id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_5_51082 | Poc després de les 7.30 eixíem des de Castalla, a peu, en direcció a Onil. Ens esperava una llarga travessa fins Alcoi, seguint el GR-7. A l´arribar al Ventorrillo ens en vam anar per la carretera antiga d´Ibi, però per poc temps, perquè, fins l´ermita de Santa Anna vam seguir la Senda de València. El dia era gris, però la florida de l´ametler donava color al paisatge. A l´ermita, una petita parada, i continuem fins l´Arcada, on ens endinsarem pel barranc homònim. Passem sota el mas de la Capona, entre pins, carrasques i cultius de lavandí, i quan ja ens embosquem definitivament, a la vora del camí, parem a esmorzar.
Ací acaba el camí planer, i comença una pujada fins al Palomaret (vam estar allí ja el mes passat), i per la boscosa ombria de l´Alt de Biscoi, fins a la Venteta dels Qüernos. Travessem la carretera i seguim pujant, a poc a poc, fins a una cruïlla, a l´altura del pou de Barber, una cava encara ben conservada. Ara deixem el camí i ascendim per una senda entre carrasques. La boira comença a deixar reixiu, que arriba a mullar-nos una mica. Després de pujar al Pilar de Ximo (1202 m), i fer una curta baixada, arribem al mas de Tetuan. Allí parem de nou i ens fem algunes fotos amb el teix monumental de davant la casa.
Per allí passa la pista del Menejador, que agafarem en sentit descendent. En poc més d´un parell de quilòmetres ja estem a la Font Roja.
Baixant per la carretera, i prenent algunes dreceres escalonades que li lleven algunes revoltes, passarem per la font del Rossinyol, i ens sorprén el doll d´aigua que porta, quan normalment, o sol estar seca, o només goteja. Un poc més enllà, el GR-7 abandona la carretera i baixa per dos masos: el de la Cardadora, amb una font, una grossa carrasca, i el tronc sec d´un enorme om, i més avall el de Parrancà, més gran, ben ombrejat per grans pins, ajardinat, i amb una pista de tennis. Entre mig del bosc eixim a la carretera de Llacunes, que només travessarem a l´altura del mas del Gelat, i ens en baixem al riu Polop, passant pel Paratge Natural Municipal dels Canalons.
Com que ja portem més de 20 quilòmetres a les cames, la costera que ens fa eixir de l´entorn del riu, sempre entre pinars, se´ns fa un poc feixuga, ja hi ha fam, i el grup va molt desperdigat. Però arribem al castell de Barxell, passem pel mas, i de seguida anem a parar al restaurant de la Font dels Patos, on fem un dinar ràpid, amb bon aperitiu, i aprofitem per a celebrar l´aniversari d´un membre del grup (un servidor).
Després de dinar ens posem de nou en camí. Ja falta poc per arribar a Alcoi. Durant un quilòmetre, més o menys, caminem per la carretera Banyeres - Alcoi, fins al Molí Payà, d´on ix la que puja al Preventori. Però trobem una senda que puja a la carena, que és la que ve marcada com a GR-7. La pujada és forta, i des del capdamunt quasi toquem el cim del Castellar. La vista sobre la zona del Baradello i Barxell és àmplia, així com de la serra de Mariola. Per una ombria de pinar anem baixant a poc a poc fins al Preventori, i d´allí, ja per carretera, excepte el pas del túnel, on la senda puja i baixa escalonadament per tal de no passar-lo per dins, costereta avall fins Alcoi. Els cotxes que ens recolliran ens esperen a l´estació del tren.
Publicat per administrador a 22:25 Cap comentari:
19 de febrer 2009
REPOBLACIÓ
El grup Natura i Gent torna a organitzar, per a diumenge 22 de febrer, altra repoblació a Les Voltes. Degut a la pluja, en l´anterior no es pogueren plantar tots els arbres de què disposaven. En aquest cas es plantarà pi blanc, carrasca, murta i ginebre. L´hora i el lloc d´eixida serà a les 9 del matí des del Nou Trinquet. S´eixirà a peu, tot i que qui vulga pujar en cotxe també ho podrà fer, perquè està tot el camí asfaltat. Caldrà portar, com en l´anterior ocasió, esmorzar i aixada. La finca disposa d´un dipòsit de 1000 litres d´aigua per a poder regar els arbrets.
Publicat per administrador a 21:43 Cap comentari:
17 de febrer 2009
EL MASSÍS DEL PORT
Durant els dies 10, 11 i 12 de febrer vaig poder fer alguns recorreguts pel Massís del Port. Una gran serralada connectada amb els Ports de Morella, l´Alt Maestrat i el Baix Ebre, d´unes 60.000 hectàrees d´extensió, i compartit entre el País Valencià, Catalunya i Aragó. Els seus valors naturals l´han fet mereixedor de la declaració de Parc Natural a Catalunya, com també la part valenciana, coneguda com a Tinença de Benifassà. Les formes vistoses dels rocams, estrets congostos per on corren aigües fresques, tolls, cascades... i el bosc! El reducte més meridional de fajos de tota la península, enclavat als racons més salvatges del massís, extensos pinars, carrascars, grevolars, boixedes, rodals d´auró i de roure gal.ler, alguns exemplars de teix... També la mà de l´home ha contribuït a crear uns valors culturals o etnològics: pous de neu, masos, fonts, antics pous, forns de calç, carboneres, abeuradors o bassis, corrals, ribes de pedra seca, ermites, torres defensives, i actualment, allotjaments per a qui vulga passar-hi uns dies: refugis en alguns indrets privilegiats.
Compartiré amb vosaltres aquestes mini-vacances. En els següents missatges us he posat algunes fotos de les rutes que vaig fer, així com la seua descripció. Espere que us agrade.
Publicat per administrador a 17:09 2 comentaris:
CAMÍ DE CATALUNYA
Calia aturar una mica per no fer tot el recorregut de cop, i vaig aprofitar per a conéixer el Monestir del Puig. També, al terme del Puig, la Cartoixa. El primer, al mig del poble, i l´altra, a uns 2 quilòmetres, ben envoltada per un mar de tarongers, i amb la Calderona al darrere.
Publicat per administrador a 16:56 Cap comentari:
BARRANC DE VALLDEBOUS
Entre la Sénia i Mas de Barberans, el primer barranc que baixa des del Massís del Port és el de Valldebous. Al principi, la superfície apareix totalment deforestada. Només hi creixen margallons, llentiscles, coscolles, algun pinatell, o brolles de carrasca menuda. El foc va acabar amb la pràctica totalitat de les cares sud i est del massís. Però quan ens anem endinsant, una vegada traspassada la penya de la Gotellera, encara trobarem rodals on el foc no hi va entrar, i aleshores un dens bosc de carrasca, boix i pi negre cobreix indrets que tenen una aparença selvàtica. Altres sectors, sobretot d´ombria, que van ser devastats pel foc, ja mostren un estat de recuperació avançat: les carrasques rebroten des de les soques i ja tenen un port arbustiu, els pins tornen a ocupar el seu lloc, i a rodals ja arriben a formar pinarets. El verd sempre és el color de l´esperança, i el Massís del Port reverdeix any rere any des de les cendres. Al principi, la pista s´enlaira sobre el llit del barranc, però més endins el recorre per tot el seu interior. En un punt on conflueixen altres barrancs més petits naix la font del Romiguer. La decepció és que l´aigua va directament a la bassa i no es pot beure. Altra font de la valleta és la del Pinell, situada molt més amunt. Una empinada senda hi duu. Des de la pujada tenim bones vistes del barranc de Valldebous. En aquesta font, el naixement està en una coveta, tapada per una pedra. La bassa pareix tindre fuites, puix està gairebé buida. El racó on s´ubica la font és especialment agradable, entre grans carrasques i cingleres, com la Portella del Pinell (1098 metres), i espessors de boix, que a l´hivern, per a protegir-se del fred, perd part de la clorofila i adquireix una tonalitat rogenca. De tornada, a l´eixida del barranc, s´obri una àmplia vista sobre la plana de la comarca del Montsià, tot un mar d´oliveres amb la serra del Montsià tancant l´horitzó, i privant-nos de vistes al Delta de l´Ebre i a la mar.
Publicat per administrador a 16:10 Cap comentari:
ALFARA DE CARLES
De vesprada, tot i que el cel es quedà cobert de boira i el vent era prou molest, vaig visitar l´entorn d´Alfara de Carles, més concretament la partida del Toscar. La carretereta d´accés passava per dues ermites: Santa Llúcia i Sant Julià, a més d´una fàbrica enderrocada de paper, amb merlets de pedra, i el castell de Carles sobre un turó que domina la vall. L´asfalt acaba al Toscar, on un grup de xalets envolta l´ermita de Santa Magdalena, i diverses fonts, no només abasteixen d´aigua l´indret, sinó també creen un ambient humit on prosperen grosses carrasques, avellaners, plàtans, i fins i tot, falgueres com el polipodi i la llengua de cèrvol. Tres d´aquestes fonts són: la dels Xorros, davant mateix de l´ermita. Naix en una mena de coveta, i l´aigua es precipita per una llarga bancada de tosca coberta de molses. Cap avall corre fins al fons del barranc en forma de precioses cascades. El naixement ens recordarà a la font dels Xorrets de l´Aitana, només que aquella naix en la mateixa fenedura de la roca, a l´ombra d´un cingle escarpat, i és més recollida. Poc més amunt, la font del Cabrit porta tres petits dolls, però les pluges han propiciat que l´aigua brolle des de més amunt i forme un rierol. I la tercera, la font del Ferro, la veiem brollar des de les entranyes de la terra en una petita coveta, i cree un riuet que s´ajuntarà amb el de la font dels Xorros. El so de l´aigua sempre és relaxant, i allunya les ombres de la sequera i la desertització. Des d´aquest racó de verdor exhuberant encara arribem a veure les Rases del Maraco, el llom de la serra rocós, llis, probablement destinat a la ramaderia, perquè crida l´atenció que en comptes de bosc estiga cobert de praderies, i tocat pels últims rajos de sol que s´escolen entre la boira.
Publicat per administrador a 15:26 Cap comentari:
16 de febrer 2009
PRIMERES LLUMS DEL DIA
Dimecres de bon matí, el fort vent que bufava a Tortosa, i els primers rajos del sol, deixaven una atmòsfera ben neta, que permetia aquestes vistes de la vessant llevantina del Massís del Port: el Caro, la Barcina, la Caramella, la Mola Castellona... topònims del terme de Roquetes, pertanyents a la part més abrupta de tota la serralada. Alguna d´aquestes fotos ens pot arribar a recordar una mica la cara de Mariola que dóna a Cocentaina, amb l´Alberri i el Montcabrer, tot i que al Caro, els desnivells encara són majors, i les formes més violentes.
Avuí m´espera una llarga caminada per un dels barrancs més sorprenents de tot el massís: la Vall.
Publicat per administrador a 23:33 Cap comentari:
EL RACÓ D´EN MARC
Des de les proximitats de Mas de Barberans entra un barranc entre bancals d´antigues oliveres. A poc a poc va tancant-se entre les primeres llomes desertitzades pel foc, i de seguida es desdobla. Cap a la dreta entra el barranc de Galera, també anomenat més amunt de la Vall. El barranc forma una estreta gola entre cingles, que canalitzava el fort vent que bufava aponentat, i que més avall menejava enèrgicament les branques de les oliveres. En un dels barranquets que vessaven sobre la Vall sorprenen les formes de la cinglera, en forma d´esmolades agulles, semblants a les de la Serrella, però més apretades. Un petit sender es fica barranc endins, després de passar sobre un pontet de fusta i sobre una séquia que porta l´aigua cap al poble. És el Racó d´en Marc. A la dreta el custodia una penya foradada: el forat de la Vella. I quan el barranc pareix no tenir eixida, trobem una cova i una petita cascada amb un toll.
Publicat per administrador a 23:18 Cap comentari:
LA VALL
Serralada endins, en un eixample que forma la barrancada, el lloc ideal per a esmorzar, malgrat el vent, era l´àrea de lleure de la Vall, amb l´aigua de la font del Boix. Un planell encatifat d´herba i envoltat de pinar i grans carrasques. Des d´ací mou la senda que puja, seguint la falda de la serra, a la font del Paradís. Un conjunt de cims de més de 1300 metres (la Joca, Catinell, la Mola de la Bota, les Mirandes, cingles escarpats com els Curullons o les Faixes Tancades, i l´espessor del bosc, tapaven el fort ponent, que a penes arribava a notar-se, mentre udolava per les altures. Passem algunes torrenteres, com Lo Rivet o la Canal d´en Ganyó. Les espècies més característiques són: la carrasca, els pins negre i roig, l´auró, i alguns rodals de faig, grèvol i teixos aïllats. Al sotabosc predomina el boix, però també matollar de cepell, romaní, o plantes enfiladisses com l´heura, l´aritjol i el lligabosc.
En un alt descansen les ruïnes del mas de Barró, i més amunt naix la font del Paradís. No podia tenir un nom més encertat. Sobre un gran gamelló de fusta (ací anomenat amb el mot "bassi"), dues canaletes més petites vessen una aigua freda, mentre que un rierol abundós encara porta aigua des de més amunt.
Des d´allí encara puja més la senda, fins arribar a l´alta valleta de les Casetes Velles, on està també el refugi del Mas del Frare, ja prop de la fageda del Retaule. Allí topetem amb la pista per la que havíem arribat, i que portaria fins a Fredes. La tornada, al principi, serà una plàcida baixada per la pista amb vistes a la Vall i a les cingleres de les Faixes Tancades, i després de passar per la font de la Llagosta, des d´un replà pròxim a la cova del Vidre ja tenim el Mont Caro a la vista (1447 metres), i al fons, la salvatge bellesa del barranc de Barretes, un dels que formaran la vall de Lloret, més avall. A partir d´ací comença una llarga série de revoltes que una senda acurta. A mitjan baixada està la casa forestal i una fonteta amb bassa. La senda acaba de nou a l´àrea de la Vall.
Publicat per administrador a 12:36 2 comentaris:
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Seguidors
PLUVIOMETRIA A CASTALLA 2014
Gener__________________20 mm.
Febrer___________________3 mm.
Març___________________11 mm.
Abril___________________20 mm.
Maig____________________6 mm.
Juny___________________28 mm.
Juliol____________________0 mm.
Agost____________________0 mm.
Setembre________________33 mm.
Octubre_________________48 mm.
Novembre______________132 mm.
TOTAL________________301 mm.
PLUVIOMETRIA A CASTALLA 2013
Gener________________11 mm
Febrer________________27 mm
Març_________________67 mm
Abril________________113 mm
Maig_________________34 mm.
Juny_________________11 mm.
Juliol_________________3 mm.
Agost________________35 mm.
Setembre_____________32 mm
Octubre______________11 mm
Novembre_____________22 mm.
Desembre_____________44 mm.
TOTAL_______________410 mm
PLUVIOMETRIA A CASTALLA 2012
Gener______________46 mm.
Febrer_______________8 mm.
Març_______________39 mm.
Abril________________49 mm.
Maig________________5 mm.
Juny________________9 mm.
Juliol________________0 mm.
Agost_______________32 mm.
Setembre____________55 mm.
Octubre_____________54 mm.
Novembre__________124 mm.
Desembre____________2 mm.
TOTAL_____________423 mm.
PLUVIOMETRIA A CASTALLA 2011
Gener_______________9 mm.
Febrer_____________13 mm.
Març_______________82 mm.
Abril_______________56 mm.
Maig_______________36 mm.
Juny_______________21 mm.
Juliol_______________15 mm.
Agost_______________4 mm.
Setembre___________12 mm.
Octubre_____________28 mm.
Novembre___________91 mm.
Desembre____________8 mm.
TOTAL_____________375 mm.
PLUVIOMETRIA A CASTALLA 2010. Les dades estan recollides a l´Erm.
GENER________________65 mm.
FEBRER________________37 mm.
MARÇ_________________49 mm.
ABRIL_________________43 mm.
MAIG_________________65 mm.
JUNY__________________33 mm.
JULIOL_________________0 mm.
AGOST________________11 mm.
SETEMBRE_____________36 mm.
OCTUBRE______________69 mm.
NOVEMBRE_____________49 mm.
DESEMBRE_____________24 mm.
TOTAL ANY 2010_______481 mm.
PLUVIOMETRIA A CASTALLA 2009. Les dades estan recollides a l´Erm.
GENER______________25 mm.
FEBRER_____________10 mm.
MARÇ_______________87 mm.
ABRIL_______________28 mm.
MAIG________________15 mm.
JUNY_________________0 mm.
JULIOL_______________3 mm.
AGOST_______________4 mm.
SETEMBRE__________134 mm.
OCTUBRE_____________8 mm.
NOVEMBRE___________13 mm.
DESEMBRE____________73 mm.
TOTAL ANY 2009:_____400 mm.
COMPTADOR DE VISITES
contador de visitas
INFO TV
INFO TV. La televisió valenciana independent i en valencià.
LA MUIXERANGA
ESCOLTAR LA MUIXERANGA
EN AQUEST ESPAI, CADA SETMANA US OFERIREM UN PARATGE DEL P.V.
L´ALTÍS. VILLAHERMOSA DEL RÍO (L´Alt Maestrat).
PARC NATURAL DEL MONTGÓ.
P.N. DEL MONTGÓ. DÉNIA (Marina Alta).
PARCS NATURALS DEL PAÍS VALENCIÀ
Carrascar de la Font Roja
Desert de les Palmes
Hoces del Cabriel
Illes Columbretes
Llacuna del Fondo
Llacunes de la Mata i Torrevella
l´Albufera
Marjal de Pego-Oliva
Montgò
Penyagolosa
Penyal d´Ifac
Prat de Cabanes-Torreblanca
Puebla de San Miguel
Riu Túria
Salines de Santa Pola
Serra Calderona
Serra de Mariola
Serra d´Espadà
Serra d´Irta
Serra Escalona (pendent)
Serra Gelada
Tinença de Benifassà
Xera-Sot de Xera
PARCS NATURALS DE CATALUNYA
Aiguamolls de l´Empordà
Alt Pirineu
Cadí-Moixeró
Cap de Creus
Delta de l´Ebre
Massís dels Ports
Montseny
Montserrat
PARC NACIONAL Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Sant Llorenç de Munt
Serra del Montsant
Zona Volcànica de la Garrotxa
PARCS NATURALS DE LES ILLES BALEARS
Ses Salines d´Eivissa i Formentera
S´Albufera des Grau
S´Albufera de Mallorca
Sa Dragonera
Península del Llevant
Cala Mondragó
Cala d´Hort, Cap Llentrisca i Sa Talaia
P.NACIONAL Arxipèlag de Cabrera
PARCS NATURALS D´ARAGÓ
Moncayo
Sierra y Cañones de Guara
Posets-Maladeta
P. NACIONAL Ordesa y Monte Perdido
PARCS NATURALS D´EUSKADI
Urdaibai
Pagoeta
Aiako Harria
Gorbeia
Urkiola
Aralar
Izki
Valderejo
PARCS NATURALS DE NAVARRA
Bardenas Reales
Urbasa y Andía
Señorío de Bértiz
PARCS NATURALS DE LA RIOJA
Sierra Cebollera
PARCS NATURALS DE CASTELLA-LA MANXA
Serranía de Cuenca
Barranco del Río Dulce
Hayedo de Tejera Negra
Alto Tajo
Calares del Mundo y de la Sima
Lagunas de Ruidera
P. NACIONAL Tablas de Daimiel ? ?
P.NACIONAL Cabañeros
PARCS NATURALS DE CASTELLA I LLEÓ
P. Nacional Picos de Europa
Fuentes Carrionas y Fuente Cobre
Lago de Sanabria
Las Batuecas - Sierra de Francia
Arribes del Duero
Hoces del Duratón
Cañón del Río Lobos
La Laguna Negra y Circos Glaciares de Urbión
Lagunas Glaciares de Neila
Montes Obarenses - San Zadornil
Hoces del Alto Ebro y Rudrón
PARCS NATURALS DE LES ILLES CANÀRIES
P. Nacional de la Caldera de Taburiente
P. Nacional de Garajonay
P. Nacional del Teide
P. Nacional de Timanfaya
Las Nieves
La Cumbre Vieja
Majona
La Corona Forestal
Tabadaba
Pilancones
Los Volcanes
Archipiélago Chinijo
Islote de Lobos
Corralejo
Jandía
PARCS NATURALS DE GALÍSIA
P. Nacional Islas Atlánticas de Galicia
Las Fragas del Eume
Dunas de Corrubedo y Lagunas de Carregal y Vixán
Monte Aloia
Baixa Limia - Serra do Xurés
Enciña da Lastra
O Invernadeiro
PARCS NATURALS D´ASTÚRIES
Fuentes del Narcea y del Ibias
Somiedo
Redes
Ponga
Peña Ubiña, la Mesa
P.NACIONAL Picos de Europa
PARCS NATURALS DE CANTÀBRIA
Saja - Besaya
Oyambre
Collados del Asón
Marismas de Santoña, Victoria y Joyel
P.N. Picos de Europa
PARCS NATURALS D´ANDALUSIA
-Del Estrecho
-Sierra d´Aracena y Picos de Aroche
-Sierra Norte de Sevilla
-Sierra de Hornachuelos
-Sierra de Cardeña y Montoro
-Sierra de Andújar
-Despeñaperros
-Sierras de Cazorla, Segura y las Villas
-Sierra de Castril
-Sierra Mágina
-Sierra de María
-Sierra de Baza
-Sierra de Huétor
-P. NACIONAL Sierra Nevada
-Cabo de Gata-Níjar
-Sierras de Tejeda y Almijara
-Montes de Málaga
-Sierra de las Nieves
-Sierra de Grazalema
-Los Alcornocales
-Pinar y acantilados de Barbate
-Bahía de Cádiz
-Estrecho de Gibraltar
-P. NACIONAL Doñana
-Sierras Subbéticas
-Torcal de Antequera
PARCS NATURALS D´EXTREMADURA
P. Nacional Monfragüe
Tajo Internacional
Cornalvo
PARCS REGIONALS DE MÚRCIA
Malgrat la nefasta política de destrucció dels espais naturals, fins i tot protegits, per part del govern del PP de Múrcia, us oferim la llista de parcs regionals murcians: | 0.544814 | curate | {"ca": 0.725671097211363, "fr": 0.008913213448006255, "pt": 0.018347667448527494, "en": 0.09543914516549387, "es": 0.1200416992442012, "nl": 0.00218921032056294, "de": 0.008808965337503258, "it": 0.007297367735209799, "ja": 0.002971071149335418, "ds": 0.0004169924420119885, "ia": 0.0008861089392754757, "id": 0.002397706541568934, "gl": 0.0030753192598384155, "eu": 0.001198853270784467, "tr": 0.0003127443315089914, "sv": 0.000833984884023977, "eo": 0.0004691164972634871, "lt": 0.0003127443315089914, "ur": 0.0004169924420119885} | https://terraverda.blogspot.com/2009/02/ |
mc4_ca_20230418_6_393804 | ModelsPedagógics – AFA Escola Germans Corbella de Cardedeu
Etiqueta: ModelsPedagógics
I avui comencen les portes obertes 2017 al Corbella...des de l’Ampa us voldríem parlar de la nostra petita escola en la que famílies, mestres, direcció i alumnes treballem conjuntament durant tot el curs per millorar l’experiència i el projecte d'escola! EL TREBALL COOPERATIU Es treballa a diari amb un sistema cooperatiu que desenvolupa les capacitats... Continue Reading →
L’escola Corbella al programa EscolaNova21
Avui l'escola ens ha fet saber que entrem a formar part del programa EscolaNova21: Aliança per a un sistema educatiu avançat. El Corbella es una de les 481 escoles que en els propers 3 anys, treballaran juntes, faran xarxa, intercanviaran experiències i caminaran cap a un nou model pedagògic. Des de l'Ampa de l'escola volem... Continue Reading → | 0.748919 | curate | {"en": 0.06863905325443787, "es": 0.03076923076923077, "ca": 0.9005917159763314} | https://afacorbella.cat/tag/modelspedagogics/ |
macocu_ca_20230731_4_600663 | Recomanacions sobre la Data límit de Presentació d'Ofertes: En el cas de procediments electrònics, la data final de presentació d'ofertes, a més d'indicar el límit de la presentació de proposicions, estableix el moment a partir del qual l'eina de preparació i presentació d'ofertes deixarà d'estar disponible per a baixar pel licitador.
Com la preparació electrònica porta algun temps, i tenint en compte que poden descarregar l'eina fins a l'últim moment del període de presentació, es podrà remetre l'oferta, però l'oferta ha de ser presentada en termini (és a dir, que encara que l'aplicació permeti presentar l'oferta, perquè ja s'ha accedit a ella abans de finalitzar el límit de presentació de proposicions, aquesta ha de ser presentada dins del termini límit de presentació, sinó s'entendrà presentada fora de termini)
NORMATIVA D'APLICACIÓ | 0.80704 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_163668 | Un total d’onze persones/entitats de diferents municipis de la comarca que s’han distingit per la seva labor cultural, científica, econòmica, social o artística han rebut el reconeixement
EL CONSELL COMARCAL REAFIRMA EL SEU COMPROMÍS DE LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES
25-11-2021
Aquest matí ha tingut lloc la lectura del manifest institucional a les portes de l'ens supramunicipal. Representants polítics i treballadors i treballadores de la corporació s'han aplegat per mostrar el seu rebuig a qualsevol tipus de violència vers les dones.
NOVA SESSIÓ PLENÀRIA DEL CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS
24-11-2021
La sessió que es va dur a terme novament de forma telemàtica com a mesura de precaució per evitar possibles contagis de Covid-19.
EL CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS PROGRAMA UN SEGUIT D’ACTES PER COMMEMORAR EL 25N
22-11-2021
La lectura del manifest institucional tindrà lloc dijous dia 25 de novembre, a les 11 hores, a la porta d’entrada principal de la corporació. | 0.693692 | curate | {"ca": 0.7893660531697342, "es": 0.17995910020449898, "nl": 0.02044989775051125, "en": 0.010224948875255624} | http://tarragones.cat/?month:int=11&year:int=2021&orig_query= |
oscar-2201_ca_20230904_1_56627 | All of repositorySections & CollectionsBy Issue DateAuthorsTitlesSubjectsThis FieldBy Issue DateAuthorsTitlesSubjects
My Account
LoginRegister
Filter
AuthorConsell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (27)Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (3)Fuster, Marc (1)Subject
Tests i proves en educació (30)
Alumnes - Avaluació (28)Educació primària (4)Educació secundària obligatòria (4)Avaluació educativa - Informes (1)Llibertat d'ensenyament (1)Política educativa (1)Programme for International Student Assessment (PISA) (1)Rendiment escolar (1)Sistemes educatius (1)... Show moreIssue Date2020 - 2021 (5)2010 - 2019 (23)2005 - 2009 (2) | 0.554954 | curate | {"en": 0.2062015503875969, "de": 0.020155038759689922, "ca": 0.7736434108527132} | https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/351/discover?rpp=10&etal=0&group_by=none&page=0&filtertype_0=subject&filter_relational_operator_0=equals&filter_0=Tests+i+proves+en+educaci%C3%B3 |
mc4_ca_20230418_9_314282 | SUAREZ CORTINA, MANUEL []
Por una historia comparada. La experiencia del liberalismo y el federalismo en España y México en el siglo XIX / Manuel Suárez Cortina
En: 159250 Republicans i solidaris : homenatge al professor Pere Gabriel. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. p. 35-46
Matèries: Liberalisme ; Federalisme ; Historiografia ; Revolució liberal ; Restauració
Àmbit: Espanya ; Mèxic | 0.479419 | curate | {"ia": 0.06234413965087282, "es": 0.3316708229426434, "ca": 0.6059850374064838} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=SUAREZ%20CORTINA,%20MANUEL&indexSearch=AU |
racoforumsanon_ca_20220809_3_95318 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Confesso que he fet dues exposicions en menys d'una setmanaConfesso que per la d'avui no m'havia fet guió però a les professores els hi ha agradat.Confesso que em costa parlar amb la gent cara a cara però parlar en públic no. En el 90% de la gent és al revés, però jo sóc la estranya
Pol escrigué: En el 90% de la gent és al revés, però jo sóc la estranyaDoncs si . | 0.775085 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_25_133424 | Cerca avançada
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Made to:
Des del fins al
Des del fins al
From
to
Acte Suspès
Agenda
Tancat des del 13 de març fins a nou avís
Agenda
Acte Suspès
Agenda
Tancat des del 13 de març fins a nou avís
Agenda | 0 | curate | {"pt": 0.029980276134122286, "ca": 0.9238658777120315, "it": 0.022485207100591716, "sv": 0.009467455621301775, "en": 0.005522682445759369, "fr": 0.008678500986193294} | : /llistat?pg=search&cerca=*:*&tr=618,619,620&sort=popularity,asc&ticket=00060003&af=code_prop&districtstr=Sants-Montju%C3%AFc&c=00618*,00619*,00620*&code0=0061901019&nr=10&barristr=la+Font+de+la+Guatlla |
mc4_ca_20230418_16_592963 | Senders de Catalunya a Vallès Oriental entre 10 i 20 km: s'han trobat 15 resultats
Marata - Pla de l'Espinal
Aquesta primera variant del GR 97 ens porta des de Marata fins el Pla de l'Espinal, punt de connexió amb el GR 92. Interessant la visita al Llogaret de Santa Agnés de Malanyanes i a l'ermita de Santa Maria. [+]
GR® 97 Etapa 1 - De la Tordera al Llobregat
Sant Celoni - Sant Antoni de Vilamajor
La primera Etapa del GR 97 sínicia a Sant Celoni al pont de la Riera de Pertegàs, punt de connexió amb el GR 5. En el seu recorregut visitarem la Font Fosca amb la seva àrea de lleure per després aproparnos al... [+] | 0.728768 | curate | {"ca": 0.9950900163666121, "ht": 0.004909983633387889} | http://senders.feec.cat/senders:q:valles-oriental:t:entre-10-20-km-r:e:gr:r:barcelona |
racoforumsanon_ca_20220809_2_783123 | La pèssima política immigratòria que s'està duent a terme en el nostre país està comportant una descatalanització i destructuració de la societat catalana que avança a passes agegantades. La darrera mala notícia ha estat una enquesta publicada recentment i que fixa en un 10% el nombre de musulmans que no veuen malament l'ús de la violència per imposar la seva religió a la nostra societat. Traduït en valors absoluts causa esgarrifança veure què tenim a casa nostra. Segons aquestes dades, en el triangle format per Girona, Salt i Sarrià de Ter hi ha entre 800 i 1.000 potencials terroristes islamistes que poden passar a engruixar (o alguns ja ho fan) les files d'al-Qaida. Més esfereïdor és encara la xifra total de potencials radicals que viuen a Catalunya, aproximadament uns 60.000. De fet, ja fa temps que se succeeixen les operacions policials amb detencions a Catalunya, des d'Alacant fins a Perpinyà. Per tot això, UNCat-Girona demana a l'Ajuntament gironí que exigeixi diversos requisits per accedir als ajuts i els serveis socials oficials, com el coneixement del català, de la nostra història i de les nostres tradicions. Només d'aquesta manera, exigint la integració, es podrà evitar que el diner públic pugui destinar-se a servir finalitats terroristes. Hem de recordar també que Catalunya és un objectiu primordial en les ànsies destructives d'al-Qaida. Secció local d'Unitat Nacional Girona
En aquella zona també hi ha gent com tu que imposaria la seva moral la seva religió, i la seva ideologia amb violència, també sou terroristes? el que sou es intolerants i piiiiiiiiiiiii.... | 0.843243 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_384148 | 16 de Abril de 2020 Comença la iniciativa Paraules al vent!
16 de Abril de 2020 Cursos de català en línia
15 de Abril de 2020 La Garriga no podrà celebrar la Diada de Corpus
15 de Abril de 2020 Ràdio Silenci surt al balcó, avui amb Gertrudis
14 de Abril de 2020 Mascaretes per a la ciutadania
14 de Abril de 2020 Quins canvis hi ha en el confinament després de Setmana Santa?
14 de Abril de 2020 El jovent del poble s'organitza per ajudar qui ho necessita
13 de Abril de 2020 Comunicat de l'Ajuntament en relació al mercat setmanal
11 de Abril de 2020 Nou comunciat de l'Asil Hospital, que segueix en estat d'emergència
09 de Abril de 2020 Tractament fitosanitari per la plaga del morrut de les palmeres
09 de Abril de 2020 L'Ajuntament redueix el pressupost de Festa Major
09 de Abril de 2020 El Servei Local d'Ocupació s'estrena en la formació en línia
09 de Abril de 2020 Comerços del poble preparen comandes i adapten horaris
08 de Abril de 2020 Lloguers, hipoteques i coronavirus
08 de Abril de 2020 L'Ajuntament resol consultes sobre consum
07 de Abril de 2020 El Servei Local d'Ocupació segueix funcionant
07 de Abril de 2020 Línia d'ajuts per a persones treballadores autònomes
07 de Abril de 2020 L'estat del coronavirus al municipi
06 de Abril de 2020 Segueix l'actualitat de la Garriga!
06 de Abril de 2020 Conèixer el patrimoni de la Garriga des de casa | 0.744171 | curate | {"ca": 0.9598811292719168, "es": 0.04011887072808321} | http://lagarriga.cat/actualitat/noticies?page=8 |
mc4_ca_20230418_1_514035 | Seagate i Baidu signen un acord de cooperació estratègica per a l'anàlisi de grans dades | tecnologia de poder - Port Marítim
Seagate i Baidu signen un acord de cooperació estratègica per a l'anàlisi de dades
El pacte renova un acord existent entre les dues empreses signat el setembre del 2014, en virtut del qual Baidu donaria prioritat a Seagate en seleccionar productes i solucions d'emmagatzematge, i Seagate donaria accés avançat a productes, serveis i suport a Baidu, a més d'assignar una equip dedicat d'enginyers a l'empresa.
La cooperació entre les dues parts es basa en això, amb Seagate proporcionant el doble de la cooperació tècnica i enllaços més propers a Baidu per a les seves necessitats empresarials. Pel que fa als nous productes, Baidu estarà al capdavant dels usuaris d'Internet a la Xina que implementen els nous productes d'emmagatzematge de Seagate, i també les dues parts desenvoluparan conjuntament sistemes personalitzats per satisfer les necessitats comercials de Baidu. A més, es perfeccionarà el model de compra per a ambdues empreses per estalviar costos per a cada costat.
La sèrie de profunda col·laboració i suport mutu entre Seagate i Baidu és fonamental per guanyar-se en l’era del big data. L'International Data Corporation (IDC) preveu que el 2025, l'esfera de dades global creixerà fins a 163ZB, la qual cosa suposa 10 vegades les dades de 16.1ZB generades el 2016. Aleshores, gairebé el 20% de les dades de l'esfera de dades globals ho faran. ser crític amb la nostra vida diària i gairebé un 10 per cent d’això serà hipercrític. Aquestes dades desbloquejaran experiències úniques i un nou món d’oportunitats de negoci. Per tant, com es pot emmagatzemar i fer servir eficaçment dades massives, es fa crucial.
Baidu està aplicant unitats empresarials de Seagate per al seu centre de dades propietari i la seva plataforma de núvol pública. A causa de la seva estreta vinculació i cooperació, Seagate va guanyar el 'Baidu Data Center 2016 Outstanding Partner Award' a la Conferència de desenvolupadors de Baidu AI i es va convertir en l'únic proveïdor que va guanyar aquest premi entre tres principals components (CPU, memòria, disc dur).
'Hem posat un gran èmfasi en el desenvolupament mutu i la cooperació estreta amb Baidu', va dir BS Teh, vicepresident sènior de les operacions de vendes i vendes mundials de Seagate Technology. 'Com un dels nostres socis estratègics més importants, Baidu continuarà aconseguint el suport total de Seagate i cooperarem a nivell més profund per desenvolupar conjuntament productes personalitzats d'alt rendiment per satisfer les necessitats empresarials de Baidu.' | 0.898015 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.androidgals.com/seagate-baidu-sign-strategic-cooperation-agreement |
oscar-2201_ca_20230904_7_51214 | Els col·legis de l’Advocacia de Catalunya han realitzat diferents accions per commemorar el 25N i reafirmar el seu compromís per erradicar la Violència masclista. - Consell de l'Advocacia Catalana
Consell Informa
La Comissió de Dret Animal del Consell de l’Advocacia Catalana insta a les administracions a implantar la vacuna anticonceptiva de senglars de la UAB
WbinCICAC: Impulsant la Mediació i els ADRs des de l’Advocacia Catalana. Seminari de clausura del programa In-Mediació 2021
El III Congrés de Mediació de l’Advocacia Catalana vol promoure la cultura del pacte com a via adequada per frenar la judicialització dels conflictes
Butlletí de notícies de la Comissió de Llengua (novembre 2021)
Cursos gratuïts de llengua catalana per a advocats i advocades (2022)
Conclusions del Vè Congrés de l’Advocacia Catalana. L’Advocacia Catalana es posa al dia a Girona per afrontar els nous reptes del segle XXI.
Ja podeu consultar el Butlletí de notícies de la Comissió de Llengua (març)
Butlletí de notícies de la Comissió de Llengua (novembre 2020)
Nou article d’El Català a la Carta: “Els TSJ o els TSJs? Nova normativa sobre el plural de les sigles”
Llenguatge jurídic: subsanem o esmenem?
Consell de l'Advocacia Catalana Web oficial del Consell de l'Advocacia Catalana
El CICAC
Funcions
El Consell informa
Directori d’advocades i advocats
Blog de Presidència
Els Col·legis de l’Advocacia Catalana
Reflexions de les Expresidentes i Expresidents
Normativa
Transparència
Històric de Presidències
Històric de Conselleres i Consellers
Comissions
Galeria d’imatges del Consell de l’Advocacia Catalana
Joves Advocats de Catalunya
Contacta
Notícies
El Consell Informa
Notes de premsa
Recull de Premsa
Drets Humans
Servei Lingüístic
Torn d’Ofici
Estrangeria
Formació
Accés plataforma formativa
Formació advocacia catalana
Formació amb altres entitats
Formació de l’Oficina Antifrau de Catalunya
Àrees
Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia
Taxació de costes i jura de comptes
Àrea de Biblioteques
Àrea en Tecnologies en l’Advocacia
Comunicació
Deontologia
Àrea dels Drets dels Animals
Àrea de Defensa dels Drets Humans, Protecció Internacional-Asil
Formació
Llengua
Resolució Extrajudicial de Conflictes (Mediació i altres ADR)
Responsabilitat Civil i Seguiment de Sinistres
TOAD, AJG i SOJ
Comissió Mixta TSJC
Comissió de Violència Masclista i d’Igualtat
Serveis
Utilitats
Projectes internacionals
Netpralat
Erasmus+
CIVILAW
TRADATA
Home / Drets Humans / Els col·legis de l’Advocacia de Catalunya han realitzat diferents accions per commemorar el 25N i reafirmar el seu compromís per erradicar la Violència masclista.
Els col·legis de l’Advocacia de Catalunya han realitzat diferents accions per commemorar el 25N i reafirmar el seu compromís per erradicar la Violència masclista.
in Drets Humans, Formació altres, Sin categoría, Slider 460 Views
Com cada any els Col·legis de l’Advocacia de Catalunya realitzen de manera especial, actes per commemorar el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència Masclista. Tanmateix, el treball i el compromís dels col·legis per erradicar aquesta xacra i per garantir a les víctimes de violència de gènere una assistència lletrada des de la interposició de la denúncia a comissaria i garantir-los una justícia de proximitat és una tasca que realitzen contínuament.
Resum d’activitats realitzades:
L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona va realitzar un acte sobre l’actualització en el tractament de la violència masclista.
Des de la Comissió de Drets Humans, Estrangeria, Violència de Gènere i Igualtat de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida, es va manifestar el compromís de l’advocacia arreu de la demarcació de Lleida per l’erradicació de la violència contra les dones en un acte públic.
manifest ica lleida
Publicació al Diari Regió 7 de l’entrevista a la presidenta de la Comissió de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa:
https://www.regio7.cat/manresa/2020/11/25/cal-preceptiu-que-hi-hagi/644284.html
L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró va fet el següent comunicat:
“En el Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les Dones, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró mostra el seu rebuig envers les violències masclistes, reclamant un compromís comú per erradicar-les i una implicació extensa i conscient respecte a totes les formes de violència masclista.
Atès que durant aquest temps de pandèmia ha augmentat l’índex de violència contra les dones i les nenes, especialment els atacs contra la seva sexualitat, posant l’accent en les campanyes de sensibilització per donar visibilitat a la situació actual.”
Comissió de Violència de Gènere i Igualtat de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus va publicar un article al diari Reus Digital sobre la importància d’utilitzar el llenguatge inclusiu i un article sobre violència contra les dones.
https://reusdigital.cat/noticies/digues-la-teva/sobre-el-llenguatge-inclusiu
https://reusdigital.cat/noticies/digues-la-teva/el-dia-dia-de-ladvocat-i-ladvocada-de-violencia-de-genere
La Comissió de Violència de Gènere i Igualtat de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Sabadell va organitzar una Taula Rodona sobre l’abast de la sentencia 389/2020 del Tribunal Suprem, sobre el dret a la dispensa a declarar de la víctima de violència de gènere.
l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sant Feliu de Llobregat va elaborar un manifest i es va sumar al manifest conjunt de la Generalitat de Catalunya i la campanya de l’Ajuntament de Sant Feliu “No callarem” participant en la gravació del vídeo amb la lectura del manifesta que s’ha difós per les xarxes .
manifest ica sant feliu de llobregat
Vídeos:
https://www.youtube.com/watch?v=DXtzJUayCEM
https://www.facebook.com/ajsantfeliu/videos/366534477968567/
Manifest de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona
https://www.facebook.com/121617524545863/posts/4850961724944729/?d=n&substory_index=0
Des del Consell de l’Advocacia Catalana es va organitzar el 24 de Novembre una jornada en la que es van tractar en dues taules els temes de la perspectiva de gènere en la justícia i les violències de gènere en línia.
Podeu visualitzar el vídeo la Jornada accedint a la nostra Plataforma Formativa.
accés plataforma formativa cicac
2020-12-02
CICAC
tweet
Previous: Webinar: Els Judicis telemàtics. Implantació dels Judicis telemàtics, present i futur. Nous Marcs de transformació de la Justícia. Garanties processals i potencial.
