id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_1_580297 | Milers d’indignats demanenun canviDevers 10.000 manifestants varen protestar ahir a Palma reclamant un canvi global. Se sentiren molts de crits contra el sistema capitalista i tots els polítics, sense diferenciar-losEnric Borràs.La d'ahir va ser una de les manifestacions més multitudinàries que han tingut lloc els darrers anys a Palma. Eren molts i ho sabien, ho comentaven mentre caminaven, entre eslògan i eslògan. La crisi econòmica, el rescat dels bancs i les retallades han provocat que milers de ciutadans desconfiïn dels polítics i menyspreïn les entitats de crèdit i els especuladors. I això, ahir, es notava: mai en cap altra protesta dels indignats mallorquins no s'havien vist tants cartells en contra del sistema capitalista.Prop de 10.000 persones, 25.000 segons els organitzadors, ompliren alguns dels principals carrers de Ciutat per mobilitzar-se amb el lema "Units per un canvi global". La marxa s'inicià un poc més tard de les set de l'horabaixa a la plaça de les Tortugues i, quan arribà al passeig de Mallorca, es podia veure tot l'asfalt del carrer de Jaume III ple de gent. De fet, molts encara no havien començat a caminar. La protesta continuà per les Avingudes i acabà a la plaça d'Espanya -o d'Islàndia, que és com l'han rebatiada els indignats.Gent de tota mena i edat, des de nadons en braços fins a padrines d'arracada de perla, avançaren durant més de dues hores animats per crits, xiulets i una banda de timbals. Mentre caminaven, més d'un cotxe i fins i tot algun autobús de l'EMT feren sonar el clàxon en senyal de suport. Molts dels eslògans que omplien la manifestació reclamaven democràcia, altres atacaven els bancs i el capitalisme en general i molts eren també contra els polítics. El crit "PSOE i PP, la mateixa merda són" es va fer sentir una bona estona al passeig de Mallorca.Les pancartes, però, eren força més originals. Improvisades amb tota classe de material, anaven de la frase d'ànim a la crítica destructiva passant per la ironia i, fins i tot, pels consells als manifestants. ‘El rescat bancari global és equivalent a eradicar la fam al món 98 vegades', ensenyava un tros de cartó penjat en un pal. Un nin de Primària no apuntava tan enllà. Duia un cartell a l'esquena en el qual es podia llegir: ‘Necessit una educació pública de qualitat'. També n'hi havia una altra que cridava a l'acció directa: ‘La lluita és al carrer, cap a la vaga general', animava. [...] http://dbalears.cat/actualitat/balears/milers-d-indignats-demanenun-canvi.html
felicitats Palma! | 0.865049 | curate | {"ca": 0.9663596315578694, "en": 0.033640368442130565} | |
mc4_ca_20230418_14_422539 | Mini-Map-Tattoo | catastrophic cartographic
Mini-Map-Tattoo
Published 27 Desembre 2019 at 660 × 708 in La volta al món en 80 tatuatges | 0.44011 | curate | {"en": 0.4393939393939394, "ca": 0.5606060606060606} | https://cartografic.wordpress.com/2019/12/13/la-volta-al-mon-en-80-tatuatges/mini-map-tattoo/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_395862 | Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.465968 | curate | {"ca": 0.5572666025024061, "es": 0.40423484119345526, "en": 0.03849855630413859} | : /catalunya/territori/noticia-pimec-foment-tindran-partir-dara-mateixa-representacio-consell-economic-social-barcelona-20190610102146.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_368230 | Acaronar el nostre gat no només és una experiència plaent tant per a l’animal com per a nosaltres, és un recurs pràctic important en la cura del benestar del nostre gat. Ens permet enriquir el vincle afectiu que tenim amb el nostre pelut i ofereix l’oportunitat d’observar certs símptomes clínics. Un bony subcutani pot ser un dels símptomes més preocupants, ja que pot implicar la presència de càncer. No obstant això, hi ha molts tipus de quists de gat que poden donar lloc a un bony o tumor, sense ser malignes.
Aquests són els tipus de quists en gats més comuns, causes i tractaments
Lipomes
Els lipomes també es coneixen com a tumors grassos. Això és degut a que són causats pel creixement excessiu de cèl · lules greixos (les cèl · lules que fan créixer el teixit adipós). Aquestes masses d’origen mesenquimatós solen desenvolupar-se al teixit subcutani. Generalment, aquests bonys tenen una consistència esponjosa, tova i ferma i poden aparèixer sols o en grups. Són mòbils, cosa que significa que es poden moure a la palpació.
Els quists de lipoma són benignes, però s’han d’eliminar immediatament. Això és perquè la seva taxa de creixement sol ser relativament ràpida i pot causar molèsties o comprometre la funció de certs teixits. No tenen la capacitat de fer metàstasi a altres teixits propers o distants.
Certes races estan més predisposades a desenvolupar quists grassos. Els gats de tipus siamés són particularment propensos a desenvolupar lipomes, però generalment els gats amb més risc de desenvolupar lipomes són els gats majors i castrats.
Tractament dels lipomes felins
La cirurgia d’escissió (extirpació de teixit) és el mètode per eliminar les lipomes als gats. Després de l’avaluació veterinària, és possible que pugueu triar opcions quirúrgiques o esperar per veure si el lipoma es desenvolupa de manera problemàtica. Si decidiu esperar, és important que els lipomes es revisin regularment per determinar si cal extirpar-los.
Hem de tenir en compte que com més gran sigui el lipoma, més teixit cicatricial tindrà el gat una vegada operat. La mida també pot perllongar el temps de recuperació del gat.
Quists falsos
Encara que les neoplàsies es deuen a un creixement excessiu de cèl·lules, aquest creixement excessiu pot tenir diverses causes. Una raó comuna és un procés inflamatori que té diverses causes. Les al·lèrgies són una causa d’inflamació comuna, tot i que la inflamació resultant sol tenir la forma d’una urticària, en lloc d’un quist.
Encara que no és gaire comú als gats, el trauma pot resultar en un quist. Aquests de vegades es coneixen com a quists falsos i difereixen dels quists de veritat. Es produeixen per una hemorràgia o traumatisme que no es resol adequadament. En lloc de dissipar-se, el líquid dins el quist s’acumula perquè no hi ha un revestiment secretor. El fluid és causat per teixit mort liquat. Si el quist fals és causat per l’acumulació de sang, tindrà un aspecte fosc.
Tractament de falsos quists en gats
En molts casos, la inflamació causada pel fals quist es reduirà per si mateixa. Normalment hauria de desaparèixer, encara que pot quedar una mica de decoloració a la pell afectada. Si el quist fals causa problemes al gat, es pot extirpar mitjançant escissió quirúrgica.
Quists dermoides
Els quists dermoides són un altre tipus de neoplàsia subcutània en gats que es produeixen a causa d’un creixement cel·lular anormal. Tenen un origen genètic i es consideren rars als gats.
Els quists dermoides no només contenen un creixement excessiu de cèl·lules, sinó que fins i tot poden provocar el creixement de teixits sòlids madurs. Aquests poden incloure cabell, dents i ossos. En humans, sovint s’associen amb quists ovàrics, però no n’hi ha gaire evidència en gats. Es produeixen per un tancament defectuós de la capa epidèrmica de la pell, aïllant-se a la dermis o teixit subcutani.
Tractament de quists dermoides en gats
Després de la diagnosi, l’únic tractament disponible és l’extirpació quirúrgica. Encara que és relativament senzill, cal anar amb compte per fer la dissecció correcta del quist. Això s’haurà de fer amb molta cura perquè volem evitar el retorn del quist.
Quists sebacis
Un dels tipus més comuns de quists felins són els quists sebacis. Aquests són bonys plens de líquid que poden supurar, especialment si reben un traumatisme. Poden tenir una aparença similar als papil·lomes cutanis, un altre tipus de tumor benigne.
Les raons per les quals es desenvolupen els quists sebacis es deuen a un problema amb el fol·licle pilós, sovint pel fet que s’obstrueixen amb sèu o un altre material. Quan això passa, el sistema immunitari del gat intenta aïllar el fol·licle danyat, cosa que dóna com a resultat l’encapsulació de líquid i el posterior quist.
Encara que no són causats per una infecció, es poden infectar si es trenquen i es permet l’entrada de bacteris. Això sovint és perquè colpegen quan el gat s’està movent o fins i tot quan el gat s’empolaina. Els quists sebacis en gats poden desenvolupar-se a qualsevol part del gat que tingui fol·licles pilosos. Hauran de ser diagnosticats per un veterinari en cas que es confonguin amb un tipus diferent de quist de gat.
Tractament de quists sebacis en gats
És important assenyalar que els quists sebacis en gats són benignes. En general, només causen un problema si s’infecten, però en molts casos es poden ignorar. Si el quist continua creixent i omplint-se de líquid, es pot engrandir i trencar. Si el veterinari decideix extirpar els quists, serà possible un tractament més agressiu d‟extirpació quirúrgica, però es considera cirurgia menor.
Quists malignes
És important tenir en compte que els quists en si mateixos no són cancerígens. No són malignes i no fan metàstasi. No obstant això, hi ha tipus de quists de gats que acullen el material genètic que es pot convertir en tumors malignes que després es poden estendre a la resta del cos. Aquest tipus de quists poden aparèixer de forma subcutània, en aquest cas podrem sentir-los quan acariciem el nostre gat. També es poden desenvolupar internament, cosa que és més difícil d’observar.
Tractament de quists malignes en gats
El tractament dependrà de la gravetat del càncer. Requerirà cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia o alguna combinació de les mateixes. En casos de metàstasi, el pronòstic serà pitjor. En alguns casos, això resultarà a l’eutanàsia de l’animal.
Davant de qualsevol embalum que notis a la pell del teu gat, no dubtis a acudir a la nostra clínica de Barcelona perquè examinem i diagnostiquem com més aviat millor el seu estat de salut. Truca’ns al 932 460 805 o contacta amb nosaltres mitjançant el formulari web. | 1 | perfect | {"ca": 0.9900733048259011, "en": 0.009926695174098962} | |
macocu_ca_20230731_0_432203 | Ensemble New Babylon
Concert 13.11.2021 / 19h
Claustre
Públic general
Dins de la programació d'enguany del cicle OUT·SIDE, el tercer projecte consistirà en la peça Piano and String Quartet de Morton Feldman. La creació de peces concert de llarga duració amb una narrativitat no direccional és un tret característic del compositor novaiorquès. El concert el realitzarà l'Ensemble New Babylon de Bremen.
Col·labora: Ernst von Siemens Musikstiftung, ICUB, Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre , Centre d'Art Tecla Sala i Santa Mònica | 0.690396 | curate | {"en": 0.11068702290076336, "sv": 0.015267175572519083, "ca": 0.8740458015267175} | |
crawling-populars_ca_20200525_34_48570 | Recorda'm
Xana Martínez Cullell, la petita dels tres fills de Luis Enrique i la seva esposa, Elena Cullell, ha mort avui als 9 anys d’edat a conseqüència d’una malaltia oncològica. Aquesta malaltia era la responsable que el seu pare hagués deixat la responsabilitat de seleccionador espanyol per poder-se dedicar a donar suport a la seva filla.
La notícia l’ha donat el mateix exentrenador del Barça en un comunicat: “La nostra filla Xana ha traspassat aquesta tarda a l’edat de 9 anys després de lluitar durant cinc intensos mesos contra un osteosarcoma.
Donem les gràcies per totes les mostres d’estima rebudes durant aquests mesos i agraïm la discreció i comprensió.
També volem agrair al personal dels hospitals de Sant Joan de Déu i Sant Pau la seva dedicació i tracte. Als metes, infermeres i tots els voluntaris, amb una menció especial a l’equip de cures pal·liatives de Sant Joan de Déu.
Et trobarem molt a faltar però et recordarem cada dia de les nostres vides amb l’esperança que en un futur ens tornarem a trobar. Seràs l’estrella que guiarà la nostra família.
Descansa Xanita.”
Dijous,19 març 2020
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
El Barça i el Girona per ara no han fet passar el test del coronavirus als seus jugadors perquè cap presenta símptomes i l’Espanyol només l’ha fet a aquells que en tenien
L’Alavés s’ha fet les proves i ja té 15 positius
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.765011 | curate | {"ca": 0.9840142095914742, "en": 0.010065127294256957, "it": 0.005920663114268798} | : /barca/article/1657707-luis-enrique-comunica-la-mort-de-la-seva-filla-de-9-anys.html?vermobil=0 |
cawac_ca_20200528_4_156985 | Focaccia calçotada
Tags:
Ingredients
350 g de farina
310 ml d'aigua
25 g de llevat fresc
1 culleradeta de sal
3 calçots
1 pam de botifarra crua
Tomàquets petits
Romaní sec
Oli d'oliva
Salsa romesco
Elaboració
No és una pizza però ho sembla, i de fet, si voleu ho podeu fer amb una base de pizza i quedarà la mar de bo! Amb aquesta m'agradaria participar a l'esdeveniment LA RECEPTA DEL 15 que organitzen els blogs de cuina "xocolata desfeta" i "els fogons de la bordeta". És una iniciativa molt interessant, proposen un ingredient o plat, i el dia 15 de cada més els hi presentes. El primer va ser el calamar, i ara la pizza. Per això dic que ho podeu fer amb base de pizza.
Per fer la base de la focaccia, copio l'explicació que ja vaig fer en el seu moment:
2_ Hi afegim la resta de la farina (que serà l'altra meitat, és a dir, 175 g) i la culleradeta de sal. Remenem bé. És una massa molt enganxosa, no hi afegiu més farina perquè ja és així! Jo la treballo gairebé tota l'estona amb una espàtula d'aquestes de silicona.
3_ Tapem amb paper film i la deixem 12 hores a la nevera. El Roger, de Cuina amb Compte, ja ens explica que aquí tenim dues opcions: o bé deixar-la aquestes 12 hores a la nevera, o bé 2 hores a temperatura ambient si som despistats i la fem a l'últim moment.
4_ Jo l'he deixat 12 hores a la nevera, llavors l'he tret i l'he deixat 2 hores a temperatura ambient. La posem en un motlle també amb l'ajuda d'una espàtula i l'escampem una mica.
5_ Preescalfem el forn a 230ºC i mentrestant preparem els ingredients. Tallant els calçots a rodanxes, igual que la botifarra. I els tomàquets petits per la meitat. Els anem repartint aleatòriament pel damunt de la base, hi tirem també una mica d'oli d'oliva.
6_ Enfornem a 230ºC durant 20 minuts. Quan la treiem, hi podem posar una mica de salsa romesco a culleradetes. | 0.766955 | curate | {"pt": 0.014983351831298557, "en": 0.01609322974472808, "es": 0.06104328523862375, "ca": 0.9017758046614872, "fr": 0.006104328523862375} | http://www.tv3.cat/cuines/imprimir/recepta/focaccia-calsotada/6826 |
mc4_ca_20230418_0_208722 | TOTAL DESCARREGUES: 4.387.321 NUMERO DE PROGRAMES: 5.347
Programes i Jocs » Programes » Música PROGRAMES
MusicTime Deluxe 4.0.4 Et permet compondre les teves pròpies melodies per més d'un instrument, i imprimir les partitures. Música ::: Altres Música i Àudio DESCàRREGA Virtual DJ 8.0 Un barrejador de MP3 ideal pels que tinguin vocació de DJs. Música ::: Barreges DJ DESCàRREGA MPEG Audio Collection 2.92 Recopila i cataloga arxius de música MPEG, MP3, WAV, etc. Música ::: Altres Música i Àudio DESCàRREGA Encore 5.0.4 Composa les teves pròpies partitures musicals. Música ::: Editors de àudio DESCàRREGA Finale Musica 2014 Crea les teves pròpies partitures musicals amb aquesta magnífica aplicació. Música ::: Altres Música i Àudio DESCàRREGA Winamp 5.66 Excel.lent i conegudíssim reproductor de música MP3 entre altres formats, fins i tot vídeo. Música ::: ... ::: Winamp DESCàRREGA Audacity Portable 2.0.6 Edita i afegeix efectes als teus sons amb aquesta versió portàtil d'Audacity. Música ::: Editors de àudio DESCàRREGA WinAmp Full 2.91 Conegudíssim reproductor de música (mp3, wav, cd...) destaca pel seu fàcil funcionament i un so excel.lent. Música ::: ... ::: Winamp DESCàRREGA Sibelius 7.1.3.78 Un dels millors programes de notació musical del mercat. Música ::: Editors de àudio DESCàRREGA Deckadance 2.0 Complet programa d'edició i barreges musicals. Música ::: Barreges DJ DESCàRREGA Audacity 1.3.9 Beta (2000/XP/Vista) 2.1.0 Audacity és un editor d'audio gratuït. Pots gravar, reproduir, importar i exportar arxius WAV, AIFF, etc... Música ::: Editors de àudio DESCàRREGA DJ Music Mixer 5.5 Potent programa de DJ que inclou 2 reproductors un d'àudio i altre de vídeo. Música ::: Barreges DJ DESCàRREGA Karaoke 5 Player 44.15 Excel.lent programa midi Karaoke en espanyol (MID, KAR i MP3) que permet reproduir les cançons karaoke fàcilment. Música ::: Karaoke DESCàRREGA HipHop eJay 6 1.89 Estudi de creació musical especialitzat en ritmes HipHop. Música ::: Editors de àudio DESCàRREGA Ejay Dance 7 1.95 Potent i senzilla eina amb mesclador multipistes per a crear temes de música Dance. Música ::: Barreges DJ DESCàRREGA 1 2 3 4 ... 16 17 18 19 Següent »» Copyright 2017 | 0.749795 | curate | {"en": 0.025794564716720404, "ca": 0.9742054352832796} | http://www.programesijocs.com/descarregar_/musica |
macocu_ca_20230731_10_366550 | Visca Convergència Sobiranista ! !! !
Tanmateix, jo sóc dels més satisfets pel succés esdevingut a CDC (i estic segur que Unió va camí de seguir-li els passos!). Estic més content, fins i tot, que molts dels herois convergents que, resistint Quico Homs, van aconseguir finalment tenyir de sobiranisme la ponència política. No he canviat pas de lloc les meves coordenades ideològiques, no us ho penséssiu pas!, ni tinc la percepció intel·ligent del món distreta, al contrari, cada dia sóc més independentista i d’esquerres. I tampoc crec que el govern d’Artur Mas sigui prou valent per capitanejar la dignitat del nostre poble. Però, en canvi, considero que la nova definició convergent sobre l’Estat propi permet una revolució fonamental: trencar la FRONTERA MENTAL d’una massa immensa de catalans, seguidors d’una CiU cada vegada més desacomplexadament de dretes. Aquest era l’espai pendent del sobiranisme.
Des del punt de vista sistèmic sempre he defensat la necessitat de completar tots els espais ideològics, des de l’Extrema Dreta a l’Extrema Esquerra (ambdós necessàriament marginals atesos els hàbits electorals de la població) passant pels grans Centres respectius, que són els cridats a governar. És el pas previ indispensable per començar a acumular forces. La gran anomalia que ha sofert Catalunya els darrers anys ha estat precisament al resistència de CiU a definir-se sobiranista.
Potser el President Mas continuarà pactant amb els grans enemics de Catalunya (com deia ahir Libération: “autonomista de dia i independentista de nit”), però això també ho sap fer ERC; són errors tàctics (tot i que tràgics). En canvi, allò que clarifica realment l’avenç del nostre poble és l’adscripció personal, ideològica i sentimental, a l’espanyolisme o al sobiranisme; és per això que l’anomalia del “punt mig”, que definia fins ara CiU, no ens feia cap bé perquè impedia fer un clar exercici de consciència. A partir d’ara es completa el sistema sobiranista de partits i per fi la gent pot saber que (malgrat que les polítiques puguin ser diverses i contradictòries) optar per un partit (CiU, ERC...) o per un altre (PP, PSC...) implica ser dels que al final volen un Estat propi o ser dels partidaris d’Espanya. Aquest exercici de consciència ja no el poden obviar tan senzillament els votants convergents i ens fa avançar més del que molts us penseu.
Comments
Alguns comentaris ja me’ls han fet en privat, majoritàriament de les files de Solidaritat, criticant-me que defineixi sobiranista CiU quan no ho és i quan, a més, fa política espanyola. És veritat, però SI FESSIN L’ESFORÇ DE LLEGIR FINS EL FINAL TOT L’ARTICLE VEURIEN que ho dic només en referència a que: malgrat que els convergents continuïn pactant amb l’enemic i facin política espanyola, la “definició” que els va sortir del congrés de Reus pot afavorir-nos, trencant la “frontera mental” del seu electorat (la por a la independència que tenien fins ara els milions de catalans que votaven CiU).
Se me’n fot. A més em cauen malament els politòlegs i de pas tota la resta d’intel·lectuals. La meva és habitualment la percepció de gent treballadora (habitualment dedicada a altres problemes més pròxims i matarials) des de la tertúlia del bar a l’hora de dinar. I de tant en tant, com ara, també les meves elocubracions al respecte, que tenen la gràcia ludopàtica d’engrescar-me després a comprovar si l’he encertada o no. N’hi ha de tot, de vegades l’erro i de vegades l’encerto, però en aquesta temàtica en concret ja li he vaig agrafant la mesura.
Doncs a mi Manel, m’interessen les opinions dels politólegs i de tot Déu... No estic molt d’acord amb el que dius, però si que hi ha una cosa en la que et dono la raó i que pot ser positiu... I és que com els seguidors de CiU s’ho creuen tot, els hi pot anar calant la idea d’arribar a ser un estat. Llàstima que tal com ho planteja en Mas, i la seva Mas-sachusets, passaríem de nació sense estat a estat sense nació. I la interpretació no és meva, però la comparteixo al cent per cent.
A mi m’interessen totes les opinions però no em cauen bé les persones que viuen d’opinar. No dic que no siguin respectables però no m’agraden perquè viuen d’això. Jo vinc d’un entorn treballador on l’opinió deriva de l’experiència vital i l’anàlisi dels propis interessos, i es produeix després de la jornada laboral (o a l’hora d’esmorçar), que és quan llegim aquestes opions als diaris i normalment no hi estem d’acord (tot i com som nosaltres de diversos). Si la majoria d’opions generen en grup divers de treballadores un 99% de desacord, per què collons aquesta gent pot viure de formular-les?
Pel que fa a CiU em cal unir la meva visió comunista del mon amb el sentit comú, i des d’aquí veig evident que per molt independentistes que siguem els que sempre ens estem mirant el melic convençuts que la secessió es produirà d’aquí a dos anys, la realitat és que no en tenim prou amb allò que ens diuen les enquestes de com respondien els electors convergents a una pregunta determinada. Això és perquè la massa convergent no es defineix independentista seguint la les consignes del partit (el vot convergent és molt fidel i la majoria dels que jo conec acaten la definició “nacionalista” i tenen clar que no són independentistes). Per aquests electors convergents a partir d’ara la consigna de l’Estat Propi suposarà un canvi en la seva cosmovisió perquè ja no n’hi ha prou amb el sentiment i amb l’autonomia sinó que ara l’objectiu és un altre i és precís. Això no treu, com he dit, que CiU faci una política tan espanyolista com vulgui, però com he dit, la política espanyolista és tàctica (i ERC també ho sap fer, tàctica errònia i tràgica). La diferència era que en el cas dels republicans la militància pot després evocar els objectius del partit per acusar la direcció de no haver estat conseqüents i pot canviar la direcció. A partir d’ara això també podria passar amb CiU.
Manel, coincideixo en algunes coses amb tu, Sobretot, també a mí, se m’en foten els qui es diuen politòlegs, entre altres coses perrquè no hi ha cap ciència ni cap facultat de Politologia, la qual cosa comporta que els qui s’atribueixen una condició professionnal inexistent, ja es defineixen amb els fets: mentiders falsaris, i enredadors professionals.. Ja sé que algunes persones i fins i tot hi ha un col.legi professional, equiparen als llicennciats en ciències polítics al terme politòleg. Però per molt que la mona es vesteixi de seda, roman mona, El DIEC, l’unic diccionari normatiu no ho recull. (politòleg, -òloga:no recollit al DIEC no recollit al DIEC) Per cert, conec a diveros i diverses llicenciades en C.Politiques pero no en conec cap, de politoleg. | 0.881882 | curate | {"ca": 0.9965235792019347, "en": 0.0015114873035066505, "fr": 0.00015114873035066505, "ds": 0.0018137847642079807} | |
mc4_ca_20230418_16_590152 | Badalona celebra el 15è Torneig de Rugby Platja | El Diari de Badalona
Inici Badalona celebra el 15è Torneig de Rugby Platja
Badalona celebra el 15è Torneig de Rugby Platja
04/07/2014 – La celebració serà aquest dissabte a partir de les 10 hores. El torneig s'obrirà enguany a tot el públic i es realitzaran competicions de sènior, veterans i femenina. En total hi haurà instal·lades quatre pistes.
Aquest dissabte, 5 de juliol a partir de les 10 hores, la Platja del Pont del Petroli acull la celebració del 15è Torneig de Rugby Platja, que organitza el Rugby Club de Badalona.
Una de les novetats d’enguany és l’ampliació del torneig, ja que s’instal·laran quatre pistes. Una serà dedicada a iniciació infantil que durarà durant tot el matí. De cara a la tarda, a les 15 hores, dues pistes s’obriran per a la competició sènior, veterans i femenina. I finalment, al camp restant es podran disputar partits de rugbi Touch familiar durant tot el dia, excepte pel matí que es dedicarà a infantils, cadets i juvenils. Destacar que les finals de les competicions tindrà cita a les 20h i l’entrega de premis a les 21h a la mateixa platja.
A més, hi haurà actuació musical en directe, una carpa amb fisioterapeutes i una exhibició d’aeròbic amb els monitors del gimnàs Duet Sports. | 0.796645 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diaridebadalona.com/noticia/badalona-celebra-el-15e-torneig-de-rugby-platja/ |
mc4_ca_20230418_17_37631 | Lloguer solars industrials a Sant Feliu de Buixalleu - habitaclia
Lloguer solars industrials a Sant Feliu de Buixalleu
1 anuncios de solars industrials de lloguer a Sant Feliu de Buixalleu
Superficie total 6000 m², parcela industrial superficie solar 6000 m², alto: 22 m, edificable (4200m), ocupación (hasta...
1 solars industrials en lloguer a Sant Feliu de Buixalleu de particulars, agències immobiliàries i bancs. Troba també solars industrials en venda i solars industrials d'obra nova a Sant Feliu de Buixalleu. Per buscar solars industrials en lloguer a Sant Feliu de Buixalleu, habitaclia, quan t'ajuden és més fàcil. | 0.67028 | curate | {"ca": 0.802907915993538, "es": 0.19709208400646203} | https://catala.habitaclia.com/lloguer-solars_industrials-sant_feliu_de_buixalleu.htm |
macocu_ca_20230731_2_238119 | Arriba la XLVI edició d'una de les regates més emblemàtiques de la comarca: la Diana d'Or
La regata tindrà el tradicional recorregut costaner, amb eixida en aigües de Dénia a l'altura de la Torre del Gerro, en una balisa de desmarcatge en les proximitats del Cap Sant Antoni, i prendran rumb a la Penyeta del Moro (Cullera), on hauran de passar la balisa 2 i tornar a l'arribada situada en els voltants de la bocana del port de Dénia. El guanyador de la 46o edició s'emportarà la Diana d'Or de plata i el guanyador en temps real s'endurà l'escultura de la Diana d'Or recreada per Toni Marí. Allò interessant d'esta competició és que la figureta d'or només podrà guanyar-la aquell armador que participe amb el mateix vaixell i la guanye tres vegades consecutiva o cinc vegades alternes.
El divendres 14 de juliol serà el sopar oficial de benvinguda en el Saló de Banquets de Balandros, per a tots els participants. Dissabte a les 9.30h serà la reunió de patrons, on jutges i comitè organitzador explicaran tots els aspectes tècnics a tindre en compte durant la travessia i a les 11.00h del dissabte serà l'eixida de les embarcacions rumb a Cullera. Per a finalitzar, el dissabte de nit totes les tripulacions tindran una barbacoa preparada perquè els participants sopen en acabar la llarga prova, ja que s'espera que els primers vaixells finalitzen la regata a les 9 hores, aproximadament. El lliurament de trofeus tindrà lloc a les 00.00h de la nit de dissabte si totes les embarcacions han arribat a port a les 23.30, si no és així, se celebrarà el diumenge a les 12.00 del migdia. | 0.870257 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_104964 | “Srebrenica, el silenci de la memòria”, exposició virtual a la pàgina d’INSPAI | Bonart
17/01/2017 28 març 2012
Exposicions Girona “Srebrenica, el silenci de la memòria”, exposició virtual a la pàgina d’INSPAI
Des del 28 de març es pot veure a la pàgina web d’INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona l’exposició virtual Srebrenica, el silenci de la memòria, de Miquel i Isaac Ruiz. Aquest nou entorn virtual impulsat per INSPAI des del mes de gener passat té com a objectiu documentar i divulgar les col·leccions i els fons fotogràfics que gestiona el centre, a través de les exposicions. L’objectiu d’aquest nou servei és posar a l’abast dels usuaris les imatges de les exposicions amb les quals INSPAI ha estat treballant aquests darrers anys, que han itinerat pels municipis gironins i que han participat a diferents festivals de fotografia, com ara Visa Off de Perpinyà i Imaginaria de Castelló de la Plana, entre d’altres.
Aquest entorn virtual donarà l’oportunitat de veure les exposicions a qui no pugui visitar-les, ja sigui per impediments físics, per motius de distància, etc. De fet, les exposicions virtuals esdevindran un testimoni permanent del que van ser les exposicions reals (que, de fet, ja no existeixen) i aproparan el patrimoni fotogràfic al gran públic.
Algunes d’aquestes exposicions seran el complement de les que han fet un recorregut itinerant, bàsicament pels municipis de les comarques gironines, sobretot de les mostres del cicle Joves Fotògraf(e)s de les Comarques Gironines. Així doncs, inicialment s’ha incorporat tot el cicle Joves Fotògraf(e)s, que mostra les imatges de més de deu exposicions que es realitzen des de l’any 2001.
Etiquetes: Centre de la Imatge de la Diputació de Girona · INSPAI · Miquel i Isaac Ruiz | 0.878917 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bonart.cat/actual/srebrenica-el-silenci-de-la-memoria-exposicio-virtual-a-la-pagina-dinspai/ |
mc4_ca_20230418_12_724218 | Una seixantena de persones recullen els diplomes de les accions formatives de l’Àrea d’Immigració i dona de l’Ajuntament de Salou — Ajuntament de Salou
Una seixantena de persones recullen els diplomes de les accions formatives de l’Àrea d’Immigració i dona de l’Ajuntament de Salou
Una seixantena de persones recullen els diplomes de les accions formatives de l’Àrea d’Immigració i dona de l’Ajuntament de Salou L’alcalde i la regidora d’Atenció Social, Immigració i Dona feliciten l’esforçd’aprenentatge dels assistents https://www.salou.cat/ca/noticies/una-seixantena-de-persones-recullen-els-diplomes https://www.salou.cat/ca/noticies/una-seixantena-de-persones-recullen-els-diplomes
L’alcalde i la regidora d’Atenció Social, Immigració i Dona feliciten l’esforçd’aprenentatge dels assistents
Aquesta setmana s’ha celebrat la cloenda de les accions formatives tant del Programa Integral d’Acollida com el Programa per la Igualtat d’Oportunitats que formen el primer trimestre del 2010-2011 i on hi ha participat una seixantena d’alumnes de diferents nacionalitats. Les accions formatives s’han realitzat dins en el Servei d'Acollida al Nouvingut a l'espai MAS (c/ Ebre núm 11). L’alcalde Pere Granados i la regidora Ana Narbona han estat els encarregats de lliurar les orles i els diplomes als assistents, provinents del Marroc, la Índia, Argentina, Regne Unit, França, Pakistan, Brasil, Romania, Senegal, Bolívia, República Dominicana o Panamà, entre d’altres. La regidora Ana Narbona ha encoratjats als assistents a “integrar-se dins la societat salouenca i a participar en les activitats”, ha destacat.
Aquests cursos estan emmarcats dins el Programa Integral d'Acollida i el Programa per la Igualtat d’Oportunitats que es duen a terme al municipi des de l’any 2006, programes adreçats a nouvinguts, cofinançats per la Secretaria per la Immigració de la Generalitat de Catalunya i que es van realitzant periòdicament. Aquest trimestre s’han impartit des del curs de coneixement de l’entorn en llengua catalana, a un taller d’habilitats laborals; un tercer taller d’habilitats socials i acolliment lingüístic en llengua catalana.
El proper dia 10 del mes de gener reemprenen les inscripcions del tallers per al segon trimestre del període lectiu 2010-2011 a l’espai Municipal d’atenció Social, Immigració i Dona (EMAS) de les 10 a les 13 hores. | 0.880614 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.salou.cat/ca/noticies/una-seixantena-de-persones-recullen-els-diplomes |
macocu_ca_20230731_6_580978 | Rubén López encapçala una llista que aposta per «un model de poble més transparent, just i inclusiu».
La jornada ‘En comú som més fortes!’ destaca el control sobre l’acció de govern, la participació i la voluntat de transformació social com a punts forts de les candidatures municipalistes dels Comuns.
Servand Casas ha estat al capdavant de l’ajuntament de Mediona durant gairebé 16 anys i porta 24 anys dins de la política.
El moviment de confluència va celebrar aquest dimarts una assemblea per valorar els resultats de les eleccions municipals i ahir convocava la premsa per parlar del futur immediat. | 0.797664 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_255696 | Bohemond I d'Antioquia
Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia. Al costat del seu pare, Robert Guiscard, lluità bravament contra l'Imperi Romà d'Orient. Va ser un dels més importants líders de la primera croada, on va aconseguir ser príncep dels territoris d'Antioquia acabats de conquerir. Després de ser capturat pels musulmans i escapar a França, va aconseguir casar-se amb Constança de França, filla del rei Felip I de França. Després de ser derrotat en el seu últim intent d'atacar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, es va veure obligat a signar el Tractat de Devol, un humiliant pacte que va destruir la seva carrera militar i política.
Lluita contra els romans d'Orient.
Era el primogènit de Robert Guiscard, duc de Pulla i Calàbria, que el va tenir en el seu primer matrimoni amb Albera de Buonalbergo, filla del baró Girard de Buonalbergo, (matrimoni que després seria anul·lat). El seu nom de pila era "Marc" però amb el temps va passar a ser conegut per tots com "Bohemund", segons el nom d'un gegant llegendari, ja que ell mateix era un gegant.
Va ser el braç dret del seu pare quan aquest va atacar l'Imperi Romà d'Orient (1080 - 1085) i va ser el comandant de les forces normandes durant l'absència del seu pare (1082 - 1084) penetrant en Tessàlia i arribant fins a la ciutat de Làrissa, però al final va ser derrotat per Aleix I Comnè. Aquestes hostilitats amb l'emperador romà d'Orient marcarien la política a seguir per part del rei Robert i del mateix Bohemond, ja que l'havia destinat al tron de Constantinoble.
Crisi a la successió a Robert Guiscard.
Enmig de tot això va arribar la notícia que Robert Guiscard havia mort (el 1085), i que els dominis normands a Itàlia que aquest posseïa, estaven en mans ara de Roger I de Sicília, germà de Robert i oncle de Bohemond. Aquest va abandonar la campanya en els Balcans, tornant a correcuita a Itàlia, però no va poder obtenir el que considerava la seva legítima herència. No obstant això, Bohemond va heretar les possessions del seu pare en l'Adriàtic, possessions que va perdre ràpidament en favor dels grecs o romans d'Orient; per contra el seu germanastre Roger Borsa va heretar Pulla i les possessions italianes. La guerra entre ells es va fer inevitable, fins que va finalitzar amb la intervenció del papa Urbà II, compensant a Bohemond amb la ciutat de Tàrent a canvi de la seva renúncia al Ducat de Pulla. Compensació amb què mai va estar conforme, motiu pel qual sempre va buscar un major estatus per a ell. El cronista Romoal de Salern va dir de Bohemond que «sempre buscava l'impossible».
El 1096 Bohemond, juntament amb el seu oncle Roger I, comte de Sicília, van atacar la ciutat d'Amalfi, que s'havia rebel·lat en contra del duc Roger, moment en què un grup de croats van passar per la zona en el seu camí cap a Constantinoble. L'objectiu d'aquest grup sembla que van calar fondo en Bohemond, que va decidir unir-se a la croada, però, és possible que Bohemond no veiés en la croada res més que un mitjà per a llaurar-se un principat a l'Orient. Godofreu Malaterra afirma clarament que Bohemond "va prendre la Creu amb l'única finalitat de conquerir i fer pillatge a les terres romanes d'Orient".
La primera croada i la conquesta d'Antioquia.
Bohemond va reunir sota el seu comandament un gran exèrcit normand (possiblement la millor divisió de l'exèrcit croat), va travessar el Mar Adriàtic i va arribar fins a Constantinoble per la mateixa ruta que havia seguit el 1082-1084. Va ser molt curós en la seva nova relació amb Aleix I, al qui va retre homenatge en arribar a la ciutat el 1097. És possible que negociés amb Aleix I sobre el principat d'Antioquia, si ho va fer no va trobar gaire suport per part de l'emperador. Sortint de Constantinoble, fou un dels comandants de l'avantguarda croada durant la batalla de Dorilea l'1 de juliol del 1097, i va ser l'autèntic cap de la primera croada fins al setge d'Antioquia, i l'èxit en travessar l'Àsia Menor mostra la seva gran capacitat de comandament, ja que la croada del 1101, la segona croada el 1147 i la tercera el 1189 van ser incapaces de travessar aquesta regió.
Anna Comnè, filla d'Aleix I, va deixar un meravellós retrat de Bohemond en el seu llibre "Alexíada"; el va conèixer per primera vegada quan tenia 14 anys i realment en va quedar fascinada per la seva presència. No va deixar un altre retrat semblant de cap altre príncep croat. Textualment:
Com a polític, Bohemond era capaç d'enfervorir els croats en el seu propi benefici, així quan el seu nebot Tancred va deixar l'exèrcit principal a Heraclea, per tal d'establir-se a Cilícia, possiblement el que pretenien era establir les bases del futur principat a l'Orient. Bohemond va ser el primer a prendre posicions davant d'Antioquia l'octubre del 1097, prenent part activa en el setge de la ciutat, rebutjant els intents musulmans per trencar el blocatge des de l'est i establint un nexe amb els aliats occidentals mitjançant el port de Sant Simeó on hi havia els vaixells genovesos.
La conquesta d'Antioquia només va ser possible gràcies al complot ordit per Bohemond amb un dels capitans de la ciutat anomenat Firuz, però, no va poder aconseguir que se li concedís la ciutat fins que els croats van quedar assetjats a l'interior, terroritzats davant l'arribada de tropes aliades dels musulmans, guiades per Kerbogha, amb l'excepció que en el dret a la ciutat tindria prioritat l'emperador Aleix I, sempre que complís la seva promesa d'enviar un exèrcit en ajuda dels croats. Aleix no va arribar amb el seu exèrcit i no obstant això els croats van aconseguir derrotar el temible exèrcit de Kerbogha. Bohemond, ni tan sols així es va veure segur en la seva posició, ja que Ramon IV de Tolosa (també conegut com a Ramon de Saint Gilles), es va erigir com a representant d'Aleix I Comnè i va reclamar per a ell la ciutat. Finalment, el gener del 1099, va aconseguir el ple domini d'Antioquia, romanent en els seus voltants per tal d'assegurar la seva posició, la resta de croats van continuar el seu camí cap a Jerusalem.
Guerres de Bohemond contra musulmans i romans d'Orient.
Bohemond va arribar a Jerusalem pels volts del Nadal del 1099, i va aconseguir que es triés com a patriarca a Dagobert de Pisa, possiblement per tal de contrarestar l'enorme poder que ostentaven els nobles de Lorena a la ciutat. Sembla que Bohemond estava destinat a fundar un gran principat a Antioquia, el qual prevaldria en el Regne de Jerusalem, per la seva excel·lent posició geogràfica i el seu excel·lent exèrcit. Però havia de fer front a dues forces, d'una banda l'Imperi Romà d'Orient, que reclamava aquestes ciutats com a propietat seva, al qual donava suport Ramon de Tolosa i en segon lloc els poderosos estats musulmans del nord-oest de Síria. No va poder amb aquestes dues forces. El 1100 va ser capturat per Danishmend de Sivas, i va estar empresonat fins al 1103. En el seu lloc al principat va quedar el seu nebot Tancred, però mentrestant Ramon de Tolosa es va establir al sud del principat, a la ciutat de Trípoli, posant en perill l'expansió cap al sud de Bohemond.
Rescatat el 1103 gràcies a la generositat del rei armeni Kogh Vasil, Bohemond es va plantejar com a propòsit principal l'atac als seus veïns musulmans per tal de tenir els aprovisionaments assegurats. No obstant això, en el seu atac a Haran va rebre una terrible derrota a Balak, a prop de Rakka, a la vora del riu Eufrates. La batalla va ser decisiva, el gran principat a l'Est que tant anhelava va quedar avortat. A aquest atac va seguir un altre, per part dels romans d'Orient sobre Cilícia i en veure com els seus recursos disminuïen sense parar va viatjar a Europa per tal d'aconseguir reforços. La seva personalitat tan atractiva li va fer mereixedor de la mà de Costança, la filla del rei de França, Felip I i va obtenir un gran exèrcit. Pel que fa al seu casament, l'abat Suger conta:
Enlluernat per tant d'èxit, Bohemond va decidir utilitzar el seu exèrcit, no per defensar el seu principat enfront de les apetències romanes d'Orient, sinó per atacar directament Aleix I. Així ho va fer, però Aleix va demostrar ser més fort; ajudat pels venecians va derrotar Bohemond i el va sotmetre a un acord humiliant (Tractat de Devol, el 1108). Mitjançant aquest tractat, Bohemond va passar a ser un vassall d'Aleix I a canvi de ser nomenat sebast (un títol romà d'Orient), va prometre cedir els territoris en litigi i va haver d'admetre que hi hagués un patriarca ortodox a Antioquia. A partir d'aquesta data Bohemond va ser un home acabat. Va morir sense haver tornat a Orient i va ser enterrat a Canosa, a la Pulla, el 1111. | 1 | perfect | {"fr": 0.008886324293133295, "ca": 0.989728793998846, "ro": 0.0013848817080207734} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=255697 |
mc4_ca_20230418_5_144701 | Curs Emprenedoria i Estratègia del Negocis per Jon Icazuriaga - ENID
Curs Emprenedoria i Estratègia del Negocis per Jon Icazuriaga
By ENID05/10/2017EVENTOS
En aquest curs l’emprenedor interioritzarà un model de pla de negoci empresarial, de les seues diferents etapes i les seues possibilitats de finançament.
