id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2201_ca_20230904_3_51520 | No descobreixo la pólvora dient que les maquines han acabat substituint a les persones però vull parlar del tema perquè fa poc que una coneguda empresa d’assegurances basa la seva publicitat televisiva en aquesta veritat. L’anunci ens pregunta què se’n ha fet del senyor que ens posava la benzina al cotxe o de la persona que ens acompanyava al nostre seient al cinema. Són dos clars exemples d’aquest canvi que us comento i que ha comportat que siguem més independents anant pel món i, de pas, menys humans i menys comunicatius.
Evitem entrar al banc i ser atesos per l’empleat de torn quan veiem buit el caixer automàtic. No ens importa fer comandes de menjar ràpid per telèfon enlloc d’anar a buscar el mateix menjar, més econòmic, a la botiga o franquícia de torn. En un hotel, preferim que ens desperti al matí la maquina automàtica que hem programat abans d’avisar a recepció perquè ens llevi la veu humana de la persona que hi ha en aquell torn.
Com menys parlem amb els altres, com menys ens vegin i ens coneguin, molt millor. Som freds, autosuficients i no ens importen els altres. I és per culpa d’aquesta actitud generalitzada que s’han perdut molts oficis i altres són en perill d’extinció. Aquests dies el Gremi de Forners de Barcelona parla d’un problema que es pot extrapolar a altres punts de l’estat i que ja s’ha viscut i se segueix patint a les comarques de Tarragona. Els forners diuen que els darrers cinc anys les vendes els han caigut un 30 per cent. La crisi no en té cap culpa perquè la gent segueix comprant els productes bàsics i el pa encapçala la llista.
La culpa la tenen les lleis que han permès que vengui pa “tot Déu”. Amb la instal•lació de forns que acaben de coure en pocs minuts les barres congelades i semi cuites que fabriquen les grans empreses, s’ha despatxat del nostre entorn al forner de tota la vida, la única persona capacitada per servir-nos una barra de qualitat, ben elaborada i manipulada.
El pa es ven a les grans superfícies, a les cafeteries i granges, a les àrees de repòs de les autopistes i fins i tot a les benzineres. Tot plegat és un insult a la intel•ligència, un menyspreu als forners i la condemna del col•lectiu. Però no passa res. Com tenim el gust just on acaba l’esquena i el sentit de la solidaritat al folre, qui dia passa anys empeny i els forners van tancant les portes dels seus establiments.
Com a fill de forner que sóc, i ben orgullós de ser-ho, em sento decebut. D’ençà que el meu pare va plegar veles no he tornat a tastar un pa tant bo com el seu. No em titlleu de nostàlgic. Exerciu amb responsabilitat i compreu cada cosa al seu lloc. Jo compro les pizzes a la pizzeria i les prenc cap a casa, demano que em desperti el recepcionista de torn i sóc feliç parlant amb les dependentes de les botigues. No és cap raresa ni m’he tornat boig. Fer-ho, és molt fàcil.
Share This
4 Responses so far.
Lluís Bosch says:
21.11.09
És terrible, sí. Totalment d'acord.
Anònim says:
22.11.09
El meu pare era acomodador d'un cinema de Barcelona. Li he llegit l'escrit i li ha encantat. Moltes gràcies per pensar en totes aquestes persones i aquests valors. | 0.805493 | curate | {"ca": 0.9276678559844308, "it": 0.005838469023678235, "pt": 0.0405449237755433, "en": 0.014920531949399934, "de": 0.0051897502432695424, "fr": 0.005838469023678235} | https://oscar-ramirez.blogspot.com/2009/11/freds-com-les-maquines.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_247678 | Aprovació definitiva de l'expedient de modificació de crèdit núm. P26/2022. - Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) | 0.538905 | curate | {"ca": 0.9296875, "cs": 0.0703125} | https://bop.diba.cat/anunci/3329739/aprovacio-definitiva-de-l-expedient-de-modificacio-de-credit-num-p26-2022-ajuntament-de-manresa |
mc4_ca_20230418_11_629999 | Foto: Grup de Diables d'Altafulla
El Grup de Diables d’Altafulla, present al Primer Concurs Nacional d’Enceses
Tot i no participar en el certamen, representants de la colla han estat testimonis d’una competició que espera tenir continuïtat en el temps
Una representació del Grup de Diables d’Altafulla ha pres part en el Primer Concurs Nacional d’Enceses, celebrat aquest dissabte a Picamoixons. Es tracta d’una iniciativa impulsada per la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya que espera tenir continuïtat en el temps, i que aquest cap de setmana en aquesta primera edició ha reunit a la localitat de l’Alt Camp onze colles d’arreu del territori català.
El sorteig de les agrupacions participants es va dur a terme a mitjans del mes de gener a Sant Sadurní, on es va celebrar l’Assemblea General de l’entitat. Les escollides, dues per cada vegueria, van ser La Vella de Gràcies i els Mansuets de Foc de Vilassar de Mar (Barcelona), el Grup de Diables BAT i el Grup de Diables de l’Alt Urgell (Lleida i Alt Pirineu), els Bruixots d’Alcover i la Colla de Diables de Riudoms (Tarragona), el Ball de Diables Sexes Foc i el Grup Espetegafoc (Penedès), els Diables de Sa Forcanera de Blanes (Girona i Catalunya Nord), la Colla de Diables i Tambors ‘Lo Minotaure’ d’Amposta i la Colla de Diables i Tambors ‘Lo Golafre’ (Terres de l’Ebre).
Cada colla ha disposat de dues rondes per exhibir tot el seu potencial jugant amb el foc, i finalment la guanyadora ha estat la Colla de Diables i Tambors ‘Lo Golafre’, de les Terres de l’Ebre. La segona posició ha estat pels Diables de Riudoms; i la tercera, per la Vella de Gràcia. Hi han pres part prop de 500 diables d’arreu del territori català.
El certamen ha culminat amb una encesa conjunta amb representants de les onze colles participants. Concretament, 128 diables, un per cada dia que Oriol Junqueras i Joaquim Forn han passat a la presó d’Estremera. | 0.881925 | curate | {"ca": 1.0} | http://altafullaradio.cat/noticia/id5579 |
acn_ca_20201011_1_16124 | Torra: "Sortirem al carrer els dies que faci falta fins que els presos tornin a casa"
El president de la Generalitat lamenta que la justícia "indecent" permeti l'empresonament dels líders polítics
ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que les mobilitzacions per reclamar l'alliberament dels polítics empresonats i el retorn dels que són a l'estranger continuaran "fins que tornin a casa". Minuts abans de l'inici de la manifestació convocada per les entitats sobiranistes aquest dissabte sota el lema 'Ni presó ni exili, us volem a casa', Torra ha subratllat que Espanya "s'ha d'enfrontar davant el mirall de la injustícia". El president ha lamentat que la justícia "indecent" permeti que "encara hi hagi presos polítics". Amb tot, Torra ha expressat que cada minut que els presos són en centres penitenciaris "és una indecència" i que "no ho permetran". Per això, el cap del Govern ha exclamat que "sortiran al carrer els dies que faci falta". Després de la resolució del tribunal alemany que descarta l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió, Torra ha afirmat que s'ha "guanyat" a Europa i que també es farà a Escòcia, Suïssa i Bèlgica. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/torra-sortirem-al-carrer-els-dies-que-faci-falta-fins-que-els-presos-tornin-a-casa |
racoforumsanon_ca_20220809_1_733693 | Elaboraria més el fil, però no tinc temps (de fet, havia posat això mateix en un altre fil per no haver-ne de crear un de nou). El dissabte 5 de febrer a les 10.23h es farà un suïcidi homeopàtic a la Font de Canaletes de Barcelona (bé, es fa a nivell mundial, aquí també). Consisteix en prendre elevades dosis d'algun fàrmac homeopàtic (cal assegurar-se que sigui homeopàtic, que es veu que últimament n'hi ha que contenen principi actiu) per a demostrar-ne la seva ineficàcia. Per si a algú li interessa:Nota de premsahttp://www.esceptics.com/?p=62http://www.1023.org.uk/
I mirant comentaris a la noticia sobre el tema de l'ARA encara es poden veure coses com: Doncs trobo que no n'hi ha per tant, crec que l'homeopatia va bé per moltes coses i el que s'hauria de reivindicar és que pogués entrar per la seguretat social i potser així baixarien els preus. S'hauria de tenir en compte que el funcionament dels tractaments homeopàtics no és el mateix que el dels medicaments "convencionals" i potser per això no es pot mesurar l'efectivitat de la mateixa manera. Com hi pot haver tanta incultura en 4 tristes línies?
Com hi pot haver tanta pedanteria en una sola línia?
va bé per moltes coses -> ah sí, quines? proves?hauria d'entrar per la seguretat social -> en un moment en què la seguretat social té la viabilitat en perill hi han d'entrar "medicaments" que en 200 anys no han provat la seva efectivitat? "potser per això no es pot mesurar l'efectivitat de la mateixa manera." -> en fi, no cal comentar què és el mètode científic... Va, ja ho tens en més línies, tot i que venint de tu el comentari m'ho podia haver estalviat. | 0.855612 | curate | {"ca": 0.9419035846724351, "es": 0.0580964153275649} | |
mc4_ca_20230418_12_483059 | NOGVAL - Maquinària per al tall, deformació i estructura metàl·lica
Maquinària per al tall, deformació
i estructura metàl·lica
Maquinària per al tall,
Des dels inicis, el nostre interès és assessorar, solucionar i millorar les possibilitats dels nostres clients aportant l’evolució i les capacitats de les noves tecnologies.
Comptem amb el suport d’empreses líders en el sector que ens ofereixen la possibilitat d’adaptar els diferents processos productius per augmentar les capacitats i l’optimització dels rendiments.
Gràcies al continu suport i experiència aconseguit dels nostres clients, pretenem seguir donant al llarg dels anys la benvinguda a noves empreses que busquen serveis, solucions i respostes als seus problemes i inquietuds.
Tenim a la nostra disposició el suport d’empreses líders en el sector com TECOI CORTE, ADIRA, NKO MACHINES, DINSE, TECNOCUT, ELEPHANT, FLEXO, LASERBERCTECH o FAST ROTATOR, les quals, mitjançant la seva expansió a nivell mundial i la seva experiència al llarg dels anys, ens ofereixen una gran gama de productes a un molt alt nivell tecnològic.
Per a qualsevol consulta o requeriment, posis en contacte amb nosaltres a través del següent formulari o truqui al telèfon especificat a la direcció d’oficines.
Responsable de les dades: MAQUINARIA NOGVAL, SL, com a responsable d'aquesta web.
Finalitat: Rebre, gestionar i respondre a les seves sol·licituds d'informació, missatges i comentaris.
Emmagatzematge: El sistema de formularis de contacte no emmagatzema les seves dades en aquesta web. Són enviades als nostres servidors de correu electrònic, des d'on les gestionem i els donem resposta. El servei de correu ens el presta 10dencehispahard S.L. (cdmon, proveïdor d'allotjament de nogval.com, que està dins la UE).
Drets: En qualsevol moment podrà accedir, limitar, recuperar o esborrar les seves dades, sol·licitant-nos-ho a través de [email protected]
C. Borges Blanques nº 38 | 0.82391 | curate | {"ca": 0.9873949579831933, "es": 0.012605042016806723} | https://nogval.com/ca/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_167410 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
GONZALEZ RODRIGUEZ, MARIO
CERDANYOLA VALLES, F.C.,H
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.177938808373591, "ca": 0.605475040257649, "en": 0.107085346215781, "pl": 0.01288244766505636, "nl": 0.02254428341384863, "pt": 0.026570048309178744, "fr": 0.02254428341384863, "id": 0.004830917874396135, "gl": 0.020128824476650563} | : /jugador/1920/alevi-tercera-divisio/alevi-tercera-divisio/grup-47/36660836/26831463 |
aquibergueda_ca_20231009_0_4048 | Una veïna de Cal Bassacs, Assumpció Calvo, és l’afortunada amb el Citroën C1 de la campanya ‘Compra a Gironella’. Calvo va obtenir el tiquet amb el número guanyador, el 92.034 en un comerç de la colònia, la Cooperativa Bassacs.
A la botiga, diuen que van tenir la primera notícia que havien repartit el premi perquè una altra clienta els va comunicar que tenia els números correlatius a l’afortunat.
L’afortunada diu que, durant les sis setmanes de campanya comercial, va acumular molts números per al sorteig i tenia el pressentiment que li acabaria tocant el cotxe.
L’agraciada diu que regalarà el Citroën C1 a la seva filla, que viu a Barberà del Vallès i que, fins ara, ha d’anar a treballar en autobús cada dia.
L’entrega del cotxe es farà en una festa oberta a tots els vilatans diumenge a 2/4 de 6 de la tarda al local del Blat. En la celebració, hi haurà música i animació, i es farà el sorteig de l’últim pot de la promoció, dotat amb 210 euros. Tothom que assisteixi a la festa es podrà endur el pot.
Una veïna de Cal Bassacs, Assumpció Calvo, és l’afortunada amb el Citroën C1 de la campanya ‘Compra a Gironella’. Calvo va obtenir el tiquet amb el número guanyador, el 92.034 en un comerç de la colònia, la Cooperativa Bassacs. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2007/01/09/assumpcio-calvo-de-cal-bassacs-guanya-el-citroen-c1-de-la-campanya-compra-a-gironella/ |
mc4_ca_20230418_16_571541 | Entrevista d’Arnau Martínez per a Surt de Casa: “La cultura ens obre el camí a conèixer la realitat”
16 de març de 2019 General, La Tramuntana
https://surtdecasa.cat/camp/activat/entrevista-jordi-marti-activisme
Miquel Martí i Pol versava que “tot està per fer i tot és possible”. L’activisme com a eina de transformació social és segurament la màxima de Jordi Martí (Marçà, 1969) i creu que la cultura és la clau de tot plegat. Diu que el present és conseqüència de les lluites del passat i el futur serà conseqüència de les lluites d’un present actual emmarcat en un procés d’alliberament nacional. Després de passar per diversos col·lectius del Camp de Tarragona, vinculats majoritàriament a l’esquerra independentista, va ser escollit regidor de la CUP a la ciutat el 2015. Ara, fa uns mesos, va deixar l’acta per tornar al carrer. És filòleg, professor d’un institut del Vendrell, i exsoci de la piscina de Marçà. Ja ho va fer durant l’època del convergent Joan Miquel Nadal i ara acaba de publicar un llibre on recull diversos articles publicats a mitjans de comunicació amb Josep Fèlix Ballesteros com alcalde de Tarragona. Amb aquesta excusa, conversem pausadament amb ell.
– Dius que ets exsoci de la piscina de Marçà.
La meva militància és diversa, però està centrada en algunes coses en concret. La biografia de la solapa del llibre es basa només amb les associacions on pago quota o he estat soci. És per fer conya i al mateix temps parlar de dos casos que anomeno al llibre. Primer que sóc membre del Club de Futbol Marçà, encara que fa anys que no existeix i després que sóc exsoci de la piscina de Marçà. És una cosa que anomenen sempre quan vaig a fer presentacions de llibres. Fa uns anys em van proposar escriure a la revista ‘Libre pensamiento’ que és una publicació sobre pensament polític i sindical on només signen doctors i catedràtics, llavors encara no havia fet el doctorat i em vaig definir com a soci de la piscina municipal de Marçà.
– Has participat en lluites molt diverses.
He participat en diversos col·lectius, però alguns han estat centrals i continuats. Al llibre parlo de dues etapes, una a l’Ateneu Llibertari Alomà i l’altra a Tarragona Patrimoni de la Pau. Quan vaig arribar a ser regidor, vaig deixar de participar activament en aquestes organitzacions perquè penso que no s’han de barrejar els moviments socials amb les organitzacions polítiques. Sí que he mantingut la pertinença a la CGT perquè encara que he sigut regidor, he seguit treballant com a professor.
– Comentaves que la teva militància tenia un denominador comú.
Sí, és la lluita per la llibertat a través de la cultura. Aquesta llibertat inclou molts aspectes més que a vegades formen part d’un triangle. A més a més de la llibertat, trobem la igualtat econòmica i la fraternitat o la solidaritat entre les persones. És el triangle de la Revolució Francesa o d’altres principis.
– Sovint no sabem on comença i on acaba la cultura.
La cultura l’entenc com un concepte molt ampli: la història del passat, l’estudi de l’espai públic, etcètera. Els antropòlegs diuen que tot allò que no és natura, és cultura. La transformació s’ha de produir a través de l’ampliació de la cultura. A inicis del segle XIX, els anarcocol·lectivistes ja ho van defensar, després els llibertaris i el moviment republicà.
– En som conscients de la capacitat de transformació social de la cultura?
Crec que no del tot. Hem d’entendre que la cultura ens obre el camí a conèixer la realitat, encara que aquesta sigui complicada d’assumir o dolorosa. Hem de tenir-la present perquè si no és així, podem reproduir els esquemes d’una dominació asfixiant. La cultura ara no és el centre, sinó que és l’ànsia de domini, de poder. La cultura ha de ser alliberadora i col·lectiva.
– Sona utòpic.
Absolutament. Quan Tomás Moro escriu ‘Utopia’ o Étienne Cabet, ‘Viatge a Icària’, descriuen els mons cap a on volen anar i això ja els inicia a emprendre el camí. Aquest fet es repeteix en molts casos. Avui en dia, tenim seguretat social perquè algú al segle XIX va pensar que havíem de tenir el dret a la cobertura sanitària només néixer. Passa el mateix amb els drets de les dones, algú va dir que eren iguals que els homes. Tots els guanys del present són conseqüència de les utopies del passat. El dia d’avui és un moment històric perquè qualsevol cosa que passi ara, la setmana vinent ja serà passat i tindrà conseqüències en el futur.
– Fixem-nos amb el llibre. Ara que parlaves dels dominis, a Tarragona també existeixen?
Passa a gran escala. Tarragona és una ciutat molt curiosa perquè no es reprodueix una revolució industrial com passa en altres territoris. No hi ha una classe dirigent burgesa que passi a dominar l’espai públic, que sigui emprenedora i construeixi fàbriques. Tampoc uns obrers que apostin per relacionar-se d’una altra manera. A Tarragona els poderosos són nobles.
– La Tarragona dels funcionaris, capellans i militars.
Tarragona era una ciutat administrativa i els alts funcionaris es van ressituant. També hi havia un clergat important amb un arquebisbat poderós que continua intacte i l’exèrcit que té una caserna impressionant. Als anys 60-70 es produeix la industrialització a través de les multinacionals petroquímiques i apareix un nou poder a la ciutat. Després del franquisme, Convergència segueix governant amb els de sempre i ho fa amb el suport de Centro Democrático y Social. És interessant analitzar quantes persones vinculades a CDC i a CDS acaben tenint càrrecs importants al Port, a la Cambra de Comerç o a la CEPTA.
– I quan van arribar els socialistes?
Per a mi, a Tarragona la transició es produeix quan arriba el PSC al govern, hi ha un canvi important a la ciutat, però després acaben reproduint els dominis de sempre. Ballesteros és un personatge nou que també s’introdueix a la xarxa de clienteles, amb una corrupció orgànica. Tot això algú ho haurà d’explicar algun dia i treure els noms i els cognoms d’aquestes persones a la llum. Potser es podria fer a través d’un text novel·lístic, és un recurs literari per explicar la realitat.
– Faràs una novel·la explicant la presumpta corrupció tarragonina, doncs?
Ja la tinc bastant pensada. És una xarxa de corrupció brutal perquè se sent tan impune que pràcticament li és igual tot.
– Retornant a l’activisme. Deies que Tarragona Patrimoni per la Pau havia estat una de les plataformes centrals de la teva militància, ara s’ha dissolt.
Sí, la vaig deixar quan vaig entrar de regidor de la CUP per no tenir línia directa. Ara s’ha dissolt, no sé ben bé els motius perquè no hi estava participant, però després de tants anys, és normal que la gent estigui cansada. És el moviment antimilitarista de més llarga durada als Països Catalans. Va néixer per defensar l’antimilitarisme i va seguir amb el rebuig de l’atracament d’un vaixell de guerra al Port. Tarragona Patrimoni per la Pau és un dels referents de l’antimilitarisme a l’Estat espanyol. Espero que algun dia la ciutat reconegui la feina que ha fet la coordinadora i especialment, la tasca de l’activista Josep Maria Yago que fins a la seva mort el 2012, va participar de tantes lluites compartides.
– També vas ser insubmís sobrevingut quan et van cridar a la mili.
És una figura molt estranya. La insubmissió va tenir molts camins i en aquell moment es va decidir entrar al lloc on es feia la prestació social substitutòria per tal de generar problemes a totes les entitats que acceptaven objectors. L’Estat havia creat una llei d’objecció per tal d’acabar amb els insubmisos i havies d’anar a fer serveis socials per Cáritas, Creu Roja, o altres entitats semblants. Nosaltres accedíem, però al cap de dues setmanes treballant, marxàvem i els animàvem a què ens denunciessin. Així generàvem encara més conflicte perquè derivés amb un canvi legislatiu i de mentalitat.
– Quan ets nomenat regidor, deixes els moviments socials. Si no és a través de la política, com es recullen les lluites del carrer?
Els moviments socials mai han necessitat la política representativa perquè ells mateixos ja fan política. Si avui en dia els majors de 18 no van a fer la mili, és perquè hi van haver més de 500 persones tancades a la presó per declarar-se insubmises, no perquè Convergència pactés amb el Partit Popular abolir el servei militar en un dels pactes del Majestic. Les mobilitzacions derroten el poder a través d’una lluita ètica. El mateix passa amb l’amnistia del 77 o la jornada de vuit hores amb la vaga de la Canadenca. Els moviments socials han d’empènyer a la política representativa.
– Els moviments socials perden o guanyen força quan un dels seus activistes accedeixen a les institucions?
Quan un activista entra a la política representativa, el moviment perd això, un activista. Sovint es diu que els moviments socials han perdut molta gent que ha fet cap a la institució. Algun dia s’haurà d’analitzar i que els moviments socials siguin capaços de ser autocrítics. Tot i això, ara una part de la política no manté la cadira, sinó que retorna al carrer. Hem viscut un canvi important entre el 15-M i el procés, tan important com la Transició. Hi ha homes amb americana que han viscut de la política d’ençà de la Transició i ara ja s’estan jubilant. L’esquerra independentista de la CUP o el 15-M amb Podemos, ha fet una lectura molt crítica d’aquest període i per això s’han establert uns límits de mandats. Hi ha una cançó molt crítica del Cesk Freixas, ‘Els carerrs pels palaus’, que fa aquesta reflexió.
– Has anomenat el procés. Precisament, aquest ha estat la vàlvula d’escapament de moltes lluites, però una hipotètica Catalunya independent, no serà Ítaca.
El procés d’alliberament nacional serà allò que ha sigut qualsevol procés d’alliberament nacional, un moment de trencament. És una oportunitat perquè es redefineixi tot i els moviments socials pressionin al màxim per transformar alguna cosa. Si no haguessin existit durant la Transició moviments com el de Ca n’Anglada de Terrassa, la Constitució no recolliria que l’habitatge és un dret. El context portava a situacions com aquesta.
– Per què és un procés d’alliberament nacional?
És un procés d’alliberament nacional gràcies a l’1 i al 3 d’octubre de 2017. Davant de l’exercici de la força de l’Estat, la gent decideix no retrocedir. No importa que l’Estat acabi guanyant, quan hi ha un grup de gent que no accepta les normes, les desobeeix i planta cara, és una victòria brutal, s’està produint un procés d’alliberament nacional. En un moment com aquest, tot està obert i cal pressionar perquè hi haurà un dia que això es tancarà, ja sigui amb una constitució catalana, un nou Estatut… Catalunya no tindrà exèrcit si hi ha un clam antimilitarista, la policia catalana no podrà atonyinar quan li doni la gana si s’exigeix que els drets humans i la integritat física estan per sobre de les normes punitives, la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha de ser duríssima per evitar transvasaments entre conques, inclús més que quan s’anava a aprovar el Pla Hidrològic Nacional. És un taulell d’escacs molt gran, s’estan definint uns nous marcs i el que es construeixi serà conseqüència de les lluites actuals.
– Després del teu pas per la política institucional, quina impressió t’emportes?
La política representativa s’ha de transformar, si és que ha d’existir. S’ha de transformar amb una participació absoluta, s’ha de democratitzar. Els representants polítics han de ser radicalment diferents, amb cap mena de tracte de favor, ni balcons a la festa major, ni a les llotges dels teatres els diumenges, ni a la tribuna del Nàstic. Res. Al món capitalista més avançat democràticament no passa això. Ets regidor perquè ets un gestor de la cosa pública, res més. Però la política no es transformarà fins que la gent del carrer no demani canvis. | 0.803223 | curate | {"ca": 0.9880327163151098, "pt": 0.004390873869995695, "fr": 0.0033577270770555317, "es": 0.004218682737839001} | https://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/?p=275780 |
mc4_ca_20230418_0_757992 | Echevarne - Preeclàmpsia
Preeclàmpsia La preeclàmpsia és una malaltia associada a la hipertensió durant l'embaràs. Pot produir serioses complicacions tant a la mare com al fetus i només es soluciona amb el naixement. Laboratori Echevarne presenta un test capaç de diagnosticar precoçment la preeclàmpsia mitjançant una anàlisi de sang. Aquesta prova utilitza els nivells de dos marcadors angiogènics, sFlt1 i PIGF, que permeten identificar a les dones que desenvoluparan una Preeclàmpsia, ja que els nivells de PIGF son més baixos que en els embarassos normals i els de sFlt1 més alts i augmenten abans.
El rati sFlt-1/PlGF permet diagnosticar la preeclàmpsia abans que apareguin símptomes clínics
APLICACIONS A LA PRÀCTICA CLÍNICA:
Millorar la estratificació del risc i la gestió de la preeclàmpsia
A la primera meitat de l'embaràs: identificació de gestants que es poden beneficiar de mesures profilàctiques (11-13 setmanes) o d'un seguiment intensiu (20-24 setmanes)
Identificar situacions clíniques com el síndrome de HELLP que no sempre cursen amb hipertensió i proteïnúria
Poden mesurar-se nivells baixos de PIGF i nivells alts de sFlt1 fins a cinc setmanes abans de l'aparició dels símptomes clínics
El rati sFlt1/PIGF te una sensibilitat i especificitat superior al 95% pel diagnòstic de la preeclàmpsia precoç una vegada establerta mitjançant criteris clínics
Una alta relació o una ràpida elevació de la proporció adverteix del risc d'un part imminent
Realitzar el diagnòstic diferencial entre la preeclàmpsia i l'agudització d'altres malalties que poden simular el mateix quadre clínic
Identificació dels casos favorables pel tractament conservador
Selecció de candidates per a futurs tractaments preventius i curatius Sobre nosaltres Acreditacions Fundació Echevarne Notícies Intolerància alimentaria Migranya DAOTest Test de paternitat NutriChip® ObesChip Test Prenatal No Invasiu Intolerància genètica Lactosa-Fructosa Detecció de drogues Test d'estrès Legionella Amianto Anatomia Patològica Veterinaria PARR 2016 © Laboratori Echevarne | Tots els drets reservats | Avís legal Política de cookies 902 525 500 | 0.861294 | curate | {"ca": 0.9838633127669673, "es": 0.01613668723303275} | https://wwws.echevarne.com/clinica-ca/analisis-cliniques/hormones/preeclampsia-ca.html |
macocu_ca_20230731_1_26334 | Els riscos del sol en la conducció
Quan: 05-29-2017
Malgrat aquests riscos, un 20% dels conductors mai fa servir ulleres de sol, que esdevé un element molt recomanable per no fatigar la nostra vista i reduir el risc d’enlluernament o ceguera temporal, augmentant la nostra seguretat vial.
De fet, son un element indispensable per evitar riscos dels accidents per enlluernament o ceguera en moments d’excés de llum, i es que segons un estudi, el 5% dels accidents amb víctimes succeeixen en les hores del crepuscle i a la sortida i posta del sol.
Les ulleres de sol que fem servir per la conducció han de ser homologades i amb vidres polaritzats etiquetades amb el símbol CE, ja que tenen diferents graus d’absorció dels raigs ultraviolats (UV) i infrarojos (IR). El vidres polaritzats asseguren una visió més nítida i també eviten la fatiga visual.
Cinc tipus segons el filtre
Al mercat hi ha una classificació de cinc tipus d’ulleres de sol segons el seu filtre solar. Per exemple, les del filtre 4, amb més d’un 92% d’absorció de UV, són adequades per navegar o esquiar, però el seu ús en la conducció està prohibit.
Pel contrari, les de filtre solar 3, tenen una absorció del 82 al 91% i són ideals pels dies assolellats de l’estiu així com per moure’s per les zones d’alta muntanya o la platja. Les del filtre 2, tenen una absorció del 56 al 80% de rajos UV i són perfectes per dies assolellats de tardor o hivern amb lluminositat mitjana i on el sol no toca tan fort o directe.
Per últim, les ulleres de sol amb protecció 1 i amb índex menor al 56% són adequades per dies nuvolats i de lluminositat baixa.
Per la conducció, el vidre ha de ser el més natural possible. Es recomanen vidres grisos o de tonalitats blaves o marrons. Són els que menys desvirtuen els colors naturals, per tant, veurem millor les senyals, semàfors o indicadors d’altres cotxes.
A Òptica Teixidó tenim centres òptics a Reus, Tarragona, Valls i Sant Pere i Sant Pau. Apropa’t al teu centre òptic més proper i t’aconsellarem sobre quina és la ullera més adequada.
Les ulleres de sol no poden utilitzar-se en conducció nocturna o en túnels perquè fan perdre l’agudesa visual.
A Òptica Teixidó, hem elaborat aquest petit gràfic per remarcar les 10 coses més importants que s’han de tenir en compte per la teva salut visual a l’hora de la conducció. | 0.858171 | curate | {"ca": 0.9930645860424794, "en": 0.006935413957520589} | |
macocu_ca_20230731_4_164847 | Se encuentra usted aquí
Després de fer durant el primer trimestre del curs molt dibuix i molt diari d artista, ara ens hem introduït al món de la fotografía. Primer hem visionat treballs d alumnes d altres instituts, ens ha agradat especialment el film 'Des dels nostre barris', les correspondències entre Orcasitas i Bellvitge. Aquest ha estat el primer apropament a una mirada especial, diferent. Ens han impactat els enquadraments i el ritme del film. També vam entendre que el que fariem no seria res que s assemblés al què havíem fet fins aquell moment.
Després vam anar al MACBA a fer el taller de fotografía 'La ciutat dels fotògrafs'. Els visionats de les obres d altres fotógrafs ens van encantar, novamet . Vam sortir al carrer i als voltants del MACBA i CCCB a fer fotografíes per grups que estàn penjades al web: http://www.fotografiaencurs.org/ca/node/11185
La darrera part ha estat la més difícil però tenim la satisfacció d haver arribat on volíem arribar. Hem realitzat la pràctica dels 'Espais buits' al nostre centre, fent atenció a l arquitectura de l Institut Joan Boscà i la part exterior d aquest. El que més ens ha costat és no deixar-nos anar per la inmediatesa i fer amb calma i precisió les fotos, posar en pràctica la "construcció" d imatges.
Memorias fotográficas. Taller en diálogo con la exposición 'Huellas. Humberto Rivas'
Després de veure l'exposició ddicada a Ferran Freixa a Tecla Sala de L'Hospitalet hem tingut el privilegi de conèixer personalment aquest fotògraf.
Gràcies a A Bao A Qu hem organitzat una trobada am en Ferran al nostre centre.
A l'exposició vam veure que li agraden les llibretes, retallar iamtges que li agraden o li semblen interessants. És per això que li hem preparat un obsequi: una llibreta on hem fet un llistat de preguntes per fer-li i unes imatges de tots els alumnes que hem enganxat i hem afegit un text.
La trobada ha estat molt agradable. Amb la seva presència tranquila ens ha explicat algun dels secrets de les seves imatges i amb negatius, contactes i la seva càmeraens ha fet conèixer d'aprop la manera de treballar d'un gran fotògraf.
Aquesta sensació és la que ens van deixar les imatges de Ferran Freixa a l’exposició del Tecla Sala Centre d’Art.
Unes imatges evocadores, on el buit i l’absència es fan presents, però també la presencia del fotògraf, la seva manera de mirar i mostrar-nos el món.
A través de dels detalls, dels paisatges interiors, dels espais buits, anem recorrent l’univers de Freixa i sentim fins i tot la textura , la sensació de passar la mà per les estovalles blanques i netes d’hotels i pensions .
Ara, més que mai ens agradaria conèixer personalment a Ferran Freixa perquè ens expliqui la clau de la seva mirada evocadora.
EL MEU PERFIL
Som els alumnes de 1r ESO A . Aquest any hem començat la Secundària a l'Institut Joan Boscà de Barcelona. Les nostres tutores són l'Aurora Vázquez i l'Àngels Pradilla. Som de diverses escoles de Barcelona, de Sarrià i de les Corts majoritàriament. Alguns de nosaltres ja ens coneixíem, però la majoría no.
Per poder-nos conèixer una mica més, i per passar-nos-ho bé, hem fet una sortida a Santa Maria de Palau Tordera. Hem fet activitats i jocs. Us mostrem una foto del grup que vam fer abans de tornar a casa.
També hem fet una activitat de tutoria per decorar la classe: El nostre perfil
No, no és el perfil del facebook, és un perfil de veritat, com la silueta que es feien els antics. Segur que si busque trobareu moltes imatges de personatges famosos, nosaltres hem encapçalat la nostra entrada al bloc amb el perfil de Mozart.
Aquestes imatges es feien perque no hi havia fotografies, però nosaltres hem fet el procés contrari. Primer ens hem fet una foto de perfil. Després la hem retocat per passar-la a blanc i negre i l'hem contrastat. Després l'hem imprés, l' hem calcat i l'hem retallat en cartolines de colors sobre un fons d'un altre color.
Per acabar les hem enganxat a la classe. També hem posat la foto original i hem escrit tres qualitats nostres. Ara podem dir que ens coneixem molt més. Hem fet nous amics i amigues, i som un bon grup. A continuació veureu el resultat. Esperem que us agradi!
La foto original de perfil: L'Anna, el Pedro, i l'Alba
La imatge retocada en blanc i negre i contrastada: L'Àlex, la Maria Kumari, l'Ashly i la Sandra
La imatge amb el nom per poder escriure-hi al damunt: En Gabriel, En Marc, L'Esther i La Maria
Sí, sí. és veritat, el meu avi va servir el sopar a Dalí en l'hotel Ritz, diu el Miquel. I la meva àvia Maria va caure del burro quan anava a l'hort amb les seves germanes, diu la Sara...
Aquestes són anècdotes dels nostres avis i àvies. Els nois i noies de 3r d'ESO hem estat jugant a les endevinalles.
Per trencar el gel i passar-nos ho bé, hem fet un joc. Es tractava d'escriure en un paper una anècdota curiosa, divertida i original sobre els nostres avis. A continuació hem hagut d'anar preguntant a tots els companys per encertar que havia fet cada avi o àvia i com es deien. Ha estat divertit! Us escrivim algunes de les anèctodes:
Hem estat fent una pràctica sobre retrat dels avis. Se'ns ha acudit, que a més de fer fotos als nostres avis també podríem portar alguna fotografia de casa en la que sortísim nosaltres retratats de petits amb el avis.
La Laura n'ha portat quatre, una amb cada avi! L'Álvaro está molt divertit disfressat amb el seu avi. I el Xavi també està molt content amb la seva iaia.