Next: Actualització del Pla de desconfinament en l’àmbit de l’Administració de justícia a Catalunya
Articles relacionats
Premis Jurídics de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona
1 dia ago
Webinar ICAVOR: Nous reptes en la Violència de Gènere
1 dia ago
I Congrés sobre Crèdit Revolving
1 dia ago
Agenda
desembre 2021
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
« nov. gen. »
Veus
Butlletins de la Comissió de Llengua català a Europa català als jutjats Conferències Desnonaments dret català dret lingüístic Drets dels animals Drets Humans drets lingüístics eines per a advocats Formació formularis jurídics història del llenguatge jurídic català jornada jornades jurisprudència Llei de demarcació Llei de serveis i col·legis professionals Llei seguretat ciutadana llenguatge inclusiu llenguatge jurídic Mediació Notícies opinió Parlament Presidència presó permanent recursos lingüístics Segona Oportunitat Taxes terminologia jurídica Torn d'Ofici
Tweets by conselladvocat
© Copyright 2016, Consell de l'Advocacia Catalana | Contacta | Avís legal | Creat per IURISTEL
Utilitzem cookies de tercers i persistents que ens permeten obtenir informació de navegació dels usuaris i per analitzar els nostres serveis d’acord amb els seus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències aquí
Configurar cookiesACCEPTAR - REFUSAR
Privacy & Cookies Policy
Tanca
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessaries
Necessaries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessaries
No necessaries
Totes les cookiesque poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari a través d’anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l\'usuari abans d\'executar aquestes cookies al vostre lloc web. | 0.711583 | curate | {"ca": 0.8826053471228958, "es": 0.017823742986027066, "en": 0.059632522829794254, "eb": 0.0008801848388161514, "pt": 0.014743096050170535, "fr": 0.009792056331829684, "sv": 0.0015403234679282648, "de": 0.005611178347452965, "it": 0.004841016613488833, "ja": 0.0007701617339641324, "nl": 0.0007701617339641324, "km": 0.00022004620970403785, "sk": 0.00022004620970403785, "cs": 0.0005501155242600946} | https://www.cicac.cat/2020/12/els-collegis-de-ladvocacia-de-catalunya-han-realitzat-diferents-accions-per-commemorar-el-25n-i-reafirmar-el-seu-compromis-per-erradicar-la-violencia-masclista/ |
mc4_ca_20230418_15_261707 | Pinyata a l’Espai veïnal – Ràdio Pego
« Finalitza l’exposició: El carnestoltes en imatges
Taller de batucada i cine a Benialí »
Ens endinsem en la festa del dissabte, la Pinyata. L’ambient fester començarà a respirar-se pel matí a l’Espai Veïnal. A les 11:30h tindrà lloc la Pinyata infantil on els més menuts podran gaudir de tallers pintacares i passacarrer amb batucada. A les 13:00h els més majors podran fer-se la dinaora. A les 21:00h es tornarà a reprendre la festa amb el sopar de pa i porta. L’ambient estarà amenitzat amb música i, a més, hi haurà servei de barra. I, a partir de les 02:00h, l’Espai veïnal oferirà música en directe amb l’actuació de Tenda, Nonai Sound i We are cosins.
Espai Veïnal Antic Institut
Passeig Cervantes
Pego,Alacant03780Espanya
Categories Selecciona la categoriaAgenda (45)Arpellot de marjal (3)Ciència (2)Espai Veïnal Antic Institut (6)La Vall de Gallinera (16)Loteria de Nadal (2)MACMA (20)maquillatge (2)Meteorologia (8)No obertura dissabtes (4)Notícies Ràdio Pego (7.713) Agricultura (78) Ajuntament de Pego (239) Arquitectura (7) Art (48) Arxiu Municipal (32) Associacionisme (66) Carnestoltes (49) CEAM (5) Ciència (12) Civisme (11) Comerç (54) Comunicació (44) Coronavirus (45) Creama (68) Cultura (233) Diputació (1) Economia (107) Educació (147) Esports (446) Estudis (18) Falles (29) Fauna (24) Feminisme (86) Festes (166) Finançament local (8) Flora (5) Foment (7) Formació (60) Gastronomia (64) Història (56) Hostaleria (38) Igualtat (103) Informàtica (5) Infraestructures (87) Innovació (22) Investigació (26) Joventut (63) Justícia (8) Literatura (37) Llibres (48) Mancomunitat de Serveis Socials (20) Marina Alta (211) Medi Ambient (161) Memòria Històrica (21) Meteorologia (10) Mobilitat (11) Monte Pego (16) Moros i Cristians (29) Música (79) Neteja Viària (3) Obres (15) Ocupació (13) Padró (7) Parc Natural La Marjal Pego-Oliva (120) Participació Ciutadana (14) Patrimoni (32) Periodisme (2) Pesca (3) Pesonalitats pegolines (4) Pilota (327) Pinyata (6) Planificació Urbana (6) Platges (1) Policia Local (28) Política (112) Política local (107) Política municipal (128) Prevenció (47) Publicitat (3) Religió (12) Residus (9) Salut (106) Sanitat (111) Seguretat (115) Senderisme (15) Societat (146) Solidaritat (56) Talent (8) Territori (33) Tradició (21) Transparència (2) Transport (10) Turisme (58) Urbanisme (39)Radiodifusió (8)Reportatges confinats (3)Residus (1)Uncategorized (6)
Arxius Selecciona el mes juny 2020 (6) maig 2020 (44) abril 2020 (27) març 2020 (33) febrer 2020 (29) gener 2020 (27) desembre 2019 (30) novembre 2019 (34) octubre 2019 (50) setembre 2019 (41) agost 2019 (32) juliol 2019 (38) juny 2019 (49) maig 2019 (64) abril 2019 (82) març 2019 (69) febrer 2019 (67) octubre 2018 (41) setembre 2018 (24) agost 2018 (5) juliol 2018 (34) juny 2018 (46) maig 2018 (51) abril 2018 (35) març 2018 (55) febrer 2018 (55) gener 2018 (42) desembre 2017 (32) novembre 2017 (57) octubre 2017 (46) setembre 2017 (40) agost 2017 (13) juliol 2017 (26) juny 2017 (49) maig 2017 (48) abril 2017 (35) març 2017 (61) febrer 2017 (55) gener 2017 (55) desembre 2016 (44) novembre 2016 (59) octubre 2016 (58) setembre 2016 (19) agost 2016 (11) juliol 2016 (32) juny 2016 (49) maig 2016 (60) abril 2016 (54) març 2016 (42) febrer 2016 (49) gener 2016 (31) desembre 2015 (33) novembre 2015 (48) octubre 2015 (43) setembre 2015 (33) agost 2015 (11) juliol 2015 (28) juny 2015 (42) maig 2015 (43) abril 2015 (38) març 2015 (55) febrer 2015 (38) gener 2015 (40) desembre 2014 (33) novembre 2014 (40) octubre 2014 (46) setembre 2014 (29) agost 2014 (9) juliol 2014 (31) juny 2014 (31) maig 2014 (48) abril 2014 (43) març 2014 (45) febrer 2014 (43) gener 2014 (42) desembre 2013 (29) novembre 2013 (44) octubre 2013 (50) setembre 2013 (27) agost 2013 (12) juliol 2013 (26) juny 2013 (39) maig 2013 (57) abril 2013 (48) març 2013 (47) febrer 2013 (40) gener 2013 (47) desembre 2012 (34) novembre 2012 (50) octubre 2012 (49) setembre 2012 (31) agost 2012 (15) juliol 2012 (19) juny 2012 (58) maig 2012 (56) abril 2012 (45) març 2012 (54) febrer 2012 (61) gener 2012 (57) desembre 2011 (36) novembre 2011 (58) octubre 2011 (54) setembre 2011 (37) agost 2011 (24) juliol 2011 (46) juny 2011 (54) maig 2011 (57) abril 2011 (45) març 2011 (63) febrer 2011 (61) gener 2011 (45) desembre 2010 (40) novembre 2010 (25) octubre 2010 (56) setembre 2010 (17) agost 2010 (18) juliol 2010 (39) juny 2010 (69) maig 2010 (62) abril 2010 (48) març 2010 (70) febrer 2010 (54) gener 2010 (37) desembre 2009 (37) novembre 2009 (63) octubre 2009 (1) agost 2009 (26) juliol 2009 (11) juny 2009 (52) maig 2009 (50) abril 2009 (43) març 2009 (52) febrer 2009 (61) gener 2009 (29) desembre 2008 (44) novembre 2008 (48) octubre 2008 (54) setembre 2008 (31) agost 2008 (30) juliol 2008 (42) juny 2008 (52) maig 2008 (58) abril 2008 (69) març 2008 (42) febrer 2008 (59) gener 2008 (59) desembre 2007 (55) novembre 2007 (61) octubre 2007 (61) setembre 2007 (38) agost 2007 (42) juliol 2007 (45) juny 2007 (58) maig 2007 (75) abril 2007 (62) març 2007 (75) febrer 2007 (59) gener 2007 (64) desembre 2006 (48) novembre 2006 (69) octubre 2006 (77) setembre 2006 (63) agost 2006 (52) juliol 2006 (37) juny 2006 (82) maig 2006 (81) abril 2006 (50) març 2006 (83) febrer 2006 (73) gener 2006 (55) desembre 2005 (48) novembre 2005 (54) octubre 2005 (1) | 0 | curate | {"ca": 0.980575270825551, "es": 0.016249533059394843, "fr": 0.003175196115054165} | http://www.radiopego.com/agenda/pinyata-a-lespai-veinal/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_159864 | La major part dels ingressos provenen de subvencions públiques i privades per als projectes que desenvolupem i menys del 5% del total d’ingressos es destina a estructura.
Quines despeses tenim?
Al 2019 hem tingut una despesa total de 107.211€ i d’aquests el 97% han estat despeses directes del projecte La Trobada, que per a la seva posada en marxa en el nou format, ha comptat amb una subvenció per a la realització de la inversió inicial.
En què treballen les professionals?
Comptem amb un equip de dues professionals a jornada completa i una més en jornada parcial, que destinen casi bé la totalitat del temps al desenvolupament de projectes.
D’aquest temps, el 73% de les hores es dediquen a atenció directa, ja sigui individual o en el desenvolupament d’activitats grupals i només un 27% de les hores es dedica a tasques administratives, en què s’inclou la gestió de tots els recursos.
Qui col·labora amb els nostres projectes?
Els nostres projectes de treball en xarxa compten amb la col·laboració i la participació de les entitats que formen ALEI i es fan amb la voluntat que cada cop siguin més i ens coordinem millor per optimitzar tots el recursos que disposem per avançar cap a la inclusió social de les persones més vulnerables.
Per aquest motiu, liderem un projecte comú, La Trobada, que compta com amb el suport i el finançament de diferents administracions i entitats privades que confien en aquest recurs per fer-ho de forma comunitària. | 1 | perfect | {"ca": 0.9847750865051903, "tr": 0.01522491349480969} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_21993 | BARCELONA, 19. (EUROPA PRESS)
Els Agents Rurals han intervingut 142 pells de rèptils i mamífers protegits en una botiga del mercat dels Encants Vells de Barcelona, i és la segona vegada que actuen en aquesta mateixa parada.
Es van decomissar un exemplar de còlob, 121 pells de serps de diferents espècies, tres de caiman, 14 d'iguana i tres de tejú, ha informat la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat en un comunicat.
Els fets constitueixen una infracció administrativa i suposen un expedient sancionador, ja que el responsable no va aportar cap document vàlid acreditatiu de la procedència legal dels animals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.510649 | curate | {"pt": 0.00792303338992643, "de": 0.00792303338992643, "ca": 0.6802490096208262, "es": 0.2812676853423882, "en": 0.022637238256932653} | : /gent/noticia-intervenen-142-pells-fauna-protegida-botiga-mercat-dels-encants-vells-20141219112637.html |
mc4_ca_20230418_13_643613 | Hi ha alguns factors com la dificultat d'accés o les pròpies instal·lacions que fan que en un refugi encara que es pugui menjar, no sigui un restaurant.
Nosaltres malgrat totes aquestes dificultats som conscients de l´importància que té l'alimentació a l'hora de desenvolupar una activitat tan física com la que practiquem en muntanya. Per això intentem posar especial cura i afecte a la cuina, volem que el menjar sigui senzill, equilibrat i al mateix temps, sabros.
Per a nosaltres és bàsic també treballar amb productes de proximitat, volem que els clients a més de conèixer les nostres muntanyes també coneguin el que es cou a les valls, per això intentem proveir-nos de tots els productes que s'elaboren de forma artesana a les valls properes a aquesta Ribagorça, Vall de Boi i Vall d'Aran.
L'oli d'arbequina de la Noguera, el vi ecològic de Costers del Segre, els embotits i formatges de la Ribagorça i la Vall d'Aran, el pa de cereals de l'Aran, els sucs ecològics també de la Vall d'Aran, com la "Inmortel.la ", la cervesa artesana de Casarilh, les patates del poble, els tomàquets secs " Encantaran "els fa un amic ....
D'altra banda no fem menú per a vegetarians, però podem adaptar els plats si se'ns avisa amb temps, el mateix fem amb les al·lèrgies i intoleràncies.
La nostra inquietud i desig d'oferir una bona alimentació ens ha portat a ser el primer refugi de muntanya en aconseguir l'acreditació AMED que atorga la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya encarregada de promoure i fomentar l'alimentació Mediterrània. | 0.889311 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.imaginalia.es/ventosa/cuina.html |
mc4_ca_20230418_16_537439 | Bones Vacances! - Actualitat | Fundació ARED
ared / Actualitat / Bones Vacances!
El 2012 ens va arribar ple de reptes per afrontar, amb una crisi econòmica que s'accentua i posa cada vegada més lluny aquests recursos tan necessaris per complir la nostra tasca. Però a Ared no ens rendim.
Han estat mesos de molt esforç per al nostre equip i hem lluitat per continuar oferint els serveis de formació i acompanyament, mentre lluitem per aconseguir aportacions de nous socis i empreses que ens permetin seguir endavant.
A l'agost ens prendrem un respir, molt necessari per recarregar energies i tornar renovats per completar un 2012 que estem segurs que aixecarem entre tots.
El millor resultat d'aquest sobre-esforç que tota la Fundació ha fet, alumnes, treballadores, voluntaris/es, socis/es, col•laboradors i entitats, és que el proper 28 d'agost obrirem novament les portes i els nostres llocs de treball ens donaran la benvinguda. | 0.79501 | curate | {"es": 0.016216216216216217, "ca": 0.9556756756756757, "it": 0.02810810810810811} | http://www.fundacioared.org/ca/bones-vacances!/actualitat/138 |
macocu_ca_20230731_1_62178 | Detall del producte
Ideal per cuinar o per mantenir les restes fresques: la base transparent fa que sigui fàcil situar els aliments al seu interior. Les cobertes de plàstic vibrants de colors simplifiquen el teixit i eliminen la contaminació creuada.
Manteniu la tapa hermètica i fresca: les juntes de cautxú de primera qualitat prevenen el malbaratament dels aliments.
El sistema de pestanyes de bloqueig a prova de fuites i de prova de fuites 4 manté la tapa fermament al seu lloc
Hot Tags: Contenidor d'emmagatzematge d'aliments de vidre a prova de fuites, Xina, proveïdors, fàbrica, a l'engròs, comprar, preu, barat, personalitzat | 0.746676 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_670423 | Tarifa especial upgrade gratuït a habitació superior
Arribades a partir de l'1 de juliol!
inclou allotjament amb upgrade gratuït a l’habitació superior i detalls de benvinguda a la vostra habitació: ampolla de cava i bombons. També podeu triar entre esmorzar gratuït o servei d’aparcament gratuït durant la vostra estada (confirmeu la vostra el·lecció a recepció).
Acaba en 874 dies
Earlysummer Tardor Sol Estiu Primavera Anticipa't Romàntic | 0.700604 | curate | {"ca": 0.9610091743119266, "es": 0.0389908256880734} | https://www.cityhotels.es/ca/ofertes/anticipat/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_34585 | En aquest bloc pretenem recollir informació diversa relacionada amb les sortides que una colla d'amics del Centre d'Estudis Sanjustencs venim fent des de primers del 2006, visitant Castells Catalans. Recollim informació gràfica, escrita i dades útils que puguin ajudar a altres afeccionats al tema, i per això hem posat a la vostre disposició el Web: castellscatalans.cat, on trobareu tota l'informació fins ara agrupada al blog. Seguiu podent adreçar-vos a: [email protected]
Pàgines
Pàgina d'inici
Castells / COMARCA
els Castells al Web
visiteu el web
clicant sobre el logo
Cercar en aquest blog
Arxiu del blog
▼ 2020 (10)
▼ de març (3)
Ametlla de Segarra
La Guàrdia Lada
Montoliu de Segarra
► de febrer (5)
► de gener (2)
► 2019 (20)
► de desembre (5)
► d’octubre (3)
► de maig (2)
► d’abril (1)
► de març (4)
► de febrer (2)
► de gener (3)
► 2018 (32)
► de desembre (5)
► de novembre (5)
► d’octubre (3)
► de juny (3)
► d’abril (5)
► de març (5)
► de febrer (4)
► de gener (2)
► 2017 (22)
► de desembre (3)
► de maig (6)
► d’abril (3)
► de març (4)
► de febrer (5)
► de gener (1)
► 2016 (37)
► de desembre (4)
► de novembre (4)
► d’octubre (3)
► de juny (6)
► de maig (5)
► d’abril (4)
► de març (2)
► de febrer (5)
► de gener (4)
► 2015 (31)
► de desembre (3)
► de novembre (2)
► d’octubre (4)
► de juny (4)
► de maig (3)
► d’abril (3)
► de març (5)
► de febrer (3)
► de gener (4)
► 2014 (31)
► de desembre (3)
► de novembre (3)
► d’octubre (2)
► de setembre (3)
► de juny (1)
► de maig (4)
► d’abril (4)
► de març (3)
► de febrer (4)
► de gener (4)
► 2013 (25)
► de desembre (3)
► de novembre (3)
► d’octubre (4)
► de juny (1)
► d’abril (6)
► de març (3)
► de febrer (1)
► de gener (4)
► 2012 (26)
► de desembre (4)
► de novembre (3)
► d’octubre (3)
► de juny (1)
► de maig (4)
► d’abril (3)
► de març (2)
► de febrer (3)
► de gener (3)
► 2011 (32)
► de desembre (4)
► de novembre (4)
► d’octubre (3)
► de juny (1)
► de maig (3)
► d’abril (4)
► de març (3)
► de febrer (5)
► de gener (5)
► 2010 (28)
► de desembre (1)
► de novembre (3)
► d’octubre (4)
► de juny (3)
► de maig (3)
► d’abril (4)
► de març (3)
► de febrer (3)
► de gener (4)
► 2009 (25)
► de desembre (1)
► de novembre (3)
► d’octubre (3)
► de juny (1)
► de maig (6)
► d’abril (3)
► de març (3)
► de febrer (2)
► de gener (3)
► 2008 (32)
► de desembre (3)
► de novembre (6)
► d’octubre (3)
► de setembre (3)
► de juny (1)
► de maig (3)
► d’abril (6)
► de febrer (3)
► de gener (4)
► 2007 (22)
► de desembre (2)
► de novembre (3)
► d’octubre (2)
► de setembre (2)
► de maig (3)
► d’abril (3)
► de març (4)
► de febrer (2)
► de gener (1)
► 2006 (12)
► de novembre (2)
► d’octubre (2)
► de juny (5)
► d’abril (3)
Enllaços a altres webs
Patrimoni Cultural Català amb G.Maps
Viquipedia: Llista de Castells dels Països Catalans
Viquipèdia: Mapa amb la situació dels castells de Catalunya
Mapes del Institut Cartogràfic de Catalunya
WebAlbum Castells Catalans
Santuaris de Catalunya
Castells Medievals
Castillos Medievales de Catalunya
Salillas - Castells Medievals
Castells medievals de Catalunya
Castells de Catalunya per Comarca
Castells de Lleida
Castells de l'Anoia
Castells del Bages
Per camins del Bages
Castells del Baix Llobregat
Rutes del Palau Robert
Rutes de Castells del MotorClubGirona
Castillos de España
Relació visites
Grup dels sis
Les pluges
Llista de blocs amics
Bloc de Jordi Gironès
El Salencar de Barruera
Fa 1 mes
Santuaris de Catalunya
Santuari Mare de Déu del Cós
Fa 11 mesos
Blogs en xarxa
Blogs de patrimon en xarxa
Fa 8 anys
Traductor
Conectats
Seguidors
dimarts, 10 de març de 2020
Ametlla de Segarra
Nom del castell: Ametlla de Segarra
Data de construcció: XI
Municipi: Montoliu de Segarra
Comarca: Segarra
Altitud: 703 m
Coordenades: E 353265.2 N 4604187.3 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: situat al lloc de l’Ametlla de Segarra on s’hi arriba des de Cervera per la L-214 ultrapassat el km.16
El castell de l’Ametlla de Segarra és un edifici del poble de l’Ametlla de Segarra, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) declarat bé cultural d’interès nacional. Les ruïnes del castell es troben a la part alta del poble de l’Ametlla de Segarra prop de l’actual dipòsit d’aigües i fora de l’estructura urbana del poble.
El seu origen es remunta al segle XI quan els comtes de Barcelona organitzaven aquest sector extrem del comtat de Manresa-Osona. L’any 1077, els bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II infeudaren el castell a Ecard Miró i la seva dona Magència perquè hi acabessin la fortalesa del lloc. Ecard Miró fou el primer senyor de Solsona. Els Torroja, descendents directes d’Ecard Miró, mantingueren la senyoria de l’indret fins a començaments del segle XIII, quan, l’any 1215, Agnès de Torroja, senyora de Solsona i d’Arbeca, d’acord amb els castlans Arnau de Concabella i la seva muller Albespina, donà el castell a l’orde de l’Hospital. L’Ametlla passà a formar part de la comanda hospitalera de Cervera que en tenia tota la jurisdicció civil i criminal. Els hospitalers l’infeudaren als Jorba que en foren castlans fins a 1272.
La fortalesa tingué un paper estratègic rellevant durant la guerra civil (1462-1472) contra Joan II. Al segle XIX, amb l’abolició de les senyories, l’orde de l’Hospital deixà de posseir l’alt domini del castell de l’Ametlla. Fins al segle XIX, amb l’abolició de les senyories, aquesta orde es va fer càrrec del castell de l’Ametlla. En època moderna la fortificació fou aprofitada com a habitatge, fet que va fer que s’obrís una obertura a nivell inferior, es tapiés el forat que comunicava la cambra inferior amb la cambra principal i s’arrebossés algun espai.
Construcció situada a la part més alta del poble, vora de l’actual dipòsit d’aigües i fora de l’estructura urbana del poble. Les restes de la torre del castell, són l’única resta conservada de l’antiga fortalesa, i aquesta se’ns presenta de planta rodona i conserva dos dels tres pisos originaris.
El pis inferior està coberta per una falsa cúpula que alhora fa de terra del primer pis. La porta d’accés es troba oberta cap a l’est, i presenta actualment una estructura molt malmesa amb una part de l’arc de mig punt. L’obra està realitzada amb un parament de carreus rectangulars, collocats en filades i amb rejunt de morter de calç. Destaquem però una clara diferenciació entre la mida dels carreus de les primeres filades de la torre que són notablement més grans que les pedres situades en un nivell superior, que són més petites.
La datació es dataria a mitjan segle XI. En època moderna s’utilitzà com habitatge, cosa que provocà algunes reformes. Fou espoliada d’algunes pedres i la cúpula superior s’ensorrà. L’any 2011 es va portar a terme la restauració amb molt bons resultats.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_l%27Ametlla_de_Segarra
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març 2020
+ fotografies: CastellsCatalans/Ametlla de Segarra
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Ametlla de Segarra
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
Publicat per Castells Catalans a 10.3.20 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Ametlla de Segarra, castell, castells de Catalunya, castellsCatalans, castillo, Castillos de Catalunya, castle, Montoliu de Segarra, Segarra, torre, Tower
La Guàrdia Lada
Nom del castell: La Guàrdia Lada
Data de construcció: XI
Municipi: Montoliu de Segarra
Comarca: Segarra
Altitud: 784 m
Coordenades: E 1.292806 N 41.589869 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a 11 km de Vallfogona de Riucorb, seguint la carretera que uneix aquesta població amb Cervera.
El castell de la Guàrdia Lada és una construcció aïllada situada a la part alta del poble de la Guàrdia Lada, a l’est de Montoliu de Segarra i a pocs metres de la capella de la Mare de Déu del Coll. Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.
L’any 1026, en el «Liber feudorum maior», s’esmenta «Guardiam Grossam» en una delimitació del terme de Cervera que segurament correspon al de la Guàrdia Lada, ben documentat des de 1059. L’any 1075, Hug Dalmau de Cervera i la seva esposa Adalen, encomanen el castell de Guàrdia Lada a Guifré Bonfill i a la seva muller Sicarda, primers castlans coneguts.
Des de bon començament, el domini eminent del terme fou dels comtes de Barcelona que l’infeudaren als Cervera. L’any 1076 apareix entre les possessions de Ramon Berenguer I, el llegà als seus fills bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. La fortificació va anar passant per diferents famílies de castlans. Segurament per aquesta raó, el castell donà lloc a un llinatge (Guàrdia o Guàrdia Lada), descendents dels Cervera. El 1223 la família Guàrdia torna a emparentar-se amb els Cervera en casar-se Marquesa, filla de Ramon de Cervera, amb Guillem de Guàrdia Lada. Quan Marquesa enviudà, es féu monja de l’Hospital i ingressà a la comanda de Cervera. Marquesa va cedir el castell a l’orde de l’Hospital, cessió que fou confirmada pel rei Pere el Gran l’any 1261. L’orde cedí el castell a diversos castlans com Ramon de Viure (1305), Jaume de Guanalor (1318) o a fra Ponç de Benviure (1318). Al segle XIX, amb l’abolició de les senyories, el castell deixà de ser propietat de l’orde de l’Hospital.
És una de les fortificacions més notables de la comarca, tant per la seva situació com per la seva tipologia. És de planta pentagonal, formar per un mur perimetral sense presència de cap torre integrada que en trenqui la regularitat. Hi ha dues portes d’accés, la principal oberta al mur sud de llevant, i una més petita, al nord del mur de ponent. A l’interior hi ha estructures semi-subterrànies, com ara una estança rectangular coberta amb volta de canó però el que més destaca és el fossat que voreja els costats nord i oest. L’obra presenta un parament format per carreus regulars de pedra del país, units amb morter.
La major part de l’estructura conservada és baix-medieval però el fonament d’una torre circular de 6,25 m de diàmetre i un gruix de mur d’1,80 m es pot identificar clarament com a primitiva construcció alt-medieval, que es dataria al segle XI. La resta de l’actual castell, que aprofità com a pedrera o basament dels murs la construcció primitiva, es pot datar el segle XV. Consta, però, que el 1660 ja només se’n mantenien les muralles.
Extret de: h t t p s : / / c a . w i k i p e d i a . o rg / w i k i / C a s t e l l _ d e _ l a _Gu%C3%A0rdia_Lada
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març de 2020
+ fotografies: CastellsCatalans/La Guàrdia Lada
+ informació en PDF: CastellsCatalans/La Guàrdia Lada
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
Publicat per Castells Catalans a 10.3.20 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: castell, castells de Catalunya, castellsCatalans, castillo, Castillos de Catalunya, castle, La Guardia Lada, Montoliu de Segarra, Segarra, torre, Tower
Montoliu de Segarra
Nom del castell: Montoliu de Segarra
Data de construcció: XI
Municipi: Montoliu de Segarra
Comarca: Segarra
Altitud: 705 m
Coordenades: E 1.269499 N 41.590304 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a 11 km de Vallfogona de Riucorb, en un trencall de la carretera que uneix aquesta població amb Cervera.
Les restes del castell de Montoliu de Segarra es troben a la part alta del poble de Montoliu de Segarra. Aïllat de qualsevol edificació i molt alterat per la construcció del dipòsit de l’aigua.
La primera notícia del terme de Montoliu data de 1077, any en què apareix entre les afrontacions del castell de l’Ametlla com a Monte Olio. El 1079 el vescomte Ponç Guerau de Cabrera, la seva esposa Ingílsia i el seu fill Guerau Ponç cediren la propietat a Guillem Miró per un cavall òptim valorat en cent unces. El 1112, Guillem Miró el vengué a Guillem Dalmau de Cervera i a la seva muller Solastèn.
El castell de Montoliu apareix com propietat dels Cervera tant en el testament sacramental de Guillem Dalmau del 1133 com en el testament de Guillem de Cervera del 1173. Els Cervera posseïren la senyoria fins al 1227 quan Guillem de Cervera va donar el castell al monestir de Santes Creus, reservant-se el seu usdefruit fins a la seva mort, el 1229. Santes Creus va aconseguir el ple domini sobre Montoliu, excepte el mer imperi, gràcies a la compra de les castlanies que hi tenien Berenguer de Gelida, Gombau d’Oluja i Guerau d’Agulló. En el fogatjament general de Catalunya de 1378 Montoliu de Segarra consta amb 28 focs eclesiàstics. Fou domini del monestir de Santes Creus fins a l’abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX.
El castell, de planta quadrada, conserva bona part de les seves estructures, la major part construïdes en època baixmedieval. Són molt visibles dues grans arcades ogivals d’època gòtica, i alguna més de tapiades o mig enderrocades. Hi ha també la base d’una torre de planta circular. Més modernament va patir importants problemes d’estabilitat que obligaren a la construcció d’uns grans contraforts en la paret de llevant, que modificaren l’aparença de l’accés. Hi ha també la base d’una torre de planta circular. La construcció del dipòsit a la part més alta en va alterar encara més la part alta doncs en obrir la pista d’accés es tallaren alguns murs que encara són visibles en el pendent septentrional i que poden correspondre a la primitiva fase de la fortificació. A la zona nord-est, vora l’actual mur d’època gòtica i sota una petita porta adovellada hi ha restes d’un mur que, tant pel tipus de morter com per l’acabat dels carreus podria correspondre a l’època alt-medieval.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montoliu_de_Segarra
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Maig de 2017
+ fotografies: CastellsCatalans/Montoliu de Segarra
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Montoliu de Segarra
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
Publicat per Castells Catalans a 10.3.20 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: castell, castells de Catalunya, castellsCatalans, castillo, Castillos de Catalunya, castle, Montoliu de Segarra, Segarra, torre, Tower
dimarts, 11 de febrer de 2020
Torre Cal Xamanet
Nom del castell: Torre Cal Xamanet
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Pontons
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 769 m
Coordenades: E 374513 N 4586625 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: sortim de Pontons per la BV-2122 en direcció ponent i passant el km. 11 torcem a la dreta i ben aviat a l’esquerra de la pista hi ha un trencall que ens du de seguida a aquesta torre/masia. Cal Xamanet és una obra de Pontons (Alt Penedès) declarada bé cultural d’interès nacional.
Cal Xamanet forma part d’un conjunt de masies organitzades al voltant d’una torre de defensa medieval. D’aquesta casa forta, igual que de Can Guixó i la Torre de Cal Rei, no han pervingut als nostres dies notícies històriques documentals; cal dir, però, que com en el cas de les cases fortes que acabem d’esmentar, es trobava inclosa dins el terme del castell de Pontons i que probablement formà part de les possessions del monestir de Santes Creus.
Cal Xamanet està situada a sota de la serra d’Ancosa, al veïnat de Campdàsens, a la part alta del terme i a prop de la carretera que va a Valldossera. Fou construïda entre les torres de Cal Rei i de Can Guixó. És una masia adossada a una torre de defensa i té una planta també gairebé quadrada. Sembla que les seves mides són molt semblants a les de Cal Rei. És formada per tres plantes i coberta amb una teulada de doble vessant. La porta d’entrada és situada a la façana orientada cap al migjorn. Aquesta porta devia ésser acabada amb un arc format per dovelles, tot i que ara siguin difícils de veure a causa d’ésser tot calcinat. Hi ha contraforts i espitlleres. L’aparell constructiu dels murs perimetrals és gairebé igual al que trobem a la propera torre de Cal Rei. Als angles hi ha carreus de pedra grans i ben tallats. Tot l’edifici, actualment, és molt transformat i continua essent habitat.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal_Xamanet
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Febrer 2020
+ fotografies: CastellsCatalans/Torre de Cal Xamanet
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre de Cal Xamanet
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
Publicat per Castells Catalans a 11.2.20 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Alt Penedès, castell, castells de Catalunya, castellsCatalans, castillo, Castillos de Catalunya, castle, Pontons, torre, Torre Cal Xamanet, Tower
Torre de Cal Rei
Nom del castell: Torre de Cal Rei
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Pontons
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 683 m
Coordenades: E 374709 N 4586654 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: sortim de Pontons per la BV-2122 en direcció ponent i passant el km. 11, torcem a la dreta i ben aviat fem cap a la torre situada arran de carretera.
La Torre de Cal Rei és una masia fortificada o casa forta situada enmig d’un bosc al veïnat de Campdàsens (Camp d’Ases), en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons, sota la serra d’Ancosa. La torre de Cal Reis és d’origen medieval, aproximadament dels segles XII o XIII. És un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.
Malauradament no es disposa de notícies històriques sobre els orígens d’aquesta fortalesa. Tanmateix, cal dir que estava inclosa dins el terme del castell de Pontons, documentat des del segle X. Per les restes conservades, sembla que l’edifici, abans de convertir-se en masia, fou residència de cavallers. Aquesta construcció sembla que pot ésser datada cap al final del segle XII o al segle XIII. En principi, cal pensar que és un edifici destinat a membres de la petita noblesa o d’una pagesia molt rica. L’existència de nombroses espitlleres, de tres portes amb dovelles ben escairades, de finestretes, de murs fets amb carreus i, en especial, el fet que hi hagi tres plantes fa que aquest edifici sigui molt més proper a les cases fortes o, fins i tot, als castells de l’època que no pas a les cases pageses. Establint comparacions, les característiques d’una casa forta («hospitium») d’un cavaller del Perigord occità, formada per una sala, dues cambres, una cuina, un celler, un rebost i un estable a peu pla, no eren pas gaire diferents de les que devia tenir la torre de Cal Rei de Pontons.
Cal pensar que, de bell antuvi, aquesta torre i les altres que hi ha prop seu, eren habitatges de cavallers; no degué ésser fins cap al segle XV que foren habitades per pagesos. Es prou sabut que al final del segle XV s’estingiren en bona part de l’Europa occidental nombrosos llinatges de cavallers. La torre està situada al mig d’un petit bosquet a la part alta de Pontons, sota la serra d’Ancosa. És de planta quadrangular, de 8,05 m x 8,53 m., una alçada actual d’uns 10 a 11 m. i un gruix de mur de 0,92 m, dividida en tres crugies per una paret i una arcada diafragma. Hi ha restes dels pisos, amb portes adovellades i finestres de llinda. Té accés únic per una porta adovellada. Als angles de la torre hi ha carreus de pedra grans i regulars. Hi ha altres construccions similars a prop, però de menor qualitat constructiva. Està dividida en dos cossos per un mur interior en el qual s’obren tres portes una a cada planta. Les dues superiors adovellades en arc de mig punt.
La porta principal, situada a la façana oriental, és acabada en arc de mig punt format per vuit dovelles. Aquest mur transversal defineix dos àmbits. Un de septentrional, amb una amplada de 2,19 m i un de meridional, amb una amplada de 3,75 m. Ran de terra, diverses espitlleres que són més nombroses al pis principal, a 3,30 m del sòl i al pis superior, a 5 m del sòl. A la façana est, sobre la porta principal, hi havia una finestra acabada amb un arc apuntat format per una llinda monolítica (que actualment ha estat arrencada).
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Cal_Rei
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Febrer 2020
+ fotografies: CastellsCatalans/Torre de Cal Rei
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre de Cal Rei
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
Publicat per Castells Catalans a 11.2.20 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Alt Penedès, castell, castells de Catalunya, castellsCatalans, castillo, Castillos de Catalunya, castle, Pontons, torre, Torre de Cal Rei, Tower
Torres Altes de Foix
Nom del castell: Torres Altes de Foix
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Torrelles de Foix
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 711 m
Coordenades: E 378277.5 N 4585388.1 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: se surt de Torrelles de Foix en direcció a Pontons per la BV-2122. Passat el km.4 es pren una carretera asfaltada que du a la urbanització de la Plana de les Torres. Després de fer 2,6 km des de l’anterior carretera, i abans d’arribar a la urbanització, cal prendre a l’esquerra una pista sense asfaltar que ens durà a Cal Xegadí i la torre de Cal Pepó en uns 2 km addicionals seguint la pista vers l’oest i desviant-se al sud. Cal atendre les coordenades.
Les Torres Altes de Foix és un edifici del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) declarat bé cultural d’interès nacional. Situada a l’W del terme, a la falda d’un turó, a l’extrem d’una plana envoltada de bosc. Actualment és al costat d’una casa moderna i d’una pista particular de tennis.
Malauradament hi ha poques notícies històriques sobre aquesta fortificació. Es trobava inclosa dins l’antic terme del castell de Foix esmentat des del segle XI. Tot el conjunt medieval fou molt modificat en èpoques posteriors, quan va esdevenir una masia.
És una casa fortificada amb torre rodona i elements medievals. És de planta formada per diversos cossos que fan pensar en un edificació del conjunt per etapes. Hi ha superposició de construccions. Possiblement la torre de planta circular sigui l’element més antic de la masia. La torre circular té un diàmetre intern de 175 cm i el gruix dels seus murs és de 135 cm. Actualment té una alçada d’uns 8 m, bé que els metres superiors són fruit de la restauració moderna. És acabada amb una cúpula. El mur és format per pedres sense treballar.
L’edifici que s’hi adossa té unes façanes d’uns 8 m de llarg. La construcció que hi ha al seu costat oriental sobresurt d’aquest edifici entre 4,5 i 3,35 m. Té un mur amb un gruix de 90 cm. A la paret nord de l’edifici occidental hi ha una finestra geminada amb un doble arc rodó. En el cos més oriental, al mur meridional, s’obre una porta, arran de l’altre edifici. Aquesta porta té un arc rebaixat a l’actual cara exterior i un arc de mig punt a l’interior, fet que fa pensar que abans s’obria cap al que ara és l’interior. L’amplada de la porta és, a dins, de 85 cm. Es tracta d’un conjunt notable fet cap als segles XII o XIII.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torres_Altes_de_Foix
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Febrer 2020
+ fotografies: CastellsCatalans/Torres Altes de Foix
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torres Altes de Foix
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
Publicat per Castells Catalans a 11.2.20 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Alt Penedès, castell, castells de Catalunya, castellsCatalans, castillo, Castillos de Catalunya, castle, torre, Torrelles de Foix, torres Altes de Foix, Tower
Torre de Cal Pepó
Nom del castell: Torre de Cal Pepó
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Torrelles de Foix
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 672 m
Coordenades: E 378486 N 4585625 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: se surt de Torrelles de Foix en direcció a Pontons per la BV-2122. Passat el km.4 es pren una carretera asfaltada que du a la urbanització de la Plana de les Torres. Després de fer 2,6 km des de l’anterior carretera, i abans d’arribar a la urbanització, cal prendre a l’esquerra una pista sense asfaltar que ens durà a Cal Xegadí i la torre de Cal Pepó.
La Torre de Can Pepó és un edifici del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès) declarat bé cultural d’interès nacional. Situada a l’extrem de l’altiplà, orientat cap a la plana de Torrelles, on hi ha el veïnat de les Torres Altes.
És una casa fortificada amb torre rodona i elements medievals. És de planta quadrangular, amb una torre a l’extrem, de planta circular, escapçada. Les parets de la torre només fan uns 50 cm de gruix, a la part superior. Té un diàmetre interior de 2,30 m. La seva alçada actual és de tan sols uns 6 m. Al capdamunt hi ha una porta o obertura orientada cap al SE. Aquesta obertura, ara en part tapiada, és acabada amb un arc fet en forma de plec de llibre, poc acurat. La torre ha estat força malmesa des de fa anys. Té la banda occidental mig desfeta, amb la finalitat de fer-hi més fàcil l’accés des de la casa de pagès que tenia adossada al costat.
Tot el conjunt va ser construït amb pedra, tallada en carreus petits (15 cm d’alt x 20 cm de llarg per exemple) i irregulars. Als angles hi ha grans carreus regulars. En un portal immediat a la torre circular hi ha la data de 1794. És difícil d’establir-ne la datació. Aquesta construcció és bastant rústega, cosa que pot fer que sembli més antiga del que és. Podem pensar que era una torre de guaita o, més aviat, que ja era de bon principi la torre de defensa d’una casa o de diverses cases properes. Tot i que és agosarat d’assegurar res, creiem que cal datar-la més aviat cap al segle XII o XIII.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Can_Pep%C3%B3
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Febrer 2020
+ fotografies: CastellsCatalans/Torre de Cal Pepó
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre de Cal Pepó
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
Publicat per Castells Catalans a 11.2.20 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Alt Penedès, castell, castells de Catalunya, castellsCatalans, castillo, Castillos de Catalunya, castle, torre, Torre Cal Pepó, Torrelles de Foix, Tower | 0.589603 | curate | {"ca": 0.9352244025646007, "en": 0.02179910627550029, "es": 0.01527103166893336, "cs": 0.0059840683893530216, "de": 0.007072080823780844, "fr": 0.009092675344861084, "sv": 0.000738294151933165, "nl": 0.002758888673013406, "it": 0.0020594521080240917} | https://castellscatalans.blogspot.com/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_891862 | Salvador Esteve, l'alcalde, convergent, de Martorell, ha votat a quarts de deu del matí amb un "sí". Però això no vol dir, ha afegit, que en un referèndum vinculant fes el mateix. "Dependrà de les circumstàncies", ha dit Esteve, que també presideix l'Associació Catalana de Municipis. font: www.avui.cat
En aquest video es pot veure el que ha dit realment en Salvador Esteve: Que ha votat que si, que s'ha de lluitar per a que es pugui fer el referèndum vinculant, i que llavors ja veurem que vota.Em sembla totalment raonable.Sabeu que dirien els socialistes de Martorell? Doncs pregunteu-li a en Zaragoza i a la seva dona.
No estem parlant dels socialistes en aquest fil, parlem del que diu que ja veurem què votarem. | 0.795708 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_73871 | 26 de març
Els dies s’escolen en una dinàmica rutinària procliu a l’esterilitat. Avui, a més, ha fet un dia fred i hivernal. A Girona, plovia i podria haver nevat, tenint en compte els quatre graus que marcava el termòmetre. Dia amb més comunicacions, videoconferències on l’ensopiment ens porta a incrementar lentitud en els reflexos. La resignació és un sentiment que perillosament s’estén en la psicologia col·lectiva.
Hora llarga de llegir i contestar correus. Algunes hores per llegir documents amb informacions que, més que data, semblen tenir hores de caducitat. Faig bé de reduir a dosis homeopàtiques la ració diària de notícies.
