id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_3_581237 | Nicolau Cerdà ens explica el dia a dia a la finca i els seus productes
Hem anat a la finca de Formatges Tramuntana, on tres joves pollencins són els encarregats de fer funcionar aquesta formatgeria artesana de producció exclusiva de les seves cabres.
Formatge, iogurt i tots els productes que recol·lecten a la finca com per exemple alvocats, són el que ofereixen a la seva clientela. Molta feina i organització és el que fan els germans Nicolau i Josep Cerdà i Josep Sánchez duent els animals, els productes artesans i la finca en general.
Xerram amb Nicolau, qui ens conta resumidament quin és el seu dia a dia i com ho fan. | 0.791153 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_414049 | NOSALTRES
100 anys!
Tradició, compromís i talent
La nostra empresa familiar té els seus orígens a mitjans del segle XIX. L'edifici on s'ubica en l'actualitat, és una construcció de regust modernista i és el nucli on s’integra tot el procés: les vinyes, l’hort, el Patí de Cal Rei, la casa i les caves.
Ramon Giró i Mata va construir un celler al centre de Sant Sadurní i va fundar oficialment l'any 1926 una empresa dedicada a destil·lar licors i elaborar vi. El 1927 va comprar un magatzem de vi amb una cava: CAVA MONTANER a Sant Sadurní, l'origen d'on som ara.
Anys després, Jaume Giró i Giró va produir el seu primer cava, fruit de la filosofia artesanal que l'empresa sempre ha mantingut: qualitat elevada, tiratges reduïts i selecció de les collites considerades excel·lents.
Les caves, amb els cups d'enrajolat de vidre i cairons vitrificats, únics en l’actualitat, esdevenen un patrimoni que sovint són sales per a exposicions de pintura i escultures.
Pupitre i rima de botelles de cava artesanal
Procés antic d’embotellament
ECOLOGIA
Al cor del Penedès
Cava Giró és un celler centenari situat al centre de Sant Sadurní d’Anoia, arrelat al sòl mil·lenari del Penedès, cruïlla de camins, de gent, de terra de cava i de vins excel·lents.
Avui en dia som propietaris de 3 finques a Sant Sadurní, a Gelida i a Marçà al Montsant.
La nostra família té més de 100 anys d’història, herència de l’avi Ramon Giró a Can Rossell de la Serra i de l’avi Bertomeu Gramona a Can Romeu.
Tenim 2 finques i una en projecte d'on cultivem el raïm pels nostres excel·lents caves i vins.
- Finca de La Consol, situada a Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, certificada ecològica.
- Finca el Cau de les Heures, situada a Gelida, Alt Penedès, certificada ecològica.
- Finca del Marmolar, en projecte, situada a Marçà, comarca del Priorat, certificada ecològica.
Finca de La Consol
Quan en Ramon Giró era petit anava amb un amic seu a missa els diumenges i feien entremaliadures, com prendre-li el moscatell al mossèn. La mare d’aquest amic es diu Consol, i era l’antiga propietària de l’actual finca, que per honorar-la, li hem posat el nom de Consol. És d'on surt l’únic vi natural de la casa, sense cap additiu afegit.
Aquesta finca fou comprada a la filla de la poetessa Joana Raspall. L'escriptora Joana Raspall va escriure un llibre anomenat "El Cau de les Heures", esgotat avui dia, on explica les vicissituds dels pagesos que, amb el carro, traginaven el raïm des de la vinya fins a la casa pairal. Hi fa referència precisament a aquest salt d'aigua i aquesta bauma.
Finca del Marmolar
És una finca en forma de sella amb 3 bancals per banda situada entre barrancs on neixen unes rieres amb sòl de sauló on hi conservem una petita barraca per les eines i una bassa d'aigua. | 0.807169 | curate | {"en": 0.003294289897510981, "ca": 0.9644948755490483, "fr": 0.016105417276720352, "pt": 0.0029282576866764276, "es": 0.006588579795021962, "it": 0.006588579795021962} | |
mc4_ca_20230418_6_494681 | AVENÇ, la nova guia d’autoavaluació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya - Granollers Informa!
Inici » Notícies » Notícies Generals » Sanitat » AVENÇ, la nova guia d’autoavaluació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya
22 Març 2015 a 14:00
AVENÇ, la nova guia d’autoavaluació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya
Pretén millorar la gestió de les entitats de pacients
Imatge de la segona jornada del Consell Consultiu de Pacients // Imatge del web de la Generalitat de Catalunya
Aquest dimecres, en un acte inaugurat per la directora d’Ordenació i Regulació Sanitàries, Roser Vallès, el Consell Consultiu de Pacients de Catalunya (CCPC) va presentar el projecte AVENÇ, una guia d’autoavaluació per a la millora de la qualitat en la gestió de les entitats de pacients catalanes.
La nova guia es desglossa en 25 criteris agrupats en cinc àrees de treball que contenen un total de 125 indicadors qualitatius. Per la seva banda, cada criteri es desplega en cinc indicadors d’elecció múltiple que segueixen una lògica progressiva.
Roser Vallès va destacar que una de les característiques més importants d’AVENÇ és que és aplicable a tot tipus d’organitzacions, perquè “és realista i està adaptada al nostre entorn”. En la mateixa línia es va expressar la presidenta de l’Associació GAMIS, Júlia Górriz, qui va assegurar que l’autoavaluació “ens ha ajudat a definir prioritats i introduir aspectes de millora”.
El CCPC, per mitjà d’un consell tècnic integrat per onze entitats de pacients de Catalunya i experts en qualitat del CatSalut, ha concretat en aquesta nova guia el treball d’anàlisi del sector que ha realitzat al llarg de l’últim any.
A partir d’aquest mes el Consell inicia una prova pilot per tal de facilitar el procés d’autoavaluació de les entitats. Realitzarà sessions de formació sobre el projecte AVENÇ a tots els territoris i, a més a més, engega un servei d’acompanyament per a les associacions que ho desitgin.
#autoavaluació #Avenç #Catalunya #CatSalut #Consell Consultiu de Pacients #entitats #gestió #guia #projectem acte #qualitat #Roser Vallès
L’Arxiu Nacional de Catalunya publica una guia documental sobre els judicis militars sumaríssims
La Generalitat crea una acreditació que garanteix la qualitat de 17 entitats de finançament alternatiu a la banca | 0.851576 | curate | {"ca": 1.0} | https://granollersinforma.com/2015/03/avenc-la-nova-guia-dautoavaluacio-del-consell-consultiu-de-pacients-de-catalunya/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_323947 | Dues veus de referència i culte com ho són la soprano Núria Rial i la mezzosoprano Mireia Pintó ens acosten a la bellesa musical de l’Stabat Mater de G.B.Pergolesi (1710-1736), una de les obres més difoses i impreses del segle XVIII. La sublim inspiració del seu creador, junt a la mort precoç d’aquest als 26 anys d’edat, no només va fer córrer rius de tinta a la seva època, sinó que va servir com a model compositiu per altres creacions fins al punt que noves composicions van ser atribuïdes al mateix Pergolesi, com va ser el cas de la no menys bella Salve a duo del català Joan Rossell (1724-1780).
Aquesta producció impulsada per les esmentades veus bagenques i l’Ensemble Exclamatio sota la codirecció d’Oleguer Aymamí i Alba Roca ens proposa erigir algunes pistes musicals per ajudar-nos a resoldre l’enigma Pergolesi. | 0.835557 | curate | {"ca": 1.0} | https://lapuntador.cat/Members/manresaturisme/2022-altres-actes-de-commemoracio-m-2022/lenigma-pergolesi |
macocu_ca_20230731_4_206442 | Estevat
Expliquem la realitat a través de les paraules i n’hi ha que tenen un mandat vast i inacabable. A tot arreu del món hi ha cases; cases de palla, de fusta o de pedra. Cases antigues, petites, acollidores... Cases unifamiliars, modernes, caríssimes...
Tenim una casa, una caseta, una casella, un casal, un casalici, un casalot. En definitiva, una família omnipresent que aixopluga mil relats, milers d’escenes, milions de converses.
Per contra, el nostre repertori conté peces úniques, amb poc protagonisme, amb una missió discreta. Són objectes lingüístics talment precisos que només apareixen en comptades ocasions. N’hem trobat un exemple en la descripció física d’un transeünt que passava davant nostre.
Passejar per un lloc molt concorregut és un espectacle que ens ofereix imatges imprevisibles i variades. Potser per això, les rambles de les grans ciutats estan atapeïdes de terrasses a l’aire lliure, amb taules i cadires plenes de vigilants de transeünts. Vagarejar amunt i avall representa, a més a més, un incentiu per al diàleg. De fet, segons la teoria del sociòleg Robin Dunbar, el cervell humà està dissenyat per a relacionar-se amb unes 150 persones (inclosos familiars) i dediquem aproximadament un 65 % del temps de les converses a xafardejar sobre les persones del nostre voltant.
Amb disculpa o sense, se m’ha escapat fluixet un comentari sobre la forma de les cames de l’home que ens avançava pel carrer:
Quines cames més estevades que té!
Com que, de cames estevades, no en té gaire gent, aquest adjectiu el reservem per referir-nos només als que en tot moment mantenen una forma arquejada i simètrica de les dues extremitats inferiors.
Trobareu aquest adjectiu al DCVB, amb el sentit de persona que té les cames tortes. I també el recull el DNV, amb una definició una mica més precisa: “Que té les cames tortes de forma que amb els peus junts queden separats els genolls”.
Però la informació essencial apareix al final de l’entrada del DCVB quan ens parla de la seva etimologia i ens diu que deriva de la paraula esteva, per la forma corba d’aquesta peça de l’arada. La definició d’esteva del diccionari de l’IEC ens ho acaba de deixar ben clar: ” Peça corba i posterior de l’arada per on l’agafava la persona que llaurava”.
D’arades, només en queden als museus de la vida rural i, si no fos pels diccionaris, hauríem perdut totalment la relació entre les cames tortes i aquesta vella eina del camp.
La literatura escrita o oral és un altre redós de paraules. Gràcies a això, he trobat aquesta expressió en una antiga rondalla valenciana, L’envejós d’Alcalà, recollida per Enric Valor, que ens alliçona sobre els càstigs que rep un moro molt envejós.
La dona encén el cresol, i Abd al-Maduix es despulla de mig cos:
– Mira, ja no tinc gepa!
Però la dona, amb gran sorpresa d’ell, feia uns ulls redons que se li n’eixien de les cassoles.
– Qui t’ha fet això? –clama ella.
– Les bruixes... per encàrrec de Sanç i Bons!
Ella es tapa la bonica cara i esclata el plor.
– Abd al-Maduix, eres un pam més baixet que abans, perquè tens les cames tan estevades que un bacó pot passar entre els teus genolls sense tocar vores –l’informa ella desoladament.
Per si de cas, doncs, quedem-nos amb la idea que ni l’enveja ni la burla són bones companyies.
–
Fragment de l’adaptació de la rondalla a Web Laura
Al Solsonès he sentit estevat aplicat a l’escorpí. Certament, la seva estructura, amb la cua aixecada a manera d’esteva, recorda una arada. | 0.807658 | curate | {"da": 0.0020431990659661413, "ca": 0.9089316987740805, "es": 0.08172796263864565, "et": 0.0070052539404553416, "en": 0.0002918855808523059} | |
mc4_ca_20230418_11_245582 | Centre de Documentació d'Atenció a les Persones catalog › MARC details for record no. 29815
MARC view: La Integració de la immigració i la interculturalitat als Països Catalans : Barcelona, dissabte 22 de març 2003 : Dossier
La Integració de la immigració i la interculturalitat als Països Catalans : Barcelona, dissabte 22 de març 2003 : Dossier (Record no. 29815)
Campo de control de longitud fija 03026nam a22003014c 4500
Campo de control 6711
Campo de control de longitud fija s2003||||sp gr 1|||||spa d
Nombre de entidad corporativa o nombre de jurisdicción como elemento inicial Fundació Congrès de Cultura Catalana
9 (RLIN) 22485
Título La Integració de la immigració i la interculturalitat als Països Catalans : Barcelona, dissabte 22 de març 2003 : Dossier
Mención de responsabilidad etc. Organitza: Fundació Congrès de Cultura Catalana ; Col·labora
Resto del título Intercultura ; Centre pel Diàleg Intercultural de Catalunya
Nombre del editor distribuidor etc. [Fundació Congrès de Cultura Catalana]
Extensión [40] p.
Nota general Al capdamunt de la coberta: Jornada de debat i reflexió, Benvinguts!. - Bibliografia: p. 1 [a la contraportada]
Sumario etc. Sumari: Primera sessió: Què s'entén per integració dels immigrants? 1. Presentació. Aliou Diao. Qu'e s'entén per integració dels immigrants? 2. Salua L'Aouaji Gharbi. Immigració i integració. 3. Flavio Triviño. El reconeixement mutu per a la convivència. Segona sessió: La interculturalitat als Països Catalans 4. Seán Golden. Un model teòric del procès de la interculturalitat: els estudis interculturals. 5. Salah Jamal. L'immigrant i la llengua catalana. 6. Catalina Sòcies. Què fa el Fons Mallorquí? Resum: Es qüestiona la interpretació política dels conceptes d'interculturalitat i d'integració de la immigració a Catalunya des del punt de vista de l'experiència personal dels propis immigrants i d'altres persones relacionades amb la matèria. Si bé és cert que tot procés d'integració suposa en certa mesura una assimilació dels valors culturals del país d'acollida envers la negació del valors del país d'origen de l'immigrant, el propòsit de cadascuna de les aportacions d'aquest dossier és la reivindicació d'un concepte integral d'integració. És a dir, una integració entesa no tant com un procés d'assimilació cultural o d'inserció social sinó com a compartiment recíproc de les mateixes condicions d' igualtat de drets i deures de la societat receptora. S'indiquen, igualment, les vies d'integració a Catalunya tant a nivell llingüístic, intercultural, polític i de cooperació com de participació ciutadana. Finalment, s'iclouen les reflexions entorn el principi d'acollida i el concepte d'hostes de Carles Torner, el model d'integració inclós al Pla Interdepartamental d'Immigració 2001-2004 de la Generalitat de Catalunya i el concepte d'identitat, nacionalisme i multiculturalisme de Josep M. Terricabras.
Nombre de entidad o nombre de jurisdicción como elemento inicial Centre pel Diàleg Intercultural de Catalunya
9 (RLIN) 22496
Nombre de entidad o nombre de jurisdicción como elemento inicial Intercultura
9 (RLIN) 22497
Disponible Diversitat Centre de Documentació de l'Àrea d'Atenció a les Persones Centre de Documentació de l'Àrea d'Atenció a les Persones Mundet 2003-06-03 0.00 ER-EC/0019 3769 2015-06-29 2015-06-29 Monografies | 0.710189 | curate | {"ca": 0.7661463116008571, "fa": 0.0015304560759106215, "es": 0.18120599938781756, "en": 0.008570554025099479, "gl": 0.005203550658096113, "pt": 0.012549739822467095, "cs": 0.003060912151821243, "fr": 0.010101010101010102, "de": 0.0036730945821854912, "id": 0.0036730945821854912, "uk": 0.0042852770125497396} | https://centredocumentacioap.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-MARCdetail.pl?biblionumber=29815 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_547446 | i surto en 32 resultats.... és el que fa l'avorriment i les poques ganes d'estudiar...
Jo tenc un símil rus ^^
Da, Victor! | 0.570114 | curate | {"ca": 0.9083333333333333, "en": 0.09166666666666666} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_94667 | Entre els segles XII i XIV, les ciutats eren centres de producció artesana i d’intercanvi de productes, ja que es va desenvolupar una burgesia pròspera que la governava. Els monarques van aprofitar el creixement d’aquesta burgesia per augmentar i consolidar el seu poder sobre la noblesa feudal. El gòtic fou el nou estil artístic que va permetre construir edificis més alts i esvelts, però a partir de mitjan segle XIV Europa va patir una crisi econòmica generalitzada.
1. La recuperació de la vida urbana
1.1. Expansió agrària i creixement demogràfic.- A partir del segle XI, es van introduir una sèrie d’innovacions en l’agricultura, com ara la rotació triennal i l’ús dels fems dels animals com a adob i també nous instruments que van millorar el rendiment de la força dels animals de tir. Entre els segles XII i XIV, l’aplicació d’aquests avenços va suposar un augment de la productivitat a una gran part de l’Europa occidental.
1.2. Les ciutats, nous centres econòmics.- La millora de l’agricultura va estimular la revitalització i l’aparició de noves ciutats. Els agricultors, en produir més del que necessitaven per al consum, van generar un excedent d’aliments i de primeres matèries. Els propietaris de les terres, van cercar mercats on vendre aquests productes, i els trobaren a les florents ciutats europees. El creixement de la població va fomentar l’emigració d’una part dels camperols a les ciutats, on trobaven més llibertat personal i oportunitats per millorar la seua vida
2. Les activitats urbanes: l’artesania i el comerç
2.1. Els artesans i els gremis.- La ciutat medieval es va convertir en un centre de producció d’objectes manufacturats. El treball artesà s’organitzava en tallers petits, el propietari dels quals era el mestre artesà, que disposava d’eines pròpies per al treball manual. Els artesans de cada ofici s’organitzaven en gremis, per mantenir una sèrie de normes, que estaven estructurats de forma jeràrquica: aprenents, oficials i mestres artesans.
2.2. Fires i mercats.- Els nuclis urbans acollien el mercat, al qual acudien els agricultors de la zona per intercanviar-hi productes agrícoles per manufactures. Van sorgir les fires, mercats periòdics de gran magnitud on es compraven i es venien grans quantitats de productes.
2.3. Les grans rutes del comerç.- El comerç marítim va adquirir importància davant el terrestre per a les llargues distàncies. La causa era la major capacitat i velocitat dels vaixells. La primera gran ruta marítima es va obrir al Mediterrani per on s’importaven productes de luxe (seda i espècies) i s’exportaven teixits, armes i eines. Una segona ruta va ser la de l’Atlàntic i el Bàltic per on es transportaven llanes, vins, pells, fusta i blat.
3. La societat urbana
3.1. L’aparició de la burgesia.- El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal i va permetre la formació d’un nou grup social no privilegiat, la burgesia. La burgesia estava formada per persones dedicades a fer faenes artesanes i al comerç, que no depenien de cap senyor feudal. La base de la seua riquesa eren els diners que cobraven per la seva faena, per la venda dels seus productes o pels beneficis dels seus negocis. Segons la seua riquesa, es distingia l’alta burgesia, formada per grans comerciants i banquers, i la petita burgesia, formada per mestres artesans i petits comerciants.
3.2. El govern de les ciutats.- Les ciutats havien format comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar el seu govern. Posteriorment ja elegien magistrats, dirigits per un batlle. L’ajuntament era l’edifici on es reunien i on guardaven el segell, l’escut d’armes o estendard, l’arxiu dels documents i el tresor de la ciutat. Amb el temps, el govern de les ciutats va anar passant a les mans de les famílies més riques de comerciants i banquers, que van constituir un grup privilegiat, el patriciat urbà.
3.3. La cultura urbana.- Als segles X i XI, llegir i escriure era una tasca reservada als clergues, funcionaris reials i mercaders rics, però, a mesura que avançava el segle XII, la millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana va propiciar la il·lustració d’alguns nobles i burgesos. La necessitat de coneixements va potenciar el desenvolupament de les escoles a les ciutats (dependents de l’Església o municipals) i de les universitats.
4. La consolidació del poder reial
4.1. Els reis volen el suport de la burgesia.- Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir un poder escàs sobre el territori ja que els reis no podien imposar-se als senyors feudals, però a partir del XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia per imposar la seua autoritat sobre la noblesa. Alguns reis van donar suport als burgesos en oferir-los cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal, a canvi de facilitar als monarques recursos econòmics per a lluitar contra els nobles.
4.2. Les corts i els parlaments.- A les reunions del consell o cort reial, es va acceptar que hi foren presents els representants de la burgesia. Convocant-los, el rei pretenia reconéixer la importància d’aquest estament en la societat medieval i demanar-los subsidis en metàl·lic. Les reunions amb els estaments (noblesa, clerecia i burgesia) rebien el nom de corts o parlaments.
4.3. Les guerres entre les monarquies europees.- Es van originar nombrosos enfrontaments entre els monarques europeus per consolidar el poder i establir un regne amb fronteres clares. El conflicte més greu va ser la Guerra dels Cent Anys, que va enfrontar França i Anglaterra (1337 i 1453). La guerra es va iniciar per la pretensió del monarca anglés de ser reconegut com a rei de França, però encara que els anglesos van ocupar durant anys una bona part del territori francés, el conflicte va acabar amb la victòria de Carles VII de França
5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)
5.1. La fam, la guerra, la pesta.- Des de principis del segle XIV, es va produir a Europa una crisi agrària a conseqüència d’un seguit de males collites, la producció de blat va minvar i la fam es va expandir per tot el continent, mentre continuaven els danys provocats per les freqüents guerres entre senyors feudals. L’any més dur va ser el 1347, quan la Pesta Negra va assolar Europa, afectant una població subalimentada i provocant una gran mortalitat.
5.2. Les revoltes dels camperols.- El descens de la població va tenir efectes immediats al camp, on va començar a escassejar la mà d’obra i moltes terres de cultiu van quedar abandonades. Els senyors van veure com les seues rendes disminuïen, i per compensar aquest desequilibri van augmentar els impostos als serfs. La manca d’aliments, la pujada dels preus i l’empitjorament de les condicions de vida van fer augmentar les tensions socials.
5.3. Les revoltes urbanes.- La crisi va arribar també a les ciutats, on la mortalitat va ser encara més elevada que en les zones rurals. Davant l’augment de la misèria, els grups més desfavorits van exigir millores i accés als càrrecs municipals, monopolitzats pel patriciat urbà. Les revoltes a les ciutats europees anaren acompanyades d’assalts als barris jueus (pogroms)
6. L’art gòtic. L’arquitectura
6.1. Les noves construccions urbanes.- Des del segle XII, noves tècniques constructives van permetre que sorgís un nou estil artístic: el gòtic. El desenvolupament de l’economia i l’augment de la població va originar la necessitat de noves construccions. Es van aixecar palaus per a nobles i mercaders, ajuntaments per al govern de la ciutat i llotges per als mercaders. La ciutat medieval va elevar grans catedrals de pedra, símbols del poder econòmic i del prestigi de les ciutats, i de la fe en Déu dels seus habitants.
6.2. Les catedrals i les esglésies gòtiques.- Les principals característiques de l’arquitectura gòtica són: l’ús d’un nou tipus d’arc (ogival), d’un nou tipus de volta (de creueria), amb grans finestrals coberts amb vidrieres de colors. Als murs exteriors s’utilitzava un sistema complex d’arcbotants i contraforts, mentre la planta va continuar sent de creu llatina.
7. L’escultura i la pintura gòtiques
7.1. L’escultura.- L’escultura gòtica decorava les façanes de les esglésies, on també s’utilitzaven gàrgoles. A partir del segle XIV, l’escultura es va independitzar de l’arquitectura i es va mostrar en retaules que decoraven les esglésies o en monuments funeraris. L’escultura gòtica era molt més realista, tant en els vestits com en la representació del rostre humà. Va començar a dotar de volum i de moviment als personatges, cada vegada més naturals.
7.2. La pintura.- La pintura gòtica mostrava la preocupació per nous aspectes com ara la representació de la profunditat o l’estudi anatòmic dels personatges, etc. ja que a la pintura gòtica li interessava plasmar la realitat; amb retrats fidels dels homes i les dones de l’època.
3.3r ESO. La ciutat medieval. from mcarmearanda
• • • Més informació en aquest blog a TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL (cliqueu damunt de l'enllaç anterior)
Publicat per TONI PITARCH a 9:13
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Laulauenlaseuatinta
Baobab oci creatiu
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa from Toni Pitarch
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real from Toni Pitarch
A.C.Socarrats
Posts més consultats
TEMA 9: LA PREHISTÒRIA (1r. d'ESO)
La Prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fin...
TEMA 10: LES PRIMERES CIVILITZACIONS. MESOPOTÀMIA I EGIPTE (1r. d'ESO)
Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i complexes. Molts poblats neolí...
TEMA 12: L'IMPERI ROMÀ (1r. d'ESO)
Roma va ser fundada al segle VIII a.C. i governada per una Monarquia fins el segle VI a.C. quan els seus habitants van expulsar els mona...
TEMA 6: CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA (1r. d'ESO)
El medi natural està format principalment pel relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la fauna. En l’actualitat és difícil trobar un med...
TEMA 3: LES FORMES DE LA TERRA (1r. d'ESO)
Al nostre planeta les terres es troben repartides en diverses masses de terra o continents. Habitualment dividim la Terra en sis continents...
TEMA 11: EL MÓN GREC (1r. d'ESO)
La civilització grega va nàixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, però va anar estenent-se per una bona...
05. EL RELLEU ESPANYOL
El marc natural és inseparable de la historia d'un poble i una part important de l’espai, tal com l’hem definit en les unitats introduc...
TEMA 6.- L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME (4t. ESO)
Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat econòmica i les grans...
TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL (2 ESO)
Entre els segles XII i XIV, les ciutats eren centres de producció artesana i d’intercanvi de productes, ja que es va desenvolupar una bur...
TEMA 2: L'EUROPA FEUDAL (2 ESO)
A l’Edat Mitjana es va implantar a l’Europa occidental un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme. El sistema feuda...
Visualitzacions de pàgina l'últim mes
apf
TONI PITARCH
Sóc un vila-realenc que s'estima Vila-real, la ciutat on vaig nàixer. Sóc un valencià amant de València, del territori, de les tradicions, de la cultura, del paisatge... Sóc un ciutadà europeu que pensa en l'àmbit global i actua en clau local, perquè el món s'ha d'organitzar de baix cap a dalt.
Visualitza el meu perfil complet
Traductor
Seguidor(e)s
Arxiu
Arxiu de nov. 2021 (2) d’oct. 2021 (1) de set. 2021 (1) de jul. 2021 (1) de juny 2021 (1) de maig 2021 (2) de febr. 2021 (1) d’oct. 2020 (1) de maig 2019 (1) de set. 2018 (1) de des. 2017 (1) de nov. 2017 (1) d’oct. 2017 (1) de maig 2017 (1) de gen. 2017 (1) d’oct. 2016 (1) de maig 2016 (1) d’abr. 2016 (1) de gen. 2016 (1) de set. 2015 (1) de juny 2015 (2) de maig 2015 (4) d’abr. 2015 (6) de març 2015 (3) de febr. 2015 (2) de gen. 2015 (3) de des. 2014 (5) de nov. 2014 (5) d’ag. 2014 (1) de jul. 2014 (2) de juny 2014 (1) de maig 2014 (2) d’abr. 2014 (9) de març 2014 (4) de febr. 2014 (8) de gen. 2014 (2) de nov. 2013 (1) d’oct. 2013 (2) de set. 2013 (1) de jul. 2013 (1) de juny 2013 (2) de maig 2013 (3) d’abr. 2013 (5) de març 2013 (1) de febr. 2013 (4) de gen. 2013 (5) de nov. 2012 (7) d’oct. 2012 (7) de set. 2012 (3) d’ag. 2012 (1) de jul. 2012 (4) de juny 2012 (4) de maig 2012 (6) d’abr. 2012 (3) de març 2012 (6) de febr. 2012 (5) de gen. 2012 (7) de des. 2011 (4) de nov. 2011 (5) d’oct. 2011 (9) de set. 2011 (5) d’ag. 2011 (2) de jul. 2011 (6) de juny 2011 (5) de maig 2011 (6) d’abr. 2011 (8) de març 2011 (7) de febr. 2011 (6) de gen. 2011 (9) de des. 2010 (7) de nov. 2010 (5) d’oct. 2010 (9) de set. 2010 (6) d’ag. 2010 (6) de jul. 2010 (7) de juny 2010 (5) de maig 2010 (7) d’abr. 2010 (4) de març 2010 (6) de febr. 2010 (5) de gen. 2010 (7) de des. 2009 (9) de nov. 2009 (6) d’oct. 2009 (7) de set. 2009 (11) d’ag. 2009 (5) de jul. 2009 (5) de juny 2009 (5) de maig 2009 (6) d’abr. 2009 (10) de març 2009 (10) de febr. 2009 (17) de gen. 2009 (12) de des. 2008 (4) de nov. 2008 (8) d’oct. 2008 (7) de set. 2008 (26) d’ag. 2008 (3) de jul. 2008 (4) de juny 2008 (1) de maig 2008 (3) d’abr. 2008 (2) de març 2008 (2) de febr. 2008 (2) de gen. 2008 (2) de des. 2007 (3) de nov. 2007 (3) d’oct. 2007 (1) de set. 2007 (3) d’ag. 2007 (7) de jul. 2007 (16) | 0.709007 | curate | {"ca": 0.8810952738184546, "cs": 0.001800450112528132, "fr": 0.05326331582895724, "it": 0.003975993998499625, "es": 0.028957239309827458, "de": 0.0015003750937734434, "da": 0.00015003750937734434, "eb": 0.0003000750187546887, "nl": 0.0006751687921980495, "en": 0.021980495123780946, "id": 0.0014253563390847711, "pt": 0.004351087771942986, "hu": 0.0002250562640660165, "pl": 0.0003000750187546887} | http://ccsocials.blogspot.com/2012/11/tema-3-la-ciutat-medieval-2-eso.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_381082 | He sentit que el proper dissabte 10 de setembre hi ha actuació de Dolores a Borriana, concretament a la sala El Duende. Algú hi anirà? Per cert, ara he entrat a la seua web per confirmar-ho i a l'apartat de concerts posa: Castellon, paisos catalanes
El concert no es a Borriana(El duende ja no existeix)sino a Vila -Real,a la Salatal.
Ostres!! Gràcies per dir-m'ho! Saps quant costa l'entrada?
Crec que també tocarà Sva-ters. | 0.57215 | curate | {"ca": 0.715311004784689, "es": 0.20095693779904306, "zh": 0.019138755980861243, "oc": 0.0645933014354067} | |
mc4_ca_20230418_4_733366 | Adreça C/ de Sant Josep Oriol, 7, entresòl 3a
Codi postal 08850 Població Gavà Comarca Baix Llobregat
Telèfon 93 662 14 49 Fax Mòbil
Correu electrònic [email protected] Pàgina web http://centredestudis.entitats.gavaciutat.cat
Nombre de membres 15 Nombre de socis 250
El Centre d'Estudis de Gavà es va crear el 27 de juliol de 2005, amb la finalitat de promoure l'estudi, la divulgació, la publicació i la difusió de treballs sobre el patrimoni natural, cultural, artístic o social de la ciutat de Gavà i el seu àmbit geogràfic proper. Relacions
- Membre de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana - Conveni de col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat - Conveni de col·laboració amb l'Associació d'Amics del Museu de Gavà - Convenis de col·laboració amb associacions de veïns de Gavà
125 anys de la Rambla i l'arribada del ferrocarril a Gavà
01 - Pujada al Calamot
02 - Circunval·lació al nucli urbà
03 - La platja de Gavà
04 - El parc agrari
05 - Visita a la Murtra
06 - El pla de Queralt
07 - Turó de Caçagats
08 - La ruta de les Fonts
09 - Pujada al castell d'Eramprunyà
10 - Les mines de ferro de Gavà
16 - El turó de ca n'Espinós
17 - De castell a castell
Actes Jornades Gavà Mil Anys (2002)
Actes Jornades Roma a Gavà (2001)
Article: La Guerra del Francès a Gavà i Eramprunyà
Barraca de pedra seca a les Ferreres - Gavà
Curs de guies del castell d'Eramprunyà (Gavà, Baix Llobregat)
II curs d'història local (Gavà)
L'àrea preindustrial de can Llong (forns, teuleries, molins), a Gavà
LLibre 125 anys de la inauguració del ferrocarril i l'arribada de la Rambla a Gavà
Llibre antic: Història de Nostra Senyora de Brugués, de Mn. Joan Baranera (1922)
Llibre Història del culte a l'ermita de Bruguers
Llibre La vaga de la roca (1976-1977) una generació després
Llibre: Gavà i Eramprunyà al segle XVII. De la guerra dels Segadors a l'Onze de setembre de 1714
Llibre: Gavà, 21 recorreguts per fer a peu, corrent i en BTT
Llibre: Gavà, històries medievals. 24 personatges gavanencs del passat
Llibre: Història del Futbol Club Gavà. 80 anys de futbol (i altres esports) a Gavà (1928-2008)
Llibre: L'associació d'amics del Museu de Gavà, 1981-2011. Una visió retrospectiva
Opuscle d'homenatge a Josep Soler Vidal
Opuscle: Ermita de Bruguers
Preactes I Trobada de Centres d'Estudis i d'Estudiosos d'Eramprunyà
Treball: Can Tries i l'ermita de Sant Llorenç (Gavà-Viladecans-Sant Climent de Llobregat)
Treball: el camí Ral de Sant Boi a Vilafranca al seu pas per Sant Climent de Llobregat
Treball: els camins de la Vall de la Sentiu (Gavà, Baix Llobregat)
Treball: La rajoleria de can Bassoles, a la vall de la Sentiu (Gavà, Baix Llobregat)
Treball: La Tornaboda de Gavà i Viladecans. Història i tradició. La impostura de l'origen proposat pel regionalisme conservador
Treball: Les mines de ferro de Rocabruna (Gavà)
Treball: Recull de folclore gavanenc
Tríptic: Guia del castell d'Eramprunyà
Gavà, 21 recorreguts per fer a peu, corrent o en BTT
L'Associació d'Amics del Museu de Gavà, 1981-2011. Una visió retrospectiva
Gavà, històries medievals. 24 personatges gavanencs del passat
1908-1999 : Josep Soler Vidal : Compromís social i polític amb els Països Catalans
Història del culte a la mare de Déu de Bruguers. 500 anys de la inaguració de l'actual ermita de Br
Història del Futbol Club Gavà. 80 anys de futbol (i altres esports) a Gavà (1928-2008)
Gavà i Eramprunyà al segle XVII: de la guerra dels Segadors al 1714
VI Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà. Territori de frontera a l'alta edat mitjana
Els moviments migratoris a les terres d'Eramprunyà. VIII Trobades de Centres d'Estudis i d'Estudiosos d'Eramprunyà
Capelles, ermites, esglésies; IX Trobada de Centres d'Estudis i d'Estudiosos d'Eramprunyà
DIÀLEGS. Recull d'articles memorialístics publicats al butlletí parroquial de Sant Pere de Gavà | 0.708102 | curate | {"ca": 0.9498945147679325, "fr": 0.017932489451476793, "es": 0.014240506329113924, "vi": 0.00870253164556962, "en": 0.009229957805907173} | https://www.irmu.org/centers/center/209 |
mc4_ca_20230418_8_263384 | Espanya no pactarà res - El Dietari del Procés - Blogs de l'indirecte!cat
Opinió amb independència. Dijous, 19 d'abril de 2018 21:14 h
Dietari 2014 Divendres, 30.12.2016. 20:12 h
Espanya no pactarà res
balanç, Rajoy, referèndum
Mariano Rajoy fa balanç de l'any, i anuncia que no hi haurà referèndum pactat (Foto: La Razón)
El 2017 és a punt d’esclatar. Avui hem vist aparèixer, a l’americana, a Mariano Rajoy en el seu discurs de balanç de final d’any. El president espanyol ha dit amb total claredat que el referèndum no es produirà. Aquest és el fraternal punt de partida d’Espanya per al proper any. Res de nou, com sempre. Valdrà molt la pena, doncs, que els partits independentistes ho tinguin molt clar, de cara a dedicar quantitats ingents de recursos a demanar aquest referèndum. No perdem gaire temps amb la demanda, que sigui tot lo internacional que ens sembli, però no hi perdem gaire temps. El Govern sembla haver après la lliçó i ja ensenya la punteta de l’as a la màniga que es reserva, el Pla B, la llei de transitorietat jurídica. Finalment tenim alternativa al referèndum pactat, i no hem d’estar pendents de les improvisacions de darrera hora de Mas.
Crec que hagués estat molt difícil arribar a aquest estadi si Mas hagués estat president. El xoc personal amb Junqueras i amb la CUP d’Anna Gabriel era frontal, i ara les informacions sobre la negociació en secret de la llei d’independència en dos temps em fa pensar en una sintonia necessària que s’ha allargat durant la negociació del text, que ha durat sis mesos, i que no hagués estat possible sense la voluntat de diàleg i d’arribar a l’objectiu final tant del PDECat amb Puigdemont, i d’ERC i CUP. Ara bé, ningú no sap què passarà el 2017. La previsió és la de demanar un referèndum pactat amb l’Estat, la resposta del qual ja sabem, moment en el qual veurem si els comuns faran el pas endavant o s’alinearan amb el PP; i aleshores vindrà el gran moment: o llei de transitorietat més referèndum, o DUI o... submissió i més Espanya. Tot això podria desencadenar-se durant el primer semestre de l’any que demà passat comença. O és que es pensen que els tribunals espanyols ja han acabat la seva feina?
1847 lectures Cap comentari
Alem Bassa Cuixart ETA Generalitat Junqueras Llarena Manifestació Marta Rovira Suïssa Sànchez Torrent arrimadas berlín carles puigdemont ciutadans comitè de drets humans de lONU cristóbal montoro erc joaquim forn llare oriol junqueras pp raül romeva republica | 0.817203 | curate | {"ca": 0.9622796227962279, "fr": 0.014350143501435014, "en": 0.013940139401394014, "pt": 0.00943009430094301} | http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/espanya-no-pactara-res |
oscar-2301_ca_20230418_9_149226 | Enderrock.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Menú de navegació
Actualitat
Videos
Discos
Revista
Agenda
Fotos
EDR
Seccions
Enderrock
Barcelona Sound
Sons de la mediterrània
440Clàssica&Jazz
Sona9
Especials
Els millors discos de 2021
Anuari de la Música
Verkami
Premis Enderrock
Efemèrides
Entrevistes
Estrenes
Agenda
La Tria
Llistes
Coronavirus
Els millors discos del 2020
Actualitat
Concerts
Videoclips
Fotos
Cançó per cançó
Festivals
Llach 50
Opinió
Concurs Sons
Sona9
Concursos
Novetats discogràfiques
Cròniques
Sector musical
Obituari
Informació corporativa
Audiència OJD
Publicitat
Contacte
Condicions / Avís legal
Accés d'usuaris
ACCEDEIX REGISTRA'T Sortir
Actualitat
Vídeos
Discos
Revista
Fotos
EDR
EDR Balears
EDR Valencià
MENRECORDO
Quan érem analògics
El crític literari Joan Josep Isern recorda el pas del vinil a formats digitals i reflexiona sobre les peculiaritats dels vinils de llarga durada
Maria del Mar Bonet amb Jordi Sabatés
Joan Josep Isern | 02/05/2022 a les 09:30h
Afegeix un comentari
Especial: Opinió
Arxivat a: Enderrock, joan josep isern, Menrecordo, opinió
The Dark Side Of The Moon, Sgt. Pepper's i Quadrophenia
Fa uns mesos vaig coincidir amb un músic català important que, a més, és un bon amic de casa. Un gran professional que fa temps ja em va demostrar que era un profund coneixedor de la música dels anys seixanta i setanta. Una escena que ell, per edat, no va viure directament. I, per cert, en la trobada d’aquell dia vam acabar cantant "Mi bigote", de Los Salvajes, i "Cerca de las estrellas", de Los Pekenikes.
Parlant de temps heroics li deia que jo, nascut el 1950, pertanyia de ple a la generació del vinil i que, per tant, podia esgrimir uns quants arguments contra la pèrdua que va representar el pas d’aquell format al disc compacte, amb el casset com a etapa prèvia. Una pèrdua que, personalment, situava en dos àmbits: el formal i el conceptual.
El format dels vinils de llarga durada (31 x 31 centímetres) permetia que els dissenyadors es lluïssin amb les portades, veritables obres d’art en molts casos, com es pot comprovar en el llibre de Xavier Valiño La cara oculta de la luna: Las 50 portadas esenciales del rock (Milenio, 2016). Però no només era això. Aquelles carpetes permetien incloure-hi les lletres de les cançons, els crèdits de l’àlbum –els de cada tema i els generals– i, a més, eren el receptacle ideal per guardar-hi retalls de premsa, crítiques o l’entrada del concert de presentació. Unes prestacions que el format del disc compacte ha fet absolutament inviables.
Pel que fa al disc entès com a obra íntegra i conceptual, la irrupció del CD i, més cap aquí, de l’iPod i els seus derivats va bandejar radicalment una manera d’escoltar la música que fins aleshores havia funcionat. Tot va canviar, ja que de cop i volta vam descobrir que, amb els auriculars o sense, les cançons les podíem escoltar mentre fèiem altres coses com rentar plats, planxar, caminar o llegir una revista. Una situació que amb el vinil, que obligava a no allunyar-nos gaire del tocadiscos si no volíem eixordar els veïns, era bastant més complicada.
Foto: Xavier Mercadé
La funció de reproducció aleatòria dels nous aparells va acabar també amb l’hàbit d’escoltar les cançons en l’ordre que havia establert l’artista, i passava a decidir-lo la màquina. Us podeu imaginar discos com Sgt. Pepper’s (The Beatles) o Quadrophenia (The Who) escoltats sense l’ordre que els pertoca? Poca broma, perquè els avenços de la tècnica van comportar la mort del disc conceptual i, a més a més, com a dany col·lateral ens va habituar a desentendre’ns de quins músics intervenien a cada peça. Ens trobem, per tant, en una situació paradoxal. Tenim a l’abast una tecnologia que permet fer enregistraments i audicions molt fidels pel que fa a qualitat... precisament ara, quan la música l’escoltem, en general, de manera desmenjada i poc atenta. Per passar l’estona i prou.
Curiosament, durant força temps, almenys fins a la irrupció de Spotify, semblava que els músics –talment com aquells vellets que davant dels euros havien de fer càlculs per trobar l’equivalència en pessetes– retenien el 'mode LP' en el subconscient a còpia de publicar obres de quaranta minuts repartits entre una dotzena de temes. Just la capacitat de les dues cares d’un disc de llarga durada. Una situació que, tot i que el vinil ha experimentat darrerament una lleugera revifalla basada sobretot en el prestigi del suport, la universalització de l’streaming ha capgirat definitivament les estratègies a l’hora de modular els llançaments de novetats i la manera d’escoltar-les.
Una dèria força comuna en la generació del vinil és la de confegir llistes amb les nostres músiques preferides. Els discos que ens emportaríem a una illa deserta, vaja. A l’article del mes passat ja vaig enumerar una part de la meva tria personal, una aproximació merament indicativa perquè cada vegada que repasso la col·lecció de discos es multipliquen les opcions de tria i els records dels moments en què aquelles plaques de vinil negre m’han fet companyia. Moments històrics de quan érem analògics.
Contingut relacionat
Maria del Mar Bonet amb Jordi Sabatés
28/03/2022
Tot l’enyor per Jordi Sabatés
23/05/2022
Luarca i altres noms de l’'star system' dels seixanta
02/03/2022
El segon desembarcament dels grecs a la Mediterrània
20/01/2022
Una revista que es va dir 'Cultura'
09/12/2021
Gràcia: places, carrers i música
04/11/2021
FES EL TEU COMENTARI
Nom
Títol
Comentari
Comprovació: escriu l'any actual, amb 4 xifres
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Última hora
Més llegit
09:45 La força i el temps d'Anna Andreu a 'Univers Enderrock'
18:30 Ja T'Ho Diré: «La nostra història donaria per a una sèrie de Netflix»
17:30 Juanjo Monserrat: «Quan tens l'oportunitat de pujar a primera divisió amb Sebastián Yatra o Rels B, tota la resta queda apartada»
14:30 Julieta, Núria Graham i Ernest Crusats entren al cartell del Vida 2023
13:45 Rosalia, Calvin Harris, Blur, Deepeche Mode i Kendrick Lamar són els grans caps de cartell del Primavera Sound
13:15 Judit Neddermann, Lucas Bun i Laura Andrés s'incorporen al cartell del GuitarBCN 2023
29/11 Presentació videoclip Open Arms - Laura Andrés
29/11 Presentem el videoclip solidari de Laura Andrés, «Open Arms»
28/11 Gran 'Il Trittico' al Gran Teatre del Liceu
28/11 LlibreSons #08 - Cesk Freixas
1 El viatge simbòlic de Clàudia Colom, «El clavell i la carreta»
2 Repòquer de Sant Jordis
3 La música i la literatura tornen a unir-se amb el LlibreSons 2022
4 «Les Criptomonedes» a La Bossa d'Urina
5 Presentem el videoclip solidari de Laura Andrés, «Open Arms»
6 La fórmula de l'emoció
7 Miki Núñez: «Volíem donar importància al català, que tantes cançons maques ens ha brindat»
8 Sergi Contrí: «Esta cançó és el resum del que he respirat»
9 Miki Nuñez amb Alfred García, Figa Flawas i Anna Ferrer amb Eliseo Parra entre les novetats de la setmana | 0.682074 | curate | {"ca": 0.8582364615820811, "es": 0.06265948398072016, "de": 0.007371703997731784, "it": 0.008647575843493054, "en": 0.025375673376807486, "pl": 0.0011341083073433513, "fr": 0.023249220300538703, "ja": 0.001417635384179189, "pt": 0.0062375956903884325, "ru": 0.005670541536716756} | https://www.enderrock.cat/noticia/24225/quan-erem-analogics |
macocu_ca_20230731_9_363572 | Si t'agradaria aprendre el manteniment que se li ha de realitzar a les instal•lacions industrials de producció de calor que tenen les empreses, i vols capacitar-te en aquesta àrea laboral, et convido a llegir aquest article on et portem tota la informació que has de saber perquè puguis matricular-te. El nostre equip de recerca va fer una àrdua tasca analitzant diferents centres d'estudis que ofereixen aquesta capacitació, ens va portar excel•lents resultats i jo te'l porto perquè puguis treure-li profit quan decideixis estudiar. Aquest professional realitza manteniment, instal•lació i reparació de calderes, aigua potable, equips frigorífics, aire condicionat, vapor, depuradores i contra incendis. Existeix una àmplia quantitat de centres de capacitació que ofereixen l'FP Instal•lacions de Producció de Calor, la majoria a distància o presencial perquè qualsevol persona pugui estudiar sense importar on es trobi o si té limitat el temps. Compten amb un grup valorat de professors reconeguts i amb professionals en l'àrea per a l'ensenyament als seus alumnes, la qual cosa garanteix que puguin aconseguir una magnífica titulació. La metodologia d'avaluació dependrà de cada centre d'estudi, ja que cadascun té la seva pròpia autonomia, la qual cosa sí que sabem és que mantenen la mateixa metodologia dins d'un mateix centre sigui a distància o presencial. A continuació el que pot ser part del temari i algunes de les sortides laborals a les quals pots accedir.
Cada centre d'estudi es regeix per unes assignatures per a l'ensenyament de tècniques, eines i tot el coneixement necessari que l'alumne pugui rebre. Alguna de les assignatures amb les quals aprendràs són:
Manteniment i assemblatge de:
Instal•lacions d'energia solar.
Instal•lacions calorífiques.
Instal•lacions de gas.
Instal•lacions d'aigua.
Instal•lacions de combustibles líquids.
Màquines i equips tèrmics.
Instal•lacions automatismes i elèctriques.
Muntatge d'instal•lacions.
A més tenen els mòduls d'empresa i iniciativa emprenedora, formació i orientació laboral i formació en centres de treball.
Acabant la capacitació i ja amb el títol en mà tindràs les portes obertes en el camp laboral i podràs ingressar en alguna de les següents sortides laborals:
Mantenidor o instal•lador de:
Equips de producció de calor.
Calefacció i ACS.
Aigua.
On Estudiar Instal•lacions de Producció de Calor?
Com sabem que són moltíssims els llocs de capacitació en la web, et deixés en l'accés als 5 centres de formació més reconeguts per la FP Instal•lacions de Producció de Calor. Aquí els enllaços:
FP Instalaciones de Producción de Calor: Centre de formació professional amb excel•lents titulacions en els seus cursos.
salvadorcobo.files.wordpress.com: https://salvadorcobo.files.wordpress.com/2011/03/fc-vii-01.pdf En aquest centre ofereixen el servei d'unitat d'ocupació a través d'una plataforma interna. | 0.817 | curate | {"ca": 0.9799507562434049, "es": 0.017938797045374603, "it": 0.002110446711220542} | |
naciodigital_ca_20220331_0_128175 | El Campi qui jugui dedicat a donar via als videojocs va obrir dissabte amb cues d'entrada al Complex del Vell Congost, que han estat constants aquest diumenge. El Saló, que ha rebut prop de 1.500 visites durant el primer cap de setmana, estarà obert fins al 4 de gener de 2015, tots els dies de les 16h a les 20.30h. Aquest dilluns i dimarts viurà activitats paral·leles a la programació habitual.
Aquest esdeveniment, que compta amb la col·laboració d'institucions públiques i privades i el suport de l'Ajuntament de Manresa, va néixer l'any 1986 i està organitzat per l'Associació Campi qui Jugui, formada per voluntaris sense ànim de lucre, vinculats al món associatiu, de l'educació en el lleure, la pedagogia i la docència. Neix l'any 1997 per cobrir el buit que deixava Jove Cambra, creadora del Campi qui jugui, que després d'organitzar-lo 10 anys, cedeix el projecte ja consolidat a la ciutat per obrir-se a nous reptes.
Durant aquests anys, el Campi qui jugui s'ha guanyat un reconeixement no només a Manresa, sinó també al conjunt de les comarques de la Catalunya Central, fet avalat per l'afluència cada vegada més gran de persones provinents d'aquestes comarques. Tot això fa possible que l'edició passada 10.000 visitants entre infants i adults, gaudissin durant el període de vacances nadalenques d'un espai ple d'activitats lúdiques i d'esbarjo.
Propostes prou atractives per a tots i totes
El Saló de la Infància i Joventut, Campi qui jugui, va dirigit preferentment als nens i nenes, nois i noies entre els 3 i 14 anys de la Catalunya Central. Des de les darreres edicions però, algunes activitats es fan extensives als adults afavorint la relació intergeneracional. Els nens d'edats entre els 0 i 3 anys disposen també d'una zona específica.
L'objectiu d'aquesta edició és tornar a oferir un espai lúdic variat i divers als infants i adolescents de les comarques de la Catalunya Central durant el període de les vacances de Nadal, i alhora, aprofitar el lleure infantil i juvenil per fer una tasca educativa, tot potenciant actituds i valors com: la creativitat, el reciclatge, la solidaritat i el respecte a la diversitat. | 1 | perfect | {"ca": 0.9793427230046948, "en": 0.020657276995305163} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/48603/campi-qui-jugui-rep-prop-1500-visites-seu-primer-cap-setmana |
racoforumsanon_ca_20220809_3_298796 | El Gremi de Llibreters ha donat a conèixer quins han estat els llibres que els catalans han comprat més durant aquesta diada. Sánchez Piñol, Sílvia Soler, Màrius Serra i Ildefonso Falcones, els més venutsARA Barcelona | Actualitzada el 23/04/2013 18:11Albert Sánchez PiñolMàrius Serra ha guanyat l'últim premi Sant Maria Isabel cada Sant Jordi, el Gremi de Llibreters ha avançat a les sis de la tarda les previsions dels llibres més venuts durant Sant Jordi 2013. Ficció en català1. 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol (La Campana)2. 'L'estiu que comença', de Sílvia Soler (Planeta)3. 'Plans de futur', de Màrius Serra (Proa)4. 'La marinada sempre arriba', de Lluís Foix (Columna)5. 'La reina descalça', d'Ildefonso Falcones (Rosa dels vents)Ficció en castellà1. 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol (La Campana)2. 'La reina descalza', d'Ildefonso Falcones (Plaza & Janés)3. 'El maestro del Prado', de Javier Sierra (Planeta)4. 'El cátaro imperfecto', de Víctor Amela (Ediciones B)5. 'El caballero de la armadura oxidada', de Robert Fisher (Obelisco)Mediàtics1. 'Brúixoles que busquen somriures perduts', d'Albert Espinosa (Rosa dels Vents)2. 'El carrer de l'Embut', de Pilar Rahola (RBA-La magrana)3. 'No t'aturis mai', d'Isidre Esteve (Columna)No-ficció en català1. 'S'ha acabat el bròquil', de Jaume Barberà (Ediciones B)2. 'Estimat Miquel', de Lluís Llach (Empúries)3. 'Desmuntant la caverna', de Jofre Llombart (Angle)4. 'No sé on és el límit', de Josef Ajram (Columna)5. 'Una vida articulada', de Josep Maria Espinàs (La Campana)No-ficció en castellà1. 'La enzima prodigiosa', d'Hiromi Shinya (Aguilar)2. 'Nadie es más que nadie', Miguel Ángel Revilla (Espasa-Calpe)3. 'España se escribe con E de Endeudamiento', de José María Gay de Liébana (Deusto)4. 'No sé dónde está el límite...', de Josef Ajram (Alienta)5. 'Finanzas para directivos', d'Eduardo Martínez (Mcgraw-Hill)
Una professora de literatura catalana que vaig tenir al batxillerat deia sovint que a la literatura en català li calien autors mediàtics i, fins i tot, un pèl més simplistes. En definitiva, que li mancaven escriptors de Best Sellers, que fessin històries sense complicacions, pel mer fet de gaudir-ne. Ara per ara, Sánchez-Piñol, Jaume Cabré i Zafón (ara potser m'equivoco, perquè potser Zafón escriu 1r en castellà, corregiu-me) és el que més s'hi assemblen. Encara sort i benvinguts siguin.La complexitat dels Esprius i les Caterines Albert és imprescindibles perquè una llengua tingui la seva alta literatura i es faci un nom en el món dels erudits. Però per poder ser definitivament una llengua normal necessita que la societat normal, així com d'altres (amb les traduccions), es puguin nodrir d'ella massivament.
Titllar a Cabré de potencial autor simplement simplista o best-seller és molt agosarat. L'has llegit? perquè el seu estil és complx, molt propi i genial.
De què tracta el "jo confesso" ? | 0.677427 | curate | {"ca": 0.7555399226169539, "fr": 0.05100246218782976, "es": 0.17059444249032713, "nl": 0.018290538163911362, "su": 0.0045726345409778405} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_150804 | El nou consistori estarà governat amb majoria absoluta per l'ERC-JUNTS, que ha obtingut un 56% dels vots i 6 regidors. La segona força a Fontcoberta serà JxCAT, amb 3 representants.
*Textos elaborats automàticament a partir de les dades disponibles la nit electoral.
Resultats 2015 Resultats 2015
Taula amb tots els resultats
EL PACTÒMETRE
Juga amb el pactòmetre per saber qui pot ser el teu alcalde o alcaldessa. Guanyarà l'alcaldia qui hagi obtingut majoria absoluta. Si no, qui tingui més regidors, llevat que algun altre candidat aconsegueixi un pacte alternatiu amb majoria absoluta. Comença a fer els teus pactes! | 0.713566 | curate | {"ca": 0.9311475409836065, "sv": 0.047540983606557376, "es": 0.021311475409836064} | https://www.ccma.cat/324/eleccions-26m-2019/municipals/fontcoberta/municipi/09172807100/ |
macocu_ca_20230731_4_63241 | BIÓPOLIS és una empresa biotecnològica nascuda l'any 2003 com una empresa derivada del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), amb l'objectiu principal de transferir ciència de qualitat a la indústria agroalimentària, química i farmacèutica. Ofereix serveis de contract research i producció per a les indústries agroalimentària, química i farmacèutica per a millorar-ne la posició i els avantatges competitius.
Les seues capacitats i competències claus són la cerca de nous ingredients i soques microbianes, juntament amb la biologia de sistemes i l'enginyeria metabòlica, seguit de models innovadors de validació preclínics i tecnològics.
Realitzen el recorregut complet des de la prova de concepte a la producció a gran escala, cobrint un ampli espectre de possibilitats de col·laboració amb el sector industrial. Com a pas final en la seua cadena de valor, ofereixen el disseny, l’optimització i la sobreproducció de metabòlits i microorganismes.
Microbiologia, biologia molecular, fermentació i enginyeria aplicades al desenvolupament de soques i bioprocessos:
Accés a bases de dades i recursos informàtics especialitzats.
Aïllament de noves soques; selecció i validació de soques de col·leccions de cultiu tipus; millora dirigida per mutagènesi i enginyeria genètica.
Desenvolupament i optimització de processos, selecció de medis de cultiu, optimització de costos de matèries primeres.
Disponibilitat d'equipament per a l'extracció i purificació fina: sonicació, homogeneïtzació a pressió, extracció líquid-líquid, sòlid-líquid, ultrafiltració, purificació cromatogràfica preparativa.
Posada a punt de mètodes d'anàlisi. Tincions específiques, anàlisi espectrofotomètrica o quimioluminiscent, immunoreactivitat, cromatografia de gasos i líquids per a detecció i quantificació de compostos bioquímics.
Escrutini d'alt rendiment in vitro i models in vivo que ofereixen la possibilitat d'identificar la molècula responsable de la funcionalitat, així com el procés metabòlic i/o gens diana sobre els quals actua.
Avaluació de l'activitat biològica d'ingredients funcionals efectius contra trastorns de salut com ara envelliment, obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars, hipertensió, malalties neurodegeneratives (Alzheimer), infeccions per patògens, toxicitat, immunitat.
Assajos de validació in vitro i in vivo:
In vitro: Exploració de l'activitat enzimàtica per a una àmplia gamma d'aplicacions.
Ex vivo: Cultiu de cèl·lules i teixits vius procedents d'un organisme amb l'objectiu de detectar l'activitat biològica d'un compost específic com a complement o substitució de models in vivo ja existents.
Noves tècniques d'escrutini d'alt rendiment en models in vivo (C. elegans).
Detecció ràpida d'ingredients funcionals.
Tecnologies òmiques: genòmica, transcriptòmica, metabolòmica i nutrigenòmica.
Disponibilitat de tecnologia de seqüenciació massiva a través de l'empresa afiliada Lifesequencing SL (lifesequencing.com).
Equip de fermentació miniaturitzada amb control de variables ambientals per a disseny d'experiments, selecció clonal, optimització de bioreaccions.
Escalada “in house” del procés fermentatiu i de purificació (fins a 9.000 L). Producció de lots pilot per a validació.
AVANTATGES COMPETITIUS
Escalada de la producció d'ingredients funcionals.
Producció industrial.
Suport en la transferència tecnològica.
Plantilla interdisciplinària amb àmplia experiència.
Des de prova de concepte a desenvolupaments a llarg termini.
Aliments funcionals, suplements nutricionals, probiòtics, d’iniciació, proteïnes, vacunes, pinsos funcionals, nutricosmètics, processos biotecnològics, biocontrol de plagues, expressió de proteïnes recombinants en sistemes bacterians i eucariotes, obtenció i desenvolupament de línies cel·lulars i anticossos monoclonals.
Disseny, desenvolupament i optimització de processos de catàlisi enzimàtica o microbiana.
Caracterització, validació i selecció de soques industrials d'alt rendiment, valorització de residus i subproductes industrials.
Disseny de soques i processos per a l'obtenció de biocombustibles.
Obtenció de polímers bacterians (PHA) i API.
Alimentació humana i animal.
Suplements nutricionals.
Sectors energètic, agrícola, farmacèutic i cosmètic.
Química fina.
Actualitat de l'empresa BIOPOLIS
ADM Biopolis i Bionicia, dos casos d'èxit de spin-offs del CSIC nascudes en el Parc Científic de la UVLlegir més »
ADM col·labora en un assaig per a provar els efectes de suplements probiòtics en pacients de COVID-19Llegir més »
Una col·laboració públic-privada en el Parc Científic demostra el potencial antioxidant de bacteris extrets de plaques solarsLlegir més »
La indústria nutracèutica premia Daniel Ramón per la seua “destacada contribució al desenvolupament de la ciència dels aliments i la biotecnologia”Llegir més »
Una investigació amb C. elegans demostra que la ingesta d'un carotenoide de la mandarina redueix un 30% el greix corporalLlegir més » | 0.810112 | curate | {"ca": 0.979738027015964, "es": 0.012689316414244782, "en": 0.004911993450675399, "pt": 0.002660663119115841} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_56668 | A Contratemps acomiadarà la temporada este divendres amb un programa especial de dos hores, conjuntament amb els debutants a Ràdio Altea, ‘Alteatubers’
Pere Barber, director i presentador del programa de música en valencià de Ràdio Altea és també qui realitza el control tècnic del programa Alteatubers. Aprofitant açò, i que els dos programes s’emeten de manera continuada (a les 19h i 20h els divendres), s’ha preparat un programa conjunt per tancar les temporades dels respectius espais.