Esperem que us agradi i us serveixi la nostra idea!
El alumnes de 3r d'ESO de l'IES Joan Boscà de Barcelona, a l'assignatura d'Educació Visual i plàstica
La Lucía ha fet un retrat de la seva àvia. La veiem en els tres tipus d'enquadraments: Neutre, en el seu entorn més proper i en el seu entorn, a casa amb la foto dels nets.
La Judith i en Marc també han fet un retrat als seus avis. Us ho mostrem a continuació:
Els alumnes de 3r d'ESO, a Visual i Plàstica, estem aprenent com fer la pràctica del retrat dels nostres avis. Hem fet diverses fotos que us mostrem. Hem aprés que hem de fer 3 imatges, un tríptic, amb la foto dels avis al seu entorn general, al seu entorn més proper, i una foto amb fons neutre.
Páginas | 0.795878 | curate | {"es": 0.019659672889476294, "ca": 0.9745580703783248, "en": 0.002478110028085247, "uk": 0.0021476953576738808, "pt": 0.001156451346439782} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_773288 | Xavier Vence, nou portaveu d’un BNG decididament independentista18/03/2013 El nou líder de la coalició reivindica fixa els objectius de la sobirania i l'estat propi per a Galícia · Després de les escissions patides l'any passat, Vence reclama l'articulació d'un "moviment multicolor sobiranista" · Crits d'"independència" entre la militància del BNG Gairebé unànimement, amb un 95,82% de vots, l'assemblea del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) elegia ahir al Palau de Congressos de Santiago de Compostel·la el seu nou portaveu en la persona de Xavier Vence (imatge esquerra, fotografia del BNG), catedràtic d'Economia Aplicada. Es tancava així un període de profunda crisi d'identitat d'aquesta coalició política, agreujada per l'escissió soferta arran de les últimes eleccions autonòmiques i per la consegüent pèrdua de vots i presència pública.En efecte, la retrobada unitat, com bé l'expressa el percentatge d'adhesions obtingudes, són la prova que el BNG vol començar una nova etapa, caracteritzada també pel seu renovat missatge fet palès en el discurs del nou portaveu adreçat a l'assemblea i al poble gallec. Un missatge clar i contundent com mai: "Nosaltres no som autonomistes, som sobiranistes".Al llarg del seu discurs, recollit entre d'altres mitjans pel Diario de Pontevedra, Xavier Vence va explicar que si bé la paraula "sobirania" pot sonar com una aportació d'última hora, de fet el sobiranisme ja figurava en els moviments que, des del 1918, van precedir a la formació del BNG. Al llarg del temps, va dir Vence, la sobirania s'ha anat definit no tan sols com a un mer dret cultural, lingüístic i identitari sinó també com un dret a "governar-nos nosaltres mateixos, democràticament, sense dependències alienes". L'estat propi, objectiu del BNGPer a aconseguir aquesta sobirania, cal treballar des d'ara per tal "d'articular un moviment multicolor sobiranista", tot incorporant a aquesta causa des de les organitzacions polítiques, sindicals, socials fins als mitjans de comunicació, és a dir "a totes les persones que integren el poble gallec". L'objectiu i la forma de viure la sobirania és constituir un estat propi, va dir el nou portaveu nacional de la coalició, qui pensa que Galícia té prou consistència per a aconseguir-ho: "Es troba entre els cent països del món més grans pel que fa a la població i entre els cinquanta amb una economia de major volum".El nou vigor que pren el BNG, que va més enllà de la renovació dels seus dirigents (a més d'un nou portaveu s'ha elegit una nova executiva), s'ha de traduir amb la constitució d'una "força decisiva", en un breu termini, per a reconquerir "les institucions", avui en mans de gent que segueix "polítiques antisocials i antinacionals".En el seu discurs, Xavier Vence, mirant cap al passat recent, es va pronunciar a favor de no caure en l'"espai de la disputa", per tal de reforçar una organització basada en l'acord i l'articulació de les propostes. "Al BNG no hi sobra ningú, tot el contrari, hi manca gent". Cal fer "l'exercici diari de pensar en allò que ens uneix i oblidar allò que es pogués diferenciar". "Tenim davant nostre reptes enormes, dintre i fora".A l'assemblea, amb més de 1.500 militants presents -a part de les delegacions de partits no gallecs- es van poder escoltar crits de "Galiza ceibe, poder popular" ("Galícia lliure, poder popular") i "independencia". Remuntar el BNGA Vence li correspon ara la tasca de remuntar les posicions del BNG, afeblides després de les escissions de l'any passat, especialment la del seu antic líder, Xosé Manual Beiras, que va fundar un nou partit sobiranista i d'esquerres, Anova. El BNG va perdre molt de terreny a les eleccions gallegues del passat octubre, quan es va quedar amb tan sols set diputats, cinc menys dels que tenia fins llavors. La coalició on estava integrada Anova, Alternativa Gallega d'Esquerres (AGE), va capitalitzar aquesta fuga de vots i va aconseguir nou escons.L'única enquesta postelectoral disponible (la publicada per La Voz de Galicia el passat febrer) apuntava que la tendència es consolidava, amb un BNG que continuava estancat en els set diputats i una AGE que es podria disparar fins al 15, a un pas d'esdevenir segona força política de Galícia.Galícia/Galicia o GalizaDades generalsPoblació: 2.771.341 h. (2007)Superfície: 29.574 km2Institucions: Xunta de GalíciaCiutats importants: Santiago de Compostela, Vigo, A CoruñaAdministració estatal: EspanyaLlengua territorial: gallecLlengua oficial: gallec i castellàData de la festa nacional: 25 de juliol Nationalia
Veig abans en Duran dimitint d'Unió o l'Espanyol jugant la Europa League que Galiza independent.
Jo canviaria "l'Europa League" per "la Champions League" per fer-ho més veraç. | 0.872882 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_54373 | Són moltes les notícies que rebem al llarg de l’any mijançant els mitjans de comunicació sobre la despoblació rural a Espanya. Un fet que pot semblar-nos llunyà, -allò que ocurreix de forma severa a certes zones de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, La Rioja o Aragó- malauradament, des de fa vora més de dues dècades, s’ha vist agreujat el territori comprés entre les comarques de l’Alcoià, El Comtat i Marina Alta. Zona encunyada amb el terme de Muntanya d’Alacant.
Aquest èxode rural, comença a justificar-se d’una manera notòria durant les dècades dels anys 50 i 60 del passat segle, quan els joves trobaven un gran atractiu i oportunitat de vida per prosperar, anant a la ciutat. Encara que després, molts s’adonarien que el resultat no era l’esperat. Aleshores, el creixement econòmic era inaturable. Malgrat estar sota un règim dictatorial, les polítiques regeneracionistes del país, estaven creant una nova imatge de país obert cap a l’exterior.
Gran fruït d’aquesta migració cap a les urbs, la va tindre la publicitat. És un fet que ha anat en augment any rere any fins l’actualitat, fins provocar la desaparició d’una quantia de poblacions que, s’han convertit en un atractiu per les seues característiques.
Un dels llocs més afectats es troba als voltants de la Serra Ibèrica, al nord-est espanyol. Aquest àmbit geogràfic, ha sigut qualificat amb el nom de la Lapònia Espanyola. La comparativa amb la regió nòrdica, es deu a la baixa densitat demogràfica amb la relació d’habitants per quilòmetre quadrat, presentant una xifra de 7’6 hab/km 2 . Sent molt significatiu el contrast de les ciutats de la zona, on només tres d’elles superen els 30.000 habitants -Terol, Sória i Conca- amb les grans metròpolis que baten la barrera del milió de persones.
Per tant, les zones de muntanya, on l’economia es fonamenta en les activitats agràries, són propenses a patir una recessió de veïns degut a la carència d’oportunitats, les possibles dificultats de comunicació i l’alt índex de població d´avançada edat. Traslladat a un espai conegut, és el que està passant al massís alacantí actualment.
Però, per què parlar d’Alcoi? Tradicionalment, la capital de l’interior de la provincia, ha estat un enclavament industrialment potencial, sent protagonista d’aquell efecte cridaner de la població rural cap a les ciutats. Hui en dia, passa a la inversa on la ciutat perd població progressivament. Cert és que, les crisi, la falta de sòl industrial i la internacionalització de les empreses, han generat tancaments i/o deslocalització d’aquestes cap a altres llocs i, una forta competència als distints sectors productius. També, potser estiga produïnt-se un fenòmen migratori de les petites i mitjanes ciutats cap als grans nuclis metropolitans, degut a una semblança de mentalitat amb les migracions de meitat del segle XX, en busca de noves oportunitats. A causa de la mundialització les grans ciutats acaparen tots els interessos.
Gràfic de l’evolució poblacional d’Alcoi entre els anys 1900-2018. Font: foro.ciudad.com
És una realitat que, el fenòmen de pèrdua de població al camp, tupe amb el declivi poblacional urbà, perquè l’economia alcoiana no està basada en l’agricultura. Aleshores, cal reflexionar sobre quins altres factors determinen aquest dany. Com és: la movilitat de la població amb la migració que rep o emet, el creixement vegetatiu -diferència entre naixements i defuncions-, els recursos emprats -laborals, d’oci-, etc.
A grans trets, un dels recursos més utilitzats per beneficiar l’economia, és el turisme. Encara que genere una quantitat important d’ingressos, mai és la sol·lució total als problemes, pel que no hi ha que caure en aquesta errada perquè, el sistema funcional d’un municipi és molt més complex que tindre una sola funció.
Es tracta d’un tema preocupant, al que encara s’ha de treballar molt per donar-li la volta i fer d’Alcoi un lloc prosper per viure com antany, ajustant-se als nous temps. Per d’això hem de trobar-li sol·lucions i no condemnar-la a l’oblit per sempre.
¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS
ASC says:
23/10/2019 a las 13:03
Un article molt interessant, cal tindre en compte també la immigració que rep la població alhora de cercar solucions que puguen beneficiar l’economia. I com diu Lerma, es tracta de diversificar i oferir a la ciutat noves vies d’ingressos com ara el turisme.
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados. | 1 | perfect | {"ca": 0.8091676256233218, "es": 0.17625623321825853, "en": 0.0017261219792865361, "pt": 0.012850019179133103} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_109344 | Andorra celebra la jornada per conscienciar la societat sobre l'estat en què es troba aquest col·lectiu i els desafiaments i problemes que afronta
A
Altaveu
01/10/2021 (16:51 CET)
Comentaris
Padrines en acció a Encamp. COMÚ D'ENCAMP
Andorra celebra aquest divendres, el Dia Internacional de la Gent Gran. La finalitat d'aquesta jornada festiva i reivindicativa és fer que les persones grans siguin per un dia veritables protagonistes i centre d'interès d'arreu del món, i difondre una imatge més positiva de l'envelliment. Representa també una oportunitat per conscienciar la societat sobre l'estat en què es troba la gent gran i els desafiaments i problemes que afronta, així com per promoure accions apropiades per defensar-la i per respectar la seva dignitat i saviesa. Les parròquies han organitzat diverses activitats.
El Servei Andorra d'Atenció Sanitària (SAAS) ha aprofitat la jornada per acostar a la gent gran el Servei d'envelliment i salut. A la plaça de l'hospital se'ls ha fet una valoració en aspectes com el cognitiu.
La Llar de jubilats del comú d’Escaldes-Engordany ho ha celebrat amb una caminada. La iniciativa pretén fer visible el col·lectiu i promoure l’activitat física per afavorir la qualitat de vida de la població i els espais de trobada al mateix temps que suposa un pas més cap a la normalitat després de l’aturada de la Covid-19. El fet és que abans de la pandèmia, la Federació de la Gent Gran d’Andorra organitzava un berenar i ball amb motiu d’aquesta diada però la situació sanitària encara no ho permet. És per això que des del comú ds’ha apostat per celebrar-ho aquest any evitant aglomeracions i complint amb totes les mesures.
Encamp ha organitzat un campionat de botifarra i una masterclass de Fit Dansa. Les activitats, que s’han desenvolupat al Cafè del Poble i a la Plaça dels Arínsols, han comptat amb l’assistència d’una vintena de padrins. A Sant Julià de Lòria que té lloc la Setmana de la Gent Gran s'ha dut a terme un missa i un dinar a la Llar de Lòria. | 1 | perfect | {"ca": 0.983366935483871, "en": 0.0005040322580645161, "fr": 0.011088709677419355, "es": 0.005040322580645161} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_113256 | Quan comparo el castellà amb altres llengües romàniques, m'adono que és més basta i sona més ordinària.Italià: Cosa vuoi?Francès: Qu'est-ce que vous voulez?Portuguès: O que você quer?Castellà: ¿Qué quieres?No sé com dir-ho, veig que aquestes llengües empren més el "vostè" que el castellà, fins i tot en contextos informals, cosa que el castellà (i malauradamemt el català) no fa mai. Clar que també tenen altres formes per dir el mateix que s'assemblen més al "tu", però pel que sento no les empren tant a sovint com fa el castellà. Malauradament el català s'assembla més al castellà en tant que "Què vols?" és el més comú. Però fins i tot comparant-lo amb el català, el castellà sona molt més bast i ordinari que la resta.
aquestes llengües empren més el "vostè" que el castellà, fins i tot en contextos informals, cosa hlfque el castellà (i malauradamemt el català) no fa maiDepèn del dialecte del castellà. Els canaris i americans l'empren a tothora, així com a algunes zones d'Andalusia. I en català s'ha perdut fa poc (i no arreu), que tenim dues variants en funció de l'interlocutor: vos i vostè.I no, no és més basta. Simplement és diferent.
El castellà sona sec. Em fa venir "set".Seran prejudicis. Després de tot seria el més normal si hom és català.També em pensava que la bandera espanyola era lletja per prejudicis però els mateixos espanyols ho diuen.
La bandera espanyola es molt bonica. Salutacions i un abraç amb bandera.
Deus ser dels pocs que ho diuen. | 0.809003 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_3_84454 | La vicerectora Alba Ambròs i l'estudiant de Relacions Laborals Maria Nikolaenko, que ha guanyat el concurs.
Aquarel·la UB s'ha imposat amb el 35 % dels vots emesos.
Institucional
Maria Nikolaenko, estudiant del grau de Relacions Laborals, s’ha proclamat guanyadora del concurs Carpeta UB 2017-2018 amb la proposta Aquarel·la UB, després de ser votada per 1.856 persones, un 35 % dels 5.314 vots rebuts. Nikolaenko, que no s’havia presentat en cap de les altres edicions, ha confessat que no s’imaginava en absolut que s’enduria el primer premi. «La meva mare em va dir que hi havia dissenys que li agradaven més el que meu», ha dit. I ha afegit: «El que més il·lusió em fa és pensar que el curs vinent veuré milers d’alumnes amb la meva carpeta sota el braç».
L’acte de lliurament de premis ha tingut lloc aquest migdia a l’aula Ramón y Cajal de l’Edifici Històric de la UB, i hi han intervingut la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Alba Ambròs, i el responsable d’Entorns Web, Xavier Tur. La vicerectora Ambròs ha agraït la participació, tant dels estudiants com del jurat que ha fet la selecció de les propostes finalistes, i ha recordat que el curs vinent hi haurà 70.000 carpetes impreses amb el disseny guanyador. Per la seva banda, Xavier Tur ha fet un repàs de la història del certamen i ha mostrat les diferents tendències estilístiques que s’han imposat en cadascuna de les edicions passades.
En aquesta onzena edició del concurs s’hi havien presentat 68 dissenys diferents, dels quals el jurat en va seleccionar vuit, que s’han sotmès a votació de la comunitat universitària. El segon premi se l’ha endut Beatriz Zaplana, estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses, amb el disseny Puzzle de la vida, que ha obtingut 1.136 vots, i el tercer premi ha estat per a Unidiversitat de Barcelona, de les estudiants Maria Molano i Maria Carretero, del grau de Bioquímica, que ha rebut 698 vots.
Les altres propostes finalistes han estat, de més a menys votades: Fotosíntesi universitària (553 vots), de l’alumna de Disseny Marina Subirats; Blau Barcelona (506 vots), d’Eva Calza, estudiant d’Educació Social; Geomètric (430 vots), de Candela Lozano, que estudia Belles Arts; Reflexions al voltant del pupitre (82 vots), presentada per Xavier Méndez, del grau de Treball Social, i la proposta Puzzle (53 vots), presentada per Lina Anfel, alumna de Geografia.
El disseny premiat s’ha endut 1.000 €, mentre que el segon i el tercer classificats han rebut 300 i 200 euros respectivament, i tots els finalistes han estat obsequiats amb 100 €. Així mateix, tots els participants han obtingut un certificat acreditatiu de la condició de participant, de finalista o de guanyador del concurs. | 0.885487 | curate | {"ca": 0.9951672862453531, "es": 0.0048327137546468404} | : /web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/03/060.html |
mc4_ca_20230418_18_95016 | INTERESSANTS PARTITS INTERNACIONALS AMB EL FUTSAL WESTERN WOLVES (Austràlia) | Fútbol Sala Castelldefels
INTERESSANTS PARTITS INTERNACIONALS AMB EL FUTSAL WESTERN WOLVES (Austràlia)
Ahir dimarts 8 de novembre i avui dimecres 9, tres equips de la casa, l’INFANTIL B ARMARI SOLUCIÓ, l’INFANTIL C CATALANA OCCIDENTE i el BASE A Femení PETIT-DETALL fan d’amfitrions d’una sèrie de partits amistosos en què es veuen les cares amb diversos conjunts del Futsal Western Wolves, conjunt de Jamisontown, petita població molt propera a Sydney, ciutat de la que, per entendre’ns, forma part de la seva àrea metropolitana. Els oceànics són d’estada a terres catalanes.
Una experiència sens dubte diferent i enriquidora que ahir va viure els seus primers partits a la Pista Poliesportiva de Can Roca
#FSCInternacional | 0.804315 | curate | {"ca": 0.9786967418546366, "es": 0.021303258145363407} | http://castellfs.com/interessants-partits-internacionals-amb-el-futsal-western-wolves-australia/ |
macocu_ca_20230731_4_554025 | Més de 100 sol·licituds a “Con Aval Sí"
La plataforma online “Con Aval Sí”, que es va llançar el passat 28 de setembre de l’any 2017, ja ha superat la barrera de les 100 sol·licituds. El portal continua operatiu i a disposició de les PIMES i autònoms per facilitar l’accés al finançament.
“Con Aval Sí” representa una clara aposta per la digitalització. En quant a la funció principal, es va crear per a difondre els serveis que ofereixen les SGR i facilitar al màxim el procés de concessió de sol·licituds d’operacions.
Afegir que, a través de la plataforma, les PIMES i autònoms podran contactar amb Avalis de Catalunya enviant la documentació de forma online i, d’aquesta forma, s’agilitza la tramitació de les sol·licituds de finançament. | 0.786094 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_60081 | No està sent la millor temporada de Laia Mitjà, jugadora del Horseball Banyoles. Setembre va començar...
Després que les competicions hípiques hagin estat un mes i mig aturades a causa del brot de rinoneumonitits... | 0.652445 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_124478 | AMPLIACIÓ:Adolfo Suárez Illana, número dos del PP per Madrid
Edurne Uriarte de número tres i Andrea Levy de sis
ACN Madrid.-El president del PP, Pablo Casado, ha anunciat aquest dilluns que Adolfo Suárez Illana, fill de l’expresident del govern espanyol Adolfo Suárez, serà el número dos de la llista del PP per Madrid. Suárez, advocat de professió, es va afiliar al PP el 2002 i ja havia format part del Comitè Executiu de la formació sota el mandat de José María Aznar. Va ser candidat a la presidència de Castella-La Manxa i va perdre davant de José Bono. És president de la Fundació Concòrdia i Llibertat. Casado ho ha anunciat en un acte on ha valorat positivament les enquestes, malgrat que apunten que les tres forces de la dreta no obtindrien prou suports. Segons el líder del PP, hi ha majoria en vots, no en escons, i per tant el vot útil al PP pot capgirar la situació. En tot cas ha recordat que ell va agafar el partit amb un 16% d’intenció de vot i aspira a tenir un resultat “suficient”. “Les enquestes validen la nostra estratègia”, ha dit. Els populars han completat aquest dilluns a la tarda la seva llista de Madrid, que inclou l’escriptora i politòloga Edurne Uriarte com a número tres, l’economista Daniel Lacalle com a quatre, la presidenta del PP de Navarra, Ana Beltrán, de cinc i la vicesecretària del PP Andrea Levy de sis. | 1 | perfect | {"es": 0.08215085884988797, "ca": 0.878267363704257, "it": 0.039581777445855115} | https://www.acn.cat/text/item/adolfo-suarez-illana-numero-dos-del-pp-per-madrid-2 |
mc4_ca_20230418_3_27369 | 2a Cursa Contra el Càncer de Mama a Tarragona 5 km i 10 km
27-10-2013 — Alex
Aquest diumenge s’ha disputat la 2a Cursa Contra el Càncer de Mama a Tarragona, en modalitat de 5 km i 10 km.
De nou, els atletes del Club Atletisme Tarragona han estat presents. Després dels bons resultats aconseguits el passat diumenge a Reus, Jorge de Andrés ha tornat a pujar el podi, quedant 2on a la Cursa de 5 kms fent un temps de 16’21’’. Enric Hernández, ha quedat 50è (24’40’’).
A la cursa de 10 kms, Tonyo segueix la seva posta a punt i ha quedat 6è (36’45’’). Isidre López ha arribat el 19è (40’00’’) i Pere Virgili el 68è (44’57’’).
Bons resultats obtinguts pels atletes del Club Atletisme Tarragona que a més han volgut estar presents en una cursa solidària per concienciar a les persones sobre el càncer de mama.
Gran participació i bons resultats dels atletes del Club Atletisme Tarragona a la Mitja Marató de Reus i a la Cursa de 10 km
24-10-2013 — Alex
Aquest passat diumenge s’han celebrat la mitja marató de Reus i la cursa de 10 kms on el Club Atletisme Tarragona va ser representat per un bon grup d’atletes.
A la Mitja Marató, Jorge de Andrés va fer 8è de la general, quedant primer de la seva categoria, en un temps de 1:15’22’’. Gran cursa del Jorge que està mostrant un gran estat de forma de cara els propers esdeveniments. També destacaren en aquesta cursa, Antonio Ramos, que va aturar el rellotge en 1:23’38’’, 27è, Pere Gomés (01:28’23’’), 49è de la general (4art de la seva categoria), Juan Blanco, 1:28’47’’ que va arribar el 55è (4art a la seva categoria), Carlos Soriano, 1:29’44’’, 61è, i César Cerezuela, 1:30’50’’, 65è.
En la Cursa de 10 kms, Tonyo Gironès va marcar un magnífic temps de 36’35’’ acabant el 13è (3er de la se...
Reunió de pares de l'Escola
17-10-2013 — Didac
Divendres passat 11 d'octubre va tenir lloc la reunió de pares de l'Escola corresponent a l'inici de temporada. Per als que no vau poder venir teniu adjunt el resum i informació detallada del que es va parlar. Si teniu qualsevol dubte podeu contactar al correu de l'escola, o directament amb el monitors de cada grup.
Només ens queda agraïr-vos la vostra confiança un any més i esperem tots i totes gaudir d'una nova temporada!
Assamblea i Sopar final de Temporada.
07-10-2013 — Fertor
La Junta Directiva del Club Atletisme Tarragona convoca Assemblea General Extraordinaria per al proper dia 18 de octubre de 2013 a les 20h en 1ª convocatòria i a les 20'30h en 2ª convocatòria amb el següent ordre del dia:
– Votació per la revisió i augment de quotes de soci
– Presentació de la nova estructura del CAT
Lloc: instal·lacions de Bioritmes, C/ Josep Pla Casadevall, 7. Baixos (La Vall de L’Arrabassada)
Preguem la màxima assitència degut a la importancia del primer punt de l'ordre del dia.
També aprofitarem la ocasió per realitzar el sopar de final de temporada, informarem del lloc més endavant, a les 21 hores.
Mitja i 10 kms de El Vendrell.
06-10-2013 — Nene
El diumenge, 6 d'octubre, va tenir lloc la mitja i els 10 kms de la vila de El Vendrell. Allà van competir els nostres companys Juan Blanco, arrivant el 49é/1é M50 amb un temps de 1.28.35 a la mitja.
I a la cursa de 10 kms, 3er. Jorge De Andres amb un temps de 34.11 i 4art Víctor González arrivant amb 35.12.
06-10-2013 — lluis
També s'ha disputat la cursa de 10 km en la què dos atletes del Club Atletisme Tarragona han estat capdavanters de la prova. Jorge de Andrés s'ha classificat tercer amb un fantàstic temps de 34'10'', a tant sols 14 segons del guanyador, i Víctor G... | 0.767763 | curate | {"ca": 0.9590609791010593, "en": 0.020326367019753794, "es": 0.010592613799026625, "nl": 0.004866876610363584, "an": 0.005153163469796736} | http://clubatletismetarragona.cat/noticies?mes=2013-10 |
macocu_ca_20230731_0_366003 | ÍNDEX DE RECEPTES
PASTÍS DE POMA I CABELL D'ÀNGEL
De vegades improvisar dóna bon resultat!, com és en el cas d'aquests pastissos o coques individuals. Aquest dies he aprofitat per a fer el cabell d'àngel amb la carbassa que em va regalar la Eulàlia i aquí teniu el resultat, uns pots de cabell d'àngel molt i molt bo! Podeu trobar la recepta a l'altre blog, el primer... AQUÍ . Amb la mica que em va sobrar, pasta de full que tenia congelada i unes pomes boníssimes de Lleida, vaig fer aquests pastissets individuals de poma que hi cantaven els àngels!!! mai més ben dit...Unes postres, gairebé, celestials! !
Damunt de paper especial de cuina posem la pasta de full, amb un motlle rodó de la mida que vulguem tallem els pastissets. Amb els retalls, podem enrotllar -los, hi posem sucre per sobre i els coem, tindrem unes galetes pel cafè ben bones. Bé, amb una forquilla punxem les bases de cada pastís, en aquest cas rodons, repartim el cabell d'àngel per a tota la base. Pelem i tallem a quarts les pomes, en fem talls fins i ruixem amb llimona per a que no s'enfosqueixin, i repartim per sobre del cabell d'àngel. Tirem per sobre una mica de sucre i coem a 200o, amb el forn preescalfat, durant uns 20 minuts. Quan les traiem del forn deixem refredar una mica i les pintem amb melmelada d'albercoc, a banda d'un bon gust li donarà brillantor.
Ahir no en tenia, però si teniu gelat de vainilla, poseu-ne una bola al mig de cada pastís, encara resultarà més bo!! !
Últims bolets de la temporada!!! !
Mireu quin cel hi havia ahir tornant d'Isona... què bonic! !
9 comentaris:
Una improvisació amb un resultat excel.lent, m'has deixat salivant!! I és que no pot fallar, pasta de full, cabell d'àngel casolà i pomes de lleida?? espectacular!
Qué bons els pastissets de poma que has fet i amb cabell d'àngel cassolà. Aquesta conserva es una de les meves pendentes. Petons.
Avui, just m'han regalat una carbassa de cabell d'àngel. Aquesta tarda em poso. Una recepta fàcil i resultona, no hi ha com tenir a casa diferents ingredients per aprofitar. Petons | 0.666985 | curate | {"pt": 0.025729836714497772, "ca": 0.9203364670954973, "fr": 0.0019792182088075212, "es": 0.045522018802572985, "en": 0.006432459178624443} | |
macocu_ca_20230731_8_182317 | L'administració a porta tancada, complicacions en els ERTO
El col·lapse de l'administració i la gestió telemàtica d'aquests tràmits ha comportat diverses irregularitats en el cobrament de les prestacions. Tot plegat, una situació d'inseguretat per a molts treballadors que, ara, se suma també a la tramitació de l'ingrés mínim vital
Des de l'inici de l'estat d'alarma, són milers els treballadors afectats per un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), una condició que permet rebre, durant els 6 primers mesos, el 70% de la cotització. En el mateix període, l'administració treballa majoritàriament a porta tancada i de manera telemàtica per reduir la propagació de la covid-19. Un fet que els tècnics apunten com una de les causes principals en la dificultat per cobrar correctament els ERTOs.
Un altre obstacle són els canvis constants en el format de notificació dels Expedients. Xavier Masdeu, tècnic tributari de la seva pròpia assessoria, anota que ara s'estan començant a obrir oficines amb cita prèvia. La mesura però, és insifucient, ja que les cites són poques i amb terminis desfavorables pels qui fa mesos que no ingressen cap import.
Els cobraments en excés s'hauran de tornar
Una última casuística és la dels assalariats que ja han tornat al seu lloc de treball i segueixen rebent diners de l'acomiadament temporal. Masdeu adverteix que aquests diners s'hauran de tornar. De fet, a partir d'avui, l'administració espanyola ha començat a notificar tots els errors d'ingrés en excés. Ara l'estat dóna només trenta dies, un cop s'ha rebut l'avís, per retornar els diners.
Per bé que les prestacions arriben cada vegada amb més regularitat, encara queda marge per posar ordre al garbuix de gestions a què ara a més, se li suma el cobrament de l'ingrés mínim vital. | 0.83757 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_80680 | He passat el cap de setmana a Llanars on hi tenim estada, un dia radiant, on els núvols blancs jugaven al cel a vera qui dibuixava mes bonic, m’agrada aguaitar el cel, mai és igual, somniant aquesta nit intentaré recordar-lo, núvols blancs, de coto fluix, feu-me un coixí per descansar el meu cansat cos, ai! com estimo aquestes acollidores valls, una tal Lola en el
programa de la passada festa major ens
deixa unes consells diu
així:
PER TENIR UNA BONA SALUT RECEPTA
D’UN METGE MOLT ECOLÒGIC I VEGETARIÀ
Si l’estómac té una llaga, mengi arrels de pastanaga.
Si el reuma no l’abandona , li recepto ous de mona.
Si té una angina de pit, això rai, llepis el dit
Si cada dia es va inflant, prengui xarop d’elefant.
Caminant, si es cansa massa, mastegui talls de carabassa .
Si en un ull té una catarata, fregues amb suc de patata.
Si també pateix d’asma, de cebes i alls cataplasma.
Si passa el dia xiulant, millor el passarà cantant.
Seguint aquest tractament, no us anira malament.
Viureu més de cent anys, si és que no us moriu abans.
És una copia Lola
Cal destacar la remodelada plaça de l’ajuntament (de l’ Om) fa goig i patxoca, mi hi vaig passar na bona estona llegint el diari, amb distreien colles de ciclistes paladejant i fent camí cap a walter 2000 estació d’esquí on hi ha bonas pujades per estirar les cames i fer un bon entrenament, amb bicicleta mai hi he pujat, si he fet de Ripoll a Setcases eren els 90es, ara però m’hi “conformo passejar-me amb la cadira de rodes electrònica” ella ho és tot, les meves cames i trobar-me amb llibertat per gaudir de l’estimada gent i les precioses contrades, per molts anys ho pugui fer i la ELA em deixi. Era el 2001 quant amb diagnosticaven la malaltia “esclerosis lateral amiotròfica ELA” amb ella el damunt passejo, dormo i convisc, com la tortuga la seva pesada closca… josep rof rof
Fetes a ma per la ma del home, amb el mes nobles dels materials, el fang de la terra, ara però descansa’n ancorades en el pas del temps, conservant tota la bellesa, m’ha agradat veure-les per recordar-me de la meva infantesa a casa rodejat de menjadores com aquestes i conills, em unes gàbies de fusta fetes casolanes, 4 alhora podien menjar-hi, una mena de pasta feta de segó i patates bullides de les petites o tallades que quedaven el camp.
20 forats… 20 conills menjant? qui sap els conills que hauran alimentat aquestes menjadores? Ells ja no hi son, probablement l’om tampoc, resten les menjadores per recordar-nos don venim i lo que varem ser. A avui dia els nostres joves, sols juguen a l’ordinador com si hagués set tota la vida, doncs no, també hi havia menjadores de fang, fetes per la ma del home per posar-hi el menjar per alimentar els conills per ser cruspits a casa o bescanviar-los als mercats per altres menges.
Pareu atenció a la foto, a sobre els cairons (maons de fang) hi han tres claus d’enllatar igual son de les gàbies? Ves a saber. josep | 0.835857 | curate | {"ca": 0.9040333796940194, "es": 0.057719054242002785, "en": 0.027816411682892908, "sv": 0.01043115438108484} | http://blogs.avui.cat/jrofrof/category/foto/page/2/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_451186 | L’ex-tresorer de CDC Daniel Osácar nega les acusacions de Millet: ’Tot això és fals’L'ex-tresorer de Convergència nega que el partit rebés comissions de Ferrovial a canvi d'adjudicar obra pública a l'empresaL’ex-tresorer de CDC Daniel Osácar ha negat el presumpte finançament irregular en la seva declaració a l’Audiència de Barcelona: ‘Tot això és fals, no és cert i no en sé res’, ha dit sobre les declaracions anteriors de Fèlix Millet, Gemma Montull i Jordi Montull, la ex-cúpula dirigent del Palau de la Música.Els Montull i Millet han assegurat en les seves respectives declaracions que CDC rebia comissions irregulars de la constructora Ferrovial per adjudicar obra pública a l’empresa. Osácar els ha acusat de mentir: ‘Les afirmacions que s’han fet sobre mi són falses’.‘A aquests senyors de Ferrovial els he conegut aquests dies aquí’, ha afegit en referència al judici. Ha assegurat que mai va assistir a cap reunió al Palau ni a cap àpat amb Millet ni Montull i creu que les seves acusacions són ‘per justificar el desviament de diners cap a certes persones’.Ha defensat la legalitat dels convenis de la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC, amb el Palau de la Música, i ha justificat que els diners que rebia l’entitat es destinaven a promoure la cultura catalana perquè aquest també és l’objectiu de l’Orfeó Català, l’entitat que gestiona el Palau.http://www.vilaweb.cat/noticies/lex-tresorer-de-cdc-daniel-osacar-nega-les-acusacions-de-millet-tot-aixo-es-fals/
Tan se val, CDC ja està condemnada per La Sexta, Cuatro, Telecinco, A3, El Mundo, La Razón, El País, ABC, SER, Onda Cero, RNE, COPE, C's, PP, PSOE, CSQeP, CUP, Endavant etc. i per tant la veritat i fins i tot el desenllaç del judici és irrellevant.I tot això malgrat saber que la fiscalia polititzada va oferir reducció de petició de condemnes a canvi d'incriminar CDC -i només CDC- amb o sense proves i per tant donant tots els incentius per mentir als acusats.
Però que aquest cas va sortir abans del "procés" i que fa mooooolta pudor a que CDC la va liar ho acceptem o ens tapem els ulls ?
Podem creure'ns a un lladre confés que és militant de la FAES. Millor?
Tu et creus al Pujol ?Clar que han cantat per salvar el seu cul, la clau és saber la veritat.
I tant que el crec.Un detall, malgrat les clavegueres i la imaginació poderosa no és un lladre; és un evasor de capital heretat del seu pare i que, per cert, havia regularitzat anys abans de confesar-ho.Lamento(gens) no creure'm ni menjar-me ni utilitzar la merda falsa unionista.Ja que preguntes i t'he respost.... et pregunto si et produeix rebuig i fàstic les clavegueres espanyoles.ERC sembla més preocupada en utilitzar-ho per interès de partit i donar lliçons a qui no toca, per cert. | 0.903069 | curate | {"ca": 0.9974226804123711, "en": 0.002577319587628866} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_2161 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Selecció Base Femenina
Seleccio Base Femení03/03/2020
Set catalanes convocades amb la Selecció Espanyola sub 17 femenina
Sis jugadores del Barça i una de l'AEM es desplaçaran a Madrid dilluns 9 de març per disputar un partit amistós contra el Villarreal CF.