Això sí. Per fi, després d’un parell de dies, he escrit l’article per a la revista Barret Picat. Un de llargament gestat en què reflexió global i personal es combinen per portar el lector per viaranys no sempre previsibles. Crònica crítica sense renunciar a la poesia. Curiosament, m’hi he estat força temps corregint i reescrivint –fet inhabitualment en mi, tendent a la prosa destralera i improvisada–. No arribo, esclar, a la pràctica de Jordi Sierra i Fabra, que escriu a raig, amb vocació estajanovista, que mai no revisa ni una sola coma. Un dels meus correctors de narrativa, em confessava el meu editor, era un perfeccionista que entrava i sortia sovint en un centre psiquiàtric. No descarto que abans de mi s’hagués enfrontat a l’emperador de la novel·la juvenil i exredactor de SuperPop.
En fi, comparteixo un parell de paràgrafs –bestreta literària– de l’article, per a gaudi dels meus incondicionals:
Barcelona, 16 de juny de 1989. Per primera –i darrera vegada– assisteixo a un concert de Bob Dylan. El recital es fa al Palau dels Esports, probablement l’espai amb pitjor acústica de la ciutat. Sóc a prop de l’escenari. No recordo teloners. Si la memòria no m’enganya, l’espectacle comença amb el quart d’hora de retard reglamentari. Amb una escenografia austera i insípida, amb una banda extensa de músics d’estudi acostumats a fer soroll sense requerir massa wats, amb una interpretació professional i desmenjada, la música arrenca. Dylan s’incorpora a l’escenari d’esma, com si entrés a un supermercat soviètic. Ja havia sentit alguns dels seus discos enregistrats en concerts, de manera que ja estava avesat a horribles versions en directe dels seus temes, i a comprendre que aquest cantautor jueu nascut a Duluth, Minessota, el 1941, i que va manllevar el nom al poeta gal·lès maleït, nàufrag en oceans etílics Dylan Thomas, funciona millor en la intimitat de l’estudi, en el necessari aïllament incompatible amb la condició de l’star system musical i la seva condició de mite –que per la gasiveria de la seva gestualitat, no gosaria a afegir “vivent.”–
(…)
Molts anys després, mentre he sentit infinitament el disc en diverses versions (i, ho confesso, oblidat el vinil en un racó, darrerament des de l’Spotify, al meu mòbil) vaig sentir certa curiositat per la noia de la foto, la mateixa que va inspirar Don’t think Twice. El somrís amb un punt de melangia, el fred expressat al rostre, el pas ferm entre els carrers nevats,… suggerien quelcom més del que voldria transmetre una icona dels seixanta. És el que passa sovint en les pròpies fotografies, quan tracten de captar un instant efímer i que sovint expliquen una història més enllà de l’anècdota, que sovint reflecteixen sensacions latents que ens preparen per a la nostàlgia. La noia, que aleshores tenia vint anys, es deia Suze Rotolo. Era la filla d’uns immigrants italians que van créixer a Queens, i militaven al Partit Comunista. La pròpia Suze també era una activista d’esquerres que, en bona mesura, va marcar l’inicial flirteig de Dylan amb els ambients polítics i intel·lectuals del Village, i que es reflecteix en les primeres composicions falsament compromeses. Tanmateix, com no resulta difícil d’imaginar, la relació va resultar problemàtica. Ella, la seva xicota oficiosa des dels seus disset anys, va marxar un temps a estudiar art a Itàlia –de fet, posteriorment serà coneguda com a artista plàstica–, empesa per la seva mare a marxar de Nova York en intuir el músic com a potencialment problemàtic. No anava desencertada. Dylan, com bona part dels habitants accidentals del Village era massa egocèntric. La pròpia bohèmia del barri era un terreny massa sísmic per mantenir la mínima solidesa en qualsevol relació estable. En les memòries que Rotolo va publicar el 2008 va confessar que “Bob era carismàtic, la llum d’un far. També era un forat negre. Necessitava suport i protecció constants. I jo era incapaç de donar-li això a cada instant, probablement perquè jo mateixa també necessitava aquest suport i protecció(…) No podia suportar tota la pressió, la premsa, les veritats i les mentides que implicava viure amb ell.” Mesos després d’aquella fotografia, Suze va quedar embarassada i va avortar. La parella no va superar aquest episodi, i es van separar definitivament l’any següent.
En el segon paràgraf, em refereixo a la portada del disc “The Freewhelin’”, segon àlbum d’en Bob Dylan. L’article m’ocupa bones quatre planes, i té aquest esperit cultural bo per evadir-se en aquesta època de bacils i vacil·ladors.
El problema és que, just hores abans d’encetar-lo, el meu editor enviava un correu on explicitava el seu temor perquè aquesta revista local de Linyola –on fa prop de vint anys que col·laboro– pot tenir problemes perquè surti: no està molt clar que funcioni la impremta, la caiguda de la publicitat és espectacular, correus probablement no repartirà res, i no quedaran llocs oberts on adquirir-la. No hi ha dret! La literatura és un bé de primera necessitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, M’ha fet molta gràcia veure aquesta portada de Dylan que per a mi és icònica. Llegir la traducció d’aquelles lletres quan tenia 16 anys em va girar el cervell. Dylan em va fascinar des de llavors. Pel que fa als teloners del concert que esmentes, crec que eren Edie brickell and the new bohemians. Però potser em confonc d’any. Va ser el pitjor concert seu que he vist, sobretot per breu. (A mi les versions m’agraden i el seu plan de Buster Keaton, ja m’està bé, però que només toqués 45 minuts no. 🙂 ) Ganes de llegir l’article sencer! Salut i ànims amb el confinament.
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.
RSS - Entrades
RSS - Comentaris
© 2020 Espai de dissidència
Creat per F@cilTI | 0.81921 | curate | {"ca": 0.9569859670530811, "es": 0.012202562538133009, "en": 0.015100671140939598, "zh": 0.0004575960951799878, "pt": 0.007474069554606467, "ro": 0.004423428920073216, "fr": 0.000762660158633313, "it": 0.0025930445393532644} | : /xavierdiez/?p=270881 |
macocu_ca_20230731_1_325132 | Sarral estrena la recollida de residus «Porta a porta» amb bones expectatives
Els qui no ho hagin fet encara poden anar aquesta setmana i la vinent a recollir els cubells a les oficines de l’Ajuntament de Sarral, així com les bosses per a dipositar la poda i la fracció vegetal
Sarral engega avui la implantació del nou sistema «Porta a porta» de recollida d’escombraries a particulars i petites empreses, que abastarà tot el poble. El sistema implica l’eliminació dels contenidors al carrer – excepte els de vidre- als municipis més grans de la comarca.
Cada domicili haurà de treure la brossa davant de la porta, entre les 8 del vespre i les 10 de la nit, en funció de la fracció orgànica que es reculli aquell dia (orgànica, envasos, paper i cartró, i la resta) i dins dels cubells que s’han repartit a totes les cases. Els qui no ho hagin fet encara poden anar aquesta setmana i la vinent a recollir els cubells a les oficines de l’Ajuntament de Sarral, així com les bosses per a dipositar la poda i la fracció vegetal.
El «Porta a porta» també canvia el sistema de recollida a les dues pedanies. Els veïns de les pedanies de Montbrió de la Marca i Vallverd continuaran dipositant els residus separats en contenidors, però ara són d’ús controlat ja que sols s’obren mitjançant una targeta amb xip individualitzada, que s’ha repartit per totes les cases. El nou sistema ja s’ha assajat, amb èxit, a Montbrió i properament s’implantarà a Vallverd.
L’èxit del «Porta a porta», que implanta a escala comarcal el Consell de la Conca de Barberà amb el suport dels ajuntaments, ve avalat per la prova pilot realitzada ara fa un any al nucli antic de Montblanc, que va incrementar en un 80% el percentatge de recollida selectiva en un sol any, en contrast amb solament la meitat dels residus separats per a reciclatge de la resta de municipis.
En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sarral, Ricard Miquel destaca: «Estem convençuts que funcionarà també molt bé a Sarral. De fet, som el municipi de la Conca on el veïnat va venir més ràpid a recollir els cubells: un 75% ho han fet els primers dies de repartiment. Som conscients que al principi tots els canvis poden costar, però confiem en que els sarralencs i les sarralenques acolliran el «Porta a porta» amb els braços oberts». I hi afegeix: «A més, el Consell està obert a fer els canvis necessaris si el nou sistema requereix millores, un cop es vegi com va funcionant, respecte a la freqüència o els dies de recollida».
Miquel explica també que «per a les emergències, s’ha habilitat una àrea al costat de la deixalleria municipal a la que es pot accedir les 24 hores per dipositar-hi la brossa separada». El nou sistema ha obligat a incrementar, almenys de moment, el preu de la taxa de brossa, però «a llarg termini la idea és rebaixar-lo pels ciutadans que reciclin correctament, perquè disminueix també el que costa el tractament en planta al portar-ho ja separat».
Si voleu més informació del nou sistema comarcal podeu consultar el web: www.sitagradaviureaquirecicla.cat. | 0.887983 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_3619 | Troben tribu desconeguda en el Amazonas El grup tribal va ser fotografiat des de l'aire en la frontera amazónica de Perú i Brasil per l'organització Survival International; estimen que hagi prop de 500 aborígens en aquesta zona. Membres d'una de les últimes tribus que mai havien tingut contacte amb la civilització van ser localitzats i fotografiats prop de la frontera amazónica entre Perú i Brasil, segons va informar l'organització Survival International en la seva pàgina d'internet. Les imatges van ser captades durant diversos sobrevuelos sobre una de les zones boscoses més remotes del Amazonas, en l'estat brasiler d'Acre. "Realitzem els vols per a mostrar les seves cases, per a demostrar que ells estan allí, que existeixen", va dir José Carlos dos Reis Meirelles, expert en tribus que es creien extintes i col·laborador de la FUNAI, el departament del govern brasiler encarregat d'Assumptes Indígenes. "Això (el descobriment) és molt important perquè hi ha qui dubten de la seva existència", va esmentar. Meirelles va afirmar que hi ha més tribus remotes de les quals es coneix la seva existència perquè les seves cases també han estat fotografiades des de l'aire, però que aquestes es troben en gran perill per la tala il·legal a Perú. Aquesta pràctica està duent a les tribus cap a la frontera, el que podria ocasionar un conflicte entre alguns dels 500 aborígens indis sense contacte amb l'exterior que s'estima que viuen del costat brasiler. "El que ocorre en la regió (de Perú) és un gegantesc crim contra la naturalesa, les tribus i la fauna i és un testimoniatge més de la irracionalitat amb la qual nosaltres, els ´civilitzats´, vam tractar al planeta Terra", va dir l'expert. El lloc d'internet informa que existeixen més de 100 tribus al voltant del planeta que no tenen contacte algun amb el món civilitzat, i més de la mita d'elles es troben ja sigui a Brasil o Perú. Es troben en greu perill de ser forçades a deixar les seves terres, a més de ser delmats per noves malalties. El director de l'organització Survival International, Stephen Corry, va dir que "aquestes fotografies són l'evidència que tribus allunyades de tota civilització existeixen. El món necessita adonar-se d'això i acceptar que els seus territoris estan protegits per lleis internacionals. Extret de eluniversal.com Fotos
Què deuen pensar del món? Deuen pensar que estan sols al món? Que hi ha més gent i tothom és com ells? No deuen saber coses com que la Terra és rodona i què són els països, què és un avió, què és una ciutat o un cotxe, i en general, no deuen saber res de com funciona el món? Al·lucinant
Al llibre Les Illes Aran, els irlandesos de les illes, pensaven a començaments del segle XX que el seu idioma era molt famós internacionalment, perquè hi havien anat alguns a estudiar-ho. Verídic.
Vaig llegir no sé a on que és un fet habitual a totes les societats el pensar que lo teu és "lo normal", el que fa tothom.
Sí, en una tribu africana, es pensaven, i es pensen potser avui, que ells són el centre del món, els elegits, perquè tenen animals.
No cal anar tan lluny per comprovar que hi ha certa gent que es creu que el que hi ha en el seu lloc és el més normal del món. I sobretot ho dic per tu, que deies que vius a l'Estat espanyol... | 0.852679 | curate | {"ca": 0.9879182156133829, "es": 0.009603469640644362, "pt": 0.0024783147459727386} | |
mc4_ca_20230418_5_367297 | Dirigir l’orquestra de la pròpia vida - Opus Dei
Beatrice Venezi és la directora d’orquestra més jove d’Itàlia.
Quan la Beatrice va aprovar les audicions per al conservatori de Milà l’octubre del 2012 es va proposar trobar un bon lloc per viure durant els tres anys que eren a punt de començar: “No és fàcil trobar una casa a Milà a l’octubre”, recorda la Beatrice, “quan tot ja ha començat. Pel camí vaig conèixer, gairebé per casualitat, la Fundació Rui”.
La Fundació Rui, una iniciativa per a estudiants universitaris, va ser impulsada els anys cinquanta per un grup de professors, estudiants i famílies animats per sant Josepmaria. Els nois i noies que van a les residències de la Fundació Rui tenen l’oportunitat de participar en un programa de formació cristiana.
ENTENDRE QUE LA MÚSICA ES POT CONVERTIR EN ORACIÓ HA ESTAT MOLT IMPORTANT
“Les paraules del sacerdot que s’ocupava de la formació espiritual a la residència —explica la Beatrice— em van impressionar per la senzillesa amb què plantejaven les qüestions de la vida quotidiana. Però el que realment em va fascinar i m’ha acompanyat sempre és el descobriment de l’oració a través del treball i el treball viscut com a servei. La música pot ser, de fet, un mitjà per connectar amb una dimensió superior; i entendre que això es pot convertir en oració ha estat molt important per a mi.”
A més de la possibilitat d’aprofundir en la dimensió espiritual, la residència universitària propicia les relacions d’amistat: “No coneixia la Fundació Rui —continua la Beatrice—, i de l’Opus Dei només n’havia escoltat alguns rumors que el vinculaven al món de les altes finances. Al principi, quan vaig veure tota aquesta gent somrient i disponible, vaig pensar que hi havia un engany en alguna banda. En canvi, la seva actitud no només era sincera, sinó que vaig descobrir una autèntica família, persones dedicades a tasques molt diferents i gent a qui li agrada compartir opinions i experiències.”
Com viu la seva fe una jove directora d’orquestra? “Al món de l’entreteniment —respon la Beatrice— és difícil trobar àmbits en què es parli de temes espirituals. Tanmateix, els anys a Milà han enfortit la meva capacitat de viure ideals que reflecteixen la meva formació humana i cristiana. De vegades la paraula “Déu” fa por. He après a parlar de Déu sense esmentar-lo directament. Així és més fàcil, en el meu entorn, entrar en diàleg amb els altres. Fa por parlar directament de Déu, però en realitat n’hi ha una gran necessitat. En temes tan delicats sempre evito la confrontació, perquè crec que no porta enlloc.”
La Beatrice, que segons Forbes Italia es troba entre les cent persones de menys de 30 anys que seran els “líders del futur”, ens transmet un missatge per als joves que, com ella, intenten viure la seva fe en el seu entorn: “Busca les raons de la teva fe, adhereix-te al que creus. Segons el meu parer, no s’ha de tenir por d’una reflexió crítica sobre les qüestions més delicades: això vol dir que es té una actitud moderna, fins i tot respecte a la fe.”
Residència Rui
6. On trobar Déu?
9. Audiència. “Tracteu de difondre la llum de Crist, que guia i dóna sentit a la vida” | 0.842019 | curate | {"ca": 0.9987158908507223, "cs": 0.0012841091492776886} | https://opusdei.org/ca-ad/article/dirigir-lorquestra-de-la-propia-vida/ |
cawac_ca_20200528_4_112850 | “Fàbrica de fer catalans”
(Publicat a La Comarca , el 15 de maig de 2009) Vaig llegir aquesta frase a l’article d’en Baltasar Porcel “La inmigración y la fortaleza” publicat a La Vanguardia (07/05/2009). L’autora de la definició és la demògrafa Anna Cabré, tot contestant la pregunta que se li fa en una entrevista (l’Avenç 345, 04/09) «Què és Catalunya?». La resposta és clara: «Una fàbrica de fer catalans, doncs el nostre factor hereditari és menor que el d’allau i conjunció de col·lectius». La prova vivent d’aquesta afirmació és el propi president de la Generalitat, l’únic d’una comunitat autònoma que ha nascut en una altra. Des de fora sovint s’intenta mostrar una realitat molt diferent, d’enfrontament i conflicte. Per adonar-se de la distorsió només cal anar a Catalunya i passejar-s’hi. La tan criticada –des de fora– immersió lingüística ha aconseguit que la llengua pròpia del territori sigui coneguda per tothom, sense perdre competència –com demostren tossudament les dades– en castellà, l’altra llengua oficial. En altres llocs s’ha optat per dividir la població amb els resultats que coneixem: al País Valencià la llengua pròpia retrocedeix a gran velocitat i a Euskadi s’han creat dos comunitats. La mala imatge que es té de Catalunya a la resta de l’estat resulta incomprensible pels que hi viuen o hi hem viscut. Hi ha coses bones i no tan bones, com a tot arreu, però un territori que ha rebut una tan gran immigració i que ha estat capaç de seduir-ne la immensa majoria fins integrar-los mereix, com a mínim, una mirada encuriosida i sense prejudicis. Des de la Franja patim sovint la visió distorsionada que es té de Catalunya. El fet de compartir-ne la llengua ens fa culpables. De què? No ho sé. Potser de no haver perdut, al contrari que la majoria, un tret d’identitat del ser aragonès: la nostra llengua catalana.
Quant a Carles
Sóc del 62 i escric la columna mensual «L’Esmolet» a la revista Temps de Franja des del desembre del 2003. Aquesta revista és editada per Iniciativa Cultural de la Franja, ( ASCUMA , Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans i Consells Locals de la Franja ). Fa molts anys, des de l’agost del 95, que formo part del col·lectiu Viles i Gents, que escriu una columna setmanal al periòdic La Comarca d’Alcanyís. Aquesta és la primera columna periòdica publicada ininterrompudament en català en un mitjà aragonès. De fet sóc dissenyador gràfic de formació i ofici, i tinc el meu estudi al la població baix-aragonesa d’Alcanyís. La resta de la família són la meua dona Cèlia i les filles Adriana i Tuàbech. | 0.835663 | curate | {"ca": 0.996484375, "es": 0.003515625} | http://esmolet.blog.cat/2009/05/12/f-brica-de-fer-catalans/ |
mc4_ca_20230418_3_533764 | 17/02/2019 20:09:16
Aquesta targeta és un document públic, personal i intransferible que acredita la discapacitat. Inclou les dades personals i el número de document d'identitat en text o format Braille, així com el percentatge de grau de discapacitat, la necessitat de tercera persona, el barem de mobilitat i la validesa, que podrà ser definitiva o temporal. La targeta s'haurà de presentar sempre acompanyada del DNI o del NIE.
Persones residents a Catalunya que tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33%., i que hagin obtingut prèviament el certificat de discapacitat. | 0.758139 | curate | {"en": 0.03209459459459459, "ca": 0.9679054054054054} | https://seu.santcugat.cat/seu/ProcedimientoTabs.aspx?tab=1&idProc=35&idnct=630&x=czqXwslMWbUoU7cUuN4q2A |
mc4_ca_20230418_5_135498 | C.F.ORGANYÀ 0 – C.F.L’ALBI 3 – Club de Futbol Organyà
C.F.ORGANYÀ 0 – C.F.L’ALBI 3
JORNADA 15 17/12/2017 16.00 h. Les Lloredes
Organyà: Ribó, Sala, Paulo (Albert 79’), Marcos, Santi, Fortó, Robert, Edgar (Maco 63’), Casanova, Oscar i Vicente.
Albi: Marc, Aliou, Adrià (Jonas 63’), Uri (Aziz 84’), Hichem, Gibert, Younes, Ballart, Pol, Guasch i Albert.
Arbitre: Silva-Zucar. T.G. Paulo, Vicente / Hichem, Uri, Albert.
Gols: 0-1 Younes 75’, 0-2 Younes 83’, 0-3 Edu 90’.
Desprès de l’empat a casa amb regust de victòria davant el líder Mollerussa i dels tres punts sumats a Palau d’Anglesola, afrontàvem el darrer partit de l’any davant d’un Albi vingut a menys que nomes havia sumat un sol punt a domicili en el que va de campionat i que ocupava la penúltima posició de la taula. Teníem l’obligació d’acomiadar-nos del 2017 amb una victòria davant de la nostra afició, però no vam fer mèrits per sumar cap dels tres punts en litigi.
Amb el retorn de Vicente al titular i l’absència de Pau, Casanova va avançar la seva posició, jugant de fals nou i va tenir la primera i mes clara ocasió de gol per part ganxa als sis minuts de joc. Centrada per banda esquerra de Vicente, que Robert no aprofita de primeres i la cedeix a Casanova que la remata a la creueta de la porta de Marc. Va ser un oasis dins del trist partit dels blanc-i-blaus.
Davant teníem un Albi que no tenia res a veure a l’Albi de fa dues o tres temporades, necessitat de sortir del pou, amb un equip jove, amb mancances futbolístiques i que en els primers 45 minuts va demostrar perquè ocupava la dissetena posició a la taula i perquè era el pitjor equip a domicili del campionat. Dos homes destacaven sobre la resta de l’equip, el capità Ballart al centre del camp, jugador amb criteri amb la pilota als peus i l’explosiu Younes en atac.
En la segona part, davant la manca d’arguments futbolístics dels locals, vam abusar del joc directe, sense cap referència atacant i de les individualitats, cosa que va propiciar que el porter Marc tornes a casa seva sense fer servir els guants. L’Albi va decidir donar un pas endavant i anar a pel partit. Edu ja va avisar al primer minut de la represa amb un remat que va sortir creuat, fregant el pal de Ribó. El darrer quart d’hora de partit els de les Garrigues van fer mèrits per emportar-se la victòria. Al 75’, un xut de la frontal el refusa Ribó, la pilota li cau a Edu, el seu defensor el deixa girar i li fica una pilota a Younes que remata a plaer el primer de la tarda. Passem a jugar amb defensa de tres, el que propicia una cascada d’ocasions visitants. El mateix Younes, cinc minuts mes tard te el segon, però el seu remat surt fora. Al 83’, no ens tornaria a perdonar i amb un bon cacahuet des de la frontal fa pujar el 0 a 2 i sentencia el partit. El tercer arriba en una contra en temps afegit, quan teníem tot l’equip abocat a rematar un corner, Edu es presenta tot sol davant Ribó i li aixeca amb cullereta inclosa, fent pujar el definitiu 0 a 3 a l’electrònic.
Trist partit de l’Organyà que ens torna a situar en zona de perill. Dies de descans que ens han de servir per recuperar forces i afrontar un 2018 amb optimisme, any del centenari i on estem segurs que tornarà el bon futbol a les Lloredes. | 0.793906 | curate | {"es": 0.09918648310387986, "zh": 0.008760951188986232, "en": 0.08135168961201501, "it": 0.006570713391739674, "ru": 0.0012515644555694619, "ca": 0.8028785982478097} | http://www.cforganya.cat/c-f-organya-0-c-f-lalbi-3/ |
naciodigital_ca_20220331_0_148226 | La mostra per a l'estudi es va recollir durant els tres primers mesos del 2008 i, segons els responsables d'aquest treball, "es preveu que actualment aquestes xifres hagin empitjorat". Alhora, conclouen que aquests impagats generaran en les empreses 250.000 milions d'euros en costos addicionals cada any.
Respecte als terminis de pagament a Europa, en el sector de l'educació el 60,5% es fan d'aquí als 30 primers dies; el 26,5% entre 30 i 90 dies; i el 13% a partir de 90 dies.
Per tipus de pagadors, els consumidors són els qui més endarrereixen els pagaments amb una mitjana de 6,8 dies respecte dels 4,8 dies de les empreses o els 5 dies de les administracions públiques. Educació és l'únic sector dels onze analitzats en què les administracions públiques no són els qui més endarrereixen els seus pagaments.
ESPANYA TÉ MÉS RISCOS D'IMPAGATS
L'estudi elabora a més un rànquing de millors/pitjors pagadors sent els països del sud d'Europa com Portugal, Grècia i Xipre els països que més endarrereixen els seus pagaments mentre els països escandinaus com Finlàndia són els més ràpids a l'hora d'afrontar els seus deutes.
Respecte a la visió d'aquesta situació per part de les empreses, Espanya juntament amb Hongria, Irlanda i Portugal són els països que es mostren més pessimistes a l'hora de cobrar els seus deutes durant el 2008. A més, segons l'estudi de Intrum Justitia, i tenint en compte l'actual incertesa econòmica, Espanya juntament amb Suïssa, Itàlia, Irlanda i França són els països europeus en què més ha augmentat el risc d'impagats. | 1 | perfect | {"ca": 0.9792477302204928, "en": 0.020752269779507133} | https://www.naciodigital.cat/noticia/28194/sector-ensenyament-serveis-professionals-construccio-ue-mes-afectats-pels-impagats-2008 |
mc4_ca_20230418_6_81365 | Uixebti de Montuemhat, Dinastia XXV o XXVI, Tebes.
Uixebti (terme egipci que significa «el que respon»), és un tipus d'estàtua funerària de petites dimensions de l'Antic Egipte. [1]
Al difunt, un cop és admès als camps de l'Ilau, se li concedeixen tots els beneficis; però ha de realitzar tasques agrícoles. Per a deslliurar-se d'aquesta feina el mort és acompanyat d'uixebtis, habitualment un per a cada dia de l'any.
El nombre d'uixebti dipositats a les tombes depèn segons l'època i importància del personatge. Alguns enterraments de l'Imperi Nou tenien 365 Uixebti o més, un per cada dia de l'any. Se'n van trobar més de quatre-cents a la tomba del faraó Tutankamon, a la de Seti I més de set-cents, i a la de Taharqa més d'un miler.
A Catalunya, se'n conserva un exemplar a la Col·lecció egípcia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. [2]
↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.285. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 de desembre de 2014]. ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.21. | 0.716154 | curate | {"fr": 0.0423728813559322, "ca": 0.8703389830508474, "uu": 0.002542372881355932, "mk": 0.002542372881355932, "es": 0.03644067796610169, "en": 0.04576271186440678} | http://ca.wikipedia.org/wiki/Uixebti |
mc4_ca_20230418_4_321161 | » L’empresari Joan Font i el politòleg Josep M. Reniu seran al Consell Assessor per a la Transició Nacional | EL9NOU.CAT
L’empresari Joan Font i el politòleg Josep M. Reniu seran al Consell Assessor per a la Transició Nacional
El president de la Generalitat els nomenarà la setmana vinent. Els noms de les 15 personalitats del país que en formaran part s’han anunciat aquest vespre. El consell té per objectiu treballar el marc jurídic i l’estratègia a seguir en diferents àmbits per avançar en el procés sobiranista.
22/03/2013 | 22:05
29693.jpg |
Joan Font (Torelló, 1951), empresari torellonenc, és el president del grup Bon Preu, amb seu a les Masies de Voltregà, una de les principals cadenes de distribució del país que va fundar amb el seu germà Josep el 1974. El 2012 el grup va créixer un 6,5% respecte a l’any anterior i va superar els 752 milions d’euros de facturació.
Josep M. Reniu (Vic, 1969), politòleg, és actualment cap d’estudis de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona i analista habitual per a diversos mitjans de comunicació. Entre ells EL 9 TV, on participa al programa ‘De bat a bat’. L’any 2007 va formar part de la comissió d’experts a qui es va encarregar el que havia de ser la base de la futura llei electoral catalana, bloquejada finalment pel desacord entre els partits.
Nota de premsa del Departament de Presidència de la Generalitat
– Enoch Albertí i Rovira, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.
– Germà Bel i Queralt, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona.
– Carles Boix i Serra, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton (EUA).
– Núria Bosch i Roca, catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona.
– Salvador Cardús i Ros, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista.
– Àngel Castiñeira i Fernández, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica i del Departament de Ciències Socials d’ESADE-URL.
– Francina Esteve i Garcia, professora titular de Dret Internacional de la Universitat de Girona.
– Joan Font i Fabregó, empresari.
– Pilar Rahola i Martínez, periodista i escriptora
– Josep Maria Reniu i Vilamala, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona
– Ferran Requejo i Coll, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra.
– Joan Vintró i Castells, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. | 0.81253 | curate | {"ca": 0.9425144747725392, "it": 0.007444168734491315, "ru": 0.004549214226633582, "pt": 0.02481389578163772, "es": 0.0206782464846981} | http://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/lempresari-joan-font-i-el-politoleg-josep-m-reniu-seran-al-consell-assessor-per-a-la-transicio-nacional/ |
mc4_ca_20230418_8_382646 | Nihil Obstat: Legalitat i legitimitat de la intervenció d'Israel contra la Flota de Hamàs
Legalitat i legitimitat de la intervenció d'Israel contra la Flota de Hamàs
L’anomenada Flota de la Llibertat no era un més dels combois d’ajuda humanitària que periòdicament arriben al poble palestí (15.000 tones setmanals de menjar, medicines i altres subministraments, segons dades de l’ONU). La magnitud de l’operació naval, amb un total de 6 vaixells i amb la presència de centenars d’activistes de diversos països i algunes destacades figures internacionals com l’escriptor nòrdic Henning Mankell, no s’ha produit per generació espontània sinó que ha estat el resultat d’una detallada planificació i, sobre tot, d’un generós finançament, les fonts del qual seria clarificador conèixer.La pregunta és òbvia: era necessària tot aquesta inversió, tot aquest desplegament i enrenou, simplement per portar a Gaza el que hauria arribat igualment pels conductes ja existents? És evident que no. Perquè l’objectiu no era tant portar ajuda humanitària com trencar el bloqueig de la franja de Gaza imposat per Israel. Un objectiu, d’altra banda, que els promotors de la flota no han amagat.Però trencar, o intentar trencar, un bloqueig és una acció militar, activa o passiva. I qui la fa i qui hi participa, es consideri o no pacifista, ha de saber que està actuant com a part bel•ligerant i que, per tant, s’ha d’atenir a les conseqüències. I una d’elles és que, en aquestes circumstàncies, difícilment es poden acollir a l’estatut de “no combatents”. Que una de les parts no porti uniforme militar és precisament una de les característiques dels conflictes bèlics actuals, per això anomenats conflictes assimètrics.Respecte a la legitimitat del bloqueig, cal recordar que quan Israel es va retirar, desocupant la franja de Gaza, ho va fer sense deixar-hi cap bloqueig ni embargament. Pel contrari, va deixar intactes moltes de les seves instal•lacions agrícoles amb l’esperança que els palestins, al disposar d’un territori propi, es dediquéssin a refer la seva economia, millorar les condicions de vida de la població i bastir l’embrió d’un estat pacífic i amb relacions de bon veïnatge. Però aquestes esperances, aviat es van veure frustrades. Hamàs va utilitzar el terroritori desocupat per bastir una base des d’on atacar millor Israel. Des d’aleshores fins ara, els islamistes palestins han disparat més de 10.000 cohets contra les poblacions israelianes properes a la frontera. Davant d’aquesta situació, Israel va procedir a imposar un bloqueig destinat a impedir l’entrada a Gaza de tot aquell material que pogués ser utilitzat per atacar territori israelià. Un bloqueig en el que també hi participa Egipte, encara que això no se sol dir gaire i contra el qual no es nolieja cap flota “humanitària”. El bloqueig, contràriament al que es diu, permet l’entrada de l’ajuda, de manera que mai no hi ha hagut una autèntica crisi humanitària, llevat de la penúria d’alguns bens concrets que tampoc no hi seria si els bombardejos s’haguéssin acabat. Per tant, amb la benedicció o no de les Nacions Unides, la legalitat d’un bloqueig en resposta a actes de guerra està fora de dubtes. Només cal recordar els exemples del bloqueig imposat a Cuba durant la crisi dels míssils, la persecució de llanxes i vaixells pirates a l’Oceà Índic o la interceptació puntual de mercants amb armament considerat il•legal.Algunes veus han criticat que la interceptació s’hagi fet en aigües internacionals, però això tampoc no està clar. En primer lloc, hi ha dades que apunten que la Flota va ser intervinguda quan ja havia penetrat a la Zona Econòmica Exclusiva, que s’estén fins a 200 milles de la costa. Tot i això, tant la legislació marítima internacional com la jurisprudència existent no deixa lloc a dubtes: si els vaixells han declarat la seva intenció de forçar el bloqueig està permesa la intervenció abans que traspassin el límit de les aigües territorials.Quina ha de ser aquesta intervenció? En principi, proporcionada a la resposta rebuda. Ho va ser en aquest cas? Caldrà determinar-ho. Però sembla evident que la resposta israeliana podria ser perfectament legítima. La prova és que no hi va haver cap problema en cinc dels sis vaixells de la flota, que van ser inspeccionats pacíficament i sense incidents remarcables. Només en el vaixell insígnia, el Mavi Marmara, que portava el nucli dur dels islamistes radicals turcs, hi va haver una resposta violenta.D’aquesta manera, Israel ha guanyat a Hamàs una batalla militar –evitar que el trencament del bloqueig permeti el transport sense traves d’armes a Gaza pels proveidors d'Hamàs a Síria i l’Iran- encara que hagi perdut, una vegada més, la batalla de l’opinió pública, totalment mediatitzada per uns mitjans de comunicació majoritàriament propalestins, antiisraelians i, massa sovint, amb un deix preocupantment antisemita.
Los Zumbaos
Justice for Human Rights: Egypt Regime Must Disclose Muslim Brotherhood Leaders Whereabouts
The Democratic Party Gets Up Off the Mat
SpaceX Announces Plans to Send Two Private Citizens Around Moon in 2018
Sony debuts Xperia Touch projector, an Android-powered computer that turns any surface into a touchscreen, coming to select countries in spring for €1499 (Brad Linder/Liliputing)
Oscar Winner Snafu
D'iTELE à CNEWS : chirurgie esthétique et profileuse sur la chaîne Bolloré
Madrid y País Vasco, las únicas CCAA por encima de la media europea en competitividad
Fillon, diabolique persévérance
Efecto tunel: los hechos
Energy & Environmental Newsletter: February 27, 2017
Trumperie électorale : Day 31
Terrorisme: Attention, un aveuglement peut en cacher un autre (Rhetorical tricks aside, the reality is that during Obama’s tenure scores of innocent Americans have been murdered on U.S. soil by jihadists, mostly inspired by or acting under the direction of foreign terror groups) | 0.828356 | curate | {"ca": 0.831186673535978, "es": 0.020607934054611025, "en": 0.125193199381762, "fr": 0.023012193027648977} | http://fabregas.blogspot.com/2010/06/legalitat-i-legitimitat-de-la.html |
mc4_ca_20230418_12_201166 | La cinquena edició del Postgrau en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental va tancar el seu cicle lectiu 2012 el dissabte 14 de juliol a la seu de l’IDEC-Unviersitat Pompeu Fabra d’Argentina. La cloenda va consistir en la presentació dels treballs finals dels alumnes davant un jurat que va lliurar a dos equips el Premi Comunica Ciencias 2012.
Els sis grups d’alumnes, van tenir la oportunitat de presentar als seus companys els projectes finals que havien preparat al llarg de tot el curs. Aquest any, a més, van poder participar al concurs pel premi al millor treball que va atorgar l’Associació Comunica Ciencias.
“La ciencia llegó para quedarse”, integrat por Malena Lobo, Ruth Agnoli, Silvia Martínez i Paula Jiménez, i “Flora Nativa”, integrat por María Ignacia López, Yoana Moreno, Rita Monteiro Baptista, Silvia Martínez, Sergio Villordo, Manuel Navarro Wartanian i José Villalobos, van ser dos projectes guanyadors del premio Comunica Ciencias 2012.
Després de l’anunci del jurat, alumnes, professors i equip van ser convidats a tancar el cicle amb un brindis en honor als diplomats i a l’esforç que cadascun va mostrar durant el desenvolupament d’aquesta exitosa cinquena edició del postgrau. | 0.723928 | curate | {"ca": 0.7160699417152373, "es": 0.2839300582847627} | https://www.barcelonaschoolofmanagement.upf.edu/ca/noticies/cloenda-a-argentina-del-postgrau-en-comunicacio-cientifica |
mc4_ca_20230418_13_753449 | Escriure per no callar: I les salvatjades continuen
Cada dia que passa la situació política, social, econòmica i ecològica és deteriora per moments. Estem davant de la catàstrofe perfecta per als ciutadans. La gent que no treballa y cada vegada té menys per a viure creix en nombre. Els suïcidis de la gent que perd la seva casa cada vegada són més habituals. Els nostres joves, més formats que mai, veuen com se’ls escapa el futur. Els més majors, ja no conten, són una molèstia, no poden treballar, no poden consumir, no poden caure malalts, són d’usar i tirar. L’escalfament de la Terra és una realitat. Com veieu són coses que les hem contat ja per activa i per passiva moltes vegades, temes que no cauen de nou, temes que esperem algun dia deixen de ser la realitat que ens esclafa la vida.
Mentrestant vivim en un sistema que es permet tindre 6 milions d’aturats i la resta de la ciutadania sense perspectives de futur. Cada vegada hi ha més gent que viu al carrer, que busca entre el fem algun cosa per a poder viure. Molts xiquets tenen problemes de nutrició. Els majors, lligats a una pensió en la majoria dels casos de misèria, sobreviuen com poden.
Alhora els casos de corrupció en aquest país es multipliquen. Els que ens obliguen a prémer-nos el cinturó per a eixir de la crisi que han parit ells viuen una vida rodejada de glamour, faràndula, mentida, assassinats. Sí assassinats, perquè la gent mor a resultes de tanta ignomínia, de tant d’insult, de tanta humiliació... per part d’un sector de gent que mai en té prou, que ens roba des del mateix parlament, des dels bancs, des de les fundacions, des de totes les parts.
Estem immersos dins d’una lluita de classes totalment despietada. En els primers enfrontaments el resultat ha sigut favorable per a la gent que ens oprimeix. Fruit d’eixes refregues han aconseguit imposar-nos una reforma laboral salvatge, una reforma de les pensions salvatge. Han començar ha destrossar l’educació, la sanitat, la cultura... és a dir, les armes que ens donen dignitat al poble.
Davant de tanta merda de vegades costa inclòs escriure paraules, versos... perquè la realitat diària ens esclafa, perquè ens costa plantar-li cara a la vida, perquè els opressors estan aconseguint burlar-se de tots nosaltres. Espere de tot cor que algun dia canvie aquesta realitat, que els que avui ens estan fotent acaben anant-se allí on no els tirem de menys. Perquè volem viure, gaudir la vida que ens neguen.
També és cert que cada dia que passa hi ha més gent que és conscient de la necessitat d’aturar aquesta màquina infernal. És hora que prenguem la paraula i diguem prou a tanta barbaritat.
Som la força que naix de la Terra
Podria no estar passant, però és real molt real.
Podria ser pel mal temps, però no, no és l’ hivern.
Podria ser culpa d’ algú o de molta gent, potser.
Pot ser estiga cabrejat amb mi mateix, tal vegada.
Però la sensació de foc intern ja fa molt de temps
que no s’apaga i continua cremant-me per dins.
Fins a on arribarem? No sóc capaç d’imaginar-ho,
m’he perdut pel camí fosc i llarg del sofriment.
Sóc conscient que he d’eixir d’aquest infern,
però la realitat diària no m’acompanya.
Els companys i companyes es neguen a seguir vivint,
el sofriment els espenta cap a la mort.
Quina bogeria més gran, quina realitat més amarga.
Alhora els perdularis presumeixen amb glamour
de les seues victòries, dels seus triomfs, de la mort,
de la poca cultura, del sofriment del poble.
Lluny de tanta desídia intente no ofegar-me,
em costa respirar, em costa mantindre la mirada.
Però som la clau del canvi, som el futur, som poble.
Som el vent que arrastrarà aquesta bogeria.
Som la fúria de la tempesta en plena deriva.
Som els que som i el que som, som tots nosaltres,
sou totes vosaltres. Som les mans necessàries
per a construir un món nou, just i solidari.
Som la força que naix de la Terra.
Publicat per Poeta Dissident a 17:32 | 0.788784 | curate | {"ca": 0.9272679874869656, "pt": 0.041449426485922834, "en": 0.005213764337851929, "es": 0.011470281543274244, "ro": 0.005213764337851929, "it": 0.009384775808133473} | http://escriurepernocallarres.blogspot.com/2013/02/i-les-salvatjades-continuen_17.html |
mc4_ca_20230418_15_735548 | Results 1-10 of 479 (Search time: 0.021 seconds).
2008 Memòria 2007 Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi
2008 Memòria 2007 Sector d'Urbanisme i Infraestructures
2005 Memòria 2004 Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
2003 Informe de gestió 2002 Oficina per la No Discriminació
4-Jan-2007 Memòria d'activitat 2004-2007 Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Dones i Homes Transsexuals de Barcelona
2004 Memòria 2003 Consell Tributari Municipal (Barcelona)
2002 Memòria 2001 Oficina Municipal d'Informació al Consumidor
23 Sector de Serveis Personals
22 Autoritat del Transport Metropolità
20 Consell Tributari Municipal (Barc...
48 Economics
42 Municipal services
13 Monitoring and evaluation reports
8 Reports to the governing bodies
2 Digitized documents
92 Consortiums
57 Autonomous bodies
53 Councils
45 Public business entities
479 text | 0.465577 | curate | {"en": 0.3463892288861689, "ca": 0.5973072215422277, "it": 0.046511627906976744, "da": 0.009791921664626682} | https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/83553/simple-search?query=&sort_by=score&order=desc&rpp=10&filter_field_1=forma&filter_type_1=equals&filter_value_1=mem%C3%B2ries&etal=0&filtername=dateCreated&filterquery=%5B2000+TO+2009%5D&filtertype=equals |
crawling-populars_ca_20200525_50_67304 | Perquè la jugada d'integrar la ultradreta resulti profitosa al PSOE cal que el pacte preelectoral de dimarts 23 espanti prou els votants d'esquerra indecisos. No obstant això, abraçar-se a Abascal també implica relativitzar el perill que suposa la ultradreta. Per compensar, els fervorosos de Vox poden patir així mateix un cert desànim suspicaç, en contemplar els seus campeadors en animada xerrameca amb els maleïts demòcrates. I sobretot, els socialistes accepten els neofranquistes per la notòria debilitat dialèctica del líder ultra.
