id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_6_26451 | La contaminacion ambiental by salome123fre 57 views
Group 4 UCD Final by Sam Mitchell 264 views
HPCL_Training_Certificate_Atchut by Atchuta Srinivas ... 130 views
Chattowah Brief by Todd Frary, CP 68 views
Ana Patricia Bethancourth ¿Cómo se ... by Misael Gonzalez 269 views
Educación virtual en Educación Supe... by eduosgv 114 views
, Energy & Sustainability Director
2012-02-27 Xerrada SGE AENOR-ICAEN
1. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 1 Curs d’implantació de sistemes de gestió energètica. Norma ISO 50.001 Cas pràctic: PGI Engineering Alexandre Ciurana Fenes - PGI Engineering Enginyer Industrial – CMVP – membre d’AEE i d’ACTECIR MBA Direcció Internacional i Gestió de la Innovació Tecnològica
2. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 2 Temari 1. Presentació del departament d’Eficiència Energètica de PGI 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 1. Auditoria energètica inicial 2. Política energètica de PGI 3. Manual de gestió energètica 4. Procediments del sistema de gestió energètic 5. Instruccions del sistema de gestió energètic 6. Registres del sistema de gestió energètic 4. Torn de preguntes
3. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 3 Presentació del Departament d’Efiència Energètica de PGI Engineering 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
4. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 4 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes Projectes d’investigació Europeus ( ITEA 2 ) Projectes d’investigació estatals ( AVANZA, IMMPACTO,..) Línies d’investigació amb Universitats ( UdG, IQS, La Salle,..) i clients privats. Línies de col·laboració amb organismes oficials ( ACTECIR, CEEC, IREC, ACI, ICAEN,... ) Plans d’estalvi i Eficiència Energètica Certificacions energètiques de Sostenibilitat LEED, BREEAM. Consultoria per la Certificació del Sistema de Gestió Energètica ISO 50.001 Consultoria i tramitació subvencions energia Guies, estudis i formació en energia Diagnòstics energètics Auditories energètiques amb garanties d’estalvi Auditories energètiques de detall per a projectes ESE Plans de Mesura i verificació d’estalvis Supervisió energètica Estudis de detall de projectes ESE (enllumenat públic, producció,…) Simulacions energètiques d’edificis ( evolvent, il·luminació natural,...) Simulacions energètiques de les instal·lacions ( bombes, ventiladors, equips de fred, sistemes,...) Projectes d'energies renovables ( solar tèrmica, fotovoltaica, ...) Edificis d’Alta Qualificació energètica ( A y B ) 4Àrea d’Enginyeria Energètica Àrea Consultoria i Gestió Energètica Àrea de Certificacions Àrea d’Innovació
5. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 5 Edificis d’alta Qualificació 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
6. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 6 Edificis d’alta Qualificació ■ Sede Corporativa RBA Editores - 2007 Localidad: Barcelona 22@ Superficie: 25.620 m2 Calificación energética: A Estado: acabado Edificio con un compromiso de la propiedad muy clara respecto a la mejora energética y Contribución medioambiental, Realización del estudio energético des de la fase inicial de proyecto optimizando las fachadas críticas, la selección de la maquinaria de climatización, iluminación de alta eficiencia. Gestión y consecución de subvenciones ICAEN para edificios energéticamente eficientes 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
7. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 7 Edificis d’alta Qualificació 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
8. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 8 Per què implementar un SGE en una organització 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
9. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 9 Evolució del preu de l’energia 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
10. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 10 Evolució de les temperatures 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
11. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 11 Vectors de motivació energètica -Vector econòmic: Estalvi en la factura energètica (Edifici eficient vs gestió eficient) -Vector mediambiental: Reducció de les emissions de CO2 i altres impactes ambientals -Vector estratègic: Màrqueting estratègic de la organització 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
12. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 12 ¿A qui li interessa un SGE? -Organitzacions que gestionen varis edificis amb múltiples subministres. (Quadre de comandament del Gestor Energètic) -Organitzacions a on la factura energètica representi un cost significatiu (Pla d’inversions) -Organitzacions amb compromís mediambiental (Pla estratègic d’Estalvi i EE) 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
13. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 13 Exemple d’implementació d’un SGE a PGI Engineering 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI Engineering 4. Torn de preguntes
14. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 14 Fases de implementació del SGE FASE I: Diagnòstic energètic FASE II: Elaboració de la documentació • Política energètica. • Manual del SGE. • Procediments del SGE: • Identificació i avaluació dels aspectes energètics. • Identificació i registre dels requisits legals aplicables i altres requisits. • Definició d’objectius, responsabilitats i establiment de fites i programes. • Comunicació. • Control documental. • Control operacional. • No conformitats, accions correctives i preventives. • Registres del SGE. FASE III: Implantació FASE IV: Manteniment • Revisió del sistema • Auditoria interna 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
15. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 15 Implementació del SGE 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
16. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 16 Implementació del SGE 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes Font: Schneider-Electric
17. Departament d’Eficiència Energètica · Àrea d’Enginyeria energètica · Àrea de Consultoria i Gestió energètica · Àrea de Certificacions · Àrea d’Innovació 28/FEB/2012 Curs d’implantació de SGE. ISO 50001 17 Fi de la presentació Gràcies 1. Presentació del departament d’EE de PGI ENGINEERING 2. Per què implementar un SGE en una organització 3. Exemple d’implementació d’un SGE a PGI 4. Torn de preguntes
salome123fre
Group 4 UCD Final
Chattowah Brief
Todd Frary, CP
Ana Patricia Bethancourth ¿Cómo se movilizan otros seres vivos?
Educación virtual en Educación Superior
eduosgv | 0 | curate | {"en": 0.031622059243737496, "es": 0.11620154300409563, "cs": 0.003809886655871988, "ca": 0.8427469282788838, "da": 0.002190684827126393, "de": 0.0013334603295551957, "pl": 0.0014287074959519954, "lt": 0.0006667301647775979} | https://es.slideshare.net/AlexCiuranaFenesCEMC/ac-presentaci-xerrada-sge |
oscar-2301_ca_20230418_8_222007 | AjuntamentAlcaldiaConsistoriPle MunicipalJunta de Govern LocalRegidoriesÒrgans col·legiats i representantsGrups municipalsDelegada de protecció de dadesOrganització municipalCodi ètic de conducta Pla d'Actuació MunicipalRetiment de comptes Resultats eleccions municipals
Informació oficialSeu electrònica Tauler d'anuncisOrdenances fiscals i preus públics 2022Calendari Fiscal Processos selecció de personalReglaments i OrdenancesPressupost - Informació econòmicaContractació públicaPortal de TransparènciaSubvencionsConvenisAcció de govern (edictes, acords, anuncis...)Resolucions judicialsUrbanismeInformació de la seu electrònica
VISERMAResolucions Comptes de VISERMAConcurs de creditors de VISERMAActes reunions VISERMAInformes trimestrals de recollida de residus urbansInformes Aules MunicipalsLloguer sala polivalent de can Rafart
ViDA, Vilassar de Dalt Aigües
Serveis i Tràmits
Oficina d'Atenció a la CiutadaniaCita prèvia OAC
Tràmits i gestionsCatàleg de tràmitsFactura electrònicaValidador de documents
Sol·licitud d'accés a la informació pública
Serveis a la ciutadaniaServei públic de taxi a demandaIncidències a la Via PúblicaDefensa CiutadanaTelèfons d'interèsRecollida voluminosaCarta de serveis Queixes i suggeriments dels Serveis Municipals
Impostos i taxesOrdenances fiscalsCalendari fiscalPagament on-line
Carpeta ciutadana
Finestreta única empresarial
Serveis econòmics - Tributs
Ordenances fiscals 2022
Hisenda
Calendari fiscal
Factura electrònica
Carpeta ciutadana
Notificacions electròniques
Finestreta única empresarial
Tràmits
Temes
Comunicació i Transparència
Cultura i Festes
Turisme
Infància i Joventut
Gent Gran
Educació
Esport
Participació
Empresa i Ocupació
Salut
Atenció social
Hisenda
Territori
Seguretat i Mobilitat
Igualtat
Medi Ambient
Espai públic
Vilassar de Dalt
ActualitatNotíciesAgendaHemerotecaSetmanari digitalXarxes socialsÀlbums de fotosRàdio Vilassar de DaltButlletí Punt de Trobada
El municipi
Història
Informació d'interès
Com arribar a Vilassar de Dalt
Guia de carrers / Plànol
Festes locals 2023
Telèfons d'interès i emergències
Què fer?
Festes i fires
On menjar
On dormir
Equipaments i serveis
Agermanaments
Cercador de llocs d'interès
Empreses i comerços
Farmàcies de guàrdia
Participació
Òrgans de Participació CiutadanaConsell Municipal de Serveis SocialsConsell Municipal de CulturaConsell Educatiu MunicipalConsell de Territori i SostenibilitatConsell de Prevenció, Seguretat i MobilitatConsell d'Ecologia i Medi AmbientComissió local de Masoveria urbanaConsell d'Infants municipalPla de Mobilitat de VilassarPla d'Acció Cultural de Vilassar
Directori d'entitats i associacions
Pressupostos Participatius 2022
Vilassar Turisme
Inici
/ Temes
Comunicació i TransparènciaCultura i FestesTurismeInfància i Joventut Gent GranEducacióEsportParticipacióEmpresa i OcupacióSalutAtenció socialHisendaTerritoriSeguretat i MobilitatIgualtatMedi AmbientEspai públic
/ Medi Ambient
Anella verda, la ruta saludable de VilassarTramitació d'activitatsGestió de residusPrevenció incendis forestals.Caldera de biomassa Campanya de sensibilització ambientalVilassar, Vila Florida!
/ Vilassar, Vila Florida!
Temes
Comunicació i TransparènciaCultura i FestesTurismeInfància i Joventut Gent GranEducacióEsportParticipacióEmpresa i OcupacióSalutAtenció socialHisendaTerritoriSeguretat i MobilitatIgualtatMedi Ambient
Anella verda, la ruta saludable de VilassarTramitació d'activitatsGestió de residusPrevenció incendis forestals.Caldera de biomassa Campanya de sensibilització ambientalVilassar, Vila Florida!
Espai públic
Vilassar, Vila Florida
Vilassar de Dalt forma part del Viles Florides des de l'any 2016 i compta amb dues Flors d'Honor, un reconeixement que fa la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya als municipis que treballen per a la transformació dels seus espais públics a través de l'enjardinament i la millora dels espais verds.
Es valoren aspectes com ara el patrimoni vegetal i paisatgístic (diversitat, funcionalitat, integració), el respecte pel medi ambient i la sostenibilitat (gestió de l'aigua, control de plagues, gestió de residus) i elements relacionats amb l'ús social (activitat turística, cohesió social). Des del municipi s'entén l'adhesió a aquest moviment com un impuls i un valor afegit a les accions iniciades en relació al tractament del verd públic. | 0.651778 | curate | {"ca": 0.918233082706767, "en": 0.04182330827067669, "hu": 0.003289473684210526, "pt": 0.019031954887218046, "fr": 0.006109022556390977, "de": 0.0014097744360902255, "it": 0.0021146616541353382, "ms": 0.0021146616541353382, "es": 0.0021146616541353382, "sv": 0.0037593984962406013} | https://www.vilassardedalt.org/temes/medi-ambient/829-vilassar-vila-florida |
oscar-2201_ca_20230904_4_44841 | La quarta sessió es dedicarà exclusivament a investigar la relació entre la revolta de classes, la domesticació de la dona, els canvis en el mode de producció i el naixement de la ciència moderna amb la caça de bruixes a Europa.
El club de lectura constarà de cinc sessions. No hi ha matrícula tot i que cal inscriure's prèviament via [email protected] o presencialment a la llibreria.
Com funciona el Grup de lectura?
Per a facilitar el funcionament del grup i per treure més profit de cada sessió recomanem venir a cada sessió amb el capítol que toqui llegir. No és imprescindible, però l'experiència d'altres anys ens diu que ajuda molt a entendre i comentar col·lectivament el text.
També recomanem portar a les sessions l'exemplar que s'estigui llegint, perquè durant la sessió convidarem a les persones que hi participin a llegir els fragments que trobin més adients i interessants. | 0.813842 | curate | {"ca": 1.0} | https://synusia.cc/es/agenda/v-edici-caliban-bruixa-4a-sessi-gran-ca-bruixes-europa |
mc4_ca_20230418_13_787022 | Dia Internacional contra la Violència vers les Dones: Espectacle "Només una vegada" de Marta Buchaca Barcelona Districte Cultural | Guia BCN: agenda d'activitats, directoris i cursos de Barcelona Dia Internacional contra la Violència vers les Dones: Espectacle "Només una vegada" de Marta Buchaca Barcelona Districte Cultural | 0.733995 | curate | {"ca": 1.0} | https://guia.barcelona.cat/ca/detall/dia-internacional-contra-la-violencia-vers-les-dones-espectacle-nomes-una-vegada-de-marta-buchaca-barcelona-districte-cultural_99400635277.html |
mc4_ca_20230418_4_471294 | Walter Lippmann | Blog de Ferran Toutain
Arxiu d'etiquetes: Walter Lippmann
De la llibertat al poder
Posted on 25/06/2014 by Ferran Toutain
(Publicat a Crònica Global el 19 de juny de 2014) S’ha de ser molt ingenu o molt demagog per negar que tots els moviments de masses, tots sense excepció, neixen, s’articulen i es consoliden com a resultat de dos únics … Continua llegint →
Publicat dins de Català | Etiquetat com a Alexis de Tocqueville, extrema dreta, extrema esquerra, Gustave Falubert, llibertat, mimetisme, nacionalisme, poder, populisme, propaganda, Walter Lippmann | Deixa un comentari | 0.723713 | curate | {"fr": 0.06756756756756757, "ca": 0.8682432432432432, "en": 0.06418918918918919} | https://ferrantoutain.wordpress.com/tag/walter-lippmann/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_644 | A l’última reunió ens vam comprometre a fer una entrada explicant l’experiència que hem tingut a l’hora d’aplicar el decàleg. Doncs posem fil a l’agulla.
Bé, què és el que he experimentat pel que fa al decàleg? En primer lloc, formar i consolidar el grup negociant-hi (punt 1 del decàleg però directament relacionat amb tota la resta) . Entenc la negociació com un diàleg. I sí, dialoguem. És veritat que ja vénen amb un llibre que no han triat ells, però aquest és un tema de què ja parlarem a la propera reunió, oi? Per tant, és veritat que no negociem el material però jo sempre he entès el llibre com un suport, com una ajuda que no m’havia de condicionar sinó que només m’havia de facilitar les coses. El que sí que negociem són els objectius, els negociem i adquirim compromisos. Per exemple, aquest trimestre la negociació dels objectius em va fer adonar el 1r dia que hi havia una alumna mal col·locada. Ja sé que me n’hauria adonat perquè es tracta d’un elemental 1 i aquesta persona xerrava molt bé. Ara bé, el fet que explicités els seus objectius i que tots es basessin en l’expressió escrita va fer que s’engegués un llum d’alerta en les dues. Ella de seguida es va adonar que els seus objectius no coincidien amb els de al resta de la classe. Pel que fa a la metodologia i als criteris avaluatius, no sé què dir. El 1r dia ja els parlo del portafoli i els dic el dia que l’hauran d’entregar. Per tant, en aquest moment d’inici poca negociació hi ha. I llavors és quan algú nou pregunta:
–I no farem examen?
I els alumnes veterans diuen:
-No!!! Farem el portafoli, la Lourdes no fa exàmens.
I a mi se m’escapa el riure. Doncs bé, aquests objectius i compromisos inauguren el portafoli. Quan ens acostem a final de curs, ens serveixen per autoavaluar-nos. He fet allò a què m’havia compromès? He assolit els meus objectius? És quan els demano que valorin la feina que han fet al llarg del curs i en parlem. Aquí torna a haver-hi una negociació, tot i que no cal negociar gaire perquè sempre estic d’acord amb la valoració que ells fan. Bé, sovint pequen d’autoexigents.
A l’inici de cada unitat plantegem una tasca. La fem com a avaluació inicial (punt 8 del decàleg). Novetat d’aquest trimestre: en parlem, els demano quines dificultats han tingut, què creuen que necessiten per resoldre-la millor i explicito els objectius de la unitat i els comentem (punt 3). Aquí és on entren ells. Normalment no els modifiquen. Parlem de què necessitem per assolir aquests objectius, és a dir, de què treballarem. Sorpresa: aquí sí que intervenen i tots s’apunten aquesta part a la llibreta o en un full. Potser és perquè troben que és important. Ohhh! Doncs jo abans només ho feia al final: quan acabàvem el curs els demanava que en grups fessin una llista del que havíem après a fer (eren les tasques) i d’allò que necessitàvem per fer-ho (llista de continguts).
Pel que fa als criteris avaluatius, els negociem a cada unitat. M’agrada que ells decideixin com han de ser les tasques i què han de contenir. Aquí és on entra l’autoavaluació i la coavaluació. Sovint les barrejo. No els demano nota numèrica. Demano, per exemple, que diguin si la tasca és com havia de ser. Si hi ha errors, sobretot els demano que aportin quina és la solució. I aquí és on sempre els dic el mateix:
-M’encanta que hi hagi molts errors ara perquè ens ajuden a aprendre. Els nens petits no aprenen a caminar directament. Oi que cauen? Doncs nosaltres ens equivoquem i això ens permetrà caminar.
Molt hippie? Sovint fem un buidat a la pissarra dels errors comesos i els comentem perquè l’error del company pot ser el meu error demà i m’ajuda a aprendre (punt 7).
Perquè tot això funcioni, és fonamental cohesionar el grup. Si no hi ha un clima de confiança és molt difícil dur a terme aquest decàleg. Per tant, aquest és el primer objectiu que em marco. Per exemple, no suporto no saber-me els noms dels alumnes. Com es pot generar confiança si no t’hi pots adreçar pel seu nom? Per tant, obligat aprendre’m el nom la 1a setmana. Tècnica de la rotllana o de la pilota esdevenen grans aliades. El tema que apuntava la Maria de la distribució de les cadires per mi és fonamental a l’hora de cohesionar un grup. Sempre estan en forma de U perquè tots ens puguem veure les cares quan parlem. Ara bé, això no impedeix que la gent s’assegui al mateix lloc durant tot el curs. Per tant, les persones que tens al costat són les mateixes. I aquí és on apareix el record del Jaume i els cordills de colors. M’encanta fer-ho. J Fan unes cares… Aparec un dia amb cordills de colors i abans de fer una activitat en grup els demano que s’aixequin i s’acostin. Els demano que cadascú agafi un extrem d’un cordill. Quan els deixo anar, ja tenim parelles formades. Com que hi ha dos cordills de cada color, em serveix per fer parelles o grups de 4. O les tècniques d’aprenentatge cooperatiu. Que bé que m’han anat! Fer equips base que han de fer una tasca i després nous grups que han d’estar constituïts per un membre de cada equip base per finalment tornar als equips base. En parlo perquè aquest tema em preocupava especialment aquest trimestre ja que heretava un grup (E1) que jo havia tingut l’any passat (B1) i que tenia molt bon rotllo. Ara bé, hi havia gent nova i l’havíem d’integrar. Sabeu d’aquells grups que t’emportaries de gira? Jo els ho dic:
-Aquest grup és fantàstic, us compraré i us portaré de gira.
Prova de foc: quan ja fa dues setmanes que ha començat el curs s’incorpora una noia nova que hi accedeix per prova de col·locació i que no ha fet cap curs amb nosaltres. Li donem la benvinguda i quan s’acaba la classe sento que ja l’estan convidant a prendre alguna cosa. Com que l’horari és de 18 a 20 h… Doncs a les 20 h cada vespre al bar. Sabeu quins comentaris recordo d’aquest grup:
-Lourdes, de veritat, el català m’ha salvat. No coneixia ningú a Castelldefels i aquí he fet bons amics. Que ningú es queixi del català.
Ostres! Ja tinc el mocador a la mà. Aquesta és la màgia de la nostra feina. Treballem amb persones. I és veritat que la nostra tasca és fomentar i difondre l’ús i coneixement del català. Ara bé, només ho podem fer des de la motivació i quan un grup i un professor estan motivats i tots tenim ganes d’anar a l’aula és quan trobo sentit a la meva feina i quan reafirmo que el millor àmbit és el de l’ensenyament. Sssshhh! Això és un secret.
Article complet
Experiències a l'aula
avaluació reguladora, avaluarxaprendre, cohesió, motivació, portafoli
17 APRIL
2012
jsans
2 Comments
Com poder fer classes a alumnes que no volen
Els passats 14 i 15 d’abril es va celebrar el II Congrés per a l’Excel·lència en Educació, organitzat per Espacio Holístico. Vaig assistir a la conferència del psicopedagog alicantí Joan Vaello Orts. Malgrat que tingueu l’exposició al final d’aquesta entrada, transcric les piulades que vaig fer mentre l’escoltava. Crec que són prou lúcides i que les podem tenir en compte per incorporar-les en la nostra pràctica docent, tant individualment com en l’equip.
D’entrada, va haver de matisar a la presentadora. Va aclarir i diferenciar el concepte de recepta o estratègia dins de la formació. Va plantejar que per motivar l’alumnat només cal encomanar ganes a l’alumnat perquè cadascú busqui el seu camí. Segons l’expert, educar significa adquirir un compromís en i amb l’equip perquè així es poden compartir bones idees. També suposa un repte que per superar-lo exigeix una confluència d’esforços.
Cal consensuar temes vitals per aglutinar l’equip ja que els membres poden tenir actituds diverses. Per superar els obstacles de treballar en equip cal descobrir les causes que el fan inviable. En els equips s’evidencien aquestes dues realitats: l’actitud proactiva (buscar solucions) i la reactivitat externa (queixar-se). Ho va exemplificar amb les juntes d’avaluació: només es queixen dels alumnes, i no es busquen solucions. Ho va comparar què passaria si un equip mèdic diagnostiqués d’aquesta manera un pacient. Després de tres mesos, cada un dels especialistes veu la magnitud de la tragèdia i decideix intervenir-lo. Va continuar distingint tipus de professorat: efecte o causa. “Jo ja ho he explicat, però si ells no ho entenen és el seu problema” o bé ” Com que no ho entenen, miro quina n’és la causa i què hi puc fer”. A l’hora de trobar solucions, cal que siguin senzilles. Aposta per la simplificació. Ara bé, insisteix que el projecte ha de ser assumit per part de e tot l’equip de treball. Així doncs, també hem d’incorporar els negligents, els incompetents i els impotents.
Les armes per educar són intenció, atenció i contenció. Cal convèncer qui no vol amb atenció, empatia, interès i utilitat; tot això exceptua l’obligatorietat. Defensa la persuasió comunicativa amb una breu entrevista que busqui un compromís per assolir unes competències. Defensa les classes silencioses de Don Finkel. S’ha de causar emoció i facilitar models perquè els comprovin. Recomana l’aprenentatge de la contenció: per fer cal desaprendre, això pot provocar reaccions emocionals. Va aprofitar per explicar una tècnica per transformar l’equip. Només cal un foli i dues columnes perquè algú s’encarregui de marcar queixes o solucions que vagin sortint en el debat.
