id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_4_753910 | Notícies :: Concerts :: Les segones parts són igual de bones. Com a mínim. | Divulgació i actualitat musical de música clàssica i òpera
El director veneçolà Gustavo Dudamel es col·locà al davant de la Mahler Chamber Orchestra per segona vegada en una sola setmana i regalà una vetllada fantàstica al públic barceloní que, aquesta vegada i després de fer sonar diverses advertències al respecte, s’assegurà de silenciar els telèfons mòbils.
El repertori del segon vespre fou la Simfonia n.3 en Re major, D.200 de Schubert, autor que féu de pont entre ambdues vetllades, i la colossal Simfonia n.4 en Do major de Gustav Mahler.
Les primeres notes de Schubert ompliren ràpidament la sala d’una tècnica i una sonoritat impecable que, els que tinguérem la sort de repetir, ja havíem pogut gaudir la nit anterior.
La simfonia, d’un regust absurdament clàssic, es presentà com una mena d’aperitiu o d’escalfament pels intèrprets que, de la mateixa manera que l’auditori, esperava el Mahler amb candeletes. Amb tot i això, la cap de flautes Chiara Tonelli demostrà altre cop una tècnica impecable, un so deliciós i una musicalitat fantàstica, a la que se li sumaren, durant la primera part del concert, el clarinetista solista, l’oboè solista i el fagot solista. Magnífics intèrprets i músics que feren de la simfonia de Schubert, juntament amb una secció de cordes meravellosa i relaxada, una audició deliciosa.
La simfonia s’anà desplegant i fou en el quart moviment, amb l’embranzida de la peça i del Presto vivace, que l’orquestra semblà estar en plena marxa altra vegada, preparada per encarar-se amb Mahler i amb un caràcter certament diferent del principi de la vetllada.
L’inici de la quarta simfonia de Mahler fou altra vegada impecable, tot i el suposat descuit d’apagar els llums de la sala. La secció de clarinets, que ja s’havia lluït en la primera part, tornà a deixar clar que si, que era fantàstica. Els violoncels, d’altra banda, van tornar a brillar en les línies melòdiques de l’inici de la simfonia.
La brillantor del primer moviment, amb la sonoritat característica del canvi de segle deixà ben lluny la primera part del concert, de caràcter cambrístic, i ràpidament endinsà la sala en un terrabastall de paisatges sonors que anaren passant per la neu nadalenca dels països nòrdics, els prats gebrats dels Alps i les sales de valsos de Bohèmia per acabar petant a casa el dimoni escuat del segon moviment. El dimoni, caracteritzat fantàsticament pel violí de Raphael Christ, el concertino, afinat un to per sobre de la resta, brillà enmig del Palau i de l’orquestra, recordant altra vegada la fantàstica feina del dia anterior.
Un cop superada la visió endimoniada i a ritme de vals, l’orquestra s’endinsà en un espai celestial, guiada pels violoncels, delicadíssims, acotxats pels contrabaixos que hi aportaren la solidesa justa i necessària per a no caure en la fragilitat del moment. Els aguts agudíssims harmònics dels violins primers i segons aguantaren la tensió magistralment, dirigits per la mà de Dudamel que semblava estar teixint un núvol de sucre. La finor i la subtilesa de l’adagio s’anaren esquinçant amb els glissandi de la corda i el vent sense perdre sentit, com si haguessin de despenjar-se d’un fil de seda però no fossin capaços de decidir-se. Enmig d’aquest espai celestial i rosaci els violoncels prengueren altre cop la batuta de la mà de Dudamel i encaminaren altre cop vers els prats gebrats i la neu de Bohèmia per tornar a passar per cels, núvols, harmonies delicioses i harmònics delicats. Altre cop, la Mahler Chamber deixà el llistó ben alt i encara no s’havia acabat el concert.
El quart moviment recuperà l’esperit viatger de l’inici i convidà Golda Schultz a aixecar-se de la cadira i entonar les primeres frases. La veu de Schultz, tímida i vellutada però convençuda de si mateixa aparegué com una companya de viatge excel·lent, al costat de la qual l’orquestra s’encarà a l’últim tram de la vetllada.
La quietud del “Kein’ Musik ist ja nicht auf Erden, die unsrer verglichen kann werden" ("cap música no hi ha a la terra, que es pugui comparar amb la nostra") sumí el Palau sota un mantell de tendresa i un sentiment de calma fantàstics que, tristament, s’estroncaren abans d’hora amb els aplaudiments eixordadors i els bravo precoços que semblaven a punt d’explotar d’emoció. I bé, qui és capaç de refrenar-se davant de tanta emoció? El públic del Palau de ben segur que no.
Més, sobre...: dudamel , mahler chamber , schubert , mahler | 0.876266 | curate | {"ca": 0.9751065261269343, "pt": 0.0026911863646557526, "es": 0.022202287508409958} | http://barcelonaclasica.info/news/ca/2018/09/20/0001/les-segones-parts-son-igual-de-bones-com-a-minim |
racoforumsanon_ca_20220809_1_845883 | El PARTIDO CASTELLANO (PCAS), davant els esdeveniments que durant els últims mesos s'han produït al voltant de les reclamacions independentistes d'una part de la societat catalana, vol fer pública la seva postura al respecte.En primer lloc, des del PARTIDO CASTELLANO (PCAS), expressem el nostre rebuig de qualsevol procés que suposi la vulneració de la llei, i en concret, que impliqui la ruptura de l'ordre constitucional. El nostre partit preconitza una reforma de la constitució, però sempre dins les vies legals. Aquesta reforma de la constitució serà el marc en el qual encaixar, amb l'acord de tots els actors implicats, la possibilitat de futures consultes legals que a dia d'avui no són possibles amb la legislació vigent . Font
Frikis castellans... En fi... | 0.809222 | curate | {"ca": 0.9567496723460026, "fr": 0.005242463958060288, "gl": 0.03800786369593709} | |
mc4_ca_20230418_10_63506 | Bonig crida a Marzà "comissari ideològic" per unes enquestes que el PP ja realitzava | Valencia Extra
Bonig crida a Marzà "comissari ideològic" per unes enquestes que el PP ja realitzava
La líder popular assegura que el seu partit “defensa una escola plural, lliure i despolititzada”, malgrat que Casat aposta per relegar el valencià en pro del castellà en tota l’educació
27/08/2019 - Europa Press, Carles Desfilis
La presidenta del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), Isabel Bonig, ha titllat de “preocupant” que l’ensenyament dels alumnes valencians “estiga en mans d’un comissari ideològic” -com ha qualificat al conseller d’Educació, Vicent Marzà-, “més preocupat en catalanitzar i a seguir el full de ruta de Quim Torra que a educar”. Es pronuncia així després de conéixer-se unes suposades enquestes per a “espiar” l’ús del valencià entre els alumnes: unes enquestes que ja es duien a terme, amb les mateixes preguntes, quan governava el PP i Bonig era Consellera.
La líder dels ‘populars’ valencians ha criticat la “defensa” que al seu judici fa el Botànic “al fet que s’espie a les escoles de la Comunitat” i ha assenyalat que “l’hostilitat política demostrada ahir pel PSPV i Compromís no ens acoquinarà perquè no farem un pas arrere per a denunciar aquesta imposició en els centres valencians”.
Ha apuntat que “els que aposten per polititzar l’escola pública, els que la posen en risc, els que fugen d’un model plural i els que volen una escola pública mediocre són PSPV i Compromís”. “És el PP qui defensa una escola plural, lliure i despolititzada”, ha asseverat, malgrat que el seu líder nacional, Pablo Casado, defensa una relegació del valencià en l’àmbit públic en pro del castellà, inclosa l’educació.
Bonig ha assenyalat que “no solament ho adverteix el PP, l’adverteixen les famílies, els centres i els tribunals” i ha recordat que en una sentència del TSJCV “ja posava de manifest que hi havia municipis on el castellà estava en perill” perquè “hi ha molts municipis on no hi ha oferta en llengua castellana”. “Tant és així que es reconeixia que el 93% dels alumnes a la província a Castelló estudien només en línies en valencià”, ha afegit. El repartiment d’hores de castellà, valencià i anglés està en la legislació actual, amb mínims obligatoris, i ho tria el Consell Escolar en el qual participen pares, mares, alumnes i alumnes, a més de professorat.
“És molt trist que l’educació valenciana siga notícia nacional una vegada i una altra per l’espionatge i el sectarisme, i no per la seua excel·lència, perquè tenim grans professionals, un gran sistema i un gran potencial, però tot s’apaga en mans de Marzà”, ha lamentat la presidenta del PPCV.
“FEBLESA DE MARZÀ”
En aquest sentit, s’ha referit a la “feblesa” del conseller, “que sempre està amagat mentre envia als seus emissaris a defensar un model sectari del qual parla tota Espanya”.
Bonig ha titllat de “molt greu” que aquest dilluns el portaveu de Compromís “reconeguera obertament que s’estava espiant en els col·legis valencians i que el normalitzara”, al mateix temps que ha qualificat de “lamentable” que “ni tan sols sabera que aqueixes enquestes s’estan realitzant indistintament en centres públics i concertats”.
“TORRA I PUIG, DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA”
Així mateix, ha criticat que el ‘president’ de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i el ‘president’ de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, “són les dues cares de la mateixa moneda, obstinats a imposar una manera de pensar, una manera d’educar i una manera de parlar un pensament únic que el PP no permetrà”, per la qual cosa ha anunciat una bateria de mesures per a aquest curs polític “perquè a les aules entre la llibertat i isca el sectarisme”.
“Ha sigut el PP el que ha estat des del minut un defensant la llibertat i la pluralitat, qui ha defensat l’ensenyament en valencià però sense imposicions, sense ser un element de divisió, o una eina d’enginyeria social per a controlar als menors, per a crear una societat a imatge i semblança seua”, ha assegurat. També el PP critica d'”imposició” la llengua vehicular en els centres, malgrat que és una cosa triada en el Consell Escolar entre professorat, pares, mares i alumnes i alumnes, inclosos els qui decideixen que els seus fills estudien ací.
“Des del PP rebutgem el model opac del comissari Marzà, perquè no dirigeix l’educació, l’espia. Només li importa imposar el seu full de ruta per a aconseguir la catalanització de la societat valenciana“, ha afegit.
Ricardo agost 29, 23:04
Ieee el de l’oli! ! | 0.880843 | curate | {"ca": 0.9671549045716822, "es": 0.01841988459831336, "en": 0.010430537061695517, "ru": 0.0037727474478473147, "fr": 0.00022192632046160674} | https://valenciaextra.com/bonig-marza-comisionario-ideologico-encuestas-pp-educacion-recreo-catalanizacion/ |
mc4_ca_20230418_4_341769 | Reserveu el 8 de novembre | Lluèrnia
Posted by Pep Fargas9 Setembre 2014 Home
Aquest any celebrarem Lluèrnia el dia 8 de novembre a partir de les 6 del vespre. Marqueu la data en la vostra agenda i si voleu venir a passar la nit a Olot, ara és el moment de reservar el vostre allotjament.
Tenim preparades més de 50 intervencions que inclouen, instal·lacions, concerts, espectacles, performances… i altres sorpreses de la mà de més de 300 artistes.
Com l’any passat, ens calen voluntaris que facin possible el festival i també la participació dels veïns i veïnes de la ciutat que participin posant llums i espelmes als balcons, finestres i aparadors.
A partir d’avui anirem publicant informacions suggeriments i idees perquè la vostra participació sigui ben lluïda.
Acabant les Festes del Tura, escalfem el foc de Lluèrnia.
← Projectes i plànol Lluèrnia 2014 Arts de Carrer a Tàrrega. → | 0.769448 | curate | {"ca": 0.9532497149372862, "pt": 0.04561003420752566, "en": 0.0011402508551881414} | https://lluernia.cat/2014/09/09/reserveu-el-8-de-novembre/ |
mc4_ca_20230418_2_413261 | Periodista Itinerant: «L’Estat israelià veu com una amenaça demanar la igualtat de drets»
«L’Estat israelià veu com una amenaça demanar la igualtat de drets»
Haneen Zoabi va convertir-se el 2009 en la primera dona palestina en ser diputada a la Knesset [Parlament israelià] per un partit àrab. Membre de Balad, la seva activitat com a parlamentària no ha passat precisament desapercebuda. Al maig de l’any passat, va sumar-se a la Primera Flotilla, fet que va portar-li crítiques duríssimes per part de diputats sionistes, que van arribar a agredir-la. A més a més, va ser sancionada i va perdre el seu passaport diplomàtic i durant més d’un mes no va poder participar en les sessions al Parlament. Filla d’un històric alcalde de Natzaret –la gran ciutat palestina dins l’Estat d’Israel-, Zoabi té molt clar que la seva presència al Parlament és un missatge en si mateixa i que Israel no la representa. Tot i ser el partit més important entre els palestins d’Israel, la seu de Balad es troba en un edifici no precisament luxós ubicat a una zona industrial de Natzaret. I és que la discriminació que pateixen els palestins que viuen a l’Estat jueu es nota a tots els nivells.
Què significa l’informe Palmer sobre l’assalt a la Flotilla?
Suposa una adopció completa del punt de vista israelià sobre el setge de Gaza i el segrest del Mavi Marmara. S’ha intentat acontentar Tel-Aviv amb l’informe; però, a banda d’indignar Turquia, ha estat una humiliació per a l’ONU. El text va en contra d’algunes resolucions seves, perquè assegura que el setge a Gaza és legal i això s’oposa totalment al dret internacional.
Va ser sancionada per participar en la Flotilla de l’any passat. Què en pensa?
La Knesset [el Parlament israelià] no és un espai per a opinions diferents, sinó per al consens. Si el qüestiones, s’acaba la llibertat d’expressió i caus en la il·legalitat, segons les seves normes. No hi ha a Israel un sistema democràtic, perquè no et permet anar contra el consens en temes com l’ocupació de Palestina, el setge de Gaza o els drets dels palestins. La reacció en contra meu, amb sancions incloses, no va ser només perquè vaig participar en la Flotilla, sinó pel fet de formar part d’un partit [Balad] que demana la igualtat de tots els drets, incloent-hi els nacionals, per a tots els ciutadans d’Israel. Demanar la igualtat per a tothom es veu com una amenaça.
Què podria suposar el reconeixement d’un Estat palestí per als àrabs d’Israel?
La nostra prioritat política és aconseguir la igualtat de drets i la llibertat dels palestins i no m’importa si això passa per tenir un o dos estats. En tot cas, el reconeixement de l’ONU no significarà la fi de l’ocupació, el desmantellament dels assentaments i la creació d’un Estat real. No crec que tingui influència en la nostra situació dins d’Israel, però l’únic que puc pensar és que podria comportar més violència i més discriminació vers els palestins. Ara bé, mantindrem les nostres demandes i la nostra lluita per la igualtat.
Per què és tan elevada l’abstenció entre els palestins d’Israel?
Gairebé la meitat dels palestins no voten en les eleccions a la Knesset. El 90% dels que s’abstenen ho fan per manca de confiança en els polítics, per falta d’ideologia i per no tenir consciència sobre la importància que té la política. En canvi, el 10% restant no vota per raons ideològiques, perquè considera que participar en els comicis és una forma de legitimar Israel i el seu sistema discriminatori. Els partits àrabs ho tenim molt difícil, per no dir impossible, per aturar lleis al Parlament, però som la veu del nostre poble i la nostra presència allà és un dels camins per enfortir la nostra comunitat. Hem de tenir partits que representin els palestins.
Ser dona dificulta l’accés a la política?
És molt difícil tenir algun paper polític a Israel si ets palestí. Si, a més a més, ets dona, encara és més complicat. Pensen que som més febles i els jueus actuen de forma més violenta. Ho vaig experimentar quan em van agredir a la Knesset en un debat després de l’assalt a la Flotilla. Vivim en una cultura masculina i la situació de la dona és molt complicada, condemnada a un rol marginal. Per això és important que jo sigui allà, perquè la meva presència és un missatge en si mateix i demostra que les dones poden ser líders polítics i socials.
*Entrevista publicada amb el número 1.028 del setmanari EL TRIANGLE, 9 de setembre.
Publicat per periodistaitinerant a 12:31
Etiquetes de comentaris: flotilla, Israel, Knesset, Palestins del 48 | 0.814635 | curate | {"ca": 0.9847567809908092, "es": 0.015243219009190765} | http://periodistaitinerant.blogspot.com/2011/09/lestat-israelia-veu-com-una-amenaca.html |
crawling-populars_ca_20200525_49_142251 | DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
UPC. El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques està dirigit per l’investigador de la UPC Michel André
El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques, amb seu al Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú, organitza el primer congrés mundial que tractarà els problemes que el soroll d’origen antropogènic pot provocar als animals, així com els efectes que pot tenir en el desenvolupament futur dels oceans.
Els més de 250 científics, experts en legislació marina i membres d’ONGs, tractaran la problemàtica des del punt de vista de l’origen artificial del soroll, —el generat pel transport de mercaderies, la pesca o les prospeccions, els parcs eòlics o maniobres militars, entre d’altres—. A més, es debatrà sobre la tecnologia disponible per mesurar el soroll en el mar i la necessitat d'estandarditzar els mètodes per poder comparar els resultats presos en diferents escenaris. Finalment, es plantejarà la regulació necessària a aplicar, principalment a Europa, en el marc de la Marine Strategy Framework Directive (MSFD).
A l’Oceanoise, hi participen experts de 21 països d'Europa, EUA, Canada, Austràlia, Nova Zelanda, Xina i Japó.
Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques
El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques, dirigit per l’investigador de la UPC Michel André, ja ha demostrat en estudis anteriors que els cetacis i d’altres animals marins com els cefalòpodes poden patir greus lesions auditives causades per l’exposició continuada a nivells de so de baixa freqüència. Aquestes espècies utilitzen el sentit de l’oïda per orientar-se, caçar, relacionar-se, etc., per això, el ritme vital dels animals així com l’equilibri de la cadena alimentària en general, es pot veure alterat amb el futur panorama d’augment constant de so en el mar. Els cetacis juguen un paper essencial en l'equilibri dels oceans, per tant, si aquesta espècie és amenaçada per l'activitat humana, es pot desequilibrar tota la cadena alimentària.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020. | 0.857553 | curate | {"es": 0.011759935117599351, "ca": 0.9732360097323601, "ja": 0.0016220600162206002, "en": 0.00932684509326845, "fr": 0.0040551500405515} | : /societat/doc/55015/la-upc-organitza-el-primer-congres-internacional-sobre-contaminacio-acustica-al-mar.html |
macocu_ca_20230731_8_245944 | Metges treballant a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge | ACN | 0.575713 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_198301 | Els pallassos d´hospital ja fa 28 anys que fan somriure allà on més cal - Diari de Girona
Els pallassos d´hospital ja fa 28 anys que fan somriure allà on més cal
Michael Christiansen, pioner a fer riure als hospitals, va explicar la seva experiència a Barcelona
Michael Christensen durant una actuació. regió 7
BARCELONA | EFE/DDG Mitges de colors, flors als cabells, sabates gegants, roba de tons vius, tutús, bates de metge, nassos vermells i molt maquillatge: tot val per fer somriure a nens hospitalitzats, segons Michael Christensen, el primer clown del món que es va dedicar a fer de pallasso d'hospital. Chirstensen ha explicat, en una entrevista amb Efe, que els pallassos d'hospital es passegen pels passadissos de centres mèdics de tot el món fent de doctors, però les seves medicines no es beuen, ni s'injecten, sinó que se senten: ells fan riure.
Aquesta professió va néixer el 1986, quan Michael Christensen va ser contractat pel Morgan Stanley New York Presbyterian Hospital per fer una actuació puntual, però a poc a poc la idea va ser creixent fins ara, que, per exemple, només a Brasil hi ha 350 organitzacions de pallassos d'hospital.
Ara, Christensen es dedica a la formació, com el taller que ha impartit aquesta setmana a Barcelona, on, de la mà de l'organització Pallapupas, ha recordat amb afecte els anys que es va dedicar a "receptar somriures". El primer pallasso d'hospital del món va explicar que el que fa feliç un nen "és tenir la sensació que pot ajudar el pallasso, perquè canvia el seu rol i surt de la malaltia per una estona". "No hem de sentir pena pel nostre públic, sinó donar-li eines perquè se senti millor", ha recomanat Christensen, que ha ensenyat a Barcelona a una vintena de pallassos a arrencar els somriures de pacients infantils.
El novaiorquès ha recordat amb afecte el cas de Carmelo, un nen amb qui ell va tenir molta relació i que va acabar ajudant-los en els seus espectacles per les habitacions: "Anava amb la seva petita bata i ens acompanyava a fer les nostres rondes", va comentar. "Una vegada", va recordar, "vam ser en una habitació on hi havia una dona àrab amb el seu bebè en braços i no parlem àrab, però sí bebè i vam aconseguir fer riure el nen i a la mare. | 0.893652 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridegirona.cat/cultura/2014/11/03/pallassos-dhospital-ja-28-anys/695260.html |
cawac_ca_20200528_2_204237 | Ja tenim l’estiu a sobre i les ganes de menjar gelat augmenta en mateixa mesura que augmenten les temperatures (ara mateix força altes i, per tant, tenim moltes ganes de menjar gelats!). Per això, avui us recomanem com fer gelats des de casa. | 0.720767 | curate | {"ca": 1.0} | http://blocs-a.lamalla.cat/bloc/extraradi/post/gelats_casolans |
aquibergueda_ca_20231009_0_11558 | El centre residencial SAR Mont Martí de Puig-reig ha presentat avui la nova filosofia de la Unitat de Discapacitats Psíquics, basada en una vessant molt més social, és a dir una aposta per sortir amb les persones internes a fer excursions, passejos i jocs al carrer, entre d’altres. Ho té clar Montse Nuñez, que des de fa set mesos és la nova directora del centre.
La unitat està en funcionament des del juliol del 2007, té capacitat per a 60 places i actualment són 53 els nens i adults amb discapacitats psíquiques –i alguns amb trastorns de conducta– que hi ha ingressats al centre. Se n’ocupen una quarantena de professionals, entre monitors, terapeutes ocupacionals, metges, infermeres, psicòlegs i fisioterapeutes. Petits i grans fan activitats diverses, i classes, ja que n’hi ha una vintena en edat escolar. La majoria van a l’escola d’educació especial Llar Santa Maria de Querat, de Berga, i a alguns se’ls fan les classes a la mateixa residència Mont Martí, on a més tenen gimnàs i sales d’activitats, per fer tallers i treballar àrees diverses com la sensorial o la psicomotriu.
A més, ara el centre treballa per habilitar alguna sala nova, i també es donarà ús als patis interiors que hi ha, per exemple s’hi farà algun hort per cultivar verdures i hortalisses. Tot plegat, per fer de la Unitat de Discapacitats Psíquics del SAR Mont Martí de Puig-reig (que comparteix espai, cada un independent, amb el geriàtric) un centre amb les màximes prestacions. Ho ha dit Josep Maria Casellas, director de la zona nord del Grup Sar, que també ha destacat que esperen que el gir que se li dóna a partir d’ara a la unitat de discapacitats sigui l’inici d’un gran projecte. En aquest sentit, l’alcalde de Puig-reig, Satunino Domínguez, ha aplaudit els canvis que s’han fet, diu que s’hi guanyarà molt perquè permeten que el centre s’obri i no sigui tan tancat com era fins ara.
La Unitat de Discapacitats Psíquics del centre SAR Mont Martí de Puig-reig és l’única d’aquestes característiques que hi ha a la comarca, i les 53 places les ocupen nens i adults de diferents punts de Catalunya.
El centre residencial SAR Mont Martí de Puig-reig ha presentat avui la nova filosofia de la Unitat de Discapacitats Psíquics, basada en una vessant molt més social, és a dir una aposta per sortir amb les persones internes a fer excursions, passejos i jocs al carrer, entre d’altres. Ho té clar Montse Nuñez, que des de fa set mesos és la nova directora del centre. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2009/06/19/la-unitat-de-discapacitats-psiquics-del-sar-mont-marti-a-puig-reig-presenta-una-filosofia-mes-social-i-oberta/ |
mc4_ca_20230418_7_626290 | Com utilitzar endolls de Bielorússia a Xile
Connectors, preses de corrent, adaptadors i altra informació necessària per viatjar des de Bielorússia a Xile en aquesta pàgina. Si voleu un informe per a altres països, torneu a iniciar l’ assistent per trobar a adaptadors elèctrics per al vostre viatge aquí .
Tipus de taps: C. C, L. | 0.680672 | curate | {"ca": 0.9294478527607362, "es": 0.0705521472392638} | https://whatplug.info/ca/from/belarus/to/chile |
mc4_ca_20230418_7_754641 | Criterios de admisión y seguimiento del alumnado | UIC Barcelona
L’alumnat que compleixi els requisits generals d’accés d’acord amb la normativa vigent, podrà sol·licitar l’admissió al doctorat. L’Escola de Doctorat haurà d’establir els mecanismes d’admissió al programa de doctorat, però aquests hauran de contemplar la valoració dels aspectes següents:
Les capacitats, competències i aptituds personals
Experiència professional (anàlisi del currículum vitae)
Motivació per la recerca
L’Escola de Doctorat, d’acord amb la Comissió Acadèmica del Doctorat, definirà quins són els barems mínims d’activitat científica per poder dirigir tesis doctorals en funció de les àrees de recerca. Cal assegurar que cada projecte de tesi estigui ben estructurat i sigui viable. Sempre que sigui necessari, a més del tutor o tutora que s’assigna a cada alumne matriculat, es pot atorgar a cada alumne més d’un director o directora si el projecte de tesi o la metodologia ho requereixen.
Per les característiques de la Universitat Internacional de Catalunya, el programa de beques de la UIC no permet oferir finançament a totes les persones doctorandes per a la realització de la tesi. És per això que una bona part de l’alumnat fa compatible la formació doctoral amb una feina externa. Aquest fet és una gran oportunitat per a la inserció laboral posterior de les persones doctorandes, però alhora suposa una amenaça per poder finalitzar la tesi en els terminis establerts en el RD 99/2011. Per a l‘alumnat de doctorat que es troba en aquestes circumstàncies, caldrà tenir un cura especial en el seu seguiment.
Finalment cal destacar que, per mantenir el nivell d’excel·lència desitjat, els mecanismes de garantia de qualitat han de contemplar que abans del dipòsit de la tesi doctoral a la Comissió de Qualitat del Tercer Cicle, la tesi hagi estat valorada favorablement per algun doctor expert en la matèria i que la persona doctoranda presenti indicadors externs que avalin la rellevància de la recerca que s’ha realitzat. Per això es promouran les tesis per compendi de publicacions, i en els camps científics en els quals aquesta pràctica no sigui habitual es procuraran tenir evidències que el treball ha estat contrastat i avaluat positivament per la comunitat científica.
També caldrà vetllar perquè el currículum dels membres que constitueixin el tribunal per avaluar les tesis posin de relleu experiència de recerca relacionada amb el tema de la tesi que s’ha d’avaluar. | 0.870914 | curate | {"es": 0.026111791105671155, "ca": 0.9738882088943288} | http://www.uic.es/es/admisiones/doctorados/accesos-admisiones |
racoforumsanon_ca_20220809_1_379907 | Font: http://www.abc.es/20111106/comunidad-catalunya/abcp-sera-segunda-fuerza-cataluna-20111106.html
Per cagar-se que el PSC segueixi amb aquests resultats.
Són eleccions espanyoles, per triar qui governa el seu Estat, molta gent vota PSOE com a mal menor respecte al PP | 0.424851 | curate | {"es": 0.373134328358209, "ca": 0.6268656716417911} | |
cawac_ca_20200528_2_46640 | Número 1013
Veus del Món
19-01-2006
L’ editorial i la informació que Financial Times dedicaven la setmana passada a les polèmiques paraules del tinent general Mena han continuat aixecant polèmica. Tot i que el to era positiu i comprensiu envers les pretensions catalanes, deixava anar, però, una ombra de dubte sobre la capacitat de Catalunya per assumir sacrificis envers la resta d’Espanya. Vaja, que ens volien donar lliçons de solidaritat. Això va merèixer una carta de resposta d’un lector català , Andreu Ylla, i tres dies deprés de l’article es publicava també una carta de rèplica del director de la Fundació Catalunya Oberta , Joan Oliver. Aquest recordava les proves de solidaritat que ha fet Catalunya durant els darrers 20 anys i oferia unes xifres aclaparadores: el 8% del PIB català s’ha destinat a solidaritat amb la resta d’Espanya. Per això, tot i avançar que estem disposats a continuar sent solidaris, els catalans “volem que aquesta solidaritat sigui transparent i temporal”.
La tempesta per les declaracions del militar, finalment cessat, no s’han apagat aquí. Entre altres mitjans que han continuat referint-s’hi hi ha The Economist , que amb un editorial i una informació a pàgines interiors, es mostra comprensiu cap a les nostres pretensions tot recordant que, contràriament a Escòcia o el Québec, que són receptors nets, Catalunya aporta més a l’Estat espanyol del que després percep. Fa també una crítica a la politització de l’estament militar tot i que troba un aspecte positiu al fet que s’hagi posat a prova la fortalesa de l’executiu davant aquesta sortida de to de Mena.
Continuem amb Europa, que aquesta setmana dóna bastant de joc. Les primeres passes diplomàtiques de la nova cancellera alemanya, Angela Merkel, són analitzades amb lupa pels observadors internacionals. Si es va estrenar amb sengles viatges fugaços a París i Brussel·les, ara no ha volgut deixar de banda els Estats Units i Rússia, desplaçaments que han anat pràcticament consecutius i amb resultats diferents. Adulada per Bush, no ha pogut traspassar la fredor que li provoca Putin, l’actual cap d’Estat de Rússia i antic dirigent de l’espionatge soviètic mentre Merkel vivia a una Alemanya de l’est sotmesa als designis del Kremlin.
D’aqui que el Frankfurter Allgemeine destaqui la seva voluntat prèvia de reunir-se amb opositors russos –cosa que no és habitual i políticament incorrecte– però que és sa per a la democràcia. El mateix diari de la capital financera alemanya analitza precisament aquestes primeres setmanes de diplomàcia tenint en compte que cogoverna amb els socialdemòcrates. Die Welt i el setmanari Der Spiegel analitzen també els resultats de la visita a Moscou, mentre The Wall Street Journal ho mira amb ulls nord-americans. Le Monde passa revista i editorialitza tot dient “el to Merkel” i el suís Le Temps parla de “debut fulgurant”.
De manera que Merkel sembla haver passat amb bona nota aquesta estrena entre l’alta diplomàcia de la qual cosa es felicita la premsa lliure russa, exemplificada en el Kommersant .
De com està Europa de temperatura en fan causa aquesta setmana Financial Times –“esperança i glòria”– que analitza el model nacional i racial vigent al Vell Continent, un aspecte que mereix crítiques de The Boston Globe , que furga en la violència de què són objecte les dones musulmanes residents a Europa.
L’orgull de la britanitat torna a aflorar aquest cop a The Daily Telegraph , mentre que Le Figaro continua intentant trobar explicació a la societat cansada amb què es manifesta França. “Quan França desperti” diu l’article en el mateix diari que bateja el primer ministre Sarkozy de “Sarko-zen” per la forma amb què contempla els esdeveniments.