Seleccio Base Femení03/03/2020
Catalunya sub 12 s’estrena golejant al CE Sabadell
La sub 12 femenina i la seva nova seleccionadora Mireia Vera no podien tenir millor debut. Catalunya ha golejat a l’infantil del CE Sabadell per 4 a 0, mostrant un bon joc i bona pegada. Aquesta selecció sub 12, promet.
Seleccio Base Femení01/03/2020
Cantàbria, seu de la Fase Final per a la Selecció Catalana sub 15 femenina
Catalunya s’enfrontarà davant el País Basc en la semifinal del Campionat d’Espanya el 6 de juny en un camp encara per determinar.
Seleccio Base Femení28/02/2020
Convocatòria d'entrenament sub 12 femenina: 2.03.20
La Selecció Catalana sub 12 femenina realitzarà una nova sessió preparatòria dimarts 25 de febrer al Complex Esportiu Municipal Olímpia.
Seleccio Base Femení24/02/2020
Nou catalanes convocades amb la Selecció Espanyola sub 20 femenina
Quatre jugadores del Barça, tres de l’Espanyol, una de l’Atlètic de Madrid i una del València es desplaçaran a Alacant dilluns 2 de març per jugar diversos encontres amistosos.
Seleccio Base Femení21/02/2020
Convocatòria d'entrenament sub 12 femenina: 25.02.20
La Selecció Catalana sub 12 femenina realitzarà una nova sessió preparatòria dimarts 25 de febrer al Complex Esportiu Municipal Olímpia.
Seleccio Base Femení18/02/2020
Completada la primera sessió preparatòria del curs de la sub 12 femenina
El combinat que entrena Mireia Vera ha realitzat el primer entrenament de la temporada al Complex Esportiu Olímpia.
Seleccio Base Femení15/02/2020
Dolorosa derrota d’una sub 17 que es queda fora de la Fase Final
La Selecció Catalana sub 17 femenina, que ha acabat amb 10 jugadores, cau derrotada per 1 a 0 contra el combinat balear i no jugarà la Fase Final.
Seleccio Base Femení15/02/2020
La sub 15 remunta Balears en un duel vibrant i es classifica per a la Fase Final
La Selecció Catalana sub 15 femenina tomba el combinat balear per 1 a 2 en un final d’infart i es classifica per a la Fase Final amb ple de victòries.
Seleccio Base Femení14/02/2020
Els vicepresidents i directius saluden les jugadores de la sub 15 i sub 17
El vicepresident primer de l’FCF, Josep Llaó, el vicepresident Jordi Bonet, i els directius Juan Nuñez i Paquita Linares els han encoratjat pels doble partit de demà davant les Illes Balears.
Seleccio Base Femení14/02/2020
Catalunya sap patir per sumar un triomf d’or davant l’amfitriona
La Selecció Catalana sub 17 femenina tomba 1 a 0 Andalusia amb una diana de Maria Gómez i segueix somiant amb classificar-se per a la Fase Final.
Seleccio Base Femení14/02/2020
Triomf cuinat a foc lent d’una gran sub 15 contra Andalusia
La Selecció Catalana sub 15 femenina supera el defensiu combinat amfitrió per 1 a 0 gràcies a un potent xut de Laia Martret al minut 60.
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0.430238 | curate | {"es": 0.1743207501803318, "ca": 0.7730223611445058, "en": 0.025967780716518393, "pl": 0.0038470786246693916, "nl": 0.006732387593171436, "pt": 0.00793459966338062, "fr": 0.006732387593171436, "id": 0.001442654484251022} | : /fcf/seleccio-base-femeni |
wikipedia_ca_20230401_0_156883 | Cefalometria
La cefalometria és la mesura del cap humà per imatge, tradicionalment per radiografia, amb aplicació en odontologia i obstetrícia. | 1 | perfect | {"it": 0.08450704225352113, "ca": 0.9154929577464789} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=156884 |
cawac_ca_20200528_1_150173 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
Els 370 advocats d’ofici de Sabadell no cobren els seus honoraris des del mes de març
El retard dels pagaments va començar a finals de l’any passat i podria empitjorar amb les retallades impulsades per la Generalitat. Els prop de 370 advocats del torn d’ofici de Sabadell no reben els honoraris pels seus serveis des del mes de març. La presidenta de la Comissió del torn d’ofici del Col·legi d’Advocats de la ciutat, Carme Sala, assegura que “no és que la Generalitat hagi deixat de pagar aquests professionals, sinó que ho fa amb comptagotes, acumulant els pagaments de diversos mesos”. Ara per ara, tot i que “la voluntat del Departament de Justícia és pagar”, l’endarreriment dels comptes “posa en dubte quan es cobraran tots aquests serveis”. Una situació que es va començar a registrar a finals de l’any passat i que no sembla que s’hagi de solucionar a curt termini. El degà del Col·legi d’Advocats de Sabadell, Juan Antonio Garcia Cazorla, tem que la situació del torn ofici encara empitjori més amb l’aplicació de les retallades impulsades pel govern català. Tot i que les negociacions sobre com s’han d’aplicar aquestes mesures encara no han acabat, Cazorla ja apunta que s’oposarà a la rebaixa del sou dels advocats d’ofici, ja que “és una funció abnegada, tant professional com econòmicament parlant”. Segons el degà sabadellenc, “el servei no està prou ben pagat i no es pot abaratir allò que ja té un preu reduït en relació a l’important servei que presta i a les hores que s’hi dediquen”. En aquest mateix sentit s’ha expressat Sala, recordant que per entrar al torn d’ofici cal tenir una “experiència prèvia per garantir la bona defensa del ciutadà” i això ha de ser remunerat.
El Col·legi d’Advocats de Sabadell celebra el Dia de la Justícia Gratuïta
Avui se celebra a tot l’Estat espanyol el dia de la Justícia Gratuïta. A Sabadell, el Col·legi ha aprofitat la diada per fer una jornada de portes obertes a la seva seu, al carrer Lacy, i oferir assessorament jurídic gratuït a tots els ciutadans que ho desitgin. Així mateix, Cazorla també ha fet entrega d’un diploma commemoratiu a la impulsora del torn d’ofici voluntari a la ciutat, l’any 1981, Mariona Torra. La veterana advocada ha aprofitat per recordar els inicis del servei, en què només 20 lletrats hi treballaven, amb moltes dificultats, tant de recursos com de formació.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.858019 | curate | {"en": 0.0006747638326585695, "ca": 0.9961201079622132, "es": 0.0021929824561403508, "hu": 0.0010121457489878545} | http://valles.sirius.cat/2011/07/els-370-advocats-dofici-de-sabadell-no.html |
macocu_ca_20230731_0_283680 | Acaba el procés participatiu per repensar el 22@
26/05/2018 - 15:45 h
Participació. En la darrera jornada, els participants han posat en comú totes les propostes i han decidit les mesures prioritàries.
Un any i mig després que es posés en marxa el procés participatiu "Repensem el 22@", se n’ha celebrat la culminació, amb una jornada en què s’han posat en comú totes les propostes recollides i s’han definit conjuntament les mesures de més consens i prioritàries per plantejar-ne la viabilitat tècnica.
En la jornada final s’ha presentat públicament la diagnosi de les 35 necessitats i problemàtiques detectades als barris del 22@, així com 45 propostes ciutadanes sorgides del procés, que aborden els àmbits de l’habitatge, el comerç, els equipaments, el patrimoni, l’espai públic, la mobilitat i l’economia en oficines i naus.
Aquestes propostes persegueixen la creació d’un model urbà que ajudi a crear vida de barri i també la promoció d’habitatges públics de lloguer i social, d’equipaments públics diversos o l’afavoriment del comerç de proximitat, entre moltes altres propostes.
El procés participatiu “Repensem el 22@” es va iniciar el mes d’octubre del 2017. Després d’una primera etapa informativa, entre els mesos de gener i febrer es van recollir les necessitats i les problemàtiques del 22@ en la fase de diagnosi ciutadana. Per fer-ho possible, es van dur a terme 809 enquestes ciutadanes i quatre recorreguts amb perspectiva de gènere.
En total hi han participat més de mil persones, tant de manera presencial com digital, mitjançant la plataforma decidim.barcelona. | 0.841064 | curate | {"ca": 0.9357506361323156, "en": 0.01272264631043257, "es": 0.05152671755725191} | |
mc4_ca_20230418_9_231980 | Hi ha grups de dones que s'han convertit en els guardians de la moral de l'Iran. La seva missió és circular pels carrers de les ciutats per controlar que es compleixi el codi de vestimenta islàmic. El documental retrata com, en nom de la decència i la virtut, els maniquins femenins han esborrat qualsevol rastre de feminitat. Serren els pits, els braços i els caps. (Amb la directora iraniana Firouzeh Khosrobani i la periodista Rosa Maria Calaf). | 0.682646 | curate | {"ca": 0.8175675675675675, "es": 0.18243243243243243} | https://www.timeout.cat/barcelona/ca/cine/rough-cut |
oscar-2201_ca_20230904_9_137900 | La realització de qualsevol tipus d'obra o actuació urbanística en el terme municipal de València haurà de ser posada en coneixement de l'Ajuntament, per a obtindre, si és el cas, la corresponent autorització.
Nota Important:
Si vosté necessita realitzar una obra de condicionament per a la implantació/obertura d'una activitat, ha d'optar pel procediment conjunt per a Obra + Activitat que corresponga al seu cas particular. Açò és necessari perquè no es produïsquen obres que puguen ser incompatibles amb la implantació posterior de l'Activitat.
(Veure fitxa d'orientació d'implantació/obertura d'Activitats AMB obra de condicionament previ).
En funció de la complexitat de l'obra o actuació urbanística de què es tracte, haurà d'acollir-se a un dels següents tipus de tramitació:
Obres tramitades per Comunicació Prèvia
Estaran subjectes a la presentació d'una comunicació prèvia les obres que se citen a continuació, i que han de complir les següents condicions:
No suposaran alteració estructural.
No afecten la façana de l'edifici.
No es realitzaran en elements catalogats ni en tràmit de catalogació.
Supòsits:
1. - A l'interior d'habitatges:
CUINA:
1.-Substitució de revestiments (paviments, enrajolats, falsos sostres).
2.-Substitució de mobles de cuina si requerixen obra.
3.-Fontaneria.
4.-Instal·lació elèctrica.
BANYS I LAVABOS:
1.-Substitució de revestiments (paviments, enrajolats, falsos sostres).
2.-Substitució de sanitaris si requerixen obra.
3.-Reparació o millora d'instal·lacions elèctriques.
4.-Fontaneria.
RESTA D'HABITATGE:
1.-Escrostonaments.
2.-Emblanquinats i pintures.
3.-Substitució de paviments sense superposició dels mateixos ni increment de càrregues.
4.-Fusteria interior.
5.-Falsos sostres.
2.-En vestíbuls i escales comunitàries:
1.-Substitució de paviments.
2.-Enrajolats.
3.-Manteniment d'instal·lacions ja existents.
Actualment, en l'Ordenança d'Obres d'Edificació i Activitats no està contemplada l'autorització d'obres per mitjà de Comunicació Prèvia quan es realitzen per a la implantació d'una Activitat ni tampoc per a obres en Activitats ja implantades.
Procediment per a Obres subjectes a Comunicació Prèvia
Obres tramitades per Declaració Responsable
Distingirem les Obres tramitades per Declaració responsable de TIPUS I i les de TIPUS II.
Classificarem com a obres tramitades per Declaració Responsable “de TIPUS I” a les següents:
· Reforma d'edificis existents que suposen reestructuració o modificació d'elements arquitectònics o comuns d'un immoble, incloent la modificació del nombre de vivendes o locals que van ser autoritzats per la llicència de l'edifici. Sense suposar substitució o reposició d'elements estructurals. No podran minvar les condicions d'habitabilitat o seguretat en l'edifici o instal·lació.
· L'alçament de murs de fàbrica no estructurals i tanques permesos en els casos i davall les condicions estètiques que exigisquen les Ordenances dels plans reguladores de la seua harmonia amb l'entorn. Per mitjà d'este procediment no es podran ocupar terrenys de domini públic, per a la qual cosa haurà de sol·licitar-se llicència, prèvia obtenció de l'autorització o concessió de domini públic per part del ens titular del mateix.
· Instal·lació d'hivernacles, sempre que no siguen objecte d'instrument ambiental i no es troben en sòl no urbanitzable amb algun tipus de protecció.
· L'execució d'obres o instal·lacions que afecten el subsòl de terrenys de domini privat, sempre que no tinguen una entitat equiparable a les obres de nova planta o d'ampliació, no impliquen substitució o reposició d'elements estructurals, ni afecten elements catalogats o en tràmit de catalogació.
Les obres de condicionament d'espais privats sense afecció a la via pública i les seues infraestructures, lliure de vistes des de la via pública, i sempre que no suposen substitució o reposició d'elements estructurals ni afecten edificis catalogats o en tràmit de catalogació.
Procediment per a Obres clasificades com Declaració Responsable Tipus I
Classificarem com a obres tramitades per declaració responsable “de TIPUS II” a les següents:
· En fatxades i cobertes en edificis no catalogats: reparació de danys no estructurals; reposició d'elements compositius; esquerdejats, revocos, lluïts i estucats; neteja i pintura; manyeria, fusteria i persianes; canalons, bajantes, vierteaguas, etc. ; reparat; impermeabilitzacions; motlures, cornises, impostes; volades; marquesines. En tant no requerisquen la instal·lació de bastides.
En l'interior dels edificis, actuacions de menys entitat constructiva que les de tipus I: reparació de danys no estructurals; condicionament i redistribució d'elements privatius i/o comuns, amb subjecció al compliment de les exigències normatives d'accessibilitat, habitabilitat, qualitat, salubritat, seguretat contra incendis, entre altres; obres que no incidisquen sobre l'exercici de l'activitat preexistent, o no modifiquen els termes o condicions en què es va autoritzar la mateixa en la corresponent llicència o comunicació. No es podrà modificar el nombre de vivendes o locals que van ser autoritzats per la llicència de l'edifici.
En general: sondejos i prospeccions en terrenys de domini privat; tastos i assajos no destructius per a determinar les capacitats físiques i mecàniques de les edificacions existents, sempre baix direcció facultativa competent; tasques prèvies i preparació de solars (neteja i eliminació de la capa vegetal) objecte d'edificació.
Procediment per a Obres clasificades com Declaració Responsable Tipus II
Obres tramitades necessàriament pel procediment ordinari de “Llicència”
Distingirem les Obres tramitades pel procediment ordinari de TIPUS I i les de TIPUS II.
Classificarem com a obres tramitades pel procediment ordinari “de TIPUS I” a les següents:
a) Les obres de construcció, edificació i implantació d'instal·lacions de nova planta.
b) Les obres d'ampliació de qualsevol classe de construccions, edificis i instal·lacions existents.
c) Les obres de modificació, rehabilitació o reforma que suposen substitució o reposició d'elements estructurals, o canvi d'ús de l'edifici o de part del mateix, igualment, la instal·lació d'estructures estabilitzadores de fatxades quan es duguen a terme demolicions parcials que requerisquen la sustentació temporal de les parts de l'edifici que hagen de mantindre's en peu.
d) Les obres i els usos que hagen de realitzar-se amb caràcter provisional.
e) La demolició de les construccions.
f) La primera ocupació de les edificacions i les instal·lacions, conclosa la seua construcció, quan siga exigible segons la Llei 3/2004, de la Generalitat, d'Ordenació i Foment de la Qualitat de l'Edificació, o legislació que la substituïsca.
g) Els actes de divisió de terrenys o de parcel·lació de finques, excepte en els supòsits legals d'innecesariedad de llicència, tant en sòl urbà com en sòl no urbanitzable.
h) La modificació de l'ús de les construccions, edificacions i instal·lacions, així com l'ús del vol sobre els mateixos.
i) Els actes d'intervenció sobre edificis o elements catalogats o en tràmit de catalogació, siga quin siga l'abast de l'obra, observant a més el que establix el punt 2.b del present article.
j) Els desmuntes, les explanacions, els abancalamientos i aquells moviments de terra que excedisquen l'imprescindible per a la pràctica ordinària de labors agrícoles.
k) L'extracció d'àrids i l'explotació de pedreres.
l) L'acumulació d'abocaments i el depòsit de materials aliens a les característiques pròpies del paisatge natural, excepte l'arreplega de materials necessaris per a la realització d'obres ja autoritzades per una altra llicència.
m) L'alçament de murs de fàbrica estructurals, davall les condicions estètiques que exigisquen les Ordenances dels plans, reguladores de la seua harmonia amb l'entorn.
n) L'obertura o alteració de camins, així com la seua modificació o pavimentació.
o) La ubicació de cases prefabricades, caravanes fixes i instal·lacions semblants, provisionals o permanents.
p) La instal·lació d'hivernacles en sòl no urbanitzable protegit.
q) L'execució d'obres i instal·lacions que afecten el subsòl de terrenys de domini públic, sense perjuí de la amb l'autorització prèvia o concessió demanial que siga pertinent atorgar, i les que afecten el subsòl de terrenys de domini privat quan tinguen una entitat equiparable a les obres de nova planta o d'ampliació, impliquen substitució o reposició d'elements estructurals, o afecten elements catalogats o en tràmit de catalogació.
r) La instal·lació d'antenes o dispositius de comunicació de qualsevol classe en edificis catalogats o en tràmit de catalogació, així com les ubicades en sòl no urbà amb algun grau de protecció, que es regularan per l'Ordenança Municipal Reguladora de la Instal·lació, modificació i funcionament dels elements i equips de telecomunicacions que utilitzen l'espai radioelèctric, o norma que ho substituïsca.
s) La construcció de preses, basses, obres de defensa i correcció de llits públics, vies públiques o privades i, en general, qualsevol tipus d'obres o usos que afecten la configuració del territori.
t) Les tales i abatiment d'arbres que constituïsquen massa arbòria, espai boscós, arbreda o parc, a excepció de les autoritzades en sòl no urbanitzable pels òrgans competents en matèria agrària o forestal.
Licencia de Nueva Planta y/o Reforma
Licencia de Reforma o Rehabilitación con afección estructural
Licencias para otras actuaciones urbanísticas
Licencias para usos y obras provisionales
Així mateix, estaran sotmeses al procediment ordinari de llicència, les següents obres que classificarem com “Tipus II”. :
· La instal·lació de bastides, excepte estructures estabilitzadores, així com la realització de qualssevol obres que requerisquen la instal·lació dels mateixos. L'autorització s'entendrà inclosa en la pròpia llicència d'obres, tramitant-se ambdós peticions conjuntament.
· Les intervencions en les fatxades i cobertes d'edificis protegits, inclosa la reparació de danys no estructurals; reposició d'elements compositius; esquerdejats, revocos, lluïts i estucats; neteja i pintura; manyeria, fusteria i persianes; canalons, bajantes, vierteaguas, etc. ; reparat; impermeabilitzacions; motlures, cornises, impostes; volades; marquesines.
Procedimiento para Obras tramitadas como Licencia Tipo II
Queden també sotmeses a llicència les intervencions en fatxades d'edificis que es troben en l'entorn de Béns d'Interés Cultural (BIC) o de Monuments de Rellevància Local (BRL), o es troben en un Conjunt Històric declarat com Bé d'Interés Cultural, o en un Nucli Històric Tradicional declarat com Bé de Rellevància Local.
Termini de resolució i recursos
Silenci Administratiu: No procedix
Termini màxim de resolució: No aplica
Atenció telefònica
No es permet la tramitació telefònica d'aquest procediment.
Per a qualsevol qüestió relacionada amb aquest procediment, fins i tot una vegada iniciat, s'haurà de remetre un mail al compte [email protected].
Ordenances
Ordenança reguladora d'Obres d'Edificació i Activitats de l'Ajuntament de València
On dirigir-se
Correu:
[email protected]
Oficines d'informació
SERVICI DE LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES OBRES D'EDIFICACIÓ.Amadeo de Savoia, 11. Pati B, segona plantaNo es disposa d'atenció presencial. Per a qualsevol qüestió s'haurà de dirigir correu electrònic a [email protected]@valencia.es
Ajuntament de Valéncia
Pl. de l'Ajuntament, 1 - 46002 València
Tel. :96 352 54 78 [email protected]
Preguntes freqüents (FAQS)
Accesibilitat
Mapa de la seu
Política de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a oferir un millor servici als ciutadans. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. | 0.789 | curate | {"ca": 0.9517253248429567, "en": 0.0038723001462868945, "cs": 0.00017210222872386197, "ja": 0.0005163066861715859, "es": 0.03726013251871612, "it": 0.001204715601067034, "pt": 0.004904913518630066, "fr": 8.605111436193098e-05, "ar": 0.00025815334308579296} | https://sede.valencia.es/sede/registro/procedimiento/WEB_ASSET_1_20120000017174 |
macocu_ca_20230731_8_104222 | Configuració del correu
Pròximament
Al nostre centre d’ajuda trobaràs tota l’informació necessària per resoldre els teus dubtes o problemes.
Thebits Barcelona
Estudi creatiu | 0 | curate | {"ca": 0.8994082840236687, "en": 0.10059171597633136} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_275181 | El candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, José Montilla, va sorprendre amb un estil extravertit -fins ara desconegut- en repartir molts somriures i, fins i tot, improvisant amb alguna broma les respostes als periodistes, al llarg dels actes de la Diada d’aquest passat dilluns. Es veu, doncs, com comencen a quallar els primers resultats de l'últim fitxatge per al seu equip de campanya: un dels autors dels monòlegs de l'humorista Andreu Buenafuente. Tal i com informa El Periódico d’aquest dimarts, Montilla va tenir alguna sortida inesperada -acostumats al seu posat hieràtic- quan, per exemple, es va referir a l'anècdota protagonitzada divendres passat per Joan Clos en prendre possessió com a "ministre de Justícia". "Quan dissabte vam fer el traspàs de poders, li vaig dir: Joan, la cartera que et deixo és la d'Indústria, Comerç i Turisme. Si vols la de Justícia te l'hauràs de guanyar", va ironitzar Montilla. http://www.eldebat.com/default.asp?codigo=29796&fecha=12/09/2006 LA VERITAT ÉS QUE NO SÉ SI O BÉ
http://www.youtube.com/watch?v=6ykDmk3v8F0#GU5U2spHI_4 tal qual! xD
La veritat és que si es presentés el Montilla del Polònia encara seria capaç de votar-lo
En Sergi Mas és boníssim fent de Montilla!! ! | 0.743243 | curate | {"ca": 0.8666121112929623, "es": 0.07855973813420622, "en": 0.05237315875613748, "sv": 0.0016366612111292963, "fr": 0.0008183306055646482} | |
mc4_ca_20230418_8_743171 | Serveis d'incineració - Áltima
Cat. Cast.Eng.
Serveis funerarisServeis cementiriServeis d'incineracióServeis addicionalsTARIFES
Cobreixen les necessitats essencials del procès d'incineració.
Urnes per a cendres Àmplia gamma d’urnes, reliquiaris i miniurnes. Sepulcres
Àmplia oferta de diversos tipus de sepulcres i diversos espais al cementiri*:
Columbaris de paret: sepulcre vertical amb un departament amb capacitat per fins a 4 urnes de cendres, amb làpida de granit.
Columbaris de terra: sepultura horitzontal rodejada de gespa, amb un departament amb capacitat per a 4 urnes de cendres, amb làpida de granit.
Bosc de la calma: l’urna biodegradable s’enterra a la vora d’un arbre jove i acabat de plantar. Inclou una petita placa d'acer per a la inscripció del nom.
Arbre familiar: es tracta del mateix concepte de sepulcre que el Bosc de la calma, que permet enterrar fins a 5 urnes al voltant de l’arbre.
Jardí del repòs: espai sense impacte ecològic destinat a escampar les cendres de manera solemne i respectuosa.
Font del repòs: en el mateix espai on hi ha el Jardí del repòs també es pot triar dipositar l’urna biodegradable a la Font del repòs, on les cendres es dilueixen amb l’acció de l’aigua.
Panteons familiars: de 15, 20 i 25 m2 i de 3 i 6 departaments.
Tombes familiars: amb 2 departaments.
Custòdia de l’urna: possibilitat de deixar en dipòsit l’urna amb les cendres.
*S’ha de consultar amb cada cementiri per conèixer la seva oferta concreta de sepulcres.
Làpides i inscripcions
Per als diferents tipus de sepulcre.
Són els costats de les làpides on s’hi fan inscripcions de nous difunts sense canviar la làpida sencera.
Flors per a incineració
Centres decoratius florals especials per a la incineració. | 0.782574 | curate | {"ca": 0.9870588235294118, "la": 0.002352941176470588, "en": 0.005294117647058823, "es": 0.005294117647058823} | http://www.altima-sfi.com/ca/serveis-funeraris-cementiri-incineracio-barcelona/serveis-dincineracio/ |
cawac_ca_20200528_2_55219 | breus
Notícies
Una enquesta diu que el 49% dels jurassians bernesos votaran contra la unió, mentre que el 24% ho faran a favor · La campanya del "sí" recorda que la batalla del referèndum acaba de començar, però admet una "tendència" contrària a la reunificació · El vot va ser acordat pels cantons del Jura i de Berna el 2012
Els rebels del KIO i el govern birmà rubriquen un acord per a avançar cap a la pacificació i les converses polítiques · El Crisis Group apunta a una economia que beneficiï els katxins com a “clau” per a una pau duradora · Més de 100.000 desplaçats esperen poder tornar a casa seva
Negociacions en marxa per mirar de convèncer Bamako de signar l'acord que l'MNLA ha acceptat · El pacte preveu el desplegament de l'exèrcit malià a Kidal i la retirada, però no el desarmament, de la guerrilla · L'MNLA confia que el pacte sigui un primer pas per a negociar un “estatut jurídic per a l'Azawad”
El partit aragonès presenta el document marc +ARA, on reclama la hisenda pròpia, l'oficialitat de l'aragonès i el català i la preservació d'un estat social fort · Dirigents del partit expliquen que el document és "constituent" i que planteja que la "sobirania" ha de residir "en el poble d'Aragó" · El partit vol cercar "grans acords" per fer realitat l'horitzó nacional propugnat
El Iemen i Guyana se sumen a la llista de països que reconeixen la república balcànica · Rússia i la Xina continuen considerant la independència com a il·legal · Confusió sobre la posició de Vanuatu en relació amb Abkhàzia · Geòrgia diu que Rússia està patint "una derrota severa" a l'arena diplomàtica
Una marxa demana que es reconegui la llengua silesiana i que s'usi la bandera de Silèsia als edificis públics · S'espera una manifestació més àmplia a favor de l'autonomia aquest juliol · Els ciutadans que s'autoidentifiquen nacionalment com a silesians es disparen al darrer cens de Polònia
ENTREVISTA. Amb el suport de la demoscòpia i l'estadística, Carlos Neira Cortizas manté des de fa uns anys un observatori polític de Galícia a través del seu bloc Calidonia Hibernia. Un dels seus articles recents, “La nació del sol ponent”, ha tingut impacte a internet els darrers dies, en mostrar com la identificació nacional gallega anava retrocedint mentre que avançava l'espanyola. En parlem amb ell -i també sobre el nou panorama creat amb la irrupció de la coalició de Beiras, AGE- en aquesta entrevista.
Una organització papú és admesa a participar a la trobada d'una organització intergovernamental melanèsia · Un grup prepara manifestacions per a la setmana vinent per a reclamar el dret a l'autodeterminació de Papua Occidental
Es comença a debatre una proposta de llei sobre la convocatòria d'un vot consultiu sobre la constitució d'una "república independent i sobirana" · La iniciativa es podria resoldre abans de final de mes · El president Zaia diu que hi votarà a favor, però alhora defensa un "federalisme de geometria variable"
La introducció de les llengües minoritzades continuarà sent "facultativa" · El bilingüisme a l'escola ja estava recollit a la circular Bayrou de 1995 · La llei preveu l'ensenyament "de" i "en llengua regional" · Representants del Partit Occità i de la Unió Democràtica Bretona lloen la nova llei, mentre que representants bascos i bretons de l'oposició conservadora diuen que no aporta res de nou | 0.874657 | curate | {"de": 0.001504664459825459, "pt": 0.005717724947336744, "ca": 0.9927776105928378} | http://www.nationalia.cat/ca/noticies?tematica=13&p=20 |
macocu_ca_20230731_8_202420 | Arribats des de diferents pobles, ciutats, bioregions i altres racons del territori, prop de 180 persones es van trobar de l’1 al 4 de maig al Centre social okupat Kike Mur de Saragossa, lloc proposat per la Cooperativa Integral Aragonesa (CIAR) per acollir aquesta tercera trobada sense fronteres de cooperatives integrals.
Algunes persones venien de promoure i participar en les trobades anteriors i per a d’altres era la primera experiència. Algunes persones venien a observar i a conèixer el que s’hi fa, però la majoria estaven implicades activament en les respectives cooperatives integrals. Hi van arribar disposades a compartir els avenços i les dificultats que es troben en cadascun dels processos d’autoorganització.
Durant les sessions de cada dia es va poder compartir, posar en comú, aprendre, reflexionar, debatre, deliberar, escoltar, entendre’s, riure i emocionar-se, tot això amb l’objectiu de coordinar estratègies, seguir fent camí i portar de tornada als territoris l’energia per continuar endavant.
El suport mutu va ser fonamental per poder dur a terme la trobada, i cadascú va aportar en la mesura de les seves possibilitats per fer-ho possible: en les infraestructures, la cuina, els aliments, l’acollida, l’economia, l’elaboració i la preparació de continguts, l’adequació dels espais, entrades, higiene i neteja, actes i recopilació de materials, dinamització dels espais assemblearis, etc.
A més de tot això, cal ressaltar la nombrosa participació en els diferents eixos temàtics, que va rondar entre els 70 i 100 participants de manera simultània per sessió, i que a través dels grups de treball vam poder aprofundir en els eixos plantejats. Així mateix, vam acordar constituir i impulsar la Xarxa de Cooperatives Integrals sobre les bases de la crida a la revolució integral (vegeu més avall el Manifest), com a línia estratègica per continuar avançant a partir d’horitzons i principis en comú.
El CSO Kike Mur era fa temps l’edifici administratiu de l’antiga presó de Saragossa i els seus okupants li han donat aquest nom en memòria d’un insubmís que va morir allà dins sense que ningú es preocupés de donar-li assistència mèdica. Des d’aquí mateix, recordar també els qui no hi són però que haguessin estat encantats de poder assistir-hi, als qui tenen privada la seva llibertat, a les persones clandestines, a les empresonades, a les psiquiatritzades, a les quals obliguen a ser el que no són, per a tothom, el compromís d’organitzar-nos per ser una mica més lliures i continuar lluitant fins que totes ho siguem.
Manifest-Acords
A les cooperatives integrals:
ACORDS de la Tercera trobada sense fronteres de cooperatives integrals
Acordem assumir les bases de la crida a la revolució integral com a principis comuns i identitat de la xarxa (1).
Reafirmem el nostre compromís per la cooperació en xarxa, al marge de les fronteres i els límits imposats pels diferents estats i administracions estatals.
Convidem a totes les cooperatives integrals a reflexionar col·lectivament al voltant de les bases de la crida a la revolució integral, promoure el debat en els nostres corresponents territoris i estendre aquestes idees i pràctiques a tot el nostre entorn.
Ens comprometem a continuar autoorganizant-nos, cooperar i desenvolupar l’autogestió en xarxa, cap a una nova societat autogestionada.
Assumim com a espai comú de referència la web integrajkooperativoj.net.
Ens reafirmem a continuar trobant-nos anualment i promoure, també, altres trobades específiques, ja siguin monogràfics (sobre temàtiques concretes) o territorials (trobades multilaterals entre cooperatives).
[Companyes i companys arribats des de Sierra del Segura (Albacete), Astúries, Barcelona, Béjar, el Bierzo, Castelló, Catalunya, Donòstia, Extremadura, Càceres, Gasteiz, Granada, Eivissa, Lleó, Lió, Madrid, Mallorca, Múrcia, Perpinyà, la Rioja, Salamanca, Serra de Gúdar, Matarranya (Franja de Ponent), Tarragona, Terrassa, Tiétar-Gredos, Tolosa de Llenguadoc, València, Valladolid, Saragossa...] | 0.901534 | curate | {"ca": 0.9889447236180905, "en": 0.011055276381909548} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_147758 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
PAÍS
S'ha difós amb modificacions de disseny iròniques
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Una de les estratègies del PP per a revifar la imatge després de la patacada d’aquestes darreres eleccions municipals és la renovació del logotip. El partit diu que el nou disseny és ‘diàfan, recognoscible i icònic’. Però el cas és que ha suscitat tot de comentaris irònics a la xarxa i que ha estat objecte de modificacions que en ressalten la semblança amb imatges, logotips o, fins i tot, icones de personatges, com ara els ninots de Playmobil o Adolf Hitler.
Aquest són els piulets amb l’etiqueta #logoPP: Tweets sobre #llistaPP // <! [CDATA[ !function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0],p=/^http:/.test(d.location)? 'http':'https';if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=p+"://platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs"); // ]]>
Aquests són alguns dels piulets amb imatges fent mofa del logotip i comentant-lo:
pic.twitter.com/8WZrMSzs6T
— Dolors (@DolorsBoatella) julio 9, 2015
pic.twitter.com/m10M2IEar5 — Dolors (@DolorsBoatella) julio 9, 2015
MARE DE DÉU SENYOR. Grafistes del món, uniu-vos! Qui ha fet el nou logo del PP!? #horror pic.twitter.com/80sE1dCvCU
— Jordi Borràs (@jordiborras) julio 9, 2015
Nou logo pp pic.twitter.com/jGbFpEP1Rq — La Brigà (@asmorsarot) julio 9, 2015
A mi el nou logo del PP em recorda a açò: pic.twitter.com/711Gm03LGM
— eloiesce (@eloiesce) julio 9, 2015
Nou logo del PP…entre Bayer i Podemos pic.twitter.com/IakeX49TCm — Montse Martí Bel (@MontseMartiBel) julio 9, 2015
Al 1980 no els hauria sortit més modern: https://t.co/dqe0NNI6m7
— marta rojals (@marta_rojals) julio 9, 2015
El nou logo del PP, oi que s’assembla a un playmobil? http://t.co/TYwjUzysrY pic.twitter.com/IIChVMCjDH — Time Out Barcelona (@TimeOutBCN) julio 9, 2015
Em confirmen que podrem trobar calcomanies amb el nou logo del PP dins les bosses de patates.
— Pau Torres Casas (@pawto) julio 9, 2015
Has vist el nou logo del PP? pic.twitter.com/CACIPO5A57 — Comoditat Aldeana (@ComoditatVLC) julio 9, 2015
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.514469 | curate | {"ca": 0.6743049190345249, "es": 0.18484570730216926, "en": 0.1102963641918729, "ja": 0.007943782462572564, "tr": 0.0058050717995722576, "it": 0.016804155209288116} | : /noticies/el-nou-logo-del-pp-la-riota-de-la-xarxa/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_353779 | L’empresa gironina Beulas participa en un projecte de fabricació i posada en marxa d’un autobús elèctric d’última generació. En col·laboració amb Equipmake, la companyia va presentar a finals de setembre un model de dues plantes i autonomia de gairebé 500 quilòmetres que ha captat l’atenció de l’operador d’autobusos més gran de Londres, Go-ahead. La construcció del vehicle es durà a terme a Norfolk, amb el lideratge de Beulas, i rodarà per primera vegada a Londres el 2022.