Finalment, va insistir que cal consensuar reptes col·lectius perquè si sumem esforços en la recerca de solucions es dispara la creativitat. El treball en equip ha de simplificar per reduir els problemes. L’addicció al canvi és plantejar-se una fita assequible i assolir-la. Aquest és el motor de transformació. Ara bé, abans de concloure l’exposició va recordar quins són els obstacles per a un equip de treball.
Si voleu aprofundir-hi, teniu un vídeo de la conferència.
Article complet
Formació
actitud proactiva, atenció, compromís, contenció, equip de treball, Espacio Holístico, intenció, Joan Vaello Orts, motivació, obstacles, reactivitat externa, reptes, simplificiació, transformació
19 JANUARY
2012
Núria Vidal
No Comments
Jo confesso
Confesso que és la primera vegada que participo en un bloc amb una entrada i que, per tant, ara mateix sento una certa ambivalència: per una banda em fa gràcia, però per una altra em fa molt de respecte. Confesso també que he patit la síndrome del full en blanc, cosa que m’ha estat provocant un cert bloqueig mental que només he pogut superar perquè vull renovar i ser fidel al compromís que he adquirit amb aquesta comunitat d’aprenentatge.
I això per què? Doncs per una qüestió molt senzilla: perquè formar-ne part em permet debatre, experimentar, créixer, enriquir-me i aprendre de les aportacions d’uns i d’altres, encara que no les comparteixi plenament; em permet repensar constantment, i per tant millorar, la meva tasca docent i també m’ajuda a posar-me en el lloc dels alumnes, cosa que proporciona una informació molt valuosa per no perdre de vista el seu rol.
Confesso finalment que tot això que acabo d’exposar ha estat un procés gradual, fruit d’una evolució: des de l’escepticisme inicial fins al que jo anomeno l’instant màgic. M’explicaré.
Quan el Jaume Sans, coordinador d’Ensenyament del Centre, em va proposar de formar part d’aquest grup de treball vaig dir que sí de seguida perquè em va semblar una proposta engrescadora. Posteriorment, reunió rere reunió, a part que necessitava temps per pair la quantitat d’informació que hi abocàvem tots plegats i esperar que fes pòsit, cada cop estava més convençuda que s’hi exposaven uns plantejaments amb els quals jo no hi estaria mai d’acord! Ai las! Que equivocada que estava! Un dia, es va produir l’instant màgic que em va permetre, com a l’Ariadna del laberint, començar a enfilar l’agulla. Aleshores és quan vaig ser capaç de rebre-ho tot com un regal que m’inoculava saba nova per continuar fent camí en aquest viatge, que afegia noves possibilitats a la meva motxilla d’experiències i vivències recollides durant una colla d’anys, que tampoc no vull obviar ni deixar enrere. Estic convençuda que, com tot a la vida, el millor camí és el del mig, l’equilibri.
I ara per fi, que ja he acabat amb les meves confessions, intentaré repondre a les dues qüestions que se’ns havien plantejat com a tema de l’entrada:
1. A què em comprometo?
Com he dit abans, a complir els compromisos adquirits en el grup de treball, cosa que implica, entre d’altres qüestions: potenciar l’autonomia dels aprenents, apostar per l’avaluació reguladora, treballar per tasques.
2. Què he posat en pràctica?
En aquest aspecte en concret em sento a l’aula una mica com el Sergi quan diu alguna cosa com: “Senyor, doneu-me ales o traieu-me les ganes de volar” perquè tinc la sensació que tot el que he fet són actuacions aïllades, petites intervencions deslligades. No obstant això, de vegades també penso que els canvis s’han de fer d’una manera gradual i que els alumnes necessiten temps per fer l’evolució que, alhora, també estic fent jo. Tot plegat, a priori, sembla una contradicció, oi?
A continuació i per concretar exposo algunes de les actuacions dutes a terme:
-compromisos d’aprenentatge
-substitució de la prova final dels grups no homologats pel treball de classe (avaluació reguladora)
-potenciar la motivació dels alumnes.
-fomentar l’autonomia dels aprenents (sessions de recursos lingüístics en línia, correccions a casa individualment d’exercicis d’ortografia, etc.)
-valoracions i reflexions personals al final de cada unitat
-ensenyament per tasques
-avaluació inicial i establiment per entre tots dels criteris avaluatius de la tasca.
Per acabar ja, voldria plantejar-vos la qüestió següent: I els alumnes què ens pensen de tot això? Jutgeu-ho vosaltres mateixos despres d’haver llegit alguns comentaris bastant generalitzats:
“Tot i que no fem tants exercicis repetitius, aprenem i ens ho passem molt bé”
“És un ensenyament pràctic, no està deslligat”
“Tenim la sensació que aprenem molt”
“M’agrada venir a classe perquè a més a més d’aprendre em diverteixo”
“Al principi, ens va sobtar aquesta manera de fer, però ara estem molt contents”
Article complet
Comunitat d'aprenetatge
autonomia dels aprenents, avalaució reguladora, avaluarxaprendre, comunitat d'aprenentatge, motivació
13 JANUARY
2012
lsubira
No Comments
Errare humanum est
La meva experiència com a professora està directament relacionada amb la meva experiència com a alumna. Tot el que he viscut a les aules quan he après qualsevol matèria i, sobretot, quan he après o quan he intentat aprendre anglès ha condicionat la concepció que tinc de la tasca docent. Si dic això és perquè m’ha agradat molt debatre sobre la motivació de l’alumnat en aquest equip. Sabeu quants cursos d’anglès he abandonat? No els vull ni comptar. Si intento establir quins són els motius per què els he abandonat, n’apareixen dos de clars: perquè sovint no s’ajustaven a les meves expectatives i perquè moltes vegades em sentia angoixada quan havia de parlar. Algú pot dir que si els abandonava és perquè no estava motivada. Efectivament, té raó. Ara bé, la motivació no és una motxilla que porta l’alumne incorporada. Us asseguro que quan jo m’he apuntat a un curs d’anglès és perquè volia aprendre. Ningú m’ha obligat a fer-ho. I, malgrat això, he perdut la motivació. Mentre escric això em ressonen unes paraules que he sentit moltes vegades i que em fan molta ràbia:
-Els alumnes només vénen pel certificat. (entengui’s d’assoliment, d’assistència o d’inscripció)
Sempre em quedo amb ganes de respondre. Doncs bé, i què? Vénen per un motiu i amb un objectiu i part de la nostra feina és engrescar-los i fer créixer la motivació que ja porten. Al llarg d’aquest procés, amb els companys de l’equip hem debatut moltes vegades la utilitat de conèixer els objectius de l’alumnat a l’inici de curs. En aquest 1r trimestre amb els grups d’Intermedi 3 i Suficiència 3 (sí, sí, tots homologats) hem signat un contracte on han quedat reflectits. A més, aquests objectius han donat pas als compromisos que adquiria l’alumnat per assolir-los.
Contracte didàctic
Amb aquest document i amb aquesta posada en comú vam inaugurar el curs i el portafoli que havien d’entregar al final. Jo també vaig fer el meu contracte. Vaig explicitar els meus objectius i els compromisos que adquiria. És cert que com a negociacisó l’he trobada una mica conduïda. M’ho apunto per la propera vegada. Ara bé, ens va permetre conèixer-nos i reflexionar sobre l’aprenentatge des del primer dia: ser conscient d’on volíem arribar i de què estàvem disposats a fer per aconseguir-ho. Com a docent, va ser una mena d’avaluació inicial del grup.
Us he parlat abans de l’angoixa que com a alumna he sentit. Moments d’angoixa que recordo: a l’hora de parlar per por a equivocar-me, davant d’una prova anunciada o, sobretot, davant d’una prova sorpresa. I ja som aquí. Les famoses proves. No suporto la paraula examen i no suporto la paraula control. En primer lloc, examen, segons el DIEC, es refereix a:
Prova escrita o oral a què és sotmès un candidat per a declarar si és apte a entrar en una escola, a obtenir un grau, un càrrec, l’aprovació d’una assignatura, etc.
Doncs bé, si un examen serveix per això, no m’aporta res ni com a alumna ni com a docent. Potser ben mirat sí que m’aporta alguna cosa: l’obtenció d’un certificat. Ara bé, sempre he pensat que l’obtenció d’un certificat és la conseqüència d’un progrés en l’aprenentatge i crec que l’esforç del docent s’ha de centrar en aquest progrés. Els exàmens angoixen i angoixen molt. I no només s’angoixa l’alumnat. Així doncs, de veritat creiem que són imprescindibles en les nostres aules? I pel que fa al control, la meva feina no és controlar els alumnes. Per tant, no crec que els necessitem.
Suposo que ara algú preguntarà com reparteixo els 20 punts. En l’equip vam decidir repartir-los mitjançant les tasques que vam elaborar i a partir dels criteris avaluatius i dels indicadors d’assoliment que vam establir. Efectivament, hem fet algunes d’aquestes tasques. Ara bé, va ser l’alumnat qui va decidir com es puntuarien. Això ens va anar molt bé per conscienciar-nos, per exemple, de tots els elements que volíem que tingués l’article d’opinió a l’S3 o d’una carta a l’I3 i de tots els requisits que volíem que complís. Ells els van establir i van decidir com ho volien puntuar.
graella-autocorrectiva – carta
Amb això no n’hi ha prou per desangoixar. Què passa si l’alumne s’equivoca? I si comet tants errors que, malgrat haver establert entre tots els indicadors d’assoliment, no obté una puntuació satisfactòria? Doncs bé, passa que els errors ens serveixen per aprendre alguna cosa que no sabíem. Formen part del procés i ens acompanyaran sempre. Errare humanum est. Amb els errors havien d’emplenar unes graelles on explicaven per què s’havien equivocat. Arribàvem així a una 2a versió de la mateixa tasca. Ells es puntuaven, també, aquesta 2a versió i no hi havia ningú que no millorés el resultat obtingut o que no aprengués res d’aquest procés.
graella-autocorrectiva – carta – 2a
I amb això havia desaparegut l’angoixa? Doncs no. Eren cursos homologats i hi havia una prova al final. I contra l’angoixa que això genera és tan difícil lluitar. És així com va néixer la banda sonora que ens va anar acompanyant:
ENS EN SORTIM
Finalment, entregaven el portafoli del curs i jo els en feia una valoració. La valoració se centrava en la feina que havien fet al llarg del curs i no en la prova. Siguem conseqüents: no em va sorprendre que superessin la prova després de tota la feinada que havien fet. Així que només quedava tancar la nostra banda sonora:
CONGRATULATIONS
S’ha fet tard. Per tant, deixo per una altra entrada els compromisos que vull adquirir pel que a la tasca docent i pel que fa a l’equip. Això sí: anuncio el primer compromís. Em comprometo a continuar participant en aquest equip activament (no parlaré de terminis) perquè vull continuar amb aquest viatge. Com els alumnes, m’he equivocat, he après, continuaré equivocant-me i continuaré aprenent. Això és el que em fascina d’aquesta professió.
VIATGE A ÍTACA
Article complet
Comunitat d'aprenetatge
avaluació reguladora, avaluarxaprendre, incerteses de l'avaluació, motivació
12 JANUARY
2012
i.martinez
1 Comment
Autoavaluació medial
Si em disculpeu, invertiré l’ordre de les dues preguntes, de manera que quedi implícita una part del que m’havia autoimposat per al primer trimestre (almenys la part que he pogut assolir) i que el nou compromís sigui una declaració d’intencions de cara al segon trimestre. Disculpeu l’extensió de l’entrada, deixeu de llegir abans d’arribar al punt de saturació!
A) Què he complert?
El trimestre passat vaig progressar en 3 eixos: el compromís d’aprenentatge, l’avaluació reguladora i la motivació de l’alumnat.
En primer lloc, quant al compromís d’aprenentatge, vam dedicar una part de la primera sessió de cada mòdul a determinar uns objectius del curs i a concretar amb detall què i com volíem treballar per tal d’assolir-los. Ens vam separar per grups per pactar-los en petit comitè i vam fer una posada en comú a fi d’elaborar un quadre conceptual que servís de referència en tot moment. Com a conclusió -essent reduccionista- vam extreure’n que calia treballar en equip i que calia participar activament de la dinàmica de les classes. Després, vam penjar els acords a les primeres entrades del bloc del curs i cadascú (jo inclòs) va haver de redactar un primer text per explicar a què es comprometia per tal d’assolir els objectius que el grup havia determinat. Per últim, el text resultant va servir per fer l’avaluació inicial del alumnes i acabar de perfilar aspectes de continguts de llengua que calia millorar.
Nota crítica: Inicialment volia recuperar la informació a mig curs i al final per fer un seguiment, però mai en vaig trobar el moment i aquesta activitat va quedar només com un conjunt de propòsits per començar el curs: no vaig vetllar perquè fossin vinculants.
Objectius del grup d’Intermedi 1:
http://intermediviladecans.wordpress.com/2011/09/30/els-objectius-del-curs/
Objectius i compromisos del grup de Suficiència 3:
http://suficienciaviladecans.wordpress.com/2011/09/30/els-objectius-del-curs/
http://suficienciaviladecans.wordpress.com/2011/09/30/que-necessitem-per-aprendre/
http://suficienciaviladecans.wordpress.com/2011/09/24/a-que-em-comprometo/
En segon lloc, pel que fa a l’assumpció de l’avaluació reguladora, vaig fer una avaluació inicial en tots els cursos. No obstant això, vaig perdre l’oportunitat de determinar objectius per a cada alumne. Durant el curs, vaig explicitar els criteris d’assoliment i els objectius de les tasques per tal que els alumnes poguessin autoavaluar-se abans de lliurar-les. Com a reforç, al grup de suficiència, vaig passar plantilles d’autoavaluació. A més, els alumnes de tots els mòduls que tenien bloc (S3, I1 i E1) van autocorregir-se totes les errades de tots els textos del bloc: jo recollia les errades dels alumnes (les últimes vegades els les marcava amb cursiva) i ells havien de corregir-ne les pròpies i les dels altres. D’altra banda, els alumnes disposaven de la possibilitat de fer activitats extra si volien sumar punts que havien perdut durant les avaluacions medials.
Autoavaluació per explicitació de criteris d’assoliment:
http://suficienciaviladecans.wordpress.com/page/2/
Nota crítica: Em va ser molt més fàcil i natural promoure l’autocorrecció que l’autoavaluació.
Segueixo avaluant resultats i no processos (o progressos).
En tercer lloc, en relació a la motivació de l’alumnat, vaig partir de la premissa que el que més el motivava era el progrés individual i la consciència del propi progrés. L’unica cosa que se’m va ocórrer per promoure-ho fou posar com a deures (per a cada sessió) que diguéssin una cosa –com a mínim- que havien après a la classe anterior.
Nota crítica: Aquest és un dels punts cecs que tinc com a professor; no aprenc com copsar el progrés de cada alumne. Recordatori: cal delegar-ne la responsabilitat als alumnes.
Per finalitzar, també vaig fer el possible per aplicar mètodes i tècniques de metodologies col•laboratives. Vaig posar en pràctica el trencaclosques i el llapis al mig. D’altra banda, vaig generar interdependències entre alumnes fent que resolessin exercicis que havien dissenyat els mateixos alumnes o fent que obligatòriament utilitzessin, als seus textos, paraules d’un llistat per eixamplar vocabulari que havia estat nodrit amb les aportacions de cadascú.
Exercici fet pels alumnes (no resolt al bloc):
http://suficienciaviladecans.wordpress.com/2011/10/06/les-vostres-oracions-a-que-cal-afegir-les-comes/
B) A què em comprometo?
De cara al següent trimestre em comprometo a:
1. Donar valor a tots els esforços que he fet enlloc de seguir pensant que mai n’hi ha prou: que no sóc prou col•laboratiu, participatiu, que no aprenen prou…
2. Seguir aprofundint en tot el que he encetat al primer trimestre.
3. Agafar un llibre text de nivell per tal que no em condicioni tant les activitats, tasques, metodologia, avaluació..
4. Fer una unitat per curs seguint el treball del grup de treball d’avaluació
5. Seguir-me formant per enriquir i agilitar cada intervenció a l’aula.
Article complet
Comunitat d'aprenetatge
aprenentatge cooperatiu, avaluació reguladora, motivació
11 JANUARY
2012
mmiret
No Comments
Potser surto de mare…
Ja em perdonareu, però en comptes d’explicar “què hem complert?” i “a què ens comprometem?” – que eren les dues preguntes que ens havia plantejat el Jaume- potser us acabo explicant coses que no tenen res a veure. És la meva especialitat, quan en un examen em demanaven un tema que no sabia escrivia molt, tant, que al final el professor quedava estabornit i m’aprovava per cansament.
Comencem pel començament. A pricipi de curs vaig avisar els alumnes de l’existència de les tasques que els donarien els 20 punts de classe. Cada cop que treballaven un tema que em semblava relacionat amb alguna de les tasques en fèiem una. He de confessar que en alguns cursos se’m van acumular dues tasques els últims dies i que no vaig seguir els criteris avaluatius. Per tant, un dels propòsits per al nou curs serà fer ús d’aquells criteris avaluatius tan bonics que hi ha penjats al Google Docs.
Un altre tema que em va agradar de les reunions era el de motivar l’alumnat. Com a estudiant d’anglès jo sempre he estat més còmoda a classe – i per tant he après més i he participat més- quan el professor em transmetia confiança, encara que fos dient “parles molt bé l’anglès”, encara que fos mentida. Per això a classe intento que els alumnes estiguin a gust i provo de no crear moments d’angoixa. Tot i així de tant en tant quan algú s’equivocava se m’escapava un “això és de Bàsic 1, eh!” o un amenaçador “això ho heu de saber que sortirà a l’examen!”. Ara intento evitar-ho i el primer que faig quan algú s’equivoca és dir “molt bé!”. Després m’he d’espavilar a repetir el que acaba de dir amb to interrogatiu, o fer ganyotes, o posar alguna idea a la pissarra que li faci veure que s’ha equivocat – si no li ha dit ja el company del costat. Tot plegat és el mateix, no? Doncs no, perquè aquest primer “molt bé!” serveix per treure importància a l’error i no bloquejar l’alumne.
El tema de la co/autoavaluació l’he desenvolupat molt més aquest curs. He fet graelles amb alguns criteris perquè ells es puguin corregir petits escrits o intervencions orals. També he millorat el sistema d’autocorrecció d’exàmens – sí, faig exàmens, després em defenso- afegint al solucionari explicacions al costat de cada resposta de manera que la correcció serveixi com a repàs de la matèria i com a resolució dels dubtes que encara els podien quedar.
“I fas exàmens, Maria? ?” sí, faig exàmens però estigueu tranquils, no són un mètode d’avaluació sumativa. La nota, si n’hi ha, és perquè se l’han posada ells – entre A,B,C – i jo ni me l’apunto, i ells això ho saben. L’examen serveix per a tres coses. La primera és donar-los un motiu per mirar-se, llegir-se, repassar, estudiar – digueu-ho com vulgueu – els apunts de tant en tant. En segon lloc els entrena per a l’examen final de B3, de manera que quan arriben a final de cicle ja han fet tants exercicis similars que tenen molta seguretat, menys nervis, menys dubtes i molts menys problemes. I tercer, perquè els exàmens orals que faig durant el curs em serveixen per tenir un moment per parlar a soles amb cadascun dels meus alumnes, preguntar-los com va el curs, si tenen cap problema, i si ‘hi ha posar-hi remei a temps! Quan vaig amb presses i s’examinen els orals individualment o per parelles sempre tinc alguna sorpresa a final de curs. de vegades un alumne discret amaga un gran secret!
Una altra cosa que vull provar de fer aquest nou curs és fer-los signar el contracte d’aprenentatge amb els objectius que s’hagin fixat, tant personals com de grup. Em fa una mica de respecte però espero que tots junts ens en sortirem. M’interessa molt que ells prenguin consciència que han de practicar el català fora de l’aula, sempre hi insisteixo el primer dia, però potser d’aquesta manera els quedarà més. També és possible que descobrim alguna nova motivació o objectiu entre tots i això també és molt interessant. Ja veurem!
Bé, i arribats a aquest punt només em queda treure’m el vestit de professora protagonista – no sabeu com m’agrada dur-lo… – i proposar-me passar el testimoni als alumnes. Ho he intentat, però això de “desprotagonitzar-me” no m’agrada gaire i de seguida em torno a vestir de líder. Aquest curs em proposo almenys preparar una hora a la setmana en la que els alumnes siguin els dirigents del seu aprenentatge, i si hi tinc traça, potser al març ja seran dues hores. De mica en mica s’omple la pica!
Fins aquí els meus propòsits, espero que no us hagin agafat ganes de fer la migdiada a mitja lectura! Va, animeu-vos que ja tinc ganes de saber què explicareu vosaltres! Bon any!
Article complet
Comunitat d'aprenetatge
autonomia, avaluació reguladora, contracte d'aprenentatge, creixement professional, criteris avaluatius, individualitat, motivació, rol del professorat, treball en equip
28 JULY
2011
jsans
No Comments
Sessió 26/07/2011
Per a aquesta sessió havíem de recuperar els objectius de la sessió anterior:
Acordar els criteris avaluatius i indicadors d’assoliment
Reflexionar sobre l’avaluació inicial
Acordar l’administració del bloc d’ensenyament
Vam aprovar els criteris i indicadors d’assoliment.
A partir de la presentació del mètode inclusiu –arran del neguit sobre com hem de gestionar la diversitat a l’aula i per començar a pensar en l’avaluació inicial, vam debatre com hem de presentar els objectius d’una unitat. Per això, vam analitzar:
pàg. 8 Fem-ho fàcil. Suficiència 1. Barcanova, Barcelona, 2011
pàg. 9 Català Suficiència C1. Teide, Barcelona, 2011
pla de treball unitat 1Ide la unitat 1
mapa conceptual de l’escola que aprèn
Vam mirar d’adptar els criteris i indicadors com el mapa anteior.
Finalment, vam definir les categories i el text inicial del bloc. Vam acordar elaborar conjuntament un article en què expliquéssim tot el procés que vam engegar.
Bibliografia que es recomana:
article de Joan Mallart i Navarra Didàctica de la motivació.
capítol V del llibre Escuelas democráticas.
Article complet
Sessions
avaluació inicial, criteris i indicadors d'avaluació, enfocament humanista, escola democràtica, escola inclusiva, gestió de la diversitat, implicació, Joan Mallart i Navarra, motivació, pla de treball
14 JULY
2011
jsans
No Comments
Elogis, un bé escàs (i III)
Reprodueixo la darrera part dels extractes que m’han semblat força interessant de l’article de Mayte Rius, publicat a Estils de vida (núm. 117, 9 de juliol de 2011). En els dos anteriors, explica que estem més acostumats a criticar que no pas a felicitar. Això es deu a un fet biològic, cabdal per a la supervivència de l’espècie.