La Itàlia que sempre sembla estar d’eleccions, però que ara sí que va de debò, en vigílies d’anar a les urnes, mereix diversos comentaris sucosos. El Corriere della Sera retrata els vells eurocomunistes que semblaven sortir d’uns llimbs que ja no existeixen, Financial Times analitza la crisi de credibilitat sobrevinguda a la direcció política del Banc d'Itàlia i La Stampa rescata aquella frase xulesca del “vostè no sap amb qui està parlant” que, pel que sembla, també s’utilitza allà per fer valer influències.
Sergio Romano, a Panorama , reclama nous líders per a Europa ara que la UE s’ha obert fins a 25 països, molts d’ells de democràcia recent. Per cert que aquest prestigiós articulista ha estat convidat per la Fundació Catalunya Oberta per donar una conferència a Barcelona el mes de març.
El també destacat intel·lectual polonès Alan Michnik, finalment, posa en qüestió la qualitat de la democràcia polonesa a Neue Zürcher Zeitung .
Mentrestant, l’energia torna a donar maldecaps a Occident, ara per compte de les provocacions del president de l’Iran. L' USA Today es refereix a la necessitat de demanar a l’ONU que apliqui sancions si Iran continua desafiant l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica. Tot i que Los Angeles Times recorda que Alemanya, França i la Gran Bretanya ja han avançat les seves objeccions. I això que més enllà del desafiament al món civilitzat i a les normes internacionals, la política energètica de l’Iran i la desestabilització que està provocant en el mercat ha fet que pugi de nou el preu del petroli, aspecte que comenta The Guardian . D’altra banda, The New York Times es fa ressò de la preocupació de Rússia i la Xina per la crisi amb aquest aliat, tot i que rebutgen ser ells els qui enviïn la qüestió al Consell de Seguretat de l’ONU on tenen dret de veto, no ho oblidem.
En tota aquesta qüestió s’hi juguem molts interessos polítics i estratègics, però també econòmics. Ho recorda The Washington Post . El parisenc Le Figaro esmenta la prudència xinesa a l’intentar reconduir la crisi, mentre Asia Times anuncia un acord entre la Xina i l’Índia per assegurar-se l’abastament de petroli. Tot aquest trasbals, com també la rèmora d’inquietud que ha deixat la crisi del gas natural entre Rússia i Ucraïna – The New York Times – fa que Occident es replantegi la seva política energètica, fins a llençar al foc els dimonis familiars que la política demagògica havia anat gestant. Per exemple, l’energia nuclear. A desgrat de l’aliat SPD, el govern alemany ja parla ( Die Zeit ) de replantejar-se la futura aturada nuclear que havia fixat el govern Schröder. I l’influent Financial Times es pregunta si no serà l’hora del carbó per no haver de dependre del petroli i de les energies que aixequen polseguera, com la nuclear.
Àsia no para de bullir econòmicament. Tot i que no sigui una moneda de canvi amb la resta de països, aquests dies entra en vigor un assaig de moneda única, l’ACU (Asian Currency Unit), al modus del que va ser l’ecu a l’Europa prèvia al mercat únic. De moment servirà per regular les transaccions entre tretze països, entre ells Japó, Xina i Corea del Sud i altres deu d’economia més modesta. D’això ens parla el diari japonès Yomiuri Shimbun . El xinès Diari del Poble ens alliçona sobre el perfil del nou-ric xinès: en la seva majoria són joves de menys de 35 anys. Deuen ser els que compraran els sis models de cotxe europeu i nord-americà que estan a punt per fabricar a les seves factories i que ens ensenya el mateix diari oficial.
Als Estats Units encara es discuteix sobre les males pràctiques que ara es sanciona del lobbista Abramoff. The Washington Post parla de les restriccions que ara proposen els republicans a la feina dels lobbies i The New York Times retrata l’olor dels diners dels casinos, la causa de la caiguda d’Abramoff. El setmanari francès Le Point analitza els diners que sabia moure.
No podem acabar la revista de premsa internacional sense referir-nos a la coincidència que s’ha produït aquest darrer cap de setmana amb tres dones com a protagonistes de l’alta política. Michelle Bachelet s’ha convertit, d’una banda, en la primera presidenta elegida a l’Amèrica del Sud. El xilè La Nación ens explica les seves primeres decisions. D’altra banda, la presidenta finesa encapçala les votacions per a la segona volta on previsiblement sortirà reelegida, i Libèria s’ha manifestat també com a capdavantera al ser el primer país d’Àfrica en elegir una dona presidenta, Ellen Johnson-Sirleaf, que ara ha pres possessió, i que mereix comentaris al Mail & Guardian sud-africà.
Veus de la Fundació
En consonància amb la línia editorial del Butlletí de la Fundació Catalunya Oberta de la setmana passada pel que fa al paper galdós de la Unió Europea en política exterior, Joan Oliver ( Avui, , diumenge) denuncia algunes plantofades que li donen als Estats Units en la matèria i afirma que en alguns casos, com pot ser el d’Iran, els nord-americans “es tornaran a quedar sols. I tots plegats tornarem a demostrar que és molt divertit ser pacifista i antiamericà, però no es pot dir que sigui gaire pràctic”.
Valentí Popescu es fixa en Israel i Palestina a la seva crònica a l’ Actual . Per al periodista, amb Ariel Sharon malalt “la pregunta obligada és si el futur immediat del Pròxim Orient canviarà sense ell. El més probable és que canviï poc o gens”. I dóna com a raons principals d’aquest immobilisme l’estabilitat democràtica israeliana i les temptatives palestines per arribar a la pau.
Un altre focus d’atenció mundial solen ser les economies dels països llatinoamericans. De nou a l’ Actual , ara Joan Roy , també ens dóna dades positives atès que “les economies del Con Sud van viure un bon moment l’any passat, si bé diferents factors feien preocupar per la seva continuïtat i per la possible fi del cicle de creixement sostingut que vivien des de feia quatre anys, en termes absoluts”.
Les economies domèstiques dels Estats Units, per la seva banda, han portat els consumidors a girar la vista cap als cotxes de baix consum, com ha constatat Diana Negre ( Avui , diumenge) a la Fira de l’automòbil de Detroit, que s’ha celebrat fa poc. Aquest tipus d’automòbil ha estat gairebé exclusiu dels fabricants orientals, per bé que ara les firmes nord-americanes volen entrar en el segment, però “el problema que tenen l es empreses amb els cotxes petits és que els seus marges són més reduïts i per guanyar diners és necessari fabricar-los fora dels EUA”.
El tema dels cotxes el trasllada a Europa Ramon Tremosa ( El Temps ) on, en contrast amb la concentració territorial que hi ha als Estats Units, les grans marques tenen factories repartides en diversos països. Entre els quals hi ha Espanya, amb una gran tradició de plantes productores. Ara, però, ve l’amenaça dels països de l’est, que poden ser el destí de les noves fàbriques. “Finalment, però, serà la productivitat a llarg termini la que determinarà la ubicació futura d’aquestes empreses”, és l’anàlisi que fa Tremosa.
A casa nostra, Valentí Puig entrevista el president Jordi Pujol, diumenge a l’ ABC , i en fa un retrat en forma de bitllet on l’ull de l’articulista observa que “lluny del poder, Pujol veu com la societat ha canviat massa de pressa i sense saber cap a on. Per això activa el seu ‘think tank’ amb reflexions sobre la societat responsable, però a la fi tot es fa política, sobretot quan mística i política han encavalcat els seus quefers”. Naturalment, durant l’entrevista parlen de l’Estatut.
Com també ho fa, el mateix dia a La Vanguardia , Jordi Barbeta , que repassa els darrers fets al voltant de la qüestió i afirma al titular que “L’Estatut trenca totes les estratègies”. I és que, segons com vagin les coses, es poden donar un seguit d’encreuaments que marquin victòries i derrotes tant personals com de partits entre tots els implicats. Per això “tots han preferit donar-se un període de reflexió per decidir com ataquen l’esprint final”.
Marçal Sintes aborda el tema de la possible retirada de l’Estatut ( Avui , dissabte) i per començar avisa Artur Mas que “el màxim dirigent de la federació nacionalista no pot avalar un text estautari retalladíssim” i després fa extensiu l’avís a la mateixa federació i a Esquerra: “CiU i ERC no ho poden fer, en primer lloc, per dignitat i, en segon, perquè molts dels seus dirigents i dels seus electors no ho admetrien”. L’endemà, a El Mundo , Sintes segueix amb la qüestió: “tot sembla indicar, per tant, que un altre cop li tocarà decidir a Artur Mas. El líder de CiU s’inclina per facilitar l’acord. No obstant això, la federació no pot permetre’s un sí que no vagi acompanyat de sòlides contrapartides”.
I ara que estem amb el nou Estatut, Oriol Pi de Cabanyes , dimarts, evoca temps anteriors a l’actual, tot per puntualitzar un article d’un altre articulista de La Vanguardia (i des de les pàgines del mateix rotatiu), Pedro Schwartz, que atribueix a Tarradellas haver assolit un acord per restablir les llibertats catalanes “quan, en realitat –diu Pi de Cabanyes– els que més decisivament van obtenir la restitució de les llibertats democràtiques i nacionals perdudes van ser les forces polítiques que, coordinades en la clandestina Assemblea de Catalunya des del 1971, van donar una nova legitimitat a la presidència de la Generalitat a l’exili”. Per cert, en aquest article l’autor fa esment de l’homenatge que la Fundació Catalunya Oberta va fer a Heribert Barrera a finals de novembre.
Per la seva banda, Vicent Sanchis ( Avui , diumenge) es fixa en els aspectes informatius que ha comportat el text estatutari quan afirma que “la deformació malaltissa de la realitat i la incitació a l’odi han generat un fort anticatalanisme en alguns sectors de l’opinió pública espanyola”.
També son mal vistos –i sobretot des de l’1 de gener– els fumadors i el tabac. Ferran Sáez ( Avui , dissabte) recorda: “Però jo he vist com en menys de vint anys el vi negre deixava de ser un beuratge de taverna per transformar-se gairebé en una medecina que ara va bé per a tot. No és improbable que amb les ‘rares virtuts’ del tabac es produeixi un viatge de retorn semblant d’aquí a uns anys. Què s’hi juguen?”
I tampoc no és aliena a tendències la literatura catalana. Anton Maria Espadaler explica dissabte a La Vanguardia com entre els nostres literats s’havia mirat sempre molt cap a l’interior i la muntanya i s’havia ignorat pràcticament el mar fins que Joaquim Ruyra va escriure Marines i boscatges . Un paisatge muntanyenc apacible i bucòlic que contrasta amb l’escenari que ens ofereix la novel·la Tor. Tretze cases i tres morts , del periodista Carles Porta, que no defuig la bellesa del paisatge, però que hi emmarca “individus aspres com pedres, broncs i ferotges com un porc senglar, sense més sentiment que l’odi, i la tragèdia dels quals es deriva, amb lacerant fatalitat, de la lògica estricta d’un document notarial pulcrament redactat”. El llibre és qualificat d’“impecable”.
I més que de tendències, de posicions contràries que s’haurien de posar a la balança en parla Xavier Sala i Martín dimarts al mateix rotatiu. És a dir, critica les escoles nord-americanes que fan bandera de l’anomenat “disseny intel·ligent” –teoria molt en boga en el discurs del radicalisme religiós als Estats Units, que nega l’evolucionisme i fa bona la literatura bíblica en el sentit estricte de la creació humana– en el seu sistema d’ensenyament, però també ataca “l’assot d’una altra forma de religió fonamentalista: el secularisme recalcitrant”. “Perquè una cosa és no voler que s’imposi la religió a les escoles públiques i una altra impedir que els nens (o els seus pares) puguin decidir si estudien religió en aquestes mateixes escoles, per més públiques que siguin”, aclareix.
Són temes amb els quals es pot fer molta demagògia. També amb el ral·li amb què comença l’any i que acaba a Dakar. Allà s’ha desplaçat Salvador Sostres ( Avui , diumenge) per constatar que lluny de ser una demostració d’ostentació occidental davant la pobresa africana, la cursa té efectes prou beneficiosos pel continent africà i ho il·lustra amb un exemple que li explica Joan Porcar, el primer pilot català que va córrer el Dakar: “el Dakar no passa per cap país que no ho demani, i justament enguany, a Mauritània estan enfadats amb nosaltres perquè no hi fem la tradicional jornada de descans i les possibilitats de fer negoci, lògicament, es redueixen”.
El ressò de la publicació l’Informe sobre L’estat de la societat encara perviu en els mitjans de comunicació i els articulistes. Baltasar Porcel ha estat un dels darrers a parlar-ne ( La Vanguardia , diumenge) en un article que, sota el títol “Els nostres informats” fa un seguit de reflexions sobre les conclusions d’aquesta Enquesta a Persones Informades de Catalunya .
Qui també ha parlat els darrers dies ha estat el vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i patró de la Fundació Catalunya Oberta, Alfons López Tena . A les ja habituals 5 preguntes del diari Avui i en relació amb el president del Tribunal Suprem i del mateix CGPJ, Francisco José Hernando, que ha comparat el fet d’aprendre català amb el de ballar sevillanes, López Tena ha respost, entre altres coses, que les declaracions d’Hernando “són pròpies d’una mentalitat xenòfoba i racista i contrària a la pluralitat de l’Estat i dels seus ciutadans”.
D’altra banda, el propi jurista he remès una carta , amb data de 12 de gener, al Ple del Consell General del Poder Judicial en què indica, arran de les manifestacions del màxim representant de la institució que “com a català i com a fill d’andalús no puc sinó expressar el meu més absolut refús a aquestes declaracions, pròpies de qui ‘menysté tot allò que ignora’, tant una llengua mil·lenària que comparteixen quatre Estats, quatre Comunitats Autònomes, i tretze milions de persones de ciutadania francesa, italiana, espanyola o andorrana, com una Andalusia el poble, la cultura, la tradició, la història i les institucions de la qual no és lícit menysprear per la seva reducció a un ball”. Per això i pel fet dels càrrecs que ostenta Hernando, “les seves declaracions han de ser jutjades a la llum de la Constitució, que l’obliga com a tots els poders públics i a tots els ciutadans”. L’incompliment dels mandats constitucionals per part de la més alta instància del CGPJ i del Tribunal Suprem “no poden ser obviats per aquest òrgan constitucional, per la qual cosa es proposa al Ple: reprovar, per ser contràries a la Constitució, les declaracions transcrites del President del Tribunal Suprem i del CGPJ”.
El cert és que mentre els polítics catalans van i vénen de Madrid per a parlar de què és i què no és possible d’assolir amb la reforma estatutària, anem veient de quin mal pateix cadascun, contemplant llautons i nafres, i comptant el nombre de bugades perdudes a cada rentada. De moment, només CIU es manté ferm en la reivindicació de la proposta aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre passat, mentre ERC calla, ICV atorga i PSC es deleix per concertar qualsevol compromís que faci possible a Maragall i al tripartit de completar la legislatura i salvar la cara davant l’electorat. Així, la facilitat de lliurament incondicional de les formacions que integren el tripartit al PSOE és tant alta com l’interès de CiU per apamar acords de legislatura amb el partit de govern espanyol. Per a fer la primera cosa, el millor escenari és l’aprovació d’un Estatut, amb independència dels continguts que incorpori, mentre que per fer la segona el millor escenari és la retirada estatutària que eviti el seu escapçament i obligui a convocar eleccions a Catalunya. Enmig d’aquest estira i arronsa, els catalans som obligats per la majoria de mitjans de comunicació a escoltar tota mena de sopars de duro sobre la marxa de les negociacions, sabent que, en cap dels casos, seran satisfetes les nostres aspiracions nacionals ni fiscals, més que, com sempre i si escau circumstancialment, per aproximació i en condicions de mínims. Calia arribar en aquest grau de frustració, després d’haver experimentat ja la de les seleccions i la del català a Europa? On és la credibilitat del nostre Parlament que no té força per a fer-se escoltar ni sobirania per a ser respectat? Quan de temps haurà de passar perquè els inductors d’aquest atzucac demanin perdó per les molèsties i capteniments provocats? Com aconseguirem redreçar l’autoestima com a poble en anar de derrota en derrota sense parar? Hi haurà algú amb valor per a explicar la veritat de tot plegat? Trigarà molt el catalanisme en abdicar del funest miratge d’obtenir la complicitat i el reconeixement d’Espanya per a fer res? Amb tot, de quina manera podrem conservar el senderi si confonem la claudicació amb el seny i la cridòria amb la rauxa?
Dissabte passat va tenir lloc a Barcelona una trobada entre uns quaranta intel·lectuals espanyols i catalans, a la que vaig assistir en qualitat de periodista (no d’intel·lectual, per sort). El resultat final, com suposo que en molts actes anteriors de similars característiques, va ser paupèrrim. Només es va constatar que catalans i espanyols no ens entenem, tot i que a la representació espanyola hi predominava l’element pro-PSOE i a la catalana el pro-PSC. Què no hauria passat amb una presència proporcional del PP, de CiU i d’ERC? Potser els honorables intel·lectuals haurien acabat a pinyes.
En les sis hores que va durar la reunió, vaig tenir una sensació d’immensa fatiga. En aquest debat Catalunya-Espanya, s’hi van tornar a sentir els tòpics i els despropòsits de sempre. Em vaig fer creus que encara hi hagi qui organitzi (i qui assisteixi a) costellades d’aquesta mena. Suposo que forma part de tot aquest corrent d’opinió segons el qual cal fer “pedagogia” de Catalunya perquè a Espanya ens entenguin. Perquè, diuen, a Espanya “tó er mundo é güeno”, i la culpa és que els catalans no ens expliquem bé. El problema d’aquest plantejament és que dóna per suposada una cosa falsa: que a Espanya hi ha algú interessat a entendre’ns.
En aquest aspecte, els catalans pequem de candidesa. Ens pensem que Espanya vol entendre Catalunya, de la mateixa manera que els catalans (molts) estem entestats a entendre Espanya. I això és un error gravíssim. Poso un parell d’exemples.
1.- Els dos diaris catalans de més tirada tenen o han tingut sovint seccions de “Pont aeri” o “Cartes creuades”, amb el plantejament de tenir un opinador de Barcelona i un de Madrid que intercanvien punts de vista. Molt bé. Ha vist algú una secció anàloga a l’ Abc , El Mundo o El País? Els interessa als espanyols conèixer l’opinió dels catalans?
2.- Les reunions d’intel·lectuals espanyols i catalans són convocades i promogudes sempre per institucions catalanes i tenen lloc a Barcelona (amb la qual cosa, tenim el plaer de pagar viatges i dietes). Mai a Madrid se li ha acudit a ningú la necessitat de buscar ponts amb els intel·lectuals catalans. I em sembla coherent. Ells són el centre i nosaltres la perifèria (nomenclatura assumida des de la mateixa Catalunya). Per què s’haurien de prendre la molèstia de demanar l’opinió a individus marginals com els catalans?
Pel que fa al contingut de la trobada, vaig poder constatar un cop més que el que determinats mitjans anomenen “les coses que no interessen a la gent” (la llengua, la identitat, el nacionalisme) van ser els temes estrelles. La quantitat de saliva que es va arribar a gastar en debatre sobre el tema nacional en termes essencialistes va ser literalment fabulosa. Alguns intel·lectuals espanyols van arribar a reconèixer al final que el nacionalisme espanyol existeix (i no solament a l’exèrcit o al PP, sinó de manera transversal a tota la societat). Ara: crec que va ser una concessió cortesa als amfitrions. Dubto que cap dels assistents escrigui un article a cap diari explicant que el nacionalisme espanyol amara Espanya (com el català amara Catalunya), i que la Constitució espanyola és nacionalista des de l’article 2: “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española” , etc.
Atrapat en aquesta teranyina essencialista, el debat a penes va derivar cap a aspectes tan concrets i importants com el dèficit fiscal. Vaig comprovar que els intel·lectuals espanyols no saben ni què és. I els catalans, en lloc d’aprofitar l’ocasió per explicar-ho, es van limitar a donar tombs i més tombs sobre el sexe dels àngels nacionals. És evident que els espanyols senten poca curiositat per les nostres opinions. Però no els ajudem gaire a interessar-s’hi, si els donem sempre la mateixa llauna amb les nacions, el 1714 i la llengua. Potser si els expliquéssim fil per randa què és el dèficit fiscal i per què volem un nou finançament captaríem millor la seva atenció. El discurs catalanista necessita renovar-se. És urgent. | 0.894584 | curate | {"es": 0.006104603200791948, "ca": 0.9898119122257053, "nl": 0.0004124731892426992, "en": 0.0013199142055766375, "fr": 0.0014849034812737172, "pt": 0.0008661936974096683} | http://www.catalunyaoberta.cat/hemeroteca/index.php/continguts/view_veus/mon/1437 |
mc4_ca_20230418_9_383938 | ¿Jazztel España en Sant Cugat del Vallès, Catalunya está fallando o caído? Problemas e interrupciones • ¿Está Fallando? España
¿Está Jazztel España con problemas o cortes en Sant Cugat del Vallès, Província de Barcelona, Catalunya?
Problemas con Jazztel España en Sant Cugat del Vallès, Catalunya en las últimas 24 horas
Mapa de interrupciones de Jazztel España cerca de Sant Cugat del Vallès, Província de Barcelona, Catalunya
La mayoría de reportes de fallos e interrupciones se originaron en Barcelona, Terrassa, Sant Andreu de la Barca, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Molins de Rei, Sabadell, Viladecavalls, Caldes de Montbui, Barberà del Vallès, Granollers, El Prat de Llobregat, Rubí, Mollet del Vallès y les Franqueses del Vallès.
Comentarios de Jazztel España en Sant Cugat del Vallès, Catalunya
Reportes de Fallos de Jazztel España cerca de Sant Cugat del Vallès, Catalunya | 0.559536 | curate | {"es": 0.35706214689265536, "ca": 0.6429378531073446} | https://estafallando.es/problemas/jazztel-espana/3110718-sant-cugat-del-valles-provincia-de-barcelona-catalunya-spain |
naciodigital_ca_20220331_0_366345 | El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha fet una crida al diàleg per resoldre el conflicte polític en la intervenció que ha fet aquest dimecres al Parlament, i ha revelat que el ministre d'Afers Estrangers, Alfonso Dastis, es va comprometre davant de les autoritats europees posar en marxa una investigació "independent" sobre la repressió policial de l'1-O. A Ribó ell no li consta que s'hagi posat en marxa, ni tampoc al defensor del poble estatal, amb qui ha estat en contacte al llarg del mandat.
Ribó també ha fet esment al discurs del rei Felip VI el dia 3 d'octubre, en el qual va avalar la resposta policial a l'1-O, i a tots els fets que han anat passant els últims mesos: intervenció de l'autonomia, aplicació del 155 i detencions de líders sobiranistes. Al Síndic li ha dolgut molt que Ciutadans critiqués Jordi Sànchez, que havia treballat amb ell i que ara està empresonat a Soto del Real. "És un home ple de raó", ha reiterat.
L'exlíder d'ICV va estar implicat en les negociacions entre el Govern i l'executiu espanyol per trobar una sortida dialogada al conflicte polític. "Es va dialogar amb gent que anava amb metralletes i ara no es pot fer? ", s'ha preguntat. "Reitero la voluntat perquè hi hagi àmbits de diàleg, i ofereixo les modestíssimes capacitats de mediació per facilitar-ho", ha ressaltat el Síndic de Greuges, que ha lamentat l'empresonament preventiu de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i l'aplicació "desproporcionada" del 155.
Llei del referèndum
"Enfocar un tema com aquest [el referèndum] amb mesures penals desborda per complet totes les previsions", ha recalcat Ribó. El Síndic va rebre queixes del PSC per l'aprovació de la llei del referèndum, i ha volgut recalcar que va enviar advertiments sobre tota la maquinària de la votació que implicava disposar de dades personals.
Ribó ha fet una enumeració de totes les actuacions de la justícia espanyola que, a parer seu, han anat passant al llarg dels últims mesos. Des de l'intent d'entrar a la seu de la CUP fins a la intervenció de les finances de la Generalitat, passant per les altes multes que va imposar el Tribunal Constitucional (TC) als membres de la Sindicatura Electoral del referèndum. La Generalitat va acabar cessant-los per tal que no haguessin de fer front a les multes, que eren de 12.000 euros diaris.
Entre la mordassa i el TC
Ribó ha indicat que l'anomenada llei mordassa aprovada pel PP amb majoria absoluta la legislatura passada suposa una "regressió". "Afecta seriosament la llibertat d'expressió. Portem més de 300.000 intervencions a l'entorn d'aquesta norma. Avui et poden imposar una sèrie de penyores de culpabilitat i ets tu qui ha de demostrar la innocència", ha recalcat el Síndic, que també ha constatat la "partidització" de la justícia espanyola. "Hi ha una erosió", ha apuntat Ribó en referència, també, a la reforma del TC per convertir-lo en una cambra de "persecució penal". Aquesta reforma, ha destacat, ha generat crítiques internacionals, com és la de la Comissió de Venècia.
El portaveu del grup de Cs, Carlos Carrizosa, ha carregat durament contra la intervenció de Ribó, a qui ha titllat de "Síndic de procés", que ha lamentat que està "cec i sord per tot allò que afecta el procés" i que ha redactat un "vergonyós informe esbiaixat pro-Govern i pro-procés el juny". Així, ha lamentat no es tracti prou com voldrien els liberals el ple del setembre que va aprovar les lleis de desconnexió, la "fractura de la societat catalana", l'"ús de la violència al carrer", o la suposada ideologització de l'escola catalana o TV3.
"Està atent als que estan d'acord amb vostè, als que el van posar aquí", ha etzibat Carrizosa, que ha criticat que Ribó és "un engranatge més de la maquinària del procés, una roda dentada, una pota més de tot això, com l'ANC, com el CAC, com les ambaixades, com TV3". "Si els no separatistes hem d'esperar que ens defensi, anem apanyats", ha asseverat, i ha insistit que "no és un defensor del poble, és un defensor del procés". De fet, fins i tot li ha recriminat que tingués Jordi Sànchez com a adjunt i ha insinuat que va mediar perquè, en deixar el càrrec, passés a tenir una feina universitària que fos compatible amb la presidència de l'ANC.
Ribó justifica la il·legalitat
La diputada del PSC Assumpta Escarp ha lamentat que es presentés aquest informe de Ribó quan encara no estava llest un altre més concret sobre la jornada de l'1-O i ha criticat també que el Síndic no hagi avaluat amb profunditat les decisions polítiques que van portar fins a la celebració del referèndum o que, segons opina, justifiqui la via per a l'aprovació de les lleis de desconnexió. "Dol veure el Síndic justificar la il·legalitat", ha afirmat, i espera que, en les properes investigacions de Ribó, analitzi si es van malversar recursos o si es van pressionar alcaldes perquè hi col·laboressin. En tot cas, ha carregat contra l'actuació policial durant l'1-O i afirma que el govern espanyol va "legitimar un referèndum sense validesa jurídica amb un ús desproporcionat de la força".
Al seu torn, el diputat Santi Rodríguez fins i tot ha reclamat a Ribó "que presenti la seva renúncia el més aviat possible per preservar el prestigi de la institució", ja que critica que no posi més èmfasi en el ple que va aprovar les lleis de desconnexió, en el qual l'independentisme "es va petar l'Estatut, la Constitució i el reglament del Parlament", cosa que l'informe "ho ventila en una sola línia". De fet, considera que el Síndic ha redactat "un informe al servei del projecte polític de l'independentisme" i lamenta que en ell s'hi "parla de l'1-O com si es tractés d'un referèndum normal i corrent".
El referèndum, patrimoni de la gent
En canvi, el diputat de JxCat Antoni Morral ha agraït la feina de Ribó i ha acusat els diputats unionistes d'apel·lar a una fractura que "no existeix al carrer" i, per contra, els acusa que "viuen de la fractura". Així, ha alertat que cada cop més "la causa catalana no és més una qüestió d'ordre intern", ja que "l'Estat ha embogit contra el somni col·lectiu de més de dos milions de persones". "La democràcia va guanyar i això és el que no se'ns perdona", ha insistit, i ha aplaudit que "el referèndum el va fer la gent, és patrimoni de la gent", motiu pel qual es pateix ara una "causa d'un estat contra la dignitat d'un poble que vol ser lliure".
Igualment, la diputada d'ERC Adriana Delgado ha denunciat "la vergonya d'un estat repressor que va exercir violència contra una ciutadania completament indefensa" durant el referèndum, l'esperit del qual identifica amb la transversalitat social dels que el van fer possible. Un "esperit" que crida a preservar, independentment del que cadascú va votar l'1-O, perquè "sense democràcia no hi haurà República". Per això, aplaudeix l'impuls d'un "ampli front antirrepressiu" contra les actuacions d'"un estat repressor que vol impedir votar i decidir".
Així mateix, el diputat de Catalunya en Comú-Podem Joan Josep Nuet ha defensat la feina de Ribó, i ha recordat: "He escoltat dirigent dels Govern criticant el Síndic per fer informes afilats contra les seves polítiques, i llavors l'oposició se'n posava les botes perquè justificava el seu relat". Ha lamentat igualment que la "repressió desfermada dels cossos policials de l'Estat és una pàgina negra que no pot quedar impune" i ha denunciat l'"abús de la presó preventiva i criminalització d'idees polítiques que, en democràcia, s'han de poder expressar lliurement". Tot i això, ha alertat que cal ser "conscients de les limitacions de l'1-O" i, en aquest sentit, ha avisat l'independentisme que va ser "un greu error polític" impulsar mesures unilaterals sense el suport de la meitat de la societat.
També molt crític, el diputat de la CUP Vidal Aragonés denuncia que l'Estat ha impulsat una "autèntica voladura de l'estat de dret" per obrir una "causa general Catalunya que, en el seu propi desenvolupament jurídic, ve a expressar altres vulneracions de drets fonamentals". Així, considera que l'acció policial de l'1-O és un "càstig col·lectiu indiscriminat" i ha demanat a Ribó demana que investigui el rol de la Fiscalia davant d'aquests fets i ha posat xifres a la repressió i el 155: "196 persones cessades, 23 organismes, 120 persones investigades penalment, 720 alcaldies perseguides, 1.066 persones lesionades". | 1 | perfect | {"ca": 0.9924757281553398, "ms": 0.004490291262135922, "es": 0.003033980582524272} | https://www.naciodigital.cat/noticia/151569/sindic-revela-estat-va-comprometre-davant-europa-investigar-repressio-1-o |
oscar-2201_ca_20230904_4_119792 | L'eurodiputat Raül Romeva ha apadrinat la llista que encapçala Xavi Monfort. S'ha presentat a la plaça Josep Casero.
Etiquetes:
ICV | Xavi Monfort
Retorna
© 2021 Reservats tots els drets
Queda prohibida la reproducció dels continguts sense autorització expressa. Article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual | 0.606446 | curate | {"ca": 0.8932926829268293, "pt": 0.051829268292682924, "en": 0.054878048780487805} | https://www.tramuntanatv.com/news/icv-presenta-la-llista-per-a-les-municipals-2011-a-figueres-/ |
macocu_ca_20230731_6_213538 | Cerca
Paraula Clau:
Per l'amnistia total
Lloc i data
Cartell reivindicatiu on es demana l'amnistia total per Montserrat Tarragó, Carles Sastre, Àlvar Valls i Josep Ll. Pérez, la dissolució dels cossos repressius i d'ocupació i fora les lleis franquistes. Acaba l'escrit dient "Per Catalunya la seva llibertat" | 0.606617 | curate | {"it": 0.08250825082508251, "nl": 0.0429042904290429, "ca": 0.8745874587458746} | |
cawac_ca_20200528_12_128915 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Duran, en una imatge d'arxiu
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha manifestat en la seva carta setmanal que malgrat que en les consultes del darrer cap de setmana, "el percentatge de participació va estar molt per sota del que es proposaven els organitzadors, el cert és que seria un error ignorar, i encara més menysprear, els sentiments que hi ha darrere dels participants". "El nostre és un poble profundament sentimental i el 13-D una part va manifestar un sentiment d’insatisfacció per la situació actual", considera.