El Jewel E és un autobús d'última generació, que estableix nous estàndards d'autonomia i eficiència i que ofereix opcions de bateria de fins a 543 kWh, la més gran en un bus d'aquestes característiques. Permet el seu funcionament un dia sencer i supera les prestacions d’altres models que ja existeixen al mercat.
En un comunicat, Equipmake assegura que la iniciativa suposarà la creació de nous llocs de treball a la zona i jugarà un paper "clau" per ajudar al govern britànic a assolir el seu objectiu d'introduir almenys 4.000 autobusos d'emissions zero i construïts al Regne Unit l'any 2024. També preveuen que el Jewel E permeti satisfer una demanda exponencial, perquè s'espera que el mercat mundial de busos elèctric s'acceleri de 300.000 vehicles per any al milió l'any 2030.
El director general d'Equipmake, Ian Foley, assegura que aquest vehicle integra "les últimes tecnologies de propulsió elèctrica per donar lloc a un sistema altament eficient i rendible".
Imprimir
Envia a un amic
PDF
Etiquetes
mobilitat
sostenibilitat
Opinions
Què en podem aprendre de la caiguda de FTX
Jordi GiliMembre del consell executiu del Cercle Tecnològic
Què tenen en comú el Fòrum Econòmic Mundial, el videojoc de ‘Super Mario’ i les competències transversals?
Oscar García PañellaOscar García Pañella, director acadèmic de l'ENTI-UB, EUNEIZ i l'IEBS, i soci consultor a Cookie Box
Un futur sostenible passa per la ‘blockchain’
Carles AgustíDirector del projecte BlockchainxODS i coordinador de nodes del CBCat
El sector TIC del territori demana pas
Pablo MazónPresident del Clúster TIC Catalunya Sud i CEO de Movertis
Últimes notícies
La tecnologia impulsa la producció de bolets
La UPC, el BSC i l’ESIMar organitzen una nova hackató per la Marató de TV3
Comunicació en solitari
Giravolt Crea Lab vol promoure la innovació digital del patrimoni
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació | 0.80988 | curate | {"ca": 0.9552590266875981, "en": 0.006279434850863423, "it": 0.005886970172684459, "ja": 0.0011773940345368916, "pt": 0.009811616954474097, "de": 0.0003924646781789639, "fr": 0.02119309262166405} | https://www.metadata.cat/noticia/1765/londres-bus-electric-nova-generacio-catala-beulas |
naciodigital_ca_20220331_0_643388 | El passat dissabte 31 de gener, a les 5 de la tarda, la Sala d'Actes de l'Escola Agrària del Solsonès, a Olius, va acollir un emotiu acte d'agraïment i reconeixement a les persones de més de 90 anys del municipi d'Olius.
L'acte va comptar amb la presència de l'alcalde, Antoni Márquez, la regidora de Cultura, Joventut, Ensenyament, Serveis Socials i Sanitat, Dolors Travesset, i la regidora del grup a l'oposició, Junts per Olius, Marta Comitre.
En qualitat de regidora de Serveis Socials, Dolors Travesset, va donar la benvinguda als assistents amb el següent discurs:
"Des de l'ajuntament, volem compartir aquesta tarda amb tots vosaltres, la nostra gent gran, que es mereix tot el nostre respecte i admiració per la vostra experiència i el llarg camí corregut i de que tenim tant per aprendre.
També gràcies a tots els acompanyants petits i grans.
Ens agrada reunir-nos tots: els de Brichs, el Castellvell, el Pi de Sant Just i de Sant Esteve d'Olius. Tots junts fem poble.
Per aquest merescut homenatge a la gent gran, i especialment per aquelles persones que ja passen dels 90 anys.
Ens agradaria tenir una mirada atenta per copsar les necessitats o problemes que podeu tenir i estar sempre al diàleg, escoltar o aprendre, i ajudar si és necessari."
L'acte va comptar amb la presència també de Josep M. Massegú, representant d'Olius al Consell de la Gent Gran i també del Solsonès, i responsable de transmetre les inquietuds d'Olius com a població rural i de Muntanya al Consell d ela Gent Gran, i que explicà als assistents els acords i el manifest aprovat el passat mes d'octubre al 8è Congrés Nacional.
Seguidament, les tècniques de serveis socials del Solsonès, Tània Pujol i Mireia Molina, van explicar tots els serveis que hi ha a disposició de la gent gran, des del Consell Comarcal i en conveni amb l'ajuntament d'Olius.
I com que la jornada era en sí una festa , no hi podia faltar la música, amb el grup de gospel de l'Escola Municipal de Música de Solsona, dirigits per la Marta Andreu.
Al final d el'acte, l'Ajuntament oferí un berenar als assistents, servit per l'AMISOL.
Reconeixement i agraïment a les persones de 90 anys
El moment central de la tarda va ser quan un per un, es va anar cridant als homenatjats per lliurar-los, a ells o als familiars, una placa de record amb l'escut d'Olius i la silueta del Castellvell, tot destacant que han viscut temps complicats, plens de dificultats, i que en aquests 90 anys han passat moltes coses i malgrat tot, ho han superat amb fortalesa, fet pel qual "ens en sentim orgullosos", tot desitjant que continuïn gaudint de la companyia de la família.
-Pilar Torregassa Call (27/7/1926)
-Pepita Solé Muntada (27/4/1929)
-Josep Cases Miramunt (29/1/1926)
-Dolors Vilaseca Estany (26/11/1929)
-Montserrat Serra Claret (01/11/1926)
-Josep M. Pensí Pujol (05/5/1926)
-Antonia Casafont Santcliments (14/11/1925)
-Nuria Canes Vilaseca (02/3/1927) | 1 | perfect | {"ca": 0.9253212921153178, "it": 0.011809656130600903, "es": 0.023619312261201807, "en": 0.03924973949287947} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/31964/olius-ret-homenatge-seus-veins-mes-90-anys |
mc4_ca_20230418_15_135822 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Cultiu de la vinya » pastor » Quaresma i Setmana Santa » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A456&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A267&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A479 |
macocu_ca_20230731_2_180944 | Ja tenim els 24 PFG seleccionats
Premi Projecte Fi De Grau en Disseny Gràfic 1a Edició. Cursos 2011-16. Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya
JORNADA DE DEBAT AL VOLTANT DEL ACTUAL PARADIGMA DEL DISSENY GRÀFIC & Lliurament dels primers premis PFG en Disseny Gràfic 2017. 21/02/2017 IEC Institut d’Estudis Catalans T’ESPEREM Col·legi Oficial Disseny Gràfic Catalunya
Gif animat amb la col•laboració de Col·lectiu Col·legi (Miranda Gil, Ana Fernandez, Miquel Pulido i Ariadna Saperas) | 0.72605 | curate | {"ca": 0.9693877551020408, "es": 0.030612244897959186} | |
macocu_ca_20230731_7_561270 | Enllaços ràpids
Hi ha persones que compten els anys com aquell període de temps comprès entre edició i edició del Festival Primavera Sound. Pot sonar una mica exagerat -bé, de fet ho és una mica-, però tampoc massa. Que molts dels assistents comprin l’abonament de l’any següent quan encara no s’ha desvetllat cap nom de la programació és la millor declaració possible de fidelitat i confiança cega. I més amb la quantitat de festivals sorgits en els últims anys.
Si parlem de pop-rock, la corona és indiscutiblement pel Primavera Sound, que no només se situa com a referència a la península, sinó a tota Europa, amb un eclecticisme ben entès i amb uns nivells qualitatius que es mantenen altíssims any rere any. En aquesta 15ena edició no s’han quedat enrere. Aquestes són algunes de les nostres recomanacions pels 3 dies forts del festival.
The Black Keys El seu estil ha estat definit com blues-rock acuirassat i no ens imaginem una definició millor. Després de recollir el testimoni de bandes d’electricitat primitiva com The White Stripes i de rebentar clubs rockers (i pistes de ball) amb inflamables himnes d’enlluernadores melodies, els nordamericans demostraran que el seu èxit massiu té fonaments i un generós grapat de cançons infalibles.
Antony and the Johnsons Escoltar amb atenció l’obra d’aquest inclassificable autor és endinsar-se en un univers personal marcat per una sensibilitat extrema i guiat per una inimitable veu que combina matisos del jazz, el soul i les sonoritats cabareteres. Els elogis d’astres com Kate Bush o el desaparegut Lou Reed estan més que justificats. Únic.
Sun Kil Moon Mark Kozelek (ex-Red House Painters) porta 10 anys al capdavant d’aquest projecte que el confirma en l’elit d’autors contemporanis com Bonnie Prince Billy o Bill Callahan. El seu últim disc, “Benji”, punyent col·leció de folk melancòlic i penetrant, va ser el millor àlbum del 2014 segons la revista Rockdelux.
Andrew Weatherall/Richie Hawtin Si el teu estil és l’electrònica, no et pots perdre la sessió de Richie Hawtin, és clar, però et recomanem també l’actuació del britànic Andrew Weatherall, considerat un dels impulsors del desenvolupament de l’electrònica de les dues últimes dècades i amb un espectacular currículum que inclou la producció del referencial “Screamadelica” de Primal Scream.
The Replacements Una de les llegendes més respectades de l’indie rock nordamericà, del que van ajudar a assentar les bases a mig camí entre el punk, el hardcore i el rock alteranatiu. Uns clàssics amb totes les lletres.
Patti Smith and Band perform "Horses" Qui l’hagi vista en directe ja sap que, prop dels setanta, l’eterna musa del rock novaiorquès té més energia, classe i actitut que la majoria de joves bandes del moment. Ara torna al Primavera Sound per commemorar la pedra angular de la seva discografia, l’inabarcable “Horses”, quaranta anys després de la seva publicació. Reverència.
Alt-j El del trio de Leeds és un d’aquells estranys casos que desafia tota lògica de mercat: han triomfat a les llistes amb un segon disc, “This is All Yours”, encara més enrevessat que el seu debut i que combina de forma tan atípica com addictiva ingredients del folk, el hip hop, el dubstep i el rock amb vocació arty.
Damien Rice / Jose González Per aquells qui busquin més emocions a flor de pell, destaquem les actuacions del suec d’origen argentí Jose González, en algun punt entre Elliot Smith i Bon Iver, que presenta “Vestiges & Claws”; i l’esperat retorn, després de vuit anys de silenci, de Damien Rice i el seu inconfusible i vibrant folk intimista. Paraules majors.
Belle and Sebastian / The New Pornographers Busques pop lluminós? Pots aventurar-te perquè el Primavera te’n proporciona unes quantes racions, però aquí en tens dues garanties segures, ja sigui amb els escocesos Belle and Sebastian -uns assidus al festival, què es pot dir d’ells que els faci justícia?- o amb el retorn dels canadencs The New Pornographers, capaços d’eriçar-te l’epidermis amb emotives píndoles pop de tres minuts.
Núria Graham Un dels valors més sòlids i sorprenents sorgits en els últims anys a casa nostra. Al Club TR3SC n’hem seguit el creixement en temps real i de ben a prop -ens ha acompanyat en Concert TR3SC i per algun Sant Jordi- i estem orgullosos de veure-la brillar com es mereix gràcies a discos tan rodons com “Bird Eyes”, editat pel segell del propi festival.
Dissabte 30 de maig The Strokes Primer grup confirmat de l'edició d'enguany, els novaiorquesos van revitalitzar el rock del canvi de mil·leni amb el seu celebrat debut "Is This It?" (2001), un dels discos indies més influents de les últimes dues dècades. Amb cinc àlbums desiguals, la seva empremta continua viva i el seu directe promet espurnes, distorsió i harmonies corejables.
Tori Amos Una de les presències més sorprenents del PS2015, anunciada fa pocs mesos, és la incorporació de Tori Amos, compositora i cantant inclassificable i molt difícil de veure al nostre país. Pianos clàssics, electrònica, arranjaments orquestrals, passatges onírics i magnetisme escènic conflueixen en l’ansiada proposta d’aquesta alumna avantatjada de Kate Bush amb un aclaparador background musical.
Interpol Revers tenebrós de The Strokes, Interpol han passat de reinterpretar el llegat de Joy Division a edificar un segell sonor propi hereu del post-punk i marcat per les atmosferes etèrees i envolvents, les guitarres esmolades i la hipnòtica veu de Paul Banks. Majestuosos.
Babes in Toyland / Fucked Up I si busques sonoritats dures (a banda de Voivod, Electric Wizard, Sunn O))) o Earthless), aquí tens una doble ració de grunge i hardcore amb esperit pop: per una banda, Babes in Toyland, que, com L7 el dia anterior, cadascunes a la seva manera, constitueixen una demostració de força i saviesa musical amb segell íntegrament femení; i per l’altra, els canadencs Fucked Up i el seu insubornable hardcore, amb un directe volcànic i imprevisible que és energia pura.
Underworld I si encara et queden forces -reserva-te’n una mica-, et recomanem tancar el festival per la porta gran amb els anglesos Underworld, mites vivents del techno, que celebren el vintè aniversari del seu referencial “dubnobasswithmyheadman” interpretant-lo íntegrament.
Com pots comprovar, estem davant una programació, de nou, eclèctica i amb cert component pedagògic que conforma l’excepció a aquella regla no escrita que diu que el més difícil de triomfar és mantenir-se: el Primavera Sound arriba als 15 anys amb el pas ferm i la seguretat que atorga ser una de les cites ineludibles per a qualsevol fan de la música en directe. Preparats? Més informació a www.primaverasound.es
David Sabaté és Periodista i Community Manager A Twitter: @davidsabate | 0.880993 | curate | {"ca": 0.9845391774241969, "en": 0.01365956169318523, "es": 0.0018012608826178324} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_195449 | Andorra Outlet es presenta en societat inaugurant la nova línia online del Grup Via Moda Andorra. Sota producció de Nexe-Digital Disseny i el departament de marketing i nous Canals de Via Moda ens acosta als 3 outlets del grup amb el seu catàleg de propostes Outlet. | 0.731986 | curate | {"ca": 1.0} | https://e-andorra.eu/andorraoutlet/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_136417 | Ara farà un any que el grup d'ERC-AM va accedir a l’Ajuntament d’Alforja després d’una campanya electoral amb un suport molt important de tots els que vam formar la llista.
Una de les fites de la nostra campanya va ser intentar trencar la bipolaritat que vivia el poble amb la unitat de totes les forces polítiques.
Després d’un any podem parlar de massa bona voluntat per part d’aquest grup, quan hi ha dos galls en el mateix galliner no pots posar-te al mig.
CiU ens dóna l’alcaldia a canvi que el Viñas no sigui alcalde.
PM i el Samblai accepten que Esquerra li ofereixi a CiU posicions de govern. Al nostre entendre aquesta segona postura donava peu a un govern d’unitat, d’acord amb el nostre programa, i es signa el pacte de govern.
La meva opinió és que dos galls al mateix galliner no poden entendre's mai, rancúnies del passat sense intenció d' oblidar-les?
Tergiversacions interessades ... ? ? ?
Ricard Gené.
Secció Local d’Esquerra d’Alforja.
Publicat per Ricard Gené a 18:01 11 comentaris:
AVIS
Ja esta penjada la web oficial del Ajuntament d´Alforja.
http://www.alforja.cat/
De moment esta funcionant al 30 %, ja que molts apartats encara estan en construcció, doneu-hi un cop d´ull! !
Publicat per Sendo a 0:07 1 comentari:
diumenge, 25 de maig de 2008
TRANSPARÈNCIA ? ? ?
El grup de CiU a l’Ajuntament d’Alforja parla de manca de transparència. Per això cal aclarir quina situació vam trobar i quina actuació era necessària dur a terme. Per començar vull recalcar un parell de fets:
Referent a la sardinada de Sant Joan de l’any passat, en no haver-hi cap contracte, vaig ser jo mateix, a través d’un dels membres dels Diables del Serrallo, que em va ser possible contactar amb la Confraria de Pescadors del Serrallo. La festa es va fer per la insistència i desesperació a la primera setmana d’entrar jo com a regidor.
Srs. de CiU a l’Ajuntament d’Alforja, TRANSPARÈNCIA??? Tergiversacions interessades...?? ?
Jo en dic OPACITAT, no es va informar de cap contractació feta per l'anterior equip de govern; en canvi ens vam trobar amb la sorpresa que hi havia un contracte signat que va arribar per fax a aquest Ajuntament quan ja teníem contractada una orquestra per l'11 de setembre. Per salvar els mobles, i no haver d'estar penalitzats per incompliment de contracte, el dissabte següent hi va haver l’actuació de “Les Jornades Folklòriques de Catalunya”. | 0.660749 | curate | {"ca": 0.9319640564826701, "fr": 0.004706889174154899, "es": 0.03893881044073599, "it": 0.016260162601626018, "ja": 0.006418485237483954, "en": 0.0017115960633290544} | https://ercalforja.blogspot.com/2008/05/ |
mc4_ca_20230418_3_686300 | abril 15 :: Socpetit.cat :: Actualitat
Summer Camp juliol i agost a la Manreana / casals i colònies
Amb vuit anys educant en el lleure, La Manreana us convida a conèixer les seves estades d’immersió lingüística en anglès! Us hi animeu? Tenen propostes que segur que us agradaran!
L'Estiu és teu 2015 / casals i colònies
El programa 'L’Estiu és teu' s’adreça a nois i noies de 5 a 16 anys amb l’objectiu que es diverteixin, tot aprenent, durant les vacances d’estiu als albergs de la Xanascat. Informació i preinscripcions a través del web www.xanascat.cat/estiuesteu
Casal d'estiu Lenoarmi / casals i colònies
Lenoarmi us ofereix aquest any un campament urbà d'estiu amb un ampli ventall d'activitats educatives. Es tracta d'una proposta pedagògica pensada perquè els més petits gaudeixin de les vacances, potenciant la convivència i el creixement.
Eco-Activitats al Càmping La Vall de Campmajor / activitats
L’apassionant idea de muntar una tenda, dormir en una caseta de fusta o córrer pel càmping amb la bicicleta fins que les cames diuen prou...Us animeu, vosaltres també, a aquesta sana fórmula de passar un cap de setmana diferent?
Entrevista a Marie-Claire Javoy, autora del llibre 'Camí a l'escola' / entrevistes
Fira activa de la bicicleta i del cicloturisme a Girona / fires
Ja és aquí el Girona Bike World!! L'esdeveniment, que serà de l'1 al 3 de maig, estarà dividit en 5 seccions: àrea d'exposició, circuit de proves, exhibicions i tallers, congrés Internacional de les Bicicleta, Pirineus 360 Challenge.
Torna Bola de Drac! / cinema/TV
18 anys després del seu final, el que va enfrontar a Goku i el seu grup contra Buu, l'estudi d'animació japonès Toei Animation ha anunciat a través de la seva pàgina web que el juliol vinent estrenarà 'Dragon Ball Super', la seqüela de 'Bola de Drac Z'.
Astèrix. La residència dels déus. / cinema/TV
Any 50 AC. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans. Tota? No, un llogaret de gals irreductibles resisteix els embats de l’invasor. Un cop més Juli Cèsar idea un pla per sotmetre’ls. Podran els gals resistir-se un altre cop? Avui, 30 d'abril, arriba a les pantalles de cinema i en català la pel·lícula 'Astèrix. La residència dels déus. '.
Fira Empordà, cuina i salut 2015 / fires
El 30 d'abril, i l'1, 2 i 3 de maig Torroella de Montgrí acull la Fira Empordà Cuina i Salut. La fira es dinamitzarà amb tota una sèrie d'activitats que inclouen concursos de receptes catalanes, mercats, espectacles infantils, xerrades sobre salut i alimentació, tastets i tallers de cuina saludable...
Fira de la Primavera a Olot / fires
Olot us espera el proper 1 de maig per celebrar la Fira de la Primavera.
Allà hi trobareu mercat de l'automòbil, mercat d'artesania, mercat del disc i el col·leccionisme i altres. L’oferta d’activitats complementàries és ben variada! | 0.750143 | curate | {"ca": 0.9732465654374548, "en": 0.011569052783803326, "uz": 0.0018076644974692696, "ur": 0.0007230657989877079, "es": 0.012653651482284888} | http://socpetit.cat/actualitat/abril%2015-d2015-04.html |
mc4_ca_20230418_10_548795 | IMPOSTOS MUNICIPALS []
Les Imposicions a Cervera durant la segona meitat del s. XIV / Pere Verdés Pijuan
Verdès i Pijuan, Pere
En: 157812 Col·loqui Corona, Municipis i Fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana : actes. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, [1996?]. p. 383-422
Matèries: Impostos-exaccions ; Baixa edat mitjana ; Finances municipal ; Impostos municipals
Los Libros del "Manifest" de Cervera (Lerida) del año 1476 / por Juan Canela Soler ; tesina elaborado bajo la dirección del Manuel Riu Riu
Canela Soler, Joan
Dirigida per: Riu, Manuel. Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Secció d'Historia, 1972
195 f., [5] f. pleg. : gràf., taules ; 30 cm
Matèries: Fonts documentals ; Impostos municipals ; Economia ; Administració local
Cronologia: 1476
Tertium memoriale Petri Vilalta, presbiteri villae Ceruariae, in fauorem dictae villae aliarumque vniuersitatum maximè regiarum super pr[a]etenso quinto
Vilalta, Pere
[Catalunya?] : [s.n. ], [1634?]
Fris i caplletres ornades. Reclams. Lloc i data de publicació deduïts del text. Tít. obtingut de l'epígraf.
Matèries: Procés judicial ; Clergues ; Impostos municipals ; Documentació jurídica
Matèries: Vilalta, Pere
Cronologia: [1634]
Pro villa Guissonae contra Paulum Ponces notarium dictae villae / referente magnifico regio senatore Ioanne Colomer ; causae actuario Mora
[Barcelona?] : [s.n. ], [1667 o post.]
Fris i caplletra orn. Lloc i data de publicació deduïts del text. Text signat per Ribera. Títol obtingut de l'epígraf, precedit per: Iesus, Maria, cum divo Thoma.
Matèries: Procés judicial ; Impostos municipals ; Documentació jurídica
Matèries: Ponces, Paulus
Matèries: Ajuntament de Guissona
Autors add. : Ponces, Paulus ; Colomer i Pasqual, Joan de ; Móra, Francesc
Iuris responsum pro Paulo Ponces notario et burgensi villae Perpiniani, contra syndicum et consules universitatis villae Guissonae ... / not. Mora ; [Pi]
[Catalunya?] : [s.n. ], [1668 o post.]
Fris i caplletra orn. xilogràfica a l'inici del text. 1668 és la data més moderna citada al text. Tít. obtingut de l'epígraf, precedit per la invocació pia: "Iesus, Maria, Ioseph cum divis tutelaribus".
Cronologia: [1668] | 0.415066 | curate | {"en": 0.0410958904109589, "ca": 0.5786490316485593, "ru": 0.004723665564478035, "es": 0.13037316957959377, "hu": 0.013226263580538498, "it": 0.007557864903164856, "la": 0.07179971658006613, "sr": 0.011336797354747285, "fr": 0.10581010864430798, "br": 0.017005196032120924, "mk": 0.00803023145961266, "cs": 0.0051960321209258385, "hr": 0.0051960321209258385} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=IMPOSTOS%20MUNICIPALS&indexSearch=MA |
macocu_ca_20230731_0_368495 | 18.4.07
Es convoquen per primera vegada els premis TEC-IN dependent | 0 | curate | {"eb": 0.10606060606060606, "ca": 0.8939393939393939} | |
macocu_ca_20230731_3_240584 | Formulari de cerca
El carril de gir des del c. Veneçuela en direcció a la carretera de Cardedeu està tallat al trànsit mentre durin les obres que s'hi estan fent
Aquesta setmana han començat els treballs per ampliar la vorera del carrer Veneçuela cantonada amb el carrer del Camí del Cementiri per millorar l'accés del que serà una nova entrada a aquesta instal·lació. A més de l'ampliació de la vorera també es desplaça un pas de vianants del carrer Camí del Cementiri acostant-lo a la porta d'entrada. Alhora també es construeix un gual per a vehicles d'accés al cementiri, per diferenciar-lo del de vianants i s'adapta el pas de vianants existent al carrer Veneçuela per millorar la seva accessibilitat. Les obres, que porta a terme l'empresa Serxar, SAU, tenen una durada prevista d'un mes.
A causa d'aquests treballs s'ha anul·lat el carril de gir a l'esquerre des del carrer Veneçuela cap al carrer del Camí del Cementiri. Els vehicles que vulguin accedir a la carretera de Cardedeu o al polígon del Ramassar s'hauran de desviar pel carrer de Girona, del barri de la Torreta.
Galeria de fotos
Plànol de l'actuació que s'està desenvolupant a la cantonada del c. Veneçuela, molt a prop del Tanatori de Granollers | 0.819248 | curate | {"es": 0.028169014084507043, "ca": 0.971830985915493} | |
mc4_ca_20230418_5_584963 | Hi ha una progressiva precarització del professorat. A les bressol, hi ha pocs mestres. A escoles i instituts, els professors lluiten per eliminar la jornada d’un terç i aconseguir estabilitat laboral. I a les universitats, els 'associats' treballen per un sou d'entre 250 i 500 euros. | 0.721702 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elcritic.cat/noticies/ser-professor-a-catalunya-avui-una-professio-precaria-11107 |
macocu_ca_20230731_1_115988 | La plaça i el carrer Carme és l’imminent nou episodi del Pla d’Intervenció Integral al Centre i al carrer Comerç, un ambiciós projecte transversal pressupostat en 8 milions d’euros que aposta per una renovació urbana amb criteris de sostenibilitat i una mobilitat més verda.
Francisco Romero, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Acció territorial i serveis urbans de l’Ajuntament de Vilafranca, explica a grans trets la naturalesa de la renovació urbana que viurà aquest cèntric espai de Vilafranca, amb dues escoles, comerços i serveis i, per tant, amb una alta mobilitat.
Però la voluntat del govern municipal és compartir aquestes propostes amb la ciutadania i establir canals de comunicació directes per acabar de polir-les. | 0.813636 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_352312 | A casa, ja fa uns anys, una llibretera va convèncer una mare de comprar un llibre, "Ottolina al mar", a la seva filla. La mare no n'estava convençuda, la veia molt novel·la per una nena que en aquell moment debia tenir 7 anys i que es feia la nena gran. Però l'Ottolina va ser tot un èxit! Darrera un títol en va venir un altre i un altre i un altre i les gatxans els han devorat una vegada i una altra i una altra i una altra. Fa cosa d'un any la nena en qüestió va demanar anar una mica més enllà, i una altra llibretera em va dir que havia arribat l'hora de l'Ada Goth. Ai, com en saben aquestes llibreteres! I és que, de fet, llegint els llibres de l'Ada Goth tenim la sensació que realment hem fet un pas més respecte l'Ottolina, que hem fet el pas més lògic.
L'Ottolina i l'Ada Goth comparteixen autor i il·lustrador, en Chris Riddell, i en certa manera comparteixen tarannà. Hi trobem un punt de novel·la clàssica, il·lustracions força barroques, referències divertides i creuades, jocs de paraules. També tenen en comú que en ambdós casos som davant d'una heroïna, una nena que desentrella misteris. I les edicions també presenten semblances, tot i que l'Ada Goth és la germana gran i es nota: platejats a les cobertes i a les guardes, amb una mena de brocats amb calaveres, vores de colors... És una adaptació de les novel·les gòtiques a un públic infantil que comença així a tenir referents més complexos i sobretot de qualitat.
El darrer volum de l'Ada Goth acaba de sortir del forn: Ada Goth y la sinfonía siniestra. Aquest cop es cel·lebra un festival de música, Gothstock, a la mansió Esgarrifòtila, i l'Ada haurà de lidiar amb alguns dels curiosos convidats que hi assisteixen.
I ara ve la queixa. I és que aquesta darrera Ada Goth, igual que la darrera Ottolina, ha sortit en castellà uns mesos abans de fer-ho en català (no s'espera fins Sant Jordi). Amb l'Ottolina vaig cometre l'error de fer cas a una gatxan desesperada que no va voler esperar a la versió catalana, i després fer cas a l'altra que només volia llegir aquesta darrera. Vaja, que vaig acabar amb les dues versions a casa... Aquest cop he aconseguit que s'esperin, però, tant d'una col·lecció com de l'altra, els títols van sortint amb compta-gotes (només comparable al que s'ha d'esperar cada temporada de Joc de trons!) i les lectores de casa esperen cada nou llibre de les seves heroïnes amb candeletes, així que si us plau, editors de Cruïlla i Edelvives, poseu-vos d'acord i feu per treure'ls alhora!
Llibre: Ada Goth y la sinfonía siniestra
Autor i il·lustrador: Chris Riddell
El publica: Edelvives en castellà i Cruïlla en català | 0.868496 | curate | {"ca": 0.984609465178915, "es": 0.015390534821085032} | https://criatures.ara.cat/blogs/lletra-lligada/Ada-Goth-sinfonia-siniestra_6_1922267757.html |
macocu_ca_20230731_6_117466 | El proper dissabte 26 de setembre al patí de la Pineda, de 10:00 a 12:00 amb el monitor de voleibol Donjo.
Pots venir a coneixer i practicar aquest esport si has nascut durant els anys 1998/ 1999/ i 2000.
Des de l Ampa voldríem agrair l'aportació de joguines en bon estat, de tot tipus, tricicles, caminadors, cotxes, vaixells, casetes de nines pels mes petits de l escola. Si en teniu a casa, son en bon estat, i os heu de desfer d ells, podeu portar-ho a l escola . Els reciclarem i els petits en gaudiran ! ! !
La xerrada de divendres dia 2 d'octubre, va servir per tranquil·litzar als pares després de tota la informació que els ha arribat sobre la grip A.
El dia 30 d octubre celebrem la festa de la castanyada a l escola, per això els dies 26, 27 o 28 els nens hauran de portar entre 15 i 20 castanyes “sense tallar”.
Us esperem el dia 29 d octubre de 15:00 a 17:00h al vestíbol de l escola, cal portar ganivet.
EL PRIMER PARTIT DE LA TEMPORADA 2009/2010 EL JUGUEM A L'ESCOLA A LES 10:00 DEL MATI L'EQUIP CONTARI ES EL DOSRIUS.
US HI ESPEREM A TOTS PER DONAR ANIMS AL EQUIP DE L'ESCOLA!
Diumenge dia 15 de novembre es celebra a Can Jalpí en el municipi d'Arenys de Munt, la trentena Cros dels Arenys.
Divendres passat dia 3 de juliol es va reunir l'Ampa per valorar els aspectes d'aquest curs, per tenir en compte vers el proper any,
Diumenge dia 15 de novembre es va cel.lebrar a Can Jalpí la XXXI Cros dels Arenys.
Com cada any van ser molts els participants per part de la nostra escola que es van presentar, 15 nois i noies, que nomes pel fet de participar ja van tenir un obsequi en forma de samarreta. En breus dies tindreu al taulell de l'Ampa la classificació, els temps i el guanyadors.
En Roc Pujol de la Comissió de la nova escola ens fa arribar aquesta informació,
Actualment, hi ha un 90% de l estructura feta, no s ha iniciat cap feina d interiors. Segons l empresa constructora, aquesta es compromet a finalitzar l obra el 31 de juliol de 2010. | 0.751565 | curate | {"ca": 0.9100719424460432, "fr": 0.0010277492291880781, "es": 0.05909558067831449, "en": 0.029804727646454265} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_856043 | Llegint aquest fil he pensat de recopilar les "accions de respecte" del senyor Rosell, o millor escrit... les baixades de pantalons cap l'espanyolisme del senyor Rosell. Ja fa temps que tenia pensat d'obrir aquest fil, per aixi tenir una relació actualitzada de totes les "espanyolades" d'aquest bon home. Per si algu ho necessita per algun treball o per referències... es necessari que hi hagi constància detallada. Anem escrivint i que no se'ns pasi pas cap ni una. - Recordem el canviar de llengua quan en Messi va rebre la bota d'or, per respecte a la massa culer (espanyola... naturalment) - Convidar a una representant del PP basc al Gamper. - ...
Sóc novell amb això dels fòrums algú em pot explicar com es vota un missatge pel tema karma? gràcies companys!! !
Doncs quan un missatge destaca per ser ben estructurat, aportar informació interessant o puntualitzar quelcom o simplement és divertit, el pots puntuar bé. Si el missatge és ofensiu o insultant el pots puntuar malament. Si els teus missatges són ben puntuats et pujarà el karma, si són mal puntuats et baixarà. Si puntues a la babalà també et baixarà. Has de tenir un mínim de 12 de karma per poder puntuar (que no tens). Si el karma baixa a partir de 12 (no sé els valors) però et vas quedant sense privilegis com obrir fils, escriure missatges i finalment ets banejat. Si no fas res el karma tendeix a la base. En usuaris novells sobre el 12 o 13 i en usuaris que porten més temps registrats sobre el 14, 15. Per més informació.
gràcies foll! tu ets com en Puyol i en Xavi integrant als nous doncs, si tinc menys de 12 vol dir que algú m'ha posat un mal comentari? es pot saber qui et puntua i perquè? no pateixis ja no et preguntaré més
No has anat a posar el millor exemple amb el Xavi i el Puyol. Aquí són com a mínim uns traïdors i blanc constant de crítiques. Per saber qui t'ha puntuat, quan tinguis un missatges puntuat, apareixerà un "i" al costat del karma. Si hi cliques veuràs qui t'ha votat i si ho ha fet en positiu o en negatiu. I sobre el per què, en principi només es poden votar negatiu els missatges que falten al respecte, són ofensius, etc, però a la pràctica molta gent vota negatiu aquells missatges que simplement no li agraden. Benvingut | 0.806576 | curate | {"ca": 0.9745916515426497, "oc": 0.022686025408348458, "pt": 0.002268602540834846, "fr": 0.00045372050816696913} | |
mc4_ca_20230418_9_114941 | va començar a sentir sola? Voleu trobar persones d’idees afins, els amics o la teva ànima bessona? Amb això vostè estarà encantat d’ajudar -«Lloc de Cites». El nostre portal ofereix grans oportunitats per a la comunicació a la xarxa virtual.
A més a més, la lliure lloc de Cites ha impressionants capacitats.
Cal assenyalar que no ens cobraran per la signatura d’un nou compte i enviant fotos i visualització de continguts multimèdia.
Aquest és el nostre programa de fidelització per als clients
Moderna lloc web de Cites per a adults simplificat significativament mitjançant un entorn virtual per a la cerca de noves persones.
Un ràpid i senzill procés de registre, vostè serà capaç de gaudir de totes les característiques de la rus lloc de Cites. Estem parlant:
crear el teu propi perfil;
descarregar fotos i vídeos;
la formació de canals de notícies;
trobar persones amb els mateixos interessos.
«Lloc de Datació»usos de l’experiència de molts anys de nacionals i estrangers a les xarxes socials. És important tenir en compte que publiquem les fotos de la gent real, no un bot. Això obre una infinitat d’oportunitats per a la comunicació.
La nostra Datació lloc web és oberta les hores del dia. Podeu utilitzar el compte en qualsevol moment convenient per a vostè. A més a més, proporciona un ric conjunt d’eines amb les quals es pot gestionar el vostre compte. Aquí estem parlant de la política de privacitat.