Però per sobreviure sigui més important allò negatiu i que el cervell ho prioritzi no vol dir que la ment no faci atenció als estímuls positius. Sembla que també hi ha raons biològiques que expliquen per què el reforç positiu és una eina potent de motivació. “El reforç positiu és un gran activador cerebral, genera plaer; una carícia, un somriure, unes paraules amables estimulen els mateixos circuits cerebrals del plaer que un gust dolç, una música agradable, que un quadre bonic o que les drogues”, apunta. I precisa que es tracta d’un comportament bàsic, que es dóna en nens, adults i animals gairebé sense diferències.
Els psicòlegs expliquen que, tècnicament, el reforç positiu és un estímul que augmenta la probabilitat que una conducta anterior es torni a repetir. A la pràctica això significa que quan el cap diu a un treballador que ha fet una bona feina i va per bon camí per obtenir un ascens, aquesta persona se sentirà més motivada i s’esforçarà per aconseguir l’ascens desitjat. En realitat, des de petits busquem que ens mostrin felicitat i acceptació, resulta gratificant i agradable rebre mostres d’aprovació (que ara sabem que activen els centres del paler del cervell) i això ens fa sentir més be amb nosaltres mateixos, amb èxit, i augmenta amb això l’autoestima i la seguretat. “En educació, el reforç positiu, si s’acompanya d’un feedback sobre com millorar és molt interessant perquè crea expectatives de superació i permet transmetre confiança que l’alumne aconseguirà les metes que es proposi”, apunta Victòria Gómez Serès, membre de la junta de govern del Col·legi de Pedagogs de Catalunya a Lleida.
(…)
Que el reconeixement de les fites de l’altre pugui ser positiu no vol dir que calgui elogiar-ho tot ni que calgui fer-ho sempre. Les felicitacions excessives, inoportunes o mal plantejades tenen els seus riscos i poden resultar contraproduents. (…) La recepta, diuen els experts, és utilitzar elogis concrets, detallats, i referits sempre al comportament, no pas a la personalitat. (…)
I això també val quan est tracta de reconèixer la feina dels col·laboradors. “Si et feliciten molt el reforç perd efecte; un treballador novell necessita que li diguis sovint com ho fa, però un professional expert no ho necessita; l’elogi ha de ser detallat i cal especificar què és el que s’ha fet bé i què és el que es vol que es continuï fent”, indica Berrocal. Altres regles d’or a l’hora de mostra els reconeixements és expressar-los en públic, ser equitatiu i honest per no deixar-se influir per preferències personals, ser breu i no exagerar ni sobreactuar.
Article complet
General
criticar, elogiar, motivació, reforç positiu
13 JULY
2011
jsans
No Comments
Elogis, un bé escàs (II)
Reprodueixo la segona part dels extractes que m’han semblat força interessant de l’article de Mayte Rius, publicat a Estils de vida (núm. 117, 9 de juliol de 2011). En l’anterior, destaca que estem més acostumats a criticar que no pas a felicitar. En aquesta part, se n’explica el motiu.
També hi ha qui opina que si som garrepes en els nostres reconeixements és perquè l’important és corregir les conductes i no acostumar els nens (ni els grans) a dependre de l’opinió dels altres, a fer les coses per agradar. La realitat és que a tots, des de petits, ens agrada que ens cuidin, ens tractin bé i ens diguin coses agradables. I que la crítica constant, amb pocs elogis, dóna resultats no desitjables tant si es tracta d’educar un nen com de millorar la productivitat d’una empresa. En aquestes condicions, el nen –o el treballador—té la sensació que no val la pena fer-ho bé perquè és difícil que rebi un estímul per això encara que, si s’equivoca, sí que tindrà reprimendes o càstigs.
Manuel Martín-Loeches, professor de Piscobiologia a la Universitat Complutense i coordinador de Neurociència Cognitiva del Centre d’Evolució i Comportament Humà, emfasitza que aquest biaix negatiu no és casual, que hi ha raons biològiques que justifiquen que ens fixem més en allò negatiu i que siguem més propens a la crítica que a l’elogi. “S’ha comprovat i demostrar que el cervell està programat per atendre amb més prioritat en el temps i amb més zones implicades tot el que sigui emocionalment negatiu més que no pas positiu”, diu. I afegeix que l’explicació més creïble és que aquesta tendència –que s’observa també en altres mamífers—és adaptativa, és una empremta que ha deixat l’evolució. “En mitjans hostils, en plena natura, qui sobreviu millor i deixa més descendència (que és la finalitat de l’evolució) és qui reacciona més aviat davant d’un estímul negatiu, perquè si perds l’oportunitat de fugir perds la vida, mentre que si deixes passar una oportunitat positiva no és tan greu, n’hi pot haver una altra; per això els individus que van sobreviure més temps i van deixar més descendència van ser els que reaccionaven amb més rapidesa davant d’allò negatiu, i nosaltres en descendim, així que aquest mecanisme del nostre cervell, aquest biaix negatiu, no ens fa més feliços, però sí que ens permet sobreviure més”, explica Martín-Loaches.
Com a exemple de les conseqüències d’aquesta empremta biològica que ens fa veure abans el costat negatiu i donar-li més importància cita algunes experiències que han demostrat que fan falta tres o quatre accions positives per poder compensar l’efecte d’una acció negativa en la imatge que es té d’una persona.
Article complet
General
biaix negatiu, criticar, elogiar, motivació
12 JULY
2011
jsans
No Comments
Elogis, un bé escàs (I)
Reprodueixo la primera part dels extractes que m’han semblat força interessant de l’article de Mayte Rius, publicat a Estils de vida (núm. 117, 9 de juliol de 2011).
Elogis, un bé escàs
Està més que comprovat que el reforç positiu, felicitar i reconèixer les coses ben fetes, és una eina potent per motivar, educar, aprendre, donar seguretat i millorar l’autoestima. Però quan va ser l’última vegada que us van felicitar sense que fos el vostre aniversari? I quantes vegades heu aplaudit alguna conducta o feina de la vostra parella, fills, amic o companys d’oficina aquest últim mes?
(…) Si algú arriba tard a la feina, és molt probable que el cap s’apropi a recriminar-l’hi, però si sempre és puntual i acostuma a quedar-se després de l’hora de sortida el més probable és que ningú no li comenti res. Per què? Què fa que siguem tan gasiu en els nostres reconeixements i felicitacions?
Hi ha certa unanimitat entre els psicòlegs a l’hora d’afirmar que ens falta una cultura del reconeixement i que per això ens resulta molt més difícil felicitar que criticar. “Estem entrenats en l’autoexigència i l’exigència als altres, però no a veure el que és positiu i destacar-ho; donem per fet que les coses han d’anar bé i que si van malament ens hem de queixar”, afirma Purificación Sierra, professora de Psicologia del Desenvolupament de la UNED. Ursula Oberst, professora de Psicologia a la Universitat Ramon Llull, explica que tendim més a criticar perquè la crítica té a veure amb la ràbia, amb manifestar el nostre disgust, i és més fàcil expressar la ràbia que les emocions positives.
Francisca Berrocal, professora del màster de Psicologia del Treball de la Universitat Complutense de Madrid, coincideix que no tenim cultura del premi, ni en l’àmbit familiar ni en el de les empreses: “Només es felicita l’excel·lència, i és molt difícil d’assolir, així que només es fa una vegada de cada moltes o de cada mai”. I insisteix que és més difícil felicitar que criticar perquè un bon elogi ha de ser immediat, detallat i oportú.
Article complet
General
crítica negativa, elogi, motivació, reconeixement
>> << Entrades anteriors
Categories
Comunitat d'aprenetatge
Experiències a l'aula
Formació
General
Lectures
Recomanacions
Sessions
Històric
July 2019
April 2019
February 2019
January 2019
October 2018
July 2018
June 2018
May 2018
April 2018
March 2018
February 2018
January 2018
November 2017
October 2017
June 2017
May 2017
March 2017
January 2017
December 2016
November 2016
October 2016
July 2016
June 2016
March 2016
February 2016
January 2016
December 2015
November 2015
October 2015
September 2015
July 2015
June 2015
April 2015
March 2015
February 2015
December 2014
October 2014
July 2014
June 2014
May 2014
March 2014
February 2014
December 2013
November 2013
October 2013
July 2013
June 2013
May 2013
April 2013
March 2013
February 2013
January 2013
November 2012
October 2012
July 2012
May 2012
April 2012
March 2012
February 2012
January 2012
December 2011
November 2011
September 2011
July 2011
June 2011
April 2011
January 2011
December 2010
March 2010
Enllaços
Actualidad Pedagógica
Aprenentatge reflexiu i col·laboratiu
bloc d'E1 de Viladecans
bloc d'E2 de Viladecans
bloc d'E3 de Viladecans
bloc de B3 de Gavà
bloc de distància
bloc de suficiència de Gavà
bloc del curs de nivell D de Gavà
bloc del nivell intermedi de Viladecans
blog personal de Carme Bové
pàgina de Carme Barba
Recursos didàctics de Guida Al·lès
SLC de Castelldefels
SLC de Sant Boi
sobre el Grup Impulsor de Pràctica Reflexiva
Xarxa de Competències Bàsiques
Núvol d'etiquetes
ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip | 0.70645 | curate | {"ca": 0.9348976192808857, "sk": 0.0006613108650925835, "es": 0.01599392573723915, "en": 0.03389830508474576, "de": 0.001322621730185167, "eo": 0.0006368178700891545, "fr": 0.004188302145586362, "cs": 0.0009552268051337317, "ja": 0.0009797198001371607, "it": 0.0008817478201234447, "pt": 0.003845400215538356, "nn": 0.0003429019300480063, "la": 0.00046536690506515134, "nl": 0.0007837758401097286, "zh": 0.00014695797002057411} | https://blogs.cpnl.cat/enseramprunya/tag/motivacio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_812975 | Les carns processades, com ara el bacó, els embotits i les salsitxes, poden provoquencàncer, segons acaba de donar a conèixer l'Organització Mundial de la Salut ( OMS).En el seu informe sobres els riscos potencials de la carn, l'Agència Internacional de Recerca en Càncer (IARC, en les seves sigles en anglès), dependent de l'OMS, diu que que consumir50 grams de carn processada al dia incrementa en un 18% el risc de desenvolupar un càncer colorectal.Així mateix, l'OMS, com ja va avançar dissabte l'ARA, també inclou la carn vermella en el grup de substàncies "probablement" cancerígenes. No obstant, l'OMS també recorda que la carn, consumida amb moderació, té beneficis sobre la salut.Científics de deu països diferents s'han reunit per actualitzar el llistat de substàncies cancerígenes.http://www.ara.cat/societat/carn-processada-pot-causar-cancer-carn-_vermella-probablement-cancerigena_0_1456054503.html
Està ben clar: l'OMS vol enfonsar l'economia catalana.
Organització pel Monopoli Sud-Europeu | 0.815035 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_122355 | Uncategorized @ca – Pàgina 4 – Badalona Capaç
#bonestiu en Badalona instagram.com/p/CDYa5MxhSOW/…
Han estat temps difícils, i es just en aquests moments quan es fa palès la qualitat de les persones i la profession… twitter.com/i/web/status/1…
Descansa en pau Josi, que la terra et sigui lleu. Una abraçada @TEBcooperativa i força per continuar amb el seu ll… twitter.com/i/web/status/1… | 0.56882 | curate | {"ca": 0.7382198952879581, "es": 0.2617801047120419} | http://bdncapac.cat/category/uncategorized-ca/page/4/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_77409 | Som 5,4 milions de persones que podrem votar el dia 9 de novembre a la "consulta" participativa sobre el futur polític de Catalunya. Crec que ja va sent hora que al racó hi hagi un post així per fer els nostres pronòstics. De moment 938 de 947 municipis tindran locals per votar, quan en un principi eren 600 locals, la cosa millora, i a BCN ciutat hi haurà 89 punts de votació.Aquí va la meva porra:Participació: 2.600.000 de votsSí-Sí: 2.100.000 80,76% %No: 350.000 13,46 %Sí-No: 5,76 %Sense contar vots en blanc. Trobo que seria un resultat força potent. Segurament m'estic passant d'optimista però si no superem els dos milions de Sí-Sí no estem preparats per una DUI.
1.800.000 vots. Voltaria el 30-32% de participació91 % Si-Si5% No-No4% Si-No La clauper millorar aquesta participació serà incentivar el No. Llavors podem passar del 2.000.000 que crec l'objectiu. | 0.732351 | curate | {"ca": 0.9825986078886311, "pt": 0.01740139211136891} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_248049 | Menú
BARCELONA, 20 nov. (EUROPA PRESS) -
El director del Servei Català de la Salut (CatSalut) i secretari en funcions de la Conselleria de Salut de la Generalitat, David Elvira, ha apostat per Barcelona com a seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA) malgrat l'"anomalia institucional".
En un tuit recollit per Europa Press, ha dit: "Malgrat l'anomalia institucional que sofrim l'equip de la Conselleria de Salut seguim apostant fins l'últim minut per fer l'esprint final perquè Barcelona allotgi una de les principals agències europees".
Elvira ha viatjat finalment aquest dilluns a Brussel·les per conèixer de primera mà la decisió de la Unió Europea (UE) sobre la futura ubicació de l'EMA.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.596203 | curate | {"es": 0.24036281179138322, "ca": 0.7369614512471655, "en": 0.022675736961451247} | : /gent/noticia-director-catsalut-aposta-per-barcelona-com-seu-lema-malgrat-lanomalia-institucional-20171120151546.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_113394 | ERC mantindrà el veto al rei espanyol, tal i com han confirmat els propis diputats Gabriel Rufián i Joan Tardà a El Món. Demà dilluns Felip VI i el president del Congrés, Patxi López, es tornaran a reunir per fixar la segona ronda de contactes amb els líders dels partits espanyols, amb l’objectiu de designar un candidat disposat a ser el primer a sotmetre’s a un debat d’investidura. Però Esquerra torna a autoexcloure’s i no hi participarà.
“Ja vam dir que hi aniríem si ell [Felip VI] rebia abans representants de les institucions nacionals [catalanes]. No ho ha fet”, ha afegit Tardà a El Món. D’aquesta manera, el portaveu d’ERC al Congrés ha insistit que no aixecaran el veto al monarca mentre aquest no decideixi rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el president del Govern, Carles Puigdemont.
Aquest va ser el motiu pel qual Esquerra ja va rebutjar la primera reunió amb el rei espanyol, ara fa dues setmanes. En aquella ocasió, la formació independentista va justificar: “El rei no va voler rebre la presidenta del Parlament i tampoc ha volgut saber res del president electe de Catalunya”, en un comunicat emès poc després que la Casa Reial distribuís l’agenda de les reunions que va mantenir Felip VI amb els portaveus dels partits amb representació parlamentària al Congrés.
Dies abans, Tardà, ja va afirmar que seria “sorprenent” que el rei espanyol no rebés Forcadell al Palau de la Zarzuela, poc abans que la notícia es fes oficial. De fet, el diputat d’Esquerra va assegurar que la negativa “denotaria una baixa qualitat democràtica per part del monarca espanyol que seria deplorable”.
Juntament amb ERC, EH Bildu també va autoexcloure’s de la primera ronda de contactes de Felip VI amb els partits que tenen representació al Congrés després dels comicis del 20-D. Els abertzales van justificar que no hi assistirien perquè no estan sotmesos al rei espanyol. Tot indica que els independentistes bascos tampoc no aniran a la reunió que el monarca els proposarà a partir de la setmana que ve. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/erc-mante-el-veto-a-felip-vi-112659/ |
macocu_ca_20230731_4_233199 | l’espremedora dels dilluns
Avui dilluns, quina repetitiva notícia ocuparà els espais de premsa i noticiaris?
Avui dilluns, quina repetitiva notícia ens distraurà o ens farà pensar?
Avui dilluns, quina repetitiva notícia donarà a conèixer una de nova de l’esperpèntica figura mediàtica de torn?
Avui dilluns, a qui els cap de setmana acostumen a enterbolir-nos el cervell, encetarem neta l’espremedora pels pròxims set dies per, esprement-nos-el, treure l’entrellat de tot plegat a fi i efecte de no caure en una depressió mental. | 0.706131 | curate | {"ca": 0.8647619047619047, "pt": 0.13523809523809524} | |
cawac_ca_20200528_0_79947 | Velkommen til Norway. Illes Lofoten
Skipsfjorb-Tromso. Ferry
A les 6:15 del matí agafem el famós vaixell HURTIGRUTEN que ens portarà de Honningsvag a Tromso (233€). Disposem de wifi i amb les indicacions de'n Gregor, un cicloturista que hem conegut fent cua per entrar al vaixell (bikenorth.tumblr.com) dissenyem la nostra segona part per Kvaloy, Lenvik i Lofoten, un xic més interessant la ruta de la que havíem preparat des de casa.
Tromso-Senja. 95km + ferry
Arribem a les 12 de la nit a Tromso, una illa unida per dos ponts, i dormim al costat del camp de futbol. Un lloc esplèndid a les afores de la ciutat al costat del mar.
En Gregor ens acompanya fins a Eidkjosen. Potser a Bodo o Lofoten ens retrobem.
Arribem a Brensholmen on agafem el ferry de les 17h cap a l'illa de Sejna (70 NOK/persona).
Continuem per la illa de Senja. Creuem un túnel i una platja ens enamora. Avui, dormim aquí. Com sempre, no som els únics. La posta de sol, ens deixa boca-badats.
Senja-Andenes. 55km + ferry
Ens despertem completament enmig de la boira. No veiem el mar que tenim la nit anterior al nostre davant. On està el sol d'ahir?
Fem els últims 55 km de l'illa de Senja fins a Grylleforg. Arribem 15 minuts tard de ferry de les 15h cap a Andenes per culpa d'un "reventón". Quin remei, ens toca esperar l'últim ferry, el de les 19h. Ens espera 1.40h de viatge cap a Andenes (85NOK/persona). Arribem tard a Andenes i dormim al càmping d'Andenes (10 NOK) amb platja inclosa. Un lloc molt recomanable. Deixem enrere Senja , en total hi hem ciclat 84 km, no és plana, s'han de creuar 3 colls i nombrosos túnels Des d'Andenes un pack turístic és anar a veure balenes. En total hem ciclat 84 km la illa de Senja.
Andenes-Sortland. 110km
Resseguim la illa de Andoya per la carretera secundària de Bleik, Stave i Nordmela. De Bleik a Stave pugem un xic i arribem a un llac. Es increïble el canvi entre ciclar a ran de mar i pujar a poca alçada, sembla que haguem canviat de país. Al km 30 fem un cafetó a Nordmela. A Noruega tenen una pasta en forma de trèvol de 4 fulles com si fos una crêpe/gofre, anomenat Vafler. Se la mengen amb melmelada o un formatge de color marró ( en el procés de fabricació li afegeixen sucre cremat).
Un cop a Risoynamns, al km 50, agafem "la carretera general" cap a Sortland. Aquest tram no té cap interès. A Sortland dormim al càmping amb unes instal·lacions nefastes per als que anem en tenda. És el càmping més car de tot el viatge i amb els serveis pitjors. La zona per plantar la tenda està plena d'arrels, fa pendent i no hi ha herba, la resta del càmping o és de grava, la wifi no els funciona i la dutxa de noies el monomando que hi ha no fa la barreja d'aigua freda-calenta el que suposa haver pagat 10 NOK per la dutxa i no poder ni rentar-te les mans perquè l'aigua surt bullint. Paguem 200NOK, el doble del càmping de Andenes.
Sortland-Rolvsfjord. 130km
Planegem seguim l'illa de Longoya fins a Stikmarkness (30 km). És un poble molt cuquetó en comparació de Sortland. Aquí trobem el museu del Hurtinguten, a on va néixer aquesta companyia naval. Continuem 15 km fins a Melbu. A Melbu agafem el ferry de les 14h fins a Fiskebol (68 NOK/2 persones). El de les 12.30h també l'hem perdut per 10 minuts.
A Melbu tenim varis serveis i un quiosc per fer un cafè que està obert també els diumenges.
Al ferry fa bon dia i prenem el sol a la popa. Entrem a les Lofoten per Fiskebol. Agafem la E10, una carretera a l'estil suís però poca alçada, creuant un paisatge impressionant.
Arribem a Svolvaer, "la capital" de les illes. Es nota que estem a terra de turisme. Ens recorda a la Sitges de les Noruega, amb terrasses al costat del port i turisme.
Sortim de Svolvaer uns quants km per carril bici fins a Orsvagvaer. Aquí continuem per carretera molt transitada, no estem acostumats a tants cotxes i ens estressem un xic. També el paisatge ha canviat, muntanyes més baixes i no tant impressionant.
Al final de la illa creuem els dos ponts per saltar d'illa cap a Leknes, però per la carretera secundària de la costa, a 39 km. Anem creuant poblets que no surten ni en els mapes a la cerca d'un lloc per acampar. És difícil, el paisatge ha canviat, són camps pantanosos. Finalment trobem una mica amagada una antiga i petita cantera i decidim plantar la tenda, davant el mar ple d'illots. Acampem a uns 29 km de Leknes.
Rolvsfjord-A-Moskenes. 105km
Al cap de 10 km arribem a Rolvsfjord, un poble de benzinera i un càmping amb encant davant del mar. Fem un cafè amb un vafler amb melmelada de maduixa, avui ens hem acabat el té que portàvem de casa.
Continuem per la costa fins a Storfjord, on la deixem per començar a enfilar-nos cap a Leknes. On veiem el primer trampolí de salt d'esquí.
Trobem la primera Bakery (la de Andenes estava tancada quan vam arribar).
Un cop a Reine trobem un raconet molt coquetó amb cases de pescadors i podem veure peixos assecant-se al sol en el porxo. Aquest últim tram des de Ramberg ens ha reanimat i gaudim del cicloturisme amb aquests paisatges. Val la pena ciclar per aquí.
Un cop a Miskenes, ens falten els últims 4.5 km fins el poble de A. Final de les illes, un poble turístic ple de cases de pescadors que són allotjaments i un museu. La guia indica que existeix un càmping que no existeix. De totes maneres, a la part alta, al costat dels penyasegats es pot fer acampada lliure, cap servei però bones vistes. Nosaltres recolem altre cop a Muskenes i dormim al càmping (140 NOK), on ens trobem altre cop amb els suïssos que ens hem creuat durant totes aquestes illes.
A partir d'aquí és normal que les dutxes en tots els càmpings vagin amb una moneda de 10 NOK, la dutxa pot variar entre 3 i 5 minuts depenent del càmping.
