id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_17_298962 | Riberaonline: Prop del 99% de les zones de bany catalanes obtenen una qualificació excel·lent
Platja de Balmins, a Sitges.
Els resultats del segon mostreig que ha dut a terme l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a les zones de bany litorals han evidenciat que el 98,8% (251 zones de bany) ha obtingut la qualificació d'Excel·lent, mentre que l'1,2% restant (dues zones de bany), han estat qualificades com a bones.
Cap platja ha estat qualificada com a Insuficient en aquest control analític, que s'ha dut a terme durant la setmana del 19 de juny.
Pel que fa a les dotze zones de bany interiors on l'ACA duu a terme controls de la qualitat de l'aigua durant l'estiu (embassaments i estanys com el de Banyoles), totes han obtingut la qualificació d'excel·lent.
En els controls analítics, tant a la costa com a les zones de bany interiors, s'examina la qualitat microbiològica de l'aigua de bany i s'avalua la presència dels indicadors d'Escherichia coli i enterococs intestinals, amb l'objectiu de garantir la seguretat dels banyistes. Cal destacar la constant coordinació de l'agència amb els ajuntaments costaners per analitzar en tot moment l'estat de les aigües de bany i les possibles alteracions que es puguin ocasionar.
Tota la informació sobre la qualitat de l'aigua i l'estat de les platges es pot consultar a l'apli PlatgesCAT, que t'ofereix en set idiomes dades sobre la qualitat de l'aigua, la previsió de possibles alteracions, la bandera de seguretat, la temperatura de l'aigua, entre molta altra informació de serveis.
Des d'avui dilluns i a través d'aquesta aplicació, s'ha posat en marxa un concurs a través de la xarxa social Instagram, on els usuaris poden aportar el seu punt de vista sobre les platges catalanes. Seguint el perfil de l'ACA a Instagram i marcant les imatges amb les etiquetes #igersplatgesCAT i #CatalunyaExperience, els participants poden optar a premis un cop finalitzi el concurs el 15 de setembre. | 0.877852 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.riberaonline.info/2017/06/prop-del-99-de-les-zones-de-bany.html |
macocu_ca_20230731_2_160068 | A Sieranevada, el realitzador Cristi Puiu construeix un microcosmos tancat on els seus personatges es van relacionant a mesura que la narració avança. El director explica una història mil vegades vista com si es tractés de la primera vegada, amb una mirada pausada on la càmera es limita a observar els protagonistes d’aquesta particular jornada. Puiu aconsegueix una gran sensació de veracitat en construir la pel·lícula gairebé en temps real, amb uns llargs plans seqüència que van superposant-se durant les tres hores de metratge. Una aposta d’autor arriscada i atrevida que s’ha convertit en un dels grans films del 2017.
Cristi Puiu
Nascut el 1967 a Romania, s’ha convertit en un dels grans exponents cinematogràfics del seu país. Va debutar l’any 2001 amb Marfa si bani, film premiat a nivell internacional que li va permetre desenvolupar una estimulant carrera cinematogràfica. El seguiren pel·lícules com La muerte del Señor Lazarescu (2005), Aurora (Un asesino muy común) (2010), Trois exercices d’interprétation (2013) i la seva última pel·lícula estrenada, Sieranevada (2016).
Dimarts, 13 de març. 21.30 h
Idioma: VO en romanès amb subtítols. | 0.787347 | curate | {"ca": 0.984251968503937, "pt": 0.009623797025371828, "en": 0.006124234470691163} | |
macocu_ca_20230731_8_168776 | Home / Metall / Ford-España acomiada a la Secretària General de CGT.
A la multinacional Ford no li ha
tremolat el pols per a aplicar la pitjor de les sancions contra Paqui Cuesta, l’acomiadament. Després de 32 anys treballant
en la fàbrica d’Almussafes, la Secretària General de la secció sindical de CGT en Ford-España, va ser cridada el passat 9 de
juny a Direcció. El responsable de Recursos Humans li va lliurar la carta d’acomiadament que va suposar la
immediata eixida de la delegada del centre de treball, custodiada per un encarregat. El fulminant acomiadament, que serà recorregut per nul al tractar-se d’un clar cas de persecució sindical i d’atemptat
contra la llibertat sindical, és el colofó a una carrera d’assetjament, sancions injustificades, canvis de lloc de treball
arbitraris, errors en les nòmines i persecució que va començar arran de que l’empleada decidira encapçalar, fa 3 anys, la
Contra Paqui Cuesta, la Ford ha obert, en només 3 anys, 4
expedients, dels quals un va ser cancel·lat al perdre l’empresa el judici, un altre va ser retirat directament al no poder
fonamentar-lo i dos estan pendents de judici (u per ser recorregut i altre perquè el judici se celebrarà en el mes
d’octubre). L’acomiadament de Cuesta, una mesura exemplaritzant per a evitar la contestació sindical a la cada vegada
més agressiva política laboral de la multinacional (amb ritmes de treball insostenibles, no renovació dels contractes de
relleu, Expedients de Regulació d’Ocupació injustificats) ha estat portat a terme quan només falten 9 mesos per a les
pròximes eleccions sindicals. Així, Paqui, una sindicalista que gaudeix d’un gran prestigi entre els treballadors (en les
últimes eleccions, la llista de CGT va aconseguir el triple de vots en relació als afiliats amb que conta el sindicat) no
podrà formar part de la candidatura. Però la Secretària General de CGT en Ford no és l’única contra la qual Ford està
escometent una ofensiva. En la primera quinzena de maig, dos delegats més de CGT han sigut expedientats. Un fet que contrasta
amb els 40 delegats de la UGT als quals mai se sanciona i que, en molts casos, ni tan sols tenen l’obligació de presentar-se
en el seu lloc de treball. El Comité d’Empresa Extraordinari, que se celebra hui a petició de CGT, tractarà sobre la
repressió laboral. CGT espera que la resta de sindicats accepte adoptar mesures, com l’atur proposat, i comence la necessària
mobilització dels empleats davant el constant atac als drets. | 0.789381 | curate | {"ca": 0.9726083401471791, "es": 0.02739165985282093} | |
macocu_ca_20230731_7_381670 | CONTACTE
Cerquem animadors de lleure
Actualment, cerquem animadors per a les colònies d’estiu que tindran lloc del 23 de juliol al 6 d’agost de 2022, al Priorat de Marcèvol.
Si seu interessats en col·laborar amb nosaltres, envieu-nos la vostra candidatura abans del 15 de maig. La vostra candidatura ha de constar del CV i d’una carta de motivació adreçada a [email protected]. | 0.691878 | curate | {"en": 0.021164021164021163, "ca": 0.9788359788359788} | |
wikipedia_ca_20230401_0_534791 | Sant Esteve de Tavèrnoles
Sant Esteve de Tavèrnoles és una església amb elements romànics i barrocs de Tavèrnoles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció.
L'església de Sant Esteve destaca en mig de la població de Tavèrnoles. És una construcció d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i un absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada. En època barroca va ser ampliada amb capelles pel costat de tramuntana. El mur de migdia conserva la porta d'arc de mig punt tapiada. Exteriorment presenta decoració de tipus llombard d'arcs amb finestres cegues entre lesenes, a l'absis, que es prolonga al mur de migdia sota un fris de dents de serra. El portal de ponent és de forma rectangular però es troba emmarcat per unes formes sinuoses. A sobre té un òcul i el capcer és acabat de forma triangular. Damunt el portal hi ha la següent inscripció: 1728 STEPHANUS VIDIT COELOS APERTOS VIDiT; E INTROVIT HOMO CVCOL. A la nau, prop de l'absis, s'hi adossa un esvelt campanar de torre de planta quadrada que sobresurt dos pisos de la nau i conserva quatre finestres geminades, amb columna de capitell mensuliforme, a cada pis i arquets, lesenes cantoneres i fris dents de serra, decoracions típiques del romànic llombard. Corona el conjunt una coberta piramidal.
Història.
És una de les esglésies romàniques millor conservades de la comarca d'Osona.
Fou construïda pels vescomtes d'Osona cap el 1069 en un dels seus feus i fou reconeguda nou anys més tard pel bisbe de Vic al vescomte Ramon Folc, el qual, en morir en mans dels sarraïns l'any 1086 la lliurà junt amb l'església de Sant Pere a la canònica vigatana.
Com la majoria d'esglésies de la comarca en època barroca fou ampliada i transformada, així, com indica la inscripció, vers el 1728 fou sobre-aixecada, s'hi construïren capelles laterals, una de les quals fou abolida durant la restauració i s'hi obrí el portal de ponent. Malgrat tot encara es pot admirar la bellesa romànica del temple.
La primera làpida funerària, pertany al sepulcre de Miquel Galles, rector de la parròquia de Tavèrnoles, mort el 20 d'agost de 1839.
La segona correspon a Jacinto Verdaguer, que va morir l'any 1868. Es tracta segurament de Jacint Verdaguer i Ordeix, oncle i padrí del poeta de Folgueroles.
Les altres dues làpides corresponen als habitants de les cases veïnes: els Cos i els Ruquet. | 1 | perfect | {"ca": 0.9623273336123901, "es": 0.037672666387609875} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=534792 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_158507 | posició -3 posició -2 posició -1 paraula clau posició +1 posició +2 posició +3 any de publicació tipus (lit/nlit) gènere (lit) classificació temàtica (nlit) traducció varietat id obra forma lema CG:CM asc desc
+
referències integrades
aplica
reset
una altra temporada. Veurem després de l'hivern. El padrí meneja, dubtós , el cap, però no insisteix. Després parlen de Santa Maria, de la casa, de
resultat una mistificació, o en última instància una aproximació dubtosa ? I si, a despit de tot, ens sembla convincent, ¿no serà perquè nosaltres,
ha. —Tres. En tots els anys que treballo aquí, només n'han trobat tres. I dubtosos . —Ossos prehistòrics, voleu dir? —pregunta ell. —Relativament
els francesos sobreïxen; a les tavernes, als hostals, a les cases dubtoses comencen els primers conflictes, cops de puny o ganivetades. I de Madrid
és millora en la traducció francesa. Llença els diners embadalit amb la dubtosa senyora, i l'econòmic empordanès s'estremeix i rondina; predica amb èxit
a trencar el son, vaig desprendre'm dels seus pèls i de la seva olor dubtosa i vaig anar cap a la meva cabina, a lluitar amb les tisoretes, els
d'Aragó i el poble que es presentava com aliat, l'opció no fou gens dubtosa . Els catalans s'inclinaren cap a Castella amb l'esperança de trobar-hi un
de dir, home, què m'has de dir!... Víctor. És un subjecte de dubtosa moralitat. Rosa. Digues que ha fet la seva joventut, com tots la
de dir! I una persona que semblava tan decent! D'una moralitat tan poc dubtosa !..." L'única persona que respirà una mica davant d'aquell crim va ésser
volem semblar mig sants; pels convents hi són a vessar. Hem tingut beats dubtosos ; confessors de magnats i repartidors de miracles casolans, que escampen
Aquesta afirmació completa i la que he esmentat abans, perquè no és pas dubtós que allò que més pot destorbar o desfigurar les nostres percepcions i
els edificis de Gabriel segueixen fent bonic, tant o més. Veig més dubtós que l'"aclariment" del Luxembourg i de la Madeleine faci un complement
amargament de la fredor del públich, mostrantse cayguda d' esperit, dubtosa del seu geni, desesperada dels éxits qu' anava á cercar á Ultramar, als
y cadiras de seti encoixinat, cobert per las consabudas fundas de color dubtós ; una taula-centro ab marbre sembrat de papers polsosos, y una consola de
esperonat pe'l meteix egoisme, hi tirava un vel pera presentarla fosca, dubtosa , anfibológica. —Oh, nó, aixó no diu que sia: tot lo més deixa entendre que
i serà tan atabalat com vulgui, però no gens curt... L'oncle somriu, dubtós , però joiós, em sembla, de sentir dir que el seu nebot no és curt. I
meves explosions d'idealisme i d'entusiasme. I que això donava un aire dubtós i aparentment complex a la meva fesomia. En realitat, ell creia que tot
era l'hechizo castellà? Era el nostre "encís"? Em semblava dubtós . El diccionari deia que sí: jo deia que no. Jo trobava altres matisos
aparegut insignificant i fins desagradable amb la llum freda de l'alba o dubtosa d'un fanal; aquella infeliç que havia entrellucat en moments de lassitud,
no hi falta, en això, monsieur Mistral, vaig dir jo fent un somrís dubtós . —Ja veig que no us convenceré. Sou tossut... —Cadascú a la seva, senyor.
Malgrat tot, aquestes terminologies semblen l'una i l'altra dubtoses , ja que per una banda no és gaire raonable d'atribuir a la naturalesa una
contra el poder suprem n'alcen un altre, i en un combat dubtós pels plans celestes, fan sondrollar el seu tron. Però ¿què
—posat que sigui un bé— si l'Adversari ho pot o ho vol? És molt dubtós que ho pugui; del tot segur que no voldrà atorgar-nos-ho.
lúcid, contra enemic tan gran essent la lluita i tan dubtós un resultat amb èxit. Em ric d'aventurers i coratjosos
amb zel fingit, l'ambició secreta. Així van acabar els debats dubtosos , alegrant-se en llur Cap incomparable: com quan dels
ni mar ni lloc eixut; gairebé nàufrag, trepitja la dubtosa consistència, volant i a peu; li manquen rems i veles.
follia llançat, i, fugitiu, ens el retorna greument dubtós de si tindrà per savis aquells que li pregunten per l'audàcia
nous pensaments fer néixer —consells per a debatre els fets dubtosos que puguin succeir. Però parlar-ne no convé en aquest
(¿i per què no, si un dia, en eterns dies?) en un combat dubtós , tota la fúria que el gran Senyor del Cel contra vosaltres
[Adam pregunta sobre els moviments celestes, rep una contesta dubtosa i és exhortat a cercar amb preferència coses dignes d'ésser
dediquen pels aiguals i el costum que tenen de caçar a la nit les fa prou dubtoses , i més encara el fet comprovat que porten verí sota de la pell. Emana de
o de l'altre Guillem, hom arribaria a treure l'aigua clara d'un cas tan dubtós i a conèixer el sant que es venera en la capella. Desgraciadament la
Variació en la naturalesa Variabilitat. Diferències individuals. Espècies dubtoses . Les espècies de dispersió àmplia, les molt difoses i les comunes són les
Tenim tota mena de raons per a creure que moltes d'aquestes formes dubtoses , tan pròximes i afins, han retingut permanentment llurs caràcters en llur
competents. Resulta indiscutible que les varietats d'aquesta naturalesa dubtosa són lluny d'ésser rares. Comparem les diverses flores de Gran Bretanya,
Bentham en dóna només 112: una diferència de 139 formes dubtoses ! Entre els animals que s'uneixen per a cada procreació i que són
s'uneixen per a cada procreació i que són summament mòbils, les formes dubtoses , classificades per un zoòleg com a espècies i per un altre com a
Una distància àmplia entre les zones de residència de dues formes dubtoses porta molts naturalistes a classificar ambdues com a espècies distintes;
termes. Molts dels casos de varietats fortament marcades o d'espècies dubtoses bé mereixen una consideració, perquè hi han estat adduïts diversos
D'altra banda, estan unides per molts lligams intermedis, i és molt dubtós que aquests lligams siguin híbrids; i hi ha, pel que em sembla, una
en la majoria dels casos, a un acord per a classificar les formes dubtoses . Així i tot, cal confessar que als països més ben estudiats és on trobem
països més ben estudiats és on trobem el major nombre de formes de valor dubtós . M'ha colpit el fet que si qualsevol animal o qualsevol planta en estat
un país, aviat es farà una idea de com classificar la majoria de formes dubtoses . La seva tendència general serà de distingir moltes espècies, perquè
si podrà esperar la troballa de lligams intermedis entre les seves formes dubtoses , haurà de confiar quasi per complet en l'analogia, i les seves
aquells casos en què no han estat trobats lligams immediats entre formes dubtoses , els naturalistes es veuen constrets a fer una determinació per la
tan pròximament afins a d'altres espècies que els atorga un valor dubtós : aquestes 63 suposades espècies s'estenen per un 6,9 de
les formes estretament afins assenyalades per Mr. Watson com a espècies dubtoses , però que són quasi unànimement classificades pels botànics britànics com
mai disputat. No té importància per a nosaltres si multituds de formes dubtoses són anomenades espècies, o subespècies, o varietats; ni el lloc dins de
per exemple, que hom ha d'imposar a les dues-centes o tres-centes formes dubtoses de plantes britàniques (si l'existència de varietats ben definides és
encara, només, varietats ben marcades; o bé poden haver arribat a la dubtosa categoria de subespècies; però només hem de suposar que els graons del | 1 | perfect | {"ca": 0.911796832332059, "fr": 0.0070999453850355, "es": 0.05393227744401966, "hu": 0.0006826870562534135, "en": 0.0028672856362643366, "st": 0.012971054068814856, "pt": 0.004369197160021846, "it": 0.004505734571272528, "la": 0.001774986346258875} | |
macocu_ca_20230731_6_252691 | farcellet cruixent de verdures, gambes i bolets amb soja i oli d'herbes aromàtiques farcellet cruixent de verdures, gambes i bolets amb soja i oli d'herbes aromàtiques
farcellet cruixent de xocolata blanca, coco i regalèssia farcellet cruixent de xocolata blanca, coco i regalèssia
farcellet de pasta fil·lo amb formatge i cansalada farcellet de pasta fil·lo amb formatge i cansalada
fr petit paquet de pâte filo au fromage et au lard
it involtini di pasta fillo con formaggio e lardo
en phyllo dough mini packet with cheese and bacon
de Phylloteigtäschchen mit Käse und Speck
Plats a la carta. Tapes
farcellet de xocolata amb pastanagues caramel·litzades farcellet de xocolata amb pastanagues caramel·litzades | 0.590286 | curate | {"ca": 0.7232524964336662, "fr": 0.07132667617689016, "it": 0.06990014265335236, "en": 0.07703281027104136, "de": 0.05848787446504993} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_519401 | Dit d'una altra manera: la paraula "ressopó" té traducció al castellà, a l'anglès, al francès, a l'italià, etc. ?
la col·lació o ressopóTradicionalment, a Catalunya, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, no es celebra la “Nochebuena” amb un gran sopar familiar. Hom acostuma a menjar alguna cosa abans o després de l'ofici litúrgic i les altres celebracions de mitjanit de Nadal (missa del gall, Sibil·la, etc.) . Aquests petits o grans refrigeris s'anomenen "col·lació", "xocolatada", "sacamuia" o bé "torronada" en funció del seu contingut i de la zona on es realitzen. Antigament, aquest ressopó suposava el trencament del dejuni que hom feia la vetlla de Nadal. En l'actualitat és un acte de socialització més d'entre els que es celebren aquesta nit. | 0.750573 | curate | {"ca": 0.9973509933774835, "fr": 0.0026490066225165563} | |
mc4_ca_20230418_15_138896 | Mar i Cel: Fils de vidre de Marta Sempere Compte
fanal blau 25 d’abril de 2014 a les 23:32
pretens que sortim nedant de la comarca?
quan m'emociono, i si m'agafa la plorera, no hi ha qui em guanyi!
El 22 va ser un regal tenir-te a prop disposada a compartir. Que et tremolés la veu...més m'hauria tremolat a mi. I la teva generositat de voler acompanyar-me, era ja un plus afegit.
Llàstima de l'aiguat que no es podés fer a l'aire lliure.
Que tornessis ahir, a posar una veu més confiada i suau i amable com la teva, m'honora i em va emocionar.
Va resultar un vespre poètic bonic, entranyable, i sobretot per a mi, nodridor de l'ànima.
N'estic molt agraïda.
Mil gràcies per la complicitat!
XeXu 26 d’abril de 2014 a les 1:20
Jo el que em quedo són les sensacions que transmeteu perfectament les dues amb les vostres paraules, ens feu partícips del que heu viscut aquests dies. Independentment dels actes i de com anessin, aquests nervis i aquests sentiments que vau viure són el més important. Blogaires al poder, tu, cada cop som més imparables.
Carme 26 d’abril de 2014 a les 9:15
Laura, repeteixo el que ja he dit a no sé quants llocs, va ser una estona feliç i finalment, per ami, això és el que més compta.
I el llibre de la Marta que es queda entre nosaltres...
Elfreelang 26 d’abril de 2014 a les 12:46
llegint-te ara encara lamento més no haver pogut assistir en directe ....segur que va ser especial, emotiu, brillant, poètic i amistós ple de caliu i afecte....i estic segura que tot va sortir ben rodó, i que ho vas llegir com l'ocasió es mereixia ....la tremolor de la veu un lleu onatge en les cordes sensibles de l'aire!
xavier pujol 26 d’abril de 2014 a les 13:15
El que expliques és exactament el que va passar a la presentació de "Fils de vidre".
Si la meva modesta opinió compta, recomano la lectura d'aquest llibre.
sa lluna 26 d’abril de 2014 a les 13:27
Se'm posa la pell de gallina cada vegada que parleu de la presentació de Fils de vidre. De vegades les emocions juguen males passades, però des de les emocions dels altres estic segura que això va passar desapercebut. Vau viure un moment molt intens i queda reflectit en totes les vostres paraules. Em feu dentetes!! ;)
Enhorabona a tots i vull felicitar, una vegada més, a la Marta i desitjar-li més moments màgics com aquest.
M. Roser 26 d’abril de 2014 a les 19:29
Un post molt emotiu, gràcies per compartir tants sentiments...
cantireta 30 d’abril de 2014 a les 21:23
! ! i perquè no sé dibuixar llàgrimes de penediment...poseu BCN més aprop de LLeide, conye!! :-DD | 0.746506 | curate | {"fr": 0.11213088587390263, "ca": 0.8627294493216281, "es": 0.01596169193934557, "pt": 0.006783719074221868, "el": 0.0007980845969672786, "en": 0.0015961691939345571} | http://plomablava.blogspot.com/2014/04/fils-de-vidre.html |
wikipedia_ca_20230401_0_331312 | Ànec de Meller
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
L'ànec de Meller ("Anas melleri") és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que habita llacs, estanys i aiguamolls de Madagascar oriental. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=331313 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_832493 | Desenes de lloros aparentment borratxos estan caient del cel i dels arbres d'una ciutat del nord d'Austràlia, mentre els veterinaris que tracten a les aus investiguen la causa del fenomen. La premsa local ha informat avui que els animals perden la coordinació, es queden adormits i després de ser recollits, passen a les seves gàbies una cosa semblant a una "ressaca". L'estrany fenomen passa cada any a la localitat de Palmerton, a l'estat australià del Territori del Nord, però fins ara mai en aquest quantitat. "Sembla que estan com ebris. Cauen dels arbres perquè és com si haguessin perdut la coordinació, salten i no encerten les branques", va assegurar Lisa Hansen, una cirurgiana de l'hospital veterinari de Palmerton. Hansen va explicar que els ocells queden intoxicats per algun tipus d'aliment que altera les seves funcions motrius, com volar. Després es posen malalts com si s'estiguessin recuperant d'una nit de gran consum d'alcohol, i per contrarestar els símptomes se'ls administra un potatge amb fruita a manera de reconstituent. "Es queden postrats sobre el terra de la gàbia i descansen amb el cap de costat, també s'enrotllen en una cantonada o s'amaguen sota unes fulles ", va dir la veterinària. Els experts no es posen d'acord sobre quin tipus d'intoxicació es tracta, ja que alguns pensen que ha de ser una planta i altres creuen que es tracta d'un virus. Hansen va explicar que els "lloros borratxos" estan caient a jardins i carreteres, i en alguns casos passen diversos dies a cures intensives abans que hagin recuperat la facultat de volar. http://www.absurddiari.com/c/llegir.php?llegir=llegir&ref=17670
Ha de ser alguna fruita fermentada, com passa a Àfrica amb la marula http://www.youtube.com/watch?v=D5E5TjkDvU0
Gran! | 0.837804 | curate | {"ca": 0.9447640966628308, "pt": 0.016110471806674336, "de": 0.03624856156501726, "uz": 0.0028768699654775605} | |
mc4_ca_20230418_2_67481 | Barcelona Photobloggers – Pàgina 208 – Barcelona Photobloggers
Publicat el 14 de Juliol de 2008 14 de Juliol de 2008 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Trobades, General
Publicat el 2 de Juliol de 2008 28 de Juny de 2009 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Trobades1 comentari a Encuentro 5/7/2008
Convocatòria exposició: “elements”
Barcelona Photobloggers emprèn una nova aventura: elements i convoca a tots els amants de la fotografia a participar a l’exposició que s’organitza on-line i que es podrà visitar a Maremagnum el setembre del 2008.
Es convida a fotògrafs de tot el món a mostrar la seva visió i interpretació dels cinc elements de l’antiga Xina (aigua, fusta, foc, terra i metall).
La convocatòria estarà oberta fins el 15 de agost de 2008. Per a participar és necessari pujar les imatges a un grup del web d’intercanvi de fotografies Flickr. La informació detallada es pot trobar a http://elements-barcelona.com/
La mostra està organitzada pel col·lectiu fotogràfic Barcelona Photobloggers juntament amb Maremagnum, que, una vegada més, recolza les iniciatives artístiques més joves i contemporànies.
Publicat el 23 de Juny de 2008 29 d'Agost de 2008 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Exposicions, Notícies6 comentaris a Convocatòria exposició: “elements”
Publicat el 18 de Juny de 2008 18 d'Agost de 2014 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Cursos
Publicat el 7 de Juny de 2008 18 d'Agost de 2014 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Cursos
Publicat el 6 de Juny de 2008 18 d'Agost de 2014 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Cursos1 comentari a Taller avançat de revelat RAW
Publicat el 20 de Maig de 2008 18 d'Agost de 2014 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Xerrades, Exposicions, Cursos
Cada any, un grup de fotobloguers es reuneixen en una ciutat europea per a conèixer-se personalment, fer uns riures, i de passada, fer unes quantes fotografies. Aquest any, l’esdeveniment tindrà lloc a la ciutat de Barcelona el cap de setmana del 5 al 7 de setembre. Us animeu a venir?
Al web oficial de la trobada trobareu tot tipus d’informació sobre la mateixa: fotos, mapes, fòrums, anuncis, enllaços i moltes més coses. Si esteu interessats en assistir, si us plau, inscriviu-vos en el web i marqueu la casella “I will attend the 2008 meetup in Barcelona”, per a que puguem tenir una idea del número de persones que vindran.
Si ets una empresa relacionada amb la fotografia i estàs interessada en patrocinar la trobada, no ho dubtis, posa’t en contacte amb nosaltres.
Publicat el 16 de Maig de 2008 27 de Maig de 2008 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Trobades22 comentaris a Trobada de Fotobloguers Europeus 2008
Publicat el 1 de Maig de 2008 18 d'Agost de 2014 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Cursos1 comentari a IV Photofashion Workshop
Además hay organizado otro taller para el 13, 14 y 15 de junio a cargo de Antonio Ansón, titulado “Para que veas”, en el que colaborarán, Isabel Flores, Juan de la Cruz Megías y Martí Llorens.
Publicat el 25 d'Abril de 2008 18 d'Agost de 2014 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Cursos
Publicat el 1 d'Abril de 2008 15 de Gener de 2018 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Cursos
Publicat el 26 de Març de 2008 18 d'Agost de 2014 Autor Barcelona PhotobloggersCategories Cursos1 comentari a Tallers de primavera 2008 a Golferichs
Pàgina anterior Pàgina 1 … Pàgina 207 Pàgina 208 Pàgina 209 … Pàgina 213 Pàgina següent | 0.787181 | curate | {"ca": 0.9381078691423519, "pt": 0.005305039787798408, "es": 0.05658709106984969} | https://barcelonaphotobloggers.org/author/bcnph/page/208/lang-pref/ca/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_181596 | El nou model Spinshield garanteix la màxima protecció i comoditat per als ulls gràcies a una gran lent cilíndrica envoltant | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.differentbikes.es/ca/promocio-novembre/llum-davantera-magicshine-allty-600-lumens/ |
macocu_ca_20230731_3_556400 | La germana de la jutgessa que ha anul·lat el confinament lleidatà treballa per Eulen
La Generalitat va retirar la gestió de diverses residències a l’empresa Grupo Eulen
Redacció 13/07/2020
Imatge d'arxiu d'una jutgessa
L’entramat familiar que s’amaga darrere de la judicatura espanyola, grans empreses, polítics i institucions governamentals espanyoles ens ha ensenyat a desconfiar de les casualitats durant els darrers anys.
El cas és que la jutgessa que ha anul·lat el confinament lleidatà al·legant que la Generalitat no en té les competències per fer-ho és Elena García-Muñoz Alarcos. Un usuari a Twitter ha descobert que a la plataforma Linkedin, la xarxa social per a tenir penjat el CV a Internet i buscar feina si s’escau, hi apareix Mayte García-Muñoz Alarcos, que assegura que és la seva germana, ja que comparteixen ambdós cognoms (un d’ells compost).
Resulta que, la que sembla ser la germana de la jutgessa, assegura al seu perfil de Linkedin que actualment (i des de fa 15 anys) treballa al Grup Eulen. I és que resulta que la Generalitat va retirar la gestió que aquesta empresa feia a dues residències pel nefast impacte de la Covid-19. De fet, el Govern català va anunciar que no tornarà a l’empresa Eulen la gestió de les dues residències de gent gran i explicava que obria expedients per sis presumptes infraccions molt greus i una de greu durant la pandèmia de Covid-19, a més d’un cas de presumptes maltractaments.
La germana de la jutgessa que ha anulat el confinament lleidatà treballa per Eulen, la companyia a qui la Generalitat va retirar la gestió de v+aries residències.
No hi cap ni un bri de basura més al abocador judicial :=) pic.twitter.com/9xR7wUgrK5 | 0.855809 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_109018 | Taula rodona Quin paper ha de tenir la literatura en l'ensenyament? / 2006 / Altres notícies / L'AVENÇ RECOMANA / Inici - L'Avenç
Qui som
L'avenç
Els marges
Llibres
Actualitat
Blog
L'AVENÇ RECOMANA
Altres notícies
L'exposició "L'àlbum de la Ruth" s'ha allargat fins al 7 de novembre
Cicle de presentacions de "GIRONA, 1939: porta de l'exili. Escrits del final de la Guerra Civil", de Joaquim Nadal
Estiu: tots els colors de L'ACCENT
L'Avenç, Grup Enderrock i Raig Verd inicien una nova etapa de col·laboració
Per Sant Jordi, sortim als Jardinets!
Un any més L'AVENÇ amb el FESTIVAL MOT
AVÍS
Estrenem ebooks!
NOVETATS PRIMER SEMESTRE 2021
Taula rodona Quin paper ha de tenir la literatura en l'ensenyament?
Redacció
dijous, 30 de març del 2006
L’Avenç va organitzar el passat dia 13 de març una taula rodona per debatre el paper de la literatura a l'ensenyament a l’Ateneu Barcelonès (sala J.M. de Sagarra).
La taula rodona va comptar amb la participació de Joan Badia (subdirector general de Formació Permanent i Recursos Pedagògics del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya), Anton Carbonell (professor de l’IES Castellar del Vallès), Jordi Castellanos (catedràtic de literatura catalana de la UAB) i Artur Noguerol (professor de didàctica de l’ensenyament a la UAB). | 0.71832 | curate | {"ca": 0.8398096748612213, "no": 0.0055511498810467885, "fr": 0.0055511498810467885, "es": 0.056304520222045996, "ja": 0.012688342585249802, "pt": 0.011895321173671689, "nl": 0.029341792228390166, "ms": 0.0031720856463124504, "pl": 0.012688342585249802, "en": 0.022997620935765267} | https://lavenc.cat/index.php?/cat/L-AVENC-RECOMANA/Altres-noticies/2006/Taula-rodona-Quin-paper-ha-de-tenir-la-literatura-en-l-ensenyament |
racoforumsanon_ca_20220809_4_283735 | Bona nit, sóc l'Ebrenc de la Viquipèdia i això és Jackass. Ara que la independència de Catalunya es veu cada vegada tan a prop com Barcelona World , una aldea gal·la ebrenca resistix al sud de Catalunya centre dels Països Catalans reclamant que les fronteres de la seua regió catalana no es perden per sempre més. Este moviment, que propugna la realitat plural del catalanisme començant pel que li és propi, necessita una ensenya. Quina triem? Opció 1: Opció 2: Opció 3:
Primera persona del present d'indicatiu: jo canto
Cantek?
A Traiguera.
Quina gent més rara no? | 0.723876 | curate | {"ca": 0.9443447037701975, "es": 0.02154398563734291, "hu": 0.012567324955116697, "it": 0.02154398563734291} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_448230 | A Basso, disposem d’un ampli catàleg de productes i serveis per poder oferir solucions completes i globals a totes les teves necessitats.
ELS NOSTRES SERVEIS
RENTING IMPRESSORES
Tramitem el lloguer d’impressores multifunció a l’instant
EQUIPS D'IMPRESSIÓ
Equips de sobretaula, per a grups de treball i oficina, de gran producció, etc.
SERVEIS D'IMPRESSIÓ GESTIONATS
Consultoria i assessorament gratuït
SOLUCIONS COST PER PÀGINA
El sistema de manteniment més utilitzat en l’actualitat.
SOFTWARE DOCUMENTAL
Augmenta les prestacions dels teus equips amb el software documental i solucions.
INFORMÀTICA
Ordenadors, servidors, xarxes i altres components.
SERVEI TÈCNIC
Manteniments preventius, reparacions, configuracions, etc.
CONSUMIBLES
Tots els consumibles i de totes les marques
PRODUCTES I SERVEIS
Descobreix el que et podem oferir. Deixa'ns estudiar les teves necessitats i et proporcionarem la millor solució per a tu o per a la teva empresa
EQUIPS D’IMPRESSIÓ
Disposem d’un ampli catàleg d’equips de impressió apte per a totes les necessitats: des de les impressores de sobretaula a equips multifuncionals de alta producció ja siguin monocrom o color. Així mateix, disposem d’equips enfocats a l’elaboració de projectes gràfics, útils per a la impressió de catàlegs d’empresa, fullets, campanyes de màrqueting, etc.
+ info
SERVEIS D’IMPRESSIÓ GESTIONATS (MPS)
Amb els Serveis d’Impresió Gestionats analitzem tot el teu parc d’impressores. Aquest procés, ens ajudarà a conèixer els costos totals d’impressió de la teva empresa, contribuïrem a reduir aquests costos i millorarem la productivitat dels teus empleats així com la seguretat dels teus documents.
+ info
SOLUCIONS DE SOFTWARE I DIGITALIZACIÓ DOCUMENTAL
Les solucions de software ens proporcionen entre altres rendibilitat, control en els nostres costos, seguretat documental, i optimitzen el nostre flux de treball. Cal destacar entre elles les solucions de digitalització documental com les més esteses, a causa de la necessitat de les empreses a optimitzar el seu espai d’emmagatzematge, així com la localització ràpida dels seus arxius i informació.
+ info
SERVEI TÈCNIC DE REPARACIÓ D’EQUIPS
Sabies que reparem equips de diferents fabricants? Si tens un equip informàtic o d’impressió que necessita reparació, pregunta’ns! Disposem de servei tècnic propi que et garantirà una ràpida intervenció i una òptima solució a la teva necessitat.
+ info
SUPORT INFORMÀTIC
Per a totes aquelles empreses que necessitin de suport informàtic, ja sigui per potenciar el de la seva pròpia estructura, així com per no disposar de la mateixa, oferim personal altament qualificat que t’ajudarà a resoldre de manera òptima tota la teva problemàtica, ja sigui en la configuració de servidors , gestió d’usuaris, configuració de xarxes, solució a problemes de virus, avaries, etc.
+ info
VENDA DE CONSUMIBLES
Tots els consumibles i de totes les marques! Tòner, cartutxos de tinta, pastilles de tinta sòlida, i en definitiva qualsevol consumible necessari per als seus equips d’impressió Demana’ns preu!
+ info
PROMOCIONS
Imprimeix a color a preu de monocrom
Assessorament gratuït
Gaudeix d'una promoció especial
Una de les principals preocupacions en les empreses pel que fa a la impressió, resideix en els costos d’impressió en color. A Basso, tenim una sèrie d’equips que ens permeten imprimir en color però a preu de monocrom.
Combina un color extraordinari i un text de qualitat professional pel mateix cost per pàgina que una impressora làser monocrom
Demanar informació
Si, si totalment GRATUÏT i sense compromís
A Basso realitzem un estudi previ de costos gratuït i t’oferim una solució a mida per el teu parc d’impressió. Al final, el resultat ens permetrà rebaixar les teves despeses mensuals i estalviar-te el control dels diferents tipus d’impressió.
Se’t lliurarà un informe detallat del volum i costos d’impressió que té cada equip i departament, amb la consegüent proposta de millora.
Demanar més informació
+ Imprimeix a color a preu de monocrom
Gaudeix d'una promoció especial
Una de les principals preocupacions en les empreses pel que fa a la impressió, resideix en els costos d’impressió en color. A Basso, tenim una sèrie d’equips que ens permeten imprimir en color però a preu de monocrom.
Combina un color extraordinari i un text de qualitat professional pel mateix cost per pàgina que una impressora làser monocrom
Demanar informació
+ Assessorament gratuït
Si, si totalment GRATUÏT i sense compromís
A Basso realitzem un estudi previ de costos gratuït i t’oferim una solució a mida per el teu parc d’impressió. Al final, el resultat ens permetrà rebaixar les teves despeses mensuals i estalviar-te el control dels diferents tipus d’impressió.
Se’t lliurarà un informe detallat del volum i costos d’impressió que té cada equip i departament, amb la consegüent proposta de millora.
Demanar més informació
Digitalitza't
Amb el procés de digitalització de documents obtindràs les eines per fer més àgil i accessible l’accés a la informació de l’empresa
Paga només pel que imprimeixes!
Aconseguiràs un estalvi important enfront del sistema tradicional de compra de consumibles
La teva oficina allà on vagis!
Les solucions pensades en la tecnologia Cloud proporcionen a les empreses una infinitat d’avantatges: mobilitat, estalvi seguretat, productivitat i flexibilitat | 0.615829 | curate | {"ca": 0.9309623430962343, "en": 0.017497147204260176, "pt": 0.0036135412704450362, "it": 0.0020920502092050207, "fr": 0.009319132750095093, "es": 0.02301255230125523, "ru": 0.003423354887790034, "de": 0.006846709775580068, "ja": 0.003233168505135032} | https://www.basso.es/ca/productes-i-serveis/ |
mc4_ca_20230418_13_514145 | Els Pallars, 1 de març 2017: LICORS PORTET I VILA CORONA PREMIATS AL CATAVINUM – Pirineus TV
Quatre vins del celler Vila Corona i quatre licors del Portet han obtingut un reconeixement en el concurs “Catavinum World Wine & Spirits Competition del País Basc. El concurs fa un tast dels diferents productes que es presenten a la mostra condecorant els més destacats.
