tenen associats uns determinats coneixements, procediments i actituds.
Què s'avalua?
Competències i nivells:
El nivell 2, com a nivell de referència, inclou les 8 competències.
El nivell 1 inclou 6 competències.
El nivell 3, pel seu caràcter especialitzat, comporta acreditar un nivell avançat en un mínim de dues competències triades per l'aspirant entre les següents: C4, C5, C6, C7 i C8. Per tant, per presentar-se a la prova del nivell 3caldrà tenir el certificat mitjà.
Podeu trobar els continguts detallats per competència i nivell en format d'arxiu descarregable en l'apartat " Documentació de referència ".
Com s'avalua?
L'avaluació de les diferents competències contingudes en el model ACTIC es realitzarà mitjançant una prova automatitzada que es farà en el centre col·laborador escollit per l'aspirant. La xarxa de centres col·laboradors estarà estesa per tot el territori de Catalunya per facilitar l'accés de la ciutadania a l'ACTIC.
La prova consistirà a respondre en un temps concret un conjunt de preguntes de diversos tipus que el sistema determinarà aleatòriament.
Les preguntes tindran un pes en la puntuació final que dependrà de la seva complexitat i dificultat. Per a cadascun dels diferents certificats ACTIC (bàsic, mitjà o avançat) la tipologia de preguntes i el temps disponible serà diferent. Per superar la prova caldrà que la puntuació obtinguda sigui almenys el 70% de la puntuació màxima. Els exercicis resolts parcialment es puntuaran amb un criteri de proporcionalitat.
Criteris de ponderació de les preguntes
Classificació de les activitats per grau d'interacció:
Matriu de ponderació de les preguntes segons el grau d'interacció i els elements que s'avaluen:
La ponderació de l'activitat es calcula multiplicant el factor de ponderació de l'eix horitzontal (determinat pel fet que s'avaluïn un o més elements) pel factor de ponderació de l'eix vertical (determinat pel grau d'interacció de l'activitat).
Puntuació de les activitats de simulació
Les simulacions estan dividides en diferents passos. Per a cada pas disposem de fins a 3 intents per resoldre la situació presentada. Aquestes activitats tenen una puntuació que varia en funció del nombre d'intents amb què es resolen atenent l'equació següent:
Puntuació del pas = (10/n) * cf
On:
10 = puntuació màxima de l'activitat (sense ponderar)
n = nombre de passos de la simulació
cf = coeficient que depèn de l'intent en què s'ha resolt el pas
Els valors del coeficient són:
1r intent: cf = 1
2n intent: cf = 0,5
3r intent: cf = 0,25
El nombre d'activitats i el temps màxim per realitzar la prova, segons nivells, són:
Per al nivell 1 (certificat bàsic): 75 minuts i 40 activitats
Per al nivell 2 (certificat mitjà): 100 minuts i 70 activitats
Per al nivell 3 (certificat avançat): 35 minuts i 25 activitats per competència
És fonamental mirar atentament la Guia de la prova abans de realitzar-la. Hi trobareu exemples dels diferents tipus de preguntes i una explicació del funcionament d'aquestes i de la prova en general.
La prova d'avaluació corresponent al nivell 3 es farà en una o dues sessions, en funció del nombre de competències en què l'aspirant vulgui avaluar-se. Cada sessió consisteix en 1, 2 o 3 blocs d'activitats, relatius respectivament a cadascuna de les competències que s'avaluen en la sessió.
Un cop acabada la prova, el sistema en mostrarà el resultat, que serà "apte/a" o "no apte/a". En el cas del nivell 3, es mostraran separadament els resultats dels diversos blocs competencials en finalitzar la sessió. Si la persona aspirant supera la prova global del nivell 1 o 2 o assoleix un mínim de dues competències del nivell 3 aprovades, a partir d'aquell moment podrà descarregar en línia el certificat acreditatiu sempre que ho necessiti. Si el resultat és no apte, el sistema li indicarà quines competències ha de reforçar.
L'aspirant que no superi l'avaluació del nivell 1 o 2, o d'alguna competència del nivell 3, no la podrà repetir fins al cap d'un mes com a mínim, i després de formular una nova sol·licitud.
Si l'aspirant aprova només una competència del nivell 3, aquest resultat mantindrà la seva validesa, de tal manera que només caldrà que realitzi la prova d'avaluació d'una altra competència. Si supera aquesta, ja tindrà dret al certificat. La validesa del resultat de la primera prova es perdrà quan s'actualitzin els continguts competencials.
Les persones amb discapacitat igual o superior al 33%, legalment reconeguda, poden demanar en la sol·licitud de participació en la prova l'adaptació o adequació del temps o dels mitjans materials necessaris per a realitzar-la.
Les persones que hagin participat en alguna de les proves poden consultar mitjançant el portal ACTIC el seu historial, que inclourà les dades referents a les proves realitzades i els certificats obtinguts.
Quan s'aprovi una actualització dels continguts competencials de l'ACTIC, les persones que s'hagin examinat amb anterioritat podran tornar a inscriure's en una nova prova amb l'objectiu d'obtenir un certificat actualitzat.
Expedició i validesa dels certificats
El certificat ACTIC consisteix en un document digital en format PDF signat electrònicament per la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació. El certificat conté les dades següents:
Nom i cognoms i número de document identificatiu de la persona titular
Nivell i, en el cas de l'avançat, les competències aprovades
Versió dels continguts competencials respecte dels quals s'ha fet la prova. Concretament, s'especifica la norma que els ha aprovat (actualment, el Decret regulador de l'ACTIC; quan s'actualitzin, una ordre del conseller competent)
Data de la sessió o les sessions de la prova d'avaluació en què l'avaluació ha estat satisfactòria
Data d'emissió del certificat
Número de registre
Signatura amb segell electrònic de l'òrgan competent (Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació)
En el cas del nivell 3, si el titular aprova noves competències, aquestes s'incorporaran al certificat quan es descarregui.
Per verificar la validesa d'aquesta signatura heu de configurar el vostre lector de documents PDF amb l'ajut d'aquests tutorials:
També podeu fer servir el validador de documents PDF signats de CATCert: Validador de Catcert
També podeu verificar l'autenticitat del certificat clicant a l'opció " Comprovació del certificat " de la secció "Serveis ACTIC" del menú situat a l'esquerra del portal. Se us obrirà una pàgina on haureu d'introduir el número de registre que figura al peu del certificat i el número del vostre document identificatiu. | 0.760848 | curate | {"ca": 0.9743848035688588, "oc": 0.003741545546121744, "it": 0.01885163332853648, "de": 0.00043171679378327816, "es": 0.002590300762699669} | http://canaltic.gencat.cat/web/canaltic/acreditacio-digital/detall/-/asset_publisher/dcH8/content/competencies-nivells-i-certificats |
cawac_ca_20200528_0_7734 | Vint-i-cinc anys mediterranitzant l’ecologia
28 d'octubre 2013
Les experiències viscudes en temes prioritaris com la pluja àcida, el canvi climàtic o els incendis, ens demostren que les àrees mediterrànies, tot i respondre a les lleis ecològiques universals, presenten característiques singulars que cal estudiar a fons. El doctor en ecologia Carles Gràcia fa palès, durant l’acte de celebració del vint-i-cinquè aniversari del CREAF, que l’expertesa que ha acumulat el centre durant aquest temps és cabdal per conservar i gestionar de forma eficient el medi natural de la mediterrània, també des d’un punt de vista econòmic.
Els ecòlegs de la mediterrània estudien des de fa alguns anys els factors implicats en la progressió del foc de capçades en grans incendis forestals.
El CREAF celebrar aquest any el seu vint-i-cinquè aniversari. Durant aquest quart de segle el CREAF ha esdevingut un centre de recerca únic que aporta, a Europa i al món, informació científica de primer nivell sobre els ecosistemes terrestres mediterranis, un dels punts de màxima biodiversitat al planeta i un dels territoris més vulnerables al canvi climàtic.
L’acte de commemoració de l’aniversari va comptar amb una ponència a càrrec de Carles Gràcia , professor de la Universitat de Barcelona i investigador del CREAF des dels orígens del centre.
“Sense les dades que el CREAF aporta a la comunitat científica no podríem conservar i gestionar de forma eficient el medi natural de la Mediterrània. Hem de pensar que aquesta informació no pot ser substituïda ni extreta de la informació que tenim sobre els ecosistemes tropicals, temperats i ni molt menys, boreals”, va ressaltar Carles Gracia a la seva conferència.
Carles Gracia
El CREAF ha facilitat informació cabdal sobre la composició i el funcionament dels boscos mediterranis. Aquesta informació s’ha utilitzat, per exemple, per millorar-ne la gestió, per establir plans d’actuació a mida en zones cremades o per enriquir els mapes de perill d’incendi, entre altres. De fet, aquest 2013, les dades acumulades sobre les taxes de creixement dels boscos mediterranis han permès adaptar el Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 a la realitat dels boscos catalans, uns boscos amb un creixement limitat per la poca disponibilitat d’aigua, que no poden produir tanta biomassa com els d’altres zones centreeuropees.
Si volem preservar els valors naturals del mediterrani, el CREAF i la resta d’ecòlegs de la Mediterrània hauran de fer un esforç per assolir aquest mateix grau de coneixement però en altres temes ambientals decisius. “El futur de l’ecologia es troba sota terra. Conèixer els nostres sòls serà clau per entendre alguns processos dels quals depèn el nostre futur. En els sòls, per exemple, s’hi guarda la reserva d’aigua més important que pot tenir un bosc, i d’aquesta reserva en depèn la seva supervivència”, puntualitza Gràcia.
En aquest sentit Carles Gràcia reconeix que els ecòlegs han d’aprendre a comunicar millor a la societat i als polítics els efectes del Canvi Climàtic sobre el nostre territori.
La ciència ecològica és clau per assolir un desenvolupament socioeconòmic sostenible
Un altre repte de futur pels ecòlegs serà el del Canvi Climàtic. Vivim en una zona vulnerable que ja n’està patint molts dels seus efectes. En aquest sentit Carles Gràcia reconeix que els ecòlegs han d’aprendre a comunicar millor a la societat i als polítics els efectes del Canvi Climàtic sobre el nostre territori. Segons Gràcia, cal fer saber als ciutadans, per exemple, que disposar de neu als Pirineus serà cada cop més difícil i que produir-la de forma artificial és molt qüestionable: les temperatures augmenten i cada cop hi ha menys aigua disponible, per no parlar del cost que suposaria en termes energètics. En definitiva, cal fer entendre a la societat que la veu dels ecòlegs s’ha de tenir en compte en moltes de les decisions socioeconòmiques que es discuteixen ara i en un futur. | 0.816272 | curate | {"ca": 1.0} | http://blog.creaf.cat/noticies/vint-i-cinc-anys-mediterranitzant-lecologia/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_121459 | Onze fotògrafs i fotògrafes vinculats a Tarragona exposen al Tinglado 1 fins al 8 de novembre una memòria gràfica del confinament a la ciutat
El president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, ha inaugurat avui l’exposició “Tarragona confinada. La ciutat amagada” acompanyat del coordinador de la mostra, el fotògraf tarragoní Pep Escoda, i la directora de Port-Ciutat, Montse Adan. La mostra fotogràfica reuneix 110 fotografies d’11 fotògrafs i fotògrafes estretament vinculats a la ciutat de Tarragona. La mostra fotogràfica recull la memòria gràfica del que ha estat el període de confinament per als tarragonins i tarragonines a través de la mirada de cadascun dels autors. L’exposició es podrà visitar fins al 8 de novembre al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona.
El president del Port ha recordat que “fa exactament 6 mesos, un 13 de març es tancaven escoles i s’anunciava un estat d’alarma, i aquest confinament obria el període de major incertesa de les nostres generacions”. I ha agraït la feina dels fotògrafs i fotògrafes ja que han aconseguit fer realitat l’encàrrec de “transformar els sentiments i les emocions en imatges tangibles” sobre l’experiència de “tota una societat posada a prova, com feia dècades que no passava”. L’acte d’inauguració ha estat conduït per Montse Adan que ha celebrat haver pogut muntar aquesta mostra malgrat el confinament i les restriccions que han suposat les mesures de prevenció i d’higiene per al funcionament del Moll de Costa que ha hagut de reinventar moltes activitats per mantenir la seva proposta culturals i de lleure. En la seva intervenció, Pep Escoda, coordinador i assessor de l’exposició i 21 vegades premiat amb el Premi Nacional Lux de fotografia professional, ha aprofitat per felicitar personalment tots els fotògrafs molts dels protagonistes.
Un xiprer en record
A la inauguració també hi ha assistit la majoria dels 11 fotògrafs que exposen al Tinglado 1: Alba Rodríguez, Cristina Serra, Montse Riera, David Oliete, Fabián Acidres, Laia Solanellas, Adrià Borràs, Àngel Ullate, Rubén Perdomo i Gerard Boyer. Ells han estat els protagonistes, junt amb Josep M Cruset, de l’acte més simbòlic i emocionant de l’arrencada de l’exposició, amb la plantada d’un xiprer de 5 m d’alçada davant del Tinglado 1, per retre un homenatge a les persones que han estat més colpides per la pandèmia i per deixar un record dels fets excepcionals que ha viscut la Ciutat de Tarragona i tot el país, en motiu de la pandèmia del COVID19. Una placa acompanya l’arbre amb aquest text “Per grans que siguin les inclemències, les arrels ben clavades en la nostra terra sempre troben la força per superar-les i enlairar-se amb fermesa”.
L’exposició presenta un total de110 fotografies, deu per cada participant, que juntes representen una mirada panoràmica dels efectes del confinament en les persones, famílies, professionals i empreses i, de manera especial, en aquells col·lectius que han estat a primera línia prestant serveis essencials. Al mateix temps, la mirada, la temàtica i l’estil de cada autor ens apropen a la visió particular de cadascun dels fotògrafs i fotògrafes sobre una etapa de les nostres vides molt excepcionals i amb un gran impacte emocional. Una part de l’obra exposada quedarà dipositada en el Fons d’Art del port i en l’Arxiu del Port de Tarragona amb la finalitat que les generacions futures tinguin una visió general i, a la vegada personal de cada fotògraf, de l’impacte del COVID19 en el teixit social i productiu de la ciutat i del territori.
Finalitats socials
L’exposició, ha explicat Josep M Cruset, “vol mostrar moltes coses que han quedat amagades durant el confinament, entre elles, la feina de moltes persones prestant serveis essencials, i també un homenatge a totes aquestes persones que han hagut de fer front a la pandèmia en primera línia”. En aquest sentit, el públic assistent podrà encarregar de les imatges exposades i els fotògrafs destinaran el 50% del que recaptin a entitats i accions socials que facin front als efectes de la pandèmia de coronavirus. El públic que visiti l’exposició també podrà comprar el catàleg de l’exposició amb un donatiu mínim de 5 euros que anirà destinat a la Creu Roja de Tarragona.
Rate this post
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
Article anteriorRecollida de brossa a les platges de Cambrils
Article següentLa galeria d’art Anquins de Reus presenta l’exposició Cuirasses de Teresa Riba
La Guia de Reus
https://www.laguiadereus.com
Articles relacionatsMés de l'autor
S’anuncia la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades
El Govern prorroga les mesures per a la contenció de la COVID-19 a Catalunya
‘Here comes your man’ a la Sala Trono de Tarragona
FER UN COMENTARI Cancel·lar la resposta
Iniciar sessió per fer-hi un comentari
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Connecta't amb les nostres xarxes
7,490FansM' agrada
3,308SeguidorsSeguir
-Publicitat-
-Publicitat-
Actualitat
L’Ajuntament aprova el projecte de carril bici de l’avinguda de Tarragona
La Guia de Reus - 8 desembre, 2021 0
L'Ajuntament de Reus avança en el desplegament del Pla de la Bicicleta i ha aprovat el projecte per a la construcció del carril previst...
-Publicitat-
-Publicitat-
L’ÚLTIM A FACEBOOK
La Guia de Reus
PROPERS ESDEVENIMENTS
TEATRE DE CARRER ‘La Tomasa’
desembre 8 @ 6:30 pm - 8:30 pm
TALLER D’ORIGAMI
desembre 9 @ 5:30 pm - 7:00 pm
Veure tots Esdeveniments
ÚLTIMES NOTÍCIES
S’anuncia la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades
El Govern prorroga les mesures per a la contenció de la COVID-19 a Catalunya
‘Here comes your man’ a la Sala Trono de Tarragona
La solidaritat omple el TAS de Salou amb la Zambomba Flamenca
L’Ajuntament aprova el projecte de carril bici de l’avinguda de Tarragona
Sobre nosaltres
La Guia de Reus Cultura i Oci és una publicació exclusiva d’informació cultural i de serveis amb més de 10 anys de trajectòria, que aglutina tota l’activitat d’interès lúdic que programen les principals entitats i institucions de la ciutat de Reus. És gratuïta i té una periodicitat mensual. | 0.680498 | curate | {"ca": 0.9376546264225631, "fr": 0.0031337621639452415, "en": 0.028698664027709056, "da": 0.0029688273132112814, "es": 0.01583374567046017, "hu": 0.0029688273132112814, "ja": 0.0034636318654131617, "de": 0.002638957611743361, "cs": 0.002638957611743361} | https://www.laguiadereus.com/el-port-de-tarragona-inaugura-tarragona-confinada-la-ciutat-amagada/ |
mc4_ca_20230418_5_227153 | Detinguts dos grafiters per cometre 209 delictes de danys valorats en més de 847.000 euros | Actualitat Valenciana
Inici Successos Detinguts dos grafiters per cometre 209 delictes de danys valorats en més...
Detinguts dos grafiters per cometre 209 delictes de danys valorats en més de 847.000 euros
Els arrestats actuaven de forma reiterada en trens d'Astúries, Madrid, Valladolid, Àvila, Burgos, León, Cantàbria, Sant Sebastià, Zamora, Bilbao, València, Lugo i Orense
Agents de la Policia Nacional han detingut a dos joves a Oviedo com a presumptes autors de 209 delictes de danys comesos en trens i estacions. Els detinguts han actuat de forma reiterada en instal·lacions situades a Astúries, Madrid, Valladolid, Àvila, Burgos, León, Zamora, Cantàbria, Sant Sebastià Bilbao, València, Lugo i Orense.
Els arrestats, molt actius, volien donar-se a conéixer internacionalment difonent les seues accions a través de les xarxes socials, plataformes de vídeo online i fòrums especialitzats a fi d’aconseguir fama i prestigi en “l’ambient grafiter”.
La investigació es va iniciar el mes de maig passat després d’analitzar els fets. Després de realitzar diverses gestions en relació a les signatures i el “modus operandi” utilitzat, els agents van verificar la identitat dels detinguts, comprovant que cometien els fets perfectament organitzats, amb repartiment de tasques i no dubtaven enfrontar-se de forma violenta contra els vigilants de seguretat si eren sorpresos.
Els arrestats procuraven actuar en llocs fora de l’abast de les càmeres de seguretat o de nit, ocultant els seus rostres per mitjà de capells o bufandes per a dificultar la seua identificació.
Després de la seua identificació, els dos joves van ser detinguts a Oviedo (Astúries) i ja han sigut posats a la disposició de l’autoritat judicial.
Article anteriorAlzira participarà en la nova edició dels premis ‘Bon Govern’ amb el programa de beques i mobilitats europees
Article següentTempe (Grup Inditex) compra la parcel·la Z1 de Parc Sagunt | 0.866267 | curate | {"ca": 1.0} | https://actualitatvalenciana.com/valencia-grafiters/ |
mc4_ca_20230418_16_328480 | Nova edició del Dia de la Música Fest a Roses - Empordà
Roses viurà una nova jornada de música al carrer el proper dissabte 8 de juny
EMPORDA.INFO 05.06.2019 | 12:26
Giner i Gorro presenten el Dia de la Música Fest de Roses. AJUNTAMENT DE ROSES
Giner i Gorro presenten el Dia de la Música Fest de Roses.
El regidor en funcions de Cultura de l'Ajuntament de Roses, Francesc Giner, i del representant d'Acció Musical Roses, Xavi Gorro han presentat aquest matí la programació del Dia de la Música Fest, que es farà el proper dissabte 8 de juny. La ciutat viurà una nova jornada de música al carrer amb aquesta celebració, que aplegarà 7 actuacions a dos escenaris instal·lat a la Riera Ginjolers.
Els concerts començaran a les 17.30 hores amb l'actuació del grup de percussió de l'Escola Jaume Vicens Vives. A continuació actuaran un seguit d'artistes amb diferents estils, que van des del rock, el mestissatge, el pop més alternatiu, la música d'autor, la música vocal, versions de bandes clàssiques i una sessió de DJ.
Les bandes que actuaran en aquesta nova edició del Dia de la Música Fest seran la rosinca Madamme Mustash, que presentarà el seu segon disc 'Batecs'; els grups de versions Cava Brut i Walnait; el grup vocal Aire, que neix del projecte per crear una coral moderna a Roses; Kandian, una jove banda vinguda de Vic que acostarà el públic a les melodies pop alternatives més modernes; i la barreja reggae, rock progressiu i alternatiu de Koalanú, que presentarà el seu disc de debut 'L'altra cara'. | 0.747659 | curate | {"ca": 0.966711051930759, "es": 0.033288948069241014} | https://www.emporda.info/cultura/2019/06/05/nova-edicio-del-dia-musica/435554.html |
oscar-2201_ca_20230904_3_16618 | Vostè està visitant la pàgina web carnavaldepalamos.cat titularitat de Associació de Carnaval de Palamós amb domicili social a C / Ave Mª, 3 – Local 5 , amb NIF núm D17202323 , d’ara endavant EL TITULAR
Pot contactar amb EL TITULAR per qualsevol dels següents mitjans:
Telèfon: 630 62 96 02
Correu electrònic de contacte: [email protected]
Usuaris
Les presents condicions (en endavant Avís Legal) té per finalitat regular l’ús de la pàgina web del TITULAR que posa a disposició del públic.
L’accés i / o ús d’aquesta pàgina web d’EL TITULAR atribueix la condició d’USUARI, que accepta, des d’aquest accés i / o ús, les condicions generals d’ús aquí reflectides. Les esmentades condicions seran d’aplicació independentment de les condicions generals de contractació que, si s’escau resultin d’obligat compliment.
Ús del portal
carnavaldepalamos.cat proporciona l’accés a multitud d’informacions, serveis, programes o dades (des d’ara, “els continguts”) a Internet pertanyents a EL TITULAR o als seus llicenciants als quals l’usuari pugui tenir accés.
L’usuari assumeix la responsabilitat de l’ús del portal. Aquesta responsabilitat s’estén al registre que fos necessari per accedir a determinats serveis o continguts. En aquest registre l’USUARI serà responsable d’aportar informació veraç i lícita. Com a conseqüència d’aquest registre, a l’USUARI se li pot proporcionar una contrasenya de la qual serà responsable, comprometent-se a fer un ús diligent i confidencial de la mateixa.
L’usuari es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis (pe serveis de xat, fòrums de discussió o grups de notícies) que EL TITULAR ofereix a través del seu portal i amb caràcter enunciatiu però no limitador, a no emprar-los per:
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe ia l’ordre públic
difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic-il·legal, d’apologia del terrorisme o que atempti contra els drets humans
provocar danys en els sistemes físics i lògics de [Nom de l’empresa], dels seus proveïdors o de terceres persones, introduir o difondre a la xarxa virus informàtics o qualssevol altres sistemes físics o lògics que siguin susceptibles de provocar els danys anteriorment esmentats
intentar accedir i, si s’escau, utilitzar els comptes de correu electrònic d’altres usuaris i modificar o manipular els seus missatges
EL TITULAR es reserva el dret de retirar tots aquells comentaris i aportacions que vulnerin el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, al seu parer, no resultaran adequats per a la seva publicació. En qualsevol cas, EL TITULAR no serà responsable de les opinions abocades pels usuaris a través dels fòrums, xats, o altres eines de participació.
Protecció de dades
EL TITULAR compleix amb les directrius de la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal, el Reial Decret 1720/2007 de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica i la resta de normativa vigent en cada moment, i vetlla per garantir un correcte ús i tractament de les dades personals de l’usuari.
Per a això, al costat de cada formulari de recollida de dades de caràcter personal, en els serveis que l’usuari pugui sol·licitar al TITULAR, de fer saber a l’usuari de l’existència i acceptació de les condicions particulars del tractament de les seves dades en cada cas, informant de la responsabilitat del fitxer creat, la direcció del responsable, la possibilitat d’exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació o oposició, la finalitat del tractament i les comunicacions de dades a tercers si és el cas.
Quan l’usuari facilita les seves dades de caràcter personal, sens perjudici del que indica el paràgraf anterior, està autoritzant directament al TITULAR al tractament de les seves dades personals per a les finalitats que en els mateixos s’indiquen.
L’usuari o el seu representant podran exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació o oposició mitjançant sol·licitud escrita i firmada dirigida al domicili indicat en l’apartat 1 d’aquest avís legal.
Així mateix, EL TITULAR informa que dóna compliment a la Llei 34/2002 de 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i el Comerç Electrònic i li sol·licitarà el seu consentiment al tractament del seu correu electrònic amb fins comercials en cada moment.
Propietat intel·lectual i industrial
EL TITULAR és propietari de tots els drets de propietat intel·lectual i industrial de la seva pàgina web, així com dels elements continguts en la mateixa (a títol enunciatiu: imatges, fotografies, so, àudio, vídeo, programari o textos; marques o logotips, combinacions de colors, estructura i disseny, selecció de materials usats, programes d’ordinador necessaris per al seu funcionament, accés i ús, etc. ), titularitat del TITULAR o bé dels seus llicenciants.
Tots els drets reservats. En virtut del que disposen els articles 8 i 32.1, paràgraf segon, de la Llei de Propietat Intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, la distribució i la comunicació pública, inclosa la seva modalitat de posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts d’aquesta pàgina web, amb fins comercials, en qualsevol suport i per qualsevol mitjà tècnic, sense l’autorització del TITULAR.
L’usuari es compromet a respectar els drets de Propietat Intel·lectual i Industrial titularitat del TITULAR. Podrà visualitzar els elements del portal i fins i tot imprimir-los, copiar-los i emmagatzemar-los al disc dur del seu ordinador o en qualsevol altre suport físic sempre que sigui, única i exclusivament, per al seu ús personal i privat. L’usuari haurà d’abstenir-se de suprimir, alterar, eludir o manipular qualsevol dispositiu de protecció o sistema de seguretat que estigués instal·lat a les pàgines del TITULAR.
Exclusió de garanties i responsabilitat
L’usuari reconeix que la utilització de la pàgina web i dels seus continguts i serveis es desenvolupa sota la seva exclusiva responsabilitat. En concret, a títol merament enunciatiu, EL TITULAR no assumeix cap responsabilitat en els següents àmbits:
La disponibilitat en el funcionament de les pàgina web, els seus serveis i continguts i la seva qualitat o interoperabilitat.
La finalitat per a la qual la pàgina web serveixi als objectius de l’USUARI.
La infracció de la legislació vigent per part de l’USUARI o tercers i, en concret, dels drets de propietat intel·lectual o industrial que siguin titularitat d’altres persones o entitats.
L’existència de codis maliciosos o qualsevol altre element informàtic nociu que pogués causar danys al sistema informàtic de l’usuari o de tercers. Correspon a l’USUARI, en tot cas, disposar d’eines adequades per a la detecció i desinfecció d’aquests elements.
L’accés fraudulent als continguts o serveis per tercers no autoritzats, o, si escau, la captura, eliminació, alteració, modificació o manipulació dels missatges i comunicacions de qualsevol classe que aquests tercers poguessin realitzar.
L’exactitud, veracitat, actualitat i utilitat dels continguts i serveis oferts i la utilització posterior que d’ells faci l’USUARI. EL TITULAR emprarà tots els esforços i mitjans raonables per facilitar la informació actualitzada i fefaent.
Els danys produïts a equips informàtics durant l’accés a la pàgina web i els danys produïts als USUARIS quan tinguin el seu origen en errors o desconnexions a les xarxes de telecomunicacions que interrompin el servei.
Els danys o perjudicis que es derivin de circumstàncies esdevingudes per cas fortuït o força major
En el cas que existeixin fòrums, l’ús dels mateixos o altres espais anàlegs, ha de tenir-se en compte que, els missatges reflecteixen únicament l’opinió de l’usuari que els remet, que és l’únic responsable. EL TITULAR no es fa responsable del contingut dels missatges enviats per l’USUARI.
Modificació d’aquest avís legal i durada
EL TITULAR es reserva el dret d’efectuar sense previ avís les modificacions que consideri oportunes al seu portal, podent canviar, suprimir o afegir tant els continguts i serveis que es prestin a través de la mateixa com la forma en què aquests apareguin presentats o localitzats en el seu portal.
La vigència de les citades condicions anirà en funció de la seva exposició i estaran vigents fins que siguin modificades per altres degudament publicades.
Enllaços
En el cas que en carnavaldepalamos.cat s’incloguessin enllaços o hipervincles cap a altres llocs d’Internet, EL TITULAR no exercirà cap tipus de control sobre aquests llocs i continguts. En cap cas TITULAR assumirà responsabilitat alguna pels continguts d’algun enllaç pertanyent a un lloc web aliè, ni garantirà la disponibilitat tècnica, qualitat, fiabilitat, exactitud, amplitud, veracitat, validesa i constitucionalitat de qualsevol material o informació continguda en cap d’aquests hipervincles o altres llocs d’Internet. Igualment, la inclusió d’aquestes connexions externes no implicarà cap tipus d’associació, fusió o participació amb les entitats connectades.
Dret d’exclusió
EL TITULAR es reserva el dret a denegar o retirar l’accés a portal i / o els serveis oferts sense necessitat d’advertiment previ, a instància pròpia o d’un tercer, a aquells usuaris que incompleixin el contingut d’aquest avís legal.
Generalitats
EL TITULAR perseguirà l’incompliment de les presents condicions així com qualsevol utilització indeguda del seu portal exercint totes les accions civils i penals que li puguin correspondre en dret.
Legislació aplicable i jurisdicció
La relació entre EL TITULAR i l’USUARI es regirà per la normativa espanyola vigent. Totes les disputes i reclamacions derivades d’aquest avís legal es resoldran pels jutjats i tribunals espanyols.
Inici
Contacte
Avís legal
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetint visites. En fer clic a "Accepta", accepteu l'ús de TOTES les cookies.
ConfiguracióAccepta
Manage consent
Tanca
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. These cookies ensure basic functionalities and security features of the website, anonymously.
Galeta
Duració
Descripció
cookielawinfo-checbox-analytics 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional 11 months The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checbox-others 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy 11 months The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.
Functional
Functional
Functional cookies help to perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collect feedbacks, and other third-party features.
Performance
Performance
Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.
Analytics
Analytics
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
Advertisement
Advertisement
Advertisement cookies are used to provide visitors with relevant ads and marketing campaigns. These cookies track visitors across websites and collect information to provide customized ads.
Others
Others
Other uncategorized cookies are those that are being analyzed and have not been classified into a category as yet. | 0.717538 | curate | {"ca": 0.8259153185231055, "fr": 0.0006192429754624971, "es": 0.0012384859509249942, "en": 0.17075625048378357, "cs": 0.0003870268596640607, "pt": 0.00108367520705937} | https://carnavaldepalamos.cat/avis-legal/ |
cawac_ca_20200528_4_120000 | El Castelldefels s’abona als empats (1-1)
La UE Castelldefels segueix sense recuperar el camí de les victòries i aquest migdia ha sumat el seu tercer empat consecutiu en la visita als Canyars de la UE Vic. Tot i que els grocs han portat el pes del joc en tot moment, el Vic ha aprofitat la seva única incursió ofensiva ressenyable del primer temps, superant Albert Soler a Carrasquilla amb un potent xut des de l’interior de l’àrea (31′). Els locals ho han intentat a còpia de serveis de cantonada i rematades de cap, però el gol no ha arribat. A la represa el Castelldefels ha estirat línies, millorant molt amb els canvis introduïts per Antonio Escudero, i tot i que d’ocasions clares n’hi ha hagut a totes dues porteries, ha estat el baixllobregatí el conjunt que ha trobat xarxa gràcies a una rematada d’oportunisme de Sani (79′). En la recta final, partit trencat i arribades constants a les àrees, tot i que amb més perill per part d’uns visitants que han estat a punt d’endur-se el triomf en una doble ocasió de Puigdesens (86′) que la defensa marinera ha impedit que entrés. L’empat és just perquè el Castelldefels ha ofert una bona imatge, especialment a la darrera mitja hora, i ha fet mèrits per a sumar, tot i que malauradament no de tres en tres.
El Castelldefels domina davant un Vic tranquil i ben plantat. Soler avança els de Pere Vila
Sembla que els duels entre Castelldefels i Vic al grup 5 de la Tercera Divisió, de moment, estan predestinats a l’empat. Els tres enfrontaments entre mariners i blanc-i-vermells s’han resolt amb el mateix guarisme (‘x’ a la travessa), tot i que val a dir que l’igualada d’avui poc té a veure amb els dos empats a 0 del curs anterior. Grocs i osonencs han disputat un partit interessant i mogut, amb força ocasions, especialment al segon temps, i en què s’ha constatat el perquè dels seus problemes amb el gol, ja que només han transformat 2, una per barba, de les 7-8 ocasions prou clares que han generat.
Antonio Escudero ha presentat només una novetat en la seva onzena inicial respecte al matx contra el Balaguer, entrant-hi Sergio Prieto en detriment del sancionat Jorge Sánchez. Els altres 10 protagonistes eren els mateixos. Al davant, un Vic que visitava Els Canyars amb el segell d’equip ferri (6 dianes en contra), però, igual que el Castelldefels, amb pocs triomfs i gols al seu sarró.
La fresca matinal castelldefelenca ha acollit un partit amb força ritme en el seu inici entre dos equips que s’han mostrat ambiciosos. El Vic ha realitzat una posada escena un pèl més dinàmica, i de fet en els primers 5-10 minuts ha estat el conjunt que ha generat més ‘fressa’ en les seves aproximacions ofensives, tot i que sense ocasions clares. Roger Casas (2′), ha estat a punt de ‘caçar’ una pilota després de diferents refusos derivats d’una acció d’estratègia, matèria aquesta, la de les pilotes aturades, que ha estat una de les principals fonts generadores d’inquietud al llarg i ample dels 90 minuts. Al Castelldefels li ha costat un pèl trobar la precisió combinativa adient donada la bona pressió vigatana en zona ampla i l’acumulació d’homes, i així algunes imprecisions han permès que futbolistes com Maik Molist, Bernat entre línies o Pol Coll per la dreta s’erigíssin en protagonistes.
A poc a poc, però, la UEC ha anat ‘guanyant metres’, participant molt del joc Montilla i sobretot Prieto, i els laterals, José Santos i Uri, força actius. Aquest ‘creixement’ ha derivat en la primera ocasió clara del matx quan Prieto (12′), de cap i a centrada de José Santos des de línia de fons, ha enviat la pilota fregant el travesser. Aquest primer avís ha donat pas a un tram de clar predomini amfitrió, amb més possessió que profunditat final. Val a dir però que l’esfèric era patrimoni local i que el joc es desenvolupava majoritàriament en camp osonenc. La conseqüència més tangible d’aquesta hegemonia han estat els serveis de cantonada (fins a 5 entre el 15′ i el 30′) i les faltes laterals amb què els d’Escudero han anat ‘arraconant’ el Vic. Tanmateix, el de Pere Vila, tot i que la manega bé quan la té, tampoc és d’aquells equips que es posi massa nerviós sense pilota, i segurament per això el setge mariner s’ha convertit en igual d’estèril que clar. Només una rematada d’Óscar Muñoz (20′) a servei de falta lateral -lleugerament alta- ha posat l’ui a la graderia.
El guió del duel s’ha convertit en encara més propici pels interessos visitants al 31′. Ha estat aleshores quan una gran combinació per la part dreta d’atac ha permès Pol Coll percudir ‘fins a la cuina’ i dibuixar una bona passada enrera des de la línia de ‘calç’ que Albert Soler, amb potència, ha transformat en el 0-1. Primer xut entre pals, primer gol. Més efectivitat impossible. La història, un diumenge més, es repetia, ja que en el primer assaig rival a la porta de la UEC l’esfèric acabava dintre. Els d’Escudero havien d’anar per enèsim cop a remolc de marcador, i la realitat és que d’ençà fins al descans només un cop de cap desviat d’Óscar Muñoz (36′), que ha fregat el pal dret d’Adri Buetas, ens ha ofert notícies ofensives destacables d’un quadre castelldefelenc afectat. El Vic, força còmode, ha mantingut l’avantatge de forma solvent.
Segon temps molt més obert. Ocasions claríssimes a totes dues porteries, el Castelldefels apreta, Sani iguala i al final pot guanyar qualsevol però l’empat no es mou
El triomf parcial que figurava a l’electrònic d’Els Canyars al temps de descans era injust però reflectia de forma fefaent el caràcter pragmàtic del conjunt de Pere Vila, esquadra forta defensivament i que rendabilitza prou bé els gols que marca. Els grocs havien de canviar el guió, remoure una mica més una estructura de contenció ben posicionada i amb ofici, i per això des del segon cop de xiulet inicial de Castaño Coso l’aire del partit ha estat ben bé un altre.
Curiosament però, l’equip que més a prop ha estat del gol en el primer quart d’hora de la represa ha estat el Vic. Marcel Verdaguer (48′) ha estat a punt d’enviar al fons de la xarxa una pilota solta a conseqüència de diferents rebots -falta lateral-, plantant-se posteriorment Soler (56′) sol davant Carrasquilla per la part esquerra de l’àrea, però l’autor del 0-1 ja no ha estat tan precís en aquella segona opció, trobant-se a més amb la bona intervenció del porter local.
Aquella situació ha estat una mena de ‘tret de sortida’ d’una darrera mitja hora llarga oberta, vistosa per a l’espectador i plena d’alternatives i emoció, de patiment a una i altra banda. Prieto (57′), minut i mig després de l’opció de Soler, ha vist com la defensa vigatana evitava l’empat després d’una bona incursió a l’àrea des de segona línia i una subtil rematada que amb Buetas superat cercava xarxa.
Poc després Antonio Escudero ha realitzat una doble permuta a la recerca de major profunditat, retirant del terreny de joc Gilberto i Carlitos, sent reemplaçats per Edgar Doblas i Roldán, i certament aquesta ‘saba’ nova ha estat prou beneficiosa pel joc d’un Castelldefels que s’ha vist revitalitzat de forma indiscutible. La presència de Roldán entre línies ha fet molt de mal el Vic, ja que el seu notable futbol combinatiu ha propiciat que les associacions amb les bandes i el mig del camp fossin molt més regulars i continues i, com a conseqüència, que la profunditat del futbol mariner augmentés.
El Castelldefels cada cop prenia més riscos, deixant majors espais a l’esquena, i fruit d’això Poves (65′) ha perdonat clarament el 0-2 després d’una nova cavalcada vigatana per banda esquerra. Sol més enllà al punt de penal, i amb Carrasquilla batut, ha enviat la pilota als núvols. Però és que 30 segons més tard el seu ex company, Óscar Muñoz (66′), ha malbaratat quan es trobava absolutament sol una gran centrada de Roldán des de la dreta. Als Canyars es cantava el gol. Inmillorables opcions per a dos davanters amb facilitat per a trobar les porteries rivals.
Superat l’equador els mariners han recuperat la seva versió més dominant, jugant-se-la definitivament Escudero amb la presència de Sani en detriment d’Aleix Camps. Dues puntes de referència -Sani i Óscar Muñoz-, Edgar Doblas, Naoufal, Roldán i Prieto esdevenien elements d’un bon ‘arsenal’ atacant que ha permès que la UEC decantés clarament el joc cap al mig camp d’un Vic que volia sentenciar al contraatac. Tanmateix, i com hem comentat anteriorment, amb la presència de Roldán l’equip ha guanyat en precisió i criteri amb pilota, mostrant-se igualment Doblas i Sani prou incisius. Diverses accions no reeixides per poc -xut de falta d’Óscar Muñoz (70′) que no ha sortit massa lluny del pal, incursió de Prieto refusada per la defensa quan el ’8′ buscava porta (74′) i un xut sec de Doblas (76′) atrapat amb seguretat per Buetas han estat el preludi de l’empat. Al 79′ una centrada del mateix Edgar Doblas des de la dreta ha acabat a peus de Naoufal al segon pal, etzibant el del Marroc un xut espectacular que ha comptat amb una resposta encara millor de Buetas. El refús del jove porter visitant, però, ha anat a parar a peus de Sani, qui molt oportú establia l’empat, el seu primer gol amb el Primer Equip de la UE Castelldefels. Ens n’alegrem especialment per ell, ja que es tracta d’un futbolista humil i treballador com pocs.
Els darrers 10 minuts més l’afegit han estat vibrants, emocionants per les seves alternatives constants i amb bones opcions per a uns i altres, tot i que potser les més clares han estat vigatanes. Al 81′ Marcel Verdaguer ha vist com el col.legiat li anul.lava un gol de cap a la sortida d’una falta lateral per fora de joc i a instàncies d’un dels seus assistents. Els osonencs han protestat força l’acció, difícil d’esclarir sense imatges. El Castelldefels no volia resignar-se al seu tercer empat consecutiu i ha seguit intentant-ho, sent novament Doblas (83′) l’autor d’un perillós xut. Tanmateix, l’electrònic ha estat a punt de veure’s alterat al 86′ quan Puigdesens, després d’un interessant contraatac foraster, ha vist com primer la defensa i posteriorment Carrasquilla evitaven el seu retorn a la faceta golejadora quan semblava més a prop que mai l’1-2. El matx estava trencat, Uri (88′), amb un llençament de falta que s’ha perdut fregant el travesser ha pogut desequilibrar la ‘balança’, però l’1-1 no s’ha mogut. Nova igualada marinera, i ja en van cinc.
Tot i que després de 8 jornades sense guanyar un empat pot semblar un botí escàs, i més als Canyars, la darrera mitja hora del Castelldefels ha estat prou interessant. A còpia d’actitud, determinació i bon futbol els d’Escudero han pogut sumar, quelcom sempre positiu, especialment després d’arrossegar desavantatge. El proper diumenge visiten un rival de primer nivell: la UE Olot.
1. ROGER CASAS (Vic). D’entre la gran tasca defensiva del conjunt de Pere Vila cal destacar la sobrietat i efectivitat de l’altíssim central vigatà, que s’ha mostrat infranquejable durant tot l’encontre, liderant una reraguarda que un cop més ha ensenyat la seva fiabilitat. Ha esdevingut un autèntic ‘mur’.
2. SANI (Castell defels). Tot i disputar només 19 minuts més afegit el davanter hospitalenc d’orígen camerunès ha estat decisiu, ja que el seu gol d’oportunisme, aprofitant un primer refús de Buetas, ha permès el Castelldefels no sortir de buit de l’encontre. Davanter honrat i treballador, avui ha estat merescut protagonista.
3. URI (Castelldefels). El menut lateral esquerre barceloní, en la seva segona etapa als Canyars, ja s’ha fet clarament l’amo i senyor de la seva banda, cuallant contra el Vic un interessant encontre. Seriós defensivament i molt participatiu en atac, s’atreveix fins i tot amb els colpejos a pilota aturada. Valuós com pocs.
DECLARACIONS POST-PARTIT
ANTONIO ESCUDERO: Entrenador UE Castelldefels. “Quan acumules tantes jornades sense guanyar tot es fa més difícil, però avui, tot i que ens hagués agradat guanyar, hem d’extreure lectures positives del punt, ja que l’hem obtingut després d’un partit treballat i difícil. Al primer temps hem controlat el partit, sense massa ocasions però també sense patir, però en l’única ocasió que han generat ens han marcat. Concedim massa facilitats. Els equips es fan des del darrera i enguany ens està costant massa evitar els gols rivals, gols que a més ens penalitzen molt pel que fa als punts. A la segona part hem anat a per totes, crec sincerament que en el tram final del partit hem estat molt bé, els canvis ens han ajudat, i tot i que el Vic també ha tingut ocasions clares, penso que l’empat ha estat just, ja que ens l’havíem merescut. El Castelldefels avui no mereixia marxar del partit de buit. L’aportació dels jugadors de refresc ha estat important, demostració clara de la vàlua d’aquesta plantilla. Espero que aquest punt serveixi per a revitalitzar la nostra situació, ja que quan encaixes gols o perds la moral se’n ressenteix. Tant debò el punt d’inflexió que necessitem arribi contra l’Olot”.
PERE VILA: Entrenador UE Vic. “El resultat es pot considerar just, però tenint en compte les ocasions que hem tingut sap greu no haver obtingut els 3 punts, perquè els hem tingut a l’abast. Crec que ha estat un partit igualat, en què nosaltres hem estat bé al darrere i no hem permès ocasions al primer temps, aprofitant molt bé la nostra opció. El Castelldefels ha apretat bastant al segon temps buscant un futbol més directe, amb dues puntes, i això ens ha fet una mica més de mal. Sobre el gol anul.lat, he de dir que m’ha semblat clarament legal perquè Marcel Verdaguer entrava des del darrera, però l’assistent també ha dit que ho tenia clar. Vull veure les imatges. L’equilibri a la Tercera Divisió és gran, costa molt guanyar els partits, i segur que enguany, com la temporada passada, hi haurà emoció fins al final. La temporada passada vam demostrar que sabem patir i si aquest curs ens toca, segur que ho farem igual de bé”. | 0.847032 | curate | {"ca": 0.9710716633793557, "es": 0.01818978742055665, "nl": 0.0029951055592081235, "cs": 0.00043830813061582295, "en": 0.0029220542041054863, "eu": 0.0014610271020527432, "pt": 0.0011688216816421945, "oc": 0.0017532325224632918} | http://lajornada.cat/2012/11/11/el-castelldefels-sabona-als-empats-1-1/ |
mc4_ca_20230418_14_27887 | Consells per mantenir l’elasticitat de la pell – Blog
Publicat a 10 juliol, 2019 per admin
Sabies que la pell del nostre cos es renova per complet cada 28 dies? Les cèl·lules del nostre organisme neixen i moren constantment i com a conseqüència, la nostra pell va perdent la seva elasticitat natural.
L’elasticitat de la pell es va perdent pel fet que els nivells de col·lagen i elastina disminueixen amb el pas del temps. Es tracta d’un procés natural que ens afecta a tots, però podem augmentar la regeneració cel·lular i mantenir-la més elàstica per a retardar els signes de l’envelliment de la pell.
Com saber si la nostra pell està perdent elasticitat?
La pèrdua de densitat es manifesta en la superfície de tres formes fonamentals:
Pell més prima. La pell facial apareix menys elàstica i pot començar a despenjar-se.
Arrugues més profundes. A mesura que la pell perd la seva capacitat per a mantenir la seva forma, les arrugues es tornen més profundes.
La pell tendeix a estar més pàl·lida i apagada.
Per evitar aquestes conseqüències a la teva pell, des de farmàcia Sala et donem uns consells per a millorar l’elasticitat en la pell flàccida:
Cuida l’alimentació. Els menjars copiosos o la mala alimentació durant molt de temps, donaran a la teva pell un to més apagat i un aspecte envellit respecte a les persones que sí cuiden la seva alimentació. En aportar a la pell les vitamines i nutrients que necessita, aconseguiràs un aspecte més sa i una pell més radiant. Una sèrie d’aliments poden ajudar-te a millorar l’aspecte de la teva pell: l’oli doliva, els cítrics, el tomàquet, les pastanagues o els fruits vermells en són un exemple.
Beu molta aigua. Beure 2 litres d’aigua al dia és essencial per a un correcte funcionament de l’organisme, d’altra banda evita l’aparició d’arrugues, ja que elimina toxines, mantenint la pell hidratada.
Evita els canvis bruscos de pes. Aprimar i engreixar de forma constant, té múltiples efectes negatius. Aquests canvis de pes, redueixen l’elasticitat natural, apareixent arrugues prematures.
Protegeix la pell del sol. La pell del rostre es troba exposada diàriament al sol i als seus raigs ultraviolats. Si volem evitar les arrugues, sobretot en el rostre, hem d’evitar l’exposició prolongada al sol.
Deixa de fumar. Fumar i tenir la pell tersa no són compatibles, el fum del cigarret conté toxines que danyen la pell. Deixar aquest mal hàbit és fonamental per a evitar les arrugues en la pell.
No abusar del solàrium. Sotmetre la pell a constants bronzejats mitjançant raigs UV artificials és perjudicial, ja que en alterar el procés natural de la pell poden aparèixer més arrugues.
A més a més, a la nostra farmàcia trobaràs els millors productes per tenir una pell que mantigui tota la seva elasticitat i no noti el pas dels anys. T’esperem!
Entrada prèviaAnterior Consells per prevenir el càncer de pell
Entrada següentSegüent Aquest estiu cap ennuegament!
Aprofita les passejades per posar-te en forma! | 0.806937 | curate | {"ca": 0.9859637110578569, "it": 0.005477576172543649, "es": 0.005135227661759671, "fr": 0.003423485107839781} | https://compra.farmaciasala.es/blog-sala/consells-per-mantenir-lelasticitat-de-la-pell/?lang=ca |
oscar-2201_ca_20230904_3_18252 | Les cookies són petits arxius de dades que es reben en el terminal des del lloc web visitat i s'usen per registrar certes interaccions de la navegació emmagatzemant dades que podran ser actualitzades i recuperades.
Aquests arxius s'emmagatzemen en l'ordinador de l'usuari i contenen dades anònimes i no perjudicials per al seu equip. S'utilitzen per recordar les preferències de l'usuari, com ara l'idioma seleccionat, les dades d'accés o la personalització de la pàgina.
Les cookies també poden ser utilitzades per registrar informació anònima sobre com utilitza el lloc el visitant. Per exemple, des de quina pàgina web hi ha accedit o si ha utilitzat un bàner publicitari per arribar-hi.
Per què l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani utilitza cookies?
Utilitzem cookies estrictament necessàries i essencials perquè vostè faci servir el nostre lloc web i pugui moure's lliurement, utilitzar àrees segures, configurar opcions personalitzades, etc. A més, utilitzem cookies que recullen dades relatives a l'anàlisi d'ús del web. Aquestes s'utilitzen per ajudar a millorar el servei per al client, mesurant l'ús i el rendiment de la pàgina per optimitzar-la i personalitzar-la.
També podem tenir enllaços de xarxes socials (com Facebook o Twitter). l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani no controla les cookies utilitzades per aquests webs externs. Per a més informació sobre les cookies de les xarxes socials o altres webs aliens, aconsellem que revisi les seves pròpies polítiques de cookies.
Tipus de cookies
Segons l'entitat que les gestiona:
Cookies pròpies
Les cookies pròpies són aquelles generades per la pàgina que està visitant.
Cookies de tercers
Les cookies de tercers són aquelles generades per serveis o proveïdors externs, com ara Facebook, Twitter, Google, etc.
Segons la seva finalitat:
Cookies tècniques
Les cookies tècniques són aquelles imprescindibles i estrictament necessàries per al funcionament correcte d'un portal web i la utilització de les diferents opcions i serveis que ofereix.
Per exemple, les que serveixen per al manteniment de la sessió, gestió del temps de resposta, rendiment o validació d'opcions, ús d'elements de seguretat, compartició de contingut amb xarxes socials, etc.
Cookies de personalització
Aquestes cookies permeten a l'usuari especificar o personalitzar algunes característiques de les opcions generales de la pàgina web. Per exemple, definir l'idioma, la configuració regional o el tipus de navegador.
Cookies analítiques
Les cookies analítiques són les utilitzades per elaborar perfils de navegació i poder conèixer les preferències dels usuaris amb la finalitat de millorar l'oferta de productes i serveis.
Per exemple, mitjançant una cookie analítica es controlarien les àrees geogràfiques de més interès d'un usuari, quin és el producte de més acceptació, etc.
Cookies publicitàries / de publicitat
Les cookies publicitàries permeten la gestió dels espais publicitaris d'acord amb criteris concrets. Per exemple, la freqüència d'accés, el contingut editat, etc.
Les cookies publicitàries permeten, a través de la gestió de la publicitat, emmagatzemar informació del comportament a través de l'observació d'hàbits, estudiant els accessos i formant un perfil de preferències de l'usuari, per oferir-li publicitat relacionada amb els interessos del seu perfil.
Segons termini:
Cookies de sessió
Les cookies de sessió són aquelles que duren el temps que l'usuari està navegant per la pàgina web i s'esborren quan acaba de fer-ho.
Cookies persistents
Aquestes cookies queden emmagatzemades en el terminal de l'usuari durant un temps més llarg, facilitant així el control de les preferències triades sense haver de repetir certs paràmetres cada vegada que es visiti el lloc web.
Identificació de les cookies d'aquesta pàgina
Les cookies recollides en aquesta pàgina web poden ser tractades per nosaltres i també per als tercers que es relacionen a continuació, amb qui hem contractat la prestació de serveis per als quals es requereix l'ús de cookies:
Analytics
Youtube
Vimeo
Facebook
Twitter
Com desactivar o eliminar les cookies?
Per complir amb la legislació vigent, hem de demanar-li permís per gestionar cookies. Si decideix no autoritzar el tractament indicant-nos que no hi està d'acord, només utilitzaríem les cookies tècniques, ja que són imprescindibles per navegar pel nostre web. En aquest cas, no emmagatzemaríem cap cookie. Si continua navegant pel nostre lloc web sense denegar-ne l'autorització, això implica que n'accepta l'ús.
Tingui en compte que si rebutja o esborra les cookies de navegació pel web de l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani, no podrem mantenir les seves preferències, algunes característiques de les pàgines no estaran operatives, no podrem oferir-li serveis personalitzats i cada vegada que navegui pel nostre web haurem de sol·licitar-li de nou la seva autorització per a l'ús de cookies.
Si, tot i això, decideix modificar la configuració del seu accés a la pàgina web, ha de saber que és possible eliminar les cookies o impedir que es registri aquesta informació en el seu equip en qualsevol moment mitjançant la modificació dels paràmetres de configuració del seu navegador:
Configuració de cookies d'Internet Explorer
Configuració de cookies de Firefox
Configuració de cookies de Google Chrome
Configuració de cookies de Safari
Aquests navegadors estan sotmesos a actualitzacions o modificacions, per la qual cosa no podem garantir que s'ajustin completament a la versió del seu navegador. Per evitar aquests desajustos, pot accedir directament des de les opcions del seu navegador que es troba generalment al menú d'Opcions, a la secció de "Privadesa". (Si us plau, consulteu l'ajuda del seu navegador per a més informació.)
Què vol dir acceptar les cookies?
Si accepta les nostres cookies, ens permet la millora del web de l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani per oferir-li un accés òptim i donar-li un servei més eficaç i personalitzat.
A més, vostè pot configurar el seu navegador per establir que només els llocs web de confiança o les pàgines per les quals està navegant en aquest moment puguin gestionar cookies, la qual cosa li permet seleccionar les seves preferències.
Amb aquesta política, l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani demostra el compromís adquirit amb la legislació vigent sobre l'ús de cookies, donant-li informació perquè vostè pugui comprendre quin tipus de cookies utilitzarem i per què ho fem. Amb això pretenem proporcionar-li transparència en relació a les dades tractades durant la navegació feta des del seu equip en el nostre web.
Aquesta política es revisa periòdicament per assegurar la seva vigència, per la qual cosa pot ser modificada. Li recomanem que visiti la pàgina amb regularitat, on l'informarem de qualsevol actualització. | 0.778476 | curate | {"ca": 0.9807350326022525, "es": 0.0026674570243034974, "fr": 0.002815649081209247, "en": 0.0063722584469472435, "gl": 0.001037344398340249, "tr": 0.0007409602845287492, "pt": 0.005631298162418494} | https://www.ammm-info.net/index.php/it/politica-de-cookies |
mc4_ca_20230418_17_618486 | ·Entitats[ EL FANAL-grup Ecologista del Moianès ]·Enginyer tècnic agrícola[ Marc Arimany. Consultoria agroambiental ]·Entitats[ Ràdio Moià ]·Centre de Teràpies Complementàries[ Ajna Centre de Teràpies Complementàries de Moià ]·Entitats[ Associació Cultural Modilianum ]·Comerç[ Contes a Mida ]·Entitats[ Moià Alternativa de Progrés ]·Comerç[ Alimentacion Mascotas ]·Serveis Topogràfics[ Topxarxa Moià S.L. ]·Empresa de serveis ambientals[ GAIA ][ Veure més anuncis ]
Enviat el Divendres, 21 octubre a les 15:24:46 per Redaccio
demanarà al Consell d'Alcaldes del Bages encarregar un estudi de viabilitat per
valorar la creació d'una empresa pública de serveis funeraris. La moció també contempla un acord per impulsar un
associació funerària local i l'adequació d'un espai per fer enterraments laics.
Aquest dijous 20 d'octubre el ple de l'ajuntament d'Artés ha aprovat per
unanimitat demanar al Consell d'Alcaldes que es posicioni favorablement a
encarregar un estudi de viabilitat econòmica que contempli, entre altres
opcions, la creació d'una empresa pública comarcal de serveis funeraris. La
moció presentada per la CUP va ser aprovada per unanimitat pels 13 regidors del
plenari després d'incorporar algunes esmenes fetes per DC i ERC. A part
d'aquest estudi la moció també contempla un acord per adequar un espai
municipal per fer enterraments laics i un per impulsar una associació funerària
desvinculada de l’ajuntament que tingui com a objectiu l’autogestió dels
enterraments a Artés. Les associacions funeràries són associacions sense ànim
de lucre que reparteixen el cost de l'enterrament de cada membre de
l'associació entre tots els associats alliberant així la família del cost del
servei funerari en el moment de la defunció. Actualment funcionen associacions
funeràries a municipis veïns com Avinyó, Monistrol de Calders o Navarcles.
defensa que els serveis funeraris són un serveis social bàsic i que com a tal
no pot deixar-se en mans d'empreses privades que operen amb l'únic criteri de la
maximització de beneficis. Aquest fet provoca, i així ho conclouen els estudi
elaborats per l'ACCO, l'ús habitual de pràctiques abusives per part de les
empreses del sector. En la moció la CUP argumenta que «amb el retorn del servei
públic, acompliríem dos objectius igualment importants. En primer lloc,
s'aconseguiria una important rebaixa de preu en la majoria de municipis, ja que
en molts casos les empreses aprofiten la seva posició dominant per imposar uns
preus absolutament inflats i que no tenen cap relació amb els costos que genera
el servei. I en segon lloc, es recuperaria la gestió democràtica d'un servei
essencial i absolutament universal, de manera que la mort deixaria de ser un
negoci».
Artés és un dels municipis que més ha patit en els últims anys les
conseqüències de les pràctiques monopolístiques de les empreses funeràries, ja
que un enterrament, segons informava l'Artesenc l'abril del 2012, té un cost de
4.480 euros; un preu molt per sobre al d'altres municipis de la comarca del
Bages. A més a més la particular guerra de funeràries també va provocar que
durant alguns mesos el tanatori que Mémora té a Artés estigués tancat al públic
a causa d'un procés judicial sobre l'ús privatiu del tanatori. El tanatori va
ser reobert a principis d'aquest any.
La moció presentada a Artés és la primera d'un seguit de mocions que presentarà
la CUP als ajuntaments de la Catalunya Central en una campanya per defensar uns
serveis funeraris públics, de qualitat i a preus populars. La moció arriba
després de la que ja van presentar els cupaires al Consell Comarcal del
Bages demanant que s'encarregués l'esmentat estudi de viabilitat i que aquest
delegués en un Consell d'Alcaldes extraordinari, que encara s'ha de celebrar,
la responsabilitat de fer-ho.
PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.Pàgina Generada en: 0.10 Segons | 0.752285 | curate | {"ca": 0.8854457708915418, "es": 0.05664211328422657, "eo": 0.000508001016002032, "en": 0.057404114808229614} | http://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1562 |
mc4_ca_20230418_11_151977 | Esteve preveu facturar un 66% a l'exterior i internacionalitzar la seva activitat farmacèutica
Publicat 23/2/2014 12:59:33 +01:00CET
Laboratoris Esteve preveu obtenir un 66% de la seva facturació a l'exterior en tres anys i internacionalitzar la seva activitat farmacèutica, que a diferència dels seus negocis de genèrics i química fina per a fàrmacs està concentrada a Espanya, amb productes com Dormidina i Fortasec.
En una entrevista d'Europa Press, el conseller delegat d'aquesta companyia familiar amb seu a Barcelona, Albert Esteve, ha explicat que realitzen "una activitat intensa en R+D per poder donar el pas de la internacionalització", i ha confiat que el tancament d'aliances per a la fase III en alguns dels seus productes per al dolor permetrà el salt a mercats exteriors el 2018.
"La internacionalització és la validació d'un projecte empresarial: significa que els mercats valoren el producte o servei", ha afirmat el directiu, que ha reivindicat la vocació internacional de la companyia des dels seus inicis i la seva voluntat de respondre a les necessitats mèdiques no cobertes a través de la investigació.
L'empresa, que prioritza el desenvolupament orgànic i l'any passat va obtenir un 58% de la seva facturació de l'exterior, s'ha proposat créixer en volums, productes i mercats, eixamplant la seva cartera de productes per a especialistes i OTC i explorant mercats com els europeus: "Un país molt important és França, tot i que és difícil" per la concurrència.
MÉS CAPACITAT PRODUCTIVA A LA XINA
La companyia preveu inaugurar aquest segon semestre l'ampliació de la seva fàbrica de química fina farmacèutica a Shaoxing (Xina), una planta aprovada per la FDA nord-americana que, d'aquesta manera, podrà doblar la seva capacitat de producció, fet que es materialitzarà progressivament.
L'objectiu és tenir unes instal·lacions i una capacitat suficients per assumir noves comandes i promoure el creixement internacional amb la fabricació de primeres matèries de fàrmacs destinades a clients d'Europa i els Estats Units, el primer mercat mundial del sector i una prioritat per a la companyia.
El creixement del negoci de química fina d'Esteve, focalitzat a l'exterior, també es veurà impulsat pel centre d'investigació de l'empresa a Barcelona, en la qual 80 professionals treballen en el desenvolupament de productes propis i per a tercers.
L'empresa té una fàbrica farmacèutica a Martorelles (Barcelona); instal·lacions productives de principis actius farmacèutics a Celrà (Girona), Banyeres del Penedès (Tarragona), Shaoxing (Xina) i Mèxic, i filials comercials a Portugal, Itàlia, Alemanya, Suècia, Turquia i els Estats Units, a més de comercialitzar els seus productes en més de 60 països.