El debat a cinc demostra que el PSOE pretén visualitzar la supervivència del bipartidisme, ara sota la fórmula de dos blocs. El gran enigma és quin candidat voldrà col·locar-se al faristol adjunt a Abascal. I la millor manera de mesurar l'atractiu minvant de Casado consisteix que Sánchez pugui renunciar al duel amb el seu rival tradicional, sense patir el mínim desgast. L'únic al·licient d'aquest xoc serien les ficades de pota del candidat popular, les cadenes pagarien milions per un cara a cara entre Casado i Suárez Illana. I per què no muntar un debat a sis amb ERC, que té una projecció de diputats a l'altura de Vox? | 0.842698 | curate | {"ca": 1.0} | : /opinio/2019/04/12/debat-cinc-legitima-vox/973927.html |
macocu_ca_20230731_1_216985 | Pas de la mare envestit pel seu pas fill
⚓ Categories: filles, mare fill, la mare va agafar, pas de la mare folla fill, pas de la mare folla adolescent,
Pas Germà Peus de palla Footjob
⚓ Categories: handjobs, masturbar, peu, masturbar instruccions, els dits dels peus, pas germà,
⚡ Tags: pas-germà, imbècil-off-peus, jerks fora en els seus peus, sacsejades-off-germà, peu-peus-imbècil-off
Preestrena
7:22
Xxxl sexy pel·lícules massatge final feliç Mischa Brooks Frega no el seu Pas germà
Tabú pas adolescent footjob
⚡ Tags: com arribar una noia enganyar, com donar orgasmes, com donar-li sexe oral, com donar mamades, com-a-donar-oral-sexe
6:59
Taylor Raz - promotores ignorant footjob a pas germà
Pas de la mare mostra pas sis
Maleït el meu pas germà i joves pas germana
⚓ Categories: brunettes, àsia mamada morena, noia noia, dormir porno, pare,
⚡ Tags: atrapats, trio, primera vegada, petits pits, pas germana, petita adolescent, pas germà, de molt jove adolescent
1:20
Fer Feines De Casa Meva - Footjob - Fetitxe De Peus - Femdom
⚓ Categories: fetitxe de peus, peus, esclau, fetitxe de peus a les nenes, latex amant, Negre fetitxe de peus,
⚡ Tags: fetitxe femdom peu, peu-fetitxe-femdom, fetitxe de peus peu treball, fetitxe fetitxe de peus, Fetitxe de peus femdom
9:06
Amateur pas germana footjob després anal merda
⚓ Categories: adolescents de sexe, millor mamada, pas germanes primer polla, anal maleït, pas germana, Amateur anal merda,
Pas germana dóna footjob
⚓ Categories: handjobs, millor mamada, pas germanes primer polla, pas germana, germana pas, doneu-me un footjob,
⚡ Tags: pas-germana, pas-germana-son, poc-pas-germana, pas-germanes, germana donant mamada
1:28 | 0.706403 | curate | {"ca": 0.8788612961841308, "it": 0.0060569351907934586, "fr": 0.02483343428225318, "ms": 0.01635372501514234, "sl": 0.0024227740763173833, "ja": 0.0024227740763173833, "ga": 0.014536644457904301, "en": 0.054512416717141125} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_276325 | FILTRAR PER
Medi ambient, zoologia i veterinària
Barcelona | 0 | curate | {"ru": 0.19642857142857142, "ca": 0.8035714285714286} | : /centres/medi-ambient-zoologia-veterinaria/centres-estudis-no-reglats/barcelona/ |
mc4_ca_20230418_1_676160 | Ajornat el judici del Cas Nàdia - Teleponent
Inici Succesos Ajornat el judici del Cas Nàdia
Ajornat el judici del Cas Nàdia
Fernando Blanco i Marga Garau amb la seva filla Nadia
L’Audiència de Lleida ha decidit ajornar el judici del Cas Nàdia fins als dies 2, 3 i 4 d’octubre perquè l’advocat de Fernando Blanco va renunciar fa uns dies a defensar-lo.
És la segona vegada que un lletrat privat renuncia a la defensa del pare de Nadia Nerea ja que el lletrat Alberto Martín, que defensava inicialment el matrimoni, va decidir defensar només la mare, Marga Garau. El judici a Blanco i Garau per estafa havia de tenir lloc el 5, 6 i 7 de juny però amb la renúncia de l’advocat de Blanco, el Col·legi d’Advocats de Lleida, a petició del Tribunal de l’Audiència, ha designat un advocat d’ofici; David Vicente, que ha demanat més temps per estudiar els onze volums de la causa “per garantir el dret a la defensa del seu representat”.
La fiscalia de Lleida acusa els pares de la menor d’estafar 1,1 milions d’euros de donacions de particulars i empreses a una associació creada per ajudar suposadament la seva filla, que pateix una malaltia rara. El ministeri públic demana sis anys de presó i 9.720 euros de multa per als dos progenitors per un delicte continuat d’estafa i que indemnitzin els donants.
Article anteriorDesapareguda una veïna d’Almacelles des de dissabte
Article següentMollerussa impulsa un protocol pioner per ”ordenar” l’actuació en casos d’ocupacions d’habitatges | 0.857799 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.teleponent.cat/ajornat-el-judici-del-cas-nadia/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_168761 | El consistori els va adquirir a mitjans de l’any passat a través del dret de tempteig i retracte i per un cost de prop de 800.000 euros
L’Ajuntament de Figueres destinarà 12 pisos que ha comprat a una entitat bancària i els destinarà al lloguer per a joves a preus assequibles. El consistori els va adquirir a mitjans de l’any passat a través del dret de tempteig i retracte i per un cost de prop de 800.000 euros.
L’edifici havia estat objecte d’ocupacions i el banc va haver de reformar els pisos per poder-los posar la mercat. L’equip de govern va portar al ple d’aquest dilluns les bases reguladores per poder optar als habitatges en règim de lloguer. Els requisits: tenir entre 18 i 30 anys, estar empadronat a la ciutat des de fa almenys cinc anys i tenir rendes d’entre 13.510 i 23.642 euros per aspirant.
Garantir l’accés a l’habitatge als joves i permetre que es puguin emancipar. Aquest és l’objectiu que persegueix la mesura que posa en marxa l’Ajuntament de Figueres. La intenció és que els tràmits durin uns sis mesos i que, a partir d’aleshores, es pugui posar en marxa la maquinària perquè els interessats s’hi puguin presentar.
Els contractes tindran una durada de cinc anys i els preus aniran des del 220 euros (per un pis d’una habitació) als 300, per un de tres. A banda d’aquesta línia, l’Ajuntament també està treballant amb Incasòl per aconseguir més habitatge públic.
Share on:
WhatsApp
ETIQUETES
figueres
habitatge
joventut
Redacció ACN
Articles relacionatsMés de l'autor
Figueres
La FSE habilita un nou centre de recerca social i sanitària a l’Hospital de Figueres
Figueres
Junts i el regidor no adscrit s’abstenen en la votació del pressupost per al 2023
Figueres
Sisena edició de ‘Comprar a Vilafant té premi’
Leave a Reply
Notificar-li
Nous comentaris de seguiment Noves respostes als meus comentaris
- Advertisement -
MOST POPULAR
Joanjo Bosk deixa la coordinació del Buc d’Assaig de Figueres
13 Març, 2018
Autors i autores es tanquen al primer ‘Figueres de por’
8 Novembre, 2022
Figueres estudia habilitar l’aparcament d’autobusos gratuït a la ronda del Parc
24 Març, 2014
Segona fase de ‘Comprem a Figueres’
27 Juliol, 2021
Veure'n més
© 2016 Noves Edicions Altempordaneses S.L.U. Av. Salvador Dalí, 62 Baixos 4 - 17600 Figueres Tel. 972 505 958 - Fax 972 500 666 Diseny web per Dinatur
Avís Legal
wpDiscuz
'); var formated_str = arr_splits[i].replace(/\surl\(\'(? !data\:)/gi, function regex_function(str) { return ' url(\'' + dir_path + '/' + str.replace(/url\(\'/gi, '').replace(/^\s+|\s+$/gm,''); }); splited_css += ""; } var td_theme_css = jQuery('link#td-theme-css'); if (td_theme_css.length) { td_theme_css.after(splited_css); } } }); } })(); | 0.660266 | curate | {"ca": 0.7687927107061503, "en": 0.14730447987851178, "es": 0.045937737281700836, "nl": 0.024297646165527716, "zh": 0.004555808656036446, "fr": 0.009111617312072893} | https://www.horanova.cat/lajuntament-posara-a-lloguer-social-12-pisos-per-a-joves-empadronats-a-la-ciutat/ |
mc4_ca_20230418_0_152448 | SALUDA PORTAL DEL COMERCIANT
Benvinguts i benvingudes al Portal del Comerciant, una web per als més de mil comerciants de Puçol, on trobareu una important ferramenta per a totes les vostres necessitats.
Des de l’Ajuntament de Puçol considerem que el comerç és un eix fonamental per al creixement del nostre poble, no sols per la prestació de servicis als ciutadans i als visitants, sinó també perquè dóna treball als nostres veïns i veïnes i vida al nostre municipi.
Este portal va dirigit a tots els comerciants que ja tenen els seus negocis en marxa i, a més, és també molt important per als que volen iniciar un negoci a Puçol. Ací podran trobar la informació sobre tràmits, calendari del contribuent, ajudes, subvencions i tot el que cal per a iniciar una activitat empresarial.
Espere i desitge que esta web siga una ferramenta útil per a tots. | 0.810672 | curate | {"es": 0.03317535545023697, "ca": 0.966824644549763} | https://pucol.portaldelcomerciante.com/es/seccion/ver/saludo-alcaldia |
oscar-2301_ca_20230418_8_296783 | Després d'haver llegit la novel·la gràfica de Claudio Stassi basada en el llibre de Carmen Laforet m'han vingut ganes de recuperar l'original, que fa molt temps que volta per casa i que vaig llegit fa deu anys (hi ha la ressenya publicada al febrer de 2012). La relectura ha valgut la pena, pràcticament no recordava res, de tant temps que feia que l'havia llegit, i el llibre de Stassi està tan ben fet que m'ha vingut molt de gust recuperar-la, també m'ha servit per aprofondir més en els personatges. És una lectura que enfonsa, és molt depriment veure el declivi de la família de l'Andrea, com pateixen i com són incapaços de superar tot allò que els ha fet arribat al punt on són ara.
L'edició que he llegit la vaig comprar fa molt temps, era una lectura obligatòria en l'institut, cosa que trobo que molt encertada, tot i que penso que de vegades és difícil que la gent jove pugui valorar-ho així.
Publicat per Botika a 19:04 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: 4 estrelles, Carmen Laforet, Llibres
dilluns, 21 de novembre de 2022
Nada
La joveneta Andrea, òrfena de divuit anys, arriba a Barcelona a casa de la seva família al carrer Aribau, amb la intenció d'estudiar a la universitat. L'ambient de la gran ciutat, encara convalencescent de la Guerra Civil l'absorbeix, mentre intenta sobreviure en l'asfixiant ambient que es respira al pis familiar, amb una àvia que ja no coordina gaire i els seus tiets: l'Angustias, una dona beata i cruel alhora; el Román, músic vingut a menys; i el Juan, amb aires de pintor fracasat, i amb un fill i una dona a la qual maltracta.
Crec que no hi ha dubte que Claudio Stassi és capaç de crear uns personatges increïbles en base a novel·les de prestigi; ja ho va fer amb La ciudad de los prodigios fa un temps i ara ho ha tornat a fer amb Nada, basat en la novel·la de Carmen Laforet, una novel·la que vaig llegir fa molt temps, tant que pràcticament no recordava gaire. Després de submergir-me en aquest magnífic treball de Stassi m'han vingut ganes de tornar-hi, sens dubte ho faré ben aviat.
Publicat per Botika a 18:16 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: 5 estrelles, Claudio Stassi - Carmen Laforet, Novel·la gràfica
dimecres, 16 de novembre de 2022
El club del crim dels dijous
Al Regne Unit, en un complex residencial per a gent gran, un grup de quatre avis inquiets es reuneixen un cop a la setmana per debatre, amb els seus particulars criteris, sobre casos d'assassinats que han quedat sense resoldre. Els seus debats del dijous s'animen de sobte, quan sorgeix un cas molt proper: un promotor immobiliari de la zona, que precisament volia ampliar el complex residencial, apareix mort a casa seva amb una foto al costat del cos. Ràpidament l'Elizabeth, com a portaveu del club, es posa en contacte amb la Donna, una jove policia que fa poc que està destinada a aquesta zona rural, un destí que va sol·licitar ella mateixa fugint de Londres a causa un desencís amorós.
De vegades passo per la llibreria a la cerca de llibres de butxaca, són petits i fàcilment portables i a més molt més econòmics, a més que una edició de butxaca acostuma a ser d'un llibre que ha triomfat en el mercat. Però això no sempre és garantia de que sigui un bon llibre; o de que sigui del gust de tots els lectors. En el meu cas ni tan sols l'he acabat, tot i que he arribat gairebé a la meitat. M'estava avorrint i no veia el moment de reprendre la lectura, llegia dos o tres capítols, força curts, i ja ho deixava estar. La narració està escrita en un to en general irònic i que intenta donar una versió divertida dels personatges i com enfoquen el crim, però a mi no m'han fet el pes, els he trobat forçats i poc creïbles, no m'han interessat en cap moment. Tot i això, he desat un punt de llibre allà on m'he quedat, qui sap si algun dia em ve de gust reprendre la lectura.
Publicat per Botika a 18:19 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Inacabat, Llibres, Richard Osman
dijous, 10 de novembre de 2022
Viatge al país dels blancs
El jovenet Ousman vivia a la sabana africana, concretament a Ghana. Era un nen espavilat i molt curiós, tant que un bon dia va decidir marxar del seu país per anar a la recerca d'un somni: el país dels blancs; els blancs, aquella gent capaç de fabricar màquines que volen (els avions) i que envien allò que els hi sobre al seu país: cotxes que pels blancs són vells i per ells són grans màquines, per exemple. És així com l'innocent Ousman inicia un periple per bona part del nord d'Àfrica en condicions infrahumanes i sobrevivint a infinitat de perills, en mans de les màfies que trafiquen amb éssers humans, amb l'ambició d'arribar a Europa, un continent del que no sap pràcticament res, una de les poques coses que sap és "Barça".
Viatge al país dels blancs és la història real del seu autor, Ousman Umar, que miraculosament va aconseguir arribar al país del seus somnis, i no només això sinó que, amb l'ajuda de les bones persones que es va trobar aquí, ha aconseguit aprendre a llegir, a escriure, a parlar en català i castellà i fins i tot ha anat a la universitat.
He llegit aquesta autobiografia seguint el repte de la Biblioteca Sud, correspon a la categoria "llibre sobre un immigrant o refugiat". Està escrita en un llenguatge planer i manté un to força optimista en quasi tot moment, malgrat les desgràcies i crueltats que pateix en el seu camí per culpa de les màfies dedicades al tràfic de persones i que operen amb total impunitat.
Publicat per Botika a 18:02 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: 4 estrelles, Llibres, No ficció, Ousman Umar
diumenge, 6 de novembre de 2022
Bulevard dels francesos
Tres joves comunistes valencians, en Josep, el Felo i la Teresa, no combreguen amb la línia oficial del partit en la València dels anys seixanta. Som en plena dictadura franquista, la repressió dels joves per part de la policia és brutal, encapçalada a València pel comissari Rodrigo, un individu violent i dèspota que no respecta ningú. En aquests dies es produeix un crim, la mort d'una jove de l'alta societat, que haurà d'investigar un altre comissari ben diferent de Rodrigo, Sebastián Piñol, un home íntegre que no aprova les maneres de fer de Rodrigo. Paral·lelament, en capítols altenants amb el present, la família del Josep afronta l'època que li toca viure amb la major dignitat possible.
Bulevard dels Francesos va ser publicat l'any 2010, qualsevol persona que hagi llegit algun cop Ferran Torrent trobarà la seva manera de veure la societat valenciana i com és de crític amb ella, tant la del franquisme com l'actual, i també la riquesa del valencià, molt agradable de llegir.
Aquest és el tercer llibre que llegeixo de Torrent, al començament l'he trobat una mica caòtic per l'alternança de capítols de passat i present, m'ha costat ubicar els personatges, tot i això, quan per fi l'he agafat el fil, he acabant gaudint de la lectura.
Publicat per Botika a 19:39 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: 3 estrelles, Ferran Torrent, Llibres
dimarts, 1 de novembre de 2022
La llama de Focea
La jove Queralt Bonmatí, filla d'una família barcelonina amb bona posició social i econòmica, és trobada morta en el Camí de Santiago, prop ja del final del seu recorregut. Uns dies abans, en el començament del camí a Roncesvalles, havia tingut un incident amb un desconegut en una cafeteria del qual algunes persones en van ser testimonis. Aquesta és la primera pista que investigarà el sotstinent Rubén Bevilacqua, com sempre acompanyat del seus ajudants. Per esbrinar més coses sobre la Queralt i els motius que l'havien dut a fer el camí sola i després de fortes discusions amb el seu pare, Vila farà un viatge a Barcelona que li portarà molts records agredolços de la seva estada a la ciutat en l'època olímpica.
Vaig córrer cap a la llibreria en saber que ja estava disponible una altra història de Bevilacqua, aquest guàrdia civil atípic, culte i molt bon investigador, a qui segueixo des de la primera novel·la que va protagonitzar, El lejano país de los estanques, publicada el 1998. Haig de dir que fins ara totes les novel·les de la sèrie m'havien agradat molt, però ara per ara no puc dir el mateix d'aquesta última. Són 542 pàgines que se m'han fet molt lentes, els capítols dedicats a la investigació es van alternant amb d'altres força llargs on Vila evoca els seus anys a Barcelona, molt jove, acabat de casar i amb la dona embarassada, amb problemes familiars. A més, en aquest llibre Chamorro, la investigadora que l'acompanya sempre, pràcticament no surt, la seva presència és testimonial. L'autor aprofita també l'estada a Barcelona de Vila per parlar de la situació política de Catalunya en els mesos posteriors al referèndum, tot fent comparacions amb la Catalunya olímpica; tot això, a més d'ocupar una bona part de la narració, amanit amb un llenguatge una mica enrevessat, com si Silva volgués demostrar que sap escriure molt bé. En definitiva, per mi La llama de Focea és el pitjor de la sèrie, m'ha decebut bastant, potser n'esperava massa, ja que en principi l'argument sembla força interessant.
Publicat per Botika a 10:34 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: 3 estrelles, Llibres, Lorenzo Silva
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Qui sóc?
Botika
Amb la llum d'una espelma les coses no es veuen clares i tal com són, no és la millor manera de llegir, però així ho faig jo: llegeixo amb dificultats, amb poc temps i sense l'ambient més favorable, i la visió que en trec és parcial i subjectiva.
Visualitza el meu perfil complet
Arxiu del bloc
▼ 2022 (45)
▼ de novembre (6)
Nada
Nada
El club del crim dels dijous
Viatge al país dels blancs
Bulevard dels francesos
La llama de Focea
► d’octubre (2)
► de setembre (3)
► d’agost (4)
► de juliol (5)
► de juny (2)
► de maig (5)
► d’abril (5)
► de març (4)
► de febrer (5)
► de gener (4)
► 2021 (45)
► de desembre (4)
► de novembre (4)
► d’octubre (3)
► de setembre (3)
► d’agost (3)
► de juliol (2)
► de juny (4)
► de maig (5)
► d’abril (5)
► de març (5)
► de febrer (3)
► de gener (4)
► 2020 (53)
► de desembre (4)
► de novembre (6)
► d’octubre (3)
► de setembre (3)
► d’agost (3)
► de juliol (3)
► de juny (5)
► de maig (6)
► d’abril (6)
► de març (7)
► de febrer (3)
► de gener (4)
► 2019 (39)
► de desembre (6)
► de novembre (4)
► d’octubre (3)
► de setembre (3)
► d’agost (4)
► de juliol (3)
► de juny (3)
► de maig (3)
► d’abril (2)
► de març (2)
► de febrer (3)
► de gener (3)
► 2018 (44)
► de desembre (5)
► de novembre (3)
► d’octubre (3)
► de setembre (3)
► d’agost (3)
► de juliol (3)
► de juny (5)
► de maig (2)
► d’abril (3)
► de març (5)
► de febrer (3)
► de gener (6)
► 2017 (32)
► de desembre (4)
► de novembre (4)
► de setembre (4)
► d’agost (3)
► de juliol (2)
► de juny (2)
► de maig (3)
► d’abril (3)
► de març (2)
► de febrer (2)
► de gener (3)
► 2016 (32)
► de desembre (5)
► de novembre (2)
► d’octubre (4)
► de setembre (3)
► d’agost (3)
► de juliol (1)
► de juny (1)
► de maig (3)
► d’abril (2)
► de març (2)
► de febrer (2)
► de gener (4)
► 2015 (26)
► de desembre (2)
► de novembre (2)
► d’octubre (1)
► de setembre (2)
► d’agost (4)
► de juliol (1)
► de juny (2)
► de maig (2)
► d’abril (4)
► de març (1)
► de febrer (3)
► de gener (2)
► 2014 (17)
► de desembre (1)
► de novembre (2)
► d’octubre (1)
► de setembre (2)
► de juliol (2)
► de juny (1)
► de maig (1)
► d’abril (1)
► de març (2)
► de febrer (2)
► de gener (2)
► 2013 (27)
► de desembre (2)
► de novembre (1)
► d’octubre (1)
► de setembre (4)
► d’agost (3)
► de juny (2)
► de maig (3)
► d’abril (2)
► de març (2)
► de febrer (3)
► de gener (4)
► 2012 (37)
► de desembre (2)
► de novembre (2)
► d’octubre (2)
► de setembre (4)
► d’agost (4)
► de juliol (1)
► de juny (2)
► de maig (4)
► d’abril (4)
► de març (4)
► de febrer (4)
► de gener (4)
► 2011 (23)
► de desembre (4)
► de novembre (3)
► d’octubre (4)
► de setembre (3)
► d’agost (2)
► de juliol (2)
► de juny (2)
► de maig (1)
► d’abril (2)
Etiquetes
Llibres (388) 4 estrelles (172) 3 estrelles (134) Novel·la negra (93) 2 estrelles (30) 5 estrelles (29) Inacabat (22) Coses diverses (13) Novel·la històrica (12) No ficció (11) Fotografia (10) Lectures escolars (7) Inqualificable (6) Senderisme (6) Novel·la gràfica (4) Còmics (3)
Autors
Agatha Christie (1) Agustí Pons (1) Agustí Vehí (1) Alba Dedeu (1) Albert Espinosa (1) Albert Villaró (8) Alberto Guerrero (2) Alexis Ravelo (1) Alfonso del Río (1) Ali Smith (1) Alina Bronsky (1) Almudena Grandes (6) Amélie Nothomb (1) Andrea Camilleri (2) Andrei Kurkov (1) Andreu Martin (5) Andreu Martin i Joan Miquel Capell (1) Àngel Guimerà (1) Anjali Banerjee (1) Ann Patchett (1) Anna Gallart (1) Anna Gavaldà (2) Anna Maria Villalonga (1) Annabel Pitcher (1) Annalena McAfee (1) Antoni Pladevall (2) Antonio Muñoz Molina (3) Ardalnur Indridason (1) Armando Lucas Correa (1) Arturo Pérez-Reverte (2) Asa Larsson (1) Barbara Kingsolver (1) Benito Pérez Galdós (4) Bernand MacLaverty (1) Blanca Busquets (5) Care Santos (4) Carles Mentuy (1) Carles Porta (2) Carles Quílez (1) Carlos Ruiz-Zafón (1) Carlos Zanón (4) Carmen Laforet (2) Carmen Martín Gaite (1) Carolina Pobla (1) Carolina Solé (1) Charlotte Brontë (1) Chris Stewart (1) Christian Gailly (1) Clara Sánchez (1) Claudia Piñeiro (5) Clàudia Pujol (1) Claudio Stassi - Carmen Laforet (1) Claudio Stassi - Eduardo Mendoza (1) Cristina Campos (1) Daniel Hernández (1) Daphne du Maurier (3) David Foenkinos (1) David Leavitt (1) David Safier (1) Dolores Redondo (6) Domingo Villar (3) Dory Sontheimer (1) Douglas Stuart (1) E. L. James (1) Eduard Palomares (1) Eduardo Mendoza (2) Eider Rodríguez (1) Elena Ferrante (4) Elif Shafak (1) Elizabeth Gilbert (1) Eloy Moreno (1) Emili Bayo (1) Emily Brontë (1) Ernesto Mallo (1) Esperança Camps (1) Eva Baltasar (2) Eva García Sáenz de Urturi (2) Federico Axat (1) Fernando Aramburu (3) Ferran Garcia (1) Ferran Torrent (3) Flavia Company (1) Francesc Puigpelat (1) François Sagan (1) Gemma Ruiz (2) Gemma Vilanova (1) George Orwell (2) Hanne Orstavik (1) Helene Hanff (1) Henning Mankell (1) Herman Koch (1) Ian McEwan (2) Ibon Martín (1) Imma Monsó (2) Irène Némirovsky (2) Irene Solà (1) Isaac Asimov (2) Isabel-Clara Simó (2) Isak Dinesen (1) Ivan Llambí (1) Jaime Martín (1) Jane Austen (2) Jaume Cabré (4) Javier Castillo (1) Javier Cercas (2) Javier Marías (1) Javier Reverte (1) Jeroni Marin Surroca (2) Jesús Moncada (1) Jo Nesbo (2) Joan F. Mira (1) Joan Sales (1) Joan-Lluís Lluís (1) Joël Dicker (1) John Irving (2) John Lanchester (1) Jonas Jonasson (4) Jordi de Manuel (2) Jordi Llavina (1) Jordi Llobregat (1) Jordi Morell (1) Jordi Serra i Fabra (1) José Gil Romero & Goretti Irisarri (1) José María Guelbenzu (1) José Ovejero (1) Josep Pla (1) Josep Torrent (2) Juan Eslava Galán (1) Juan Marsé (3) Katherine Pancol (1) Ken Follet (2) Kent Haruf (1) Laia Aguilar (1) Laura Manzanera (1) Laura Norton (1) Llort (3) Lluís Llach (1) Lorenzo Silva (10) Lorenzo Silva i Noemí Trujillo (1) Lucia Berlin (3) Luigi Pirandello (1) Luis del Val (1) Luis Landero (2) Luís Martín-Santos (1) M. Dolors Millat (1) Maggie O'Farrell (2) Manuel de Pedrolo (1) Manuel Rivas (1) Manuel Vázquez Montalbán (1) Manuel Vicent (1) Marc Pastor (1) Marcos Chicot (1) Margaret Atwood (1) Margarida Aritzeta (1) Marguerite Duras (1) Maria Barbal (1) Maria Climent (1) Maria Merçè Roca (1) María Oruña (1) Maria Vilanova i Vila-Abadal (2) Màrius Carol (1) Marta Cardona (1) Marta Orriols (2) Marta Rojals (3) Martí Gironell (1) Mary Ann Shaffer i Annie Barrows (1) Mary Lavin (1) Mary Shelley (1) Maurizio de Giovanni (1) Mercè Rodoreda (3) Michele Serra (1) Miguel Delibes (1) Mikel Santiago (1) Miquel Aguirre (1) Miquel Fañanàs (1) Miquel Martín i Serra (1) Mireia Llinàs (1) Mónica Gutiérrez (1) Montse Barderi (1) Nagore Suárez (1) Narcís Oller (1) Núria Esponellà (3) Núria Martinez (1) Núria Perpinyà (1) Olga Merino (1) Olga Xirinacs (1) Ousman Umar (1) Patrick deWitt (1) Patrick Modiano (1) Pau Juvillà Ballester (1) Pau Vidal (3) Paul Auster (1) Paula Fox (1) Paula Hawkins (1) Pedro Zarraluqui (1) Penelope Fitzgerald (1) Pep Coll (4) Pere Calders (1) Pierre Lemaitre (2) Pío Baroja (1) Quim Aranda (1) Rafa Melero Rojo (6) Rafael Reig (1) Rafael Vallbona (3) Rafel Nadal (2) Ramiro Pinilla (1) Ramon Solsona (2) Ramona Solé (2) Reinaldo Arenas (1) Richard Osman (1) Robert James Walker (1) Rosa Montero (1) Rosa Porcel (1) Rosa Ribas (5) Rosa Ribas i Sabine Hofmann (1) Roser Caminals (1) Sally Rooney (1) Salvador Macip (1) Sandro Veronesi (1) Sayaka Murata (1) Sebastià Bennasar (2) Sílvia Soler (2) Sir Arthur Conan Doyle (3) Siri Hustvedt (1) Sonia Fernández-Vidal (1) Stef Penney (1) Stefan Zweig (1) Stephen King (1) Teresa Solana (3) Terry McMillan (2) Tim O'Brien (1) Tina Vallès (1) Toni Hill (5) Toni Sala (1) Varis autors (4) Vasili Grossman (1) Vicenç Pagès (3) Víctor Català (1) Víctor del Árbol (2) Víctor Sabaté (1) Vladimir Nobokov (1) W. Somerset Maugham (1) Xabier Gutiérrez (1) Xacobe pato (1) Xavier Bosch (1) Xavier Juncosa (1) | 0 | curate | {"ca": 0.6682442571857324, "fr": 0.02066258801800762, "es": 0.009984993651160106, "jv": 0.0004617338104582708, "sk": 0.0003463003578437031, "en": 0.2751933510331294, "de": 0.018873369502481818, "cs": 0.005713955904421101, "pt": 0.0005194505367655546} | https://amblallumdunaespelma.blogspot.com/2022/11/ |
mc4_ca_20230418_17_665848 | Articles - Pàgina 1 - ERC Clot - Verneda
Dilluns, 23.9.2019 00:00h
Dilluns 2 de setembre, inici del curs polìtic 2019-2020, el President actual de la Secció Local del Clot-Verneda informava en l’assemblea setmanal dels dilluns al Casal Català Martinenc que per motius laborals marxava del país aquella mateixa setmana el que provocava la necessitat de convocar una Assemblea Local per escollir una nova Presidència i Executiva pel Clot-Verneda. L’11 de setembre es convocava l’assemblea per dilluns 30 de setembre, just abans i per arribar el més preparats possible a un mes d’octubre a on s’espera la sentència de la vergonya de la democràcia i de l’Estat Espanyols a les preses i presos polítics catalans. Un mes d’octubre de campanya electoral per la repetició de les eleccions espanyoles. El 30 de setembre, a les 19:30 h, el Clot-Verneda, renovarà lideratges per seguir endavant, per seguir treballant cap a l’objectiu final: la independencia de Catalunya, la única eina que garanteix la millor prosperitat possible a la seva gent.
Dimecres, 19.6.2019 21:15h
9 de juny de 2019 surt de Barcelona direcció al centre penitenciari d'Alcalá Meco a Madrid una nova carta per la llibertat dirigida a l'estimada Dolors Bassa. Des del 20 de febrer, dia en què va sortir la primera carta per la llibertat cap a Madrid, en aquest cas cap al centre penitenciari de Soto del Real i dirigida a l'Oriol Junqueras, les companyes i companys del Clot-Verneda ja hem redactat i enviat cinc cartes a les nostres companyes i als nostres companys víctimes de la repressió que està exercint l'Estat Espanyol contra l'independentisme català. Entremig d'aquestes dues cartes escrites des de la màxima de les estimes, tres més dirigides a la Marta Rovira aquest cop enviada a l'exili que pateix a Suïssa, a la Carme Forcadell enviada a Alcalá Meco i al Raül Romeva enviada a Soto del Real. Cartes de suport i escalf que pretenien fer recordar als qui han donat tant com la seva llibertat per la llibertat de Catalunya, que estem amb ells i no deixem mai de pensar-hi. Al febrer les preses i presos polítics catalans eren deportats a les presons madrilenyes per fer front al Judici de la Vergonya de l'Estat Espanyol. Va ser aleshores quan les companyes i companys del Clot-Verneda vam decidir fer costat amb aquestes cartes per la llibertat a les preses i presos que havien de fer front a aquesta injustícia redactant de manera col·lectiva aquestes cartes d'admiració i estima. Les cartes pretenien que malgrat en alguns moments el focus podia semblar que es desviava cap a les batalles electorals que han tingut lloc aquests mesos, totes i tots els represaliats segueixen en els nostres pensaments i la seva llibertat segueix sent part essencial que ens motiva a seguir ferms en la nostra militància, en els nostres ideals. Cinc mesos després, el judici queda vist per sentència i malgrat que totes i tots desitgem la seva posada en llibertat immediata i d'acord al Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides, som realistes i conscients per tant que això no serà així, que l'Estat Espanyol ja fa temps que està desacomplexat i no entrarà en raó.
Divendres, 31.5.2019 17:30h
El passat 26 de maig de 2019 Esquerra Republicana de Catalunya va guanyar les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona amb 160.990 vots, més que duplicant els 77.801 suports obtinguts l'any 2015. Esquerra Republicana de Catalunya va ser capaç de guanyar a 30 dels 73 barris de la ciutat i va ser la força que més seccions censals va guanyar amb 438. A aquesta victòria històrica, els barris del Camp de l'Arpa, d'El Clot, de Sant Martí de Provençals i de La Verneda i la Pau van contribuir amb 12.883 vots, més que duplicant també els 6.360 suports de l'any 2015 en els nostres barris. Quatre barris en el que en el seu conjunt Esquerra Republicana de Catalunya va tornar a ser la segona força a només 194 vots de Barcelona En Comú. Una segona posició a aquests nostres quatre barris que hem repetit en tot aquest cicle electoral que es va iniciar el 21 de desembre de l'any 2017 a les eleccions imposades al Parlament de Catalunya, que posteriorment es va celebrar les eleccions al Congrés Espanyol el 28 d'abril de 2019 i que acaba amb aquestes eleccions municipals i europees acabades de celebrar el 26 de maig. Unes eleccions europees que han servit per portar el pres polític Oriol Junqueras al Parlament Europeu així com l'estimada Diana Riba, a on segur que podran denunciar la retallada de drets i llibertats que s'està patint a l'Estat Espanyol. Esperem i desitgem veure a l'Oriol al costat de la Diana entrant novament al Parlament Europeu ben aviat. Al barri del Camp de l'Arpa, tal com ja va passar a les eleccions del 28 d'abril passat o a les eleccions del 21 de desembre de 2017, vam tornar a ser la primera força política. A El Clot vam ser la segona força política per darrera de Barcelona en Comú per només 132 vots. A Sant Martí de Provençals i a La Verneda i la Pau vam ser la tercera força per darrere del PSC i Barcelona en Comú tot i que cal destacar com les distàncies es van escurçant i la victòria a 5 seccions censals de les 18 que conformen Sant Martí de Provençals.
Divendres, 24.5.2019 23:00h
Dijous 23 de maig, tres dies per a les eleccions municipals més trascendentals per l'independentisme català des de fa més de 80 anys i Ernest Maragall, el candidat millor posicionat segons les enquestes per conquerir l'alcaldia de Barcelona decideix que el barri del Clot-Camp de l'Arpa és el barri a on vol tancar la seva campanya electoral abans de l'acte final de campanya. Esquerra Clot-Verneda ens vam bolcar amb l'acte organitzat a la Plaça del Mercat del Clot, al nostre territori, com no podia ser d'altra manera i no vam deixar ni un racó del barri sense informar. Va obrir l'acte el candidat pel Districte de Sant Martí, Àngel Ruiz, reclamant un relleu a l'Ajuntament de Barcelona per tenir un millor govern. Tot seguit, l'Alfred Bosch, Conseller d'Acció d'Exterior de la Generalitat de Catalunya recordava als presents que malgrat l'oferiment d'Esquerra Republicana de Barcelona en col·laborar amb l'alcaldessa Ada Colau pel referèndum de l'1 d'Octubre per obrir tots els col·legis electorals de Barcelona i assumir tota la responsabilitat dels actes, la proposta no va prosperar i Ada Colau va mirar cap a una altra banda. El mateix Alfred Bosch ens explicava com en els seus viatges pel món li remarcaven la importància de què Barcelona sigui republicana per reforçar la voluntat majoritària del poble català d'esdevenir un nou estat. Tot seguit, Maria Buhigas, una tècnica aterrada a la política de la mà de l'Ernest Maragall o potser millor dit, una política molt tècnica ens feia partíceps de la complexitat que significa governar Barcelona i de la necessitat de la determinació de la gent com ella o l'Ernest i tot el seu equip per superar aquests reptes majúsculs que Barcelona té com a ciutat de referència mundial. La Maria donava pas a l'Elisenda Alamany qui en el seu torn de paraula ens recordava que el 26 de maig no cal renunciar a res i que qui vulgui un alcalde independentista, republicà i d'esquerres la seva opció és Ernest Maragall i Esquerra Republicana de Catalunya i ens animava a totes i a tots a anar a votar perquè el diumenge pot anar d'un vot.
Dimarts, 21.5.2019 22:45h
Reimpulsem Sant Martí de Provençals!
Aquest dissabte 18 de maig les companyes i companys d’Esquerra Republicana de Catalunya Clot-Verneda hem tornat a trepitjar els carrers dels nostres barris! Aquest cop hem muntat la nostra parada al bell mig de Sant Martí de Provençals, a l’encreuament entre Bac de Roda i Rambla de Guipúscoa! On hem pogut passar un gran matí escoltant i conversant amb els i les veïnes del barri. La gent també s’ha interessat per les manualitats republicanes que els i les militants del casal fabriquen en pro de donacions a la Caixa de Solidaritat amb els Presos Polítics i represaliats per l’1 d’Octubre, mostrant un cop més la força i el suport popular a la causa de les llibertats de Catalunya. Volem destacar també com a molt important que hem pogut gaudir de la visita de la diputada d’Esquerra al congrés espanyol Maria Dantas i el candidat a l’Ajuntament de Barcelona M’hamed Abdelouahed i Allaoui, amb qui hem pogut conversar sobre els reptes de nova ciutadania a la ciutat! Entre les inquietuds que hem recollit dels diferents veïns es troben principalment l’augment molt preocupant de la inseguretat i deixadesa al barri, i la total inactivitat de l’ajuntament en abordar els problemes de la gent, concentrat com està en els seus projectes dogmàtics que no tenen impacte real en el dia a dia de la població. Un apunt especial es mereixen els veïns que ens van explicar que eren veterans dels moviments sindicals generats als anys 60 i 70 en aquests carrers de classe treballadora i que tot i ser nascuts a l’estat espanyol després de 50- 60 anys a Catalunya es senten totalment identificats amb el projecte Republicà Català i veuen amb horror el renaixement de l’extrema dreta a Espanya i l’espiral repressiva de l’estat amb l’1 d’octubre, els presos polítics i els exiliats. Fins a aconseguir la victòria el 26 de Maig, fins a la República Catalana, SEGUIM!
Dissabte, 11.5.2019 22:15h
Reimpulsem La Verneda i La Pau!
Dissabte 11 de maig, les companyes i companys del Clot-Verneda hem tornat a La Verneda i La Pau per iniciar la nostra campanya electoral per a les municipals del 26 de maig. La Verneda i La Pau, un barri a on les darreres eleccions al Congrés Espanyol del 28 d'abril vam aconseguir un 85% més de suports respecte als darrers comicis del 2016. Malgrat aquest espectacular increment, Esquerra Republicana de Catalunya vam ser la tercera força escollida per les veïnes i veïns del barri i per tant som molt conscients de l'oportunitat de créixer que hi tenim. Paradeta informativa a Rambla Guipúscoa amb Rambla Prim i tot el matí de diàleg i converses amb les veïnes i veïns de La Verneda i La Pau. Han estat moltes i molts conciutadans d'aquest barri els que han pogut conèixer de primera mà les propostes que Esquerra Republicana de Catalunya tenim per al barri: - Modificar la línia de bus 136 o V31 per a millorar la connexió del barri amb l'Hospital del Mar. - La reforma del Pont de Santander i els seus entorns. - Connectar la Rambla Prim amb el barri de Sant Andreu. - Connectar el metro de La Pau amb La Sagrera. - Elaborar un projecte de manteniment de la masia de Can Riera. Però no només ens hem explicat si no que també hem escoltat les necessitats i inquietuds d'unes veïnes i veïns enfadats per la deixadesa en l'arbrat de la zona que ha produït grans inconvenients com l'entrada de branques als balcons dels pisos provocant l'entrada d'insectes i cucs a les llars de la gent o per l'estat dels interiors d'illa de la zona a on s'hi troben defectes al paviment i a on la neteja no és l'adequada i s'acumulen fulles i branques caigudes durant llargs períodes de temps sense que ningú ho passi a recollir. En general, una sensació de deixadesa i de què se'l tracti com un barri de segona a la ciutat. Esquerra Republicana de Catalunya, hem fet els deures, hem escoltat a la gent i quan guanyem el pròxim 26 de maig donarem resposta a les seves necessitats. Bon ambient, bona companyia i com sempre agrair infinitament a totes les companyes i companys que amb la seva dedicació i el seu temps ho fan possible.
Diumenge, 5.5.2019 09:00h
A les eleccions espanyoles del passat 28 d’abril, Esquerra Republicana de Catalunya va ser la primera força al Clot-Camp de l’Arpa amb 10.277 vots. Fins i tot, es va donar l’extraordinària situació de què al barri del Camp de l’Arpa, Esquerra Republicana va ser la primera força a totes i cada una de les seccions censals en què es divideix, en totes i cada una de les meses electorals. El Clot-Camp de l'Arpa va quedar tenyit de groc, el Clot-Camp de l'Arpa va quedar tenyit de democràcia i llibertat. Dissabte 4 de maig, les companyes i companys del Clot-Verneda sortíem al Passeig Maragall amb carrer Indústria, al costat del Centre Comercial Maragall, amb la nostra paradeta informativa a agrair l’aclaparador suport rebut per les veïnes i veïns el passat cap de setmana a les urnes i per seguir explicant el nostre projecte de ciutat per Barcelona de cara a les decisives eleccions municipals del pròxim 26 de maig. Un projecte de ciutat republicà, d’esquerres i independentista. Un projecte de ciutat radicalment democràtic que faci de Barcelona capital dels Drets i les Llibertats. Un projecte de ciutat basat en revertir les desigualtats socials actuals proposant un salari mínim de 1.200 € a Barcelona o el compromís que les famílies no hagin de seguir suportant dedicar més del 40% dels seus ingressos a l'habitatge, entre altres propostes. Un projecte de ciutat basat en la cultura i l’educació com a eixos vertebradors d’una societat millor. En definitiva, el projecte de futur amb estratègies de llarg abast que la ciutat i la seva àrea metropolitana necessiten. Un projecte de ciutat liderat per l’Ernest Maragall, garantia de bon govern, d’experiència i de coneixement de la ciutat. Un projecte liderat per l’Ernest Maragall però amb una forta base de grans sumes a on trobem el bo i millor d’Esquerra Republicana a Barcelona, les companyes i companys de Nova liderats per l'Elisenda Alamany així com diferents experts en els seus camps de coneixement aglutinats tots ells en el paraigua de la Plataforma Ernest Maragall +Bcn.