En aquesta edició el concurs va rebre més de 3450 mostres de vins i licors de més de 20 països diferents, dels quals se’n va premiar 1000. El propòsit del concurs és informar i difondre els vins i licors de qualitat, a més de potenciar la producció i elaboració d’aquests.
El celler Vila Corona ha estat reconegut amb la Medalla de Plata pels vins negres Llabustes Cabernet Sauvignon Criança 2013, Tu rai 2013, Llabustes Merlot 2015 i el vi blanc Llabustes Chardonnay 2016. L’empresa de licors Portet ha obtingut dues medalles d’Or amb l’Anís dolç Sanroma i la Ratafia dels Raiers reserva 21 llunes; i dues medalles de plata per la Ratafia dels Raiers i la Ratafia l’Ermità presentada aquest passat novembre.
Segons l’Angle, aquestes medalles són un reflex el treball i el suports que es fan els diferents productors de la comarca per donar sortida i reconeixements als productes que s’elaboren al Pallars.
Amb aquests últims quatre reconeixements els Licors Portet suma un total de 26 medalles i reconeixements per la qualitat dels seus licors. Enguany, la Guía Peñín ha puntuat els seus productes d’excel·lents.
Parlen al vídeo: ÀNGEL PORTET, PROPIETARI EMPRESA LICORS PORTET
L’Alta Ribagorça, 1 de març 2017: MÉS PÚBLIC BARCELONÍ A LES JORNADES... Alt Urgell, 1 de març 2017: PRESENTACIÓ DEL PROJECTE FEDER “CAMINA PIRI... | 0.870352 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.pirineustv.cat/2017/03/01/licors-portet-i-vila-corona-premiats-al-catavinum/ |
mc4_ca_20230418_5_135364 | (S'ha redirigit des de: Pena de galeres)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Galeres_(pena)&oldid=20755053»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 6 feb 2019 a les 01:00. | 0.380643 | curate | {"ca": 0.5678391959798995, "de": 0.4321608040201005} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Pena_de_galeres |
crawling-populars_ca_20200525_22_387472 | Dos actes van tenir una rellevança especial ahir. D'una banda, van ser presentades les conclusions de l'Anuari Socioeconòmic, que cada any elabora BPA, i de l'altra, l'Associació de Contractistes d'Obres d'Andorra (Acoda) va fer una diagnosi de la situació actual del sector de la construcció. En general, hi ha una abundància de pessimisme, referendat per les dades tan negatives de l'economia andorrana, molt dependent de les veïnes, especialment d'Espanya, on les retallades que ha aplicat l'Executiu espanyol poden generar una caiguda de la confiança a Andorra, segons va exposar ahir l'economista Jordi Alcobé.
Si bé l'any passat va ser un any negre, els sis primers mesos d'aquest any estan aportant un petit respir, consolidant les importacions, amb un augment de la venda de vehicles i "una certa recuperació de la confiança", segons paraules de l'economista. Com que en el 2009 pràcticament es va tocar fons, el 2010 ha de ser l'exercici d'una molt tímida recuperació, sempre que els motors de l'economia europea, Alemanya i França, confirmin la millora, i que Espanya vegi la llum al final del túnel.
Per la seva banda, l'Acoda, a través del document Futur del sector, reclama una major inversió en obra pública i privada per garantir la continuïtat de les empreses i els llocs de treball, tot i que considera que les plantilles estan sobredimensionades per a les característiques d'Andorra. L'associació adverteix que si no es prenen mesures d'urgència, la regularització del sector serà "més salvatge". Des del boom immobiliari, la superfície autoritzada de construcció ha caigut en picat, i segons els empresaris la disminució del nombre d'assalariats no ha ha fet amb la mateixa proporció.
De fet, des de l'entitat s'admet que mai serà com abans i que, per tant, el sector i les empreses s'han d'adaptar a un volum menor i buscar alternatives, com ara la rehabilitació de vivendes o la reforma dels edificis públics per adaptar-los a les noves exigències de sostenibilitat i estalvi energètic.
Tot i aquestes demandes, el país es troba amb unes administracions altament endeutades i un dèficit que supera el màxim que fixa Brussel.les, per la qual cosa es fa difícil esperar un gran esforç en obra pública després d'anys anteriors amb nombrosos i costosos projectes executats. Només aquesta recuperació, que ha de venir de l'exterior i també a conseqüència de les mesures internes, ha de permetre un increments dels ingressos de les arques públiques. No hi cap dubte, doncs, que caldrà l'impuls també de la iniciativa privada per redreçar el rumb i, com no pot ser d'altra manera, de la classe política, tant donada a la picabaralla.
Per a més informació consulti l'edició en paper.
Justo Ruiz
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Àurea Bellera
Mercedes Salas
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Especial Constitució
Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal | 0.860022 | curate | {"ca": 0.9712902109996541, "es": 0.0287097890003459} | : /editorial/2247/timid-pero-un-major-optimisme |
mc4_ca_20230418_12_137968 | Joan Amades testimoni de cultura viva / - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Joan Amades testimoni de cultura viva /
1024x576, 613.5 KB Exposició "Joan Amades: testimoni de cultura viva" / Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca d'Humanitats ; Rissech, Laia (Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca d'Humanitats) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Servei d'Informació Bibliogràfica i de Documentació d'Història, Llengua, Literatura i Art de Catalunya
Fotografies de l'exposició "Joan Amades : testimoni de cultura viva", feta per a commemorar el 125è aniversari del seu naixement, organitzada en col·laboració amb Sibhil·la (Servei d'Informació Bibliogràfica i de Documentació d'Història, Llengua, Literatura i Art de Catalunya). [...] | 0.719848 | curate | {"ca": 0.9938271604938271, "en": 0.006172839506172839} | https://ddd.uab.cat/search?f=title&p=Joan%20Amades%20testimoni%20de%20cultura%20viva%20/&sc=1&ln=ca |
mc4_ca_20230418_15_274647 | _.xk=function(){this.R=[];this.H=[]};_.h=_.xk.prototype;_.h.Re=function(){return this.R.length+this.H.length};_.h.xe=function(){return _.Gb(this.R)&&_.Gb(this.H)};_.h.clear=function(){this.R=[];this.H=[]};_.h.contains=function(a){return _.Fb(this.R,a)||_.Fb(this.H,a)};_.h.remove=function(a){var b=this.R;var c=(0,_.vb)(b,a);0<=c? (_.Ib(b,c),b=!0):b=!1;return b||_.Jb(this.H,a)}; _.h.Ae=function(){for(var a=[],b=this.R.length-1;0<=b;--b)a.push(this.R[b]);for(var c=this.H.length,b=0;bMaria Bohigas Sales - Google+Press question mark to see available shortcut keysHomeCollectionsJoin Google+Send FeedbackHelpRegionPrivacy Policy - Terms of Service - Maps Terms©2017 GoogleSearchSign inAboutSearchSign inMaria Bohigas Sales61 followers - L'edició amb editorsL'edició amb editors61 followersAboutMaria's posts Post has attachmentMaria Bohigas SalesPublic12wLliçons de literatura catalana amb RedoxonNo sé si sabeu qui era Armand Obiols: un home doble, des del nom (Joan Prat i Esteve segons el registre) fins a l'estat civil i la llegenda (casat tota la vida amb Montserrat Trabal, company de vida de Mercè Rodoreda), un exiliat republicà que va passar la ...TranslateShow original textLliçons de literatura catalana amb Redoxonclubeditor.blogspot.com.es no plus ones no comments no shares Post has attachmentMaria Bohigas SalesPublic19wLa gran insurrecció dels clàssics demana asil a les bibliotequesSi l’autor hagués sabut posar en aquest llibre tot el que tenia al cap, Jean Valjean seria una mena de Job del món modern —i el seu femer, tota la quantitat de mal contingut en la societat d’ara. VICTOR HUGO (Aquest article va ser escrit per encàrrec fa m...TranslateShow original textLa gran insurrecció dels clàssics demana asil a les bibliotequesclubeditor.blogspot.com.es 2 plus ones 2 no comments one share 1 Post has attachmentMaria Bohigas SalesPublic37wDescansar és de savis: Carta oberta a Joan SalaAcaba de començar la 34a edició de la Setmana del Llibre en català, i una entrevista de Joan Sala , director de la Setmana i vicepresident de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, m'espolsa les ganes de conservar la calma olímpica acumulada durant l'a...TranslateShow original textDescansar és de savis: Carta oberta a Joan Salaclubeditor.blogspot.com.es no plus ones no comments no shares Post has attachmentMaria Bohigas SalesPublic44wAlmirall-Kavadias: un diàlegDarrere d'un autor traduït hi ha un altre autor, que és el seu traductor. Sovint apareix en lletra massa petita, antigament als crèdits o enlloc. Aquestes setmanes corre un manifest per la visibilitat del traductor, que demana amb infinita modèstia i molta ...TranslateShow original textAlmirall-Kavadias: un diàlegclubeditor.blogspot.com no plus ones no comments no shares Post has attachmentMaria Bohigas SalesPublic44wAlmirall-Kavadias: un diàlegDarrere d'un autor traduït hi ha un altre autor, que és el seu traductor. Sovint apareix en lletra massa petita, antigament als crèdits o enlloc. Aquestes setmanes corre un manifest per la visibilitat del traductor, que demana amb infinita modèstia i molta ...TranslateShow original textAlmirall-Kavadias: un diàlegclubeditor.blogspot.com no plus ones no comments no shares Post has attachmentMaria Bohigas SalesPublicMay 18, 2016Dues línies terriblement paral·lelesEl 1968, dos homes de Calella decideixen resseguir els llocs on havien estat companys de front i s'emporten un fill i un nebot a penes més joves que ells en el moment de ser cridats a files. Paco Grau i Paco Llobet són supervivents de la Quinta del Biberó, ...TranslateShow original textDues línies terriblement paral·lelesclubeditor.blogspot.com no plus ones no comments no shares Post has attachmentMaria Bohigas SalesPublicMar 4, 2016Sebastià Perelló o els ecos de la conversa: "Veus al ras"Sebastià Perelló és primer de tot el que transmet aquest retrat de Toti Garcia: una barreja desconcertant de pes i subtilesa, una presència molt carnosa amb una mirada abstracta. D'altra banda, un lector sistemàtic, que no coneix la mandra, la inapetència,...TranslateShow original textSebastià Perelló o els ecos de la conversa: "Veus al ras"clubeditor.blogspot.com no plus ones no comments no shares Post has attachmentMaria Bohigas SalesPublicDec 11, 2015"L'últim mono", retrat de famíliaLluís Maria Todó ha entrat a la caseta del Club dels Novel·listes i el gall de la teulada ha girat el bec en una direcció d'on no es vol moure: la família. D'ençà de l'arribada de L'últim mono , cada habitant del catàleg s'ha posat a tenir orígens, una his...TranslateShow original text"L'últim mono", retrat de famíliaclubeditor.blogspot.com one plus one 1 no comments no shares Post has attachmentMaria Bohigas SalesPublicDec 11, 2015"L'últim mono", retrat de famíliaLluís Maria Todó ha entrat a la caseta del Club dels Novel·listes i el penell ha girat el bec en una direcció d'on no es vol moure: la família. D'ençà de la sortida de L'últim mono , cada habitant del catàleg s'ha posat a tenir orígens, una història famili...TranslateShow original text"L'últim mono", retrat de famíliaclubeditor.blogspot.com no plus ones no comments no shares Post has attachmentMaria Bohigas SalesPublicDec 11, 2015"L'últim mono", retrat de família (la nadala de Club Editor)Lluís Maria Todó ha entrat a la caseta del Club dels Novel·listes i el penell ha girat el bec en una direcció d'on no es vol moure: la família. D'ençà de la sortida de L'últim mono , cada habitant del catàleg s'ha posat a tenir orígens, una història famili...TranslateShow original text"L'últim mono", retrat de família (la nadala de Club Editor)clubeditor.blogspot.com no plus ones no comments no sharesLooks like you've reached the endLooks like you've reached the endUnable to load more. RetryWait while more posts are being loaded | 0.695181 | curate | {"en": 0.06438805454859313, "ca": 0.9356119454514069} | https://plus.google.com/112455685162644760034/posts |
mc4_ca_20230418_14_555892 | Les Colonnes Saint-Martin-de-Ré França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
19 Quai Job Foran, Saint-Martin-de-Ré, Saint-Martin-de-Ré, França, 17410 - Veure al mapa
Més informació sobre Les Colonnes
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Saint-Martin-de-Re, Les Colonnes és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Les Colonnes és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen restaurant, ascensor, bar, caixa forta.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb calefacció, balcó/terrassa, despertador, telèfon, aparell de televisió a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Les Colonnes. | 0.793579 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/les-colonnes/hotel/saint-martin-de-re-fr.html |
macocu_ca_20230731_8_245220 | Etiqueta: Graëllsia
L’associació Graëllsia ha engegat una nova iniciativa per netejar el fons marí. Aquesta setmana els voluntaris van recollir 1,5 quilos de mostres de deixalles marines al cap de Santes Creus ...
Graëllsia, conjuntament amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre, han organitzat aquest diumenge una neteja ambiental de la platja de la Xiquina de Tortosa. L'activitat s'emmarca dins del projecte '1m2 ... | 0.683562 | curate | {"ca": 0.8837772397094431, "oc": 0.1162227602905569} | |
mc4_ca_20230418_12_45577 | All Cremat | Carpe Diem
L’All Cremat és un plat típic mariner de peix. És una d’aquelles coses tan senzilles i bones que té la vida. Amb molt pocs ingredients, i molt econòmics, es pot fer un suculent plat de pescadors que revitalitza l’esperit. A més, es pot fer amb el peix que més ens agradi, ja sigui de roca, com blau, o blanc. Segur que ens sortirà boníssim.
Peix (en aquest cas moixines, o peix gat – en francès chien espagnol-)
4 patates grossetes.
1/2 quilo de tomàquet madur.
Hi ha qui prepara l’All Cremat en cassola de fang, però jo personalment crec que queda millor amb ferro colat. A la cassola hi tirem un bon raig d’oli d’oliva. Tot seguit els alls trencats per la meitat. Si els tirem amb l’oli no massa calent no ens saltaran. Els anem enrossin fins que quedin ben torrats. De fet, el nom del plat ja ens diu quant hem de fregir l’all.
Amb aquell coloret marró fosc, just abans que es posin negres, hi tirem el tomàquet trossejat molt petit i amb el foc molt fort. Ho deixem fregir fins que la tomaca quedi ben torradeta. Hem de tenir compte de remenar de tant en tant perquè no s’enganxi. Quan ja tinguem la tomaca i l’all molt fregits, hi tirem les patates trencades. Remenem dos cops i tirem l’aigua fins que les cobreixi. Al cap de set o deu minuts quan les patates comencen a estovar-se, hi tirem el peix. Rectifiquem de sal i ho deixem bullir a foc lent per aconseguir un suquet espesset. Si us agrada sucar pa, hi afegiu una mica més d’aigua.
I així s’acaba l’all cremat. Si voleu veure fotos del procés d’elaboració podeu veure l’àlbum de fotos.
Secretets: Els alls s’han de trencar, no tallar. Això és fa clavant el ganivet al mig i girar-lo per acabar d’esqueixar. Amb les patates, el mateix.
Si tireu l’all amb pell i tot, evitareu que agregi el plat i el protegiu de cremar-se. Trencant les patates, feu que conservin el midó que espessarà el suc després.
Apa, bon profit.
Gràcies a tots dos Karlitos i Mar! La veritat és que em fa molta il·lusió compartir receptes amb gent com vosaltres. Endavant. I tens raó: anem cuinant junts.
2. karlos garmon -
aketa nit hem cuinat la dona i jo, la teva recepta, bueno teva no…jjejjej, pro a la teva manera, hi ha estat tot un èxit…
anem cuinant junts…jjejje
molts records d.en Karlitos i la Mar
3. Ulises -
Recepta perfecte¡¡¡¡¡…..Vaig conéixer aquest plat de mans d’una avia ja gran de Vilanova i la Geltru, que era filla – en línia directe – de pescadors “d’abaix a mar”…….. el 1975…….
– Ella el feia amb verat – o barat – o berat- o com l’hi volgueu dir…
– La base eren : galeres, lliga-cames- un cap de rap o qualsevol altre peix de “morralla”…….
– De tota manera, aquests pots mariners, son saborosos de mena…..Bon profit ¡¡¡¡¡¡¡. Ah…. amb un blanc molt Senyor, o bé un pescador, ví d’agulla o algún rosat fresquet…… Encara que avui, existeix molta tirada també a menjar peix, acompanyat de vi negre……¡¡¡¡
Moltes gràcies Jaume! De fet, les receptes que escric aquí són tal i com les explicaria a qualsevol amic meu.
La veritat és que l’all cremat és un plat típic de pescadors, i jo no seria capaç de descobrir-ne la procedència originària. El que sí puc dir és que forma part de la nostra gastronomia nacional, i amb això ja en tinc prou.
Apa, bon profit des del Penedesat.
5. Jaume Fàbrega -
Excel.lent i molt ben explicada recepta. També es fa a la Catalunya Nord
142,173 cops
Galetes casolanes Massa de pizza Lassanya de carn Fideuà All Cremat Pastissets de Tortosa Top Clicks | 0.754984 | curate | {"en": 0.017058823529411765, "ca": 0.8532352941176471, "pt": 0.033529411764705884, "es": 0.05411764705882353, "fr": 0.035, "la": 0.004705882352941176, "cs": 0.001176470588235294, "jv": 0.001176470588235294} | https://xaviroset.wordpress.com/gastronomia/receptes/peix/all-cremat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_686730 | http://cadenaser.com/ser/2017/09/22/tribunales/1506077857_058463.htmlhttp://www.ccma.cat/324/la-fiscalia-denuncia-a-laudiencia-nacional-les-concentracions-del-20s-per-sedicio/noticia/2810421/
Embogiment total d'Espanya, dictadura ja directa.!!!! !Encausament de l'ANC, Omnium, Polítics, qualsevol Dolors , les CONCENTRACIONS
Cap persona seriosa no va acusar el Regne Unit de dicatura quan suspenia l'autonomia d'Irlanda del Nord. A Catalunya passarà ben bé el mateix.
Torna a Espanya, detritus. | 0.381314 | curate | {"es": 0.39059304703476483, "ca": 0.556237218813906, "eb": 0.053169734151329244} | |
mc4_ca_20230418_11_298240 | Compromís dona 75.000€ a una fundació afí a Bloc a través de les seues conselleries. > Valenciana TV
diciembre 17, 2018 diciembre 17, 2018 redaccio 0 comentarios 75.000€, Bloc, Compromis
Educació, Economia i Transparència repartixen 20.000 euros a dit i atres 55.000 en concurrència a la Fundació Nexe en lo que va de llegislatura. El gros de les ajudes és per a foment del català que ells criden valencià o l’economia sostenible.
La Fundació Nexe, ha sabut moure’s esta llegislatura i sortejar la burocràcia per a conseguir fins a 11 subvencions del Govern valencià.
La majoria dels objectes d’estes llínees són el foment del valencià en institucions, entitats i associacions sense finalitat lucrativa, encara que hi ha atres ajudes per a la «organisació de proyectes culturals i artístics» o per a la «promoció de l’economia sostenible en la Comunitat Valenciana». D’elles, hi ha una gran subvenció de 20.000 euros que es va donar a dit.
Vore la notícia en El Mundo, VORE AÇÍ.
← La Justicia investiga a Acuamed por desviar 14 millones para financiar ilegalmente al PSOE
Manifestación en protesta ante la Conselleria de Agricultura. →
“BOUS AL CARRER” ENTREVISTA A DON VICENTE NOGUEROLES GAONA
febrero 20, 2019 redaccio 0 | 0.652623 | curate | {"ca": 0.7196029776674938, "es": 0.27956989247311825, "en": 0.0008271298593879239} | https://valenciana.tv/compromis-dona-75-000e-a-una-fundacio-afi-a-bloc-a-traves-de-les-seues-conselleries |
mc4_ca_20230418_5_82540 | El Consell Comarcal de l'Alt Empordà reclama un estudi per al desplegament de la fibra òptica - El Gerió Digital
El Consell Comarcal de l'Alt Empordà reclama un estudi per al desplegament de la fibra òptica
A la tardor arribarà una xarxa troncal a Figueres
Divendres, 11 d'agost de 2017 15:30h
El Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha demanat a la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Departament de la Presidència la redacció d'un estudi per al desplegament de la fibra òptica per fer front a la mancança en aquest àmbit ja que les dificultats més grans que troben les empreses a l'hora d'ubicar-se a la comarca és l'accés a la banda ampla i la garantia de subministrament elèctric.
En un comunicat, el Consell Comarcal també sol·licita que s'aprofiti que a la propera tardor arribarà a Figueres una xarxa troncal de fibra òptica perquè els operadors la distribueixin fins als usuaris finals de tots els municipis de l'Alt Empordà. Segons el Consell Comarcal, la fibra òptica és un servei "bàsic" per a l'equilibri territorial i important per àmbits com l'educació, la sanitat, l'economia, la cultura i el lleure.
El passat mes de juny, la Secretaria de Telecomunicacions va anunciar l’arribada de la fibra òptica a Figueres per a la propera tardor mitjançant un projecte que consta de 23 quilòmetres per l’AP-7 de Girona fins a Figueres, i de dos quilòmetres més de tram urbà fins arribar al punt de connexió, amb un pressupost de 300.000 euros.
Consell Comarcal de lAlt Empordà | 0.85758 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.gerio.cat/noticia/296466/el-consell-comarcal-de-l-alt-emporda-reclama-un-estudi-per-al-desplegament-de-la-fibra-opt |
racoforumsanon_ca_20220809_2_614696 | Ho dic perquè estava llegint el post d'en Ricky Rubio i un paio deixa anar un missatge que diu: Vota'l negativament que porta pocs missatges i ens el carreguem..., com si estiguéssim al llunyà oest, o en una dictadura a on si no es diu el què un vol sentir se l'ha de fer fora i silenciar. Realment flipava com es pot ser així d'intransigent...
per tocar els collons, perquè ara funciona, ara no, ara ja va, ara ja no pots puntuar altres missatges... i anar fent | 0.819196 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_539052 | Endesa regula, i de forma coordinada amb el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, el cabal d'aigua del riu Noguera Pallaresa amb el propòsit de facilitar la pràctica dels esports d'aventura en un tram de 30 quilòmetres. L'objectiu de la regulació, que afecta tot el Baix Pallars i també els municipis de Sort i Llavorsí, és garantir el cabal òptim de 22 m3/s durant l'horari. Disposar d'aquest cabal d'aigua durant vuit mesos, del 15 de març al 15 d'octubre, els palistes no ho poden fer a cap altre riu europeu i per aquest motiu escullen el Pallars per entrenar. Aquest aspecte porta riquesa a la zona.
El constant pas de barques pel riu Noguera Pallaresa també és un atractiu pels turistes d'aquesta zona. Paral·lelament a la celebració del mundial, que tindrà lloc del 7 al 13 de juny, s'organitzaran al Pallars Sobirà un seguit d'activitats complementàries per potenciar Sort com a destí turístic. Es faran activitats socials, culturals, educatives i gastronòmiques. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/5199/millors-piraguistes-mon-entrenen-sort-reactiven-economia-pallars |
oscar-2301_ca_20230418_9_240490 | de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. 2 Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel;
*
i va parar de ploure. 3 Les aigües s’anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. 4 El dia disset del mes setè,
*
l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat.
*
5 Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè,
*
i el dia primer d’aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes.
6 Al cap de quaranta dies, Noè va obrir el finestral que havia fet a l’arca 7 i deixà anar el corb, que sortia i tornava, esperant que les aigües s’eixuguessin a la terra. 8 Llavors deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat del tot, 9 però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l’arca: les aigües encara cobrien la terra. Noè va treure la mà, va prendre el colom i l’entrà dins l’arca. 10 Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. 11 Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat. 12 Va esperar encara set dies i deixà anar el colom, que ja no va tornar.
13 L’any sis-cents u de la vida de Noè,
*
el dia primer del primer mes,
*
les aigües s’havien eixugat a la terra. Noè va apartar la coberta de l’arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta. 14 El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot.
*
Noè surt de l’arca
15 Llavors Déu digué a Noè:
16 —Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. 17 Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
*
Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin.
*
18 Noè, doncs, va sortir de l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores. 19 Van sortir tots els éssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s’arrosseguen per terra. Tots van sortir de l’arca agrupats en famílies.
*
20 Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura
*
i els oferí en holocaust sobre l’altar.
21 El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis,
*
i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes,
*
perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho. | 0.625037 | curate | {"ca": 0.9495268138801262, "el": 0.005126182965299685, "ru": 0.007097791798107256, "fr": 0.010646687697160883, "es": 0.027602523659305992} | https://www.labiblia.cat/biblia/capitol/9 |
mc4_ca_20230418_4_751314 | Fira de Lleida – Fira de Sant Miquel | El porcí busca quota de mercat en tercers països fora de la UE | 0.666603 | curate | {"ca": 1.0} | http://firadelleida.com/santmiquel/el-porci-busca-quota-de-mercat-en-tercers-paisos-fora-de-la-ue/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_290389 | Crec que hi són tots. Si he oblidat algun dialecte, digueu-m'ho i l'afegiré
Central subvariant de pagès prepirinenc. | 0.558131 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_17102 | CARAMELLA es presenta a Mas Guinardó (Barcelona)
Aquest dijous, 14 de juny, al casal d'entitats Mas Guinardó, a Barcelona, es farà la presentació de la revista CARAMELLA i de la col·lecció de llibres que porten el nom de la revista. L'acte compatrà amb la participació de Sàgar Malé, membre de Mapasonor, autors del primer llibre editat per CARAMELLA, "Una persona amb un sac penjant. Viatge musical per les illes mediterrànies". | 0.717939 | curate | {"es": 0.11267605633802817, "ca": 0.8873239436619719} | http://www.revistacaramella.cat/arxiu,fitxa_document;id,18853;pagina,3;caramella-es-presenta-a-mas-guinardó-(barcelona)/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_122620 | Inici > Delegacions > Delegacions del Govern > Delegació del Govern a la Ciutat de Ceuta > Actualidad > Notes de premsa > Històric | 0.689599 | curate | {"ca": 1.0} | http://www6.mpt.gob.es/va/portal/delegaciones_gobierno/delegaciones/ceuta/actualidad/notas_de_prensa/historico.html |
oscar-2201_ca_20230904_3_44127 | L'Ajuntament del Puig de Santa Maria ha iniciat les obres per aconseguir que l'antic pulmó verd del municipi, la muntanya del Castell, coneguda popularment com de La Patà, recupere la seua ànima vegetal.
L'alcaldessa Luisa Salvador expressa la seua "sastisfacció" per poder dur a terme "un dels principals objectius" amb què va constituir-se l'actual Equip de Govern i destaca que "l'execució d'este projecte suposa la culminació de mesos de treball i plannificació".
El toc d'eixida va tindre lloc el passat diumenge 13 de maig amb una plantada popular pel vessant oest de la muntanya. Centenars de veïnes i veïns acudiren a la crida del consistori per plantar amb les seues pròpies mans algun dels plantons que els treballadors municipals havien disseminat prèviament, seguint les indicacions del Pla de Reforestació municipal.
Per al regidor de Medi Ambient Vicent Porta la intenció és "implicar a la ciutadania en la recuperació i el manteniment de la muntanya". "És molt més fàcil destruir que construir i de segur que ens trobarem molts entrebrancs pel camí. Però estem convençuts que entre totes i tots aconseguirem deixar un llegat verd i durader per a la posteritat", assenyala.
El Pla de Reforestació, elaborat per un equip d'enginyers forestals amb la col·laboració de la gent del poble, contempla la reforestació de la muntanya amb més de mil exemplars d'arbres i arbusts.
La tria de les espècies vegetals s'ha realitzat mitjançant un procès participatiu a partir de les espècies existents històricament a la muntanya, recopilades per investigadors com el cronista local Julio Badenes
En una primera fase, que acaba de començar, es realitzarà la revegetació i consolidació del substrat per evitar la seua pèrdua per les pluges, així com la conservació de la microreserva.
Més endavant s'abordarà la restauració del castell i de les trinxeres, així com la posada en valor de tot el conjunt per mitjà de la restauració de camins, la senyalització, la il·luminació i el mobiliari urbà d'acord amb tot el conjunt.
Des de l'Ajuntament s'assenyala que el projecte de reforestació de la muntanya de la Patà s'ha hagut d'elaborar respectant les línies de contenció marcades pel Pla Director del Castell, declarat Bé d'Interès Culural (BIC). | 0.89106 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elperiodic.com/val/puig/lajuntament-puig-inicia-reforestacio-muntanya-pata_567611 |
macocu_ca_20230731_6_111297 | L’iniciativa s’ha dut a terme en el marc del Plan de recolzament als col·lectius de risc d’exclusió que havia establert en Ministeri d’indústria, Turisme i Comerç
Comentaris tancats a La Mancomunitat ha repartit 152 sintonitzadors de TDT
Destaquen actuacions de millora forestals a Rossell, Morella, Sant Mateu ó Castellfort per valor de 500.000 euros
Comentaris tancats a Cotino anuncia que el Consell invertirà 80 milions d’euros als Ports i Baix Maestrat | 0.781707 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_14598 | Per què, Independència? ·
Per què, Independència?
Redacció 13 Abril 2013 2 min read
Fa segles, concretament des de el 11 de Setembre de 1714, Catalunya es una regió de l’estat Espanyol, la major part del temps Regne d’Espanya. En aquest temps sempre hi ha hagut gent a Catalunya lluitant per obtenir de l’estat el reconeixement identitari, cultural i econòmic que qualsevol poble vol.
Però no se n’han sortit. S’han aconseguit petits avenços puntuals en moments de bonança política i econòmica, però inclús en aquests moments, sempre, des de Espanya han posat en qüestió, inclús el fet de l’existència dels catalans com a poble i sempre hem estat l’ase dels cops, que els partits espanyols han usat per obtenir beneficis electorals, insultant-nos i mentint sobre les coses més elementals en parlar de nosaltres.
Tot això ens porta a la situació actual, havent patit als darrers anys la retallada per part d’un Tribunal Constitucional des legitimat i caducat, d’un Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, pel poble català en referèndum, pel Congrés i pel Senat. A més, ara patim l’ofec econòmic d’un PP que no paga ni les partides aprovades en llei orgànica per ells mateixos, com els Fons de cohesió, mantenint un dèficit fiscal de més del 8%, que no existeix a cap país del mon, que ofega tot el nostre sistema cultural i lingüístic, i frena les infraestructures que necessitem per remuntar el vol econòmic i de l’estat del benestar.
Tot això porta a que una gran majoria de catalans, farts d’insults i d’ofec econòmic, veiem amb claredat que l’única solució als problemes de la gent de Catalunya, tant econòmics (atur, pensions socials, infraestructures, etc), com culturals, és la independència.
Reputats economistes de prestigi mundial, avalen la bonança pels ciutadans de Catalunya, d’assolir la independència. A més, cap país que l’hagi assolit, se n’ha desdit!!!. Alguna cosa bona tindrà!! !
Fora pors! !
Tags: Ripollet per la Independència Tribuna
Previous: Fins a on arribarem?
Next: La Casa Real | 0.704841 | curate | {"ca": 0.9447236180904522, "fr": 0.001507537688442211, "it": 0.024623115577889446, "en": 0.020100502512562814, "es": 0.009045226130653266} | https://revistaderipollet.cat/per-que-independencia/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_104214 | Un dels edificis més destacats de València és l'antiga Llotja de la Seda, peça d’una arquitectura extraordinària i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El monument, que presideix la plaça del Mercat, hauria de servir per a potenciar el denominat gòtic eròtic. Les seues gàrgoles i els seus permòdols servirien com a icones de la marca 'València, capital de la cultura mediterrània del segle XV'. Caldria, però, contextualitzar millor l'edifici; a hores d'ara, s'hi accedeix per la porta de darrere. Les covetes de Sant Joan del Mercat estan tancades i en estat de ruïna. Restaurades, podrien servir de centre d’informació i taquilla per a venda de tiquets d’entrada a la Llotja. Es recuperaria així l’accés natural. Cal una ordenació integral de la plaça del Mercat; aquest espai és ben emblemàtic. Fins a dates molt recents, era una mena de carretera per on circulaven milers de cotxes privats, taxis, autobusos, furgonetes de repartiment... Sortosament, s'han iniciat la restricció del trànsit de vehicles i la reserva per a vianants de gran part de la plaça —no sense protestes dels comerciants de la zona. És molt important la millora dels entorns monumentals, dotant-los de vegetació que done ombra en estiu sense entrebancar la visió de les façanes.
Altres indrets que necessiten una millora de l’entorn són la Porta dels Ferros de la Catedral o la mateixa plaça de la Mare de Déu. Amb una bona ordenació de l’espai i la plantació d’arbres, es recuperarien les perspectives perdudes. Hi ha més zones necessitades de reordenació: la plaça de la Reina, el carrer de la Pau, la plaça de l’Ajuntament... El pont dels Serrans, obert exclusivament per a vianants, està sense ús; resta aïllat entre dues avingudes amb gran concentració de trànsit rodat. Tanmateix està situat tot just enfront de la Porta dels Serrans. Així doncs, podria fer de nexe d’unió entre el Jardí del Túria i Ciutat Vella. Caldria dotar-lo d’alguna utilitat (podria ser, per exemple, el lloc adient per a col·locar durant determinades festes un mercat medieval). Cal ampliar espais per a vianants, llocs per on puga caminar la gent. Caldria esforçar-se perquè, una vegada conclosa qualsevol actuació urbanitzadora, els residents afectats vegeren immediatament millores i avantatges. Caldria assegurar l’obertura permanent del monestir de la Trinitat, que es podria convertir en una ampliació del museu de Belles Arts i nova seu dels primitius valencians, extraordinària col·lecció de pintura gòtica dels segles XIV i XV que cal posar en valor.
Es podrien completar totes les actuacions amb la creació d’una ruta literària que circule pels indrets abans esmentats i que pose en valor els escriptors en llengua catalana del nostre segle d’or. Aquests espais urbans portarien el nom dels autors o les seues obres (per exemple, claustre sor Isabel de Villena, racó Tirant lo Blanc, cantó Jaume Roig, biaix Joan Roís de Corella...). Evidentment, la representació dels “Milacres de Sant Vicent”, el dia de la seua festivitat, formaria part de la ruta literària. La importància de la família Borja permet altre itinerari: la parròquia de Sant Nicolau (acabada de rehabilitar fa poc), la de Sant Joan del Mercat, la Catedral, la Universitat, la façana del Palau de les Corts Valencianes i el Museu de Belles Arts. Cal dissenyar espais amb encant dins del nucli històric —a la rodalia de la Catedral, posem per cas. Sevilla té el barri de Santa Cruz i Roma, el Trastevere. La ciutat de València té espais de gran qualitat pendents de desenvolupar. Cal rehabilitar definitivament, per exemple, les muralles d’època islàmica situades al barri del Carme. Restaurant-les i creant espais amb encant al seu voltant, s'aconseguiria regenerar el barri i dotar-lo de vida. També caldria utilitzar recursos populars que coneix tothom.
L'expressió «a la lluna de València», d'orígens medievals, a més de ser coneguda per tothom, encara es fa servir a la parla col·loquial. «A la lluna de València» podria ser títol d’un programa festiu nocturn, amb concerts i visites al patrimoni del segle XV. Les possibilitats de reclam són múltiples. El programa es podria dur a cap en primavera i estiu, durant les fases de lluna plena (en nits de dissabte de lluna plena, per exemple). Hom podria inspirar-se en els criteris que se segueixen en altres esdeveniments, com ara l’any jacobeu o la Setmana Santa. Els tocs que fa el gremi de campaners al Micalet i altres campanars es podrien incloure com element patrimonial immaterial en una proposta de turisme cultural. Amb més difusió, els tocs del segle XV, que ja es realitzen en determinades festivitats, afegirien un plus d'atractiu. Es podrien recuperar els tocs de campanes del Micalet a les hores d'obrir i tancar les muralles. En fi, seria important traslladar l’oficina de turisme a un BIC. Les Torres dels Serrans, posem per cas, que estan sense ús, podrien ser el centre d’acollida del parc cultural 'València, capital de la cultura mediterrània del segle XV'. Serien un gran reclam i donarien accés a la ciutat per la principal porta medieval.
Publicat per Ximo a 0:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Art, Conèixer el país, Patrimoni, Turisme
dissabte, 27 de febrer de 2016
Ciutat desaprofitada (I)
València compta amb un patrimoni cultural, tant arquitectònic com ambiental, magnífic. Un turisme cultural ben gestionat li podria proporcionar més rendibilitat econòmica. (A hores d’ara, l'activitat turística només suposa un 5% del PIB local.) Una bona gestió també generaria transformacions urbanístiques de calat, millorant la qualitat de vida dels veïns. No es tracta de convertir el cap i casal en una ciutat museu, com Florència, Verona o la mateixa Barcelona, que generen grans recursos econòmics, però resulten incòmodes per als seus habitants a causa de la sobrepoblació flotant. Els punts de referència haurien de ser més bé ciutats com Bolonya, amb un número de visites menor i polítiques urbanístiques coherents que faciliten la convergència de la rendibilitat econòmica amb el millorament de la qualitat de vida. Les ciutats amb una bona gestió del turisme cultural esdevenen més acollidores, més verdes i més boniques per moltes raons. Una d'elles és que els seus habitants se senten orgullosos dels seus valors patrimonials i col·laboren en l’ornat, la neteja i el manteniment de llurs propietats (com és el cas de Còrdova).
En turisme cultural cal diferenciar entre ciutat amb recursos i ciutat bonica. A Europa trobem ciutats que, sense tenir grans recursos monumentals, conformen espais urbans agradables, que faciliten la convivència i el benestar. Com a exemple podríem citar Amsterdam, una de les urbs més afortunades d’Europa, amb gran quantitat de visitants, tot i que els seus espais no ofereixen un número elevat de monuments destacables. Centrada en posar en valor el context geogràfic en què es troba, Amsterdam és un conjunt de milers d’edificis d’arquitectura popular rehabilitats que, amb als canals i la creació d’espais per a vianants, fan de la capital oficiosa d’Holanda un reclam per a milions de turistes de tot el món. A València trobem monuments de gran interès, racons amb encant, carrers nobiliaris, places amb molt d'ambient, gastronomia d’altíssima qualitat... En definitiva, tenim una ciutat amb recursos abundants. València pot aspirar a ser un referent del turisme cultural sostenible. Tanmateix, malgrat posseir un patrimoni d'enorme qualitat, molts dels seus recursos no estan posats en valor, ni enllestits per a ser adequadament visitats.