El dirigent de CiU assenyala que "el mal que patim no necessita un referèndum per la independència a nivell nacional -com han demanat una part dels organitzadors de les consultes-, sinó una recuperació de lideratge polític de la societat catalana, avui inexistent. Per això es necessiten eleccions. No seran suficients, però sí necessàries".
"Cal un govern que actuï en clau nacional; i tot i que Catalunya no és ni té estructura d’estat, que governi amb ambició d’estat. Convé un govern fort que des de la independència de les forces polítiques espanyoles sigui capaç de defensar els interessos de Catalunya i pugui contribuir a la recuperació de les relacions entre Espanya i Catalunya, que ara passen pel pitjor moment dels darrers temps", afirma.
Duran, no ens enganyes. La participació diumenge va ésser molt molt bona Quant a les eleccions, l'encertes però el lideratge no és de qui tu voldries: al Pentapartit us caldrà avançar-les car quant més temps passa menys crèdit teniu
-
.
.
#3 sulfuro sulfuro, Barcelona. 18/12/2009 - 20:45
Valorar
Se agarrarán a un clavo ardiendo para no arriesgar sus bien pagados
-
.
.
#2 Johan, Sants. 18/12/2009 - 15:39
Valorar
Lindependentisme no sha de menystenir...ni que en Lluis Llach es qui va fer la canço Mediterraneo...segons el "president" montilla...imperdonable,no son errors,es k es aixi,ell es lerror..pobre home
-
.
.
#1 Constantí, Vilanova i la Geltrú. 18/12/2009 - 15:00
Valorar
Quanta pressa que té aquest home per ocupar la poltrona! Un que encara no se n'ha adonat de que l'autonomisme és mort.
-
.
.
#4 Meliq Salau, Reus. 18/12/2009 - 21:02
Valorar
Duran, no ens enganyes. La participació diumenge va ésser molt molt bona Quant a les eleccions, l'encertes però el lideratge no és de qui tu voldries: al Pentapartit us caldrà avançar-les car quant més temps passa menys crèdit teniu
-
.
.
#3 sulfuro sulfuro, Barcelona. 18/12/2009 - 20:45
Valorar
Se agarrarán a un clavo ardiendo para no arriesgar sus bien pagados
-
.
.
#2 Johan, Sants. 18/12/2009 - 15:39
Valorar
Lindependentisme no sha de menystenir...ni que en Lluis Llach es qui va fer la canço Mediterraneo...segons el "president" montilla...imperdonable,no son errors,es k es aixi,ell es lerror..pobre home
-
.
.
#1 Constantí, Vilanova i la Geltrú. 18/12/2009 - 15:00
Valorar
Quanta pressa que té aquest home per ocupar la poltrona! Un que encara no se n'ha adonat de que l'autonomisme és mort. | 0 | curate | {"ca": 0.7336039975015616, "en": 0.01811367895065584, "es": 0.2207995003123048, "it": 0.007807620237351655, "fr": 0.004372267332916927, "pt": 0.015302935665209244} | http://politica.e-noticies.cat/duran-demana-eleccions-anticipades-36027.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_284263 | La presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, acusa el president de la Generalitat, Quim Torra, de ser un "provocador" que només busca "generar el caos" després d'haver fet una crida a "atacar l'Estat", unes declaracions que la cap de l'executiu andalús considera una "fanfarronada". Defensa així, en la línia del govern espanyol però fent un matís més enllà, que caldria tornar a aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya "quan es produeixi una altra actuació fora de la llei o contra la llei" però no "per les fanfarronades que digui el president vicari". En una entrevista amb Europa Press, Susana Díaz recorda que el mateix Torra es va denominar "president vicari" després de ser investit i que, 100 dies després del seu nomenament, té la sensació que ha complert escrupolosament el que va presagiar. "És un president titella de Carles Puigdemont", assegura.En aquest sentit, Díaz acusa el president català de dedicar-se "a provocar per generar inestabilitat, un enfrontament entre els ciutadans i caos", perquè "en el fons busca el caos i trencar la convivència", ja que, en opinió de la presidenta andalusa, els independentistes entenen que "com pitjor, millor per a ells", i això, segons Susana Díaz, és "lamentable". Sobre el paper que està exercint el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, davant la situació catalana, la cap de l'executiu andalús destaca que el líder socialista "té una voluntat evident de restituir la convivència" a Catalunya però que, en canvi, Torra "té voluntat de generar caos". "Alguns només fan el que els interessa a ells, però cal pensar en Espanya", afegeix abans de defensar que "els andalusos" això ho porten "a l'ADN" i que, si és el cas: "El primer és Andalusia, després el meu partit i després jo". "L'andalús vol que li vagi bé a Espanya perquè sap que així li va bé a Andalusia, ens sentim amb la mateixa intensitat espanyols i andalusos i no veiem cap problema en això", conclou la presidenta de la Junta.Font
Jo aplicaria el 155 a totes les autonomies, i deixaria sense càrrec a totes aquestes gandules que l'únic que han fet en la vida es posar-se en política per tenir un sou.
Que clausurin abans l'autonomia de Madrid, artifici administratiu per excel·lència.
I que el dia que esclati, deixarà un forat al mig de l'altiplà que s'estudiarà, segles a venir, a totes les facultats de ciències del planeta. | 0.875541 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_642258 | Sembla que Reagrupament està creant bones expectatives. Per veure el grau d'adhesió al xat us faig aquesta prengunta, a veure com va el projecte.
Els que ja han decidit positivament que no ho faràn... Algún motiu per a defensar la unitat d'espanya?
ets un sectari, alguna raó per negar-ho?
Si, totes les que vulguis.Insisteixo, alguna raó per defensar la unitat d'espanya? | 0.705203 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_512699 | Àrtic: 20/02/17
Jaume Sisa ha editat un nou àlbum d’estudi, ‘Malalts del cel’ i el convidem a que ens ho expliqui. L’Esther Castarnado ens descobreix que el Mobile World Congress també té un vessant artístic. El Pep Prieto ens comenta l’últim fenomen televisiu: les sèries sorgides de les vinyetes. | 0.681599 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_308003 | És Espanya un Estat de Dret o un llegat indeleble del franquisme?
Tot i que és poc probable que l’anunci d’Ursula von der Leyen (27 d’agost) per revisar l’estat de dret practicat als països de la UE suposi una amenaça per al seu sistema jurídic, hi ha raons per creure que l’Espanya actual es troba una mica més a prop de la condemna que mai no va obtenir com a fidel – encara que acuradament disfressat – hereu del règim franquista i de la seva essència nacionalista. En aquest sentit, la recent negativa d’un tribunal belga a l’extradició de l’exconseller català Lluís Puig (per la seva part en el referèndum de la independència catalana de 2017) pot ser més que una simple anècdota. La sentència judicial belga, lluny d’escudar-se en formalismes com les anteriors, arriba a qüestionar la legitimitat mateixa del Tribunal Suprem d’Espanya per condemnar Junqueras i els altres vuit presos polítics catalans a llargues penes de presó.
Alguns observadors pronostiquen que aquesta podria ser la primera d’una sèrie de decisions judicials que directament o indirecta apunten a la manca d’independència diagnosticada per algunes ONGs i experts en els nivells superiors de la justícia espanyola. Si és així, pot ajudar a explicar la fúria que va mostrar el fiscal principal del Tribunal Suprem, Javier Zaragoza, en un article recent sobre la justícia belga. De fet, alguns hi veuen una expressió de pànic en veure que el TEDH pogués revocar algun dia les sentències contra el Govern català i que tot el sistema judicial espanyol, incapaç de frenar la corrupció i d’implementar una clara separació de poders, pogués ser seriosament qüestionat per primera vegada des de la mort de Franco.
Tanmateix, la posada al descobert de les deficiències legals actuals d’Espanya no és cap novetat. Segons l’ONG Transparència Internacional, la justícia espanyola queda per darrere de la de Botswana, Qatar, Taiwan o Puerto Rico, empatada amb les de Cap Verd i Dominica. En els darrers anys, Espanya ha perdut posicions a la UE pel que fa a la seva capacitat per frenar la corrupció i també en la percepció que els ciutadans tenen de la seva independència judicial. També a Espanya, la confiança que tenen els ciutadans en el sistema de justícia és inferior a la mitjana de la UE i, en alguns aspectes, empitjora respecte al 2017, sobretot a la llum del concepte de “pressió exercida pel govern o els polítics” sobre els jutges. En contrast amb fa quinze anys, el poder judicial, juntament amb la monarquia popular, eren clarament les dues institucions públiques menys populars de l’Estat espanyol actual.
Però són els recurrents informes GRECO de la Comissió Europea (CE) els més devastadors per a Espanya. L’informe del 2019 la situa com el quart pitjor de la UE pel que fa a independència judicial, dos llocs per sota de l’informe del 2017, amb pitjors resultats fins i tot que Polònia i Hongria. L’informe revelava que han estat desateses dues recomanacions principals contra la corrupció que la CE ha formulat en els darrers sis anys. En primer lloc, la necessitat de concedir al fiscal de l’Estat una major autonomia i no utilitzar-lo com a simple peó al caprici dels interessos del govern. Però també la necessitat de suprimir el monopoli del Partit Popular i del PSOE en el nomenament dels membres del vital Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i d’altres magistrats de l’alt tribunal, cap dels quals nomenats en atenció al mèrit o l’experiència aportats, sinó als interessos d’aquests dos partits. El document lamenta explícitament que una subcomissió parlamentària que treballa en la composició del Consell hagi estat un “fracàs” i es queixa que no s’havia intentat aplicar cap mesura per demanar la independència judicial i una retallada en l’excessiva politització de la justícia, tot insistint que les autoritats polítiques espanyoles (PP i PSOE) no havien de participar de cap manera en la selecció dels òrgans judicials de l’Estat. Mai no s’han atès aquestes demandes perquè, com va dir una vegada l’expresident Zapatero, tocar aquestes pràctiques seria posar en perill el mateix Estat.
De fet, la manca d’independència judicial ha estat una constant a Espanya des de l’època de Franco. En els darrers anys, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat regularment Espanya per la falta d’imparcialitat dels seus tribunals. El cas més cridaner va ser la recent condemna per “falta d’imparcialitat” contra un jutge de l’Audiència Nacional acusat de violar l’article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans en el procés “Bateragune” contra el líder basc Arnaldo Otegi. Això, malauradament, després que ja hagués complit la sentència de sis anys. No obstant això, ningú a Brussel·les sembla escandalitzar-se per això. Hi ha molts altres casos que mostren la politització i la manca sistemàtica d’independència judicial dels alts tribunals espanyols. El membre del Consell d’Europa, Boris Cilevičs (l’octubre del 2019), va presentar una denúncia contra la manca d’imparcialitat dels tribunals d’Espanya en un document que relacionava la persecució d’Espanya dels polítics electes catalans (després del referèndum del 2017) amb el cas de tres alcaldes kurds que el govern turc va empresonar arbitràriament i substituir per alcaldes del partit d’Erdogan. Com va dir Cilevičs, casos com aquest revelen la necessitat urgent de substituir el perfil dels magistrats que han controlat els alts tribunals espanyols durant els darrers quaranta anys des que va morir Franco.
Malgrat les recomanacions procedents d’Europa, no sembla que l’Estat tingui cap intenció de reduir el grau de politització que afecta el sistema judicial. Això no es deu tant a la incapacitat, sinó a la manca de voluntat de fer-ho, ja que els partits que han dominat a Espanya des dels anys vuitanta perdrien els seus privilegis i avantatges tradicionals. Si ningú a la UE ha posat en dubte la impunitat que Espanya va oferir als delictes i delinqüents franquistes el 1977, o en crear-se el GAL, ¿per què hauria de preocupar-se ara del monopoli que tenen per decidir el PP i el PSOE respecte de com es fa justícia a Espanya?
Per començar, amb els codis disciplinaris interns que tenen, el control dels partits sobre els seus diputats és complet. Gairebé no hi ha espai per a la consciència individual del diputat. És molt improbable que el partit que dóna suport al govern censuri un dels seus propis membres. Això ha tingut un efecte pertorbador: si el diputat no obeeix els interessos del partit, es recorre a processos penals. En paral·lel, els partits estatals (PP conservador i PSOE de centreesquerra) aconsegueixen davant dels tribunals allò que no han aconseguit en votacions parlamentàries o a les urnes. Certament, els alts tribunals on es jutgen aquestes qüestions (els tribunals Suprem i l’Audiència Nacional) són titelles en mans d’aquests partits.
L’Audiència Nacional és potser l’anomalia més gran que Espanya pot oferir en termes de normes democràtiques. És una herència directa del Tribunal d’Ordre Públic (TOP), que al seu torn era un subproducte del tribunal més repressiu dels primers anys del règim franquista amb milers d’execucions polítiques realitzades. Entre 1940 i 1964 va celebrar més de 60.000 judicis contra els perdedors de la Guerra Civil. Increïblement prou, les seves sentències mai no s’han anul·lat, només s’han declarat “il·legítimes”, com si aquest terme tingués un pes en termes jurídics. El mateix dia de 1977 que es va abolir el TOP, es va crear l’Audiència Nacional, més o menys amb els mateixos objectius. La majoria dels seus jutges van passar directament d’un tribunal a l’altre amb la consigna d’aplicar el mateix codi penal. No es van jutjar les seves accions durant el franquisme i no es van prendre mesures per “reeducar-los”. La resta de jutges del TOP sense excepció va passar directament al Tribunal Suprem. Ni un depurat!
Un judici especialment controvertit dels celebrats a l’Audiència Nacional, va ser el d’Èric Bertran, un adolescent català que havia fet campanya per l’etiquetatge de productes en català enviant correus electrònics innocents a les seus dels supermercats. També es va produir el vergonyós tancament del diari basc Egunkaria, l’editor del qual, Martxelo Otamendi va ser torturat. També es va produir el segrest judicial del número 1573 (juliol de 2007) de la revista satírica El Jueves amb una il·lustració a la portada que representava els prínceps d’Espanya, Felip i Letizia, tenint relacions sexuals. ¿Per què un tribunal especial per a aquests casos, en lloc dels tribunals naturals, si no era per garantir condemnes severes?
Com en el cas dels altres tribunals, és en la manera com els seus magistrats són elegits a la Audiència Nacional que els partits polítics PP i PSOE mantenen el seu sinistre control sobre les sentències que s’hi dicten. Tots els principals casos de corrupció, delictes econòmics i terrorisme passen amb comptagotes per les sis sales del tribunal, que és una manera excel·lent perquè PP i PSOE puguin exercir el control total sobre els judicis polítics més controvertits.
Perquè els jutges ocupin llocs en aquest tribunal, en teoria no hi hauria d’haver cap interferència política perquè la professionalitat i el mèrit són els criteris clau per als nomenaments. Però hi ha moltes proves de maniobres deplorables per part d’aquests partits per assegurar-se que obtinguin plaça els jutges amb l’afinitat més gran política i fidelitat, no pas els que més mereixen el càrrec. Aquest va ser clarament el cas quan Concepcion Espejel va treure la plaça de presidenta de la sala penal de l’Audiència Nacional gràcies a un oportú canvi a la llei. Va ser nomenada jutge just abans del famós cas Gürtel que havia d’investigar la corrupció massiva al PP. La seva “tasca” era clarament la d’assegurar que el perjudici per al PP fos el més limitat possible. La suspensió del jutge Baltasar Garzón, magistrat de llarga durada a l’Audiència Nacional, també va suposar un enorme escàndol. El PP el va fer inhabilitar per dos conceptes. En primer lloc, per haver-se atrevit a obrir una investigació sobre els crims franquistes i, en segon lloc, per investigar la corrupció al PP. Hauran passat molts anys abans que el TEDH pugui revocar aquesta sentència. Per cert, una manera d’assegurar-se que els jutges competidors es mantinguin allunyats dels llocs clau de l’Audiència és enviant-los a ocupar places a l’estranger que són molt ben pagades.
Tot i així, és segurament al Tribunal de Comptes d’Espanya on es produeixen alguns dels pitjors casos de nepotisme i corrupció incompatibles amb una democràcia avançada. Els funcionaris que hi treballen es troben entre els funcionaris espanyols millor remunerats. Els dotze membres del tribunal són escollits pel Parlament, garantint de nou que PP i PSOE tinguin el control absolut d’un tribunal que s’utilitza constantment en la persecució i el càstig dels opositors polítics.
Diversos franquistes han ocupat la presidència del Tribunal de Comptes al llarg dels anys. El seu primer president, després de la mort de Franco, va ser un falangista i exvoluntari de la Divisió Blava anomenat Servando Fernández que va lluitar per Hitler a la Segona Guerra Mundial. Al mateix tribunal hi va ocupar una plaça, entre el 1991 i el 2012, un altre feixista anomenat Juan Velarde que se sap que va escriure el programa econòmic de la Falange als anys 50. El president del Tribunal de Comptes entre 1997 i 2007, Ubaldo Nieto de Alba, exsenador de la UCD (prova addicional de la implicació política dels seus membres), ha estat vinculat darrerament amb el cas Gürtel. I era membre del Tribunal de Comptes!
Així i tot, el que probablement és l’escàndol més gran és que, entre els seus 700 funcionaris, aproximadament 100 són familiars de ministres del govern o de membres del Tribunal mateix. En un cas, hi ha fins a cinc familiars d’un dels alts funcionaris, tots ells amb sous substancials. També hi treballen diversos parents de l’expresident Aznar i dels seus ministres. L’exministra del PP, Margarita Mariscal de Gante, filla d’un repressor franquista, va ser l’encarregada d’elaborar les sentències que multen amb sumes astronòmiques els polítics catalans per organitzar la votació del 9N i l’1 d’octubre de 2017 (respectivament, €4,9M i €4,1M). Es tractava de multes absolutament arbitràries destinades a enfonsar personalment aquests polítics i paralitzar les seves famílies. Només la massiva solidaritat econòmica mostrada pels ciutadans ha aconseguit de pal.liar-ne els efectes.
El fet que la interferència política i governamental en el camp de la justícia estigui present en molts països, de maneres diferents, no pot ser una excusa perquè la UE continuï passant per alt el caire particularment pervers que aquesta pràctica ha agafat a Espanya. Els copets a l’esquena que va aconseguir Espanya als anys setanta en el seu intent de ser vista com una democràcia – mentre no es jutjava un sol franquista – mai no hauria d’haver exclòs l’opció d’un examen profund dels mecanismes que controlaven els nomenaments als jutjats espanyols. Al llarg dels anys, s’han colat massa pràctiques franquistes i massa feixistes dins la maquinària de la justícia espanyola. La Transició va ser en molts sentits una mera operació de lífting que va permetre la perpetuació d’elements bàsics de l’statu quo i la mentalitat franquistes en els àmbits jurídic, econòmic i polític espanyols.
Cap jurista no pot quedar cec davant el fet que l’associació actual entre el PP, el PSOE i la corona, beneïda pel Deep State, és de caràcter mafiós. La sentència pel cas Gürtel defineix el PP en termes semblants. Avui, aquest trio comanda en benefici propi una justícia perversa on la separació de poders brilla per la seva absència. Fa pocs mesos el mateix president Sánchez va congratular-se públicament pel fet de controlar ell la Fiscalia sense que, lògicament, se n’hagi obert cap investigació. Certament, aquest trio actua amb la mateixa prepotència que ho feia Franco en el seu temps. Com a prioritats absolutes tenen la sacrosanta unitat d’Espanya i el manteniment de l’statu quo del règim del 78 sorgit del franquisme. Ho va evidenciar el nefast discurs de Felipe VI el 3 d’octubre de 2017. Per aconseguir els seus objectius estan disposats a pagar qualsevol preu com han admès públicament els màxims dirigents tant del PP com del PSOE. Això significa l’ús dels mètodes pseudojurídics més perversos per aconseguir els seus objectius com els emprats per l’escandalosa Operació Catalunya. Tot això s’esdevé amb l’aquiescència gairebé total d’una UE on el llindar l’exigència democràtica és molt baixa. En tot cas, el preu a pagar consisteix en algun correctiu eventual i no-vinculant dels jutjats internacionals, tal com li està passant darrerament quan cap jutjat internacional avala amb extradicions la sentència espanyola contra el Procés català. En tot cas, la perversitat del sistema jurídic espanyol l’hem poguda confirmar amb la rocambolesca fugida de Juan Carlos I al Golf Pèrsic amb tota la fortuna robada que ha acumulat. Ho ha pogut fer amb el silenci més absolut de la UE que cada dia es mostra més tolerant amb l’absència d’un Estat de Dret democràtic mínimament creïble a l’Estat espanyol. Fins quan? Tot té un límit si la UE vol mantenir la seva credibilitat. Mentrestant, un tirà bielorús pot respondre a les crítiques de la UE que si vol que alliberi presos, que comenci la UE alliberant els presos catalans. | 0.870041 | curate | {"ca": 0.99137311286844, "eo": 0.0009149728775897, "fr": 0.0024181426050584928, "es": 0.004640219593490621, "tl": 0.0006535520554212143} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_511962 | Doncs bé, he decidit obrir aquest fil perquè valtros, usuaris, un cop hagueu tornat a casa després de tot un dia de feina/festa/esbarjo, digueu aproximadament quantes persones heu sentit parlar en català aquest mateix dia. També estaria bé que especifiquéssiu el lloc (quanta més precisió millor) i el context. L'objectiu és que, un cop finit el dia, valtros usuaris entreu en aquest fil i presenteu el vostre "informe". L'objectiu d'aquest fil és anar controlant diàriament l'ús de la nostra llengua arreu dels Països Catalans. Gràcies per la vostra col·laboració, companys.
En un equipament públic de Salt: un 30%-35% de catalanoparlants entre els usuaris.
i la resta?
No hi posaria la mà al foc però trobo que es un percentatge extrapolable al conjunt de la població, bàsicament perquè els usuaris són d'un perfil ben variat.El centre antic és el poble de tota la vida, principalment catalanoparlant i la resta de barris al revés. | 0.816379 | curate | {"ca": 0.9881209503239741, "it": 0.011879049676025918} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_294240 | Ahir al vespre es va fer la presentació del llibre "L'Europa que han fet fracassar. El centralisme d'estat contra la UE" escrit per Ramón Tremosa conjuntament amb l'Aleix Sarri, assessor parlamentari. La presentació ha anat a càrrec del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
Durant la presentació l'eurodiputat del Partit Demòcrata, Ramon Tremosa, ha assegurat que "l'Estat espanyol és el país que té més queixes per incompliments de normativa i el que té més expedients oberts per vulnerar la normativa comunitària en aspectes com: la morositat o la inseguretat jurídica, a escala europea". Tremosa ha apuntat que "aquestes males pràctiques són les que creen desafecció de tots els partits polítics del nord d'Europa". En aquest sentit, l'eurodiputat ha assegurat que "si hi ha AVE's buits, aeroports sense avions i autopistes sense cotxes, no és culpa d'Àngela Merkel, sinó del Govern espanyol".
Tremosa ha animat, també, a aprofitar la possible celebració d'un segon referèndum a Escòcia i la seva coincidència amb el referèndum a Catalunya per animar la gent a participar. "Si els escocesos han de fer un referèndum, els laboristes escocesos i els toris escocesos votaran sí. Nosaltres, podem aprofitar i dir a Iceta i a Albiol: els vostres companys a Escòcia votaran sí a la independència".
Per la seva banda, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha iniciat la presentació felicitant la feina de Ramon Tremosa i el seu equip a Europa. Per això ha assegurat que "sou la veu i els ulls de Catalunya a Europa. Transmeteu els seus valors i les seves esperances". En aquest sentit, el president Puigdemont ha dit que "ens cal ser en aquesta Europa cohesionada i de valors per defensar la nostra veu davant d'un Estat espanyol desconnectat de Catalunya i Europa".
El president Puigdemont també ha reconegut que "mentre nosaltres obeïm el mandat democràtic i la voluntat del poble de Catalunya, l'Estat espanyol desobeeix la normativa europea que té com a objectiu l'economia, la preservació dels drets socials i les llibertats de les persones". I ha insistit en què l'Estat "és deslleial amb els socis europeus; i demostra, davant el món, que és incapaç de complir els seus objectius: pobresa energètica, energia renovable i la inseguretat jurídica".
Aprofitant la presentació, el president de la Generalitat ha insistit en la importància del Corredor del Mediterrani perquè de la seva construcció "depenen projectes econòmics, que ara estan aturats, i la creació de llocs de treball". I ha assegurat que "hi ha partits catalans que impedeixen que aquesta infraestructura funcioni".
El president Puigdemont, finalment, ha fet una crida a la unitat dels europeus i dels catalans perquè "ens necessitem" i "Europa ha de tenir clar que sense les 'catalunyes' d'Europa, aquesta no funcionarà, i no serà un projecte complet".
D'altra banda, Aleix Sarri, ha presentat l'obra com "un llibre realista, de dos catalans que creuen en el procés europeu però que desmenteix el somni europeu". Sarri ha assegurat que "els estats petits són una oportunitat; i els grans, i centralitzats, són una amenaça i una rèmora per a Europa. El centralisme genera aparadors, misèries i fracàs econòmic", ha conclòs.
Versió PDF Imprimeix
Més...
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Notícia · Política
Puigdemont: "Repto el president Rajoy a signar una clàusula antiincompliment de les promeses d'inversions"
La fotografia · Política
Puigdemont contraposa "l'interès que hi ha al món per saber què passa a Catalunya" amb el que té la política espanyola
Crònica · Afers religiosos
Mig any de pregària per la sobirania catalana
Recull de premsa · Política
Etxearte: "L'independentisme també se sustenta per un fort component emocional"
Notícia · Política
En un article conjunt a "El Periódico" Puigdemont i Junqueras repassen els incompliments del govern espanyol amb Catalunya | 0.789191 | curate | {"ca": 0.9881842295635399, "en": 0.003134796238244514, "pt": 0.008680974198215577} | http://tribunacatalana.cat/www.tribunacatalana.cat/noticies/cultura/tremosa-lestat-espanyol-es-lider-en-males-practiques-a-escala-europea-17-11-2016.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_640877 | Em vaig estrenar al xat el juliol de 2011, i, des de llavors, sóc usuari intermitent. Tinc èpoques que m'hi connecto tot tot el dia, en canvi llavors passo un o dos mesos sense entrar-hi, i després, m'hi torno a enganxar.No us passa, a vosaltres?
Jo em conecto cada dia per veure si ha tornat en Badia. També ho faig per pur morbo, per interés d´aprendre, d´informar-me, etc. De vegades me n´assabento abans de les noticies i novetats pel xat que per qualsevol altre mitjà. També per que és de franc . | 0.738557 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_93282 | L'AEC Vallbona Granollers ha guanyat els dos partits del cap de setmana
dilluns, 24 d'octubre de 2011 09:32 Administrador
Aquest cap de setmana l'AEC Vallbona Granollers a sumat quatre punts molt valiosos per mantenir-se a la zona mitja de la classificació. Amb un partit més que els seus rivals porta 2 partits guanyats i 2 perduts.
El primer partit es va guanyar el dissabte davant del CV Barça per un 3-1. Les jugadores no van fer un gran partit però van saber aconseguir el primer triunf de la temporada davant d'un equip molt jove. Els nervis per aconseguir el primer triomf es van notar a la pista del pavelló de Can Bassa.
El segon triomf es va aconseguir el diumenge en partit adelantat de la 10º jornada contra un CV Elche que ja es va derrotar a les fases d'ascens a 1a nacional. L'equip visitant ha demostrat ser un equip molt difícil i a fet que les jugadores granollerines lluitessin fins a l'últim punt per guanyar un partit molt ajustat per 3-2. L'actitutd i el joc d'equip ha millorat respecte al dia anterior i poc a poc es comença a veure el joc d'un equip nou que té un repte difícil aquesta temporada, mantenir-se a la 1a nacional femenina.
La propera setmana l'equip entrenat per Ana Mampel ( 2a entrenadora ) jugarà a la pista més difícil de la categoria , el CV Alzira, un equip amb un pressupost i una plantilla de Superlliga 2. Serà el primer desplaçament de la històtia del club en jugar fora de Catalunya. | 0.852206 | curate | {"ca": 1.0} | http://iescarlesvallbona.cat/activitats-projectes/activitats-extraescolars/area-esportiva/251-laec-vallbona-granollers-ha-guanyat-els-dos-partits-del-cap-de-setmana?tmpl=component&print=1&layout=default&page= |
macocu_ca_20230731_10_423224 | arromançament m
Dimecres, 6 de juny del 2018 / 4273
Definició
Acció d’arromançar, que és posar en romanç o llengua vulgar romànica (allò que és escrit en una llengua clàssica).
El primer llibre en prosa que va escriure era un arromançament lliure de les Odes d’Horaci.
Usos
Tot el Quatrecents català és ple de traductors dels clàssics, dels grans italians del XIV, dels historiadors castellans i francesos, que proclamen la dignitat i la dificultat d’aquesta operació en els seus pròlegs. Pensem que arreu d’Europa les literatures romàniques han anat naixent de la traducció: la mateixa paraula roman, que en francès i en italià (romanzo) encara vol dir novel·la, deriva, com és sabut, del mot que al segle XII designava la traducció o arromançament d’un original llatí: el Roman d’Eneas, procedent de l’Eneida; el Roman de Troie, tret d’una complicada tradició de cròniques tardanes sobre la matèria dels poemes homèrics, etc.
Lola Badia, El «Tirant», la tradició i la moral (Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2003 [1993]) | 0.810149 | curate | {"pt": 0.014605647517039922, "ca": 0.9814995131450828, "es": 0.0038948393378773127} | |
mc4_ca_20230418_13_500794 | 08/07 IED Circus Party 2011 - Noticies # 8 - IED Barcelona
Dissenya la teva portada de Facebook i guanya fantàstics premis! 1.6.12 Finalistes FAD 2012 FAD 28.5.12 L’IED al Swab Barcelona 26.5.12 Colors: Trobada amb bloggers 24.5.12 Noves Entrevistes amb els coordinadors dels cursos d'estiu 20.5.12 Fracciona el cost del teu curs Màster 10.5.12 IED al Círculo de la Moda de Bogotà 10.5.12 Salone Internazionale del Mobile 2012, idees i tendències 8.5.12 Els vídeos de l’IED i Fabrica escollits per les Nacions Unides 2.5.12 Jornades de sostenibilitat i empresa a l’IED Barcelona 2.5.12 Charmelle Taute guanya una menció al 2012 JTI Clean City Lab 18.4.12 Alexandra Podkopay i Yael Knafo guanyadores! 18.4.12 IED Barcelona a Arts Libris 2012 17.4.12 Alfaro Hofmann a l'IED Friends & Family 17.4.12 L’IED Barcelona a la Milano Design Week 16.4.12 Más titulares
« 1 2 3 ... 6 7 8 9 10 ... 29 30 31 » 08/07 IED Circus Party 2011 1.7.11
8 de Julio a partir de les 23.00hCom cada any volem celebrar amb tota la comunitat IED el final d'any acadèmic i quina millor forma que fer-ho amb una festa. Aquest any la temàtica és el circ i el lloc el Be Cool. Get ready for the Circus!Entrada gratuïta per a la Comunitat IED, imprescindible presentar el carnet d'estudiant a la porta per aprofitar els descomptes especials.Com arribar - Discoteca Be Cool, Pl. Joan Llongueras, 5, 08021 BARCELONA (al costat de la Pl. Francesc Macià) | 0.793627 | curate | {"en": 0.1533002129169624, "ca": 0.7955997161107168, "fr": 0.0511000709723208} | http://www.iedbarcelona.es/ca/noticies/0807-ied-circus-party-2011_285.html?page=8 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_804075 | Vosaltres coneixeu les diferències que hi ha entre les CUP i ERC? a mi em semblen el mateix!