Dimarts, 30.4.2019 16:30h
El 28 d’abril a les eleccions al Congrés Espanyol, Esquerra Republicana hem aconseguit 15.973 vots als nostres barris, un 56% més que en les darreres eleccions al Congrés del 2016. A més, hem aconseguit ser la primera força tant a El Clot com al Camp de l’Arpa, la segona a Sant Martí de Provençals darrere del PSC i la tercera a La Verneda i la Pau darrere del mateix PSC i d’En Comú Podem. Uns grans resultats que ens permeten consolidar una força al voltant dels 16.000 recolzaments que ja vam demostrar en les eleccions excepcionals i imposades del 21 de desembre de 2017 al Parlament de Catalunya després de la infame aplicació de l’article 155 per part del Gobierno d’aleshores del PP amb la col·laboració necessària i còmplice del PSC-PSOE i Ciudadanos. Uns resultats que si bé ens demostren que encara tenim molta feina per fer per aconseguir ser la primera força en tots els nostres barris, cal tenir present que seria suficient per obtenir més vots dels que va aconseguir a les darreres eleccions municipals Barcelona En Comú d’Ada Colau (15.826) i que per tant ens permetria guanyar i demostrar la voluntat majoritària dels nostres barris per a una Barcelona Republicana governada per un alcalde independentista. Però no podem perdre ni un vot! Les eleccions municipals es decidiran per pocs vots i ningú es pot quedar a casa, tothom qui vulgui un alcalde inequívocament republicà, d’esquerres i independentista ha de votar a Esquerra Republicana. Tothom que vulgui un bon govern per a la ciutat ha de votar Ernest Maragall. Una menció a part, necessiten les apoderades i apoderats que van representar a Esquerra Republicana als col·legis electorals dels nostres barris durant tot el dia 28 col·laborant amb totes les veïnes i veïns a exercir el seu dret a vot, resolent totes les seves consultes i col·laborant tan amb l’Administració com amb els membres de les meses en la configuració i recollida dels espais electorals així com col·laborant també en l’escrutini final en aquelles meses que ho necessitaven.
Dissabte, 27.4.2019 11:30h
El Sant Jordi més solidari: 853 € contra la repressió
El 9 d'abril, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona informava a 17 dels 30 empresaris i alts càrrecs del Govern de la Generalitat de Catalunya processats per la seva contribució decisiva en el referèndum d’autodeterminació que vam celebrar a Catalunya l'1 d’octubre de 2017, que havien de fer front a una fiança solidària de 5,8 milions d’euros. Davant d’aquest nou abús de poder de l’Estat Espanyol en aquesta causa general oberta contra l’independentisme català per gosar implementar les seves idees democràtiques gràcies a les majories aconseguides a les urnes, les companyes i companys del Clot-Verneda vam decidir col·laborar al màxim amb els represaliats i vam acordar recaptar fons per a la Caixa de Solidaritat i Resistència a les parades informatives planificades per a aquest Sant Jordi de 2019. Així, el 23 d’abril, el Clot-Verneda sortíem al carrer amb la màxima empenta malgrat la pluja que queia les primeres hores del dia. A les 9 h implantàvem la paradeta a Rambla Guipúscoa amb Bac de Roda al barri de Sant Martí de Provençals. Un cop passats els ruixats matinals, la parada va ser un continu de veïnes i veïns que s'apropaven i feien la seva aportació solidària per a la Caixa de Resistència i recompensàvem mínimament el seu gest amb petits detalls elaborats per les nostres companyes i companys de Casal. Cap a les 14 h, acabàvem de recollir i la caixa ja pujava a més de 450 €. A les 17 h, la nostra paradeta informativa ja es deixava veure novament, aquest cop al carrer Rogent amb carrer Bassols, acompanyant la del nostre Jovent Republicà de Sant Martí que estava allà des del matí. Més de tres hores de rebre la solidaritat i la bona companyia de les veïnes i veïns del Clot-Camp de l'Arpa. Passades les 20 h, recollíem amb uns 400 € més a la Caixa de Solidaritat per als nostres represaliats. Una jornada gran, una jornada de solidaritat i resistència. | 0.848698 | curate | {"ca": 0.9830859509837763, "en": 0.008802209181912324, "fr": 0.0015533310321021747, "de": 0.0029916005062708547, "es": 0.0017834541479691635, "it": 0.0017834541479691635} | http://locals.esquerra.cat/clotverneda/actualitat |
mc4_ca_20230418_6_226798 | Aquest Nadal més d'un i més d'una han tingut una sorpresa al veure que els Reis els havien portat un retrat! Moltes gràcies a tots els que heu confiat en mi per fer un regal a una persona tan especial. La veritat és que és molt gratificant veure com la feina que fas fa feliç a algú. Els de la il·lustració són l'Ariadna i en Martí, per donar-li un toc musical van voler aquesta frase de la cançó "Estiu", de Zoo. Aviat penjaré més retrats a la pàgina web! | 0.746577 | curate | {"ca": 1.0} | http://martabellvehi.blogspot.com.es/2015_01_01_archive.html |
macocu_ca_20230731_7_312630 | Finalitzada la construcció del nou magatzem municipal
Els seus més de 1.000 m2 allotjaran serveis municipals com ara manteniment, jardineria, obres...
Piet Mondrian, fou un conegut pintor holandés i un dels màxims representants de l'estil denominat “constructivisme”. A l'hora de decorar un magatzem municipal, el “constructivisme” sembla una molt adequada font referencial. L'obra constructivista de Mondrian ha sigut la referència per a l'elecció de l'aspecte final del nou edifici de serveis muncipal. Una decoració que, sens dubte, dóna a aquest nou edifici municipal una gran qualitat estètica i una imporante presència com a element referencial.
Aquest nou edifici de més de 1.000 metres quadrats se situa al final del carrer Taronja i s'ha construït sobre una part de l'aparcament de camions situat allí i que des de fa temps presentava una ocupació molt inferior a la capacitat oferida.
Arxiu Este nou edifici també acollirà l'arxiu municipal. Este nou arxiu té una superfície de 336 metres quadrats en dos nivells. Aquest espai s'ha dissenyat amb una concepció de magatzem modern amb arxivadors móbiles. Un mòdul de vestuaris completa l'edifici. | 0.809794 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_49549 | Biografia Bernat Artola | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Bernat Artola amb una colla d'amics.
Bernat Artola a la Feria del Campo de Madrid respresentant Castelló.
Retrat de Bernat Artola.
Exlibris de Bernat Artola.
Fragment de la copla-poema de Bernat Artola dedicada a Román Bonet (BON), de 1930.
Bernat Artola i Tomàs neix el 20 de desembre de 1904 a Castelló.
El seu pare, Bernat Artola Soligó, treballa com a delineant a l'Ajuntament i és professor de dibuix i la seva mare, Carme Tomàs Traver, fa de mestressa de casa. Artola viu una infància feliç a Castelló de la Plana, on mostra ja des dels seus anys a l'institut una predisposició per les lletres. L'any 1922 finalitza els estudis de Batxillerat i, per influència familiar, comença a col·laborar a l'estudi d'arquitectura del seu oncle, l'insigne arquitecte Francisco Tomás Traver.
Anomenada per Azorín la capital cultural del País Valencià, Castelló era en els ays de la preguerra una activa societat intel·lectual, que combinava una tendència pairal i populista amb una renovació literària que volia superar el jocfloralisme imperant. Bernat Artola forma part de la "Generació de 1930", així anomenada per haver-se presentat amb l'antologia La poesia valenciana en 1930. És el Castelló de la poesia costumista, de les Escenes castellonenses de Salvador Guinot o el Tombatossals de Josep Pasqual Tirado, però també el Castelló de la Taula de Lletres Valencianes (1927-1930), escenari d'una literatura, en definitiva, que es debat entre el passat i el futur.
Amb vint-i-un anys Bernat Artola és nomenat Professor Ajudant de Dibuix de l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló i aquest interès pel dibuix i la pintura fa que s'incorpori a l'Agrupación Ribalta, fundada l'any 1914 pel seu amic Juan Bautista Porcar. Paral·lelament, Artola escriu els seus primers poemes: l'any 1925 guanya la Viola d'Or als Jocs Florals organitzats per Lo Rat Penat, amb el poema "L'Ermità", i el 1926 publica Cançons d'Amor, un aplec de dotze poemes amb què obté la Flor Natural al popular concurs literari. Des del 1920 l'Ajuntament publica un butlletí, el "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura", on Artola publica alguns dels seus primers poemes.
Traslladat a Barcelona, comença els estudis d'arquitectura l'any 1926, però els abandona per entrar, l'any 1928, a la Facultat de Lletres, on té com a professor, entre d'altres, a Manuel de Montoliu. El 19 de maig d'aquell mateix any és designat Bibliotecari del Consell Directiu de l'Ateneu de Castelló, i participa en les trobades de la revista Taula de Lletres Valencianes els anys 1928 i 1929 respectivament. L'any 1928 apareix el llibre Elegies, elogiat per Miguel de Unamuno. El 1930, ja retornat a Castelló, organitza el Museu Provincial de la ciutat. Aquell mateix any, el 24 de setembre, mor la seva mare, i Artola inicia una etapa una mica bohèmia, participant en l'ambient cultural de la ciutat, assistint a tertúlies, realitzant feines de dibuix, disseny i arquitectura -col·labora amb arquitectes com Francisco Tomás Traver, Vicente Traver Tomás, José y José Meyer i dissenya la coberta del llibre Tombatossals, de José Pascual Tirado, que obté el primer premi de la Cambra del Llibre de Madrid-, i escrivint poesia diversa -aquell mateix 1930 escriu el Santoral, un poemari en castellà inspirat en vides de sants.
La seva formació intel·lectual segueix aquest doble vessant: el tècnic, d'influència paterna –la qual cosa fa que es matriculi a Madrid a l'Escola d'Aparelladors–, i el de les humanitats, pel qual, finalment, es decanta, reanudant els estudis de lletres a la universitat de Salamanca (1935-36), on té com a professor Miguel de Unamuno. El 1935 publica el poemari Terra.
Finalitzats els estudis a Salamanca, Bernat Artola torna a Castelló, on s'hi estarà fins al 1952. El 1937 participa en el Segon Congrés Internacional d'Escriptors Antifeixistes celebrat a València, i durant la Guerra Civil participa en la denominada Junta de Recuperació del Patrimoni Artístic, recuperant, custodiant i salvant nombroses obres d'art. El 1937 entra a formar part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Valencians i durant el curs 1939-1940 obté el títol de "Maestro de Primera Enseñanza". Al final de la guerra, un grup de falangistes el deté, però gràcies a les gestions del seu germà Francisco no ha de passar més que una nit al calabós.
Bernat Artola té una vinculació sempre molt activa amb els esdeveniments les diverses institucions castellonenques: col·labora en l'estrena de l'Òpera "La filla del Rei Barbut", llibret de Manolo Segarra i música de Matilde Salvador, realitzant-ne el "Proemi" i uns versos contra la censura per haver-ne prohibit el primer intent de representació; el 1943 la Diputació Provincial li encarrega una reproducció artística de l'Escut Nacional pel despatx del president; i participa activament en la Junta Central de Festejos fundada l'any 1944, que organitza les Festes de la Magdalena. El 3 de febrer de 1945 mor el seu pare. Inicia col·laboracions al Diario Mediterráneo.
A mida que es recupera la normalitat cultural a la ciutat, Bernat Artola torna a participar en algunes tertúlies amb artistes castellonencs del moment com Paco Alloza, Tomás Colón Bauzano o el barceloní Román Bonet (BON). Ja des del principi de la seva aventura poètica, però de manera més acusada durant la postguerra, la seva poesia es caraceritza per seguir dos estils diferenciats: en un canta i analitza irònicament el seu poble –com ho mostren els versos de Festívoles: tres poemes populars (1941), A l'ombra del campanar (1945) o Poble: (cançoner satiric) (1947); en l'altre segueix un camí poètic més intimista i metafísic -és el cas de Llàntia viva: planys i cançons (1947) o Olivera i llorer (1950).
Havent venut la seva casa de Castelló, i després d'un període desafortunat a Barcelona –on ni tan sols les gestions de Joan Iglesias, "Delegat del Ministerio de Información y Turismo", serveixen per què trobi alguna feina remunerada–, Bernat Artola viatja a Madrid, la primavera de 1953, i inicia un periple per diversos domicilis i diverses feines. Col·labora amb alguna institució i, a través de José Camón Aznar, duu a terme algunes feines per la revista Clavileño. El 13 de març de 1954 es constitueix l'"Editora Llatina S. A. ", de la qual és Director Tècnic. En plena vida madrilenya, el 12 d'abril de 1955, es casa –a la Capella del Sant Calze de la Catedral de València– amb Enriqueta Castellets Folch. I no és fins l'any 1956 que troba feina, finalment, com a professor. Segueix escrivint sobre art per algunes publicacions madrilenyes, com Revista de Ideas Estéticas, Goya o Levante i prepara l'exposició "Un siglo de pintura española (1856-1956)", procés que el duu a una peregrinació de recerca a Barcelon, València, Salamanca, Xàtiva i Granada.
La seva activitat poètica durant aquests anys de vida madrilenya no s'atura: Collita és el darrer llibre publicat en vida, escrit entre el 1954 i el 1956. El 19 de juny de 1957 neix el seu únic fill, Bernat. El 8 de maig de 1958, després d'una sèrie de complicacions a l'artèria aorta, Bernat Artola mor. L'any 1968, pòstumament, i amb pròleg de Germà Colon, apareix Olivera i llorer. El 1983, l'Ajuntament de Castelló publica en tres volums les seves obres completes. | 0.870294 | curate | {"ca": 0.9838286109191431, "es": 0.015894955079474776, "en": 0.00027643400138217003} | https://www.escriptors.cat/autors/artolab/biografia-bernat-artola |
mc4_ca_20230418_16_714083 | 1520292 vano
<Castells> vano
vano, n m
<Castells>
Nota: El més habitual és el vano de cinc, format per un pilar de cinc al mig flanquejat per dos pilans de quatre.
1520286 vano
<Estris i atuells> vano
<Estris i atuells>
Nota: Dins del Seguici tarragoní, en porten les dames del Ball de Dames i Vells; l'Andalusa, la Marquesa, la Metgessa i la Pagesa dels Nanos Vells, i la Pescadora i la Rossona dels Nanos Nous. Els Arleguins i els Negres dels Nanos Vells porten un pai-pai, un vano lleuger amb forma de palma i amb un mànec.
1520057 vara
<Estris i atuells> vara
vara, n f
Nota: Dins del Seguici tarragoní, en porten el Batlle del Ball de Dames i Vells, el Nano Capità i les virtuts del Ball dels Set Pecats Capitals. En aquest últim cas, les vares són d'argent, estan banyades en or i tenen una llargada d'uns 40 cm. Estan rematades a la part superior per un crismó, basat en el que s'ha trobat en la part superior de la porta principal per accedir a l'interior de la Catedral des del claustre. També s'hi incorpora un dels àngels que acompanyen aquest crismó. A la part inferior, estan rematades amb una reproducció de la rosassa de la catedral de Tarragona.
1520060 vel
<Vestuari> vel
vel, n m
<Vestuari>
Nota: En porten els turcs del Ball de Turcs i Cavallets, la geganta dels Gegants Moros i la dels Gegants Vells, i les virtuts del Ball dels Set Pecats Capitals. En aquest darrer cas, el vel remata la màscara i cau per l'espatlla. Al centre del mocador hi ha brodada una corona vegetal i a la punta, també brodada, una de les armes de Crist que l'Església catòlica contraposa als pecats capitals, fetes amb dibuixos al·legòrics extrets de la decoració de la catedral de Tarragona.
1520095 vell
<Balls parlats> vell
vell, n m
<Balls parlats>
Nota: Els vells porten levites i pantalons de vellut, cadascun d'un color diferent, camises amb gorgera i punys brodats, armilles de vellut de color diferent del del vestit, mitges blanques i espardenyes de vetes. Porten barret d'ala plegada als laterals i garrots retorçats a tall de bastó per ajudar-se a caminar.
1520289 verga
<Protocol> verga
verga, n f
1519962 verguer
<Protocol> verguer
verguer, n m
1519930 verguer
<Personatges i rols> verguer
macer, n m
<Personatges i rols>
1520277 Verònica
<Coreografies> Verònica
Verònica, n f
<Coreografies>
1519961 vers
<Balls parlats> vers
versot, n m
vers, n m sin. compl.
Nota: Per extensió, també s'anomena versot el conjunt d'estrofes que conformen el parlament de cada personatge en un ball parlat, especialment en els de caràcter burlesc.
Nota: El Ball de Gitanes utilitza la denominació vers. | 0.740347 | curate | {"it": 0.01950078003120125, "es": 0.01170046801872075, "ca": 0.8556942277691107, "fr": 0.040171606864274574, "sv": 0.00858034321372855, "en": 0.0202808112324493, "no": 0.004290171606864275, "pt": 0.0062402496099844, "hu": 0.0046801872074883, "eu": 0.0109204368174727, "nl": 0.0124804992199688, "tr": 0.00546021840873635} | http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/131/Fitxes/catal%C3%A0/V/ |
crawling-populars_ca_20200525_11_176089 | Subscriu-te als nostres butlletins, en tens 3 per triar!
L’equip de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha dut a terme una prova pilot amb les conegudes com a…
L’empresa Altmetric ha publicat el llibre Altmetrics for librarians: 100+ tips, tricks, and examples. Es tracta d’una guia detallada per usar les almetrics o mètriques…
Dins l’11a edició de l’Annual Conference on Open Repositories (OR 2016 Conference), celebrada a Dublín del 13 al 16 de juny, s’ha presentat el primer…
En l’època actual d’abundància de coneixement, la comunitat acadèmica està dirigint la seva atenció cap a l’ús de noves eines de comunicació, com ara les xarxes…
El repositori Scientia ha estat actualitzat amb la incorporació d’altmetrics o mètriques alternatives que s’usen per mesurar l’impacte de la producció científica des de la…
Copyright © 2020 El blog del CSUC. | 0.784212 | curate | {"ca": 0.9616685456595265, "en": 0.038331454340473504} | : /?tag=altmetrics |
mc4_ca_20230418_5_95862 | AMPA Escola Turó del Drac: de setembre 2008
Dimecres 10 de setembre 2008, jornada de portes obertes de 9h a 14h.
Inauguració popular de l'escola
Aquesta tarda de pluja s'ha fet l'acte d'inauguració del nou edifici de l'escola amb una cercavilla desde la plaça 11 septembre, fent el comiat dels moduls de vil·la flora fins la zona alta del pla de les fonts. Els diables de canet i els grups de percusió van animar la festa. Tota la gent va gaudir de les noves instal·lacions amb una xocolatada pels nens i nenes. veure mes fotos
Inauguració institucional del CEIP Turó del Drac a Youtube
L'ajuntament de Canet de Mar ha fet un video resum de la inauguració institucional del CEIP Turó del Drac i l'ha penjat a youtube.Aquesta es va fer el passat divendres 5 de setembre amb la presencia de les autoritats locals i el Conseller d'Educació Ernest Maragall. Publicat per
Pas 1: Anar al final de l'entrada que vols fer un comentari i fer clic on posa "publica un comentari". Pas 2: Apareix una finestra on ens demana el text del comentari i posem qui som.Has de fer servir el teu compte de google (no s'admeten comentaris anònims).crear un compte de GooglePas 3. El comentari s'envia i es fa visible al bloc immediatament.Moltes gracies
Inauguració institucional del CEIP Turó del Drac a... | 0.809919 | curate | {"ca": 0.9905660377358491, "it": 0.009433962264150943} | http://blocampa.turodeldrac.cat/2008/09/ |
macocu_ca_20230731_8_443291 | Als anys 50, els mestres cervesers de Damm van iniciar la tradició de crear una cervesa per celebrar les festes de Nadal.
Aquestes edicions limitades es distribuïen només a treballadors, familiars i amics. Amb els anys, la cervesa de Nadal s’ha convertit en una esperada tradició, i per aquesta raó des del 2013, hem ampliat la seva distribució per posar-la a l’abast de tothom.
28 Amarg (IBU)
14 Color (EBC) | 0.707489 | curate | {"ca": 0.9306930693069307, "en": 0.06930693069306931} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_715200 | Als experts informàtics, podrieu dir-me quin mail considereu millor? Hi ha algú que siga català? El de yahoo no em convenç, però si no n'hi ha un de millor hauré de seguir amb ell. A vore si algú em pot ajudar. Gràcies
www.xasamail.com, esta a mitges en català només les opcions de moure's però la publicitat està en castellà però són 2 GB
I a més a més, té POP3. | 0.688702 | curate | {"ca": 0.9187675070028011, "pt": 0.08123249299719887} | |
mc4_ca_20230418_3_19974 | ELS RECOMANATS DE LA MULASSA: Més venuts mesos de juny i juliol (infantil/juvenil)
Publicat per La Mulassa a 20:13 | 0.544332 | curate | {"ca": 0.7256637168141593, "it": 0.2743362831858407} | http://llibrerialamulassa.blogspot.com/2018/08/mes-venuts-mesos-de-juny-i-juliol.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_231687 | Avui és 1 d’octubre. Ja fa tres anys del referèndum.
❗Avui fa tres anys de l’1 d’octubre del 2017. El coratge, la dignitat i la mobilització popular van fer invencible el referèndum des de primera hora.
L’1 d’Octubre vam defensar la democràcia i vam guanyar. I ho tornarem a fer.
Tornarem a vèncer. ? ? pic.twitter.com/UmXc09Ze3k
— ERC Terrassa (@ERCterrassa) October 1, 2020
Nervis, por, però molta molta il·lusió col·lectiva #1oct2017
Malgrat la repressió de l’estat i que ara alguns semblin més preocupats d’assenyalar independentistes bons i dolents, seguirem treballant entre tots per construir un país nou.#referendum
— pep forn? (@pepforn) October 1, 2020
No vaig dormir? https://t.co/Oem4uSfROA
— Carles Caballero (@CarlesCaballero) September 30, 2020 | 1 | perfect | {"ca": 0.7183288409703504, "it": 0.026954177897574125, "fr": 0.0026954177897574125, "en": 0.25202156334231807} | https://monterrassa.cat/politica/erc-terrassa-sobre-l1-2017-ho-tornarem-tornarem-vencer-98769/ |
mc4_ca_20230418_17_287200 | Relat "Sols un somni.."
Inici > detall del relat: Sols un somni..
Em trobe sola al llit, amb ansies de somiar, somiar tot allò que supera la realitat.
Tanque els ulls i comense a imaginar que estic amb tu, al teu costat.
Somie que estem a un camp tombats al sól, abraçats i mirant el cel.. Veiem les estreles, tan lluminosses i grans, i en eixe moment tu em xiuxiueges a l´orella que m´estimes, que em vols, que soc molt important per tu, i jo, jo em senc afortunada per tindret, i et dic que et vuic..
Ens besem, cada vegada mes apasionadament, ens llancem besos l´un a l´altre, sense saber on serà la seua fí..
Els dos ens desitgem bojament, les nostres mans semblen no saber el que fan. Comencem a desnudar-nos l´un a l´altre, i ens mirem, ens trobem els dos nus, i els nostres ulls comencen a plenar-se de desig, estem encisats d´amor. Som dos bojos enamorats que desitjen estar per sempre junts.
Ens abracem i ens quedem mirant les estreles de nou, desitjant que no s´acabe mai el moment d´estar junts, i ens dormim, cos contra cos, amb un somriure a les nostres cares, esperant que la llum del Sol ens desperte, i començar el dia junts..
I en eixe moment quan estic tan feliç, sona el despertador, i em done compte que tot ha sigut un somni..
Ara sols em queda el record d´un somni, que potser, algun dia és faça realitat.
Clar que es farà ...[Ofensiu]
... realitat dona, si una cosa m'ha mostrat la vida és que tot el que desitgem en relació a la nostra vida, als nostres actes esdevé realitat si ho volem amb el desig de veritat, si ho volem en poques paraules. No desesperes tot arribarà, ja tingues 10 anys com 100, la vida és infinita, perquè mai no sabem el moment de la nostra mort. Només l'intuïm. | 0.854921 | curate | {"es": 0.030660377358490566, "ca": 0.9693396226415094} | http://relatsencatala.cat/relat/sols-un-somni/546935 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_339776 | Ho dic pels que, com jo, visqueu en poblacions on no es fa cap consulta. Algunes idees: Hi ha valencians que aniran a Berga.Sant Cugat és la població més gran on es fa la consulta i la que cau més a prop de Barcelona.Una altra opció interessant seria Vilafranca del Penedès, feu de la CUP.
A Cardedeu, a més a més de fer el referèndum hi ha la fira de Nadal, i a les 8 quan es tanquin els col·legis electorals, menjarem torrades amb botifarra a la vora del foc en una plaça del centre. Apart que hi haurà TVCardedeu filmant, hi haurà uns cantaires i estarà d'allò més bé.
I no oblidis el web!
Avui Ana Maria a més a més de la pàgina us anunciio: Grup al facebookEstem també al twitterPodeu veure els videos de la campanya que hi ha penjats al youtube.Les fotos que tenim penjades al flickr Agenda d'actes per la recta final: • Organitza CiU Cardedeu: Dijous 10 de desembre a les 20.30h: Col•loqui sobre la Consulta popular del 13-D i presentació del llibre “La llibertat com a resposta” de Lluís Recoder, batlle de Sant Cugat • Dimarts 8 a 2/4 de 9: Debat sobre la independència al Centre Cultural, el , amb Vicent Sanchis pel SÍ i Montserrat Nebrera pel NO. Introducció d’Uriel Bertran • Dilluns 7 a 2/4 de 6 de la tarda: Xerrada sobre la Consulta al Casal de la Gent Gran • Projecció de la pel•lícula “Cataluña – Espanya”, dissabte 5 desembre, 22h al CECUCA Aquesta setmana JA es pot fer el vot anticipat, és a dir que els cardedeuencs que no puguin anar a votar el dia 13 de desembre podran fer-ho al nostre local a la Plaça Marc Viader i si, podeu trobar molta més informació al nostre web www.cardedeudecideix.cat Així que qui vulgui venir a Cardedeu a veure com és la jornada del dia 13 de desembre es trobarà amb molts alicients: - Poble volcat en la jornada electoral- Fira de Nadal amb moltes parades de productes artesans- Sopar popular + discurssos + cantaires + festa en acabar de les votacions- Ressó mediàtic amb la premsa- Poble ben comunicat amb sortida a l'Autopista AP7, estació de la RENFE, autobusos... A més a més, hi ha més pobles a la comarca que fan la consulta el mateix dia 13D com ara: Sant Celoni, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor etc. així que el Vallès és un bon lloc per veure diferents consultes unes aprop de les altres. Us esperem el dia 13D !
IniciAdhereix-teDocumentsDonacionsFes-te voluntariImatgesLlistat d’AdhesionsPosicionament del partitsPremsaVídeosCampanya Jo també votaré! Els podeu veure tots a http://www.youtube.com/cardedeudecideixVoleu saber el perquè de tot plegat?desembre 6, 2009 | Sense ComentarisDemà, dilluns 7 a 2/4 de 6 de la tardaconferència tertúlia al Casal de la Gent Gran de Cardedeu.Vine i pregunta ! El dia 8 de desembre a Cardedeudesembre 6, 2009 | Sense ComentarisEl proper dimarts dia 8 a Cardedeu tindrem:a les 8 roda de premsa de les plataformes organitzadores de consultes del Vallès Orientala a Vil·la Paquita, av Rei en Jaume 114 – 116.a 2/4 de 9 debat Si / No, entre Vicent Sanchis i Montserrat Nebrera.Us hi esperem! | 0.869429 | curate | {"es": 0.030453492221118834, "ca": 0.9695465077788812} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_162724 | Hola a tots, Obro un fil per comentar-vos una experiència que estic tenint aquest any i que m'ha fet reflexionar sobre la suposada immersió lingüística que s'aplica a les escoles catalanes. Normalment faig classes a adults o adolescents i no tinc cap problema, però enguany, per sort o per desgràcia, al centre on treballo m'han assignat també un grup de nens de 8-9 anys. La qüestió és que se suposa que aquests nens fan totes les assignatures en català o, per filar més prim, que senten de fons el català en l'explicació del professor (i això en el millor dels casos) però pensen en castellà, es comuniquen en castellà, fan els exàmens en castellà (o catanyol, atès que el llibre està en català i no poden evitar que se'ls escapi alguna catalanada), etc. D'aquest grup de 20 nens, no n'hi ha absolutament cap que se m'adreci en català. Hi ha casos de disglòssia molt accentuada, com ara el de dos nens que són cosins i que són de família catalanoparlant però entre ells parlen en castellà. Quan els pregunto si a casa parlen català, són aquests els únics dos que ho fan, i m'afegeixen: "Bé, de vegades". Què vol dir parlar català "de vegades"? Dir 'déu, ratxola o entxegar? En tot cas, sempre em responen en castellà, ni que jo sempre els parli en català. De fet, quan em diuen alguna cosa en català, hi ha una nena que se'n fot. Per exemple, diuen: "Quin exercici hem de fer de deures? ", i la nena els diu: "En castellano, mejor", i sovint aconsegueix que només em parlin en castellà, ja que el veuen com a llengua de socialització. Els altres no han parlat català mai de la vida. Com a molt, a classe de català, han aconseguit treure'ls alguna parauleta en la nostra llengua. Aquests dos, els més catalanoparlants de la classe, parlen català "de vegades". En quina posició de desprestigi se situa la llengua? El pitjor és que, us ho puc assegurar -i fins enguany no m'ho havia imaginat mai-, és que no entenen el català. No és només la ràbia que em fa que no em parlin en català, sinó que a sobre els dius alguna cosa, se't queden mirant i no t'entenen. L'altre dia aquesta noia de qui us parlo em va dir: "Es que yo odio el catalán", i li vaig respondre: "I per què l'odies?". Bé, doncs li vaig haver de repetir 5 cops la pregunta, ben a poc a poc, perquè al final una companya seva li ho traduís: "Que por qué lo odias", i us ben asseguro que el meu accent no és de la Mallorca rural ni de la Catalunya interior, i potser està més castellanitzat del que voldria. La immersió lingüística que ens venen els polítics és mentida, és una manera d'apaivagar les nostres consciències i que restem de braços plegats mentre la nostra senya identitària, la llengua, se'n va en orris. És que potser parlem d'immersió lingüística quan la gent escolta a la ràdio cançons en anglès sense entendre'n ni un borrall? Sí, potser has escoltat un munt d'hores de música en anglès, música ambiental o de fons, però no es pot dir que això sigui "immersió lingüística en anglès". Quan et mostres pessimista davant d'algú que és catalanista, moltes vegades et diu: "Sí, però no siguis tan pessimista: almenys tenim l'escola, que és el més important...". Per acabar-ho d'adobar, aquests nens estudien en un centre públic, i cap d'ells no és "immigrant" en el sentit espanyol de la paraula (per a mi sí que ho són, i els més inadaptats). Finalment, crec que tot aquest odi envers el català, amb 8 anyets, no és de collita pròpia, sinó que els l'han inculcat des del nucli familiar, més activament o passiva. Què us sembla la suposada "immersió lingüística"? Creieu que funciona veritablement? Teniu experiències semblants?
Collons, quin post més pessimista. Entre la mort del gran Joan Solà (), el recurs contra el català i el teu post tan feréstec anem llestos.Quin dimecres més colpidor i fastigós. Malauradament el català recula. I ni bona part de la societat ni els polítics volen fer res per a posar-hi remei. I després van regalant nivells C a tothom... en fi... I el pitjor de tot és l'odi i la intolerància i incompetència que mostren ja de ben menuts (fins i tot, com ha indicat en Elisenda en el seu post, nens estrangers es pixen en la llengua catalana i la menypreen. Però què collons s'han pensat?). Realment hi ha cap solució a aquest problema? Es pot reedreçar aquesta situació?
Realment hi ha cap solució a aquest problema? Es pot reedreçar aquesta situació? No sense un estat. Ja t'ho puc dir jo, que intento lluitar per arrencar un trist "bon dia" en entrar a classe i encara no ho he aconseguit. Et poso un exemple: vaig voler posar-los la nadala d'El Desembre Congelat i la directora se'm va tirar a sobre dient-me que no els podia posar nadales perquè hi ha nens que no són cristians, i perquè no l'entendran en català i això els desorientaria.
Em nego a pensar que hi ha solucions. Ara, el que sí que tinc clar és que les receptes tradicionals no serveixen per a la dificultat de la situació. No resoldrem res cridant "escola pública, escola pública". Calen solucions noves i imaginatives destinades a preservar la nostra llengua i la nostra ètnia o nació. | 0.782948 | curate | {"ca": 0.9742669060442849, "es": 0.006782365848793138, "pt": 0.018950728106922003} | |
macocu_ca_20230731_2_14912 | La Regidoria de la Dona juntament amb l’associació Dones Progressistes de la Vila de Bétera han organitzat una visita a la Pobla de Vallbona en la qual les dones participants asisitirán a una trobada cultural amb la comunitat de dones musulmanes amb l’objectiu d’intercanviar cultures i maneres de vida. La iniciativa estarà oberta a totes... | 0.732861 | curate | {"ca": 0.8885630498533724, "pt": 0.11143695014662756} | |
cawac_ca_20200528_2_45235 | Casal Catala de Copenhaguen Es Casal s'encarrega de la difusió de la cultura catalana a Dinamarca, i el manteniment dels vincles amb Catalunya. Activitats, estatuts, història del Casal, el racó del soci, biblioteca, zona blaugrana, la juntal, i enllaços.
Cobla La Principal d'Amsterdam La Principal d’Amsterdam va ser fundada el 1987 per un grup de músics professionals neerlandesos. Es l’única que existeix fora de Catalunya. A més del repertori de sardanes, interpreta altres tipus de música per a cobla, de noves composicions.
lernu! Paginari gratuït per entrar amb l'esperanto i aprendre'l d'una manera fàcil. També és un experiment global per provar mètodes pedagògics a la xarxa, sense professor ni assistir a classe. Moltes persones han contribuït al projecte. | 0.752477 | curate | {"ca": 0.9920948616600791, "eo": 0.007905138339920948} | http://www.cercat.cat/cgi-cercat/templates/temes5.CFM?cercat__tema=nord&cercat__1=regions&cercat__2=mon&cercat__3=europa |
mc4_ca_20230418_16_532763 | Tres lectures del 2014 – Raquel Picolo
19 gener 2015 by Raquel Picolo
L’any passat vaig llegir, o rellegir, cinquanta-tres llibres. El fet de conduir diversos clubs de lectura m’obliga a una disciplina lectora important i a una dieta variada, que agreixo. Al prestatge de llibres nous i que encara no he llegit, acabo de comptar disset títols, la meitat dels quals tinc moltes ganes de llegir. Aquestes lectures anhelades i no prescrites els vaig incorporant amb compta-gotes, però sense oblidar-me’n. Per ara en tinc prou amb un prestatge pels llibres que em regalen i que em compro fora de programa i no em cal un armari sencer. És bonic saber que tens a casa, ben localitzat, aquell llibre que t’imagines tan sucós que fas saliva només de pensar-hi i que encara no pots llegir per què tens l’agenda de lectures saturada de compromisos atractius.
Club de lectura Nollegiu . Foto Marta Pons.
No ha estat gens fàcil d’escollir només tres lectures per parlar-ne en un post quan m’he enriquit de totes i més de deu considero que són importants o molt importants. Fer el llistat no m’ha costat res, una acció neutra i mecànica. Bé, no del tot, perquè en veure la relació dels llibres llegits he experimentat l’alegria d’haver complert una de les recomanacions que faig als meus alumnes dels tallers d’escriptura: llegir poesia. I ara penso que també els he de recomanar que llegeixin assaig. Durant el 2014 he llegit quatre llibres de poesia i cinc d’assaig.
La tria dels tres llibres, que potser no són els més bons que he llegit el 2014, és exclusivament subjectiva. M’han impactat especialment; cadascun d’ells m’ha deixat una empremta, un missatge literari i vital.
Com exercicis d’estil, enginyosos i divertits, que són una molt bona pràctica per l’escriptor, poden agafar una volada tal que agafi diverses veus narratives que van des de la Rússia imperial a la postsoviètica? A Contes russos, de Francesc Serès sembla ben bé que veus russes parlin en català i que ens proposin un viatge per l’extens territori rus al llarg dels últims segles. Un llibre format per diferents peces, totes amb una prosa vibrant i magnífica. Els profans com jo el notem impregnat d’una ànima russa i ens sembla que realment és la traducció d’una antologia de contes russos.
Després de més de vint anys tornar a llegir Henry Miller, i una obra inèdita en castellà encara que fos un llibre del 1945, m’ha fet un gran efecte. La seva filosofia de vida irreverent, transgressora i espiritual l’he trobat refrescant, com si fes molt de temps que no em trobava amb un lliure pensador de soca-arrel.
Una pesadilla con aire acondicionado és un llibre vitalista, encara que no pas optimista respecte el tema que tracta que és els Estats Units, que sacseja i fa pensar. Ple d’afirmacions com aquesta: “Un artista és fonamentalment algú que té fe en si mateix. No respon a estímuls normals; no és un esclau ni un paràsit. Viu per expressar-se i en fer-ho enriqueix el món. “
El 2014 he llegit i rellegit Això és un home de Primo Levy, una gran narració literària de l’horror de l’holocaust. Terrible i magnífica. L’obra de Semprún també és gran, i molt diferent de la de Levy. M’ha impactat en un altre sentit, que m’ha interessat especialment. La escritura o la vida, que Semprún va escriure cinquanta anys després de sortir del camp de concentració de Buchenwald és un llibre dens i intens, que va més enllà de la descripció de l’horror, perquè l’horror només és el maquillatge del mal. Entre altres coses ens mostra la recuperació de l’ànima morta.
Els tres títols són llibres de clubs de lectura, vull dir que han estat lectures obligades; a més, tot i ser la conductora, jo només n’havia escollit un. Una de les moltes coses bones que tenen els clubs de lectura és que llegeixes llibres que potser no llegiries mai, i en sortir dels teus esquemes lectors els amplies. A més, de tant en tant, descobreixes autèntics diamants.
Aquesta entrada s'ha publicat en Autors, Lectures i etiquetada amb club de lectura, Contes russos, Francesc Serés, Henry Miller, Jorge Semprún, La escritura o la vida, lectura, Pesadilla con aire acondicionado. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
← Escrius i edites al mateix temps?
Els bons diàlegs s’ensumen →
4 pensaments sobre “Tres lectures del 2014”
Salvador Vergés i Cubí | 19 gener 2015 a les 8:50 pm
Aquest correu l’he reenviat a en Serés estarà content.
Petons, Salvador
El dia 19 gener de 2015, 16:04, Raquel Picolo ha escrit:
> Raquel Picolo posted: “L’any passat vaig llegir, o rellegir, > cinquanta-tres llibres. El fet de conduir diversos clubs de lectura > m’obliga a una disciplina lectora important i a una dieta variada, que > agreixo. Al prestatge de llibres nous i que encara no he llegit, acabo de > comp”
Raquel Picolo | 19 gener 2015 a les 10:06 pm
Gràcies, Salvador!Digues al teu amic que La pell de la frontera és al meu prestatge dels llibres que em moro de ganes de llegir i m’he d’esperar per falta de temps.
armandmendi | 20 gener 2015 a les 7:35 pm
“Contes Russos” i “Una pesadilla con aire acondicionado” els vaig descobrir gràcies als teus Clubs de lectura i al Taller d’escriptura d’Esterri , ara formen part de la meva petita biblioteca perquè estic segura que em caldrà rellegir-los. “La pell de la frontera” dorm a la tauleta de nit esperant pacient el seu torn. Gràcies Raquel!
Una abraçada, Elisabet
Enrique Martínez-Portillo | 21 gener 2015 a les 1:46 pm
Prec nota dels tres llibres que recomanes,ahir vaig acabar de llegir “El carrer de les botigues fosques” i m’ha agradat molt, l’altre setmana vaig llegir un d’en Luis Landero “El Balcón en Invierno” i també el vaig llegir d’una correguda…Tinc moltes ganes de que sigui el proper dimecres per reprendre el Taller a Casa Elizalde.
Afectuosament. Quique. | 0.805049 | curate | {"es": 0.013146362839614373, "en": 0.012795793163891324, "ca": 0.9588080631025416, "pt": 0.007712532865907099, "it": 0.0038562664329535494, "fr": 0.0036809815950920245} | https://raquelpicolo.wordpress.com/2015/01/19/tres-lectures-del-2014/ |
macocu_ca_20230731_1_182763 | La PAH d’El Prat convoca una assemblea informativa per informar sobre com reclamar les clàusules sòl
Per la tarda de dimecres 1 de febrer, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha convocat a dos quarts de set al Centre Cívic del carrer Lo Gaiter del Llobregat una assemblea informativa per tractar les qüestions de com localitzar una clàusula sòl i els passos a seguir, així com els documents per poder reclamar-la, i les despeses de la constitució d’hipoteca.
Si tens una hipoteca, la PAH et convida a acudir i t’ofereix gratuïtament el seu assessorament a l’hora de reclamar. | 0.826524 | curate | {"ca": 1.0} | |
dogv_ca_20231006_0_20368 | RESOLUCIÓ d'1 juliol de 2022, de la Universitat d'Alacant, per la qual es convoca concurs d'accés a una plaça de cossos de funcionaris docents universitaris, pel sistema de promoció interna. [2022/6442]
(DOGV núm. 9384 de 15.07.2022) Ref. Base de dades 006470/2022
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Segons estableix l'article 141 de l'Estatut de la Universitat d'Alacant i la base 3 de la normativa de la Universitat d'Alacant per a la regulació dels concursos d'accés als cossos docents universitaris, aquest rectorat, d'acord amb l'article 19.U.3.I) de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2018, una vegada obtinguda la corresponent autorització de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i en execució de l'oferta d'ocupació pública per a l'any 2020, aprovada per l'Acord del Consell de Govern de 30 de març del 2020 (DOGV 30 d'abril), ha resolt convocar a concurs d'accés pel sistema de promoció interna la plaça que es detalla en l'annex I d'aquesta resolució, d'acord amb les bases següents:
1. Règim jurídic
Aquest concurs d'accés es regirà per les bases d'aquesta convocatòria, pel que estableix la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril; pel Reial decret 1313/2007, de 5 d'octubre, pel qual es regula el règim dels concursos d'accés a cossos docents universitaris; l'Estatut de la Universitat d'Alacant, aprovat pel Decret 25/2012, de 3 de febrer, del Consell (DOGV 09.02.2012); per l'Acord de Consell de Govern de 27 de febrer de 2009, pel qual s'aprova la normativa de la Universitat d'Alacant per a la regulació dels concursos d'accés als cossos docents universitaris; per la Instrucció de la Secretaria General i del Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica i Professorat per la qual s'estableix l'obligatorietat d'utilitzar mitjans electrònics per a la presentació de sol·licituds, aportació de documentació, pagament de les taxes, les comunicacions, les notificacions i la resta de la tramitació en els processos de selecció de funcionaris dels cossos docents universitaris i de professorat laboral estable i, mentre dure la situació de no presencialitat motivada per la situació, l'evolució i les perspectives de la covid-19 i així ho establisquen les comissions de selecció, per l'Acord del Consell de Govern de 28 de maig del 2020 pel qual s'aprova la normativa de la Universitat d'Alacant per a la regulació dels concursos d'accés als cossos docents universitaris en modalitat no presencial (BOUA de 28.05.2020), i altra normativa d'aplicació general.