Alguns dels seus monuments més destacables (Sant Domènec, la Trinitat, el claustre de l'Hospital de Sacerdots Pobres, el Palau de la Generalitat, el Palau d’En Bou) són de difícil accés. La comunicació entre aquests conjunts és pràcticament inexistent. Caldria dissenyar una xarxa de carrers i places per a vianants i bicicletes que comuniqués els recursos més destacats de la capital. Aquesta xarxa milloraria la mobilitat i generaria més qualitat de vida per als habitants de València (Bolonya ens torna a servir d’exemple). L’adequació d’itineraris per a vianants s’ha de dissenyar sabent sempre d’on es ve i cap on es va, i el volum que ha de suportar cada itinerari. Sovint es pavimenten carrers o espais pels quals no passa cap vianant —el carrer Moratín o el pont dels Serrans, posem per cas. València podria esdevenir un parc cultural dedicat al segle d’or de la cultura valenciana i mediterrània. Podria denominar-se 'València, capital de la cultura mediterrània del segle XV'. Salamanca és la capital del renaixement espanyol i Mèrida, la de la cultura romana. València podria ser la capital de la cultura mediterrània del segle XV.
Els monuments, els jardins o els museus de València, encara que molts d’ells gaudeixen d’una qualitat artística ben rellevant, tenen un tractament aïllat. No solen resultar, per tant, prou atraients per al turisme cultural, perquè no estan integrats en un programa unitari, de conjunt. La majoria dels recursos més valuosos del patrimoni dels valencians es bastiren al segle XV. Amb una raonable inversió, hom podria posar-los en valor, aprofitar-los econòmicament. Aquesta posada en valor tindria, política i culturalment, un enorme rendiment. Es poden destacar algunes de les peces que podrien conformar-lo: les Portes de Serrans i Quart, el Palau de la Generalitat, l’Almodí, la Catedral, la Torre del Micalet, el Palau d’En Bou, la Batlia, el Palau dels Scala, les Drassanes, els ponts gòtics i renaixentistes del Túria, especialment el pont de Serrans, els Banys de l’Almirall... Totes aquestes peces estan ja rehabilitades. Caldria pactar amb el Ministeri de Defensa que facilités l’accés i la visita dels elemets patrimonials de l’antic convent de Sant Domènec: la Capella Reial, el claustre, la sala capitular i el pati d’accés.
Publicat per Ximo a 0:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Art, Conèixer el país, Patrimoni, Turisme
divendres, 26 de febrer de 2016
Actualitat política
Publicat per Ximo a 0:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Humor, Política
dimecres, 24 de febrer de 2016
Jugar-se la integritat física a Iran
Als estrangers els sobta la manera de conduir dels iranians. El trànsit és infernal en les grans ciutats de l'antiga Pèrsia. Travessar un carrer de Shiraz, Yazd, Isfahan o Teheran és jugar-se la integritat física. A penes hi ha semàfors o passos zebra, però els vehicles no respecten els pocs existents. En essència, qui vol assolir l'altra vorera d'un carrer ha de mostrar determinació. Si emet signes d'indecisió, cap vehicle s'aturarà. Els cotxes només frenen quan veuen el vianant enmig de la calçada. Contemplar els naturals del país sortejar el trànsit provoca calfreds. A les cruïlles impera la llei de la selva: passa el cotxe que trau primer el morro. S'organitzen uns embussos de dimensions colossals. Amb vint mil morts a l'any, Iran se situa als primers llocs del rànquing mundial de mortalitat per accidents de trànsit. La conducció temerària dels iranians no ajuda a millorar l'estadística, però fonts policials reconeixen obertament que la majoria de les morts en carretera estan relacionades amb els baixos estàndards de qualitat dels vehicles.
El parc mòbil del país és "peculiar". Proliferen molt els cotxes antics. Marques com Renault, Peugeot i Citroën tenien molta presència abans del bloqueig internacional a Iran. Queden, per exemple, moltes unitats del Peugeot 405, vehicle que jo vaig tenir fa vint anys. Quasi tots els taxistes condueixen aquest model. També hi ha molts vehicles nous de gamma baixa de dos fabricants locals, Iran Khodro i Saipa. Els cotxes més bons són coreans i japonesos. (Xina ha intentat ocupar el mercat que deixaren buit les firmes europees, però els iranians són reacis a tot allò que arriba del gegant asiàtic.) Al llarg dels dies d'estada al país, només vaig veure dos Mercedes, un a Yazd i altre a Teheran. El bloqueig va disparar, sobretot a partir de 2012, el preu dels vehicles d'importació. Comprar un BMW, per exemple, costava el doble que en Europa. Els iranians arribaven a pagar per marques de luxe com Porsche o Maserati fins a 350.000 dòlars. Així i tot, el fabricant alemany venia a la República Islàmica més unitats que en tot l'Orient Mitjà. Ignore per on estarien circulant aquests bòlids esportius; jo no vaig veure cap ni un.
Pocs dies després de tornar d'Iran, vaig saber que molts ciutadans del país hvien llançat per les xarxes socials una campanya per a boicotejar les dues marques de cotxes de fabricació pròpia, Iran Khodro i Saipa, a les quals responsabilitzen de l'elevada taxa de morts en carretera que registra el país. La reacció de les seues autoritats no es féu esperar; va acusar de traïdores antirevolucionàries les persones que compartien els nombrosos missatges que circulaven per la xarxa. El problema és que els dos fabricantes boicotejats, que lideren el monopoli de la indústria automobilística en Irán, generen el 12% de l'ocupació del país. L'automoció és el sector econòmic iranià més puixant després del petrolier. A causa de les sancions internacionals a què estava sotmès Iran, les marques rebutjades pels internautes han vist multiplicar-se llurs beneficis durant els darrers anys. «La campanya de boicot als cotxes iranians va en contra dels interessos nacionals. És pecaminosa i antirevolucionària, i farà molt de mal a l'economia domèstica», va declarar a l'agència Fars el ministre d'Indústria, Mohammad Reza Namatzadeh.
Aquestes paraules van encendre els internautes, que acusen el ministre de no tenir en compte les vides que es perden, ni el dret dels ciutadans a exigir vehicles més segurs. Els usuaris acusen els fabricants d'anteposar llurs beneficis a la integritat de conductors i acompanyants. «Molta gent mor a causa de les marrades tècniques dels vehicles», es queixen els ciutadans. El Ghannon Daily reprotxà al ministre que critiqués els usuaris, però no tingués cap paraula de reprovació per als fabricants que posen en perill la vida de la gent. Els iranians no entenen que el seu govern protegisca una indústria sense cap posibilitat de ser competitiva i que no recolze altres sectors amb major potencial. Un executiu de Saipa ja s'ha disculpat en televisió. Ha assegurat que la marca projecta plans per a millorar la qualitat dels seus vehicles. També s'haurien de millorar l'educació dels conductors i els elements de regulació del trànsit. S'hauria de prohibir, per exemple, girar a l'esquerra per a travessar la mitjana d'una autovia i passar a l'altre sentit de circulació. Es pot fer. L'autobús en què viatjava la nostra expedició ho féu vàries vegades.
Publicat per Ximo a 19:00 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Fotografia, Iran, Viatges
dimarts, 23 de febrer de 2016
Contes il·lustrats per Artur Heras
Publicat per Ximo a 17:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Publicacions
diumenge, 21 de febrer de 2016
Arròs amb fesols i naps
Escric columnes a Levante-EMV des d'octubre de 2007. Durant aquests nou anys, només n'hauré dedicat dues a reflexionar sobre la llengua —amb motiu de la Trobada d'Escoles en Valencià de 2011, posem per cas. ¿Per què? ¿Perquè és un tema polèmic? No. Els assumptes controvertits no m'espanten. La meua opinió sobre l'ajut al valencià es pot resumir en una frase: la llengua es defensa usant-la, no teoritzant. Quan respire, no pense: «Inhalaré aire, que arribarà als alvèols pulmonars i canviarà oxigen per diòxid de carboni...» ¡No! Respire i prou. Doncs bé, quan parle o escric, no pense: «Faig servir un idioma que forma part d'un sistema lingüístic compartit amb altres territoris de l’antiga Corona d'Aragó. La seua normativització començà en 1932, amb les regles ortogràfiques acordades a Castelló per entitats i personalitats del món cultural...» No. Mentre parle o escric, només pense en allò que vull transmetre. En ocasions, això sí, prenc el diccionari, per a comprovar l'ortografia o el significat d'un mot, com també prenc un xarop quan note que respire mal per culpa d'una bronquitis. La teoria lingüística la deixava per a classe.
Avui, vaig a fer la tercera excepció a la regla general autoimposada. Vaig a reflexionar sobre el valencià. ¿Motiu? El 30 de gener, Vicent Ribes, historiador, professor, columnista i regidor del PP, pronuncià al plenari del nostre ajuntament una peroració sorprenent sobre les Normes de Castelló. Em va deixar perplex escoltar-lo al vídeo de la sessió. ¿Les Normes Ortogràfiques de Castelló són una arremesa —foc amic, segons Ribes— contra el valencià? ¿Tenen la culpa de l'estat en què es troba la llengua? ¿És bo que hi haja normes? El mateix professor es contestava: tant l'anglès, que manca d'acadèmia, com l'espanyol, que compta amb la RAE, són llengües ben normals. (En realitat, Ribes es remuntà al segle XV, època d'Antonio de Nebrija, primer gramàtic de la llengua castellana.) El regidor demanava que oblidem Sant Vicent Ferrer, Germana de Foix, Felip V i Franco. ¡Acceptat! Oblidaré aquests personatges. Suposem que no tenen culpa que els xiquets escriguen mal. ¿Qui la té? Esbosse una hipòtesi. ¿Cap la possibilitat que la dreta i la seua expressió política més genuïna, el PP, hagen propiciat la mala qualitat del valencià escrit?
Analitzem-ho. El PP ha governat vint anys. Ha estat responsable, per tant, d'aplicar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Aquesta norma havia d'aconseguir que tots els xiquets, en acabar llurs ensenyaments obligatoris, i tots els funcionaris destinats al país dominaren la llengua. Quatre presidents peperos de la Generalitat, Zaplana, Olivas, Camps i Fabra —els dos primers vinguts de fora—, han donat un exemple magnífic; no saben parlar valencià. La llei havia d'aconseguir que el valencià fos llengua d'ús normal als àmbits acadèmic, literari, periodístic, administratiu, col·loquial. (L'espanyol i l'anglès tenen prestigi perquè estan presents pertot.) Els governs del PP suprimiren línies en valencià, prohibiren les emissions de TV3 i tancaren Canal 9. Per tant, les Normes de Castelló no tenen res a veure amb la situació subalterna que pateix l'idioma des de fa cinc segles. L'absència en àmbits lingüístics formals ha provocat el declivi del valencià. L'anglès no té normes dictades per una acadèmia, però és la llengua que fan servir la reina, els membres del seu govern, els policies, els periodistes de la BBC, els professors, els cantants de pop.
Tampoc no es pot dir que l'espanyol funcione meravellosament bé, malgrat Nebrija, la RAE i el sursumcorda. Molts joves i adults, alguns amb estudis superiors, cometen faltes d'ortografia que tiren de tos. La nostra llengua té, però, una situació infinitament més intricada; ultra no entendre la importància d'escriure bé, molta gent percep el valencià com una llengua de segona categoria. (No se la prenien seriosament ni els màxims caps autonòmics.) Ribes, historiador de vàlua, es permeté la llibertat, tan valenciana, d'endinsar-se en la sociolingüística i la filologia. Va titllar d'imperfectes les Normes del 32 —«Com totes les coses humanes», afegí indulgent. Tracte de posar-me al seu lloc. Feia l'efecte que el grup municipal pepero havia encarregat al més docte el paperot d'explicar el sí però no a una qüestió que desferma reaccions esquizofrèniques en el partit. En fi, jo valore molt la ironia. Ara, col·locar en un mateix nivell l'arròs amb fesols i naps i el primer document normativitzador del valencià... ¡Home! Jo no equipararia mai los callos a la madrileña amb el Diccionario de la Lengua Castellana de 1737. Seria passar-se'n un pèl.
(publicat a Levante-EMV, el 20/02/2016)
Publicat per Ximo a 0:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Levante-EMV, Llengua, Política local
divendres, 19 de febrer de 2016
Un passeig per Guernica
La Casa de Juntes no és l'únic element interessant de Guernica. L'església parroquial de Santa Maria destaca com un dels millors exemples del gòtic basc. La seua construcció data del segle XV, però experimentà modificaciones en segles posteriors —les últimes són barroques. El parc dels Pobles d'Europa alberga les escultures d'Eduardo Chillida i Henry Moore. Gure Aitaren Etxea (La casa de nuestro padre), l'obra de Chillida, és un monument a la pau i està orientada cap a l'Arbre de Guernica. Es pot visitar també el Museu de la Pau, dedicat a la història del bombardeig llançat per l'aviació nazi en 1937, i l'Euskal Herria, encabit en un edifici reconstruït al segle XVIII —sols conserva una sagetera i una finestra originals— amb trets típics del barroc: façana de carreus, balconades amb reixes i escut nobiliari. Guarda una col·lecció etnogràfica dedicada al País Basc. Finalment, cal allargar-se fins al mural ceràmic que reprodueix el Guernica de Picasso, amb la inscripció "Guernica" Gernikara (El Guernica a Guernica), a favor de dur l'obra original a la vila.
També paga la pena de visitar el que queda de l'antiga fàbrica d'armes —de pistoles principalment. L'havien fundat en Eibar, l'any 1908, Juan Esperanza, un mecànic d'Osca amb experiència en fabricació d'armes, i l'eibarrès Juan Pedro Uncetabarrenechea (més conegut com Unceta), comercial ferreter. Començaren a fabricar pistoles amb la marca Victoria. L'èxit obligà a ampliar la plantilla a 120 treballadors. Els socis es plantejaren la sortida d'Eibar per tal d'evitar el control del Sindicat d'Obrers Pistolers d'Eibar, gremial i partidari de mantenir el sistema tradicional de producció, molt artesanal i especialitzat, cosa que xocava amb Juan Esperanza i els seus desitjos de modernitzar la producció introduint maquinària i reduint personal. En 1913, les màquines, el material i els obrers amb llurs pertinences foren traslladats a Guernica. Poc després començà la producció en les noves instal·lacions, dotades de maquinària moderna que permetia prescindir de personal especialitzat. Era previsible, per tant, l'inici de protestes obreres.
Guernica era, abans de 1913, una vila eminentement rural que mantenia els valors d'una societat tradicionalista, conservadora i religiosa. La industrialització suposà l'entrada dels nous valors del moviment obrer i de les seues idees emancipadores. Només arribar a Guernica, els obrers eibarresos d'Esperanza i Unceta fundaren un sindicat. Ben aviat sorgiren els problemes. Un conflicte provocat per canvis de llocs de treball no negociats amb els obrers provocà uuna reclamació rebutjada per l'empresa. La plantilla convocà la primera vaga en Guernica. En les homilies dominicals, els rectors anunciaren que la mala herba havia arrelat a Guernica. S'esdevingueren diversos incidents entre vaguistes i esquirols. Els patrons van maniobrar per a trencar la vaga. Els treballadors van comptar amb el recolzament de dirigents socialistes. Finalment, la durada i els incidents minvaren l'inicial recolzament popular als vaguistes. Els amos de l'empresa acabaren aconseguint els objectius que els havien mogut a sortir d'Eibar.
Amb la Primera Guerra Mundial, el mercat d'armes experimentà un auge important. Entre 1914 i 1918, Esperanza i Unceta van vendre, sobretot a Itàlia i França, més de 100.000 pistoles, a més de les 13.000 unitats subministrades a l'exèrcit espanyol. També començaren a fabricar-se els models Astra, que acabarien marcant tota la producció de l'empresa. L'Astra 400 fou usada per l'exèrcit espanyol i es féu popular en altres països. En 1925, la família Esperanza sortí de l'empresa. Se'n feren càrrec un fill i un nebot de Pedro Unceta. La societat passà a denominar-se Unceta y Cía. El final de la guerra obrí una crisi al sector. Unceta y Cía reeixiren gràcies a la fabricació de nous models i la comercialització d'armes d'altres fabricants. Les pistoles de la Sèrie 900, basades en la Mauser alemanya, foren molt populars en Xina a finals dels anys 20. L'empresa arribà a obrir una filial en Shanghai a principis dels 30, Astra China Company. Durant la Guerra Civil Espanyola, Unceta y Cía fou intervinguda per les autoritats republicanes.
En la primavera de 1937, les tropes franquistes s'empararen de tota la província de Biscaia. El bombardeig de Guernica per l'aviació alemanya no afectà les instal·lacions d'Unceta y Cía, que passà a fabricar armes per al bàndol franquista: 28.000 pistoles, 130.000 peces de repost per a metralladores i 347.000 peces per a material divers de guerra. En alinear-se el règim franquista amb les potències de l'Eix, un cop acabada la Guerra Civil, Unceta y Cía vengué a l'Alemanya nazi més de 100.000 pistoles. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, l'empresa entrà en declivi. En 1953, adoptà el nom amb què seria coneguda a partir de llavors, Astra, Unceta y Compañía SA. Durant la dècada dels anys 70, el declivi s'aguditzà. Baixà la producció i es reduí la plantilla. Un nét de Juan Pedro Unceta, Augusto Unceta, president de la Diputació de Biscaia, fou assassinat per ETA. En els 90, el govern basc féu un últim intent de rellançar l'activitat fusionant diverses empreses del sector. La liquidació definitiva d'Astra, Unceta Cía arribà en 1999.
En 2006, s'enderrocaren les instal·lacions de la fàbrica. Només se salvà l'edifici d'oficines. S'havia alçat en 1918 segons disseny de l'arquitecte bilbaí Ricardo de Bastida. Està emplaçat a la vora de la línia ferroviària Amorebieta-Bermeo. És d'estètica déco amb influències del cubisme, el constructivisme rus i el futurisme italià, adaptades al gust de la burgesia biscaïna de l'epoca, principal clientela de Bastida. L'edifici manté una decoració simplificada i geomètrica. En els anys 30 del segle XX se li afegí una planta. En 1968, Astra, Unceta y Cía comprà l'immoble per a convertir-lo en la seua seu administrativa. Després de la liquidació definitiva de l'empresa, es mantingué dempeus. La pressió social, encapsalada pel moviment Astra Gernikentzako (Astra per a Guernica), aconseguí que no fos destruït. Passà a mans de l'ajuntament, que volia dedicar-lo a equipament cultural. Quant a l'antiga empresa d'armes curtes, l'empresari italià Massimo Garbarino comprà les patents d'Astra, Unceta y Cía SA en 2008 i creà en Suïssa l'empresa Armas Astra SA.
En 2012, després d'anys d'obres, es presentà la remodelació definitiva de l'edifici d'oficines, que havia estat subvencionada pel govern basc a través del seu programa "Fàbriques de creació". La seu de l'antiga Astra ha esdevingut un centre multidisciplinar amb una superfície útil de 2.600 metres quadrats. La intervenció ha conservat la façana principal. Al darrere, s'ha afefit un annex multicolor dissenyat per l'arquitecte Liam Gillick, digne de ser visitat. L'equipament està gestionat per Astra Koordinadora, formada per col·lectius joves i associacions socials i culturals de la localitat. Tres representants de la coordinadora junt a membres de l'ajuntament formen l'Astra Batzordea, responsable de la gestió més directa i quotidiana del centre. S'hi realitzen múltiples activitats.
Publicat per Ximo a 10:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Art, Fotografia, Història, País Basc, Viatges
dimecres, 17 de febrer de 2016
L'Arbre de Guernica
El nou govern municipal vol que Xàtiva s'agermane amb Guernica. Aquesta vila basca, que patí un terrible bombardeig en 1937, conserva la Casa de Juntes, situada en un petit promontori. En temps antics, els bascs tenien un costum secular: aplegar-se sota un arbre, generalment un roure, per a decidir sobre els afers comuns. El costum estava molt generalitzat a l'Europa medieval. Pel que fa a Biscaia, cada merindad tenia el seu arbre. Amb el transcurs dels segles, adquirí notorietat el de l'anteiglesia de Lumo, a la roureda de Gernikazarra, prop d'una ermita. A l'ombra d'aquest arbre es redactaren les lleis biscaïnes fins a 1876, amb participació de totes les viles, que enviaven dos representants, junteros, a les sessions (Juntes Generales de Biscaia). Aquest forma incipient de democràcia fou glossada per filòsofs i serví d'inspiració a poetes i dramaturgs. La cançó Gernikako arbola, del bard José María Iparraguirre, és l'himne oficiós dels bascs. Els senyors de Biscaia juraven respectar les llibertats biscaïnes (els Furs de Biscaia) sota aquest roure.
Quan el senyoriu s'integrà al Regne de Castella, el títol de senyor de Biscaia passà a transmetre's junt amb el de rei. Els futurs monarques havien d'acudir a Guernica, abans de ser coronats, per a prestar so el Árbol jurament de respectar els Furs biscaïns. Només així eren reconeguts com a senyors de Biscaia. Es conserva a la Casa de Juntes un quadre d'un pintor alavès del segle XVII, Francisco de Mendieta, que representa el moment en què Ferran el Catòlic jura els Furs. L'obra es coneguda popularment com El besamanos. Durant les guerres carlines, l'aspirant a rei Carles de Borbó acudí a Guernica el 3 de juliol de 1875 per a jurar els Furs. El conjunt format per la tribuna darrere de l'Arbre i l'església de Santa Maria de l'Antiga foren construïts al segle XIX en estil neoclàssic. El seu nucli és l'església, actual Saló de Plens. La Casa de Juntes és la seu de les Juntes Generales de Biscaia. Sota l'arbre, juren el seu càrrec els presidents (lehendakaris) del Govern Basc. El roure actual, plantat en 2004, té una història ben curiosa.
Segons la tradició, l'arbre més antic documentat, denominat Arbre Pare, va nàixer al segle XIV. Provenia d'una roureda, l'Antiga, de què es té constància des del segle XII. Hom creu que l'arbre va viure fins a 1881. En 1564, hom pensà talar-lo i substituir-lo per altre —ja existia un planter amb brots del roure simbòlic. En 1742 es plantà, darrere la tribuna, un brot que seria conegut com Arbre Vell, la soca del qual encara pot veure's en un templet circular construït en un costat de la Casa de Juntes. En 1811 morí l'Arbre Pare, que fou substituït per l'Arbre Vell. En 1859 es col·locà un plançó de dos anys davant la tribuna. L'arbret morí el 1861. S'hi plantà un nou brot. L'Arbre Vell morí l'any 1892. L'Arbre Fill, plantat davant la tribuna, veié el jurament del primer president de l'autogovern del País Basc durant la II República, el lendakari Aguirre. També fou testimoni del bombardeig de Guernica en abril de 1937. Quan les tropes franquistes prengueren la vila, s'estengué el rumor que uns falangistes es disposaven a tallar l'Arbre amb destrals.
El llavors capità Jaime del Burgo Torres (pare de Jaime Ignacio del Burgo, diputat navarrès del PP entre 1989 i 2004) ordenà formar un batalló de requetès armats amb els quals voltà l'Arbre per a impedir que fos malmès. El 20 d'abril de 2004, el roure morí a causa d'un fong. Fou substituït per un dels seus brots, nascut en 1986, que presidí la Casa de Juntes fins a la seua mort en 2015. Llavors es plantà un arbre nascut el 2000 d'una bellota de l'Arbre Fill (ço és, germà del plantat en 2005), criat en un viver de l'empresa foral Basalan, encarregada de conrear plançons de l'Arbre de Guernica, i crescut en un bosc d'Arratia. El seu emplaçament a la Casa de Juntes s'ha modificat lleugerament per a millorar les condicions de creixement de les arrels. Darrere la tribuna hi ha altre arbre plantat el 3 de febrer de 1979 per Ramón Rubial. Aquest roure gaudeix de bona salut. Hauria de ser, segons la tradició, el pròxim Arbre. A finals de 2013, vaig passejar per Guernica i vaig visitar la Casa de Juntes, una experiència viatgera del tot recomanable.
Publicat per Ximo a 10:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Fotografia, Història, Nacionalisme, País Basc, Viatges
dilluns, 15 de febrer de 2016
El monopoli de la paraula
In principio erat Verbum, [...], et Deus erat Verbum. El versicle de l'apòtol Joan («Al principi era el Verb, [...], i el Verb era Déu.») ha estat objecte de múltiples disputes entre teòlegs. ('Verb' és una traducció del mot grec lógos, que pot significar 'paraula', 'raó'...) La cita bíblica sencera seria aquesta: «Al principi existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era Déu.» Altre versicle (Joan 1:3) complementa l'anterior: «Totes les coses foren fetes per mitjà de la Paraula. Sense ella no es féu res de tot allò que existeix.» Al marge de les disputes teològiques, sempre m'ha semblat que les línies aparentment críptiques de l'evangelista amaguen una gran veritat: el llenguatge —la paraula— està en el principi de tot. Som humans perquè som capaços de comunicar-nos lingüísticament. Generalment s'admet que una llengua és creació del poble que la parla. Però és igualment cert que el poder sempre ha intentat controlar el llenguatge, establir el significat de les paraules. L'afer dels titellaires ho ha posat de manifest.
Segons el sistema, la sàtira a la manipulació del terrorisme equival al seu enaltiment, conducta severament castigada pel codi penal, altre instrument de què es val el poder per a exercir el seu control social. Escenificar una ficció de caire satíric ha suposat l'empresonament per orde judicial, durant cinc dies, de dos titellaires. L'assumpte és d'extrema gravetat. Ens posa a la vora d'un règim polític autocràtic com l'imperant a la Rússia de Putin. La mala qualitat de l'obra, argüida com agreujant, manca de rellevància; si tots els responsables de pel·lícules, obres teatrals o novel·les dolentes hagueren d'estar tancats, les presons petarien. També trobe hipòcrita apel·lar a la presència de menors durant l'espectacle de titelles; els canals generalistes de televisió solen emetre en horaris de màxima audiència programes absolutament inadequats per a xiquets. Sembla que el problema dels titellaires ve del cartell que un personatge de la seua obra, el policia, fica sobre una bruixa per a tractar d'incriminar-la en un delicte de terrorisme.
L'afer posaria de relleu altres qüestions dignes de ser ressaltades. És habitual que els censors no entenguen l'argument de les obres que censuren. També és habitual que una associació concreta instrumentalitze el dolor de les víctimes del terrorisme amb finalitats polítiques partidistes. Al PP, que viu moments molt complicats —està sacsejat per múltiples casos de corrupció i no troba socis per a formar govern—, li ve molt bé una bona cortina de fum. Quan la seua situació és desesperada, els peperos solen recórrer al terrorisme i la unitat d'Espanya. Jugada de manual. De res no ha servit que l'obreta La bruja y don Cristóbal estigués programada en un context, Carnestoltes, d'irreverència contra el poder. ¡Bromes, les justes! Els joves ja han sortit de presó, però estan sotmesos a duríssimes condicions de llibertat provisional —en canvi, alguns lladres de coll blanc i corbata campen a les amples. Jo trobe molt escandalosa la possibilitat que els titellaires hagen estat discriminats per ser artistes anònims i dur vestits i pentinats alternatius.
Allò més preocupant és, però, la reacció de l'esquerra emergent. Ja comença a ser normal que l'alcaldessa de Madrid s'escagarrine davant els atacs de la dreta. Arran del cas Zapata, ja vaig dir que Manuela Carmena intentava aplacar la fera. Ho ha tornat a intentar. Ha cessat els programadors culturals municipals i medita destituir la regidora de l'àrea. ¡Noves mostres de debilitat! El partit d’hipòcrites que disculpen l’exaltació del feixisme, el menyspreu a les víctimes del franquisme i l’exhibició de símbols nazis encara traça la ratlla que diferencia allò que està bé d’allò que està mal. També controla el llenguatge. Potser estic equivocat, no sé, però jo pensava que l'esquerra havia d'arrabassar a la dreta dos monopolis: el de la moral i el de la paraula. Llevat d'excepcions honroses, els membres d'Ahora Madrid i Podemos han tingut una reacció vergonyant en l'afer dels titellaires. Els han arribat a denunciar als tribunals. Em sembla inaudit. Està clar que les feres continuen manant. De moment, l'esquerra adopta el llenguatge del poder.
Publicat per Ximo a 13:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Opinió, Política
dijous, 11 de febrer de 2016
77 aniversari
Publicat per Ximo a 23:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Commemoracions, Memòria històrica
dimecres, 10 de febrer de 2016
No hi ha gossos a Iran
En la República Islàmica d'Iran, està prohibit tenir gossos a casa. El gos és sens cap dubte un animal immund, segons l'aiatol·là Nasser Makarem Shirazi. «No es pot traure de passeig, ni tenir dins de la casa o el jardí. Les relacions amistoses amb els gossos són una cega imitació dels costums europeus i nord-americans. Els occidentals estimen més els seus animals que la seua dona i els seus fills», adverteix el clergue xiïta. Tanmateix, l'anterior president, Mahmud Ahmadineyad, s'arrogà el dret de tenir quatre gossos. Deia que eren guardians. Els havia comprat en Alemanya al preu de 110.000 euros cadascun (¡Quasi quinze mil milions de rials per quatre gossos!) La notícia suscità, a parts iguals, l'enuig i la gatzara generalitzats dels iranians. Ahmadineyad es véu obligat a emetre una fàtua en què justificava el seu dret a posseir gossos perquè eren destinats únicament a garantir la seua seguretat. Res d'acaronar-los ni de traure'ls de passeig pel parc. En fi, ¿per què rebutgen els gossos, els musulmans? Per motius religiosos.
Segons la llegenda, el Profeta Muhammad fou atacat per un gos. També s'atribueix a Aisha, la seua esposa, aquest relat: «L'àngel Gabriel havia promès al Profeta que el visitaria en una hora determinada. Arribà l'hora convinguda i l'àngel no aparegué. Muhammad llançà el bastó que tenia a les mans mentre es deia que ni Al·là ni els seus missatgers incomplien mai les seues promeses. El Profeta féu una ullada al seu voltant i descobrí un cadell de gos sota el llit. Va preguntar a Aisha quan havia entrat el gos. Ella va contestar, posant Al·là per testimoni, que no ho sabia. El Profeta ordenà que tragueren l'animal. Llavors, es presentà Gabriel. Muhammad va retraure a l'àngel la seua promesa d'arribar a una hora determinada i la seua incompareixença. Gabriel contestà que li ho havia impedit el gos. "Els àngels no entrem a les llars on hi ha gossos o imatges", va proclamar.» Un hadit diu, en efecte, que els mala’ika (els àngels) no entren on hi ha un gos. Qalb ibn qalb (gos fill d'un gos) és un insult particularment greu al món musulmà.
Altre controvertit hadit afirma que les dones, els burros i els gossos anul·len l'oració del creient, perquè el distreuen. Per a molts ulemes, les dones són l'arma de Satanàs, i els gossos negres la seua encarnació. L'Islam prohibeix tenir gossos, excepte quan s'utilitzen per a caçar o custodiar el ramat i els grans. El càstig per a qui incompleix la norma és perdre cada dia un o dos qiraats de la seua hasanaat (recompensa per bones obres). Sembla que el Profeta va dir: «A qui tinga un gos, llevat que siga per al pastoreig o la caça, se li pendrà un qiraat de la seua recompensa per dia.» ¿Què es pot fer en els casos no previstos? Els ulemes s'emboliquen en freqüents debats. Heus ací l'opinió d'un doctor islàmic sobre els gossos guardians domèstics: «Si una casa es troba enmig de la ciutat, no cal un gos per a custodiar-la. Per tant, tenir-lo és haram (no està permès), li lleva al propietari un o dos qirats per dia. En canvi, si la casa està aïllada en el camp, és lícit tenir un gos per a cuidar la llar i les persones, més importants que els ramats o els conreus.
¿Què passa amb allò que entra en contacte amb un gos? Pel que es veu, Muhammad va dir: «La purificació d'un vas llepat per un gos ha de fer-se rentant l'atuell set vegades, la primera amb aigua i terra, i les següents amb aigua només.» Els ulemes diuen que tocar un gos eixut no converteix la mà en nayis (impura), però tocar-lo quan està humit torna nayis la mà. Aleshores, cal llavar-se set vegades, una d'elles amb terra. La cosa podria resultar graciosa, però té conseqüències molt serioses. Sovint, als invidents que van acompanyats d'un gos guia se'ls nega l'accés a taxis, autobusos o negocis, conduïts o regentats per musulmans. I això no passa sols als països àrabs. Al Regne Unit, els gossos policia utilitzats per a identificar sospitosos de pertànyer a cèl·lules terroristes han de portar botes de cuir quan entren en mesquites o cases de musulmans. Un mul·là pakistanès emetia una fàtua contra l'ús de gossos entrenats per a detectar droga o explosius. Apel·lant a la xaria, negava validesa a proves obtingudes amb gossos.
A casa nostra, també han sorgit conflictes. Les associacions islàmiques de Lleida demanaren a l'ajuntament que es prohibís l'accés del millor amic de l'home als transports col·lectius i a determinades zones públiques, a fi de garantir la llibertat religiosa i el dret dels musulmans a viure segons els principis islàmics. Com que el consistori de la ciutat rebutjà la petició, es multiplicà el nombre d'animals morts per enverinament. Però tornem al principi. Mentre passejàvem pels carrers d'Isfahan, una companya de viatge em va preguntar: «¿T'has adonat que no es veu ni un gos ni mig? ¡Quina cosa més estranya! ¿No els agradarà tenir animalets?» No sé. Aparentment no hi ha gossos a Iran. No se'n veu cap ni un pels carrers. Ara bé, ¿per què serà que l'aiatol·là Nasser Makarem Shirazi ha decidit recordar la prohibició de tenir-ne? No m'estranyaria gens que molts iranians facen un cas com un cabàs als sermons dels ulemes.
Publicat per Ximo a 13:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Iran, Religió, Viatges
dissabte, 6 de febrer de 2016
Paisatge després del terratrèmol
Les notícies provocaren un veritable terratrèmol a la ciutat. L'antic patró havia passat dues nits a la garjola. Fou deixat en llibertat provisional amb una fiança de dos milions d'euros. Afirmà que és innocent, que tot és un muntatge. «Ja diré el nom de l'autor», afegí. Ho dirà o no ho dirà. (En principi, són pocs els involucrats en delictes de corrupció que tiren de la manta.) Tot dependrà de les converses amb els seus advocats. ¿Quina serà la línia de defensa? ¿Llançar culpes amunt i avall? Jo no imagine un fanfarró com Rus col·laborant amb fiscalia per alleugerir la condemna. Ara, el veig capaç de morir matant. En fi, els esdeveniments estan deparant reaccions d'allò més previsibles. Hi ha gent, poca, que continua defensant el personatge. Els forans no ho acaben d'entendre. «¿Encara queden defensors d'una causa perduda?», pregunten. Els xativins ho entenem perfectament. El clientelisme del patró s'havia ramificat molt. Els beneficiats li estan agraïts. També cal comptabilitzar un número indeterminat de babaus que se sumen als estómacs agraïts i segueixen proclamant la seua admiració per l'antic venedor d'electrodomèstics.
Al paisatge local predominen, però, els flegmàtics als quals no sorprèn la detenció de Rus. Un dia o altre s'havia de produir el sisme. Els xativins ho vèiem venir des de fa mesos. També hi ha els valents que abans passaven la mà pel muscle del patró i ara botzinen perquè no està tancat a Picassent. A mi no m'agrada fer llenya de l'arbre caigut. Les presons són llocs molt sòrdids. Ara bé, si la magnitud del lladronici és tan gran com s'anuncia, haurà d'haver un càstig ineludible i exemplar. Corrompre's no pot sortir debades. I caldrà exigir que la trama corrupta torne tots els diners sostrets. En qualsevol cas, vull recordar algunes coses que passen desapercebudes aquests dies per culpa del guirigall. Al personatge se li imputen presumptes delictes relacionats amb la seua activitat com a president de la Diputació. Durant els darrers anys, però, Xàtiva experimentà una enorme activitat immobiliària privada. Sembla que el mateix Rus fou soci d'una promotora. En altres llocs, la febre constructora deixà al descobert nombrosos casos de corrupció. En canvi, a la nostra ciutat no s'han conegut episodis de prevaricació o suborn relacionats amb la rajola.
Sí, circulaven molts romanços. A mi m'han arribat a contar històries tèrboles protagonitzades per constructors i polítics de l'anterior equip municipal, però tots els confidents acabaven dient: «Ni se t'acudisca anomenar-me. Jo no t'he dit res.» Avui dia, els figurants continuen submergits en un silenci espès. Fins ara, no han aparegut proves de cap cas de corrupció derivada dels PAI executats o previstos a la ciutat. Sembla que mai no sabrem per quin art d'encantament sorgiren requalificacions urbanístiques que generaren espectaculars revaloracions de terrenys —el Pla de la Mesquita i la zona de la "Papelera San Jorge" en són bons exemples. En un altre ordre de coses, tampoc no es parla de la persecució que patiren persones concretes per mantenir actituds cíviques que incomodaven el poder. La nòmina d'insultats, humiliats o acomiadats del treball per pressions del cacic és extensa. Aquestes víctimes hauran experimentat una íntima satisfacció en veure com un guàrdia civil acotava el cap de Rus quan aquest era introduït en un negoci seu que escorcollava la Benemèrita. «A cada porc li arriba el seu Sant Martí», diu el refrany.
La corrupció és molt contagiosa. Als calabossos de Benimaclet o Patraix van pernoctar altres xativins: Mariano López, Jaime Úbeda, Salvador Deusa. No puc estar-me de recordar l'activitat política i sindical d'aquest últim durant la seua joventut, als anys vuitanta. Fou marxista leninista i maoista. Milità al Moviment Comunista (MCPV) i estigué afiliat a USO i CCOO. ¿Viatge des de l'esquerra revolucionària fins a les trames corruptes peperes? ¡Quins tombs fa la vida! En fi, el cacic ha cabut en un primer pla, però el paisatge xativí després del terratrèmol s'ha d'encabir en una panoràmica presa amb gran angular. Hi apareixen tots els imputats (investigats, des de l'última reforma processal), familiars enviscats o dolguts, llepaires, gent amb comptes pendents, l'Olímpic, antics camarades avergonyits... En les converses de carrer, d'oficina o de casa, tot gira al voltant del cas. Dec ser massa sentimental; em desplauen els grafits insultants apareguts a la ciutat. Ara, s'han de fer esforços per a mantenir el bon cor. Dijous 28, a la sortida dels jutjats, el patró investigat encara afirmava açò: Al que meta la mano, hay que cortársela. ¡Quina barra!
