id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_2_464124 | Avui us portem
tot un clàssic de la cuina, les croquetes.
Sense cap mena de dubte, les croquetes destaquen per la
seva gran adaptació als sabors, permetent així una gran varietat d’ingredients
que podem combinar per aconseguir-les, el que fa que sigui un plat que,
normalment, agrada a la majoria. Com passa en aquests casos, i més tractant-se
d’un plat tan tradicional com les croquetes, podem trobar-ne una gran varietat
de precuinades a les prestatgeries del nostre supermercat habitual, ja que, tot
i no fer falta un Nobel per fer-les a casa, si que comporten un llarg procés
d’elaboració.
Un cop explicat tot això, només ens falta explicar-vos
com preparem a casa les croquetes, concretament les “croquetes de pernil
ibèric”.
½ ceba tendra 50 gr. de mantega (u oli d’oliva)
2 ous Oli d’oliva
Mentrestant, picarem el pernil ibèric tan petit com ens sigui possible. Quan la ceba hagi cristal·litzat, afegirem el pernil i el
mantindrem mig minut removent constantment. Passat aquest temps, hi afegirem la farina i continuarem remenant.
Un com tinguem una mescla homogènia, hi afegirem poc a poc la llet. Mentre estem fent aquest pas, hem d’anar mesclant i integrant la llet a la massa, poc a poc, per evitar grumolls. És a dir, a mesura que la massa es vagi endurint, hi anirem afegint la llet i removent-ho a la vegada per
aconseguir una massa consistent i homogènia. Normalment això us succeirà en una mitja hora, així que, aneu previnguts i amb el braç preparat i disposat per remenar una bona estona.
Una vegada reposada la massa, arribarà el moment més divertit, donar forma a les croquetes, Per fer-ho, una vegada decidida la forma que els
vulguem donar (rodona, allargada, etc. ), anirem agafant petites porcions de massa, els hi donarem forma, les arrebossarem per ou i pa ratllat i les deixarem reposar uns minuts més.
En un tres i no res, ens hem menjat el primer mes de l’any! I a més, ben
ràpid. Quasi sense adonar-nos-en hem deixat enrere el gener per endinsar-nos en
un dels mesos més freds de l’any. Un mes de sofà, de calefacció, xemeneia i
plats de cullera, però com que ens encanta cuidar-nos, us recomanarem una
verdura que ara està en una de les seves millors èpoques: els pèsols. Sí, tot i que us pot semblar estrany, els pèsols tenen dues dates de
recollida (en les zones on la climatologia ho permet), a darrers de febrer i a
començament d’estiu. Tot i que això si, en cap de les dues èpoques, es pot
treure se sobre l’apel·latiu de “verdura avorrida”.
Els pèsols, dels quals se’n te constància des de fa més de 10000 anys, són
originaris de l’Orient Mitjà, i tenen propietats molt beneficioses pel nostre
organisme, en especial per a la circulació sanguínia i el control del temut “Colesterol
dolent”. Vaja, tot un aliat per la nostra salut i el nostre cor.
Aquesta petita llegum, és una font de proteïnes vegetals, magnesi, ferro i
calci. En definitiva, és una bona font d’energia i una magnífica opció per a la
renovació de les cèl·lules del nostre cos.
A la cuina, els pèsols són una de les llegums més senzilles de coure, ja
que, frescos en uns 5 minuts bullint (o al vapor) els tenim a punt, mentre que
pels congelats en necessitarem uns 10. Això sí, en ambdós casos, si en voleu
conservar el seu color verd característic, haureu de passar-los per aigua una
vegada cuinats.
Tot i que certament avorrits (pel seu deix dolç al menjar-los), els pèsols
ens obren un gran ventall de possibilitats a la cuina, podent-los utilitzar des
d’un acolorit acompanyament fins a un plat principal ple de virtuts. Com a
exemple us deixem les següents receptes:
“Canelons de pèsols”. Estèticament molt semblants als
canelons tradicionals però dignes de les millors cuines, tan per sabor, com per
lo divertits que són.
I de la mà de la nostra amiga Glo de “Cuinant amb amics”,
us portem un acompanyament amb una base de pèsols que ens han fet veure els colors:
“Pollastre guisat amb verdures” | 0.770105 | curate | {"sv": 0.0036486838676048996, "ca": 0.9499609069585614, "es": 0.00833984884023977, "pl": 0.007297367735209799, "cs": 0.006776127182694813, "fr": 0.009903570497784727, "en": 0.011206671879072191, "it": 0.001563721657544957, "pt": 0.0013031013812874641} | http://cuinademergencia.blogspot.com/2015_02_01_archive.html |
macocu_ca_20230731_0_441576 | Pàgines
Arlequino servitore de dui padroni
ARLEQUINO SERVITORE DE DUI PADRONI
(al teatre Piccolo di Milano)
Giorgio Strehler era un murri. Quan va posar en escena Il Servitore de dui padroni, de Goldoni, l’any 1947, just després de fundar el Piccolo di Milano amb Grassi, va canviar l’article Il per Arlecchino, quedant pràcticament així per a tothom a partir d’aleshores: Arlecchino servitori de dui padroni. I perquè tant d’atreviment? Doncs li va semblar que utilitzant el nom d’un dels personatges de La Commedia dell’Arte (una marca coneguda arreu del món) tindria més projecció internacional. De fet el nom del personatge a l’original de Goldoni, tot i anar vestit d’Arlequí, es diu Truffaldino. Després d’aquest apunt històric anem a la representació d’avui.
Il servitore... penso que és l’obra de Goldoni més divertida i enredada de les que va fer. Beu directament de La Commedia dell’Arte, fins el punt que molts dels personatges porten màscara, un element, per cert, amb el que diuen que no és gens fàcil d’actuar. La trama és d’aquelles d’embolica que fa fort, i si no ens tens prou: truc i repicó, amb tot un ventall de personatges, amors impossibles, morts que no s’han mort i ressuscitats que no han ressuscitat, noies simulant ser homes, pares de fills molt enamorats, amos de fonda i criats, entre ells Arlequino, un home tonto i astut a la vegada, que per poder menjar el doble serveix a dos amos sense que ells se n’assabentin, i aquí tenim l’embolic principal.
L’obra que hem vist avui al Piccolo és el muntatge original dirigit per Strehler, que ha quedat com un clàssic i la posada en escena es de Ferruccio Solieri, que a la vegada fa el paper principal, i porta fent-lo cinquanta anys! Sembla mentida que un home de 82 tacos tingui la vitalitat que demana el paper, de saltar, ballar i anar per terra.
La posada en escena és fastuosa i a la vegada simple. Com que té uns quants escenaris i canvien sense treva, ho han solucionat amb unes cortines pintades que es van descorrent, ara una, ara altra, simulant la casa de Pantalone, la façana de la fonda, l’interior de l’hostal... Brillant! El vestuari sense ser luxós és molt adequat i ben fet.
Els actors han estat molt bé, el que vol dir exagerats al estil de la Commedia, formant un conjunt molt sòlid, recitant, cantant i ballant. També hi havia quatre músics que amenitzaven la funció. El públic entregat, rient i aplaudint els acudits a cada moment. Als italians els va molt aquest tipus de teatre i per a ells Goldoni és déu nostre senyor. L’únic problema és que el text és en un italià “venecià” i moltes vegades costa d’entendre. Sort que força paraules del dialecte del Vèneto són similars al català. | 0.847266 | curate | {"ca": 0.9522376833396013, "it": 0.03497555471981948, "en": 0.012786761940579166} | |
mc4_ca_20230418_14_642908 | El Teatre se suma a la celebració de Sant Jordi des de casa amb propostes a Youtube | Nova Ràdio Lloret
El Teatre se suma a la celebració de Sant Jordi des de casa amb propostes a Youtube
Imatge: Un moment del curtmetratge 'Un Sant Jordi confinat' | Font: Youtube
Arxiu de so: Joan Romà Ortiz, Mercè Maresma, Anna Roca i Albert Robert
Avui és Sant Jordi. Però, sens dubte, és un Sant Jordi excepcional, perquè la pandèmia que estem vivint ens impedeix celebrar-lo com ens agradaria. Avui s’haurien de muntar fires arreu de Catalunya, els carrers haurien d’estar plens a vessar i els catalans i catalanes s’haurien de regalar roses i llibres a cabassos. Tot això no serà possible, però l’estat d’alarma que ens obliga a estar confinats no impedeix que no puguem celebrar la jornada.
Aquí Lloret, per exemple, el Teatre s’ha implicat molt en la celebració i ha programat unes quantes propostes al llarg del matí a través del seu canal de Youtube.
La primera ha estat a dos quarts d’onze, quan s’ha pogut veure el curtmetratge Un Sant Jordi confinat, elaborat per l’actor i director Joan Romà Ortiz amb la seva família. Es tracta d’una petita producció destinada especialment als més petits en què s’adapta la llegenda de Sant Jordi als temps que estem vivint.
A les onze del matí, Mercè Maresma, professora de l’aula municipal de teatre, ha ofert, amb el seu grup d’alumnes, el vídeo Sant Jordi, confinat.
I a les dotze, l’actriu Anna Roca, de la companyia que porta el seu nom, ha preparat La història de Sant Jordi i una mica més, amb diferents versions de la llegenda agafant els punts de vista dels protagonistes: la princesa, el drac i Sant Jordi.
El regidor del Teatre, Albert Robert, espera que les propostes hagin agradat el públic i creu que és de rebut que el teatre aposti per la cultura i s’impliqui en la celebració de Sant Jordi.
El regidor ha assegurat, d’altra banda, que des de l’Ajuntament treballen amb la idea de poder organitzar Sant Jordi al carrer el 23 d’abril, tal com han acordat els gremis de floristeries i llibreries de Catalunya.
Un grup de dones magribines dona ous i iogurts al Centre de Distribució d’Aliments de Lloret
Etiquetes: Aula Municipal de TeatreConteCoronavirusCovid-19CurtmetratgeLlegendaSant JordiTeatre | 0.866577 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.novaradiolloret.org/el-teatre-se-suma-a-la-celebracio-de-sant-jordi-des-de-casa-amb-propostes-a-youtube/ |
mc4_ca_20230418_9_126641 | Al voltant de cadascuna de les danses catalanes, es dóna una sèrie de circumstàncies, socials, econòmiques, d'espai... que condicionaven i condicionen els balls i les danses.
Entre aquests condicionants, es destaca la diferència de vestuari dels balladors i balladores en els diversos balls i, fins i tot, dins del mateix ball: segons la condició social i l'estatus dels balladors, la zona geogràfica i el tipus de ball.
D'aquesta manera, pot trobar-se, en el mateix ball, alguns balladors amb vestits rics, amb gambeto i amb sabates, o bé, balladores amb vestits blancs i mantellines; mentre que n'hi ha d'altres que van amb espardenyes o vestits més senzills. Aquesta diferència es destaca en el vestit de les balladores: mentre unes porten faldilles de tapisseria i cossos de vellut, les altres van amb vestit de brocat. Això és pel que fa a la condició social o estatus.
Cal dir que, segons la zona geogràfica, també hi ha diferències: per exemple, la zona de muntanya. En aquest cas, les caputxes i les samarres de be o les faldilles llargues de llana en són típiques.
Segons el tipus de danses, es descaquen algunes que tenen vestuari especial i propi; en són un exemple els balls de nans, les moixigangues, les rentadores, les disfressades, les gitanes, els balls de bastons, les danses de cort, etc.
Cal dir que el vestuari de l'Esbart Català de Dansaires va iniciar-se al 1913. Està basat en models d'entre mitjan del segle XVIII fins les darreries del segle. XIX. Alguns d'ells són reproduccions de models autèntics conservats al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona.
Així, cadascuna de les danses té el seu propi vestuari i cada dansaire vesteix un pèl diferent, per tal d'imitar la manera com tothom es vesteix i es vestia: a la seva manera, però amb certa homogeneïtat temporal.
Altrament, dins del vestuari, pot destacar-se diversos elements que, si bé no són pròpiament indumentària, la complementen: cap-grossos (nans), cintes i mocadors, davantals i mocadors de pit, bastons, espases, mantons.
I també, per acabar aquesta breu descripció del vestuari, destaquem altres elements que fan, del vestuari de les danses catalanes, diferent d'altres: morratxes, ret i mitenes, gambeto, faixes i les nostres barretines.
XXVII Encuentro Internacional de Folklore Ciudad de Zaragoza a ,
FESTES DE LA MERCÈ 2018. SEGUICI INAUGURAL
Lugar: Palau de la Virreina, Rambla, carrer de Ferran, Pl, Sant Miquel fins a l'Ajuntament de Barcelona
Fecha: 21-09-2018, 19:00
FESTES DE LA MERCÈ 2018. TOC D'INICI
Fecha: 21-09-2018, 19:30 | 0.767739 | curate | {"ca": 0.9279171644763042, "hy": 0.0015929908403026682, "es": 0.04460374352847471, "en": 0.025886101154918358} | http://www.esbartcatala.org/es/esbart-catala-dansaires/vestuario-imagenes-y-herramientas |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_20244 | El dia 16 de maig vam anar al monestir de sant Benet. Quan vam arribar vam esmorzar tots junts. Després vam anar a fer un taller que es deia Per sucar-hi pa. En aquest taller vam fer pa medieval i una salsa per acompanyar amb el pa, i ho vam tastar. Era boníssim! Quan vam acabar vam anar al monestir, on vam veure dos vídeos sobre la seva història. Després el vam visitar i hi vam veure totes les sales: on feien el vi, on cuinaven, les cel·les on dormien, etc.
Vam acabar la visita anant a un prat on vam dinar i jugar una estona. Per últim vam anar a l’autocar i cap a l’escola, on ens van recollir els pares, avis…
ENS VA AGRADAR MOLT!!! !
Maria i Loli
Aquest article va ser publicat per Lourdes Mussarra a 31 de maig de 2018 12:32, i arxivat sota General. Segueix els comentaris a RSS 2.0. Podeu deixar una resposta o afegir un retroenllaç al teu bloc. | 1 | perfect | {"ca": 0.8613744075829384, "pt": 0.015402843601895734, "es": 0.08175355450236967, "en": 0.026066350710900472, "fr": 0.001184834123222749, "de": 0.014218009478672985} | |
macocu_ca_20230731_1_361826 | Els aliments entre parents: l’obligació moral i la legal
Els aliments entre parents és una relació jurídica que es dóna entre cònjuges o familiars propers, mitjançant la qual, una de les parts, en situació de necessitat, té el dret legal de sol·licitar a l’altra una prestació que li permeti subsistir.
Si desconeixes en quin moment sorgeix l’obligació legal d’aportar aliments a un familiar proper o al teu cònjuge, t’aconsellem que segueixis llegint aquest post. En el mateix, també tractem de diferenciar els aspectes morals i els jurídic-legals de la institució dels aliments entre parents.
El Codi Civil regula, en els articles 142 al 153, la relació jurídica dels aliments entre parents. Aquesta figura implica una obligació legal de prestació assistencial en favor del cònjuge o d’altres familiars propers. Per tant i en contra del que la majoria de la gent té en ment, la pensió d’aliments no només beneficia als fills després de la ruptura dels progenitors. El cònjuge, descendents (néts, besnéts...), ascendents (pares, avis...) i germans també poden convertir-se en alimentistes oalimentantes entre si, en un moment determinat. En el cas de les parelles de fet, es requereix que tots dos membres pactin prèviament i de manera expressa aquesta cobertura.
Resumen del artículo
El precepte 143 del Codi Civil estableix: “Estan obligats recíprocament a donar-se aliments en tota l’extensió que assenyala l’article precedent: 1o) Els cònjuges. 2o) Els ascendents i descendents. Els germans només es deuen els auxilis necessaris per a la vida, quan els necessitin per qualsevol causa que no sigui imputable al *alimentista, i s’estendran si escau als quals es precisin per a la seva educació”.
Si existissin diversos obligats a prestar els aliments, l’import ha de repartir-se entre ells, tenint en compte els ingressos de cadascun. Per la seva banda, l’alimentista ha de dirigir la seva reclamació seguint la següent jerarquia:
Al cònjuge.
Als ascendents.
Als germans.
I, en sentit contrari, si hi hagués diversos demandants d’aliments d’una única persona obligada per llei a prestar-los i aquesta no pogués fer-se càrrec de tots els requeriments, també hauria de seguir-se el citat ordre (cònjuge-descendents-ascendents-germans). No obstant això, un fill sotmès a pàtria potestat sempre té preferència respecte a qualsevol un altre parent.
En casos d’extrema urgència, el jutge pot obligar a un solament dels obligats a prestar els aliments de manera provisional, sense perjudici que reclami posteriorment a la resta la part que correspongui.
Per tant i al marge de les connotacions morals que poguessin donar-se, existeix una obligació jurídica de prestar assistència i auxili a cònjuge i familiars més propers, tal com estableix la legislació espanyola.
Tingues present que l’obligació legal dels aliments pot ser reclamada des del moment en el qual apareix la necessitat en la persona del beneficiari, encara que només serà exigible a partir de la interposició de la corresponent demanda judicial sol·licitant-la. Per tant, el *alimentante està obligat a satisfer els aliments a partir d’aquesta data i no abans.
Això vol dir que, encara que estiguis passant gana i sol·licitis ajuda als teus parents, aquests no estan obligats legalment a prestar-te-la fins que no iniciïs l’oportú procediment en els tribunals. Òbviament, l’obligació moral és una altra qüestió i, per fortuna, és suficient en gran part dels casos. Si no és el teu i desitges interposar una demanda per sol·licitar aliments a un parent, el millor que pots fer és dirigir-te a un despatx d’advocats especialistes en dret de família, perquè t’assessorin de forma professional sobre l’assumpte.
Recorda que per tenir dret a la prestació d’aliments has de tenir un vincle familiar amb el creditor. L’obligació és mancomunada, ja que el pagament es reparteix proporcionalment entre els *alimentantes en cas d’existir varis i tenint en compte els recursos de cadascun. El dret als aliments és irrenunciable i no pot transmetre’s a terceres persones. El dret no prescriu, encara que sí ho fan les pensions (no reclamades després de cinc anys sense ser abonades).
Què engloba l’obligació d’aliments entre parents?
Tal com estableix el Codi Civil en l’article 142, s’inclou en el concepte tot l’imprescindible pel sustento, habitació, vestit, assistència mèdica i educació i instrucció del beneficiari (això últim si l’alimentista fos menor d’edat o no hagués completat la seva formació per causes que no li anessin imputables). D’igual manera, també quedarien coberts les despeses d’embaràs i part, quan no poguessin cobrir-se d’una altra manera.
Com se satisfà l’obligació legal?
La prestació d’aliments entre parents pot satisfer-se de dues maneres diferents:
Pagant una pensió mensual. L’abonament ha d’efectuar-se per mesos anticipats. En cas de defunció del beneficiari, els hereus no estan obligats a retornar el rebut.
Acollint l’obligat a la seva pròpia casa al beneficiari, tret que concorrin justes causes que ho desaconsellin, perjudiqui els interessos dl’alimentista menor d’edat o contradigui les normes aplicables o l’establert en una resolució dels tribunals.
Extinció del dret d’aliments entre parents
L’obligació de subministrar aliments, tal com estableix el Codi Civil, cessa amb la mort del *alimentante, encara que la prestés en compliment d’una sentència ferma. També s’extingeix quan es donen les següents circumstàncies:
Defunció de l’alimentista.
Quan la fortuna de l’obligat s’hagués reduït de tal forma, que no pogués satisfer l’obligació sense desatendre les seves pròpies necessitats o les de la seva família.
Quan l’alimentista pogués exercir ofici, treball, professió o indústria. Igualment, en cas d’haver millorat la seva situació econòmica. Si l’alimentista, hereu forçós o no, incorregués en faltes que originen desheretament.
Quan l’alimentista sigui descendent de l’obligat a donar aliments i la necessitat del primer provingui de falta d’aplicació laboral o conducta inadequada.
Resumint, la prestació d’aliments és un relació jurídica entre dues persones unides per vincles conjugals o familiars, mitjançant la qual, una d’elles en situació de necessitat (alimentista), pot exigir a la segona (alimentant) una prestació que li permeti subsistir. Donades les seves característiques, estem davant una institució que es mou entre les obligacions morals i les legals.
Esperaries al fet que el teu cònjuge o el teu pare, per exemple, et sol·licités judicialment els aliments o, per contra, actuaries amb rapidesa i mogut per una obligació moral?. Òbviament, les respostes seran dispars en funció de l’àmbit familiar i concret de cada persona.
La crisi econòmica ha contribuït a multiplicar el nombre d'embargaments en els últims anys. No...
El Codi Civil rgula la institució de les esposalles, una figura amb origen en el dret romà i que en... | 0.825763 | curate | {"ca": 0.9907243816254417, "es": 0.002944640753828033, "oc": 0.0016195524146054182, "nl": 0.002208480565371025, "de": 0.0017667844522968198, "en": 0.0007361601884570083} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_26062 | Fil per seguir la jornada, a les 18 hores es juguen: Racing - Celta Sevilla - Getafe Saragossa - Llevant Recreativo - Betis Mallorca - Vila-real Madrid - At. Madrid Depor - R. Societat Espanyol - Osasuna I a les 21 hores: València - Nàstic
Colló, això sembla el "Carrusel". | 0.667654 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_753250 | El país dels monstres | Pati de llibres
Un llibre enorme ple de minúscules criatures monstruoses! Descobreix i compte tots els monstres, calaveres, fantasmes, bruixes, etc. Que no se te n'escapi cap! | 0.593428 | curate | {"ca": 0.8673469387755102, "fr": 0.1326530612244898} | http://www.patidellibres.com/el-pais-dels-monstres.html |
oscar-2201_ca_20230904_11_46889 | GN|MC conclou amb aquest nou treball una trilogia que va començar amb el quintet Time Takes The Time Time Takes (2015) i que va continuar amb el septet Set Of Sets (2018), dedicats a explorar el concepte del temps i la noció de l’infinit. Ara, la companyia formada per Guy Nader i Maria Campos continua endinsant-se en conceptes de la física i posa en escena aquesta fascinació per la capacitat comunicativa inherent al moviment en la seva relació amb la noció d’espaitemps com a font d’inspiració. És un viatge visual i sonor que articula temps, espai i cos, emprant patrons de moviment i les estructures musicals que aporta Miguel Marín, el compositor que treballa habitualment amb la companyia. Mitjançant l’acumulació, variació i repetició de trajectòries, traços i recorreguts en l’espai, la nova creació de GN|MC forma un espai continu i infinit, com una partitura en la qual se succeeixen els recorreguts, les repeticions sostingudes, les variacions contínues. L’espai queda ocupat de manera geomètrica per un grup d’intèrprets que, igual que els músics, es deixen portar per l’energia i dinamisme que els uneix. Formen una xarxa en la qual comparteixen l’eix mitjançant recorreguts que serveixen com a base per a un nombre infinit de variacions, desafiant constantment la gravetat i, alhora, rendint-s’hi. L’espai esdevé així un camp generador, un teixit conjuntiu que es trena com a testimoniatge visual del paisatge viscut i experimentat. Una poètica de l’espai que deté el flux del temps. Una ona de pura dansa i pur so, un vòrtex d’energia vital.
GN|MC és una companyia amb base a Barcelona fruit de la col·laboració, des de l’any 2006, entre Guy Nader i Maria Campos. Els seus treballs s’han vist en festivals i escenaris d’arreu del món, i han creat coreografies per a grans companyies de dansa europees i també d’Àsia. Premi Ciutat de Barcelona 2019 en la categoria de dansa i premi Der Faust a Alemanya el 2017, la companyia està integrada per la barcelonina Maria Campos, ballarina i coreògrafa formada a Àustria i als Països Baixos que ha treballat amb companyies com Meekers, Protein Dance, Sol Picó i Àngels Margarit / Cia. Mudances, entre d’altres; i pel coreògraf i ballarí libanès Guy Nader, graduat a l’Institut Nacional de Belles Arts de la Universitat Libanesa a Beirut. Va obtenir la beca danceWEB Europe el 2012 i va guanyar el primer premi al Masdanza Festival Internacional de Danza de Canarias l’any 2010 pel seu solo Where the Things Hide. Companyia resident del Mercat de les Flors, el nou espectacle de GN|MC s’inscriu en l’estructura de creació Cèl·lula, que convida i acull a la Casa de la Dansa de Montjuïc professionals de la dansa i el moviment amb la finalitat de facilitar el desenvolupament i la transmissió coreogràfiques.
Visitar enllaç extern de l'obra
Crítica: Made of space
Categories
Te calent una tarda plujosa Espectacular Íntim
Valoració
9
Valoració per edats
De 12 a 15
7
De 16 a 25
8
De 26 a 35
9
De 36 a 50
9
De 51 a 66
9
Més de 66
8
03/07/2021
Preciosos gargots a l'aire
per Jordi Bordes
Imagineu-vos que, en un moment d'ensopiment o distracció, agafeu un boli i comenceu a guixar un ful: les formes arrodonides es van trencant desplaçant fins a muntar una mena de dibuix tridimensional, que alterna tot tipus de figures geomètriques i que permet intuir una intenció anímica o espiritual d'entre els espais en buit que hi ha construït. Ara, imagineu-vos que, alçat el teló apareix una mena de llepades de dunes en la foscor i que sembla que la primera ballarina camini per les rampes fins dalt d'un dels turons. Però en realitat, és un joc òptic perquè la ballarina no es mou de terra i les dunes són, en realitat un papir en el·lipsi que es va desenrotllant cap a la pinta del teatre, ben amunt. Així és Made of Space, de Guy Nader i Maria Campos. Com si el garbuix espontani primer, i reelaborat durant una estona després, agafés cos i volada: és un preciós i absorbent gargot desplaçat a l'aire. Al treball de concentració i repetició (sempre variada) se li suma el treball de dos músics en directe que donen presència a l'espai sonor (també hi ha altres sons de fons, com les onades del mar, per exemple).
Maria Campos i Guy Nader formen un duet que treballen les formes fins a l'extrem. I que la reflexió sobre un pèndol (Time takes the time time takes ) o un espiral (Set of sets) acaben sent uns evocadors passatges de moviment coral. Amb un imprescindible desgast físic sumen al moviment i la intenció de perseguir l'elegància, llençaments acrobàtics i verticals que es podrien vincular més amb el circ que amb la dansa. El joc i la sorpresa ja es descrivia en aquell incipent Tarannà. O arrossegaments de cossos que evoquen a un teatre físic molt brusc (La dona del sac o Fenomen). Són puntes de llança de les seves indagacions que busquen una certa contemplació espiritual (com els de Humanhood: Torus, per exemple) i una plasticitat preciosa, que només es pot construir amb la complicitat d'un equip generós, molt conjuntat i que entén la dansa amb uns paràmetres molt concrets.
HISTÒRIC DE REPRESENTACIONS
Mercat de les Flors- Sala Maria Aurèlia Capmany
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 24/10/2021 a les 18:00 hores.
Mercat de les Flors- Sala Maria Aurèlia Capmany
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 23/10/2021 a les 20:00 hores.
Mercat de les Flors- Sala Maria Aurèlia Capmany
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 22/10/2021 a les 20:00 hores.
Mercat de les Flors- Sala Maria Aurèlia Capmany
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 21/10/2021 a les 10:30 hores.
Mercat de les Flors- Sala Maria Aurèlia Capmany
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 17/10/2021 a les 18:00 hores.
Mercat de les Flors- Sala Maria Aurèlia Capmany
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 16/10/2021 a les 20:00 hores.
Mercat de les Flors- Sala Maria Aurèlia Capmany
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 03/07/2021 a les 20:00 hores.
Mercat de les Flors- Sala Maria Aurèlia Capmany
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 02/07/2021 a les 20:00 hores.
Mercat de les Flors- Sala Maria Aurèlia Capmany
Lleida, 59
Barcelona
Funció el 01/07/2021 a les 20:00 hores.
© 2012-2021 recomana.cat
PORTADA
QUÈ ÉS?
CONTACTE
AVÍS LEGAL
POLÍTICA DE COOKIES
POLÍTICA DE PRIVACITAT
Amb el suport de
Inicia la sessió
×
Carregant
Correu electrònic:
Contrasenya:
Cancel·lar
Iniciar sessió
Has oblidat la contrasenya? Fes clic aquí
Registra't a recomana.cat
×
Carregant
Correu electrònic:
Contrasenya:
Repeteix la contrasenya:
Sobrenom / pseudònim / nickname: Aquest sobrenom t'identificarà al trivial
Donc el meu consentiment a que les dades personals que proporciono s'emmagatzemin a recomana.cat d'acord amb la Política de privacitat, així com accepto també les condicions d'ús i avís legal.
Donc el meu consentiment a que es pugui enviar-me, a través d'un newsletter, informació sense finalitat comercial, relacionada amb accions en les que Recomana sigui organitzadora. | 0.627368 | curate | {"ca": 0.9493689680772086, "oc": 0.008611729769858948, "es": 0.018114328136599852, "pt": 0.004008908685968819, "sv": 0.0005939123979213066, "nl": 0.007423904974016332, "fr": 0.004305864884929473, "en": 0.0062360801781737195, "it": 0.0010393466963622866, "de": 0.0002969561989606533} | https://recomana.cat/obres/made-of-space/critica/preciosos-gargots-a-l-aire |
mc4_ca_20230418_11_677372 | Vespres Literaris: Vespres Literaris a La Bodeguita del Medio
entrada a "La Bodeguita"
Fa uns dies els companys de Vespres Literaris José Antonio i Pilar van estar a l'illa de Cuba i, com no, van recalar a La Bodeguita del Medio, típic restaurant de l'Havana i una de les atraccions turístiques de la ciutat.
Per la Bodeguita han passat molts escriptors, musics, artistes... que han deixat la seva empremta a les parets del local: Gabriela Mistral, Pablo Neruda, Ernest Hemingway, Nicolás Guillén, Gabriel García Márquez ... i des d'aquest any, gràcies als nostres amics, també Vespres Literaris.
Salvador Allende, que va aconseguir reobrir el local.
i aquí estem nosaltres. | 0.749754 | curate | {"ca": 0.8849028400597907, "es": 0.11509715994020926} | https://vespresliteraris.blogspot.com/2015/08/vespres-literaris-la-bodeguita-del-medio.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_312950 | 07 de març de 2021 a les 12h Lloc: Teatre Cal Bolet Companyia: Festuc Teatre A Maria, una nena amb molta imaginació, li encanten els contes, les històries i les aventures que li
Detalls de l'event
07 de març de 2021 a les 12h
Lloc: Teatre Cal Bolet
Companyia: Festuc Teatre
A Maria, una nena amb molta imaginació, li encanten els contes, les històries i les aventures que li explicava el seu avi. Amb el que passava totes les tardes jugant a ser Peter Pan.
Però, una nit, els nens perduts es van endur a la Maria de la seva habitació cap al país de “Nunca Jamás”. I serà llavors quan les aventures les viurà en primera persona. Els pirates, Campanilla, el indis, i tot l’imaginari que va escriure Janes Matthew Barrie passaran a formar part de la seva realitat.
Una història molt tindrà en la qual es plasma una realitat actual: el vincle entre els nens/es i els seus avis i àvies. I a més, la manera en com els pares gestionen aquestes noves relacions familiars.
Un espectacle de titelles i actors. Sensible i divertida que buscarà en tot moment la complicitat de petits i grans amb una posada en escena que us captivarà des del primer moment. | 1 | perfect | {"ca": 0.969053934571176, "fr": 0.03094606542882405} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_109760 | Aquest matí, a La CIBA, s’ha celebrat la jornada de treball #COMPETENTS, innovació i formació per a l’ocupació de les dones, que ha acollit a professionals de tot el territori per compartir les línies formatives que s’iniciaran pròximament a La CIBA, espai de recursos per les dones, innovació i economia feminista. L’objectiu és generar sinergies entre tots i totes les agents claus de la ciutat per avançar en la promoció econòmica de les dones de Santa Coloma Gramenet.
#COMPETENTS és el nom del programa de formació en digitalització per l’ocupació de dones de Santa Coloma de Gramenet. Però també és el nom del lema de la jornada de treball que ha tingut lloc avui, adreçada a professionals de l’Ajuntament i entitats del tercer sector.
Les formacions que s’impulsen són en ‘Programació web’, amb la col·laboració i participació de Factoria F5, en ‘Data’, amb Aula Magna, i es vol continuar amb formacions i tallers d’apoderament de les dones en la tecnologia a través de l’art i la creativitat, per afavorir i facilitar l’accés i ús de les TIC.
Més informació
Evolució de les TIC arran de la pandèmia
La crisi de la Covid-19 ha tingut un impacte positiu des del punt de vista de l'ocupació en el sector tecnològic. Entre altres raons, perquè aquest mercat s’ha vist obligat a donar resposta a les necessitats derivades de la gestió de la pandèmia; des de la implementació del teletreball o la prestació de serveis en línia, a temes vinculats amb la ciberseguretat o la intel·ligència artificial. Les mesures preses han esdevingut un “accelerador de les tendències registrades”, obrint nous espais de digitalització, com ara l'automatització dels centres de distribució, el comerç electrònic o l’entrega a domicili.
Evidentment, aquest creixement del sector implica també la necessitat d’ampliar el nombre de persones ocupades en les diverses posicions que ofereix el mercat tecnològic i digital.
Les dones en el sector tecnològic
L'estudi “Barcelona Digital Talent” (2019) mostra que només un 8% de les dones ocupen llocs tècnics i especialitzats; i només representen el 22% del total de candidatures presentades a les ofertes de treball vinculades al sector digital.
Pel que fa a la iniciativa empresarial, les dones només representen el 17% en la creació d'start-ups. Tenint en compte les dades que ens parlen de la participació de les dones en el disseny i aplicació TIC, aquestes només representen un 12% en el desenvolupament d'innovacions lligades a la intel·ligència artificial. Menys del 25% del personal investigador en intel·ligència artificial en institucions i organitzacions acadèmiques són dones. En el camp de la ciberseguretat, els pocs estudis amb dades assenyalen que únicament l’11% de les persones que treballen en ciberseguretat a escala mundial són dones.
I és que, tot i que la bretxa digital s’ha reduït progressivament a l’Estat Espanyol, encara hi ha molts reptes per continuar avançant cap a una igualtat real i efectiva.
Des de l’Ajuntament de Santa Coloma, a través de La CIBA, es posa el focus en la incorporació del talent de les dones, facilitant la seva inserció al mercat laboral i la seva promoció econòmica, en un sector emergent, que ofereix oportunitats d’ocupació.
Tot això es fa des d’una política pública activa, apostant per un model innovador, que té per objectiu reduir la bretxa digital, afavorint no només l’accés a les noves tecnologies, sinó fomentant la participació femenina en el disseny i el desenvolupament tecnològic. | 0.882571 | curate | {"ca": 1.0} | https://laciba.gramenet.cat/multimedia/noticies-la-ciba/detall-info/news/jornada-competents/?tx_news_pi1%5Bcontroller%5D=News&tx_news_pi1%5Baction%5D=detail&cHash=2e83a87ff2ab93e135cc5376ef0743ba |
racoforumsanon_ca_20220809_4_297972 | Mirant l'Artur Mas al programa de la Mònica Terribes me'n faig creus com pot ésser que aquest home no sigui president de la generalitat. És una persona culta, preparada, amb capacitat de lideratge, amb projectes, educat, que sap enraonar, que parla un català correctíssim! Com pot ésser que tinguem com a president allò que tenim? En Mas és un líder fort, un polític amb classe, i sense cap mena de dubte, de la bírria nefasta de polítics que hi ha actualment a Catalunya, en Mas és l'únic que té classe i se'n salva! VISCA CATALUNYA!
Vull felicitar des d'aqui l'Artur Mas: per fi a descober que coi és això de l'espoli fiscal i el dret a decidir. A costat. Té el seu merit estar en política, ser nacionalista i descobrir-ho passats els 40 anys...
Val més tard que mai, diuen | 0.74348 | curate | {"ca": 0.8930899608865711, "pt": 0.07431551499348109, "ja": 0.020860495436766623, "la": 0.011734028683181226} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_11040 | Ja sabem que a diferència d'unes eleccions a la Generalitat, a les eleccions municipals s'acostuma a votar més, pensant en les persones, que no pas en els partits. Però tenint en compte el context polític en que ens trobem actualment, en quin sentit teniu pensat votar a les municipals? Pensant estríctament en la població, o pensant en el país?
Fins ara mai havia votat en clau local, sempre ho havia fet en clau nacional. Per primer cop veig com d'important són aquestes eleccions i com per fi es pot posar fi al govern dels que han manat fins ara. | 0.774277 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_60894 | Sabies que...? | Endesa Clients
Veure articles per categoria Luz Veure articles per categoria Otros
Mesurem amb xifres quant n'és d'eficient un patinet elèctric. Carregar-lo cada dia ens costa uns 4 euros al mes a la factura de la llum. Continuar llegint Són eficients els patinets elèctrics?
Veure articles per categoria Electrodomésticos
Analitzem quin és el millor tipus de cuina: inducció, gas i vitroceràmica tenen avantatges i inconvenients, tant pel que fa a l'estalvi com pel que fa al paladar. Continuar llegint Quina cuina és millor? Inducció, gas o vitroceràmica?
Veure articles per categoria Climatización Veure articles per categoria Otros
El certificat d'eficiència energètica és imprescindible per vendre o llogar un habitatge. Com aconseguir-lo i quant costa: entre 50 i 300 euros. Continuar llegint Què és el certificat d'eficiència energètica i com aconseguir-lo
Els graus als quals regular el congelador depenen dels aliments que s’hagin de congelar, però com a regla general la recomanació són -17 ºC Continuar llegint Quina és la temperatura ideal del congelador?
Sobreviu a l'estiu sense que pugi la factura de la llum
Veure articles per categoria Climatización
Com pots utilitzar l'aire condicionat perquè no se'n dispari el consum ni l'import a la factura elèctrica. Continuar llegint Sobreviu a l'estiu sense que pugi la factura de la llum
Carregar-ne més articles | 0.73295 | curate | {"en": 0.021897810218978103, "it": 0.04890510948905109, "ca": 0.8562043795620438, "pt": 0.072992700729927} | https://www.endesaclientes.com/Hogares/Sabies-que |
oscar-2201_ca_20230904_2_47956 | Records de l'estudiant, consiliari, cooperant a Àfrica i Amèrica Llatina, funcionari, activista social, polític, jubilat...
divendres, 6 de gener de 2012
Algunes fites ciutadanes a Mallorca (07): ideologies regnants als anys 20-30
Pel que fa a les ideologies imperants, a finals de la dècada dels anys 20, a Palma n’apareixen sobretot dues, d’enfrontades: les que provenen de l’estament dominant conservador, alimentat sobretot per militars i eclesiàstics, d’una banda; i les més liberals i progressistes, representades per sectors més directament vinculats al món del treball.
Bona mostra de la primera, en són les activitats de caire religiós que s’hi organitzen pertot arreu i amb molta freqüència.
És el cas d’una peregrinació mallorquina a Lourdes organitzada pel canonge doctoral de la Seu de Mallorca, mossèn Nadal Garau. Hi acudeixen també els arquebisbes de Tarragona i de Tarbes, els bisbes de Lourdes, Solsona, Lleida i d’altres diòcesis d’Anglaterra i d’Holanda.
Durant la processó que es fa a Lourdes, correspon al bisbe Miralles, qui, sent mallorquí, s’exerceix com a bisbe de Barcelona, portar el Santíssim baix pal·li.
I de tot allò, se’n fa molt ressò la premsa local mallorquina.
Com també s’hi reflecteixen les opinions relatives a determinats temes de debat, com és el cas del feminisme.