Laboratoris Esteve va facturar 810 milions d'euros l'any passat, repartits entre els seus negocis farmacèutic (30%), de genèrics (35%), química fina (26%) i societats conjuntes (9%), com Isdin --al 50% amb grup Puig-- i Diabalance --també al 50% amb Grup Leche Pascual--. | 0.873008 | curate | {"ca": 0.9761183989236462, "ru": 0.012445341405987218, "es": 0.011436259670366633} | https://www.aldia.cat/espanya/noticia-esteve-preveu-facturar-66-lexterior-internacionalitzar-seva-activitat-farmaceutica-20140223125933.html |
oscar-2201_ca_20230904_2_82910 | L’expedició catalana es disposa a començar la categoria sub10 a Salobreña. Aquesta vegada 14 jugadors/es són els integrants de l’expedició (Daniel Àlvarez, els germans Ainhoa i Asier Casares, Arnau Castillo, els germans Àlex i Biel de Lomas, l’Aitor Funes, l’Oriol Garcia, en Nicolas Jimenez, en Ruben Lajarin, en Marc Martínez, en Josep Navajas, l’Edagar Roca i en Jan Travesset). Cal destacar que en aquest torneig hi ha un alt nivell i molt jugadors ja és el segon any que el juguen.
Fins ara s’han disputat tres rondes on s’ha pogut veure un alt nivell dels tots els jugadors de les diferents comunitats. En la primera ronda, la meitat dels nostres jugadors aconseguiren guanyar la partida, mentre que la resta la va perdre. Cal destacar la primera victòria de la nostra jugadora femenina (Ainhoa Casares) després de més de 100 jugades. També es van estrenar en Daniel Àlvarez, en Ruben Lajarín, l’Arnau Castillo, Jan Travesset, Nicolàs Jiménez i l’Àlex. de Lomas
En la segona ronda, els resultats ja van ser més variats, 5 victòries, unes taules i vuit derrotes. Val a dir, que un dels encontres ja va ser entre jugadors catalans (Nicolas Jimenez i l’Alex De Lomas) i el resultat final es va decantar a favor d’en Nicolas. Per altra banda, en Jan Travesset que va fer una partida molt llarga al matí, va tancar la sala. Després de tres hores de joc va tenir una gran ocasió per guanyar la partida, però un petit descuit el va conduir a perdre la partida. Per últim, l’Aitor, en Biel i l’Asier van tenir partides relativament senzilles on van guanyar i es van poder estrenar en el seu marcador personal.
La tercera ronda, ha estat més fructífera on s’han aconseguit 6 victòries, 4 taules i 4 derrotes. En aquesta ronda, el Jugador Daniel Àlvarez ha jugat davant en número 2 de rànquing el canari d’origen xinès Lin Yingrui. La partida ha estat molt igualada on el jugador català ha lluitat fins al final la seva posició, però no ha pogut aguantar i ha acabat cedint el punt. També en aquesta ronda tres jugadors ja s’han pogut estrenar (l’Edgar,l’Oriol i en Josep). També en alguna de les partides que han acabat en taules, en Biel hagués pogut aconseguir la victòria ja que en certs moments de la partida tenia material d’avantatge.
En aquests moment els punts dels nostres jugadors són els següents: al capdavant dels catalans trobem en Nicolàs Jiménez amb 2.5 punts (cedint només unes taules), amb 2 punts en Daniel Álvarez, l’Arnau Castillo, en Ruben Lajarín, l’Àlex de Lomas i en Jan Travesset. Amb 1.5 punts tenim l’Aitor Funes i en Biel de Lomas, amb 1 punt l’Ainhoa i l’Asier Casares, en Josep Navajas, l’Oriol Garcia i l’Edgar Roca. Per últim en Marc Garcia que esperem i l’animem a que pugui estrenar-se en la següent ronda.
Demà es farà la foto oficial de grup, ja els nostres jugadors aprofitaran la tarda per descansar i preparar la següent ronda 4. Aquesta ronda ja trobem un altre encontre català interessant entre en Ruben Lajarin i en Daniel Alvarez. Ànims a tots! | 0.837997 | curate | {"ca": 0.9972991222147198, "es": 0.0027008777852802163} | https://escacs.cat/index.php/es/competicio/escacs-base/edicions-anteriors/base-2015/croniques-salobrena-2015/sub-10/23716-?tmpl=component&print=1&layout=default&page= |
racoforumsanon_ca_20220809_0_275516 | Hola!Us explico. Per diverses circumstàncies personals m'estic plantejant agafar-me una moto per fer un trajecte curt d'uns 90km diaris per carretera. Fa més de cinc anys que tinc el carnet de cotxe i sempre m'han agradat les motos, per tant aquest factor també hi és present. La qüestió, però, és que se'm presenten diversos dubtes sobre la conveniència o no d'agafar una moto de 125cc, ja que no tinc el carnet adequat per una de major cilindrada, per carretera. Us explico una mica per a què la voldria:Necessitaria el vehicle per desplaçar-me diàriament a la feina en un trajecte curt d'uns 45km (anada i uns altres 45km de tornada) amb poc trànsit (no és BCN) i tinc la possibilitat de fer-ho per autovia (120km/h màxim) o per carretera (90-100km/h màxim). Per aquesta carretera hi ha fins i tot menys trànsit que per l'autovia. També hi ha la possibilitat de combinar ambdues vies. La moto, si ho tiro endavant, només la faria servir per aquest tipus de trajectes, ja que per qualsevol viatge més llarg o a BCN agafaria el cotxe que tinc ara. Per ciutat no m'interessa circular-hi amb moto, tot i que per potència sóc conscient que les 125 estan dissenyades en la seva majoria per aquesta funció. Personalment, en cas de circular en moto per carretera, m'inclinaria per agafar la carretera nacional amb limitació a 90km/h que m'agafa potser 5 o 10 minuts més diaris, però m'ofereix molta més tranquil·litat fins i tot en cotxe. El meu objectiu a mig termini seria agafar l'experiència necessària per, en un futur, superar l'examen de moto per a vehicles de major cilindrada.Creieu que seria una bona idea agafar una moto de 125cc per aquesta funció? Si la resposta és que sí, en coneixeu algun model?Moltes gràcies!
Mmm jo crec que és una mica massa per a una moto de 125, però tampoc soc cap expert. Potser si només vas a 90 t'aguantaria.T'has mirat la opció d'agafar-te una moto de major cilindrada però limitada? D'aquesta manera la podries conduir amb el carnet de cotxe mentre et treus l'altre, i quan el tinguis pots treure-li la limitació. A més el motor que tenen t'aguantarà millor aquest trajecte que una 125
M'han recomanat treure'm el carnet i agafar-ne de més de 200cc per anar còmodament a 120km/h i no posar-me en perill o forçar el vehicle.No ho veig pas malament.
Jo estic en una situació semblant, actualment he de fer us 50KM diaris, entre anada i tornada, i ho faig a 100 amb la meva 125. De moment aguanta però tinc pensat treure'm el carnet de moto perquè no sé quant durarà.
I arribes a 100 forçant la moto o amb una certa comoditat?
La moto arriba a 110 si dono tot gas, així que estic casi forçant, sí
Clar, si agafo la carretera nacional la limitació de velocitat és a 90km/h. Amb el meu turisme tampoc acostumo a excedir els 100km/h ja que hi sol haver força radars mòbils. Tardo entre 5 i 10 minuts més. També hi ha uns quants trams urbans.
Hi ha qui m'ha recomanat la KMT 125 Duke o la RC 125 de la mateixa marca. Algú en pot parlar? | 0.844466 | curate | {"pt": 0.005438477226376614, "ca": 0.9945615227736234} | |
mc4_ca_20230418_0_82333 | Mindfulness - Moment Mima't
Home/Activitats/Mindfulness
El Mindfulness es pot entendre com un conjunt de conceptes i practiques basades en la consciència plena; centrada en la vivència del present, l’absència de judicis, l’amabilitat, etc. La practica del Mindfluness te moltíssimes aplicacions positives en el dia a dia, ja que ensenya a gestionar les d’emocions, els judicis, les expectatives, les situacions de tensió.
Aporta beneficis a partir d’exercicis de respiració conscient i te un gran impacte positiu en el control de la impulsivitat, l’augment de la relaxació corporal i del pensament, la concentració i l’autoestima.
A qualsevol persona que vulgui millorar el seu estat emocional, reduir el nivells d’estrès, augmentar la seva tolerància i paciència i fer un creixement personal emocional.
Només roba còmoda. Nosaltres ja et donarem en cada classe el material que puguis necessitar.
El primer nivell consta de 8 classes + sessió pràctica de 8h el diumenge
Dimecres de 18:30 a 21h (2h i 30 min. per sessió).
laia 2018-08-21T12:48:14+00:00 | 0.760226 | curate | {"en": 0.051923076923076926, "ca": 0.9192307692307692, "de": 0.028846153846153848} | http://www.momentmimat.cat/activitats/mindfulness/ |
crawling-populars_ca_20200525_28_59027 | D'acord amb l'article 118 dels Estatuts d'aquesta universitat, amb el que preveu l'article 8 del Reial decret 898/1985, de 30 d'abril, i amb l'informe previ del Departament de Biologia, s'atorga una llicència per estudis al professor Gabriel Olmos Bonafè pel període comprès entre l'1 i el 31 de juliol i l'1 i el 30 de setembre de 2000.
Les retribucions que percebrà el professor esmentat seran el 100 per cent de les seves remuneracions.
El professor Gabriel Olmos Bonafè gaudirà de la llicència a la Universitat de Lleida.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Excm. Sr. Vicerector de Professorat i Departaments, Il·lma. Sra. Directora del Departament de Biologia i Il·lm. Sr. Gerent de la Universitat.
Acords que fan referència a aquest. | 0.759352 | curate | {"ca": 0.9884467265725289, "es": 0.011553273427471117} | : /fou/acord/50/5059.html |
racoarticles_ca_20221005_1_35237 | Els estudis geogràfics sobre literatura han estat poc desenvolupats a Catalunya, i encara menys focalitzant l'interès a les ciutats i al fet urbà. El llibre La Barcelona literària. Una introducció geogràfica (2003) de Carles Carreras és la única aproximació a la literatura barcelonina des de la geografia cultural. A partir d'aquesta premissa, es fa evident que les investigacions geogràfiques referents a la literatura d'altres ciutats i pobles de Catalunya és inexistent, donada la històrica negació del caràcter urbà del país (Casassas, J. 1989). Des d'una visió geogràfica aquesta comunicació, juntament amb altres que ja ha publicat l'autor (Frago, 2007), es pretén donar una mica de llum a la presència de les ciutats catalanes més enllà de Barcelona en la literatura.
La capacitat totalitzadora del mapa (Santos, 1996) permet que amb un sol cop d'ull es pugui percebre una realitat literària que inicialment s'hauria perdut enmig de lletres d'una bibliografia de pobles i ciutats de Catalunya molt dispersa i desigual. En aquesta comunicació, després de presentar-se aquest primer mapa literari de pobles i ciutats de Catalunya, selectiu i parcial, el mapa és vist des d'algunes de les principals idees que han vehiculat el pensament polític a Catalunya durant bona part del segle XX, amb èmfasi especial sobre el Noucentisme i les seves formes de comprensió del fet urbà.
El mapa literari de pobles i ciutats de Catalunya a partir de Soldevila (1956)
La meva proposta de mapa literari de pobles i ciutats de Catalunya parteix de la obra Bellesa de Catalunya. Art, vida i paisatge de Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1892 -Barcelona, 1967) publicada l'any 1956. Aquesta obra és la segona edició d'una
primera en llengua castellana de l'any 1951 i que senzillament s'anomenava Cataluña. Arte vida y paisaje. Un dels motius de l'elecció d'aquesta font d'informació rau en l'ampli ventall d'escriptors que són repertoriats per l'autor, Carles Soldevila; específicament un total de 73 escriptors són els encarregats de presentar els diversos llocs de Catalunya a partir de 127 fragments literaris. Aquest fet és especialment important donat que en un únic llibre es pot conèixer un ampli ventall d'autors que han escrit sobre pobles i ciutats de Catalunya, oferint una solució a la desigual i a la vegada poc coneguda literatura sobre aquests llocs. 1 Per a la realització d'aquest mapa literari s'han utilitzat específicament els capítols del llibre referents a la Catalunya Vella i a la Catalunya Nova, deixant de banda aquells capítols que fan referència únicament al medi físic, l'art, la religió o als mode de viure dels catalans.
Figura 1: Un mapa de pobles i ciutats de Catalunya a partir de Carles Soldevila (1956) Carles Soldevila: l'anacronisme d'un noucentista Carles Soldevila no és un escriptor corrent, tot i que invisibilitat durant la democràcia des de diversos àmbits, tan polítics com culturals, sobretot per la seva ideologia conservadora i espanyolista durant els anys del franquisme, se l'ha de considerar un dels grans escriptors de la Catalunya de la segona meitat del segle XX. Tot i el seu anacronisme, la seva obra s'inscriu dins les característiques pròpies del Noucentisme. La proximitat amb les idees del Noucentisme és observable a partir del pròleg que el mateix Joan Maragall fa en ocasió del llibre Bellesa de Catalunya. Art, vida i paisatge. Tal i com propugnen els impulsors d'aquest moviment, el llibre de Carles Soldevila va dirigit a la burgesia catalana de mitjans del segle XX, en un intent de culturitzar-la i educar-la, refinar-ne els seus gustos, i desvetllant-li d'aquesta manera el desig d'europeïtzar-se (Trias, E.1984;Casassas, J. 1989).
Teòricament acabat el 1923 amb la dictadura feixista de Primo de Ribera, el moviment del Noucentisme volia democratitzar la cultura, fent-la extensible a tota la societat, superant-se així la barrera existent entre la cultura popular i la cultura culta (Roca, F, 2000;Casassas, J. 1989). Aquest canvi de concepció fa que la burgesia passi a ser la societat civil que ha d'organitzar la pàtria catalana. Aquesta llibertat de la burgesia per dirigir el país representa la culminació teòrica d'una reflexió d'autors importants que van des de Locke a Adam Smith, de Mandeville a Kant, i de Bolees a Heggel. Els noucentistes tenen com a objectiu la modernització, en tots els aspectes, del treball, l'ensenyament, la sanitat i les comunicacions de la societat catalana.
Especialment important és l'èmfasi que es fa al voltant del caràcter urbà de la realitat catalana d'inicis del segle XX. Els noucentismes volen superar d'una vegada per totes la negació de la urbanitat de Catalunya, la qual encara no ha estat assumida ni ideològicament ni culturalment a inicis del segle XX (Trias, E., 1984;Casassas, J. 1989). Aquesta concepció va en contraposició amb el ressorgir polític i cultural del moviment de la Renaixença que propugna la reclusió a les terres interiors catalanes, allà on encara perduren les tradicions i els valors de la religió catòlica a l'estil de Torres i Bages, i on la ciutat industrial encara no ha "contaminat" les ànimes dels mortals. Els noucentistes troben en la ciutat lliure burgesa el punt de partida de la modernització de tota la societat. Aquesta visió de Catalunya confereix un tipus específic de comprensió del territori català, el qual, acceptant la vaguetat del concepte, es consideraria com "urbanita".
Els burgesos catalans, cerquen el paler contemplatiu dels paisatges rurals i forestals, sobretot de la Catalunya Vella, més verds, més humits, i més semblants als dels Estats del nord d'Europa, on tenen posada la mirada. És justament aquest creixent refinament cultural que impulsa el Noucentisme, que el mateix Carles Soldevila propugna el gust per les coses en elles mateixes, el gust per l'art, la vida i el paisatge, tal i com anuncia al títol del seu llibre Bellesa de Catalunya. És en base a aquestes reflexions que els fragments literaris suporten un important nombre de material gràfic, mostrant-se específicament un total de 446 imatges, entre fotografies i reproduccions de quadres.
Tot i que existeixen molts tipus de ciutats a Catalunya, des de les capitals provincials fins les viles i ciutats mercat, el gran paradigma modernitzador de la burgesia industrial catalana (també espanyola enmig dels seus afanys europeïtzadors) és l'aglomeració barcelonina (Casassas, J. 1989). L'afany contemplatiu d'aquest grup social és tal que la principal realització del Noucentisme barceloní és la construcció d'un gran parc temàtic: el Poble espanyol de la muntanya de Montjuïc on s'hi reprodueixen nombrosos edificis emblemàtics de diverses ciutats espanyoles (Roca, F. 2000).
Els escriptors repertoriats a Bellesa de Catalunya
La formació dels escriptors que presenta Soldevila és molt variada, alguns consideren la pròpia escriptura com la seva professió, com per exemple Josep Pla (Palafrugell, 1897 -Mas Pla de Llofriu, 1981), mentre altes que escriuen sobre el territori tenen la geografia com la seva professió. N'és exemple Ceferí Rocafort i Sansó (la Pobla de Segur, 1872la Pobla de Segur, 1917) que escriu el volum dedicat a la província de Lleida de la Geografia General de Catalunya editada per Francesc Carreras Candi l'any 1909, o Josep Iglésies (Reus, 1902-Barcelona, 1986), precursor de l'excursionisme científic i que participa en l'elaboració de l'Estudi de Proposta per la divisió territorial de Catalunya (1932Catalunya ( -1936)).
Pel que fa al recorregut geogràfic vital dels escriptors, els més nombrosos són els barcelonins, nascuts i mors a la capital catalana, fins un total de tretze. Uns pocs neixen en aquesta ciutat i moren en altres, com per exemple Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) que mor en una altra ciutat de l'Estat espanyol, o Rafael Tasis (Barcelona 1906-París 1966) i Josep Carner (Barcelona, 1884-Brussel•les, 1970) que ho fan a les capitals de França i Holanda respectivament. Important destacar el total de vuit escriptors que emigren des dels seus pobles i ciutats natals de Catalunya i moren a Barcelona, com per exemple Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846-Barcelona, 1917), el geògraf Josep Iglésies (Reus, 1902-Barcelona, 1986), Antoni Palau i Dulcet (Montblanc, 1867-Barcelona, 1954 ) o Sebastià Joan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902-Barcelona, 1984). Un altre grup d'escriptors resisteix a emigrar a la floreixen Barcelona d'inicis del segle XX i moren a la seva ciutat o poble natal, en són exemple Magí Morera i Galícia (Lleida, 1853-Lleida, 1927), Ceferí Rocafort i Sansó (la Pobla de Segur, 1872 -la Pobla de Segur, 1917) o Emili Morera i Llauradó (Tarragona, 1846-Tarragona, 1918).
No es mostra tanta heterogeneïtat pel que fa a la procedència social dels escriptors, ni al període temporal al que corresponen. Són nombrosos aquells que procedeixen de famílies burgeses, sobretot barcelonines, però també d'altres pobles i ciutats de Catalunya, com per exemple, Agustí Calvet i Pascual (San Feliu de Guíxols, 1887 -Barcelona, 1964), fill d'una família burgesa de Sant Feliu de Guíxols que s'enriqueix amb la indústria del suro. Molt pocs s'han de considerar de famílies humils, tan sols s'ha de destacar l'ebrenc Sebastià Joan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902 -Barcelona, 1984) fill de pagesos rapitencs emigrats de les pobres terres del Montsià d'aquell temps o Pau Pi Ferrer (Barcelona, 1818 -Barcelona, 1848 ) fill de família humil de la capital catalana. Pel que fa al període temporal corresponent als escriptors que repertoria Soldevila s'ha de destacar com bona part d'ells són d'un mateix període temporal, quinze dels vint-i-vuit escriptors que apareixen al llibre són nascuts entre les tres últimes dècades del segle XIX i la primera del XX. Aquest fet, limita el ventall dels escriptors que es recullen al llibre, mentre que a la vegada determina, en part, els corrents culturals i ideològics que cultiven.
Bona part dels escriptors produeixen una literatura que va d'acord amb els ideals culturals i socials del Noucentisme. Més enllà el propi Soldevila que ja ha estat considerat suara més amunt com un noucentista anacrònic, altres escriptors han de ser considerats dins d'aquests tendències. L'obra de Josep Pla forma part d'aquesta tendència, ell té una visió urbana de Catalunya i veu el ciutadà (sobretot el barceloní), com l'ésser més civilitzat del país. Però també s'ha de considerar com a noucentista la obra escrita de Josep Maria Lopez-Picó (Barcelona 1886 -1959) on algun dels seus llibres tenen pròlegs del mateix Eugeni d'Ors, o la obra de Josep Miracle i Montserrat (Barcelona 1904(Barcelona -1998 ) ), director literari de l'editorial Selecta i deixeble de Pompeu Fabra (Barcelona, 1868(Barcelona, -1948)), considerat aquest últim com un dels grans europeïtzadors i urbanitzadors de la societat catalana amb la normalització lingüística que desembocà en el famós diccionari, també Magí Morera i Galícia (Lleida, 1853-Lleida, 1927), que ingressà a la Lliga Regionalista, però també Joan Santamaria i Monné o fins i tot el recent desaparegut, Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917(Barcelona, -2008)).
També formant part del moviment cultural i polític del Noucentisme, s'han de considerar escriptors que participen en diverses obres de divulgació geogràfica. Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846-Barcelona, 1917) i Ceferí Rocafort i Sansó (la Pobla de Segur, 1872 -1917) escriuen per la Geografia de Catalunya de Francesc Carreras Candi 2 (Barcelona, 1862(Barcelona, -1937)). El primer és considerat un noucentista del calibre dels més reconeguts del moviment i escriu sobre la província de Girona, el segon, de formació geogràfica se n'encarrega de confeccionar el capítol de la província de Lleida de dita obra. Posteriorment, Josep Iglésies (Reus, 1902-Barcelona, 1986), que en diverses ocasions es mostrà partidari dels objectius de la Mancomunitat de Catalunya d'Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870(Castellterçol, -1917)), participa en el Debat de la proposta de divisió territorial de Catalunya (1932de Catalunya ( -1936)), que cerca la urbanització de la societat catalana a partir de les capitals comarcals. D'aquesta manera es comprova com la selecció volguda i premeditada de Carles Soldevila limita els literats que al llibre es presenten, mostrant-se aquells que principalment són pròxims als ideals del Noucentisme. Tot i així, són especialment significatius alguns fragments literaris d'escriptors de la primera línia de la Renaixença, com per exemple les descripcions literàries de Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845-Barcelona, 1902) sobre la seva terra natal o la presència de Tarragona de la mà d'Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 1845-Barcelona, 1924), uns fets que desvetllen com, en el fons, els valors del conservadorisme i el tradicionalisme català no són esborrats tal i com preveia el moviment iniciat amb la Mancomunitat de Catalunya. L'aparició al llibre de Carles Soldevila, del Comarquinal de Miquel Llor (Barcelona, 1894(Barcelona, -1966) ) inspirat en la ciutat de Vic, 3 comporta reaccions contraposades. Per una banda, és lògica la seva selecció ja que Llor en el seu llibre critica fervorosament el provincianisme de les capitals comarcals i defensa la ciutat de Barcelona com l'espai alliberador, de la civilitat i la urbanitat. Però per l'altra, sorprèn la seva presència després de que l'autor hagués estat apartat del panorama oficial a partir de la forta crítica que realitza de la Vic, la ciutat de la que fou bisbe Torras i Bages i la comarca de Jacint Verdaguer, en un moment en que els valors tradicionals i conservadors segueixen sent intocables, tot i els propòsits del Noucentisme. La seva procedència social,de família humil, i el cultiu de la narració que fa Llor en al seva obra, tampoc van d'acord amb el perfil majoritari dels escriptors que presenta Soldevila a la seva obra.
Els escriptors que faltarien
Dins el conjunt dels escriptors repertoriats per Soldevila es troben a faltar alguns escriptors, molts d'ells canònics de la literatura catalana. A tall d'exemple, no apareixen tots aquells escriptors que emfatitzen les seves obres en la antiurbanitat i en els desastres del procés industrialitzador de Catalunya. 4 En aquest sentit els representants de la narració rural, com per exemple el rossellonès Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló, 1831 -la Jonquera, 1897), Marià Vayreda i Vila (Olot, 1853-Barcelona, 1903), o de la narració costumista, com per exemple Emili Vilanova i March (Barcelona, 1940(Barcelona, -1905)), no apareixen en el llibre tot i escriure sobre diversos llocs de Catalunya. Tampoc apareix Victor Català (Barcelona, 1869(Barcelona, -1966)), pseudònim de Caterina Albert, que també escriu sobre la ruralitat d'algunes de les ciutats catalanes. El realisme de Narcís Oller (Valls, 1846-Barcelona, 1930), posterior temporalment a aquesta narració rural, tampoc participa de les descripcions literàries que recull Carles Soldevila. Així, la ruralitat i la tradicionalitat que es transmet de la ciutat natal d'Oller, Valls, i que l'autor fa aparèixer amb el topònim de Vilaniu, no es mostra en aquest recull.
És important destacar la manca de les descripcions literàries que fan geògrafs d'important talla com Pau Vila (Sabadell 1881 -Barcelona 1980), defensor dels caràcter urbà de Catalunya 5 i proper als ideals del Noucentisme. Tampoc apareix la literatura d'Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882-Perpinyà, 1949) que amb un important repertori dedicat a la ciutat de Tarragona i membre de la comissió dedicada al Debat de la proposta de divisió territorial de Catalunya (1932de Catalunya ( -1936)), era un dels gran defensors de la urbanitat de Catalunya més enllà de Barcelona, un fet que anava d'acord amb els ideals del Noucentisme però que també anava en contra d'aquells que veien a Barcelona l'únic lloc civilitzat de Catalunya.
Conclusions
Una primera conclusió fa referència a la geografia literària que presenta Soldevila en el seu recull. Es pot considerar que en aquesta obra hi són representades un important nombre de pobles i ciutats de Catalunya. L'àrea propera a Barcelona apareix més ben representada que altres, però en cap cas sense arribar a eclipsar les ciutats més allunyades d'aquesta àrea, com per exemple les del ponent i el migjorn català. Aquest fet és important destacar-lo donat que fins aleshores, i tal com ja s'ha esmentat, les ciutats més enllà de Barcelona i dels seu àmbit immediat havien estat poc representades. A la vegada, sembla observar-se un cert equilibri entre el que correspon a la Catalunya Vella i a la Catalunya Nova, un fet també digne d'importància, donat que trenca amb la construcció simbòlica tradicional de Catalunya (Nogué, 1991) on la Catalunya Nova ha restat sovint invisibilitzada.
Un segona conclusió faria referència al punt de vista dels autors que escriuen sobre els diversos pobles i ciutats. S'ha comprovat com són uns quants els escriptors que emigren des de les seves ciutats natals cap a Barcelona. Aquesta realitat s'hauria de tenir en compte a la hora d'investigar el tipus de literatura que s'escriu sobre aquetes ciutats, ja que pot induir a la idealització de la ciutat on va néixer l'autor, transformant la realitat en una cosa idíl•lica allunyada de la realitat material. Existeixen altres implicacions geogràfiques d'aquest procés demogràfic, com per exemple la manca d'oportunitats que troben els escriptors als seus pobles i ciutats natals i que els obliguen a emigrar cap a llocs més dinàmics culturalment, com Barcelona. Pel que respecta també al punt de vista dels autors, és important també destacar la invisibilitat total de les dones en la construcció literària dels llocs que presenta Soldevila al seu llibre.
Una tercera i última conclusió fa referència a la tesi de la invisibilitat de la literatura urbana més enllà de Barcelona que fou abonada en altres investigacions de l'autor (Frago, 2007). En aquella investigació es formulava la hipòtesi de que la literatura rural de finals del segle XIX nega el fet urbà no barceloní 6 (aquest entès per Barcelona i els municipis immediats), i que aquesta invisibilitat ha estat reproduïda fins l'actualitat. En la present investigació s'ha mostrat com, al recórrer a noves fonts literàries, la presència del fet urbà més enllà de l'Àrea metropolitana de Barcelona és present en la literatura, sobretot si la selecció de les obres és feta per un noucentista de la talla i la sensibilitat de Carles Soldevila. D'aquesta manera, sembla posar-se en qüestió la hipòtesi sobre la invisibilitat del fet urbà en al literatura més enllà de Barcelona.
Notes
1 La literatura referent a Barcelona ha estat recentment investigada des d'un punt de vista geogràfic per Carreras (2003) 2 Francesc Carreras Candi no pot ser considerat un noucentista donat que fou un dels principals en protestar en contra de la normalització lingüística impulsada per Pompeu Fabra. 3 Comarquinal és presentat per Miquel Llort a la seva novel•la Laura a la ciutat dels sants, publicada el 1931. 4 La antiurbanitat que es respira en els moviments literaris de finals del segle XIX, apareix ben representada en la obra barcelonina El carrer del migdia de Rafael Noguera i Oller (Barcelona, 1880(Barcelona, -1949)), on la ciutat comtal és vista com el lloc dels vicis i de la perdició. 5 L'inici d'una de les seves obres principals és amb la frase "Catalunya és un país de muntanyes", per acabar escrivint "la ciutat és el traç essencial de la geografia catalana". 6 Aquesta hipòtesi fou elaborada a partir de la que Carreras (2003) ja formulà en referència al retard de l'aparició de la ciutat en la literatura. | 1 | perfect | {"ca": 0.9966280079701629, "es": 0.0025545394165431973, "en": 0.0008174526132938231} | |
mc4_ca_20230418_6_311472 | Descobreix tots els productes de la categoria Roba home que podràs trobar a trekkinn, com per exemple Salomon Ranger. Compra avui mateix Salomon Ranger i estalvia diners en tots els productes de la secció de Jaquetes. A més a més, amb la qualitat que et garanteix una marca com Salomon l’èxit en la compra està assegurat. Saps que a part de Salomon Ranger a la botiga de muntanya també hi trobaràs altres articles per practicar aquest esport? Gràcies a trekkinn ara podràs trobar en una sola botiga una gran varietat de productes de Roba home ideals per practicar tots els esports. | 0.780943 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.trekkinn.com/muntanya/salomon-ranger/136878202/p?tqw=M |
crawling-populars_ca_20200525_5_46713 | La jove de 27 anys detinguda a Godella per matar suposadament als seus dos fills, Amiel, de tres anys i mig, i Ixchel, de tot just cinc mesos, qui roman hospitalitzada a la unitat de Psiquiatria de l'Hospital de Llíria, va confessar aquest divendres finalment, després de ser explorada pel metge forense a l'Hospital La Fe, que va matar els petits "perquè Déu m'ho va ordenar".
L'exploració apunta que la suposada infanticida va patir un brot esquizofrènic la nit en què va acabar a cops amb la vida dels petits. Així ho estima un primer informe psiquiàtric forense realitzat divendres i amb el qual compta ja el Jutjat d'Instrucció número 4 de Paterna, encarregat del cas.
En cas de confirmar-se que pateix esquizofrènia, la seva imputabilitat quedarà en entredit, ja que és un dels escassos trastorns mentals greus que converteix l'autor d'un delicte en penalment irresponsable. Així, serà el seu seguiment psiquiàtric al llarg de la instrucció judicial la que determini, el dia del judici, si és absolta penalment per l'eximent completa de trastorn mental i confinada, durant el temps que fixi el tribunal, en una penitenciaria psiquiàtrica.
L'acusada de dos delictes d'homicidi no va donar detalls al forense sobre el moment en què va matar als nens, una cosa relativament habitual en aquest tipus de brots esquizofrènics, on el malalt no recorda el lapse de temps en què «pateix la descompensació psicològica ».
Malgrat els episodis 'estranys' que relaten coneguts i veïns, Maria mai havia estat diagnosticada de cap trastorn mental, de manera que la detinguda no tenia cap tractament. Això sí, havia acudit en alguna ocasió a la unitat de Salut Mental del centre de salut de Godella, però per una possible depressió postpart, i no ha transcendit si va arribar a rebre o no medicació. | 0.907484 | curate | {"ca": 1.0} | : /arreu-catalunya-espanya-mon/2019/03/16/parricida-godella-deu-em-ordenar/533004.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_33966 | Llicències: CC BY-SA 4.0 Grups: Vaixells i Escales Etiquetes: 2019 2020 2018 2017 Escala Vaixell 2022 | 0.59369 | curate | {"ca": 1.0} | https://opendata.portdebarcelona.cat/ca/dataset?tags=2019&tags=2020&tags=2018&license_id=ccbysa40&tags=2017&tags=Escala&tags=Vaixell&groups=vaixells-escales&tags=2022&_tags_limit=0 |
mc4_ca_20230418_16_443066 | John Corigliano - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
16 de febrer de 1938
Compositor, catedràtic d'universitat, concertino i compositor de bandes sonores
N Altered States
John Corigliano (Nova York, Estats Units, 16 de febrer de 1938) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1999 per The Red Violin.
Compositor altament respectat que treballa predominantment en el camp clàssic, i que ha escrit només tres bandes sonores: Altered States, Revolution, i The Red Violin. Nascut en una família musical - el seu pare, John Sr., era el primer violí de la Filharmònica de Nova York de 1943 a 1966 i la seva mare era una consumada pianista - Corigliano estudiava a la Universitat de Colúmbia, i amb Leonard Bernstein a la Filharmònica de Nova York.
La major part del treball de Corigliano és per a orquestra simfònica. Empra una gran varietat d'estils, de vegades dins de la mateixa obra. Ha escrit tres simfonies, concerts per a clarinet, flauta, violí, oboè i piano, diverses obres de cambra (inclòs un quartet de cordes), i una òpera, The Ghosts of Versailles.
El 1991 li fou atorgat el Premi Grawemeyer de Composició per la seva Simfonia núm. 1. El 2001 va rebre el Premi Pulitzer per la seva Simfonia núm. 2 per a orquestra de cordes, que és una expansió (reescrita) del seu Quartet de cordes (1995). Va ser estrenada el novembre del 2000 per l'Orquestra Simfònica de Boston, dirigida per Seiji Ozawa.
BNF: cb13997091t
IMDb: nm0179858
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Corigliano&oldid=18194758»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 març 2017 a les 11:55. | 0.778747 | curate | {"ca": 0.9151590767311292, "en": 0.08359326263256395, "cs": 0.0012476606363069245} | https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Corigliano |
mc4_ca_20230418_18_179690 | Organitzem la segona edició del FIT, amb les escoles d’art dramàtic de Londres, Amsterdam, Berlín i Mèxic
L’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre organitza del 17 al 21 de desembre la segona edició del FIT, el Festival Internacional d’Escoles de Teatre. Es tracta d’un espai de trobada entre l’alumnat i el professorat escoles d’art dramàtic que són referents internacionals, amb l’objectiu de compartir metodologies i maneres d’entendre la docència en les arts escèniques. Així, junt amb l’ESAD, escola amfitriona i impulsora de la iniciativa, hi seran la Royal Central School of Speech and Drama de Londres, l’ATD-Academy of Theatre and Dance d’Amsterdam, l’Ernst Busch Academy of Dramatic Art de Berlín i l’ENAT-Escuela Nacional de Arte Teatral de Mèxic.
Durant cinc dies, l’Institut del Teatre acollirà un intens programa d’activitats per conèixer com es viu i s’experimenta al voltant del fet teatral en les escoles dels països convidats. A través de workshops, col·loquis, pràctiques i representacions dels alumnes es fomentarà l’intercanvi de punts de vista amb l’objectiu d’enriquir l’aprenentatge i avançar en la creació i la recerca aplicades a la docència escènica. En total, al FIT es trobaran més d’un centenar d’alumnes i professors, dels quals més d’una quarantena provenen de les escoles convidades.
Anne Bogart, convidada d’excepció
El FIT arrenca oficialment el dilluns 17 de desembre, a les 9.30 h, al Teatre Ovidi Montllor, amb la benvinguda a càrrec de la directora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo. Tot seguit, Anne Bogart, una de les veus més importants del món acadèmic i de la direcció teatral que treballa als Estats Units, oferirà la lliçó inaugural.
Pel que fa a les propostes d’espectacles que es podran veure, destaca God Suicide (ENAT, de Mèxic); Brand new (ATD, d’Amsterdam); L’òpera de tres rals (Ernst Busch, de Berlín) o Six degrees of separation (Royal Central School, de Londres). Per la seva banda, l’ESAD de l’Institut del Teatre oferirà Passing strange, a càrrec d’alumnes de 4t de l’itinerari de teatre musical, amb la participació d’alumnes de l’ESTAE i músics de l’ESMUC.
L’assistència al FIT està restringida a l’alumnat i professorat de l’Institut del Teatre i de les escoles convidades.
pdf (2,64 MB) Programa FIT 2018
pdf (34,64 KB) Graella activitats FIT 2018
pdf (50,21 KB) OFF FIT | 0.860024 | curate | {"ca": 0.9773890784982935, "de": 0.022610921501706484} | https://www.institutdelteatre.cat/pl426/actualitat/noticies/esad/id718/l-institut-del-teatre-organitza-la-segona-edicio-del-fit-amb-les-escoles-d-art-dramatic-de-londres-amsterdam-berlin-i-mexic.htm |
mc4_ca_20230418_13_620118 | Rècord de temperatura nocturna al juny - Diari de Girona
Set estacions meteorològiques gironines amb més de 10 anys de dades han igualat o superat la mínima més alta en un mes de juny · Cabanes ha arribat als 24,6 ºC de nit, la xifra més alta des del 1991, i Sant Pere Pescador als 24,1 ºC, un rècord des del 1989
david jiménez girona 28.06.2017 | 01:53
Aquest mes de juny ha estat de rècord pel que fa a les temperatures. Els últims dies, tot i que estaran marcats per un descens de les temperatures, no amaguen que durant dues setmanes, del 10 al 26 de juny, les comarques gironines i Catalunya hagin viscut l'episodi de calor més intensa i persistent en un mes de juny des de l'excepcional estiu del 2003. Així ho va assegurar ahir el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en el seu balanç fet públic ahir i en el qual destaquen no només les temperatures màximes, sinó també les temperatures mínimes amb el que es coneixen com a nits «tropicals», és a dir, quan la temperatura mínima és igual o superior a 20 ºC, cosa que no només ha passat al litoral i a sectors del prelitoral, sinó també en alguns punts de l'interior, sobretot quan la massa d'aire era més càlida sobre Catalunya o hi havia nuvolositat.
Al llarg de l'episodi d'onada de calor viscuda en el període abans citat, 15 de les 138 estacions meteorològiques catalanes amb més de 10 anys de dades han igualat o superat la temperatura mínima més alta en un mes de juny, set de les quals són gironines. Tres d'elles són a l'Alt Empordà i Cabanes ostenta, a més, el rècord gironí (i el segon de Catalunya). La mínima de Cabanes més alta ha estat de 24,6 ºC aquest juny des que es tenen dades d'aquesta estació (1991). Fins ara el rècord a Cabanes era de l'any 1996, amb 23,8 ºC. A Torroella de Fluvià, amb inici de la sèrie històrica el 2000, en canvi, s'han arribat als 24,4 ºC de mínima a la nit, la més alta des del 2002, quan va ser de 22,2 ºC. A Sant Pere Pescador la mínima més alta, de 24,1 ºC, superava els 22,9 ºC també del 2002 (aquí la sèrie històrica va començar el 1989).
Al Baix Empordà dues estacions han fet rècord. La Tallada d'Empordà, amb inici de la sèrie el 1989, va arribar als 22 ºC de mínima. Fins ara eren els 21,1 ºC en el juny del 2002. A Torroella de Montgrí es van assolir 21,7 ºC, una mica més que els 21,3 ºC del 2000 (l'inici de la sèrie va ser el 1999).
La sisena estació de la llista és a la Garrotxa. La Vall d'en Bas, que va començar a tenir dades l'any 2000, va arribar als 18,7 ºC de mínima. Fins ara el rècord eren els 17,8 ºC del 2004. Finalment, la setena estació de rècord, Sant Pau de Segúries, al Ripollès, va arribar als 15,7 ºC, superant els 15,5 ºC de mínima registrats el juny del 2003.
Les comarques gironines també van viure rècords de màximes en un mes de juny amb valors de 38 ºC i temperatures de l'aigua del mar en superfície també de rècord, com els 24 ºC a l'Estartit el 22 de juny, la més alta es del 1974.
El més destacat, segons l'SMC, de l'episodi de calor, plenament canicular, per l'aire calent provinent de l'Àfrica, s'hagi produït durant la primera quinzena de juny, així com la seva persistència.
El final de juny, però, serà completament diferent. Avui creuarà un sistema frontal que deixarà precipitació i donarà pas a una massa d'aire més fred que farà que els pròxims 3 o 4 dies la temperatura sigui entre 3 i 8 ºC més baixa que ahir en alguns punts, encara que diumenge ja tornaran a pujar.
S'espera un matí de pluja i el cap de setmana serà de clarianes i núvols.
Carrefour va mobilitzar més de 200 persones per l'aiguat. | 0.832399 | curate | {"ca": 0.9889518413597733, "en": 0.01104815864022663} | https://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/06/28/record-temperatura-nocturna-al-juny/853868.html |
mc4_ca_20230418_12_789575 | Wikiloc | Ruta Les Olles de Bot
cotxe (Rutes cotxe a Espanya → Catalunya → Horta de Sant Joan )
Les Olles de Bot
joan_ramirez
6.122 403 3570
Temps 18 minuts
Coordenades 201
Data de pujada 9 / d’agost / 2015
Data de realització d’agost 2015
Vía Verde. Horta - Benifallet (cicloturisme)
COVA DEL CONILL (265 m.r.). Horta de Sant Joan (Els Ports). (espeleologia)
KTM FreeRider 350 Horta-Beceit-Fredes-Beceit-Vallderoures-Cretes-Horta (moto enduro)
151010 Horta de Sant Joan - Paüls pels Montsagres (senderisme)
joan_ramirez Tots els drets reservats
Vista 11462 vegades, descarregada 129 vegades
a prop de Horta de Sant Joan, Catalunya (España)
A uns quatre quilòmetres de Bot, a la carretera vella que va a Horta de Sant Joan.
Les Olles tenen algunes gorges força fondes i altres on es fa peu. És recomanable anar amb calçat que es pugui mullar per evitar les perilloses relliscades. És un paratge enmig de la natura i no hi ha cap servei, ni vigilància.
Conegudes també com a Olles del Baubó, aquests envasaments d’aigua es formen quan el riu Canaletes travessa uns bancs de roca, i forma uns espectaculars engorjats que van quedant a diferents nivells. Són una mena de piscines naturals, algunes més fondes que d’altres.
El paratge és molt tranquil i agradable, amb l’avantatge que es pot arribar gairebé allà mateix en cotxe.
Com sol passar amb aquesta mena de llocs, els mesos d’estiu les Olles són molt freqüentades i els visitants no sempre són prou curosos amb l’entorn.
09-AGO-15 17:54:13
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Les Olles de Bot https://ca.wikiloc.com/rutes-cotxe/les-olles-de-bot-10429648 Salutacions, Wikiloc - Rutes del Món
La vaig fer juntament amb joan_ramirez
Demana a joan_ramirez que t'afegeixi com a company a aquesta ruta
Segueix a joan_ramirez i descobreix noves rutes! | 0.767985 | curate | {"ca": 0.8905191873589164, "fr": 0.015237020316027089, "en": 0.0654627539503386, "es": 0.013544018058690745, "ru": 0.015237020316027089} | https://ca.wikiloc.com/rutes-cotxe/les-olles-de-bot-10429648 |
macocu_ca_20230731_7_232357 | El Coromines vallesà?
Vagi per davant que soc un fan des de fa ja uns quants anys de la feina que fa. Vull que consti també que m’agrada especialment el compromís que demostra amb el tros i la terra i amb el paisatge i la seva gent. Entusiasta seguidor de la seva obra, formo part –en aquest punt coincideixo plenament amb l’historiador Joan Garriga– del grup de persones que s’enorgulleix de tenir a casa una de les petites joies de la bibliografia granollerina escrites per aquest prolífic autor... | 0.77452 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_315957 | Independentistes de la Safor volem denunciar la maniobra especulativa que suposa la requalificació de terrenys de la marjal de Gandia per construir un camp de golf. El PP gandià balla la dansa de l’especulació fins i tot quan la música no sona encara. No hi haurà hotels ni urbanitzacions, de moment. Ara per ara, prepara el terreny per al dia en el qual el capital especulatiu caiga sobre la marjal. Tal i com va fer el PSOE en el seu moment, el PP ara mostra quin és el seu interés pel paratge natural més singular i de més valor ecològic de la comarca. Per ells és un solar buit.
Hauríem de recordar-li al senyor Torró que la riquesa per a una ciutat es pot generar de moltes maneres i amb conseqüències ben diferents per al futur dels seus ciutadans.
Es pot continuar creient en l’economia basada en la construcció i l’especulació urbanística al servei del turisme. Ara ja sabem cap on porta això: la pujada del preu del viure, la inestabilitat i precarització de la feina i la destrucció del territori. La promoció d’esports classistes, el desarrelament i la transmissió de valors socials excloents com el consumisme tampoc no ajuda a la cohesió social.L’únic benefici que això podria reportar va a parar als bancs i a unes poques butxaques, ja de per si ben plenes. Més diners per als rics i més misèria per a la resta! Això ho estem veient cada dia.
N’hi ha més opcions. També es pot promoure l’economia productiva local basada en la proximitat al ciutadà i tenint en compte criteris d’innovació, recerca i desenvolupament. Cuidar del nostre entorn fent-ho amb projectes sostenibles ambientalment, i el més important de tot, que siguen socialment inclusius, com ara el cooperativisme. Ací n’hi ha tot un camí nou a recórrer.
I per això nosaltres, Independentistes de la Safor, creiem que la marjal és un espai que cal no només preservar sinó regenerar, tant com la nostra identitat com a poble o el caràcter social del treball. Perquè nosaltres volem viure en una terra lliure, socialment justa i ambientalment sostenible.
Relacionats | 0.816786 | curate | {"es": 0.08106772120612951, "ca": 0.9189322787938705} | |
mc4_ca_20230418_0_26043 | Sport Garni Kapplerhof – Ischgl/Kappl Kappl Àustria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Wiese 442, Bach, Kappl, Àustria - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Two-Bedroom Standard Apartment 2
Two-Bedroom Comfort Apartment 2
Two-Bedroom Comfort Apartment 1
Més informació sobre Sport Garni Kapplerhof – Ischgl/Kappl
Convenientment situat a Kappl, Sport Garni Kapplerhof – Ischgl/Kappl és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Sport Garni Kapplerhof – Ischgl/Kappl és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Els clients de l'hotel poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa, bar.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb calefacció, mini bar, balcó/terrassa, insonorització, telèfon a cada habitació. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com sauna, esquí, pesca, spa, parc infantil. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Sport Garni Kapplerhof – Ischgl/Kappl. | 0.777987 | curate | {"ca": 0.9326647564469914, "en": 0.0673352435530086} | https://www.agoda.com/ca-es/sport-garni-kapplerhof-ischgl-kappl/hotel/kappl-at.html |
crawling-populars_ca_20200525_20_74708 | Diari 4 de Març 2009
Baixada del Molí, 5AD500 Andorra la VellaPrincipat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88
Envian'ns un correu electrònic
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
Presentació · Avís legal | 0.63847 | curate | {"ca": 1.0} | : /diari/4-de-marc-2009 |
mc4_ca_20230418_9_4898 | TORNEM! - BUC - Juga a Rugby a Barcelona - La Foixarda
Buy Clarinex From Canada Online Pharmacy For Chantix Pharmacutical Diet Pills Online Pharmacy Valtrex No Prescription Cialis Black 800mg
Hem tornat als entrenaments!
Durant aquesta setmana s’han reiniciat els entrenaments dels diferents equips del club.
Seguint els protocols i mesures de protecció corresponents, els diferents equips han reprès els entrenaments d’una temporada marcada per la situació d’excepcionalitat creada pel COVID-19.
El retrobament amb companys/es i staff ha donat pas a la tornada als entrenaments, que de manera excepcional s’allarguen per tal de reprendre l’activitat després de mesos sense la possibilitat de la pràctica del nostre esport. Aquesta setmana, han iniciat els diferents equips de l’Escola, Inclusiu, Touch, Formació i Sèniors, mentre que esperem la setmana vinent poder iniciar els entrenaments de Wheelchair Rugby. | 0.717787 | curate | {"sv": 0.0077348066298342545, "ca": 0.8110497237569061, "en": 0.15027624309392265, "nl": 0.030939226519337018} | http://www.buc.cat/tornem/ |
cawac_ca_20200528_9_59025 | Formulari de cerca
Òmnium Cultural Terrassa convoca els premis literaris de la Nit del Misteri 2014
Òmnium Cultural Terrassa presenta la convocatòria dels premis literaris de la Nit del Misteri 2014. L'admissió d'originals es clourà el 30 de març de 2014 i el nom dels guanyadors se sabrà el 25 de Juny del 2014 en el decurs de la Nit del Misteri
El Premi Ferran Canyameres de novel·la d’intriga és el mes antic del país del seu gènere i amb la dotació més alta malgrat haver-la hagut de rebaixar els darrers anys.
Des de l’any 1986, Òmnium Cultural Terrassa amb la col·laboració de l’ Ajuntament de Terrassa convoca el PREMI DE NARRACIONS FERRAN CANYAMERES en homenatge a l’il·lustre escriptor terrassenc nascut el 1898 a Terrassa i mort a Barcelona el 1964.
Ferran Canyameres era un terrassenc molt vinculat al món de la literatura juvenil i de gènere policíac, i pel fet que les entitats que el convoquen consideren que el millor homenatge que se li pot fer és donar el seu nom a un premi literari convocat a Terrassa.
Des del PREMI FERRAN CANYAMERES DE NARRACIONS CURTES al 1988 ja s’especifica que ha de ser una narració o narracions originals i inèdites, del gènere policíac, d’intriga o negre, i el premi es publica per primera vegada durant la setmana de Sant Jordi de 1989. L’any 1990 el premi adopta un nou gir i gràcies a l’impuls d ’ Edicions BAULA (llavors Editorial Luis Vives) , per primera vegada, s’institueix el PREMI FERRAN CANYAMERES DE NOVEL·LA , que es convoca conjuntament amb el de narracions curtes.
Per això, la convocatòria del premi Ferran Canyameres del 1990 és una convocatòria doble: la del IV PREMI FERRAN CANYAMERES DE NARRACIONS CURTES i la del I PREMI FERRAN CANYAMERES DE NOVEL·LA.
Des de llavors, els dos premis Ferran Canyameres, que es convoquen anualment, es lliuren durant l’inici del solstici d’estiu i les obres premiades es publiquen per la diada de Tots Sants, que es correspon amb el solstici d’hivern.
Durant aquest l’acte de lliurament acte del PREMI FERRAN CANYAMERES DE NOVEL·LA s’aprofita també per atorgar el PREMI FERRAN CANYAMERES DE NARRACIONS CURTES , el PREMI MONTSERRAT OLLER per alumnes de cicle superior de primària, el PREMI MARIA ROVIRA per a alumnes d’ensenyament secundari en els seus dos nivells i el PREMI DE POESIA ENRIC GALL.
Actualment la dotació del PREMI FERRAN CANYAMERES DE NOVEL·LA és de 5.500,00 euros gràcies a les aportacions Editorial Pagès i la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa.
L'admissió d'originals es clourà el 30 de març de 2014 a les 9 del vespre.
L’atorgament i el lliurament d’ambdós premis, que —com hem dit— es fa coincidir amb el solstici d’estiu, es produeix durant un acte literari que tindrà lloc als locals de la NOVA JAZZ CAVA de Terrassa i que es coneix tradicionalment com la NIT DEL MISTERI . Durant aquest acte s’aprofita també per lliurar el PREMI MARIA ROVIRA DE NARRACIONS CURTES per a alumnes d’ensenyament secundari en els seus dos nivells, el qual es convoca conjuntament amb els premis Ferran Canyameres des del 1995.
Enguany el veredicte del XXIII PREMI FERRAN CANYAMERES DE NOVEL·LA es celebrarà el proper 25 de Juny del 2014 a la Jazz Cava de Terrassa. | 0.837131 | curate | {"es": 0.0057070386810399495, "ca": 0.9942929613189601} | http://www.omnium.cat/noticia/omnium-cultural-terrassa-convoca-els-premis-literaris-de-la-nit-del-misteri-2014 |
wikipedia_ca_20230401_0_468288 | Operació Washtub
L'Operació Washtub fou una operació secreta realitzada per la CIA amb l'objectiu de plantar armes soviètiques suposadament capturades al país de Nicaragua per a demostrar suposats tractes de Guatemala amb Moscou. Fou part de l'esforç per a enderrocar al president de Guatemala Jacobo Árbenz Guzmán l'any 1954.
El 19 de febrer de l'any 1954, la CIA plantà un gran nombre d'armes soviètiques a la costa de Nicaragua, que resultarien posteriorment "descobertes" per pescadors a sou del dictador recolzat pels Estats Units, el president Anastasio Somoza García. El 7 de maig de l'any 1954, el president Somoza afirmà a diversos reporters que un submarí soviètic havia sigut fotografiat (sense marques). La història involucrava aparentment als esquadrons d'assassinats de Guatemala (instruïts per la màfia). La premsa i el públic en general es varen mostrar escèptics i els fets no varen tenir molta repercussió. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=468289 |
macocu_ca_20230731_6_484936 | Sorea té la gestió de l'aigua fins al juny de 2019 i el govern vol fer una nova licitació FOTO: Artur Ribera
"La comissió d'estudi sobre la remunicipalització ha sigut una estafa", denuncia la CUP-PC de Sant Cugat
La CUP-PC ha criticat que el govern de Sant Cugat té la intenció de fer una nova licitació del servei de la gestió de l'aigua per vuit anys més sense haver realitzat un debat públic ni tenint dades contrastades sobre la remunicipalització del servei. El 2015, el Ple Municipal va aprovar una moció per crear una comissió per estudiar la internalització del servei, concedit a Sorea fins al juny de 2019. Segons els cupaires, el govern mai s'ha cregut la remunicipalització i l'acusa de "desídia" en aquesta qüestió.
"Hi ha mala fe en licitar un servei tan important com el de l'aigua a tres mesos de les eleccions i que pot hipotecar els pròxims governs", ha denunciat Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC. És per això que la formació vol frenar aquesta licitació, prevista pel febrer, i presentarà una moció al ple municipal de desembre en aquest sentit. A més, no descarta emprendre accions legals i promoure mobilitzacions per aconseguir aturar una nova concessió. "Estem en un compte enrere", ha afegit Gibert, que sospita de la "pressa" amb què el govern vol aprovar ara la licitació.
La petició de la CUP-PC
Segons la CUP-PC, el govern esgrimeix que fa una nova licitació de sis anys més dos de prorrogables per acabar de conèixer com funciona el servei de la gestió de l'aigua. "És inconcebible que una regidora que porta setze anys al càrrec tingui aquest desconeixement sobre un servei que capitaneja", afirma la portaveu cupaire.
Segons la CUP-PC, Sorea hauria de seguir donant el servei fins que no es prengués una decisió sense necessitat de prorrogar el contracte. | 0.873462 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_284717 | Hi ha un petit Fallout 76 pegat aquesta setmana, que, naturalment, aborda un munt de solucions d'errors enmig d'algunes alteracions generals.
quin tipus de prova s’utilitza per verificar que el nou sistema funciona amb dades reals?
Actualització doblada 1.6.4.31, (home, aquest joc té moltes notes de pedaç! ), compta des d'1,6 GB a la gamma baixa fins a 9,1 GB a la gamma alta, depenent de la vostra plataforma. Les solucions inclouen solucionar un error d'IVA que ennegreix la pantalla (això és bo!) mentre s'utilitza atacs cos a cos en tercera persona, enemics congelats i que no responen, i diversos errors de la cerca. És bo que s'estiguin solucionant, però és estrany quants errors encara poden aparèixer anys després.
Tot això és un preludi de Test Your Metal, que encara està previst al juny . Si voleu, podeu provar l'actualització al PTS (servidor de proves privat) ara: però recordeu-ho tot el procés PTS canviarà aviat . Com a recordatori, el ple Fallout 76 Les preguntes freqüents sobre la transició es poden trobar aquí , que respon a preguntes sobre PTS, transferència i membres.
com obrir el fitxer .eps
Fallout 76 petit pedaç – Actualització 1.6.4.31
REPARACIÓ D'ERRORS
ART
Armes: La pintura Silver Shroud Tesla Rifle ara s'aplica correctament al mod de Carga Shotgun Barrel.
C.A.M.P.S I TALLERS
Explotació: S'ha solucionat un problema en què els tramposos podien col·locar NPC al món del joc.
Llums: La llum de paret Diner ara reprodueix correctament un efecte de so quan l'enceneu i apagueu.
Estructures: Ara es poden connectar cables al connector d'alimentació de la torre Firewatch.
Estructures: El Red Backwoods Bungalow ara té una porta acompanyada, que es pot trobar a la pestanya Portes del menú de construcció.
Estructures: Els jugadors ara poden col·locar correctament els plànols que continguin la estació de bombers de Charleston.
Murs: Els articles de decoració de paret, com ara banderins, marcs, pòsters, rètols, etc., ja no s'enganxen a Enclave C.A.M.P. Murs.
DESAFIAMENTS
Món: Els requisits per al repte mundial Complete Different Daily Quests s'han reduït de 23 a 22, i ara es pot completar correctament.
COMBAT
IVA: Els atacs de VATS cos a cos mentre es visualitzen en tercera persona ja no fan que el jugador es trobi amb una pantalla negra.
ENEMICS
General: S'han abordat els casos en què els enemics de vegades es podien congelar i no responen.
Llops: S'ha solucionat un problema que podia impedir que els llops i altres enemics de tipus gos ataquessin el jugador.
ESDEVENIMENTS I MISTES
Esdeveniments públics: L'ús del World Activity Tracker per viatjar ràpidament a un esdeveniment públic en el qual el jugador ja està participant ja no fa que se l'eliminin d'aquest esdeveniment.
Esdeveniments públics: Els jugadors ara s'uneixen correctament a un esdeveniment públic actiu quan entren a la ubicació de l'esdeveniment.
Lode Baring: El rastrejador de missions ja no es manté a la pantalla després de completar Lode Baring.
FALLOUT MÓNS
Restriccions d'edificació relaxades: Configurar el commutador d'ajustament a Collide ara permet col·locar correctament C.A.M.P. objectes sense trobar errors d'objectes que s'entrecreuen.
ELEMENTS
Armadura: S'ha solucionat un problema que provocava que l'efecte de sagnat de Thorn Armor s'acumulés sense voler. Per ajudar a explicar aquest canvi, l'efecte de sagnat ara fa cinc vegades el dany anterior.
Explotació: S'ha solucionat una explotació que podia fer que una arma infligés més dany del previst en determinades circumstàncies.
Explotació: S'ha solucionat un exploit en què els jugadors podien obtenir determinades revistes repetidament des de la mateixa ubicació.
Caps: El casc Captain Cosmos ara prevé correctament els danys i les malalties dels perills de l'aire.
Armes de cos a cos: Els atacs VATS amb armes de cos a cos automàtiques, com el Ripper, ara progressen correctament al mesurador de cops crítics.
Armes a distància: Els llançadors de míssils ara reben correctament els danys de l'estat de l'ús i ja no són irrompibles.
Armes a distància: Els projectils Alien Blaster i Alien Disintegrator ara impacten correctament els objectes i el terreny.
LOCALITZACIÓ
Animació: S'ha solucionat un problema que podia provocar que les fonts d'aigua deixin de fluir quan es jugava a Fallout 76 en un idioma diferent de l'anglès.
NPCS
Aliats: Els aliats ja no continuen semblant com si tinguessin una arma extreta després de sortir del combat.
RENDIMENT I ESTABILITAT
Estabilitat del client: S'ha solucionat un error del client que es podia produir quan s'utilitzaven atacs cos a cos a VATS en vista en tercera persona.
Estabilitat del client: S'ha solucionat un error del client que es podia produir quan es desballaven i emmagatzemaven objectes ràpidament en un C.A.M.P. que havia arribat al pressupost màxim de construcció.
SO
Clauer: S'han afegit efectes de so que es reprodueixen en obrir i tancar el clauer al Pip-Boy.
Granades: L'excés d'efectes de so ja no es reprodueix en treure una arma amb determinats tipus de granades equipades.
Sirenes: Activar i desactivar una sirena repetidament ja no fa que els seus efectes de so s'acumulin.
INTERFÍCIE D'USUARI
Cadàvers propers: Els noms llargs dels enemics ara s'espaien i tenen una mida més adequada al menú Nearby Corpses.
Fotomode: Les postures temàtiques del Dr. Zorbo tornen a estar disponibles per utilitzar-les en Photomode per als jugadors que les hagin guanyat durant la temporada 7.
Fotomode: S'ha ajustat la llista de poses del mode fotogràfic perquè els títols i les animacions de les poses tornin a estar sincronitzats.
Marcador: A les consoles, el saldo actual d'Atom del jugador s'actualitza ara immediatament després de comprar Ranks mitjançant el botó Rank Up to Here del marcador.
Marcador: S'ha solucionat un problema que provocava que el botó de classificació fins aquí es mantingués en gris després de comprar Atoms.
Configuració: Si feu servir el botó Valors predeterminats al menú Opcions de visualització, ara es revertirà correctament la configuració de la pantalla als seus valors predeterminats.
Articles D'Interès
Nvidia està 'desllançant' la seva targeta gràfica 4080 de 12 GB
Nintendo sembla disposada a donar-nos informació sobre Pokémon Scarlet i Violet
Pokémon Scarlet i Violet Tera Raids, explicat
Revisió: Necessitat de velocitat
El codi net d’Ubisoft significa que els pirates informàtics de Divisió estan aquí per impedir que es pugui escriure la reescriptura completa | 0.791725 | curate | {"ca": 0.9719083490269931, "en": 0.01694915254237288, "fr": 0.0007846829880728185, "pt": 0.00549278091650973, "sk": 0.0009416195856873823, "ja": 0.001098556183301946, "es": 0.0018832391713747645, "nl": 0.0006277463904582549, "zh": 0.00031387319522912746} | https://ca.myservername.com/fallout-76-is-getting-small-patch-this-week-ahead-huge-update-118933 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_793077 | Doncs és molt sencill, comencem a crear estructures de repúblicaPresident, en RomevaPrimer ministre, MasAmb això, la CUP hi estarà totalment d'acord ja que no farà president en Mas, i hi haurà un repartiment de funcions com demanava la CUP. I en segon lloc, també contentarà a CDC, perquè en Mas serà primer ministre i tindrà la tasca principal de portar el procés, ja que en les repúbliques, el president té funcions més simbòliques i el primer ministre és qui dirigeix més l'acció del govern
En Mas és un cadàver polític i perjudica l'independentisme i CDC i quan més aviat se n'adoni la gent millor.