Qualsevol emprenedor que vullga tindre èxit en el seu negoci ha de plantejar una estratègia inicial per tal de complir els objectius establits. S’ha de comprovar les característiques i habilitats que posseeix a més del posicionament del mateix per captar idees de negoci (capital social, trajectòria personal, formació, contactes, idees prèvies,…). A banda, hi ha agents externs que també hi afecten, com factors potenciadors de l’èxit i causants dels fracassos, i l’evolució de la figura de l’emprenedor en la empresa i la seua transformació en empresari.
L’objectiu general del taller és el coneixement dels procesos d’ideació per la gestació d’una idea amb potencial de desenvolupament emprenedor, coneixeran els conceptes bàsics i les tècniques d’anàlisi de l’estratègia empresarial i desenvoluparan els aspectes bàsics d’un pla de negoci per l’engegada d’una idea de negoci, aplicant-los a una idea individual o grupal.
Els objectius específics del taller són:
Explicar els processos d’ideació
Explicar els conceptes bàsics, els models i les tècniques d’anàlisi de l’estratègia empresarial i la seua aplicació a la formulació i implementació de l’estratègia en diferents indústries.
Desenvolupar els aspectes bàsics d’un pla de negoci.
Interiorització d’un model de pla de negoci empresarial, de les seues diferents etapes i de les seues possibilitats de finançament.
Jon Icazuriaga és llicenciat en Dret i Màster en Estudis Europeus per la Universitat de Deusto, MBA per l’institut d’Empresa (IE), Màster en Economia de la Cultura i gestió Cultural per la UVA i Doctorat en Marketing Cultural per la Universitat de València. Treballa com a consultor, assessor i conseller independent per a empreses, fundacions i organitzacions i com a docent i profesor d’estratègia, finances i emprenedoria empresarial en diverses Escoles de Negoci i Universitats
Divendres 20 d’octubre, de 16:00 a 20:00h
Dissabte 21 d’octubre, de 09:00 a 13:00h
Espai de coworking KNOWHERE
C/ Fora mur, 12 DÉNIA | 0.82662 | curate | {"ca": 0.9684071961386573, "en": 0.022378236068451074, "es": 0.009214567792891619} | https://enid.tech/curs-emprenedoria-estrategia-del-negocis/ |
crawling-populars_ca_20200525_9_54974 | 11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
10 de Març de 2020
10 de Març de 2020
10 de Març de 2020
10 de Març de 2020
10 de Març de 2020
el més vist
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d’un centre
el més vist
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d’un centre
sobre nosaltres
preguntes freqüents
transparència
normes de participació
brànding i comunicació
professionals
anuncia't
política de privacitat
© betevé, 2020. Tots els drets reservats.
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. | 0 | curate | {"ca": 0.9338662790697675, "en": 0.00944767441860465, "de": 0.010901162790697675, "fr": 0.04578488372093023} | : /noticia-oberta/kafka-crim-no-comes/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_503691 | Els qui seguiu aquest blog ja sabeu que ho esmento sovint. De tota experiència en pot sortir un aprenentatge. Per molt negativa que sigui. La pandèmia ho ha estat, però també ens deixa un llegat financer. Precisament Vogue Business em preguntava fa uns dies per a un article sobre el retorn a l'oficina. I si aquests gairebé dos anys ens havien ensenyat res per a estalviar en el moment present. L’article en qüestió es dirigeix a aquells qui hagin de tornar a la presencialitat després de mesos de treball des de casa. En aquesta recuperació de la normalitat és recomanable repassar què hem estalviat durant aquests darrers mesos. I, òbviament, si cal perdre aquest hàbit. Tot i haver-lo adquirit per la força.
La pregunta clau en aquest llegat financer
Hi ha una qüestió que proposo de manera recurrent als meus clients. També és aplicable en la recuperació de la normalitat que vivim. I, és clar, a qualsevol desemborsament que sigui evitable a l’oficina.
Llegir més
06
set.
Reprenem amb energia: com millorar hàbits financers
Les vacances acostumen a donar-nos força temps. De fet, em consta que molts dels qui llegiu aquestes línies n’heu dedicat una mica a pensar en la vostra economia. Em remeto a les diverses peticions de servei que rebem entre juliol i agost. No hi ha res com parar per a adonar-nos. Potser es poden millorar els hàbits financers que tenim, oi? Val la pena aprofitar l’embranzida energètica que aporta l’estiu. Una opció, poc recomanable, és que comenceu una de les diverses col·leccions que els mitjans promocionen aquests dies. Podeu escollir entre ventalls, punt de creu i un munt més. I una alternativa molt millor és posar en pràctica alguns dels sistemes més de moda per a revolucionar els vostres hàbits financers. Es tracta d’aconseguir disciplina relacionada amb els diners. En parlàvem fa uns mesos en una entrada d’aquest blog.
Què tal un dejuni financer de 21 dies?
Llegir més
24
febr.
Repassem errades financeres a RAC1 (nova col•laboració)
Per a gaudir d’una certa tranquil·litat econòmica només cal tenir al cap certes regles. Ho explico sovint als meus clients. Dit d’una altra manera, convé evitar algunes errades financeres. Per això em va agradar que RAC 1 em demanés una nova col·laboració al voltant d’aquest tema. La intervenció que se’m va sol·licitar es va concretar en una conversa amb l’autor. Val a dir que l’enfocament de l’article que en va resultar és força interessant. És més, agraeixo que s’allunyi del tòpic de la costa de gener. I celebro especialment que adopti una perspectiva més àmplia.
Pagar a crèdit com a la primera de les errades financeres
Cal tenir-ho ben present. Les targetes de crèdit són una anestèsia al mal que fa pagar. Obrir la cartera i veure com en surten els bitllets resulta molt més efectiu de cara a prendre consciència. Em remeto a l’entrada d’aquest blog relativa a paranys financers.
Llegir més
02
març
Recull de consells financers (sortim als mitjans de nou)
Fa uns dies una entitat financera va contactar acOnseguir. Em va demanar preparar un parell de vídeos amb un recull de petits consells financers per a l’àmbit domèstic. Òbviament, hi vaig accedir. Considero imprescindible aprofitar qualsevol oportunitat per a difondre continguts d’aquesta mena. El resultat d’aquesta col·laboració és el que segueix. En primer lloc, us presento un vídeo curt amb tres consells financers ràpids. Aquest s’estructura a través de tres eixos: el pressupost, la despesa i les comparacions que cal evitar. I, en segon lloc, podeu trobar un vídeo llarg que amplia alguns aspectes de l’anterior i aporta un seguit de consells financers complementaris. A continuació desenvolupo els eixos als quals faig referència.
El primer dels consells financers: definir què voleu al pressupost
Llegir més
22
jul.
La responsabilitat financera contra la culpa i la queixa
Sovint responem als problemes econòmics des de dues perspectives que no aporten gairebé res de bo. En primer lloc, tenim tendència a culpar-nos. I, de manera alternativa o paral·lela, ens queixem. En realitat, en ambdós casos busquem culpables. I ho fem en nosaltres mateixos, o a l’entorn. Tot això ens allunya de la nostra pròpia responsabilitat financera. En relació amb això, esmentaré a Claudio Naranjo. Aquest psiquiatre i escriptor xilè ens va deixar fa uns dies. Em permeto retre’l un modest recordatori des d’aquestes línies. I és ben cert que les finances no van ser pas una matèria que tractés. No obstant això, algun dels seus molts textos és d’allò més adient.
Tot recordant la responsabilitat, segons Claudio Naranjo
Escrivia aquest autor: “La responsabilitat no és un deure sinó un fet inevitable. Som els actors responsables de qualsevol cosa que fem. La nostra única alternativa és reconèixer tal responsabilitat o negar-la. I adonar-se de la veritat, ens cura de les nostres mentides.”
Llegir més
09
jul.
La transició financera obre pas a un futur millor
Tots hem passat per una situació en la qual la vida va prou bé i, de sobte, succeeix quelcom. És el passatge bíblic de vaques grasses seguits de vaques magres. Els períodes de prosperitat i misèria s’alternen. Entre ells, trobem moments de transició financera. Són ocasions fantàstiques per a la revisió i introspecció. A tot això ens referirem durant les properes línies. Efectivament, hi ha un model en desaparició. En aquest, una parella era per a tota la vida. I el mateix passava amb una feina o un habitatge. Actualment, els diversos capítols vitals estan separats per transicions. I els canvis acostumen a anar de la mà d’implicacions econòmiques.
Capítols de vida i transició financera
La inspiració prové aquest cop de F.M Hudson, i el seu llibre “Handbook of Coaching”. Segons aquest autor, tots estem en una d‘aquestes dues fases:
Llegir més
26
maig
Una conversa financera per a alliberar-nos de la culpa i avançar econòmicament
Fa uns dies un client em va fer un comentari força encoratjador. Em va dir que en la nostra primera conversa financera li havia agradat la humanitat del tracte. Considero que això defineix amb precisió bona part de la feina que fem a acOnseguir. El primer pas en un procés de coaching és adonar-se que cal fer un canvi. És aquella sensació de “fins aquí hem arribat!”. Us ressona? A partir d’aquest punt, en l’àmbit que ens ocupa és bàsic permetre’ns un espai per a reflexionar sobre la pròpia economia. Una conversa financera és una eina òptima per a dur-ho a terme. El seu impuls és màgic, i produeix avanços espectaculars. Em venen al cap diversos casos reals amb clients que m’ho demostren.
La prèvia: alliberar-nos de la culpa
Vaig llegir fa unes setmanes sobre el significat de la paraula alemanya “schuld”. Resulta molt revelador que per una banda es tradueixi per “culpa” i, paral·lelament, també per “deute”. Sovint la culpa és el primer que cal abordar en una conversa financera. El passat només serveix per a aprendre de cara al futur.
Llegir més
29
abr.
Com influeix al comportament financer l’herència familiar
Potser estareu pensant en l’obvietat del títol. Si algú hereta molts diners, és probable que el seu comportament financer sigui diferent d’un altre qui no rebi cap llegat dinerari. El punt clau és que no em refereixo a una herència econòmica. Em vull centrar en determinades maneres de fer que hem après de petits a l’entorn més proper. I aquest tipus d’herència familiar ens influeix (també) a nivell financer. Intentaré ajudar a prendre’n consciència. Com d’altres vegades, hi ha un llibre inspirador per a tot això. Es tracta de “Psicogenealogia en torno al dinero y al éxito”, de Marie-Noëlle Maston-Lerat. La psicogenealogia estudia com el nostre destí està, en part, determinat per la història i la psicologia de les generacions que ens precedeixen. Intentaré allunyar-me d’aspectes que sospito que poden escandalitzar les mentalitats més racionals. Així, prescindiré de determinades anàlisi a partir de repeticions o coincidències en dates dins els arbres genealògics, per posar un exemple. Per contra, em focalitzaré en reflexions sobre l’herència familiar que considero que podem associar al nostre comportament financer . Correspondrà a cadascú determinar fins a quin punt el contingut que segueix encaixa en la pròpia vivència.
Llegir més
01
abr.
Eines per al camí cap a un veritable apoderament financer
En general, l’apoderament implica un augment de la confiança en les pròpies capacitats i accions. Trobo que és una definició prou adequada per l’objectiu que avui persegueixo. Revisats tota una sèrie d’esculls en posts anteriors, ara és el moment d’aconseguir el propi apoderament financer. Amb aquesta finalitat, repassarem algunes eines que ens poden ajudar a fer camí.
Sentir dolor per a comprar menys
Fa uns dies ens referíem que tenim tendència a anestesiar el dolor per a poder gastar més. Per tant, si aconseguim que pagar ens faci mal de nou, possiblement ens estarem de fer algunes compres. I farem un pas més cap a l’apoderament financer. Us imagineu què sentiríeu pagant un cotxe amb feixos de bitllets de 50 EUR? Com més diners haguem de treure físicament de la cartera per a fer una compra més dolorós serà. Per tant, farem bé d’oblidar les targetes de crèdit o dèbit (i similars) sempre que ens sigui possible, perquè ambdues ens fan els pagaments massa fàcils. Capítol apart mereixen tots els webs de venda online, que estan especialment dissenyats per a que comprem amb tota comoditat.
Llegir més
17
març
Seguim detectant enganys financers per a saltar-los amb èxit
Aquesta entrada és la continuació de la publicada fa uns dies. Insistirem en passar revista a diversos enganys financers. Sovint ens els ofereix l’entorn consumista en el qual vivim. Estan molt ben dissenyats per autèntics experts en la matèria. Saben com tocar la fibra que ens impulsa a moure’ns d’una determinada manera. De vegades, no obstant, ens els parem nosaltres mateixos. El cap, el cor, o tot a l’hora, se’ns posa en contra dels nostres interessos. Com sempre, en el moment que els coneixem, tenim mitja partida guanyada. La resta depèn de la voluntat de canviar hàbits que hem descobert i que no ens ajuden a respectar els objectius que ens marquem.
Els clàssics enganys financers relacionats amb l’aversió a perdre
Quan hem provat o tingut quelcom, ens costa més renunciar-hi. Ens posen fàcil gaudir d’un servei gratuïtament durant tres mesos perquè és molt probable que passat aquest temps acabem contractant-lo. Que no ho fem estarà en funció del nostre autocontrol. I no sempre podem comptar amb ell, oi?
Llegir més
1
2
3
4
5
681 169 222
[email protected]
Footer middle widget area 2
Assessorament financer personal | Coach financer i economia familiar. Coaching i consultor financer | Assesor personal | Finances per a families, autònoms i empreses | Consultoria financera | Planifiquem les teves finances personals | 0.694128 | curate | {"ca": 0.9171608773416172, "pt": 0.019768426998023156, "nl": 0.008942859832439047, "si": 0.00037654146662901254, "de": 0.00037654146662901254, "pl": 0.0004706768332862656, "en": 0.026922714863974396, "fr": 0.0016944365998305564, "ro": 0.0007530829332580251, "es": 0.02042737456462393, "it": 0.0012237597665442908, "sv": 0.0018827073331450625} | https://aconseguir.com/tag/consciencia/ |
mc4_ca_20230418_15_495665 | ISBN978-84-92718-67-2
MIDES15 x 21 cm
PÀGINES152
ENQUADERN.Rústica
David Pagès i Cassú (més informació) Fa goig capbussar-se en aquest vast inventari d’arguments que ens refermen en el compromís amb la necessitat de fer de la llengua catalana una expressió natural i quotidiana de qui som, del que creiem, de com sentim... Impressiona, a més, l’heterogeneētat social, professional, ideolėgica dels autors de les frases, incloent-hi persones incorporades recentment al nostre país o que se’l miren des de fora. [del pròleg de Carles Duarte] Opinions de Lectors
Ens agradaria molt poder gaudir de la teva presència a Blanes. Ben aviat farem la presentació de les parelles lingüístiques, però si no pot ser aquesta data, ens adaptaríem a qualsevol altra. El nostre correu electrònic és [email protected]. Esperem el teu correu.
Benvolgut David Pagès, em dic Toni Bellatriu i sóc el portaveu de Canet de Mar de la Plataforma per la Llengua Maresme i voldria proposar-te fer una presentació pública del teu llibre "500 raons per parlar català" d'aquí uns 4 mesos al poble de Canet de Mar (Maresme). Pensem que és molt interessant donat el tipus d'entitat que som i la feina que desenvolupem. Pots veure les activitats que portem a terme al nostre poble a la següent pàgina web: http://www.canetdemar.cat/entitats/llengua
L'horari habitual de les presentacions de llibres al poble és un divendres a les 7 o 2/4 de 8 del vespre, segons l'espai on es faci. Ens agradaria poder comptar amb tu. Si ho veus factible ja buscarem una data i un espai.
Antoni Bellatriu i Font
enhorabona, David
Et felicito, David, per aquesta nova mostra del teu amor a la llengua. Una abraçada.
espero poder-te entrevistar aviat!
Fes-me arribar un exemplar del llibre, si pots!
Tens data de presentació?
Veure més opinions (4) Enviar comentari a l'autor
fundació valvi Biblioteca Fundació Valvi
acant Acant
vincles Vincles
liberalia Liberalia
biblioteca de la imagen Biblioteca de la Imagen
poesia al cànter Poesia al Cànter
col.lecció joan puigbert Col·lecció Joan Puigbert
veus del temps Veus del temps
víctor català Víctor Català
fons editorial Llibres dels Quatre Cantons
Quaderns Cívics
revista poetari Revista Poetari | 0.777936 | curate | {"es": 0.05612244897959184, "en": 0.02829313543599258, "pt": 0.029684601113172542, "ca": 0.8719851576994434, "fr": 0.006957328385899814, "hu": 0.006957328385899814} | http://www.ccgedicions.com/index.php?module=detall_llibre&llibre=ed94f20ef0b8fb1002e629188e7bf6d9&lang=cat |
crawling-populars_ca_20200525_23_136084 | Portal per als futurs estudiants
D’acord amb les mesures adoptades pel Govern de les Illes Balears amb relació a l’evolució del Covid-19, us informam que ajornam totes les activitats SeràsUIB
Tot d’una que tinguem noves dades o nova informació al respecte us mantindrem informats. | 0.734909 | curate | {"ca": 1.0} | : /calendari/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_722448 | Crec que aquest és un tema que no podem obviar, ni deixar només en mans de l'extrema dreta (que després passa el que passa). Les dades a Catalunya són aquestes:1995: 36.989 estrangers d'origen musulmà.1997: 50.077 estrangers d'origen musulmà.1999: 78.369 estrangers d'origen musulmà.2001: 119.952 estrangers d'origen musulmà.2003: 155.692 estrangers d'origen musulmà.2005: 220.174 estrangers d'origen musulmà.2007: 266.414 estrangers d'origen musulmà....2015: 510.000 estrangers d'origen musulmà (als que s'haurien de sumar els fills (i potser néts) de religió musulmana que han nascut ja al nostre país, per tenir el total de musulmans que viuen a Catalunya.------------------------------------------------Més dades (IDESCAT 2015):- Estrangers amb autorització de residència: 1.085.472 (més de 715.000 només a la "provincia" de Barcelona). - Més de 221.000 dels estrangers amb residència a Catalunya, marroquins (més que els de tot el continent americà).- Concessions de nacionalitat "espanyola" a Catalunya durant el 2015: 15.330. La meitat de les quals a immigrants procedents del continent africà. Uns 6.000 per acreditar que duen 2 anys aquí.- Taxa d'immigració per 1.000 habitants a Catalunya: 40,3PD: Si us plau, us agraïria no caure en comentaris racistes ni xenòfobs, ni que m'acuseu de racista o de xenòfob a mi per obrir un fil. Si fessiu això darrer, estarieu donant ales als que creuen que d'això no se'n pot parlar i, així, aquests temes se solen quedar només per l'extrema dreta i els Trump de torn i després tot són plors.PD2: D'on surten les dades?- Dades fins al 2007 prcedents de: Jordi Moreras, Musulmans a Catalunya. Radiografia d´un islam implantat, Documents de l'Institut Europeu de la Mediterrània, 2008.- Dades del 2015 procedents d'un estudi de l'Observatorio Andalusí de la UCIDE (Unión de Comunidades Islámicas de España).
A mi m'encanta viure en una societat diversa i plural, aixo ens fa mes oberts i ens fa mes facil viatjar arreu del mon sense haver de tenir por del diferent.
Potser ens farà més oberts i plurals (encara més?? ) però Catalunya acabarà sent menys catalana.Por del diferent?... ... Perdona, però això si que són collonades... | 0.834172 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_140270 | J.FERRÉ VERGE El rapitenc David Camuñas va presentar el passat dijous 9 de juny a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan i Arbó d’Amposta (ubicada...
J.FERRÉ VERGE
El rapitenc David Camuñas va presentar el passat dijous 9 de juny a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan i Arbó d’Amposta (ubicada provisionalment a les instal·lacions de l’oficina de turisme) un recull de fotografies anomenat Batecs en format calendari que podria qualificar-se com el tret de sortida d’un projecte engrescador d’art i entreteniment que ell mateix defineix així: Pretén esdevenir un espai natural obert a l’art en totes les seves formes.
La presentació va anar a càrrec de Joan Serret, la encarregada de la biblioteca. Per a portar a terme aquest projecte, l’amic David va comprar una finca erma de 20 Ha al terme del Perelló i que poc a poc (i dintre els paràmetres legals) li va donant forma tot i que segurament mai podrà donar-se per acabat ja que les expressions de l’art son determinades així com els artistes que hi vulguin presentar les seves creacions.
Vinaròs News | 0.859491 | curate | {"ca": 0.9875954198473282, "ja": 0.012404580152671756} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_15195 | aneu tard... jo la revolució la vaig començar quan se'm va acabar la T-Jove de 4 zones al canvi d'any.
Des de llavors es pot dir que ja no pago la renfe. La meva tàctica és quan arribo a plaça catalunya m'enganxo a algunes faldilles per sortir... i amb l'excusa... jeje.. i quan estic a sants puc baixar a les andanes amb la 50/30 d'1 zona que tinc per anar amb el metro... o sigui que tècnicament pago fins al Masnou. | 0.803999 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.arenyautes.cat/print/1962?comment=2054 |
mc4_ca_20230418_3_292814 | Llei del cinema | Bloc d'en Jordi Molinera i Poblet
« Suborn nuclear Parlar a la lleugera »
Data : dijous, febrer 11, 2010
alex crespo (01:50:17) :
“Ningú vol veure a la gran pantalla Clint Eastwood o Angelina Jolie en català. Afirmació curiosa, si més no perquè no s’ha pogut demostrar mai”
I com es demostra? Surt un dia al carrer i pregunta a la gent.
“D’altres creiem que el català pot capgirar la situació actual a les sales, cada cop més de capa caiguda, fent augmentar l’afluència del públic si s’ofereixen films en català o VOS.”
Esto…. això és de conya no?? De la primera afirmació dius que es curiosa perquè no es pot demostrar. Aquesta es pot demostrar que és a-b-s-o-l-u-t-a-m-e-n-t falsa perquè hi ha hagut precedents.
Jordi Molinera i Poblet (01:56:21) :
1º Una forma senzilla seria mirar els index d’audiència de TV3 quan passa una peli. I que jo sapiga el share de TV3 no cau en picat quan possen pel·licules.
2º Hi han precedents. Al Quebec fa 20 anys es va fer una llei com la que ara s’aprovarà aqui. El resultat va ser que la gent va anar més al cinema, gracies a la introducció del francés a les sales, quan fins aleshores només estaven en anglès. Per cert, si el precedent és les 3 pel·licules en català que han tingut els cinemes d’Altafulla en 4 anys, el precedent no em serveix.
I de fet, també hi han estudis. Estic esperant a veure si a la web del Parlament pengen un vídeo de la sessió plenaria d’avui on Dolors Camats (ICV-EUiA) parlava d’un estudi on la conclusió seria que la incorporació del català a les sales provocaria beneficis economics.
Pol Gambón (01:22:19) :
Ei Jordi, et torno la visita 🙂
M´apunto això de la consulta a Altafulla el 25 d´Abril, ja vaig fer de voluntari a Castellar el 13 d i ara el 28 f me´n vaig a Alella a donar un cop de ma o sigui que poster per l´abril em tens per Altafulla ajudant en el que faci falta.
I dissabte vinent, primera assamblea del meu barri per anar montant la consulta a Barcelona. La cosa està molt verda i complicada la veritat, a veure com ens ho montem. No serà fàcil.
Pol Gambón (01:26:23) :
Per cert, dir que la gent no aniria al cinema si es fessin películes en català és com a mínim un plantejament racista.
Perque una persona que enten perfectament el català no hauria d´anar a veure una peli en aquest idioma ?
O no anem els catalanoparlants a veure cine en castellà i no passa res de res ? | 0.798829 | curate | {"ca": 0.9216354344122658, "oc": 0.016609880749574105, "en": 0.010221465076660987, "ie": 0.007666098807495741, "uz": 0.002555366269165247, "ar": 0.008943781942078365, "es": 0.019591141396933562, "fr": 0.012776831345826235} | https://jordimolinera.wordpress.com/2010/02/11/llei-del-cinema/ |
mc4_ca_20230418_16_191858 | El nostre univers - 7accents
16.10.2017 05.15 h
Em proposo a iniciar aquest article amb la (clara) intenció de no parlar del tema estrella d’aquests darrers temps. Sigui per una colla d’estrellats o per alguns amb falta d’estrelles, la cosa se n’ha anat de mare i tinc la sensació que l’univers (polític) d’avui no permet retransmetre en diferit aquells esdeveniments que se succeeixen l’un al costat de l’altre. Per tant, i també per aquell temor a que l’actualitat guanyi per velocitat la meva capacitat d’escriptura mecanogràfica, m’abstindré de fer qualsevol comentari sobre urnes, mediacions, porres i vaixells plens de monstres disfressats de dibuixos (in)animats. Fa pinta que no ho aconseguiré, però la tossuderia del sí segueix entestada en superar la del no. Veurem si és una (bona) predicció. O si, per contra, és una simple predilecció.
De moment, i per desconnectar durant una estona, em trobo amb aquells que sempre hi són. Fa dies que no els veig i em fa una il·lusió especial coincidir amb ells. Avui som tots i això, per mala sort, és una (gran) novetat. Cal aprofitar-ho. Anem arribant amb comptagotes, copets a l’esquena i cervesa en mà. Així, i després del com estàs inicial, les conyetes, els comentaris i els temes (poc) trivials comencen a inundar la barra d’un bar que ens coneixem de memòria. La carta també. Mentre la taula rodona ens espera a mig camí de la cuina, no tarda ni un sospir en sortir el tema estrella. Estava cantat. Les nostres converses (virtuals) han tret fum aquests dies i era òbvia la seva presència, més que justificada, en un sopar el dia que no hi ha res a celebrar. Ell ho veu a tocar i l’altre (molt) més lluny que fa unes setmanes. Hi ha qui ho viu pels que ja no hi són i altres que lluiten pels que vindran. Algun per les dues coses. Això sí, denoto (cert) cansament i moltes ganes de desenllaç (final). Tenim la força de les persones però no la de gent amb poder, escolto mentre una cervesa arriba a la seva estocada final. La marxa enrere ningú la concep, tot i saber que tirar endavant no sempre és sinònim de victòria. I això, enmig d’un món tan competitiu, es fa difícil d’admetre.
El meu propòsit se n’ha anat en orris. Estava cantat també. I és que el tema estrella ha sobrepassat l’esfera mediàtica per instal·lar-se, fins i tot, en sopars de desconnexió. I això no cal llegir-ho entre línies. O sí, qui sap. Per sort, la nit no s’ha transformat en un monogràfic i la matinada ens enxampa parlant de temes que superen la realitat. I la ficció. Ens hem quedat sols i, si no fos per la (dis)simulada pressa de qui ha de tancar el bar, tinc la sensació que ens hi quedaríem fins l’endemà. Estem (realment) a gust però la taula rodona ha de tornar a quedar lliure ben aviat. És un bon lloc per seguir conversant una (llarga) estona. També per aquells que no tenen paraula. Ni escrúpols. Ni dignitat. Ho deixo aquí, amb la sensació que la tossuderia del sí segueix entestada en superar la del no. I, sobretot, amb la certesa d’allò que dóna sentit a la (nostra) vida. Els que sempre hi són. Fins i tot quan, amb tanta estrella, l’univers sembla que deixi de brillar. | 0.78817 | curate | {"en": 0.009085009733939001, "de": 0.005840363400389357, "ca": 0.9331602855288773, "es": 0.03893575600259572, "la": 0.004542504866969501, "st": 0.004542504866969501, "jv": 0.003893575600259572} | https://www.7accents.cat/opinio/article/11327/el-nostre-univers |
racoarticles_ca_20221005_1_24939 | Joaquim Ansón va ser un dels protagonistes de la represa de l'escoltisme a la nostra ciutat després de la Guerra Civil. Ho explica tot seguit.
L'ESCOLTISME
A MATARÓ. LA HISTÒRIA DEL SEGON INICI EL COMENÇAMENT Era l'any 1951. Jo coneixia l'escoltisme des de Pany 1949. S'escaigué que un dia. a Mataró, en vaig parlar amb en Font Ballester. Però diria que no ens vàrem tomar a trobar.
El maig de 1950 diversos agrupaments escoltes del país, no recordo pas per quin motiu, acamparen al pati de Valldemia. Alguns joves de Mataró, en presenciar-ho, s'hi engrescaren. En Font Ballester, del carrer d'en Pujol, n'era un; l'altre era en Bellavista, del carrer de Sant Agustí.
A Mataró, molts anomenaven en Jesús Illa el Minyó de muntanya. Ell, abans de la Guerra Civil, havia format part de l'Agrupament Abat Dorda, que tenia la seu al Centre Catòlic. La guerra i la postguerra, com tantes i tantes coses, el feren fonedís. A la guerra, en Jesús no hi deixà la pell, però sí gran part de la seva joventut. Quan el vaig conèixer Jesús Illa, amb Francesc Masjuan, Tomàs Mancni i Joaquim Ansón.
en un acte de l'Agrupamcni.
ja tenia els seus bons quaranta anys. Ell. a la seva edat. tot i ser conegut com el Minyó de muntanya, ho havia pogut ser molt poc. Però era un referent, i aquells joves l'anaren a veure. Perquè s'havia de començar, però com? En Jesús, tot i la seva bona voluntat, ignorava com aleshores entenia Tescoltisme la gent que hi treballava.
Cal dir que l'escoltisme d'abans de la guerra era, en molts casos, sense negligir els trets fonamentals propis, bàsicament patriòtic. El de la postguerra s'havia aprofundit i equilibrava, una mica més. la pàtria amb els altres valors. Per altra banda, rexperiència de la Segona Guerra Mundial havia portal nous aires a l'escoltisme europeu. Suposo que en Font Ballester recordava que n'havíem parlat uns mesos abans. Ens retrobàrem i, pocs dies després, un dimecres del mes de setembre de 1951, ens reunírem a la sala d'actes de la UEC, al carrer d'Argentona, amb en Jesús Illa. D'entrada, em semblà que l'escoltisme anava més enllà del que ells n'esperaven i. fins i tot, qui sap, del que desitjaven. A mi. dos anys enrera, m'havia passat el mateix. L'escoltisme, més que el tipus d'excursionisme que jo, aleshores, buscava, era un moviment educatiu que. fonamentalment, tenia el seu camp d'acció a Taire lliure, en plena natura. A mi, em costà sis mesos, ben bons. per pair-ho. Calia, doncs, parlar-ne ben a poc a poc. Deixar-ho madurar. Xerrar-ne tot caminant. Deixarho endevinar, assossegadament, bo i trepitjant país.
Acordàrem de fer una primera sortida el diumenge següent. En Jesús, molt arrelat al país. coneixia tots els topants significatius de la rodalia de Mataró i ens proposà d'anar a Sant Jaume de Traià. Sant Jaume de Traià, pel que recordo, era, gairebé, un indret i prou, ja que de l'ermita només en quedaven quatre pedres, però en Jesús ens les féu reviure. Nosaltres no érem pas, aleshores, gran cosa més.
Aquell matí de diumenge, situats a la plataforma posterior del tramvia d'Argentona, en Belluvista, de dalt estant, la feia petar amb un seu amic que ens seguia a cop de pedal. Tenia bona pinta. Qui és? vaig preguntar-li. Es diu Saleta. Pere Saleta. Què et sembla? vaig dir-li. podria ser un dels nostres? I tant! em va respondre. Al cap de pocs dies en Saleta se'ns ajuntà.
Més endavant, quan tot començava a rutllar, s'hi afegí el seu germà, en Toni, més jove que ell. Amb uns quants amics seus van formar la primera patrulla.
Al principi érem tan pocs. que als grans ens tocava jugar amb els petits per fer possible segons quines activitats. Anàvem creixent a poc a poc. Sense neguits. Jo, que segons com. sóc molt impacient, no tenia cap pressa. Tampoc, ningú, no ens la menava. Llargues converses i llargues caminades. El servei a Déu. a la pàtria, i al proïsme, sense menystenir-ne cap, eren els tres eixos fonamentals de l'escoltisme. Servir-los com cal era un repte prou difícil.
El mes d'octubre, aprofitant el pont del Pilar, férem una sortida a la Garrotxa, a la Mare de Déu del Mont i el puig de Bassegoda. Una pluja menuda, que a estones agafava aires de xàfec, ens acompanyà durant tota Texcursiò. En Jesús ens féu reviure, de dalt a baix. la novella d'en Marià Vayreda, La Punyalada. Les cingleres, els engorjats, els rierols inflats per la pluja, els boscos, els camins penjats, i les cases de pagès rònegues tenien nom, prenien vida. Era la història del país. novel•lada, si voleu, però evocadora d'una època ben real i força decebedora.
Aquella comarca amagada, poc coneguda i solitària, ens oferí, sense ni tan sols cercar-los. un bé de Déu de bolets. Els pinetells se'ns feien, gratuïtament, trobadissos. En caçàrem tants, tal com diuen per aquells verals, que no sabíem on posarlos. A l'hora de dinar, a can Sala de Bassegoda. els estadants reconegueren en Jesús que, temps abans, amb una colla de Mataró, hi havia fel estada; recordaven sobretot les cantades de la colla, acompanyades per l'acordió d'en Montasell, que havien alegrat les vetlles a la vora del foc.
Ens passàrem dues hores, ben bones, menjant els bolets acabats de caçar, fets a la brasa, il•luminats per les flames de la llar de foc i acompanyats d'uns bons traguets de vi, protegits de la pluja forana. D'aquell dinar, en tinc un record inoblidable. De fet, encara no havíem tingut temps de posar en pràctica la recomanació escolta de beure només aigua a les sortides. D'entrada, no es podia matar tot el que és gras.
Avui un, demà un altre, anàrem incorporant nous elements. Venien. Treien el cap. Miraven. La majoria s'hi quedava. El més difícil era afaiçonar amb prou nois, una petita mostra. Viureho era més eficaç que escoltar. Aviat disposàrem dels membres suficients per formar dues patrulles. Els nois començaren a organitzar-se seriosament, tal com el mètode escolta exigia. Cada patrulla tenia el seu cap i el seu segon, elegits pels propis nois. Dels restants, cada minyó escollia una responsabilitat, encarregat del material, secretari, intendent... Les responsabilitats més incòmodes o molestes anaven per tom. Les patrulles tenien vida i activitats pròpies. La secció, formada, com a màxim, per quatre patrulles de set o vuit nois cada una. era responsabilitat del cap de secció, assistit per dos ajudants. Aquests, reunits amb els caps de patrulla, establien el programa d'actuacions i vetllaven per la bona marxa del conjunt.
També ens calia trobar un local. Era imprescindible un lloc del qual els nois es fessin ESTUDIS Musscn Pere Solà. rector de Sant Josep, i mossèn Francesc Malgosa, amb membres de PAgrupamcnt, casa seva. I que se'l pintessin, se'l decoressin, i s'hi construissin les taules i els seients, i els armaris per guardar-hi els llibres i les eines que, al principi, portaren de casa seva.
En Jesús Illa es posà en contacte amb algunes persones influents del Centre Catòlic. No se'n sortí. Es negaren a aixoplugarnos, En Jesús no s'enutjà, però li va doldre molt. Tots nosaltres ens en férem càrrec. En aquell temps, qualsevol institució que traiés els peus del plat, podia veure's compromesa per qualsevol fet vist de mal ull. Els que manaven s'enfortien emparant-se en el ressentiment, força comprensible, d'alguns.
Més endavant, molts que en acabar la guerra es tingueren per salvats, s'anaren adonant des del fons de si mateixos que, en molts aspectes, eren tan víctimes com els del bàndol derrotat.
El Centre Catòlic, per exemple, si no estic mal informat, salvà la representació dels Pastorets en català. Això, que avui sembla una banalitat, aleshores era una jugada mestra. La sordidesa del país era inenarrable. Les guerres civils, i ho dic en plural, han engendrat confusions que no ens podem treure de sobre. Ens impedeixen, sovint, de trobar un mínim de coherència. Quan abans he parlat de Déu, de la pàtria i del proïsme -i us prometo que tornaran a sortir-em volia referir a l'esforç que a l'escoltisme es feia per relacionarlos raonablement.
Sense anar més lluny. Un mataroní que, actualment, es prodiga força per la ràdio i la televisió, afirmava, fa poc, que la paraula pàtria, nefasta, al seu entendre, caldria bandejar-la, fins i tot, del diccionari. Gosaria afirmar que això no ho diu ningú a cap país del món. I, si moll m'apureu, us diré que més d'un, i més de dos, i més de tres països, no pas gaire llunyans, aslutament, i sense pronunciar aquest mot fatídic, la posen molt amunt, i la fan arribar més enllà del que caldria, amb algunes, diem-ne, vergonyoses, col•laboracions. El mataroní abans esmentat deia que el mol pàtria és el culpable de qui sap quantes guerres i de milers, de milions de morts. Qualsevol ateu i força creients palesaríem que Déu n'hi do de les guerres que hom ha causat en nom de Déu i de les religions. I en nom del proïsme s'han fet incomptables revolucions, tant o més greus que qualsevol guerra. Els qui han causat tants estralls, diria que són aquells que posen creences i sentiments al servei dels seus interessos. Si haguéssim de començar a treure noms i paraules dels diccionaris per aquestes raons, els deixaríem una mica prims. Déu, pàtria i proïsme són pedres d'ensopec. Combinar-les benignament i respectuosament és un repte que encara tenim pendent.
A Tescoltisme, aquest problema el teníem sempre sobre la taula i les seves exigències ens obligaven a una reflexió constant. Sobretot perquè, massa vegades, aquest problema origina conseqüències sagnants. L'escoltisme francès, segons informacions que ens havien arribat i també a partir d'algunes Així doncs, i ho torno a repetir, en una època en la qual. pel que feia al meu país. Déu, pàtria i proïsme, estàvem tan confusament manipulats -manipulació que encara no ens hem tret de sobre-, per a mi, incorporarme a l'escoltisme, esdevingué una necessitat.
I ara, tornem a la viola, que deia aquell. La negativa del Centre Catòlic, raonable, com ja he dit. tenint en compte l'època, va fer que en Jesús lila aconseguís d'en Ferrer i Clariana, membre, com ell, del tercer orde de Sant Francesc, una golfa al setè cel al número 33 del carrer d'en Pujol. Era força reduïda. Baixa de sostre, però prou alta per no ensopegar-hi amb el cap. Tenia, i potser encara té, una vista Ibrmidable. L'obertura donava gairebé a llevant i dominava bona pari del baix Mataró. Aquell puz/le de teulades, que irregularment davallaven cap al mar, el vèiem com una meravella.
La golfa, però, era mancada de corrent elèctric. Un acord enraonat amb els veïns de sota ens va permetre de practicar un petit forat al sostre del seu pis. Hi passàrem un fil elèctric que, degudament empalmat, gràcies a la destresa d'en Saleta. ens va permetre d'il•luminar els vespres amb una humil bombeta de seixanta. Acordàrem amb els nostres benefactors de pagar-los la diferència que es produís en el rebut, cosa ben fàcil, aleshores, ja que gairebé tothom controlava meticulosament el consum, i ens va tocar de pagar unes deu o quin/e pessetes bimestrals. Naturalment, ens vàrem comprometre a atendre, respectuosament, totes les queixes.
No en teníem ni cinc. i no ens en venien ni cinc. Ens ho pagàvem Iot nosaltres. Ens calia comprar material i eines. Decidírem fer un sorteig fraudulentament combinat amb el premi dels cecs, cosa força normal en aquell temps considerant les circumstàncies del país. En Tria ens imprimí els números a bon preu i per cobrar no ens menà cap pressa.
El premi era un sac de dormir i una motxilla que només teníem emparaulats. Vàrem vendre força números. Comptàvem treure'n, a tot estirar, setcentes pessetes netes. Però l'atzar, o la providència, aneu-ho a saber, van fer que el número premiat no fos cap dels venuts. Ens sabé greu pel botiguer que va perdre una venda. De tard en tard. però. també ens arribava un sobre amb cent o duescentes pessetes. Tots sabíem que al darrera s'hi amagava la mà. discreta, d'en Jesús Illa.
Els nois venien del carrer. Formaven un grup heterogeni. Els nois, entre ells. es feien la propaganda. Els més grans, les hores lliures que teníem no les esmerçàvem gairebé en res més. Ara bé. sense protecció de cap mena. ens tocava anar amb peus de plom. Despertar sospites era un risc. Calia no fer farons i fer molt poc enrenou i, sobretot, navegar amb bandera de «tonto».
Un dia. però. mossèn Francesc Malgosa. a qui Jo coneixia de quan la feia pels agrupaments de la Mare de Déu del Roser i de la Mercè de Barcelona, fou destinat a la parròquia de Sant Josep de Mataró. El temptejàrem. Ell temptejà el rector mossèn Pere Solà i un bon dia ens olerí im k)cal situat sota la sagristia de l'església de Sani Josep. Tenia només una insignificant servitud: els membres de la Vetlla de l'Adoració Nocturna l'ocupaven, esporàdicament, algunes nits.
Un local com aquell, tan espaiós, mai no l'hauríem imaginat. Vinga! Martells, serres, claus. visos, tornavisos, fustes i escorces de poll de can Maymí. Troncs de pi tallats a la mida escaient, folrats per la part de dalt amb pells de conill, curtides no sé com, feien de tamboret. Uns troncs, partits pel mig. que no sé qui va trobar en una riera, encreuats, i penjats del sostre amb cordes, els transformàrem en llums. Fins i tot. el local, tenia una llar de foc, encara que, dissortadament, incapaç d'evacuar fums. Però la mare Plana ens va permetre fer un forat a la paret que donava al pati de les monges, el pati de la Beneficència. Mitjançant un tub ben col•locat, el fum podia fer la seva i nosaltres podíem fer focs de camp. en dies molt especials, sota cobert.
Les sortides a muntanya ens feien negligir les misses de joventut de la parròquia, teníem una gran llibertat, que miràvem de correspondre respectuosament. Anys després, alguns escoltes acabaren cantant gregorià a la Missa major, sota la direcció d'en Josep Varela.