El nostre segon objectiu que era recórrer en bici les illes Lofoten l'hem assolit. Val la pena visitar aquestes illes de pescadors, perdre's per les carreteretes secundàries i fugir una mica del turisme visitant les illes de Senja o Andoya, molta pau, paisatges, platges, sol de mitja-nit,...
Lofoten-Bodo. Tren
Agafem el ferry de les 10:30 (326 NOK els dos), 3 hores de viatge fins a Bodo.
Bodo és una ciutat cosmopolita amb tots els serveis. Mengem un take away a base de pollastre i patates al port, veient com venen gambes pelades a granel des dels barques de pescadors.
Comprem els bitllets de tren de Bodo a Trondheim i Trondheim a Dombas, per (1115NOK/persona, 175 NOK/bici). Comença la tercera part del nostre viatge: ciclar pels fiords noruecs fins a Bergen. El tren surt a les 21.10 i arriba a les 7 del matí a Trondheim. Fins a les 14:00h no surt el tren cap a Dombas. De Dombas a Andalsnes hi ha el tren- turístic de Rauma un viatge en tren de menys de dues hores que passa per uns dels paisatges més espectaculars de Noruega (no permeten bicis al tren).
Agafem el tren de les 21.10 cap a Trondheim. Dormir als trens noruecs ens resulta força còmode, les butaques són amples, el respatller és tira enrerre i estan molt nets i condicionats per llargs recorreguts. A les 7 del matí arribem a Trondheim, la tercera ciutat més gran de Noruega. Esmorzem bé al costat del canal entre el centre de la ciutat i l'estació. Aquesta ciutat ja té moviment. Fem una ruta a peu amb les bicis pel centre.
A les 10 del matí obren la biblioteca. Aquesta ens ha encantat! Té una cafeteria, runes arqueològiques, una exposició, unes sales amplies de llibres i un munt d'ordinadors perquè la gent es connectin amb programari lliure! (Ubuntu).
Acabem de fer la visita de la ciutat per la catedral, la plaça “major” on hi ha presencia memorial de l'atemptat de Oslo i a les 14h tren cap a Dombas.
Soci tecnològic
Fem ús de
www.amblesalforges.cat sorgeix amb la idea de publicar els nostres diaris de ruta. En aquest lloc web és purament informatiu. No ens fem responsables si les rutes varien o el temps que hem destinat nosaltres es diferent el que feu vosaltres. Simplemet, disfruteu de la ruta i de la pedalada. | 0.756845 | curate | {"no": 0.008104978772674644, "co": 0.001672455937218577, "pt": 0.032805866460825936, "en": 0.0021870577640550623, "ca": 0.8906471117972469, "hu": 0.001672455937218577, "es": 0.047472018525665766, "ja": 0.0034735623311462757, "de": 0.0021870577640550623, "ro": 0.006432522835456066, "eo": 0.001672455937218577, "sv": 0.0005146018268364853, "nl": 0.0011578541103820917} | http://www.amblesalforges.cat/rutes/norway-lofoten.html |
macocu_ca_20230731_6_440050 | Sundance Film Festival
Tramesa Sundance Film Festival 2021 Lloc: Park City, Estats Units Dates: 28 de Gener - 03 de Febrer de 2021 Data límit: 14 de Setembre de 2020
LLARGMETRATGES: aquest enviament es realitzarà a través de l'ICAA
Requisits
S'accepten llargmetratges de ficció, documental o animació (60') completats a partir de gener 2020.
Els films han de ser World o international premiere i no s'han d'haver estrenat online.
Requisits
El festival accepta curtmetratges de ficció, documental, animació, experimental de menys de 50' de durada.
Aquesta secció no requereix de premiere status per a l'elegibilitat dels films. | 0.601398 | curate | {"en": 0.06472491909385113, "ca": 0.9352750809061489} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_209686 | escolto "hotel california", dels Eagles. disc: Hell Freezes Over fantàstica! n n
"Alex Salgado Xou" a Som Ràdio. | 0 | curate | {"ca": 0.6880733944954128, "de": 0.027522935779816515, "pt": 0.28440366972477066} | |
cawac_ca_20200528_3_146339 | bonart 14/5/12 Carles Duarte, lingüista i poeta, director de la Fundació Lluís Carulla, ha estat premiat per l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) en reconeixement pel suport que, en les seves diferentes facetes professionals, ha atorgat a l’associació... | 0.696825 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bonart.cat/tag/acpc/ |
crawling-populars_ca_20200525_5_54447 | El ritme anotador del primer quart presagiava un marcador altíssim. Urgellenques i adrianenques encistellaven amb facilitat. Les de la Seu van fer 15 dels 19 primers punts des de més enllà dels 6,75. Vilaró, Kraker i Bakí es repartien el festival ofensiu. Però el Sant Adrià no es quedava enrere. Tot i el potent joc interior de les noies que entrena Glòria Estopà, eren les exteriors -si exterior es pot considerar Milica Jovanovic quan llança de fora- qui portaven la batuta.
Però just quan Mariam Coulibaly va enllaçar un parell de bones accions sota els cèrcols, el Sant Adrià va passar al davant al segon quart. Res insalvable. De fet, el Cadí acabaria al davant en arribar al descans. I sortiria en tromba després. El domini abassegador del cinc inicial urgellenc només reprendre's el joc va ser crucial. Les de Bernat Canut van començar a moure la pilota, a trobar opcions sota cistella, a anotar des de fora? i Richards va posar vint punts de marge (58-38).
Va respondre amb triples el Sant Adrià. Però tot plegat eren jugades molt aïllades davant un Cadí molt més coral i que mai no va veure el rival acostar-se a més de dotze punts. Canut va tenir temps, fins i tot, de fer jugar totes les integrants de la plantilla i donar alguns minuts de descans més del que sol ser habitual a les indiscutibles.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. | 0.788894 | curate | {"es": 0.08304969366916269, "ca": 0.9067392784206944, "en": 0.010211027910142955} | : /esports/2019/02/24/sortida-tromba-despres-del-descans/529012.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_772982 | Avui he anat a Vilanova i la Geltrú a passejar i passar la tarda! La meva sorpresa ha estat majúscula: TOTHOM parlant en castellà: botiguers, restaurants, gent gran i el qur és pitjor: els joves i nens! Vinc d'una zona on això és el pa de cada dia però no m'esperava que en ple cor del Garraf també estigués la situació així de xunga! De debò, tothom vol dir tothom! :-( Algú de Vilanova o el Garraf em pot tranquil·litzar d'alguna manera?? ?
Vilanova espanyolitzada? baixa a tarragona i mor d'infart! xDD
O que es passegi per Roquetes, a Sant Pere de Ribes, que és a tocar de Viladroga.
Roquetes a St pere de ribes esta ple d' inmigració andalusa, oí?A St pere de ribes hi ha forca andalusos, oí? | 0.74566 | curate | {"ca": 0.9490538573508006, "nl": 0.045123726346433767, "fr": 0.001455604075691412, "en": 0.004366812227074236} | |
mc4_ca_20230418_14_100834 | Els sindicats de l’administració insten Martí i Espot a canviar lleis ara que reconeixen que no s’han fet prou bé
La plataforma de la Funció Pública convida el Govern a demostrar que l’admissió d’errors no és només paraules buides i assegura que les organitzacions estan disponibles per seure i arribar a acords
13/06/2018 (21:00 CET)
La plataforma sindical de la Funció Pública convida el Govern “a parlar menys i fer més” i si considera, com ho va assegurar aquest dimarts el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que s’han fet coses malament en relació amb els funcionaris com ara la regulació de les jubilacions, que l’executiu s’assegui a la taula i es procedeixin a fer les modificacions oportunes. Tant en relació amb les jubilacions com en moltes altres lleis que, segons el portaveu sindical, Gabriel Ubach, l’administració ha tirat pel dret sense tenir en compte ningú.
“El camí es fa caminant i no parlant”, ha etzibat Ubach tant al cap de Govern, Toni Martí, com el seu candidat predilecte a succeir-lo i titular d’Afers Socials, Xavier Espot. El sindicalista ha lamentat el “‘lo siento, me equivoqué, no volverá a pasar’” que a parer seu seria el que hauria entonat Espot davant la celebració de la patrona de la policia. “Si s’han equivocat, que esmenin els seus errors. Rectificar és de savis”, ha assegurat un Ubach que ha donat a entendre que es tracta sols de paraules per intentar marejar la perdiu i poca cosa més.
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior va assegurar durant la festivitat de la patrona de la policia que la nova regulació de les jubilacions no havia estat prou acurada
El portaveu de la plataforma sindical ha assegurat que els sindicats “no tindrem cap problema en reconèixer que les coses es fan bé si efectivament es fan bé”, però en cas contrari també deixaran les coses clares. Així, si després que Espot assegurés que la gestió de la modificació del marc regulador de les jubilacions dels funcionaris no es va fer prou bé però el Govern tampoc no accepta canviar res “haurem de recordar qui és aquell que no fa bé les coses per tal que ningú no s’equivoqui a l’hora de votar”.
Per a Ubach, els sindicats, després d’escoltar les paraules del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, “les portes a una modificació estan obertes”. I no només en el cas de les jubilacions, també en relació a la Llei de la Funció Pública, les lleis laborals, la sindical… “tot un seguit de lleis en què no s’ha tingut en compte ni l’interès general ni l’interès dels treballadors d’aquest país, que són majoria, votin o no votin”. Però el sindicalista tem que tot sigui fum. “Ja es va veure, després de la vaga més multitudinària de la història del país, van entrar a tràmit parlamentari la llei que la va provocar”.
Ubach tem que tot plegat sigui fum i recorda que si no es duen a terme modificacions caldrà avisar els funcionaris a l’hora de votar que tinguin en compte aquells que cometen errades
“No cal anar a veure la Maria Auxiliadora per entonar el ‘mea culpa’. Si volen, els sindicats estem disposats a seure i arreglar les coses mal fetes”, diu un Ubach que lamenta que les paraules d’Espot no anessin pas en cap sentit de modificar si no de voler fer postureig. Ubach ha jugat amb diverses frases fetes. Com per exemple, l’espanyola “‘a buenas horas mangas verdes’” o la més nostrada “més val tard que mai”.
El portaveu de les organitzacions sindicals de l’administració ha contraposat la manera de fer de Toni Martí, Xavier Espot o la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, amb la del titular d’Educació, Eric Jover. “El senyor Jover ha donat una lliçó de modus. El ministre d’Educació sí que ha estat capaç d’arribar a acords. És un altre tarannà”, ha ressaltat Ubach que hi ha afegit que “tant el senyor Jover com el senyor García -en relació a David García, president del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP)- han donat una lliçó de democràcia, de maneres i de diàleg”.
Acampada i recollida de firmes
Ubach també ha explicat que el proper dia 26, durant l’acampada que entre altres la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), que també lidera, promou, i que està vinculada a la problemàtica de l’habitatge de lloguer, es posarà en marxa la recollida de signatures per promoure dues iniciatives legislatives populars. Una que hauria de donar com a resultat una llei de responsabilitat política i una altra que hauria de suposar un canvi en el sistema electoral. El portaveu sindicalista ha explicat que aquells qui tinguin intenció de sumar-se a la iniciativa que, en aquest cas sí, hi ha al darrere tots els sindicats de l’administració, cal que portin dues còpies de fotocòpies del passaport, atès que és el que exigeix la Sindicatura per considerar vàlides les firmes que es recullin. | 0.856898 | curate | {"ca": 0.9423076923076923, "it": 0.004649196956889264, "es": 0.04395604395604396, "ro": 0.009087066779374472} | https://www.altaveu.com/actualitat/els-sindicats-de-ladministracio-insten-marti-i-espot-a-canviar-lleis-ara-que-reconeixen-qu_4904_102.html |
cawac_ca_20200528_0_189349 | Conferències arreu del territori organitzades conjuntament la FAC i els ateneus federats en el marc de la celebració del Tricentenari del 1714 i complementada amb una ruta guiada al Born Centre Cultural i a alguns ateneus de la ciutat. | 0.682305 | curate | {"ca": 1.0} | http://tricentenari.gencat.cat/.content/activitats/Pujadaexcel091213/activitatContent_0018.html |
mc4_ca_20230418_9_187598 | Els veïns de Calonge de Segarra tindran hores de pàrquing gratuït a l'Hospital - Infoanoia
Inici Destacats Els veïns de Calonge de Segarra tindran hores de pàrquing gratuït a...
Els veïns de Calonge de Segarra tindran hores de pàrquing gratuït a l’Hospital
L’Ajuntament de Calonge de Segarra i la Societat Igualadina Municipal d’Aparcaments, S.L. han signat un conveni per a la utilització de l’aparcament Igualada Nord en els casos d’ingrés a l’Hospital d’Igualada, així com també de tractaments d’hemodiàlisi i de quimioteràpia al mateix hospital. L’objecte d’aquest conveni és l’adquisició de targetes de prepagament corresponents a l’abonament específic d’unes hores per aquests supòsits. Una desena de municipis ja han desenvolupat acords similars.
Els usuaris disposaran de 25 hores d’aparcament per cada ingrés hospitalari, amb venciment d’un mes. Pels tractaments d’hemodiàlisi, els usuaris gaudiran de 15 h. setmanals / 6 mesos, amb un màxim de 400 hores; i pels de quimioteràpia, 10 h. setmanals / 6 mesos, amb un màxim de 300 hores.
Els usuaris que vulguin beneficiar-se d’aquestes targetes de l’aparcament Igualada Nord caldrà que s’adrecin a admissions de l’Hospital d’Igualada. | 0.798503 | curate | {"ca": 1.0} | http://infoanoia.cat/els-veins-de-calonge-de-segarra-tindran-hores-de-parquing-gratuit-a-lhospital/ |
wikipedia_ca_20230401_0_205558 | Oxymonacanthus longirostris
Oxymonacanthus longirostris és una espècie de peix de la família dels monacàntids i de l'ordre dels tetraodontiformes.
Morfologia.
- Els mascles poden assolir 12 cm de longitud total.
Reproducció.
És monògam.
Alimentació.
Només menja "Acropora".
Hàbitat i distribució geogràfica.
És un peix marí, de clima tropical i associat als esculls de corall (entre 4-30 m de fondària), el qual es troba des de l'Àfrica Oriental (com ara, Maputo a Moçambic) fins a Samoa, les Illes Ryukyu, el sud de la Gran Barrera de Corall, Nova Caledònia i Tonga.
Observacions.
És inofensiu per als humans. | 1 | perfect | {"pl": 0.045075125208681135, "ca": 0.9365609348914858, "pt": 0.018363939899833055} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=205559 |
mc4_ca_20230418_14_11592 | Perpinyà municipals: la primera enquesta enfonsa Pujol - La Clau
Perpinyà municipals: la primera enquesta enfonsa Pujol
L’extrema dreta lidera la primera volta i els socialistes toquen sostre
Dimecres, 3 d'abril de 2019. 06:50h
Pati de la Casa de la Vila de Perpinyà © SingsDG
Louis Aliot, membre del Reagrupament Nacional, guanyaria la primera ronda de les eleccions municipals segons una enquesta IFOP-L'Indépendant publicada aquest dimecres 3 d'abril. Una aliança, per exemple entre Romain Grau i Jean-Marc Pujol, pot derrotar l'extrema dreta a la segona volta.
La primera enquesta sobre les eleccions municipals de Perpiny situa invariablement l’extrema dreta al capdavant de la primera volta. El seu candidat, Louis Aliot, afiliat al Reagrupament nacional, però competint com un candidat lliure, assoliria 29, 27 o 29%, segons el guió. En el primer, s'enfrontaria al sortint Jean-Marc Pujol (Les Républicains – LR) i la jove promesa Romain Grau (reagrupament al voltant de la República en Marxa - LREM). En la segona possiblitat, Pujol seria reemplaçat per Olivier Amiel, ex- chevenementista passat a LR. la tercera hipòtesi conté un pacte entre R. Grau i J. M. Pujol anirien plegats, com a Marsella, on es perfila una addició entre LREM i LR per al mateix escrutini. Aquesta fórmula seria un remake de l’oferta de les eleccions del 2014.
Grau-Pujol al 27%, l'ex-Front nacional al 29%
En el primer guió, la posició de segon escauria a Pujol i Grau, empatats a 16%. Els seguria la socialista Ségolène Neuville a 12%, la centrista Clotilde Ripoull a 9% i el Partit Comunista (PC), la França insubmisa (LFI) i Europa-Ecologia / Verds (EELV), cadacú al 5%.
La segona configuració situa Romain Grau a 17%, Amiel a 13%, Ségolène Neuville a 11%, Clotilde Ripoull i EELV a 9% mentre LFI i el PC assolirien 6% i 5%, respectivament.
Segons la tercera possibilitat, l’entesa Grau-Pujol produeix 27%, el PS toca sostre a 13%, Clotilde Ripoull fa forat amb l'11%, EELV és a 8%, LFI a 5% el PC a 3%.
El marge d'error d’aqueix estudi es troba en la seva mostra d’estudi, limitada a 703 persones enquestades per l'IFOP, per telèfon, del 15 al 20 de març. | 0.79382 | curate | {"ca": 0.9759887005649718, "en": 0.002824858757062147, "fr": 0.0211864406779661} | https://www.la-clau.net/noticia/12392/perpinya-municipals-la-primera-enquesta-enfonsa-pujol |
racoforumsanon_ca_20220809_0_147655 | Proposo un joc que he vist en altres fòrums a veure si té èxit. Es tracta d'enumerar unes bandes amb 20 punts cadascuna i cadascú li ha de posar o treure 2 punts. Les que arribin a 40 punts passaran al "Saló de la fama", les que baixin fins a 0 cauran al pou. Quan passi una d'aquestes dues coses qui hagi fet pujar/baixar el grup haurà de proposar un grup nou. Les bandes que proposo són en català però a qui li toqui que posi el que vulgui. Sau 20Obrint Pas 20Els Pets 20Antònia Font 20Dr. Calypso 20Inadaptats 20Sangtraït 20La Troba 20Miquel del Roig 20Gitano de Balaguer 20 La tria és a l'atzar i són les primeres que m'han vingut al cap. les bandes al pou o al saló de la fama ja no es mouen d'allà. 1 VOT PER DIA. Pels més nous, si voleu treure el format dels colors i tal, que a vegades no hi ha manera, heu de clicar al botó que surt una goma (al cantó del botó de la imatge a la barra d'eines) i us quedarà el text net. Saló de la Fama Sangtraït Inadaptats SkatalàKortatu Pirat's Revolta 21Dr. Calypso Antònia Font Obrint PasBanda Bassotti Ramones BramsMiquel del Roig Lluís Llach NirvanaToots & The Maytals Dijous Paella Opció k-95Mesclat La Gossa Sorda Oprimits Rise Against Bruce Springsteen Guns'n'Roses Umpah-Pah Yann Tiersen The Doors U2 Queen Mustapha Gorriak Tokyo Ska Paradise Orchestra The Pepper Pots Berri Txarrak Fermín Muguruza Manu Chao The Beatles AC/DC Ovidi Montllor Bob Marley Led Zeppelin Muse Extremoduro La Polla Records Skalariak The Police The Clash The Who Madness Pilseners Roger Mas Green Day Albert Pla Al tall Aluminosis Metallica The Slackers Misfits Manel The Killers Sva-ters Sex Pistols Iron Maiden Skafam Aerosmith Toy Dolls The Specials Bob Dylan Mr. Review PouGitano de BalaguerLa TrobaSpice GirlsSauEls PetsSopa de CabraSpeerethDusminguetRadioheadProdigyNOFXPepet i MarietaGonelles MortsCorazón del SapoKen ZazpiLos Chikos del MaízAmy WinehouseThe UsedDetectorsHKIThe CureKitschMishimaThe Unfinished SimpathyGossosCamarada KalashnikovBoikotEspasmódicosMAK & Sak feat. XanaDeskaratsDesperta FerroTrikizioKi SapLa Casa AzulCeltas CortosThe StoogesThe Rolling StonesFlogging MollyThe OffspringBoysetsfireSílvio RodríguezPatatas fritas por el culoEls PavesosJamiroquaiThe ExploitedBlink 182Tokio HotelComeback KidLa PegatinaGol NordMareaSuspendersMinor ThreatDixebraOrxata Sound SystemBeirutXazzarRàbia PositivaPlouen CatximbesBabylon CircusStrombersPink Floyd
The Slackers 36 Misfits 32 Samuel 30 Sex Pistols 28 Iron Maiden 22 Ràbia Positiva 20 Manel 16 Orxata 12 (-) Minor Threat 10 (+) Suspenders 6 | 0.846644 | curate | {"ca": 0.7857707509881423, "en": 0.06086956521739131, "es": 0.1533596837944664} | |
mc4_ca_20230418_11_524658 | KALIOPI TORNA A EUROVISIÓ | eurovisio.cat
KALIOPI TORNA A EUROVISIÓ
Posted on Març 12, 2016 by Glòria Bricollé Deixa un comentari Quatre anys després de trepitjar els escenaris eurovisius a Bakú, Kaliopi ho torna a intentar per millorar el tretzè lloc aconseguit amb Crno i belo.
El 24 de novembre de l’any passat la MRT anunciava que la diva balcànica seria l’escollida per representar Macedònia al Festival d’Estocolm 2016. L’elecció era fruit d’un procés intern i amb comptagotes anaven fent públics els detalls. El 16 de febrer anunciaven el títol de la cançó escollida, Dona, i del passat 7 de març es va fer públic el vídeo amb el tema final que avui us presentem.
Kaliopi Bukle va néixer el 1996 a la ciutat macedònia d’Ohrid i té una dilatadíssima carrera, primer amb el grup que portava el seu nom i després en solitari i té tretze discos al mercat. Juntament amb el productor i compositor Romeo Grill (que ja van treballar junts el 2012 amb Crno i belo) han creat Dona. Es tracta d’una balada cantada en macedoni amb marcats arranjaments instrumentals orquestrals que no té la força del tema que va presentar a Bakú.
Webs d’interés Març 2016 | 0.815089 | curate | {"ca": 0.978108581436077, "en": 0.021891418563922942} | https://eurovisiopuntcat.wordpress.com/2016/03/12/kaliopi-torna-a-eurovisio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_291836 | Risc de ruptura a Catalunya Sí Que Es Pot. El nou secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachín, anuncia en aquest article a CRÍTIC que proposarà a les bases del partit un debat a fons sobre la situació dins del grup format per Podem, ICV i EUiA al Parlament de Catalunya. http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2016/09/22/reflexions-critiques-sobre-el-futur-de-csqp-que-hem-vingut-a-fer-al-parlament/
NO HOME NO! Que avui l'entrepà de truita de patates amb ceba i el quintillo li ha sentat d'alló més bé al senyor Ratbell. A més, tenia pinta d'haver guanyat la partideta al domino perquè se'l veia més content que de costum.... crec que en Dante Fachilla hauria d'esperar i ser més fraternal amb la tercera edat, hi han opcions de canvi.No es moment d'uniteralitat ara. Han de crear ponts d'entesa i tenir almenys el 80% de concens dintre d'ICaixativa, vNerds, Quequo, Pitesrates, Potem i saputamareEnComú.