En quin mon paralel vius?
En el món on la gent fa servir el seu cervell. Imagino que és diferent del teu.
Potser el fa servir, però no es nota gaire.
Si com a mínim utilitzessin arguments...
No, no: el moc era per a tu, no per a ell Home, no em sembla manera de respondre a l'avi Vicenç, que sempre és molt respectuós...
l'Avi Vicenç respectuós? Potser sí que visc en un món paral·lel...En fi, et dic el mateix: arguments or GTFO.
En fi, que ja he dit que no es notava. | 0.772865 | curate | {"ca": 0.8803016022620169, "fr": 0.0235626767200754, "pt": 0.03770028275212064, "su": 0.022620169651272386, "oc": 0.03581526861451461} | |
cawac_ca_20200528_2_24921 | 28/10/2012: TORNA LA MILLOR LLIGA DEL MÓN
Ara que he tornat a treure el cap pel blog del Natxo, ell m'ha demanat que esmenti alguna cosa sobre l'NBA que comença la matinada del dimarts al dimecres amb tres partits estel·lars. No vull fer una anàlisis excessiva i si deixaré anar alguns ímputs que segurament us interessaran:
- Són els Lakers favorits? Jo crec que si, tenen un cinc inicial brutal, desorbitant, i uns peons que, si accepten el seu rol, poden ajudar a aconseguir un nou títol. L'absència de lesions, lògicament, serà fonamental per arribar a les finals.
- Lebron és ara mateix, al meu entendre, el millor jugador del món. Pot Miami repetir títol? Creieu que el fitxatge d'Allen serà important? Esteu d'acord amb Garnett que, bocamoll com és, ha dit que Allen és un traidor?
- Oklahoma pot tornar a les finals, o l'any passat va perdre la seva gran oportunitat? Durant pot discutir-li a Lebron la condició de número 1.
- Veieu algun altre equip amb condicions de plantar cara? I els meus estimats Celtics, què en penseu?
Animeu-vos. Tenim tota la setmana per debatre...
Comentaris
jordi robirosa dejean ha escrit:
Ah, m'oblidva: no li dóno ni un bri d'esperança als Mavericks. I no tan sols perquè Nowitzki en té per setmanes -que també-, sinó perquè crec que és un equip que ha perdut potencial i ara mateix està molt descompensat.
28/10/2012 22:03:38
David Román Blanco ha escrit:
Jo també veig als Mavs fora de la lluita pel títol. Els Celtics, en fi, em sembla que haurien de fer un pensament en rentar el "roster" actual i apostar per altres jugadors, no han enganxat a cap dels agents lliures importants, que ahorrin calers i que apostin per algun dels pròxims agents lliures o té un futur complicat. Miami, tot i no tenir cap interior poderós, són els favorits, per qualitat els Lakers són superiors, però veig molt complicat el duet Nash-Kobe, un corre molt i fa jugar i l'altre fa al "trote" els contraatacs i tira molt més del compte. Si no li deixes fer a Nash, es un fitxatge inútil. Per altre banda, LeBron, es imparable per als Lakers, Artest ja no es el que era i si fas ajudes, tenen a Allen, Miller, Chalmers i Jones esperant en la línea de 3, sense oblidar que té a Wade i Bosh que també et poden fer un estrip. Oklahoma per mi era el gran aspirant al títol, fins i tot, un pelet per sobre de Lakers, però ara, sense Harden, tinc mñe dubtes, encara que tampoc l'han regalat, el joc interior es gran i duríssim, Ibaka i Perkins, (jordi, no el trobes faltar a aquests segon als celtics? ), poden frenar l'anotació interior Lakers i lluitar de tu a tu pel rebot, a Westbrook qui el pot defensar: Nash? Blake? els passa per sobre i de Durant que es pot dir, després de LeBron es el millor. Durant llençant de lluny és superior a LeBron, però la sensació de control que té el crack de Akron no la té cap altre, i quan toca defensar i no té problemes de faltes, es possiblement el millor també,
28/10/2012 23:16:23
jordi robirosa dejean ha escrit:
David, una bona anàlisi, sens dubte. Però potser ens hem deixat els Bulls... quan torni Rose, esclar, el que encara trigarà a passar.
29/10/2012 08:28:53
David Román Blanco ha escrit:
Doncs si, els Bulls podrien ser el gran rival dels Heat a l'est, recuperar a Hinrich ha sigut un bon fitxatge, però ja he llegit en algun lloc que Rose es podria perdre tota la temporada i encara que tornés, en quin estat tornaria? Rose tira molt de físic i si no té aquesta potència tan brutal, no es tanta amenaça, encara que es va veure una gran millora desde la línea de tres, on fa més mal es en les penetracions, si no pot desequilibrar tant, els companys no trobaran espais per llençar sols. Hamilton no té la capacitat que tenia als Pistons per trobar tirs després de bloquejos, Boozer sense el seu tir de 4 o 5 metres baixa molt el rendiment i Hinrich i Noah per si sols, no són capaços de fer gaire mal. No se, però només amb Deng com a jugador que marqui les diferències, veig complicat plantar cara a Miami, tant de bo Rose es recuperi, ara mateix, juntament amb LeBron i Durant, es la gran imatge de l'NBA en els Estats Units i una de les estrelles més espectaculars de la competició, tothom vol veure els millors jugadors del món competint i seria una pena tornar a veure uns Bulls sense Rose. Per cert, només conec el nom d'un jugador que ja ha comunicat que seria agent lliure l'estiu que ve, m'agradaria que anés a Miami també, però no t'agradaria juntar a Josh Smith amb Rondo als Celtics? Em sembla un jugador infravalorat i que aporta molt més que esmaixades espectaculars, sap fer moltes coses i no fa frivolitats com altres jugadors com Rudy Gay o Mayo per posar exemples, vau donar el partit que van jugar Rondo i Smith en el torneig junior de l'Hospitalet amb el seu institut i van escombrar, amb una esmaixada passant-se la pilota per sota de les cames davant de 2 rivals en la final de Smith, Juntar a aquests 2 cracks, un gran passador i un gran finalitzador, per començar a renovar l'equip, no estaria malament em sembla. Déu ni do quines parrafades, però ens fan esperar massa.
29/10/2012 11:49:59
David Román Blanco ha escrit:
La primera al front, perdre a casa i contra uns Mavs sense Nowitzki, encara que només sigui el primer partit, donarà que parlar segur, Kobe ha tingut bons percentatge, gens habitual en ell, però Nash 4 assistències, no he vist el partit, però que només en doni 4 deu voler dir que no ha pogut fer el seu joc. El que si he vist es el Miami-Boston, Espectacular debut de Ray Allen, però per molt que fitxin, es va poder veure que el Heat amb LeBron o sense LeBron semblen dos equips diferents. Per últim, que crack Varejao, només a 1 punt i 1 assistència de fer un triple-dobe agafant 23 rebots, tant per els Celtics com per els Heat seria un gran fitxatge segur.
31/10/2012 09:46:17
joan carles ha escrit:
No han pogut començar pitjor la temporada els Lakers. A més, Nash, que tampoc ha tingut un començament massa bó, s´ha lesionat. Desconec l´abast de la lesió, però ara mateix no se si posar-los al sac dels favorits per l´anell de campió. Que hagin perdut 10 partits entre pre-temporada i competició, no deu ser casualitat. Miami i Boston tenen forçes números per arribar lluny. Per cert, aquest any hi haurà duel Knicks-Brooklyn. I els Spurs no tenen opcions, encara que siguin veterans?
01/11/2012 16:57:24
jordi robirosa dejean ha escrit:
Amics tots. Hi ha vegades que els comentaris són arriscats. Jo vaig dir públicament, i el Natxo n'és testimoni, que Harden és un jugador sobrevalorat i va i en el primer partit fa un 37-12 punts-assistències. Ai, amics, amb la boqueta calladeta hagués estat millor! La veritat és que la temporada és llarga i l'avaluació haurà de ser més tard, però no vull deixar passar el temps sense reconèixer que, ara per ara, l'he espifiada. No creieu que Mike Brown és massa tou per portar un equip farcit de figures? Pot ser aquest el problema dels Lakers? David, varejao als meus estimats Celtics! On he de signar??? ?
02/11/2012 19:01:18
David Román Blanco ha escrit:
És un gran jugador d'equip, no et gasta gairebé tirs i va a totes, a Varejao el fitxaria pel Heat sense dubtar. Sobre els Celtics, regalar a Perkins d'aquella manera va ser una "gran" jugada, el mànager general es va lluir. Harden em sembla un gran jugador, encara que tindrà de tot, les finals va ser un gran exemple, va fer un partidàs al primer o segon, i a la resta, va ser un desastre. Però jo l'aposta dels Rockets l'entenc perfectament. Mike brown no el veig tou, simplement és un pèssim entrenador. Un petit apunt, s'agraeix que possis intensitat als comentaris en els videos, però home, el que feia les jugades espectaculars al Clippers-Grizzlies era Jamal Crawford i no Willie Green, la jugada en la que fa caure Rudy Gay, es precisament la jugada que més li agrada fer, votar la pilota per darrere les cames. Pels qui no el conegueu, busqueu videos d'aquest jugador i veureu que es tenir habilitat.
02/11/2012 20:50:37
Rosa Martínez ha escrit:
La millor lliga del mon es l'ACB per el seu estil de joc d'equip, en canvi l'NBA no juguen amb equip es mes espectacle o joc individual, a mí m'agrada mes l'ACB. Admiro molt en Nacho
02/11/2012 23:17:56
Xavi Canudas Puig ha escrit:
Els Lakers continuen augmentant el seu "meravellos" record, 3 de 3, derrotes es clar, una mostra que fent la guerra pel seu compte no es guanya res, el Kobie tirant fins i tot la samarreta per un costat i a l'altre banda 5 jugadors amb mes de 10 punts i el Chris Paul donant tantes asistencies com tots els Lakers (15) i el World Peace "cascant-se" un 1 de 7 en triples mentre en Howard en tot el partit nomes tira 7 cops a cistella... senyors tenim un problema, i no se pas si el problema és el Mike Brown :-(
En qualsevol cas a mi m'encanta que els equips que ajunten estrelles NBA saltant-se a la torera el limit salarial els surtin nyaps com aquest, si es posa limit salarial que no es pugui superar, ni pagant multes ni res, sino que no es posi (personalment prefereixo que es posi, els equips serien mes equilibrats i per veure les estrelles jugant juntes ja tenim els All-Star)
03/11/2012 08:33:12
Xavi Canudas Puig ha escrit:
Per cert, Jordi i Nacho, la setmana pasada a la retransmisió anaveu dient qui era que deia que el barça no feia punts? ERA JO!!! podieu dir-ho sense problemes, hahahahaahahaha!!! ;-)
Sembla que aquesta setmana s'han donat per aludits i han decidit jugar a basket, a veure si dura! (tot i que no ho veig gens clar)
03/11/2012 08:37:08
Jordi Blanqué Plana ha escrit:
Harden, Harden, Harden... Els seus moviments em recorden als d'en Joe Ingles! (salvant les distàncies...) Diré que l'Ingles és un jugador molt sobrevalorat, a veure si també funciona... oi, Robirosa? hahahaha
Això que es puguin saltar els límits salarials no ho sabia! Algú m'explica les conseqüències de fer-ho?
Demà prova de foc pel Barça a Vitòria. També prova de foc pel Manresa, que s'enfronta a un altre equip sense victòries. Tindrem un diumenge entretingut!
03/11/2012 11:55:13
Cristobal Otero Ramirez ha escrit:
A mi igual que Rosa, m´agrada més l´ACB. El joc en l´NBA es més anarquic i la sensació és que cadascun fa la guerra pel seu compte, un clar exemple semblen los Lakers d´aquest inici de temporada. Crec es necessitan un altre entenador. Encara que es aviat per parlar.
De totes maneras és una competició es té a veure perqué les condiciones fisicas d´aquests homes son increibles.
El partit del Barça a Vitória és com diu Jordi Blanqué una prova de foc, a veure que passa i que Barça ens trobem, i el Manresa necessita guanyar si o si.
03/11/2012 12:47:26
david roma ha escrit:
Parlant del Barça , sembla que fitxar Jawai ha estat un encert i tambe a Tomic , nomes cal veure els lamentables numeros de Vazquez i PErovic a Unicaja
El Barça esta tirant endevant els partits amb les seves dues estrelles Navarro i Lorbeck molt baixos de forma , quan aquests dos estiguin be , el Barça pot rutllar força be
03/11/2012 21:26:23
Nacho ha escrit:
Fluix partit del Barça a Vitòria. Els d'Ivanovic van lluitar molt i van demostrar tenir més caràcter. Una defensa massa tova per part blaugrana, i poca aportació ofensiva dels exteriors. El pitjor de tot és no poder competir fins al final. Hauran de millorar si volen guanyar al CSKA a Moscou el proper dijous (a les 17.00 hores, per Esport3). Primera victòria de la Penya fora de casa. Ja porten 4 partits guanyats, i la parella Oliver-Fisher continua en ratxa. Problemes importants pel Manresa. Caure avui davant del Lagun Aro és una ensopegada important, atès que els pròxims partits són molt complicats. No li resultarà senzill a Ponsarnau aixecar la moral dels seus jugadors.
04/11/2012 22:00:46
Afegeix comentari
Sidebar
Qui escriu al blog
Nacho Solozabal Qui no coneix en Nacho Solozabal en el món del bàsquet? N'hi ha prou amb dir que durant 14 anys, des de la seva posició de base va guiar el Barça amb molta mà esquerra i amb notable èxit: 20 títols oficials amb el club blaugrana, per no parlar de la medalla de plata olímpica a Los Angeles-84. Des de fa 15 anys, Televisió de Catalunya compta amb la seva visió privilegiada per analitzar els partits de la Lliga ACB i de l'Eurolliga fent parella amb en Jordi Robirosa. A partir d'ara, a més, en Nacho ens fa partícips de les seves opinions des d'aquest blog. | 0.749321 | curate | {"es": 0.027409663346777514, "ca": 0.9335747798172689, "en": 0.023294098279693802, "zh": 0.00156391472549181, "it": 0.004856366779158778, "nl": 0.0033747633550086425, "fr": 0.0016462260268334842, "de": 0.0009054243147584163, "pt": 0.0027985842456169233, "id": 0.0005761791093917194} | http://blogs.esport3.cat/nachosolozabal.php?itemid=48019 |
mc4_ca_20230418_17_692692 | Contractes de Propietat Industrial i Intel.lectual - ABG Intellectual Property
ABG proporciona als seus clients suport i assessorament legal sòlid per a assegurar acords favorables relatius a la propietat i explotació de les invencions i altres actius intangibles.
Els contractes de propietat industrial i intel·lectual son clau per a obtenir un retorn de la inversió en R+D y per a garantir el desenvolupament d’un projecte innovador.
A ABG tenim una àmplia experiència en la redacció d’acords de confidencialitat, R+D, transferència de materials, accions conjuntes, transferència de tecnologia, llicència, cessió, compravenda de patents, així com contractes d’agència i distribució.
Per exemple, som molt actius en la transferència de tecnologia que inicialment és propietat d’institucions públiques d’investigació i universitats, com un primer pas cap a la creació d’una spin-off, amb acords que sovint garanteixen els drets de manera exclusiva i global.
També coordinem cessions i acords de llicència a les oficines de propietat industrial i intel·lectual de tot el món.
Els directoris legals internacionals més importants han reconegut la labor d’ABG i ens han seleccionat entre els professionals de propietat industrial i intel·lectual líders a Espanya.
Necessites un contracte de propietat industrial o intel.lectual?
Enrere contractes de propietat industrial i intel.lectual | 0.844326 | curate | {"ca": 1.0} | https://abg-ip.com/ca/els-nostres-serveis/assessorament-contractes-propietat-intel%C2%B7lectual/contractes-propietat-industrial-intel-lectual/ |
macocu_ca_20230731_2_5609 | Esteu aquí
Home > Actualitat > Sala de premsa > Robots, xips, apps i altres avenços en bioenginyeria ajudaran la gent gran a viure més sans i autònoms
Nota de premsa
La bioenginyeria pot oferir solucions en àrees com les aplicacions mòbil, els robots assistencials, noves eines de diagnòstic i solucions en medicina regenerativa
Ahir experts internacionals de diverses disciplines es van reunir a CosmoCaixa per parlar sobre les oportunitats de la bioenginyeria per encarar aquest repte convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”
Alguns exemples que es van presentar en aquestes jornades són una aplicació mòbil per monitoritzar les apnees del son, un sistema de rehabilitació de realitat virtual, una prova diagnòstica ràpida per identificar l’origen d’un ictus, un ronyó descel·lularitzat i un prototip de ronyó imprès amb bioimpressora 3D
10.11.2017
L’esperança de vida ha crescut molt en els països desenvolupats, sobretot entre les persones grans. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre els anys 2000 i 2050 es duplicarà l’actual número de persones de més de 60 anys. L’envelliment ja és un dels reptes més importants per a la nostra societat: l’any 2050, 1 de cada 5 persones tindrà més de 60 anys. Les persones grans pateixen més malalties que la resta, i, a més, sovint són patologies cròniques, molt discapacitants i amb mal pronòstic com les demències, el càncer o la diabetis.
La bioenginyeria pot oferir solucions per a la salut i el benestar d’aquestes persones en àrees com aplicacions mòbils, robots assistencials, noves eines de diagnòstic i solucions en medicina regenerativa. L’objectiu final és contribuir a què les persones puguin viure més anys amb bona salut, a casa seva –si així ho desitgen–, i mantenint l’autonomia. Ahir experts de diverses disciplines es van reunir a CosmoCaixa per parlar sobre les oportunitats de la bioenginyeria per encarar aquest repte convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”.
La recerca avança en quatre línies principals:
Aplicacions mòbils per monitoritzar la salut de persones grans, sense que hagin de moure’s de casa. Hi ha persones amb mobilitat física reduïda, o que viuen en pobles isolats i lluny de l’hospital, o que es desorienten si se’ls treu del seu context habitual.
Exemple. Health4Sleep és una aplicació mòbil, desenvolupada per l’IBEC i l’Hospital Clínic. El dispositiu s’enganxa a l’abdomen de la persona amb problemes respiratoris, per captar els moviments del diafragma, i fer el seguiment de les apnees del son mentre dorm. Actualment, per fer un diagnòstic cal que la persona passi una nit a l’hospital.
Robots assistencials per ajudar les persones grans en les seves tasques quotidianes i la rehabilitació a casa. Contractar persones que cuidin de la gent gran es una gran despesa que podria ser complementada, i fins i tot substituïda, per un robot.
Exemple. Rehabilitation Gaming System és un sistema per millorar la recuperació de pacients que han patit un ictus, mitjançant realitat virtual i mètodes de gamificació. Es pot fer servir a l’hospital o a casa. Consta d’un ordinador i d’un sistema Kinect per fer la rehabilitació més intensiva i motivadora.
Diagnòstic més ràpid per poder oferir un tractament abans i minimitzar les conseqüències discapacitants d’una malaltia. Apoderar el pacient i fer-lo partícip de la seva salut.
Exemple. L’IBEC treballa en el disseny de labs en un xip per detectar diferents malalties. Un exemple seria per detectar si l’origen de l’ictus és una hemorràgia o una trombosi. La diferència és important perquè els tractaments són diferents. La prova es podria fer a l’ambulància per no perdre temps.
Medicina regenerativa per reparar teixits i òrgans danyats a causa de l’envelliment, de la mateixa manera que es canvien les peces d’un
cotxe. Hi ha diverses maneres de regenerar teixits: implantant cèl·lules mare, o introduint biomaterials que potenciïn la pròpia regeneració que té el cos, excitant les cèl·lules mare del pacient per regenerar el teixit o amb una estratègia mixta. La bioimpressió 3D és una tecnologia emergent que permet crear teixits ad hoc per aplicacions en medicina regenerativa.
Exemple. Investigadors de l’IBEC estan treballant amb la bioimpressora 3D per aconseguir crear ronyons i empelts cardíacs per regenerar les parts mortes dels cors infartats. | 0.722722 | curate | {"es": 0.002302555836979047, "ca": 0.9848031314759383, "fr": 0.0032235781717706653, "de": 0.002302555836979047, "en": 0.007368178678332949} | |
mc4_ca_20230418_11_218514 | Susumu Terajima - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Susumu Terajima (寺島?) (12 de novembre de 1963, Tòquio) és un actor de cinema japonès. Fins al juny del 2007, l'actor ha aparegut en 83 pel·lícules, 15 anuncis de televisió, tres vídeos promocionals i nombrosos drames televisius. Actualment forma part d'Office Kitano, una companyia productora de films del polifacètic actor i director de cinema Takeshi Kitano.
Va debutar en el món del cinema el 1986 al film A-Houmansu i des d'aleshores ha anat treballant en nombrosos films de manera continuada, amb una mitja de més de 4 pel·lícules per any. Aquest gran nombre d'aparicions en pel·lícules és degut al fet que la gran majoria dels seus treballs són d'actor secundari. Les tres pel·lícules en què Terajima ha sigut el personatge principal fins a la data d'avui són Okaeri, Hole in tge Sky, i The Blessing Bell.
A la gran majoria dels seus papers és caracteritzat com un membre de la yakuza, siguen en molts casos la mà dreta fidel del cap de la yakuza. El seu amic i company Takeshi Kitano és el director amb què més cops ha fet de mà dreta del cap de la yakuza. També és un dels actor predilectes d'altres directors japonesos com Hiroyukiego Tanaki o Takashi Miike.
Alçada: 165cm (5'4")
Pes: 58kg (128 lbs.)
Tipus de sang: A
A vegades als credits surt com: Susumu Terashima
1986: A-Hômansu, de Yusaku Matsuda
1987: Itoshi-no half moon, de Yojiro Takita
1988: So What, de Naoto Yamakawa
1989: Violent Cop (Sono otoko, kyobo ni tsuki), de Takeshi Kitano
1989: Orugoru, de Mitsuo Kurotsuchi
1990: Inamura Jane, de Keisuke Kuwata
1991: A Scene at the Sea (Ano natsu, ichiban shizukana umi), de Takeshi Kitano
1993: Sonatine, mélodie mortelle (Sonatine), de Takeshi Kitano | 0.717241 | curate | {"ca": 0.7486756915832843, "es": 0.012360211889346674, "en": 0.1618599175985874, "de": 0.04061212477928193, "fr": 0.03649205414949971} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Susumu_Terajima |
mc4_ca_20230418_8_460912 | Grup Municipal - PSOE Torrent
Home / El Partit / Grup Municipal
Encarna Lerma Besó
Àrea de Drets Personals
Alfred Costa Folgado
Àrea de Transparència, Activitats Lúdiques i Tradicionals
Àrea de Desenvolupament Sostenible
Àrea de Gestió de Recursos i Modernització
Àrea d’Educació i dinamització lingüística
Francesc Carbonell Pons
Àrea de Personal, Seguretat Ciutadana i Espais Públics
Jesús Ros i Joan Ribó signen un protocol per a la implantació d’un refugi d’animals
L’acord contempla l’objectiu comú de disposar d’un centre de recollida d’animals de titularitat pública adequat a criteris de proximitat, eficàcia i excel·lència en la gestió L’alcalde Jesús Ros i l’alcalde de València, Joan Ribó, han signat aquest matí el protocol general d’actuació entre l’Ajuntament de València i el de Torrent per a la implantació d’un […]
El nou centre albergarà a 162 alumnes i alumnes i que comptarà amb 21 aules, menjador, servei ambulatori i una zona d’administració La setmana passada es van iniciar les obres d’ampliació i adequació del Centre d’Educació Especial L’Encarnació de Torrent. La reforma del centre s’està desenvolupant mitjançant dues fases: la primera en la qual es […]
Un total de 450 persones seran beneficiàries de les de la targeta social en una primera fase d’implantació La iniciativa, fruit del consens de la comissió de revisió del punt d’aliment, afavorirà l’autonomia i l’autogestió del crèdit per part de les famílies, a més de dinamitzar el comerç local L’Equip de govern socialista, complint amb […]
La comunitat educativa de Torrent s’ha reunit aquest matí per a homenatjar a disset professors i professores que enguany es jubilen; acomiadant-se d’una etapa destinada a l’ensenyament de milers de xiquets i xiquetes, que els recordaran amb molt afecte al llarg de les seues vides. L’homenatge s’ha celebrat en el Conservatori Professional de Música, on […]
José Antonio Castillejo, que va arreplegar la distinció i va agrair a AsinDown el seu esforç amb la societat.
L’Ajuntament de Torrent és reconegut pel seu treball en la inclusió social El divendres passat, l’Ajuntament de Torrent, com a institució col·laboradora amb la fundació AsinDown, va rebre una distinció de reconeixement per la seua col·laboració, implicació i compromís amb la inclusió social. Asindown és una associació de diversitat funcional que està molt involucrada amb […] | 0.846709 | curate | {"ca": 0.9914929817099106, "de": 0.008507018290089324} | http://psoetorrent.org/CA/elpartido/grupo-municipal-3/ |
mc4_ca_20230418_10_663280 | l'oreal professionnel homme - renaxil - GLOBElife ☎ - l oreal professionnel - loreal Venda productes home a colorants
L'Oreal Professionnel Homme - Renaxil - L OREAL PROFESSIONNEL - LOREAL - Productes Home a colorants
Viewed 146184 times
per combatre la pèrdua de cabell en 6 setmanes. (Test clínic realitzat en 130 homes).
La combinació de dues patents de L'Oréal, ve el nou anti -caiguda dedicada home professional.
Renaxil SPRAY PRIMERENCA
Recessió frontal inicial. Debilitament progressiu del fol · licle pilós.
Renaxil SPRAY AVANÇADA
L'augment de la recessió del cabell frontal ia la part superior del cap. A més debilitament i aprimament del fol · licle pilós.
Envàs : 125 ml ampolla.
Neutralitza tons grocs, protegeix la brillantor natural del cabell.
Tecnologia IRISÈNE + DESOXYL. Crom brillant.
embalatge :. ampolles de 250 i 750 ml
SHAMPOO FIBERBOOST Densificació del xampú per al cabell a base fina Intra - Cylane i Guaraná. La molècula s'expandeix dins de la fibra per recarregar. La pell és més dens,...
SHAMPOO FIBERBOOST Densificació del xampú per al cabell a base fina Intra - Cylane i Guaraná. La molècula s'expandeix dins de la fibra per recarregar. La pell és més dens, el pèl és més gruixut al tacte. quadre : 250 ml ampolla. SOIN FIBERFUEL concentrat de tractament per a ús profe... | 0.49697 | curate | {"fr": 0.16901408450704225, "en": 0.033646322378716745, "ca": 0.6040688575899843, "es": 0.03599374021909233, "pt": 0.017214397496087636, "it": 0.041471048513302036, "la": 0.010954616588419407, "oc": 0.08763693270735524} | https://premiumhairproducts.net/ca/productes-home-a-colorants-c-20/l-oreal-professionnel-loreal-a-554/loreal-professionnel-homme-renaxil-p-2070.html |
mc4_ca_20230418_16_145345 | La consulta web: En què el puc atendre? : Taxa de l'euro per recepta
. Idees Clau La taxa l’abonaran aquells ciutadans que adquireixin un medicament o producte sanitari en una oficina de farmàcia de Catalunya amb una recepta del Servei Català de la Salut. Amb la nova taxa els catalans abonaran una mitjana de 13 euros l’any. Cap ciutadà pagarà més de 61 euros l’any i només un 12% de la població arribarà a aquest topall. Durant l’any 2012 el topall serà de 36 euros. Uns 127.000 ciutadans, acreditats pel Departament de Benestar Social i Família, quedaran exempts d’abonar la taxa.
. Quan el ciutadà va al seu metge, aquest li lliura un pla terapèutic en el qual consten els medicaments que ha de prendre d’acord amb les indicacions mèdiques pertinents. Un cop el ciutadà el presenti a la seva farmàcia, haurà de pagar un euro cada vegada que se li dispensi un medicament. Per tant, aquesta taxa es paga per cada recepta que, normalment, coincideix amb un envàs de medicament. El Departament de Salut estima que la mitjana que cada ciutadà haurà de pagar serà de 13 euros l’any.
. Per evitar que es pagui excessivament la taxa i que aquesta per si mateixa es pugui convertir en una barrera al compliment terapèutic, en cap cas el ciutadà pagarà més de 61 euros l’any. Durant l’any 2012 el còmput de la taxa serà de 36 euros.
. En el moment de la dispensació, el farmacèutic pot saber, gràcies a la targeta sanitària i als sistemes d’informació, si correspon al ciutadà pagar la taxa ja que disposa d’informació en línia de si n’està exempt per pertànyer a algun dels col·lectius esmentats segons el registre del Departament de Benestar Social i Família, i també si l’usuari ja ha assolit el màxim anual dels 61 euros.
. A banda del tiquet de caixa corresponent, el ciutadà pot sol·licitar a la farmàcia un justificant d’abonament de la taxa. De la mateixa manera, properament, podrà sol·licitar un extracte on consten les seves dades personals i es relacionen totes les receptes dispensades amb informació de la taxa abonada per cada una. En aquest extracte també hi figurarà el saldo pendent fins al màxim anual de 61 euros.
Cartell informatiu pels ciutadans Respostes als dubtes sobre la implantació de la taxa d’1€ per recepta | 0.672394 | curate | {"ca": 0.9977365323675872, "fr": 0.0022634676324128564} | http://laconsultaweb.blogspot.com/2012/06/taxa-de-leuro-per-recepta.html |
macocu_ca_20230731_10_320367 | "Amb aquest film desgrana, novament, un dels principis del seu cinema: la inseguretat masculina. Sang-soo empra les múltiples identitats de la protagonista per despullar l’idealisme d’uns homes acèfals a l’hora de desencriptar la dona i adaptar-se a la realitat que emergeix a cada moment. Una immaduresa que retrata en dues oportunitats mitjançant el somni [...]. És potser el film més vitalista de Sang-soo. Un cant a l’amor com a curs cíclic i imparable” (Emilio M. Luna, Dirigido). | 0.700463 | curate | {"ca": 0.8440748440748441, "es": 0.15592515592515593} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_3225 | AjuntamentOficina d'Atenció a la CiutadaniaAlcaldiaConsistoriRegidoriesPle MunicipalJunta de GovernComissió InformativaComissió Especial de ComptesGrups municipalsOrganització internaOrganismes autònomsPla d'Actuació del MandatPla Estratègic MunicipalEleccionsQuè és i què fa un ajuntament?
Informació OficialAnuncis i edictesPlens municipalsNormativaOferta pública d'OcupacióPressupostos i gestió econòmicaUrbanismePerfil del contractantPlans, programes, protocols i altres documentsDictàmens Comissió Judídica AssessoraSubvencions i ajutsConvenisInventari de béns i dretsDocuments amb efectes jurídicsActuacionsImatge corporativaCalendaris
ServeisOficines d'atenció a la ciutadaniaCatàleg de serveisCartes de serveisOpina sobre els serveis municipals
Tràmits i gestionsCita prèviaDret d'accés a la informació públicaTràmitsCarpeta ciutadanaImpostosFactura electrònicaNotificació electrònicaIdentitat digital
Transparència
Sobre la Seu Electrònica
Protecció de DadesRAT 2021El Delegat de Protecció de Dades (DPD)
Tràmits
La Garriga
MunicipiEl municipi en xifresHistòriaCom arribarTransport públicPlànols i guia de carrersParcs de lleureAparcaments municipals
Turisme i patrimoniPortal de turisme i patrimoniLlocs d'interèsCommemoració del bombardeigJornades ModernistesJornades Europees del PatrimoniPlans i projectesCentre de Documentació Històrica
Fires i festesFiresCavalcada de ReisCommemoració del bombardeigCarnavalCorpusJornades ModernistesFesta MajorJornades Europees del PatrimoniFestes de Barri
Equipaments
EntitatsPortal d'entitatsDirectori d'EntitatsRecursos per a les entitats
Empreses i comerçosDirectori d'empreses i comerçosAssociacions de comerciantsPolígons industrialsMercat setmanal
Restaurants
Allotjaments
Informació geogràfica
Adreces i telèfons
Govern obert
Portal de transparència
Segell Infoparticipa
Espais de participacióEspais directesEntitatsConsells, comissions i espais de debatPle municipal
Processos ParticipatiusProcessos actiusProcessos finalitzats
Decàleg de bones pràctiques
Actualitat
Notícies
Agenda
Avisos i incidències
Butlletí municipal
Butlletí digital
Xarxes socials
Ràdio Silenci
Vallès Oriental Televisió
Campanyes
Altres publicacions
Comunicació
Canals RSS
Turisme
Temes
Atenció a les persones
Gent gran
Joves
Habitatge
Ocupació i promoció econòmica
Cultura i esdeveniments
Educació i formació
Esports
Igualtat
Medi Ambient
Obres i serveis
Salut
Seguretat Ciutadana
Queixes i suggeriments
/ La Garriga
MunicipiTurisme i patrimoniFires i festesEquipamentsEntitatsEmpreses i comerçosRestaurantsAllotjamentsInformació geogràficaAdreces i telèfons
/ Equipaments
La Garriga
MunicipiTurisme i patrimoniFires i festesEquipamentsEntitatsEmpreses i comerçosRestaurantsAllotjamentsInformació geogràficaAdreces i telèfons | 0 | curate | {"ca": 0.9311366160681229, "fr": 0.01629026286560533, "pt": 0.021843761569788966, "en": 0.02850796001480933, "it": 0.0022213994816734544} | https://www.lagarriga.cat/index.php/la-garriga/equipaments/la-sirena |
crawling-populars_ca_20200525_41_140204 | MADRID, 4 Juny (EUROPA PRESS) -
L'executiva d'IUCM ha presentat aquest dimecres a la nit la seva dimissió en bloc després del "fracàs sense precedents" a les eleccions del 24 de maig, uns resultats dels quals no han esquivat la seva responsabilitat tot i que també han destacat que era gairebé impossible tirar endavant "amb dirigents federals demanant el vot per a altres formacions".
Així ho ha manifestat a Europa Press una de les dirigents d'IU, Libertad Martínez, que aquest dimecres va presentar la seva dimissió. El següent pas després de la constitució de la comissió gestora serà la convocatòria d'una assemblea extraordinària.
La també diputada autonòmica ha explicat que la dimissió en bloc es produeix per "raons internes" d'IUCM, on inclou possibles "errors" comesos, però sense oblidar la pressió que suposa que "durant quatre mesos dirigents federals hagin demanat el vot per a altres formacions que no són IU".
"Hem lluitat però no. Ha estat una aniquilació des de dins", ha declarat criticant unes circumstàncies "mai vistes en política". "Ni a Adolfo Suárez quan va muntar el CDS després de deixar la UCD li va passar res semblant", ha assegurat. Creu que la posició contra IUCM de dirigents federals com el candidat d'IU a la Presidència del Govern espanyol, Alberto Garzón, i del secretari general del PCE, José Luis Centella, "és el més indecent i deslleial que s'ha vist".
"Si han fet això a casa seva què no faran a casa aliena", ha contestat després de ser preguntada per la filtració que assenyala que Garzón podria ser favorable a acudir a les generals amb les sigles IU dissoltes. "Han acabat amb IU", ha lamentat. El seu sentiment en aquest moment és d'"indignitat, tristesa i pena".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.717819 | curate | {"ca": 0.8086925543284645, "es": 0.1770573566084788, "en": 0.014250089063056644} | : /espanya/noticia-direccio-diucm-dimiteix-bloc-despres-fracas-sense-precedents-les-eleccions-20150604150738.html |
racoarticles_ca_20221005_2_8267 | Mallorca i I'origen del Pestalozzianisme
eferir-se a la qüestió que enllaqa l'obra del gran pedagog europeu -suís de naixement-Joan Enric Pestalozzi amb Alíallorca és plantejar una curiositat historica que es mou, si més no, entre la casualitat, l'atzar i la confluencia d'una serie de variables que tot plegat aconseguiran que l'obra de tan eminent autor sia coneguda a Mallorca gairebé al mateix temps que a qualsevol indret europeu. D'altra banda, aquest mateix cúmul de circumstincies pot fer possible la transformació del model que fins ara ha explicat la implantació a Espanya del Pestalozzianisme.
Perque el lector entengui la nostra primera afirmació caldra recordar algunes de les fites intel.lectuals i vitals de Pestalozzi, com també el moment en el qual es desenvolupen a Espanya les primeres experiencies sobre el seu metode escolar. Pel que fa al primer aspecte -i exceptuant algunes vel.leitats juvenils-' val a dir que Pestalozzi (1746-1827) iniciara de bon de veres la seva experiencia educativa el 1798, al poble de Stanz, si bé per problemes amb el caracter conservador i d'altres que sorgiren a causa de la majoria catolica de l'esmentada població, va haver de deixar l'any següent la seva tasca acabada d'iniciar. Fins en aquest moment Pestalozzi era més conegut per l'obra escrita que no pas per la practica educativa, la qual comenqara ja sense problemes de cap tipus a Burgdorf (1799-1804) i definitivament a Yverdon (1804Yverdon ( -1825)). H e m de dir, a més, que la seva obra pedagogica més important -Wie Gertrud ihre kinder lehrt ('Com educa Gertrudis els seus fil1s')-es publica en alemany el mes d'octubre de 1801. * Doncs bé, per tal que el lector pugui adonar-se del paper primigeni que Pestalozzi va jugar pel que fa a l'educació mallorquina, podem confirmar queja el podem relacionar amb l'illa l'any de 1802, amb la qual cosa Mallorca es trobaria al front de la introducció del pestalozzianisme a Espanya. D e tota manera, aquesta fita mereix una serie de consideracions i matisacions que intentarem esbrinar tot seguit.
El punt on fonamentam la nostra opinió es troba en una frase que el prevere solleric Josep Rullan deixa es-crita a la historia que publica sobre la seva ciutat nadiua;' en tal ocasió, i quan es refereix a un altre solleric -el bisbe Nadal-,' diu que a causa de la seva experiencia prop de la diplomacia espanyola' podia haver tingut coneixement sobre el metode Pestalozzi, ja que sembla, d'altra banda, que esta ben demostrat que la diplomacia espanyola no fou aliena a la introducció de les idees del pedagog ~u í s . ~ Com deiem, Rullan, a la seva obra abans esmentada, afirma del bisbe Nadal, tot referint-se a Pestalozzi: «cuya planta deseaba con tanto ardor aclimatar entre sus compatriotaspara saborear sus ricosfiutos, mucho antes de gue fuera conocida en España».7 obviament aquí els seus compatriotes són els souerics i vet aquí que a l'arxiu municipal de Sóller trobam una serie de documents que relacionen el bisbe Nadal amb unes escoles per el1 patrocinades, si bé cap document concreta res referit a la utilització del metode Pestalozzi.
Per tant, tenim, d'una banda, una afirmació no contrastada documentalment que ens parla de la intenció del bisbe Nadal d'introduir el metode Pestalozzi a Sóller i, d'una altra, el fet documentat que el bisbe Nadal atorga un pla per a l'escola de primeres lletres de Sóller.
O sia, tot concorda excepte que no sabem si a l'esmentada escola s'aplica el metode Pestalozzi. D e tota manera, una analisi acurada de les fonts que presentarem complica encara més la qüestió, tal com evidenciaré a continuació.
E n primer lloc cal dir que a l'arxiu municipal de Sóller trobam un document signat el 22 d'agost de 1802' que es refereix a un pla d'una escola de primeres lletres que és dirigit, o si es vol orientat, pel bisbe Nadal. E n aquest document, que no és sinó un acord pres pel plenari de l'Ajuntament, trobam el nom del mestre que s'ha de fer cirrec de l'escola, el senyor Vicente Almodóvar, ve11 conegut de la nostra recerca historico-educativa,9 al qual, diu, s'aplicaran les seixanta lliures que corresponen al mestre de primeres lletres, tot especificant la quantitat que han de pagar els alumnes de la primera i segona classe. D'aquest estricte escrit podem treure, almanco per als nostres interessos, els aspectes següents: en primer lloc, la participació del bisbe Nadal; en segon lloc, la paraula «plan, que ens fa discriminar aquest projecte d'uns altres, o si es vol, del que era comú a l'epoca, ja que se singularitza aquesta escola de primeres lletres mitjancant el concepte de «pla» que, a més, és dirigit pel bisbe Nadal. Per tant, caldria esperar que aquest pla es distingís del que era comú a qualsevol escola, ja que, si no fos així, no trobaríem cap sentit a la preocupació escolar del bisbe Nada1 envers el seu poble.
D'una altra banda, també es despren que aquest pla no s'aplica a una nova escola, sinó que s'introdueix a l'escola de primeres lletres ja existent a la vila de Sóller, puix que, corn hem vist, es destinen els diners de l'escola (seixanta lliures) al mestre que es fara carrec d'aquest pla dirigit pel bisbe Nadal. Si no fos tal corn diem, des d'aquest moment, l'escola de primeres lletres que funcionava a Sóller hauria deixat d'existir, ja que hauria quedat cense dotació economica. Sabem també el nom del mestre -el senyor Almodóvar-que sembla que és aconsellat pel bisbe mateix, ja que fins i tot se'ns diu que adjunta una mostra de lletra per tal que el seu nomenament sia aprovat per 1'Ajuntament. També, i aixo és important, es demana a 1'Ajuntament solleric que nomeni «un celador». Tornarem a insistir sobre aquest punt més ampliament.
Tenim un altre documentl"ue ens confirma el funcionament de l'esmentada escola de primeres lletres, ja que en aquesta ocasió es revoca el fet de pagar al senyor Almodóvar les seixanta lliures a les quals abans havíem fet referencia. Ara, aquesta suma economica sera repartida en parts iguals entre el mateix mestre Almodóvar i el prevere Damia Alcover, mestre de solfa i també de primeres lletres, la qual cosa ens fa intuir la participació docent d'aquesta persona a l'esmentada escola, corn també que s'hi feien classes de música. També sabem que mossen Alcover ja ensenyava música a l'escola de gramatica que des d'anys enrera existia a Sóller." D'una altra banda, cal dir que el mestre Vicenc Almodóvar resta a Sóller fins a l'octubre de 1808, quan a petició propia deixa el carrec de mestre de primeres lletres, i va ser substituit pel prevere mossen Sebastia Deyá, també amb un sou de trenta l l i ~r e s . ~~A q u e s t e s dades ens confirmen la continuitat en el temps i, per tant, l'existencia de l'escola a la qual el bisbe Nadal adreqa el 1802 un pla específic de funcionament, ja que l'esmentat Deyá encara era mestre de primeres lletres els primers anys de la decada dels trenta.13 Al mateix temps ens confirma la nostra opinió centrada en el fet que no es tractava d'una escola nova, sinó que allo que va pretendre el bisbe Nadal fou innovar l'escola municipal de priineres lletres queja existia a la seva vila nadiua.
1 que sabem d'aquest pla al qual ens hem referit contínuament? Podem dir que comptam amb una copia de l'epoca del pla que el bisbe Nadal va adrecar a l'ajuntament de Sóller per tal d'innovar l'escola de primeres lletres. '%quest pla, tal corn hem dit des d'un principi, no esmenta el metode Pestalozzi pero aporta uns detalls Foto: Lorenzo (Arxiu Diario de Mallorca) que almanco el podrien apropar de forma significativa a la practica que de l'obra del pedagog suís es feia a Espanya. Intentaré explicar i aclarir aquesta afirmació.
Per exemple, dóna un gran protagonisme al zelador de l'escola, figura que ens recorda la comissió de govern de 1'Instituto Pestalozziano de Madrid, ja que pot entrar a classe quan vulgui, observar el que s'hi fa i, corn diu el document esmentat, també pot ((exanzinar a los alunznos y observar al maestro su metodo y gobierno^," la qual cosa ens duu a considerar que les seves funcions eren gairebé semblants a les dels membres de la comissió de govern de l'institut madrileny, ja que, segons els articles 2 a 6, el paper de l'anomenat zelador és realment determinant, tal corn ocorria també a iMadrid amb els membres de l'esmentada comissió. Així mateix, també es donara a l'escoleta de Sóller el registre de les activitats i tasques que va desenvolupant cada alumne (punt 9 del pla), si bé aquí aquesta feina sera encarregada al mestre, mentre que a la institució de Madrid eren els membres de la comissió de govern els que duien els fulls de registre de cada un dels alumnes. Obviament, en el cas de Sóller, es tractava d'una escola de primeres lletres i no d'una institució modelica corn la de Madrid, destinada de qualque manera a la formació de futurs mestres; per tant, cal tenir en compte que hem anat comparant un centre d'altes pretensions amb una escola de poble, el programa d'estudis de la qual se centrava sols en la lectura, escriptura, aritmetica -que es farien obligatoriament en castellai en el catecisme (punt 11), que posava especial emfasi en la preparació per a la primera coinunió (punt 14). D e tota manera hi ha una altra questió que crec que és d'importancia cabdal, i és el tractament que es fa dels al.lots, ja que trobam unes consideracions psicologicis-tes gens habituals a l'epoca, que a la vegada ens fan sospitar, si més no, un apropament al pensament pestalozzia; així, al punt 15 i tot referint-se al mestre i al zelador, es fan les afirmacions i recomanacions següents: para adelantar en los muchachos en la virtud y instrucción que son e l j n de su instituto: governarse siempre por la prudencia, haciendose cargo de la edad, genio inclinación y talento de estos: y teniendo siempre presente que deben ser unas madres tiernaspara formar su espíritu y no unos tiranos para la destrucción de su cuerpo)). O sia, que podem destacar un gran sentit moral de l'educació, un respecte a l'edat i forma d'esser de l'infant que no són propis ni de l'epoca ni d'una escola de poble, i encara més d'un poble a'iííat geograficament parlant; tampoc és lbgica la menció de la mare considerada corn a model determinant per al mestre, aspecte aquest indubtablement pestalozzia.
A l'article o punt del pla següent (núm. 16) es torna a insistir en aquestes característiques de caire psicologic referides als infants, ja que igual que a la institució madrilenya ja esmentada, es prohibeiuen els castigs corporals, corn també qualsevol altre que «excedan la edad y fuerzas de los muchachos)). Així mateix es prefereix la humiliació perque pot repercutir en el foment dels estímuls. Si comparam ara aquests aspectes amb els seus hombnims de 1'Instituto Pestalozziano de Madrid veurem que en aquest centre es preferia corn a castig la vergonya, o sia, fer avergonyir els alumnes de les seves accions; a més, de la lectura dels seus reglaments i escrits es despren també la utilitat dels estímuls per tal que la tasca educativa fos a voluntat dels alumnes mateixos i mai duta a terme per la forqa.16 O sia, no s'esmenta Pestalozzi, pero tenim un poble a Mallorca -Sóller-al qual, l'any 1802, el bisbe Nadal dedica una serie d'orientacions per tal que siguin aplicades a la seva escola de primeres lletres. 1 en aquestes orientacions trobam que ens parla, en primer lloc, d'un «plan per a l'escola, la qual cosa és evidentment una excepció a l'epoca, ja que, si no es volgués modificar el funcionament normal de l'esmentada escoleta, mai no es parlaria d'un pla, que sempre, i més en aquells moments, implicaria quelcom d'excepcional. A més, ens trobam amb la figura del zelador i amb un sentit psicologicista dels alumnes que en absolut hem trobat a cap altre document pedagbgic a l'illa fins molts anys després, i fins i tot decades després. Per últim, ens topam amb una política de castigs semblant, per no dir identica, a la d'altres institucions pestalozzianes i amb la figura de la mare corn a model pedagogic a complimentar.
Considera el lector que són massa casualitats?17 Doncs encara n'hi ha més, ja que ens trobam amb una escola de primeres lletres subdividida en dos graus o «classes», ja que, segons el document de 1802, esmentat a la nota número 8 del present article, es dóna a coneixer la diferent quantitat en lliures que pagaran els alumnes si van aTa primera o segona classe. D'altra banda hem vist al llarg dels anys corn gairebé sempre es parla de dos mestres per a l'esmentada escola. Doncs bé, aquesta mena de graduació de l'ensenyament a l'epoca és absolutament excepcional i inedita, al mateix temps que és propia del metode Pestalozzi, ja que sera el primer autor que defensara aquesta mena d'organització de les escoles a Europa. Amb aquest detall difícilment podem escapar de la influencia pestalozziana a Sóller. D'altra banda, la influencia del bisbe Nadal a la seva terra nadiua es deixa sentir sovint i no sols pel que fa a les qüestions educatives,18 si bé aquestes no solament es reiteraran sinó que s'aniran ampliant. Dic aixo perque també l'escola de gramatica que funcionava a Sóller, almanco des del segle XVI, també comptara amb un pla d'escoles orientat pel bisbe Nadal. h í , hem trobat l'original d'aquest pla signat el 18 d'agost de 181419 en el qual queda ben manifestat, tot referint-se als onze punts de que consta que ((Estos capítulos siendo del agrado del Rvdm Sr, Obispo y los que tenga por conbeniente añadir el mismo Sr. Obispo devera observar y cumplir el maestro de Gramatica de Sóller, de todo lo cual doy feex. Aquest nou pla al qual ens referim, si bé de forma molt més breu, puix que ja s'escapa dels nostres límits temporals, torna a contemplar la figura del zelador amb funcions identiques a les queja hem plantejat per a l'escola de primeres lletres; també evidencia les mateixes opinions respecte als castigs i en tot cas destaca el punt 8, en el qual1'Ajuntament es compromet a proporcionar qualsevol llibre o material que el mestre consideri convenient «para que la instrucción sea más crítica ji sólida)). E n definitiva, es tracta d'un pla inspirat en el més antic de l'escola de primeres lletres i és, en tot cas, menys extens.
A manera de conclusió
No tenim cap constancia documental de la implantació del metode Pestalozzi a Soller el 1802. Des d'aquesta perspectiva no hi ha cap dubte que la primera experiencia pestalozziana a Espanya es desenvolupa a Tarragona a partir de l'any 1803, de mans del militar suís Woitel, que després seria el director de 1'Instituto Pestaolzziano de Madrid quan s'inagura a la fi de 1806.
Sobre la qüestió que ens preocupa sols tenim l'afirmació d'un historiador local -mossen Josep Rullanque relaciona el bisbe Nadal amb la implantació del pestalozzianisme a Sóller. La documentació que hem trobat i que pot incidir per aclarir aquesta conjunció anomena el bisbe Nadal en relació tant amb l'escola de primeres lletres de Sóller (1802) corn en relació amb l'escola de gramatica (1814) de la mateixa població. O sia, es pot confirmar la relació del bisbe Nadal amb les escoles de Sóller, pero no amb el metode en concret propi de Pestalozzi. També sabem que, en contra del que es podia pensar, el bisbe Nadal no va crear cap escola, sinó que va intentar corregir, innovar i incidir sobre l'escola de primeres lletres del seu poble, escola que tingué obviament una continuitat en el temps.
Ara bé, una analisi més acurada de les fonts trobades ens fan sospitar quelcom de pestalozzia a l'escola de primeres lletres de Sóller. E n concret els aspectes següents: La paraula .plan», que s'aplica a un intent sense cap dubte renovador d'una escola existent a Sóller i que no era d'utilització corrent a l'epoca si no era que es volgués incidir en un sistema realment nou. Al mateix temps, la paraula «plan» volia donar una certa idea d'unitat de l'acció escolar i, en aquest sentit, Pestalozzi és el primer autor que és efectivament lloat perque aconsegueix fer un metode o pla d'educació unitari, global i complet (educació integral).
La presencia d'un zelador amb unes atribucions semblants a les dels membres de la junta de govern de l'experiencia pestalozziana de Madrid.
Un sentit de la disciplina també semblant a la mateixa experiencia madrilenya.
Una concepció del nen psicologicista, absolutament inedita a Mallorca i gairebé a l'epoca, i que és iniciada a Europa per Pestalozzi, tot seguint 1'Emili de J. J.
Rousseau.
U n intent de graduació de l'ensenyament en dos graus, detall aquest radicalment pestalozzia.
L'esment de la mare com a model educador per al mestre, element absolutament original de Pestalozzi.
Des d'una postura realment negativista podríem encara criticar algunes d'aquestes evidencies, pero realment, des d'una perspectiva pestalozziana, les tres darreres difícilment accepten cap tipus de crítica. Per tant, Foto:Arxiu ICE podem concloure que l'escola de primeres lletres de Sóller no va esser aliena a un cert esperit pestalozzia si bé no s'aplica mai el metode de forma sistematica.
Quina explicació trobam a aquest fet? Intentaré aportar-ne una.
Comenqant per l'afirmació de l'historiador Rullan val a dir que pot tenir gran part de raó, ja que ell tampoc afirma radicalment l'aplicació de Pestalozzi a Sóller, i obviament, n'estic segur, mai va trobar cap document que li confirmas aquest fet. La seva frase esmentada al principi d'aquest treball es fonamenta i troba la raó d'esser en la coneixenca que Rullan, d'una banda, tenia del bisbe Nadal, ja que efectivament fou destinat als serveis de traducció de la Cancelleria, i en la que, d'altra banda, tenia de la Pedagogia. E n efecte, el senyor Josep Rullan i Mir fou mestre per oposició d'Establiments, als afores de Ciutat, on se'ns confirma que dugué a terme un ensenyament realment intuitiu i, per tant, proper al pestalozzianisme; ocupa la seva placa des de 1860 fins a 1887, any en el qual es va haver de jubilar per malaltia. *' A més, cal dir que Rullan publica a les pagines d'El Magisterio Balear, encara al segle XD(, diversos articles sobre la historia de l'educació a Sóller, per la qual cosa s'ha de considerar ara per ara com el primer historiador de l'educació a casa nostra. O sia, Rullan tenia coneixenca respecte al bisbe Nadal i respecte a l'evolució de l'educació; aleshores la seva afirmació no anava gens mal encaminada. Rullan va intuir pestalozzianisme en els plans de reforma escolar que impulsa Bernat Nadal, tal com també n'hem intuit en aquesta ocasió.
Obviament, el bisbe Nadal no parla de Pestalozzi en les seves orientacions perque tanmateix no comptava ni amb mestres acuradament formats, ni amb textos, ni amb material que facilitas la implantació d'aquest metode, pero sí creiem que impulsa un pla de reformes que estava inspirat en Pestalozzi en la justa mesura de la seva possible aplicabilitat en un indret escolar com era aleshores una escola de primeres lletres de poble. A més, quin altre pla innovador podia aportar el Lisbe Nadal el
1802?
Dic, per tant, que hi ha un pestalozzianisme implícit a l'escola de Sóller per mor del bisbe Nadal, si bé no podem parlar d'aplicació metodologica. D e tota manera, creiem que amb tot el que hem anat evidenciant, es romp el model que fins ara es tenia de l'aplicació i introducció del pestalozzianisme a Espanya, ja que del que podíem entendre i anomenar ((model d'aplicació global)), que era el que fins ara explicava la coneixenca de Pestalozzi a Espanya (cas de Tarragona o de Madrid), hem de passar, potser a partir d'aquí, a parlar d'un model de transició, o possibilista, previ al de l'aplicació ((total)) o general del metode. Seria, doncs, una etapa previa que aportaria ja un coneixement teoric del pestalozzianisme i del seu sistema (cas del bisbe Nadal) i una aplicació dels seus elements més facils o, si més no, del seu esperit educatiu i no tant metodologic, per mor dels condicionaments i mancances de les nostres escoles i dels nostres mestres. Podem parlar, en definitiva, d'un pestalozzianisme possibilista que va existir abans del pestalozzianisme real. El cas de Sóíler i del bisbe Nadal crec que il.lustra f o r p la nostra tesi.
NOTES
(1) Pestalozzi inicia la seva primera experiencia pedagógica el 1774 al costar de Birr (a prop de Berna) en una granja de la seva propietar i que anomena Seuhof, o sia, 'granja nova'; de tota mariera fracassi en aquest primer intent, ja que el 1779 es va veure amb la necessitat de clausurar la seva aventura educativa. Des d'aleshores i fins el 1798 es va dedicar a escriure -fonamentalment lircratura didactica-pero sense activirat educativa de cap ripus.
(2) Per ampliar aquestes dades referides a la seva trajectoria vital recoman les priineres 118 pagines del llibre de P I X L O C H E , A,: Pestaiozzi and the foundation 4 the n7odern elementary schoal, Wiiliam Heinemann, London, 1902. H i ha una nova edició de 1915 que és la que he utiltzat.
(3) Vegeu RULLAN, J.: Historia de Sól/er en sur relaciones con lagenera/ de ~Vlallorca, publicada a la impremta de Guasp i Viccns, Palma, 1875.
(4) El bisbe Bernat Nadal i Crespí va néixer a Sóller el 1745 i fou bisbe de i\/Iallorca a partir de 1795. Del seu taranna liberal n'és bona mostra el fet que representas les Balears a les Corts de Cadis, i que fins i tot el 1811 fos noinenat president de l'esmentat organisme.
(5) El bisbe Nadal, pel fet que dominava les Uengues europees més importats, ocupa el carrec d'oficial segon de la Real Secretaría de la Interpretación de Lenguas, entre 1782 i 1795, institució aquesra que podem considerar integrada en el si de la Cancelleria. Sobre el bisbe Nadal es pot consultar PUIGSERT'ER LLULL, G.: BiograJa del Ilustrísimo y Reverendiszmo Señor Don Bernardo iVadaly Crespi, Imp. de Jiian Colomar, Palma, 1864.
6 Sobre el paper de la diplomacia espanyola en la introducció del nietode de Pestalozzi cal indubrablement consultar l'esplendida aportació de B. SU-REDA: <<Los inicios de la difusión del método de Pestalozzi en España. El papel de los diplomáticos españoles en Suiza y la prensa periódica)>, pag. 35 a 62 dlHistoria de /a Educacidn. Revista interuniversitaria, núm. 4, Ediciones Universidad de Salamanca, gener-desembre, 1985.
(7) Tregeu RULL.kS, J.: H~storia de S¿iler eil sus rc1ac:snei con 10 genera/ de ~M'ai/orca, Opusc. Cit.,pag. 723,volum primer. (8) Ens refcrim a cPla?z d? tina escuela deprimeras ietras dirigido por e/ I/mo 1 R d m ~ Sr Bernardo i\'adai..., manuscrit que forma part del llibre d'actes dels anys 1792-1810 de llAjuntament de Sóller (núm. 19 del seu arxiu) i que ocupa en concret els folis 347, 348 i 349.
(9) EII relació amb el mesrre Mmodóvar vegeu COLOL'I, A. J.: ~~K o t e s per un estudi dels metodes d'ensenyansa a les escoles de primeres ilerres de Ciutat de Mallorca>>, pag. 304 i 305 de Llzic, núm. 665, Palma, desembrc de 1976. Tainbé del tnateix autor: <<Las escuelas de pri~iieras letras (Palma, 1800(Palma, -1850)). Aproximación a sus métodos de enseñanza., pag. 293 a 300 de Perspectivas Pedagógzcas, núm. 39, Barcelona, 1977. i\lIés recentiiient cal consultar C O L O h l , h. J.: Assazg d'histdrin de ii.educaci6 a la :\4allo1-ca íontenporaiiza, Uni\rersitat de les Illes Balears, Palma, 1991.
(10) Vegeu «Acuerdo de 23 de ?zouzemb?-e de 1803.. L~lanuscrit que pertany al llibre núm. 19 de l'arsiu de 1'-kjjuntainent de Sóller i que conté les acres corresponents als anys 1792-1810, foli núm. 383.
(11) Fonamentam aquesta dada en la lectura del foli núm. 252 de 20 de gener de 1800 del llibre 19 esmenrat inés amunt.
(12) Vcgcu per aqucsra nova noticia el llibre 19 de l'arxiu municipal de Sóller, que guarda les actes tuanuscrires de I'Ajuntament des de 1792 a 1810. E n concret aquestes resolucions es poden rrobar als folis núm. 480 i 481.
(13) ITegeu l'acord de 9 de novembre dc 1913 al foli núm. 609 dcl tlibre d'actes de 1'Ajjuntament de SóUer corresponcnt als anys 1811-1820, que figura al seu arxiu municipal anib el núm. 20. L/Ianuscrit. L'acord esmenrat fa referencia a l'augment de sou e11 vint lliures (en total cobraria ara cinquanta lliures) que l'ajuntament aprova a favor del mestre mossen Dcyá, a causa, basicament, de la gran quantitat d'alum~ies que assisteken a la seva cscola, la qual cosa ens dóna a entendre que funcionava bé. Creiein. d'altra banda, que el mestre Sebastia Dcyá ocupa el seu carrec fins que va morir, el dia 10 de juny de 1833, ja que a l'acord de l'Ajunrament de Sóller de dia 13 de jun): foli núm. 135 del llibre núm. 22 de l'arxiu muiiicipal que compren les actes entre 1826 i 1836 (manuscrit) es pot llegir el seguent: .Por haber fuilecido eldia diez del actzlai D. Sebastzar~ Dej~apbro maestro rjue fue deprzineras letras de esta Villa J en puntuo/ cumpliinien/c a lo pi-eweiz:ds L . .J se nombra interinnnze~ite a D Francisco Pastorpbro>>.
(14) TJegeu el manuscrit de l'esmentat pla d'escoles, sense data i amb la confirmació que és una copia, al Uibre 3132 de l'arxiu municipal de SóUer. Són tres folis sense numerar.
(15) Vegeu ibidem, foli núm. 1, punt segon del pla. ( 16) H e foriatne~irat les caracteristiques pedagogiques del Real Instituto Pestalozziano de 3Iadrid en l'estudi que sobre la seva organització i pedagogia desenvolupa B. SUREDA a la seva tesi doctoral Delpestalozzzanis~izo a/ movi-/mento normalista. Los métodos educativos en el transito de/ niztiyuo al nuevo rigimen en España 11803-18391, Universitat de Barcelona. abril de 1982. Incdita. (17) Cal que el lector tingui present que nosaltres hem anat comparant aspectes d'una escola de poble de primeres lletres a l'inici del segle XL7: amb una institució reial, la més inlportarit d'Espan1-a no sols de l'epoca sinó de 18) Ami, saben1 del seu ajut econoinic per tal que l'Ajuntament milloras el catni de Ciutat. Vegeu folis manuscrits, núin. 402 i 403 (que corresponen a acords de l'any 1804) del llibre núm. 19 dc l'arxiu municipal de Sóller que compren les actes i els acords de l'esmeritat aiuntament entre 1792 i 1810.