A través de la parròquia incorporàrem gent nova. Nous tarannàs i moltes, més o menys pacífiques, discussions, forçaren ajustaments que, ben portats, ens afavoriren a tots. Els campaments escoltes no es formaven amb les tendes alineades formant carrers. Cada patrulla escollia un indret, el seu clos. ben recollit, on portaven a cap les seves activitats. El centre del campament, on s'hissava la bandera de Sant Jordi, era el punt de reunió a l'hora de fer activitats conjuntes. El campament era. en part, invisible, ningú no el podia abastar mai del tot amb la mirada.
El diumenge cap al migdia, la presència d'uns guàrdies civils passejant-se pels voltants amb posat gairebé indiferent, accentuà les nostres sospites. Al cap de poc es feren fonedissos. Nosaltres seguírem fent la nostra. Els oblidàrem, sense oblidar-los ben bé del tot.
Aquell vespre, abans del foc de camp, mentre els minyons sopaven, els responsables màxims ens convocaren a una reunió. L'alarma es confirmà. Estaven segurs que la Guàrdia de Franco ens faria una visita l'endemà, dilluns de Pasqua, de bon matí. Als de València se'ls aconsellà que marxessin aquella mateixa nit, en acabar-se el foc de camp. A mi. personalment, tot allò no m'agradà. Què resoldríem quedant-nos? Si hi havia violència i rebia algun minyó, què en trauríem'? Què els explicaríem als pares? A alguns, els més abrandats, patriòticament, potser els arribaria a fer una certa gràcia, però a la majoria, no. Al meu entendre, exposar-se per tan poca cosa no tenia gaire sentit. Era comprometre'ns en va. Cap dels responsables no ens va donar ni una raó de pes per no marxar. Alguns vàrem proposar que acabat el foc de camp pleguéssim el campament, ens disperséssim, prenent cada grup la ruta més adient. Tots. grans i petits, sabíem moure'ns perfectament de nit per la muntanya. Amb força hores de coll teníem prou temps per deixar-los amb un pam de nas. Seria com un gran joc esquivant enemics reals. La proposta fou desestimada. Es volien quedar. Alguns de la meva FULI-S fíEL MliSEU .ARXIL^ DF SANTA MARIA ESTUDIS opinió, sense dir res, es van escapolir. Segurament tenien raons de pes i prou historial per fer-ho. Els de Mataró, per disciplina i per solidaritat, ens vàrem quedar. Per acabar-ho d'arrodonir, ens varen comunicar que dos dels nostres, junt amb quatre o cinc d'altres agrupaments, vigilaríem des d'un lloc estratègic el camí que. venint de Sant Celoni i passant pel coll de Basses, portava al campament.
Acabat el foc de camp, ens hi acompanyaren. Hi havia instal•lat un coet. Calia disparar-lo, per donar l'alarma, en veure'ls arribar. Quina alarma i per què, em preguntava, si el campament era allà mateix. En comptes de trobar-nos dormint, ens trobarien posant-nos els pantalons. Començava a estar enutjat. Malgrat tot, vaig dormir bé. En arribar al campament, els nostres plegaven tendes i preparaven motxilles. El camarada Clavero. lloctinent de la Guàrdia de Franco, es veia que no sabia què fer, ni quines ordres donar. Ell i els seus seguidors es van trobar amb uns minyons que, en despertar-los. sortien de les tendes preguntant si era un joc. Els falangistes els interrogaven. Tu, d"on ets? Tu. quants anys tens? Què estudies? De què treballes? De què fa el teu pare? Un dels de Mataró, els contestà guàrdia civil, que, en realitat, era el seu padasire. Es van desesperar. Però, com és possible, repetien i repetien, astorats. desconcertats.
Despits (. 1 Lin loc (k' camp
El camarada ('lavero volia alliçonar-los i es va pos^r a parlar d'Espanya. Del seu anmr per ella. Alguns li varen dir que nosaltres també estimàvem Espanya. Però una Espanya més oberta. Més tolerant. I el camarada Clavero va exclamar: iFero no veis que os estén cn^anando? Estava ben desorientat. Aquell estrany diàleg s'allargà una estona. Un dels nostres l'agafà, amicalment, per les espatlles -el camarada era un home prim i no gaire alt-amb la intenció d'aclarir-li alguna cosa. Un membre de la Guàrdia de Franco que era allà a prop el va parar, i encarant-se-li moll seriosament li va dir: Cómo se atreve usied a tocar un Jiomhre que hahlü cou el gobernador. Mare de Déu. Senyor. quina patuleia! Poc després tornàrem a sentir la veu del camarada que. molt desassossegat, deia: jEs que os llevais los mejores! Però. quina mania tenen ficada al cap, aquesta gent, amb la història de los mejores, vaig pensar.
Teníem la impressió que el camarada Clavero s'havia ficat en un pantà. No sabia com sortirse'n. Li calia actuar. Fer alguna cosa per distreure's. Quelcom que li evités de caure en la reflexió. I. aleshores, ordenà que li lliuréssim les camises. I ho vàrem fer. Es devia imaginar que desarmava l'enemic.
Davant aquelles piles de camises es devia preguntar i, ara. com ens les emportarem? Després d'aquella ordre tan galdosa, a tall de justificació, va dir: Nos las quedamos porque estàs camisas perteneeeu al ejército.
Al meu darrera, vaig sentir una veu que deia: «Per aquí no hi passo. La meva camisa no ho és pas. de l'exèrcit.» Oportunament, s'hi va acostar. Hi va parlar. En tornar, vaig preguntar-li. què'^ com ha anat? M'ha dit que. a l'hora de marxar, n'hi faci memòria.
El mossèn va dir missa a la tenda capella. El clima era molt tens. La missa, la més llarga de tota la meva vida. Tots, uns i altres, desitjàvem que, tot plegat, s'acabés d'una vegada. Després de la missa, nosaltres cantàrem el Regina Coeli. Ells. posats en un compromís, engegaren un Cantemos al Amor de los Amares, d'allò més exemplar.
La tenda capella fou desmuntada en un tres i no res. Tothom frisava per marxar. El volum dels farcells de camises es feia mirar. A veure què farà aquell ximple, vaig pensar. El vaig localitzar quan s'acostava al camarada i vaig veure com li parlava. El camarada, preocupat, ordenà desfer tots els
farcells i vaig veure com, voltat per una colla de guàrdiafranquistes impacients, no parava de furgar i remenar camises. Al final n'estirà una, i la hi mostrà. Era la seva. El vaig veure tornar satisfet, però una mica suat. Ell me la va ensenyar. Heusla aquí! He passat molt mala estona. Li he donat les gràcies i, donant-me un amable copet al cap. m'ha dit, de nada, muchacho.
Els guàrdiafranquistes tornaren a refer tots els farcells. Els camins tornaren a anar plens. La casa Nova de Maspons i el seu rodal tornaren a recuperar la seva solitud i el seu silenci.
Aquests fets, però, portaren cua. A uns quants ens havien pres els noms. L'imposant governador Felipe Acedo Colunga tenia decidit, segons ens feren arribar oficiosament, de fer-nos pagar una multa de quinze mil pessetes per cap. I quinze mil pessetes, als anys cinquanta, eren força diners. Si prenem com a referència el preu que pocs anys abans tenien a Mataró els terrenys de la Ciutat Jardí -entre vint mil i trenta mil pessetes-, les quinze mil pessetes eren una petita fortuneta.
Estàvem força preocupats. Però, heus ací! que un bon dia -segons he sentit explicar-l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, se li acudí plantar cara a l'imposant governador. Diuen que IÍ va dir: «Si vós goseu posar aquestes multes, jo m'atreviré de pagar-les, totes, públicament.» Acedo Colunga es va arronsir.
De les multes, no se'n parlà mai més. De la feta de Montnegre, uns quants mesos més i prou. El perill, però, hi era i estàvem avisats. Sembla que aquesta feta, més endavant, ajudà a crear la Delegació Diocesana d'Escoltisme. L'Església ens emparava. Els confessionals, i alguns no confessionals, s'hi acolHren. La Delegació feia els ulls grossos.
Malgrat la tapadora, el problema central de l'escoltisme no quedava resolt. Sempre el mateix. Sempre el mal menor. Sempre el recurs de la semitrampa que es va deformant de mica en mica.
I PUNT I FINAL
Per acabar, deixeu-me fer una petita referència a Baden Powell, el fundador de l'escoltisme. Era un militar anglès, destinat a les colònies de Sudàfrica, que va observar que els anomenats salvatges disposaven d'uns recursos que els homes europeus no podien, ni sabien utilitzar; recursos negligits per la pròpia societat. I el va sorprendre que aquests recursos, paradoxalment, la mateixa societat, donant-los per suposats, quan s'esqueia els exigia.
Ell no creia, tal com diu el pare Forestíer en un dels seus llibres sobre l'escoltisme, que l'home fos naturalment bo, tal com afirmava Rousseau. Ara bé. tampoc creia que fos tan dolent com deien els jansenistes.
Baden Powell buscava de conrear en l'home allò que tothom dóna per suposat. Es suposen moltes coses sense mirar de conrear-ne cap. Es suposen la llibertat, la responsabilitat, la bona ciutadania, el valor, la maduresa i no sé quantes coses més.
Ell també creia que tothom té un espai, per petit que sigui, per poder-s'hi recolzar, i que cal treballar-lo, sense fer-ho excessivament. Fa cent anys ho va començar a explicar i, a hores d'ara, seguim encara donant massa coses per suposades. Els homes, afanyats a conrear moltes patates, ens oblidem de digerir-les bé.
Joaquim Ansón i Buch | 1 | perfect | {"ca": 0.9211612671632415, "it": 0.011038320021538185, "ru": 0.0005384546351969847, "en": 0.005698644889168087, "es": 0.03289060396661581, "eo": 0.0004487121959974872, "pt": 0.012474199048730145, "hu": 0.002737144395584672, "os": 0.0005384546351969847, "fr": 0.0030063717131831643, "id": 0.0012563941487929641, "st": 0.0026922731759849235, "hr": 0.00026922731759849235, "oc": 0.0023333034191869335, "sr": 0.00013461365879924617, "tr": 0.00031409853719824104, "is": 0.0006730682939962309, "vi": 0.0006730682939962309, "wa": 0.0005833258547967334, "eu": 0.0005384546351969847} | |
mc4_ca_20230418_6_507355 | Concert de vigília de l'Aplec de la Sardana - Club TR3SC
Per a Lloret i els sardanistes lloretencs, la sardana constitueix un símbol del nostre país i l'eix vertebrador de la nostra cultura, i l'Aplec, que se celebrarà el diumenge 6 de maig al paratge de Santa Cristina constitueix, un any més, el mirall de la societat lloretenca, una ciutat solidària i pionera en molts àmbits.
En els darrers anys, amb l'objectiu d'obrir l'aplec a tots els públics, programem un concert de vigília de l'aplec en el nostre teatre. Aquest 2018 no serà diferent. Un concert que es programa amb l'objectiu de potenciar l'Aplec i que s'acompanya d'una bona oferta hotelera per aquest cap de setmana amb l'objectiu d'ensenyar Lloret i la nostra dansa al món.
Us convidem doncs un any més gaudir del nostre aplec! | 0.803231 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tresc.cat/f/64741/concert-de-vigilia-de-l-aplec-de-la-sardana/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_298327 | Pues això m'agradaria que algú em contestarà com està el tema del català a l'escola si es dona??? Em podrieu dir pàgines que parlen sobre l'Alguer en català.
No només l'Alguer era Català els jutges d'Arborea considerats els sards localitzats a Oristàny eren de descendència catalana (vescomtes de la vall d'en Bas) i la seva figura mítica la Reina Regent Eleonora d'Arborea va néixer a Molins de Rei www.moliners.com | 0.777727 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_539227 | Posar openelec en català – aseques i prou
Posar openelec en català
admin | 8 juny 2015 | guia útil, Llengua, Open source, Raspberry | No hi ha comentaris
Versió 4 o més noves de openlec/kodi
En les versions actuals del sistema posar l’idioma en català és tan fàcil com anar (en un sistema que està en anglès)
System -> Settings -> Appearance -> International -> Language -> Catalan
A partir d’aquí el sistema ja estarà en català per sempre encara que reinciem
NOTA: La traducció és força completa, però la podem millorar des d’aquí
Versió 3.x d’Openelec
Per defecte l’openelec agafa l’idioma que tingueu configurat a la televisó però en general (a part de Sony) no es pot triar el català. Si voleu que l’idioma de la raspberry sigui en català s’ha de triar en un dels menús i treure el mode automàtic, concretament anant a:
System -> Input -> Peripherals -> ‘Pulse-Eight CEC Adapter’ i marcar
(tret d’aquí)
Actualitzar openelec a la versió 4.x Instalar openelec en una raspberry pi (actualitzat per versió 7) Afegir un client de torrent a openelec per raspberry pi Instal·lar el diccionari/corrector català al mac Instal·lar el català per a la NextGen gallery
RT @CanTronaCCN: Sessió de treball en matèria turística. Un nou projecte màgic està a punt de veure la llum. #gamificació #app https://t.co…18 days ago
Nou post: La Caixa i les nostres dades https://t.co/ibpQ2lg9Fe23 days ago
RT @EKsaysYES: We thought we had seen it all. The Spanish police battering the Catalonian Fire Service tells us this is sickening. https:/…47 days ago
Quina vergonya @FCBarcelona47 days ago | 0.705196 | curate | {"ca": 0.7432432432432432, "en": 0.18532818532818532, "pt": 0.046975546975546977, "es": 0.02445302445302445} | http://aseques.com/posar-openelec-en-catala/ |
cawac_ca_20200528_0_199043 | informatiu 13.06.13
Aquest any els comerços de l’Escala han facturat un 35 per cent menys respecte al mateix període de l’any 2012./L'Artista grec Panos Mitsopoulos, guanyador de la XV Beca de Primavera va inaugurar ahir a la tarda el seu projecte "Creuant la Mediterrània"./Els alumnes de cinquè de l’Escola Empúries munten una cantada per recollir fons per a les colònies de fi de curs de l’any vinent./ Els tallers d’scrap seran avui tema del Canal 10 al programa “Actual” de la Xarxa de Televisions Locals. Agenda i temps | 0.814419 | curate | {"ca": 0.9732313575525813, "fr": 0.02676864244741874} | http://www.radiolescala.cat/media-gallery/mediaitem/796-informatiu-13-06-13 |
macocu_ca_20230731_10_89021 | Maquillatge Nadal 2016
Propostes de color pel maquillatge Nadal 2016
Ja tenim les festes al damunt, tenim la roba escollida per cada ocasió, el calçat adequat, els complements a joc però i el maquillatge?... Nosaltres t’ajudem a escollir el maquillatge d’aquest Nadal. Breument et donarem uns apunts bàsics per triomfar.
Maquillatge de dia
Escull colors més aviat neutres, màscara de pestanyes gris o bé marró, les ombres amb una paleta de rosats o bé cremes, sobretot il·lumina la zona de sota els ulls, però mai brillant. El color de llavis de dia ha de ser intens i definit però discret, gamma de rosa “nude“, que igualment escollirem per les nostres ungles. Recorda que el color rosa significa feminitat en extrem. Per últim i no menys important tenim el coloret, vigilant sempre la forma del teu oval facial per aplicar correctament el mateix, aquest encertaràs segur si esculls també la gamma de rosats romàntics.
Maquillatge de nit
Parlem d’extremat i vistos, molt més sensual a la nit. Podem utilitzar correctors i bones bases de crema per matissar els rostres, important que siguin bases en mate, per així afegir el brillant de llavis adequat. La paleta de colors de gris a negre tant a màscara de pestanyes com a línia d’ulls, és possible utilitzar “eyeliner” també d’aquests colors. Aquest any triomfa el llavi mate, pots escollir una gran gamma de rosa, granat, grosella i atrevir-te. A tot això hi podràs afegir una mica de brillant en zones concretes com parpelles... Les ungles, atreveix-te a combinar el gris, negre... Amb alguns platejats amb purpurina... ideal!
CATEGORIES
Arxius | 0.804931 | curate | {"ca": 0.9582278481012658, "es": 0.035443037974683546, "ta": 0.006329113924050633} | |
mc4_ca_20230418_12_109385 | Oak Park (Illinois) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Lake Street a Oak Park
41° 53′ 00″ N, 87° 48′ 00″ O / 41.883333333333°N,87.8°O / 41.883333333333; -87.8
Comtat comtat de Cook
4.261,92 hab/km²
12,172451 km²
60301 to 60304
Oak Park és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois. Segons el cens del 2000 tenia una població de 52.524 habitants. [1]
Segons el cens del 2000, Oak Park tenia 52.524 habitants, 23.079 habitatges, i 12.970 famílies. [2] La densitat de població era de 4.314,8 habitants per km². [3]
Dels 23.079 habitatges en un 29,5% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 42,1% hi vivien parelles casades, en un 11,6% dones solteres, i en un 43,8% no eren unitats familiars. En el 37% dels habitatges hi vivien persones soles el 8,6% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,26 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,06. [2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 24,2% tenia menys de 18 anys, un 6,7% entre 18 i 24, un 35,2% entre 25 i 44, un 24,4% de 45 a 60 i un 9,5% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 36 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 82,2 homes. [2]
La renda mediana per habitatge era de 59.183 $ i la renda mediana per família de 81.703 $. Els homes tenien una renda mediana de 51.807 $ mentre que les dones 40.847 $. La renda per capita de la població era de 36.340 $. Aproximadament el 3,6% de les famílies i el 5,6% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Bellwood (7 km)
Berwyn (5 km)
Broadview (6 km)
Brookfield (8 km)
Cicero (5 km)
Elmwood Park (5 km)
Forest Park (2 km)
Melrose Park (6 km)
North Riverside (5 km)
River Forest (2 km)
River Grove (6 km)
Riverside (6 km)
Stickney (8 km)
Ernest Miller Hemingway (1899 - 1961) escriptor. Premi Nobel de Literatura de l'any 1954.
Stone Park (8 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oak Park
↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Oak Park». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
↑ «Geographic Comparison Table- Oak Park». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
Municipalitats i comunitats del Comtat de Cook (Illinois)
Seu del comtat: Chicago
GND: 4461931-5
LCCN: n79054951
VIAF: 128991830
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oak_Park_(Illinois)&oldid=21546335»
Viles del Comtat de Cook
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 26 jul 2019 a les 20:18. | 0.537991 | curate | {"ca": 0.7356275303643725, "en": 0.13481781376518218, "eb": 0.03360323886639676, "wl": 0.006477732793522267, "sr": 0.005263157894736842, "zh": 0.005668016194331984, "uu": 0.0012145748987854252, "mk": 0.0024291497975708503, "ru": 0.021052631578947368, "be": 0.01700404858299595, "de": 0.03684210526315789} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Oak_Park_(Illinois) |
racoforumsanon_ca_20220809_3_256977 | Avui m'he trobat aquesta frase dins d'un llibre: "Publicat a l'hivern de 2011". Com enteneu vosaltres aquesta frase? Vol dir a principis de 2011 (gener, febrer) o bé a finals de 2011 (desembre)? No penseu gaire en la resposta, siusplau, i sigueu espontanis i sincers! M'agradaria veure si hi ha algun tipus de "concepció lingüístico-temporal" pròpia catalana o no. A banda, m'agradaria saber si tot plegat tindria relació amb la manera de dir les hores al Principat. Per això, siusplau, si deixeu algun comentari sobre la vostra percepció de la frase, digueu també de quina comarca sou.
Jo quan penso en hivern sempre em ve al cap a finals d'any.
No has votat! I tampoc no has dit d'on ets!
Del Vallès.
Merci! | 0.688247 | curate | {"ca": 0.7951289398280802, "pt": 0.1361031518624642, "en": 0.01862464183381089, "bn": 0.04154727793696275, "it": 0.008595988538681949} | |
cawac_ca_20200528_9_117487 | XerxeS (a.k.a. Valgard) ha escrit:
Afegeix comentari
Sidebar
publicitat
publicitat
Generació digital
"Generació digital" és originalment un programa de ràdio setmanal dedicat a la cultura i l'entreteniment digital des del 2002. Mantenint la filosofia, l'equip de redacció i de col·laboradors del programa de ràdio ara es converteix també en programa de televisió. | 0.506427 | curate | {"en": 0.03943661971830986, "es": 0.05352112676056338, "ca": 0.8873239436619719, "id": 0.01971830985915493} | http://blogs.catradio.cat/generaciodigital.php?itemid=25960&catid=1254 |
cawac_ca_20200528_5_87069 | Arxiu diari: 30 juny 2012
La setmana vinent dins del macrofestival Cruïlla Barcelona 2012, visiten Barcelona els legendaris The Specials (l’any passat els Madness van estar a l’alçada de les expectatives). La seva primera visita va ser en el marc d’un festival dedicat a la … Continua llegint → | 0.694576 | curate | {"ca": 1.0} | http://elturnemimecanic.blog.cat/2012/06/30/ |
mc4_ca_20230418_10_514309 | Nature Country Homestay Yilan Taiwan - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Nature Country HomestayNo.12, Aly. 38, Ln. 53, Sec. 1, Zhongyang Rd., , Municipi de Zhuangwei, Yilan, Taiwan, 26343 - Veure al mapaExcel·lent8,7Basada en1comentariNature Country HomestayVeure més fotosVestíbulVeure més fotosVeure totes les 23 fotosMolt bona ubicació 8,0Veure al mapa8,0UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionatcortines opaquesjardívisites turístiques
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop45 kmAeroport de Taipei Songshan (TSA) - Taipei68 kmAeroport internacional de Taoyuan, Taiwan (TPE) - Taipeiestacions de tren i autobús4,4 kmEstació de Bus de Yilan4,8 kmEstació de Tren de Yilanhospitals i clíniques4,5 kmLan Yang Jen-ai Hospitalfarmàcies4,8 kmLong Chain Pharmacybotiga de conveniència2,7 km7 ElevenRetirada d'efectiu2,7 kmATM
Sobre l'allotjamentDescripcióConstruit a l'any 2014, Nature Country Homestay és un extra de distinció per a Yilan i una el·lecció intel·ligent per als viatgers. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Nature Country Homestay també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Yilan. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen magatzem d'equipatge, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes, habitació familiar, visites turístiques. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara accés a internet (sense fils), connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, aire condicionat, cortines opaques per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. Jardí de l'hotel, són llocs ideals per a relaxar-se després d'un llarg dia. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Nature Country Homestay és una selecció idònia per a la vostra estada a Yilan.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-sejardívisites turístiques Serveis i comoditatsmagatzem d'equipatgezona de fumadors Per als nenshabitació familiar Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaccés a internet (sense fils)connexió sense fils a internet (cortesia)plat de dutxaaire condicionatcortines opaquestelevisió de pantalla planaaparell de televisióempolles d'aigua de cortesiaTV satèl•lit/cablearticles de tocadorhabitacions per a no fumadors assecador de cabellinsonorització Idiomes ParlatsXinès (Mandarí) Mostra MenysPolítiquesLes mascotes estan totalment prohibides a l'allotjament, exceptuant els gossos guia.Edat mínima dels ocupants: 1 any(s)Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilEntrada/SortidaHorari d'entrada des de: 03:00 PMHorari de sortida fins a: 11:00 AMRecepció oberta fins a les : 06:00 PML'allotjamentNombre de bars/sales: 0Nombre de plantes: 1Nombre de restaurants: 0Nombre d'habitacions: 4Any de construcció de l'hotel: 2014Renovació de l'hotel més recent: 2014Mostrar més | 0.902571 | curate | {"ca": 0.9852142426071213, "en": 0.012673506336753168, "nl": 0.0021122510561255277} | https://www.agoda.com/ca-es/nature-country-homestay/hotel/yilan-tw.html |
mc4_ca_20230418_4_699992 | gent de trobada: Francesc Ferrer Pastor. In memoriam.
Pàgina 26, 19/07/2010. Article de Josep Daniel Climent
L’11 de juliol de 2000 ens deixava, a l'edat de 82 anys, Francesc Ferrer Pastor, pocs mesos després d’haver rebut un merescut homenatge, la medalla d’or de la Universitat de València, que li fou atorgada el 4 de febrer d’aquell any. Han estat diversos els estudiosos de la seua obra que reconeixen que ha sigut el valencià que ha fet més per recollir i sistematitzar el lèxic valencià. Fins i tot Antoni Ferrando el considera com «el lexicògraf valencià del segle XX», i «el personatge que més ha treballat en la replega i difusió dels mots valencians», i Emili Casanova afirma que «ha estat l’home dels diccionaris, qui ha ordenat lèxicogràficament el cabal lèxic valencià i l’ha posat al servici dels valencians i de tota la comunitat lingüística».
I tot això des de la seua formació autodidacta. De fet, Ferrer Pastor començà a treballar el 1941 com a maquinista dels diaris «Jornada» i «Levante», fins que el gener de 1942 va sofrir un accident laboral en el qual va perdre la mà esquerra. A partir d’aquell moment, va haver de dedicar-se a les tasques de corrector, per la qual cosa va mantenir un constant contacte amb la lletra escrita, amb les paraules. Posteriorment, va realitzar el mateix treball a la impremta de Federico Doménech i al diari Las Provincias. Assistí el 1949 al primer curs de llengua de Lo Rat Penat, impulsat per Carles Salvador i impartit per Enric Valor. Acabat el curs, Ferrer Pastor va obtenir el títol de professor de valencià i va integrar-se en la plantilla de professors d’aquests cursos, la qual cosa li permeté establir unes bones relacions amb Carles Salvador, Enric Valor i Josep Giner. A partir d’aquells moments, Ferrer Pastor s’involucrà profundament en el treball i l’estudi sobre el valencià, primerament com a professor dels cursos de Lo Rat Penat i, poc després, com a estudiós de la llengua, se centrà en el camp de la lexicografia i, posteriorment, com a editor de llibres i materials per a l’estudi de la llengua.
La seua ha estat una impagable tasca de replega del lèxic valencià que s’ha traduït en una voluminosa i popular obra lexicogràfica, la primera duta a terme al País Valencià amb uns nivells de qualitat i de criteris científics i la que ha estat més útil per a la protecció i promoció del valencià entre milers de valencians fins l’actualitat. Fruit del seu treball són el «Diccionari de la rima» de 1956, el «Vocabulari valencià-castellà» (1960) i el «Vocabulari castellà-valencià» (1966), l’obra lexicogràfica més popular del segle XX, el «Diccionari General» (1985), les «Lliçons d’ortografia» (1973), el «Diccionari valencià escolar» (1987), el «Diccionari escolar valencià-castellà i castellà-valencià» (1994) i la «Gramàtica Valenciana» (1994).
En definitiva, Ferrer Pastor va viure una vida dedicada a l’estudi i a la confecció de moltíssims materials realment útils per a l’alfabetització dels valencians en una època ben difícil, en la qual ensenyar-se a llegir i escriure en la pròpia llengua era perseguit i mirat amb desconfiança. Per tots aquests motius, la seua figura i el que ell representa ha estat objecte de repetits homenatges per part de diverses institucions com de la Societat Coral El Micalet (1993), la revista Saó» (1998) o el CEIC Alfons el Vell de Gandia (1995). El 1988 va rebre el premi Sanchis Guarner de la Diputació de València a la globalitat de la seua obra, el 1994 se li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes, el 2000 la Universitat de València li va concedir la medalla de la institució i el 2001 la Mancomunitat de Municipis de la Safor ha establert el Guardó Ferrer Pastor de la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Recordar ara la seua obra i la seua tenacitat en l’estudi de la llengua ens ha d’esperonar els valencians actuals a reivindicar un major ús social del valencià, element imprescindible de la nostra personalitat. Josep Daniel Climent és autor de «L'interés per la llengua dels valencians (segles XV-XIX)», «L'obra lingüística de Lluís Fullana i Mira» i «Les Normes de Castelló, l'interés per la llengua dels valencians al segle XX». | 0.866843 | curate | {"ca": 0.9971133028626413, "en": 0.0028866971373586723} | http://gentdetrobada.blogspot.com/2010/07/francesc-ferrer-pastor-in-memoriam.html |
crawling-populars_ca_20200525_7_72465 | La CUP no ho sap, però des de dilluns és una formació adulta. Vull dir que han de començar a estar a l’alçada del que d’ells s’espera en l’actual moment polític. Que s’han acabat les criaturades o les bogeries d’adolescent, vaja. Benvinguts a la realitat.
Quan dic moment polític em refereixo, òbviament i inevitable, al debat intens i extens sobre si Artur Mas ha de ser investit de nou president o bé ho ha de ser un altre. Valoro en gran manera l’exercici de coherència que suposa que la CUP hagi mantingut, abans i després, la negativa a fer president Mas. El que ja no valoro tant, o més ben dit gens, són les raons que addueixen. Se n’ha parlat prou i no tinc res a afegir: retallades, privatitzacions… Ideologia, tot això és ideologia, i els grans reptes i decisions a prendre que té Catalunya damunt la taula aquests dies no entenen d’ideologia, només de democràcia, de país i de futur, conceptes que uneixen al cent per cent Junts pel Sí i la CUP.
La nostra societat va enviar un missatge ben clar a Catalunya, a l’estat i al món, i aquest missatge no és precisament un vot de càstig al president Mas, sinó exactament el contrari. El poble ja el va investir, en certa manera, el mateix 27 de setembre. La CUP pot mantenir-se en les seves conviccions però que sàpiga que està fent un molt flac favor al procés sobiranista alineant-se, sense proposar-s’ho, amb el bàndol enemic. “Quina mania que teniu amb Mas, sembleu espanyols” li vaig deixar anar l’altre dia a Facebook a un amic meu cupaire, que em va contestar amb un glacial silenci.
Però tranquils, que sempre hi ha solucions per a tot. Circula ja per la xarxa una proposta que consisteix en trobar un president (o presidenta: voto per la Muriel Casals) de consens, del gust també de les capricioses assemblees de la CUP, investit pels 72 diputats “indis”, i compatible amb un conseller en cap que seria, òbviament, Mas. Potser pactar el full de ruta i el programa de govern serà encara més senzill.
Però per aconseguir que aquesta fórmula arribi a bon port (o d’altres que puguin sorgir, i que posarien dels nervis les brigades uniates) cal que la CUP accepti que ha crescut i que assumeixi la realpolitik a què les circumstàncies del moment li dicten. Si les coses es fan com estan previstes i surten bé, en un any i mig tindrem noves eleccions i, en aquelles sí, podrem votar unes formacions per investir un govern amb criteris netament ideològics, com fan tots els estats normals. Perquè també ho serem.
[Imatge: www.ara.cat]
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. | 0.82438 | curate | {"ca": 0.953720844131803, "fr": 0.026656793780081452, "it": 0.019622362088115516} | : /jordicc/?p=270231 |
macocu_ca_20230731_7_450833 | Sí s'ha pogut celebrar la tradicional benedicció d'animals.
Dl., 17/01/2022 - 16:36
La Seu d'Urgell celebra Sant Antoni
Escrit per:
La Confraria de Sant Antoni Abat de la Seu d'Urgell ha celebrat la festivitat del seu patró amb la celebració de la missa solemne a la catedral de Santa Maria d'Urgell, que ha comptat amb la participació de la coral Veus de la Seu per cantar els goigs de Sant Antoni. Seguidament s’ha repartit el panet beneit (embolcallat amb plàstic com a mesura higiènica). A la sortida d’ofici, s’ha portat a terme la benedicció dels animals a la plaça dels Oms. Per segon any consecutiu, també a causa de l’actual situació sanitària, no s’ha pogut repartir a la població el tradicional plat d’escudella de Sant Antoni que la Confraria elabora al bell mig del passeig Joan Brudieu de la capital alturgellenca. En canvi, també com ja es va fer l’any passat, la Confraria fa una donació d’aliments al projecte Aliments per la Solidaritat i, com a novetat d’aquesta any també, ho farà a la Llar de Sant Josep, lliurant llet, vedella, llegums, arròs, pasta de sopa i conserves, entre d’altres aliments. Cal recordar també que la Confraria de Sant Antoni ha realitzat una aportació econòmica a La Marató de TV3 que en aquesta darrera edició ha estat dedicada a la salut mental. | 0.841968 | curate | {"ca": 0.9820592823712948, "en": 0.01794071762870515} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_108731 | CANO, CARLES BARCANOVA S.A., EDITORIAL Ref. 9788448941291 Veure altres llibres de la mateixa col·lecció Veure altres llibres del mateix autor
Una lletra per cada doble pàgina, una paraula que comença amb aquesta lletra i un petit i divertit text literari per als petits lectors.27 grans il·lustradors participen en aquest abecedari.
Dimensions: 280 x 245 x 11 cm Peso: 577 gr
Disponible
16,95 €
AFEGIR A LA CISTELLA
Descripció
ISBN : 978-84-489-4129-1
Encuadernació : Cartoné
Data d'edició : 01/09/2016
Any d'edició : 2016
Idioma : Catalán
Autors : CANO, CARLES
Ilustradors : SERRA, ADOLFO/RIVAS, VÍCTOR/DÍEZ, MIGUEL ÁNGEL/SOLÉ VENDRELL, CARME/JULVE, ÒSCAR
Nº de pàgines : 72
Col·lecció : LLIBRES INFANTILS I JUVENILS - DIVERSOS
Una lletra per cada doble pàgina, una paraula que comença amb aquesta lletra i un petit i divertit text literari per als petits lectors.
27 grans il·lustradors participen en aquest abecedari.
Amb la col·laboració de
Seccions
Rocaguinarda
Inici
Catàleg
Nosaltres
Pàgines legals
Avís legal
Condicions generals
Politica de cookies
Configurar cookies © Copyright Rocaguinarda Cooperativa Cultural
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
política de cookies
Configurar Rebutjar totes les cookies Acceptar totes les cookies
Essencials
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants. | 0.726387 | curate | {"en": 0.05895196506550218, "ca": 0.8248908296943231, "it": 0.01834061135371179, "es": 0.08034934497816594, "fr": 0.017467248908296942} | https://llibreria.rocaguinarda.org/infantil/566971-abecedari-illustrat.html |
mc4_ca_20230418_14_279537 | Italià/Lliçó3 - Viquillibres
Italià/Lliçó3
< Italià
Lliçó3
Lliçó2 Lliçó4
del llibre Italià
1 Com conjugar els verbs / Come coniugare i verbi
1.1 Verbs auxiliars / Verbi ausiliari
1.2 Verbs regulars / Verbi regolari
2 Verbs Irregulars / Verbi irregolari
3 Verbs modals / Verbi servili
3.1 Verbs auxiliars / Verbi ausiliari
3.2 Verbs regulars / Verbi regolari
4 Verbs Irregulars / Verbi irregolari
5 Verbs Modals / Verbi servili
Com conjugar els verbs / Come coniugare i verbi[modifica]
Verbs auxiliars / Verbi ausiliari[modifica]
Els dos verbs més importants en italià, de lluny, són avere (tenir) i essere (ser). S'anomenen verbi ausiliari (verbs auxiliars), i són irregulars gairebé a cada frase, incloent-hi el present indicatiu. Aquí hi ha les conjugacions.
Avere (tenir):
(Io) ho Jo tinc
(tu) hai Tu (singular) tens
(lui/lei/Lei) ha Ell/ella/vostè (singular formal) té
(noi) abbiamo Nosaltres tenim
(voi) avete Vosaltres (plural)/vós (singular formal) teniu
(loro) hanno Ells/elles/vostès (plural formal) tenen
Essere (ser):
(Io) sono Jo sóc
(tu) sei tu (singular) ets
(egli(lui)/ella(lei)/Lei) è ell/ella/vostè (singular formal) és
(noi) siamo nosaltres som
(voi) siete vosaltres (plural) / vós (singular formal) sou
(loro) sono Ells/elles/vostès (singular formal) són
Verbs regulars / Verbi regolari[modifica]
En italià, els verbs regulars són els més comuns. Sempre acaben en -are, -ere, i -ire, són els mateixos en la primera persona (singular i plural) i la segona persona del singular. Són diferents en tercera persona (singular i plural) i el plural en la segona persona. Segons la terminació, els verbs són assignats en tres modes regulars de conjugació de verbs. Per exemple:
amare (estimar): és un verb de primera conjugació (prima coniugazione);
ripetere (repetir): és un verb de segona conjugació (seconda coniugazione);
dormire (dormir): és un verb de tercera conjugació (terza coniugazione).
Aquí davall hi ha una taula de verbs regulars del present indicatiu amb -are, -ere i -ire.
amàre (estimar)
ripétere (repetir)
dormìre (dormir)
Io àmo ripéto dòrmo
tu àmi ripéti dòrmi
lui/lei/Lei àma ripéte dòrme
noi amiàmo ripetiàmo dormiàmo
voi amàte ripetéte dormìte
Essi/loro àmano ripétono dòrmono
És important d'observar del canvi de posició en les formes diferents de persona. Els verbs regulars segueixen la mateixa posició de canvi. L'accent en els verbs de la taula és per a ajudar a aprendre'ls, no s'escriu en textos reals.
Verbs Irregulars / Verbi irregolari[modifica]
En italià, hi ha també verbs irregulars. Alguns no tenen la conjugació anterior, com porre (posar, col·locar) i tradurre (traduir); de fet deriven de la segona conjugació (ponere, traducere). Aquesta llista de verbs comuns es coneix com a irregulars, i no té les conjugacions vistes abans:
andare (anar)
bere (beure)
cercare (cercar)
dare (donar, dar)
dire (dir)
fare (fer)
piacere (agradar, plaure)
uscire (sortir, eixir, anar-se'n)
vivere (viure)
Verbs modals / Verbi servili[modifica]
Hi ha uns altres tres verbs importants, dovere, potere i volere, que són irregulars també; aquests tres verbs en particular són coneguts com a verbi servili (verbs modals), ja que tenen la funció de "servei" i "suport" als altres verbs infinits. En particular:
dovere és equivalent al verb modal català haver de o deure però també la forma tenir : per exemple, devo studiare (Haig d'estudiar).
potere és equivalent al verb modal català poder: per exemple, puoi andare (pots anar).
volere expressa voluntat per fer alguna cosa, i és actualment equivalent al verb català voler; per exemple, voglio mangiare (Vull menjar). El verb volere pot ser utlitzat en formes no-modals, no es recolza en un verb infinit.
Els dos verbs més importants en italià, de lluny, són avere (tenir) i essere (ser/ésser). S'anomenen verbi ausiliari (verbs auxiliars), i són irregulars gairebé a cada frase, incloent-hi el present indicatiu. Aquí sota hi ha les conjugacions.
(voi) avete Vosaltres (plural) / vós (singular formal) teniu
Essere (ser/ésser):
(loro) sono ells/elles//vostès (plurl formal) són
En italià, els verbs regulars són els més comuns. Sempre acaben en -are, -ere, i -ire, són els mateixos en la primera persona (singular i plural) i la segona persona del singular. Són diferents en tercera persona (singular i plural) i el plural en la segona persona. Segons llur terminació els verbs són assignats en tres modes regulars de conjugació de verbs. Per exemple:
Aquí hi ha una taula de verbs regulars del present indicatiu amb -are, -ere i -ire.
És important d'observar del canvi de posició en les formes diferents de persona. Els verbs regulars segueixen la mateixa posició de canvi. L'accent en els verbs de la taula és per a ajudar a aprendre'l, no s'escriu en textos reals.
En italià, hi ha també verbs irregulars. Alguns no compleixen la conjugació anterior, com porre (a desembarcar, per a col·locar) i tradurre (traduir); actualment deriven de la segona conjugació (ponere,traducere). Aquesta llista de verbs comuns que es coneix per ser irregular, i no compleix amb les conjugacions vistes abans:
andare (caminar)
bere (veure (liquid))
cercare (mirar)
dare (donar)
piacere (agradar)
stare (estar, mantenir)
uscire (marxar, anar-se'n)
Hi ha uns altres tres verbs importants, dovere, potere i volere, que són irregulars també; aquests tres verbs en particular són coneguts com a verbi servili (verbs modals), ja que tenen la funció de "servei" i "suport" a altres verbs infinits. En particular:
dovere és equivalent al verb modal català ha de, però també la forma tenir form: per exemple, devo studiare (haig d'estudiar).
potere és equivalent al verb modal català poder: per exemple, puoi andare (puc anar).
volere expressa voluntat per fer alguna cosa, i és actualment equivalent al verb català de voler; per exemple, voglio mangiare (vull menjar). El verb volere pot ser utilitzat en formes no-modals, que no es recolza en un verb infinit.
Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Italià/Lliçó3&oldid=60865»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 30 maig 2017 a les 09:25. | 0.521834 | curate | {"ca": 0.7393634840871022, "en": 0.02914572864321608, "it": 0.1169179229480737, "sq": 0.004522613065326633, "pt": 0.06063651591289782, "ia": 0.004355108877721943, "fr": 0.013567839195979899, "oc": 0.003182579564489112, "ec": 0.004355108877721943, "nl": 0.005527638190954774, "es": 0.004690117252931323, "fa": 0.01373534338358459} | https://ca.wikibooks.org/wiki/Itali%C3%A0/Lli%C3%A7%C3%B33 |
cawac_ca_20200528_8_102485 | Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut
dc.contributor.author
Durán Alcaide, Ángel
dc.date.accessioned
2011-04-12T16:29:37Z
dc.date.available
2010-04-22
dc.date.issued
2010-03-04
dc.date.submitted
2010-04-22
dc.identifier
B.21341-2010
dc.identifier.isbn
9788469335482
dc.identifier.uri
http://www.tdx.cat/TDX-0422110-094351
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/7201
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
dc.publisher
Universitat Pompeu Fabra
dc.rights
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. | 0.469968 | curate | {"ca": 0.7199720670391061, "en": 0.1962290502793296, "es": 0.013966480446927373, "zh": 0.011871508379888268, "id": 0.009078212290502794, "uk": 0.012569832402234637, "eo": 0.023743016759776536, "sv": 0.012569832402234637} | http://www.tdx.cat/handle/10803/7201?show=full |
mc4_ca_20230418_9_105139 | Morts més prop de la natura - Cultur Plaza
Morts més prop de la natura
cementerio de valència
Amb l’evolució de l’ecologisme, la nostra relació amb els morts va apropant-se al contacte amb la resta de la natura. De cementeris aïllats de la ciutat a parcs on els cossos nodreixen vida
VALÈNCIA. Al segle XVII, en plena eclosió de la cultura barroca, entre bodegons i naturaleses mortes es va posar molt de moda les vanitas. A estos quadres, tots els objectes que es pintaven simbolitzaven la fugacitat de la vida: calaveres humanes, pompes de sabó, espill, fum, rellotges, instruments musicals...