(publicat a Levante-EMV, el 06/02/2016)
Publicat per Ximo a 18:00 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Corrupció a Xàtiva, Levante-EMV, Política local
dijous, 4 de febrer de 2016
¿Xàtiva en el punt de mira de Daesh?
Dies enrere, les xarxes socials i els mitjans digitals divulgaren un vídeo de l'Estat Islàmic en què es mostrava l'execució de cinc persones. Un dels executors, que vestia roba militar de camuflatge i es tapava el cap amb un passamuntanyes per sota del qual sortien barba i cabellera rosses, deia en francès: «Al-Andalus, estimada, ¿creeus que t'hem oblidat? No, per Déu.» Fins ací, cap novetat. El personatge afegia, però, aquesta amenaça: «Els musulmans no podem oblidar Còrdova, Toledo o Xàtiva. Al-Andalus, no ets espanyola ni portuguesa, ets musulmana.» Fins ara, Xàtiva era associada a la corrupció. Ara, esdevé diana del terrorisme islàmic. ¡Quina ratxa!
Des dels atemptats de París, han proliferat les opinions emeses per personatges que es presenten com especialistes en el fenomen terrorista. Se suposa, per tant, que han de tenir la clau per a solucionar l'allau d'accions terroristes impulsades pel Daesh (ad-Dawla al-Islamiya fil-Iraq wash-Xam, Estat Islàmic d'Iraq i Síria, també dit ISIS pel seu enunciat anglès, Islamic State in Iraq and Siria). ¿Hi ha unanimitat entre els opinadors? ¡No! Uns diuen que cal desfermar la guerra contra l'Estat Islàmic. Altres, en canvi, afirmen que la guerra no solucionarà res. Entre els primers, tenim, per exemple, Jordi Llaonart. Entre els segons, Loretta Napoleoni.
Llaonart és un arabista que treballà sis anys com a corresponsal al Pròxim Orient. Heus ací la seua opinió: «La intervenció militar és l’única sortida per a eliminar Daesh. La no intervenció la descarte; condemna la gent que pateix la guerra a patir-la més, o a patir-la indefinidament. La via diplomàtica està esgotada d’ençà que Baixar al-Àssad traspassà les línies roges marcades per Obama. El règim sirià es va excedir en l’ús d’armes químiques i en els bombardeigs de barris de població civil. Això va destruir les escasses possibilitats de diàleg existents. El recurs militar sembla el més efectiu. El problema és que els països occidentals no saben què fer.»
Per la seua banda, Loretta Napoleoni diu açò: «La política dels bombardeigs ha provocat la situació que tenim ara a casa nostra. Començà el 2003 amb la invasió d'Iraq i és un fracàs total. És evident que hem de canviar de mètode, perquè l'actual no ha funcionat. La resposta bèl·lica, propugnada pels nostres polítics, li ve de primera a l'Estat Islàmic. És el que busca, perquè el legitima. Allò més urgent és iniciar un procés de pacificació de la zona. L'Estat Islàmic busca que el bombardegem, que enviem tropes a Síria i que lluitem contra ell. Donar la resposta que vol és caure en el seu parany.» Tenim, doncs, dues opinions a les antípodes. ¿Qui té raó?
Uns creuen que l'Estat Islàmic ni desapareixerà ni anirà a menys. S'ha instal·lat a l'Orient Mitjà i això s'ha d'assumir. S'ha de fer front al problema, en comptes d'ignorar-lo. Cal negociar ja a través d'intermediaris amb la gent de Daesh. «Millor ara que d'ací a cinc anys», diu Loretta Napoleoni. Segons altres, cal deixar que els actors principals del conflicte sirià, Daesh, al-Nusra i Baixar al-Àssad, és destrossen entre ells. Per als països occidentals, el triomf d'una de les tres parts no és desitjable. És preferible el desgast de tots els contrincants. Abans del derrocament d'un avió rus, per l'exèrcit turc, també hi havia qui pensava que Putin solucionaria el problema.
Si la situació actual s'eternitzés, Rússia i el règim sirià podrien esclafar els altres dos grups. Baixar al-Àssad tornaria a controlar tot el país. De moment, només sembla haver unanimitat en un aspecte: cap país no vol enviar tropes terrestres a la zona; la guerra psicològica de Daesh ha donat fruits. I ben mirat, és possible que la millor solució siga acceptar la pervivència del règim del dèspota al-Àssad. Si Saddam Hussein s'hagués mantingut al poder, potser mai no s'hagués desfermat l'actual desgavell. (Evidentment, Daesh no existiria.) En fi, aquest embolic explicaria potser l'escassa resposta inicial a la petició francesa d'ajuda per a bombardejar Síria.
Jorge Verstrynge va dir: «Mai no va a triomfar una revolució democràtica en cap país islàmic teledirigida des d'Occident. Els àrabs han de ser com ells vulguen ser. I els occidentals no tenim cap dret d'imposar-los formes mentals i de comportament que no són històricament les seues. No podem anar pertot implantant democràcies balístiques amb torpedes pel cul. I menys en un país islàmic. Hem d'atacar les causes dels seus problemes, ajudar-los al desenvolupament i, sobretot, no ficar-nos en els seus afers interns. Els únics que poden acabar amb Daesh són els musulmans. És impossible que ho facen els europeus o els nord-americans.»
Tanmateix, les aviacions turca, russa i de diversos països occidentals continuen llançant bombes sobre territoris iraquians i sirians. (Turquia aprofita l'avinentesa per a batre posicions iraquianes del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), els milicians del qual formen fins ara la força més efectiva per a detenir l'avanç de Daesh.) Cal suposar, per tant, que cèl·lules terroristes i llops solitaris de l'Estat Islàmic mantenen vigents llurs plans d'atemptar contra urbs europees. ¿Caldrà afegir Xàtiva a la llista d'objectius —París, Roma, Londres, Madrid— més cobdiciables per a Daesh? En qualsevol cas, queda clara la importància històrica de la nostra ciutat.
Publicat per Ximo a 17:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Gihad, Món, Orient Mitjà, Política
dimarts, 2 de febrer de 2016
Tothom parla de política a l'Iran
A l'Iran, l'ambient és més religiós en unes ciutats —s'hi veuen més xadors— que en altres. En alguns llocs, molts botiguers, posem per cas, no baixen la persiana del negoci per a complir amb el precepte de l'oració. (L'islam xiïta estableix tres moments d'oració: el matí, el migdia i el capvespre.) A Shiraz, una persona ens deia que el 70% dels iranians no resa. Ignore d'on treia aquesta data el nostre interlocutor. En qualsevol cas, a Iran s'esdevindria el mateix que a les Espanyes, on quasi tots els ciutadans són catòlics, però pocs van a missa. Els iranians, això sí, han d'acatar per força les lleis que imposen els mul·làs instal·lats al poder. Recorde una anècdota divertida. L'últim dia d'estada al país, un divendres, dia festiu per als musulmans, ens veièrem immersos en una enorme retenció de veicles al cèntric carrer Ferdowsi de Teheran, en què hi ha diverses facultats universitàries. Era estranya la densitat de trànsit en un dia no laboral. Potser s'havia produït un accident, perquè aparegué un cotxe de bombers. El xofer de l'autobús va dir sorneguer: «Com ja passem del migdia, les cabres i les ovelles han acabat de resar.»
Es referia als estudiants ultrareligiosos que sortien dels oratoris universitaris i agarraven el cotxe. Ja ens podem imaginar l'escepticisme religiós del xofer, un home ja major, i la seua opinió sobre les persones que freqüenten les mesquites. La gent va perdent la por a poc a poc. Segons la nostra guia local, tothom parla de política al metro, als taxis... Molts iranians estaven farts de Mahmud Ahmadineyad. La veu popular li havia endossat el malnom de Mico. «¿Com era possible que un home tan lleig ens representés a l'estranger. La gent d'altres països pensaria que tots els iranians som lletjos», bromejà una persona que per prudència no identificaré. «En comptes d'anar a consolar les víctimes del terratrèmol, prengué un vol a Veneçuela», afegí altra persona. Ignore de quin terratrèmol parlava; durant un dels més greus, per agost de 2012, sembla que Ahmadineyad estava a Teheran. Quan fou elegit president per segona vegada, hi hagué vàries manifestacions de protesta i molta repressió policial. «¿Què s'ha fet dels nostres vots?», resaven les pancartes. La seua presència al soterrar de Chávez també alçà aldarull.
El Mico abraçà en públic la mare d'Hugo Chávez, Elena Frías, acció totalment prohibida en Iran. «Si ho fèrem nosaltres, aniríem a la presó. Si ho fa el Mico, està ben fet», xiuxiuejaven els iranians. L'episodi suscità un enorme escàndol a la República Islàmica; al país dels aiatol·làs, abraçar una dona en públic és un delicte. La foto de l'abraç circulà pertot arreu, malgrat els esforços del règim per convèncer l'opinió pública que la imatge havia estat manipulada per l'imperialisme. L'actual president, Rouhani, està ben valorat, però la gent creu que no podrà fer gran cosa en política domèstica. Un discurs seu dirigit a policies provocà la ira dels aiatol·làs. ¿Què havia dit? Que la policia no està per a defendre l'islam, sinó per a vigilar el compliment de les lleis. La frase no tenia tanta transcendència; les lleis d'orde públic són d'inspiració clarament religiosa. Recorde una aturada a la vila de Meybod, per a veure un colomer de tova. Molt a prop hi havia policies. Unes viatgeres havien oblidat el vel. En pujar a l'autobús, la guia, nerviosa, advertí: «Si la policia veu estrangeres sense vel, buscarà el guia. Em poden llevar la llicència.»
Aquests dies, es parla molt d'Iran als nostres mitjans de comunicació. Es diu que Podemos ha rebut finançament del règim iranià. Les visites de Hassan Rouhani a Itàlia i França també han alçat enrenou. Les escultures antigues nues del Museu Capitolí de Roma, que havia d'acollir una reunió entre el mandatari iranià i Matteo Renzi, van ser cobertes per tal de no ofendre l'invitat. Tanmateix, en finalitzar la visita, la delegació iraniana va difondre un comunicat en què negava haver demanat que es taparen els nus. (De fet, en un turó de la província iraniana de Kermanshah es pot admirar un escultura rupestre nua que representa Hèrcules o la divinitat persa Bahram.) En qualsevol cas, donaven les gràcies als amfitrions italians per la seua deferència. A París, sembla que es va suspendre un sopar en honor a Rouhani perquè les autoritats gal·les no estaven disposades a prescindir del vi. El president iranià és persona culta i políglota; parla àrab, persa i anglès. A més dels seus estudis religiosos, cursà la llicenciatura de dret a la Universitat de Teheran. Cpmpletà la seua formació jurídica al Regne Unit. Obtingué el doctorat en Dret Constitucional a la Glasgow Caledonian University. Si les notícies d'Europa han arribat a Iran, els seus habitants tindran altre tema de conversa.
Publicat per Ximo a 18:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Fotografia, Iran, Política, Religió, Viatges
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Perfil
Em vaig dedicar molts anys a la docència. Amant de la música, de la literatura, dels viatges... Espectador atònit de l’actualitat política.
Comptador
Renovació urbana
L'aigua
Solidaris
Rutes
Altres llengües
C'est la gêne
Eco di Pioggia...
Generacion Y
glossário tipográfico
i am dark0
La follia è il grado più elevato dell'intelletto
Language Continuity
Langue sauce piquante
red & green
Tlaxcala
wikilearning
Art
A Blob of Color
Adrian Gottlieb
Art Blart
Art Neutre?
Artchive
ARTCYCLOPEDIA
Artur Heras
Brad Holland
Exibart.com
Guy Billout
IVAM
John Jude Palencar
lines and colors
LUCONG
Manfred W. Jürgens
Manuel Boix
masdearte.com
Michele Mitchell Ostlund
paradoxplace.com
Perico Pastor
Pintura
Ralph Heimans
Sergey Tyukanov Museum of Art
Terry Rodgers
Terry Rodgers al Webesteem Magazine
Web Gallery of Art
Webesteem Magazine
Wolfgang Lettl
Cultura
Acció Cultural del País Valencià
Anotacions Rizomàtiques
ciemen
cultura21.cat
IEVA
Institut Ramon Muntaner
La Cuca Salamanduca
Octubre, Centre de Cultura Contemporània
Educació
Conselleria d'Educació
Creo en tí, Casandra
Darle a la lengua
IES Garcilaso de la Vega
Para(ula)igua
reportEducació
Eines
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Ayuda para tu blog
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Diccionari català-valencià-balear
Diccionari històric del valencià col·loquial
DIEC2
Eixamplèdia
El pols de la llengua als Països Catalans
Gramàtica de la llengua catalana
L'Enciclopèdia
Manual de correcció
Neoloteca
Speaking Valencian
Traductor automàtic gencat
Traductor de Softcatalà
Frases cèlebres
minimàlia.net
Cogudes Mentals
diccitionari
Història
Eixa altra Edat Mitjana
Harca.org
Institut Internacional d'Estudis Borgians
La (nova) vida de Llàtzer de Tormos
La (nova) vida de Llàtzer de Tormos
Humor
Església Pastafari
La Valenciclopèdia
Mãemeua
Pastafarisme
Pot de plom
IES Moixent
IES Moixent
iesmoixent
Il·lustració i disseny
Andre Carrilho
Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya
Daniel Egnéus
Edward Sorel
Fred Harper
Gusti llimpi
Illoz
illustration art
Javier Jaen
Les petits papiers d'Annette Marnat
Loustal
Luisa Vera
manuelgaldón
Mattotti
Pep Montserrat
Roger Olmos
Sandra Conejeros
Sandrine Thommen
Welcome to rural web
Works & opinions
Institucions polítiques
Parlament Europeu
Literatura
80 grams
A ta mare va que fumes!
abloccedari Brossa
adesiara (quadern de notes vitals i literàries)
Antaviana
El darrer home
Els primers gestos del verd...
enigmística
Espai Claudàtor
filant prim
Joan F. Mira
L'escriptori
L'espill de l'orb
La Lluna en un cove
La paraula és nostra
Més content que un gínjol
Ofici de lector
otos4
paper de vidre
Salms
tens un racó dalt del món
Toni Cucarella Edicions
Un cos sóc, nu
Miscel·lània
Der Zauberberg
El bloc d'en Narcís Sastre
El rastre de Clarisse
El tao de Teresa
Gàlim
Invasió subtil
La duda digital
La Petite Fille de la Mer
Les dones no som (tan) complicades...
Mails per a Hipàtia
No em diguis que és un somni...
Sota la creueta
Totxanes, totxos i maons
Té la mà Maria - Reus
Uendos, Greixets i Maremortes
Va de bo, cavallers!
Vent de Cabylia
Música
El mundo de Wayne
Eleftheria Arvanitaki
Feliu Ventura
goear
Kroke
Loronix
Música escocesa
Pau Ortolà
Pep Gimeno "Botifarra"
Shap
Notícies
El Confidencial
El Temps
L'ACCENT.cat
Portal de Xàtiva
Pàgina 26
Tribuna Catalana
TV3.CAT
VilaWeb
Vilaweb Ontinyent
Opinió
BLOC-Xàtiva
Davall la serra de Vernissa
El bloc de Rafael Company
El Blog de Roger
El cuaderno de Pepe Blanco
Enric Morera
Espai de Cristina Súnyer
Iñaki Anasagasti
La vida en un bloc
País Valencià, Segle XXI
pica'm
Saül Gordillo
Toni Cucarella en roba de batalla
Valencianisme.com
Valencians pel Canvi
Paremiologia
Biblioteca paremiològica
Consuetudinàrium
Dites i frases fetes
Enciclopèdia paremiològica
Etimologies paremiològiques
Paremiologia catalana
Paremiologia didàctica
Paremiosfera
Raons que rimen
Refranyer català-castellà
Refranyer temàtic
Un polsim de refranys
Viatges
Altaïr
Blog de Viajes
El bloc dels viatges
Esplai Viatges
Gerald Brimacombe
Orixà
Viamedius.com
Viatges Tuareg
Xàtiva
associació amigues i amics de caMot
centre júnior atalaia
consell de la joventut Xàtiva
Des del porxet
El Penjoll
L'aixeta
Sóc el que veus
terra del foc
X-art
xateba
Xàtiva, memòria viva
Webs fotogràfiques
Aaron Goodman
cistella de llum
Dave Martinidez
Digital Photography School
Diver & Aguilar
Doest Photography
Extreme Resolution
Faces in Places
Fine Art Photography
Flickr
francesc vera
Fredy WIjaya
Giacomo Biagi
Gian Paolo Tomasi
Gregor Collienne
Gregory Colbert
haltadefinizione
Holger Pooten
IMAGETAP
jazz in photo
Jean Loup Sieff
Julia Fullerton-Batten
Karena Perronet Miller
LSD Photographers
Luis Crispino
Maciek Duczynski
Magic Hour Travelscapes
Marc Paeps
Max Sauco
Mike Stacey
Natural Sights
Nature Pictures
Naturephoto
panoramas.dk
Pete Seaward
Phillip Toledano
photo.net
Photomuse
Ralf Greiner
Richard Avedon
Rodolfo Benitez
Webshots
Whateverland by Archie FlorCruz
Yann Arthus-Bertrand
Yasmina Alaoui & Marco Guerra
Сергей Белов
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons
Ximo Corts
Crea el teu distintiu
Amics i amigues
Calendari
Rellotge
Etiquetes
Abdicació del rei
Amics de la Costera
Anglaterra
Argentina
Arribat per mail
Art
Bloc Nacionalista
Brasil
Camí de Sant Jaume
Canal 9
Catalanofòbia
Catalunya
Ciència
Cinema
Col·lecció Inelcom
Commemoracions
Compromís
Conèixer el país
Coronavirus
Corrupció a Xàtiva
Cuba
Cultura
Diades
Diàlegs
Economia
El Penjoll
Eleccions 2011
Eleccions 2015
Eleccions 2019
Els Borja
Ensenyament
Escandinàvia
Escòcia
Espectacles
Esport
Etnologia
EUA
Falles
Festes nadalenques
Ficcions literàries
Filosofia
Fira d'Agost
Fotografia
França
Funcionaris
General
Geòrgia
Gihad
Gran Bretanya
Història
Història i religió
Humor
Illes Britàniques
Iran
Islàndia
Israel
Itàlia
Jordània
Justícia
Lectures
Levante-EMV
Literatura
Llars d'ancians
Llengua
Llibertat presos polítics!
Malta
Memòria històrica
Militars
Mitologia
Món
Monarquia
Monòlegs
Música
Nacionalisme
Navarra
Opinió
Orient Mitjà
País Basc
Palestina
Pareguts raonables
Parlar per parlar
Patrimoni
Personatges
Poesia
Política
Política local
Primavera àrab
Publicacions
Religió
Religió i educació
Retrats
Rússia
Rutes verdes
Saetàbia
Sanitat
Sobre banderes
Street Photography
Suïssa
Teatre
Turisme
Turquia
TV3
Ucraïna
Urbanisme
Uzbekistan
Viatges
Vídeos
Xàtiva insòlita
Arxiu del blog
► 2022 (100)
► de novembre (9)
► d’octubre (12)
► de setembre (12)
► d’agost (10)
► de juliol (8)
► de juny (9)
► de maig (10)
► d’abril (12)
► de març (5)
► de febrer (5)
► de gener (8)
► 2021 (112)
► de desembre (8)
► de novembre (12)
► d’octubre (12)
► de setembre (8)
► d’agost (8)
► de juliol (8)
► de juny (8)
► de maig (8)
► d’abril (8)
► de març (8)
► de febrer (12)
► de gener (12)
► 2020 (116)
► de desembre (16)
► de novembre (12)
► d’octubre (8)
► de setembre (8)
► d’agost (6)
► de juliol (8)
► de juny (8)
► de maig (12)
► d’abril (14)
► de març (9)
► de febrer (7)
► de gener (8)
► 2019 (102)
► de desembre (19)
► de novembre (11)
► d’octubre (13)
► de setembre (6)
► d’agost (8)
► de juliol (7)
► de juny (12)
► de maig (10)
► d’abril (5)
► de març (4)
► de febrer (4)
► de gener (3)
► 2018 (52)
► de desembre (4)
► de novembre (9)
► d’octubre (3)
► de setembre (7)
► d’agost (2)
► de juliol (6)
► de juny (4)
► de maig (4)
► d’abril (5)
► de març (5)
► de febrer (2)
► de gener (1)
► 2017 (112)
► de desembre (5)
► de novembre (5)
► d’octubre (10)
► de setembre (6)
► d’agost (10)
► de juliol (10)
► de juny (14)
► de maig (12)
► d’abril (10)
► de març (12)
► de febrer (8)
► de gener (10)
▼ 2016 (169)
► de desembre (12)
► de novembre (16)
► d’octubre (14)
► de setembre (12)
► d’agost (10)
► de juliol (16)
► de juny (16)
► de maig (16)
► d’abril (16)
► de març (12)
▼ de febrer (14)
Ciutat desaprofitada (II)
Ciutat desaprofitada (I)
Actualitat política
Jugar-se la integritat física a Iran
Contes il·lustrats per Artur Heras
Arròs amb fesols i naps
Un passeig per Guernica
L'Arbre de Guernica
El monopoli de la paraula
77 aniversari
No hi ha gossos a Iran
Paisatge després del terratrèmol
¿Xàtiva en el punt de mira de Daesh?
Tothom parla de política a l'Iran
► de gener (15)
► 2015 (153)
► de desembre (17)
► de novembre (16)
► d’octubre (12)
► de setembre (10)
► d’agost (11)
► de juliol (14)
► de juny (10)
► de maig (15)
► d’abril (12)
► de març (10)
► de febrer (14)
► de gener (12)
► 2014 (150)
► de desembre (16)
► de novembre (12)
► d’octubre (12)
► de setembre (16)
► d’agost (8)
► de juliol (10)
► de juny (18)
► de maig (12)
► d’abril (10)
► de març (10)
► de febrer (14)
► de gener (12)
► 2013 (163)
► de desembre (15)
► de novembre (10)
► d’octubre (14)
► de setembre (14)
► d’agost (10)
► de juliol (10)
► de juny (12)
► de maig (16)
► d’abril (17)
► de març (13)
► de febrer (20)
► de gener (12)
► 2012 (184)
► de desembre (22)
► de novembre (20)
► d’octubre (15)
► de setembre (10)
► d’agost (3)
► de juliol (15)
► de juny (16)
► de maig (20)
► d’abril (16)
► de març (18)
► de febrer (14)
► de gener (15)
► 2011 (143)
► de desembre (21)
► de novembre (23)
► d’octubre (11)
► de setembre (3)
► d’agost (7)
► de juliol (6)
► de juny (12)
► de maig (16)
► d’abril (10)
► de març (16)
► de febrer (8)
► de gener (10)
► 2010 (130)
► de desembre (24)
► de novembre (7)
► d’octubre (7)
► de setembre (17)
► d’agost (7)
► de juliol (15)
► de juny (15)
► de maig (11)
► d’abril (8)
► de març (2)
► de febrer (8)
► de gener (9)
► 2009 (135)
► de desembre (12)
► de novembre (12)
► d’octubre (10)
► de setembre (14)
► d’agost (11)
► de juliol (7)
► de juny (15)
► de maig (15)
► d’abril (9)
► de març (7)
► de febrer (9)
► de gener (14)
► 2008 (159)
► de desembre (18)
► de novembre (16)
► d’octubre (9)
► de setembre (16)
► d’agost (16)
► de juliol (9)
► de juny (13)
► de maig (19)
► d’abril (16)
► de març (1)
► de febrer (14)
► de gener (12)
► 2007 (64)
► de desembre (5)
► de novembre (8)
► d’octubre (19)
► de setembre (12)
► de juliol (9)
► de juny (8)
► de maig (3)
La meva llista de blogs
La línia de Wallace
Etiquetes - Ho he d'acceptar: pel que es veu, això d'etiquetar les entrades del blog no se'm dona massa bé. Jo ja ho intente, de veres vos ho dic, i de fet podeu com...
Fa 1 dia
Langue sauce piquante
écriture inclusive et révolution - Nous répondons aux questions posées dans trois notes : 1. miscellanées grammaticales (2) 2. du nouveau sur les ex- 3. miscellanées grammaticales 1. Soit ce...
Fa 1 dia
Vent d Cabylia
"Pàtria Nova": Els jóvens valencianistes de fa 100 anys - Pàtria Nova, núm. 1 (6 de març de 1915)“Treballarem perquè el nostre poble tinga consciència de la trista situació d’esclavatge en què es troba per la perm...
Fa 1 setmana
Salms
Poeta i mussol, piulades al vol (XXVII) - L'entrada Poeta i mussol, piulades al vol (XXVII) ha aparegut primer a Salms .
Fa 3 setmanes
filant prim
- Repasse els textos per valorar la sinistralitat dels seus defectes. Aquesta activitat està feta de molts dubtes, indecisions i inseguretats. No tot és ex...
Fa 3 setmanes
[ Espai Claudàtor ]
Mirades - Fresca com una muntanya on plou el silenci de la pluja, relaxes els sentits, els estats alterats dels colors sobre terroses mirades. Alentit el temps, gr...
Fa 4 setmanes
NO SÉ VIURE SENSE ROCK
-
Fa 8 mesos
blog de Tadeus Calinca
Relatos históricos - Índice - Se recogen aquí los relatos históricos que he publicado en mi blog, ambientados en diferentes épocas y lugares. En la lista, los relatos están ordenados ...
Fa 1 any
vidapervida
Quadern de Bitàcola. Dia 1 del segon mes. Comença el des-confinament.... - Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són confusos i les criatures no saben...
Fa 2 anys
L'ESCRIPTORI
Sortir-se’n - Reclòs a casa, el món es torna petit. Però, allà a fora, l’univers segueix expandint-se indefinidament, posant en evidència la cada cop més insignificant d...
Fa 2 anys
Sota la Creueta
‘SOTA LA CREUETA’ FA MUDANÇA - Costa molt d’abandonar els primers habitatges. Malgrat les estretors i incomoditats, tens una estima especial per tots els racons, per les vivències que ... | 0.682858 | curate | {"ca": 0.9137677037296343, "pt": 0.005002990125293543, "en": 0.01967648302921571, "es": 0.02424189384325909, "it": 0.006753307370294199, "fr": 0.01426508554675535, "la": 0.0012106360944587873, "hu": 0.0009043305765836725, "ms": 8.751586225003281e-05, "de": 0.009028719788795053, "nl": 0.000962674484750361, "hr": 0.00018961770154173779, "ja": 0.0005396811505418691, "lv": 0.00014585977041672136, "eb": 0.0004959232194168526, "cs": 0.0015461135664172464, "tr": 7.292988520836068e-05, "eu": 8.751586225003281e-05, "sv": 0.00042299333420849197, "id": 0.0002479616097084263, "da": 0.00017503172450006563, "ru": 0.00017503172450006563} | https://ximocorts.blogspot.com/2016/02/ |
macocu_ca_20230731_10_112110 | Un vi blanc jove amb DO Alella, Alta Alella Pansa Blanca del celler Alta Alella s'elabora seguint les directrius de l'agricultura ecològica.
Monovarietal de Xarel·lo, o Pansa Blanca, el raïm ve de vinyes amb sòls de sauló -un tipus de sorra de degradació granítica.
Es verema a mà i en saó, tot seleccionant els millors gotims i mitjançant controls de maduració de cada parcel.la. Un cop al celler, el raïm fa una curta maceració pel·licular en fred, per obtenir una major extracció d'aromes. Un cop obtingut el most flor, Alta Alella Pansa Blanca 2021 va fermentar en dipòsits d'acer inoxidable a una temperatura controlada de 15oC.
Com que està pensar per a ser consumit enguany, aquest vi blanc jove s'embotella amb tap de rosca.
Informació addicional
El vi Alta Alella Pansa Blanca és groc pàl·lid amb reflexos grisosos. Aquest vi blanc ecològic és net i brillant.
De notable intensitat aromàtica, aquest vi de Pansa Blanca és molt afruitat, amb notes de poma i pera i records florals. En segon pla trobem records herbacis de fonoll, tocs de fruita groga i notes minerals salines.
A la boca
D'entrada fresca i agradable, amb un punt llaminer. El pas d'aques vi del celler Alta Alella és sedós i molt fresc. Saborosa fruita i notes salines, records florals i frescos tocs cítrics. Acidesa notable i refrescant. Bon final, amb un subtil toc amarg.
El vi blanc Alta Alella Pansa Blanca 2021 és perfumat, viu i fàcil de beure.
Gustos | 0.76597 | curate | {"ca": 0.9180212014134276, "es": 0.0063604240282685515, "en": 0.07561837455830389} | |
macocu_ca_20230731_10_112284 | L'espadanya de les campanetes de senyals, des del carrer. - La part superior de la finestra està moldurada (sols des del carrer - des de l'interior és recta)Autor foto ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, FrancescData foto 12-03-2009 | 0.734518 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_221075 | ACTIVITATS DE ZONA | CRP Alta Ribagorça
Arxiu de la categoria: ACTIVITATS DE ZONA
Conferència: Educar els nostres fills i filles per a la felicitat
Posted on 01/02/2018 by crpaltaribagorca
La conferència “Educar els nostres fills i filles per a la felicitat” que impartirà Daniel Gabarró el dimarts 6 de febrer, a les 17.30h, a la Sala de Plens del Consell Comarcal, està inclosa dins la programació de la Taula de Salut d’Infància i del Cicle de … Continua llegint →
Setmana Bio a l’escola del 23 al 27 d’octubre
La Setmana Bio a l’escola La Setmana Bio a l’Escola és una iniciativa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, conjuntament amb el Departament d’Ensenyament i el Departament de Territori i Sostenibilitat que permetrà programar al llarg de la setmana … Continua llegint →
Posted on 01/06/2017 by crpaltaribagorca
Imatge | Posted on 01/06/2017 by crpaltaribagorca | Deixa un comentari
Posted on 28/03/2017 by crpaltaribagorca
Natura i Conservació de zones humides dels Pirineus. Exposició Limnopirineus
Posted on 28/11/2016 by crpaltaribagorca
L’alumnat de l’Escola Ribagorçana i de l’Institut del Pont de Suert poden visitar l’exposició del projecte LIMNOPIRINEUS, Natura i conservació de zones humides dels Pirineus. A l’escola Ribagorçana, del 28 de novembre al 5 de desembre A l‘Institut del Pont … Continua llegint → | 0.755907 | curate | {"pt": 0.029082774049217, "ca": 0.8516032811334825, "en": 0.11931394481730052} | https://crpaltaribagorca.wordpress.com/category/activitats-de-zona/ |
mc4_ca_20230418_17_482164 | Obres de Wild, Johann (O.F.M.) - Pag. 1
Obres de Wild, Johann (O.F.M.) ( 3 ) Es llisten totes les obres d'aquest autor a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes | 0.335561 | curate | {"fr": 0.379746835443038, "hu": 0.0379746835443038, "en": 0.006329113924050633, "ca": 0.5759493670886076} | http://www.cervantesvirtual.com/portales/hagiografia_castellana_cat/obras/autor/wild-johann-ofm-24149 |
crawling-populars_ca_20200525_6_83286 | 11/11/2014 | 20:00
La revista Forbes va publicar la setmana passada la llista sobre les 100 principals fortunes de l’Estat espanyol, 38 de les quals són dels Països Catalans. La publicació oblida mencionar algunes de les pràctiques que han servit als superrics per augmentar el seu patrimoni, com ara participar en companyies amb societats filials en paradisos fiscals —que permeten reduir la factura tributària—, tenir SICAV i, en alguns casos, protagonitzar milionaris escàndols de frau fiscal. CRÍTIC ha investigat les 10 grans fortunes dels Països Catalans, que acumulen 24.200 milions d’euros —800 milions més que l’any passat—, posant el focus en les pràctiques poc ètiques o, en algun cas, il·legals obviades al rànquing de la llista de Forbes.
El president de Mercadona és el més ric dels Països Catalans i acumula, sempre segons les estimacions de Forbes, una fortuna de 6.000 milions d’euros, 200 més que fa un any. Ha construït un imperi a partir de la cadena de supermercats, que ja és la més gran de l’Estat espanyol. Majoritàriament ignorat pels grans mitjans, Mercadona acumula casos d’assetjament laboral i repressió sindical, tal com va mostrar el darrer Anuari dels Silencis Mediàtics. A banda, una de les empreses registrades en l’operació contra el blanqueig de diners i l’evasió fiscal del 23 d’octubre —en què es va detenir durant unes quantes hores Oleguer Pujol— va ser Atitlan, dirigida per Roberto Centeno, gendre de Juan Roig. El factòtum de Mercadona seria darrere d’aquesta societat d’inversió.
La riquesa del propietari de Mango ha augmentat en 450 milions el darrer any i ja arriba als 4.250. L’empresa tèxtil té filials en paradisos fiscals —els Països Baixos, Delaware, Singapur, Irlanda, Bèlgica i Macau, entre d’altres. Andic controla algunes societats financeres als Països Baixos, un dels grans centres offshore dins de la UE i durant anys va tenir diverses SICAV —un dels instruments d’inversió preferits de les grans fortunes, ja que només tributen l’1% dels beneficis—, que va tancar el 2012. Té més del 2% del capital del Banc Sabadell, una entitat amb 16 filials en paradisos fiscals, segons recull el darrer informe de l’Observatori de la Responsabilitat Social Corporativa (ORSC).
Els germans mallorquins, propietaris de la Banca March, tenen una fortuna de 2.500 milions (300 més que el 2013). A través de la Corporación Financiera Alba, que controlen, participen en una desena de societats, algunes de les quals tenen filials en paradisos fiscals, com Mecalux, a Delaware i a Singapur; Pepe Jeans, als Països Baixos; Acerinox, a Hong Kong, a Singapur i a Delaware; Clínica Baviera, als Països Baixos; Prosegur, a Luxemburg i als Països Baixos, i ACS, amb 70 filials en centres offshore, segons l’últim anuari de l’ORSC. Els March també inverteixen a Indra, una companyia dedicada parcialment al sector armamentístic, i van impulsar Torrenova de Inversiones, la major SICAV de l’Estat espanyol.
Els propietaris del hòlding Agrolimen, que aplega ensenyes com Pans & Company i Gallina Blanca, acumulen un patrimoni de 2.000 milions, 50 més que en l’anterior rànquing de Forbes. A l’abril d’enguany, la Fiscalia va acordar l’arxivament de la causa oberta contra cinc dels germans Carulla per defraudar xifres milionàries a Hisenda mitjançant operacions fictícies a través d’un entramat empresarial ubicat en centres de baixa tributació. La causa va tancar-se després que els Carulla paguessin 6,4 milions d’euros a l’Agència Tributària. Els Carulla controlen parcialment Agrolimen a través de les societats Merimare Investments Amsterdam BV i Venelpark BV, ambdues ubicades als Països Baixos, on s’aprofiten d’una fiscalitat laxa.
Els principals accionistes de la farmacèutica Almirall han vist reduir la seva fortuna en 150 milions en un any, quedant-se ara en 1.800. La companyia té filials al paradís fiscal dels Països Baixos. Els germans Gallardo també controlen el Grupo Plafin, amb societats a Suïssa, i tenen la SICAV Elitia, amb la qual inverteixen sobretot fora de l’Estat espanyol.
A la propietària de Cobega —embotelladora i distribuïdora de Coca-Cola— i principal accionista de Coca-Cola Iberian Partners li atribueix 1.700 milions d’euros, 100 més que el 2013. Cobega té participades a Andorra i a Libèria. Daurella, la dona més rica del Principat, participa a Cobega i també al Banc Sabadell —amb filials en centres offshore— a través de Begindau SL, societat al seu torn controlada per Indau SARL, que té la seu a Luxemburg, el gran centre de rentat de diners del cor de la UE. També controla la SICAV Surfup.
La fortuna de l’accionista majoritària de Catalana Occident és de 1.650 milions, 50 menys que un any enrere. La companyia d’assegurances té diverses filials en paradisos fiscals com els Països Baixos, Singapur, Irlanda, el Líban, Andorra i els Emirats Àrabs Units. A través de la companyia, també controlen diverses SICAV.
El president dels laboratoris Grífols té una riquesa de 1.550 milions (+150). La companyia té filials als paradisos de Suïssa, Irlanda, Singapur i Delaware.
El factòtum del Grup Planeta i d’Antena 3 ha passat d’acumular 1.800 milions a 1.500 en 12 mesos, segons els càlculs de Forbes. El hòlding editorial i mediàtic té filials als Països Baixos, a Luxemburg i a Bèlgica. També és accionista del Banc Sabadell, amb 16 societats offshore i l’única entitat del país que té un fons que engreixa l’especulació alimentària.
Controla Corporació Puig, dedicada a la perfumeria i la cosmètica i ostenta una riquesa de 1.250 milions (+50). El grup té filials als Països Baixos i a Bèlgica. A banda de les 10 principals fortunes dels Països Catalans, també hi ha altres casos dignes de mencionar. Demetrio Carceller, president de Disa i de la cervesera Damm, és l’onzena riquesa de la nació, amb 1.250 milions d’euros, 100 més que el 2013. Al juliol, el jutge Pablo Ruz va concloure la investigació contra ell i el seu pare, Demetrio Carceller Coll —expresident de Damm—, i ambdós seran jutjats per presumptes delictes contra la hisenda pública i blanqueig de capitals. La Fiscalia Anticorrupció demana per a ells condemnes de presó. El pare hauria fingit que no residia a l’Estat espanyol per defraudar desenes de milions en impostos.