(1 9) Vegeu Acuerdo de 1 8 de agosto de 1814 referido a /a Esczieia de Gramática (manuscrit), folis 584 a 587 del llibre núm. 20 de l'arxiu municipal de Só-Iler, que compren els acords i actes de l'ajuntament de Sóller entre els ailys 1811 i 1820. També hem trobat una copia manuscrita, sense datar, d'aquest marek pla al lllbre 3132 del mateix arwiu de Sóller. Són tres folis selise numerar.
(20) H e m tret aquestes dades de l'escrit en honor del senyor Josep R d a n que publica sense rito1 EliVIagzsterzo Balear, al núm. 5 corresponent al 31 de gener de 1902, pag. 1. | 1 | perfect | {"ca": 0.9266679338528797, "es": 0.06572894886903631, "fr": 0.0004942026230754609, "it": 0.0012925299372742824, "ds": 0.00019007793195210037, "bn": 0.00019007793195210037, "en": 0.0032693404295761263, "sv": 0.00038015586390420075, "cs": 0.00019007793195210037, "la": 0.00045618703668504084, "de": 0.0003041246911233606, "pt": 0.0008363429005892415} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_56536 | Les dades que es recullen en aquesta pàgina web són el nom i el correu electrònic, únicament amb finalitat d’estudis d’audiència i per enviament de notificacions als usuaris quan hi hagi novetats al web.
Comentaris
Si pugeu imatges al lloc web, heu d’evitar pujar imatges que incloguin dades de geolocalització (EXIF GPS) incrustades. Els visitants del lloc web poden descarregar i extreure qualsevol informació de les imatges de la web.
Formularis de contacte
La informació recollida en formularis de contacte seran amb la finalitat d’estudis d’audiència i per enviament de notificacions als usuaris.
Galetes
Si deixeu un comentari en la pàgina web, podeu optar per desar el nom, l’adreça de correu electrònic i la pàgina web en les galetes. Això és per la vostra comoditat perquè no hàgeu d’emplenar les dades de nou quan feu un altre comentari. Aquestes galetes duraran un any.
Si teniu un compte i inicieu sessió en aquesta pàgina web, es definirà una galeta temporal per determinar si el navegador accepta galetes. Aquesta galeta no conté dades personals i es descartarà quan tanqueu el navegador.
Quan inicieu sessió, també es configuraran diverses galetes per desar la informació d’inici de sessió i les opcions de visualització de la pantalla. Les galeres d’inici de sessió duren dos dies, i les galetes de les opcions de pantalla duren un any. Si seleccioneu “Recordeu-me”, l’inici de sessió persistirà durant dues setmanes. Si finalitzeu la sessió, les galetes d’inici de sessió seran suprimides.
Si editeu o publiqueu un article, una galeta addicional es desarà al navegador. Aquesta galeta no inclou dades personals i simplement indica l’identificador de l’entrada que acabeu d’editar. Expira després d’1 dia.
Contingut incrustat d’altres llocs web
Els articles en aquesta pàgina web inclou contingut incrustat (per exemple, vídeos, imatges, articles, etc.). El contingut incrustat des d’altres pàgines web es comporta exactament de la mateixa manera com si el visitant estigués visitant l’altra pàgina web.
Aquestes pàgines web poden recollir dades sobre vós, fer servir galetes, incrustar seguiment addicional de terceres parts, i monitorar la interacció amb el contingut incrustat, incloent-hi la traça de la interacció amb el contingut incrustat si teniu un compte i heu iniciat sessió en aquesta pàgina web.
Quant de temps retenim les dades
Si deixeu un comentari, el comentari i les seves dades meta es retenen indefinidament. Això és per poder reconèixer i aprovar automàticament qualsevol comentari de seguiment en lloc de mantenir-los en la cua de moderació.
Per als usuaris que es registren en la web (si hi ha), també emmagatzemem la informació personal que proporcionen al seu perfil d’usuari. Tots els usuaris poden veure, editar o suprimir la seva informació personal en qualsevol moment (excepte que no poden canviar el seu nom d’usuari). Els administradors de la pàgina web poden també editar aquesta informació.
Quins drets teniu sobre les vostres dades
Si teniu un compte en aquest lloc web o hi heu deixat comentaris, podeu demanar que us enviem un fitxer d’exportació de les vostres dades personals, incloent-hi totes les dades que ens hàgeu proporcionat. També podeu demanar que esborrem qualsevol dada personal vostra que tinguem. Això no inclou les dades que estiguem obligats a conservar amb propòsits administratius, legals o de seguretat.
On enviem les vostres dades
Les vostres dades queden desades en la nostra base de dades.
Els comentaris dels visitants han de ser comprovats mitjançant un servei de detecció de brossa automatitzat.
Informació de contacte
Si teniu qualsevol dubte en relació a les vostres dades, no dubteu en posar-vos en contacte a [email protected]. | 0.778749 | curate | {"ca": 0.9679260668659962, "es": 0.02419135634683338, "fr": 0.005979885838543082, "en": 0.0019026909486273443} | https://www.filolalia.cat/privacitat/ |
mc4_ca_20230418_7_147148 | L'efecte Megaupload - Bitologies
25/01/2012: L'efecte Megaupload
El tancament de Megaupload ha posat de manifest un grapat de coses que sospitàvem: massa internautes tenen mal entès què és ètic o no a l'hora de compartir arxius, què poc entén internet la vella indústria de la cultura i que no és pas veritat que la gent ho vulgui tot de franc a internet.
Molts internautes es lamenten del tancament de Megaupload i reclamen el seu dret a compartir. Amb el segon força gent hi està d'acord, però pocs se n'alegren del tancament de Megaupload. Cal tenir ben present que el lloc violava una norma bàsica: en copiar cal que no hi hagi ànim de lucre. No està gens bé guanyar diners amb unes obres i no pagar res a l'autor. Els propietaris de Megaupload hi van fer una milionada. Un bon nombre d'internautes d'arreu aconseguien un sobresou a canvi de pujar-hi obres protegides. És un tema de remuneració, no de còpies. Intentaré explicar que la remuneració és el rovell de l'ou de la qüestió dels drets d'autor.
Compartir és un dret natural. Així ho van tenir ben present els redactors de les primeres lleis del copyright, fa 202 anys. Fins aleshores copiava tothom qui podia i en sabia, però a mà. Les còpies eren ben escasses, clar. Va aparèixer un invent revolucionari, la impremta. Els empresaris del ram van demanar protecció i la societat va cedir el seu dret de còpia als impressors. Pensarem que no perdíem res pràctic, sinó més aviat tot el contrari: gràcies al copyright els empresaris s'hi posarien de valent i hi hauria moltes més obres que no pas copiant-les a mà –sovint per monjos de monestir difícils de tractar. L'accés als llibres faria que més gent aprengués a llegir i escriure; en definitiva, més cultura arreu. Per altre banda, tant donava no poder imprimir, tanmateix no fèiem pas comptes d'instal·lar cap impremta a casa. La llei tenia un detall que cal destacar: continuava vigent el dret de còpia sense ànim de lucre entre particulars. El lucre estava reservat pels impressors i autors perquè la remuneració era el centre de l'assumpte. També ho era difondre més la cultura, però no tant; seria una conseqüència de protegir la feina dels impressors i per tant dels autors, que fins aleshores sovint vivien del mecenatge.
Les lleis de copyright han tingut ben poques modificacions al llarg de gairebé dos segles. Les més importants són recents i per mor de l'arribada d'un canvi tecnològic tant important com el que les van fer sorgir: amb internet i els ordinadors, a gairebé totes les cases hi ha «impressors» en potència. Aquest altre bot tecnològic tant notable, ¿ha servit per a modificar el copyright en base a l'esperit amb el qual el vam redactar en aparèixer l'impremta? Això és, ¿hem legislat per tal d'aconseguir difusió de la cultura a base de fer el màxim nombre de còpies? Ben al contrari, les noves lleis pretenen prohibir el dret de còpia sense ànim de lucre entre particulars. Vam concedir el dret de còpia als editors perquè no era probable imprimir a casa, però ara que sí podem «imprimir» no ens el deixen recuperar.
Tothom està d'acord que els autors han de cobrar per la seva feina. Sempre ha estat el pinyol de l'assumpte –repeteixo. Però ningú no legisla clarament al voltant dels autors. Parlen de «lleis de drets d'autor» i el títol sembla molt correcte: lleis per a que els autors cobrin? Sí però no: a la pràctica totes les modificacions del copyright van contra les còpies sense ànim de lucre que fem a internet. Tot plegat és un bon embolic per a protegir els ingressos d'una indústria de còpia i distribució que ja no necessitem.
La qüestió és que seguim tenint les idees tant clares com fa 201 anys enrere. Les obres han de circular al màxim i seguirem compartint sense ànim de lucre. Però volem que els autors cobrin. Estem disposats a pagar, els milions de comptes premium de Megaupload en són un exemple. Han estat un error perquè ni un cèntim ha arribat als autors. Dels errors se n'aprèn. En primer lloc hauríem d'estar profundament en contra de les pràctiques d'aquesta empresa i celebrar que l'hagin tancat. En segon lloc hem de cercar com redirigir tota aquesta milionada cap a les butxaques dels autors.
No serà fàcil perquè la indústria ha demostrat que no comprèn aquest canvi –no hi aprofundirem; basta observar-los. El cert és que en revisar els meus darrers pagaments me n'adono que només els he pogut enviar cap autors que han renunciat a la vella indústria. Gent que ha col·locat els seus discos i llibres a llocs on els podia descarregar sense pagar --solen ser plataformes creades per una nova indústria de la distribució. A la mateixa plana sempre hi havia un botó on fer un pagament. No demanen pas que compris cap còpia sinó que paguis perquè han fet música o han escrit un llibre. Aquesta és la tendència: volem pagar però no volem comprar còpies. És el retorn del mecenatge de la cultura, només que aquest cop amb petits pagaments de milions de persones. Més lliure. Moltíssim més que no pas treballant per editors fabricants de còpies. Bones noticies per la majoria d'autors. Pels editors capaços d'oblidar el negoci de les còpies per a treballar en el que havien de fer però que sovint han deixat en segon pla: posar en contacte autors i persones que manifesten coincidències en les seves inquietuds.
Les lleis de copyright, adaptades a internet, haurien de penalitzar als que es quedessin amb els diners de les creacions, no de les còpies. Però em fa l'efecte que no podem esperar gaire del legisladors que només escolten la vella indústria; la llicència Creative Commons ho fa, ja en tenim, de legislació. Hi ha nova indústria disposada a reemplaçar l'anterior. I prou diners per a ells. Els ingredients hi són tots per què comenci l'efecte Megaupload.
Just una anècdota per acabar: el darrer llibre que he comprat en format electrònic ja l'havia llegit després de baixar-lo de Megaupload. En aquell moment no hi havia forma de pagar l'autor perquè el llibre no era a cap lloc legal. Però n'han fet una reedició, cosa que ha fet fos venal a un web on el podia comprar pel que crec que ha de costar un llibre electrònic: menys de 10 Eur i que l'autor cobri almenys el 70% cada venda. Ha estat l'oportunitat per pagar una obra que em va agradar. He pagat la feina, no la còpia, perquè ja l'havia fet. I va ser molt fàcil.
Imatges: 324.cat, Viquipèdia.
Gandalf ha escrit:
Que les grans industries defensin el seu model es per que els hi aporta ingressos. Hi ha alguna gran distribuidora que passi fam?? No. Si una web ven la obra del artista al consumidor, la gran distribuidora no "suca" i per tant aquest model no interessa. Que ens queda als usuaris per lluitar contra aquesta injustícia? fins ara hi havia el megaupload. I quedi clar, no es falta de ganes de pagar, per que jo ja em queixava abans del fenòmen internet, quant compraves un CD per que hi havia una bona cançó i les altres 12 eren infumables però també les pagaves. També era just, per a ells, aquest model! !
25/01/2012 08:54:19
PaciènciaCal repensar les patentsLa guerra dels navegadorsAniversari de l'iPhoneLa nomofòbiaLa maledicció mediàtica dels hackersCinc mil paraulesEls escurçadors d'adrecesCal pensar en les tauletesEl futur d'internet és plaLa posturaConspiranoia al TwitterL'efecte MegauploadPiulades al vaporSerà 2012 l'any del col·lapse de les xarxes mòbils? | 0.800019 | curate | {"ca": 0.976516093383064, "fr": 0.007597734493714601, "oc": 0.006907031357922365, "en": 0.006492609476447023, "pt": 0.0024865312888520514} | http://blogs.ccma.cat/bitologies.php?itemid=44374 |
oscar-2301_ca_20230418_7_85235 | Guitarrista i compositor català, va estudiar al Conservatori de Ginebra i a la Universitat d’Indiana. Ha fet col·laboracions assíduament amb l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Musicalment, ha col·laborat amb Maria del Mar Bonet, Toti Soler i Ovidi Montllor, entre altres.
Com a compositor, ha escrit obres per a guitarra, per a formacions de cambra, per a veu i per a orquestra. L’any 1991 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona. Actualment és professor de música de cambra del Departament de Clàssica i Contemporània de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). És un dels exponents de la guitarra catalana.
Col·laboradors:
Find us on:
FacebookTwitterYouTube
Festival Internacional de Guitarra © Copyright 2022. Tots els drets reservats. Crèdits · Avís legal · Política de cookies | 0.715106 | curate | {"ca": 0.8913043478260869, "en": 0.08056265984654731, "ja": 0.028132992327365727} | http://www.guitarfesthospitalet.cat/feliu-gasull/ |
wikipedia_ca_20230401_0_211563 | BAFTA al millor director, guionista o productor britànic novell
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.Podeu [ col·laborar] actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «acaba en 2010»
El BAFTA al millor director, guionista o productor britànic novell és un premi que atorga la BAFTA (British Academy of Film and Television Arts) en una cerimònia anual, en honor del guionista i productor cinematogràfic estatunidenc Carl Foreman.
Dècada del 1990.
- 1999 - "Ratcatcher" - Lynne Ramsay
- "East Is East" – Ayub Khan-Din
- "Human Traffic" – Justin Kerrigan
- "Despertant en Ned" – Kirk Jones
- 1998 - "Love and Death on Long Island" - Richard Kwietniowski
- "The Governess" – Sandra Goldbacher
- "Twenty Four Seven" – Shane Meadows
- "Lock Stock & Two Smoking Barrels" – Matthew Vaughn
Dècada del 2000. | 1 | perfect | {"ca": 0.6254107338444688, "es": 0.016429353778751366, "en": 0.35815991237677985} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=211564 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_323075 | No, el fil no va d'elasticitat ni d'arrencar-se costelles. Com anem d'autoestima sexual, usuaris?
Oh yeah! | 0.453472 | curate | {"ca": 0.9230769230769231, "en": 0.07692307692307693} | |
mc4_ca_20230418_13_656165 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Salut, alimentació i gastronomía » agricultura » Cerca Recursos Documentals | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B2%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A6&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A132 |
mc4_ca_20230418_10_298045 | Pere Pi | Els nostres mestres
Pere Pi té 77 anys. Va començar a treballar a Derbi i, aviat, es va convertir en un dels pilots de la marca.
La seva passió per les motos va arribar conforme anava participant en curses i gimcanes i quedava en llocs destacats. En Pere va guanyar els campionats d’Espanya en tres modalitats diferents: velocitat, motocròs i trial. | 0.702191 | curate | {"ca": 1.0} | https://elsnostresmestres.wordpress.com/pere-pi/ |
macocu_ca_20230731_10_71658 | Districte enllesteix les obres de reforma a les escoles bressol
Alguns centres infantils de Nou Barris milloren les seves instal·lacions abans de rebre el nou curs
De cara al setembre, el Districte de Nou Barris esta duent a terme tot un seguit de reformes a diverses escoles bressol per tal d’acondicionar-les i millorar les seves instal·lacions. Una de les primeres actuacions previstes és la futura inauguració, al setembre, de la guarderia del CEIP Palma de Mallorca, la nova escola bressol de Porta que s’ha construït amb el finançament de Generalitat i Ajuntament. A partir del mes que ve, les escoles bressol Ralet, a Prosperitat, i Nens i Nenes, del barri de Canyelles, quedaran integrades a dues escoles primàries: l’escola Tibidabo i la d’Eugeni d’Ors, respectivament. A banda d’aquestes actuacions, l’Ajuntament està fent un programa de reformes a les escoles bressol, amb els ingressos obtinguts a partir del conveni signat fa uns mesos amb el centre d’oci Heron City, i d’altres fonts de finançament. Aquestes reformes es fan al conjunt de les escoles públiques existents. “Es tracta de temes de reparació, – explica Joan Jubert, gerent del Districte de Nou Barris- sobretot d’emergència, evacuació, mesures de seguretat, etc.” El gerent també va informar de l’inici de les obres per acondicionar l’ex institut Eugeni d’Ors, per ubicar-hi l’ensenyament secundari de l’Escola de Música Oriol Martorell en una planta, i en l’altra situar l’escola bressol Nens i nenes. “Aquestes obres estan en procés de licitació i està previst que comencin al setembre o a l’octubre, per tal que pugui entrar en funcionament en el curs 2003- 2004” , explica Jubert. “Mentre durin les obres, els infants de l’escola bressol “Nens i Nenes” continuaran on són actualment, als baixos d’un edifici del carrer García Lorca, a Canyelles. | 0.91739 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_121680 | Waitomo Golfstays B&B, Otorohanga – Preus actualitzats 2019
Hotels a Otorohanga
Ofertes al Waitomo Golfstays B&B (Bed and breakfast), Otorohanga (Nova Zelanda)
54 Golf Road, 3977 Otorohanga, Nova Zelanda – Bona situació! Mostra el mapa
Assegura't un bon preu al Waitomo Golfstays B&B - els clients que s'hi han allotjat fa poc li han posat un 8,8.
Dmid497, Regne Unit
Mao, Austràlia
Nancy, Nova Zelanda
Atomant, Nova Zelanda
Dmid497 Regne Unit
Mao Austràlia
Magda-elena Suïssa
Nancy Nova Zelanda
Atomant Nova Zelanda
Waitomo Golfstays B&B treballa amb Booking.com des del 15 de gen. de 2013.
Quan vols allotjar-te a Waitomo Golfstays B&B?
Habitació amb instal·lacions te i cafè, TV i bany privat.
El preu indicat és per a 1 o 2 persones. Capacitat màxima: 3 persones (consulteu les condicions de l'hotel).
3 raons per triar Waitomo Golfstays B&B
Instal·lacions de Waitomo Golfstays B&B Bones instal·lacions! Puntuació: 8,3
Llegeix-ho Waitomo Golfstays B&B accepta peticions especials, que pots escriure al pas següent.
Un adult paga 25 NZD per persona i nit si dorm en un llit supletori.
El Waitomo Golfstays B&B accepta aquestes targetes i es reserva el dret de fer una retenció temporal a la teva targeta abans de l'arribada.
El Waitomo Golfstays B&B accepta aquestes targetes i es reserva el dret de fer una retenció temporal a la teva targeta abans de l'arribada.
L'establiment no accepta clients menors de 15 anys.
Si teniu previst arribar fora de l'horari de recepció, cal que n'informeu el Waitomo Golfstays B&B amb antelació mitjançant les dades de contacte que trobareu a la confirmació de la reserva.
Si utilitzeu GPS per localitzar l'establiment, el millor és seleccionar el club de golf de Waitomo com a destinació. L'establiment es troba just abans d'arribar a l'entrada del club de golf.
Les habitacions estan en un apartament independent annex a la casa principal.
Cal que informeu Waitomo Golfstays B&B de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
8,8 Fabulós 183 comentaris
Tots els enquestats Famílies (19) Parelles (111) Grups d'amics (9) Persones que viatgen soles (11) Persones en viatge de negocis (3)
Totes les puntuacions Fantàstic: 9+ (103) Força bé: 7 – 9 (64) Bé: 5 – 7 (15) Malament: 3 – 5 (1) Molt malament: 1 – 3 (0)
Com arribar al Waitomo Golfstays B&B des de Aeroport de Hamilton
El millor de Otorohanga Clica aquí per veure més allotjaments a prop de llocs d'interès populars de Otorohanga
Coves de Waitomo
Estalvia't fins a un 50% a Otorohanga
825860,788340|5,806220|1,805640,823140,811320,810060,822520,806220,788340,566947|4,789810,809210,816090,800820|1,812130,661987,821370,753880,816930,802510,780460,804080,792440,824840,818150,566947,796780,807890,822520|1,661987|1 | 0.454776 | curate | {"ca": 0.7614711033274956, "en": 0.13695271453590194, "id": 0.021015761821366025, "es": 0.037478108581436076, "it": 0.026619964973730297, "nl": 0.007355516637478109, "fr": 0.009106830122591943} | https://www.booking.com/hotel/nz/waitomo-golfstays-b-amp-b.ca.html |
oscar-2201_ca_20230904_10_184823 | La Biblioteca de Rubí acull una de les semifinals del concurs Verbalíada 2013 Aquest dissabte a partir de les 11 h, l’auditori serà l’escenari d’una de les semifinals d’aquest joc lingüístic. https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/comunicacio/sala-de-premsa/notes/la-biblioteca-de-rubi-acull-una-de-les-semifinals https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.svg
La Biblioteca de Rubí acull una de les semifinals del concurs Verbalíada 2013
Aquest dissabte a partir de les 11 h, l’auditori serà l’escenari d’una de les semifinals d’aquest joc lingüístic.
06 març 2013
L’auditori de la Biblioteca municipal Mestre Martí Tauler serà, el pròxim dissabte 9 de març, l’escenari d’una de les semifinals presencials del concurs de jocs lingüístics Verbalíada, creat per Màrius Serra i Oriol Comas per a joves de 12 a 18 anys. El concurs té una part virtual, a través del web www.verbaliada.cat, i una part presencial que es farà els dissabtes 9 i 16 de març a les biblioteques que participen. De moment, hi ha més de 700 joves inscrits que estan participant en el campionat, des les 365 biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya. Fins a final de març es manté oberta la inscripció al concurs.
L'objectiu de la iniciativa és que els joves associïn les biblioteques amb una activitat lúdica i atractiva, per fomentar la participació a les biblioteques en una franja d'edat en què és freqüent perdre l'hàbit lector.
Tots els concursants que vulguin participar han d’estar adscrits a una de les 365 biblioteques públiques mitjançant la web www.verbaliada.cat. A més, el concurs disposa també d'una aplicació per a mòbils que es pot descarregar de forma gratuïta.
Jocs lingüístics
Es tracta d'un campionat adaptat amb les propostes de la caixa de jocs Verbàlia, creada per l'escriptor Màrius Serra i l'expert en jocs Oriol Comas, i es dirigeix a joves de 12 a 18 anys. Els jocs proposats en el concurs tenen relació amb llibres juvenils, escriptors i biblioteques. Els tres jocs de la primera fase de la Verbalíada són el Vermigrama, el Tabugrama i el Columnograma. En els jocs, els joves fan acròstics i associen i construeixen paraules durant un temps limitat i van sumant punts al seu perfil de jugador.
Els quinze premis que s’atorgaran als primers classificats, entre els 150 que participaran a la Gran Final del 14 d'abril, es podran escollir per ordre de classificació, entre propostes tan variades com fer de reporter un dia al Diari Ara; entrades per l’Auditori, el Teatre Nacional o el Mercat de les Flors o visitar una empresa de videojocs, entre d’altres. La final, en què actuarà el grup Txarango, es farà a l’Auditori. | 0.827379 | curate | {"ca": 0.9051952976867652, "es": 0.09480470231323473} | https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/comunicacio/sala-de-premsa/notes/la-biblioteca-de-rubi-acull-una-de-les-semifinals |
macocu_ca_20230731_5_59807 | La teva cistella
Alimentació
Publicacions
Guies, infografies, fulletons, cartells i altres publicacions i materials elaborats des de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) sobre alimentació saludable des de diferents perspectives. | 0.622871 | curate | {"fr": 0.06751054852320675, "ca": 0.9324894514767933} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_70997 | Recull de notícies i articles de premsa d'àmbit local, comarcal i nacional. Inclou: Opinions sobre l'aplicació de la Llei d'Estrangeria, situació dels marroquins al Baix Camp, conflictes amb els gitanos a l'Aldea i contractacions d'Agrofruit a Campclar.
Matèries: Conflictivitat social ; Reculls de premsa ; Gitanos ; Població estrangera ; Legislació ; Obrers agrícoles
Matèries: Magribins
Àmbit: Tarragona, província ; Aldea, l' ; Campclar - Tarragona
Cronologia: 1989
Autors add. : Biblioteca Pública de Tarragona
Localització: B. Pública de Tarragona
Enllaç permanent a aquest registre
2 / 61
select
print
Petita guia del nou ciutadà
Manresa : Ajuntament de Manresa, [2007]
42 p. : il. col. ; 21 cm
Títol paral·lel en àrab. Text en català i àrab.
Matèries: Immigrants ; Població estrangera ; Assistència social ; Guies
Matèries: Magribins
Àmbit: Manresa
Cronologia: [2007]
Localització: B. del Casino (Manresa)
Enllaç permanent a aquest registre
3 / 61
select
print
Estudi sobre les dificultats d'integració del col·lectiu magrebí a Sant Vicenç : treball de recerca / Ruth Sastre Pozo
Sastre Pozo, Ruth
[2000]
56 p. : il. ; 30 cm
Treball de recerca, IES Frederic Mompou de Sant Vicenç dels Horts.
Matèries: Immigrants ; Integració social
Matèries: Magribins
Àmbit: Sant Vicenç dels Horts
Cronologia: [2000]
Localització: Biblioteca Les Voltes (Sant Vicenç dels Horts)
Enllaç permanent a aquest registre
4 / 61
select
print
Text complet
Xarxes de solidaritat i d'ajuda mútua entre el col·lectiu de dones marroquines residents a Sant Cugat / Alba Alayo i Gil
Alayo i Gil, Alba
En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 23 (desembre 2003), p. 11-24 : il. (Estudis)
Bibliografia i notes. Resums en castellà i anglès.
Matèries: Immigració ; Immigrants ; Dona ; Participació social ; Relacions interpersonals ; Població estrangera
Matèries: Magribins
Àmbit: Sant Cugat del Vallès
Cronologia: [1980 - 2003]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/375885
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili
Enllaç permanent a aquest registre
5 / 61
select
print
Text complet
Estructura i canvi : migració estrangera a Viladecans 1975-2015 / Luis Miguel Narbona Reina
Narbona Reina, Luis Miguel
En: 162594 Els Moviments migratoris a les terres d'Eramprunyà : actes VIII Trobades de Centres d'Estudis i d'Estudiosos d'Eramprunyà. Begues, 14 de novembre de 2015. Gavà : Centre d'Estudis de Gavà, 2016. p. 115-120 : gràf.
Matèries: Població ; Creixement demogràfic ; Immigració ; Població estrangera ; Multiculturalitat ; Crisi econòmica
Matèries: Magribins
Àmbit: Viladecans ; Marroc
Cronologia: 1975 - 2015
Accés: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2016/02/3_Poster-Viladecans01-VIII-Trobades-2015_Corregit.pdf
Localització: Institut Ramon Muntaner
Enllaç permanent a aquest registre
6 / 61
select
print
Text complet
El Consell Municipal de la Convivència de Viladecans (2005-2012) : una experiència de participació ciutadana amb voluntat d'incidir en l'acollida de les persones immigrades / Mercè Solé Tey
Solé Tey, Mercè
En: 162594 Els Moviments migratoris a les terres d'Eramprunyà : actes VIII Trobades de Centres d'Estudis i d'Estudiosos d'Eramprunyà. Begues, 14 de novembre de 2015. Gavà : Centre d'Estudis de Gavà, 2016. p. 111-114
Matèries: Ajuntament ; Participació ciutadana ; Política de benestar social ; Integració social ; Immigrants ; Població estrangera
Matèries: Magribins
Matèries: Ajuntament de Viladecans
Àmbit: Viladecans
Cronologia: 2005 - 2012
Accés: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2016/02/Comunicacio-Viladecans02-VIII-Trobades-2015.pdf
Localització: Institut Ramon Muntaner
Enllaç permanent a aquest registre
7 / 61
select
print
Text complet
Parentiu i salut entre els imazighen rifenys de Catalunya [Fitxer informàtic] / Irina Casado i Aijón ; [dirigida per: Aurora González Echeverría]
Casado i Aijón, Irina
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: González Echevarría, Aurora. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i de Prehistòria, 2016
1 recurs electrònic
Aquesta tesi és una monografia etnogràfica que se sustenta en 9 anys de recerca entre la població rifenya de Catalunya (en especial de la comarca d'Osona). Els rifenys són la població amazigh (berbers) provinent de les muntanyes del Rif, al nord del Marroc. Fonamentada en l'observació participant com a tècnica principal i també en les entrevistes en profunditat i semipautades, aquesta recerca aborda la descripció i l'anàlisi etnogràfica del procés reproductiu de la població rifenya, entès aquest com les formes de representació, conceptualització i les pràctiques que tenen com a objectiu la reproducció del grup i del seu ordre social.
Matèries: Tesis doctorals ; Estudi antropològic ; Població estrangera ; Immigrants ; Família ; Moviments migratoris ; Societat ; Estructura social ; Sanitat ; Entrevistes
Matèries: Magribins
Àmbit: Osona ; Catalunya ; Marroc
Cronologia: [2007 - 2016]
Autors add. : González Echevarría, Aurora (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/382817
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa
Enllaç permanent a aquest registre
8 / 61
select
print
Text complet
Magribins a Catalunya : determinants socials i necessitats de salut [Fitxer informàtic] / Lourdes Rubio Rico ; [dirigida per: Enric Olivé Serret ; co-director: Mercè Viladrich]
Rubio Rico, Lourdes
Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2015
Dirigida per: Olivé i Serret, Enric. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2014
1 recurs electrònic
Estudi sobre les necessitats de salut dels magribins residents a Catalunya. Basat en el concepte Seguretat Cultural i en la Teoria Postcolonial i Feminista. Metodologia mixta. Finalitat descriptiva i interpretativa. A partir de l'Enquesta de Salut Catalunya 2006, es descriu l'estat de salut del col·lectiu estudiat, i el dels determinants socials que l'afecten. També es compara la situació d'aquests dos paràmetres entre magribins i autòctons. Amb metodologia qualitativa, i mitjançant entrevistes i grups focals d'usuaris i mediadors de salut per al col·lectiu de magribins, es descriu l'experiència de relació del grup estudiat amb les institucions i professionals del sistema públic de salut a Catalunya, i se'n distingeixen els elements i les relacions que la configuren. Tot plegat per identificar possibles àrees de millora dels aspectes explorats i comprendre els mecanismes implicats en la generació de les dificultats detectades. S'infereixen propostes de millora orientades a compensar els dèficits trobats.
Matèries: Tesis doctorals ; Assistència sanitària ; Sanitat ; Enquestes ; Població estrangera ; Immigrants
Matèries: Magribins
Àmbit: Catalunya
Cronologia: [2006 - 2014]
Autors add. : Olivé i Serret, Enric (Dir.) ; Viladrich, Maria Mercè (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/296448
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa
Enllaç permanent a aquest registre
9 / 61
select
print
Text complet
"Solo valiente!" Los menores que migran solos de Marruecos a Cataluña [Fitxer informàtic] / Núria Empez Vidal ; [dirigida per:] Montserrat Ventura Oller, Manuel Delgado Ruiz
Empez Vidal, Núria
[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Dirigida per: Ventura Oller, Montserrat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i de Prehistòria, 2015
1 recurs electrònic
ISBN 9788449051838
Aquesta tesi té com a objectiu general aportar noves dades per al coneixement dels menors no acompanyats (MNA), és a dir, joves que sense haver aconseguit la majoria d'edat emprenen sols el projecte migratori, majoritàriament provinents del Magrib (especialment marroquins) i que tenen com a lloc de destinació o de trànsit la Comunitat Autònoma de Catalunya, especialment a la província de Barcelona. De forma particular aquesta tesi s'interessa pels nois fora del sistema de protecció. L'etnografia, que combina observació participant amb entrevistes en profunditat i històries de vida, es basa a Catalunya, però una bona part procedeix del treball de camp al Marroc, especialment el port de Tànger, els seus barris i les àrees rurals de les quals procedeixen els joves els itineraris dels quals la tesi ha reconstruït. La perspectiva transnacional, clau en el disseny de la recerca, ha permès determinar l'abast de les xarxes dels menors, i englobar als seus membres com a "afectats transnacionals". Entre els objectius específics, la tesi aporta dades per poder comprendre les eleccions dels nois, la seva conducta, per il·luminar el nostre coneixement sobre com experimenten el món quotidià.
Matèries: Tesis doctorals ; Estudi antropològic ; Immigrants ; Adolescència ; Política de benestar social
Matèries: Magribins
Àmbit: Catalunya ; Marroc
Cronologia: [2014 - 2015]
Autors add. : Ventura Oller, Montserrat (Dir.) ; Delgado Ruiz, Manuel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/287989
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa
Enllaç permanent a aquest registre
10 / 61
select
print
Text complet
Educació i integració en el cas de la comunitat marroquina a Girona : una anàlisi entre el país d'origen i el d'assentament [Fitxer informàtic] / Josep Miquel Palaudàrias Martí ; tesi doctoral dirigida pel Doctor Salomó Marquès
Palaudàrias i Martí, Josep Miquel
[Girona] : Universitat de Girona, 2009
Dirigida per: Marquès i Sureda, Salomó. Universitat de Girona. Departament de Pedagogia, 1998
1 recurs electrònic
Bibliografia.
ISBN 9788469156889
Matèries: Tesis doctorals ; Immigrants ; Educació ; Integració social ; Centres d'ensenyament ; Població estrangera
Matèries: Magribins
Àmbit: Girona ; Marroc
Cronologia: [1998]
Autors add. : Marquès i Sureda, Salomó (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0702108-133711
Localització: Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa
Enllaç permanent a aquest registre
11 / 61
select
print
Text complet
Educació i integració en el cas de la comunitat marroquina a Girona : una anàlisi entre el país d'origen i el d'assentament [Microforma] / Josep Miquel Palaudàrias Martí ; tesi doctoral dirigida pel Doctor Salomó Marquès
Palaudàrias i Martí, Josep Miquel
Girona : Universitat de Girona, 1999
Dirigida per: Marquès i Sureda, Salomó. Universitat de Girona. Departament de Pedagogia, 1998
2 microfitxes; 11 * 15 cm + 1 fullet (9 p. ; 16 cm) (Tesis doctorals)
Bibliografia. Resum en català i anglès.
ISBN 8495138778
Matèries: Tesis doctorals ; Immigrants ; Educació ; Integració social ; Centres d'ensenyament ; Població estrangera
Matèries: Magribins
Àmbit: Girona ; Marroc
Cronologia: [1998]
Autors add. : Marquès i Sureda, Salomó (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0702108-133711
Localització: Universitat de Girona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili
Enllaç permanent a aquest registre
12 / 61
select
print
Identitat, integració i escola: joves d'origen marroquí a la perifèria de Barcelona / Jordi Pàmies i Rovira
Pàmies Rovira, Jordi
Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2008
55 p. ; 21 cm (Aportacions, 32)
Premi Joventut 2006.
ISBN 9788439376743
Matèries: Integració social ; Població estrangera ; Joventut ; Educació ; Problema social
Matèries: Magribins
Àmbit: Barcelona, àrea metropolitana ; Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia: [2006]
Localització: Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)
Enllaç permanent a aquest registre
13 / 61
select
print
Text complet
Aspectes sociofamiliars i laborals dels magribins empadronats al municipi d'Ulldecona / Fantina Sans i Lleixà
Sans i Lleixà, Fantina
En: Raïls : revista del Centre d'Estudis d'Ulldecona. Ulldecona, núm. 4 (1994) , p. 22-55 : il., graf.
Aquest treball és només una part del projecte presentat per Fantina Sans i Lleixà a l'Escola Universitària de Treball Social de Tarragona el curs 1992-1993. Bibliografia.
Matèries: Estudi sociològic ; Immigrants ; Condicions de vida ; Condicions de treball ; Escolarització ; Vida quotidiana ; Vida social ; Creences religioses ; Islam
Matèries: Magribins
Àmbit: Ulldecona
Cronologia: 1991 - 1993
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Rails/article/view/26654/26489
Localització: B. Popular (Ulldecona); Institut Ramon Muntaner
Enllaç permanent a aquest registre
14 / 61
select
print
Text complet
Dinámicas escolares y comunitarias de los hijos e hijas de familias inmigradas marroquíes de la Yebala en la periferia de Barcelona / Jordi Pàmies Rovira; dirigida per Silvia Carrasco Pons
Pàmies Rovira, Jordi
Dirigida per: Carrasco Pons, Sílvia. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Antropologia Social i Cultural, 2006
2 vol. : il. ; 30 cm
Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic i fotogràfic.
Matèries: Immigrants ; Immigració ; Joventut ; Infància ; Integració social ; Educació ; Tesis doctorals ; Ensenyament secundari ; Estudi antropològic ; Estudiants ; Professors ; Població estrangera
Matèries: Magribins
Àmbit: Hospitalet de Llobregat, l' ; Marroc
Cronologia: [1996 - 2005]
Accés: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0412107-153108
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona
Enllaç permanent a aquest registre
15 / 61
select
print
Text complet
Educació i integració en el cas de la comunitat marroquina a Girona: una anàlisi entre el país d'origen i el d'assentament / Josep Miquel Palaudàrias Martí; dirigida per Salomó Marquès i Sureda
Palaudàrias i Martí, Josep Miquel
Dirigida per: Marquès i Sureda, Salomó. Universitat de Girona. Departament de Pedagogia, 1998
581 p. ; 30 cm (Tesis doctorals)
Mecanoscrit (impressora).
Matèries: Tesis doctorals ; Immigrants ; Educació ; Integració social ; Centres d'ensenyament ; Població estrangera
Matèries: Magribins
Àmbit: Girona ; Marroc
Cronologia: [1998]
Autors add. : Marquès i Sureda, Salomó (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0702108-133711
Localització: Universitat de Girona
Enllaç permanent a aquest registre
16 / 61
select
print
Música y emigración: el fenómeno musical marroquí en Barcelonna / Susana Asensio Llamas; dirigida per Josep Martí i Pérez
Asensio Llamas, Susana
Dirigida per: Martí i Pérez, Josep. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 1998
2 microfitxes 487 fotog. : 48x : il. + 1 fullet (Tesis doctorals microfitxades, 3328. Universitat de Barcelona : 1998)
Bibliografia.
ISBN 84-475-1902-3
Matèries: Música ; Immigració ; Immigrants ; Estudi antropològic ; Tesis doctorals ; Música popular ; Població estrangera
Matèries: Magribins
Àmbit: Barcelona
Cronologia: [1980 - 1994]
Localització: Universitat de Barcelona
Enllaç permanent a aquest registre
17 / 61
select
print
Música y emigración: el fenómeno musical marroquí en Barcelonna / Susana Asensio Llamas; dirigida per Josep Martí i Pérez i Isidre Vallès i Rovira
Asensio Llamas, Susana
Dirigida per: Martí i Pérez, Josep ; Vallès i Rovira, Isidre. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 1997
386 p. : il. col.
Bibliografia.
Matèries: Música ; Immigració ; Immigrants ; Estudi antropològic ; Tesis doctorals ; Integració social ; Música popular ; Població estrangera
Matèries: Magribins
Àmbit: Barcelona ; Marroc
Cronologia: [1980 - 1994]
Localització: Universitat de Barcelona
Enllaç permanent a aquest registre
18 / 61
select
print
La Actividad musical como evento significativo del colectivo marroquí de Barcelona: una aproximación etnomusicológica / Susana Asensio Llamas; dirigida per Josep Martí i Pérez
Asensio Llamas, Susana
Dirigida per: Martí i Pérez, Josep. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, [1994?]
124 p. : il.
Tesi de llicenciatura.
Matèries: Estudi antropològic ; Música ; Immigrants ; Integració social ; Música popular ; Població estrangera
Matèries: Magribins
Àmbit: Barcelona ; Marroc
Cronologia: [1980 - 1994]
Localització: Universitat de Barcelona
Enllaç permanent a aquest registre
19 / 61
select
print
Trajectòries de vida i migració de dones d'orígen marroquí al Camp de Tarragona / Marta Alonso Ortiz del Río; dirigida per Dolors Comas d'Argemir i Cendra
Alonso Ortiz del Río, Marta
Dirigida per: Comas d'Argemir i Cendra, Dolors. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia Social i Filosofia, 2000
318 p. ; 31 cm
Bibliografia. Notes.
Matèries: Estudi antropològic ; Dona ; Immigrants ; Immigració ; Tesis doctorals ; Condicions de vida ; Població estrangera
Matèries: Magribins
Àmbit: Camp de Tarragona
Cronologia: [1980 - 2000]
Localització: Universitat Rovira i Virgili
Enllaç permanent a aquest registre
20 / 61
select
print
Els Moros / Jordi Puntí
Puntí, Jordi
En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 329 (novembre 2007), p. 10-11 (L'opinió. Els castellans, 10)
Matèries: Immigració ; Immigrants ; Barris ; Anecdotari ; Memòries ; Població estrangera
Matèries: Magribins
Àmbit: Manlleu
Cronologia: [1978 - 1985]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner
Enllaç permanent a aquest registre
page 1 of 4
go to page
Refine the search
Database FONS : Advanced form
Free form
Search:
in field:
1
Any wordSubjectsAuthorGeographycal subjectSubjects regionsPeriod of timeJournalsTitle wordsDateSeriesDocument typeMaterial type
2 and or and not
Any wordSubjectsAuthorGeographycal subjectSubjects regionsPeriod of timeJournalsTitle wordsDateSeriesDocument typeMaterial type
3 and or and not
Any wordSubjectsAuthorGeographycal subjectSubjects regionsPeriod of timeJournalsTitle wordsDateSeriesDocument typeMaterial type | 0.446411 | curate | {"ca": 0.7785854390215761, "it": 0.013268720433829468, "cs": 0.004442136840890735, "es": 0.09132341063805238, "ru": 0.007268951194184839, "en": 0.05428637360101535, "fr": 0.010845736702434522, "pt": 0.023826006692050306, "zh": 0.0006922810661128419, "nl": 0.000634590977270105, "de": 0.011826468212761048, "ar": 0.0020768431983385254, "sv": 0.000923041421483789} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=en&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=MAGRIBINS&indexSearch=MA |
crawling-populars_ca_20200525_30_161908 | Subscripció email
dimecres, 7 de novembre del 2007 / 1928
Treballar o esforçar-se inútilment.
(A les Illes retxa vol dir ‘ratlla, línia’.) Relacionat amb reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîxa, ‘barreta’.
Vol dir fer feina o esforços inútils. Aquesta frase, a partir del sentit més literal, així mateix s’entén. Perquè una retxa quedi permanentment o es mantengui, l’hem de fer damunt un material una mica consistent, com per exemple el fang, la cera, etcètera. Si feim una retxa dins l’aigua, aquesta no pren forma i allò que escrivim, si és que hi ha qualcú que sigui tan esburbat de fer-ho, immediatament s’esborra.
Parlant en plata
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc * L'adreça electrònica no es publicarà.
Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
estovarA cada vegada que faig una herborització a cim de...
pallago -aA casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
estar (algú) que petaA Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
ensé queEm sorprén moltíssim! A Santa Pola encara és mo...
petarrell -aMoltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i...
RodaMots 1999 - 2020 | 0.657334 | curate | {"ca": 0.7574257425742574, "fr": 0.027581329561527583, "pt": 0.05091937765205092, "es": 0.14992927864214992, "en": 0.014144271570014143} | : /fer-retxes-dins-saigo/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_134832 | Enfront dels pressupostos vergonyosos del Govern català, quines mesures hem de plantejar l'esquerra anticapitalista?
×
Qui Som Donar Inscriu-te
Catalunya
Debats
Entrevistes
Declaracions
Política
Declaracions
Llibertats Democràtiques
Contrapunt ED
Joventut
ContraCorrent
Joventut treballadora
Universitats
Món Obrer
Lluites
Anàlisi
Internacional
Gènere i Sexualitats
Pan y Rosas
Societat
Ecologia
Multimèdia
Cultura
Izquierda Diario
Qui Som
Donar
Inscriu-te
Món obrer
Enfront dels pressupostos vergonyosos del Govern català, quines mesures hem de plantejar l’esquerra anticapitalista?
El Parlament català es reuneix per primera vegada des de la crisi del coronavirus a l'Estat espanyol. Junts per Catalunya, ECR -amb l'abstenció dels Comuns- esperen aprovar uns pressupostos vergonyosos, que mantenen les retallades i consoliden les privatitzacions dels serveis públics. A més, com no podia ser d'una altra manera ja que van ser elaborats abans d'aquesta crisi, són totalment ineficaços per a resoldre una crisi sense precedents. És necessari que l'esquerra anticapitalista plantegi un pla d'emergència oposat al dels partits capitalistes, perquè la crisi no torni a carregar-se contra la classe treballadora.
Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT)
divendres 24 d’abril de 2020
FOTO: parlament.cat/ Divendres, 24 d’abril de 2020. Palau del Parlament
Fa uns mesos es van aprovar els pressupostos de la ciutat de Barcelona i avui tenim el segon capítol que són els pressupostos de la Generalitat. JxCat, ERC i els Comuns es preparen per a secundar ràpidament uns comptes que van ser elaborats mesos abans que impactés la crisi de la Covid-19. Aquells comptes mantenien les retallades d’Artur Mas i no contemplen la nova realitat: més de 680 mil aturats temporals a conseqüència de més de 90 mil ERTOs.
Aquests pressupostos estan envoltats per la polèmica del vot telemàtic. Ara es pot votar també a distància. Abans era obligatori estar present o delegar el vot. Aquest canvi s’ha fet, a més amb el vistiplau del Consell de Garanties Estatutàries. No seria molt important sinó fora perquè aquesta modificació es va intentar fer per a investir al president Carles Puigdemont al gener de 2018 i ERC no va voler fer-ho. Es veu que no era per problemes legals, sinó per a acostar-se al govern de l’Estat espanyol.
JxCat i ERC volen aprovar aquests pressupostos costi el que costi. L’argument del vicepresident Pere Aragonès consisteix en que tenen uns 3 mil milions d’euros més que els prorrogats de 2017. L’oposició dubta d’això perquè diuen que la despesa executada el 2019 ja és major que la que està prevista dins del projecte d’enguany. La CUP, que ja s’oposava a aquests comptes per mantenir el gruix de les polítiques neoliberals, critica a més que no pot ser útil un pressupost dissenyat sense tenir en compte la pandèmia i votarà en contra.
Per un pla de mesures d’emergència que no vindrà ni del Govern català ni del central
La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics denúncia que aquests pressupostos destinaran més de 10.000 milions d’euros al pagament del deute: la partida que més augmenta, un 31% respecte als pressupostos de l’any anterior i supera els d’educació, sanitat o assumptes socials i família. En educació s’avança en el procés de privatització, incrementant-se un 8% el finançament dels centres de titularitat privada concertats, el doble de l’increment total del pressupost d’educació, mentre els centres públics reben un 19% menys del pressupost que en 2010.
En l’àmbit dels serveis socials consoliden un model d’externalització que permet que grans empreses, a vegades sota l’aparença de falses cooperatives o entitats sense ànim de lucre.
Fa falta un pla de mesures d’urgència davant la catàstrofe en la que la classe treballadora i els sectors populars sofreixen davant la crisi de la Covid-19. Necessitem uns pressupostos que prenguin els diners fonamentalment dels grans empresaris i els rics que guanyen milers de milions d’euros, mitjançant impostos especials sobre els seus beneficis i patrimonis. No només dels impostos que paguem tothom, especialment la classe treballadora mitjançant l’IRPF i l’IVA. Uns pressupostos que defensin a la classe treballadora i el poble colpejat per la crisi.
Per part seva, la CUP ha presentat 12 mesures pel Rescat Urgent. En la primera mesura, planteja que “L’emergència sanitària s’ha de gestionar des dels mateixos Països Catalans. Cal construir alternatives a la crisi del sistema capitalista i acabar amb la militarització de l’espai públic que el govern de l’Estat ens ha imposat arran de la declaració d’estat d’alarma”. Però, per a això, no bastaria amb el "des d’on" es gestiona, sinó qui ho fa. El Govern català també aplica i obeeix totes les directrius del govern central, tal com hem viscut amb casos de brutal repressió als carrers de part dels cossos policials autonòmics.
Per tant són necessàries mesures que enfrontin no només al govern central del PSOE-Unidas Podemos, sinó també al Govern catalá que ha implementat els mateixos plans de rescat a les patronals, aprovant EROs i ERTOs, però també subvencionant a empreses a preu d’or com ha fet amb la sanitat privada i concertada sota el decret llei 12/2020. Consolidant, d’aquesta manera, el model de privatització encoberta de la sanitat catalana construït per tots els governs autonòmics, des de CIU i el Tripartit fins ara. Un model que ha portat a una dramàtica crisi sanitària sent una de les comunitats més arrasades en morts per COVID.
Enfront d’això, és necessari que les organitzacions de l’esquerra anticapitalista bolquin tots els seus recursos, els seus parlamentaris i els seus càrrecs polítics per a plantejar una sortida de la classe treballadora.
En primer lloc, és necessari que ningú es quedi sense ingressos o per sota del Salari Mínim (SMI). La CUP parla d’una renda garantida sense condicions. Aquesta renda ha de ser com a mínim de 950€ que és el SMI a l’Estat espanyol i que no hi hagi ningú per sota d’aquesta quantitat. Els diners han de sortir dels beneficis de les grans empreses, les mateixes que en la seva majoria han fet ERTOs i EROs, i d’impostos a les grans fortunes.
En segon lloc, és necessari nacionalitzar sense pagament tota la sanitat privada i subrogar als seus treballadors. Acabar amb les retallades a la sanitat i de manera urgent contractar més personal, augmentar les UCIs i els llits i garantir la seguretat de tot el personal sanitari.
En tercer lloc, garantir el lloc de treball a totes les treballadores i treballadors públics -siguin interins, laborals o temporals- i de les empreses que depenen dels pressupostos i inversions públics, que han de ser immediatament internalitzades, especialment les dedicades a tasques de cures i el tercer sector on la gestió privada ha mostrat ser un atemptat contra la salut i la vida en aquesta crisi. En les institucions educatives que han de fer “classes” a distància en una situació de falta de mitjans total, s’han de revertir totes les retallades al pressupost educatiu i nacionalitzar tot l’ensenyament concertat i privat sense indemnització i amb la subrogació dels seus treballadors.
En quart lloc, cal ajudar als autònoms i els petits comerços, amb crèdits sense interessos i suspensió de les cotitzacions i pagaments. Els falsos autònoms han de passar a la plantilla fixa de l’empresa com tot el personal, prohibir qualsevol externalització i la seva contractació temporal.
En cinquè lloc, és necessari prohibir definitivament els desnonaments per impagament (lloguer, hipoteques, etc. ), així com els talls de subministraments de gas, aigua o electricitat per falta de pagament. Que les empreses energètiques es facin càrrec dels costos fins que es pugui tornar a pagar. Qui no cobra, no pot pagar.
En sisè lloc, tornar enrere immediatament tots els ERTOs i els EROs. Els empresaris que durant aquests anys han guanyat milers de milions, han de pagar els salaris íntegres dels treballadors encara que no vagin a treballar. Si l’empresa tanca, s’ha de nacionalitzar sense indemnització i els treballadors ho han de gestionar amb pressupostos públics produint per la societat.
Però aquestes mesures d’urgència, mai seran aprovades per aquest Parlament, ni presentades per JxCat, ERC i Catalunya En Comú. Els principals grups parlamentaris defensen els interessos de les grans empreses (siguin catalanes, espanyoles o totes dues). Només podran ser realitzades per la mobilització i organització independent dels treballadors i el poble colpejat per la crisi.
Només el conjunt la classe treballadora pot enfrontar la catàstrofe econòmica que obre la pandèmia
La CUP planteja “Mantenir l’acció política per a l’Autodeterminació i la Sobirania Nacional com a única forma per a construir una república que posi la vida en el centre des de la plena sobirania”. Però de la mateixa manera que és necessari plantejar mesures d’emergència que ens enfronten a les del Govern català, l’esquerra anticapitalista independentista ha de ser contundent en denunciar que de cap manera serà possible una República “que posi la vida en el centre” de la mà dels que van privatitzar la sanitat a Catalunya. Les lliçons de l’1-O i l’última tardor catalana han deixat clar que amb ERC i JxCat, no és possible ni el dret a l’autodeterminació, ni molt menys una República de la classe treballadora.
D’altra banda, estem enfront d’un escenari de depressió econòmica sense precedents des de la postguerra que solament la classe treballadora, aliada amb la resta de sectors populars, poden evitar que es descarregui sobre els de sempre i fer-ho pagar als capitalistes. És necessari llavors un programa per al conjunt de la classe treballadora que es dirigeixi a: nacionalitzar la banca i tot el sector financer, els sectors estratègics i els habitatges dels especuladors. Que es prohibeixi la sortida dels grans capitals mitjançant la estatización de totes les entitats i que, sota el control de comitès de treballadors i treballadores, es puguin condonar els deutes als autònoms, petits propietaris i famílies abocades a la ruïna i garantir crèdit barat per a la seva supervivència. També de totes les empreses estratègiques, com les elèctriques, de transport o distribució d’aliments.
Totes aquestes empreses han de ser posades sota el control dels seus treballadors per a garantir els llocs de treball, condicions dignes i que ni els subministraments i ni els béns essencials faltin a ningú. L’expropiació immediata de tots els pisos propietat de fons d’inversió, la banca i els especuladors.
Avui és més necessari que mai enfortir a l’esquerra que plantegi lluitar per una perspectiva de que la crisi la paguin els capitalistes. Una esquerra anticapitalista i de la classe treballadora que denunciï clarament enfront del poble treballador, que totes aquestes mesures d’emergència no vindran donades per cap govern, ni el central ni l’autonòmic. Sinó que només es podran imposar desenvolupant la mobilització i l’autoorganització de la classe treballadora i els sectors populars.
Crisi coronavirus
#Covid-19
Crisi sanitària
#Coronavirus
Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
Comuns
Món obrer
Economia
Catalunya
Pressupostos Generalitat
Política
Junts per Catalunya (JxCat)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Autodeterminació de Catalunya
Generalitat catalana
Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT)
Catalunya
Veus contra la criminalització de la protesta
EsquerraDiari.cat
Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!
Aitor M.
Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics
EsquerraDiari.cat
Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats
EsquerraDiari.cat
Política
6 de desembre? Res a celebrar, no volem uns altres 40 anys del mateix
EsquerraDiari.cat
L’Estat espanyol construirà cinc vaixells de guerra més per a l’Aràbia Saudita
Clara Mallo
Els i les treballadores joves cada vegada més pobres. I la “tardor calenta” de CCOO i UGT?
Sergio Linares
Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul
Juan Carlos Arias
Argentina Brasil Mèxic Xile Itàlia Estat Espanyol Estats Units França Alemanya Uruguai Perú Veneçuela Bolívia Costa Rica | 0.711634 | curate | {"ca": 0.9693231351262439, "de": 8.224360555966774e-05, "fr": 0.002796282589028703, "en": 0.006003783205855744, "es": 0.017188913561970557, "it": 0.0022205773501110288, "nl": 0.0005757052389176742, "pt": 0.0018093593223126902} | https://esquerradiari.cat/Enfront-dels-pressupostos-vergonyosos-del-Govern-catala-quines-mesures-hem-de-plantejar-l-esquerra |
cawac_ca_20200528_4_163619 | Aquest dijous a la nit, a un cinema de Gràcia, he pogut assistir a l'estrena de Jorge Drexler. Un instante preciso . La pel·lícula, l'últim treball de Manuel Huerga , és un documental-musical que té la virtut de fer-nos absolutament propera la figura del cantautor uruguaià, aquell mateix a qui Hollywood no va deixar cantar la seva cançó guanyadora d'un Oscar per no tenir prou pedigrí d' star system .
Hi trobem un Drexler càlid, sensible, sovint entremaliat i, sempre la caça de sons i músiques que fusionar. El timbre o el manillar d'una bicicleta són útils per improvitzar una actuació ja sigui a l'escenari o al carrer. Pot passar a Barcelona, El Prat de Llobregat, Viladecans, Sabadell, Badalona o Manresa. La pel·lícula es va rodar entre novembre i desembre passat, aprofitant la gira de Jorge Drexler va fer per totes aquestes ciutats de la província de Barcelona. De pas, Huerga ens recorda que les nostres ciutats són mestisses -per aquells que se n'obliden- i que plenes de colors diferents. En tot cas Huerga té l'habilitat de treure-li tot el suc possible al blanc i negre.
"En aquest moment ningú no té ni ... idea de quan durarà aquesta crisi". Quan sents la cruesa d'aquestes paraules, en conversa privada, en boca d'una persona amb una alta responsabilitat estratègica i comercial del país és quan t'adones que el que està passant no ho havíem vist abans. "De l'únic que podem estar segurs -afirma el nostre interlocutor- que el 2009 serà un any dolent i el 2010 també".
Vivim en un món més incert que mai i la gent busca certeses que no troba. L'administració posa avals milionaris als bancs per a garantir els estalvis i fer el diner circuli, però ni així els bancs se'n refien. Ningú no confia en el crèdit de ningú, però les empreses necessiten crèdit i la gent busca confiances.
Ahir, davant d'un cafè, uns quants ens preguntàvem quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació davant d'un panorama com aquest. Podem fer alguna cosa més que explicar dia rere dia als nostres internautes, lectors, oients o espectadors l'ERO d'aquesta o d'aquella empresa, l'augment de les xifres de l'atur, i les previsions oscil·lants dels responsables econòmics?
Vaig conèixer Mercè Conesa en una nit de 1987. Tot Catalunya i part d'Aragó s'havien quedat a les fosques en l'apagada elèctrica més greu de les últimes dècades. Aquella nit vam coincidir a la porta de la Delegació del Govern a Catalunya, esperant que ens obrissin i ens donessin informació sobre el que estava passant. A ella la van enviar d' El Periódico , a mi des de Ràdio Barcelona . Vam xerrar una bona estona durant aquella nit de feina. Segurament llavors ja vaig intuir, en la meva joventut professional, que tenia a davant allò que se'n diu, en llenguatge clàssic, una periodista de carrer.
En unes quantes ocasions més vaig conversar amb ella, anys més tard, i sempre hi vaig veure intacta la seva convicció sobre el que és aquest ofici i el paper que pot i que hauria de jugar el periodista. Aquest matí m'he llevat amb la notícia de la seva mort i he pensat que serà un bon exercici, i potser el millor homenatge, regirar l'hemeroteca i rellegir la feina de Mercè Conesa .
Fa alguns dies, en els inicis d'aquest serial d'espies que, segons es diu i es publica, interpreten alts càrrecs del PP madrileny, em va cridar l'atenció un comentari a una tertúlia de ràdio. “Estic per treure un bol de crispetes i assistir a l'espectacle”, deia un col·laborador radiofònic. Òbviament era un comentari malintencionat. No cal tenir gran capacitat de deducció per concloure que el seu autor no era precisament un simpatitzant del Partit Popular .
Més enllà de frases més o menys ocurrents, al darrere de la broma de les crispetes, hi ha un tema prou seriós. Tant com perquè els populars de la Comunitat de Madrid, amb la seva majoria absoluta a l'assemblea regional, hagin decidit finalment acceptar que es posi en marxa una comissió parlamentària d'investigació. Així, de pas, el PP deixa en “suspens” la investigació interna oberta per la direcció nacional del partit. Potser d'aquesta manera es busqui que el ressò mediàtic i polític de la suposada trama quedi més circumscrit a l'àmbit de la Comunitat de Madrid i no contamini l'actuació de tot el PP en general. Mala peça al teler, una vegada més, per a Mariano Rajoy.
La política és una capsa de sorpreses però, si hom vol ser just amb Mariano Rajoy , s''ha de reconèixer que ell ha tingut molt poc marge per escriure el seu propi guió. Sovint, l'actual president del PP s'ha vist condicionat per decisions que algú altre ha pres per ell o que més d'un ha adoptat sense comptar gens amb ell.
N'hi ha prou amb un ràpid repàs als darrers cinc anys. El 2004, José Maria Aznar el designa com a successor, segurament convençut d'una nova victòria electoral que pràcticament tothom, inclosos la majoria de votants socialistes, donava per descomptada. L'11-M i la gestió que en va fer Aznar, Acebes i Zaplana van capgirar totes les previsions.
Rajoy ha caminat amb el pas marcat, qui sap si des d'aquella aparició televisiva, la nit abans de les eleccions, en plena onada de protestes al carrer (“Soy Mariano Rajoy, candidato del Partido Popular) . Després de la primera derrota electoral, el polític gallec no aconsegueix dibuixar un perfil propi. Pràcticament tota l'atenció se centra en la causa política que fan Acebes i Zaplana sobre les circumstàncies que envoltaren l'11-M i en la famosa “teoria de la conspiració”.
És ben cert que, al final de la legislatura passada, Rajoy posa algunes condicions per a tornar a ser candidat i per poder marcar el seu propi estil. Aconsegueix la sortida d'Acebes i de Zaplana, però això li costa una reprimenda en públic per part de José María Aznar, en ple congrés del partit i deixa tot el camp lliure a Esperanza Aguirre com a cap visible del sector dur . Rajoy no pot controlar Aguirre, entre d'altres coses, perquè és presidenta amb majoria absoluta d'una plaça tant estratègicament important com és la Comunitat de Madrid.
Arriba la segona derrota electoral, l'any passat, i Rajoy dóna algun signe de dubte sobre la seva pròpia continuïtat. Finalment decideix seguir al capdavant de la nau, malgrat tenir una tripulació tant agitada que és capaç de virar el rumb en el moment més inesperat. Una prova més: ara que Rajoy creia tenir agafat Zapatero pels balanços de crisi econòmica i que les enquestes començaven a castigar el PSOE i donar un cert rendiment al Partit Popular, salta l'enrenou del suposat espionatge i Rajoy torna a quedar desaparegut.