Al Barroc, encara amb la influència de la moral catòlica més ortodoxa, es menyspreava els plaers quotidians perquè l’únic cert a la vida era la mort. Este pensament es va traslladar a la pintura o l’arquitectura fins que un segle més tard, amb els descobriments científics i el pensament il·lustrat, la vida es posaria al centre.
Com conta Jiménez Lozano a ‘Los cementerios civiles y la heterodoxia española’, amb el pas dels segles “els horrors de la mort i de la tomba queden al marge del món dels vius”. Així es van traslladant els cementeris que abans rodejaven les esglésies fins als afores de les ciutats. També els morts es converteixen en ‘cadàvers’, cossos amb els quals la ciència comença a experimentar o que es podreixen en taüts lluny dels vius.
Els cementeris passen de ser fossars integrats a la ciutat a recintes emmurallats per una alta tanca que oculta a la vista el que passa al seu interior. És el cas del Cementeri del Grau de València, habilitat definitivament el 1906 com a ciutat dels morts. Ara està rodejat d’un trencaclosques urbà conformat per l’antic circuit de la Fórmula 1, el túnel de ferrocarril de la Serradora i el vell llit del Túria.
“El projecte del cementeri del Grau està dins d’un compendi de tres projectes dins del Pla E de foment de l’economia del govern de Zapatero, quan va dir allò dels brots verds de l’economia. Hi ha un punt irònic a l’elecció del color per eixa frase, perquè a més precisament a un cementeri, on tot el que siga brotar i reviscolar sembla una contradicció amb l’ús de l’edifici”, explica l’arquitecta del projecte Inés García Clariana....
“A l’entorn conflueixen accions inacabades de la ciutat com la prolongació de l’avinguda de França o el túnel del tren, hi havia moltes connotacions sobre la reactivació del cementeri i per això la necessitat de regenerar el text”, apunta García Clariana. “El verd dóna continuïtat, casi com si xiprers rodejaren el mur i desdibuixaren el límit entre allò viu i allò mort”.
“La intervenció va ser senzilla amb una resposta immediata al context físic i social. Jo crec que ha tingut el seu efecte perquè molta gent parla del cementeri simplement pel tractament innovador que li vam donar al mur del cementeri. Vam treballar amb els mateixos ceramistes del mercat de Santa Caterina de Barcelona i es va fabricar àdhuc per al cementeri”.
“En decapar tot el mur i netejar-lo va eixir tota la seua memòria, amb trossos de mur revestits de mamposteria, altres de maons... era meravellós. Aleshores vam decidir no revestir tot el llenç de ceràmic i deixar a la vista la memòria del mur”, recobrint només la part superior amb els ceràmics verds.
Així semblava que, recuperant esta idea dels xiprers, “el mur a la vista semblava el tronc, la terra, on la pedra connecta amb la terra. Es connecta així dos mons, el verd dels pins i eixa idea de cel i connexió amb altra dimensió i la realitat, la memòria, connecta amb el més terrestre i humà”, afegeix García Clariana.
“Tot açò va ser un procés, el projecte va ser un eureka amb ganes de donar resposta a un estat d’allò que estava passant, més enllà d’una qüestió física. Això sí, les obres van acabar costant la meitat del que havíem pressupostat”, apunta orgullosa.
La preocupació pel pas del temps i el contacte amb la natura traspassa els murs del Cementeri del Grau. La relació entre els humans difunts i les plantes vives ve de lluny i fins i tot té manual d’instruccions. Celestí Barallat publicava el 1885 els ‘Principis de botànica funerària’, unes normes que han seguit fil per randa els cementeris de casa nostra.
Per això primen vegetals com les palmeres o els xiprers, que com no són caducs no donen una imatge tètrica. La seua verticalitat permet el pas de la llum del sol fins a les tombes i a més, com ocorria amb les piràmides egípcies, estan en contacte amb el cel.
El que és més difícil de trobar a un cementeri són arbres fruiters, no només per raons de neteja eficient quan madura la fruita sinó per una qüestió moral. Al segle XIX no estava ben vist que altres éssers vius es nodriren -mitjançant les arrels- de les restes mortals dels difunts. I després qui es menjaria eixa fruita? Un paradigma que ara va canviant amb urnes biodegradables o cementeris dissenyats com a parcs.
És el cas del Parc de la Pau de Xiva, un cementeri privat que ofereix el que anomenen ‘panteons naturals’. “Es caracteritzen per un espai verd exclusiu per a la família, delimitat per una bardissa d’arbustos i un arbre a elecció, a més d’un banc. L’objectiu és brindar un lloc protegit i personalitzat on la família puga transcendir”, explica Lara Cohen des del Grupo de la Paz.
“A diferència dels panteons naturals, estos no porten cap tipus de construcció edilícia ni monuments funeraris. Amb la mateixa direcció, hem desenvolupat un espai de soterrament als nostres arbres, aconseguit que les famílies tornen a la vida des de les arrels. En aquest cas, només apte per a qui opte per la incineració, ja que s’utilitzen urnes biodegradables”.
“L’arbre acompanya el desenvolupament de la vida, permetent la connexió total amb la natura. Ha despertat l'interès de moltes persones que troben la possibilitat d’inhumar les urnes de cendres al voltant d’un arbre, canviant el concepte tradicional de nínxol o parcel·la. A més, es tria l'espècie d'arbre que més s'identifique amb l'ésser estimat i la seua història”, afegeix Cohen. | 0.860562 | curate | {"ca": 0.9984812689841377, "es": 0.0015187310158623017} | https://valenciaplaza.com/morts-mes-prop-de-la-natura |
macocu_ca_20230731_9_143385 | Des de que va començar la pandèmia, aquesta ha estat la primera mobilitat que hem pogut fer amb els nostres alumnes a l’estranger. No podia haver estat millor! Els nostres alumnes van poder viatjar en un projecte Erasmus a Suècia gràcies a la nostra Acreditació Erasmus. Han treballat amb els nostres socis suecs de l’escola Vasaskolan, a Gävle, i han après nous conceptes i desenvolupat diferents activitats en relació als Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment Acció pel clima. Explorar la zona, relacionar conceptes amb les ODS i experimentar tot tipus de noves situacions han tingut un gran resultat com activitats Erasmus i treball cooperatiu i en equip. Moltes gràcies a tots per aquesta increïble oportunitat! Amb moltes ganes de trobar-nos novament aviat! 🙂 | 0.760734 | curate | {"ca": 0.9987063389391979, "vi": 0.00129366106080207} | |
mc4_ca_20230418_2_216837 | Mariona Soria: “La bonificació a partir de l’índex del preu de lloguer és com dir a algú ‘gràcies per no especular’” | elCugatenc
Mariona Soria: “La bonificació a partir de l’índex del preu de lloguer és com dir a algú ‘gràcies per no especular’”
El 13 de juliol a les set de la tarda el Sindicat de Llogaters local celebra una primera assemblea pública a la plaça d’en Coll. És la forma de donar-se a conèixer després de setmanes de preparació del nucli i d’anunciar que definitivament la iniciativa tirava endavant davant les dificultats d’accés a l’habitatge que hi ha a la ciutat. Mariona Soria, membre de la comissió de comunicació del sindicat, atén elCugatenc poc abans d’una assemblea. Explica les reivindicacions que fan a l’Ajuntament i a altres institucions així com el paper que volen jugar com a actor polític de la societat civil.
– Quan tot just preparàveu l’organització del sindicat vau explicar que teníeu la voluntat de mantenir alguna relació amb el Sindicat de Llogaters de Barcelona. Encara no s’ha definit quina serà. Per què?
– Tot i que és un fenomen que no passa a Barcelona només, allà té unes característiques que la resta de poblacions no tenim. Alhora, nosaltres tenim unes característiques de la problemàtica que ells no tenen. Tot i així, tenim una cosa en comú, les lleis que regeixen els lloguers i que no s’adeqüen a la situació. Tenim una emergència habitacional que afecta a tot arreu.
Ara ells han de definir com treballaran fora de Barcelona i nosaltres volem aprofitar les seves sinergies. Si tenen una manera de treballar que funciona, ens hi podem incorporar i oferir als santcugatencs el que ells ofereixen.
– Et refereixes, més enllà de la lluita, a l’assessorament?
– Sí, assessorament, informació, maneres de mobilització... Ens podem mobilitzar quan ells ho facin i viceversa.
– A La Floresta ha nascut una Assemblea de Llogaters. Heu parlat amb ells?
– Estem en la mateixa situació. També volem compartir la lluita i aportar idees.
– Quina és la casuística especial de Sant Cugat?
– Sembla que s’ha convertit en un pastís per a grans multinacionals i inversores que busquen blocs d’habitatge sencers. També construeixen molt. Són empreses que veuen negoci a la ciutat, el que fa que els preus siguin els més alts de Catalunya. El problema de Sant Cugat és l’elitització de l’habitatge. És inaccessible per naturalesa. Tenim un urbanisme extensiu, que dóna molt terreny; tots els edificis tenen la seva part comunitària, el que fa que l’habitatge sigui molt car.
– Quins problemes heu detectat?
– Un dels primers que volem fer públic és la compra massiva d’edificis sencers per part d’empreses que no tenen la seu ni a Sant Cugat ni a Catalunya. Ara s’acaben els primers contractes de la Llei d’Arrendaments Urbans nova, que permet contractes de tres anys. No se’ls renova el contracte, se’ls fa fora i esperen que hi hagi nous inquilins per poder imposar lloguers més alts. Hem detectat que passa a Sant Cugat, també a Barcelona; ens hem posat en contacte i serà un dels temes que abordarem ja perquè és una emergència.
– El govern reconeix que tenim el lloguer molt elevat però tot i així posa en valor la tasca que ha fet des de la perspectiva de l’habitatge públic.
– És un problema perquè no hi ha autocrítica del tipus d’urbanisme que fan malgrat que al 2008 ja vam ser el paradigma de la bombolla immobiliària. Les constructores, les immobiliàries i els bancs van construir per sobre les possibilitats d’assumir aquest mercat immobiliari per part de la població. Això va esclatar a tot arreu i a Sant Cugat també. No se n’ha après i repetim els errors que es van cometre abans del 2008.
– Què us sembla el paper que ha jugat Promusa?
– Va servir en el seu moment per contenir una situació que no era general, que les persones que no podien accedir al mercat de lloguer i d’habitatge lliure ho fessin amb Promusa. Però ha apostat per un model de compra. El lloguer és una part ínfima. S’ha demostrat que Promusa sola no té eines per afrontar la situació que va més enllà de l’emergència de les persones que no poden accedir a cap mena d’habitatge, ara també arriba a persones de renda mitjana. L’empresa no podrà construir al nivell de l’emergència que tenim en aquests moments a Sant Cugat.
– Per tant, la reivindicació de la tasca feta per serveis socials tampoc és vàlida.
– És la mateixa casuística. Serveis socials serveix per a casos d’emergència social, per a aquelles persones que si no estan ateses per l’administració acabarien en una situació molt greu. Nosaltres anem més enllà del que ha de fer serveis socials. Parlem d’un model d’urbanisme, de si l’administració aposta per condemnar l’especulació o no. Si Sant Cugat condemna l’especulació, ha de fer un pas més enllà en la normativa per contenir els preus de l’habitatge, no només per a aquells que serveixin per atendre els que es quedarien al carrer.
– Entrem en un debat de competències. L’Ajuntament no ho pot fer tot.
– Sant Cugat pot fer moltes coses. Per començar, manifestar-se en contra dels moviments especulatius que estan afectant a la seva població. Evidentment, les competències que té una administració local no són les legislatives que necessitem i reclamem en part; però pot fer moltes altres coses: pot atendre les persones que els moviments especulatius fan fora de casa per no assolir un lloguer, pot condemnar l’especulació i pot incidir políticament perquè es legisli al seu favor amb la voluntat que se li donin les competències per poder actuar.
– Ara no està fent suficient en aquest sentit?
– Segur que no perquè estem en una situació d’emergència habitacional. Les persones que volen viure a Sant Cugat, havent-hi residit tota la vida, no ho poden fer i han de marxar.
– La setmana passada es va presentar a Sant Cugat l’índex de referència del preu del lloguer. Què us sembla com a eina?
– Està bé com a informació perquè és una fotografia fixa del que tenim. Com a veí dóna informació del que paga el teu entorn. Però si no li imposem mesures perquè no es vagi més enllà de l’índex, no serveix per a res; és una eina informativa només. Hauria de ser una eina de topall a partir del qual es considerés que una persona s’està beneficiant de forma no justa, especula.
– Es planteja bonificar.
– La bonificació és com dir-li a algú ‘gràcies per no especular’. L’especulació s’ha de penalitzar d’alguna manera. La bonificació és insuficient per contenir la situació que viu Sant Cugat, una de les poblacions més cares de l’Estat en el lloguer. Ens agradaria que la ciutat fos model en aquest àmbit; que prengués l’índex com un topall i que qui el superés fos castigat d’alguna manera. Que no li surti a compte guanyar aquests diners perquè l’Ajuntament posi uns impostos.
– Sou un col·lectiu que neix de la societat civil però parleu d’un tema que ja s’ha tractat a la política institucional. Hi ha, sobretot, tres partits d’esquerres amb representació a l’Ajuntament que han tractat l’assumpte. Teniu previst mantenir alguna relació amb ells?
– Jo diria al contrari. Som societat civil que portem un problema perquè es debati políticament. Volem fer-ho i que se’ns tingui en compte com a interlocutors quan es parli de polítiques d’habitatge. Fins ara no s’havia tingut un moviment ciutadà que digués que hi ha un problema i que exposés els drets. Ja hem demanat ser interlocutors, demanem a l’Ajuntament que ens contempli com un agent per exposar la situació que vivim personalment.
– Us han fet cas?
– És molt recent la petició. Ho demanem públicament i ho farem formalment. Esperem que ens responguin.
– Doneu molta importància a l’assemblea que heu preparat per al dia 13. Què es tractarà?
– Serà la primera assemblea oberta del moviment. Ens presentarem i explicarem a la resta de santcugatencs quins són els nostres objectius. Anem a mesurar quin és l’abast del problema. Volem que vingui la gent a explicar-nos en quina situació es troba. No hi ha hagut mai un fòrum en què la gent s’ajuntés per explicar-se. Serà una oportunitat de sentir els problemes reals d’altres persones. També presentarem el nostre manifest. A partir d’aquí començarem a treballar.
– Com es pot mesurar l’abast del problema sense tenir xifres quantitatives?
– Tenim un bon retorn de moment. Les poques passes públiques, bàsicament xarxes socials i reunions, hem tingut una resposta bona. Ens ha contactat gent dient que té el mateix problema, que endavant, que ja era hora que sortís un moviment d’aquest tipus... El feedback és bo i tenim la sensació que podrem ser molta gent.
– Quanta gent sou al nucli inicial?
– Entre 15 i 20. Està molt bé perquè és la suficient gent per treballar per comissions. Cadascú dins de les seves competències i possibilitats aportem el que sabem. Funcionem per comissions amb persones que també participen a les comissions del Sindicat a Barcelona perquè hi hagi un vincle que ens permeti conèixer què es fa a Barcelona.
El Sindicat de Llogaters respon a Sant Cugat Empresarial amb altres “perspectives del sector immobiliari”
El Tribuna Sant Cugat de l’entitat d’empresaris ha agrupat membres de Solvia, Vetix i Cushman & Wakefielf i els afectats pels preus del lloguer els han respost amb una irònica rèplica que pots veure en vídeo a aquesta notícia.
El Sindicat de Llogaters edita un manual per donar a conèixer els drets dels inquilins
El col·lectiu recull recomanacions per a abans de llogar un pis i per a quan es tenen problemes amb el contracte o l’arrendatari. Defensen que cal democratitzar la informació per evitar abusos. | 0.795353 | curate | {"ca": 0.9520715731174779, "it": 0.013419959527106189, "es": 0.020768984982426242, "sv": 0.0018106294600063904, "pt": 0.008520609223559485, "fr": 0.0034082436894237937} | http://elcugatenc.cat/drets/mariona-soria-sindicat-llogaters-habitatge-model-ciutat-promusa |
naciodigital_ca_20220331_0_725281 | L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va participar aquest dijous en l'obertura de la segona Jornada sobre Incontinència Fecal, organitzada per l'Associació per a la Incontinència Anal (Asia), juntament amb la presidenta d'Asia, Àngels Roca, i amb el cap del Servei de Coloproctologia de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa, Albert Navarro. L'acte, al que també va assistir la regidora de Salut, Maruja Rambla, va tenir lloc al Centre Cívic Municipal Maria Aurèlia Capmany, al barri de la Maurina.
La incontinència fecal és la incapacitat de retenir la femta, líquids, o gasos fins que es troba el lloc i el moment socialment adequats per defecar. Aquest trastorn provoca problemes físics i psicològics que poden causar rebuig social, aïllament i alteracions importants en la qualitat de vida de les persones que el pateixen. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/54588/alcalde-terrassa-obre-jornada-sobre-incontinencia-fecal |
mc4_ca_20230418_13_122120 | 9 Barris Imatge: d’abril 2017
Fins el mes de juny, al Mercat de la Trinitat Nova es pot visitar aquesta exposició fotogràfica de la història d'aquest barri convidant a tots els que puguin aportar més material per fer un arxiu gràfic que reculli tota la transformació d'aquesta barriada.
Publicat per Pili E. G. a 13:44
14ª FERIA DE ABRIL organitzada per l'Associació FERIA DE ABRIL PROSPERA! www.casalprospe.org
Publicat per Manel Sala a 3:26
Al centre Ton i Guida han fet la inauguració d'aquesta exposició i projecte participatiu en construcció, fruit de la col.laboraciód'entitats,historiadores,col.lectius del barri i totes les dones que han aportat les seves vivencies tan valuoses.Han passat un video de les entrevistes i han actuat la Raquel Lua i la Patricia Román que amb les seves veus ens han deleitat i han posat punt final a l'acte...i un pica-pica.
Podeu veure aquesta exposició a l'Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris ,dipòsit de l'obra d'en Ginés Cuesta, el nostre fotògraf de carrer que ha sapigut captar fragments de la història dels nostres barris i d'altres llocs de Barcelona. "Analògica i en blanc i negre" es la seva elecció ,moltes gràcies per les teves creacions records de temps passats. El dimarts 25 es va fer la inauguració a l'Arxiu on van saber els detalls i curiositats d'aquesta exposició i van conèixer una mica més en Ginés.
Mario Ortiz . Un relato oscuro
Presentación del Libro de Mario Ortiz . Un relato oscuro
Dinamo diy espai. C/Moli 1, Prosperitat, Nou Barris, Barcelona
el-ruido-de-leomiller.blogspot.com.es/
Publicat per Manel Sala a 0:38
L'Espingari, havaneres al Casal de la Gent Gran
Actuació del grup d'havaneres L'Espingari de Montcada i Reixac davant del Casal de la Gent Gran de la Prospe. (http://lespingari.wixsite.com/lespingari)
Publicat per Alberto a 16:40
Etiquetes de comentaris: Casal de la Gent Gran
Sant Jordi , entre llibres i roses....
Diada màgica pels amants dels llibres , en minoría, i les roses; a Nou Barris es respirava aire de festa literaria i primaveral. Tot un èxit de participació de les entitats i llibreries i del públic assistent. Aprofitant l'ocasió hi havia la recollida de signatures en contra de les retallades al geriatric del carrer Molí on els avis no tenen les atencions qu'es mereixen...
MARIO ORTIZ "Un Relato Oscuro"
Publicat per PredroClick a 2:51
9BIRRAS FEST ! ! !
A la plaça de la Seu del Districte va tindre lloc aquesta mostra de cervesa artesana on han participat diferents marques i on s'ha disfrutat de la beguda, la música, els graffitys... entre d'altres activitats.Una bona manera de promocionar els productes artesanals de casa nostre...
Publicat per Pili E. G. a 12:44
Etiquetua a Can Basté.
A Can Basté i per celebrar St Jordi va tindre lloc la II Fira de productes aragonesos, entre d'altres activitats com teatre, presentació d'un llibre, actuacions musicals...
Publicat per Pili E. G. a 12:21
APLECAT Cultura popular catalana a Nou Barris..
Aquí una petita mostra d'aquesta mostra de cultura a la marquesina de la Via Julia.
Publicat per Pili E. G. a 12:08
Sortim a conèixer els arbres de La Prospe! !
Algunes fotografies de la passejada d'quest matí pel barri de Prosperitat.
Publicat per Alberto a 12:08
Publicat per Joan Martinez i Serres "linuxbcn" a 3:28
Via Crucis en Via Júlia.
Les parròquies de Sta Engrâcia ( La Prosperitat ), Sta Mª Magdalena( Les Roquetes ),St Josep Obrer ( La Trinitat Nova ) i St Sebastià ( Verdum ) han organtzat aquest Via Crucis per celebrar Divendres Sant a la Marquessina de la Via Júlia.
Publicat per Pili E. G. a 16:58
Vermutsical Maruja Limon
Fotos del Vermutsical fetes pel fotograf Cesc de 9 barris imatge
Publicat per pedrocasal a 16:13
Ròmbic a l'Ateneu Popular 9 Barris
Publicat per Pili E. G. a 15:38
Monocicles 2017 – Ateneu Popular de Nou Barris
Publicat per Joan Martinez i Serres "linuxbcn" a 15:36
Presentació del llibre " L' ensenyament a Nou Barris 1930-1990 "
La Roser Solà que va ser mestra de l'escola Ton i Guida i professora de l' Institut Sant Andreu entre d'altres càrrecs ha volgut fer constancia del que va representar la problemàtica educativa a Nou Barris durant aquest periode,on va haver-hi molta inmigració i quines van ser les respostes dels col.lectius implicats. Organitzat per l'Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris a la Sala de Plens del Districte ,la Roser va donar una classe magistral de com va el.laborar aquest llibre on hem col.laborat molts alumnes d'aquella época contestant a l'enquesta que ella ens va pasar i a on vam comprobar amb el seu entusiasme la seva passió per l'ensenyament.Van asistir càrrecs relacionats amb aquest tema i el president de l'Arxiu en Jordi Sánchez. Per acabar va actuar la Coral Xino Xano on canta la nostra protagonista. Moltes felicitats i moltes gràcies per aquest testimoni literari on jo vaig ser una part d'aquest periode educatiu.
Publicat per Pili E. G. a 8:44
ROQUETES 13B
Uno de los barrios con las mejores vistas de barcelona
La Clota, testimoni de la Barcelona rural.
Situat en una depressió entre el Carmel i el passeig de la Vall d'Hebron, la Clota és un dels nuclis de població més antics del districte. Era una barriada popular de torretes i masies amb horts. Per la seva localització geogràfica va ferque tingués un desenvolupament d'un gran nombre i varietat d'instal•lacions hidràuliques, com ara pous i sèquies, que van ser a l'origen de la fama d'Horta com a reserva d'aigua de Barcelona i que van afavorir la implantació de moltes bugaderies. El creixement urbà de la Clota no ha estat molt intens, i ha mantingut fins avui un aire semi-rural que constitueix una notable singularitat en la Barcelona actual. Hi coexisteixen un petit nucli format per edificacions autoconstruïdes -amb alguns racons i passos estrets de senzilla i sorprenent bellesa-, grups de cases baixes al llarg dels carrers principals, alguns tallers i bòbiles, i diversos sectors d'horts.Us preguntareu el per què d'aquest reportatge, primer perque està molt a prop de Nou Barris,pel seu encant , perque es com un viatge al passat tant a prop nostre i que al estar dintre dels plans urbanistics de l'ajuntament , pot ser dintre de poc el perdem. Us convido a vindre a disfrutar d'aquesta petita Barcelona rural.
Publicat per Pili E. G. a 14:54
Publicat per Joan Martinez i Serres "linuxbcn" a 9:36
ECOVINCLES es presenta al barri!! !
Com va ploure tot el matí, no vam haver de regar!! !
Publicat per Alberto a 8:18
Etiquetes de comentaris: casl joves prospe, Hort
Combo Sen Noma al TiG
El grup musical de combo Sen Noma va presentar el seu nou espectacle al Ton i Guida dins la seva programació dels Tigvendres.
Publicat per Pili E. G. a 10:35
Exposició : Memòria Històrica de la Trinitat Nova....
Exposició InVISIBLES : Com les dones han fet i fan...
Les Rambles d'en Ginés i l'enrajolat del Plà de l'...
Presentació del llibre " L' ensenyament a Nou Barr... | 0.700719 | curate | {"ca": 0.797554147635185, "it": 0.08354206571386474, "de": 0.0027994695741859438, "en": 0.040813319581552966, "es": 0.05982024458523648, "pt": 0.009577132753794017, "gl": 0.002062767054663327, "fr": 0.0007367025195226168, "ro": 0.0030941505819949903} | http://www.9barrisimatge.org/2017/04/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_128579 | Hi ha descobertes l’aplicació de les quals pot canviar la nostra manera de viure [….]. Un desconeixement social com el que hi ha sobre les grans disciplines que ha desenvolupat la revolució científica i tècnica no propicia opinions sòlides; al…
Read more ›
Tagged with: compartició del coneixement, coneixement, difusió del coneixement, Eudald Carbonell, La consciència que crema, socialització del coneixement
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Cercador
El més nou
Simulen el creixement de rouredes i fagedes del darrer terç del segle XXI (Silvicultura mediterrània, 48/2021)
‘Brachinecta ferox’ i ‘Branchinecta orientalis’: diferenciació pleistocènica i superposició holocènica de dos crustacis (Zoologia mediterrània, 47/2021)
50 coses que cal saber sobre física
Factors de risc de la síndrome de l’ull sec (Oftalmologia mediterrània, 46/2021)
Sis anys de dades de leishmaniosi cutània a Barcelona (Dermatologia mediterrània, 45/2021)
Subscripció
Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!
Adreça de Correu-e:
D'acord
RSS
© 2021 Des de la Mediterrània
↑
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.722658 | curate | {"ca": 0.9123539232053423, "en": 0.02671118530884808, "es": 0.00667779632721202, "gl": 0.02921535893155259, "pt": 0.015859766277128547, "an": 0.005843071786310518, "fr": 0.0025041736227045075, "kk": 0.0008347245409015025} | https://desdelamediterrania.cat/tag/eudald-carbonell/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_136353 | LLOP una obra escrita per Rafel Gallego, autor de Kelly i Amarg, arriba a la Unió amb motiu del Dia Mundial del Teatre
Actualitat
Son Servera
Sant Llorenç des Cardassar
Cultura
Esports
Obituaris
Opinió
Entrevistam a…
Cultura
La Unió
Festes
Hemeroteca
Suscriu-te
Contacte
CalaMillor7
Noticies i agenda de Cala Millor, Son Servera i Sant Llorenç
LLOP una obra escrita per Rafel Gallego, autor de Kelly i Amarg, arriba a la Unió amb motiu del Dia Mundial del Teatre
21 març, 2022
L’elenc de Llop al complet (Foto: MAC)
El proper diumenge 27 de març a les 19 h els aficionats al teatre del nostre poble tenen una cita a la Unió amb LLOP, una obra del dramaturg mallorquí Rafel Gallego, dirigida per Ramon Bonvehí i interpretada pels integrants d’Es Mussol Teatre (Toti Fuster, Biel Bisquerra i Pere Terrassa).
Llop ens trasllada a un espai i un temps indeterminat on una dona sobreviu amagada fugint dels qui la persegueixen, només rebent les esporàdiques visites del seu pare i del seu germà. Una artista per a qui el text de la darrera obra de teatre que assaja i que mai no escenificarà esdevé la seva principal companyia. Qui cerca la nostra protagonista? Per què la cerquen? Com són aquells homes que no sabem ni quin idioma parlen? Què són els animals que els acompanyen? Llop parla de les pors, de l’amor i de la llibertat, que cobren força des d’una veu femenina que la repressió i la persecució volen fer callar.
Aquests dies l’ATAPIB (Associació de Teatre i Auditoris Públics de Balears) ha fet públic els premis a produccions de 2021 entre les quals es troben dues obres de Rafel Gallego com ara FAKE (Premi a millor Dramatúrgia 2021 atorgat per l’Associació de Teatre i Auditoris Públics de Balears) i KELLY (Premi a millor Espectacle 2021 atorgat per l’Associació de Teatre i Auditoris Públics de Balears) Els premis es lliuraran el pròxim 1 de maig a Sa Congregació de sa Pobla.
Amb LLOP, una obra reflexiva i reivindicativa amb el segell Gallego, el Teatre Municipal la Unió vol celebrar el Dia Mundial del Teatre, i per això vos hi convida, entrada gratuïta… Ara només falta que ompliu la platea!
LLOP de Rafael Gallego (Es Mussol Teatre) Diumenge 27 de març a les 19 h al teatre La Unió (entrada gratuïta).
CM7
Comparteix això:
Click to share on Twitter (Opens in new window)
Click to share on Facebook (Opens in new window)
Arxivat com a: Actualitat, La Unió Etiquetat com a: actualitat, Agenda, La Unió
Deixa un comentari Cancel reply
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Agenda
La Institució Francesc de Borja Moll demana que les ‘Rondalles mallorquines’ de Mossèn Alcover es declarin patrimoni cultural immaterial de Mallorca
Vine a fer teatre amb Produccions de Ferro!
Jutipiris comença aquest diumenge la seva gira per Mallorca
Opinions
Dins un covó ple a vessar de desbarats (XXIII)
No a l’agressió militar de Putin i Rússia a Ucraïna
És “La clau Dalí” un documental de ficció?
Copyright Cala Millor 7 © 2022 · Son Servera · Illes Balears
Utilitzem galetes per a oferir-te la millor experiència en la nostra web.
Podeu esbrinar més sobre quines galetes estem utilitzant o desactivar-les en parèmetres.
Accepta
Rebutja
Configuració
Loading Comments...
Write a Comment...
Email (Required)
Name (Required)
Website
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de la privadesa
Galetes estrictament necessàries
Resum de la privadesa
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou. | 0.70818 | curate | {"ca": 0.8883895131086142, "fr": 0.01972534332084894, "es": 0.019225967540574283, "en": 0.04769038701622971, "pt": 0.012734082397003745, "it": 0.009737827715355805, "ko": 0.000749063670411985, "sv": 0.0017478152309612985} | https://www.calamillor7.com/llop-una-obra-escrita-per-rafel-gallego-autor-de-kelly-i-amarg-arriba-a-la-unio-amb-motiu-del-dia-mundial-del-teatre/ |
mc4_ca_20230418_2_133756 | Baketà d'Albaida guanya el primer premi en el Festival Internacional Percumon de Sagunt - Portal de Xàtiva
Baketà d’Albaida guanya el primer premi en el Festival Internacional Percumon de Sagunt
El grup de batucada d’Albaida, Baketà, va guanyar el passat dissabte 3 de juny el primer premi del concurs del Festival internacional de percussió Percumon 2017. Varen quedar per davant de les batucades Slatucada (Marroc) i Tarumba (Logronyo).
Es tracta de la segona edició d’aquest festival que se celebra a Sagunt (el Camp de Morvedre, València) i està organitzat per Espectáculos HM Producciones i el grup de batucada Green Gos. Un certamen ple d’activitats al voltant de la música brasilera i en el qual Baketà va demostrar la seva llarga trajectòria en aquest gènere musical, després de més de 10 anys de la seva fundació.
Baketà es va emportar la més alta puntuació amb una actuació de 10 minuts en què es barrejaven diferents ritmes com el samba reggae o el funky. Tot acompanyat d’una vestimenta preparada per a l’ocasió i moviments coreografiats dels 16 membres que hi eren damunt l’escenari, i que tant va agradar al jurat del concurs.
Baketà no només va participar en el concurs del Percumon sinó també va poder gaudir de les diferents activitats i tallers que omplia la programació d’aquest festival internacional. Cal destacar, la participació que va fer Baketà en tallers realitzats per grans músics de batucada com Cesar Veloso, en què varen conèixer de ben a prop ritmes de samba reggae i malê debalê, o també amb l’aprenentatge de Dimitri Ntakas, que oferia ritmes grecs.
Els membres de Baketà provenen d’Albaida, Ontinyent, Agullent, Aielo de Malferit, Otos i Canals, i aquest estiu, tornen a realitzar una gira que els portarà arreu d’Espanya. De fet, d’ací a dues setmanes estaran al festival Timbalia que se celebrarà a Casavieja (Àvila) i on el grup d’Albaida aportaran tota la seva energia amb la vessant més musical que és Baketà Reggae Fusion. Una part del grup molt més festiva i que l’any passat ja va realitzar una gira en què van visitar llocs com Mallorca, Andalusia o Aragó, entre molts altres indrets d’Espanya.
Finalment, recordar que el palmarés de Baketà és extens:
2014 – Bktà, 1r premi “V Concurso Nacional de batucadas de Tobarra”.
2013 – Bktà, 2n premi “IV Concurso Nacional de batucadas de Tobarra”.
2012 – Bktà Kids, 2n premi “III Concurso Nacional de batucadas de Tobarra”.
2012 – Bktà, 3r premi d’animació en la Zurich Marató de Barcelona.
2011 – Bktà, 1r premi “II Concurso Nacional de batucadas de Tobarra”.
Artículo anteriorCultura impulsa la recuperació de les tradicions del Corpus de Xàtiva
Artículo siguienteCortes de agua para mañana viernes | 0.830716 | curate | {"ca": 0.9482564679415073, "es": 0.05174353205849269} | https://portaldexativa.es/baketa-dalbaida-guanya-primer-premi-festival-internacional-percumon-sagunt/ |
mc4_ca_20230418_10_762401 | Vacances 2019 a la Garrotxa | Acollida.org
Amistat, sortides, col·laboració, piscina, natura, bon rotllo, tranquil·litat, convivència, poder canviar rutines, el pa i el cafè, la casa… Aquestes són algunes de les coses que més han agradat de les vacances 2019 a la casa Mas Coromina a la Garrotxa!
Els residents dels centres d’acollida -Can Banús, Convent-, del pis Itaca i també usuaris del Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma van gaudir d’aquests dies de vacances del 30 de juliol al 4 d’agost.
Cada estiu la Fundació Acollida i Esperança organitza vacances a una casa de colònies per tal que les persones usuàries puguin gaudir d’uns dies diferents, fer sortides, estar en contacte amb la natura i, en definitiva, associar el temps lliure a activitats saludables, divertides i de convivència amb els altres.
Aquests dies serveixen per conèixer i conviure amb persones dels diferents recursos. És per això que les vacances van començar amb dinàmiques de presentació perquè tothom es conegués millor.
Respecte a les sortides d’aquest any, s’han organitzat visites a Besalú, a Castellfollit de la Roca o a La Fageda, entre d’altres, i també a alguns gorgs dels voltants per gaudir d’una estona refrescant! Aquí us deixem algunes fotos més de les vacances 2019.
« « Article a Social.cat: Com motivar les persones perquè siguin voluntàries? (Mònica Buliart, coordinadora de Voluntariat) | Les impressions de l’Edouard sobre el seu voluntariat d’estiu » » | 0.860114 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.acollida.org/2019/09/vacances-2019-a-la-garrotxa/ |
macocu_ca_20230731_2_167880 | 24 hores al dia i 365 dies a l'any al seu servei"
El passat dia 31 de març, els alumnes de Cures d'infermeria, van visitar les instal·lacions de l'empresa pública, SEM (Sistema d'emergències mèdiques), situada a Cornellà del Llobregat. Aquesta sortida ha estat organitzada per l'equip docent de Cures d'infermeria i les professores acompanyants han estat, Cristina Alberich i Carlota Ustrell. Els alumnes van estar molt atents a les explicacions de la responsable de protocol, Mutsa Quintillá, fent preguntes molt interessants. Plegats vam gaudir de les explicacions de treballadors del SEM, pel que fa a les prestacions de la nova flota de vehicles, que utilitzen en els seus desplaçaments d'urgència.
SEM és l'empresa pública, encarregada de gestionar i donar resposta a las demandes d'assistència d'urgència i emergència sanitària extrahospitalitzaria a Catalunya, rebudes pel telèfon únic d'emergència 112, i d'oferir informació sanitària Telefònica i consells de salut, mitjançant el número 061 de CatSalut Respon.
Sortida cosmocaixa
El passat dia 30 de març els alumnes de 3r d’ESO van fer un taller de materials sorprenents al cosmocaixa de Barcelona, organitzat per les professores de física i química, Susanna expósito i de ciències ,Milagros González. Alumnes voluntaris van experimentar amb diferents gasos com el hexafluoruro de sofre i l’heli, amb materials d’ús comú com el porexpan, amb el fred ( gel sec i nitrogen líquid), i amb materials superconductors.
Eduard Teruel
Visita al CERN 2016
Els dies 11,12 i 13 de març els alumnes de 2n de batxillerat van fer la visita, organitzada per la professora de física Felisa Pinilla, al Centre Europeu de Recerca Nuclear ( CERN ). Com cada any a més de la visita guiada a les diferents instal·lacions de l'accelerador de partícules, també van fer una visita guiada a les dependències de l'ONU, i un recorregut per la ciutat de Ginebra. Les professores acompanyants van ser Milagros González i Merche Hernández.
Setmana de Jornades Técniques
Des de el departament d'informàtica, la setmana del 14/03/2016, s'ha organitzat unes jornades tècniques per tal que els alumnes tinguin una visió més reals d'alguns aspectes de la industria del nostre voltant.
Concursos AMPA
Enamora't de la Biblioteca
L'institut La Ferreria, impulsa el projecte "Enamora't de la biblioteca", amb la fi d'aconseguir un dels seus objectius, fomentar el gust per la lectura i l'hàbit lector dels alumnes, sense oblidar que la competència lectora és la base de molts aprenentatges i un requisit imprescindible per participar amb
èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta. La lectura és fonamental per al cervell i per a l'aprenentatge i indubtablement, l'ensenyament de la competència lectora i educar per potenciar el gust per la lectura portarà als nostres alumnes a un enriquiment personal i cultural i a la millora del rendiment escolar. | 0.850341 | curate | {"ca": 0.984249212460623, "pt": 0.0112005600280014, "fr": 0.004550227511375569} | |
macocu_ca_20230731_2_89971 | La Universitat de València presenta l'audiovisual "El Campus d'Ontinyent: Universitat i Territori" del programa Docufòrum
“Aquest documental recull el valor que ha adquirit el Campus Universitari d Ontinyent en el territori d'acolliment, la Vall d Albaida, l'únic dels 4 campus de la Universitat de València situat fora de l'àrea metropolitana de València” ha explicat el vicerector Jorge Hermosilla que ha presentat aquest audiovisual, en representació de la Rectora Mavi Mestre, al costat de l'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, i el president de Caixa Ontinyent, Antonio Carbonell. “Es tracta d'un campus molt singular, que en l'actualitat compta amb un miler d'estudiants, on ha sigut imprescindible la col·laboració dels diversos actors territorials, com l'Ajuntament, la Caixa d Ontinyent, o associacions diverses tant sindicals com empresarials”, ha subratllat el vicerector. En l'actualitat s'imparteixen quatre graus universitaris, relacionats amb Economia, Magisteri, Educació Física i Infermeria, a més del programa Unisocietat, dirigit a la formació al llarg de la vida.
L'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, ha insistit que aquest campus “aporta a la ciutat d'Ontinyent un fet diferencial, un valor afegit que fa a la ciutat més habitable, més atractiva i amable”. A més, l'alcalde ha assegurat que suposa el millor “ascensor social que existeix”, perquè permet oferir l'oportunitat d'adquirir estudis universitaris a moltíssima gent que si no fóra per la proximitat de la universitat haguera renunciat als seus estudis superiors. I ha destacat que “ser una ciutat universitària no sols és tindre un edifici que forma persones diplomades, sinó que significa també tot un moviment social i cultural que envolta al Campus de la Universitat de València i que ha donat lloc a projectes molt interessants”.
Antonio Carbonell, president de Caixa Ontinyent, per la seua banda, ha reivindicat que Caixa Ontinyent va ser una de les impulsores de la ‘Fundació Universitària de la Vall d'Albaida’ creada en 1998, al costat d'altres agents socials, culturals, polítics i econòmics de la comarca, “va nàixer amb la intenció de convertir a Ontinyent en ciutat universitària, i a poc a poc ho hem aconseguit perquè el campus que va començar llavors només amb la Diplomatura de Ciències Empresarials, hui compta ja amb quatre graus oficials i una intensa activitat universitària”.
El Campus d Ontinyent de la Universitat de València forma part d'un pol de desenvolupament territorial, el qual està constituït per les administracions públiques com l'Ajuntament d'Ontinyent i la Mancomunitat Vall d Albaida, les associacions empresarials COEVAL i ATEVAL, així com les organitzacions sindicals de CCOO i UGT, i la Caixa d Ontinyent.