També apareix a la llista de Forbes Josep Lluís Núñez, propietari de Núñez i Navarro. L’expresident del Barça té un patrimoni de 400 milions —50 menys que el 2013— i els pròxims dies hauria d’ingressar a la presó després de ser condemnat pel cas Hisenda, segons el qual subornava els inspectors de l’Agència Tributària per, òbviament, reduir la factura fiscal del grup familiar. Finalment, dues destacades famílies dedicades al patrocini cultural també destaquen en aquesta llista negra. La baronessa Carmen Thyssen té un patrimoni de 900 milions i també ha protagonitzat pràctiques qüestionables. Fa un any i mig, una investigació del Consorci Internacional de Periodistes va revelar que emprava societats en paradisos fiscals per comprar obres d’art i, òbviament, estalviar-se els impostos corresponents. Les germanes Carmen i Liliana Godia tenen una fortuna de 700 milions. Controlen el 8% d’Abertis, amb 13 filials en paradisos fiscals segons l’ORSC. A més, Liliana Godia té oberta una causa judicial pel presumpte frau de 5,7 milions en impostos, fent passar despeses personals per despeses d’empreses.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). | 0.848579 | curate | {"es": 0.01141732283464567, "ca": 0.9885826771653543} | : /noticies/el-que-forbes-oblida-de-les-10-fortunes-mes-grans-dels-paisos-catalans-10768 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_234303 | Diverses entitats dedicades a la conservació de la tortuga d’estany creen una web per donar a conèixer aquesta espècie catalana en perill d’extinció. Es pot visitar a www.tortugadestany.org
La Fundació Emys i Limnos han liderat, gràcies al suport del Departament de Territori i Sostenibilitat, la creació d’una web dedicada a la tortuga d’estany. També han col·laborat en la seva elaboració altres entitats vinculades a la conservació dels rèptils catalans, com el Consorci de l’Estany de Banyoles, el Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana, el CRARC, el CRT, i la Fundació Catalunya-la Pedrera.
L’espai virtual recull informació sobre la morfologia i l’ecologia d’aquest rèptil, un mapa de distribució de l’espècie i els materials pedagògics creats expressament. Els materials educatius foren provats entre més de 1.500 persones durant aquest estiu i agrupen des de dossiers pedagògics a vídeos divulgatius i materials interactius. Tots aquests continguts són a lliure disposició dels usuaris i els centres educatius que poden usar-los sota llicència Creative Commons. Aquests continguts es poden consultar a www.tortugadestany.org
La tortuga d’estany a Catalunya
La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una espècie catalogada que està protegida per la Llei de Protecció de Fauna de l'any 1984. Es considera que a Catalunya només se’n conserven 1.000 exemplars a les poblacions del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, del Baix Ter, de la plana de La Selva, de la Sèquia de Vila-Seca i del Delta de l'Ebre. Recentment s’han introduït exemplars a l’estany de Banyoles i a l’estany d’Ivars i Vila-Sana, on s’està treballant per comprovar si els exemplars alliberats s’assenten al territori.
La tortuga d'estany es caracteritza per una gran dependència del medi on viu. És per això que la dessecació i/o contaminació dels espais humits on habita, la creació d’infraestructures que aïllen el seu territori i la introducció d’espècies invasores són els principals factors que expliquen el retrocés d’aquesta espècie, que avui està en perill d’extinció a casa nostra. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_43403 | - Tot -Gran enciclopèdia catalanaAprendre a aprendreArt de CatalunyaAtles de la diversitatAtles de la presència catalana al mónAtles electoral Segona Republica a CatalunyaBiosferaCaixes i bancs de CatalunyaCatalunya romànicaComarques de CatalunyaDel romà al romànicDiccionari de la literatura catalanaDiccionari del cinema a CatalunyaDiccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XXDiccionari d’historiografia catalanaEl ModernismeEnciclopèdia de medicina i salutEnciclopèdia temàtica PROAEsportpèdiaFàbriques i empresarisGran enciclopèdia de la músicaHistòria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidentsHistòria econòmica de la Catalunya contemporàniaHistòria natural dels Països CatalansHistòria. Política, societat i cultura dels Països CatalansLlibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaLluís Companys, president de CatalunyaL’Art gòtic a CatalunyaTècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporàniaTemes d’actualitatTradicionari
Temps de lectura: 1 min
El que cal saber del xarampió
El xarampió constitueix una malaltia infecciosa d’origen víric, molt contagiosa i en general benigna, que al nostre medi afecta sobretot infants d’entre 5 i 9 anys no vaccinats prèviament, i que es manifesta amb conjuntivitis, inflamació de les mucoses respiratòries, erupcions en la mucosa oral i la pell, febre i malestar en general.
Per a atenuar la sequedat bucal, sobretot quan la febre és elevada, es recomana de donar aigua bastant sovint als malalts.
Les persones que han patit del xarampió queden immunitzades o protegides contra aquesta malaltia la resta de la vida, de manera que mai més... | 0.899313 | curate | {"ca": 0.9678217821782178, "es": 0.03217821782178218} | https://enciclopedia.cat/enciclopedia-de-medicina-i-salut/el-que-cal-saber-del-xarampio |
wikipedia_ca_20230401_0_104301 | Vaticà (malnom)
Vaticà (en llatí "Vaticanus") va ser un "agnomen" romà derivat del turó Vaticà. De la mateixa manera es van originar altres noms, com ara Aventinense (de l'Aventí), Celiomontà (del turó Celi) o Esquilí (de l'Esquilí).
El van portar principalment Tit Romili Roc, cònsol l'any 455 aC, membre del primer decemvirat. I també Publi Sesti Capitolí, cònsol l'any 452 aC i tanmateix membre dels primer decemvirat. | 1 | perfect | {"sk": 0.03597122302158273, "ca": 0.9640287769784173} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=104302 |
mc4_ca_20230418_13_425056 | L’avantprojecte de la Llei de Col·legis Professionals s’enllestirà abans del novembre - Sant Cugat Informa!
Inici » Notícies » Política i Economia » Política » L’avantprojecte de la Llei de Col·legis Professionals s’enllestirà abans del novembre
7 Octubre 2014 a 10:00
Ho va anunciar divendres el conseller
Germà Gordó davant els representants dels col·legis professionals // Imatge cedida pel Departament de Justícia
El govern català tindrà enllestit l’avantprojecte de la Llei de Col·legis Professionals abans del novembre. El conseller de Justícia, Germà Gordó, ho va assegurar divendres, després de donar suport a la campanya d’expedició de visats que han endegat 23 col·legis professionals. Una vegada aprovat l’avantprojecte, la llei haurà d’entrar en el debat parlamentari i encara hauran de passar alguns mesos abans que s’aprovi definitivament.
El conseller va avançar en el seu anunci que la nova legislació es convertirà en un paraigua més ampli per acollir col·legis professionals de titulats superiors i no només els universitaris, com passa actualment. “Així fem una aposta, com a govern i societat, per la formació professional”, va explicar Gordó. El conseller també va anunciar que la llei obligarà els col·legis a incorporar l’assegurança, perquè “tenim l’obligació de protegir els consumidors”.
El titular de la cartera de Justícia va voler mostrar el seu suport a la campanya que han engegat 23 col·legis professionals de l’àmbit de l’arquitectura i les enginyeries tècniques per reivindicar el seu paper i evitar l’intrusisme. Aquestes organitzacions expedeixen visats que acrediten els seus integrants com a membres del col·legi. “És una lluita contra les males pràctiques i l’intrusisme. Aquesta campanya és en benefici dels col·legis, però sobretot del ciutadà”, va sentenciar Gordó.
El conseller no es va estalviar les crítiques a l’esborrany de la llei estatal de col·legis professionals. “Vol tombar en bona part el que és el sistema col·legial català”, va protestar Gordó. El responsable de Justícia va lamentar que “en comptes de protegir allò que surt de la societat, el que es fa des del govern de l’Estat és posar traves a les estructures sorgides de la societat, com els col·legis professionals”.
#avantprojecte #col·legis professionals #conseller #formació professional #Generalitat #Germà Gordó #justícia #llei
Els professionals de la comunicació sense titulació podran col•legiar-se | 0.827576 | curate | {"ca": 0.9908295122967903, "es": 0.00917048770320967} | https://santcugatinforma.com/2014/10/lavantprojecte-de-la-llei-de-col%C2%B7legis-professionals-senllestira-abans-del-novembre/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_112830 | Pots contactar amb el nostre Servei Atenció al Client trucant al: 93 515 31 09 o enviant un correu electrònic a: [email protected]
De dilluns a divendres de 08:00 a 21:00h dissabtes i vigílies de festiu de 10:00 a 21:00h
Anar a Consultes Freqüents Aceptar
Cercador de botigues
Comprar com a escola
Iniciar sessió
CAT
CAS
🎁 Et tornem 10€! 🎁
Consulta com aquí
Selecciona una categoria
Totes
Joguines
Llibres
Llibres infantils
Papereria i Manualitats
Revistes
Tecnologia
Tèxtil escolar
Llibres de Text
Altres
0
Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Eliminar producte obligatori del lot
El producte que has eliminat és obligatori. En cas de no voler-lo incloure en la teva compra no podràs finalitzar la compra del lot. En cas de només voler alguns dels articles del lot hauràs de fer la seva compra de forma individual.
Per qualsevol dubte o consulta al respecte pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu [email protected]
Què és el que estàs buscant?
Inici
Campaigns
St. Jordi 21
Mandalas infantiles
Armadà Hernández, Esther
MTM
Més informació
Detalls del producte
Sinopsi de Mandalas infantiles
Sinopsi de Mandalas infantiles
Esther Armadà propone mandalas para los más pequeños con ilustraciones que refuerzan los conceptos que se imparten dentro del temario curricular. Todo en una renovada colección de mandalas de bolsillo para colorear en cualquier momento..
Fitxa tècnica
Fitxa tècnica
Tipus de producte: Llibre
Tipus de tapa: Tapa tova
EAN: 9788417165499
Referència Abacus: 1335854.45
Si ho demanes ara, arriba...
A domicili
En 24/48 hores (feiners)
A la teva botiga Abacus (gratis)
Consulta la data estimada d'entrega durant el procés de compra
-5% en Llibres
Enviament gratuït a partir de 19€ per tots els llibres
10,50€ Soci/a Abacus 9,97€
10,50€ PVP 9,97€
Compra online
Click & Collect
10,50€ Soci/a Abacus 9,97€
10,50€ PVP 9,97€
Aquest producte no està disponible. Si us plau, selecciona una altra opció.
Afegir a la cistella
Has afegit la quantitat màxima disponible.
10,50€ Soci/a Abacus 9,97€
10,50€ PVP 9,97€
Veure la disponibilitat a la llibreria
Recull-lo gratis d'aquí a 2 hores.
Tria la teva botiga per a la recollida
Producte sense stock
Avisa'm
Producte sense stock
10,50€ Soci/a Abacus 9,97€
10,50€ PVP 9,97€
Avisa'm
Detalls del producte
Sinopsi de Mandalas infantiles
Sinopsi de Mandalas infantiles
Esther Armadà propone mandalas para los más pequeños con ilustraciones que refuerzan los conceptos que se imparten dentro del temario curricular. Todo en una renovada colección de mandalas de bolsillo para colorear en cualquier momento..
Fitxa tècnica
Fitxa tècnica
Tipus de producte: Llibre
Tipus de tapa: Tapa tova
EAN: 9788417165499
Referència Abacus: 1335854.45
10,50€ Soci/a Abacus 9,97€
10,50€ PVP 9,97€
Afegir a la cistella
Comprovar disponibilitat de Click&Collect
Indica la teva localitat per trobar la teva botiga més propera
Política de privadesa de dades
D'acord amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (en endavant RGPD), t'informem que les dades facilitades lliurement i voluntàriament pels seus usuaris al web www.abacus.coop seran tractades per l'entitat:
Identitat i dades de contacte del responsable
ABACUS, Societat Cooperativa Catalana de Responsabilitat Limitada (SCCL).
CIF: F-08.22.67.14
Adreça postal: carrer Perú, 186, 08020 de Barcelona.
Telèfon: 932 178 166
Adreça de correu electrònic: [email protected]
Dades de contacte del delegat de protecció de dades
Telèfon: 932 178 166. Adreça de correu electrònic: [email protected]
Finalitats del tractament i base jurídica
Des d'Abacus SCCL podem tractar les teves dades de caràcter personal per a les següents finalitats, en funció del motiu pel qual ens les hagis facilitat:
I. Tramitar les comandes i l'entrega de les compres realitzades a la botiga en línia del nostre web, així com la facturació i el cobrament dels productes i serveis.
II. Gestionar el procés de registre com a soci, accedir al portal personal del soci, així com gaudir de tots els avantatges de ser soci de la cooperativa.
III. Participar en les promocions, sorteigs i esdeveniments organitzats per la cooperativa.
IV. Gestionar les altes i l'enviament a l’usuari d'informació d'utilitat o interès relativa a articles, esdeveniments i publicacions, publicitat i informació comercial, per diferents mitjans, sobre la cooperativa, les seves activitats, concursos, productes, serveis, ofertes, promocions especials, així com documentació de diversa naturalesa.
V. Donar-se d'alta a la borsa de treball i rebre/consultar ofertes de treball de la cooperativa en funció del seu perfil professional, i dur a terme les actuacions necessàries per a la selecció i contractació de personal.
VI. En cas que l'usuari accepti la instal·lació de les cookies, pròpies i de tercers al seu equip mitjançant la navegació en aquest web, s'utilitzarà la informació proporcionada per aquestes per a l'elaboració de perfils i l’ús del web sobre la base de la navegació i l'historial de les compres de l’usuari, per tal d'oferir-li continguts, productes i serveis d'una forma més personalitzada. No obstant això, en cap moment serà objecte de decisions basades únicament en tractaments automatitzats que produeixin efectes sobre l'usuari i la seva persona.
VII. I en general, dur a terme totes les actuacions necessàries per poder donar resposta als diferents tràmits i accions que l'usuari realitzi durant la navegació i interacció al nostre web, així com les obligacions legals que se'n derivin.
La base legal per al tractament de les seves dades de les finalitats I a III és l'execució del contracte corresponent.
La base legal de l'enviament de comunicacions comercials (IV) a usuaris que no siguin clients ni socis de la cooperativa és el consentiment previ sol·licitat, el qual pot ser revocat en qualsevol moment.
La base per al tractament dels currículum vitae (V) és el consentiment que atorga el candidat en realitzar l'enviament del seu currículum per participar en processos de selecció.
L’elaboració de perfils i l’oferta de productes i serveis a clients i socis (VI) té com a base legal la satisfacció de l’interès legítim de la cooperativa, reconegut pel mateix RGPD, el qual permet expressament el tractament de dades personals sobre aquesta base legal amb finalitats de màrqueting directe. Aquest tractament consisteix a poder oferir als clients i socis la contractació d'altres productes o serveis per tal d’aconseguir-ne la fidelització. No obstant això, et recordem que tens dret a oposar-te a aquest tractament de les teves dades, i que pots fer-ho per qualsevol dels mitjans descrits en aquestes condicions.
En cada un dels formularis de recollida de dades d'aquest lloc web es requereix, amb caràcter previ, el consentiment exprés de l'usuari. Per tal de donar resposta a les sol·licituds d'informació i altres tràmits de l'usuari, aquest estarà obligat a facilitar les seves dades de contacte. En cas contrari, no podem garantir-li una resposta adequada. De la mateixa manera, en qualsevol moment l'usuari podrà revocar el consentiment, mitjançant un correu electrònic amb l'assumpte "baixa" al correu [email protected].
L’usuari garanteix i respondrà del fet que les dades aportades siguin veritables, exactes, completes i actualitzades, així com de qualsevol dany o perjudici, directe o indirecte, que pogués ocasionar com a conseqüència de l'incompliment d'aquesta obligació. En el cas que les dades aportades pertanyessin a un tercer, l'usuari garanteix que ha informat aquest tercer dels aspectes continguts en aquest document, i obtingut la seva autorització per facilitar les seves dades a Abacus SCCL per als fins assenyalats.
Abacus SCCL es reserva el dret a excloure dels serveis registrats qualsevol usuari que hagi facilitat dades falses, sense perjudici d’altres accions que corresponguin en dret. Abacus SCCL podrà utilitzar el fitxer de dades d’usuaris per informar de modificacions en el servei, però haurà de sol·licitar sempre l’autorització expressa de l’usuari per a l’enviament de missatges informatius i/o de publicitat sobre productes i serveis. En cap cas es podrà comunicar o cedir les dades a tercers sense el consentiment previ i exprés de l’usuari.
Destinataris de les dades
Els destinataris de les seves dades seran els diferents departaments d'Abacus SCCL, que garanteixen en tot moment la privadesa d’aquestes dades i es comprometen a custodiar-les per evitar-ne l’alteració, la pèrdua, el tractament o l’accés no autoritzat.
Conservació de les dades
Les teves dades de caràcter personal es conservaran durant el termini legal corresponent segons el tipus de tractament d'aquest web que seleccionis. En aquest sentit:
Les dades per a la gestió de la relació amb el client i la facturació i el cobrament dels productes i serveis es conservaran durant tot el temps que el contracte sigui vigent. Un cop finalitzada aquesta relació, si és el cas, les dades podran ser conservades durant el temps exigit per la legislació aplicable i fins que prescriguin les eventuals responsabilitats derivades del contracte.
Les dades per a la gestió de les dades dels socis es conservaran mentre duri la seva vinculació amb la cooperativa, i, un cop finalitzada, fins que prescriguin les possibles responsabilitats derivades de l’esmentada gestió, d'acord amb la legislació aplicable.
Les dades per a l'enviament dels butlletins informatius i les comunicacions comercials dels nostres productes o serveis seran conservades indefinidament fins que l'usuari manifesti, si escau, la seva voluntat de suprimir-les.
Les dades per a la participació en promocions, sorteigs i esdeveniments organitzats per l'entitat es conservaran mentre siguin vigents d’acord amb el que s’estableixi en les seves bases legals específiques per al seu correcte desenvolupament, i, un cop finalitzats, fins que prescriguin les possibles responsabilitats derivades de la seva realització.
Les dades curriculars i del perfil professional dels socis utilitzades per a processos de selecció seran conservades durant un màxim de dotze mesos.
Les dades per a la gestió de consultes i sol·licituds s'han de conservar durant el temps que sigui necessari per donar-hi resposta, amb un termini màxim de dotze mesos.
Les dades relatives a publicacions de comentaris sobre els nostres productes es mantindran durant la vigència i publicitat dels productes o serveis als quals fan referència, llevat que s\'expressi el desig de l’usuari que siguin eliminats en qualsevol moment.
En resposta a la preocupació d'Abacus, SCCL per garantir la seguretat i confidencialitat de les teves dades, s'han adoptat els nivells de seguretat requerits de protecció de les dades personals i s'han implementat els mitjans tècnics al seu abast per evitar la pèrdua, mal ús, alteració, accés no autoritzat i robatori de les dades personals facilitades a través d'aquest lloc web.
Exercici de drets
En qualsevol moment l’usuari podrà exercir els drets d’accés a les seves dades de caràcter personal, a la rectificació de les dades inexactes, a la supressió de les dades que ja no siguin necessàries o, quan es doni algun dels altres supòsits del RGPD, a oposar-se al seu tractament per motius relacionats amb la seva situació particular, així com a la limitació i portabilitat d'acord amb les condicions previstes en el RGPD, mitjançant una comunicació escrita indicant el motiu de la seva sol·licitud, juntament amb una còpia del seu DNI, dirigida a:
Abacus SCCL. Departament d’atenció al client, carrer Perú, núm. 186 08020 Barcelona o mitjançant correu electrònic: [email protected], indicant a l'assumpte del correu "Sol·licitud drets RGPD".
A més, en tot moment l'usuari també té el dret a presentar una reclamació davant de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades o de l'Autoritat de Control competent que correspongui en cada cas. | 0.635944 | curate | {"ca": 0.9059497724591269, "es": 0.05410416315523344, "pt": 0.0025282319231417494, "kn": 0.00025282319231417495, "ru": 0.00025282319231417495, "hu": 0.008343165346367773, "zh": 8.427439743805832e-05, "en": 0.009691555705376706, "fr": 0.013652452384965447, "it": 0.003708073487274566, "de": 0.0010955671666947582, "cs": 0.00033709758975223323} | https://www.abacus.coop/ca/mandalas-infantiles/1335854.45.html |
wikipedia_ca_20230401_0_219199 | Douglas McGregor
Douglas McGregor (1906 - 1964) va ser professor de Gestió de la Sloan School of Management del MIT i president de l'Antioch College des de 1948 fins a 1954. És especialment conegut per la Teoria X i la Teoria Y sobre la gestió de persones a les empreses.
Carrera professional i acadèmica.
McGregor va néixer a Detroit el 1906 i es va graduar en enginyeria mecànica al Rangoon Institute of Technology i amb el títol superior a la Wayne State University l'any 1932. Posteriorment va obtenir el màster en arts i els doctorat en psicologia a la Universitat Harvard el 1944 i 1955 respectivament.
"El costat humà de l'Empresa".
El seu llibre "El costat humà de l'Empresa", publicat el 1960, va tenir una profunda influència sobre les pràctiques de l'educació. En ell diferenciava dues tendències principals per motivar als treballadors en entorns laborals. La "teoria X" partia dels models preexeistents que es basaven en l'autoritat, la direcció i el control. Per contra la "teoria Y" defensava un model de gestió i motivació basada en la integració i l'autocontrol dels treballadors. La Teoria Y és l'aplicació pràctica de la psicologia humanista popularitzada per Abraham Maslow aplicada a la gestió científica al context de les organitzacions.
Se sol pensar en ell com un defensor de la Teoria Y, però, com Edgar Schein diu en la seva introducció posterior de McGregor, pòstum (1967), El llibre Professional Manager: "En els meus propis contactes amb Doug, sovint em vaig trobar descoratjat pel grau en què la teoria Y s'ha convertit com un conjunt monolític de principis com els de la teoria X, l'excés de generalització que Doug estava lluitant, No obstant això, pocs lectors estaven disposats a reconèixer que el contingut del llibre de Doug fet tal punt neutre o que la mateixa presentació de Doug del seu punt de vista era que amb fredor científica ".
Graham Cleverley en gestors & Magic (Longman, 1971) comenta: "... ell va encunyar els dos termes de la Teoria X i Y la teoria i els va utilitzar per etiquetar dos conjunts de creences d'un administrador podria tenir sobre els orígens del comportament humà. Va assenyalar que la mateixa conducta del gerent serà en gran manera determinat per les creences particulars que subscriu. McGregor espera que el seu llibre que els directors investiguessin els dos conjunts de creences, o inventar-ne d'altres, posar a prova la hipòtesi que el sustenta, i desenvolupar de gestió les estratègies que tenia sentit en termes de visites a les d'assaig de la realitat (...) Però això no és el que va succeir. En lloc McGregor va ser interpretat com una defensa de la Teoria Y com un nou i superior d'ètica - un conjunt de valors morals que han de substituir els administradors dels valors solen acceptar ".
"El costat humà de l'Empresa" va ser votada com la quarta obra del segle XX més influent en el "manegement" pels socis de la "Academy of Management". | 1 | perfect | {"en": 0.005522954780807732, "ca": 0.9944770452191922} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=219200 |
cawac_ca_20200528_7_6995 | Vídeos de la duresa de la repressió amb canons d'aigua
Els Mossos d'Esquadra han anunciat avui que incorporaran aigua a dispersió en el sistema antiavalots, amb les bales de goma o els gasos lacrimògens. Justament aquests dies s'han vist moltes imatges de l'ús de canons d'aigua a Istambul, on la policia ha carregat diverses vegades contra els manifestants amb aquest mètode, que pot causar lesions greus. Heus ací alguns vídeos on es veu com es fa servir aquest sistema i quins efectes pot tenir:
Aquests tres primers vídeos han estat enregsitrats en les protestes a Istambul aquests últimes dies:
Aquest altre són d'imatges de Xile, on els antidisturbis recorren sovint als canons d'aigua (allà els anomenen 'guanaco'): | 0.800106 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.vilaweb.cat/noticia/4124424/20130612/videos-duresa-repressio-canons-daigua.html |
mc4_ca_20230418_4_2022 | l'enramada - grup de teatre del catllar: Pel davant i pel darrere (1995)
"Pel davant i pel darrera" la vam representar el mes d'agost del 1995 i vam tenir el privilegi l'estrenar amb aquesta obra el magnífic teatre que tenim a El Catllar. Aquesta obra va suposar pel grup un gran esforç tant pel text i multitud de moviments propis de l'obra, com per la complexitat i dimensions de l'escenari que ens va portar a assajar durant uns mesos en una de les ales de l'església parroquial del Catllar, lloc on vam poder muntar l'estructura de dos pisos que requeria l'escenari.
"Pel davant i pel darrera" són dues obres al preu d'una... Una succeeix pel davant on s'està assajant o representant el vodevil titulat "Ya no sé donde tengo la sardina"... amb no molt d'encert; i l'altre succeeix pel darrera on es mostren les situacions caòtiques que viuen els actors al darrera de l'escenari, és la vida entre bastidors on els mals rotllos, les picabaralles i malentesos estan al ordre del dia, hi ha bufetades, crits, plors i petites venjances que van complicant cada vegada més la representació del d'obra que s'està fent pel davant i les relacions entre els mateixos actors i personal relacionat amb l'obra.
"Pel davant i pel darrera" consta de tres actes, els quals sempre giren al voltant del mateix text però amb una evolució en el temps i en la relació entre els actors. Cal destacar la complexa escenografia de l'obra, la qual transporta a l'espectador del davant cap al darrera i del darrera cap al davant de l'escenari.
Sra. Clacket / Lola Rius .......... la criada representada per una veterana actriu que ha posat tots els seus estalvis en la representació de l'obra
Roger Smith / Enric D'Angelo .......... el guapo de l'historia que pretén vendre la casa on es produeix l'acció.
Vicki / Verònica Crystal .......... la noia sexy que surt en totes les obres una mica desorientada... Què, papà?
Philip Churchill / Marcel Bofill .......... d'alta societat i perseguit per Hisenda un actor amb molta lògica
Flavia Churchill / Magda Miret .......... la perfecte esposa i companya
Lladre / Pau Taverner .......... un lladre a l'antiga representat un antic actor amb molta set... Ni rejas ni alarmas....
Toni Fuster .......... el regidor, el "manetes" que sempre està a punt per tot o no
Cuca Ruiz-Cabestany .......... l'assistenta de direcció... i del director.
Lluís Brou i Ripoll .......... un director amb poca paciència i molt problemes
Sra. Clacket / Lola Rius .......... Judit Mateu
Roger Smith / Enric D'Angelo .......... Marc Darder
Vicki / Verònica Crystal .......... Patrícia Darder
Philip Churchill / Marcel Bofill .......... Artur Serra
Flavia Churchill / Magda Miret .......... Marta Parès
Lladre / Pau Taverner .......... Ferran Novell
Toni Fuster .......... Enric Vellvé
Cuca Ruiz-Cabestany .......... Ana I. Díez
Lluís Brou i Ripoll .......... Salvador Mateu
Escenografia i atrezzo:
Grup de teatre l'Enramada
Carles Guillen | 0.689902 | curate | {"ca": 0.8899208806329549, "es": 0.05125558995528036, "en": 0.05091159270725834, "pl": 0.007911936704506364} | http://lenramada.blogspot.com/2009/09/pel-davant-i-pel-darrere-1995.html |
cawac_ca_20200528_7_37122 | Residència Vilademany
El servei de Residència Assistida per a gent gran està format per un conjunt de 32 habitacions individuals i 14 de dobles, en total 60 places, i amb estances d'ús comú. Oferim un servei d'acolliment residencial integral i amb caràcter permanent o temporal.
Els destinataris d'aquest servei són persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient per realitzar les activitats de la vida diària, que necessiten constant atenció i supervisió i que les seves circumstàncies sociofamiliars requereixin la substitució de la llar.
Els objectius que es pretenen assolir són:
Oferir un entorn compensatori de la llar, adequat i adaptat a les necessitats d'atenció de les persones.
Afavorir la recuperació i el manteniment del màxim grau d'autonomia personal i social. | 0.782033 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.taradell.cat/imprimir-entitats-fitxa_entitat-61-cat-residencia_vilademany.htm |
mc4_ca_20230418_6_707990 | Llovera-Gotlib-Martinec posen rumb a Chielecito a … 50 km/hora – FÒRUM.ad
Llovera-Gotlib-Martinec posen rumb a Chielecito a … 50 km/hora
el: 11/01/17 19:15
Segueixen les peripècies de l’equip Bonver Dakar Project i és de suposar que para tots els supervivents del Dakar.
En aquests moments, després de segellar el carnet de ruta en l’assistència de Salta, Albert Llovera-Charly Gotlib-Jaromir Maerinec, al volant del Tatra 538, han posat rumb a Chielecito per carretera d’asfalt, des d’on, si no hi ha canvis d’última hora, iniciaran la 10a etapa que els portarà a Sant Joan.
En aquest llarg desplaçament, són gairebé 800 km, els camions no poden superar els 50 km/hora. Corren el risc de ser multats per la policia argentina i penalitzats pels organitzadors del Dakar.
Fins a arribar a Salta, Llovera i els seus companys han fet, durant la jornada d’avui, un desplaçament de 200 km, concretament des del lloc en què van poder descansar una mica (3 hores) i dutxar-se, ja que van tenir la sort de trobar un hotel. A més van poder reparar la mecànica del seu Tatra, concretament l’eix davanter abans de reiniciar la marxa.
Llovera ens comentava que: “Ahir vam perdre temps perquè vam estar ajudant a camions enganxats en el fang. Estic content i molt animat per tenir opcions d’aconseguir la meva millor classificació en la prova. És cert que falta molt però cada vegada estem més a prop”.
Aquesta nit poc podran descansar si els horaris i recorregut de l’etapa Chiecito-Sant Joan (751 km, 451 cronometrats) es respecten.
Entrada Anterior: Es modifica la Llei del saig per ampliar els expedients en curs que aquests poden executar
Entrada següent: Es modifica el Reglament de la Llei d’agents i gestors immobiliaris per separar la prova de català
Raymond, les cròniques ens les envien fetes. Si teniu qualsevol altra redactat o fotografia amb molt de gust ho publicarem.
11/01/17 23:32
I els altres andorrans ni paraula…o informeu exclusivament?? ?
Raymond Ginesta des de FaceBook
11/01/17 20:33 | 0.780832 | curate | {"es": 0.06842372022301065, "en": 0.02331474911302585, "ca": 0.8920425747592499, "fr": 0.016218955904713634} | https://forum.ad/llovera-gotlib-martinec-posen-rumb-a-chielecito-a-50-kmhora/ |
mc4_ca_20230418_11_155903 | Paunovic Apartments Tivat Montenegro - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Lepetane Bb, Donja Lastva, Tivat, Montenegro, 85320 - Veure al mapa
"Excellent location, great stuff, beach was really nice and r..."
DraženkaBosnia Herzegovina
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Tivat, no busqui més enllà de Paunovic Apartments. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Tivat. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Tivat, el Paunovic Apartments és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Tots els comentaris (7) Parelles (1) Viatgers en solitari (1) Famílies amb infants petits (3) Famílies amb infants grans (2) Grups (1) | 0.719382 | curate | {"ca": 0.8702791461412152, "pl": 0.055008210180623976, "en": 0.07471264367816093} | https://www.agoda.com/ca-es/paunovic-apartments/hotel/tivat-me.html |
mc4_ca_20230418_6_150658 | Notícies - Sant Cugat es capbussa a la piscina per lluitar contra l'esclerosi múltiple
Sant Cugat es capbussa a la piscina per lluitar contra l'esclerosi múltiple
Els santcugatencs han saltat a la piscina per combatre l'esclerosi múltiple
el 14/jul/13 Núria Juanico Societat PDF
Sant Cugat ha saltat a la piscina aquest diumenge per lluitar contra l'esclerosi múltiple. Una cinquantena de persones s'han capbussat a les piscines municipals del Parc Central en el marc de la campanya 'Mulla't i navega per l'esclerosi múltiple', que ha recaptat fons per a la investigació i els projectes socials destinats als afectats d'aquesta malaltia.
La ciutat s'ha sumat un any més a la iniciativa solidària, que enguany ha celebrat 20 anys amb un esdeveniment comú entre 630 municipis. Els santcugatencs han nedat prop de 2.000 metres i han protagonitzat un salt multitudinari a les dotze del migdia per donar suport a la campanya, tal com ha explicat una de les voluntàries, Míriam Dalet.
Míriam Dalet
Hem avisat tothom i la gent de seguida s'hi ha sumat. Hem tingut el suport dels socorristes de la piscina.
Els fons recaptats durant la jornada es destinaran a projectes socials i de recerca mèdica de la Fundació Esclerosi Múltiple, que organitza l'esdeveniment. L'edició d'enguany de la campanya ha format part dels actes del Mundial de Natació, que comença divendres de la setmana vinent, i n'ha adoptat la mascota. | 0.813304 | curate | {"ca": 0.9914101646385111, "sk": 0.008589835361488905} | http://www.cugat.cat/noticies/societat/90922/sant_cugat-es-capbussa-a-la-piscina-per-lluitar-contra-l_esclerosi-multiple |
mc4_ca_20230418_13_344088 | La Fundació Formació i Treball celebrem 25 anys i presentem el "Primer Informe sobre Formació i Inserció laboral" | Formació i Treball
Les dades del primer “Informe de Formació i Inserció Laboral” de la Fundació mostren que la major part de les persones ateses des del 1992 tenen entre 25 i 45 anys d’edat, tot i que al llarg de la darrera dècada el número de menors de 25 anys ha crescut de forma exponencial. Tant homes com dones n’han estat usuaris, amb els percentatges sempre força anivellats si bé lleugerament predominat pel masculí. Els darrers anys, però, la tendència ha canviat: si al 2004 el 60% eren homes i el 40% dones, al 2017 el 48% eren homes i el 52%, dones. Pel que fa a la procedència, l’any 1992 un 51% de les persones ateses eren nascudes a l’Estat espanyol mentre que ara s’ha donat un canvi de tendència: actualment el 62% dels usuaris són persones de nacionalitat espanyola, mentre que entre la comunitat estrangera les dades coincideixen aproximadament amb les xifres d’habitants estrangers a Catalunya, procedint el 15% dels usuaris de l’Amèrica Llatina i el 10%, del Marroc (Idescat 2016, Padró municipal d’habitants. Població estrangera per països i continents). Cal destacar també la incorporació a partir del 2007 del col·lectiu d’immigrants irregulars que ha anat creixent cada any i que als inicis de la Fundació era inexistent. Del 2000 al 2017 s’ha ajudat a regularitzar la situació de 133 persones, la major part en els últims 5 anys. L’entitat, amb el suport de Càritas i d’altres, acompanya aquestes persones fins a aconseguir un contracte laboral i augmentar la seva ocupabilitat.
A través de programes i projectes formatius en diferents àmbits, el 2017 es va impartir formació a 909 persones i d’aquestes, el 40% es va incorporar al mercat laboral en menys de 12 mesos. Pel que fa a la inserció laboral, un total de 811 persones -un 17% més que l’any anterior- es van integrar a empreses externes a través de programes i projectes tant propis (com Impulsa’t) com en col·laboració amb altres entitats (com Incorpora de l’Obra Social “la Caixa” o Làbora de l’Ajuntament de Barcelona). Així mateix, de les 332 persones contractades per Formació i Treball, el 73% s’incorpora també al mercat laboral ordinari en menys de 12 mesos, un cop finalitzat el seu contracte amb l’entitat. Aquesta contractació s’emmarca dins del programa d’accions per a la millora de l’ocupació i la inserció laboral dels col·lectius en risc o situació d’exclusió social està subvencionat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, i cofinançats pel Fons Social europeu segons l’ordre TSF/235/2017 de 13 d’octubre que abasta: a Formació i Treball Empresa d’Inserció a les línies 1, 2, 3 i 4; a Roba Amiga a les línies 1, 2, 3 i 4; i a Recibaix a les línies 1,2 i 4.
En el primer cas, el programa de tractament de roba es canalitza mitjançant més de 800 contenidors de l’entitat Roba Amiga, que l’any passat van recollir 8.000 tones de roba que van ser tractades a la planta de Sant Esteve Sesrovires. El 95% d’aquest material va ser recuperat per ser reutilitzat i posat a la venda a través de Botiga Amiga, la xarxa d’establiments, o bé reciclat. Aquest fet va permetre estalviar 208.200 emissions de C02 i fins a 67 milions de m3 d’aigua (el 5% restant va ser tractat a través de processos de cogeneració energètica). El programa va generar més de 90 llocs de feina. Pel que fa al projecte de formació D’ins, es va reaprofitar el 80% del producte alimentari rebut de diverses empreses i entitats per servir més de 62.000 menús a taula a l’escola d’hoteleria i restaurant a la seu de la Fundació a Sant Adrià del Besós i a la cafeteria D’ins del Campus de la UPC a Barcelona. A més, es van preparar 19.000 càterings i es van servir 35.000 menús addicionals a centres d’ajut social i de refugiats. El programa va generar 12 llocs de feina. I finalment Taula Amiga, per la seva part, va aconseguir un 100% de reaprofitament alimentari en ajut social a través de 20.000 menús servits a taula i del repartiment de 62.000 bosses de producte fresc. El cor d’aquest programa és el voluntariat de 19 persones i la generació d’1 lloc de feina.
Aquest model d’economia social solidària també s’ha estès als àmbits dels mobles, la gestió de residus, la neteja domèstica i forestal, i la rehabilitació i manteniment d’espais. De fet, la Fundació es destaca per comptar amb 13 línies diferents de negoci, quan l’habitual al sector són de 3 a 5. Això és el que li permet aconseguir una alta generació de llocs de treball –superant la mitjana del rati d’inserció de les entitats del tercer sector amb més d’un 70% d’insercions laborals– juntament amb la intensa feina en xarxa que es desenvolupa amb altres entitats i més de 830 empreses col·laboradores.
A més, la Fundació Formació i Treball gestiona i dignifica l’entrega de productes de primera necessitat a famílies amb escassos recursos econòmics: són els Programes d’Entrega Social, estretament vinculats als Programes de Doble Impacte i que comptem amb el suport, entre d’altres de Càritas, l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Aquests aporten dignitat a l’entrega atès que les persones beneficiàries són tractades com a clients d’un establiment normalitzat, escollint el producte en funció de les seves necessitats i gustos; i alhora, es genera ocupació per a persones en risc d’exclusió social, que són les que gestionen precisament aquests programes sota la coordinació de la Fundació. El 2017, més de 14.600 persones van rebre aliments, roba i equipament de la llar. Les entregues van sumar 736.000€, repartides entre: 7.021 entregues de roba; 54.911 menús servits a taula; 61.094 bosses repartides de producte fresc; 4.821 joguines; 903 entregues de mobles; 105 de material de puericultura i 10 ajuts tècnics.