«El meu perfil»a la Datació lloc s’obre molt ràpidament. El portal està optimitzat per a tots els navegadors web, i per als propietaris de telèfons intel · ligents i tauletes és el mòbil. La inscripció en el lloc de Cites es produeix per la norma diagrama que indica l’adreça de correu electrònic i número de telèfon.
Si teniu dificultats per utilitzar el portal, el nostre equip de suport sempre està disposat a venir al nostre rescat. Lloc de cites per a relació seriosa i fer tot el que t’agradaria passar el temps útil i residus no és en va
← Internacional de la càmera de xat | 0.809126 | curate | {"ca": 0.9730691056910569, "es": 0.013211382113821139, "pt": 0.013719512195121951} | https://ca.videochat.cafe/lloc-web-de-cites |
mc4_ca_20230418_0_129140 | El món del ROCK: Runaway Party | Henteligens, Hit The Robot, Hombrespajaro, Dr.Zhaska y La Banda Misterio | Sa Possessió | Palma de Mallorca | 17/07/15
Runaway Party | Henteligens, Hit The Robot, Hombrespajaro, Dr.Zhaska y La Banda Misterio | Sa Possessió | Palma de Mallorca | 17/07/15
Divendres passat, a Sa Possessió, hi va haver un esdeveniment que ningú es podia perdre, ni més ni manco que la Runaway Party.
El cartell estava format per bandes del mateix segell (Runaway-Punkaway) i elles eren Henteligens, Hombrespajaro, Hit The Robot i Dr.Zhaska y La Banda Misterio.
El vespre l'inaugurà Henteligens, que començaren amb bastant de retard per culpa de petits problemes tècnics amb els monitors.
Henteligens va fer un concert perfecte ple d'indie punk que tota la gent va gaudir completament. Vàrem destacar la gran actitud de Jaume Bea, que a poc a poc va deixant l'indie per anar-se cap al punk.
El segon grup va ser Hombrespajaro, grup que mescla estils com l'indie i el power-pop i que va posar el to un poc més tranquil de la nit. Gran posada en escena.
Després d'una gran actuació, va pujar a l'escenari el tercer grup, els Hit The Robot.
Els Hit The Robot són un grup diríem de garage-punk que la veritat és que a nosaltres ens encanta. El so que li posen només sent 3 persones, és bastant impecable. Gran concert i súper bona actitud.
I el darrer grup va ser Dr.Zhaska, el grup més "fiestero" de la nit. Mitjançà funk del bo, el grup compost per 6 músics, donà per finalitzada una gran nit on tota la gent assistent s'ho va passar en gran.
Hit The Robot
Dr. Zhaska y La Banda Misterio
Més fotos de Hit The Robot:
http://www.elmondelrock.com/2014/08/xxe-rocknrostoll-maria-de-la-salut-2014.html
Més fotos d'Hombrespajaro:
http://www.elmondelrock.com/2015/04/hombrespajaro-presentacio-teorica.html
Més fotos de Dr.Zhaska:
MLFM Festival (Henteligens, Hit The Robot, Hombrespajaro):
http://www.elmondelrock.com/2015/06/malafama-festival-2015-neuman-capsula.html
Publicat per Lluis Terrassa Mas a 9:37
Etiquetes de comentaris: Runaway Party 2015
Los Punsetes | Jardines de Albia | Bilbao BBK Live...
Artdemossa 2015 | Da Souza, Tramuntana, Joan Colom...
The Libertines | Slaves | Ibiza Rocks | 10 anivers...
Runaway Party | Henteligens, Hit The Robot, Hombre...
CAPSULA | Jardines de Albia | Bilbao BBK Live | Eu...
Calle 13 + Skatalites + Rumba Katxai | Mallorca Ro...
Bilbao BBK Live 2015 | Muse, Mumford & Sons, Jesus...
Coldplace | Gran Via | Bilbao BBK Live 2015 | Eusk...
EL MÓN DEL ROCK FESTIVAL 2015 | MEN, FULL PLAY, RU... | 0.532824 | curate | {"es": 0.31524341580207504, "ca": 0.5235434956105347, "en": 0.16121308858739025} | http://www.elmondelrock.com/2015/07/runaway-party-henteligens-hit-robot.html |
cawac_ca_20200528_4_82418 | Un treball sobre l’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX, de Montserrat Gurrera i Lluch, guanya la 53ena edició del Premi Iluro de Monografia Històrica. El jurat d’aquest certamen convocat per Caixa Laietana ha atorgat el guardó a aquesta mataronina. El Premi s’atorga al millor treball inèdit sobre Mataró o sobre la comarca del Maresme, tant de caràcter general, com sobre un determinat període o tema.
Somescola.cat assegura que si no es dóna suport a l’escola en català no hi haurà cohesió a Catalunya. Des de l’organització treballen per donar suport a l’escola catalana i al model de la immersió lingüística.
El projecte s'ha presentat aquesta tarda a l’Institut Miquel Biada després de gairebé un any de vida. Sònia Llinàs, membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural, ha assegurat que la llengua és l’eix de la nostra cultura i sense ella tot falla.
Mataró serà una de les seus oficials de la 13ena edició del festival Els Grans del Gospel que es celebra del 2 al 22 de desembre. Barcelona, Girona, Granollers o Escaldis a Andorra són algunes de les ciutats que formen part d’aquest certamen internacional que porta a algunes de les millors formacions de música Gospel. Atlanta, Nova Orleans o Chicago són les ciutats d’origen de les agrupacions que formen el cartell, la majoria de les quals mai abans havien actuat a l’estat.
Sense material nou però amb ganes de retrobar-se i de treure la pols a unes cançons pròpies que han estat tres anys sense sonar en directe. El trio mataroní Tabarka [ myspace ], format l’any 2002 pels germans Juanjo Jiménez a la veu i al baix, Manolo Jiménez a la bateria, i Joan Barranca a la guitarra, ha demostrat que no ha perdut pistonada en el seu concert de retorn a la sala petita del Clap [ web ], aquest plujós dissabte 5 de novembre.
La productora mataronina Clack presenta definitivament el documental dels 15 anys dels Capgrossos. Amb el producte acabat els impulsors del projecte asseguren que l’objectiu d’aquest documental és basa en tres eixos: informar, entretenir i emocionar.
La dificultat d’atorgar el Premi Iluro es troba en la qualitat dels treballs que s’hi presenten. Així ho assegura l’historiador i president del jurat d’aquest guardó, Antoni Pladevall. Segons explica, el jurat és conscient de la bona feina de recerca i documentació que hi ha darrere dels sis treballs presentats i la decisió de triar un guanyador no ha estat gens fàcil.
Els Capgrossos de Mataró descarreguen el 3 de 9, el 4 de 9 amb folre i la torre de 8 folrada a la Diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès. Finalment els blaus van descartar intentar la torre de nou amb folre i manilles, el castell de gamma extra descarregat en aquesta mateixa cita l’any passat.
Els Capgrossos fan una crida a una assistència massiva a l’assaig d’aquest vespre. Si aconsegueixen reunir més de 400 persones, demà els blaus podrien tornar a intentar la torre de 9 amb folre i manilles a Vilafranca, coincidint amb el primer aniversari de la consecució d’aquesta fita que els va convertir en colla de gamma extra.
L’actor i músic, Bruno Oro, presenta aquest divendres el seu primer disc en italià, la seva llengua paterna. “Napoli”, ens transporta a Itàlia amb la seva composició i lletres. A més de ser conegut per aparèixer a sèries de televisió com per exemple “Polònia” i “El cor de la ciutat”.
El Monumental acull aquest cap de setmana una de les representacions infantils amb més èxit dels darrers temps. “Gerónimo Stilton. El musical del regne de la fantasia” pujarà aquest cap de setmana a l’escenari mataroní. | 0.860371 | curate | {"ca": 0.99491381746256, "es": 0.005086182537439954} | http://mataroradio.cat/mataronoticies/secci%C3%B3/cultura?page=87 |
oscar-2201_ca_20230904_9_31658 | IB3 | GENT DE LA MAR: Pesca d’albacores a Menorca, costejament a Cala Rajada i homenatge a Lenka Juskanicova
Ens Públic de Radiotelevisió
de les Illes Balears
Inici
Televisió
Ràdio
Notícies
Directes
Directes
GENT DE LA MAR
Pesca d’albacores a Menorca, costejament a Cala Rajada i homenatge a Lenka Juskanicova
Dilluns a les 22.15
02/08/2021 22:15
Aquesta setmana, al programa Gent de la Mar, Manolo Barahona viurà una jornada de pesca d’albacores a Binibèquer amb l’Alberto Gil i en Juan Carlos De La Cruz. Junts faran captures espectaculars i acabaran cuinant un marmitako en companyia de dofins.
Per part seva, Alba Brunet farà una ruta de costejament a Cala Rajada amb en Julio Alou. Gaudiran de bons moments carregats d’adrenalina i gaudiran dels millors racons de la costa artanenca.
D’altra banda, Rafel Gómez participarà a l’homenatge en memòria de la bussejadora i observadora de la mar Lenka Juskanicova, organitzat pels seus amics un any després de la seva mort.
Parlaran de les seves inquietuds i de la seva passió per la mar i acabaran un dia ple d’emocions fent una immersió a Cala Marmassen, la seva cala preferida.
I també tendrem temps per mirar els millors vídeos amb les vostres pescades.
Si sortiu a navegar, si anau a pescar o si vos agrada la costa, no ho dubteu, sou Gent de la Mar!
Gent de la Mar s’emet els dilluns a les 22.15 hores a IB3 Televisió
Cookies
“COOKIES: Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a configurar la web, així com per a analitzar l’activitat de la web i mesurar l’audiència amb la finalitat de millorar el seu contingut i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Clica “Informació sobre cookies” per a saber més. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “ACCEPTAR COOKIES”. Per a configurar o rebutjar l’ús de cookies premi el botó “CONFIGURAR”.
Llistat de les cookies en funció de la finalitat
Cookies necessàries
Cookies de tercers [Google Anayltics] Análisi Google, Inc., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Pot obtenir més informació sobre el funcionament de de GOOGLE ANALYTICS i les cookies utilitzades per aquest servei als següents enllaços:https://support.google.com/analytics/answer/6004245; http://www.google.com/intl/es/policies/privacy/
Pot desactivar les cookies de GOOGLE ANALYTICS mitjançant la instal.lació en el seu navegador del complement d’inhabilitació creat per Google i disponible al següent enllaç: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=es
Cookies publicitàries [DoubleClick] Publicitat GOOGLE, INC., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Més informació sobre aquestes cookies a: http://www.google.com/policies/technologies/ads/ y https://support.google.com/adsense/answer/2839090?hl=en.
Pot desactivar les cookies DoubleClick, visitant la pàgina d’inhabilitació de DoubleClick (en anglès:). | 0.694563 | curate | {"ca": 0.9274415405777167, "fr": 0.013411279229711142, "pt": 0.002751031636863824, "en": 0.02922971114167813, "es": 0.027166437414030263} | https://ib3.org/gent-de-la-mar-pesca-dalbacores-a-menorca-costejament-a-cala-rajada-i-homenatge-a-lenka-juskanicova |
macocu_ca_20230731_7_227336 | Cementiri Municipal
Contacte
HIVERN
JULIOL I AGOST
SETEMBRE I OCTUBRE
Del 4 de setembre al 31 d'octubre. Matins: de dimarts a dissabte de 10 a 14 h. Tardes: de dimarts a dissabte de 16 a 18 h. Dilluns i diumenges: tancat (a excepció de si hi ha vetlla). | 0.562858 | curate | {"en": 0.17408906882591094, "fr": 0.032388663967611336, "no": 0.05668016194331984, "ca": 0.7368421052631579} | |
macocu_ca_20230731_4_407899 | Descripció del servei
El municipi d'Escorca compta amb una xarxa prou extensa d'instal·lacions de recollida de residus per tal d'aconseguir una major separació, així com un sistema de recollida més eficient i còmode per als seus habitants.
La xarxa compta amb 20 àrees d'aportació amb contenidors de vidre, paper i cartó i envasos lleugers, 26 contenidors de rebuig i 54 papereres repartides per tot el municipi.
Per tal d'aconseguir una major integració paisatgística, les àrees d'aportació estan separades de la resta de la via i forrades de pedra. Cada àrea d'aportació compta amb un o dos contenidors de cada fracció (paper i cartró, plàstic, vidre) i un contenidor de rebuig. Les àrees d'aportació situades dins les àrees recreatives són de dimensions reduïdes i estan delimitades per una tanca de fusta.
De les 54 papereres existents, 14 es troben a la zona del monestir de LLuc, 11 a Cala Tuent, 24 a Sa Calobra i 6 a la desembocadura del Torrent de Pareis.
Escorca compta amb dos punts de recollida de residus especials; un situat a les proximitats de l'Ajuntament on es recull roba i calçat, i l'altre, dins del mateix on es recullen piles, bateries, fluorescents.
El servei municipal de recollida de residus es realitza en dies alternatius durant tot l'any exceptuant la zona de Sa Calobra on durant la temporada alta es realitza diàriament.
L'ajuntament ha establert un conveni amb l'empresa Deixalles la qual s'encarrega de recollir amb una periodicitat de dos mesos residus com ara taules, cadires, armaris i tot tipus de mobiliari domèstic a un punt situat a la zona del Margenó.
A més, amb telefonada prèvia, l'Ajuntament recull a domicili els residus voluminosos que puguin tenir els habitants d'Escorca.
Servei de neteja viària
El servei d'agranada mecànica compta amb dos vehicles adaptats per a la recollida (un camió gran i un camió petit) així com quatre bufadors de carrers.
Durant l'hivern tenint en compte que és temporada alta d'acampades i excursions cada dilluns és realitzen serveis d'agranada manual a les voreres de carretera, a la urbanització d'Es Guix, a la zona de la Benzinera i al Camí Vell de Lluc.
Per tal de mantenir el Torrent de Pareis en bon estat, el municipi compta amb un vehicle adaptat que permet accedir a les papereres situades al Torrent així com facilitar el servei d'agranada manual a les zona de la desembocadura del torrent. | 0.86168 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_653269 | Rei de CatalunyaY como bonus:Sempre s'ha parlat català a América.https://www.youtube.com/watch?v=19tAN2JGNVk
M'ha passat el corrent, Valentina | 0.486964 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_41602 | L'empresa de Guies Nordsud creen la ruta de Btt Bi6000 per donar a conèixer els millors racons del Ripollès amb Btt. Jordi cutrina i Jaume Vila són els dos fundadors de l'empresa Guies Nordsud i també de la Bi6000. | 0.753418 | curate | {"ca": 1.0} | http://bi6000.blogspot.com/2008/08/els-arquitectes-de-la-bi6000.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_90327 | Fa 3 anys coincidint amb la celebració del 12è Aniversari del centre social vem estrenar l'entrega d'un premi que ja va per la seva tercera edició: el "Tu sí que em representes".
El premi "Tu sí que em representes" vol ser un reconeixement per part de la comunitat del nostre centre social, a grups ciutadans o persones del nostre entorn que fan una tasca valuosa per a conquerir una ciutat millor i més justa. Grups, projectes o persones compromeses en la lluita pel dret a la ciutat. El nom del premi és un dels lemes principals del moviment #15M "no ens representen" modificat per introduïr un reconeixement explícit a qui se li entrega: "amb la vostra lluita, vosaltres sí que ens representeu".
En les dues edicions anteriors li vem donar a la PAH, a l'AMPA de Can Montllor, a l'Observatori Ciutada Municipal i al projecte A les vuit al Raval. | 0.843376 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ateneucandela.info/es/taxonomy/term/360 |
oscar-2301_ca_20230418_3_186940 | Ana és una jove omple d’inseguretats. Atrapada en el seu inconscient, desitja poder acceptar la seua pròpia identitat, però els seus complexos li impedeixen gaudir plenament de la vida. “Ámome” és un al·legat surrealista en favor de l’amor propi, la comunicació interna i l’autoestima com a única via per a desenvolupar la capacitat d’estimar.
EL OLVIDO
Direcció: Xenia Grey. Durada: 4 minuts.
Els pescadors van tornar al port, la pesca ha sigut escassa. La fam assola el país. Un home desconegut compra unes sardines i les regala a uns xiquets que juguen. Els xiquets es fien d’ell quan parla d’una abundant pesca que prompte arribaria al Mercat de Proveïments i el rumor no tarda a estendre’s per la ciutat. Sobre les 11 del matí i el Mercat d’Alacant està ple de gent. Són instants previs al bombardeig. “El olvido” és un homenatge a la víctimes amb motiu de la commemoració del 80 aniversari.
INVISIBLE
Direcció: Paola Tejera. Durada: 6 minuts.
Eva porta una vida normal fins que un dia la marca tecnològica Network trau un nou producte, les B-Blue, unes ulleres de realitat augmentada que amenacen amb acabar amb la interacció humana física. Des d’aqueix moment, Eva haurà de bregar amb l’assetjament publicitari i el sentir-se completament ignorada pel seu entorn.
VS. SANTA
Direcció: Raul Colomer i Aitor Herrero. Durada: 4 minutos.
La nit de Nadal, una xiqueta es troba sola en un immens apartament quan per fi rep l’esperada visita de Santa Claus, que arriba a la seua casa amb el propòsit de complir la seua tasca anual: lliurar regals. No obstant açò, el present que vol no és el que Santa li ha portat.
LIGHTS OUT
Direcció: Duna Tàrrega. Durada: 6 minuts.
Murphy és un endoll que ha estat dormit durant molt temps, i és a punt de viure un dia molt estresante: un pare solter, una reforma… què podria ser pitjor? La vida diària pot ser dura per a un endoll. | 0.763338 | curate | {"ca": 0.9304725692558392, "gl": 0.004888647474198805, "en": 0.033134166214014125, "es": 0.026615969581749048, "it": 0.004888647474198805} | https://quartmetratges.com/seleccio-oficial-curtmetratges-animacio/ |
mc4_ca_20230418_16_75013 | Roger Waters fa reviure Pink Floyd al Palau Sant Jordi | betevé Web
Víctor Giralt Jonama@victorgiraltjon dissabte 14 d'abril, 2018 , 12.00
El fundador de la popular banda de rock simfònic engega a Barcelona la gira europea Us+Them amb dos concerts al recinte de Montjuïc
Roger Waters ha rememorat la nostàlgia dels anys setanta amb un viatge musical a discos assenyalats de Pink Floyd, com 'Wish you were here', 'The wall' i sobretot, 'The Dark side of the moon', el més freqüentat durant el primer dels dos concerts al Sant Jordi. Es tracta d'un viatge musical i visual, amb desplegament de vídeos molt elaborats, un per a cada tema. No hi han mancat moments reivindicatius i de denúncia, previsibles d'acord amb el vessant activista de Waters.
Pink Floyd en directe ja era sinònim de gran espectacle tecnològic als anys setanta i aquesta gira no defrauda. So quadrifònic, un dels distintius dels Floyd, potent equip de llums, i uns audiovisuals molt elaborats, ja des del primer tema 'Breathe'. El repertori ha seguit amb un grapat més de temes de "The Dark side of the moon" ('Time', 'The great gri in the sky'), disc de capçalera de la gira. Només sis cançons són de Waters en solitari, del seu recent "Is this the life you really want?". El veterà artista ha actuat una mica com a director d’orquestra, deixant molt protagonisme als músics que l’acompanyen. Menció especial pel duet de veus de Jess Wolfe i Holly Laessig, a l’altura que requereixen alguns dels passatges més memorables dels discos de Pink Floyd.
Un Roger Waters combatiu
A la segona part, amb repàs inicial al disc "Animals" —i entrada en escena d'inflables gegants emulant les xemeneies de Battersea Power Station de la portada— l'espectacle ha pujat de to pel que fa a la denúncia i la crítica. El tema 'Pigs', per exemple, ha sonat amb imatges de Donald Trump amb cos de porquet. Més endavant amb el mític 'Money' de fons, han aparegut imatges de mandataris europeus com Mariano Rajoy, Angela Merkel, Vladimir Putin, o Silvio Berlusconi. El concert, que s'ha acabat amb el tema 'Comfortably Numb' i pluja de confeti , dura més de dues hores i inclou 24 temes sense bisos. A més dels temes esmentats han sonat també 'Wish you were here', 'Welcome to the machine', 'Another brick in the wall', 'Us and them' (que posa títol a la gira), 'Brain damage' o 'Eclipse'.
concertsPalau Sant JordiRoger Waters
La pols del Sàhara continua enterbolint el cel de Barcelona. El perquè, aquí 👇👉 https://t.co/CKbPf8Vzd0 https://t.co/xJOAph43A6 | 0.858741 | curate | {"ca": 0.9758162031438936, "fr": 0.009673518742442563, "en": 0.014510278113663845} | http://beteve.cat/roger-waters-fa-reviure-pink-floyd-palau-sant-jordi/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_123361 | Carretero està "convençut" que RCat i Laporta aniran junts a les eleccionsEl lider de Reagrupament diu que no fer-ho seria "poc intel·ligent" El president de Reagrupament, Joan Carretero, ha considerat que seria “poc intel·ligent” que la formació que lidera i el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, no arribessin a un acord per concórrer junts a les eleccions catalanes, perquè es dirigeixen al mateix electorat, de manera que està “convençut” que el pacte es produirà. En declaracions als periodistes, ha assegurat que RCat vol que a les eleccions s'hi presenti una candidatura independentista transversal, sigui la seva o 'qualsevol altra'.Durant la presentació del llibre Carretero. Retrat d’un metge que fa política de Francesc Orteu i que s’ha presentat aquesta tarda a Barcelona, l’exconseller ha reconegut que Catalunya és un país “ple d’infants” on els ciutadans “actuen com a nens que volen que el govern els hi solucioni tots els problemes”. L’exconseller ha alertat que aquesta actitud infantil fa que Catalunya “sigui un país cada vegada més impossible” i que si ell arriba a la governar la Generalitat demanarà que la societat treballi “més i millor”. Carretero ha dit que si finalment la seva formació aconsegueix uns bons resultats que li permetin entrar al Parlament, però en un termini curt de temps no se'n surten, el partit haurà de replantejar el projecte i "canviar d'eines" i “fer-ne un altre de nou”.El caos de la nevadaL'exalcalde de Puigcerdà no s'ha estat de referir-se al caos provocat pel temporal de la setmana passada. "Fa riure que en un país del segle XXI que pretén ser modern caigui un pamet de neu i es col·lapsi tot, i el que fa més riure és que si passa l'any que ve, tornarà a passar el mateix. I si plou a la primavera, tornarem a riure, i esperem que no hi hagi cap incendi", ha asseverat sarcàstic Carretero. Font: el Singular digital.
Reagrupament compassa el seu calendari amb el de Laporta i escollirà els candidats el juny'Aquesta és l'assemblea del què, la propera serà la del qui', diu Carandell · No té 'cap problema' per debatre les propostes dels reagrupats de l'Alt Camp'Aquesta és l'assemblea del què, la propera serà la del qui', ha assegurat a directe!cat la vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell, en referència a la recollida de signatures de l'assemblea comarcal de l'Alt Camp per introduir el sistema d'elecció de candidats a l'ordre del dia de l'assemblea d'aquest diumenge. Carandell assegura que l'assemblea podrà votar si hi està d'acord, tot i que Joan Carretero ja va avançar que ell, com a president, demanaria que la proposta de l'Alt Camp no fos admesa a l'ordre del dia. Per tant, difícilment seria discutida si no és que compta amb el 10% de les signatures (unes 340) dels reagrupats tal i com preveuen els estatuts (pdf). Tot i que al gener es va anunciarque l'assemblea de diumenge serviria per escollir els candidats, ara Carandell fixa l'elecció en una propera assemblea que es preveu per al mes de juny. Aquest calendari permetria compassar l'elecció dels candidats de Reagrupament amb el salt del president del Barça, Joan Laporta, a la política després de les eleccions al club, previstes el 13 de juny. Carandell assegura que el canvi de dates per a l'elecció dels candidats de Reagrupament respon a un canvi del propi tempo electoral ja que preveien que les eleccions fossin abans de l'estiu i, ara per ara, la previsió és que les eleccions siguin a la tardor. D'altra banda tampoc ha amagat que hi hagi altres motius, com ara que la repercussió mediàtica de la primera assemblea de Reagrupament va comportar un creixement significatiu del nombre d'associats, que arriben als 3.400. Així, esperen que la celebració d'una segona assemblea per marcar el 'full de ruta' de RCat aquest diumenge i una tercera al juny per escollir els candidats faci créixer el nombre d'associats.Laporta i Reagrupament sincronitzen rellotgesAquests motius, però, perden força davant el fet que amb aquest nou calendari aconsegueix sincronitzar l'elecció dels candidats de Reagrupament amb les necessitats de Joan Laporta, que ha deixat clar en diverses ocasions que no farà pública la seva decisió fins després de les eleccions a la presidència del FC Barcelona, previstes per al 13 de juny. Carretero està 'convençut' que RCat i Laporta aniran junts a les eleccions perquè no fer-ho seria 'poc intel·ligent'El president de Reagrupament, Joan Carretero, ha considerat aquest dilluns que seria 'poc intel·ligent' que la formació que lidera i el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, no arribessin a un acord per concórrer junts a les eleccions catalanes, perquè es dirigeixen al mateix electorat, de manera que està 'convençut' que el pacte es produirà. En declaracions als periodistes abans de la presentació del llibre de Francesc Orteu que protagonitza 'Carretero. Retrat d'un metge que fa política' a la universitat Blanquerna de Barcelona, ha assegurat que RCat vol que a les eleccions s'hi presenti una candidatura independentista transversal, sigui Reagrupament o 'qualsevol altra'. 'En totes les converses que he tingut amb el senyor Laporta, tots dos arribem a la conclusió que defensem el mateix, que volem el mateix per Catalunya; per tant seria poc intel·ligent per part nostra no arribar a un acord. Atès que diem i volem el mateix i parlem per la mateixa gent, seria bo que ens poséssim d'acord, per tant estic convençut que hi podrem arribar', ha manifestat Carretero. De les paraules de Carretero, tot i que no ho ha dit explícitament, se'n pot extreure que dóna pràcticament per fet un acord amb Laporta per concórrer conjuntament a les eleccions catalanes.El 'com' s'escullen els candidats, encara a l'aireSigui com sigui i independentment de la data que es fixi per escollir els candidats de Reagrupament, el sistema que finalment s'utilitzarà per fer-ho continua sense concretar-se. Si el debat no s'aborda en l'assemblea d'aquest diumenge, sembla difícil que es discuteixi a la propera just abans de l'elecció. En aquest context, el més probable és que calgui esperar per saber quin serà el mecanisme per escollir els candidats de RCat i veure si la formació de Carretero segueix allò que marca laponència política (pdf) aprovada per la primera assemblea -que els candidats s'escullin en primàries amb llistes obertes i per circumscripcions- o opta per un altre sistema.
la notícia de directe.cat està equivocada. Carretero no demana que la proposta dels de l'alt camp no sigui admesa a tràmit, sinó que va dir que un cop se sotmeti la proposta a votació, ell votaria en contra de la proposta.Ho se de fonts de la directiva de Reagrupament.
Demanes massa objectivitat als del dirERCte...
diERCte
directe.erc | 0.851009 | curate | {"ca": 0.9973098191600658, "it": 0.0010461814377522045, "es": 0.0016439994021820357} | |
mc4_ca_20230418_6_47910 | DINAR D'EMPRENEDORS AMB AMANCIO LÓPEZ
el 24 gener 2018
Fundador del Grup Hotusa
EMPRESA O FAMILIA: Què és primer?
el 25 gener 2018
Nou cicle Empresa Familiar
“FP Dual i les empreses TIC, construint el futur”
Organitzat per GENTIC i Alianza
Nova acceleradora d’start-ups del sector salut al TecnoCampus
Presenta el teu projecte del 27 de desembre al 5 de febrer
II Edició Jornades "Entrenant el teu Talent" - Comissió Dona i Empresa
el 6 març 2018
Foment del Treball - IESE Business School 6,13 i 20 de març de 2018
23 nov. 2016 09:00
Com crear una xarxa d’agents comercials a França?
Seu de la FAGEM
La Consultoria d’exportació Barcelona Export i la FAGEM, impartiran una breu sessió formativa que ens permetrà buscar i seleccionar agents comercials a França de manera efectiva, identificant aquelles eines de selecció que ajuden a trobar els millors candidats.
Centre de Congressos del TecnoCampus
La presidenta de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, Dolors Guillén, us convida a la celebració de la Nit dels Emprenedors
3 nov. 2016 15:00
Jornades Cloud Computing
JSM Inforedes SLM, Be Services i la FAGEM organitzen unajornada dirigida a l'entorn empresarial sobre els beneficis per a les empreses de les solucions actuals de Cloud Computing en aspectes econòmics, de productivitat i de seguretat. | 0.745665 | curate | {"es": 0.10567210567210568, "ca": 0.8088578088578089, "ru": 0.027195027195027196, "pt": 0.039627039627039624, "en": 0.018648018648018648} | http://fagem.org/web/activitats/?page=38 |
macocu_ca_20230731_9_573721 | versió catalana feta per Alejo Martínez des de: “Lo nacional en Lenin”, en Lenin, Ediciones Ariel, Barcelona, 1972, pp. 254-258. Versió en .doc i .pdf.
L’internacionalisme de Lenin no necessita defensa. Allò que millor el caracteritza és l’irreductible trencament, als primers dies de la guerra mundial, amb la falsificació d’internacionalisme que prevalia en la Segona Internacional. Els caps oficials del ‘socialisme’ conciliaven des de la tribuna parlamentària els interessos de la pàtria com si fossen els interessos de la humanitat, mitjançant arguments abstractes ajustats a l’esperit dels vells cosmopolites. En la pràctica això menava, com bé sabem tots, al suport de la pàtria rapaç per les forces del proletariat.
L’internacionalisme de Lenin no és en cap manera una forma de reconciliar verbalment nacionalisme i internacionalisme, sinó una forma d’acció revolucionària internacional. El món habitat per allò que hom anomena humanitat civilitzada és considerat como l’única camp combat en què els distints pobles i classes sostenen una guerra gegantina uns contra altres. Cap qüestió d’importància pot tancar-se en un marc nacional. Fils visibles i invisibles solidaritzen cada qüestió amb dotzenes de fenòmens succeïts en tots els extrems del món. En la seua apreciació dels factors i de les forces internacionals, Lenin està més exempt que qualsevol altre de parcialitats nacionals.
Marx considerava que els filòsofs havien interpretat el món suficientment; per a ell, la tasca consistia en transformar-lo. Ell, el genial precursor, no arribà, però, a veure-ho. La transformació del vell món marxa ara a tota velocitat i el primer treballador d’aquesta empresa és Lenin. El seu internacionalisme és la valoració i intervenció pràctiques en el curs dels esdeveniments històrics a escala mundial i amb fins mundials. Rússia i el seu destí constitueixen tan sols un element d’aquest grandiós plet històric, del resultat del qual depèn la sort de la humanitat.
L’internacionalisme de Lenin no necessita que hom l’avale. Al mateix temps, però, el mateix Lenin és profundament nacional. Les seues arrels s’endinsen en la història moderna russa; concentra aquesta història en si mateix; li dóna la màxima expressió i, precisament així, abasta la cimera de l’acció internacional i de la influència mundial.
A primera vista, la caracterització de Lenin com a “nacional” pot semblar inusitada, en el fons, però, és quelcom que es sobreentén. Per a dirigir una revolució com la que ara travessa Rússia, mai coneguda en la història dels pobles, cal, evidentement, un vincle indissoluble i orgànica amb les forces fonamentals de la vida del poble, un vincle que arrenca des de les seues més profundes arrels.
Lenin personifica el proletariat rus, una classe jove que potser no té políticament més que ell, però profundament nacional doncs que en ella es concentra el desenvolupament precedent de Rússia, en ella està tot el seu futur, amb ella viu i cau la nació russa. Està exempta de la rutina i el patró, del la falsedat i el convencionalisme, mostra decisió en el pensament i intrepidesa en l’acció, una intrepidesa que mai arriba al disbarat. Aquests trets, que caracteritzen el proletariat rus, caracteritzen al mateix Lenin.
La naturalesa del proletariat rus, que ara el converteix en importantíssima força de la revolució internacional, es veia preparada per tota la marxa de la història nacional del seu país; per la bàrbara crueltat de l’estat autòcrata, per la inutilitat de les classes privilegiades, pel febril desenvolupament del capitalisme mercè a al rent de la Borsa mundial, per l’anquilosament de la burgesia russa, pel caràcter decadent de la seua ideologia i l’estupidesa política de la seua política. El nostre ‘tercer estat’ no tingué, ni podia tenir, la seua Reforma o la seua Gran Revolució. Més universal, doncs, fou el caràcter que adquirí la tasca revolucionària del proletariat rus. La nostra història no subministrà en el passat un Luter, ni un Thomas Münzer, ni un Mirabeau, ni un Danton, ni un Robespierre. Precisament per això el proletariat rus té al seu Lenin. Allò que es perdé en tradició s’ha guanyat en amplitud revolucionària.
Lenin és un reflex de la classe obrera no sols en el seu present proletari sinó, també, en el seu passat camperol, encara tan palès. Aquest cap del proletariat, el més indiscutible de tots, no sols té un aspecte exterior de mugic sinó, també, un ferm fons de mugic. Davant l’Smolny s’aixeca el monument a altra gran figura del proletariat mundial. És Marx, vesteix levita negra. Ben clar que es tracta d’una minúcia, però a Lenin ni tan sols mentalment és possible vestir-lo amb levita negra. En determinats retrats apareix Marx amb una àmplia pitrera emmidonada sobre la qual hi ha quelcom semblant a un monocle. Que Marx no era presumit és una cosa força evident per a aquells que tenen un idea de com era el seu esperit. Però Marx nasqué i cresqué en altre context nacional cultural, respirà altra atmosfera puix les classes altes de la classe obrera alemanya no procedeixen de l’aldea del camperol sinó dels gremis i de la complexa cultura de les ciutats de l’Edat Mitjana.
El mateix estil de Marx, ric i bell, on s’hi combinen la força i la flexibilitat, la còlera i la ironia, la severitat i el refinament, conté tota la càrrega literària i estètica de les publicacions políticoreligioses alemanyes precedents, a partir de la reforma i, àdhuc, d’abans. L’estil literari i oratori de Lenin és fins no poder més senzill, utilitari, ascètic, como tot ell. Però en aquest poderós ascetisme no hi ha res que transcendisca al moralista. No és un principi, no és un sistema estudiat ni, molt menys (hom entén), una afectació: es tracta, simplement, de l’expressió externa d’una concentració interna de forces per a l’acció. És diligència del mugic en la seua hisenda tot i que a una escala grandiosa.
Marx està completament en el Manifest Comunista, en el prefaci a la Crítica i en El Capital. Encara que no hagués estat el fundador de la Primera Internacional, sempre hauria estat allò que ara és. A Lenin, per contra, el tenim completament en l’acció revolucionària. Les seues obres científiques són sols un preparació per a l’acció. Tot i que no hagués publicat en el passat ni un sol llibre, sempre hauria entrat en la història tal i com ara s’endinsa: com a cap de la revolució proletària, com a fundador de la Tercera Internacional.