En l'actualitat el programa Docufòrum consta d'una vintena d'audiovisuals que aborden temes relacionats amb el territori i la societat valencians: economia social, paisatges culturals, exclusió social, educació, treball... Aquest programa d'audiovisuals està acompanyat d'un pla de comunicació i difusió que permetrà que la societat valenciana en general i els estudiants en particular, puguen accedir a ells i visualitzar-los. | 0.873468 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_372649 | Ramon Gomis (Reus, 1946) és un metge endocrinòleg i dramaturg català. Llicenciat en Medicina, es va especialitzar en endocrinologia i nutrició. Fou cap de la Secció de Diabetis i del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. El 2008 fou nomenat director de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica. També ha sigut director de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del Centre d'Investigacions Biomèdiques en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (Ciberdem). Des de 2002 és professor a la Universitat de Barcelona. Entre les seues obres destaquen el llibre La fi de la diabetis? i les obres de teatre La petita història d'un home qualsevol i Un capvespre al jardí. | 0.772454 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_632697 | El Nacional parla d'almenys dos i l'ARA de tots sishttps://m.ara.cat/politica/detinguts-CDR-terrorisme-Audiencia-Nacional_0_2314568605.amp.htmlhttps://www.elnacional.cat/ca/politica/fiscalia-preso-cdr-detinguts-terrorisme_424034_102.htmlLa Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat presó sense fiança per almenys dos dels set membres dels CDR detinguts per "terrorisme i estralls". Els acusats de terrorisme ja han passat a disposició judicial aquest dijous al matí, on alguns han declarat i altres han optat per negar-s'hi. Segons informen fonts judicials, a les onze del matí han començat les declaracions davant del jutge d'instrucció 6, Manuel García-Castellón. Van ser detinguts aquest dilluns en un macrooperatiu policial, l'Operació Judes, i estan acusats de terrorisme, després que la Fiscalia hagi retirat els càrrecs de rebel·lió i tinença d'explosius. Ara el magistrat instructor haurà de decidir què si adopta mesures cautelars. Mentrestant, les declaracions continuen i van pel setè i últim declarant. El cas està sota secret de sumari i transcendeix molt poca informacióCinc dels detinguts han estat assistits pel col·lectiu antirrepressiu Alerta Solidària, que han sol·licitat tenir accés a algun expedient amb informació sobre la causa, però els ha estat negat. Només saben els càrrecs que els imputen, però no els indicis que tenen en contra d'ells.La cosa s'ha torçat en aquestes últimes hores. Segons s'ha filtrat, dos d'ells van declarar davant la Guàrdia Civil que havíen comprat i provat explosius. No obstant això, fonts de les defenses denuncien que "no van ser assistits degudament". L'interrogatori davant del jutge i del fiscal Miguel Ángel Carballo ha començat justament per aquests dos.Segons han explicat fonts properes, els detinguts estan “cansats, molt impactats i preocupats per la seva situació”, davant la possibilitat que els puguin aplicar mesures cautelars, però estan tranquils perquè "no han fet res". El tracte a la comandància de la Guàrdia Civil a Tres Cantos (Madrid) ha estat correcte. "Grup terrorista secessionista català"Els set acusats han arribat cap a les set del matí a l'Audiència Nacional en un vehicle de la Guàrdia Civil, provinents de la comandància del cos armat a Tres Cantos (Madrid), on han passat les últimes tres nits. Van ser detinguts el dilluns en el marc d’una operació ordenada per l’Audiència Nacional. En els escorcolls la Guàrdia Civil va trobar subtàncies que consideren “precursores” d’explosius. La Fiscalia els acusa de formar part d'un "grup terrorista d'índole secessionista català". Des de dilluns han estat a la comandància de Tres Cantos, a l'espera de passar a disposició judicial, però sense aplicar-los la llei antiterrorista.Abans de l'interrogatori els advocats de l'organització Alerta Solidària s'han pogut reunir amb cinc dels detinguts, que porten ells. Els altres dos restants tenen advocats d'ofici. Són aquests dos els qui haurien confessat durant l'interrogatori de la Guàrdia Civil la seva intenció de cometre sabotatges per la sentència de l'1-O.
Que n'arriba a ser, d'estúpid, l'estat espanyol. Ara, que semblava que l'independentisme començava a cansar-se, vénen ells i ens carden una altra fiblada que ens torna a activar. Clar, un estat que s'ha de mantenir amb amenaces no pot entendre que qui ja ha vist i ha patit la seva brutalitat, no s'espanti més. Aneu a la merda! !Ep, i Visca la Terra, Lliure!! !
Lliure de terrorisme. NO a les bombes, NO a la violència. Salutacions.
Quines bombes? Quina violència?
Espere que ninguna. NO a les bombes i NO a la violència. Salutacions.
Ninguna violència ja és impossible, de moment la violència que ja hi ha hagut ha estat la de les FCSE de servei i la dels GDR espanyolistes (que tenien membres de les FCSE de paisà).
En un estat democràtic es la policía la que ha de tindre el monopoli de la violència. Unica i exclusivament la policía, no cap grup ni grupuscle clandestí. Un abraç.
Entenc que això és precisament una crítica a la impunitat amb la que ha estat actuant l'extrema dreta unionista a Catalunya. | 0.78377 | curate | {"ca": 0.9721184963903411, "fr": 0.0024894199651481204, "en": 0.0034851879512073688, "es": 0.02190689569330346} | |
macocu_ca_20230731_2_497986 | Què demanaràs pel LLIÇÀ JOVENTUT 2013/14? Tens idees d’activitats per a fer aquesta edició del LLIÇÀ JOVENTUT? Fes-nos la teva proposta a través de les xarxes socials (facebook, [email protected], whatsapp 647782488) o personalment al Casal de Joves El Kaliu.
Facebook | 0.62455 | curate | {"ca": 0.9706959706959707, "en": 0.029304029304029304} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_74541 | Els municipis celebren la Diada amb activitats, presentacions i signatures d’autors, entre altres propostes
La Diada de Sant Jordi torna a tenir els llibres i les roses com a protagonistes. L’any passat, el 23 d’abril no es va poder celebrar aquesta festivitat per la pandèmia i es va adaptar a l’estiu. Per tant, aquest 2021 és encara més especial amb una programació d’actes. Ara bé, amb les mesures sanitàries per evitar el contagi de la covid-19. Al llarg del dia hi haurà paradetes de llibres i venda de roses als carrers.
Martorell
Sota el lema ‘Els llibres, una força diferent’, l’Ajuntament ha programat un seguit d’activitats per la Diada de Sant Jordi, que coincideix amb l’inici de la Fira de Primavera. Durant tot el dia es pot gaudir de la taula d’escriptors locals amb la participació de Marta Álvarez, Ana Masago, Rafi Bueno, Robert Garcia, Sara Garcia, Míriam Rodríguez, Joaquina Nolla, Josep Maria Calaf, Ruy d’Aleixo, Oriol Alonso, Eugeni Muriel, Juan Luís Torrero i Rosa Grau a les diferents llibreries del municipi. A les 20h se celebra la gala del Premi Vila de Martorell.
Aquí es pot consultar el programa complet.
Sant Andreu
Sant Andreu arrenca amb les activitats a les 10h, quan la gent gran del municipi guarnirà les palmeres de l’avinguda de la Constitució. A les 12h es presenta el projecte de frases escrites als bancs de la ciutat. A la tarda, al Teatre Núria Espert, Juan Herrero conversa sobre el llibre ‘Mundos al descubierto’ (18.30h) i La Chatta Orquestra proposa un concert (20h).
Dissabte amb el conte teatralitzat ‘El Drac sorollós’ amb Aïda Puig i l’espectacle de foc amb la Colla de Diables, i diumenge amb l’audició-concert de sardanes amb la Cobla Ciutat de Terrassa.
El dimarts dia 27, l’escriptor Albert Sánchez Piñol, presenta ‘Les estructures elementals de la narrativa’ serà el protagonista de la conversa al Teatre Núria Espert a les 19h. Per assistir-hi cal enviar un correu a [email protected]. L’autor conversarà amb Jordi Milian, director de L’Illa dels Llibres i locutor de Ràdio Sant Andreu.
Del 23 d’abril al 19 de maig es poden presentar les obres al concurs de microrelats amb mascareta, que consisteix en fer una història amb un màxim de 150 paraules que comenci amb “vaig sortir de casa amb la meva mascareta”. Aquí les bases del concurs.
Olesa
Els actes de divendres comencen amb l’espectacle familiar ‘Que comenci la festa’ amb Jaume Ibars (17.30h) i el ‘Micro vs Pluma / Joves vs Seniors (18h). A partir de les 19h, es fa el lliurament del 29è Premi Sant Jordi Infantil i Juvenil del conte i narració breu en català i el concurs de pintura i dibuix. De 17.30 a 21h hi ha actuacions de les formacions de l’Escola Municipal de Música. Els actes, al Parc Municipal, es completen amb les signatures, entre d’altres, de les autores del llibre ‘Dones olesanes’ i alguns dels autors del ‘Descobrint Olesa’.
Dissabte hi haurà un taller de recursos literaris per a famílies eixerides i diumenge l’audició de sardanes amb la Cobla Vila d’Olesa.
Esparreguera
Ràdio Esparreguera emet un programa especial al carrer de 10 a 13.30h. També hi ha una Hora del conte a càrrec de Sandra Rossi, un taller creatiu per a infants, el lliurament dels premis dels XXIII Jocs Florals d’Esparreguera i contes per a adults, també a càrrec de Sandra Rossi.
Dissabte 24 d’abril la companyia Teatre Nu presenta l’espectacle familiar ‘Teatre arrossegat de Catalunya’ i, tant dissabte com diumenge, Dafnis Balduz i Carla Barroso representen l’espectacle musico-poètic ‘Amics’.
Abrera
Els actes comencen a les 17.30h a la Biblioteca Josep Roca i Bros amb el conta contes ‘Sant Jordi Cantat’ de la companyia La Maleta de Lili i amb la presentació de l’exposició d’una retoscòpia de la llegenda. A les 19h a la Sala Municipal es presenta el còmic de memòria oral ‘Quan érem petits’ amb els autors Roger Roca i Cristina Bueno. Hi haurà diverses entregues de premis i l’acte acabarà amb una actuació musical i literària del grup Versikàlia.
Dissabte 24 d’abril es fa un programa especial a les 12h a Ràdio Abrera per reviure la Diada.
D’altra banda, l’Ajuntament ha organitzat un concurs de missatges de punts de llibres amb el comerç. L’exposició es pot veure al Mercat Municipal i el veredicte és aquest divendres. Hi ha 3 guanyadors que s’emportaran un lot de productes del comerç local.
Sant Esteve
La Biblioteca Municipal presenta de 10 a 13h les últimes novetats literàries i els seus nous projectes. A les 19h es fa el lliurament dels premis Sesrovirenc de l’any 2019 i 2020 a l’activitat, a l’entitat i a la persona. Dissabte hi ha programat el concert de banda i el concert-recital ‘El so de la paraula’ i diumenge el concert de cobla i dimecres l’intercanvi poètic.
Collbató
Collbató presenta l’espectacle infantil ‘Somiacaixes’ a càrrec d’Anna Roca a partir de les 17.30h i una conversa Workshop amb la il·lustradora María Herreros a les 19h. Dissabte està programat l’espectacle familiar ‘Ludus’ amb la companyia Jordi del Rio i dimecres el taller Montserrat amb els 5 sentits.
Finalment la Caminada de Santa Jordina, prevista per diumenge, s’ha ajornat i se celebrarà el diumenge 30 de maig, si les mesures vigents en aquell moment ho permeten.
Castellví
L’Escola Mare de Déu de Montserrat fa una lectura de textos a través de la megafonia del centre per part de l’alumnat. A partir de les 18h se celebra el veredicte i lliurament de premis del Concurs de cartells de la Festa Major 2021, en una activitat en el marc de les Jornades culturals de primavera.
Gelida
El Grup Jove de les Escoles Gelida Teatre representen la llegenda de Sant Jordi a les 17h al Parc de les Escoles Velles. De 17 a 19h, hi ha una activitat per a infants a càrrec de la il·lustradora Mercè Moreno. A les 19h es fa el lliurament del XXè Premi del certamen de narrativa breu La Passera i el del Vè Premi Concurs del Plat de Santa Llúcia per a infants. Dissabte 24 hi ha una hora del conte a càrrec de Sandra Rossi i divendres 30 la presentació del llibre ‘La Llum més alta’ del martorellenc Ricard Garcia.
Masquefa
La Moral Llibreria ha preparat un programa d’actes durant tot el dia. De 9.30 a 13h comptarà amb la presència de Carme Junyent, que recentment ha publicat ‘El català llengua efervescent’; de 17 a 19h amb Víctor Mozo, un dels autors de l’antologia ‘Amor, humor y otros crímenes’; i de 18 a 20h amb George Restrepo, qui ha publicat el llibre ‘Se mezcla en español’.
Sant Andreu
Olesa
Esparreguera
Abrera
Sant Esteve
Castellví
Gelida
Masquefa
Dibuix: ‘La Vinyeta del Peregrina’ publicada a l’última edició en paper de La Bústia [Ricardo Peregrina]
Etiquetes: LlibresSant Jordi
Categoria: Abrera, Agenda, Castellví de Rosanes, Collbató, Cultura, Esparreguera, Gelida, Martorell, Masquefa, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires
Notícia anterior
Catalunya recupera la lliure mobilitat entre comarques
Següent notícia
Editen en xinès el llibre dels sesrovirencs Carles Schnabel i Rat Parellada
Notícies relacionades
4 de desembre de 2022 a les 17:00
La primera oficina d’atenció al públic del Parc Rural del Montserrat, a Collbató
4 de desembre de 2022 a les 7:00
Activa la campanya per identificar i denunciar els infractors dels actes incívics a Masquefa
3 de desembre de 2022 a les 17:00
El Consell Esportiu del Baix Llobregat presenta el pla ActivaLab a Martorell
El més vist
Troben una pistola elèctrica dins d’un bar de Martorell en un registre policial amb gossos
L’inici de la programació nadalenca, a l’agenda d’aquest cap de setmana
L’encesa del Nadal i la inauguració de les pistes de gel, en imatges
Martorell i Abrera tornen a tenir pista de gel aquest Nadal
Bru Borni actua a la Biblioteca de Sant Esteve
Ineos Inovyn celebra 50 anys a Martorell
© LaBústia | Tots els drets reservats. | Avís legal | Qui som | Publicitat | Politica de cookies | Contacte
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu equip, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. configuració de cookies | 0.716664 | curate | {"ca": 0.9867040741644304, "it": 0.0010978287387167602, "es": 0.006586972432300561, "sv": 0.0012198097096852891, "hu": 0.0009758477677482313, "eb": 0.001463771651622347, "fr": 0.0019516955354964625} | https://labustia.cat/els-llibres-i-les-roses-tornen-al-carrer/ |
macocu_ca_20230731_4_409782 | Del proper dia 16 al 20 de setembre obrim la llista d’espera per a accedir a un hort urbà a Sant Cugat, dins del projecte gestionat per l’Ateneu. I és que del sorteig que vam fer el passat 2018 ja hem pogut anar adjudicant un hort a tothom i ens hem quedat sense llista d’espera!
Els horts urbans de l’Ateneu són un projecte de cultiu ecològic on la gestió i assessorament en el cultiu es fa des de l’Ateneu, i els terrenys de cultiu estan ubicats en un terreny municipal del carrer Amposta de Sant Cugat, adjudicat a l’Ateneu per aquest fi a través d’un concurs.
L’entitat ha anat posant les parcel·les a disposició dels usuaris i col·lectius que ho van sol·licitar mitjançant un formulari web i en ordre segons el resultat del sorteig realitzat el passat abril de 2018 a l’Ateneu. Amb aquesta nova convocatòria recollirem les dades de totes les persones que ho vulguin demanar, per a la seva posterior adjudicació, havent-hi prioritat per als socis i sòcies de l’Ateneu en primer lloc i residents a Sant Cugat en segon lloc.
No perdis aquesta oportunitat de tenir un projecte d’hort i apunta-t’hi del 16 al 20 de setembre a través de la web www.ateneu.cat/projectes/ecoateneu. | 0.87007 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_201244 | Archive for Mai de 2017|Monthly archive page
A la ciutat d’un amic hi ha uns vuit tifons cada estiu, m’ha dit. Quan arriba el tifó, es queden a casa una setmana. Les estones que no fa vent poden sortir a veure els veïns. Aquí, a casa nostra, no. Aquí de vegades plou i la riuada s’endú els cotxes mal aparcats, els trens deixen de funcionar i se’ns xopen les sabates. Però continuem com si no passés res; la tempesta dura només unes hores i cal anar a la feina igualment.
Trobo a faltar aquest aturar-se el món de la ciutat del meu amic. Aquest entendre que diluvia, que és perillós sortir al carrer, i quedar-se a casa una setmana, perquè no hi ha res més a fer. Trobo a faltar un cartell que pogués penjar-me a la porta de casa: “tifó interior, torna a venir d’aquí a una setmana”, i que tothom entengués que tinc per dins vents huracanats que em fan impossible sortir.
En canvi, vaig pel món com si res. “Fas cara de cansada”, diuen, i si no els conec gaire faig com que sí, que massa feina. Reviu un moment el tifó, si havia callat el vent, i l’aigua em puja als ulls com si hagués de vessar la tempesta.
No es pot demanar baixa per desbordament d’emocions, m’han dit. Només si estàs deprimit, m’han dit. I jo no estic deprimida. Només un tifó que no amaina, moviments que podrien acabar en terratrèmol, i el mur de contenció que comença a cedir.
De tant en tant aixeco el cap, aparto la vista del meu melic. Miro el vianant amb qui estic a punt de creuar-me i em demano quin temps li fa al cap, i si somriuria si em veiés. Normalment, sí. | 0.800557 | curate | {"en": 0.028871391076115485, "ca": 0.9068241469816273, "es": 0.06430446194225722} | |
mc4_ca_20230418_11_181074 | Grau en Llengua i Literatura Catalanes - UAB Barcelona
Forma professionals amb una base sòlida en llengua i literatura catalanes i capacita els graduats per desenvolupar tasques docents, editorials o d’assessorament en diversos àmbits
Idioma: Català (90%) i castellà (10%).
El grau en Llengua i Literatura Catalanes té com a objectiu principal formar professionals en diversos àmbits relacionats amb la llengua i la literatura catalanes que inclouen des de l’ensenyament fins a les tasques editorials, l’assessorament lingüístic o la gestió del patrimoni literari, entre d’altres. Per fer-ho proporciona una formació basada en el coneixement i la reflexió crítica.
Aquest grau t’interessa si:
T’apassiona la llengua catalana i vols saber quines propietats comparteix amb les altres llengües del món, què la fa única, com ha evolucionat a través dels temps, quina variació presenta, i com s’ha d’utilitzar en els diversos àmbits professionals.
T’encanta la literatura catalana, vols conèixer els autors més importants de les diverses èpoques amb una aproximació històrica i crítica i també vols entendre com funciona l’art literari i com es relaciona amb els debats socials, i formar-te com a lector i com a comunicador capaç de transmetre als altres la riquesa d’un text.
Vols tenir contacte directe amb el món professional a través de les pràctiques externes.
Vols tenir l’oportunitat de fer una menció en Lingüística o una menció en Literatura Comparada.
Vols estudiar en un veritable campus i, al mateix temps, rebre una atenció personalitzada.
Docència en centres d'ensenyament públics o privats (secundària, batxillerat, universitat), en acadèmies d'idiomes i centres d'educació d'adults.
El món editorial (producció, correcció, traducció).
La crítica literària i l'assessorament tècnic en agències literàries.
Dinamització lingüística i gestió cultural.
La societat de la informació (redacció i col·laboració en premsa, en ràdio i en televisió, i redacció de continguts per a empreses d'Internet, etc. ).
Aules d'acollida.
Empreses diverses.
Les pràctiques externes dels Estudis de Llengua i Literatura Catalanes tenen com a objectiu posar en contacte l’estudiant d’aquest grau amb empreses i institucions relacionades amb les matèries del pla d’estudis. Són alhora una presa de contacte de l’alumne amb el món professional perquè conegui l’aplicació dels coneixements que ha après durant els estudis universitaris. Paral·lelament, les pràctiques externes permeten l’establiment de relacions entre el teixit empresarial i les institucions del país que es dediquen a matèries relacionades amb la llengua i la literatura catalanes. Entre els sectors afectats hi ha el món editorial, mitjans de comunicació de massa escrits (convencionals i digitals) i audiovisuals, arxius i biblioteques, centres de normalització i de dinamització lingüístiques, organismes de normalització terminològica, entitats culturals i centres de conservació i catalogació de documents.
En els últims anys, els estudiants han realitzat pràctiques en les següents entitats:
Hemeroteca General de la UAB
Centre de Lingüística Teòrica de la UAB
Grup de Recerca en Literatura Catalana Contemporània de la UAB
Coordinador: Daniel Recasens Vives
Grau en Llengua i Literatura Catalanes (Informació general) | 0.817012 | curate | {"ca": 0.9747692307692307, "es": 0.019692307692307693, "pt": 0.005538461538461538} | https://intranet.uab.es/web/estudiar/llistat-de-graus/informacio-general-1216708251447.html?param1=1229587013669 |
crawling-populars_ca_20200525_34_47668 | Recorda'm
Diuen que quan un porta el gol a la sang és capaç de fer gols allà on jugui. Paco Alcácer (Torrent, 30-08-1993) ha fet gols tota la vida. En va fer al València i en fa ara a Dortmund amb el Borussia, però no va ser capaç de triomfar al Barça, on va haver de viure dos anys a l’ombra de Luis Suárez. Davanter pur que destaca pels seus desmarcatges al primer pal i la capacitat per rematar de primera i fer gols inversemblants, va fer dues grans temporades al València, entre el 2014 i el 2016, que li van servir per fitxar pel Barça. Als 24 gols en la lliga en dos anys i cinc en la copa, calia sumar-hi els cinc que va fer amb la selecció espanyola i que el van convertir en el màxim golejador del combinat de Vicente del Bosque en la fase de classificació per a l’Eurocopa de França. Tot i els gols, no va ser convocat per a la cita francesa, i va tenir una alegria al final d’estiu quan va fitxar pel Barça per 30 milions més dos en variables. Arribava sabent que seria suplent de Luis Suárez i el trident, però disposat a lluitar per una oportunitat i aprofitar tots els minuts que li donés Luis Enrique. Va participar en 27 partits, en què va fer vuit gols, un dels quals en la final de copa contra l’Alavés, que li va donar l’honor de ser l’últim golejador en un partit oficial a l’estadi Vicente Calderón aprofitant la seva titularitat per una sanció de Luis Suárez.
Alcácer no estava del tot satisfet amb els minuts que havia jugat en la seva primera temporada de blaugrana, però es va donar una segona oportunitat, ara amb Ernesto Valverde com a entrenador. Els seus números van ser semblants. Va continuar vivint a l’ombra de Suárez i va jugar 23 partits, en què va fer set gols. La seva situació era difícil que canviés competint amb Messi, Suárez, Dembélé i Coutinho, així que va acceptar una cessió al Borussia de Dortmund. “No em penedeixo de la meva etapa al Barça. De totes les situacions en pots aprendre, de les bones i de les dolentes. Allà era molt complicat jugar si tens futbolistes com Messi, Suárez i Neymar al costat”, ha dit Alcácer.
Els alemanys es van fer càrrec de la seva fitxa i van pagar dos milions d’euros per la cessió. Van aconseguir també una opció de compra per 21 milions fixos més cinc en variables que no van trigar a executar. Perquè Alcácer, a Dortmund, ha tornat a fer gols amb extrema facilitat. El curs passat en va fer 18 en la Bundesliga, i va ser el segon millor golejador del campionat alemany, només superat per Lewandowsky (22), i aquesta temporada compta els seus partits per gols. N’ha fet cinc en quatre partits de lliga, un en un partit de copa i un en la final de la supercopa alemanya que els de Lucien Favre van guanyar al Bayern. Tants gols l’han fet tornar a la selecció espanyola i en aquesta última aturada ha marcat tres gols en dos partits. “Estic còmode al camp, amb els meus companys. I tinc confiança; això té a veure amb els minuts. Tenir presència és important per a qualsevol. Hi ha futbolistes que sense confiança no són res i que amb confiança són molt bons”, diu el valencià.
Avui espera continuar en ratxa contra el seu exequip, del qual té records bons i altres de no tan bons. “Serà un partit especial perquè podré veure companys i amics. Molta gent s’ha portat molt bé amb mi a Barcelona i altra gent molt malament. Part de l’afició no ha parlat bé de mi. Moltes persones no van confiar en mi”, ha explicat un Alcácer que assenyala els tècnics que va tenir al Camp Nou. “A mi em fitxen per entrenar-me i estar al cent per cent per a l’entrenador. Si no et convoca és cosa seva”, ha dit el davanter de Torrent, que no sap si celebrarà un gol contra el Barça, sobretot al Camp Nou.
Dijous,19 març 2020
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
El Barça i el Girona per ara no han fet passar el test del coronavirus als seus jugadors perquè cap presenta símptomes i l’Espanyol només l’ha fet a aquells que en tenien
L’Alavés s’ha fet les proves i ja té 15 positius
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.783932 | curate | {"ca": 0.9875029474180618, "pt": 0.010139118132515916, "it": 0.002357934449422306} | : /barca/article/1666419-el-perill-era-blaugrana.html?vermobil=0 |
mc4_ca_20230418_4_350881 | Arriba la 33a Copa Badalona de Bàsquet i la 14a edició de la Copa Badalona de Minibàsquet | El Tot de Badalona
Inici Actualitat Arriba la 33a Copa Badalona de Bàsquet i la 14a edició de...
Arriba la 33a Copa Badalona de Bàsquet i la 14a edició de la Copa Badalona de Minibàsquet
Un total d’onze clubs i entitats esportives de Badalona participaran en la 33a edició de la Copa Badalona de Basquetbol, i a la 14a Copa Badalona de Minibàsquet. Aquesta nova edició de la Copa Badalona de Bàsquet, masculina i femenina, tindrà lloc els dies 6, 7, 8, 13, 14 i 15 de setembre als pavellons municipals Països Catalans i la Plana i al Poliesportiu Casagemes. La Copa Badalona de Minibàsquet es disputarà dissabte 21 de setembre (equips femenins) i diumenge 22 de setembre (equips masculins) al Poliesportiu Casagemes. L’acte de presentació de la Copa i Minicopa de Bàsquet va tenir lloc, aquest dimecres, al Centre Cultural El Carme i va comptar amb la presència de l’alcalde de Badalona, Álex Pastor, de la regidora de l’Àrea de Cultura i Esports, Helena Bayo; del president del Badalona Bàsquet Base, Rosendo Gabara; del president de la Federació Catalana de Basquetbol, Ferran Aril; de la vicepresidenta de la Federació Catalana de Basquetbol, Maria Lluís Gol, i dels representants dels diferents clubs de bàsquet de la ciutat.
Article anteriorL’Enrroka’t a la sorra tornarà a sonar a Montgat
Article següentJunts per Tiana obre un espai cultural | 0.859966 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.eltotbadalona.cat/arriba-la-33a-copa-badalona-de-basquet-i-la-14a-edicio-de-la-copa-badalona-de-minibasquet/ |
cawac_ca_20200528_1_95114 | Dades de contacte
El Museu de la Mecanització Agrària J. Trepat de Tàrrega, marc de presentació dels Tallers i Jornades de Memòria Oral
El Museu de la Mecanització Agrària J. Trepat de Tàrrega esdevingué el marc de presentació el passat 5 d'octubre de la cinquena edició dels Tallers i Jornades de Memòria Oral 2012-2013, activitat impulsada des de l’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya. Es tracta d’un programa d’activitats de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional que tindran lloc en una desena de centres museístics amb l’objectiu de difondre el patrimoni etnològic català. L’acte aplegà els representants d’aquestes entitats junt amb l’alcaldessa Rosa Maria Perelló i el director general de Cultura Popular i Tradicional, Lluís Puig.
Les propostes s’oferiran en diversos formats, des de conferències a cursos monogràfics. Des del punt de vista temàtic, aborden aspectes com la rondallística, la vida quotidiana, l’obrerisme, la música, la immigració, la infantesa o la metodologia de la investigació amb fonts orals. En aquesta cinquena edició les poblacions escollides han estat Barcelona, Reus, Mont-roig del Camp, Valls, Manlleu, Palamós, Torroella de Montgrí i Esterri d’Àneu.
La presentació a Tàrrega tingué lloc dos dies després que el Museu Comarcal de l’Urgell renovés la seva adhesió a la xarxa territorial de l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya. El conveni té per objectiu la preservació de la memòria etnològica de Catalunya a partir de les actuacions de recerca, conservació i difusió de les principals entitats especialitzades. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, signà l'acord per prolongar la recerca etnològica des de la capital de l'Urgell durant el trienni 2012-2014.
ESCOLTA LA NOTÍCIA EN VEU DELS SEUS PROTAGONISTES:
FAIL (the browser should render some flash content, not this).
Ús de galetes Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització. | 0.840322 | curate | {"ca": 0.9463344513655966, "es": 0.023957834211787255, "en": 0.029707714422616195} | http://www.radiotarrega.cat/Noticia_detall_1/_WbG8NZvDIQSz5ZCWLd7Aalj-AIgRUMkg1tCbgxZ9POAvk0QN-IADl-CLbIyB96si |
mc4_ca_20230418_15_638586 | ELS FONS EUROPEUS 2014-2020: UNA NOVA GENERACIÓ DE PROGRAMES [FINALITZAT]
> Inici > Formació > Formació continuada
Ens trobem en els primers estadis del marc financer europeu 2014-2020 en el marc del qual s’ha impulsat una nova generació de programes europeus que abastaran tot el període de programació.
Els nous programes presenten tot una sèrie de novetats tant pel que fa a les seves prioritats temàtiques com a les assignacions de recursos i operatives de funcionament. Si bé alguns dels programes ja han realitzat les primeres convocatòries, per d’altres, en particular els Fons Estructurals i d’Inversió Europeus, 2015 serà l’any de llançament de les primeres convocatòries.
Conèixer les novetats i característiques del pressupost de la Unió Europea 2014-2020.
Conèixer la lògica i las diferents polítiques de la Unió Europea, el desplegament en programes temàtics, i com aquests programes se concreten en projectes.
Identificar les novetats, prioritats i elements crítics dels nous fons i programes europeus.
Bloc 1. El pressupost europeu 2014-2020
- Principals novetats pràctiques dels fons europeus en aquest període
- Fons estructurals i d'Inversió Europeus: FEDER, FSE, Cooperació Territorial Europea, FEADER i FEMP
-Els programes comunitaris d'àmbit temàtic (Europa Creativa, Erasmus+, Life, etc)
Bloc 2. Fons europeus de R+D i d'acció exterior
Política de veïnatge
- Personal tècnic de l'Administració que coordini i/o participi en diferents projectes europeus (àrees de promoció econòmica, serveis socials, educació, medi ambient, etc).
- Professionals que treballin en entitats privades, organitzacions sense ànim de lucre o empreses que coordinin xarxes transnacionals i/o gestionin projectes europeus
- Titulats/des de diverses especialitats que desitgin conèixer instruments per a la planificació i gsetió de projectes finançats per la UE.
Josep Rodríguez, expert en gestió i avaluació projectes de cooperació europea i internacional
Carla Canal, politòloga i tècnica de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya
Fins el 28 maig de 2015
DATA D'INICI DATA DE FI
04 juny de 2015 11 juny de 2015
PREU PER COL·LEGIATS I ESTUDIANTS (1) PREU PER NO COL·LEGIAT
Durada del curs: 8 hores
Del 4 a l'11 de juny, dijous de 16.00 a 20.00 hores
Carrer Roger de Llúria, 155-157, entresòl 1a
Per formalitzar la matrícula del curs, cal adjuntar la següent documentació
-Fotocòpia del DNI/NIE (només per aquelles persones que no estan col·legiades)
-Fotocòpia del comprovant de pagament del curs (només per aquelles persones que facin el pagament a través de transferència bancària).
-Els estudiants de Ciències Polítiques i/o de Sociologia de segon cicle o grau (amb la meitat de crèdits totals aprovats) gaudeixen d'un preu especial. En cas de ser-ho, caldrà presentar una còpia de la matrícula de la universitat de l'any en curs.
*Cognoms: *Nom:
NIF: Data de naixement:
Població: Província: CP:
*Correu electrònic: *Telèfon:
*Titulació:
*Experiència:
*Ocupació actual:
*Tipus d'alumne/a: Col·legiat/da Estudiant (1) No col·legiat/da
*Actualment en situació d'atur: Sí No
*Forma de pagament:
El pagament s'efectuarà a la seu del Colpis (c/ Roger de Llúria, 155-157, entl. 1a)
C/C del Banc de Sabadell ES36 0081-0202-12-0001023503
Al concepte ha de constar: Nom del curs i de l'alumne/a
Domiciliació bancària (només col·legiats/des)
Al clicar aquesta opció et redirigirem a la plataforma de Redsys/Triodos on podreu fer el pagament amb totes les garanties de seguretat
DOCUMENTACIÓ A ADJUNTAR (2) (núm. màxim de fitxers és 5)
Adjuntar fitxer :
+ Adjuntar un altre fitxer (adjuntar fitxers en format jpg, pdf o doc)
(adjuntar fitxers en format jpg o pdf)
Telèfon(s): Fax:
no l'entenc
Repeteix el Codi de verificació:
El Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya tracta la informació que ens proporciona amb la finalitat d'oferir-li el servei sol·licitat. Es conservaran les dades facilitades mentre es mantingui la relació o durant els anys necessaris per complir amb les obligacions legals. Les dades no seran cedides a tercers, excepte en els casos en què hi hagi una obligació legal. Vostè té el dret d'obtenir confirmació de si al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya estem tractant les seves dades personals, així que té dret a accedir a les seves dades personals, rectificar les dades inexactes o sol·licitar la seva supressió quan les dades ja no siguin necessàries.
Responsable: Identitat: Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya-NIF: Q5856239H Direcció postal: C/Roger de Llúria, 155; Entresòl 1a; 08037 Barcelona Telèfon: 932414122 Correu electrònic: [email protected]
(1) El preu per estudiant s'aplica exclusivament als estudiants de les llicenciatures de Ciències Polítiques i Sociologia.
(2) Per considerar efectiva la matrícula és imprescindible fer arribar al Col·legi, abans de l'inici del curs, els documents que s'indiquin a la fitxa de cada curs.
(3) El COLPIS no garanteix la realització d’aquesta activitat formativa si no s’arriba a un número mínim d’alumnes.
(4) Una vegada formalitzada la matrícula no es retornarà l’import de la mateixa excepte que l’organització anul·li l’activitat formativa. | 0.794456 | curate | {"en": 0.017376024990238187, "ca": 0.9525575946895743, "fr": 0.004880905896134323, "es": 0.009761811792268645, "sr": 0.011714174150722375, "pt": 0.003709488481062085} | https://www.colpis.cat/formacio/fitxa/230 |
mc4_ca_20230418_12_76077 | La Mongetera | Què per créixer ha d’enredar-se
Posted on Març 26, 2012 by isidreb Respon I transformadores. No cal gaire diners per fer innovació social i generar benestar
Comparteix:Feu clic per compartir al Reddit (Opens in new window)Comparteix al Facebook (Opens in new window)Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)T'agrada:M'agrada S'està carregant... Publicat dins de útil, ciencia, cultura | Etiquetat com a innovació social | Leave a reply
Posted on Novembre 20, 2011 by isidreb Respon 7,52 del diumenge, enlloc de posar a punt la bicicleta per anar fer un tomb, estic a la porta del meu col·legi electoral: soc suplent del president! A dins un guàrdia urbà encén els llums i revisa tot. Soc el primer en arribar. 7.55 arriba el president (de l’altra taula, grrrr). Posem cara de pringats quan el guàrdia urbà ens fa lliurament oficial de la seu electoral i ens diu que ell volta per allà, que és la seva zona.
Comparteix:Feu clic per compartir al Reddit (Opens in new window)Comparteix al Facebook (Opens in new window)Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)T'agrada:M'agrada S'està carregant... Publicat dins de ciutadans | Etiquetat com a eleccions2011 | Leave a reply
Posted on Novembre 17, 2011 by isidreb Respon [Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, Cirerer de Pastor o Arboç, Arbutus Unedo]
El nom d´unedo, procedeix del verb llatí edo: menjar i del numeral unus: un només; significa “menjar només un“, per la fama que tenen els fruits d´emborratxar.
Comparteix:Feu clic per compartir al Reddit (Opens in new window)Comparteix al Facebook (Opens in new window)Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)T'agrada:M'agrada S'està carregant... Publicat dins de natura | Etiquetat com a Arboç, Arbutus Unedo, Baix Llobregat, Cirerer de Pastor | Leave a reply
Posted on Novembre 15, 2011 by isidreb Respon Comparteix:Feu clic per compartir al Reddit (Opens in new window)Comparteix al Facebook (Opens in new window)Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)T'agrada:M'agrada S'està carregant... Publicat dins de ciutadans, drets | Etiquetat com a Gitanos | Leave a reply
Posted on Novembre 14, 2011 by isidreb Respon Comparteix:Feu clic per compartir al Reddit (Opens in new window)Comparteix al Facebook (Opens in new window)Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)T'agrada:M'agrada S'està carregant... Publicat dins de natura | Etiquetat com a Baix Llobregat, riu | Leave a reply
Posted on Novembre 13, 2011 by isidreb Respon En un dia força lleig però que ha aguantat la pluja fins als 5 minuts d’arribar a casa. El camí te molta aproximació, a l’anada s’ha de creuar St. Boi i a la tornada es bordeja St. Vicenç i s’ha de creuar el polígon industrial de St. Feliu. Entremig una sortida força dura, sobretot després del Montbaig (muntanya on hi ha l’ermita de St. Ramon) hi ha moltes pujades i baixades fortes i pedregoses que t’obliguen a fer peu en alguns moments. La pujada final al Montpedros (on hi ha l’ermita de Sant Antoni) és especialment forta.
Comparteix:Feu clic per compartir al Reddit (Opens in new window)Comparteix al Facebook (Opens in new window)Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)T'agrada:M'agrada S'està carregant... Publicat dins de natura, Sant Feliu de Llobregat | Etiquetat com a Baix Llobregat, bicicleta, Montbaig, Montpedrós | Leave a reply
Posted on Octubre 24, 2011 by isidreb Respon Digues-m’ho i ho oblido, mostra-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho comprenc.
Sembla que és un proverbi xinès, si més no, és tota una lliçó de metodologia educativa concentrada en una frase
Comparteix:Feu clic per compartir al Reddit (Opens in new window)Comparteix al Facebook (Opens in new window)Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)T'agrada:M'agrada S'està carregant... Publicat dins de General | Leave a reply
El més vist Fars de Menorca Panical marí Albirant la primavera al Delta del Llobregat Adèu Movibaix Entrades recents Les petites idees són poderoses
Ningú ha de retre comptes per ser un bocamoll als 15 anys. S'està exagerant el tema #santfeliu twitter.com/elnacionalcat/… 38 minutes ago
RT @llsalellasvilar: 1. La Diputació de Girona bloqueja l'accés a més de 20 expedients a la CUP dient que justifiquem perquè volem accedir… 41 minutes ago
RT @marcfontribas: El Corte Inglés no paga ni un euro en impost de societats per cinquè any consecutiu tot i tenir beneficis. Ahà https://… 3 hours ago
Bolívia ciutadans colòmbia conceptes cultura còmic divertiments drets economia educació esplai fills fundació Hadasht Internet mirades natura política religió Sant Feliu de Llobregat telecentres TICs violència web 2.0 útil Arxiu Arxiu
La Mongetera Bloc a WordPress.com. Segueix
Follow “La Mongetera” | 0.780616 | curate | {"ca": 0.9057602710715799, "en": 0.08407454468445574, "es": 0.0052943667937314694, "sv": 0.004870817450232952} | https://isidreb.wordpress.com/ |
mc4_ca_20230418_14_93871 | Serveis - HiperPintura - Tot el que necessites per decorar casa teva
Serveiskiz2018-07-31T23:11:05+01:00
Tot en accessoris, eines i materials
Venda de pintures al detall
Milers de colors a l’instant!
Última generació de Pintures de les principals marques: Bruguer, Eurocolor, Xyladecor, Hammerite, Reveton, Tollens…
Aprofita els fantàstics preus en Colores del Mundo de Bruguer.
El paradís del color. Vine i redecora la teva llar!
Pintures amb la garantia de les principals marques
Bruguer, Eurocolor, Xyladecor… La millor selecció de marques perquè trobis el que s’ajusta a les teves necessitats.
A Salt, al carrer Major 139
36.000 colors a l'instant!
El color no té limits a Hiperpintura. Gràcies a l’última tecnologia en color, podem crear 36.000 colors a l’instant.
Es fan tallers de manualitats a la nostra botiga en grups reduïts. Horaris de matins o tardes. Per adults i nens a partir de 8 anys.
Venda i instal·lació de parquet
Tenim una àmplia gamma de parquets laminats Kronoswiss. Demana pressupost per al teu projecte.
Àmplia gamma de parquets a les instal·lacions d’Hiper Pintura.
Preus que s’adapten al teu pressupost.
Directe de fàbrica.
Confia en el nostre equip per la instal·lació del parquet.
Emmarquem tot tipus de quadres, làmines, diplomes, pòsters, tapissos, treballs a punt de creu… Gran diversitat de marcs per triar.
Tenim un ampli catàleg de papers pintats
Tot per les teves manualitats
Pintures acríliques per a manualitats
Pintures per a seda
Pintures per a roba
Bases per a decorar manualitats
Figures per a decorar
Teles per a pintar
Sprays per a graffiti de la casa Montana
Olis Titan
Classes i assessorament
Vine i troba el teu costat més creatiu!
Instal·lem tancaments d’alumini i PVC de gran qualitat. | 0.694223 | curate | {"ca": 0.7778432527990572, "de": 0.041838538597525045, "es": 0.06599882144961697, "gd": 0.01708898055391868, "en": 0.021803182086034177, "it": 0.06187389510901591, "pt": 0.013553329404832056} | https://www.hiperpintura.com/serveis/ |
mc4_ca_20230418_5_430607 | Mar Jònica - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Coord. : 38° 06′ 04″ N, 18° 17′ 41″ E / 38.10111°N,18.29472°E / 38.10111; 18.29472
Albània, Itàlia i Grècia
38° N, 19° E / 38°N,19°E / 38; 19
A part de Sicília a l'oest, a l'est inclou un gran nombre d'illes, totes vora les costes gregues, entre les quals Corfú, Zacint, Cefalònia, Ítaca i Lèucada, que en conjunt són conegudes com les illes Jòniques, i altres com Strofades, Sfaktiria, Skhiza, Sapientza i Citera.
És una de les principals àrees sísmiques del món.
Els ports principals són els de Siracusa i Catània, a Sicília.
Rep els noms de Ιόνιο Πέλαγος, Iónio Pélagos, en grec; Mare Ionio en italià, Mari Ioniu en sicilià i Deti Jon en albanès.
Origen i mite de l'epònim de la mar JònicaModifica
L'etimologia de la mar Jònica (Ionion pelagos) ve del mite del viatge d'Io, segons Èsquil. Anteriorment al golf Jònic se li havia donat el nom de la mar de Cronos i de Rea. També pot ser un epònim de Joni, fill del rei Adrià d'Il·líria, qui batejà amb aquest nom l'actual mar Adriàtica.
També es diu que un altre Joni, fill de Dírrac, pot haver estat un epònim originari de Dirràquium (o Dyrrachium, l'actual Durrës, a Albània). Quan aquest poblat fou atacat pels mateixos germans de Dírrac, Hèracles travessà tot el país per ajudar-lo, però en la batalla l'heroi assassinà per equivocació el fill del seu aliat. El cos del cadàver fou llençat a la mar i, des d'aleshores, aquesta mar es digué mar Jònica.