D'acord amb el que preveu l'Acord de Consell de Govern de la Universitat d'Alacant, de 27 de gener de 2022 pel qual s'aprova el IV Pla d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes de la Universitat d'Alacant, es fa constar que hi ha infrarepresentació de les dones en la categoria de catedràtic o catedràtica d'universitat en l'àrea de Sociologia.
D'acord amb la Resolució de 25 de maig del 2022 (DOGV 30 de maig), a l'efecte del còmput de terminis arreplegats en aquesta convocatòria, el mes d'agost del 2022 es considerarà inhàbil.
2. Requisits de les candidates o els candidats
Per a ser admeses o admesos a aquest concurs d'accés s'hauran de reunir els requisits següents, el compliment dels quals ha d'estar referit a la data d'expiració del termini fixat per a la presentació de sol·licituds i mantenir-se fins al moment de la presa de possessió.
2.1. Requisits generals:
2.1.1. Els que es recullen en l'article 56 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic:
a) Nacionalitat. Tenir la nacionalitat espanyola, sens perjudici del que disposa l'article 57 del reial decret esmentat.
b) Tenir les capacitats i les aptituds físiques i psíquiques necessàries per a l'exercici de les funcions o tasques corresponents.
c) Tenir complits setze anys i no excedir l'edat màxima de jubilació forçosa.
d) No haver sigut separada o separat, mitjançant expedient disciplinari, del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial, per a l'accés al cos o escala de funcionari, o per a exercir funcions semblants a les que exercien en el cas del personal laboral, en el qual s'haguera produït la separació o inhabilitació. En el cas de ser nacional d'un altre estat, no estar inhabilitada o inhabilitat en situació equivalent ni haver sigut sotmesa o sotmès a sanció disciplinària o equivalent que impedisca, en el seu estat, en els mateixos termes, l'accés a l'ocupació pública.
2.1.2. Les persones aspirants que no siguen de nacionalitat espanyola hauran d'acreditar un coneixement adequat de qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana per al desenvolupament de les seues funcions.
2.2. Requisit específic:
2.2.1. Estar en possessió de l'acreditació per al cos de catedràtic o catedràtica d'universitat d'acord amb el que estableix el Reial decret 1312/2007, de 5 d'octubre, pel qual s'estableix l'acreditació nacional per a l'accés als cossos docents universitaris, modificat pel Reial decret 415/2015, de 29 de maig.
2.2.2. Pertànyer al cos de professores o professors titulars d'universitat o a l'escala d'investigadores o investigadors científics d'organismes públics d'investigació. En els dos casos amb una antiguitat, com a mínim, de dos anys de servei actiu en el lloc.
3. Presentació telemàtica de sol·licituds
Les persones que vulguen prendre part en el procés de selecció hauran de presentar, en el termini de 20 dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en el Boletín Oficial del Estado, la sol·licitud corresponent, que haurà de ser emplenada a través de la Seu Electrònica (https://seuelectronica.ua.es), TràmitsSol·licitud de places de personal docent i investigador, o a través de l'adreça següent:
https://cvnet.cpd.ua.es/eadmua/tramites/iniciartramite?pcodigotramite=tram_contpdilabsol
En aquesta mateixa aplicació s'haurà d'adjuntar la documentació que s'indica en la base 3.2, la qual s'haurà d'escanejar en format JPG, PDF, DOCX o DOC. Es recomana una resolució de 200 ppp i escaneig en blanc i negre. La mida màxima de tota la documentació que cal adjuntar no podrà superar els 100 Mb.
Els mitjans electrònics que s'utilitzaran en la tramitació de les sol·licituds seran els determinats en la Seu Electrònica. En la Guia per al sol·licitant, que està disponible en la pàgina web del Servei de Selecció i Formació, Accés PDI, es pot consultar tota la informació relativa al procés de presentació de sol·licituds i la resta de tràmits del procés.
3.1. Taxa per drets de participació
D'acord amb l'article 7 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2021 (DOGV 31.12.2020), que modifica l'art. 14.4-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes (DOGV 30.12.2017) i el Decret llei 2/2022, de 22 d'abril, del Consell, per a la reducció temporal de l'imprt de les taxes pròpies i preus públics de la Generalitat, l'import de la taxa és de 31,50 euros.
Es podrà abonar directament des de l'aplicació quan es faça la sol·licitud o accedir-hi posteriorment des de l'expedient d'Administració Electrònica.
Estaran exempts del pagament de la taxa:
a) Les persones aspirants amb una discapacitat igual o superior al 33 %. Hauran de presentar certificat de la conselleria corresponent o òrgans competents d'altres administracions públiques, que acredite una discapacitat igual o superior al 33 %.
b) Els membres de famílies nombroses de categoria especial i els membres de famílies monoparentals de categoria especial (Llei de taxes de la Generalitat 30.12.17). Els membres de famílies nombroses de categoria general i els membres de famílies monoparentals de categoria general es beneficiaran d'una bonificació del 50 %. En tots dos casos hauran de presentar còpia del títol oficial de família nombrosa o títol oficial de família monoparental.
c) Les víctimes d'actes de violència sobre la dona que acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans de prova previstos en l'article 9.1 i 9.2 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
d) Les persones que figuren com a demandants d'ocupació amb una antiguitat, com a mínim, de 3 mesos anterior a la data de la convocatòria. Per a beneficiar-se de l'exempció seran requisits que no hagen rebutjat, en el termini de què es tracte, cap oferta d'ocupació adequada ni s'hagen negat a participar, llevat de causa justificada, en accions de promoció, formació o reconversió professionals i que, així mateix, no tinguen rendes superiors, en còmput mensual, al salari mínim interprofessional. L'acreditació relativa a la condició de demandant d'ocupació, amb els requisits previstos en la llei, serà sol·licitada en l'oficina corresponent del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE). Pel que fa a l'acreditació de les rendes, es farà mitjançant una declaració escrita del sol·licitant. Els dos documents s'hauran d'adjuntar a la sol·licitud.
Els documents acreditatius d'alguna de les situacions d'exempció de taxes recollides en els apartats a) a d) s'hauran d'adjuntar en l'apartat «Justificant d'exempció de taxes» de l'aplicació informàtica.
Si el pagament fet no es correspon amb l'import de la taxa, per a esmenar-lo caldrà fer el pagament de la taxa completa i posteriorment sol·licitar la devolució de la quantitat abonada inicialment.
3.2. Documentació que cal adjuntar en la sol·licitud
Caldrà annexar en l'apartat «Documents adjunts» de l'aplicació informàtica:
a) Còpia del document nacional d'identitat o, en cas de persones estrangeres, del document que n'acredite la identitat, la nacionalitat i la data de naixement.
b) Còpia del certificat de l'acreditació nacional, d'acord amb el que estableix la base 2.2.1.
c) Full de serveis o document que acredite el compliment del requisit establit en la base 2.2.2. Els qui tinguen la condició de funcionaris de la Universitat d'Alacant estaran exempts de justificar aquest requisit.
d) Per a l'acreditació del requisit que recull la base 2.1.2 caldrà aportar còpia del document que acredite un coneixement adequat de qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana per al desenvolupament de les seues funcions. En cas de no disposar-ne, l'acreditació d'aquest coneixement la determinarà la comissió en el desenvolupament de la prova prevista en la base 8.3.
4. Protecció de dades personals
Les dades de caràcter personal que consten en la sol·licitud seran tractats per la Universitat d'Alacant, en el seu caràcter de responsable i incorporats a l'activitat de tractament «109 Convocatòries de concurs per a la provisió de places de cossos docents universitaris». La finalitat d'aquest tractament de dades personals serà la gestió i resolució de la convocatòria. La legitimació d'aquest tractament es basa en el compliment d'una missió realitzada en interès públic i en el consentiment de l'interessat. Les seues dades no podran ser cedides excepte obligació legal. No estan previstes transferències internacionals.
Els drets d'accés, rectificació, supressió, entre altres, en relació amb el tractament de les seues dades es podran exercitar davant el Gerent de la Universitat mitjançant sol·licitud amb fotocòpia del document d'identitat, presentada en el Registre General de la Universitat d'Alacant, o bé a través de la seua Seu Electrònica (https://seuelectronica.ua.es). La Universitat ha designat un Delegat de Protecció de Dades, amb el qual es pot contactar a través de l'adreça de correu electrònic ([email protected]). Així mateix, l'informem que té dret a presentar una reclamació davant l'AEPD. A més, la UA compta amb una política de privacitat la qual pot ser consultada en el lloc web: https://seuelectronica.ua.es/va/privadesa.html
5. Informació i notificacions del procediment
5.1. D'acord amb el que preveu l'art. 45.1.b de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, les publicacions detallades en les bases següents, i també la informació d'altres actes que se'n deriven i que requerisquen publicació, incloent-hi els recursos en via administrativa, substituiran la notificació personal a les persones interessades i produiran els mateixos efectes.
Les publicacions es faran en la Seu Electrònica en «Altres documents generals» de l'expedient de la persona aspirant associada a aquesta convocatòria i, si són de manera presencial, les actuacions recollides en les bases 8 i 9.1 seran publicades, a més, en el tauler d'anuncis dels locals on s'haja constituït la comissió i es desenvolupen les seues actuacions. Així mateix, es podran consultar, a títol informatiu, en la pàgina web de la Universitat d'Alacant, en el Servei de Selecció i Formació:
https://ssyf.ua.es/va/accesopdi/funcionaris/convocatories-professorat-funcionari-concurs-d-acces-promocio-interna.html
5.2. En el cas que calga efectuar alguna notificació individual, es farà a través del sistema de notificació electrònica de la UA.
6. Relació de persones admeses i excloses
6.1. Una vegada finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, la rectora de la Universitat d'Alacant dictarà una resolució que es publicarà segons recull la base 5.1, en la qual constarà la relació provisional de persones admeses i excloses, i s'indicaran, en aquest cas, les causes d'exclusió.
Contra aquesta resolució, les persones interessades podran presentar reclamació o esmena en el termini de cinc dies hàbils, comptadors des de l'endemà de la publicació, que tramitaran accedint al seu expedient electrònic.
6.2. Una vegada finalitzat aquest termini, es publicarà en el mateix lloc una resolució que, a més de declarar aprovada la relació definitiva de persones admeses i excloses, recollirà la data, l'hora i el lloc (físic o virtual, depenent si el desenvolupament del concurs és presencial o no presencial) de l'acte de presentació a què es refereix la base 8. La convocatòria per a l'acte de presentació haurà d'indicar, si escau, si el desenvolupament del concurs s'ha establit en forma no presencial, la forma en què podran seguir-se de forma no presencial les sessions públiques i el termini habilitat perquè les persones aspirants aporten la documentació referida en la base 8.
Contra la resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs de reposició en el termini d'un mes o, directament, recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució, d'acord amb l'art. 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
6.3. No hi haurà cap devolució dels drets d'admissió a proves en els supòsits d'exclusió per causa imputable a la persona interessada.
7. Comissions del concurs d'accés
7.1. La composició de la comissió jutjadora corresponent a cada concurs, nomenada per la Resolució de la Universitat d'Alacant d'1 de juliol de 2022 figura en l'annex III d'aquesta convocatòria.
7.2. Els currículums dels membres titulars es publicaran en la pàgina web del Servei de Selecció i Formació.
7.3. Les comissions jutjadores s'hauran de constituir en el termini màxim de 3 mesos comptadors des de l'endemà de la publicació de la convocatòria del concurs d'accés i s'hauran d'ajustar en el seu funcionament al que estableix la base 6 i següents de la normativa de desenvolupament d'aquesta universitat.
8. Desenvolupament del concurs
8.1. Acte de constitució
Es podrà fer de manera presencial o no presencial, i la comissió fixarà els criteris específics de valoració, que s'hauran d'ajustar als criteris bàsics establits en l'art. 142.2 de l'Estatut de la Universitat d'Alacant i als criteris generals recollits en la base 7 de la normativa de desenvolupament d'aquesta universitat. Es publicaran amb antelació a l'acte de presentació en la Seu Electrònica i, si la constitució ha sigut de manera presencial, es publicaran també en el tauler d'anuncis dels locals on s'haja constituït i es desenvolupen les actuacions de la comissió.
8.2. Presentació
Amb caràcter previ a l'acte de presentació, d'acord amb el que indica la resolució per la qual es publica la convocatòria a aquest acte, el personal aspirant adjuntarà a través de la Seu Electrònica, accedint al seu expedient, en qualsevol dels formats JPG, PDF, DOC o DOCX, la documentació següent:
· Còpia digital del currículum, d'acord amb el model que s'inclou en la convocatòria (annex II) o amb el curriculum vitae normalitzat (CVN).
· Còpia digital de la documentació que acredite fefaentment els mèrits al·legats. Només seran valorats els mèrits complits en la data en què finalitza el termini de presentació de sol·licituds.
· Còpia digital del projecte docent i investigador.
En l'acte de presentació, que serà públic, la presidència de la comissió accedirà a la documentació que ha sigut aportada prèviament de manera telemàtica.
Si aquest acte es fa de manera presencial, el personal aspirant lliurarà també el seu historial acadèmic, docent i investigador per quintuplicat, juntament amb un exemplar de les publicacions i documents acreditatius dels mèrits adduïts i, també per quintuplicat, el projecte docent i investigador. El currículum s'haurà d'ajustar al model que figura en l'annex II d'aquesta convocatòria o al curriculum vitae normalitzat (CVN).
La Universitat podrà requerir en qualsevol moment els originals dels documents acreditatius del compliment dels requisits ja presentats o dels mèrits al·legats en el currículum.
En aquest mateix acte, la comissió establirà:
a) L'ordre d'actuació de les persones aspirants en les proves mitjançant sorteig públic.
b) El calendari de les proves, que tindrà lloc en el termini màxim de 15 dies naturals comptadors des de l'endemà de l'acte de presentació.
c) El termini fixat perquè qualsevol concursant puga examinar la documentació lliurada per la resta de concursants.
Així mateix, es comunicaran a les persones candidates totes les instruccions que siguen necessàries sobre la celebració de les proves.
Després de l'acte de presentació, la comissió farà públics en la Seu Electrònica i en el tauler d'anuncis dels locals on es desenvolupen les seues actuacions, si ha sigut de manera presencial, els acords adoptats en aquesta sessió.
En el cas que en la plaça hi haja una única persona aspirant admesa, la prova podrà començar a continuació de l'acte de presentació.
8.3. Prova
Totes les proves es faran en sessió pública i tindran caràcter obligatori.
Quan la plaça convocada tinga un perfil lingüístic, el desenvolupament de la prova es podrà fer d'acord amb aquest perfil.
El desenvolupament de les proves es podrà fer en forma no presencial tant dels integrants de la comissió de selecció com de les persones aspirants. En aquest cas, el desenvolupament del procés es farà mitjançant una videoconferència grupal en la qual tots els assistents puguen interactuar, i es garantirà que tant les exposicions orals de totes les persones aspirants, com les preguntes, aclariments i debat que sol·licite la comissió es puguen fer.
Els concursos d'accés a places de catedràtic i catedràtica d'universitat constaran d'una prova dividida en dues parts. La primera comprendrà l'exposició oral dels seus mèrits i historial acadèmic, docent i investigador, així com de les directrius fonamentals del seu projecte docent. La segona part consistirà en l'exposició oral d'un projecte d'investigació. Per al desenvolupament de cadascuna de les parts les o els candidats disposaran d'un temps màxim de seixanta minuts. Seguidament, la comissió podrà formular preguntes, sol·licitar aclariments i debatre amb la concursant o el concursant tots els aspectes que considere rellevants durant un temps màxim de dues hores.
Una vegada finalitzada la prova, la comissió o cada integrant emetrà una valoració raonada sobre cada concursant, ajustada a cadascun dels criteris generals i específics de valoració prèviament establits, en la qual es valorarà l'historial acadèmic, docent i investigador, el projecte docent i investigador, així com les capacitats per a l'exposició i debat davant la comissió demostrades en la prova. A la vista dels informes, la comissió efectuarà una proposta motivada de provisió, que haurà de ser aprovada, com a mínim, per tres vots a favor.
9. Proposta de provisió i reclamacions
9.1. La comissió elevarà a la rectora, motivadament i amb caràcter vinculant, la proposta de provisió de la plaça, que haurà d'incloure l'avaluació de cada concursant desglossada per cadascun dels aspectes avaluats. Aquesta proposta serà publicada en la Seu Electrònica i en la pàgina web del Servei de Selecció i Formació.
9.2. El procés podrà concloure amb la proposta de la comissió de no proveir la plaça convocada.
9.3. El temps transcorregut entre la publicació de la convocatòria de concurs d'accés i la resolució d'aquest no podrà superar els sis mesos.
9.4. Contra les propostes de les comissions dels concursos d'accés es podrà presentar reclamació davant de la rectora en el termini màxim de 10 dies hàbils, comptadors des de l'endemà de la publicació.
9.5. Les persones candidates proposades per a cada plaça, en el termini màxim de 10 dies hàbils comptadors des de l'endemà de la publicació de la proposta de provisió, hauran d'acreditar el compliment dels requisits establits en la convocatòria mitjançant la presentació de la documentació següent, accedint al seu expedient electrònic:
Declaració jurada de no haver sigut separada o separat de l'administració de l'estat, institucional o local, ni de les administracions de les comunitats autònomes, en virtut d'expedient disciplinari, i no trobar-se en situació d'inhabilitació per a l'exercici de la funció pública. Les persones aspirants que no tinguen la nacionalitat espanyola hauran de presentar declaració jurada o promesa de no estar sotmeses a sanció disciplinària o condemna penal que impedisca en el seu estat l'accés a la funció pública.
10. Nomenament i presa de possessió
10.1. Una vegada realitzat el tràmit anterior, la rectora farà el nomenament de la persona o persones proposades, que serà publicat en el Boletín Oficial del Estado i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i comunicat als registres oportuns, especificant la denominació de la plaça, el cos i l'àrea de coneixement.
10.2. Presa de possessió. En el termini màxim 20 dies, comptadors des de l'endemà de la publicació del nomenament en el BOE, la persona candidata proposada haurà de prendre possessió. La Unitat de Gestió de Personal Docent i Investigador li requerirà la documentació necessària per a la seua formalització, que presentarà mitjançant instància genèrica a través del Registre Electrònic de la Universitat d'Alacant (disponible en la Seu Electrònica de la Universitat d'Alacant), o a través d'UAcloud-Eadministració-Tràmits-Instància genèrica.
10.3. L'exercici de les places convocades quedarà sotmès a la Llei 53/1984, de 26 de desembre, i a les normes de desplegament, en matèria d'incompatibilitats.
11. Norma final
Contra aquesta convocatòria, les seues bases i tots els actes administratius que se'n deriven, que esgoten la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant del jutjat contenciós administratiu d'Alacant competent, en el termini de dos mesos comptadors a partir de l'endemà de publicar-se, d'acord amb el que estableix l'article 114 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; 6.4 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i potestativament hi podran interposar recurs de reposició en el termini d'un mes comptador a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta, davant de la rectora, d'acord amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015.
Alacant, 1 de juliol de 2022. La rectora, p. d. (R 22.12.2020), el vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat: Luis Alfonso Martínez Giner.
ANNEX I
Nombre de plaça: DF03018
Cos a què pertany la plaça: catedràtic/a d'universitat
Àrea de coneixement: Sociologia
Departament: Sociologia I
Activitat docent: la corresponent a l'àrea de coneixement
Perfil investigador: sociologia de la cultura i de les arts i sociologia dels cossos i les emocions
ANNEX III
Núm. de plaça: DF03018
Categoria de la plaça: catedràtic/a d'universitat
Àrea de coneixement: Sociologia
Comissió titular
President: José Miguel Beriáin Razquín, catedràtic d'universitat de la Universitat Pública de Navarra
Secretaria: Carmen María Elboj Saso, catedràtica d'universitat de la Universitat de Saragossa
Vocal: Cristóbal Torres Albero, catedràtic d'universitat de la Universitat Autònoma de Madrid
Vocal: Lourdes Lostao Unzu, catedràtica d'universitat de la Universitat Pública de Navarra
Vocal: Antonio Ariño Villarroya, catedràtic d'universitat de la Universitat de València
Comissió suplent
President: Juan María Sánchez Prieto, catedràtic d'universitat de la Universitat Pública de Navarra
Secretaria: María del Carmen Vives Cases, catedràtica d'universitat de la Universitat d'Alacant
Vocal: Cecilia Díaz Méndez, catedràtica d'universitat de la Universitat d'Oviedo
Vocal: María del Rosario Sánchez Morales, catedràtica d'universitat de la UNED
Vocal: Miguel Ángel Mateo Pérez, catedràtic d'universitat de la Universitat d'Alacant | 1 | perfect | {"ca": 0.9820965842167255, "en": 0.005692972124067531, "es": 0.0057322340007852374, "it": 0.001099332548095799, "cs": 0.0013741656851197488, "fr": 0.0010208087946603848, "de": 0.0016097369454259915, "da": 7.852375343541422e-05, "eb": 0.00031409501374165687, "pt": 0.0009815469179426776} | dogv12539 |
cawac_ca_20200528_12_29369 | Nom científic: Bolinopsis cf. infundibulum
(Müller, 1776)
Nom comú:
Fondària:
Mides: Fins a 15cm
Com és?
És un ctenòfor amb el cos lobulat amb certa forma pera, de color transparent. Té quatre fileres de pintes curtes ciliades al llarg del cos, en vertical. Després té quatre pintes més llargues, però que no arriben al final del cos. Quan són molestats, aquestes pintes ciliades produeixen una brillantor d’un color vermellós, que és un fenòmen de bioluminiscència (llum produida pel propi individu). Tenen varis lòbuls per a l’alimentació.
On viu?
Solen viure a la superfície de l’aigua, en mars oberts, tot i que quan hi ha tempesta, per fugir dels fortes corrents, es desplacen nedant cap al fons, a considerable profunditat.
Com s'alimenta?
S'alimenta bàsicament de zooplàncton (plàncton que s'alimenta de matèria orgànica ja elaborada) i d'ictioplàncton (ous i larves de peixos).
Com es reprodueix?
Els ctenòfors són hermafrodites, és a dir, disposen tant de les gònades masculines com femenines. Tenen capacitat d’autofertilització. Els òvuls i l’esperma són alliberats a la columna d’aigua, on s’hi produeix la fecundació. Per tant, tenen fecundació externa.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb Bolinopsis vitrea, però aquest té el cos més blanquinós, a diferència del B.infundibulum , que el té transparent. També es pot confondre amb Beroe forskalii , però el cos d'aquest és totalment tubular, sense cap eixamplament, i de color més blanc.
Curiositats
· Sobre el seu cos es poden produïr diversos fenòmens que mesclen llum i color. El primer, la iridescència, que és un fenomen òptic que es produeix sobre una superficie depenent de en quin angle incideix el feix de llum. Però el més sorprenent és el de la bioluminescència, un fenomen lluminós que es produeix per la producció de llum del propi individu, que utilitza per a atreure les preses o camuflar-se.
· És molt semblant a les meduses (Cnidaris), però a diferencia d’aquestes els ctenòfors no piquen ja que no tenen els cnidòcits (cèl·lules urticants). | 0.782067 | curate | {"ca": 0.9133700550826239, "eb": 0.006009013520280421, "fr": 0.015523284927391086, "es": 0.04156234351527291, "en": 0.009013520280420632, "pt": 0.0035052578868302454, "eu": 0.0035052578868302454, "oc": 0.007511266900350526} | http://www.cibsub.cat/bioespecie-bolinopsis_cf_infundibulum-31947 |
mc4_ca_20230418_1_119183 | Stephen Hawking retorna als estels | Pols d'estels
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Astrònoms d'ara i d'abans i s'ha etiquetat en Cosmologia, Forat negre, Hawking per Enric Marco. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.673019 | curate | {"ca": 1.0} | https://blocs.mesvilaweb.cat/marco/?p=277008 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_246095 | Les regions culturals de Letònia comprenen diverses àrees dins de Letònia formalment reconegudes com a diferents de la resta del país. Si bé algunes d'aquestes regions són vistes simplement com a culturalment diferents, altres han estat històricament parts de diferents països i s'han utilitzat per a dividir el país per a fins administratius, entre altres. La Constitució de Letònia reconeix quatre regions diferents: Kurzeme, Zemgale, Latgale i Vidzeme. [1]
Regions culturals de Letònia amb les ciutats i pobles
RegionsModifica
Curlàndia (letó: Kurzeme, livonià: Kurāmō), la part més occidental de Letònia, que consisteix en les ciutats de Liepāja i Ventspils i els municipis de Aizpute, Alsunga, Brocēni, Dundaga, Durbe, Grobiņa, Kandava, Kuldīga, Nica, Pāvilosta, Priekulė, Roja, Rucava, Saldus, Skrunda, Talsi, Vaiņode i Ventspils.
Semigallia (letó: Zemgale) és la part central de Letònia. Zemgale està limitada per Kurzeme a l'oest, el Golf de Riga, el Daugava i Vidzeme al nord, Selònia a l'est i la frontera amb Lituània al sud. Consisteix en la ciutat de Jelgava i els municipis de Auce, Baldone, Bauska, Dobele, Engure, Iecava, Jaunpils, Jelgava, Ozolnieki, Rundale, Tervete, Tukums i Vecumnieki. La Zemgale també inclou la part nord del Comtat de Šiauliai a Lituània.
Selònia (letó: Sēlija, Augšzeme) sovint es considera una part de Semigalia. Selònia comprèn la part oriental de la província de Semigallia de l'any 1939, que correspon aproximadament a parts dels antics raions d'Aizkraukles, Daugavpils i Jēkabpils al sud del riu Daugava. La Selònia tradicional també incloïa una part, al nord-est de Lituània. Porta el nom del Selonians.
Vidzeme (Livonià: Vidūmō), que significa "Terra mitja", també es coneix com a Livland, tot i que comprèn només una petita part del Livland tradicional. L'actual Vidzeme és la part letona de la Livònia sueca i la Ciutat de Riga. Correspon més o menys als antics raions d'Alūksne, Cēsis, Gulbene, Limbaži, Madona, Valka i Valmiera i parts dels d'Aizkraukle, Ogre i Riga, situats al nord del riu Daugava.
Letgàlia (letó: Latgale, Latgalià: Latgola), la part de Livònia encara en mans de la Confederació de Polònia i Lituània després del Tractat d'Altmark en 1629, anomenada Inflanty Voivodeship. És més o menys correspon als raions de Balvi, Kraslava, Ludza, Preiļi, Rēzekne i parts dels raions de Daugavpils i Jēkabpils del nord del riu Dvinà Occidental.
En alguns casos, Kurzeme i Zemgale es combinen en una regió. Això reflecteix la divisió política de Letònia entre 1629 i 1917, quan Kurzeme i Zemgale estaven junts, per primera vegada com el Ducat de Curlàndia i Semigàlia, posteriorment com a Governació de Curlàndia dins l'Imperi Rus, mentre que Vidzeme i Latgale eren políticament independents, tant de Curlàndia i uns de l'altre.
Des d'aquesta perspectiva, hi ha tres regions: Kurzeme (incloent Zemgale i Sēlija), Vidzeme i Latgale. Aquesta divisió ja no és d'ús comú, però es pot veure a l'escut de Letònia i al Monument a la Llibertat a Riga; ambdós contenen tres estrelles, que pertanyen a Kurzeme, Vidzeme i Latgale, que es van unir a Letònia el 1918.
ReferènciesModifica
↑ Valts Kalnins. «Elections». Latvian Institute of International Affairs (LIIA), octubre 2001. Arxivat de l'original el 2003-05-27. [Consulta: 4 gener 2010]. | 1 | perfect | {"ca": 0.9395890831033425, "uu": 0.0009199632014719411, "en": 0.009506286415210058, "fr": 0.008279668813247472, "es": 0.03802514566084023, "ru": 0.0036798528058877645} | |
cawac_ca_20200528_11_189557 | Arxius de la categoria: Portals de Blogs
L'Assemblea d 'Arran Reus organitza un festa "españolista" pel dissabte 28 de desembre dia dels Innocents. Seguint en l'esperit de la innocentada comptarem amb la presència de dos punxa discos inèdits a les nostres comarques i també arreu: Dj Carrero Blanco i Dj CyU Botiflers .
Amb l'exclautració dels ordes religiosos disposada pel ministre Mendizàbal els mínims abandonaren el convent de Sant Sebastià que poc després fou enderrocat, a l'Església, que fou respectada, en l'arranjament parroquial de 1902, es traslladà la titularitat de l'església de Sant Miquel, que també fou enderrocada, i passà a anomenar-se la Llegir complet
La Marina i en Benet es passen la vida rere el taulell de la seva merceria, i aquest any, com que el fill no hi és, han decidit celebrar les festes fora de casa. Ja fa mesos que van contractar un petit creuer pel Mediterrani, molt bé de preu i Llegir complet
És clar que encara podem estar contents. Si haguèssim de comprar orelles de ruc a tots els que cobren nómina del Ministerio de Cultura, la cosa, tot i que seria més justa, segur que encara ens sortiria més cara.
Hivern: Rebuig de les corts espanyoles de la petició del Parlament de Catalunya per organitzar un referèndum, aprovació aquí de la llei de consultes i recurs allà davant el TC. Primavera: Gran manifestació en favor del referèndum i eleccions europees amb ensulsiada del PSC i augment del vot dels partits Llegir complet
Quan s’apleguen els remats a les pletes és que fa fred a muntanya. Temps ha, diuen les tradicions cristianes, els pastors jueus recollien els remats sense deixar ovella a mercè del fred. El pessebre i l'estable, ha esdevingut un símbol de refugi per els retallats i els exclosos socialment, com Llegir complet
Per principis, damunt taules parets i sòl de la casa o dins la nevera, cap signe d'identitat de la diada de demà, amb el temps una acaba tipa de tanta parafernàlia consumista però, com que aquesta nit ja s’inicien les catàrtiques festes, que menys que desitjar-vos tingueu uns bons nadals!! ! | 0.88054 | curate | {"ca": 0.9995129079396006, "fr": 0.0004870920603994155} | http://catablocs.cat/category/portals-de-blogs/page/101/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_272027 | Estem treballant en el Loco Festival i em vist que hi ha diferents treballs i per això ens estem estem distribuint per grups per repartir-nos la feina que hi ha, i
som quatre grups que estem fent coses diferents per avançar més.
Hi ha la comissió de comunicació que fan fotos, fan les carta a totes les families de l’escola, també fa la nota de premsa i la notícia de la web de l’escola.
Desprès hi ha la comissió de producció que s’encarrega d’aconseguir el material necessari.
A part tenim la comissió del cartell que s’encarrega de fer els cartells i posar els horaris en el cartell de les actuacions.
I l’últim grup que es diu solidaritat que s’encarrega de distribuir els diners, els preus del berenar i el kit del Loco Festival… | 0.812424 | curate | {"ca": 1.0} | https://escolasantjordivng.cat/ens-posem-en-marxa-per-tenir-a-punt-el-loco-festival/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_130195 | AdultsButlletí d'activitats i notícies de la Biblioteca Pilarin Bayés de VicClub de lectura De casa al clubClub de lectura de Salut Mental amb les Biblioteques d'OsonaClub de lectura Dones i literaturaClub de lectura en anglèsClub de lectura en francèsConferènciaEscape RoomEspectacle poèticEstudi nocturnInfantilJovesLaboratori de lecturaPresentació de contePresentació de llibreProjecció de documentalTallerVideojocsXerrada
Vistes de navegació
Navegació de visualitzacions Esdeveniment
Llista
Llista
Avui
Avui Avui - 3/1/2023 3 de gener de 2023
Selecciona una data.
desembre 2022
Dv 9
5 desembre | 9:30 - 10 desembre | 20:00
Videojocs medievals
Sala de Videojocs (Planta 1)
Amb motiu del Mercat Medieval la Biblioteca Pilarin Bayés us ofereix la possibilitat de gaudir i submergir-se a l'Edat mitjana a través dels videojocs escollits especialment per ambientar-vos en l'època […]
Saber-ne més
Dl 12
12 de desembre de 2022 | 20:00 - 19 de gener de 2023 | 1:00
Estudi nocturn
Sala d'actes U d'octubre
A partir del dilluns 12 de desembre la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic ofereix el nou servei d'Estudi nocturn. S'obrirà la Sala d'actes U d'Octubre per a estudiants de les 20:00 […]
Saber-ne més
Dt 13
13 desembre | 18:00 - 19:00
Xerrada: Jugar importa: com acompanyem als nostres fills en els videojocs.
Sala d'actes U d'octubre
Avui dia sabem que més del 75% de la població en edat escolar juga regularment a videojocs però els adults, ens sentim còmodes amb això? Sabem com gestionar-ho com a […]
Saber-ne més
Dc 14
14 desembre | 18:45 - 19:45
Club de lectura en francès: Balzac et le Petite Tailleuse chinoise
Sala 4 (Planta 2)
A la trobada del Club de lectura en francès del mes de desembre comentarem el llibre: Balzac et la Petite Tailleuse chinoise de Dai Sijie "La Xina del president Mao, […]
Saber-ne més
Dc 14
14 desembre | 19:00 - 20:00
Xerrada: Nous aliments, noves fonts de proteïna: necessitat o moda?
Sala d'actes U d'octubre
La malnutrició en totes les seves formes i la degradació del medi ambient i dels recursos naturals constitueixen dos dels principals reptes als quals ens enfrontem com a societat. A […]
Saber-ne més
Dj 15
15 desembre | 18:30 - 19:30
Club de lectura Dones i literatura: Matar el marit
A la trobada del Club de lectura Dones i Literatura del mes de desembre comentarem el llibre: Matar el marit de Li Ang A càrrec de Rosa M. Rubio Gutiérrez […]
Saber-ne més
Dc 21
21 desembre | 19:00 - 20:00
Club de lectura de Novel·la Negra: Años de sequía
Sala 2 (Planta 1)
A la trobada del Club de lectura de Novel·la Negra del mes de desembre comentarem el llibre: Años de sequía de Jane Harper. Club de lectura a càrrec d'Elisabet Contreras […]
Saber-ne més
Dc 28
28 desembre | 16:00 - 19:30
ESCAPE ROOM : “La pedra alquímica” a càrrec de La Clau Room Escape
Sala d'actes U d'octubre
Una aventura màgica en la qual busquem a un grup d'alquimistes que puguin transmutar les 4 pedres elementals imprescindibles per aconseguir la Pedra Vermella. Activitat inclosa dins la programació […]
Saber-ne més
Dc 28
28 desembre | 19:20 - 20:20
Club de lectura en anglès: The red pony
Sala 3 (Planta 2)
A la trobada del Club de lectura en anglès del mes de desembre comentarem el llibre: The red pony de John Steinbeck Jody és un nen de deu anys que […]
Saber-ne més
Dj 29
29 desembre | 17:30 - 19:30
TALLER : “La família que juga unida… Un club de (vídeo)joc compartit” a càrrec de Lucas Ramada Prieto
Sala d'actes U d'octubre
En aquest club de videojoc compartit jugarem a diverses obres, que ens demostraran les possibilitats de gaudir en família que ens dóna el món dels videojocs. Descobrirem jocs que es […]
Saber-ne més
Dv 30
30 desembre | 16:00 - 19:00
Competició de JUST DANCE
Sala d'actes U d'octubre
Si voleu participar a la Competició de Just Dance veniu a apuntar-vos a la Biblioteca Pilarin Bayés. Qui serà la millor ballarina o ballarí de la Biblioteca? Activitat inclosa […]
Saber-ne més
gener 2023
Dt 3
3 de gener de 2023 | 17:30 - 19:30
TALLER : “La família que juga unida… Un club de (vídeo)joc compartit” a càrrec de Lucas Ramada Prieto
Sala d'actes U d'octubre
En aquest club de videojoc compartit jugarem a diverses obres, que ens demostraran les possibilitats de gaudir en família que ens dóna el món dels videojocs. Descobrirem jocs que es […] | 0.585281 | curate | {"ca": 0.9156339370829362, "sv": 0.003098188751191611, "es": 0.022402287893231648, "fr": 0.017874165872259293, "en": 0.0011916110581506197, "pt": 0.0076263107721639654, "nl": 0.005958055290753098, "it": 0.01215443279313632, "mk": 0.0011916110581506197, "ia": 0.012869399428026694} | https://www.bibliotecapilarinbayes.cat/agenda/llista/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_757741 | El PSAN, nascut del FNC el 1968, ha estat el partit polític català modern que ha teoritzat la necessitat de prioritzar la lluita per la independència, tant per poder garantir la supervivència de la llengua, cultura i nació catalanes, en el seu àmbit complet, com per poder avançar en la lluita per l’emancipació social de les classes populars.En el moment actual, hi ha anunciades unes eleccions autonòmiques al Principat que tindran una certa significació de plebiscit sobre la independència: si més no, permetran fer un recompte de vots, encara que sigui a la baixa, ja que, en un referèndum com cal, n’hi hauria més. S’hi presentaran almenys dues candidatures que reclamaran la independència, amb diferències d’èmfasi i d’abast: l’una és la resultant del pacte signat el 30 de març entre CDC i ERC, amb el suport de l’ANC, OC i AMI, i l’altra és la de la CUP.El PSAN constata amb satisfacció aquest fet històric d’explicitació i priorització de l’objectiu d’independència, que respon a l’existència d’una majoria social i política que la vol. Per contribuir a fer palesa aquesta majoria, fem una crida a assistir a la concentració de l’11S i a votar per la independència el 27S, en qualsevol de les candidatures que la reclamen, tal com ho dèiem a l’article editorial de Lluita 298: “cal que el poble català voti el 27S en favor de (les opcions que defensin) la declaració d’independència de forma immediata i el compromís amb el conjunt dels Països Catalans”.Tot i això, vista l'experiència de continus ajornaments de la declaració d'independència, el PSAN insta el poble català a ser més crític amb les direccions d'uns partits parlamentaris que han prioritzat el seu interès per sobre de l'objectiu patriòtic d'assolir la llibertat de Catalunya. Només la pressió ciutadana de masses podrà evitar un nou ajornament de la proclamació per mor d’una negociació indefinida amb el previsible nou Govern espanyol.La veu del PV
Però el PSAN no s'havia dissolt dins de Solidaritat? No entenc res!
El PSAN fou un partit amb militància sensata i bones idees que avui en dia no existeix. En pepito guia, potser aconsellat pel toni infante, treuen el nom a passejar per alguna de les seves finalitats nacionalistes i sempre sense sentit del ridícul. Acabar demanant el vot per investir mas és una més de les maneres d'embrutar el nom d'un partit que fou importantíssim. El guia és matemàtic i l'infante ves a saber. La política la tenen de hobi.
1. "Aconsellat pel Toni Infante" Tu flipes? Toni Infante no és militant del PSAN ni ho ha estat mai, ni proper. És militant de la CUP i Poble Lliure. El Toni Infante ve de l'esquerra espanyola, i a finals dels vuitanta evolucionà cap a l'independentisme i s'integrà amb nucli de gent de l'Horta a l'MDT (devia ser el 1990). Mai ha combregat amb conceptes com el Front Patriòtic. 2. "El guia és matemàtic i l'infante ves a saber. La política la tenen de hobi"Per flipar encara més. I la resta de militància de l'EI què som, polítics professionals? Perquè no vivim de la política (la paguem) i tenim una feina (els que podem), com ells (bé, el Toni està aturat i ha fet moltes feines). Segons tu, gent de l'EI que tenim una professió tenim la política com a hobi.Menys desqualificar, perquè si aquests dos haguessin volgut viurien de la política. I no parlaré del seu currículum repressiu...
"potser aconsellat pel toni infante" venia a dir que són d'aquests nacionalistes que no fan lletjos a llistes unitàries del president. La política com a hobi ho he dit per desqualificar. Declarar-se socialista i i demanar el vot per agents de les polítiques contra-socialitzants és no tenir cap principi. I he dit matemàtic per no dir versaire…militar és militar, i hobi una altre cosa. la professionalitat ni em passava pel cap. Flipes tu si milites a l'ei i ets capaç de desitjar el vot als qui han desballestat de propietat pública al poble mentre possibilitaven l'enrriquiment de carronyaires sense escrúpols. El PSAN era un partit ben digne que ni existeix. Les sigles que algú embruta per cridar l'atenció de quatre gats.
Guillem escrigué: "potser aconsellat pel toni infante" venia a dir que són d'aquests nacionalistes que no fan lletjos a llistes unitàries del president. Torno a dir-te que el Toni Infante no té res a veure amb el PSAN ni ha defensat cap llista unitària del president. No sé d'on has tret aquesta idea-desinformació. En comptes de reconèixer que has fotut els peus a la gallada, hi continues afirmant-t'ho. Una actitud ben poc comunista, per cert.D'altra banda, la tradició de Toni Infante no és precisament el que tu anomenes "nacionalista" sinó comunista (originàriament ve del PCE).La política com a hobi ho he dit per desqualificar. Declarar-se socialista i i demanar el vot per agents de les polítiques contra-socialitzants és no tenir cap principi. I he dit matemàtic per no dir versaire…militar és militar, i hobi una altre cosa. la professionalitat ni em passava pel cap. Flipes tu si milites a l'ei i ets capaç de desitjar el vot als qui han desballestat de propietat pública al poble mentre possibilitaven l'enrriquiment de carronyaires sense escrúpols. És obvi que ho deies per desqualificar, però afirmar que el Josep Guia no milita em sembla fora de lloc. I encara més tractar-lo de versaire per desqualificar-lo com a matemàtic. La desqualificació personal fora de lloc no és la millor manera d'argumentar.Que no ens agradin alguns dels seus posicionaments no implica que no militi. Són qüestions independents. Ell i PSAN parteixen de la tàctica del FP i això els porta a determinats posicionaments. Dintre aquesta tàctica el que fan té la seva lògica (una altra qüestió és que ens sembli adequada o no per al nostre país i en la conjuntura actual). I històricament hi ha hagut partits comunistes importants i victoriosos que l'han desplegada.