Així, a les 19h donarà inici aquest especial que s’allargarà fins a les 21h i on Alteatubers i A Contratemps fusionaran, per primera vegada, els seus espais donant lloc a un programa especial que acomiadarà la temporada fins el proper mes de setembre.
A més a més, s’estan preparant més sorpreses que anirem desvetllant durant el que queda de setmana a través de les xarxes socials dels dos programes, així que estigues atent/a perquè n’estem preparant una ben grossa! | 0.868693 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.acontratemps.com/este-divendres-acomiadem-temporada-sorpreses/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_725926 | Començo amb dues:TarannàEscalfSeguiu vosaltres i tal...
Anem a prendre quelcom ? xD
Anem a fer un tanto?A sota de ca meva hi havia un bar que es deia així, El Tanto, | 0.597201 | curate | {"ca": 0.8395061728395061, "fr": 0.14814814814814814, "sv": 0.012345679012345678} | |
macocu_ca_20230731_9_412092 | noticies (17)
Els entrenadors ajudants de les Seleccions Catalanes Mini seran els ponents d'aquests dos clínics en el marc del Torneig Topbàsquet Ciutat de Sabadell.
La dotzena edició del torneig Topbàsquet "Ciutat de Sabadell" tindrà lloc els dies 4, 5 i 6 de desembre de 2021. Ja estan obertes les inscripcions.
L’infantil madrileny guanya el segon torneig davant un Team Mazovia polonès amb molta classe. El CBF Cerdanyola derrota el CN Sabadell en la final femenina. En Mini, el combinat europeu Travel Team s’imposa al Joventut. Victòria del CBS Barça, en femení, davant Sant Adrià.
Clínics de formació a Sabadell a càrrec de Laura Díaz (Entrenadora del Programa de Detecció i Perfeccionament i Entrenadora Ajudant de la Selecció Catalana Infantil Femenina) i d'Álvaro Salinas (Director Tècnic C.B. Grup Barna i Entrenador Ajudant de la Selecció Catalana Mini Masculina)
Baloncesto Alcalá i CN Sabadell, en categoria Infantil masculina i femenina, respectivament, i el FC Barcelona i el Basket Almeda, en Mini, han estat els campions de la desena edició del torneig que ha tingut lloc entre el 7 i 9 de desembre, organitzat pel Club Esportiu Escola Pia Sabadell.
More...
Clínics de formació a Sabadell a càrrec dels seleccionadors catalans Santa Carrasco i Raül Laita. Previstos per divendres 7 de desembre, aquest dos clínics de formació s'enmarquen dins les activitats del torneig. | 0.788213 | curate | {"en": 0.014545454545454545, "ca": 0.9403636363636364, "es": 0.04509090909090909} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_87568 | Un dels debats que fa unes setmanes que s'ha encetat és quina pregunta ha de tenir el referèndum. L'entorn del PDECat, sempre que s'hi ha referit, ha apostat per “Vol que Catalunya sigui un estat independent”. Tanmateix, en una entrevista a Al Jazeera, ha donat a entendre que la qüestió no està ni molt menys tancada.En aquest sentit, ha arribat a proposar fins a tres opcions. La referida a “estat independent” però també “Vol que Catalunya sigui una república independent?” –opció que la CUP defensa- així com “Vol que Catalunya continuï dins d'Espanya”. Es tracta, en aquest cas, plantejar per primera vegada que el “sí” a la consulta suposaria votar en contra de la independència. De fet, com ha dit en altres ocasions, ha recordat que si el govern espanyol acceptés fer el referèndum estaria disposat a negociar la pregunta.L'anècdota relacionada amb l'entrevista a Puigdemont l'ha protagonitzat Xavier Sala i Martín que, en aterrar a Dubai, ha vist el president català en una televisió de l'aeroport. “Els intents del ministeri per silenciar Puigdemont fracassen”, ha piulat el popular economista.http://www.naciodigital.cat/noticia/128453/tres/possibles/preguntes/referendum/segons/puigdemont
“Vol que Catalunya continuï dins d'Espanya”.
Guillem escrigué: “Vol que Catalunya continuï dins d'Espanya”. Una estafa en tota regla. | 0.824545 | curate | {"ca": 0.9811320754716981, "es": 0.018867924528301886} | |
mc4_ca_20230418_13_686750 | Construccions COPASA - L'Aplicació de La Valldigna
Construccions COPASA
Vore Ofertes i Novetats
C/ La Xara, 1
609 29 24 62
679 86 39 37
www.ccopasa.com
[email protected]
CONSTRUCCIONS COPASA, S.L.L. es una empresa jove però amb una experiència profesional de més de 20 anys en el sector de la construcció, formada per un equip altament qualificat amb demostrada reputació.
Ubicada en Tavernes de la Valldigna, oferim a tot l’entorn uns acabats i una qualitat ja reconegudes, en les que s’assenta un sòlid i progressiu creixement. Ens caracteritzem per una gran capacitat de treball i satisfacció dels nostres clients, la qual cosa ens ha permés adquirir una gran consolidació i prestigi com a empresa.
CONSTRUCCIONS COPASA, S.L.L. es dedica a la Construcció, Promoció i Rehabilitació de: Blocs de vivendes, xalets unifamiliars, xalets adossats, pavellons Industrials, urbanitzacions, …
L’estratègia de la nostra empresa és la d’entregar al client un producte de qualitat, cuidant sempre els detalls, perquè els resultats siguen el més fidels als compromisos adquirits, ajustant els costos i complint els terminis establits. | 0.692736 | curate | {"ca": 0.9386281588447654, "es": 0.02527075812274368, "de": 0.010830324909747292, "fr": 0.010830324909747292, "en": 0.01444043321299639} | https://laplicacio.de/lavalldigna/guia-comercial/professionals/construccions-copasa/ |
mc4_ca_20230418_2_725568 | eBOU-1344
Aprovació de la normativa de matrícula en estudis de grau, màsters universitaris i programes de doctorat per al curs 2018-2019
NORMATIVA DE MATRÍCULA EN ESTUDIS DE GRAU, MÀSTERS UNIVERSITARIS I PROGRAMES DE DOCTORAT PER AL CURS 2018-2019
Atès que la normativa de matrícula s’ha d’ajustar cada curs acadèmic en virtut de les noves situacions a què cal fer front.
Atès que la proposta de normativa que es presenta ha estat debatuda i informada favorablement per la Comissió Delegada de Docència i Estudiants, en la seva sessió núm. 03/18 del dia 23 de maig de 2018.
Estatuts de la Universitat de Girona, art. 66 (DOGC 5897, de 9 de juny de 2011)
Únic.– Aprovar la normativa de matrícula en estudis de grau, màsters universitaris i programes de doctorat per al curs 2018/2019, d’acord amb l’annex adjunt.
1. Procediment administratiu de matrícula
Tots els estudiants han de formalitzar anualment la matrícula en els períodes establerts per a tal fi en el calendari acadèmic i satisfer els preus corresponents que marca el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya.
El curs 2018-19, la matriculació es farà per Internet des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. Les aules d’informàtica de la Universitat es posaran a disposició dels estudiants durant els dies que duri la matriculació.
Els estudiants de grau dels centres propis de la UdG que iniciïn els ensenyaments aquest curs s’hauran de matricular des dels ordinadors habilitats a les aules informàtiques del seu centre docent. La resta d’estudiants de grau de centres propis, així com els estudiants de màster i doctorat, es podran automatricular per Internet.
Tot i això, els centres docents de la Universitat que participen en el procés de matriculació per Internet podran determinar els col·lectius que s’han de matricular per altres vies, sigui a les aules de la Universitat o a les secretaries acadèmiques dels centres. També definiran les vies d’accés a la informació i l’assessorament que posen a disposició dels estudiants i, si és el cas, el sistema de tutories que s’hagi previst.
Els estudiants dels centres adscrits a la Universitat s’hauran de matricular en les dates i en la forma que cada centre docent estableixi durant els períodes definits per a tal fi en el calendari acadèmic.
1.1. Beques, exempcions, bonificacions i recàrrecs
Hi ha situacions específiques que afecten la matrícula, com ara les beques o altres situacions que comporten exempcions o bonificacions en els preus de la matrícula i que estan determinades en el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya.
1.1.1. Beques de caràcter general (MECD)
Els estudiants de centres propis que hagin estat beneficiaris de beca el curs anterior i en el moment de formalitzar la matrícula reuneixin els requisits establerts per gaudir de la beca podran acollir-se a l’exempció que estableix l’esmentat decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya (matrícula condicionada a la resolució de la beca). Ara bé, si l’estudiant no sol·licita la beca en el termini establert per fer-ho, la Universitat li exigirà el pagament de les exempcions efectuades.
Els estudiants que no hagin gaudit de beca el curs anterior podran sol·licitar a l’AGAUR l’acreditació de caràcter econòmic per a la formalització de la matrícula a l’efecte de justificar el compliment dels requisits econòmics. La Universitat comprovarà que es compleixin la resta de requisits exigits, i si és així, es podrà formalitzar la matrícula com a becari condicional (suspensió temporal del pagament de la matrícula fins que es resolgui la beca). Si aquesta acreditació s’obté després d’haver formalitzat la matrícula, la Universitat actualitzarà la matrícula d’ofici, sempre que es compleixin la resta de requisits establerts.
En cas de denegació de la beca, la Universitat procedirà a aplicar el preu ordinari de la matrícula. Si l’estudiant té dret a una bonificació o exempció, aquesta s’aplicarà sempre que l’estudiant disposi de l’acreditació d’aquesta circumstància, i es procedirà al cobrament de les quantitats corresponents.
La Universitat procedirà a tramitar el cobrament que correspongui amb independència de la interposició de reclamacions o recursos contra la resolució de denegació de la beca, d’acord amb el que estableix el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya.
1.1.2. Beques UdG de matrícula
Els estudiants sol·licitants de beca de matrícula de la Universitat de Girona, convocada amb recursos propis o mitjançant convenis amb altres institucions, podran matricular-se condicionadament a l’obtenció de la beca si la convocatòria no ha estat resolta en el moment de matricular-se.
En cas de denegació de la beca, la Universitat procedirà de la manera que s’indica en els dos últims paràgrafs del punt anterior.
Es podran aplicar les exempcions o bonificacions en l’import detallades més avall, sempre que en el moment que s’efectuï la matrícula estiguin acreditades i siguin vigents.
Els estudiants són els responsables de mantenir actualitzades les acreditacions de totes les circumstàncies que els donen dret a gaudir de bonificacions o exempcions en els preus de matrícula. A tal efecte, hauran d’aportar tota la documentació necessària a la secretaria acadèmica del seu centre docent abans de matricular-se. En el sistema d’automatrícula, els estudiants poden triar la classe de matrícula segons la situació que hagin acreditat anteriorment.
Als estudiants que, en el moment d’efectuar la matrícula, es trobin en una situació de tràmit o pendents de renovació d’alguna exempció o bonificació, no se’ls aplicarà el descompte. S’acceptarà la presentació de la documentació actualitzada fins a la data límit per formalitzar l’anul·lació global de matrícula fixada en el calendari acadèmic aprovat pel Consell de Govern per a cada curs, que s’escau el 19 de novembre de 2018. Aquesta documentació s’haurà de lliurar a la secretaria acadèmica del centre docent corresponent.
La documentació que cal aportar en cada cas es detalla a continuació:
• Família nombrosa: Els estudiants membres de famílies nombroses de categoria especial a l’inici del curs acadèmic tenen dret a l’exempció total dels preus com s’especifica en el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya. Els estudiants membres de famílies nombroses de categoria general tenen dret a l’exempció del
50 % dels preus fixats pel decret.
Documentació que cal aportar: Si el carnet de família nombrosa és vigent en el moment de la matrícula, la universitat en tindrà constància i per tant no caldrà presentar cap documentació. En cas que el carnet es trobi en procés de tramitació o renovació s’haurà de presentar un document que ho acrediti expedit per l’organisme competent. El carnet renovat (original i fotocòpia) s’haurà de presentar a la secretaria acadèmica del centre d’estudis abans del 31 de desembre de l’any en curs.
• Matrícula d’honor global o premi extraordinari en el batxillerat: Els estudiants que hagin obtingut aquestes distincions tenen dret a l’exempció total de preus de tots els crèdits de què es matriculin per primera vegada durant el primer curs del primer any dels seus estudis universitaris.
Documentació que cal aportar: original i fotocòpia del certificat en què figuri aquesta qualificació o certificat del centre de secundària.
• Matrícules d’honor: Els estudiants que obtinguin crèdits amb matrícules d’honor en el curs acadèmic o semestre immediatament anterior es poden acollir a l’exempció en l’import de la matrícula d’un nombre de crèdits equivalent al que hagin obtingut amb aquesta qualificació acadèmica.
Documentació que cal aportar: No es requereix acreditació.
• Persones discapacitades amb un grau mínim del 33 %
Documentació que cal aportar: A la data de la formalització de la matrícula cal disposar d’algun dels documents següents:
o targeta acreditativa de la discapacitat o certificat expedit o validat per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials;
o resolució o certificat expedit per l’IMSERSO o l’òrgan competent de la comunitat autònoma corresponent;
o resolució de l’IMSERSO reconeixent la condició de pensionista per incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa;
o resolució de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) on es reconegui la condició de pensionista per incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa;
o resolució del Ministeri d’Economia i Hisenda o del Ministeri de Defensa reconeixent una pensió de jubilació o retir per incapacitat permanent per al servei.
Nota: Si s’ha acreditat la discapacitat en cursos anteriors i es manté la vigència no caldrà presentar cap documentació.
• Víctimes de violència de gènere (víctimes i fills/filles)
o ordre de protecció, mentre sigui vigent;
o informe del ministeri fiscal que indiqui l’existència d’indicis de violència de gènere, mentre no es dicti ordre de protecció;
o sentència judicial condemnatòria definitiva i ferma, amb una validesa per tota la durada de la pena de presó imposada al maltractador més la durada de les mesures accessòries de protecció i seguretat imposades a favor de la víctima;
o sentència absolutòria no ferma, amb una validesa per tota la durada de les mesures cautelars de protecció i seguretat imposades a favor de la víctima, sempre que la sentència faci referència al manteniment de les dites mesures fins a assolir fermesa.
o En els cas que la bonificació es demani per a un fill caldrà adjuntar al document el llibre de família.
Nota: Si s’ha acreditat la condició en cursos anteriors i es manté la vigència no caldrà presentar cap documentació.
• Víctimes d’actes terroristes
Documentació que cal aportar: Resolució administrativa corresponent. En cas que s’hagi acreditat la condició en cursos anteriors i es manté la vigència no caldrà presentar cap documentació.
• Cònjuges i fills/filles de víctimes d’actes terroristes
Documentació que cal aportar: Resolució administrativa corresponent i llibre de família. En cas que s’hagi acreditat la condició en cursos anteriors i es manté la vigència no caldrà presentar cap documentació.
1.1.4. Recàrrecs
D’acord amb el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya, s’aplica un coeficient d’1,4 als preus per crèdit que s’estableixen en el decret mencionat per als estudiants que tinguin un o més títols universitaris oficials o les condicions per obtenir-los, llevat que es tracti dels primers estudis de màster o de doctorat; també s’aplicarà aquest coeficient als i les estudiants que tinguin un títol superior no universitari equivalent, a tots els efectes, a un títol de grau.
S’eximeix del recàrrec els estudiants que estiguin en algun dels supòsits següents:
a) Estudiants que hagin superat un únic primer cicle i vulguin prosseguir els estudis en un segon cicle d’estudis no adaptats a l’espai europeu d’educació superior.
b) Estudiants que, havent iniciat uns estudis amb doble titulació, hagin obtingut el títol d’una de les titulacions i s’hagin de matricular d’algun crèdit de l’altra titulació.
1.2. Forma de pagament
El pagament de la matrícula es basarà en el que s’estipula en les Bases d’execució del pressupost 2018, o en el seu defecte, en el que estableix el pressupost del 2017 prorrogat per al 2018 (“Secció III. Aspectes singulars”, art. 75 “Normes sobre la liquidació de l’import de la matrícula”), i el que prevegin les Bases d’execució del pressupost 2019.
1.2.1. Sistemes de pagament
El sistema de pagament previst en el procés d’automatrícula és, amb caràcter general, la domiciliació bancària. A aquest efecte, el formulari de sol·licitud de matrícula dels estudiants requereix la identificació del compte bancari on s’han de carregar els rebuts, i la declaració de ser-ne titular. En cas que un estudiant domiciliï els rebuts en un compte del qual no és titular haurà d’aportar l’autorització del titular, d’acord amb el que s’indica en el punt 2.1.c, en el moment de la matrícula o dins el termini de 10 dies hàbils a comptar a partir de la data de matrícula, a la Secretaria Acadèmica de l’àrea d’estudis corresponent. Per als estudiants que ja han estat matriculats a la Universitat de Girona, no és necessari que aportin cap documentació ja que s’utilitzaran les dades bancàries de l’últim rebut, a menys que les vulguin modificar. Cal que els estudiants tinguin en compte els terminis de cobrament dels rebuts, que es poden consultar a la pàgina web Calendari de cobraments i devolucions.
Els estudiants que no puguin domiciliar els pagaments de la matrícula, especialment els que tinguin problemes amb la domiciliació perquè resideixen fora del territori espanyol, podran abonar-los mitjançant targeta de crèdit.
També es podrà fer el pagament de la matrícula mitjançant la contractació d’un préstec amb l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), que ofereix als estudiants matriculats en estudis de grau o de màster la possibilitat de fraccionar el pagament de la matrícula en mensualitats.
Els estudiants que es matriculin en centres adscrits es matricularan amb la mateixa aplicació informàtica que la resta d’estudiants de la UdG, però seguint les instruccions que cada centre estableixi per tal d’assegurar els procediments de pagament propis. Això suposarà la facturació directa a l’estudiant de la part corresponent a la UdG.
1.2.2. Terminis de pagament
El pagament dels preus de matrícula es pot fer al comptat (en un sol pagament) o fraccionat en dos o tres terminis, o en terminis mensuals, depenent de les condicions que determini el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya, i de la data de formalització de la matrícula. Es podrà optar pel pagament fraccionat de la matrícula sempre que l’import acadèmic total superi els 400 € i que se sol·liciti durant el període de matrícula. El primer rebut inclourà, amb independència dels terminis triats, el 100 % de l’import corresponent als preus no acadèmics de la matrícula.
Si se sol·licita el pagament al comptat, la Universitat passarà el rebut per al seu cobrament just després de la matrícula. Només en aquest cas es podrà sol·licitar abonar l’import de la matrícula mitjançant una carta de pagament, que s’haurà de fer efectiva en qualsevol de les entitats financeres col·laboradores, i caldrà fer l’ingrés dels preus de matrícula en un termini màxim de 10 dies hàbils a comptar des de la data de formalització de la sol·licitud de matrícula.
Si se sol·licita el pagament fraccionat, els preus acadèmics de la matrícula es distribuiran de la forma següent:
• En dos terminis: El primer rebut inclourà el 60 % dels preus acadèmics i es passarà a cobrament just després de la matrícula. El segon, que es passarà a cobrament abans d’acabar l’any natural, inclourà el 40 % restant.
• En tres terminis: El primer rebut inclourà el 40 % dels preus acadèmics i es passarà a cobrament just després de la matrícula. El segon, que es passarà a cobrament a mitjan octubre, inclourà el 20 % d’aquests preus, i el tercer, que es passarà a cobrament a mitjan desembre, el 40 % restant.
• En terminis mensuals: Els rebuts inclouran la part proporcional dels preus acadèmics depenent del moment de la sol·licitud. Els terminis es passaran a cobrament el dia 5 de cada mes. L’últim termini es passarà a cobrament el 5 de maig.
En qualsevol cas, la totalitat dels imports de matrícula s’ha de liquidar amb anterioritat al 30 de maig de 2019.
1.2.3. Procediment en cas d’impagament
Tant si es produeix la devolució d’un rebut bancari com la no-liquidació de la carta de pagament en el termini establert, es confeccionarà una segona carta de pagament, que s’haurà de liquidar en qualsevol de les entitats financeres col·laboradores de la Universitat.
En cas de devolució d’un rebut bancari, s’aplicarà una despesa d’impagament de 3 € per rebut. A més a més, als estudiants que en data 30 de maig no hagin efectuat el pagament de la matrícula se’ls aplicarà una despesa d’impagament del 5 % sobre l’import pendent.
La manca de pagament de les quantitats pendents de matrícula, en qualsevol estudi o curs acadèmic, suposarà l’existència d’un deute. La Universitat exigirà el pagament de les quantitats pendents (i la despesa d’impagament i els interessos de demora corresponents, si escau) com a condició prèvia per a matrícules posteriors, expedició de títols, certificats, trasllats o altres tràmits amb la universitat, d’acord amb el que estableix el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya.
És responsabilitat de l’estudiant atendre els pagaments que tingui pendents, sense necessitat de cap requeriment previ per part de la UdG.
1.3. Anul·lacions
Es poden produir les situacions següents:
· Anul·lació global de la matrícula
L’anul·lació global de la matrícula es refereix a l’anul·lació de totes les assignatures en què l’estudiant s’hagi matriculat per al curs acadèmic. No requereix cap tipus de justificació i es pot sol·licitar per via telemàtica o presencialment a la secretaria acadèmica del centre docent, dins les dates que estableixi el calendari acadèmic que enguany s’escau el 19 de novembre de 2018.
L’anul·lació global de la matrícula no dona dret a la devolució dels imports satisfets, llevat dels casos que regula el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya.
· Anul·lació d’assignatures matriculades
En cas que es donin situacions justificades de força major, els estudiants podran sol·licitar al vicerector de Docència i Planificació Acadèmica l’anul·lació d’assignatures matriculades, el qual, vista la proposta del degà o director del centre docent corresponent, resoldrà la petició. L’anul·lació d’assignatures matriculades no dona dret a la devolució dels imports de matrícula de les assignatures anul·lades.
Motius d’anul·lació global de la matrícula per a graus i màsters:
1.3.1. Per reassignació de plaça
Els estudiants matriculats a la UdG que sol·licitin anul·lació de matrícula per haver estat assignats a una altra universitat en una preferència diferent de la primera hauran de comunicar aquesta circumstància a la secretaria acadèmica del seu centre docent. Serà exigible a aquests estudiants el pagament de la totalitat dels preus per gestió d’expedient, però els correspondrà la devolució dels preus per serveis acadèmics de caràcter docent que hagin satisfet.
Un estudiant que hagi estat assignat a un estudi i s’hi hagi matriculat, si fa una nova preinscripció en convocatòries posteriors i torna a ser assignat, es podrà matricular en el nou centre docent, però no se li retornarà l’import de la primera matrícula realitzada.
Igualment, un estudiant que hagi estat assignat i s’hagi matriculat en un estudi, si fa una sol·licitud de canvi de preferències i aquesta es resol favorablement, es podrà matricular, però no se li retornarà l’import de la primera matrícula.
Els estudiants de primer any acadèmic que anul·lin la matrícula hauran de tornar a obtenir plaça per preinscripció, si volen reprendre els estudis.
1.3.2. Per interès de l’estudiant
Independentment de la forma de pagament escollida, s’aplicaran els terminis següents en funció de la data que l’estudiant faci el tràmit online d’anul·lació de matrícula:
• Primer termini: Fins als 10 dies hàbils posteriors a la formalització de la matrícula, sempre i que sigui abans de la data límit per formalitzar l’anul·lació global de la matrícula.
Serà exigible la totalitat dels preus per gestió d’expedient i per la prestació de serveis docents i administratius en línia i el 0 % dels preus per serveis acadèmics de caràcter docent.
• Segon termini: A partir dels primers 10 dies hàbils posteriors a la formalització de la matrícula fins a la data límit per formalitzar l’anul·lació global de matrícula, en el calendari acadèmic aprovat pel Consell de Govern.
Serà exigible la totalitat dels preus per gestió d’expedient i per la prestació de serveis docents i administratius en línia i el 30 % dels preus per serveis acadèmics de caràcter docent.
En casos de situacions excepcionals o de força major degudament acreditats es podrà acceptar la sol·licitud d’anul·lació de matricula global fora dels terminis indicats. Serà exigible el 100 % dels preus per gestió d’expedient acadèmic, per la prestació de serveis docents i administratius en línia i per serveis acadèmics de caràcter docent.
Important per als estudiants que hagin sol·licitat una beca:
Per als estudiants que hagin obtingut una beca en un curs acadèmic, l’anul·lació de la matrícula comporta la revocació automàtica d’aquest ajut.
Els estudiants que hagin sol·licitat una beca i s’hagin acollit a l’exempció de pagament per aquest concepte, si se’ls denega la beca podran anul·lar la matrícula presentant una sol·licitud d’anul·lació de matrícula fora de termini. Si no ho fan, com que han d’haver aportat les acreditacions de totes les circumstàncies que els donen dret a gaudir de bonificacions o exempcions en els preus de matrícula, la Universitat els aplicarà la bonificació o exempció que correspongui i procedirà al cobrament de les quantitats corresponents.
1.3.3. Per desprogramació d’estudis
En cas que la Universitat hagi de desprogramar un estudi, i en conseqüència anul·li les matrícules corresponents retornarà els imports de preinscripció i matrícula abonats pels estudiants.
Aspectes generals d’anul·lació global de la matrícula:
No s’acceptaran sol·licituds d’anul·lació global de matrícula fins que no s’hagin abonat els imports que corresponguin.
S’aplicaran els tractaments següents, per conceptes:
• Assegurança escolar, assegurança d’accidents i altres assegurances, si és el cas:
Es retornarà l’import pagat i, en cas de no haver-se efectuat el pagament, no es reclamarà i serà baixa de l’assegurança.
• Servei d’Esports:
Pel fet de ser una quota opcional, amb conseqüències independents de la matrícula, en cas d’haver-se efectuat el pagament no se’n retornarà l’import. Si no s’hagués efectuat el pagament, es donarà de baixa la matrícula, es comunicarà al Servei d’Esports i no es reclamarà l’import.
• Donació a cooperació:
Com que es tracta d’una donació, en el cas d’haver-se efectuat el pagament no se’n retornarà l’import. Si no s’hagués efectuat el pagament, es donarà de baixa la matrícula.
Motius d’anul·lació global de la matrícula en estudis de doctorat:
1.3.4. Per interès de l’estudiant de doctorat
L’estudiant pot anul·lar la matrícula en qualsevol moment del curs, sempre que estigui justificat i l’anul·lació sigui aprovada per la Comissió Acadèmica del programa de doctorat corresponent.
L’acceptació de l’anul·lació de matrícula té els mateixos efectes que si l’estudiant no s’hagués matriculat. Així doncs, s’haurà de tornar a demanar la readmissió al programa de doctorat o fer de nou la preinscripció, si es vol accedir a un programa de doctorat diferent o si aquest està regulat per un RD diferent d’aquell per al qual es va obtenir la primera admissió.
L’anul·lació de la matrícula no comportarà en cap cas la devolució de l’import pagat per aquest concepte.
2. Condicions de matrícula en estudis de grau
2.1. Documentació que es requereix
Els estudiants que accedeixen per primera vegada a un ensenyament de la Universitat de Girona hauran d’aportar:
a) Dades personals:
· Fotocòpia compulsada del document acreditatiu vigent:
o Per estudiants de països de la UE i altres (*): DNI, document acreditatiu del país, o passaport.
(*) Regne Unit, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa, i Andorra
o Per estudiants estrangers no comunitaris: TIE (targeta d'identificació d'estrangers). Si encara no es disposa del TIE, s’ha de presentar el passaport i la fotocòpia de la sol·licitud del TIE (que conté el NIE). Tenen un termini de tres mesos a comptar des de la data de matrícula per a lliurar el TIE.
• Justificants dels drets a bonificacions o exempcions, d’acord amb l’apartat 1.1.2.
b) Dades d’accés:
(*) La Universitat no requereix a l’estudiant que presenti cap documentació, ja que aquesta informació ve acreditada per part de l’Oficina d’Accés a la Universitat. El document acreditatiu d’accés és per PAU o assimilats, però, es recomana que l’estudiant es descarregui el document dins el mateix any en què ha realitzat les PAU, ja que deixa de ser accessible a 31 de desembre.
c) Dades de matriculació:
• Imprès de sol·licitud de matrícula, si escau.
• Comunicació/actualització de dades bancàries, degudament emplenada, si escau. En cas que l’estudiant no sigui el titular del compte, cal adjuntar-hi una fotocòpia del DNI de la persona titular i presentar-la a la secretaria del centre docent.
Els estudiants que ja hagin estat matriculats en el mateix ensenyament a la Universitat de Girona no hauran de presentar cap documentació, tret de la requerida per justificar bonificacions o exempcions i la referida a dades de matriculació.
Tota la documentació s’haurà de presentar a la secretaria acadèmica del centre docent abans de la data límit per formalitzar l’anul·lació global de matrícula fixada en el calendari acadèmic, aprovat pel Consell de Govern per a cada curs que enguany s’escau el 19 de novembre de 2018.
2.2. Criteris d’aplicació que es deriven de les Normes de permanència i progressió en els estudis oficials de grau i de la Normativa reguladora dels processos d’avaluació o qualificació dels estudiants
La matrícula per a estudis de grau a la Universitat de Girona queda condicionada a les Normes de permanència i progressió en els estudis oficials de grau, que van ser aprovades per la Comissió de Comunitat Universitària del Consell Social de la Universitat en la sessió ordinària núm. CU1/09, d’1 de juny de 2009 i de la Normativa reguladora dels processos d’avaluació o qualificació dels estudiants aprovada pel Consell de Govern en la sessió 4/2013 de 18/07/2013.
• Els estudiants que es matriculin per primera vegada en un estudi s’hauran de matricular exclusivament dels crèdits de primer curs. Com a mínim hauran de matricular-se de 30 crèdits.
• Els estudiants que el seu primer any acadèmic no superin 30 crèdits només podran matricular-se per al segon any acadèmic de crèdits de primer curs.
• Els estudiants que es matriculin per primera vegada en un estudi i obtinguin el reconeixement de crèdits superats en altres expedients acadèmics podran matricular-se en crèdits de cursos superiors fins al límit establert de 60 en total, d’acord amb la seqüència prevista al pla d’estudis corresponent.
• Aquests estudiants, si no aproven 30 crèdits, el segon any acadèmic hauran de matricular-se dels crèdits pendents. Podran matricular-se també de nous crèdits, sempre que no se superin els 60 crèdits entre els matriculats del curs anterior i els nous.
• Per progressar en l’ensenyament, cada curs l’estudiant s’haurà de matricular obligatòriament de les assignatures o mòduls no superats en cursos anteriors. Atenent a la conjuntura econòmica que travessa la societat catalana, la Universitat permetrà no matricular-se obligatòriament de tots els crèdits no superats el curs anterior. En cas que l’estudiant no es matriculi de tots els crèdits pendents no podrà matricular-se en assignatures noves.
• Segons acord del Consell de Govern, en la sessió 4/2013, de 18 de juliol de 2013, pel qual es va aprovar la Normativa reguladora dels processos d’avaluació i qualificació dels estudiants, els estudiants podran canviar d’assignatures optatives (article 19.2 de la normativa). Es consideren optatives totes les assignatures que estan dins d’un bloc que no s’han de cursar totes obligatòriament. La nova assignatura arrossegarà els ordinals de matrícula i convocatòria que corresponguin a l’assignatura substituïda.
• Exceptuant el primer any, els estudiants hauran de matricular-se d’un mínim de 24 crèdits, llevat que el nombre de crèdits pendents per finalitzar els estudis sigui inferior o que els requisits de matrícula de l’estudi ho impedeixin.
• S’estableix en 75 crèdits el màxim permès de matrícula, de manera que els estudiants que tinguin crèdits pendents de cursos anteriors, pel fet que obligatòriament han de matricular-se’n abans d’agafar crèdits nous, només podran matricular-se de la totalitat dels crèdits corresponents al nou curs si la suma dels crèdits pendents i la dels crèdits del nou curs es troba dins del límit. Aquest límit es podrà superar quan es tracti d’assignatures de pràctiques acadèmiques externes que es puguin realitzar durant el període d’estiu i siguin avaluades dins del curs acadèmic.
Pel que fa a l’anul·lació de convocatòria:
• D’acord amb l’article 3.3 de les Normes de permanència i progressió en els estudis oficials de grau a la Universitat de Girona, aprovades pel Consell Social de la UdG el dia 1/6/09, els estudiants de grau de la UdG poden sol·licitar l’anul·lació de convocatòria de qualificació d’assignatures. Els terminis per sol·licitar l’anul·lació s’estableixen al calendari acadèmic i administratiu del curs. El tràmit es realitza en línia, a través del web de la Universitat de Girona. A efectes de beca l’anul·lació de convocatòria equival a suspès o no presentat.
Tot i que les Normes de permanència en estudis de grau no esmenten la possibilitat d’anul·lar la matrícula globalment, l’anul·lació de matrícula que es refereix a totes les assignatures de què l’estudiant s’ha matriculat en un any acadèmic tindrà la mateixa consideració que si l’estudiant no s’hagués matriculat pel que fa a la permanència. Respecte de l’operativa, vegeu el punt 1.3.
Els estudiants podran ampliar la matrícula en el període establert al calendari acadèmic per a assignatures del segon semestre, fins al límit de crèdits establert a la normativa de permanència.
2.3. Reconeixement i transferència de crèdits
D’acord amb la Normativa de reconeixement i transferència de crèdits en estudis de grau, aprovada pel Consell de Govern núm. 5/09, de 28 de maig de 2009, i modificada pel Consell de Govern en les sessions núm. 8/12, de 20 de desembre de 2012, núm. 5/2014, de 19 de juny de 2014, i núm. 1/2016, de 25 de febrer de 2016, el procediment de reconeixement i transferència de crèdits s’iniciarà d’ofici un cop assabentada la Universitat del contingut del o dels expedients previs de l’estudiant, a partir de la recepció de la corresponent certificació oficial tramesa per la universitat d’origen o bé d’una certificació acadèmica personal aportada pel mateix estudiant. Si en el moment de matricular-se no s’hagués resolt encara el reconeixement de crèdits corresponent, la matrícula tindrà la consideració de provisional a l’únic efecte de permetre el reajustament als continguts de la resolució de reconeixement de crèdits.
L’estudiant podrà renunciar a part o a tot el reconeixement de crèdits en cas que prefereixi cursar les matèries corresponents. Aquesta renúncia es podrà efectuar una sola vegada i tindrà caràcter definitiu.
Convé tenir present que el reconeixement de crèdits corresponents a assignatures o mòduls matriculats no dona dret a cap mena de devolució de l’import de la matrícula de l’assignatura original. Per a l’estudi i la incorporació dels crèdits reconeguts o transferits a l’expedient acadèmic caldrà abonar el preu que determini el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya. Els crèdits transferits no suposaran cap cost per a l’estudiant.
La matrícula dels crèdits necessaris que fixi la Universitat per adaptar els plans d’estudis anteriorment vigents als nous plans d’estudis serà gratuïta.
Pel que fa als crèdits de reconeixement acadèmic que els estudiants poden sol·licitar per la seva participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries o de cooperació, vegeu el punt següent d’aquesta normativa.
2.4. Crèdits de reconeixement acadèmic per realització d’activitats
La Normativa de reconeixement i transferència de crèdits en estudis de grau, aprovada pel Consell de Govern núm. 5/09, de 28 de maig de 2009, i modificada pel Consell de Govern en les sessions núm. 8/12, de 20 de desembre de 2012, núm. 5/2014, de 19 de juny de 2014, i núm. 1/2016, de 25 de febrer de 2016, estableix que, conjuntament amb l’oferta docent per a cada curs acadèmic, el Consell de Govern aprovarà les activitats culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació de la Universitat de Girona susceptibles de ser reconegudes i els crèdits que correspondran a cadascuna. La relació es farà pública a través del web de la Universitat.
Addicionalment, la Comissió de Govern de cada centre docent podrà aprovar el reconeixement acadèmic d’altres activitats culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació realitzades en el marc del centre docent, i els crèdits que correspondran a cadascuna. La relació es farà pública a través del web de la Universitat.
La participació en aquestes activitats només permetrà el seu reconeixement en crèdits en un sol expedient acadèmic per estudiant. No serà possible el reconeixement d’activitats ja reconegudes en expedients previs dels estudiants.
Quan així es requereixi, la inscripció a l’activitat s’haurà de fer davant de la unitat que l’organitzi i en les condicions que aquesta estableixi. La participació en òrgans de govern del centre o de la Universitat requerirà l’acreditació de l’assistència a un mínim del 80 % de les sessions, en cada curs acadèmic, per obtenir el reconeixement de crèdits. Correspondrà al secretari de l’òrgan de govern de la unitat corresponent certificar l’assistència de l’estudiant.
La participació en activitats culturals, esportives, solidàries o de cooperació s’acreditarà de manera similar a la del punt anterior, per part del responsable acadèmic o administratiu de l’activitat, tant si requereix inscripció com si no. Algunes d’aquestes activitats poden requerir l’assistència a cursos de formació específica al marge dels plans d’estudis.
En tots els casos, un cop la unitat organitzadora hagi certificat la participació o superació de l’activitat, l’estudiant podrà sol·licitar el reconeixement dels crèdits, des de la funció vinculada a l’expedient acadèmic electrònic a què tenen accés els estudiants de la UdG, en qualsevol moment del curs. Per a la incorporació a l’expedient acadèmic dels crèdits reconeguts caldrà abonar el preu que determini el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya.
Els estudiants que no duguin a terme activitats que els permetin reconeixement acadèmic podran aconseguir els crèdits requerits per a la finalització dels estudis cursant més crèdits optatius, o bé obtenint (en els centres que ho permeten) el reconeixement de crèdits superats en altres ensenyaments oficials cursats amb anterioritat. En aquest darrer cas, el reconeixement només es podrà aplicar a assignatures o mòduls complets, definits com a tals al pla d’estudis.
2.5. Convalidació de crèdits de cicles formatius de grau superior (CFGS)
En virtut de l’acord marc de col·laboració entre el Departament d’Ensenyament, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i les universitats públiques de Catalunya, i de l’acord de col·laboració entre el Departament d’Ensenyament, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i la Universitat de Girona, els estudiants que hagin superat un dels cicles formatius que es detallen a la pàgina web de Convalidació de crèdits de cicles formatius i iniciïn un ensenyament a la Universitat de Girona poden obtenir convalidació de crèdits d’acord amb la taula de correspondències entre els CFGS i els ensenyaments de la UdG establerta en l’esmentat conveni.
Si procedeixen de qualsevol centre d’ensenyament secundari de Catalunya, aquests estudiants podran incorporar les assignatures convalidades en la seva primera matrícula.
Els estudiants universitaris que no van poder gaudir d’aquesta convalidació en el moment d’accedir a la universitat, perquè el que els corresponia no estava encara establert, poden sol·licitar-lo amb posterioritat a la secretaria del seu centre docent, dins els terminis que aquesta estableixi.
A les sol·licituds de convalidació de crèdits per assignatures cursades en CFGS a l’empara del que estableix l’article 6 del Reial decret 1391/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris (BOE 260 de 30/10/2007) –en la nova redacció establerta pel Reial decret
861/2010, de 2 de juliol (BOE 161 de 3/7/2010)–, no hi serà aplicable el preu previst al decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per a les sol·licituds d’estudi de convalidació i adaptació, pel fet que les correspondències amb la formació rebuda estan fixades a l’avançada.
Només serà aplicable el preu previst al decret per a les sol·licituds de convalidació quan es tracti d’una sol·licitud que requereixi l’esmentat estudi.
S’aplicarà automàticament en la primera matrícula (estudiants de nou accés) la darrera versió de les correspondències aprovades per la Comissió d’Accés i Afers Estudiantils del Consell Interuniversitari de Catalunya. En els estudis en què les assignatures convalidables afectin mencions, a la matrícula de primer curs només s’hi incorporaran automàticament les assignatures comunes. La resta s’incorporarà a partir de la matrícula de segon curs, per assegurar que els estudiants tenen coneixement de les assignatures que els són útils per obtenir la menció que desitgin.
Els estudiants que tinguin aprovat més d’un CFGS, si escau, hauran de demanar explícitament les convalidacions a la secretaria acadèmica del seu centre docent.
L’estudiant pot demanar incorporar les convalidacions provinents de CFGS parcialment, curs a curs. Amb sol·licitud prèvia, els estudiants que ja tinguin incorporades convalidacions procedents d’un CFGS en què s’hagin modificat les equivalències es podran beneficiar de les noves incorporacions (no es podrà anul·lar el que ja tinguin incorporat a l’expedient).
Per tal que les assignatures convalidades s’incorporin a l’expedient cal matricular-se’n com de la resta d’assignatures a cursar, d’acord amb el procediment descrit a la pàgina Convalidació automàtica de crèdits de cicles formatius de grau superior.
2.6. Treball de fi de grau
Per matricular-se del treball de fi de grau i d’acord amb l’article 4 de la Normativa marc reguladora del treball final de grau i del treball final de màster, aprovada pel Consell de Govern en la sessió 6/12, de 26 de juliol de 2012, s’han de complir les condicions següents:
• En les titulacions de fins a 240 crèdits, l’estudiant ha d’haver-se matriculat també de totes les assignatures requerides per obtenir la titulació, amb l’única exempció dels crèdits corresponents a reconeixement acadèmic. També pot quedar pendent l’acreditació de la tercera llengua.
• En les titulacions de més de 240 crèdits, l’estudiant ha d’haver-se matriculat com a mínim dels crèdits corresponents als cinc primers cursos.
• La matrícula ha de formalitzar-se d’acord amb el reglament i el calendari de cada centre docent.
• La matrícula del TFG s’haurà de formalitzar després del tancament d’actes de totes les assignatures del curs anterior, dins dels terminis establerts, i dona dret a una única convocatòria a cada curs acadèmic, amb la limitació de convocatòries establerta per la normativa de permanència específica dels graus.
2.7. Pràctiques acadèmiques externes
D’acord amb l’article 5 de la Normativa de pràctiques acadèmiques externes de graus i màsters, aprovada pel Consell de Govern en la sessió ordinària núm. 8/12, de 20 de desembre de 2012, i modificada per la Comissió delegada de Docència i Estudiants de 5 de març de 2015, i d’acord amb el procediment establert a cada centre:
• La matrícula de l’assignatura de pràctiques externes podrà fer-se prèviament a l’assignació de la plaça de pràctiques, si el centre en fa oferta prèvia. En cas contrari, l’assignació de plaça suposarà l’autorització per matricular-se.
• Pel fet que hi intervenen tercers aliens a la universitat, serà possible la modificació de matrícula tant per als estudiants afectats per l’anul·lació d’assignatures de pràctiques que no es poden dur a terme com per als que vulguin matricular-se en les que s’han pogut concretar més tard de les dates límit de matrícula.
Per tal que els estudiants puguin fer les pràctiques externes durant l’estiu entre tercer i quart curs, i pel fet que la matrícula corresponent ha de ser la del curs que està finalitzant (tercer o quart), no s’aplicarà la norma que limita la matrícula a 75 crèdits per curs als estudiants que es matriculin de l’assignatura de pràctiques amb aquesta finalitat. Tampoc no s’aplicarà el requisit de matrícula en la seqüència prevista pel pla d’estudis.
2.8. Acreditació de coneixement d’una tercera llengua en estudis de grau
Els estudiants posseïdors d’una certificació reconeguda de coneixement d’una tercera llengua la podran presentar a la secretaria acadèmica del seu centre docent amb la documentació de la primera matrícula o durant el curs.
Les acreditacions de nivell d’una llengua que emeti el Servei de Llengües Modernes de la UdG es faran electrònicament, sense haver de sotmetre’s a cap limitació de període.
2.9. Tractament de les dobles titulacions
Des del curs 2013-2014, la Universitat de Girona ofereix places de nou accés que donen la possibilitat d’obtenir dues titulacions de grau de manera combinada. Aquests estudis estan reconeguts de manera oficial per la Generalitat de Catalunya com a simultaneïtat d’estudis en l’oferta de preinscripció universitària. Es tracta d’itineraris dissenyats per cursar el total dels crèdits requerits a cada un dels plans d’estudis aprofitant les assignatures comunes i determinant les que, essent específiques d’una de les titulacions, són susceptibles de ser reconegudes en l’altra. El total de crèdits que s’han de superar se situa en la majoria dels casos per sobre dels 300.
Els estudiants que accedeixin a aquestes places han de fer-ho pel procediment de preinscripció universitària. Un estudiant que cursi una titulació simple i vulgui accedir a una titulació doble que contingui la simple hi ha d’accedir pel procediment de preinscripció.
L’estudiant que estigui cursant una doble titulació i vulgui abandonar-la però seguir els estudis d’una de les titulacions simples que conformen la doble que estava cursant no cal que faci preinscripció universitària, però ha de presentar una sol·licitud a la secretaria acadèmica del centre. Haurà de complir els requisits de la normativa de permanència vigent. El centre n’informarà el Servei de Gestió Acadèmica i Estudiants, que procedirà al tancament de l’expedient de la doble titulació. En cas de voler reprendre més endavant la titulació simple abandonada, l’estudiant haurà de fer la sol·licitud a la secretaria acadèmica del centre.
Els estudiants hauran de superar els requisits establerts en cada un dels dos plans d’estudi, però per facilitar tant la gestió dels expedients com la informació que es proporciona als estudiants a través de l’expedient acadèmic, s’establirà un sol procés de matriculació. En conseqüència, caldrà ajustar específicament els límits màxims de matrícula per tal de permetre als estudiants finalitzar els estudis en un mínim de cinc anys.
El procediment administratiu de la matrícula serà el previst en el punt 1 d’aquesta normativa, excepte el punt 2.5, que tindrà en compte la convalidació dels CFGS que corresponguin a cada estudi.
Els estudiants hauran d’abonar els preus de la totalitat dels crèdits cursats corresponents a un sol expedient i el reconeixement que s’apliqui recíprocament, segons prevegi el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya. Així mateix, hauran d’abonar les taxes d’expedició de les dues titulacions.
2.10. Restriccions establertes als plans d’estudis en la matrícula d’assignatures
Alguns plans d’estudis preveuen l’obligatorietat d’haver superat una o més assignatures abans de matricular-se d’altres. En aquests casos, tant l’automatrícula com la matrícula a les secretaries dels centres docents aplicaran les restriccions de matrícula establertes.
3. Condicions de matrícula en estudis de màster
3.1. Documentació que es requereix
Els estudiants que ja hagin estat matriculats en el mateix ensenyament a la Universitat de Girona no hauran de presentar cap documentació, tret de la requerida per justificar bonificacions o exempcions. Els estudiants que tenen dret a alguna bonificació o exempció de preus hauran de fer arribar tots els justificants pertinents a la secretaria acadèmica del seu centre docent, d’acord amb les condicions i els terminis establerts en el punt 1.1.
• La comunicació o actualització de dades bancàries, degudament emplenada, si escau. Si l’estudiant no és titular del compte, caldrà adjuntar-hi una fotocòpia del DNI de la persona titular i presentar-la a la secretaria del centre docent.
A més, els estudiants que accedeixen a un estudi de màster han d’aportar el document acreditatiu d’accés, segons s’indica a continuació:
• Els estudiants amb títol expedit o estudis cursats a la UdG no caldrà que justifiquin documentalment els estudis cursats.
• La resta d’estudiants han d’aportar, en cas de no haver-ho fet abans:
o Fotocòpia compulsada del títol universitari al·legat per accedir a l’estudi de màster o certificació acreditativa de la seva expedició.
o Certificació acadèmica dels estudis realitzats per a l’obtenció del títol corresponent, en què constin, entre altres, la durada del programa d’estudis seguit, les assignatures cursades (amb indicació de la càrrega lectiva en hores) i les qualificacions obtingudes i la mitjana atorgada.
En cas que sigui necessària la legalització de la documentació, caldrà aportar-ne una traducció jurada, si està redactada en una llengua diferent del català, el castellà o l’anglès. Aquesta traducció jurada haurà de ser redactada en posterioritat a la legalització corresponent.
En cas de dubte sobre l’autenticitat, validesa o contingut dels documents aportats, la Universitat podrà fer les accions necessàries per a la seva comprovació, així com adreçar-se a l’autoritat expedidora per validar- ne els punts dubtosos, incloent els països que formen la Unió Europea. Si en algun cas no s’accepta algun dels documents aportats, es procedirà d’ofici a l’anul·lació de la matrícula.
Tota la documentació s’haurà de presentar a la secretaria acadèmica del centre docent abans de la data límit per formalitzar l’anul·lació global de matrícula fixada en el calendari acadèmic aprovat, per a cada curs, pel Consell de Govern que enguany s’escau el 19 de novembre de 2018.
3.2. Criteris d’aplicació que es deriven de la Normativa de permanència en els estudis de màster universitari
La matrícula per als estudis de màster a la Universitat de Girona queda condicionada per la Normativa de permanència en els estudis de màster universitari, que va ser aprovada pel ple del Consell Social de la UdG en la sessió ordinària 2/12, del dia 27 d’abril de 2012. Les restriccions que s’apliquen són les següents:
• Per tal de permetre la dedicació a temps parcial, el mínim de matrícula en estudis de màster es fixa en 30 crèdits el primer any i en 24 els successius, sense incloure crèdits reconeguts ni complements formatius o anivelladors. No obstant això, en cas que els complements formatius o anivelladors requerits superin el mínim de matrícula, s’habilita el responsable de la unitat estructural d’adscripció del màster per autoritzar matrícules que no compleixin aquesta norma, en el benentès que entre aquests crèdits i els del màster la suma de crèdits matriculats s’ha d’ajustar als límits.
• El límit màxim de matrícula per curs acadèmic queda fixat en 90 crèdits, essent obligatori matricular-se de les assignatures obligatòries no superades en el curs anterior.
• Per continuar els mateixos estudis, els estudiants hauran de superar com a mínim el 50 % dels crèdits matriculats el curs anterior.
• Si no supera el mínim de crèdits indicats anteriorment, l’estudiant no podrà continuar en els mateixos estudis. No obstant, podrà tornar-se a matricular en aquests estudis transcorreguts dos anys acadèmics i mitjançant el procés de preinscripció.
• L’estudiant només podrà matricular-se dues vegades als mateixos estudis.
• Els crèdits obtinguts per reconeixement no es computaran a efectes de permanència.
• Els estudiants disposen de dues convocatòries de qualificació per superar cada assignatura o mòdul. En cas que l’estudiant no superi l’assignatura o mòdul en la segona convocatòria podrà sol·licitar una tercera i darrera convocatòria de gràcia als responsables de les unitats estructurals d’adscripció del màster.
• Per tal de no comptabilitzar convocatòries de qualificació, l’estudiant podrà sol·licitar l’anul·lació de la convocatòria fins a la data que a aquest efecte establirà el calendari acadèmic de la Universitat de Girona.
• La qualificació de “No presentat” exhaureix convocatòria de qualificació als efectes previstos en aquesta normativa.
3.3. Criteris d’aplicació que es deriven de la normativa acadèmica de màsters
D’acord amb la Normativa acadèmica per als màsters universitaris, aprovada pel Consell de Govern en la sessió 2/12, de 30 de març de 2012, i d’acord amb el procediment establert a cada centre:
• Per matricular-se de noves assignatures d’un curs qualsevol és necessari que la matrícula inclogui també totes les assignatures i mòduls obligatoris suspesos o amb qualificació de “No presentat” en què l’estudiant s’hagi matriculat en cursos anteriors. Amb caràcter extraordinari, l’òrgan responsable de la unitat estructural d’adscripció del màster pot fixar criteris complementaris o autoritzar excepcions a aquesta norma.
• L’anul·lació de matrícula no requereix cap tipus de justificació en les dates que estableixi el calendari acadèmic. L’anul·lació de matrícula es refereix a totes les assignatures de què l’estudiant s’ha matriculat en un any acadèmic. Els estudiants de primer any acadèmic que vulguin reprendre els estudis hauran de tornar a obtenir plaça per preinscripció.
• Els estudiants podran matricular-se d’un 20 % més del total de crèdits requerits per a l’obtenció del títol a què opten, sempre que no hagin superat tots els crèdits necessaris per obtenir-lo.
• Els crèdits obtinguts per reconeixement no són computables a efectes de limitacions de matrícula.
3.4. Reconeixement de crèdits
D’acord amb la Normativa acadèmica per als màsters universitaris, aprovada pel Consell de Govern en la sessió 2/12, de 30 de març de 2012, s’entén per reconeixement l’acceptació per l’òrgan responsable del màster dels crèdits que, havent estat obtinguts en altres ensenyaments universitaris, són computats a l’efecte de l’obtenció del títol de màster universitari.
El procediment s’iniciarà a sol·licitud de l’estudiant davant l’administració de l’àrea d’estudis que té assignada la gestió del màster, en les condicions determinades pel pla d’estudis de l’ensenyament i per la normativa dels estudis de màster de la UdG. Si en el moment de matricular-se encara no s’ha resolt el reconeixement acadèmic de crèdits, la matrícula tindrà la consideració de provisional a l’únic efecte de permetre el reajustament als continguts de la resolució de reconeixement acadèmic de crèdits. L’estudiant podrà renunciar a una part o a la totalitat del reconeixement si prefereix cursar les matèries corresponents. Aquesta renúncia es podrà efectuar una sola vegada i tindrà caràcter definitiu.
Convé tenir present que el reconeixement de crèdits corresponents a assignatures o mòduls matriculats no dona dret a cap mena de devolució de l’import de la matrícula de l’assignatura original.
Per a l’estudi i per a la incorporació dels crèdits reconeguts a l’expedient acadèmic caldrà abonar el preu que determini el decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya. Els crèdits transferits no suposaran cap cost per a l’estudiant.
La matrícula dels crèdits necessaris fixats per la Universitat per adaptar els plans d’estudis anteriorment vigents als nous plans d’estudis serà gratuïta.
3.5. Treball de fi de màster
D’acord amb l’article 4 de la Normativa marc reguladora del treball final de grau i del treball final de màster, aprovada pel Consell de Govern en la sessió ordinària núm. 8/12, de 20 de desembre de 2012, i modificada per la Comissió delegada de Docència i Estudiants de 5 de març de 2015:
• Per poder matricular-se del treball final de màster l’estudiant s’ha d’haver matriculat també de totes les assignatures requerides per obtenir la titulació, incloses les pràctiques en empreses o institucions en aquells programes que en tinguin.
• La matrícula ha de formalitzar-se d’acord amb el reglament que cada centre docent haurà aprovat. Aquest reglament ha de preveure les condicions específiques per a la matrícula i els requisits per a la defensa.
• La matrícula del TFM s’haurà de formalitzar després del tancament d’actes de totes les assignatures del curs anterior, dins dels terminis establerts, i dona dret a una única convocatòria a cada curs acadèmic, amb la limitació de convocatòries establerta per la normativa de permanència específica dels màsters.
El treball de fi de màster no pot ser objecte en cap cas de reconeixement de crèdits.
3.6. Pràctiques acadèmiques externes
D’acord amb l’article 5 de la Normativa de pràctiques acadèmiques externes de graus i màsters, aprovada pel Consell de Govern en la sessió ordinària núm. 8/12, de 20 de desembre de 2012:
· La matrícula de l’assignatura de pràctiques externes podrà fer-se prèviament a l’assignació de la plaça de pràctiques, si el centre en fa oferta prèvia. En cas contrari, l’assignació de plaça suposarà l’autorització per matricular-se.
· Pel fet que hi intervenen tercers aliens a la universitat, serà possible la modificació de matrícula tant per als estudiants afectats per l’anul·lació d’assignatures de pràctiques que no es poden dur a terme com per als que vulguin matricular-se en les que s’han pogut concretar més tard de les dates límit de matrícula.
· En els màsters de més de 60 crèdits serà possible ampliar la matrícula per fer les pràctiques acadèmiques externes durant l’estiu, encara que se superi el límit màxim de matrícula.
4. Condicions de matrícula en estudis de doctorat
Els estudiants que hagin estat admesos d’acord amb els requisits i el procediment d’accés revisats pel Comitè de Direcció de l’Escola de Doctorat en la sessió 4/12, de 12 d’abril de 2012, i en la sessió 03/16, de 25 d’abril de 2016, d’acord amb el RD 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat i, si escau, amb els requisits addicionals d’admissió aprovats per la Comissió Acadèmica de cada programa de doctorat, que constaran en la memòria de verificació del programa de doctorat, podran fer el procés d’automatrícula en el període que estableixi el calendari acadèmic.
Els estudiants han de formalitzar anualment la matrícula en concepte de tutela acadèmica del doctorat, i satisfer els preus corresponents fins que presentin la tesi doctoral.
Els estudiants hauran d’haver aportat la documentació declarada en el procés de preinscripció a la secretaria de l’Escola de Doctorat, degudament legalitzada si escau. Si algun dels documents aportats no s’accepta no es podrà formalitzar la matrícula.
Els estudiants que es trobin en els supòsits següents hauran de realitzar la matrícula a la secretaria de l’Escola de Doctorat:
1. Si es concedeix una beca de doctorat fora del període aprovat en el calendari acadèmic administratiu del curs.
2. Si l’estudiant ha dipositat la tesi doctoral a l’Escola de Doctorat (això no vol dir haver-ne iniciat el procés de revisió) abans de la data de la matrícula fixada en el calendari acadèmic del curs següent. Per poder finalitzar els tràmits per a la presentació de la tesi doctoral, haurà d’abonar l’import del preu establert pel decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya, a excepció de l’import corresponent a la taxa de tutela acadèmica.
Si es gaudeix d’alguna exempció o bonificació s’ha d’acreditar a la secretaria de l’Escola de Doctorat abans de fer la matrícula, d’acord amb les condicions i els terminis establerts en l’apartat 1.1.
En el cas de les cotuteles, el conveni signat a tal efecte determinarà necessàriament la forma en què s’ha de dur a terme la matrícula. La Universitat de Girona estableix que s’ha de formalitzar anualment la matrícula fins que es presenti la tesi doctoral i que s’haurà d’abonar l’import del preu establert pel decret de la Generalitat de Catalunya pel qual es fixen, per a cada curs acadèmic, els preus del serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya, a excepció de l’import corresponent a la taxa de tutela acadèmica.
L’acceptació de la matrícula per part de la Universitat està condicionada a la veracitat de les dades consignades en la sol·licitud, al compliment per part de l’investigador en formació dels requisits establerts per accedir i ser admès al doctorat i al pagament complet, en la forma i els terminis fixats.
4.3. Baixa del programa
L’estudiant ha de formalitzar la matrícula en el curs acadèmic per al qual ha estat admès. En cas contrari, l’admissió quedarà sense efecte i s’haurà de sol·licitar de nou. A partir de la segona matrícula, el doctorand serà donat de baixa si no formalitza la matrícula dins del termini i en la forma establerts.
Quan es tracti de programes de doctorat interuniversitaris, se seguirà el procediment de matrícula establert en el conveni signat entre les institucions. Supletòriament, serà aplicable aquesta normativa.
La Comissió Acadèmica del programa de doctorat avaluarà anualment el document d’activitats i el pla de recerca del doctorand, juntament amb els informes que a aquest efecte han d’emetre el doctorand, el director de tesi i el tutor, segons els models que estableixi l’Escola de Doctorat. L’avaluació positiva és un requisit indispensable per continuar en el programa. En cas d’avaluació negativa, degudament motivada, el doctorand serà avaluat de nou en el termini màxim de sis mesos, i a aquest efecte haurà d’elaborar un nou pla de recerca. Si l’avaluació torna a ser negativa, el doctorand serà donat de baixa del programa definitivament.
4.4. Criteris d’aplicació que es deriven de la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat de Girona
La matrícula als estudis de doctorat a la Universitat de Girona queda condicionada per les normes de permanència en els estudis de doctorat, recollides en la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat de Girona, aprovada pel Consell de Govern en la sessió 3/2017, de 31 de març de 2017.
Des de la primera matrícula es farà un seguiment de la tesi doctoral de l’investigador en formació, que es podrà matricular anualment sempre que hagi estat avaluat positivament.
La durada dels estudis de doctorat és d’un màxim de tres anys, a temps complet, a comptar des del moment de la matrícula fins al dipòsit de la tesi doctoral. Si transcorregut l’esmentat termini de tres anys no s’hagués presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi, la Comissió Acadèmica responsable del programa podrà autoritzar la pròrroga d’aquest termini per un any més que, excepcionalment, es podrà ampliar a un altre any addicional, en les condicions que s’hagin establert en el programa de doctorat corresponent.
La Comissió Acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar la realització dels estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, la durada dels estudis serà de cinc anys, a comptar des del moment de la matrícula fins al dipòsit de la tesi doctoral. Si transcorregut l’esmentat termini no s’hagués presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi, la Comissió Acadèmica responsable del programa podrà autoritzar la pròrroga d’aquest termini per dos anys més que, excepcionalment, es podrà ampliar a un altre any addicional, en les condicions que s’hagin establert en el programa de doctorat corresponent.