Els romans la van anomenar Jonium mare.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar Jònica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mar_Jònica&oldid=20890497»
Last edited on 12 març 2019, at 19:08 | 0.781338 | curate | {"ca": 0.8790419161676647, "ku": 0.003592814371257485, "en": 0.06826347305389222, "sv": 0.04910179640718563} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Mar_J%C3%B2nica |
wikipedia_ca_20230401_0_580799 | Diana Athill
Diana Athill (21 de desembre de 1917 – 23 de gener de 2019) fou una editora literària i novel·lista britànica que va treballar amb alguns dels escriptors més destacats del segle XX amb l'editorial londinenca André Deutsch.
Diana Athill va néixer al barri londinenc de Kensington, durant la Primera Guerra Mundial. Va créixer a Norfolk, en una casa de camp. Els seus pares eren Lawrence Athill (1888–1957) i Alice Carr Athill (1895–1990). Va tenir un germà, Andrew, i una germana, Patience. El seu avi matern era el biògraf William Carr (1862–1925). El pare de la seva àvia materna era James Franck Brillant (1832–1920) un professor universitari d'Oxford. Athill es va graduar a Oxford el 1939 va treballar per la BBC durant tota la Segona Guerra Mundial.
Després de la guerra, Athill va ajudar el seu amic André Deutsch a crear l'editorial Allan Wingate, i cinc anys més tard, el 1952, va ser fundadora de l'editorial André Deutsch. Va treballar amb diversos autors, incloent Philip Roth, Norman Mailer, John Updike, Mordecai Richler, Simone de Beauvoir, Jean Rhys, Gitta Sereny, Brian Moore, V. S. Naipaul, Molly Keane, Stevie Smith, Jack Kerouac, Charles Gidley Wheeler, Margaret Atwood, i David Gurr.
Athill es va retirar el 1993, amb 75 anys, després de més de 50 anys com a editora. Va continuar influint en el sector literari publicant diverses memòries sobre la seva carrera d'editorial.
El 2008 va guanyar el Premi Costa Book pel seu llibre "Somewhere Towards The End" (publicat en català amb el títol "Molt a prop del final" el 2020 per l'editorial Univers, amb traducció de Mar Vidal). El mateix llibre li va servir per guanyar el National Books Critics Circle Award un any després, el 2009. Athill va rebre l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) el 2009, pel seu servei a la literatura.
Va morir el 23 de gener de 2019.
Ficció.
- 1962: "An Unavoidable Delay", short stories
- 1967: "Don't Look at Me Like That: a novel". London: Chatto & Windus. New edition, Granta Books, 2001.
- 2011: "Midsummer Night in the Workhouse", short stories. London: Persephone Books.
Autobiografia.
- 1963: "Instead of a Letter". London: Chatto & Windus. New edition, Granta Books, 2001.
- 1986: "After a Funeral" – winner of the J. R. Ackerley Prize for Autobiography. London: Jonathan Cape.
- 1993: "Make Believe". London: Sinclair-Stevenson. Reprinted, Granta Books, 2012.
- 2000: "Stet: a memoir", London: Granta Books.
- 2002: "Yesterday Morning: a very English childhood". London: Granta Books.
- 2008: "Somewhere Towards the End" – winner of Costa Prize for Biography. London: Granta Books. ("Molt a prop del final," Barcelona, Univers. Trad. : Mar Vidal)
- 2009: "Life Class: the Selected Memoirs of Diana Athill". London: Granta Books.
- 2011: "Instead of a Book: Letters to a Friend". London: Granta Books.
- 2015: "Alive, Alive Oh! : And Other Things That Matter". London Granta Books.
- 2016: "A Florence Diary". London Granta Books. ("Diari de Florència," Barcelona, Univers. Trad. : Mar Vidal) | 1 | perfect | {"en": 0.43862022319918836, "ca": 0.5373689550219818, "it": 0.008116334122421373, "eo": 0.007778153533987149, "es": 0.008116334122421373} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=580800 |
oscar-2201_ca_20230904_5_183043 | Espai Viu és un servei de lleure inclusiu especialitzat que promou el moviment i el treball corporal com a eina de salut, inclusiva i participativa.
L’objectiu d’Espai Viu és oferir a qualsevol persona la possibilitat de realitzar activitat física, podent gaudir dels beneficis que aquesta proporciona tant a nivell físic com psicològic. Sempre tenint en compte la globalitat de la persona i donant una atenció integral.
El nostre equip està format per fisioterapeutes pediàtrics i psicomotricistes.
Des d’Espai Viu duem a terme les següents activitats:
PISCINA ADAPTADA (en petit grup o individual)
L’activitat de piscina permet familiaritzar-se i adaptar-se al medi aquàtic garantint una seguretat física i afectiva per tal d’aconseguir els diferents nivells de aquàtics: flotació, immersió i desplaçaments dins de l’aigua. S’incideix en objectius específics per a cada infant sempre a través de situacions de joc.
HIPOTERÀPIA
La hipoteràpia utilitza el moviment del cavall com a mitjà terapèutic. El cavall presenta un moviment regular i rítmic que ajuda a regular el to muscular i afavoreix el control de l’equilibri. En l’àmbit social afavoreix competències relacionals, augmenta l’autoestima i la comunicació.
PSICOMOTRICITAT VIVENCIADA
És una activitat global a partir del joc lliure i espontani amb una estructura, un marc i uns materials concrets. El psicomotricista amb la seva disponibilitat acompanya a l’infant a desenvolupar-se de manera equilibrada. Aquesta activitat està basada en la pràctica psicomotriu Aucouturier
Creiem important tenir en compte el diferents agents que intervenen amb els infants i apostem per la coordinació entre la xarxa d’infància (escola, EAP, CDIAP, serveis socials i agents inclusius comarcals).
A qui està adreçat?
N
PISCINA ADAPTADA
Grup Reduït: Infants entre 4 i 12 anys que per les seves necessitats no poden participar d’un grup ordinari de piscina.
Individual: Qualsevol persona que requereix d’un suport individual per fer piscina amb un treball específic.
N
HIPOTERÀPIA
Infants entre 4 i 12 anys amb alguna alteració de la motricitat, dificultats de relació o de comunicació.
N
PSICOMOTRICITAT VIVENCIADA
Qualsevol infant entre 3 i 8 anys.
Com accedir al servei?
Qualsevol família es pot posar en contacte amb nosaltres directament a través del telèfon o correu electrònic.
Contacte Espai Viu
Tel. 679 037 818
[email protected]
Coordinadora: Esther Armengou
Envian's un missatge
QUI SOM
Coneix l’Associació
Missió visió i valors
SERVEIS
Persones i Famílies
Empreses i Clients
COL·LABORA
Fes un donatiu
Jornada solidària
CONTACTE
Cr. Els Elois, 1
08600 Berga
Tel. 93 823 0375
Correu: [email protected]
Seguir
Seguir
Seguir
Avís Legal
Política de privacitat
Política de cookies
Copyright © 2021 APDPB Disseny Llibresgrafics
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetint visites. En fer clic a "Accepta", accepteu l'ús de TOTES les cookies.
Configuració de cookiesACCEPTO
Manage consent
Cerrar
Visió general de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessari
Necessari
Siempre activado
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web de forma anònima.
Cookie
Duración
Descripción
cookielawinfo-checbox-analytics 11 months Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional 11 months La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checbox-others 11 months Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres.
cookielawinfo-checkbox-advertisement 1 year The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Advertisement".
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy 11 months La cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
Funcional
Funcional
Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Rendiment
Rendiment
Les cookies de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari als visitants.
Analytics
Analytics
Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font de trànsit, etc.
Publicitat
Publicitat
Les galetes publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes cookies fan un seguiment dels visitants a través de llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Altres
Altres
Altres cookies sense categoria són aquelles que s’estan analitzant i que encara no s’han classificat en cap categoria. | 0.626802 | curate | {"ca": 0.9028125, "en": 0.04390625, "es": 0.02671875, "eb": 0.00015625, "it": 0.00546875, "de": 0.00359375, "pt": 0.00734375, "lb": 0.00015625, "ar": 0.0028125, "fr": 0.00109375, "eo": 0.00046875, "pl": 0.00171875, "sv": 0.00375} | https://apdpb.org/espai-viu |
mc4_ca_20230418_15_381482 | Farré creu inviable “tancar la gent a casa”, però el tancament comarcal “no té data de caducitat” || El Col·legi de Metges veu descoordinació i falta de previsió
© Dos de les mediadores parlen amb un temporer a Alcarràs.
“El Govern no té plantejat cap tancament absolut, a més que tampoc es pot tancar la gent a casa seua.” Així de contundent es va mostrar ahir el delegat del Govern, Ramon Farré, davant dels rumors dels últims dies d’un possible confinament domiciliari al Segrià, una mesura que va assegurar que no està prevista. Respecte al confinament perimetral de la comarca, va explicar que “es manté inalterat i no té data de caducitat”. També va dir que “tampoc està previst canviar les condicions de la resolució de dissabte passat”, de forma que va recordar que la mobilitat laboral i la imprescindible segueix permesa i va reiterar que “no la reduirem a les activitats essencials”.
Al ser preguntat sobre quines mesures s’implementaran dins del Segrià, davant de l’augment dels casos de Covid, va assenyalar que “ja s’ha decretat que portar mascareta sigui obligatori, però no hi ha policies per anar darrere de tothom, per la qual cosa la responsabilitat individual és molt important, sobretot entre els joves, on hi ha més casos”, i va afegir que “tot el que sigui reduir la mobilitat és essencial”. També va dir que s’actua i es prenen mesures als llocs on es detecten casos, com els cribratges en residències i empreses.
D’altra banda, el president del Col·legi de Metges de Lleida, Ramon Mur, va carregar ahir a RAC1 contra l’administració per no haver actuat abans davant de l’arribada de temporers i va assegurar que el van alertar fa un parell de mesos, però que durant tot aquest temps no han mogut ni un dit. “A Lleida hem patit un drama humanitari. A mitjans de maig, el Col·legi va alertar que hi havia un gran nombre de persones que arribaven sense contracte. Vam parlar amb la delegada de Salut i el gerent de l’ICS, Ramon Sentís, però no s’estava treballant de manera coordinada ni entre departaments ni entre diferents nivells de l’administració”, va manifestar. Va afegir que, “quan hi va haver l’arribada massiva, no es va fer res per quantificar-la i no hi havia mediadors per explicar-los la situació quan van arribar. S’hauria de supervisar on dormen i quanta gent viu en un mateix pis. Són coses que s’haurien pogut anar fent”. Mur va insistir a no criminalitzar els temporers que vénen a treballar cada any.
Així mateix, Creu Roja posarà a disposició quaranta persones per fer un treball social d’acompanyament i mediació.
“El més difícil és que entenguin que han d’aïllar-se”
Un equip de set mediadors treballen des del juny com a nexe comunicatiu entre el personal sanitari i els temporers en cas de dificultat d’enteniment en matèria lingüística i cultural. La coordinadora, Júlia Ferrer, va explicar que “som presents a les àrees bàsiques de Salut d’Alcarràs, Seròs, Guissona i Lleida, però ens anem movent pel territori allà on ens necessitin”. Va detallar que en una setmana arriben a fer 300 mediacions. “El més difícil és que entenguin que han d’aïllar-se i de deixar de treballar, sobretot si són positius i no tenen símptomes”, va assenyalar, i va dir que alguns ho accepten i d’altres no, i fins i tot marxen. | 0.890817 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.segre.com/noticies/comarques/2020/07/11/el_govern_descarta_confinament_domiciliari_prolonga_del_segria_110393_1091.html |
mc4_ca_20230418_7_727203 | 1. tireta
Tira estreta. Cordó o tira estreta capçada amb llauna o filferro, usada per a cordar gipons o altres peces. Peça estreta de pell que, posada a la part posterior de la sabata, serveix per a reforçar la unió de les dues peces que formen la talonera. fer tiretes d'algú a) Destrossar-lo. fer tiretes [...]
2. tireta
Tros d'esparadrap tèxtil o de matèria plàstica, de dimensions i forma diverses, proveït d'un petit apòsit, generalment una gasa, utilitzat especialment per a protegir rascades, talls o petites ferides i afavorir-ne la guarició. [...]
f 1 (tira estreta) tirita; tirilla. 2 (trinxa) pretina; trincha p fr. 3 (llengüeta de la sabata) lengüeta. 4 med tirita. [...]
4. tiroia
Tireta, especialment que serveix d'adorn. [...]
5. tirilla (castellà)
f 1 tireta. [...]
6. tirita (castellà)
f med 1 tireta. [...]
7. burballa
8. corbatí
9. palleta
Tronc de palla, tireta de paper, etc., que hom té a la mà juntament amb d'altres de llargàries diferents, deixant fora només un cap, i que diferents persones van agafant, de manera que qui treu la més llarga o la més curta guanya o perd la jugada. Jugar a palletes. Fer-se una cosa a palletes. [...]
10. llengüeta
Tireta de pell, de lona, etc., que cobreix l'obertura anterior i superior d'una bota. [...] | 0.519888 | curate | {"it": 0.060064935064935064, "es": 0.05844155844155844, "ca": 0.7775974025974026, "pt": 0.03571428571428571, "en": 0.037337662337662336, "no": 0.022727272727272728, "cs": 0.008116883116883116} | http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&input_cercar=tireta&tipusCerca=cerca.tot |
racoforumsanon_ca_20220809_1_141710 | Moltes gràcies a tothom! !
Militants del Max recollint avals a Barcelona avui. Continuem amb la bona feina perquè hi hagi una opció que confronti el processisme des del Parlament.Avaleu el FNC a: https://t.co/3HET9bw9fco escriu a l'adreça: max@ gmail.com#avalsFNC #femFront #EstatCatalà pic.twitter.com/aXYK3eIQVx— Front Nacional de Catalunya Max) December 30, 2020 | 0.653752 | curate | {"ca": 0.9972375690607734, "fr": 0.0027624309392265192} | |
macocu_ca_20230731_4_544960 | Piscines climatitzades a Ehime Japó
Consulta la normativa per nedar a Ehime, que potser no tingui res a veure amb la que coneixes si vols nedar en alguna de les Piscines climatitzades a Ehime !.
Piscines climatitzades per Comtat | 0.683474 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_274416 | Moret crida a recuperar l'esperit "integrador" del 1976 - Sant Boi Diari
Moret crida a recuperar l’esperit «integrador» del 1976
Jose Polo • 11/09/2019
L’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat apel·la al «diàleg» durant la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. La tomba de Rafael Casanova rep la visita de la consellera de la Presidència de la Generalitat, Meritxell Budó, i de la delegada del govern estatal a Catalunya, Teresa Cunillera.
Lluïsa Moret, durant el seu discurs // Guillem Fotògrafs
Amb els paraigües de protagonistes. Van ser el complement indispensable dels polítics i autoritats que van visitar Sant Boi de Llobregat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, aprofitant per fer la clàssica ofrena floral davant la tomba de Rafael Casanova. Tot i la proximitat entre els dos punts, dels Jardins de Can Torrents a l’església de Sant Baldiri més d’un es va mullar per la pluja intermitent.
A l’interior de la parròquia, una vegada feta l’ofrena floral, l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, va realitzar un breu discurs on va a tornar a apel·lar a la necessitat de «treballar des del diàleg» per aconseguir una Catalunya «pròspera i justa».
La socialista, que poc abans d’iniciar el seu parlament va escoltar consignes de «llibertat presos polítics» per part d’alguns dels assistents, va fer una crida per «recuperar l’esperit de 1976», evocant la històrica manifestació celebrada a Sant Boi l’11 de setembre d’aquell any.
Un esperit «integrador i inclusiu», segons va descriure Moret. «A Sant Boi volem ser hereus i hereves de l’esperit de la diada del 1976 i que sigui un símbol del nostre compromís ferm amb Catalunya i amb la seva gent», va sentenciar.
Budó i Cunillera, màximes autoritats
Després de la visita del president de la Generalitat de l’any passat, la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Budó, i la delegada del govern estatal a Catalunya, Teresa Cunillera, van ser les màximes autoritats en visitar Sant Boi.
Budó, en declaracions als mitjans locals, va tillar la Diada a Sant Boi com «un acte de suma i també de reivindicació». La portaveu del govern català també va fer una «crida al diàleg» i va opinar que actes com aquest «ajuden» a aconseguir-ho.
Budó, Cunillera, Moret i Costa fent l’ofrena floral // Guillemfotògrafs
Per la tomba de Rafael Casanova també van passar el vicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa; la diputada adjunta de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona i alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, el vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda; i la consellera de Desenvolupament Econòmic del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lourdes Borrell. Com és tradicional, diferents alcaldes i alcaldesses de la comarca, així com representants de diferents partits polítics també van visitar Sant Boi.
Qui tampoc van faltar a l’acte van ser nombroses entitats santboianes, vingudes de tots els barris de la ciutat, que també van fer la seva ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova. L’acte va començar amb la interpretació del Cant de la Senyera i la hissada de bandera, lliurada pel director del Col·legi Sant Josep, centre educatiu que celebra el seu 50è aniversari.
Tags:11 setembre Diada Nacional de Catalunya Lluïsa Moret Meritxell Budó Rafael Casanova Teresa Cunillera
← La Diada Nacional de Catalunya 2019, en imatges
La regidora Olga Puertas abandona C’s en sentir-se “apartada i vetada” dels òrgans de decisió municipal → | 0.861531 | curate | {"ca": 0.9937178754997145, "en": 0.006282124500285551} | https://santboidiari.com/2019/09/11/moret-crida-a-recuperar-lesperit-integrador-del-1976/ |
acn_ca_20201011_0_114500 | Tortosa manté la congelació de tributs i fa una nova rebaixa de l'1% de la taxa d'escombraries
Els ciutadans podran agrupar-se el pagament de tots els impostos i fraccionar-los en quotes de fins a nou mesos
ACN Tortosa.-El govern municipal de l'Ajuntament de Tortosa (PDeCAT-ERC) han presentat el projecte d'ordenances fiscals pel 2018, que aprovaran el pròxim dilluns en el ple municipal. Entre les principals novetats és el manteniment de la congelació de tots els impostos, taxes i preus públics, i una nova reducció d'un 1% de la taxa d'escombraries. Amb aquesta davallada, s'acumula una rebaixa del 13% en cinc anys. L'altra novetat és que els ciutadans que ho sol·licitin podran agrupar-se el pagament d'un o tots els impostos i taxes per fraccionar-los en quotes de fins a nou mesos. "Cadascú podrà escollir segons la seva situació personal com i quan vol pagar els impostos", ha explicat l'alcalde, Ferran Bel. Aquest fraccionament es podrà fer a través de Base, organisme de la Diputació de Tarragona, encarregat de gestionar els impostos i taxes.
L'alcalde ha presentat les ordenances amb el regidor d'Hisenda, Marià Martínez, que ha destacat la importància de la política fiscal per als pressupostos municipals. Martínez ha explicat també que es mantenen les bonificacions existents, la reducció del preu públic per als serveis bàsics de dependència, i el manteniment de l'esforç per mantenir una major equitat tributària.
L'alcalde ha aprofitat també per fer balanç de l'evolució dels tributs a Tortosa en els darrers vint anys. Concretament ha comparat el període 1999/2007 de governs socialistes i del 2007 fins ara amb ell com alcalde. Com a exemple, l'IBI en la primera etapa ha pujat un 84%, amb una mitjana anual del 10%; mentre que en els darrers onze anys s'ha incrementat més d'un 8% amb una mitjana anual del 0,78. En l'IAE, la comparativa és d'un 74,20%, amb una mitjana anual del 9% del 1999 al 2007, i entre el 2007 i fins ara s'ha incrementat un 6% amb una mitjana anual del 0,56%. La diferència més significativa és en la taxa d'escombraries que es va incrementar en un 118% del 1999 al 2007 amb una mitjana anual del 14%, i un 4,88% del 2007 al 2018 amb una mitjana anual del 0,44%.
Bel també ha volgut recordar que tot i que els impostos són més baixos que en etapes anteriors, l'Ajuntament està recaptant més gràcies a la reducció del frau fiscal. "No ens hem acomodat i hem anat a buscat als que no pagaven el que els tocava", ha recordat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/tortosa-mante-la-congelacio-de-tributs-i-fa-una-nova-rebaixa-de-l-1-de-la-taxa-d-escombraries |
oscar-2301_ca_20230418_9_101924 | La manera més dinàmica d’estar informat sobre el dia a dia del súper Vols saber quan ens han arribat productes …
Llegeix més
Canal TelegramCooperativismeNotícies del súperOfertes del súperProductes de temporadaProductes frescs
El nostre projecte compta amb el suport i cofinançament de:
Terranostra | 2021
Aquesta pàgina fa servir galetes per millorar la teva experiència. Si continues navegant assumim que n'acceptes l'ús. Configuració de galetesACCEPTAR
Privacitat i política de galetes
Tanca
Resum de privacitat
Aquesta pàgina web fa servir galetes per tal de millorar la teva experiència de navegació. Del conjunt de galetes, les que són considerades com a necessàries s'emmagatzemen al teu navegador ja que es consideren essencials per a la funcionalitat bàsica de la pàgina. Has de saber que aquestes galetes no enregistren cap mena d'informació personal. També fem servir galetes externes que ens ajuden a comprendre millor l'ús de la pàgina web per part de les persones usuàries. Aquest últim conjunt de galetes només s'emmagatzemen sota el teu consentiment. Tens l'opció de descartar aquestes galetes, assumint que això pot tenir efectes en el correcte funcionament de la pàgina.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
No necessàries
Qualsevol cookie que potser no sigui especialment necessària perquè el lloc web funcioni i s’utilitzi específicament per recopilar dades personals de l’usuari a través d’anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s’anomena cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web. | 0.699222 | curate | {"ca": 0.9531502423263328, "it": 0.009693053311793215, "fr": 0.026925148088314487, "cs": 0.0026925148088314485, "pt": 0.007539041464728056} | https://terranostra.coop/tag/noticies-del-super/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_644378 | Doncs això. Em pregunto si les persones que tenien pesat votar les CUP al principat, ho faran ara per Reagrupament a causa de que les CUP no es presenten. Si us plau, voteu només aquells que tenieu pensat votar les CUP! No feu trampes!
A molta gent li costarà d'entendre al principi, però jo crec que Reagrupament si entra al parlament i no té majoria absoluta només hauria de votar en totes les propostes que tenen a veure directament amb la Independència i la Regeneració Democràtica i abstenir-se en TOTES les altres votacions. Així ho penso.
i no té majoria absolutaEls de reagrupament us plantegeu tenir la majoria absoluta com una opció realista? Esteu com un llum
Es planteja assolir una majoria, ja sigui amb diputats propis (panacea) o amb altres diputats independentistes d'altres partits. | 0.77911 | curate | {"ca": 0.9633375474083439, "fr": 0.018963337547408345, "es": 0.017699115044247787} | |
mc4_ca_20230418_15_167048 | TRADUCCIÓ DE PAU VIDAL Mauro Assante és, en primer lloc, un home seriós: sempre ha treballat amb la màxima escrupolositat, i això li ha comportat que cada vegada li encarreguessin feines de més responsab... ANDREA CAMILLERI LABUTXACA miércoles, 1 de febrero de 2017
Autor: ANDREA CAMILLERI Editorial: LABUTXACA Llançament: 01/02/2017 Disponible
¿Quién se esconde tras las grandes corporaciones? ¿Quién mueve realmente los hilos de las grandes operaciones bursátiles? ¿Quién controla a los que controlan la economía? Mauro Ass... ANDREA CAMILLERI BOOKET CASTELLA domingo, 1 de enero de 2017
Autor: ANDREA CAMILLERI Editorial: BOOKET CASTELLA Llançament: 01/01/2017 Disponible en 7 dies
En els vuit relats que componen aquesta novel·la ‘matrioixca’, Camilleri ens fa retrocedir fi ns a la joventut del comissari Montalbano, quan encara no estava amoïnat per la velles... ANDREA CAMILLERI EDICIONS 62 martes, 1 de noviembre de 2016
Autor: ANDREA CAMILLERI Editorial: EDICIONS 62 Llançament: 01/11/2016 Disponible en 7 dies
La historia real de una injusticia cometida sobre la familia Sacco por parte del sistemamafioso.Raffadali, Sicilia, años veinte. Los hermanos Sacco son hombres libres, de ideas soc... ANDREA CAMILLERI BOOKET CASTELLA lunes, 1 de febrero de 2016
Autor: ANDREA CAMILLERI Editorial: BOOKET CASTELLA Llançament: 01/02/2016 Disponible en 7 dies
Mauro Assante és, en primer lloc, un home seriós: sempre ha treballat amb la màxima escrupolositat, i això li ha comportat que cada vegada li encarreguessin feines de més responsab... ANDREA CAMILLERI EDICIONS 62 lunes, 1 de febrero de 2016
Autor: ANDREA CAMILLERI Editorial: EDICIONS 62 Llançament: 01/02/2016 Disponible en 7 dies
No és un bon moment per al comissari Montalbano: la guerra amb la Lívia continua i els molts anys d'ofici comencen a pesar... Com sempre, però, la tragèdia real és més urgent que l... ANDREA CAMILLERI GRUP 62-LA BUTXACA viernes, 1 de enero de 2016
Autor: ANDREA CAMILLERI Editorial: GRUP 62-LA BUTXACA Llançament: 01/01/2016 Disponible en 7 dies
L’illa de Lampedusa torna a ser escenari d’un dramàtic desembarcament d’immigrants. La situació és tan greu que el ministre de l’Interior ha decidit visitar personalment el lloc i ... ANDREA CAMILLERI EDICIONS 62 miércoles, 1 de abril de 2015
Autor: ANDREA CAMILLERI Editorial: EDICIONS 62 Llançament: 01/04/2015 Disponible en 7 dies
BANDA DE LOS SACCO LA
Montalbano rep un seguit de cartes i objectes a casa seva cada cop més inquietants i amenaçadors des de que agafa el cas d’una parella de vellets que reben la policia a trets a ca... ANDREA CAMILLERI GRUP 62-LA BUTXACA jueves, 1 de enero de 2015
Autor: ANDREA CAMILLERI Editorial: GRUP 62-LA BUTXACA Llançament: 01/01/2015 Disponible en 7 dies
Com en una dansa macabra, des del porxo de la casa de Marinella el comissari Montalbano contempla l'aleteig desesperat d'una gavina moribunda. Està a punt de marxar de vacances amb... ANDREA CAMILLERI GRUP 62-LA BUTXACA jueves, 1 de enero de 2015
SOMRIURE DE L'ANGELICA EL
L’edat no impedeix a en Montalbano reviure els goigs de l’adolescència: la inadaptació emotiva, els trasbalsos del cor, la lascívia; i per descomptat els enamoraments sobtats amb e... ANDREA CAMILLERI GRUP 62-LA BUTXACA domingo, 1 de junio de 2014
Autor: ANDREA CAMILLERI Editorial: GRUP 62-LA BUTXACA Llançament: 01/06/2014 Disponible
Els ancians Gregorio i Caterina Palmisano, dos germans molt missaires, s'han reclòs a casa i reben la policia a trets de pistola. Quan per fi les forces de l'ordre aconsegueixen en... ANDREA CAMILLERI GRUP 62-LA BUTXACA sábado, 1 de marzo de 2014
Autor: ANDREA CAMILLERI Editorial: GRUP 62-LA BUTXACA Llançament: 01/03/2014 Disponible en 7 dies
EDAT DEL DUBTE, L'
ANDREA CAMILLERI GRUP 62-LA BUTXACA sábado, 1 de junio de 2013
Autor: ANDREA CAMILLERI Editorial: GRUP 62-LA BUTXACA Llançament: 01/06/2013 Disponible en 7 dies | 0.590613 | curate | {"ca": 0.6991404011461319, "es": 0.1542068246939307, "pt": 0.14196405313883823, "en": 0.004688721021099245} | https://www.racodelllibre.cat/product/280550/una-escletxa-de-llum/by/andrea-camilleri |
racoforumsanon_ca_20220809_2_509544 | Perpinyà suprimeix els castells de la Festa MajorAcabem d'aprendre amb molta sorpresa que Perpinyà treu els castells de la programació de la Festa Major del 2016.A final d'una reunió amb el Brice Lafontaine, el delegat als Afers Catalans de la capital nord-catalana, nos va avisar que les retallades pressupostàries obligaven la ciutat a reduir el pressupost de cultura i que entre altres coses els castells no figurarien al cartell de la Festa Major d'estiu de la ciutat.Una dolenta i incomprensible decisió.Recordem que des del 2003 Aire Nou organitza la Trobada castellera de la capital nord-catalana, sense preavís, ni altra justificació que la pressupostària, sense possibilitat de discutir-ne nos han posat a davant de la decisió amb l'argument quesortia més barat fer venir una colla de bastoners que una colla de castellers.Un fet incomprensiblequan els castells són cada dia més mediatitzats, quan se'n parla cada vegada més.Quan tenim 3 colles castelleres a Catalunya Nord i que el nivell està pujant.Quan la quantitat de castellers nord-catalans s'incremeta de manera notable...Quan sabem que no hi ha cap colla Guillermo a Catalunya Nord.La decisió municipal no és una decisió aïlada. Des de fa anys la municipalitat de Perpinyà redueix o suprimeix el que els governs municipals precedents havien guanyat. Des de la supressió del CeDACC, de la desaparició de la Casa Pairal... (recordem la campanya No a la descatalanització) nos sap molt de greu afegir a la trista llistala fi dels Afers Catalans com a entitat municipal autònoma, avui depén de turismeel tancament del Centre d'Autoaprenentatge del català per falta de voluntat de fer-lo funcionarfinal de la gratuitat dels locals municipals per a les entitats culturalsvoluntat de transformar els Afers Catalans en simple servei de traduccióhttp://www.airenou.cat/11-documents/opinions/497-perpinya-suprimeix-els-castells-de-la-festa-major
Cal no confondre llengua amb nacionalisme. A Escocia han estat molt prop d'esdevenir independents sino fos per un cambi radical de parer que es va fer des del unionisme a pocs dies del referendum, i la llengua escocesa es parla molt menys que la catalana. A Sudamerica pràcticament cap persona es sent espanyola i el que parla tothom es l'espanyol, es senten americans, encara que els idiomes indígenes han desaparegut o estan a punt de desapareixer, veus a paios sense cap nocio de cap idioma indígena, celebrant el día de la resistencia indigena. A més a més, tenim l'exemple d'Israel, que va resucitar com a estat tenint la seua llengua nacional completament morta, en canvi ara mateix hi ha milions de parlants d'hebreu. D'acord amb els que pensen que ara important és la independencia del Principat, si el país va bé, la gent ja s'ho mirarà si li convé més França, Espanya o Catalunya.
Em consta que a Guatemala sí que es fan esforços per a mantenir la llengua pròpia.
La llengua pròpia de Guatemala és l'espanyol.
Per començar l'espanyol no és la llengua pròpia d'enlloc d'Amèrica. Un altre tema és que la utilitzin després d'un ferotge procés d'assimilació
Ah, hi havia una Guatemala abans de l'arribada castellana?
Jo he parlat d'Amèrica en el seu conjunt; també del territori que actualment es compon per Guatemala. | 0.911089 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_130832 | L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de la Bisbal activa el servei de compra d’entrades online | Agenda Cultural de la Bisbal d'Empordà | 0.717713 | curate | {"ca": 1.0} | https://cultura.labisbal.cat/ca/noticies/1113-larea-de-cultura-de-lajuntament-de-la-bisbal-.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_151086 | Realiztem un estudi de pressions en una plataforma amb sensors que capta i enregistra de quina forma trepitja el peu. D’aquesta manera podem fer les correccions oportunes, si cal.
A Ars Salut Esportiva, estudiem la trepitjada, la manera com el peu presiona al terra amb la força del cos i de quina manera ho fa. Fem podologia i podoposturologia per tots els peus. Això és complexe ja que no hi ha una trepitjada única i tan cert com que no a tothom li van bé les mateixes sabates. Per això, observem el peu en relació a la persona i la seva activitat, i no es fan les mateixes plantilles a tothom. El control biomecànic de pressions, és una plataforma que registra el temps, ritme, força, forma amb la que el peu trepitja. D’aquesta manera podem estudiar i comparar l’evolució del peu des del primer dia que entra amb una necessitat podològica fins que marxa amb una solució.
Quan s’ha de fer un revisió?
A Ars Salut Esportiva, recomanem fer una revisió del peu abans d’arribar a l’adolescència, idealment des de que es comença a caminar correctament amb un peu ben format, aproximadament el 3-4 anys de vida.
Si es practica una esport amb presència de trepitjada, com còrre, es imprescindible fer una revisió. Durant l’esport, la intensitat i la força amb la que es trepitja, posa de manifest i accentua els possibles defectes del peu.
Amb quina frecuència s’ha de realitzar un estudi?
És recomanable sobre tot fer un primer estudi, posteriorment el podoloeg indicarà la frecuencia de visites.
Estudi biomecànic del peu
Quina vida tenen les plantilles?
A Ars Salut Esportiva, només posem plantilles quan cal, sempre donem l’opció a arreglar-se per altres mitjans sense accessoris, ja sigui amb exercicis o una bona recomanació de sabatilles. Ara bé quan es posen plantilles, s’han de tenir en compte :
Esportista: revisió i possible adaptació o rectoc anual. Dificilment la plantilla passarà de dos anys, en funció del tipus d’esport i la càrrega d’entrenament. Un esportista professional o semi professiónal canvia de plantilles anualment.
No esportista: tranquil·lament duren com mínim dos anys. Tot i així es recomana una revisió al any per observar que tot va bé.
Si cal posar plantilles, amb el mateix preu, tots el canvis i revisions durant el primer any seran sense cost.
A Ars Salut Esportiva, el podòleg i podoposturoleg és el Jordi Anguera.
Podologia i podoposturologia per tots el peus, des d’Ars, si ho desitges pots reservar i pagar la cita a través de la web. | 0.821686 | curate | {"ca": 1.0} | https://arssalutesportiva.com/ca/estudi-biomecanic-peu-pustorologia-sabadell/ |
mc4_ca_20230418_13_35101 | Comencen les dinamitzacions de les Vies Braves 12/06/2017
Vies Braves ha dissenyat, per aquesta nova temporada, un ampli calendari d’activitats. S’ha programat més de 120 dinamitzacions, distribuïdes entre tots aquells municipis del litoral gironí i de la costa de Barcelona que compten amb aquests itineraris marins senyalitzats per a nedadors i aficionats a l’ snorkelling. Se’n faran entre sis i dotze per municipi.
Les sessions de dinamització de la Costa Brava compten amb el suport tècnic i econòmic de Dipsalut. L’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona participa activament en el disseny de les sessions així com en la formació dels dinamitzadors de les Vies Braves de cada població.
Les activitats estan adreçades a tots els públics i han estat concebudes per promoure la descoberta del patrimoni natural de la costa i el foment de les activitats físiques saludables de forma segura, així com les actituds respectuoses cap a l’entorn natural i la preservació del fons marí.
Entre les accions programades, hi ha trobades per nedar en grup, sessions d’snorkelling, neteges de fons marins i sessions d’iniciació a la natació en aigües obertes. Totes les activitats estan dirigides per monitors qualificats i formats.
La primera de les activitats tindrà lloc a Cadaqués. Es tracta d’una trobada per nedar en grup que busca promoure la natació en aigües obertes i informar sobre les recomanacions generals d’ús i seguretat de les Vies Braves.
Cal remarcar que totes les activitats estan pensades tant per a nedadors professionals com per a amateurs, triatletes i practicants d’immersió lleugera.
Podeu consultar l'agenda actualitada d'activitats a les Vies Braves, al web: viesbraves.com | 0.858276 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.itinerarisiparcsdesalut.cat/noticies/687/comencen-les-dinamitzacions-de-les-vies-braves.html |
mc4_ca_20230418_6_114073 | Amb els nens i altres coses: Un trosset de núvol.
Un trosset de núvol.
Aquests dies que vam marxar fora havia d'endur-me alguna cosa per fer, és clar! Havia de ser alguna cosa fàcil de fer, per poder ganxetar sense pensar gaire. Com que li devia a l'Íria una bufanda des de fa potser un any vaig buscar la llana amb que l'havia de fer i un ganxet ben gros, de 6 mm, i això em vaig endur. He fet una bufanda i mitja. Dues bufandes que semblen dos trossets de núvol de tan dolces i suaus com són.
El Sotaescala 04 de setembre, 2012 20:33
ahy si , es molt curiosa , ha quedat molt be | 0.747953 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.conloscuatro.com/2012/09/un-trosset-de-nuvol.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_463646 | Un parell d'investigadors de l'Escola d'Economia de París, a França, han dut a terme una anàlisi dels resultats de l'examen de la competència que s'utilitzen com a base per a la contractació de professors en aquest país, i s'han trobat que hi ha un biaix cap a la classificació de les dones majors en camps tradicionalment dominats pels homes.
En un article publicat a la revista Science, Thomas Breda i Melina Hillion descriuen el seu estudi i els resultats, i suggereixen que les polítiques que es dirigeixen a estudiants de sexe femení en una edat primerenca s'han de modificar per reflectir la realitat a la que les dones joves s'enfronten a l'hora de considerar una carrera de ciències.
Hi ha hagut molta discussió en els camps d'educació i d'ocupació en els últims anys en relació amb el nombre desproporcionat d'homes a STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) en molts països del món. Alguns han suggerit que el desequilibri és un problema que ha de ser abordat, perquè limita les oportunitats per a les dones. També suggereix que el desequilibri es produeix a causa dels prejudicis masculins en les pràctiques de contractació. En aquest sentit, Breda i Hillion van dedicar part de la investigació a descobrir si això és cert per a les institucions educatives.
A França, els que busquen llocs d'ensenyament des l'escola primària fins a la universitat han de fer competitius exàmens. Aquests consten de dues parts, escrita i oral. Els investigadors van obtenir els resultats de l'examen de 10.000 sol·licitants i abasta 11 camps diferents -alguns STEM i altres, no. Per a l'estudi, les parts escrites dels exàmens es van qualificar amb noms ocults per evitar la identificació de gènere. La identificació del gènere amb la classificació oral va ser, per descomptat, identificable per grau. La implicació era que els nombres proporcionals de les persones d'un determinat gènere de passar els exàmens serien una mesura exacta de la proporció de persones d'un gènere, donat que aconseguir una feina com a mestre en el seu camp elegit.
De l'anàlisi de les dades, els investigadors es van sorprendre en trobar que el biaix de gènere que existia era en realitat a favor dels estudiants que fan proves de STEM, que es van classificar en el percentil 10, cosa que suggereix que les dones tindrien avantatge en ser contractades en els seus camps. Curiosament, també es va trobar un petit biaix de gènere per als homes que van fer els exàmens en camps tradicionalment femenins.
Els investigadors conclouen que els seus resultats indiquen que les polítiques destinades a encoratjar les dones joves per entrar en els camps de STEM s'ha de centrar en les nenes que son encara massa joves per haver de fer plans d'estudis universitaris.
Font: PHYSorg
Publicat per Unknown a 20:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: gènere, STEM
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
diumenge, 30 d’octubre de 2016
Els beneficis de canviar maquetes i plànols per models virtuals
Endur-se el tub portaplànols a una obra podria començar a ser cosa del passat gràcies a dues tecnologies emergents: La realitat augmentada (RA) i la realitat virtual (RV). Totes dues permeten visualitzar digitalment coses que, o no existeixen, o es troben en un altre espai. La RV mostra els elements en un entorn totalment digital i aïllat creat des de zero. Per la seva banda, la RA incrusta imatges virtuals sobre el món real. A l'entorn de la construcció, cada vegada més dades disponibles sobre cada element d'una obra permeten que les maquetes i els plànols puguin començar-se a guardar en un calaix per donar pas a noves visualitzacions més complexes que permeten prendre decisions més ràpides i sobre el terreny.
Els ordinadors ja havien permès incorporar més dades i funcions als mapes i plànols. Però aquestes dues tecnologies permeten treure tots aquests elements fora de la pantalla, cosa que "obre una possibilitat enorme", segons l'arquitecte i professor de l'Escola Universitària de Disseny, Innovació i Tecnologia (ESNE, a Madrid, Espanya) Eduardo Roig. Així, un model d'una obra, ja sigui en RV o en RA, mostraria de manera immersiva les dades adquirides sobre cada element. Per exemple en el cas d'una finestra, les representacions virtuals inclourien la seva resistència, el tipus de material i les seves dimensions. El resultat és la visualització de models digitals 3D amb una base de dades associada que facilita vincular-los amb els punts reals de traçat.
De moment, "l'ús més intuïtiu d'aquestes eines" és la possibilitat d'oferir al client una visualització del projecte més realista i detallada, afirma el director comercial d'Archicad a Espanya, Francisco Sánchez. La seva empresa està especialitzada en la producció de programari de disseny capaç de produir models virtuals. Considera que tot i que "no tenen la qualitat d'un renderitzat convencional", sí que permeten "visitar lliurement el projecte". Gràcies a aquesta capacitat immersiva, la RA i la RV tenen la possibilitat de perfeccionar la funció tradicional de les maquetes i els plànols.
Encara que ambdues tecnologies han nascut principalment centrades en l'entreteniment, un informe de Goldman Sachs calcula que l'enginyeria serà el tercer sector amb més presència de programari RV / RA al 2025, i que el valor d'aquest mercat superarà els 4.000 milions d'euros. Aquestes xifres se centraran principalment en els nous programaris de disseny i en més dispositius, com cascos i ulleres que permetin visualitzar els models sense necessitat d'usar les mans. Per Roig, "les ulleres van a fer perceptible tota aquesta capa d'informació que ara està inert".
Una altra qüestió és el preu. Incorporar aquestes tecnologies implica un cost addicional. No obstant això, Sánchez, d'Archicad, considera que a mesura que els dispositius es vagin abaratint, serà més fàcil desenvolupar recorreguts virtuals en RV com els que ara es fan servir en un ordinador convencional. El responsable compta que alguns clients seus ja han provat entorns virtuals amb clients en les anomenades "coves" de realitat virtual. En la seva opinió "les bases ja estan assentades", així que el que cal és "una adopció per part dels professionals".
Fer-se útil
Les millores tecnològiques de la RA i la RV, la seva baixada de preu i, finalment, la seva adopció massiva, tenen el potencial de millorar el plantejament i desenvolupament d'una obra. Però atès que cada tecnologia és diferent, la que més possibilitats ofereix és la realitat augmentada, gràcies al seu diàleg constant amb el món físic. Encara que ambdues poden impressionar a un client, la RA també podria ajudar a un treballador en indicar-li in situ on s'uneixen dues canonades, com desmuntar un component i de quina manera s'organitza un encofrat en temps real i directament sobre el terreny.