A finals d’any està previst fer públiques les conclusions d’un nou estudi que mesurarà l’impacte social de la intervenció de la Fundació en els diferents àmbits en els que opera per tal de poder valorar en quina mesura aconsegueix mitigar o modificar la problemàtica de cada actuació. Aquest nou estudi, a càrrec de la consultoria Roots for Sustainability té també com a finalitat contribuir a la millora de la intervenció de l’entitat en el futur. | 0.868055 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.formacioitreball.org/la-fundacio-formacio-treball-celebrem-25-anys-presentem-el-primer-informe-sobre-formacio-insercio-laboral/ |
macocu_ca_20230731_9_392726 | Museu Moto Bassella
Bassella acull una nova edició del Gran Ral•li dels Museus
23/02/2018 - 12:58
Exclusiu per a cotxes i motos anteriors a 1993, se celebrarà el diumenge 8 d'abril
Es tracta d'una trobada turística, no competitiva, on poden participar tots aquells vehicles de 2, 3 i 4 rodes anteriors a 1993, amb tota la documentació en regla per a poder circular. Com sempre, la sortida i l'arribada seran al Museu Moto Bassella i es realitzarà una ruta d'uns 130km per carreteres secundàries, passant per les poblacions de Tiurana, Isona i Peramola, entre d'altres.
La parada cultural se centrarà en la localitat d'Isona, on es visitarà el Museu de la Conca Dellà, que ofereix la possibilitat de conèixer tots els detalls d'una zona habitada pels últims dinosaures que van existir a la terra.
Les inscripcions ja es podran realitzar on line a través de la web del museu (www.museumoto.com) o trucant al 973462731, fins el divendres 6 d'abril. El preu per persona és de 45€, on s'inclou dorsal, esmorzar, dinar a l'espectacular Hotel Can Boix de Peramola i visites culturals. | 0.805721 | curate | {"pt": 0.01777362020579981, "ca": 0.9653882132834425, "it": 0.01683816651075772} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_280366 | - Tot -Gran enciclopèdia catalanaAprendre a aprendreArt de CatalunyaAtles de la diversitatAtles de la presència catalana al mónAtles electoral Segona Republica a CatalunyaBiosferaCaixes i bancs de CatalunyaCatalunya romànicaComarques de CatalunyaDel romà al romànicDiccionari de la literatura catalanaDiccionari del cinema a CatalunyaDiccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XXDiccionari d’historiografia catalanaEl ModernismeEnciclopèdia de medicina i salutEnciclopèdia temàtica PROAEsportpèdiaFàbriques i empresarisGran enciclopèdia de la músicaHistòria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidentsHistòria econòmica de la Catalunya contemporàniaHistòria natural dels Països CatalansHistòria. Política, societat i cultura dels Països CatalansLlibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaLluís Companys, president de CatalunyaL’Art gòtic a CatalunyaTècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporàniaTemes d’actualitatTradicionari
Temps de lectura: 1 min
Aleksej Feofilaktovič Pisemskij
(Ramen'e, Kostroma, 1820 — Moscou, 1881)
Escriptor rus.
La seva obra, de fort contingut satíric i influïda per Gogol’, se centra en una observació acurada i un gran coneixement de les classes benestants de la seva època. Escriví sobretot novel·les, d’entre les quals Tys’ača duš (‘Mil ànimes’, 1858), V vodovorote (‘En el vòrtex’, 1871) i Meščane (‘Els petitburgesos’, 1877). Destaca també la seva obra teatral Gorkaja sudhina (‘Un destí amarg’, 1859), d’ambient camperol. | 0.825248 | curate | {"ca": 0.9367854741089442, "es": 0.01546738399462004, "it": 0.020847343644922665, "en": 0.026899798251513115} | https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/aleksej-feofilaktovic-pisemskij |
cawac_ca_20200528_10_160805 | Per què no hi ha "res a celebrar" el 12-O. Acte unitari a la plaça de la Mercè
La Favb se suma al manifest "Per què no hi ha res a celebrar el 12-O?" promogut per diverses entitats sota el nom Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, i convoca a l' acte unitari que tindrà lloc demà dissabte a partir de les 19 hores a la plaça de la Mercè .
Manifest unitari:
Perquè en aquesta data, l’any 1492, es va iniciar la colonització d’Amèrica Llatina, amb la brutal explotació dels pobles indígenes i el genocidi de gran part d’ells. Per reemplaçar-los, es va iniciar un intens comerç d’esclaus africans que va comportar la pèrdua de milions de vides més. Les cicatrius d’aquella època perduren fins avui dia, amb un alt grau de pobresa i desigualtat social als països del sud. Ara, però, quan la gent ve a l’Estat espanyol per viure i treballar, topa amb el racisme i, sovint, amb la criminalització. Per tot això, diem “res a celebrar”.
El 12-O es va convertir en dia festiu (“Fiesta de la raza”) sota el règim franquista, l’any 1940, juntament amb altres dates que celebraven el cop d’Estat feixista. Per això, des de fa molts anys, grups nostàlgics franquistes s’apleguen a Barcelona cada 12-O. Abans ho feien a Sants; arran de les protestes veïnals se’ls va expulsar a Montjuïc, però no deixa de ser un acte d’enaltiment del feixisme i rebutjable des d’un punt de vista democràtic. Res d’això és motiu per celebrar.
L’any passat, a banda de l’acte feixista residual a Montjuïc, es va celebrar a Plaça Catalunya una concentració molt més nombrosa, contra la independència catalana. És evident que aquest acte, celebrat en aquesta data, va donar ales a l’extrema dreta. Al costat de sectors propers i/o militants del PP i C’s, entre els impulsors també hi havia “Plataforma per Catalunya” (PxC), partit feixista disfressat de demòcrata, i el centre nazi del Clot, “Tramuntana”. També hi van assistir molts grupuscles obertament nazis. Una altra vegada, res a celebrar.
Tot indica que aquest any serà encara pitjor. L’agressió nazi contra l’acte de la Diada a la Blanquerna a Madrid mostra fins a on ha arribat l’amenaça feixista. Els grups que van protagonitzar aquell atac han celebrat, al llarg dels últims dos anys, tres manifestacions obertament nazis pels carrers de Madrid, i han dut a terme moltes agressions. Tot això amb una impunitat gairebé absoluta. Aquesta impunitat ha fet que se sentin prou forts com per atacar un acte institucional del govern català. Les reaccions davant l’agressió han confirmat el greu problema de banalització del feixisme que pateix l’Estat espanyol.
El resultat d’aquesta impunitat el veiem a Grècia, on els nazis d’Alba Daurada ja han dut a terme assassinats. El cas més recent va passar la matinada del 18 de setembre, quan van matar Pavlos Fyssas, cantant i activista antifeixista. Sabem que l’entorn de Plataforma per Catalunya i el centre nazi del Clot tenen connexions clares i directes amb els nazis grecs, i lloen les seves activitats.
Per tot això, expressem la nostra preocupació davant les concentracions a Barcelona del proper 12-O, on es preveu la participació de l’extrema dreta, incloent bandes nazis que han anunciat la seva intenció d’anar després a la “cacera d’independentistes”. Als anys 30, no calia ser jueu ni comunista per oposar-se als atacs nazis contra la gent jueva o comunista. Avui en dia, no cal ser musulmà o LGBT per oposar-se a la islamofòbia o l’homofòbia. Tampoc cal ser independentista o catalanista per rebutjar els atacs feixistes a la gent i les organitzacions que defensen aquestes opcions. Sigui quina sigui la posició de cadascú sobre la qüestió nacional, és de pura democràcia exigir que la societat catalana pugui debatre aquest tema, com qualsevol altre, i prendre les seves decisions, sense patir la violència i el terror feixistes.
Condemnem la col·laboració amb els feixistes dels partits implicats a l’acte de Plaça Catalunya.
Donem el nostre suport a l’acte unitari, contra el feixisme i el racisme, que es realitzarà a Plaça de la Mercè, el dissabte 12 d’octubre, a les 19h.
Des de tots els espais de la societat catalana, des de tots els orígens i diverses sensibilitats, hem d’aixecar la veu de manera unitària per cridar: No volem nazis aquí ni enlloc! Feixisme mai més! I s’ha de tornar a cridar, les vegades que faci falta: No passaran!
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme Barcelona, 5 d’octubre de 2013
Acte unitari
Dissabte 12 d’octubre, 19h. Plaça de la Mercè , Barcelona.
No a la impunitat del feixisme!
Contra el genocidi i el racisme. Per la sobirania dels pobles. Per la convivència en la diversitat. | 0.805376 | curate | {"ca": 0.9892449517120281, "it": 0.0037313432835820895, "es": 0.007023705004389816} | http://favb.cat/node/768 |
oscar-2201_ca_20230904_3_122495 | La fàscia lata o cintilla iliotibial és la porció tendinosa del múscul tensor de la fàscia lata. Aquest té la seva inserció proximal a la cresta ilíaca de la pelvis i presenta un trajecte descendent per la cara lateral del muscle on es transforma en la fàscia lata, la qual s’inserta a nivell distal a la tíbia, en el tubercle de Gerdy. Abans d’insertar-se a la tíbia, passa per sobre d’una prominència òssia del fèmur anomenada “epicòndil lateral”.
Amb el genoll en extensió, la fascia lata passa per davant de l’epicòndil lateral, entra en contacte amb aquest quan es flexiona el genoll a uns 30º i es localitza amb una flexió més gran. A la zona existeix una estructura anomenada bursa, que facilita el lliscament del tendó sobre l’ós.
Causes
Diversos factors poden afavorir l’aparició d’aquesta síndrome, també anomenada síndrome del corredor. El primer element és la sobrecàrrega, motiu pel qual afecta principalment a corredors i a ciclistes, ja que realitzen un esforç perllongat en un mateix rang de flexió del genoll repetidament.
Un altre factor important és la superfície sobre la qual es realitza l’activitat física, ja que els pendents i les escales afavoreixen l’aparició d’aquest quadre.
Per últim, i no menys important, trobem els factors anatòmics, com són els peus plans, el genu varo, la rotació interna augmentada de la tíbia sobre el fèmur, l’excessiva rigidesa de la cintilla iliotibial, així com una contractura del tensor de la fascia lata i el gluti major.
Símptomes
És freqüent que corredors i ciclistes es generi una fricció excessiva a aquesta zona, la qual pot desencadenar en dolor a la part lateral del genoll, que comença de manera progressiva, incrementant-se amb l’activitat física i disminuint amb el repòs.
Tractament
Els tractaments es poden dividir en tres modalitats, sent el de primera elecció sempre el més conservador.
A la primera modalitat, s’indica al pacient la disminució de la càrrega de l’exercici, evitant correr en baixades o pujar i baixar escales en excés. També és important en aquesta etapa fer una anàlisi de la petjada, corregint la càrrega mitjançant la utilització de plantars si és necessari. Es realitzen tractaments antiinflamatoris, fisioteràpia i exercicis d’estiraments de la fàscia lata i altres grups musculars.
La majoria dels pacients milloren amb el tractament més conservador, tot i que la tendència a la recaiguda dels símptomes és elevada si no es realitza de forma rigorosa.
La segona modalitat del tractament es dóna quan ha fracassat l’anterior, cosa que es produeix amb poca freqüència. Davant d’aquestes situacions es pot recòrrer a les infiltracions corticoanestèsiques locals i per últim, a la cirurgia.
En aquesta tercera modalitat, la cirurgia, s’accedeix a la fascia lata mitjançant un abordatge lateral del genoll i es realitza una tenotomia parcial i una resecció de la bursa inflamada. La recuperació dura aproximadament un parell de mesos. | 0.854041 | curate | {"ca": 0.997934595524957, "en": 0.002065404475043029} | http://equilae.com/ca/patologias-de-rodilla/sindrome-de-fascia-lata/ |
mc4_ca_20230418_14_217362 | 18 març 1870
El 1834, amb només 12 anys, va ser enviat a Pamplona pel seu oncle per a estudiar piano i composició amb José Guelbenzu i Mariano García. Posteriorment va impartir classes de piano i va tocar el contrabaix en l'orquestra del teatre.
Insatisfet amb aquestes activitats que no omplien les seues aspiracions artístiques, es va traslladar a Madrid l'any 1842, on va rebre classes en el Conservatori de música "María Cristina". Va aprofundir els seus estudis de piano amb Pedro Albéniz i de composició amb Ramon Carnicer. Per a guanyar-se la vida tocava el contrabaix en les orquestres dels Teatres Circo, i Príncipe.
L'any 1847 va viatjar a París com a director d'orquestra d'una companyia d'actors i ballarins espanyols. De retorn a Madrid, i a proposta de Baltasar Saldoni, va rebre l'oferta de dirigir l'orquestra del Teatro Español de Madrid (1848). Va dirigir els concerts matinals en què participa el famós violinista Bazzini.
Casado y soltero - llibret: L. Olona, 1 Acte (1858) estrenada per la tiple Josefa Murillo el 7 de juny del mateix any. [1]
El juramento - llibret: L. Olona, 3 Actes (1858)
El diablo las carga - llibret: F. Camprodon, 3 Actes (1860) estrenada el 21 de gener per la tiple Josefa Murillo. [1]
↑ 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 37, pàg. 524 (ISBN 84-239-4537-5)
BNE: XX873295
BNF: cb14814360z
VIAF: 66731206
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquín_Gaztambide_y_Garbayo&oldid=17110557» Categories: Compositors de sarsuela espanyolsCompositors navarresosPersones de TudelaCategoria oculta: Control d'autoritats Menú de navegació
ČeštinaEnglishEspañolEuskaraFrançaisNederlandsதமிழ் Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 20 juny 2016 a les 22:53. | 0.703939 | curate | {"ca": 0.9713114754098361, "uu": 0.00351288056206089, "en": 0.015807962529274005, "de": 0.00936768149882904} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Gaztambide |
mc4_ca_20230418_13_696203 | Publicació de La Carta Europea de Autonomía Local a los treinta años de su aplicación: balance y perspectivas - Instituto de Derecho Público
Inici » Notícies » Publicació de La Carta Europea de Autonomía Local a los treinta años de su aplicación: balance y perspectivas
Publicació de La Carta Europea de Autonomía Local a los treinta años de su aplicación: balance y perspectivas
Encara que la Carta Europea de l’Autonomia Local (CEAL) pretén fixar un conjunt mínim de principis i drets compartits pels governs locals en tota Europa, la veritat és que aquesta continua sent un text poc conegut per la gran majoria dels operadors jurídics i polítics. D’aquesta manera, quan es compleixen 30 anys de la seva entrada en vigor a Espanya, sota la direcció del Dr. Tomàs Font i Llovet i la coordinació del Dr. Marc Vilalta Reixach, la Fundació Democràcia i Govern Local acaba de publicar el llibre col·lectiu “La Carta Europea d’Autonomia Local als trenta anys de la seva aplicació: balanç i perspectives”.
Al llarg dels diferents capítols, aquesta Obra col·lectiva analitza, de manera exhaustiva i rigorosa, la influència real que la CEAL ha tingut en la configuració del règim local espanyol, així com la seva capacitat per a donar resposta als reptes futurs dels nostres governs locals. D’altra banda, s’analitza també la relació entre aquest tractat internacional – subscrit en el marc del Consell d’Europa – i el Dret de la Unió Europea, incloent una perspectiva comparada sobre l’aplicació de la CEAL en alguns dels països del nostre entorn més pròxim (en particular, Itàlia i Portugal).
Aquesta Obra, redactada pels màxims experts en la matèria, va dedicada a la memòria del Prof. Luciano Vandelli, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Bolonya, mort quan el llibre estava ja en maquetació, en homenatge i reconeixement de qui ha estat un dels més grans estudiosos i defensors de l’autonomia local en el context de l’Europa contemporània. | 0.825668 | curate | {"es": 0.1935318275154004, "ca": 0.8064681724845996} | http://idpbarcelona.net/ca/noticies/publicacio-la-carta-europea-autonomia-local-los-treinta-anos-aplicacion-balance-perspectivas/ |
vilaweb_ca_20220728_0_60514 | Crisi diplomàtica entre l’Argentina i el Brasil per una ineptitud del president argentí Alberto Fernández. Durant la visita de Pedro Sánchez al país sud-americà, el president ha volgut citar el premi Nobel de literatura Octavio Paz, però ho ha fet amb tan poca traça, que ha acabat convertint l’apunt en una proclama racista en contra els seus veïns.
🚨🇦🇷¡Inacreditável fala do presidente argentino!
Alberto Fernández: “Os mexicanos vieram dos índios, os brasileiros vieram da selva e nós os argentinos chegamos com os barcos da Europa”. pic.twitter.com/107YnOQTK3
— Maria Laura Assis (@MLauraAssis) June 9, 2021
“Els mexicans vénen dels indis, els brasilers vénen de la selva, però nosaltres, els argentins, vam arribar amb vaixells. I aquests vaixells venien d’Europa. Així és com vam construir la nostra societat“, ha declarat Fernández. Més tard, conscient del component racista de les seves paraules, el president ha demanat disculpes i ha assegurat que està orgullós de la diversitat del continent.
A nadie quise ofender, de todas formas, quien se haya sentido ofendido o invisibilizado, desde ya mis disculpas.
— Alberto Fernández (@alferdez) June 9, 2021
Paz, de manera força irònica, va escriure el següent: “Els mexicans descendeixen dels asteques, els peruans dels inques i els argentins… dels vaixells.” Tot indica que Fernández ha mesclat aquesta cita amb una cançó de Lito Nebbia, que es titula Llegamos de los barcos. En aquesta cançó, el cantant diu: “Els brasilers surten de la selva, els mexicans vénen dels indis, però nosaltres els argentins vam arribar dels vaixells”.
Les declaracions de Fernández s’han fet virals a les xarxes socials i els mitjans de comunicació brasilers se n’han fet molt de ressò. El president brasiler, Jair Bolsonaro, no ha fet encara cap pronunciament públic, però el seu fill, Eduardo Bolsonaro, que també és congressista, ha qualificat les paraules de racistes. “El vaixell que s’enfonsa és el d’Argentina”, ha afegit en un piulet. | 1 | perfect | {"ca": 0.7896077432501274, "pt": 0.09373408048904738, "en": 0.059602649006622516, "es": 0.05705552725420275} | https://www.vilaweb.cat/noticies/video-president-argentina-cita-fallida-premi-nobel-brasil/ |
mc4_ca_20230418_12_466428 | Esdevingui distribuïdor – Bioprognos
BIOPROGNOS treballa a través de distribuïdors exclusius en països clau de tot el món perquè les nostres proves diagnòstiques de càncer innovadores, no invasives, precises i rendibles estiguin més fàcilment disponibles per als pacients i els metges. Mentrestant, on no tenim un acord amb un distribuïdor, exportem els nostres productes directament a aquest mercat. Treballem constantment per augmentar la nostra xarxa de distribuïdors per garantir que els nostres productes ajudin en el diagnòstic de càncer al major nombre possible de pacients.
Els distribuïdors són una part clau de l’estratègia de creixement de la nostra empresa. Sabem que connectar amb els distribuïdors adequats a l’estranger és una de les tasques més importants que hem de fer. Una relació reeixida es basa en la confiança mútua, objectius comercials compatibles i molt treball dur per obtenir la fórmula correcta.
Suport de Marketing i Operacions
BIOPROGNOS proporciona als distribuïdors tot el material de marketing i operacions, com fulletons, formularis de comandes, instruccions o informes finals, entre altres ―tots personalitzats amb la marca del distribuïdor―, així com un alt nivell de postvenda i serveis d’assistència tècnica i mèdica.
A més, tot el material de marketing i operacions es pot traduir a l’idioma local.
Accés a marcadors tumorals poc comuns
A més, per a aquests distribuïdors sense accés a cap dels marcadors de sèrum o d’orina requerits en els nostres diferents panells per a OncoBREAST Dx, OncoLUNG Dx, OncoOVARIAN Dx, OncoPROSTATE Dx o OncoCUP Dx, BIOPROGNOS els posa en contacte amb altres distribuïdors per tal d’aconseguir l’externalització de proves de sang ―o d’orina― o reactius de la nostra àmplia xarxa de distribuïdors. D’aquesta manera, es resol un dels principals obstacles per a l’expansió en països on els marcadors tumorals com hK2, ProGRP, p2PSA o SCC, entre d’altres, no estan disponibles ―o són molt cars― perquè avui en dia no tenen molta demanda en alguns països.
Acord de País o Regió
Si desitja distribuir al seu país ―o també als països propers― les nostres proves de diagnòstic innovadores, no invasives, precises i rendibles per al càncer i ser part de BIOPROGNOS, premi el següent botó de Sol·licitud de distribució. A més, si té algun comentari, pregunta o necessita algun aclariment o informació addicional, no dubti en contactar-nos. Estarem encantats de respondre-li el més aviat possible. | 0.893789 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.bioprognos.com/ca/esdevingui-distribuidor/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_825031 | Un home de 42 anys, veí d'Alboraia, ha mort aquesta matinada en ser decapitat per un bou embolat a Navajas, a la comarca de l'Alt Palància, al Pais Valencià. Segons el diari "Las Provincias", només s'ha tallat la corda del bou, l'animal s'ha dirigit cap un grup de persones entre les que es trobava la víctima, que s'ha enfilat a una pila de troncs. Però el bou també hi ha pujat tot envestint mortalment l'home que ha caigut decapitat. Les festes al poble però continuen. http://www.naciodigital.cat/noticia/38965/bou/embolat/decapita/home/castello
Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. I ho dic jo que no fa masses anys també em jugava la pell amb els bous. Per altra banda, no m'agradaria ser impopular, però els correbous, sempre i quan no suposin la mort (o maltracte extrem) del bou s'haurien de seguir permeten, forma part de la nostra cultura.
Doncs vaja pputa cultura de merda tenim.
OK, doncs deixem de menjar animals també si voleu ser puristes.
una cosa es menjar animals, i l'altra maltractar-los per diversió.
Si que ho és pq els humans ens podriem alimentar sense haver de matar animals, de fet seria recomenable.Els animals no tenen pq tenir els mateixos drets que les persones, per altra banda, tampoc és tan maltracte deixar als bous que embesteixin a la gent.En fi, no intento convence a ningú, deixo simplement la meva opinió.
La carn és recomanable per una bona dieta. En canvi, posar foc a les banyes d'un bou no serveix per res.
Això que la carn és recomanable per a una bona dieta ho dius tu però no és cert, està demostrat que els ovolaecteo vegetarians tenen una dieta equilibrada i sense mancances de cap tipus. PD: No sóc vegetarià
Completament d'acord amb el que dius, jo sóc vegetarià, fa un munt de temps que no menjo carn i mai he tingut problemes al respecte.
jo també!! ! | 0.813826 | curate | {"ca": 0.9346003353828954, "es": 0.06484069312465064, "fr": 0.0005589714924538849} | |
macocu_ca_20230731_6_152169 | Notifica anul·lació liquidacions per duplicitat de l'IBI urbana exercici 2011 dels aparcaments del c/ Rosella 1-5. Finca 34 i 35.
20/08/2012
BOP T
2012-09106 Ajuntament de Torredembarra A N U N C I De conformitat amb el que estableixen l'article 112 de la Llei 58-2003, de 17 de desembre, general tributària i l’article 59.4 de la Llei 30-1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es publica aquest anunci als efectes de notificar el següent: “Primer. Anul·lar les liquidacions de l’IBI urbana corresponents a l’exercici 2011 dels aparcaments ubicats en la finca situada al c. Rosella 1-5, per duplicitat amb els rebuts d’IBI del padró de l’any 2011, segons s’indica en el detall següent: Referència cadastral: 5565202CF6556N0034SH Finca: c. Rosella 1-5 1 –1 34 Titular: Beatriz Corredera Sabarich Clau cobrament: 43-155-322-2012-64-0071543-77 Any Valor cadastral Base liquidable Tipus Impos. Quota 2011 6.183,73 € 5.862,18 € 0,92 % 53,93 € Referència cadastral: 5565202CF6556N0035DJ Finca: c. Rosella 1-5 1 –1 35 Titular: Beatriz Corredera Sabarich Clau cobrament: 43-155-322-2012-64-0071544-41 Any Valor cadastral Base liquidable Tipus Impos. Quota 2011 7.052,45 € 6.685,72 € 0,92 % 61,51 €” Ja que, havent-se intentat la seva notificació individual aquesta no s'ha practicat per no haver-se pogut notificar en el domicili declarat pel contribuent, havent-se retornat l’avís de recepció amb la inscripció “desconegut”. Aquest interessat, té un termini de quinze dies naturals a comptar des del següent a la publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT) per a comparèixer a les oficines del Servei de Gestió Tributària de l’Ajuntament de Torredembarra, ubicades a la plaça del Castell núm. 8, de dilluns a divendres de 8:30 a 14 hores, per procedir a la notificació per compareixença de les resolucions que s’indiquen. Una vegada transcorregut aquest termini sense que hagi comparegut, la notificació s'entendrà produïda a tots els efectes legals des del dia següent al del venciment del termini assenyalat per comparèixer. Contra aquest acte que no esgota la via administrativa podeu interposar: Recurs de reposició previ al contenciós-administratiu, davant l’Alcaldia, en el termini d’un mes comptat a partir de la data següent a la de la present publicació, d’acord a quant senyala l’article 14.4 de la Llei 39-88 reguladora de les hisendes locals, recurs que s’entendrà desestimat si passa un altre mes sense que es notifiqui la seva resolució. No obstant això podeu utilitzar d’acord amb l’article 58,2 de la Llei 30-92, qualsevol altre recurs que estimeu procedent. Torredembarra, 7 d’agost de 2012. L’alcalde, Daniel Masagué Pere. ... Text complet disponible al PDF | 0.8534 | curate | {"ca": 0.9772398843930635, "sv": 0.0050578034682080926, "it": 0.0036127167630057803, "nl": 0.0018063583815028901, "es": 0.011199421965317919, "sh": 0.0010838150289017342} | |
macocu_ca_20230731_1_266545 | Acomiadaments i retallades a l’ACCD
07/12/2011
Autor/a:
L’ERO que l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) va presentar el passat mes d'octubre finalment s’ha aprovat amb un acomiadament que afectarà a 42 treballadors.
L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha aprovat un expedient de regulació d’ocupació per acomiadar a 42 treballadors. Els treballadors acomiadats, rebran una indemnització de vint dies per any treballat.
Aquests acomiadaments han afectat també dones de baixa per maternitat, dones embarassades i treballadors en règim de reducció de jornada per tenir cura dels seus fills menors d’un any.
Segons declaracions de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (FCONGD), la manca de finançament per part del Govern i l’ERO aplicat a l’ACCD, provocaran que moltes ONG no puguin realitzar la seva acció social i que finalment acabin tancant.
La FCONGD ha lamentat que Catalunya cada cop s’allunyi més de l’objectiu d’arribar al reivindicat 0,7% del PIB, fixat a la Llei de Cooperació al Desenvolupament del 2001, i demana al Govern que compleixi amb els compromisos en matèria de cooperació internacional per la lluita contra la pobresa. | 0.817711 | curate | {"ca": 0.9847586790855207, "it": 0.00846740050804403, "pt": 0.006773920406435224} | |
mc4_ca_20230418_3_208178 | 21/07/2018 - 22/07/2018 Berga
21/07/2018 - 28/07/2018 Subirats
03/06/2018 - 27/08/2018 Subirats
Escapa't al Mercat del Préssec d'Ordal i degusta aquest préssec únic. I aprofita per gaudir amb la família o amics de la bona gastronomia envoltats de vinyes i presseguers. | 0.454737 | curate | {"it": 0.3522727272727273, "ca": 0.6477272727272727} | https://www.barcelonaesmoltmes.cat/web/planifica/resultats-colectius-de-cuina |
racoforumsanon_ca_20220809_4_132522 | Hola, a tots, començo aquesta campanya per anar indicant en tot detall les empreses, restaurants, negocis, bars que es troben a Catalunya i que no ens atenen en català. Espero la vostre col.laboració, perquè sense vosaltres aquest fil quedarà en l'oblit. LLEI 1/1998 DE 7 DE GENER, DE POLÍTICA LINGÜÍSTICACAPÍTOL V - L'activitat socioeconòmica Article 32: L'atenció al públic 1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya. 2. El Govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades, l'increment de l'ús del català en l'àmbit a què es refereix l'apartat 1. 3. La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial. LLEI 3/1993 DE 5 DE MARÇ, DE L'ESTATUT DEL CONSUMIDORCapítol IV - Drets lingüístics dels consumidors Article 26: Ús del català en la informació i en la contractació D'acord amb el que estableix l'article 3.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya: a) Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat. b) Qualsevol part interessada té dret a rebre en català els contractes d'adhesió, els contractes amb clàusules-tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que es desprengui de la realització d'algun dels contractes esmentats. Article 27: Dret a ésser atès de qui s'expressa en qualsevol de les llengües oficials Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han de trobar-se en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya. Capítol V - Infraccions i sancions Article 29: Infraccions Es consideren infraccions en matèria de defensa dels consumidors: f) Vulnerar els drets lingüístics que són reconeguts per aquesta Llei als consumidors o impedir-ne l'exercici. Ascension Adreça per denunciar el fet: per internet fàcilment omplint el formulari de la Oficina de Garanties Linguístiques de la Generalitat. Rolf Steiner Sí trobeu algun comerç que no compleix la llei podeu fer la corresponent reclamació a l'Agència Catalana del Consum, indicant al camp Explicació del fets :L'empresa vulnera els drets dels consumidors. Incompleix l'article 32.3 de la llei 1/1998 de 7 de gener de Política Lingüística.I al camp Petició (a tall d'exemple):Demanar que l'empresa disposi de tots els rètols (inclòs els escrits a mà) i ofertes de serveis en català en el seu establiment. PS: Llei 1/1998 de 7 de gener de Política Lingüística Rolf SteinerQuan s'efectuí una reclamació us demanarà el CIF d'un establiment com a camp obligatori.Si disposeu del tiquet (si heu consumit quelcom i l'heu demanat) ha de constar el CIF.Si no trobeu el CIF (de vegades es pot localitzar l'adreça i el CIF de l'establiment a la xarxa) doncs podeu col·locar a la graella el símbol "/" o la paraula "no ho sé" o "s/n".No oblideu detallar correctament l'adreça (carrer, nº, codi postal i població) i si cal afegir el telèfoni/o pàgina web. Al respecte és d'utilitat l'informació que es pot trobar a la xarxa.Cal donar mastegada l'informació a l'Agència Catalana del Consum o us podeu trobar amb respostes bastant incoherents per la seva part, tal com és denuncia en aquest fil.Més informació sobre els drets lingüístics dels consumidors. "Què faig si...? Alguns suggeriments que poden ser útils per afrontar situacions quotidianes per que fa a l'ús del català" (nova versió 2011)
Aquest tema és xungo, però jo l'he patit a l'inversa. Al millor lloc i amb la millor gent on he treballat durant molts anys tenien la puta mania de repetir-me i fer-me sentir culpable perquè jo no canviava d'idioma amb el client i li seguia parlant en català. "Falta d'educació" n'hi deien. I bé, l'eterna baralla.Si a mi un client se'm dirigeix en castellà li parlo en català tot i el cony de xip que porto integrat de petit de "canviar". Però alhora, sempre pregunto "m'entén", "me entiende?". Si són de fora sí que canvio d'idioma, si el conec. Però mai si són d'aquí i diuen que m'entenen. Alhora, n'hi ha de castellano parlants, que et demanen que sí, que els hi parlis en català - pocs, però n'hi ha -.He tingut molts problemes a les feines amb això. Fa dues setmanes una paia em va dir: "Ohhh... ja no se'n troben de tan educats, i de la terra, com tu..."La resposta - darreres hores i cremat -, va ser: "Es que si els d'aquí són els primers a menysprear l'ofici de cambrer tractant-lo com un esclau, és lògic que els d'aquí l'abandonin".Va fer una cara rara. No va deixar propina...hostaleria! Tot un món per descobrir...
jo no parlo català però si que ho entenc tot, i m'agrada que la gent em parli català perque així en vaig aprenent... però moltes vegades la gent no ho fa
Ets nou? Ja t'has presentat a la comunitat usuari? Bé, hi ha gent que no ho fa. Ets euskaldun, oi?
no, encara no m'he presentat i sí, sóc euskaldun. Res més?
No, res més | 0.860197 | curate | {"ca": 0.973384030418251, "cs": 0.0007242440702516748, "it": 0.009958355965960529, "pt": 0.011225783088900959, "lv": 0.0014484881405033496, "eu": 0.0032590983161325366} | |
mc4_ca_20230418_8_727312 | 1 Resultats d'etiquetes per Òmnium Cultural
"No callis res", avui amb Miquel Sellarès, membre de la junta d'Òmnium Cultural i director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya. Llegir més | 0.686355 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.republicatv.cat/blog/tag/%C3%92mnium+Cultural/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_185881 | Tretze federacions de països no independents al Mundial de Natació. I Catalunya? De les cent vuitanta federacions de natació que han vingut aquests dies a Barcelona a participar en els quinzens campionats mundials, n'hi ha tretze que, en virtut del dret privat, són federacions de països o territoris no independents. Les banderes d'aquests països van desfilar en la cerimònia inaugural el divendres dia 19 com a membres de ple dret de la Federació Internacional de Natació (FINA). Els països d'aquestes federacions i els estats a què pertanyen són: –Antilles Neerlandeses i illa d'Aruba (Països Baixos) –Samoa Americana, Guam, Illes Verges Americanes, Illes Mariannes del Nord i Puerto Rico (Estats Units d'Amèrica) –Bermudes (Gran Bretanya) –Illes Cook (Nova Zelanda) –Illes Faroe (Dinamarca) –Hong Kong i Macau (Xina), –Tahití (França) Els nedadors i nedadores d'aquestes federacions, els veiem competir, si escau, amb els de les federacions dels seus estats, i en veiem els resultats a la televisió amb el nom i la bandera del país corresponent. Però encara hi ha cinc federacions més de països no independents que també són membres de la FINA, tot i que no han vingut a competir a Barcelona 2013: –Illes Caiman, Gibraltar, Illes Verges Britàniques i Turks i Caicos (Gran Bretanya) –Palestina (Israel) Això s'explica pels estatuts de la Federació Internacional de Natació, que, en ús de la sobirania pròpia en dret privat, accepten federacions de països no independents que demanin de ser-ne membres. En canvi, no s'explica tan bé per què la Federació Catalana de Natació no fa ús d'aquesta facilitat i no presenta la sol·licitud per a ser membre de la FINA, tal com han fet les federacions dels països esmentats. D'aquesta manera, nedadores i nedadors catalans podrien participar amb el nom i la bandera de Catalunya en les competicions organitzades per la FINA. Potser se n'ha de trobar l'explicació en la tossuda resistència des de fa vint-i-cinc anys dels successius presidents i juntes directives de la Federació Catalana de Natació a presentar aquesta sol·licitud, tot i les facilitats que presenten els estatuts de la FINA, comparada amb les altres federacions internacionals. També fa estrany que l'Ajuntament de Barcelona s'avingui periòdicament amb entusiasme a organitzar competicions esportives on sap que participen ostensiblement federacions de països no independents, mentre el poble català ha de veure com es posen els seus recursos i els seus nombrosos atletes d'elit al servei de la Marca España. En recollim un orgull, efectivament, l'orgull de ser els millors servidors de la Marca España, més que els espanyols mateix. És un orgull o una humiliació en terreny propi feta pública als ulls del món? Federacions esportives catalanes i ajuntament saben aquesta situació, la participació de països no independents i els estatuts de la FINA i més federacions internacionals. Ho saben bé perquè ja els la vam explicar abans del Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i abans dels desens Campionats Mundials de Natació del 2003. Potser són respectables els interessos materials que hi pugui haver, però si amb l'admirable tasca de la Plataforma Pro-seleccions Esportives Catalanes s'ha aconseguit que divuit federacions catalanes o vint ja siguin membres de les seves internacionals, sovint més difícils estatutàriament que no la FINA, es podria trobar la manera de conjuminar els interessos materials amb el respecte del dret de l'orgull esportiu públic que un poble com el català es mereix. En lloc d'ocultar-lo sota la bandera espanyola. Així sia en la pròxima avinentesa. Albert Bertrana i Bernaus, membre fundador del Comitè Olímpic de Catalunya (1989). Vilaweb
A mi tot això de les seleccions esportives me la pela bastant. Anem a per la independència i deixem-nos de collonades, que després ja vindrà tota la resta.
Totalment d'acord que amb la independencia les tenim totes oficials pero e cas de la Federacio Catalana de Natacio es flagrant!!! Som una potencia (Waterpolo, natacio sincronitzada, natacio, etc) i no els dona la gana demanar la oficialitat quan ho podriem ser perfectament al ser una entitat privada. Ens estan prenent el pel. Això s'explica pels estatuts de la Federació Internacional de Natació, que, en ús de la sobirania pròpia en dret privat, accepten federacions de països no independents que demanin de ser-ne membres. En canvi, no s'explica tan bé per què la Federació Catalana de Natació no fa ús d'aquesta facilitat i no presenta la sol·licitud per a ser membre de la FINA, tal com han fet les federacions dels països esmentats.
No fotem, les Federacions Internacionals mai no admetran una federació catalana si Espanya no ho vol. La única via és la independència política.
Això no és cert, tenim 21 esports reconeguts, amb interferència d'Espanya o sense. | 0.830346 | curate | {"ca": 0.9974853310980721, "id": 0.002514668901927913} | |
mc4_ca_20230418_1_643110 | DIARI DIGITAL ONTINYENT: El Centre Ocupacional celebra la VI Volta a Peu per a Persones amb Diversitat Funcional Intel·lectual d’Ontinyent
El Centre Ocupacional celebra la VI Volta a Peu per a Persones amb Diversitat Funcional Intel·lectual d’Ontinyent
Jorge Rodríguez agraeix a tots els implicats “l’esforç per treballar en pro de la integració”
Més d’una vintena de centres de tota la província de València participaven hui en la VI Volta a Peu per a Persones amb Diversitat Funcional Intel·lectual d’Ontinyent, organitzada pel Centre Ocupacional “José Antonio Bodoque” i la Coordinadora de Centres Ocupacionals COPAVA. A la cursa acudia l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, acompanyat de la regidora coordinadora de Política para les Persones, Sayo Gandia, i les regidores Tudi Guillem, Paula Garcia, i Mercedes Pastor.
Jorge Rodríguez, recordava que el Centre Ocupacional és de titularitat municipal i agraïa “el treball de tots els professionals del centre i els voluntaris amb els quals la suma d’esforços fa possible aquestes activitats per a treballar en pro de la integració i en pro de trencar barreres”. Sayo Gandia, destacava “l’esforç que fa el centre per a organitzar aquesta volta a peu, que és possible gràcies a la implicació de molta gent: professionals, famílies, amics i en aquesta ocasió estudiants del Campus d’Ontinyent com a voluntaris”.