Així mateix, el doctorand pot sol·licitar la baixa temporal en el programa per un període màxim d’un any, ampliable fins a un any més. Aquesta sol·licitud ha de ser dirigida, justificadament, a la Comissió Acadèmica responsable del programa, que s’ha de pronunciar sobre la procedència d’accedir al que sol·licita el doctorand en un termini màxim de 15 dies hàbils.
Per als estudiants que es troben en la segona pròrroga del doctorat, la data límit de dipòsit de la tesi doctoral és improrrogable.
Els estudiants que esgotin la durada màxima dels estudis de doctorat segons cada règim de dedicació, incloses les pròrrogues, seran donats de baixa definitivament del programa de doctorat en què s’hagin matriculat, i això comportarà la impossibilitat de continuar els estudis en aquest programa. No obstant això, el doctorand podrà sol·licitar l’accés i admissió en un altre programa de doctorat de la UdG el curs acadèmic següent, presentant un nou projecte de tesi amb un nou tutor o tutora i nous directors. En cas que vulgui sol·licitar l’accés i admissió al mateix programa de doctorat, haurà d’haver passat un curs acadèmic complet, i el doctorand haurà de presentar un nou projecte de tesi, amb un nou tutor o tutora i nous directors.
4.5. Altres aspectes sobre la matriculació
Els punts 1.1 (Exempcions i bonificacions) i 1.2 (Forma de pagament) d’aquesta normativa de matrícula són aplicables als estudis de doctorat.
5. Aspectes comuns a graus, màsters i doctorat
5.1. Estudis en extinció
D’acord amb el que preveu el RD 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, en la redacció que en dona el RD 861/2010, de 2 de juliol, de modificació de l’anterior, de la disposició transitòria segona, lletra a), la Universitat de Girona garantirà l’organització almenys de dues convocatòries d’examen en els dos cursos següents a la data d’extinció dels estudis o d’adaptació dels plans d’estudis de grau que en substitueixin d’altres, també de grau.
Una vegada extingits tots els cursos, els estudiants afectats per aquestes extincions o adaptacions només podran matricular-se d’assignatures de cursos extingits o adaptats durant els 2 cursos acadèmics següents a l’últim en què es va impartir el curs extingit o adaptat, de manera que disposaran de dues convocatòries addicionals per superar-les. Els estudiants que desitgin canviar als nous plans d’estudi hauran de fer-ho presentant la sol·licitud d’adaptació a la secretaria acadèmica del seu centre, adreçada al deganat o a la direcció del centre, abans del 10 de setembre del curs en el qual s’ha de produir la incorporació al nou pla d’estudis.
5.2. Convenis amb altres universitats
En el cas d’estudis interuniversitaris que es cursen en el marc d’un conveni amb una altre universitat, es regularan per les normes que quedin recollides en el conveni, tenint en compte la normativa d’accés, de permanència i d’estudis vigent a la Universitat.
La documentació relacionada amb els estudiants procedents d’altres universitats la recollirà la secretaria acadèmica del centre de matrícula.
5.3. Assegurances
Tots els estudiants matriculats en un grau, màster o programa de doctorat de la UdG han d’estar donats d’alta de l’assegurança escolar obligatòria i de forma voluntària, de l’assegurança d’accidents que ofereix la UdG. Aquesta assegurança és obligatòria per als estudiants més grans de 28 anys.
Els estudiants que vinguin a la UdG en el març d’un programa d’intercanvi (incoming), ja sigui per cursar assignatures definides en un acord d’estudis o bé dins un programa Erasmus Placement (pràctiques externes) hauran de tenir contractada una assegurança i acreditar-ho davant de la secretaria acadèmica de la seva àrea d’estudi.
Els estudiants de la UdG que participin en programes d’intercanvi o pràctiques a l’estranger hauran de contractar l’assegurança d’assistència en viatge, amb cobertura de despeses mèdiques per malaltia o accident, que la UdG té prevista per a aquesta circumstància.
5.4. Estudiants amb discapacitat o en situacions excepcionals
La Universitat adaptarà aquesta normativa a les necessitats dels estudiants amb discapacitat, mitjançant la valoració de cada cas concret i l’adopció de les mesures específiques adequades. Així mateix, també es promourà la flexibilitat d’aquesta normativa per atendre els casos d’estudiants que es trobin en una situació excepcional degudament justificada (problemes de salut, altes capacitats, etc. ), per tal d’assegurar un bon desenvolupament de la seva activitat formativa.
PAU i assimilats (*)
CFGS o FP-2 o MP-3 o i assimilats (*)
Comprovant de trasllat d’expedient acadèmic de la universitat d’origen | 0.769771 | curate | {"en": 0.0002271144353935136, "ca": 0.9874935650909972, "es": 0.006858855948884111, "cs": 0.0005147927202252975, "fr": 0.0018320564455076764, "de": 0.0007873300426975139, "it": 0.0001816915483148109, "pt": 0.0015595191230354602, "sl": 6.0563849438270295e-05, "fi": 0.00012112769887654059, "eo": 6.0563849438270295e-05, "sv": 0.0003028192471913515} | https://seu.udg.edu/ca-es/serveis-dinformacio/boudg/ebou/disposicio/1344 |
macocu_ca_20230731_6_67734 | S'impulsarà el paper de l'aerolínia a Barcelona
El Grup SAS ha anunciat que ha arribat a un principi d'acord amb un grup d'empresaris catalans liderats pel Consorci de Turisme de Barcelona i Catalana d'Iniciatives perquè aquests es converteixin en accionistes majoritaris de Spanair. En un comunicat, SAS concreta que, igualment, continuarà treballant en la implementació del pla estratègic i en el reforçament de la posició de Spanair a l'Estat, així com impulsant el seu paper com a empresa de transport 'líder' a Barcelona. SAS, el Consorci i Catalana d'Iniciatives han d'acabar de tancar les negociacions, però el seu objectiu és signar un acord definitiu abans del 31 de gener vinent.
Comparteix
D'altra banda, SAS concreta que les parts implicades han acordat no especificar els termes i condicions exactes de la transacció fins que no estigui tancada del tot. | 0.825802 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_241136 | Un veí de Dénia denúncia a unes prostitutes per gravar-lo i difondre el vídeo en les xarxes socials
Un home de 44 anys amb una discapacitat del 64 per cent i bipolaritat ha denunciat que diverses prostitutes el van gravar ballant a l'interior d'una casa de cites de Dénia sense que s'adonara, i que han distribuït el vídeo per la xarxa social WhatsApp sense el seu consentiment.
En la denúncia presentada pel pare per un suposat delicte contra la intimitat, a la qual ha tingut accés l'agència Efe, s'informa que la gravació va tindre lloc l'últim dia de Sant Valentí, el 14 de febrer de 2019, en un prostíbul de Dénia, encara que els fets es van posar en coneixement de les forces de seguretat el passat 30 de març.
La víctima ha relatat que aquell dia va acudir al pis on entre tres i quatre dones exerceixen la prostitució, i on li cobren 11 euros per un servei de 15 minuts, i ha afegit que una de les xiques, la qual "li agrada", li va demanar que ballara i el va filmar amb altres dones "sense el seu consentiment" i sense que s'adonara" que l'estaven gravant".
Aquest home també ha explicat en la seua denúncia que solia netejar la cuina, la vaixella i les zones de la casa de cites que" les dones li demanaven", alhora que també els baixava la basura i, fins i tot , els comprava cervesa.
El denunciant ha assenyalat que ha rebut el vídeo en el seu telèfon mòbil personal per Whatsapp i ha continuat que és en aquesta xarxa social "on pel que sembla està circulant".
La Policia Nacional de Dénia ha identificat i localitzat a una de les acusades, a la qual ha pres declaració en qualitat d'investigada per un delicte contra la intimitat pels fets relatados. Aquesta dona responsable de la de cites ha manifestat que coneix al denunciant perquè "passava tots els dies" pel pis, però ha assegurat que únicament anava a la cuina per prendre un refresc, sense arribar a fer tasques domèstiques, i que" quan tenia diners les xiques li feien un servei".
Aquesta dona ha assegurat que desconeix l'existència del vídeo i que tampoc recorda la identitat de les dones a les que ha llogat habitacions del seu domicili.
Per la seva banda, una de les dones que estava aquell 14 de febrer ha admès que coneixia les imatges, encara que no sap qui les va captar, i ha afegit que el denunciant sabia "que el gravaven". | 0.850765 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_570697 | Sóc el Llop. Estic a Euskal Herria des del Diumenge passat. El primer dia estiguí a Donosti. La platja preciosa, sí, amb unes vistes precioses per la vesprada. Pero una cosa em va decebre: GENT CELEBRANT LA PUTA VICTORIA EGSPAÑOLA!! Fins i tot hi havia un imbécil amb la bandereta i la samarreta reaccionària eixa... quina ràbia! Pensava que era altra cosa, que eixa gent tenia menys impunitat que als Paisos Catalans. I estic a Maizpide, una barnetegia de Rachid , un poble xicotet. QUINA MERAVELLA AÇÒ!! Els paisatges preciosos (no com els catalans, que la mitat dels boscos estan cremats o fets merda), la gent super amable, tothom parlant euskera, molta festa al poble, els estrangers aprenent també euskera (hi ha dos africans i una peruana al barnetegi), les euskaldunes moooolt boniques, una herriko taberna ací al poble.... Mare meua, quina meravella.. M'he enamorat tant que tinc clara una cosa: NO SERÉ FELIÇ FINS QUE VISCA ACÍ. Tornaré la setmana que ve... i em deixaré el cor ací, a Euskal Herria. Sent dir-ho però els Paisos Catalans són una merda al costat d'açò... en tots els sentits.
Adéeeeeeeeeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu | 0.666656 | curate | {"ca": 0.8448729184925504, "es": 0.028045574057843997, "pt": 0.06310254163014899, "en": 0.06397896581945661} | |
mc4_ca_20230418_12_259792 | EAPC Wiki - 4. Quins són els límits de la transparència?
4. Quins són els límits ...
4. Quins són els límits de la transparència?
Sumari de la unitat 4
4.1. Introducció de la unitat sobre els límits al dret d'accés
4.2. Principis generals
4.3. Límits
4.4. El dret a la protecció de dades personals com a límit
Com s'ha exposat a la unitat 1, la transparència és un principi d'actuació que imposa als subjectes que hi estan sotmesos un seguit d'obligacions de publicitat, i inclou també el dret d'accés de totes les persones a la informació pública que està en poder d'aquests subjectes. Cal precisar ja d'entrada, però, que tant les obligacions de transparència com el dret d'accés a la informació pública, estan sotmesos a determinats límits, per preservar altres drets, béns o interessos protegits.
En les obligacions de transparència, l'article 7 de la LTC disposa que s'han de tenir en compte els límits establerts per al dret d'accés a la informació pública (art. 20 i següents de la LTC), i en especial, el dret a la protecció de dades de caràcter personal.
Així doncs, tot el que s'exposa amb més detall en els epígrafs d'aquesta unitat sobre els límits al dret d'accés a la informació pública, resulta també aplicable respecte de la informació a publicar al portal de Transparència.
L'article 20 de la LTC inclou un seguit de principis generals a tenir en compte en l'aplicació dels límits al dret d'accés.
En primer lloc, determina que el dret d'accés només es pot denegar o restringir per les causes expressament establertes per les lleis, de tal manera que s'exclou la introducció de límits a través de disposicions de rang inferior, i també descarta l'ampliació dels límits per via de l'analogia. A continuació precisa que les limitacions al dret s'han d'aplicar d'acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, i subratlla que "s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret". En relació amb aquest darrer incís, sembla que l'aplicació restrictiva del límit ha d'operar en cas de dubte, sense que òbviament impliqui la restricció sistemàtica de qualsevol límit, que pot derivar fins i tot de drets fonamentals. Afegeix que en l'aplicació dels límits no s'exerceix una potestat discrecional, sinó reglada, i conclou amb l'advertència que l'aplicació dels límits s'ha de fer sempre d'acord amb els principis d'igualtat i d'interdicció de l'arbitrarietat.
L'article 22 de la LTC es refereix a la proporcionalitat i la temporalitat dels límits.
D'una banda, els límits han de ser proporcionals a l'objecte i la finalitat de protecció, i atendre les circumstàncies del cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. De l'altra, els límits són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l'aplicació. D'acord amb això, si la llei que regula el límit potencialment aplicable no n'ha establert expressament la temporalitat, operaria de manera indefinida, sens perjudici del que es dirà més endavant sobre el "temps transcorregut" com a criteri de ponderació.
En l'aplicació dels límits adquireix molta rellevància l'accés parcial, opció que ja preveia l'article 35.2 de la Llei 10/2001, d'arxius i documents (precepte que s'ha modificat recentment), i que es vol potenciar en l'article 25 de la LTC, en consonància amb el que estableix l'article 16 de la LT. La possibilitat de l'accés parcial és una manifestació del principi de proporcionalitat, i el que persegueix és apurar al màxim la conciliació dels drets en conflicte. És a dir, aquest mecanisme ha de permetre fer efectiu el dret d'accés a la informació sense sacrificar altres drets o interessos implicats.
D'acord amb l'article 25 de la LTC, l'eventual presència d'un límit només ha d'afectar aquella part, i s'ha de facilitar la resta d'informació no afectada. Davant la possibilitat que l'ocultació parcial d'informació en dificulti la comprensió, es disposa que la persona sol·licitant pugui demanar l'aclariment, sense que impliqui revelar la informació ocultada, respecte a la qual s'ha de garantir la reserva pels mitjans més adients. Val a dir que l'article 16 de la LT permet excloure aquesta opció de l'accés parcial —i per tant denegar la sol·licitud— si, a conseqüència de l'ocultació de la informació protegida, en resulta una informació distorsionada, enganyosa o sense sentit.
L'article 21 de la LTC conté una llista de supòsits en què es pot denegar l'accés a la informació pública. Aquesta llista, equivalent a la que estableix l'article 14 de la LT, s'inspira en l'article 3 del Conveni del Consell d'Europa 205/2009, sobre l'accés als documents públics.
La denegació o la restricció al dret d'accés només pot tenir lloc per al cas en què el coneixement o la divulgació de la informació sol·licitada comportés un perjudici per a altres drets o interessos. Així, la mera concurrència d'algun dels límits establerts a l'article 21 de la LTC no comporta la denegació del dret, sinó que l'aplicació dels límits s'ha de sotmetre a un "test de dany", a fi de protegir els drets o els interessos recollits al precepte, tret que en la divulgació prevalgui un interès públic o privat superior.
Els límits recollits a l'article 21 de la LTC són els següents:
Seguretat pública.
La investigació o sanció d'infraccions penals, administratives o disciplinàries (l'article 14.1.g de la LT es refereix també a les funcions de vigilància, inspecció i control).
El secret o la confidencialitat en procediments tramitats per l'Administració pública, si una norma amb rang de llei estableix aquest secret.
La igualtat de les parts en processos judicials i la tutela judicial efectiva.
El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial (l'article 14.1.h de la LT es refereix als interessos econòmics i comercials).
Encara que no consti a l'article 21 de la LTC, cal afegir també com a límit la protecció del medi ambient (art. 14.1.l de la LT).
A banda de la llista esmentada, també es pot denegar la informació quan s'estableix expressament com a protegida en una norma amb rang de llei (art. 21.2 de la LTC). En qualsevol cas, té la condició de protegida la informació que afecti els menors d'edat si el seu coneixement pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat, llevat que la informació sobre menors es pugui facilitar de manera anonimitzada.
El límit principal al dret d'accés a la informació pública és el relatiu al dret a la protecció de dades de caràcter personal, que té la consideració de dret fonamental (art. 18.4 de la CE [per totes, la STC 292/2000]). Per contra, tal com s'ha explicat en la unitat 3, el dret d'accés a la informació pública no té reconeguda la condició de dret fonamental, llevat del cas dels càrrecs electes.
El concepte dada personal es refereix a qualsevol informació sobre una persona física identificada o identificable. Si amb motiu d'una sol·licitud d'accés a informació es faciliten dades de persones diferents a la persona sol·licitant, estem davant d'una comunicació de dades que, amb caràcter general, si no es té el consentiment de la persona afectada, requereix l'habilitació d'una llei. La LTC pot actuar com a norma que habilita tal comunicació de dades, sempre que sigui procedent fer efectiu el dret d'accés, d'acord amb el que es dirà a continuació.
La LTC regula aquest límit en els articles 23 i 24, en els quals estableix tres nivells d'intensitat en l'aplicació del límit a l'accés, segons la tipologia de les dades personals.
Aquesta terminologia s'importa de la normativa de protecció de dades personals (art. 7 de la Llei 15/1999), que amb el Reglament UE 2016/679 passa a denominar-se “categories especials de dades personals” (art. 9)”.
S'ha de denegar l'accés a la informació que conté dades personals de les categories relacionades a continuació, tret dels supòsits indicats en cada cas (art. 23 de la LTC i 15.1 de la LT):
Ideologia, afiliació sindical, religió i creences, tret que la persona afectada les hagi fet públiques manifestament abans.
Origen racial, salut i vida sexual, tret que l'accés estigui autoritzat per una llei.
Infraccions penals o administratives, tret que comportin l'amonestació pública a l'infractor.
En qualsevol cas, s'ha d'atorgar l'accés si la persona que sol·licita la informació aporta el consentiment escrit de la persona titular d'aquelles dades.
Aquesta aplicació del límit en la seva intensitat màxima regeix també en la publicitat activa. En concret, l'article 5.3 de la LT determina que la publicitat al portal d'informació que conté dades especialment protegides, només es pot dur a terme amb la dissociació prèvia.
Dades personals identificatives vinculades a l'Administració pública
Podem qualificar aquestes dades personals de tercer nivell, en el sentit que l'aplicació del límit té una intensitat mínima.
L'article 24.1 de la LTC (i el 15.2 de la LT es refereix concretament a la informació directament relacionada amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració pública que contingui dades personals merament identificatives. Seria el cas de documents que contenen el nom i cognoms dels empleats públics que intervenen per raó del seu càrrec o funció (certificats, informes, notificacions, directoris de personal que permeten identificar els empleats públics per a l'exercici de les seves funcions, etc. ).
La regla general és atorgar-hi l'accés, tret que, excepcionalment, en el cas concret prevalgui la protecció de dades o altres drets protegits constitucionalment.
Són les dades personals de segon nivell, en què l'aplicació del límit té una intensitat mitjana, i està condicionada a una ponderació de drets i interessos, en la qual cal fer un equilibri entre l'interès públic en la divulgació i el dret a la protecció de dades de les persones afectades.
Per dur a terme aquesta ponderació, l'article 24.2 de la LTC es remet a un seguit de circumstàncies que s'han de tenir en compte, entre d'altres:
La finalitat de l'accés, especialment si és històrica, estadística o científica (investigadors), i les garanties que s'ofereixin.
Que siguin dades de menors d'edat.
Que pugui afectar la seguretat de les persones.
Al mateix efecte de ponderació, també es poden tenir en compte altres circumstàncies recollides a l'article de la 15.3 LT:
Quan la petició d'accés es justifica amb l'exercici d'un dret.
El menor perjudici dels drets de les persones afectades si la informació conté només dades identificatives d'aquestes terceres persones.
Com s'ha avançat a la unitat 3, l'article 24.3 de la LTC estableix que les sol·licituds d'accés a informació que contingui només dades personals de la persona sol·licitant, s'han de tramitar i resoldre segons el que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal.
A l'últim, cal tenir en compte l'advertència de l'article 15.5 de la LT, en el sentit que si s'estima la sol·licitud d'accés a informació pública que conté dades personals de tercers, la persona que rep la informació esdevé responsable dels tractaments posteriors d'aquelles dades, que estarien sotmesos als principis i a les garanties de la LOPD, així com al seu règim sancionador.
Unitat 3 | Portada | Unitat 5 | 0.783284 | curate | {"en": 0.0012499999999999998, "ca": 0.9863392857142858, "cs": 0.00035714285714285714, "fr": 0.00035714285714285714, "es": 0.010982142857142857, "de": 0.00035714285714285714, "eo": 0.00035714285714285714} | https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/contingutsdelscursos/taip/040_limits/inici.html |
mc4_ca_20230418_0_162022 | Vuit8ena: Recerca acabada!
Recerca acabada!
L'he trobat!! !
La Yooki, la noieta dels dibuixos, m'hi ha portat!
Després de descansar i donar-lo per perdut, he recordat que després de la mudança vaig anar a Berlin i sempre agafo el passaport, encara que no el necessiti (per si de cas em robéssin o perdés el DNI, cosa no estranya en mi).
Com no he tingut temps de fer l'àlbum amb les fotos, entrades, tickets i demés, tinc totes les coses del viatge en una carpeta, i violà, allà es va traspaperar el passaport!
Ja puc volar!!! !
Quin descans! Ara és quan penso com m'agradaria ser més pragmàtica i tenir es coses ben identificades i al seu lloc. Però no, el caos m'acompanya, per molt que ho intenti.
Per cert, moltes gràcies pels ànims. Escriure i deixar de buscar m'ha anat "de perles" per trobar-lo.
Publicat per rits a 23:00
Més pragmàtics, sí, però seria més avorrit :-P
3 d’abril de 2009 a les 23:16
Veus tot es troba ..
3 d’abril de 2009 a les 23:36
3 d’abril de 2009 a les 23:46
ara no el deixis en cap lloc pensant "el deixo aquí per recordar si el necessito" eh!
3 d’abril de 2009 a les 23:47
Potser t'hauràs de fer un word on t'apuntis on deixes les coses més importants, tipus:
- Passaport: tercer calaix de la còmoda del rebedor
- Claus de casa els pares: calaix de la dreta del moble al costat del sofà
Ei, que és una idea, eh? i gratis! :-)
I bé, suposo que tanta desesperació deu ser perquè marxes, així que bon cap de setmana... i bon viatge!
3 d’abril de 2009 a les 23:56
Avui és el meu dia de sort jejeje... Arribo i em trobo el problema i la solució tots dos junts, així m'he estalviat de patir pel post anterior :-))
Entro per llegir un... tatxiiinnn! !
El problema és... ara què faig? poso un comentari a cada escrit? o amb aquest val pels dos? ;-))
4 d’abril de 2009 a les 0:52
Ara sí que comento aquí. Com l'Assumpta he trobat els dos posts junts, però a mi també em passa que quan busco alguna cosa trobo de tot menys allò, però que em venen al cap un munt de records, sóc de guardar-ho tot.
Amb el passaport en mà ja pots volar, i si el necessites, tot i que dius que te l'emportes sempre, és que vas a algun lloc lluny. Què m'he perdut? O és que m'he despistat?
4 d’abril de 2009 a les 12:34
I és que recordar on l'has deixat uf... jo ho tinc tot perdut, per què me'l fas buscar?? jeje me'n alegro que l'hagis trobat :)
4 d’abril de 2009 a les 13:04
Felicitats ,en el proxim escrit ens expliques ....on vas? ....o no es pot..je je
4 d’abril de 2009 a les 14:28
ais, crec que ahir vaig crear moltes incògnites quan no era gens buscat.
El fet és que marxo de vacances, doncs per nadal ja em vaig quedar sense res de vacances i a l'estiu no crec que pugui marxar gaire(els amics amb els que vaig fan viatges espectaculars que no em puc permètre) per tant aquests dies m'he prés un petit capritxet. Anem a Budapest.
El fet és que no necessitaria el passaport si no fos tan desastre i tingués el carnet renovat des de gener, que va ser quan se'm va caducar. I no marxo encara, però aquests dies els tinc una mica liats i en un atac de previsió vaig preferir tancar ahir el tema del passaport que no pas esperar a dijous a haver d'anar urgentment a l'aeroport a fe-lo ràpid, ràpid.
P-CFACSBC2V, ja, el que passa és que la gràcia a aquestes coses la veus després, xò mentre ho vius..... estressa...
Gracies, Striper. Tot es troba! això reconforta!
Kweilan, gràcies, segur que anirà molt bé i m'emportaré la recomenació del teu blog!
Estrip, l'he deixat guardat amb els papers del viatge, així que segur que no me'l deixo el dia que marxem (que no seria la primera vegada que tinc que tornar per deixar-me algo a casa)
Ferran, m'agrada la idea! gràcies. De fet tb tinc pendent fer-me un llistat de paswords, doncs últimament ja no les recordo totes! Encara trigaré uns dies a marxar, xò si, estava un xic desesperada!
Assumpta, pots comentar el què vulguis i quan vulguis, ja ho saps! xò tp et volia fer patir, eh! simplement vaig deixar anar el meu neguit!
XeXu, si guardar-ho tot té molts inconvenients, xò genera tb moltes alegries quan retrobes instants! I no t'has perdut res, encara no havia explicat que marxo uns dies de vacances, simplement el tema del passaport es va avançar. Molt lluny tp és xò per mi ja és molt, unes mini vacancetes per desconnectar de la rutina!
Cesc, tot, tot perdut??? segur??? te'l faig buscar perquè així et retrobis amb mil i una coses que et facin somriure, je, je.... i xq així si vols tb puguis pujar a volar!
Garbi24, d'acord, el proper post us explico el viatge, que tampoc és un gran misteri!
4 d’abril de 2009 a les 19:35
a volaaaar!! !
que vagi molt bé :)
4 d’abril de 2009 a les 21:21
Coi, això és anar fer feina.
Arribo... perdut!
Arribo... uns segons desprès, trobat!
I ara maletes i amunt ! ! !
Que ho gaudeixis molt, Rits ! ! !
Ja ens diràs com t'ha anat, bon viatge ! ! !
5 d’abril de 2009 a les 0:21
Molt bon viatge, i que gaudeixis de Budapest! :-)
6 d’abril de 2009 a les 8:16
lulamy ha dit...
Ja,ja,ja! Jo no tenia la intriga del destí misteriós!!! No oblidis el banyador, i el paraigües... I a l'estiu ja buscarem algún cap de setmana per fer minivacances en grup. Ens veiem a l'aerport!!! !
7 d’abril de 2009 a les 14:53 | 0.628444 | curate | {"es": 0.019442262372348782, "pt": 0.010408483896307934, "ca": 0.8513354281225451, "fr": 0.07560879811468971, "en": 0.00589159465828751, "la": 0.004124116260801257, "cs": 0.001178318931657502, "kn": 0.00216025137470542, "eo": 0.00432050274941084, "hu": 0.003142183817753339, "oc": 0.0049096622152395904, "nl": 0.004713275726630008, "it": 0.0033385703063629223, "sk": 0.004516889238020424, "ia": 0.003142183817753339, "fi": 0.001767478397486253} | http://riboru.blogspot.com/2009/04/recerca-acabada.html |
cawac_ca_20200528_6_104803 | Nit de Swing!
Aquest dissabte, la Big Band de l'Escola de Música i el grup de balladors de swing "Marenyswingers" us ofereixen una nit temàtica de música i ball ambientada en els anys 30.
Serà el dia 30 de juny a partir de les 22.00 a l'Ateneu Arenyenc. Podeu venir a ballar, a escoltar bona música, o simplement a gaudir de l'ambient d'una autèntica nit de swing dels anys 30! I si voleu, també podeu venir vestits d'època.
Hem preparat aquest projecte de música i ball amb molta il·lusió! Us hi esperem! | 0.721888 | curate | {"fr": 0.026052104208416832, "ca": 0.9458917835671342, "es": 0.028056112224448898} | http://arenyautes.cat/print/7020 |
mc4_ca_20230418_3_316262 | Aquest any, el dotzè d’aquesta iniciativa, també comptarà amb espectacles de música, dansa i idiomes, així com diverses activitats d’animació per a nens i nenes. A més, La botiga al carrer també tindrà lloc per a la solidaritat, doncs enguany l’entitat convidada a aquesta festa del comerç local serà la Fundació Noelia, que podrà recaptar fons per a la investigació de la Distròfia Muscular Congènita per Dèficit de Col·lagen (DMC). | 0.836625 | curate | {"ca": 1.0} | http://lagarrigadigital.cat/noticies/societat/4554-les-botigues-tornaran-a-sortir-a-l-aire-lliure-aquest-diumenge |
mc4_ca_20230418_8_36651 | El Grup de Periodistes Pi i Margall (GPPiM) ha lamentat aquest dimecres a través d'un comunicat que la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) hagi nomenat a David Bassa com a nou cap dels informatius de TV3, en substitució de Jaume Peral.
El CAC demana el cessament d'un anunci a Catalunya Ràdio perquè fa propaganda del Govern
Aquesta crítica se suma a les recollides per Catalunya Press en els últims dies i que deixen en entredit la independència dels mitjans de comunicació públics catalans.
En aquesta ocasió, el GPPiM considera "lamentable" que una cadena pública com TV3 situï al capdavant dels seus informatius a un periodista que ha arribat a "menysprear i insultar" als partits, entitats o periodistes que no comparteixen la seva idea secessionista per a Catalunya.
Segons aquest grup de periodistes, "els exemples de parcialitat i falta d'ètica periodístiques del senyor Bassa són innombrables". Esmenten, en aquest sentit, el que Bassa "hagi atorgat més temps" a unes opcions polítiques que a altres en un debat públic ( l'abril del 2010), el que hi hagi "falsificat" informació a l'hora de comunicar sobre una sentència judicial (juliol de 2011) i el que hagi presidit una associació que es dedica, entre altres coses, a "assenyalar als periodistes que no donen suport a la secessió de Catalunya "(octubre de 2011).
"Cal recordar, a més, que el senyor Bassa és autor de diversos llibres i un reportatge audiovisual sobre el grup terrorista català Terra Lliure en els quals qualifica aquesta banda terrorista com" independentisme armat "malgrat que els membres de Terra Lliure són terroristes" , denuncia el GPPiM.
Per tot això, el Grup de Periodistes Pi i Margall considera "penós" per al periodisme i per a la professió que al capdavant dels informatius de TV3 es situï a un professional que, segons ell, "dista molt de ser un exemple per als periodistes ".
Finalment, el Grup de Periodistes Pi i Margall dóna suport a la denúncia davant el Consell d'Europa del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) per la politització dels mitjans públics de Catalunya després d'aquest i altres nomenaments de TV3 i Catalunya Ràdio. | 0.859836 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/411929/periodistes-consideren-quotlamentable-quot-tv3-situ-david-bassa-capdavant-dels-seus-informatius |
cawac_ca_20200528_5_147616 | El mes de febrer d’aquest any s’instal•laven en diferents punts estratègics al pas del GR175 La Ruta del Cister, 3 eco-comptadors de pas un per cada comarca i 1 eco-comptador per a BTT. La seva instal•lació i posterior estudi de les dades ens ha permès fer un seguiment del nombre de persones, a peu o en BTT, i de la freqüència en què han utilitzat el GR175 La Ruta del Cister. El 78,33% d’usuaris del GR175 La Ruta del Cister el fan a peu. En aquest primer recompte d’usuaris del GR175 La Ruta del Cister que comprèn des de mitjans de febrer fins a finals d’octubre s’han comptabilitzat a través dels 4 eco-comptadors instal•lats i repartits per les tres comarques, un total de 5.135 persones (4.022 a peu i 1.113 en BTT)
El sector 1 és el més transitat en els dos sentits de la marxa. El sender està organitzat de forma circular i bidireccional en tres sectors amb origen i final als monestirs. Sector 1: Santes Creus – Poblet Sector 2: Poblet – Vallbona Sector 3: Vallbona – Santes Creus El resultat de la lectura ens diu que el sector 1 és el més transitat en els dos sentits de la marxa (Santes Creus – Poblet i Poblet – Santes Creus) i que la majoria d’usuaris parteixen dels monestirs de Santes Creus o de Poblet. Aquest fet possiblement es deu a que és el tram més conegut i muntanyós. De Vallbona a Santes Creus és igual de transitat que de Vallbona a Poblet. I els trams menys transitats són de Santes Creus a Vallbona i de Poblet a Vallbona.
L’ús del sender segons els dies, mesos i ponts. El nombre d’usuaris es concentra principalment durant el cap de setmana (dissabte i diumenge) tot i que els dimarts i dijous són dies amb força afluència respecte la resta representat per petits grups. La Setmana Santa (de divendres Sant a dilluns de Pasqua) va concentrar el major nombre d’usuaris respecte als altres ponts d’aquest període de l’any: pont de l’1 de maig, Sant Joan i l’11 de setembre. Els mesos de l’any en què aquesta afluència ha estat més gran són de març a juny i els mesos d’agost i setembre. Sent el juliol el pitjor mes.
D'altre banda, l’exposició “Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova” va obrir portes el 28 de noviembre coincidint amb l’acte de presentació del primer llibre sobre la història de La Ruta del Cister al monestir de Santa Maria de Poblet. L’horari de visita és de dilluns a dissabte de 10 a 12.45 h i de 15 a 17.30h. Els diumenges i festius de 10 a 12.30h i de 15 a 17.30h. El monestir romandrà tancat els dies 25 i 26 de desembre i l’1 de gener tot el dia, i el 6 de gener per la tarda. La visita a l'exposició és gratuïta i independent a la visita turística del monestir. El llibre de l'exposició de La Ruta del Cister editat per l'editorial Cossetània, es pot trobar al Consell Comarcal de la Conca de Barberà, a l'Oficina Comarcal de Turisme de Poblet i a les llibreries més properes a un preu de 15,00 €. | 0.834492 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tottarragona.cat/ca/comarques/189-5135-persones-han-fet-us-del-gr175-la-ruta-del-cister.html |
mc4_ca_20230418_2_782785 | El dilluns 1 de juny, el CaixaForum serà el primer dels grans museus que obre les portes a la ciutat de Barcelona
Àrtic | Josep París | Dimecres, 27 de Mai del 2020, a les 10.00
El dilluns 1 de juny, el CaixaForum recupera la seva activitat amb les dues exposicions que exhibia quan va tancar com a conseqüència de la covid-19: “Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020” i “On som. On podríem ser”. El CaixaForum només obrirà les dues sales d’exposicions però amb educadors per fer tasques de mediació i ajudar a explicar algunes de les peces. De moment, mantindrà tancats els serveis de consigna, guarda-roba, cafeteria, botiga i audioguies i serà obligatori l’ús de màscares i gel hidroalcohòlic per accedir a les sales d’exposició. Per la seva banda, el CosmoCaixa, com a museu de ciència i tecnologia, no podrà obrir fins que Barcelona no entri en la fase 2 de desconfinament, segons el pla de desescalada dictat pel Govern espanyol.
Visita amb mascareta i gel hidroalcohòlic
El CaixaForum tornarà a acollir visitants amb un terç de l’aforament i reforçant les tasques de neteja i desinfecció. L’accés als centres es podrà dur a terme també a través de la venda anticipada d’entrades en línia. A les sales, clausurades des del 14 de març a conseqüència de la crisi sanitària, s’hi reforçarà la presència d’educadors en determinades franges horàries per orientar els visitants i resoldre els dubtes que puguin sorgir respecte al contingut de les exposicions. Per exemple, la peça de Mike Kelley que convidava els espectadors a entrar ajupits com si fos una cova quedarà clausurada. Per accedir a les sales d’exposició, serà obligatori l’ús de màscares i de dispositius de gel hidroalcohòlic, que se situaran a l’entrada dels centres. No funcionaran els serveis de consigna, guarda-roba, cafeteria, botiga i audioguies. Tampoc no hi haurà visites guiades, ni les activitats programades abans de la crisi del coronavirus. En aquesta primera fase, tots els centres reobriran amb l’horari habitual.
CaixaForum obre tots els centres
A més del de Barcelona, els centres CaixaForum de Tarragona, Girona, Lleida, Madrid, Saragossa, Sevilla i Palma reprendran l’activitat de manera coordinada, amb un terç de l’aforament també a partir de dilluns, 1 de juny, seguint tots els protocols que garanteixin la seguretat sanitària. La directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán, ha assegurat que aquest esforç “respon a la voluntat d’oferir a la ciutadania, després d’aquesta dura etapa, espais per recuperar el pols cultural i el benestar personal”.
Les exposicions al CaixaForum de la temporada 2019-2020 | 0.846601 | curate | {"ca": 0.9727447216890595, "es": 0.0272552783109405} | https://beteve.cat/artic/reobre-caixaforum-1-juny-coronavirus/ |
cawac_ca_20200528_11_23925 | Fer un pas de gegant
Una victòria del Barça contra el Celtic aquesta nit (20.45h/TV3 i La1) al Camp Nou significaria deixar la classificació per a vuitens molt encarrilada. Les baixes en defensa per lesió i la de Sergio Busquets per sanció obligaran Tito Vilanova a muntar un nou trencaclosques
Messi ha marcat sis gols en els últims tres partits, tres amb l’Argentina i tres amb el Barça // FCB
El destí ha volgut que el Celtic de Glasgow visiti el Barça enmig del debat sobre la independència de Catalunya. Els escocesos ja han recorregut bona part d’aquest camí, mentre que els catalans tot just el comencen. Sobre la gespa, però, les diferències són totalment a la inversa. Els blaugranes són líders del grup i una victòria aquesta nit contra l’equip de Neil Lennon significaria pràcticament assegurar-se la primera posició.
La defensa continua sent el principal maldecap de Tito Vilanova, tot i que l’entrenador no vol que les baixes siguin excusa: “És el que tenim i tirarem endavant”. Com en els darrers partits, Piqué, Puyol i Alves encara no estan a punt per jugar. Contra el Celtic, a més, Vilanova tampoc podrà comptar amb Busquets, sancionat amb dos partits per l’expulsió davant del Benfica. Per tant, el trencaclosques encara és més complicat que en les últimes jornades.
Song podria tornar a la seva posició natural i aleshores caldria veure qui actua de central amb Mascherano. Segurament ho faria Adriano, que ja va jugar-hi contra el Madrid i el Deportivo després de l’expulsió del Jefecito . Marc Bartra, que espera el dia de debutar aquesta temporada, seria l’altra opció.
Però el tècnic del Barça podria optar per mantenir la parella Mascherano-Song i jugar amb un mig camp format per Xavi, Iniesta i Cesc on el terrassenc faria les funcions d’enllaç entre la defensa i la zona de creació. Per la seva part, el desequilibri del de Fuentealbilla i l’arribada de Fàbregas podrien ser claus per trencar la defensa dels escocesos.
Futbol directe
Perquè el Celtic té clar que ve al Camp Nou a fer gala del futbol britànic: pilotada amunt, sortir ràpid i intentar aprofitar algun contraatac per donar la sorpresa contra els culers. En aquest aspecte hi jugarà un paper determinant la mobilitat de Hooper, el típic davanter anglès amb una gran capacitat rematadora.
L’entrenador, Neil Lennon, ja sap el que és guanyar el Barça. Ho va fer la temporada 2003-04, com a jugador i a la Copa del UEFA. Els escocesos van guanyar a Glasgow (1-0) i van mantenir el 0-0 a Barcelona, un resultat que firmarien també aquesta nit.
Lennon té diversos jugadors importants amb molèsties físiques: el capità Scott Brown, l’extrem Kris Commons i el central Kelvin Wilson. A part, també està tocat el jove Forrest, que acostuma a sortir de revulsiu a les segones parts. La bona nota l’han posat el grec Samaras i el lateral Matthews, que ja s’han recuperat de les respectives lesions.
El partit que es jugarà al Celtic Park d’aquí dues setmanes pot ser la primera oportunitat per deixar la classificació sentenciada, però no serà possible sense un triomf avui en un Camp Nou que tornarà a ser escenari de reivindicacions. | 0.835898 | curate | {"fr": 0.006472491909385114, "ca": 0.9935275080906149} | http://lajornada.cat/2012/10/23/fer-un-pas-de-gegant/ |
crawling-populars_ca_20200525_9_29660 | Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Consulta
Menú on-off
Col·lecció: Textos i Documents, 9
Edició: Ajuntament de Girona (Girona, 1998)
Descripció: 368 pàgines
Preu: 15,03 €
ISBN: ISBN: 84-86837-74-X
Registre: 177
© 2020 Ajuntament de Girona - Plaça del Vi, 1 - 17004 GIRONA. | 0 | curate | {"ca": 0.7964285714285714, "pt": 0.11785714285714285, "en": 0.039285714285714285, "it": 0.04642857142857143} | : /sgdap/cat/recurs_publi_fitxa?publi=323373&pag=0&ordre=data&cerca=Pon%C3%A8ncies&coleccio=Textos%20i%20Documents&exhaurit=Mostrar |
mc4_ca_20230418_17_719508 | Neguit de pantorrilla: Les cendres del silenci
Del somni de la llibertat
al malson de la por
de Lambert Botey i Berta Ventura
Per a mi ha estat una delícia llegir-lo. Parla de Granollers, les seves festes i la manera de viure i del terrible bombardeig del maig de 1938. La meva mare, la meva àvia, vivien llavors a Granollers i el meu pare hi treballava. Tenia una pastisseria i una perfumeria i surt en el llibre. I tota ha història la explica una noia, dos anys més gran que la meva mare. La vida del dia a dia d'una noia jove, les seves il·lusions i la realitat que viuen, les famílies, els negocis... i de sobte, la guerra, amb tot el dolor i el no entendre res. Per què si ahir la Carme i ella eren amigues de l'ànima avui ja no es parlen? Perquè una té més diners i un escamot li pren la casa, i li deté al pare... I l'Anna no entén res.
Mentre marxaven, molta gent els saludava amb el puny enlaire, també la Maria i el Pere. L'Anna els va mirar i va recordar les paraules del pare, "Ningú no pot dubtar en aquestes hores decisives! ", i va comprendre que no era possible estar sense fer res i també va alçar el puny. En aquell moment, va recordar les acusacions de la Carme. No volia perdre el món en el qual vivia, però no creia que la violència fos la millor solució. Estava plena de dubtes. Tenia clar qui era qui, però no entenia quin camí havien de seguir. Va vacil·lar i va abaixar el braç.
Les anades als pobles prop de Granollers a buscar menjar sota el soroll de les bombes, tot això m'ho havia explicat la meva mare i la meva àvia. El fet que es detenia a gent "per anar a missa els diumenges" ho va viure el meu pare... Tot el que llegia em sonava, però tot dit molt suau, sense treure-hi ni mica de importància però sense buscar-hi la punta escabrosa. I sense donar la raó a ningú. Va ser una guerra fratricida i els dos bàndols van fer molt de mal.
La figura de la mare, callada, a punt sempre de tot però en segon pla, com tocava en aquella època, les ganes de divertir-se de les noies, el coneixement dels seus xicots, l'enamorament, el dolor de la separació per la guerra i sobretot l'amistat per sempre de les dues amigues, l'Anna i la Maria, una al costat de l’altra sempre, en els moments bons i en els dolents i terribles que van venir després...
El meu germà Joaquim va fer la presentació d'aquest llibre a Granollers i la gent va quedar molt contenta. I em va regalar el llibre. No va poder evitar fer un paral·lelisme entre l'Anna, la protagonista, i la nostra mare. Només es portaven dos anys! I havíem sentit tantes vegades el que havien viscut durant la guerra!
Publicat per Maripepa a les 16:00 | 0.796537 | curate | {"es": 0.06815556411243742, "ca": 0.9318444358875626} | http://neguitdepantorrilla.blogspot.com/2012/05/les-cendres-del-silenci.html |
macocu_ca_20230731_10_310434 | La ciutat s'afegeix a la commemoració a instàncies de l'Hospital Pere Màrtir Colomés
30/09/2021
Aquest divendres al vespre, primer d'octubre, l'eixida de l'ajuntament de Solsona s'il·luminarà de color verd en senyal d'adhesió al Dia internacional de la gent gran.
És un gest simbòlic amb què la ciutat reivindica el rol de les persones grans en el si de la societat i la importància de garantir un envelliment actiu i digne a la població. Enguany ha sol·licitat aquesta adhesió la Fundació Privada Hospital Pere Màrtir Colomés. | 0.728219 | curate | {"ca": 0.9808795411089866, "en": 0.019120458891013385} | |
macocu_ca_20230731_0_539865 | Situació de la Covid-19 a Balears: 147 pacients a planta i 41 ingressos a UCI
Salut ha comptabilitzat una nova defunció a les residències de les Illes en les últimes 24 hores, per la qual cosa ascendeixen fins a 176 les morts a causa de la pandèmia a residències
comparteix
Avui dissabte, segons dades de la Conselleria de Salut, han minvat els ingressos hospitalaris per mor del coronavirus. Ara n’hi 147 persones a planta, 7 manco que ahir, i 41 a l’UCI, una més que ahir.
Pel que fa a les residències de gent gran augmenten les hospitalitzacions, són 4 més que ahir fins arribat als 43 usuaris. I si miram les víctimes mortals a residències, les darrers 24 hores ha mort una persona més per COVID-19 i ja són 176, en concert a la Llar d’Ancians de Palma que acumula 9 defuncions en total.
Les autoritats sanitàries alerten que la situació de la pandèmia a Balears no és bona. De fet, el darrer informe epidemiològic publicat reculla una tendència a l’alça en els nivells de contagis. La incidència acumulada total de l’arxipèlag durant els darrers 14 dies és de 140,9 casos per cada 100mil habitants, són més de 15 positius més que els que es varen registrar entre el 30 de setembre i el 13 d’octubre.
Passa el mateix en totes les illes. A Eivissa han passat de 148 casos a 173, a Mallorca entre el 30 de setembre i el 13 d’octubre n’hi havia 131 casos i ara n’hi ha 143, a Formentera han passat de 0 casos a 8,3 i a Menorca han pujat de 52 a 86. I aquest no és l’únic barem que augmenta.
Segons el darrer informe epidemiològic del Govern actualitzat fins dia 21 d’octubre, de totes les PCR’s practicades, el 7,1 per cent donaren positiu. És la taxa més elevada del darrer mes. De fet, per trobar una taxa similar ens hem de remuntar fins al 20 de setembre. Recordem que el centre Europeu de Prevenció i Control de Malalaties estableix que una taxa de positivitat superior al 3 per cent és preocupant.
Cookies | 0.84068 | curate | {"ca": 0.9963060686015831, "en": 0.0036939313984168864} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_129597 | Us presentem l’escola d’estiu que té com a objectiu principal la conciliació de la vida laboral de les famílies amb el període vacacional dels fills i filles. El nostre objectiu principal és facilitar tot el possible aquesta conciliació, per açò oferim diferents horaris que abasten des de les 8 del matí fins a les 16:30 de la vesprada. També oferim moltes possibilitats quant a les dates en les quals realitzar l’escola, des de dies solts, fins a l’escola completa.
Un altre dels nostres objectius és que els xiquets i xiquetes diferencien aquest període de la resta del curs escolar, per açò totes les activitats es realitzaran en un ambient lúdic, festiu i familiar, propi de les dates estivals. A través de les activitats proposades, treballarem l’adquisició de nous coneixements, les habilitats socials, el gust per aprendre, en un clima de cooperació, participació, creació i, sobretot, diversió.
Durant el desenvolupament de l’escola, viatjarem per la història a través de la música. Gràcies a ella coneixerem els moviments culturals destacats de cada època, la moda, els fets significatius i com s’entretenien els xiquets i xiquetes. Cantarem i ballarem molt, però també farem manualitats, veurem pel·lícules i sèries i fins i tot els anuncis de la televisió més famosos del moment i jugarem.
Consulta la documentació per als diferents preus, continguts i programa.
Oberta la inscripció del 15 de maig al 15 de juny: Formulari d’inscripció
Events AMPA
<
< 2021 >
Diciembre
>
Mes
Mes
Lista
Semana
Día
Lu
Ma
Mi
Ju
Vi
Sa
Do
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
Contacto
Buscar por:
Buscar
Categorías
Categorías Elegir la categoría Ajudes / Ayudas (24) Altres activitats / Otras actividades (95) Asociació / Asociación (146) Campaments / Campamentos (43) Col·legi / Colegio (117) Comedor (20) Documents / Documentos (19) Escola d’estiu (1) Escola de Pares / Escuela de Padres (12) Extraescolars / Extraescolares (98) Reunions / Reuniones (30) Uncategorized (32) Xarrades/Charlas (12) | 0.74924 | curate | {"ca": 0.9109554777388694, "en": 0.015007503751875938, "es": 0.02351175587793897, "fr": 0.030015007503751877, "lt": 0.0030015007503751876, "pt": 0.0025012506253126563, "it": 0.0010005002501250625, "eo": 0.002001000500250125, "ja": 0.0010005002501250625, "eb": 0.0010005002501250625, "de": 0.010005002501250625} | http://blog.ampa-fgl.net/category/escola-destiu/ |
macocu_ca_20230731_4_52162 | Tecnologia mòbil per controlar l'estat de salud
El telèfon mòbil ha esdevingut una eina molt potent per, si no millorar, almenys vetllar per la nostra salut. En els últims anys, ha emergit un nou món d'aplicacions mòbils, que s'han convertit en el millor aliat per prevenir problemes i tenir cura de la nostra salut. Segons l'últim estudi Global Mobile Health Market Report, entre 2010 i 2012 es van crear més de 6.000 aplicacions relacionades amb la salut i en dos anys hi haurà més de 500 milions de persones utilitzant apps mèdiques des del mòbil.
Aprofitant l'auge d'aquest sector, una nova aplicació es suma al mercat. Es tracta de FitLab, una aplicació desenvolupada per Health&SportLab a partir de la transferència de tecnologia des de dos grups de recerca consolidats per la Generalitat de Catalunya (SGR), el Grup de Recerca en Estil de Vida, Esport i Salut de la UAB i el Grup d'Instrumentació Electrònica i Biomèdica de la UPC. FitLab permet a l'usuari poder accedir a l'autoavaluació del seu nivell d'estrès i del seu estat puntual de salut i de condició física a partir d'uns tests senzills i no-invasius. Arrel d'aquest know-how, ha nascut l'empresa de base tecnològica Health&SportLab, participada per les dues universitats, i que té l'objectiu d'oferir serveis tecnològics en l'àmbit de la valoració i seguiment de l'estil de vida dels usuaris, en relació a la salut i la seva condició física.
"A través d'una banda toràcica de registre cardíac connectada al mòbil via Bluetooth, l'aplicació analitza la variabilitat cardíaca de l'usuari i et proporciona informació immediata sobre el teu estat de de forma física", explica el Dr. Lluís Capdevila, investigador de la UAB i cofundador de l'empresa. A més, FitLab també analitza la conducta saludable i el nivell d’estrès de l'usuari a través d’uns tests senzills que es completen des de la pròpia pantalla del mòbil o utilitzant els sensors propis del dispositiu.
Aquesta aplicació no va destinada només a esportistes, sinó que pretén ser un sistema objectiu, vàlid i fiable perquè qualsevol persona pugui valorar el seu estat de forma i el seu nivell d'estrès en un moment puntual. "Contràriament a la majoria d'aplicacions semblants relacionades amb la salut i l'esport, FitLab fa l'anàlisi en repòs i permet comparar amb avaluacions passades i així veure l'evolució de l'usuari", destaca Capdevila. "La valoració que et proporciona l'aplicació es pot complementar amb els serveis d'assessorament que ofereix l'equip de Health&Sportlab en nutrició, dieta i planificació de l'activitat física", afegeix.
En aquest sentit, el Grup de Recerca en Estil de Vida, Esport i Salut de la UAB porta molts anys desenvolupant i aplicant estratègies de promoció d'un estil de vida saludable a través de la pràctica regular de exercici físic i del seguiment d’una dieta saludable, i més recentment, desenvolupant aplicacions informàtiques que permetin la planificació individualitzada i el seguiment de l'estil de vida dels usuaris. "L'objectiu final de Health&Sportlab és aplicar tots els coneixements que hem assolit durant aquests anys de recerca amb el grup per contribuir a millorar l'estil de vida de la població i ajudar a seguir una conducta saludable sense perdre la motivació".
Els coneixements dels especialistes en ciències de la salut, en conducta i en condicionament físic de l'empresa també els posen a disposició de clubs esportius que vulguin fer un seguiment del procés d'esforç/recuperació dels seus esportistes. En aquest cas, Health&SportLab ja està treballant amb la secció de bàsquet del FC Barcelona. "Hem desenvolupat una aplicació concreta per als jugadors de bàsquet que permet a l'equip tècnic saber si els jugadors estan recuperats de l'entrenament del dia anterior i si estan preparats per afrontar el nou entrenament", explica Capdevila.
És una aplicació molt senzilla que els jugadors obren cada matí i que els fa respondre un test que analitza la seva conducta, a la vegada que els registra la seva variabilitat cardíaca. Quan finalitza l'anàlisi, l'aplicació mostra una espècie de "semàfor" que indica el seu estat de forma: si el semàfor és verd, significa que estan completament recuperats de l'esforç del dia anterior; si és groc, han de baixar una mica el ritme a l'entrenament i, si és vermell, han de controlar-se i fer un altre tipus d'entrenament. Les dades que registra el dispositiu s'envien immediatament a través d'Internet (wifi o 3G) per tal de que l'equip tècnic pugui saber l'estat dels seus jugadors.
El Dr. Capdevila destaca que Health&SportLab treballa contínuament per la millora i el desenvolupament de noves aplicacions d'última generació per a la supervisió individualitzada d'usuaris: "És una prioritat per nosaltres innovar dins de l'empresa, cosa que ens permet contractar doctors i formar-los entre l'empresa i la universitat. La transferència tecnològica entre la nostra empresa i la universitat serà constant".
Health&SportLab ha guanyat enguany el primer premi del concurs VALORTEC organitzat per ACC1Ó (Generalitat de Catalunya) de creació d'empreses de base tecnològica. "Aquest premi ens ha obert les portes, perquè em va donar accés a vàries sessions de formació en una escola de negocis de Barcelona, en les quals diferents especialistes en economia i empresa em van ensenyar com fer un pla d'empresa, un pla comercial... Vaig aprendre les directius de com fer un pla d'empresa, que és la clau per poder crear-ne una".
Destaquem | 0.88668 | curate | {"ca": 0.9983495323675041, "pt": 0.001650467632495874} | |
mc4_ca_20230418_8_627404 | Relat "Pare, per què l'avi viu en aquest lloc?"
Inici > detall del relat: Pare, per què l'avi viu en aquest lloc?
Pare, per què l'avi viu en aquest lloc?
- 1190 Lectures
-Pare, per què l'avi viu en un lloc com aquest?
-Bé, fillet. L'avi ja és vellet i de fa anys ençà que necessita d'algú que el cuide.
-Però, pare. Si ell podria estar perfectament a casa nostra. No el veig tan malament com per no poder estar amb nosaltres. Malgrat que de vegades pareix tocat del bolet, m'encanten les rondalles que em relata i podria ajudar a la llar.
-Fillet, les circumstàncies no ho permeten. La mare i jo treballem massa com per poder ocupar-nos d'ell degudament. I el poc oci que disposem l'emprem per descansar i atendre't a tu. En aquesta era moderna a voltes toca fer certs sacrificis. Els temps ara són diferents.
L'avi els rebé dempeus amb un somriure acollidor i lluminós com un clar de lluna.
-Veniu, veniu! Vull fer-vos un regal a cadascun de vosaltres. Ací els teniu.
Pare i fill, astorats per aquell gest del iaio tan imprevist, desembolicaren els obsequis mentre els avis els brindava una mirada un tant sorneguera.
-Un marc electrònic? ?-interrogaren els dos quasi a l'uníson.
-Acosteu-vos.Vull fer-vos partícip d'un secret.
Obrí un calaix i en tragué tres marcs tradicionals de fotos que col·locà damunt la tauleta perquè fossen visibles.
-Observeu. El senyor d'aquesta foto és el meu avi. És la que ell va escollir quan, per manament del meu progenitor, va entrar en aquest geriàtric. L'altra foto, encara en blanc i negre, pertany al meu pare. A ell li vaig fer aquest retrat quan jo mateix el vaig ingressar ací. I, per últim, en aquesta foto en color em podeu apreciar el dia que tu, fill meu, decidires que romangués ací fins el meu traspàs. Com veig que la nissaga s'entesta a continuar la cadena, us he fet aquest detallet perquè pugueu pensar en la imatge que us acompanyarà quan siga el vostre torn. Això sí, amb un marquet electrònic més d'acord amb l'era tecnològica encara que m'haja resultat una miqueta més car. En aquesta era moderna a voltes tocar fer certs sacrificis. Els temps ara són diferents.
Publicació de “Secrets”[Ofensiu]
AssociacioRelataires | 08-10-2011
Benvolgut relataire:
Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.
Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a [email protected] indicant el tema: “Publicació Secrets”.
Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]
AssociacioRelataires | 02-09-2011
Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).
En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.
Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).
ARC (Associació de Relataires en Català)
AssociacioRelataires | 09-04-2011
El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de febrer de 2011.
Gràcies per participar,
AIXÒ TAMBÉ S'ACABA[Ofensiu]
Antonio Mora Vergés | 21-03-2011 | Valoració: 10
M'agrada com un testimoni del quasi present.
Ara l'estat no pot suportar els costos, i quan els 'avis' comencen a necessitar massa dedicació, es morent de forma ràpida i indolora.
Com tu mateix dius, els nous temps demanem sacrificis.
És alló de 'retallar despeses', et sona ?
Gràcies pel relat
AVERROIS | 20-03-2011 | Valoració: 10
...sigui el futur que a tots ens espera, tot ha canviat i la gent gran no pot ser atessa. Encara que si tot segueix així i amb els preus que estan fent pagar a la llar d'avis, potser serà millor que es quedin a casa i llogar, com fan molta gent, alguna persona, digue'm immigrant, perquè els atengui.
Un relat amb molta controversia.
58393 Lectures
La meua gran decisió
La nimfòmana
Infeliç en la felicitat | 0.768931 | curate | {"ca": 0.9216141001855288, "en": 0.012291280148423005, "it": 0.012987012987012988, "es": 0.003246753246753247, "fr": 0.02852504638218924, "nl": 0.012291280148423005, "zh": 0.006261595547309833, "oc": 0.0027829313543599257} | http://relatsencatala.cat/relat/pare-per-que-lavi-viu-en-aquest-lloc/1030609 |
cawac_ca_20200528_1_4777 | Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia
Que en català hi ha tres paraules diferents per dir l'acció d'aplicar els morros d'una persona a la galta d'una altra: la nostra "besada" i de molta part del País Valencià (besà), el bes o beset també al País Valencià i les variants de petó de gran part del Principat. Cal afegir que les besades es poden donar o fer.
Arriba el Correllengua 2009
Vilaweb 16-Oct-2009
El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i promoció de la llengua catalana, transversal, oberta, participativa i popular, que té com a objectius fomentar l'ús social de la llengua en tots els àmbits
També és una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, i una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera desacomplexada i en positiu.
Sorgeix l’any 1993 a l’illa de Mallorca, inspirada en la Korrika del País Basc. El 1995 es comença a fer al País Valencià i a partir del 1997 la CAL agafa el compromís de portar-lo a la resta dels territoris de parla catalana.
El Correllengua es vertebra amb el pas de la flama, que és l’element simbòlic i cohesionador de tota aquesta iniciativa, per les diferents poblacions del país. Al seu pas es llegeix el Manifest del Correllengua, i es realitzen, en l’àmbit local, tota mena d’activitats de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu: xerrades, taules rodones, programes de ràdio i televisió, música i balls populars, actes gastronòmics, cercaviles, teatre al carrer, concerts,... amb l'objectiu de mostrar la vitalitat de la nostra llengua i cultura, així com d’'implicar tothom en la defensa de la llengua catalana
El Correllengua s’estructura en quatre columnes que reten homenatge a quatre persones destacades pel seu compromís amb la llengua i cultura catalana. El darrer any vàren dur el nom de: Jesús Moncada, Ovidi Montllor, Guillem d’Efak i Avel·lí Artís Gener “Tísner”.
La CAL coordina actes al Principat, a Andorra, a Menorca, a Eivissa, a la Franja de Ponent i a Catalunya Nord, amb el suport de les entitats d’aquests diferents territoris, mentre que al País Valencià l’encarregada de coordinar el Correllengua és Acció Cultural del País Valencià.
El Correllengua és la iniciativa per la llengua que anualment mou més persones arreu del país; prova d'això ho és l'èxit de participació de l'any passat, que va mobilitzar més de 300.000 persones, celebrant-se més de mig miler d'actes arreu del país.
Des de fa 7 anys la cloenda del Correllengua es fa a Perpinyà, coincidint amb la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembe de 1659, pel qual s’imposava a Catalunya una greu divisió i fractura territorial. Aquesta cita –ineludible en el calendari nacional– creix cada any en participació i mobilització i esdevé un clam per la recuperació dels lligams històrics entre el nord i el sud de la nostra nació. Dins dels actes d'aquest dia hi ha la manifestació i el Festival Rellamp!.