Que sàpiga, els pirates no formaven part d'aquesta coalició.Però amb tantes eleccions, barreges i tal podria equivocar-me.
Cert, no em sona que estiguessin a CSQEP però diria que si es van sumar a Unidos Podemos a les estatals.... i calculo que en el futur s'hi afegiran sovint.El modus operandi Podemita és de fagocitar tots aquests partits petits i ser el nou partit de les CCOO, sindicats i assamblees veïnals.
A les estatals no va acabar petant l'intent de coalició? Buff, quin merder... | 0.787728 | curate | {"es": 0.0298932384341637, "ca": 0.8540925266903915, "en": 0.10818505338078292, "ja": 0.007829181494661922} | |
mc4_ca_20230418_4_161732 | 96294 materialEducativo
tipo de documento Anglès-Llengua estrangera - Joc
Visites 21950
Navega entre 96294 recursos i 424894 persones
Visitas 29297 | 0 | curate | {"es": 0.2517482517482518, "ca": 0.7482517482517482} | https://didactalia.net/ca/comunitat/materialeducativo/recurs/alphabet-el-alfabeto-en-ingles-de-poisson-rouge/f127f3fb-ed22-4eec-8142-be76eabde7c5 |
macocu_ca_20230731_8_443460 | UDON Viapol
Dilluns, dimarts, dimecres, dijous i diumenge de 13:00h a 23:00h Divendres i dissabte de 13:00h a 23:30h | 0.560346 | curate | {"it": 0.09565217391304348, "ca": 0.9043478260869565} | |
cawac_ca_20200528_11_32748 | La invenció dels «de l’Est»: un nou concepte del racisme cultural
Joan Manuel Cabezas, doctor en Antropologia Social
Publicat el dimecres 14 de febrer de 2007
En una altra ocasió vaig apuntar la, per a mi, inoportuna invenció d’un etnònim, «subsaharià», que sorgia com un epítet excloent destinat a desactivar de llur dignitat els seus recipientaris, objectivar-los, extreu-re’ls la seva realitat vital i cultural, i dipositar-los en un inframón habitat per hordes turbulentes afectades d’una síndrome hereditària que els fa tenir una humanitat de baixa intensitat, gairebé als límits del que seria l’espècie humana. El mateix s’està fent, sens dubte, amb una nova «invenció» amb evidents repercussions en la creació d’opinió pública: «els de l’Est».
Fent un breu parèntesi, haig de reivindicar la pertinença de la comparació etnogràfica entre dos universos només aparentment dissímils com són els móns «subsaharians» (l’Àfrica Negra, ras i curt) i els móns «de l’Est» (l’Europa Central i Oriental, incloent-hi els territoris de l’antiga Unió Soviètica). Tal va ser un dels objectius de la meva tesi doctoral (Cabezas López, 2000). Ambdós universos humans, plurals i complexos (com tots), estan situats a les fronteres d’Occident, als límits de la Modernitat i, per tant, pateixen similars processos de descomposició i conflicte (motivats per la brusca imposició de territorialitzacions i socialitzacions heterògenes), i són objecte de similars estereotips i tàctiques d’exclusió per gran part d’alguns mass media i de certes àrees de l’opinió pública occidental: uniformització («són tots de per allà»), reductivisme, cosificació, així com detentació d’un suposat caràcter violent, primitiu, pervers, arcaïtzant, irracional, perillós, inconstant…
Cal subratllar, després d’aquest parèntesi, que resultaria un exercici d’hipocresia o d’ingenuïtat negar que, darrerament, s’estan produïnt a casa nostra desenes de robatoris, la majoria en domicilis luxosos d’urbanitzacions, i que força d’aquests actes (no pas tots) compten amb protagonistes provinents d’algunes zones dels Balcans («l’Est» per antonomàsia, com després veurem). El que resulta bàsic, i això és un punt fonamental pel que a la fita d’aquest escrit es refereix, és que les bases i explicacions d’aquestes conductes delictives no s’han de remetre, com massa sovint es fa, a la condició permanentment conflictiva i violenta de la «cultura» de «l’Est», sino a l’arribada de persones que ja en els seus països de procedència mantenien activitats criminals. Així, gran part dels «kosovars» (un altre nou etnònim) que pressumptament delinqueixen a casa nostra eren militars a Kosovo, a on (cal recordar-ho) ha hagut una recent guerra. Llur actitud violenta deriva del fet d’haver estar ben entrenats en el patètic art de la violència organitzada, és a dir, en l’exèrcit. No són violents per ser albanokosovars, o per ser balcànics, o per ser «de l’Est», sinó perque són militars desmobilitzats d’una cruenta guerra coetània, conflagració que comptà amb diversos genocidis, els quals no són pas una característica pròpia «de l’Est», sinó de la Modernitat occidental (Bauman, 1997).
Conec persones de molts diversos àmbits laborals que, amb mala intenció estereotípica o per reproducció mimètica dels discursos dominants, empren el terme «els de l’Est» per pura economia mental, cosa que té una explicació lògica en la vida quotidiana, allunyada de l’exigència de la concreció terminològica i curulla de mots sintètics que facilitin la competència comunicativa. El que ja resulta molt més curiós, com a mínim des de la meva òptica antropològica, és que algunes persones considerin que la «gent de l’Est» ténen unes característiques psicosocials («violents», «dolents»…) i fins i tot físiques que els fan «reconeixibles». Resultaria inútil explicar a qui raona d’aital forma que l’heterogeneïtat de l’est d’Europa és immensa i defuig generalitzacions si, prèviament, no es fa un pregon exercici mental que escorcolli els esterotips i les falses preconcepcions i parteixi, de bell antuvi, de la constatació que no s’és un criminal o un individu violent pel fet de pertànyer a un determinat sistema cultural que, suposadament, injectaria en llurs subjectes aquesta mena de condicionant psicosocial malaltissa que els predisposaria, gairebé de forma genètica, a conrear certes conductes de forma espasmòdica.
Quan es parla de l’Est, genèricament, i dels «de l’Est», de forma més concreta, i es diposita en aquests vocables una sèrie de característiques comunes que de forma inherent els identificaria, es comet un seguit de gravíssimes simplificacions que es poden observar en diversos aspectes: són «tots iguals»; provenen de països «excomunistes»; són violents per naturalesa/per cultura. Analitzarem tot seguit els tres vessants d’aquesta visió estereotipada i racistoide. Som-hi.
Ficar en un mateix sac semàntic i ètnic (insisteixo en que «Els-de-l’Est» ha esdevingut un macroetnònim, incoherent però molt efectiu per a estigmatitzar), ficar dins el mateix sac, deia, un conglomerat tan immens de pobles, religions i societats, és un exercici de simplificació difícilment superable. Ara no repassarem de forma exhaustiva els milers d’exemples que podem donar en aquest sentit, però apuntarem, això sí, que resulta inacceptable atorgar una característica comuna a una complexitat humana tan rica. Així, des d’un punt de vista lingüístic, integren la denominació que estem comentant cultures del Caucas (entre elles l’armènia, la primera en cristianitzar-se oficialment a Europa), pobles eslaus (internament diferenciats, i molt), societats amb llengües romàniques (romanesos i moldaus), hongaresos (magiars, de llengua emparentada amb el finlandès i amb idiomes de l’oest de Sibèria), pobles bàltics, cultures de llengua albanesa, i minories de llengua turca presents en moltes zones de l’Europa oriental. Pel que fa a religions, es redueix a un únic i pejoratiu mot pobles catòlics (croats, txecs, part dels albanesos i dels hongaresos, polonesos, eslovacs, etc. ), pobles cristians ortodoxos (russos, ucraïnesos, serbis, montenegrins, part dels albanesos, búlgars, romanesos, moldaus, georgians), cristians protestants (presents entre els hongaresos i els txecs, principalment) i grups majoritàriament musulmans (bosnians, una part dels búlgars, novament part dels albanesos, àzeris, turcs i tàrtars dels Balcans [Bulgària, Macedònia, Kosovo, Romania, Moldàvia], pobles del Caucas septentrional, importants minories de Romania, Sèrbia, Ucraïna, Rússia…). I tot plegat, exposat de forma molt breu i resumida, doncs la realitat és encara més rica, diversa i complexa.
D’altra banda, si ja constitueix un acte gairebé de cretinisme afirmar que existeix una certa uniformitat física (fesonomia, raça) en una població petita (els kosovars, per exemple), afirmar-ho en relació a aquest enorme univers etnocultural format per allò que podem anomenar «l’Est» resulta, certament, inaudit. Què te a veure, racialment parlant (per entendre’ns), una persona del nord de Rússia amb un armeni? I un albanès amb un polonès? I un búlgar amb un estonià? I un hongarès amb un georgià? I un txec amb un romanès? Evidentment, en totes les comparacions esmentades trobarem certes semblances entre alguns individus (no pas genèricament), com també les podem trobar a l’Europa «Occidental» entre alemanys i portuguesos, entre suecs i italians, o entre anglesos i grecs; però el polimorfisme generalitzat que caracteritza les suposades races humanes (només existents en les ments dels que les han creat i/o s’ho han cregut) també és ben present, i de quina manera, a l’Europa Central i Oriental.
Pel que fa a la història, i ara abordem el segon punt del reductivisme racistoide que estem criticant, i ja que molta gent pensa que tenir una història «compartida» és senyal de pertànyer a una mateixa «civilització» (cosa que no comparteixo i que, de ser certa, tampoc aclariria res en termes explicatius), resulta obvi que l’est del continent ha tingut relacions de tota mena amb l’anomenada Europa Occidental. Fins i tot l’etapa «comunista» implicà relacions, tot i que sovint se’ns passa desapercebut, donat que l’existència de «murs d’acer», al mateix temps que «separen», comuniquen. En aquest sentit, la percepció de «l’Est» com un grup uniforme de gent fins fa poc sotmesa a les falses democràcies populars (estalinisme en diversos graus i escales) oculta la gran varietat d’experiències polítiques que, sota una rúbrica comuna («el comunisme»), els creadors d’opinió d’Occident han aconseguit homogeneïtzar. Com és àmpliament conegut, el «comunisme» soviètic (amb moltes variants internes depenent de les repúbliques i llur tradició cultural pròpia) diferia, i molt, del de Iugoslàvia (també internament diferenciat), però igualment hi havia fortes diferències entre el model existent a Bulgària i el practicat pels seus veïns del nord, els romanesos, o entre els dels estats totalitaris de Polònia, Txecoslovàquia i Hongria, per citar només alguns exemples, als quals caldria afegir la particular experiència estalinista d’Albània.
El tercer element que integra la tríada reductivista que alimenta la percepció dels «de l’Est», és el més important de tots pel que fa a les conseqüències d’exclusió i marginació que pot implicar: l’Est és una «regió» amb un llegat de violència que ha marcat la seva població i els fa perillosos i salvatges. De vegades, ni es fa esment d’aquest suposat llegat i gairebé es naturalitza aquest caràcter «inherent», sense racionalitzar les causes concretes, essencialment biogràfiques i contextuals, que explicarien certs comportaments realment violents per part d’algunes persones d’aquella procedència. Una procedència, insistirem els cops que calguin, que no explica llurs actituds.
La visió denigrant de les cultures «de l’Est» i, de forma especial, dels Balcans, es remunta (no pas per casualitat) al segle XIX, en l’inici de la cursa galopant de la Modernitat per a imposar-se arreu del món. Els intel·lectuals occidentals parlaven d’aquestes persones com a immadures, sense intel·ligència, primitives i retardades respecte del «progrés». Un escriptor nord-americà parlà de la Primera Guerra Mundial com d’un conflicte que s’inicià (cito textualment) a Sarajevo, una ciutat primitiva i fangosa (Todorova, 1989: 119). Se’ls concebia (i veiem que la tradició continua) com éssers irracionals, de naturalesa salvatge, habitants d’unes terres considerades, literalment, el «Wild East» d’Europa (similar al «Wild West» americà…).
Ja que hem mencionat la Primera Guerra Mundial, cal comentar quelcom molt significatiu: s’atribuí la causa de l’inici d’una gran guerra a un atemptat en una petita ciutat d’un petit país, és a dir, l’assassinat de dues persones de la reialesa austrohongaresa en mans d’un adolescent serbi, Gavrilo Princip, a Sarajevo, l’any 1914. Anys abans, tingué lloc un atemptat per part d’un italià contra un altre membre de la reialesa suara esmentada, i lluny de provocar cap guerra, a Venècia es venera el fet en forma de monument. Molt diferent, doncs, el tracte dispensat a serbis (culpabilitzats de fer vessar el got que inicià la Gran Guerra) i a italians. Com sempre passa d’ençà fa molts anys, només algunes nacions i alguns contextos són considerats com a «perillosos» per part dels actors principals de les guerres contemporànies. La violència «Occidental» és «racional» i té uns principis i unes causes que la «justifica». La violència dels «altres» és irracional i inexplicable.
El mite de l’Est violent i irracional, és a dir, l’«altre» respecte d’Occident, autopercebut (per pur oblit) com a «pacífic» i «racional», s’ha vist alimentat per literatura i premsa en un cercle viciós. A tall d’exemple, Robert D. Kaplan, periodista/viatger nord-americà, llença la següent perla en un dels seus llibres:
No deixarà mai de meravellar-me que un observador (antropòleg, periodista, historiador, què més dóna) pugui tenir la gosadia (per dir-ho de forma suau) de generalitzar de manera tan borda la cosmovisió d’una regió tan gran i plural com són els Balcans, i dir que allà hom veu (literalment: «se ve») la historia d’una manera determinada. Si analitzem el text, podem comprovar que, novament, Occident és «continu» i «cronològic», camina com un cavall ben ensinistrat, amb pas ferm i recte (raonable, normal), mentre els Balcans dóna saltirons imprevisibles com si d’un isard pirinenc embogit es tractés, erràtic i insegur (irracional, rar).
Com ja hem deixat anar subreptíciament, aquesta visió de «l’Est» i, sobretot, dels Balcans, considerada com una regió «salvatge» i «irracional», no és pas una concepció pretèrita, ni de bon tros: moltes cròniques, molts llibres i articles, escrits durant els anys noranta durant les guerres balcàniques, insistien en els mateixos tòpics. Per això crec que és poc recomanable que la premsa remarqui, per exemple, que els assalts violents als xalets són obra de gent (cito textualment) «de països de l’Europa de l’Est». Vejam: des del punt de vista informatiu i explicatiu, aclareix alguna cosa dir la procedència dels delinqüents? Aporta alguna llum saber el seu «origen» ètnic? Explica alguna cosa? Si la resposta és no, per què s’insisteix en recordar llur procedència i identitat? Explica, aclareix o aporta quelcom que un home que hagi matat la seva esposa sigui de Cáceres, Osca o Albacete? No, oi? Doncs el mateix es pot aplicar al cas que estem comentant aquí. I si no es fa, sospitaré que, de forma conscient o no, s’està practicant el racisme cultural que afirma que no hi ha races superiors i inferiors, però sí cultures superiors i inferiors...
Un altre tòpic, paradoxal en relació amb l’afirmació que tots els «de l’Est» formen una única entitat, subratlla que la gran complexitat ètnica dels Balcans ha estat la causa dels conflictes dels darrers cent anys. Respecte d’això, crec que el que s’ha de tenir en compte és que aquesta rica complexitat ètnica va topar amb la imposició dels estats-nació, defensors de l’homogeneïtat ètnica, la qual cosa és el que indueix als conflictes. Caldria afegir que, si bé és cert que aquesta contraposició entre sistemes socials complexos i estats-nacions uniformitzadors (d’origen modern occidental, per cert!) ha ajudat al sorgiment de conflictes a l’est d’Europa, farien bé els europeus occidentals en fer memòria i recordar els nombrossíssims conflictes que s’han esdevingut en aquesta part d’Europa, no només als segles XVI, XVII, XVIII o XIX (per exemple) sinó, sobretot, al segle XX. Guerres de religió, guerres intraoccidentals, inquisicions, persecucions de minories, guerres civils, Hitler, Franco, Mussolini, Salazar... (tots ells «occidentals»). Per no parlar dels centenars de conflictes sagnants dirigits des d’Occident i que han tingut diversos escenaris: Àfrica (50 milions d’esclaus, ocupació militar colonial i predació a gran escala, que continua), Àsia (colonització i predació polimorfa, represa ara a l’Iraq), Amèrica (on el genocidi dels indígenes, iniciat per occidentals, continua)…
Per tant, si fem una senzilla gimnàstisca ananmèsica, resulta indignant que només s’apliqui una suposada violència innata als «de l’Est». Objectivament, hauria d’ésser aplicada als de l’Oest, encara que fer-ho seria, evidentment, caure en els mateixos errors que estic criticant.
Penso, per tant, que caldria començar a eradicar de la nostra consciència col·lectiva el nou racisme cultural que apunta a l’existència de cultures «inferiors» i que, com si fossin una mena de segona pell (és a dir, una raça sense raça), determinen per complet els comportaments, idees, pensaments i accions d’aquelles persones que identifiquem a priori com a posseïdes per aquelles entitats culturals, fora de les quals no poden eixir.
Per tant, fóra bo reflexionar, i ben a fons, entorn de l’enorme inconveniència que implica fabricar estereotips condensats en termes com «els de l’Est». Evidentment que hom pot parlar de l’Est de forma genèrica, però sense minusvaloracions, falses generalitzacions, excloents absolutitzacions i desconeixement interessat.
En aquest sentit, és a dir, en l’esforç per a donar a conèixer la realitat plural i la riquesa cultural de l’Est, cal valorar, i molt, la tasca d’una entitat de casa nostra formada per persones de l’Europa central i oriental, la Casa de l’Est , la secretària i membre fundadora de la qual, Marija Djurdjević, és també una activa membre de l’associació cultural Orígens , una entitat plural i polièdrica, en xarxa, que entre d’altres fites cerca la difusió massiva de la necessitat de construïr un origen comú mercès a (i no malgrat) les diferències. Resulta urgent posar el subratllat en l’existència d’una única condició humana i revocar definitivament la problematització de diferències culturals «insalvables», així com acabar amb la dualitat «nosaltres/ells», «normals/rars», que està en l’arrel de la justificació de marginacions, persecucions i estigmatitzacions.
Hi ha molta feina a fer per davant, però la dificultat del repte és directament proporcional a l’entusiasme que aixeca. Ho intentem? On hi ha una voluntat, hi ha un camí. | 0.893119 | curate | {"ca": 0.9955294117647059, "es": 0.0029411764705882353, "br": 0.00041176470588235296, "it": 0.0011176470588235294} | http://www.mondivers.cat/spip.php?article268 |
mc4_ca_20230418_18_76903 | Els dies 11 i 12 de maig, Terrassa celebra la Fira Modernista, una interessant experiència turística de primavera que permet als visitants viatjar en el temps per reviure un cap de setmana de la Terrassa de fa cent anys.
L’entorn de l’edifici de la Masia Freixa es transforma en un mercat d’artesania i d’alimentació del final del segle XIX i la primeria del XX que es complementa amb un conjunt de tallers i activitats participatives. En la XI Fira Modernista, els forjadors, els ceramistes, els teixidors i els lutiers demostraran la seva destresa en cada un dels oficis pels carrers del centre històric la ciutat.
Més informació a Ajuntament de Terrassa www.terrassa.cat | 0.817492 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.socpetit.cat/fira-modernista-de-terrassa-2/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_14372 | En aquest article en actualització constant trobaràs les darreres informacions contrastades sobre les conseqüències del coronavirus a nivell local. La informació completa sobre què és, quina previsió mèdica i quines mesures de prevenció hi ha sobre la malaltia la desenvolupem a un article a fons en què hi ha participat Joan Ramon Villalbí, epidemiòleg membre de la junta de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària.
Aquest minut a minut s’ha activat al migdia del dia dijous 12 de març del 2020. La informació prèvia queda recollida al mateix article i, a mode de resum, en la primera informació del minut a minut. Per atendre consultes, el Departament manté actiu el telèfon del CatSalut Respon (061), tot i que ha demanat un ús responsable després d’haver registrat un allau de trucades. En el cas d’emergències greus i de risc vital, el telèfon adequat és el 112. El Departament també ha elaborat un test digital amb preguntes senzilles per saber si es pot estar afectat pel coronavirus.
20 DE JUNY. 9:25h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Sant Cugat és en etapa de represa, una fase en que la ciutadania ha d'adoptar les mesures per evitar la generació de riscos tot i que deixant enrere les limitacions de les fases 0, 1, 2 i 3. Els principals elements a tenir en compte:
- Distància de seguretat d'1,5 metres en l'àmbit personal i laboral. Als espais tancats no es pot mantenir una distància inferior a 1 metre excepte quan es manté una relació i contacte propers de forma habitual.
- Ús de mascareta en espais públics quan no es pugui garantir la distància i al transport públic a partir dels sis anys.
- Es poden fer reunions i activitats d'oci sense generar aglomeracions.
- En hostaleria i restauració, aforament d'un 50%. D'un 75% en terrasses. Fins el 24 de juny.
A més, es recomanen mesures a prendre individualment:
- Higiene freqüent de m,ans.
- Mantenir grups de concicència estables i habituals.
- Tenir cura de la distància física i la mascareta.
- Prioritzar l'aire lliure per fer activitats.
- Ventilar els espais tancats.
- Netejar i desinfectar les superfícies.
Més informació sobre l'etapa de represa al web de la Generalitat.
19 DE JUNY. 8:15h. Entrada a l'etapa de represa i llistat d'afectacions pel coronavirus
Sant Cugat és en etapa de represa, una fase en que la ciutadania ha d'adoptar les mesures per evitar la generació de riscos tot i que deixant enrere les limitacions de les fases 0, 1, 2 i 3. Els principals elements a tenir en compte:
- Distància de seguretat d'1,5 metres en l'àmbit personal i laboral. Als espais tancats no es pot mantenir una distància inferior a 1 metre excepte quan es manté una relació i contacte propers de forma habitual.
- Ús de mascareta en espais públics quan no es pugui garantir la distància i al transport públic a partir dels sis anys.
- Es poden fer reunions i activitats d'oci sense generar aglomeracions.
- En hostaleria i restauració, aforament d'un 50%. D'un 75% en terrasses. Fins el 24 de juny.
A més, es recomanen mesures a prendre individualment:
- Higiene freqüent de m,ans.
- Mantenir grups de concicència estables i habituals.
- Tenir cura de la distància física i la mascareta.
- Prioritzar l'aire lliure per fer activitats.
- Ventilar els espais tancats.
- Netejar i desinfectar les superfícies.
Més informació sobre l'etapa de represa al web de la Generalitat.