Tu coneixes les diferències entre els catòlics, els protestants i els testimonis de jehovà? Doncs les diferències entre aquests vindrien a ser les diferències entre erc i les CUP. Espero els vostres acudits.
si nanu, la diferencia entra catolics i protestans esque el rei angles es volia divorcia el papa(catolic) no el va deixa i va funda el protestantisme...fixat la diferencia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! el amteix amb ERC i CUP
ERC = es un partir que fins fa pocs any no era ni independentista . sino federalista. en canvi lA EI sempre ha sigut el referent independentista i d'esquerres dels PPCC tinguin la representacio que tinguin. i molts ex militants de EI els va xuclar ERC... fa pocs anys. ERC es un partit capitalista . CUP és anticapitalista CUp vol ser mes proxima a la gent construint la unitat poular des dels barris les CUP volen la democracia participativa . ERC que jo spaiga no.
Les CUP és especuladora inmobialiaria com tots sabem, però això no és d capitalistes. ERC sempre ha estat independentista, les CUP ho ha sigut fa 4 dies ja q abans no existia. Tant d bo tothom apostes pel federalisme, ja q és el pas previ per la independència, o es penseu q s'agafara amb un obrir i tanca els ulls? VISCA ELS PAÏSOS CATALANS LLIURES I REPUBLICANS
Eh?
Q s'ha ta d fer un mapa no ho entens
Si que ho entenc, tot i que la cartografia no és lo meu. Simplement alucino amb el comentari....es igual, la dolsainera ja t'ha contestat prou bé Salut! | 0.744566 | curate | {"ca": 0.7930582842174198, "es": 0.1741977734119188, "en": 0.03077930582842174, "it": 0.0019646365422396855} | |
mc4_ca_20230418_17_705891 | Bonvehí: “Caldrà trobar l’encaix entre els dos actors polítics. Ens agradaria que la Crida fos un moviment unitari, transversal i aglutinador”
El president del Partit Demòcrata, David Bonvehí, ha afirmat en la roda de premsa posterior a la reunió de la Direcció Executiva que des de la formació “continuem buscant l’encaix amb la Crida, un moviment que volem que sigui unitari, transversal i aglutinador. Caldrà trobar l’encaix entre els dos actors polítics”. Bonvehí ha destacat que “força associats del PDeCAT participaran en el procés per definir la Crida, i avui mateix la vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras, i jo mateix, comencem també reunions a Lledoners per trobar l’encaix dins d’aquest moviment”, ha afirmat.
Preguntat per una possible llista unitària independentista de cara a les eleccions europees, Bonvehí ha assegurat que “les llistes unitàries són bones, però han d’estar pactades pels actors que hi han d’anar units”. En aquest sentit, ha apuntat que “abans de posar noms sobre la taula per qui hauria d’encapçalar aquesta llista, caldria parlar-ne entre tots els actors polítics implicats”.
Una altra de les qüestions que s’ha tractat a la reunió de la direcció executiva ha estat l’acte unitari que es farà aquest divendres 2 de novembre a Lledoners per recordar que ja farà un any que hi ha presos polítics. “Ha estat un any duríssim”, ha apuntat Bonvehí, que ha volgut deixar clar que el partit hi serà present i “donarem tot el suport perquè aquest acte sigui un èxit”. “Des d’aquí farem una crida a tota la militància perquè hi participi”, ha assegurat.
Sobre la decisió de l’ALDE, Bonvehí ha subratllat que “C’s feia temps que perseguia la nostra expulsió perquè no volia estar en un grup on hi hagués un partit independentista, i al final ho ha aconseguit”. “Crec que és una mala decisió, perquè nosaltres havíem estat un dels partits històrics dins l’ALDE”, ha afegit Bonvehí, que ha assegurat que en les properes setmanes “farem contactes amb altres partits europeus per poder estar amb aliances europees”. | 0.878365 | curate | {"ca": 0.961576354679803, "es": 0.03842364532019704} | https://partitdemocrata.cat/news/ca-bonvehu00ed-u201ccaldru00e0-trobar-lu2019encai/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_57820 | http://unitatcontraelfeixisme.org
Tampoc cal rasgar-se les vestidures estan parlant de portar-ne 100 i com a molt 5000. Comparat amb els 1 milió d'immigrants que ja ha suportat Catalunya això és la xocolata del lloro.
Sí, i qui dia passa any empeny, i mentrestant jo cada cop sento menys català al carrer.Algun dia haurem de dir prou, i algun dia haurem de deixar d'establir precedents desfavorables a nosaltres, i algun dia haurem de deixar de ser les minyones del món.I un país que no fa frontera ni per casualitat amb Síria no se n'ha de fer càrrec de cap refugiat, tal i com fan els paisos NORMALS com Japó.
I jo sóc contrari a portar-ne més. El que jo dic és que no hauria hagut de ser de 1 milió la anterior immigració sinó parar a 70.000 aproximadament un 1% de la població. I ara estarien ben integrats.Però em fa gràcia que es posi el crit al cel per 100 quan el.problema és que ja n'han vingut 1 milió sense cap control i que amb les subvencions il.limitades que donem no marxaran mai.
Home, és clar. Si només haguessin 70.000 immigrants a tot Catalunya potser no seria tan beligerant amb aquest tema, però la realitat és la que és, i acceptar 4.500 ara vol dir acceptar-ne molts més en el futur. | 0.864345 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_6_185826 | Llistat de capítols
Territori continua amb la vista posada a la celebració de la diada de Corpus. Avui posem el focus a Caldes de Montbui, un dels municipis del Vallès Oriental que més catifes confecciona per la festa. Sabrem com serà el Corpus a la vila termal amb la Vicenta Pallarès, presidenta d'Acció Cívica Calderina i de la Federació Catifaire de Catal...
Cercador de capítols
Per text Cerca al títol i a la descripció del vídeo
Per etiqueta Cerca a les etiquetes que descriuen el vídeo
Per data Des de Fins a
Incloure resultats de l'històric L'històric inclou tots els vídeos de programes que ja no es troben en emissió. Marca l'opció d'incloure resultats de l'històric per cercar sobre tots els vídeos del xiptv. | 0.721477 | curate | {"ca": 0.9199438202247191, "es": 0.0800561797752809} | http://creacio.xiptv.cat/territori/capitols?chapter%5Bchapter_tags%5D=Federaci%C3%B3+Catifaire+de+Catalunya&model_type=Chapter |
racoforumsanon_ca_20220809_0_843769 | · S'ha d'anar a votar, si no no et pots queixar. (Fals) Existeix una abstenció activa, hi ha gent que es queixa no anant a votar i això és totalment legítim i respectable, anar a votar no és un carnet o un permís per poder-te queixar. A moltes cases, com a mostra de protesta el que es fa és no anar a un lloc, absentar-se o abstenir-se. Tot depèn de les iniciatives d'un mateix. Per tant respectem l'abstenció activa. · S'ha de votar perquè ho deguem als avantpassats que van lluitar i van donar sang i vida per aquest fet. (Fals) Que jo sàpigui democràcia és poder decidir i no obligar-te a decidir. Els avantpassats que van lluitar per la democràcia no ho feien per obligar-te a votar, ho van fer perquè poguessis decidir, entre votar o no votar, i en cas de decidir votar, triar un partit. Trobo una amenaça i una aberració dir que no anar a votar és un menyspreu als antics lluitadors perquè com ja he dit, precisament ells buscaven el dret a poder escollir. En dictadures s'han donat casos de gent obligada a votar (no cal anar gaire lluny, la franquista n'és un exemple). ------------------------------------------------------------------------------------------------------------- I els qui teniu ciudadanos, o un PP rondant el 5% a la vostra vil·la, per favor feu un vot en Blanc com a mínim, aquí no hi ha abstenció que valgui. Jo en les eleccions d'avui possiblement faria un blanc. Salut i que vagi bé avui als que voteu i als que no que com dic és totalment respectable.
D'acord, però els que no hagin votat que després no es queixin si Ciutadans o el PP ha entrat al seu ajuntament perquè no haurà donat el seu granet de sorra per impedir-ho.
Tens raó, si això passa, s'han de "comportar".
Doncs això, encara estan a temps d'impedir-ho. | 0.777931 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_227281 | Dins d’un món canviant com el del transport va néixer el 16 de desembre de 1.989 la cooperativa BALTRANS, fruit de la forta embranzida d’uns transportistes de Balaguer amb inquietuds.
Durant tots aquests anys han succeït molts esdeveniments, símptoma de la recolocació d’aquest sector i de la recerca d’una identitat pròpia. Poc a poc ens hem anat convencent de que com a cooperativa i/o com empresa hem de tenir les idees del món empresarial: la forta identificació corporativa per part dels seus membres i el compromís envers els nostres Clients de donar la màxima qualitat en la prestació dels nostres serveis. I, finalment, fer-ho compatible amb el compromís i desenvolupament social que com empresa d’economia social s’ha de dur a terme.
Tot i tenir present els canvis normatius i tecnològics constants que ens afecten, l’entusiasme ens empeny a créixer, buscant totes les fórmules posibles.
Alguna cosa es mou a BALTRANS que ens projecta endavant per no perdre el tren que es va posar en marxa.
Recollint el testimoni dels primers socis ens hem proposat no quedar-nos enrera.
Plenament conscients de la importància de la nostra tasca per al desenvolupament del teixit econòmic i social i amb la ferma voluntat de créixer amb els nostres Clients; treballarem dia a dia per millorar tots els aspectes.
Galeria Imatges
XARXES SOCIALS
FACEBOOK
TWITTER
INSTAGRAM
Web realitzada per JPandSM.com
TERMES LEGALS
Copyright Baltrans, SCCL
Avís Legal
Política Privacitat
Política de cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per per personalitzar el contingut, analitzar el trànsit i guardar les seves preferències. Podeu configurar o rebutjar les cookies fent clic al botó 'Configurar cookies', també pot acceptar totes les cookies i seguir navegant fent clic a 'Acceptar cookies'. Per a més informació, visita la nostra política de cookies.
Acceptar cookies Configurar cookies
Gestionar les preferències de consentiment
Quan visites un lloc web, aquest pot obtenir o guardar informació de la teva navegació mitjançant l'ús de cookies, i aquesta informació es fa servir principalment perquè el lloc web funcionaran tal com espereu. Podeu configurar quin tipus de cookies desitja que es guardin en el seu navegador i quins no, però ha de tenir en compte, que el bloqueig d'alguns tipus de cookies pot afectar negativament la seva experiència al nostre web.
Cookies tècniques
Les cookies tècniques o necessàries són essencials perquè la nostra web pugui funcionar i inclou funcionalitats bàsiques com identificar la sessió o donar accés als usuaris registrats a zones d'accés restringit. Per aquests motius les cookies tècniques no es poden desactivar.
Cookies d'estadístiques
Utilitzem cookies de tipus estadístic per veure com interactues amb la pàgina web, reunint informació anònima durant el temps que navegues per ella. La finalitat de recaptar aquesta informació és la d'introduir millores a la web en funció de l'anàlisi de les dades agregades.
Cookies de preferència
A l'utilitzar cookies de preferències, la pàgina web pot recordar informació durant el teu temps de navegació associada a la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el teu idioma preferit o la regió en la qual et trobes.
Cookies de màrqueting
Les cookies de màrqueting o publicitàries s'utilitzen per analitzar el teu comportament mentre visites la pàgina web i perquè, de forma puntual, altres proveïdors puguin oferir publicitat personalitzada i rellevant atenent al teu perfil de navegació. | 0.804672 | curate | {"ca": 0.9652274702984642, "en": 0.021153288901767604, "es": 0.011590843233845263, "it": 0.002028397565922921} | http://www.baltrans.es/ca |
mc4_ca_20230418_15_49024 | ENS PRESENTEM: de gener 2016
Animats pel bon clima creat entre els companys de l'Escola d'Adults Manuel Sacristán i amb la intenció de poder mantenir la relació més enllà de les classes, un grup d'alumnes, l'any 2011, ens vam proposar organitzar activitats culturals i d'esbarjo per poder seguir trobant-nos malgrat que ja no coincidíssim a l'escola per haver acabat els estudis o per altres circumstàncies.
D'aquesta manera va sorgir la idea de crear l'Associació d'alumnes i Ex-Alumnes amb la intenció de fomentar i mantenir les relacions d'amistat i mutu coneixement entre les companyes i companys que han participat en els cursos i aquells que encara son alumnes de l'escola
Al llarg de l'any programem activitats i sortides de les que s'informa a través dels panells informatius de l'escola i per correu electrònic a les persones que ens l'han facilitat.
Hem de dir que estem força satisfets del nivell de participació en totes elles i que seguim pensant i planejant noves activitats a proposta dels companys de la junta o bé d'alguns companys de classe o d'exalumnes.
Si vols col·laborar, suggerir-nos alguna activitat o rebre informació, pots adreçar-te al correu de l'Associació:
Per nosaltres serà una satisfacció poder comptar amb la vostra participació i ens animarà per continuar amb il·lusió el nostre objectiu principal que es el de fomentar la relació social entre les persones.
Publicat per Alumnes i exalumnes Escola Manuel Sacristan a 4:33 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: Escola_d`Adults_Manuel_Sacristán_Activitas | 0.857039 | curate | {"ca": 0.9562091503267974, "es": 0.04379084967320261} | http://amicscfamanuelsacristan.blogspot.com.es/2016/01/ |
mc4_ca_20230418_10_358346 | Formar-se - Escola Pia de Catalunya
Pàgina inicial/Papers/Formar-se
Els dies 28 i 29 de setembre, divendres i dissabte respectivament, es va realitzar la formació dels educadors i educadores que s’incorporen a la nostra missió. Les sessions es van fer en espais vinculats a l’Escola Pia de la zona Raval-Sant Antoni. Les fundacions, el secretariat, el col·legi de Sant Antoni i el Calassanci i la parròquia del Carme van obrir les seves portes per acollir un centenar llarg de persones.
La Formació dels educadors no és una cosa nova en l’Escola Pia; Calassanç ja la proposava als primers escolapis. De fet, en l’horari de les comunitats, tenien una hora al dia destinada a la formació permanent feta en grup i altres dues per a la formació personal a través de la lectura. En alguna de les seves cartes ho diu ben clar: “No m’agrada gens que alguns mestres expressin tan poca il·lusió per formar-se. Sembla que desconeguin el gran bé que farien als alumnes i a ells mateixos si fossin aptes per a l’ensenyament i per educar en valors. Sent negligents no seran aptes ni per a una cosa ni per a l’altra”.
I si al segle XVII el nostre fundador ja ho veia clar, més encara en aquests temps nostres de ràpida evolució i de canvis permanents, pels quals només tindrem una autèntica resposta transformadora, si destinem temps a la nostra formació.
Comunicació EPC2018-10-08T13:25:11+02:00
“En educació, cal trencar els murs de l’aula i ho estem fent” | 0.80984 | curate | {"pt": 0.024441340782122904, "ca": 0.9287709497206704, "it": 0.0467877094972067} | https://www.escolapia.cat/papers_articles/formar-se/ |
macocu_ca_20230731_6_408616 | Anàlisi de la imatge turística percebuda pels agents orgànics: El cas de Girona
Text Complet
Anàlisi empírica de la imatge turística de la ciutat de Girona que transmeten els agents orgànics mitjançant els blogs d’Internet i, a partir d’aquí, deducció de quina és la imatge percebuda pels turistes potencials | 0.69984 | curate | {"ca": 0.9607843137254902, "de": 0.0392156862745098} | |
mc4_ca_20230418_13_728755 | ▷ ⭐️Definició de fotoionització⭐️ - Significat, Exemples i Sinònims
elcorrector.cat » Definició de fotoionització
Definició de fotoionització
A continuació pots trobar La definició i nombrosos exemples de com utilitzar la paraula fotoionització, en aquesta col·lecció de correccions ortogràfiques pots trobar com es pot usar en un text Veritable aquesta paraula i utilitzar un dels sinònims que et proposem de la llista completa que veuràs aquí a més pots veure la seva Definició perquè et sigui moltíssim més fàcil entendre què significa fotoionització.
Alliberament d’un electró o més d’un, d’un àtom o d’una molècula com a resultat de l’absorció d’un fotó.
¿Cóm es diu fotoionització en castellà? / ¿Cómo se escribre y se dice fotoionització en catalán?
Si vols saber com s’escriu en espanyol fotoionització has de saber que la seva traducció és fotoionització pots veure en la nostra lloc web més exemples en català perquè et sigui més fàcil contextualitzar-la en espanyol.
Exemples de com utilitzar fotoionització
MultiRAE IR combina un PID […] (detector de fotoionització) i un sensor […] de diòxid de carboni (CO2) amb sensors d’O2, LIE […] i un gas tòxic específic en un monitor compacte amb bomba de mostres.
El detector de fotoionització (PID) que incorpora l’instrument AreaRAE Steel és capaç de realitzar mesuraments en parts per […] […] milió (ppm) de compostos orgànics volàtils (COV).
Dissenyat com un PID […] versàtil [Detector Fotoionització], el SIRIUS pot […] configurar per incorporar fins a 4 sensors addicionals.
També hi ha -però no estan disponibles a […] tots els països-, els analitzadors […] infrarojos, equips de fotoionització, equips electromecànics […] (Gas Technologies Inc.
L’ús de […] PID (detectors de fotoionització) per a l’entrada en […] dipòsits d’ala
Espectrometria de Mobilitat de Ions (IMS), Detecció per Fotoionització (PID) i un conjunt de Sensors de Gas Taguchi (TGS)
La cromatografia en fase gasosa treballa amb una sèrie de dispositius de detecció (conductivitat tèrmica, ionització per […] diu, captura d’electrons, […] fotometria per flama, fotoionització, trampa d’ions […] o espectrògraf de massa) per reconèixer […] els components d’un efluent gasós.
Els instruments i equips de prova utilitzats són els següents: mesuradors de pH, indicadors de reducció-oxidació, mesuradors de conductivitat, mesuradors d’oxigen dissolt, mesuradors de terbolesa, colorímetres i espectrofotòmetres, fluorescència ultraviolada, quimioluminiscència, ionització […] per flama, sistemes […] de control de traces de gas atomizadoras, fotometria per flama, cèl·lules electroquímiques i detectors de fotoionització.
Sensor de fotoionització amb llum UV […] de 9,8, 10,6 o 11,7 eV
Detecció per Fotoionització (PID)
El PHD6 pot estar equipat amb un sensor PID […] (detector de fotoionització), dissenyat per […] detectar compostos orgànics volàtils.
PID (detector de fotoionització) amb els quatre […] gasos estàndards d’un monitor d’espais confinats.
EL RAEGuard PID és un transmissor de COV per a servei permanent (fix) que incorpora un detector de fotoionització que funciona amb una font d’alimentació de 9 a 36 V c.c. i que proporciona una sortida analògica de 4-20 mA en tres rangs d’escales de 20 ppm, 100 ppm o 1000 ppm equivalent a isobutileno.
Supervisa un gas […] específic utilitzant un tub de separació de gas i el detector de fotoionització (PID) amb un llum de descàrrega de gas de 9,8 eV.
Detector de fotoionització (PID)
MultiRAE Plus combina un PID (detector de fotoionització) i un monitor d’espais confinats de quatre gasos (O2, LIE i dos sensors de gasos tòxics) en un monitor compacte amb bomba de mostres.
Si va a realitzar treballs en espais confinats avui dia, necessita afegir-hi la protecció d’ampli espectre de […] un detector de fotoionització.
Sensor de […] PID (detector de fotoionització) i CO2 amb sensor […] d’O2, LIE i gasos tòxics en un monitor compacte.
RAE Systems és el líder mundial en […] tecnologia de fotoionització per a la detecció […] de compostos orgànics volàtils com el benzè i la gasolina.
Fins a cinc […] sensors (O2, combustibles, dos tòxics i COV), sensors electroquímics per a gasos tòxics i oxigen, sensor de fotoionització per COV, sensor de combustió catalítica per a gasos combustibles
És idoni per a l’eliminació dels efectes de la humitat en els detectors de fotoionització (PID) en realitzar mesuraments de COV, i sol durar una mitja hora de lectures contínues.
Un líder demostrat en tecnologia que posseeix i fabrica la seva pròpia tecnologia de sensors, RAE Systems té més […] de 18 patents de sensors químics i ha desenvolupat […] tecnologies pròpies de fotoionització, sense fils i de radiació.
Detector de fotoionització. Instrument […] que utilitza energia de llum ultraviolada per ionitzar i detectar la presència d’un gas o vapor desconegut.
Ara som […] el major fabricant de PID (detectors de fotoionització) del món i els nostres PID són els escollits […] per a moltes aplicacions.
Fotoionització a pressió atmosfèrica (APPI) per a compostos que ionitzen malament en ESI i APCI
El MiniRAE 3000 […] és un dels PID (detectors de fotoionització) portàtils més sol·licitats per […] el mesurament de COV. | 0.835704 | curate | {"ca": 0.989153592872361, "es": 0.010846407127638968} | http://elcorrector.cat/fotoionitzacio/ |
mc4_ca_20230418_6_731992 | Com instal·lar programari
Escrit al 2010-09-30 03:38:25 per Sachiel
Acabes d'instal·lar el teu Linux, i tot i que té un munt d'aplicacions instal·lades, vols instal·lar noves aplicacions com per exemple alguns jocs, un reproductor de vídeo més xulo o un client de twitter. Per fer-ho, tens tres opcions:
Instal·lar amb el codi font (la manera "tradicional, més complicada)
Les fonts i les instruccions de configuració i compilació normalment les subministra el desenvolupador del programari. Per exemple, mentre estàs navegant descobreixes en una pàgina web un nou programa que t'agradaria provar. Si te'n vas a la secció de descàrrega, segurament trobis un arxiu comprimit amb tot el necessari per instal·lar-lo, incloses les instruccions per "cuinar-lo" (compilar-lo).
Durant l'etapa de compilació, de manera opcional pors personalitzar el programa. Pots habilitar funcionalitats extres o desactivar les que no necessitis. És com afegir una mica de sal o de pebre al teu plat preferit.
Si ets un usuari experimentat o amb ganes d'aprendre, potser que prefereixis instal·lar alguns programes a partir del codi font. Si no, segurament optaràs per instal·lar el programari a partir de paquets.
El menjar t'arriba preparat a casa, llest per fer-hi queixalada.
I el programa automàticament es descarrega i s'instal·la, preparat per funcionar.
Per tant, en comptes de buscar i descarregar el codi font i les instruccions, només has d'utilitzar el gestor de paquets. El gestor de paquets que hauries d'utilitzar depèn de la teva distribució de Linux, perquè cada una utilitza un format de paquets o un gestor diferent.
Exemples de gestors de paquets
*Mostra només les interfícies gràfiques que l'usuari utilitzarà per defecte, no les versions per línia de comandes.
Ubuntu DEB Synaptic
Fedora RPM Package Manager for GNOME
Linux Mint DEB Synaptic
OpenSUSE RPM YaST2
Sí, és tan fàcil com sona. El gestor de paquets sap d'on ha de treure el programari "pre-cuinat" (d'uns llocs anomenats repositoris), i fa tots els passos necessaris en lloc teu. Funcionen tant bé que són la forma recomanada d'instal·lar programari en moltes distribucions, per sobre de la instal·lació manual, ja que és més fàcil mantenir la coherència del sistema i el seu manteniment. A vegades el gestor de paquets pot no saber d'on treure el programari que tu vols (no es troba als seus repositoris), però en aquest cas pots afegir-li nous repositoris o descarregar directament el paquet de la pàgina de l'autor (això passa per exemple amb l'Skype). En qualsevol cas, segurament estarà explicat a la web del programari com fer-ho, i és un procés bastant sencill, així que no et preocupis :).
Si el programa necessita d'altres programes per funcionar (dependències), el gestor de paquets s'en cuida i les instal·la automàticament.
No és molt comú, però a vegades et pots trobar amb altres maneres d'instal·lar programari en Linux. No entrarem en detall, però val la pena un petita descripció per que estiguis preparat quan en trobis en aquesta situació.
Algun programari inclou el seu propi instal·lador. Per tant, has d'executar aquest instal·lador en comptes del gestor de paquets, que et guiarà pel procés d'instal·lació. Aquesta és la manera a la que estan més acostumats els usuaris de Windows, on cada programa sol venir amb un assistent d'instal·lació. | 0.796897 | curate | {"ca": 0.9492555454269219, "it": 0.0124582193862048, "fr": 0.009115770282588878, "en": 0.023701002734731084, "ru": 0.0054694621695533276} | http://catux.org/posts/com-instalmlar-programari.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_77681 | Moltes vegades no ens parem a pensar en quines paraules utilitzem quan parlem. El llenguatge pot ser discriminatori o pot respectar a les persones. Aquesta és la idea de fons que ens va inspirar a fer el vídeo “Respectes o discrimines?” sobre les persones en situació de discapacitat intel·lectual i que s’ha convertit en viral a la xarxa. Ja ha superat les 200.000 reproduccions a YouTube. Properament es farà un nou vídeo.
Alguns dels continguts que apareixen en el vídeo fan referència a l’ús de paraules que no s’haurien d’utilitzar per dirigir-nos cap a nosaltres, com “retardats” o “mongòlics”. Per contra, també hi ha la tendència a infantilitzar-nos.
Una altra expressió discriminatòria es troba en confondre discapacitat amb malaltia. Un està malalt quan té febre o té la grip, per exemple. Però la discapacitat és una condició que tenim, i no per això no som persones com qualsevol altre.
La paraula “persona” és essencial. Sovint se’ns redueix a paraules com “discapacitat” oblidant que som persones. Això em porta a reivindicar l’expressió “persona sense discapacitat” enlloc de “persona normal”.
El que vull dir en aquest article és que volem tenir les mateixes condicions que tothom i que el llenguatge que s’utilitzi per referir-nos a nosaltres no ens impedeixi complir els nostres objectius.
Finalment, us convido a consultar el llibre d’estil d’Èxit21 que inclou les paraules correctes per referir-se a persones en situació de discapacitat.
Shares
Categoria: Opinió Etiquetes: Inclusió
← QUAN LA ROSADA ÉS AMOR
Vides plenes de miralls →
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Current ye@r *
Leave this field empty
Δ
ÚLTIMS ARTICLES:
Soley, aroma i sabors genuïnament barcelonins
FEINA INCLUSIVA: UN DRET A TREBALLAR
Ploma de tinta vermella
Alas al viento
Directos a por la Liga
M’estimaràs o jugaràs amb mi?
La casa de terror
L’esperit de bosc
La nena de peluix
Moriré fora de joc
Deu anys corrent Junts una cursa solidària
No vull callar
TEMES:
activisme Amor Arquitectura Art Assemblea Drets Humans Barcelona Barça Bea Ruiz Beatriz Ruiz Bàsquet Champions Cine cinema Copa del Rei coronavirus cultura discapacitat Drets Humans Entrevista EXIT21 FCSD futbol Gegants de Sarrià IMPD Inclusió inclusió laboral Lliga Messi Montserrat Vilarrasa Musical Nadal ONU Poesia Real Madrid Reial Madrid SD Selecció espanyola Sindrome de Down Síndrome de Down Teatre Televisió TV3 vacances valència Vida Independent
ELS MÉS VISTOS:
ARXIU:
ARXIU: Selecciona el mes novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 desembre 2014 novembre 2014 | 0.789109 | curate | {"ca": 0.9079788712816236, "ro": 0.009174311926605505, "en": 0.03614122880177926, "es": 0.04031137058659994, "fr": 0.0061162079510703364, "ru": 0.00027800945232137893} | https://www.exit21.org/2019/09/30/respectes-o-discrimines/ |
mc4_ca_20230418_17_45208 | Diari de Solsona Diari de Solsona: El Rotary Club de Solsona col•labora amb la seu territorial de l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia
El Rotary Club de Solsona col•labora amb la seu territorial de l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia
Li fa una donació de 600 euros per contribuir a retribuir els serveis de suport psicològic a les persones associades
SOLSONA, 22 DE JULIOL DE 2009 – El Rotary Club de Solsona col•labora amb la seu territorial de l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia (ACAF) al Solsonès mitjançant una aportació econòmica de 600 euros. Aquests recursos contribuiran a sufragar part del cost dels serveis d’atenció psicològica que aquesta entitat solsonina ofereix a les seves persones associades. Ahir al vespre el president del Rotary Club, Josep Pujol, va lliurar-ne el xec a Maite Ribera, presidenta de l’ACAF, i a les coordinadores de la seu solsonina, M. Rosa Vilar i M. Dolors Guàrdia.
“Som conscients que és una aportació petita, però tota ajuda contribueix a la vostra funció inestimable de suport a les persones del Solsonès que pateixen aquestes patologies”, va expressar Josep Pujol. En aquest darrer exercici el Rotary Club de Solsona ha diversificat la destinació dels seus ajuts, en gran mesura motivat per la conjuntura econòmica –ha fet aportacions al Fons d’emergència social, el Sol del Solsonès, a famílies en situació de risc, etc. En qualsevol cas, “sempre hem preferit donar suport a la població i les entitats socials més properes”.
Maite Ribera va agrair aquest ajut i va felicitar la tasca que M. Rosa Vilar i M. Dolors Guàrdia estan fent al capdavant de la seu territorial de l’ACAF. “Aquesta aportació també les ajudarà a tirar endavant el nostre projecte a la comarca”, va afirmar. Actualment aquesta entitat, amb seu al Centre Sanitari, té una cinquantena de persones associades.
Membres de la junta del Rotary Club amb Ribera, Guàrdia i Vilar, ahir al vespre | 0.880104 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridesolsona.net/2009/07/el-rotary-club-de-solsona-collabora-amb.html |
mc4_ca_20230418_18_142436 | Agatha Christie i dia del terror (segon dia de colònies) – Esplai Sant Jordi
Ens hem despertat i hem esmorzat tots junts.
El Liburu Zenbatu ens ha descobert el primer personatge de la setmana, la famosa Agatha Christie. Després de conèixer una mica la seva història, uns inspectors molt professionals han vingut a investigar “un assassinat” que ha succeït aquesta matinada. La senyora Christie ha participat en la investigació perquè necessita inspiració per la seva pròxima novel·la de misteri i ens ha acompanyat durant tot el dia.
Per grups, Raikus i Putxis, hem jugat a un Cluedo gegant per descobrir que ha passat aquesta tràgica nit. Hem passat per diferents proves, tot resolent el misteri i coneixent l’escenari del crim. Els Padawans han participat en un torneig de volei a la pista de la casa, d’allò més divertit.
Després, com feia molta calor, ens hem banyat a la piscina i hem estat jugant i parlant amb els nostres amics i amigues. A l’hora de dinar, hem menjat amanida de pasta i al temps lliure hem començat a fer polseres, que tant ens agraden. Segur que us en portem alguna!
A la tarda, hem acabat de resoldre el misteri de l’assassinat d’aquesta matinada i hem inspirat al nostre personatge del dia per la seva pròxima novel·la. Els Raikus i els Putxis hem jugat al mocador a tres bandes per equips i ha estat molt divertit.