Ens posen els pèls de punta les afirmacions que hi fa sobre aquell assumpte una col·laboradora del diari La Almudaina, anomenada Sara Insua, que hi gosa publicar:
“Europa i Amèrica són les que estan infectades per l’epidèmia feminista. Més en unes nacions que en unes altres, encara que a totes les dels dos continents, va prenent unes proporcions alarmants aquesta maleïda malaltia. Allò que demanen les feministes per totes bandes, a primera vista, pot semblar just. Llibertat per a la dona. Dret a desenvolupar la seva vida sense cap intervenció del pare o de l’espòs. Però analitzant serenament aquesta aspiració, tot d’una es percep que, un cop satisfeta, ja no hi haurà llar, ni família. Hi haurà una societat amoral, apolítica, irreligiosa, sense amor i sense tendresa. En una paraula, ja no hi haurà mares ¡Quin horror!”
Si des de l’estament eclesiàstic es promou i alimenta una determinada ideologia conservadora i tradicional, no és menys intensa la tasca que hi desplega en aquella mateixa direcció l’estament militar.
Hi ajuden moltíssim els esdeveniments que van succeint al nord d’Àfrica, amb la guerra contra el Marroc.
Amb el retorn dels soldats mallorquins destinats a Àfrica, el mes de setembre de l’any 1927, es produeix una gran satisfacció al si de moltes famílies mallorquines.
No són poques les que s’han vist obligades a haver de suportar l’amargor de l’absència d’algun dels seus membres, exposats als perills d’una situació tan poc segura. Tot per defensar els interessos de la pàtria espanyola, acció encomanada als exèrcits espanyols.
Es diu a la premsa local mallorquina que el retorn a Mallorca d’aquells soldats mallorquins obliga, des de tots els punts de vista, a retre’ls la més calorosa de les acollides.
Tant per reconèixer que han complit amb el seu deure, com pel fet d’haver pogut tornar a Mallorca sans i estalvis, com pel record d’aquells que hi han deixat la seva vida en batalles tan dures i acarnissades.
Si més no, el fet d’haver estat en contacte amb gent que viu i resideix al nord d’Àfrica, fa veure més clarament l’existència d’altres races humanes, d’altres estils de vida, d’altres costums, d’altres històries o d’altres formes de concebre l’art i la cultura...
Ho fan també ben palès les publicacions de l’Institut Gallach de Barcelona que es van divulgant a Mallorca a finals de l’any 1927.
Són anunciades a la premsa local mallorquina com una altra obra, una altra joia, un altre encert, una superproducció originalíssima, nova i esplendorosa, que s’ofereix als amants de llibres instructius i bells.
Els autors de “Las razas humanas” tenen un gran prestigi científic. Han redactat un text apassionant. Presenten unes il·lustracions fastuoses, admirables i pulcres.
La direcció tècnica d’aquella obra és a càrrec del professor Dr. Pere Bosch-Gimpera. Com en una visió cinematogràfica, presenta totes les races pobladores del món, en una obra que captiva i atreu moltíssim.
Qui vlgui aconseguir-ne algun exemplar, pot adreçar-se al senyor Vicenç Roig, a la Plaça de Cort nº 4, apartat de correus nº 12 de Palma.
També contribueix ben molt, a fixar l’atenció mallorquina en el continent africà, el fet de veure gent que s’hi interessa moltíssim.
És el cas del periodista Luis de Oteyza, qui anuncia que vol endinsar-se dins el cor de l’Àfrica negra com un autèntic aventurer.
Es tracta d’un d’aquells periodistes turmentats per la inquietud, que es disposa a recórrer una altra de les seves aventures emocionants. Se'n va al cor de l’Àfrica misteriosa, al Senegal, on, com es diu a la premsa mallorquina, “encara queden negres antropòfags”.
Ha de viatjar en avió des de Tolosa fins a Dakar. Un cop arribat al territori fronterer de la civilització, pensa endinsar-se en terres inexplorades, on assetgen el viatger tota casta d’emocions i de perills. No hi va tot sol. L’acompanya el fotògraf Alfonso, un altre esperit inquiet que tampoc no s’avé amb el tranquil decurs de la vida urbana europea... | 0.835787 | curate | {"ca": 0.9773729626078619, "es": 0.022627037392138064} | http://euraframericanet.blogspot.com/2012/01/algunes-fites-ciutadanes-mallorca-07.html |
oscar-2201_ca_20230904_1_66106 | Després de sis anys de mantenir el mateix equip, per a la temporada 2017/2018, el Balaguer Villart Logístic ha decidit renovar tota la seva plantilla de jugadores professionals.
De cara a substituir a Tingting Wang i Yan Lan Li, el Balaguer Villart Logístic ha fitxat a les següents jugadores per a la propera temporada:
Svetlana Bakhtina Gaidukova, de 41 anys, jugadora d’orígen rus nacionalitzada espanyola, i actualmente resident a Calella. Amb bastants anys d’experiència a la lliga de Superdivisió espanyola amb diferents equips, la temporada passada va jugar amb el Priego de Córdova, amb un 81% de partits guanyats.
Amb una llarga experiència com a jugadora internacional, va guanyar diverseos cops el Campionat de Rússia, campiona del món el 1995, i campiona d’Europa per equips el 1994. Ha participat en diferents ocasions a l’ETTU Cup, i va guanyar Campionat d’Espanya. Posició més alta obtinguda al rànking mundial de la ITTF: 70.
Natalya Prosvirnina, de 37 anys, jugadora ukrainesa, resident a Barcelona, ha jugat amb diferents equips de la Superdivisió espanyola com el Vic, l’Irun Leka Enea i el Mataró Quadis, si be en la darrera temporada va estar inactiva per maternitat.
Amb experiència internacional, va jugar amb equips dels campionats de Ukraina, Itàlia, França i Portugal, a més d’Espanya. Ha participat diferents cops a l’ETTU Cup. Destaca un segon lloc obtingut al campionat individual d’Ukraina, va guanyar el Campionat d’Espanya per equips, i l’Open Internacional de Yucatan (Mèxic)
L’equip es completarà amb la jugadora de la casa Anna Biscarri, capitana i entrenadora de l’equip, i amb la també nova incorporació Yana Timina, que es turnaran com a terceres jugadores. Timina, de 42 anys, es una palista d’orígen rus nacionalitzada holandesa i resident a Amsterdam. Tot i que no ha jugat mai a la lliga espanyola, té una molt àmplia experiència internacional. Campiona d’Holanda el 2003 i el 2004 (amb el DOV Klaverlelie), el 2005 i el 2006 (amb el Fürst Manderveld). Guanyadora de l’Open Internacional Flamenc el 2006 i de l’Open de Campionats de Luxemburg el 2009. Campiona de dobles d’Holanda (amb Ana Gogorita), i el 2016 (amb Nathan Van der Lee). Segon lloc el 2005 en dobles i en dobles mixte, i segon lloc en individuals el 2010. Semifinalista al Campionat de Rússia el 2000. Posició més alta obtinguda al rànking mundial de la ITTF: 102.
Les jugadores del Balaguer Cudós Consultors també podrán passar a competir en el primer equip sempre que sigui necessari, la romanesa resident a Balaguer Loredana Dorca, la calellenca Clàudia Cejas, la balaguerina Gemma Lladonosa, la borgenca, Vinyet Solans.
PLANTILLA BALAGUER VILLART-LOGÍSTIC
TEMPORADA 2017-2018
Svetlana Bakhtina
Natalya Prosvirnina
Yana Timina
Anna Biscarri
Compartir!
anna biscarri, Balaguer, CTT Balaguer, Natalya Prosvirnina, ping-pong, Svetlana Bakhtina, tennis taula, Villart Logístic, Yana Timina
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Idioma
Planificació Temporada 20-21
Patrocinadors
Col·laboradors
Col·laborem amb…
Adreça local de joc
Pavelló Molí de l’Esquerrà
Av. Compte Jaume d’Urgell, s/n
25600. Balaguer.
Adreça local entrenament
Gimnàs CEIP Àngel Guimerà
Carrer Àngel Guimerà, s/n
25600. Balaguer.
© 2021 Club Tennis Taula Balaguer
Powered by WordPress
Us de cookies
Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació. plugin cookies | 0.721615 | curate | {"ca": 0.8767576509511993, "en": 0.10118555279845602, "es": 0.007719878687620623, "pt": 0.009374138406396471, "fr": 0.004962779156327543} | https://www.cttbalaguer.com/canvi-cicle-balaguer-villart-logistic/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_91719 | It looks like you're using Internet Explorer 11 or older. This website works best with modern browsers such as the latest versions of Chrome, Firefox, Safari, and Edge. If you continue with this browser, you may see unexpected results.
Biblioteca i Informàtica
Guies BibTIC
Comunicació
Premsa històrica digitalitzada
Cercar en aquesta guia
Cercar
Comunicació: Premsa històrica digitalitzada
Inici
Bases de dades
Revistes-e
Llibres-e
Àmbit català
Àmbit espanyol
Àmbit internacional
Àmbit català
Premsa Catalana digitalitzada
Inventari cooperatiu de revistes i diaris catalans amb versions digitalitzades per institucions diverses. Gestionat per l'Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, unifica l'accés a unes 2.000 capçaleres, informant també dels projectes en curs.
Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA)
Dipòsit cooperatiu de preservació digital impulsat per la Biblioteca de Catalunya amb el suport del CBUC, amb publicacions periòdiques tancades representatives dins la cultura i la societat catalana, com ara el Diario de Barcelona d'entre 1792-1876 o La Veu de Catalunya.
Hemeroteca digital de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dóna accés a unes 300 publicacions de gran interès històric, polític i cultural, i s'anirà ampliant en abast temporal i capçaleres. Destaca el període 1890-1949 del Diario de Barcelona o El Noticiero Universal de 1888-1940, entre d'altres. Permet la cerca per paraula i per títols i intervals temporals.
Diari de Barcelona
Una de les capçaleres amb més continuïtat i més influent en la història de la premsa de Catalunya, fundat al 1792. Va passar per diverses etapes fins que el 1994 deixà d’editar-se paper. Aparegué en format digital de 1998 fins al 2009. L'ARCA permet la consulta de 1792 a 1862, i l'Hemeroteca Digital de l'AHC ja ofereix el període 1890-1951.
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Hemeroteca
Revistes històriques catalanes ordenades per títol.
Fons locals digitalitzats. Xarxa de Biblioteques Municipals
Més de 300 publicacions en sèrie locals, dels segles XIX i XX en format .pdf. Permet cercar dins el text. Col·lecció integrada dins deTrencadís, el dipòsit digital delServei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
Premsa digitalitzada gironina
Premsa gironina desde 1808 a 2003, digitalitzada pel SGDAP de l'Ajuntament de Girona. També inclou tota l'hemeroteca històrica de l'Avui (1976-2011). Permet cercar per text lliure.
XAC_Premsa: premsa històrica digitalitzada
Projecte de digitalitzar la premsa històrica conservada als arxius comarcals de Catalunya, que es troba a la seva primera fase. Inclou més de 400.000 pàgines de premsa local i comarcal, des de 1808 a 2017. És cercable a text complet, per capçaleres, per arxius i per criteris cronològics. Els resultats, en text pla o PDF, es poden veure i descarregar.
Premsa Republicana a l'Exili
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la UB aplega en aquest recurs un total de 886 títols, editats en més de 51 països, de la premsa de l’exili republicà després de la Guerra Civil espanyola,
Àmbit espanyol
Biblioteca Virtual de Prensa Histórica
Del Ministerio de Cultura. Més de 2000 títols de publicacions digitalitzades de tot l'Estat. Opcions de cerca simple, avançada i per dates i llistat de títols i localitat.
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Hemeroteca
Més de 250 títols, alguns dels segles XVIII i XIX. Les publicacions en català són les mateixes que recull l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).
Biblioteca Nacional. Hemeroteca digital
Premsa digitalitzada dels segles XVII-XX, en format pdf. Més de 4 milions de pàgines cercables a text complet, per data i lloc de publicació. Forma part del projecte Biblioteca Digital Hispánica.
Galiciana. Hemeroteca
Més de 300 capçaleres galegues dels segles XIX i XX, digitalitzades pel Centro Superior Bibliográfico de Galicia, dins del seu portal Galiciana.
Hemeroteca. Biblioteca Virtual de Andalucia
Ofereix ja més de 400 capçaleres històriques andaluses, principalment dels segles XIX i XX, en format pdf cercable.
BIDICAM. Biblioteca Digital de Castilla-La Mancha
Premsa històrica dels segles XIX i XX, classificada per províncies, en format .pdf. Projecte del Centro de Estudios de Castilla-La Mancha (CECLM), de la UCLM.
Jable
Projecte de digitalització de la Biblioteca de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, amb més de 700 capçaleres i 7 milions de pàgines. Inclou premsa i revistes bé publicades a les Illes Canàries, o bé articles sobre Canàries, des de 1808. Format .pdf cercable a text complet.
Biblioteca Virtual del Principado de Asturias. Hemeroteca
Més de 60 capçaleres de premsa històrica asturiana, dels segles XIX-XX. Permet la cerca per text complet.
DonostiaTEKA: biblioteca digital de Donostia Kultura
Premsa històrica donostiarra, inclou diaris dels segles XIX-XX (1830-1937) i revistes històriques. Permet la consulta per data, autor, títol i matèries
Triunfo
Projecte de la Universidad de Salamanca i Ediciones Plèyades, dóna accés als 20 anys d'aquest setmanari, cabdal a la seva època (1962-1982, 932 números publicats). Permet diversos tipus de cerca: cronològica, per matèries, seccions, autors, etc., encara que no pel text complet dels articles. Incorpora també el setmanari satíric Hermano Lobo (1972-76, 213 números) i Tiempo de Historia.
Revistas de la Edad de Plata
Portal de la Residencia de Estudiantes que ofereix text complet cercable i facsímil de revistes culturals com 'La Gaceta Literaria' y 'Litoral', entre d'altres 30 capçaleres, publicades entre 1921 i 1939. 14.000 pàgines, 8.200 articles i uns 1.700 autors
Àmbit internacional
Chronicling America: Historic American Newspapers
Hemeroteca virtual de la Library of Congress que ofereix milers de publicacions americanes entre 1836 i 1922 en format PDF. Permet fer cerques per text lliure i pels diferents estats del país.
Europeana
Biblioteca digital que recull documents d'institucions culturals de renom dels 27 països membre de la Unió Europea. Pel que fa a la premsa, dóna accés a diaris dels diferents estats membre, a partir del segle XIX.
Google News
Col·lecció de més de 3.000 diaris dels segles XIX i XX procedents de diversos països. També es pot accedir a Google Books (magazines) per consultar revistes en text complet o Google News Archives per consultar articles solts.
Old Magazine Articles
Recull d'articles de revistes del segle XX ordenats per temes. La majoria, dins l'àmbit de les humanitats.
The New York Times Archive 1851-1980
Cercador per paraules de l'arxiu del diari, d'accés obert entre 1851 i 1922, i de 1987 a l'actualitat. Ofereix versió en pdf en molts casos
Destaquem
El Noticiero Universal en línia
L‘Hemeroteca digital de l’AHCB publica en accés obert 52 anys del diari vespertí El Noticiero Universal (1888-1940), “El Ciero”. De format gran i il·lustrat, publicava notícies i cròniques de la vida ciutadana, també d’espectacles, toros i esports. Entre 1895 i 1918 va treure també una edició al matí. Es va deixar de publicar al 1985.
Notícia de l'AHCB
Consulta també
Premsa diària
Cercadors i directoris de premsa i notícies
Memòria Digital de Catalunya (MDC)
Permet consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, ex-libris, fullets, etc. relacionats amb Catalunya. La UPF hi participa amb set col·leccions.
Pregunta'ns
Comunicació
L'equip: qui som
Biblioteca/CRAI del Poblenou Roc Boronat, 138 -080018 Barcelona 93 542 23 52 Com arribar-hi Horaris Plànol de l'edifici
Darrera actualització: Nov 18, 2022 1:14 PM
URL: https://guiesbibtic.upf.edu/com
Imprimir
Accés a LibApps
Notifica una incidència.
Matèries: Àmbits temàtics
Etiquetes: audiovisuals, cinema, còmic, comunicació, fotografia, input, música, premsa, publicitat, ràdio, relacions públiques, televisió | 0.684632 | curate | {"en": 0.06167516006794721, "ca": 0.854828171958709, "hu": 0.0015680125441003528, "it": 0.005096040768326146, "ur": 0.0013066771200836273, "pt": 0.016986802561087155, "oc": 0.009146739840585392, "es": 0.046125702338952045, "gl": 0.0013066771200836273, "ja": 0.0010453416960669018, "tr": 0.0009146739840585392} | https://guiesbibtic.upf.edu/com/premsa_historica |
mc4_ca_20230418_3_211768 | Etiquetatge nutricional obligatori: quina informació ha de contenir? | Consumer
Etiquetatge nutricional obligatori: quina informació ha de contenir?
En 2016, l'etiquetatge dels aliments haurà d'oferir informació nutricional clara i de manera eficient perquè el consumidor pugui escollir els productes més adequats a les seves necessitats
Data de publicació: Dijous, 22 de Octubre de 2015
L’etiquetatge nutricional permet conèixer quins són els nutrients, i en quina quantitat, d’un determinat producte. Ha d’oferir al consumidor informació adequada, per la qual cosa ha de ser clar i senzill. Valor energètic, grasses, greixos saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal són els elements que hauran de declarar-se de forma obligatòria a Espanya a partir de desembre de 2016, segons el Reglament 1169/2011. Aquesta informació ha d’aparèixer en el mateix camp visual i haurà de realitzar-se “per 100 g o per 100 ml”, la qual cosa permetrà la comparació entre productes. L’article explica com millorar la informació nutricional i quins seran els esments obligatoris segons la nova normativa.
Imatge: xxxPATRIK
El consumidor actual, a més de que vol conèixer quins són els ingredients que conté un determinat producte, s’ha tornat cada vegada més exigent i busca un etiquetatge més complet, sense oblidar la transparència i la senzillesa. Però no és una tasca fàcil.
“Solament un de cada dos enquestats llegeix sempre l’etiquetatge dels productes. Un 94% creu que s’usen termes excessivament complexos i el 86% opina que haurien de modificar-se”. Aquestes són les conclusions d’una enquesta realitzada en 2013 per EROSKI Consumer, que demostren que llegir l’etiqueta encara no forma part dels hàbits dels consumidors.
A similars resultats es va arribar en un estudi dut a terme en 2012 en el marc del projecte europeu FLABEL (Etiquetatge dels Aliments per a l’Avanç de l’Educació per a la Vida Millor), segons el qual, l’ús de les etiquetes nutricionals per part del consumidor “és limitat”.
Per motivar al consumidor a prestar més atenció a aquest tipus d’informació, s’han desenvolupat diferents tipus de formats i s’ha demostrat, segons el mateix informe, que l’ocupació de codis de colors, com el qual ofereixen els semàfors nutricionals, augmenta l’atenció. A més, els nous canvis proposats en el Reglament 1169/2011 pretenen també incrementar la informació, alhora que li simplifica al consumidor la comprensió.
Millorar la informació nutricional
A més dels nutrients, l’etiqueta haurà d’expressar la quantitat diària recomanada de cadascun d’ells
És important que l’etiquetatge nutricional es converteixi en la targeta de presentació d’un aliment, perquè el consumidor conegui les característiques nutritives del producte i perquè pugui decidir la seva compra. A partir del 13 de desembre de 2016, i segons el Reglament 1169/2011, la informació nutricional serà obligatòria (fins llavors, és voluntària). Els canvis que ofereix la nornativa es refereixen, sobretot, als ingredients i al disseny de l’etiquetatge i s’apliquen a tots els productes alimentosos, inclosos els que produeixen empreses de catering, així com als comercialitzats a distància. Existeixen diferents formats de presentar la informació nutricional: taula de composició nutricional, semàfor nutricional o quantitats diàries orientatives.
Tal com explica l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) en la campanya “L’etiquetatge explica molt“, l’objectiu dels nous canvis és:
Reordenar les obligacions de l’etiquetatge.
Corregir possibles incoherències de la normativa.
Introduir millores en la forma de subministrar les dades obligatòries.
Aprofundir en les responsabilitats de les diferents figures que intervenen en el subministrament d’un aliment.
Incrementar la informació sobre el contingut de nutrients.
Informació nutricional obligatòria
Al desembre de 2016, la qual cosa ara és voluntari (nombre de calories o la quantitat de carbohidrats de carboni, sucres, proteïnes, sal o greixos saturats), serà obligatori en tots els envasos d’aliments. Aquesta declaració s’expressarà “per 100 grams” o “per 100 mil·lilitres” perquè el consumidor pugui comparar entre els diferents productes. Aquest contingut obligatori podrà completar-se amb l’esment d’altres substàncies com a àcids grassos monoinsaturados, polialcoholes, midó, grassos poliinsaturados o fibra alimentària.
A més d’aquesta informació, l’etiqueta oferirà la quantitat diària recomanada que ha de prendre’s d’un nutrient determinat. D’aquesta manera, es podrà calcular quant s’està consumint i la quantitat que falta per arribar a la xifra aconsellada.
Imatge: Elena A.
Perquè aquesta informació sigui útil i desenvolupi la labor informativa per la qual està dissenyada, haurà de ser senzilla i de fàcil comprensió. Una de les maneres d’aconseguir-ho és oferir-la en el mateix camp visual i, si és necessari, repetir els elements més importants en el camp visual principal perquè el consumidor pugui veure amb facilitat la informació essencial.
La regulació permet indicar el valor energètic i les quantitats de nutrients utilitzant símbols, pictogrames o el sistema de semàfors, sempre que es compleixin, siguin comprensibles i no creuen obstacles a la lliure circulació de mercaderies.
De moment, estan exemptes de la informació nutricional les begudes alcohòliques de més d’1,2% en volum d’alcohol i els aliments no envasats. També ho estan els productes sense transformar que inclouen un sol ingredient; una planta aromàtica, una espècia o barreges d’elles; sal i succedanis de la sal; edulcorants de taula; infusions d’herbes i fruites; te, te descafeïnat, instantani o soluble, extracte de te, te instantani o soluble, o extracte de te descafeïnat, que no continguin més ingredients afegits que aromes que no modifiquin el valor nutricional del te; vinagres fermentats; i aromes, entre uns altres.
etiquetatge información nutricional-ca | 0.820216 | curate | {"ca": 0.9982987410683906, "en": 0.001701258931609391} | https://www.consumer.es/ca/seguridad-alimentaria-ca/etiquetatge-nutricional-obligatori-quina-informaci-ha-de-contenir.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_2544 | Fem servir cookies propies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la seva instal·lació i us. [tancar] | 0.616504 | curate | {"ca": 0.9526627218934911, "en": 0.047337278106508875} | https://escalantecentreteatral.dival.es/val/2020/02 |
oscar-2301_ca_20230418_3_317353 | Més de dues mil persones han passat pel menjador social Gregal del barri del Besòs i el Maresme en els tres anys que fa que funciona. Els usuaris han d’acreditar uns ingressos inferiors als 426 euros mensuals per accedir-hi. Serveixen 250 dinars diaris i calculen que dues terceres parts dels que hi van dormen al carrer. I a situació, asseguren, cada vegada empitjora més.
Mostrar dialegs
Més de dues mil persones han passat per aquest menjador social del barri del Besòs i el Maresme en els tres anys que fa que funciona. Els usuaris han d’acreditar uns ingressos inferiors als 426 euros mensuals per accedir-hi. Serveixen 250 dinars diaris i calculen que dues terceres parts dels que hi van dormen al carrer. I a situació, asseguren, cada vegada empitjora més.
DECLA
JOSEP LLUÍS VELASCO, Menjador Solidari Gregal
“Vénen en unes condicions higièniques molt penoses. Persones sobretot que viuen al carrer, que tenen molts dèficits d’higiene personal.”
Per això, ara presenten un projecte per ajudar-los. Es tracta que tinguin un lloc on dutxar-se i rentar la roba.
AIRE
Per optimitzar recursos, proposen el complex esportiu municipal Francesc Abad per dur a terme la iniciativa. L’utilitzarien durant dues hores diàries, als matins, quan, expliquen, no hi ha activitat. L’objectiu, satisfer necessitats bàsiques de persones sense sostre com la higiene personal, disposar d’aigua calenta i també d’un lloc on guardar els objectes personals. Per això, la proposta preveu també un servei de taquilles dipòsit.
DECLA
“Quan arriba la Guàrdia Urbana per denuncia dels veïns els ho agafen tot, els hi agafen la seva documentació, les seves fotografies, agafen les seves coses personals i no tenen cap lloc on deixar les seves coses.”
INFORMEN: À.JASSÉ / J.ARILLA / R.COSIALLS
Ara que el menjador social s’ha estabilitzat, volen donar un pas més amb el projecte Higiene. Per dur-lo a terme necessiten el suport financer de l’Ajuntament o d’algun patrocinador. Han calculat que són uns 15.000 euros. La iniciativa la van presentar fa dies per poder començar abans que arribés el fred, però dubten que això sigui possible. | 0.669943 | curate | {"ca": 0.9664590321034978, "pt": 0.007187350263536177, "en": 0.004791566842357451, "ro": 0.0019166267369429804, "zh": 0.01964542405366555} | http://www.tvclot.com/barris/barcelona/article/8275-projecte-higiene-del-menjador-social-gregal |
oscar-2201_ca_20230904_2_104916 | Nina d’ivori amb els braços i cames articulats. Trobada a l’interior del sarcòfag d’una nena a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. Formaria part de l’aixovar funerari d’una nena morta a l’edat de cinc o sis anys. Es coneixen altres exemplars (la majoria fragmentaris) de nines articulades romanes realitzades amb materials diversos (os, ivori i, sobretot, ceràmica). Les restes de fils d’or trobats al costat de la peça confirmen que aquestes nines estaven abillades amb vestidets que imitaven —com avui— la roba dels nens i dels adults.
Es tracta d’una de les peces més emblemàtiques de l’arqueologia tarraconense.
Compartir
Compartir
CA OC ES EN FR
Sobre Visitmuseum
Declaració d'accessibilitat
Crèdits
Política de privacitat mòbil
Política de privacitat
Avís legal: La ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica. | 0.682727 | curate | {"ca": 0.9506048387096774, "pt": 0.018145161290322582, "es": 0.03125} | https://visitmuseum.gencat.cat/ca/tinglado-4/objecte/nina-divori |
mc4_ca_20230418_11_623886 | Google ja es mostra en funció de la llista d'idiomes preferits | El Cau del Drac
Finalment després de força temps al voltant d'aquest bug, s'ha aconseguit que Google mostri la seva interfície per defecte en la llengua definida en les preferències. Això permetrà, per exemple, que els usuaris que utilitzin programari en català (o altres llengües minoritzades) tinguin per defecte aquest idioma a les cerques del Google. Fins ara, s'assignava l'idioma predeterminat de la versió local de Google. Per a la majoria d'usuaris catalanoparlants, l'espanyol o el francès (en funció de l'estat des d'on es connectaven).
Aquesta solució actual és una molt bona opció perquè permet a l'usuari canviar fàcilment l'idioma de la interfície des de les preferències del seu navegador. Això és útil també per a fer cerques específiques en un o altre idioma.
Desgraciadament no s'han produït canvis en la política de redirecció (p.ex de Google.com a Google.es), fet molt criticat per gran nombre d'internautes dels Països Catalans. Per a evitar-ho, actualment pot seguir-se aquest procediment.
Això coincideix també amb el GMail en català
Anònim replied on dc, 31/08/2005 - 4:45pm Permalink
Vol dir que finalment sortirà el Google en català i no pas en castellà?
toniher replied on dc, 31/08/2005 - 5:02pm Permalink
Doncs sí. De fet, ja funciona. Per a comprovar-ho, només cal que suprimeixis la galeta que tinguis del Google i llavors pots veure el comportament per defecte.
A fe de qu replied on dj, 01/09/2005 - 4:24pm Permalink
Google en catal | 0.769154 | curate | {"ca": 0.906146728354263, "en": 0.07072042300066093, "id": 0.013218770654329148, "es": 0.00991407799074686} | https://www.cau.cat/blog/google_ja_es_mostra_en_funcio_de_la_llista_didiomes_preferits |
crawling-ib3_ca_20230205_0_43264 | Després que la Federació Espanyola de Bàsquet cancel·làs la temporada de la LEB Or al mes de març i que finalment tampoc hi hagi play-off d’ascens a l’ACB, el B The Travel Brand Mallorca ha anunciat que els socis del club que renovin el seu abonament per a la temporada que ve tendran un descompte del 25%. D’aquesta forma volen agrair la confiança que l’afició ha dipositat en l’equip. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/els-socis-del-bttb-tendran-un-descompte-del-25-per-a-la-proxima-temporada |
mc4_ca_20230418_14_151069 | BLOGLABORALPermisos laborals no retribuïts
Els permisos legals, retribuïts i no retribuïts
Altres permisos i llicències no previstos per la Llei
Absències mes prolongades
Conseqüències dels permisos no retribuïts
En aquest article tractarem dels permisos laborals no retribuïts que són els que es produeixen quan tenim la necessitat d'absentar-nos del treball i disposar d'aquest temps per a una cosa necessària però que no està previst entre les circumstàncies que ens donarien lloc a un permís retribuït.
Per a començar parlarem dels permisos si previstos i que sí que seran retribuïts perquè, potser, aquesta circumstància si està entre ells i no tindríem, llavors, que acudir a sol·licitar un no retribuït.
Existeixen molts casos en els quals el treballador si té dret a absentar-se del treball i, a més, en molts casos no deixa de cobrar aquest temps no treballat; aquests casos estan previstos i regulats per cada conveni col·lectiu que fixa quins són i la seva durada i condicions, però existeix també una regulació legal (i mínima perquè els convenis poden millorar-la però no regular per sota d'ella) en l'article 37 de l'Estatut dels Treballadors (RD Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, d'ara endavant ET). Aquests mínims són:
Matrimoni, quinze dies.
Naixement o adopció de fills o defunció o malaltia greu de parents pròxims, dos dies i, si cal desplaçar-se fora de la població, quatre dies.
Canvi de domicili, un dia.
Per a complir deures públics com ser jurat, mesa electoral, acudir a un judici o similar, pel temps necessari per a això. Si el treballador rep alguna indemnització per aquesta actuació pública es podrà descomptar del salari d'aquest temps.
Els representants sindicals tindran el temps lliure establert per a cada cas en l'acompliment d'aquestes funcions.
Per a actuacions de preparació per al part, cursos pre- adopció o acolliment o acudir a realitzar informes tècnics per a aquests assumptes el temps necessari per a això.
Si té fills de menys de nou mesos una hora al dia, que es podrà dividir en dues parts; aquest temps s'augmentarà en el cas que hi hagi diversos fills. Aquest dret sol pot exercir-lo un dels dos pares i podrà acumular-se en dies diferents o canviar-se per una reducció de jornada equivalent.
Si els fills nounats han de romandre a l'hospital un dels pares tindrà una hora al dia o a reduir la seva jornada fins a un màxim de dues hores, en aquest últim cas amb disminució proporcional del sou.
Els que tinguin al seu càrrec un menor de dotze anys poden reduir la seva jornada entre un vuitè i la meitat de la seva durada, amb reducció proporcional del sou.
En cas de càncer o una altra malaltia greu del menor hospitalitzat el pare o mare podran reduir la seva jornada mentre duri l'hospitalitzen en la meitat o més d'aquesta jornada, amb reducció del sou proporcional.
Els Treballadors víctimes de violència de gènere o víctimes del terrorisme tenen dret al temps necessari per a la seva assistència social, per a la seva protecció, amb la reducció de jornada que sigui precisa i disminució proporcional del sou; o a l'adaptació d'horaris.
Si ja hem repassat tots els casos en els quals, com a treballadors, tenim dret al permís (retribuït o no) en el punt anterior i el nostre cas no està en cap d'ells però continuem tenint la necessitat d'absentar-nos del treball, el pas següent és mirar el conveni col·lectiu que sigui aplicable al nostre treball.
Com ja hem dit, aquests convenis col·lectius regulen i amplien els permisos i llicències que preveu l'ET i són normes d'obligat compliment. Si el nostre cas està recollit en el conveni tenim la solució, tant si és el cas específic que ens ocupa com si el conveni preveu, complint determinades condicions, que podem demanar permisos per a atendre necessitats pròpies en determinades circumstàncies.
A més, molts convenis preveuen directament diversos dies d'assumptes propis a l'any, en aquest cas utilitzarem aquests.
En tercer lloc, encara que no ho prevegi el conveni, també tindrem dret a què se'ns concedeixi aquest tipus de llicències si ja s'han anat concedint abans a altres treballadors de l'empresa en casos semblants i és una pràctica habitual (Sentència del Tribunal Suprem Sala 4a, de 12 de maig de 2009, recurs 4/2008).
Si no estem en cap d'aquests casos però continuem tenint la necessitat d'aquest permís o llicència haurem de parlar-ho i negociar-lo amb l'empresa, que ens el donarà o no depenent de les circumstàncies i de la seva bona voluntat.
Cas a part és si aquesta necessitat de deixar d'acudir al treball no afecta a unes poques hores o dies sinó que va prolongar-se una mica més en el temps.
Si aquest temps són unes setmanes o mesos haurem d'aconseguir de l'empresa una suspensió del contracte regulada per l'article 45 de l'ET; pot donar-se per mutu acord entre treballador i empresa o per altres motius previstos en aquest article i en els convenis. Ha de fer-se i articular-se amb cura perquè el treballador tingui dret a retornar al seu lloc, és a dir, cuidat amb el document que es redacti i ferm.
Si el temps és més llarg, si parlem d'anys, haurem de demanar una excedència tant si està entre els casos legalment previstos (la regula l'article 46 de l'ET i els convenis) com si no.
Hem d'explicar que, en el cas d'una excedència voluntària, el treballador tindrà dret a retornar a treballar en l'empresa quan aquesta tingui lliure un lloc de treball de les funcions i categoria adequades pel que el seu dret a reincorporar-se no és tal, només té un dret preferent al fet que li admetin en l'empresa enfront d'altres candidats quan se de tal vacant.
El gaudir de llicències no retribuïdes afecta a determinats drets del treballador:
No afecta a l'antiguitat en l'empresa.
Si redueix la part proporcional de les vacances anuals, reduint-se proporcionalment ja que es calculen per any treballat.
També redueix la meritació de les pagues extra de manera proporcional.
Tot això fent, com sempre, l'excepció que s'estarà al que digui el conveni col·lectiu. | 0.848084 | curate | {"ca": 0.9917702384951294, "en": 0.0038629492777964396, "es": 0.004366812227074236} | https://www.sdelsol.com/ca/blog/laboral/permisos-laborales-no-retribuidos/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_161661 | No se si recordareu el dia de la vostra Primera Comunió, jo sii!! La Goka aquell dia estava mooolt contenta, més riallera que de normal!
Aquest dia, és un dia on ets "el rei o la reina de la festa". Un dia on totes les mirades van cap a aquell nen o nena de la casa que ja es va fent més gran!
Aquí intentem que la il.lusió que tenen els nens/es augmenti amb les fotos i realment poder captar aquelles mirades que ens deixen veure un gran moment de felicitat!
Informa't dels nostres packs de Comunió! i de regal tens els recordatoris fets al gust de l'estrella de la casa! (s'inclouen els recordatoris de targeta 99x210mm, per la resta consultar preu)
A sota en tens uns exemples!
press to zoom
press to zoom
press to zoom
press to zoom
press to zoom
press to zoom
press to zoom
press to zoom
press to zoom
press to zoom
press to zoom
press to zoom
1/2
El dia de la sessió fem fotos de comunió i amb la familia! aprofitem per passar una divertida estona en familia! Com més serem, més riurem! | 0 | curate | {"ca": 0.8034979423868313, "km": 0.00411522633744856, "fr": 0.02880658436213992, "en": 0.16049382716049382, "de": 0.0030864197530864196} | https://www.gokafotografia.com/comunionsgokafotografa |
macocu_ca_20230731_10_472245 | Primer es va aixecar el castell, al segle XVII i sobre les seves ruïnes es va aixecar un magnífic palau renaixentista dels barons de Linyola i el 1991 es va restaurar com a Ajuntament
Situació : A Linyola, municipi del Pla d’Urgell
Estat : Molt reformat. Edificat al segle XVI al lloc on es diu que havia estat l’antic Castell, és conegut popularment com el “Castell”. La darrera reforma es va fer l’any 1991.
Accés : Visitat el 3/4/2010 Situació: N 41,71026 / E 0,90414 Altitud: 252 m.
Localitzat al carrer Major, no 7, a tocar de la plaça de l’església, on hi ha l’església Parroquial de Santa Maria de Linyola. Als peus de la torre del campanar d’aquesta església hi ha quatre curioses garites circulars.
Altres : També és conegut amb el nom de Palau dels Barons de Linyola. | 0.777764 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_745386 | 1665 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Anys: 1662 1663 1664 - 1665 - 1666 1667 1668
Dècades: 1630 1640 1650 - 1660 - 1670 1680 1690
4 de març - Àsia: la Companyia Anglesa de les Índies Occidentals ocupa diverses colònies de la Companyia Holandesa: això desencadena la Segona guerra angloholandesa.
Robert Hooke, publicà els resultats de les seves observacions sobre teixits vegetals, com el suro, realitzades amb un microscopi de cinquanta augments construït per ell mateix. Aquest investigador fou el primer que, en veure en aquests teixits unitats que es repetien de manera similar a les cel·les dels nius d'abella, les denominà com a elements de repetició, "cèl·lules". Tanmateix, Hooke només pogué observar cèl·lules mortes, de manera que no pogué descriure les estructures del seu interior. [1]
València (Horta de València, País Valencià): Juan de Cabriada, metge (m. 1714)
Sant Jeroni de la Murtra: Joan Jeroni Besora, President de la Generalitat de Catalunya
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1665
« […] I could exceedingly plainly perceive it to be all perforated and porous, much like a Honey-comb, but that the pores of it were not regular [..] these pores, or cells, [..] were indeed the first microscopical pores I ever saw, and perhaps, that were ever seen, for I had not met with any Writer or Person, that had made any mention of them before this. […] »
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1665&oldid=20731368»
Dècada del 1660
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 29 gen 2019 a les 11:21. | 0.593053 | curate | {"ca": 0.6864899806076277, "es": 0.028442146089204912, "uu": 0.0019392372333548805, "en": 0.23400129282482224, "de": 0.0491273432449903} | https://ca.wikipedia.org/wiki/1665 |
mc4_ca_20230418_12_198272 | Parlon presenta candidatura per liderar el PSC i ofereix un pacte a Miquel Iceta - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Parlon presenta candidatura per liderar el PSC i ofereix un pacte a Miquel Iceta
Amb el suport de més d'un centenar de dirigents i la voluntat de renovar el PSC i fer-lo novament "decisiu", l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, va anunciar ahir que optarà a les primàries per liderar el partit, i va oferir a Miquel Iceta un pacte per a una candidatura conjunta o un "colideratge" en forma de bicefàlia. En un escenari simbòlic, els Jardins Ernest Lluch de Santa Coloma, la viceprimera secretària dels socialistes catalans va presentar la seva candidatura i va exhibir múscul a favor de la seva proposta, acompanyada d'una vuitantena de dirigents, alcaldes i regidors del partit.