Totalment d'acord. | 0.735509 | curate | {"ca": 0.9379322268326418, "en": 0.0024204702627939143, "cs": 0.0006915629322268327, "fr": 0.010027662517289074, "pt": 0.04892807745504841} | |
mc4_ca_20230418_4_759918 | Esdeveniments Archivos - Página 2 de 8 - Amat Immobiliaris
Per AmatImmoA Esdeveniments Publicat [object Window] abril, 2016La importància del microcrèdit en la sortida de la crisiEl passat dijous 14 d’abril, Joana Amat, Co-Directora d’Amat Immobiliaris i MªÀngels Tejada, Directora General de Randstad, van tenir la oportunitat d’assistir a la conferencia [...]0Llegiu-ne més
Per AmatImmoA El món Amat, Esdeveniments, Reflexions Publicat [object Window] abril, 2016La Universitat pública i l'empresa privadaEl passat divendres 8 d'abril vaig tenir el plaer de participar en la conferència "Phylantropy and funraising in young universities" - filantropia i recaptació de fons - organitzat per la Universitat Pompeu Fabra, on vaig oferir una ponència sota el títol "Societat del coneixement"juntament amb d'altres directores i directors d'alt nivell.0Llegiu-ne més
Per AmatImmoA Esdeveniments Publicat [object Window] marzo, 2016Sant Cugat Empresarial celebra el seu 10è aniversariAnit, dijous 17 de març, les co-directores, Immaculada i Joana Amat, i el director de l’oficina de Barcelona, Guifré Homedes, van assistir al 10è aniversari de l’associació Sant Cugat [...]0Llegiu-ne més
Per AmatImmoA El món Amat, Esdeveniments, Notícies Publicat [object Window] enero, 2016Fidem escull Joana Amat com a nova presidentaJoana Amat, co-directora d’Amat Immobiliaris ha estat escollida presidenta del Patronat de Fidem, Fundació Internacional de la Dona Emprenedora, sustituint així a Mª Angeles Tejada Barrio, [...]1Llegiu-ne més
Per AmatImmoA Esdeveniments, Notícies Publicat 20 enero, 201610è Simpòsium anual sobre el mercat immobiliari internacional de luxeAhir 19 de gener i fins demà dijous, té lloc a Munic, Alemanya, el 10th Annual Luxury Real Estate International Symposium, on Amat Luxury serà pressent juntament amb agents immobiliaris de fins a [...]0Llegiu-ne més
12345678page 2 of 8 Categorías Arquitectura i decoració | 0.841529 | curate | {"es": 0.030224075039082855, "ca": 0.9697759249609171} | http://www.amatimmobiliaris.com/w/ca/category/esdeveniments/page/2/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_91559 | El president de la Diputació, Joan Talarn, diu que aquest element també és “un reconeixement a la feina dels alcaldes i de les alcaldesses”
Per
teleponent
-
24 octubre, 2021
0
Facebook
Twitter
WhatsApp
Imatge del decobriment del monòlit a la plaça dels Arbres de Vinaixa
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va participar aquest dissabte en l’acte de commemoració del segon aniversari de les riuades que van afectar Vinaixa els dies 22 i 23 d’octubre del 2019 amb el descobriment d’un monòlit ubicat a la plaça dels Arbres de la població en record de l’alçada a què va arribar l’aigua durant els aiguats de fa dos anys.
L’estada de Talarn a Vinaixa s’ha iniciat al recinte de les escoles, a continuació s’han traslladat a la plaça dels Arbres, on s’ha celebrat l’acte commemoratiu i s’ha descobert el monòlit.
Allí, el president de la Diputació, que ha estat acompanyat pel vicepresident primer, Jordi Latorre, ha estat rebut per l’alcalde, Josep Maria Tarragó; Bernat Solé, delegat territorial del Govern de la Generalitat; i Sara Bailac, senadora portaveu de la comissió de Drets Socials, de la comissió d’Igualtat i de la comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
En el seu parlament, Joan Talarn ha començant rememorant la rubinada del 22 i 23 d’octubre del 2019, unes inundacions provocades per unes pluges torrencials que en alguns casos van superar els 200 litres per metre quadrat i que es van acarnissar amb municipis del Pla d’Urgell i especialment de les Garrigues.
Talarn ha recordat com, en el seu cas, aquella emergència el va colpir especialment, perquè feia només quatre mesos que havia accedit a la presidència de la Diputació i “encara estava intentant descobrir com funcionava la casa”.
Va ser en aquest context quan, cap al vespre, va començar a rebre missatges d’alerta i trucades angoixades dels alcaldes que estaven vivint amb desesperació i neguit aquelles riuades, “entre ells l’alcalde de Vinaixa”.
És en aquest punt on Talarn ha volgut posar el focus en la feina dels alcaldes i de les alcaldesses, perquè davant de fets com els que van passar aquells dies, en el cas dels dirigents municipals, a més de la implicació que tenen a nivell personal, hi ha un altre component que és el del patiment pel bé comú i per tot el poble, una “pressió afegida” que és molt gran.
És per això que ha demanat que el monòlit sigui “un reconeixement a la feina que fan els alcaldes i les alcaldesses”, que sempre són al capdavant i “donen la cara pels seus veïns i veïnes”, a la vegada que simbolitzi “la capacitat de superació” d’un poble i ens recordi que “ens n’hem sortit”.
El president de la Diputació també ha recordat com, al dia següent del desastre, va visitar les zones afectades i va poder comprovar la desolació a Arbeca, a l’Albi i, finalment, a Vinaixa, on Josep Maria Tarragó li va mostrar l’abast de la devastació i el va rebre esgotat però “decidit” a revertir i a refer la situació “com sigui”.
Va ser aquesta “convicció”, ha dit Talarn, la que va esperonar la Diputació a actuar el més ràpidament possible, i dos dies després del desastre, “mobilitzàvem 1 milió d’euros i personal de suport als ajuntaments”, a la vegada que es va instar a la resta d’administracions a organitzar un grup institucional que, coordinadament, treballés per donar resposta a l’emergència i fer possible la recuperació.
És aquesta unitat la que cal tenir, segons Joan Talarn, davant situacions tan complicades com la que es va viure, una unitat que va fer possible, juntament amb la feina de tota la gent, amb l’alcalde al capdavant, poder tirar endavant.
Talarn ha acabat expressant el desig que mai no es repeteixi una riuada com aquella, però també s’ha mostrat convençut que, si mai torna a passar, “la força d’aquest poble, la força de Vinaixa, serà capaç de recuperar-ho”. Per això, per al president de la Diputació, el monòlit inaugurat avui també representa “la força d’un poble per aixecar-se davant l’adversitat”.
ETIQUETES
alcaldes
alcaldesses
monòlit
pluges
rubinada
superació
Facebook
Twitter
WhatsApp
Article anteriorLes xifres de covid-19 a Lleida tornen a estabilitzar-se a la baixa
Article següentPedro Sánchez anuncia 100 milions d’euros per fer front a l’augment del preu de l’energia
teleponent
Articles relacionatsMés de l'autor
La Cooperativa Fruitera de Corbins celebra els 100 anys amb el repte del relleu generacional
El risc de rebrot es dispara a l’alça a Lleida
Lleida encén les llums de Nadal
FER UN COMENTARI Cancel·lar la resposta
Please enter your comment!
Please enter your name here
You have entered an incorrect email address!
Please enter your email address here
Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment.
Emplenant aquest formulari consentiu que es desi i gestioni la vostra informació en aquest lloc web. Política de privadesa *
Δ
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.
Ens trobareu al correu electrònic
[email protected]:
També als telèfons:
653 970 231 - 636 040 424
+20
°
C
H: +20°
L: +8°
Lleida
Lunes, 15 Octubre
Previsión para 7 días
Mar Mié Juv Vie Sáb Dom
+18° +19° +16° +18° +19° +20°
+6° +9° +9° +9° +7° +5°
Últimes notícies
La Cooperativa Fruitera de Corbins celebra els 100 anys amb el repte del relleu...
redacció - 27 novembre, 2021 0
El risc de rebrot es dispara a l’alça a Lleida
redacció - 27 novembre, 2021 0
Lleida encén les llums de Nadal
redacció - 27 novembre, 2021 0
L’estació de Port Ainé dona el tret de sortida a la temporada d’esquí del...
teleponent - 26 novembre, 2021 0
Qui som
Contacte
Avís Legal
Política de privacitat
Política de ‘cookies’
Accés
Disseny web: MEDIAPONENT ı Contacte: [email protected]
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si segueixes navegant, entendrem que ho acceptes Més informació | 0.681902 | curate | {"ca": 0.9011795166858458, "it": 0.009062140391254315, "en": 0.055379746835443035, "es": 0.023590333716915997, "oc": 0.0010069044879171462, "gl": 0.0011507479861910242, "ru": 0.00014384349827387802, "fr": 0.004746835443037975, "sv": 0.00043153049482163404, "pt": 0.0023014959723820483, "no": 0.0010069044879171462} | https://www.teleponent.cat/vinaixa-monolit-riuades/ |
macocu_ca_20230731_6_388805 | Resultat de la cerca
6 resultat(s) cerca per la paraula clau 'Paternitat' | 0.563009 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_91820 | Els punts de venda dels caramels boira!2018-12-262020-12-08https://boiraexperience.cat/wp-content/uploads/2017/11/logoboiranegre.pngBoira Experiencehttps://boiraexperience.cat/wp-content/uploads/2017/12/boira_fotos_pequeas_sin_firma-112.jpg200px200px
Ja saps on aconseguir els teus caramels amb gust de boira?
Et detallem els punts de venda d’aquests petits núvols de boira fets amb estèvia, sense sucre, sense al·lèrgens i amb aromes de plantes identificatives amb el territori, i un component secret… La boira.
Vols vendre els nostres caramels?
Si tens una botiga física i t’agradaria ser un punt de venda oficial i formar part de la família Boira Experience, envia’ns un missatge i ens posarem en contacte amb tu el més aviat possible. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_513037 | La Clusa del Mig
La Clusa del Mig és un poble de la comuna vallespirenca de les Cluses, a la Catalunya del Nord.
És a prop i al nord-oest del centre del terme comunal, a peu de la carretera D900, que passa pel seu costat de ponent. De la Clusa del Mig arrenca la carretera D71b, que segueix quasi paral·lela a l'autopista i porta al poble de la Clusa d'Amunt, o de Dalt. El poble aglutina bona part de la població antiga del terme. Conté la Casa del Comú de les Cluses. | 1 | perfect | {"it": 0.034482758620689655, "ca": 0.9655172413793104} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=513038 |
crawling-populars_ca_20200525_21_202505 | Recorda'm
Dimecres Berga no les tenia totes. Quan les maces van saltar a la plaça per fer el primer salt del passacarrers que va recórrer la ciutat, alguns patumaires van recordar-los la crisi interna que arrosseguen des de fa mesos amb una sonora xiulada. L’escenari no pintava gaire bé. Durant les últimes setmanes l’Ajuntament va demanar reiteradament que la Patum havia de fugir de la polèmica durant els cinc dies de festa. Pel bé de la festa, calia apartar els problemes, i dimecres res feia pensar que seria així. Però des d’aleshores la Patum ens ha recordat en cada salt que és una festa. No té amos sinó símbols. I no separa, sinó que uneix tots els patumaires que la senten seva i la gaudeixen un cop l’any i no pas durant tot l’hivern.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.717683 | curate | {"ca": 0.9690346083788707, "es": 0.021857923497267756, "it": 0.009107468123861567} | : /cultura/article/19-cultura/1172204-la-unio-de-la-placa.html |
mc4_ca_20230418_6_393167 | Integrar el concepte de "recerca i innovació responsables" en estudis d'audiència i recepció | Centro de Estudios de Ciencia, Comunicación y Sociedad
Integrar el concepte de “recerca i innovació responsables” en estudis d’audiència i recepció
Abr 10, 2019 | Comunicación científica
L’article “La investigació responsable en els estudis d’audiència i recepció“, de Mònica Figueras-Maz, Lorena Gómez-Puertas i Gema Revuelta s’ha publicat en l’últim número de la revista EMPIRIA.
Aquest article analitza en primer lloc l’evolució i actualitat dels estudis d’audiència i recepció des de la perspectiva dels reptes als quals s’enfronta (conceptuals, metodològics i ètics). A continuació, descriu l’origen, evolució i tendències del concepte de Recerca i Innovació Responsables (RRI per les sigles en anglès). Finalment, les autores reflexionen sobre com pot aplicar-se la RRI als estudis d’audiència i recepció.
La investigació responsable inclou la implicació de múltiples actors i públic al llarg de tot el procés de l’I+D+i, la necessitat de reflexionar sobre l’impacte futur i avançar-se mitjançant processos d’anticipació, la integració de conceptes relacionats amb la inclusivitat (tals com la perspectiva de gènere), i un èmfasi en l’adequat tractament de les qüestions ètiques i d’integritat científiques. El moviment RRI pretén que la investigació i innovació estiguin orientades a aconseguir resultats sostenibles, èticament acceptables i socialment desitjables. A més, busca que tot el procés i les pràctiques que comporten la investigació i innovació estiguin alineats amb els valors, les necessitats i les expectatives de la societat. La investigació en comunicació no s’escapa d’aquesta tendència: en aquesta nova concepció, la responsabilitat no s’atribueix només a l’investigador, sinó que avança cap al concepte de corresponsabilitat.
Amb l’impuls inicial que la Comissió Europea dóna a aquest moviment, s’advoca per una investigació inclusiva i sostenible. Aquest article vol ajudar a reflexionar sobre com es pot incorporar la RRI al treball dels investigadors del camp de la comunicació.
Tot i que es tracta d’un moviment molt recent que ha emergit sobretot en el camp de les ciències experimentals i de la salut, s’està estenent a totes les disciplines de les ciències socials. La integració de la RRI (en tots o en alguns dels seus aspectes i dimensions) en l’estudi d’audiències i recepció podria contribuir a millorar la qualitat d’aquest camp de la recerca i a potenciar el seu impacte científic i, sobretot, social i comunitari.
Aquí podeu veure el text complet. | 0.877919 | curate | {"ca": 0.985202492211838, "es": 0.014797507788161994} | http://ccs.upf.edu/ca/integrar-el-concepte-de-recerca-i-innovacio-responsables-en-estudis-daudiencia-i-recepcio/ |
mc4_ca_20230418_2_980 | /ca/cursa/carrera-de-la-mujer-madrid-2014/20142685/
Valoració dels usuaris (43.333333333333)
Nombre de visites : 36684
última modificació de runedia : 2014-05-09 11:04:38 | 0 | curate | {"es": 0.30538922155688625, "ca": 0.5449101796407185, "fr": 0.1497005988023952} | https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/carrera-de-la-mujer-madrid-2014/20142685/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_308452 | en principi qualsevol declaració d'un polític cal prendre-se-la amb reserves però deu-n'hi-do el que hi diu en aquest article...: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/males_besties_99980.php Males bèstiesSenatores boni viri Senatus autem mala bestia, deien els clàssics per referir-se al fenomen de degradació que les persones pateixen quan són absorbides en un engranatge pervers, com al Tribunal Constitucional (TC) espanyol. Després d’un quart de segle de repartiment de quotes entre PP i PSOE, amb el criteri de primar la fidelitat i l’extremisme però gens el mèrit i la capacitat, els juristes que s’hi integren responen, amb escasses excepcions, al principi “entre los que han sido nombrados para hacer lo que se espera, y los que hacen lo que se espera para ser nombrados, casi no hace falta dar instrucciones”. És l’efecte, general entre la nomenklatura espanyola, de la sistemàtica selecció adversa o negativa, de la cooptació i l’amiguisme com a principi inspirador d’uns nomenaments que PP i PSOE fan intercanviant cromos. Dos blocs compactes i monolítics s’hi enfronten, els “conservadors” i els “progressistes”, eufemisme que transparenta una pura dependència sectària, on l’argument i l’anàlisi jurídics no hi compten enfront de l’adscripció grupal.Tant al PP com al PSOE els toquen cinc magistrats, cromos que treuen dos del Congrés, dos del Senat i 1 del CGPJ; i el partit que té el govern espanyol, quan correspon nomenar 2 magistrats, se’ls queda. El resultat és que sempre hi ha una majoria clara, de 7 a 5, que afavoreix els “conservadors” o els “progressistes”, i qui té la majoria imposa el seu criteri, de vegades amb mínimes concessions a la minoria per tal d’aconseguir els seus vots i emetre sentències amb aparença d’unitat, que permetin mantenir la ficció de ser un tribunal jurídic, i no el que realment és, una cambra legislativa superior a les altres, amb disciplina de vot, i en mans exclusives dels espanyols PP i PSOE, sense cap representació de les incòmodes minories nacionals no espanyoles. S’assemblen molt el judici que mereixen les nomenklatures espanyola i soviètica, segons Beiras i Crankshaw: “Uno no sabe si determinados elementos de la clase política española son subnormales profundos o son personas inicuas que falsifican sistemáticamente la realidad y los juicios políticos e ideológicos sobre la verdad”, “de totes maneres, llur incompetència és tan estupefaent, llur ignorància tan absoluta, que és impossible transmetre-la amb suficient credibilitat a aquells prou afortunats per no haver-la mai experimentada”. En mans de malvats ineptes, elegits i cooptats precisament perquè ho són, i convertit en una màquina sectària d’expulsar talent, l’esfondrament de l’Estat ja s’esdevingué a l’URSS, i ara comença al Regne d’Espanya.Meditava jo així l’any 2003 sota la impressió dels festejos i commemoracions del 25è aniversari de la Constitució espanyola, que com a alt càrrec de l’Estat vaig viure des de dins, tot cartró pedra i discursos buits i cínics d’alts càrrecs que ni dissimulaven que mentien, tot lloant el mèrit, la capacitat, la independència i imparcialitat de la judicatura i del Tribunal Constitucional, la democràcia i les llibertats, la modèlica Transició i l’ultramodèlic rei, etc., i de cop el president del CGPJ va pretendre que el nomenament de dos magistrats del TC, que havíem de fer a l’abril junt amb els dos del govern espanyol, els avancéssim al gener. Acabava una campanya electoral catalana on tant CiU com el tripartit havien promès un nou Estatut, i podien passar tres coses: A. Que les promeses electorals fossin això, promeses, i el nou Estatut se l’engolís la sorra de les calendes gregues. B. Que es fes pel tripartit (PSC inclòs) i CiU, i el govern del PP resultant de les eleccions del març següent el refusés com havia refusat, d’acord amb el PSOE, el nou Estatut basc. C. Que es fes pel tripartit (PSC inclòs) i CiU, que fos el PSOE qui guanyés les eleccions el març de 2004, i que el nou Estatut s’hagués de tramitar a les Corts espanyoles.Si s’esdevenia C, el PSOE no podria refusar sense més l’Estatut aprovat pel PSC com havia fet amb el basc, sinó que admetria de l’Estatut aprovat pel nostre Parlament allò que fos imprescindible per obtenir el suport de CiU, ERC, o ambdós, guanyar el referèndum, i arranar després al TC, d’acord amb el PP, tot allò que de boqueta hagués admès. La jugada era clara, i imprescindible desemmascarar-la fent que tothom veiés el TC com el que és, la tercera cambra legislativa al servei de PP i PSOE. La millor manera era deixar el TC empatat, amb sis “progressistes” i sis “conservadors”, cosa que no havia passat mai i que els faria impossible entendre’s, acostumats com estan a imposar la voluntat majoritària a la minoria. No sabrien gestionar l’empat, no podrien canviar la seva cultura del domini per la del diàleg i el raonament jurídics, i llavors començarien les ganivetades públiques, s’acabaria l’omertà, i el descrèdit s’apoderaria del TC, de manera que quan arranés l’Estatut ningú no seria capaç de defensar-lo com a obra imparcial i jurídica.Només passaria això si el govern que nomenés dos magistrats del TC fos socialista, a la data que corresponia, l’abril del 2004, després de guanyar les eleccions de març; i per fer-ho possible era imprescindible que el CGPJ no avancés els nomenaments al gener, perquè llavors el govern Aznar també nomenaria els dos magistrats que li tocaven i el TC no estaria empatat, sinó amb majoria d’un sector. Me’n vaig sortir, i el CGPJ no nomenà ni al gener, ni al febrer ni al març. Tot i això, perdudes les eleccions, el govern Aznar en funcions podria haver nomenat els seus dos magistrats, però no ho va fer, gràcies a unes oportunes declaracions del llavors president del TC, oposant-se a aquests nomenaments per un govern en funcions. Lliure el camí, fou el govern Zapatero qui nomenà dos “progressistes”, i el CGPJ, com sempre, repartí els dos cromos-magistrats seus entre els dos sectors. Empatat el TC, només calia esperar que s’aprovés l’Estatut al nostre Parlament, es pactés pel PSOE amb ERC o CiU o amb tots dos (fou amb CiU), es ratifiqués per referèndum, es recorregués al TC pel PP i pel PSOE (via Defensor del Pueblo), i els magistrats del TC, empatats, comencessin a esbudellar-se en públic, perdent tot el crèdit i el respecte que podien tenir. Ja són madurs per sentenciar, ja ningú no se’ls creu. De com vaig fer per allargar els nomenaments de gener a abril, no queda espai per contar-ho, però tinguin els amables lectors una pista: el príncep d’Astúries es maridava amb la senyora Ortiz.
No son tant intel.ligents!! Aixo per a mi es pura conseqüència i donat el resultat que esdevindrà en els propers anys, no crec ni de lluny que haguin assentat les bases per destruir el TC ni contribuir a perdrens finalment. | 0.856597 | curate | {"ca": 0.9960223924572775, "fr": 0.003977607542722451} | |
mc4_ca_20230418_4_749894 | COMARCAL MEDIA | Grup mediàtic Comarques Centrals | Cáritas va atendre en 2016 a 489 persones en Ontinyent i 673 en Xàtiva
Cáritas va atendre en 2016 a 489 persones en Ontinyent i 673 en Xàtiva
El número d´usuaris ha baixat respecte a anys anteriors
Cáritas ha donat a conèixer les dades corresponents a l’any 2016 per que fa al número de beneficiaris i els projectes que s’han desenvolupat per tal d’ajudar a les persones que més ho necessiten. Al cas d’Ontinyent van ser 489 les persones ateses per esta organització, mentre que en Xàtiva foren 673. Al cas d’Ontinyent això representa un 13 per cent menys que en 2015, mentre que al cas de Xàtiva un 4 per cent menys, la qual cosa indica que, encara que hi ha un repunt, no s’aprecia una autèntica milloria.
En Ontinyent, el 78 per cent de les persones ateses per Cáritas ja eren conegudes d’anys anteriors, un percentatge que es queda en el 61 per cent al cas de Xàtiva. Entre les causes, el creixent número de llars unipersonals, la disminució de les taxes de pobresa i exclusió i el fet de que la Comunitat Valenciana vaja perdent població any rere any, sobretot d’estrangers.
Els que més demanen l’ajuda de Cáritas son les parelles joves i dones soles amb fills, així com les persones que viuen a soles. En este cas, el 83 per cent de les ateses en Xàtiva són dones. El 63 per cent del total són espanyols en Xàtiva, mentre que en Ontinyent esta xifra baixa fins el 55 per cent.
Un dels serveis més coneguts de Cáritas és l’economato, amb el que es garanteix l’alimentació i la higiene dels beneficiaris. Al cas de Xàtiva 85 persones van fer ús d’este servei, que compta amb un pressupost de 9.904 euros. Pel que fa a Ontinyent, la xifra es dispara fins les 440 persones ateses, amb un pressupost de 44.610 euros.
Tot este treball de no seria possible sense els voluntaris de Cáritas. En Xàtiva són 34 les persones que ajuden als que més ho necessiten a través d’esta organització, el 83 per cent dones. Al cas d’Ontinyent el número de voluntaris puja fins les 116 persones, el 76 per cent d’elles dones. A més, Cáritas Ontinyent va invertir 63.184 euros en projectes d’atenció social, com el pagament d’aigua, llum, lloguers i altres menesters, una xifra que es queda en 4.989 euros al cas de Xàtiva.
Cal destacar que el 87 per cent dels recursos de Cáritas a la capital de La Costera venen de les donacions, les quotes dels socis, les col·lectes, les aportacions de Cáritas Diocesana i la Col·lecta del Dia de la Caritat, mentre que en Ontinyent el 100 per cent del pressupost està cobert per ells mateixos gràcies, entre altres coses, a les herències deixades per alguns benefactors. En la capital de La Vall d’Albaida, s’invertiren l’any passat 63.184 euros en projectes d’atenció social i en cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació i habitatge. Cal destacar també que en Ontinyent es portà a terme el projecte Sambori que va atendre a 24 xiquets i el Projecte Home que atengué a 67 persones. | 0.839998 | curate | {"ca": 1.0} | http://comarcal.tv/noticia.php?video=5183 |
mc4_ca_20230418_4_285060 | La tercera edició del Mercat Modernista d'Olot, aquest cap de setmana - Ràdio Olot
amb Ràdio Olot 23:17
La tercera edició del Mercat Modernista d'Olot, aquest cap de setmana
Les parades ambientades en l’època modernista, el mapping, les visites guiades a les cases modernistes o el concert de Lindy Hop són algunes de les principals atraccions. La proposta del Mercat Modernista es complementa amb ‘La Vermutada’.
La presentació del Mercat Modernista (Núria Llop)
La tercera edició del Mercat Modernista arriba del 3 al 5 d’abril a la capital de la Garrotxa. Una fira que ja està pràcticament consolidada i on no hi podran faltar les parades de temàtica modernista o les visites guiades a cases de la ciutat i al Museu de la Garrotxa. Com a novetat d’aquest any, algunes de les activitats s’han organitzat al barri del Carme. Ho ha explicat el regidor de promoció, Estanis Vayreda.
El Mercat Modernista d’aquest any també comptarà amb els tallers infantils on els més petits podran fer ous de xocolata, xapes modernistes o una càmera estenopeica. Diumenge al migdia hi haurà un ball de Lindy Hop, on tothom qui vulgui podrà aprendre a ballar a ritme de swing. I mentre uns ballen els altres poden participar a ‘La Vermutada’ que torna una vegada més. Ho ha explicat Isabel Morera, membre de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa.
Tots els vermuts que ofereixen els establiments són de bota o procedents de terres catalanes, i van acompanyats d’un aperitiu diferent a cada bar. El preu del vermut més l’aperitiu és de tres euros i mig. | 0.812179 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiolot.cat/noticies/la-tercera-edicio-del-mercat-modernista-dolot-aquest-cap-de-setmana/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_737613 | Doncs això és el que ha dit -en castellà, evidentment- un dropo de la cheneralitá fa una estona al telenotícies. També ha comentat que mentre manin ells jurídicament i políticament el valencià no serà català i que faran un decret per tal que no es pugui homologar el títol de català amb el de valencià. En castellà i avalat per l'estatut blavencià.
L'èmfasi que ha fet és molt aclaridor, "políticamente y jurídicamente", és a dir, per les seves raons de divisió de la nació, de raons científiques cap ni una, evidentment. Mort als feixistes! | 0.762025 | curate | {"ca": 0.9646182495344506, "nl": 0.035381750465549346} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_247911 | Laporta demana disculpes al València. El president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, ha telefonat el seu homòleg del València Club de Futbol, Joan Soler, per demanar-li disculpes per la pancarta que es va exhibir dissabte passat al Camp Nou amb un mapa dels Països Catalans. El president del València ha acceptat les disculpes però, tot i això, la directiva del Club ha decidit que el València jugui a Mestalla amb la senyera valenciana aquest dijous contra el Sevilla. A més, la Comissió Nacional contra la Violència ha instat a la Real Federación Española de Futbol i a la Liga de Fútbol Profesional a evitar actes polítics als estadis, mesura que ha estat molt ben rebuda pel Govern valencià i que, segons el conseller de Cultura, Educació i Esports, Alejandro Font de Mora, "suposa una deslegitimació" dels actes del Nou Camp. Font: E-noticies Perquè, perquè, perquèeeeeeeeee som així els catalans, sempre demanant perdó pel que no toca!!!! quina ràbia!!!!! !
Quina vergonya!! Caure en aquest joc tan estúpid del valència i tota la gentussa que ha despotricat és patètic. Molt malament, en Laporta. Si encara el Barça demanarà perdó per ser catalans! ! | 0.710147 | curate | {"ca": 0.984375, "fr": 0.001736111111111111, "id": 0.013888888888888888} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_24436 | A1 adverbis audiollibres avaluació competencial batxillerat castellanismes comprensió lectora conjugació verbal determinants dubtes lingüístics escriptors eso 1 eso 2 eso 3 eso 4 expressió escrita expressió oral formació de paraules gramàtica literatura literatura s. XII-XV literatura s. XIX-XXI literatura s. XVI-XVIII llegir llibres de lectura lèxic modernisme Nadal narrativa narrativa breu noms ortografia poesia preposicions pronoms pronoms febles renaixença signes de puntuació sintaxi teatre temps verbals tipus de textos tècniques d'estudi vocabulari ús del català
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons | 0.842036 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.auladecatala.com/comprensions-lectores-3/ |
acn_ca_20201011_0_110207 | Hisenda ja ha tornat més de 399 milions d'euros a més de mig milió de contribuents catalans
Al voltant de 954.000 contribuents de Catalunya ja han presentat declaracions de l'impost sobre la renda, un 77% de les quals són devolucions
ACN Barcelona.-Hisenda ja ha tornat més de 399 milions d'euros a 561.000 contribuents catalans. En relació a la mateixa data de l'exercici anterior, és un import un 16,56% superior i els contribuents beneficiats són un 14,22% més. El nombre de declaracions de l'impost sobre la renda presentades fins ara a Catalunya és de 954.283, un 17,5% més. Del total, un 77% són devolucions -735.770- per import de 579 milions d'euros. Les declaracions a pagar són 195.713 per valor de 158 milions. Durant la campanya de renda de 2017, l'Agència Tributària calcula que es presentaran més de 3 milions i mig de declaracions a Catalunya (un 1,14% més que l'anterior), de les quals 2.249.000 seran a retornar per un import total de 1.678 milions d'euros, un 5,3% menys que l'exercici anterior.
El delegat especial de l'Agència Estatal d'Administració Tributària a Catalunya (AEAT), Gonzalo García de Castro, ha explicat aquest dijous en roda de premsa que "el contribuent anticipa el moment" de presentar la declaració cada cop més. El creixement del nombre de declaracions presentades fins ara en relació a l'any passat "és molt important", ha dit. García de Castro ho ha atribuït a que cada any "és més fàcil" fer-la. A més, ha remarcat que com abans es demana la devolució, abans es paga al contribuent. Segons el delegat especial de AEAT a Catalunya, un 90% de les devolucions es paguen abans de l'estiu.
D'altra banda, García de Castro ha negat que hi hagi errors en els esborranys que facilita l'Agència Tributària tal com va assegurar aquest dimecres el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, que va estimar que un 30% tenen errors o els falta informació rellevant. "No tenim aquesta percepció", ha dit García de Castro, que ha afegit que el sistema és "fiable" i ha assegurat que els contribuents "poden estar tranquils". García de Castro ha explicat que posen a disposició del contribuent "tota la informació" sobre ell de què disposen.
En aquest sentit, ha recordat que cal revisar l'esborrany i incloure-hi aquella informació que el contribuent coneix, però el sistema no. Com a tall d'exemple, ha citat canvis en la situació personal de contribuent o l'arrendament i transmissió de bens immobles. Elements que cal que afegeixi a l'esborrany que facilita l'Agència Tributària.
Inici de la campanya presencial
Aquest dijous ha començat el servei d'atenció presencial amb cita prèvia als punts d'atenció de l'AEAT amb la previsió de mantenir el nombre de cites de la campanya anterior, unes 400.000. A banda, García de Castro ha destacat que el nou servei de trucades, el pla 'Li Truquem' de confecció telefònica de declaracions, està tenint molt bona acollida i ha accelerat el nombre de declaracions presentades abans de l'inici de la campanya presencial. D'altra banda, el director de l'Agència Tributària de Catalunya, Eduard Vilà, ha destacat que contribueixen amb 32 oficines que oferiran cites prèvies presencials amb estructura pròpia. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/hisenda-ja-ha-tornat-mes-de-399-milions-d-euros-a-mes-de-mig-milio-de-contribuents-catalans |
mc4_ca_20230418_2_158521 | La casa encantada | 15è Petits Contes
Hi havia una vegada en una ciutat molt coneguda i no molt lluny d’aquí una família de 4 persones.
Aquella família es va mudar a una casa tan estranya que els dos fills la Maria i el Marc van preguntar, ¿papa és una casa encantada? El pare no sabia que dir, tots disposats van entrar a la casa encara que els nens tenien molta por i fins i tot els seus pares.
Es va fer de nit i tots quatre es van anar a dormir.
Eren les 3.00 del matí i els nens encara no dormien. La Maria, la germana d’en Marc, va anar a l’habitació dels seus pares. Allà li va demanar a la seva mare que anessin juntes fins a la cuina. Van baixar les escales i van sentir la veu d’un nen plorant.
La veu venia de la cuina i van anar corrents. Quan van arribar, van veure un esperit blau.
La Maria li va preguntar què li passava i el nen es va girar i els hi va dir perquè estava plorant. La Maria i la seva mare van marxar a dormir. L’endemà al matí els nens van anar a l’escola. Durant la classe el Marc volia anar al lavabo però es va equivocar i va anar a una sala on hi havia molts cervells i també hi havia un professor amb el cervell sobre el cap. El Marc espantat va tornar ràpidament a la seva classe. I era el moment de marxar, en Marc i la Maria van arribar a la seva casa.
La mare de l’esperit i el nen es van preocupar molt perquè no sabien que fer i que dir als humans, es va fer tard i els nens ja estaven adormits.
Era diumenge al matí, l’esperit es va despertar i va anar fins a l’habitació d’en Marc i la Maria que estaven ja desperts. L’esperit volia jugar amb el Marc i la Maria, van jugar, van riure i s’ho van passar molt bé.
Però els pares tenien un altre problema, mentre’s acabaven de buidar la casa van veure una caixa de l’antic propietari. El pare la va agafar i va veure que hi havia un llibre, el va agafar i el va començar a llegir. En el llibre posava “sóc l’antic veí que vivia aquí, vull dir-te que et vaguis d’aquí perquè si no et mataran a tu i a la teva família”.
La mare esperit, va dir al pare que això no era veritat. Finalment el pare li va creure.
El pare va veure un rellotge, el va agafar el rellotge, va posar-se’l i es va anar perquè era de nit i la família se’n va anar a dormir.
Eren les 8.04 del matí i en Marc i la Maria se’n van anar a l’escola, la Maria va anar a la sala on estava el zombi i es va espantar molt.
Es va acabar l’escola i van anar a casa. La Maria va explicar què els passava a l’escola i els pares, els nens i també els esperits se’n van mudar a una altra casa i van ser molt feliços i van menjar anissos.
Lois Botos, Stefan Duró, Othman El Kajouai, Ángel Martínez i Alba Muñoz | 0.763209 | curate | {"ca": 0.9561737804878049, "nl": 0.01676829268292683, "es": 0.027057926829268292} | https://contes.ccjardinspau.org/2018/2019/04/11/la-casa-encantada/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_83685 | El lideratge dels centres educatius | Xarxanet - Entitats i voluntariat de Catalunya per un món millor
Skip to main content
recursos
notícies
NOTÍCIES I RECURSOS PER A LES ENTITATS I EL VOLUNTARIAT
FAQ
NON PROFIT
SEGUEIX-NOS
PUBLICA
BUTLLETÍ
Search
recursos
notícies
Mostra o amaga les categories de notícies
Mostra o amaga les categories de recursos
Formulari de contacte
Notícies
Totes
Ambiental
Agricultura i Alimentació
Biodiversitat i espais naturals
Desenvolupament sostenible
Reciclatge i reutilització
Voluntariat ambiental
Comunitari
Educació en el lleure
Mediació i cohesió social
Participació ciutadana
Moviment veïnal
Cultural
Llengua i literatura
Cultura popular i tradicional
Arts escèniques i audiovisuals
Fires i festes
Social
Intervenció social
Salut i discapacitat
Infància i joventut i família
Exclusió social
Gènere
Gent Gran
Migracions
Dependència
Educació
Internacional
Cooperació al desenvolupament
Drets humans i desigualtat
Processos de pau
Voluntariat internacional
Projectes
Avaluació i qualitat
Direcció i gestió ONG
Responsabilitat social
Gestió del voluntariat
Disseny de projectes
Innovació i emprenedoria social
Treball en xarxa
Participació interna
Jurídic
Contractació
Normativa entitat
Marc legal voluntariat
Informàtic
Programari lliure
Aplicacions i programari
Xarxes socials i Internet
Accessibilitat i tecnologia
Comunicació associativa
Formació
PFAVC
Màsters i postgraus
Formació intervenció
Formació gestió
Formació en línia
Dinàmiques grupals
Econòmic
Banca ètica
Captació de fons
Economia social
Obligacions fiscals
Transparència i rendició de comptes
Tresoreria i comptabilitat
Cooperativisme
Agenda
Opinió
Vídeos
Recursos
Tots
Econòmic
Jurídic
Projectes
Informàtic
Formació
Finançament
Biblioteca
Ofertes de feina
Assessorament
Fes voluntariat
Entitats col·laboradores
Webinars
Especial Covid-19
FAQ
Qui gestiona Xarxanet?
Història de Xarxanet
Què ofereix Xarxanet
Com m'ajuda si soc una entitat?
Com m'ajuda si vull ser voluntari/a?
Puc fer-me'n membre?
El lideratge dels centres educatius
Notícies
Totes
Ambiental
Comunitari
Cultural
Social
Internacional
Projectes
Jurídic
Informàtic
Econòmic
Formació
Opinió
Agenda
Vídeos
Especial Covid-19
El lideratge dels centres educatius
Barcelona
Dimecres, 22/11/2017
Els líders dels centres educatius juguen un paper rellevant en la millora dels processos d’aprenentatge i els resultats acadèmics de l’alumnat. Quines mesures poden ajudar a aconseguir un lideratge més efectiu?
L'evidència recent indica que els líders dels centres educatius juguen un paper rellevant en la millora dels processos d’aprenentatge i els resultats acadèmics de l’alumnat. Dotar els centres d'equips directius i de models de lideratge efectius, entenent com a tals aquells conduents a millores, entre d’altres, en els resultats acadèmics, és clarament fonamental per a la millora de l’educació en el seu conjunt.
Quines mesures poden ajudar a aconseguir un lideratge més efectiu en els centres educatius? Aquesta és la qüestió que es provarà de respondre a l’aula oberta que tindrà lloc el 22 de novembre, a les 18h, al Palau Macaya. L’acte s’inscriu en el projecte Què funciona en educació?, liderat per Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill, i que és una aposta per aportar evidència científica al debat sobre la política i la pràctica educativa, connectant el rigor analític amb els reptes educatius plantejats a Catalunya.
L'acte, que serà presentat per Marc Balaguer, director d’Ivàlua, i moderat per Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, partirà de la revisió d’evidències que ha elaborat els investigadors Álvaro Choi (Professor al Departament d'Economia de la Universitat de Barcelona i investigador a l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i Maria Gil (Professora al Departament d'Economia Aplicada de la Universidad Autónoma de Madrid), sota el títol “El lideratge de centre afecta el rendiment acadèmic dels alumnes?”. Aquest nou informe sintetitza l’evidència generada per recerques i avaluacions de diferents països sobre l’efecte del lideratge en els resultats de l’alumnat.
A la segona part de l'acte, dedicada al debat i a l’aterratge de la temàtica al nostre context, comptarem amb la participació especial dels següents experts:
Ponents:
Xavier Chavarría, Inspector en cap a Barcelona Ciutat i vicepresident de l'European Forum on Educational Administrationsota el títol “El lideratge de centre afecta el rendiment acadèmic dels alumnes?”.
Josep Castillo i Adrián, Coordinador Postgrau en Direcció Estratègica de Centres Docents per a Ia Innovació i l’Èxit Educatiu de la Universitat de Vic.
Isabel Sánchez Ibáñez, Directora de l’Escola Rius i Taulet i presidenta d'Axia-Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya.
Volem debatre amb els participants qüestions com ara:
Influeix en el rendiment dels alumnes el tipus de lideratge que es practica als diferents centres educatius? Quins tipus de lideratge tenen un impacte més significatiu?
Com promoure i donar suport a una major distribució del lideratge, més enllà dels directors i directores d’escola ajudant als consells escolars en el seu lideratge?
Quins requisits haurien de complir idealment els directors i directores de centres educatius? Cal establir criteris més estrictes per a la selecció? Com fer del lideratge escolar una professió atractiva, en termes de contractació, remuneració, incentius, organització professional i oportunitats professionals?