Un clar sistema científic (la dialèctica materialista) cal per a una acció de semblant volum històric como la que li a tocat en sort a Lenin; cal però no és suficient. També cal la força creadora auxiliar, a què anomenem intuïció: la capacitat de valorar al vol els fenòmens, de separar allò que és essencial i important de la palla i d’allò que és secundari, d’omplir amb ajuda de la imaginació les parts que manquen en el quadro, de pensar posant-se en el lloc d’altri, i primer que res de l’enemic, de combinar aqueixos factors en un únic bloc i descarregar el colp alhora que al cap adquireix forma la “fórmula” del colp. És la intuïció de l’acció. Per una banda es fon amb allò que anomenem sagacitat.
Quan Lenin, amb l’ull esquerre entornat, escolta un radiograma amb el discurs parlamentari d’un dels capitostos imperialistes que dicten la sort del món o una de tantes notes diplomàtiques (en què s’entrellacen la feroç perfídia i la envernissada hipocresia), sembla un mugic sagaç que no es perdrà a causa d’una paraula de més i a qui les frases no enganyen. Es tracta de la sagacitat del mugic, però d’un elevat potencial, desenvolupada fins a l’alçaria d’un geni, bastida amb l’última paraula del pensament científic.
El jove proletari rus únicament ha pogut fer el que està fent portant a coll la pesant càrrega dels camperols. Tot el nostre passat nacional preparava aquest fet. Però precisament perquè el curs dels esdeveniments han menat al poder el proletariat, la revolució superà immediatament i de manera radical la limitació nacional i el provincialisme de l’anterior història de Rússia. La Rússia soviètica ha esdevingut no sols el refugi de la Internacional Comunista sinó l’encarnació viva del seu programa i mètodes.
Per les desconegudes vies que la ciència no ha descobert encara, a través les quals es forma la personalitat humana, Lenin agafà del medi nacional tot allò que la història coneix. Justament perquè a través de Lenin la revolució socialista que des de fa temps tenia la seua expressió internacional, trobà per primera vegada la seua encarnació nacional, ell esdevingué, en el sentit més recte i immediat, en el dirigent revolucionari del proletariat mundial. Així és como el veiem en el dia que fa cinquanta anys.
[1] Publicat en Pravda no 86, 23 d’abril de 1920 en conmemoració del cinquantè aniversari de Lenin. | 0.853673 | curate | {"ca": 0.9865424430641822, "uk": 0.0009201748332183115, "pt": 0.012537382102599495} | |
mc4_ca_20230418_14_745932 | Abbey Road ::
Pàgina principal > Abbey Road
No és només un carrer de Londres ni una portada dels Beatles. Carreteres de l'abadia, carrers de l'abadia, passatges de l'abadia plaguen la geografia d'Irlanda. La propagació del cristianisme pels primers monjos i frares va originar la proliferació d'abadies, esglésies rurals, i convents al mateix temps que els primers sants irlandesos ascendien als altars. Sant Patrici, Sant Kevin, Sant Brandan entre altres, es van encarregar de fundar els primers monestirs. Els inicis del cristianisme a l'illa es van distingir pel caràcter monàstic de la seva església.
Un dels primers centres religiosos de les illes britàniques es va crear a Iona, a les Hèbrides Interiors, prop de la costa escocesa, en el que llavors era el regne de Dalriada. Un dels prínceps de la casa reial dels Uí Néill, a l'Ulster, Colum Cille, qui es convertiria en Sant Columba, es va assentar allà l’any 563 fundant el que seria el nucli divulgador del cristianisme irlandès. El monacat es fundava en la mortificació del cos a través del treball executat amb pena per obtenir l'alliberament dels desitjos. Aquesta filosofia va portar a Sant Kevin a les muntanyes de Wicklow a dormir en un llit de pedra i a prendre banys d'aigua gelada en un llac proper. La llegenda, una mica desmesurada, explica que una merla se li va posar a la mà mentre la tenia estesa. Per no molestar l’ocell Sant Kevin no la va retirar sinó que va permetre que niés i es va mantenir immòbil fins que les cries que van néixer dels ous posats no van emprendre el vol.
En el temps en què es van aixecar els primers monestirs no existien nuclis de població comparables a les ciutats romanes en cap dels cinc regnes irlandesos, fonamentalment rurals. Els monestirs van atreure, a més de fidels acòlits i novicis, a artesans i a comerciants. Els recintes emmurallats dels centres escolàstics proporcionaven protecció en els anys turbulents que van seguir a la caiguda de l'Imperi Romà. Bangor arribà a acollir a quatre mil monjos. Clonmacnoise tres mil. En cada un d'ells a més de les edificacions on residien els clergues, es van construir catedrals, esglésies i capelles, tallers i obradors. Un element característic són les torres circulars que generalment servien per vigilar i per emmagatzemar els béns més preuats de cada comunitat en un emplaçament fàcilment defensable. Normalment l'entrada a les torres s'efectuava mitjançant una escala removible fins a la porta, que, per dificultar l'accés als assaltants, solia estar a més de tres metres de terra.
Van ser també centres acadèmics de primer ordre en els que l'antic art dels celtes de La Téne es va fondre en les formes i figures d'un nou art que es plasmaria a través del paper en manuscrits bellament il·lustrats o mitjançant els evangelis tallats en les creus de pedra.
Després del de Iona, els primers monestirs erigits van ser els de Inishmore, en la major de les illes d'Aran, i el de Skellig Michael, situat en un illot a catorze quilòmetres de les costes de Kerry. La gran majoria d'ells es van fundar sobre els segles VI i VII i van romandre actius durant llargs segles. Els que van sobreviure als assalts víkings haurien d'esperar als embats de danesos, anglesos o el dels propis irlandesos. Actualment la majoria es conserven en estat de ruïna, ocupats per cementiris que s’han anat estenent al seu voltant, però també s'han començat a protegir i a preservar com el patrimoni històric que representen.
Al sud de Dublín, entre les muntanyes Wicklow, hi ha el lloc on Sant Kevin va suportar que li niarà la merla a la mà. Es diu Glendalough, i ve a significar vall entre dos llacs. Bastant ben conservat, el complex està dividit en dues àrees, la que correspon al llac inferior i la del llac superior. A la primera hi ha la catedral, una de les esglésies paleocristianes d'Irlanda. Dedicada a Sant Pere i Sant Pau va estar en actiu fins a l'any 1214 i al seu interior es conserven algunes antigues tombes dels primers cristians, una sol·licitant una oració per un tal Diarmuit. A la zona del llac inferior encara queden tres esglésies més: Saint Kieran, Saint Kevin’s Kitchen i Sainte Mary, a més de la torre circular de trenta-tres metres d'alçada. Al costat del llac superior hi ha la petita cova on se suposa que dormia el sant fundador: Saint Kevin’s Bed. En 1214 les diòcesis de Glendalough i Dublín es van unir beneficiant a la major d'elles i iniciant el declivi del centre dels dos llacs.
En direcció contrària, al nord de la capital, Monasterboice és una altra visita obligada. Fundada en el 521 per Sant Buithe, Buite, Boyce o Boeci, va acollir monjos i monges, va patir l'ocupació víkinga el 968 fins que el rei de Tara, Donald, els va expulsar. El 1097 un incendi va consumir la torre circular destruint lamentablement bona part de la biblioteca que s'hi guardava, suposadament ben protegida. Monasterboice és coneguda sobretot per la seva creu cèltica, la més finament tallada de tot el país, la Muiredach Cross. L'any 1142, la construcció de la propera abadia de Mellifont, principal centre del Cister, va ser el principi del final.
Al centre de l'illa, a la vora del riu Shannon, va créixer el monestir de Clonmacnoise, Cluain Mhi Cnois, el prat dels fills de Nóis. Fins al segle IX va estar associat als reis de Connacht, fins que es va aliar amb els de Meath. Va ser visitat per acadèmics i estudiants de tot Europa i allà jeuen enterrats els reis de Tara. Està citat en diverses ocasions al Chronicum Scotorum: l'any 646 Diarmaid va anar a la batalla, va passar per Cluan-muc-Nois i la congregació de Ciaran va pregar per ell. En 1179 un centenar d'habitatges i tretze esglésies es concentraven al recinte. En 1552 un regiment anglès va saquejar llibres, vidrieres i fins i tot les campanes. La Creu de les Escriptures és un dels elements més notables del recinte al costat de la Tur Uí Ruairc, o torre de O'Rourke. Construïda al segle X com campanar i torre de defensa va ser destruïda per un llamp el 1135 sense que es tornés a restaurar i així és com es contempla avui en dia. A l'Església de McDermot els monjos confessaven als leprosos a distància, gràcies a l'efecte acústic de que gaudia la porta principal. A la Catedral, al costat del altar, jeuen des 1198 les restes de Rory O'Connor, últim gran rei del Eire.
El Convent de la Santa Creu, monestir dominicà a la ciutat de Sligo, va ser construït el 1253 per ordre del baró d'Offaly, Maurice Fitzgerald, qui també va introduir a Irlanda l'ordre dels franciscans. Després de ser destruït per un incendi el 1414, devastat el 1595 durant la guerra de Tyrone i assolat a la rebel·lió de l'Ulster de 1641 és sorprenent que aquest estigui obert al públic i que valgui la pena la visita. Conserva un preciós claustre on hi ha talles gòtiques i renaixentistes en els seus capitells i l’únic altar amb un panell cisellat amb motius vegetals que queda a l'illa.
A Boyle, el seu monestir, mainistir na Búille, va ser el successor cistercenc del de Mellifont, fundat en 1142 va acabar sent utilitzat com a caserna pels Connaught Rangers fins a 1788 i, potser gràcies a això, ha arribat més o menys sencer fins als nostres dies. A la regió dels Burren, Kilfenora, la més petita parròquia de la Irlanda medieval, va arribar a ser diòcesis del regne de Corcomroe, set creus ho testifiquen així com les efígies dels clergues en el mur oriental. Als afores de Ennis, al costat del riu Fegus, resten de l'abadia de Clare, el centre agustinià més important del comtat, dues capelles i una torre circular a més del claustre i altres construccions menors.
Dingle, una de les penínsules del comtat de Kerry, diuen que la més bella, és rica en restes monàstics, alguns relacionats amb el culte a Sant Brandan, com l'església de Kilmalkedar, Cill Mhaoilcéadair, exemple del romànic introduït des d'Anglaterra. Conserva una pedra amb inscripcions en ogham, l'antic alfabet irlandès que traduït resa MAILE-ÍNBIR MACI BROCANN, el nom de Mael Inbir, fill de Brocan. Prop de l'entrada un petri rellotge de sol mira cap al cel. El seu gnòmon indica l'hora. Als afores del petit poble de Ballyferriter costa una mica trobar el que queda dels fonaments d'un antic monestir del segle VI. Excavat en els anys setanta del segle XX, An Riasc, que significa el pantà, està rodejat d'un mur gairebé circular. Dins el recinte un altre mur el divideix en dos sectors, A llevant hi havia l’oratori i un petit cementiri on quaranta i dues tombes estan alineades en dues fileres. A l'altra banda es veuen clarament les bases de les cel·les que habitaven els monjos i cap al centre s'hissa la creu de Reask decorada amb motius en espiral. No gaire lluny, en una finca privada, es pot visitar el reconegut oratori de Gallarus, Séipéilín Ghallarais, o església del lloc dels estrangers. En forma de nau de vaixell invertida, és una construcció molt senzilla però bella en les seves línies. I fins i tot a la península, de tornada cap a la vila de Tralee, és possible trobar la petita, encara esvelta, església de Carron, Teampall an Chairn, potser anomenada així per un antic enterrament en forma de túmul, cairn, que hi ha als voltants. Un mur defensiu, més aviat baix, denota la necessitat de protecció que va haver de tenir quan servia a bona part de les parròquies de Clare. Eren altres temps.
Celtes | Irlanda | Abadies | 0.865564 | curate | {"en": 0.001406926406926407, "ca": 0.9933982683982684, "es": 0.005194805194805195} | https://www.world-in-words.com/news/abbey-road2/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_202328 | A l’ICFO, utilitzem els fotons per comprendre millor el nostre món i generar noves tecnologies per millorar la nostra societat. Si tu també vols fer-ho, pots començar amb aquests projectes relacionats amb la fotònica que hem seleccionat per a tu.
També pots trobar una selecció d’enllaços amb idees brillants que poden inspirar-te per començar nous projectes.
Si ja tens la teva idea, però necessites aclarir alguns dubtes, podem posar-te en contacte amb alguna persona experta en fotònica que pugui respondre a les teves preguntes.
Explica’ns com et va anar: comparteix el teu projecte a Instagram o Twitter amb el hashtag #ICFOoutreach o vine a ensenyar-nos el resultat al Young Photonics Congress organitzat per l’ICFO.
projectes fotònics
Idees brillants
persones expertes en fotònica
Estades d'estiu
Projectes fotònics
Aquí pots trobar una selecció d’activitats pràctiques relacionades amb diferents aspectes de òptica i fotònica.
Cada activitat es tindrà a l’ICFO, durarà aproximadament 2 hores i està oberta a grups petits de màxim 3 estudiants.
Pots venir aquí per experimentar amb nosaltres i aprendre algunes tècniques i experiments que poden ser la base de un projecte de recerca creatiu i original. Esperem que tornis a ensenyar-nos el que aconseguiràs al Young Photonics Congress.
Pots escollir entre aquests projectes:
CONSTRUEIX UN DELS INSTRUMENTS MÉS SENSIBLES
El interferòmetre de Michelson va ser dissenyat fa més de cent anys per trobar la resposta a una pregunta fonamental de la física: ¿l’espai està completament buit o ple d’èter? Més recentment, al 2015, van utilitzar aquest mateix tipus de interferòmetre per observar ones gravitacionals per primera vegada. Amb aquesta activitat, pots construir un interferòmetre de Michelson amb les teves pròpies mans.
Busca les sessions de "Interferòmetre" al calendari
COMUNICA DE MANERA SEGURA GRÀCIES A LA FÍSICA QUÀNTICA
Les propietats de la física quàntica van en contra de la nostra intuïció, però tot i això ens permeten desenvolupar aplicacions interessants, com per exemple comunicacions ultra-segures. En aquesta activitat, t’explicarem algunes idees bàsiques de la física quàntica i aprendràs la manera més senzilla per enviar un missatge secret gràcies a la física quàntica (protocol BB84) a través d’una activitat amb làsers i polaritzadors.
Busca les sessions de "Criptografia" al calendari
EXPERIMENTA AMB EL GRAFÈ
El grafè és el primer material 2D que es va fabricar al món. A pesar de tenir el gruix d’un àtom, és 200 vegades més resistent que l’acer. És transparent i flexible, a l’hora de tenir extraordinàries propietats tèrmiques i elèctriques. Totes aquestes característiques fan del grafè un material molt interessant pel desenvolupament de noves tecnologies.
Amb aquesta activitat pots produir una mica de grafè i observar-lo al microscopi.
Busca les sessions de "Grafè" al calendari
ESCLETXES, DIFRACCIÓ I INTERFERÈNCIA
Els patrons de difracció revelen informació sobre l’estructura microscòpica dels materials que la llum ha travessat, amb importants aplicacions científiques i tecnològiques. Amb aquesta activitat, podràs observar els patrons de difracció creats per diferents estructures i mesurar la mida d’un objecte molt petit, com per exemple, el diàmetre d’un cabell.
Busca les sessions de "Difracció" al calendari
DESCOBREIX LA INFORMACIÓ EN ELS COLORS
Hi ha una gran quantitat d’informació en els colors presents en una determinada font de llum: es pot usar per a diferents propòsits i aplicacions, des de assegurar la seguretat dels aliments fins a entendre la composició química dels objectes més llunyans de l’Univers. Amb aquesta activitat, construiràs el teu propi espectròmetre per comparar diferents fonts de llum.
Contacta'ns
FIBRES ÒPTIQUES
La fibra òptica és a la base del internet com el coneixem ara: si no tinguéssim aquests canals per transportar llum de un extrem a l’altre del planeta, no podríem intercanviar informació de manera tan ràpida. En aquesta pràctica pots aprendre com podem posar llum dins d’una fibra.
Contacta'ns
CÀMERA SCHLIEREN
La càmera Schlieren ens permet veure canvis de index de refracció que són impossibles de veure amb els nostres ulls. En aquesta pràctica pots aprendre com construir-ne una i veure l’invisible.
Contacta'ns
Si tens en ment algun altre projecte relacionat amb la fotònica o no pots trobar una data adequada en el calendari, ¡contacta’ns!
Contacta'ns
idees BRILLANTS
Vols investigar la llum i les seves propietats, però no saps d’on començar?
Aquí trobaràs uns recursos per inspirar-te pel teu pròxim projecte.
Instruccions per construir objectes que funcionen gràcies a la fotònica, desenvolupats dins del marc del projecte Phablabs 4.0.
Pòsters de les edicions passades del Young Photonics Congress organitzat per l’ICFO.
100 Educational Activities about Light and Photonics
Experiments del Kit Fotònic per a l’aula, disponible en préstec al Cesire o al Servei Educatiu del Gironès
The Physics of laser
Instruccions per construir un espectroscopi amb un DVD i altres materials que es poden obtenir facilment. S’ha de fixar a un mòbil per obtenir l’imatge: https://publiclab.org/wiki/foldable-spec
Aquest espectroscopi està associat a la plataforma web Spectral Workbench (https://spectralworkbench.org/) on pots pujar les fotos fetes amb el mòbil i obtenir un gràfic del espectre de la llum.
Aquest espectroscopi és part d’un projecte de crowdsourcing que també va elaborar un model de espectròmetre una mica més precís. Aquí hi ha instruccions per construir-lo:https://publiclab.org/wiki/desktop-spectrometry-kit-3-0.
PERSONES EXPERTES EN FOTÒNICA
Si el teu projecte està relacionat amb una de les línies d’investigació de l’ICFO, podem posar-te en contacte amb alguna persona experta en el tema.
Contacta'ns
Estades d’estiu
Els estudiants poden fer estades a ICFO a l’estiu a través de aquests programes:
CiMs-CELLEX
Joves i Ciència
BIYSC
PROGRAMES RELACIONATS
fotònica en 5 minuts!
Xerrades entretingudes i converses informals amb les persones que treballen en la recerca d’avantguarda.
read more
Young Photonics Congress
Un punt de trobada científic per joves estudiants ICFO organitza anualment el Young Photonics Congress, un punt de trobada per a joves estudiants que els fa viure l'experiència d'un congrés científic on són els protagonistes. Els i les estudiants poden explicar el seu...
read more
Formació continuada per al professorat
Del laboratori a la teva aula Des d’ICFO col·laborem amb el programa “Professors i ciència” de Fundació Catalunya la Pedrera dins del qual hem ofert diversos cursos adreçats a professorat de secundària. En aquests cursos apropem la física de la llum a través...
read more
Llibres i contes
Creant publicacions per a diferents audiències L'ICFO arriba a totes les edats a través de llibres i altres publicacions que volen submergir els lectors en el fascinant món de la fotònica. DES DEL BIG BANG ALS EXPLORADORS DEL LÀSER A L’ESPAI Iluminado i Lucilda...
read more
Concursos
Ciència des d'altres disciplines L'ICFO crea concursos multidisciplinars que animen als participants a submergir-se en el fascinant món de la ciència i la fotònica a través de la literatura, la música o les arts audiovisuals. La Llum a les Ones integra ciència,...
read more
Exhibicions
Panells i pòsters informatius i instal·lacions interactives que apropen la ciència i la fotònica a la societat L'ICFO crea exposicions sobre la fotònica i les seves aplicacions, dissenyades i conceptualitzades per captar l'atenció, generar interès i fer aquest camp...
read more
Espectacles de Màgia per a Exploradors de la Llum
Aprenent sobre fotònica de forma màgica La llum, la seva naturalesa i les seves propietats són tant extraordinàries com sorprenents i útils. El nostre dia a dia, les coses que fem, els objectes que utilitzem, com generem i utilitzem l'energia, com ens comuniquem i com...
read more
L’ICFO a fires i altres grans esdeveniments
L'ICFO participa en fires de ciència i tecnologia, congressos i altres esdeveniments organitzats per altres organitzacions amb l'objectiu d'ampliar l'abast dels nostres esforços en divulgació. Organitzem activitats pràctiques, tallers i estands interactius i donem...
read more
Reptes per potenciar la innovació
ICFO organitza reptes per donar difussió a les oportunitats que la fotònica presenta per la innovació L'ICFO crea reptes que donen als participants la possibilitat d'utilitzar la seva pròpia creativitat per dissenyar, construir i provar solucions que integren la...
read more
Tallers: experimentant amb fotònica
Activitats pràctiques adaptades per cada grup L'ICFO crea tallers per a diferents edats al voltant de temàtiques STEM (en anglès les sigles per ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) relacionades amb la fotònica. Aquestes activitats pràctiques (hands on)...
read more
Visita guiada a ICFO
Descobreix el poder de la fotònica amb activitat interactives
read more
Plataformes digitals
Descobreix les tecnologies quàntiques amb el Quantum Tour!
read more
Pràctiques i estades a l’ICFO
Un estiu a tota ciència!
read more
Ciència ciutadana
Projectes científics que requereixen la participació de la gent
read more
ICFO Decide Game
Una activitat de grup entretinguda per a descobrir l’ICFO i la fotònica
read more
« Older Entries
OUTREACH
La finalitat de les activitats de divulgació científica de l’ICFO és la d’inspirar estudiants, professors, col·legues científics, el públic i la indústria en general, mostrant el potencial de la llum com a eina per a la recerca, la tecnologia, la indústria i la societat.
Links Ràpids
Home
Secondary Schools | Youngest Minds | Universities | Educators | General Public | Collaborative Projects
Industry | News | Contact
Legal Notice - Privacy Policy | Cookies Policy
CONTACTE
ICFO – Institut de Ciències Fotòniques
Parc Mediterrani de la Tecnologia
Av. Carl Friedrich Gauss, num. 3
08860 Castelldefels (Barcelona), Espanya
Tel. : (+34) 93 553 40 02
[email protected]
Segueix-nos
Patrons
CERCA Centre
Membre de
Distinctions
Amb el suport de
Facebook
Twitter
Wordpress desenvolupat per Ixole
Gestionar consentiment de cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els seus hàbits de navegació i millorar la pàgina web i la seva seguretat. Si feu clic al botó "Accepto" acceptarà la implementació de les cookies i només llavors s'implantarà. Si feu clic a "Veure preferències" accediu a la Política de cookies on trobareu més informació i on podreu configurar o deshabilitar les cookies en qualsevol moment.
Funcionals Funcionals Sempre actiu
Algunes cookies asseguren que algunes parts de la web funcionen correctament i que les vostres preferències d'usuari s'enregistren. Al col·locar cookies funcionals, us facilitem la visita a la nostra web. D'aquesta manera, no necessites introduir repetidament la mateixa informació quan visites la nostra web.
Preferencias Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadístiques Estadístiques
Utilitzem cookies d'estadístiques per optimitzar l'experiència a la web per als nostres usuaris. Amb aquestes cookies obtenim coneixements de l'ús de la nostra web. Et demanem el teu permís per instal·lar aquest tipus de cookies. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu Proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing Marketing
Les cookies de marketing/seguiment son cookies utilitzades per crear perfils d'usuari per mostrar publicitat o per fer el seguiment de l'usuari en aquesta web o en diverses webs amb objectius de màrqueting similars. | 0.642465 | curate | {"ca": 0.8711609205235692, "es": 0.06998032338095646, "fr": 0.005133031054837881, "de": 0.001368808281290102, "en": 0.04756608777483104, "pt": 0.00188211138677389, "eo": 0.000684404140645051, "la": 0.0022243134570964153} | https://outreach.icfo.eu/ca/tdr/ |
crawling-populars_ca_20200525_31_32185 | 4 min. 26/01/2012 22:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
260x366 Camps i els processos de ruptura / KAI FÖRSTERLING / EFE Camps i els processos de ruptura / KAI FÖRSTERLING / EFE
Jacques M. Vergès és un advocat criminalista francès (el cognom és ben català) que ha estat qualificat d'advocat del diable per haver-se prestat a defensar terroristes tant de dretes com d'esquerres. La seva biografia sembla treta del film de Catherine Deneuve Indochine . El seu pare era cònsol francès a Tailàndia i la seva mare era una institutriu vietnamita. Després de viure un temps a l'illa de la Reunió, el 1945 Vergès va traslladar-se a París i va ingressar al Partit Comunista Francès, però el 1957 el va deixar per fer-se maoista. Va defensar terroristes algerins, dels Khmers Rojos i també Ilitx Ramírez Sánchez, conegut com el Chacal, però també el nazi Klaus Barbie i el negacionista de l'Holocaust Roger Garaudy, i fins i tot s'havia ofert per defensar el serbi Milosevic, que no el va acceptar. Li van preguntar si hauria acceptat de defensar Hitler i va respondre que fins i tot defensaria Bush, sempre que es reconegués culpable. Fa bastants anys que no es parla de Vergès i ningú sap on ha anat a parar. El cas és que, fruit de la seva experiència forense, el 1968 va publicar el llibre De la stratégie judiciaire , traduït al castellà amb el títol més explícit d' Estrategia judicial en los procesos políticos (Anagrama, 1970), en el qual explica amb una colla d'exemples històrics que en aquestes causes hi ha dues estratègies possibles, que ell anomena processos de connivència i processos de ruptura. En els primers, l'acusat accepta la validesa de les lleis i la competència del tribunal i mira de negar l'autoria dels fets imputats, o bé al·lega eximents o atenuants, i al capdavall implora la benevolència del tribunal. En els de ruptura, els acusats rebutgen el sistema legal vigent, neguen l'autoritat dels jutges i (com en el cas de les brigades roges italianes) els amenacen i els diuen que el poble ja els ha condemnat a mort, cosa que els fa molt poca gràcia. No s'adrecen al tribunal sinó a l'opinió pública. Podem pensar en algun procés d'etarres.
Sense que el cas sigui exactament el mateix, l'actitud adoptada per l'expresident Francisco Camps recorda l'estratègia que Vergès anomena de ruptura. Aquest procés ha estat un dels més seguits pels mitjans de comunicació, amb més de 150 periodistes acreditats, i Camps no ha parat de tirar llenya al foc per alimentar l'espectacle. La sala destinada a l'audiència va resultar insuficient i se'n va haver d'afegir una altra veïna per a monitors, altaveus, ordinadors portàtils, micròfons de ràdio i càmeres de televisió. Ja en la seva primera compareixença davant el tribunal va afirmar que els valencians, malgrat l'acusació formulada contra ell, a les eleccions havien votat a favor seu. Durant el procés, el jutge li ha hagut de cridar repetidament l'atenció pel seu comportament arrogant i les faltes de respecte, com és ara mantenir converses animades, gesticular o llegir el diari, com si tot allò no fos cosa seva. Camps ha dit i repetit que ell s'havia ofert com un boc expiatori el dia que va dimitir, per no posar cap obstacle a la victòria electoral de Rajoy, però alhora suggeria que els seus amics l'havien traït. Un dels dies del judici va comparèixer amb un llibre sobre la traïció dels falsos amics de Job, l'exhibia ostensiblement i el comentava amb els seus defensors. Sobre els elegants vestits que havia rebut, va dir, sempre arengant els seus fidels: "Suposo que els meus conciutadans voldran que vagi ben vestit". Contínuament apel·lava a la ciutadania i als èxits electorals, com si el pueblo soberano estigués per damunt de tots els tribunals. Es va negar a respondre a l'acusació privada, promoguda pel PSPV, dient: "Amb el respecte al jurat i acollint-me al meu dret, renuncio a respondre a qui representa el partit amb el qual he competit des de fa vuit anys i al qual sempre he tingut la sort de guanyar". Al final del judici, en les seves últimes paraules, amb un menyspreu total pel tribunal, Camps ha dit: "Vinc a buscar la justícia que imparteixen els meus conciutadans".
Aquesta estratègia de ruptura adoptada per l'expresident no li deu haver estat fàcil d'adoptar, però les proves de la corrupció eren tan aclaparadores que si es mantenia en una defensa convencional tenia la causa perduda. Per això s'ha llançat pel camí de la ruptura amb tot el seu talent histriònic, i el jurat l'ha declarat no culpable.
Més continguts de
12 Comentaris
11 Comentaris
10 Comentaris
10 Comentaris
7 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.796886 | curate | {"eo": 0.0027577428935086977, "en": 0.008273228680526093, "ca": 0.9717861688587187, "de": 0.0008485362749257531, "es": 0.013576580398812049, "br": 0.0027577428935086977} | : /firmes/hilari_raguer/Camps-processos-ruptura_0_635336463.html |
crawling-populars_ca_20200525_7_47399 | 07.10.2011
Avui fa cinc anys de la mort d'Anna Politkòvskaia. Aquell dia la reacció internacional i les mostres d'horror i fàstic que es van veure a Rússia mateix em van fer pensar que potser alguna cosa podia canviar d’aquell país, el seu, i de la relació que el món hi tenia. Cinc anys després constate, tanmateix, que tot és pitjor, que la democràcia és més lluny de Rússia encara i que el món és encara més indulgent envers el règim rus. I em sap greu.
Em sap greu per Anna i per la feina dels seus companys de Nòvaia Gazeta, que continuen topant amb el poder i que no paren de sumar morts, testimonis vius de la dictadura, en les fotografies que omplen les parets d'aquella redacció.
Em sap greu per Rússia, segrestada per Putin i els seus. Segrestada, en el fons, pel petroli i pel gas que hi compra, amb complicitat hipòcrita, el món exterior. Com totes les nacions del món, Rússia té el dret d'una veritable democràcia, d'una societat lliure. I el valor que la seva energia té per a occident no pot servir de raó per a acceptar els patiments dels seus ciutadans com a inevitables.
I dic això perquè, i aquesta és la tercera cosa que em sap greu, la Rússia d'avui ens embruta a tots nosaltres. No podem fer els ulls grossos sense convertir-nos en còmplices també del terror, de l'arbitrarietat, de l'opressió, de la ruïna moral que l'envaeix.
Anna Politkòvskaia no es mereix que cinc anys després de ser assassinada el silenci cobresca la seua mort, la misèria moral impere al seu país i Putin siga a un pas de reinstaurar-se com a president de Rússia. No era eixe el futur pel qual treballava incansablement.
[email protected]
Oriol Izquierdo
27.07.2015
Andreu Barnils
26.07.2015
Mercè Ibarz
25.07.2015
Bel Zaballa
24.07.2015
Pere Cardús
23.07.2015
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
Marta Rojals
21.07.2015
Andreu Barnils
19.07.2015
Pere Cardús
16.07.2015
Bel Zaballa
15.07.2015
Marta Rojals
14.07.2015
Oriol Izquierdo
13.07.2015
Andreu Barnils
12.07.2015
Mercè Ibarz
11.07.2015
Marta Rojals
07.07.2015
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
Andreu Barnils
05.07.2015
Roger Cassany
04.07.2015
Pere Cardús
02.07.2015
Bel Zaballa
01.07.2015
Marta Rojals
30.06.2015
Oriol Izquierdo
29.06.2015
Andreu Barnils
28.06.2015
Mercè Ibarz
27.06.2015
Pere Cardús
25.06.2015
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriu-re'm al butlletí de notícies:
Amb la col·laboració de: | 0.522964 | curate | {"de": 0.108837614279495, "ca": 0.8202002612102742, "pt": 0.0060949063996517195, "es": 0.040487592511972134, "en": 0.02002612102742708, "ru": 0.0043535045711798} | : /editorial/3936127/anna-mereixia.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_450204 | valencianisme.com vol tranformarse en un portal més dinàmic ESTE WEB DEIXARÀ D'ESTAR ACTIU EN UNS DIES I SERÀ SUBSTITUIT PER UN NOU PORTAL MÉS DINÀMIC. LA SEUA ACTUALITZACIÓ SERÀ UNA TASCA COL·LECTIVA PER QUÈ US DEMANEM LA VOSTRA COL·LABORACIÓ MITJANÇANT L'APORTACIÓ DE CONTINGUTS. http://www.valencianisme.com Anim!
10 a 1 a que posen un Joomla! És la moda...
És Joomla seguríssim. | 0.646536 | curate | {"ca": 0.7771883289124668, "es": 0.16710875331564987, "pt": 0.05570291777188329} | |
mc4_ca_20230418_2_597468 | 601 avaluacions
Activitat religiosa
33 hostes recents han dit que és una experiència d'aquelles que només vius un cop a la vida
Hi poden assistir fins a 8 hostes de més de 5 anys.
601 avualuacions | 0.578264 | curate | {"es": 0.078125, "ca": 0.8385416666666666, "id": 0.08333333333333333} | https://www.airbnb.cat/experiences/1096?source=seo |
mc4_ca_20230418_17_526236 | Torra denuncia Irene Lozano per prevaricació, calúmnies i obstrucció a la justícia
La denúncia s'ha presentat a la fiscalia i es basa en les manipulacions de l'últim informe d'España Global, la vulneració de la presumpció d'innocència i la criminalització de l'independentisme
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat una denúncia a la fiscalia contra la secretaria d’estat per a l’España Global, Irene Lozano, per prevaricació, calúmnies i obstrucció a la justícia. Ho ha fet com a resposta a la difusió de l’informe del govern espanyol contra el procés d’independència, en què vulnera la presumpció d’innocència dels presos polítics i ‘atempta contra el dret a la tutela judicial efectiva i la independència i la imparcialitat dels òrgans judicials.
La denúncia es fonamenta en les manipulacions i les opinions que conté l’informe ‘La realitat del procés independentista’ elaborat per España Global, i en la criminalització del moviment independentista. Així mateix, hi desgrana totes les vulneracions de la presumpció d’innocència dels dotze acusats al Tribunal Suprem espanyol. També diu que tothom que va col·laborar en l’elaboració de l’informe podria haver incorregut en aquests tres delictes. | 0.837313 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/torra-denuncia-irene-lozano-prevaricacio-calumnies-obstruccio-justicia/ |
mc4_ca_20230418_0_750427 | Justícia i Pau - "Per una recreació del model democràtic (IV): deliberació i bé comú". Mª Dolors Oller, membre de la Junta de JP Barcelona
Vist: 2725
Aprofundim una mica més sobre la deliberació, aquesta vegada tenint com a punt de referència la consecució del bé comú, el bé de la col·lectivitat.
La deliberació pública, en obligar a prendre en consideració els interessos aliens, no ignora les visions minoritàries i, en conseqüència, resulta un model més respectuós amb la dignitat de tothom, en evitar la “tirania de la majoria” que desvirtua la democràcia i la tenyeix d’accents autoritaris. I en haver-se d’argumentar les motivacions en públic, propicia que quedin excloses del debat polític aquelles posicions manifestament inacceptables i injustes, cosa que és certament positiva. Així mateix, la discussió pública estimula el desenvolupament de les qualitats democràtiques tant en els ciutadans com en els líders polítics.
I si ho analitzem en termes de legitimació, cal recordar que allò que legitima una decisió no és que es prengui per majoria, car una decisió majoritària pot defensar interessos particulars i, pel contrari, una de minoritària pot defensar interessos públics. Per això, el que legitima una decisió rau en que:
a) s’estableixi un diàleg en el qual participen tots els afectats, de forma directa o bé a través de representants que defensin els seus interessos;
b) hi hagi informació suficient;
c) s’arribi a una decisió en la que es defensin interessos que es puguin generalitzar;
d) en la decisió final es facin sentir els interessos de tots els afectats.