En tota una declaració que les seves intencions van seriosament, Parlon va fer pública una llista amb els noms de 119 membres del partit que donen suport a la seva candidatura, als quals se sumarien altres dirigents de pes del partit que optarien per ella. | 0.834513 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2016/09/09/parlon-presenta-candidatura-liderar-psc/378118.html |
oscar-2201_ca_20230904_0_14938 | Fons consistent en documentació especialment oral –enregistrada a finals de la dècada 1970 i l’inici dels anys 1980– sobre la II República a L’Hospitalet, el més sovint proporcionada per protagonistes de ben avançada edat, la majoria dels i les qu... | 0.729472 | curate | {"ca": 1.0} | http://inventariarxiu.l-h.cat/index.php/informationobject/browse?names=73537&sort=identifier&sf_culture=es&subjects=65843&repos=316&creators=73537&%3Bamp%3Bsort=lastUpdated&%3Bamp%3Bcreators=71727&%3Bamp%3Blevels=66282&%3Bamp%3Blimit=10&%3Bamp%3BtopLod=1&%3Blimit=10&%3Bsort=identifier&%3BtopLod=1&limit=10&topLod=0 |
macocu_ca_20230731_1_621413 | Bloc C. Tesis sobre la consciència nacional catalana al País Valencià i sobre el "fet diferencial valencià"
Pol Sureda
1. En el pas del segle XIX al segle XX, al País Valencià no es produeix un moviment nacional massiu que contraresti la pressió espanyolitzadora de l'Estat i de les classes dominants.
2. Al País Valencià, doncs, no es produeix la concatenació de fenòmens que caracteritza l'evolució coetània del Principat. És a dir: no es desenvolupa l'autoestima col·lectiva, ni madura la consciència nacional pròpia, ni es crea una cultura nacional moderna entorn de la llengua catalana, ni s'estructura una societat civil complexa.
3. Al País Valencià, doncs, l'únic que es consolida és l'alienació nacional; és a dir: l'adopció de la consciència nacional espanyola i l'assumpció de l'espanyol com a única llengua de prestigi.
4. Conseqüentment, la consciència ètnica, estancada en els termes inarticulats del segle XIX, resta atrofiada i es degrada en forma de provincianisme acomplexat. Dependent d'un món referencial d'espanyolitat estricta, la valoració dels trets identitaris propis es folkloritza i, incapacitada de reflexió, es fixa en elements accessoris que hom magnifica com a símbols i sobre els quals es carrega una emotivitat estèril que fa funció compensatòria de la claudicació real.
5. De la mateixa manera, i per idèntiques raons, la llengua pròpia, lluny d'ésser reinstal·lada com a vehicle de tots els usos socials, continua reclosa en l'estricta quotidianitat, i el seu ús públic o escrit es confirma impensable o bé reduït a formes característicament vergonyants ("per fer riure") i estructuralment dependents (model lingüístic castellanitzat, descurança estilística, ultradialectalització, etc. ): exactament com a Catalunya Nord.
6. Aquest complex ideològic, fenomen social i no merament psicològic, manté la societat valenciana desestructurada, mancada de capacitat d'articulació col·lectiva, cívicament immadura.
7. El "fet diferencial valencià" en el marc general de la nació catalana no és altre que aquesta atròfia de la consciència nacional; aquest complex ideològic fet d'alienació i d'autoodi.
8. Aquesta mentalitat colonitzada se suma, és clar, a la ignorància induïda sobre la realitat que li és pròpia. Davant un missatge desalienador, el colonitzat és susceptible de reaccionar indignadament en "defensa" de la seva alienació; en defensa de la consciència nacional estrangera i dels símbols, escassos però quintaessencialitzats, d'una autoctonia escadussera. La manipulació d'aquests ressorts ideològics és el que explica el relatiu èxit del blaverisme. El monopoli informatiu de l'espanyolisme és el que explica que el missatge pròpiament valencianista (nacional català) no hagi arribat a les masses, amb la qual cosa no ha tingut ocasió de fracassar. | 0.817697 | curate | {"ca": 0.9906103286384976, "en": 0.0036114120621162874, "cs": 0.005055976886962802, "da": 0.0007222824124232575} | |
cawac_ca_20200528_12_71114 | 5. Carrer 5 (segle I aC)
El traçat urbanístic s’organitza a partir d’eixos viaris i espais oberts. Aquest carrer, pavimentat amb lloses amb una claveguera central coberta, s’organitza de manera concèntrica a partir del traçat de la muralla 1. La seva amplada permetia el pas de carruatges. Pertany a la primera fase d'ocupació del poblat.
Al llarg de 2013 portem a terme els treballs arqueològics d'excavació i consolidació/restauració a la ciutat ibèrica del Molí d'Espígol a Tornabous, que es perllongaran durant uns nou mesos aproximadament, temps en que el monument romandrà tancat al públic. Durant aquest temps us expliquem, cada setmana, com evoluciona l'excavació i les tasques de consolidació. També podeu seguir el procés a twitter a través del hashtag #molidespigol . | 0.767389 | curate | {"cs": 0.0025974025974025974, "ca": 0.9974025974025974} | http://www.mac.cat/Jaciments/Moli-d-Espigol/Itinerari/5.-Carrer-5-segle-I-aC |
mc4_ca_20230418_16_644263 | Compromís–Podem–És el moment reivindica la importància de tindre diputats de la Marina Alta al Congrés – Ràdio Pego
Compromís–Podem–És el moment reivindica la importància de tindre diputats de la Marina Alta al Congrés
18 de desembre de 2015 premsa 0 Comment
Amb la presència a Pego del nº3 de la candidatura per Alacant, Rubén Martínez, veí de Xàbia. Així mateix, la coalició ressalta la rellevància d’aconseguir en estes Eleccions Generals un grup propi «valencià i valencianista» per a «per a què les decisions en matèria d’inversions no continuen empobrint-nos, per a defensar els nostres interessos, per a ser una veu valenciana digna», en paraules d’Enric Morera, diputat i President de les Corts.
Dimecres de vesprada Compromís-Podem-És el moment realitzava, a la Casa de Cultura, acte de campanya per a les Eleccions Generals del 20 de desembre. Els ponents: Gerard Fullana, portaveu de Compromís a la Diputació d’Alacant; Rubén Martínez, nº3 per la candidatura d’És el moment per Alacant, pertanyent al grup de Podem i Enric Morera, diputat i President de les Corts per Compromís. La diputada Mireia Mollà, que també havia d’assistir, no ho va poder fer perquè es trobava negociant els pressupostos de 2016.
El portaveu de Compromís per Pego, Àngel Oltra, va incidir en la importància «que la gent siga d’ací, el que hem comprovat en vàries ocasions amb Nadal, Fullana i Baldoví» perquè, assegurava Oltra que «el fet que siguen d’ací és que són de poble i pensen com la gent de poble i, per tant, pensen com nosaltres». Ho deia el pegolí perquè considera que «Rubén Martínez és com si fora el nº1 de la candidatura per Alacant perquè és de Teulada i Xàbia i, per tant, és d’ací».
El portaveu de Compromís a la Diputació d’Alacant, Gerard Fullana, preguntava que és el que passaria amb un hipotètic govern de PP i Ciudadanos? Com de perjudicial seria per a la ciutadania de la Marina Alta? La resposta és «un viatge al passat d’allò més caciquil» ja que assegurava Fullana que Ciudadanos «és bàsicament la gent que el PP va tirar al carrer en la guerra entre ripollistes i campsistes». I criticava que «no trien canvi» sinó que trien a qui va ser assessor de Camps com va ser César Sànchez, com a President de la Diputació.
Però també criticava Fullana al PP i al PSOE perquè afirmava que han sigut els pares de «la Constitució, de la democràcia, del Pacte de Toledo […], però també són els pares de Filesa, de Roldán, del Gürtel, de Bárcenas, de que no tinguem el finançament que pertoca, de l’Autopista AP-7» i assegurava que han tingut «35 anys per demostrar-nos el que podien fer».
Rubén Martínez, nº3 de la candidatura de Compromís-Podem-És el moment per la província d’Alacant és de Teulada, tot i que ha viscut des de menut a Xàbia. És professor de Dret Constitucional a la Universitat de València i del parer que «la Constitució va ser creada per elits i impulsada per elements materials democràtics que van fer que poguérem avançar amb un títol de drets». No obstant, també és del parer que «als anys 80 s’hagués hagut de modificar i haver avançat cap a un procés constituent democràtic».
Afirmava Rubén Martínez que «una forma importantíssima d’avançar democràticament és modificar la Constitució incorporant el manament revocatori, mecanismes de democràcia directa, baixant el nombre de signatures per poder presentar una iniciativa legislativa popular i que, si es modifica la Constitució que si amb el consentiment de la ciutadania perquè no passe com la modificació de l’article 135 que pràcticament va hipotecar les jubilacions dels nostres majors i les beques d’escola i es va decidir que tenien preferència el pagament del deute».
Altres motius per canviar la Constitució defensats pel candidat d’És el moment, assenyalen la importància de «modificar el mecanisme de representació proporcional, eliminar les discrepàncies de la vàlua del vot», afirmava Martínez.
Enric Morera, diputat i president de les Corts Valencianes reivindicava que des de maig de 2015 «des de les Corts hem atès moltes persones» per a canviar les coses i per tant «estem posant les institucions al servei de les persones, de les famílies, de les empreses per a començar a referer-nos com a poble». Està convençut Morera que Compromís-Podem-És el moment va a aconseguir grup propi al Congrés dels Diputats i ressaltava la importància d’eixe grup propi «per a què les decisions en matèria d’inversions no continuen empobrint-nos, per a defensar els nostres interessos, per a ser una veu valenciana digna».
Rubén Martínez aprofundia en la importància d’obtenir un grup propi al Congrés que siga «valencià i valencianista» perquè els grups parlamentaris «són els que tenen capacitat per a plantejar la major part de les coses que es fan en una Cambra», els que «incorporen l’ordre del dia, plantegen diferents tipus de mocions, els que tenen recursos per a crear diferents canvis legals, el que poden arribar a plantejar una moció de censura en un moment donat», són «el nucli del Parlament», concloïa Martínez que afirmava que «ara sí que estarem».
El PSOE es reivindica com a «partit amb història i fonament» per a dur endavant el canvi → | 0.867439 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiopego.com/compromispodems-el-moment-reivindica-la-importancia-de-tindre-diputats-de-la-marina-alta-al-congres/ |
macocu_ca_20230731_6_208671 | Societat Coral La Floresta
Què fer
Sants
Publicitat
La Societat Coral La Floresta és una coral històrica de Barcelona, que va néixer l'any 1878, esdevenint l'entitat més antiga de Sants. | 0.590314 | curate | {"ca": 0.9725274725274725, "fr": 0.027472527472527472} | |
mc4_ca_20230418_4_564157 | Melmelada de maduixes » Bojos per la cuina
« Pollastre amb vi blanc
Pastís de pastanaga amb crema de formatge »
Ara que hi ha bones maduixes i a bon preu, val la pena fer-ne melmelada. Aquesta i la d’albercoc són les nostres preferides. És tan fàcil de fer, que no fa vessa posar-s’hi. Llavors, a l’hivern, en podem gaudir damunt una torrada o la podem aprofitar per acompanyar pastissos de formatge i altres postres.
Per cada kg de maduixes:
400 g de sucre (500 si us agrada més dolça)
el suc d’una llimona colat
Rentau les maduixes. Eliminau-ne els capolls i tallau-les en dos o quatre trossos, segons com siguin de grosses. Posau-les dins una olla o dins una greixonera i cobriu-les amb el sucre. Deixau-les així durant 3 hores (o tota la nit).
Passat aquest temps, posau l’olla al foc. Afegiu-hi el suc de llimona. Quan alci el bull, abaixau el foc i coeu les maduixes amb el sucre fins que la mescla tengui la textura que us agradi (pensau que en refredar sempre queda més espessa). Pot trigar 1 h i ½ o molt més temps, segons les proporcions que hi poseu: com més quantitat, més temps de cocció.
Si no n’heu feta mai, per saber quan és a punt agafau-ne una cullerada i abocau-la dins un plat. Ha de quedar-ne un poc dins la cullera i ha de fer com una melassa. Si és massa líquida és que necessita bullir més temps.
Quan sigui cuita, abocau-la en calent dins pots de vidre esterilitzats (o rentats dins el rentaplats); tapau els pots; capgirau-los; deixau-los refredar i etiquetau-los.
24/3/2014 | Categoria: Postres | 29 comentaris - Deixa el teu! | 0.790239 | curate | {"ca": 0.9464751958224543, "fr": 0.013054830287206266, "pt": 0.04046997389033943} | http://www.bojosperlacuina.com/seccions/receptes/postres/melmelada-de-maduixes/ |
mc4_ca_20230418_11_36634 | St Edmundsbury B&B Costessey Regne Unit - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Habitació Individual amb bany compartit - Jardí
Old Costessey, Costessey, Costessey, Regne Unit - Veure al mapa
Més informació sobre St Edmundsbury B&B
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Norwich, St Edmundsbury B&B és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb les atraccions principals de la ciutat com Aeroport Internacional Norwich, Centre d'Arts Visuals Sainsbury, Sala Strangers a prop, els visitants de l'hotel estaran encantats amb la seva localització.
El St Edmundsbury B&B, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com jardí. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a St Edmundsbury B&B.
Two nights in August”
This is a friendly, well run B&B, Wi Fi is available, breakfast is good, parking is easy. Be prepared to pay on arrival, which is a little unusual but good if you want a quick getaway! | 0.754414 | curate | {"ca": 0.8530259365994236, "en": 0.14697406340057637} | https://www.agoda.com/ca-es/st-edmundsbury-b-b/hotel/costessey-gb.html |
mc4_ca_20230418_7_280420 | Marcel·lí Antúnez premiat al Japó pel seu treball 'Ultraorbism' | Teatralnet
Inici Notícies Marcel·lí Antúnez premiat al Japó pel seu treball ‘Ultraorbism’
Marcel·lí Antúnez premiat al Japó pel seu treball ‘Ultraorbism’
L’artista Marcel·lí Antúnez va recollir ahir a Tòquio, el premi d’Art del 19th Japan Media Arts Festival pel seu projecte Ultraorbism. El guardó està organitzat per l’Agency for Cultural Affairs del Govern del Japó. El projecte d’Antúnez ha comptat amb el suport del Departament de Cultura i s’ha dut a terme en el marc del projecte europeu SPECIFI, en què diferents partners han explorat com la tecnologia i la fibra òptica poden innovar en la creació i el turisme cultural. Es dóna la circumstància que Marcel·lí Antúnez no es va presentar al premi, sinó que un jurat internacional va proposar el seu projecte dins de la categoria d’Art.
Ultraorbism és una acció interactiva distribuïda entre dos espais connectats amb xarxa a dues ciutats, Barcelona i Falmouth (Regne Unit). En ambdós casos es tracta d’un espai diàfan que té com a teló de fons una gran pantalla principal situada al centre i una altra subsidiària. La pantalla principal funciona com a lloc central del relat en què es mostren les conseqüències dels diferents processos interactius realitzats pels actuants d’ambdues seus; a la pantalla secundària es mostren els detalls d’aquestes interaccions, que permeten explicar al públic com es produeix la interactivitat. L’obra és una interpretació lineal del primer dels dos llibres Històries Verídiques de Llucià de Samòsata, un escriptor sirià viscut al segle I d.C. Es tracta d’un viatge impossible en què tot és inventat, amb referències a la mitologia i la literatura de l’època.
El dijous 4 de febrer, Marcel·lí farà dues sessions en viu de la performance, amb la presència en directe del músic italià Andrea Valle i d’una actriu japonesa. L’acte tindrà lloc a l’Instituto Cervantes de Tòquio i compta amb més de 100 persones inscrites a cada sessió.
SOBRE SPECIFI
SPECIFI, acrònim d’’Smart Platforms Enabling the Creative Industries for the Future Internet, és un projecte que pretén crear una Anella Creativa Europea de Ciutats i Regions intel·ligents que faciliti la personalització, lliurament i compartició de serveis innovadors en l’àmbit de les indústries creatives codissenyats amb els usuaris, a nivell local, regional i Europeu. L’Anella Creativa proveeix d’aquests serveis a través de fibra òptica i d’infraestructures sense fils. El principi que regeix SPECIFI és que les Smart Cities necessiten anar més enllà de les millores relacionades amb les tasques de control i de dades públiques. El projecte compta amb un pressupost de 5,7 milions d’euros i s’ha desenvolupat fins el mes de novembre de 2015.
Article anteriorLa ‘Magia Potagia’ sempre canviant de Tamariz torna al Poliorama
Article següent‘Fang i Setge’ s’instal·la al Victòria, la casa dels musicals!
Lloll Bertran donarà un toc d’humor als Concerts de Nadal de...
5 de December de 2001
Yoyerisme, sexe, violència i poder a l’Hiroshima amb ‘Macho dancer’ d’Eisa... | 0.865126 | curate | {"ca": 0.9626596790042581, "es": 0.004258106780216181, "it": 0.026203734032099576, "en": 0.006878480183426138} | https://www.teatral.net/marcelli-antunez-premiat-al-japo-pel-seu-treball-ultraorbism/ |
macocu_ca_20230731_0_148574 | Reflex
La tempesta va escombrar tot el pla d'Urgell quan ja era direcció l'Urgell i la calma ja era present un llamp de núvol a núvol es va deixar observar i aprofitant els tolls d'aigua es va crear un instant perfecte. | 0.657799 | curate | {"ru": 0.027522935779816515, "ca": 0.9724770642201835} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_287616 | (Article de fa uns pocs dies. Passo d'enllaçar la font original, és del Super Deporte): JUAN DE DIOS CRESPO A voltes amb la IndependènciaLa FIFA ha manifestat, en privat això sí, a l'anomenada Federació de Futbol de Kosovo que no serà admesa entre els seus membres La FIFA ha manifestat, en privat això sí, a la denominada Federació de Futbol de Kosovo que no la admetre entre els seus membres, tal com s'havia sol · licitat. Kosovo, un Estat molt jove, el més modern d'Europa, va declarar unilateralment la seva independència i, a dia d'avui és reconegut per 97 països de les Nacions Unides, per la qual cosa es pregunta el seu president per què no pot la FIFA deixar jugar a futbol oficial. El fet que el reconeixement inicial de Kosovo fos molt pobre i que encara ara no hi ha una majoria de membres de l'ONU (97) i que la Unió Europea no té una posició única sobre això no impedeix veure que hi ha un creixent suport al nou Estat. Però, obviant els problemes de tipus polític, en el futbol encara no s'ha aprovat la seva incorporació ni en FIFA ni a UEFA (aquí ha de tenir prèviament el vistiplau de l'anterior). No obstant això, un altre 'Estat' el palestí, sí que ha estat reconegut per FIFA i ja competeix oficialment a Àsia. Per cert, és estrany que Israel competeixi a Europa i que Palestina, la seva controvertida veïna, ho faci en una altra Confederació, però aquesta és una altra història que mereix un article a part. FIFA està jugant a dues baralles, com sol ser habitual, i ha permès que Kosovo competeixi amistosament amb els seus equips joves, aficionats, clubs i femení, però deixant de banda el futbol professional. D'altra banda, impedeix, com hem dit, que hi hagi cap partit oficial, de cap tipus, a Kosovo, fins que Sèrbia ho permeti i, a més, no queda clar que si pogués jugar sense himne i bandera però fora de Kosovo. Aquest joc de cartes no permet veure un final proper a aquesta problemàtica i els kosovars, em temo, hauran d'esperar encara uns anys. És cert que Palestina era un altre cas, ja que a FIFA li interessava llavors i més ara amb el Mundial de Qatar a l'horitzó (2020), tenir amistats àrabs i musulmanes, de manera que ha estat més fàcil adoptar una mesura de 'gràcia' i fer que Palestina sigui membre de FIFA que els pobres kosovars, si bé també musulmans en la seva majoria, no tenen l'aura de la causa palestina. Però això ve a tomb d'alguna cosa del que ja vaig parlar en un anterior article, i que no és altra cosa que la possibilitat que algunes regions (espanyoles o d'altres estats, que també reclamen el mateix) siguin independents i que puguin participar en competicions oficials. A part del fet ja comentat de la dificultat que resultarà que la Unió Europea (i els Estats membres de la mateixa) donin carta blanca tan fàcilment, el fet que ara ens ocupa, amb la prohibició de competir oficialment per part de Kosovo, fa que hi hagi altra muntanya que escalar, per aquests possibles nous Estats independents que no és altre que l'acceptació de FIFA. És a dir que, encara que s'aconsegueixi una independència i, mentre s'espera el reconeixement de la Unió Europea, si es vol i es pretén competir sota el paraigua FIFA, aquesta deu consentir, tal com s'ha vist en el cas kosovar. Per tant, aquesta decisió de FIFA, de fa tot just uns dies, no només posa més traves sinó que impossibilitaria, tal com ho fa amb Kosovo, que regions que vulguin independitzar poguessin competir oficialment com a tals en competicions de FIFA (i òbviament de UEFA, que requereix del vist i plau del germà gran per admetre). El veto de Sèrbia, que admet FIFA, a partits oficials en sòl kosovar, no és sinó la punta de l'iceberg de les dificultats polític-esportives que es trobaran els que pretenguin fer del futbol una bandera que aglutini les masses de ciutadans. Sabem que l'esport en general i el futbol en particular és utilitzat per ajuntar les masses i fer més cohesionat al grup social però si se li priva d'això, i se sap per endavant, potser no és tan fàcil irritar-les. Algú dirà que és donar massa importància al futbol, però no som nosaltres els que hem encunyat la famosa frase de ser «més que un club». En l'últim mes de desembre, el secretari general de FIFA, Jerôme Valcke, va indicar a la Federació Kosovar que no podria competir ni tan sols en el futbol aficionat o femení amb la bandera i l'himne i que cap partit oficial podria disputar-se a terra kosovar fins que Sèrbia donés la seva autorització prèvia.
I mentrestant la UEFA diu que acceptarà la inclusió de la federació de futbol de Gibraltar com a membre provisional... No m'imagino onze micos jugant amunt i avall del Penyal amb una selecció important com l'espanyola o alguna d'important. | 0.864548 | curate | {"fr": 0.006203208556149733, "ca": 0.9937967914438502} | |
macocu_ca_20230731_8_426294 | La Palma de Cervelló El poble de la Palma de Cervelló, a l'esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, es formà modernament al llarg de la carretera que duu a Corbera. El 1970 hi havia 661 h aglomerats i 38 h disseminats i el 1990, 1 921 h. L'església parroquial, dedicada a Santa Maria i Sant Brici, és documentada el 1231, any en què era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. S'hi efectuaren obres de reforma entre els segles XVI i XVIII. L'edifici actual, de planta basilical, és posterior a la guerra civil de 1936-39. La Palma era una antiga quadra dins el terme del castell de Cervelló. Hi posseïren béns el monestir de Sant Cugat (el 964 i el 965 hi ha donacions de terres, vinyes, cases i un rec efectuades per Lodelle, dona, i els seus fills, per Epanesinda, dona, i el seu fill Audesind), el de Sant Pere de les Puelles (segons consta en el testimonial del 991) i la seu de Barcelona (per donació testamentària del comte Miró, del 966). Abans d'entrar al poble, no gaire lluny del cementiri parroquial, a la vora esquerra de la riera de la Palma hi ha la capella romànica de Sant Joan del Pla o de l'Erm, enmig d'una vinya. És esmentada el 1313, quan era dedicada a sant Joan i a sant Feliu. D'una sola nau, coberta amb volta de canó, és capçada a llevant per un absis semicircular amb bandes i arcuacions llombardes a l'exterior; interiorment l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera, on hi ha les empremtes d'un encanyissat entreteixit. A banda i banda de l'absis, buidats en el gruix del mur, hi ha sengles absidioles semicirculars (la de migdia enderrocada), probablement producte d'una reforma posterior. La porta romànica, de mig punt adovellada i extradossada, és a migdia i vora seu hi ha un gran esvoranc. A ponent hi ha una porta de maons. Una esquerda longitudinal segueix l'eix de la volta i en fa perillar la conservació. La coberta exterior de la nau i de l'absis és de lloses de llicorella. Desafectada al culte, la capella, que és envaïda per la vegetació, necessita una restauració urgent. És situada en una propietat de Can Mascaró, mas que hi ha a l'altra banda de la riera de la Palma. Prop del poble de la Palma, dins el terme de la seva parròquia, hi ha Can Ponçgem, magnífic casal del 1750 restaurat el 1928. El 1752 hi fou beneïda una capella dedicada a sant Antoni de Pàdua. Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou un municipi independent. El 1990 sol·licitaren la segregació municipal amb els mateixos límits del 1937 però els fou denegada. | 0.863713 | curate | {"ca": 0.9863618130766145, "it": 0.01363818692338548} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_330553 | Als 4 anys i ½ vaig obrir un expedient disciplinari al meu amic invisible per no compareixença. Avui en dia encara dura el litigi…
anar-me’n de mi
Posted: 02/11/2014 in Uncategorized
4
Anar-me’n de mi, a la francesa, sense plors ni estridències. Així: pim-pam, ‘muy buenas’ i cop de porta a tot plegat.
òrbita personal
Posted: 02/06/2014 in Uncategorized
6
Porto a reparar la meva òrbita personal per un cri-cri-cri gairebé inaudible i inquietant. I el mecànic de rigor –mono còsmic, caliquenya galàctica- me’n presta una de recanvi: una que va amb dièsel, es cala cada dos per tres i és de color de segona mà.
Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.7207 | curate | {"ca": 0.8855263157894737, "oc": 0.019736842105263157, "en": 0.09210526315789473, "de": 0.0013157894736842105, "fr": 0.0013157894736842105} | https://tincmoltmalcaure.wordpress.com/2014/02/ |
macocu_ca_20230731_9_228475 | Eleonor Walroth
Nom i cognoms Eleonor Walroth. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Eleonor Walroth. Tots els serveis en línia.
Cognoms més comuns amb el nom Eleonor: Gilstad, Pownall, Ortamond, Huit, Hoffhines. Aconseguir Llista de cognoms amb el nom Eleonor. | 0.591732 | curate | {"de": 0.0539568345323741, "fr": 0.1079136690647482, "ca": 0.8381294964028777} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_820263 | Una empresa demana voluntaris per a recollir veus de la nostra llengua per incloure-la en aplicacions de reconeixement de veu El reconeixement de veu en els smarthone i en els ordinadors ja és una realitat, i aquesta mena d'aplicacions s'anirà estenent cada vegada més. I ben aviat això serà possible també en català. L'empresa nord-americana Nuance Communications ha encarregat a les empreses barcelonines The Box i Blasi, Urgell, Morales per a fer l'enregistrament de sis-centes veus dels diferents parlars de la nostra llengua perquè el català es pugui incorporar en un futur en les aplicacions de reconeixement de veu dels smartphones. Per això aquestes dues empreses acaben de posar en marxa la web Reconeixement digital de la llengua catalana (Facebook i Twitter), en què fan una crida a tothom qui ho vulgui a participar en el projecte. El requisit: tenir entre 17 i 45 anys. Els enregistraments de veu es faran entre el 23 de gener i el 17 de febrer i els participants cobraran 30 euros cadascun per la col·laboració. Fer avançar el català en el terreny del reconeixement de veu és fonamental perquè la llengua no quedi fora de joc en el món digital del futur, tal com ens explicava ara fa un any a l'Internauta el professor Lluís de Yzaguirre, del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques, adscrit a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. Recentment, hem pogut veure el resultat d'una aplicació de reconeixement de veu amb el 'Siri' (vídeo de VilaWeb TV), que va ser que va ser presentat en l'últim Keynote d'Apple abans de la mort de Steve Jobs.http://www.vilaweb.cat/noticia/3971941/20120116/ajudant-smartphone-aprendre-catala.html
Jo també m'hi apuntat. Em faria gràcia participar-hi. | 0.87887 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_53493 | AMPLIACIÓ:Els Agents Rurals acompanyen veïns de la Conca d'Òdena fora la zona confinada perquè tinguin cura dels seus animals
També ho fan a l'inrevés, amb persones que viuen fora del territori afectat i tenen el bestiar dins
ACN Igualada.-L'Anna té un centre d'hipoteràpia prop d'Igualada, en una zona no confinada, però viu a Vilanova del Camí, un dels municipis que sí que estan confinats. En aquest centre hi té 14 cavalls que ha d'alimentar. Normalment, ho fa tres cops al dia, però des de dijous passat, la tasca s'ha complicat. Tot i que inicialment el pla d'emergències no contemplava aquesta cura d'animals, la creixent demanda per part dels afectats ha dut els Agents Rurals a fer tasques d'acompanyament per garantir que els animals reben l'atenció necessària. De mitjana, fan uns 20 acompanyaments al dia. El protocol és molt estricte, Agents Rurals i persona confinada es troben en un dels punts de control i, mentre dura l'acompanyament, tenen prohibit interactuar.
El confinament de la Conca d'Òdena deixa desenes de persones sense possibilitat d'accedir a les seves explotacions, ja sigui perquè viuen fora de la de la zona confinada i tenen l'explotació dins, o bé, a l'inrevés. Davant d'aquesta situació, aquests dies, els Agents Rurals garanteixen el benestar dels animals i ho fan acompanyant aquestes persones fins a la seva explotació.
És el cas de l'Anna, que cada dia surt d'Igualada custodiada pels Agents Rurals per anar fins a Jorba, on té un centre d'hipoteràpia amb 14 cavalls. "Normalment els hi dono menjar tres cops al dia, però ara ho concentro tot en un sol cop. Intento anar ràpid perquè no sóc l'única que necessita els serveis dels Agents Rurals", ha explicat.
Mentre dura l'acompanyament, el protocol és molt estricte. Els Agents Rurals i la persona confinada queden en un punt de control dels Mossos d'Esquadra. Cadascú va amb el seu vehicle i la interacció queda totalment prohibida per evitar qualsevol risc de contagi.
La demanda d'aquest tipus de serveis ha anat creixent dia rere dia, i ara la mitjana se situa al voltant de 20 cada jornada. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/els-agents-rurals-acompanyen-veins-de-la-conca-d-odena-fora-la-zona-confinada-perque-tinguin-cura-dels-seus-animals-2 |
wikipedia_ca_20230401_0_201584 | Arsà
L'arsà o hidrur d'arsènic (anomenat antigament "arsina") és un compost binari format per àtoms d'arsènic i àtoms d'hidrogen enllaçat mitjançant enllaç covalent, amb fórmula molecular AsH3. A temperatura ambient és un gas incolor, no irritant, i amb una desagradable olor a all. És inflamable i molt tòxic per inhalació.
Història.
L'arsà fou sintetitzat per primera vegada el 1775 pel químic alemany Carl Wilhelm Scheele. (1742-1786). Scheele reduí l'òxid d'arsènic(III) As2O3 amb zinc en medi àcid d'àcid sulfúric H2SO4, segons la reacció:
As2O3 + 6Zn + 6H2SO4 -> 2AsH3 + 6ZnSO4 + 3H2O
La seva alta toxicitat fou palesa el 1815 quan el químic alemany Adolph F. Gehlen en respirà de forma accidental i morí nou dies després. El 1873 i el 1902 hi hagué intoxicacions industrials quan els obrers mesclaren àcids amb menes d'argent.
Estructura molecular.
La teoria RPECV indica que la geometria de la molècula d'arsà és piramidal de base triangular, fet que s'ha comprovat de forma experimental mitjançant espectrometria. L'arsènic empra orbitals híbrids sp3 que es disposen en la direcció dels vèrtexs d'un tetraedre. Un d'ells té una parella d'electrons, i no forma enllaç. Els altres tres formen enllaços σ amb els orbitals s dels hidrògens. L'angle d'enllaç H-As-H és un poc superior als 90° (92,1°) que s'allunya del valor dels angles del tetraedre (109,5°) i que pot explicar-se a partir de la grandària de l'àtom d'arsènic que permet que els enllaços s'aproximin abans que es produeixi una repulsió entre ells, amb la corresponent expansió del parell solitari. La longitud dels enllaços As-H és de 151,3 pm.
Propietats.
Propietats físiques.
L'arsà és un gas a temperatura ambient, incolor i amb una desagradable olor a all, que es detecta a partir de 0,5 ppm. El seu punt d'ebullició és de –62,5 °C i el de fusió –116 °C. La seva densitat val 3,186 g/L, que és 2,69 vegades major que la de l'aire, raó per la qual s'acumula arran del terra. És soluble en aigua, 28 mg en 100 mL d'aigua a 20 °C, soluble en cloroform i benzè, i lleugerament soluble en etanol.
Propietats químiques.
L'arsà és estable a temperatura ambient. Si s'escalfa a més de 230 °C, l'arsà comença a descompondre's en arsènic i hidrogen, essent una reacció completa a 300 °C. L'arsènic es diposita damunt superfícies fredes formant un mirall.
AsH3 ->[\Delta] As + 3/2 H2
L'arsà crema en l'aire a l'interval de concentracions 5,1 %—78 % en volum, produint una flama de color blau pàl·lid, amb una entalpia de –822 kJ/mol segons la reacció:
AsH3 + 3/2 O2 -> 1/4 As4O6 +3/2 H2O
Les reaccions de l'arsà venen determinades pel parell electrònic no enllaçant, que li proporcionen propietats de base de Lewis i de nucleòfil. Així reacciona com a base amb àcid clorhídric formant el catió arsoni AsH4+:
AsH3 + HCl -> AsH4+ + Cl-
En les condicions habituals dels laboratoris, l'arsà reacciona violentament amb els halògens, representats aquí per X, donant el corresponent trihalur AsX3 i halur d'hidrogen HX:
3X2 + AsH3 -> AsX3 + 3 HX
El sodi en medi amoníac redueix l'arsà a arsenur de sodi:
AsH3 + 3Na ->[NH3] Na3As + 3/2 H2
Obtenció.
L'arsà es forma per la reacció directa amb hidrogen acabat de generar o per acció de l'aigua sobre un arsenur metàl·lic. La formació d'arsà es pot descriure amb l'ajut de la següent reacció:
3 H2 + HAsO2 -> AsH3 + 2 H2O
També es pot preparar l'arsà per reacció de composts que contenguin cations arseni(3+) i composts que aportin hidrurs, com ara el borhidrur de sodi NaBH4:
4 AsCl3 + 3 NaBH4 -> 4 AsH3 + 3 NaCl + 3 BCl3
I també fent reaccionar arsenurs, que contenen l'anió As^3- amb àcids. Per exemple:
Zn3As2 + 6 H+ -> 2 AsH3 + 3 Zn^2+
Aplicacions.
L'arsà s'utilitza àmpliament en la indústria dels semiconductors per al creixement epitaxial d'arsenur de gal·li GaAs i com a dopant per a dispositius electrònics basats en silici. L'arsà també s'utilitza en síntesi orgànica i com a agent en la fabricació de díodes emissors de llum i per a la fabricació de determinats colorants de vidre.
Toxicitat.
L'arsà és un compost tòxic. Les fonts ocupacionals en què s'han produït exposicions a l'arsà a nivells suficients per causar intoxicació aguda inclouen la fosa i refineria de coure, el procés de bronzejat, les empreses químiques (neteja d'un desguàs obstruït), la indústria dels transistors i el brunyiment de metalls. Molts processos, com ara refinació d'electròlits, galvanització, soldadura, gravat, revestiment de plom, fosa de metalls i extracció, poden exposar els treballadors a concentracions tòxiques d'arsà. En un cas fatal d'intoxicació per arsà d'un treballador del petroli, es trobà arsènic al fetge a una concentració d'11,8 mg/g, a la melsa a 7,9 mg/g, als ronyons a 3,2 mg/g i al cervell a 0,6 mg/g. L'arsà inhalada es dissol ràpidament en els fluids corporals i s'oxida a As(III), i una part d'aquest a As(V). L'arsènic trivalent es metila a àcid metilarsònic MMA i àcid dimetilarsínic DMA. El mecanisme de toxicitat per arsà no s'entén completament, però l'hemoglobina ha estat reconeguda durant molt de temps com un component necessari del mecanisme global de l'hemòlisi induïda per arsà. Després de la seva inhalació, provoca una ràpida destrucció dels glòbuls vermells, cosa que provoca hipòxia i insuficiència renal. Les persones exposades al gas arsà sovint no ho saben perquè no hi ha símptomes en el moment de l'exposició i els símptomes apareixen unes 24 hores després. | 1 | perfect | {"ga": 0.0007485029940119761, "ca": 0.9358158682634731, "es": 0.0061751497005988025, "zh": 0.01309880239520958, "en": 0.03574101796407186, "ja": 0.00654940119760479, "la": 0.0018712574850299401} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=201585 |
macocu_ca_20230731_4_194850 | La competició de triatló arrencava aquest cap de setmana a Pontevedra amb la celebració del Campionat d’Espanya Sprint Elit en què van participar tres equips de la Universitat d’Alacant, el femení i també l’equip masculí i el júnior masculí.
Una jornada que va servir per començar a greixar la maquinària competitiva dels atletes de cara a les diferents proves que hauran d’afrontar en els propers mesos. La sort per als diferents equips de la UA va ser dispar.
L’equip format per Laura Durán Morote, Yaiza Saiz Serrano i Sara Alemany Seguer va tornar de Pontevedra amb una actuació destacada en la que van aconseguir conquerir la victòria en la categoria sub-23 i la segona posició en l’absoluta. Laura va quedar en 2a posició en sub-23 i 8a en absoluta, Yaiza 4a i 12 i Sara 7a i 16a, qui més es va fer amb el Mallot Loteries, que reconeix el millor parcial ciclista de la prova.
En categoria masculina, Luis Miguel Velásqez, va arribar a 16a posició a la meta, Héctor Arévalo el 33 i Alejandro Torres a la posició 53 i en la 25 en categoria sub-23. Per la seva banda, en l’equip masculí júnior, Kerman Alonso va arribar el 26, Pablo Navarro el 38 i Sergio Domínguez en la posició 73. | 0.864394 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_490206 | tant el meu xicot com jo tenim aquesta aplicació i allà no ens contesta ni déu, només gent educada i amics amics, però els altres no diuen ni piu
El teu xicot i tu sou rarets oi?
Més ho son els altres i em tinc que aguantar
Però... A qui li parleu pel FB Messenger?
Ella al xicot i el xicot a ella.
I no li contesta. :(
Ni a mi, i es queixa que no li responen saps | 0.523296 | curate | {"ca": 0.6190476190476191, "it": 0.16246498599439776, "es": 0.21288515406162464, "en": 0.0056022408963585435} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_609687 | Editorial que publiquen avui "La Vanguardia", "El Periódico de Catalunya", "Avui", "El Punt", "Segre", "Diari de Tarragona", "La Mañana", "Diari de Girona", "Regió 7", "El 9 Nou", "Diari de Sabadell" i "Diari de Terrassa" Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència. La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats? ); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència. No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir. Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga. Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Potser us agradarà l'apunt d'en Joan Arnera sobre el tema al seu bloc: Quant fou mort el combregarenLes pantomimes, al teatre. Els diaris catalans -vull dir, els diaris editats a Catalunya-, els “vells diaris en paper” com els qualifica enginyós en Partal (avui, excel·lent) signen un editorial conjunt contra la sentència del Tribunal Constitucional. I què? Què passarà quan el tribunal escapci l'Estatut? Què faran els diaris catalans? Quants dies hi duraran, les llagrimetes? Quantes plomes autosatisfetes faran encara més el ridícul? Els diaris catalans i els seus amos, començant pel conde i per tota la xusma socialista que arreu impera, es poden fotre la seva editorial allà on els càpiga. Quanta hipocresia. Periodistes i polítics varen perdre fa anys qualsevol engruna de legitimitat si mai l'havien tinguda. Com l'altre dia el president Montilla, que ens adverteix, grotesc i risible com de costum, que ell serà el primer en agafar el trabuc... Ells ja no compten, ni uns ni altres. I ho saben. Ells són a l'altre bàndol, pertanyen a la foscor, al problema. Volen encara figurar una mica més, remenar la cueta, i ara ens regalen un últim gran escarafall conjunt. Quant fou mort el combregaren, collons. No en teniu pas, de dignitat. Sou tots plegats una vergonya. | 0.883313 | curate | {"ca": 0.9928430404738401, "it": 0.0022211253701875616, "es": 0.004935834155972359} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_471944 | CANALS (La Costera) 1er MAIG ------------------------ CAPITALISME ÉS CRISI! TREBALLADORS ORGANITZEM-NOS! 18H MANIFESTACIÓ Intercomarcal 20H TAULA RODONA 21.30 SOPAR amb opció vegetariana 22.30 CONCERTS amb Kostra Nostra i Sakrilegio (gratuits) + festa per l'autogestió amb música de la terra! ACUDIU! +Info, material, cartells, documents i més a 1maigcostera.blogspot.com Contacte per reserves al sopar, adhesions, i altres: maria elena@ msn.com Organitzen i convoquen: - AJ La Costera - CAJEI - CSA "La Lloca" de Canals Com vageu la CAJEI convoca, a nivell de País Valencià a la manifestació de Canals. Totes i tots cridem ben fort: CAPITALISME ÉS CRISI! Organitzem l'alternativa! ACUDIU!
molt bé AJ La Costera!! a seguir així! per cert,el cartell no es veu.