L'organització del Correllengua va a càrrec de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i la CAL, però enguany té el suport de nombroses entitats, associacions i partits polítics, com són els Amics de la Sardana, Associació Cultural Bullangues, l'Aula de Música, AVAL, Bricbarca, Col·lectiu Naguals, Consorci per a la Normalització Lingüística del Maresme, Colla Bastonera Picadits, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, i la Unió de Joves de Catalunya. Vilaweb | 0.875434 | curate | {"ca": 0.9870895312938535, "es": 0.007577883805781645, "en": 0.005332584900364861} | http://normalitzacio.cat/noticia/index.php?sec=noticia&n=14465 |
mc4_ca_20230418_5_201625 | Lligams editorials amb Amèrica
L'editor va estar tota la seva vida vinculat al Baix Penedès per la casa de vacances que tenia a Calafell, avui convertida en museu
Redacció Calafell 10-12-2019 9:28 Lectures 3583
Calafell commemora aquest cap de setmana el 30 aniversari de la mort de Carlos Barral. EIX
De fet, dues de les tres activitats previstes passaran revista precisament a aquesta qüestió. Divendres, 13 de desembre, es farà una activitat titulada “Lligams editorials amb Amèrica: de Carlos Barral al nostres dies”, conversa amb els editors Francisco Llorca i Malcolm Otero Barral al voltant del llegat editorial de Carlos Barral, com a protagonista del "boom", el que ha significat la seva figura per a les noves generacions d'editors i sobre la vigència del vincle editorial entre Catalunya i Amèrica Llatina. L’acte es farà, a les 18:30 hores, a la sala de plens, a les dependències municipals de la Platja (carrer Sant Pere 29-31).
I dissabte, 14 de desembre, s’ha organitzat una passejada cultural, la Ruta del “boom” de la literatura llatinoamericana a Barcelona, que es farà a la capital catalana a partir de les 11 del matí. En aquesta ruta, conduïda per la historiadora Alma Reza, es recorreran carrers i visitaran alguns dels indrets que freqüentaven intel·lectuals, editors i autors com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso o Julio Cortázar, espais on es trobaven, compartien i tenien lloc les seves mítiques tertúlies literàries. Un recorregut que convida a conèixer escenaris, personatges i conceptes d'un dels majors moviments literaris de segle XX.
Per fer aquesta ruta, organitzada per la Casa Amèrica Catalunya, cal sol·licitar reserva (places limitades) enviant un correu electrònic amb les dades personals i telèfon de contacte a l'adreça [email protected] o trucant a al telèfon 932380661. El preu són 12 euros (10 euros per als titulars del carnet de Biblioteques de Barcelona i/o carnet d'Amic de Casa Amèrica Catalunya. El punt de trobada és Moll de les Drassanes s/n (Estació Las Golondrinas), a les 11 hores. La durada estimada és de dues hores.
Finalment, diumenge, 15 de desembre, es farà una activitat adreçada al públic infantil. Es basarà en “Nefelibata en cromos”, un conte escrit per Carlos Barral i editat amb il·lustracions de Dánae Barral Hortet. L’activitat està organitzada per l’equip educatiu de Calafell Històric. És gratuïta i cal reservar plaça trucant al 977 69 46 83, o enviant un correu a [email protected] o un whatsapp al 607 278 932. Es recomana per a infants de 3 a 9 anys. Els menors han d’anar acompanyats d’un adult
La Casa Barral de Calafell tindrà un nou format l’estiu vinent, situant el municipi com a epicentre literari dels anys 50
Mor als 83 anys Yvonne Hortet, vídua de Carlos Barral
Calafell ret homenatge a Carlos Barral, en el 25 aniversari de la seva mort | 0.85536 | curate | {"ca": 0.9989444053483463, "ru": 0.001055594651653765} | https://www.eixdiari.cat/cultura/doc/86241/calafell-commemora-aquest-cap-de-setmana-el-30-aniversari-de-la-mort-de-carlos-barral.html |
naciodigital_ca_20220331_0_723602 | En la vigília del 9-N, aquest dissabte 8 de novembre, les seccions locals de l'ANC Riuprimer i Malla (Osona) han desplegat al Prat Verd de Malla la senyera més gran del món. L'acte -“Per la dignitat de la nostra terra!” - s'emmarca dins la campanya "Ara és l'hora", que impulsen l'ANC i Òmnium Cultural.
Per desplegar la senyera s'han necessitat més de 50 persones. La bandera mesura 117x115 metres i pesa una tona i mitja.
La jornada, que ha començat a les 10 del matí, també ha comptat amb l'actuació de diferents grups de cultura popular com els Falcons de Malla, els Segadors de la Plana, i els Geganters i grallers de Santa Anna de Vic. A més, el músic Ramon Redorta ha tancat l'acte amb la interpretació dels himnes dels Països Catalans.
D'altra banda, cal destacar que el desplegament de la senyera ha estat enregistrat per un helicòpter que ha sobrevolat el Prat Verd. La bandera ha tornat a fer-se visible tal com ja ha fet en diverses ocasions: l'any 2004 va ser estrenada al Camp Nou, el 2012 es va estendre a Santa Eulàlia de Riuprimer, el 2013 va donar color al tram 576 de la cadena humana, a l'alçada de Riudellots de la Selva, a més d'altres aparicions esporàdiques a Vic, Constantí i Santa Eugènia de Berga. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/77489/senyera-mes-gran-mon-escalfa-vigilia-consulta |
mc4_ca_20230418_1_558378 | Bons resultats dels equips alevins de voleibol - Club Natació Sabadell
Tu ets aquí: Inici / Notícies / Vòleibol / Bons resultats dels equips alevins de voleibol
Campiones de Lliga!!!!! COPA CATALANA ABSOLUTA: SOTSCAMPIONS | 0.574172 | curate | {"ca": 0.8348623853211009, "en": 0.1651376146788991} | https://www.nataciosabadell.com/2019/05/28/bons-resultats-dels-equips-alevins-de-voleibol/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_320192 | Sant Pacià Books ha publicat recentment sis volums de temàtiques ben diverses i de diferents col·leccions.
En primer lloc, juntament amb la Facultat de Teologia de Catalunya, s'ha publicat l'edició actualitzada del "Codi de dret canònic", en què s'hi han inclòs annexes amb lleis canòniques importants. El volum ha estat editat pel Dr. Santiago Bueno Salinas, professor de la Faculta de Teologia.
En segon lloc, el Dr. Ricardo Mejía ha publicat "El giro fenomenológico en las neurociencias cognitivas: De Francisco Varela a Shaun Gallagher", un llibre en què l'autor es qüestiona, entre altres temes, què aporten les neurociències a la filosofia i les ciències humanes.
En tercer lloc, s'ha publicat un llibre dedicat a Ramon Llull, que va ser presentat a l'Ateneu el passat 28 de març, titulat “Raimondo Lullo e il nuovo dialogo tra cristinanesimo, islam e giudaismo" (AUSP, 2019) i que vol presentar el diàleg entre cristianisme, hebraisme i islam, tal com ho visqué Ramon Llull durant tota la seva vida. El Dr. Òscar de la Cruz (UAB) ha estat l'editor del volum publicat a Studia Historica Tarraconensia.
Seguint amb la temàtica històrica, i també a la mateixa col·lecció, podem trobar el recull de ponències de la I Jornada Les Basíliques Històriques de Barcelona: "Splendor Pinensis". Santa Maria del Pi al segle XV, editat per Jordi Sacasas, arxiver de l'Arxiu Parrquial de Santa Maria del Pi.
L'última novetat publicada és el llibre de la Dra. Julia Beltrán de Heredia, "La Barcelona visigoda: un puente entre dos mundos. La basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor: de la ciudad romana a la ciudad altomedieval", de la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae.
Tots els llibres es poden adquirir online, a través del web de Sant Pacià Books, o a la Secretaria de la Facultat (oberta fins dijous 18/04 al migdia). | 1 | perfect | {"ca": 0.9575289575289575, "es": 0.04247104247104247} | |
mc4_ca_20230418_2_748723 | Ciudadanos presentarà una moció contra la dislèxia
• “La dislèxia és un trastorn que afecta el 15% de la població jove del nostre país" • Ciudadanos presentarà una moció en tots els ajuntaments en els quals té representació perquè s'elabore un Pla Nacional contra la dislèxia.
“La dislèxia és un trastorn que afecta el 15% de la població jove del nostre país, amb repercussió en àrees com el llenguatge, escriptura o expressió oral”. Per a ajudar als afectats, des de Ciudadanos comuniquen que volen que “s’incrementen els recursos perquè els docents puguen abordar aquest problema amb majors garanties d’èxit”.
Per açò, Ciudadanos presentarà una moció en tots els ajuntaments en els quals té representació perquè s’elabore un Pla Nacional contra la dislèxia.
Així, Lucía Granados ha anticipat que el seu grup municipal presentarà una moció en el pròxim Ple d’Alcoi “que cercarà que s’implementen eines de diagnòstic eficaces, un model de resposta d’intervenció primerenca, plans de treball individualitzats per als alumnes i, entre altres coses, fomentar la recerca universitària sobre la dislèxia”. | 0.874517 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.lesmuntanyes.com/2017/11/10/ciudadanos-presentara-mocio-contra-dislexia/ |
mc4_ca_20230418_0_32350 | Ús de la Llengua Francesa Oral - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Materials acadèmics > Guies docents > Ús de la Llengua Francesa Oral
Cita bibliogràfica -- Enllaç permanent: https://ddd.uab.cat/record/163081
Ús de la Llengua Francesa Oral [103318]
ESPUNY MONTSERRAT, Janina
Pla d'estudis: Grau en Estudis Francesos [988] ; Grau en Estudis d'Anglès i de Francès [997] ; Grau en Estudis de Francès i de Català [999] ; Grau en Estudis de Francès i de Clàssiques [1002] ; Grau en Estudis de Francès i Espanyol [1001]
6 p, 194.8 KB
Registre creat el 2016-07-21, darrera modificació el 2020-07-02 | 0.654119 | curate | {"ca": 0.8945634266886326, "es": 0.0642504118616145, "en": 0.04118616144975288} | https://ddd.uab.cat/record/163081?ln=ca |
macocu_ca_20230731_10_348479 | Es Baluard Museu > Museo > Noticias > Fusió entre joieria i poesia en la intervenció de Claudia Liedkte a la botiga d’Es Baluard
Fusió entre joieria i poesia en la intervenció de Claudia Liedkte a la botiga d'Es Baluard
Continuant amb les propostes del projecte «Disseny i Innovació als Illes Balears», la botiga d'Es Baluard presenta a partir del 28 de març les creacions de Claudia Liedkte. La fusió entre la joieria i la poesia és un dels seus principals signes distintius. La joiera combina la seva capacitat tècnica i creativa, amb la seva afinitat cap a la literatura: sobre el metall o sota de la pedra poden llegir-se poemes amb els quals Liedkte marca les seves joies. Treballa materialitzant formes clares que reflecteixen el seu passat a Amèrica del Sud, fent un balanç simbiòtic que combina superfícies amb textures.
Claudia Liedkte va néixer a Palma, però més tard es va traslladar a altres països. Primer amb la seva família, després per desenvolupar els seus estudis professionals. A Hamburg va aprendre, al costat del seu primer mestre, a treballar amb or 22 ct., Vidre i gemmes molt antigues. Aquí és on sorgeix la seva passió per la feina amb materials com l'or i el coneixement d'altres materials antics.
Obert | 0.816125 | curate | {"ca": 0.995928338762215, "de": 0.004071661237785016} | |
macocu_ca_20230731_8_92196 | Obsluhoval jsem anglického krále, que al nostre país i al país del costat s’ha estrenat amb el títol de Yo serví al rey de Inglaterra, és la història de Jan, un jove cambrer de la Txecoslovàquia d’entreguerres, decidit a ser milionari. De tot n’aprén i a força d’interés i sort aconseguirà el seu objectiu. El context en què es desenvolupa la seua peripècia personal és l’altre gran protagonista: les comoditats i els vicis de la burgesia, l’annexió alemanya dels Sudets, el lebensraum que ocupà la resta de Txèquia, els lebensborn de la bogeria ària, l’espoli als jueus, les deportacions massives, també les que patiren els txecs de cultura alemanya després de la guerra; el socialisme real a partir de 1948, la reeducació dels individus poc afectes al nou règim...
La vita è bella, de Benigni; To be or not to be, de Lubitsch; Zivot je cudo, de Kusturica; La vaquilla, de Berlanga... han sabut fer comèdia, tot i estar emmarcades en moments dramàtics. No hauríem de traure material per a acudits de la Shoah, la Segona Guerra Mundial, el conflicte als Balcans o la Guerra Civil espanyola, però totes estes ficcions còmiques conjuren un poc l’horror d’aquelles tragèdies reals i ens recorden que estem fets per a riure més que per a destrossar-nos i que el pallasso pot ser tan heroic i necessari com l’heroi mateix. Als Astoria encara la podeu vore, en sessions de 20.15 h i 22.30 h.
Les jornades “Cultura, història i literatura en l’Europa finisecular” incloïen com a activitat complementària la projecció del film The Day the Earth Stood Still . Era l’any 1999, el curs es feia a Benissa, jo el seguia interessat, aní vore la pel·li i em quedí –que musical el perfet simple, xe!– al debat posterior. Com que les opinions eren totes molt confluents i ben avingudes, vaig defensar la intervenció militar nord-americana a la Iugoslàvia de Milošević, perquè pensava que alguna cosa s’havia de fer per parar-li els peus i per a remoure un poc els quatre que allà estàvem. Un d’ells m’acusa de fer “nacionalisme barat”, quan en realitat no pensava cobrar-li res, i el tema continuà pel camí del pacifisme, l’ètica, el militarisme, les guerres televisades i les oblidades, etc.
I és que la pel·lícula va d’uns extraterrestres que deixen al nostre planeta un robot indestructible capaç d’aniquilar-ho tot, però que ve a posar pau entre nosaltres. El mètode és expeditiu: “Deixeu de destruir-vos els uns als altres o us destruiré jo a tots”. L’argument val per a videofòrums, però et quedes sobretot amb l’estètica i els efectes, molt dels anys 50 i amb un punt de sèrie B que mola. El robot mateix és una ferralla –sembla fet amb pots de Nutricia reciclats– que llança pels ulls un raig desintegrador. Mira que és gran la cosa, perquè crivellar, bombardejar, cremar o gasejar ho pot fer qualsevol, però desintegrar són paraules majors. Estàs tan tranquil envaint Geòrgia, va el robot, et dispara un parell de rajos –xiuuuu, xiuuuu!– i no deixa res de tu ni del tanc de Putin.
Doncs aneu amb compte, perquè el robot ha tornat i ara té forma humana. De moment, només ha actuat una vegada i encara no hi ha alarma social, però tot arribarà. Jo ho sé perquè el 8 d’agost un lector d’Información alertava la ciutadania: “Desintegración a un alemán por un nacionalista valencianoparlante”. Faré cinc cèntims de la història. El juliol passat, en una altra carta al mateix diari, Mechthild Trivino, una senyora alemanya resident a l’Albir, lamentava que es programen activitats culturals en valencià perquè no l’entén. Havent suggerit que vivim gràcies a ells –“les viene bien a todos nuestro dinero”– acaba amb un esperançador “Abrámonos, entonces, a por una convivencia larga y fructuosa”.
El robot, que ja està un poc més socialitzat, va canviar l’estil destructiu per l’espistolar i envià una carta crítica, però conciliadora, i en castellà perquè Frau Trivino no tinguera problemes de comprensió. I així, com a conseqüència de les lletres robòtiques, arribà la catilinària de la “Desintegración a un alemán...” d’un tal Fernández Toledano, cognoms que sonen a capità de l’Armada Invencible, qui fa variacions de temes coneguts (“Que conste que me encanta el valenciano”, “que no se pierda su folclore”, “le sobra nacionalismo fanático”, “la ignorancia es la suya”...) i fins i tot una incursió en la romanística: “eso que usted y otros siguen llamando lengua valenciana no es más que un dialecto del catalán”. En la rèplica de l’androide es nota que ja li estan tocant els pebrots cibernètics, perquè li ix el seu valencià metàl·lic i interestel·lar: “Ser educat i comprensiu no ha de comportar la pèrdua o l’ocultació de la identitat i cultura pròpies”.
No s’ha vist mai tanta raó en una màquina! Per això, espere que el robot, que es diu Jaume Aragonés i és el de la foto, emule la trajectòria de Terminator i, si no pot optar a governar Califòrnia, arribe a presidir, no sé, la Diputació d’Alacant, per exemple. Amb una miqueta de sort, s’hi encabrona i llança uns quants rajos desintegradors. Per cert, si el veieu pel carrer no us espanteu, hi ha unes paraules màgiques per a aturar-lo: “Klaatu barada nikto”.
Un company de faena em sorprén amb una afició que li desconeixia. “Estoy recopilando información para un blog sobre arquitectura valenciana contemporánea”. Té una carpeta plena de retalls, l’òbric i tot el que trobe són notícies sobre els barracots on estudien milers d’escolars valencians. “Claro, tío, esto de los barracones es genuinamente valenciano, una gran aportación. Oye, que tengo hasta declaraciones del González Pons”. Juanfran és un ciutadà compromés i vigilant i, sobretot, un cabronàs irònic i intel·ligent. Estic segur que ben prompte les seues reflexions ens delectaran i ens posaran en guàrdia.
El mateix dia la premsa informa que “Camps casi duplica los altos cargos y el personal de confianza que tenía Zaplana”. Entre els uns i els altres –alts càrrecs i personal de confiança– en són 319, la qual cosa representa una despesa de 12’6 milions d’euros. Com que la denúncia l’han feta els socialistes, el PP ha replicat amb el clàssic i-tu-més i, embrutits pel mateix pecat, llancen la primera pedra, la segona, la tercera... però, al final, pacten el nombre d’assessors i alliberats en les institucions perquè, com diuen en castellà, “perro no come carne de perro” o, si ho preferiu, “entre perros y gatos lamen todos los platos”.
El cas és que, en el camí a la presidència, Camps prometia austeritat. Ell volia, però les circumstàncies no el degueren deixar. Potser un dels motius que entrebanquen la moderació pressupostària és la lluita amb els fidelíssims partidaris de Zaplana. En qualsevol guerra, cal donar prebendes als teus i comprar voluntats als altres. Això costa diners; no sé si tants com construir escoles, però en costa. Ara bé, no patiu perquè el conflicte intern del PP valencià està quasi liquidat. El panzer presidencial avança implacable cap a l’atrinxerament zaplanista. En forma de SMS, l’estat major campsista ha ordenat a la infanteria que faça com a mínim tres militants nous. El tímid armistici actual té pinta d’acabar en rendició, pau i clemència.
Si això comporta un estalvi a l’erari públic valencià, oferisc nom i cognoms a la causa del Molt Honorable, però ni seria una militància convençuda ni el mètode em sembla correcte. Falta molta democràcia interna en els partits polítics, en tots. I en això PP i PSOE també s’assemblen molt. Militants que ho són sense saber-ho, d’altres que sense saber-ho han deixat de militar, altes i baixes que no es gestionen, delegacions de vots multitudinàries, tries de compromissaris que acaben a galtades... Què són 28.000 alumnes en barracots, quan tens tant d’entreteniment a casa?
A Leire Pajín, li trobe cada dia més cara de candidata a la presidència de la Generalitat. No sé per què, però m’ho veig vindre. Esta xica té espenta, ascendent, ambició, joventut, experiència, saber fer... Redéu, semble José Luis Moreno quan presentava un artista en el seu xou. A Madrid i de la mà de ZP, Pajín no ha deixat de guanyar importància i ací el sant de fora sempre ens ha paregut més miraculós que el de casa. Un amic alcoià i socialista no pot evitar l’atracció i se’n baixa a Elx a sopar amb ella. “Però, home, tu no eres de Ximo Puig?”, “Sí, però Leire és la secretària d’Organització i no s’ha de perdre l’oportunitat d’escoltar-la”.
Quan es tracta de personatges així –tan rellevants, vull dir–, l’oportunitat d’escoltar-los ve a tu, no cal fer 140 quilòmetres entre l’anada i la tornada. Sense més moviment que el necessari per a canviar d’emissora, trobe el to engolat i rotund de la bascovalenciana. Parla del seu treball al front de la Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional. És dura i orgullosa, critica la gestió que féu el PP en el mateix àmbit i proclama que el PSOE ha invertit i s’hi ha implicat molt més. No seré jo qui ho negue.
L’entrevista continua i passa de Dārfūr al Sàhara Occidental. Vés amb compte, Leire, eixes arenes són movedisses! Però ella no té por, esperona el seu argument i cavalca decidida cap al tema. No té por; tampoc vergonya. Acaba la seua intervenció dient que l’estat, a través de l’AECID, presta molta ajuda al poble sahrauí, però que no hi ha millor ajuda que comprometre’s en la solució del conflicte. S’ha de tindre molta barra per a dir això des del govern espanyol.
La ignomínia del colonialisme permet al colonitzador un punt final digne: fer costat al poble que ha explotat en el camí a la independència. És, més o menys, el que Portugal va fer a Moçambic i Timor Oriental. Però Espanya és diferent també per a això. Una retirada infame, la vergonya dels acords amb Marroc i Mauritània, la venda d’armes al Marroc, la falta de fermesa davant la comunitat internacional... Eixa ha sigut la línia de tots els governs espanyols del 1975 ençà. En començar la primera legislatura com a president, un angèlic i edulcorat Zapatero afirmà que cal buscar una solució que satisfaça tant al poble sahrauí com al Marroc. Entre el la víctima i el botxí, es pot ser equidistant?
Si deixem els afers estrangers i tornem als domèstics, també es veia vindre que, en la batalla congressual del PSPV, hi hauria una columna Pajín, que no sabem si serà partidiària, mercenària o de contenció. Arribat el moment just, com en això del Sàhara Occidental, es presentaran com la solució quan, en realitat, són part del problema. Ja m’ho direu. | 0.864749 | curate | {"ca": 0.9485958604605966, "es": 0.04771159265377514, "oc": 0.002332134875133612, "ro": 0.001360412010494607} | |
cawac_ca_20200528_2_105374 | Arran del conveni recentment signat entre el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i l’ Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA), a partir d’ara tots els membres del COAMB que ho desitgin també podran ser socis de l’ACCA sense cap recàrrec.
Els col·legiats del COAMB que vulguin ser socis de l’ACCA de ple dret ja poden comunicar-nos-ho perquè procedim a convalidar-los la nova condició. Aquells que ho manifestin abans del 10 de maig podran participar en la votació dels nous membres de la Junta de l’ACCA que es durà a terme durant l’Assemblea Anual COAMB/ACCA el proper 17 de maig.
Si vols gaudir del dret de ser soci/a de l'ACCA no esperis més i clica en aquest enllaç . | 0.826603 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.coamb.cat/index.php?contingut=43&id=854&lia=854&any=&mes= |
macocu_ca_20230731_7_12311 | Inici La Ciutat Bonastre, el Montmell i Masllorenç poden optar als ajuts Leader
Els 3 municipis baixpenedesencs poden optar a aquest tipus d'ajuda ja que s'entén que són els més vinculats al món agrícola del sector del Baix Penedès
El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp gestiona, pel període 20142020, els ajuts Leader del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. L’àmbit territorial del Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp per aquest període són les comarques de l’Alt Camp, Conca de Barberà, Priorat, Baix Camp, quatre municipis de la comarca del Tarragonès i tres municipis del Baix Penedès (Bonastre, el Montmell i Masllorenç). Els ajuts Leader estan concebuts com a un concurs de projectes d’inversió i per tant se subvencionaran únicament els millors projectes presentats, d’acord amb els barems que es van publicar conjuntament amb l’ordre. Els 3 municipis baixpenedesencs poden optar a aquest tipus d’ajuda ja que s’entén que són els més vinculats al món agrícola del sector del Baix Penedès. Per més informació, es pot consultar el web www.leaderdelcamp.cat Entre les propostes rebudes, destaquen les sol·licituds de projectes de transformació i/o comercialització de productes agroalimentaris, que representen el 38% de les sol·licituds; i els projectes no agroalimentaris (que engloben projectes turístics i Pimes) que representen el 48% de les sol·licituds. Les inversions públiques de millora del patrimoni cultural i natural, les infraestructures que generin activitat econòmica i ocupació i els projectes per la mitigació del canvi climàtic representen el 14%. | 0.885267 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_50233 | 20 d'abril del 2015. Un nen de 13 anys mata un professor de l'Institut Joan Fuster amb una ballesta a un institut i fereix altres alumnes i professors. Un crim execrable que cal condemnar, un company que cal recordar i una comunitat educativa, la de l'Institut Joan Fuster, que cal acompanyar en uns moments tan durs.
Si qualsevol crim amb violència resulta execrable, en aquest s'uneixen alguns condicionants que caldria revisar a fons per extreure'n algun tipus de conclusions: les armes emprades, la data d'avui, l'edat de l'assassí i la precarietat del company assassinat que amb tota la bona fe del món ha intentat aturar un nen que tenia l'únic objectiu de fer mal.
Una ballesta i un ganivet per matar gent, i matar-los. Les armes de l'assassinat ens aporten una dada esgarrifosa: no hi ha estris que no serveixin a l'hora de fer mal. Per tant, cal aconseguir que no hi hagi voluntat de fer mal perquè, si aquesta hi és, la resta és relativament fàcil de buscar i trobar. Per sort, de moment aquesta societat no ha decidit suïcidar-se com la nord-americana i la seva obsessió malaltissa per les armes de foc a l'abast de qualsevol que tingui quatre dòlars...
Avui és 20 d'abril i aquest mateix dia, el 1999, dos nois van decidir assassinar tants companys i professors del seu institut com poguessin a Columbine, als EUA, i com que tenien armes a l'abast així ho van fer. Sembla clar que la data no és casual. En aquell moment, quan es va parlar de les causes de l'agressió es va parlar, com ara aquí, de la possible malaltia mental dels assassins, del bullyng a què eren sotmesos, de la seva absoluta manca d'empatia cap als altres alumnes i professors. També es va atribuir el fet a la influència de videojocs i pel·lícules amb contingut violent. Tots aquests factors existeixen aquí i sovint són vistos com a "normals". I ho poden arribar a ser però cal que tinguem en compte que hi ha infants i joves que veuen la mort i l'assassinat també com a normals perquè el seu món referencial, audiovisual, així els els mostra en tots els moments de la seva vida.
Avui, resulta sorprenent llegir alguns comentaris de companys i companyes (són minoritaris però hi són) atacant l'escola inclusiva i assenyalant-la com a gairebé culpable de les agressions, quan és aquesta l'única que ens pot alliberar de les postures violentes, de l'aïllament, de les agressions d'una a altres, de l'estigmatització de les persones amb disfuncionalitat intel·lectual o física que en la seva absoluta majoria mai són violents. Quan és aquesta l'única que ens pot ajudar a fer entendre que el món no és la tele, que la mort o l'assassinat no és "normal", que la ficció no es pot confondre mai amb la realitat i que la violència es pot tractar de moltes maneres però la violenta és la pitjor d'elles.
Vivim moment durs a les aules. Cada cop més infants i joves, amb ràtios que sobrepassen totes les recomanables. Equips de psicopedagogs retallats fins a fer-los gairebé inexistents. Professionals expulsats de la feina per retallades que ens deixen a la intempèrie i tenen com a conseqüència la conversió dels centres educatius en aparcaments de nois i noies. I professors, professores i mestres busquem solucions que no poden venir de l'actual marc perquè és aquest precisament el culpable d'on som.
L'estrès que provoquen classes amb més de trenta nens i nenes que no tenen l'atenció que necessitarien perquè porten munts de problemes de les seves cases (també bombardejades per desnonaments, precarietat, violències, pobresa...) sembla que no es vulgui veure per part de qui mana, però hi són i cada dia són més presents. Un nen amb problemes com tenia aquest de l'Institut Joan Fuster segur que hauria estat vist, escoltat i atès en una escola més humana, sense tantíssima gent per aula, amb més psicòlegs i pedagogs que es poguessin dedicar a al seva feina sense haver de cobrir hores i hores d'altres professors que l'administració ha decidit que no calien, sense tants problemes com els governs actuals han abocat a les nostres escoles. I si els professionals haguessin decidit que li calia un tractament especial l'hagués arribat a tenir.
Les escoles no poden ser abocadors de nens ni nenes. La precarietat no pot ser la forma "normal" de treballar. Les i els alumnes amb problemes de qualsevol tipus han de tenir l'oportunitat de ser atesos com a persones que són i això només és possible si tenim molt personal (i més encara moltes persones, formades i amb ràtios assequibles) i amb garanties de no morir en l'intent. I, sobretot, l'escola no pot continuar depenent de gent inepta que retalla tot el possible fins que les persones no poden ser tractades com a persones, com a persones diverses, i per això també amb solucions diverses. | 0.881557 | curate | {"ca": 0.9936129444326166, "fr": 0.006387055567383436} | https://cgtcatalunya.cat/un-company-mort-una-comunitat-educativa-destrossada/ |
cawac_ca_20200528_2_189698 | 09-07-2004 16.00
El 42 per cent dels esportistes que van aconseguir medalla o diploma olímpic a Sydney 2000 eren catalans
Catalunya seria el novè país del món en el rànking de medalles per habitant
El 42 per cent dels esportistes que van aconseguir medalla o diploma (del quart al vuitè lloc) en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 eren catalans o afiliats a algun club o federació catalana, segons un estudi presentat avui al Museu Dr. Colet.
En termes absoluts, dels 138 esportistes que es van situar entre els vuit primers, 58 eren catalans i 80 de la resta de l’Estat. Si comprovem les xifres de Barcelona’92 i Atlanta’96, la dada és del 31 i del 35 per cent, respectivament, el que demostra una evolució alcista del pes català en el conjunt de la delegació estatal als Jocs. Catalunya representa el 16 per cent del total de la població espanyola.
En aquest sentit, mentre que la delegació catalana en els últims tres Jocs Olímpics d’estiu ha evidenciat una lleugera davallada –ha passat del 30 per cent de Barcelona, al 28 per cent d’Atlanta i al 26 per cent de Sydney), els èxits dels esportistes catalans han anat en clar augment, des del 31 per cent de Barcelona al 42 per cent de Sydney.
Amb aquestes dades, Catalunya es situaria en el ‘top ten’ del rànking de medalles per nombre d’habitants, mentre que Espanya seria la dissetena. En concret, Catalunya guanya un metall cada 887.000 habitants, pels 2 milions de persones que li corresponen a la resta de l’Estat. En aquest rànking, Cuba, Austràlia i Hongria ocuparien els tres primers llocs.
Un altre xifra a destacar es refereix als esports d’equip que van pujar al podi en els Jocs de Sydney. El 56 per cent dels esportistes que composaven aquells equips eren catalans, ja que dels 36 que es van penjar una medalla al coll, 20 eren d’aquí.
Pel que fa al nombre de llicències esportives per federacions autonòmiques, Catalunya acumula el 20 per cent del total, seguida d’Andalusia, amb el 15, i Madrid, amb el 10 per cent. Més de 600.000 esportistes estan federats a Catalunya, un 62 per cent dels quals corresponen a federacions olímpiques. | 0.850623 | curate | {"nl": 0.007670182166826462, "ca": 0.9923298178331735} | http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=63914&idioma=00&departament=18&canal= |
oscar-2201_ca_20230904_0_7866 | Descobreix com elaborar les presentacions més atractives de les teves presentacions. Genially és l'eina.
Col·lecció 1 hora, 1 habilitat. Edició 2021.
Guia d'habilitats
Format
Audiovisual
Agrupació
Disseny de continguts visuals
Recurs
Disseny d'infografies 3.0: millora les teves comunicacions corporatives
Els 4 mòduls del recurs, d'entre 1:30 i 3 h, fan un recorregut des de la conceptualització i ús d'aquest tipus de document, fins a saber les claus per a la seva adequada redacció, disseny i publicació. Els continguts teòrics de cada mòdul, que es presenten en formats variats, conclouen en petits exercicis que ajuden a consolidar els aprenentatges més bàsics.
Manual
Format
Material en línia
Agrupació
Disseny de continguts visuals
Recurs
Manteniment de centres educatius
El manteniment dels centres educatius municipals és una de les competències de les regidories d’educació. En aquesta Guia s’exposen els conceptes fonamentals sobre el manteniment i la inversió de reposició que ha de conèixer un regidor/a d’educació.
Es desenvolupen conceptes relacionats amb el manteniment dels centres educatius com: quan hauria de començar, els costos econòmics del manteniment, les repercussions i els seus efectes, qui el fa, aspectes legals i normatius, aspectes competencials i finalitza amb 10 idees clau.
La col·lecció Guies de política educativa local ofereix uns materials breus de consulta sobre l’aplicació de les polítiques educatives en l’àmbit municipal | 0.651039 | curate | {"ca": 0.9666897987508675, "hu": 0.0131852879944483, "en": 0.008327550312283136, "de": 0.007633587786259542, "es": 0.004163775156141568} | https://recursos-formatius-db.diba.cat/ca/recursos-accions-formatives?f%5B0%5D=descriptor%3A95877&f%5B1%5D=descriptor%3A108947&f%5B2%5D=descriptor%3A112686&f%5B3%5D=descriptor%3A112696 |
mc4_ca_20230418_1_540699 | ▷ ⭐️Definició de BARRERO⭐️ - Significat, Exemples i Sinònims
elcorrector.cat » Definició de BARRERO
Definició de BARRERO
ara pots descobrir La definició i diversos exemples de com utilitzar la paraula BARRERO, en aquesta col·lecció de rectificacions ortogràfiques pots descobrir com es pot usar en un context real aquesta paraula i utilitzar un dels sinònims que et proposem de la llista completa que pots trobar aquí a més veuràs la seva Definició perquè et sigui moltíssim més simple entendre què significa BARRERO.
¿Cóm es diu BARRERO en castellà? / ¿Cómo se escribre y se dice barreró en catalán?
Si vols aprendre com es diu en espanyol BARRERO has de saber que la seva traducció és barreró pots descobrir en la nostra pàgina web més exemples en català perquè et sigui més simple contextualitzar-la en castellà.
Exemples de com utilitzar BARRERO
Treballa en el paper de les demetilasas i […] metiltransferases de lisines en histones de cèl·lules mare embrionàries, sota la […] supervisió del Dra. José María Barrero.
El guardó, dotat amb 9.000 euros, nascut amb veritable vocació de suport a les activitats científiques i, sobretot, amb el desig d’encoratjar als investigadors que dediquen la seva vida a elles, va ser atorgat en la seva segona […] convocatòria, al catedràtic de la Universitat de […] Sevilla, Antonio Barrero Ripoll, per la seva […] treball «Generació de nanopartícules de […] estructura complexa via electrohidrodinámica».
vist el seu projecte de dictamen (CDR 134/2002 rev.) aprovat per la Comissió de Cultura i […] Educació el 30 de setembre de 2002 […] (ponent: Donya Adela María Barrero Flórez, directora [.. .] General d’Afers Europeus, Govern […] del Principat d’Astúries (E / PSE))
En el seminari van participar, entre altres, experts reconeguts com Jean-Pierre Garson, cap de la Divisió de Països No Membres i […] de Migracions Internacionals de la […] OCDE; Ricard Zapata-Barrero, professor de Ciència […] Política a la Universitat Pompeu Fabra; […] Christine Adam, de l’Organització Internacional per a la Migració (IOM); Katerina Kyrieri, de l’Institut Europeu d’Administració Pública de Brussel·les, i Roberto Marro, director d’Immigració del govern basc.
Ricard Zapata-Barrero, director de […] GRITIM, Departament de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Pompeu Fabra
El màster en Gestió de la Immigració, dirigit per […] Ricard Zapata-Barrero, professor del […] Departament de Ciències Polítiques i Socials […] i director del Grup de Recerca Interdisciplinària sobre Immigració de la UPF , és el primer màster oficial que s’imparteix a Catalunya centrat en la gestió de la immigració.
Tots els textos disponible […] de »Ricard Zapata-Barrero
Aaron es va comunicar amb Marty, i junts s’enlistaron l’interès d’altres pares, així com German Barrero.
La balladora catalana SARA BARRERO, considerada una de […] les joves promeses del ball, acompanya habitualment a MAITE MARTIN, […] BELEN MAYA, ha treballat en tots els tablaos de Madrid, Barcelona Japó, etc. Amb un estil de ball molt innovador i acompanyada en aquest ball per grans músics de gran qualitat EL FOLLET, EL COCO, J.C.GOMEZ, J.M.SAUCEDO.
El taller, organitzat pel Programa Migracions de la Fundació CIDOB amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va comptar també amb la participació de […] Josep Ribera, director de la Fundació CIDOB; […] Ricard Zapata-Barrero, professor titular […] de Ciència Política de la Universitat […] Pompeu Fabra; i Gemma Pinyol, coordinadora del Programa Migracions de la Fundació CIDOB.
En passades edicions han optat al Premi «Javier Benjumea Puigcerver», Miguel Ángel de la Rosa Acosta, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular […] de la Universitat de Sevilla (a la I […] edició); Antonio Barrero Ripoll, catedràtic […] d’Enginyeria Energètica i Mecànica […] de Fluids de la Universitat de Sevilla (a la II edició) i José López Barneo, catedràtic de Fisiologia i Biofísica de la Universitat de Sevilla (en la III edició).
Va fer cursos […] a l’acadèmia de Paco Barrero Estudi XXI i Alfonso […] Ortiz, després va viatjar i va estudiar al Central School of Speech […] & Drama de Londres, allà va aprendre de Vincent Cassel i Ewan McGregor, aquest últim, actor de pel·lícules com Mouling Rouge i La guerra de les galàxies.
Es compta amb la col·laboració del Grup […] de Química de l’Estat Sòlid, de la Universitat de Sevilla, i de les empreses Ceràmiques […] Malpesa i Ciments Barrero S. A ..
A més es compta amb espècies indicadores de l’ambient que només s’han trobat en àrees de […] vegetació primària com: Anolis capito, rhinophrynus dorsalis i Spenhnomorphus […] cherriei (Lazcano-Barrero et al. 1992).
Antonio Barrero Ripoll és catedràtic […] de Mecànica de Fluids a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers a la Universitat de Sevilla.
Quan tornen ordenadament a la […] Escola Bàsica Barrero, entre el murmuri […] es deixa escoltar una veu, que és recolzada per […] la majoria: Tant de bo que això ho fessin cada setmana!
Ricard Zapata-Barrero, professor titular de Ciències Polítiques, Universitat Pompeu Fabra
Es nomena […] Sra. Adela Maria BARRERO FLOREZ (I) membre […] suplent del Comitè de les Regions en substitució del Sr. Jaume HEVIA […] RUÍZ, per a la resta del seu mandat, és a dir, fins el 25 de gener de 2002 .
El politòleg Ricard Zapata-Barrero analitza en el diari […] La Vanguardia l’actual política d’immigració: «Si analitzem […] les últimes decisions de la UE, d’Espanya, i de Catalunya en matèria d’immigració, estem entrant en pràctiques on es legitima la violència física i moral sense fonaments democràtics.
Durant l’acte, celebrat al Rectorat […] de la UPF i al qual ha assistit el […] professor Ricard Zapata-Barrero, director del màster, […] el rector de la UPF ha declarat que […] aquest màster contribuirà a «fer una reflexió acadèmica i intel·lectual sobre el fenomen de la immigració a Catalunya i que és un primer pas per crear un marc institucional de recerca en aquest àmbit».
Amb la intenció d’aprofundir en l’actual debat europeu, aquesta quarta edició del […] seminari de recerca GRITIM-CIDOB, […] coordinat per Ricard Barrero-Zapata (GRITIM, Departament […] de Ciència Política , Universitat […] Pompeu Fabra) i Gemma Pinyol (CIDOB), va congregar diverses investigacions que van abordar tant els aspectes normatius com institucionals de les polítiques i instruments de gestió de fronteres en l’àmbit de la Unió Europea.
n del seu president de 26 d’octubre de 2001, de […] nomenar a la Sra. Barrero Flo
ANA BARRERO TISCARResponsable […] de documentació, comunicació i tecnologia de la Fundació Cultura de Pau
Es compta amb la col·laboració del Grup de Química de l’Estat Sòlid, de la Universitat de Sevilla, i de les empreses Ceràmiques Malpesa i Ciments Barrero S. A ..
Amb la intenció d’aprofundir en l’actual debat europeu, aquesta tercera edició del […] seminari de recerca GRIIP-CIDOB, […] coordinat per Ricard Barrero-Zapata (GRIIP, Universitat […] Pompeu Fabra) i Gemma Pinyol […] (Fundació CIDOB), va congregar diverses investigacions que van abordar tant els aspectes institucionals com normatius de les polítiques de ciutadania a la Unió Europea i en altres països receptors d’immigració.
Ricard Zapata-Barrero és professor titular […] de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i director del […] Grup de Recerca sobre Immigració i Innovació Política (GRIIP).
La Fundació Focus-Abengoa i el Consell Social de la […] Universitat de Sevilla van lliurar avui al […] professor Antonio Barrero Ripoll, doctor […] Enginyer Aeronàutic, l’II Premi a la [… ] Investigació ‘Javier Benjumea Puigcerver’ pel seu treball «Generació de nanopartícules d’estructura complexa via electrohidrodinámica».
membre suplent del Comitè de les Regions a D. Darío DÍAZ ÁLVAREZ, director general de Relacions Exteriors i Assumptes Europeus de la Comunitat Autònoma […] del Principat d’Astúries, en substitució […] de D.ª Adela BARRERO FLÓREZ per al […] resta del seu mandat, que acaba el 25 de gener de 2006
La monografia de l'[…] catedràtic Antonio Barrero Ripoll és el […] resultat de la segona convocatòria del Premi a la Investigació Javier Benjumea Puigcerver.
A més, Barrero Ripoll ha participat […] en estudis sobre l’atomització electrodinàmica de líquids, les tècniques de nebulització […] fluidodinàmica, o l’estudi de l’estabilitat, ruptura i consolidació de Vòrtex Cònics a Alts Números de Reynolds de vòrtex. | 0.863269 | curate | {"ca": 0.9836281070745698, "es": 0.016132887189292542, "sr": 0.0002390057361376673} | http://elcorrector.cat/barrero/ |
mc4_ca_20230418_16_227419 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » sardana » Correfoc » Pells » Audiovisual (pel·lícules, documentals, dvd's) » Sonor » FESTA » MÚSICA I SONS » Cerca Recursos Documentals | 0.728325 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A295&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A470&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2176&f%5B6%5D=field_tipologia_rec_doc%3A1&f%5B7%5D=field_tipologia_rec_doc%3A12&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A319&f%5B9%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A320 |
wikipedia_ca_20230401_0_599696 | Església del Salvador de Matskhvarishi
L'església del Salvador de Matskhvarishi (en georgià: მაცხვარიშის მაცხოვრის ეკლესია), també coneguda com a Matskhvar (en svanetià: მაცხვარ), és un edifici medieval de l'Església ortodoxa georgiana, situat a la regió muntanyosa al nord-oest de la província de Svanètia, ara part del municipi de Mestia, regió de Samegrelo-Zemo Svaneti, a Geòrgia. És una església de planta de saló simple, àmpliament pintada al fresc per Mikael Maglakeli el 1140. Està inscrita en la llista dels Monuments Culturals destacats de Geòrgia.
Situació.
L'església del Salvador es troba al cim d'un pujol sobre l'assentament de Matskhvarishi, a l'extrem oest de la comunitat Latali, en el que actualment és el municipi de Mestia, a 1.360 m sobre el nivell de la mar. Aquesta part de Svanètia era coneguda com a «Svanètia Lliure» al segle XIX. L'església albergava una col·lecció d'articles romans d'Orient i georgians que van ser catalogats per l'erudit Ekvtime Taqaishvili durant la seva expedició a Svanètia el 1910.
Descripció.
Matskhvar és una església de saló, amb una girola annexada a la façana sud. Està construïda amb línies regulars de blocs de pedra calcària ben treballats. Dins de l'església, una espaiosa nau està dividida per un parell de pilastres de paret longitudinal de dos passos, de les quals sorgeix un sol arc, que sosté la volta. Està il·luminada per quatre finestres, una a l'altar, una altra a la paret oest i dues a la paret sud. Aquestes dues últimes estan disposades de manera inusual: la finestra occidental és sobre l'arc de la paret i la finestra sud sota. L'església té tres entrades, a l'est, sud i nord, de forma rectangular i coronades per un timpà arcat internament; unes fornícules flanquegen la finestra de l'altar. La girola va ser agregada a l'extrem sud de l'església en una data posterior. D'aquesta estructura només són originaris un altar i una arcada; va ser remodelada el 1986. Les parets exteriors són llises i una vegada van ser enlluïdes; la façana sud té vestigis d'antics frescs. La porta sud és una fusteria decorativa dels segles X-XI atribuïda per una inscripció a Ciríac Agiduliani.
Frescs.
L'interior de l'església està completament pintat al fresc, però les pintures ara estan danyades. Els frescs estan datats per una inscripció del 1140 i s'atribueixen a Mikael Maghlakeli. L'altar està tradicionalment decorat amb la Diesi. Sota hi ha un grup d'apòstols, mentre que les parets de la nau i de l'altar contenen un cicle cristològic organitzat en tres registres, una sèrie de sants eqüestres, una imatge recurrent en l'art mural medieval de Svanètia. A l'arc occidental del mur nord hi ha una escena de coronació en què el rei Demetri I de Geòrgia (r. 1125-1156) es mostra sent simultàniament beneït per Crist, coronat per l'arcàngel Gabriel i cenyit amb una espasa per dos dignataris, "eristavi" (ducs), locals. L'historiador de l'art Antony Eastmond ha demostrat que la representació del coronament de Demetri celebra la creació del poder reial, a la vegada que emfasitza el paper de l'aristocràcia local. | 1 | perfect | {"ca": 0.997708674304419, "en": 0.0022913256955810145} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=599697 |
mc4_ca_20230418_14_187936 | L'Informatiu - Comunitat Valenciana - 06/05/19 - RTVE.es
L'Informatiu - Comunitat Valenciana - 06/05/19
Dl. 6 maig 2019. Juí del cas BLASCO // Baixa l'ATUR // Simulacre de RESCAT // LEGER a l'IVAM // Adéu a FERRER.
ver más sobre "L'Informatiu - Comunitat Valenciana - 06/05/19" ver menos sobre "L'Informatiu - Comunitat Valenciana - 06/05/19"
Los últimos 8.399 programas de L'informatiu - Comunitat Valenciana
> L'Informatiu - Comunitat Valenciana - 06/05/19 | 0.492959 | curate | {"ca": 0.7123893805309734, "ga": 0.00663716814159292, "es": 0.2809734513274336} | http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu-comunitat-valenciana/linformatiu-comunitat-valenciana-06-05-19/5184403/ |
wikipedia_ca_20230401_0_354714 | Jędrzej Śniadecki
Jędrzej Śniadecki (30 de novembre de 1768, Żnin, Confederació de Polònia i Lituània - 12 de maig de 1838, Vílnius) fou un escriptor, metge, químic i biòleg polonès. Les seves fites més remarcables són la creació de la moderna terminologia a Polònia en el camp de la química.
Vida i obra.
Després d'acabar els estudis universitaris, va ser escollit per ser el primer professor de medicina i química a l'Escola Principal del Gran Ducat de Lituània, que el 1803 s'anomenà Universitat Imperial de Vílnius. Un dels seus estudiants fou Ignacy Domeyko. Śniadecki fou també un dels principals organitzadors i cap de l'Acadèmia Mèdicoquirúrgica de Vílnius. Entre el 1806 i el 1836 va dirigir la Societat Mèdicocientífica local, una de les principals societats científiques de la regió.
L'obra més important de Śniadecki fou "Els començaments de la química", el primer llibre de text sobre química en polonès, preparat per a la Comissió d'Ensenyament Nacional. Fou considerat un dels millors llibres científics de text polonesos de l'època i s'emprà a les universitats de Polònia fins ben entrada la dècada 1930. Śniadecki també va ser conegut com a escriptor d'obres menys serioses, cofundador de la "Societat Malbaratadora", va contribuir amb articles per al seu seminari satíric, "Notícies de claveguera", i també escrigué a "Notícies de Vílnius", el diari més gran i de major prestigi a Vílnius. | 1 | perfect | {"en": 0.012168933428775949, "ca": 0.9792412312097352, "es": 0.008589835361488905} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=354715 |
mc4_ca_20230418_8_109596 | El president americà, "commogut" després de visitar la cel·la on va estar empresonat el líder africà
EFE Johannesburg Actualitzada el 30/06/2013 18:09
260x366 El president Obama, a la cel·la on Mandela va passar divuit anys de la seva vida per denunciar l''apartheid' / AFP El president Obama, a la cel·la on Mandela va passar divuit anys de la seva vida per denunciar l''apartheid' / AFP
El president dels Estats Units, Barack Obama, s'ha mostrat aquest diumenge "molt commogut" després de visitar l'antiga presó de l'illa de Robben, on la icona de la lluita contra l'apartheid, Nelson Mandela, va estar empresonat 18 anys. "En nom de la nostra família, estem molt commoguts per haver estat on homes amb tant coratge es van enfrontar a la injustícia i es van negar a rendir-se", ha escrit Obama al llibre de visites de l'illa, situada davant les costes de Ciutat del Cap, al sud-oest de Sud-àfrica.
Obama ha visitat Robben Island amb la seva dona, Michelle, i les seves filles, Malia i Sasha, durant el segon i últim dia de la seva visita a Sud-àfrica. Els Obama, que van tingut com a guia Ahmed Kathrada, antic intern de la presó, han retut homenatge a l'expresident sud-africà Nelson Mandela, que als 94 anys passa aquest diumenge el vuitè dia en estat crític en un hospital de Pretòria.
Després de retre tribut a Mandela, Obama ha visitat a Ciutat del Cap un centre comunitari dedicat a la lluita contra la sida acompanyat per l'arquebisbe emèrit de la ciutat i premi Nobel de la pau 1984, Desmond Tutu.
"Inspiració per al món"
Durant la seva estada dissabte a Pretòria i a Johannesburg, al nord-est del país, el primer president negre dels EUA va qualificar el primer president negre de Sud-àfrica d'"inspiració per al món", després de reunir-se amb membres de la seva família en privat a la seu de la Fundació Nelson Mandela. En un altre dels actes de dissabte, Obama va posar Mandela d'exemple per als estudiants, davant dels quals va parlar a l'antic gueto negre de Soweto (Johannesburg). "El futur del continent és a les vostres mans", va proclamar el líder nord-americà davant el jove auditori i en un acte ple de simbolisme.
Obama conclourà el proper dimarts a Tanzània una gira africana que va començar dimecres passat al Senegal i ha continuat aquest cap de setmana a Sud-àfrica.
Obama s'ofereix a l'Àfrica sota l'ombra de Mandela | 0.884519 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.arabalears.cat/premium/internacional/obama-mandela_0_947305504.html |
crawling-populars_ca_20200525_3_10706 | Abona't
Descobreix els diferents tipus d’abonament
Conservar està bé, però projectar és essencial. Una cinemateca no ha de ser un cementiri.
Contacte
+34 935 565 198/+34 935 565 195
[email protected]
Conservar està bé, però projectar és essencial. Una cinemateca no ha de ser un cementiri.
Tràmits
Conservar està bé, però projectar és essencial. Una cinemateca no ha de ser un cementiri.
Conservar està bé, però projectar és essencial. Una cinemateca no ha de ser un cementiri.
22/02/2019
El proper dijous 28 de febrer a les 18.30 h, la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya acollirà l’estrena del documental "Brossa, la insurrecció poètica", dirigit per Sergi Guix i Eduard Miguel, una producció de Zeba Produccions amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa, Televisió de Catalunya, l’ICEC i la Institució de les Lletres Catalanes.
El proper dijous 28 de febrer a les 18.30 h, la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya acollirà l’estrena del documental "Brossa, la insurrecció poètica", dirigit per Sergi Guix i Eduard Miguel, una producció de Zeba Produccions amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa, Televisió de Catalunya, l’ICEC i la Institució de les Lletres Catalanes.
Brossa, la insurrecció poètica fa un recorregut artístic i biogràfic per la figura del poeta Joan Brossa. Des dels seus inicis en el món de la literatura a través de la coneixença de J.V. Foix fins a la influència i mestratge que ha tingut en l’àmbit artístic a través d’experiències avantguardistes cabdals com la revista Dau al Set. La projecció forma part del cicle ‘Instantànies brossianes’ i actua com estrena pública del documental que s'emetrà el dia 2 a l'espai El documental del Canal 33. Poeta lliure i total, també va escriure més de tres-centes cinquanta obres teatrals i encara avui la seva poesia visual i objectual és reconeguda internacionalment.
Per dibuixar un perfil ampli i divers de l’artista, el documental incorpora els testimonis de moltes persones properes a Brossa, com ara el director de teatre Hermann Bonnín; el mag i director de l’Escenari Brossa Jesús Julve ‘Hausson’; l’actriu Núria Candela; els escriptors Jordi Coca i Pere Gimferrer; els historiadors de l’art Victòria Combalia i Daniel Giralt-Miracle; el poeta Carles Rebassa; els directors de cinema Pere Portabella i Albert Serra; el compositor Josep Maria Mestres Quadreny; el periodista Lluís Permanyer, o els components del grup cabosanroque Laia Torrents i Roger Aixut, autors també de la música de Brossa, la insurrecció poètica.
La presentació i el col·loqui posterior de Brossa, la insurrecció poètica, dijous 28 de febrer a les 18.30 h a la Sala Laya de la Filmoteca, comptaran amb la presència dels seus directors, Sergi Guix i Eduard Miguel, el president de la Fundació Brossa, Vicenç Altaió, el comissari de l’Any Brossa, Manuel Guerrero, i el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau.
amb la col·laboració de:
Filmoteca de Catalunya
Plaça Salvador Seguí, 1 – 9
08001 Barcelona
+34 935 671 070
[email protected]
Centre de Restauració i Conservació
Ds. Parc Audiovisual de Catalunya
Edifici I, BA L1. Carretera BV-1274, Km. 1
08225 Terrassa
[email protected]
Directe a
Abona't
Descobreix els diferents tipus d’abonament
Avís legal D’acord amb l’article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. | 0.633299 | curate | {"rm": 0.003943661971830986, "ca": 0.9042253521126761, "es": 0.06816901408450704, "fr": 0.0022535211267605635, "en": 0.009014084507042254, "pt": 0.0028169014084507044, "af": 0.0008450704225352113, "it": 0.004788732394366197, "sl": 0.003943661971830986} | : /web/ca/article/estrena-del-documental-brossa-la-insurreccio-poetica |
crawling-populars_ca_20200525_37_80155 | ‘EL MÓN A RAC1’
El vicesecretari del Col·legi Oficial de Psicologia crida a la calma i pronostica que la por “tendirà a remetre”
Davant l’onada de por al coronavirus que s’ha escampat les últimes hores arran de les imatges d’alguns supermercats buits en zones d’Espanya , és important recórrer als experts per posar-hi una mica de calma. Roger Ballescà, vicesecretari de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia, nega al Món a RAC1 que els ciutadans estiguin comportant-se de manera histèrica, més enllà de casos puntuals. Vaticina que aquesta por inicial anirà remetent a mesura que passin els dies, i també demana fer cas de les fonts oficials i reclama igualment responsabilitat als mitjans.
Ballescà considera que la gent està reaccionant de manera “bastant moderada i continguda” tenint en compte la disruptivitat de les mesures i la magnitud de la crisi.
Estem vivint una situació excepcional. La reacció mínima de la població és la que estem tenint
Creu que ens trobem davant d’un cas del que en psicologia es coneix com a profecia autocomplerta.
La por que una cosa ocorri crea les condicions perquè s’acabi convertint en realitat
El psicòleg destaca que, afortunadament, els distribuïdors de menjar ja han assegurat que no cal patir per res i que l’abastiment està garantit.
Era una missatge absolutament necessari que calia traslladar a la població amb aquesta tranquil·litat
Ballescà també assegura que, veient l’experiència de països com Itàlia, aquesta por inicial anirà remetent i, fins i tot, hi pot haver una certa relaxació. Per tal de contribuir a la calma considera molt important el paper dels mitjans.
Els mitjans de comunicació han de procurar ser uns agents que no transmetin el virus de la por
Recomana que els titulars de les notícies i les imatges que les il·lustrin no creïn alarma. I a la vegada aconsella a la població que busqui informacions contrastades i fugi de les xarxes.
Les xarxes socials són unes armes de doble tall i poden ser extremadament nocives
Escolta la conversa sencera de Jordi Basté amb el psicòleg Roger Ballescà:
Entrevista a Roger Ballescà, psicòleg | 0.82509 | curate | {"es": 0.007159904534606206, "ca": 0.9928400954653938} | : /programes/el-mon/20200311/474086846931/por-coronavirus-supermercats-calma.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_801565 | Bon dia.
Res de bo, qualsevols ideologia que una vegada arribada al poder no faci les polítiques per les quals se l'ha votada té tots els números per a perdre suport. Mireu el PSOE al govern quan va començar a veure's que no era tan d'esquerres si no propera al neoliberalisme o imagineu el que li passaria a C's a Catalunya si governés i no apilqués les seves polítiques d'anti immersió etc., doncs que els votants es desencanten i ja no els tornen a votar. O l'independentisme ara que té majoria absoluta fa polítiques clares en favor d'un Estat propi (i que es notin en la vida de la gent, no només paraules al parlament de cara a la galeria) o la hòstia en les següents eleccions pot ser important.
Tens rao | 0.830178 | curate | {"en": 0.02263083451202263, "ca": 0.9773691654879774} | |
cawac_ca_20200528_7_136093 | En la valoració política sobre la constitució del nou govern municipal, que entrarà en vigència aquest dissabte, el candidat del PP, Alejandro Fernández, ha assegurat que tots els ciutadans que van dipositar la seva confiança en CiU en les passades eleccions, es poden sentir “legítimament enganyats” perquè la formació nacionalista encapçalava el canvi a la ciutat, i tanmateix, no ha mogut un dit per materialitzar aquest canvi tan esperat.
Un canvi, que segons Fernández, CiU va tenir l’oportunitat de reforçar amb el pacte amb els populars, que presentaven el seu programa electoral com una clara alternativa als socialistes. “La nostra responsabilitat –fent referència a CiU i PP- era arribar a un govern de canvi”, ha postil•lat l’alcaldable del PP. De fet, tot apuntava a que això seria així si tenim en compte que el passat dissabte ambdós partits ja van arribar a un principi d’acord.
El problema, segons el candidat popular, és que “tot plegat ha sigut una excusa, un teatre i una escenificació per no pactar mai amb el Partit Popular, perquè la imposició de la direcció de CiU a Barcelona continuava en peu. Es tracta d’un autèntic mercat fenici”. I afegeix: “Un fet clarament evident és que a l’endemà de l’assemblea amb Oriol Pujol, canvien els acords establerts amb el PP”.
Per Fernández, els possibles motius que han fet inviable el pacte CiU- PP podria ser la igualtat absoluta entre les dues formacions, amb tan sols 3 vots de diferència, i que CiU encara està pensant quin projecte presentarà dintre de 4 anys.
Alejandro Fernández creu fermament que la ciutat de Tarragona ha estat clarament desautoritzada per CiU, així com també ho ha estat la seva candidata, Victòria Forns. “Mas és el responsable de trencar les negociacions entre CiU i PP de Tarragona, i és qui realment ha decidit que Ballesteros sigui l’alcalde”, ha manifestat.
Des del PP es pregunten amb quina fortalesa defensarà Ballesteros, a la Generalitat de Catalunya, les grans qüestions de la ciutat. Però aquesta reflexió no és cap impediment pels populars per reconèixer que el socialista, a partir de demà, serà un alcalde legítim, tot i que “feble”. Paral•lelament, però, el PP treballarà des de l’oposició per construir una alternativa de govern i assolir l’alcaldia del municipi l’any 2015.
Així mateix, el PP descarta com a estratègia política una moció de censura tant des de Catalunya com des de Tarragona, afegint que CiU ho havia proposat al PP durant les negociacions, atès que “s’ha d’anar amb la veritat per davant, i respectarem que Ballesteros revalidi la seva candidatura”. Alejandro Fernández ha advertit que les mocions injustificades a l’únic que afecten és a aquell que les presenta.
Fernández està orgullós d’haver pres les decisions, en tot moment, en clau tarragonina, i ha explicat que “és absolutament legítim” que el PSC ofereixi a CiU un pacte d’estabilitat, perquè estem en democràcia. A banda, defineix com a positiu tot allò que atorgui estabilitat a la ciutat, inclòs un acord d’aquestes característiques.