Mentre els Raikus i els Putxis resolien el gran misteri, els Padawans han preparat el túnel del terror d’aquesta nit. Han participat en un improshow per valorar les seves grans aptituds i capacitats d’actors i d’actrius.
Després de sopar ensaladilla russa i lluç a la planxa, preparat pels nostres estimats intendents, els Padawans han començat a muntar el gran túnel del terror per aquest dia ple de misteris. Hem tingut la sorpresa de rebre al Joan, Padawan que també ha participat com a actor en el túnel. Els Raikus i els Putxis més valents, per parelles, han recorregut aquest túnel, inspirat en les històries de l’Agatha Christie i ha estat super divertit!!! !
També hem pogut espantar alguns monitors i monitores que no havien preparat el túnel.
Ens encanta aquesta nit terrorífica!!!!!! !
Tothom al llit i a dormir, fins demà famílies! | 0.761275 | curate | {"ca": 0.9852193995381062, "es": 0.013856812933025405, "fr": 0.0009237875288683603} | https://www.esplaisantjordi.org/2020/07/20/agatha-christie-i-dia-del-terror-segon-dia-de-colonies/ |
mc4_ca_20230418_15_650095 | Autoconsum fotovoltaic per a empreses industrials | Blog Masachs Industrial - Masachs
Naus industrials Masachs 2000 naus en lloguer o venda
Naus lloguer
Altres naus
Autoconsum fotovoltaic per a empreses industrials
Lloguer i venda de naus industrials, sòl industrial, oficines i immobles
Administració de naus industrials, sòl industrial, oficines i immobles
Zones d'actuació Els nostres clients Notícies
Aquesta informació va adreçada exclusivament al destinatari.
Fa molt de temps que se sent a parlar d'autoconsum energètic, tot i que no sempre des d'un vessant favorable. Però l'escenari ha canviat, i molt. A dia d'avui l'autoconsum ha esdevingut la forma més òptima, directa i fàcil d'estalviar en la factura elèctrica, alhora que la més sostenible, especialment per a les empreses industrials.
Què ha canviat, en els darrers anys, en el mercat de l'autoconsum? Hi ha bàsicament dos factors que han influït en aquest canvi de paradigma. Per una banda, el preu de l'energia elèctrica s'ha incrementat i ha assolit un nivell rècord, la qual cosa es transforma en una despesa elevadíssima per a empreses industrials. Per una altra, el cost de produir energia solar és el més baix de la història, gràcies als avenços tecnològics i a les economies d'escala.
Analitzem amb més detall els diferents factors d'aquest canvi.
1. Factors derivats de la situació de mercat
Un dels principals canvis ha estat el fet que la Comunitat Europea ha aixecat les mesures de protecció contra les plaques fotovoltaiques fabricades a Xina, amb la conseqüent baixada de preus a tot el mercat europeu.
Al mateix temps, el Govern xinès ha deixat de subvencionar les instal·lacions fotovoltaiques, la qual cosa ha provocat una caiguda del mercat intern. Per tant, els fabricants xinesos han hagut de ser més agressius en altres mercats, a causa bàsicament de l’excés d’oferta, i el continent europeu ha esdevingut molt atractiu des de la supressió del control de preus.
2. Factors econòmics
Els canvis en el mercat han comportat que el ROI de la inversió en una instal·lació de plaques fotovoltaiques esdevingui molt més interessant per a empreses i particulars. Evidentment, l'amortització dependrà de la inversió, però avui en dia els retorns en un sistema d’autoconsum per empreses poden arribar fins i tot als 4 anys, i en la majoria de casos estan entre els 5 i 8 anys.
Com més elevada és la inversió, més gran és l’estalvi aconseguit en els 25 anys de vida mitjana de la planta. Si el que es busca és un retorn ràpid, es pot optar per dividir la inversió en varies fases, i així s’aconsegueixen els retorns que hem esmentat abans per a cadascun dels trams.
A més, l'avantatge d'aquest tipus d'instal·lacions és que sempre es poden ampliar si les necessitats augmenten, per tant no cal sobredimensionar el projecte en un inici.
Si parlem d'empreses industrials, cal tenir en compte que els seus consums són més plans que els habitatges residencials. A més, tenen una producció planificada i horaris establerts, per tant tenen l'avantatge que poden planificar les necessitats energètiques amb més precisió.
Si el sistema està ben dimensionat, més del 90% de la generació fotovoltaica aconseguida ha de ser destinada a l’autoconsum.
3. Factors tecnològics
L'avenç en les tècniques de fabricació i materials ha fet que només sigui necessària una teulada, o les marquesines d'un pàrquing, per fer la instal·lació de les plaques. Les teulades d'uralita o altres materials poc resistents, que no suportarien el pes de les plaques, són cada cop més escasses. Per tant, la majoria d'infraestructures no tenen problema per sustentar una instal·lació d'energia solar.
Una creença comuna és que fan falta bateries. L’autoconsum fotovoltaic per a empreses no es basa en l’emmagatzematge de l’energia, si no en consumir instantàniament l’energia que es genera. Les bateries són recomanables en el moment en què les corbes de consum i les de generació solar són molt diferents. Però aquest fet és molt més comú en instal·lacions residencials.
4. Factors legals
L'escenari legal ha millorat molt en els darrers anys per a aquest sector. Des del 2015 l'autoconsum és legal, i està regulat en el RD900/2015. No obstant això, inclou el famós «impost al sol», que curiosament exclou els sistemes amb potències de menys de 10 kW (la majoria dels sistemes residencials). Però des del canvi normatiu del 2018s'elimina l’impost al sol i s'obre la porta a diferents formes d'autoconsum més innovadores i eficients.
Per exemple, és possible l'autoconsum compartit. Les empreses poden fer la instal·lació en una sola planta i distribuir l'energia a d'altres. Això és una forma d’agregar demanda per tal d'arribar a consumir el 100% d'allò que es produeix. És per tant un autoconsum molt més eficient.
La derogació de «l'impost al sol» ha suposat doncs l'eliminació de barreres, no només econòmiques, sinó burocràtiques —es redueixen al mínim tràmits per a instal·lacions de 100 kW—. Això equivaldria a 300 plaques, és a dir, 600 m2 d'instal·lació, molt per sobre del que necessiten la majoria d'empreses.
En resum, en els darrers mesos hi ha hagut molts canvis a tots els nivells que han confluït (situacions de mercat, factors econòmics, raons tecnològiques i simplificacions legals) i han transformat substancialment l'escenari de l'energia solar al nostre país. És per tant l’hora que particulars i empreses ens en beneficiem i, mitjançant l’autoconsum solar, reduïm costos alhora que guanyem eficiència i competitivitat de manera verda i sostenible.
Article en col·laboració amb Aleix Massana, director de Solit Energia.
Si vols saber més sobre l’autoconsum solar, visita www.solitenergia.com!
Masachs Naus Industrials – Plaça Clavé 13 planta 1ª Oficina 2 – 08221 Terrassa – Tel. 937 88 42 84 – Fax 937 331 262 – [email protected]
Avis legal- Masachs Naus Industrials | 0.790947 | curate | {"ca": 0.9412681912681913, "fr": 0.009182259182259182, "it": 0.00796950796950797, "cs": 0.001386001386001386, "st": 0.007796257796257797, "en": 0.008662508662508662, "es": 0.014726264726264727, "de": 0.009009009009009009} | http://www.masachs.com/cat/Masachs/Noticies/Autoconsum-fotovoltaic-per-a-empreses-industrials |
mc4_ca_20230418_9_754893 | DUGi: Item | DUGiMedia - Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat [recurs audiovisual bloc: què en sabem]
Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat [recurs audiovisual bloc: què en sabem]
http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@2482
Recurs audiovisual complementari del Pràcticum d’ Educació Social ’Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat’, corresponent al bloc d’entrevistes, on nois i noies adolescents d’entre 14 i 16 anys responen a preguntes relacionades amb què en saben de sexe. Les preguntes que se’ls hi plantegen son: Ho saps tot sobre la sexualitat, d’on es treu la informació, a casa es parla obertament de sexualitat, s’aprèn amb els amics, amigues i la parella i si tens un problema, on pots anar.
Abstract: Recurs audiovisual complementari del Pràcticum d’ Educació Social ’Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat’, corresponent al bloc d’entrevistes, on nois i noies adolescents d’entre 14 i 16 anys responen a preguntes relacionades amb què en saben de sexe. Les preguntes que se’ls hi plantegen son: Ho saps tot sobre la sexualitat, d’on es treu la informació, a casa es parla obertament de sexualitat, s’aprèn amb els amics, amigues i la parella i si tens un problema, on pots anar.
Citation: Rieradevall i Tarrés, J., i Planas Lladó, A. (2010). Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat [recurs audiovisual bloc: què en sabem]. A ’Educació Social’. Girona: Universitat. [Consulta: 19 abril 2012]. Disponible a: http://hdl.handle.net/10256.1/2482
Document access: http://hdl.handle.net/10256.1/2482
Title: Tribu tabú: parlem de sexe i afectivitat [recurs audiovisual bloc: què en sabem]
Programari lliure -- Congressos Teachers -- Training of Open source software Educational innovations Quantum chemistry Teaching Mestres -- Formació
Universitat de Girona. Facultat d’Educació i Psicologia García-Berthou, Emili Universitat de Girona. Departament d’Història i Història de l’Art Fort, Joaquim Montesinos Seguí, Emilio Sagrera i Aradilla, Jordi Comas Matas, Joaquim | 0.679769 | curate | {"ca": 0.891633064516129, "en": 0.057459677419354836, "es": 0.027721774193548387, "ro": 0.010080645161290322, "pt": 0.01310483870967742} | http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10256.1@@2482 |
mc4_ca_20230418_6_372496 | 834 - Resultados de la búsqueda - Depósito Digital de Documentos de la UAB
Página principal > Resultados de la búsqueda: 834
Resultados globales: 716 registros encontrados en 0.02 segundos.
25 p, 436.2 KB El mestre de casa. La representació d'una nova masculinitat / Sánchez Santos, Emma ; Torras, Meri, 1968-, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
Les noves masculinitats són la resposta necessària a un context politicoeconòmic en crisi com a garantia d'una alternativa sociocultural. En qüestionar els binomis de gènere establerts i, fins ara, oposats, se sumen a la reivindicació dels col·lectius minoritaris o minoritzats públicament. [...]
L'objectiu d'aquest treball és presentar el lloc que ocupa la mort en l'obra de Màrius Sampere a partir de Thanatos suite (1997). L'exclusivitat del tema en aquesta obra és un excel·lent punt de partida per abordar-lo en la seva totalitat. [...]
L'esport és un àmbit de coneixement molt relacionat amb els mitjans de comunicació de masses, i que ofereix múltiples línies de treball. El nostre estudi es proposa centrar-se en l'ús d'estrangerismes per part dels mitjans de comunicació escrita espanyols. [...]
7 p, 132.0 KB Idioma Modern II (Romanès) [104089] / Alexandrescu, Maria Ioana ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
7 p, 131.1 KB Idioma Modern I (Romanès) [104088] / Alexandrescu, Maria Ioana ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
5 p, 124.0 KB Pràctiques Externes [103513] / Giralt Soler, Sebastià ; Gómez Martín, Francesc Josep ; Buenafuentes de la Mata, Cristina ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
5 p, 123.6 KB Treball de Final de Grau [103512] / Coll Alfonso, Merce ; Machuca Ayuso, María Jesús ; Recasens Vives, Daniel ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
Objectius generals 1 Objectius generals L'objectiu formatiu únic de l'assignatura és l'elaboració i la presentació d'un treball acadèmic que permeti avaluar de forma global i sintètica el nivell d'assoliment de les competències específiques i transversals del grau per part de l'estudiantat. [...]
6 p, 126.5 KB Cine i Literatura Italians [103394] / Vilella Morató, Eduard ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
5 p, 121.5 KB Cultura Italiana. Història, Geografia, Llengües [103393] / Buovolo, Donatella ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
Introducció als aspectes més importants del sistema cultural italià i de la seva història: geografia, llengua i dialectes, gèneres artístics, literaris i musicals. Curs destinat a estudiants dels cursos de llengua italiana.
Introducción a los aspectos más importantes del sistema cultural italiano y de su historia: geografía, lengua y dialectos, géneros artísticos, literarios y musicales. Curso destinado a estudiantes de los cursos de lengua italiana.
5 p, 121.3 KB Idioma Modern III (Italià) [103392] / Buovolo, Donatella ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
L'objectiu del curs és aprofundir en el coneixement de la llengua italiana tot seguint les línies establertes al nivell anterior: ampliar la coneixença bàsica de la morfologia, la sintaxi i el lèxic italians de manera que, al final, l'alumne sigui capaç d'articular millor els sons, de construir i reconèixer frases més complexes, llegir textos d'un cert nivell de dificultat, participar en converses bo i emprant el to i el vocabulari adequats, comprendre missatges més llargs i escriure textos breus amb correcció, dins l'àmbit de coneixement d'un curs de llengua de nivell intermedi (equivalent a B1). [...]
El objetivo del curso es profundizar en el conocimiento de la lengua italiana siguiendo las líneas establecidas en el nivel anterior: ampliar el conocimiento básico de la morfología, la sintaxis y el léxico italianos de modo que, al final, el alumno sea capaz de articular mejor los sonidos, de construir y reconocer frases más complejas, leer textos de un cierto nivel de dificultad, participar en conversaciones y empleando el tono y el vocabulario adecuados, comprender mensajes más largos y escribir textos breves con corrección, dentro del ámbito de conocimiento de un curso de lengua de nivel intermedio (equivalente a B1). | 0.575219 | curate | {"es": 0.2544161504932324, "ca": 0.7398485891259463, "en": 0.005735260380821289} | https://ddd.uab.cat/search?f=codiplaestudis&p=834&sc=1&ln=es |
macocu_ca_20230731_9_10555 | Notícies
Atesa la situació que estem vivint la comunicació amb els clients ha de canviar forçosament. No només el missatge sinó els canals. T'oferim un webinar el 11 de novembre sobre pla de màrqueting i vendes en temps de covid19 per ajudar-te a afrontar amb èxit el moment actual.
Et proposen aquest taller empresarial els dies 30 de novembre, 1, 2 i 3 de desembre per conèixer com afectarà la transformació digital a les empreses i treballadors/es, i com, amb petits canvis, es poden donar els primers passos cap un futur que ja està en el nostre dia a dia. | 0.799844 | curate | {"pt": 0.014388489208633094, "ca": 0.9856115107913669} | |
mc4_ca_20230418_5_243816 | Juliol | 2006 | Guspires… ||*||
La terra… i els humans
Publicat el 28 Juliol 2006 per psanmart
Una animació molt treballada que ens hauria de fer reflexionar una mica (ni que sigui una mica) a tots plegats. El video està en anglès, però s’enten perfectament. Aquí teniu el link per si no es veu bé… [@more@] Tweet
Comentaris tancats a La terra… i els humans
Una nova traició d’Espanya
Publicat el 24 Juliol 2006 per psanmart
En ser investit president del govern espanyol, José Luis Rodíguez Zapatero es va comprometre a rescabalar les víctimes del franquisme a través d’una llei. S’aspirava, i aquest va ser el compromís aconseguit amb el PSOE, a una llei on es … Continua llegint →
Comentaris tancats a Una nova traició d’Espanya
Ser independentista et suposa la presó?
Publicat el 6 Juliol 2006 per psanmart
(Extret de TribunaCatalana.cat) Dos joves catalans declaren aquest dijous a l’Audiència Nacional acusats d’injúries a Espanya a través de la xarxa Sense que, en principi, hi hagi cap relació entre ells el cas és que, aquest dijous, en Jordi de … Continua llegint →
El Menyspreu d’Andorra a Catalunya
Publicat el 4 Juliol 2006 per psanmart
Aquest article ha aparegut al Bon Dia d’avui de la mà d’en Víctor Alexandre, i crec que és interessant de fer-ne difussió ja que explica una realitat. Adjunt us poso el text per a que el pogueu veure millor: Que … Continua llegint →
Estrellat de flors l’estiu ens arriba, de mans d’un follet que li fa de guia…
Publicat el 3 Juliol 2006 per psanmart
Dons sí, avui ja es pot dir del tot, del tot, que ha començat l’estiu! Encara que ja fa setmanes que patim una sequera prou important, i que la calor apreta moltíssim, avui 3 de juliol comença l’estiu per a … Continua llegint →
Comentaris tancats a Estrellat de flors l’estiu ens arriba, de mans d’un follet que li fa de guia… | 0.804773 | curate | {"ca": 1.0} | http://peresanmarti.blog.cat/2006/07/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_73514 | Projecció dels curts guanyadors de la 10a edició de la MICE (Mostra Internacional de Cinema Educatiu) | 0.621029 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.implantcoclear.cat/?page_id=298 |
grup-elmon_ca_20230726_0_163629 | La presidenta de Cs, Inés Arrimadas, ha reclamat el vot per a la seva formació a les eleccions del 14 de febrer per tal d’evitar que ERC tingui “l’oportunitat de ressuscitar el procés gràcies a un tripartit amb el PSC”. En declaracions a la premsa des de Barcelona, la dirigent del partit ha dit que els comicis del 14-F són “una oportunitat única” perquè “l’independentisme està totalment desmobilitzat i dividit”. “És una oportunitat per al constitucionalisme”, ha assegurat, si es concentra el vot a Cs. Si no, ha alertat, els republicans intentaran un tripartit amb els socialistes i el seu president, Oriol Junqueras “serà a la Generalitat”.Per tal d’impedir-ho ha fet una crida a anar a votar “en massa”, ja sigui presencialment o per correu. De fet, ella mateixa ha sol·licitat el vot per correu aquest dissabte a l’edifici de Correus i Telègrafs de Barcelona i ha recordat que es pot demanar fins al 5 de febrer. La líder de Cs ha insistit que la participació serà “clau” el 14-F i ha animat a votar a “totes les persones que volen un canvi de veritat i no volen seguir amb el procés, amb un Govern independentista ni amb el tripartit del PSC amb ERC”.
“Si tots els que volem un canvi i un Govern constitucionalista anem a votar, ho aconseguirem”, ha dit. Arrimadas veu els partits independentistes “molt nerviosos” i creu que per això el Departament de Justícia va autoritzar el tercer grau penitenciari per als dirigents sobiranistes empresonats: perquè facin campanya. També els ha retret que “mentre entre es tanquen bars i comerços, ells van fent mítings amb els seus líders”.
En preguntar-li pels cartells electorals de Cs que s’han retirat per incomplir les condicions d’ús de les fotografies que hi apareixien, Arrimadas s’ha limitat a dir que “era una línia petita de la campanya” i que no en tenia “tots els detalls”. En un comunicat, el partit va anunciar ahir divendres que retiraria aquests cartells, on apareixen diverses persones abraçant-se a si mateixes amb el text ‘Vota abraçada’. De fet, no són els cartells que la mateixa Arrimadas i el candidat de Cs a la Generalitat, Carlos Carrizosa, van mostrar a l’acte d’inici de campanya de dijous a la nit. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/arrimadas-tem-que-erc-ressusciti-el-proces-207227/ |
mc4_ca_20230418_16_121446 | Exposició "America Sanchez: clàssic, modern, jazz i tropical"
Fi: 23/02/2020 Detall
L’exposició "America Sanchez: clàssic, modern, jazz i tropical" explica la llarga i fecunda trajectòria del dissenyador gràfic America Sanchez, amb un estil eclèctic i inclassificable, i vinculat des de fa més de 50 anys a Barcelona. Un recorregut a partir del fons de l’Archivo Lafuente de Santander, complementat amb obres de col·leccions catalanes i reproduccions facsímils d’alguns treballs.
L’exposició s’estructura en els àmbits següents: De Buenos Aires a Barcelona, Viatge a la utopia, El boom del disseny, Disseny de marca, Estratègies gràfiques, Artista i Col·leccionar coses. Els set àmbits presenten una obra absolutament polièdrica i en ocasions molt difícil de classificar. Es tracta de generar un recorregut per set estades que transmeten el mateix nombre d’afers de l'artista i que d'alguna manera introdueixin l'espectador en un món creatiu ric i complex, però amb el qual ha conviscut.
Comissari, Juan Riancho i disseny de l'exposició, Albert Planas, col·laborador durant molts anys d’America Sanchez.
Inici: 23/10/2019 Fi: 23/02/2020
Informació de l'exposició a l'Archivo Lafuente
Exposició Col.lectiva d’Escultors – I
Inici: 04/01/2020 Fi: 25/12/2020
Amics de les Arts i Joventuts Musicals. Sala Salvador Alavedra
Exposició "No em sents", de Nalini Malani
Inici: 20/03/2020 Fi: 29/11/2020
Fundació Catalunya La Pedrera: recursos online | 0.763086 | curate | {"ca": 0.9023190442726634, "pt": 0.03724525650035137, "it": 0.044975404075895994, "es": 0.015460295151089248} | https://agenda.cultura.gencat.cat/content/agenda/ca/article.html?article=20191022053 |
mc4_ca_20230418_8_41519 | Igualada | rrrmagazín
by rrrmagazin on Mar 9, 2015 • No Comments
El festival de fotografía FineArt Igualada, que té lloc a la capital de l’Anoia fins al 22 de març, celebra la seva tercera edició amb la convocatòria més internacional. La mostra presenta un total de 1200 fotografíes de 33 fotògrafs d’arreu del món (de Catalunya i l’estat espanyol però també d’altres països com Japó, Rússia,...
Toca poetes -1a Convocatòria de poesia musicada i performance d’Igualada
by rrrmagazin on Mar 24, 2013 • No Comments
Convocatòries, cites, trobades… Participa! L’associació La Bastida i el bar Hot Blues, us conviden a participar en la primera convocatòria de poesia musicada i performance d’Igualada. Podeu enviar els vostres treballs en diferents formats: - Musicar un poema propi o de qualsevol autor que no excedeixi de 5 minuts de durada i enviar-lo en format Cd, ... | 0.74723 | curate | {"hu": 0.024447031431897557, "en": 0.0989522700814901, "ca": 0.8766006984866124} | http://www.rrrmagazin.cat/tag/igualada/ |
mc4_ca_20230418_18_126581 | L'Ajuntament de Tossa congela la majoria de tributs per a l’any 2018 - Tribuna Selvatana - Diari comarcal de La Selva - Actualitat, notícies, opinió...
Fotografia: La sessió plenària de Tossa, en una imatge d´arxiu. / Televisió de Tossa
L'Ajuntament de Tossa congela la majoria de tributs per a l’any 2018
Només s’incrementa la taxa i el preu públic d’escombraries a causa dels nous requisits de l’Agència Catalana de Residus.
L’Ajuntament de Tossa té previst aprovar el proper dilluns la proposta d’ordenances fiscals per a l’any 2018. En conjunt, es congelen la majoria de taxes i preus públics i es mantenen les bonificacions tant als establiments hotelers que facin reformes com als comerciants i restauradors que obrin tot l’any. Tan sols hi ha un increment del 5,5% de la taxa i el preu públic d’escombraries degut a la pujada del cànon d’abocament que ha establert l’Agència Catalana de Residus (que passa de 30 a 35,6 euros per tona abocada), també a l’obligatorietat per part de l’Agència de fer un pretractament de les deixalles abans de dipositar-les a l’abocador i, finalment, perquè també es millorarà el servei de recollida amb un canvi de concessionari.
La regidora d’Hisenda, Mª Àngels Pujals, explica que “la taxa s’ha d’anar equiparant al cost real del servei de recollida d’escombraries. A més, hem de dir que no reciclem prou. No és només un problema a Tossa, sinó general. L’Agència Catalana de Residus ja ha avisat que els cànons d’abocament aniran augmentant els propers anys a tota Catalunya i, a més, s’hi podran sumar sancions d’Europa. La única manera de compensar l’increment de costos és millorar la recollida selectiva, és a dir, reciclar millor. Per això també posarem en marxa una campanya de sensibilització per millorar l’índex de recollida selectiva”.
Tanmateix, en conjunt, es congelen la majoria de taxes i preus públics i es mantenen les bonificacions tant als establiments hotelers que facin reformes com als comerciants i restauradors que obrin tot l’any. En concret, la bonificació pels establiments hotelers serà del 50% de l’impost sobre construccions; i pel que fa als comerciants i restauradors que obrin tot l’any, es crearà un padró a principis d’any de tots ells perquè l’ajuntament en faci un seguiment per tirar endavant la bonificació.
Finalment, Pujals lamenta “la no participació de l’oposició en l’elaboració | 0.872688 | curate | {"ca": 1.0} | http://tribunaselvatana.cat/ca/5419/noticies/l-ajuntament-de-tossa-congela-la-majoria-de-tributs-per-a-l%E2%80%99any-2018.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_38659 | El còmic, amb els seus herois i mites, està envaint aclaparadorament altres mitjans de difusió, com la premsa i el cinema. Actualment hi ha pocs mitjans de comunicació que no incloguin a les seves pàgines algun personatge de còmic, ja sigui a través de les tires diàries o del suplement dominical. Però és al cinema on els resultats són més espectaculars. Personatges com el Capità Amèrica, Batman, Spiderman o els Venjadors, amb inversions milionàries i actors estrella, inunden les pantalles de tot el món.
L'exposició "Herois i superherois", que es pot visitar del 7 de febrer al 21 d'abril al Museu del Tabac d'Andorra, vol donar a conèixer aquesta mitologia a través d’una mostra que no només és de gran actualitat, sinó que també és una mostra d’un art contemporani amb alts valors intrínsecs. La mostra ofereix la possibilitat d’accedir a un material de personatges imaginaris molt populars que comprèn l’evolució d’aquests en el temps i a través d’innumerables països i llengües. A través de pòsters, sundays (pàgines dominicals), stills (fotogrames), lobby cards (imatges de cartellera), pressbooks (material promocional) i còmics, podrem conèixer dos mons, el del cinèfil i el de l’amant del còmic, que es donen la mà.
El material d’aquesta exposició integra la col·lecció cinematogràfica i documental del cinèfil i col·leccionista alt urgellenc Josep Banavent Catalán i el seu origen es remunta al període corresponent a la seva infantesa durant la dècada de 1950 de forma ininterrompuda fins a l’actualitat. La mostra aplega 310 peces de material de 29 personatges creats entre 1930 (Joe Palooka) fins al 1988 (Tank Girl).
Des de l’any 2013, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (ACAU) col·labora regularment en la difusió de la col·lecció de Josep Benavent a través de l’organització d’exposicions i activitats didàctiques, fonamentalment, però també amb conferències i presentacions de publicacions. En el seu conjunt, al llarg d’aquests darrers sis anys, han estat més de 15 activitats de mig i gran format organitzades tan en sol·litari com, especialment, en col·laboració amb altres institucions culturals. La col·laboració forma part de l’interès per part de l’Arxiu en donar a conèixer la funció i el paper dels arxius a la societat entenent el cinema i el còmic com expressions de primer ordre en el camp de la cultura.
En el cas concret d’aquesta exposició, "Herois i superherois" organitzada conjuntament amb el Museu del Tabac, l’ACAU ha participat en la sistematització dels continguts així com en el suport logístic d’una part important de l’estructura expositiva. Un treball conjunt d’ambdues institucions, gràcies a la generositat i coneixement del col·leccionista, que recull la mostra més important de còmic i cinema sobre el particular realitzada mai a Andorra i Catalunya i, molt probablement, també a Espanya. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_423758 | Digitalitzen el fons documental de la Província Eclesiàstica Tarraconense | Notícies TGN - Notícies de Tarragona Diari Digital
Digitalitzen el fons documental de la Província Eclesiàstica Tarraconense
Es pot consultar a la pàgina web de l’Arxiu històric Arxidiocesà de Tarragona
Per Redacció NoticiesTGN. Actualitzat el 06/05/2016
El Centre Tarraconense El Seminari va acollir l’acte de presentació de la catalogació i digitalització del fons documental de la Província Eclesiàstica Tarraconense. Aquesta demarcació territorial eclesiàstica, basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense, es va anar perfilant entre els segles IV i VI però va ser el papa Lleó el Gran, l’any 417, el qual va establir una organització eclesiàstica inspirada en l’estructura administrativa de l’imperi romà, amb províncies liderades pels metropolitans i diòcesis presidides per bisbes. | 0.774466 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.noticiestgn.cat/2016/05/06/digitalitzen-el-fons-documental-de-la-provincia-eclesiastica-tarraconense/ |
racoarticles_ca_20221005_3_16577 | Solidaritat, que connecta dues ciutats perifériques i historicament segregades, Esplugues i Cornella, a més de tenir una gran incidencia en el paisatge de la via sobre la qual se situa.
L'element vertebrador del projecte és un
g ran corredor, generat per la prolongació dins del pare de dos carrers existents, que adquireix un caracter especial durant la nit a causa de les nombroses ba lises lluminoses en fo rma de constel•lació. El corredor queda delimita! per uns po rties metal •lics lleugers de 12m d'altura que suporten dues linies de llum de neó, visibles a gran distancia, i que simbolitzen la connexió deis dos barris per damunt de la via rapida. En la part més ampla del corredor, una filera de platans forma un teló de fons verd i !ro ndós. La llosa de cobriment del cinturó, perpend icular al corredor central, esta d ivid ida en dues parts, d estinades a acolli r equipaments esportius del pare mitjan¡;:ant un tractament de plataformes escalonades. Els dos grans eixos que estructuren el pare, el corredor central i la llosa del cinturó, generen quatre grans sectors que, amb un tra¡;:at geometric delimita! per la topografía accidentada, es destinen exclusivament a la vegetació. L'elecció de les especies vegetals es basa en la coloració i en la situació respecte del cinturó. Aixi, una gran taca de colo r a la boca del túnel sera l'equivalent, de d ia, a l'efecte nocturn de les dues linies de llum per damunt del cinturó.
CONNEXION DE DEUX QUARTIERS AU-DESSUS DU BOULEVARD PÉRIPHÉRIQUE
La couverture du boulevard périphérique de Barcelona permet la création du pare de la Solidaritat ; celui-ci permet de relier deux villes de la proche banlieue historiquement séparées. | 1 | perfect | {"ca": 0.7938021454112039, "es": 0.05899880810488677, "ja": 0.037544696066746125, "fr": 0.10965435041716329} | |
boua_ca_20231006_0_2789 | BASES III CONVOCATÒRIA BEQUES TFM-ODSPER A IMPULSAR TREBALLS FI DE MÀSTER¿ EN EL MARC DE LA PROMOCIÓ DELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ¿,DURANT EL CURS 2019-2020
- Data d'aprovació
- 19/05/2020
- Data de publicació
- 19/05/2020
- Òrgan competent
- Vicerector de Relacions Internacionals
- Secció
- CONVOCATÒRIES I CONCURSOS
Títol: BASES III CONVOCATÒRIA BEQUES TFM-ODSPER A IMPULSAR TREBALLS FI DE MÀSTER¿ EN EL MARC DE LA PROMOCIÓ DELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ¿,DURANT EL CURS 2019-2020
Secció: CONVOCATÒRIES I CONCURSOS
Òrgan: Vicerector de Relacions Internacionals
Data d'aprovació: dimarts, 19 de maig de 2020
BASES III CONVOCATÒRIA BEQUES TFM-ODS PER A IMPULSAR TREBALLS FI DE MÀSTER - EN EL MARC DE LA PROMOCIÓ DELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE -, DURANT EL CURS 2019-2020.