és el blogger, que ha canviat l'enllaç, ho munte al imageshack!
"Esperança blanca"? Per què "blanca"?
Perque els catalans som blancs. | 0.604786 | curate | {"en": 0.08532423208191127, "ja": 0.03185437997724687, "ca": 0.8168373151308305, "de": 0.015927189988623434, "it": 0.02844141069397042, "pt": 0.02161547212741752} | |
mc4_ca_20230418_15_632446 | LUCIANO ROISIN
FONS ANC1-403 / LUCIANO ROISIN
ANC1-403
[Dates de creació: 1910-1925]
4 unitats d'instal·lació que contenen 479 imatges (479 negatius plàstics en blanc i negre -nitrats-).
(NOM(S) DEL(S) PRODUCTOR(S)): Luciano Roisin
Luciano Roisin Besnard, conegut "postaler" de Barcelona, neix a París el 30 d'octubre de 1884 al sí d'una família de la burgesia i fou batejat a l'església de Saint Pierre de Montrouge. No tenim dades contrastades sobre la seva infància i joventut ni podem verificar quan va arribar a Barcelona ni si va treballar per a d'altres impressors i postalers, cosa que fins ara creiem a partir d'unes converses amb la seva neboda. Si es pot documentar però que la primera postal circulada data de 1912 i apareix en una notícia a la Vanguardia l'any 1914. No tenim tampoc la certesa de que el seu primer treball fou pel Santuari de Sant Josep de la Muntanya, fent el tiratge de postals impreses per Ramon Roselló i Ràfol. ni sabem si és cert que durant la Primera Guerra Mundial, lluità amb l'exèrcit francès i va estar durant divuit mesos al front de Verdú, retornant a França durant la guerra civil espanyola.
Roisin es casà amb Anita Sierra Moreno a Barcelona el 29 de febrer de 1924 i no varen tenir fills, raó per la qual afillà als seus nebots orfes, fills d'un germà, en Robert i la Luciana Roisin Duc.. Morí a Barcelona el 16 de febrer de 1943.
La seva primera botiga vers 1912 estava instal·lada al Passeig de Sant Joan 18, després passà al Saló de Sant Joan Joan 131 i vers 1930 passà a rambla de Santa Mònica 29, canntonada amb Passatge de la Banca. Aquesta botiga restà oberta fins 1962 amb el nom "Casa de las Postales, sobrino de L. Roisin". Roisin rebé algunes distincions com el Diploma de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona.
El fons del fotògraf L. Roisin es trobava a la botiga de venda de fotografies anomenada "Mundo fotogràfic". La seva propietària, Francisca Rodriguez, va vendre a l'ANC la totalitat del material conservat de l'esmentada empresa junt amb els arxius fotogràfics d'Antoni Esplugas, Luciano Roisin i Gonsanhi.
Adquirit en compra-venda pel Departament de Cultura a la propietària, senyora Francisca Rodríguez Rodríguez, segons contracte signat a Barcelona el 19 de juny de 1997 i signat d'una banda per l'Honorable senyor Joan M. Pujals i Vallvé, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i l'esmentada venedora, senyora Francisca Rodríguez Rodríguez. El fons ingressà a l'ANC el dia 17 de juny de 1997.
Vistes panoràmiques i desplegables que constitueixen la petita part de la seva producció que va passar a mans d'Eloi Nebreda. Està format per un lot de 45 negatius de postals de Barcelona; 187 d'altres poblacions d'Espanya, Andorra i Nord d'Àfrica i 247 de llocs no identificats.
VISTES/ PAISATGES/ POSTALS/ CIUTATS
Fons pendent de tractament.
Els drets d'explotació es troben actualment gestionats per la VEGAP tot i que sembla existir algun tipus de conflicte d'interessos entre diferents hereus. Passaran a domini públic l'any 2.023.
(CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I REQUERIMENTS TÈCNICS): Per les condicions del material no es pot accedir als originals, que han estat restaurats per Pau Maynés en dues campanyes.
La part més rellevant del fons Roisin es conserva a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Barcelona.
Es poden localitzar múltiples còpies en molts arxius públics i en col·leccions privades.
Despreniments d'emulsió restaurades per Pau Maynés (2006-2008)
Imma Navarro Molleví, gener 2001. Actualitzat el desembre de 2008. Revisat el febrer de 2011
La pròpia unitat de descripció i Tarrés Pujol, Jaume; Lucien Roisin Besnard. Aportacions a la biografia i l'estudi de la producció d'un editor de postals, a Revista Cartòfila número 30, desembre de 2009. | 0.823424 | curate | {"es": 0.0037624294544477293, "en": 0.03144316044074174, "ca": 0.9647944101048105} | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaFons.do?cerca=fons&codigrup=ANC&idarxiu=1&idfons=403 |
macocu_ca_20230731_9_296263 | De l'estoig rectangular que l'avia m'ha regalat, no només m'enamora l'extensa rastellera de llapis de colors que he llucat en alçar la coberta de llautó. Inquiet de mena com soc, de cadascun dels colors, en voldria conèixer el nom i el cognom, l'espai i l'època de procedència, la seva nissaga i el camí transitat.
la Laia té 12 anys i és una viatgera empedreïda.S'ha fet tpx de viatjar, a través de la lectura. Ara ha d'emprendre un viatge de bo de bo i no sap què ha de posar a la maleta.És per això que fa un recorregut per les maletes dels personatges dels llibres que han emprès viatges increïbles i n'anota el contingut.A la maleta del viatger, coneixerem l'equipatge de Mary Popp... | 0.856055 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_621295 | Monestir Sant Esperit archivos - Comarcal CV
Inicio Etiquetas Monestir Sant Esperit
Etiqueta: Monestir Sant Esperit
La dona de 76 es va desorientar mentre passejava i va haver de ser rescatada per la Guàrdia Civil quan ja es feia de nit La Guàrdia Civil ha rescatat a la monja 'germana Marisa', de 76 anys, que s'havia... | 0.686558 | curate | {"es": 0.13836477987421383, "ca": 0.8616352201257862} | https://comarcalcv.com/noticias/monestir-sant-esperit/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_28764 | Aquest matí he vist al carrer un munt de rètols de la Generalitat de Catalunya on s' insta a la gent a anar a votar a les properes eleccions catalanes. El més xocant de tot és que gairebé tots els rètols eren en castellà: Te toca a tí; para un barrio más seguro, para una mejor sanidad, seguridad, etcètera... Els rètols en català eren testimonials. Suposo que deu ser una campanya de la Generalitat (socialista) per a compensar la campanya del PSC "ara és l' hora dels catalans". Per la Generalitat (o Generalidad) "ahora es la hora del castellano"
Jo també vaig flipar en veure el primer cartell en castellà. Més fliparé, però, quan vegi el primer en català, cosa que de moment sembla impossible. | 0.768982 | curate | {"ca": 0.9018759018759018, "es": 0.09812409812409813} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_350623 | Estic intentant fer una recopilació dels diferent escuts dels pobles de catalunya si algu en té algun que el posi per aqui ! ! !
aquest és el de Vinaròs...ho sento però no l'he trobat més gran | 0.531271 | curate | {"ca": 0.9894179894179894, "fr": 0.010582010582010581} | |
macocu_ca_20230731_2_198921 | Les penyes i colles del CT Vic han finalitzat els campionats que organitzen al llarg de la temporada. Pel que fa als resultats, de la Penya Nolatokem de tennis, Jordi Sarrió i Albert Masó han de jugar encara la final de la Primera Divisió, ja que el partit es va suspendre a causa de la pluja. Sí que hi ha guanyadors a la resta de categories. A la Segona Divisió A la victòria va ser per a Derek Latil; a la Segona Divisió B, Toni Vallbona i a la Tercera Divisió, Josep Guàrdia. Pel que fa a la Colla Matinera de tennis, la victòria en el grup d’Elit va ser per a Sami Bakari;Eva Valls va guanyar en el grup Top Màster; Maria Dolors Gómez ho va fer en el grup Màster; la parella formada per Maria Dolors Vilageliu i Imma Molist va guanyar en el grup de dobles A mentre que en els dobles B es van imposar Maite Serrallonga i Carme Camps. Finalment, en el grup AA es van imposar Ariadna Viñoles i Núria Clapera. Quant als Padelmaníacs, en el grup A1 la victòria va ser per a Santi Segalés i Jordi Salvans. En A2 es van imposar Sergi Roca i Gil Vilaregut; En B1 van guanyar Derek Latil i Esteve Salamero; en B2, Joan Herrero i Jordi Pallarès. En C1, Alfons Romero i Pere Rodríguez van jugar aquest dijous al vespre –en el moment de tancar edició– contra Xevi Gubieres i Jesús Font. En el grup C2 van guanyar Edu Camps i Ramon Bigas; en el D1 van vèncer Pere Salvans i Ramon Casassas i en D2, Josep Lluís Loustau i Miquel Carbonell. Finalment, en la colla Tocades pel Pàdel, en la categoria de Màster la victòria va ser per a Laura Torres i Ariadna Canadell; en el grup A es van imposar Carme Vila i Cristina Riubrogent; en el grup B, Anna Ricart i Mariola Sala; en el grup B2, Victòria Duran i Montse Borrell i per últim, en el grup C, Magda Martos i Montse Clapera van ser les campiones. | 0.894585 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_12_76190 | Resultats de la cerca
Tags: [raquetes de neu, Laia Andreu, Master des Neiges, Thônes , Rafael Parés] ... dimarts, 19 de Març de 2013 S'ha imposat al Master des Neiges de raquetes de neu i ha obtingut el seu 6è títol 19/3/2013
Laia Andreu ha guanyat per sisena vegada consecutiva la Copa d'Europa de raquetes de neu. L'atleta de la Selecció Catalana s'ha imposat a la 32a Master des Neiges, que era l'última prova del circuit europeu, i d'aquesta manera s'ha assegurat la victòria final. Pel que fa a les altres atletes de la Selecció en categoria femenina, Mònica Ardid ha acabat a la quarta posició final i també cal destacar el bon paper de la debutant Montse Martínez, que ha estat sisena a la cursa.
A la categoria masculina, Rafa Parés ha estat subcampió de la Copa d'Europa per darrere del francès Bruno Freudenreich. Un altre atleta de la Selecció Catalana, Jordi Uró, ha estat el tercer classificat de la general.
Tags: [Copa d'Europa, raquetes de neu, Master des Neiges, Thônes ] ... dijous, 8 de Març de 2012 La Selecció Catalana de raquetes de neu pot aconseguir el doblet a la Copa d'Europa 08/03/2012
Si es fan bons els pronòstics Catalunya aconseguirà aquest diumenge dos títols més a la Copa d'Europa de raquetes de neu. El Master des Neiges , que es disputarà diumenge a la localitat francesa de Thônes, tancarà la competició i Laia Andreu i Gabriel Crosas, líders de la general, intentaran emportar-se el títol.
En el cas de Laia Andreu, seria la cinquena Copa d'Europa que guanya de manera consecutiva. Tot i que lidera la classificació amb comoditat, dues companyes de la Selecció Catalana, Mònica Ardid i Sílvia Leal, esperaran una ensopegada de l'atleta osonenca per prendre-li el títol. | 0.859695 | curate | {"ca": 1.0} | http://seleccions.cat/index.php?option=com_search&searchword=Th%C3%B4nes&searchphrase=exact&areas[0]=tags&lang=ca |
oscar-2301_ca_20230418_7_273881 | Programa especial de prèvia a la representació de la Llegenda de Sant Jordi i la princesa de Montblanc on parlarem amb els dos protagonistes minuts abans de l’acte. A més, coneixerem els secrets d’aquesta Setmana Medieval amb el seu president…
Setmana Santa Tarragona 2021. La dècada de més expansió
Dijous, 01 abril 2021 14:58
Tot i no haver-hi processons TAC12 vol acostar la Setmana Santa a través d'un programa especial centrat en la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant de Tarragona. Es recuperarà fragments de l'última processó que hi va haver el 2019…
COVID, en primera persona. Capítol 4
Dijous, 18 Març 2021 09:22
Com informar d’una crisi de la qual no en sabíem pràcticament res? David Ortega, cap de Comunicació de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona és el següent convidat en la setmana especial d’aniversari de la crisi de la Covid-19…
COVID, en primera persona. Capítol 3
Dimecres, 17 Març 2021 09:33
Les residències i sociosanitaris van patir greument les conseqüències de la crisi del coronavirus, una d’elles va ser la de Salou. Avui entrevistem a Elena Bayarri, directora de la residència i sociosanitari STS Grup de Salou.
COVID, en primera persona. Capítol 2
Dimarts, 16 Març 2021 10:25
Ivan Moreno és sotsdirector del Col.legi Mare Nostrum de Tarragona. Els centres educatius van demostrar una capacitat d’adaptació única durant la pandèmia; des de la primera onada i fins ara. En parlem en la segona entrevista especial de l’aniversari de… | 0.670029 | curate | {"ca": 0.9079037800687285, "en": 0.019931271477663232, "pt": 0.018556701030927835, "es": 0.05360824742268041} | https://tac12.tv/especials?start=15 |
macocu_ca_20230731_1_434970 | El més buscat:
NORDIKAS-Marino
Sobre aquestes sabates
Sabatilles de casa d'home color marí de Nordikas model TOP LINE CAB apelfat MARÍ. Fabricades en pell i amb una sola de goma. Gaudeix de l'confort, la comoditat, la qualitat i la fabricació totalment Made in Spain, amb un model de Tardor-Hivern a la nostra secció d'Home.
Aquestes sabatilles de casa, gràcies a la seva pell i fabricació, proporcionen grans prestacions quant a comoditat, lleugeresa i transpiració, mentre que la seva sola de goma garanteix una gran experiència.
NORDIKAS-Marino
59,90 €
Sabatilles de casa Nordikas Model 132* 132* Color Marino
Sobre aquestes sabates
Talla
Fitxa tècnica | 0.559657 | curate | {"ca": 0.8475894245723172, "fr": 0.04665629860031104, "nl": 0.01088646967340591, "es": 0.08709175738724728, "sv": 0.007776049766718507} | |
mc4_ca_20230418_15_241168 | Vuit consells per a pells molt blanques - Diari de Girona
Vuit consells per a pells molt blanques
La pell t� mem�ria: perdona la cremada solar per� no oblida, per aix� �s fonamental una bona protecci�
17.06.2016 | 07:13
L'estiu est� a punt d'instal�lar-se al calendari, encara que en molts punts el sol ja fa dies que apreta com si ens trob�ssim a mitjans d'agost. �s fonamental protegir la nostra pell, tamb� el nostre cabell i els nostres ulls, dels raigs de l'astre rei, i encara que ha de ser una rutina di�ria, cobra m�s rellev�ncia que mai en els primers dies de contacte amb el sol.El c�ncer de pell �s el tumor m�s freq�ent al nostre pa�s; cada any es detecten 160 casos per cada 100.000 persones. Encara que cap tipus de pell est� exempt del risc del sol, avui volem fer especial �mfasi de les cures i els h�bits a tenir en compte en les pells molt blanques. No perdis detall.Exposici� al solEvita tota aquella exposici� exagerada al sol que causa vermellors i cremades a la pell ja que segons els experts les lesions resulten greus per a les pells molt clares. A m�s, la pell t� mem�ria: perdona la cremada solar per� no oblida.Protecci� solarPer evitar el punt anterior, no �s nom�s necessari evitar les hores de m�xima exposici� al sol sin� dotar la nostra pell durant tot el dia (i tot l'any) de protecci� solar. Durant la jornada pots optar per una pantalla gaireb� total de factor 30 amb antioxidants, si creu que li fan massa blanc a la cara tri� la versi� amb color. Aprofita la nit per utilitzar una crema regeneradora amb retinol per mimar la pell despr�s del desgast del sol.Analitza els teus lunarsFes atenci� als senyals del teu cos i ves al dermat�leg si veus que algun dels teus lunars canvia de color, mida i / o forma.Vitamina CPer evitar la flacciditat de la pell, t�pica de les pells molt clares, una dieta rica en vitamina C et ser� de gran ajuda. Els c�trics, la fruita aix� com els ous, la coliflor o el tom�quet s�n aliments molt rics en aquesta vitamina i consumir-los ajuda a mantenir a ratlla el col�lagen de la pell i la seva elasticitat.Treu-li lluminositatPotser el teu rostre sigui molt p�l�lid per� aix� no vol dir que hagi d'estar apagat o sense llum. Per lluir una pell de la cara radiant has de tenir const�ncia en els rituals de neteja. Utilitza productes espec�fics per a pells delicades que a part de netejar, s'hidratin i protegeixin dels rajos UVA.Cuida les vermellorsSi la teva pell tendeix a posar-se vermella amb el sol, l'ideal �s rec�rrer a algun element natural com la camamilla o la �loe vera que ofereixen un efecte fred i calmant que t'ajudar� a reduir les vermellors.Com dissimular els gransL'acne no �s plat de bon gust per a ning�, per� sembla que els grans sobre una pell blanca destaquen molt�ssim m�s que en una pell m�s bruna. En aquests casos, podem dissimular una mica gr�cies al maquillatge. Les p�lvores, els correctors i les bases que aconsegueixen dissimular aquest tipus d'imperfeccions s�n els que les tenyeixen d'un verd clar.Aparici� d'arruguesLes pells clares s�n propenses a tenir arrugues i taques per aix� �s recomanable utilitzar productes d'�cids per a la pell o microdermoabrasi�.
C�ncerConsellsPellSalut
Creen una app que detecta infarts de miocardi Creen una app que detecta infarts de miocardi
L'aplicaci� pot detectar anomalies amb nom�s col�locar el m�bil sobre el pit durant dos minuts | 0.885699 | curate | {"ca": 0.9675014907573047, "de": 0.005366726296958855, "es": 0.027131782945736434} | http://www.diaridegirona.cat/salut/2016/06/14/vuit-consells-per-pells-molt/788593.html |
mc4_ca_20230418_1_191548 | joves | AMPA Escola Solc
El proper 11 de novembre, es farà una xerrada a l’escola Lavínia sobre “La prevenció de les relacions abusives”, a càrrec de la Fundació Vicky Bernadet.
Aquesta xerrada permet treballar amb la unitat familiar per tal d’incorporar a tots els membres d’una unitat familiar en la reflexió sobre el que significa la violència, sigui quina sigui la seva expressió. Principalment, s’ha de pensar en dues poblacions diana: els pares i mares com a figures protectores dels fill/es i els menors com a possibles receptors de situacions violentes amb més dificultat per comprendre el que està passant. Continua llegint →
“I tu, ja tens clar què estudiar?” Campanya In-forma’t 2015
L’Ajuntament de Barcelona ha creat la campanya informativa In-forma’t adreçada a joves que es troben en situació de triar el seu itinerari acadèmic. Aquí hi trobareu tot tipus d’informació d’estudis, cicles formatius, proves d’accés, programes de formació i inserció, estudis universitaris, ocupacions vinculades a cada titulació, les titulacions més sol·licitades… inclús hi ha un equip d’orientadors virtuals professionals disposats a respondre qualsevol dubte sobre els estudis.
Dins d’aquest marc, s’engloben diferents xerrades orientatives adreçades a les famílies. Durant les properes setmanes, en el barri de Les Corts, hi ha programades les següents activitats gratuïtes:
Recordeu però que, tot i ser xerrades gratuïtes, caldrà reservar plaça enviant un email a [email protected].
Desitgem que feu una bona tria!
Xerrada: Gestiona la frustració!
El Punt d’Informació Juvenil de Les Corts, ens ofereix aquesta setmana, una activitat dirigida a tots els joves d’entre 12 i 35 anys que se sentin o s’hagin sentit frustrats en algun moment. Es tracta d’una xerrada gratuïta, tot i que cal reservar plaça, on ensenyaran tècniques per gestionar aquest estat d’ànim.
Data: dijous 22 de gener de 2015
Lloc: Punt d’informació Juvenil de Les Corts. c/ Dolors Masferrer, 33-35
Podeu reservar la vostra plaça a [email protected] o bé al telèfon 93 291 64 86, indicant el vostre nom i cognoms, edat, telèfon i correu electrònic. | 0.831803 | curate | {"pt": 0.011406844106463879, "ca": 0.9762357414448669, "en": 0.012357414448669201} | https://ampaescolasolc.wordpress.com/tag/joves/ |
mc4_ca_20230418_0_476023 | La funció social dels esplais
Andrea Alcaraz Ceballos
Aquest treball tracta sobre el funcionament dels esplais i com influeixen en els infants i adolescents que hi assisteixen. La meva hipòtesi és que els nens que algun cop hi han format part aprenen valors d’una manera més significativa. Com a objectiu m’he proposat trobar com afecta el fet d’anar a l’esplai i com es reflecteix en la societat.
El treball s’estructura en dos parts: el marc teòric i el treball de camp. El marc teòric explica què és un esplai, el seu funcionament i tipus; parla sobre els esplais a Vilanova i la Geltrú, i sobre l’Espurna, un esplai en concret. Per fer el treball m’he basat en entrevistes a gent del món de l’educació i enquestes a estudiants d’ESO i Batxillerat. De cara al marc teòric he buscat informació en webs infantils i d’educació, en webs d’esplai i llibres de formació en el temps lliure. També m’he adreçat als esplais en busca de la seva normativa i idearis.
Finalment he validat la meva hipòtesi. Un nen que ha assistit a un esplai té una idea més ferma dels valors com la solidaritat, el respecte... Encara que també he arribat a la conclusió que la majoria de nens van a l’esplai gràcies als pares, per tant, també es pot afegir que l’esplai també ajuda a complementar l’educació de casa.
El Periódico de Catalunya, www.fundacióperetarres.com, www.lespurna.org, www.dracmagic.org, www.viquipedia.com... Formar un centre d’esplai. Ser monitor en temps lliure. | 0.799351 | curate | {"ca": 0.9841160220994475, "es": 0.015883977900552487} | http://www.trecgarraf.info/?page=treballRecerca&idTreball=28 |
oscar-2301_ca_20230418_6_31196 | I el Toviaz, ja No els fabriquen. Em CAP intentarà fer gestions - som moltes les persones que depenen d’aquest medicaments, i em trucaran, espero que sigui de forma rápida i per dir-me que hi ha un recanvi.
https://cima.aemps.es/cima/dochtml/p/07386003/P_07386003.html
La Fesoterodina i el Toviaz es recepten arreu del món, potser amb un altre nom.
Em demanava que ho publiquéssim al Diari de Castellar del Vallès.
La Sanitat pública fa MOLT DE TEMPS que ha iniciat una davallada, que hores d’ara és exponencial.
Potser ha arribat l’hora de dir PROU, els CAPS han de tenir un servei d’Urgències de 24 hores, el fet que bona part dels pacients que traspassen per desatenció tingui més de 60 anys, NO ÉS EXCUSA.
Publicat per [email protected] a 14:54 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 17 d’octubre de 2022
IN MEMORIAM. ESCOLES DE MALANYEU. LA NOU DE BERGADÀ.
Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera
Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email [email protected]
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”
Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció
Llegia ; el poble de Malanyeu està compost per un nucli, format per l'església de Sant Sadurní de Malanyeu, les antigues escoles (convertida en Pallissa i posteriorment enderrocades), les escoles noves, i dues cases, la resta de cases estan disseminades.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Malanyeu#/media/Fitxer:Escoles_velles_de_Malanyeu.jpg
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/in-memoriam-de-lescola-publica-de-malaneyu-anterior-a-la-dictadura-franquista-malanyeu-la-nou-de-bergueda-catalunya/
El Pere Magrià m’enviava fotografies de l’edifici que aixoplugava l’escola del poble de Malanyeu, a la Nou de Bergadà, escola tancada fa anys però que encara es conserva i es cuida intacta, m’explica que hi han posat aquestes cortines blanques a la porta d'entrada, que abans no hi eren i es veien tots els pupitres i la taula del professor, com si estesin esperant els alumnes. La visió era molt emotiva.
Quan al topònim:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=24587
Publicat per [email protected] a 12:26 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 14 d’octubre de 2022
SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL MONT. ALBANYÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
La Montserrat Anguila Presas, publica fotografies del santuari de la Mare de Déu del Mont , d’estil romànic tardà, de bon carreu llis i cobert amb volta.
La imatge fou renovada al segle XVI i és de marbre de Beuda. Històricament, la muntanya fou coneguda amb el nom de Sant Llorenç del Munt, pel cenobi que hi ha al peu.
El 2008 hom hi inaugurà una escultura dedicada a Jacint Verdaguer - el qual feu freqüents estades al santuari - obra de l’escultor Joan Ferrés Curós (Olot, 1924 + 17 maig 2021) , per a commemorar el 175 aniversari de la Renaixença.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/02/volta-el-mon-i-puja-al-santuari-del.html
La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí.
Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra; el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari.
El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal.
El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies.
Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe.
Entre el 1949 i el 1957 s’hi establí una comunitat de caputxins que abandonà el santuari per manca de carretera. Aquesta fou construïda posteriorment.
Publicat per [email protected] a 10:39 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimecres, 12 d’octubre de 2022
ESGLÉSIA DE LA MAREDEDEU DE LA MERCÈ DE PLANÈS. LA CATALUNYA SOTA DOMINACIÓ FRANCESA
El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’església de Santa Maria de Planès, o de la Mare de Déu de la Mercè , un edifici romànic, probablement del segle XI , situat al poble de Planès, a la comarca del Conflent, a la mal dita Catalunya del Nord.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-o-merce-de-planes
És un edifici amb una nau de planta triangular, coberta amb una cúpula ovoide força deforme, suportada per tres trompes raconeres que coincideixen amb els pilars que formen els angles del triangle. En cadascuna de les tres cares del triangle s’obren sengles absis semicirculars, oberts a l’espai central mitjançant estrets arcs presbiterals.
La forma del temple no admet una clara orientació, però l’eix llevant-ponent és assenyalat per la presència de la porta al pilar orientat a ponent, resolta amb arc de mig punt, i amb els batents de fusta col·locats a l’exterior. L’absis orientat a llevant fou adoptat com a únic presbiteri de l’església, i modificat exteriorment amb la construcció d’una sagristia rectangular.
El pla ideal d’aquest edifici faria pensar en una construcció perfecta en tots els aspectes. Però el que tenim davant dels ulls és tot el contrari: una realització que manifesta la poca traça del mestre d’obres. Els tres absis tenen una forma bastant irregular, com també els costats del triangle si hom en prolonga idealment els angles. Hem de dir que els paraments dels murs corresponen a l’opus incertum, tenint en compte que no és fàcil d’analitzar-los perquè són coberts totalment per una capa d’arrebossat. De totes maneres, són molt lluny dels paraments acurats dels edificis llombards del segle XI i presenten una tècnica molt menys elaborada i una manca absoluta de decoració tant a l’interior com a l’exterior, on destaca el campanar d’espadanya sobre l’angle on hi ha la porta.
Sembla clar, però, que és una obra construïda dins els paràmetres de l’arquitectura del segle XI, però allunyada dels plantejaments decoratius i la tècnica de les formes llombardes; d’altra banda, aquest fet no resulta estrany a la regió de la Cerdanya-Conflent, on el pes de la tradició constructiva es manté per sota de les noves formulacions arquitectòniques.
Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou el primer a incloure l’església de Planès dins un grup d’edificis característics del primer art romànic: les esglésies de planta circular i triangular. Aquest autor escriu amb molt d’encert: “La disposició del plan i de l’estructura pertany al sistema romànic… Una església circular en la que s’obrissin tres absidioles i en la qual els paraments restants es decoressin amb nínxols com a Sant Pere el Gros, tindria una disposició interior com la de Planès. L’orientació E-O que segueix la línea que va de la porta al centre de l’absis oposat indica l’idea de bastir una església i fa prescindir de que pugui ser altre l’objecte d’aquest curiós edifici.”
L’església de Planès manifesta intencions simbòliques com la cripta del Pessebre i la capella de la Trinitat de Cuixà. A l’edifici de Planès es reuneixen al mateix temps el culte a la Mare de Déu, que era sovint venerada a l’interior dels edificis rodons (com per exemple, la Rodona de Vic), i a la Trinitat, simbolitzada pel triangle.
El caràcter simbòlic de l’arquitectura de Planès és molt semblant al de Cuixà, cosa que s’explica fàcilment si es recorda que la parròquia de Sant Pere dels Forcats, de la qual depenia Planès, era possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. La concepció de l’edifici de Planès nasqué segurament d’algun membre de la comunitat de Cuixà, per bé que la seva realització és inexperta i poc hàbil, tal com assenyala molt justament Jordi Vigué Viñas (Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), 16 de febrer de 1942)
L’església de Planès, a la que no podia accedir el Vicent Miralles Tortes, conserva una marededéu romànica del segle XII, de la que ens agradarà rebre’n una imatge a [email protected] , [email protected] , la descripció de la imatge diu que fa 55 cm d’alçada i seu en un setial semblant al de Cornellà, és a dir, sobre un tron de quatre columnetes. Els pilars anteriors són retorçats. Entre els muntants es veuen tres rengles d’arcades superposades, com a Ix. La Mare de Déu de Planès porta corona i l’Infant, no; els d’Eina i Llo, en canvi, sí que en porten. La corona de la Mare de Déu, però, pertany al tipus heràldic de corones murals.
Com a Cornellà, un gran mantell vermell formant plecs verticals li cobreix tot el cos, però davant les cames hi ha més varietat de plecs, i acaba entre els dos peus formant com tres fulles de trèvol. La túnica verda té un galó a l’escot. La mà dreta de la Mare està avançada, mentre que l’esquerra sosté el Nen Jesús assegut, com a Cornellà, sobre el genoll esquerre de la Mare i no, com diu Jaume Martí i Sanjaume (Batet, 12 de juny de 1872 – Alp, 7 d'agost de 1936) (1927, pàg. 44), sostingut als braços. L’Infant va vestit amb túnica i mantell dels mateixos colors que els de la Mare de Déu, la qual té els peus idèntics que els de les imatges de Cornellà, Núria, Er i Angostrina. Descansa sobre el marxapeu del tron tallat en bisell. El braç dret del Nen Jesús és en actitud de beneir, amb la mà esquerra aguanta el Llibre. Malgrat algunes lleugeres variants, la Mare de Déu imita incontestablement el tipus de la de Cornellà.
Invocada pels febrosos, té també els seus goigs, les estrofes dels quals expliquen la invenció de la imatge vora una font, amb una olla, una creu i una campaneta.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-de-planes-planes.html
Al segle XVII, el pare N. Camós (1657, pàg. 359) ja coneixia la tradició de la invenció de la imatge en una font i els poders curatius que els febrosos atribuïen a l’aigua. Vegeu el seu comentari: “Esta Imagen, segun la opinión comun, fue hallada en una fuente (aunque no se sabe como) que dista algunos cien pasos de su Capilla, la cual está a la parte del septentrion. Esta tiene muy linda agua, de la cual beben los fieles por devoción y con ella cobran muchos la salud, de que por calenturas carecían. Celebrase su fiesta mayor el día de su Purificación.”
Quan al topònim, Planès:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31898
Publicat per [email protected] a 12:52 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Salutació.
Un cop la barca del treball va deixar-me varat en la darrera platja aleshores va ser l’obligat moment d’iniciar una nova vida.
Escriure va ser el nou horitzó triat, un gran repte, tornar a navegar segurament carregat d’un cúmul de miratges, però també d’il·lusió.
Arxiu del blog
▼ 2022 (257)
► de novembre (4)
▼ d’octubre (4)
RETALLADA A LA SANITAT PÚBLICA
IN MEMORIAM. ESCOLES DE MALANYEU. LA NOU DE BERGADÀ.
SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL MONT. ALBANYÀ. L’EMPO...
ESGLÉSIA DE LA MAREDEDEU DE LA MERCÈ DE PLANÈS. L...
► de setembre (24)
► d’agost (17)
► de juliol (9)
► de juny (22)
► de maig (41)
► d’abril (40)
► de març (40)
► de febrer (26)
► de gener (30)
► 2021 (421)
► de desembre (27)
► de novembre (30)
► d’octubre (38)
► de setembre (14)
► d’agost (3)
► de juliol (15)
► de juny (23)
► de maig (32)
► d’abril (43)
► de març (59)
► de febrer (62)
► de gener (75)
► 2020 (278)
► de desembre (45)
► de novembre (25)
► d’octubre (19)
► de setembre (9)
► d’agost (18)
► de juliol (38)
► de juny (20)
► de maig (19)
► d’abril (34)
► de març (18)
► de febrer (21)
► de gener (12)
► 2019 (102)
► de desembre (11)
► de novembre (14)
► d’octubre (5)
► de setembre (2)
► d’agost (1)
► de juliol (2)
► de juny (3)
► de maig (1)
► d’abril (12)
► de març (4)
► de febrer (24)
► de gener (23)
► 2018 (153)
► de desembre (14)
► de novembre (19)
► d’octubre (17)
► de setembre (15)
► d’agost (7)
► de juliol (13)
► de juny (11)
► de maig (4)
► d’abril (5)
► de març (10)
► de febrer (17)
► de gener (21)
► 2017 (234)
► de desembre (6)
► de novembre (12)
► d’octubre (10)
► de setembre (43)
► d’agost (9)
► de juliol (26)
► de juny (20)
► de maig (13)
► d’abril (6)
► de març (33)
► de febrer (20)
► de gener (36)
► 2016 (616)
► de desembre (26)
► de novembre (22)
► d’octubre (21)
► de setembre (32)
► d’agost (19)
► de juliol (48)
► de juny (73)
► de maig (68)
► d’abril (79)
► de març (61)
► de febrer (84)
► de gener (83)
► 2015 (946)
► de desembre (132)
► de novembre (101)
► d’octubre (134)
► de setembre (76)
► d’agost (31)
► de juliol (38)
► de juny (62)
► de maig (68)
► d’abril (64)
► de març (86)
► de febrer (69)
► de gener (85)
► 2014 (681)
► de desembre (52)
► de novembre (58)
► d’octubre (42)
► de setembre (39)
► d’agost (50)
► de juliol (70)
► de juny (66)
► de maig (52)
► d’abril (76)
► de març (72)
► de febrer (41)
► de gener (63)
► 2013 (646)
► de desembre (35)
► de novembre (27)
► d’octubre (65)
► de setembre (75)
► d’agost (49)
► de juliol (58)
► de juny (56)
► de maig (73)
► d’abril (53)
► de març (47)
► de febrer (51)
► de gener (57)
► 2012 (568)
► de desembre (38)
► de novembre (38)
► d’octubre (29)
► de setembre (32)
► d’agost (31)
► de juliol (19)
► de juny (53)
► de maig (51)
► d’abril (66)
► de març (70)
► de febrer (73)
► de gener (68)
► 2011 (211)
► de desembre (58)
► de novembre (47)
► d’octubre (55)
► de setembre (49)
► d’agost (1)
► de juliol (1)
Seguidors
Dades personals
[email protected]
Això ha estat possible gràcies a més persones : Maria Jesús Lorente Ruiz, Juan Navazo Montero, Antoni Ibañez Olivares, Feliu Añaños i Masllovet, Tomás Irigaray i Lopéz, Josep Maria Perarnau i Bover, Santiago Moya Romero, Joan Moliner i Manau , Joan Escoda i Prats, LLuis Vilà, Jaume Font Salas, Manuel Navas Ortiz,Josep Simó Deu, Antoni Uriz, Josep Olivé Escarré, Jordi Griera i Cors,Miguel Pujol Mur, Maria Rosa Planell Grau, Marcel Morató Tort , Irene Tironi Laporte (q.e.p.d),Sergi Campas Canalias, Xavi Novell Bulnes,.. A tots públicament gràcies ! ! ! | 0.677535 | curate | {"ca": 0.8656578338729928, "en": 0.025044604506707195, "pt": 0.010506839357695103, "ru": 0.00660807506773277, "es": 0.04737989823564396, "fr": 0.016321945417299942, "nl": 0.00171809951761052, "de": 0.022797858983678053, "cs": 0.003964845040639662} | https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/10/ |
mc4_ca_20230418_17_521745 | Entre la Lliga i la Copa
Hem encetat un nou any i com gairebé sempre, amb bons auguris i perspectives, i si no és així, malament, sempre cal tenir la força necessària per entomar els reptes que se’ns presenten, ja siguin professionals, col·legials o personals.
Moltes vegades, a les nostres vides, els camins es creuen i cal escollir el que et portarà al millor port possible, amb entrebancs, maregassa, però desgraciadament, en aquesta elecció, erres involuntàriament a l’hora d’escollir-lo.
Cal tenir clar on volem arribar, sempre s’ha de tenir clar, sinó aquell objectiu es pot convertir en un malson.
Fa poc dies es va celebrar l’Assemblea anual i vaig voler traslladar dues idees que crec que són les que segueixen suportant las bases de la nostra institució, la fortalesa tant professional com econòmica, i la forma de fer, el que en diem el tarannà, altres en diuen l’ètica, sempre adreçat a prendre les decisions que entenc que porten aquest Col·legi en la direcció adequada i on es mereix.
Dirigir no és manar sense escoltar, dirigir és marcar el rumb adequat i amb la força de tots assolir els objectius marcats des d’un inici. Dirigir és corregir el rumb de la nau quan les coses no van del tot bé. Dirigir és liderar.
Aquest primer trimestre és llarg, hi ha poques aturades tècniques, inclús l’esperada Setmana Santa ens ha quedat lluny, ara ja més a prop, però sempre cal que la ment i el cos descansin i es relaxin i tinguin l’embranzida necessària per seguir fent la nostra feina, i per què no, gaudint de la nostra professió cada dia.
Som-hi doncs, gaudim, descansem i tornem-hi!
Publicat per Mediadorsdegirona a 2:56 Cap comentari:
El Nadal sempre torna
Sí, quan rebeu aquest Butlletí, el Nadal sempre torna, igual que les festes, que per cert, ja han passat, que han servit per retrobar-nos a casa, per compartir pensaments, però també, per veure una nova realitat, un nou any i per encetar un nou període de treball, amb noves expectatives.
També haig de dir, que a part d’obrir aquestes encetades il·lusions en aquests primers dies de gener, en aquest número tenim un adéu de les planes del nostre Butlletí després de 28 anys! fent l’article de la secció d’interès. Tal com diu l’editorial, el que hem de fer amb majúscules i així ho vull palesar,
és agrair la feina feta durant aquest 111 articles, que han fet que tots siguem una mica millors com a mediadors, que hàgim après molt i sobretot perquè han estat tastos de sapiència i de pedagogia vers tothom de forma generosa. De veritat Ricard Llapart Martin, gràcies per les teves lliçons; la sort que tindrem és que encara podrem comptar amb tu i amb la teva capacitat tècnica com a assessor del Col·legi.
Com alguns de vosaltres ja sabeu, m’agrada fer una mica de balanç en aquest primer escrit de l’any. Seguim sense estridències, però sí amb la força que mantenim de forma contínua, malgrat el pas del temps.
La formació, pal de paller del nostre Col·legi, segueix essent un camí cabdal d’enriquiment per als nostres col·legiats i també per als seus col·laboradors, omplint de coneixements i professionalitzant cada dia un xic més la nostra activitat.