Per la seua part, la directora del Centre Ocupacional “José Antonio Bodoque”, Susi Torró valorava positivament la bona acollida que té sempre l’activitat i explicava que “aquesta sisena volta a peu forma part d’un circuit de curses d’aquest tipus en el qual participen centres de tota la província”. Torró també agraïa a tot el món implicat la seua col·laboració i recordava que el centre celebra enguany el seu XXX aniversari. | 0.87751 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diariodigitalontinyent.com/2017/10/el-centre-ocupacional-celebra-la-vi.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_194114 | L’acollida és un servei que es realitza amb la mateixa empresa de les activitats extraescolars (VillageNiu). La coordinadora aquest any és la mateixa persona que coordina el servei de menjador (Pili)
Hi han dos modalitats: fixe i esporàdic. La modalitat esporàdica surt a compte si no vas a utilitzar el servei més de :
7 dies (si el deixes 15 minuts).
6 dies (si el deixes 30 o 60 minuts).
8 dies (si el deixes 90 minuts).
L’acollida comença a les 7:30h fins les 9 :00h que és l’hora d’entrada.
Sempre es pot fer canvi de modalitat però es cobraran els dies fixes que s’hagin fet fins a la comunicació del canvi i la part proporcional del preu mensual dels dies del mes que falten.
L’acollida comença amb l’inici de curs (6 de setembre). Els de P3 no podran utilitzar el servei fins passada la setmana d’adaptació.
MÉS INFORMACIÓ A: https://villageniu.net/diverenjoy-2022-2023-enric-casassas/
INSCRIPCIONS: Si ja teniu usuari de VillageNiu, deixeu un missatge a l’aula virtual amb l’activitat/s i dia que voleu.
Si no teniu usuari aneu a: http://academy-cloud.shoppingweb.es/aulavirtual/registro_village.php?id_centro=76 | 1 | perfect | {"ca": 0.8330324909747292, "en": 0.06949458483754513, "es": 0.09747292418772563} | |
mc4_ca_20230418_17_685218 | Portes Obertes H-D - sergibuda.cat
Portes Obertes H-D
Volíem anar a provar les motos al concessionari de Mataró, però quan vaig trucar per demanar hora per la Pepi, l'Antonio, la Núria i per mi em van dir que no hi havia lloc, així que vaig mirar al nou concessionari de Barcelona, espacioHD, i vaig poder reservar motos per nosaltres quatre. De tota manera, hi vam anar només la Pepi, la Núria i jo (increïblement a l'hora que havíem quedat) i l'Antonio anava a venir més tard i així aprofitava per dormir una mica perquè plegava molt tard.
Ens va donar temps d'anar a esmorzar al bar del davant i de que la Pepi pogués seure en una Rocker i comprovar que, efectivament, és una moto que li encanta.
Havia reservat una Street Bob a les deu del matí per a la Pepi, però la Dyna que tenien era una Fat Bob, que la Pepi va ser una mica reticent a provar, tot i les indicacions que li van donar.
Tot i així, una mica acollonida per portar una moto que no és la seva, va acabar sortint amb el grup a fer la ruta, mentre la Núria i jo ens n'enfotíem una mica i aprofitàvem per visitar la botiga.
Quan feia una mica més de mitja hora que havien marxat amb les motos, van tornar a aparèixer a la porta del concessionari.
A les onze teníem el nostre torn la Núria amb la Fat Bob que havia dut la Pepi i jo amb una Road King, així que vam preparar-nos, vam engegar les motos i vam sortir de ruta amb la resta del grup.
La ruta consistia en pujar a buscar la carretera de Valvidrera (amb molt trànsit), fer un trosset de pujada i tornar a baixar i només va ser en aquest tram de baixada de la carretera de Vallvidrera quan vam poder provar una miqueta la moto, per comprovar que l'ABS salta quan intentes blocar la roda i que a esquerres rasca la pota de cabra molt ràpidament.
A aquella hora ja sabíem que l'Antonio no anava a venir, que el Jaume estava a Mataró, que el Dídac estava a punt d'arribar i que el Peter estava per allà, així que podíem prendre'ns unes cervesetes a la salut de Harley-Davidson amb el Peter i amb el Dídac (quan va arribar) i veure com el Peter sortia a fer la ruta amb la Fat Bob que havien portat la Núria i la Pepi.
A partir d'aquí, vam portar la Pepi a casa seva (l'Antonio era el que havia de portar la Intruder) i vam anar a buscar la Basia per dinar a un japonès que hi ha a Aribau gairebé amb Provença, però això ja és una altra història... | 0.855188 | curate | {"en": 0.02208067940552017, "ca": 0.9779193205944798} | http://sergibuda.cat/2009/1003/harley.html |
crawling-populars_ca_20200525_13_61206 | Un grup ha desenvolupat la cooperativa Kos-ko-rón, pensada per a reciclar joguines usades, a més de fer creacions pròpies com polseres o clauers. L'altra cooperativa, EMU, ha creat una llibreta reciclada amb tapes d'ordinador i un joc de l'oca personalitzat, amb normes adaptades a la vila. En el cas de les joguines el preu dependrà de la mida, i la llibreta es vendrà a 3€ i el joc de l'oca a 4€. Totes dues cooperatives a més han assumit responsabilitat social ja que part dels beneficis es destinaran a accions socials i ONG's.
Després de la venda al Cap de la vila aquests dos projectes sitgetans, junt amb la resta dels projectes que s'hagin desenvolupat a diferents escoles de la província de Barcelona, es presentaran a la Fira de l'Emprenedor BIZ de Barcelona, el proper 6 de juny.
La campanya Cultura Emprenedora a l'Escola s'ha finançat a través de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de les regidories d'Empresa i Ocupació i la d'Ensenyament. La previsió és que el curs vinent s'afegeixi al projecte una segona escola de Sitges i que en quatre anys tots els escolars de 5è de primària de la vila participin d'aquest projecte que també es vol acabar implantant a tot Catalunya.
Compartir
Pl. Ajuntament, sn.
Tel. 938 11 76 00 / Atenció Ciutadana Tel. 010 | 0.792481 | curate | {"ca": 0.9849802371541502, "pt": 0.0071146245059288534, "ar": 0.0023715415019762848, "en": 0.0031620553359683794, "zh": 0.0023715415019762848} | : /serveis/ensenyament/actualitat/noticies/els-petits-emprenedors-de-sitges-han-sortit-al-carrer-dins-la-campanya-cultura-emprenedora-a-lescola |
mc4_ca_20230418_4_238251 | À Punt encén la ràdio i activa la web abans de l'últim Nadal sense televisió pública - Diari La Veu
Escriba el número 614790
À Punt encén la ràdio i activa la web abans de l'últim Nadal sense televisió pública
Empar Marco descarta posar data per a les emissions de la tele però reitera que fins que no hi haja personal contractat no hi haurà programació
6 desembre 2017 01:00h
La directora general de la CVMC, Empar Marco, va presentar aquest dimarts la graella radiofònica.
Quaranta hui mesos i dotze dies. Aquest és el temps que la ràdio pública valenciana haurà romàs emmudida des de l'apagada ordenada pel govern del PP d'Alberto Fabra el 29 de novembre del 2013 fins que una veu torne a sonar per les freqüències de la desapareguda Ràdio 9. Així doncs, À Punt ràdio ja té data per a l'estrena de la seua programació: serà el pròxim 11 de desembre i ho farà amb el magazín Al ras, que conduirà cada dia de dilluns a divendres la periodista Jèssica Crespo. La data la va anunciar aquest dimarts la directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), Empar Marco, que va avançar els primers programes que conformaran una encara incompleta graella radiofònica.
D'aquesta manera, tal com va anunciar fa mesos Marco a les Corts, els mitjans públics s'aniran reconnectant de manera progressiva i ho faran amb l'engegada, primer, de la ràdio. A partir del pròxim dilluns, els oients podran escoltar 28 hores de programació repartides en 10 programes, dels quals dos s'emetran amb una periodicitat diària i els altres huit, setmanal. Segons va explicar en roda de premsa Marco, que va estar acompanyada del director de Continguts i Programes, César Martí, i de la conductora i codirectora del magazín, Jèssica Crespo, els programes seleccionats seguiran "la línia de proximitat i servei públic" que ha de caracteritzar À Punt Mèdia, tot i que va recordar que, de moment, no hi haurà espai per als informatius, atèé que encara no s'ha fet cap contractació de la plantilla temporal.
Abans de detallar la programació radiofònica, Marco va fer un repàs de les darreres actuacions fetes a les instal·lacions d'À Punt, com és el cas de la reparació de la façana o les obres per a condicionar la redacció o els nous estudis radiofònics, i a la xarxa de repetidors, per a millorar el senyal de la ràdio, que està emetent en proves des del passat 13 de novembre.
La directora general també va anunciar una altra data important per a À Punt: el 18 de desembre serà el dia en què s'activarà la web, que està pensada com una plataforma més d'À Punt Mèdia, ja que tindrà la seua programació pròpia. Amb tot, en un primer moment, com la ràdio, no funcionarà a ple rendiment, ja que no serà la plana web definitiva. Així doncs, de les tres finestres que tindrà À Punt Mèdia, dos d'elles estaran actives abans de Nadal i queda la incògnita de quan es posarà en funcionament la televisió. Allò que sembla quasi segur és que aquest serà l'últim Cap d'Any amb la televisió fosa a negre, però no hi ha data perquè les emissions tornen als receptors dels televidents.
Marco va reiterar que la intenció és que la televisió arribe en primavera, tot i que va reconèixer que això depèn de la contractació de la plantilla temporal. I és que, a diferència de la ràdio, la directora general vol que la tele sí que comence amb la graella completa i això implica els informatius, que hauran d'estar produïts per personal de la casa. La seua contractació depén del procés de selecció obert mitjançant les borses de treball temporal, recorregudes per la Unió de Periodistes en considerar que el barem és injust a favor dels extreballadors de Radiotelevisió Valenciana. Sobre les borses temporals, Marco va reconèixer que es va "molt lentament", ja que "cal revisar tota la documentació presentada per la gent a tots els perfils i és necessari que complisquen tots els requisits".
Veus de (l'antiga) casa per a la ràdio
En la presentació als mitjans de comunicació van assistir la majoria dels conductors dels nous programes, entre els quals hi ha una àmplia nòmina de treballadors de l'extinta Radiotelevisió Valenciana. És el cas d'Amàlia Garrigós, una de les cares més conegudes de Ràdio 9, que tornarà a les ones amb un programa diari entre setmana de música. Territori Sonor s'emetrà entre les 19.00 i les 20.00 hores i atendrà "l'actualitat musical valenciana, valuant la diversitat d'estils i llengües".
Molts dels conductors dels primers 10 programes radiofònics d'À Punt són cares conegudes de l'extinta Radiotelevisió Valenciana. / À PUNT
La programació radiofònica es dividirà en dues franges horàries; una matinal i una altra vespertina. Després del magazín Al ras, cada dilluns de 13.00 a 14.00 hores s'emetrà Samaruc Digital, un contingut transmèdia de divulgació mediambiental que ja existeix com a plataforma web, que s'ha adaptat a ràdio i que presentarà Reis Juan, també extreballadora de RTVV. La programació del dilluns es completarà amb música de 14.00 a 19.00 hores, amb música infantil de 17.00 a 18.00 hores; amb el programa diari Territori Sonor, i amb l'emissió de música des de les 20.00 fins a les 0.00 hores, moment a partir del qual es repetirà cada dia l'emissió del magazín Al ras fins a les 3.00 hores.
Després del magazín Al ras es podrà escoltar cada dimarts Cuina de Bancal, un espai gastronòmic que acostarà els oients als mercats, al camp i als restaurants sota la presentació de Carles Galletero. Cada dimecres s'emetrà Plaerdemavida, un programa sobre literatura adreçat "tant a lectors com a qui no llig habitualment" de la mà de Maria Josep Poquet i, cada dijous, Animalades, un espai sobre el món dels animals presentat per Joan Espinosa. Tant Poquet com Espinosa també van ser treballadors dels antics mitjans públics.
Així mateix, cada divendres entre les 13.00 i les 14.00 hores s'emetrà L'Escoleta, un programa "destinat a pares i mares per a donar-los a conèixer a través d'Aitana Ferrer plans per a tota la família, consells de salut i alimentació i educació, entre altres continguts". El dijous a la vesprada, de 20.00 a 21.00 hores, arribarà a antena Una habitació pròpia, un programa multiplataforma sobre llibres i literatura que convidarà a llegir amb Irene Rodrigo.
Els caps de setmana al matí la ràdio d'À Punt dedicarà les seues primeres emissions al públic infantil amb La Caseta d'Aitana, un magazín infantil el dissabte de 10.00 a 11.00 hores de la mà, també, d'Aitana Ferrer, mentre que el concurs familiar Rosquilletres s'emetrà el dissabte i el diumenge d'11.30 a 12.00 hores. En aquest espai, Rafa Albert posarà a prova l'habilitat dels estudiants per a lletrejar paraules en valencià.
Escriba el número 886016 | 0.854675 | curate | {"ca": 0.991549720838992, "es": 0.007243096423721141, "fr": 0.0012071827372868568} | https://www.diarilaveu.com/noticia/78323/Apunt-encen-radio-i-activa-web |
wikipedia_ca_20230401_0_353730 | Tour de Flandes 1989
El Tour de Flandes 1989 fou la 73a edició del Tour de Flandes. La cursa es disputà el 2 d'abril de 1989, amb inici a Sint-Niklaas i final a Meerbeke i un recorregut de 264 quilòmetres. El vencedor final fou el belga Edwig van Hooydonck, que s'imposà en solitari en la meta de Meerbeke. Herman Frison i Dag Otto Lauritzen completaren el podi.
Era la segona cursa de la Copa del Món de ciclisme de 1989 | 1 | perfect | {"fr": 0.04807692307692308, "ca": 0.8197115384615384, "id": 0.13221153846153846} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=353731 |
mc4_ca_20230418_17_482063 | El Departament d'Agricultura atorga les primeres autoritzacions per a la pesca de cranc blau a les Terres de l'Ebre - Sala de premsa. Generalitat de Catalunya
04-07-2018 12.45
Pescadors de les confraries del delta de l’Ebre inicien aquesta nova pesquera amb ormeigs tradicionals a les llacunes i les badies del delta
L’administració pesquera catalana dona tot el seu suport a la pesca, comercialització i promoció d’aquest nou producte pesquer
El cranc blau és una espècie gastronòmicament molt apreciada i d'alt valor comercial
La Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha atorgat les primeres llicències per a la pesca professional, en aigües continentals, per a la captura de cranc blau (Callinectes sapidus) a tres mariscadors de la Confraria de Pescadors de Sant Pere de Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. En els propers dies està previst atorgar també llicències als mariscadors de les Confraries de Pescadors de la Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita i de Sant Joan de Deltebre.
Els dos ormeigs tradicionals autoritzats són el gànguil, un ormeig de pesca emprat des de fa molts anys per a la pesca de diferents espècies piscícoles en les llacunes i badies. En aquest cas, i per evitar la captura d’espècies no objectiva, els gànguils s’armaran amb una malla de llum clara que els conferirà una alta selectivitat per al cranc blau; i l’altre accessori de pesca autoritzat es coneix com a monetes o monots, que és un ormeig que s’autoritzarà per al marisqueig de cranc blau en l’àmbit de les badies del delta de l’Ebre. En essència, consisteix en una línia de gànguils de petites dimensions i malla molt clara.
El gànguil és un dels dos ormeigs tradicionals autoritzats
El cranc blau és una espècie gastronòmicament molt apreciada i d’alt valor comercial, que ha estat inclosa en el llistat del 2018 de denominacions comercials d’espècies pesqueres i aqüicultura admeses a Espanya. La gran abundància d’exemplars, tant en les llacunes de l’Encanyissada, la Tancada, el Canal Vell i en les badies dels Alfacs i del Fangar, ha impulsat el sector pesquer a sol·licitar autorització a la Direcció General de Pesca i Afers Marítims per a poder pescar-lo amb els ormeigs tradicionals de la zona.
En el marc de les pesqueres artesanals del delta de l’Ebre, i donada la rellevància que des de la vessant socioeconòmica pot tenir la pesquera del cranc blau per millorar els ingressos del sector pesquer de la zona, l’administració pesquera catalana està donant tot el seu suport a la pesca, comercialització i promoció d’aquest nou producte pesquer. | 0.85962 | curate | {"ca": 0.9938603223330775, "nl": 0.0061396776669224865} | http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/306951/ca/departament-dagricultura-atorga-autoritzacions-pesca-cranc-blau-terres-lebre.do |
mc4_ca_20230418_8_142947 | Lluís Puig "El Fisioinquiet": julio 2017
Fa pocs dies que em van encarregar agafar el relleu i portar el departament d’ALUMNI de la Facultat. I el primer sentiment, que és una emoció sotmesa a un pensament, que se’m va passar pel cap quan m’ho van proposar va ser “Orgull” i alhora també una gran “Responsabilitat”. Han passat 21 anys des que vaig sortir d’aquesta casa com a fisioterapeuta i en aquest darrer Curs hi he tornat com a professor. Es tracta llavors de tot un repte el fet de mirar de dinamitzar una mica més la Gran Família dels ALUMNI de Blanquerna Salut.
A dia d’avui puc dir que he fet forces coses relacionades amb la meva estimada professió, però fins ara no m’havien proposat un encàrrec transversal com aquest. Aquí si barrejaran fisioterapeutes, infermeres, nutricionistes, i en breu farmacèutics... la veritat és que pot ser d’allò més enriquidor i evidentment la imaginació al poder i més a dia d’avui que tenim la gran ajuda de les xarxes socials.
De moment ja hi ha creat un bloc, que ja hi podeu entrar i que entre Tots l’hem d’anar fent gran, interessant i de referència entre els professionals de la salut:
http://blogs.blanquerna.edu/alumnisalut/
I un twiter: @Alumni_Salut que també cal seguir-lo
Oficialment començarà tot l’engranatge a funcionar a tota màquina a partir del mes de setembre, però com podreu comprovar ja estem fent l’escalfament sobre el terreny. I ja us puc avançar per anar fent boca que serà un Curs molt especial el que encetarem perquè commemorarem els 25 anys de Blanquerna Salut i això s’haurà de celebrar com diuen els francesos “comme il faut”, és a dir com es mereix!
Publicado por Fisioinquiet en 7:32 No hay comentarios:
Etiquetas: FISIOTERÀPIA, INFERMERIA, NUTRICIÓ
ONZENA SECCIÓ DE EL FISIO A CASA DEL TEP DE RAC1
Les vacances s’aprofiten per fer moltes coses: una és posar ordre a casa i aprofitar per fer tot el que durant l’any anem deixant pendent, i l’altra, visitar algun indret.
A la Secció d'avui hem parlat de com dur a terme algunes d'aquestes activitats com per exermple: Moure mobles, penjar i despenjar cortines, penjar quadres, carretejar maletes....entre d'altres coses.
Si ho voleu escoltar: http://www.rac1.cat/programes/tot-es-possible/20170710/424036508266/lluis-puig-fisioterapeuta-estiu-lesions-viatge-equipatge-casa-cortines-mobles.html
RESPONSABLE DEL DEPARTAMENT D'ALUMNI DE BLANQUERNA... | 0.842583 | curate | {"es": 0.07933814170555792, "ca": 0.9206618582944421} | http://lluispuig-fisioinquiet.blogspot.com/2017/07/ |
mc4_ca_20230418_10_605655 | Els Voltors comencen pretemporada sense camp on entrenar
Ahir dimarts 7 d'agost, tal com estava previst, els Voltors de l'equip sènior masculí van dur a terme el primer entrenament de pretemporada que, segons totes les previsions, havia de fer-se al nou camp de rugby municipal de l'Anella Mediterrània. La setmana passada el Club es va assabentar que no es podrà fer ús de la nova instal·lació degut a que no compleix els requisits mínims per a la pràctica del rugby.
Després del comunicat que va emetre la Junta del Club, del ressò mediàtic que va tenir la notícia i de les converses amb la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona, els representants de la qual estan mirant de trobar una solució, els Voltors es veuen obligats a cercar llocs d'entrenament alternatius. És molt probable que la temporada regular 2018-2019 es desenvolupi a les instal·lacions del Complex Educatiu, encara que aquestes no es podran utilitzar fins a finals de setembre. Cal tenir en compte que el lloguer d'aquestes instal·lacions suposa una despesa important per a un club amateur i difícil de suportar una temporada més. De moment, doncs, la llera del riu Francolí o la platja de l'Arrabassada hauran de ser els llocs on els Voltors puguin entrenar fins que la complexa i injusta situació no es resolgui.
L'equip sènior masculí repeteix staff tècnic de la mà de Jason Randell amb el suport de Walter Mignacco i Eloi Boix. El darrer cap de setmana de setembre s'estrena la fase prèvia de la Divisió d'Honor Catalana Vueling i els Voltors tenen el seu primer enfrontament de temporada amb el CEU a Barcelona i, si tot segueix així, és possible que l'equip en aquelles dates encara no hagi trepitjat la gespa d'un camp de rugby. | 0.892237 | curate | {"ca": 1.0} | http://crt.cat/index.php/noticies?start=24 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_548161 | Me n'he adonat estos dies, que s'han (hem) obert diversos fils, i comentaris dins d'altres fils, sobre els nostres exàmens. Com aquestos exàmens duraran cosa d'un mes, obric el fil per que els comentem, desfoguem, preguntem, fem suggeriments.. en fi, tot allò que vulguem en relació a les proves. Queda encetat per tant el fil. A per ells!! Veient el bon acolliment que està tenint el fil, i les preguntes que ens fem sobretot relacionades amb que estudiem, aniré apuntant ací i editant les titulacions o estudis que cursem (aneu dient): UV: Universitat de València (10)Sicània: Dret *jOAkO*: Història Marc_Xelvi: Sociologia/Polítiques i Empresarials Lord Gandalf: Economia orxater: Periodisme Jordilet: Filologia Catalana peusdeplom: Ciències Polítiques IONER_PV: Odontologia del_sud: post-grau_Bel_: Treball Sociallydieta: Educació SocialUPV: Universitat Politècnica de València (2)Lem: InformàticaMutxamel: Informàtica UJI: Universitat Jaume I (2)Nules85: Humanitats milicià_de_Sant_Sebastià: Ingenieria Industrial UA: Universitat d'Alacant (3)Micalet: ET Obres Públiques Skaw: Economia Harry_el_brut: Economia UB: Universitat de Barcelona (16)pottenzza: ADE Nowel: Economia Sonic: EmpresarialsWill: Farmàcia Neith: FilosofiaVacomva...: Medicina i MatemàtiquesViKtor: Farmàcia sapeirana: Biblioteconomia i Documentació rorugo_tgn: Psicologia Tinapb: Farmàcia MartaCat: Psicologia pirata1714: Filosofia blackoc: Medicina Rastagirl: Filologia CatalanaGesta_Comitum: Històriamenta15: Psicologiaindependentistaimpacient: Informació i Documentació UPC: Universitat Politècnica de Catalunya (9)Gerardpc: Matemàtiques-Telecomunicacions Frangy: Industrials Mgost: ETSE Camins cucut_: Enginyeria IndustrialIl_Tifossi: Arquitectura Esbojarrat:TelecomunicacionsRIcart_Calella_ppcc: Electrònica josepmaria: Enginyeria de Sistemes Audiovisualsalbacat92: Enginyeria de Sistemes Audiovisuals UAB: Universitat Autònoma de Barcelona (17)Datiu_emfàtic: Filologia Catalana CaTaLaNa29: Periodisme xamema: Traducció i Interpretaciómano! : Matemàtiques Dona_Rebel·lat: Filologia Anglesa Keros: Relacions Laborals Xavir_PPCC: Dret ixader: Economia pirinarra: Història emmacatalana: Geologia wèl: Periodisme estelat: Ciències Ambientals setros_ppcc: HistòriaDestral de guerra: Psicologia Heroi: Relacions Laborals Atzavara II: Geologia Safrerut: Història UPF: Universitat Pompeu Fabra (11)Cabrer: Ciències Polítiques barcelonista100: Ciències PolítiquesAlmocat: Ciències Polítiques Miquel86: Ciències Empresarials bartges90: Ciències Empresarials kata_L.Anna: Integració Social bartges90: Ciències Empresarials projectedetraductora: Traducció i Interpretació vilaboi: Humanitats MeLL: Ciències Polítiques Catalunya tropical: Ciències Polítiques URV: Universitat Rovira i Virgili (6)lo gambusí: Filologia Catalana Sònia91: Bioquímica TaQMan: Bioquímica pajuly: Enginyeria Tècnica Industrial Mecànica sanfaina: Publicitat i Relacions Públiques xanxangorri: Periodisme UVic: Universitat de Vic (2)Kaya: Comunicació Audiovisual atzukak: Màster Comunicació Digital Interactiva UDL: Universitat de Lleida (2)albert23: Treball Social monstre de les galetes: Ciències de l'Activitat Física UIB: Universitat de les Illes Balears (1)FrancescCiuta: Màster de Formació del Professorat UOC: Universitat Oberta de Catalunya (4)Tracalet: Filologia Catalana onofre: Grau de Llengua i Literatura Catalanes Tomàs Calaixera: Grau en Enginyeria Informàtica Viktor: Llengua i Literatura Catalanes Altres (10)uri.puxi: Batxillerat SocialFr3sKi: Batxillerat Científicmartetacat: Biblioteconomia i Documentació fef: Artsbep: SociologiaAiDuS: Imatge al Grau de GandiaMorganeta: Pastisseria a Barcelonapauelmanco: Batxillerat Científicurzulluz: Batxiller Científicrezkel: ESO
Treball Social a la UV
A vore quan ens vegem, que ja fa mil!! !
Quan vulgau es passeu pel pis a sopar! ^^
Siii a vore quan ens convides que enguany ja toca!! ! | 0.775009 | curate | {"ca": 0.9901960784313726, "it": 0.0030959752321981426, "en": 0.005675954592363261, "fr": 0.0005159958720330237, "de": 0.0005159958720330237} | |
mc4_ca_20230418_11_505295 | Acord de la cooperativa de l'Aldea i Actel per a la venda de la producció | Diari de Tarragona
Memòria glaçada: la gelada del 56
Les pernoctacions a Tortosa s’incrementen en un 23% respecte a l’any passat
Alliberats 2.000 samarucs i 1.500 llopets de riu a l'Ebre
Acord de la cooperativa de l'Aldea i Actel per a la venda de la producció
Els termes de l'acord es donaran a conèixer en una reunió informativa a socis i pagesos aquest dijous al matí
12 de Mayo - 08:40 hs
Imatge d\'arxiu de la Cooperativa Agrícola de l\'Aldea. Foto: Joan Revillas
La Cooperativa Agrícola de l’Aldea ha arribat a un acord amb el Grup Actel, cooperativa lleidatana de segon grau, perquè aquesta adquireixi i comercialitzi la seva producció d’horta.
Segons detalla la presidenta de la Cooperativa, Montse Llosa, aquest acord aporta liquiditat a l’entitat i també confiança per a proveïdors i compradors, tot assenyalant la important cartera de clients de què disposa el grup lleidatà.
Així, ara es vol atreure l’interès de més pagesos perquè hi portin la seva producció, augmentar els quilos comercialitzats i fer així rendible les instal·lacions de la cooperativa, immersa en un procés de concurs de creditors.
Segons destacà Llosa, l’acord també inclou que Actel pugui finançar les collites als pagesos, de manera que tinguin la possibilitat d’incrementar les seves produccions. A més, s’ofereix al grup la possibilitat d’emprar les instal·lacions buides de la cooperativa aldeana per tal de fer la transformació i empaquetat de productes de l’horta.
«Enguany serà un any d’adaptació i l’objectiu és anar incrementant la producció i incorporar al conreu d’horta nous camps de la zona», comentà ahir Llosa al Diari.
El Departament d’Agricultura va posar en contacte les dues entitats per tal de facilitar l’acord que finalment s’ha produït. Amb tot, des de la junta rectora de la Cooperativa de l’Aldea lamenten que l’administració no hagi donat resposta a una altra demanda de l’entitat i no els hagi ofert un aval. «Només se’ns ofereix una línia d’ajuts genèrica adreçada al conjunt de cooperatives», explica Montse Llosa, tot remarcant el que al seu parer és un «nou oblit» de l’administració respecte al territori de les Terres de l’Ebre. «Debem ser ciutadans de segona classe», lamentà.
La Cooperativa de l’Aldea produeix tot tipus de verdura i hortalisses, des d’enciams i escaroles a cols i coliflors. En aquesta època, comercialitza coliflor de primavera i les últimes carxofes.
Actel i la Cooperativa han convocat una reunió aquest dijous (10.00 hores) a la seu de l’entitat per donar a conèixer als pagesos, creditors i veïns de l’Aldea els termes de l’acord assolit. L’acte comptarà amb la presència de presidents, membres del consell rector i directors generals de les cooperatives de l’Aldea i Grup Actel.
La ‘desinfecció’ dels mitjans públics
Fachin retreu a Iglésias que "s'arrossegui" davant d'Iceta i vulgui "pactar amb qui havia de combatre" | 0.838269 | curate | {"ca": 0.9605353466026081, "fr": 0.025737817433081674, "es": 0.013726835964310227} | https://www.diaridetarragona.com/ebre/Acord-de-la-cooperativa-de-lAldea-i-Actel-per-a-la-venda-de-la-produccio-20150512-0065.html |
mc4_ca_20230418_17_654754 | Torra comença avui el dejuni de 48 hores al Dipòsit del Rei Martí de Barcelona
Estrasburg es pronunciarà dimarts sobre la suspensió del ple posterior al Primer d'Octubre Estrasburg es pronunciarà dimarts sobre la suspensió del ple posterior al Primer d'Octubre
ERC i JxCat protesten per la suspensió dels presos polítics: 'És un cop d'estat de dret' ERC i JxCat protesten per la suspensió dels presos polítics: 'És un cop d'estat de dret'
El president participarà del 'Dejuni de Sarrià' per solidaritzar-se amb els presos i visitarà l'acció de Montserrat
08.12.2018 17:28
El president de la Generalitat, Quim Torra, comença avui el dejuni en solidaritat amb els polítics presos en vaga de fam al Dipòsit del Rei Martí de Barcelona, segons que ha confirmat l’ACN. Així, el cap de l’executiu començarà la reivindicació aquest matí i l’allargarà 48 hores, fins dimarts. Per donar el tret de sortida a la reivindicació, Torra participarà del ‘Dejuni de Sarrià’ que ha arrencat aquest divendres amb diverses persones ‘dejunadores’.
Tots els dejunis previstos en solidaritat amb els presos polítics
D’altra banda, diumenge a la tarda també visitarà l’acció de Montserrat. Precisament, a hores d’ara, l’agenda pública del president no contempla cap acte oficial per aquest dilluns.
D’aquesta manera, Torra se solidaritzarà a títol personal amb els presos en vaga de fam i pretén mostrar la ‘solidaritat, respecte i admiració pel coratge dels companys a la presó en vaga de fam’. | 0.833394 | curate | {"ca": 0.989041095890411, "de": 0.010958904109589041} | https://www.vilaweb.cat/noticies/torra-iniciara-el-dejuni-de-48-hores-aquest-diumenge-al-diposit-del-rei-marti-de-barcelona/ |
macocu_ca_20230731_4_178457 | Actualitat
Principals actuacions de manteniment i millora de la instal·lació – Gener 2018
Reparació de les resistències elèctriques de la sauna i el bany de vapor.
Millora de les lluminàries halògenes de la zona lúdica i piscina 2.
Reparacions de maquinària de la sala de fitness: avaries el·líptiques, seients bicicletes, braç AMT i substitució de taula i tapís de cinta caminadora.
Substitució parcial dels filtres dels polsadors de les aixetes de dutxes i wc’s.
Instal·lació de nou armari per material d’aiguafitness al recinte de la piscina 1.
Instal·lació de nous desaigües per les màquines climatitzadores de la sala d’Spinning.
Substitució dels contactors de la sauna seca.
Substitució dels sifons dels desaigües dels rentamans dels vestuaris de col·lectius.
Substitució dels filtres i la bateria de la màquina deshumectadora de la piscina 1.
Finalització de la substitució dels interruptors diferencials de la instal·lació elèctrica.
Substitució dels magnetotèrmics de la instal·lació elèctrica de la sala d’spinning.
Reparació de la vàlvula de l’aigua calenta sanitària dels vestuaris masculins generals.
Substitució del vas d’expansió de les calderes d’ACS de la instal·lació. | 0.743584 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_808627 | L’ANC demanarà el vot només als partits que apostin per la via unilateralSegons el text, que s'haurà de validar en l'assemblea general, el nou govern sorgit de les eleccions hauria de ser capaç de 'rehabilitar la declaració del 27 d'octubre' de 2017El secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha proposat una ponència de full de ruta que aposta que de cara a les eleccions vinents l’entitat només doni suport als partits polítics que assumeixin ‘explícitament’ un mandat cap a la independència per la via unilateral. ‘Denunciarem públicament aquells que, tot i haver manifestat el seu compromís, l’incompleixin’, destaca el text. En cas que després de les eleccions hi hagi una majoria independentista superior al 50%, aposten per validar l’estratègia unilateral. Respecte a la taula de diàleg entre governs, subratllen que tot i ser conscients que ‘difícilment’ s’aconseguirà ‘cap èxit’ en relació amb el referèndum creuen ‘oportú treballar en aquest sentit’.A la ponència, el secretariat constata que després dels escenaris succeïts el darrer any, la via unilateral és ‘l’única possible’ per afrontar el procés. Segons el text, el nou govern sorgit de les eleccions hauria de ser ‘capaç de preparar i bastir amb determinació les eines necessàries per, quan fos el moment, rehabilitar la declaració del 27 d’octubre’ de 2017.També s’hauria de demanar a la ciutadania que l’acompanyés en la defensa de la llibertat del país davant dels poders de l’estat espanyol, que ‘de ben segur pretendrien actuar novament per anul·lar la nostra sobirania’. ‘Alhora s’hauria de demanar el reconeixement internacional’, mantenen.La proposta de full de ruta aposta per retornar als dies previs a l’1-O ‘com a exemple d’objectiu comú i unitari, perquè no podem desvalorar el que va passar’. ‘Vam votar democràticament i vam guanyar democràticament. I aquest ha de ser el nostre punt de partida’, manifesten. El text recorda que els dies previs a l’1-O hi havia un ‘missatge molt clar’on la societat civil, els partits polítics i el govern farien” tot el possible perquè es pogués celebrar’ i, posteriorment, seria feina dels partits polítics implementar-ne el resultat.‘Podem dir que l’1-O va ser una realitat, però a partir de llavors, els partits, el govern i el Parlament no van complir el seu compromís. I una errada de la societat, que els va donar suport i confiança, va ser acceptar aquesta situació que ens ha portat fins avui’, critiquen.Pel que fa al paper de l’ANC, manifesten que ha de fer un pas endavant per tornar a liderar el procés social independentista. ‘Liderar no vol dir fer-ho electoralment, però el nostre lideratge ha de portar a canviar els missatges o els lideratges polítics actuals’, sostenen. ‘No podem jugar a dues veritats. I aquí és on hem d’aplicar la nostra força per ser creïbles i liderar socialment el procés’, proposen.Per tirar-ho endavant, l’òrgan intern fa una crida a la mobilització i diu que cal sortir al carrer ‘tantes vegades com sigui necessari’. Això sí, aconsella fer-ho amb una estratègia ‘ben definida’ i amb un ‘objectiu clar’. ‘Hem de valorar i modular el com i el quan però, sobretot, el per a què’, aposta el text.El procés d’esmenes de la proposta de ponència política de l’ANC està en marxa. Durant la vuitena Assemblea General, es votarà el text definitiu amb les esmenes que s’hagin transaccionat així com les esmenes vives que no s’hagin incorporat. L’assemblea està prevista pel 22 de març a les 10h a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat.
L'ANC demanarà el vot pels partits que diguin que aposten per la via unilateral. No és el mateix.
Doncs no, no és el que diu el text:"suport als partits polítics que assumeixin ‘explícitament’ un MANDAT cap a la independència per la via unilateral."
Correcte doncs llavors: "Que diguin que assumeixen explícitament un MANDAT cap a la independència per la via unilateral" Moltes gràcies per la puntualització.
Tranqui, ni així els comuns entrarien en l'elecció.
xd | 0.909958 | curate | {"ca": 0.9994934143870314, "no": 0.0005065856129685917} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_214681 | Alguns de vosaltres potser ja coneixíeu aquesta pàgina web que ofereix veure pel·lícules i sèries en català en línia, sense fer falta baixar-se-les prèviament. La web ha patit una transformació total per convertir-la en una pàgina interactiva per tothom, on tots hi puguem participar i col·laborar. Ara el que li fan falta són col·laboradors, gent que desinteressadament vulgui ajudar a crear la web en l'arxiu audiovisual més gran d'internet en llengua catalana. Tots hi podeu col·laborar enviant vídeos un cop estigueu registrats a la pàgina, però si hi voleu col·laborar més directament us afegiríem a la llista de correu des d'on ens mirem d'organitzar i repartir les tasques. La pàgina està dissenyada perquè sigui realment senzill penjar-hi nous vídeos i no calen coneixements de cap mena. I si no teniu temps per participar-hi, podeu gaudir de la web igualment! Si veieu errors de qualsevol mena només ho heu de dir. Salut! DescàrregaDirecta.com
Jo podria col·laborar sen publicador.
Doncs registra't i digues-ho al fòrum Amb quines sèries podries col·laborar?
No ho sé ja ho veuriem, ara ho faig. | 0.788911 | curate | {"ca": 0.9945105215004575, "ro": 0.0054894784995425435} | |
macocu_ca_20230731_9_451365 | La policia deté a Calp el principal responsable d'un grup que introduïa cocaïna a Europa des de Sud-amèrica
L'arrestat hauria blanquejat més de 80 milions d'euros procedents del tràfic de drogues
ALACANT. Agents de la Policia Nacional han detingut a Calp (la Marina Alta) un home de 51 anys de nacionalitat holandesa com a presumpte autor d'un delicte contra la salut púbica i blanqueig de capitals, ja que està considerat el principal responsable d'un grup criminal dedicat a introduir cocaïna a Europa procedent de Sud-amèrica. L'arrestat suposadament era l'encarregat de blanquejar els beneficis procedents del tràfic d'estupefaent, que es calculen en més de 80 milions d'euros.