Tanmateix, als populars no valoren tant satisfactòriament el govern d’unitat perquè, tal i com han argumentat es carrega els principis bàsics de la democràcia: relació entre govern i oposició. Creuen que totes les formacions polítiques poden treballar a una, sense utilitzar aquesta fórmula, que titllen de cert “poder excessiu”. | 0.893691 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tottarragona.cat/ca/politica/8949-fernandez-els-votants-de-ciu-es-poden-sentir-legitimament-enganyats.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_207768 | Ho he llegit a lavanguardia... http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080218/53437264364.html El rector de la UPF diu sentir-se "avergonyit" i convida a Nadal a celebrar un nou acte abans de les eleccions El rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Josep Joan *Moreso, ha afirmat avui sentir-se "avergonyit" pel boicot que sofert la candidata del PPC a les generals, Dolors Nadal, en el seu centre universitari, a la qual ha transmès excuses i ha convidat a tornar abans de les eleccions.
Estudiants de la Pompeu: Feu el putu favor de fotre fora a aquest rector de merda que teniu!!! Feixistes Sr.Cuní?? Feixista és qui no condemna el feixisme! ! | 0.769069 | curate | {"ca": 0.9984423676012462, "fr": 0.001557632398753894} | |
mc4_ca_20230418_5_355833 | L'Assemblea de Ciutadans de Godella organitza el I Cicle de Cinema Indignat
L’Assemblea de Ciutadans de Godella organitza el I Cicle de Cinema Indignat Por el 25 de julio de 2011. Twitter: Sección: Godella L’Assemblea de Ciutadans de Godella organitza el I Cicle de Cinema Indignat. La primera de les quatre sessions tindrà lloc a l’antic Escorxador de Godella a les 22:00 hores, amb la projecció del documental ‘Deudocracia’. La cita del 28 de juliol, a la mateixa hora, sera en la pel.lícula ‘Dinero es deuda’.El 4 d’agost es projectarà ‘De la servidumbre’ i el 11 d’agost, últim dia del certamen, els assistentes triaran la pel.lícula que tancara esta primera edició. | 0.584594 | curate | {"ca": 0.6921921921921922, "es": 0.3078078078078078} | http://www.hortanoticias.com/lassemblea-de-ciutadans-de-godella-organitza-el-i-cicle-de-cinema-indignat-15/ |
macocu_ca_20230731_1_578942 | Comentario: Malgrat l aïllament i l escassesa de mitjans, les noves autoritats i els empresaris varen procurar satisfer les demandes d esbargiment de la població mallorquina en la Guerra Civil (1936-1939). En aquells dies, les activitats de lleure varen oferir una ap
Materia: | 0.690132 | curate | {"ca": 0.9708029197080292, "it": 0.029197080291970802} | |
mc4_ca_20230418_16_288999 | 20ª Mitja Marató i terç de mitja marató ciutat de Mataró (03/12/17, 09:30h) - Corredors.cat
20ª Mitja Marató i terç de mitja marató ciutat de Mataró (03/12/17, 09:30h)
31 Oct 2017 18:04 - 31 Oct 2017 18:05 #1 per RugbyMan (Associat/da)
Bona tarda companys i companyes
Com que no ho he vist obert cap fil d'aquesta mitja, enceto el fil per la propera Mitja marató de Mataró.
Aquest any tornen a confiar en nosaltres per fer de llebres en aquesta cursa. A mes com a novetat aquest any estrenen una distancia mes curta com es el terç de Mitja Marató. També ens avisen que hi han hagut canvas al recorregut de la Mitja.
Podeu trobar mes detalls a la Botiga
Tot i que encara queden molts de dies no badeu ja que tancarem el TPV el proper 23 de Novembre a les 23:59h
Si algú vol fer de llebre a aquesta cursa, q es posi en contcate amb els de sempre: ManoloM, Jorfer o Rugbyman.
Última edició: 31 Oct 2017 18:05 per RugbyMan.
01 Nov 2017 13:27 #2 per sergicb (Associat/da)
Doncs he estat mirant el recorregut nou i deu-n'hi-do dels canvis que han fet. La sortida/arribada ja no estaran al Parc Central sinó que estaran a l'entrada de Mataró (al costat del camp de Futbol del Pla d'en Boet), molt a prop de la rotonda fins on s'arribava els darrers anys per la N-II quan anàvem direcció Barcelona.
I per altra banda, el final ja no serà tan terrible sinó molt més suau (no era molt difícil...). De fet, el tram més dur estarà a l'inici. El circuit, en essència, no és molt diferent però només el canvi de la ubicació de la sortida/arribada ja fa que la manera d'afrontar la cursa canviï molt.
I a nivell logístic, crec que és molt millor. Ja que la sortida està al costat d'un polígon on hi ha més lloc per aparcar que a la zona del Parc Central. A més a més, des de l'estació de tren només hi ha 1 km a peu.
05 Nov 2017 23:07 #3 per Dennis Teuling (Associat/da)
Doncs... RugbyMan i sergicb, m'heu convençut! !
Aprofitaré aquesta com a única oportunitat de fer una bona marca en mitja.
Espero que sigui com a mínim sub 1h30! !
Veig que hi haurà una barbaritat de llebres (però no em mireu a mi, ehh).
22 Nov 2017 08:58 #4 per RugbyMan (Associat/da)
només recoradar-vos que aquesta setmana tranquem el TPV per la mitja de Mataró
Last call: 23 de Novembre a les 23:59h
22 Nov 2017 14:55 #5 per Dennis Teuling (Associat/da)
Doncs sí té èxit aquest fil de la mitja
22 Nov 2017 15:01 #6 per Oriol_TBID (Associat/da)
Ens veiem a Mataró
28 Nov 2017 08:17 - 28 Nov 2017 08:17 #7 per Alex_Knight (Associat/da)
Jo també estic apunta't, serà la meva primera cursa amb equipació correcat (fins ara anava d'incògnit ).
Objectiu estar uns segons per sota de 1h30', per tant intentaré anar amb la barqueta d'aquesta llebre.
Bé, ens veiem diumenge!
Última edició: 28 Nov 2017 08:17 per Alex_Knight. Raó: Redició
28 Nov 2017 09:07 #8 per jramon (Associat/da)
Inscrit amb el meu germà. Intentarem anar junts en aquest nou circuit
01 Des 2017 06:32 #9 per MIGUEL SBD (Associat/da)
Ens veiem aquest diumenge jo faré de guía del crak de Jaume Bajo
02 Des 2017 10:49 #10 per Dennis Teuling (Associat/da)
Doncs, sembla que finalment no farà tant de fred com temiem:
Uns 8ºC i només 7 km/h de vent.
Això vol dir que no tenim excusa
Ens veiem demà a Mataró!
02 Des 2017 16:13 #11 per socanna (Associat/da)
02 Des 2017 21:15 #12 per Jorfer (Associat/da)
Molta sirt a tothom i bona feina llebres.👍👍👏
02 Des 2017 21:39 #13 per Antirco (Associat/da)
Dennis Teuling va escriure: Doncs, sembla que finalment no farà tant de fred com temiem:
En tirants com a Ripoll ehhhh ! ! !
02 Des 2017 22:06 #14 per Dennis Teuling (Associat/da)
Of course antirco! !
03 Des 2017 14:58 #15 per jramon (Associat/da)
No se trobar els resultats. La pagina diu que son inmediats pero no veig com consultar-los. Algu ho sap?
03 Des 2017 15:27 #16 per jordi mas (Associat/da)
jramon va escriure: No se trobar els resultats. La pagina diu que son inmediats pero no veig com consultar-los. Algu ho sap?
03 Des 2017 15:46 #17 per jaume86 (Associat/da)
Aquest matí feia molt fred a Mataró, i vent! El retard a la sortida no ha ajudat a entrar en calor però està clar que des de l'organització cal garantir la seguretat de tots i els talls de carrers són imprescindibles per al bon funcionament de qualsevol esdeveniment atlètic.
Avui feia de llebre de 1h35' i al calaix força gent m'ha preguntat com gestionaria la cursa. Els primers 10k sabia que era un constant puja i baixa i els darrers kms que es podien fer a ritme, així que ja he avisat que als primers kms adaptaríem el ritme al desnivell. I així ha estat, l'anada cap a Argentona l'hem fet lenta, calia guardar forces i no cremar les naus a les primeres de canvi. A la tornada i al descens fins al centre de Mataró hem recuperat una part dels segons perduts. I no ha estat fins a partir del km12 que ens hem pogut posar a ritme de creuer vorejant les platges del litoral del Maresme.
A ritme uns segons inferiors a 4:30 hem anat passant els kms. La barqueta agafava moral. Ens hem refugiat del vent camí d'Arenys, posant-se en fila darrera meu i tothom guardava forces. A la tornada cap al centre de Mataró m'han pogut passar pràcticament tota la baqueta, molt content d'haver-me quedat sol!! Al final, al darrer km, tan sols he hagut d'avançar a un parell de companys i la resta ha assolit l'objectiu de baixar de l'1h35'. A l'arribada he rebut moltes felicitacions però les cames no les he posat jo sinó cadascun dels corredors que m'acompanyava així que tenen ells tot el mèrit, no jo
Així que molt content amb la feina feta, segons la classificació el temps real ha estat d'1h34'59". Aquest any no hi havia la gran bossa d'altres anys, un dels grans alicients d'aquesta mitja, però crec que l'organització ha encertat amb el canvi de l'ubicació de la sortida/arribada. Els primers kms són els més durs però, alhora, són aquells que anem més frescos. I evitar el mur del km final del passat ajuda a millorar marques
03 Des 2017 15:47 #18 per jaume86 (Associat/da)
I per cert, com a totes les curses, ja sabeu, QUALICAT
03 Des 2017 16:20 #19 per Pescallunes (Associat/da)
Hola!!! Quina rasqueta aquest matí, he de reconèixer que he estat dins d un bar fins 10 minuts abans de la sortida. Endarrerir la sortida no ha ajudat massa, fins i tot he tingut més sensació de fred que a Ripoll
He sortit amb ManoloM a la barqueta Sub 1h40m, impressionant com sempre ManoloM portant la barqueta a port i animant al personal, tot i que avui sense acudits. Jaume86, em sembla que ManoloM també ha entrat sol, tothom li ha fotut un bot "hachassu" jajajajajajajaja
Al final 1h39m30s amb molt bones sensacions i fent els últims kms a bon ritme.
Un plaer com sempre haver pogut saludar un munt de correcats.
Seguim!! A Vilanova el 17 més i ja veurem si una mica més ambiciós.
03 Des 2017 18:09 - 03 Des 2017 18:16 #20 per Antirco (Associat/da)
jaume86 sensacional
Pescallunes felicitats, si es veritat, a Ripoll ven coincidir també a la sortida amb tirants, però aquests 10 minuts de retard encara que a mes temperatura han fet mal
Després felicitar a tots els meus companys de llebres Quico Peinado (Quico), Naratoniano1 (Antonio), Danistal (daniel), stone_apo (Albert), jaume86 (Jaume), ManoloM (Manolo), socanna (Anna) i egaco (Josep Antoni) que ho han fet fenomenal, tenim un equip de llebres que son un 10 tan com per afectivitat, compromís i com a persones
El retràs de 10 minuts me ha dejado pajarito, però bueno, després passa.
He portat un bon grupet de fidels, sempre portant un marge de seguretat fins el km 14 que se me ha volat la xuleta (1 minut de coixí recordo que portava), llavors he tingut que tirar de cap per anar deixant segons i quadrar
Al km 19 he avisat a la tropa que afluixaria un palet, que anàvem sobrats, i que tiressin a ritme si volien aconseguir millor temps. Quasi tots se han mantingut fidels i hem arribat plegats, felicitacions i abrasades al arribar a meta, un orgull que me omple de satisfacció.
1:59:35 no se si ManoloM en ficarà a la nevera
Encantat de saludar a molts de vosaltres.
Especial menció a mario.cat que en sembla que li ha sortit un molt bon temps i a grampy que en compartit un tira i afluixa durant tota la cursa, encara que al final ha tingut problemes i quedat enrere, es una maquina a la muntanya os lo asseguro
jordi mas que no es perd una
També he vist molt be hi concentrat a Dennis Teuling, ja ens explicaràs
Última edició: 03 Des 2017 18:16 per Antirco. | 0.703058 | curate | {"ca": 0.8587809293904647, "en": 0.08449004224502112, "fr": 0.008931804465902233, "es": 0.013397706698853349, "pt": 0.016656608328304165, "no": 0.002776101388050694, "it": 0.008811104405552203, "de": 0.006155703077851539} | https://www.corredors.cat/forum/97-mitja/959416-20-mitja-marato-i-terc-de-mitja-marato-ciutat-de-mataro-03-12-17-09-30h?limitstart=0 |
mc4_ca_20230418_16_48205 | ENSUCRAT: IOGURT DE POMA, IOGURT DE TARDOR!
Avui us ensenyo un iogurt, una mica diferent, que vaig fer l'altre dia, i que fa mooooolta per la tardor. Es tracta d'un iogurt amenitzat amb compota de poma casolana...amb un toc de canyella i també un puntet de vainilla bourbon...en definitiva, un petit regal al paladar que ve bé de menjar a qualsevol hora!
3 o 4 pomes, si són de l'Empordà molt millor!
600-700 ml de llet sencera (depèn de la mida dels gotets)
1 sobre de ferment per iogurt
Trieu unes pomes ben bones, si són de l'Empordà molt millor!
Les peleu, les talleu a trossets, i les poseu en un bol.
Les ruixeu amb el suc de la mitja llimona.
Hi afegiu la panela i la canyella, i barregeu bé.
Coeu amb l'ajuda del microones, fins que la poma estigui ben tova. Llavors tritureu fins obtenir un puré ben fi.
Col.loqueu una generosa cullerada de compota de poma al cul de cada gotet de la iogurtera.
Aneu per preparar la llet. Aboqueu-hi el sobre de ferment làctic i remeneu bé.
Incorporeu la mitja culleradeta de pasta de vainilla bourbon, i també barregeu bé.
Acabeu d'omplir amb la llet cadascún dels gotets de la iogurtera.
Engegueu l'enginy i programeu a 8-9 hores.
Passat el temps tindreu unes delicioses i molt sanes postres làctiques en got!
COMPOTA DE POMA,
IOGURTS DE POMA,
IOGURTS DE TARDOR,
IOGURTS FETS A CASA,
POMA DE L'EMPORDÀ
La Cuina de l'Olga24 de novembre de 2016 a les 13:56Mmmmmm.....que bons deuen ser! Prenc bona nota per quan posi la iogurtera d'aquesta setmana!Petonets, Mònica!OlgaResponEliminaAlbert Ara Lan25 de novembre de 2016 a les 7:28Pintassa! Jo cada setmana faig iogurts, amb 12hores de fermentació però utilitzant com a ferment 150g de iogurt. Queda més bé amb el teu ferment? On el trobes? Salut!ResponEliminaRespostesMònica Tarradellas25 de novembre de 2016 a les 14:51El compro a França o a Andorra, i el resultat és similar, però amb 8 o 9 hores de fermentació n'hi ha prou. Una abraçada!EliminaResponAmb les mans a la massa26 de novembre de 2016 a les 9:56Tenen una pinta ben bona! El toc de la poma i la vainilla segur que li queda d'allò més bo.ClaraResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.7678 | curate | {"en": 0.03735224586288416, "ca": 0.9092198581560283, "es": 0.014657210401891253, "fr": 0.03877068557919622} | http://galetesimescosesdolces.blogspot.com.es/2016/11/iogurt-de-poma-iogurt-de-tardor.html |
mc4_ca_20230418_9_490218 | més content que un gínjol: PROFESSOR PERPLEX DEMANA AJUDA
PROFESSOR PERPLEX DEMANA AJUDA
Una de les meues (moltes) manies com a professor és fixar una nota extremadament justa i objectiva als exàmens. No, no és el mateix un 4 que un 4.05. Al final del procés, potser sí, però la veritat és que m’escalfe el cap (potser massa) en cada pregunta, comptant i recomptant encerts i errors per tal de decidir què li pertoca a cada alumne en cada apartat. I ara mateix, corregint exàmens de 1r d’ESO, se m’ha presentat un dubte que no sé resoldre per mi mateix. Us avance que la nota final no variarà, prenga una decisió o una altra, però és que a més de posar la nota justa m’agrada saber per què la pose. És per això que demane la vostra col·laboració.Els preceptes són els següents: l’examen té deu preguntes, i cada pregunta val un punt. De la nota global (i seguint els criteris fixats pel departament), s’ha de descomptar 0.1 punt per cada error ortogràfic fins a un màxim de dos. Cal dir però que, en el cas de les preguntes puntuades amb un zero pel seu contingut, no es penalitza l’ortografia, perquè, si ho férem, sortiria beneficiat qui no fa ni l’esforç de contestar-la.Establert tot això, anem al cas concret. A la pregunta número 7, que té cinc subapartats, l’alumne en qüestió només en contesta un. Per tant, opta a 0.2 punts, cas que la resposta siga correcta. La pregunta diu, textualment: “Fes una frase on es veja clarament el significat de les següents paraules”. L’apartat que l’alumne respon és el que fa referència a la paraula soc, amb la qual cosa, i tenint en compte que al llarg de la unitat hem estudiat l’accent diacrític, pretenc avaluar si sap diferenciar els mots soc i sóc. La resposta de l’alumne és la següent, també textualment:Yo soc espanol [sic]Com podeu veure, la cosa és difícil, perquè es pot entendre de diverses maneres:Opció A: l’alumne ha confós el significat de la paraula, i ha fet servir soc en lloc de sóc, pensant que la forma sense accent és la correcta per a la primera persona del present d’indicatiu del verb ser. Per tant, li he de posar un zero i no descomptar res per faltes d’ortografia.Opció B: l’alumne és plenament conscient del significat de la paraula soc, i l’usa en sentit figurat per referir-se a la seua minsa capacitat intel·lectual (això és, soca, maldestre, poc intel·ligent). Semànticament la resposta és totalment coherent, ja que en la resta de l’examen, sense computar aquest apartat problemàtic, ha sumat 0.25 punts sobre 9. En aquest cas, però, li hauríem de descomptar 0.2 punts per dues errades ortogràfiques (la i grega del pronom personal yo i la manca de la mateixa grafia per formar el dígraf ny en el mot espanyol). Per tant, el resultat final continuaria sent un zero. S’ha de dir també que seguint aquesta hipòtesi (poc probable, val a dir-ho) s’hi ha de suposar una forma elidida del verb ser (Jo sóc un soc espanyol), elisió que hauria de ser marcada amb un signe prosòdic (una coma), amb la qual cosa la frase correcta hauria de ser Jo, soc espanyol. Però penalitzar la manca d’un signe prosòdic en 1r d’ESO pressuposa dos problemes: en primer lloc, em sembla un criteri excessivament rigorós per a aquest nivell; i, en segon, si li descompte 0.1 punt per aquesta errada, ultrapassem els 0.2 que ha aconseguit en l’apartat. Tot això sense tenir en compte la (remota) possibilitat que l'alumne haja volgut donar a la frase un sentit irònic o tautològic.Siga com siga, optant per qualsevol de les variables exposades, el resultat final de l’opció B serà, igualment, un zero, i la nota final de l’examen un 0.25.Estic pràcticament decidit a posar-li un zero a la pregunta en qüestió, a suspendre-li l’avaluació, i, consegüentment el curs (en les altres dues avaluacions la seua nota havia sigut un 1, bàsicament perquè l'ordinador no accepta el zero). Però voldria que diguéreu la vostra perquè no m’agradaria ser un d’aquells professors excessivament exigent que suspenen arbitràriament els alumnes sense saber el perquè.Cordialment.
Urbà, amb alumnes així jo ho tindria claríssim. Afegiria una nota a l'exercici on explicara a l'alumne que, donada la seua voluntat irònica, hauria d'haver escrit: Jo, soc espanyol. Clarament.La nota numèrica se l'espera i molt probablement no la recordarà deu minuts després de veure-la. La reflexió no. I supose que estarà desitjant veure quina és la teua reacció després d'haver llegir la seua oració -la seua provocació.Amb una explicació així, aconseguiríem que el xicon llegisca i que pense una miqueta per voluntat pròpia!
Anava a dir-te que el suspengueres perquè considere que ha fet l'error de la opció A. Però l'alternativa d'Aina em sembla molt més instructiva. Salutacions i paciència.
per a mi està clar: un zero zapatero
Potser tu no sàpigues massa ben bé perquè el suspens, però segur que ell sí que ho sap. I no crec que les argumentacions li facen el pes.
Sincerament com que la conseqüència de la seua errada ha estat aquest post tan divertit crec que mereix una miqueta més que 0.Alícia
Amic Urbà: trobe que el problema (sé que és fàcil opinar a posteriori) està en que demanes una frase, no una oració. Si demanes oració, ha de tindre un verb i a més sentit complet. En tot cas, fins i tot sent frase no compleix la condició de tindre sentit. Disculpa'm, però crec que el sentit li vols donar tu, com quan estudiàvem llatí (recordes, amic?) i davant de "Seneca Lucilio suo salutem" interpretàvem "Séneca a Lucili el seu salut (dóna)" Però el llatí era el llatí, i el teu alumne no és ni Sèneca ni Lucili. I tu i jo ja som massa vells per a confondre'l, amb un o amb altre. Una abraçada.
Doncs a mi em sembla que, en aquest apartat, es mereix la màxima puntuació. M'explico: La pregunta demana "una frase on es veja clarament el significat de la paraula soc" i l'alumne sabent que vol dir poc intel·ligent fa que aquest significat es vegi clarament deixant-se expressament el signe prosòdic i fent, també expressament, les dues faltes d'ortografia per recalcar més el significat de soc.Ironies a part, ja us planyo als mestres amb aquest panorama.
Tot considerant que es tracta d'un alumne de primer d'ESO el més adient és enviar-lo a cagar. Ara, presumir una provocació a les palles ortogràfico-mentals dels adolescents hiperhormonats d'ací on vivim és fer li un favor a la criatura: "Yo soc espanol" no és una provocació és un un record d'un partit de futbol de la "roja" que li ha vingut al cap al xiquet, pobret meu.
L'error està en la pregunta formulada en l'examen més que no en la contestació. Hauries d'haver preguntat "Qui ets?". Potser ell hauria contestat "Sóc un soc". Podries plantejar-los aquesta resposta per a ensenyar-los, amb ironia, la diferència entre les dues paraules en qüestió.Signat: Daniel Pennac
Per favor, quines bajanades! A Nova York ja tenia jo prou feina amb mantenir asseguts durant un minut la colla de bèsties que vagarejaven per l'institut. Com per a perdre el temps en maldecaps d'aquest tipus!Cambrer, una cervesa per favor!Signat: Frank McCourt
ell deu estar pensant ara en aquest exàmen, la frase i la nota? per mi que et volia fer trencar el cap una estona, i de fet ho ha aconseguit, i si és així serà perquè et coneix, potser de llegir el teu blog? M'apunto a la cervesa a la fresca! ;-)
M'apunte a la proposta d'Aina!! De segur que així s'enrecorda per sempre.ciber-besets
M'he rigut (rist (? ), ai, ara em fa por ficar la pota) molt amb l'apunt. No et donaré consells perquè l'avaluació quantitativa dels coneixements en sembla una aberració més del nostre sistema educatiu. | 0.849148 | curate | {"ca": 0.9765082754938601, "en": 0.00400427122263748, "es": 0.014815803523758676, "pt": 0.0017351841964762414, "de": 0.000400427122263748, "uz": 0.0025360384410037374} | http://ginjol.blogspot.com/2009/06/professor-perplex-demana-ajuda.html |
mc4_ca_20230418_11_496778 | Visor d'anàlisi de la població a Catalunya. Podeu escollir la variable: global, per gènere, per edat, segons nacionalitat o lloc de naixement | 0.622943 | curate | {"ca": 1.0} | https://icgc.cat/en/Innovation/Prototypes/Poblacio-de-Catalunya.-Visualitzacio-i-analisi |
racoforumsanon_ca_20220809_1_410599 | LLIR ENTRE CARDS Guardans i López Tena Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com El senyor Ignasi Guardans s'ha comportat com tot un senyor a Bombai, sense cap escena del pànic, ni declaracions romàntiques; i ha honorat la classe política cedint el seu seient de l'avió a d'altres persones més espantades perquè fossin evacuades abans. Admirable actuació. En segons quines circumstàncies no ha de ser gens fàcil mantenir l'aplom i la calma. Només cal veure com s'ha comportat la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre. Aquests dies, d'altra banda, s'està pensant en qui ha de ser el candidat de Convergència a les eleccions europees del proper mes de juny. Guardans va ser candidat fa 4 anys, i ara podria ser-ho l'Alfons López Tena. Guardans és educat i intel·ligent, culte, i segurament ens guanyaria quasi totes les converses. Nacionalment és tebi, per no dir fred com els peus del nen que s'ha llevat descalç i corre cap al llit dels pares. López Tena és encara més intel·ligent que el senyor Guardans, però no perquè la intel·ligència de Guardans tingui cap problema, sinó perquè l'Alfons és la persona més intel·ligent del món. Una intel·ligència ferotge, voraç, letal, aniquiladora. També és culte -molt-, i no és que no sigui educat, però ho és a la seva manera, que de vegades passa per fer-te notar que ets bastant imbècil. Vol anar a Brussel·les a treballar per la independència de Catalunya; així ho ha explicat de clarament, visca. Penso francament que tots 2 poden fer-ho molt bé. El senyor López Tena, que vagi a Brussel·les a treballar per la independència, ell que sap com fer-ho. El senyor Guardans, tan elegant sempre, i tan correcte, que acudeixi a cada guerra que al món hi hagi: i que ens faci quedar bé amb declaracions sensates, mantenint la calma, i cedint el pas a les dames. Font: AVUI
Totalment d'acord amb el que diu. | 0.85062 | curate | {"ca": 0.9945414847161572, "en": 0.0054585152838427945} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_235670 | Estudi de la potencialitat fotovoltaica del sòl no urbanitzable (SNU) i sobre teulada als municipis del Consorci
Diagnosi de la ramaderia extensiva al Camp de Tarragona
Creació i dinamització de taules de transició energètica a la Conca de Barberà
Formació als municipis per a la implementació de la comptabilitat per a l’eficiència energètica municipal.
Acompanyament a PIMES en la seva gestió energètica.
Start Up Rural a Catalunya
Fab Lab Rural: espai d’innovació per a joves
Programa Digi – Innicia’t 2022
Formació 2022: Eines Digitals per millorar la productivitat
Terralimenta
E-ADMINISTRACIÓ
Portal de transparència
e-Tram
e-Fact
e-Tauler
Perfil del contractant
NOTÍCIES
CONTACTE
INICI
QUI SOM
Organització
Ens definim
Grups d’acció local
AJUTS LEADER
Documents per sol·licitar els ajuts
Qui pot accedir als ajuts
Quantia dels ajuts
Despeses no subvencionables
Criteris de valoració dels projectes
Sistema de puntuació dels projectes
Projectes aprovats
EDL 2023 – 2027
Tallers participatius
Enquesta online
Material de suport EDL 2023 – 2027
PROJECTES
Repoblem un camp d’oportunitats
Sostenibilitat, Paisatge i Agricultura
Suport a l’agricultura regenerativa 2021
Estudi de la potencialitat fotovoltaica del sòl no urbanitzable (SNU) i sobre teulada als municipis del Consorci
Diagnosi de la ramaderia extensiva al Camp de Tarragona
Creació i dinamització de taules de transició energètica a la Conca de Barberà
Formació als municipis per a la implementació de la comptabilitat per a l’eficiència energètica municipal.
Acompanyament a PIMES en la seva gestió energètica.
Start Up Rural a Catalunya
Fab Lab Rural: espai d’innovació per a joves
Programa Digi – Innicia’t 2022
Formació 2022: Eines Digitals per millorar la productivitat
Terralimenta
E-ADMINISTRACIÓ
Portal de transparència
e-Tram
e-Fact
e-Tauler
Perfil del contractant
NOTÍCIES
CONTACTE
Terralimenta
La Fundació Daniel i Nina Carasso treballa per transformar el model de la societat actual en un de més ecològic, inclusiu i que permeti el desenvolupament en plenitud.
Es compromet en dos grans àmbits que són l’Alimentació Sostenible, per un accés universal a una alimentació sana, respectuosa amb les persones i els ecosistemes, i l’Art Ciutadà, per al desenvolupament de l’esperit crític i el reforç de la cohesió social.
Acompanya projectes a França i a Espanya, mobilitzant recursos econòmics i humans, així com desenvolupant accions pròpies a aquest efecte. Impulsada per l’objectiu de l’impacte social, fonamenta la seva acció en la investigació, sabers empírics, experimentació, avaluació i aprenentatges compartits.
Creada el 2010, és una fundació Grant Maker (exclusivament finançadora de iniciatives d’interès general), de patrimoni familiar, afiliada a la Fondation de France. És independent de qualsevol societat mercantil.
El projecte TERRALIMENTA compta amb el suport i acompanyament de la Fundació Daniel i Nina Carasso, a través de la seva convocatòria Visió sistèmica de l’Alimentació Sostenible (Sistemes Alimentaris Territorialitzats, SAT)
Amb aquesta convocatòria la Fundació cerca trobar projectes que puguin suposar una palanca de canvi dins l’àmbit de l’Alimentació Sostenible.
El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp participa com a Grup d’Acció Local triat durant la convocatòria del 2021 per aportar la seva expertesa en relació a la creació i gestió d’espais agroalimentaris de treball compartit, al foment de l’emprenedoria de territori i a la consolidació de projectes que impulsin el desenvolupament econòmic i social.
La Fundación Daniel y Nina Carasso trabaja para transformar el modelo de la sociedad actual en uno más ecológico, inclusivo y que permita el desarrollo en plenitud.
Se compromete en dos grandes ámbitos que son la Alimentación Sostenible, por un acceso universal a una alimentación sana, respetuosa con las personas y los ecosistemas, y el Arte Ciudadano, para el desarrollo del espíritu crítico y el refuerzo de la cohesión social.
Acompaña proyectos en Francia y en España, movilizando recursos económicos y humanos, así como desarrollando acciones propias con este fin. Impulsada por el objetivo del impacto social, fundamenta su acción en la investigación, los saberes empíricos, la experimentación, la evaluación y los aprendizajes compartidos.
Creada en 2010, es una fundación Grant Maker (exclusivamente financiadora de iniciativas de interés general), de patrimonio familiar, afiliada a la Fondation de France. Es independiente de cualquier sociedad mercantil.
El proyecto TERRALIMENTA cuenta con el apoyo y acompañamiento de la Fundación Daniel y Nina Carasso, a través de su convocatoria Visión sistémica de la Alimentación Sostenible (Sistemas Alimentarios Territorializados). Con esta convocatoria la Fundación busca encontrar proyectos que puedan suponer una palanca de cambio en el ámbito de la Alimentación Sostenible.
El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp participa como Grupo de Acción Local escogido durante la convocatoria del 2021 para aportar su experiencia en relación a la creación i gestión de espacios agroalimentarios de trabajo compartido, al fomento del emprendimiento del territorio y a la consolidación de proyectos que impulsen el desarrollo económico y social.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar informació relacionada amb les vostres preferències en base a un perfil elaborat a partir dels vostres hàbits de navegació. Més informació
ConfiguracióAccepta-ho tot Rebutja-ho tot
Manage consent
Tanca
Sobre la privadesa
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. Les galetes classificades com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes galetes s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar-les , tot i que desactivar-ne algunes d’aquestes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Personalització
Personalització
Són aquelles que permeten a l’usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en la seva terminal o que el propi usuari defineixi. Per exemple, l’idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix al servei, el disseny de continguts seleccionat, geolocalització del terminal i la configuració regional des d’on s’accedeix al servei.
Tècniques
Tècniques
Són aquelles que permeten a l’usuari la navegació a través de la pàgina web o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixen. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d’accés restringit, recordar els elements que integren una comanda, realitzar la sol·licitud d’inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts per a la difusió de vídeos o so.
Anàlisi estadística
Anàlisi estadística
Són aquelles que permeten realitzar el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris en els llocs web. La informació recollida mitjançant aquesta mena de galetes s’utilitza en el mesurament de l’activitat dels llocs web, aplicació o plataforma i per a l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris d’aquests llocs, amb la finalitat d’introduir millores en el servei en funció de les dades d’ús que fan els usuaris.
Publicitàries
Publicitàries
Són aquelles que permeten la gestió eficaç dels espais publicitaris que s’han inclòs en la pàgina web o aplicació des de la qual es presta el servei. Permeten adequar el contingut de la publicitat perquè aquesta sigui rellevant per a l’usuari i per a evitar mostrar anuncis que l’usuari ja hagi vist.
Altres
Altres
Són aquelles que estan sent analitzades i que encara no han estat classificades en cap categoria.
Necessàries
Necessàries
Són aquelles absolutament imprescindibles per a que el lloc web funcioni correctament. Aquestes galetes garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima. | 0.543937 | curate | {"ca": 0.7298262905014168, "es": 0.2385117654305778, "en": 0.01909572502155969, "pt": 0.007145497104841691, "fr": 0.0014783787113465566, "de": 0.0018479733891831958, "cs": 0.0006159911297277319, "it": 0.0014783787113465566} | https://www.leaderdelcamp.cat/projectes/terralimenta/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_913 | Fotografia utilitzada segons la normativa de Creative Commons J McSporran © 2017 Reservats tots els drets. VOLSANT | 0.583988 | curate | {"ca": 0.9380530973451328, "en": 0.061946902654867256} | https://www.volsant.com/sitemap/ |
mc4_ca_20230418_3_214709 | FCTT - Lleure
IniciFCTTPresentacióLlei transparènciaEditorialHistòriaEstatutsReglamentsJunta DirectivaEstructura FederativaAssemblea GeneralÀrea de GestióTerritorialsEstadístiquesContacteProcés electoral 2016CompeticióCalendariInscrip. PROVISION.Comp. CatalanesComp. EstatalsComp. InternacionalsRànquingsNormativesHistòricClubsBarcelonaTarragonaLleidaGironaFedera'tLlicènciaAssegurançaFormularisBústiaGuia Entitats Esport.ActivitatsInstal·lacionsPPxTTEscolesLleureActivitats de ClubsÀrea TècnicaConvocatòriesComissió TècnicaPrograma ARCCARGeneració TTBaby PingSelecció CatalanaFormacióECETTCTCATTMaterial PedagògicComunicacióNotíciesNovetatsCircularsCanal TTEnllaçosAgenda Lleure La FCTT ofereix als Ajuntaments, Comissions de Festes i altres entitats la possibilitat d’organitzar diferents activitats de ping-pong en motiu de Festes Majors o altres celebracions, on l’aspecte lúdic i la participació siguin els elements claus per una jornada festiva.
Descarregat el tríptic informatiu del programa
Informa't a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Segons el tipus d’activitat, des de joc lliure fins al popular “PingpongExpress”, més de 300 persones poden arribar a jugar en un sol matí, en vuit taules de pingpong.
Les activitats es poden fer a l’aire lliure o en recintes tancats. PPxTT s’adapta a les necessitats de les entitats i s’encarrega de tot: transport, muntatge, taules, pales, pilotes, organització i dinamització de l’activitat...
Només cal posar... les ganes de jugar i passar-ho bé!! !
PPxTT ha actuat en diferents àmbits. Hem estat a moltes Festes Majors: a les Festes de Sants (C/ Valladolid), Festa major de Sarrià, Festes de la Mercè, Festa Major de La Roca del Vallés, competició popular al Parc Tecnològic del Vallés, Festa Major de Sant Martí de Cerdanyola, Festa de la Mostra d’Entitats de la Sagrera, competició popular al Centre Comercial Ànec Blau, Festa de l’Associació de Comerciants del carrer Galieu, Festa de miniping-pong a Gavà...
Totes elles han estat un èxit de participació on moltes persones de totes les edats han gaudit d’una estona esportiva, sana i divertida.
Les diferents propostes van des de la Festa de ping-pong, a una exhibició-show, competicions populars, clínics...
Demana’ns informació i gaudeix del nostre esport!
Instal·lacionsPPxTTEscolesLleureActivitats de Clubs | 0.830512 | curate | {"ca": 0.9873417721518988, "en": 0.012236286919831224, "fr": 0.0004219409282700422} | http://fctt.cat/index.php/programes/lleure |
mc4_ca_20230418_14_116627 | Exigim garanties d'estabilitat per al personal interí - CGT Ensenyament
MUCE CGT Chiapas Ruesta Arrel del lloc Ed Pública NO UNIV. L’Esquerda Curs 2016-17 Exigim garanties d’estabilitat per al personal interí Exigim garanties d’estabilitat per al personal interí
dimecres 19 d'abril de 2017 - Visites: 0
Curs 2016-17 Sobre l’acord del Govern de l’estat i sindicats d’oferta pública i increment salarial.
El passat 29 de març se signava un acord Govern / sindicats (CCOO, UGT i CSI-F) per a la “millora de l’ocupació pública” que incorpora un procés d’estabilització de l’ocupació temporal per reduir la taxa de temporalitat fins al 8% en tres anys. Un acord però que més aviat escenifica el recolzament al Govern per aplanar el camí perquè el PP trobi “els socis necessaris” que votin SI a uns nous Pressupostos de l’Estat antisocials.
Des de CGT ens oferir a anar al vostre centre a parlar amb vosaltres sobre les següents qüestions relacionades amb aquestes qüestions.
Què ha mogut el govern a consolidar llocs ocupats per professorat interí?
El que aparentment es vesteix de diàleg, no és més que la conseqüència de les pressions externes de sentències del TJUE - Tribunal de Justícia de la Unió Europea – les que han obligat al Govern a convertir en fixos-indefinits, els 250.000 llocs precaris d’escàndol, així com contínues mobilitzacions de treballadors/es del sector públic. Una mesura tan necessària com a tardana.
L’alt percentatge de vacants ocupades per professorat interí de més del 20% en l’ensenyament públic no universitari, acumulades especialment durant les retallades que hem sofert durant la crisi, precisarà d’una oferta important si es vol aconseguir reduir el percentatge marcat del 8% en els propers 3 anys. La qual cosa, és important recordar-lo, no representa cap creació de llocs de treball.
L’acord a més assumeix que la taxa de reposició per jubilació que havia estat restringida durant els darreres anys, ara sigui del 100% en educació, sanitat, administració de justícia i d’altres sectors.
Però la consolidació d’aquest llocs de treball és una garantia d’estabilitat per al professorat interí?
L’oferta pública comporta estabilitzar el lloc de treball però no necessàriament la persona que l’ocupa. Tal i com se’ns recorda en el text, el procediment com fins ara, es farà “respectant els principis de lliure concurrència, igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.” Es a dir els principis que regulen un concurs-oposició on l’experiència i el temps treballat no son considerats mèrits amb el pes decisiu per accedir a la Funció Pública.
Per a CGT continua essent una reivindicació el nostre model d’accés mitjançat un concurs de mèrits on es valori el temps treballat i la pràctica docent. Recordem pels que troben obstacles legals que en el passat a Catalunya per exemple ja es van fer oposicions restringides, o el procediment que va permetre els docents de les escoles del CEPEC (inicialment privats) passar de manera quasi directa a formar part del cos de funcionaris.
A Catalunya a més el personal interí es troba atrapat entre l’espasa i la paret. Per una banda l’actual forma d’accés pot comportar que el personal interí perdi el lloc vacant i passin a ocupar-lo opositors que fins i tot no formen part de la llista. Per altra, la realitat dels períodes sense oposicions han vingut marcats per l’autoritat que el desplegament de la LEC a dotat a les direccions per definir places o confirmar la continuïtat d’un docent de manera arbitrària (nomenaments a dit). Creant a la vegada una cursa per l’adquisició dels “perfils”, que probablement ha fet perdre de vista que la solució només pot ser col·lectiva i que passa per reivindicar el rebuig de la precarietat, el funcionament democràtic en els centres i l’augment de llocs de treball amb increment de plantilles.
Increment salarial d’un 1%? En l’acord es planteja també per part del Ministeri l’increment retributiu pel 2017 d’un 1% que es faria efectiu al juliol amb efectes retroactius.
Es tracta d’un insult a les treballadores i treballadors públics que han sofert retallades salarials en les darreres dècades i accentuades a partir de la “pseudocrisi” :pagues extres, reducció 5% en nòmina, arrossegant increments per sota de l’IPC. Que tant el govern central com el català han fet carregar sobre l’empleat públic i la ciutadania en general a través de les retallades en el sector públic (especialment sanitat i educació), en benefici de la banca i la patronal (en el nostre cas dels centres concertats).
Mentre, sabem que l’IPC se situa per sobre del 3% interanual i amb el previsible creixement reconegut pel govern, i sobre el qual cal afegir a més el diferencial superior que es ve registrant històricament a Catalunya que ens situa comparativament encara amb un salari més baix. Totalment inacceptable.
Només amb la mobilització pressionarem per acabar amb la precarietat del professorat interí, per l’estabilitat dels llocs de treball i per la recuperació del nostre poder adquisitiu. | 0.873259 | curate | {"ca": 0.9781994348001615, "es": 0.011707710940654016, "ru": 0.005450141299959629, "en": 0.004642712959224869} | http://cgtense.pangea.org/spip.php?article4821 |
cawac_ca_20200528_5_164223 | Hemeroteca
Torna el Festivalet de tardor a La Vela
La Vela, a la Masia d'en Cabanyes
Els dies 3 i 4 d’octubre les companyies residents a La Vela presenten les noves produccions
Els dies 3 i 4 d'octubre se celebra a Vilanova i la Geltrú una nova edició del Festivalet de Tardor a La Vela . El Centre de Creació i residència per a companyies de circ, ubicada als terrenys de la Masia d'en Cabanyes.
Durant dos dies, la ciutat tornarà a ser escenari de les arts circenses amb espectacles que tindran lloc tant a l'aire lliure com a l'interior de la vela vermella, a càrrec de les companyies residents i la col·laboració de la cia. Penélope y Aquil·les que ha coordinat artísticament el festivalet.
Els espectacles que es faran a l'exterior començaran el dissabte dia 3 d'octubre, a les cinc de la tarda, amb l'estrena de Una mica de tot... i alguna cosa de , de la cia. Tres Puntos y Aparte. El diumenge dia 4 d'octubre, a dos quarts de dotze del migdia, serà el torn de l'estrena de Pulguini Circus de Produccions Pollo Faquir. Ambdues companyies han realitzat el procés de creació i la producció d'aquests espectacles a La Vela, on hi han estat residint.
Un cop acabats els espectacles a l'aire lliure es presenta dins la vela vermella el Cabaret de Tardor , creat especialment pel festivalet per les companyies residents. Brian Mongard presenta aquest cabaret, acompanyat de la música en directe de la Banda Rasmine, on s'hi podran veure números de malabars, trapezi, màgia o cintes aèries, entre d'altres. A més també hi haurà intervencions de les companyies Circo de la sombra i Circoxidado.
La venda d'entrades és farà 1 hora abans a la taquilla de La Vela. Els preus son de 5 euros, per a nens i nenes d'entre 3 i 14 anys, i de 10 euros per als adults. També una hora abans de cada representació s'oferirà servei de bar i menjar. | 0.806514 | curate | {"pt": 0.005506607929515419, "ca": 0.9829295154185022, "es": 0.011563876651982379} | http://www.vilanova.cat/jsp/hemeroteca/detail.jsp?id=80146998&mes=09&any=2009 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_86377 | Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia del primer Govern d'Artur Mas, va redactar personalment l'octubre del 2009 com a mínim dos dels recursos que l'Advocacia General de l'Estat a Catalunya va presentar contra la consulta independentista que Arenys de Munt (Maresme) va celebrar el 13 de setembre d'aquell any i que Convergència va recolzar sense traves. Va ser un episodi ben estrany. El primer lletrat que va representar l'Estat davant els tribunals va resultar que era un excandidat falangista, Jorge Buxadé. Era un dels advocats llavors a les ordres de Fernández Bozal. Quan aquest advocat es va retirar a un segon pla, l'avui consellera va firmar almenys dos recursos que, rellegits ara, sorprenen no només pels arguments exposats, sinó també per les formes. En resum, Fernández Bozal sostenia que Arenys de Munt posava en perill «l'estabilitat política i social» d'Espanya al cedir els seus locals per portar a terme el referèndum, una decisió municipal que equiparava a la dels ajuntaments bascos que permeten instal·lar les capelles ardents de terroristes d'ETA en edificis consistorials. FONT: El PSOEriodico Tot plegat molt lamentable. La penjo més que res per veure què s'empesquen els Convergència Hools per a seguir defensant aquesta feixista de pa sucat amb oli.
A aquesta espanyolaka li hauran de posar el bozal -morrió-cada cop que vagi a una reunió del partit, no sigui que trobi algun convergent gaire catalanista i el mossegui.Tot i que és poc probable que això passi. | 0.882214 | curate | {"ca": 0.9798251513113652, "it": 0.020174848688634835} | |
mc4_ca_20230418_7_4698 | Xocolata a la tassa BIO – S'Altra Senalla
Inici / Alimentació / Cacau i xocolata / Xocolata a la tassa BIO
Xocolata a la tassa BIO
Cacau en pols a la tassa ecològic, ensucrat. Format familiar.
quantitat de Xocolata a la tassa BIO
SKU: 543 Categoria: Cacau i xocolata Etiquetes: 93003016, BIO, sense gluten, vegà
Origen / organització CJ : diversos- per exemple República Dominicana ( CONACADO ) , Perú ( Acopagro ) , Paraguai ( Manduvira )
Ingredients : Sucre de canya semirrefinada i cacau pur 10-12 % matèria grassa bio , Midó de blat de moro ecològic.
Contingut mínim de cacau : 30%
Ingredients ecològics 100%. Ingredient de comerç just 80%.
Certificat per ECOCERT i CAAE ( Comitè d’Andalusia d’agricultura ecològica ) .
Pes net : 800 grams
El cacau ja era cultivat pels maies fa més de 2500 anys. Cacau prové de la llengua maia: – cac, que significa vermell (en referència al color de la closca del fruit), i cau, que expressa les idees de força i foc. El cacau és excel·lent enfront de la tristesa, l’ansietat i la irritabilitat, perquè conté teobromina, cafeïna i teofilina que estimulen diverses accions fisiològiques incloent la del sistema nerviós i de la circulació sanguínia.
Estudis realitzats per institucions internacionals han destacat que el cacau té qualitats beneficioses per a la salut. Posseeix qualitats antioxidants que ajuden a regularitzar els moviments d’expansió i contracció del cor, de manera que juga un paper en la prevenció de les malalties cardiovasculars. El seu consum podria fins i tot reduir els riscos d’alguns càncers. El cacau és també una important font d’energia.
La producció de cacau orgànic representa una part molt feble de la producció mundial de cacau, que no arriba a un 1%. No obstant això, la demanda de productes elaborats amb cacau orgànic està pujant molt ràpidament, en ser cada vegada més importants les preocupacions de la gent per la seguretat alimentària dels productes que consumeixen.
Xocolata blanca al cafè BIO Cacau BIO instant
You're viewing: Xocolata a la tassa BIO 7,90€ | 0.791858 | curate | {"es": 0.042743538767395624, "ca": 0.9060636182902585, "it": 0.01143141153081511, "en": 0.030318091451292245, "fr": 0.009443339960238568} | https://saltrasenalla.org/producte/xocolata-a-la-tassa-bio/ |
macocu_ca_20230731_8_9095 | Llar d'infants L'Espurna
La llar d'infants L'Espurna és un centre educatiu públic creat l'any 1982. Va ser la segona escola pública de 0-3 anys que es va crear a Manresa per part de la Generalitat de Catalunya.
Plaça Catalunya, 1-2 - Manresa
Telèfon: 93 872 63 61
c/e: [email protected] | 0.663959 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_319885 | Menú
BARCELONA, 11 des. (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra han iniciat aquest dimarts un dispositiu contra el tràfic de drogues a Barcelona i la seva àrea metropolitana en el qual participen més de 600 agents.
Segons ha informat la policia catalana, hi ha previstes més de 37 entrades a Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Granollers.
Els agents cerquen desarticular diferents punts de venda de droga i en el dispositiu també treballa un helicòpter.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.505285 | curate | {"es": 0.2782152230971129, "ca": 0.6955380577427821, "en": 0.026246719160104987} | : /gent/noticia-operatiu-mossos-contra-transit-drogues-barcelona-rodalies-amb-600-agents-20181211073222.html |
crawling-populars_ca_20200525_5_42194 | Twiteja
Vull salvar els mots del meu padrí, que era extraordinari». Aquesta és la raó per la qual Joan Daniel Bezsonoff, un dels autors contemporanis més reconeguts de la Catalunya Nord, escriu en català. En la seva recent visita a Manresa, per participar en la presentació de les novel·les finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella, l’escriptor va explicar que el seu avi tenia dificultats per caminar però que sentenciava: «tinc pas cap bri menester de tu». Que tenia tot un reguitzell de fórmules per insultar la seva dona: «me fas venir pruïja, me fas venir destret». I que també sabia ser afectuós quan calia: «la meva manyagueta de casa».
Just el dia abans havia assistit a la presentació del Programa Municipal de la Memòria Històrica de Manresa. El regidor de Cultura, Joan Calmet, havia insistit que és clau la participació dels testimonis per resseguir el fil del passat, que no només es nodreix de fets polítics, sinó també de fets quotidians. Ja s’ha demostrat en exposicions com la de les modistes, que és l’ofici que als 60 esperava a moltes nenes que havien de triar entre agafar l’agulla o anar a treballar a la fàbrica. Ara bé, feia notar que «ens hem d’afanyar, perquè és qüestió de dies, setmanes o anys que, per motius de salut o d’edat, perdem les fonts orals».
La memòria hi és, però ens cal despertar-la i difondre-la entre els joves per no perdre la història. Una història que, a més, cal que escriguem entre tots. Perquè no ens l’escriguin per nosaltres. | 0.840846 | curate | {"lt": 0.004768392370572207, "ca": 0.9952316076294278} | : /blogs/despertar/memoria-adormida.html |
mc4_ca_20230418_4_258833 | Alguna cosa de temor avui? Un bitxo amb un ull, una banya, de color lila, que vola i que menja a la gent! !A One Eyed One Horned Flying Purple People Eater del Sheb Wooley, any 1957. Aquí el video amb Sheb, però per millor qualitat del so, clikeja aqui.Scary ? Publicado por
Per aquests dies, castanyes i boniatos ... en anglès, sweet potatoes, com en la cançó de James Taylor, Sweet Potato Pie.While Halloween may be the order of the day in English speaking countries, Catalans also have a special celebration on the night of the 31st, the eve of All Saints' Day. Families get together and eat special cakes, chestnuts, sweet potatoes ... here's James Taylor.
Simon Le Bon, cantant dels Duran Duran, va neixer el 27 d'octubre, any 1958. Aqui el tenim amb Girls On Film, hit de l'any 1981. Per cert, el video no-censurat, i bastant més picant està aqui.Simon Le Bon is 53 years old today. Here are Duran Duran with their 1981 hit Girls On Film, or here you can find the uncensored version!
Acabo de llegir el llibre Catalunya sota Espanya del Alfons López Tena. És molt interessant però en comptes de fer un resumen (millor comprar el llibre - us ho recomano), pos, he copiat 4 frases: Els catalans som un dels pocs pobles del món que conscientment renunciem al que és millor per a la nostra comunitat. La llista de nacions que han esdevingut independents a l’Europa dels segles XIX i XX mostra com, dels actuals 27 Estats de la UE, quatre ho són des del segle XIX (Grècia, Bèlgica, Romania, Bulgària) i dotze des del segle XX (Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Irlanda, Malta, Xipre), en un procés que deixa cada cop més aïllades i marginals les nacions europees sense Estat, a contracorrent de la dinàmica continental que identifica Estat i nació pel doble efecte de la desaparició de nacions minoritàries assimilades per l’Estat al servei de la nació dominant, i de la creació d’Estats independents per nacions fins llavors minoritàries.Ser un poble derrotat, però no desfet, com és el cas de la nació catalana, no és a Europa gaire comú ...No és difícil entendre la raó de la multiplicació dels Estats a Europa i al món, malgrat les dificultats de tota mena que s’oposen a tot projecte independentista per l’Estat afectat ... la gent, podent escollir, s’estima més tenir un Estat que s’identifiqui amb la seva nació i la protegeixi, en lloc de pertànyer a un Estat d’una altra nació, que en el millor dels casos discriminarà les minories nacionals i intentarà assimilar-los...Cap nació que s’ha independitzat i que ha constituït un Estat propi no ha volgut després perdre’l i integrar-se en un altre Estat ... Per als espanyols, llur identitat nacional no és composta sinó unitària; i el que és bo per a Espanya és bo per a Espanya i punt. L’error català de la transició va ser confiar en l’entesa, confiar que els espanyols havien canviat també en les qüestions nacionals, i que poc a poc la plurinacionalitat de l’Estat seria assumida cordialment com un actiu per promoure, i no com una molèstia per eliminar; i sobre la base d’aquesta confiança acceptar un disseny institucional que manté tots els poders en una de les parts, l’espanyola, i no estableix garanties de cap mena que protegeixi l’altra part, la catalana, en el cas de mala actuació i incompliment de l’acord. Encara humida la tinta de la Constitució, amb les seves paraules generoses (pueblos de España, nacionalidades, especial respeto y protección), la mateixa discussió de l’Estatut ja va evidenciar que eren només flatus vocis, paraules destinades a entabanar i sense cap transcendència, i començà la contínua i esgotadora guerrilla que encara continua; els catalans demanen quelcom, els espanyols s’hi neguen, i si no hi tenen més remei, ho concedeixen a contracor, amb la voluntat de rependre-ho a la primera ocasió favorable. Tot l’edifici institucional depèn d’un sol acte, les eleccions generals, i de les decisions que prenguin per majoria unes Corts on els espanyols són majoria. Catalunya no té cap presència a cap òrgan de poder, car tots tenen la composició que resulta de les Corts: el govern, el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, i, nomenat per aquest, el Tribunal Suprem ... No és, doncs, d’estranyar que, de cada deu sentències sobre conflictes competencials, nou es dicten a favor de l’Estat central. Continuarà ... I la canço? Vull ser lliure - I want to break free, dels Queen........The possible independence of Catalonia is a long-standing debate but following recent decisions from Madrid, huge protests in Catalonia, and with Catalan elections next month the debate is “hotter”than ever. Over two posts I’ve added a few quotes from a book I’ve just read arguing in favour of independence. I do not have the time or energy to translate it all but a short English summary would read like this: Spain is a State composed of (at least) three nations, Castilla (or Spain), Catalonia, and the Basques. In an ideal world all three nations would be happy with this situation as the State would treat them all equally and it would be beneficial for all to form a part of this union. However, Spain acts as though Catalonia and the Basques form part of the Spanish nation under them (as opposed to with them) , and over the years has tried to unify all cultural features, and/or annihilate differences, as well as treating them unfairly both economically and politically.This set-up no longer (if it ever did) has any advantages for Catalonia. Why pay a huge tax bill to Madrid with nothing in return when the market for Catalonia is now the world and not Spain? Why not become an independent State such as Malta, Latvia, or the UK, and enjoy the full benefits of the European Union? Why not be able to enjoy and legislate regarding Catalan culture and language? The author believes that independence does not have to be requested in Madrid (the answer would be no). If a majority of the Catalan Parliament is in favour, a unilateral declaration of independence should be made and negotiations started with Brussels so as to join the EU. A brief and too simple explanation, but I’m sure I’ll have more to say over the next few weeks ... today's song needs no explaining!
Roger Mas amb la seva versió del hit de Paulina Rubio.Catalan singer Roger Mas' version of Paulina Rubio's worldwide hit (Ni una sola palabra).
ni una sola paraula,
Mira que Tortosa té coses boniques per a sortir a la tele, però només sortim a les noticies per una cosa de la qual hauriem de haver perdut el temor fa 35 anys.La noticia de TV3.
Per oblidar les vibracions dolentes de haver de parlar de Franco dos dies seguits, ningú millor que John Lennon. Aqui amb Watching The Wheels Go Round, del LP Double Fantasy, any 1980. Aquest mes John hauria complit 70 anys ...To get rid of the bad vibes of having Franco on the blog two days running, what about Lennon. Here he is with Watching The Wheels Go Round.John would have been 70 this month ...
Sempre hi ha alguna peça de música que no coneixem. Coneixia My Sweet Lord de George Harrison (any 1970), i la polemica de si havia sigut una copia del hit He's So Fine (els jutges van decidir que si, aqui pots decidir tu), però no havia sentit mai aquesta versió fins que un company blocaire m'ho va passar.És del Concert for George, un concert de l'any 2002 per recordar a George un any després del seu mort, on participaven gent com Eric Clapton, Billy Preston, Jeff Lynne, i molts més.The beauty of music is that there is always something else to discover. I only knew George Harrison's original version of My Sweet Lord (orginal may not be true given that it is claimed to be a rip-off of He's So Fine - judge for yourselves) until last week when a fellow blogger passed me this clip. This version is from 2002's Concert For George, featuring Billy Preston, Eric Clapton, Jeff Lynne among many other famous musicians and singers.
Com sabem que Maite Zaitut aparantment significa T'estimo molt?Perquè Lax'n'Busto han fet una versió de la cançó amb aquest titol. Aixó si, és una versió de la cançó i no una traducció literal de la lletra. I força bona! Aqui els tenim cantant-la amb un video clip que algú ha preparat al Youtube, i desprès una versió bi-lingüe juntament amb els Pirritx eta Porrotx, català - basc, que no té perdua!The Catalan group Lax'n'busto recorded a version of Pirritx eta Porrotx's Maite Zaitut a couple of years ago, called T'estimo molt - I love you. Here they are, first alone, and then together with the clowns themselves for a bi-lingual (Catalan/Basque) version.
De vegades intento penjar alguna cançó en una llengua que no sigui l'anglèsa, i avui és un d'aquests dies. Escolatarem Maite Zaitut dels payasos bascs, Pirritx eta Porrotx. No els coneixia fa una setmana però veig que causen furor entre els jovens (i no tan jovens) bascs, i alguns catalans. Abans de que el PP em bloqueja, si que he de dir que la lletra és inocenta i infantil.El titul sembla que significa T'estimo molt.Continurà ... ...... Not all of my favourite songs are in English! Here's one in Basque, Maite Zaitut by the Basque clowns Pirritx eta Porrotx. Although the Basque language has nothing in common with Latin-based languages like Catalan, with a little help from the internet we can see that the title means I love you.
El 12 d'octubre és un dia marcat en el calendari, ja que es celebra el sant de Hilda, qui seria la abadessa de Whitby al segle 7. És precisament al cementari de l'abadia de Whitby on fa cap Dracula quan arriba a Anglaterra per primer cop. El qual ens porta fins la cançó d'avui - Love Song For A Vampire, de l'Annie Lennox, usada en la banda sonora de la pel·lícula Dracula a l'any 1992.The 12th of October is, of course, Saint Hilda's Day, well known as the Abbess of Whitby in the 7th century. It was in this Abbey where Dracula would spend his first night in the UK. Which neatly brings us to today's song.Love Song For A Vampire, by Annie Lennox from 1992's film, Dracula.
El dilluns passat el bloc va passar la suma de 10.000 pagines visitades, en un any i mig. Que vol dir aixó? Que a Catalunya hi ha molt d'atur?Vinga, pos, els 10.000 Maniacs, amb These are the days de l'any 1992.Wow, last Monday saw the 10,000th visit to this blog in one and a half years. What does that show? That there are a lot of unemployed folk out there?10000 Maniacs with These are days, 1992.
Encara no us heu registrat per participar en el Dia de l'Acció Blocaire, el dia 15 d'octubre? Aquest any parlarem sobre AIGUA. Clik aquí si us interessa.Still not registered for Blog Action day 2010? On the 15th October bloggers of the world unite to blog about Water. Interested? Click here!
Després de molts d’anys d’esperar per fi s’ha fet un pont al Delta conectant Deltebre i Sant Jaume. Em sap mal no haver portat els xiquets encara amb un dels transbordadors tradicionals, però pel que entenc encara funcionar un pels turistes (com jo). I si no, sempre ens quedarà Miravet!L’Ebre ens ha portat molts de malsdecaps en el passat. Més ben dit, no l’Ebre sino la gent que ho voldria saquejar. Bé, un pont sobre aigues trasbalsats, de Simon i Garfunkel – any 1970.To travel between the two main towns of the Ebro Delta, Deltebre and Sant Jaume, you had two options. Although the towns directly face each other over the water, you either had to take a 40 km round trip to find the nearest bridge or use the “ferry” shown in the photo. After a long wait, a bridge has finally been built this year to connect the two towns. Luckily one of the traditional ferries will keep working, for tourists, so we’ll still be able to show the kids how we used to meander across the Ebro’s waters.Given the Ebro’s recent history, here’s Simon and Garfunkel with A Bridge Over Troubled Water from 1970.