També, seguint l’evolució de les noves tecnologies, ens hem adaptat als nous temps a l’hora de formar futurs mediadors, adequant-nos i modernitzant-nos amb noves eines que hem estrenat fa pocs dies. Sempre pensem per millorar, i l’important és que ho fem pensant amb la col·lectivitat, tal com ha estat, com és i segur com serà en un futur.
La feina feta durant aquests darrers anys amb la publicació de l’estudi de mercat de forma ininterrompuda, que fa que coneixem una mica millor el nostre mercat i les seves demandes.
Què dir de la nostra Patrona, sí ja sé que és diferent, però on cada any hi vénen més col·legiats, però també més entitats col·laboradores, de forma planera, lloc d’intercanvi de parers i de gaudir d’una “bona companyia” i com no pot ser d’altra manera, també d’un bon àpat.
I l’orgull de tots, la Setmana Mundial; costa ser diferent cada any, però edició rere edició, intentem que sigui una jornada de joia per a tothom i com deia aquest passat octubre, manllevant un cert eslògan gironí, ORGULL de Col·legi!
Que les il·lusions i la feina ens acompanyin durant aquest 2019.
Publicat per Mediadorsdegirona a 3:05 Cap comentari:
Som el que som, perquè som com som
L’any passat va ser una Plana dos especial i de poques paraules, però al meu entendre, de molt contingut, perquè a vegades pots dir molt, sense allargar-te. Molt possiblement aquesta Plana dos hauria pogut ser quelcom semblant o, si més no, de molts pensaments que em flueixen amunt i avall.
Arranco amb aquest títol, perquè les coses quan són naturals, és com més ens agraden; tot parlant amb col·legiats, un dia, em va brollar aquesta frase que sembla quasi lapidària, però que
crec que ens defineix perfectament, ja no parlo de la personalitat de cada un, que podria ben ser, no parlo tampoc del caràcter gironí, que també, sinó que parlo de l’esperit que ens envolta en l’àmbit col·legial, dels seus col·legiats, col·laboradors, empleats, inclús de les entitats que hi col·laboren any rere any.
Publicat per Mediadorsdegirona a 4:43 Cap comentari:
Publicat per Mediadorsdegirona a 2:33 Cap comentari:
Publicat per Mediadorsdegirona a 7:50 Cap comentari:
Publicat per Mediadorsdegirona a 2:46 Cap comentari:
Publicat per Mediadorsdegirona a 2:12 Cap comentari: | 0.858274 | curate | {"ca": 0.9878277153558053, "en": 0.008239700374531835, "it": 0.003932584269662922} | http://mediadorsdegirona.blogspot.com/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_3823 | Avui ha estat un dia complet… hem fet de tot! Passejos, platges, banys, vaixell, relax, selva, mirador, barca, snorkel, posta de sol, cervesetes, massatge i festa!
Ens hem llevat ben dora pel matí, per tal d’aprofitar el temps abans de marxar cap a Ko Phi Phi.
Tenim pendent veure la platja de Hat Phra Nang, la més bonica de Railay (i considerada una de les més boniques de Tailàndia).
Així que a les 7h ja estàvem esmorzant al buffet del Sunrise Tropical Resort, mentre gaudíem de la sortida del sol des de la Rai Leh East… avui torna a fer un dia espectacular 😀
Hem agafat el caminet que porta a la Hat Phra Nang des de la costa east de Railay i que passa per la Nick Cave, una cova d’estalagmites i estalagtites. 5 minuts caminant i ja érem a la platja… completament sols! No tinc paraules per descriure-ho… és realment preciós!
A partir de les 8h el sol ha començat a il·luminar la platja, realçant els colors de les impressionants roques calcàries en contrast amb el verd turquesa de l’aigua. No hem pogut resistir la temptació de fer-nos el primer bany del dia 🙂
De tornada volíem pujar fins al viewpoint de Railay, el camí del qual que comença des de la Nick Cave, però és molt empinat i s’ha de pujar amb un bon calçat perquè, a més, rellisca!
De nou al resort, hem fet el check out i a les 9:15h puntualíssims ens han recollit en barquetes a tots els que anàvem cap a Ko Phi Phi (el mateix Sunrise Tropical Resort és el punt de sortida de la Rai Leh East). Com no, hem hagut d’entrar al mar caminant amb les motxilles i la càmera carregant… però cap problema, inclús aquí hi ha menys profunditat que a Nopparattara. I les barquetes ens han portat al ferry, que ens estava esperant mar endins amb la resta de passatgers provinents d’Ao Nang.
Deixàvem Railay… però algun dia hi tornarem!
De camí a Ko Phi Phi el cel s’ha tapat completament i s’ha posat a ploure. Però al cap d’una horeta i mitja de trajecte, de nou el sol ens ha donat la benvinguda a l’illa 🙂
El primer que hem fet ha estat buscar allotjament per aquesta nit. Hi ha moltíssima oferta, perquè Ko Phi Phi és una de les illes més turístiques de Tailàndia (i amb raó!). Tot i això, com que estem en temporada baixa, no hi ha massa gent i l’ambient jove “playero” és molt agradable.
L’únic poble de l’illa, el Tonsai Village, està format per “quatre” carrers amb petites casetes que alberguen restaurants, botiguetes, bars i pubs musicals, agències que ofereixen tours per l’illa i locals de massatges.
Bàsicament tots els serveis són orientats al turisme, inclús hi ha un local tipus Creu Roja que ofereixen ajudes mèdiques en cas que et mossegui un mico o pateixis alguna malaltia tropical…
Hem anat a la paradeta d’informació turisme que hi ha al port i el noi ens ha recomanat que busquéssim allotjament per l’altra banda del poble, que dóna a la Loh Dalum Bay, a 5 minuts caminant. I així ho hem fet: després d’atravessar el poble hem trobat el Flower Bungalow, un petit resort a la vora del mar amb bungalows súper senzills d’estil Tailandès, fets de fusta i bamboo. Preciosos per fora! (però també bastant cutres per dins). Ara bé, tenen Wifi i una irresistible hamaca al porxo… així que per 500 BHT la nit (12 € aprox) ens ha semblat ideal 😉
Hem deixat les motxilles al bungalow i directes a la platja de Loh Dalum Bay! Aquesta es troba en una gran badia de sorra blanca i aigua cristal·lina poc profunda. No és ideal per a nedar, però sí per a refrescar-te i relaxar-te sota el para-sol mentre gaudeixes d’un entorn paradisíac. I estàvem pràcticament sols!
Tot i fer moltíssima calor, aprofitant que estàvem frescos hem pujat fins el viewpoint, que ofereix unes vistes sensacionals de Ko Phi Phi Don (l’illa principal) i la seva germana petita Ko Phi Phi Leh, a pocs kilòmetres més enllà.
Des de Tonsai Village es triga una mitja horeta en arribar a dalt de tot, però el camí és molt agradable i està ben senyalitzat.
El “passeig”, tot i ser de pujada, es pot fer amb xancles perfectament, ja que es passa tota l’estona sobre una passarel·la de ciment.
Cal pagar 50 BHT per persona per accedir-hi, ja que el mirador es troba dins d’un Parc Natural.
Un cop a dalt, hem comprat una cocacola (a falta de cervesa) i ens hem passat una bona estona gaudint de la magnífica panoràmica…
No cal dir que val molt la pena, oi? 😉
Cap a les 13h hem baixat de nou al poble amb la intenció de contractar un “taxi boat” per a que ens portés a donar una volta en barca pels llocs més bonics de Ko Phi Phi.
Hem comparat preus a les diferents agències i, tot i que no varien massa, ens hem quedat a l’agència que ens ha ofert el tour privat més barat: 4 hores per 1400 BHT (35 €), amb màscara i tub per fer snorkel inclosos. Aquest preu no inclou l’entrada a Maya Bay, que també és Parc Natural, i cal pagar 200 BHT/persona (5 €) per accedir-hi.
En aquest mapa es pot veure la ruta típica que ofereixen a totes les agències, ja sigui en grup o en barca privada.
Nosaltres l’hem fet una mica al nostre gust. Hem comprat un tall de pizza per emportar i a les 14h hem agafat la barca, des del port de Ko Phi Phi Don.
La primera parada l’hem fet a la Monkey Beach, que està plena de micos! El Pau s’ha acostat massa a un d’ells… i quasi el mossega!
I després cap a Ko Phi Phi Leh, que no ho sembla però està bastant llunyet. Hi havia bastantes onades al mar… i ens hem quedat xops! Han estat només 15 minuts, però se m’ha fet etern. La veritat és que m’he espantat una mica, però el guia ens ha dit que era normal; que les barques (tot i que no ho semblen) aguanten això i molt més.
Un cop arribats a Ko Phi Phi Leh, ens hem saltat la Vicking Cave i hem anat directes a la Phi Leh Bay, des d’on s’accedeix a una llacuna d’aigua turquesa espectacular! Una piscina natural envoltada de penya-segats… i estàvem pràcticament sols!
El Pau i jo estàvem “flipant”… no havíem vist mai res semblant!
Ens hem tirat a l’aigua i hem estat nadant una llarga estona.
I de nou a la barca per a tirar-nos-hi de cap… una i una altra vegada 😉
Després el guia ens ha portat a Loh Samah Bay, una bona zona per a fer snorkel i veure peixets de colors. Ha estat divertit fer-nos fotos dins l’aigua amb la càmera sub-aquàtica…
Només per l’impresionant fons marí ja val la pena!
Per cert! He trepitjat un eriçó de mar i se m’han clavat unes punxes al dit del peu. Un mal considerable al principi, però el guia m’ha “fotut” uns cops amb una botella de vidre i m’ha dit que després m’hi posés suc de llimona, que demà ja hauran desaparegut…!
Almenys en 5 minuts ja no notava el dolor 😉
I finalment hem anat a la Maya Bay. Aquesta és la platja típica de Ko Phi Phi, inclús de Tailàndia (que apareix en totes les guies, revistes i postals), famosa perquè és on es va rodar la pel·lícula La Playa del Leonardo Di Caprio. I també famosa per trobar-se en un entorn natural únic.
Com que feia molt vent, el guia ens ha dit que no podia accedir-hi en barca per la mateixa badia (al sud-oest de l’illa), així que ens ha deixat a l’altra banda (la part sud-est).
Hem hagut de deixar-ho tot a la barca (roba, xancles, tovallola, motxilles, diners, mòbils i la càmera gran) i ens hem tirat al mar per arribar nadant fins a una escaleta que et puja dalt del penya-segat, des d’on comença el caminet que arriba a la Maya Bay, travessant una preciosa zona verda, i on es troba l’únic càmping de Ko Phi Phi Leh. Són només 2 minuts caminant fins la platja.
Gràcies a la cartera impermeable que ens va deixar la Neus (amb la que vaig viatjar a Nova York fa un parell d’anys), hem pogut agafar la càmera compacta del Pau i portar-la tranquil·lament per dins l’aigua 🙂
Tal com ens esperàvem… Maya Bay és una platja paradisíaca, d’aigües transparents i d’un color blau cel impactant, situada a una badia rodejada de penya-segats de roca calcària, típics de la Costa d’Andaman.
Llàstima que estava plena de gent… (no vull imaginar com deu ser pel matí quan hi arriben tots els tours de grup, o inclús en temporada alta). Hi ha una opció, però, que podria haver estat bé fer: dormir al camping de Maya Bay, de manera que suposo que a última hora del dia o a primera hora (a partir de les 7h quan surt el sol) deus estar pràcticament sol! A més, també fan una festa a la platja per la nit, segurament amb malabars i foc inclosos. Aquest és el “camping tour” que venen a totes les agències de Tonsai Village, a Ko Phi Phi Don.
Nosaltres ens hi hem quedat només una horeta, fins passades les 17h, quan el sol ha deixat d’il·luminar la badia. Cal tenir en compte que allà no hi ha cap xiringuito on comprar beguda, i encara menys menjar. Uns nois que hi havia a una petita caseta de fusta (que vindrien a ser els “vigilantes de la playa”), m’han dit que ja no els quedava res de res, que ja havien venut tots els refrescos que tenien.
Des de la Maya Bay no es pot veure la posta de sol, que queda tapada per les imponents roques que la rodejen. Així que hem decidit tornar cap a Ko Phi Phi Don… tot i que no em feia cap gràcia el viatge de tornada que ens esperava. De nou, ens hem quedat totalment xops!
A les 18h ja érem al port de Ko Phi Phi Don, des d’on hem anat a fer una cerveseta davant del mar, a la badia de Loh Dalum, plena de “beach clubs”.
Hem passat una estona de relax absolut mentre es ponia el sol, acompanyats de música reggae, una cerveseta i bon ambient 🙂
De camí al bungalow hem comprat els tiquets de ferry per demà al matí, ja que tenim reservat un vol a Ko Samui (la costa est de Tailàndia) que surt a les 14h des de l’aeroport de Krabi.
En total el trajecte de costa oest a costa est de Tailàndia ens ha costat 250 BHT del ferry + 2800 BHT de l’avió = 3050 BHT (77 €) per persona. Hem preferit aquesta opció per guanyar hores… ja que també hi ha la possibilitat d’agafar un bus des de Krabi fins a Surat Thani i d’allà un ferry fins a qualsevol de les tres illes de la Costa del Golf.
Una dutxa d’aigua freda (perquè el bungalow no disposa de calentador) i hem sortit a sopar. Al Tonsai Village es pot trobar tot tipus de restaurants, amb menjar de qualsevol part del món. Nosaltres ens hem assegut a un Libanès i ens hem demanat un falafel, acompanyat de vinet blanc de taula. Trobem a faltar els nostres amics de Pai! 🙂
Estem molt cansats… els peus comencen a demanar-nos un descans. I què millor que un massatge per recuperar l’energia?
No hem pogut resistir-ho i hem entrat a un dels molts locals on, per 150 BHT (4€), ens han fet un “foot massage” de mitja hora que ens ha deixat com nous 🙂
I tant nous, que hem anat directes a la platja de davant del bungalow (Loh Dalum Bay), on els diferents bars munten discoteques a l’aire lliure i fan tot tipus d’espectacles amb foc mentre la gent balla al ritme de la música house comercial… i no podia faltar el Gangnam Style!
Com tothom, ens hem pres un “bucket” per partir (que consisteix en 1 litre de cubata dins d’un cubell d’aquells per a fer castellets de sorra) i ens hem passat fins la 1h ballant!
Ha estat una molt bona manera de despedir-nos de la Costa d’Andaman 🙂
ARTICLES RELACIONATS
Un dia complet a Ko Tao
Relax a Ko Samui
Ko Tao i Ko Nang Yuang
Primer dia a Ko Tao: el paradís!
Share
Tailàndia - octubre 2012
3 Comments
De camí a Railay, la Costa d’Andaman - Aina Blog
10 December 2012 at 1:18
Reply
[…] Railay és la zona menys turística de la província de Krabi; potser perquè és la més difícil d’accedir (no s’hi pot arribar per carretera) i, per tant, la més desconeguda. Però també és la més bonica! És tranquil·la i romàntica. Aquí és on els penya-segats de roca calcària agafen la seva màxima espectacularitat… i, a més, disposa d’una de les platges més boniques de Tailàndia: la Hat Phra Nang. […]
Ko Tao i Ko Nang Yuang | ainaBlog :: Els meus viatges
23 August 2015 at 19:39
Reply
[…] bonica (però antiga) barqueta de pescadors. El passeig és molt més agradable que el que vam fer fa uns dies a Ko Phi Phi per arribar a Ko Phi Phi […]
Primer dia a Ko Tao: el paradís! | ainaBlog :: Els meus viatges
23 August 2015 at 19:40
Reply
[…] també fan malabars amb foc quan és de nit, però aquí l’ambient és molt més relaxat que a Ko Phi Phi; res a veure! Ni els tipus de bars, ni la gent, ni la música ni res. Ko Tao és pura […]
Respon a De camí a Railay, la Costa d’Andaman - Aina Blog Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Segueix-me a
Subscriu-te a les novetats
Introdueix el teu email:
Llibre Experiències de Viatge
Estic molt contenta de formar part d'aquest llibre, en el que, juntament amb altres bloggers de Catalunya, expliquem diferents relats de viatges arreu del món. | 0.771882 | curate | {"ca": 0.9512467139329244, "hu": 0.006133991874452322, "pt": 0.006213654106588066, "ro": 7.966223213574445e-05, "en": 0.014498526248705488, "fr": 0.008364534374253167, "es": 0.013144268302397833, "vi": 7.966223213574445e-05, "mk": 0.00023898669640723332} | http://www.ainablog.com/2012/10/08/railay-i-ko-phi-phi/?replytocom=731 |
wikipedia_ca_20230401_0_69061 | Solidarność
Solidaritat (en polonès "Solidarność" [sɔlʲiˈdarnɔɕtɕ]) és el nom amb què també es coneix el "Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidaritat" ("Niezależny Samorządny Związek Zawodowy "Solidarność"" ), una federació sindical polonesa d'arrels cristianes fundada a les drassanes de Gdańsk el setembre de 1980.
Tan bon punt les autoritats soviètiques ocuparen el poder a Polònia, la majoria de la població del país s'hi va oposar i va iniciar un desafiament sistemàtic al règim, circumstància que va permetre que el país rebés unes condicions especials en comparació a la resta de nacions d'Europa Oriental. En efecte, per assegurar l'estabilitat al país, es va mantenir l'estructura de la universitat polonesa; es va tolerar la presència de l'Església Catòlica polonesa en públic; i la major part de les terres agrícoles es van mantenir en règim de propietat privada -tot i que el règim mantenia les granges artificialment petites, per evitar l'aparició d'una classe de “kulaks”. Totes aquestes mesures no van aconseguir mantenir l'estabilitat social i Polònia esdevingué el país més rebel del bloc soviètic, fet que va generar una sèrie de vagues i protestes massives arreu del país. Finalment, aquesta tensió social va culminar amb l'aparició de Solidarność, la punta de llança de la primera transició cap a la democràcia a l'Europa de l'Est.
L'element més diferenciador d’aquesta transició cap a la democràcia, i allò que fa més significatiu el paper de Solidarność, és el fet que Polònia és l’únic país on la protesta es pot considerar un actor decisiu a l’hora d’enderrocar el règim comunista. A més, el sindicat va esdevenir el moviment més significatiu a Europa de l’Est i un factor decisiu en aquesta transició cap a la democràcia. De fet, si la transició de Polònia cap a un estat constitucional és considerada una història reeixida, és sobretot per l'esperit col·lectiu i el sacrifici comú que es troba en la lluita de Solidarność contra el poder comunista.
Història.
El seu origen es troba en una revista del mateix nom publicada per l'ala esquerra del Partit Unit dels Treballadors Polonesos, la qual, entre altres objectius, demanava la constitució de sindicats lliures -com els que ja existien a Iugoslàvia i com els que havien intentat crear a Txecoslovàquia durant la Primavera de Praga- i autònoms del Partit i del Govern. Aquesta idea va calar entre els miners, els quals, entre altres exigències, demanaven la implementació de la setmana laboral de 35 hores, sense reducció proporcional de salaris. Van constituir un sindicat clandestí amb el mateix nom de la revista.
El sindicat Solidarność es va caracteritzar per la gran militància obrera catòlica i per la seva tenaç lluita contra el totalitarisme comunista. L'Església Catòlica polonesa, encapçalada pel cardenal Wojtyła, arquebisbe de Cracòvia, va comprendre les possibilitats que s'obrien per a destruir al moviment comunista. Va estimular als obrers catòlics de les drassanes de Gdańsk, conduïts per Lech Wałęsa a incorporar-se a aquest sindicat clandestí i a mostrar similar combativitat. Convocat el seu primer Congrés, amb tolerància governamental, calia decidir qui dominaria el sindicat. Els seus fundadors, els miners, van iniciar una desesperada batalla, en part propagandista, amb vista a aquest Congrés, paralitzant totes les conques mineres. Els principals dirigents es tancaren a les mines de carbó.
El Govern va ordenar injectar aigua als pous i molts dirigents de l'esquerra comunista van morir ofegats. Tanmateix ningú, ni l'Església Catòlica ni Ronald Reagan, va protestar per aquesta actuació. L'Església Catòlica va triomfar al Congrés, fet que va satisfer el govern, que pensava que seria fàcil arribar a un acord; però no va ser així. La "Solidaritat Rural", una unió de camperols, va ser creada el maig de 1981. Abans de finals de 1981, Solidarność ja tenia nou milions de membres. El 13 de desembre de 1981, el president del govern, el mariscal Wojciech Jaruzelski va declarar la llei marcial i va empresonar la majoria dels dirigents de Solidarność, que va ser prohibit novament el 8 d'octubre de 1982.
La llei marcial va ser aixecada formalment en juliol de 1983. Solidarność persistia solament com organització clandestina, amb el suport de la CIA i l'Església Catòlica. L'octubre de 1984, tanmateix, l'assassinat a les mans de la policia secreta de Jerzy Popiełuszko, jove sacerdot catòlic que assistia els treballadors de la siderúrgica de Varsòvia, causà una onada de manifestacions a tot el país. El govern es veié obligat a detenir i condemnar els assassins, mentre que el sindicat es feia cada cop més visible i era tolerat.
L'Administració de Reagan als Estats Units d'Amèrica finançà amb 50 milions de dòlars Solidarność entre 1982 i 1989, i juntament amb el Vaticà del papa Joan Pau II organitzà un muntatge financer fraudulent per sostenir el sindicat de Walesa.
D'aquesta manera, a desgrat que la imposició de la llei marcial i la il·legalització del sindicat havia aconseguit inicialment evitar la introducció de noves reformes, al final de la dècada dels 1980, Solidarność havia esdevingut prou important per a frustrar les temptatives reformistes de Jaruzelski. En aquest sentit, les vagues en l'àmbit nacional de 1988, d'una banda, i l'oberturisme del líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov, que pretenia experimentar amb totes les possibilitats, van forçar el govern polonès a negociar obertament amb els líders de Solidarność la celebració d'unes eleccions lliures, a les quals el sindicat va presentar-se com un partit polític. Tot i que, en virtut del pacte entre govern i oposició, a les eleccions només s'escollirien el trenta-cinc per cent dels escons del "Sejm" (el Parlament polonès), els electors van evidenciar el seu malestar amb el règim que havia governat Polònia els anteriors quaranta anys: els candidats de Solidarność van guanyar tots els seients en disputa al "Sejm" i 99 dels 100 del Senat.
La traspàs de poder dels líders comunistes als nous representants escollits democràticament va iniciar una transició molt efectiva i pacífica, un altre element que diferencia Polònia de la resta dels països del bloc soviètic -excepte Hongria. Així va resultar que, el que es va iniciar com un moviment contra la burocràcia i per les essències del socialisme i la solidaritat propugnat per la intel·lectualitat i els miners, va ser el motor que va acabar amb el sistema vigent. El moviment polític de Solidarność va arribar al poder: Lech Wałęsa fou el president de la República Polonesa durant un mandat i els líders sindicals van ocupar els càrrecs governamentals i als mitjans de comunicació, i alguns al món dels negocis privats.
El 1989 es va formar un govern encapçalat pels líders de Solidarnsoc que va començar immediatament a restaurar el capitalisme amb una teràpia de xoc, l'anomenat Pla Balcerowicz, dissenyat pel ministre Leszek Balcerowicz, i els economistes Stanisław Gomułka, Stefan Kawalec i Wojciech Misiąg i els financers Jeffrey Sachs i George Soros, que fou aprovat pel FMI. La hiperinflació es va apoderar del país, i va arribar fins al 600%, la producció es va esfondrar en tancar moltes fàbriques i l'atur va arribar al 20%. Els actius de l'Estat van ser saquejats pels inversors internacionals a baixos preus. Els nous dirigents, part de l'antiga burocràcia estatal i antics dirigents de Solidarność reinventats com a nova classe capitalista van privatitzar tot el que van considerar que podia d'obtenir beneficis i la resta es va cancel·lar com a poc rendible i es va tancar, com fou el cas de nombrosos serveis socials públics. El PIB polonès va caure un 10% el primer any de restauració del capitalisme i un 7% més el segon any. Només es van recuperar els nivells del PIB en els anys posteriors, però amb un increment de la desigualtat i la pobresa i l'exclusió, que es va fer especialment aguda a l'est del país. La reintroducció de l'educació religiosa a les escoles fou impulsada a partir de la primeria dels anys noranta.
Walesa va perdre les eleccions de 1995, i malgrat intentar tornar al poder en posteriors ocasions, a poc a poc va perdre suport. En els darrers temps Walesa s'ha dedicat a fer conferències internacionals i a Polònia és conegut pels continus atacs a la minoria gai («necessiten tractament mèdic», «no poden venir per aquí per a seduir els meus nets»), i tots els que considera 'antipolonesos',
Pel que fa a les demandes originals dels treballadors a l'origen de Solidarnosc, no han vist els mateixos progressos que els seus dirigents: segons dades de l'oficina central d'estadística de Polònia l'any 2020 la pensió mitjana polonesa era d'un 45% del sou mitjà, quan el 1990 era d'un 70%. Avui hi ha 176 hospitals menys que el 1990. Un polonès treballa de mitjana 565 hores més a l'any que un treballador alemany. Els subsidis per atur van dels 85 als 190 euros mensuals. El 2016 els salaris reals són un 26,7% més baixos en comparació amb el nivell del 1989.
En aquest nou context, el sindicat Solidarność va fer un gir encara més a la dreta, abraçant un nacionalisme religiós cristià. A partir dels anys 2000 es van aliar amb el partit populista ultraconservador i integrista catòlic Llei i Justicia (PiS) dels germans Kaczyński.
La pertinença i la influència de Solidarność van disminuir significativament amb els anys; el 2010, trenta anys després de la seva fundació, el sindicat havia perdut més del 90% dels seus membres respecte als anys 80. | 1 | perfect | {"pl": 0.001171708564124414, "ca": 0.9988282914358756} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=69062 |
crawling-populars_ca_20200525_25_3695 | Tot enfilant-se per la falda de la serra de Collserola, el parc del Pla de Fornells combina el seu caràcter eminentment forestal amb un traçat de disseny molt actual. Al seu voltant hi ha diferents equipaments, entre els quals destaca l'escola de circ Rogelio Rivel. | 0.728325 | curate | {"ca": 1.0} | : /noubarris/ca/guia-del-districte/equipaments-temes/espais-destacats/parc-del-pla-de-fornells_98294121049 |
mc4_ca_20230418_8_437754 | El Centre de Dia de Santa Clara es posarà en marxa amb 20 places concertades — Benestar Social - Serveis i Recursos - La Paeria - Ajuntament de Lleida
Esteu aquí: Inici › Serveis Especialitzats › Activitats per a la gent gran i promoció del voluntariat › Notícies › El Centre de Dia de Santa Clara es posarà en marxa amb 20 places concertades | 0.778644 | curate | {"ca": 1.0} | http://benestarsocial.paeria.cat/serveisespecialitzats/area-gent-gran/noticies/el-centre-de-dia-de-santa-clara-es-posara-en-marxa-amb-20-places-concertades |
macocu_ca_20230731_4_29599 | Fil 70
Fil és una completa família d'estructures modulars que, gràcies als seus difusors i reflectors, mides i als seus accessoris li aporta una gran versatilitat i la converteix en una opció perfecta per a la il·luminació general, d'oficines, hotels, restaurants, centres educatius, etc . Estan disponibles en versió de superfície i encastada, tant en gris setinat com en blanc mat.
En el cas de Fil 70 encastada, també està disponible la versió sense marc, Fil 70 Trimless, permetent una il·luminació contínua sense zones fosques amb difusor opal i prismàtic. En els models tècnics, Fil 70 Tech, gràcies al seu òptica amb doble paràbola garanteix un UGR <19.
Fil 70 Tech Asym amb distribució asimètrica permet realitzar llum perimetral o banys de paret. Fil 70 Corner permet crear colzes il·luminats.
Fabricat en alumini d'extrusió reciclat en una taxa de 80-85%, reduint així la petjada de carboni i l'impacte ambiental. Lluminària classificada com a "Exempta de risc fotobiológico" segons la norma europea de seguretat fotobiològica A 62471. | 0.811173 | curate | {"pt": 0.0057692307692307696, "ca": 0.9942307692307693} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_218857 | Fins al 18 de juliol, acollim l’exposició itinerant sobre la prevenció solar i el càncer de pell de l'ACC - Clínica Santa Creu
Servei d'Urgències 24 h
(+34) 972 503 650
Demanar hora
Reserva cita
Contacta'ns per Whatsapp
(+34) 689 616 156
Inici
Clínica
Història
Instal·lacions
Fundació Salut Empordà
Usuaris
Mútues
Demana Hora
Drets i deures de la ciutadania
Especialitats
Al·lergologia
Anatomia Patològica
Anestesiologia i Clínica del Dolor
Angiologia – Cirurgia Vascular
Cardiologia
Cirurgia General i Digestiva
Cirurgia Plàstica i Reparadora
Dermatologia
Digestologia
Endocrinologia
Ginecologia
Hematologia
Infermeria
Laboratori
Medicina de l’Esport
Odontologia
Otorrinolaringologia
Podologia
Radiologia
Rehabilitació i fisioteràpia
Traumatologia
Urgències
Urologia
Serveis
Proves amb PIN
Consultes externes
Proves Covid
Farmàcia
Hospital de dia
Convalescència
Llarga estada
Urgències
Proves PIN
Blog
Contacte
Blog
Fins al 18 de juliol, acollim l’exposició itinerant sobre la prevenció solar i el càncer de pell de l’ACC
Fins al 18 de juliol, acollim l’exposició itinerant sobre la prevenció solar i el càncer de pell de l’ACC
Novetats
4 de juliol de 2022
Consta de sis expositors enrotllables i busca conscienciar la població de la importància de protegir la pell de les radiacions ultraviolades.
Fins al 18 de juliol, el passadís que connecta els dos edificis de la Clínica Santa Creu acull l’exposició itinerant de l’ACC-Catalunya contra el Càncer sobre la prevenció solar i el càncer de pell. La iniciativa busca conscienciar la població de la importància de protegir la pell de les radiacions ultraviolades, donar a conèixer que té memòria i evitar la sobreexposició i les cremades solars.
ACC-Catalunya Contra el Càncer va impulsar aquesta mostra amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Pell, que es commemora cada 13 de juny i, durant tot l’estiu, els sis expositors enrotllables (roll-ups) recorreran diferents centres de la demarcació de Girona.
L’exposició explica com afecten les radiacions ultraviolades a la nostra pell, així com també quins són els beneficis i perjudicis que apareixeran a curt i mitjà termini si s’abusa del sol o si ens hi exposem sense una protecció adequada. A més, ofereix informació concreta sobre com identificar quin tipus de pell es té, com posar-se el protector solar i alguns consells per gaudir d’un estiu lluint una pell saludable.
El càncer de pell
Les radiacions solars continuen sent el principal factor de risc del càncer de pell, per la qual cosa l’ús del protector solar i prendre determinades mesures de protecció són de vital importància per protegir-se dels raigs solars. Els principals tipus de càncer de pell són: carcinoma de cèl·lules basals, carcinoma de cèl·lules escatoses i melanoma.
Els carcinomes de pell a Catalunya tenen una taxa d’incidència de 45 casos per cada 100.000 habitants l’any 2020 (font: Observatori de l’ACC), amb una tendència a l’augment de la incidència en els últims anys. De fet, en el darrer any s’han detectat a Catalunya més de 3.500 casos de càncers de pell no melanoma (336 a Girona).
Per a prevenir aquest tipus de tumors, sempre és recomanable realitzar una revisió anual de la pell per part d’un dermatòleg, per a determinar si tenim pigues, marques de naixement o àrees pigmentades el color de les quals, grandària o forma estigui fora del normal. Un diagnòstic precoç sempre suposarà un millor pronòstic de la malaltia.
Tags: Clínica
Related posts
La Clínica ofereix un nou servei d’Odontologia
set. 01, 2022
Una nova Clínica per als nous temps
febr. 20, 2022
Search for:
Search
Categories
COVID 1
Entrevista 2
Jornades 2
Novetats 3
Últimes notícies
Maise Cunill i Rubio, podòloga: “Alguns problemes molt comuns, com dolors d’esquena, maluc o genoll, poden tenir l’origen als peus”
24 d'octubre de 2022
La Clínica ofereix un nou servei d’Odontologia
1 de setembre de 2022
Fins al 18 de juliol, acollim l’exposició itinerant sobre la prevenció solar i el càncer de pell de l’ACC
4 de juliol de 2022
Carrer de Pere III, 41
17600 Figueres - Girona
[email protected]
972 50 36 50
Professionals
© 2022 Clínica Santa Creu
Política de cookies
Avís legal
Política de privacitat
Gestionar Consentiment de Cookies
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.
Funcional Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques. The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Manage options Manage services Manage vendors Read more about these purposes
Accepta
Denega
Veure preferències
Desa les preferències
Veure preferències
{title} {title} {title}
Gestionar el consentiment
Consentiment per al tractament de les dades personals
Clínica Santa Creu, SL és el Responsable del tractament de les dades personals de l’Usuari i l’informa que aquestes dades es tractaran de conformitat amb el que estableix el Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril (GDPR), i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre (LOPDGDD), per la qual cosa se li facilita la següent informació del tractament:
Finalitats i legitimació del tractament: mantenir una relació comercial (per interès legítim del responsable, art. 6.1.f GDPR) i enviar comunicacions de productes o serveis (amb el consentiment de l’interessat, art. 6.1.a GDPR).
Criteris de conservació de les dades: es conservaran durant no més temps del necessari per mantenir la finalitat del tractament o mentre hi hagi prescripcions legals que en dictaminin la custòdia i quan ja no sigui necessari per a això, se suprimiran amb mesures de seguretat adequades per garantir l’anonimització de les dades o la seva destrucció total.
Comunicació de les dades: no es comunicaran les dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
Drets que té l’Usuari:
– Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de limitació o oposició al seu tractament.
– Dret a presentar una reclamació davant l’Autoritat de control (www.aepd.es) si considera que el tractament no s’ajusta a la normativa vigent.
Dades de contacte per exercir els seus drets:
Clínica Santa Creu, SL. C/ Pere III, 41 – 17600 Figueres (Girona). Email: [email protected] | 0.69039 | curate | {"ca": 0.82829373650108, "es": 0.014713822894168466, "it": 0.023218142548596114, "fr": 0.007424406047516199, "pt": 0.021463282937365012, "en": 0.09273758099352052, "de": 0.0026997840172786176, "si": 0.0005399568034557236, "pl": 0.0006749460043196544, "ru": 0.0008099352051835853, "eb": 0.0009449244060475162, "sv": 0.0009449244060475162, "bs": 0.0008099352051835853, "gu": 0.0031047516198704104, "ja": 0.0016198704103671706} | https://clinicasantacreu.com/2022/07/04/exposicio-cancer-pell/ |
racoarticles_ca_20221005_2_23213 | Diuen quedarreradecadapersona hi haun misteri, pero darrera d'algunes n'hi ha rnésd'un. No s'hi pensa, quan es veu pascar un individu amb aspecte d'encaboriat que semblaque busqui algunacosa que no tingui res aveure amb allb o aquells que I'envolten. 1, de vegades, no sempre, I'individu que sembla que no hi sigui ordeix la trama que explicara amb profunditat i precisió tot just aquells ambients i aquelles persones que té davant dels ulls i sembla que ni vegi. Aixb passa quan I'individu 6s un escriptor, o qualsevol altra rnena d'artista. I no ho explica directament, sinó que retalla, afegeix, barreja, dissimula, enganya, tot dient la veritat més incisiva i coent. Si us voleu reconeixer en algun boci dels contes de Joan Cavallé, si hovoleu, haureu de traspassar aquesta barrera que proporciona el plaer del gaudi artístic i que s'anomena literatura. Llavors, si sou sincers, si us coneixeu i busqueu bé, potser us hi reconeixereu. O potser no.
A la majoria de persones els agrada el misteri. Des de les xafarderies que s'expliquen amb el plaer de dir-les fuixet fluixet fins a les pel.licules en que costa d'endevinar qui 6s el culpable o I'innocent. Els contes de Les flors verinoses es complauen a excitar aquesta inclinació tan humana per la intriga. L'autor alenteix la narració amb tirades envant i enrera, com a L'amor no ésproblema, perque el lector es neguitegi amb la resolució, proporciona indicis de tant en tant, com a Magdalena o L'última copa, reserva la sorpresa per al final, com a Happy days, parents o, desafiador. ens resol el cas des del comencament i després el narra, com a Les flors verinoses.
Sense necessitat de "suspense", perb, les millors narracions del llibre son, a
, parer meu. aquelles en que I'escriptor -que 16 la voluntat de dominar la llengua i la tecnica de narrar, que calcula cada detall. que no deixa res a I'atzar, que omple les narracions de petits jocs, ironies, referencies culturals, perque cada lector, segons la seva proximitat o sensibilitat els arreplegui i en gaudeixi-s'oblida de les prevencions i escriu arnb llibertat absoluta. En un altre, el resultat podria ser -és, sovint-la descurancao el desastre, en qui té prou exercitada I'eina ambque treballa, la Ilengua, i té afinada la intuició literariacom el narradord'aquestscontes, el resultat 6s tan brillant com a Quilometres de sorra i Les flors verinoses.
Aquesta manera de saber escriure, I'estil, dóna coherencia a un recull d'histbries diferents, ajuntades també, amb Ilac més feble, pel rnotiu comú de totes: I'arnor, en les seves manifestacions diverses, de I'entusiasme, la il.lusió o I'encegarnent a la decepció. El títol vol indicar el doble tall, perill i plaer, de la relació amorosa. Deutor de Baudelaire, esta extret de la traducció catalana d'un fragment del poema lsabelo eltest d'alfdbrega, del romantic angles John Keats:
"Fins les abelles, breus captaires d'abril, saben que el millor nectar ve de les flors verinoses" I la millor literaturade la lluitacontra el tbpic i les paraules cansades. Com aquí.
M A G ~ SUNYER I MOLNÉ | 1 | perfect | {"ca": 0.984843492586491, "en": 0.011202635914332784, "ro": 0.003953871499176277} | |
mc4_ca_20230418_13_699906 | Política de privacitat - Martí Agrícola
Martí Fabrés SL garanteix l'adopció de les mesures necessàries per gestionar les dades de l'usuari amb caràcter personal de conformitat amb el que s'estableix a la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades. D'aquesta manera, les dades facilitades pel comprador, així com el seu correu electrònic, seran afegits als fitxers de "clients" de Martí Fabrés SL amb l'únic fi de gestionar les seves comandes i realitzar campanyes comercials del seu possible interès (ofertes, promocions, descomptes, etc). Si l'usuari no desitja rebre aquesta informació comercial pot comunicar-ho a [email protected] i serà donat de baixa immediatament com a destinatari d'aquest tipus d'informació.
Totes les comunicacions privades entre Martí Fabrés SL i els seus usuaris o compradors seran considerades confidencials i en cap cas es transferiran a tercers.
Martí Fabrés SL es reserva el dret de verificar la informació facilitada per l'usuari qui, per la seva banda, un cop registrat, podrà accedir en tot moment al seu perfil.
Martí Fabrés SL adverteix a l'usuari que podrà rebutjar les peticions de registre realitzades de forma fraudulenta o en vulneració de normes i drets de tercers, podent ser donats de baixa si infringeixen les condicions legals del lloc web.
L'usuari també podrà exercir en tot moment el seu dret de rectificar o cancel·lar les seves dades mitjançant una sol·licitud específica que ha d'enviar a [email protected] adjuntant una còpia del seu document oficial d'identificació (DNI, carnet de conduir o passaport) que l'identifiqui legalment. | 0.904121 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.martiagricola.com/politica-de-privacitat |
macocu_ca_20230731_4_382239 | km bikes-Riba-roja De Túria:Ajuntament de Riba-roja de Túria::Directorio comercial de la Comunitat Valenciana | 0.552698 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_184645 | Passeig per boscos i barrancs — Historic noticies i altres web antiga
Passeig per boscos i barrancs
last modified 2011-12-06 10:47
Indrets espectaculars en el recorregut realitzat.