M'expliquen que a Madrid, en això que diuen els “mentideros”, no són pocs els dirigents del PP que en privat dubten obertament que Rajoy arribi a les eleccions de 2012 i menys que torni a repetir com a candidat del PP. És evident que tindria tot el dret del món a estar cansat i el seu partit, l'obligació d'estar-li molt agraït per la seva capacitat de mantenir el vaixell sobre l'aigua, malgrat tots els temporals.
Barcelona, gener de 2009. Alguns centenars de persones a una sala fosca. A la pantalla, unes primeres imatges i un rètol que ens transporten ràpidament en el temps i en l'espai. Ens situem al nord d'Àfrica, en plena segona guerra mundial. Som a punt d'assistir al moment en el qual el coronel alemany Claus von Stauffenberg (en aquest cas té la mateixa cara que Tom Cruise) és ferit greument i es disposa a complir el seu destí històric, intentar l'assassinat d' Adolf Hitler .
Valkiria és la recreació cinematogràfica dels fets històrics que tenir lloc a Alemanya l'any 1944, però jo no he pogut evitar pensar en això més o menys s'ha convingut en anomenar Memòria Històrica al nostre país. Precisament ara, quan sembla que correm el risc que la memòria se'ns quedi curta.
El 20 de juliol de 1944, quan malauradament Adolf Hitler va sobreviure a la bomba que el coronel von Stauffenberg va deixar al búnquer de Prússia Oriental, ja era massa tard per al poble alemany i per desenes de milions d'Europeus. Era tard també per al nostre país, on la llavor del feixisme havia germinat la mala herba d'un règim autoritari i de repressió, negador de tota llibertat individual o col·lectiva. Era, evidentment, massa tard per al president Lluís Companys , que havia estat afusellat l'any 1940 després després la seva captura a París per part d'agents d'aquell règim nazi que aterrava Europa i que col·laborava obertament amb Franco i amb el feixisme a Espanya.
Malgrat tot, aquell grup d'oficials alemanys, a les portes de la derrota militar, van voler salvar de la vergonya la memòria històrica dels alemanys. Stauffenberg va ser afusellat com la majoria dels implicats en l'operació Valkiria pensada per derrocar el règim nazi. Avui se'l considera un heroi de la resistència antinazi durant la Segona Guerra Mundial. El seu nom, titllat de traïdor, per la propaganda nazi, va ser reparat i honorat fa molts anys.
El president Lluís Companys té a Barcelona, un carrer important, com el té el coronel von Stauffenberg a Berlin. El reconeixement del nomenclàtor municipal no s'ha de desmerèixer i els gestos de reparació com els que ha anunciat el Govern central tampoc. Però, posats a fer memòria, convé recordar que Lluís Companys va morir amb tota la legitimitat d'haver estat escollit lliurament pel pobla de Catalunya en unes eleccions democràtiques, tant sols quatre anys abans del seu afusellament. Per això, si no volem que la memòria històrica se'ns quedi massa curta, cal que aquell judici ignominiós sigui anul·lat oficialment.
Reconec que la jerarquia eclesiàstica espanyola encara té capacitat de sorprendre'm. Em pensava que no, que ja havia de donar per descomptades les seves ofensives polítiques contra un Estat no confessional consagrat per la Constitució. Està clar que m'equivocava. Llegir que el cardenal bisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal, Antonio María Rouco Varela , s'atreveix a plantejar que la llibertat d'expressió "ha de ser tutelada" , ha superat la meva capacitat de sorpresa.
És evident que estem davant una actitud autoritària, clarament antidemocràtica . Ho sento, però com a mer observador de la realitat no tinc més remei que arribar a una conclusió. Aquest sistema polític -vull dir la democràcia- no sembla que sigui l'escenari més desitjat per Sr. Rouco, i alguns dels bisbes que l'acompanyen en la direcció de l'Església. No hi ha altre remei que sospitar que Rouco i els seus enyoren el Fuero de los Españoles i les Leyes Fundamentales del Estado del franquisme. Rouco voldria que la llei fos un trajo a la mida de la voluntat tuteladora de l'Església catòlica.
Com és habitual en les expressions del feixisme o dels seus succedanis, Rouco, vesteix el seu argument de tanta demagògia com pot. Afirma que, la campanya de les organitzacions atees que qüestionen l'existència de Déu suposa "parlar malament dels creients" i "és un abús que condiciona injustament l'exercici de la llibertat religiosa".
Qui és que qüestiona la llibertat? Qui és que porta fent-ho durant segles, malgrat que cada cop més creients es resisteixen a seguir el dogmatisme de l'Església? No ens han tutelat prou durant generacions? Qui ha diu res en contra d'aquelles persones que lliurement vulguin seguir fil per randa la doctrina de l'Església catòlica? Però més tuteles per Llei, ni parlar-ne, Sr. Rouco!
Des d'aquest dilluns, alguns autobusos urbans de Barcelona porten el missatge “Quan tots t'abandonen, Déu segueix amb tu”. És una contra-campanya contractada per l'associació E-Cristians que lidera Josep Miró i Ardèvol (exconseller de la Generalitat i exregidor de l'Ajuntament de Barcelona amb CiU). Altres vehicles de transport públic municipal segueixen circulant amb l'eslògan “Probablement Déu no existeix. Deixa per preocupar-te i gaudeix la vida, promogut per la Unió d'Ateus i Lliurepensadors (UAL) i Ateus de Catalunya . Fins i tot alguna marca comercial ha aprofitat el filó mediàtic de la campanya atea per vendre el seu producte als busos utilitzant un grafisme i una tipografia similars.
Objectiu aconseguit! Si el que es volia aconseguir era visibilitat; si es volia alimentar el debat sobre la laïcitat d'un Estat on no quadren ni el finançament públic de l'Església catòlica , ni els funerals d'Estat, ni algunes demostracions públiques religioses protagonitzades per la Casa Reial, els responsables de l'anomentat bus ateu poden estar satisfets.
No prosperen, en canvi, ni el dramatisme i ni els escarafalls d'alguns mitjans (com no!, de la cadena Cope, entre d'altres) En una societat lliure i democràtica tothom té dret a expressar el seu pensament i a intentar obrir els debats que vulgui. El senyor Miró i Ardèvol té dret a obrir la seva “creuada” mediàtica i a defensar allò que creu i pensa. També hi tenen tot el dret aquells que no combreguen amb cap creu (com no sigui la Creu Roja o aquella que serveix per mostrar el seu desacord amb la subvenció de l'Església a la declaració de la renda).
Ja s'encarrega el ministre Pedro Solbes (ho feia aquest diumenge en una entrevista a El País ) de recordar-nos que tenim problemes molt més reals i urgents per a fer-hi front, però el de la laïcitat de l'Estat és un debat que s'ha obert en aquesta societat (catalana i espanyola), que en tantes coses se sembla molt poc a la que hi havia fa tant sols un parell de dècades. En aquesta fase de la nostra història, no és -sortosament- ni un debat estrident ni un conflicte que generi violència. Per això va calant de mica en mica. Aquest segle va començar amb el reconeixement oficial de moltes sortides de l'armari individuals. Ara, els ateus, els partidaris d'un Estat laic (i no són els únics) treballen perquè s'obrin les portes del seus armaris.
Sempre he estat en contra de les veritats d'un sol color. Senzillament perquè, tret d'unes poques excepcions en la història, crec que no existeixen. En els darrers dies, a propòsit de la guerra a Gaza i que, indiscutiblement, està patint el poble palestí, hem viscut a Catalunya episodis no gens agradables. Em refereixo als intents de criminalització mediàtica d'alguns articulistes i opinadors que han expressat el seu criteri sobre el conflicte entre àrabs i israelians i que han posat l'accent en un Estat d'Israel que també pateix agressions, per part de la milícia de Hamàs .
Tant veritat és que l'operació militar israeliana de les últimes setmanes és desproporcionada i abusiva sobre la població palestina de Gaza (centenars de morts civils, destrucció d'infraestructures i mecanismes d'ajuda humanitària...) com ho és que les autoritats d'Israel tenen l'obligació de garantir la seguretat dels seus ciutadans. Tanta raó tenen milers de ciutadans i les organitzacions polítiques i socials, amb les mostres de rebuig a la guerra i de suport al poble palestí, com aquells que recorden que, en aquesta guerra no hi ha més innocents que la població civil perquè Hamàs no és precisament un col·lectiu de pau, que treballa per l'estabilitat i pel progrés del seu poble. Dir això que dic no treu ni un bocí de raó al “No a la guerra ” que es cridava als carrers de Barcelona, Madrid i de ciutats de tot Europa el cap de setmana passat. Però no vol dir la veritat tingui un sol color.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha hagut de rebutjar, en un comunicat, les amenaces o atacs injuriosos que alguns articulistes han rebut per expressar les seves opinions sobre el conflicte de Gaza. El comunicat no esmenta ningú, però tothom ha pensat en noms com Pilar Rahola , Joan B. Culla o Vicenç Villatoro , que aquests dies han estat objecte de l'ira d'alguns sectors del “No a la guerra” per expressar opinions favorables a l'Estat d'Israel.
Tothom que escriu i opina ha de ser lliure i responsable dels seus arguments i el lector ho és d'arribar a les seves pròpies conclusions sobre el que mou els arguments d'uns o d'altres. Però el que sí està clar, com diu el Col·legi de Periodistes és que qualsevol amenaça “és una forma de violència incompatible amb la llibertat d'expressió”.
Des de Catalunya i, particularment des de Barcelona, seu de la Unió per la Mediterrània , hauríem de tenir més capacitat que ningú per veure tots els colors d'un conflicte que ni és senzill ni serà fàcil de resoldre. Això sí, començant pel rebuig a la guerra i la defensa dels drets humans. En aquesta guerra, els únics que guanyen són els sectors més radicals d'una part i de l'altra. Els que perden, la majoria, són els habitants de la franja palestina.
La diputada Montserrat Nebrera no és una política convencional. És un fet constatable sobre el qual poden estar d'acord fàcilment tant els seus defensors com els detractors. Hi poden coincidir des de militants del Partit Popular fins a votants d'Esquerra Republicana. Està clar que ella no és com els altres i aquesta diferència té el seus costos i el seus rendiments. Una de les seves característiques innegables és loquacitat. Nebrera és molt directa, sovint brillant i sempre dóna la sensació que diu allò que li surt de dins. Una virtut en política, sí, però també -segons els casos- un seriós inconvenient.
En les últimes hores, Nebrera ha estat mediàticament omnipresent. A l'estudi de COMRàdio , amb el periodista Jordi Durán , per explicar-se. Per dir que no pensa demanar perdó a la ministra Magdalena Alvàrez i per sostenir que les seves al·lusions a l'accent andalús de la titular de Foment han estat objecte d'una “interpretació esbiaixada” per part d'algun mitjà de comunicació. Diu que no pretenia ofendre ningú. Dissabte passat, quan vaig escoltar a la Cadena SER la seva intervenció en directe, ràpidament vaig pensar que la diputada popular catalana -segurament sense pretendre-ho.- s'estava “ficant en un jardí”. La conductora del programa, Montserrat Domínguez, i algun altre company de tertúlia li ho van advertir. Ja era tard. La frase “la ministra tiene un acento de chiste” estava dita, Nebrera va insistir en la idea i no va corregir.
Postser sí que té raó Montserrat Nebrera quan diu que se n'ha fet un gra massa. Però ella hauria d'haver reparat en que la diversitat, lingüística, cultura, territorial, etc.. és matèria altament sensible, aquí i arreu del món, i que sovint aquesta sensibilitat “la carrega el diable”.
“A grans mals, grans remeis”, deu haver pensat la poc convencional diputada popular catalana i, si el seu partit l'expedienta per l'incident sobre l'accent de la ministra, ella es rebota amb el seus companys de files, trencant un dels tabús del PP català : ni més ni menys que qüestionant el recurs contra l'Estatut que està acabant d'analitzar el Tribunal Constitucional.
Estic segur que la diputada diu el que pensa (el cas és per què no ho ha dit tant clarament abans), entre d'altres coses perquè s'ha de recordar que el PPC liderat per l'home que la va fitxar, Josep Piqué , va intentar participar en el procés d'elaboració de l'Estatut, fins que des de Madrid, el PP d' Aznar-Acebes-Zaplana i Rajoy van dir que “ni parlar-ne”.
Piqué no va voler aguantar més i va marxar. Nebrera segueix i fins i tot s'ha atrevit a plantar cara a la direcció oficial com a candidata a presidenta del partit a Catalunya. Definitivament, Nebrera és una política singular. I tinc els meus dubtes de que això sigui dolent.
Finalment, ni el lehendakari , Juan José Ibarretxe , ni el líder basc de l'oposició i candidat socialista a lehendakari , Patxi López , seran jutjats per mantenir reunions polítiques amb els dirigents de l'esquerra abertzale. Més enllà de tractar-se d'una resolució que té tota la solidesa que correspon al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, la decisió significa -diguem-ho clar- que s'ha imposat el sentit comú. Ja sé que Justícia i sentit comú haurien d'anar sempre en parella però, no cal que recordem ara episodis i situacions en les quals no ha estat així o, si més no, no als ulls d'amplis sectors de la ciutadania.
Qui hauria pogut explicar raonablement en l'Europa democràtica que un president de govern i el cap de l'oposició, amb tota la legitimitat política que reben a partir de les urnes, s'enfrontessin a possibles penes de presó o d'inhabilitació per mantenir contactes polítics. És veritat que Batasuna i altres marques de l'esquerra abertzale estan il·legalitzades perquè han dinamitat la seva possible legitimitat, col·laborant o callant davant el terrorisme d'ETA. Però una cosa són les responsabilitats que pugui tenir el senyor Arnaldo Otegi per no tenir la capacitat, la valentia o la voluntat de desenganxar-se dels violents i una altra que als representants màxims de les dues primeres forces polítiques basques no puguin complir amb la seva obligació moral i social d'explorar al màxim les possibilitats d'un final definitiu del terrorisme etarra.
A part d'una victòria del sentit comú, la suspensió del judici té, de pas, un altre avantatge que no és pas menor. Ningú podrà utilitzar políticament un processament que hauria estat esperpèntic. No ho podran fer els sectors de l'acusació popular que havien provocat la causa, ni ho podran fer mitjans i sectors més o menys afins al Partit Popular que ja apuntaven maneres. Significativament aquest dilluns mateix, només saber-se la notícia de la suspensió del judici, un conegut comentarista televisiu, que fa alguns anys va ser cap de comunicació i portaveu del govern Aznar, s'exclamava “de com la fiscalia general de l'Estat no ha actuat en aquest cas”.
Tampoc no podran utilitzar-ho de forma victimista (i ha quedat molt clar que ho pretenien) el candidat Ibarretxe i el seu partit, el PNB. Ni ho farà l'esquerra abertzale (en qualsevol de les seves marques o formes, suposant que aconsegueixin colar-ne alguna per a les eleccions basques del dia 1 de març).
No descarto que el propi Patxi López tingués hagués pogut tenir alguna temptació victimista també, però la veritat és que la maquinària comunicativa del nacionalisme basc governant ja s'hauria encarregat de tapar l'ombra del candidat socialista tant com fos possible. “Tothom sap que aquí el perseguit és el lehendakari i és a ell a qui cal donar tot el suport”, deuria ser la lògica dels estrategues d'Ibarretxe.
Sense judici esperpèntic, les properes eleccions basques seran una mica més “normals” . El partit es juga el primer de març i el resultat -diuen- es presenta molt obert. | 0.867148 | curate | {"ca": 0.9848285260049966, "it": 0.003088803088803089, "es": 0.011537588008176244, "ro": 0.0005450828980240745} | http://blocs-a.lamalla.cat/bloc/didacboza/25 |
macocu_ca_20230731_1_615567 | El món cal·ligràfic de la dissenyadora Maria Montes.
El dissenyador Claude Dieterich acostumava a començar les seves classes de cal·ligrafia amb un aforisme d'Alphonse de Lamartine (1790-1869): les lletres són símbols que transformen la matèria en esperit. Frases vistoses a banda, no sempre queda clara la diferència entre cal·ligrafia, lettering i tipografia. Les tres disciplines emanen de l'escriptura, de lletres i paraules que componen els significants que equivalen a significats. A grans trets, la cal·ligrafia és l'art d'escriure les lletres. El lettering, l'art de dibuixar-les. I la tipografia. l'art de dissenyar-les. Aquestes definicions es poden discutir, però cal·ligrafia, lettering i tipografia es basen en la bellesa funcional o en la recerca d'un preciosisme gràfic. El concepte etimològic d’art evoluciona a partir de l’arrel grega tekne, que fa referència a les habilitats adquirides, a les destreses i el mestratge dels oficis manuals i també a la transmissió del saber artístic. Els antics grecs distingien entre la tekne, que s'inclou en l'àmbit de l'enteniment de la producció material de coses, i la ciència, que pertany al territori de la raó pura. | 0.782415 | curate | {"ca": 0.9862660944206009, "it": 0.013733905579399141} | |
cawac_ca_20200528_3_177207 | Centre comercial i conjunt d’edificis d’habitatges plurifamiliars de 30.000 m2, a una illa delimitada per Rambla de Sant Sebastià, Plaça de la Vila i carrer de la Vistalegre, dins del PERI Santa Coloma Vella II del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet. On es realitza el projecte d’instal•lacions i legalització del aparcament.
Local comercial de 65 m2 en planta baixa de un edifici de habitatges plurifamiliar, situat al carrer de Dalt dels Banus de Santa Coloma de Gramenet, destinat a clínica dental. On es realitza el projecte de llicencia d’activitat i instal·lacions.
Local de planta baixa i soterrani de 500 m2 d'un edifici d'habitatges plurifamiliar situat a l'Avinguda Francesc Macià de Santa Coloma de Gramenet, destinat a discoteca. On s'ha realitzat el projecte de llicència ambiental i d'instal·lacions.
Local comercial de planta baixa de 1.100 m2 situat a la Rambla del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, destinat a taller de reparació d'automòbils amb exposició i venda annexa. On s'ha realitzat el projecte de llicència d'activitat i el projecte de la instal•lació elèctrica.
Edifici de 4.400 m2 situat al carrer del Mossen Jacint Verdaguer de Santa Coloma de Gramenet destinat a centre docent d’ensenyament infantil i primari. On es realitza projecte executiu per la remodelació completa de les instal•lacions.
Edificació aïllada de planta soterrani, planta baixa, dos plantes pis i coberta de 3.454 m2 i la superfície exterior dels patis de jocs es de 1.438 m2 situat al carrer del Mossen Camil Rossell de Santa Coloma de Gramenet, destinat a centre docent d’ensenyament infantil i primari. On es realitza el projecte executiu per la remodelació completa de les instal•lacions
Planta segona d’una nova edificació destinada a equipaments i sense habitatges de 900 m2 situada al carrer de Nàpols cantonada amb el carrer de Beethoven de Santa Coloma de Gramenet destinat a llar-residencia tutelada per a persones amb discapacitats i oficines. On es realitza el projecte de llicència d'activitat. | 0.818074 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.otp.cat/cat/projectes/1/all/3/all/ |
mc4_ca_20230418_6_637643 | XXXIII Marxa popular del Baix Fluvià, per diumenge. Recorregut de 14 km. Se sortirà a les 09.00, del parc del riu, i les inscripcions es podran fer una hora abans. Mostar més dates
11.00. Oficina de Turisme. L'emoció des de l'art en família. Mostar més dates
Dies 21/04 i 19/05
17.00. Plaça Major. Titelles amb Els Músics de Bremen. Mostar més dates
18.30. Plaça Major. Tallers de manualitats. Mostar més dates
11.00. Club Nàutic. Sortida en caiac, Ocells i caiac en família. Mostar més dates
10.00. Oficina de Turisme. Natura i emocions. Explorem l'entorn. Mostar més dates
Dies 22/04 i 20/05
11.30. Església parroquial. Comtessa de Molins: la bandolera de l'Empordà. Mostar més dates
17.30. Local de l'Ajuntament. Berenar i ball amb l'actuació de Blanca i Gemma.
17.00. Casal de jubilats. Berenar ball amb l'actuació de David Magem.
Sortida d'enosenderisme pel parc natural del Cap de Creus, per diumenge. Se sortirà a les 09.00, de l'Oficina de Turisme. Més informació, a www.visitllanca.cat. Mostar més dates
19.30 i 21.00. Ultramar. Actuació en directe de Barengh - Amargant duet.
19.00. Catedral de Girona. Concert a càrrec de l'orquestra simfònica i conjunt de vent Institut Guilford (EUA).
19.30. Espai Marfà. Strena't a l'Intro, concurs de bandes emergents, dins el Festival Strenes. Actuació de les bandes Festucs, President Xai, Sisku i Haarp'e'diem.
22.00. Sunset Jazz Club. Concert a càrrec de Gilad Hekselman Trio.
19.00. Biblioteca. Els organitzadors de la fira del disc Nostaldisc explicaran les darreres novetats i, tot seguit, actuació del duet 27notes.
20.00. Núria Social. Concert de Flor de Lis.
20.00. Biblioteca Víctor Català. Revetlla de Sant Jordi. L'univers del llibre: preguntes i respostes, a càrrec de Judit Pujadó i Xavier Cortadellas.
20.00. Teatre municipal. Xerrada taller La dimensió del somni, a càrrec de Milena Llop. Dins el cicle De dins.
21.00. Institut Pla de l'Estany. El cervell: què li agrada aprendre?, amb David Bueno, professor i expert en neurociència. Dins el cicle Eduquem en família.
16.30. Col·legi de Mediadors d'Assegurances. Jornada La visita a l'empresa, a càrrec de Carles Carasusan, enginyer de riscos sènior, i Josep Imbérgamo, perit IRD.
Tropes del regne de la Gran Bretanya i de les tretze colònies d’Amèrica del Nord es van enfrontar a Lexington, Concord, Lincoln, Arlington i Cambridge, localitats del comtat de Middlesex, a Massachusetts, en l’episodi armat que va constituir l’inici de la guerra d’Independència dels EUA. Els milicians nord-americans, coneguts com els minutemen, van aconseguir derrotar tres companyies de les forces reials. Prop de 1.700 homes van tornar a Boston en una retirada en què els britànics no van poder mantenir les seves línies d’actuació en secret ni moure’s amb prou velocitat, i van estar sotmesos a forts atacs. Amb tot, la majoria dels regulars britànics van arribar a Boston, on l’ocupació de diverses àrees al voltant d’aquesta ciutat va marcar el començament del setge de Boston. El filòsof i poeta nord-americà Ralph Waldo Emerson, quan va escriure l’Himne de Concord, va considerar els primers trets “trets que es van escoltar arreu del món”.
El navegant britànic Francis Drake, en una intrèpida acció naval, enfonsa bona part de la flota de guerra de la monarquia hispànica, ancorada al port de Cadis.
Els EUA destinen una partida de 5.430 milions de dòlars al seu programa d’ajut a Europa.
Boda del príncep Rainier de Mònaco amb l’actriu de cinema nord-americana Grace Kelly.
S’enlaira el coet espacial soviètic Saliut 1.
La Comissió de Cultura, Educació i Joventut del Parlament Europeu inclou l’idioma català entre les llengües oficials de les institucions europees. | 0.620546 | curate | {"ca": 0.9100278551532034, "sv": 0.015598885793871866, "es": 0.025348189415041782, "eb": 0.010027855153203343, "eo": 0.010027855153203343, "en": 0.014763231197771587, "tr": 0.001671309192200557, "oc": 0.005013927576601671, "pt": 0.0025069637883008357, "pl": 0.003342618384401114, "ru": 0.001671309192200557} | http://www.elpuntavui.cat/agenda/portada/santperepescador.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_247064 | L'Ateneu Barcelonès acollirà la jornada èTIC 2018, que tindrà lloc dijous 20 de setembre, a les 19.00 hores. Sota el títol 'Estat de setge digital', la jornada partirà dels fets que es van produir ara fa un any en l'àmbit tecnològic i digital, quan l'Estat espanyol va intentar impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.
17/09/2018 - Oficina Tècnica
El títol de la jornada èTIC 2018 serà 'Estat de setge digital'. Autor: SmartCatalonia. Llicència: Tots els drets reservats.
Uns fets que van incloure el tancament de portals web i d’aplicacions, el bloqueig d’accés a webs per part d’operadors de telecomunicacions i detencions i citacions a informàtics, que van alterar el funcionament normal de l’anomenat ciberespai i que van ser denunciats a instàncies europees com a vulneració dels drets digitals de la ciutadania de Catalunya.
Programa
19.00 h. Benvinguda: Hble. Sr. Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
19.10 h. Taula debat:
Sr. Jaume Alonso-Cuevillas, jurista, advocat i economista
Sra. Ruth Sala, advocada penalista especialitzada en delinqüència informàtica
Sr. Nacho Amadoz, advocat de la Fundació PuntCAT
Moderada per: Sr. Quico Sallés, periodista
20.15 h. Cloenda: Sra. Joana Barbany, directora general de Societat Digital
La jornada es realitzarà a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès. Laccés és gratuït i no cal fer inscripció prèvia. Ara bé, cal tenir en compte que l’aforament és limitat. | 0.774935 | curate | {"ca": 0.8966712898751734, "en": 0.056865464632454926, "sv": 0.014563106796116505, "es": 0.0319001386962552} | https://punttic.gencat.cat/article/letic-2018-tindra-lloc-el-20-de-setembre-sota-el |
mc4_ca_20230418_11_129652 | Els Pallars, 13 de setembre 2017: LA VUITENA RIALP MATXICOTS ES PRESENTA A LLEIDA
13 de setembre de 2017 /a Catalunya, Els Pallars: Esports i oci, Esports de muntanya, Pallars Sobirà /per Pirineus TV
http://www.pirineustv.cat/wp-content/uploads/2017/09/13-09-17-2-b.jpg 163 200 Pirineus TV http://www.pirineustv.cat/wp-content/uploads/2015/04/pirineusTV-170-95.jpg Pirineus TV2017-09-13 23:25:332017-09-13 23:25:33Els Pallars, 13 de setembre 2017: LA VUITENA RIALP MATXICOTS ES PRESENTA A LLEIDA
Els Pallars, 19 de juliol 2017: 54È RAL·LI INTERNACIONAL DE LA NOGUERA PALLARESA
19 de juliol de 2017 /a Catalunya, Els Pallars: Esports i oci, Esports de muntanya, Pallars Jussà /per Pirineus TV
http://www.pirineustv.cat/wp-content/uploads/2017/07/19-07-17-2-a.jpg 163 200 Pirineus TV http://www.pirineustv.cat/wp-content/uploads/2015/04/pirineusTV-170-95.jpg Pirineus TV2017-07-19 22:06:442017-08-07 12:59:29Els Pallars, 19 de juliol 2017: 54È RAL·LI INTERNACIONAL DE LA NOGUERA PALLARESA
19 de juliol de 2017 /a Catalunya, Cerdanya, Cerdanya - Esports i oci, Esports de muntanya /per Pirineus TV
http://www.pirineustv.cat/wp-content/uploads/2017/07/19-07-17-3-b.jpg 163 200 Pirineus TV http://www.pirineustv.cat/wp-content/uploads/2015/04/pirineusTV-170-95.jpg Pirineus TV2017-07-19 22:03:182017-08-07 13:00:50La Cerdanya, 19 de juliol 2017: TORNA EL PROGRAMA CERDANYA SENDERISME DE SALUT
17 de juliol de 2017 /a Catalunya, Els Pallars: Esports i oci, Esports de muntanya, Pallars Jussà /per Pirineus TV
11 de juliol de 2017 /a Catalunya, Els Pallars: Esports i oci, Esports de muntanya, Pallars Jussà /per Pirineus TV
Pag. 5 de 25«‹34567›» | 0.412922 | curate | {"ca": 0.6277641277641277, "en": 0.35995085995085996, "de": 0.002457002457002457, "no": 0.009828009828009828} | http://www.pirineustv.cat/category/catalunya-noticies-alt-pirineu-aran-andorra/esports-muntanya-aventura-extrems/page/5/ |
mc4_ca_20230418_13_183818 | Asens (ECP) critica que Sánchez hagi visitat Catalunya "sense cap proposta concreta"
Publicat 21/10/2019 16:29:16CET
El portaveu d'ECP al Congrés, Jaume Asens, ha criticat aquest dilluns que el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, hagi visitat Catalunya "sense cap proposta concreta, més enllà de l'aplicació del Codi Penal".
"Ni federalisme ni plurinacionalitat ni diàleg ni indults. Res de res", ha asseverat en declaracions als mitjans abans d'una trobada extraordinària d'ECP per abordar la situació després de la sentència del judici de l'1-O.
Asens ha sostingut que cal diàleg i reconnectar amb la societat, segons ell: "Tant Sánchez com Torra no estan només desconnectats entre ells, sinó també amb la majoria de la societat catalana".
Ha avisat que "el que passa a Catalunya no és només un problema d'ordre públic, sinó també d'ordre polític", per la qual cosa ha dit que cal diàleg i propostes.
"És més necessari que mai treballar per crear escenaris de diàleg, que no pot ser retòrica o una consigna buida", sinó que calen propostes concretes i un diàleg efectiu, segons Asens.
El dirigent dels comunns ha sostingut que un diàleg que pugui ser efectiu passa per aconseguir que quedin en llibertat els dirigents independentistes condemnats per la sentència del Tribunal Suprem.
En la trobada hi han assistit càrrecs electes d'ajuntaments, Parlament i Congrés i membres de la direcció de la formació, i hi han participat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la líder d'ECP al Parlament, Jéssica Albiach, entre d'altres. | 0.848493 | curate | {"ca": 0.9797782126549249, "en": 0.020221787345075015} | https://www.aldia.cat/espanya/noticia-asens-ecp-critica-sanchez-hagi-visitat-catalunya-sense-cap-proposta-concreta-20191021162916.html |
mc4_ca_20230418_15_39111 | PER UNA BADALONA D´ESQUERRA ALTERNATIVA: ENTRE L’ESTUPOR I LA INDIGNACIÓ.
“Todo quedará claro cuando especifique que por burguesía no entiendo tanto una clase social como una enfermedad propiamente dicha. Una enfermedad que es, además, muy contagiosa. Tanto que ha contagiado a casi todos los que la combaten.”
P.P. PASOLINI. El caos. Contra el terror.
Recentment l'alcalde de Badalona ha procedit a l'adjudicació del primer bloc de les obres acollides al Fons Estatal d'Inversió Local (conegut col·loquialment com Fons Zapatero). La constitució d'aquest fons amb la fi essencial de crear ocupació, va ser l'objectiu declarat pel govern espanyol i així l'ha deixat clarament establert el Reial decret-Llei 9/2008 de 28 de Novembre.
En efecte, en el seu art.1 estableix:" Este Real Decreto-ley tiene por objeto la dotación de dos fondos extraordinarios. Uno destinado a promover la realización por parte de los Ayuntamientos de inversiones creadoras de empleo …”, i, en consonància amb aquesta destinació del fons, els successius arts. del decret, i per a les distintes fases d'aplicació (projectes a aprovar, mètodes d'adjudicació, seguiment dels projectes, justificacions posteriors ...) exigeix especial atenció a la creació del màxim nivell d'ocupació possible i al control de la veracitat d'aquesta creació.
En aquest marc polític i jurídic cabia esperar que les adjudicacions que fes l'alcalde de Badalona anessin a aquelles ofertes que es comprometessin a la creació de més llocs de treball.
Doncs no! s'ha fet tot el contrari. Vegem algunes xifres:
- Per volum econòmic d'adjudicació: s'ha adjudicat el 29% dels projectes (9.078.403€) a aquelles empreses que oferien un major volum d'ocupació (comptant tant els de nova creació com els de personal propi dedicat al projecte). En conseqüència s'ha adjudicat el 71% del volum econòmic (22.234.014€) a empreses que han ofert un menor volum d'ocupació. És una desproporció incomprensible.
- En relació a la creació de nous llocs de treball: al no haver adjudicat els projectes a aquelles empreses que es comprometien a crear major ocupació, s'ha evitat la creació de 135,3 nous llocs de treball. Xifra que en relació als que es van a crear (434,9) significa el més que notable percentatge de més d'un 30% de llocs de treball nous menyspreats.
Aquestes xifres parlen per si soles. Que a l'empara d'un Decret-Llei, l'objectiu del qual és la creació d'ocupació, s'arribi a aquest resultat és, senzillament, escandalós. O , almenys, a mi m'escandalitza.
Com es pretén justificar formalment aquesta estranya adjudicació? Doncs a través d'uns "criteris de valoració" atípics i extravagants establerts en els plecs de clàusules administratives dels diferents projectes i la seva posterior aplicació.
En efecte, es van establir els següents criteris per a la valoració de les ofertes:
- Volum i foment de l’ocupació en l’execució del contracte (màxim 50 punts): a) Treballadors nous a contractar per a aquest contracte (TNC), fins a 30 punts; b) Treballadors en plantilla pròpia que es destinaran a aquest contracte (TP), fins a 20 punts.
- Millores al projecte (màxim 50 punts): millores en qualitats de les unitats d’obra i quantitat d’elements a subministrar, fins a 30 punts; millores mediambientals fins a 10 punts, millores de qualitat empresarial fins a 5 punts; millores en relació a contractes de manteniment fins a 5 punts.
Afirmo que aquests criteris són atípics perquè aquesta sorprenent sobrevaloració d'unes suposades “millores al projecte” en detriment de la nova contractació de personal, no s'ha donat en cap municipi del Barcelonès (que són els que he pogut contrastar). A més, s'ha menyspreat el valorar l'oferta econòmica i en conseqüència les baixes a la mateixa (estalvi per a l'Administració) que poguessin presentar els oferents.
Com a prova del que acabo d'afermar, poso els criteris de valoració per a les adjudicacions dels plecs de l'Ajuntament de Barcelona, que han estat els següents:
- Pel volum de la mà d’obra que s’utilitzarà en l’execució del contracte, en funció de la mà d’obra contractada i a contractar, 65 punts distribuïts de la forma següent: a) Mà d’obra a contractar, fins a 43 punts; b) mà d’obra contractada, fins a 22 punts.
- Per l’oferta econòmica 20 punts.
- Per l’elaboració d’un estudi sobre el procés constructiu (memòria descriptiva del procés d‟execució) 15 punts.
Els criteris de l'Ayt. de BCN es caracteritzen per atorgar el màxim valor a la creació d'ocupació que, al costat de la mà d'obra ja contractada que es dedica al projecte, assoleix un valor, gairebé determinant, (65 sobre 100) i per valorar les baixes a l'oferta econòmica amb 20 punts amb el que s'arriba a 85 sobre 100.
Tots aquests conceptes es valoren per aplicació automàtica de fórmules. El que més ocupació ofereix té la màxima puntuació i la resta va tenint els punts que corresponen a una proporció estricta de l'ocupació oferta respecte del primer. El que major baixa ofereix rep la màxima puntuació i la resta en proporció. En conseqüència, l'opinió subjectiva dels membres de l'òrgan d'adjudicació queda reduïda a un 15 sobre 100 i, probablement, en cap cas podrà ser determinant.
Els criteris de L’ayt de BDN infravaloren la creació de nova ocupació i han fet determinants en l'adjudicació unes "millores al projecte" de difícil valoració mitjançant fórmules objectives i, en conseqüència, on l'opinió subjectiva del jutjador és fonamental.
Afirmo que aquests criteris són extravagants perquè ens estem referint a 47 projectes que en van de 100.000 a 3.000.000 d'Euros i la majoria dels quals se situa a la franja baixa o mitjana d'aquest ventall.
Es tracten de projectes, gens sofisticats, del tipo:"reurbanització de carrers” “implantació d’àrees de gossos" "reparació de cobertes” “reparació parcial de façanes" etc. ; dels quals els serveis tècnics de l'Ayt. han de tenir necessàriament establerts uns estàndards alts de qualitat de construcció, de respecte mediambiental, etc. que, sens dubte, s'han de reflectir en els requeriments tècnics dels diferents projectes.
Sent això així, per què s'implanta aquesta parafernàlia innecessària de les "millores al projecte"? i el que és més inacceptable aquesta sobrevaloració d'un aspecte objectivament tan menor?.
Avui s'ha conegut que l'atur ha crescut el mes de Març en 123.543 persones respecte a febrer amb el qual, el total dels aturats es va situar en 3.605.402 segons el Ministeri de Treball i Immigració. Els portaveus del Ministeri, amb cara de circumstàncies, han tornat a recordar que esperen canviar la tendència amb l'ocupació que es generarà amb el Fons d'Inversió Local.
No puc evitar una ganyota de fastig en sentir-ho , alhora que davant el disbarat que s'ha consumat a Badalona (menysprear la creació de 133,3 llocs de treball, més d’un 30% dels que es van a crear) només em queda una explicació: O estultícia de l'oligocràcia que remena les cireres en l'Ajuntament o que "alguna cosa olora a podrit" que diria el clàssic. Al lector li correspon jutjar.
Publicat per Asun García. el 2.4.09
Em sap greu, i després de llegir atentament el teu post, que oblidis a les empreses d'aquesta ciutat, generadores de treball per els treballadors i treballadores de Badalona. Menys del 15% del pressupost ha anat a parar a empreses badalonines.
En fer aquesta discriminació, no només s'han obviat 133 llocs nous de treball, si no que a més s'han posat en perill llocs de treball existents de les empreses badalonines.
Ara la pregunta és, què penseu fer des de el vostre partit?
Ens continuareu deixant morir, això si amb un copet a l'esquena dient-nos que enteneu el nostre dolor, o fareu front i denunciareu com aquest govern menysprea a les empreses de la ciutat i als seus treballadors i treballadores?
Si no feu res, només escriure al bloc, sereu igual de cómplices que els tècnics perversos que han beneficiat a qui no els corresponia.
I no et pots imaginar la indignació que em produeix tenir que escriure com anònim per la crueltat dels qui manen i les seves més que previsibles represàlies.
26 d’abril de 2009 a les 20:46
L´Asun Garcia és coordinadora local de Esquerra Unida i Alternativa i regidora de L'Ajuntament de Badalona, coordina aquest espai de reflexió i opinió de la gent que vol fer politica d´esquerra a Badalona
CAMPANYA TARGETA ROSA
CAMPANYA TRANSFORMEM L'AUTOPISTA
BLOCS I WEBS DE BADALONA
LLEFIA@NET
BLOCS VILAWEB BADALONA
SUBURBE Xarxa Oberta de Cultura Suburbana
MOVIMENTS POLITICS I SOCIALS
CONFEDERACIO D'ASSOCIACIONS DE VEINS DE CATALUNYA
COORDINADORA PER A LA MEMORIA HISTÓRICA I DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA
FUNDACIO L'ALTERNATIVA
ENLLAÇOS POLITICS
ARCHIVO DEL BLOC d’abril 2009 (1) de febrer 2009 (2) de desembre 2008 (1) de novembre 2008 (1) d’octubre 2008 (1) de setembre 2008 (2) de juliol 2008 (1) de maig 2008 (2) d’abril 2008 (1) de març 2008 (2) de febrer 2008 (2) de gener 2008 (1) | 0.800585 | curate | {"es": 0.07470675321717345, "eu": 0.0004555289830315454, "ca": 0.8972782143263865, "eo": 0.0010249402118209772, "fr": 0.0034164673727365906, "en": 0.014235280719735793, "kk": 0.003644231864252363, "ja": 0.005238583304862772} | http://asungarciabadalona.blogspot.com/2009/04/entre-lestupor-i-la-indignacio.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_273160 | Una millor ordenació urbanística passa, certament, per trobar i posar a l’abast els instruments urbanístics adequats que permetin, tot respectant el marc legal general establert, optimitzar l’aprofitament dels recursos públics i privats, prioritzant l’interès general per sobre del particular, i intentant, sempre que sigui possible, la concertació d’ambdós interessos.
La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, si bé ha establert un nou marc legal necessari per a l’ordenació del creixement, tant a nivell territorial com urbà, no ha entrat en el detall de la seva instrumentació, d’un costat perquè no li correspon donat que tant la llei del Consell General com els reglaments i les directrius del Govern han de definir un marc d’actuació general i en cap cas concret, i segon per respecte de les competències en urbanisme atribuïdes als Comuns.
Prova d’això n’és que no només no preveuen els instruments concrets més adequats per a facilitar l’acció ordenadora a nivell urbanístic dels Comuns, sinó que fins i tot l’han dificultada, per altres raons que les urbanístiques, en privar als Comuns, usar del sòl públic comunal en les seves polítiques de sòl públic, en buidar aquest sòl de valor urbanístic.
Així, i resumint, ni el Consell General ni el Govern han determinat com es computa l’edificabilitat existent ni com es computa la nova, ni tampoc com es distribueix o localitza. Únicament han fixat que no es pot superar a la existent ni que durant els propers sis anys aquesta no es pot rebaixar a nivell de còmput global.
Per a poder assolir els objectius d’obtenció de sòl públic, de protecció del patrimoni cultural i altres establerts dins de cada Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial, s’han contextualitzat, dins de cada territori, instruments diferents als previstos per la llei, bàsicament de cessió obligatòria màxima del 15% i l’expropiació. Entre els quals l’opció de cessió econòmica reconeguda a posteriori, les unitats discontínues, les cessions voluntàries, els trasllats d’edificabilitat, els convenis urbanístics, etc.
La major part d’aquestes figures no requereixen modificació de la llei com sí ha calgut per la cessió econòmica, perquè no la contradiuen, simplement la llei no n’ha fet menció explícita però sí implícita. I han estat els equips tècnics redactors dels POUP els que les han proposat, amb l’avís favorable dels juristes que han acompanyat la redacció dels plans parroquials, per donar resposta a les necessitats de poder actuar posades sobre la taula pels polítics.
L’article 33.3 de la LGOTU diu “...els comuns poden acceptar la cessió de béns immobles situats en una unitat d’actuació distinta...”.Si la cessió, a criteri dels Comuns, es pot realitzar en unitats d’actuació distintes a la pròpia, vol dir que la llei reconeix que l’edificabilitat derivada de l’aprofitament no realitzat en la unitat d’actuació que concentra la cessió pot ser traslladada cap a altres unitats d’actuació, i com a mínim cap a la que ha traslladat la cessió.
Ni la llei ni els reglaments o directrius no determinen que l’edificabilitat que es deriva de l’aprofitament de cada unitat no es pugui concentrar o moure en funció de les necessitats del planejament urbanístic fixat en els POUP o del planejament derivat que el desenvolupi.
Un trasllat d’edificabilitat no afecta ni altera l’aprofitament de les unitats d’actuació ja que aquest no es modifica i resta sempre el que s’ha fixat en el POUP. No es tracta doncs de traslladar aprofitaments sinó el fruit o part del fruit d’aquests. Els drets i deures d’una unitat van lligats a l’aprofitament i no a l’edificabilitat que finalment es realitzi en la mateixa. Si bé l’aprofitament sí va lligat a l’emplaçament físic de la unitat no així l’edificabilitat final que s’hi realitzi..
La possibilitat però de traslladar l’edificabilitat ha d’estar supeditada no al criteri dels particulars sinó a l’acceptació del Comú que, per a permetre-ho, en els casos no previstos, n’ha de considerar l’interès públic,
Si bé algun país veí té explícitament la figura del trasllat d’edificabilitat, a nivell local, aquesta figura també té sentit en el context andorrà i sobretot i particularment a rel de la introducció en la LGOTU de la Disposició transitòria primera que obliga els Comuns a mantenir en els POUP l’edificabilitat global durant els sis anys abans de la primera revisió.
El POUP d’Encamp, aprovat i publicat al BOPA, ha previst el trasllat d’edificabilitat a través de més de setanta mencions en diferents articles de la seva normativa la qual cosa li ha permès d’entrada reduir de prop d’un 2% l’edificabilitat global que ha passat a titularitat comunal i que li ha de permetre poder realitzar polítiques urbanístiques clares com les de protecció de tot el patrimoni cultural, aconseguir cessions de sòl obligatòries situades estratègicament i l’increment d’aquestes a través de cessions voluntàries, així com agilitzar i fer menys oneroses per a les administracions públiques afectacions a particulars per a noves infraestructures i equipaments de tot tipus, amb interès públic.
L’article 68.2 de les normes urbanístiques del POUP d’Encamp aprovat diu:”Es pot traslladar l’edificabilitat d’una parcel.la a una altra sense necessitat de revisar el POUP en els casos derivats de protecció del patrimoni cultural, patrimoni natural o d’impossibilitat física d’execució d’aquesta o en els casos justificats per una millor ordenació general i optimització dels recursos i l’interès públic,Ja es tracti de trasllats parcials o totals. En els casos previstos, no cal fer l’aprovació prèvia de trasllat d’edificabilitat o modificació del POUP, i sí en la resta de casos.”
El POUP d’Escaldes-Engordany també ho preveu almenys per protecció del patrimoni ciultural en l’article 208.4b/4c de les seves normes urbanístiques.
Per a fer urbanisme i ordenar el creixement no n’hi ha prou amb objectius i voluntats polítiques, calen també instruments al servei de l’interès públic.
La possibilitat de traslladar edificabilitat és competència exclusiva dels Comuns i per tant la seva utilització, si bé ha d’estar emmarcada en la normativa del POUP respectiu, no ha de suposar en el cas no previst i que es vulgui fer, una revisió del POUP sinó simplement una modificació del pla corresponent.
Antoni POL i SOLÉ, arquitecte
Publicat per APS a 4:20 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Urbanisme
dilluns, 17 de març de 2008
Òscar Ribas i Reig. Un intel.lectual polític (arti-154.doc)
El premi Àgora Cultural 2007, atorgat a Òscar RIBAS i REIG, ho ha estat per la seva trajectòria com a intel.lectual dins dels àmbits de la divulgació i creació del pensament així com en el de l’acció política, per tal de fer possible l’Andorra del futur.
Si bé els èxits més destacats de la seva acció política tenen a veure amb l’aprovació de la Constitució del 14 de març del 1993 i amb l’entrada d’Andorra a l’ONU el 28 de juliol del 1993, els seus “fracassos” com a polític, sobretot, a rel de les seves dimissions com a cap de Govern el 1984 i el 1994, foren certament degudes a circumstàncies polítiques ja conegudes, però també degudes a la seva faceta d’intel.lectual polític és a dir com a divulgador i creador de pensament polític, més enllà de l’estricta acció política d’allò que s’entén, tot curt, com a política (l’art d’allò possible).
La Constitució de 1993, però sobretot el reconeixement internacional amb l’ingrés d’Andorra a l’ONU, constitueixen un element clau a nivell cultural per a la societat andorrana, d’un costat permeten poder continuar desenvolupant l’andorranitat, amb totes les limitacions conceptuals que es vulgui en el món actual, globalitzat, però també amb les noves oportunitats que possibilita el reconeixement internacional per a la societat andorrana de tenir la seva pròpia visió del món, no com a entelèquia o curiositat anacrònica i històrica, sinó per al bé i progrés dels seus ciutadans, que poden disposar en aquesta nova etapa, de més llibertat, que mai abans havien pogut tenir, per a decidir sobre el seu futur. Sobre aquesta qüestió, l’any 2003, escrivia Òscar RIBAS: “La problemàtica plantejada per la UE i l’OCDE, el tema de la doble nacionalitat i el de la identitat són el tres punts bàsics que, al meu entendre, haurien de tenir un pes específic important dins la política nacional. Del seu bon desenllaç depèn que l’Estat Andorrà no es buidi escalonadament de contingut, a mitjà o llarg termini (...). Aquestes són preguntes, entre d’altres, que ens plantegem els pocs o molts ciutadans que considerem la sobirania el primer valor a defensar per tal de garantir la continuïtat de l’Estat”.
D’un altre costat, amb el discurs fet a l’ONU Andorra es posiciona clarament i conscientment, exposant la seva voluntat per liderar davant del món el seu compromís amb la catalanitat, és a dir la llengua i la cultura en català.
Amb aquests dos fets però no n’hi ha prou. Als objectius, per bons que siguin, se’ls ha de donar sentit i omplir de contingut.
És tota la societat andorrana que ha estat cridada a ser partícip d’aquests reptes i alhora responsabilitats.
L’obra del pensador polític s’ha donat tant en els “èxits” com en els “fracassos”. I si ja hem citat els primers ens cal senyalar els segons: l’encaix d’Andorra a la Unió Europea, la diversificació econòmica, la sobirania, la fiscalitat, la identitat, la doble nacionalitat, la integració, la cooperació transfronterera, el consens polític, la sostenibilitat, l’estabilitat del funcionariat tècnic, una ràdio i televisió públiques independents i de qualitat, la llengua, la globalització, ...
Tots aquests aspectes es troben al corredor dels temes pendents i esperen tenir un enfoc i desenllaç satisfactori.
De tots ells i d’altres n’ha reflexionat i continua reflexionant Òscar RIBAS i REIG, un intel.lectual que ha intentat ser també polític. Si bé l’acció del polític ja ha passat a la història, l’acció de l’intel.lectual resta vigent en el temps a través de la història encara per escriure.
Antoni POL i SOLÉ
Publicat per APS a 4:18 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: cultura
dimecres, 5 de març de 2008
La Trona (sac-413.doc)
Els premis Àgora Cultural 2007 han estat lliurats a Òscar Ribas i Reig com a intel.lectual dins de l’àmbit del pensament i l’acció política i a l’Editorial Casal i Vall per la seva trajectòria emprenedora entre 1956 i 1988 dins del món de l’edició professional de llibres amb 235 títols propis entre els quals la Bíblia i la Col.lecció Monumenta Andorrana amb 7 volums, en català, i la impressió de més de 1000 títols en els seus Tallers Gràfics per a altres editorials en castellà, francès, així com en català, entre els quals el Diccionari general de la llengua catalana (edicions 3ª, 4ª i 5ª).
La magnífica exposició Tardor d’escultura amb l’obra presentada per 10 artistes d’Andorra al CAEE, i els premis del 9è i 10è concurs de poesia de la Biblioteca Pública de Govern, així com un tast de l’obra del poeta Manel Gibert i la ressenya d’una nova entitat cultural L’ARCA, conformen el 9è número que teniu entre les mans, amb el desig que us motivi.
Publicat per APS a 9:13 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: SAC
dilluns, 3 de març de 2008
Lluny de l'equilibri (arti-153.doc)
Un dels atributs o trets característics d’Andorra, des de sempre, ha estat el mantenir un cert equilibri entre les relacions mantingudes a nord i a sud del seu territori, tot preservant alhora una diferenciació respecte a ambdós costats per afirmar una pròpia identitat.
La voluntat d’equilibri no ha estat només per atendre una relació simbòlica amb els Coprínceps, sinó i també , primer, per engrandir aquesta necessària diferenciació, ja que la resta de territoris pirinencs en ser d’un costat o de l’altre no es poden assemblar amb Andorra en aquest sentit, i segon, fonamentalment , per la defensa d’uns interessos econòmics bàsics i necessaris per al desenvolupament del país.
És aquest aspecte econòmic que cal ressaltar per la pèrdua de l’equilibri actual. Luxe que no ens podem permetre.
França és el nostre primer nord, dins l’hemisferi nord en que ens trobem, i ha estat, és i continuarà sent encara per molts anys un dels millors referents econòmics entre altres, al qual convergir en tota una sèrie d’aspectes.
La nostra posició, de nord dins la península ibèrica, ens ha de motivar a ocupar una plaça amb nom propi dins d’aquesta àrea.
La nostra situació institucional ens permet tenir unes relacions privilegiades amb França que avui per avui sembla que no estan prou ben aprofitades. I no es tracta de tenir privilegis sinó d’aprofitar relacions privilegiades com han sabut fer, al llarg de la nostra història, nombrosos dirigents andorrans, amb menys mitjans i més dificultats empassant-se igualment quan ha calgut orgulls i immodèsties.
Cada país aprofita les seves relacions privilegiades amb els altres o és el que s’acostuma a esperar que facin els dirigents polítics, i per tant també els nostres.
L’andorranitat està constituïda d’arrel per una situació d’equilibri que ens cal tenir present, sobretot en moments d’incertesa.
L’evolució dels índex de preus al consum en els darrers anys ens marca una tendència clara.
L’ IPC acumulat dels darrers 10 anys ens deixa amb un increment de preus aproximat per Andorra d’un 35,79%, per Espanya d’un 39,09% i per França d’un 23,68%.
Però si fem la comparació dels darrers 5 anys ens deixa amb un increment de preus aproximat per Andorra d’un 17,38%, per Espanya d’un 17,35% i per França d’un 10,93%. Andorra es posa al davant mentre França redueix la distància respecte a Espanya i l’ augmenta respecte a Andorra.
Al llarg d’aquests darrers 10 anys Andorra en 6 vegades ha tingut la inflació més alta i Espanya els altres 4 anys.
L’ interval de variació de l’ IPC més alt i més baix en aquests 10 anys a França ha estat del 2,4%, sent-ne el promig del 1,73%. A Espanya la variació ha estat del 2,8% i el promig del 3,09%. A Andorra la variació ha estat del 2,7% i el promig del 3,11%.
La primera conclusió és que a Andorra els consumidors i els agents privats i públics comprem més malament que a Espanya però molt pitjor que a França. No sabem comprar?.
N’ haurem d’aprendre doncs, si volem ser més eficients i sostenibles econòmicament. Tot i la globalització de l’economia de mercat hi ha claríssimes diferències.
El pes del sector energètic ha estat important i els models energètics de cada país deuen marcar potser les diferències.
Seria bo conèixer, més en detall, on fallem. L’escala del país potser influeix, però no seria possible, a més de desitjar-lo, que ens assembléssim més als resultats de l’ IPC a França que no pas a Espanya?.
La diferència de valor de producte importat per França o Espanya tindria els seus efectes?. No necessàriament ja que l’any 1998 un 30,4% del valor total fou importat de França i un 42,2% d’ Espanya amb uns IPC de 1,62 per Andorra, 1,40 per Espanya i un 0,20 per França, mentre que l’any 2006 el percentatge d’allò importat de França ha estat del 21,2% del total (s’ha multiplicat per 6 l’equivalent del 1998) i el valor d’allò importat d’ Espanya ha estat del 56,7% del total (s’ha multiplicat per 11,8 l’augment del 1998), amb uns IPC del 3,20 a Andorra, 2,70 a Espanya i 1,50 a França.
Segur que en algun moment del procés no fem bé les coses. Cal doncs que revisem els passos i des de dalt. I veure si les condicions polítiques poden millorar en part les condicions econòmiques generals desfavorables del mercat.
I aplicar polítiques econòmiques que gestionin millor les “coses de la terra” o aprendre o copiar si cal del model francès, ja que tot millorant l’equilibri potser millorarem també l’economia. | 0.883806 | curate | {"ca": 0.9892445417659561, "sv": 0.002640561602370065, "pt": 0.004250660140400593, "es": 0.003864236491273266} | https://eixarnoles.blogspot.com/2008/03/ |
macocu_ca_20230731_7_402196 | Els 18 alumnes del curs de Fundación ONCE amb la rectora Maria Vicenta Mestre, professorat i personal de suport.
Titulat ‘Programa universitari de formació per a l’ús de joves amb discapacitat intel·lectual-UNINCLUV’, el curs es va clausurar el passat 25 de maig, amb la presència de la rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta Mestre, a qui van acompanyar la directora de Programes amb Universitats i Promoció del Talent Jove de Fundación ONCE, Isabel Martínez, i la professora i codirectora d’UNINCLUV, Vicenta Ávila. En l’acte també van intervindre una representació de l’alumnat i de les famílies.
“Aquest acte és un reconeixement al treball ben fet per professors i estudiants, a aquells que heu vingut a la Universitat de València per a formar-vos. És per a aquesta universitat un orgull poder donar-vos suport en aquest procés de formació i inclusió, un compromís social que adquirírem fa molts anys i pel qual continuarem treballant”, va assenyalar la rectora.
L’objectiu d’UNINCLUV ha sigut potenciar en els alumnes el desenvolupament d’habilitats necessàries per a incrementar les seues possibilitats d’inserció laboral en el context de l’ocupació amb suport i facilitar-los experiències inclusives dins de la comunitat universitària.
“Som els primers estudiants amb discapacitat intel·lectual que hem realitzat un curs a la Universitat de València i això no ens ho llevarà ningú”, van manifestar Carla i Iván en representació del grup d’estudiants.
Les famílies, per la seua banda, van destacar la importància d’aquesta estratègia formativa per a fer sentir als xics i les xiques “un universitari més”, “una experiència que els ha ajudat a ser independents i responsables” i, en definitiva, “una oportunitat per a la seua inclusió en el món laboral”. Així mateix, es van referir a la necessitat de treballar en el sistema educatiu per a acabar amb els obstacles a través d’iniciatives i accions com el programa de Fundación ONCE i la participació de la Universitat de València. “Coses com aquesta són les que faran canviar el món”, van afirmar.
El títol és un dels posats en marxa per diverses universitats espanyoles dins del programa ‘Unidiversidad’, que pretén millorar la formació i l’accés a l’ús dels joves amb discapacitat intel·lectual, que representen un 40% de tota la joventut amb discapacitat i que tenen majors dificultats a l’hora de trobar treball. El programa es proposa també donar a aquest col·lectiu l’oportunitat de viure l’ambient universitari.
En la seua intervenció, la directora de Programes amb Universitats i Promoció del Talent Jove de Fundación ONCE va agrair la “implicació activa” de la Universitat de València en UNINCLUV i va destacar la labor “extraordinària” de la institució acadèmica. “Estem en la universitat més inclusiva d’Espanya”, va afegir.
En aquest sentit, la professora Vicenta Ávila va subratllar que la Universitat de València, a través de la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat, inscrita en la Fundació General d’aquesta institució, és la universitat espanyola de règim presencial amb major nombre d’estudiants amb discapacitat: cada any compta amb més de mil matriculats.
En el curs han col·laborat l’Institut Valencià d’Atenció Sociosanitària (IVASS), Plena Inclusió Comunitat Valenciana, Fundació Asindown i l’Associació valenciana d’ajuda a la paràlisi cerebral (AVAPACE).
En ell, els estudiants han comptat amb el suport de l’equip de la Unitat per a la Integració de Persones amb Discapacitat de la Universitat de València, que dirigeix Celeste Asensi amb el suport del gerent de la Fundació General, Cristóbal Suria, i han realitzat pràctiques en dependències de la Fundació Lluís Alcanyís de la Universitat de València i de la pròpia universitat, Plena Inclusió Comunitat Valenciana, AVAPACE, IVASS i ISS Facility Services S.A. | 0.872133 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_433219 | El Desficaci i la Falla Les Roques presenten l'obra «La clòtxina Alegre» el 2 de febrer | TV Denia
El Desficaci i la Falla Les Roques presenten l’obra «La clòtxina Alegre» el 2 de febrer
20 enero, 2019 16 enero, 2019 tvdenia.com 0 Comentarios desfiaci, falla Les Roques, teatre
La Falla Les Roques junt amb el grup de teatre el Desficaci, volen reunir a tothom el pròxim 2 de Febrer, al col·legi Llebeig al seu saló d’actes a les 20.00 hores. En la que s’interpretarà l’obra de teatre «La clòtxina Alegre» adaptació lliure de l’obra LA BARRAQUETA DEL NANO, de Paco Barchino.
Tots queden convidats aquest esdeveniment, per tal de gaudir d’aquest teatre podreu aconseguir les entrades a l’oficina Segurs Pedrós (av. Camp Torres,45), cridant a 689374476 o 646305291, enviant un e-mail a [email protected] i el mateix dia de l’obra de teatre el donatiu de l’entrada es de 5 euros. A més a més en les nostres xarxes socials estem fent un sorteig de dues entrades, estiguen atents!
Els espere, no seu poden perdre!
← Poda de arbolado en la calle Castell d’Olimbroi del 21 al 25 de enero
Detenido en Denia un pintor por robar las joyas de la propietaria de la vivienda donde estaba trabajando → | 0.73062 | curate | {"ca": 0.7748735244519392, "es": 0.2251264755480607} | https://tvdenia.com/el-desficaci-i-la-falla-les-roques-presenten-lobra-la-clotxina-alegre-el-2-de-febrer/ |
mc4_ca_20230418_12_508408 | Inici Actualitat Saber dir no
T’has trobat mai en alguna d’aquestes situacions?
1. Et trobes en un restaurant a sopar i quan el cambrer et porta el que has demanat, el plat està brut. Vols demanar que te’l canviïn i no saps com fer-ho.
2. Fa temps que vols un augment de sou i no t’atreveixes a demanar-li al teu jefe. Demanant-li disculpes i amb un enorme càrrec de consciència, finalment ho fas i veus que durant tres mesos vas estar pensant en com dir-li i que no va ser tan difícil obtenir una resposta.
3. Et demanen diners, tu no vols deixar-los, però no pots dir que no.
4. Hi ha una situació familiar en la que estàs en desacord amb la resta de familiars i et costa expressar el que penses davant de tots ells.
5. La majoria dels amics volen fer una cosa concreta o anar algun lloc específic i a tu et ve més de gust un altre pla. No ho dius perquè no et vols sentir exclòs.
Què significa això de “ser assertiu”?
Es tracta de ser capaç i/o defensar els drets personals: dir NO, expressar desacords, donar una opinió contrària i/o expressar sentiments negatius (sense deixar-se manipular ni violar els drets dels altres).
En poques paraules és: JO SÓC AIXÍ i AIXÒ ÉS EL QUE PENSO!!! !
Amb quines dificultats em puc trobar?
Ser assertiu té uns costos i tots sabem que no és fàcil dir el que pensem i defensar la nostra posició. Però per què?
1. A vegades hi ha dificultats en expressar allò que pensem i/o sentim per por al conflicte. Podríem desbordar-nos emocionalment.
2. No volem mostrar les nostres emocions “negatives” (ràbia, enveja, ansietat, tristesa, …) perquè llavors semblem dèbils i vulnerables.
3. Traguem els sentiments i no fem el que realment desitgem per si ens rebutgen o ens desaproven.
4. Ens enfadem quan esperem que endevinin el que ens passa sense haver d’explicar-ho. Quina mandra expressar què sento quan l’altre ho pot endevinar no?
5. Tirem la tovallola quan creiem que és impossible que l’altre comprengui el que volem dir.
6. A vegades creiem que som poc importants per demanar alguna cosa a una altra persona o dir-li el que sentim. Pensem que no estem a l’altura de les expectatives i no volem defraudar.
De què em pot servir SER ASSERTIU?
1. Enforteix el nostre amor i dignitat. Per què? Doncs perquè la nostra dignitat és el reconeixement de que som mereixedors del millor per nosaltres.