Bé, ha passat la Vaga General i la crisi continua. Avui potser que la meva reflexió és una mica d’advocat del diable, o simplement potser no té res a vore amb el tema ..... sembla que passem la vida fotent la culpa als bancs, als governs, fins i tot als sindicats, però també potser hem de mirar a natros mateixos. Qui ens ha obligat a agafar els diners facíls que oferien els bancs? Qui ens ha obligat a votar cada 4 anys per “més del mateix”? Aquesta setmana una de les noticies que més m’ha xocat és la de la cantitat de gent que es cola cada dia pel metro de Barcelona sense pagar. Tots hem vist aquelles pel·lícules americanes on la gent agafa el diari i deixa els diners sense cap “control”. Tant de bo no hi hagin portes a les entrades del metro i la gent compris l’entrada igual – és un somni? Mentre no som responsables i honrats natros mateixos, no cal que ho demanem als demés – trobo jo!Mmm, el metro ...? Que tal, Down in a Tube station at Midnight del The Jam del LP All Mod Cons (1978).One General Strike later and we’re still struggling to reach the end of the month here, both individually and as a country. Thinking out of the box (as the experts say), though, maybe we’ve blamed the government, banks, and unions enough, and it’s time to accept our share of the blame for this crisis. Who makes us borrow the easy money banks offer? Who makes us vote for “more of the same” every 4 years? This week Catalan news explained that thousands of Metro (the underground/subway) users sneak through the gates without paying every day. Whatever happened to those people we see in American films getting their newspapers and leaving the money with no one watching over them? Who are we to be blaming everyone else for this mess when honesty and responsibility starts with ourselves. So endeth the sermon!Underground? What about Down in a Tube station at midnight, by The Jam from 1978’s All Mod Cons.
down in the tube station,
El 5 d’octubre 1962, es va estrenar la primera pel·lícula de James Bond, Doctor No. Llarga vida a Bond, James Bond!48 years ago today, the first Bond film hit the screens. Here’s to many more! !
Massa musics i cantants ens han deixat massa aviat, Jimmy Hendrix, Jim Morrison, Kurt Cobain, Ian Curtis ... la llista és llarga i trista. Avuí fa 40 anys que va morir la Janis Joplin d'un sobredosi, a l'edat de 27 anys.Piece of My Heart.Too many great musicians and singers have left the stage too young. The list goes on and on. Janis Joplin died from an overdose 40 years ago today, at the age of 27.
La setmana passada també va morir el director de cine, Arthur Penn. Entre moltes pel·lícules potser el més famosa va ser Bonnie & Clyde, de l'any 1967. Tornem a escoltar Foggy Mountain Breakdown amb una escena de la pel·lí.Arthur Penn, director of Bonnie & Clyde, died last week at the age of 88. Here's Foggy Mountain Breakdown again with a scene from the film.
Aquest cap de setmana hi ha moltes activitats al Delta per a celebrar el Dia dels Aus. Clik aquí, mentre escoltem a Florence and the Machine amb The Bird Song.This weekend the Ebro Delta will be bustling with activities as part of the International Day of Birds. Here's the info. Meanwhile, here's The Bird Song by Florence and the Machine. Publicado por
Ahir Tony Curtis va morir, a l'edat dels 85 anys. Una de les moltes pel·lícules per les quals el recordarem és Some Like It Hot, de l'any 1959. Aquí el tenim amb Jack Lemmon i Marilyn Monroe amb la cançó Running Wild.Tony Curtis died yesterday at the age of 85. Among the amazing list of films he acted in, perhaps one of the most well-known is Some Like It Hot (1959). Here he is together with Jack Lemmon and Marilyn Monroe performing Running Wild. | 0.635013 | curate | {"ca": 0.5884112635754699, "en": 0.40280939064837096, "es": 0.0029914807829875788, "it": 0.004162060219808805, "pt": 0.001560772582428302, "fr": 6.503219093451258e-05} | http://briancutts.blogspot.com/2010/10/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_176221 | Prop de 2.000 confrares i el bisbe de Mallorca participaran enguany en la Setmana Santa inquera – Ajuntament d'Inca
RSS
Contacte
Twitter
Facebook
Instagram
YouTube
AJUNTAMENT D'INCA
Ajuntament
Codi de conducta
Consells municipals
El Ple
Organització política
Organització administrativa
Pacte de govern
Àrees
Batlia
Cultura
Educació
Esports
Festes
Fires i Dijous Bo
Formació i Ocupació
Gestió tributària
Igualtat
Joventut
Medi Ambient
Mercats i consum
Museu del Calçat
Salut
Secretaria
Seguretat ciutadana
Serveis i espai públic
Serveis Socials
Transparència i participació ciutadana
Turisme i Economia Local
Urbanisme
Normativa
Incaturistica
Seu Electrònica
Prop de 2.000 confrares i el bisbe de Mallorca participaran enguany en la Setmana Santa inquera
març 17, 2015
Ajuntament i confraries presenten els actes prevists, que comencen amb el pregó concert a càrrec de Rafel Reus
L’Ajuntament d’Inca i l’Associació de Confraries han presentat conjuntament avui el programa d’actes de Setmana Santa, que incorpora algunes novetats i que preveu la participació de més de 2.000 confrares en les diferents processons.
El batle Rafel Torres, acompanyat pel president de l’Associació de Confraries Josep Fernandez, han explicat el contingut del programa, que inclou la participació del bisbe de Mallorca Javier Salinas, que serà el responsable de predicar el viacrucis el proper Dimarts Sant.
Les celebracions començaran, però, el dissabte dia 28 de març amb el pregó concert de Setmana Santa, que enguany arriba a la trentena edició.
El pregoner serà un confrare en actiu, Rafel Reus Moyà, i el seguirà el concert protagonitzat per la Unió Musical Inquera, l’Orfeó l’Harpa d’Inca i l’Orfeó Ramon Llull.
El Diumenge de Rams també hi haurà algun canvi, ja que la processó sortirà més tard des de la parròquia de Crist Rei per acabar a Santa Maria la Major.
El Dimecres Sant, coincidint amb l’entrada de passos de les confraries a dins Santa Maria la Major, s’incorpora durant una hora la veneració al Sant Crist.
Pel que fa a les processons del Dijous i Divendres Sant, i al Davallament, no hi haurà canvis, i s’espera una participació multitudinària seguint la línia dels darrers anys
Rafel Torres ha recalcat que la Setmana Santa “és el que és a Inca gràcies a l’esforç de molta gent i la feina conjuna entre l’Associació de Confraries i l’Ajuntament”. Torres ha convidat “a tots els inquers a participar d’una manera o altra d’aquestes celebracions amb respecte i tolerància”. | 0.758355 | curate | {"ca": 0.9186286658405618, "fr": 0.01734820322180917, "en": 0.026848409748038, "es": 0.01197852127220157, "it": 0.0161090458488228, "tr": 0.0024783147459727386, "pt": 0.00660883932259397} | https://incaciutat.com/prop-de-2-000-confrares-i-el-bisbe-de-mallorca-participaran-enguany-en-la-setmana-santa-inquera |
racoforumsanon_ca_20220809_4_111404 | Aquest és, sense dubte, un dels temes crucials a l'hora de practicar el sexe oral amb la nostra parella. És difícil determinar quina és l'opció més comuna i per tant obro aquesta enquesta. Dins dels motius que hi ha per decidir no empassar-s'ho jo destacaria el mal sabor que per alguns i algunes té l'esperma. Parlant amb una amiga (jo no he tastat mai) em va comentar que aquest factor depén molt dels hàbits del noi. Ella ha tastat l'esperma d'uns quants nois, i factors com , per exemple, el fet de que el noi fumi, o no, influeixen, i molt, en el sabor de l'esperma. Des del seu punt de vista, el sabor és molt més 'agraït' en els nois no fumadors. També no està de més recordar que encara hi ha gent que es pensa que el sexe oral pot ser font de enconament de enfermetats de transmissió sexual (VIH, etc...) Bé, segons els estudis científics pertinents, aquest probabilitat es ínfima per no dir inexistent. Únicament en el cas de que el noi tingués en el penis un tall per on surtis una mica de sang podria haber un possible contagi. Per les persones que volguin estan segures de que es poden empassar sense problemes l'esperma de la seva parella sexual, el que fan alguns, es observar detingudament la correguda dins del preservatiu i comprovar que no hi ha restes de sang. Si tot és correcte, ja pots buidar-ho dins la boca i empassar-ho, tot com si estiguessis prenent el suc d'un Calippo (ja sabeu, el liquíd que queda abaix quan ja t'has menjat el gel). Podem aprofitar aquest fil per explicar, aquells que no us empasseu l'esperma que feu amb ell. ¿El guardeu a la boca mentres aneu al lavabo i l'escupiu? Expliqueu. Per moltes persones, empassar-se una correguda no és una opcio viable (perquè els hi provoca arcades, etc...) i estaria bé que s'expliqués aquí quines alternatives poden aplicar quan se'ls hi corren a la boca. Bé, i en general, aprofiteu el fil per explicar totes les vostres experiències amb aquesta maravillosa substància, el semen, a la qual tots li debem la nostra existència.
la veritat és que treure la polla al moment crucial és una putada ara, jo entenc que a alguna li faci fàstic és una qüestió d'acord mutu i no passa res, no?
Sol·lució: Corre't als pits!
Al cabell xala més.
No, no fa puta gràcia... | 0.837203 | curate | {"ca": 0.9387938793879388, "es": 0.05670567056705671, "fr": 0.004500450045004501} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_112291 | La companyia llança un nou model de trial 'lleuger' per a tots els públics que es començarà a comercialitzar el 2016
Honda ha anunciat una inversió de 3,3 MEUR per a la planta de Montesa, a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). La companyia s'ha fixat l'objectiu d'incrementar la producció i obrir nous mercats –actualment ja exporta el 86% de la producció– i preveu destinar aquesta inversió a l'adequació de les línies de producció i a l'actualització de models. La previsió és passar de les 1.930 motos que s'acabaran produint aquest 2015 a assolir la xifra dels 5.000 vehicles el 2018. En aquest sentit, la marca japonesa ha anunciat també el llançament d'un nou model de trial 'lleuger', la '4RIDE', amb a que pretén arribar al gran públic. D'aquest model se'n comercialitzaran ja unes 800 unitats el 2016.Honda aposta per la seva planta catalana i en els pròxims anys preveu adequar totes les seves línies de producció, adaptar els models existents a la nova normativa europea d'emissions, actualitzar els models dels vehicles perquè continuïn sent competitius i invertir també en nous models que puguin sorgir.En tota, una inversió global prevista de més de 3 milions d'euros que es farà al llarg dels pròxims tres anys i que té com a objectiu últim l'increment de la producció a la planta vallesana de Santa Perpètua. El 2015 es tancarà amb 1.930 unitats i la projecció que la companyia és assolir les 3.000 unitats el 2016, 4.000 el 2017 i 5.000 el 2018, més que doblant la xifra actual.Aquest augment de la producció suposarà la contractació, aproximadament, de prop de mig centenar de persones al llarg d'aquests tres anys. Des del 2008, Honda ha invertit ja 23 MEUR en activitat industrial a la planta de Santa Perpètua de Mogoda, a més de l'obertura l'any 2013 d'un nou centre logístic.D'altra banda, l'empresa japonesa ha presentat també el nou model de moto de trial 'lleuger' que es comercialitzar el 2016, dins el pla de desenvolupament a la fàbrica de Santa Perpètua de productes Montesa que abans és fabricaven al Japó. Aquest nou model és el '4RIDE', un nou concepte de moto orientat a públic no especialitzat en el trial.La fabricació d'aquest nou model suposa una inversió per al pròxim any de 700.000 euros i es preveu una producció de 800 unitats el 2016. El pròxim mes de gener, de fet, ja es començaran a comercialitzar les primeres unitats. La idea és que la producció de la '4RIDE' creixi al ritme que la resta de models per assolir les xifres globals de producció que Honda es fixa per al 2018.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.740357 | curate | {"ca": 0.8519845644983461, "es": 0.13699007717750827, "en": 0.011025358324145534} | : /catalunya/territori/noticia-ampliaciohonda-invertira-33-meur-planta-montesa-santa-perpetua-doblara-produccio-motos-tres-anys-20151104134952.html |
cawac_ca_20200528_2_54123 | Aquest diumenge se celebra la VII Pedalada Popular
Aquest diumenge se celebra la VII Pedalada Popular
Aquesta activitat s'emmarca dins els actes de la Setmana de la Mobilitat
26/10/2007
La conselleria de Sostenibilitat, Medi Ambient i Salut de l'Ajuntament, ha organitzat per aquest diumenge dia 28 d'octubre, la “VII Pedalada Popular per la mobilitat sostenible i segura” sota el lema per “una Tarragona més verda i més blava”, activitat que tanca les actuacions emmarcades dins la Setmana de la Mobilitat d'enguany.
El circuit, que és d'uns 21 quilòmetres aproximadament, s'iniciarà a les 10h al centre comercial Carrefour, arribant a la ciutat fins a la Via Augusta i tornant per la costa, altra vegada fins al Carrefour, que es preveu acabi a les 12h del migdia. Les inscripcions podran fer-se fins a l'últim moment a la galeria d'aquest centre comercial, al Club ciclista Campclar i al punt d'inscripció instal·lat a la Rambla Nova (davant de l'Oficina Municipal de Turisme).
La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, on està emmarcada aquesta activitat, pretén estimular un comportament ciutadà, en relació amb l'ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible; en particular, amb la protecció de la qualitat de l'aire, la prevenció d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle, el consum racional dels recursos energètics i l'ocupació de l'espai públic. | 0.716622 | curate | {"ca": 0.9927272727272727, "it": 0.007272727272727273} | http://www.tarragona.cat/la-ciutat/noticies/aquest-diumenge-se-celebra-la-vii-pedalada-popular |
mc4_ca_20230418_1_33812 | COSA by Petiso - 30-7-2019
Programació del dia 30-7-2019
Només a partir de la data 30-7-2019
11:37 Plats bruts - Tinc una edat
12:06 Plats bruts - Tinc dubtes
12:30 Plats bruts - Tinc un pare hippy
15:46 Un poble francès - El pont
16:39 Vera - Dir mentides
18:16 Shakespeare i Hathaway, investigadors privats - El final promès
El final promès
Peter Quintus, propietari d'una funerària, rep la visita de dos homes que diuen que pertanyen a una organització criminal i que han rebut l'encàrrec de matar-lo al cap de 24 hores, però no li diuen per què. Quintus contracta l'agència Shakespeare i Hathaway perquè el protegeixin. Els dos detectius entren en acció i aviat comencen a trobar sospitosos, però continuen sense saber el motiu de l'amenaça. La cosa s'embolica amb unes quantes agressions i un mort.
18:59 Shakespeare i Hathaway, investigadors privats - Màgia esquerpa
19:57 Moments APM?
22:00 Cool hunters - Swing
22:36 Lokus Day - Capítol 1
Programa d'esquetxos d'humor on una variada fauna de personatges protagonitzen diverses aventures o situacions sorprenents, tot servit en diferents formats audiovisuals passats pel segell personal de "Lokus Day". En aquest programa descobrirem un cantant dels anys 70 que persegueix un home a través del temps, també a un excèntric tarotista que aconsella , de manera particular, la gent que truca al seu consultori o a dues youtubbers que s'atreveixen amb els reptes més arriscats.
23:02 Pel·lícula - Executiva amb problemes
Executiva amb problemes
EXECUTIVA AMB PROBLEMES (New in Town) Idioma versió original: anglès Durada: 92' Producció: Lionsgate / Gold Circle Films, 2009 (Estats Units) Direcció: Jonas Elmer Guió: C. Jay Cox, Ken Rance Música: John Swihart Fotografía: Chris Seager Intèrprets: Renée Zellweger, Harry Connick Jr., Siobhan Fallon, Frances Conroy, J.K. Simmons,Mike O'Brien, Ferron Guerreiro Lucy Hill (Renée Zellweger) és una executiva ambiciosa amb molt de futur. Li encanten les grans ciutats, els cotxes i les sabates. Quan li ofereixen un lloc temporal fora de la ciutat, en una petita població rural per reestrucutrar una fàbrica, accepta perquè veu molt pròxim un ascens. Aquesta feina senzilla es convertirà en una experiència que li canviarà la vida. La Lucy trobarà sentit a la seva vida i, alhora, l'home dels seus somnis. (Harry Connick Jr.)
00:44 Pel·lícula - Gàbia
Direcció: Marcos Cabotá Guió: Marcos Cabotá Fotografia: Edu Biurrun Música: Tolo Prats Intèrprets: Xavi Núñez, Antonia Payeras, Miguel Ángel Jiménez, Javivi Producció: Nova Televisió / IB3 Televisió El 30 de juliol del 2009 al migdia una bomba esclata en un cotxe de la Guàrdia Civil, a prop del port de l'illa de Mallorca i mata dos agents. La policia activa l'anomenada operació Gàbia: cap mitjà de transport no pot entrar ni sortir de l'illa, incloses, òbviament, les embarcacions privades.
02:31 Ritmes a l'estudi - SHARK
03:31 Blues a l'estudi - DELTA POWER TRIO
04:26 Jazz a l'estudi - Cece Gianotti
05:27 Jazz a l'estudi - Manel Camp Quartet
05:50 Videoclips catalans - Sotrac - Immortals
05:53 Videoclips catalans - Atomic Leopards - Sé que li agradarà
22:07 Pel·lícula - El genet pàl·lid
EL GENET PÀL·LID (Pale rider) Uns pistolers assalten un poblat miner de Califòrnia, fan malbé les eines dels miners i els intimiden perquè se'n vagin. Hull Barret, un dels miners, és al poble i pateix l'agressió dels pistolers que tornen de terroritzar el poblat. Un desconegut defensa Hull i després l'acompanya a casa. Tothom pren el desconegut per un pistoler solitari, però descobreixen que porta el collet eclesiàstic. L'home s'instal·la a casa dels Hull i els ajuda a fer front als pistolers, que volen apoderar-se de la zona perquè hi ha indicis que se'n pot extreure or. Idioma versió original: anglès Producció: Clint Eastwood per a Malpaso i Warner, 1985 (Estats Units) Direcció: Clint Eastwood Durada: 110 minuts Guió: Michael Butler i Dennis Shryack Fotografia: Bruce Surtees (color) Música: Lennie Niehaus Intèrprets: Clint Eastwood (predicador), Carrie Snodgress (Sarah Wheeler), Michael Moriarty (Hull Barret), Richard Dysart (Coy LaHood), Richard Kiel (Club), Christopher Penn (Josh LaHood)
00:01 Pel·lícula - Maverick
01:59 Història de la Humanitat - El temps del pillatge
02:48 El lloc dels fets - Sang a l'altar - Monestir de Sant Cugat
03:14 El lloc dels fets - Un mecenes desenganyat - Palau Maricel de Sitges
03:39 L'illa del tresor - Maria del Mar Bonet
04:05 L'illa del tresor - Jordi Savall
05:01 Bèsties - El rat-penat
05:27 Xarxa Natura - Baix Ter
05:32 Xarxa Natura - Beseit
05:38 Xarxa Natura - Aiguabarreig
05:43 Videoclips catalans - Land of Coconuts - Young at the Top
06:00 Papawa - Geni Papawa
Geni Papawa
El geni porta tota l'eternitat dins de la llàntia màgica. Només surt quan algú la frega per demanar tres desitjos. És una vida molt dura la del geni, ningú no respecta la seva intimitat. Per casualitats de la vida, va a parar a Papawa, i allà troba el seu somni fet realitat, una llàntia màgica per a ell! Per fi serà ell qui demani els 3 desitjos! Quan la frega, se li apareix el geni-Papawa disposat a complir-los, clar que per als illencs això no és cap problema, més aviat és una gran diversió!
06:07 Papawa - Taxi Papawa
Taxi Papawa
Ets taxista i n'estàs fart del trànsit, els semàfors i les multes? No t'ho pensis més, Papawa és la teva ciutat. Rere la porta del bungalou hi ha el paradís del taxista: una ciutat sense cotxes i amb tan sols un semàfor! Però ves amb compte: els teus nous clients faran el que faci falta per a que el teu somni es converteixi en el pitjor dels teus malsons!
06:17 Doraemon - El mirall del món al revés / El túnel secret d'en Nobita
06:41 Doraemon - Canviem de lloc amb el mapa dels trasllats / Els anuncis amb un mirall
07:05 Les Tres Bessones - Les Tres Bessones i el Dr. Jekyll i Mr. Hyde
07:29 Les Tres Bessones - Les Tres Bessones i Guillem Tell
07:56 Bola & Bill - Quina mosca l'ha picat?
08:08 Bola & Bill - Buffalo Bola i Orelles Hàbils
08:20 Mya Go - Mya Go i la festa de disfresses
Mya Go i la festa de disfresses
08:25 Mya Go - Mya Go i la Froggy
Mya Go i la Froggy
08:30 Mya Go - Mya Go, identitat secreta
Mya Go, identitat secreta
08:36 El Mic i els seus amics - El secret i la marieta
El secret i la marieta
El Mic té una cosa a dins una capseta. Què és? Ah, no ho pot dir a en Cincsegons perquè és un secret. Quan en Cincsegons marxa, de dins la capsa, en surt una marieta!
09:01 Els Mini Ninges - Ara em veus, ara no!
09:12 Els Mini Ninges - Una ombra de dubte
09:23 Oddbods - Molt ficat al joc
09:30 Oddbods - Tornem enrere
09:37 Oddbods - L'home aranya
09:46 Oddbods - El preu de la fama
09:53 Oddbods - El pare de l'Slick
09:59 En Grizzy i els Lèmmings - L'osset de peluix
10:06 En Grizzy i els Lèmmings - Un ós del juràssic
10:13 En Grizzy i els Lèmmings - Inspector Grizzy
10:21 En Grizzy i els Lèmmings - Fitness extrem
10:27 En Grizzy i els Lèmmings - La indigestió dels lèmmings
10:34 En Grizzy i els Lèmmings - Robots domèstics
10:42 Els bons ossos bruns: Un estiu "solprenent" - El racó fresquet
10:55 Els bons ossos bruns: Un estiu "solprenent" - La festa d'estiu al bosc
11:05 Els germans Kratt - Perfumats
11:28 L'inspector Gadget - El Tanoca Juràssic
11:38 L'inspector Gadget - Els diners del Mad
11:52 Avatar: l'últim mestre de l'aire - Els mestres del foc
12:15 Avatar: l'últim mestre de l'aire - La roca bullent (1a part)
La roca bullent (1a part)
12:38 El detectiu Conan - Una partida de cartes perillosa (2a part)
12:59 El detectiu Conan - Uns fideus tan bons que maten (1a part)
13:23 En Grizzy i els Lèmmings - Fitness extrem
13:37 En Grizzy i els Lèmmings - Control de masses
13:43 En Grizzy i els Lèmmings - Ós sota control
13:50 En Grizzy i els Lèmmings - L'ós agitat
13:57 Prodigiosa: Les aventures de Ladybug i Gat Noir - Antibug
14:20 Prodigiosa: Les aventures de Ladybug i Gat Noir - El Cavaller Negre
14:41 Els pingüins de Madagascar - Rumors i cops d'estat / Pinzells perillosos
15:03 Els pingüins de Madagascar - Enredats a la xarxa / La pèrdua de la corona
15:24 Bola de drac Z - En Satan es fica pel mig i reapareix el primer monstre Bu
15:47 Bola de drac Z - L'estratègia secreta d'en Vegeta! Dos desitjos amb segona intenció!
16:12 Comptem amb la Paula - Animal de companyia o no?
16:23 Comptem amb la Paula - Bon menjar, bona salut
16:34 Dinotren - Ned el quadrúpede
16:45 Dinotren - I ara amb plomes!
16:56 Dinotren - Petey el petinosaure
17:08 El Mic i els seus amics - Quantes disfresses!
17:33 Dot. - Esquirols en marxa
17:43 Dot. - El dia d'en Dev
17:53 Dot. - Atura't i olora les roses salvatges
18:02 Dot. - El porc fantasma
18:13 Tib i Tatoum - La vida salvatge
18:25 Tib i Tatoum - L'animal petit
18:39 Els germans Kratt - Tocar un colibrí
19:01 Els germans Kratt - L'Ombra, el jaguar negre
19:23 L'inspector Gadget - El subcomissari McFbber
19:33 L'inspector Gadget - La torre titànica
19:45 L'inspector Gadget - El dron silenciós
19:57 Els Mini Ninges - La còlera del Kami
20:08 Els Mini Ninges - El segrest del Najima
20:20 Els Mini Ninges - El rellotge de sorra de Jikan
20:30 Les aventures de Riff i Flat - El llibre màgic
20:40 En Grizzy i els Lèmmings - Memòria d'ós
20:47 En Grizzy i els Lèmmings - Lèmmings químics
20:54 En Grizzy i els Lèmmings - Control remot
21:02 En Grizzy i els Lèmmings - L'ós i la papallona
21:12 Salve, rei Julien! - La Clover, clavada
21:34 Un drama total presenta: La cursa absurda - Rock congelat
Rock congelat
06:22 Programes Externs Esports - Transpyr 2019
06:43 Temps d'aventura
07:09 Transmissions esportives - Urbance 2019 Professionals+Parelles+Mini Parelles
07:56 eEsport3 - eEsport3: eFootball.Pro League jornada 2
09:01 Futbol - Futbol Torneig Històrics: Grup 1
11:47 Mundialito 2019 - Mundialito 2019: Final (2011)
12:50 Mundialito 2019 - Mundialito 2019: Final (2010)
13:56 Mundialito 2019 - Mundialito 2019: Final (2009)
14:58 Mundialito 2019 - Mundialito 2019: Final (2008)
15:57 Mundialito 2019 - Mundialito 2019: Final (2007)
17:05 Programes Externs Esports - Refugis i guardes cap.8
17:18 No tenim vergonya
17:56 Futbol - Futbol Torneig Històrics: Grup 2
20:48 Zona UFEC
20:59 Temps d'aventura
21:31 Cricket - Cricket: Lliga Europea SG Findorff EV-Catalunya Cricket Club
23:18 Zona zàping
23:55 Especials Esports - 360: Biel Vargas, amb tot el cor
00:28 Futbol - Futbol Torneig Històrics: Grup 2
03:24 Nascar - Nascar Pocono | 0.754376 | curate | {"en": 0.08521500098173965, "ca": 0.8146475554682898, "ja": 0.0017671313567641862, "es": 0.053602984488513646, "de": 0.002650697035146279, "fr": 0.0196347928529354, "it": 0.0098173964264677, "oc": 0.006283133712939329, "da": 0.002847044963675633, "id": 0.0035342627135283725} | https://cosa.totsrucs.cat/?day=30&month=7&year=2019 |
oscar-2301_ca_20230418_7_83093 | Incorporem 400 persones més als serveis de neteja i recollida de residus. Amb elles, la plantilla actual arriba a les 4.400 persones.
Més inversió
Hem augmentat en gairebé 30 milions d’euros el pressupost per a neteja i recollida de residus, que ara arriba als 300 milions d’euros anuals (un 14 % més).
Més freqüència
Augmenta la freqüència de neteja a les zones on s’ha identificat que hi ha més necessitat. També es netegen més els parcs i els contenidors i hi ha més servei de rentat amb aigua en punts determinats de la ciutat.
Nova flota de vehicles
Renovem la flota de vehicles: 870 són elèctrics. Així millorem la qualitat de l’aire i reduïm el soroll.
Més informació
Contenidors nous
Els nous contenidors són més baixos per millorar la visibilitat i tenen mides diferents per donar resposta a les necessitats de cada territori.
Més informació
Adaptació als barris
El nou servei de neteja viària s’adapta a les característiques i necessitats de cada barri.
Equips més eficaços
Fem el servei més eficaç, amb equips que poden escombrar, netejar o recollir residus segons les situacions que trobin.
D’envasos a reciclables
A partir d’ara, hi ha un contenidor únic per reciclar envasos lleugers, plàstics i metalls.
Maquinària especialitzada
Fem servir maquinària adaptada als nous espais de la ciutat, com ara la destinada a la neteja dels carrils bici o a les zones pacificades. | 0.714126 | curate | {"ca": 0.9236417033773862, "es": 0.0763582966226138} | https://www.barcelona.cat/cuidembarcelona/ca/que-millora |
cawac_ca_20200528_6_2311 | L’Embolic, de Marcel Gros, obre la temporada teatral de tardor al TMR
Aquest diumenge, 2 d’octubre (12 h), el Teatre Municipal de Roses inicia la nova temporada de tardor amb una proposta de l’associació Optimist destinada al públic infantil: L’EMBOLIC, de Marcel Gros. Una oportunitat única per gaudir en família del llenguatge, simbologia i imaginari propis d'aquest cèlebre pallasso, amb l’experiència i saber fer que li proporcionen 30 anys dalt dels escenaris.
MArcel Gros
30/09/2011 00:00 - Departament de Comunicació i Premsa
Passejant per aquella línia tan fina que separa la realitat de la ficció ens trobem el Pallasso escombrant un gran paper. Tothom se'l mira. I l’espectacle encara no ha començat? Quin embolic! No se sap com, cau dins un somni..., un d'aquells somnis que sembla realment que estigui passant de veritat... Somnia que és un Pallasso que està davant del públic... Està sol i ho ha de fer tot, ha de presentar, ha d'actuar, fer la neteja... Ja no sap si és l'artista o el mosso de pista... Quin embolic!... El Marcel viu a la lluna, hi ha una finestra que parla, es fa amic d'una mosca aventurera, coneix un cavall invisible, presenta un programa de la TDT i tot el que et puguis imaginar? Quin embolic! Omplim els dipòsits d'imaginació, cordem-nos els cinturons, estem a punt d'emprendre el vol... Tot això que està passant és veritat que ho hem somniat, que era veritat?... Quin embolic! Entrada: 4 euros Organitza: Optimist Col·labora: Ajuntament de Roses | 0.658101 | curate | {"es": 0.0469068660774983, "ca": 0.9075458871515976, "de": 0.007477906186267845, "su": 0.011556764106050306, "en": 0.026512576478585997} | http://www.roses.cat/noticies/historic/laembolic-de-marcel-gros-obre-la-temporada-teatral |
cawac_ca_20200528_8_49977 | Dissabte, 19 d'octubre, Lleida
12, 14, 19, 21, 26 i 28 de novembre de 2013 Lleida
LECTORUM
CAMPANYES
LECTORUM
AUDIO & VISUAL
El gran crack de España - The great Spanish crash
Documental emès en la BBC, sobre la gran crisi econòmica i el crack del sistema financer espanyol, així com de l'explosió de la bombolla immobiliària i de les grans retallades socials que s'estan donant a causa d'aquesta crisi.
Si voleu fer difusió d'activitats, convocatòries, notícies a través del nostre butlletí, ens ho podeu fer arribar a [email protected]
Elaborat per l'Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida en conveni amb la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat de l'Ajuntament de Lleida.
Avís Legal
En compliment de la Llei 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal, s’informa de que les dades de caràcter personal facilitades s’incorporaran a un fitxer degudament registrat del que és titular la Universitat de Lleida amb la finalitat d’atendre la present relació, i ser informat d’activitats que realitza la universitat com enviament de publicacions, i per accions de cooperació i solidaritat. Les dades personals facilitades son confidencials i son tractades d’acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades. El titular de les dades queda informat i dona el consentiment exprés per l’accés, tractament i comunicació de les seves dades personals esmentats anteriorment. El titular de les dades pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació mitjançant escrit adreçat al responsable del fitxer, Plaça Víctor Siurana, 1 de Lleida, CP 25005. Nom i cognoms, DNI, signatura | 0.717497 | curate | {"ca": 0.910411622276029, "fr": 0.03026634382566586, "zh": 0.009685230024213076, "en": 0.005447941888619854, "pt": 0.00847457627118644, "es": 0.03571428571428571} | http://www.udl.cat/serveis/ODEC/Butlleti_ODEC/Butlleti_Octubre_2013 |
dogv_ca_20231006_0_31244 | RESOLUCIÓ de 29 de maig de 2023, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es modifica l'autorització del centre privat d'Educació Infantil de primer cicle Primers Passos de la localitat de Castelló de la Plana, per canvi de titularitat. [2023/6207]
(DOGV núm. 9614 de 09.06.2023) Ref. Base de dades 006241/2023
-
Anàlisi documental
Antecedents de fet
Primer. La titularitat del centre privat d'Educació Infantil de primer cicle denominat Primers Passos de la localitat de Castelló de la Plana, codi de centre 12008351, sol·licita el canvi de la titularitat del centre.
Segon. La Direcció General de Centres Docents ha comprovat el compliment, per part de la nova titularitat, dels requisits exigits per la normativa vigent.
Fonaments de dret
Primer. L'òrgan competent per a dictar la present resolució és la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, segons l'article 4 del Decret 173/2020, de 30 d'octubre, del Consell, d'aprovació del Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. Mitjançant la Resolució de 13 d'abril de 2022, d'aquesta conselleria, es delega aquesta competència en la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional.
Segon. Vista la normativa aplicable als centres educatius privats i de conformitat amb aquesta.
Vistos els antecedents de fet i considerats els fonaments de dret, resolc:
Primer
Modificar l'autorització per canvi de la titularitat del centre que més a baix s'indica, en els termes que s'especifiquen a continuació:
Codi de centre: 12008351.
Denominació genèrica del centre: Centre privat d'Educació Infantil de primer cicle.
Denominació específica del centre: Primers Passos.
Anterior titularitat: Cristina Rodríguez Tena.
Nova titularitat que s'autoritza: Nova Escoleta, Societat Limitada
Domicili: carrer Bernat Artola, número 22.
Localitat: Castelló de la Plana.
Província: Castelló.
Segon
La present resolució tindrà efectes des de la data en què es dicta.
La present resolució donarà lloc a les corresponents inscripcions en el Registre de Centres Docents de la Comunitat Valenciana.
De conformitat amb el que estableixen els articles 112, 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i els articles 10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, contra el present acte, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs potestatiu de reposició o plantejar directament un recurs contenciós administratiu en els terminis i davant els òrgans que s'indiquen a continuació:
a) El recurs de reposició haurà d'interposar-se davant l'òrgan que ha dictat l'acte, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la seua notificació.
b) El recurs contenciós administratiu haurà de plantejar-se davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la seua notificació.
Per a les persones interessades que no siguen objecte de notificació, els terminis començaran a comptar des de l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 29 de maig de 2023. El secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional (p. d. R 13.04.2022): Miguel Soler Gracia. | 1 | perfect | {"ca": 0.9558688323628562, "en": 0.003371130861170702, "es": 0.027581979773214832, "it": 0.00030646644192460924, "pt": 0.012871590560833588} | dogv1192 |
mc4_ca_20230418_2_479406 | Sortir del bloqueig -@RevistaTreball
Sortir del bloqueig Revisat per Revista Treball a maig 05 . Tant Espanya com Catalunya es troben instal·lades en una situació de bloqueig polític altament preocupant. Les eleccions generals del proper 26 de juny poden fe Tant Espanya com Catalunya es troben instal·lades en una situació de bloqueig polític altament preocupant. Les eleccions generals del proper 26 de juny poden fe Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Sortir del bloqueig
10/05/2016 a les 7:14 am
Però, al capdavall, els catalans podríem decidir si volem ser independents o no? Vull dir si haurem de demanar permís a Madrid
10/05/2016 a les 7:13 pm
Pere: a la realitat, el permís se li ha de demanar a la realitat.
11/05/2016 a les 2:31 pm
Els límits de la realitat política els posem nosaltres. Madrid no és la Realitat
12/05/2016 a les 12:03 pm
La realitates es externa a nosaltres per definició .
El deliri de omnipotencia es creure que no hi han limits i forma part del pensament màgic. El independentisme es una patologia politica en que la impotencia per assolir els objectius sencills (un millor finançament, blindar la inmersió. etc…) es sublima en una fantasia de omnipotencia en que els catalans imposen el seu programa màxim sense que ningú faci res. La forma d’enfrontar la dissonancia es anar aplaçant el moment cap el futur.
Aquesta negació de la realitat incomoda a un 50% de la població amb lo cual dificulta encara mes els objectius que es buscaven. El deliri es una escapatoria peró no es una solució.
Companys, deixeu la negació i el deliri. Torneu a la terra i fem algo pel nostre pais que no sigui imaginar fantasies impossibles. | 0.762664 | curate | {"ca": 0.908868501529052, "fr": 0.05932721712538226, "es": 0.03180428134556575} | http://revistatreball.cat/sortir-del-bloqueig/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_92683 | La nova zonificació prioritza la proximitat al centre i l'heterogeneïtat sociocultural de les famílies
Comparteix:
La regidora Pilar Gorina i la tècnica d'educació de l'Ajuntament Eulàlia Formiguera / Foto: Cugat Mèdia
el 15/des/21 Sara Bella Societat PDF
Sant Cugat estarà dividida en cinc zones escolars de cara al pròxim curs 2022-2023. Així, la ciutat passa de dues a cinc zones i les famílies, per tant, hauran d'escollir entre tres, quatre o cinc centres de la seva zona. La regidora d'Educació, Pilar Gorina, ha explicat en roda de premsa que aquesta decisió respon, principalment, a la voluntat d'apropar les escoles als domicilis i de rectificar els desequilibris entre centres escolars en la composició social de l'alumnat.
De forma orientativa, les zones escolars es divideixen així:
Zona 1: Monestir-Sant Francesc i Coll Favà.
Zona 2: Nucli, part de Parc Central, Eixample Sud i Torre Blanca.
Zona 3: Volpelleres i Sant Domènech.
Zona 4: Mira-sol, can Mates, Arxiu i part de Parc Central.
Zona 5: Valldoreix, la Floresta i les Planes.
Mapa de la nova zonificació escolar / Foto: Ajuntament de Sant Cugat
Des de l'Ajuntament s'ha habilitat un cercador mitjançant el qual es poden consultar les escoles, instituts i centres educatius que corresponen a una determinada adreça. S'hi pot accedir a través d'aquest enllaç.
Educació secundària
Pel que fa a la secundària, a partir del pròxim curs hi haurà zonificació única, tot i que cada escola pública tindrà adscrits dos instituts. Així, les escoles La Floresta, Ferran i Clua, Ciutat d'Alba, Turó de can Mates i Joan Maragall tindran plaça garantida als instituts Arnau Cadell i Angeleta Ferrer, mentre que les escoles Pins del Vallès, Gerbert d'Orlhac, L'Olivera, Collserola i Pi d'en Xandri estan adscrites al Pla Farreras i al Leonardo da Vinci.
'A Sant Cugat fem una gran escola'
Amb aquest eslògan s'ha donat a conèixer la nova zonificació escolar, mitjançant la qual es busca reequilibrar la demanda i garantir la pluralitat educativa, donar valor a la proximitat del centre educatiu i a la mobilitat sostenible, i complir el nou decret d'admissió d'alumnes en contra de la segregació escolar.
La regidora ha posat èmfasi en la qualitat educativa de tots els centres de la ciutat i ha recordat que, per davant de la proximitat del domicili, primarà l'agrupació de germans. En aquest sentit, ha aclarit que aquells infants que tinguin germans escolaritzats a un centre d'una zona diferent de la seva, també s'hi podran inscriure.
Un procés de reflexió i consens
Per acabar, la regidora ha assegurat que la nova zonificació és el resultat d'un procés de reflexió i consens. "No em sento sola, em sento molt acompanyada en l'execució d'aquest projecte", ha dit Gorina.
En aquest sentit, la regidora ha concretat que la proposta es va començar a estudiar a principis del 2021, es va aprovar per assentiment de tots els representants del Consell escolar municipal, que està format per l'Ajuntament, les direccions de tots els centres educatius públics i concertats, les AFES públiques i concertades, i els representants del professorat i alumnat.
Finalment, la proposta s'ha aprovat aquest dimecres per la Taula local de planificació educativa, un òrgan format per l'Ajuntament i el Departament d'Educació.
DECLARACIONS
Pilar Gorina
El respecte als límits el barri, l'escolaritat de proximitat, que la població de cada zona sigui heterogènia.
Pilar Gorina
Els objectius de la nova adscripció són garantir un procés de continuïtat d'itinerari educatiu, que hi hagi escoles que tinguin el seu institut de referència, coherència pegadògica i millorar la taxa d'escolarització a secundària del sector públic.
Comparteix:
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
La falta de medicaments: un maldecap per a farmàcies i clients de Sant Cugat
Sant Cugat repeteix com a municipi català amb més persones amb estudis superiors
Un vehicle del servei municipal de neteja s'estavella contra una casa
Resolta l'avaria que havia deixat sense aigua calenta 35 habitatges de Promusa a Can Trabal
Els agents de civisme tornaran a les escoles al gener, després d'un desembre sense
20 anys de l'ordenança d'estalvi d'aigua de Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Email
Password
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web. | 0.772712 | curate | {"ca": 0.9662002152852529, "es": 0.008826695371367061, "en": 0.015931108719052744, "pt": 0.009041980624327234} | https://www.cugat.cat/diari/opinio/156694 |
mc4_ca_20230418_1_63720 | Benvingut al Sistema d'Informació de Reparacions de HCR Property
Si us plau, feu clic a l'esfera per triar l'idioma. Segueixi les instruccions de la pantalla i nosaltres ens encarregarem.
el seu equip de manteniment HCR
HCR Limited - Reparació i manteniment de Software de gestió és alimentat per | 0.681971 | curate | {"ca": 1.0} | https://hcr-limited.fixflo.com/ca/Auth/HomeIssueCreate |
wikipedia_ca_20230401_0_329530 | Hessen-Kassel
El landgraviat de Hessen-Kassel va ser un antic estat independent del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a l'actual Alemanya.
S'originà l'any 1567 quan, amb la mort del landgravi Felip I de Hessen, el landgraviat de Hessen va repartir-se entre els seus quatre fills. El primogènit de Felip I, Guillem, va rebre el landgraviat de Hessen-Kassel, situant la capital a la ciutat de Kassel.
Amb l'arribada de Napoleó, l'any 1803, el landgraviat va ser elevat a la categoria d'electorat de Hessen.
Història.
A la mort del landgravi Felip I de Hessen el 1568, el landgraviat de Hessen va ser dividit entre els seus quatre fills:
- Guillem va rebre Hessen-Kassel
- Lluís va rebre Hessen-Marburg
- Felip va rebre Hessen-Rheinfels
- Jordi va rebre Hessen-Darmstadt
Amb la mort sense descendència de Felip, Hessen-Kassen va incorporar els territoris de Hessen-Rheinfels. Una segona expansió es produí l'any 1604, quan Lluís morí sense descendència i les possessions de Hessen-Marburg es van repartir entre Hessen-Kassel i Hessen-Darmstadt.
Hessen-Kassel va ser un dels principals estats alemanys aliats de Suècia durant la Guerra dels Trenta Anys. El landgraviat, calvinista, va donar suport de manera important la causa protestant brindant ajuda militar a l'exèrcit suec, tot i que el seu territori va ser ocupat per tropes imperials durant la guerra.
El 1730, Hessen-Kassel i Suècia constituïren una unió personal sota el govern de Frederic I de Suècia.
El landgraviat es va fer famós per les seves tropes mercenàries al servei d'altres països durant els segles xvii i xviii . El landgravi Frederic II va prestar tropes a Gran Bretanya, que van servir en les colònies d'Amèrica del Nord.
En l'actualitat, el territori del que va ser Hessen-Kassel es troba integrat dins de l'estat alemany de Hessen. | 1 | perfect | {"de": 0.007274762171236709, "ca": 0.9927252378287633} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=329531 |
mc4_ca_20230418_4_223883 | El jurat del programa de Projectes Interassociatius, la Fundació Horta Sud, Caixa Popular i el Grupo Ugarte han publicat ja la resolució de la convocatòria de 2017. En aquesta edició s’han presentat 36 projectes en els quals participen més de 200 associacions. Després de la resolució del jurat se subvencionaran 10 projectes, en els quals participen 58 associacions.
L’objectiu d’aquesta convocatòria és afavorir la participació ciutadana i enfortir el teixit social de la comarca, contribuint a la realització de projectes de desenvolupament cultural, social o educatiu que promouen la col·laboració entre associacions.
Compartim Capacitats? : Projecte inclusiu que pretén canviar la imatge que tenen les persones amb diferències al centres formatius de la localitat de Manises, a través de distintes activitats conjuntes als centres educatius. Presentat per AFADIMA i les AMPA del Col·legis Félix Rodríguez de la Fuente, Vicente Nicolau, Sagrada Familia i les Escoles Infantils La Pinaeta, Gesmil, El Molí i La Tarara. Import de l’ajuda: 2.500 €.
Som art som música: El projecte té com a objectiu la recuperació del carrer, les places i el camp amb l’art i la música realitzada pels propis veïns. Presentat per Associació Espai Literari i Cultural Torrent de Paraules, MAM (Moviment Artístic de Mislata), Associació Veïnal Barri del Quint. Import de l’ajuda 1.500 €.
Passejant per la comarca: El projecte té com a objectiu difondre el patrimoni cultural de la comarca amb distintes activitats entre associacions de diversos pobles. Presentat per GUAIX Horta Sud, Associació Cultural El Barranc de Paiporta, La Gavella de Torrent, Associació Cultural «El Bolitxo» de Sedaví, La Figuera d’Alcàsser, Associació d’alumnes FPA de Torrent. Import de l’ajuda 1.500 €.
La poesia d’Estellés als barris de València: L’objectiu d’aquest projecte és donar a conèixer la cultura valenciana mitjançant distintes activitats lúdiques i culturals a l’àmbit associatiu i educatiu . Presentat per Coordinadora Alumnat Professorat, Pares i Mares per l’ensenyament Públic en Valencià (CAPPEPV), Societat Coral el Micalet, Centre de Recursos Just Ramírez – CA REVOLTA, Associació Cultural Lluna Roja (Racó de la Corbella), Associació Cultural Sóc el que Menge. Import de l’ajuda 1.500 €.
Entrecamins (CIUTAT FALLERA-BENICALAP-ENTRECAMINS): El projecte té com a objectiu ajudar a les famílies més necessitades oferint una atenció integral. Presentat per Falla Ciutat Fallera, C.P. Ciutat Fallera, Col·legi Comenius, Fundació Diagrama, Col·legi El Carme, C.P. Lluis Guarner, Gremi d’Artistes Fallers, Casa Caritat, Universitat Popular, Asociación Cultural Andaluza Ciutat Fallera, Centre Penitenciari Picassent, Aldeas Infantiles. Import de l’ajuda 1.500 €.
En els 22 anys de Projectes Interassociatius s’han lliurat ajudes per valor de 188.671 euros, repartits entre 129 projectes i més de 708 entitats subvencionades.
La Fundació Horta Sud, Caixa Popular i Grupo Ugarte han lliurat 20.000 euros als projectes presentats a la convocatòria de Projectes Interassociatius en un acte celebrat en el TAC de Catarroja, en el qual han participat més d'un centenar de…
Etiquetas: associacións Fundació Horta Sud l'Horta projectes
La Generalitat reclama al Gobierno que respete el plan autonómico sobre zonas inundables en L’Horta | 0.695861 | curate | {"ca": 0.9633699633699634, "en": 0.00641025641025641, "es": 0.03021978021978022} | https://elmeridiano.es/la-fundacio-horta-sud-subvenciona-10-projectes-interassociatius-en-la-comarca/ |
mc4_ca_20230418_5_785639 | Llista de números de telèfon de Canadà | Llista de números de mòbil | Darreres bases de dades de correu electrònic
Llista de números de telèfon de Canadà
Darrera base de dades de correu » Llista de números de telèfon de Canadà
Números de telèfon de Canadà
A la llista de números de telèfon del Canadà s'hi inclouen dos milions de bases de dades de consumidors de Canadà. El màrqueting digital és una de les millors maneres de promoure el negoci. Aquí teniu la llista de números de telèfon de trucada més recent i actualitzada per desenvolupar la vostra empresa al Canadà.
Comprar la llista de números de telèfon del Canadà per a màrqueting per SMS o campanyes de trucada en fred de la vostra empresa. La llista de telèfon de Canadà té nom del consumidor, adreça, número de telèfon, ciutat, etc.
Llista de telèfon de la gent de consum al Canadà
Preu: $ 9,000
Pregunta i resposta del número de telèfon de Canadà | 0.739184 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.latestdatabase.com/ca/canada-phone-number-list/ |
mc4_ca_20230418_11_123934 | (DOGC n�m. 5044, de 09-01-2008, pp. 1609-1688, correcci� d'errades en el DOGC n�m. 5065, pp. 10036 i ss., de 07-02-2008)
Titol Prelimiminar. Disposicions genrals Art. 1-6
Titol I. De les compet�ncia en mat�ria d'habitatge Art. 7-9
T�tol II. De la planificaci� territora i la programaci� en mat�ria d'habitatge
Cap�tol I. Disposicions generals
Cap�tol II. L'habitatge en el planejament urban�stic
Art. 10-21
T�tol III. De la qualitat del parc immobiliari d'habitatges
Cap�tol I. Qualitat del parc immobiliari i requisits exigibles als habitatges
Cap�tol II. Conservaci� i rehabilitaci� del parc immobiliari residencial.
Secci� primera. Disposicions generals
Secci� segona. Foment de la conservaci� i de la rehabilitaci�
Secci� tercera. Mesures d'intervenci� administrativa
Cap�tol III. Utilitzaci� an�mala dels habitatges
Art. 22-44
T�tol IV. De la protecci� dels consumidors i els usuaris d'habitatges en el mercat immobiliari
Cap�tol II. Activitats professionals vinculades amb l'habitatge
Secci� primera. Agents que intervenen en el proc�s d'edificaci� i rehabilitaci� d'habitatges
Secci� segona. Agents que intervenen en la prestaci� de serveis immobiliaris
Cap�tol III. Registre d'homologaci� dels aganets vinculats amb l'habitatge
Cap�tol IV. Publicitat de l'habitatge
Cap�tol V. Oferta de l'habitatge
Cap�tol VI. Transmissi� i arrendament de l'habitatge
Art. 45-65
T�tol V. De la pol�tica de protecci� p�blica dels habitatges
Cap�tol I. �mbits i formes de l'actuaci� p�blica
Cap�tol II. Solidaritat urbana
Cap�tol III. R�gim general de l'habitatge amb protecci� oficial
Cap�tol IV. Adjudicaci� i transmissi� dels habitatges amb protecci� oficial
Secci� primera. El control p�blic en l'adjudicaci� i la transmissi� de l'habitatge amb protecci� oficial
Secci� segona. El registre de Sol�licitants d'habitatge amb Protecci� Oficial
Secci� tercera. Els procediments d'adjudicaci� d'habitatges
Cap�tol V. Desnonament administrariu d'habitatges amb protecci� oficial
Cap�tol VI. Administraci� dels habitatges amb protecci� oficial
Art. 66-107
T�tol VI. Del r�gim de control i del r�gim sancionador
Secci� primera. Inspecci� i mesures aplicades
Secci� segona. Mesures provisionals
Secci� tercera. Mesures sancionadores
Cap�tol II. Tipificaci� de les infraccions
Cap�tol III. Prescripcions i caducitat
Cap�tol IV. Compet�ncies en el procediment sancionador
Art. 108-131
T�tol VII. De la col�laboraci� dels notaris i registradors en l'aplicaci� de la llei Art. 132-136
Disposici� final
L'habitatge �s una de les preocupacions m�s importants per a la ciutadania catalana, que veu com d'anys en�� els preus d'aquest b� de primera necessitat han augmentat molt pel damunt del seu salari, cosa que obliga les fam�lies .en el millor dels casos. a endeutar-se fins a l�mits que posen en perill llur capacitat de consum, amb terminis d'amortitzaci� dels pr�stecs cada cop m�s llargs i subjectes als riscos i les incerteses davant canvis futurs, ja siguin laborals, familiars o de tipus d'inter�s. L'oferta d'habitatges de lloguer �s manifestament insuficient o no �s competitiva, at�s que les rendes s�n elevades en comparaci� amb les quotes hipotec�ries a llarg termini. En conseq��ncia, cada cop m�s els sectors socials sensibles, com els joves, la gent gran, els immigrants i les persones en situaci� de risc, pateixen situacions d'exclusi� del dret a l'habitatge.
Les causes d'aquesta realitat s'han de trobar en el frac�s de les pol�tiques d'habitatge tradicionalment adoptades, tant a Espanya com a Catalunya; pol�tiques que durant anys van complir llur funci�, per� a partir de la segona meitat dels anys noranta es van revelar com a clarament insuficients i superades per les noves circumst�ncies. Aix�, l'augment de la demanda en el mercat lliure, provocat per la reducci� dels tipus d'inter�s .benefici que va �sser absorbit autom�ticament pels preus., i la millora general en la situaci� econ�mica o la mateixa estabilitat social, entre moltes altres causes, van provocar que el sector de la promoci� i la construcci� d'habitatges dirig�s els esfor�os a atendre un altre tipus de demanda emergent no sempre vinculada amb la necessitat vital de prove�ment d'un sostre. Per� davant aquest fenomen les pol�tiques d'habitatge no van �sser modificades i es van continuar adoptant mesures de mer foment de la construcci� d'habitatges amb protecci� oficial .mitjan�ant els plans d'habitatge estatals, desenvolupats per la Generalitat. i de foment de l'adquisici� en el mercat lliure .mitjan�ant les desgravacions fiscals generalitzades a la compra, regulades pel legislador estatal.
Aquesta Llei del dret a l'habitatge, que amb el seu t�tol vol mostrar un canvi d'enfocament, vol transformar el mercat de l'habitatge de la manera m�s estructural possible adaptant-se a les noves realitats del mercat. La Llei aposta per la creaci� d'un parc espec�fic d'habitatges assequibles que permeti atendre les necessitats de la poblaci� que necessita un allotjament. Aquest parc ha d'�sser suficient per a permetre la mobilitat i l'adaptaci� a les necessitats canviants de les persones, i sobretot integrat, tant pel que fa a l'entorn f�sic com des del punt de vista social. L'anomenada .q�esti� urbana., segons la qual la segregaci� de les persones en l'espai en funci� de llurs nivells de renda �s un dels perills m�s greus que amenacen la conviv�ncia a l'Europa occidental, �s una preocupaci� a la qual la Llei vol donar resposta.
Per a impulsar la creaci� d'un parc espec�fic d'habitatges a un preu a l'abast de les rendes baixes i mitjanes, la Llei regula de la manera m�s rigorosa possible l'habitatge amb protecci� oficial a Catalunya, i no nom�s aquest, sin� tamb� altres formes d'habitatge assequible que permetin aconseguir, a mitj� i llarg termini, l'aut�ntic parc espec�fic que la societat reclama. Cal ressaltar l'objectiu que, en el termini de vint anys, el 15% dels habitatges principals existents siguin habitatges destinats a pol�tiques socials.
Per�, m�s enll� de la regulaci� d'aquest parc espec�fic d'habitatge assequible, una llei del nostre temps no pot renunciar a impulsar pol�tiques concertades amb els agents d'iniciativa social o privada que actuen sobre el mercat lliure de l'habitatge, que �s el que, actualment, respon majorit�riament a les demandes i les necessitats de la ciutadania. Per aquest motiu, una gran part del text es dedica a la protecci� de la part m�s desfavorida en les relacions que es donen en el mercat lliure i regula la protecci� dels consumidors i usuaris d'habitatges, la qualitat i els requisits exigits als habitatges i les mesures d'intervenci� administrativa en els casos d'utilitzaci� an�mala.
Partint de les premisses breument exposades, el t�tol preliminar comen�a ocupant-se de l'objecte, les finalitats i altres disposicions generals. Es pret�n garantir el dret a l'habitatge amb el benent�s que aquest dret inclou l'entorn urb� en qu� s'integra. El text reconeix tamb� que hi ha connexions entre el dret a l'habitatge digne i adequat i altres drets constitucionals que no s�n possibles sense el primer.
Una novetat de la Llei consisteix a considerar el prove�ment d'habitatges destinats a pol�tiques socials com un servei d'inter�s general, en la l�nia del pronunciament del Parlament Europeu en mat�ria d'habitatge social. El sector p�blic supera aix� el paper d'espectador passiu del mercat immobiliari i es compromet a adoptar mesures orientades a l'exist�ncia d'habitatges assequibles suficients i adequats per a la poblaci�, ja sigui generant-los ell mateix o b� en col�laboraci� amb la iniciativa privada o amb la iniciativa de car�cter social, el denominat .tercer sector., cada cop m�s rellevant en l'�mbit de les iniciatives per a fer assequible l'habitatge. Aquesta opci� permet articular l'activitat p�blica dins el marc normatiu estatal i comunitari i donar m�s relleu al sector p�blic local com a prove�dor de s�l i de promoci� d'habitatges amb protecci�, ja sigui per iniciativa directa, mitjan�ant ens instrumentals, o per mitj� de convenis amb la Generalitat i els seus organismes especialitzats.
La Llei estableix tamb� els sup�sits en qu� s'ha de considerar incompleta la funci� social de la propietat, que requereixen una reacci� p�blica per a resoldre les situacions irregulars que es produeixen, la gravetat de les quals es mostra en termes d'afectaci� de drets fonamentals i del context social i urb�. Es regula la reacci� p�blica davant situacions d'incompliment de la funci� social de l'habitatge amb diversos instruments, donant sempre prioritat a les actuacions preventives, de foment i d'assist�ncia, seguint amb les mesures cl�ssiques de l'acci� administrativa sancionadora. La Llei opta tamb� per introduir l'acci� p�blica en mat�ria d'habitatge, per a fer un pas transcendent en la defensa dels interessos col�lectius i tamb� dels drets individuals associats a l'habitatge.
El t�tol I fa refer�ncia a les compet�ncies de les diferents administracions p�bliques en mat�ria d'habitatge, incorporant els principis que han de possibilitar l'exercici de les compet�ncies dels ens locals en el marc de llur autonomia i, alhora, la coordinaci� imprescindible de llur actuaci� amb els interessos supralocals, de gran import�ncia en aquesta mat�ria.
D'acord amb l'objecte i les finalitats de la Llei, el t�tol II regula els aspectes relatius a la planificaci� i la programaci� en mat�ria d'habitatge. Tenint present el marc jur�dic vigent en l'ordenaci� del territori i els nous desenvolupaments europeus, es d�na resposta t�cnica a la necess�ria distribuci� equilibrada sobre el territori de l'habitatge en general i de l'habitatge amb protecci� oficial en particular, tot permetent la salvaguarda dels interessos supralocals.
L'instrument essencial per a la planificaci� territorial �s el Pla territorial sectorial d'habitatge, que es pot concretar i desenvolupar mitjan�ant plans espec�fics d'abast territorial m�s redu�t.
En la l�nia del que disposa l'article 152 del text ref�s de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, s'estableix la possibilitat de desenvolupar programes supralocals espec�fics d'habitatge mentre no s'aprovi el Pla territorial sectorial d'habitatge i sempre que no hi hagi hagut una concertaci� pr�via dels ens locals mitjan�ant un programa d'actuaci� urban�stica municipal. Si no existeix aquest instrument, configurat com a opcional pel Decret legislatiu 1/2005, s'estableix que els ajuntaments que vulguin concertar pol�tiques d'habitatge amb la Generalitat han d'elaborar un pla local d'habitatge que reflecteixi el diagn�stic sobre les necessitats i les mesures que s'han d'adoptar per a aconseguir els objectius perseguits. En tot cas, at�s que la modificaci� de la Llei d'urbanisme efectuada mitjan�ant la Llei 10/2004 introdueix l'obligatorietat que els plans continguin una mem�ria social, el contingut de la qual concreta tamb� aquesta llei, s'estableix la coher�ncia entre ambd�s instruments.
Per a complir els objectius dels plans locals d'habitatge .que poden �sser simplificats en el cas de municipis de menys de 3.000 habitants. i complir l'exig�ncia d'incrementar el parc d'habitatges vinculats a pol�tiques socials o facilitar la conservaci� i la rehabilitaci� d'edificis, entre altres causes, la Llei faculta els municipis a delimitar �rees en les quals es pugui exercir el dret de tanteig i retracte en unes condicions determinades.