18 DE JUNY. 13:00h. Actualització de les dades de la COVID-19 al municipi i ABS de Sant Cugat del Vallès
Des de l'inici de recopilació de dades al 3 d'abril, Sant Cugat acumula un total de 762 casos positius de coronavirus d'entre 4493 casos sospitosos. Això suposa que un 16,96% dels casos sospitosos ha resultat positiu dels casos identificats des de l'inici de la crisi de la COVID-19 fins avui. A continuació adjuntem l'actualització de dades municipals i per ABS ―que són gairebé iguals però les dades municipals no es van publicar des de l'inici de la crisi, per tant, mantenim les dades per ABS―.
18 DE JUNY. 12:20h. Un tram de la rambla del Celler i un de l'avinguda Cerdanyola seran per a vianants els diumenges
Per tal de garantir la distància física entre les persones i coincidint amb la implementació de l'anella verda de mobilitat, l'Ajuntament ha anunciat que els diumenges de 9 del matí a 8 del vespre el tram de la rambla del Celler entre la plaça del Celler i el carrer Francesc Moragas i el tram de l'avinguda Cerdanyola entre el carrer Borrell i l'avinguda Torreblanca passaran a ser de vianants. Pel que fa a l'anella verda, el govern explica que les obres ja estan gairebé acabades per permetre així la mobilitat en bicicleta en un recorregut de dos quilòmetres al centre de la ciutat. Defensa que es tracta d'una prova pilot que podrà tenir alteracions, com ara millorar l'encaix de les zones de càrrega i descàrrega i la millora de la connectivitat amb carrils bici ja existents. La mesura ha estat presentada aquest matí pel regidor de Mobilitat, José Gallardo, que ha dit que el govern pretén replicar el model a altres indrets del municipi.
18 DE JUNY. 8:15h. Entrada a fase 3 i llistat d'afectacions pel coronavirus
Amb la fase tres s'eliminen les franges horàries per a totes les activitats. Es permet la mobilitat entre regions sanitàries en la mateixa fase en grups màxims de 20 persones. A continuació les principals mesures i restriccions de la fase 3:
- Els establiments, locals i centres comercials poden obrir amb un 50% d'aforament.
- Els establiments d'hostaleria i restauració tenen un aforament del 50% i les terrasses d'un 75%.
- Reobertura de discoteques i bars nocturns amb un terç d'aforament.
- Ampliació de l'aforament en vetlles, enterraments i llocs de culte.
- Les instal·lacions esportives tenen un aforament del 50% i les piscines d'ús esportiu d'un 30%.
- Obertura al públic dels espais comuns d'hotels i allotjaments turístics amb un aforament del 50%.
- Es poden fer actes culturals a biblioteques i museus.
- Al transport públic es poden fer servir tots els seients.
Tota la informació sobre la fase 3 al web de la Generalitat i del Departament de Salut.
17 DE JUNY. 8:30h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Amb la fase dos s'eliminen les franges horàries per sortir al carrer tot i que sí es mantenen les de gent gran. Per tant, es pot sortir amb infants i a fer esport no profeccional durant tot el dia a excepció de 10 a 12h. i de 19 a 20h., franges reservades per a persones majors de 70 anys. Es permet la mobilitat entre tots els municipis de la regió sanitària. A continuació les principals mesures i restriccions de la fase 2:
- Trobades de fins a 15 persones al domicili o a casa.
- Visites a persones amb discapacitat o gent gran en residències sense cap cas de COVID-19 o amb delimitacions dels casos positius.
- Els establiments comercials poden obrir a un 40% d'aforament (també els centres comercials tot i que a les zones comunes només es permet un 30% d'aforament i sense poder romandre-hi). Els de restauració entre un 30 i un 50%.
- Els mercats ambulants poden acollir un terç de les parades (Sant Cugat ha ampliat la zona i hi poden participar totes les parades).
- Els hotels poden obrir les zones comunes amb l'aforament restringit al 50%.
- Obertura parcial dels centres educatius per a activitats de reforç i acompanyament però no lectives.
- Els cinemes, teatres i auditoris obren amb una restricció del 30% d'aforament.
- Les biblioteques reprenen tots els serveis que fins ara encara no estaven disponibles.
- Els parcs naturals reobren amb un 20% d'aforament.
- Obertura de les piscines per a activitats esportives i recreatives amb una limitació del 30% d'aforament i cita prèvia.
Més informació al web del Departament de Salut.
16 DE JUNY. 8:30h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Amb la fase dos s'eliminen les franges horàries per sortir al carrer tot i que sí es mantenen les de gent gran. Per tant, es pot sortir amb infants i a fer esport no profeccional durant tot el dia a excepció de 10 a 12h. i de 19 a 20h., franges reservades per a persones majors de 70 anys. Es permet la mobilitat entre tots els municipis de la regió sanitària. A continuació les principals mesures i restriccions de la fase 2:
- Trobades de fins a 15 persones al domicili o a casa.
- Visites a persones amb discapacitat o gent gran en residències sense cap cas de COVID-19 o amb delimitacions dels casos positius.
- Els establiments comercials poden obrir a un 40% d'aforament (també els centres comercials tot i que a les zones comunes només es permet un 30% d'aforament i sense poder romandre-hi). Els de restauració entre un 30 i un 50%.
- Els mercats ambulants poden acollir un terç de les parades (Sant Cugat ha ampliat la zona i hi poden participar totes les parades).
- Els hotels poden obrir les zones comunes amb l'aforament restringit al 50%.
- Obertura parcial dels centres educatius per a activitats de reforç i acompanyament però no lectives.
- Els cinemes, teatres i auditoris obren amb una restricció del 30% d'aforament.
- Les biblioteques reprenen tots els serveis que fins ara encara no estaven disponibles.
- Els parcs naturals reobren amb un 20% d'aforament.
- Obertura de les piscines per a activitats esportives i recreatives amb una limitació del 30% d'aforament i cita prèvia.
Més informació al web del Departament de Salut.
15 DE JUNY. 8:20h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Amb la fase dos s'eliminen les franges horàries per sortir al carrer tot i que sí es mantenen les de gent gran. Per tant, es pot sortir amb infants i a fer esport no profeccional durant tot el dia a excepció de 10 a 12h. i de 19 a 20h., franges reservades per a persones majors de 70 anys. Es permet la mobilitat entre tots els municipis de la regió sanitària. A continuació les principals mesures i restriccions de la fase 2:
- Trobades de fins a 15 persones al domicili o a casa.
- Visites a persones amb discapacitat o gent gran en residències sense cap cas de COVID-19 o amb delimitacions dels casos positius.
- Els establiments comercials poden obrir a un 40% d'aforament (també els centres comercials tot i que a les zones comunes només es permet un 30% d'aforament i sense poder romandre-hi). Els de restauració entre un 30 i un 50%.
- Els mercats ambulants poden acollir un terç de les parades (Sant Cugat ha ampliat la zona i hi poden participar totes les parades).
- Els hotels poden obrir les zones comunes amb l'aforament restringit al 50%.
- Obertura parcial dels centres educatius per a activitats de reforç i acompanyament però no lectives.
- Els cinemes, teatres i auditoris obren amb una restricció del 30% d'aforament.
- Les biblioteques reprenen tots els serveis que fins ara encara no estaven disponibles.
- Els parcs naturals reobren amb un 20% d'aforament.
- Obertura de les piscines per a activitats esportives i recreatives amb una limitació del 30% d'aforament i cita prèvia.
Més informació al web del Departament de Salut.
12 DE JUNY. 8:05h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Amb la fase dos s'eliminen les franges horàries per sortir al carrer tot i que sí es mantenen les de gent gran. Per tant, es pot sortir amb infants i a fer esport no profeccional durant tot el dia a excepció de 10 a 12h. i de 19 a 20h., franges reservades per a persones majors de 70 anys. Es permet la mobilitat entre tots els municipis de la regió sanitària. A continuació les principals mesures i restriccions de la fase 2:
- Trobades de fins a 15 persones al domicili o a casa.
- Visites a persones amb discapacitat o gent gran en residències sense cap cas de COVID-19 o amb delimitacions dels casos positius.
- Els establiments comercials poden obrir a un 40% d'aforament (també els centres comercials tot i que a les zones comunes només es permet un 30% d'aforament i sense poder romandre-hi). Els de restauració entre un 30 i un 50%.
- Els mercats ambulants poden acollir un terç de les parades (Sant Cugat ha ampliat la zona i hi poden participar totes les parades).
- Els hotels poden obrir les zones comunes amb l'aforament restringit al 50%.
- Obertura parcial dels centres educatius per a activitats de reforç i acompanyament però no lectives.
- Els cinemes, teatres i auditoris obren amb una restricció del 30% d'aforament.
- Les biblioteques reprenen tots els serveis que fins ara encara no estaven disponibles.
- Els parcs naturals reobren amb un 20% d'aforament.
- Obertura de les piscines per a activitats esportives i recreatives amb una limitació del 30% d'aforament i cita prèvia.
Més informació al web del Departament de Salut.
11 DE JUNY. 8:25h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Amb la fase dos s'eliminen les franges horàries per sortir al carrer tot i que sí es mantenen les de gent gran. Per tant, es pot sortir amb infants i a fer esport no profeccional durant tot el dia a excepció de 10 a 12h. i de 19 a 20h., franges reservades per a persones majors de 70 anys. Es permet la mobilitat entre tots els municipis de la regió sanitària. A continuació les principals mesures i restriccions de la fase 2:
- Trobades de fins a 15 persones al domicili o a casa.
- Visites a persones amb discapacitat o gent gran en residències sense cap cas de COVID-19 o amb delimitacions dels casos positius.
- Els establiments comercials poden obrir a un 40% d'aforament (també els centres comercials tot i que a les zones comunes només es permet un 30% d'aforament i sense poder romandre-hi). Els de restauració entre un 30 i un 50%.
- Els mercats ambulants poden acollir un terç de les parades (Sant Cugat ha ampliat la zona i hi poden participar totes les parades).
- Els hotels poden obrir les zones comunes amb l'aforament restringit al 50%.
- Obertura parcial dels centres educatius per a activitats de reforç i acompanyament però no lectives.
- Els cinemes, teatres i auditoris obren amb una restricció del 30% d'aforament.
- Les biblioteques reprenen tots els serveis que fins ara encara no estaven disponibles.
- Els parcs naturals reobren amb un 20% d'aforament.
- Obertura de les piscines per a activitats esportives i recreatives amb una limitació del 30% d'aforament i cita prèvia.
Més informació al web del Departament de Salut.
10 DE JUNY. 8:20h. Entrada a la fase 2 i llistat d'afectacions pel coronavirus
Amb la fase dos s'eliminen les franges horàries per sortir al carrer tot i que sí es mantenen les de gent gran. Per tant, es pot sortir amb infants i a fer esport no profeccional durant tot el dia a excepció de 10 a 12h. i de 19 a 20h., franges reservades per a persones majors de 70 anys. Es permet la mobilitat entre tots els municipis de la regió sanitària. A continuació les principals mesures i restriccions de la fase 2:
- Trobades de fins a 15 persones al domicili o a casa.
- Visites a persones amb discapacitat o gent gran en residències sense cap cas de COVID-19 o amb delimitacions dels casos positius.
- Els establiments comercials poden obrir a un 40% d'aforament (també els centres comercials tot i que a les zones comunes només es permet un 30% d'aforament i sense poder romandre-hi). Els de restauració entre un 30 i un 50%.
- Els mercats ambulants poden acollir un terç de les parades (Sant Cugat ha ampliat la zona i hi poden participar totes les parades).
- Els hotels poden obrir les zones comunes amb l'aforament restringit al 50%.
- Obertura parcial dels centres educatius per a activitats de reforç i acompanyament però no lectives.
- Els cinemes, teatres i auditoris obren amb una restricció del 30% d'aforament.
- Les biblioteques reprenen tots els serveis que fins ara encara no estaven disponibles.
- Els parcs naturals reobren amb un 20% d'aforament.
- Obertura de les piscines per a activitats esportives i recreatives amb una limitació del 30% d'aforament i cita prèvia.
Més informació al web del Departament de Salut.
9 DE JUNY. 8:30h. Entrada a la fase 2 i llistat d'afectacions pel coronavirus
Amb la fase dos s'eliminen les franges horàries per sortir al carrer tot i que sí es mantenen les de gent gran. Per tant, es pot sortir amb infants i a fer esport no profeccional durant tot el dia a excepció de 10 a 12h. i de 19 a 20h., franges reservades per a persones majors de 70 anys. Es permet la mobilitat entre tots els municipis de la regió sanitària. A continuació les principals mesures i restriccions de la fase 2:
- Trobades de fins a 15 persones al domicili o a casa.
- Visites a persones amb discapacitat o gent gran en residències sense cap cas de COVID-19 o amb delimitacions dels casos positius.
- Els establiments comercials poden obrir a un 40% d'aforament (també els centres comercials tot i que a les zones comunes només es permet un 30% d'aforament i sense poder romandre-hi). Els de restauració entre un 30 i un 50%.
- Els mercats ambulants poden acollir un terç de les parades (Sant Cugat ha ampliat la zona i hi poden participar totes les parades).
- Els hotels poden obrir les zones comunes amb l'aforament restringit al 50%.
- Obertura parcial dels centres educatius per a activitats de reforç i acompanyament però no lectives.
- Els cinemes, teatres i auditoris obren amb una restricció del 30% d'aforament.
- Les biblioteques reprenen tots els serveis que fins ara encara no estaven disponibles.
- Els parcs naturals reobren amb un 20% d'aforament.
- Obertura de les piscines per a activitats esportives i recreatives amb una limitació del 30% d'aforament i cita prèvia.
Més informació al web del Departament de Salut.
8 DE JUNY. 8:20h. Entrada a la fase 2 i llistat d'afectacions pel coronavirus
Amb la fase dos s'eliminen les franges horàries per sortir al carrer tot i que sí es mantenen les de gent gran. Per tant, es pot sortir amb infants i a fer esport no profeccional durant tot el dia a excepció de 10 a 12h. i de 19 a 20h., franges reservades per a persones majors de 70 anys. Es permet la mobilitat entre tots els municipis de la regió sanitària. A continuació les principals mesures i restriccions de la fase 2:
- Trobades de fins a 15 persones al domicili o a casa.
- Visites a persones amb discapacitat o gent gran en residències sense cap cas de COVID-19 o amb delimitacions dels casos positius.
- Els establiments comercials poden obrir a un 40% d'aforament (també els centres comercials tot i que a les zones comunes només es permet un 30% d'aforament i sense poder romandre-hi). Els de restauració entre un 30 i un 50%.
- Els mercats ambulants poden acollir un terç de les parades (Sant Cugat ha ampliat la zona i hi poden participar totes les parades).
- Els hotels poden obrir les zones comunes amb l'aforament restringit al 50%.
- Obertura parcial dels centres educatius per a activitats de reforç i acompanyament però no lectives.
- Els cinemes, teatres i auditoris obren amb una restricció del 30% d'aforament.
- Les biblioteques reprenen tots els serveis que fins ara encara no estaven disponibles.
- Els parcs naturals reobren amb un 20% d'aforament.
- Obertura de les piscines per a activitats esportives i recreatives amb una limitació del 30% d'aforament i cita prèvia.
Més informació al web del Departament de Salut.
7 DE JUNY. 9:25h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Es permet la sotida limitada al carrer amb els horaris següents (horaris). És obligatori l'ús de mascareta en espais públics i tancats que no es puguin garantir els 2 metres de distància de seguretat. Queden exclosos els menors de 6 anys:
- 6-10h. i 20-23h. : Pràctica esportiva individual a peu, amb bicicleta o similar i passejos. Persones de més de 14 anys. La pràctica espotiva ha de ser individual i es permeten passejos fins a un quilòmetre des de casa i acompanyat d'una persona convivent. Aquí totes les recomanacions i detalls.
- 10-12h. i 19-20h. : Persones de més de 70 anys i persones dependents.
- 12-19h. : Infants menors de 14 anys. Aquí les recomanacions sobre la sortida d'infants.
La mobilitat està permesa entre tots els municipis que fins l'1 de juny estaven dividits en les regions sanitàries de Barcelona i metropolitana nord i sud. Amb la fase 1 a Sant Cugat es pot:
- Reobrir dels establiments comercials i locals tancats al públic per l’estat d’alarma, sempre que no superin els 400 m2 de superfície, sense cita prèvia i amb 1/3 de l'aforament.
- Els locals de més de 400 m2 també poden obrir si acoten l'espai al públic a, com a molt, 400 m2.
- Fer rebaixes i promocions.
- Fer reunions de fins a 10 persones. Cal respectar la distància de seguretat de 2 metres o utilitzar mascareta, i altres mesures de protecció, com la higiene de mans. El límit de persones no s’aplica a les persones que conviuen (poden ser més).
- Reobrir les terrasses d’establiments d’hostaleria i restauració amb limitacions i condicions de seguretat: ocupació màxima de 10 persones per taula o agrupació de taules, i només estan permeses el 50% de les taules respecte a l’any anterior.
- Oberir biblioteques, museus, establiments d’actes i espectacles culturals i dels hotels i establiments turístics.
- La mobilitat general dins la regió sanitària per les activitats autoritzades. La mobilitat fora de la regió sanitària no està permesa exceptuant motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de persones grans, depenents o amb discapacitat o per força major.
- Es mantenen les recomanacions, a empreses i treballadors, de teletreball i de mesures de conciliació i reorganització per reduir la mobilitat per motius d’activitat laboral.
- Els esportistes professionals o federats poden entrenar en tota la regió sanitària. La pràctica esportiva d'oci només es pot fer dins del municipi.
- S'autoritzen la caça i la pesca esportives.
- Es flexibilitzen les mesures a les vetlles i enterraments. Es poden fer a qualsevol tipus d’instal·lacions amb un límit màxim de 15 persones a l’aire lliure i 10 en espais tancats. Poden ser persones que no convisquin juntes.
Més informació a gencat.cat.
6 DE JUNY. 8h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Es permet la sotida limitada al carrer amb els horaris següents (horaris). És obligatori l'ús de mascareta en espais públics i tancats que no es puguin garantir els 2 metres de distància de seguretat. Queden exclosos els menors de 6 anys:
- 6-10h. i 20-23h. : Pràctica esportiva individual a peu, amb bicicleta o similar i passejos. Persones de més de 14 anys. La pràctica espotiva ha de ser individual i es permeten passejos fins a un quilòmetre des de casa i acompanyat d'una persona convivent. Aquí totes les recomanacions i detalls.
- 10-12h. i 19-20h. : Persones de més de 70 anys i persones dependents.
- 12-19h. : Infants menors de 14 anys. Aquí les recomanacions sobre la sortida d'infants.
La mobilitat està permesa entre tots els municipis que fins l'1 de juny estaven dividits en les regions sanitàries de Barcelona i metropolitana nord i sud. Amb la fase 1 a Sant Cugat es pot:
- Reobrir dels establiments comercials i locals tancats al públic per l’estat d’alarma, sempre que no superin els 400 m2 de superfície, sense cita prèvia i amb 1/3 de l'aforament.
- Els locals de més de 400 m2 també poden obrir si acoten l'espai al públic a, com a molt, 400 m2.
- Fer rebaixes i promocions.
- Fer reunions de fins a 10 persones. Cal respectar la distància de seguretat de 2 metres o utilitzar mascareta, i altres mesures de protecció, com la higiene de mans. El límit de persones no s’aplica a les persones que conviuen (poden ser més).
- Reobrir les terrasses d’establiments d’hostaleria i restauració amb limitacions i condicions de seguretat: ocupació màxima de 10 persones per taula o agrupació de taules, i només estan permeses el 50% de les taules respecte a l’any anterior.
- Oberir biblioteques, museus, establiments d’actes i espectacles culturals i dels hotels i establiments turístics.
- La mobilitat general dins la regió sanitària per les activitats autoritzades. La mobilitat fora de la regió sanitària no està permesa exceptuant motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de persones grans, depenents o amb discapacitat o per força major.
- Es mantenen les recomanacions, a empreses i treballadors, de teletreball i de mesures de conciliació i reorganització per reduir la mobilitat per motius d’activitat laboral.
- Els esportistes professionals o federats poden entrenar en tota la regió sanitària. La pràctica esportiva d'oci només es pot fer dins del municipi.
- S'autoritzen la caça i la pesca esportives.
- Es flexibilitzen les mesures a les vetlles i enterraments. Es poden fer a qualsevol tipus d’instal·lacions amb un límit màxim de 15 persones a l’aire lliure i 10 en espais tancats. Poden ser persones que no convisquin juntes.
Més informació a gencat.cat.
5 DE JUNY. 8:30h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Es permet la sotida limitada al carrer amb els horaris següents (horaris). És obligatori l'ús de mascareta en espais públics i tancats que no es puguin garantir els 2 metres de distància de seguretat. Queden exclosos els menors de 6 anys:
- 6-10h. i 20-23h. : Pràctica esportiva individual a peu, amb bicicleta o similar i passejos. Persones de més de 14 anys. La pràctica espotiva ha de ser individual i es permeten passejos fins a un quilòmetre des de casa i acompanyat d'una persona convivent. Aquí totes les recomanacions i detalls.
- 10-12h. i 19-20h. : Persones de més de 70 anys i persones dependents.
- 12-19h. : Infants menors de 14 anys. Aquí les recomanacions sobre la sortida d'infants.
La mobilitat està permesa entre tots els municipis que fins l'1 de juny estaven dividits en les regions sanitàries de Barcelona i metropolitana nord i sud. Amb la fase 1 a Sant Cugat es pot:
- Reobrir dels establiments comercials i locals tancats al públic per l’estat d’alarma, sempre que no superin els 400 m2 de superfície, sense cita prèvia i amb 1/3 de l'aforament.
- Els locals de més de 400 m2 també poden obrir si acoten l'espai al públic a, com a molt, 400 m2.
- Fer rebaixes i promocions.
- Fer reunions de fins a 10 persones. Cal respectar la distància de seguretat de 2 metres o utilitzar mascareta, i altres mesures de protecció, com la higiene de mans. El límit de persones no s’aplica a les persones que conviuen (poden ser més).
- Reobrir les terrasses d’establiments d’hostaleria i restauració amb limitacions i condicions de seguretat: ocupació màxima de 10 persones per taula o agrupació de taules, i només estan permeses el 50% de les taules respecte a l’any anterior.
- Oberir biblioteques, museus, establiments d’actes i espectacles culturals i dels hotels i establiments turístics.
- La mobilitat general dins la regió sanitària per les activitats autoritzades. La mobilitat fora de la regió sanitària no està permesa exceptuant motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de persones grans, depenents o amb discapacitat o per força major.
- Es mantenen les recomanacions, a empreses i treballadors, de teletreball i de mesures de conciliació i reorganització per reduir la mobilitat per motius d’activitat laboral.
- Els esportistes professionals o federats poden entrenar en tota la regió sanitària. La pràctica esportiva d'oci només es pot fer dins del municipi.
- S'autoritzen la caça i la pesca esportives.