2. Ens fa més segurs. Per què? Perquè ens fa capaços, i aproximes aquella imatge ideal que tens de tu mateix (si un dia fes això, si li digués allò, si pogués dir que no,…) amb la real (he fet això, he dit allò, he dit que no,…)
3. Ser més lliures emocionalment i coneixe’ns millor. Perquè? Quan expresso el que penso i sento (si valen totes les emocions, fins hi tot aquelles que creiem “negatives”), allibero la ment i el cos. Això em permet coneixem millor i més profundament.
4. Ajuda a resoldre problemes i millorar la comunicació. Per què? Perquè expressem el que pensem i posem la veritat per davant. No tenim res amagar.
I pel pròxim mes l’últim punt….LES EINES PER SER ASSERTIU! ! | 0.645577 | curate | {"ca": 0.9459642012833502, "cs": 0.010131712259371834, "fr": 0.0006754474839581223, "pt": 0.0121580547112462, "es": 0.031070584262073625} | https://www.taradell.com/2016/10/14/saber-dir-no/ |
mc4_ca_20230418_11_730093 | Jesús cura un home en dissabte | Lliçons de la Bíblia per a nens
LLIÇÓ 85
Jesús cura un home en dissabte
Els fariseus odiaven Jesús i buscaven un motiu per arrestar-lo. Deien que no havia de curar malalts en dissabte. Però, un dissabte, Jesús va trobar un home cec que demanava pel carrer. Llavors, va dir als seus deixebles: «Mireu! El poder de Déu curarà aquest home». Jesús va escopir a terra, va fer fang amb la saliva i n’hi va posar sobre els ulls de l’home cec. Li va dir: «Vés i renta’t els ulls a la piscina de Siloam». L’home ho va fer i, per primera vegada a la vida, hi va veure!
La gent preguntava impressionada: «És aquest l’home que s’asseia i demanava, o només se li assembla?». L’home va dir: «Sóc jo!». La gent li va preguntar: «Per què ara hi veus?». Quan els hi va explicar com s’havia curat, el van agafar i el van portar davant dels fariseus.
L’home va dir als fariseus: «Jesús m’ha posat fang als ulls i m’ha dit que anés a rentar-me’ls. Ho he fet, i ara hi veig». Els fariseus van dir: «Si Jesús cura en dissabte, el seu poder no ve de Déu!». Altres deien: «Si el seu poder no vingués de Déu, no podria curar!».
Els fariseus van preguntar als pares de l’home: «Com és que el vostre fill ara hi pot veure?». Els pares tenien por perquè els fariseus deien que aquell que tingués fe en Jesús seria expulsat de la sinagoga. Per això, van contestar: «No ho sabem! Pregunteu-li vosaltres mateixos». Els fariseus van fer més preguntes a l’home, fins que aquest els hi va dir: «Us he explicat tot el que sé. Per què continueu fent-me preguntes?». Els fariseus estaven tan enfadats que el van fer fora.
Jesús va anar a veure l’home, i li va preguntar: «Tens fe en el Messies?». L’home va respondre: «Si sabés qui és, en tindria». Llavors, Jesús li va dir: «Jo sóc el Messies». Jesús va ser molt amable amb l’home cec. No només el va curar, sinó que també el va ajudar a tenir fe.
«Us equivoqueu, perquè no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu» (Mateu 22:29)
Preguntes: Com va ajudar Jesús a l’home cec? Per què odiaven a Jesús els fariseus?
Joan 9:1-41
Els deixebles pregunten per què l’home va néixer cec. Que potser havien pecat ell o els seus pares? Quan Jesús el cura, la gent reacciona de maneres diferents.
L’explicació lògica de l’home que havia sigut cec fa enfadar els fariseus. Tal com temien els seus pares, els fariseus l’expulsen de la sinagoga.
Certament, Déu el va constituir Senyor i Crist (Part 2) | 0.77154 | curate | {"ca": 0.9549812421842434, "it": 0.003334722801167153, "fr": 0.012505210504376824, "en": 0.010837849103793247, "pt": 0.01834097540641934} | https://www.jw.org/cat/publicacions/llibres/llicons-histories-biblia/12/jesus-cura-dissabte/ |
mc4_ca_20230418_9_273494 | » Reflexos de pols en les urpes de l’Escorpí.
Reflexos de pols en les urpes de l’Escorpí.
Novembre 12, 2011 | Categoria: Articles
Entre les urpes del temut escorpí imaginat pels antics grecs, es troba aquest núvol gegant de pols. La imatge ha estat enregistrada pel Wide-field Infrared Survey Exporer (WISE). La constel·lació de l’Escorpí destaca en el cel nocturn d’estiu a l’hemisferi nord. En llum visible, aquest núvol o nebulosa s’observa amb una brillantor fantasmal per davant d’un cel fosc. Aquest tipus de nebuloses s’anomenen de “reflexió”, ja que reflecteixen la llum de les estrelles properes. La pols situada dins del núvol reflecteix majoritàriament llum blava.
No obstant, el WISE observa en lum infraroja i d’aquesta manera pot detectar la brillant pols, que passa desapercebuda amb llum visible. Els colors verd i vermell de la imatge, ens indiquen la temperatura de la pols, la de color verd està més calenta que la de color vermell. Aquesta pols insterestel·lar, conté elements pesats que formen els planetes i tenen un paper important en la creació de les noves estrelles.
La nebulosa coneguda com IV 4601, forma part d’un complex més gran de núvols on neixen una gran quantitat d’estrelles. Algunes de les estrelles vermelles que observem en aquesta imatge, són nadons estel·lars embolcallats encara amb els núvols de pols. | 0.775705 | curate | {"fr": 0.033809166040571, "ca": 0.9368895567242674, "it": 0.029301277235161533} | http://www.universquark.com/wp/?p=3983 |
cawac_ca_20200528_3_94557 | La Regidoria de Medi Ambient i Horta organitza un taller i una exposició sobre els bolets de les Terres de Lleida
MEDI AMBIENT I HORTA
La Regidoria d’Horta i Medi Ambient de l’Ajuntament de Lleida organitza el curs És temps de bolets!, a càrrec de Javier Martínez Sopena i José Manuel Pérez Redondo, de la secció de micologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El taller, que es realitzarà els dies 4, 5 i 6 de novembre, combinarà les sessions teòriques amb les sessions pràctiques i una sortida al camp on es recolliran diferents espècies de bolets que, posteriorment, es classificaran al laboratori.
L’activitat té un cost de 25 euros i cal portar cistell i navalla. Les places són limitades i és necessària inscripció prèvia a través del web http://sostenibilitat.paeria.cat o al telèfon 010.
Els dies 6, 7 i 8 de novembre es portarà a terme l’exposició És temps de bolets! Al Centre d’Interpretació de la Mitjana, on s’exposaran els bolets recollits durant el curs, amb informació sobre el material exposat.
Aquest taller forma part del programa “Ecoactivitats”, tot un seguit de propostes de natura i medi ambient que l’Ajuntament de Lleida ha organitzat durant els propers mesos. En el marc d’aquest programa es proposen tota una sèrie de cursos, tallers i ecodescobertes, entre altres activitats, amb l’objectiu de difondre i promoure la biodiversitat de la plana de Lleida així com proporcionar formació i un lloc de trobada a tots el aficionats a la natura | 0.85424 | curate | {"ca": 0.9862637362637363, "es": 0.013736263736263736} | http://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia=14163&Dia=-1&Mes=-1&Any=2011&IdDepartament=-1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies.asp&Pagina=38 |
mc4_ca_20230418_3_358050 | gener « 2019 « bloQG 100 — El blog del 'Quadern gris'
Arxiu per a gener 2019
31 de gener 1919
dijous 31 gener 2019
Alexandre Plana em presenta a Marià Manent, poeta —poeta catòlic exactament, pel que he vist més tard. Parlem llargament. Em sembla un jove molt intel·ligent, d’una discreció perfecta, d’una impetuositat perfectament controlada, d’una ironia ben administrada. És un xicot de pis i d’oficina molt ordenat —una d’aquelles persones que sempre tenen la taula neta i les coses en el seu lloc precís i exacte. És natural, donats aquests peus forçats, que Manent visqui fascinat pels poetes anglesos neopagans —Shelley, Keats, etc.—, que visqueren somniant les adorables nueses de Grècia i d’Itàlia esteses al sol del Mediterrani.
Manent em demana el meu concurs pecuniari per editar els escrits d’un tal Giral, xicot de casa bona, que escrivia com un àngel. No li puc donar res, perquè la meva pobresa és absolutament inqüestionable.
Plou. Sento caure l’aigua de darrere els vidres del pis. La pluja m’agrada sempre i a tot arreu. Mullats, els cotxes de punt, tan tronats, els automòbils, fan amb les llums dels carrers un joc entrecreuat d’esclats i lluïssors insospitats. Sota la pluja —si no plou massa— les ciutats es tornen de luxe, tenen un punt de recolliment amable. Hom hi sent el gust d’estar a dins i de treballar sota una mampara. A la nit, sento ploure al celobert, amb una monòtona sonsònia. Hi ha un degotís que pica. Em desperto quan clareja. Obro una mica el balcó. El cel té una vaga resplendor fosforescent; l’aire, un color morat i malva. Silenci impressionant. Barcelona fa l’efecte d’un inacabable cementiri.
Escrit dins de caràcters, persones i personatges, clima i meteorologia, geografia i paisatges, lectures, literatura | 1 comentari »
26 de gener 1919
dissabte 26 gener 2019
He passat el matí passejant pel moll amb el meu amic Xavier Güell. Güell és, a més d’estudiant de Dret, dibuixant de modes i de puerilitats dites decadents. Malgrat això, el contacte directe amb la realitat, el nostre passeig pel moll, ha estat agradable.
Hem vist el cuirassat Pelayo, el submarí alemany internat i el submarí espanyol fondejat al seu costat. Aquest darrer semblava de llauna. Ha navegat poc. L’alemany porta el carrall de la mar a sobre i sembla un monstre engabiat i ensopit.
Vent de garbí fresc. Les ratxes passaven sobre les aigües del port i les enfosquien fugisserament. Dues balandres voltejaven el vent, ajagudes sobre l’orla, com dues sagetes de gairell. Hem vist l’entrada d’un vaixell de viatgers. Els viatgers saludaven amb els seus mocadors. ¿Qui saludaven si eren tan lluny i no podien veure res? Devien saludar la pròpia arribada a terra. La mar horroritza tothom i és natural que la gent estigui contenta en arribar a port. Un remolcador, amb una xemeneia alta, prima, grotesca, arrossegava, bufant, unes barcasses. El moll de Barcelona és fred, artificial, una geometria mecànica de pedres, però alguns dels seus racons es van aquilotant, envellint, i semblen endolcir-se. Les coses de la mar són molt boniques.
Pugem Rambla amunt. La llum és crua, i això subratlla el color grisenc, de terra d’escudelles, de Barcelona. La llum, tan viva, dóna a la cara de la gent un aspecte de cosa mastegada i devastada. Quants drames a la cara, fugitiva, inaferrable, de la gent! Després enfilem el passeig de Gràcia. El matí es fa encara més radiant i sembla com si s’esbatanés. La Rambla és plena del que els artistes de trenta anys enrere en deien caps d’estudi. El passeig de Gràcia és ple de caps de fusta enravenats, afaitats, perfectes.
A la biblioteca de l’Ateneu provo d’escriure i no surt res. La meva recalcitrant poca traça arriba de vegades a semblar-me estranya en un corrent literari que conté tants i tants poetes. En primer lloc, jo no he aconseguit mai escriure una poesia. La meva incapacitat, en aquest punt, és tan gran, que ni tan sols ho he intentat. Hi ha moltes persones que escriuen la poesia des de la seva més tendra infància, d’una manera gairebé inconscient. Se’ls enganxa una musiqueta a l’orella i van tirant de la rifeta. Arriba un moment, però, que la musiqueta —per la raó que sigui— se’ls desenganxa. És per això, sospito, que hi ha tants ex-poetes de vint-i-cinc anys —poetes retirats de la poètica. En un país tan copiosament musical, escriure en prosa, descriure un qualsevol objecte —un arbre, un bigoti, un conill— és més difícil.
El problema literari és d’una enorme complexitat. Si hom es situa, amb una ploma a la mà, davant de la realitat, la primera dificultat consisteix a fer-se entendre. Això és, per començar, molt difícil. La realitat és densa, confusa, espessa. El problema de la captació d’una realitat densa podria potser formular-se així: fins a on podem comprendre les coses, la realitat se’ns dóna com si tot passés emportat pel més pur atzar. Els moviments dels homes i de les dones són tan varis, sorprenents, inextricables, diversos, que fan una espessor de jungla vegetal. (El coneixement de l’interior de les persones no es planteja, perquè és insondable.) A través de la seva infinita petitesa, servint-se purament de la intuïció, l’escriptor ha de fixar sobre un determinat espai de terra, sobre alguna figura concreta, signes que hom creu característics, genèrics, permanents, en el devenir informe de la segregació vital. Per arribar-hi, cal triar, escollir els justos, trobar els signes perfectes, vivents, mitjançant l’adequació dels adjectius als substantius. ¿Com fer-ho? ¿Com aconseguir-ho? Aquesta és la qüestió —la feina enormement difícil.
Al vespre, al pis, estripo papers dues o tres hores seguides. Sobre un paper quadriculat, lleugerament esgrogueït, hi trobo una frase que em sembla especialment poca-solta. Diu així: «Sense gairebé adonar-me’n, alço els braços, les mans i el cap enlaire i obro els punys per tal d’arrabassar un tros de blau…». La formulació d’aquests anhels informes de blau i de cel que Maragall utilitzà en poesia amb resultat eficaç, resulten, en prosa, grotescs. Però aquesta frase em recorda els setze anys —la sensibilitat dels setze anys específicament. El fet que un escrit reflecteixi la sensibilitat dels setze anys, dels vint anys o dels quaranta-cinc anys, no l’augmenta pas de valor. Els escrits que duren donen una sensibilitat genèrica intel·ligible.
Escrit dins de art i arts plàstiques, jo, Josep Pla, lectures, literatura | 1 comentari »
25 de gener 1919
divendres 25 gener 2019
Ateneu, de quatre a set de la tarda.
Com que no tinc res per enviar a la germana de Roldós, faig un article dedicat a la seva memòria, per al Baix Empordà, que envio a Linares. Tot escrivint constato la meva absoluta impossibilitat per recordar el seu nom de pila. Roldós,1 bé. Del seu nom de pila no en tinc la menor idea. Potser no l’he sabut mai; potser l’he oblidat definitivament. Curiosa la tendència a l’obscuriment que tenim tots plegats. Roldós em sembla especialment assenyalat en aquest sentit. Moltes persones que l’hauran conegut i que llegiran el meu petit article hauran de fer un esforç per recordar, per fixar, la imatge incerta i trèmula que en la seva memòria ha esdevingut. Potser la inquietud, el sofriment de Roldós, no era més que aquesta: la de tornar com més aviat millor a l’obscuritat absoluta, a la pau eterna.
Sortint, a la porta de la casa, trobo Josep Codolà, company de carrera. Pugem, plegats, passeig de Gràcia amunt. Malgrat la seva joventut, Codolà demostra conèixer les intrigues i intriguetes de la política local. Intenta explicar-me-les, però haig de fer un esforç per parar ment. De tota manera, no dec aconseguir-ho gaire, perquè observo, a mesura que anem pujant, que el meu amic agafa un aire resignat volent dir: aquest xicot no farà res, el seu futur és molt petit… Després, a la segona o a la tercera cantonada, s’acomiada. Deu haver trobat que no valia la pena de perdre més el temps.
Com vam veure ahir en un enllaç, les referències a Roldós són abundants (40, es presenten de tres en tres, de la més moderna a la més antiga), però sempre limitades al sol cognom. — n. ed. [↩]
Escrit dins de caràcters, persones i personatges | 1 comentari »
24 de gener 1919
En passar aquest matí per davant del Nouvel Hotel del carrer de Santa Anna, Joan Linares se m’acosta, sempre tan agitat, petit i afectuós. Potser Linares —penso— és externament tan ben educat perquè és sord. Després, en un apart de la seva animada conversa, em comunica que el pianista Roldós morí el dia 18.
En arribar a casa trobo una carta de la germana del difunt d’una tràgica simplicitat descriptiva. La pobresa del pianista era inenarrable. Qualsevol manobre guanyava més que aquell home sensible i derrotat. ¿Qui podria explicar la força de la il·lusió de l’art capaç de crear aquests casos de resistència davant de la realitat granítica? Ja acomiadat Linares, la notícia em transporta a les darreres setmanes passades amb Roldós a Palafrugell: a l’ermita de Sant Sebastià, voltada de l’olor de les pinedes; als berenars de Llafranc, a la vaguetat de la mar; a les hores passades sentint-lo tocar el piano del cine desert; a les noies, als aperitius, a les matinades lívides enceses de conyac. Pobre Roldós! Desitjaria trobar ara una persona per parlar-ne llargament, per recordar-lo… Ningú. I tanta gent que s’agita al meu voltant! La seva germana diu a la carta: «potser Déu Nostre Senyor li ha donat el que més li convenia». En la frase hi sobra el «potser», evidentment.
Plou. Ateneu. La biblioteca, amb les mampares verdes dels llums dins la foscor de les quatre de la tarda, em cau a sobre. Al pati, les altes palmeres tenen un esllanguiment ploraner. Els llibres fan olor de resclosit; el paper té una qualitat humida. Surto al carrer. Els degoters dels balcons salten sobre els paraigües de la gent —els paraigües que saltironegen pels carrers. El fanguet trepitjat i tou —d’una qualitat de cosa evacuada. Entro a la catedral. L’interior, amb el cel baix i la llum passada per la pluja, és d’un color morat pàl·lid, de flor de lilà. Immersió en un embadaliment immaterial que dura llarga estona —fins que tanquen. Torno a casa a peu. Arribo moll i fatigat.
Escrit dins de Ateneu, biblioteques, caràcters, persones i personatges | 2 comentaris »
22 de gener 1919
A primera hora del matí, quan vaig a la universitat, trobo de vegades senyoretes amb mantellina, devocionari, rosari i un cercle morat als ulls —una d’elles amb els ulls negres i els cabells llisos. Aquestes aparicions em fan pensar en Girona, fan sorgir davant dels meus ulls la vida matinal i beata d’aquella ciutat. En virtut d’un mecanisme per mi desconegut, uneixo, en el meu esperit, el que hauria desitjat fer i no he gosat fer —o sigui la clandestinitat— amb Girona. Les velles pedres sempre foren, per mi, una mica afrodisíaques. Penso en les tasses de xocolata amb secalls que prenen les senyores tornant de missa i en moltes altres coses —en el possible desig permanentment insatisfet d’aquestes senyoretes devotes, d’aspecte dolç i bleda, però potser eficaç.
Hi ha carrers del barri antic de Barcelona que semblen aprimar, afuar, dintre del seu ambient reclòs i estret, el soroll sord de la ciutat —i en general tots els sorolls: la garlopa del fuster, la llima del serraller, la pastera de la fleca… Fins la llum sembla fer-s’hi esborradissa. Recordo haver vist al fons d’una entrada obscura d’un d’aquests carrers la lluïssor dels botons daurats d’un soldat de cavalleria paral·lels a la taca d’un davantal blanc. Quan passeu pel laberint immers en l’atonia i sentiu que la bonior de la ciutat s’esfilagarsa, teniu la sensació que la gent es va allunyant —com s’esdevé en la dispersió que es produeix sortint del cine.
Migranya de Barcelona: mal de cap, sensació de dolor remot, amb fiblades intermitents immediates, fortíssimes, esgarrifances de fred —que acaba tot plegat per produir una desfibració a tot el cos, com una fatiga aclaparadora. No he vist encara que algú hagués observat que aquests estats van lligats amb el vent de garbí. La meva mare resisteix les migranyes amb un sistema nerviós encalabrinat, entre espasmes de neguit.
Jo també hi sóc molt propens, però les meves defenses són de sentit contrari: em defenso a través d’un estat d’apatia somnolenta.
Analitzant la migranya, hi sento dues espècies de manifestacions, dos dolors de classe diferent: de vegades, un dolor somort, profund, com el que fa la càries a les barres de la boca, a les genives, en iniciar la destrucció d’un queixal. En canvi, altres vegades, la sensació és (diríeu) lineal: és com si un petit mosquit s’hagués apoderat de l’extrem d’un nervi i s’hagués posat a volar: el mosquit l’estira, el nervi es va descabdellant com un rodet de fil… i a l’últim teniu la sensació —quan sembla haver-se acabat el fil del rodet— que se us ha produït un gran buit al cap, un buit que arriba a ésser tan insidiós, tan directament perceptible en qualsevol punt del cos, que us dóna febre.
Escrit dins de geografia i paisatges, jo, Josep Pla, societat | 1 comentari » | 0.805833 | curate | {"ca": 0.9568810916179338, "st": 0.0014035087719298245, "pt": 0.004756335282651072, "ro": 0.0030409356725146198, "es": 0.0191812865497076, "en": 0.001949317738791423, "it": 0.006627680311890838, "la": 0.0014814814814814814, "fr": 0.004678362573099415} | http://www.lletres.net/pla/QG100/?m=201901 |
macocu_ca_20230731_9_299858 | Santa Isabel de Portugal (1271 – 1336)
Filla del rei Pere II el Gran d’Aragó i Constança de Sicília, va rebre el nom d’Isabel per la seva tia àvia, santa Elisabet d’Hongria. I, en efecte, des de ben petita va mostrar una pietat com la de la seva avantpassada: passava hores pregant, anava sovint a missa i es mostrava atenta als necessitats. Però quan tenia dotze anys la joveneta Isabel va haver d’abandonar Barcelona per casar-se amb Dionís I de Portugal. A causa del caràcter violent i canviant del rei, el matrimoni no va ser feliç, però santa Isabel va continuar sent igualment devota, i es dedicava sobretot a ajudar personalment els pobres i a fundar convents de clarisses. També va destacar per ser una dona de pau, perquè amb la seva mediació va aconseguir pacificar les difícils relacions entre el seu marit i el seu fill. Quan el rei Dionís va morir, Isabel va entrar al convent que ella mateixa havia fundat a Coïmbra. Va ser canonitzada per Urbà VIII el 1625. | 0.822976 | curate | {"es": 0.039378238341968914, "ca": 0.960621761658031} | |
mc4_ca_20230418_2_225462 | Justícia i Pau - Comunicat de la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els immigrants en relació al nou Projecte de Llei d'Estrangeria (juliol 2009)
1.Accés a l’empadronament
2.Allargament del període màxim d’internament
3.Sancions a l’hospitalitat
4.Abans estranger que menor
5.Discriminació en l’accés a la formació | 0.646356 | curate | {"ca": 0.9131832797427653, "es": 0.08681672025723473} | http://www.justiciaipau.org/2014-05-02-14-47-49/altres/33-articles-de-premsa/365-2013-01-23-10-08-05?tmpl=component&print=1&page= |
mc4_ca_20230418_3_144126 | dijous, 01-11-2012 09:00
Btt en Rajadell, Catalunya|Barcelona
Lloc de la sortida: Plaça de l'Era
Lloc de l’arribada: Plaça de l'Era
Estadístiques de la fitxa de Cursa ( Anbaso-Rajadell )
Data creació : 2012/10/05 08:31:25
última modificació de l’organitzador : 2012/10/05 08:31:25 | 0.515705 | curate | {"nl": 0.08759124087591241, "ca": 0.9124087591240876} | https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/anbaso-rajadell-2012/201212586/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_397101 | Tot i que hi ha fets diferencials importants entre els territoris dels PPCC, la unitat lingüística i cultural s’ha de preservar amb institucions polítiques que defensin els interessos més locals. Creus que seria convenient convertir els territoris dels PPCC Sud en una única Comunitat Autònoma quee defensi els interessos nacionals, encara que sigui de moment d’una manera segmentada per l'Estat Espanyol? Series partidari d'unificar els PPCC Sud en una única Comunitat Autònoma?
Segons com. Si l'estatut és el de Catalunya i manen els partits catalans (el Bloc per Mallorca es manté o s'estén per tot el territori, UM s'integra dintre de CiU), sí. Si no, no. A més, crec que ara mateix una unió amb el País Valencià no seria positiva. Una unió amb les Illes podria sortir bé, perquè a les Illes la situació lingüística no està tan malament com a València (però no us cregueu el mite: està pitjor que al Principat i per molt que diguin els bibilonis del món, el català de Mallorca no és particularment "pur" en comparació amb Catalunya: està un poc per sota la qualitat "Lo Cartanyà"), i amb un poc d'empenta propagandística allò es podria netejar bastant (a més que el PSIB no és tan ranci com el PSC, encara que si UM creix i comença a menjar-se el PP, no trigarà a ser-ho. Això sí, a Mallorca hi ha l'hòstia de gent del Madrid, i l'opció per defecte dels "apolítics" és votar PP, compte amb això.) Al País Valencià primer hi ha de haver un govern valencià que comenci a arreglar les coses, i un cop estiguin mig arreglades, el cas seria anàleg a les Illes. A més, les comarques mallorquines s'haurien de reconèixer administrativament (Tramuntana, Raiguer, Migjorn + Palma, Pla i Llevant), la qual cosa ajudaria a diluir el PP. A més, els efectes al Parlament d'una unió Principat-Illes serien assumibles a llarg termini - Al Parlament, CiU-UM perdrien uns quants escons en favor del PP, però en contra, en quantitat de vots, a les Illes CiU-UM esgarraparien molts escons al PP. En principi, si la unió va bé i CiU fan bona propaganda allà, el PP es reduiria molt a les Illes i la situació tornaria a l'actual. - El PSC-PSIB podria créixer un poc (però a Mallorca podrien perdre vots cap al Bloc i CiU-UM si el PSIB dóna un gir cap al PSC, amb la qual cosa ens quedaríem igual que ara). - Si es manté el Bloc, ICV, ERC i PSM podrien arribar a presentar-se plegats a tot el territori, una cosa que em sembla bastant interessant, més que res perquè podria aclarir uns quants caps a ICV (i llavors em pregunto què passaria al Vallès i el Baix Llobregat.) - Ciutadans, tant si s'uneixen amb ASI com si van sols, no entrarien (i es barallarien molt perquè ASI són d'extrema dreta i no tenen suport progre dels mitjans.) - El Partido Balear, Clau i l'assortiment divers d'anticatalanistes podrien créixer, però, amb un poc de sort i un esquarterament comarcal ben pensat, no prou. - L'EI podria acabar de desplegar-se a les Illes, més enllà de la presència, per desgràcia anecdòtica, del SEPC i Maulets (poseu-vos les piles, hòstia! A vere si arribeu a formar Endavant-Illes i alguna CUP illenca!) - El mateix per ERC-Illes/Bloc (no hi ha res més trist que les JERC-Illes, i menys mal que ara les joventuts del PSM han deixat d'atacar-los i els han deixat espai per anar creixent. Realment, a diferència de Compromís, el Bloc ha estat de puta mare i ha ajudat molt a unir ERC i PSM i a netejar aquest últim de regionalisme i convergència.) De tota manera tingueu en compte que a les Illes, particularment Mallorca, el PP treu majories absolutes a municipis com Inca o Manacor, importants econòmicament (d'aquí a 10 anys, al pas que van seran com són ara Terrassa i Sabadell.) | 0.894422 | curate | {"ca": 0.9797260273972602, "en": 0.0027397260273972603, "es": 0.017534246575342465} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_885313 | Després de veure l'escarni que va partir ahir el conseller Forn, demostrem avui que som al seu costat.Agafen l'AVE avui a les 16:30h cap a Madrid.Punt de trobada: Plaça dels Països Catalans!Acaba de convocar ANC.Edito: Ara es veu que s'ha cancel·lat a petició dels membres de la Mesa...
I no han faltat els que han dit que marxésssim quan han vingut els fatxes.
Quina poca-soltada. El dia U ningú no va marxar dels col•legis electorals tot i sabent que podien venir aquells animals amb les porres i haurà haurem de desfilar per una dotzena de fatxes? Sí, home, i què més! ! | 0.753715 | curate | {"ca": 0.9647887323943662, "pt": 0.03345070422535211, "fr": 0.0017605633802816902} | |
mc4_ca_20230418_3_204018 | ARBRES DE CAMPINS: ALZINA BIFURCADA QUERCUS ILEX ILEX
ITINERARI : “ ARBRES DELS NENS” - ARBRE N. 6
Nom comú: ALZINA BIFURCADA
Nom especial: ARBRE D'EN JAN
Perímetre del tronc: tronc bifurcat dret – 1,80 m, mesurat a 70 cm d'alçada
tronc bifurcat esquerre – 2.30 m, mesurat a 90 cm d'alçada
Perímetre de la base: 3.30 m
Alçaria: 7 m
Amplada de la capçada: 11-12 m aproximadament.
Hem deixat enrere Sant Guillem i anant cap a Can Guilla, seguint l'indicador cap a Can Pitarra, hi trobem aquesta alzina arran del camí. És un arbre de creixement lent i de molta longevitat. Al seu voltant veu créixer un bosc mediterrani format per roures i alzines.
Ens preguntem el perquè continua aquesta alzina aquí, tan ferma. Com és que no l'han tallat si sempre ha estat molt preuada la llenya d'alzina? En Martí Boada ens explica que les causes probablement són culturals, podria significar un límit de finca o també un lloc de descans on el bestiar s'hi amorriava i on la gent s'hi aturava a fer un mos i, potser, una bona migdiada.
Les alzines grans eren un lloc de descans per a les aus migratòries. Aquestes però, es mengen les llebres, perdius o pollastres. Per aquest motiu, per a la gent de pagès, la caça era un recurs important doncs l'amo de la finca s'emportava bona part de la producció. El masover havia d'assegurar una part important de la seva alimentació preservant les seves gallines i, per tant, caçant aquestes aus. Si el masover era "mitjaner", l'amo s'emportava la meitat de la producció. El masover però podia ser un terç, un quart... o "mitjaner" en relació a la quantitat de producció que es quedava l'amo.
Es tracta d'una alzina força antiga, entre 300 i 400 anys, que presenta una bifurcació des de la soca. Sembla ser un arbre de rebrot. L'espai que deixa la seva bifurcació és ideal perquè en Jan s'hi trobi a gust, en el seu lloc, segur i protegit.
L'alzina bifurcada pren un aspecte ferm i alhora esvelt que l'hi atorga un aire elegant.
Morfològicament és molt semblant al roure bifurcat que trobem uns metres més amunt.
És un arbre robust, no massa alt. Aquest arbre ara creix tocant al camí però en mig del bosc per això és una mica allargat, amb les branques cap amunt, perquè ha de ser més alt que els altres arbres veïns, per arribar més fàcilment a la llum.
La cara posterior de la fulla és de color blanquinós i recoberta de pèls, per evitar perdre massa aigua, quan fa molta calor. El color blanc reflecteix la llum i evita que s'escalfin massa. Els pèls ajuden a retenir la humitat. Té una capa de cera que recobreix la fulla per l'anvers que li dóna un toc brillant que reflecteix la llum del sol per tal d'evitar la insolació. Les fulles de la part més baixa de l'arbre solen tenir el marge serrat i punxant per evitar que els animals se les mengin, però les de més amunt solen tenir el marge llis.
Les flors poc vistoses, s'agrupen en feixos allargats que pengen de l'arbre, perquè es moguin i alliberin el pol·len, per l'acció del vent. El fruit és l'aglà.
Si observem el tronc d'aquesta alzina, hi podem observar que hi té molsa. Aquesta creix a la cara nord, on el sol no arriba.
Antigament aquesta alzina, estava voltada de camps de conreu, camps que havien estat propietat del senyor Salvador Armengol i que, després, es van parcel·lar i vendre. L'Alzina forma part d'una parcel·la no urbana que ara s'ha transformat en un bosc.
Publicat per Zer Alzinar a 10:37
Etiquetes de comentaris: Alzina Bifurcada Quercus ilex ilex | 0.805557 | curate | {"es": 0.05680819912152269, "en": 0.01288433382137628, "ca": 0.930307467057101} | http://estimarelsarbresdecampins.blogspot.com/2014/03/arbre-jan_25.html |
mc4_ca_20230418_8_379118 | El Racó dels Nens: de novembre 2008
Conte amb lletra lligada: Rínxols D'or
Etiquetes: contes, lletres, pintar dimecres, 26 de novembre de 2008
Get your own at Scribd or explore others: Early Education Education lletra lligada rinxols dor
Doraemon: les cartes del temps
Etiquetes: videos dibus, youtube dimarts, 25 de novembre de 2008
Dibuixos d'animals per completar unint els punts
Etiquetes: dibuix, números, pintar dissabte, 22 de novembre de 2008
Uneix Els Punts i Pinta El Dibuix d'Animals
Get your own at Scribd or explore others: Education Early Education unir punts aprendre
Etiquetes: lletres, poesia infantil, tardor divendres, 14 de novembre de 2008
Get your own at Scribd or explore others: Literature Christianity poetry literatura
Video: Doraemon: "He sigut invisible? ".
Etiquetes: videos, videos dibus, youtube dissabte, 8 de novembre de 2008
Dibuixos per pintar del conte de Peter Pan
Etiquetes: contes, dibuix, pintar dimarts, 4 de novembre de 2008
Peter Pan dibuixos per pintar
Get your own at Scribd or explore others: dibuixos per pintar
Etiquetes: contes dilluns, 3 de novembre de 2008
A qui no li agrada el conte d'en Peter Pan? no deixem que es perdi la il.lusió...
La Wendy, en Michael i en John eren tres germans que vivien al les afores de Londres. La Wendy, la més gran, havia contagiat als seus germanets la seva admiració per Peter Pan. Totes les nits els explicava als seus germans les aventures d’en Peter.
Una nit, quan ja gairebé dormien, van veure una llumeta moure's per l'habitació. Era la Campaneta (la fada que acompanya sempre a en Peter Pan), i també hi havia en Peter. Aquest els va proposar viatjar amb ell i amb Campaneta al País de Mai més, on vivien els Nens Perduts...
"Campaneta us ajudarà. N'hi ha prou que us tiri una mica de pols màgica perquè pugueu volar."
Quan ja es trobaven prop del País de Mai més, en Peter els va assenyalar:
"És el vaixell del Capità Garfi. Tingueu molta cura amb ell. Fa temps un cocodril li va devorar la mà i es va empassar fins al rellotge. No sabeu prou com de nerviós es posa ara en Garfi quan escolta un tic-tac!."
La Campaneta es va sentir gelosa de les atencions que el seu amic tenia envers la Wendy, així que, avançant-se, els va dir als Nens Perduts que havien de disparar una fletxa a un gran ocell que s'acostava amb en Peter Pan. La pobra Wendy va caure a terra, però, per fortuna, la fletxa no havia penetrat en el seu cos i de seguida es va recuperar del cop.
La Wendy cuidava de tots aquells nens sense mare i, també, és clar dels seus germanets i del propi Peter Pan. Procuraven no ensopegar-se amb els terribles pirates, però aquests, que ja havien tingut notícies de la seva arribada al País de Mai més, van organitzar una emboscada i es van endur presoners a la Wendy, en Michael i en John.
Perquè Peter no pogués rescatar-los, el Capità Garfi va decidir enverinar-lo, comptant per a això amb l'ajuda de la Campaneta, qui desitjava venjar-se de l'afecte que Peter sentia cap a la Wendy.
Garfi va aprofitar el moment que en Peter s'havia dormit per abocar en el seu got unes gotes d'un poderosíssim verí...
Quan Peter Pan es va despertar i es disposava a beure l'aigua, la Campaneta, penedida del que havia fet, es va llançar contra el got, encara que no va poder evitar que l'esquitxessin unes quantes gotes del verí, una quantitat suficient per a matar a un ésser tan diminut com ella.
Una sola cosa podia salvar-la: que tots els nens creguessin en les fades i en el poder de la fantasia. I així és com, gràcies als nens, Campaneta es va salvar.
Mentrestant, els nostres amiguets seguien en poder dels pirates. Ja estaven a punt de ser llançats per la borda amb els braços lligats a l'esquena.
Semblava que res podia salvar-los, quan de cop i volta, van escoltar una veu:
"Eh, Capità Garfi, ets un covard! A veure si t'atreveixes amb mi!". Era Peter Pan que, alertat per Campaneta, havia arribat just a temps d'evitar als seus amics una mort segura. Van començar a lluitar.
De sobte, un tic-tac molt conegut per Garfi va fer que aquest s'estremís d'horror. El cocodril estava allà i, de l'esglai, el Capità Garfi va ensopegar i va caure al mar.
És molt possible que encara avui, si viatgeu pel mar, pugueu veure al Capità Garfi nedant desesperadament, perseguit per l'infatigable cocodril.
La resta dels pirates no va trigar a seguir el camí del seu capità i tots van acabar donant-se un saludable bany d'aigua salada entre els riures de Peter Pan i dels altres nens.
Ja era hora de tornar cap a casa. Peter va intentar convèncer als seus amics perquè es quedessin amb ell al País de Mai més, però els tres nens trobaven a faltar als seus pares i desitjaven tornar, així que Peter els va dur de nou a la seva casa.
"Queda't amb nosaltres! ", van demanar els nens.
"Torneu amb mi al meu país! -els va pregar Peter Pan-. No us feu grans mai. Encara que creixeu, no perdeu mai la vostra fantasia ni la vostra imaginació. D'aquesta manera seguirem sempre junts."
"Promès! ", li van contestar els tres nens mentre li feien adéu amb les seves mans... | 0.750731 | curate | {"ca": 0.8413017276014464, "en": 0.07271996785857775, "fr": 0.042989152269987944, "eo": 0.0004017677782241864, "pt": 0.01245480112494978, "es": 0.02189634391321816, "it": 0.008236239453595822} | http://pelsnens.blogspot.com/2008/11/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_20536 | Uns 12.000 membres dels cossos de seguretat, segons els organitzadors, i 5.500, segons els Mossos, es manifesten aquest dijous a la tarda pel centre de Barcelona per reclamar que s'aturin les retallades. La marxa, formada per Mossos d'Esquadra, Bombers de la Generalitat, funcionaris de presons i agents rurals, ha sortit de la Plaça Urquinaona i finalitza davant del Palau de la Generalitat. En aquesta manifestació unitària, els sindicats volen mostrar el seu rebuig "contra les brutals mesures" del Govern que suposen "una importantíssima retallada de les condicions laborals dels empleats públics" i afecten "directament els drets socials de tots els ciutadans", segons van explicar aquest dimecres.Els sindicats ja van advertir que el Govern havia "tibat massa la corda i s'havia trencat", en referència a la retenció "arbitrària" d'una part de la paga extraordinària dels funcionaris. La marxa, que transcorre sota el lema 'Cossos especials en lluita. Amb la seguretat pública no es juga' i sota el so d'uns claxons eixordadors, transcorre sense incidents entre la Plaça Urquinaona, on ha començat poc després de dos quarts de sis de la tarda, fins a la Plaça Sant Jaume, on posaran punt i final a la protesta. http://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2011/12/29/manifestacio-cossos-seguretat-contra-retallades/183400.html
La gent perquè no veu com a positiva tota pressió antiretallades al govern?? És el mètode perquè CIU es possi les piles i:1-Arregli el finançament2- Deixi les polítiques neoliberals Sense pressió com aquesta, CIU s'oblida del pacte fiscal en 2 dies.Però els cadells convergents dretans ja fan aquí la feina bruta d'atacar als sindicats per a deixar via lliure a que CIU oblidi el pacte fiscal. Aquí recordant el pacte fiscal el que fan és facilitar a CIU que no pressioni gens per aconseguir-lo. Però que ha de saber d'estratègia molts dels usuaris del racó....Si fan comentaris primaris sense cap valor ni argumental ni d'anàlisi (a l'estil "els immigrants em treuen la feina" ve el "perquè no diuen res del pacte fiscal")
Perquè no va orientada a l'arrel del problema. Perquè el govern el que necessita és poder i suport de la gent del carrer per no arronsar-se, si veu que li donen pals de totes bandes encara s'encongirà més dins la closca del messellisme. En Mas ha de vore que creiem en el seu patètic horitzó (el pacte fiscal) o no el tirarà endavant o ho farà a mitges. Si veu per totes bandes: No a les Retallades i CiU = Merda no és precisament el missatge que l'impulsa a fer-ho. Sinó et diré el que veuen quan es reuneixen els caps de govern: No hi ha majoria social, encara no estem preparats, etc. Perquè haurien d'estar protestant a l'administració castellana que és la que els ha estat robant els doblers.Ningú en cap moment ni en cap manifestació convocada pels sindicats ha dit una puta merda sobre el pacte fiscal, és més, els hi sua o hi estan en contra perquè són elits castellanes. Fins i tot l'USTEC ni en parla. DEIXA DE MENTIR I DIFAMAR AL RACÓ, les coses estan com estan.
L'arrel del problema tampoc és el dèficit fiscal (el tenim des de sempre), sinó una crisi financera.El suport el va tenir a les eleccions, o fins ara diu que aplica el seu programa i no el de la resta perquè el van votar a ells. ICV, ERC, SI, CIU han donat ple suport, i tan sols PP i C's estan en contra, el PSC està en unes mitjes tintes, però acabarà en el si, pel simple fet de pressionar al PP a españa (suposició, però no segur).CIU el que ha de veure és que o aconsegueix el pacte fiscal o se li tirarà d'amunt tothom amb les retallades. Per tant és una pressió que ajuda a accelerar l'activitat de CIU en aquesta via.Els sindicats estan protestant per un canvi de condicions laborals. Lògicament, per això existeixen. El dèficit fiscal és de sempre, no d'ara. | 0.886649 | curate | {"ca": 0.9918011108172441, "fr": 0.008198889182755886} | |
cawac_ca_20200528_5_99504 | D'esquerra a dreta, María José Bauzá, Mabel Cabrer, i Margalida Prohens, han presentat aquesta iniciativa en la mateixa data que es commemora el Dia Internacional de la Dona. Foto: Marcos Carreras.
El PP ha anunciat aquest divendres que durà al Parlament i aprovarà amb els seus vots una llei per a prestar suport a les dones embarassades.
A una compareixença a la qual hi han assistit la portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, i les diputades María José Bauzá i Margalida Prohens, s'ha explicat que aquesta norma pararà un «especial esment» a les dones que tinguin menys de 30 anys i que es trobin en situació de desprotecció o risc d'exclusió social, i de «manera específica» a les menors d'edat.
En concret, aquesta proposició de llei que defensarà pròximament el PP a la Cambra legislativa contempla que a les menors embarassades que estiguin cursant estudis obligatoris se'ls adequaran els horaris i plans escolars conforme a les seves necessitats durant l'estat de gestació i els dos anys posteriors al part.
En la línia de proporcionar a la dona la màxima informació, es crearà un telèfon gratuït d'informació dirigit a la dona embarassada, i a més, en la pàgina web del Govern disposarà de tota la informació sobre ajudes i centres de la Comunitat que la puguin ajudar en la seva maternitat.
Així mateix, Bauzá ha subratllat que el principal objectiu de la futura llei és que les dones disposin de la informació i el suport necessaris per a «garantir que, sigui quina sigui la decisió que prengui finalment davant un embaràs, aquesta sigui una decisió que adopti en l'exercici de la seva pròpia llibertat, però mai perquè no hagi tingut altres opcions».
Amb aquesta llei, Balears se suma a altres territoris, majoritàriament governats pel PP, que ja disposen d'una llei semblant, com són La Rioja, Múrcia, Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Canàries, Galícia, Madrid i València.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
* Nom
↓ ↓
* Email
↓ ↓
* Camps obligatoris Accept les condicions de les normes d'ús i avís legal
La tasca
Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era. Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents. Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis. El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital.
Els instruments
La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia. Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca. Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears.
L'esperit
Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream. Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents. Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir. Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. No enganarem a ningú. Serem allò que som. | 0.829352 | curate | {"ca": 0.9856242118537201, "es": 0.005548549810844893, "fr": 0.0012610340479192938, "mn": 0.0015132408575031526, "en": 0.0017654476670870113, "it": 0.004287515762925599} | http://dbalears.cat/actualitat/balears/aprovara-llei-per-prestar-suport-les-dones-embarassades.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_125280 | Avui s'ha obert dominis.ppcc.cat, un nou servei per als webmestres dels Països Catalans. NOTA DE PREMSA: dominis.ppcc.cat és un nou projecte en línia destinat a les pàgines web de la comunitat catalana a Internet. Ofereix un servei de readreçament web, sense cap cost, de l’estil domini.ppcc.cat, per a tots aquells llocs web en llengua catalana o relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Els serveis de readreçament web van enfocats a pàgines web (generalment, de caire personal o d’organitzacions o entitats sense ànim de lucre) que vulguin tenir un domini propi, però que no puguin o no vulguin assumir-ne les despeses. Els serveis d’hostatjament gratuïts solen tenir l’inconvenient d’adreces web llargues; aquest és un dels inconvenients que solventem. La iniciativa, jove, pública, i gratuïta, pretén d’una banda oferir serveis als webmestres catalans, i de l’altra contribuir a la difusió de la llengua i la cultura catalanes a Internet. El servei és el primer d’aquestes característiques que opera sota el domini .cat. És precisament això el que contribueix a la popularització d’aquest nom de domini, i per tant, de la llengua i cultura catalanes. Per a registrar un domini, l’usuari només cal que vagi a l’adreça dominis.ppcc.cat i es registri. Allà podrà donar d’alta els seus dominis, de forma gratuïta.
ja tinc link per el meu weblog | 0.832731 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_289144 | L'Sporting Club de Bastia, generalment abreujat com a SCB, és un club de futbol professional de la ciutat de Bastia (Còrsega), que actualment milita a la Ligue 2 després del seu ascens la temporada 2020-2021.
Sporting Club de Bastia
(fr) Sporting Club Bastia
(fr) Sporting Étoile Club Bastia
(fr) Sporting Club de Bastia
Dades
Sobrenom
I Turchini
I Lioni di Furiani
Les Bleus
Tipus
club de futbol
Creació
1905
Activitat
Estadi
Stade Armand Cesari: Furiani (Còrsega) . 16.000
Governança corporativa
Seu
Furiani (Còrsega)
Entrenador principal
Régis Brouard (2021–)
Propietat de
cooperativa d'interès col·lectiu (2019–)
Equips
SC Bastia Reserves and Academy (en)
Esport Futbol
Lliga Ligue 2
Entrenador Régis Brouard
Altres
Color
blau, blanc
Equipament esportiu
Lloc web
http://www.sc-bastia.net
Localització geogràfica
Dos títols de campió del campionat francès de la Ligue 2, una Copa francesa de futbol, una Copa Intertoto de la UEFA, un Challenge des Champions i una final de la Copa de la UEFA, conformen el palmarès del club més popular del futbol cors.
L'Sporting Club de Bastia reté encara avui dia un gran nombre d'aficionats per la seva història vinculada a la reconquesta de la identitat corsa.
Durant la seva història ha rebut les denominacions següents:
Sporting Club Bastia: 1905 a 1962.
Sporting Étoile Club Bastia: 1962 a 1992 (en fusionar-se amb l'Étoile Filante Bastia).
Sporting Club Bastia: 1992 a l'actualitat.
En l'actualitat el club és propietat d'una Société coopérative d'intérêt collectif (Terme francés per indicar una Cooperativa d'interés social), on els fundadors del club tenen el 38% del mateix, el 22% pertany als patrocinadors, el 20% als socis i el darrer 10% pels treballadors actuals i antics del club i un 10% d'altres col·lectius. [1]
Contingut
1 Història
1.1 Inicis
1.2 L'Sporting després de la gran guerra
1.3 Els anys 1930 i la inauguració de l'estadi de Furiani
1.4 El SC Bastia sota la presidència de Victor Lorenzi
1.4.1 L'accés del S.C. Bastia al Campionat de França Amateur
1.4.2 El S.C. Bastia accedeix al nivell professional
1.4.2.1 La Division 2
1.4.2.1.1 Temporada 1965/1966
1.4.2.1.2 Temporada 1966/1967
1.4.2.1.3 Temporada 1967/1968
1.4.2.2 La Division 1
1.4.2.2.1 Temporada 1968/1969
1.4.2.2.2 Temporada 1969/1970
1.4.2.2.3 Temporada 1970/1971
1.4.2.2.4 Temporada 1971/1972
1.4.2.2.5 Temporada 1972/1973
1.5 L'èpica europea i l'època àlgida del S.E.C. Bastia
1.5.1 L'època àlgida del S.C.E. Bastia a mitjans dels anys setanta
1.5.2 L'èpica europea del SECB (Copa de la UEFA 1978)
1.5.2.1 1/32: Sporting Clube de Portugal
1.5.2.2 1/16: Newcastle United F.C.
1.5.2.3 1/8: Torino Football Club
1.5.2.4 1/4: F.C. Carl Zeiss Jena
1.5.2.5 1/2: Grasshopper Club Zürich
1.5.2.6 Final: PSV Eindhoven
1.5.3 Bastia guanya la Coupe de France contra l'A.S. Saint-Etienne (1981)
1.6 El S.E.C. Bastia post Coupe de France
1.7 La caiguda del S.E.C. Bastia
1.7.1 El desastre de Furiani
1.7.2 El renaixement després del desastre
1.8 El retorn a la Division 1 del S.C. Bastia [11]
1.8.1 L'ambició redescoberta durant l'època Antonetti
1.8.2 Bastia torna a la Copa de la UEFA
1.8.3 Marxa i retorn d'Antonetti
1.8.4 El desencís de l'Sporting
1.9 La recaiguda del SC Bastia
1.9.1 Un ascens fallit i una falta d'ambició
1.9.2 Segon descens en cinc anys per al SCB
1.9.3 La renovació de l'Sporting
1.10 Retorn a la Ligue 1 (2012 - 2017)
1.10.1 2013-2015: Post-Hantz, una transició delicada
1.10.2 2015-2017: Problemes financers i controvèrsies
1.10.3 Descens administratiu (2017)
1.11 Remuntada fins al món professional
1.11.1 Nacional 3 (2017-2019)
1.11.2 Nacional 2 (2019-2020)
1.11.3 Nacional (2020-2021)
1.12 L'Sporting Club de Bastia de nou al futbol professional
1.12.1 Ligue 2 (2021 - )
2 Palmarès
2.1 Títols nacionals
2.2 Títols internacionals
2.3 Títols regionals
2.4 Altres competicions
2.5 Trofeus amistosos
3 Historial del Campionat
4 Entrenadors
5 Jugadors destacats
6 Referències
7 Enllaços externs
HistòriaModifica
InicisModifica
El club va ser fundat el 1905 per un suís de nom Ruesch que havia arribat de Barcelona per ensenyar alemany a l'Institut de Bastia. El primer president del club va ser Émile Brandizi. En els primers anys, el club cors evolucionà a la Place d'Arme de Bastia. [2]
Originalment, el club era una entitat poliesportiva. A part de futbol, també es practicava l'atletisme, aixecament de pes, boxa i lluita. Una sala d'entrenament situada al Marché aux Poissons, estava reservada als socis del club. Emile Brandizi va assumir la presidència del club el 1905. El càrrec de secretari-tresorer va ser assignat a Charles Bergassoli, que havia estat un dels estudiants de secundària en l'origen de la creació de l'Sporting (membre fundador). El 1908, Joachim Vincensini va succeir el Sr. Brandizi. Aquest últim va haver de renunciar a la presidència per malaltia; va morir el 1914 amb només quaranta anys. [3][4][5]
Els debuts de l'esport a Bastia i a Còrsega, van ser dolorosos, ja que la població no acostumava a practicar esport en aquell moment. A més, segons explica el Sr. Bergassoli, va ser "necessari fer que els pares acceptessin el desgast de les sabates, perquè les equipacions reals no van arribar fins més tard. I potser va ser el color del jersei (blau i blanc) el que va calmar alguns esperits". Amb el temps, el futbol començava a guanyar popularitat. Els dirigents de l'època i el president Vincensini es van comprometre així a formalitzar la societat esportiva i el 26 de juny de 1908 va lliurar a la subprefectura de Bastia els estatuts necessaris.El diumenge i el dilluns de Pasqua de 1911 es va organitzar el Challenge Piccioni. L'Sporting es va enfrontar a dos equips d'Aiacciu, integrats entre d'altres de jugadors anglesos de vacances a la Ciutat Imperial, i al jugador del Stade St-Raphaël Canet, que com a anècdota va trencar la cama del defensa bastiais Peretti. [5]
S'havien de jugar altres partits entre les formacions de Bastia i d'altres poblacions de l'illa, contribuint a divulgar el futbol illenc, que va estar seguit per un públic creixent. Però la Primera Guerra Mundial posaria fi a les competicions entre 1914 i 1918 i frenà el futbol cors i el seu impuls. [6]
L'Sporting després de la gran guerraModifica
El 1919, Toussant Maestracci es va convertir en el nou president de l'Sporting. El 31 de maig de 1920, el club va obtenir la seva aprovació (amb el número 7972) com a societat esportiva per a l'entrenament físic i la preparació pel servei militar. Aquest estat també permet que el club estigui exempt de l'impost sobre espectacles. Després d'un any de presidència, Toussant Maestracci va deixar pas a Charles Guitton el 1920. Els partits es van jugar llavors a la Plaça Saint Nicolas, on els jugadors havien d'evitar els fanals existents al terreny de joc. [7]
El 1921 es va crear a Ligue Corse de Football Association (LCFA), presidida per J. Vicensini, expresident de l'Sporting del 1908 al 1914. Els partits es van oficialitzar. L'1 d'agost de 1921, la Fédération Française de Football Association (FFFA) va registrar l'afiliació de l'Sporting Club de Bastia. Les societats (clubs) de Bastia es van reunir a Corti, on perdrien si no ho aconseguien. En efecte, només hi havia l'Stade Olympique com a terreny de joc a Bastia, però incloïa un plataner al centre del terreny, que el governador va negar-se a tallar. Així els partits no podien tenir lloc allà. [3][7]
El 1922, quan Joseph Cesari (que va substituir el senyor Guitton) va prendre possessió com a president, els dirigents van haver d'acceptar de jugar al camp de Corti, l'únic estadi aprovat per la LCFA per jugar partits oficials. Durant la presidència de J. Cesari, pare dels jugadors Jean-Marie i Armand, el club no va guanyar cap trofeu. El 1925, l'Sporting es fusiona amb l'Olympique Bastiais. Louis Orenga es va convertir llavors en el nou president de l'SCB, el sisè de la història. Al final de la temporada 1925/26, el club va guanyar el seu primer doblet Copa-Campionat, cosa que repetiran quatre anys seguits. Durant set anys consecutius, des del 1925 fins al 1932, l'Sporting va guanyar el Campionat i cinc Copes de Còrsega. [3][7]
Els anys 1930 i la inauguració de l'estadi de FurianiModifica
El 12 de desembre de 1930, el doctor Pierre Luciani, un dels membres fundadors del club el 1905, va ocupar el càrrec de president deixat per Louis Orenga. El 31 de desembre es va organitzar un gran banquet per celebrar el 25è aniversari del S.C. Bastia, al qual van ser convidats jugadors, dirigents i personalitats de l'illa. Per instància del president Luciani, s'havia de construir un estadi pertanyent al club. El lloc anomenat "Campaleone", comprat el 1926 per Joseph Cesari, Louis Orenga, Pierre Luciani, José Mattei i Pierre Grimaldi per 3.500 francs, es vendria al club l'1 de juliol de 1931. Es van posar les bases. El 8 de gener de 1932, un telegrama del senyor François Pietri, ministre de les colònies al gabinet de Tardieu, va informar de 67.000 francs en subvencions pagades al SCB. El 4 de febrer, la primera pedra va ser col·locada simbòlicament pel president Luciani, el secretari Pierre Grimaldi i Laurent Cascinelli. [3][7]
El 16 d'octubre de 1932, s'inaugurà l'estadi de Furiani. Per a l'ocasió l'Sporting va fer una trucada a una selecció d'Aiacciu. El 25 de juliol de 1933,el Comitè Directiu va donar el nom de "Doctor Luciani" a l'estadi de Furiani, ja que ell havia treballat tant per a la creació i la realització de l'estadi. Amb la satisfacció del deure complert, el doctor Luciani es va retirar de la presidència el 9 de novembre de 1933. Va ser llavors quan Victor Lorenzi, un banquer de professió, es va convertir en president del Consell d'Administració. La temporada 1934/35 va marcar un altre doblet Copa-Campionat. El 21 de gener de 1936, Armand Cesari, antic capità de l'Sporting, va morir als 33 anys. L'estadi de Furiani ha rebut el seu nom des de la temporada 1937/38. [3][7]
El SC Bastia sota la presidència de Victor LorenziModifica
Sota la seva presidència, l'Sporting va guanyar ni més ni menys que vuit títols de Campió de Còrsega i vuit Copes de Còrsega. Ambiciós i visionari, volia portar el club a un nivell superior, amb el SCB guanyant-ho tot en l'àmbit regional. [8]
L'accés del S.C. Bastia al Campionat de França AmateurModifica
Tanmateix, la Federació Francesa de Futbol es va negar el 1958 a què un club cors pogués jugar al Campionat de França Amateur (CFA). Amb l'ajuda de Jean Zuccarelli, aleshores president de la Lliga Corsa de Futbol, Victor Lorenzi va aconseguir anul·lar aquesta regla insensata i discriminatòria. Això va permetre a l'Sporting, després d'haver acabat campió de Còrsega durant la temporada 1958/59, accedir al CFA, que deixarà després de només dos anys (durant la temporada 1960/61). [3]
El 1961 es va acceptar que un segon club cors podia evolucionar al CFA (el Consell Nacional va imposar abans d'aquesta data una clàusula que estipulava que "en cap cas Còrsega no pot reclamar tenir més d'un representant en CFA"), que al seu torn va permetre al Gazélec Football Club Ajaccio (GFCA) accedir al campionat nacional amateur. Campions de Còrsega el 1963, els blaus van tornar al CFA, dos anys després de deixar-lo. El 31 de maig de 1963, l'Sporting es fusionà amb el seu veí Etoile Filante Bastiaise, per formar l'Sporting Etoile Club Bastia, també conegut per l'acrònim SECB. Al final de la temporada 1964/65, l'Sporting va finalitzar 2n al grup sud-oest del CFA, per darrere del GFCA. El fet que aquest últim no va voler arribar al nivell superior de la Division 2, va fer que el SECB i el seu president Victor Lorenzi al capdavant, van pensar a unir-se a la D2 en lloc del club d'Aiacciu. A finals d'abril de 1965, es va mantenir una entrevista amb el Sr. Chiarisoli, el president de la Federació Francesa de Futbol i de l'associació professional en aquell moment. L'Sporting Club de Bastia havia obtingut el dret a jugar, per primera vegada en la seva història, a la Divisió 2, marcant així l'entrada del SECB a l'era del futbol professional. [3]
El S.C. Bastia accedeix al nivell professionalModifica
La Division 2Modifica
Temporada 1965/1966Modifica
Després d'haver adquirit l'ascens a la Division 2, el SECB contracta l'entrenador Jules Nagi. Etienne Sansonetti i René Ferrier (capità de la Selecció de futbol de França, 24 seleccions) procedents de l'Association Sportive de Saint-Étienne Loire van venir a reforçar l'equip, com ho va fer Boukhalfa, que ja coneixia el Bastia per haver evolucionat al CFA durant el servei militar. Ells permeten de realitzar una temporada molt bona. Els Blaus acaben quarts en la seva primera temporada en l'àmbit professional. [3]
Temporada 1966/1967Modifica
Sota el lideratge de Lucien Jasseron, que va substituir a Jules Nagi l'estiu de 1966, els jugadors de l'Sporting van acabar tercers a la classificació. Però llavors només pujaven els dos primers... Aquella temporada l'Athletic Club Ajaccien es va coronar campió de D2 i va accedir a l'elit del futbol francès. [3]
Temporada 1967/1968Modifica
La temporada 1967/1968 va ser la bona. Gràcies a un atac comandat per Robert Blanc i Franck Fiawo, que junts van marcar gairebé la meitat dels gols del Bastia, i una defensa de ferro (Gandolfi, Farina, Vincente, Borowski...), el SECB es va coronar campió de D2 i va incorporar-se a primera divisió. [3]
La Division 1Modifica
Temporada 1968/1969Modifica
En aquesta primera temporada a l'elit, l'equip es veuria reforçat, sobretot, per Serra, Blanchard i Mekloufi, en procedència del Saint-Étienne. Tot i una primera part difícil de la temporada (15è sobre 18), l'equip es va recuperar després de la treva (gràcies sobretot a Mekloufi entrenador-jugador que va substituir Lucien Jasseron) i va acabar en un honorífic 6è lloc el 1969. [3]
Temporada 1969/1970Modifica
La temporada 1969/1970, va ser ben complicada i el club va acabar 17è de 18. I deu la seva salvació a la plaça de play-off. [6]
Temporada 1970/1971Modifica
A la temporada 1970/1971, l'Sporting va finalitzar in-extremis 17è d'un campionat que comptava llavors amb vint equips, gràcies a set victòries consecutives a Furiani. [6]
Temporada 1971/1972Modifica
La temporada 1971/1972 va ser la del despertar de l'SECB amb l'arribada de Pierre Cahuzac, antic entrenador (i jugador) del GFCA, al qual va portar al capdamunt del CFA amb quatre títols de campió. El club va finalitzar novè i va arribar a la final de la Copa de França, perduda el 4 de juny de 1972 al Parc dels Prínceps contra l'Olympique de Marseille (2 - 1), futur campió aquell any. [6]
Temporada 1972/1973Modifica
El 26 de juliol de 1972, l'Sporting guanya el seu primer títol a l'elit, en imposar-se per 5 - 2 a l'Olympique de Marsella en la final del Challenge des Champions (actualment anomenada Trophée des Champions i que enfronta els campions de lliga i Copa), disputada a l'Stade de Bon Rencontre a Toló.El 14 de setembre de 1972 va tenir lloc el partit entre el SECB i el Club Atlético de Madrid, corresponent a l'eliminatòria de setzens de final de la Recopa d'Europa de futbol, en el qual era el debut del Bastia en una competició europea. El partit es va jugar a Timizzolu (l'Stade Armand Cesari no va ser homologat per la UEFA per als partits europeus), que fa finalitzar en empat (0 - 0), malgrat que el conjunt cors va merèixer marcar algun gol. [6]
Al segon partit, els Blaus van obrir el marcador per mitjà de Félix, però finalment van caure derrotats per 2 - 1 a l'Estadi Vicente Calderón, essent eliminats a la primera ronda. Però aquesta experiència europea va ser un aperitiu del que experimentaria l'Sporting uns anys més tard. Al final d'aquesta temporada, on el club tornava a ser novè, Victor Lorenzi va deixar pas a Paul Natali. Després de quaranta anys al capdavant del SECB, l'emblemàtic president bastiais va deixar la direcció d'un club que dirigia des de l'amateurisme insular, a l'elit nacional del futbol. [6]
L'èpica europea i l'època àlgida del S.E.C. BastiaModifica
La temporada 1974/1975 va suposar el començament de l'època àlgida del SECB. Amb un equip format per Paul Marchioni, Charles Orlanducchi, Georges Franceschetti i Claude Papi, per citar-ne alguns, l'Sporting viurà els millors anys de la seva història. [9]
L'època àlgida del S.C.E. Bastia a mitjans dels anys setantaModifica
La temporada 1974/1975, el club va classificar-se sisè al campionat, després vuitè la temporada següent. La temporada 1976/1977, el SECB va acabar al podi aconseguint el 3r lloc (millor classificació fins avui dia), amb el millor atac del campionat (82 gols), els grans arquitectes van ser Dragan Džajić, Fanfan Félix (21 gols cadascun), Jacques Zimako (15 gols) i Claude Papi (14 gols). [9]
Durant aquests anys, es poden citar alguns dels grans noms que van evolucionar sota els colors "Biancu è turchinu": Ilija Pantelić (1971-1974), Serge Lenoir (1972-1976), Paul-Ferdinand Heidkamp (1973-1976), Zimako (1974-1977), Dzajic (1975-1977), Ognjen Petrovic (1976-1978), etc. La temporada 1977/1978, malgrat les sortides fora de temporada de dos jugadors clau (Djazic al FK Estrella Roja de Belgrad i de Zimako a l'Association Sportive de Saint-Étienne Loire), l'Sporting va registrar l'arribada prestats per Les Verts de Jean-François Larios i Félix Lacuesta, i sobretot , el gran Johnny Rep, finalista del Mundial 1974 amb els Països Baixos. A la lliga, els bastiais aconsegueixen la cinquena posició. Però els ulls es reblàven en un altra lloc. [9]
L'èpica europea del SECB (Copa de la UEFA 1978)Modifica
1/32: Sporting Clube de PortugalModifica
El 14 de setembre de 1977 va començar l'aventura del SECB als trentadosens de final de la Copa de la UEFA. Al partit d'anada, els Blaus van causar sensació en vèncer a Furiani a l'Sporting Clube de Portugal (3 - 2, hat-trick de Félix). Al partit de tornada, el 29 de setembre a l'Estadi José Alvalade, Rep (86) i Félix (88) van classificar al Bastia al final del partit (victòria 1 - 2) per als setzens de final. [9]
1/16: Newcastle United F.C.Modifica
El sorteig designa els anglesos del Newcastle United Football Club per a la següent ronda. El 19 d'octubre de 1977, el SECB va guanyar als darrers minuts a casa (2 - 1), gràcies a un doblet de Claude Papi (51 i 89). Amb un únic gol d'avantatge, el partit de tornada semblava complicat a St. James' Park, i pocs creien en les possibilitats del Bastia. De fet, cap club francès havia guanyat mai un partit a Anglaterra. Tot i això, els homes de Pierre Cahuzac van creure en la sorpresa i van guanyar per 1 - 3 (gols de De Zerbi al 33 i un doblet de Rep als minuts 10 i 67) a casa dels Magpies. Els jugadors van ser rebuts per 2.000 aficionats a l'aeroport de Poretta.