La realitat virtual no mostraria el model sobre el món físic, sinó que representaria un entorn completament virtual, com l'escenari d'un videojoc. Això però, també li dóna un petit avantatge, ja que només és necessari crear un model virtual en tres dimensions. El model RA, per contra, s'enfronta a més reptes, ja que els elements virtuals han d'estar perfectament sincronitzats amb el que hi ha al món real.
El cofundador de Visuartec (empresa de RA i RV, especialitzada en construcció i enginyeria), Emilio Sánchez, assegura que ja estan treballant en projectes similars. No obstant això, matisa que tots es mouen en el terreny del prototip i la prova pilot. No creu que es tracti d'un problema de tecnologia, sinó de "desconeixement". "Molta gent ho veu com un espectacle més que com una utilitat", considera. Tot i així, assegura que està "arrencant" i les empreses ho demanen cada vegada més. Sánchez afirma: "Volen que sigui útil, que els seus operadors augmentin la seva productivitat i evitin errors tenint més informació amb dispositius mòbils en temps real". Per l'expert, "tenen moltíssim futur".
Millor formació
Tot i que la RA pot semblar més útil sobre el terreny, la RV ofereix els seus propis avantatges. En aquest cas, en l'àmbit de la formació i la prevenció de riscos laborals. Així ho ha demostrat la Universitat Heriot-Watt d'Edimburg (Regne Unit), capaç d'ensenyar sense perills com desplaçar-se sobre una bastida i fer anar una grua. Ho han aconseguit gràcies al seu projecte Realitat Immersiva Híbrida, que utilitza un casc de RV Oculus Rift amb sistemes de rastreig i objectes físics per simular aquestes situacions. La Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) ha donat una volta de rosca a aquestes formacions per convertir-les en videojocs en primera persona. Es tracta de The Situation, que recrea la construcció d'un petit edifici, on estar en el lloc adequat evita que el personatge caigui des de la bastida o l'atropelli una excavadora.
Les possibilitats d'aquest tipus de "videojocs seriosos" són "infinites", afirma un dels seus creadors, Rusell Lowe. Considera que el seu principal avantatge és facilitar la comprensió de procediments de seguretat, ja que moltes vegades hi ha "normes no escrites que regeixen com actuen els treballadors". El producte final no és el joc en si mateix, sinó la capacitat de formar, que s'anirà perfeccionant a mesura que millorin els cascos i sensors de RV.
Virtual o augmentada, el professor de ESNE ho té clar: "La tecnologia acaba canviant els hàbits, ja ho hem vist amb la televisió i la telefonia i també passarà amb la realitat augmentada i virtual". Els ordinadors ja són una eina fonamental en diferents processos de la construcció, així que només és qüestió de temps que succeeixi el mateix amb aquestes dues noves tecnologies, tot i que saber quan trigaran a tornar-massives i com ho faran, ja és una altra realitat.
Font: MIT
Publicat per Unknown a 20:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Realitat augmentada, realitat virtual
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
dissabte, 29 d’octubre de 2016
Mercedes-Benz anuncia el Big Rip, el camió totalment elèctric
Mercedes-Benz ha anunciat la primera gran plataforma de camions urbans totalment elèctrics anomenada eTruck, de manera que és capaç de transportar 29 tones de càrrega. Els camions tindran un abast màxim de prop de 124 milles per càrrega. Daimler està planejant implementar aquests camions a les zones urbanes, on podrien reduir la contaminació acústica i de l'aire impulsant aquest camió a les ciutats modernes.
En el següent vídeo, Daimler, mostra l'eTruck en un circuït tancat:
Hi ha dos factors clau, segons va explicar Wolfgang Bernhardt, responsable de Daimler Trucks & Busos. Un és la tecnologia que ha fet grans progressos, i l'altre la necessitat emergent del mercat. Els grans fabricants estan introduint millores en les bateries.
Fuso Canter E-CELL de Daimler ha estat fent proves durant anys. La companyia ha provat el E-Cell-I, prestant divereses unitats a diverses ciutats de Portugal per a la gestió de residus i manteniment dels boscos. En aquest moment, Daimler diu que hi ha punts d'anàlisi preliminars dels estalvis de costos, el quals són d'uns 1.000 euros per cada 10.000 km. Tot i així, es farà una altra ronda de proves tot i que no s'espera que afecti l'eTruck, per fer els primers lliuraments durant la pròxima dècada.
Font: TechCrunch
Publicat per Unknown a 20:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: camió elèctric, Daimler, Mercedes-Benz
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
divendres, 21 d’octubre de 2016
Les bateries recarregables: fets, mites i explosions
S'ha de deixar completament descarregat un smartphone abans de fer la recàrrega? Per què exploten les bateries de liti? són dolentes per al medi ambient?
Les bateries recarregables les usen tots els mòbils, ordinadors portàtils i raspalls de dents. Ara cal incloure les bateries per l'emmagatzematge d'energia solar, vehicle elèctric, etc.
Les bateries de ions de liti
Fa una dècada, les bateries recarregables de Ni-Cd (níquel-cadmi) i de níquel-hidrur metàl·lic eren bastant comuns en mòbils i ordinadors portàtils, però les necessitats de més energia, més lleugeres i més petites, la tecnologia de ió-liti, ha guanyat la de Ni-Cd.
El liti domina el mercat perquè és més lleuger, ja que és el número tres de la taula periòdica, també és el metall més lleuger, per la qual cosa realment ajuda a emmagatzemar més energia per al mateix pes i volum.
Els cotxes elèctrics i els nous sistemes d'emmagatzematge d'energia solar, també utilitzen bateries de ions de liti.
Com es recarrega una bateria
Les bateries recarregables, són dispositius de potència igual que les piles, que gràcies a les reaccions químiques en els elèctrodes positius i negatius, permeten als ions passar d'un elèctrode a un altre dins de la bateria, i els electrons negatius, moure's a través dels cables del circuit, produint un corrent.
Però amb bateries recarregables, en endollar el carregador a una font d'alimentació externa obliga aquestes reaccions químiques que siguin al revés. Els ions positius (Li + en les bateries de ions de liti) es recombinen amb els electrons a la superfície de l'elèctrode negatiu, per estar a punt per tornar començar l'anterior seqüència, quan la bateria està connectada a un circuit.
Efecte de memòria de càrrega
El problema de la memòria de càrrega el cusa una acumulació de cristalls en els elèctrodes de la bateria, deixant menys espai per a les reaccions químiques que tenen lloc allà durant la càrrega. Aquest va ser un veritable problema per a les bateries de níquel, però amb les de ions de liti, la química va mostrar que aquest efecte és molt lleu.
De fet, descarregant completament la bateria de ió-liti es fa malbé, de manera que les bateries, tenen un dispositiu que controla un circuit que desconnecta l'equip abans que arribin a aquest punt. Els cotxes elèctrics i els sistemes d'emmagatzematge d'energia solar tenen sistemes de control sencers dedicats a evitar la plena descàrrega de les bateries individuals.
Esclaten?
Les reaccions químiques que es troben al cor de totes les bateries generen una mica de calor, i les bateries de ions de liti han estat notícia perquè aquesta calor, quan se'n perd control, poden incendiar-se. De fet, darrerament hi ha hagut incendis en els Boeing, cotxes elèctrics Tesla i portàtils.
Els fabricants han de gestionar la calor amb sistemes de control, vàlvules de ventilació i ventiladors per controlar i regular la temperatura de les bateries.
El risc d'incendi / explosió no es limita a les bateries de ions de liti. Les bateries de plom (d'automòbils), llaunes de gasolina i tots els altres materials densos d'energia, també poden explotar.
Les bateries de liti envelleixen ràpidament
Des del moment en què estan fetes, les bateries de ions de liti comencen a perdre la seva capacitat per emmagatzemar càrrega i generar una tensió amb el temps. D'això se'n diu envelliment, i passa tant quan estan en ús o no per tant, és important comprovar la data de fabricació quan es fa una compra d'una bateria de ions de liti.
L'envelliment el causen els canvis químics en els elèctrodes. L'elèctrode positiu no és una massa sòlida, ja que està fet de partícules microscòpiques d'un material a base de liti. Amb el temps, aquestes partícules es fusionen entre si formant grumolls més grans, de manera que hi ha menys superfície per a la reacció d'alliberament de liti quan la bateria s'està utilitzant (descàrrega).
Qüestions ambientals
Com tot els dispositius de tecnologia, les bateries de liti també vénen amb l'etiqueta la qual, entre d'altres, també indica el seu impacte ambiental.
En termes de toxicitat per als éssers humans, les bateries de ions de liti són només la meitat de tòxiques que les bateries de plom-àcid per unitat d'energia. Cal mantenir les piles fora de l'abocador i mitjançant l'ús d'un programa de reciclatge, és la millor manera d'aturar que aquestes toxines de lixiviació es filtrin en les vies fluvials.
Des del punt de vista de les emissions d'efecte hivernacle, la seva fabricació pesada, consumeix molta energia, cosa que significa que les bateries de ions de liti trigaran molt de temps lliurar l'energia que van consumir de manera que, cal maximitzar la vida útil de la bateria, evitar l'excés de calor i mantenir la càrrega entre els seus límits.
Publicat per Unknown a 17:31 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: bateries de ió-liti
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
dimecres, 19 d’octubre de 2016
Els primers resultats de la bateria per a la llar de Tesla
Ja fa sis mesos que els primers clients van començar a rebre la bateria per a la llar de Tesla. Uns acumuladors que arriben a al mercat dels sistemes de bateries per complementar instal·lacions fotovoltaiques que, malgrat la seva maduresa, li faltava una empenta tècnica i sobretot mediàtica. Aquesta, li ha donat Tesla.
Des d'Austràlia, arriben els primers resultats reals sobre els primers usuaris que estan instal·lant i posant en marxa aquest sistema. Uns clients que han aconseguit reduir al mínim el consum de electricitat de la xarxa elèctrica, i que estan traient el màxim profit de les seves instal·lacions fotovoltaiques.
Nick Pfitzner viu a la localitat australiana de Kellyville Ridge. En el seu habitatge compta amb una instal·lació solar de 5 kW amb una bateria per a la llar de Tesla. Des del mes de gener, aquesta ha permès a Nick estalviar un 90% de la factura de la llum.
Aquest usuari ha passat de pagar uns 4 euros / dia en electricitat, a només 39 cèntims d'euro. Això vol dir que gràcies al seu sistema fotovoltaic i la bateria de Tesla, la seva factura de la llum ha passat d'uns 120 euros al mes a 11,7 euros.
Amb una inversió total de la instal·lació solar més la bateria de 10.800 euros, significa un cost realment econòmic que es pot amortitzar en uns 10 anys.
Durant l'entrevista, aquest propietari van indicar que quan la bateria està recarregada, les necessitats de l'habitatge són menors; llavors l'excedent de la producció dels panells s'envia a la xarxa. Si a Austràlia es possible fer el balanç net, això també els permetria vendre el sobrant, aspecte que permetria amortitzar la instal·lació en molts menys anys.
Malauradament a l'Estat espanyol encara no es pot fer ús de bateria associada a una instal·lació com aquesta i amb aquests preus. Només els panells poden arribar a superar els 10.000 euros, incloent mà d'obra, materials, impostos ... A això cal sumar-hi una bateria per a la llar de la qual encara no se sap el preu de cost i la instal·lació, però possiblement no baixi dels 4.000 o 5.000 euros.
A això cal sumar-hi un cost del terme de potència. Per una potencia de 5kW pot ser d'uns 20 euros al mes encara que el consum sigui 0 kWh.
Font: ABC Sydney
Publicat per Unknown a 12:51 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Bateria per a la llar, Tesla
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Ucraïna planeja revitalitzar el 'desert de Txernòbil' amb energia solar
Trenta anys després de l'accident de Txernòbil, el govern d'Ucraïna planeja donar una nova vida renovable a les milers d'hectàrees de la zona d'exclusió a la part nord del país. Mentre que la radiació de llarga durada fa que la zona no sigui apta per a la vida humana, l'agricultura o la silvicultura, la terra barata i les xarxes de distribució elèctrica la converteixen en el lloc ideal per a la generació d'energia solar.
"La terra i la connexió amb les línies de transmissió són les parts més costoses de qualsevol projecte d'energia solar, i tenim les dues coses, aquí", va dir el director general de la planta de Txernòbil, Igor Gramotkin, als mitjans locals quan el país commemorava el 30 aniversari del desastre nuclear.
A finals de juny, el ministre de Medi Ambient i Recursos Naturals d'Ucraïna, Ostap Semerak, va presentar els plans del país per a la reactivació de la zona d'exclusió en el Canadà-Ucraïna Business Forum, a Toronto. Després del fòrum va anunciar que una sèrie de inversors canadencs estan intentant desenvolupar plantes d'energia solar i de biocombustibles prop de Txernòbil.
Semerak també va assenyalar que l'aplicació d'aquest tipus de projectes requereix una nova legislació en matèria d'assignació de terres a la zona d'exclusió. "Esperem que aquesta qüestió serà aprovada en breu pel Parlament. A principis de juny, el projecte de llei corresponent ja es va sotmetre a una primera lectura", va dir el ministre.
Planta fotovoltaica de Activ Solar a Ucraïna. FOTO: Activ Solar
En una entrevista recent, Semerak va confirmar que el seu ministeri estava negociant amb dues empreses d'inversió nord-americanes i quatre companyies d'energia canadencs interessades en el potencial solar de Txernòbil. Els desenvolupadors d'Ucraïna instal·laran un projecte de 4 MW al lloc abans de finals d'any, informa Bloomberg.
D'acord amb el ministeri, Ucraïna completarà abans que acabi l'any 34 plantes d'energia solar amb una capacitat total de més de 120 MW. Malgrat les dificultats polítiques i econòmiques que afronta el país, Ucraïna té l'objectiu d'augmentar la quota de renovables en el seu mix energètic fins a un 11% el 2020, informa el ministeri.
Després de diversos anys d'estancament, els desenvolupadors solars internacionals han començat a mostrar un renovat interès a Ucraïna. L'estiu passat una planta fotovoltaica de 4 MW es va connectar correctament a la xarxa a Vysokopillya, al sud del país
Els plans de Bielorússia per Txernòbil
Bielorússia, veí del nord d'Ucraïna, té els seus propis plans solars per als terrenys afectats per la catàstrofe de Txernòbil. A l'abril d'aquest any, l'empresa de telecomunicacions Velcom, una filial de l'empresa austríaca Telekom, va anunciar una inversió de més de 23 milions en una planta fotovoltaica de 22,3 MW al districte de Brahin, situada a la frontera amb Ucraïna, al costat del desert nuclear.
Velcom té la intenció de vendre l'electricitat generada, així com utilitzar-la per a les necessitats de l'empresa. "Esperem que la planta solar cobreixi aproximadament el 50% de les necessitats energètiques de la companyia i amortitzar en quatre o cinc anys", va dir el CEO de Velcom, Helmut Duhs, en una conferència de premsa a Minsk. Va afegir que la companyia havia triat aquesta àrea en particular per la seva ubicació al sud, però també a causa dels baixos preus de la terra.
Font: El Periódico de la Energía
Publicat per Unknown a 12:19 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: desert nuclear, energia fotovoltaica, Txernòbil
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
La misteriosa llei de Zipf
Les matemàtiques tenen moltes aplicacions en altres camps: en la biologia, la medicina, en les finances i, molt especialment, en la física.
En la biologia, per exemple, les matemàtiques han desenvolupat models de l'equilibri i supervivència de les espècies. Són els anomenats models de Lotka-Volterra, en els quals es prediu la coexistència de dues poblacions: la de preses i depredadors, o la invasió parasitària sobre un altre organisme. El model consisteix en dues equacions diferencials acoblades, regides per certes condicions inicials i paràmetres que donen compte de les condicions ecològiques de l'entorn.
En la medicina, les aplicacions són molt nombroses: des del càlcul de les dosis de fàrmac pertinents, a l'explicació d'un diagnòstic radiològic. Especialment, s'estan desenvolupat grans models matemàtics (la Teoria de Grafs, per exemple) per a l'explicació dels processos neuronals.
En finances, existeixen models predictius del mercat (encara molt poc refinats. En cas contrari, la inversió en valors estaria més concorreguda que la dels avis dirigits per brokers del mateix banc, al qual han confiat tots els estalvis de la seva vida laboral, com hem vist en l'última crisi econòmica). Per exemple, els models de Black-Scholes tempten la pujada de preu d'un actiu. No obstant això, les seves redefinicions són contínues, i el seu rang d'aplicació va a opcions europees o inversions amb dividends.
En física, és impossible triar un exemple característic d'aplicació entre els centenars de models teòrics basats en les matemàtiques més formals (convidem a seguir els que apareixen al arXiv diàriament). Les aplicacions a la física poden dividir-se en branques de les matemàtiques en relació amb la seva branca física corresponent. Per exemple, la geometria diferencial és el punt de partida de la relativitat general, però també en la termodinàmica. L'anàlisi matemàtica té un gran pes en la teoria de fluids, i l'àlgebra lineal i l'anàlisi funcional són primordials en mecànica quàntica i els seus operadors matricials.
No obstant això, les matemàtiques semblen no haver arribat a calar tan intensament en altres camps no científics, com la biblioteconomia o la lingüística. Per desmentir la seva manca d'aplicació en el camp de les lletres, avui volem descriure l'anomenada llei de Zipf .
En els anys quaranta, el lingüista George Zipf es va adonar que les paraules i el seu nombre d'aparicions en textos, seguien alguna llei especial. La paraula més utilitzada ocuparia el número u en el rànquing. El número dos es correspon amb la segona paraula més vegades repetida, etc. Així, es guardava una estreta relació entre el nombre d'aparicions de les paraules més populars. La primera paraula més utilitzada apareixia el doble de vegades que la segona, i tres vegades més que la tercera, i segueix el patró segons aquesta norma. Per exemple, en El Mag d'Oz, de Franz L. Baum, publicat el 1908, la paraula més freqüent va ser the amb 3.137 aparicions, la segona és and amb 1.544 aparicions, i la tercera to apareix 1.107 vegades.
La llei diu que
P n ≈ 1/n a
on P n és la freqüència d'una paraula en l'ordre n l'exponent a és aproximadament 1.
Gràfic mostrant el rang versus la freqüència per als primers deu milions de paraules en 30 Wikipedies en una escala log-log (extret de Wikipedia)
George Kingsley Zipf (1902-1950) va ser un lingüista americà, nascut a Freeport, Illinois, que es va trobar amb aquest fenomen en els seus estudis estadístics de filologia comparada. Va estudiar a Harvard, Bonn i Berlin, sent després professor a Harvard. Diguem com a curiositat que va ser Zipf qui va popularitzar aquesta llei, la mateixa sembla haver estat descoberta prèviament per l'estenògraf francès Jean-Baptiste Estoup i també pel físic alemany Felix Auerbach al 1913.
Aquesta es va convertir en una llei curiosa que no només descriu el comportament de la redacció i l'ús de les paraules, sinó que també distribuïa, per exemple, el salari dels homes més adinerats del planeta; en efecte, en un mateix país, la persona amb més sou rebia el doble que el següent en ordre descendent.
Un altre ús d'aquesta llei va ser per al càlcul d'habitants a les ciutats més poblades d'un mateix país. També es va corroborar que, aproximadament, el nombre de persones a la capital més poblada és el doble que a la segona capital més poblada i el triple que a la tercera, etc. Per exemple, els números concorden amb les capitals nord-americans: Segons el cens del 2010, Nova York tenia una població total de 8.175.133 persones, sent la següent capital més poblada Los Angeles, amb 3.792.621 habitants i les següents capitals en el rànquing: Chicago, Houston i Filadèlfia amb 2.695.598, 2.100.263 i 1.526.006 habitants respectivament. Efectivament, sembla que la llei es compleix. En aquest citadíssim article de 1999 l'economista Xavier Gabaix va descriure aquesta llei per a les ciutats com una llei de potències, i el gràfic seria una cosa així:
La llei sembla complir-se fins en el cas de ciutats amb creixement caòtic. Sembla, però, que els números no se segueixen per a ciutats de mida petita. Es possible que la llei de Zipf sigui un reflex del creixement de ciutats amb condicions econòmiques similars, com poden ser les integrades a la Unió Europea.
Una altra de les lleis matemàtiques aplicades a la sociologia i les poblacions és la regla dels tres quarts. Aquesta regla és aplicable al càlcul de la quantitat de recursos necessaris depenent del creixement de la ciutat. A primera vista, diríem que si el nombre d'habitants d'una ciutat és el doble que l'altra, el nombre de gasolineres necessàries seria el doble. No obstant això, el nombre de recursos es correspon amb els esmentats ¾, i l'eficiència de la ciutat serà la mateixa amb només un 77% més de gasolineres.
Existeixen variacions de la llei de Zipf i investigacions recents que fan referència a aquesta llei. Els investigadors Álvaro Corral, Isabel Moreno García i Francesc Font Clos, del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) de Barcelona, vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, han completat una anàlisi a gran escala de milers de textos digitalitzats per al primer tractament empíric de la llei de Zipf. El seu treball es basava en l'estudi de més de 30.000 volums en anglès per a la formulació clara de la llei des del punt de vista probabilístic: una que no associï probabilitat a les paraules, sinó variables numèriques.
Es va obtenir una llei equivalent de comptar el nombre d'aparicions d'una paraula, i una segona estadística que compta el nombre de paraules diferents que apareixen un determinat número de vegades. Així, el nombre de paraules que apareixen una única vegada és el quàdruple del nombre de paraules que apareixen dues vegades, el nònuple del nombre que apareixen tres vegades, i successivament. Les dues lleis de les freqüències s'han considerat fins ara quasi equivalents, excepte perquè la freqüència de les paraules no és una variable contínua.
La manca de empiricitat havia derrotat moltes d'aquestes teories. No obstant això, els nous mètodes computacionals poden simplificar molt la seva corroboració. Com hem vist, l'estudi relatat anteriorment és molt recent, del 2015, i s'ha dut a terme gràcies al programari accessible del segle XXI.
No obstant això, encara no està molt clara l'explicació de la llei de Zipf, una llei empírica. A part de les explicacions estadístiques, es parla per exemple d'una llei del mínim esforç per part dels que parlen, escriuen o escolten que, per simplificar les seves frases, trien les paraules mes corrents, o el principi que l'èxit atreu l'èxit. El tema és intrigant i requerirà més i més interès en el futur immediat.
Gràcies a la revolució informàtica i el seu creixement exponencial, amb la creació diària de noves apps, estem vivint l'era del Big Data. Aquesta ciència es dedica a la classificació i emmagatzematge de volums de dades que no poden ser tractats normalment, degut la seva ingent quantitat. Per a això, s'estan desenvolupant noves eines en programari i noves modes estadístiques. El concepte engloba infraestructures, tecnologies i serveis creats per al processament d'aquests conjunts de dades estructurades, no estructurades o semi-estructurades (missatges en xarxes socials, senyals de mòbil, arxius d'àudio, sensors, imatges digitals, dades de formularis, correus electrònics, dades d'enquestes, logs etc,) que poden provenir de sensors, micròfons, càmeres, escàners mèdics, etc.
Al Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT) s'ha posat en marxa el Laboratori Robert Grossman, en què aquest expert mundial que treballa a la Universitat de Chicago col·laborarà amb investigadors de l'institut en aquests temes. Alhora, la recentment llançada Fundació Corbí (Corunya Biomedical Institute) té entre els seus objectius el desenvolupament de projectes relacionats amb Big Data i està tancant importants col·laboracions als Estats Units.
Font: Matemàtiques i les seves fronteres
Publicat per Unknown a 10:51 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Llei de Zipf, matemàtiques
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
dimarts, 18 d’octubre de 2016
Aconsegueixen la primera imatge d'una partícula de llum
Un equip d'investigadors polonesos ha aconseguit crear, per primera vegada en la història, l'holograma d'una partícula individual de llum.
Un raig de sol entra per la finestra i il·lumina l'habitació. A primera vista no sembla una cosa extraordinària, però la mecànica quàntica ens diu que aquest raig lluminós està format per trilions i trilions de petits «paquets de llum» individuals, els fotons, movent-se a 300.000 quilòmetres per segon. No obstant això, ningú ha aconseguit veure un fotó individual, ni saber quina forma té, si és que en té alguna. És més, podria ser que ni tan sols tingui sentit formular aquestes preguntes.
Ara, un equip d'investigadors polonesos ha aconseguit crear, per primera vegada en la història de la Ciència, l'holograma d'una partícula individual de llum. La fita, aconseguida gràcies a l'observació de les interferències que es produeixen quan dos raigs de llum es creuen, constitueix un important avanç cap a la comprensió de la naturalesa íntima de la llum. Els resultats d'aquest treball, a més, podrien ser importants per al desenvolupament de tecnologies que necessitin comprendre quina forma té un fotó, com succeeix amb les telecomunicacions i els ordinadors quàntics.
"Portem a terme un experiment relativament simple per mesurar i poder veure alguna cosa que és increïblement difícil d'observar", explica Radoslaw Chrapkiewicz, físic de la Universitat de Varsòvia i investigador principal de l'estudi que s'acaba de publicar a Nature Photonics.
Des de fa centenars d'anys, els físics han treballat molt dur per intentar comprendre de què està feta la llum. I al segle XIX el debat va semblar quedar tancat gràcies a James Clerk Maxwell, que va descriure la llum com una ona electromagnètica. Però les coses, en realitat, són bastant més complicades i, a principis del segle XX el físic alemany Max Planck, que aleshores era company del seu compatriota Albert Einstein, va demostrar que la llum estava feta de petits paquets invisibles als quals va anomenar fotons.
Anys més tard, en la dècada de 1920, el físic austríac Erwin Schroedinger va refinar aquestes idees en la seva famosa equació de funció d'ona quàntica, capaç de predir amb extraordinària precisió els resultats d'experiments amb fotons. Un èxit però, que no ha evitat que els físics segueixin preguntant-se sobre el veritable significat i naturalesa d'aquesta funció d'ona. Ara, i per primera vegada, els investigadors de la Universitat de Varsòvia han aconseguit representar i mesurar les formes descrites per l'equació de Schroedinger en un experiment real.
Els fotons, al desplaçar-se com ones, poden estar en la mateixa fase. Però si interactuen, produeixen un senyal brillant. Si, per contra, les seves fases s'oposen, llavors s'anul·laran els uns als altres. És una cosa semblant al que succeeix amb les ones sonores emeses per dos altaveus i que produeixen pics de so aguts i greus en una habitació.
La imatge obtinguda pels científics, anomenada holograma perquè porta informació tant de la forma com de la fase d'ona del fotó, va ser creada disparant al mateix temps dos rajos de llum cap a un divisor de feix (un instrument òptic que divideix un raig lluminós en dos). El divisor de feix es comporta com si fos un encreuament de carreteres, una intersecció que cada fotó pot envoltar o creuar directament, la qual cosa depèn de la forma de les seves funcions d'ona.
Per a cada fotó individual, qualsevol de les dues possibles trajectòries és igualment probable. Però quant dos fotons diferents s'aproximen a la vegada a la intersecció, tots dos interactuen i el resultat varia completament. D'aquesta manera, l'equip es va adonar que si conegués la funció d'ona d'un dels dos fotons, seria fàcil esbrinar la forma de la segona a partir de les posicions dels centelleigs que es van produint en el detector. Seria com disparar dues bales una contra l'altra i utilitzar després les seves trajectòries desviades per la col·lisió per esbrinar la forma de cada projectil.
Cada nova ronda de l'experiment produïa dues llampades en el detector, un per a cada fotó. I després de més de 2.000 repeticions, va començar a aparèixer un patró en aquests centelleigs, gràcies al qual els investigadors van poder reconstruir la funció d'ona del segon fotó.
La forma de la imatge resultant s'assembla a una creu de Malta, i és exactament la que prediu l'equació de funció d'ona de Schroedinger. En els braços de la creu, on els fotons estan en fase, la imatge és més brillant, mentre que les zones en què les fases s'oposen apareixen més fosques.
Per Michal Jachura, coautor de l'estudi, l'experiment "ens porta a estar un pas més a prop de comprendre què és realment una funció d'ona", i podria constituir una nova eina per estudiar les interaccions entre fotons, de summa utilitat a l'hora de desenvolupar tecnologies com les telecomunicacions o la computació quàntiques.
Ara, els investigadors tractaran de fer un pas més i recrear funcions d'ona d'objectes quàntics més complexos, com ara, àtoms complets. "Pot ser que les aplicacions reals de la holografia quàntica triguin dècades a aparèixer", conclou Konrad Banaszek, un altre dels membres de l'equip. "Però si hi ha alguna cosa del que podem estar segurs és que seran sorprenents".
Font: ABC
Publicat per Unknown a 17:27 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: fotons, holograma, llum
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Els projectes híbrids d'eòlica, solar i emmagatzematge guanyen adeptes
El desenvolupador australià d'energia renovable Windlab espera iniciar aquest any la construcció d'un projecte híbrid de solar, eòlica i emmagatzematge al nord de Queensland després de la seva aprovació per part del consell municipal local de la localitat de Hughenden.
La primera fase del parc energètic Kennedy, prop de Hughenden, comptarà amb 30 MW de capacitat eòlica, 20 MW de capacitat solar de seguiment d'un sol eix i 2 MW / 4MWh de capacitat d'emmagatzematge de bateries d'ió liti.
Aquesta primera fase tindrà un cost de prop de 120 milions de dòlars, sobre un pressupost total del projecte de 1.000 milions. La finalització comptarà amb una capacitat global de 1.300 MW -la segona fase sumarà 600 MW eòlics i altres 600 MW solars- que subministraran l'equivalent a la càrrega d'energia base de la demanda energètica del nord de l'estat.
L'anunci s'ha fet després de la proposta d'una altra empresa australiana per construir una gran instal·lació solar + emmagatzematge a Austràlia del Sud, i ha arribat enmig d'una onada de més interès pel muntatge de capacitat d'emmagatzematge d'energies renovables arran de la caiguda dels seus costos davant l'augment dels costos del gas.
Windlab diu que el projecte serà un dels primers híbrids d'eòlica, solar i emmagatzematge connectats a la xarxa en el món. El seu CEO, Roger Price, diu que la companyia espera assegurar el finançament a finals d'aquest any, però ja s'ha embarcat en el projecte la companyia japonesa Eurus Energy, que finançarà una part substancial del projecte.
Windlab té previst utilitzar aquesta primera etapa del projecte per provar l'eficàcia de la solució i obtenir suport per a un desplegament molt més gran, que podria incloure més de 1.000 MW d'eòlica i solar al nord de Hughenden. "Hughenden és un lloc únic, dotat d'un dels millors recursos tant eòlics com solars a Austràlia", va dir el director del projecte de Windlab, Geoff Burns.
El Kennedy Energy Park estarà en funcionament a principis de 2018. La instal·lació híbrida de 50 MW generarà suficient electricitat per cobrir les necessitats de més de 30.000 habitatges, més energia que la requerida per Hughenden i els seus voltants, de manera que l'energia sobrant s'injectarà a la xarxa elèctrica nacional.
"Kennedy està situat a 20 quilòmetres al sud-est de Hughenden, just al costat de la carretera de Flinders" va dir la companyia en un comunicat. "Constarà de 9 a 12 turbines, en funció de l'elecció final, i fins a 200.000 panells solars. Els panells solars seran de seguiment d'un sol eix per maximitzar el potencial de la posta del sol occidental. La capacitat d'emmagatzematge serà de 2 MW de bateries d'ió liti, equivalents a quatre contenidors de transport".
Font: El Periódico de la Energía
Publicat per Unknown a 16:18 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Energia renovable, Windlab
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
divendres, 14 d’octubre de 2016
Obrint la porta a la gestió autònoma de la xarxa
Les xarxes intel·ligents, contenen molts components ajustables, tenen un paper important en la transició cap a fonts d'energia renovables. El nou programari de Siemens pot operar aquestes xarxes de forma autònoma amb la màxima eficiència.
La transició a l'energia renovable és mantenir els operadors de xarxes en estat d'alerta ja que, de vegades, la xarxa no té capacitat suficient per acceptar l'energia dels parcs eòlics i/o parcs solars.
L'Active Network Management (ANM) és un paquet de programari que Siemens ha desenvolupat per a l'operació totalment automàtica de les xarxes elèctriques, ja que aquests són una solució pel coll d'ampolla en la gestió de la xarxa tradicional, així com per a altres reptes que planteja la transició de fonts d'energia renovables. Per exemple, un distribuïdor ha reconegut que l'ANM ajuda a posar les fonts renovables d'energia quatre vegades més ràpid que en el passat i en només el 40% del cost anterior.
En el futur, les xarxes transmetran més electricitat respecte avui dia, a més, l'electricitat ja no fluirà des de les plantes de generació d'energia a través de xarxes d'alta, mitja i baixa tensió fins al consumidor, ja que s'introduiran diferents punts de generació. D'altra banda, la generació d'energia i la demanda no estan en equilibri, la qual cosa vol dir que si a nivell de baixa hi ha excedent d'energia, aquest puja al següent nivell de tensió superior. Com a resultat, els distribuïdors, tenen dificultats per mantenir-se dins dels rangs de voltatge especificats en les xarxes de mitja i baixa tensió.
Si un nou parc eòlic s'ha de connectat a la xarxa, això pot portar a que sigui necessari reformar la xarxa elèctrica, que és un procés llarg i costós. Llevat que, per descomptat, el funcionament de la xarxa s'optimitzi de manera que les capacitats existents siguin utilitzades de manera més eficient. La bona notícia és que els elements que poden ser més ajustables en una xarxa, tenen més fàcil optimitzar l'operació.
En el futur, les xarxes distribuiran més electricitat que avui
L'augment de la reixa cap a la Capacitat
Aquí és on el programari ANM entra en joc. Es registra l'estat actual de la xarxa, identifica les àrees problemàtiques, troba la solució òptima, i ajusta la xarxa corresponent. ANM utilitza càlculs de flux de càrrega com a base. El programari està connectat a una base de dades que conté informació sobre l'estructura de xarxa i la topologia així com dades sobre tots els components tècnics; per exemple, informació sobre la longitud i la resistència elèctrica de les línies d'energia i els paràmetres dels transformadors i els sistemes d'emmagatzematge.
L'ús d'aquestes dades i les lleis de Kirchhoff, descriuen la relació entre els corrents i voltatges en una xarxa elèctrica. Llavors, ANM calcula com els fluxos de càrrega es distribueixen a través de la xarxa per a una entrada d'energia especificada segons el nivell de la demanda.
Si un rang de voltatge es viola en algun punt de la xarxa o un transformador estigui sobrecarregat, en qüestió de segons, l'ANM determina quina és la millor solució en base als equips existents i automàticament emet ordres a través de la seva funció de control de sistemes d'energia. Podria, per exemple, canviar la sortida d'un generador d'electricitat a la xarxa, ajustar les tomes de commutació d'un transformador entre els nivells de la xarxa, o gestionar un sistema d'emmagatzematge basat en bateria química
Les xarxes que seran aptes pel futur
Les futures xarxes intel·ligents, seran capaces d'operar en, precisament, una manera tan autònoma tal que, serà possible gestionar centenars o fins i tot milers de petits productors d'energia, així com regular els dispositius d'emmagatzematge de la bateria i els consumidors d'energia.
Anteriorment, les àrees separades de la xarxa podrien estar unides entre si de manera que les grans quantitats d'energia que puguin produir-se en una part d'una xarxa podrien compensar-se amb alta demanda en una altra part. Si els paràmetres de la xarxa, a més de la tensió (per exemple, potència reactiva) també s'han d'optimitzar, podrien incloure altres elements com ara equips de compensació d'energia reactiva-i inversors controlables en els parcs solars. A causa de que les xarxes tenen tants elements ajustables que s'influencien mútuament, ja no és possible trobar i posar en pràctica una manera de funcionament òptim de forma manual. per tant, l'ANM, per contra, permet que la xarxa operi de forma totalment autònoma i en un estat òptim en tot moment.
Font: Siemens
Publicat per Unknown a 18:16 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Energia renovable, xarxes intel·ligents
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
La nova bateria de liti-oxigen
Les bateries de liti-aire es consideren tecnologies molt prometedores per aplicar-les a cotxes elèctrics i dispositius electrònics portàtils, a causa del seu potencial per al lliurament d'una alta producció d'energia en proporció al seu pes. Però aquest tipus de bateries tenen alguns inconvenients molt greus: Perden molta de l'energia injectada en forma de calor i es degraden amb relativa rapidesa. També requereixen costosos components addicionals per bombar el gas oxigen dins i fora, per tant, en una configuració de cèl·lula oberta, són molt diferents de les bateries segellades convencionals.
Però una nova variació de la bateria química es podria utilitzar en una bateria convencional, completament segellada, de manera que promet un rendiment teòric similar a les bateries de liti-aire.
El nou concepte de bateria, denominada bateria de càtode nanolithia, s'explica en un article a la revista Nature Energie escrit per Ju Li, professor del MIT juntament amb altres científics.
Una de les deficiències de les bateries de liti-aire, segons explica Li, és la manca de correspondència entre les tensions implicades en la càrrega i descàrrega de les bateries. Els voltatges de sortida de les piles són de més de 1,2 volts menys que la tensió que s'utilitza per carregar-les, el que representa una pèrdua significativa de potència per cada cicle de càrrega.
Romandre sòlida
Les bateries de liti-aire convencionals es basen en l'oxigen de l'aire exterior per conduir una reacció química amb el liti de la bateria durant el cicle de descàrrega, i aquest oxigen s'allibera de nou a l'atmosfera durant la reacció inversa en el cicle de càrrega.
En la nova variant, no és el mateix tipus de reaccions electroquímiques que tenen lloc entre el liti i l'oxigen durant la càrrega i la descàrrega, sinó que tenen lloc sense deixar que l'oxigen torni a una forma gasosa. En lloc d'això, l'oxigen es manté a dins sòlid i es transforma directament entre els seus tres estats redox, mentre està unit en forma de tres compostos diferents sòlids químics, Li2O, Li2O2, i LiO2, que es barregen junts. Això redueix la pèrdua de tensió per un factor de cinc, de 1,2 volts a 0,24 volts, de manera que només el 8 per cent de l'energia elèctrica s'escalfa.
Aquest enfocament ajuda a superar un altre problema que tenen les bateries de liti-aire: A mesura que la reacció química implicada en la càrrega i descàrrega converteix l'oxigen de gas a sòlid, el material passa a través d'enormes canvis de volum que poden interrompre els camins de conducció elèctrica en l'estructura, cosa que limita greument la seva vida útil.
El secret de la nova formulació és la creació de partícules minúscules, en l'escala del nanòmetre (mil milionèsima part d'un metre), que contenen tant el liti i l'oxigen en la forma d'un got, confinat hermèticament dins d'una matriu d'òxid de cobalt. Els investigadors es refereixen a aquestes partícules com a nanolithia. D'aquesta manera, les transicions entre LiO2, Li2O2, i Li2O poden tenir lloc en la seva totalitat dins el material sòlid.
Les partícules de nanolithia serien normalment molt inestables, de manera que els investigadors, les incrusten dins de la matriu d'òxid de cobalt, un material similar a una esponja amb porus de tan sols uns pocs nanòmetres de diàmetre.
La matriu estabilitza les partícules i també actua com un catalitzador per a la seva transformació. Les bateries de liti-aire convencionals, són molt seques, perquè realment no poden absorbir el diòxid de carboni i aigua. No obstant això, la nova bateria, evita aquest problema.
Sense sobrecàrrega
La nova bateria també està inherentment protegida contra la sobrecàrrega, perquè la reacció química en aquest cas està auto-limitada de forma natural de manera que la reacció es desplaça a una forma diferent que impedeix encara més l'activitat. Amb una bateria típica, si es produeix una sobrecàrrega, aquesta pot causar danys estructurals irreversibles o, fins i tot, explotar.
En les proves de ciclying, en una versió de laboratori de la nova bateria, es va sotmetre a 120 cicles de càrrega-descàrrega, i va mostrar una pèrdua de menys del 2% de la seva capacitat, el que indica que aquest tipus de bateries podrien tenir una vida útil llarga. I pel fet que aquest tipus de bateries, es poden instal·lar i operar igual que les bateries de ions de liti sòlids convencionals, sense que cap dels components auxiliars necessaris per a una bateria de liti-aire, podrien adaptar-se fàcilment a les instal·lacions existents o dissenys del paquet de bateries convencionals per a automòbils, productes electrònics o, fins i tot, l'emmagatzematge d'energia a escala de xarxa.
Com que els càtodes d'oxigen sòlid són molt més lleugers que els càtodes de bateries de ions de liti convencionals, el nou disseny podria emmagatzemar el doble de la quantitat d'energia per a un pes donat de càtode. I amb un major refinament del disseny, les noves bateries podrien duplicar aquesta capacitat de nou.
Tot això s'aconsegueix sense afegir components o materials cars. El carbonat utilitzat com electròlit líquid en aquesta bateria "és la forma més barata" d'electròlit. L'òxid de cobalt, és un component que pesa menys del 50 per cent del component nanolithia. En general, el nou sistema de bateria "és molt escalable, barat i molt més segur que les bateries de liti-aire", diu Li.
Font: PHYSorg
Publicat per Unknown a 17:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: bateries liti-oxigen, nanolithia
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Figures còsmiques peculiars
En aquest article us presentem un recull de figures còsmiques que resulten peculiars a la vista. Us animeu?
La galàxia de l'Eix
NGC 5866 també es coneix com la galàxia de l'Eix. La seva forma lenticular, mostra com de primes són les galàxies. De fet, alguns astrònoms pensen que la seva forma lenticular es deu a que aquesta galàxia es mostra de cantó, sent la seva veritable forma una espiral, perquè s'ha detectat una lleugera formació estel·lar i la presència de certes quantitats de gas fred, no gens comuns en les galàxies lenticulars.
A la imatge es pot veure com un disc blau, la llum procedeix d'estrelles joves i brillants, s'estén més enllà del disc de pols que cobreix el pla de la galàxia. I els tons ataronjats del bulb pertanyen a les estrelles vermelles més velles situades a la part central de la galàxia.