Tamb� destaca l'establiment d'un seguit de directrius de planejament urban�stic que, en la l�nia dels articles 3 i 9 del text ref�s de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, desenvolupen els aspectes vinculats als habitatges. Es tracta de directrius en gran part ja incorporades a la legislaci� vigent a Catalunya i desenvolupades per nombrosos municipis catalans que s'han comprom�s des de fa anys en llur aplicaci�, com �s el cas de la Carta de salvaguarda de drets humans a la ciutat, o d'altres que introdueixen la possibilitat de controlar el creixement urb� en funci� de criteris de medi ambient, d'acord amb el contingut d'algunes sent�ncies del Tribunal de Just�cia de la Uni� Europea en aquest sentit. S'incorporen alhora criteris a tenir en compte en les reserves obligat�ries per a habitatge amb protecci� oficial, introdu�des en la Llei d'urbanisme, que han d'�sser uniformes en els diferents �mbits d'actuaci� en s�l urb� no consolidat i en s�l urbanitzable. Amb car�cter general, es recullen els mecanismes que permeten establir qualificacions que representen una destinaci� total o parcial a l'edificaci� d'habitatges amb protecci� oficial, per� de manera especial es fa refer�ncia a l'establiment d'aquesta destinaci� en s�l urb� consolidat en operacions de nova construcci� o gran rehabilitaci�, amb la finalitat que la generaci� d'aquest tipus d'habitatge no hagi de dependre �nicament de la nova construcci� en s�ls de nous creixements o de renovaci� urbana integral. D'altra banda, els plans dels municipis han de qualificar terrenys per al nou sistema urban�stic d'habitatges dotacionals p�blics, com a via realista per a fer front a les necessitats d'assist�ncia o emancipaci� de col�lectius espec�fics que es derivin de la mem�ria social. Es fixen tamb� mecanismes per a evitar que les alteracions del planejament urban�stic comportin la reducci� del s�l destinat a habitatge amb protecci� oficial.
La ponderaci� p�blica real de les necessitats d'habitatge i de l'observan�a de les directrius legals es garanteix mitjan�ant l'emissi� d'informes del departament competent en mat�ria d'habitatge durant el procediment d'elaboraci� del planejament urban�stic, d'acord amb la legislaci� urban�stica.
El t�tol III, que regula els aspectes referits a la qualitat del parc d'habitatges, es distribueix en tres cap�tols. El cap�tol I defineix i regula el concepte de qualitat de l'habitatge, tot fent menci� de les normes i les autoritzacions orientades a aconseguir el compliment de les condicions de funcionalitat, seguretat, salubritat i sostenibilitat dels habitatges i promovent diverses accions orientades a la introducci� de criteris de cohesi� social, ambiental i d'efici�ncia ecol�gica en el proc�s d'edificaci�, conservaci� i rehabilitaci� del parc immobiliari. Entre els nous requeriments de qualitat que la Llei planteja conv� assenyalar que, a partir de la seva entrada en vigor, tots els habitatges de nova construcci� han de complir les condicions d'accessibilitat i mobilitat interior a fi de facilitar l'acc�s i el despla�ament per l'interior a persones amb mobilitat redu�da sense haver de fer obres de dif�cil execuci� i cost elevat.
Amb la finalitat de garantir el desenvolupament eficient d'aquests plantejaments, la Llei crea el Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovaci� de l'Habitatge com a �rgan consultiu de car�cter t�cnic amb funcions d'assessorament i proposta a l'Administraci� de la Generalitat en les dites mat�ries i amb funcions eminentment t�cniques de millora de la qualitat arquitect�nica relacionada amb l'habitatge i els diversos elements materials que el componen.
La Llei obre la possibilitat d'evitar la duplicitat que ha existit fins avui entre la c�dula d'habitabilitat i la llic�ncia de primera ocupaci�, que ha obligat els particulars a un absurd pelegrinatge entre administracions per a complir tots els requisits abans de poder ocupar un habitatge. En aquest sentit, es disposa que en els ajuntaments que ho determinin la llic�ncia de primera ocupaci� porti impl�cit l'atorgament de la c�dula d'habitabilitat.
El foment de la conservaci� i la rehabilitaci� dels habitatges s'estableix com una prioritat en les pol�tiques que impulsi la Generalitat, i el control peri�dic de l'estat dels edificis, com una mesura imprescindible per a impedir la degradaci� irreversible del parc. En aquest sentit, s'estableix un sistema de control per a avaluar el compliment de les condicions d'habitabilitat dels immobles al llarg de la vida �til d'aquests per mitj� de l'acreditaci� pertinent. Els ajuntaments poden aprovar ordenances reguladores complement�ries de les condicions d'habitabilitat establertes per la Generalitat i dels instruments de revisi� peri�dica dels edificis.
En compliment del mandat contingut en la legislaci� urban�stica, el cap�tol II regula el deure legal de conservaci� i rehabilitaci� tot determinant quins s�n els l�mits d'aquest deure en coher�ncia amb la legislaci� urban�stica vigent i fent previsi� que els expedients de declaraci� de ru�na d'un immoble continguin un pronunciament respecte a si aquesta situaci� ha pogut o no derivar d'un incompliment previ del deure de conservaci� de la propietat. Es crida aix� l'atenci� davant els procediments incoats de manera abusiva per propietaris que de manera mal intencionada eludeixen el compliment del deure de conservaci� per a aconseguir l'expulsi� dels ocupants legals dels habitatges, als quals es reconeix el dret de reallotjament o retorn amb car�cter general i el dret de participar en qualsevol procediment que els afecti.
En els casos en qu� donar compliment al deure de conservaci� i rehabilitaci� requereix l'expropiaci� o l'ocupaci� temporal d'un element com� o d'una part no substancial d'algun element privatiu en un edifici en r�gim de propietat horitzontal, es permet aquesta expropiaci� o ocupaci� temporal, sempre amb justificaci� pr�via de la necessitat d'ocupaci� de l'espai corresponent i l'acreditaci� de la inexist�ncia d'altres vies menys carregoses per als drets de propietat.
La Generalitat i els ens locals poden adoptar actes de declaraci� d'�rees espec�fiques de conservaci� i rehabilitaci�, cosa que pot comportar la posada en marxa de diferents mesures d'actuaci� adaptades a les especificitats de l'�mbit. Destaca la possibilitat d'exigir un informe favorable del departament competent en mat�ria d'habitatge quan la propietat ha instat davant l'Administraci� de l'Estat l'enderroc d'immobles ocupats, com disposa la legislaci� d'arrendaments urbans. Tamb� mereix una menci� especial la possibilitat de declarar l'obligaci� d'incorporar al mercat els immobles desocupats.
Amb car�cter general, les ordres d'execuci� s�n la mesura d'intervenci� administrativa que ha de permetre dur a terme les actuacions necess�ries per a garantir l'adequat estat de conservaci� de l'edifici. S'estableix que l'incompliment d'aquestes ordres pugui comportar, en especial, la inclusi� de l'immoble en el Registre Municipal de Solars sense Edificar als efectes establerts per la legislaci� urban�stica, i tamb� l'execuci� subsidi�ria o la imposici� de multes coercitives orientades a aconseguir el compliment de l'ordre, ja que no tenen car�cter sancionador.
Una novetat significativa de la Llei s�n els convenis de rehabilitaci�, configurats com a mecanisme per a acordar amb els particulars el finiment de qualsevol proc�s iniciat per al compliment del deure de conservaci� i rehabilitaci�. Amb aquests convenis ha d'�sser possible pactar un programa d'actuacions de conservaci� i rehabilitaci�, els ajuts econ�mics de l'Administraci� quan siguin exigibles i la forma de recuperaci� d'aquests si es produeix una transmissi� onerosa de l'immoble, la subjecci� a tanteig i retracte o la destinaci� a habitatge amb protecci� oficial de tota l'operaci� o una part d'aquesta.
Un cop exhaurides les vies de foment i les coercitives, la Llei disposa que, en els �mbits qualificats pel Pla territorial sectorial d'habitatge com d'una forta i acreditada demanda residencial, l'administraci� competent pugui acordar l'expropiaci� for�osa de la propietat per incompliment del deure de conservaci� i rehabilitaci� quan aix� comporti un risc per a la seguretat de les persones.
El cap�tol III dota les administracions actuants d'instruments per a aconseguir que els habitatges desocupats injustificadament, en �mbits d'acreditada necessitat d'habitatges, s'incorporin al mercat immobiliari per mitj� de t�cniques de foment, per� tamb� de t�cniques d'intervenci� administrativa. Aix� mateix, regula la sobreocupaci� dels habitatges i l'infrahabitatge i posa les bases per a lluitar contra l'activitat empresarial i lucrativa de convertir il�legalment els habitatges en allotjaments tur�stics, precaris, sobreocupats i sotmesos a preus abusius.
La Llei presta una atenci� especial a tot el que signifiqui una protecci� dels consumidors i usuaris d'habitatges en un mercat immobiliari que massa sovint es mou per est�muls i criteris aliens a aquesta protecci�.
Interessa esmentar especialment la igualtat en l'acc�s i l'ocupaci� de l'habitatge, que reconeix el t�tol IV. Es parteix del dret a la igualtat reconegut pels articles 14 i 9.2 de la Constituci� i altres disposicions, entre les quals destaquen la Directiva 2000/78/CE del Consell, del 27 de novembre de 2000, relativa a l'establiment d'un marc general per a la igualtat de tractament en el treball i l'ocupaci�, i sobretot la Directiva 2000/43/CE del Consell, del 29 de juny de 2000, on s'estableix el principi d'igualtat de tracte de les persones independentment de llur origen racial o �tnic, que fa refer�ncia expl�cita a l'habitatge. Aquestes dues directives europees han estat objecte de transposici� en els articles 27 a 43 de la Llei de l'Estat 62/2003, del 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social. Amb aquest enfocament, s'estableix l'adopci� de mesures per a lluitar contra la discriminaci�, algunes de les quals s�n ja directament impulsades per la norma, com en el cas de la inversi� de la c�rrega de la prova, ja establerta, per exemple, per l'article 20 de la Llei de l'Estat 51/2003, del 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no-discriminaci� i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
Tamb� s'introdueixen criteris de transpar�ncia en el mercat immobiliari amb l'establiment dels requeriments a qu� s'han de subjectar les activitats dels diferents agents que intervenen en la promoci�, construcci� i transacci� immobili�ria, sols en all� que afecta directament els objectius i els procediments d'aquesta llei i sense pretendre, per tant, la regulaci� de professions titulades o no. Aix�, als efectes d'aquesta llei s�n agents immobiliaris les persones que es dediquen a prestar serveis relacionats amb la transacci�, i s'exigeix que l'exercici d'aquesta activitat se subjecti als m�nims requisits que han de permetre que l'adquisici� o el lloguer d'un habitatge deixin de produir-se en un context de desprotecci� excessiva en comparaci� de la compra o l'�s de qualssevol altres b�ns. A aquests efectes, es disposa la creaci� de registres d'homologaci� dels agents vinculats amb l'habitatge, registres que es configuren com a obligatoris o com a voluntaris segons els col�lectius que afecten i han de funcionar com a garantia de responsabilitat davant els consumidors en tant que es potencien la seriositat i la professionalitat en el sector.
Aquest t�tol tamb� aborda els problemes de la freq�ent manca d'informaci� als consumidors sobre all� de qu� se'ls fa oferta i publicitat i de la manca de requisits legals i lliurament de documentaci� en el moment de subscriure el contracte corresponent, ja que aquests problemes incideixen directament sobre les possibilitats d'�xit de les reclamacions que facin, sigui per a reclamar el compliment exacte d'all� pactat, sigui per a demanar la resoluci� del contracte per incompliment dels professionals.
El t�tol V es dedica a la protecci� p�blica de l'habitatge, que inclou tant les pol�tiques orientades a l'obtenci� d'habitatge amb protecci� oficial com altres actuacions susceptibles d'�sser protegides, regulades totes de manera m�s detallada pels plans d'habitatge, instruments de car�cter temporal que concreten les prioritats del Govern, sens perjudici de les adaptacions necess�ries per a coordinar l'actuaci� p�blica catalana amb les mesures adoptades per l'Administraci� de l'Estat.
Entre les actuacions susceptibles d'�sser protegides destaquen les relatives a la mediaci� en l'�mbit del lloguer social per a potenciar l'aportaci� d'habitatges privats cap a aquest objectiu, la possibilitat de signar contractes de copropietat entre l'Administraci� i els particulars com a nova f�rmula d'acc�s a l'habitatge i la introducci� d'un dels instruments b�sics dels estats del benestar en mat�ria d'habitatge, com �s l'ajut directe a les fam�lies per a fer front al cost de l'habitatge de lloguer. S'afavoreix aix� la inserci� social i s'eviten desnonaments socialment no acceptables.
En aquest t�tol s'introdueix l'objectiu d'aconseguir un parc m�nim del 15% d'habitatges destinats a pol�tiques socials a Catalunya en un termini de vint anys, amb l'establiment d'un fons de suport financer del Govern per als municipis que presentin majors dificultats per a aconseguir el dit objectiu i la implementaci� de figures de concertaci� i col�laboraci� amb altres municipis i entitats supramunicipals.
El r�gim jur�dic dels habitatges amb protecci� oficial, tant pel que fa a la modalitat de compra com pel que fa a la de lloguer, s'ha d'establir per reglament atenent les diferents tipologies de relaci� entre el tipus d'ajuts percebuts, el car�cter p�blic o privat dels immobles o terrenys destinats a habitatge amb protecci� oficial i la naturalesa p�blica, social o privada dels promotors de l'habitatge de promoci� oficial. En tot cas, la qualificaci� p�blica d'un habitatge no pot �sser inferior a trenta anys. Aix� s'aprofundeix en la idea d'aconseguir, en paral�lel, un mercat lliure d'habitatges i un mercat d'habitatges amb protecci� oficial, en el qual la possibilitat de patrimonialitzaci� de les plusv�lues resta configurada normativament per a garantir l'exist�ncia d'un parc immobiliari permanent a un preu assequible, al qual puguin accedir els sectors de la poblaci� exclosos del mercat lliure i que no estigui orientat a la inversi� immobili�ria sin� a garantir el dret a l'habitatge.
En aquesta l�nia, s'estableixen tamb� les formes de transmissi� i cessi� dels habitatges amb protecci� oficial amb una gran amplitud i flexibilitat. Destaca la refer�ncia a la possibilitat de transmetre els habitatges amb protecci� oficial mitjan�ant la figura de la venda a carta de gr�cia, regulada pel dret catal� com un instrument de promoci� d'habitatges de tipus social. Pel que fa als habitatges constru�ts sobre s�ls p�blics obtinguts per compliment del deure de cessi� d'aprofitament urban�stic, s'estableix la prefer�ncia de constituir-hi drets de superf�cie i no transmetre'n la propietat plena.
La Llei regula el preu m�xim de transmissi� dels habitatges amb protecci� oficial atenent la finalitat que, si b� aquesta transmissi� ha d'�sser possible, alhora ha d'estar desprove�da de temptacions especulatives. Per aquest motiu s'introdueix una refer�ncia a les millores en els habitatges amb protecci� oficial, inexistent fins ara en l'ordenament jur�dic catal�, la finalitat de la qual �s protegir els interessos dels transmitents i alhora evitar que, amb l'excusa de les dites millores, es desvirtu� totalment el preu normativament taxat, caracter�stic dels habitatges amb protecci� oficial.
Aix� mateix, es regula per primera vegada a Catalunya la prohibici� de sobrepreu en les transmissions d'habitatges amb protecci� oficial i, com a element important, es posa fi als problemes derivats de la contradict�ria jurisprud�ncia dictada per la Sala Civil del Tribunal Suprem respecte de la nul�litat o no de les cl�usules contractuals que estableixin el sobrepreu en la transmissi� d'habitatges amb protecci� oficial. La nova regulaci� declara la nul�litat de ple dret de les estipulacions referides al sobrepreu, d'acord amb l'article 6.3 del Codi civil d'�mbit estatal, sens perjudici que aquesta actuaci� pugui, a m�s, constituir una infracci� administrativa. La mateixa previsi� es fa per al cas de sobrepreu en la renda de lloguer, en la l�nia del que ja estableix l'apartat cinqu� de la disposici� addicional de la Llei de l'Estat 29/1994, del 24 de novembre, d'arrendaments urbans.
Aquesta Llei s'ocupa de l'adjudicaci� del parc d'habitatges amb protecci� oficial, amb la qual cosa se supera l'abs�ncia en l'ordenament jur�dic catal� d'una regulaci� amb rang de llei d'aspectes tan significatius per als drets de la ciutadania. Se cerca corregir diverses disfuncions detectades en el funcionament del sistema fins ara vigent ampliant l'abast del control p�blic sobre l'adjudicaci� de l'habitatge amb protecci� oficial .incloent-hi les promocions d'iniciativa p�blica i privada. i s'estableixen par�metres per als futurs reglaments de desplegament, amb l'objectiu de racionalitzar el sistema dotant-lo de la necess�ria transpar�ncia en benefici de tota la ciutadania de Catalunya.
La regulaci� s'articula mitjan�ant el disseny del Registre de Sol�licitants d'Habitatge amb Protecci� Oficial i els procediments d'adjudicaci�. El Registre t� la funci� de proporcionar informaci�, afavorir la transpar�ncia i ajudar en l'adequada adjudicaci� dels habitatges amb protecci� oficial. Els ajuntaments poden establir registres propis i, per als que no ho facin, la Generalitat, subsidi�riament, n'ha d'establir un de general. Les administracions locals supramunicipals poden crear i gestionar registres de sol�licitants d'habitatge amb protecci� oficial per a donar servei a municipis que no puguin o no vulguin crear el seu propi registre. Es parteix de la constataci� que l'exist�ncia d'habitatge suficient amb protecci� oficial, distribu�t sobre el territori de manera equilibrada i adequadament adjudicat, �s un inter�s supralocal. Per aix�, es tracta de la creaci� de registres municipals o supramunicipals que s'agreguin al que estableixi la Generalitat, en els quals cal inscriure's per a poder optar a un habitatge amb protecci� oficial per qualsevol t�tol. Els ciutadans que ho sol�licitin i compleixin els requisits legals han d'�sser inscrits en els registres municipals o de la Generalitat, tot i que l'adjudicaci� efectiva d'un habitatge amb protecci� oficial dep�n, en �ltima inst�ncia, de l'aplicaci� dels mecanismes de selecci� dissenyats per la Llei i en cada promoci� concreta. Fora del sistema d'adjudicaci� mitjan�ant el Registre resten nom�s els casos en qu� els sol�licitants no compleixen els requisits d'ingressos m�nims o no tenen capacitat d'obrar per a optar a l'adjudicaci� d'habitatges amb protecci� oficial, situacions que s'han de vehicular mitjan�ant els serveis socials i els habitatges amb protecci� oficial que, fora del parc assignat mitjan�ant el Registre, siguin establerts per a situacions de necessitat.
Els procediments d'adjudicaci� dels habitatges amb protecci� oficial es desenvolupen fent �s de les dades contingudes en el Registre de Sol�licitants d'Habitatge amb Protecci� Oficial. D'aquesta manera, els habitatges resultants d'una promoci� d'iniciativa p�blica han d'�sser adjudicats per l'administraci� promotora respectant el procediment i els criteris establerts per la Llei, la qual cosa ha de permetre posar fi a la dispersi� fins avui existent, que fomenta l'opacitat. La regulaci� es fonamenta en un elevat nivell de publicitat, concurr�ncia p�blica i transpar�ncia gr�cies a l'�s de les dades ofertes pel Registre. Pel que fa als criteris i al sistema de selecci� de les persones adjudicat�ries, la regulaci� estableix una distinci� entre els contingents especials i el contingent general. Formen part dels primers les reserves d'habitatges en les promocions p�bliques per a necessitats espec�fiques de certs grups vulnerables, mereixedors d'accions positives en els termes que estableixen l'article 42.2 de Estatut d'Autonomia, l'article 9.2 de la Constituci� i aquesta llei. Els percentatges d'habitatges destinats a cada contingent especial es formulen com un m�nim espec�fic nom�s en el cas de persones amb mobilitat redu�da, d'acord amb el que ja estableix la legislaci� espec�fica. En el cas d'altres contingents, �s l'acord d'inici del procediment d'adjudicaci� el que estableix la necessitat i la manera de fer-ho, sempre que no es redueixi el percentatge global del 10% respecte del total d'habitatges de la promoci�. Aquesta flexibilitat ha de permetre adequar l'oferta en general i, de nou, respectar les apreciacions i necessitats locals en cada cas.
La regulaci�, a m�s, afronta un altre aspecte delicat sobre el qual el S�ndic de Greuges ha cridat l'atenci�, que �s el referent a la tensi� entre l'exig�ncia d'empadronament en un municipi concret i la lliure circulaci� dels ciutadans, exig�ncia que provoca, a m�s, greuges en determinats col�lectius de persones. La soluci� que es d�na �s equilibrada i respectuosa amb el nivell local, ja que, d'una banda, per a la inscripci� en el Registre de Sol�licitants d'Habitatge amb Protecci� Oficial �s suficient tenir la resid�ncia i trobar-se empadronat a Catalunya, sense demanar cap termini, i d'altra banda, per a poder optar a un habitatge amb protecci� oficial en una promoci� espec�fica en un municipi concret no caldr� estar empadronat sempre i en tot cas en aquest municipi, llevat que l'administraci� promotora decideixi introduir aquest requisit expressament, cosa que pot fer sense superar un determinat percentatge d'habitatges i sense exigir m�s de tres anys d'antiguitat per als sol�licitants d'habitatge de lloguer, justificant la ra� de la dita reserva. La norma introdueix un mecanisme que flexibilitza el conjunt i alhora garanteix la compensaci� de l'oferta d'habitatge amb protecci� oficial entre municipis, remetent al Pla territorial sectorial d'habitatge la concreci�, si s'escau, d'una reserva m�xima pel que fa a persones empadronades.
Pel que fa al sistema de selecci� de les persones adjudicat�ries, es distingeix entre els habitatges dels contingents especials, on se cerca tenir en compte les circumst�ncies espec�fiques dels sol�licitants, i els habitatges dels contingents generals, on el sistema �s sempre el sorteig. Pel que fa als primers, no es regula en detall el barem de puntuaci�, tasca de caire eminentment reglamentari, per� no es renuncia a establir l'arquitectura legal m�nima d'aquest, en connexi� amb els principis constitucionals i les finalitats legals descrites. En tots dos casos, amb barem de puntuaci� o amb pur sorteig, es considera que els sistemes de selecci� han de garantir la diversitat social a fi d'evitar la segregaci� urbana.
Les promocions d'habitatge amb protecci� oficial d'iniciativa privada han d'�sser atribu�des per l'entitat promotora, sens perjudici que aquesta pugui sol�licitar que l'agent adjudicador sigui l'Administraci�. En el cas dels habitatges constru�ts en s�ls la qualificaci� urban�stica dels quals imposa la destinaci� a habitatge amb protecci� oficial, l'adjudicaci� s'ha de fer respectant els preceptes establerts per als contingents generals en les promocions d'iniciativa p�blica. La resta de promocions privades s'han d'adjudicar de manera lliure per� amb una supervisi� p�blica que garanteix els principis inspiradors del sistema. La Llei estableix un r�gim molt semblant, encara que amb necessaris matisos, per al cas de promocions privades d'habitatges amb protecci� oficial promogudes per cooperatives d'habitatges, en qu� l'adjudicaci� s'ha d'adequar a les seves especificitats, o per entitats sense �nim de lucre la naturalesa de les quals determini que els habitatges hagin d'�sser assignats als socis o part�cips. Aqu� la necessitat de publicitat i transpar�ncia s'articula amb refer�ncia a la captaci� de nous socis per a les entitats de nova constituci� i, per al cas de fases o promocions d'entitats ja existents amb llistes de preinscripcions, la disposici� transit�ria esmenta la possibilitat que la cooperativa comuniqui les preinscripcions al Registre de Sol�licitants d'Habitatge amb Protecci� Oficial per a llur inscripci�. L'adjudicaci� final dels habitatges, en aquests casos, resta limitada als socis ja inscrits inicialment.
El cap�tol IV es dedica als drets d'adquisici� preferent de les administracions p�bliques catalanes amb relaci� als habitatges amb protecci� oficial i a les garanties establertes per al correcte exercici dels dits drets. Amb aquesta finalitat, la Llei regula de manera innovadora els drets d'adquisici� preferent i retracte en les segones transmissions i les successives, tot explicitant que la contraprestaci� que ha d'abonar l'Administraci� no pot superar el preu m�xim normativament establert. I, at�s que la finalitat �ltima del sistema �s evitar transmissions fraudulentes i permetre recuperar i ampliar el parc d'habitatge amb protecci� oficial per a fer front a les necessitats existents, la nova regulaci� admet la possibilitat que l'Administraci� exerceixi els drets en benefici de tercers, ja sigui un ens instrumental, una entitat sense �nim de lucre dedicada a l'allotjament social o una persona inscrita en el Registre de Sol�licitants d'Habitatge amb Protecci� Oficial. Tamb� s'explicita que la subjecci� als drets d'adquisici� preferent i de retracte es mant� al llarg de tot el termini de qualificaci� de l'habitatge com a protegit. Finalment, en relaci� amb les persones ocupants dels habitatges protegits, el cap�tol V estableix l'especificitat del desnonament administratiu com a instrument eficient d'actuaci� davant determinades conductes an�males.
El r�gim sancionador �s objecte de regulaci� en el t�tol VI, que estableix que, amb car�cter general, les funcions inspectores de l'Administraci� s'han de poder dur a terme amb garanties i reconeix el valor probatori de l'actuaci� dels agents dedicats a aquesta funci�, que han de poder tenir acc�s als immobles per a fer les actuacions que els corresponen.
Les mesures sancionadores aplicables no es redueixen a la tradicional multa, sin� que tamb� inclouen la possibilitat de clausurar un immoble, inhabilitar els infractors o suspendre la inscripci� dels agents immobiliaris en el registre creat a aquest efecte. A m�s, es regula la possibilitat d'adoptar mesures provisionals que permetin assegurar l'efic�cia de la resoluci� final de l'expedient sancionador.
Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, i per a cadascun d'aquests graus s'estableix una llista de conductes que han de permetre aconseguir un major rigor en l'actuaci� dels particulars en mat�ria d'habitatge.
La Llei dedica una atenci� especial a la col�laboraci� necess�ria de professionals de notaries i registres de la propietat, en compliment de llurs funcions p�bliques i en garantia de l'exercici correcte dels drets i les obligacions establerts per la Llei. Per a facilitar la tasca d'aquestes persones, el t�tol VII fa una relaci� dels sup�sits en qu� �s especialment necessari llur coneixement i control per a evitar que es produeixin transmissions o cessions d'�s que no respectin els preceptes legals i es facin al marge del control administratiu establert en defensa de l'inter�s general.
Entre les disposicions addicionals, cal destacar la relativa a la necessitat que l'Estat adopti mesures que contribueixin a complir millor els objectius i les finalitats de la Llei; mesures que van des de la regulaci� de l'activitat professional dels agents vinculats amb l'habitatge fins a aspectes de fiscalitat, que es consideren necessaris per a potenciar el paper de l'habitatge amb protecci� oficial i la rehabilitaci� dels habitatges, i tamb� la plena assumpci� per aquesta llei, en el seu �mbit espec�fic d'aplicaci�, de les mesures de foment de les cooperatives a qu� fan refer�ncia tant la seva legislaci� espec�fica com altres disposicions, d'acord amb el mandat d'adequaci� legislativa i de foment de les dites societats que estableixen l'article 129.2 de la Constituci� i l'article 124 de Estatut d'Autonomia. Aix� mateix, es compromet la creaci� d'un observatori de l'h�bitat i la segregaci� urbana com a espai d'an�lisi i valoraci� de la realitat social i econ�mica en mat�ria d'habitatge.
Les disposicions transit�ries incideixen en q�estions com els llindars de sobreocupaci� aplicables mentre no hi hagi un desplegament reglamentari espec�fic, el r�gim jur�dic dels habitatges amb protecci� oficial ja qualificats, les especificitats en les promocions de cooperatives o les normes transit�ries aplicables al procediment sancionador.
L'objecte d'aquesta llei �s regular el dret a l'habitatge, ent�s com el dret de tota persona a accedir a un habitatge digne que sigui adequat, en les diverses etapes de la vida de cadasc�, a la situaci� familiar, econ�mica i social i a la capacitat funcional. Amb vista a regular aquest dret constitucional i estatutari, i amb l'objecte de garantir-ne una major efectivitat, aquesta llei:
a) Estableix el conjunt d'actuacions, drets i obligacions dels agents p�blics, privats i socials implicats en el sector de l'habitatge i assigna compet�ncies en aquesta mat�ria.
b) Defineix les pol�tiques d'habitatge i els instruments de planificaci� i programaci� per a aplicar-les.
c) Fixa els par�metres de qualitat i d'accessibilitat dels habitatges i les mesures per a garantir-ne el bon �s, la conservaci� i la rehabilitaci�.
d) Estableix mesures per a assegurar la protecci� dels consumidors i usuaris d'habitatges i la transpar�ncia del mercat immobiliari.
e) Defineix, amb refer�ncia a la mat�ria objecte d'aquesta llei, els drets, els deures i els criteris que han d'�sser respectats en l'exercici de les activitats de promoci�, construcci�, transacci� i administraci� d'habitatges.
f) Estableix el r�gim jur�dic i les condicions d'adjudicaci�, gesti� i control dels habitatges amb protecci� oficial, tant privats com p�blics, i en regula el prove�ment i altres actuacions susceptibles de protecci�.
g) Estableix mesures d'intervenci� administrativa i el r�gim sancionador.
Les finalitats d'aquesta llei s�n:
a) Fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat, establert per la Constituci� i per l'Estatut, i la resta de drets constitucionals connexos.
b) Establir criteris per a assegurar la coher�ncia de les actuacions p�bliques i privades de promoci� i rehabilitaci� d'habitatges amb les pol�tiques p�bliques de desenvolupament econ�mic, social i urban�stic.
c) Garantir que els habitatges i els elements comuns dels edificis de qu� formen part compleixen els requisits de qualitat pertinents, fixar els criteris per a establir els requisits que han de complir les edificacions amb �s residencial amb relaci� a la cohesi� social i al respecte al medi ambient i vetllar perqu� l'entorn urb� en qu� s'integren sigui digne i adequat.
d) Impulsar la conservaci�, la rehabilitaci�, la reforma i la renovaci� del parc d'habitatges.
e) Protegir els drets dels consumidors i usuaris d'habitatges fixant les regles que han de complir els agents que intervenen en la promoci�, l'edificaci�, el manteniment, la reforma i la rehabilitaci� dels habitatges i dels edificis i establint les normes a qu� s'han de sotmetre les parts en les relacions jur�diques de transmissi�, �s i tinen�a dels habitatges.
f) Promoure l'eradicaci� de qualsevol discriminaci� en l'exercici del dret a l'habitatge, per mitj� de l'establiment de mesures d'acci� positiva en favor de col�lectius vulnerables i de la penalitzaci� de conductes discriminat�ries en l'acc�s a l'habitatge.
g) Assolir una oferta significativa d'habitatges destinats a pol�tiques socials, centrada especialment en les diferents modalitats d'habitatges amb protecci� oficial, que sigui territorialment equilibrada, s'adapti a la diversitat de situacions personals i familiars, a la diversitat de capacitats funcionals i a la diversitat territorial, urbana i socioecon�mica que la justifiquen i presti una atenci� especial als col�lectius que pateixen exclusi� o risc d'exclusi�, per raons estructurals o conjunturals, en l'acc�s al mercat de l'habitatge.
h) Promoure la diversitat i la cohesi� socials en els barris i els sectors residencials de les ciutats i els pobles, com a garantia d'una adequada integraci� en l'entorn urb�, i prevenir fen�mens de segregaci�, exclusi�, discriminaci� o assetjament per raons socioecon�miques, demogr�fiques, de g�nere, culturals, religioses o de qualsevol altra mena.
i) Delimitar el contingut de la funci� social de la propietat dels habitatges i identificar i corregir les situacions d'incompliment d'aquesta funci� social.
j) Potenciar la participaci� de les cooperatives d'habitatges i de les entitats de car�cter social i assistencial en les pol�tiques d'habitatge, en actuacions de promoci�, construcci�, conservaci�, rehabilitaci� i renovaci� del parc d'habitatges i en tasques d'administraci� i gesti� dels habitatges.
Als efectes del que disposa aquesta llei, s'ent�n per:
a) Habitatge: tota edificaci� fixa destinada a residir-hi persones f�siques o emprada amb aquest fi, inclosos els espais i els serveis comuns de l'immoble en qu� est� situat i els annexos que hi s�n vinculats, si t� acreditat el compliment de les condicions d'habitabilitat que fixa aquesta llei i la normativa que la desplegui i compleix la funci� social d'aportar a les persones que hi resideixen l'espai, les instal�lacions i els mitjans materials necessaris per a satisfer llurs necessitats personals ordin�ries d'habitaci�.
b) Habitatge principal: l'habitatge que consta com a domicili en el padr� municipal.
c) Habitatge secundari o de segona resid�ncia: l'habitatge emprat de manera intermitent o en estades temporals.
d) Habitatge buit: l'habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de m�s de dos anys. A aquest efecte, s�n causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situaci� de depend�ncia, l'abandonament de l'habitatge en una zona rural en proc�s de p�rdua de poblaci� i el fet que la propietat de l'habitatge sigui objecte d'un litigi judicial pendent de resoluci�.
e) Habitatge sobreocupat: l'habitatge en qu� s'allotgen un nombre excessiu de persones, en consideraci� als serveis de l'habitatge i als est�ndards de superf�cie per persona fixats a Catalunya com a condicions d'habitabilitat. Se n'exceptuen les unitats de conviv�ncia vinculades per lla�os de parentiu, si l'exc�s d'ocupaci� no comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de conviv�ncia amb l'entorn.
f) Infrahabitatge: l'immoble que, tot i que no t� c�dula d'habitabilitat ni compleix les condicions per a obtenir-la, es destina a habitatge.
g) Rehabilitaci�: el conjunt d'obres de car�cter general que, sense modificar la configuraci� arquitect�nica global d'un edifici d'habitatges o un habitatge, en milloren la qualitat pel que fa a les condicions de seguretat, funcionalitat, accessibilitat i efici�ncia energ�tica.
h) Gran rehabilitaci�: el conjunt d'obres que consisteixen en l'enderrocament d'un edifici salvant-ne �nicament les fa�anes o constitueixen una actuaci� global que afecta l'estructura o l'�s general de l'edifici o l'habitatge rehabilitat.
i) Habitatge d'inserci�: l'habitatge gestionat per administracions p�bliques o per entitats sense afany de lucre que, en r�gim de lloguer o sota altres formes d'ocupaci�, es destina a atendre persones que requereixen una atenci� especial.
j) Habitatge dotacional p�blic: l'habitatge destinat a satisfer les necessitats temporals de persones amb dificultats d'emancipaci� o que requereixen acolliment o assist�ncia residencial, com ara els joves, la gent gran, les dones v�ctimes de la viol�ncia de g�nere, els immigrants, les persones separades o divorciades que hagin perdut el dret a l'�s de l'habitatge compartit, les persones pendents de reallotjament per operacions p�bliques de substituci� d'habitatges o per actuacions d'execuci� del planejament urban�stic o els sense llar. La superf�cie d'aquests habitatges �s determinada per les necessitats que s'han de satisfer. Poden �sser considerats habitatges dotacionals p�blics els destinats a estades de curta durada de persones amb necessitat d'acompanyament per a assegurar-ne la inserci� social, amb tipologies i dissenys que en permetin l'�s compartit per persones sense lla�os familiars.
k) Masoveria urbana: el contracte en virtut del qual els propietaris d'un habitatge en cedeixen l'�s, pel termini que s'acordi, a canvi que els cessionaris n'assumeixin les obres de rehabilitaci� i manteniment.
l) Habitatge d'�s tur�stic: l'habitatge l'�s del qual els propietaris, amb l'autoritzaci� de l'administraci� competent, cedeixen a tercers en condicions d'immediata disponibilitat per a una estada de temporada, en r�gim de lloguer o sota qualsevol altra forma que impliqui contraprestaci� econ�mica. Els cessionaris no poden convertir l'habitatge en llur domicili principal ni secundari.
m) Sense llar: la persona o la unitat de conviv�ncia amb mancan�a manifesta d'un habitatge digne i adequat, ja que no disposa d'un domicili, viu al carrer o viu en un espai no apte com a habitatge, d'acord amb el que estableix aquesta llei, i pateix l'exclusi� social efectiva a causa de barreres socials o de dificultats personals per a viure de manera aut�noma. Tamb� tenen la condici� de sense llar les persones que han estat objecte d'un proc�s de desnonament motivat per la impossibilitat acreditada de satisfer el lloguer.
n) Cohesi� social, des de la perspectiva de l'habitatge: el conjunt de condicions constructives i d'atribuci� dels habitatges que permeten la diversitat social sobre el territori, mitjan�ant l'exist�ncia d'un parc d'habitatges a preu assequible suficient per a tots els segments de poblaci� i la fixaci� de criteris d'adjudicaci� dels habitatges protegits que evitin la segregaci� espacial. La cohesi� social comporta la barreja de l'�s residencial amb altres usos urban�stics i la barreja dels habitatges amb protecci� oficial amb els altres habitatges, tant en els nous desenvolupaments urban�stics com en els processos de renovaci� urbana. Si l'habitatge �s en un nucli de poblaci�, �s tamb� condici� de cohesi� social que tingui un entorn urbanitzat, accessible per a tothom, independentment de la diversitat de capacitats funcionals, i equipat, en els termes i amb les condicions que estableixen la legislaci� i la planificaci� territorials i urban�stiques. Aquest entorn ha de fer possible la mobilitat, les relacions socials i laborals i l'acc�s als serveis b�sics per a garantir l'efectivitat dels drets i deures constitucionals i estatutaris.
o) Sostenibilitat: el conjunt de condicions que faciliten l'�s eficient de materials en l'edificaci�; l'estalvi; l'�s eficient de les energies i els recursos; la minimitzaci� i la gesti� dels residus dom�stics i de les emissions, i, en general, totes les mesures orientades a l'ecoefici�ncia dels habitatges, els edificis d'habitatges, les estances i els espais comuns que els integren i les seves instal�lacions.
Article 4. Servei d'inter�s general
1. El conjunt d'activitats vinculades amb el prove�ment d'habitatges destinats a pol�tiques socials es configura com un servei d'inter�s general per a assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans.
2. Als efectes de l'homologaci� amb la normativa europea en mat�ria d'habitatge, tenen la condici� d'habitatges socials els habitatges que aquesta llei defineix com a destinats a pol�tiques socials, tant si s�n resultat de processos de nova construcci� o de rehabilitaci� com si s'obtenen en virtut de programes socials de mediaci� i cessi�.
Article 5. Compliment de la funci� social
1. L'exercici del dret de propietat ha de complir la seva funci� social.
2. Hi ha incompliment de la funci� social de la propietat d'un habitatge o un edifici d'habitatges en el sup�sit que:
a) Els propietaris incompleixin el deure de conservaci� i rehabilitaci� de l'habitatge, sempre que aix� comporti un risc per a la seguretat de les persones i se'ls hagi garantit, si en demostren la necessitat, els ajuts p�blics suficients per a afrontar el cost de la conservaci� o la rehabilitaci� de l'habitatge.
d) No es destini, si �s un habitatge amb protecci� oficial, a resid�ncia habitual i permanent dels propietaris.
3. Per a garantir el compliment de la funci� social de la propietat d'un habitatge o un edifici d'habitatges, les administracions competents en mat�ria d'habitatge han d'arbitrar les vies positives de foment i concertaci� a qu� fa refer�ncia el t�tol III, i poden establir tamb� altres mesures, incloses les de car�cter fiscal, que propici�n el compliment de la dita funci� social i en penalitzin l'incompliment.
4. El departament competent en mat�ria d'habitatge i les administracions locals han d'actuar coordinadament en la delimitaci� i la declaraci� dels �mbits o les situacions a�llades en qu� es produeixi incompliment de la funci� social de la propietat d'un habitatge, i en la determinaci� i l'execuci� de les mesures legalment establertes que calgui adoptar.
Article 6. Acci� p�blica
Tots els ciutadans, en exercici de l'acci� p�blica en mat�ria d'habitatge, poden exigir davant els �rgans administratius i davant la jurisdicci� contenciosa administrativa el compliment de la legislaci� en mat�ria d'habitatge i de les disposicions i les mesures establertes pel planejament urban�stic referides a l'habitatge
De les compet�ncies en mat�ria d'habitatge
Article 7. Compet�ncies de la Generalitat
1. L'Administraci� de la Generalitat ha de contribuir a garantir el dret a l'habitatge. Amb aquesta finalitat, exerceix les compet�ncies que permeten assegurar la preservaci� efectiva dels interessos generals en mat�ria d'habitatge, la coordinaci� amb l'actuaci� dels ens locals, amb respecte pel principi de subsidiarietat, i la concertaci� i la col�laboraci� amb els agents d'iniciativa social i privada que actuen sobre el mercat d'habitatge protegit i lliure.
2. L'Administraci� de la Generalitat, mitjan�ant el departament competent en mat�ria d'habitatge, exerceix les compet�ncies pr�pies en aquest �mbit, fomenta l'acci� dels ens locals, coopera en l'exercici de llurs compet�ncies i, en sup�sits d'inactivitat o d'incompliment, subroga l'exercici de les facultats corresponents d'acord amb el que estableix la legislaci� de r�gim local. Tot aix� ho fa sens perjudici de les compet�ncies que aquesta llei reconeix a altres departaments de la Generalitat.
3. L'exercici proporcionat de les compet�ncies en mat�ria d'habitatge exigeix que la participaci� dels ens locals sigui suficient i que llurs interessos en els processos de presa de decisions es ponderin d'una manera objectiva i acurada.
Article 8. Compet�ncies locals
1. Els ens locals, sota el principi d'autonomia per a la gesti� de llurs interessos, exerceixen les compet�ncies d'habitatge d'acord amb el que estableixen la legislaci� de r�gim local, la legislaci� urban�stica i aquesta llei, sens perjudici de la capacitat de subscriure convenis i concertar actuacions amb altres administracions i agents d'iniciativa social i privada que actuen sobre el mercat d'habitatge protegit i lliure.
2. A m�s de les compet�ncies de promoci� i gesti� que els reconeix la legislaci� de r�gim local, els ens locals poden concertar pol�tiques pr�pies d'habitatge amb l'Administraci� de la Generalitat, en el marc dels instruments locals i supralocals de planificaci� que estableixen aquesta llei i la legislaci� urban�stica, i poden demanar la creaci� de consorcis o oficines locals d'habitatge per a la gesti� conjunta de funcions i serveis vinculats a l'habitatge.
3. Els ens locals que, per llur dimensi� o per manca de recursos, no puguin exercir plenament les compet�ncies en mat�ria d'habitatge poden sol�licitar a les administracions d'�mbit territorial superior la prestaci� d'assist�ncia t�cnica, financera i jur�dica.
4. Els ens locals la dimensi� dels quals els dificulti l'exercici eficient de les compet�ncies que aquesta llei els atribueix sobre el control de la qualitat del parc immobiliari, sobre la igualtat en l'acc�s i l'ocupaci� dels habitatges i sobre les activitats de control i sanci� poden encarregar a un altre ens local o al departament competent en mat�ria d'habitatge que faci les gestions vinculades a aquestes compet�ncies, d'acord amb el que estableix l'article 15 de la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de r�gim jur�dic de les administracions p�bliques i del procediment administratiu com�.
1. El Consell Assessor de l'Habitatge �s l'organisme consultiu i assessor de la Generalitat en mat�ria d'habitatge. �s adscrit al departament competent en mat�ria d'habitatge. Li corresponen les funcions seg�ents:
a) Fer propostes i suggeriments sobre qualsevol assumpte en mat�ria d'habitatge.
b) Elaborar els informes i els dict�mens que li sol�liciti el conseller o consellera del departament competent en mat�ria d'habitatge sobre els instruments de planificaci� i programaci� i sobre els projectes de llei i els projectes de plans en mat�ria d'habitatge.
2. Als efectes del que estableix l'article 64 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organitzaci�, procediment i r�gim jur�dic de l'Administraci� de la Generalitat de Catalunya, els projectes de disposici� general en mat�ria d'habitatge s'han de sotmetre a informaci� p�blica o a audi�ncia del Consell Assessor de l'Habitatge.
3. El Govern, a proposta del conseller o consellera del departament competent en mat�ria d'habitatge, ha de determinar la composici� i el funcionament del Consell Assessor de l'Habitatge.
4. En el Consell Assessor de l'Habitatge hi han d'estar representats: l'Administraci� de la Generalitat i l'Administraci� local; els consumidors i usuaris; el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; els agents socials sindicals i empresarials; les associacions de ve�ns; els col�lectius professionals d'arquitectes, aparelladors i enginyers industrials, entre altres; els col�lectius empresarials vinculats a la construcci� i la promoci� d'habitatges i els agents vinculats al sector de l'habitatge; les associacions de promotors p�blics d'habitatges; la Federaci� de Cooperatives d'Habitatges de Catalunya, i les organitzacions sense �nim de lucre que es dediquin principalment a la promoci� del dret a l'habitatge de col�lectius desfavorits.
5. En la composici� del Consell Assessor de l'Habitatge s'ha de tendir a la paritat de g�nere.
6. El president o presidenta del Consell Assessor de l'Habitatge �s el conseller o consellera del departament competent en mat�ria d'habitatge.
De la planificaci� territorial i la programaci� en mat�ria d'habitatge
1. La planificaci� i la programaci� d'habitatge s'orienten a la determinaci� dels continguts socials de l'�s residencial del s�l en el marc del planejament territorial general i parcial, identificant i preservant els interessos generals relacionats amb l'habitatge i cercant el desenvolupament sostenible econ�mic, ambiental i social, per a corregir els desequilibris que el mercat produeix en implantar usos sobre el territori i per a millorar la qualitat de vida del conjunt de la poblaci�.
2. La planificaci� i la programaci� d'habitatge poden �sser elaborades per l'Administraci� de la Generalitat, mitjan�ant el departament competent en mat�ria d'habitatge, o pels ens locals, que les han de concertar pr�viament amb el dit departament.
Article 11. Instruments de planificaci� i programaci� d'habitatge
1. Els instruments de planificaci� i programaci� d'habitatge han de concretar, dins de l'�mbit que els correspongui, l'aplicaci� de l'objecte i les finalitats d'aquesta llei, establint directrius, objectius temporals, propostes operatives, indicadors de control, llindars de sostenibilitat, recomanacions i normes d'aplicaci� directa.
2. Els instruments de planificaci� i programaci� d'habitatge s�n els seg�ents:
a) El Pla territorial sectorial d'habitatge i els seus instruments de desenvolupament parcial.
b) Els programes supralocals d'habitatge.
c) Els plans locals d'habitatge.
3. Si no es compleix el que estableixen els plans i els programes a qu� fa refer�ncia l'apartat 2, el conseller o consellera del departament competent en mat�ria d'habitatge, amb el requeriment i la declaraci� d'incompliment previs d'acord amb la legislaci� local aplicable, els pot subrogar, adoptant les mesures necess�ries per al compliment de l'obligaci�, en substituci� dels ens locals. Si s'incompleix l'aplicaci� d'actuacions urban�stiques, el departament competent en mat�ria d'habitatge ha d'instar el departament competent en mat�ria urban�stica perqu� els subrogui.
1. El Pla territorial sectorial d'habitatge constitueix el marc orientador per a l'aplicaci� a tot el territori de Catalunya de les pol�tiques que estableix aquesta llei. Aquest pla ha de desplegar el Pla territorial general de Catalunya, ha d'�sser coherent amb els plans territorials parcials i els plans directors territorials per a facilitar-ne el compliment i ha de justificar expressament el seu grau d'adequaci�.
2. El Pla territorial sectorial d'habitatge ha de contenir una estimaci� de les necessitats, els d�ficits i els desequilibris en mat�ria d'habitatge. En aquest sentit, aquest pla ha d'incloure, entre d'altres, les dades seg�ents:
a) La quantificaci� del s�l residencial en qu� es poden fer nous desenvolupaments.
b) La quantificaci� del s�l residencial creat els darrers deu anys.
c) La quantificaci�, identificaci� de la tipologia i determinaci� de la situaci� sobre el territori dels habitatges amb protecci� oficial.
d) La quantificaci� de les diverses modalitats d'�s dels habitatges (principal, secundari i buit) i de les respectives evolucions previsibles.
e) La quantificaci� dels s�ls i els edificis d'administracions o empreses p�bliques desocupats que es poden destinar a habitatge vinculat a pol�tiques d'habitatge social.
f) L'an�lisi de les dades demogr�fiques b�siques relacionades amb l'habitatge, especialment amb relaci� als col�lectius vulnerables, que inclouen els joves majors d'edat empadronats amb els pares, les dones v�ctimes de la viol�ncia de g�nere, els immigrants i els sense llar, i tamb�, singularment, amb relaci� a la prevenci� de la segregaci� espacial de la poblaci� amb discapacitats.
g) L'an�lisi de les dades sobre l'estat del parc edificat i de les necessitats de manteniment, millorament o substituci�, amb una atenci� especial per les situacions i els processos d'infrahabitatge.
3. Amb relaci� a les dades a qu� fa refer�ncia l'apartat 2, el Pla territorial sectorial d'habitatge ha d'incloure, entre d'altres, les previsions seg�ents:
a) Les necessitats de sostre dels diversos tipus d'habitatge destinats a pol�tiques socials.
b) Les necessitats de sostre d'habitatge amb protecci� oficial.
c) Les necessitats d'habitatge dotacional p�blic.
d) Els criteris per a fer el seguiment de l'aplicaci� del Pla i per a modificar-lo i revisar-lo.
4. En garantia d'interessos supralocals, a m�s de les reserves de s�l que la legislaci� urban�stica estableix com a m�nimes, el Pla territorial sectorial d'habitatge pot establir reserves de s�l m�s �mplies destinades als habitatges a qu� fa refer�ncia l'apartat 3.b, en l'�mbit d'un o m�s municipis, i pot incidir en llur repartiment entre aquests, d'una manera equilibrada i no segregada, d'acord amb els ajuntaments afectats.
5. El Pla territorial sectorial d'habitatge ha de delimitar les �rees del territori que poden contenir �mbits susceptibles d'�sser declarades pel mateix Pla o b� pels plans locals d'habitatge com a �mbits de demanda residencial forta i acreditada, als efectes de l'aplicaci� del que estableix l'article 42.6. Per a la determinaci� d'aquestes �rees, el Pla territorial sectorial d'habitatge ha de tenir en compte els criteris seg�ents: la proporci� de persones inscrites en el Registre de Sol�licitants d'Habitatge amb Protecci� Oficial i la quantitat d'habitatges disponibles i de s�l urbanitzable disponible, la densitat demogr�fica de la zona, la necessitat d'habitatge derivada de les caracter�stiques geogr�fiques o econ�miques i els preus dels lloguers a la zona.
6. En les �rees a qu� fa refer�ncia l'apartat 5, s'han d'establir programes d'inspecci� dels edificis residencials per a detectar l'exist�ncia d'habitatges desocupats i per a establir censos de propietats susceptibles d'�sser afectades per les mesures que estableix l'article 42.
7. El departament competent en mat�ria d'habitatge ha d'elaborar el Pla territorial sectorial d'habitatge amb la col�laboraci� dels altres departaments de la Generalitat amb compet�ncies relacionades, especialment del departament competent en mat�ria de pol�tica territorial, el qual ha d'emetre un informe preceptiu. El procediment d'elaboraci� ha de comptar amb la participaci� de la ciutadania i els ens locals perqu� es puguin con�ixer i ponderar els interessos privats i p�blics relacionats. L'aprovaci� inicial i la provisional s�n compet�ncia del conseller o consellera del departament competent en mat�ria d'habitatge. Correspon al Govern, un cop escoltat el Consell Assessor de l'Habitatge i rebut el dictamen del Consell de Treball, Econ�mic i Social de Catalunya, aprovar el Pla i donar-ne compte al Parlament.
8. El Pla territorial sectorial d'habitatge pot establir determinacions perqu� siguin executades directament o desenvolupades per mitj� de planejament urban�stic.
9. El Pla territorial sectorial d'habitatge es pot concretar i desenvolupar parcialment mitjan�ant plans espec�fics, d'acord amb el que determini el mateix pla.
10. El Govern ha d'establir una l�nia de finan�ament espec�fica, en forma de mem�ria econ�mica, que asseguri i concreti la inversi� de la Generalitat per fer efectives les mesures i per atendre els requeriments amb c�rrega econ�mica que determini el Pla territorial sectorial d'habitatge.
Article 13. Els programes supralocals espec�fics d'habitatge
1. El conseller o consellera del departament competent en mat�ria d'habitatge pot programar actuacions en mat�ria de gesti� residencial del s�l i d'habitatge que afectin interessos supralocals, conjuntament amb el departament competent en mat�ria de pol�tica territorial, si no s'ha aprovat el Pla territorial sectorial d'habitatge i no hi ha un acord local previ mitjan�ant un pla local d'habitatge, regulat per l'article 14, o un programa d'actuaci� urban�stica municipal, un pla urban�stic plurimunicipal o un pla director urban�stic, regulats per la legislaci� urban�stica. Les operacions s'han de programar per a un temps determinat. Els dits departaments han de procurar formalitzar convenis amb els ens locals corresponents.
2. L'Administraci� de la Generalitat pot adquirir terrenys, en qualsevol classe de s�l, d'acord amb el que estableix la legislaci� urban�stica.
3. El Govern ha d'establir una l�nia de finan�ament espec�fica, en forma de mem�ria econ�mica, que asseguri i concreti la inversi� de la Generalitat per fer efectives les mesures i per atendre els requeriments amb c�rrega econ�mica que determinin els programes supralocals espec�fics d'habitatge.
1. Si no hi ha un programa d'actuaci� urban�stica municipal amb un contingut equiparable, els ajuntaments, per a concertar pol�tiques d'habitatge amb l'Administraci� de la Generalitat que comportin que aquesta aporti recursos econ�mics, han d'aprovar un pla local d'habitatge. En el cas dels municipis de menys de tres mil habitants, �s suficient un pla local d'habitatge simplificat amb el contingut que estableix l'apartat 12.
2. Els plans locals d'habitatge determinen les propostes i els compromisos municipals en pol�tica d'habitatge i s�n la proposta marc per a concertar pol�tiques d'habitatge amb l'Administraci� de la Generalitat.
3. Els plans locals d'habitatge han de contenir els apartats seg�ents:
a) L'an�lisi i la diagnosi de la situaci� de l'habitatge al municipi.
b) Els objectius, els programes i les estrat�gies d'actuaci�.
c) L'avaluaci� economicofinancera de les actuacions.
4. Els plans locals d'habitatge tenen una vig�ncia de sis anys, sens perjudici que es pugui ampliar l'an�lisi i plantejar actuacions amb un termini m�s llarg. Un cop transcorreguts els sis anys, el pla s'ha de revisar.
5. En l'apartat d'an�lisi i diagnosi, els plans locals d'habitatge han de contenir:
a) L'an�lisi i les previsions demogr�fiques i la diagnosi de les necessitats d'habitatge de la poblaci�, amb la identificaci� dels segments de poblaci� amb dificultats d'acc�s o precarietat en la tinen�a, i l'an�lisi de la situaci� dels sense llar.
b) L'an�lisi del mercat d'habitatge, amb l'estudi de l'evoluci� i les tend�ncies de la construcci� d'habitatges al municipi i dels preus de mercat en les modalitats de compra de primera m�, compra de segona m� i lloguer, i la diagnosi de la poblaci� que resta exclosa del mercat per ra� dels seus ingressos.
c) L'an�lisi del planejament urban�stic i del seu potencial d'oferta d'habitatges, amb la determinaci� de la quantitat, les modalitats, el r�gim d'acc�s i la iniciativa p�blica o privada de les reserves de sostre per a habitatge amb protecci� oficial, i de s�l qualificat o reservat destinat al sistema d'habitatge dotacional que estableix la legislaci� urban�stica, i la diagnosi del grau de cobertura de les necessitats d'habitatge de la poblaci�.
d) L'an�lisi del parc d'habitatges, la diagnosi de les situacions d'infrahabitatge i d'utilitzaci� an�mala dels habitatges, i la diagnosi dels edificis d'habitatges i dels habitatges que no compleixen les condicions de qualitat que estableix aquesta llei.
e) L'an�lisi del potencial d'habitatges dirigits a pol�tiques socials, en el cas dels municipis subjectes al mandat de solidaritat urbana que estableix l'article 73.
f) L'an�lisi dels recursos i dels instruments municipals que es fan servir per a dur a terme les pol�tiques d'habitatge, i la diagnosi de la necessitat de millorar-los o ampliar-los.
6. En l'apartat d'objectius i de programes i estrat�gies d'actuaci�, els plans locals d'habitatge han d'incloure:
a) Les l�nies d'actuaci� vinculades a la utilitzaci� dels instruments de pol�tica de s�l i habitatge que estableix la legislaci� urban�stica, amb una refer�ncia especial a la concreci� o l'augment de les reserves per a habitatge protegit, la qualificaci� o la reserva de terrenys destinats al sistema urban�stic d'habitatges dotacionals; a la utilitzaci� dels instruments d'intervenci� sobre l'edificaci� i l'�s del s�l, i a la utilitzaci� i la gesti� del patrimoni p�blic de s�l i habitatge.
b) Les l�nies d'actuaci� no vinculades a la pol�tica de s�l per� s� a la qualitat del parc constru�t i a la rehabilitaci�, la utilitzaci� i l'ocupaci� del parc d'habitatges, incloent-hi la definici� de les possibles �rees de conservaci� i rehabilitaci� a les quals fa refer�ncia l'article 36.
c) La definici� de les possibles �rees subjectes als drets de tanteig i retracte a qu� fa refer�ncia l'article 15.
d) Els ajuts adre�ats a grups de poblaci� amb dificultats d'allotjament especials per a lluitar contra l'exclusi� social.
e) La definici� i la programaci� de les actuacions concretes que s'han de dur a terme en els sis anys de vig�ncia del pla, que ha d'establir les caracter�stiques t�cniques i econ�miques, els beneficiaris, els agents gestors i la programaci� temporal.
f) Les previsions de quantificaci� dels habitatges destinats a pol�tiques socials d'acord amb la tipologia que estableix l'article 74 per a l'acompliment quinquennal del mandat de solidaritat urbana, en el cas dels municipis que hi estiguin subjectes, i la justificaci� de la coher�ncia amb relaci� a l'objectiu final de l'article 73.1.
7. En els municipis que es trobin en alguna de les �rees delimitades pel Pla territorial sectorial d'habitatge com a susceptibles d'�sser-hi declarats �mbits de demanda residencial forta i acreditada, els plans locals d'habitatge poden contenir aquesta declaraci�, als efectes de l'aplicaci� del que estableix l'article 42.6.
8. En l'apartat d'avaluaci� economicofinancera, els plans locals d'habitatge han d'establir els mecanismes seg�ents:
a) Els que permetin articular la gesti� del pla, analitzant tant el finan�ament p�blic com el privat disponibles. Pel que fa al finan�ament p�blic, s'han de proposar els compromisos financers que requereixen un concert amb l'Administraci� de la Generalitat.
b) Els de seguiment i avaluaci� del desplegament del pla i els d'establiment d'indicadors de qualitat de la gesti�.
9. Si hi ha la mem�ria social que regulen la legislaci� urban�stica i l'article 20, el pla local d'habitatge hi ha d'�sser coherent.
10. La tramitaci� i l'aprovaci� dels plans locals d'habitatge s'han d'ajustar al que la legislaci� de r�gim local estableix respecte al r�gim de funcionament i d'adopci� d'acords. La tramitaci� ha d'incloure un per�ode d'exposici� p�blica i mecanismes de participaci� ciutadana. L'aprovaci� correspon al ple de l'ajuntament.
11. Per a concertar pol�tiques d'habitatge amb el Govern, l'ajuntament ha de comunicar l'acord d'aprovaci� del pla local d'habitatge al departament competent en mat�ria d'habitatge i li n'ha de trametre un exemplar. El dit departament pot requerir a l'ajuntament, de manera motivada, que ampli� la documentaci� aportada o que modifiqui el pla atenent el compliment de la legalitat, les disponibilitats pressupost�ries i la protecci� d'interessos supralocals.
12. Els municipis de menys de tres mil habitants poden complir la finalitat a qu� fa refer�ncia l'apartat 1 aprovant un pla local d'habitatge simplificat, en el qual s'han d'analitzar i diagnosticar les necessitats d'habitatge de la poblaci�, especialment les dels col�lectius amb dificultat d'acc�s, i s'han de proposar els objectius i les l�nies d'actuaci� per a atendre-les, tenint en compte els instruments que estableix la legislaci� urban�stica i els ajuts i els altres instruments que estableix aquesta llei.