- Es flexibilitzen les mesures a les vetlles i enterraments. Es poden fer a qualsevol tipus d’instal·lacions amb un límit màxim de 15 persones a l’aire lliure i 10 en espais tancats. Poden ser persones que no convisquin juntes.
Més informació a gencat.cat.
4 DE JUNY.11.20h. Actualització de les dades de la COVID-19 al municipi de Sant Cugat i les seves ABS
4 DE JUNY. 8:30h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Es permet la sotida limitada al carrer amb els horaris següents (horaris). És obligatori l'ús de mascareta en espais públics i tancats que no es puguin garantir els 2 metres de distància de seguretat. Queden exclosos els menors de 6 anys:
- 6-10h. i 20-23h. : Pràctica esportiva individual a peu, amb bicicleta o similar i passejos. Persones de més de 14 anys. La pràctica espotiva ha de ser individual i es permeten passejos fins a un quilòmetre des de casa i acompanyat d'una persona convivent. Aquí totes les recomanacions i detalls.
- 10-12h. i 19-20h. : Persones de més de 70 anys i persones dependents.
- 12-19h. : Infants menors de 14 anys. Aquí les recomanacions sobre la sortida d'infants.
La mobilitat està permesa entre tots els municipis que fins l'1 de juny estaven dividits en les regions sanitàries de Barcelona i metropolitana nord i sud. Amb la fase 1 a Sant Cugat es pot:
- Reobrir dels establiments comercials i locals tancats al públic per l’estat d’alarma, sempre que no superin els 400 m2 de superfície, sense cita prèvia i amb 1/3 de l'aforament.
- Els locals de més de 400 m2 també poden obrir si acoten l'espai al públic a, com a molt, 400 m2.
- Fer rebaixes i promocions.
- Fer reunions de fins a 10 persones. Cal respectar la distància de seguretat de 2 metres o utilitzar mascareta, i altres mesures de protecció, com la higiene de mans. El límit de persones no s’aplica a les persones que conviuen (poden ser més).
- Reobrir les terrasses d’establiments d’hostaleria i restauració amb limitacions i condicions de seguretat: ocupació màxima de 10 persones per taula o agrupació de taules, i només estan permeses el 50% de les taules respecte a l’any anterior.
- Oberir biblioteques, museus, establiments d’actes i espectacles culturals i dels hotels i establiments turístics.
- La mobilitat general dins la regió sanitària per les activitats autoritzades. La mobilitat fora de la regió sanitària no està permesa exceptuant motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de persones grans, depenents o amb discapacitat o per força major.
- Es mantenen les recomanacions, a empreses i treballadors, de teletreball i de mesures de conciliació i reorganització per reduir la mobilitat per motius d’activitat laboral.
- Els esportistes professionals o federats poden entrenar en tota la regió sanitària. La pràctica esportiva d'oci només es pot fer dins del municipi.
- S'autoritzen la caça i la pesca esportives.
- Es flexibilitzen les mesures a les vetlles i enterraments. Es poden fer a qualsevol tipus d’instal·lacions amb un límit màxim de 15 persones a l’aire lliure i 10 en espais tancats. Poden ser persones que no convisquin juntes.
Més informació a gencat.cat.
3 DE JUNY. 17:45h. Nou servei d'assessorament perquè les empreses puguin participar en licitacions públiques amb èxit
Relacionant-ho entre les mesures de suport a l'empresa per la COVID-19, l'Ajuntament anuncia la posda en marxa d'un servei d'assessorament per a empreses que s'hagin d'inscriure al Registre Electrònic d'Empreses Licitadores (RELI). Segons el consistori, accedir a concursos públics és una forma de diversificar ingressos i, per tant, una forma de salvaguardar l'activitat econòmica. Per demanar-ne la participació cal incriure's a través d'un formulari de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa (OAE).
3 DE JUNY. 8:20h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Es permet la sotida limitada al carrer amb els horaris següents (horaris). És obligatori l'ús de mascareta en espais públics i tancats que no es puguin garantir els 2 metres de distància de seguretat. Queden exclosos els menors de 6 anys:
- 6-10h. i 20-23h. : Pràctica esportiva individual a peu, amb bicicleta o similar i passejos. Persones de més de 14 anys. La pràctica espotiva ha de ser individual i es permeten passejos fins a un quilòmetre des de casa i acompanyat d'una persona convivent. Aquí totes les recomanacions i detalls.
- 10-12h. i 19-20h. : Persones de més de 70 anys i persones dependents.
- 12-19h. : Infants menors de 14 anys. Aquí les recomanacions sobre la sortida d'infants.
La mobilitat està permesa entre tots els municipis que fins l'1 de juny estaven dividits en les regions sanitàries de Barcelona i metropolitana nord i sud. Amb la fase 1 a Sant Cugat es pot:
- Reobrir dels establiments comercials i locals tancats al públic per l’estat d’alarma, sempre que no superin els 400 m2 de superfície, sense cita prèvia i amb 1/3 de l'aforament.
- Els locals de més de 400 m2 també poden obrir si acoten l'espai al públic a, com a molt, 400 m2.
- Fer rebaixes i promocions.
- Fer reunions de fins a 10 persones. Cal respectar la distància de seguretat de 2 metres o utilitzar mascareta, i altres mesures de protecció, com la higiene de mans. El límit de persones no s’aplica a les persones que conviuen (poden ser més).
- Reobrir les terrasses d’establiments d’hostaleria i restauració amb limitacions i condicions de seguretat: ocupació màxima de 10 persones per taula o agrupació de taules, i només estan permeses el 50% de les taules respecte a l’any anterior.
- Oberir biblioteques, museus, establiments d’actes i espectacles culturals i dels hotels i establiments turístics.
- La mobilitat general dins la regió sanitària per les activitats autoritzades. La mobilitat fora de la regió sanitària no està permesa exceptuant motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de persones grans, depenents o amb discapacitat o per força major.
- Es mantenen les recomanacions, a empreses i treballadors, de teletreball i de mesures de conciliació i reorganització per reduir la mobilitat per motius d’activitat laboral.
- Els esportistes professionals o federats poden entrenar en tota la regió sanitària. La pràctica esportiva d'oci només es pot fer dins del municipi.
- S'autoritzen la caça i la pesca esportives.
- Es flexibilitzen les mesures a les vetlles i enterraments. Es poden fer a qualsevol tipus d’instal·lacions amb un límit màxim de 15 persones a l’aire lliure i 10 en espais tancats. Poden ser persones que no convisquin juntes.
Més informació a gencat.cat.
2 DE JUNY. 8:30h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Es permet la sotida limitada al carrer amb els horaris següents (horaris). És obligatori l'ús de mascareta en espais públics i tancats que no es puguin garantir els 2 metres de distància de seguretat. Queden exclosos els menors de 6 anys:
- 6-10h. i 20-23h. : Pràctica esportiva individual a peu, amb bicicleta o similar i passejos. Persones de més de 14 anys. La pràctica espotiva ha de ser individual i es permeten passejos fins a un quilòmetre des de casa i acompanyat d'una persona convivent. Aquí totes les recomanacions i detalls.
- 10-12h. i 19-20h. : Persones de més de 70 anys i persones dependents.
- 12-19h. : Infants menors de 14 anys. Aquí les recomanacions sobre la sortida d'infants.
La mobilitat està permesa entre tots els municipis que fins l'1 de juny estaven dividits en les regions sanitàries de Barcelona i metropolitana nord i sud. Amb la fase 1 a Sant Cugat es pot:
- Reobrir dels establiments comercials i locals tancats al públic per l’estat d’alarma, sempre que no superin els 400 m2 de superfície, sense cita prèvia i amb 1/3 de l'aforament.
- Els locals de més de 400 m2 també poden obrir si acoten l'espai al públic a, com a molt, 400 m2.
- Fer rebaixes i promocions.
- Fer reunions de fins a 10 persones. Cal respectar la distància de seguretat de 2 metres o utilitzar mascareta, i altres mesures de protecció, com la higiene de mans. El límit de persones no s’aplica a les persones que conviuen (poden ser més).
- Reobrir les terrasses d’establiments d’hostaleria i restauració amb limitacions i condicions de seguretat: ocupació màxima de 10 persones per taula o agrupació de taules, i només estan permeses el 50% de les taules respecte a l’any anterior.
- Oberir biblioteques, museus, establiments d’actes i espectacles culturals i dels hotels i establiments turístics.
- La mobilitat general dins la regió sanitària per les activitats autoritzades. La mobilitat fora de la regió sanitària no està permesa exceptuant motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de persones grans, depenents o amb discapacitat o per força major.
- Es mantenen les recomanacions, a empreses i treballadors, de teletreball i de mesures de conciliació i reorganització per reduir la mobilitat per motius d’activitat laboral.
- Els esportistes professionals o federats poden entrenar en tota la regió sanitària. La pràctica esportiva d'oci només es pot fer dins del municipi.
- S'autoritzen la caça i la pesca esportives.
- Es flexibilitzen les mesures a les vetlles i enterraments. Es poden fer a qualsevol tipus d’instal·lacions amb un límit màxim de 15 persones a l’aire lliure i 10 en espais tancats. Poden ser persones que no convisquin juntes.
Més informació a gencat.cat.
1 DE JUNY. 8:10h. Oberts tots els CAPs excepte els dispensaris de la Floresta i les Planes
Reobren els CAPs amb atenció de 8 a 15h. i romanen tancats els dispensaris de la Floresta i les Planes.
- A Valldoreix es reobre per a adults que presentin patologies no relacionades amb la COVID-19.
- El de Can Mates centralitza l'atenció pediàtrica i manté el servei d'urgències.
- El CAP Sant Cugat centralitza l'atenció a patologies respiratòries i/o de COVID-19 i les urgències de les nits i el cap de setmana. En aquest cas l'atenció a adults és de 8 a 20h.
1 DE JUNY. 8:05h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Es permet la sotida limitada al carrer amb els horaris següents (horaris). És obligatori l'ús de mascareta en espais públics i tancats que no es puguin garantir els 2 metres de distància de seguretat. Queden exclosos els menors de 6 anys:
- 6-10h. i 20-23h. : Pràctica esportiva individual a peu, amb bicicleta o similar i passejos. Persones de més de 14 anys. La pràctica espotiva ha de ser individual i es permeten passejos fins a un quilòmetre des de casa i acompanyat d'una persona convivent. Aquí totes les recomanacions i detalls.
- 10-12h. i 19-20h. : Persones de més de 70 anys i persones dependents.
- 12-19h. : Infants menors de 14 anys. Aquí les recomanacions sobre la sortida d'infants.
La mobilitat està permesa entre tots els municipis que fins l'1 de juny estaven dividits en les regions sanitàries de Barcelona i metropolitana nord i sud. Amb la fase 1 a Sant Cugat es pot:
- Reobrir dels establiments comercials i locals tancats al públic per l’estat d’alarma, sempre que no superin els 400 m2 de superfície, sense cita prèvia i amb 1/3 de l'aforament.
- Els locals de més de 400 m2 també poden obrir si acoten l'espai al públic a, com a molt, 400 m2.
- Fer rebaixes i promocions.
- Fer reunions de fins a 10 persones. Cal respectar la distància de seguretat de 2 metres o utilitzar mascareta, i altres mesures de protecció, com la higiene de mans. El límit de persones no s’aplica a les persones que conviuen (poden ser més).
- Reobrir les terrasses d’establiments d’hostaleria i restauració amb limitacions i condicions de seguretat: ocupació màxima de 10 persones per taula o agrupació de taules, i només estan permeses el 50% de les taules respecte a l’any anterior.
- Oberir biblioteques, museus, establiments d’actes i espectacles culturals i dels hotels i establiments turístics.
- La mobilitat general dins la regió sanitària per les activitats autoritzades. La mobilitat fora de la regió sanitària no està permesa exceptuant motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de persones grans, depenents o amb discapacitat o per força major.
- Es mantenen les recomanacions, a empreses i treballadors, de teletreball i de mesures de conciliació i reorganització per reduir la mobilitat per motius d’activitat laboral.
- Els esportistes professionals o federats poden entrenar en tota la regió sanitària. La pràctica esportiva d'oci només es pot fer dins del municipi.
- S'autoritzen la caça i la pesca esportives.
- Es flexibilitzen les mesures a les vetlles i enterraments. Es poden fer a qualsevol tipus d’instal·lacions amb un límit màxim de 15 persones a l’aire lliure i 10 en espais tancats. Poden ser persones que no convisquin juntes.
Més informació a gencat.cat.
31 DE MAIG. 8:20h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Es permet la sotida limitada al carrer amb els horaris següents (horaris). És obligatori l'ús de mascareta en espais públics i tancats que no es puguin garantir els 2 metres de distància de seguretat. Queden exclosos els menors de 6 anys:
- 6-10h. i 20-23h. : Pràctica esportiva individual a peu, amb bicicleta o similar i passejos. Persones de més de 14 anys. La pràctica espotiva ha de ser individual i es permeten passejos fins a un quilòmetre des de casa i acompanyat d'una persona convivent. Aquí totes les recomanacions i detalls.
- 10-12h. i 19-20h. : Persones de més de 70 anys i persones dependents.
- 12-19h. : Infants menors de 14 anys. Aquí les recomanacions sobre la sortida d'infants.
Amb la fase 1 a Sant Cugat es pot:
- Reobrir dels establiments comercials i locals tancats al públic per l’estat d’alarma, sempre que no superin els 400 m2 de superfície, sense cita prèvia i amb 1/3 de l'aforament.
- Els locals de més de 400 m2 també poden obrir si acoten l'espai al públic a, com a molt, 400 m2.
- Fer rebaixes i promocions.
- Fer reunions de fins a 10 persones. Cal respectar la distància de seguretat de 2 metres o utilitzar mascareta, i altres mesures de protecció, com la higiene de mans. El límit de persones no s’aplica a les persones que conviuen (poden ser més).
- Reobrir les terrasses d’establiments d’hostaleria i restauració amb limitacions i condicions de seguretat: ocupació màxima de 10 persones per taula o agrupació de taules, i només estan permeses el 50% de les taules respecte a l’any anterior.
- Oberir biblioteques, museus, establiments d’actes i espectacles culturals i dels hotels i establiments turístics.
- La mobilitat general dins la regió sanitària per les activitats autoritzades. La mobilitat fora de la regió sanitària no està permesa exceptuant motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de persones grans, depenents o amb discapacitat o per força major.
- Es mantenen les recomanacions, a empreses i treballadors, de teletreball i de mesures de conciliació i reorganització per reduir la mobilitat per motius d’activitat laboral.
- Els esportistes professionals o federats poden entrenar en tota la regió sanitària. La pràctica esportiva d'oci només es pot fer dins del municipi.
- S'autoritzen la caça i la pesca esportives.
- Es flexibilitzen les mesures a les vetlles i enterraments. Es poden fer a qualsevol tipus d’instal·lacions amb un límit màxim de 15 persones a l’aire lliure i 10 en espais tancats. Poden ser persones que no convisquin juntes.
Més informació a gencat.cat.
30 DE MAIG. 8:25h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Es permet la sotida limitada al carrer amb els horaris següents (horaris). És obligatori l'ús de mascareta en espais públics i tancats que no es puguin garantir els 2 metres de distància de seguretat. Queden exclosos els menors de 6 anys:
- 6-10h. i 20-23h. : Pràctica esportiva individual a peu, amb bicicleta o similar i passejos. Persones de més de 14 anys. La pràctica espotiva ha de ser individual i es permeten passejos fins a un quilòmetre des de casa i acompanyat d'una persona convivent. Aquí totes les recomanacions i detalls.
- 10-12h. i 19-20h. : Persones de més de 70 anys i persones dependents.
- 12-19h. : Infants menors de 14 anys. Aquí les recomanacions sobre la sortida d'infants.
Amb la fase 1 a Sant Cugat es pot:
- Reobrir dels establiments comercials i locals tancats al públic per l’estat d’alarma, sempre que no superin els 400 m2 de superfície, sense cita prèvia i amb 1/3 de l'aforament.
- Els locals de més de 400 m2 també poden obrir si acoten l'espai al públic a, com a molt, 400 m2.
- Fer rebaixes i promocions.
- Fer reunions de fins a 10 persones. Cal respectar la distància de seguretat de 2 metres o utilitzar mascareta, i altres mesures de protecció, com la higiene de mans. El límit de persones no s’aplica a les persones que conviuen (poden ser més).
- Reobrir les terrasses d’establiments d’hostaleria i restauració amb limitacions i condicions de seguretat: ocupació màxima de 10 persones per taula o agrupació de taules, i només estan permeses el 50% de les taules respecte a l’any anterior.
- Oberir biblioteques, museus, establiments d’actes i espectacles culturals i dels hotels i establiments turístics.
- La mobilitat general dins la regió sanitària per les activitats autoritzades. La mobilitat fora de la regió sanitària no està permesa exceptuant motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de persones grans, depenents o amb discapacitat o per força major.
- Es mantenen les recomanacions, a empreses i treballadors, de teletreball i de mesures de conciliació i reorganització per reduir la mobilitat per motius d’activitat laboral.
- Els esportistes professionals o federats poden entrenar en tota la regió sanitària. La pràctica esportiva d'oci només es pot fer dins del municipi.
- S'autoritzen la caça i la pesca esportives.
- Es flexibilitzen les mesures a les vetlles i enterraments. Es poden fer a qualsevol tipus d’instal·lacions amb un límit màxim de 15 persones a l’aire lliure i 10 en espais tancats. Poden ser persones que no convisquin juntes.
Més informació a gencat.cat.
29 DE MAIG. 8:25h. Llistat d'afectacions pel coronavirus
Es permet la sotida limitada al carrer amb els horaris següents (horaris). És obligatori l'ús de mascareta en espais públics i tancats que no es puguin garantir els 2 metres de distància de seguretat. Queden exclosos els menors de 6 anys:
- 6-10h. i 20-23h. : Pràctica esportiva individual a peu, amb bicicleta o similar i passejos. Persones de més de 14 anys. La pràctica espotiva ha de ser individual i es permeten passejos fins a un quilòmetre des de casa i acompanyat d'una persona convivent. Aquí totes les recomanacions i detalls.
- 10-12h. i 19-20h. : Persones de més de 70 anys i persones dependents.
- 12-19h. : Infants menors de 14 anys. Aquí les recomanacions sobre la sortida d'infants.
Amb la fase 1 a Sant Cugat es pot:
- Reobrir dels establiments comercials i locals tancats al públic per l’estat d’alarma, sempre que no superin els 400 m2 de superfície, sense cita prèvia i amb 1/3 de l'aforament.
- Els locals de més de 400 m2 també poden obrir si acoten l'espai al públic a, com a molt, 400 m2.
- Fer rebaixes i promocions.
- Fer reunions de fins a 10 persones. Cal respectar la distància de seguretat de 2 metres o utilitzar mascareta, i altres mesures de protecció, com la higiene de mans. El límit de persones no s’aplica a les persones que conviuen (poden ser més).
- Reobrir les terrasses d’establiments d’hostaleria i restauració amb limitacions i condicions de seguretat: ocupació màxima de 10 persones per taula o agrupació de taules, i només estan permeses el 50% de les taules respecte a l’any anterior.
- Oberir biblioteques, museus, establiments d’actes i espectacles culturals i dels hotels i establiments turístics.
- La mobilitat general dins la regió sanitària per les activitats autoritzades. La mobilitat fora de la regió sanitària no està permesa exceptuant motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de persones grans, depenents o amb discapacitat o per força major.
- Es mantenen les recomanacions, a empreses i treballadors, de teletreball i de mesures de conciliació i reorganització per reduir la mobilitat per motius d’activitat lab
Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi
Imprimir
Envia a un amic
PDF
0
Etiquetes
coronavirus
salut
sanitat pública
Comentaris
No hi ha cap comentari
El comentari s'ha enviat correctament
Comenta aquest article
Nom
Població
Adreça electrònica (No es visualitzarà. Ha de ser real per validar el comentari)
Missatge
He llegit i accepto la Política de Privacitat
×
Informa sobre aquest comentari
Nom
Adreça electrònica
Missatge
L'enquesta
Bellaterra hauria de formar part de Sant Cugat?
Sí
No
113 vots
Agenda
Cicle de taules rodones: Anàlisi de l'estat del Patrimoni Cultural a Sant Cugat. El patrimoni inmaterial
Museu del Monestir, Sant Cugat del Vallès
29/11/2022
AMEN SAM - Xerrada: Feminisme romaní
sala d’actes de l’Ateneu Santcugatenc, Sant Cugat del Vallès
29/11/2022
Conferència “Evolució històrica del tractament del pacient politraumàtic i avenços en la Traumatologia del s. XXI” | 0 | curate | {"ca": 0.9627355140577349, "en": 0.007081087855621005, "fr": 0.001462171533609057, "pt": 0.013974182228349417, "zh": 0.00014621715336090573, "ja": 0.00020888164765843674, "hu": 0.001796382169862556, "it": 0.002318586289008648, "es": 0.010151648076200025, "eo": 0.00010444082382921837, "de": 2.0888164765843673e-05} | https://www.elcugatenc.cat/drets/minut-minut-covid-19 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_110770 | GIRONAA principis de febrer, el Girona s'ha situat cinc punts per damunt del descens, mirant des de dalt en la classificació conjunts de la dimensió del Celta, el València, el Sevilla o l'Espanyol. No sabem com acabarà la Lliga, si accelerarà encara més i no patirà, o si li tremolaran les cames i s'enfangarà. Però a hores d'ara veure com se'n surt fa que Montilivi s'estigui molta estona sentit felicitat. La victòria contra el València és un motiu d'alegria més (1-0).
Sense ordre ni control: el Girona i el València han decidit que aquesta era una bona tarda per jugar a futbol. Els dos equips hi han arribat ferits, perquè mentre els gironins acumulaven dues derrotes seguides que havien frenat en sec una mitjana de punts més que acceptable, a València hi ha falles fora d'època. De fet, comprovar com tot és inestable no és estrany en una època en què la immediatesa es cruspeix projectes. El club català, però, no dubta: la confiança en Míchel es manté intacta.
Ha sorprès veure Borja García, golejador inesperat, al centre d'operacions ofensives d'un equip que, una jornada més, ha competit de tu a tu amb un dels històrics del campionat. Borja ha passat al davant de Riquelme i s'ha incrustat en un onze en què Valery ha fet d'Arnau, Miguel ha fet un pas endavant i homes com Aleix Garcia, Iván Martín o Toni Villa, associatius per naturalesa, també han sabut pencar sense pilota. Hi ha vida més enllà d'Oriol Romeu, malgrat que el d'Ulldecona sobresurti tant en aquest apartat que sembla imprescindible.
Ha sigut un partit d'anada i tornada en què uns i altres han volgut deixar enrere els seus problemes a còpia d'una intensitat que no era fàcil de mantenir. El Girona, ocupat en dur el pes, ha tingut un ull posat en la vigilància defensiva, pendent que la velocitat de Lino o Cavani no els fes més mal del compte. Perquè cada vegada que els blanc-i-vermells es deixaven veure a l'àrea de Mamardashvili, els de Voro, com coets, clavaven una queixalada. El 0-0 no feia justícia.