Aquest passat diumenge es va celebrar una nova activitat de senderisme dins el programa A peu per Menorca que dinamitza el GOB amb la col·laboració del Departament de Cultura del Consell Insular.
110 persones van prendre part d'aquest itinerari, que va sortir de Cala Galdana a les 10 h. i va transcórrer pel Camí de Cavalls. La platja de Cala Mitjana apareix ben prest, presidida per la claror dels penyals. El camí passa pel fons de la platja i avança cap a l'interior del bosc.
Durant tota la caminada, es van veure i fotografiar abundants bolets, de moltes espècies diferents. La humitat es coneix dins el bosc i la vida de la tardor és ben present a la natura després de les pluges. El primer paisatge propi de barranc es veu en creuar el ramal de Trebalúger, que conserva els plans conreats al recer del vent que brinden les parets verticals.
Poc després es creua també el torrent més gran, que prové del ramal d'Albranca, avui dotat amb un pont de llenya per a facilitar-ne el pas. En ser a la meitat de l'excursió es va fer una aturada per reposar forces i es va gaudir de les explicacions del botànic Pere Fraga, que va explicar detalls de la configuració de la zona, els seus ecosistemes i també algunes toponímies relacionades amb les fonts històriques.
De nou frescos, es va remuntar la pujada del barranc entre alzines majestuoses i antics camins empedrats. Es va passat per portells dotats de barreres de cop. Alguns guarden la memòria dels enfrontaments dels anys de reivindicació del Camí de Cavalls.
Famílies a peu, grups d'amics ciclistes i alguns cercadors d'esclatassangs, en van anar saludant al llarg del passeig, que va tenir un temps molt calorós per l'època en què ens trobam. Quan s'acaba el bosc, apareix la platja de Binigaus, d'arena de color safrà. Al final, un servei de bus esperava els excursionistes, satisfets d'un matí de diumenge ben aprofitat.
ponts i torrents
Posted by Anonymous User at 2011-12-06 16:07
Quan he llegit sobre es pont, m'ha vingut es record de que es torrent de Binimel·là creix quan plou molt i no deixa passar en direcció a Pregonda, fent que trenqui sa ruta a peu. Aquests dies t'havies de treure els pantalons per poder passar, de tanta aigua que duia.
Hi ha una "pasarela" vora es torrent per protegir sa zona dunar, però acaba a sa platja. Tal vegada convindria fer una extensió de s'estructura ja feta i que deixés a sa gent a s'altra banda(? ). | 0.816768 | curate | {"ca": 0.9297698010144362, "en": 0.035115099492781895, "it": 0.034334763948497854, "es": 0.0007803355442840422} | https://old.gobmenorca.com/noticies/061211 |
macocu_ca_20230731_1_469343 | Esteu a punt de comprar el llibre electrònic "ACTUACIONES MUNICIPALES EN CATALUÑA EN EL ÁMBITO DE LA INMIGRACIÓN, LAS" Voleu revisar les dades de facturació? | 0.69598 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_288350 | Afinador/a de piano, tècnic/a de pianos, tècnic/a afinador/a
Descripció
L'afinador/a treballa al món de la música, tenint cura dels instruments i ajustant-los perquè reprodueixin el to just, quelcom essencial per a garantir una sonoritat òptima. Ara bé, aquesta figura tradicionalment s'ha centrat en els aparells de corda i, particularment, en el piano, atès que els instruments de corda són més proclius a desafinar-se i que el piano és un instrument d'especial complexitat, ja que té 220 cordes per a 88 tecles.
En tractar-se d'instruments delicats, cal tenir en compte que la humitat, les variacions de temperatura, els trasllats, el pas del temps i l'ús continuat poden provocar la pèrdua de la sonoritat que és pròpia. Senzillament, és normal que els instruments desafinin ràpidament, de manera que cal afinar-los regularment.
A un/a afinador/a professional, afinar pianos correctament li pot suposar diversos anys de pràctica i de treball amb les millors eines. Els utensilis més habituals que fa servir són: un afinador electrònic, un diapasó de La A4 a 440 Hz, una taula de freqüències i de tons de batiment, un afinador amb un connector i diàmetre que es correspongui amb les clavilles del piano (de forma quadrada, rectangular o d'estrella), una clau estàndard amb boca d'estrella (en general del núm. 2), falques de plàstic o de feltre per bloquejar les cordes mentre s'afina la tercera d'una mateixa nota, pinces de plàstic per apagar les cordes agudes i una bona font de llum per il·luminar les zones més fosques de l'interior del piano.
Així, l'ocupació d'afinador/a es considera un ofici artesà perquè combina una habilitat natural per captar el to musical incorrecte d'un instrument, però també el coneixement tècnic per procedir a afinar-lo. Aquest professional pot treballar tant al taller, com al domicili de la persona client o fins i tot a sales de concerts i auditoris preparant els instruments prèviament a les representacions.
Tasques
Prèviament a l'afinació
Coneix i domina els intervals de les notes i la teoria (acords majors i menors, la tercera menor, la tercera major, la cinquena justa, entre altres).
Prepara i posa a punt les eines necessàries per a l'afinació i comprova el seu correcte funcionament.
Realitza atenció a la persona client i explora la seva demanda i preferències d'afinació.
Procediment durant l'afinació
En la tasca d'afinació, ha de tenir cura de no deteriorar les clavilles i el mecanisme. Cal procedir amb molta cura perquè totes les peces del mecanisme són molt petites i delicades.
Col·loca dues falques o una pinça de plàstic per apagar les cordes adjacents i comença afinant el La central de l'instrument, el La 440.
Evita trepitjar el pedal del piano per fer l'afinació, atès que seria impossible afinar mesclant els diferents sons.
Manega la clau d'afinar de manera molt precisa i suau.
Passa a l'octava superior i després a la vuitena inferior. Compara les vuitenes afinades i afina d'oïda la resta d'octaves.
Fa servir l'afinador electrònic com a un suport més a l'hora d'afinar, però el que marqui l'aparell mai és determinant, perquè el procés d'afinació no és un procediment matemàtic.
S'encarrega de la correcta entonació de l'instrument i realitza les regulacions pertinents.
En termes generals, per ser afinador/a no cal disposar d'una formació musical reglada, tot i que és recomanable.
Titulat o titulada superior en Música
Formació Complementària
És imprescindible tenir una bona oïda.
Tenir coneixements musicals també és molt recomanable, així com dominar un instrument de corda.
Altres requisits específics
Cal disposar d'algun tipus de coneixement o pràctica musical. Es requereix paciència, agilitat i pràctica, atès que l'afinador/a escolta altres sons -moviments- que ha d'evitar que interfereixin a l'hora d'afinar. És habitual que treballar al domicili de la persona client, per la qual cosa l'afinador/a ha de poder fer desplaçaments i és molt recomanable que compti amb vehicle propi.
En ser considerat com un ofici artesà i de gran complexitat, cal disposar d'experiència suficient per començar a exercir l'ofici. Un bon punt de partida és treballar com a aprenent/a amb un professional del sector durant els primers anys i posteriorment passar a fer-ho de manera autònoma.
Manipulatiu
Els horaris acostumen a ser irregulars lligats a les necessitats del servei, si bé hi ha la possibilitat d'auto organitzar-se la pròpia feina.
Retribució
La retribució anual bruta varia en funció de la feina realitzada. Normalment, es cobra per afinació i no per hora treballada, ja que també s'inclou el desplaçament de l'afinador/a on hi ha l'instrument que cal afinar. El preu mig per reparació està al voltant dels 250 - 400 €, depenent de les característiques de l'instrument i de la feina feta.
Altres elements peculiars
La professió d'afinador/a compta amb el suport tècnic dels afinadors electrònics, que mai poden arribar a substituir l'afinació per l'oïda. Són un complement perquè finalment, la posició de l'afinació es decideix a través de l'oïda.
Categoria professional | 0.810257 | curate | {"ca": 0.9868158210147823, "fr": 0.0013983220135836995, "es": 0.007391130643228126, "en": 0.0043947263284059125} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_340022 | En fi, en cas que l'estatut sigui letalment retallat de nou, o sigui directament esborrat del mapa pel Tribunal Constitucional, és previsible que hi pugui haver certa mobilització ciutadana. Artur Mas ha dit avui que donarà recolzament a qualsevol acte ciutadà en defensa del text. I doncs, anireu, a actes com els que es refereix Artur Mas? Ho sento, però jo personalment, NO. No penso sortir a defensar aquest text; sincerament, que el TC el retalli o el tombi no treu que continuï essent un ext totalment nefast per Catalunya. A manifestacions en favor de l'estatut del 30-S o d'independència, hi seré. A les que defensin l'estatut aprovat per referèndum, no hi penso anar. No estic disposat a fer-lis el joc als de CiU, PSC i ICV-EUiA.
I doncs, anireu, a actes com els que es refereix Artur Mas?-->I doncs, anireu, a actes com aquests a què es refereix Artur Mas? | 0.782457 | curate | {"ca": 0.959254947613504, "it": 0.04074505238649592} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_9499 | “No podem acceptar de cap manera una nova retallada en un àmbit tan important com l’habitatge […] Per això com a alcaldessa m’adreço a tu per conèixer si realment des del departament que encapçales confirmeu aquesta disminució de recursos i, en cas que sigui així, instar-te a mantenir l’aportació compromesa”. Així de contundent es mostra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una carta enviada al vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, per retreure-li la reducció d’un 30% dels recursos de la Generalitat al Consorci d’Habitatge de Barcelona.
Llegeix aquí la carta de Colau a Aragonès
La carta, enviada avui, recorda a Aragonès que la decisió arriba “poques setmanes després que, a la darrera reunió de la Junta General del Consorci, el president Torra m’expressés el compromís del govern català per incrementar els fons per a polítiques d’habitatge a Barcelona”. I afegeix que “tot i això, l’aportació de la Generalitat al Consorci es manté molt lluny del 60% que li correspon” i que l’Ajuntament està fent “un sobreesforç per assumir el 80% del finançament de la construcció d’habitatge”.
El text acaba advertint que “ni l’Ajuntament ni els barcelonins i barcelonines no entendrien cap ajust que pugui posar en perill el dret de tothom a un habitatge digne”.
El departament de Territori va comunicar a l’Ajuntament fa uns dies que s’havia de fer aquesta retallada pel tancament de pressupost ordenat per Vicepresidència i Economia per complir els objectius de dèficit i que s’està aplicant sense fer una excepció per al Consorci, com es fa en altres àmbits socials. Territori va assegurar la setmana passada que havia demanat aquesta excepció i que estava en converses amb Economia per aconseguir-la. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.totbarcelona.cat/societat/colau-renya-per-carta-aragones-per-la-retallada-en-habitatge-protegit-per-a-barcelona-73137/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_462208 | que us sembla fer un regitzell de fotos "NO PORNOGRAFIQUES" que us donin morbo? d' acord les ties també podeu jugaaaaaaaaaaaarrrrrr. aqui va la meva.
(mode irònic off)
ooooh el meu somni més humit si si siiiii
Mira quina careta té el Rei, si pareix un guiri "El predident de la Generalitat entrega el premi Mister Paquet a Johann Carl, guanyador de la edició 2007 celebrada aquest estiu a Marina d'Or" | 0.636555 | curate | {"es": 0.1994949494949495, "ca": 0.76010101010101, "ro": 0.04040404040404041} | |
acn_ca_20201011_0_59912 | AMPLIACIÓ:El Sónar 2017 comptarà amb nous escenaris i preveu l’assistència de 120.000 persones d'arreu del món
El festival oferirà més de 140 espectacles de noms com Björk, Justice, Soulwax, Nicolas Jar o Eric Prydz
ACN Barcelona.-El Sónar 2017 s’allargarà durant tota una setmana i ampliarà els escenaris. La 24a edició del festival es farà del 12 al 18 de juny i presentarà 140 concerts als recintes del Sónar de dia i el Sónar de nit, 5 exposicions en diferents espais de Barcelona i més de 200 propostes al Sónar+D. Hi haurà un total de 9 escenaris en els que hi passaran noms com Björk, Justice, Soulwax, Nicolas Jar, DJ Shadow, Moderat i Eric Prydz. El Sónar aposta de nou per la música de ball actual amb influències dels ritmes urbans d’arreu del planeta, el nou trap espanyol i l’electrònica d’autor. L’organització preveu l’assistència d’unes 120.000 persones d’arreu del món principalment del Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, Suïssa i els Estats Units.
El festival comptarà amb dos nous escenaris ubicats al Sònar de Dia. Seran el Sónar+D, una plataforma amb projeccions immersives de 360 graus, i el Sónar XS on hi tindrà lloc els sons més juvenils i irreverents. Aquest darrer es tracta d’un espai que permetrà gaudir de forma propera dels ritmes frescos i extrems de l’electrònica que es fa als carrers: reggaeton digital, collage sorollós, dancehall i les noves mutacions del trap.
El Sónar es complementarà amb altres activitats associades com les exposicions de David Bowie al Museu del Disseny, la de Brian Eno al Centre d’Arts Santa Mònica i la retrospectiva de ‘Blackout’ sobre l’artista Tres a la Virreina Centre de la Imatge, entre d’altres.
D'altra banda, el Sónar+D impulsarà les startups de les industries culturals. Centrarà l'atenció en els nous llenguatges immersius de la realitat virtual i els 360 graus i en els reptes que genera la intel·ligència artificial. La setmana Sónar també comptarà amb Maker Faire, una trobada lúdica i participativa al voltant de la creació maker i les tecnologies creatives orientades a tota la família.
El Sónar 2017 comptarà amb un pressupost de 7,9 MEUR. Gairebé un 10% d’aquest import l’aporten l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat, la Unió Europea i el Ministeri de Cultura. La resta es finança a través de patrocinis privats i dels propis recursos del Sónar. Pel que fa a les previsions de d’assistència de públic, l’organització estima que es mantindran les xifres dels últims anys amb unes 120.000 persones. A hores d’ara s’han acreditat per cobrir l’esdeveniment 920 periodistes de 37 països diferents.
Björk, la gran artista internacional d'aquesta edició del Sónar, obrirà el festival el dimecres 14 de juny amb una sessió de dj de quatre hores al recinte de Fira Montjuïc. El mateix dia s’inaugurarà al CCCB una exposició immersiva de l’artista (‘Björk Digital’) que presenta treballs digitals i de vídeo, resultants de les col·laboracions de la cantant amb diversos artistes visuals i programadors. Finalment, Björk també participarà amb una xerrada al Congrés Sónar+D. El Sónar 2017 abaixarà el teló amb el concert de cloenda a L’Auditori, diumenge 18, de Nicho Muhly al piano amb el col·lectiu orquestral alemany Stargaze interpretant ‘Deat Speaks’ de David Lang.
Presència policial i controls dels accessos
Preguntats pels periodistes, els responsables del Sónar han assegurat que es prendran les mesures de seguretat corresponents a l'alerta 4 de terrorisme vigent a tot l'Estat. El festival treballarà en col·laboració de totes les forces de seguretat i s'incrementarà la presència policial durant els dies del Sónar així com els controls en els accessos dels recintes.
Tant l'Ajuntament de Barcelona com l'organització han celebrat que enguany la mobilitat "no serà un problema" pels assistents al festival ja que la freqüència de pas del metro serà de 7 minuts i dissabte hi haurà servei les 24 hores del dia. Un fet que, segons han explicat, garantirà la mobilitat entre el Sónar de Dia (Fira de Montjuïc) i el Sonar de Nit (Fira Gran Via). | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-sonar-2017-comptara-amb-nous-escenaris-i-preveu-l-assistencia-de-120-000-persones-d-arreu-del-mon-2 |
mc4_ca_20230418_8_565690 | Meteora recupera ‘El gall canta per tots dos’ | D. Sam Abrams
D. Sam Abrams. Sant Cugat.
Demà farà trenta anys que va morir a Terrassa Agustí Bartra. Meteora acaba de recuperar El gall canta per tots dos, una obra única dins el panorama de la lírica catalana moderna, que destaca per la seva extrema originalitat, humanitat, passió, intel·ligència i excel·lència artística. Per gentilesa de Meteora, us oferim aquí el pròleg de D. Sam Abrams a aquesta nova edició d’El gall canta per tots dos.
“I és tot, és tot, és tot”
El nostre llibre va ser la darrera creació poètica de Bartra, publicada pòstumament el 1983, un any després de la seva desaparició. Bartra va morir el 7 de juliol de 1982 i fins el 13 de juny d’aquell any encara estava treballant en l’últim poema i mirant de tancar l’original segons l’esquema que ell mateix havia concebut un temps abans.
El gall aplega els poemes que Bartra va escriure entre 1980 i 1982. Però durant un període curt, entre els primers mesos de 1980 i finals de novembre de 1981, El gall va ser poc més que una nebulosa i va haver de competir amb moltes altres feines i projectes del poeta. Dit d’una altra manera, El gall va començar a quallar a partir del 25 de novembre de 1981 i després va créixer de manera veloç.
Abans del 25 de novembre, Bartra estava atenent altres tasques i impulsos. Estava acabant una obra dramàtica, L’hivern plora gebre damunt el gerani, que es preestrenaria el 28 i 29 de juny de 1980. Estava enllestint una traducció de Le mur (1939) de Jean Paul Sartre, que es publicaria el 1980. Estava preparant una antologia de més de tres dècades de textos teòrics, Sobre poesia, que apareixeria el mes de novembre de 1980. S’havia embarcat en un ambiciós projecte poètic, Lai de Ningú, sobre els grans períodes i/o personatges de la cultura universal, un projecte que aviat seria arraconat per un altre, Llibre de la veu, dedicat íntegrament a ocells imaginaris. I la tardor i l’estiu de 1981, Bartra estava treballant febrilment en encara un altre poemari que literalment se li havia imposat, Haikus d’Arinsal, que veuria la llum el mes d’abril de 1982.
Bartra escrivint a màquina.
A més, hem de recordar que Bartra tenia aleshores 72 anys. I tota aquesta activitat imparable era el fruit del reencontre feliç de Bartra amb el seu país, la seva cultura i la seva llengua després de més de tres dècades d’exili, entre 1939 i 1970. A partir de la seva plena reincorporació al sistema literari català, que es va inaugurar a l’aeroport del Prat el dia 11 de gener de 1970, el poeta es va dedicar en cos i ànima a tres activitats de gran envergadura: establir el text canònic de la seva producció anterior, recuperar i actualitzar certes obres antigues i desenvolupar tota mena de nous projectes literaris.
Bartra era perfectament conscient que el seu retorn l’obligava, com mai, a donar el millor de si mateix com a artista de la paraula. Va acceptar el repte de bon grat, amb grans dosis d’energia creativa. Per això, durant els dotze anys de vida que encara li quedaven, va escriure una sèrie d’obres de primeríssima magnitud com ara Soleia (1977) o El gos geomètric (1979). En aquests llibres Bartra demostrava una originalitat i una ambició intel·lectual i artística totalment fora del comú.
Bartra, a casa seva.
Però tot va canviar radicalment a partir del fatídic dia 25 de novembre, quan l’autor, baixant una maleta de dalt d’un armari, va tenir una petita embòlia que li va destruir l’artèria central de la retina esquerra, deixant-lo sense visió en un ull. Era el principi de la fi. A causa d’una successió d’embòlies i els problemes circulatoris que va generar, va haver de ser hospitalitzat quatre vegades: el desembre de 1981, el març i després l’abril de 1982 i, finalment el mes de juny d’aquell mateix any.
Bartra era un vitalista de pedra picada. Davant de les adversitats de la vida, com ara la guerra i l’exili, sempre havia respost d’una manera positiva i enèrgica, i, contra tot prognòstic, acabava donant-li la volta a les circumstàncies i enriquint-se amb les experiències d’entrada totalment negatives. Bartra semblava tenir recursos inesgotables, però encara havia de passar per la prova suprema d’encarar la seva pròpia mort. I no es va encongir pas. A certs poemes breus de la dècada dels 70, poemes com “Quan de mi finalment…”, recollits a La fulla que tremola (1979), es detectaven indicis irrefutables que Bartra prenia consciència que la mort el rondava. Eren reflexions completament normals en un home de la seva edat, amb una salut més aviat delicada, ja que no feia gaire temps enrere havia patit una forta tromboflebitis. Però res comparable al cop de realisme provocat per l’embòlia del 25 de novembre de 1981.
El poeta va reaccionar amb rapidesa, aclarint el panorama de feina per dedicar-se exclusivament a El gall canta per tots dos. Va prendre la determinació abandonar els dos projectes encetats, Lai de Ningú i Llibre de la veu, i va reconduir els resultats parcials, els poemes “L’escriba Nu”, “Ocells de mitjanit” i “Ocell de la muntanya adormida”, cap al nostre llibre, cap al llibre final i definitiu, cap al llibre que ell sabia que significaria la seva última paraula sobre la vida i l’art de la poesia.
El poeta i escriptor Agustí Bartra.
Tenia, per fer-li costat, el model humà, intel·lectual i artístic dels darrers “clusters” lírics que el vell Walt Whitman (1819-1892) va afegir a Fulles d’herba, “Sands at Seventy” [“Sorrals a setanta”] (1888) i “Good-bye my Fancy” [“Adéu fantasia meva”] (1891) i els darrers poemes de Rainer Maria Rilke (1875-1926), sobretot a partir de la tardor de 1925, escrits al château de Muzot, a Sierre, Suïssa, des de la clara consciència de la més que possible imminència de la seva mort. Cal dir que el llibre de Bartra no desmereix al costat dels referents dels seus mestres. Feia molts anys que Bartra sabia que, arribat el moment, ell també havia de “viure” directament l’experiència de la mort, sense evadir-se’n. El 1967, en un pròleg a Antología poética de la muerte (Editorial Pax-México, Mèxic D. F.), havia declarat obertament que “podemos vivirla, y valga la paradoja, mas nunca morirla de veras.”
Tres factors principals, fàcilment comprensibles, sempre han enterbolit la recepció crítica d’El gall canta per tots dos: la seva atzarosa història editorial, l’efecte dramàtic de la desaparició del poeta i el covenciment general que es tractava d’una obra inacabada o imperfecta. Entre 1982 i 1991 va ser una obra pràcticament invisible perquè existia, sense independència textual, com a colofó del segon volum de la seva Obra poètica completa, publicat l’any 1983. Després va venir l’edició independent de Columna del 1991, però desencertadament va sortir a la col·lecció general de poesia i no, com calia o hauria estat de justícia, a la refinada i selecta Sèrie Àuria.
Les notícies o comentaris a la premsa sobre l’existència d’aquest darrer esforç poètic de Bartra estan totalment tenyits pel patetisme de la tràgica mort del poeta. I, per la seva banda, al llarg dels anys, els successius crítics només han estat capaços de veure-hi un apassionant document humà, que, segons el seu judici, possiblement pequi de ser massa heterogeni i desigual a nivell artístic.
Ara, aprofitant l’avinentesa del trentè aniversari de la mort d’Agustí Bartra, 1982-2012, podem mirar de liquidar definitivament els tres efectes negatius que ja fa massa temps que han determinat la fortuna crítica d’El gall canta per tots dos. Per començar presentem aquesta nova edició que l’amable lector ja té a les mans. És ben bé una “nova” edició des de tots els punts de vista. D’entrada El gall enceta una nova línia dins la col·lecció Mitilene de recuperació de clàssics moderns, és a dir, clàssics moderns que encara són vius i vigents, tal com ha de passar sempre amb els autors clàssics. Després hi ha la imatge rejovenida de l’obra a partir d’un disseny actual que es percep en el concepte de l’edició, la coberta i el tractament de la tipografia. I, sobretot, el text ha estat escrupolosament revisat a la vista dels originals que es conserven al Fons Bartra-Murià a l’Arxiu Històric de Terrassa. He esmenat totes les lectures deficients de les edicions anteriors, de manera que gairebé podríem parlar d’una primera edició.
I, partint d’una edició més acurada, podem plantejar-nos la qüestió d’una nova lectura de l’obra, una lectura més ajustada i més exclusivament literària. Les notes que el lector trobarà al final del llibre volen ser una passa decidida en aquesta direcció. Tenen la voluntat d’aclarir intencions, motius o referents del text, per tal d’apreciar millor la extraordinària grandesa humana, intel·lectual i artística de l’obra.
Agustí Bartra, envoltat de la inspiradora natura.
És clar que una nova lectura d’El gall implica, abans que cap altra cosa, distanciar-nos de la tràgica desaparició del poeta i desfer-nos de tòpics revellits que ja fa massa anys que circulen. Han passat tres dècades des de la mort d’Agustí Bartra, una llunyania en el temps que, de manera natural, ens permet veure les coses amb més objectivitat. En aquest sentit, recordo una conversa amb Pere Ribot, poc després del traspàs de Bartra, on el poeta de Riells insistia una i altra vegada: “No tenia d’haver mort. No tenia d’haver mort.” La distància en el temps també ens serà de gran utilitat a l’hora d’encarar-nos amb els tòpics crítics que han dificultat la correcta recepció del llibre: la falta d’acabament, estructura i unitat. El gall canta per tots dos és una obra acabada, estructurada i unitària.
Anem per parts. En principi, l’acusació d’obra inacabada té a veure, principalment, amb només dos dels 26 textos del llibre, “L’escriba Nu” i “Anna total”. Dins el context original del projecte del llibre Lai de Ningú, “L’escriba Nu” s’havia de completar amb dues seccions més, titulades “Els proverbis de Nu” i “Cançons de Tahenni”, però en el marc d’El gall canta per tots dos ni falta ni sobra res. El poema compleix perfectament la seva funció de text inaugural que posa sobre la taula tota una sèrie qüestions que seran tractades al llarg del llibre, com ara els grans cicles de la vida, el temps, la memòria, “les lleis contràries de l’ésser”, la llengua, les emocions… I, al mateix temps, serveix per introduir indirectament un dels grans temes formals del llibre: la voluntat de recuperar, actualitzar i potenciar el cant primigeni de la paraula poètica.
L’altre text suposadament inacabat és el poema que tanca el llibre, “Anna total”. Anna Murià era una excel·lent lectora i analista de l’obra de Bartra. Havia seguit de la vora el desplegament de l’obra de Bartra des del llunyà recull de relats, L’estel sobre el mur (1942), i el primer poemari madur, L’arbre de foc (1946). Més de quaranta anys llegint l’obra i aconsellant l’autor. Més de quatre dècades seguint la producció del poeta, la van acreditar com una lectora d’excepció i tota aquesta experiència exegètica es va traduir en una monografia modèlica, L’obra de Bartra. Assaig d’aproximació (Barcelona: Editorial Vosgos, 1975).
Després de la mort de Bartra, Murià va revisar i completar el seu magnífic assaig i l’edició definitiva va sortir publicada l’any 1992 per Editorial Pòrtic. Anna Murià sabia que El gall tancava per sempre la producció bartriana, però el seu assaig de lectura i interpretació, en l’edició de 1975, només arribava a Rapsòdia d’Arnau (1974), de manera que obres imprescindibles com ara Rapsòdia d’Ahab (1976), Soleia (1977), L’home auroral (1977), El gos geomètric i La fulla que tremola (1979), Haikus d’Arinsal (1982) i El gall canta per tots dos (1983) quedaven literalment exclosos. En el seu comentari sobre El gall, donada la importància de l’obra, Murià comenta els 26 poemes per separat. Sobre el poema “Anna total” diu exactament:
“L’últim poema. Inacabat. Ni tan sols constava a l’índex. Devia ser el 13 de juny quan n’escriví els darrers versos, no finals: la matinada del 14 ja fou fulminat definitivament. És un poema d’amor. No hi ha ni un plany, ni una expressió trista. Havia començat pel títol, cosa que no solia fer sempre, a vegades trobava primer l’acabament. Total… Què significa aquest total? Anava perdent tantes coses. La vida li fugia. Li restava la poesia. I jo, que només me’n separava els intants indispensables. Sempre junts, dia i nit. Em sentia seva, total més que mai.”
En aquest text, queda ben clar que el poema quedà interromput i inacabat. Ara bé, amb els anys, Anna Murià anava rellegint i reflexionant sobre l’obra de Bartra, tal com ha de fer una crítica compromesa de debò amb l’art de la paraula. I per això el seu darrer comentari sobre el poema, escrit l’any 1998, diu literalment: “El final hauria estat un crit de triomf inconcebiblement optimista i etern. (No hauria tingut final. Era i és inacabable.” Un comentari que demostra la intel·ligència i sagacitat de Murià com a lectora i crítica. Si Bartra hagués disposat de més temps el poema igualment hauria quedat inacabat. Havia de quedar inacabat per força, per força de la lògica del poema i del llibre, de manera tant el poema com el llibre quedessin oberts, perquè la mort no tanca mai definitivament res. L’amor total que Bartra sentia per una dona excepcional, total, encara és amb nosaltres i no acabarà mai. El llibre de Bartra queda obert a les infinites potencialitats que conté.
Sovint, el retret d’inacabat es refereix al llibre El gall canta per tots dos com a conjunt. Aquest retret també és completament infundat. Precisament, en el passatge d’Anna Murià que acabo de citar l’autora parla de l’existència d’un índex. A través testimonis i documents, sabem que Bartra va dedicar els mesos de maig i juny de 1982 a la tasca d’anar ordenant els poemes per tal de donar una forma definitiva al seu llibre. Aquí és bo de recordar que Bartra era un excel·lent autor de poemes i de poemaris. Sabia escriure poemes de primera magnitud i després sabia muntar-los en llibres de primera magnitud.
Quan establim la cronologia de la composició dels poemes d’El gall i la resseguim amb atenció, ens adonem de seguida de les tres fases majors en el procés de la creació del llibre. La primera fase és del mes de febrer de 1980 al juliol del 1981, la prehistòria del nostre poemari, quan era més aviat una nebulosa. D’aquesta època daten els poemes més antics del llibre, “L’escriba Nu”, “Ocells de mitjanit” i “Estances de Lòria”. La segona fase és a partir del fatídic dia 25 de novembre de 1981, quan tot va canviar per Bartra. Des d’aquell moment, la nebulosa d’El gall es concreta més i Bartra es concentra exclusivament en la creació dels poemes del llibre. Els poemes arriben amb gran fluïdesa: sis el mes de gener de 1982, tres el mes de febrer, tres el mes d’abril, tres el mes de maig, i un el mes de juny. Després, hauríem de col·locar-hi els dos poemes sense datar. De “Dic la flor” Anna Murià només ens indica que és de l’any 1981, mentre la seva filla, Eli, creu que el poema va ser escrit just després de l’estiu d’aquell any a Andorra. I “Cançó” no porta cap data, però la seva col·locació al llibre ens diu que és de l’any 1982. L’alentiment del procés de creació el mes de juny es deu a dos factors, un de físic i un de literari. Físicament, cap a mitjan juny, Bartra va tenir una embòlia definitiva que el va deixar sense plena consciència, encara que morís el dia 7 del mes següent. Literàriament, entre finals de maig i l’inici de juny de 1982, Bartra estava dissenyant l’arquitectura general del llibre.
És més que possible que si Bartra hagués viscut més temps, hagués escrit més poemes i els hagués inclòs a El gall, però això no vol dir, de cap de les maneres, que l’original fos incomplet. Bartra tenia ben clara la proposta estètica que hi havia al darrere d’El gall canta per tots dos. És més, insistir en el fet que es tracta d’un material inacabat és igual que confessar obertament que no s’ha entès la idea global de Bartra a l’hora de construir el seu darrer llibre. Bartra volia un llibre breu però concentrat, intens, substanciós i decisiu. Sabia perfectament que El gall seria vist com el seu testament literari.
La brevetat del llibre és una part integral de la seva proposta o aposta estètica. És un llibre breu que té l’abast d’un llibre molt més extens. Un cop que el lector hagi finalitzat la seva lectura, té la sensació de plena sacietat. La brevetat del llibre singularitza i destaca cadascun dels vint-i-sis poemes del conjunt. Bartra volia deixar que els seus lectors tinguessin prou temps i espai per assaborir cada poema com calia i en la seva justa mesura. A més, si llegim el llibre de manera correcta, ens adonarem que Bartra voluntàriament havia alentit el ritme de cada poema per impedir-nos-en una lectura ràpida. D’aquesta manera cada poema es desplega o es descabdella amb el seu ritme pausat i sinuós. Els poemes estan construïts per anar penentrant en la consciència del lector molt a poc a poc.
Des de L’arbre de foc (1946), Bartra sempre havia estat el poeta de l’exuberància i l’abundància. Ara bé, a mesura que s’acostava a la mort sentia la necessitat artística profunda d’anar creant obres més breus, obres que fossin com una summa o una síntesi del seu vast univers poètic. D’aquest impuls va sorgir la proposta radicalíssima dels Haikus d’Arinsal, que consta d’una seixantena dels petits poemes de procedència oriental. També podríem parlar dels vint-i-tres textos que integren l’esplèndid poemari Els Himnes (1974).
Evidentment, El gall forma part d’aquesta categoria d’obres-summa o obres de síntesi. És absurd negar-se davant l’obvietat. Però cal tenir una cosa ben clara: al nostre llibre Bartra va voler emprar una tècnica de síntesi diferent. A Haikus d’Arinsal, per exemple, Bartra va fer servir la mateixa tècnica de síntesi seixanta vegades seguides. En canvi, a El gall canta per tots dos, va voler assajar una hàbil tècnica mixta. Per una banda, hi havia els poemes més llargs (“L’escriba Nu”, “La Sínia i L’Estrella” i “L’Àngel de la Llum”) i, de l’altra, els poemes més breus, és a dir, la resta de poemes.
Quan filem encara més prim, ens adonem de l’especial encaix entre els poemes més llargs i els poemes més breus. Els poemes més llargs són molt ambiciosos a nivell conceptual, però tenen una extensió que no acaba de concordar amb la seva fondària. Bartra desplaça els seus poemes conceptuals cap al format de la poesia lírica. Per dir-ho d’alguna manera, Bartra liritza el poema conceptual ambiciós i se’n surt ben airós del seu experiment autoimposat.
De l’altra banda, respecte als poemes més breus, Bartra practica una altra operació artística. A la majoria dels poemes més breus Bartra utilitza recursos tècnics com el vers d’art menor, les quartetes o les rimes assonants alternades, ben típics del món de la cançó tradicional. Però quan entrem més a fons, ens adonem que existeix una profunda contradicció entre la forma i el contingut dels poemes més breus. Els poemes més breus semblen cançons però no tenen la prototípica lleugeresa temàtica i visió simplificada de la lírica tradicional. Ben al contrari, són poemes d’una gran densitat conceptual. Per exemple, “El gall de Vallparadís” és un poema autoreflexiu que planteja l’espinosa qüestió de l’origen de la paraula poètica. “Sísif”, ni més ni menys, en tres quartetes heptasil·làbiques, amb rima consonant, es planteja la qüestió candent del sentit general de l’existència humana.
L’ús reiterat dels recursos de la lírica i la cançó tradicional té també un altre significat profundíssim en el marc del nostre poemari. És la manifestació artística de la voluntat extrema de Bartra de voler renèixer davant de l’embat de la malaltia, la decadència i la mort. Bartra intentava assolir la recuperació física per poder refundar la seva vida i, alhora, enviava la seva veu cap a les fonts primigènies del cant per poder recuperar la salut artística i refundar la seva poesia.
Per això apareixen al principi del llibre les cultures de l’antic Egipte i de les tribus dels indígenes dels Estats Units. Són les fonts originals del nostre cant. Són el símbol de les arrels de la veu poètica a les quals acudeix el nostre poeta a la recerca de la força original que permeti que el seu cant reneixi. Tal com explica Mutlu Konuk Blasing a Lyric poetry (2007), cada vegada que un poeta escriu un poema líric, amb els sons dels seu text està invocant i convocant la memòria més remota i originària de la llengua que guarda la humanitat. Bartra invocava i convocava la memòria més antiga de la llengua per remuntar, per salvar-se.
Simultàniament, Bartra estava reivindicant la substància de la veu primigènia de la lírica. En aquest sentit, estava d’acord amb el gran poeta i crític anglès, Cecil Day-Lewis (1904-1972), que havia insistit, en l’assaig The Lyric Impulse [L’impuls líric] (1965) que calia salvar la cançó tradicional de la inanitat a la qual l’havia condemnada la modernitat. Amb les cançons d’El gall canta per tots dos Bartra estava fent una contribució a la salvació de la poesia tradicional. I alhora estava publicitant la necessitat de recuperar la música profunda de la poesia, la música profunda dels sons, la música profunda de l’oralitat.
En definitiva, a El gall canta per tots dos, Bartra va voler encaixar o entrellaçar dos tipus de poemes que, en el fons, es complementen. El poemes conceptuals es desplacen cap a la bellesa del lirisme, mentre els poemes més lírics es carreguen de profunditat conceptual. Conceptualisme i lirisme acaben vinculant-se de manera inextricable, perquè per Bartra només existia un tipus de poesia, l’excel·lent, la poesia que sempre uneix fondària i bellesa, pensament i emoció, concepte i forma. Sense les dues coses la poesia anava mancada, era insuficient. Curt i ras, no era poesia. Seguint la teoria poètica de T. S. Eliot, Bartra tenia la voluntat de desfer els efectes negatius del fenomen que l’autor de “La terra eixorca” anomenava “la dissociació de sensibilitat”, és a dir, la separació completa entre el món de les emocions i el món de l’intel·lecte. Novament segons Eliot, la poesia moderna patia una escissió terrible perquè s’havia polaritzat entre dues opcions extremes, poesia sentimental o poesia intel·lectual. Bartra va voler tancar l’abisme entre emoció i intel·lecte. Per aquest motiu, a El gall es mostra extraordinàriament humà i vulnerable, expressant obertament les seves pors, els seus dubtes, el seu desesper i, al mateix temps, es mostra ambiciosament intel·lectual amb idees brillants sobre l’art, la llengua, la vida, el pas del temps, la memòria, l’amor i una gran diversitat d’altres temes.
A vegades, al llarg d’El cant canta per tots dos, la unicitat de la poesia s’assoleix a partir de la síntesi entre elements contraris. Podem citar dos exemples que afecten tot el poemari. La síntesi entre personalisme i impersonalitat o, paral·lelament, la síntesi entre particularitat i universalitat. De fet, aquests dos fenomens es noten arreu del text, però molt especialment a “La Sínia i l’Estrella” i “L’Àngel de la Llum”. Els dos poemes comencen amb percepcions subjectives del poeta mateix, que lentament van eixamplant la seva esfera de significació fins a abastar tota la humanitat. Justament, la insistència en l’element líric al llarg del llibre és una de les vies més idònies per aconseguir aquest equilibri tan perfecte entre individualisme i generalitat.
Bartra també va voler fer que la unicitat final de la poesia es notés en els registres expressius. Bartra uneix en un sol llibre poemes el vers clàssic, el vers lliure ritmat i autèntics poemes en prosa. La llengua també participa d’aquesta feliç recerca de la unicitat poètica, que, en el fons, no és pas una unicitat per reducció o simplificació, sinó per suma, barreja i síntesi. La llengua a El gall es desplaça cap a dos pols, el pol de l’extraordinària densitat expressiva d’”L’escriba Nu” i el triomfant despullament del lèxic a “Anna dorm”, un dels autèntics cims de la poesia amorosa catalana de tots els temps. ¿Pot un home, després de 43 anys de relació amorosa, dir-li a la seva esposa una cosa més bella, més fonda, més emocionant que “Però t’he dit amor. I és tot, és tot, és tot”? Sincerament, jo crec que no. I menys encara quan es tracta d’una cultura com la catalana que ha dedicat tan poca atenció a l’expressió amorosa en la vellesa.