PREÀMBUL
La Universitat d'Alacant, després de la irrupció del nou escenari que plantegen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), - aprovats l'any 2015 en la 69 Assemblea General de les Nacions Unides en el marc de l'Agenda 2030 - ha iniciat un procés de reflexió estratègica sobre la integració d'aquests en la nostra Universitat. Aquesta tasca implica abordar els ODS de manera transversal en les polítiques universitàries i integrar l'agenda 2030 en els seus diferents àmbits d'acció: la formació, la investigació i l'extensió universitària.
La Universitat d'Alacant i les institucions de la Generalitat Valenciana amb competències en Cooperació Universitària al Desenvolupament comparteixen el procés de reflexió sobre quines implicacions tenen els ODS en el marc de la Cooperació Internacional i la manera d'abordar els canvis a introduir en el sistema universitari per a poder incorporar-los. En conseqüència, participar en la generació d'aqueix nou model de desenvolupament que proposa l'Agenda 2030 es converteix en un repte, però, també, en una oportunitat; en una guia per a la transformació de les polítiques universitàries, les seues estructures organitzatives i les seues dinàmiques internes.
La UA pretén incorporar a la docència universitària, a més dels coneixements tècnics, les competències genèriques vinculades a la transmissió de valors que contribuïsquen a formar ciutadanes i ciutadans responsables i compromesos amb el desenvolupament sostenible. La nostra universitat necessita formar en competències i capacitats noves i aquesta missió requereix d'un espai de formació compartit entre els membres de la comunitat universitària.
Aquesta convocatòria pretén ser una de les eines de la UA per a l'impuls de la integració dels ODS de manera global en la nostra universitat i, concretament, dins dels estudis universitaris de postgrau.
1. Objecte.
Impulsar la realització de postgraus que milloren el coneixement dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), mitjançant el finançament, en concepte de subvenció, de 23 beques per un import de 1.000 €, cadascuna d'elles, dirigides a estudiants de la Universitat d'Alacant, que hagen fet un Treball Fi de Màster en el curs 2019/2020, en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i que complisquen els requisits establits en l'article 4 de les presents bases.
2. Marc pressupostari i legal.
2.1. Els crèdits destinats a la present convocatòria s'executaran amb càrrec al pressupost del Vicerectorat de Relacions Internacionals de la UA per a l'exercici 2020. Clau orgànica: 5160 4B.00.06.
2.2. La dotació màxima a assignar és de vint-i-tres mil euros (23.000 €) i està supeditada a la disponibilitat de liquiditat de la UA.
2.3. La subvenció assignada s'ajustarà a allò que disposa la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i el seu Reglament de desenvolupament, aprovat per Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol; pel que es preveu en l'Ordre 3/2017, de 31 de maig, de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació de la Generalitat Valenciana , per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions en matèria de cooperació al desenvolupament i a les regulacions, requisits i termes establits per les normes de funcionament intern de la UA, a més d’allò que aquesta convocatòria establisca.
2.4. Aquesta convocatòria compta amb finançament de la Direcció General de Cooperació i Solidaritat de la Generalitat Valenciana , en el marc del conveni de Cooperació signat entre ambdues institucions el 27 de setembre de 2019.
3. La Comissió de Selecció.
3.1. Té com a competència avaluar les sol·licituds presentades i establir l'ordre de prelació dels candidats i candidates participants.
3.2. Estarà presidida pel vicerector o vicerectora amb competències en Relacions Internacionals. Actuaran com a vocals, la vicerectora o vicerector d'Estudiants i Ocupació, o persona en qui delegue; la directora o director del Secretariat de Projecció Internacional i Cooperació, o persona en qui delegue i la directora o director del Servei de Relacions Internacionals. El subdirector o subdirectora de Cooperació Universitària al Desenvolupament actuarà com a secretari o secretària, i podrà també tenir personal assessor extern en cas que siga necessari.
3.3. El president o presidenta, en cas d'absència, podrà delegar en el o la vocal que determine.
4. Requisits de l'alumnat candidat a les beques.
L'alumnat haurà de complir els següents requisits:
4.1. Que el Treball Fi de Màster s'haja realitzat prenent com a referència algun dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
4.2. Ser estudiant i estar matriculat durant el curs acadèmic 2019/2020 en Màsters Oficials de caràcter presencial de la Universitat d'Alacant.
4.3. Haver elaborat i defensat amb èxit el TFM en les convocatòries corresponents al curs 2019/2020.
4.4. No percebre sous o salaris que impliquen vinculació contractual o estatutària amb la Universitat d'Alacant.
4.5. No haver rebut un premi d'anàloga naturalesa en altres convocatòries assimilades.
5. Criteris d'avaluació de sol·licituds.
Les sol·licituds presentades es valoraran per la Comissió de Selecció, segons els següents mèrits:
Primer. Nota mitjana ponderada de l'expedient acadèmic de la titulació oficial d'accés al màster (màxim 3 punts).
- Matrícula d'honor: 3 punts.
- Excel·lent: 2 punts.
- Notable: 1 punt.
- Aprovat: 0,5 punts.
Segon. Nota mitjana de l'expedient acadèmic del màster realitzat (màxim 4 punts).
- Matrícula d'honor: 4 punts.
- Excel·lent: 3 punts.
- Notable: 2 punts.
- Aprovat: 0,5 punts.
Tercer. Nota del Treball Fi de Màster (TFM). Màxim 4 punts. En cas que el treball estiga referenciat a estudis concrets en països del IV Pla Director de la Cooperació Valenciana , se sumarà un punt extra a aquest apartat.
- Matrícula d'honor: 3 punts.
- Excel·lent: 2 punts.
- Notable: 1 punt.
- Aprovat: 0,5 punts.
6. Termini de presentació de sol·licituds.
6.1. Es podran presentar sol·licituds des de l'endemà de la seua publicació en el BOUA fins a l’1 de desembre de 2020, inclusivament. Les sol·licituds es formalitzaran exclusivament a través del formulari disponible en la pàgina web:
https://sri.ua.es/va/cooperacion/convocatorias/convocatoria-tfm-ods.html
6.2. Les sol·licituds es dirigiran al Servei de Relacions Internacionals, Subdirecció de Cooperació Universitària al Desenvolupament de la UA. Es presentaran únicament a través del registre electrònic de la Universitat d'Alacant (UACloud; E-Administració>Tràmits>Generals>Instància genèrica).
6.3 Es presentarà en pdf, tant la sol·licitud com els documents requerits en l'apartat 7 de les bases de la present convocatòria. La instància genèrica s'identificarà amb el nom de “Convocatòria TFM/ODS 2020”
7. Documentació a aportar.
7.1. Junt amb la sol·licitud, haurà de presentar-se la següent documentació:
a) Els estudiants que hagen cursat els seus estudis en universitats estrangeres hauran de sol·licitar la Declaració d'Equivalència de Nota Mitjana. És un procediment que facilita el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través de la Seu Electrònica del Ministeri d'Educació i Formació Professional, a l'empara de la Resolució de la Direcció General de Política Universitària, de 21 de març de 2016, perquè cada interessada o interessat genere la seua pròpia declaració. Tramitació:
http://www.educacionyfp.gob.es/mecd/servicios-al-ciudadano-mecd/catalogo/general/educacion/203615/ficha.html
7.2. En aplicació de la nova redacció de l'art. 28 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, la persona sol·licitant podrà presentar voluntàriament la següent documentació. Si no la presentara, la UA reclamarà aquesta a l'administració corresponent. Si en deu dies no s'haguera rebut la documentació, s'informarà a l'interessat que pot aportar-la:
a) Un exemplar en fitxer pdf del Treball Fi de Màster (TFM).
b) La fitxa informativa de l'expedient del pla d'estudis requerit per a les pràctiques del màster (disponible al Campus Virtual).
c) L'expedient acadèmic de la titulació oficial cursada prèviament en el qual figure la nota mitjana. (pdf)
d) L'expedient acadèmic del màster cursat en el qual figure la nota mitjana. (pdf)
e) L'Acta del tribunal avaluador del TFM o certificat del centre que imparteix el màster que acredite la nota de la defensa del TFM. (pdf)
8. Protocol de selecció dels candidats i candidates i lliurament de beques.
8.1. Valorades les sol·licituds s'assignaran les beques als 23 Treballs Fi de Màster amb major puntuació. S'establirà una llista d'espera per al supòsit que alguna de les persones becades desistira, renunciara o no complira els requisits establits en aquesta convocatòria. En el supòsit de quedar fons sense assignar, es prorratejarien aquests fons entre els estudiants que obtinguen la beca.
8.2. Publicada la Resolució de Concessió de les beques, es formalitzarà mitjançant un acte institucional de lliurament d'aquestes a l'alumnat que les haja obtingudes. Excepcionalment, l'alumnat estranger podrà ser eximit d'assistir a aquest acte.
9. Obligacions de l'alumnat beneficiari de la beca.
9.1. Citar a la Generalitat Valenciana com a patrocinadora en qualsevol publicació que es realitze del TFM.
9.2. Acceptar de manera expressa la beca, en el termini de 10 dies naturals a comptar des de la seua concessió.
10. Notificació.
Les notificacions d'actes relacionats amb la present convocatòria (llista provisional, llista definitiva i resolució de la convocatòria) es publicaran en la pàgina web del Servei de Relacions Internacionals, Subdirecció de Cooperació Universitària al Desenvolupament, en aplicació de l'article 45 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (BOE de 2 d'octubre de 2015).
11. Protecció de dades de caràcter personal.
Les dades de caràcter personal que consten en la sol·licitud seran tractats per la Universitat d'Alacant, en el seu caràcter de "responsable" i incorporats en l'activitat de tractament "Subvencions, beques, Ajudes i premis". La finalitat d'aquest tractament de dades personals serà la gestió i resolució de la convocatòria, finalitat basada en l'interés públic de la convocatòria i en la sol·licitud de participació en ella.
La legitimació d'aquest tractament es basa en el consentiment de la persona interessada.
Els drets d'accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, de les persones participants, de limitació i oposició al seu tractament, així com a no ser objecte de decisions basades únicament en el tractament automatitzat d'aquestes dades, quan procedisquen, es poden exercir davant la Gerència de la Universitat en el Registre General de la Universitat d'Alacant, o bé a través de la seua Seu Electrònica (https://seuelectronica.ua.es/va/index.html).
12. Recursos.
Contra les bases de la convocatòria es podrà interposar recurs de reposició en el termini d'un mes comptat a partir de l'endemà de publicar-se, davant el Rector, de conformitat amb allò que estableixen els articles 123 i 124 de la llei 39/2015. Tot això sense perjudici que s'utilitze qualsevol altra via que es considere oportuna.
Davant les actuacions de la Comissió de selecció, podrà interposar-se recurs d'alçada, previst en l'article 121 de la Llei 39/2015, en el termini d'un mes comptat a partir de l'endemà de les seues publicacions o notificacions. El recurs podrà interposar-se davant l'òrgan que va dictar l'acte que s'impugna o davant el Rector com a òrgan competent per a resoldre'l.
Alacant, a 19 de maig de 2020
Juan Llopis Taverner
Vicerector de Relacions Internacionals
Universitat d'Alacant | 1 | perfect | {"es": 0.04588415865578803, "ca": 0.9083932466273528, "pt": 0.001938767267145973, "en": 0.02520397447289765, "it": 0.003150496809112206, "cs": 0.0033120607480410375, "fr": 0.004927700137329348, "de": 0.001938767267145973, "eo": 0.00032312787785766214, "la": 0.0029081509007189595, "da": 0.00016156393892883107, "eb": 0.0006462557557153243, "fi": 0.001211729541966233} | boua2420 |
macocu_ca_20230731_4_407119 | La doctora Ferrerós mostra el camí a seguir per no defallir en l'intent d'educar-los correctament i solucionar els conflictes del dia a dia.
Els nens no neixen amb un manual d'instruccions sota el braç, i sovint els pares es troben amb una infinitat de situacions quotidianes de les quals n'és difícil sortir airós. Els fills només coneixen el «no» com a resposta, no deixen anar el xumet ni per casualitat, es barallen constantment entre germans, els horaris són caòtics, i els pares es demanen: per què no fan cas a la primera? Per què no hi ha manera que se'n vagin al llit? Per què sembla que qui mana a la família siguin els nens? Ser pares no és tan difícil si teniu el manual adequat. En aquest llibre s'ofereixen solucions pràctiques als conflictes diaris, i multitud de respostes per obtenir uns resultats sorprenents. El mètode educatiu de la doctora Ferrerós revela el camí definitiu per solucionar els conflictes del dia a dia, augmentar la seguretat, empatia i autoestima dels fills, i fer que se sentin feliços.
Sobre la autora de Porta't bé | 0.823549 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_25767 | Pastís de tonyina
Combinació de làmines de pa de motlle tramezzini amb un farcit de tomàquet, olives i tonyina amanides amb salsa maionesa.
Si el talles en petites porcions, el pots servir com canapès.
Pa de motlle, ou dur, tonyina, tomàquet, maionesa, licor, oliva verda, oli d'oliva, sal, i pebre negre. | 0.66171 | curate | {"fr": 0.056291390728476824, "ca": 0.9437086092715232} | |
mc4_ca_20230418_2_284804 | – Òpera al cinema – FRANCESCA DA RIMINI (**) de Riccardo Zandonai – en directe des de El Metropolitan de N.Y. – Cinemes Icaria YELMO – 16/03/2013 | Voltar i Voltar … per les Arts Escèniques
← – Teatre – L’ONADA (*****) – Teatre Lliure de Gràcia – 15/03/2013
– Concert OBC (9/12) – L’OBC i LA PASTORAL (****) – L’Auditori – 17/03/2013 →
Posted on 18 de Març de 2013 by Miquel Gascon
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera i etiquetada amb Eva-Maria Westbroek, Franca Squarciapino, FRANCESCA DA RIMINI, Marcello Giordani, Marco Armiliato, Mark Delavan, Riccardo Zandonai, Robert Brubaker, Tito Ricordi. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
2 respostes a – Òpera al cinema – FRANCESCA DA RIMINI (**) de Riccardo Zandonai – en directe des de El Metropolitan de N.Y. – Cinemes Icaria YELMO – 16/03/2013
19 de Març de 2013 a les 10:27 | 0.620003 | curate | {"ca": 0.7173652694610778, "en": 0.09221556886227544, "es": 0.19041916167664671} | https://voltarivoltar.com/2013/03/18/opera-al-cinema-francesca-da-rimini-de-riccardo-zandonai-en-directe-des-de-el-metropolitan-de-n-y-cinemes-icaria-yelmo-16032013/ |
mc4_ca_20230418_13_266221 | Maratón Internacional LALA 2015 | Runedia
Asfalt running en Torreón - Coahuila, Amèrica del Sud-Mèxic
Estadístiques de la fitxa de Cursa ( Maratón Internacional LALA ) | 0.55155 | curate | {"es": 0.24848484848484848, "ca": 0.7515151515151515} | https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/maraton-internacional-lala-2015/201530054/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_165088 | Quan han costat en advocats totes les querelles contra 700 alcaldes de Catalunya? Quan han costat les fiances per a denúncies falses, que acaben en no-res? Quan han costat totes les multes imposades per Espanya a ANC, Òmnium...? Ara demanen 5,5 milions a 30 persones que són persones normals, com jo i com tu. Hem de trobar solucions. Espaneya ataca Catalunya d'aquesta manera i continuarà fent-ho en el futur. Tenen la paella pel mànec: la policia és seva i menteix per a tot el què necessiten, els jutges els posen a dit...!Hem de trobar solucions efectives a aquests tipus d'atacs que busquen la destrucció política i personal.
No solament a 700 alcaldes com bé dius o ANC, Òmnium, el pitjor de tot és que també van a per al poble més humil i combatiu (Tamara Carrasco, CDR...) i ara el MIC que es podria convertir amb la primera associació cultural catalanista il·legalitzada i els seus membres fundadors a la presó, o comencen d'una vegada el poble català a reaccionar immediatament davant la dictadura o això serà la desaparició de la nació catalana, tinguem present els dies que vivim i entre tots els patriotes tirem endavant al més aviat possible la República Catalana.
Què dius ara del MIC?
El MIC està investigat per Fiscalia Espanyola i l'acusen d'associació cultural il·lícita amb penes de presó fins a 4 anys a tots els socis fundadors, junta directiva i socis amb carnet... a part de les penes de presó també demanen milers d'euros de multes a cada soci.Amb això vull dir que clarament estem vivint amb una gran dictadura, una autèntica persecució de la democràcia, no solament estan tocant polítics sinó que també a qualsevol associació i més encara si aquesta associació és nacionalista.
Font?
https://mobile.twitter.com/miccatalunya | 0.884994 | curate | {"ca": 0.9746981023576768, "en": 0.025301897642323174} | |
cawac_ca_20200528_12_50216 | El diumenge 25 de març, 60 alumnes de piano de 18 escoles de música de la Catalunya Central, oferiran un concert en plena natura, a la masia La Garriga de Castelladral .
La Garriga de Castelladral, La Casa dels Pianos - Sibelius i l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM) organitzen la segona edició del concert SALA PIANO de joves pianistes, amb el títol:
'El piano inspira creativitat'
L’objectiu del concert és donar als pianistes un espai diferent al de les escoles de música, per així aconseguir un punt de trobada entre l’alumnat d’aquest instrument tan bonic i sovint tan solitari. Tots plegats seran els responsables d’una obra d’art molt especial, doncs mentre cadascú d’ells interpreti la seva peça musical al piano, l’il·lustrador de Navàs Valentí Gubianas pintarà un piano de principis del segle XX.
A en Valentí no només li demanen que pinti un piano, cosa que confessa que encara no ha fet mai i que s’ho agafa com un repte molt important, sinó que el pinti segons senti la música que sonarà mentre ell vagi treballant. La música que hauran fet entre tots els pianistes serà el fil musical que propiciarà que el dibuix surti d’una manera o una altra i això en determinarà el resultat final.
Entre sessió i sessió el Catering TO+ us oferirà un aperitiu a la Terrassa de la Sala Piano. Si desitgeu quedar-vos a dinar a la masia és imprescindible reservar a [email protected] o al telèfon 629.393.969, doncs les places són limitades. | 0.869466 | curate | {"ca": 0.9793246037215714, "en": 0.02067539627842867} | http://www.socpetit.cat/actualitat/ii-concert-sala-piano-de-joves-pianistes-a1220.html?f=1 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_726135 | https://www.reddit.com/r/pizzagate/I després vindreu que si Trump fa 11 anys va fer no sé quin comentari groller.
Tots els que difoneu aquestes merdes no teniu vergonya. Ignorants de merda.
Quin pallasso, encobrint assassins. | 0.513736 | curate | {"ca": 0.7567567567567568, "pt": 0.24324324324324326} | |
macocu_ca_20230731_3_323987 | La Policía Nacional va enxampar a Ripoll un conductor que circulava a gran velocitat, sense assegurança i amb cànnabis. Davant el nerviosisme que mostrava quan els agents el van aturar, van decidir escorcollar el turisme i hi van trobar marihuana. Tot seguit, se’l va denunciar per un delicte contra la salut pública i per infringir la llei de seguretat ciutadana, que preveu multes d’entre 600 i 30.000 euros. | 0.775142 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_65436 | Berni Álvarez deixarà d'entrenar el CBT si surt escollit regidor pel PSC
Sandra Ramos, Berni Álvarez i Cristina Berrio, PSC; Tarragona
Sandra Ramos, Berni Álvarez i Cristina Berrio, ahir al matí a l'Anella Mediterrània.
La formació socialista presenta els independents millor situats a la candidatura de Ballesteros per ocupar un seient al saló de plens
Actualitzada 22/03/2019 a les 08:14
Berni Álvarez, número cinc de la llista que el PSC presentarà a les eleccions municipals del 26 de maig, deixarà de ser entrenador del CBT si surt escollit regidor, tot i que la seva intenció és no deixar en la seva totalitat l’activitat com a tècnic de bàsquet. Berni –com se’l coneix popularment–, junt amb la també independent Cristina Berrio, expresidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), i la portaveu de l’executiva local del PSC i número dos de la candidatura socialista, Sandra Ramos, van ser presentats ahir en un acte celebrat a l’Anella Mediterrània amb la presència del primer secretari del PSC de Tarragona, Santi Castellà.
Berni va manifestar que, si els electors l’escullen per ocupar un seient al saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona, «deixaré d’entrenar al CBT». «Prendre la decisió ha estat dur», va dir el tècnic del club blau, qui va apuntar que «mantindré la meva vinculació amb la Federació Espanyola de Bàsquet i la meva relació amb la selecció». En aquest context, Berni va remarcar que «no seria coherent entrenar un club de la ciutat si surto escollit regidor d’Esports». El cap de llista del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, acostuma a posar esportistes de relleu en els primers llocs de la llista a les municipals. El fitxatge més recordat va ser el de l’atleta Natalia Rodríguez, qui va abandonar el govern municipal abans de complir-se un any de la seva elecció.
El tècnic del CBT va manifestar que «tinc il·lusió i ganes de millorar la ciutat en l’àmbit esportiu i de clubs, i també treballar per un vessant social i d’igualtat, i pel llegat dels Jocs Mediterranis, que conec bé perquè hi vaig estar involucrat». Berni, va comentar que un dels seus objectius serà «el turisme esportiu».
Sorpresa a la FAVT
Per la seva banda, l’expresidenta de la FAVT, Cristina Berrio, qui ocuparà la vuitena posició en la llista de Ballesteros, va resumir els seus objectius «en cinc punts principals» i va dir que «em comprometo a treballar pels barris i la ciutat». Berrio proposa la creació de districtes i la figura del regidor de barri, augmentar la seguretat amb policia de proximitat, millorar els locals de les entitats socials, cohesionar i cosir la ciutat amb carrils bici i voreres que facilitin el desplaçament entre barris, i millorar la gestió de les subvencions a les entitats veïnals». En relació a aquest darrer punt, Berrio va dir que «per als veïns les subvencions són un problema perquè, a vegades, no sabem com gestionar-les, ja que la nostra dedicació és altruista».
Berrio va afirmar que «no em consta» que la decisió d’abandonar la presidència de la FAVT de manera precipitada no hagi estat ben acollida en alguns sectors del moviment veïnal de Tarragona. «Sí que és cert que a la meva junta li va sorprendre, perquè ho va saber quan la notícia va sortir als mitjans de comunicació». Berrio va apuntar que «l’Associació de Veïns del Pilar em dona el seu suport».
El número dos de la llista socialista l’ocuparà Sandra Ramos, qui va assegurar que el seu partit «representa la Tarragona plural». «He treballat en diferents entitats culturals i ara vull implicar-me des de la política», va subratllar. Ramos va afirmar que el PSC va arribar al govern de la ciutat el 2007 «amb un projecte il·lusionant que ha funcionat tot i la crisi econòmica».
El primer secretari del PSC a Tarragona, Santi Castellà, va presentar els nous components de la candidatura socialista dient que «és important incorporar gent amb una trajectòria que està valorada en altres àmbits, com el de l’esport i el de l’associacionisme». Castellà va referir-se als Jocs Mediterranis i va afirmar que «ara tenim les instal·lacions d’una ciutat moderna, verda i dinàmica gràcies a l’Anella Mediterrània que, a més, cohesiona la ciutat amb els barris de ponent». Castellà va finalitzar la seva intervenció afirmant que «s’està produint un reagrupament de gent que s’havia allunyat de nosaltres».
Comenta el contingut : Berni Álvarez deixarà d'entrenar el CBT si surt escollit regidor pel PSC | 0.867323 | curate | {"ca": 0.981996353691887, "es": 0.01390154968094804, "it": 0.004102096627164996} | https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2019/03/22/berni_alvarez_deixara_entrenar_cbt_si_surt_escollit_regidor_pel_psc_57758_1091.html |
mc4_ca_20230418_9_452713 | All i julivert: de novembre 2013
Flam de galeta Maria
15 galetes Maria
1 sobre de quallada
5 culleretes d’almívar de llet
Posar al fons de 5 flameres una cullereta de postres d’almívar de llet.
Posar en un cassó al foc la llet, la nata i el sucre. Afegir les galetes esmicolades i la quallada. Quan sigui una mica calent, triturar amb el turmix fins aconseguir una mescla totalment homogènia. Remenar sense parar amb les barnilles manuals fins que la mescla espesseixi.
Repartir la mescla a les flameres. Tapar cada flamera amb paper d’alumini. Deixar refredar una mica a temperatura ambient. Quan els flams siguin freds, reservar-los a la nevera un mínim de dues hores.
Quan els flams siguin ben freds tombar-los en un plat abans de servir.
Memòries d'una cuinera: Flam.
A l’Àlex li encanten les postres amb gust de galeta Maria. Moltes vegades compro les que van en terrines de vidre, però ja fa temps que tenia ganes de provar de fer alguna cosa semblant. A veure si la meva versió li agradarà.
Pel pa de pessic:
200 gr. de farina
2 culleretes de vainilla ensucrada
Pel xarop de cafè:
100 ml. de cafè
400 ml. de nata per muntar
6 culleres soperes de sucre
Separar els rovells de les clares. Batre els rovells amb la tercera part del sucre fins que doblin el volum. Muntar les clares amb la resta del sucre i afegir-les suaument als rovells. Afegir la farina tamisada i la vainilla i incorporar amb moviments suaus. Abocar dins un motlle untat amb mantega i coure-ho al forn durant 35 minuts a 180ºC.
Posar el cafè i el sucre en un cassó a foc mig fins que bulli. Deixar reduir fins obtenir el xarop, uns 5 minuts.
Muntar la nata juntament amb el sucre i la vainilla. Afegir el Mascarpone i continuar batent amb cura fins obtenir una crema homogènia.
Tallar el pa de pessic en tres discs. Emborratxar amb el xarop de cafè el primer disc i cobrir amb 1/3 part de la crema. Posar l’altre disc i repetir l’operació.
Posar el darrer disc, cobrir amb la resta de la crema i decorar amb el cacau en pols.
Reservar a la nevera.
Amanida de llenties amb salmó fumat
Pastís de formatge de la Susanna | 0.723657 | curate | {"fr": 0.06008793356130923, "es": 0.0991695163654128, "en": 0.022960429897410845, "ca": 0.8143624816805081, "pl": 0.003419638495359062} | http://allijulivert.blogspot.com/2013_11_01_archive.html |
mc4_ca_20230418_3_704321 | La Flama del Canigó és una tradició catalana | LLinars del Vallès
Publicat el 22 juny, 2012 per Ignacio A Llinars, la flama arribarà aquest dissabte 23 cap a les 22h, i la portaran els membres de la secció infantil del Cellv, que l’hauran anat a buscar directament al Canigó! Podeu sortir a animar-los pels carrers del poble, aquí hi ha la informació de l’Ajuntament!! !
Centre excusioniste LLinars del vallès
Ignacio Chicharro Mostra totes les entrades de Ignacio → Aquesta entrada s'ha publicat en Endeveniments i etiquetada amb Canigó, Flama, Fogueres, Sant Joan. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. Una comentari en l'entrada: La Flama del Canigó | 0.740609 | curate | {"ca": 0.9407294832826748, "fr": 0.001519756838905775, "es": 0.057750759878419454} | http://www.llinarsdelvalles.info/2012/06/la-flama-del-canigo/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_65879 | El Voluntariat Forestal i el Bombers Forestals reben el premis Nauiba d'Olocau - Periòdic del Camp de Túria
El Voluntariat Forestal i el Bombers Forestals reben el premis Nauiba d’Olocau
Search for:
Benaguasil
Benissanó
Bétera
Casinos
Gátova
L’Eliana
La Pobla de Vallbona
Llíria
Loriguilla
Nàquera
Marines
Riba-roja de Túria
Olocau
San Antonio de Benagéber
Serra
Vilamarxant
Domeño
Camp de Túria
C. Valenciana
València
Search for:
Benaguasil
Benissanó
Bétera
Casinos
Gátova
L’Eliana
La Pobla de Vallbona
Llíria
Loriguilla
Nàquera
Marines
Riba-roja de Túria
Olocau
San Antonio de Benagéber
Serra
Vilamarxant
Domeño
Camp de Túria
C. Valenciana
València
Olocau
10 octubre, 2022
El Voluntariat Forestal i el Bombers Forestals reben el premis Nauiba d’Olocau
| Redacció
0 0
Dins de les celebracions del 9 d’Octubre
Olocau va celebrar ahir el 9 d’Octubre amb un taller de pilota valenciana i una partida de ‘galotxa’ entre els equips de Paterneret, Muedra II i Óscar i el de Rubén, Xoano i Mario.
La literatura valenciana va estar present amb la segona Lectura Pública de Poesia en Valencià a la plaça Major. Els veïnes van recitar poemes de Joan Fuster i, d’aquesta manera, retre homenatge a l’escriptor de Sueca.
A la vesprada, va tindre lloc l’acte institucional, precedit per la tradicional cercavila de les autoritats locals amb la música de tabal i dolçaina. L’esdeveniment va comptar amb tots els membres de l’Equip de Govern i del regidor Vicent Murgui (Compromís). Durant la cerimònia, presentada per l’edil Josep Perales, es va reconéixer la labor realitzada per persones i col·lectius.
Sergio Romero va rebre la Menció d’Honor per la generositat i el valor demostrats en ajudar una dona i el seu fill a eixir del vehicle en el qual estaven atrapats quan es va produir l’episodi de pluges torrencials del passat mes de març.
Raúl Ferrer i José Luis ‘Pepín’ Pasqual van ser nomenats Cap de Grup i Cap Major, respectivament, de l’Agrupació Local de Voluntaris de Protecció Civil d’Olocau pel seu treball.
Els Premis Nauiba enguany van ser per al Voluntariat Forestal d’Olocau, com a proposta guanyadora pel vot popular, “per la seuagenerositat i disposició en la tasca de vigilància i cura de l’entorn forestal del municipi i, fonamentalment, de la Serra Calderona”.
El guardó concedit per designació municipal va recaure en els Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana, representats per María Verdú i José Monzón, “pels mèrits contrets en la defensa del patrimoni natural del municipi, per la seua generositat, professionalitat i esforç sobre l’esforç, en la cura i la guarda de la Serra Calderona”.
L’alcalde d’Olocau, Antonio Ropero, va assegurar que el 9 d’Octubre és «un dia de celebració, peròtambé de reivindicació” i va subratllar la importància de recordar els nostres orígens en una jornada com la d’ahir i el fet que “Olocaués un municipi que defensa les seues arrels i que se sent profundament orgullós d’elles”.
La compositora, guitarrista i cantant de Pedreguer Sandra Monfort va actuar a l’Auditori per a tancar el acabar el 9 d’Octubre a Olocau.
Article anterior
L'atur baixa en 247 persones en Riba-roja en l'últim any
Següent article
Vilamarxant celebra el Dia de la Salut Mental
0 0
Redacció 10 octubre, 2022
No hi han comentaris
Deixar un comentari Cancel·lar resposta
El vostre correu no es publicarà.