A més, si en la Democràcia liberal representativa el bé comú, entès com a bé de la col·lectivitat, és una realitat “irrealitzable” perquè les posicions particulars en defensa dels seus interessos respectius no són conciliables, de manera que sempre s’imposa la majoria (amb un cert respecte a les minories), a través de la deliberació el subjecte es realitza com a ésser polític en el contrast de parers i en la possibilitat que de tal contrast –que suposa un diàleg que si ho és de veritat, practica l’escolta i tracta de posar-se en la situació de la part contrària per a tractar d’entendre els seus raonaments– pugui sorgir una proposta enriquida, que reuneixi el millor de les parts. En aquesta concepció de la democràcia el bé comú es concep com una meta a assolir, resultat de la deliberació en els àmbits públics i, per això, implica al ciutadà, amb la qual cosa la base de legitimació s’amplia.
En suma, es pot considerar la Democràcia deliberativa com una resposta adient als problemes de legitimitat, de cerca del consens i de relacions entre governants i governats en societats lliures i plurals. En posar-se en aquest model un fort accent en la participació dels involucrats en la presa de decisions a través del procés de deliberació, aquest opera clarament com a forma de legitimació.
Amb aquesta aportació, acabem la reflexió que hem vingut realitzant sobre com omplir de contingut la democràcia, fent que guanyi en qualitat.
Mª Dolors Oller Sala, membre de la Junta de JP Barcelona | 0.892195 | curate | {"ca": 0.9967362924281984, "de": 0.0032637075718015664} | http://www.justiciaipau.org/justicia-i-pau/estat-d-opinio/925-qper-una-recreacio-del-model-democratic-iv-deliberacio-i-be-comuq-mo-dolors-oller-membre-de-la-junta-de-jp-barcelona |
naciodigital_ca_20220331_0_376399 | Carolina Punset, eurodiputada, deixa Ciutadans. L'advocada i filla del divulgador científic Eduard Punset ha abandonat la formació taronja amb una carta demolidora que ha publicat aquest dissabte ElDiario.es. L'escrit, molt dur contra la direcció del partit d'Albert Rivera, critica la deriva masclista i "ultraliberal" de Cs. Punset també fa referència a Catalunya i considera que el partit s'ha radicalitzat.
"T'espien, tal com fan els agents de la KGB", denuncia l'advocada, que sospita que han controlat el seu correu del Parlament Europeu. Punset diu que Ciutadans ha deixat de ser "el partit de la ciutadania". "Segueixo sense entendre com se'n pot anar a dormir un socialdemòcrata i llevar-se ultra liberal", detalla.
Punset assegura que sent "vergonya" com a feminista formant part d'una formació que "titlla d'ideologia de gènere el que en realitat és terrorisme masclista". "A Ciutadans s'ha optat deliberadament per lluitar únicament pel vot de la gent de dretes o, millor dit, molt de dretes". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/165286/eurodiputada-carolina-punset-abandona-ciutadans-amb-demolidora-carta |
crawling-populars_ca_20200525_21_14046 | Marianne du un vestit vermell. I Héloïse, un vestit verd. Dos colors complementaris que contribueixen a la brillant posada en escena de Retrato de una mujer en llamas, el quart llargmetratge de la cineasta francesa Céline Sciamma, que, aquest cop, abandona els seus retrats d’adolescents en el món contemporani (La naissence des pieuvres, Tomboy, Bande des filles) per abordar la relació entre una pintora i la seva model en un lloc de la costa bretona a finals del segle XVIII.
Marianne és la pintora i, en principi, ha de pintar d’amagat Héloïse, que, tot just sortida d’un convent, es resisteix a un retrat amb una finalitat matrimonial: el seu destinatari és un home de Milà amb el qual, havent-ho acordat la seva mare, ha de casar-se. Marianne, confessant-li la veritat, mostra el retrat a Héloïse, que l’hi qüestiona fent que la pintora assumeixi el fracàs. Tanmateix, Heloïse accepta posar per Marianne i, aprofitant l’absència durant tres dies de la mare, les dues joves viuran en una intimitat que fa que el retrat sigui una creació compartida que es converteix en testimoni del seu enamorament: totes dues son subjectes creatius i de desig. Amb la complicitat de les actrius Noémie Merlant i Adèle Haenel, companya de la cineasta, Céline Sciamma mostra aquest enamorament a través de les mirades i l’acostament dels cossos. La norma social s’imposa, però l’amor que l’ha transgredit resta a la memòria per sempre més. Invocant de manera explícita el mite d’Orfeu, l’objecte de l’amor desapareix, però es transfigura en poesia.
Amb Retrato de una mujer en llamas, que poua en el llegat pictòric mostrant els interiors amb contrallums barrocs i els exteriors davant del mar amb referents romàntics, Sciamma revisa i subverteix el relat tradicional de l’artista (l’home com a creador) i la model (la dona com a inspiració). I així presenta una relació entre dones en igualtat que també creen un vincle fort amb la criada de la casa, la seva còmplice, i se senten a prop d’unes dones que, reunint-se de nit en una platja, canten Fugere non possum. Només han pogut fugir del destí imposat durant tres dies que la bellesa de la pel·lícula de Sciamma també fa que puguin ser inoblidables per als seus espectadors.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi | 0.86319 | curate | {"fr": 0.02200392927308448, "ca": 0.9740667976424362, "it": 0.003929273084479371} | : /cultura/article/1682258-retrat-d-un-enamorament.html?tmpl=print |
macocu_ca_20230731_6_107176 | Erasmus (Xipre): 2a Jornada, visita cultural.
La primera part del dia ha estat pel sud-oest de Xipre prop de Ayia Napa, al Centre Medioambiental de Cavo Greco. Els centres educatius xipriotes el visiten i realitzen diferents activitats per conèixer la flora i fauna de la zona, així com espècies endèmiques i protegides. Hem pogut experimentar una de les activitats que proposen als estudiants: recerca i identificació de flora i fauna al terreny. A continuació hem visitat les coves de Cavo Greco amb vaixell. El bon temps ens ha acompanyat en tot moment i ens ha permès gaudir d’aquest espectacle natural. També hem visitat el Museu Thalassa, té com a tema la mar. Vol presentar als habitants i visitants de la zona l’important impacte de la mar a la història de l’illa. A la tornada hem fet una aturada al parc d’escultures inaugurat l’any 2014 amb 17 escultures creades “in situ” per grecs i xipriotes. Aquest parc a l’actualitat està format per més de 200 escultures de 140 escultors de tot el món a un terrenys de 20.000 metres d’arbusts i roques. El seu principal objectiu és promoure l’art i la cultura, recerca de joves talents i de renom per expressar els seus sentiments i creativitat a la societat. | 0.812644 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_762880 | Barça-Roma als quarts de final de la Champions | Esports | EL PAÍS Catalunya
Barça-Roma als quarts de final de la Champions
El Madrid jugarà amb el Juventus i el Sevilla, amb el Bayern. El City de Guardiola s'enfrontarà al Liverpool
Barcelona 16 MAR 2018 - 12:20 CET
Leo Messi, estrella del Barça. Ian MacNicol Getty Images
El Barça es veurà les cares amb el Roma als quarts de final de la Lliga de Campions. El Barça jugarà el primer partit al Camp Nou el dimarts 3 o el dimecres 4 d'abril i el de tornada, a Roma, el 10 o l'11 del mateix mes. La final serà el 26 de maig a Kíev (Ucraïna).
El Madrid s'enfrontarà amb el Juventus de Torí, amb l'anada a Itàlia; el Sevilla es veurà les cares amb el Bayern de Munic, amb el partit d'anada al Sánchez Pizjuán. L'altra eliminatòria enfrontarà els dos equips anglesos, el Manchester City de Guardiola i el Liverpool.
El sorteig de Champions League per determinar els encreuaments dels quarts de final s'ha fet aquest divendres, 16 de març, a Nyon (Suïssa). Era totalment obert, sense caps de sèrie. Els tres equips espanyols, el Reial Madrid, el Barça i el Sevilla podien coincidir en algun dels duels o bé disputar-los contra els altres cinc classificats, el Bayern de Munic, el Juventus i el Roma italians, i els anglesos Liverpool i Manchester City. Finalment, el Barça no haurà de jugar contra el Madrid ni el Sevilla, amb qui ja jugarà la final de la Copa del Rei. I de moment també evita el City de Guardiola i el Liverpool, equip, fins fa molt poc, de Coutinho.
La final de la Copa del Rei es jugarà al camp de l’Atlètic de Madrid | 0.783624 | curate | {"ca": 0.9143769968051119, "nl": 0.02939297124600639, "en": 0.021086261980830672, "pt": 0.019169329073482427, "pl": 0.01597444089456869} | https://cat.elpais.com/cat/2018/03/16/deportes/1521195666_928218.html |
mc4_ca_20230418_8_3704 | UNDER 10 benjamí | CN Sant Feliu
UNDER 10 benjamí
abr. 3, 2018 | 0 comments
El CNSF va gaudir d’un torneig de waterpolo amb el més petits
6e TORNEIG INTERNACIONAL UNDER 10 CNB
C.N. SANT FELIU 2 – 9 C.N. VERONA C.N. SANT ANDREU 6 – 2 C.N.SANT FELIU
C.N.MATARO FEM. 10 – 6 C.N. SANT FELIU ATH-BTA MASC. 8 – 3 C.N. SANT FELIU
N.SANT FELIU 3 – 4 ANETO F.A.N. C.N SANT FELIU 1 – 13 C.N. CATALUNYA MASC.
MARBORE F.A.N. 1 – 11 C.N. SANT FELIU C.N. SANT FELIU 9 – 2 C.N. CATALUNYA FEM.
Des de el dijous dia 29 fins el diumenge , s’ha celebrat el Torneig internacional UNDER TEN de la categoria Benjamina en la seva quarta edició disputat a les instal·lacions del Club Natació Barcelona amb la participació dels nostres esportistes nascuts al 2008-09.
Torneig amb participació d’un total de 28 clubs Catalans, estatals i de altres països com Itàlia , França i Alemanya.
Una primera fase amb un grup de 7 equips i sistema de tots contra tots sent un total de 6 partits i seguidament quarts , semifinals i posicions finals. Una primera fase a la qual el nostre equip a quedat en setena posició passant a jugar a les posicions del 25 al 28, amb la que després dels creuaments hem acabat disputant la posició entre el 25-26 contra l’equip del Catalunya Femei aconseguint la 25a posició final.
Setmana Santa molt profitosa per els nostres petits que han tingut l’oportunitat de poder disputar un total de 8 partits durant els tres dies de competició. Hem de tenir en compte que el nostre equip a participat amb 9 jugadors-es de l’edat gran, 2008, i 5 del 2009. Els nostres esportistes han fet una participació de menys a mes i a manera que passavant els partits el joc anava millorant. Hem vist molt bones actituds i moments del molt bon joc col·lectiu, destacant algunes actuacions individuals de gran nivell per part de varis jugadors. Ressaltar l’experiència de poder disputar partits amb equips d’altres països i viure emocions poc habituals per aquests nens.
IKER MARAVER MARJORIE MORANTE
LUIS ROJO MAX ALEMANY
GERARD MARTI JOEL LUQUE
GERARD CASANOVA MARIA SUÑER
CELIA HIDALGO ZOE HLAVAJ
MIREIA GONZALEZ ADRIA SAGNES
IVET CANDELERA HUG MARJALIZO | 0.708465 | curate | {"ca": 0.7545281220209723, "es": 0.061010486177311724, "pt": 0.0019065776930409914, "en": 0.13298379408960914, "fr": 0.01763584366062917, "zh": 0.007149666348903718, "it": 0.013822688274547188, "eu": 0.0109628217349857} | http://cnsf.cat/salting_2018-2/ |
mc4_ca_20230418_13_340443 | Ajuntament de Benicarló - Benicarló sensibilitza sobre la necessitat de portar el cinturó de seguretat
Benicarló sensibilitza sobre la necessitat de portar el cinturó de seguretat
Les activitats del Mes dedicat a les persones amb diversitat funcional s'han centrat avui en la campanya 'Posa't el cinturó', una iniciativa de Cocemfe Maestrat amb la col·laboració de la Policia Local de Benicarló per tal de sensibilitzar els conductors de la importància de portar el cinturó de seguretat.
Amb el lema 'No canvies de rodes. Utilitza el cinturó de seguretat', els membres de Cocemfe Maestrat, acompanyats dels agents de la Policia Local de Benicarló, han estat durant el matí d'avui aturant els vehicles en l'encreuament entre el carrer de Iecla i el carrer de César Cataldo per tal de sensibilitzar els conductors de la importància de portar el cinturó de seguretat. Els representants de l'associació han repartit material didàctic i han informat els conductors de les conseqüències de no portar el cinturó de seguretat.
La campanya forma part dels actes organitzats amb motiu del Mes dedicat a les persones amb diversitat funcional, a través del qual s'ha organitzat per als mesos de maig i juny una extensa programació que inclou xarrades, activitats esportives, jornades d'animació, projeccions, representacions teatrals o tallers, entre d'altres.
Creat per rgalanr el 17/05/2018 | 0.844836 | curate | {"ca": 0.9774217042971595, "it": 0.022578295702840496} | http://www.ajuntamentdebenicarlo.org/pdo/ppdo-shostd.php3?i_pdo=22168&g_idioma=v&i_url= |
oscar-2201_ca_20230904_13_86672 | PERIODISTA I QUÍMICHi ha inicis de novel·la que et venen de tant en tant al cap: “Era el millor dels temps i era el pitjor”, “Totes les famílies felices s’assemblen” i “El cel del port era del color d’un televisor sintonitzant un canal mort”. Aquesta última és la primera frase de la novel·la Neuromàntic i potser algú trobarà exagerat citar William Gibson al costat de Dickens i Tolstoi. Però és una de les millors novel·les de ciència-ficció de la història i té qualitat literària. Ara Pagès Editors ha reeditat la versió catalana de Joan Fontcuberta, apareguda el 1988, quatre anys després de l’original.
Encara hi ha molt a dir, 36 anys després, sobre una obra que, com assenyala Daniel Genís Mas al pròleg, potser avui “fins i tot s’entén més bé que no pas en el moment en què es va publicar”. Gibson hi descriu una societat amb implantacions de neuroconnexió, microprocessadors capaços de controlar el nivell de mutàgens en el corrent sanguini, cirurgians genètics, peixeres que contenen carpes mutants blaves i fins i tot un cabaret hologràfic. Però sobretot parla d’identitats construïdes a partir de dades i d’intel·ligències artificials que poden prendre diverses aparences físiques.
En el nostre món de dades i cibercontrol, no és gens sobrer llegir o rellegir amb calma aquesta novel·la complexa. L’autor hi utilitza el mot ciberespai, creat per ell mateix dos anys abans en una altra novel·la, Crom ardent, i acceptat plenament poc després. El ciberespai és “una al·lucinació consensual”, “una representació gràfica de dades extretes dels bancs de memòria de tots els ordinadors del sistema humà”, “línies de llum disposades al no-espai de l’esperit”.
I tant que s’entén millor avui! Gibson la va publicar el 1984, l’any que dona títol a la distopia d’Orwell, també tan actual. L’atzar és, sovint, irònic. I, de vegades, oportú.
Contingut elaborat per
Xavier Duran
Dóna suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots fem l'ARA. Subscriu-t'hi
El més popular
Veure'n més
El més vist El més comentat
Mariana Aróstegui, nutricionista: “Les bactèries del teu intestí estan connectades amb el cervell i, per tant, amb el benestar mental”
1.
És possible una setena onada?
Oriol Mitjà
2.
Aldarulls a la discoteca Waka per les acusacions de racisme
3.
Els nous molins de vent del Baix Ebre, als tribunals
4.
L'oficina del futur
5.
És possible una setena onada?
Oriol Mitjà
1.
El PSOE congela la reforma de la Constitució
2.
Mariana Aróstegui, nutricionista: “Les bactèries del teu intestí estan connectades amb el cervell i, per tant, amb el benestar mental” | 0.683041 | curate | {"ca": 0.9845971563981043, "en": 0.004739336492890996, "br": 0.005134281200631911, "cs": 0.005529225908372828} | https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/neuromantic_129_3062644.html |
mc4_ca_20230418_1_240378 | Hurley Winchester Wool Jaqueta - Dona. Nike ES
La jaqueta Hurley Winchester Wool proporciona un disseny modern i asimètric amb la calidesa addicional de la llana.
Color mostrat: Siena Torrat
Model: BV1992-893
CALIDESA EN UN DISSENY DE LLANA.
Ajust allargat
Coll i punys amb elements elàstics de ratlles
Cremallera asimètrica
70% polièster / 30% llana
Digues la teva. Sigues la primera persona a fer una ressenya sobre Hurley Winchester Wool. | 0.460363 | curate | {"en": 0.08837209302325581, "fr": 0.01627906976744186, "ca": 0.6348837209302326, "id": 0.06279069767441861, "de": 0.03953488372093023, "es": 0.10930232558139535, "sk": 0.04883720930232558} | https://www.nike.com/es/ca/t/hurley-winchester-wool-jaqueta-dona-V8vhNc |
mc4_ca_20230418_8_646195 | Lolita Taperia · Llei Oficial de Protecció de Dades
El Bon Principi
Els 8 Indiscutibles
En compliment del que estableix la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (en endavant, LOPD), Lolita Taperia posa en coneixement dels usuaris la següent informació:
1. Les dades que els usuaris facilitin com a conseqüència de la utilització i sol·licitut dels diferents serveis que s'ofereixen a través del web a la qual s'accedeix, entre d'altres, mitjançant l'adreça principal IP Lolita Tapería, seran objecte de tractament automatitzat i incorporats a els corresponents fitxers el "responsable" és l'empresa Tia Dolores, S.L., amb domicili al C/Tamarit, 104, Local 2-5, 08015, Barcelona.
3. En facilitar dades de caràcter personal mitjançant la sol·licitut dels serveis que s'ofereixen a través d'aquest lloc web o l'enviament per qualsevol altre mitjà, els usuaris accepten la incorporació de les dades facilitades als fitxers automatitzats de Lolita Tapería.
4. Els usuaris podran exercitar, en qualsevol moment, els drets d'accés, rectificació, cancel.lació i oposició de les seves dades recopilades i arxivades. L'exercici d'aquests drets podrà efectuar-se mitjançant l'enviament d'un correu electrònic a [email protected] o per comunicació escrita dirigida a Tia Dolores, SL, amb domicili al C/ Tamarit, 104, Local 2-5, 08015, Barcelona , indicant com a referència "dades personals".
*reserves a partir de quatre persones
*tanquem la cuina a les 00h en cada cas
*dilluns tancat per descans
dimarts a divendres 20h a 00h
dissabte 13h a 16h i 20h a 00h
diumenge 13h a 16h
© 2017 · BaboonGraphics per a Lolita Taperia
Avís Legal i Llei Oficial de Protecció de Dades | 0.798605 | curate | {"ca": 0.9355791962174941, "cs": 0.0035460992907801418, "pt": 0.017139479905437353, "de": 0.01773049645390071, "en": 0.026004728132387706} | http://lolitataperia.com/warninglopd.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_31492 | Per demanar una cita prèvia online en l’estació ITV Catarroja clica el botó “sol·licitar cita prèvia” i no facis coa per passar la teva revisió. | 0.680622 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.serviciositv.es/mll/cita-previa-itv/valencia/catarroja |
macocu_ca_20230731_8_268240 | El col•lectiu de periodistes vinculats a Sitges va atorgar el XXXIX Premi Trinitat Catasús a Miguel Condé per la seva tasca en la difusió de Sitges a nivell internacional.
Discurs del Alcalde Miquel Forns:
Nit de Premis Sitges 2014 INTERVENCIÓ FINAL A LA XVII NIT DE PREMIS SITGES (El Retiro, 28 de novembre de 2014)
Senyores regidores, senyors regidors de l’Ajuntament de Sitges, Presidenta de la Societat Recreativa El Retiro, Presidents i components d’associacions, barris i entitats, Guardonades i guardonats,
Sitgetanes i sitgetans que tant feu i tant estimeu la cultura, aquí presents al saló teatre del Retiro i els que ens seguiu en directe per Maricel Televisió i Canal Blau,
I moltíssimes felicitats a totes les persones i entitats que aquesta nit acabeu de rebreu un reconeixement pel vostre compromís amb la pintura, l’escultura, la literatura, la música i el cant, la història, la fotografia, la literatura, el periodisme, les tradicions ... en definitiva, la cultura del nostre municipi i del nostre país.
Per què... Què en seria de Sitges, sense la cultura?...Amb tota seguretat, un Sitges molt diferent de com el coneixem.
Per un moment us podeu imaginar un Sitges sense el paisatge arquitectònic i urbanístic, tan antic com modern?...
Un Sitges sense el seu parc escultòric al carrer?... sense la dansa, els seus balls populars i castellers, sense la col·lecció d’art municipal (des de l’Escola Luminista fins a l’art modern)?... sense les publicacions literàries i històriques i la programació d’esdeveniments i exposicions de totes les disciplines artístiques?...
I un Sitges sense el Festival de Cinema Fantàstic o un Festival de Cinema Fantàstic sense Sitges?... o sense altres festivals més recents, com el Festival de Jazz o la Festa de la Poesia?... o sense el Retiro i el Prado?... o sense l’escola municipal de música, l’Escola de Grallers, les bandes i grups de música, les batucades, o sense la Cobla Sitgetana –que enguany celebra els seus 50 anys i que, per cert, aquest vespre no ens poden acompanyar aquí perquè en aquest moment reben al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el Premi a la Continuïtat. Per molts anys Cobla!–.
I un Sitges sense la seva xarxa de museus que ja avui forma part d’una de les estructures d’estat de la Catalunya present i futura?
I un Sitges sense la seva potent i diversa llista d’associacions que des del voluntariat treballen en pro de la cultura, amanint i dotant la intensa programació cultural de tot l’any? Us podeu imaginar un Sitges sense tot això, per un moment?... difícil, oi?
El resultat seria un Sitges sense ànima. Perquè la cultura és la que mou el nostre poble.
Amb una trajectòria d’anys i panys, la cultura ha fet de Sitges una marca cultural pròpia, de consum intern, però també de projecció i de prestigi nacional i internacional.
Malgrat els durs moments econòmics i socials que hem viscut en els darrers anys, el moviment i la producció cultural de Sitges no ha minvat.
I això ha estat gràcies, en primer lloc, a aquesta societat civil tan diversa, forta i implicada. I també al compromís públic amb la cultura, malgrat les dificultats adverses.
En cada Nit de Premis, m’ha agradat recordar que tinc el convenciment que la cultura, i sobre tot l’accés a la cultura, és un bé públic comú i bàsic de tota la ciutadania.
I en temps de retallades, no hem volgut que, la minva dels pressupostos municipals, hi afectés substancialment.
Precisament per això: perquè la considerem un element fonamental del desenvolupament del “Sitges de les Persones”.
Així ho vam recollir en el Pla de Mandat 2011-2015 : “Garantirem unes polítiques de cultura que, des de la diversitat d’origen i referents, persegueixi l’enriquiment de la nostra pròpia cultura.
El suport a la creativitat i a la producció cultural tenen un valor clarament social”.
L’objectiu doncs no ha estat i és cap altre que impulsar a Sitges una gran xarxa de capital social.
Una xarxa de ciutadanes i ciutadans compromesos que ajuden a fer créixer les persones a través de qualsevol manifestació cultural o educativa, però que també fan créixer Sitges fidels a un llegat històric i carregats d’energies i de diversitat cultural cap a la modernitat.
En un Sitges amb més de 80 nacionalitats empadronades al municipi, no podia ser de cap altra manera.
Des de l’ajuntament hem impulsat aquest capital social (que és un capital cultural) amb i des d’un model participatiu.
Sobre tot per garantir una major igualtat d’oportunitats en els accessos a la cultura, en el desenvolupament dels seus projectes i en un suport directe als creadors i impulsors de cultura.
I aquest capital social, com a plantejament, l’hem impulsat a tot el municipi, tant a la vila, com al poble de Garraf com a Les Botigues.
Un capital social desigualment distribuït podria generar diferències i desigualtats en l’interior del municipi. Just el contrari de les nostres responsabilitats públiques.
Hem treballat en aquesta línia de suport directe a qualsevol iniciativa, de manera equilibrada, però encara hi ha molta feina a fer.
Cal continuar fent confluir la cultura més estretament vinculada a la tradició local amb la condició de Sitges com a pol d’atracció de les arts.
I cal continuar recolzant la cultura de proximitat perquè té un doble valor: està feta a Sitges amb una visió global i perquè és de consum local.
Aquesta dualitat és la que també fa de Sitges un indret privilegiat.
La nostra preocupació també ha estat dual:
Primera dualitat: crear un clima i una relació de confiança per acompanyar el que entenem que és assolir aquest bé essencial, sobre tot amb tots vosaltres.
És el principi de democràcia participativa el que ens ha guiat. Fer-vos participar a tots vosaltres, i fer-vos protagonistes, com a agents culturals, en aquest disseny i desenvolupament.
La participació entesa també com una responsabilitat compartida (igual com estem fent amb el procés de participació sobre les inversions del Pressupost 2015 que, per primera vegada a Sitges, i amb el consens de tots els partits polítics de l’ajuntament, ha destinat 1 M€ a propostes fetes directament pels sitgetans i que la segona setmana de desembre sotmetrem a votació popular).
I segona dualitat que ens ha preocupat: millorar les infraestructures culturals de Sitges, malgrat les limitacions pressupostàries.
Aquí haig de dir que la col·laboració amb altres administracions ha estat fonamental, especialment amb la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment.
La premissa ha estat aquesta: restaurar i mantenir el gran patrimoni existent en infraestructures i crear nous actius com a pols culturals. Així, ara tenim en marxa:
1) La reforma de la Biblioteca Santiago Rusiñol, que posarà la nostra biblioteca, inaugurada el 1936, al segle XXI, amb unes instal·lacions sense barreres arquitectòniques, fent-la per primera vegada accessible a tothom.
2) Aviat es licitaran les obres de reparació de la teulada i restauració del saló teatre del Casino Prado, tal i com ens vam comprometre una Nit com aquesta.
3) Els propers mesos seran molt intensos en la revisió del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, que posarà al dia la catalogació dels edificis històrics i artístics del nostre poble, tant públic com privats, que configuren el nostre paisatge més proper, afegint-hi per primera vegada elements naturals i etnogràfics, no contemplats fins ara.
4) I en pocs dies inaugurarem el Cau Ferrat, la Casa Rocamora i el Museu Maricel de Mar, amb un nou discurs museogràfic i amb uns edificis totalment respectuosos amb el patrimoni de tots, després d’unes llargues obres amb canvi de projecte inclòs després de la reivindicació ciutadana i de la voluntat política de l’Ajuntament i de la Diputació.
Tanmateix, com us deia, hi ha molta feina a fer, el 2015 rebrem també tres noves notícies culturals molt positives per a Sitges: el Centre d’Interpretació de la Festa, Can Falç i un nou festival d’abast nacional.
1 El Centre d’Interpretació de la Festa. Per acord municipal (i gràcies a la feina feta per un conjunt de ciutadans de Sitges que ho han debatut, redactat i proposat, i a que el Ple de l’Ajuntament ho ha aprovat), es posarà les bases d’aquest futur centre d’interpretació, preferentment a l’Escorxador; el centre on es mostrarà el patrimoni material i immaterial de la nostra Festa Major.
Segona bona notícia cultural: la casa de Can Falç. Gràcies a l’acord amb la Diputació de Barcelona i amb el Consorci del Patrimoni de Sitges, presentarem el futur equipament cultural de Can Falç del Passeig de la Ribera, amb un recorregut museístic sobre la història de Sitges, des de l’antiguitat als temps contemporanis, respectant el patrimoni i el llegat dels antics propietaris de Can Falç.
A Sitges tenim quatre museus d’art. I ara tindrem, per fi, un museu d’història de Sitges que ens mostri al món.
3 I tercera bona notícia. Gràcies a l’acord amb la Generalitat de Catalunya, celebrarem a Sitges la pròxima primavera de 2015, i per primera vegada –i amb la voluntat que Sitges en sigui la seva seu permanent–, el nou Festival de la Creativitat i la Innovació de Catalunya. El festival que vincularà i posicionarà Sitges en el món de la publicitat i de les noves tecnologies.
En definitiva, la lectura pública, les arts escèniques, l’arquitectura i el paisatge, els museus, la història, la publicitat, els artistes, els creadors, el teixit associatiu... són tots ells elements fonamentals de la nostra personalitat cultural i part del capital social que tota col·lectivitat necessita.
I són també la mostra del valor afegit que és la nostra marca Sitges, com a marca cultural. Una gran expressió de com som, com ens projectem i com entenem la vida.
Aquest matí li deia al President Artur Mas en la seva visita a Sitges : “President, tot aquest bagatge, tota aquesta experiència i vitalitat de la societat sitgetana la posem a disposició del País, de la seva recuperació econòmica i social, de la igualtat d’oportunitats i del camí cap a la llibertat”.
Acabo. La Nit de Premis Sitges és un acurat retrat del Sitges cultural del nostre temps. Una nit en la que hem premiat trajectòries, en la que hem reconegut capacitats i en la que volem estimular el talent. És una nit d’il·lusions i un signe de la vitalitat, de la creativitat i de la projecció de la nostra vila i del nostre país. | 0.859748 | curate | {"ca": 0.9926779263887533, "es": 0.003124084740798594, "pt": 0.0036122229815483747, "la": 0.0005857658888997364} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_88092 | com una trobada anual d'alumnes i professorat de música d'instituts de secundària públics que, al llarg de quatre dies, conviuen per dur a terme un gran repte musical que han treballat prèviament a les aules de música. Aquest repte és la realització d'un concert conjunt: al voltant de 1500 alumnes d'edats entre 12 i 17 anys juntament amb el seu professorat actuant junts. La regla d'or de les Trobades és la següent: tot l'alumnat, independentment de la seua formació musical, participa en el concert.
Naixement de la criatura
Com Sona l'Eso és un projecte nascut l'any 2000 amb l'entusiasme d'alguns professors i professores de música valencians que exercien la seua tasca docent al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Aquest entusiasme els va espentar a unir les propostes que treballaven en l'aula per a donar a conéixer tot el que es podia aconseguir amb alumnes de qualsevol condició social, cultural i de nivell acadèmic amb el comú denominador d'una matèria a la qual, sovint, se li minva importància: la música.
El professorat del CSE intenta, amb la Trobada, que les propostes i projectes didàctics que es duen a terme a l'aula tinguen una continuïtat i puguen així donar-se a conéixer i ser font d'inspiració per a futures propostes.
Quins objectius fonamentals perseguim
Té una finalitat doble:
- Treure fora de les quatre parets de l'aula tot el treball diari efectuat per professorat i alumnat.
- Oferir l'alumnat l'oportunitat -probablement única en les seues vides- d'experimentar en primera persona el plaer (però també l'esforç) que representa fer música en directe damunt d'un escenari
On ha actuat el CSE
Ontinyent, Vandellós i l'Hospìtalet de l'Infant, Torrent, Gandesa, Aielo de Malferit, Palma de mallorca, Benicàssim, Barcelona, Carcaixent, Dénia, l'Amettla de Mar, Morella, Sant Carles de la Ràpita, Cocentaina, Torroella de Montgrí-l'Estartit, Xàbia, València, Altea, Amposta i Castalla.
L'alumnat actua o assisteix com a públic?
Aquesta és una de les característiques més interessants i diferents del CSE. La pràctica habitual de les eixides extraescolars és la següent: el professorat acompanya un grup d'alumnes que "observarà": escoltarà el concert, observarà els quadres del museu, assistirà a la representació teatral... Tant professorat com alumnat seran agents passius del fet artístic.
El CSE representa una activitat totalment diferent: professorat i alumnat actuen conjuntament.
L'actuació del CSE està fonamentada en diferents cossos:
Cor: sol estar format per unes 1300 persones, entre alumnes i mestres. Canten però també fan coreografies de cor.
Banda: entre 70 i 130 integrants (depenent del concert de cada any). En aquest cos poden participar aquells alumnes que estudien música en un conservatori o escola de música i tinguen un bon control del seu instrument. Pot comptar amb instruments tradicionals (dolçaines, djembés...).
Cos de Ball: sol estar format per una vintena d'alumnes
Solistes: Depén de la característica del projecte musical de cada any. Consisteix en un grup d'alumnes que cantaran i actuaran
És a dir, la Trobada no és un punt d'unió d'alumnat-músic. Independentment del seu coneixemen musical, l'alumne té un lloc fonamental dins del concert. Perquè pensem que la música és inherent a tots nosaltres i no cal un coneixement tecnic per realitzar-la i gaudir-la.
Més coses interessants del projecte
- Es un projecte de l'escola pública per a l'escola pública
- El fet de participar actuant (i no com a públic) incrementa la implicació de l'alumnat. Cal recordar que la Trobada no és el lloc on aprendrem les cançons sinó el moment d'ensamblar totes les peces. Això comporta que alumnes i professorat porten des de gener treballant el material.
- Una de les sensacions més impactants per al professorat és participar al primer assaig del Cor: els 1300 alumnes coneixen perfectament el material i tenen tantes ganes com el/la mestre/a de treballar-les amb la resta d'instituts per tal que isquen a la perfecció.
- La vivència és tan intensa que la relació professor/a-alumne/a es fa molt més fluïda i directa afavorint el desenvolupament diari de la relació d'aprenentatge. Produeix una situació d'interdependència única. L'alumnat confiarà en el seu mestre/a i aquest/a dependrà absolutament de la responsabilitat dels seus alumnes, donat que seran aquests qui "donaran la cara" davant del públic. S'aconsegueix una admiració i reconeixement mutu intens i inusual.
-L'alumnat se sent protagonista positiu en el seu procés d'aprenentatge: de fet, en són els protagonistes. Augmenta la seua autoestima.
- Els permet entendre la música i, en general, el fet artístic, com una cosa viva i directa. I, sobretot, com una cosa de la qual poden ser partíceps.
- La major part dels i les alumnes experimentaran per primera vegada en les seues vides les sensacions que produeix estar damunt d'un escenari: seran uns altres qui acudiran a escoltar-los a ells i elles. Aquesta siuació genera en l'adolescent un sentiment immediat de responsabilitat individual i compartida amb els seus companys/es. I hi aportaran treball, concentració i companyerisme.
< Anterior Següent >
Visit lbetting.co.uk how to sing-up at ladbrokes
iCagenda - Calendar
December 2020
Dil
Dim
Dic
Dij
Div
Dis
Diu
01
02
03
04
05
06
07
08
09
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Enllaços interessants
Premsa
Samarreta viatgera
Contacte
És la primera vegada que véns?
Què és CSE?