Amb aquesta detenció, els agents han desarticulat un grup organitzat de ciutadans holandesos establits a la demarcació d'Alacant i suposadament especialitzats en el tràfic il·lícit de substàncies estupefaents i el posterior blanqueig de capitals dels beneficis obtinguts a través d'aquesta activitat, segons ha informat la policia en un comunicat.
L'operació ha sigut desenvolupada de forma conjunta pel Grup de Blanqueig de Capitals d'Alacant de la Brigada Provincial de Policia Judicial d'Alacant i l'Equip Nord-oest II de Policia Judicial holandesa.
La primera fase de la investigació va culminar als Països Baixos amb la confiscació, al gener de l'any 2017, de 3.279 quilos de cocaïna en un contenidor de plàtans importats des de Colòmbia.
Els guanys obtinguts pel grup criminal suposadament es blanquejaven a l'estat espanyol a través de l'activitat immobiliària d'una mercantil espanyola a l'Alfàs del Pi (la Marina Baixa).
En l'operació conjunta es va detindre aquest ciutadà holandés. Aquesta persona era la presumpta encarregada de blanquejar el benefici obtingut a través del tràfic de drogues internacional, que segons les autoritats holandeses superaria els 80.000.000 euros. Una vegada detingut va ser extradit a Holanda per a la continuació de la investigació en eixe país.
Un xalet de luxe a Calp
En el transcurs de l'operatiu policial es va escorcollar la residència i caserna general del principal líder de l'organització delictiva a l'estat espanyol, un xalet de luxe situat a Calp.
També es va escorcollar una immobiliària a l'Alfàs del Pi, des d'on presumptament es blanquejaven els beneficis obtinguts. Amb els diners provinents d'Holanda, fruit del narcotràfic i simulant l'existència de préstecs entre empreses, finançaven la mercantil espanyola, que aquesta adquiria propietats immobiliàries de luxe o terrenys sense edificar en zones de la costa nord de la demarcació d'Alacant.
En el cas d'adquirir terrenys sense edificar, aquesta mercantil exercia de promotora per a la construcció d'habitatges unifamiliars de luxe, que eren comercialitzats a través de la immobiliària de l'Alfàs del Pi objecte de l'escorcoll. Si les propietats ja estaven construïdes, es gestionava el seu lloguer a través de l'empresa.
El rendiment d'aquestes propietats sufragava l'alt nivell de vida dels principals líders de l'organització, assentats a Calp, localitat que havien convertit en el seu centre d'operacions.
Els agents van confiscar quatre vehicles d'alta gamma utilitzats per l'organització delictiva i van bloquejar un total de huit propietats immobiliàries el valor de les quals supera els cinc milions d'euros. | 0.855148 | curate | {"ca": 0.9905803707079915, "pl": 0.002430872075357034, "fr": 0.006988757216651474} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_105619 | El PSC defensa que no ha de ser el Parlament de Catalunya, sinó l’Estat espanyol, qui ha d’anul·lar els consells de guerra sumaríssims del franquisme i expedir els corresponents certificats a les víctimes de la dictadura. És per això que els socialistes catalans presenten una proposta per presentar a la Mesa del Congrés una proposició de llei de modificació de la llei de Memòria Històrica del 2007, impulsada pel PSOE, per tal de clarificar-la pel que fa a l’anul·lació dels consells de guerra sumaríssims executats entre el 1938 i el 1975.
En la proposta del PSC es reconeix que “s’ha produït un intens debat públic al voltant de si aquesta declaració implicava o no la definitiva eradicació de l’esfera del dret d’aquests procediments i sentències”. En aquest sentit, el grup liderat per Iceta argumenta que la proposició “pretén esvair tot dubte respecte a la qüestió, fent expressa declaració de la seva nul·litat i manca d’efectes jurídiques, i possibilitant l’obtenció de la corresponent certificació”.
També es fa una menció expressa a un col· lectiu de víctimes del franquisme que van experimentar un especial patiment, “les persones que, en connivència entre les autoritats franquistes i les del règim nazi i el de Vichy, van patir la deportació i l’internament en camps de concentració i treball del règim nazi”.
Per tot plegat, el PSC proposa que l’Estat espanyol modifiqui la llei de Memòria Històrica afegint un article en què “es declaren nul·les i sense cap efecte jurídic les actuacions dels òrgans i tribunals esmentats al present article, així com les sentències que n’emanessin en causes fonamentades en motius de tipus polític, ideològic o de creences”. I pel que fa a l’expedició de certificats, la proposta del PSC vol que la llei inclogui el dret a obtenir una Declaració de reparació i reconeixement personal “als qui durant la Guerra Civil i la dictadura van patir els efectes de les resolucions a què es refereixen els articles anteriors”. També que es reconegui també el dret de d’obtenir, a sol·licitud dels processats o dels seus familiars, “una certificació de la nul·litat dels procediments i sentències corresponents, que expedirà l’autoritat competent”.
Fet i fet, la proposta del PSC va en la línia de la llei que ha aprovat el Parlament, impulsada per entitats de memòria històrica i amb el segell de JxSí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot. Cal recordar que l’Estat s’ha negat a anul·lar els consells de guerra sumaríssims en diverses ocasions, i només la número dos de Rogríguez Zapatero, Maria Teresa Fernández de la Vega, va arribar a prometre l’anul·lació en una visita al castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 2004 per homenatjar Companys. Un compromís que ni tan sols es va arribar a estudiar. | 1 | perfect | {"ca": 0.9802052785923754, "es": 0.019794721407624633} | https://elmon.cat/politica/el-psc-vol-una-llei-espanyola-mes-clara-amb-els-crims-del-franquisme-24090/ |
cawac_ca_20200528_8_273751 | Fotografia
(Argelès sur Mer o Argelers de la Marenda)
Per a A. M. i T.M. , dues dones de Sants.
Sento el trepig cansat dels vostres peus entre neu i glaç. Sense gemecs, camí dels derrotats.
Filferro i platja. Record d'Argelers. La dona de l'altre costat, tieta, plora i el nadó somriu. I el nadó somriu, mare, i no el veus. El meu germà dorm i tu no somrius. No dorms, tampoc. Amb ulls d'adolorida enyorança, has mort la son.
De tots els vessants de la poesia, la de l'infortuni té els ulls eixuts, per rebel·lia, a les arrels del plor i els tons envigorits a la memòria.
Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...
Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots ... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.
La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.
Les aportacions es poden realitzar mitjançant: Publicació de textos originals. Suggeriments d'obres d’autors clàssics. Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües. Col·laboracions específiques.
LO CÀNTICH és propietari dels noms de domini i pàgines a Internet a les quals s'accedeix des del domini http://www.locantich.cat i a la resta de dominis registrats al seu nom. El contingut d'aquestes pàgines està subjecte a allò que es disposa a la normativa vigent espanyola reguladora de la Propietat Intel·lectual.
Tots els continguts d'aquest lloc web, incloent sense caràcter limitatiu qualsevol dels seus formats (text, gràfics, imatges, fitxers, etc. ), estructura, disseny, forma de presentació i els drets de propietat intel·lectual que poguessin correspondre, així com totes les marques, noms comercials o qualsevol altre signe distintiu son propietat de LO CÀNTICH , o dels seus legítims propietaris. L'ús indegut del contingut d'aquest lloc web podrà ser considerat una infracció de les normes reguladores.
ACCÉS DELS USUARIS AL LLOC WEB
Les pàgines del lloc web LO CÀNTICH poden ser visitades lliurement pels usuaris llevat d'aquelles que estiguin incloses en àrees tancades o d'accés reservat. Els usuaris hauran d'abstenir-se d'obtenir o d'intentar obtenir els continguts del lloc utilitzant mitjans o procediments diferents dels quals siguin posats a disposició o siguin indicats per a aquest efecte en les pàgines web on es trobin els mateixos.
L'usuari es compromet a utilitzar les pàgines de LO CÀNTICH de conformitat amb la llei, amb el present Avís Legal, amb les Condicions Particulars de certs Serveis i amb la resta d'avisos, reglaments d'ús i instruccions que s'hagin posat en el seu coneixement, així com amb la moral i els bons costums generalment acceptats i amb l'ordre públic.
PUBLICITAT
Aquest lloc web no disposa ni rep finançament de publicitat.
AVÍS LEGAL
LO CÀNTICH es reserva el dret a modificar sense previ avís el contingut dels Avisos Legals d'aquest lloc web. Per tant, i per un correcte ús del mateix, els hi recomanem que visitin periòdicament aquesta secció. | 0.811989 | curate | {"ca": 0.9552443712246018, "es": 0.016199890170236132, "it": 0.004942339373970346, "sv": 0.004942339373970346, "en": 0.015925315760571115, "pt": 0.0027457440966501922} | http://www.locantich.cat/2013/05/fotografia-gloria-calafell-illustracio_23.html |
racoarticles_ca_20221005_2_2864 | En nostre número 41, publicat tot just fa un any, férem l'història de les Cases Noves de Poblet, també conegudes baix el nom de Cases dels Jubilats, i del estat de ruïna en que's trobaven, anunciant llavors l'acord del Patronat de procedir a sa immediata reconstrucció a fi de poder utilitzar aquella vasta i típica construcció moderna per a un destí cultural.
L'obra iniciada a l'istiude 1932 s'està acabant de dur a terme. I si en el número abans esmentat de nostra Revista vàrem publicar els gràfics mostrant l'estat de ruïna en que's trobaven els dos frontis encarats a llevant i a ponent, avui tenim el goig d'inserir aqui el gravat que representa ei frontis mirant a la plaça del darrera > I monestir tal com l'ha deixat sou arreglo definitiu.
Dèiem abans que la reconstrucció del casal està quasi feta en quant pertany a l'obra proposta per el Patronat L'airosa escala es desenrotlla amb l'aní plitut necessària fins arrivar al pis principal del edifici on la formosa galeria posterior d'arcs romans es accessible en tota sa extensió.
El subterrani obert en la part de mitjorn, està ja utilitzat com dipòsit de restes infor-mes de marbre i alabastre que no deuran tenir cabuda al futur museu pobletà.
El pis entressol del mateix indret, completament acabat, queda destinat, per ara, a dipòsit de mobles de la casa.
La torre del recó, que fou tancada en la part de casa enfrontant a tramuntana es veu avui en son primitiu estat, havent-se suprimit la desgraciada coberta de rajola que tapava sos primitius niatacans i sageteres de pedra. En tina de ses cambres s'ha habilitat la escala per a pujar fins a l'ampla golfa del edifici.
Quedenquasi complertes lesinstal lacions de portes, finestres i vidrieres, restant sols inacabada la distribució de les habitacions del primer pis, que serà reglada pel destí futur del lloc.
Finalment s'acaben de netejar i posar en ordre les sales de la part baixa i el pati de son extrem, en el qual s'enllosa el pis i s'arregla la instalació de les pesses grosses de pedra, tais com columnes, bases, dintells i arcs de poc mèrit artístic, encar que dignes de conservació.
Una millor consideració del lloc com queda després de la reconstrucció portada a efecte, sembla aconsellar la instal•lació allí del Museu Pobletà, ja que la importància i quantitat de les troballes fetes en aquelles ruïnes, aixis com el nombre d'objectes pobletans que cada dia retornen al monestir els particulars que'ls posseïen, pareix indicar la Nouf(rontisjde les Cases Noves necessitat de disposar per a sa instal•lació de llocs molt vastes i amb bona llum. Eixes condicions reuneixen les Cases Noves nientres que per altra part no's podrien habilitar amb tal objecte les construccions pobletanes qual caràcter monumental prohibeix donarlos-hi un destí diferent del que tingueren als temps pretèrits de les velles comunitats
Les dades estadístiques inserides a continuació donaran clara idea de la capacitat de eix renovat casal.
Son conjunt d'edificis abans descrit, es desenrotlla en una superfície de vint mil pams quadrats. L'obra de mestres de casa avui existent mideix 3.240 metres cúbics de pedra i rajola, havent-se utilitzat elements vells en sa quasi totalitat, exceptuant naturalment l'argamassa feta exclusivament amb cals hidràulica. Les parets i murs vells conservats mideixen 2.177 metres cúbics i els refets de nou 1.069 metres.
Te la casa tres galeries obertes amb 4R arcs de mitj punt, de pedra o rajola: 4 patis de llum, dos d'ells coberts amb teules de vidre: tres escales, i en l'edifici tal com queda en espera dels arranjaments comportáis per son final destí, s'hi conteu 26 portes i 74 finestres.
Registrem per acabar que en l'obra fins are feta s'emplearen 43 vigues, 995 cairats i 21.125 teules, Aquestes teules son velles, com totes les usades are a Poblet, procedint de edificis desfets pels pobles dels voltants í més principalment de Reus i Tarragona.
Al pati del cantó nord s'estan montant quatre arcs de pedra com mostra dels que existiren a la part alta del claustre major del monestir.
EDUARD
TODA. | 1 | perfect | {"ca": 0.9972704714640198, "eu": 0.001488833746898263, "it": 0.0012406947890818859} | |
cawac_ca_20200528_3_91047 | 48è edició de la Fira de pintura i dibuix de Girona
Els carrers de Girona han acollit l’1 de novembre la 48è edició de la Fira de pintura i dibuix de Girona que se celebra tradicionalment amb motiu de les fires i festes de Sant Narcís. Els organitzadors, la llibreria Les Voltes, han mostrat la seva satisfacció per la nombrosa presència de participants i visitants. | 0.767169 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bonart.cat/actual/48e-edicio-de-la-fira-de-pintura-i-dibuix-de-girona/ |
cawac_ca_20200528_4_141503 | Quan Alavedra, un dels dos ex alts càrrecs de CiU engarjolats preventivament per suposada implicació amb la trama corrupta urbanística 'Pretoria', sortí en llibertat després d'abonar el milió d'euros de fiança establert per Garzón , no s'adonà de que li mancava un sobret amb 98 euros i alguns cèntims. Eren els diners que duia damunt seu i que li foren retirats quan va ser detingut, acusat de blanqueig de capitals, tráfic d'influències i associació ilícita.
Molt contrariat pel que jutjava una lleugeresa de l'engranatge penitenciari, Macià va telefonar a la pressó. El diàleg amb el reponsable que el va atendre podria ser més o menys el següent:
-Vull que em retornin els meus diners; duia a la butxaca 98 euros i cèntims.
-No hi ha cap problema, pot venir a buscar-los quan vulgui.
-No, no, a mi no m'han restituit els diners quan tocava i ara vull que me'ls portin a casa.
-Ho sento molt, però no fem repartiment domiciliari, els ha de venir a buscar.
-(Molt enfadat) I no hi ha cap més manera de recuperar el que em pertany?
-Pot fer poders notarials, però apoderar algú li costarà bastant més que recuperar 98 euros i cèntims.
Comprovat que li costaria més el farciment que el pollastre, l'ex mà dreta de Jordi Pujol va tornar a Brians 2, ara per recollir els sobret amb els 98 euros i cèntims. (Per aquells que extreuen sempre conclusions precipitades, l'ex conseller no semblava anar curt de calers. El dilluns que sortí de la ce l.l a va dinar en una molt selecta marisqueria gallega de Barcelona. ) | 0.865477 | curate | {"ca": 1.0} | http://blocs-a.lamalla.cat/bloc/ramonmiravitllas/post/els_98_euros_de_macia_alavedra |
macocu_ca_20230731_2_492950 | L’Antoni Comas i la Pompeu Fabra acullen la ‘Supernit a les biblioteques’ del Super3
Una activitat promoguda per la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a través del programa infantil ‘La família del Super3’ que té com a objectiu de fomentar la lectura i les activitats de les biblioteques | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_33_15507 | Introdueix les teves dades d'accés
Nom d'usuari T'enviarem un correu amb la teva contrasenya T'enviarem un correu amb el teu nom d’usuari
Contrasenya
Recordar contrasenya
Recordar nom d'usuari
Recorda'm
Encara no tens un compte? Registra-t'hi ara
Plenitud. Immensitat. Silenci. Por. Magnetisme. Comunió. Serenor. Encanteri. Buit. Misteri. Bellesa. Pau. Màgia. Intimitat. Quietud. Fredor. Recolliment. Harmonia. Fortuna. Humilitat. Solitud. Calma. Retrobament.
Aquest ampli espectre de substantius amb molta substància són algunes sensacions, sentiments o emocions que podem viure quan connectem, plenament, amb la natura. D’això en parla un llibre recent, Tornar a la natura, escrit pel professor de geografia Josep Gordi i editat per Papers amb Accent.
És un llibre profund però amè que, a través dels correus electrònics que es van enviant dos amics, reflexiona sobre la relació que tenim els éssers humans amb la natura. Els paisatges naturals es poden veure, o es poden viure, que no és el mateix. En aquest darrer sentit, l’autor ens anima a viure la natura amb plenitud, és a dir, a sentir-nos en comunió amb l’entorn natural amb intensos moments de joia, i a saber-ne apreciar tant els valors tangibles com, sobretot, els intangibles.
Sentint el vent a la cara al pla de Busa (Solsonès). © Xavi Basora
Arribats aquí, us podeu preguntar: de quina manera assolim aquesta connexió més profunda i plena amb la natura? El professor Gordi, a través dels personatges d’aquest epistolari electrònic, ens proposa vivències ben diverses. Només en citaré tres, i us animo a llegir el llibre per descobrir-ne moltes altres. Primera: sortir de casa amb l’objectiu clar de no arribar enlloc i la ferma voluntat de deixar-vos endur per l’espectacle natural. Segona: caminar de nit amb un frontal o sense ell tot aprofitant les nits de lluna plena. I tercera: cercar un lloc enlairat, com un cim o una cinglera, i sentir el sol i el vent sobre la cara.
La setmana de la natura Precisament, el pròxim 27 de maig comença la Setmana de la Natura, una proposta ben interessant que comptarà amb més de 200 activitats a Catalunya i que s’allargarà fins al 5 de juny. L’acte inaugural, que tindrà lloc en ple cor de la Zona Volcànica de la Garrotxa, consistirà en la presentació de Tornar a la natura a càrrec del seu autor i en una visita guiada a la fageda d’en Jordà durant la qual Josep Gordi donarà recomanacions per posar en pràctica les propostes del llibre.
Aquests 10 dies plens d’activitats us permetran gaudir de la natura en el seu sentit més ampli. Excursions, tallers, visites guiades, activitats familiars, exposicions, activitats infantils, sortides de camp… Una oportunitat fantàstica per (re)connectar amb la natura, implicar-se en la seva conservació i conèixer l’acció de les persones i de les entitats ambientals que treballen per construir un país més sostenible.
La Setmana de la Natura és una iniciativa conjunta de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) i la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). La XVAC i la XCT són dues xarxes d’entitats sense ànim de lucre i de referència en el món de la conservació de la natura i del voluntariat ambiental a Catalunya, i compten amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa”.
Articles relacionats:
Etiquetes: ContribucióEcoturisme, Custòdia-del-territori, EducacióAmbiental, Publicacions, ValorsIntangibles
Entrada publicada a Propostes, Reflexions el dimecres, 11/05/2016 a les 23:13. Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.
josep angel alert
15/05/2016 - 23:37
fa 4 anys que tinc una experiencia d’una setmana a l’estiu en contacte amb la natura 24hores seguides en la natura i sento la majoria dels substantius que enumeres en l’escrit. Recomanable, espero poder repetir aquest estiu http://nomadapll.wix.com/nomada
Xavi Basora
17/05/2016 - 17:42
Josep Àngel,
moltes gràcies pel teu comentari i per la teva recomanació. Tal com explica en Josep Gordi al seu llibre, la connexió amb la natura es pot viure de maneres molt diverses i, des del meu punt de vista, amb graus d’intensitat variables que dependran de cadascú. L’experiència que recomanes es veu molt intensa i, pel que sembla, fins i tot dura en certs moments. Per tant, apte per a persones que vulguin viure una relació molt pura amb la natura.
Salutacions, Xavi
Mireia
19/05/2016 - 17:56
Visitant alguns paratges naturals només pots emocionar-te davant de la seva magnificència i gaudir-ne amb tots els sentits.
Xavi Basora
15/09/2016 - 09:49
Hola Mireia,
Així és, la grandiositat de la natura (o els petits detalls) no deixen a ningú indiferent.
Una abraçada, Xavi | 0.760418 | curate | {"ca": 0.9024181468007704, "fr": 0.012197731649903702, "br": 0.0036379199657607534, "es": 0.02696340680505029, "ro": 0.002353948213139311, "eo": 0.0017119623368285898, "en": 0.00984378343676439, "it": 0.02482345388401455, "la": 0.003209929381553606, "oc": 0.0008559811684142949, "ku": 0.0021399529210357373, "tr": 0.0012839717526214422, "pt": 0.00855981168414295} | : /perterramariaire/2016/05/11/connectar-amb-la-natura/ |
mc4_ca_20230418_9_239571 | Relat "ARRIEM BANDERES"
Inici > detall del relat: ARRIEM BANDERES
- Categoria: Biogràfica, Poesia, Política
Veig tantes banderes i en tants dies...
Tanta gent al carrer cridant consignes...
Reconforta, segur, sentir-se part d’un tot.
Mes les masses acaben per perdre la raó.
El mateix nom, massa, ho deixa ben clar:
una barreja on la part ha perdut la identitat.
On els ànims enfervorits porten les de guanyar
i la reflexió serena es rendeix a la inconsciència.
De veritat hi ha tants patriotes a casa nostra?
No fa tant que no vèiem cap pavelló als balcons,
ni els de dues franges ni tampoc els de quatre,
que al capdavall vesteixen els mateixos colors.
En quantes pel·lícules, de Holliwood vingudes,
hem vist als seus patis el de barres i estrelles?
I sempre, sempre m’ha fet esgarrifança, repelús.
Si hi ha un “dels meus” també sorgeix el “dels seus”.
Mai havia pensat que aquella trista prevenció
la sentiria tot passejant pels nostres carrers.
Que errat anava! Més que recel diria temor.
Millor seria que cap bandera cap enemic creés.
Anhelo tant que els colors ornant els balcons
els donin, com sempre havia estat, les flors...
I si sortim al carrer per demanar justícia
l’estendard sigui el de la pau i companyonia.
Comprenc el teu sentiment[Ofensiu]
aurora marco arbonés | 11-11-2017 | Valoració: 10
Se'ns fa una mica estrany veure tantes banderes pels carrers quan durant molts anys no n'hi havíem vist ni una. Què ha passat? Que la nostra terra s'ha indignat davant dels abusos de l'Estat i ja no cal que et digui el que estem passant últimament.
Tot i que comprenc el teu punt de vista, penso que no és encara el moment d'arriar banderes, ans al contrari, les hem de fer onejar perquè el món ens està mirant i cal que es facin tots una idea exacta de les circumstàncies del nostre país. Després, quan hàgim aconseguir les nostres fites ( poder votar dignament) ja serà temps d'arriar-les i guardar-les al calaix.
A mi també m'agradaria parlar amb tu però no sé d'on ets. Jo sóc de Lleida. D'on ets tu? | 0.767264 | curate | {"en": 0.011645569620253165, "ca": 0.7994936708860759, "fr": 0.019746835443037975, "pt": 0.07544303797468355, "it": 0.04708860759493671, "es": 0.04658227848101266} | http://relatsencatala.cat/relat/arriem-banderes/1061805 |
mc4_ca_20230418_10_631102 | Demana una prova BMW Serie 1118d Aut. 2.0 150cv.
23.900€IVA inclós (Financiació) Anterior
Una ullada Estàs buscant un BMW 118d d’ocasió? Troba el teu vehicle a Pruna Selecció, el teu concessionari de cotxes d’ocasió a Granollers i Mataró.
Any: 2016Marca: BMWModel: Sèrie 1Motor: DièselKilòmetres: 19500Color: BlancData matricula: Febrer 2016 Últims Vehicles | 0.619814 | curate | {"it": 0.10511363636363637, "es": 0.028409090909090908, "ca": 0.8664772727272727} | http://gasp.com/listings/bmw-118d5p-aut-2-0-150cv/ |
mc4_ca_20230418_16_629346 | CIU Mataró denuncia que l’alcalde va intentar vetar l’acte institucional de Sant Jordi promogut per Òmnium Cultural – CIU Mataró
Quim Fernàndez lamenta al Ple Municipal la manca d’ètica del govern municipal que es posa en contra d’una de les entitats més importants del país
El grup de CIU Mataró ha denunciat en el Ple l’intent del govern municipal de vetar l’acte institucional de Sant Jordi promogut per Òmnium Cultural. El cap del grup, Quim Fernàndez, va preguntar a l’alcalde perquè el govern socialista va intentar vetar la conferència de l’escriptor Joan-Lluís Lluís i només va acceptar de celebrar-la quan Òmnium va plantejar organitzar-la pel seu compte.
És una tradició que l’acte institucional de Sant Jordi s’organitza conjuntament entre Òmnium Cultural i l’Ajuntament, i es convida al guanyador del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. L’escriptor Quim Monzó, guardonat enguany amb el Premi, va dir de bon començament que no faria conferències i Òmnium va posar damunt la taula el nom de Joan-Lluís Luís, guanyador del Premi Sant Jordi 2017. El govern de la ciutat no ho va veure bé i va intentar vetar l’acte contraprogramant amb un conferenciant de l’àmbit econòmic. “Per nosaltres, aquest no és un exemple d’ètica i bon govern”, ha dit Fernàndez.
El cap del grup ha fet aquesta denúncia en la seva rèplica a la proposta realitzada per PxC on demana que l’Ajuntament no celebri més actes conjuntament amb Òmnium. | 0.865982 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ciumataro.cat/ciu-mataro-denuncia-que-lalcalde-va-intentar-vetar-lacte-institucional-de-sant-jordi-promogut-per-omnium-cultural/ |
racoarticles_ca_20221005_2_21818 | TEOFILO SANFELIU I CARME BELART
RESUM
Estudiem les caracteristiques geologiques generals de l'entorn, relacionem I'estratigrafia, la tectonica i la geomorfologia. Amb aquest enquadrament geologic iniciem l'estudi de l'edafologia, les turbes i la hidrogeologia de la «marjal» amb la seua problematica concreta.
SITUACIO GEOLOGICA
La Plana d'Orpesa-Cabanes-Torreblanca esta situada als estreps del massis Iberic, a l'acabament Est del ramal aragones a la zona d'enllac amb la cadena catalana. La Plana esta constituida fonamentalment pel reple Mio-Plio-quaternari de la depressio en graderia originada en reactivar-se la fractura de direccio Catalanide (Norest-Sudoest) paral•lela al litoral. Els materials detritics aluvials procedents de la destruccio dels relleus interiors (calices 1 dolo-mies, Cretaciques i Jurasiques) van recobrir aquesta Plana juntament amb els diposits lacustres puntuals que en la seva zona mes oriental constitueixen replens del tipus Albufera, on es van formar les actuals turbes com a consequencia d'una subsidencia diferencial costera.
ESTRATIGRAFIA
Els materials presents corresponen a dues series ben diferenciades. El mesozoic representat pel Jurasic i el Cretacic i les series superiors discordants del Terciari i Cuaternari.
Secundari: La base del materials Cretacis esta constitu*fda per calices dolomitiques, biomicritiques, lacustres alternants amb calcarenitis que passen a biointramicrites, datades com a Jurassiques. Sobre aquests materials descansa la serie cretacica, estudiada per Canerot en 1974, constituida per margues alternants amb micrites Quaternari : Forma els diposits col•luvials i al•luvials, constituits per materials detritics de graves , arenes, conglomerats, etc., amb frequents variacions laterals de potencia que ocupen ]a Plana, fins les formacions de turbes limitades per la barra litoral, ]a qual constitueix la platja de palets de riera, generalment cimentats, i sorres.
TECTONICA
Estem situats a la zona de contacte entre les alineacions lberica i Catalana, a la zona oriental fallada caracteritzada per la presencia de falles de direccio Catalanide que originen una serie de blocs parallels al litoral. Sobre un d'aquests blocs s'instal•la la Plana.
L'evolucio estructural de la zona segueix la seguent sequencia: Despres dell moviments epirogenics del Jurasic mitja els materials son erosionats, la fase Neokimerica i Austrica transformen la zona en un conjunt de foses i elevacions, es succeeixen una primera transgressio Cretacica seguida regressio i una transgressio Cenomanense. Despres d'un periode de calma tectonica succeeix un periode de Tectogenesi Oligomiocena la qual origina plegaments suaus de direccio Iberica; posteriorment, una etapa distensiva origina falles verticals de direccio Norest-Sudoest que enmascaren els plegaments i que son lee que configuren la geomorfologia actual; els reajustaments posteriors, en reactivar les falles que configuren els blocs, originen factual geomorfologia.
GEOMORFOLOGIA
La Plana d'Orpesa-Cabanes-Torreblanca es una cubeta tectonica oberta al mar, subsident des del Mioce i saturada posteriorment amb al•luvions Terciaris i Quaternaris, aportats pels rius Sant Miquel i Xinxilla i els barrancs E1 Toll, Rabosa, Macies i Campello que afonen els seus Ilits perpendicularment a la linia de costa.
E1 relleu actual correspon a un glacis d'erosio on la topografia descendeix suaument cap a la mar. Juntament ale relleus muntanyencs s'esten el «piedemonte» format per sediments Plioquaternaris de conglomerate, llims i argiles, amb crostes travertiniques. EI limit del «piedemonte» el constitueix un glacis relicte, format per conglomerate travertine i graves, que s'estenen fins la «marjal» , antiga albufera, avui practicament saturada, solcada per canals dirigits cap a la mar, separada dell -Sols al•luvials que son profonds i lleugerament alcalins, amb una textura llimoarenosa en la seua superficie i argilo-arenosa en profunditat.
-Sols roigs mediterranis que son profunds i calcificats els antropics i no calcificats la resta.
-Sols Pardo calisos sobre aglomerats de poca profunditat i textura entre arenosallimosa i Ilimo-arenosa.
-Sols Pardo calisos sobre terrassa de permeabilitat per 1'elevada proporcio de cants rodats i textura sorrenca.
-Regosol col•luvial format per arenals marron-calisos profunds.
-Col•luvials del Trias, formats per enderrocaments de relleu proxims amb textura llimo-arenosa.
-Sols de pseudo-glei, amb una baixa permeabilitat i una elevada posicio de la capa freatica i textura llimo-arenosa.
A la marjal es distingeixen quatre zones: a) Una zona central formada per sots fonamentalment margosos, assentats sobre una turba en formacio.
b) Sols margosos profund, sobre una turba evolucionada, situate a la zona meridional de la marjal. TC;RBA La zona de turberes compren una franja paral.lela al litoral al llarg de quatre quilometres de longitud i 0.5 quilometres d'amplitud.
Mendez Amor , 1961, situa el seu origen en i'Oloce , constituint-se una primera zona profunda en el periode Atlantic, una segona zona en el Suboreal i una ultima en el Subatlantic . Fa mil anys es va interrompre la formacio de turba com a consequencia probablement d'una salinitzacio i saturacio de la zona.
Podem distingir dues zones de turba, una central en que la turba alcanca quatre metres de profunditat i es troba perfectament formada i una zona externa amb tan sols un metre i mig de potencia.
En un punt de mostreig podem observar ]a segUent sequencia estratigratica: 0,20 m d'aigua; I m d'argiles humiques, turba: materia organica en estat de conservacio identificable, materia organica degradada identificable la seua estructura cellular, rnateria organica degradada per baix del seu estat cellular , materia inorganica: Mioce marl.
La Paleontologia observada correspon a una flora de: Graminies , Ciperacies, Hedera, Hellianthemun, Betula, Picea, Con'lus, Carex, Th' vpha, etc. i
HiDROGEOLOGIA
A la Plana existeixen dos acuifers principals, un superior mio-quaternaria detritic i l'altre calcari secundari jacent . A 1'acuifer superior distingim una formacio superficial caracterizada per conglomerats Plio-Quaternaris i diposits detritics recents i una formacio intermitja de materials Miocens detritics i margosos.
L'acuifer interior de causes Secundaries s'ubica en profunditats superiors als 80 m. El substrat Mesozoic aflore als extrems occidentals de la Plana. Al nord d'Orpesa la profunditat del substrat oscil-la alrededor dels 150 metres . El Cretacic jacent es troba fracturat en blocs, erosionat i colmatat amb materials Miocens i Plio-Quaternaris, d'ahi la varlaci6 en la profunditat del substrat.
Contaminacio de 1'acuifer: Prenent com a base els informes de I'institut Geologic i Miner i del Ministeri d'Obres Publiques es conclou que I'elevada permeabilitat del bord oest implica un rise de contaminacio superior a la zona del riu Sant Miquel, Xinxilla 1 la Marjaleria . La zona de menor rise de contaminacio es localitza al nord del riu Sant Miquel, la qual augmenta a les proximitats de Torreblanca i Orpesa on alcanca el maxim de residus secs i clorurs.
L'explotacio dels acuifers costers implica la intrussio marina amb una progressiva salinitzacio dels pous en explotacio. Aquesta intrussio marina representa un elevat rise al nord d'Orpesa i al sud de Torreblanca. La qualitat de I'aigua subterrania en aquesta zona es trova tambe condicionada a les aportacions de substancies quimiques nocives originades en activitats agropecuaries, industrials 1 urbanes.
Es dona com alimentacio total de 1'acuifer 28 Hm' per any, dell quals 9,5 Hm' per any procedeixen de la infiltracio de les pluges, 63 Hm' per any resulten de ]'alimentacio lateral de la sub-unitat del Maestrat, 1 12,4 Hm' de la infiltracio pels regadius. El cabal d'eixda es calcula en 32,5 Hm'/any, dels quals 29,5 H M3 /any es rea]itzen per extraccio del pous, 1,7 Hm'/ any ixen a] mar, i 1,3 Hm'/any ixen a traves de I'emergencia, originen la marjaleria, representant un deficit de 4,5 Hm'/any.
En general I'aigua evoluciona d'un tipus bicarbonatat calcic a clorudat sodic, el residu sec augmenta des dels extrems oest cap a la costa.
El contingut de 70 cloro ha augmentat fins els 100 mg/litre, com a consequencia d'una sobreexplotacio i avant de la intrussio marina. El residu sec alcansa puntualment 4,5 mg/litre. Igualment ha augmentat la presencia de nitrats. S'ha boro en una concentracio inferior a 1,25 mg/litre. A tota la Plana 1'avanc de la intrussio salina va en augment, alhora que descendeix la superficie « piezometrica».
Aquestes condicions particulars exigeixen un coneixement mes profund de tota la zona per a la millor utilitzacio dels seus recursos naturals. | 1 | perfect | {"en": 0.029748813520083343, "ca": 0.8884130107651349, "es": 0.07767102673920592, "ja": 0.0010417872438939692, "pt": 0.0030096075934714665, "sv": 0.00011575413821044102} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_297116 | Iniciatives d'innovació social en la ciutat de València. Dades Alfanumèriques: ide: ordre numèric de la iniciativa nom: nom amb el qual s'identifica la iniciativa per part...
GML
GeoJSON
KML
DWG
SHZ
WFS
WMS
CSV
Equipaments Municipales
Equipaments de la ciutat (infociutat): Biblioteques, Centres juvenils, Centres Socials, Correus, Instal·lacions esportives, Centres educatius, Instal·lacions sanitàries,...
WFS
GeoJSON
SHZ
GML
WMS
KML
DWG
CSV
Recursos socials per a persones amb discapacitat física
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits a persones amb discapacitat física...
WFS
GeoJSON
SHZ
GML
WMS
KML
DWG
CSV
Recursos socials dirigits a tota la població
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits a la població en general Descripción:...
WFS
GeoJSON
SHZ
GML
WMS
KML
DWG
CSV
Recursos socials per a presos i exreclusos
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits al col·lectiu de presos i exreclusos...
WFS
GeoJSON
SHZ
GML
WMS
KML
DWG
CSV
Recursos socials per a persones amb discapacitat intel·lectual
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits a persones amb discapacitat intel·lectual...
WFS
GeoJSON
SHZ
GML
WMS
KML
DWG
CSV
Recursos socials per al col·lectiu de persones immigrants
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits al col·lectiu de persones immigrants...
WFS
GeoJSON
SHZ
GML
WMS
KML
DWG
CSV
Recursos socials per a persones dependents
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits a persones en situació de dependència...
WFS
GeoJSON
SHZ
GML
WMS
KML
DWG
CSV
Recursos socials en cooperació internacional
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis destinats a la cooperació internacional al...
WFS
GeoJSON
SHZ
GML
WMS
KML
DWG
CSV
Recursos socials per a famílies, menor i adopcions
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits a famílies, menor i adopcions...
WFS
GeoJSON
SHZ
GML
WMS
KML
DWG
CSV
Recursos socials per a persones amb trastorns addictius
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits a persones amb trastorns addictius...
WFS
GeoJSON
SHZ
GML
WMS
KML
DWG
CSV
Recursos socials per a persones sense sostre
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits al col·lectiu de persones sense sostre...
WFS
GeoJSON
SHP
GML
WMS
KML
DWG
CSV
SHZ
Recursos socials per a minories ètniques
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits al col·lectiu de minories ètniques...
WFS
GeoJSON
SHP
GML
WMS
KML
DWG
CSV
SHZ
Recursos socials dirigits a majors
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits a persones majors Descripción: Descripció...
WFS
GeoJSON
SHP
GML
WMS
KML
DWG
CSV
SHZ
Recursos socials destinats a jóvens
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis destinats a la joventut Descripción: Descripció...
WFS
GeoJSON
SHP
GML
WMS
KML
DWG
CSV
SHZ
Recursos socials per a persones amb malaltia mental
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits a persones amb malaltia mental...
WFS
GeoJSON
SHP
GML
WMS
KML
DWG
CSV
SHZ
Recursos socials per a persones amb discapacitat sensorial
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits a persones amb discapacitat sensorial...
WFS
GeoJSON
SHP
GML
WMS
KML
DWG
CSV
SHZ
Recursos socials per a dones
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits a dones Descripción: Descripció del...
WFS
GeoJSON
SHZ
GML
WMS
KML
DWG
CSV
Recursos socials per a persones amb discapacitat
Recursos socials (administració pública, associacions, empreses de servicis…) en el municipi de València que presten servicis dirigits a persones amb discapacitat Descripción:... | 0 | curate | {"ca": 0.8824163969795038, "ru": 0.011650485436893204, "de": 0.027184466019417475, "en": 0.07874865156418555} | https://opendata.vlci.valencia.es/dataset?res_format=KML&res_format=GML&groups=sociedad-bienestar |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.