1/8: Torino Football ClubModifica
Per a la ronda de vuitens de final, el sorteig havia designat al gran Torino Football Club, format per molts internacionals com Graziani, Pulici i Sala, i considerat aleshores com un dels equips més prestigiosos d'Europa. El 23 de novembre de 1977, els Blaus van guanyar de nou a Furiani. Tot i l'obertura del marcador per part de Paolo Pulici al minut vint-i-dos, Papi va igualar al minut trenta-set, abans que Rep donés la victòria al seu equip al minut seixanta-tres, gràcies a una assistència de Félix.
El partit de tornada té lloc el 7 de desembre a l'Stadio Comunale on 10.000 aficionats cors van desplaçar-se per animar l'equip. Invictes dos anys a casa, els italians del Toro guanyaven 2 - 1, establint un empat perfecte en els dos partits. Va ser llavors quan va aparèixer Merry Krimau i va fer tremolar les xarxes de Giuliano Terraneo, signant un doblet inoblidable que va anar a celebrar, de genolls, amb els braços alçats al cel, davant de la tribuna dels aficionats bastiais. El SECB va guanyar per 2 - 3 signant un èxit rotund.
1/4: F.C. Carl Zeiss JenaModifica
L'equip de Pierre Cahuzac havia donat un cop a Europa. L'1 de març de 1978, realitzen una exhibició de focs artificials als quarts de final contra els alemanys orientals del Fußball-Club Carl Zeiss Jena, de qui no es coneixia res en temps de la Guerra Freda. El marcador final va ser de 7 - 2. Al partit de retorn dels quarts de final disputat el 15 de març, l'Sporting perdrà per primera vegada després de set victòries consecutives, per 4 - 2 a Jena. Però, gràcies a la diferència de gols, es classifica fàcilment per a les semifinals de la C3.
1/2: Grasshopper Club ZürichModifica
Per primera vegada en cinc rondes, els "bianchi è turchini" van jugar el partit d'anada a domicili contra el Grasshopper Club Zürich. Els suïssos van guanyar el 29 de març de 1978 per 3 - 2. Al partit de tornada, malgrat una primera part controlada on els helvètics van patir, el marcador reflectia un empat sense gols que classificava als Cygales. Però a la segona part, Claude Papi va marcar al minut 67 el gol del triomf cors. El Bastia s'acabava de classificar per a la final de la Copa de la UEFA, davant de 13.000 aficionats eufòrics.
Final: PSV EindhovenModifica
El 26 d'abril de 1978 va tenir lloc l'anada de la final a Furiani, contra el PSV Eindhoven. El terreny de joc de Furiani estava impracticable a causa de les pluges caigudes abans de la final, i lògicament el partit s'hauria hagut d'ajornar.
Però l'àrbitre del partit, el iugoslau Maximovitch, va donar llum verda (potser a causa de la proximitat de la Copa del Món, la UEFA no va voler canviar el calendari). Al final del partit, malgrat el domini cors el resultat va ser d'empat (0 - 0).
El partit de tornada de la final es va jugar l'11 de maig de 1978 a Eindhoven. Els jugadors de l'Sporting van perdre per 3 - 0, desbordats en el partit i cansats per un calendari ajustat abans de la tornada contra els holandesos (3 partits de lliga en 6 dies).
La fi d'un somni i una èpica europea, que haurà revelat a tota França i al futbol europeu, aquest petit club de l'Sporting Etoile Club de Bastia, com a bandera de l'illa de Còrsega.
Bastia guanya la Coupe de France contra l'A.S. Saint-Etienne (1981)Modifica
Sota el lideratge d'Antoine Redin, que va arribar l'estiu de 1980 procedent de l'Association Sportive Nancy-Lorraine (a qui va entrenar durant deu anys i amb qui va guanyar la Coupe de France l'any 1978), els Bastiais guanyarien la prestigiosa Coupe de France . Després d'eliminar l'Stade Malherbe Caen Calvados Basse-Normandie, Association de la Jeunesse Auxerroise, Association Sportive de Monaco Football Club, Football Club Martingues a quarts de final i el Racing Club de Lens a la semifinal, l'Sporting va trobar-se amb el vigent campió, l'Association Sportive de Saint-Étienne Loire. [9]
El 13 de juny de 1981 al Parc des Princes, per a la seva segona final, els Blaus van guanyar per 2 - 1, gràcies als gols de Marcialis i de Roger Milla. Els Verds de Michel François Platini eren KO. Va ser la primera vegada que un club cors guanyava la Coupe de France (i encara és rellevant avui en dia), i milers d'aficionats van rebre com a herois als jugadors a Poretta, al Boulevard Paoli, etc. La Coupe també va recórrer Còrsega, viatjant amb orgull per tota l'illa. [9]
El S.E.C. Bastia post Coupe de FranceModifica
La victòria a la Coupe de France, va obrir de nou les portes d'Europa al S.E.C. Bastia, concretament de la Recopa d'Europa, competició a la qual participava per segona vegada a la seva història.
Als setzens de final, el Bastia va enfrontar-se al FC KooTeePee Kotka finlandès, al qual va derrotar per un global de 5 - 0 (0 - 0 a Finlandia i 5 - 0 a Furiani), però a vuitens de final va finalitzar l'aventura europea en caure eliminat davant del SK Dinamo Tbilisi per un global de 2 - 4 (1 - 1 a Furiani i 3 - 1 a Tbilissi).
Malgrat que en aquells anys el Bastia va comptar amb jugadors de renom com Daniel Solsona Puig, Raimondo Ponte o Pascal Olmeta, no va poder repetir els èxits passats.
La caiguda del S.E.C. BastiaModifica
Després d'una desastrosa temporada 1985/86, amb només cinc victòries, el club va finalitzar lògicament en l'últim lloc de la Division 1. L'Sporting descendia després de divuit temporades consecutives a l'elit, a la qual havien arribat l'any 1968. [10]
La temporada següent (1986/87), el SECB va ser cinquè de D2, acabant a només quatre punts del podi. Malgrat els resultats decents, el club no va aconseguir pujar al podi les següents temporades: 8è la 1987/88, 5è la 1988/89, 6è la 1989/90 i 1990/91 i 4t la 1991/92.
El desastre de FurianiModifica
L'any 1992 va estar marcat per l'infame desastre de Furiani. El 5 de maig de 1992, el S.C. Bastia, rebia l'Olympique de Marseille (aleshores quàdruple campió de França) a les semifinals de la Coupe de France. Per l'ocasió, els dirigents de l'època, van enderrocar l'antiga tribuna nord de l'Stade Armand Cesari, per tal de construir una tribuna provisional amb 10.000 places, amb una alçada de quinze metres.
Malauradament, aquesta tribuna tubular es va construir ràpidament en només una setmana de treballs, i amb el muntatge de materials no conformes.
El dia del partit, el públic havia arribat en gran quantitat des dels quatre racons de l'illa per assistir a la tan esperada semifinal entre Bastia i OM. Pocs minuts abans de l'inici del partit, el públic està embogit. I el que havia de passar, va passar. A les 20:20 hores, la part alta de la tribuna es va ensorrar, arrossegant milers d'espectadors a la seva caiguda. El balanç va ser dramàtic: 18 morts i més de 2.000 ferits.
El renaixement després del desastreModifica
Després de la tragèdia de Furiani, l'Sporting es va veure obligat a jugar els seus partits de local a Mezzavia, al terreny de joc del GFCA, durant la major part de la temporada 1992/1993. També es van jugar dos partits a Ais de Provença, que van posar a disposició el seu estadi. Només els últims quatre partits es van jugar a Furiani, que va poder tornar a acollir partits de lliga. Gràcies en especial als joves del centre de formació com Laurent Casanova, Pascal Camadini, Charles Poggi, Laurent Moracchini, François Mosali, Olivier Anziani, etc., l'Sporting va acabar 7è i es va mantenir malgrat aquestes dificultats a la Division 2, gràcies especialment al suport incondicional dels seus aficionats.
La temporada 1993/1994 va ser la del renaixement. Després de la victòria a l'última jornada contra el Nancy (1 - 0, gol de Laurent Casanova), el Bastia va pujar a la tercera posició de la classificació i va validar el seu bitllet per a la D1. Els aficionats bastiais van deixar anar la seva eufòria i van envair la gespa de Furiani al xiulet final.
Dos anys després del desastre de Furiani, els Blaus van tornar a la primera divisió després de vuit temporades passades a l'avantcambra de l'elit. Les escenes d'alegria es van allargar fins a la matinada per celebrar aquest ascens inesperat.
El retorn a la Division 1 del S.C. Bastia [11]Modifica
Després de vuit temporades a la segona divisió i el desastre de Furiani de 1992, suposa un renaixement inesperat pel club. El retorn a la D1 coincideix amb el nomenament de Frédéric Antonetti, fins llavors responsable de la formació des del 1990, com a entrenador del primer equip.
L'ambició redescoberta durant l'època AntonettiModifica
Quan va tornar a l'elit la temporada 1994/95, el club entrenat per Antonetti, antic jugador blau, arriba a la final de la Copa de la Lliga francesa de futbol, de la qual aquella temporada se'n va disputar la primera edició, però els Blaus perden per 2 - 0 enfront del Paris Saint-Germain Football Club, al Parc dels Prínceps, el 3 de maig de 1995. A la lliga l'Sporting va acabar en una modesta quinzena posició. El nou fitxatge, el iugoslau Anton Drobnjak, s'adapta bé al campionat francès, ja que finalitza la temporada amb dotze gols marcats. La temporada 1995/96, l'equip repeteix la quinzena posició a la lliga i Drobnjak es confirma marcant una vintena de gols.
Integrat per jugadors com Morlaye Soumah, Laurent Casanova, Cyril Rool, Anto Drobnjak, Lubomir Moravcik, o Piotr Swiercewski, l'equip de Fred Antonetties va classificar en el setè lloc la temporada 1996/97 i va accedir a disputar la Copa Intertoto de la UEFA, que va guanyar l'estiu de 1997 contra el Halmstads BK suec (0 - 1 a Suècia i 1 - 1 a Furiani amb un gol d'Ousmane Soumah que va fracturar-se les cervicals, estant indisponible durant un any). Amb aquesta victòria l'SCB va aconseguir el seu bitllet per a la Copa de la UEFA 1997/1998, trenta anys després de l'èpica europea del 1978.
Bastia torna a la Copa de la UEFAModifica
Als trentadosens de final, l'Sporting va rebre al Sport Lisboa e Benfica el 16 de setembre de 1997. En un ple estadi Armand Cesari, va guanyar 1 - 0 amb un gol d'André (80). A la tornada el 30 de setembre, els turchini aconsegueixen empatar (0 - 0) a l'Estádio da Luz i es van classificar per a la següent ronda.
L'Steaua Bucarest va ser el següent contrincant de l'Sporting. Tot i una bona actuació a l'anada a Romania el 21 d'octubre, els bastiais van fallar diverses oportunitats. Reduïts a deu després de l'expulsió de Swiercewski, van perdre per 1 - 0 amb un gol de Hrib (66). En el partit de tornada a Furiani el 4 de novembre de 1997 (durant el qual les antigues glòries de l'èpica 78 van ser convidades i aclamades pel públic), els romanesos van mostrar un gran realisme i dominaven al descans gràcies a un doblet de Munteanu (14, 40). A la segona part, Daye Prince va aconseguir reduir el marcador (51), i ell mateix va aconseguir empatar (67). Fins i tot, Frédéric Mendy va donar l'avantatge al SCB al final del partit (77), que va guanyar per 3 gols a 2, però serà el Steaua qui es classificarà, beneficiant-se dels gols marcats fora de casa.
L'aventura europea va acabar aquí per Bastia, que va acabar novè la temporada 1997/98, mentre que Fred Antonetti va marxar al Japó per entrenar al Gamba Osaka.
Marxa i retorn d'AntonettiModifica
La temporada 1998/99, el club tindrà ni més ni menys que tres entrenadors: Henri Kasperczak, substituït a l'octubre per Laurent Fournier, que improvisarà com a entrenador fins a l'abril. José Pasqualletti va prendre finalment les regnes de l'equip per acabar la temporada, on el club va finalitzar en tretzena posició.
La temporada següent va suposar el retorn d'Antonetti, de tornada de la seva experiència japonesa. Amb ell, l'Sporting va aconseguir una bona desena posició al final d'aquesta temporada 1999/00 i va arribar a la semifinal de la Copa de la Lliga, eliminat pel PSG (4-2) l'1 d'abril del 2000.
El 2000/01, els bastiais van realitzar un excel·lent començament de temporada i van estar regularment al podi fins a la 12a jornada. Encapçalat per un atac de xoc compost per André i Née, el SCB va continuar en la cursa per aconseguir una plaça europea fins a les deu últimes jornades del final del campionat. Però al tram final, els resultats no van acompanyar i el club s'ha de conformar amb un vuitè lloc, tot i que disposava de mitjans suficients per classificar-se a la UEFA. Després d'aquest fracàs, Antonetti va abandonar el vaixell de Bastia, que va començar a navegar a aigües problemàtiques.
El desencís de l'SportingModifica
L'entrenador de Tolosa, Robert Nouzaret, es va incorporar a Bastia la temporada 2001/2002. La plantilla està delmada per les sortides, i no menys importants: el jugador Yann Lachuer marxa a l'Association de la Jeunesse Auxerroise, la parella de davanters Pierre-Yves André i Frédéric Née, fitxent respectivament pel Football Club de Nantes i l'Olympique de Lió, mentre que Piotr Swierczewski es va unir a l'Olympique de Marseille. Cyril Domoraud, cedit, torna al Football Club Internazionale Milano, mentre que Eric Durand fitxa per l'Stade Rennais Football Club.
Entre els reclutes, s'inclouen entre altres Tony Vairelles, Cyril Jeunechamp, Antar Yahia, Fabrice Jau, Nicolas Dieuze, mentre que Nicolas Penneteau i Patrick Beneforti, productes del centre de formació, es llancen a la part més profunda del D1. L'Sporting va aguantar l'onzè lloc i va arribar a la final de la Copa de França per enfrontar-se al Football Club Lorient Bretagne Sud.
Però els jugadors de Bastia no van poder jugar un bon partit. El Lorient, amb l'únic gol del partit marcat per Darcheville abans del descans, va donar la victòria al Merlus. Una derrota de gust amarg per als seguidors de Bastia, 35.000 dels quals eren presents a l'estadi de França l'11 de maig de 2002 (entre els quals 25.000 havien viatjat des de Còrsega).
Gérard Gili va agafar el relleu de Nouzaret l'estiu del 2002, que només va romandre al club durant un any. Durant la temporada 2002/03, Bastia va acabar dotzè. L'any següent, l'Sporting va estar molt a prop del descens, acumulant males actuacions a casa, amb 5 derrotes i 6 empats. Aquesta ineficàcia a Furiani, combinada amb els pobres resultats a l'exterior, va donar lloc a un 17è lloc al final del campionat, el maig del 2004.
La temporada 2004/2005 va acabar amb l'Sporting en perdició total. Com a la temporada anterior, els mals resultats es van succeir. A les vacances d'hivern de la temporada 2004/2005, el club es troba en una posició de descens, amb només 4 victòries en 19 partits. L'staff del SC Bastia ho intenta tot reclutant a Christian Karembeu, campió del món de 1998 a la recerca d'un darrer repte. La segona part de la lliga, tot i que una mica millorada, no va impedir que el club descendís a la Ligue 2 el 2005, any del centenari de l'Sporting Club de Bastia, després d'onze anys consecutius a la Ligue1.
La recaiguda del SC BastiaModifica
Després del descens a la Ligue 2 el 2005, el club vol aconseguir una remuntada immediata i contracta Bernard Casoni com a entrenador. [12]
Un ascens fallit i una falta d'ambicióModifica
Durant la temporada 2005/2006, l'Sporting va caminar per l'aigua i va estar regularment al podi fins a la jornada 32. Tot i que l'ascens semblava segur, els jugadors van tenir una sèrie de males actuacions al final del campionat i finalment van acabar en el 6è lloc de L2. L'actitud d'alguns jugadors va costar al club la pujada que es va prometre, per a menyspreu de l'afició.
Des de llavors, Bastia s'estanca a la Ligue 2, on segueix cada temporada entre la 2006/2007 i la 2008/2009 i la meitat de la classificació. El club assegura la permanència i no té objectius esportius. La comunicació entre directius i aficionats és inexistent i la bretxa s'amplia entre el club i el públic.
Segon descens en cinc anys per al SCBModifica
Al final de la temporada 2008/2009, Bernard Casoni va ser substituït per Philippe Anziani, que fins aleshores estava al capdavant del centre de formació del Bastia.
La contractació a l'estiu està mal gestionada, ja que el club registra les sortides de gairebé deu jugadors (Ejide, Maire, Cherrad, Dao, Mendy, Conombo, Grimaldi i la devolució dels jugadors cedits Ludovic Genest i Nicolas Marin) només per alguns reforços. El club volia intentar apostar per desenvolupar els joves del centre de formació, inclosos Christophe Gaffory, Wahbi Khazri, Johan Martial, Jean-Jacques Rocchi o fins i tot Jules Goda. Però, lògicament, aquests últims no tenen l'experiència i les espatlles prou fortes per a ser titulars a la Ligue 2 durant tota una temporada.
Els resultats es noten i el club està a l'última posició a la treva de la temporada 2009/2010, on arriba un nou equip directiu que contracta l'entrenador Faruk Hadzibegic, així com diversos jugadors per enfortir l'equip (Mathieu Robail, Jacques - Désiré Périatambée, més les cessions de Grégory Lorenzi i Xavier Pentecôte). La segona part de la temporada és bona, però la diferència de punts és massa important i malauradament no permet la permanència a la Ligue 2, el club queda relegat a National, després de quaranta-cinc anys en el món professional.
La renovació de l'SportingModifica
Després d'una temporada 2010/2011 excepcional sota la direcció de Frédéric Hantz, el SC Bastia es coronà campió de National i torna a la Ligue 2, un any després d'abandonar-la. Amb la conservació de la columna vertebral de l'equip i les arribades de Jérome Rothen i Ludovic Genest en particular, l'Sporting espera seguir la seva dinàmica i el seu joc decididament cap a l'ofensiva, amb l'esperança de trobar el L1 a curt termini.
Els dirigents del Bastia s'havien donat tres anys per unir-se a l'elit; un objectiu que s'assolirà en només un any. Els Blaus lideren el campionat i guanyen el títol de Ligue 2 el 2 de maig de 2012 contra Metz. El Bastia torna a la Ligue 1 després de set anys.
Retorn a la Ligue 1 (2012 - 2017)Modifica
El SC Bastia és 13è després de la primera part del campionat de Ligue 1 2012-2013. Aquesta primera part del campionat és complicada per al club cors després d'un partit a porta tancada contra l'Olympique de Marseille i un partit "a casa" contra l'Association Sportive Nancy-Lorraine però a Gueugnon, amb 22 punts i la pitjor defensa del campionat de la Ligue 1. El 23 de desembre de 2012, el SCB va reclutar el tercer porter de l'equip francès Mickaël Landreau, lliure de qualsevol contracte, que serà el regal de Nadal dels seguidors de Bastia. L'Sporting va aconseguir marcar 12 gols en tres partits (contra l'Olympique de Lió, el Valenciennes Football Club i l'Stade Brestois 29) una gesta que no havia aconseguit durant trenta-cinc anys (campionat de futbol francès 1977-1978) i fins i tot quatre gols en tres partits consecutius (gesta assolida per primera vegada pel SC Bastia a la Ligue 1).
2013-2015: Post-Hantz, una transició delicadaModifica
La temporada 2013-2014 serà l'última per a Frédéric Hantz, que la direcció del club no prorroga i deixarà el SCB per passar un any sabàtic dels terrenys de joc. El primer partit, perdut a La Beaujoire contra el FC Nantes per 2-0, serà objecte d'una autoreferència per part de la LFP: va entrar en joc un jugador de Nantes (Abdoulaye Touré), mentre que posteriorment va ser suspès de tres targetes grogues rebudes al final de la temporada anterior als campionats sub-19 i CFA. Després d'aquesta observació, el SCB es va posicionar per recuperar el benefici del partit i va recuperar els tres punts de la victòria. A partir del 02/09/2015, després d'esgotar els diversos recursos esportius (LFP, FFF, CNOSF) i judicials (tribunals administratius) del FC Nantes que va veure desestimats tots els seus recursos, la LFP està obligada a ratificar definitivament la classificació de la Lliga 1 per la temporada 2013-2014, sent executiva la sentència del Tribunal Administratiu de Nantes. Per tant, el SC Bastia va acabar oficialment 10è i el FC Nantes al 13è lloc.
Malgrat tot, és en l'àmbit esportiu que hi ha moviment: l'eix vertebrador de l'equip campió de National i Ligue 2 deixa el club (Jérôme Rothen, Jérémy Choplin, Mathieu Sans, Gaël Angoula, Novaes) mentre que Anthony Modeste s'uneix a Hoffenheim. Florian Thauvin es ven a Lille, mentre que Vincent i Agostini es presten a CAB. Pel que fa a les arribades, el club es reforça amb les arribades dels internacionals corsos Sébastien Squillaci i François Modesto a l'eix central de la defensa. Les apostes de L1, Drissa Diakité, Claudiu Keserü, Koffi N'Dri Romaric i Ryad Boudebouz (a l'últim moment) s'uneixen a les files del SCB, Landreau s'allarga per un any, mentre que Miloš Krasić, exjugador internacional de la Juventus Football Club, i en aquell moment al Fenerbahçe Spor Kulübü és cedit per una temporada (800.000 euros, sou inclòs). Jean-Louis Leca torna al SCB després de cinc anys passats a Valenciennes.
A la finestra de transferències hivernals, més enllà del retorn de Sambou Yatabaré durant sis mesos, en préstec de l'Olympiakos al qual va ser venut sis mesos abans, l'arribada de Djibril Cissé durant divuit mesos és la que fa l'actualitat sobre les transferències als seguidors.
L'esdeveniment principal serà el rècord del nombre de partits L1 jugats per Jean-Luc Ettori, superat per Mickaël Landreau (613 partits).
L'arribada de Claude Makélélé Sinda es registra el juny del 2014. L'exajudant de Laurent Blanc al PSG obté el lloc d'entrenador principal per primera vegada en la seva carrera, en un període crucial de la història del club. Porta els exparisencs Alphonse Areola i Hervin Ongenda i el jove colombià, Joao Rodriguez (Chelsea), en préstec per un any. El lateral dret brasiler Apodi arriba i se'n va tres setmanes després, amb la cancel·lació del contracte per falta d'adaptació al futbol europeu. Juan Pablo Pino, antic monegasc, signa per un any mentre que el davanter Brandao signa per dos anys. Guillaume Gillet arriba cedit una temporada per l'Anderlecht, així com l'exjugador de l'Athletic Club Ajaccien, Gadji Tallo, l'esperança senegalesa del Sunderland El Hadji Ba i el davanter belga Benjamin Mokulu, que arriba de Malines al final de la finestra de transferències. Aquesta cascada de jugadors cedits respon a una necessitat immediata de renovació de la plantilla, ateses les nombroses sortides: Adama Ba i Joseph Barbato se cedeixen respectivament a Niort (L2) i Colomiers (Nacional) mentre que Florian Raspentino, Sambou Yatabaré, Miloš Krasić i Gianni Bruno retornen als seus clubs d'origen després de les cessions.
La suspensió de Brandao per sis mesos, després del seu cop de cap a Thiago Motta després del partit contra el PSG al Parc dels Prínceps el 16 d'agost de 2014, i les lesions recurrents de Djibril Cissé es preocupen pel potencial atacant malgrat un inici de temporada que va tronar contra l'OM (3-3 i un doblet del nouvingut Christopher Maboulou, exChateauroux). Després de 6 derrotes en 12 partits i només 10 punts, Makelele és destituït per la direcció per resultats insuficients. Un únic punt positiu: la primera victòria al terreny de joc de l'històric rival, l'Olympique Gymnaste Club de Nice-Côte d'Azur (0-1) després de vint anys. Aquest partit va estar marcat per greus incidents, després del desplegament de la bandera corsa del porter Jean-Louis Leca, percebut com una provocació pel capità del Niça, Didier Digard. Es va produir una gran disputa, on els jugadors del Bastia van ser atacats per membres de la seguretat del Niça, abans que els seguidors envaïssin el terreny de joc. Les sancions adoptades sobre aquests fets es van reduir a un simple tancament parcial de l'Allianz Riviera.
Ghislain Printant, director del centre de formació i exentrenador ajudant de Montpeller, accepta l'interinat al capdavant del primer equip, assegurant que aquesta serà una missió provisional. Elie Baup descartat, Frédéric Hantz consultat sense èxit, Frédéric Antonetti es nega després d'uns dies de reflexió, prefereix inscriure's a llarg termini al club i es nega a ser un bomber. A partir de llavors, Printant va mantenir les regnes de l'equip. Mokulu (Avellino), Pino (baixa), Rodriguez (rp Chelsea) i Barbato (baixa) abandonen el club, que va incorporar Gaël Danic durant divuit mesos i Lyes Houri, jove promesa del Valenciennes, per tres anys. Giovanni Sio, davanter ivorià del F.C. Basilea, va arribar cedit per sis mesos.
Les setmanes posteriors al nomenament de Printant van ser difícils (una victòria contra Montpeller i 3 derrotes consecutives a Reims i Saint-Étienne i contra Évian), però el contingut dels partits va tornar a ser positiu. La victòria contra el Stade Rennes inaugura una sèrie d'invencibilitat a la lliga, però també a les copes nacionals: el SCB jugà a Quevilly (CFA) amb un equip format només per tres titulars professionals, la resta del grup va estar format per joves del centre de formació entre els quals es trobaven Julien Benhaim o Sacha Valéry, fill de l'ex defensa del Bastia, Patrick Valéry, que solia jugar al CFA2 o al Campionat Nacional Sub19. Amb Thomas Vincensini a la porteria, l'Sporting va perdre als penals.
2015-2017: Problemes financers i controvèrsiesModifica
A principis de gener del 2015, Bastia va crear sensació guanyant brillantment el PSG (4-2) a l'Stade Armand Cesari, tot i que a l'inici del partit, el conjunt cors perdia per 0-2. No obstant això, al marge d'aquesta victòria, va esclatar una controvèrsia; En una pancarta es podia llegir "Qatar finança el PSG... i el terrorisme".
La Copa de la Lliga francesa de futbol va fer vibrar als seguidors: després d'haver eliminat successivament Auxerre (3-1), Caen (3-2 amb pròrroga) i Rennes (3-1), a Mònaco, Ghislain Printant i els seus homes van guanyar la semifinal després d'una sessió interminable de penals (6 a 7, 9 tirs cadascun) i es van guanyar el dret a enfrontar-se al París Saint Germain a la final, vint anys després de la primera edició, que ja es va oposar als dos clubs (el PSG va guanyar la primera edició 2-0). En aquesta nova final, el conjunt cors va ser derrotat per 4-0. El partit va estar marcat especialment per una controvèrsia relacionada amb l'arbitratge. A partir del minut 20, Sébastien Squillaci va ser expulsat per una falta a Ezequiel Iván Lavezzi, expulsió acompanyada d'un penal convertit per Zlatan Ibrahimović, que va aniquilar les ja difícils possibilitats del club cors per superar l'ogre parisenc.
L'estiu del 2015, la DNCG va descendir el SC Bastia a la Ligue 2, per no haver aportat les garanties financeres necessàries per a la seva permanència: faltaven 1,3 milions d'euros. Els diners de la transferència de Ryad Boudebouz al Montpellier Hérault Sport Club (1,7 milions d'euros), poc abans, encara no s'havien transferit. El SCB va apel·lar immediatament. La DNCG valida llavors que els corsos continuin a la Ligue 1 el 17 de juliol de 2015.
La temporada 2015-2016 el Bastia incorpora jugadors com Sadio Diallo (Stade Rennais Football Club), Yassine Jebbour (Montpellier Hérault Sport Club), Seko Fofana (Manchester City Football Club), Jesper Hansen (Évian Thonon Gaillard FC), Mehdi Mostefa (Football Club Lorient Bretagne Sud), Axel Ngando (Stade Rennais Football Club) i Florian Raspentino (Stade Malherbe Caen Calvados Basse-Normandie).
Tot i que a les primeres jornades l'equip ocupa posicions que donen accés a classificar-se per a les competicions europees, a mesura que va avançant la competició, l'equip va perdent posicions, Ghislain Printant és destituït i el seu substitut és François Ciccolini, qui ava treure el Bastia de la zona baixa de la classificació, aconseguint victòries de mèrit a l'Stade Armand Cesari contra L'Olympique Lyonnais (1-0) o l'Olympique de Marseille (2-1).
Finalment el Bastia finalitza el campionat en una còmoda desena posició.
A la Copa francesa de futbol, va ser eliminat a setzens de final pel Football Club Sochaux-Montbéliard (1-2), mentre que a la Copa de la Lliga francesa de futbol, d'on era el finalista de la temporada anterior, va ser eliminat al setzens de final per l'Stade Rennais Football Club (0-1).
La temporada 2016-2017 serà caòtica sobretot en l'àmbit esportiu. Tot i les incorporacions estivals entre les quals destaquen les d'Allan Saint-Maximin i d'Enzo Crivelli, ambdós cedits pel Football Club des Girondins de Bordeaux, el Bastia mai aconseguirà abandonar la zona baixa de la classificació.
Durant la primera del campionat de la temporada 2016-17, contra el Paris Saint-Germain Football Club, un seguidor colpeja Lucas Moura amb un pal de bandera. El Bastia serà condemnat a un partit a porta tancada i a 20.000 euros de multa. Al gener, Mario Balotelli denuncia insults racistes contra ell per part d'alguns fans corsos. La LFP infligeix un tancament parcial de tres partits de l'Stade Armand Cesari, així com una retirada d'un punt. Els problemes també es produeixen entre bastidors amb una reunió presencial entre accionistes i al voltant d'una trentena de simpatitzants.
El 16 d'abril de 2017, durant el partit entre Bastia i l'Olympique de Lió, es van produir incidents durant aquest. A l'escalfament, fans i fins i tot els directius corsos van desbordar el servei de seguretat i van atacar els jugadors del Lió. Acusaven als jugadors lionesos d'haver-se deixat guanyar per un rival directe en la lluita per evitar el descens, el Football Club Lorient Bretagne Sud (0-4) una setmana abans. El partit va començar amb una hora de retard. A la mitja part, es produeixen de nou incidents. La LFP va decidir aturar definitivament el partit quan el marcador reflectia empat (0-0). El consell disciplinari de la LFP va decidir atorgar la victòria sobre el terreny de joc a l'Olympique Lyonnais. I el Bastia va ser obligat a jugar tres partits a porta tancada o a camp neutral.
Tot i el canvi d'entrenador al mes de febrer (François Ciccolini va ser substituït pel portuguès Rui Almeida), els greus problemes defensius del conjunt cors, fan que malgrat arribar amb opcions de salvació a l'última jornada, la derrota al Velodrome contra l'Olympique de Marseille (1-0) condemni l'equip cors a l'última posició i per tant al descens a la Ligue 2.
A la Copa francesa de futbol i a la Copa de la Lliga francesa de futbol, les coses tampoc van anar bé i el S.C. Bastia, va ser eliminat als trentadosens de final pel Paris Saint-Germain Football Club i als setzens de final per l'En Avant de Guingamp als penalts, respectivament.
Descens administratiu (2017)Modifica
El 22 de juny de 2017, la DNCG va degradar els corsos a Nacional sense poder presentar garanties per jugar a la Ligue 2. Decisió formalitzada el 25 de juliol de 2017. El club va perdre la seva condició professional l'1 d'agost de 2017, una primera des de 1965. 4 d'agost, 2017, els dirigents del Bastia anuncien als socis que podrien declarar-se en fallida i començar a Nacional 3.
Remuntada fins al món professionalModifica
El 10 d'agost de 2017, deu potencials compradors decideixen renunciar al seu projecte d'adquisició, afirmen que la secció d'aficionats es troba en una situació catastròfica. Després de la fallida de l'estructura professional, l'associació es troba en perill: Bastia hauria de començar a la Regional 2. És, doncs, la primera vegada que un equip francès passa de l'esglaó més alt al més baix del campionat nacional en l'espai d'un any.
El 17 d'agost de 2017, el club començarà finalment a Nacional 3 amb dos nous accionistes, Claude Ferrandi i Pierre-Noël Luiggi i Stéphane Rossi com a nou entrenador. [13]
Nacional 3 (2017-2019)Modifica
Situat al grup D (Còrsega/Mediterrani), el club ha tingut un inici de campionat marcat per tres empats consecutius. Hem d'esperar fins al 28 d'octubre de 2017 per veure la victòria del Bastia contra el Gallia-Lucciana (0-1). A partir d'aleshores, el club va encadenar els resultats positius. El 16 de desembre de 2017, l'Sporting suma 6 victòries en 11 partits jugats i ocupa la tercera posició del seu grup, a tres punts del líder, Union Sportive Marseille Endoume Catalans. Finalment, malgrat els intents per fer-se amb la primera posició, l'Sporting Club de Bastia finalitza segon, havent de disputar una nova temporada a Nacional 3.
La temporada 2018-2019 va començar de la millor manera amb 3 victòries en els tres primers partits (tots a casa): 4-1 contra Pontet, 6-0 contra l'equip reserva de l'Athletic Club Ajaccien i 2-1 contra l'Associació Esportiva de Cannes. A mitja temporada, l'Sporting Club de Bastia lidera el campionat amb només una derrota i 8 punts d'avantatge sobre els seus perseguidors. Després de 23 jornades, l'Sporting Club de Bastia és primer amb 16 victòries, 3 empats i 1 derrota, 51 punts a la classificació i deu punts d'avantatge sobre el segon. L'ascens a Nacional 2 s'assoleix amb un empat contra el Gallia-Lucciana (0-0) a la jornada vint-i-tres. [14]
L'Sporting Club de Bastia també va arribar als vuitens de final de la Copa francesa de futbol, però va perdre contra l'Stade Malherbe Caen Calvados Basse-Normandie (Ligue 1) als penals.
Nacional 2 (2019-2020)Modifica
Centrat cap a la temporada a National 2, el club juga el 3 d'agost de 2019 la final de la Copa de Còrsega iniciada l'any anterior i la final de la qual s'havia ajornat. L'Sporting es va imposar per 1-0 a l'A.S. Furiani-Agliani gràcies a un gol de Yoan Bocognano al final del partit i va començar la temporada de la millor manera possible aixecant un primer trofeu, un trofeu que s'escapava al club des del 2007 (la final l'havia guanyat el reserva). Per trobar rastre d'una Copa de Còrsega guanyada pel primer equip, cal remuntar-se al 1962.
La temporada 2019-2020 Nacional 2 comença molt bé per a l'Sporting Club de Bastia amb 3 victòries dels 3 primers partits. Després d'una increïble mà a mà amb el CS Sedan Ardennes, i un desplaçament amb 1.200 aficionats per al partit de tornada entre els dos equips (0-0), l'Sporting Club de Bastia acabarà primer del campionat després de l'aturada de la temporada per coronavirus. [15]
Nacional (2020-2021)Modifica
Ascendit a Nacional i molt ràpidament privat del seu públic a causa del coronavirus, el club va fer una temporada perfecta, sobrevolant tot el campionat amb Quevilly Rouen. El 28 d'abril, després d'una derrota de l'U.S. Orleans, l'Sporting va validar el seu accés a la Ligue 2 i el seu retorn al món professional [1]. Uns dies després, el 10 de maig, l'Sporting es coronava campió Nacional per segona vegada en la seva història (deu anys després del seu primer títol) en guanyar la "final" del campionat sobre el terreny de Quevilly, segon de la classificació, gràcies a un gol de Julien Le Cardinal [2].
L'Sporting Club de Bastia de nou al futbol professionalModifica
Ligue 2 (2021 - )Modifica
Pel seu retorn al futbol professional quatre temporades després, l'Sporting Club de Bastia, amb Mathieu Chabert al capdavant, va incorporar a Thomas Vincensini (Racing Club de Lens), Johny Placide (Tsarsko Selo Sofia), Kylian Kaïboué (Montpellier HSC), Joris Sainati (Athletic Club Ajaccien), Tom Ducrocq (Racing Club de Lens), Lloyd Palun (En Avant de Guingamp), Idriss Saadi (Racing Club de Strasbourg Alsace), Kenny Nagera (Paris Saint-Germain Football Club) i Adil Taoui.
Com a baixes únicament l'emblemàtic capità Gilles Cioni, que va retirar-se, Sam Guibert, cedit al F.C. Bastia Borgo i la de Lorenz Assignon, que va tornar a l'Stade Rennais Football Club, després de la seva cessió.
Després de nou jornades de lliga disputades, el Bastia era divuitè, plaça de promoció per a la permanència, amb només una victòria, quatre empats i quatre derrotes.
La directiva va destituir l'entrenador Mathieu Chabert després de la derrota contra el Valenciennes Football Club,[16] fent-se càrrec de l'equip de forma provisional Frédéric Zago i Cyril Jeunechamp (victòria per 2-0 en el derbi cors enfront l'Athletic Club Ajaccien i derrota per 2-0 enfront l'USL Dunkerque), abans d'anomenar com a nou entrenador a Régis Bruard. [17]
Amb l'arribada del nou entrenador milloren el joc i lleugerament els resultats, però l'Sporting Club de Bastia, que es reforça amb Frank Magri (Angers Sporting Club de l'Ouest), Yacouba Sylla (Mouloudia Club d'Oujda), Zacharie Boucher (Aris de Salònica) i Harrison Manzala, no s'aconsegueix escapar de la zona baixa de la classificació fins a la jornada vint, quan una victòria a l'Stade Armand-Cesari contra Quevilly-Rouen per 3-0 els permetrà sortir de forma definitiva de la zona de promoció.
Mentrestant a la Copa de França realitza un molt bon torneig, eliminant al Fougères AGLD (0-2), Les Herbiers VF (1-1 i 3-4 als penals), Hauts Lyonnais (1-3), Clermont Foot 63 (2-0), Stade de Reims Champagne (1-1 i 3-5 als penals), essent eliminat només pel Football Club de Nantes (2-0) als quarts de final.
Un cop ja centrat únicament en la lliga, l'Sporting Club de Bastia, va assolir la permanència matemàtica en guanyar al Paris F.C per 2 - 1 a l'Stade Armand-Cesari, a tres partits pel final de la temporada,[18] acabant el campionat en dotzena posició. [19]
PalmarèsModifica
Palmarès de l'equip. [20]
Títols nacionalsModifica
Ligue 2 (2): 1968 i 2012.
National (2): 2011 i 2021.
National 2 Grup A (1): 2020.
National 3 Grup D (1): 2019.
Copa francesa de futbol (1): 1981 (subcampió 1972 i 2002).
Copa de la Lliga francesa de futbol: subcampió 1995 i 2015.
Challenge des Champions (1): 1972.
Títols internacionalsModifica
Copa de la UEFA: subcampió 1978.
Copa Intertoto de la UEFA (1): 1997.
Títols regionalsModifica
Championnat DH Corsica (17): 1922, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1935, 1936, 1942, 1943, 1946, 1947, 1949, 1959, 1962 i 1963.
Coupe de Corsica (15): 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1936, 1943, 1946, 1951, 1954, 1958, 1959, 1960, 1962 i 2019.
Altres competicionsModifica
Copa dels Alps de futbol: subcampió 1977.
Tournoi Black Stars (2): 1988 i 1989.
Trofeus amistososModifica
Trofeu de l'amistat Sardocorsocatalana (1): 1978.
Challenge Jean Steuvenot (3): 2002, 2003 i 2005.
Challenge Michel Moretti (1): 2011.
Historial del CampionatModifica
Temporada Divisió Posició Pts G E P GF GC Entrenador/s Màxim/s golejador/s (gols)
1965 - 1966 D2 4t 45 18 9 9 60 46 Strappe / Nagy
1966 - 1967 D2 3r 44 19 6 9 48 34 Jasseron
1967 - 1968 D2 1r 50 21 8 5 53 21 Jasseron
1968 - 1969 D1 6è 34 13 8 13 50 66 Jasseron / Mekhloufi J.P. Serra (16)
1969 - 1970 D1 17è 34 10 4 20 50 74 Mekhloufi / Delfour Kanyan (15)
1970 - 1971 D1 17è 32 12 8 18 52 83 Delfour / Nagy / Vincent Kanyan (13)
1971 - 1972 D1 9è 42 20 2 16 58 57 Vincent / P. Cahuzac Félix (14)
1972 - 1973 D1 9è 38 15 8 15 59 41 P. Cahuzac Félix (17)
1973 - 1974 D1 15è 41 14 8 16 44 49 P. Cahuzac Zimako (9)
1974 - 1975 D1 6è 45 15 11 12 54 47 P. Cahuzac Félix (17)
1975 - 1976 D1 8è 45 14 13 11 59 53 P. Cahuzac Zimako (15)
1976 - 1977 D1 3è 47 20 7 11 82 53 P. Cahuzac Džajić / Félix (21)
1977 - 1978 D1 5è 44 19 6 13 62 44 P. Cahuzac Rep (18)
1978 - 1979 D1 14è 35 13 9 16 53 65 P. Cahuzac Rep (15)
1979 - 1980 D1 16è 32 14 4 20 39 51 Destrumelle Papi / Krimau (7)
1980 - 1981 D1 12è 35 13 9 16 50 55 Redin Marcialis (13)
1981 - 1982 D1 12è 35 12 11 15 43 65 Redin R. Milla (8)
1982 - 1983 D1 17è 32 9 14 15 41 52 Redin R. Milla (14)
1983 - 1984 D1 10è 36 14 8 16 36 43 Redin Zimako (8)
1984 - 1985 D1 14è 32 11 10 17 39 68 Redin Meyer (13)
1985 - 1986 D1 20è 20 5 10 26 30 79 Redin / Moizan / Redin Testa (7)
1986 - 1987 D2 5è 41 17 7 10 62 50 Gransart N'Gouete (21)
1987 - 1988 D2 8è 33 15 3 16 41 52 Gransart Meyer (8)
1988 - 1989 D2 5è 37 14 9 11 46 44 Gransart Amara Traoré (12)
1989 - 1990 D2 6è 39 14 11 9 46 38 Gransart J. Morales (20)
1990 - 1991 D2 6è 35 12 11 11 46 35 Gransart Rzepka (12)
1991 - 1992 D2 4t 39 16 7 11 56 46 Exbrayat Y. Mangione (17)
1992 - 1993 D2 7è 37 11 15 8 52 39 Exbrayat Y. Mangione (20)
1993 - 1994 D2 3r 53 21 11 10 44 29 L. Lavagne L. Castro (8)
1994 - 1995 D1 15è 44 11 11 16 44 56 L. Lavagne / Antonetti Drobnjak (12)
1995 - 1996 D1 15è 44 12 8 18 45 55 Antonetti Drobnjak (20)
1996 - 1997 D1 7è 61 17 10 11 54 47 Antonetti Drobnjak (18)
1997 - 1998 D1 9è 50 13 11 10 36 31 Antonetti Kozniku / Siljak (5)
1998 - 1999 D1 13è 38 10 8 16 37 46 Kasperczak / L. Fournier / Pasqualetti Née (11)
1999 - 2000 D1 10è 45 11 12 11 43 39 Antonetti Née (11)
2000 - 2001 D1 8è 45 13 6 15 45 41 Antonetti Née (16)
2001 - 2002 D1 11è 41 12 5 17 38 44 Nouzaret Vairelles (14)
2002 - 2003 L1 12è 47 12 11 15 40 48 Gili Maurice (10)
2003 - 2004 L1 17è 39 9 12 17 33 49 Gili Maurice (8)
2004 - 2005 L1 19è 41 11 8 19 32 48 Ciccolini / Padovani Y. Hadji (7)
2005 - 2006 L2 6è 58 16 10 12 47 40 Casoni André (12)
2006 - 2007 L2 9è 53 14 11 13 52 49 Casoni Meslin (10)
2007 - 2008 L2 11è 49 14 9 15 45 46 Casoni Pentecôte (12)
2008 - 2009 L2 11è 48 13 9 16 38 47 Casoni André (10)
2009 - 2010 L2 20è 39 10 9 19 40 48 Anziani / Padovani / Hadžibegić André (14)
2010 - 2011 N 1r 91 27 10 3 81 24 Hantz D. Suarez (20)
2011 - 2012 L2 1r 71 21 8 9 61 36 Hantz Maoulida (13)
2012 - 2013 L1 Hantz
EntrenadorsModifica
Abderrahmane (1957 -61)
Fassone (1961 -63)
Nagy (1963 -64)
Strappe (1964 -65)
Nagy (1965 -66)
Jasseron (1966 -69)
Mekloufi (1969)
Delfour/Mekloufi (1969 -70)
Delfour (1970)
Nagy (1970)
Vincent (1970 -71)
Cahuzac (1971 -79)
Destrumelle (1979 -80)
Redin (1980 -85)
Moizan (1985 -86)
Redin (1986)
Gransart (1986 -91)
Exbrayat (1991 -92)
Lavagne (1992 -94)
Antonetti (1994 -98)
Kasperczak (1998)
Fournier (1998 -99)
Pasqualetti (1999)
Antonetti (1999 -01)
Nouzaret (2001 -02)
Gili (2002 -04)
Ciccolini (2004 -05)
Padovani/Durand (2005)
Casoni (2005-09)
Anziani (2009)
Padovani (2009)
Hadžibegić (2009-10)
Hantz (2010-...)
Jugadors destacatsModifica
Rachid Mekhloufi
Pascal Chimbonda
Claude Papi
Anto Drobnjak
Dragan Džajić
Michael Essien
Christian Karembeu
Jean-François Larios
Roger Milla
Ľubomír Moravčík
Pascal Olmeta
Johnny Rep
Piotr Świerczewski
Alberto Tarantini
Greg Vanney
ReferènciesModifica
↑ «Le SC Bastia devient coopératif : une première dans le football français» (en francés). [Consulta: 2 febrer 2022].
↑ «La création du Sporting Club de Bastia» (en francès). [Consulta: 12 juny 2021].
↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «SC Bastia» (en francès). [Consulta: 2 febrer 2022].
↑ Usall, Ramon. «L'ànima de Còrsega - 06 juny 2016». [Consulta: 2 febrer 2022].
↑ 5,0 5,1 Rey, Didier, .... La Corse et son football : 1905-2000 (en francès). Aiacciu [i.e. Ajaccio]: Albiana, 2003. ISBN 2-84698-047-0.
↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Usall i Santa, Ramon. Futbolítica: Històries de Clubs políticament singulars. Barcelona: Ara Llibres, 2017. ISBN 9788416915156.
↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Le SC Bastia de 1919 à 1939» (en francès). [Consulta: 12 juny 2021].
↑ «Le SC Bastia sous la présidence de Victor Lorenzi» (en francès). [Consulta: 12 juny 2021].
↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «L'épopée européenne et l'apogée du SEC Bastia» (en francès). [Consulta: 12 juny 2021].
↑ «La Chute du SC Bastia» (en francès). [Consulta: 12 juny 2021].
↑ «Le retour en Division 1 du SC Bastia» (en francès). [Consulta: 12 juny 2021].
↑ «La Rechute du SC Bastia» (en francès). [Consulta: 12 juny 2021].
↑ «PN Luiggi et C. Ferrandi devraient reprendre le Sporting jeudi» (en francès). [Consulta: 9 febrer 2022].
↑ «Officiel : le SC Bastiais monte en National 2 !» (en francès). [Consulta: 10 febrer 2022].
↑ «Trois ans après sa descente aux enfers, Bastia monte en National» (en francès). [Consulta: 13 febrer 2022].
↑ «Bastia : Mathieu Chabert s’en va» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2022].
↑ «Football / Ligue 2. Régis Brouard nouvel entraîneur de Bastia à la place de Pascal Dupraz» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2022].
↑ JPGIACOBBI. «Pari(s) réussi pour le Sporting !» (en francès), 22-04-2022. [Consulta: 1r juliol 2022].
↑ JPGIACOBBI. «Une victoire et une 12ème place pour terminer» (en francès), 14-05-2022. [Consulta: 1r juliol 2022]. | 0.721164 | curate | {"ca": 0.870994596888722, "es": 0.024109955763046635, "fr": 0.035618093077161656, "it": 0.024012014168883957, "en": 0.03416529276374855, "pt": 0.0022363330667145493, "oc": 0.0002775011834609295, "uu": 0.0005713259659489724, "de": 0.0019914790813078467, "mk": 0.000489707970813405, "uz": 4.897079708134049e-05, "ro": 0.000587649564976086, "tg": 6.5294396108454e-05, "hu": 0.0008325035503827883, "nl": 0.0024158926560127977, "hr": 0.00021220678735247548, "sh": 0.00021220678735247548, "sk": 0.000261177584433816, "pl": 0.000293824782488043, "eo": 0.0002448539854067025, "ru": 0.00035911917859649694} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sporting_Club_de_Bastia |
macocu_ca_20230731_3_478668 | El batle rep l’equip de futbol sala infantil
L’equip de futbol sala infantil masculí de Benissa amb el batle
Roselló va lliurar una placa commemorativa al capità de l’equip, Pablo Checa i va felicitar l’equip pel treball realitzat durant tota la temporada.
Cal recordar que aquest equip va participar en la Lliga comarcal de la Marina, dins dels XXX Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana, quedant en 2n lloc i classificant-se per a jugar la fase provincial. Després de superar una sèrie d’eliminatòries va jugar la final provincial, quedant subcampió. Aquest resultat li va donar l’opció de jugar la fase autonòmica. Va superar en semifinals el campió de la província de València donant-li pas a jugar la final contra l’equip de l’Escola municipal de Xaló a qui va guanyar, quedant així campió autonòmic de futbol sala infantil masculí dels jocs esportius de la Comunitat Valenciana. | 0.804056 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_17_57836 | 19/02/2020
El 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna. Per celebrar-ho, el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura ha organitzat diverses activitats amb el seu...
Agenda
03/03/2020
El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l'Àrea de Reus Miquel Ventura organitza el taller "Tria el teu rol" sobre com resoldre situacions lingüístiques quotidianes sense renunciar al català. Es...
Reus | CATALÀ
23/01/2020
El Centre de normalització lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura presenta la campanya 'Parla’m en català' a fi de sensibilitzar la població catalanoparlant que no és necessari canviar de...
Reus | CATALÀ
16/12/2019
El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura obre novament període d’inscripció als cursos de català durant el mes de desembre a Reus, Cambrils, l’Hospitalet de...
Reus | CATALÀ
04/12/2019
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) obre novament període d’inscripció als cursos de català durant el mes de desembre, amb una oferta de centenars de cursos organitzats pels 22 centres...
Reus | CATALÀ
29/10/2019
Divendres passat, es van formalitzar 54 parelles lingüístiques del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus (CNL) a la sessió de presentació de la 39a edició del programa Voluntariat per...
Prioratdigital | CATALÀ
18/09/2019
El Servei comarcal de català (SCC) del Priorat ha obert les inscripcions per als cursos presencials de català i es podran fer fins al 20 de setembre. L’horari d’atenció és de 9 a 2 i els dimarts i...
Reus | CATALÀ
01/07/2019
El Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura (CNL) celebra el dimarts 2 de juliol a les 7 de la tarda al parc del Mas Vilanova, la festa del final dels cursos de català i del...
Reus | CATALÀ
03/06/2019
El Centre de Normalització Lingüística de Reus (CNL) es bolca entre maig i juliol en la commemoració de l’Any Brossa. Per donar a conèixer la figura i l’obra d’aquest poeta avantguardista, els...
Reus | COMUNICAT
19/12/2018
L'Associació Pratdip llegendari; Els Avis i àvies de Reus per la Llibertat; el CNL de Reus Miquel Ventura; el CN Reus Ploms; l'Escola d'hoteleria i turisme de Cambrils; els Espais ocults-Reus ocult; el grup...
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | [email protected] Nota legal Informació addicional RGPDUE | 0.610267 | curate | {"en": 0.045075125208681135, "ca": 0.9048414023372288, "it": 0.019198664440734557, "fr": 0.004173622704507512, "pt": 0.017111853088480802, "de": 0.009599332220367279} | : /tags/cnl-reus |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_56326 | "Moria la tarda, que havia estat un sospir, damunt el poble d'A..., arraulit a la falda d'una muntanya esventada. Un moment encara, un sol vermell enrogí les teulades, que en arribar el capvespre s'aplanaven cada dia una mica més i cruixien consiroses, feixugues de xacres i d'anys. Les ratxades s'enduien planúria enllà la respiració de les cases, els torterols de fum que les feien semblar vives i somioses els capvespres quiets.
De barbacanes en avall, la fosca s'ensenyoria del poble. Aquest tenia els carrers estrets i les cases apinyades, semblants a un ramat de bens quan en dia d'oratge fragorós s'afuen en rodona i s'immobilitzen en un apilotament inerme de llana. Així s'havia encongit aquella vileta al recer d'una muntanya per abrigar-se del nord gelat que durant l'hivern fa xisclar els arbres de desesperació i entumeix les aigües als recs.
Aquella hora capvespral, els propietaris que no es trobaven a la ciutat veïna, en els cafès cèntrics, de negrosos bancs avellutats, calentons, on s'hi beu i s'hi juga tot dient-se que ja és tard, els hauríeu vist al cafè del poble, el dominó o les cartes a les mans, una copeta a la vora, o fent rodona, els peus trepitjant-se els uns als altres, apropats a l'estufa, tot absorbint amb delícia l'aire blavís de fum de tabac.
Allí s'escalfaven, es distreien de l'enuig de la casa llur, sense confort ni xardor, mentre esperaven la darrera hora per a tornar-hi, llavors que la dona ja estaria a punt de treure la sopera fumejant a taula.
El vent havia polit els camins, i ja l'aire no portava una engruna de pols. Els jornalers, les mans a la butxaca, un tros de tapabuques al coll, la gorra fins a les orelles, anaven acotats, al nas tot moradenc allargat, vers la llar nodridora, els ulls plorosos i coents, l'eina pesant a l'espatlla."
(Inici d¡ El cercle màgic. Barcelona: Proa, 1975, p. 7-8)
* * *
IV
COSES DE JOAN
"Aquest s'havia aturat a escoltar una estona el xivarri del safareig i se n'anà preocupat. «Com s'ha escampat la nova! Com s'ha escampat tant de pressa? És una trompetada!», anava dient-se el bon home. Això el molestava, però no comprenia per quines estranyes raons l'ajudava a fer-lo creure en una realitat que de més en més se li apareixia evident. Els dubtes de la seva dona? Ombres! Tenien més consistència les paraules de les rentadores.
El matí s'aclaria. Un pàl·lid sol d'hivern es filtrava pels núvols prims. Muntava el camí per mig de les hortes i a mesura que les terres apareixien baixes, sota el seu esguard, Joan veia les coses riallerament.
Les raons de Teresali tornaven a la memòria, d'una a una. Ell, mentalment, li responia amb d'altres. No n'hi havia cap contra la qual no trobés una refutació. Sense adonar-se'n, feia el mateix treball del sol. Fonia els núvols del seu esperit.
[...]
Ingenu, que ratllava a la candorositat, ja es veia la riquesa del seu germà a la butxaca. «Vell com és, què en farà ell? Ja no es casrà pas. No ens ha dut cap present? Que no ho comprens , Teresa? Vols millor present, que tot serà per a nosaltres?»
Com tornava a pensar en l'apotecari! Ell mateix s'estranyava de pensar-hi tant. No la tertúlia, la persona del senyor Rebull l'obsessionava. Sentia la necessitat d'anar-li a comunicar la seva alegria. Era un desig incontenible d'expansionar-se amb aquell home superior.
Cert que ja havia fallat el cop a hores d'ara. Però tant com d'efectes teatrals, Joan era home de sentiments literaris. No en va era un home «culte». Al fons d'ell, potser també posseïa un instint d'artista. Sí; era sensible als efectes estètics. Per exemple el deixava indiferent la mort d'un amic, la desgràcia d'un veí (en general el dolor, la misèria, tot el que fos drama o tragèdia, plor o plany l'irritava quan es produïa a vora seu; en general el molestaven els sentiments vius i profunds dels altres, fossin de joia o de pena), però una frase bella sobre el dolor el commovia.
Li agradava l'oratòria. De jove havia sentit Castelar i en restà encisat per a tota la seva vida. Deia d'ell que allò sí que era un «pico de oro». I això ho deia amb delectança com si aquella frase li deixés una dolçor a la boca. Un home retòric, un bell garlaire, un farsant poètic, hauria fet d'ell el que hauria volgut, mentre no hagués atemptat contra la seva butxaca. I potser diners i tot li hauria tret, tal era l'encís de les belles paraules damunt d'ell. Per això, en el fons, admirava tant l'apotecari, bé que entre aquest i ell es produís sovint una estranya hostilitat, com entre dos rivals. La cosa era clara. Joan era un dels homes més llegits del poble, però l'apotecari ho era infinitament més. Aquest tenia una bona biblioteca de ciència, de literatura i d'història, amb alguns milers de llibres i aquests llibres es passava bona part de les nits llegint-los." | 1 | perfect | {"ca": 0.9629944704381115, "es": 0.015312632922160783, "el": 0.0010633772862611655, "pl": 0.0004253509145044662, "fr": 0.0014887282007656317, "st": 0.0038281582305401958, "en": 0.0010633772862611655, "oc": 0.004040833687792429, "pt": 0.005954912803062527, "it": 0.0038281582305401958} | |
cawac_ca_20200528_4_187007 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
Nova Rumasa negocia la venda de Cacaolat a Nutrexpa
"Nutrexpa s'ha interessat per la compra de Cacaolat i estem parlant amb ells en aquest sentit". Són paraules d'Ignacio Muñoz, director de Comunicació de Nova Rumasa. Atabalada pels deutes i amb cada vegada més empreses en concurs de creditors, la família Ruiz-Mateos està buscant a la desesperada possibles compradors per les marques que encara tenen cert potencial i ha ofert, en aquest sentit, la popular marca de batuts a la propietària de Cola-Cao. En principi, Nutrexpa ha acceptat analitzar l'operació, tenint en compte que es tracta d'una empresa amb una marca reconeguda i que segueix tenint una important quota de mercat a Catalunya. Però també és veritat que no és la primera opció que planteja Rumasa i que, al final, no surt endavant. De fet, en les últimes setmanes han estat negociant amb diferents fons-Oaktree i Shelby ja s'han retirat-i han ofert també l'ensenya a empreses com Lactalis, com ja va avançar aquest diari el passat 24 de febrer, sense que s'hagi materialitzat cap acord. La signatura de batuts, escindida de Clesa des de fa un any, està en pèrdues, però compta amb un patrimoni de 175 milions d'euros.
Recerca de solucions
Durant els últims mesos, els Ruiz-Mateos han intentat diferents fórmules de refinançament per Cacaolat, encara que totes han conclòs sense èxit. Fins i tot es va temptejar la possibilitat de treure al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) valorant la companyia en 180 milions d'euros, però l'únic que van aconseguir va ser donar entrada al capital l'empresari Francisco Esteve, que va adquirir per prop de 9 milions d'euros el 5%.