I ara, finalment, anem a comentar l’últim retret al nostre llibre: la falta d’estructura. Una altra fal·làcia. Bartra era un home d’una gran capacitat i ambició intel·lectual i hagués estat absolutament incapaç d’oferir als seus lectors una creació artística sense estructura, sense una profunda arquitectura interna. El gall canta per tots dos és un llibre perfectament equilibrat i estructurat. El nostre recull consta de 26 poemes en tres cicles. El llibre comença amb un poema prologal, “L’escriba Nu”, i acaba amb un potent poema final o epilogal, que té la funció expressa de deixar el conjunt obert i inacabat.
Els tres poemes de més pes conceptual, “L’escriba Nu”, “La Sínia i L’Estrella” i “L’Àngel de la Llum”, serveixen per vertebrar el llibre i, al mateix temps, pautar els tres cicles individuals que integren o fonamenten el llibre. És a dir, “L’escriba Nu” inicia el primer cicle de deu poemes, d’”Ocells de mitjanit” fins a “Sísif”. Després, “La Sínia i l’Estrella” enceta el cicle mitjà de cinc poemes, d’”En un indret…” a “El meu cor, a dalt d’un arbre”. I finalment, “L’Àngel de la llum” comença el cicle final de vuit poemes, d’”Anna Dorm” a “Anna total”.
Al seu torn, cada cicle té, d’alguna manera, un gran centre temàtic. El gran centre temàtic del primer cicle és la vida. El del segon cicle és la poesia i la bellesa. I el del tercer és l’amor. Ara bé, tranversalment tots els altres temes del llibre giren al voltant d’aquest destacat centre temàtic de cadascuna de les tres parts del llibre. Després, quan baixem encara més al detall, veiem que, al seu torn, tots els altres poemes de cada cicle tenen també el seu propi nucli temàtic.
D’aquesta manera, si agafem el primer cicle com a exemple concret, podem veure com el poema “L’escriba Nu” posa al descobert tota una sèrie de temes que s’aniran tractant puntualment al llarg de tot el cicle i al llarg de tot el llibre. A continuació anem trobant els altres temes. El vitalisme a “Ocells de mitjanit”, que queda tan brillantment expressat al vers “Oh, sempre més, més, més!”, repetit tres vegades al llarg del poema. El canvi i la permanència a “Estances de Lòria”. La importància de la realitat immediata a “Dic la flor”. El dolor i la sofrença a “Després d’haver perdut la visió en l’ull esquerre”. La poesia a “Dues variacions sobre temes navajos”. El temps a “Corranda”. La voluntat de renaixença a “Cançó”. La duplicitat a “Crida”. La condició humana a “Sísif”. És senzillament magistral el mètode que empra Bartra perquè el llibre quedi tan ben travat.
Un altre recurs tècnic que Bartra emprava per travar el seu llibre era la repetició calculada de certs mots, conceptes o imatges. Pensem en la importància de les paraules “ull” o “llum” al llarg del recull. També podríem citar el cas del substantiu “cant” i les diverses formes del verb “cantar”. O el cas paral·lel de “vol” i “volar”. O la presència reiterada de la paraula “amor” a partir del poema “Anna dorm”. Després, trobem elements de la simbologia de Bartra com l’estrella, l’ametller, l’oreneta i altres, que apareixen una vegada i una altra. En alguns moments, Bartra utilitzava la repetició com a motiu d’anticipació. Per exemple, trobem la sínia a “L’escriba Nu” i “Ocells de mitjanit”, que ens preparen per al gran poema “La Sínia i l’Estrella”, que surt més endavant.
Poques literatures del món tenen el privilegi de comptar amb un llibre d’aquesta magnitud sobre la gran aventura final de la vida. Agustí Bartra va morir tal com havia viscut: amb valentia, risc, passió, ambició, intel·ligència, consciència, sensibilitat i plenitud. El gall canta per tots dos és el darrer cim que assolir amb la seva magistral obra poètica on deixava gravada la seva existència.
Sant Cugat del Vallès, 18 d’abril de 2012
(Pròleg de D. Sam Abrams a El gall canta per tots dos, d’Agustí Bartra. Meteora, 2012. Barcelona)
Agustí Bartra D. Sam Abrams | 1 | curate | {"ca": 0.9732478601869426, "en": 0.0023278301042151633, "hu": 0.0023636428750492427, "es": 0.01582924470866311, "it": 0.0026143322708877988, "pt": 0.0032947749167353078, "la": 0.00032231493750671487} | https://www.nuvol.com/critica/agusti-bartra-el-gall-canta-per-tots-dos/ |
mc4_ca_20230418_1_584681 | Deu cellers de la Comunitat promocionen els seus vins en la Fira de Vins d'Espanya a Dublín
06/10/2016 - València Extra -
06/10/2016 - València Extra
Deu cellers de la Comunitat Valenciana s’han desplaçat aquesta setmana a Irlanda amb IVACE Internacional per a participar en la Fira de Vins d’Espanya a Dublín, un esdeveniment organitzat per l’Oficina Comercial d’Espanya en aquesta ciutat.
La directora general d’Internacionalització, María Dolores Parra, ha explicat que la Fira de Vins d’Espanya és considerada pels professionals del sector com un dels esdeveniments de major prestigi del país. Durant la trobada, els importadors de vins espanyols exposen els seus productes a tendes especialitzades, restaurants, wine bars i premsa especialitzada.
Parra ha destacat que “la Comunitat Valenciana participa com a regió convidada, la qual cosa ens permet mostrar l’oferta de cellers valencians en un certamen en el qual participen importadors de vi espanyol. Comptem amb tres taules d’exposició i a més, pel fet de ser regió destacada, impartim dos seminaris o master class, dirigits a premsa especialitzada i a importadors. En aquests seminaris detallem les característiques de les varietats autòctones i de les zones de producció de la Comunitat”, ha explicat.
Aquest esdeveniment se celebra des de fa 12 anys en l’hotel Shelbourne de la capital irlandesa i en ella participen com a expositors els principals importadors i distribuïdors de vins espanyols del país. En aquesta edició participen 27 importadors. La Comunitat Valenciana compta amb tres taules en les quals estaran representats vins dels 10 cellers que viatgen.
Així mateix, Parra ha explicat que “amb l’objectiu d’aprofitar al màxim la presència dels cellerers a Dublín, IVACE Internacional ha organitzat un tast de vins en un Wine Bar-Green Man Wines dirigit a consumidors que es celebra este dimecres. Després del tast, els cellerers visitaran dos establiments de vi de la ciutat – allon and Byrne i Donnybrook Fair- un dels quals pertany a un importador que va participar en la missió inversa d’Alimentació celebrada per IVACE en el primer semestre de l’any. | 0.858044 | curate | {"ca": 1.0} | http://valenciaextra.com/deu-cellers-de-la-comunitat-promocionen-els-seus-vins-en-la-fira-de-vins-despanya-a-dublin/ |
mc4_ca_20230418_8_712653 | Guerra i oració dalt d'un turó
Estratègia militar i culte religiós s'uneixen al cim més alt de Cardona. A 585 m sobre el nivell del mar, des del segle IX el castell i la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona dominen la comarca i controlen les salines.
La bellesa del conjunt, gairebé immune al pas del temps, i el seu valor arquitectònic han convertit el recinte de Cardona en un dels millors testimonis de la Catalunya medieval. Actualment el castell és un Parador Nacional i l'església escenari de festivals de música i dansa.
Una fortalesa al cor de Catalunya
L'emplaçament del castell i la col·legiata de Cardona no és casual. Estan situats dalt d'un turó al centre de Catalunya, tot dominant la conca central del riu Cardener, la Vall Salina de Cardona i fins i tot s'arriben a contemplar els Pirineus. El conjunt medieval es divideix entre els pavellons senyorials i la canònica de Sant Vicenç.
El castell és un exemple de fortificació militar medieval. S'aixeca el 886 sota les ordres del comte de Barcelona, Guifré el Pilós, però no es completa fins uns segles més tard. Dels elements més destacats del primer edifici del segle IX només en queda la Torre de la Minyona, una fortificació cilíndrica d'uns 15 m d'alçada i 9,80 m de diàmetre.
Diu la llegenda que dins la torre hi van tancar una filla del vescomte de Cardona, amb pa i aigua com a únics aliments, per haver-se casat en secret amb l'alcaid moro de Maldà. A més de la torre, més endavant el castell es reforça amb la construcció de 7 baluards amb 8 torres.
romànic pur a la col·legiata
L'església de Sant Vicenç és un edifici clàssic del primer romànic català. Aixecada amb pedra, és una construcció molt austera i força gran per l'època (fa més de 19 metres d'alçada).
Es tracta d'una planta de creu llatina, amb 3 naus cobertes amb volta de canó, 3 absis amb quart de volta i un petit transsepte. Un atri precedeix l'accés a l'interior de l'església, sobre el qual hi ha una àmplia tribuna (un element d'herència carolíngia) des d'on seguien les litúrgies els nobles del castell.
Sota el presbiteri s'amaga la cripta de Sant Jaume, dividida també amb 3 naus i coberta amb volta d'aresta. En origen dins la cripta hi havia un altar consagrat a Sant Jaume i més tard va acollir les relíquies de Sant Vicenç.
L'exterior de l'església és tan auster com l'interior. La façana principal és llisa, amb 5 cinc portes d'accés amb arc de mig punt. Les façanes nord i sud també tenen un accés. Les arcuacions cegues típiques del romànic de la Llombardia recorren l'edifici, a excepció de la façana principal.
Cardona, testimoni de la història de Catalunya
Els orígens del castell i la canònica de Sant Vicenç arrenquen amb el rei Lluís I el Pietós de França. Ell ordena ocupar i fortificar el turó de Cardona abans d'entrar a Barcelona i formar la Marca Hispànica, la frontera de l'imperi carolingi amb l'Al-Andalus.
L'edifici s'abandona amb la revolta d'Aissó (826), quan un noble got amb l'ajut dels musulmans arrasa el Vallès i intenta assetjar Barcelona i Girona. La vida torna a Cardona el 880, quan Guifré I repobla la zona.
La primera constància escrita d'una església dedicada a Sant Vicenç Màrtir al recinte de la fortificació és de l'any 980. Però d'aquesta primera construcció no se n'ha conservat pràcticament res. La col·legiata actual és una reconstrucció que comença cap el 1019 i que es consagra l'any 1040.
Des d'aleshores el temple acull regularment una comunitat de canonges, que viuen sota el patrocini i la protecció dels senyors del castell. Aquesta comunitat fa que durant el segle XI el recinte ja sigui un nucli urbà destacat.
la llar dels Cardona
Entre els segles XI i XV el castell és la residència dels senyors de Cardona, una de les famílies més poderoses de la Catalunya medieval. Poc després de la consagració de l'església, els caps del casal de Cardona juren davant l'altar major i en presència de l'abat el seu títol com a vescomtes.
A partir del segle XII els nobles s'enterren a la col·legiata, al pati d'accés. Per aquest motiu fan decorar els murs amb un cicle iconogràfic sobre la vida de Crist. Més tard els senyors seran enterrats a l'interior del temple, sota el creuer. A l'església hi ha sepultats fins a 23 membres de la nissaga dels Cardona.
l'última fortalesa a rendir-se
A finals de segle XVI la família Cardona abandona el castell a favor de Barcelona i l'edifici es converteix en la presó del ducat. L'any 600 la fortalesa actualitza el seu sistema de defensa i es construeixen els 7 baluards que envolten el castell.
Durant la Guerra de Successió, Cardona esdevé un símbol de la resistència dels seguidors de l'arxiduc Carles davant els defensors de Felip d'Anjou. El castell és l'última fortalesa que es rendeix a les tropes borbòniques i cau després de la capitulació de Barcelona el 18 de setembre de 1714.
Un cop acabada la guerra el recinte es manté com a plaça militar i el 1794 els soldats obliguen els últims canonges que queden a marxar, transformant l'església en magatzem.
Les millores de l'artilleria i de les vies de comunicació durant el segle XIX deixen obsoletes les mesures defensives del castell fins que l'any 1903 se'n suprimeix la comandància.
un espai per la cultura
El 1931 la col·legiata es declara monument nacional. Anys més tard Orson Welles, captivat per la bellesa del recinte, roda la pel·lícula Campanades a mitjanit (1965) a les ruïnes del castell. El rodatge contribueix a dinamitzar la zona fins que al 1976 l'antiga fortalesa es converteix en Parador Nacional.
Des de 1996 la col·legiata de Sant Vicenç és l'estudi de gravació de molts treballs discogràfics del músic Jordi Savall i des de l'any 2004 s'hi celebra Més Dansa, el Festival de Dansa Contemporània de Cardona.
La lluita contra els sarraïns
Rei d'Aquitània amb només 3 anys i emperador dels francs, és el quart fill de Carlemany i d'Hildegarda, nascut el 778. De part del seu pare rep la missió de controlar les fronteres amb els sarraïns a Espanya, cosa que el porta a incorporar territoris com Girona, Cerdanya i l'Alt Urgell dins el territori de la Marca hispànica. El 798 ordena l'ocupació i fortificació de Cardona per preparar l'assalt a Barcelona, però abans destrueix i devasta Lleida i Osca, sota domini sarraí. Amb la conquesta de Barcelona Lluís I atorga a la ciutat un règim especial, creant una administració pròpia i nomenant com a primer comte de Barcelona el comte de Berà.
Entre 804 i 809 organitza diverses expedicions contra territoris musulmans, però sense èxits importants. L'any 814, amb la mort de Carlemany, Lluís I es converteix en emperador, heretant la totalitat de l'imperi carolingi. Amb la seva mort, el 20 de juny de 840, els seus 3 fills es reparteixen els seus dominis.
El repoblador de la Catalunya central
Nascut el 840, Guifré I de Barcelona, conegut com el Pilós, és el principal responsable del repoblament de la Catalunya central, devastada i gairebé deserta per la incursió sarraïna. El repoblament comença per la Vall de Lord i continua pel Ripollès, Osona i el Bages, fins a la frontera entre les conques del Llobregat i del Segre. També és el responsable de la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll (879) i de Sant Joan de les Abadesses (887).
Compte d'Urgell i Cerdanya i posteriorment de Barcelona, Girona, d'Osona i de Conflent, va ser fundador de la dinastia nacional catalana, instaurant l'herència dels comtats de Barcelona per transmissió familiar.
Tot i que és un dels grans personatges de la història de Catalunya, durant el segle XIX se n'exageren les seves virtuts. De fet, la llegenda segons la qual Guifré, ferit de mort, dibuixa la futura bandera i l'escut de Catalunya, no és certa. Guifré mor lluitant contra els sarraïns l'11 d'agost de 897 al Solsonès, i les seves restes descansen al Monestir de Ripoll.
La nissaga dels Cardona
Un dels llinatges més antics
És un dels llinatges més antics i més importants de la noblesa catalana. Els orígens provenen dels vescomtes d'Osona, amos del castell de Cardona que l'any 1062 prenen la denominació de vescomtes de Cardona. Però el cognom Cardona no s'adopta de forma sistemàtica fins a mitjans del segle XII, amb la família dels Claramunt. Les línies legítimes del llinatge es mantenen fins a mitjans del segle XVIII, tot i que se'n reconeixen 3 branques principals: el vescomtat de Cardona, el comtat de Cardona i el ducat de Cardona.
Diversos membres de la família participen a la conquesta de Sardenya i en diferents moments de la història, gràcies a acords i casaments, són amos de Mallorca, barons de Sant Mori, Vilaür, Bellcaire d'Empordà i la Tallada d'Empordà o prínceps del Sacre Imperi austríac.
El seu poder econòmic durant l'edat mitjana prové en gran part del control de les mines de sal de la zona.
Un home al servei de l'arquitectura
Nascut a Barcelona el 21 de desembre de 1850, a més d'arquitecte va ser historiador, professor, humanista i polític. Al costat d'altres professionals contemporanis com Josep Puig i Cadafalch va desenvolupar una manera de construir que no es limitava a fer edificis funcionals, sinó que cadascun d'ells plasmava el sentiment de catalanitat.
El popular article En busca de una arquitectura nacional, escrit per Domènech i Montaner i publicat a La Renaixensa l'any 1878, es va convertir en una declaració de principis de com havia de ser l'arquitectura del seu moment. L'arquitecte reclamava una construcció que recuperés els estils històrics a través de les noves tècniques arquitectòniques.
Domènech i Montaner va ser un erudit de l'arquitectura catalana. Com a historiador la seva tasca com a recuperador del passat medieval de Catalunya és molt important. Durant anys va estudiar i documentar destacats monuments romànics, com Santa Maria i Sant Climent de Taüll, Sant Pere del Burgal o Sant Vicenç de Cardona. També va estudiar la vila de Centcelles, que va considerar un baptisteri tardorromà.
Les seves obres combinen les fórmules constructives més avançades amb el gust per la natura, la línia corba i el passat medieval. Al costat del Palau de la Música també són molt representatius el Castell dels Tres Dragons (actual Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella), l'Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu o la Casa Fuster a Barcelona, l'Institut Pere Mata de Reus o altres projectes a Olot i Canet de Mar.
Al marge del pas del temps
La primera transformació del recinte monumental de Cardona és la construcció de la col·legiata durant la primera meitat del segle XI. La construcció substitueix una primera església, també dedicada a Sant Vicenç Màrtir, que existia el 980.
Al llarg dels anys el castell millora les seves estratègies defensives, però la gran obra de transformació és fa l'any 1693, quan es reforça amb la construcció de 7 baluards, amb 8 torres, que envolten tot el conjunt. Poc a poc el castell es converteix en una caserna militar i després de la Guerra de Successió els soldats transformen l'església en magatzem, una funció que es manté fins al 1903.
A principis del segle XX l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner cataloga el conjunt com a testimoni del primer romànic català i el 1976 el castell es converteix en un modern Parador Nacional.
L'any 2003 es redacta el pla director per restaurar el recinte. La restauració s'inicia amb de la Torre Minyona el mateix 2003 i es preveu que els treballs es perllonguin fins al 2014.
Elegància a dalt d'un turó
El castell de Cardona és la fortalesa medieval més ben conservada de Catalunya. És un dels millors exponents de l'arquitectura romànica catalana, caracteritzada per l'ús de la pedra i la sobrietat. La col·legiata destaca no només per la seva elegància, sinó també per les seves dimensions. La seva alçada la diferencia de que la majoria d'esglésies que es construeixen a Catalunya durant els segles XI i XII.
Tel. 93 868 41 69
Entre l'1 d'octubre i el 31 de maig els horaris de visita del recinte són de 10.00 a 13.30 hores i de 15.00 a 17.30 hores de dimarts a diumenge.
De l'1 de juny al 30 de setembre, de 10.00 a 13.30 hores i de 15.00 a 18.30 hores, també de dimarts a diumenge.
Dossier sobre el castell i la canònica - Museu d'Història de Catalunya
El castell i la col·legiata de Sant Vicenç – Ajuntament de Cardona
Descripció del conjunt - romanicocatalan.com
Visites al castell i la col•legiata de Sant Vicenç – Parc cultural de la Muntanya de sal
- AA.DD: Església de Sant Miquel de Cardona: memòria d'arqueologia i història. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2007.
- Adell, Joan-Albert: Col•legiata de Sant Vicenç de Cardona: guia històrica i arquitectònica. Editorial Curial. Barcelona, 1994.
- Arnau, Ramon: Cardona, mil anys de la seva història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1986.
- Bach, Antonio: Cardona, villa ducal: guía histórico-turística. Edicions Camps. Tàrrega, 1977.
- Bango, Isidro: El castell de Cardona. Fundació Caixa de Manresa. Manresa, 1998.
- Casas, Montserrat: Història de Cardona. La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l'Edat Mitjana. Alguns aspectes de la seva història i dels seus orígens fins al 1311. Patronat Municipal dels Museus. Cardona, 1992.
- González, Antoni: La Capella del Santíssim de l'església de Sant Miquel (Cardona). Diputació de Barcelona. Barcelona, 1992.
- González, Antoni: La Restauración de la capilla del santísimo de la iglesia de Sant Miquel de Cardona. Informes de la Construcción, núm. 43 (març-abril 1992), pàgs. 5-19.
- Parcerisas, Jordi: Plan especial de la montaña de sal y el valle salino de Cardona. On:Diseño, núm. 122 (1991), pàgs. 198-207.
Sant Vicenç de Cardona. Foto: DGPC, Josep Giribet
Torre de la Minyona. Foto: DGPC, Josep Giribet
Cripta de Sant Jaume. Foto: DGPC, Josep Giribet
El claustre. Foto: DGPC, Josep Giribet
La llum banya les tombes. Foto: DGPC, Josep Giribet
Església de Sant Vicenç. Foto: DGPC, Josep Giribet
Vista del conjunt. Foto: DGPC, Josep Giribet
Tomba de Joan Ramon Folc de Cardona a l'interior de l'església. Foto: DGPC, Josep Giribet
Sepulcre de Ferran Joan Ramon Folc de Cardona a l'interior de l'església. Foto: DGPC, Josep Giribet | 0.728113 | curate | {"ca": 0.9582882297755647, "pt": 0.0025257992350436603, "fr": 0.004835101392797864, "en": 0.0030309590820523924, "de": 0.0008659883091578263, "es": 0.02915493974164682, "la": 0.0012989824637367395} | http://arquitphp.cultura.gencat.cat/index.php?monument_inicial=821210 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_226126 | Al racó hi ha molta idea xenòfoba i dretosa però.. hi ha un cert autisme social respecte al cos social català, en això?Cambó i la gent de la Lliga van exiliar-se a Burgos el 1936, d'on va sortir el terç de requetès de nostra senyora de Montserrat... els avis de CiU. Només demostraren un altre cop que la dreta catalana sempre ha espayolejat d'allò més. Avui en dia el processisme es fa passar per independentista i, a la vegada, per esquerranista. Ara JxCat vol fer veure que és indepe i que no te res a veure amb CiU, que és d'on venen.. com busquen votants i netejar la imatge? A ERC (que es declara socialdemòcrata i d'esquerres)es disputen la 1a posició a les eleccions amb el psoe-c (que es declara socialdemòcrata i d'esquerres) La part declarada indepe dels comuns sempre s'ha declarat mega-ultra esquerrana xupiguai..Iniciativa també anava del pal:Crida a la militància d’ICV Iniciativa per Catalunya va néixer de la unió del PSUC i l’ENE, dos partits defensors de l’entitat nacional i del dret d’autodeterminació de Catalunya. I com a força sobiranista que és, i des de molt abans del trencament del pacte constitucional pel TC espanyol, se situà en el bloc de partits que reivindicaven que el poble de Catalunya pogués exercir lliurement el seu dret a decidir, convençuda, a més, que sempre que Catalunya ha avançat nacionalment ho ha fet també socialment.Aquí veiem un acte amb Iniciativa, EUiA, ERC i CUP (impensable en els partits d'electorat dretà a Catalunya, Balears, país valencià..): L'independetisme de veritat sempre ha estat socialista: I els seus fills polítics ho són: D'Endavant a Poble lliure, tots els sectors de la CUP reivindiquen el socialisme...Al País valencià encara és més extrem: El catalanisme, com a les Illes Balears, és patrimoni de les esquerres.. Com pot ser tan nul el racó pel que fa a un reflexe representatiu de l'independentisme? Pacten amb la realitat, els usuaris de dretes? Tenen estartègia o venen al teclat a passar l'estona?
Excepcions les que es vulguin, però la independència sempre ha sigut roja. Per això la dreta -sempre conservadora i reaccionaria- se l'embeina, sempre, abans espanyols que no altra cosa.Si alguns en tenen dubtes, en Mas els ho aclarirà.
I en Franco Rabell o en Coscu també...
Aquests dos, a diferència del Mas, mai han enganyat, des del primer moment van fer costat als hereus franquistes.Si algú pensava que defensaven al poble, que s'ho faci mirar. | 0.923572 | curate | {"ca": 0.984271523178808, "es": 0.015728476821192054} | |
mc4_ca_20230418_3_282717 | Estàs a punt de comprar Rains Coat? Tots els productes de la marca Rains tenen la millor qualitat perquè puguis gaudir de l’esport sense complicacions. Fes la compra del Rains Coat amb total confiança i rep el paquet en pocs dies. Tenim un ampli catàleg de material de moda i tot tipus de complements que necessitaràs per practicar aquest esport. Volem apropar-te les millors ofertes de dressinn!
Sostenibilitat Rains Coat | 0.675065 | curate | {"ca": 0.882494004796163, "fr": 0.11750599520383694} | https://www.dressinn.com/botiga-moda/rains-coat/137081010/p?tqw=XXS-XS |
macocu_ca_20230731_6_390277 | Home Notícies falles La Falla Plaza de la Reina-Paz-Sant Vicent 2018 presenta el projecte infantil...
La Falla Plaza de la Reina-Paz-Sant Vicent 2018 presenta el projecte infantil de Joan S. Blanch
La falla de la Plaça de la Reina i el seu artista Joan S. Blanch han desvetlat aquesta nit el seu esperat projecte per al pròxim mes de març. En el Casal del Tio Pep ha tingut lloc la presentació de l’esbós de la qual serà una de les imatges de la festa en 2018, tenint en compte l’artista i l’entorn on es plantarà. En aquest sentit cal recordar que la falla de la plaça de la Reina tornarà a militar en la Secció Especial després de 50 anys i ho farà de la mà d’un dels artistes més valorats de l’Olimp faller.
La Confiteria Burriel, la Casa **Singer o el Basar Giner estaran representats en aquesta falla, que sota el lema D’**on venim intentarà rescatar molts d’aquells comerços històrics desapareguts de la plaça de la Reina i els carrers adjacents, germen de la societat civil i el col·lectiu que va impulsar la festa fallera des de mitjan segle XIX. En aquella València comercial i bulliciosa d’entre segles s’inspira D’on venim, que aproximarà als més xicotets els oficis tradicionals, els comerços històrics i la ciutat que un dia va ser.
La falla de la plaça de la Reina va elaborar un acte de presentació a l’altura del projecte, amb el Casal engalanat i els fallers vestits d’època, en el qual es van donar cita multitud d’amics i amants de la festa, sabedors que estaven davant un dels referents ineludibles de les pròximes festes josefinas. | 0.873016 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_91576 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Maig 2019
Els taxistes presentaran 2.000 querelles la setmana que ve contra Uber i Cabify
Entre els denunciats, també hi ha el president d'Unauto Catalunya, José María Goñi, i estudien fer-ho contra el president de l'ACCO, Marcel Coderch...
23.05.19
Març 2019
El govern obre un expedient informatiu a l’empresa Prestige & Limousine, del grup Cabify
La Generalitat dóna un termini de deu dies perquè aclareixi els termes de contractació...
11.03.19
Cabify accepta la nova regulació dels VTC i tornarà demà a Barcelona
L'empresa, que va suspendre el seu servei a la capital catalana fa poc més d'un mes, deixa clar que no comparteix els requisits...
6.03.19
Gener 2019
Les claus de la marxa d'Uber i Cabify de Barcelona
Hi ha 75 empreses de vehicles de lloguer amb conductor (VTC) que operen a Barcelona...
31.01.19
Cabify ofereix als taxistes utilitzar la seva aplicació per resoldre el conflicte
El fundador de Cabify demana a Foment que prengui les regnes i adverteix que una mesura com la que defensa el conseller Calvet ‘és il·legal' i ‘significa expulsar' la plataforma de...
23.01.19
Uber abandona Barcelona, però Cabify es desdiu i no se'n va
El govern ha ofert als taxistes que la pre-contractació fos d'una hora, que els VTC no fossin geolocalitzables i que no poguessin aturar-se a les cantonades...
22.01.19
Agost 2018
Els Mossos detenen un taxista que va atacar un cotxe de Cabify durant la vaga
La policia destaca la 'violència i agressivitat' de l'atac i no descarten noves detencions relacionades amb els fets...
10.08.18
Juliol 2018
El Ministeri de Foment espanyol retirarà la petició de suspendre temporalment la limitació de llicències VTC aprovada per l'AMB
La decisió arriba el dia abans que el TSJC s'hi pronunciï i el Ministeri assenyala que és una ‘mostra de voluntat per assolir solucions’...
26.07.18
Marxa lenta de taxistes per la ronda del Litoral fins al Port de Barcelona
Ha començat la segona jornada de la vaga engegada ahir a les 6.00 del matí...
26.07.18
Uber i Cabify suspenen temporalment l'activitat a Barcelona després d'haver denunciat agressions
La patronal Unauto difon imatges d'atacs a vehicles VTC a diferents punts de la capital catalana...
25.07.18
PUBLICITAT
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.754025 | curate | {"ca": 0.9531187922129519, "en": 0.011521652761223678, "de": 0.03138657131505761, "pt": 0.003972983710766786} | : /etiqueta/cabify/ |
oscar-2201_ca_20230904_6_45083 | Tenir amistats és important. Les persones necessitem amics per viure, prosperar i per sentir-nos connectats. Els amics ens ajuden a mirar-nos a nosaltres mateixos. Ens fan veure les nostres bones i males qualitats i reforcen la nostra autoestima. A través de rialles i bons moments ens ajuden a passar per moments d’estrès o tensió. Poden ajudar-nos a seguir endavant. Els amics estan al nostre costat en moments difícils i celebren amb nosaltres els moments de fortuna i èxit. Les amistats són enriquidores i compensen el temps i la feina que tenim en cuidar-les.
La bona comunicació i la lleialtat és el secret d’una amistat saludable, duradora i la clau per solucionar els problemes. Per això és tant important cuidar-les i conservar-les. Mirar de que l’amistat no es refredi. Mirar de no perdre les que un té. Si busquem l’amic perfecte mai el trobarem. Els altres veuen els nostres defectes tant com nosaltres veiem els seus. Però heus aquí la grandesa de l’amistat: així i tot ens podem estimar i respectar.
Ser amic és ser respectuós i no jutjar; no mirar més els defectes que les virtuts; mirar més els moments bons passats junts i no pas els dolents.
Ser amic o amiga és respectar-se; ser sincer i sencer. Mostrar-se tal cóm hom és. Vull dir que s’ha de dit tot el que és cregui oportú i sembli millor. D’un mateix i de l’altre. Sense ofendre i amb ànim d’ajudar. Ser amic vol dir aguantar coses i ser molt generós. No mirar el temps que hom hi dedica. Fer l’impossible per ajudar, per estar allà quan l’amic o l’amiga ho necessiti.
No cal tenir-ne gaires. Pocs i bons, seria el meu lema. I no cal que siguin a prop. Des de lluny es pot continuar essent amics i ajudar-se molt. A vegades el sol fet de saber que hi són ja et dóna forces per continuar. Una telefonada al seu moment val un imperi.
Ser amic és un continu anar i venir d’emocions, de regals, d’afectes. És un pou d’on es treu aigua per dalt i s’omple per sota contínuament. Ser amic és un transvasament continu de coses, de sentiments, de paraules, d’afectes. Es donar per rebre. Es enriquir-se tot buidant-se. Donant és quan més es rep.
Quan hi hagi conflictes (que algunes vegades és inevitable) hi han unes normes que jo crec elementals:
-Romandre calmat. Reconèixer quan s’està a la defensiva o massa emocional.
-No culpar-se o acusar-se mútuament.
-Enfocar-se en el problema actual, mirar d’analitzar-lo i aclarir-lo.
-Descobrir els factors relacionats amb el problema per tal de corregir-los, si cal.
-Acceptar que la perspectiva de cada un és diferent, no equivocada.
-Estar disposat a demanar disculpes i/o perdó i estar disposat sempre a donar el primer pas per un apropament.
Etiquetes de Technorati: Amistat
share:
Blog this!
Digg this post
Recommend on Facebook
Share on Linkedin
Tumblr it
Tweet about it
Subscribe to the comments on this post
Print for later
Bookmark in Browser
Tell a friend
Share this:
Click to share on Twitter (Opens in new window)
Click to share on Facebook (Opens in new window)
Click to share on Tumblr (Opens in new window)
Click to share on Telegram (Opens in new window)
Click to share on Reddit (Opens in new window)
Click to print (Opens in new window)
Click to share on Skype (Opens in new window)
Click to share on Pocket (Opens in new window)
Click to email this to a friend (Opens in new window)
Click to share on Pinterest (Opens in new window)
Click to share on LinkedIn (Opens in new window)
Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
3 respostes
3 respostes a “Les amistats”
marc en 25 set. 2010 en 16:43 1
Ostres, tant de bo sabé fer això. Molt bona relfexió.
Cristina en 25 set. 2010 en 21:14 2
Una amistat com la que aquí es descriu és com realment hauría de ser una amistat , encara que ho trobo una mica idelista.Perquè ho he viscut, puc dir que exisiteixen amistats leals a on no se van amb coses pel darerra;però també m’ha tocat considerar-me amiga i que me claven una espasa per l’esquena.
A la meva edat, he tingut i tinc amics, malgrat de que algú’ no ha sigut fidel a aquesta amistat, segueixo creient, en que les persones poden ser amigues sense ofendre’ns i ser capaços d’un diàleg
Per a viure una amistat sana, cal esta sa mentalment o al menys tenir una bona educació.
Ventafocs en 26 set. 2010 en 12:16 3
Aquest tipus d’amistat que descrius és realment molt especial, vertadera,… però no crec que sigui en absolut utòpica. Els amics són realment tresors que cal cuidar, sense esperar mai, perquè el mateix plaer d’estimar-los ja és prou recompensa. El que trob més difícil per a fruir de les amistats és aprendre a obrir el cor, a confiar, però quan ho has aconseguit, els altres també s’obrin a tu. I si em permets, hi afegiré que cal conèixer molta gent per trobar amistats vertaderes, però totes i cada una de les relacions que tenim t’ensenyen alguna cosa valuosa i cal saber aprofitar-la. Una abraçada.
Comentaris RSS
Deixi una contestació
Nom
Correu (ocult)
Lloc
Δ
CAPTCHA Code *
TRADUCTOR CATALÀ-CASTELLÀ
Feedly
Algunes eines interessants...
Diccionaris, enciclopèdies i traductors.
Alguns blogs interessants...
Blog A PEU d'en Jaume Pubill
Blog d' Alfons Duran
Blog d'en Jaume P. Sayrach
Blog d'en Joan Gil
Blog d'en Salvador Cardús
Blog de Antonio Piñero
Blog de Cristianisme i justícia
Blog de Francesc Abad
Blog de José Mª Castillo
Blog de Maria Escalas
Blog de Ramón Cotarelo
Blog de Rosa María Artal
Blog de teologia
Blog de Xavier Pikaza
Blog Societat anònima
Alguns llocs d' interès...
ACUDAM
Diccionaris, enciclopèdies i traductors.
Fe adulta
Fòrum ONDARA
Leonardo Boff
Mario Benedetti
Pere Casaldàliga
VIVEN
TRADUCTOR
Traductor CATALÀ-CASTELLANO
Categories
Categories Selecciona la categoria A PEU ARTS Ceràmica José Gurvich Josep Collell Marco López Lomba Tomás Cacheiro Cinema Museu de Lleida Música Pau Casals Pintura Ulpiano Checa CULTURA Ciència Costums Educació Ensenyament Escola Història Joan Solà Lectura Mestres DISCAPACITAT Acudam ECONOMIA Consumisme Crisi Finançament ESPORTS Futbol Barça Guardiola FILOSOFIA Drets humans Terrorisme Tortura Xenofòbia Ètica i Moral Corrupció Mentides Valors Amistat Justícia Llibertat Vida i mort GENERAL Humor Tradicions LITERATURA Alguns blogs interessants… Cervantes Poesia Salvador Espriu Llengua MITJANS DE COMUNICACIÓ Blogs Comunicació Informació Internet Païsatges PAÏSOS Àfrica Amèrica Llatina Argentina Catalunya Canal d’ Urgell Canal Segarra-Garrigues Castellnou de seana Català Comarques Estatut Mollerussa Pla d’ Urgell Estany d’ Ivars i Vila-sana España Europa Uruguai Pepe Mujica POLÍTICA Autodeterminació Autonomia Chávez Constitució Democràcia Dictadura Eta Franco Independència Jordi Pujol Mariano Rajoy Monarquia Nacionalisme Obama Partido Popular (PP) Partits polítics República República Catalana Sobiranisme Zapatero PSICOLOGIA Amor Autocrítica Autoestima Complexos Decepció Dignitat Emocions Felicitat Malaltia Maternitat/paternitat Poder Relacions humanes Solitud Vacances RELIGIÓ Cristianisme Església Bisbe Deig CÀRITAS Fòrum Ondara Jesús Huguet Josep Armengou Josep Maria Ballarín Leonardo Boff Lluís M. Xirinacs Monsenyor Romero Pere Casaldàliga Espiritualitat Islam Nadal Setmana Santa SOCIETAT Abusos Delinqüència Ecologia Natura Emigració Exèrcit Exili familia Fanatismes Feina Gossos Immigració Impostos indígenes Intolerància Jubilació Lleis Llengua Malaltia mental Manifestacions violentes Pobresa Prohibicions Recursos Salut Sindicats Toros Vaga Vellesa Violència Voluntariat TRAGÈDIA DELS ANDES
Núvol
Acudam Amistat América Llatina A PEU Barça Blogs Catalunya Corrupció Crisi CULTURA Democràcia Dictadura Discapacitat Drets humans ECONOMIA Educació Església Espanya España Futbol Humor Immigració Independència Informació Jubilació Justícia LITERATURA Llibertat MITJANS DE COMUNICACIÓ Monarquia Nadal Papa Francesc Partido Popular (PP) Pere Casaldàliga Poesia POLÍTICA PSICOLOGIA Relacions humanes RELIGIÓ SOCIETAT Uruguai Valors Vellesa Vida i mort Ètica i Moral
Meta
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
Cerca:
Pàgines
Intents fallits de poesia
LLIBRE “A PEU”
Una mica de presentació
Mapa
setembre 2010
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30
« ag. oct. »
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009 desembre 2008 novembre 2008 octubre 2008 setembre 2008 agost 2008
Etiquetes
A PEU
ARTS
Ceràmica
José Gurvich
Josep Collell
Marco López Lomba
Tomás Cacheiro
Cinema
Museu de Lleida
Música
Pau Casals
Pintura
Ulpiano Checa
CULTURA
Ciència
Costums
Educació
Ensenyament
Escola
Història
Joan Solà
Lectura
Mestres
DISCAPACITAT
Acudam
ECONOMIA
Consumisme
Crisi
Finançament
ESPORTS
Futbol
Barça
Guardiola
FILOSOFIA
Drets humans
Terrorisme
Tortura
Xenofòbia
Ètica i Moral
Corrupció
Mentides
Valors
Amistat
Justícia
Llibertat
Vida i mort
GENERAL
Humor
Tradicions
LITERATURA
Alguns blogs interessants…
Cervantes
Poesia
Salvador Espriu
Llengua
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Blogs
Comunicació
Informació
Internet
Païsatges
PAÏSOS
Àfrica
Amèrica Llatina
Argentina
Catalunya
Canal d' Urgell
Canal Segarra-Garrigues
Castellnou de seana
Català
Comarques
Estatut
Mollerussa
Pla d' Urgell
Estany d' Ivars i Vila-sana
España
Europa
Uruguai
Pepe Mujica
POLÍTICA
Autodeterminació
Autonomia
Chávez
Constitució
Democràcia
Dictadura
Eta
Franco
Independència
Jordi Pujol
Mariano Rajoy
Monarquia
Nacionalisme
Obama
Partido Popular (PP)
Partits polítics
República
República Catalana
Sobiranisme
Zapatero
PSICOLOGIA
Amor
Autocrítica
Autoestima
Complexos
Decepció
Dignitat
Emocions
Felicitat
Malaltia
Maternitat/paternitat
Poder
Relacions humanes
Solitud
Vacances
RELIGIÓ
Cristianisme
Església
Bisbe Deig
CÀRITAS
Fòrum Ondara
Jesús Huguet
Josep Armengou
Josep Maria Ballarín
Leonardo Boff
Lluís M. Xirinacs
Monsenyor Romero
Pere Casaldàliga
Espiritualitat
Islam
Nadal
Setmana Santa
SOCIETAT
Abusos
Delinqüència
Ecologia
Natura
Emigració
Exèrcit
Exili
familia
Fanatismes
Feina
Gossos
Immigració
Impostos
indígenes
Intolerància
Jubilació
Lleis
Llengua
Malaltia mental
Manifestacions violentes
Pobresa
Prohibicions
Recursos
Salut
Sindicats
Toros
Vaga
Vellesa
Violència
Voluntariat
TRAGÈDIA DELS ANDES
Quality WordPress Theme · Web Hosting Geeks A PEU Copyright © 2021 All Rights Reserved. - Traducció: Diari AVUI | 0.622143 | curate | {"hu": 0.002830188679245283, "ca": 0.7670668953687821, "pt": 0.0258147512864494, "es": 0.05240137221269297, "eu": 0.002572898799313894, "en": 0.10308747855917667, "fr": 0.01955403087478559, "ru": 8.576329331046312e-05, "de": 0.006003430531732418, "wa": 0.00411663807890223, "it": 0.00686106346483705, "ja": 0.002058319039451115, "zh": 0.0007718696397941681, "sv": 0.0007718696397941681, "nl": 0.0006861063464837049, "km": 0.00017152658662092623, "sk": 0.00017152658662092623, "ie": 0.0006003430531732419, "lv": 0.0006003430531732419, "id": 0.0008576329331046312, "oc": 0.0009433962264150943, "sl": 0.0007718696397941681, "el": 0.0005145797598627787, "pl": 0.00025728987993138937, "ms": 0.0004288164665523156} | https://blogs.avui.cat/jaumepubill/2010/09/25/les-amistats/?shared=email&msg=fail |
mc4_ca_20230418_1_10159 | [ASPC] Que ruli Per a mans properes al cànnabis | Hemeroteca Drogues
juliol 26, 2012 by HDrogues in Cànnabis, Castellà, Català, Fullet, Joves, P. selectiva o indicada, _Catàleg with 0 Comments
La primera edició del material fou avaluada per conèixer si es donava un possible impacte indesitjat en població no consumidora: Recerca avaluativa del material “Que Ruli… manual per a mans properes al cannabis”
Realització EdPAC per al Agència de Salut Pública de Catalunya (Generalitat), en base a l’edició de 2003 realitzada pel Departament de Sanitat i Seguretat Social, els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Parets del Vallès, i Asaupam | 0.803036 | curate | {"ca": 1.0} | http://hemerotecadrogues.cat/que-ruli-per-a-mans-properes-al-cannabis/ |
cawac_ca_20200528_1_78354 | Frontal
Col·leccions > Puntes
Frontal
Número de registre
689
Mides
86 x 261 cm
Materials
Llí
Tècnica
Malla, nuat quadriculat, a mà
Cronologia
segle XVI
Ubicació
Magatzem
Descripció
Frontal de forma rectangular i color blanc amb un cos de malla, una franja de roba blanca a la part superior i serrell a la part inferior i als laterals. La malla té un dibuix central format per una mena de font al centre amb dos animals fantàstics. A cada costat hi ha una columma amb dues lleones encadenades, coronades, encarades i amb les potes davanteres aixecades. Aquest motiu central està envoltat per un entredós amb rens a la part inferior i flors als laterals i part superior. El serrell de la part inferior està format per petits flocs i té forma triangular. | 0.626651 | curate | {"en": 0.03146374829001368, "ca": 0.893296853625171, "es": 0.024623803009575923, "sl": 0.004103967168262654, "ro": 0.006839945280437756, "fr": 0.015047879616963064, "it": 0.013679890560875513, "de": 0.01094391244870041} | http://museu.arenysdemar.cat/ca/node/5127 |
mc4_ca_20230418_2_783935 | El Govern de la Generalitat sotmès als interessos de les empreses subministradores | Aliança contra la Pobresa Energètica
El Govern de la Generalitat sotmès als interessos de les empreses subministradores
L’Aliança contra la Pobresa Energètica surt al carrer amb una Flashmob per desemmascarar públicament al Govern de la Generalitat que no ha manifestat voluntat política per garantir l’accés als subministraments bàsics a tothom.