InfoTúria Periòdic del Camp de Túria · Calle el Panser, 68 · 46183 · L'Eliana · Tel. 960 218 701
Contacta amb InfoTúria acíPolítica de Privacitat i l'Avís Legal del periòdic InfoTúria
Llicència CC 3.0
Dóna visibilitat al teu negoci amb els distints formats de publicitat que t'oferim en el periòdic InfoTúria. Publireportatge digital · Publireportatge en l'edició de paper · Video publicitari · Banner digital · Anunci en l'edició de paper Per a més informació contacta amb nosaltres amb el formulari o en els telèfons 960 218 701 - 615 335 771
Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Benaguasil
Benissanó
Bétera
Casinos
Gátova
L’Eliana
La Pobla de Vallbona
Llíria
Loriguilla
Nàquera
Marines
Riba-roja de Túria
Olocau
San Antonio de Benagéber
Serra
Vilamarxant
Domeño
Camp de Túria
C. Valenciana
València
InfoTúria Periòdic del Camp de Túria · C/Belgrado, 17 · La Pobla de Vallbona · Tel. 962744555Llicència CC 3.0
Aquest web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferències. Si continueu navegant entendrem que accepteu la nostra política de cookies. | 0 | curate | {"ca": 0.8917561087006166, "en": 0.014615208951815483, "es": 0.034482758620689655, "hu": 0.004110527517698105, "sk": 0.004110527517698105, "de": 0.005480703356930806, "fr": 0.021922813427723224, "pt": 0.00890614295501256, "ar": 0.004567252797442339, "it": 0.007535967115779858, "zh": 0.002511989038593286} | https://www.infoturia.com/olocau/55846-el-voluntariat-forestal-i-el-bombers-forestals-reben-el-premis-nauiba-dolocau.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_166271 | Què en penseu? Va ser un dels impulsors de Procés Constituent i es va declarar simpatitzant de la CUP. Com tots els de Podemos, té un odi enorme a CIU però, salvant les distàncies que ens separa als usuaris respecte l'eix nacional de Podemos, crec que seria una bona notícia que el candidat de Podemos no fos espanyolista. Podríem aspirar a que donessis llibertat de vot o a que s'abstinguin en una DUI. I això no seria poc...http://www.ara.cat/politica/Albano-Dante-candidat_0_1356464396.html
Me n'alegro. Amb una mica de sort, així, tindrem algú mínimament preparat al grup de Podem.
Ui que important.
Després de les eleccions tocarà fer rodes de premsa, declaracions, comunicats, intervencions en plens ordinaris, extraordinaris, comissions, etc.Llavors agrairàs que el portaveu de Podemos no sigui un analfabet funcional.
Aitor escrigué: Llavors agrairàs que el portaveu de Podemos no sigui un analfabet funcional.Indiferent sigui un analfabet com un superdotat, no hi ha res a agrair a aquest partit espanyol. Hi ha dies que em perdo, llegint segons quins comentaris.
Vosaltres teniu interès que el Parlament esdevingui alguna cosa més que una guarderia d'ignorants? Perquè no ho sembla.
De que serveix una intel·ligència si és per carregar-se l'independentisme català?... que es el principal propòsit d'aquest partit espanyol, de "podemos".Temps al temps.
L'Albano no és antiindependentista. Sempre és millor un indefinit zombie com ICV abans que un partit clarament contrari com C's.Potser m'equivoco, eh. És fàcil equivocar-se amb Podem.
Però militarà en un partit que sí és anti-independentista.Coneixen el tarannà català, sobre tot d'una ideologia d'esquerres, que cauran de quatre potes, fotrà molt de mal a l'independentisme català.
Sempre he cregut que la CUP destrossarà Podem (sigui atraent castellanoparlants, sigui implantant-se als nuclis precaritzats del cinturó roig, etc).I a cada enquesta sembla que és aquesta la tendència.
No sabem del cert quin perfil tenen els nous electors de la CUP, però l'hipotesi més probable em sembla que es tracti del mateix perfil que ja teníem, que és el mateix que el votant d'ERC: catalanoparlants, alt nivell d'estudis, nivell mig de renda, etc.
Home, hi pots pujar de peus a la cadira que sí. Treballo en un sector amb abundància de blue collar espanyolarros a un centre industrial de la perifèria metropolitana (sé que agrairàs aquesta mostra gratuita de finezza classista ), i la CUP hi té tant a rascar com el Partido Familia y Vida. Si no menys.
blue collar utilitzat al racó, caram com ens estem modernitzant! | 0.828254 | curate | {"ca": 0.9815469179426777, "su": 0.004711425206124852, "hu": 0.013741656851197487} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_842580 | Quarts de final Partit d'anada. Escenari.Camp Nou Hora del partit/TV. Aquest vespre a tres quarts de nou retransmès per TV3/ La 1. Enllaç del partit: http://firstrows.biz/soccer/fc-barcelona-atletico-madrid-frsd9ce0 ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Bé doncs, nit europea de luxe. Rival complicadíssim. Caldra treure un bon resultat i procurar no encaixar gols de cara a la tornada. Ho deixo aqui, amunt!!! 2-0 (Messi 2).
Com enyoro aquells anys en que l'Atlètico se n'emportava 5 com a mínim quan venia al Camp Nou. | 0 | curate | {"ca": 0.5025041736227045, "en": 0.4006677796327212, "pt": 0.07345575959933222, "fr": 0.02337228714524207} | |
macocu_ca_20230731_6_149152 | Convocatòria Assemblea General Extraordinària el 19.09.2019. + Ordre del dia. | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_88613 | L'origen de la biodiversitat - Buscaciència
Inici del curs “Evolució i selecció; el senzill origen de la biodiversitat”, a càrrec de Salvador Ferré, doctor en bioquímica i biologia molecular i codirector d’Eduscopi, organitzat per Pessics de Ciència.
La diversitat dels éssers vius és aclaparadora. Tanmateix, els mecanismes responsables d’aquesta enorme complexitat són força senzills. La seva descripció suposa un dels punts àlgids del pensament humà i ha permès entendre la vida, els seus mecanismes i la seva evolució. En aquest curs s’analitzarà el desenvolupament d’aquestes idees i la immensa quantitat d’evidències que hi ha al seu voltant.
El curs se celebrarà els dijous, 19 d’octubre, 2, 9, 16, 23 i 30 de novembre i 14 i 21 de desembre, de 19.00 a 20.30 h.
En total dura 12 hores i la seva assistència és gratuïta.
Inscripcions a la llista d’espera
Imatge: Neil Palmer/CIAT / Wikipedia
biodiversitat, biologia, biologia molecular, bioquímica, Centre Cultural Sant Josep, evolució, Pessics de Ciència, selecció natural | 0.773567 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.buscaciencia.cat/esdeveniments/lorigen-de-la-biodiversitat/ |
mc4_ca_20230418_11_554850 | Ciutadania i Participació Cultura Economia Educativa i Promoció Social Esport i Lleure Nom
AGRUPACIÓ DE DEFENSA SANITÀRIA DE CONSTANTÍ Vegeu fitxa AGRÍCOLA I SECCIÓ DE CRÈDIT SANT ISIDRE DE CONSTANTÍ Vegeu fitxa ASOCIACIÓN DE PARADOS DE CONSTANTÍ Vegeu fitxa ASSOCIACIÓ D´EMPRESARIS ASSEC Vegeu fitxa COMUNITAT DE REGANTS DE SANT POL I RIUDARENES Vegeu fitxa COMUNITAT DE REGANTS DEL PANTÀ DE RIUDECANYES Vegeu fitxa COMUNITAT DE REGANTS LA SÍQUIA Vegeu fitxa COOPERATIVA AGRÍCOLA UNIÓ D´AGRICULTORS Vegeu fitxa S.A.T. REGANTS DEL PANTÀ EL COTXO Vegeu fitxa UNIÓ DE PAGESOS Vegeu fitxa Ajuntament de Constantí · C. Major, 27 - 43120 Constantí · Tel. : +34 977 520 521 · [email protected] | 0.850341 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.constanti.cat/guia-dentitats/categoria/3/economia |
mc4_ca_20230418_8_620441 | La Mariola (partida) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La Mariola (partida)
41° 36′ 41″ N, 0° 35′ 14″ E / 41.6114°N,0.5872°E / 41.6114; 0.5872
La Mariola és una partida de l'Horta de Lleida, de Lleida.
Al nord amb la partida de Vallcalent.
A l'est amb el barri de la Mariola.
Al sud amb la partida de Rufea.
Al sud-oest amb la partida de Plana de Gensana.
A l'oest amb la partida de Caparrella.
Al nord-oest amb la partida d'Empresseguera.
Coord. : 41° 36′ 41″ N, 0° 35′ 14″ E / 41.6114°N,0.587168°E / 41.6114; 0.587168
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Mariola_(partida)&oldid=21447636» | 0.453856 | curate | {"ca": 0.569078947368421, "es": 0.03289473684210526, "en": 0.23684210526315788, "ku": 0.009868421052631578, "sv": 0.1513157894736842} | https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mariola_(partida) |
grup-elmon_ca_20230726_0_47016 | L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a instàncies del Departament de Territopri i Sostenibilitat, convocarà els propers dies un Consell de Xarxa d’Aigües Ter-Llobregat extraordinari per tal d’analitzar les vies possibles per suspendre la pujada de la tarifa d’Aigües Ter-Llobregat prevista per al 2018 en aplicació del Plec de clàusules que operava el contracte de concessió.
Així ho han acordat el Secretari general de Territori i Sostenibilitat i els responsables de les associacions municipalistes ACM i FMC en una reunió de treball cebebrada a la seu del Departament per analitzar les conseqüències de la recent sentència del Tribunal Suprem.
Cal recordar que el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua va donar suport a la proposta que es va fer durant el darrer consell de xarxa d’ATLL per incoar un expedient de revisió de la retribució financera del contracte. La voluntat del Departament i de les entitats municipalistes és evitar l’impacte que això pot generar sobre la ciutadania. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monplaneta.cat/actualitat/lagencia-catalana-laigua-vol-mirar-susprendre-pujada-tarifa-laigua-3230/ |
mc4_ca_20230418_1_63772 | Campionat Europeu de disc dog
Marta (Max&Ripper)
29 ago 17 En Toni ha estat als Campionats europeus de DiscDog amb en Max i en Ripper
Aquesta setmana ha tingut lloc a Tarragona el Campionat Europeu de DiscDog 2017. El Toni amb el Max i el Ripper hi han participat. S'hi han esforçat molt tot i la calor que ha fet i la gran quantitat d'abelles que hi havia als camps que distreien i picaven als gossos.
El divendres van fer la primera ronda de Freestyle i de Distància que van anar una mica fluixetes.
El dissabte tocava la ronda de Distància puntuable per l'Open (freestyle). El Ripper acabava la seva participació en Division II (debutants) per sota les seves puntuacions habituals, en un 9è lloc de 17 gossos. El Max amb millors puntuacions passava el tall i es classificava per les finals de diumenge.
En la final de Distància va fer una bona actuació tot i per sota de les seves possibilitats, quedant el 37è dels 100 gossos que hi havia.
I en la final de l'Open Freestyle va fer una bona segona ronda quedant finalment el 40è de 65 equips.
Podien haver sigut millors resultats però ens emportem l'experiència increïble de participar en un Europeu i apendre dels més grans com els japonesos Shaun i Mona Hirai i molts més!
A destacar el 3r lloc Europeu en Freestyle del català Ivan Escalada que va fer una segona ronda perfecte, i el campió en Division II el nostre amic Javi Jiménez. | 0.819639 | curate | {"ca": 0.9869186046511628, "en": 0.01308139534883721} | https://www.agilitycanic.cat/es/noticias/noticias-recientes/1542-campionat-europeu-de-disc-dog |
mc4_ca_20230418_5_203443 | La vuitena Lliga per a Messi i Iniesta - FC Barcelona
FC Barcelona 103,479,490
Instagram 54,366,174
FCBarcelona 8,985,699
FCB Penyes 5,707,383
FC Barcelona 5,687,113
FCB Hoquei 4,899,961
Viber 4,885,328
FCB Futbol Sala 4,425,485
FCB Basket 2,439,513
Barça B 1,218,303
FCB Masia 540,346
FCB Basket 521,438
FCB Femení 464,276
FCB Futbol Sala 384,760
FCB Handbol 262,275
FCB Hockey 199,213
FCB Penyes 158,789
FCB Femeni 105,721
Barça B 30,571
HomeFutbolPrimer EquipNotíciesLa vuitena Lliga per a Messi i Iniesta
La vuitena Lliga per a Messi i Iniesta
WWW.FCBARCELONA.CAT - 14/05/2016 | 18:54
El crac argentí i el migcampista manxec igualen Xavi Hernández i se situen al capdamunt dels jugadors culers amb més Lligues
Iniesta i Messi han igualat a Granada les vuit Lligues de Xavi / FCB
Leo Messi i Andrés Iniesta continuen fent història amb la samarreta del FC Barcelona. I és que amb la Lliga guanyada al camp del Granada –la 24a de la història del Club–, els dos jugadors ja en sumen vuit des que van arribar al primer equip del Barça, xifra que només havia assolit també Xavi Hernández. De fet, d’aquestes vuit, sis les han conquerit en les darreres vuit temporades. Uns números que demostren, una vegada més, que han estat i són dos pilars clau de l’hegemonia blaugrana en els últims anys.
A més, amb aquesta Lliga, Messi i Iniesta amplien, encara més, el seu palmarès particular amb 27 títols i es consoliden com els jugadors que més n’han guanyat en la història del Club. Uns 27 trofeus que es reparteixen de la següent manera: vuit Lligues, sis Supercopes d’Espanya, quatre Lligues de Campions, tres Copes del Rei, tres Supercopes d’Europa, i tres Mundial de Clubs cadascun. Passat, present i futur en la figura de dos jugadors vitals per mantenir l’èxit esportiu.
Piqué, Sergio i Alves, amb sis
De l'actual plantilla, per darrere de Messi i Iniesta hi ha Piqué, Sergio i Alves, amb sis Lligues cadascun al seu palmarès particular. Aquest títol els situa amb 22 trofeus des que van arribar al primer equip. Una xifra espectacular per superar dos jugadors mítics del Barça de l’era moderna: Carles Puyol i Víctor Valdés (21 títols). A més, es queden a només tres títols d’igualar els 25 que va guanyar Xavi Hernández.
Aquesta serà, també, una Lliga molt important per a Aleix Vidal i Arda Turan. Els dos jugadors van arribar a la disciplina del Barça aquest estiu i, després de viure la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs des de la graderia, al camp del Granada han pogut sumar la seva primera Lliga vestits de curt.
“L'Espanyol està en un molt bon moment”
Qui serà el més ràpid?
DIRECTE - Festa de celebració de la Lliga 2015-16
Hi haurà rua pels carrers de Barcelona
La Lliga torna a ser nostra! (0-3) | 0.749432 | curate | {"ca": 0.860944527736132, "en": 0.07308845577211394, "id": 0.01424287856071964, "de": 0.015367316341829085, "pt": 0.022488755622188907, "sv": 0.013868065967016492} | https://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/noticies/2015-2016/la-vuitena-lliga-per-a-messi-i-iniesta |
macocu_ca_20230731_6_462690 | L’artista de música urbana Lildami ha publicat aquest dimarts Supermercat (Halley Records), una nova cançó amb pinzellades de pop electrònic, rap i trap. Sota la producció d’Alex Pérez i el Sr. Chen, Lildami narra una història d’amor en un supermercat.
“Una metàfora que pretén explicar que quan menys t’ho esperes, l’amor truca a la porta”, ha explicat el cantant. La peça audiovisual compta amb aparicions de companys seus del programa Eufòria com Miki Núñez, Marc Clotet, Elena Gadel, Chung-Man i Llum, i el productor Sr. Chen i la cantant Sara Roy. El vídeoclip de la cançó ja es pot veure a YouTube (a sobre). El videoclip de Supermercat ha estat realitzat per Pau Griera, el seu fotògraf de capçalera, i el mateix Lildami que han plasmat en imatges aquesta història d’amor romàntic i espontani en un Esclat de Terrassa. “Parla d’una persona que ja no creu en l’amor”, ha apuntat, però de sobte pot “sentir com n’és de maco enamorar-se de cop en un espai ràndom i allunyat del Tinder, que pot ser qualsevol de la nostra quotidianitat”.
El terrassenc ha descrit el seu estil com "la música aquàtica", amb la barreja dels gèneres musicals -i bèsties aquàtiques- pop i rap, un estil que ha estat dominant en els seus dos discos d’estudi –Flors mentre visqui (2019) i Viatge en espiral (2021)- i l’EP en constant construcció, Cal Damià. La cançó Supermercat també s’ha publicat a un mes de la celebració del Maleducats, el Festival Internacional de Música Urbana, que Lildami inspira i impulsa amb la intenció de programar els grans artistes del gènere a Catalunya. Serà el 15 i 16 de juliol a la Masia Els Bellots de Terrassa i ja estan anunciats els argentins Bizarrap i Wos, els artistes de l’escena estatal Beny Jr, Ptazeta, Quevedo o Ca7riel i els catalans Flashy Ice Cream, 31Fam, Doble, Mushkaa, Julieta i el propi Lildami. | 0.891552 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_542079 | KAFKA I LA PLATJA | BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
KAFKA I LA PLATJA
Francesc Puigcarbó 25.11.15 Publica un comentari a l'entrada
La portada de 'el periódico' de paper d'avui, - que et taca els dits quan el llegeixes per la collonada de la tinta ecológia i a més sense grapar i mal plegat -, obria amb una informació ridícula 'Ja no és ficció' en la que explicava que a l'any 2100 Catalunya es quedarà sense platges ni aeroport pel canvi i el climàtic, això, segons els experts.
Els experts són un individuus que com vosaltres o jo no tenen ni idea de que passarà realment a l'any 2.100, però com se suposa que són experts, es distreuen una mica fent previsions catastrófiques a 80 anys vista que ningú por desmentir ni corroborar.
El diable sap per diable no per vell ni per expert, i aquí amb la bestiesa del canvi i el climàtic s'en diuen moltes de bestieses, de manera gratuita, sense cap base real.
De canvi climàtic ni ha hagut sempre, de fet és constant, o si no, com és que a Santa Maria de l'Estany, ara l'Estany, on hi havia això, l'estany, abans d'arribar al poble, està encara a dia d'avui ple de petxines?, petxines que també es troben a Montserrat i a molts altres llocs de l'interior. I és que no hi ha res que no hagi passat abans, i en comptes de quedar-se Catalunya sense platges ni aeroport a l'any 2.100, simplement la platja - en el pitjor dels casos - estarà en un altre lloc, a lo millor a Barberà del Valles, i l'aeroport ja no farà falta, uns quants anys abans - bastants - l'aviò, per obsolet i contaminant ja haurà desaparegut com a mitjà de transport, com els cotxes, per què espero que abans de l'any 2100 hàgim entrat ja de veritat al segle XXI, cosa que de moment encara no hem fet. Malfieu doncs dels experts, que com vosaltres o jo no en tenen ni idea, simplement tenen menys vergonya. Vergonya que si ha tingut el periódico avui; el que a l'exemplar en paper era portada, del digital ha desaparegut. Kafka signaria aquest escrit, crec, des del meu punt de vista, la noticia de 'el periódico' per absurda és Kafkiana, o com a mínim surrealista, o surreatonta.
Haig de dir-vos però, que de fonts ben informades, de primera mà, heu de saber que la Moreneta està fent cursets de natació accelerats. | 0.884816 | curate | {"en": 0.029345372460496615, "ca": 0.9706546275395034} | https://blocfpr.blogspot.com/2015/11/kafka-i-la-platja.html |
macocu_ca_20230731_10_109944 | Imatge impossible de reconèixerAutors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc Data 31-08-2007 | 0.602149 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_432026 | Reunió Talent 30/01
Vine a la propera reunió de la Comissió de Talent i descobreix l'aliança Barcelona Digital Talent! La reunió tindrà lloc el dimecres 30 de gener de 9h a 10.30h a Valkiria Hub Space.
L'ordre del dia serà el següent:
1. Projecte Barcelona Digital Talent
Barcelona Digital Talent vol crear i retenir professionals amb competències digitals a Barcelona i captar talent internacional. Participa en el diagnòstic de necessitats de talent d’aquest projecte per conèixer els nous perfils digitals que les corporacions demanen i examinar les necessitats del mercat laboral!
2. Carnet 22@
dc., 30 gener 2019 9:00 - 10:30
Afegir al calendari 2019-01-3009:00 2019-01-3010:30 Europe/Madrid Reunió Talent 30/01 Barcelona
Valkiria , Carrer de Pujades, 126
24 persones assistiran a l’esdeveniment
Xavier Nuñez Balcells
Iolanda Rubio Torres
Carlota Casado Ortega
Belén Torrents
Anna Pons Abella
Estela Cerrato Sánchez
Miguel Ángel Romero Carrillo
Anna Belchi
Elena Domingo Ortín
Montse Matute Ortega
Registre a Reunió Talent 30/01 (30 de gener de 2019) | 0.665614 | curate | {"ca": 0.8021133525456292, "cs": 0.0038424591738712775, "en": 0.10758885686839577, "es": 0.06532180595581172, "it": 0.021133525456292025} | https://www.22network.net/events/ca-reuniu00f3-comissiu00f3-talent-en-es/ |
mc4_ca_20230418_17_683508 | Fito Luri estrena una cançó per fer desaparèixer la distància | Diari de Tarragona
Reus Novetat
‘Encara que no els vegis’ homenatja tot el personal sanitari que lluita a contrarellotge per salvar la vida de milers de persones
Un moment del videoclip de la cançó ‘Encara que no els vegis’, del reusenc Fito Luri. FOTO: DT
El músic Fito Luri ha donat a conèixer una cançó que recull els sentiments i emocions que provoquen aquests dies de confinament. Sota el títol Encara que no els vegis, la cançó esdevé un homenatge a tot el personal sanitari que lluita a contrarellotge per salvar la vida de milers de persones. La lletra, entre melancòlica i esperançadora, recorda que les abraçades a distància també es poden fer a través de les paraules.
«La iniciativa sorgeix a partir de veure com tots i totes estem separades, de quina manera ho estem vivint, com ho viu tothom i sobretot com han sortit a la llum certs valors que teníem oblidats i que malauradament gràcies al que està passant han tornat a ressorgir», explica el músic reusenc.
La cançó Encara que no els vegis, que pretén ser una escletxa de llum en aquests moments tan complicats, ha estat gravada a distància, ja que tots els músics es troben confinats a les seves respectives cases. Fito Luri ha fet la música i ha posat la lletra i la veu des de Reus; Remon Ubasart ha fet els arranjaments i ha posat veus i guitarra des de Vilanova i la Geltrú; Xavi Centellas ha posat teclats i veu des de Manresa; i Albert Domingo ha posat el baix des de Terrassa.
Sobre com s’ha desenvolupat el procés de creació, Fito Luri el descriu com a «molt complicat» perquè tots els meus estris tecnològics no els tinc aquí, sinó en una altra casa on treballo, i per gravar ho he hagut de fer de manera molt rudimentària, però tot i això el resultat ha estat bastant bo».
Així mateix, destaca que «gràcies a la tecnologia ens podíem passar els àudios i el que estàvem fent a través del correu i, de mica en mica, cadascú des del seu racó del país ha anat construint la cançó».
Per realitzar el videoclip, Fito Luri va fer una crida a través de les xarxes socials per aconseguir que tothom qui volgués li fes arribar vídeos sobre aquests dies de confinament.
Així és com el videoclip es converteix en un recull que reflecteix tots aquells moments que estem vivint. «Aquesta crisi ens ha ressituat una altra vegada a la Terra i buscava reflectir el que diu el El Petit Príncep que és que allò que és essencial és invisible als ulls», afirma Fito Luri i reconeix que «la cançó Encara que no els vegis convida a parlar, estar en contacte, a no passar de puntetes per la vida, sinó a viure-la intensament i a posar l’atenció en allò que realment val la pena».
Per últim, el cantautor reusenc fa la següent reflexió: «En moments com aquest, és important fer aquest agraïment al personal sanitari perquè, abans de dedicar-me plenament a la música, vaig treballar d’infermer durant molts anys a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, més de vint anys, i sé perfectament com ho estan passant, com ho estan vivint i sempre s’ha d’agrair la feina que fan que és molt important i que no ho valorem o no ho veiem fins que una tragèdia ens ha ressituat de nou». | 0.889206 | curate | {"ca": 0.9974771365499843, "eo": 0.002522863450015768} | https://www.diaridetarragona.com/reus/Fito-Luri-estrena-una-cano-per-fer-desaparixer-la-distncia-20200328-0002.html |
macocu_ca_20230731_10_416567 | Un centenar de nens i nenes participen en diverses activitats organitzades per l'AECC Lleida durant una setmana a Salardú
L'han realitzat nens que han patit malalties oncològiques i les integrants del grup Xikalkà d'Alcarràs, amb la col·laboració del fotògraf Sergi Dolcet
Gairebé 2.000 persones participen en la quarta caminada popular organitzada per l’AECC Lleida amb l'objectiu de recaptar fons per lluitar contra aquesta malaltia
Al final de l'acte s'ha presentat el vídeo de les colònies d'estiu de l'entitat, realitzat per la productora audiovisual de 7accents
La recaptació de les jornades anirà destinada a les colònies d’estiu per a nens amb malalties oncològiques de l'Associació Espanyola Contra el Càncer-Catalunya
La productora audiovisual de 7accents realitzarà el vídeo de les colònies, que tindran lloc a Salardú del 17 al 24 de juliol
Uns 300 voluntaris col·laboraran amb l'entitat que durant el 2015 va atendre més de 1.300 persones a Lleida
El 2015 es van detectar 39.900 nous casos de càncer a Catalunya i va ser la causa de mort de més de 16.000 persones
Més d’un miler de persones participen en la caminada, que ha sortit de la Mitjana, per informar i prevenir sobre la malaltia | 0.816925 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_39887 | «A mesura que augmenta el nombre d’infants diagnosticats de TDAH, augmenta també la controvèrsia i les diferents visions sobre aquest assumpte»
«Serà possible analitzar com s’ha anat configurant un imaginari identitari col·lectiu al llarg dels darrers cent trenta anys» | 0.657551 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_595123 | Editorial Graó, Barcelona (UB Campus Mundet, UAB, UdG, UdL, UJI, UPC, URV, UVic, BC, RS). 2. Revistes dedicades a temes educatius en què regularment hi apareixen articles sobre didàctica de la matemàtica • Aula.
Projectes i campanyes desenvolupats per la Comissió de Medi Ambient del campus Mundet: http://www.ub.edu/campusmundet/mediambient/ mediambient.htm Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la UB (OSSMA): http://www.ub.es/ossma Àrea ...
... instal·lació radioactiva de la Facultat de Medicina (campus Casanova), • instal·lació radioactiva del campus de ... però en un nombre molt gran de petites unitats de revelatge fotogràfic disseminades pels diferents centres de la UB.
Aula de graus , Facultat de Biologia , UB . Barcelona , 12 de febrer de 2001 . Comunicació cel·lular per unions gap en el desenvolupament de Xenopus i pollet . Jordi Domingo , Departament de Biologia Cel·lular , Campus de Bellvitge , UB ...
FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES Universitat de Lleida CAMPUS CAPPONT . BIBLIOTECA CENTRE DE CULTURES CAMPUS ... UPF DIS.UOC DEPP.UB DEPP.UB DEPP.UB DEPP.UB. DEPP.UB DEPP.UB DEPP.UB DEPP.UB DEPP.UB DEPP.UB. DEPP - OTPC.UB AAU.UAB PREPARMES.
Sala d'actes de la Divisió de Ciències de la Salut , Pavelló de Govern , Campus de Bellvitge , Facultat de Medicina , UB . geoquímics a la Mediterrània : l'impacte dels remolins de mesoescala » . Jordi Isern , ICM - CSIC , Barcelona .
El 2008 també es van crear els Campus d'Excel·lència Internacional (CEI), una iniciativa del Govern de l'Estat per ... regional europeu (CEIR) Any Universitats Nom Tipus Observacions 2009 UB i UPC BKC: Barcelona Knowledge Campus CEI ... | 0.72045 | curate | {"en": 0.15692307692307692, "cs": 0.0012307692307692308, "ca": 0.8418461538461538} | |
macocu_ca_20230731_2_146660 | Migeria
La Migeria (en castellà medieria) és un contracte històric i tradicional agrícola d’associació en el qual el propietari d’un terreny rural (nomenat concedent) i un agricultor (miger), es dividixen, generalment en parts iguals, el producte i les utilitats d’un mas o finca agrícola. La direcció de la facenda correspon al concedent. | 0.712146 | curate | {"sv": 0.020771513353115726, "ca": 0.9792284866468842} | |
cawac_ca_20200528_7_162319 | Nou firmware per l’Apple TV i actualització de l’iTunes
Ahir Apple ens va sorprendre amb una nova versió de l’Apple TV, la 3.0, on hi ha unes quantes novetats tant d’aspecte com de funcionalitats. I també van actualitzar l’iTunes, per tal de poder donar suport aquest nou firmware, i a part, poder corregir alguna coseta més.
D’entrada destacar el canvi d’organització de la pantalla principal, passant d’una navegació de dalt a baix i detall a la dreta, per una navegació de dreta a esquerra i detall de dalt a baix:
Les funcionalitats afegides destaquem l’accés a iTunes LP (pel que fa a la música) i iTunes Extra (pel que fa a les pel·lícules). Tot i que pel que sembla, s’han de tornar a descarregar, si és que ja en teníeu algun, per tal de que sigui compatible:
Pel que fa a les fotografies, aquelles que estiguin sincronitzades amb l’iPhoto , tindran totes les propietats definides en aquest: esdeveniments, cares…
I per últim, una altra novetat que ha incorporat, és un llistat de Ràdios per internet, per tal d’aprofitar les opcions de connectivitat de l’aparell:
Jo ja he actualitzat!La veritat és que utilitzo poc el XBMC, per tant valoro més els canvis aportats amb el nou firmware més que tenir-lo amb el Jailbreak. | 0.837779 | curate | {"ca": 1.0} | http://apple.bloks.cat/apple-tv/nou-firmware-per-lapple-tv-i-actualitzacio-de-litunes/comment-page-1/ |
mc4_ca_20230418_8_356938 | Línies 901 - masvoz
masvoz Productes Numeració telefònica Tipus de numeració Línies 901
NUMERACIÓ TELEFÒNICA > LÍNIES 901
Alta accessibilitat per als teus clients d’àmbit nacional. Costos compartits de números clars i fàcils de recordar des de qualsevol província. Facilita el contacte mantenint els teus costos telefònics sota control.
Portabilitat immediata
Trucades nacionals al preu just
Números nacionals fàcils de recordar de cost compartit per als teus contactes. La capacitat per atendre un gran volum simultani de trucades entrants. Selecciona el número corporatiu que t’ofereixi la ràtio òptima d’accessibilitat i control de costos.
Contracta la teva numeració ‘shared-cost’ de més de 70 països a tot el món. Atén les trucades des de la seu que prefereixis, i en l’idioma de l’usuari. Ofereix un servei d’alta accessibilitat a baix cost tant a nivell nacional com internacional.
Què és una línia 901
Una línia 901 és un número de telèfon únic a nivell nacional on es poden rebre totes les trucades realitzades des de qualsevol punt d’Espanya, tant des de la xarxa fixa com des de la xarxa mòbil. Les trucades rebudes a una línia 901 són desviades cap a una línia fixa que indica el client, sent d’aquesta forma transparent la localització geogràfica de l’empresa. Les línies 901 només funcionen com a receptores de trucades.
Per a què s'utilitza una línia 901
Les línies 901 són las més emprades per l’Administració Pública. Les empreses solen utilitzar-les com a forma de promoció, donat que tenen un elevat poder de generar trucades.
Principals avantatges de contractar una línia 901
Les línies 901 són altament valorades per qualsevol tipus de consumidor o client, doncs el cost de la trucada és compartit entre la persona que truca i el receptor, a diferència d’altre tipus de línies que incorren en despeses que assumeix la persona que truca en la seva totalitat. A més, les línies 901 solen comptar amb una numeració fàcil de memoritzar, el que fa més senzilla la comunicació client-empresa.