L’accés al debat és lliure i gratuït, amb inscripció prèvia. El debat es podrà seguir en directe per streaming i també via Twitter amb el hashtag #EduEvidències. | 0.51488 | curate | {"ca": 0.8730012865282117, "en": 0.036574159161918765, "pt": 0.020400661643080315, "es": 0.03565521043925749, "ja": 0.0011027384671935306, "it": 0.012681492372725601, "be": 0.0012865282117257857, "ru": 0.0011027384671935306, "fr": 0.013049071861790112, "sv": 0.0025730564234515713, "id": 0.0025730564234515713} | https://xarxanet.org/agenda/el-lideratge-dels-centres-educatius |
racoforumsanon_ca_20220809_0_821239 | Quarts de final de la Copa del Paràsit, partit d'anada. Escenari. Santiago Bernabeu. Dia i hora del partit/TV. Dimecres 18 de gener a les deu de la nit retransmès per Canal+.--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Arriva el quart clàssic de la temporada(novè en els darrers catorze messos). Semble ser que aquest cop l'escòria merengue està prou calladeta i no treu pit com l'últim cop on van sortir escaldats. Els dos equips tenen baixes importants(adjunto article on surt la relació d'absents). Pot ser un gran partit o no, però segur que donarà que parlar més enllà de la finalització del joc. I recordeu que això d'avui tant sols és el primer acte. De moment és tot, ja podeu començar a dir la vostre al fil. 1-2(Messi/Gitano Ronaldo en pp). BarçaEl Barça arriba a Madrid per jugar-hi aquesta nit el quart clàssic de la temporada Actualitzat a les 12:13 h 18/01/2012El Barça ja és a Madrid per jugar aquesta nit el quart clàssic de la temporada. Josep Guardiola s'ha endut els 15 jugadors del primer equip que té disponibles, més quatre del filial: Isaac Cuenca, Martín Montoya, Sergi Roberto i Jonathan dos Santos. Cal recordar que el tècnic del conjunt blaugrana no podrà comptar per al partit del Bernabéu amb els tres lesionats de llarga durada (David Villa, Ibrahim Afellay i Andreu Fontàs) tampoc amb Seydou Keita, concentrat amb Mali per disputar la Copa d'Àfrica, ni amb Pedro, amb una elongació al bíceps femoral que podria obligar-lo a perdre's també la tornada al Camp Nou. Ahir, en la roda de premsa prèvia al partit, Guardiola va confirmar que el seu ajudant Tito Vilanova també viatja amb ells a Madrid i així serà present al partit.Els 19 homes convocats per Guardiola són: Pinto, Valdés, Alves, Montoya, Piqué, Puyol, Mascherano, Abidal, Adriano, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Thiago, Sergi Roberto, Dos Santos, Alexis, Cuenca i Messi.Diferents maneres de portar-ho Mourinho esbufegant... i Guardiola exultant. Una imatge gairebé clàssica en el clàssic. L'entrenador del Barça s'ha convertit en un corcó per al portuguès des que aquest entrena el Madrid. Vuit enfrontaments, una única derrota per a Guardiola. La resta, victòries i empats amb exhibicions incloses. Impotent sobre la gespa, Mourinho ha buscat fora del terreny de joc la manera de descentrar els blaugrana, fins al punt de desprestigiar el que tot el món reconeix: els èxits de Guardiola. La Copa torna a fer coincidir el Madrid i el Barça, Mourinho i Guardiola. En només vuit mesos, els blaugrana els han eliminat de la Champions, han sentenciat una lliga al Bernabéu i els han guanyat la Supercopa. Pel que pugui passar, el portuguès ja fa dies que prepara el terreny per suavitzar una possible derrota. Ara resulta que, per Mourinho, l'important és la Lliga. Mourinho sembla reclamar ajuda divina. El novè assalt està servit.
0-3 (des de en Ronaldinho sempre dic el mateix als clàssics!)
I no l'has encertat mai...
XDDD | 0.749365 | curate | {"ca": 0.9488387748232918, "es": 0.013800067317401549, "pt": 0.018848872433524066, "it": 0.01716593739481656, "en": 0.0013463480309660047} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_183773 | Revisar la condició de superfície de les associacions culturals. - Propostes - Pla d'Usos Ciutat Vella - decidim.barcelona
Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies. Per a més informació consulta aquí.
Hi estic d'acord
×
Vés al contingut principal
Cercar
Cercar
Català
Castellano
Navegació
Registra't Entra
Inici
Processos participatius
Òrgans de participació
Iniciatives
Rendició de comptes
Ajuda
Pla d'Usos Ciutat Vella
#PlaUsosCV Procés participatiu per definir la nova regulació dels establiments de pública concurrència del districte de Ciutat Vella.
Fase 3 de 3
Devolució 01-07-2017 - 31-07-2017
Veure les fases
Desplegar Propostes
El procés
Trobades
Propostes
Torna al llistat
Revisar la condició de superfície de les associacions culturals.
Proposta oficial
04/04/2018 14:22
Denúncia
Acceptades
A la normativa actual hi ha una superfície del 25% màxima que es pot dedicar a activitats complementàries, i es considera correcta aquesta limitació, tot i que es podria variar en funció del tipus de públic i de la superfície (no és igual un local de 60 metres que un de 300 metres). Potser es podria limitar per superfície màxima en m2.
Resultats al filtrar per la categoria: Cultura Cultura
Aquesta proposta ha estat acceptada perquè:
Aquesta proposta ha estat valorada i s'ha inclòs en la Memòria de participació que acompanya a la redacció (en curs i pendent d'aprovació) del Pla d'Establiments de Concurrència Pública, Hostaleria i d'altres activitats 2017 impulsat pel Districte de Ciutat Vella. També conegut com a "Pla d'Usos" és una eina de naturalesa urbanística que permet regular la implantació de determinades activitats al territori. Es preveu la seva aprovació definitiva aquesta tardor.
Passem aquesta proposta a la fase de decisió; en tractar-se d'una pla de naturalesa urbanística pot acabar d'incorporar-se amb una formulació semblant a la proposada o d'un altra manera donat el llenguatge específic d'aquest tipus de normatives. Valorem redefinir el model d'associacions i espais culturals, que efectivament estableixen aquestes superfícies mínimes per aquest tipus d'activitats complementàries. Agraïm la seva participació.
Trobades relacionades:
Sessió de cultura
15 Juny 2017
18:00 - 20:00
Sessió de treball específica amb entitats, gremis de cultura, i veïns i veïnes per recollir la seva opinió sobre l’impacte de les activitats de concurrència pública en el Districte i treballar en la regulació del nou Pla d’usos.
3 Suports
Suports deshabilitats
Revisar la condició de superfície de les associacions culturals. Comentaris 1
5 5 seguidores Seguir Revisar la condició de superfície de les associacions culturals.
Referència: BCN-PROP-2017-06-11894
Verifica l'empremta digital
Empremta digital
El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.
Valor: 54cb0cdda308564f4c0eab9bcb474f133caa9e44f17bfcd78c05d42bc76b55e4
Origen: {"body":{"ca":"A la normativa actual hi ha una superfície del 25% màxima que es pot dedicar a activitats complementàries, i es considera correcta aquesta limitació, tot i que es podria variar en funció del tipus de públic i de la superfície (no és igual un local de 60 metres que un de 300 metres). Potser es podria limitar per superfície màxima en m2. "},"title":{"ca":"Revisar la condició de superfície de les associacions culturals."}}
Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen.
×
Compartir
Compartir:
×
Compartir l'enllaç
Compartir l'enllaç:
×
Incrusta
Si us plau, enganxa aquest codi a la teva pàgina:
×
<script src="https://www.decidim.barcelona/processes/plausosciutatvella/f/66/proposals/11894/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://www.decidim.barcelona/processes/plausosciutatvella/f/66/proposals/11894/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>
Reportar contingut inapropiat
×
Aquest contingut no és apropiat?
Conté "clickbait", publicitat o estafes. Conté racisme, sexisme, insults, atacs personals, amenaces de mort o de suïcidi o qualsevol forma de discurs d'odi. Conté activitat il·legal, amenaces de suïcidi, informació personal, o qualsevol altra cosa que creguis que no pertany a decidim.barcelona. Comentaris addicionals | 0.610163 | curate | {"ca": 0.8575542755870624, "de": 0.001329198050509526, "it": 0.008861320336730172, "ro": 0.003544528134692069, "en": 0.08218874612317235, "pt": 0.008418254319893664, "es": 0.01284891448825875, "fr": 0.009525919361984936, "zh": 0.015728843597696055} | https://www.decidim.barcelona/processes/plausosciutatvella/f/66/proposals/11894?filter%5Bcategory_id%5D%5B%5D=137&per_page=50 |
oscar-2301_ca_20230418_2_113454 | Silvia és una jove que tot just s’atreveix a mirar enrere per intentar acceptar –o fins i tot comprendre- l’experiència que ha marcat la seva vida: els abusos sexuals als que des de ben petita ha estat sotmesa per part del seu pare. A partir d’aquí, haurà de començar de nou i enfrontar-se amb les persones, sentiments i emocions que no deixen que perdi de vista el seu passat.
En un moment de la pel·lícula, una de les víctimes assegura que la tristesa pesa, i si una cosa ens queda clara després de veure “No tengas miedo”, és que pesa molt. I és que hi ha certes experiències que s’arrosseguen tota la vida i és tot un procés superar-les, admetre-les i incorporar-les a la teva vida per poder seguir endavant. L’abús sexual dins de la família és una de les lacres desconegudes de la nostra societat i que segresta les víctimes en el silenci i la culpabilitat davant dels seus sentiments contradictoris.
Per fer-nos arribar aquesta reflexió, Montxo Armendáriz ha estat durant més d’un any escoltant els relats de persones que han patit abusos sexuals i ha pogut constatar les seqüeles que malauradament acostumen a quedar. De tot aquest material va sorgir “No tengas miedo”, una pel·lícula que centrada i focalitzada en el personatge de Silvia (Michelle Jenner), abstreu un context familiar i les conseqüències emocionals i físiques que hem anunciat.
En primer lloc, un context familiar que no reconeix els fets i els enquadra com a una “barbaritat”” inventada per la víctima quan aquesta els explica -tant des de la innocència com des de l’acceptació-. Molt representativa l’escena en què la protagonista confessa a la seva mare (Belén Rueda) que ha estat víctima dels abusos del seu pare. És millor no mirar o no voler saber, creure que la causa de tot el que li passa a la filla és producte de la seva pròpia “irresponsabilitat”.
Michelle Jenner i Belen Rueda
Per altra banda, les conseqüències emocionals i psíquiques, com són la incapacitat per relacionar-se, la culpabilitat, la por, i sobretot el silenci que no permet parlar –malgrat que el personatge és conscient de tot el que li passa- perquè l’abús li ha creat una separació amb la resta del món que no és gens fàcil de trencar.
D’Armendáriz n’és ben coneguda la seva habilitat per tractar els sentiments de forma delicada i fugir de la morbositat. En aquesta pel·lícula, s’acosta al tema sense caure en cap moment en la vulgaritat i ens parla sobretot a través de les mirades i gestos dels personatges. Es tracta d’un film que destil·la elegància i que es centra únicament en la vivència del personatge, deixant de banda possibles judicis vers l’agressor o la mare absent. Una pel·lícula amb la que segurament qui menys ens pensem, se sentirà identificat, perquè el silenci poques vegades permet identificar o parlar a les víctimes.
Comparteix...
Twitter
Facebook
0
email
Pinterest
0
Print
Web oficial:
Belén RuedaMichelle JennerMontxo Armendáriz
Sobre l'autor
Neus Vallara
Curiosa i poc convencional, li agrada ser l'autora de la seva pròpia història.
Posts relacionats
Sitges 2012: gàngsters i un cadàver que desapareix
David Fajardo
4 octubre 2012
1519
Visita a rodatge: “El cuerpo”
Marc Blanch
15 març 2012
4803
“La catedral del mar” a rodatge
Yolanda Aguilar
1 novembre 2016
2607
Luna, el misterio de Calenda
Yolanda Aguilar
30 abril 2012
3222
Una resposta
Vanessa 14 maig 2011
Sí, una película que no cae en la morbosidad de la historia sino en narrar un problema social…
Una película para ver, reflexionar y utilizar para denunciar la invisibilidad de esta lacra social.
Cosas malas de la película? El tema de la ludopatía era innecesario a no ser que se justificara ( que no es el caso) y la salida de la madre descoloca bastante, hasta que vuelve a entrar en escena vas algo perdida/o preguntandote ¿dónde se ha metido?…cosa que tampoco es necesaria para el fluir del film.
Gracias por tu crítica! !
Para acabar, comentar que me parece muy mal que una película que aporta algo, que cambia de los cuatro temas típicos y que es de un buen director, se de en tan pocas salas… LAMENTABLE!
Respon
Envía una resposta
La teva adreça de mail no es publicarà
Comentari
Nom*
Email*
Pàgina web
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Segueix-nos a les xarxes
Vídeo destacat
Pel.lícules recomanades
Wes Anderson, de Ian Nathan
Juan Pedro Hermosilla
25 abril 2022
1127
1
9
El poder del perro
Oriol Rubio
28 gener 2022
949
2
9
Alcarràs
Oriol Rubio
29 abril 2022
1023
3
8.5
Fue la mano de Dios
Pau Jané
3 desembre 2021
1366
4
8
No miris amunt
Oriol Rubio
27 desembre 2021
1
1941
5
7.5
Notícies Cultura
Rijksmuseum reunirá casi una treintena de obras de Vermeer en febrero, algunas cuestionadas: "Creemos que sí son suyas"
Pasión Vega revive a García Lorca en su nuevo disco en alianza con Rozalén, Elvira Sastre o Carmelo Gómez
Las películas 'As bestas' y 'Cinco lobitos' y la serie 'La ruta' parten como favoritas para los Premios Feroz 2023
Manuel Carrasco: "No solo los artistas tenemos que llamar la atención sobre lo que ocurre en Catar con los DDHH"
Roy Conli, sobre los ataques homófobos contra 'Mundo Extraño': "Estamos comprometidos con historias de un mundo diverso"
Los 18 temas aspirantes a representar a España en Eurovisión se escucharán el próximo 19 de diciembre
Els més populars
Concurs: Entrades pel Saló del Cine i les Sèries
Isa Martínez
15 gener 2018
2
11199
9.5
La ciudad de las estrellas. La La Land
Yolanda Aguilar
12 gener 2017
1
7553
Entrevista a Oriol Pla
Iker Zarallo Peretó
26 febrer 2012
7485
8
Els nens salvatges
Yolanda Aguilar
25 maig 2012
7010
8
El renacido
Oriol Rubio
4 febrer 2016
1
6454
Qui som
La Finestra Digital és una revista cultural digital amb continguts que cobreixen les diferents manifestacions de les arts audiovisuals com el cinema, la televisió, la música, el teatre, els llibres o el còmic.
Segueix-nos a les xarxes
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes setembre 2022 (10) agost 2022 (2) juny 2022 (1) maig 2022 (9) abril 2022 (3) març 2022 (2) febrer 2022 (1) gener 2022 (1) desembre 2021 (3) novembre 2021 (2) octubre 2021 (18) setembre 2021 (18) agost 2021 (1) juliol 2021 (10) juny 2021 (1) maig 2021 (1) abril 2021 (4) març 2021 (10) febrer 2021 (1) novembre 2020 (1) octubre 2020 (15) setembre 2020 (15) juliol 2020 (2) juny 2020 (3) maig 2020 (8) abril 2020 (1) març 2020 (7) febrer 2020 (2) gener 2020 (8) desembre 2019 (6) novembre 2019 (4) octubre 2019 (23) setembre 2019 (18) agost 2019 (6) juliol 2019 (9) juny 2019 (4) maig 2019 (10) abril 2019 (10) març 2019 (22) febrer 2019 (21) gener 2019 (9) desembre 2018 (8) novembre 2018 (13) octubre 2018 (36) setembre 2018 (28) agost 2018 (7) juliol 2018 (9) juny 2018 (9) maig 2018 (28) abril 2018 (20) març 2018 (20) febrer 2018 (26) gener 2018 (21) desembre 2017 (20) novembre 2017 (20) octubre 2017 (21) setembre 2017 (20) agost 2017 (4) juliol 2017 (16) juny 2017 (20) maig 2017 (34) abril 2017 (35) març 2017 (38) febrer 2017 (40) gener 2017 (38) desembre 2016 (20) novembre 2016 (38) octubre 2016 (44) setembre 2016 (42) agost 2016 (15) juliol 2016 (37) juny 2016 (31) maig 2016 (58) abril 2016 (33) març 2016 (34) febrer 2016 (42) gener 2016 (25) desembre 2015 (46) novembre 2015 (32) octubre 2015 (49) setembre 2015 (41) agost 2015 (19) juliol 2015 (37) juny 2015 (22) maig 2015 (36) abril 2015 (31) març 2015 (33) febrer 2015 (32) gener 2015 (27) desembre 2014 (26) novembre 2014 (53) octubre 2014 (59) setembre 2014 (57) agost 2014 (7) juliol 2014 (39) juny 2014 (39) maig 2014 (63) abril 2014 (35) març 2014 (39) febrer 2014 (45) gener 2014 (32) desembre 2013 (35) novembre 2013 (40) octubre 2013 (56) setembre 2013 (51) agost 2013 (11) juliol 2013 (32) juny 2013 (36) maig 2013 (59) abril 2013 (56) març 2013 (62) febrer 2013 (57) gener 2013 (56) desembre 2012 (46) novembre 2012 (54) octubre 2012 (66) setembre 2012 (46) agost 2012 (23) juliol 2012 (33) juny 2012 (41) maig 2012 (72) abril 2012 (64) març 2012 (68) febrer 2012 (59) gener 2012 (53) desembre 2011 (59) novembre 2011 (66) octubre 2011 (63) setembre 2011 (53) agost 2011 (8) juliol 2011 (51) juny 2011 (31) maig 2011 (57) abril 2011 (47) març 2011 (52) febrer 2011 (57) gener 2011 (39) desembre 2010 (29) novembre 2010 (46) octubre 2010 (29) setembre 2010 (26) agost 2010 (14) juliol 2010 (26) juny 2010 (24) maig 2010 (26) abril 2010 (17) març 2010 (17) febrer 2010 (22) gener 2010 (14) desembre 2009 (8) novembre 2009 (18) octubre 2009 (4) setembre 2009 (1) agost 2009 (4) juliol 2009 (3) juny 2009 (5) maig 2009 (1) abril 2009 (2) febrer 2009 (1) gener 2009 (3) desembre 2008 (5) novembre 2008 (2) juliol 2008 (1) juny 2008 (4) maig 2008 (3) abril 2008 (2) febrer 2008 (2) gener 2008 (1) desembre 2007 (2) juny 2007 (1) desembre 2006 (1) octubre 2006 (4) setembre 2006 (2) juliol 2006 (1) juny 2006 (2) maig 2006 (2) abril 2006 (4) març 2006 (6) febrer 2006 (2) setembre 2005 (1) maig 2005 (1)
Etiquetes
Auditori Berlinale Cannes Columna Festival San Sebastián Grup 62 Impedimenta La Cúpula La Villarroel Mostra Venecia OBC Planeta DeAgostini Cómics Plaza & Janés Random House Mondadori Razzmatazz RBA Series USA Teatre Lliure Teatre Romea TV3
ISSN 1886-0370 ©Associació La Finestra Digital
Ús de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació. | 0.568936 | curate | {"ca": 0.753131356385826, "en": 0.0225885879456161, "es": 0.19751632587517395, "hu": 0.004603361524462049, "pt": 0.008243228776362273, "de": 0.0014987688684295042, "oc": 0.0022481533026442566, "eu": 0.0004282196766941441, "fr": 0.0029975377368590085, "it": 0.0017128787067765764, "ru": 0.00010705491917353603, "zh": 0.0004282196766941441, "sv": 0.0004282196766941441, "da": 0.00032116475752060807, "pl": 0.0014987688684295042, "eo": 0.0010705491917353603, "nl": 0.0004282196766941441, "no": 0.0007493844342147521} | https://www.lafinestradigital.com/2011/05/08/no-tengas-miedo/ |
mc4_ca_20230418_13_739637 | Editorial solsticial d’estiu 2018 – Le Tapiriste
26 juny, 2018, By Lo Tapir | Leave a reply
Fa 10 mesos publicàvem una historieta sobre banderes. Les banderes, com a eina, són divertides. Et serveixen per saber on són els teus al camp de batalla. Però també serveix perquè els que no són els teus et vegin.
També servien, i de vegades encara ho fan, per marcar punts estratègics i la seva propietat. Quan es conqueria un castell, s’hi hissava la bandera dels conqueridors per demostrar que «s’havia guanyat». Però abans s’arriava la bandera de l’antic custodi.
A finals d’octubre de 2017 n’hi havia alguns que esperaven –o esperàvem– un joc de banderes, encara que fos simbòlic. Però no es va arriar cap bandera, ni es va reclamar el castell.
Alguns ens han repetit fins a la nàusea que el simbolisme era importantíssim. Hi estem d’acord. Però val a dir que aquí a Catalunya, de simbolisme ben poc. Més aviat tot ha consistit en senyalètica. I per causa de la confusió es va canviar el negre pel groc, que és així com més alegre.
Com si fóssim al Camí de Sant Jaume, les fletxes grogues han marcat la direcció que havíem de prendre i cap a on dirigir la inèrcia. Però a diferència del Camino, què és lineal i cíclic al mateix temps, els senyals nostrats ens menen a una mena de cinta de Möebius.
Com dèiem fa 10 mesos, hissar bandera negra volia dir «si us rendiu, viureu [i possiblement us acabem venent com esclaus]». Òbviament, el següent missatge implícit era «si lluiteu, no esperem quarter i, per tant, tampoc en donarem».
També dèiem que els capitans dels vaixells pirates, que eren més llestos que una guilla amb unes capacitats llestils super desenvolupades, només hissaven la bandera quan estaven gairebé segurs de poder capturar el vaixell amb èxit.
Aquí, que en teoria de pirates n’hauríem de saber, no va anar així. Les banderes que alguns vam clavar segueixen allà. Testimonis silents, gairebé silenciats, del que va no-ser. Potser perquè hom es pensa saber-ne, de simbolisme, malgrat que sempre acabi referint-se a la senyalètica –i viceversa.
I no és d’estranyar si tenim en compte que es confon empatia amb simpatia–, però diríem que allò de «no podran res contra un poble alegre i combatiu» va sortir un xic desviat. L’alegria i la combativitat, amb el canvi de negre a groc, va passar als plors i les denúncies per injustícia, repressió i posi-aquí-el-seu-greuge.
L’alegria i la combativitat són desitjables. Però no es pot dir que es va al combat i obviar els senyals de l’enemic. I no ho diem nosaltres sinó Alfredo Pérez Rubalcaba el desembre de 2010: quien le echa un pulso al Estado, pierde.
I és amb interès en aquesta lliçó, que repetim dos paràgrafs d’aquella editorial extraordinària de fa 10 mesos i el llegim amb un nou significat simbòlic, que és aquell que atorga diferents possibilitats i visions a una mateixa cosa:
Si us rendiu, viureu [i possiblement us acabem venent com esclaus]. Si lluiteu, no esperem quarter i, per tant, tampoc en donarem.
No ens rendirem. Tingueu present que en aquest vaixell tampoc esperem quarter, i que per tant es defensarà fins a les darreres conseqüències, i que ja podeu anar venint.
Nosaltres també ens vam confondre. El primer paràgraf era senyalètica amb Estat. El segon, una declaració simbòlica. Per això hem escollit la imatge de sota, ara sí, la correcta. Compreu dimenhidrinat. En quantitats astronòmiques.
Tags: Cinta de Möebius, ésser feliç i content és un gran manament, Llibertat amnistía i Estatut d'autonomia, Rotondes, Senyalètica, Simbolisme | 0.808989 | curate | {"ca": 0.939420040195234, "en": 0.012058570198105082, "gd": 0.004880849842090152, "es": 0.03273040482342808, "pt": 0.004593741027849555, "ro": 0.006316393913293138} | http://www.letapiriste.com/editorial-solsticial-destiu-2018/?owa_medium=feed&owa_sid= |
macocu_ca_20230731_9_180595 | Altres: són en vermell foliació, rúbriques, caplletres, calderons, inicials, reclams i una figura circular dibuixada al f. lx. Lletres caudades
Other features
Justificació: als ff. i-lxxxvj, a mina de plom, els ff. lxxxvij-xc no estan pautats, i els folis que segueixen tenen pautat tabeliònic, tan sols als marges verticals Ús de la primera línia de la pauta: no escrita, però en moltes ocasions la línia d'escriptura està xafant la del pautat (als ff. i-lxxxvj) Perforacions: rodones (als ff. i-lxxxvj) Reclams: sense reclams, excepte al f. xviij, que es veu un reclam horitzontal en vermell a la dreta del marge inferior Signatures: els quaderns no duen signatures alfanumèriques
Condition
manquen els ff. xix i xxxviii; romanen en blanc els ff. xlvjv-lxvij, lxxxvj-xcv i [xcv]v; hi ha un error de foliació (esmenat per una ploma posterior) quan s'utilitza la xifra xv en lloc de lxv; la numeració dels ff. i-lxxxvj s'ha realitzat en vermell, després segueixen els ff. lxxxvij-xcj a tinta fosca i els ff. 96-97 a llapis i en xifres aràbigues. No tenen guarisme els ff. [92-95]. Segons Puig i Oliver, el segon copista sembla ésser un aragonès vinculat amb la cúria papal de Benet XIII
Binding
a dins d'un estoig. Ànima de cartó, coberta de tela i llom de pell amb talls i ferros daurats, i quatre nervis. De la segona meitat del segle XIX, probablement encomanada pel mateix Cánovas. Talls daurats
Conté als ff. 47-85v texid 2756 Desconegut, Tratados de astronomía y astrología, escrit 1500 ad quem Conté als ff. 91-95 texid 2757 Desconegut, Agitar los demonios de los cuerpos de los hombres usan algunos de la següent art, escrit 1500 ad quem aragonès | 0.76523 | curate | {"ca": 0.8612645794966237, "pt": 0.009821976672805401, "en": 0.01841620626151013, "de": 0.032535297728667895, "zh": 0.004910988336402701, "oc": 0.011663597298956415, "es": 0.061387354205033766} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_625642 | Ja està al caure el retorn de Breaking Bad. Concretament la sèrie torna el dia 11 d'agost. Queden 8 capítols i un final que segur que serà èpic! Obro el fil per comentar el que queda de sèrie. Quedeu alertats per si no aneu al dia i us menjeu algun spoiler.
Però com collons es poden fallar tants trets si us plau. El capítol molt bo, però el desenllaç amb el tema dels trets és més fals que una moneda de 3 euros.
Jo també ho he pensat... | 0.715435 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_630784 | A L'HORITZÓ - Librería Altair
A principis del segle XIX, dos joves suecs, en Håkan i el seu germà, decideixen emigrar a Nova York. Durant una escala del viatge, en Håkan s'equivoca i puja a un vaixell que el porta a San Francisco. Sol, desemparat, sense ni un cèntim ni parlar anglès, l'únic que sap és que ha d'anar cap a l'est. Al llarg de la ruta a través de les grans extensions del territori nord-americà, es creuarà amb buscadors d'or, indis, estafadors, naturalistes, fanàtics religiosos i bandits. La seva estatura imponent i les seves proeses l'acabaran convertint en un ésser llegendari que experimentarà el desig, l'avarícia, l'amor i la traïció en totes les seves formes.
Amb aquest western que és, alhora, un antiwestern, Díaz desafia les convencions i els estereotips i ens regala un retrat radical del desarrelament. Un relat emotiu que és alhora una profunda evocació de l'aïllament, una novel·la de supervivència i una història sobre la devastació que va acompanyar el somni americà. | 0.816511 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.altair.es/cat/libro/a-l-horitzo_176763 |
mc4_ca_20230418_11_33608 | L'ASJUBA assoleix dos subcampionats al Torneig Internacional de Judo de Barcelona | El Diari de Badalona
Inici L'ASJUBA assoleix dos subcampionats al Torneig Internacional de Judo de Barcelona
02/03/2016 – Jose Manuel García i Jordi García, veterans de cinturó negre, van aconseguir el títol de subcampionat davant de 130 judoques d'onze països.
El passat dissabte, 27 de febrer, va tenir lloc la segona edició del Torneig Internacional de Judo Ciutat de Barcelona de Veterans, organitzat per la Federació Catalana de Judo, que va aplegar 130 judoques, tant masculins com femenins, d'onze països que van disputar diversos combats segons les seves edats i categories de pes.
La representació badalonina va ser present amb dos judoques de l'Associació Judo Baetulo. Per una banda Jose Manuel García, cinturó negre 3r DAN, que va obtenir la segona posició a la categoria M5, que fa referència als judoques de 50 a 54 anys amb menys de 66Kg. García va assolir el títol després de disputar quatre combats, guanyant amb claredat i per altres puntuacions i només cedint amb el campió per una decisió arbitral. A més a més, va demostrar molt bona progressió durant tota la competició.
Per un altre costat, el judoka i professor del mateix ASJUBA, Jordi García, cinturó negre 7è DAN, va participar també a la categoria M5 en menys de 73Kg, on va guanyar dos combats per màxima puntuació, cedint amb el representant balear i assolint també el títol de subcampió.
Després d'aquests bons resultats, els dos veterans badalonins ja pensen en la participació en el Campionat de Judo d'Espanya, que se celebrarà el proper mes d'abril a Guadalajara.
Detenen un badaloní que falsificava receptes per aconseguir medicaments amfetamínics | 0.865922 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diaridebadalona.com/noticia/lasjuba-assoleix-dos-subcampionats-al-torneig-internacional-de-judo-de-barcelona/ |
crawling-populars_ca_20200525_21_117005 | Recorda'm
Resultats escrutats a les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades a Senan el 21 de desembre del 2017:
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.60668 | curate | {"ca": 0.9789915966386554, "it": 0.02100840336134454} | : /politica/article/17-politica/1309480-els-resultats-de-les-eleccions-al-parlament-a-senan.html |
macocu_ca_20230731_3_414935 | Blog
Quan l’Albert i la Rosa ens van plantejar els seus anhels i inquietuds respecte la nova casa que volien construir al Pirineu francés:
“Volem una casa d’uns 160 m2 per passar caps de setmana i algun període més llarg durant vacances que tinguem. Volem que sigui senzilla, funcional i que transmeti els valors de la muntanya. No volem patir pels possibles desviaments de pressupost ni pel temps d’execució. Volem causar les mínimes molèsties als veïns amb els que compartim el jardí”
Vam preguntar-nos si era possible construir un habitatge passiu pre-industrialitzat en fusta.
Vam analitzar diverses opcions i vam contactar amb NOEM. http://www.noem.com/ca/
Després d’adaptar el programa al sistema de producció i als requeriments formals dels serveis tècnics de l’Ajuntament, NOEM va ensamblar els panells de fusta pre-industrialitzats, i va realitzar la resta d’acabats en 10 setmanes.
L’habitatge te una qualificació energètica A.
La petjada ecològica de la construcció és negativa.
No hi ha hagut desviaments respecte el projecte.
Els amplis interiors de fusta responen a la idea pre-figurada quan la casa solament era una aspiració vital de l’Albert i la Rosa.
El procés constructiu es va incorporar al reportatge de 30 minuts, “ Construcció. Zona zero” on és planteja la reflexió de si el sector de la construcció ha aprés alguna cosa de l’esclat de la bombolla immobiliaria. | 0.809295 | curate | {"es": 0.00291970802919708, "ca": 0.9802919708029197, "en": 0.016788321167883213} | |
mc4_ca_20230418_11_58358 | Atajos (sobre Egunkaria) | Malgrat tot
« Notícies importants… que n’amagen d’altres que encara ho són més Curiosa idea: menys despesa militar = més risc de guerra » | 0.58767 | curate | {"nl": 0.2331288343558282, "ca": 0.7668711656441718} | https://jordiarmadans.wordpress.com/2010/04/14/atajos/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_36263 | Categories de cursos: Administratiu Anglès Biologia Català Castellà Ciències socials Ciències de la terra Clàssiques Filosofia Educació física Física Història Informàtica Informàtica / SMX Informàtica / SMX / ANTIC Informàtica / SMX / Matí Informàtica / SMX / Matí / 1r Informàtica / SMX / Matí / 2n Informàtica / SMX / Tarda Informàtica / SMX / Tarda / 1r Informàtica / DAW Informàtica / DAW / ANTIC Informàtica / DAW / 1r Informàtica / DAW / 2n Informàtica / ASIX Informàtica / ASIX / ANTIC Informàtica / ASIX / 2n Informàtica / FPB Informàtica / FPB / 1r Matemàtiques Miscel·lània Música Química Tecnologia Visual i plàstica Economia Departament Orientació Treball de Recerca Coordinació BAT FRANCES | 0.607683 | curate | {"ca": 1.0} | https://moodle.inscamidemar.cat/course/index.php?categoryid=19 |
mc4_ca_20230418_8_392888 | El Festival GarGar ha fet possible atreure a Penelles personatges com Quim Masferrer o Jesús Calleja
territoris.cat 18:52 14/05/18
més ha local creativitat complicitat projectat
La regidora Mar López-Pinto amb Jesús Calleja en la inauguració del cine Kursaal de Penelles
En pocs dies, el nom de Penelles ha tornat a ocupar titulars i programes d'arreu, aprofitant qualsevol argument atractiu per les audiències. Una popularitat creixent que s'ha consolidat de forma meteòrica en tan sols tres anys a l'aixopluc del GarGar, Festival de Murals i Art Rural.
La veritat és que, tractant-se d'un petit municipi de la Noguera com és Penelles, aquest aparador ha significat un canvi radical en la convivència ciutadana i les relacions amb els visitants i nouvinguts. Una transformació que ha permès dinamitzar nous sectors econòmics que fins aleshores semblaven impossibles d'assolir en un municipi de les seves característiques.
Aquest nivell de popularitat va partir de la iniciativa d'uns neorurals, com ells s'anomenen, que es van enamorar d'aquest petit municipi i de l'entorn de la Noguera. La Mar López-Pinto i en Jordi Solsona van traslladar el seu laboratori creatiu de Barcelona a la casa pairal que tenien a Penelles, convertint-la en centre logístic del que seria el GarGar Festival.
La Mar i l'equip de Binomic.cat van voler aprofitar la seva experiència metropolitana per traslladar un projecte artístic a l'entorn rural. Una proposta que, malgrat les reticències inicials, ja en la primera edició es va veure recolzat per l'administració local i els veïns, que van comprovar com el poble es convertia en escenari artístic i els seus carrers s'omplien de visitants que no tan sols s'interessaven pels increïbles murals dels artistes, sinó que també s'interessaven pel seu dia a dia. I així, comprovaven que l'entorn rural i la creativitat eren totalment compatibles. Tot plegat va suposar també elevar l'autoestima d'unes persones resignades a la pertinença a un entorn agrícola i ramader.
Com es deia en el titular, utilitzant el joc de paraules es consolidava Lo Binomic, de creativitat i entorn rural, gràcies a l'esforç i la tenacitat de la Mar López-Pinto i els membres del seu laboratori creatiu. Un team que completava la seva proposta divulgativa de Penelles amb l'obrador de cervesa artesana Perot, que també ha col·laborat en la divulgació del municipi de la Noguera en els circuits de productors artesans.
El laboratori Binomic.cat va trobar en l'Ajuntament de Penelles, capitanejat per Eloi Bergós i el seu equip, la complicitat necessària per creure en el projecte, i ja en la segona edició del GarGar, el cartell d'artistes seleccionats es convertia en internacional, i el municipi passava a formar part dels circuits dels grans artistes de l'art mural.
La rellevància i peculiaritat de la iniciativa de Penelles va ser recollida pel productor i monologuista Quim Masferrer, que l'any 2017 dedicava un programa del Foraster al municipi de la Noguera, i el passat divendres, el programa Volando Voy, que presenta Jesús Calleja, va escenificar la restauració i inauguració de l'emblemàtica sala de cinema Kursaal, que va tancar el 2004
Tot plegat, ha permès constatar que, terra endins, també existeixen moltes possibilitats, que el terrós no és sinònim de resignació a acceptar el que ha ofert l'entorn tradicionalment, i que la convivència entre diverses maneres de viure és possible i no fa més que incrementar la riquesa cultural i social dels pobles.
Exposició dels francés Zeso WF, New York Penelles a la Sala B from Territoris.cat on Vimeo.
La conclusió dels reptes que ha aconseguit Penelles no ha de ser altre que el de reconèixer la potencialitat del territori, de valorar el que ens envolta i de treure recursos de fets tan senzills com el cant d'uns ocells que van posar nom al GarGar, com ens va explicar la Mar López-Pinto, la primera vegada que ens presentava, modestament, el seu projecte
Penelles no tan sols ha recuperat la sala de projeccions i ha transformat parets i murs en sala d'art a cel obert, sinó que s'ha convertit en laboratori artístic, habilitant una residència per a joves creatius, i també ha transformat l'antiga Germandat en sala d'exposicions i centre d'iniciatives. Amb el nom de Sala B, impulsada des de Binomic.cat, i PingPong Technologies amb la col·laboració de la Diputació de LLeida, incorpora al patrimoni d'equipaments un centre per a la recopilació de nous projectes artístics i tecnològics, que consolida la projecció del municipi de la Noguera. | 0.87501 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.territoris.cat/articulo/noguera/binomic-complicitat-local-i-creativitat-ha-projectat-penelles-mes-enlla-noguera/20180514173301048393.html |
macocu_ca_20230731_3_591868 | “Andorra no és Mònaco però tampoc estem a anys llum”
El candidat liberal defuig d’entrar en les polèmiques del partit i afirma que després de la covid és important encarar el tema de l’habitatge.
Josep Maria Cabanes rebutja les etiquetes i defuig les polèmiques internes que està vivint Liberals després del procés de primàries que li van donar la victòria per només un vot. Afirma que és “realista” i lloa la feina del Govern de coalició, alhora que demana encarar els reptes de futur del país.
Alguns diuen que la seva candidatura va sortir del no-res, com un bolet. Sí, com un bolet, aquesta és la paraula exacta [riu]. Per què la gent em valora i m’aprecia? Perquè sempre he rebut tothom, des del més ric al més pobre i si hi ha hagut una solució sempre l’he trobat. Vaig entrar molt jove en política, vaig estar diverses vegades a les comunals, set anys a l’oposició del comú d’Andorra, després vaig anar de ministre de Justícia i Interior tres anys, era ja president de caça i pesca abans i ho torno a ser ara. El 2007 vaig apartar-me de la primera línia política. Des de llavors sempre m’han vingut a buscar. Fa tres anys Gallardo em va venir a buscar per anar a la llista de la capital amb Quim Miró. Aleshores tenia un projecte professional, que ara ja he acabat. Ara m’anava bé presentar-me però no perquè volgués, jo estava content amb Gallardo, però hi ha hagut aquest ball de bastons i m’ho van proposar.
És Jordi Gallardo qui el va venir a buscar?
Van venir diverses persones, una comissió, com també ho va fer fa tres anys. I entre ells hi havia Jordi Gallardo.
Hi ha un sector que li retreu a Gallardo que l’anés a buscar per compatir amb Pallarés. Aquí es va liar una guerra creuada que s’ha qualificat de moltes maneres a la premsa. Jo no en vull saber res. Jo en cap moment de la campanya he parlat malament de la Judith, cosa que ella sí que ha fet. L’únic que he dit és que si ella diu que soc neoliberal és que no em coneix. Jo em lliuraré de desqualificar una ministra i l’únic que puc fer és valorar-la positivament com he fet amb la feina que ha fet el Govern els últims tres anys.
El sector afí a Pallarés es denomina com a progressista.
Al banc, per exemple, tenim nou oficines i hi ha sis directores i tres directors. El tema home, dona, i salaris el tinc molt superat. Allà els salaris van en funció de la importància a l’oficina, no si és home o dona. Quan a l’altra part es diuen progressistes, jo penso que més que progressista s’ha de ser realista. Les coses són com són.
Vostè mateix es va definir com el candidat conservador. Soc una persona d’ahir, d’avui i de demà. La prova és que soc fundador del partit liberal, innovador amb la secció jove i que vaig treballar moltíssim, no saps quant, amb el tema de la violència domèstica. Però és un tema complex. En aquest país no ha d’existir cap tipus de violència, cap tipus de delinqüència i molt menys la violència domèstica. És una obsessió que he tingut sempre des que era ministre.
Quina línia emprendrà a partir d’ara Liberals amb Josep Maria Cabanes al capdavant? Liberals és el partit més antic d’Andorra però ha sigut sempre el més innovador i progressista. M’identifico plenament amb aquestes línies. Els que m’han posat aquesta etiqueta de conservador i home d’abans és perquè no em coneixen i crec que el poble no pensa això. El sector afí a Pallarés no veu bé una possible reunificació amb terceravia. És que per ara no hi ha hagut cap apropament amb terceravia. Jo vaig dir que el prioritari era la decisió de Gallardo. Un cop presa, toca ara fer l’executiva. Quan s’hagi fet, s’aprovarà al Congrés i les futures negociacions i el programa es treballarà i es consultarà amb les bases del partit. Va ser vostè que va dir que tenia la intenció de recuperar els antics liberals. Sempre he dit que Andorra necessita unitat per resoldre temes importants com els que hi ha sobre la taula. Si tots podem anar units, millor, però evidentment això passarà per les bases del partit. Però no sé d’on ha sortit aquest acostament. Una altra cosa és que molta gent d’altres partits m’han felicitat. Hi ha un sector que considera que el partit amb vostè farà un gir a la dreta. Jo poso Jordi Gallardo com a president perquè no vull acumular càrrecs i perquè és ell qui ha conduit aquests 11 anys del partit i aquests tres de govern de coalició amb DA. He dit sempre que volia seguir les línies marcades pels tres anys de govern i millorar-les. El passat l’hem de recordar amb nostàlgia i amb amor perquè si estem aquí és per la gent d’abans. Hi ha molts temes d’actualitat com l’habitatge, els salaris, el poder adquisitiu... Què aportarà Josep Maria Cabanes per millorar tots aquests aspectes? Són temes claus en els quals sí que penso com el passat. Quan tothom tenia una bona feina, un bon salari, els pisos tenien un preu assequible... Això sí que em dona nostàlgia. Hem de buscar alternativa perquè fent un bloc de pisos socials no n’hi ha prou. El salari mínim en algun moment s’haurà de revisar. Andorra no és Mònaco però tampoc estem a molts anys llum. A Mònaco un pis per quatre persones et pot costar 15 milions d’euros i els lloguers ja ni els vull conèixer. Qui ho havia de dir fa 10 o 15 anys que avui aquí es pagaria per un pis el que s’està pagant ara? I avui és realitat. Per a mi és un tema de política global. Andorra valora molt les fronteres i la seguretat però també el desig és que tots els immigrants que vinguin a treballar tinguin la mateixa vida digna que tenim la gent que som d’aquí. Amb pedaços no arreglarem el problema. Creu que s’han fet pedaços fins ara amb l’habitatge? No dic que s’hagin fet pedaços i gràcies a Déu que s’han fet les mesures que s’han fet. El mèrit que ha tingut el Govern és superar la covid i anar erredicant la crisi econòmica que ha esdevingut però una vegada ja ens n’allunyem, hem de mirar de reestruturar la situació global. Un altre tema important és la negociació amb la UE. Vostè parla de línies vermelles. Tenim clar que no podem estar fora, que hem de tenir una homologació bancària però potser sí que cal tenir clar els tresors de la corona amb temes com la immigració. Per a nosaltres la seguretat ciutadana i la tranquil·litat que els infants vagin sols a l’escola són sagrades. No és una línia vermella, és un tema de negociació d’un país que som només 80.000 habitants.
#57 Muflo (21/06/22 00:49)
Vés a caça i deixar de dir tonteries.
Respondre
Cal recordar els accessos del nostre país?, on els turistes es passen hores i hores amb retencions per entrar.
Hem passat d'un model atractiu turístic a un model atractiu de poca fiscalitat, on ens oblidem de la nostra essència com a país.
Un país envoltat de muntanyes meravelloses i ple de natura, on predomina ara els cotxes de luxe i les torres monstruoses.
Srs. no podem prostituir el nostre país a qualsevol preu. | 0.789807 | curate | {"ca": 0.9691119691119691, "es": 0.013216513216513216, "en": 0.004455004455004455, "pt": 0.013216513216513216} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.