Fa exactament un mes, des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica vam denunciar que a Catalunya seguíem sense mesures efectives per combatre la pobresa energètica i evitar els talls indiscriminats dels subministraments bàsics a les famílies en situació de vulnerabilitat. A dia d’avui no hi ha hagut cap millora.
Durant aquests mesos d’espera però, el Govern ha mostrat la seva incapacitat per fer front a les empreses subministradores, reafirmant que deixar ens mans privades la gestió dels subministraments bàsics no fa res més que convertir els nostres drets en uns privilegis que únicament les llars amb recursos econòmics es poden permetre.
Declaracions com les del conseller d’Empresa i Ocupació Felip Puig, assegurant el passat quatre de febrer des del Parlament, que a Catalunya no hi ha cap família sense aigua, llum o gas per motius de pobresa energètica, són indignes de qui en teoria dedica el seu temps a vetllar pels interessos i necessitats dels ciutadans de Catalunya i l’inhabilita política i moralment per exercir aquest càrrec. Aquestes declaracions del conseller així com l’absència de qualsevol fiscalització a les empreses subministradores en són un clar exemple.
Des de l’aprovació de la modificació de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, casos com el de la Salomé segueixen presents en les llars catalanes i el Govern no ha establert cap mecanisme per exigir el compliment de la llei. A la Salomé li van tallar la llum el passat mes de febrer, amb un informe de vulnerabilitat en mà, i la resposta de l’empresa subministradora va ser una negativa i el desconeixement del Codi de consum.
En les últimes setmanes, hem fet públics desenes de casos com el de la Salomé que mostren la incapacitat del Govern per posar fi a les pràctiques abusives i deixen ben clara la falta de sensibilitat de les empreses subministradores envers la pobresa energètica, quan minimitzen la situació d’emergència social, amagant les dades de talls del nostre territori. Està clar doncs, que els nostres polítics es comporten com uns titelles a mans de les empreses subministradores i del seu gran poder econòmic i mediàtic.
Aquest comportament d’indefensió davant de les empreses subministradores no és un element casual, ja que, la relació entre alguns sectors de la política i el món energètic a Catalunya és un terreny fangós. Les connexions són directes, clares i visibles. La presència d’antics càrrecs polítics catalans als consells d’administració de les empreses energètiques són malauradament notícies persistents als mitjans de comunicació.
L’actual partit del Govern de Catalunya ha estat protagonista de l’ús de portes giratòries en moltes ocasions, com en el cas de Heribert Pedrol Muntaner, ex diputat de Convergència i Unió que en l’actualitat exerceix de conseller de la multinacional Gas Natural, o el cas de Miquel Roca que forma part de la comissió executiva d’Endesa des de l’any 2013 com a conseller “extern-independent” amb un sou anual de 648.000 euros i a més és Secretari del Consell d’Administració d’Agbar.
Exigim valentia i transparència al Govern de la Generalitat perquè ens enfrontem a una situació d’emergència social que tan sols es revertirà amb polítiques que realment garanteixin l’accés als subministraments bàsics. La modificació de la Llei del Codi de consum no pot ser una nova cortina de fum per deixar de plantar cara a les empreses subministradores. Calen solucions lluny dels moviments, més aviat tràfecs, d’alts càrrecs entre l’administració pública i l’empresa i viceversa, apel·lant a un benefici personal i privat. Cal exigir responsabilitat a les empreses subministradores, fugint de que sigui l’administració pública qui tapi els forats de la pobresa energètica transferint fons públics per cobrir les factures impagades de les famílies, tal i com es planteja en l’hipotètic Fons de solidaritat pels subministraments bàsics que la Generalitat tant promociona però que avui en dia no està concretat. Aquestes mesures responen més a garantir el cobrament de factures impagades a les empreses subministradores que a solucionar la situació de les famílies. Una nova mostra de com el Govern es subjuga als interessos d’aquestes multinacionals.
En aquest sentit, la ILP que estem promovent juntament amb la PAH i l’Observatori DESC, respon a aquesta necessitat i agrupa un conjunt de mesures urgents que permetran revertir les greus dificultats en l’accés als subministraments bàsics a Catalunya i fer front a la pobresa energètica exigint responsabilitat a les empreses subministradores.
Exigim al Govern de la Generalitat que actuï per l’interès general i al servei del poble i planti cara d’una vegada a les empreses subministradores proposant solucions reals contra la pobresa energètica.
Prou de convertir drets en privilegis!
Tatiana Guerrero: 687408435 // Maria Campuzano: 647079507 | 0.881474 | curate | {"ca": 0.9891552511415526, "es": 0.010844748858447488} | http://pobresaenergetica.es/el-govern-de-la-generalitat-sotmes-als-interessos-de-les-empreses-subministradores/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_51190 | El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es va reunir aquest divendres a Falset amb alcaldes de la comarca del Priorat, que forma part de la conca de l’Ebre i del Xúquer, per analitzar els efectes dels aiguats de finals d’octubre, així com les inversions per recuperar el sistema hidràulic. En aquest sentit, el conseller va valorar que l’Agència Catalana de l’Aigua “ha actuat d’urgència en les lleres de les conques internes i també per recuperar l’abastament i el sanejament”, alhora que, en el cas de les lleres que no depenen de l’ACA, “hem fet una valoració de danys que hem posat a disposició de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, però no hem rebut la ràpida resposta que necessita el territori”. Per aquest motiu, el conseller Calvet ha anunciat que “el Govern aprovarà un decret que habilitarà l’ACA per actuar en aquelles parts de Catalunya que són a la conca de l’Ebre i del Xúquer i que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre”. D’aquesta manera, “podrem actuar no solament davant d’una emergència, sinó que també podrem actuar de manera ordinària i estructural a les lleres” i fer-ne el manteniment.
En relació al Priorat, el conseller ha explicat que “podrem recuperar les lleres de la comarca a través d’una inversió de 150.000 euros” i també “executarem obres d’abastament i sanejament per valor també de 150.000 euros”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monplaneta.cat/actualitat/calvet-anuncia-decret-laca-pugui-actuar-conca-lebre-15753/ |
cawac_ca_20200528_9_116084 | Temporada de bolets: N’hem a buscar Ceps, però compte de trobar-nos amb un Mataparents
Joaquín Carrasco, el nostre experimentat caçador de bolets, ens parla en aquesta ocasió del Cep, un bolet que es pot trobar gairebé pràcticament quan ja és hivern i del Mataparents, un bolet que si el mengem podrem patir gastroenteritis
Boletus Edulis / Castellà: Boleto / Català: Cep
On i quan es pot trobar És un bolet que es pot créixer des de la primavera fins a la tardor però és mes abundant quan l’estació està avanzada. El cep és típic dels boscos de pi, però quan el trobem en un altre habitat, es confon amb un bolet que se li sembla molt i a més té unes característiques comestibles gairebé iguals. Característiques comestibles És una espècie comestible per excel·lència. Tots coneixen al cep i quan es parla d’aquest bolet es vol indicar les seves grans possibilitats gastronómicas.es propícia per ser assecada en fines rodanxes encara que es pot consumir crua millor cuinar-la. Dimensions Pot aconseguir fins a exemplars de 3 Kg el barret en general és des de 7 fins a 20 cm i el peu la mateixa altura. Es pot confondre Amb el Boletus aereus, un tipus de bolet que se sol trobar en boscos d’alzines i castanyers i de les mateixes propietats comestibles.
Boletus satanás / Castellà: Mataparientes / Català: Mataparents
On i quan es pot trobar Normalment solament es dóna en boscos de castanyers i alzines i en sòls calcaris que normalment no sol sortir a grans altures. El període que prefereix és des de juliol fins a diciembre.no és molt corrent però normalment es presenta en conjunts de nombrosos individus Tipus d’enverinament Provoca un enverinament a nivell gastrointestinal vòmits, diarrees i de ràpida manifestació. Normalment els símptomes es manifesta ràpidament entre 2 i 3 hores. Dimensions La característica més cridanera d’aquest bolet és la forma arrodonida del barret i el seu peu. Pot aconseguir diàmetres de fins a 30 cm, mentre que el peu és proporcionalment mes curt Es pot confondre Amb altres bolets de la família dels boletus amb porus vermells, que normalment són tòxics o mediocres | 0.854818 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.viladeroses.cat/temporada-de-bolets-nhem-buscar-ceps-pero-compte-de-trobar-nos-amb-un-mataparents/ |
naciodigital_ca_20220331_0_656731 | "Em sembla precipitada la presentació de candidatures quan l'inici del procés de primàries, si és que es produeixen, encara no ha començat". Aquesta és la primera resposta de l'actual cap de files d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, a l'anunci del portaveu dels republicans a Madrid, Alfred Bosch, de presentar-se com a candidat d'alcaldable de Barcelona.
Segons ha explicat a través d'un comunicat, Portabella entén que "anunciar-ho abans d'hora resta un temps valuós, del que encara disposem, per mostrar-nos units, forts i representatius de la ciutadania en una sola candidatura que treballi per assolir l'alcaldia de la ciutat”.
"Ningú no entendria que en un moment com aquest ens concentréssim en temes interns", retreu Portabella insistint en el 9N com a gran data clau. Així mateix ja marca les primeres diferències amb la postulació de Bosch com a candidat: "desitjo que la responsabilitat vers la ciutadania i el país i el coneixement vers la ciutat siguin valors reconeguts i valorats". "El nostre mètode es basa en això: molt treball, molt coneixement de la ciutat, molta relació amb entitats i associacions, i poc espectacle”, afegeix.
Portabella ja ha avançat que dijous, a tot estirar, compareixerà públicament per explicar el seu posicionament davant unes virtuals primàries. De fet, havia anunciat la convocatòria per aquest matí però l'ha suspesa per poder preparar-la amb més temps. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/69341/portabella-veu-precipitada-precandidatura-bosch |
macocu_ca_20230731_1_234055 | Bona Festa Major!
Tradició i renovació En el Sant Isidre 2014 hi tornaran a conviure els actes tradicionals i algunes novetats destacades que hi aportaran aire fresc. Entre els primers, destaquen el doble ofici de missa en honor a Sant Isidre, el Ball de la Garlanda, el Sopar de Faves, i el lliurament de les Faves d’Argent, els guardons amb què Masquefa reconeix cada any la tasca de dos masquefins que han dedicat altruistament temps i esforç a millorar la qualitat cultural, social, esportiva i associativa de la vila. Igual que l’any passat, els guardonats seran elegits per una comissió integrada per representants de l’Ajuntament, l’Alzinar i dos exguardonats. Els tiquets per al Sopar de Faves es poden comprar fins dijous al Bar Casal l’Alzinar, a les oficines de l’Alzinar i als establiments l’Estanc i Llibreria Moral. El preu és de 6 euros.
D’altra banda, al Sant Isidre 2014 tampoc no hi faltaran altres clàssics com la cercavila i el correfoc, que tornarà a ser doble: el de la colla infantil i el de la colla d’adults.
Pel que fa a les novetats, destaquen el trenet que tot dissabte passejarà petits i grans pel centre de la vila, i les portes obertes que es faran diumenge al Centre d’Interpretació de La Fàbrica Rogelio Rojo perquè tothom qui vulgui pugui descobrir o recordar la trajectòria d’aquesta fàbrica on van treballar diverses generacions de masquefins.
Altres novetats seran el concert d’Amazing Gospel -que s’emmarca en el cicle estable de música de qualitat ‘Masquefa sona bé’-; la xerrada sobre el Castell de Masquefa a la Biblioteca -una activitat que forma part de la programació dels Cafès amb Història-, i l’exposició de les fotografies que es van presentar al concurs ‘Fotoflash’ que el Club Excursionista Anoia va organitzar durant el cinquè Duatló Vila de Masquefa, així com el lliurament dels premis.
A més, el Sopar de Faves s’amenitzarà aquest any, per primera vegada, amb un espectacle que combinarà la màgia i l’humor, i la Coral l’Alzinar protagonitzarà la tradicional cantada de caramelles, ajornada per Pasqua a causa del canvi de director.
Activitats per a totes les edats i gustos La Festa Major Petita ens portarà activitats per a totes les edats i tots els gustos. Els més menuts xalaran amb dos espectacles d’animació, el correfoc infantil, el trenet, i el parc lúdic amb inflables.
I els joves gaudiran d’un dels autèntics plats forts de la festa. El Concert Jove de la nit de divendres, que es traslladarà a la Sala Polivalent, comptarà amb l’actuació de la mítica Orquestra Mitjanit, exponent d’un nou concepte de grup de versions i orquestres de ball que entusiasma allà on va i que s’ha convertit en un referent de les festes majors que aposten per un programa modern, popular i de qualitat. El grup Mamá Patxanga, amb lletres punyents i un directe contundent, serà el teloner i obrirà una nit que promet, i molt.
Els esports tampoc no faltaran a la cita amb Sant Isidre. Gaudirem dels partits decisius de la Lliga d’Hivern de Futbol 7, i els campionats de petanca i tir al plat.
La Biblioteca també se suma a la celebració amb una sessió del Club de Lectura.
En cas de pluja, les activitats programades a l’aire lliure es farien a la Sala Polivalent de La Fàbrica Rogelio Rojo. El Sopar de Faves es traslladaria a la Sala l’Aglà de l’Alzinar. L’Ajuntament agraeix la implicació de les entitats, les quals s’han tornar a implicar activament en la festa. Sense la seva col·laboració la celebració no seria possible. També anima tothom, grans i petits, a sortir al carrer per gaudir de la Festa de Sant Isidre acompanyats de familiars i amics, i convida els vilatans a crear un ambient festiu al poble engalanant els balcons i les finestres amb els domassos que l’Ajuntament ha fet per a les nostres celebracions populars.
Per afavorir la participació, totes les activitats seran gratuïtes, excepte el sopar de faves. | 0.895732 | curate | {"en": 0.004419027813880946, "ca": 0.9955809721861191} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_12932 | A Picasoques -Arboristes- vetllem per la privacitat dels visitants dels nostres webs i treballem perquè qualsevol informació que recopilem sobre la vostra interacció amb aquests es faci de forma transparent i segura. Per això, a continuació us expliquem quines galetes utilitzem i de quina manera ens ajuden a millorar la vostra experiència de navegació.
QUÈ SÓN LES GALETES O COOKIES?
Les galetes són petits arxius que els llocs web que visites guarden al teu ordinador simplement pel fet de visitar-los. Aquestes permeten guardar i utilitzar informació sobre la teva visita, que es pot utilitzar de diferents formes:
Recordar les teves preferències de cara a futures visites.
Adaptar la visualització a característiques concretes de la teva navegació.
Veure com et mous pel lloc web, de cara a fer-hi millores o valorar si és complicat moure-s’hi pels visitants.
Cap d’aquestes galetes s’utilitza per a identificar-te personalment, només estan encarades a fer-te un lloc a mida i treure’n estadístiques.
TIPUS DE GALETES
Segons l’emissor, la finalitat i el temps que es conserven les galetes, n’hi ha de diferents tipus:
Segons qui gestioni el domini o servei des d’on s’envien les galetes i tracti les dades que s’obtinguin, es poden distingir dos tipus: galetes pròpies, és a dir, que crea el propi web que visites, i galetes de tercers, o sigui, d’entitats externes que les creen perquè el web que estàs visitant els ho ha sol·licitat.
Segons el termini de temps que romanguin emmagatzemades en el teu navegador, es poden tractar de galetes de sessió, que desapareixen un cop tanques el navegador, o galetes persistents, que es conserven fins a la propera visita que facis al lloc web.
Segons la finalitat per la qual s’utilitzin les dades obtingudes, existeixen les galetes tècniques, que guarden configuracions concretes del teu navegador (com la mida de l’espai útil per navegar), galetes de personalització, que es centren en preferències pròpies de la teva visita (com quin idioma has escollit), galetes d’anàlisi, galetes publicitàries i galetes de publicitat comportamental, que et mostren un anunci o un altre a partir de les dades que obtenen de la teva navegació).
Quines galetes utilitzem a Picasoques -Arboristes-?
Al nostre web hi trobaràs tant galetes inserides directament per nosaltres, com galetes inserides per tercers.
Galetes de tercers a Picasoques -Arboristes-
Fem servir galetes de Google Analytics únicament per fer un seguiment d’estadístiques d’ús anònimes i no recopilem cap informació personal que es pugui utilitzar per identificar-te. Això ens ajuda a analitzar dades sobre l’ús de la pàgina web i millorar el nostre lloc web per adaptar-lo a les teves necessitats.
Google Analytics emmagatzema informació sobre les pàgines que visites, quant de temps et quedes al lloc, com has arribat aquí i on fas clic. No permetem que Google utilitzi o comparteixi les nostres dades d’anàlisi.
Les galetes de Google Analytics són aquestes:
Galeta Origen Funció Caducitat
__utma Google Analytics Es fa servir per distingir usuaris i sessions. La galeta es crea quan s’executa la biblioteca JavaScript
i no hi ha cap galeta __utma. La galeta s’actualitza cada vegada que s’envien dades a Google Analytics. Dos anys a partir de la configuració o actualització
__utmc Google Analytics No s’utilitza en ga.js. Es configura per interactuar amb urchin.js. Anteriorment, aquesta galeta actuava juntament amb la galeta __utmb per determinar si l’usuari estava en una nova sessió o visita. Fins al final de la sessió del navegador
__utmz Google Analytics Emmagatzema la font de trànsit o la campanya que explica com ha arribat l’usuari al lloc. La galeta es crea quan s’executa la biblioteca JavaScript i s’actualitza cada vegada que s’envien dades a Google Analytics. Sis mesos a partir de la configuració o actualització.
__utmt Google Analytics Limitar el percentatge de sol·licituds. 10 minuts
__utmb Google Analytics Es fa servir per determinar noves sessions o visites. La galeta es crea quan s’executa la biblioteca JavaScript i no hi ha cap galeta __utmb. La galeta s’actualitza cada vegada que s’envien dades a Google Analytics. 30 minuts a partir de la creació o la darrera actualització
Galetes pròpies al web
Fem servir galetes pròpies que serveixen per facilitar la correcta navegació en el lloc web, així com per assegurar que el contingut dels mateixos es carrega eficaçment.
Les galetes pròpies són aquestes:
Galeta Origen Funció Caducitat
GDPR Pròpia Detecta si l’usuari ha acceptat la política de galetes del web i per tant no cal tornar a mostrar el missatge relacionat amb el mateix. Persistent
Com modificar la configuració de galetes?
Pots gestionar les galetes emmagatzemades al teu equip o desactivar-les completament a través de la configuració del teu navegador. Tingues en compte que això pot afectar la teva experiència de navegació o, fins i tot, impedir-te que utilitzis determinats serveis, com ara aquells que tinguin un inici de sessió segur o que requereixin la configuració de les galetes per funcionar.
Tots els navegadors moderns et permetran canviar la configuració de les galetes per oferir-te un ampli control sobre si es poden configurar les galetes o no. Per obtenir més informació, visita la secció d’ajuda del navegador que utilitzis:
Chrome
Firefox
Internet Explorer (en castellà)
Safari (en castellà)
Si vols més informació sobre la nostra política de galetes, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el correu electrònic | 0.74844 | curate | {"ca": 0.9510579576816928, "gl": 0.005519779208831647, "es": 0.0375344986200552, "cs": 0.001655933762649494, "en": 0.0031278748850045997, "fr": 0.0011039558417663294} | https://picasoques.cat/galetes/ |
mc4_ca_20230418_4_238757 | Miler i mig d'alumnes universitaris contribueixen en la Viquipèdia en català: Miler i mig d'alumnes universitaris contribueixen en la Viquipèdia en català | SERCat | Cadena SER
Miler i mig d'alumnes universitaris contribueixen en la Viquipèdia en català
Ho fan des d'universitats de Catalunya, el País Valencià i la Catalunya Nord, en un moment en què el català arriba als 510.000 articles i se situa com la 17a llengua amb més entrades
Escucha UN MILER I MIG D'ESTUDIANTS UNIVERSITARIS COL·LABOREN AMB LA VIQUIPÈDIA DURANT EL CURS 2015-2016 en Play SER
06/08/2016 - 18:31 h. CEST
Un miler i mig d'alumnes universitaris han creat o millorat articles de la Wikipèdia en català durant el curs 2015-2016. Concretament, han produït o complementat 1.700 entrades de l'enciclopèdia en línia més coneguda, i ho han fet des de diverses universitats de Catalunya, el País Valencià i la Catalunya Nord.
El funcionament ha permès així que treballs acadèmics que podrien acabar al calaix del professor, es pengen en forma d'article a la Wikipèdia. El director de projectes d'Amical Wikimèdia, Àlex Hinojo, explica que és tota la comunitat de la viquipedista qui acaba supervisant els textos, de manera que les errades s'acaben eliminant i la rigorositat i la precisió de les entrades queda garantida.
La iniciativa ja fa vuit cursos que està en marxa i coincideix amb el bon estat de salut de la llengua catalana a la Viquipèdia. Ara mateix existeixen 510.000 en català, situant-se així en la 17a llengua en nombre d'articles. Entre 1.500 i 1.800 persones, a més, editen entrades, situant el català amb una ràtio més elevada que llengües com la castellana.
Una de les iniciatives que des d'Amical Wikimèdia han impulsat durant l'últim mes de juliol ha estat un concurs amb el CCCB per tal que hi hagi més articles sobre Àfrica que no pas sobre el Senyor dels Anells, com succeeix actualment. Coincidint amb els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, també han mantingut oberta una convocatòria per augmentar el nombre d'articles sobre dones olímpiques. | 0.841717 | curate | {"ca": 0.929737753587333, "es": 0.05739732805541811, "it": 0.012864918357248886} | http://cadenaser.com/emisora/2016/08/06/sercat/1470500175_702569.html |
cawac_ca_20200528_8_76946 | Notícies amb l'etiqueta ‘ssx blur’
Torna un il·lustre, un dels arcades més esbojarrats i entretinguts de l’última dècada. Tornen els descensos més trepidants i inversemblants juntament amb els personatges més estrafolaris per tal de lluir i de lluir-se com mai, per fi, en els nostres televisors d’alta definició. Quan ja quasi tothom s’havia oblidat de la seva existència, l’anunci del llançament d’un nou SSX va donar-nos una gran alegria, ara cal veure si el resultat està a l’alçada de les expectatives.
Vídeos
RAUL ARRIBAS | Barcelona Aquests dies s’està celebrant la Consumer Electrònics Show (coneguda per les sigles CES) a la ciutat de Las Vegas, als Estats Units. NVIDIA ha aprofitat l’esdeveniment per a presentar el seu nou xip per a dispositius mòbils, el Tegra K1, que promet una passa endavant al món dels videojocs per a mòbils.
SEGUEIX-NOS
NEWSLETTER
Si voleu rebre totes les novetats del Punt de trobada ARA VaDeJocs, amb l'actualitat de la setmana i els millors blogs a la xarxa, subscriviu-vos a les newsletters registrant-vos com a usuaris de l'Ara.cat . | 0.8024 | curate | {"ca": 0.9906103286384976, "en": 0.009389671361502348} | http://vadejocs.ara.cat/etiqueta/ssx-blur/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_83958 | http://www.324.cat/noticia/2523914/politica/Els-7000-Mossos-dEsquadra-desplegats-pel-9-N-es-mantindran-fora-dels-centres-de-votacioEls 7.000 Mossos d'Esquadra desplegats pel 9-N es mantindran fora dels centres de votacióRedacció - 08/11/2014 - 12.10h. Els Mossos d'Esquadra ja han rebut instruccions del Departament d'Interior sobre quin serà el seu paper durant el 9-N. Els Mossos no entraran a cap local de votació durant la jornada de diumenge. Ho diuen les directrius verbals, i no escrites, que han rebut alguns agents des de la cúpula de departament d'Interior.Seran 7.000 agents dels Mossos d'Esquadra els que estaran de servei aquest diumenge. Treballaran en parelles i s'encarregaran de voltar per la rodalia de cada indret on es voti.Els representants dels Mossos denuncien deficiències en l'organització de l'operatiu de diumenge. Diuen que no s'han posat a disposició dels agents tots els mitjans necessaris per poder fer la seva feina.David Miquel, portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya ha explicat a Catalunya Ràdio que els agents no podran estar dins dels punts de votació, sinó que s'hauran de mantenir a una distància prudencial:"No estar a dintre dels punts d'interès estratègic, dels punts de votació. Ens haurem de mantenir a una distància prudencial però amb capacitat de reacció, per si hi ha algun problema, mirar d'actuar"Si la Guàrdia Civil retira urnes en algun dels locals de votació, els Mossos tenen ordre d'informar els seus caps, però no faran res més. Per contra, si les ordres de retirar urnes fossin pels Mossos, les acatarien i serien ells els encarregats de fer aquesta feina.----------------------------------------------------------------------------------http://www.324.cat/noticia/2523920/politica/LANC-no-traura-les-urnes-al-carrer-si-simpedeix-la-votacio-a-linterior-dels-localsL'ANC no traurà les urnes al carrer si s'impedeix la votació a l'interior dels localsRedacció - 08/11/2014 - 11.39h. Les urnes no sortiran al carrer. A 24 hores del 9-N i després detancar la campanya per la consulta, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha explicat que en cap cas les urnes es trauran al carrer si hi ha qualsevol incidència que impedeixi votar a l'interior dels locals habilitats.En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, Forcadell ha destacat que ningú pot garantir que es pugui participar, encara que l'ANC, assegura, farà tot el possible perquè la jornada transcorri amb normalitat. "Ningú pot garantir que podrem votar perquè l'Estat utilitzarà tots els recursos contra la llibertat d'expressió. Si en algun lloc no es pot votar no serà perquè no ho haurem fet tot, sinó perquè l'Estat ens ho haurà impedit"Forcadell ha recordat les "amenaces" dels últims dies al Govern, voluntaris i directors d'instituts. Per això, l'ANC manté la crida per al diumenge: "és molt important que a les 9 del matí anem als nostres col·legis electorals a fer cua amb la papereta a la mà perquè el món vegi la nostra voluntat".Per la presidenta de l'ANC "l'èxit" de la jornada es podrà comprovar a primera hora del matí. "L'èxit serà que tothom pugui votar i que obrim els col·legis". En cas que finalment es pugui votar, Forcadell apunta que les condicions per a fer-ho no seran "normals". En primer lloc, diu, perquè "l'Estat farà tot el possible fins a última hora perquè no es voti", però també perquè "els punts de votació no són els habituals, no hi ha cens i no s'han enviat cartes per explicar a la gent on ha de votar".Si no es permet la votació, Forcadell ha deixat clar que l'ANC no col·locarà cap urna:"Les urnes són una cosa molt seriosa. Han d'estar custodiades. S'ha de fer amb legalitat i logística, amb presidents de mesa i vocals. El vot és una cosa molt seriosa"Segons Forcadell, aquesta seria la consulta que s'acceptaria des de l'Estat: una en la què el Govern no hi tingués res a veure i en la què la societat civil posés les urnes al carrer.Descarta que la policia acabi retirant urnesForcadell no s'imagina un escenari en que la policia hagia de retirar les urnes, però en cas que es donés descarta absolutament escenaris violents. "Tots mantindrem la calma i no caurem en provocacions", assenyala. La presidenta de l'ANC està convençuda que el 9-N "no hi haurà ni crispació ni confrontació ni conflicte". "Els ciutadans no han de tenir cap por"Els voluntaris -que s'ocuparan de l'execució del 9-N- i els directors d'institut no han de tenir "cap por", segons la presidenta de l'ANC, perquè "tenen el Govern i la ciutadania de Catalunya al seu costat".Forcadell remarca, per exemple, que en el cas dels directors d'institut ells només són responsables per delegació i, per tant, la darrera responsabilitat recau en la Generalitat. "Que no pateixin", assegura.El 9-N, pressió per a unes plebiscitàriesTot i que no en parlarà obertament fins dilluns, Forcadell insisteix en la necessitat de convocar eleccions anticipades per a generar el mandat democràtic favorable a la independència de Catalunya. La presidenta de l'ANC manté l'opinió que aquestes eleccions haurien de tenir caràcter plebiscitari i s'haurien de celebrar abans del mes de març, ja que, de no fer-ho, l'acumulació de processos electorals durant el 2015 (municipals i generals) obligaria a fer-les, com a mínim, el 2016. "A la primavera hem de tenir el Parlament constituït, perquè si no ens en anem a l'any que ve i crec que això la societat catalana no ho vol. Seria molt perjudicial per al país"El 9-N no generarà un mandat democràtic, però Forcadell està convençuda que serà una manera de "pressionar" perquè les eleccions es convoquin de manera immediata.
Que jo sapiga no és cap decàleg que hagi sortit de cap organització, però és prou assenyat:Afegir-hi que si esteu en una escola o institut és gràcies a les AMPES. I que possiblement els agents de policia judicial portaran una còpia d'un fax d'un jutjat: cal demanar o la presència del propi jutge o funcionari del jutjat, o que un càrrec policial es faci responsable (amb nom i cognoms) de l'autenticitat d'aquell full. També pot passar que les cues no permetin arribar als senyors i senyores agents a la porta. http://www.tribuna.cat/cronica/politica-catalana/decaleg-dactuacio-pel-9n-04-11-2014.html"7- Si el 9N et trobes forces públiques de seguretat que t'impedeixen la circulació o l'accés a un edifici de votació, no ofereixis resistència activa. Demana el número d'identificació de l'agent que se t'adreça i planta't al seu davant fins a les 20 del vespre.8- Si el 9N no pots accedir al teu lloc de votació, evita caure en la temptació de fer un simulacre. Algú pot estar enregistrant-ho i aportant-ho com evidència del 9N com una pallassada.9- Si el 9N trobes aldarulls per part de persones anònimes incontrolades, no usis la violència física: protegeix la teva integritat física o la dels teus, i acudeix d'immediat a la comissaria més propera per denunciar els fets. Si pots aportar fotografies o vídeos dels agressors, molt millor. 10- El 10N envia totes les teves incidències al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, perquè centralitzi totes les irregularitats ocorregudes en l'exercici pacífic de la llibertat d'expressió, i se'n pugui fer un ressò amplificat de tot allò que ha volgut vulnerar els drets més elementals." | 0.854169 | curate | {"ca": 0.9810196730396231, "fr": 0.004433361041839845, "es": 0.014546965918536988} | |
mc4_ca_20230418_1_81553 | 30 anys de Mercat de Música Viva: aquest any Vic s’ha escrit amb K - Satélite K
Per Satélite K | 20 setembre, 2018
De tota la vida, anar al mercat implica el famós “tria i remena” i tant se val si es tracta de fruita, roba o música. Enguany, el Mercat de Música Viva de Vic ha obert les seves portes amb un aparador variat, intens i ple de novetats que per força ha agradat a tothom. Professionals del sector i públic en general hem pogut gaudir de propostes musicals diverses en cadascuna de les localitzacions que han convertit la población de Vic en una festa on la música ha sonat a cada cantonada.
Del 12 al 16 de setembre hem pogut celebrar els 30 anys de Mercat de Música Viva de Vic, un aniversari que ja en el seu concert inaugural es convertia en el Mercat de totes i tots en una retrospectiva de les 3 dècades del Mercat, en una irónica, descarada i alhora brillant simulació d’auditoria presentada per la Natza Farré. La veterania de Quimi Portet conjugà amb la projecció de la Núria Graham en un escenari on també van participar, com a habituals de l’escena de Vic, Lluís Gavaldà, Miquel Gil, Chicuelo, David Carabén, Andrea Motis, Alba Carmona, Kiki Morente, Kepa Junkera Mercedes Peón i Marinah acompanyats per Jaume Manresa al piano, ex component dels Antònia Font.
5 artistes Satélite K al Mercat de Música Viva de Vic
Però val a dir que aquest any, Vic s’ha escrit amb K de Satélite K i es que 5 artistes del segell ocuparen espais privilegiats presentant els seus treballs en diferents escenaris del Mercat. Dins l’agenda pels professionals de la industria musical hi havia dues cites imprescindibles: The Sey Sisters i Kepa Junkera. Les primeres presentaven el dimecres a les 11h del matí el seu últim álbum “Rise” i en 30 minuts es van posar a la butxaca a tot els assistents amb el seu combinat de góspel, jazz i blues de veus avellutades i en perfecta sincronia.
El dijous, Kepa Junkera, tot i no presentar “Fok” sinó “Ath.thurda: kepa junkera y cantares de Évora” va seguir demostrant que la força i intensitat es poden entrellaçar com una trena amb la suavitat i la cadencia de melodies amb tocs de tradició i folk.
Dijous 13, segon dia de celebració dels 30 anys de Mercat de Música Viva de Vic, tocaven tres quarts de nou a l’Auditori de l’Atlàntida quan Gemma Humet i Toti Soler entonàven “Petita Festa”, un disc que posa en la veu d’aquests magnífics intèrprets versos de Papasseit, Marçal o Montllor entre d’altres, formant un duet enriquidor que fusiona la lírica veu d’un jove talent amb la duresa que donen els anys a la carretera d’un veterà.
Clara Peya i “Estómac”, la reivindicació més visceral i sincera
La nota més combatent i reivindicativa la va posar sens dubte la compositora Clara Peya. A pocs dies de l’estrena del seu 8è disc “Estómac” (5 d’octubre) el presenta a Vic enaltint en el públic precisament els cors que rebutja en el seu àlbum, dedicat a les vísceres i que deconstrueix l’amor romàntic que en paraules de l’artista: “és una construcción del capitalisme”, fet que l’ha portat a despullar-se metafórica i literalment.
Arriba dissabte i el fi de festa Satélite K el posa la Paula Valls omplint la Plaça Major de Vic. La de Manlleu, que ja sabem que fa temps que no deixa indiferent a ningú, va saber posar-se a la butxaca al seu públic amb cara dolça i ànima vintage. Un repertori on I AM va sonar com un tro enmig de l’emblemàtica plaça de Vic i deixant-nos a tots un regust ambigu d’eufòria i nostàlgia sabent que era l’últim dia de Mercat.
Retrobaments, contactes, pitchings, presentacions, novetats, vells coneguts…els 30 anys del Mercat de Música Viva de Vic ens han donat més de 30 raons per celebrar-ne 30 anys més i continuar amb la gran responsabilitat que ens pertany a tots de portar-hi sempre els millors artistes.
En vols saber més? Et deixem els enllaços per conèixer els detalls sobre els llançaments dels nostres artistes.
Publicat a Artistes, Blog, Festivals i Esdeveniments, Música i Indústria Musical, Notícies, Satélite K i etiquetat Clara Peya, Gemma Humet, Kepa Junkera, Mercat de Música Viva de Vic, MMVV, Paula Valls, Satélite K, the sey sisters, Toti Soler
← Barcelona Clarinet Players presenta Égloga – New Flamenco for Clarinets and Voice‘Nada nuevo bajo el sol’ és el nou disc de Pau Figueres → | 0.869338 | curate | {"ca": 0.9306371972725135, "es": 0.012461791676463673, "pt": 0.056901011051022805} | https://www.satelitek.com/ca/30-anys-de-mercat-de-musica-viva-aquest-any-vic-sha-escrit-amb-k/ |
cawac_ca_20200528_5_82719 | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya
Informe sobre “risc de fracàs escolar a Catalunya”. Aquest informe té, com a objectius generals, d’una banda, caracteritzar el col·lectiu d’alumnes en situació de risc de fracàs escolar i de l’altra, identificar i prioritzar els factors que l’expliquen, amb la finalitat de fer aportacions que puguin tenir-se presents a l’hora de fer desenvolupar una política educativa destinada a reduir la seva incidència. | 0.782794 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.edu21.cat/ca/continguts/631 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.