Al contractar una línia 901 tens un únic número pre rebre totes les trucades i pots oferir una atenció única a tots els teus clients independentment de la localització geogràfica. També pots definir un telèfon destí en funció de la localització de la persona que truca al 901. Si efectues un canvi de domicili o d’operador de telefonia, només serà necessari redirigir les trucades de la línia 901 al nou número de telèfon assignat.
Per contractar una línia 901 només necessites disposar d’un telèfon on rebre trucades. Nosaltres ens encarreguem d’enviar les trucades a aquells telèfons on vulguis atendre-les. Les línies 901 disposen de facilitats de xarxa (multidestí, seleccions per teclat, enrutament per origen, etc. ), així com serveis de tractament IVR de trucades.
Quant costa contractar línies 901?
La posada en marxa del servei és molt ràpida i no requereix cap inversió en sistemes o equipament telefònic addicional al que disposes. Cada operador ofereix unes tarifes pròpies amb diferents combinacions d’establiments de trucada i preus per minut. En cas que ja tinguis una línia 901 amb un operador i vulguis canviar-la a un altre, pots sol·licitar la portabilitat amb les condicions del nou operador.
Diferències amb línies 902 o 900
La principal diferència d’una línia 901 en relació a les línies 902 o 900 és el cost de la trucada. En les línies 901 el cost de la trucada és compartit entre la persona que truca i el receptor de la trucada. En canvi, en les línies 902 el cost íntegre de la trucada és facturat a qui la realitza i l’usuari que la rep obté una retribució en la majoria dels casos. Per últim, en les línies 900 les trucades són gratuïtes per la persona que truca. | 0.798559 | curate | {"ca": 0.9939907129199672, "it": 0.006009287080032778} | https://www.masvoz.cat/lineas-901/ |
naciodigital_ca_20220331_0_516223 | Felip Puig, en una imatge d'arxiu. Foto: Esther Romagosa
El conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, el vallesà Felip Puig, participarà el proper 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, a Vilanova del Vallès, en un acte a favor del dret a decidir, en el qual es confeccionarà una gran estelada formada de globus. Puig es dirigirà als presents, segons subratllen els organitzadors, "per encoratjar-los a seguir ferms i treballar per fer realitat la consulta que amb tant anhel desitgem per a l'any 2014".
Més informació a NacioGranollers.cat | 1 | perfect | {"ca": 0.9611829944547134, "de": 0.038817005545286505} | https://www.naciodigital.cat/noticia/59882/felip-puig-ajudara-enlairar-gran-estelada-12-o |
oscar-2301_ca_20230418_4_8206 | Aquest cap de setmana hem participat a la Trobada de teatre en l’educació de Caixaescena que s’ha fet al Centre de Cultura de Xàtiva. Els altres instituts eren el Roseta Mauri de Reus, el Ramon Llull de València i la Secció del Serra d’Espadà d’Onda. Cadascun dels centres participants hem presentat el procés de treball de les obres que estem muntant aquest curs escolar. Nosaltres hem presentat una versió lliure amb tècniques d’improvisació de l’obra de teatre L’amor també és això que és una traducció que ha fet el nostre professor de teatre Antoni Navarro.
“L’amor també és això” és una obra de teatre jove, escrita per als joves, amb el seu llenguatge i sobre els seus problemes, perquè la seua realitat actual i quotidiana també és una aventura digna de ser reflectida per la literatura. O potser no és una aventura la vida a l’institut, a la discoteca, amb els pares, amb els amics i amigues…, i amb el teló de fons de l’amor. L’alumnat-actors transformats en personatges amb les tècniques d’improvisació de les escenes incorporen part de la seua personalitat i part de la caracterització del personatge.
Publicat a Actividades culturales, UncategorizedEtiquetat Optativa Dramatització-teatre
L’institut de la Malva-rosa
febrer 2014
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28
« gen. març »
Cerca:
Entrades recents
Curs 2020-21
Acollida 2019-2020
Benvinguda CURS 2019-2020
Comiat del curs 2018-19
Graduació 2019
Segueix el blog per Email
Escriu el teu e-mail per seguir aquest blog i rebre notificacions de nous missatges per correu electrònic.
Adreça electrònica:
Seguiu
Uniu-vos a 198 seguidors
Blogs de l'IES Isabel de Villena
50 Aniversari
Blog dels Projectes Europeus
Concurs Microrelats de l’IES Isabel de Villena
Els punys no parlen
http://50aniversariiesisabeldevillena.blogspot.com.es/
Karicies
La paraula imaginada
Modernisme popular
VILLENA.SO
Núvol d’etiquetes
actividades culturales activitats culturals argumentació coeducació competència comunicativa debats dia de la dona dia de la pau Drets humans filosofia FLE IES Isabel de Villena intercanvis interculturalitat lliga de debats Mediación música projectes europeus teatro ètica
Categories
Categories Selecciona la categoria Actividades culturales Activitats esportives Animació lectora Batxillerat Artístic Biblioteca bicicleta Carnestoltes ciència Ciències Naturals Ciències socials Comenius Competència cultural i artística Competències bàsiques Competències digitals Con Sumo Gusto Consell Escolar Contacontes Dansa Direcció Drets Humans Ecoinnovació Educació artística Educació en valors ERASMUS + Escola valenciana Expressió corporal Filosofia Formació del Professorat Francés Horta Igualtat de gènere Informació Integració social Intercambios Lliga de debats Malva-rosa Matemàtiques Música Medi natural Mediación Microrelats Movilitat Alumnes Comenius Multilingüisme Per l’horta Plurilingüisme Podcasts Poesia Premis Projecte Comenius Projecte Educatiu Projectes de treball Protestes Representants Taller de dramatització-teatre Taller de literatura Teatre TIC Tutoria Uncategorized
Administrar
Registra
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.com
Qui ens visita?
95.139 hits
Creative Commons
Aquesta obra está sota una llicència de Creative Commons. Contingut digital adscrit a la llicència Creative Commons CC ES en les opcions Reconeixement – No Comercial – Compartir sota la mateixa llicència
Inici
Pla de Lectura
Mediació i cultura de pau
Aula CIL
Multilingüisme
Batxillerat Arts
Memòria
L’escola pública del barri
Bloc a WordPress.com. de Automattic.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.750623 | curate | {"ca": 0.8713545925320251, "fr": 0.027800490596892886, "it": 0.006541291905151268, "de": 0.008994276369582993, "pl": 0.0008176614881439084, "wa": 0.0008176614881439084, "cs": 0.0008176614881439084, "en": 0.02998092123194331, "hi": 0.0008176614881439084, "es": 0.02616516762060507, "pt": 0.016353229762878167, "nl": 0.002998092123194331, "ru": 0.004360861270100845, "hr": 0.0021804306350504225} | https://iesisabeldevillena.wordpress.com/2014/02/23/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_74643 | El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud | ACN | Punt divers | El Punt Avui
Web versió mòbil
Diari independent, català, comarcal i democràtic
Agenda
Cinema
Serveis
Temes
Canals
Participació
Registre
Edició impresa
Webs
El Punt Avui
L'Esportiu
L'Econòmic
Catalonia Today
Club del Subscriptor
El Punt Avui Tv
Grup El Punt Avui
Visualització
[X]
Estic registrat i vull presentar-me
Recorda'm
He oblidat la contrasenya
Consulta el text d'ajuda
Registra't gratuïtament
Fes-te subscriptor per 4 € al mes
Identifica't
Subscriu-te
Cercar
Telegram Instagram Facebook Twitter
Seccions
Edició impresa
Més
Portada
Local
Societat
Successos
Política
Economia
Cultura
Internacional
Comunicació
Opinió
Esports
El Punt Avui
×
[D]
El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud + El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud E-mail
0
Successos
10 maig 2010 0.00 h
El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud
El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud E-mail
ACN
El Ministeri de Medi Ambient ha licitat les obres de reforma del passeig marítim de Colera (Alt Empordà) per un import de 1.414.530 euros. El termini previst per dur-les a terme és de cinc mesos, i el passeig resultant tindrà una longitud de 175 metres i una amplada mitjana de 18 metres. L'actual es va construir la dècada dels 70 i des d'aleshores no s'hi han fet millores, de manera que ni compleix la normativa d'accessibilitat per a persones discapacitades, segons recorda Medi Ambient. D'altra banda, es demolirà un edifici en desús de l'extrem nord del passeig, fet que permetrà recuperar més de 200 metres quadrats de domini públic.
Així, la reforma del passeig pretén potenciar la peatonalització, suprimir les barreres arquitectòniques, recuperar superfície de platja i modernitzar les instal·lacions i serveis existents. Les obres comprenen dues fases, la primera de les quals suposarà la demolició de tots els serveis i infraestructures existents a l'actual passeig, moviment de terres, explanació i pavimentació de vials i zones per als vianants, així com la construcció del nou mur que delimitarà el passeig. També s'hi inclouen la reposició dels serveis de clavegueram, aigua potable, reg, electricitat soterrada, telefonia i enllumenat públic i, finalment, la instal·lació de mobiliari urbà i jardineria. I la segona fase se centra, fonamentalment, en la demolició de l'antic Hostal Tocamar i en la neteja i posterior restauració ambiental de l'espai resultant.
El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud El nou passeig marítim de Colera tindrà una amplada mitjana de 18 metres i 175 de longitud E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies de ...
Colera
Més llegides
A les portes de l’infern
A les portes de l’infern
No pateixi, ministra
No pateixi, ministra
Detenen una funcionària de presons i dos interns per introduir drogues en centres penitenciaris
Detenen una funcionària de presons i dos interns per introduir drogues en centres penitenciaris
Un gran arbre que fa poble
Un gran arbre que fa poble
Catalunya continua líder en el rànquing d’ocupacions
Catalunya continua líder en el rànquing d’ocupacions
Mireia Vehí: “Som el que fem, no el que diem”
Mireia Vehí: “Som el que fem, no el que diem”
“Només hi ha 50.000 euros previstos d’inversió en el pressupost del 2023”
“Només hi ha 50.000 euros previstos d’inversió en el pressupost del 2023”
Tothom hi posa el cor
Tothom hi posa el cor
“La bona cosmètica treballa amb el teu cos”
“La bona cosmètica treballa amb el teu cos”
Successos
Presó per un jove investigat dins l’operatiu Loki que va provocar un accident a Amer
AMER
Detenen una funcionària de presons i dos interns per introduir drogues en centres penitenciaris
Barcelona
Detingut a la Jonquera amb heroïna
la jonquera
Llibertat amb càrrecs pel detingut per segrestar i violar una dona a Terrassa
Terrassa
Ferit crític un motorista en un accident a la C-15 a la Pobla de Claramunt
La Pobla de Claramunt
Un vehicle del servei municipal de neteja s’estavella contra una casa de Sant Cugat el Vallès
Sant Cugat del Vallès
Prohibeixen la sortida del país a la dona que va simular estar de part per fer aterrar un avió al Prat | 0.61752 | curate | {"ca": 0.9111030478955007, "it": 0.0021770682148040637, "en": 0.015058055152394775, "pt": 0.018686502177068215, "fr": 0.010159651669085631, "es": 0.03936865021770682, "uu": 0.0005442670537010159, "de": 0.00090711175616836, "hr": 0.0005442670537010159, "fi": 0.001451378809869376} | https://admin.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/267578--el-nou-passeig-maritim-de-colera-tindra-una-amplada-mitjana-de-18-metres-i-175-de-longitud-.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_21971 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
CANUDAS SANCHEZ, JULIA
FUNDACIO UNIÓ ESPORTIVA OLOT,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.19533762057877813, "ca": 0.6286173633440515, "en": 0.08681672025723473, "pl": 0.012861736334405145, "nl": 0.022508038585209004, "pt": 0.02652733118971061, "fr": 0.022508038585209004, "id": 0.00482315112540193} | : /jugador/1920/futbol-femen%C3%AD/segona-divisio-femeni-infantil/grup-2/36499754/28811857 |
oscar-2301_ca_20230418_3_95145 | Desprès d’haver d’anular la última animació al carrer per la pluja, aquest dissabte es va cel·lebrar aquesta cita als carrers de La Mina
Finalment després de molta insistència a l’home del temps, aquest dissabte hem pogut celebrar l’animació al carrer!
Va ser un dissabte ple de sorpreses des del primer moment. Tres homes ben plantats ens van acompanyar tot el matí amb els tambors, fent una volta per tot el barri.
Els nens i nenes, un cop més, van demostrar les seves dots equilibristes dalt de les xanques, i d’altres no van parar de repartir caramels i papers, convidant a tothom a participar de l’espectacle màgic que hi havia a la plaça.
I es que a les 12h va començar un espectacle de màgia amb SERMÀGIC. I quin espectacle, no ens ho podiem creure, feia desapareixer monedes, trencava rellotges i els tornava a muntar, convertia billets de 10 euros en bitllets de 50, i el més espectacular de tot va ser quan lligat amb una corda dels peus al cap, es va possar una jaqueta, i no es va treure la corda!! !
A l’espectacle va venir molta gent, d’entre d’ells els nens i nenes de la ludoteca toc-toc, als que esperem tornar a veure aviat!
Doncs aquest va ser el nostre dissabte, esperem la propera amb moltes ganes! a més ens han dit que vindra un senyor que fa circ! ja estem impacients!
You Might Also Like
“Así va el barrio” :: 016/06/2008
29 de juny de 2008
Carrers amb nom de dona (i III)
16 d'abril de 2009
ESTIU al GRUPO UNIÓN :: El primer cim
29 d'agost de 2007
Totes les fotos del desdelamina.net al Flickr:
Visita i participa del Cronograma:
Últims articles:
25N: I tu, què reflecteixes?
El ‘Hub Digital, de l’Audiovisual i del Videojoc’ pren més forma
Estrenem la desena edició del Identitats i Miralls
El pebMINA posa en marxa la #RadiogafiaLaMina pels Drets dels Infants
Les propostes antimasclistes de Sant Adrià pel 25N
Comunitat Web
ÉS L’HORA
ARXIU HISTÒRIC
PLATAFORMA D’ENTITATS I VEÏNS/ES
FOTOGRAFIA SOLIDÀRIA
Dinamitzat per: Amb el suport de:
desdelamina.net - (CC BY 4.0) - Projecte de dinamització comunitària nascut al 2003 a la Plataforma d'Educació Social La Mina
×
Cookies
Podem estar utilitzant 'cookies'. Pots aceptar-les, rebutjar-les, o configurar-les. Llegeix la Política de Privadesa
Opcions Rebutjar-les totes Acceptar-les totes
Cookies
Tria quines cookies acceptes. Les teves opcions es guardaran durant un any. Llegeix la Política de Privadesa
Necessàries
Aquestes 'cookies' no són opcionals. Les necessitem per a que la web funcioni bé.
Estadístiques
Ens serveixen per millorar la funcionalitat de la web i la seva estructura, basant-nos en el seu ús.
Experiència
Per tal que el nostre lloc web funcioni de la millor manera possible durant la vostra visita. Si rebutges aquestes 'cookies', alguna funcionalitat desapareixerà del lloc web.
Marketing
En compartir els vostres interessos i comportament mentre visiteu el nostre lloc, augmenteu les possibilitats de veure contingut i ofertes personalitzats. | 0.744131 | curate | {"ca": 0.8843890619591555, "fr": 0.003461405330564209, "fi": 0.006922810661128419, "en": 0.024575977847005884, "es": 0.058843890619591555, "pt": 0.005538248528902735, "or": 0.004845967462789893, "de": 0.01142263759086189} | https://desdelamina.net/animacio-al-carrer/ |
macocu_ca_20230731_8_127122 | De l'any 1963 al 1969, els Beatles van enregistrar breus missatges nadalencs per als seus seguidors més incondicionals. Aquests missatges, que contenien des de cançons tradicionals de Nadal fins a bromes i agraïments dels quatre integrants del grup, es publicaven en format flexidisc i s'enviaven als membres dels clubs de fans de la Gran Bretanya i dels EUA. El segell Apple Records va publicar l'any 1970, quan el grup se separava, The Beatles' Christmas album, amb tots aquests missatges.
Gràcies a internet, els set discos es poden recuperar i escoltar en línia: a la web The Beatle Source n'hi ha les portades i els temes en mp3, i a BeatleFans.com, a més de molta informació, es poden escoltar també per mitjà de vídeos de YouTube. | 0.807797 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_568655 | La jutgessa del cas Cifuentes obre una investigació pel màster de Pablo Casado - Racó Català
La jutgessa del cas Cifuentes obre una investigació pel màster de Pablo Casado
Ha pres aquesta mesura després de la declaració com a testimoni del director del diario.es, Ignacio Escolar
Política 15.05.2018 10.15 h Agències
15.05.2018 11.19 h
Conclusió: tot allò en castellà no pot ser seriós. | 0.678174 | curate | {"ca": 0.9477806788511749, "de": 0.05221932114882506} | https://www.racocatala.cat/noticia/44689/jutgessa-cas-cifuentes-obre-investigacio-pel-master-pablo-casado |
crawling-populars_ca_20200525_17_60187 | L'Agència Reus Promoció té prevista l'obertura del primer en uns dies
Una imatge virtual de l'espai enoturístic que ha d'obrir en uns dies
Reusdigital.cat
El centre d'inspiració enoturística obrirà en uns dies. Aquesta és la previsió que ha establert a Reusdigital.cat la regidora de Cultura de l'Ajuntament, Montserrat Caelles, amb la finalitat que entri en funcionament per Setmana Santa, "ja sigui pel cap de setmana de Diumenge de Rams o més endavant". L'espai, ubicat a l'Estació Enològica, podria ser al seu parer compatible amb el dedicat al vermut que hi hauria a la Llotja si la nova executiva de la Cambra de Comerç, liderada per Jordi Just i Àgata Girbes, decidís tirar-lo endavant.
Una prova pilot per Setmana Santa
"Estem treballant per obrir portes els dies de Setmana Santa i rebre turistes. Som en l'última fase de producció i a l'espera de rebre els últims materials", ha precisat. Un cop es pugui visitar, ha assenyalat, l'objectiu és que "amb el temps tingui prou interès per atraure visitants, que sigui un reclam més" per qui vulgui conèixer la ciutat. De fet, ha afegit que es contempla la iniciativa també com una "porta al territori", per "posar en valor el vermut".
Amb tot, i en aquesta primera fase d'obertura, Caelles ha revelat que l'estratègia passa per convidar els visitants a Reus a conèixer el centre d'inspiració, en una "prova pilot". "Això ens donarà informació de cara al futur", ha detallat, "per si en endavant cal modificar l'experiència per fer-la més gratificant". Serà ja a la propera temporada d'estiu, ha avançat, quan l'espai "estarà a ple rendiment".
Dos espais que podrien ser 'complementaris'
"Era una magnífica iniciativa, molt ben treballada i liderada per la Cambra", ha apuntat Caelles sobre el centre d'interpretació del vermut que temps enrere es va anunciar per a la Llotja, i que ara és a l'aire. "En cap cas serien dos espais incompatibles", ha indicat, més encara després que Just s'obrís a establir qualsevol col·laboració possible amb el consistori en una entrevista a aquest mitjà i a LANOVA Ràdio, en especial per les limitacions d'espai físic a l'edifici modernista del passeig de Sunyer.
"Podrien ser dos projectes compatibles perquè d'entrada es desenvoluparien en dos espais de gran importància, de gran simbologia", ha raonat la regidora. "L'un i l'altre estan relacionats amb el territori, i amb el lideratge de Reus en el sector agroalimentari. Només per això podrien ser espais complementaris", ha afegit, tot aclarint que resta pendent de poder-se reunir amb Just i Girbes un cop preguin possessió a la Cambra. "Haurà de ser el nou equip de la corporació, qui decideixi quin ús vol donar a la Llotja, ja sigui per recuperar el projecte del centre del vermut o per fer-hi altres coses", ha conclòs.
Els empresaris, per part seva, van assenyalar al diari que han pensat en una comissió de treball en què es recolliran idees per donar un ús concret a la Llotja. Just va manifestar que s'hi faci el que s'hi faci, "ha de representar totes les empreses" del territori.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Marc Busquets
Alba Cartanyà
Enric Garcia Jardí
Isabel Martínez
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | [email protected] Nota legal Informació addicional RGPDUE | 0.850256 | curate | {"ca": 0.981570996978852, "it": 0.009969788519637462, "en": 0.00392749244712991, "es": 0.004531722054380665} | : /noticies/economia/caelles-creu-que-lespai-enoturistic-i-el-centre-del-vermut-de-la-llotja-podrien |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_399657 | El pescador professional Ramon Bondia ha donat vuit àmfores romanes de ceràmica dels segles I i II D.C. al Museu de Menorca. Les àmfores van emergir a la superfície del mar arrossegades per les xarxes de la seva barca de bou després de romandre a 500 metres de fondària durant segles. Una de les hipòtesis és que provenen d’un vaixell que transportava aliments del sud de la península Ibèrica a Roma, sobretot oli, i que es va enfonsar.
Els responsables del Museu de Menorca expliquen que de cada vegada els ciutadans són més conscients de la importància de lliurar aquest tipus de troballes a les administracions, ja que són patrimoni de tots.
Ara els restauradors examinaran les àmfores i decidiran quines actuacions necessiten. N’hi ha almenys dues que es conserven en perfectes condicions. La donació permetrà conèixer millor el trànsit comercial i els costums de conservació d’aliments de l’època.
10/07/2020
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
*
*
Δ
Cookies
“COOKIES: Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a configurar la web, així com per a analitzar l’activitat de la web i mesurar l’audiència amb la finalitat de millorar el seu contingut i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Clica “Informació sobre cookies” per a saber més. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “ACCEPTAR COOKIES”. Per a configurar o rebutjar l’ús de cookies premi el botó “CONFIGURAR”.
Llistat de les cookies en funció de la finalitat
Cookies necessàries
Cookies de tercers [Google Anayltics] Análisi Google, Inc., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Pot obtenir més informació sobre el funcionament de de GOOGLE ANALYTICS i les cookies utilitzades per aquest servei als següents enllaços:https://support.google.com/analytics/answer/6004245; http://www.google.com/intl/es/policies/privacy/
Pot desactivar les cookies de GOOGLE ANALYTICS mitjançant la instal.lació en el seu navegador del complement d’inhabilitació creat per Google i disponible al següent enllaç: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=es
Cookies publicitàries [DoubleClick] Publicitat GOOGLE, INC., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Més informació sobre aquestes cookies a: http://www.google.com/policies/technologies/ads/ y https://support.google.com/adsense/answer/2839090?hl=en.
Pot desactivar les cookies DoubleClick, visitant la pàgina d’inhabilitació de DoubleClick (en anglès:). | 1 | perfect | {"ca": 0.9282852564102564, "en": 0.026041666666666668, "pt": 0.004407051282051282, "fr": 0.008413461538461538, "el": 0.0008012820512820513, "ru": 0.00040064102564102563, "es": 0.031650641025641024} | |
mc4_ca_20230418_8_321013 | Malcolm Lowry o la vida com a descripció de l’infern (Damià Alou)
La crítica de 'Sota el volcà' (Viena). Traducció de Xavier Pàmies. 432 pàg. / 27 €
Ara que se’ns venen com a novel·les fulls enquadernats en què qualsevol que hagi patit abusos, violacions, malestars generals, sordesa, ceguesa, paràlisi física o mental ens relata la seva experiència en cru, l’aparició de la nova traducció de Sota el volcà, l’obra magna de Malcolm Lowry -una gran tasca de Xavier Pàmies-, a la qual va dedicar gairebé tota la seva vida, ens hauria de fer reflexionar sobre el fet que la literatura no pot ser mai una enumeració de fets i peripècies sense Forma, i que és la Forma el que fagocita, centrifuga, combina, desordena i deforma els fets vitals per convertir-los en una novel·la, no en una crònica, ni una confessió ni una autobiografia. Malcolm Lowry va tenir una vida bastant moguda. Es va educar a The Leys School, va començar a beure als 14 anys, va ser campió de golf júnior, es va negar a anar a la universitat contra els desitjos del seu pare i es va embarcar en un vaixell de càrrega als 18. Uns anys després aniria a la universitat, però sense entusiasme ni excel·lència. A Londres va conèixer Dylan Thomas i la seva primera dona, Jan Gabrial. El 1936, després d’una greu crisi alcohòlica, va ingressar a l’Hospital Psiquiàtric de Bellevue de Nova York. D’allà va passar a Mèxic, i després, ja amb la seva segona dona, Margerie Bonner, va portar una existència itinerant de beguda i treball incessant en la seva gran obra.
Una trilogia inacabada
Sota el volcà havia de formar part d’una trilogia que imitaria la Divina Comèdia de Dante Alighieri: hi hauria un Purgatori ( Lunar caustic, editada per la vídua i publicada en castellà a Montesinos amb el títol de Piedra infernal ), un Paradís (In Ballast to the White Sea ) i un Infern, que seria Sota el volcà, l’única que va aconseguir acabar. Lowry començà a treballar-hi el 1935, a Mèxic, i no la va acabar fins al 1945. Després d’enviar-la a diversos editors, l’hi acceptaren Reynal & Hitchcock als Estats Units i Jonathan Cape a Anglaterra. Aquest últim amb un entusiasme bastant moderat, i en una carta a Lowry li demanà diverses revisions i supressions. I en aquell moment no sabia quin favor feia als lowryòfils amb aquelles pretensions, perquè l’autor -que ni de bon tros volia refer ni reconstruir la seva obra- li contestà amb una llarguíssima carta (més de quaranta pàgines a la traducció castellana de Tusquets, a càrrec de Sergio Pitol) on analitza fil per randa, capítol a capítol i gairebé referència a referència, tot el complex univers de Sota el volcà.
Perquè la novel·la de Lowry no és només una ficció, amb un argument (poc), uns personatges (pocs) i una progressió dramàtica (més de la que sembla), sinó que és el destil·lat de tot, o gairebé tot, el que conté el cervell de Lowry: el pòsit d’una vida aventurera, errant, gens convencional, entre l’eufòria de l’alcohol i la depressió del postalcohol, on la beguda és una mística -“L’amor és l’única cosa que dóna sentit al nostre humil pas per la terra [...], però així és com bec: com si prengués un sagrament etern”- i fins i tot una poètica: “¿Quina bellesa pot comparar-se a la d’una cantina a primera hora del matí?” Aquesta història sobre l’últim dia de la vida de l’excònsol britànic Geoffrey Firmin, varat a Cuernavaca, entre dos volcans que no paren de fumejar, absort en el seu propi infern d’autodestrucció, malenconia i desencís, avança amb la fermesa de la prosa i amb la intensitat de la poesia, marcada per tornades que se’ns van gravant a la memòria -“El transport de cadàvers es farà per exprés”; “¿Le gusta este jardín que es suyo?” .
És un llibre que no se segueix per la trama, ni pels personatges -al cap i a la fi, els quatre principals (Geoffrey; Hugh, el seu germà; Yvonne, la seva dona, i el doctor Jacques Laruelle) no són sinó diferents aspectes del mateix Lowry-, sinó per la seva pura intensitat, per la lucidesa, per la visió tràgica de l’ésser humà, que, malgrat tot, busca fins al final una salvació, una redempció de l’ànima. ¿I qui ha conegut l’Infern (“Em té el cor robat. Friso per tornar-hi”, diu el cònsol), com no ha de creure en l’ànima? | 0.898735 | curate | {"ca": 0.9933014354066986, "fr": 0.0014354066985645933, "it": 0.005263157894736842} | http://llegim.ara.cat/Malcolm-Lowry-vida-descripcio-linfern_0_1698430157.html |
macocu_ca_20230731_9_339853 | El Go és un joc que es desenvolupa entre dues persones que intenten obtenir el major territori d’un tauler que comença buit mitjançant unes pedres que, una vegada ubicades, romanen immòbils. Llevat d’algunes limitacions, cada jugador té llibertat de fer la seva jugada a qualsevol punt que no estigui ocupat per altres pedres. Amb aquesta llibertat, és possible desenvolupar el joc de maneres creatives i imaginatives. El major obstacle el representa la presència de l’altre jugador, que també cerca desenvolupar el seu joc. Per aquesta raó, la voluntat de tots dos entra en conflicte i això obliga a idear les estratègies per desenvolupar el joc propi, tenint en compte que el rival també farà els seus moviments per ocupar els espais.
Cal destacar que en el joc del Go no es busca la destrucció completa de l’adversari. A la posició final d’una partida, tots dos adversaris coexisteixen al tauler. L’objectiu final del joc és l’ocupació d’espais del tauler amb una mida més gran que els que ocupa el rival. Per aconseguir això, tots dos jugadors realitzen maniobres que tenen per objecte envoltar, ja sigui pedres adversàries o bé espais buits del tauler.
En aquestes circumstàncies, es dona un joc d’equilibris entre allò que pretén i obté un i l’altre, i les millors estratègies tenen en compte aquest sentit de l’equilibri. En tot cas, cadascú obliga l’altre a treure el millor de si mateix per desenvolupar el seu joc, i junts produeixen una obra d’art: la partida de Go. És habitual relacionar l’estratègia amb la guerra, i per aquest motiu se sol anomenar “jocs de guerra” als jocs d’estratègia. No obstant això, les estratègies poden tenir aplicacions múltiples, a tots els ordres de la vida. Sobre tot plegat, en el cas del Go, que té un grau d’abstracció alt, les pedres de Go es poden veure de moltes maneres, com a soldats en un camp de batalla, com a decisions que un pren en implementar un pla, o com a paraules en una conversa. De fet, al Go també s’anomena, en idioma japonès, shudan, el que significa “llenguatge de mans”, on no calen les paraules.
La pràctica del joc produeix situacions que impulsen a enfrontar obstacles i tractar de superar-los. Alhora, atesa la particularitat de les regles, s’instal·la la idea que ambdós contendents tenen espai al tauler per ocupar. Les millors estratègies en el Go involucren un exercici dinàmic de lliurar i prendre, per consolidar-se a l’espai propi, tenint en compte que l’adversari també obtindrà un espai seu. Aquest exercici pot apuntalar i fer prendre consciència que la societat es pot considerar com una trama de relacions, en què les persones i els grups s’insereixen, donant allò que els és propi i alhora rebre el que poden necessitar.
La pràctica social d’aquest joc referma l’autoestima dels que participen a l’activitat. Com es practica amb elements molt simples, el Go és ideal per a espais de trobada dins d’un barri, com per exemple aquells destinats tan als joves com els grans. És inherent al Go, a les seves regles i estratègies que es posen en joc, la idea que, més enllà dels conflictes, cadascú té dret a existir. És possible reclamar l’espai propi apel·lant, no a la destrucció del que pretén l’altre, sinó a la negociació amb ell. Aquestes idees es refermen d’una manera o altra en els que practiquen el joc. Per això, molts diuen que “el Go és com la vida” i, certament, no és una exageració ja que aprenent a jugar a Go, un aprèn comportaments per tot tipus de situacions. En aquest sentit es pot dir que el Go, com a joc d’estratègia, aporta de manera decisiva el desenvolupament d’estratègies per a la convivència. Per totes aquestes raons, jugar al Go no només té un valor educatiu i terapèutic, sinó que alhora ajuda els que el practiquen a tenir amics i a estar connectats a realitats més saludables, fent que la cohesió social de les comunitats on es practica millori.
Empremta digital | 0.855114 | curate | {"ca": 0.995846313603323, "en": 0.004153686396677051} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.