Malgrat els problemes de tresoreria pels quals passa Cacaolat i en general tot el holding de Rumasa, la companyia de batuts disposa d'un posició de referència en el mercat català, propera al 90% de quota, a més d'una important imatge de marca. El problema és que al funcionar Rumasa a manera de caixa única, ningú coneix amb certesa el deute de Cacaolat, el que provoca recel entre els seus potencials pre-dents.
Cuétara per 215 milions
Nutrexpa, per la seva banda, va tancar l'any passat amb un benefici de 30 milions d'euros, després facturar 376000000. Entre les seves marques més destacades es troben Cola-Cao, Phoskitos, La Piara i Nocilla, entre altres. També té presència en el segment de batuts, amb la seva marca Okey.
La catalana ja té experiència en això d'adquirir companyies marquistes amb necessitats. El desembre de 2008, Nutrexpa es va fer amb el control de la coneguda firma de galetes Cuétara, en aquells dies propietat del Grup SOS. Aquesta empresa necessitava desfer d'alguns dels seus actius més emblemàtics per poder fer front a la compra d'Bertolli. Nutrexpa es va fer finalment amb la signatura galetera per 215 milions.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.845097 | curate | {"en": 0.000630119722747322, "ca": 0.9851921865154379, "es": 0.013232514177693762, "hu": 0.0009451795841209831} | http://valles.sirius.cat/2011/03/nova-rumasa-negocia-la-venda-de.html |
cawac_ca_20200528_3_142612 | Juliol a la Biblioteca
Submitted by biblioteca on Dj, 29/06/2006 - 10:00
Tots els dimecres de juliol de les 18:00 h a les 19:30 h explicarem un CONTE i farem una ACTIVITAT. A més, tots els dijous del mes de juliol ens espera el CLUB DE LECTURA JUVENIL , de les 18:00 h a les 19:00 h. ( a partir de 12 anys). Us hi esperem!
Aquest és el web del poble de Sant Bartomeu del Grau, promogut per l'Ajuntament i desenvolupat pel Telecentre SBG. Els responsables dels continguts són els seus respectius autors. En general s'accepta que es reprodueixin els continguts, però citant la font. Darrera d'aquest web hi ha, bàsicament, software lliure: Linux, Apache, Mysql, PHP, Drupal, Gimp, etc. | 0.730691 | curate | {"ca": 0.9066666666666666, "en": 0.0725925925925926, "es": 0.02074074074074074} | http://www.pica.sbg.cat/node/1596 |
mc4_ca_20230418_10_146797 | Ajuntament de la Garriga/Atenció als infants més vulnerables
Data i hora oficials: 30/05/2020 18:59
Última revisió 06-05-2020 10:14
El Servei Socioeducatiu de l’Ajuntament segueix oferint acompanyament a una quinzena de nens i nenes en situació de risc d'exclusió social.
La crisi del coronavirus no ha aturat el Servei Socioeducatiu que, emmarcat dins els Serveis Socials Bàsics, sorgeix per donar resposta a la necessitat dels nens i nenes del municipi que cursen primària.
Actualment s’atenen uns 15 infants, derivats des de Serveis Socials partir de la detecció de situacions problemàtiques en el seu entorn. L’objectiu del servei és, justament, prevenir, abordar i minimitzar aquestes situacions.
Durant aquest confinament les educadores que treballen amb els infants segueixen acompanyant-los virtualment i els ajuden a resoldre dubtes acadèmics, els escolten i parlen de la situació actual. Les sessions, però, es fan de manera individual, i no en grup, com passa durant el curs.
D’altra banda, des de Serveis Socials se segueix oferint, també el servei de Teràpia Familiar. Aquest servei compta amb atenció i assessorament psicològic, que es fa de manera individual. Les professionals que hi treballen també fan un seguiment telefònic de les famílies més vulnerables.
S'ajuda els infants a fer els deures i se'ls escolta. | 0.791584 | curate | {"ca": 0.9711465451784358, "pt": 0.02885345482156416} | http://www.lagarriga.cat/actualitat/noticies/atencio-als-infants-mes-vulnerables |
macocu_ca_20230731_0_488370 | Ajudes previstes en la submesura 19.2 del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020 "Suport per a la realització d'operacions d'acord amb l'estratègia de desenvolupament local participatiu" dels grups d'acció local en el període 2014-2020. GAL 4 ASSOCIACIÓ PALÀNCIA MILLARS 14/20
Objecte del tràmit
Concedir per al període 2014-2020 les ajudes previstes en la submesura 19.2 del PDR CV-2014-2020 "Suport per a la realització de les operacions d'acord amb l'estratègia de desenvolupament local participatiu", que inclou actuacions dirigides a fomentar la creació d'ocupació, la diversificació econòmica, la innovació, la conservació i millora mediambiental, i el desenvolupament econòmic i social del medi rural valencià.
El Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020 (PDR-CV 2014-2020) és el document de programació de les actuacions de la Generalitat Valenciana, per a l'aplicació de la política de desenvolupament rural en el seu àmbit territorial en aquest període, i canalitza els fons europeus i nacionals destinats a aquesta política. El fons europeu que finança aquestes actuacions és el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).
La mesura 19 del PDR-CV 2014-2020, Suport per al desenvolupament local de LEADER, està destinada a millorar la governança, a mobilitzar el potencial endogen de les zones rurals i a millorar la qualitat de vida de les zones rurals, posant l'accent principalment en la promoció del desenvolupament local d'aquestes zones. La intervenció en el territori a través d'estratègies de desenvolupament local, concebudes i aplicades amb una perspectiva multisectorial, basades en la col·laboració entre els agents socials i econòmics dels territoris rurals, i dissenyades i aplicades pels grups d'acció local, constitueix l'essència de l'enfocament o la metodologia LEADER. La metodologia LEADER té com a punt principal la col·laboració entre els agents socials i econòmics d'un territori (grups d'acció local), que implementen en el seu territori una sèrie d'actuacions previstes en la seua estratègia de desenvolupament local participatiu (EDLP). Els grups d'acció local LEADER 2014-2020 han sigut seleccionats per mitjà de l'Ordre 5/2016, d'11 d'abril, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.
Les ajudes abasten tres línies d'actuacions (vegeu l'enllaç: Ajudes incloses en la submesura 19.2).
Poden sol·licitar aquestes ajudes els promotors de les inversions que es detallen a continuació:
Les persones físiques o jurídiques de caràcter privat, les agrupacions sense personalitat jurídica i les persones de dret públic de base associativa privada.
Les entitats de dret públic de caràcter local o comarcal: ajuntaments, mancomunitats, i entitats locals menors, així com les societats o associacions de dret privat formades majoritàriament per persones de dret públic o que disposen de la majoria de drets de vot o de la capacitat efectiva de decisió.
Els grups d'acció local (GAL, d'ara en avant)
Requeriments
a) Portar la comptabilitat de l'activitat subvencionada segons la normativa vigent que hi siga aplicable.
b) Figurar en l'objecte social dels seus estatuts l'activitat per a la qual se sol·licita l'ajuda, per al cas de les persones jurídiques (amb ànim de lucre o sense).
c) Complir el requisit de ser microempresa o pime, d'acord amb la definició recollida en l'apartat 2 de l'article 4, de l'Ordre 13/2018, en el cas d'activitats econòmiques, amb independència de la forma jurídica que tinguen.
d) Disposar del consentiment per escrit de les persones propietàries o usufructuàries en cas que se sol·liciten ajudes per a realitzar obres o equipament en béns immobles que no siguen propietat del beneficiari. S'han de mantindre els compromisos de manteniment de l'activitat segons el que estableix l'article 6.d.
e) Complir la quota legal de reserva de llocs de treball en la plantilla, per a empreses amb 50 o més treballadors, segons el que preveu l'article 42.1 del text refós de la Llei general de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, o amb les mesures alternatives de caràcter excepcional previstes pel Reial decret 364/2005, de 8 d'abril, pel qual es regula el compliment alternatiu amb caràcter excepcional de la quota de reserva en favor dels treballadors amb discapacitat.
f) Disposar d'un pla d'igualtat d'oportunitats, en el cas d'empreses, quan així s'establisca en el conveni col·lectiu que siga aplicable, en els termes previstos en aquest, segons el que preveu l'article 45.3 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre homes i dones.
g) Complir l'obligació respecte a la igualtat de tracte i d'oportunitats en l'àmbit laboral, i, amb aquesta finalitat, adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol discriminació laboral entre homes i dones.
No podran ser beneficiàries de les ajudes les persones físiques o jurídiques en les quals concórreguen les circumstàncies contingudes en el punt 3 de l'article 5 de l'Ordre 13/2018, de 10 d'abril de 2018, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual s'estableixen les bases reguladores de les ajudes previstes en la submesura 19.2 del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020 "Suport per a la realització d'operacions d'acord amb l'estratègia de desenvolupament local participatiu" dels grups d'acció local LEADER 2014-2020.
Obligacions: Les persones beneficiàries de les ajudes quedaran vinculades, per una sèrie d'obligacions, que es recullen en l'article 6 de l'Ordre 13/2018, de 10 d'abril.
Aquestes ajudes estaran finançades en els termes previstos en el PDR-CV 2014-2020 pel fons FEADER, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i la Generalitat Valenciana. Revestiran la forma de subvenció, com un percentatge de la inversió subvencionable que quedarà supeditat en la fase de pagament al percentatge de la inversió realment executada i pagada per la persona beneficiària. Els percentatges màxims d'ajuda i els import màxims concedibles seran els previstos en l'annex II de l'ordre d'ajudes, que podran veure's limitats, tant en percentatge com en import ,pels GAL, atenent el que estableixen els seus EDLP (annex III de l'ordre d'ajudes).
El termini de presentació de sol·licituds per a les ajudes de la present convocatòria serà d'un mes i començarà a comptar des de l'endemà al de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de l'extracte d'aquesta i finalitzarà el 20 de juliol de 2022. (DOGV *Num. 9365 / 20.06.2022).
La convocatòria distingeix dues etapes de presentació de documentació. Una primera etapa que comprén dues fases: la primera des del moment de la sol·licitud d'ajuda i el moment de la concessió d'aquesta, i la segona després de la notificació de la concessió de l'ajuda, i una segona etapa en la qual, una vegada realitzada la inversió, se sol·licita el pagament de l'ajuda.
1). Documentació mínima obligatòria per a l'aprovació de l'ajuda.
En aquesta etapa es requerirà documentació en dos moments:
A) Documentació que cal aportar en el moment de la SOL·LICITUD D'AJUDA.
Model normalitzat de sol·licitud de l'ajuda degudament omplit.
El model de sol·licitud d'ajuda consta d'apartats diferenciats en els quals s'ha de marcar amb una X la documentació que, segons els casos, s'aporta:
1. Declaracions responsables que s'han de marcar segons com pertoque en cada cas.
2. Documentació que han d'aportar totes les possibles persones beneficiàries. (Annex II de l'Ordre 13/2018).
2.1. Comú a totes les persones beneficiàries Model de dades bàsiques del projecte Model d'indicadors socials i d'ocupació Model de declaració de subvencions sol·licitades o concedides per organismes públics o privats per al mateix objecte (ajudes concurrents). Model de declaració d'ajudes de minimis. Model normalitzat de domiciliació bancària.
2.2. Específics (únicament per a empreses) Model de declaració de la condició de pime. Model de pla empresarial i estudi de viabilitat (per a creació d'empreses no agrícoles en zones rurals) Model de Pla empresarial i estudi de viabilitat (per a creació i inversions en empreses agroalimentàries, i inversions en empreses no agrícoles) Model d'aprovisionament de matèries primeres (empreses agroalimentàries) Model de comercialització de productes acabats (empreses agroalimentàries) Model de declaració responsable del compliment de la normativa sobre medi ambient (empreses agroalimentàries)
B) Documentació que cal aportar una vegada notificada la CONCESSIÓ DE L'AJUDA.
Per mitjà d'un requeriment, se sol·licitarà a les persones beneficiàries dels projectes/actuacions la documentació següent, en funció del tipus de beneficiari (annex IV: Fase 2 de l'Ordre 3/2018):
1. Documentació per a persones físiques i jurídiques de naturalesa privada. 2. Documentació per a entitats públiques.
2) Documentació que cal adjuntar en la fase de JUSTIFICACIÓ DE L'AJUDA.
Model normalitzat de sol·licitud de pagament degudament omplit
Model de compte justificatiu (persones beneficiàries privades) Model de compte justificatiu (persones beneficiàries públiques) Model d'indicadors socials i d'ocupació Model de declaració de subvencions sol·licitades o concedides per organismes públics o privats per al mateix objecte (ajudes concurrents). Model de declaració d'ajudes de minimis. Model normalitzat de domiciliació bancària.
Passos de la tramitació per a la concessió de l'ajuda
1. La tramitació del procediment correspon a la direcció general competent en polítiques de desenvolupament rural, a través del servei amb competències en l'execució de l'Estratègia territorial rural de la Comunitat Valenciana.
2. Els grups designats GAL LEADER 2014-2020, després de la signatura del conveni de col·laboració amb la conselleria competent en matèria de desenvolupament rural, actuaran com a entitats col·laboradores en la gestió de les ajudes. El procediment s'ajustarà al que estableix el conveni de col·laboració.
4. El GAL corresponent, segons àmbit territorial, examinarà les sol·licituds presentades. Si es comprova que la documentació està incompleta o defectuosa, es requerirà el peticionari perquè, en el termini de deu dies, aporte la documentació necessària o esmene els defectes observats, amb la indicació que, sí així no ho fa, es considerarà que desistit de la seua sol·licitud.
5. El GAL elaborarà un dictamen d'elegibilitat, que consistirà a comprovar l'adequació del projecte amb l'estratègia de desenvolupament local participatiu. Posteriorment, s'elaborarà l'informe de viabilitat, que consistirà a determinar la viabilitat econòmica, tècnica o social del projecte. Si els dos informes són positius, el GAL procedirà la valoració de la proposta d'ajuda segons els criteris de selecció i priorització establits pel GAL, previstos en l'annex III de l'Ordre 13/2018.
6. Realitzada la valoració de la sol·licitud d'ajuda, el GAL formularà la pertinent proposta de subvencionabilitat. La puntuació obtinguda anirà unida a un percentatge d'ajuda sobre la inversió de cada projecte. Aquesta es remetrà a la direcció general competent en polítiques de desenvolupament rural per a la seua aprovació, si escau, d'acord amb el que establit eix l'article 14 de l'Ordre 13/2018.
7. El servei amb competències en l'execució de l'Estratègia territorial rural de la Comunitat Valenciana elaborarà l'informe de subvencionalitat, amb la prèvia anàlisi de les propostes de valoració remeses pel GAL, de manera que es garantisca que les actuacions objecte de les ajudes compleixen la normativa comunitària, nacional i autonòmica aplicable i el que estableix el PDR de la Comunitat Valenciana 2014-2020, i remetrà la proposta de resolució de subvenció a l'òrgan competent per a resoldre-la.
8. La resolució contindrà la llista de persones sol·licitants a les quals s'haja concedit l'ajuda, i la seua quantia, amb l'especificació de la seua avaluació i els criteris de valoració seguits per a efectuar-la, així com la proposta fonamentada d'inadmissió o desestimació de la resta de sol·licituds.
9. Quan l'ajuda es concedisca en règim de minimis, en la resolució de concessió de l'ajuda s'informarà cada beneficiari de l'import previst de l'ajuda equivalent de subvenció, brut, així com del seu caràcter de minimis, fent referència expressa al Reglament (UE) núm. 1407/2013.
10. El termini màxim de resolució i notificació s'estableix en sis mesos, a comptar de la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds.
Passos de la tramitació per a pagament de l'ajuda
1. S'obrirà nou termini per a la presentació de les sol·licituds de pagament una vegada efectuades les actuacions o fetes les despeses de l'activitat corresponent. Juntament amb la sol·licitud. s'ha d'aportar tota la documentació i les declaracions que s'indiquen en el model normalitzat de sol·licitud de pagament (vegeu l'annex V de l'Ordre 13/2018).
2. Esgotat el termini de justificació sense que la persona beneficiària presente la documentació completa i correcta, serà requerida perquè la presente en el termini improrrogable de 15 dies hàbils.
3. Les sol·licituds seran revisades pel GAL corresponent segons l'àmbit d'actuació i, en els casos en els quals siga necessari per a completar l'expedient, es requerirà a la persona interessada la que siga necessària amb l'objectiu de garantir els requisits de concessió.
4. En el termini màxim de dos mesos des de la data d'entrada de la sol·licitud de pagament en l'oficina del GAL, es remetrà l'expedient a la direcció general amb competències en polítiques de desenvolupament rural.
5. Les sol·licituds seran resoltes per la persona titular de la direcció general competent en polítiques de desenvolupament rural, segons l'Acord de 26 d'abril de 2012, pel qual es deleguen les funcions d'autorització del pagament de fons FEADER entre l'Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària (AVFGA), com a organisme pagador, i els diferents òrgans administratius de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, així com de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, i de la Conselleria de Governació.
Llista de municipis compresos en l'àmbit territorial de cada GAL. (Vegeu l'enllaç Territori Leader 2014-2020.)
Dades de contacte dels grups d'acció local (vegeu l'enllaç). - https://agroambient.gva.es/web/desarrollo-rural/grupos
Sancions
El règim sancionador serà el que estableix el títol IV de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, en els seus preceptes bàsics així, com en el títol X, capítol IV, de la Llei 1/2015, de 6 de febrer. Reduccions 1. Reducció motivada per diferències entre la sol·licitud de pagament i l'import justificat: D'acord amb l'article 63 del Reglament d'execució (UE) núm. 809/2014, de la Comissió, de 17 de juliol de 2014, quan l'import justificat subvencionable presentat per la persona beneficiària en la sol·licitud de pagament i l'import de la subvenció que correspon a la inversió justificada després dels controls administratius supere el 10 %, s'aplicarà una reducció a la subvenció equivalent a la diferència entre l'import inclòs en la sol·licitud de pagament i l'import justificat subvencionable.
2. Si l'import pagable a la persona beneficiària després de l'examen de l'admissibilitat de la despesa és inferior a la quantitat concedida en els percentatges següents, s'aplicaran les aquestes reduccions en el pagament:
- L'import justificat i subvencionable és inferior al concedit inicialment, però arriba al 70 % o el supera. La subvenció abonable es calcularà aplicant a la subvenció justificada i admissible el percentatge de subvenció aprovat. - L'import justificat i subvencionable és inferior al 70 % del concedit inicialment, però igual o superior al 50 % d'aquesta quantitat. La subvenció abonable es calcularà aplicant a la inversió justificada i admissible un percentatge de subvenció igual a la meitat de l'aprovat inicialment. - L'import justificat i subvencionable és inferior al 50 % del concedit inicialment. La persona interessada perdrà el dret a la subvenció.
3. En cas que siguen aplicables conjuntament els dos apartats, únicament s'aplicarà el que implique una reducció superior. | 0.68511 | curate | {"ca": 0.9838410104011887, "en": 0.0007429420505200594, "tr": 0.0006810302129767212, "es": 0.010091629519564141, "cs": 0.0024145616641901933, "fr": 0.0018573551263001485, "it": 0.00024764735017335313, "da": 0.00012382367508667657} | |
macocu_ca_20230731_8_412892 | Fotos relacionades amb el document: monument 8 imatges trobades
Ref. 81771 Catàleg i CD-ROM dels monuments de Catalunya.
Ref. 82868 Portada del llibre 'Passejant per Barcelona', vol.1 'La Barcelona Monumental', Ed. Pòrtic/Guies.
Ref. 1938 Monument a la sardana, a Montjuic
Ref. 19205 El monument als Països Catalans,de Lluís Alfaro,que orna el passeig del Carme de Tàrrega (Urgell)
Ref. 42529 Poema visual de Joan Brossa, al velòdrom d'Horta | 0.430351 | curate | {"ca": 0.8348837209302326, "en": 0.13488372093023257, "ms": 0.030232558139534883} | |
cawac_ca_20200528_4_169773 | Qui està connectat
Notícies generals
El Tribunal Constitucional ha refusat de nou els arguments de la Generalitat valenciana i ha decidit de mantenir la suspensió del decret llei sobre els enderrocaments del Cabanyal. 'Davant del risc de degradació, destrucció o pèrdua, l'interès en la preservació dels valors que defineixen els immobles afectats per l'execució del pla com a integrants del patrimoni històric artístic ha de ser considerat prevalent des de la perspectiva cautelar', diu l'interlocutori del tribunal.
El decret llei ja havia quedat sense aplicació quan l'advocat de l'estat va presentar-hi un recurs d'inconstitucionalitat en considerar que els aterraments previstos perjudicaven el conjunt històric. La Generalitat va demanar que es desestimés el recurs del govern espanyol però ara el ple del TC ha dictaminat, quan falta poc perquè acabi el termini establert per aixecar o mantenir una suspensió, que prorrogui la suspensió dels punts del decret referents als aterraments en el conjunt històric protegit.
El Consell va aprovar, al gener, el decret en què declarava que el PEPRI del Cabanyal 'no perjudica, danya o deteriora la protecció del conjunt històric de la ciutat', el qual declara bé d'interès cultural (BIC). Però en l'interlocutori publicat avui, el TC diu que el PEPRI afecta una zona especialment protegida i que 'comportarà actuacions que impliquen, com a mínim, un risc per a la integritat de l'esmentat conjunt històric i, per extensió, per a l'interès públic' inherent en la protecció del barri del Cabanyal-Canyamelar. És per això que el tribunal diu que 'els valors associats a la preservació del patrimoni històric no poden ser enervats per l'interès d'executar un Pla Especial de Reforma Interior en aquesta zona'.
L' Ajuntament de Solsona votarà aquest vespre una moció que insta el Parlament de Catalunya a iniciar un procés democràtic per decidir un nou horitzó nacional. El text demana la convocatòria d'un referèndum per començar una nova etapa històrica, amb la implicació de les institucions i la societat civil catalanes. És consensuat per tots els grups del consistori (ERC, El Comú, PSC i CiU), així que tot fa preveure que serà aprovat sense cap oposició.
Després d'aprovar-se, la moció es farà arribar a diverses institucions: la presidència de la Generalitat i la del Parlament, el Congrés i la casa reial espanyola, i el Parlament Europeu.
La moció rebutja la vulneració de la voluntat popular que ha suposat la sentència estatutària i recorda l'ampli suport a la independència (95%) que va obtenir la consulta sobre la independència celebrada el passat 13 de desembre, amb la participació del 26,6% dels solsonins.
Els estudiants valencians hi van presentar un pòster que tractava el cas de l’accident del Metro de València del 3 de juliol de 2006, en què es van morir quaranta-tres persones. Els alumnes s’havien ocupat d'estudiar-lo a la Clínica de Drets Humans, amb el títol 'Justice for all: Learning both, attitudes and lawyering'. Hi exposen quina mena de juristes voldrien ésser, prioritzant els valors i l'ètica professionals i el seu paper de juristes compromesos amb la justícia social, i també les demandes del client, l'Associació de Víctimes del Metro.
La comissió de Treball del congrés espanyol debat aquest dijous les esmenes a la reforma laboral que promou el govern espanyol. El projecte se sotmetrà a votació i, si té llum verd, serà enviat al senat sense necessitat de passar pel ple. Però la votació és incerta, car el govern encara no té els suports necessaris per a tirar endavant una reforma polèmica per la qual, a més, ja hi ha convocada una vaga general el 29 de setembre. El PP i IU ja han anunciat que hi votaran en contra i Zapatero confia en el suport del PNB i CiU , però ambdós partits ja han dit que negociaran fins a l'últim moment i que no tenen decidit el vot.
CiU ha explicat uqe condicionarà el seu vot a una modificació del text que inclogui esmenes en benefici de la flexibilització interna de les empreses, una major lluita contra l'absentisme no justificat i la revisió del contracte a temps parcial.
L'ex-tresorer del FC Barcelona , Xavier Sala Martín , ha respost en un article publicat al seu Facebook i recollit a la web de l'ex-president del club, Joan Laporta, les informacions de l'actual junta segons les quals la situació econòmica del club no és bona: la junta anterior parlava d'11 milions d'euros de gunays i l'actual diu que hi ha pèrdues de 77 milions d'euros. Sala Martín atribueix la diferència de 88 milions d'euros a la data en què uns i altres comptabilitzen els ingressos i les despeses. També lamenta que l'actual vice-president econòmic, Javier Faus, hagi presentat uns comptes que perjudiquen el club i donen una mala imatge internacional que pot afectar en la política de fitxatges i de contractes de patrocini.
'He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s'ha de comptabilitzar com el primer trofeu de l'era Rosell i no pas com el número 69 de l'era Laporta'. D'aquesta manera Sala Martín comença l'article, referint-se a la diferència en les dates en què les dues juntes atribueixen els ingressos, pagaments i despeses. L'economista defensa els comptes de la junta de Laporta, diu que la salut econòmica del Barça és perfecta i considera que les informacions de Faus són 'tristes, absurdes i patètiques'.
Dues hipòtesis
Sala Martín diu no entendre perquè l'actual junta 'vol malmetre i perjudicar el Barça', però fa dues hipòtesis. La primera: 'si s’assignen setanta milions de pèrdues a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà setanta milions de guanys i d’aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable'. I la segona: 'si la junta de Rosell mostra uns beneficis de 70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l’aval de 60 milions que acaba de dipositar a la Lliga'.
Un jutjat nord-americà ha paralitzat alguns articles de la nova llei d'immigració de l'estat d' Arizona , la més dura dictada mai per cap estat nord-americà. La norma entra en vigor avui mateix, 29 de juliol, però amb les parts més controvertides suspeses. Així, la policia d'aquest estat no podrà detenir ara per ara qualsevol 'sospitòs' de ser un immigrat sense papers, perquè segons la jutgessa Susan Bolton es vulnera el dret d'un ciutadà nord-americà. Alguns experts creuen que el cas arribarà fins al Tribunal Suprem , que haurà de determinar la plena constitucionalitat de la llei.
El jutjat també ha suspès l'article de la llei SB 1070 d'Arizona que obliga els immigrats a portar en tot moment la documentació a sobre i el que considera delicte que busquin feina en llocs públics. 'El tribunal també considera que és probable que els Estats Units tinguin danys irreparables si el tribunal no imposa preliminarment el compliment d'aquestes seccions de la llei i el balanç d'equitat inclinat a favor dels Estats Units considerant l'interès públic', ha escrit la jutge Susan Bolton, en una decisió de 36 pàgines.
La governadora republicana, Jen Brewer , va anunciar ahir que l'estat recorrerà ràpidament la decisió judicial davant el tribunal d'apel·lacions dels Estats Units.
Tot i tenir un ampli suport popular a Arizona, té l'oposició d'associacions defensores dels drets humans i dels immigrats, i del president Barack Obama. De fet, la Casa Blanca va portar el text al Tribunal Suprem perquè considera que es vulneren competències federals, i la reforma migratòria és ara una de les prioritats d'Obama, que demana el suport dels republicans per a aprovar-la. Sense la duresa del govern d'Arizona, Obama vol donar drets als nous ciutadans nord-americans en canvi de deures com l'aprenentatge de l'anglès o el pagament dels impostos.
La llei la va proclamar l el 23 d'abril després d'una votació al Congrés estatal, amb l'objectiu, segons Brewer, de fer minvar l'onada d'immigrats que han entrat a l'estat via Mèxic els últims anys i aturar el tràfic de drogues al llarg de la frontera. Segons les dades oficials Arizona hi viuen uns 460.000 immigrants sense papers.
Mèxic celebra la retallada judicial de la llei d'Arizona
Molts mexicans van celebrar ahir la decisió d'un tribunal nord-americà de blocar part de la nova llei d'immigració d'Arizona. 'És un primer pas en la bona direcció', va dir la ministra d'Exteriors mexicana, Patricia Espinosa ( vídeo ). El govern de Mèxic considera que aquesta llei criminalitza la immigració i vulnera drets humans.
El principals impulsors de la Solidaritat Catalana per la Independència ( vídeo de l'anunci i resum de la conferència de premsa), Joan Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena, van fer ahir el primer acte públic del nou partit, que aplegà més de sis-cents simpatitzants a l'aula magna de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Laporta va elogiar el pas de Bertran i Tena d'abandonar el seu partit respectiu i va prometre un discurs clar i sense ambigüitats.
Tots tres es van felicitar per la gran assistència de simpatitzants, que superava totes les previsions. Laporta va insistir a dir que ara calia 'unitat per la independència' i López Tena que 'no hi havia perill de repressió militar ni de camps de concentració', que l'autonomisme havia entrat en una via morta i que 'la independència política de Catalunya solament depenia de la voluntat del poble català'. Bertran es va demanar com era possible que, segons les enquestes, l'independentisme tingués prop del 50% de partidaris i que el fet no es reflectís al parlament. Això, va dir, fa necessària una força com Solidaritat Catalana per la Independència, que canalitzi aquest independentisme
Només en un govern independentista
Tots tres van reiterar el compromís de no entrar en cap govern no disposat a proclamar unilateralment la independència en la pròxima legislatura; i que, si havien de fer oposició, seria 'dura i contundent contra l'autonomisme'.
Laporta va explicar que es mantenien oberts a tota adhesió de partits o entitats, però que les llistes que presentaria el partit a les eleccions serien votades en règim de llistes obertes, cosa que podia dificultar una entesa amb Reagrupament.
Aplaudiments per la prohibició dels toros
L'acte va ser sensible a la prohibició de les corregudes de bous a Catalunya. La presentadora de l'acte, l'escriptora Patrícia Gabancho, va celebrar la prohibició de les corregudes, cosa que va arrencar un gran aplaudiment dels assistents.
Quan el Parlament de Catalunya acabava d' aprovar la prohibició de les corregudes de bous, el PP va afanyar-se a anunciar que demanaria l'anul·lació de la decisió parlamentària i i que els bous fossin declarats bé d'interès cultural. Segons la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, la declaració de bé d'interès cultural incapacitaria les comunitats autònomes per a prohibir les corregudes de bous i, per tant, revocaria la decisió del Parlament de Catalunya, que ahir va aprovar una modificació de la llei de protecció dels animals per 68 vots favorables, 55 de contraris i 9 abstencions. La modificació, feta a instància de la plataforma Prou , impulsora de la ILP, prohibeix les corregudes de bous.
El debat entre detractors de la prohibició i defensors dels drets dels animals fa temps que dura; això i el rerefons identitari que alguns mitjans atribueixen a la prohibició va fer que ahir s'acreditessin més periodistes internacionals que mai al Parlament de Catalunya i que la decisió parlamentària tingués un gran ressò internacional. Mitjans com la BBC, Al-Jazira, CNN, New York Times, Libération i molts més van destacar ahir la decisió dels diputats catalans. A més, al Twitter, 'Catalunya' va ser el terme més utilitzat a tot el món durant tot el dia.
El PSC i CiU van donar llibertat de vot als seus diputats. El president del PSC i de la Generalitat, José Montilla, va afanyar-se a dir que ell havia votat contra l'abolició invocant 'la llibertat', i va voler eximir el govern de responsabilitat perquè la llei s'havia modificat per iniciativa ciutadana. I el president de CiU, Artur Mas, va defensar el vot pro abolició de les corregudes per una qüestió de 'consciència personal' i que el resultat no era cap victòria del catalanisme ( relació del sentit del vot de cada diputat i primeres declaracions de Montilla i Mas).
En un apunt del seu bloc el president d' ERC , Joan Puigcercós, afirmava que la prohibició reflectia una 'societat diferenciada', si bé considerava pervers l'intent de presentar-la com un plet contra Espanya, bo i recordant que les Canàries ja la van establir fa anys. També va celebrar la decisió del parlament ICV-EUiA . En paraules de la portaveu parlamentària, Dolors Camats, la prohibició podia ser el principi de més avenços en l'eradicació del maltractament dels animals. I la plataforma Prou, impulsora de la ILP, va manifestar, en un comunicat llegit a la premsa, que la decisió del parlament terminava 'cinc segles de crueltat' i que calia continuar treballant per restringir els correbous ( vídeo ).
També aplaudiren la decisió PSM, els Verds de Mallorca i Iniciativa d'Esquerres, que confien que les Illes imitin el Principat i prohibeixin les corregudes de bous, 'espectacles cruels que converteixen la mort d'un animal en una festa'. I els Verds del País Valencià, en boca del candidat de la coalició Compromís, Joan Ponce, es van declarar satisfets d'aquest gran avenç de la democràcia, perquè la prohibició de les corregudes permet 'de desprendre's d'un símbol anacrònic i desfasat, d'una crueltat innecessària i d'un maltractament dels animals inadmissible en qualsevol societat moderna'.
En canvi, i en la mateixa línia que el PP, pel president de la Generalitat valenciana , Francisco Camps, les corregudes de braus són una 'festa excepcional i una tradició que uneix tots els espanyols'. I segons el conseller de Governació, Serafín Castellano, ni corregudes ni correbous no perillen pas de desaparèixer mentre l'actual govern ocupi la Generalitat.
El govern de les valls rep avui la primera visita del copríncep del Principat d'Andorra, Nicolas Sarkozy . Sembla que Sarkozy instarà el govern de Bartomeu a continuar els esforços per la transparència financera. Ara, els cònsols d'Ordino no assistiran als actes en senyal de protesta per una simple visita de tres hores i mitja, i limitada a la capital. La visita es pot seguir en directe via RTVA. A Andorra la Vella, hi haurà alteracions de trànsit i d'obertura de comerços de les 11.00 a les 14.30.
El Consell General rebrà Sarkozy a la Casa de la Vall, que hi farà un discurs oficial, on hi assistiran el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i sis dels set cònsols de les set parròquies. Un dinar clourà la visita de Sarkozy.
Alguns representants polítics i socials han recordat ara l'actitud poc respectuosa i desafortunada, segons que diuen, del copríncep envers els andorrans en l’afer de la transparència fiscal. A més, els representants d' Ordino no assistiran als actes previstos: Ventura Espot i Consol Naudí, cònsol major i menor, respectivament, d’aquesta setena parròquia andorrana, lamenten que la visita de Sarkozy duri tres hores i mitja i es limiti a Andorra la Vella, sense visitar les parròquies, com han fet els seus predecessors: 'Sembla més un acte de vassallatge del poble andorrà, que no pas la d'una visita d'un cap d'estat que vol conèixer la realitat del país i les seves inquietuds.'
El cap del govern andorrà, Jaume Bartumeu, ha replicat apel·lant a la constitució andorrana, que atorga el títol de copríncep al president francès, i excusant la curta durada de la visita per les responsabilitats que Sarkozy té.
A banda la la transparència fiscal, l'acostament entre Andorra i la Unió Europea, pel mecanisme de 'veïnatge interior' previst pel Tractat de Lisboa, serà un altre punt de la reunió d'avui.
L'última vegada que Andorra va rebre el copríncep francès va ser el 1997, quan ho era Jaques Chirac.
Alteracions al centre d'Andorra la Vella
Les botigues i oficines que no ofereixin serveis turístics o públics i l'administració general tancaran tres hores i mitja (11.00-14.30), i hi haurà restriccions de trànsit al centre de la vila. El govern ha decretat que aquestes hores, no recuperables, es retribueixin com si fossin treballades, però l'oposició ha criticat la mesura.
La Conferència Nacional pel Sobiranisme ha decidit de constituir-se en coalició ( comunicat , en pdf). És a dir, la quinzena d'entitats, de partits i de plataformes que en formen part tenen intenció de concórrer a les pròximes eleccions parlamentàries amb la finalitat 'd'afavorir un moviment tal que els diputats puguin canviar el curs polític i obrir un procés d'independència', segons que ha explicat a VilaWeb el coordinador de la Conferència, Josep M. Minguell.
En un acte davant la premsa, tres representants del Manifest 12 d'abril , Joan Blanch, Moisès Broggi i Oriol Domènech, van parlar ahir de la necessitat de traduir el mandat d'aquell manifest en una candidatura. Recordem que Blanch, Broggi i Domènech, ensems amb Agustí Bassols, Heribert Barrera i Antoni M. Badia, demanaven en el Manifest 12 d'abril una candidatura unitària transversal sobiranista que aplegués partits i plataformes amb vista a les pròximes eleccions autonòmiques.
Amb aquest mandat, els partits integrants de la Conferència, i després d'un temps de converses, s'han coalitzat, 'acceptant les diferències'. Un cop presentada la coalició, ara treballaran per fer una llista única de consens.
Possibles aliances amb altres candidatures
La coalició continuarà mantenint converses, diu Minguell, a fi de convèncer Reagrupament i ERC perquè també hi entrin: 'Els acords són tan flexibles que permeten l'accés de tot sobiranista', segons Minguell, oimés que la Conferència 'no vol pas ser un partit sinó un lloc d'encontre de tots els partits per a construir una candidatura unitària'.
Sobre la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència, diu Minguell: 'Solidaritat va fer una crida als partits i no va rebre cap resposta; la diferència amb nosaltres és que aquesta coalició s'ha construït en diàleg continuat entre els partits.'
Tot amb tot, algunes entitats i partits de la coalició advoquen per assolir una única llista sobiranista i per negociar també amb Solidaritat Catalana. És el cas, per exemple, de Crida per la Terra, que diu en un comunicat que ha començat a conversar amb els impulsors de Solidaritat Catalana, amb la intenció de clarificar i conèixer millor la seva proposta.
El PSPV prepara des de fa setmanes l'estratègia política de les pròximes eleccions, previstes per al mes de maig. Alguns sectors, conscients de la complicada situació del partit, proven de convèncer el batlle de Morella i portaveu adjunt a les corts, Ximo Puig, perquè pugni per ser candidat amb l'actual secretari general, Jorge Alarte. I és que els sondatges no els afavoreixen, i això malgrat els casos de presumpta corrupció que aclaparen el PP valencià.
Avui tant Puig com Alarte mantindran sengles reunions amb alguns sectors del partit, les quals poden ser decisives per al futur del partit. Puig té previst de reunir-se amb partidaris socialistes de la seva possible candidatura d'Alacant, i Alarte amb la secretària del partit a Alacant, Anna Barceló, molt afí a Puig, i amb Leire Pajín, rebeca al retorn del lermisme que aquest representa.
Tot amb tot, la posició de Pajín pot haver canviat, perquè confia plenament en Barceló. I si bé Puig no ha ha dit que comptés presentar-se com a candidat, no és cap secret que alguns dirigents del partit veuen en ell una sortida de l'atzucac en què es troba el PSPV.
El calendari obliga a accelerar les decisions
Cal tenir present, a més, que el calendari no deixa gaire marge al tempteig. Just acabades les vacances d'agost, el 4 de setembre es farà a Elx un comitè nacional que obrirà el termini per a presentar les candidatures. El 25 de setembre es proclamaran oficialment i el 3 d'octubre hi haurà les eleccions primàries.
Les grans xarxes socials, com Facebook i Twitter , apleguen centenars de milions d'usuaris de tots els racons del planeta. Això vol dir, doncs, que s'hi difonen apunts i textos escrits en centenars de llengües, més parlades o menys. Per facilitar la intercomprensió Google acaba de llançar una petita extensió del seu navegador Chrome , anomenada Social Translate , que tradueix automàticament els apunts i els comentaris publicats a les principals xarxes socials.
Una vegada integrat al navegador, l'usuari sols ha de marcar la seva llengua habitual a l'apartat d'opcions. Això fet, quan visita Facebook o Twitter, l'extensió connecta amb les eines de traducció automàtica de Google per traduir qualssevol texts a la llengua indicada.
Social Translate únicament funciona amb el navegador Chrome, però a la xarxa hi ha extensions per a alguns navegadors més. Everygain Translator , per exemple, tradueix, amb Firefox , qualsevol pàgina i xarxa social.
Vuit-cents anys després de la mort del conqueridor mongol Genghis Khan els investigadors encara en cerquen la tomba. Tot i emprar tecnologia de visualització avançada, ara també demanen l'ajut dels internautes. Com que l’espai que han d’investigar és extensiíssim, els arqueòlegs demanen un cop de mà als internautes. En concret, National Geographic posa a disposició pública imatges satel·litals, captades per GeoEye Foundation, de possibles punts de Mongòlia on podria haver-hi la tomba de Khan.
Els internautes poden entrar a la web de l'expedició i, un cop registrats, estudiar les imatges del satèl·lit. La petició dels investigadors és que des de l'ordinador els internautes marquin els punts on trobin estructures per a guiar els investigadors, els quals després decidiran si aquells punts tenen gens d'interès arqueològic.
Això, a més de facilitar-los la feina, també els estalviarà més treballs de camp del compte i preservarà millor el patrimoni arqueològic de Mongòlia.
Genghis Khan, que després d'unir totes les tribus de Mongòlia va acabar fundant el gran imperi Mongol, fou enterrat sense cap monument funerari ni làpida, de manera que la seva tomba va resta amagada sota terra.
La Conferència nacional del sobiranisme ha decidit de constituir-se en coalició. Així, la quinze d'entitats, partits i plataformes que hi formen part tenen intenció de concórrer en coalició a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb la finalitat 'de generar un moviment que permeti que els diputats puguin canviar el curs polític i obrir un procés d'independència', tal com ha explicat a VilaWeb el coordinador de la Conferència, Josep M. Minguell.
En un acte davant la premsa, tres representants del Manifest 12 d'abril , Joan Blanch, Moisès Broggi i Oriol Domènech, han parlat de la necessitat d'implementar el mandat d'aquell manifest en una candidatura. Recordem que Blanch, Broggi i Domènech, juntament amb Agustí Bassols, Heribert Barrera i Antoni M. Badia, van demanar en el Manifest 12 d'abril una candidatura unitària transversal sobiranista que aplegués partits i plataformes de cara a les properes eleccions autonòmiques.
Amb aquest mandat, els partits integrants de la Conferència, i després d'un temps de converses, han decidit agrupar-se en coalició, 'acceptant les diferències'. Una coalició que continuarà mantenint converses, segons Minguell, per tal de convèncer Reagrupament i ERC perquè també entrin a formar-hi part: 'Els acords són tan flexibles que permeten l'accés de tot sobiranista', afirma Minguell, que diu que la Conferència 'no pretén ser un partit sinó un lloc de torbada de tots els partits per construir una candidatura unitària'.
Pel que fa a la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència, Minguell ha apunta: 'Solidaritat va fer una crida als partits i no va rebre cap resposta; la diferència amb nosaltres és que aquesta coalició s'ha construït en diàleg continuat entre els partits'.
Un cop presentada la coalició, diu Minguell que ara treballaran per conformar una llista única de consens.
El jutge d'instrucció número 1 de Nules ha citat a declarar com a encausat el president de la diputació de Castelló, Carlos Fabra , el 23 de setembre. El magistrat l'ha citat per la causa oberta per suposats delictes contra l'administració pública i un suposat frau fiscal, pels quals la fiscalia ja va demanar quinze anys de presó i una multa de 2,3 milions d'euros.
Fabra, president del PP provincial, havia d'haver declarat el maig passat però no va poder assistir al jutjat per motius de salut. De fet, dos mesos abans havia delegat les seves funcions, també per qüestions de salut, al vice-president primer de la diputació de Castelló.
Fabra fa front a la denúncia d'Hisenda per unes suposades irregularitats en la declaració de la renda del 1999. Segons la investigació judicial, Fabra va ingressar, a través de comptes personals o familiars, 5,3 milions d'euros sense justificar durant sis anys.
CiU guanyaria les eleccions municipals a Barcelona si se celebressin ara, segons indica l'últim baròmetre semestral (pdf) de la ciutat. Un 18,1% dels enquestats ha dit que votaria CiU, mentre que un 10,7% apostaria pel PSC . Això suposa un augment d'un 1,1 punt percentual en sis mesos en el cas de la federació i una davallada de 7,1 punts dels socialistes.
En concret, el 18,1% dels barcelonins votaria CiU, el 10,7% el PSC, el 4,4% ICV-EUiA, el 3,7% ERC i el 2,3% el PP.
Hereu, suspès per primera volta
A més a més, els enquestats han suspès per primera vegada el batlle Jordi Hereu, amb un 4,1, i només han aprovat el president del grup municipal de CiU, Xavier Trias, amb un 5,2. Jordi Portabella (ERC) ha obtingut un 4,7; Ricard Gomà (ICV-EUiA) un 4,3; i Alberto Fernández Díaz (PP) un 3,4.
L'enquesta també revela que la gent fa una pitjor valoració de la gestió municipal: el 45,4% diu que la gestió de l'Ajuntament és dolenta o molt dolenta, mentre que al desembre de 2009 ho creia el 31,3%. A més, el 47,5% diu que Barcelona ha empitjorat en aquest últim any.
El govern municipal ho atribueix a les retallades de Zapatero
La regidora i portaveu del govern municipal, Assumpta Escarp, ha responsabilitzat de la davallada del PSC barceloní i d'Hereu el desgast del PSOE i la retallada que aprovà el govern espanyol en el mateix moment en què es feia l'enquesta: 'Com a govern, hem d'entendre aquest baròmetre com un avís', ha afirmat la portaveu del consistori.
El portaveu del grup municipal de CiU, Joaquim Forn, considera que la davallada del PSC a Barcelona 'no té aturador' i que el baròmetre demostra que 'la majoria vol un canvi'. En aquest sentit, Forn diu que això demostra la fi d'un model que ha estat 'incapaç de resoldre' els problemes de la gent. A més, ha dit que les explicacions d'Escarp eren 'insuficients' i que calia relacions la davallada del PSC amb la gestió municipals, el 'fracàs' de la consulta sobre la Diagonal i 'les imputacions de la cúpula d'urbanisme' en el cas de l'hotel del Palau de la Música.
'Avui s'acaben cinc segles de crueltat', resa el comunicat que representants de la plataforma Prou han llegit avui, minuts després que el Parlament prohibís les corregudes de bous al Principat ( vídeo ). Segons el text, que ha estat llegit en català, anglès, espanyol i francès, amb la prohibició 'es posa punt i final a una història' i se'n comença una de nova on 'les raons ètiques seran un criteri per replantejar les nostres tradicions'. La plataforma promotora de la ILP ha animat, a més, que altres Parlaments també prohibeixin les corregudes.
El portaveu de la plataforma, Leonardo Anselme, ha explicat que ara la prioritat era garantir que es compleixi la prohibició de les corregudes de braus a partir de l'u de gener del 2012 i que també calia continuar treballant per tal de restringir o eliminar els correbous.
Un avió de la companyia paquistanesa Air Blue s'ha estavellat aquest matí a la zona muntnayosa de Margala, a prop d'Islamabad, amb 152 passatgers a bord, sense que hi hagi hagut cap supervinent ( vídeo ). Havia sortit de la ciutat de Karachi i es dirigia cap a Islamabad. En el moment del sinistre hi havia un fort temporal i molta boira, cosa que hauria pogut desorientar els pilots.
Les autoritats paquistaneses han confirmat que no hi ha hagut supervivents entre els 146 passatgers, 5 d'ells nens, i els 6 tripulants. Tot i que s'havien rescatat cinc ferits, no se'ls hi ha pogut salvar la vida.
L'avió, un Airbus 321 propietat de l'empresa privada paquistanesa Airblue, ha perdut el contacte amb la torre de control de l'aeroport d'Islamabad cap a tres quarts de set del matí, hora catalana.
El parlament de Catalunya ha aprovat avui la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que prohibeix les corregudes de bous modificant l'article 6 de la llei de protecció dels animals. CiU i PSC han donat llibertat de vots a als seus diputats. La modificació de la llei ha obtingut 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. Us oferim una relació amb el sentit del vot de cada diputat i les primeres declaracions del president Montilla i d'Artur Mas.
El 18 de desembre de 2009 el parlament va admetre a tràmit la ILP, que va aplegar més de 180.00 signatures, i va obrir la porta a la prohibició de les 'corridas'. Va rebutjar les esmenes a la totalitat per 59 vots favorables, 67 de contraris i 5 abstencions. Aleshores, tant CiU com el PSC van donar llibertat de vot (secret) als diputats. A banda i banda, hi havia ERC i ICV - EUiA per la prohibició, i PP i C's, contra.
La ILP proposa de modificar la llei de protecció dels animals i de canviar l'article que exclou les corregudes de bous de la prohibició d'espectacles amb patiment o mort de l'animal, per un que les prohibeixi explícitament. Un acord posterior entre els grups parlamentaris permet una moratòria d'un any i mig, de manera que la prohibició entrarà en vigor l'1 de gener del 2012.
La regulació dels correbous
Alhora, el parlament va incoar la tramitació d'una iniciativa per a regular els correbous, molt vius a les Terres de l'Ebre. Però la decisió del PP de portar aquesta iniciativa al Consell de Garanties Estatutàries ha impedit que el mateix ple prohibís les corregudes i blindés els correbous, que es mantindrien allà on són tradicionals, segons la llei.
El precedent de les Canàries
Catalunya no serà pas pionera. Ja l'any 1991 les Illes Canàries van prohibir aquesta mena d'espectacles amb una llei de protecció dels animals. Allà la decisió es va prendre per unanimitat i sense pugna política. Els diputats canaris es van centrar sobretot en les lluites de galls, força vives en aquelles illes, que van restar al marge de la prohibició. La iniciativa fou acordada per tots els grups.
El gran ressò nacional i internacional que està generant la prohibició de les corregudes de bous, que aquest matí ha decidit el Parlament de Catalunya, també s'està reflectint amb força al Twitter. ' Cataluña ' és aquest migdia un dels 'trending topics' d'aquesta xarxa social d'abast mundial, al costat d'altres notícies d'actualitat com 'Maradona' o 'Islamabad'. De fet, molts usuaris de Twitter també estan opinant o 'piulant' sobre aquesta mesura utilitzant altres 'hastags' com ' toros ' o ' parlament '.
Els internautes han seguit minut a minut el desenvolupament de la votació a través de les xarxes socials. Per exemple, el canal de Twitter del parlament ha permès seguir tot el debat en directe. La Plataforma PROU , impulsora de la ILP per a abolir les corregudes de bous, també ha informat d'aquest via Twitter i Facebook . | 0.87878 | curate | {"ca": 0.9968659055294381, "pt": 0.0005436694489750232, "es": 0.002590425021586875} | http://www.seti.cat/web/?q=aggregator/categories/1&page=28 |
cawac_ca_20200528_3_182335 | Ens proposem, doncs, l’examen de les fonts de dret llavors vigents i les particulars de la qüestió remença, que són: el projecte de la Concòrdia proposat l’any 1462 per la Generalitat de Catalunya i la sentència arbitral de Guadalupe, dictada l’any 1486 per Ferran el Catòlic, amb la qual es posà terme a aquell conflicte multisecular.
La població del Delta del Llobregat al segle XVIII ens és molt més ben coneguda que a les centúries anteriors degut a la formació dels censos generals de 1718 i 1787. El d’Aranda, realitzat el 1768, no serveix al nostre efecte, ja que no ha conservat el detall de les poblacions per localitats.
Si fins al segle XVIII hi ha hagut una mena d’equilibri o entesa social, el XIX serà en canvi el de les grans convulsions obreres. El món, si més no, evoluciona cap a aquest costat, i no solament el món de casa nostra, sinó el d’àmbit internacional.
En aquell any 1933, Catalunya feia estrena del seu sistema parlamentari, després d’una interrupció de dues centúries i mitja d’un règim legislatiu de viure a la intempèrie de la norma jurídica típicament autòctona, en defensa del seu dret, la regió escriví durant aquell llarg període pàgines de profit i de glòria.
La mateixa pressió desamortitzadora constatada a l'administració francesa d'ocupació és detectada en el quefer legislatiu de les Corts de Cadis; amb maneres, potser, menys agosarades, però decididament revolucionàries.
El 26 d’octubre de 1975 vam presentar en la XIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, celebrada a Vilanova i la Geltrú, una ponència amb el tema «Dinàmica Social de la Vilanova Vuitcentista» que, bàsicament, era un resum del treball que ara titulem Les classes socials, a Vilanova i la Geltrú, el segle XIX.
Per encàrrec de la «Fundació Jaume Bofill», vaig dur a terme, durant el curs 1975-76, un seguit d’entrevistes amb el vell sindicalista Camil Piñón, per tal de confegir-ne una biografia. De fet, coneixia Piñón d’ençà del curs 1971-72, quan jo redactava la tesi de llicenciatura sobre el Congrés de Sants de 1918. El sindicalista hi havia acudit pel Sindicat de «Lamparers» i el seu testimoni era, per a mi, molt valuós.
L’interès que tenim per la transició entre les edats Moderna i Contemporània ens ha motivat a atansar-nos al fenomen desamortitzador, perquè hi veiem un dels mecanismes primordials, de transformació, des del poder, de les estructures de l’Antic Règim.
El desembre de l’any 1492, a Barcelona, el pagès de remença Joan de Canyamars va intentar assassinar Ferran II, tal con il·lustra el dibuix del Manual de Novells Ardits que reproduïm a la coberta. L’intent de regicidi fou atribuït a un boig, que hauria actuat en solitari i sense cap connexió amb els diversos grups socials que podien tenir comptes pendents amb la monarquia. El llibre recull diverses aproximacions al fet i ens acosta a l’apassionant investigació sobre el mòbil de magnicidi, enfosquit per la inexistència del procés judicial i pels interessos cortesans, oligàrquics i aristocràtics. | 0.91009 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.rafaeldalmaueditor.cat/catalegs.php?t=133 |
mc4_ca_20230418_13_671425 | Les deportacions: repressió i negoci - directa.cat
Imatge d'un vol de deportació a l'aeroport del Prat / Victor Serri
Històricament els estats colonialistes van utilitzar el desterrament penal per deportar a les seves colònies persones condemnades per tota mena de delictes. Va ser una mesura àmpliament aplicada per França i el Regne Unit a Nord-amèrica i Austràlia i a la Guaiana respectivament. La història espanyola també compta amb episodis massius d’aplicació d’aquesta mesura en forma d’expulsió, en aquest cas amb un component ètnic i cultural, sobre la població jueva, musulmana i gitana.
L’empresa d’Europa va ser l’explotació del Sud, dels suds, com a marc teòric i d’acció, des de la conformació dels estats nació i des que l’home blanc va exercir el seu poder sobre el racialitzat, i actualment no és diferent
L’empresa d’Europa va ser l’explotació del Sud, dels suds, com a marc teòric i d’acció, des de la conformació dels estats nació i des que l’home blanc va exercir el seu poder sobre el racialitzat, i actualment no és diferent. Si parlem de deportacions, parlem d’una part de l’engranatge racista i capitalista de l’Europa Fortalesa. Com va dir Franz Fanon, “Europa és, literalment, la creació del Tercer Mon”. Si no assumim que el sistema de deportació, els CIE, els CETI, i altres organismes tant governamentals com a no governamentals s’estan nodrint dels suds i de les persones a les quals estan espoliant i assassinant -des de fa centenars d’anys- no estarem sent honestos amb nosaltres mateixos quan denunciem l’Europa que maltracta refugiats i refugiades.
Actualment, a la Unió Europea la deportació representa una mesura de caràcter racista i xenòfob, ja que s’aplica de forma exclusiva sobre persones estrangeres. S’aplica per una infracció administrativa o com a mesura penal, però en cap cas recau sobre persones amb nacionalitat de l’Estat que les executa, ja que seria considerat una greu violació dels drets humans bàsics. Això col·loca totes les persones “deportables” en una categoria inferior, de segona, fora de l’empara d’aquests drets elementals. Hi ha un sector de la població sobre el qual pesa una amenaça de càstig per què és i no pel que ha fet. Sobre aquesta construcció l’Estat es permet disposar d’aquestes persones i extirpar-les dels seus projectes, comunitats i fins i tot de les seves vides.
El 22 de setembre de 1998, Semira Adamu, una jove nigeriana de 20 anys, va ser morta durant una deportació forçosa a Bèlgica. Després de ser conduïda a l’avió, asseguda i lligada de peus i mans, la Semira va començar a cantar ben fort per atreure l’atenció de la resta de passatgers. Davant d’aquesta situació, els agents de policia que la custodiaven la van intentar aturar pressionant-li el cap durant una llarga estona contra un coixí, fet pel qual va acabar entrant en coma i va morir hores després en un hospital de Brussel·les.
Arran de la mort d’Osamuyi Aikpitanyi es va elaborar un protocol policial on s’establia un límit a la violència que es podia exercir durant la deportació: “no comprometre les constants vitals del deportat”
El cas de la Semira no va ser el primer ni l’últim. A l’Estat espanyol, l’any 2007, Osamuyi Aikpitanyi, un jove nigerià de 23 anys, moria durant un vol de deportació forçada de Madrid a Lagos. Arran d’aquest fet es va elaborar un protocol policial on s’establia un límit a la violència que es podia exercir durant la deportació: “no comprometre les constants vitals del deportat”, és a dir: no es pot matar la persona. En canvi sí que autoritza la sedació forçosa o l’ús de cinta adhesiva i cinturons.
És una situació a què es podrien veure sotmeses totes les persones estrangeres que resideixen a l’Estat espanyol independentment dels anys que hi portin residint i que la seva situació administrativa estigui regularitzada. Per cometre un delicte menor, per perdre la feina, per no parlar castellà o català… podrien acabar tenint un expedient d’expulsió que en qualsevol moment, i en menys de 72 hores, els portaria a ser sedats o lligats en un avió cap a un país amb el qual podrien fins i tot no tenir cap lligam, com ha passat amb algunes persones que han arribat al territori quan eren nens i nenes.
La deportació forçada de persones també representa un negoci suculent per a algunes empreses. El Ministeri d’Interior té un contracte per valor de gairebé 12 milions d’euros amb les aerolínies Evelop Airlines i Orbest, propietat de Viatges Barceló, i Air Nostrum que es tradueix en més d’un centenar de vols de deportació anualment. Un altre agent clau en les deportacions és l’Agència europea de control de fronteres Frontex de la qual pengen empreses amb licitacions armamentistes, de seguretat i de control de fronteres que generen milions d’euros a l’any. Tot un negoci del terror molt rendible que, segons un treball d’investigació de la Fundació porCausa, a l’Estat espanyol representa: “350 empreses, 943 contractes públics i no menys de 1.000 milions d’euros”.
Les deportacions són l’última mesura repressiva d’un sistema global en què els drets bàsics i la llibertat de moviment són el privilegi d’una minoria
Durant els darrers anys els moviments socials contra els centres d’internament d’estrangers han aconseguit posar aquestes presons al centre del debat, de la denúncia i la condemna social. Però avui la realitat és que aquests centres podrien desaparèixer i el sistema de deportació continuaria funcionant sense gaires complicacions. Les deportacions són l’última mesura repressiva d’un sistema global en què els drets bàsics i la llibertat de moviment són el privilegi d’una minoria.
Per tot això és necessari que la denúncia i la condemna dels centres d’internament d’estrangers a què s’ha arribat s’estengui al conjunt del sistema de deportació. I el primer pas és, sens dubte, donar suport i acompanyar les resistències i lluites de les persones migrants que pateixen totes aquestes violències. Ara mateix, aquestes resistències són més fortes que mai: les veiem al Sindicat de Venedors Ambulants, a la Tancada per drets, a l’Escoleta Antiracista, a les vagues de fam del CIE, i en les persistents lluites migrants en totes les seves formes.
Esperem que un dia caigui aquest pseudo sistema d’apartheid racista europeu i això només ho aconseguirem amb el poder de la gent.
L’article de Tanquem els CIE és el primer d’una sèrie publicada a la ‘Directa’
deportacions drets humans Tanquem els CIE
« A la recerca del buit legal per preservar la Pineda d’en Gori
Matí de victòries veïnals contra l’especulació immobiliària a Barcelona » | 0.878599 | curate | {"ca": 1.0} | https://directa.cat/les-deportacions-repressio-i-negoci/ |
cawac_ca_20200528_7_163945 | Hemeroteca
El Pati Obert canvia a l'horari de tardor-hivern
Canvia l'horari d'obertura de les pistes esportives del Pati Obert
Aquest cap de setmana les pistes ja obriran en el nou horari
Coincidint amb l'arribada de la tardor el Pati Obert canvia els horaris de funcionament. Des d'aquest cap de setmana les instal·lacions esportives i pistes escolars estaran obertes a la ciutadania en els següents horaris:
El Pati Obert és un projecte conjunt de les regidories d'Esport, Participació, Convivència, Joventut i Educació de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb l'objectiu de posar a l'abast de la ciutadania les instal·lacions esportives exteriors dels centres educatius fora de l'horari lectiu, donant resposta a la demanda de zones de joc i pistes per a la pràctica esportiva. | 0.731077 | curate | {"pt": 0.012853470437017995, "it": 0.061696658097686374, "fr": 0.08483290488431877, "ca": 0.8406169665809768} | http://vilanova.cat/jsp/hemeroteca/detail.jsp?id=32626656&mes=10&any=2013 |
mc4_ca_20230418_8_209356 | En aquest espai podeu conèixer la vinculació entre el paisatge i els productes de la terra tot visitant l’exposició i l’audiovisual del Centre Gastronòmic Domus Sent Soví, seu de l’oficina de turisme i lloc pensat per a realitzar degustacions i tallers de cuina.
També es pot descobrir els nous productes de proximitat a la botiga del centre.
HORARIS: De dilluns a diumenge de 10h a 14h i les tardes de dissabte de 15h a 18h. Tardes d’estiu de dilluns a dissabte de 16h a 19h.
WEB: www.domussentsovi.cat
Write a Review about Domus Sent Soví
Mapa de Domus Sent Soví | 0.563807 | curate | {"ca": 0.6523297491039427, "fr": 0.23655913978494625, "de": 0.04659498207885305, "en": 0.06451612903225806} | http://www.turismehostalric.cat/dt_places/domus-sent-sovi/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_715067 | Tinc curiositat. Jo c++ i estic començant amb pascal a la uni. La estructura és bastant semblant.
Encara s'ensenya el Pascal? vas a l'UPC? Jo, dominar dominar la veritat és que cap, però les nocions bàsiques de la uni i d'anar remenant doncs C, Pascal, ensamblador, diagrames de contactes de plc's (això compta? ), html, php, i algun programa amb manipuladors industrials també. I ara mateix no recordo res més. PD: Treu això de parleu perquè t'hauràs de tragar més bromes que res. | 0.697669 | curate | {"ca": 0.9175475687103594, "fr": 0.05708245243128964, "oc": 0.02536997885835095} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.