13. Els ajuntaments, per a coordinar les pol�tiques d'habitatge, poden formular plans locals d'habitatge d'abast supramunicipal, que han de complir les directrius seg�ents:
a) La formulaci� d'un pla local d'habitatge supramunicipal requereix l'acord un�nime dels ajuntaments interessats. L'acord de formulaci� ha de determinar l'organisme que l'ha de redactar i les condicions que en regulen la redacci�.
b) Les determinacions d'un pla local d'habitatge supramunicipal han de respectar les compet�ncies i les atribucions pr�pies dels ens locals, d'acord amb les legislacions sectorials i de r�gim local.
c) La tramitaci� d'un pla local d'habitatge supramunicipal s'ha d'adequar al que estableix l'apartat 10. L'aprovaci� requereix l'acord un�nime dels ajuntaments afectats.
14. El Govern ha d'establir una l�nia de finan�ament espec�fica per a atendre situacions de dificultat justificada amb relaci� a l'elaboraci� dels plans locals d'habitatge i ha de fomentar la redacci� de plans supramunicipals.
Article 15. Declaraci� d'�rees subjectes als drets de tanteig i retracte amb relaci� als objectius dels plans locals d'habitatge
1. Els municipis, per a complir els objectius dels plans locals d'habitatge i l'exig�ncia d'incrementar el parc d'habitatges vinculats a pol�tiques socials que estableix l'article 73, per a facilitar la conservaci� i rehabilitaci� d'edificis i per a evitar l'expulsi� d'ocupants o altres processos especulatius, poden delimitar �rees en qu� es puguin exercir els drets de tanteig i retracte a favor de l'Administraci� p�blica sobre edificis plurifamiliars sencers usats principalment com a habitatge i �rees en qu� es puguin exercir els drets de tanteig i retracte a favor de l'Administraci� p�blica sobre habitatges concrets. Aquests drets de tanteig i retracte s'estenen a la transmissi� d'accions o participacions socials de societats mercantils l'objecte de les quals estigui vinculat directament o indirectament a l'activitat immobili�ria i que siguin propiet�ries d'algun dels dits edificis o habitatges.
2. El Pla territorial sectorial d'habitatge, en funci� de la import�ncia de l'activitat immobili�ria o de necessitats socials especials, pot proposar una delimitaci� d'�rees de tanteig i retracte per a les finalitats a qu� fa refer�ncia l'apartat 1 o pot delimitar-les directament, d'acord amb els municipis afectats.
3. Per a definir les possibles �rees subjectes als drets de tanteig i retracte, el municipi, o el Pla territorial sectorial d'habitatge, n'ha de justificar adequadament les raons. Els plans locals d'habitatge poden contenir la definici� de les dites �rees.
4. Els drets de tanteig i retracte poden �sser exercits per l'Administraci� p�blica sia per compte propi, sia a favor dels promotors a qu� fa refer�ncia l'article 51, sia a favor dels subjectes a qu� fa refer�ncia l'article 87.3.
5. L'Administraci�, si exerceix el dret de tanteig a favor de tercers, pot fixar unes condicions respecte a l'�s i la dedicaci� de l'immoble que assegurin que la seva destinaci� estigui vinculada a les pol�tiques socials d'habitatge del municipi. Aquestes condicions poden consistir a exigir que una part de l'immoble es destini a habitatges amb protecci� oficial o vinculats a pol�tiques socials, m�s enll� dels percentatges m�xims de reserva que estableixen l'article 17 i el Decret legislatiu 1/2005, del 26 de juliol, pel qual s'aprova el text ref�s de la Llei d'urbanisme.
6. En les �rees subjectes als drets de tanteig i retracte, no es poden fer transmissions a cap t�tol si l'immoble que es pret�n transmetre es destina a habitatge o, en el cas d'edificis sencers, a un �s principal d'habitatge i no compleix ni pot complir, amb les obres de rehabilitaci� pertinents, les condicions d'habitabilitat exigides legalment.
7. Si els ens locals afectats no actuen, el departament competent en mat�ria d'habitatge ha de subrogar les tasques municipals a qu� fa refer�ncia aquest article, sens perjudici que altres departaments i organismes de la Generalitat competents en mat�ria d'urbanisme i pol�tica de s�l, en funci� dels plans i programes d'actuaci� corresponents, assumeixin tamb�, en tot o en part, les accions empreses. Els immobles obtinguts per mitj� de l'exercici dels drets de tanteig i retracte s'han de posar al servei de les pol�tiques locals d'habitatge.
8. La delimitaci� de les �rees, les garanties i el procediment s'han de regir pel que estableix la legislaci� urban�stica general, sens perjudici, si conv�, de la possibilitat d'establir una �nica pr�rroga, per un m�xim de sis anys, en el termini de durada dels drets de tanteig i retracte que estableixi la dita legislaci�, si les circumst�ncies, que s'han d'acreditar en l'expedient, ho aconsellen.
9. Si la delimitaci� de l'�rea subjecta als drets de tanteig i retracte coincideix amb tot el terme municipal, no cal que constin en l'expedient la relaci� de les finques afectades i de llurs propietaris ni la indicaci� dels carrers, pol�gons, sectors i paratges afectats.
L'habitatge en el planejament urban�stic
Article 16. Directrius per al planejament urban�stic respecte als habitatges
1. El planejament urban�stic ha d'�sser coherent amb les determinacions de la planificaci� i la programaci� en mat�ria d'habitatge.
2. En la qualificaci� del s�l com a residencial s'han d'aplicar els principis de respecte al medi ambient, els de mobilitat sostenible que estableix la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat, i els d'integraci� de l'habitatge en l'entorn, per a la qual cosa s'han de complir les directrius seg�ents:
a) L'elecci� dels empla�aments i l'ordenaci� han de tenir en compte les condicions geogr�fiques i clim�tiques que poden influir en l'estalvi energ�tic i en el manteniment dels habitatges.
b) La fixaci� de les condicions d'edificaci� s'ha de fonamentar en els tipus d'habitatge que la nova ordenaci� prevegi.
c) Les parcel�les edificables s'han de situar en continu�tat amb el teixit urb� i s'ha d'evitar que l'ordenaci� generi dispersi� en el territori i exclusi� social.
d) S'ha de vetllar per garantir el dret de tots els habitants a gaudir de condicions de vida urbana i d'h�bitat que afavoreixin la cohesi� social i per assegurar en cada nucli la coexist�ncia de l'�s residencial amb altres usos i la diversitat de tipus d'habitatge.
e) L'ordenaci�, com a criteri general, ha de procurar evitar que els �mbits o sectors residencials que es desenvolupin es configurin com a urbanitzacions amb elements que les tanquin.
Article 17. La destinaci� del s�l a habitatge amb protecci� oficial
1. Correspon als plans urban�stics establir la destinaci� del s�l a habitatge amb protecci� oficial, mitjan�ant la determinaci� de reserves i la qualificaci� del s�l, d'acord amb el que estableixen l'article 6 del text ref�s de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, i la resta de la legislaci� urban�stica.
2. La localitzaci� de les reserves per a habitatge amb protecci� oficial que estableix la legislaci� urban�stica, com a regla general, ha d'�sser uniforme per a tots els �mbits d'actuaci� en s�l urb� no consolidat i en s�l urbanitzable. Si, excepcionalment, es modifica el repartiment uniforme, s'ha de justificar aquesta decisi� en la mem�ria social d'habitatge del pla urban�stic corresponent o en un document equivalent, se n'han d'explicitar les raons i s'ha d'acreditar que no hi ha una concentraci� excessiva d'habitatge amb protecci� oficial i que no es genera segregaci� espacial. S'ha de procurar que l'habitatge amb protecci� oficial es barregi amb el lliure i que ambd�s tipus d'habitatge coexisteixin en el territori.
3. La qualificaci� urban�stica de s�l que efectu� el planejament general pot establir que l'edificaci� d'�s residencial es destini totalment o parcialment a habitatge amb protecci� oficial, tant en el cas de noves construccions com en el de gran rehabilitaci� dels edificis existents, per� ha de respectar el r�gim jur�dic dels habitatges preexistents en els casos en qu� l'enderroc d'un edifici sigui degut a una operaci� de substituci� amb reallotjament dels mateixos residents. Els plans que continguin aquestes determinacions han d'incorporar un ajornament de l'entrada en vigor, per un termini de dos anys, per a garantir la viabilitat econ�mica de les operacions en s�l urb� consolidat que s'hagin concretat pr�viament a l'aprovaci� del pla.
4. El Pla territorial sectorial d'habitatge, d'acord amb les necessitats detectades, i at�s l'esc�s potencial de creixement en s�l urbanitzable o en s�l urb� no consolidat, ha d'establir �mbits territorials concrets, municipals o supramunicipals, en els quals s'hagi de qualificar s�l urb� consolidat amb destinaci� total o parcial de l'edificaci� a habitatge amb protecci� oficial, i ha d'establir els criteris quantitatius per a determinar la reserva sobre el sostre destinada a habitatges amb protecci� oficial, per a qualsevol r�gim de s�l.
5. Les revisions dels plans d'ordenaci� urban�stica municipal, sens perjudici de les reserves que s'hagin de fer sobre el sostre de nova implantaci�, han de garantir i justificar que, en el conjunt del pla, no es redueix el total de sostre qualificat anteriorment destinat a habitatge amb protecci� oficial que resulta de l'aplicaci� de les reserves que, amb aquesta finalitat, estableix la legislaci� urban�stica, llevat que es justifiqui adequadament que s'han produ�t canvis estructurals en la demanda d'habitatge que permetin reconsiderar les qualificacions amb aquesta destinaci�. En tot cas, aquest darrer sup�sit t� car�cter excepcional i sempre s'ha de respectar la durada de la subjecci� al r�gim jur�dic de protecci� establerta en la qualificaci� dels habitatges amb protecci� oficial que hi estiguin edificats.
6. Les modificacions puntuals del planejament urban�stic general que afectin la qualificaci� urban�stica del s�l d'habitatge amb protecci� p�blica o d'habitatge objecte d'altres mesures d'est�mul de l'habitatge assequible tenen car�cter excepcional i s'han de justificar adequadament prenent com a base els canvis estructurals en la demanda d'habitatge o la creaci� de sistemes urban�stics de titularitat p�blica. En tot cas, aquestes modificacions han de respectar la durada de la subjecci� al r�gim jur�dic de protecci� establerta en la qualificaci� dels habitatges amb protecci� oficial.
7. Els promotors socials a qu� fa refer�ncia l'article 51.2.a i b poden �sser receptors de cessions directes, a t�tol gratu�t, i d'alienacions directes de b�ns del patrimoni p�blic de s�l i d'habitatge amb la finalitat de construir habitatges destinats a pol�tiques socials.
8. Els promotors socials a qu� fa refer�ncia l'article 51.2 poden optar a l'alienaci� de b�ns del patrimoni p�blic de s�l i d'habitatge amb la finalitat de construir habitatges destinats a pol�tiques socials, mitjan�ant concursos restringits.
Article 18. Els habitatges dotacionals p�blics
1. El planejament urban�stic general ha de qualificar terrenys i ha de preveure reserves destinades al sistema urban�stic d'habitatges dotacionals p�blics que estableix la legislaci� urban�stica, per a satisfer els requeriments temporals de col�lectius de persones amb necessitats d'acolliment, d'assist�ncia residencial o d'emancipaci� que resultin de la mem�ria social.
2. El sistema d'habitatge dotacional p�blic requereix que la titularitat del s�l sigui p�blica. Tant els ajuntaments com l'Administraci� de la Generalitat, mitjan�ant l'Institut Catal� del S�l, poden �sser titulars de s�ls qualificats com a sistema d'habitatge dotacional p�blic.
3. En aplicaci� de la legislaci� urban�stica, els ajuntaments poden obtenir s�l de titularitat privada destinat al sistema d'habitatge dotacional p�blic per cessi� obligat�ria i gratu�ta, per expropiaci� o per cessi� onerosa acordada amb el propietari o propiet�ria. En aquest darrer cas, com a contraprestaci� de la cessi�, s'ha de constituir un dret de superf�cie o de concessi� administrativa a favor del cedent per a construir i explotar els habitatges dotacionals per un termini de cinquanta anys. L'Administraci� de la Generalitat pot adquirir, per expropiaci� for�osa i en execuci� del planejament urban�stic, s�ls amb destinaci� al sistema d'habitatge dotacional p�blic, els quals queden incorporats directament al patrimoni propi de l'Institut Catal� del S�l.
4. L'Institut Catal� del S�l pot adquirir b�ns a t�tol oner�s i pot rebre terrenys per cessi� gratu�ta directament d'altres administracions p�bliques per al seu patrimoni propi, els quals s'han de destinar al sistema d'habitatge dotacional p�blic per a construir i explotar habitatges dotacionals.
5. Els habitatges dotacionals p�blics es poden promoure en r�gim de lloguer, sotmesos al r�gim jur�dic dels habitatges amb protecci� oficial, i es poden acollir a les mesures de finan�ament d'actuacions protegides en mat�ria d'habitatge.
6. L'administraci� o l'ens p�blic titular del s�l pot construir i gestionar directament els habitatges dotacionals p�blics o pot atorgar un dret de superf�cie o una concessi� administrativa a tercers perqu� els construeixin i gestionin.
Article 19. �s tur�stic dels habitatges
1. Per a destinar un habitatge a �s tur�stic, d'acord amb la definici� de l'article 3.l, s'ha de disposar preceptivament de la llic�ncia municipal d'activitat corresponent a l'�s pret�s i de qualsevol altra autoritzaci� sectorial que sigui exigible. La manca d'autoritzaci� d�na lloc a l'adopci� de les mesures d'intervenci� o sancionadores que estableixin les ordenances municipals, aquesta llei o la normativa sectorial corresponent.
2. Les administracions competents han d'impulsar pol�tiques orientades a evitar la utilitzaci� il�legal d'habitatges per a �s tur�stic. Amb aquesta finalitat, han d'aprovar programes d'inspecci� i han de vetllar perqu� els habitatges per a �s tur�stic tinguin les autoritzacions corresponents.
Article 20. La mem�ria social
1. La mem�ria social que estableix la legislaci� urban�stica �s l'instrument de justificaci� raonada de les decisions adoptades en el planejament que repercuteixen en l'habitatge. La mem�ria social ha d'exposar els criteris que fonamenten les decisions relatives al model residencial adoptat i ha de justificar el compliment de les directrius que estableix l'article 16 i el desplegament dels instruments de pol�tica de s�l i habitatge. El contingut de la mem�ria social �s establert pel reglament que desplega el Decret legislatiu 1/2005.
2. Si hi ha un programa d'actuaci� urban�stica municipal o un pla local d'habitatge, la mem�ria social pot remetre a llur contingut, sempre que comprenguin tots els aspectes que el reglament que desplega el Decret legislatiu 1/2005 estableix. Si no hi ha cap programa d'actuaci� urban�stica municipal ni cap pla local d'habitatge, la mem�ria social, sempre que tingui el contingut que estableix el dit reglament, pot tenir els mateixos efectes sobre la concertaci� de les pol�tiques d'habitatge amb la Generalitat a qu� fa refer�ncia l'article 14.
Article 21. Informe preceptiu del departament competent en mat�ria d'habitatge
1. Si les determinacions d'un pla urban�stic afecten l'�s residencial, simult�niament al tr�mit d'informaci� p�blica, s'ha de sol�licitar un informe al departament competent en mat�ria d'habitatge, el qual ha de vetllar perqu� el pla s'adeq�i a les determinacions aplicables en mat�ria d'habitatge.
2. El departament competent en mat�ria d'habitatge ha d'emetre l'informe a qu� fa refer�ncia l'apartat 1 en el termini d'un mes. Si no emet l'informe en aquest termini, s'ent�n que �s favorable.
De la qualitat del parc immobiliari d'habitatges
Qualitat del parc immobiliari i requisits exigibles als habitatges
1. S'ent�n per qualitat d'un habitatge el conjunt de caracter�stiques i prestacions que un habitatge ha de tenir per a complir eficientment la seva funci� social, les quals s'han d'adaptar als est�ndards de seguretat i confort adequats en cada moment.
2. Els habitatges d'obra nova i els que resultin de la reconversi� d'un edifici antic o d'obres de gran rehabilitaci� han de complir les condicions de qualitat relatives a la funcionalitat, la seguretat, la salubritat i la sostenibilitat. Els edificis en qu� s'integrin aquests habitatges han de complir les condicions de solidesa estructural, seguretat, accessibilitat i disseny per a tothom que estableix la Llei de l'Estat 51/2003, del 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no-discriminaci� i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, i les de sostenibilitat i integraci� en l'entorn urb�, tal com les defineixen la legislaci� d'ordenaci� de l'edificaci�, els codis t�cnics i aquesta llei. Totes aquestes condicions es poden concretar per reglament en la normativa d'habitabilitat.
3. Els edificis plurifamiliars de nova construcci� han de tenir ascensor si no s�n directament accessibles per a les persones amb mobilitat redu�da.
4. Els habitatges dels edificis plurifamiliars de nova construcci� han de permetre a les persones amb mobilitat redu�da d'utilitzar-los i de despla�ar-s'hi i han de complir les condicions d'accessibilitat i mobilitat que estableix la normativa d'habitabilitat. Els nous habitatges han de tenir un grau de flexibilitat suficient perqu� es puguin adaptar sense haver de fer obres cares i dif�cils d'executar, en el cas que els seus ocupants pateixin una disminuci� de mobilitat.
5. La normativa d'habitabilitat ha de determinar els nivells de qualitat exigibles al parc d'habitatges i el proc�s gradual que aquest parc ha de seguir per a adaptar les condicions de qualitat origin�ries a les exig�ncies tecnol�giques i de confort de la societat.
6. Els ens locals poden aprovar normes de qualitat m�s exigents que les normes d'habitabilitat a qu� fan refer�ncia els apartats de l'1 al 5.
7. A m�s de les normes a qu� fa refer�ncia aquest article, per a aconseguir uns nivells elevats de qualitat del parc immobiliari residencial, el departament competent en mat�ria d'habitatge ha de promoure les accions seg�ents:
a) Adoptar mesures per a incrementar la professionalitat i la transpar�ncia del sector immobiliari.
b) Fomentar l'excel�l�ncia en tot el proc�s, mitjan�ant el reconeixement de distintius de qualitat.
c) Difondre la informaci� que fomenti la qualitat en els processos, mitjan�ant guies complement�ries de la normativa i bases de dades de distintius de productes, serveis i edificis.
d) Establir un sistema d'avaluaci� i de distintius dels edificis d'habitatges que pugui �sser reconegut oficialment.
e) Establir uns programes d'inspecci� t�cnica dels edificis d'habitatges.
Article 23. Requisits exigibles als habitatges
1. En el proc�s d'edificaci� i en la conservaci� i la rehabilitaci� del parc immobiliari residencial, s'ha de vetllar per garantir la cohesi� social, l'ecoefici�ncia, l'optimitzaci� dels recursos disponibles, la innovaci� arquitect�nica i la fixaci� de criteris de g�nere, mitjan�ant:
a) La promoci� i el foment de la construcci� de nous models d'habitatge, adequats a la variabilitat i la diversitat de la composici� de les unitats familiars o de conviv�ncia i a les necessitats de grups espec�fics de poblaci�.
b) La preservaci� del medi ambient, mitjan�ant un �s adequat del terreny, la gesti� dels residus generats, la prevenci� d'emissions i contaminaci�, i les altres mesures d'ecoefici�ncia que estableixi la legislaci� aplicable.
c) L'aplicaci� de les mesures arquitect�niques i tecnol�giques, viables econ�micament i socialment, que assegurin l'estalvi de recursos naturals, de materials i d'energia, que facilitin la reducci� i gesti� dels residus i que fomentin l'efici�ncia energ�tica dels edificis.
d) La innovaci� en la concepci� i el disseny de l'habitatge, que ha de permetre la flexibilitat en la utilitzaci� dels elements per a facilitar el treball dom�stic i per a adequar-se als nous rols de g�nere, i que ha de permetre tamb� fer transformacions dins de l'habitatge per a adaptar-lo a les variacions en l'estructura familiar, si s'escauen. La dita innovaci�, en termes de perfeccionament, ha de facilitar la introducci� de noves tecnologies.
2. Els requisits que estableix l'apartat 1 s'han d'incorporar progressivament a les condicions de qualitat que s'exigeixen als habitatges i als edificis i que regula la normativa d'habitabilitat, d'acord amb el que estableix l'article 22.2.
Article 24. El Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovaci� de l'Habitatge
1. Per a garantir que els plantejaments a qu� fan refer�ncia els articles 22 i 23 es desenvolupin eficientment, el Govern ha de crear per decret el Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovaci� de l'Habitatge, com a �rgan consultiu de car�cter t�cnic amb funcions d'assessorament i proposta a l'Administraci� de la Generalitat i amb funcions eminentment t�cniques de millorament de la qualitat arquitect�nica de l'habitatge i dels diversos elements materials que el componen.
2. El Govern, a proposta del conseller o consellera competent en mat�ria d'habitatge, ha de determinar la composici� i el funcionament del Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovaci� de l'Habitatge. Hi han d'�sser representats l'Administraci� de la Generalitat i els col�legis professionals i les associacions professionals i empresarials relacionats amb la construcci� d'habitatges.
3. El Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovaci� de l'Habitatge ha de vetllar especialment per incrementar el nivell de qualitat dels projectes de construcci� i rehabilitaci� d'habitatges i dels visats dels col�legis professionals, com a garants que els projectes compleixen les condicions d'habitabilitat establertes.
4. La composici� del Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovaci� de l'Habitatge ha de tendir a la paritat de g�nere.
1. El llibre de l'edifici, que �s l'instrument d'informaci� de la vida de l'edifici, ha d'incloure els aspectes seg�ents:
a) Les caracter�stiques de l'edifici, de les instal�lacions i els serveis comuns i dels altres elements i materials, i tamb� les qualitats i les garanties.
b) Els agents responsables del proc�s d'edificaci� i de la qualitat de l'edifici.
c) Les autoritzacions administratives d'�s o ocupaci� i les condicions dels subministraments i les instal�lacions permesos.
d) Les instruccions de conservaci� o manteniment i les exig�ncies t�cniques, ajustades a la normativa.
e) Les limitacions de l'�s, els riscos, les necessitats d'asseguran�a i les responsabilitats.
f) Les obres de millorament que es facin per a adaptar els habitatges a les exig�ncies tecnol�giques i de confort a qu� fa refer�ncia l'article 22.
g) Les actuacions arquitect�niques per a garantir la cohesi� social, la sostenibilitat, l'ecoefici�ncia i la innovaci�, d'acord amb el que estableix l'article 23.
2. El model i el contingut del llibre de l'edifici, sens perjudici dels m�nims que fixa aquesta llei, s'han d'establir per reglament. El llibre s'ha d'estructurar en apartats oberts en qu� s'ha de classificar, inscriure i arxivar tota la documentaci� gr�fica i escrita de l'edifici, des del projecte de les obres fins al final de la vida �til de l'edifici. El llibre ha d'incloure, com a m�nim, la documentaci� seg�ent:
a) La documentaci� b�sica d'identificaci� de l'edifici i del r�gim legal, i tamb� les modificacions successives.
b) La documentaci� final de l'obra executada i de les successives obres de reforma o canvi d'�s que s'executin.
c) La documentaci� relativa a la conservaci�, l'�s i el manteniment i la que generin la gesti� de l'edifici i els controls t�cnics peri�dics obligatoris.
3. Els promotors han de lliurar el llibre de l'edifici a la persona adquirent si aquesta n'�s propiet�ria �nica. En posteriors transmissions, el llibre s'ha de lliurar sempre als nous adquirents. En cas d'una comunitat de propietaris, s'ha de lliurar el llibre al president o presidenta, el qual ha de fer saber als propietaris que el tenen a llur disposici�.
4. El promotor o promotora o el propietari o propiet�ria �nic de l'edifici ha de dipositar una c�pia del llibre de l'edifici a l'oficina del Registre de la Propietat on estigui inscrit l'edifici. El compliment d'aquesta obligaci� s'ha de fer constar d'acord amb el que estableix la legislaci� hipotec�ria. La c�pia del llibre de l'edifici es pot presentar en suport inform�tic i resta arxivada en el Registre de la Propietat durant la vida �til de l'edifici.
5. En el cas dels edificis existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei que no tinguin llibre de l'edifici, aquest �s exigible en els sup�sits i amb el contingut que s'estableixi per reglament.
6. Els registradors poden expedir, en paper o en suport inform�tic, a petici� dels interessats que acreditin un inter�s leg�tim, certificats dels llibres de l'edifici que tinguin a l'arxiu, d'acord amb el que estableix la legislaci� hipotec�ria.
Article 26. La c�dula d'habitabilitat
1. La c�dula d'habitabilitat i, en el cas dels habitatges amb protecci� oficial, la qualificaci� definitiva s�n els documents espec�fics que acrediten que un habitatge compleix les condicions de qualitat que estableix l'article 22 i que, en conseq��ncia, �s apte per a �sser destinat a resid�ncia. Per a ocupar un habitatge, cal haver-ne obtingut pr�viament aquesta acreditaci�.
2. En qualsevol transmissi�, per venda, lloguer o cessi� d'�s, incloses les derivades de segones i successives transmissions, cal acreditar que l'habitatge compleix les condicions de qualitat, mitjan�ant el lliurament o la disposici� de la c�dula d'habitabilitat vigent, de la qual presentaci� es pot exonerar en els sup�sits i amb les condicions que estableix l'article 132.a.
3. Les empreses subministradores d'energia el�ctrica, aigua, gas, telecomunicacions i altres serveis han d'exigir la c�dula d'habitabilitat als usuaris finals perqu� aquests puguin contractar els serveis.
4. La c�dula d'habitabilitat ha de distingir els nivells d'exig�ncia segons que els habitatges siguin de nova construcci� o preexistents. La vig�ncia d'aquests nivells s'ha de determinar per reglament, mitjan�ant el decret d'habitabilitat corresponent.
5. La c�dula d'habitabilitat �s atorgada pel departament competent en mat�ria d'habitatge, sens perjudici que en pugui delegar l'atorgament en els ens locals. En cap cas no es pot atorgar la c�dula d'habitabilitat als edificis l'ocupaci� dels quals com a habitatge no compleixi els requeriments urban�stics o d'habitatge legalment exigits.
6. La p�rdua de les condicions m�nimes d'habitabilitat que estableixen aquesta llei i els reglaments que la despleguen comporta la revocaci� de la c�dula d'habitabilitat, sens perjudici de les mesures dirigides a la conservaci� i la rehabilitaci� de l'immoble i del r�gim sancionador que sigui aplicable.
7. Els establiments d'allotjament tur�stic no es consideren habitatges a efectes de l'exig�ncia de la c�dula d'habitabilitat, llevat dels establiments de turisme rural.
Article 27. La relaci� entre c�dula d'habitabilitat i llic�ncia urban�stica de primera ocupaci�
1. La llic�ncia d'obres d'edificaci� garanteix que el projecte compleix les condicions de qualitat de l'habitatge i de l'edifici d'habitatges que estableix l'article 22.
2. La llic�ncia urban�stica de primera ocupaci� acredita el compliment de les condicions que estableix la llic�ncia d'obres d'edificaci�.
3. En el cas d'ajuntaments que s'acullin al que estableix l'article 26.5, l'atorgament de la llic�ncia urban�stica de primera ocupaci�, en habitatges de nova construcci� o en edificis que han estat objecte d'una modificaci� substancial o d'una ampliaci� per a fer-se servir com a habitatges, pot portar impl�cit l'atorgament, per mitj� d'un altre document, de la c�dula d'habitabilitat. En aquest cas, els ajuntaments han de trametre peri�dicament al departament competent en mat�ria d'habitatge informaci� sobre tots els atorgaments i les denegacions de c�dules d'habitabilitat, perqu� es pugui mantenir el seguiment de la qualitat del parc d'habitatges de Catalunya. El procediment per a lliurar aquesta informaci� es pot establir en la reglamentaci� de les condicions d'habitabilitat.
4. Si hi ha un conflicte d'interpretaci� entre la concessi� de llic�ncia urban�stica de primera ocupaci� i la de la c�dula d'habitabilitat, en mat�ria d'habitabilitat, la resoluci� correspon al departament competent en mat�ria d'habitatge.
Article 28. La inspecci� t�cnica dels edificis d'habitatges
1. Sens perjudici del que aquest cap�tol estableix amb relaci� al control de qualitat dels habitatges, l'adequaci� dels edificis d'habitatges als nivells de qualitat exigibles en cada moment s'ha d'acreditar mitjan�ant inspeccions t�cniques que ha de promoure el departament competent en mat�ria d'habitatge, en coordinaci� amb els ens locals.
2. La inspecci� t�cnica d'un edifici �s obligat�ria si ho determinen el programa d'inspeccions de la Generalitat o els programes o les ordenances locals, i si l'edifici o els habitatges de l'edifici s'han d'acollir a programes p�blics de foment de la rehabilitaci�.
3. Els continguts i la vig�ncia de les inspeccions t�cniques dels edificis d'habitatges s'han de determinar per reglament.
4. Per a acreditar l'estat de l'edifici, cal un informe signat per un t�cnic o t�cnica competent. L'Administraci� de la Generalitat pot contractar les tasques de control peri�dic dels edificis amb els col�legis o les associacions professionals vinculats a l'edificaci�.
5. Els informes d'inspecci�, visats pel col�legi professional corresponent, s'han de lliurar a l'Administraci� perqu� aquesta determini, mitjan�ant el corresponent certificat d'aptitud, si l'edifici �s apte o no apte per a �sser usat com a habitatge.
6. Les mancances respecte a les condicions exigibles comporten l'adopci� de mesures correctores, que poden arribar, en situacions extremes de manca de seguretat per a les persones, al desallotjament i la clausura, sens perjudici de l'aplicaci� del que estableix l'article 35.3.
7. Les actuacions a qu� fan refer�ncia els apartats de l'1 al 6 s'han de fer sens perjudici dels altres controls en mat�ria de seguretat industrial que s'hagin de fer en un habitatge.
8. El Govern, en els plans i programes d'habitatges, ha d'establir l�nies d'ajut excepcionals per a propietaris d'edificis d'habitatges que tinguin dificultats importants per a assumir el cost de les inspeccions t�cniques obligat�ries.
Conservaci� i rehabilitaci� del parc immobiliari residencial
Article 29. La conservaci� i la rehabilitaci� com a instruments per a garantir el dret a l'habitatge
El foment de la conservaci�, la rehabilitaci� i la gran rehabilitaci� del patrimoni immobiliari residencial �s objecte de l'actuaci� priorit�ria de la Generalitat i els ens locals per a garantir el dret a un habitatge digne i adequat.
Article 30. El deure de conservaci� i rehabilitaci� dels immobles
1. Els propietaris dels immobles l'�s principal dels quals sigui residencial els han de conservar i rehabilitar de manera que sempre estiguin en condicions d'�s efectiu i adequat, d'acord amb el que estableixen aquesta llei i la normativa d'ordenaci� de l'edificaci�, del patrimoni cultural i arquitect�nic, de protecci� del medi ambient, del paisatge i d'urbanisme.
2. Els arrendataris legals dels immobles l'�s principal dels quals sigui residencial els han d'usar d'una manera adequada i convenient.
3. Perqu� els propietaris puguin complir el deure de conservaci�, els arrendataris dels habitatges els han de facilitar informaci� sobre l'estat de l'habitatge i la forma d'utilitzaci� i de manteniment quan els ho requereixin. Els contractes d'arrendament poden incorporar un calendari de visites del propietari o propiet�ria per a comprovar l'estat de l'habitatge. El programa de visites s'ha d'adaptar a les necessitats de l'arrendatari o arrendat�ria i ha de mantenir l'equilibri entre el respecte degut a la seva intimitat i les necessitats d'informaci� del propietari o propiet�ria.
4. Les obres en edificis existents d'�s residencial en les quals sigui exigible un projecte t�cnic o una direcci� t�cnica per a obtenir la llic�ncia no es poden autoritzar si no es preveu que, un cop executades, l'immoble complir� les condicions de qualitat que estableix l'article 22.
5. Per a assegurar el compliment del deure de conservaci� i rehabilitaci�, s'han d'adoptar les mesures de foment i d'intervenci� administrativa que estableixen les seccions segona i tercera, i, si escau, les mesures sancionadores que estableix el t�tol VI. Si un incompliment es justifica objectivament per causes d'impossibilitat econ�mica o, en el cas de propietaris d'habitatges de lloguer amb baixa rendibilitat, perqu� perceben rendes antigues provinents de contractes anteriors al 9 de maig de 1985, l'Administraci� ha d'intentar signar un conveni de rehabilitaci� d'acord amb el que estableix l'article 35.3.
6. S'ent�n que el propietari o propiet�ria compleix el deure de conservaci� i rehabilitaci� si t� vigent el certificat d'aptitud a qu� fa refer�ncia l'article 28.5.
Article 31. Els l�mits del deure de conservaci� i rehabilitaci�
1. El deure de conservaci� i rehabilitaci� no �s exigible al propietari o propiet�ria en els sup�sits que la normativa urban�stica estableix amb relaci� a la declaraci� de ru�na.
2. Les declaracions de ru�na han de contenir un pronunciament respecte a si la situaci� ha pogut derivar o no d'un incompliment previ del deure de conservaci� de l'edifici.
3. Si la situaci� de ru�na deriva d'un incompliment del deure de conservaci� i rehabilitaci�, s'ha d'incoar l'expedient sancionador corresponent, d'acord amb el que estableixen els articles 123 i 124. Una vegada transcorreguts dos anys des del moment de la resoluci� administrativa de declaraci� de ru�na sense que s'hagi substitu�t o rehabilitat l'edifici, sense causa justificada, l'Administraci� competent el pot incloure en el Registre Municipal de Solars sense Edificar, amb les conseq��ncies que la normativa urban�stica estableix per a aquest cas.
Article 32. L'expropiaci� o l'ocupaci� temporal en edificis en r�gim de propietat horitzontal
1. Si les obres, les instal�lacions o la implantaci� d'usos que s'han de fer en immobles en r�gim de propietat horitzontal per a complir el deure de conservaci� i rehabilitaci� fan necess�ria l'expropiaci� o l'ocupaci� temporal d'elements privatius o comuns d'�s privatiu, els interessats poden instar l'Administraci� competent a incoar un expedient amb aquesta finalitat.
2. El projecte que inclou la previsi� de l'expropiaci� ha de contenir un informe t�cnic i una mem�ria que acreditin i concretin la necessitat d'ocupaci� definitiva o temporal i que analitzin les vies d'actuaci� possibles i la justificaci� que no hi ha una alternativa menys carregosa per als drets de propietat. L'aprovaci� del projecte porta impl�cita la declaraci� d'utilitat p�blica i la necessitat d'ocupaci� dels b�ns i drets afectats. La tramitaci� de l'expedient s'ha d'ajustar al procediment que estableixen la legislaci� urban�stica i d'expropiaci� for�osa.
Article 33. Declaraci� d'inhabitabilitat
En els casos en qu� la utilitzaci� de l'habitatge comporti un perill per a la seguretat o la salut de les persones, sens perjudici de les mesures urgents de desallotjament que s'hagin d'adoptar, l'Administraci� competent pot declarar inhabitable l'edifici afectat. La declaraci� es pot fer amb car�cter provisional i cautelar, mentre s'esbrina l'abast del deteriorament, d'acord amb el que estableix la legislaci� de procediment administratiu. En funci� de la gravetat del deteriorament i de la conseg�ent possibilitat de rehabilitaci�, l'Administraci� ha d'adoptar les mesures d'intervenci� establertes per aquest t�tol que siguin m�s adequades.
Article 34. Dret general d'informaci� i retorn dels ocupants
1. En els procediments administratius instru�ts per a adoptar resolucions que obliguin o habilitin a executar obres per a conservar o rehabilitar els edificis, s'ha de donar audi�ncia als ocupants legals i s'han de determinar les repercussions que el procediment pot tenir sobre la situaci� d'ocupaci�.
2. Amb car�cter general, els ocupants legals que tinguin llur resid�ncia habitual en edificis objecte de conservaci� i rehabilitaci� o en edificis declarats en ru�na per una resoluci� administrativa, si no s�n responsables del deteriorament, tenen el dret de retorn, que va a c�rrec del propietari o propiet�ria de l'immoble, d'acord amb el que estableix, si escau, la legislaci� urban�stica, hipotec�ria i d'arrendaments urbans.
Foment de la conservaci� i de la rehabilitaci�
Article 35. Plans de foment de la rehabilitaci�
1. En els plans d'habitatge, el Govern ha d'incloure subvencions directes, avantatges fiscals o actuacions convingudes amb propietaris i llogaters, entre altres programes o mesures espec�fics per a fomentar la rehabilitaci� del parc d'habitatges i d'edificis d'habitatges.
2. El pla de rehabilitaci� d'habitatges, que s'ha d'aprovar per decret, �s l'instrument vertebrador de les pol�tiques dirigides a la conservaci� i la rehabilitaci� del parc d'habitatges i ha d'establir el sistema i el calendari perqu� sigui revisat i actualitzat. Aquest pla es pot integrar en el conjunt d'instruments de planejament sectorial que estableixen l'article 11 i els que hi concordin.
3. El pla de rehabilitaci� d'habitatges ha d'incloure actuacions per a rendibilitzar el parc privat d'habitatges de lloguer amb baixa rendibilitat a causa de l'exist�ncia de contractes anteriors al 9 de maig de 1985, de pr�rroga for�osa. Aquestes actuacions han de consistir en l'establiment de convenis entre l'administraci� competent i els propietaris. Els convenis poden establir, amb l'estudi econ�mic previ de la finca, ajuts per a compensar els diferencials entre els lloguers percebuts i els lloguers que assegurarien l'equilibri econ�mic. Els propietaris que estableixin un conveni amb el departament competent en mat�ria d'habitatge s'han de comprometre a llogar els habitatges desocupats de la finca, si n'hi ha, en r�gim de lloguer protegit i a respectar als llogaters amb contractes de pr�rroga for�osa el dret de romandre en l'habitatge.
Article 36. Declaraci� d'�rees de conservaci� i rehabilitaci�
1. Els municipis, per a promoure la rehabilitaci� d'immobles en �rees especialment degradades o per a evitar processos que puguin comportar riscos per a la cohesi� social, poden delimitar �rees de conservaci� i rehabilitaci�, amb un tr�mit previ d'informaci� p�blica i d'audi�ncia a les altres administracions concernides. La documentaci� de la delimitaci� ha d'incloure:
a) Una mem�ria explicativa i justificativa, que ha d'incorporar les dades urban�stiques de l'�rea i una explicaci� de l'estructura social i les condicions f�siques d'ocupaci� dels immobles.
b) Els pl�nols d'informaci� i de delimitaci� de l'�rea.
c) La relaci� de les propietats afectades, d'acord amb la informaci� que consti en el cadastre i en el Registre de la Propietat.
2. La declaraci� d'�rea de conservaci� i rehabilitaci� porta impl�cita la declaraci� d'utilitat p�blica de les actuacions i la necessitat d'ocupaci� dels terrenys i els edificis afectats als fins d'expropiaci� i d'imposici� de servituds o d'ocupaci� temporal dels terrenys, si les necessitats, els mitjans economicofinancers de qu� hom disposa, la col�laboraci� de la iniciativa privada i les altres circumst�ncies concurrents justifiquen la conveni�ncia del mecanisme expropiatori.
3. L'acord de declaraci� d'una �rea de conservaci� i rehabilitaci� ha d'establir, expressament, els drets i deures del propietari o propiet�ria i dels ocupants legals i les habilitacions de les administracions p�bliques, en el marc del que estableix l'article 37.
4. Si la declaraci� d'una �rea de conservaci� i rehabilitaci� comporta l'obtenci� de finan�ament procedent del Govern de la Generalitat o del Govern de l'Estat mitjan�ant els plans d'habitatge convinguts, la delimitaci� s'ha de fer d'acord amb el departament competent en mat�ria d'habitatge o de pol�tica territorial.
5. La delimitaci� que afecti m�s d'un terme municipal pot �sser promoguda pels municipis interessats o pels departaments competents, que han de consultar pr�viament els municipis. Els corresponents �rgans urban�stics de la Generalitat, d'acord amb les directrius del departament competent i seguint el procediment que estableix la legislaci� urban�stica, tramiten la delimitaci�.
6. Per decret del Govern, si l'ens o els ens locals afectats no actuen, el departament que ha fet la declaraci� d'una �rea de conservaci� i rehabilitaci� pot aprovar-ne la delimitaci� i subrogar les tasques municipals a qu� fa refer�ncia aquest article.
7. La declaraci� d'una �rea de conservaci� i rehabilitaci� es pot adoptar en el marc de les pol�tiques dirigides a la rehabilitaci� i la promoci� espec�fiques de barris i �rees urbanes que requereixin una atenci� especial a qu� fa refer�ncia la Llei 2/2004, del 4 de juny, de millora de barris, �rees urbanes i viles que requereixen una atenci� especial. Aix� mateix, s'inclouen en aquest concepte les �rees de rehabilitaci� integral i les �rees de rehabilitaci� de centres hist�rics que s'hagin delimitat i declarat prenent com a base marcs de la pol�tica d'habitatge anteriors, si no se n'ha completat el programa d'actuacions.
Article 37. Abast de la declaraci�
La declaraci� d'una �rea de conservaci� i rehabilitaci� pot comportar:
a) L'aprovaci� de normes, plans i programes de conservaci� i rehabilitaci� d'habitatges que especifiquin justificadament el deure de conservaci� i rehabilitaci� de tots o alguns immobles concrets inclosos en l'�rea delimitada.
b) L'adopci� d'ordres d'execuci� dirigides al compliment del deure de conservaci� i rehabilitaci�. Si el cost de les obres supera el l�mit del deure imputable als propietaris, la Generalitat o els ens locals poden sufragar, a sol�licitud dels propietaris, la part d'exc�s i suspendre, si escau, els procediments de declaraci� de ru�na iniciats.
c) La incorporaci� del que estableix l'article 15 amb relaci� a l'exercici dels drets de tanteig i retracte.
d) L'exig�ncia que qualsevol procediment iniciat davant l'Administraci� de l'Estat a l'empara de la legislaci� d'arrendaments urbans per a obtenir l'autoritzaci� per a enderrocar immobles ocupats hagi de tenir un informe favorable del departament competent en mat�ria d'habitatge que ponderi la necessitat d'incrementar d'una manera immediata el parc residencial.
e) La creaci� d'un �rgan administratiu o un ens gestor que impulsi el proc�s de rehabilitaci�, mobilitzi els sectors concernits i assessori i protegeixi els drets dels ocupants legals dels immobles residencials, especialment si pateixen situacions de pressi� per a fer-los abandonar els immobles.
f) La subscripci� de convenis de rehabilitaci�, d'acord amb l'article 39, que es poden dotar amb un fons econ�mic espec�fic.
g) L'obligaci� d'incorporar al mercat immobiliari els immobles desocupats en un termini concret i d'acord amb el que estableixi la mateixa declaraci�.
Mesures d'intervenci� administrativa
Article 38. Ordres d'execuci�
1. La Generalitat i els ens locals, per a fer complir els deures que estableix aquest t�tol, poden ordenar l'execuci� d'obres i els canvis, les reparacions, les adequacions o el cessament d'�s que calguin. Les ordres d'execuci� han d'�sser motivades, i s'han de concretar els defectes que ha d'esmenar el destinatari o destinat�ria.
2. Les ordres d'execuci� s'han d'ajustar al que estableix aquesta llei i han de complir el principi de proporcionalitat administrativa. Aix� mateix, s'ha de donar audi�ncia a les persones interessades.
3. L'incompliment injustificat d'una ordre d'execuci� habilita l'Administraci� per a adoptar qualsevol de les mesures d'execuci� for�osa seg�ents, sens perjudici del que estableixen els articles 39 i 40:
a) L'execuci� subsidi�ria, amb la valoraci� pr�via per l'Administraci� del cost de les actuacions d'execuci�. L'import de la valoraci� es pot liquidar provisionalment, a reserva de la liquidaci� definitiva.
b) La imposici� de multes coercitives, d'acord amb el que estableix l'article 113.
Article 39. Convenis de rehabilitaci�
1. Les mesures d'intervenci� administrativa dirigides al compliment del deure de conservaci� i rehabilitaci�, i tamb� les declaracions d'�rees de conservaci� i rehabilitaci� a qu� fa refer�ncia l'article 36, poden donar lloc a un conveni de rehabilitaci� entre l'Administraci� i les persones interessades en el procediment.
2. El conveni de rehabilitaci� ha d'incloure el programa d'actuacions de conservaci� i rehabilitaci� que s'han d'executar, especificant si s�n subvencionades o a fons perdut, i les obligacions concretes que assumeix cadascuna de les parts. En tot cas, el propietari o propiet�ria s'ha de comprometre a executar immediatament les obres dirigides a garantir les condicions b�siques de seguretat.
3. Els plans de rehabilitaci� d'habitatges que aprovi el Govern han d'establir una l�nia espec�fica d'ajuts per a atendre els convenis de rehabilitaci�.
4. Els ajuts que comprometi l'Administraci� poden comportar que l'immoble o una part d'aquest es destini a habitatge amb protecci� oficial. Tamb� es poden fixar mecanismes de recuperaci� dels ajuts per al cas en qu� es produeixi una transmissi� onerosa de l'immoble, d'acord amb el que estableixin els plans de rehabilitaci�.
5. Els continguts del conveni de rehabilitaci� han d'�sser una condici� especial de la llic�ncia d'obres corresponent.
6. El conveni de rehabilitaci� pot contenir una cl�usula de subjecci� al dret de tanteig i retracte de les transmissions que es produeixin despr�s d'haver-se subscrit, si no s'ha delimitat pr�viament una �rea amb aquests efectes.
7. L'incompliment del conveni de rehabilitaci� d�na lloc a la seva resoluci� i pot comportar la prohibici� temporal de l'�s residencial, multes coercitives, l'execuci� subsidi�ria a c�rrec dels obligats i la inscripci� en el Registre Municipal de Solars sense Edificar. La resoluci� del conveni no deixa sense efectes, en cap cas, la destinaci� dels habitatges amb protecci� oficial previstos.
8. Els pactes amb transcend�ncia real s'han d'inscriure en el Registre de la Propietat.
Article 40. Expropiaci� per incompliment del deure de conservaci� i rehabilitaci�
1. Un cop exhaurides les vies de foment i coercitives que estableix aquest t�tol, en els �mbits qualificats pel Pla territorial sectorial d'habitatge com d'una forta i acreditada demanda residencial, l'administraci� competent pot acordar l'expropiaci� for�osa de la propietat per incompliment del deure de conservaci� i rehabilitaci� si aquest incompliment comporta un risc per a la seguretat de les persones, sempre que s'hagin garantit, als propietaris que en demostrin la necessitat, els ajuts p�blics suficients per a fer front al cost del deure de rehabilitaci� de llur habitatge.
2. Per a exercir la potestat expropiat�ria, s'ha d'instruir pr�viament el corresponent expedient de declaraci� d'incompliment de la funci� social de la propietat.
3. En l'execuci� de les mesures que estableixen els apartats 1 i 2, el departament competent en mat�ria d'habitatge i les administracions locals han d'actuar coordinadament.
Utilitzaci� an�mala dels habitatges
Article 41. Detecci� d'utilitzacions i situacions an�males dels habitatges
1. S�n utilitzacions an�males d'un habitatge o d'un edifici d'habitatges:
a) La desocupaci� permanent, que defineix l'article 3.d.
b) La sobreocupaci�, que defineix l'article 3.e.
2. L'infrahabitatge, que defineix l'article 3.f, �s una situaci� an�mala.
3. L'administraci� competent, si t� const�ncia que un habitatge o un edifici d'habitatges s'utilitza d'una manera an�mala o que un immoble est� en una situaci� an�mala, ha d'obrir l'expedient administratiu pertinent per a fer els actes d'instrucci� necessaris per a determinar, con�ixer i comprovar els fets sobre els quals ha de dictar la resoluci�.
4. En la detecci� de les utilitzacions i les situacions an�males dels habitatges, s'han de tenir en compte especialment:
b) Les declaracions i les comprovacions del personal al servei de les administracions p�bliques que t� atribu�des les funcions d'inspecci� en aquesta mat�ria i dels agents de l'autoritat en general.
c) La negativa injustificada del titular o la titular de l'habitatge o de l'immoble a facilitar les comprovacions de l'Administraci� si no hi ha cap causa versemblant que la fonamenti i si, a m�s, consten altres indicis de manca d'ocupaci�.
5. Un cop detectada la utilitzaci� o situaci� an�mala, a efectes de comprovaci�, d'una manera justificada i aplicant criteris de ponderaci� en l'elecci� del mitj� probatori, l'administraci� competent pot sol�licitar informaci� relativa a:
a) Les dades del padr� d'habitants i d'altres registres p�blics de residents o ocupants.
6. Amb la finalitat a qu� fa refer�ncia l'apartat 5, els responsables dels registres p�blics i les companyies subministradores han de facilitar les dades requerides.
Article 42. Actuacions per a evitar la desocupaci� permanent dels habitatges
1. La Generalitat, en coordinaci� amb les administracions locals, ha d'impulsar pol�tiques de foment per a potenciar la incorporaci� al mercat, preferentment de lloguer, dels habitatges buits o permanentment desocupats. Amb aquesta finalitat, ha de vetllar per a evitar situacions de desocupaci� permanent d'habitatges i ha d'aprovar els programes d'inspecci� corresponents.
2. S'han de donar garanties als propietaris dels habitatges buits o permanentment desocupats sobre el cobrament de les rendes i la reparaci� de desperfectes.
3. S'han d'impulsar pol�tiques de foment de la rehabilitaci� dels habitatges que estiguin en mal estat per a �sser llogats, mitjan�ant subvencions directes als propietaris, oferta de subrogaci� de l'Administraci� en l'execuci� de les obres i suport p�blic a contractes de masoveria urbana.
4. Els habitatges buits o permanentment desocupats es poden cedir a l'Administraci� p�blica perqu� els gestioni en r�gim de lloguer. En contrapartida, s'ha de fer un pacte relatiu al cobrament i a les altres condicions de la cessi�, dins de programes espec�ficament destinats a aquesta finalitat en els plans d'habitatge.
5. L'Administraci� pot adoptar mesures altres que les que estableixen els apartats de l'1 al 4, entre les quals les de car�cter fiscal, amb els mateixos objectius d'incentivar l'ocupaci� dels habitatges i penalitzar-ne la desocupaci� injustificada.
6. Un cop posades a disposici� dels propietaris totes les mesures de foment que estableixen els apartats anteriors, en els �mbits declarats com a �mbits de demanda residencial forta i acreditada, l'administraci� pot declarar l'incompliment de la funci� social de la propietat i acordar el lloguer for��s de l'habitatge. La declaraci� de l'incompliment s'ha de fer per mitj� d'un expedient contradictori, d'acord amb el que estableix la normativa de procediment administratiu, en el qual cal detallar les vies de foment espec�fiques que s'hagin posat a disposici� de la propietat per a facilitar-li el lloguer de l'habitatge. En l'acord de declaraci� tamb� s'ha d'advertir que, un cop transcorreguts dos anys des de la notificaci� de la declaraci�, si no s'ha corregit la situaci� de desocupaci�, per causa imputable a la propietat, l'administraci� pot expropiar temporalment l'usdefruit de l'habitatge, per un per�ode no superior a cinc anys, per llogar-lo a tercers.
7. El procediment d'expropiaci� temporal de l'usdefruit a qu� fa refer�ncia l'apartat 6 s'ha d'ajustar al que estableixen la legislaci� urban�stica i la legislaci� d'expropiaci� for�osa. En la determinaci� del preu just de l'expropiaci� s'han de deduir les despeses assumides per l'administraci� en la gesti� i en les eventuals obres de millora executades en l'habitatge. La resoluci� que posi fi al procediment ha de determinar la manera en qu� els propietaris poden recuperar l'�s de l'habitatge un cop transcorregut el termini de l'expropiaci� temporal.
Article 43. Actuacions per a evitar la sobreocupaci� dels habitatges
1. La Generalitat i els ens locals han d'impulsar pol�tiques orientades a eradicar les situacions de sobreocupaci� dels habitatges i han d'actuar sobre els responsables directes i les causes d'aquestes situacions. Amb aquesta finalitat, han d'aprovar programes d'inspecci� i han de vetllar per evitar que els habitatges siguin sobreocupats.
2. En el cas de zones amb una alta concentraci� d'habitatges sobreocupats, les administracions competents les poden delimitar i declarar �rees de tanteig i retracte, d'acord amb el que estableix l'article 15, i les poden declarar �rees de conservaci� i rehabilitaci�, d'acord amb el que estableixen els articles 36 i 37.
3. La constataci� de situacions de sobreocupaci� pot comportar la imposici� als responsables de les sancions que estableix aquesta llei. En tot cas, s'ha de donar audi�ncia pr�via al propietari o propiet�ria si s'acredita que ha consentit expressament la sobreocupaci�. Sens perjudici d'aix�, les administracions poden expropiar temporalment l'usdefruit dels habitatges sobreocupats per a llogar-los posteriorment en les condicions adequades.
4. Amb els efectes a qu� fan refer�ncia els apartats de l'1 al 3, per a emprendre accions correctores de la situaci�, els propietaris d'habitatges presumptament sobreocupats poden demanar l'ajut de l'administraci� competent, la qual, en el proc�s de comprovaci� corresponent, d'acord amb el que estableix l'article 41.5, pot obtenir del padr� d'habitants la informaci� pertinent sobre les persones empadronades.
5. Per a controlar millor les situacions de sobreocupaci�, es poden establir acords de col�laboraci� amb les associacions i els col�legis professionals que actu�n en el mercat immobiliari.
6. En les actuacions per a corregir situacions de sobreocupaci�, les administracions p�bliques han de preveure les mesures adequades per a acollir les persones afectades per aquesta circumst�ncia en la mesura que puguin i que ho permetin els recursos disponibles. Amb aquesta finalitat, han d'establir els programes i acords de cooperaci� i de col�laboraci� pertinents amb els serveis d'atenci� social competents i els serveis de mediaci� a qu� fa refer�ncia l'article 69.
7. Si cal restituir l'estat d'habitabilitat exigible dels habitatges sobreocupats, l'Administraci� local, directament o amb el suport de la Generalitat, pot executar subsidi�riament les obres de reparaci� necess�ries.
1. Les administracions competents han d'impulsar pol�tiques orientades a eradicar les situacions d'infrahabitatge. Amb aquesta finalitat, han d'aprovar programes d'inspecci� i han de vetllar per evitar que immobles en situaci� d'infrahabitatge siguin venuts, llogats o cedits com a habitatges.
2. En el cas de zones amb una alta concentraci� d'infrahabitatges, les administracions competents les poden delimitar i declarar �rees de conservaci� i rehabilitaci�, d'acord amb el que estableixen els articles 36 i 37.
3. La declaraci� d'infrahabitatge s'ha d'acordar, tramitant-ne pr�viament l'expedient contradictori, d'acord amb el procediment que estableix la legislaci� de procediment administratiu. Aquesta declaraci� es pot inscriure en el Registre de la Propietat. Si implica una prohibici� de disposar de l'habitatge en els termes de l'apartat 1, t� el mateix r�gim legal que les que estableix l'article 26.1 de la Llei hipotec�ria de l'Estat i s'ha de fer constar en el Registre de la Propietat d'acord amb el que estableixi la norma sectorial aplicable.
4. Per a controlar millor les situacions d'infrahabitatge, es poden establir acords de col�laboraci� amb les associacions i els col�legis professionals que actu�n en el mercat immobiliari.
5. En les actuacions per a corregir situacions d'infrahabitatge, les administracions p�bliques han de preveure les mesures adequades per a acollir les persones que ocupen aquests immobles amb contractes de lloguer o amb cessi� d'�s. Amb aquesta finalitat, han d'establir els programes i acords de cooperaci� i de col�laboraci� pertinents amb els serveis d'atenci� social competents.
T�tol IV
De la protecci� dels consumidors i els usuaris d'habitatge en el mercat immobiliari
Article 45. Igualtat en l'acc�s i l'ocupaci� de l'habitatge
1. Totes les persones han de poder accedir a un habitatge i ocupar-lo, sempre que compleixin els requeriments legals i contractuals aplicables a cada relaci� jur�dica, sense patir discriminacions, directes o indirectes, ni assetjament.
2. En compliment del precepte a qu� fa refer�ncia l'apartat 1, les administracions p�bliques han d'adoptar les mesures pertinents, aplicables a totes les persones i a tots els agents, tant del sector p�blic com del sector privat.
3. S�n objecte espec�fic de l'acci� protectora a qu� fa refer�ncia l'apartat 2 les situacions i les actuacions seg�ents:
a) La discriminaci� directa, que es produeix quan una persona rep, en algun aspecte relacionat amb l'habitatge, un tracte diferent del rebut per una altra persona en una situaci� an�loga, sempre que la difer�ncia de tracte no tingui una finalitat leg�tima que la justifiqui objectivament i raonablement i els mitjans emprats per a assolir aquesta finalitat siguin adequats i necessaris.
b) La discriminaci� indirecta, que es produeix quan una disposici� normativa, un pla, una cl�usula convencional o contractual, un pacte individual, una decisi� unilateral, un criteri o una pr�ctica aparentment neutres ocasionen un desavantatge particular a una persona respecte a d'altres en l'exercici del dret a l'habitatge. No hi ha discriminaci� indirecta si l'actuaci� t� una finalitat leg�tima que la justifica objectivament i raonablement i els mitjans emprats per a assolir aquesta finalitat s�n adequats i necessaris.
c) L'assetjament immobiliari, ent�s com tota actuaci� o omissi� amb ab�s de dret que t� l'objectiu de pertorbar la persona assetjada en l'�s pac�fic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l'aspecte material, en el personal o en el social, amb la finalitat �ltima de for�ar-la a adoptar una decisi� no volguda sobre el dret que l'empara per ocupar l'habitatge. Als efectes d'aquesta llei, l'assetjament immobiliari constitueix discriminaci�. La negativa injustificada dels propietaris de l'habitatge a cobrar la renda arrendat�cia �s indici d'assetjament immobiliari.
d) La utilitzaci� d'un infrahabitatge com a resid�ncia, la sobreocupaci� i qualsevol forma d'allotjament il�legal.
Article 46. Acci� protectora de les administracions
1. Les mesures protectores que han d'adoptar les administracions p�bliques poden consistir en l'adopci� d'accions positives en favor de col�lectius i persones vulnerables, la prohibici� de conductes discriminat�ries i l'exig�ncia de l'eliminaci� d'obstacles i restriccions a l'exercici del dret a l'habitatge i d'ajustaments raonables per a garantir el dret a l'habitatge.
2. S'ent�n per ajustaments raonables les mesures dirigides a atendre les necessitats singulars de determinades persones per a facilitar-los, sense imposar una c�rrega desproporcionada, la inclusi� social i el gaudi del dret a l'habitatge en igualtat de condicions amb la resta de persones.
3. Per a establir si una c�rrega �s proporcionada o no ho �s, les administracions p�bliques han de tenir en compte el cost de les mesures, els efectes discriminatoris que comporti no adoptar-les, les caracter�stiques de la persona f�sica o jur�dica, l'entitat o l'organitzaci� que les ha de posar en pr�ctica i la possibilitat d'obtenir finan�ament oficial o qualsevol altre ajut.
4. Les administracions p�bliques competents poden establir un r�gim d'ajuts p�blics per a contribuir a finan�ar les despeses derivades de l'obligaci� d'aplicar els ajustaments raonables a qu� fa refer�ncia aquest article.
Article 47. C�rrega de la prova
En els procediments de den�ncia de discriminaci� en l'exercici del dret a l'habitatge en qu� la part denunciant o demandant al�lega fets i aporta indicis que permeten presumir l'exist�ncia de discriminaci�, l'�rgan competent, despr�s d'apreciar-los, tenint en compte la disponibilitat i la facilitat probat�ria que correspon a cada una de les parts i el principi d'igualtat de les parts, ha d'exigir a la part denunciada o demandada que aporti una justificaci� objectiva i raonable que provi suficientment que en la seva actuaci� o com a conseq��ncia de la seva inactivitat no s'ha infringit el dret a la igualtat.
Article 48. Legitimaci�
A fi de fer efectius els drets establerts per aquest t�tol, sens perjudici de la legitimaci� individual de les persones afectades, les persones jur�diques habilitades legalment per a defensar els drets i els interessos leg�tims col�lectius poden actuar en nom i en inter�s de les persones que els ho autoritzin en un proc�s determinat. | 0.663527 | curate | {"fr": 0.0010001428775539363, "es": 0.0059181386814657734, "ca": 0.9838924357614998, "it": 0.0007670268685000112, "pt": 0.00019551665275490483, "en": 0.0033087433543137743, "de": 0.001180619787789233, "cs": 0.0031583459291176937, "da": 0.0004963115031470662, "vi": 8.271858385784436e-05} | http://civil.udg.es/normacivil/cat/Contractes/L18-07.htm |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.