La galàxia NGC 5866 es troba a uns 44 milions d'anys llum del sistema solar en direcció a la constel·lació del Drac.També es coneix com NGC 5866 a un petit grup de galàxies en la constel·lació del Drac. El nom prové de la galàxia NGC 5866 que, juntament amb NGC 5907, són les galàxies més brillants del grup.
A sota es poden veure les imatges que comparen la galàxia amb un eix pertanyent a la part del darrere d'una moto.
La galàxia Cometa
La galàxia Cometa també es coneix com 235.144-260.358. És una galàxia espiral i està situada a 2,9 milions d'anys llum de la Via Làctia, en la constel·lació de l'Escultor, i pertany al Cúmul de galàxies Abell 2667.
És una galàxia semblant a la Via Làctia que es caracteritza per mostrar un únic braç espiral i per deixar una cua de nusos blaus i brillants al seu darrere. Aquesta peculiar morfologia es deu a les forces de marea que la resta de galàxies del Cúmul exerceixen sobre 235.144-260.358. Aquesta distorsió fa que el fregament amb el gas intergalàctic, la despulli del seu gas i generi un brot estel·lar en el seu centre, la qual cosa s'ha constatat per la seva elevada lluminositat a l'infraroig.
Els nusos blaus, que vénen acompanyats de filaments de gas de baixa brillantor, són en realitat cúmuls estel·lars molt massius, de lluminositats comparables a les dels súpers cúmuls estel·lars o les de les galàxies nanes, pensant-se que potser siguin els precursors de les galàxies nanes ultra compactes.
Donada l'elevada formació estel·lar que s'està donant a la galàxia i les forces de fregament que pateix, els científics creuen que aviat se li esgotarà tot el gas disponible per a la formació de noves estrelles, per la qual cosa acabarà convertida en una galàxia espiral massiva, amb un bulb galàctic molt gran. La galàxia Cometa es troba a la part superior esquerra de la imatge de sota i s'ha comparat amb una fotografia del cometa Lulin.
La galàxia Estella
Coneguda com NGC 5907, la galàxia de l'Estella es troba a la constel·lació del Drac, a uns 40 milions d'anys llum de nosaltres. Amb una magnitud aparent de 10,38, va ser descoberta per William Herschel al 1788.
NGC 5907 apareix vista de cantó des de la nostra perspectiva, orientada aproximadament en sentit nord-sud. El nucli es troba amagat per la pols interestel·lar. Destaca el seu disc extremadament fi, que mostra, com succeeix en altres galàxies espirals, certa deformació atribuïda a interaccions amb galàxies veïnes. És la segona galàxia més important del Grup de NGC 5866.
De les observacions es dedueix que una galàxia nana està essent absorbida per NGC 5907 en el seu halo. De fet, en fotografies de llarga exposició s'observen uns fluxos que probablement representen el camí fantasmal d'una galàxia nana, les deixalles abandonades al llarg de l'òrbita d'una galàxia satèl·lit més petita, que gradualment es va anar estripant i unint a NGC 5907 fa més de 4000 milions d'anys.
Les galàxies de les Antenes
Les galàxies Antennae o Antenes són dues galàxies en interacció situades en la constel·lació de Corvus a 60 milions d'anys llum. Van ser descobertes al 1785 per William Herschel.
Les galàxies Antennae NGC 4038 i NGC 4039, formen part del Grup de NGC 4038 juntament amb cinc galàxies. Estan experimentant una col·lisió galàctica i reben el nom d'Antennae o Antenes per les llargues línies d'estrelles, gas i pols generades per la col·lisió, i que recorden les antenes d'un insecte. Els nuclis de les dues galàxies s'estan unint per formar una única galàxia el·líptica, mentre que les cues acabaran per trencar-se i independitzar-se formant galàxies satèl·lits menors.
Les dues galàxies espirals van començar a unir-se fa uns centenars de milions d'anys, per la qual cosa les galàxies Antennae són l'exemple més proper de dues galàxies en interacció. Gairebé la meitat dels objectes en les Antenes són joves cúmuls estel·lars, resultat d'aquesta col·lisió. Els nuclis, de color més brillant a banda i banda del centre, estan formats principalment per estrelles més velles i estan travessats per filaments de fosc pols interestel·lar de color marró.
La galàxia del Cigar
La galàxia del Cigar, també coneguda com M 82 és una galàxia espiral barrada allargada i estreta, situada a la constel·lació de l'Óssa Major. És el prototip de galàxia amb brot estel·lar i està caracteritzada per una elevada taxa de formació estel·lar en el seu centre, causada per una interacció gravitatòria, ocorreguda fa entre dos-cents i cinc-cents milions d'anys amb la veïna M81. Encara que això no explica del tot l'origen del gas de brillantor vermell que està expulsant. Unes proves recents indiquen que el gas és dirigit per diversos vents de partícules procedents de diverses estrelles, que juntes creen un supervent galàctic.
La galàxia del Cigar, a 12 milions d'anys llum de distància, és la més brillant del firmament en infraroig, i es pot observar en llum visible, amb un petit telescopi, a la constel·lació de l'Óssa Major.
La nebulosa del Llapis
En realitat es tracta d'una ona de xoc que viatja per l'espai a 500.000 quilòmetres per hora. Movent-se de dreta a esquerra, aquesta nebulosa prima és catalogada com NGC 2736. La seva estreta aparença suggereix el seu popular nom: The Pencil Nebula (Nebulosa del Llapis). Amb 5 anys llum de llarg i uns 800 anys-llum d'amplada, la nebulosa del Llapis és només una part de romanent de la supernova Vela que va explotar fa 11.000 anys. Inicialment, l'ona de xoc es va moure a un milió de quilòmetres per hora però s'ha frenat considerablement, envoltant-se de gas interestel·lar.
La nebulosa de la Pipa
La nebulosa de la Pipa, també coneguda com LDN 1773, és un complex de nebuloses fosques visible a la constel·lació Ofiuco.
Es presenta al cel com una gran taca fosca superposada a la Via Làctia, allà on mostra un allargament causa de la presència del centre galàctic.
La nebulosa té dues parts principals: La llengüeta, amb una opacitat de 6 que està composta per Barnard 59, 65, 66, i 67 (també coneguda com LDN 1773); i el cos de la pipa, amb una opacitat de 5 que està composta per Barnard 78 (també coneguda com LDN 42).
La nebulosa de la Pipa, juntament amb altres nebuloses situades més al nord, formen una nebulosa fosca anomenada Nebulosa del Cavall Negre.
Font: NASA
Publicat per Unknown a 12:05 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: anys llum, galàxia, nebulosa
Ubicació: Granollers, Barcelona, Espanya
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Total de visualitzacions de pàgina:
Tweets by @Estabanell
Etiquetes
Smart Grid (174) Sector Elèctric (61) Tesla (27) Demand Response (26) vehicle elèctric (19) grafè (18) avió (17) energia solar (17) aeronàutica (16) Internet de les coses (15) vehicles elèctrics (15) Electric Vehicle (13) Big Data (12) energies renovables (12) Renovables (11) aigua (11) electricitat (11) Boeing (10) Wi-Fi (9) xarxa elèctrica (9) hidrogen (8) panells solars (8) robots (8) transformador (8) xarxes intel·ligents (8) hacker (6) transformadors (6) energia elèctrica (5) | 0.781534 | curate | {"ca": 0.9878825011062323, "de": 0.000442492937131965, "es": 0.005173763572619898, "pt": 0.002586881786309949, "en": 0.0012764219340345145, "fr": 0.0004765308553728854, "nl": 0.00015317063208414173, "cs": 0.00034037918240920387, "sv": 0.00028932230504782327, "it": 0.0009190237925048504, "oc": 0.0004595118962524252} | https://smartestabanell.blogspot.com/2016/10/ |
macocu_ca_20230731_8_520170 | Estació Ciutat
La Clínica de Salut Ambiental al Districte de Sant Martí de Barcelona
4 novembre 2017 – 29 abril 2018
L’Estació Ciutat parteix de la proposta de l’enginyera i artista Natalie Jeremijenko i esdevé seu de la Clínica de Salut Ambiental a l’espai públic de la ciutat de Barcelona. Amb base al Passatge Trullàs (Districte de Sant Martí), l’Estació consisteix en una sèrie d’infraestructures per la realització d’accions participatives en les que la ciutadania contribueix activament a la millora de la salut ambiental.
L’activitat s’articula través d’una sèrie de receptes relacionades, entre altres, amb la millora de la qualitat del sòl i l’aire o l’increment del verd i la biodiversitat. Posant l’èmfasi en la recerca col·lectiva i la participació pública pròpies de la ciència ciutadana, l’Estació compta amb el compromís de la comunitat científica i entitats i associacions locals. L’Oficina de Ciència Ciutadana del Institut de Cultura de Barcelona també contribueix al projecte, destacant l’Escola Internacional de Ciència Ciutadana, on investigadors de tot el món s’afegiran a aquest esforç col·lectiu.
Tallers
Els visitants de l'Estació Ciutat poden realitzar fins a 16 tallers. Per a participar-hi de dilluns a divendres és necessaria inscripció prèvia. Durant el cap de setmana són oberts al públic.
Mesura de la qualitat de l’aire
↑
Recepta a càrrec de la Dra. María Alonso Mapping for Change (Regne Unit)
Els òxids de nitrogen (NOx) són gasos que es produeixen per la reacció del nitrogen i l’oxigen en els processos de combustió. A les nostres ciutats, aquests s’alliberen principalment pels tubs d’escapament dels vehicles motoritzats. Un d’aquests gasos, el diòxid de nitrogen (NO2) és irritant i pot danyar les membranes cel·lulars i produir inflamació a les vies respiratòries. Normalment, els sensors de qualitat de l’aire estan fixos en llocs que no sempre estan a la nostra zona de pas. Els tubs de difusió són una alternativa senzilla i fiable per conèixer la qualitat de l’aire en aquells punts que ens interessen.
Les plantes a la ciutat i la salut
↑
Recepta a càrrec de la Dra. Jordina Belmonte i la Dra. Concepción de Linares Flora urbana i al·lèrgia, Punt d’Informació Aerobiològica, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)
A les ciutats hi ha plantes. Algunes d’aquestes plantes, que anomenem ornamentals, les han escollit els responsables de jardineria i les trobem en parcs, places i carrers. Són plantes seleccionades perquè embelleixin l’entorn, donin ombra, ofereixin aliment i/o aixopluc a animals. Altres plantes com aquestes creixen espontàniament, arreu on el sòl és prou fèrtil i no té un ús assignat. Les ciutats han de tenir plantes, com més diverses millor, però en escollir les espècies que hi plantem, hem de fer atenció que la seva forma de vida no pugui interferir negativament. Un aspecte que cal tenir en compte és la salut i més concretament les al·lèrgies dels ciutadans.
Aplicació de «biochar» als sòls urbans: millora de la qualitat del sòl
↑
Recepta a càrrec de la Dra. Anna Rigol, la Dra. Sara Cabrero, la Dra. Jacqueline Estévez, el Dr. Oriol Ramírez-Guinart i el Dr. Miquel Vidal Secció de Química Analítica, Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica, Facultat de Química, Universitat de Barcelona
Una bona qualitat dels sòls urbans a les ciutats és imprescindible per aconseguir zones verdes frondoses que permetin millorar la salut de la població a través de la renovació de l’aire i del seu paper terapèutic per a les persones. Els sòls urbans, com que sovint han estat afectats per activitats industrials, solen estar compactats, per la qual cosa tenen poca capacitat de retenir aigua i nutrients necessaris per a un creixement adequat de les plantes i, fins i tot, poden contenir substàncies contaminants com poden ser els metalls pesants. Aquesta situació és especialment acusada al Poblenou, antiga zona fabril, però també s’estén a altres zones de la ciutat.
↑
Recepta a càrrec de la Dra. Teresa Sauras i la Dra. Núria Roca Secció de Fisiologia Vegetal, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona
Els sòls urbans són ecosistemes emergents que ofereixen l’oportunitat de crear nous espais naturals a les ciutats. Tot sovint, però, són sòls degradats, de baixa qualitat ambiental per al desenvolupament correcte de la vegetació i es fan necessàries accions de restauració de les funcions del sòl (serveis ecosistèmics) com ara el subministrament d’aigua i nutrients per a les plantes.
Comptatge digital de la superfície foliar
↑
Recepta a càrrec del Dr. Shawn C. Kefauver i el Dr. Adrian Gracia Romero Grup d’Ecofisiologia de Conreus Mediterranis, Departament de Fisiologia Vegetal, Universitat de Barcelona
La quantitat de verd de la ciutat no es mira en termes de la seves àrees verdes sinó amb l’anomenat índex de superfície foliar (leaf area index = LAI). Seguint l’acord COP21, és necessari incrementar sensiblement el verd de la ciutat. Augmentar el verd comporta no només millorar la qualitat de l’aire, sinó que també suposa influir en altres factors climàtics relacionats amb la nostra salut. Analitzarem la superfície verda d’alçada en parcs i jardins o qualsevol altra àrea verda de la ciutat amb l’ús del mòbil i amb altres eines digitals. Recepta recomanada per a més grans de 13 anys.
Comptatge analògic de superfície foliar
↑
Volem recollir informació sobre la quantitat de verd dels nostres entorns urbans. Analitzarem la superfície verda de baixa alçada (més baixa de 1,5 metres) en parcs i jardins o qualsevol altra àrea verda de la ciutat amb l’ús de materials que tenim a l’abast i gairebé sense fer servir cap artefacte digital.
Comptatge de superfície foliar en jardins verticals
↑
Els jardins verticals constitueixen una bona estratègia per incrementar el verd de la ciutat sense haver d’ocupar superfície horitzontal. L’índex de superfície foliar es pot veure sensiblement augmentat tal com demana l’acord COP21 relatiu a ciutats. L’acció suposa una millora la qualitat de l’aire i altres factors climàtics relacionats amb la salut. La recepta quantifica l’increment del verd dels jardins verticals amb eines digitals. Recepta recomanada per a més grans de 13 anys.
Els espais urbans i els seus usos
↑
Recepta a càrrec del Dr. Pablo Knobel Guelar Grup de Conservació, biodiversitat i canvi global, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)
Els espais urbans (i especialment els espais verds urbans) són elements clau en l’urbanisme de qualsevol ciutat i són contextos únics per al desenvolupament de determinades activitats. Tot i així, no tots els espais són iguals: cada espai té les seves característiques i, en conseqüència, cada espai té un ús diferent. La comprensió de quins són els factors que defineixen les relacions entre les característiques dels espais i el seu ús pot ser d’importància vital per a futurs estudis sobre el rol d’aquests espais verds urbans o sobre el disseny de les ciutats.
Reducció de contaminació a través del reciclatge
↑
Recepta a càrrec del Dr. Jordi Pietx i Colom i la Dra. Esther Garcia ECOEMBES
Imagina tot el procés de fabricació d’un envàs des de zero, tenint en compte l’obtenció de matèries primeres. Ara pensa en com es pot reduir aquest procés si fem servir materials reciclats. La diferència és un gran estalvi d’aigua, energia i, per tant, d’emissions de CO2 que ja no van a l’atmosfera. Volem entre tots quantificar el benefici que suposa per a un ciutadà reciclar llaunes de metall i envasos de plàstic durant una setmana.
La biodiversitat ornitològica en període de nidificació
↑
Recepta a càrrec del Dr. Abel Julien Projecte Nius i Institut Català d’Ornitologia
Els estudis a la ciutat de Barcelona posen de manifest que hi ha una avifauna prou interessant en qualitat i quantitat. En època d’hivernada i migració, els parcs de Barcelona atrauen un gran nombre d’ocells d’espècies molt variades. En època de cria, però, hi ha moltes espècies d’ocells que hi són absents malgrat que l’hàbitat és aparentment adequat per cobrir les seves necessitats d’alimentació. Generalment, la causa és que hi falten llocs apropiats de nidificació, siguin forats, arbustos, arbres o terrenys pedregosos. Aquest projecte vol mitigar els efectes d’aquesta mancança.
Seguiment de la biodiversitat ornitològica als jardins
↑
Les ciutats també hostatgen biodiversitat, especialment a les zones verdes. Els estudis a la ciutat de Barcelona posen de manifest que hi ha una avifauna prou interessant en qualitat i quantitat. El programa Ocells dels Jardins de l’ICO fa un seguiment continuat dels ocells que trobem en jardins públics i privats per obtenir informació que ens servirà per al diagnòstic de la salut de les poblacions d’ocells en entorns humanitzats.
Els colors del diòxid de carboni
↑
Recepta a càrrec de la Dra. Laia Pellejà i el Dr. Fernando Gomollón-Bel Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)
La quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera ha crescut de manera exponencial en els últims dos-cents anys. El CO2 és un dels responsables principals del canvi climàtic. A més, el CO2 és culpable de l’acidificació dels oceans, perquè quan es dissol en aigua es transforma en àcid carbònic (com el dels refrescos) i això pot perjudicar els ecosistemes marins. Descobrirem com el CO2 acidifica l’aigua quan es dissol. Això es pot veure utilitzant indicadors del pH que canvien de color segons aquest factor.
Cel·les solars amb verdures
↑
Cal trobar una font d’energia eficient i renovable per poder satisfer la demanda actual d’electricitat. Una de les solucions més interessants consisteix a aprofitar la llum que ens arriba del sol, i això es pot fer amb cel·les solars de diferents materials. Podem «copiar» les plantes i utilitzar compostos orgànics (com la clorofil·la o els carotens), capaços de transformar la llum solar en energia. Prepararem cel·les solars amb productes que podem comprar al supermercat com verdures o espècies. Les cel·les solars produiran prou energia per encendre un díode LED.
Piles amb gust de llimona
↑
Les piles estan basades en reaccions químiques. Perquè siguin eficients, solen fer-s’hi servir materials com el liti, el plom o el cadmi. Però també podem obtenir electricitat amb materials quotidians i de manera neta i sostenible. Prepararem piles amb materials quotidians capaços de generar energia suficient per encendre petits dispositius elèctrics com díodes LED, rellotges o calculadores.
Seguim els ritmes de la natura
↑
Recepta a càrrec del Dr. Joan Masó, la Dra. Ester Prat, el Dr. Joan Pino, la Dra. Corina Basnou, el Dr. Alberto Masa, la Dra. Ester Manzano, el Dr. Iñigo Lamsfus, la Dra. Cristina Montachini, la Dra. Camille Pelloquin i la Dra. Uta When Ground Truth 2.0, CREAF, Altran, Starlab, IHE-Delft
La fenologia és l’observació dels canvis estacionals en les plantes i els animals, tals com la floració, l’aparició d’insectes i la migració de les aus. Els canvis en els ritmes de la natura donen molta informació als científics sobre els efectes que el canvi climàtic produeix sobre els ecosistemes naturals, però calen sèries temporals llargues, homogènies, validades i ben repartides geogràficament per tot el territori. Es necessiten ciutadans amants de la natura que vulguin aprendre a fer observacions fenològiques i ajudar els científics a estudiar els impactes del canvi climàtic sobre les plantes, els animals i els éssers vius en general.
Autoconsum energètic
↑
Recepta a càrrec del Dr. Albert Tarancón, el Dr. Víctor Izquierdo i la Dra. Teresa Andreu Àrea de Materials Avançats per a l’Energia, Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)
El 75% del consum global d’energia es dóna a les ciutats, tot i que la població urbana tot just supera el 50% de la total. Buscar hàbits per a un ús més eficient de l’energia en l’entorn urbà i mostrar les possibilitats dels recursos energètics renovables a les ciutats constitueixen elements crucials per millorar la qualitat de l’aire que respirem.
Crèdits
La Clínica de Salut Ambiental x Barcelona es un projecte de: Natalie Jeremijenko Comissariat: Josep Perelló Direcció: Amanda Masha Caminals Disseny de l’espai: Guillermo Santomà Producció de l’espai: Torrecilla Espais | 0.668442 | curate | {"ca": 0.960419765328045, "it": 0.006197322756569162, "en": 0.007354156337795406, "fr": 0.0041315485043794415, "kk": 0.0013220955214014213, "es": 0.02057511155180962} | |
macocu_ca_20230731_1_260540 | 29 d’ag. 2009
Programa formativo de Gizonduz 2009
Gizonduz es una iniciativa pionera del Gobierno Vasco, impulsada por Emakunde-Instituto Vasco de la Mujer, dirigida a promover la concienciación, participación e implicación de los hombres en pro de la igualdad de mujeres y hombres.
Con el término Gizonduz se quiere trasmitir la idea de que, en la medida que permite un desarrollo integral de la personalidad de mujeres y hombres y ampliar su horizonte vital, la igualdad nos hace mejores personas y, en consecuencia, a los hombres más hombres.
2 comentaris:
Hola, que tal?Com que veig que no en han deixat comentaris ací vaig a intentar omplir un poc el buit amb la meus modesta però sincera opinió,jeje. Crec que es genial aquesta iniciativa del Gobern Basc, em pareix perfecte, tot i que hi ha que dir que més valdria que no existira i que no succeira el que realment ocorre. Ha de servir per colpejar-nos la consciènica i adonar-nos de que realment, encara que moltes persones ho han prés per quotidià i ho han assumit com a natural, desgraciadament una gran part de la societat femenina, de les dones, es troba discriminada per alguna raó. Es hora de trencar radicalment els esquemes i promoure l integració de les dones (que mai no deurien haver estat desintegrades ni dicriminades) i la igualtat de totes les persones, sense cap motiu ni distinció alguna. Doncs espere que amb aquesta proposta comencen, encara que siga poc a poc, a canviar les coses, i que al menys ens quede l esperança que algún dia, en futur que no en siga massa llunyà, les persones puguen ser i viure lliures i iguals( hi ha que vore que no m ixen les paraules quan et parle i com m inspire quan escric ací,jeje).Bé, fins demà, una abraçada. (Un missatge alentador: cada vegada son més les persones que escolte que es deixen caure per ací, i que encara que no deixen comentaris, aprenen de tot allò que ens contes. Seguix així, en progresses adequadament,jeje. Ánims, encara que sé que no els necesites, que per a tú es natural,jeje).
Gràcies Cristian, ets molt considerat per no voler deixar solet aquest post. A això se li diu sensibilitat. Ha, ha, ha. Efectivament, la formació és molt necessària. AHIGE (l'Associació d'hòmens per la igualtat de gènere)organitzà l'any passat un curs on-line gratuït per a joves: “Construyendo Igualdad”, (www.redjovenes.es) La convocatòria es va fer al febrer de 09 i hi havia joves de tot l'estat i d'Amèrica, i imagine que el 2010 també hi haurà curs. Jo em vaig apuntar al dels grans: "Intervención con hombres desde perspectiva de género" y va ser molt interessant. No t'ho dic perquè crega que et fa falta cap curs, perquè ja ets una persona igualitària, però és molt interessant intercanviar opinions i compartir inquietuds i dificultats en aquest camí de fer-nos grans i madurs. Una abraçada i, com sempre, un plaer compartir espai i reflexions (no passa res si no poden ser en directe; a mi també m'encanta on-line) | 0.781907 | curate | {"fr": 0.0027397260273972603, "en": 0.005136986301369863, "es": 0.22054794520547946, "pt": 0.004452054794520548, "ca": 0.7671232876712328} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_250042 | Aquesta Festa Major també recupera, i reserva, un espai per a les activitats esportives. Del 28 de juny al 4 de juliol tindrà lloc la XLI Cursa Atlètica Virtual de Festa Major, organitzada pel Consell Esportiu. En aquesta ocasió hi haurà 7 recorreguts de 5km pels 7 districtes de la ciutat, es podrà escollir lliurament el circuit que es vulgui i es podrà córrer lliurement entre el 28 de juny i el 4 de juliol. Les inscripcions es poden fer a la pàgina web del Consell Esportiu del Vallès Occidental Terrassa.
També es podrà participar al Torneig de pàdel Laia Mira; es celebrarà un Festival de¡ Patinatge Artístic al Club Natació Terrassa; exhibicions de Kárate, defensa personal, Kobudo, Gimnàstica artística, Hip hop, Zumba o Jiu Jitsu al Pavelló de Can Jofresa; el tradicional 3×3 de bàsquet de Festa Major al pavelló de l’Àrea Olímpica del Club Natació Terrassa; i el Trofeu Festa Major de ciclisme Campionat de Terrassa i PRIMER Memorial Ramón Tejedor, que enguany es disputarà en la modalitat de circuit al polígon de Can Petit, entre altres activitats. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/festa-major-terrassa/tornen-les-activitats-esportives-de-la-festa-major-de-terrassa-212337/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_271612 | MADRIDRajoy s'assegura l'aprovació dels pressupostos gràcies a un acord amb el PNBMadrid i Vitòria arriben a una entesa sobre el finançament d'Euskadi, poc abans de la intervenció del ministre Montoro al Congrés, que ha tret pit pel bon ritme de l'economia espanyola durant la presentació dels pressupostosRedacció 03 Mai 2017 - 14.18Montoro afirma que la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball avança amb "fermesa" (EFE)Mariano Rajoy es garanteix el suport dels cinc diputats del Partit Nacionalista Basc als pressupostos després que el govern espanyol i el basc hagin arribat a un acord sobre el finançament d'Euskadi.L'anunci de l'acord amb el PNB sobre l'anomenada quota basca s'ha fet poc abans de la presentació dels pressupostos per al 2017 per part del ministre d'Hisenda. Cristóbal Montoro ha dit que aquests comptes pretenen "seguir alimentant el creixement econòmic i, d'aquesta manera, consolidar i enfortir la creació de llocs de treball". I ha subratllat que s'avança "amb fermesa" en aquest sentit perquè considera que és una oportunitat per a situar les taxes d'atur a nivells d'abans de la crisi.Montoro ha dit que el rebuig de l'oposició als pressupostos és per raons polítiques alienes al seu contingut i ha carregat contra les crítiques d'alguns governs autonòmics per la falta d'inversió en infraestructures:"Venim d'una borratxera de despesa pública i ja volen anar de copes per celebrar-ho"I ha fet aquesta reflexió sobre els papers del govern i de l'oposició quan es presenten uns pressupostos:"Habitualment, l'oposició preveu que provocaran les set plagues i, davant d'això, els governs defensem que aconseguirem el setè cel. Doncs bé, ni setè cel nio set plagues. Ni aquests pressupostos ens portaran al cim ni ens faran tornar a l'abisme. "Durant el seu discurs, Montoro ha valorat la disposició del PNB per acordar qüestions importants con la quota basca que, una matèria pendent que no s'havia negociat a causa de la crisi econòmica, ha dit el ministre. Els nacionalistes bascos donaran suport al govern espanyol per tombar les esmenes a la totalitat de l'oposició a canvi d'una avantatjosa actualització de la quota basca, els diners que Euskadi paga a Madrid per les competències no traspassades.El PNB afirma, però, que "continuen negociant" amb el PP per aprovar els comptes i assenyalen que falta per resoldre les "discrepàncies" que durant les converses s'han deixat de banda per poder avançar en la negociació. Unes discrepàncies que els nacionalistes bascos esperen solucionar a les pròximes hores.Rajoy ja es veu amb els pressupostos aprovatsAls passadissos del Congrés, Mariano Rajoy ha dit que espera que aquest "bon pressupost" es pugui aprovar per posar-se ja a treballar en els comptes del 2018. El cap del govern espanyol ha subratllat que aquest pressupost serveix "perquè hi hagi més creixement en el país que més creix a Europa i perquè es continuin creant llocs de treball". "Crec que anem pel bon camí", ha afirmat Rajoy quan s'ha referit a la lluita contra l'atur. Tot plegat, ha afegit, fa que "augmenti la recaptació de manera important" i que això permeti tenir més diners destinats a pensions, sanitat o educació, "als problemes que interessen a la gent. "Aquesta tarda, l'oposició defensarà les seves esmenes.Putes rates els jeltzales.
EUSKAL HERRIA POBLA YERMA YUNTS N LA MATEIXA YUITA BISCA ELS DOS POBLES SORT K NS ENTENEN
A dreta i dreta la mateixa merda pactista i venuda.
I a l'esquerra callats a parar la mà
Estàs fatal. | 0.903084 | curate | {"ca": 0.9744473155325869, "de": 0.02555268446741315} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_604004 | Com ja vaig fer fa un parell d'anys amb l'Eurocopa, obro aquest fil per parlar del Mundial de futbol que es disputa a Sud-Àfrica. Passada ja la primera fase, poso els resultats d'aquesta i els aparallaments de vuitens. Molts partits són per digital + en exclusiva. EN TEORIA. Perquè si teniu parabòlica, hi ha alternatives a la plataforma de pagament. Ho podeu consultar aquí, ja us aviso que hi són tots: Partits per RTL (Ubicació Astra 12187-27500 Horitzontal)http://www.livesoccertv.com/channels/rtl/ Partits per ZDF (Ubicació Astra 11954-27500 Horitzontal)http://www.livesoccertv.com/channels/zdf/ En aquesta mateixa pàgina podeu consultar també altres canals via satèl·lit i també enllaços online:http://www.livesoccertv.com/channels/ I per acabar adjunto l'enquesta, idèntica a la de fa 2 anys, per saber quina selecció compta amb més suport per part vostre. Els resultats de l'enquesta de l'Eurocopa 2008 van ser els següents:1. Holanda 17.87 %2. Polònia 16,73%3. Portugal 11,03%4. Txèquia 9,13%5. Espanya 7,98%
The All Whites tenen tantes Copes del Món com Espanya. Pancarta que s'ha vist a l'estadi on jugava Nova Zelanda.
All Whites
Correcte. | 0.715036 | curate | {"ca": 0.9445910290237467, "de": 0.008795074758135445, "tr": 0.014951627088830254, "en": 0.023746701846965697, "fr": 0.0079155672823219} | |
mc4_ca_20230418_18_138273 | TV3 �s el mitj� en catal� m�s seguit a internetPosa't TV3 a la butxaca!Els webs de TV3 i Catalunya R�dio, l�ders del 2011El 324.cat creix un 25% en l��ltim mes i lidera la jornada electoralEl Super3 estrena una aplicaci� per a m�bils, que permet mirar els programes i les s�ries del canalPiula per "La Marat�"Els Lovie Awards premien amb un Or TV3alaCartaEl portal super3.cat creix un 58% a l�octubre, coincidint amb la Festa dels S�persNova aplicaci� gratu�ta del 3/24 per a iPhone, Android o iPadS�estrena una nova versi� de l�aplicaci� d'"El gran dictat"TV3 i Catalunya R�dio tenen m�s de 2 milions i mig de seguidors a les xarxes socialsLa CCMA unifica els registres d'usuaris dels seus portalsGuanyem un 30% d'usuaris respecte a l'agost de l'any passatEl portal de not�cies de TV3 i Catalunya R�dio canvia de cap�aleraEl TV3alacarta.cat, premiat als New Media Awards | 0.788774 | curate | {"ca": 1.0} | http://blogs.3cat24.cat/lapanamericana.php?itemid=42940 |
mc4_ca_20230418_14_617638 | Guest House Fenix Valmontone Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Guest House FenixVia Dei Tigli 4, Valmontone, Valmontone, Itàlia, 00038 - Veure al mapaNotable7,5Basada en28comentarisGuest House FenixVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 34 fotosMolt bona ubicació 8,5Veure al mapa8,5UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionat
Sobre l'allotjamentDescripcióPer als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Valmontone, Guest House Fenix és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Un ambient ben cuidat i la seva proximitat a Rainbow Magic Land donen a aquest hotel un encant especial. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Guest House Fenix asseguren una estada plaentera als seus clients. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de habitació familiar. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara accés a internet (sense fils), aire condicionat, calefacció, escriptori, mini bar per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Guest House Fenix és una elecció inteligents per a viatgers a Valmontone, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaccés a internet (sense fils)empolles d'aigua de cortesiatelevisió de pantalla planaaire condicionatescriptoriTV satèl•lit/cableassecador de cabellmini bar banyeranevera Idiomes ParlatsAnglèsAlemany Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 0 a 1 any(s) [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents. Nota, si necessiteu un bressol hi pot haver càrregs extra.Nens de 2 a 3 any [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents.Els hostes de 4 anys i més es consideraran adults.Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantPlease let the property know your expected arrival time in advance. You can use the Special Requests box when booking or contact the property.
Late check-in is available at an additional cost. Comentaris recents de clients | 0.876899 | curate | {"ca": 0.9397303727200634, "en": 0.048770816812053926, "fr": 0.011498810467882634} | https://www.agoda.com/ca-es/guest-house-fenix/hotel/valmontone-it.html |
mc4_ca_20230418_13_62582 | EL MAS DEL DIABLE. SIMÓ MONLLOR, ISABEL-CLARA (ISBN: 9788490269572) Compra el llibre
Home | Matèries | El mas del diable
col·lecció Els Nostres Autors | 0.52923 | curate | {"es": 0.12244897959183673, "ca": 0.8775510204081632} | https://www.claret.cat/ca/llibre/EL-MAS-DEL-DIABLE-849026957 |
cawac_ca_20200528_8_173187 | La gala de Piera TV
Comunicació
Gala prèvia a la XV Marató de Piera Televisió, amb les actuacions de Club Destino, Josepa Ribera Vallès, Agrupació Sardanista de Piera, Esbart Rocasagna de Gelida, Falcons de Piera, Centre Aragonès de Barcelona "Jota", El Amanecer de Piera, Sevillanes d'At. Minas de Cornellà, balls de saló i un final sorpresa. | 0.705283 | curate | {"es": 0.05588235294117647, "ca": 0.9441176470588235} | http://www.viladepiera.cat/actualitat/agenda/2013/12/01/la-gala-de-piera-tv |
macocu_ca_20230731_9_361111 | Ernest Maragall diu ara que "no m'he fet independentista"
L'exconseller manifesta que "no som conversos, som coherents"
El fundador de NEC i número dos d’ERC a les eleccions europees, Ernest Maragall, considera que l’acord amb la formació d’Oriol Junqueras “no és una ambició personal és una mirada llarga d'horitzó nacional" i ha assegurat que "jo no m'he fet independentista”. “Sóc català, decidit que Catalunya s'autogoverni plenament”.
L’exconseller, en una entrevista al programa 8aldia, ha dit que “no és que hi hagi una immensa quantitat de ciutadans convertits en independents -ha dit-, no som conversos, som coherents. Som ciutadans que ens hem expressat i s'han expressat aquests últims anys d'una manera claríssima. Per ser nosaltres mateixos. Per ser-ho del tot, sense embuts”.
Maragall considera que “el país expressa la seva ambició, la seva projecció. Es veu a si mateix, i es veu com a país sencer, complert. Absolutament del tot autogovernat, d'això en podem dir independència”. “En aquests moments -ha afegit- no sembla que estiguin obertes massa alternatives amb aquesta via que anomenem independència”.
Finalment, ha fer referència a l’acord amb ERC i ha assenyalat que “no seré sotmès a cap disciplina, perquè estic convençut que en l'acció política, una cosa és tenir principis, conviccions i acordar propostes. Defensar-les i intentar dur-les a terme, i una altra cosa és concebre la política en disciplines de cap mena”.
20 Comentaris
Ernest Maragall tan sólo ha cambiado de chaqueta, pero el resultado es el mismo: mantenerse en la poltrona.
Aquest Maragall no és res més que un vivales q a la vejez viruelas! Passa de tot excepte del sou! Realment quan veus politiquets com aquest et venen ganes de fotre el camp del país. És que no saben fer res més que estar enganxats a la mamella del govern?. Que es jubili ja i jugui a la petanca.
#17 BEJOTA, BCN, 05/03/2014 - 15:01
Respondre
SR. MARAGALL:A QUI PENSA ENGANYAR? TOTS SABEM QUE'L PSOE-PSC ESTAVA PLAGAT DE SUBMARINS NACIONALISTES.
#16 Nestor, Andorra, 05/03/2014 - 13:07
Respondre
Las explicaciones para quien las pida, pero, a estas alturas son como el culo todos tenemos uno. No son conversos, son coherentes, ¡son son será!, ¡será será!, ¡son son será!, a cargar a la playa yayo.
#15 Pablo, Madrid, 05/03/2014 - 13:05
Respondre
Se agradecen las palabras al fín. Ahora solo falta que hables con tus colegas Tura, Castell, Geli etc y se sinceren de una vez y dejen de engañar al votante medio socialista catalán. | 0.55256 | curate | {"ca": 0.6590816741162129, "no": 0.02478667208451849, "es": 0.2572125152377083, "en": 0.05891913856156034} | |
mc4_ca_20230418_2_221377 | Manteniment industrial vinícola a Querol - Tarragona - Manteniment industrial cellers - Tallerspacs TALLERS PACS - Manteniment industrial professional - manteniment industrial caldereria - treballs en acer i alumini - manteniment industrial de cellers
MANTENIMENT INDUSTRIAL VINÍCOLA A QUEROL
A Tallers Pacs som experts en manteniment industrial per a cellers i cooperatives a Querol, la nostra experiència ens permet oferir un servei professional de la màxima qualitat, ja que comptem amb una àmplia experiència en diversos sectors i un equip amb els coneixements necessaris per solucionar els problemes habituals en relació al manteniment industrial per a cellers i cooperatives a Querol. Som experts en manteniment industrial de maquinària de cellers, oferint muntatge i reparació incloent el desmuntatge i trasllat de maquinària vella. Tallers Pacs, manteniment industrial professional per a cellers i cooperatives al seu abast.
EL MILLOR MANTENIMENT INDUSTRIAL PARA CELLERS I COOPERATIVES A QUEROL
A Tallers Pacs som especialistes en manteniment industrial de cellers i cooperatives agrícoles a Querol, els nostres clients i la nostra experiència avalen la nostra professionalitat i el nostre servei. Realitzem treballs de metalmecánica, aplicacions especials, trasllats, urgències, avaries, manteniment de cellers i actualitzem els seus equips per poder gaudir de les noves tecnologies. En Tallers Pacs, difrutarà d'un servei de manteniment industrial vinícola a Querol a l'altura de les seves necessitats i amb la millor relació qualitat-preu. | 0.666713 | curate | {"en": 0.22243839169909208, "ja": 0.07068741893644617, "ca": 0.7068741893644618} | https://www.tallerspacs.com/manteniment-industrial-vinicola-querol/ |
macocu_ca_20230731_7_350879 | En/na Totmusicat es va afegir a totsuma el dg 8 desembre 2013 a les 22:12 Ha fet 2 aportacions Ha iniciat 1 projecte
Totmusicat.cat és un portal informatiu de música en català nascut al febrer de l’any 2012. Des del primer dia, al web apostem per fer una difusió de tota l’actualitat al voltant de la música feta en la llengua del nostre país. Considerem que estem vivint un moment dolç amb moltes iniciatives musicals que busquen fer-se un lloc en el sector, situació que no sempre és fàcil. Creiem que per consolidar la nostra cultura els primers que hem d’estar a l’alçada som els mitjans que, ara per ara, no reflecteixen la realitat d’un sector on dia rere dia van naixent noves propostes musicals i d’altres de més consolidades continuen la seva trajectòria, no sense dificultats. | 0.860858 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_148755 | L'Agència de Salut Pública de Catalunya investiga un brot de galteres al Gironès i Pla de l'Estany
Tècnics de l'Agència de Salut de Catalunya a Girona estan investigant un brot de parotiditis (galteres) que afecta persones principalment joves de les comarques del Gironès i el Pla de l'Estany. En el que portem d'any, el brot ha afectat més d'un centenar de persones, que no revesteixen gravetat.
El 90% dels afectats són persones joves, d'entre 16 i 30 anys, moltes de les quals comparteixen centres educatius.
Els tècnics de l'Agència de Salut Pública de Catalunya a Girona que estan investigant el brot, es posen en contacte amb les persones relacionades amb els afectats per indicar-los si cal administrar alguna dosi de reforç de la vacuna. Es recomana al les persones que han emmalaltit de parotiditis que romanguin a casa entre 5 i 9 dies, des de l'inici dels símptomes.
No hi ha tractament específic per a la parotiditis, però podem alleugerir les molèsties amb l'aplicació de compreses fredes o calentes al coll, la ingesta de líquids addicionals i aliments tous, fer gàrgares d'aigua tèbia amb sal i prenent paracetamol. | 0.847407 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elnou.cat/post/l-ag%C3%A8ncia-de-salut-p%C3%BAblica-de-catalunya-investiga-un-brot-de-galteres-al-giron%C3%A8s-i-pla-de-l-estany |
racoforumsanon_ca_20220809_0_803881 | Algú sap el motiu que hagi deixat el programa a mitja temporada?, sembla que no quedará cap profesional de categoria al final.....
El TVist no és aquell programa onanístic que només parla de la pròpia TV3? | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_552944 | +20-800-33-000
Ous escaldats Gran Cadí
Es posa al foc una cassola amb 2 litres d’aigua. S’assaona amb sal i quan bull se li afegeix el vinagre i es van tirant els ous trencant-los 1-1 prèviament en un cullerot i deixant-los caure delicadament a l’aigua. Es bullen lentament durant 3 minuts. Es treuen un a un amb una escumadora i es submergeixen en aigua freda. Cinc minuts després, es col·loquen damunt d’un drap i es tallen els trossos de clara que no hagin quedat ben units.
Pelats els espàrrecs, es tallen les puntes o 7 o 8 cm. de llarg. Es couen amb aigua assaonada amb sal durant 15 a 20 minuts, i es passen per aigua freda. S’escorren i es col·loca la meitat d’ells en una tartera formant 6 manats i amb els punts ben iguals. S’espolvoregen amb formatge Cadí, es ruixen amb 25 gr. de mantega Cadí DOP i es fiquen al forn perquè prenguin calor. Es col·loquen les carxofes en una font que resisteixi al foc, fent un cercle. S’omplen els fons de carxofes amb foi-gras i sobre de cada un es posa un ou, i en un buit central del cercle es col·loca la resta de les puntes dels espàrrecs que formen un grapat.
Es fonen 50 gr. de mantega Cadí DOP, se li barreja la farina, després s’afegeix la llet prèviament bullida, es remou amb o batedor, s’assaona amb sal, pebre i nou moscada, i es cou lentament durant 20 minuts, a mitja cocció se li addiciona el tomàquet i la meitat de la tòfona trinxada fina.
Amb aquesta salsa es cobreixen els ous, s’empolvora amb el formatge Cadí, tirant també sobre els espàrrecs, es ruixa tot amb la resta de la mantega Cadí DOP i es cou uns minuts a forn viu perquè agafi color.
S’envolten amb les puntes dels espàrrecs i se serveix immediatament. | 0.804682 | curate | {"de": 0.008428657435279952, "ca": 0.9771222155328115, "es": 0.014449127031908489} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.