Twitter
Seients Buits - El compte enrere: https://t.co/SeA6Bwd5uR mitjançant @YouTube
He afegit un vídeo a una llista de reproducció de @YouTube https://t.co/SeA6Bwd5uR Seients Buits - El compte enrere
Seients Buits - M´agraden les paraules: https://t.co/8DRlWXuP84 mitjançant @YouTube
Seients Buits - El secret: https://t.co/vroOBludMe mitjançant @YouTube
He afegit un vídeo a una llista de reproducció de @YouTube https://t.co/vroOBludMe Seients Buits - El secret
Contacte
Associació COM SONA L'ESO
Segons el tema ens pots escriure a:
-Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Qüestions generals
-Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Qüestions econòmiques, etc. | 0.775358 | curate | {"ca": 0.9553236588945051, "pt": 0.0060329365726398175, "en": 0.013207239523887167, "es": 0.003424099135822599, "fr": 0.006685145931844122, "it": 0.0008152616990053808, "de": 0.0035871514756236752, "vi": 0.0004891570194032284, "id": 0.0004891570194032284, "nl": 0.0009783140388064568, "pl": 0.0003261046796021523, "ru": 0.0003261046796021523, "ja": 0.0003261046796021523, "no": 0.0003261046796021523, "sv": 0.0003261046796021523, "ml": 0.0029349421164193705, "oc": 0.004402413174629056} | https://comsonaleso.com/que-es-cse?iccaldate=2020-12-1 |
mc4_ca_20230418_10_105306 | 1992 Ràtzia Olímpica: Marcel Dalmau i altres independentistes detinguts a Girona
1992 Ràtzia Olímpica: Marcel Dalmau, Carme Turró i Dolors Bellés son detinguts a Girona en el marc de les detencions contra independentistes
04/07/1992 Tal dia com avui
Cartell de condemna contra l'Operació Garzón del 92 elaborat per la CUP | Autor: CUP
La detenció d'en Marcel Dalmau, pintor i persona molt coneguda a les comarques gironines, va saltar a la llum pública per dos fets molt greus: l'intent de suïcidi que va protagonitzar el detingut per evitar les sessions de tortura a què el sotmetien agents de la Guàrdia Civil i pel fet que el diari El País va protagontizar un dels casos més escandalosos de censura i manipulació periodística en el tractament d'aquestes detencions.
Quim Gil, el periodista que va cobrir la notícia de la detenció de Dalmau, va veure l'endemà com allò que ell havia redactat li havien canviat per un altre text que inculpava el detingut per la possessió d'unes pistoles inexistents que, a més a més, apareixia signat per ell.
El testimoni posterior de Quim Gil, corresponsal d'El País a Girona l'estiu de 1992, és prou significatiu: La meva visió dels fets no diferia excessivament de la dels redactors de Catalunya d'El País, però cada dia el to de les informacions aparegudes en aquell diari contrastava més amb les opinions que rebia des de Barcelona via telèfon. D'això s'en diu autocensura, figura periodística que tot membre d'un mitjà de comunicació ha hagut d'empassar-se en algun moment. La meva capacitat d'autocensura va minvar en el moment de la detenció de l'Eduard, i va entrar en crisi quan en una informació signada per mi va aparèixer una frase que jo no havia escrit: "El registro practicado en casa de Marcel Dalmau dió como resultado el hallazgo de algún arma, sin que hayan especificado su número ni sus características". Vaig parlar amb la Blanca Cía, que havia afegit aquella línia en base a un contacte policial seu. El problema és que allò ho havia signat jo, i que al registre no hi havien trobat cap arma, com no fossin ganivets de cuina. La gent de la Plataforma em van dir el nom del porc, i amb raó. I jo em vaig empassar el marron. Quan la meva capacitat d'autocensura era pràcticament igual a zero i la meva credibilitat periodística trontollava a causa d'una frase que jo no havia escrit, va arribar la gota que va fer vessar el meu got de paciència, una editorial memorable d'El País titulada "Operación necesaria". Prou, vaig dir. Aquell mateix matí vaig demanar a Jordi Camps, el meu cap d'esports, que prescindís de mi fins a la tarda. I vaig redactar la meva carta de dimissió com a corresponsal.
El rotatiu barceloní La Vanguardia tampoc va tenir una actitud gaire rigorosa, periodísticament parlant, sinó que també va tendir a fer cas d'una sola de les dues parts implicades, criminalitzant l'independentisme. Però si en el cas d'El País, l'actitud és més empresarial -a nivell d'editorial, per exemple-, a La Vanguardia hi ha un nom que sobresortia de la resta: Xavier Rius. Aquest periodista va entrevistar familiars dels detinguts argumentant uns motius falsos, per després publicar parts tretes del seu context i inserides en un altre context -basat en fonts policials- desvirtuant la realitat. No es tracta de fer una cacera de bruixes, simplement de dir les coses pel seu nom. El periodisme té unes normes bàsiques que, tot i no que gairebé mai se segueixen al peu de la lletra, sempre s'han de seguir mínimament. I en els dos casos descrits, les infraccions periodístiques van ser tan clamoroses que fan olor de sucarrim, és a dir d'una excessiva vinculació entre la policia i la premsa. Poc ètic, poc rigorós i, professionalment parlant, condemnatori. [Informació extreta del llibre L'operació Garzón de David Bassa]
El text d'El País Detenido en Gerona otro miembro de Terra Lliure
JOAQUIM GIL. Gerona. La Guardia Civil detuvo ayer en Gerona a Marcel Dalmau Brunet de 31 años, acusado de pertenecer al grupo terrorista Terra L1iure que el pasado domingo colocó tres artefactos en Gerona y Barcelona. Según las investigaciones llevadas a cabo por la Audiencia Nacional, Marcel Dalmau era presumiblemente el proveedor de las armas que fueron incautadas el lunes despues de detener a siete supuestos activistas.
Marcel Dalmau fue delenido a las diez de la mañana en la salida de su domicilio junto con su compañera Montserrat Torró y Dolors Belles, redactora del periódico El Punt y amiga de esta última. Las dos jóvenes fueron posteriormente dejadas en libertad sin cargos.
El presunto activista fue incomunicado en las dependencias de la Guardia Civil de Gerona en .aplicación de la ley antiterrorista. Marcel Dalmau serà trasladado a Madrid para ser puesto a disposición de la Audiencia Nacional. El registro practicado en casa de Marcel Dalmau dió como resultado el hallazgo de algun arma. sin que se hayan especificado su número ni sus características.
Con essta ya son nueve las detenciones que se han realizado esta semana con relación a la reactivada banda terrorista Terra L1iure, autodisuelta haee un año. El pasado viernes fue detenido en Tarragona el presunto miembro de la organización J. T.A. Dalmau es de Les Planes (Garrotxa) y reside en Gerona. En esta ciudad la Guardia Civil desactivó el pasado domingo dos artefactos. El País 5.07.92 | 0.635439 | curate | {"ca": 0.6468359226979916, "es": 0.35032209170140205, "gl": 0.0028419856006062904} | https://www.llibertat.cat/2007/01/1992-ratzia-olimpica-marcel-dalmau-i-altres-independentistes-detinguts-a-girona-559 |
oscar-2301_ca_20230418_6_99543 | El curs 2013-14 dos professors de secundària, en Toni Argent i la Núria Ramon, van iniciar un projecte literari al Vallès Oriental, que van batejar amb el nom de “Cap nen/a sense conte”, el qual té com a objectiu el foment de l’hàbit de la lectura entre els més petits.
El primer conte que van publicar va ser “El gat Romeu i el bosc màgic”, text d’en Toni i il·lustracions de la Núria. D’aquesta obra, degut a l’èxit assolit, se’n van realitzar dues edicions. En total 10.000 exemplars que es van repartir a les escoles, biblioteques i hospitals de la comarca.
Dos anys després, han continuat el projecte editant una altra història perquè també sigui llegida i pintada. Aquest segon conte porta per títol: “La girafa Popota i l’arbre savi” i també s’ha fet arribar a totes les escoles del Vallès Oriental.
Un conte que malgrat es pot trobat en pdf a internet, aquest setembre també se n’ha editat i distribuït una segona edició. En total, 40.000 exemplars! Contes completament fets des del voluntariat i l’autoedició i gràcies al finançament d’institucions i empreses de la comarca.
A més, a tots dos contes apareixen valors fonamentals: com la importància d’educar en la diferència, la necessitat de sumar esforços, del treball en equip, del valor de l’esforç, de superar les pors, etc. En aquests moments ja pensen amb un tercer. – M.COLL.
Joan Salicrú Veure tots els articles
Periodista i codirector de la @revistavalors i del programa de ràdio #valorsalalça de @laxarxaradio.
Navegació d'entrades
←Una il·lustradora francesa publica una guia contra la islamofòbia
→Creixen els neòfils: obsessionats per la darrera tecnologia
1 any de Valors
42€
35€ format electrònic
Suscriu-t’hi per 42€/any
Sempre informat!
Si vols conèixer totes les activitats que organitza Valors, subscriu-te a la newsletter.
Deixeu aquest camp buit.
Consentiu que gestionem la vostra informació en aquest lloc web.
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Potser també t'interessa
Comença la campanya #amicspersempre: abans de marxar de vacances dóna sang
Joan Salicrú
Notker Wolf: “L’hospitalitat no és una acollida sense condicions”
Joan Salicrú
Nou president per la Federació Catalana de Voluntariat Social
Joan Salicrú
Valors utilitza ‘cookies’ per millorar l’experiència de navegació. Si us plau, reviseu la configuració per seguir navegant.
Accepta
Configuració
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de la privadesa
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Galetes addicionals (ComScore)
Política de galetes
Resum de la privadesa
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.697255 | curate | {"ca": 0.9277040384072296, "en": 0.0025416548997458347, "fr": 0.0022592487997740753, "ro": 0.006777746399322226, "pt": 0.0045184975995481505, "in": 0.006777746399322226, "es": 0.04744422479525558, "sv": 0.001976842699802316} | http://valors.org/cap-nena-sense-conte-distribueix-40-000-exemplars-a-les-escoles-del-valles/ |
wikipedia_ca_20230401_0_328267 | Igor Ter-Ovanesyan
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Igor Ter-Ovanesyan (en rus: Игорь Тер-Ованесян) (Kíev, Unió Soviètica 1938) és un atleta ucraïnès, ja retirat, guanyador de dues medalles olímpiques.
Biografia.
Va néixer el 19 de maig de 1938 a la ciutat de Kíev, capital en aquells moments de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna (Unió Soviètica) i avui dia capital d'Ucraïna.
Carrera esportiva.
Va participar, als 18 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1956 realitzats a Melbourne (Austràlia), on es classificà per la final masculina de salt de llargada. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 realitzats a Roma (Itàlia) guanyà la medalla de bronze, un metall que repetí en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 celebrats a Tòquio (Japó). En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 realitzats a Ciutat de Mèxic (Mèxic) finalitzà en quarta posició, guanyant així un diploma olímpic, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Munic (Alemanya Occidental), els seus cinquens Jocs, fou eliminat en la ronda de qualificació.
Al llarg de la seva carrera cinc medalles en el Campionat d'Europa d'atletisme, entre elles tres medalles d'or, i tres medalles en el Campionat d'Europa d'atletisme en pista curta, entre elles dues medalles d'or.
Establí un nou rècord mundial el 10 de juny de 1962 amb un salt de 8.31 metres, un rècord vigent fins al 12 de setembre de 1964 quan el nord-americà Ralph Boston l'establí en 8.34 metres. El 19 d'octubre de 1967 aconseguí igualar el rècord del món amb un salt de 8.35 metres, en possessió de Boston, un salt que fou superat per Bob Beamon el 18 d'octubre de 1968 a Ciutat de Mèxic durant els Jocs Olímpics, establint-lo en 8.90 metres. | 1 | perfect | {"en": 0.010557184750733138, "ca": 0.9730205278592375, "pt": 0.016422287390029325} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=328268 |
mc4_ca_20230418_15_770825 | Treballa amb nosaltres i uneix-te a les 29.394.691 opcions d'allotjament de Booking.com
787.926 apartaments
388.087 vil·les
13.657 xalets de muntanya
388.087 cases i xalets
125.497 hostals i pensions
230.361 bed and breakfasts
169.118 habitacions en cases particulars
8.744 càmpings
14.578 cases rurals
11.210 agroturismes
1.537 vaixells | 0 | curate | {"ca": 0.6012269938650306, "en": 0.21779141104294478, "es": 0.12269938650306748, "sv": 0.05828220858895705} | https://join.booking.com/?lang=ca&aid=304142&utm_source=footer_menu&utm_medium=frontend&label=gen000nr-10CAsooAFCDmxhLWNhc2EtbHVwaXRhSARYBGhGiAEBmAEzuAEFyAEH2AED6AEB-AEBiAIBqAIBuAL1063yBcACAQ |
macocu_ca_20230731_9_390077 | La Batllia contra Rajoy
El jutjat d'Andorra investiga si el Govern del PP va pressionar directius de Banca Privada d'Andorra per aconseguir informació de mandataris catalans || Una associació acusa l'executiu popular d'enviar informació falsa al fisc dels EUA per poder intervenir el banc andorrà
La Batllia d’Andorra (primera instància de la justícia andorrana) investigarà si el Govern del | 0.73205 | curate | {"es": 0.05912596401028278, "ca": 0.9408740359897172} | |
mc4_ca_20230418_18_115127 | Mollerussa finalitza una multitudinària 147a Fira de Sant Josep - TOTLLEIDA
El certamen ha comptat 294 expositors, catorze més que l’edició anterior
el Pla d'UrgellFires i festesPortada
L’acte de cloenda de la 147a Fira de Sant Josep de Mollerussa, ha anat a càrrec de la consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Teresa Jordà.
La rebuda institucional s’ha dut a terme a l’Ajuntament de Mollerussa, amb la presència de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; del delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré; del president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Joan Trull; del director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ferran de Noguera; i del director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra. Posteriorment, s’ha fet una visita al recinte firal, per finalitzar amb l’acte de cloenda a la Sala d’Actes del pavelló firal. Sabarich ha estat acompanyat pel diputat Francesc Sabanés.
Sabarich ha expressat la seva gratitud des de la Diputació de Lleida, “de que les nostres arrels i el sector agro-ramader tingui tanta força” i que “la fira de Sant Josep de Mollerussa sigui la fira principal i pionera en el sector que tenim a les terres de Lleida”.
La Fira de Sant Josep s’ha celebrat des de dissabte passat, quan va ser inaugurada pel president de la Generalitat, Quim Torra, en un acte al qual també va participar la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló. El certamen ha comptat 294 expositors, catorze més que l’edició anterior, i també ha crescut pel que fa a l’espai que ocupa, 25.151 metres quadrats, uns 5.000 més que en l’edició passada, i en nombre de visitants, amb aproximadament 175.000 assistents. | 0.874858 | curate | {"ca": 1.0} | https://totlleida.cat/mollerussa-finalitza-una-multitudinaria-147a-fira-de-sant-josep/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_122982 | Ordena per popularitat Ordena per més recent Ordena per preu: de menor a major Ordena per preu: de major a menor
Cosechas. Relatos de mucha gente pequeña
16,00€ Comprar
Newsletter
Subscriu-te al nostre butlletí si vols rebre novetats i activitats de Pol·len edicions.
Butlletí Pol·len
He llegit i accepto la politica de privadesa
Leave this field empty if you're human:
Cerca per Temàtiques
acompañamiento activisme agroecologia alimentació antiracisme antropologia antropologia urbana autodeterminació dels pobles barcelona Catalunya ciutats Conte infantil corrupció decreixement ecologia ecologisme economia solidària educació educación ETA etnografia Euskal Herria exili feminisme feminismes filosofia Guerra Civil ICA infància memòria històrica mirada sistémica PAH periodisme Periodisme literari poesia Presó racisme relatos religions Sarrionandia silencis mediàtics soberanía alimentaria sos racisme trans* urbanisme | 0.723178 | curate | {"ca": 0.8881578947368421, "es": 0.0581140350877193, "de": 0.010964912280701754, "en": 0.04276315789473684} | https://pol-len.cat/tag-llibre/migraciones/ |
aquibergueda_ca_20231009_0_19298 | Experts en muntanyisme i escalada seran protagonistes al Cicle de Muntanya d’enguany, que arriba a la 29a edició. Es fa la setmana que ve amb xerrades a Puig-reig, Gironella i Berga, i també projeccions, una exposició, un concurs de fotografia i sorteig de material de muntanya.
El ciclemuntanya.cat arrencarà dimarts, 28 de febrer, amb l’experiència de dos berguedans: Alba Xandri i Ricard Calmet, dos aventurers que han viatjat pels cinc continents combinant bicicleta, trekking, escalada o competició. Parlaran d’un viatge en bicicleta a Bolívia. La conferència es farà a la Llar d’avis de Puig-reig a les 9 del vespre.
Dimecres, també a Puig-reig, a la mateixa hora i lloc, el protagonista serà Gerber Cucurell, escalador. El tema serà l’escalada neta i es podrà veure una projecció fotogràfica comentada sobre les motivacions que mouen alguns escaladors a renunciar a l’escalada amb anclatges fixes.
Dijous l’escenari del Cicle de Muntanya serà Berga, a les 8 del vespre al Pavelló de Suècia, amb Lluc Valldosera, Isaac Farrés i Jordi Vilà, tres joves que van travessar el Pirineu a peu en 92 dies tot escalant les vies més representatives.
Divendres, els actes es traslladaran a Gironella. Es farà un repàs a la trajectòria en el món de l’escalada de l’experimentat Josep M. Esquirol. Començarà a les 9 del vespre al Local del Blat.
I el cap de setmana que ve, dos actes més. Un serà dissabte a Gironella, amb Xavi Arias (a les 9 al Local del Blat), alpinista català que està fent cims de 8.000 metres i es podria convertir en el primer català a fer els catorze ‘vuit mils’ del món. I l’altre acte, diumenge a Berga, com a cloenda del cicle, amb l’aventurer que ha fet l’expedició al Pol Sud, Albert Bosch, parlant de la travessa de l’Antàrtida en solitari (a les 7 al Pavelló de Suècia).
A part de les xerrades i projeccions, el Cicle de Muntanya també inclou altres propostes paral•leles: un concurs de fotografia de muntanya, una exposició de fotos, amb les deu millors instantànies del certamen de l’any passat, i sortejos (després de cada projecció) de material de muntanya. A més, el cicle també col·labora amb la Fundació Iñaki Ochoa de Olza, que ajuda a discapacitats del món de l’esport i la muntanya.
Per a més informació podeu consultar la pàgina web www.ciclemuntanya.cat. Un cicle que l’organitza el CQUIE de Puig-reig, el Centre Alpí Gironella, el Club Esquí Berguedà i Mountain Runners del Berguedà.
Experts en muntanyisme i escalada seran protagonistes al Cicle de Muntanya d’enguany, que arriba a la 29a edició. Es fa la setmana que ve amb xerrades a Puig-reig, Gironella i Berga, i també projeccions, una exposició, un concurs de fotografia i sorteig de material de muntanya. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aquibergueda.cat/2012/02/24/aventurers-alpinistes-i-escaladors-passaran-pel-cicle-de-muntanya/ |
mc4_ca_20230418_13_448255 | Núria Florensa (Actriu) – JORDI MARCH
Núria Florensa és una actriu guapa, professional, positiva, molt atractiva i divertida. Amb un somriure sempre i amb ganes de treballar. Si la coneixes no et deixarà indiferent!
Núria Florensa/ 2015/ Barcelona. Photo Jordi March
-Per què et decantes per l’interpretació?
N’estic enamorada i si no interpreto em sento buida.
-Què ės el que més t’ agrada d’ interpretar?
El que més m’agrada és el feto de que deixes de ser tu per ser una altra persona, amb les seves particularitats, virtuts i defectes i això ho trobo fascinant. Pots actuar amb total impunitat, evidentment, sent coherent amb el personatge que interpretes, però vivint realitats diferents a la teva.
-Quins models t ‘ inspiren?
Jo no sóc gaire mitòmana. M’interessen les interpretacions naturals i amb veritat, sigui quin sigui el gènere. No m’agraden els actors que no arrisquen o els que es preocupen més de la imatge física que del personatge que han d’interpretar.
Un actriu que em sembla interessant perquè ha sabut forjar-se una carrera com actriu lluny dels estereotips és la Natalie Portman. M’encanta també la versatilitat del Leonardo DiCaprio i l’evolució de la seva carrera, o el carisma de la Juianne Moore.
-Com fa un actor/actriu per sobresortir dels altres? Per aconseguir l ‘ èxit?
Si ho sabés suposo que ja m’haguessin donat alguna estatueta, jajaja.
Entenc que és important estar en el lloc i en el moment adequat. Que siguis fresc i natural però, sobre tot, que algú et doni l’oportunitat de demostrar perquè pots sobresortir. Tots tenim coses especials.
L’èxit és molt relatiu. Per mi, tenir èxit significa estar content amb el que un és i amb el que un fa, no pas amb el número de persones que et coneixen. Una aproximació del que seria aconseguir l’èxit podria tenir a veure amb el fet de que fos reconeguda com una bona professional, que pogués compaginar la meva vida personal amb la professional, però, sobre tot, gaudir d’una bona salut mental, amb tot el que això comporta.
-Que t’ agradaria fer en el futur?
M’encantaria treballar en un gran teatre, tinc la il·lusió de trepitjar el Teatre Lliure però també agafar la furgo i anar de gira. També seria molt gratificant fer pel·lícules europees.
I també vull viatjar a quants més llocs millor.
-T´agrada practicar esport?
M’agrada fer exercici físic: danses africanes o jocs de moviment. No m’agrada gens anar al gimnàs, ho trobo avorrit, per això intento fer esports que impliquin un equip o contacte amb altres persones.
-Com ha de treballar un bon actor desde el teu punt de vista? Alguns consells?
Un actor ha de treballar, sempre, des de la veritat. Encara que faci una comèdia histriònica, l’actor ha de creure amb el que diu i el que fa, quan no és així es nota. També ha de ser natural, i no forçar res, partir d’un mateix per arribar a ser aquell altre. Un actor també ha de confiar en ell mateix, i repetir-se constantment que ell pot fer qualsevol cosa que li proposin. Els “no” limiten molt.
– Digues una escena que t agradi molt? Per que?
Una escena que em va marcar molt és quan a Tesis, d’Alejandro Amenábar, la protagonista, Ana, i el seu company Fele, es queden sense llum en un moment de màxima tensió. L’Ana demana al seu company que no la deixi sola i que li expliqui alguna cosa, i mentre van caminant per un túnel amb la llum d’un llumí, ell li explica un conte. Em va semblar una escena màgica, perquè estava ficada entre mig de dues seqüències de màxim stres , per tant, permetia que l’espectador es relaxés i preparar-se pel pròxim sobresalt. El conte també era tendre i delicat i donava a entendre perfectament la relació entre els dos personatges, el paper que jugava cada un en aquell precís moment del film i, a més, tenia moralina.
-Quin paper t’agradaria fer?
M’agradaria fer un paper de psicòpata o d’una persona tèrbola i fosca. M’encanta quan puc interpretar caràcters forts o quan encarno personatges allunyats de mi mateixa.
Però també m’agradaria fer un personatge quotidià, amb els problemes que tots tenim, o amb un gran compromís social. Seria perfecte encarnar algun dels personatges de les pel·lícules del Ken Loach.
-Quines qualitats creus que s´ ha de tenir per interpretar?
Jo crec que s’ha de saber mirar. Els actors parlen molt amb la seva mirada, i si la mirada no és capaç d’expressar emocions, no es pot ser un bon intèrpret. També crec que un bon actor ha de ser ràpid, creatiu i ha de tenir moltes ganes d’estudiar, jajaja.
-La vida és un teatre?
Sí, tots fem teatre cada dia. Com va dir Peter Brook una vegada “el teatro es un microscopio para observar la vida”.
La complicació del teatre que fem els actors és convertir allò quotidià en apassionant, que expliqui coses i que sacsegi les ments dels espectadors. Aquest és el nostre deure: no deixar indiferent i provocar viatges emocionals.
-Quins altres hobbys/virtuts tens?
També escric. De moment faig obres curtes, fa poquet que m’hi he ficat i estic contenta perquè les dues que he presentat en festivals o sales de teatre han estat seleccionades. Una es va fer a Minitea3 al novembre de 2013 i la segona, “El Ascensor”, es va estrenar al Festival Nanoteatre que es va fer el dissabte 25 d’abril.
-Cinema europeo o cinema americà?
Em meravella el cinema europeu, però jo no em caso amb ningú.
-La crisis es un bon moment per treure els talents? Per ser més creatius? Que n ‘opines?
La crisi presenta una situació doble. Per una banda, la gent s’està espavilant més per fer-se visible i estan sorgint moltes sales de teatre alternatives, i els actors intentem fer quants més curtmetratges, llargmetratges i col·laboracions millor. Però per altra banda, hi ha molt d’intrusisme a la professió i hi ha molt aprofitat. Els treballs no remunerats estan a l’ordre del dia i sota el pretext que estem en crisi, hi ha un abús profund que minimitza el valor de la nostra feina, perquè sembla que si no cobres, no ets professional. Els actors ens hauríem de plantar i dir prou als treballs no remunerats.
-Deixan’s alguna frase que t’ agradi per concluir l ‘ entrevista?
Te’n deixo quatre!
“We do not see things as they are, we see things as we are.” Anaïs Nin
“Jo sóc allò que sempre s’ha de superar a sí mateix” Nietzsche
Quan crèiem que teníem totes les respostes, de sobte, havien canviat totes les preguntes” Mario Benedetti
“Everything we hear is an opinion, not a fact. Everything we see is a perspective, not thetruth.” Marcus Aurelius
© Entrevista realizada en 2014/ Fotografía y texto por Jordi March
Nuria Florensa © Jordi March
Con la colaboración de Creartestyling
One thought on “Núria Florensa (Actriu)”
10 junio, 2015 de 12:01
Genial Nùria. Et trobo molt madura | 0.778495 | curate | {"ca": 0.8640791476407915, "en": 0.06179604261796043, "pt": 0.00989345509893455, "es": 0.04733637747336378, "ro": 0.007914764079147641, "it": 0.006240487062404871, "br": 0.0027397260273972603} | https://onsonsport.com/nuria-florensa/ |
macocu_ca_20230731_6_295586 | Relat autobiogràfic
A Victoria Cirlot, Hildegard von Bingen. Vida y visiones, Madrid, Siruela, 1997.
Quan tenia tres anys vaig veure una llum tal que la meva ànima va tremolar, però a causa de la meva infantesa nada vaig poder proferir sobre això.
Als vuit anys vaig ser oferida a Déu per a la vida espiritual i fins el quinze vaig veure molt i explicava alguna cosa d'una manera simple. Els que ho sentien es quedaven admirats, preguntant-se d'on venia i de qui era. (...) Esgotada de tot això vaig preguntar a la meva dida si veia quelcom a més de les coses exteriors i em va respondre que res, perquè no veia res d'allò. Llavors em vaig sentir presa d'una gran por i no em vaig atrevir a dir res a ningú. (...) Per por als homes, no gosava dir a ningú el que veia. Però la noble dona que m'educava ho va notar, i ho explicà a un monjo que coneixia.
Per mitjà de la seva gràcia Déu havia vessat en aquella dona un riu de moltes aigües, de manera que no va donar repòs al seu cos amb vigílies, dejunis i altres bones obres fins que acabà la vida present amb un bon fi. Déu va fer visibles els seus mèrits a través de bells signes. Després de la seva mort vaig continuar vivint de la mateixa manera fins que vaig complir quaranta-dos anys.
Durant un temps no podia veure cap llum per una boira que tenia als ulls, i un pes m'oprimia el cos de manera que no podia aixecar-me i jeia amb dolors molt forts. Vaig patir això per no manifestar la visió que m'havia estat mostrada, sobre que havia de traslladar-me del lloc on havia estat consagrada a Déu a un altre, juntament amb les meves monges. (...) I aquí vam arribar amb vint monges nobles, nascudes en cases de pares rics, sense trobar cap habitatge ni cap habitant (...). Després d'aquestes afliccions va ploure sobre nosaltres la gràcia de Déu. Car molts que abans ens havien tractat amb menyspreu per considerar estèril inutilitat el nostre comportament, van venir a nosaltres ajudant-nos i omplint-nos de benediccions. Molts rics van enterrar amb honor llurs morts amb nosaltres (...). Aleshores el meu esperit va reviure, i així com abans havia plorat en el dolor, ara plorava de goig, perquè Déu no m'havia oblidat ja que ho confirmava distingint aquell lloc i enriquint-lo amb moltes coses útils i edificis. (...) I em mig de tot això vaig acabar el llibre "Scivias", segons Déu va voler. La meva ment s'havia enfortit, i em vaig cuidar de les meves filles tant en llurs necessitats corporals com anímiques (...). Malgrat la fatiga per tantes tribulacions, vaig dur a terme el "Llibre dels mèrits de la vida", que em va ser revelat per la gràcia de Déu.
Després vaig escriure el "Llibre de les obres divines" en el que, tal i com Déu omnipotent em va infondre, vaig veure l'altura, la profunditat i l'amplada del firmament i de quina manera han arribat a estar-hi el sol, la lluna, els estels i tota la resta. | 0.839687 | curate | {"ca": 0.951493848857645, "de": 0.014059753954305799, "es": 0.013708260105448155, "an": 0.020738137082601055} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_119019 | El dia 27 de maig hauria fet 35 anys. La Jordina era la primera filla de la Rosa i el Francesc i va viure tota la seva vida a Manresa. Era una noia reservada i molt familiar, a qui apassionaven tant els animals que amb només 13 anys feia de voluntària amb un veterinari. També li agradaven les manualitats, confeccionar roba per a les seves dues filles i fer mascaretes per a la família. Era molt treballadora i no li va faltar mai la feina. Feia anys que era recepcionista a l’alberg de Manresa, on estava a gust i on últimament havia aconseguit un bon horari de matins, que li permetia passar les tardes amb les filles, de 4 i 9 anys. Era una noia molt bona. Massa bona, diuen els seus familiars. El seu exmarit la va matar el 14 d’abril al matí. Als registres oficials, la Jordina és la primera dona víctima de la violència masclista del 2021 a Catalunya. Però és molt més que això.
La Míriam la va conèixer als quatre anys, a l’escola que les va veure créixer fins a 6è. Es passaven les hores de pati jugant i saltant amb la goma i fent balls en què imitaven les Spice Girls, tot i que recorda especialment les seves festes d’aniversari, perquè "com les de la Jordina no n’hi havia cap”. Amb el pas a l’ESO van anar a instituts diferents i, malgrat que ja no es veien cada dia, mai es van distanciar. "Teníem una amistat molt maca i sempre, sempre, havíem tingut contacte", explica la Míriam. La descriu com una noia dolça, familiar i fidel, que sempre tenia un moment per escriure un WhatsApp preguntant com estaves i dient per quedar. Des d’aquell 14 d’abril, a la Míriam li falta alguna cosa. "No hi ha cap dia que no pensi en ella”.
Els companys de l’institut la recorden com una noia reservada. "Però quan et feia confiança i trencaves la cuirassa s’obria i sempre estava fent bromes", diu en Joan. També les noies amb qui va coincidir més tard al cicle superior de gestió administrativa expliquen de la Jordina que era "alegre i agradable", una noia a qui li agradava "el bon rotllo” i es portava bé amb tothom. La Laia la descriu de manera molt semblant: "Era molt animada, sempre tenia ganes de fer coses i no parava mai quieta”. Es van conèixer cap al 2007, quan les dues tenien uns buldogs francesos i van creuar-los per fer cries. De la trobada en va sortir una cadellada de gossets i una bona amistat: sopars, vacances i sortides per la muntanya jugant al geocaching, un joc d’orientació a l’aire lliure. D’ella li agradava que no era egoista i que sempre estava disponible. "Sempre hi era. Per molt que passés el temps, quan ens trobàvem no havia canviat res”.
Mare de dues filles
Quan tenia 17 anys va conèixer qui acabaria sent el seu marit. Dos anys després es van comprar un piset a Manresa i, quan la Jordina en tenia 25 i ell 30, es van casar. Van tenir dues filles, per qui la Jordina es desvivia. Per les nenes ho feia tot. També suportar –sense adonar-se’n– el caràcter "arrogant", "xulesc” i "dèspota” del marit. "A vegades ell li cridava o li faltava al respecte, perquè devia voler sentir-se superior", expliquen els pares. Mai van dir res perquè mai van pensar que les coses anirien com van anar. "Ningú s’ho esperava. Ningú”.
El setembre del 2020, ell li va dir que es volia separar. La Jordina ho va passar malament: estava desconcertada, desanimada, trista. Al febrer van signar els papers del divorci. Es va esforçar per recuperar la il·lusió: va apuntar-se al gimnàs, va conèixer gent nova. I aleshores el seu exmarit, després que la noia amb qui sortia el deixés, va intentar reaparèixer a la vida de la Jordina. Li va demanar per tornar i, insistent, li va omplir el cotxe de pòstits dient que l’estimava i que mai li faria mal.
"A vegades penso que és culpa nostra per no haver-ho vist. ¿I si ho haguéssim fet diferent? ¿I si l'haguéssim frenat quan li parlava malament?"
Rosa i Francesc
Pares de la Jordina
Ella no ho tenia gens clar. Començava a refer-se del sotrac del divorci i estava remuntant. El 14 d’abril era dimecres, i dos dies després havien quedat per pintar, amb les nenes, el pis nou que ell s’havia comprat. Després de portar junts les nenes a l’escola, la Jordina i l’exmarit van pujar al pis que havien compartit durant mitja vida. Un "llop vestit d’ovella" que va abusar de la confiança que ella li tenia. Allà la va matar.
Res no ha tornat a ser igual per als que van conèixer i estimar la Jordina. "Li va trinxar la vida als 34 anys, però també ha destrossat la vida de les seves filles, de la seva família i de les seves amigues. No hi ha dret", afirmen els pares. Ells arrosseguen un sentiment de culpa: "A vegades penso que és culpa nostra per no haver-ho vist. ¿I si ho haguéssim fet diferent? ¿I si l’haguéssim frenat quan li parlava malament? ¿I si haguéssim reaccionat?” S’han tornat més desconfiats: "Jo anava de bona fe per la vida, però ara penso que qualsevol persona pot ser dolenta, perquè si hem estat 17 anys amb ell i no ho havíem vist…”
Tolerància zero
La Rosa i el Francesc han volgut parlar amb l’ARA perquè la vida de la Jordina no caigui en l’oblit i per si el seu testimoni pot ajudar alguna noia a obrir els ulls. "Hem normalitzat alguns comportaments que no hauríem de normalitzar, i ara veig que hem d’estar més alerta i aguantar zero. Per a mi aquest és el titular: que cap dona aguanti ni una falta de respecte i que ningú es cregui que té en propietat algú altre", sentencia la Rosa. El Francesc avisa que aquests comportaments masclistes estan estesos arreu: "Molta gent em pregunta si ell era de fora. Vull que quedi clar: ell és català!”
La família es troba de tant en tant amb les amigues de la Jordina, que també lamenten no haver-la pogut ajudar. "Vèiem el caràcter d’ell, però penses que són coses de parella", diu la Laia. La mort de la Jordina li ha fet replantejar-se moltes coses: "Com pot ser que no veiés res? Ara no tolero certes coses que abans tolerava, comentaris que ja no m’agraden perquè allò que veia lluny, a les pel·lícules o a la televisió, li ha passat a la meva amiga”. La Laia diu que cal més consciència social sobre aquest tema: "Violència no vol dir només violència física, hi ha violències verbals que anul·len les persones”.
La va matar quan començava a refer la seva vida. "La Jordina tenia tot el dret del món a fer-ho, a seguir viatjant, a criar les seves filles. Estava plena de vida”. | 1 | perfect | {"ca": 0.8994225216554379, "pt": 0.0712223291626564, "es": 0.02935514918190568} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_293841 | La cercavila dels petits ha arribat i els menuts de la colla, tant nens com gegantets en són els protagonistes.
Acompanyats pels nostres músics han passejat pels carrers del centre de Badalona. Aquest cop amb tenora i tot.
Per finalitzar el cercavila, la nostra canalla ha fet ballar en Quimet, en Jam, la Laura i en Carlitos la Gironella. | 0.706482 | curate | {"ca": 1.0} | https://gegantsescolajungfrau.blogspot.com/2015/05/festes-de-maig-2015-cercavila-petita.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.