Gazzaniga no encaixa gol per primer cop
L'equip de Míchel, castigat amb dos partits –el mateix tracte que Gabriel Paulista: un per protestar, l'altre per caçar Vinícius; coses de la Federació–, mai ha destacat per marcar amb facilitat. Sovint necessita intentar-ho força més que el seu rival. L'ha tingut Aleix Garcia amb una volea esplèndida; també Castellanos, que somiarà amb les porteries, amb una rematada contra la fusta i una en què ha forçat massa picant-la amb el cap; i també hi ha hagut una doble ocasió de Borja i Toni Villa que ha clamat al cel. Negat de cara al gol, el Girona encara ha hagut de donar gràcies al fet que un parell d'accions de Gayà i Lato no han trobat qui les acompanyés, que un xut de Lino fregués el pal i que a Musah se li fes de nit en un un contra un. Avui, Gazzaniga ha deixat la seva porteria a zero per primera vegada aquest curs.
La falta de punteria no ha sigut excusa perquè els gironins prioritzessin no desviar-se ni un pèl d'una identitat molt clara. No hi renuncia mai, el Girona, malgrat que en certs moments el més fàcil pugui ser qüestionar-se i preguntar-se si no seria més efectiu canviar algunes coses. A Montilivi tot gira al voltant d'una idea futbolística que ha demostrat anar acompanyada de resultats. Potser el que no es té tant en compte és contra qui s'aplica aquest model i el mèrit que suposa ser un mateix sigui quina sigui l'entitat del contrari.
Qui sap si per això tots els mals han fugit cames ajudeu-me quan ha marcat Borja, que ha engaltat al primer toc una assistència de Riquelme. Ha estat el premi indicat per a un Girona que està fent molt bé les coses l'any del seu retorn a la Primera Divisió.
Girona: Gazzaniga, Valery, Bueno, Bernardo, Miguel, Romeu, Toni Villa (Riquelme, 62’), Aleix Garcia, Iván Martín (Yangel Herrera, 77’), Borja García (Tsygankov, 77’) i Castellanos (Stuani, 62’). Entrenador: Salva Fúnez.
València: Mamardashvili, Foulquier, Cömert, Cenk, Gayà, Almeida, Hugo Guillamón (Ilaix, 78’), Musah (Hugo Duro, 78’), Lato (Jesús Vázquez, 83’), Cavani i Lino (Marcos André, 78’). Entrenador: Voro. | 1 | perfect | {"ca": 0.9360177865612648, "pt": 0.005928853754940711, "en": 0.04792490118577075, "es": 0.010128458498023716} | |
mc4_ca_20230418_9_378728 | El 1292 Al-Àixraf Khalil, el soldà mameluc del Caire, que acabava de conquerir les restes del Regne de Jerusalem amb la caiguda d'Acre,[1] va envair el regne d'Armènia i va saquejar Hromgla. Lleó va haver de cedir als mamelucs Behesni, Marash i Hamdun que cobrien Cilícia del costat de l'Akhir Dagh. L'exiliat Pietro di Fossombrone (Angelo da Clareno) el va convertir i ordenar com a frare franciscà, fet que el va inclinar a renunciar al poder i a treballar per la croada.
Va abdicar el 1293 en el seu germà Toros III i es va retirar a un monestir a Mamistra, però al cap d'uns mesos Toros el va cridar per assolir altre cop la corona i buscar una aliança amb els mongols. Toros va restar com rei associat.
El 1295 Hethum va anar a la cort del Il-khan Ghazan i va aconseguir la seva aliança (el khan estava ben disposat a favor dels armenis), però Ghazan s'havia fet musulmà i l'esperança mongola s'havia acabat.
El 1296 van anar a Constantinoble on la seva germana Rita d'Armènia es va casar amb l'hereu Miquel IX Paleòleg, associat al tron pel seu pare Andrònic II Paleòleg. Durant la seva absència un altre germà, Sembat, es va apoderar del tron amb l'ajuda d'un germà de nom Constantí, i després va fer presoners als seus germans quan tornaven, prop de Cesarea, i els va tancar a Partzerpert on Hethum fou parcialment cegat (1297) i Toros assassinat (1298). Llavors Constantí (III) es va posar en contra del seu germà i el va deposar i va assolir el poder temporalment, fins que Hethum, que havia estat alliberat i curat de la seva ceguera parcial, va acceptar reassumir la corona (1299). Es va entrevistar amb Ramon Llull per discutir la possibilitat d'una croada conjunta amb Enric II de Xipre, els ordes militars i Jaume el Just. [2]
Els armenis es van unir llavors (1299) a l'exèrcit que enviava el Il-khan Ghazan; les forces mongoles i armènies van derrotar els mamelucs a la | 0.878741 | curate | {"ca": 0.9983991462113126, "mk": 0.0016008537886872999} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Hethum_II |
crawling-populars_ca_20200525_5_79452 | Rivera aposta per ampliar els permisos de paternitat «però quadrant comptes» i no «inventant decrets»
El president de Ciutadans, Albert Rivera, va defensar que cal ampliar els permisos de paternitat «però quadrant els comptes» i no «inventant decrets sense diners». «Això és frustració», va explicar durant la presentació del decàleg de feminisme liberal de Ciutadans, «que no exclou, no és d?un partit ni d?una ideologia».«Els que han fet el decret són els mateixos que van votar en contra d?aquests permisos de paternitat als Pressupostos anteriors», va criticar Rivera durant l?acte celebrat a Madrid, en què la líder de l?oposició a Catalunya, Inés Arrimadas, va presentar el decàleg feminista de la formació taronja.El feminisme de Ciutadans, en paraules de Rivera, «combat les etiquetes» i «no vol deixar ningú fora». Per això, va apostar per «estendre el feminisme a una causa de tots» i «aconseguir que no sigui alguna cosa per tirar-se pel cap».«Aquest és el feminisme en què crec, que és més ampli que el que alguns volen enarborar per tirar-lo al cap als altres», va assenyalar el líder de Ciutadans, alhora que va afirmar que no li interessa un país «que es divideix en bàndols, que es divideix en homes i dones».Si és escollit president del Govern, Rivera va comprometre?s a executar «fins a l?últim cèntim» el Pacte d?Estat contra la violència de gènere. «Que no es quedin els diners en els calaixos, perquè la violència masclista existeix, no es pot negar l?evidència. Cal saber a què es destinen els diners, hem de ser eficaços», va subratllar el líder de Ciutadans. La igualtat, segons l?opinió de Rivera, «no és una batalla de paraula», sinó «una batalla de polítiques, de fets i de solucions». «Necessitem trencar les barreres i que la gent voli lliurement. Els homes valents ens enfrontem als que no respecten les dones», va defensar.«No em sentireu dir ?portavozas?, no em surt, però sí de permisos de paternitat, de conciliació o de lluita contra la violència masclista», va manifestar el líder de Ciutadans, que va assegurar que treballaran perquè qualsevol dona pugui «volar amb la magnificència que vulgui sense que ningú li talli les ales». | 0.767478 | curate | {"ca": 1.0} | : /arreu-catalunya-espanya-mon/2019/03/04/cs-defensa-feminisme-liberal-excloure/530535.html |
mc4_ca_20230418_16_266824 | El Festival Revela't convertirà Vilassar en el centre de la fotografia analògica a finals de maig
Entre el 24 i el 26 de maig, Vilassar de Dalt es convertirà en el centre de la fotografia analògica, química i argèntica amb la primera edició del Festival Revela't impulsat per Espai Fotogràfic.Els impulsors del festival el defineixen com "una singularitat, un esdeveniment únic, una sorpresa, potser inclús una bogeria." En qualsevol cas, el Festival Revela'T que arribarà a Vilassar de Dalt del 24 al 26 de maig vol ser un punt de trobada per a tots els aficionats a la fotografia i en especial pels amants de la fotografia analògica, química i argèntica. Aquest tipus de fotografia, allunyada dels estandards i tendències actuals, encaminats cada cop més cap al món digital, rehibndica una manera de fer fotografia més tradicional.
Durant els tres dies que s'allargarà el festival s'organitzaran xerrades, exposicions, activitats, demostracions, tallers totes elles relacionades amb maneres de fer i entendre la fotografia alternatives al digital amb el Parc de can Rafart com a eix principal de les activitats. El Revela'T comptarà amb experts, ponents, fotògrafs i expositors de primera línia, per tal de mostrar totes les vessants i detalls de la fotografia analògica, química, argèntica.
19.00 a 22.00h: Ronda d’inauguració de les exposicions
10.00 a 12.00h: Conferència-demostració pràctica de fotografia estenopeica amb Ilan Wolff
12.00 a 14.00h: Demostració pràctica de col·lodió humit amb Quinn Jacobson
10.00 a 13.00h: Caja Azul
14.00 a 16.00h: Arròs popular
17.00 a 19.30h: Taula rodona “La Fotografia: passió i expressió” amb E. Momeñe, J. M Navia, M. Laguillo, conduïda per J. Bou
17.00 a 19.00h: Conferència “1839-1939: Els primers 100 anys de les Càmeres Fotogràfiques” per Ramon Rodó
20.00 a 1.00h: Grups de música, cerveses, xerrada, entrepans, festa …
10.00 a 20.00h: Taller d’introducció al col·lodió humit amb Quinn Jacobson
10.00 a 20.00h: Taller de fotografia estenopeica amb Ilan Wolff
10.00 a 20.00h: Taller “La Visión Fotográfica, desde la teoría y la práctica” amb E. Momeñe i J. M Navia
Dimarts 28 i dimecres 29 de maig
10.00 a 20.00h: Curs avançat de col·lodió humit negatiu amb Quinn Jacobson
El Revela'T apostarà per oferir a tots els visitants mostres i exposicions relacionades amb la fotografia analògica. Un total de 8 exposicions de diverses tècniques i temàtiques seran un dels eixos del festival.
A banda de totes aquestes activitats el festival també inclourà una Fira Comercial Fotogràfica que reunirà col·lectius, associacions, fabricants empreses i marques comercials que mantenen un compromís ferm amb la fotografia analògica. A la fira s'hi podran veure i adquirir productes, informar sobre serveis i contactar amb altres aficionats als procediments químics. La Fira Comercial Revela-T tindrà lloc al Parc de Can Rafart i estarà en marxa des de les 10:00 del dissabte 25 de maig fins les 14:00 h del diumenge 26.
Trobareu tota la informació detallada clicant aquí.
http://www.vilassardedalt.org/document.php?id=6435 | 0.822811 | curate | {"ca": 0.9410019775873434, "en": 0.024719841793012523, "es": 0.034278180619644036} | http://www.maresme-turisme.com/blog-notiacutecies-del-maresme/el-festival-revelat-convertir-vilassar-en-el-centre-de-la-fotografia-analgica-a-finals-de-maig1 |
mc4_ca_20230418_11_677395 | Subscribe to these commentsReader Comments (Page 1 of 1) NeutralBarrabàs @ Feb 16th 2012 6:10PMNo es per portar la contraria peró l'estabilitzador dexa mol que desitxar 1080p si son reals, per mi es el millor teminal telefonic-multimèdia que hi ha avui al mercat.En contra la bateria bo i sent millor que altres terminals està a un nivell 5 que es mol tenin en conta que altres marques amb resolució 8mp estan al 2 'sesgoten en un dia, altra contra, massa car i massa exclussiu, bons equips es desinflen per la bateria.-Reply | 0.769508 | curate | {"ca": 1.0} | http://es.engadget.com/2011/11/14/iphone-4s-analisis/comments/35419920/ |
macocu_ca_20230731_3_434937 | “Animals de companyia” d’Estel Solé al Sants Teatre
Del 30/09/2018 al 30/09/2018
Diumenge 30 de setembre a les 18 h, el Centre Catòlic de Sants ofereix l’obra "Animals de companyia”, d’Estel Solé, interpretada pel Grup Artístic Teatral. Per a més informació: www.ccsants.cat Preu? Socis 6 € Públic 8 € On? Centre Catòlic de Sants. Antoni de Capmany, 72-76 Quan? Diumenge 30 de setembre a les 18 h | 0.661813 | curate | {"ca": 0.8508997429305912, "en": 0.14910025706940874} | |
macocu_ca_20230731_1_601819 | Enregistraments Lloc referenciat: Olesa de Montserrat
50 anys de passió
Ceret, 18/11/2007
33-75-59
80è aniversari
Begur-aplec, 2/6/2007
29-81-65
Altres: Al seu 80è aniversari Lloc referenciat: L'Escala
Altres: Al 50'è aniversari de l'ACF Olesa Sardanista Enregistraments Interpretada a Lloc referenciat: Olesa de Montserrat
Altres: Coautora la seva filla. A Carles Palau i Carles González Particel·les Interpretada a Particel·les(PDF)
Con amore
Obligada de/ Composta per a: 2 tibles, 2 tenores, trombó, 2 fiscorns i contrabaix Obra lliure Interpretada a
Altres: Al 25è aniversari de les trobadas sardanistes infantils de les comarques gironines Enregistraments Particel·les Interpretada a
Altres: A Isidre i Teresa Interpretada a Lloc referenciat: Igualada
El general Moragues
2007
Obligada de/ Composta per a: Cobla i corda Altres: Conté la sardana "amb l'ampolla mig plena" Poema Enregistraments | 0.680608 | curate | {"ca": 0.9022727272727272, "it": 0.019318181818181818, "fr": 0.013636363636363636, "sl": 0.023863636363636365, "es": 0.019318181818181818, "en": 0.02159090909090909} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_196632 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
NEBOT LARROSA, JOAQUIM
INDUSTRIAS SANTA COLOMA,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17836965294592413, "ca": 0.6246973365617433, "en": 0.10734463276836158, "pl": 0.0129136400322841, "nl": 0.022598870056497175, "pt": 0.026634382566585957, "fr": 0.022598870056497175, "id": 0.004842615012106538} | : /jugador/1819/copa-catalunya-fs/copa-catalunya-benjami-futbol-sala/rondes-eliminatories-benjami-sala/34329470/24602585 |
cawac_ca_20200528_7_31462 | Catàlegs i botigues virtuals
Quan un negoci es basa en la venda exclusiva per Internet, es necessita tenir la confiança que no hi haurà cap problema amb la pàgina web. A Dinamiweb podem elaborar una pàgina web senzilla, fàcil d'utilitzar i estable. Una web amb la qual no t'hauràs de preocupar de si funciona o no, només t'hauràs de cuidar de la gestió de l'empresa. La resta, ho farem a Dinamiweb.
El disseny podrà ser personalitzat 100% o, si ho desitja el client, basat en una plantilla predissenyada i adaptada a la imatge corporativa de la marca, cosa que reduirà el preu final.
A Dinamiweb.cat fem servir cookies per millorar el nostre servei, i la teva experiència en la navegació. Si vols veure més informació sobre l'ús de cookies, visiteu la Política de privacitat i avís legal . | 0.758743 | curate | {"ca": 0.9603580562659847, "it": 0.03964194373401535} | http://www.dinamiweb.cat/ca/disseny-web/catalegs-i-botigues-virtuals |
macocu_ca_20230731_4_140390 | ENSENYAMENT I FORMADOR
MULTINACIONAL A VALÈNCIA SELECCIONA PERSONAL :DINAMICO ,EXTROVERTIDO ,EMPRENEDOR I RESPONSABLE PER COORDINACION I FORMACION DE PERSONAL I GRUPS DE TREBALL.
NO NECESSÀRIA EXPERIÈNCIA FORMACION A càrrec de l'EMPRESA.
ES PRECISA D'INCORPORACION IMMEDIATA I CARACTER AGRADABLE INGRESSOS DE 1200 ? A 1500? MES.
Anuncis similars ENSENYAMENT I FORMADOR
... en l'ocupació.• imprescindible experiència acreditada com a formador d'agent comercial.• formació metodològica (cap ... obligatòria, batxillerat, formació professional i ensenyament d'idiomes; formador de formadors; metodologia didàctica mínim de 100 ... | 0.511911 | curate | {"en": 0.11612903225806452, "es": 0.3741935483870968, "ca": 0.5096774193548387} | |
cawac_ca_20200528_2_49454 | Una empresa valenciana ven tarongers per internet
Comprar un taronger per internet i rebre la collita a casa en menys de 24 hores. Això és el que permet l'original iniciativa d'una empresa valenciana, que ha apostat per promocionar un producte tan emblemàtic de la zona a través de la xarxa. Per adquirir l'arbre i la seva producció anual de taronges només cal pagar una suma inicial i una quota anual pel seu manteniment. Hi ha disponibles fins a sis varietats de tarongers que poden arribar a donar més de cent quilos anuals de fruita. De fet, i tot i que la producció pot variar en funció de les condicions meteorològiques, l'empresa es compromet a assegurar, com a mínim, aquests cent quilos de producció.
Només cal entrar a la pàgina web de l'empresa, www.naranjosnaturales.com , i formalitzar el contracte pel qual s'adquireix un o més tarongers per un període de 25 anys. Després d'un pagament inicial d'entre 180 i 250 euros, segons l'edat i la producció de l'arbre, caldrà pagar anualment 18 euros més com a quota de manteniment.
Quan arriba el temps de la collita, l'empresa cull les taronges i les envia per missatger en un termini de 24 hores al propietari, que ha d'abonar 10 euros per les despeses d'enviament.
A banda, l'empresa té previst instal·lar webcams perquè cada propietari pugui visualitzar el seu arbre en temps real i seguir les seves evolucions al llarg de l'any. A més, ofereix col·locar un cartell amb el nom amb què es vulgui batejar l'arbre i enviar fotografies. | 0.853316 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.324.cat/pnoticies/1024ItemImprimir.jsp?item=noticia&idint=226728 |
mc4_ca_20230418_13_200163 | La Regidoria de Medi Ambient ha ubicat en diferents punts de la ciutat dispensadors de bosses de plàstic i papereres per a arreplegar els excrements dels gossos. La iniciativa és fruit dels pressupostos participatius i contribuirà al manteniment dels espais públics.
La regidora de Participació Ciutadana, Susana Pérez, ha anunciat la posada en servei de deu dispensadors de bosses de plàstic i papereres per a la recollida de caques d’animals, principalment gossos. De la majoria d’ells, com el de la plaça de l’Ajuntament, ja se’n pot fer ús. També es podran trobar en altres nou punts de la ciutat: carrer de Ferreres Bretó, plaça dels Mestres de Montesa, plaça de la Comunitat Valenciana, plaça de Mariano Miquel i Polo, plaça de Ramón Llull, vial Papa Luna, plaça dels Mestres del Temple o els jardins de davant i del darrere de l’Auditori Pedro Mercader.
La responsable de l'Àrea de Participació Ciutadana ha explicat que «aquesta acció és el resultat de la demanda dels ciutadans als pressupostos participatius. Es tracta d’una de les peticions que més vots va obtenir i que ens mostra i ens encamina al model de ciutat que vol la nostra societat».
En aquest sentit, Pérez ha senyalat que «espera que la societat benicarlanda faça un bon ús d’aquest immobiliari, s’implique i siga respectuosa tant en la recollida de les caques com en la utilització d’aquestes bossetes».
Nous projectes per a la ciutadania en camí
Pérez ha aprofitat l’acte per a recordar que «pròximament, i seguint aquesta línia, es posaran en funcionament altres projectes previstos en els pressupostos participatius, com l’adaptació per a persones invidents camí cap a la Piscina Municipal o els nous horts socials i urbans.
La regidora també ha recordat que «estem modificant les xarxes i la web de Benicarló Participa per tal de renovar i penjar tota la informació que ens queda pendent per tal que la ciutadania ho puga consultar». | 0.888626 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elperiodic.com/val/benicarlo/benicarlo-installa-dispensadors-bosses-recollir-caques-gossos_599003 |
mc4_ca_20230418_11_545600 | This call is addressed to local choirs interested in our research and that want to contribute to the improvement of open archives of choir scores. Find below the complete text of the call (only in Catalan):
Si la vostra coral està interessada en participar en aquest projecte, si us plau ompliu aquest formulari.
El projecte TROMPA està coordinat pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra. Més informació sobre el projecte: https://trompamusic.eu/ | 0.526446 | curate | {"en": 0.43248945147679324, "ca": 0.5675105485232067} | https://www.upf.edu/web/mtg/home/-/asset_publisher/sWCQhjdDLWwE/content/id/219636716/maximized |
macocu_ca_20230731_10_102834 | Estiu 2013: enoturisme
Ametlles, avellanes, sucre, mel, ou, cacau i el domini de les mans artesanes han fet arrelar a l’Urgell una gran tradició torronera (des de 1775). El torró d’Agramunt ha esdevingut popular arreu del país i enguany inicia la seva aventura...
A la Vall de Vathmala, a la regió de l’Arieja (més enllà de la Catalunya del Nord), l’activitat ramadera ha estat el mode de vida tradicional per als seus habitants. Als seus prats, hi veureu ramats de vaques, ovelles i cabres pasturant...
Quant de temps guarda un glop de vi? Quan es va començar a produir aquest producte? Quines són les claus per obtenir una bona collita de raïm? I quin és el punt ideal en el qual el vi pot abandonar el celler? Són qüestions que tracta de resoldre la...
Què hi ha darrere d’un got d’orxata fresca? A l’horta valenciana ho aprendrem, i més concretament al poble d’Alboraia, vora la capital valenciana. Allà, els camps són plens de la planta de la xufa, un vegetal que es coneix...
Als petits pobles del Pirineu, tothom, qui més qui menys, té un ofici. A Gavàs, a la vall d’Unarre, les cabres del ramat que treuen cada dia al prat, a casa Roseta, són les encarregades de produir la llet de la qual els seus amos, el Jesús i...
Sis dies dedicats als turons, les vinyes i les històries del Priorat. El Brogit Guiatges proposa una ruta circular que comença i acaba a Falset; són sis etapes, per les muntanyes, dormint en hotels rurals, acompanyats d’un guia, amb pícnics i...
L’enoturisme també té espai per als aventurers, i Golden Quads ha sabut explotar-ho per oferir aquesta activitat amb els vehicles ATV. Un viatge trepidant amb quads per descobrir el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una de les...
El desplegament d’activitats del celler J. Miquel Jané serveix propostes per a tots els gustos i edats. Si sou inquiets, aquí teniu l’oferta per a aquest estiu. . curs de viticultura, enologia i tast: amb visita guiada pels camps i pel...
Sou entusiastes de la bicicleta i el vi? Aleshores no us podeu perdre les sortides amb bici pel Penedès que organitza El Molí Tours. Aquesta empresa fa més de deu anys que descobreix petits cellers als amants del pedal i també ofereix itineraris...
Els cellers de la Ruta del Vi del Penedès enceten la temporada de la collita del raïm amb experiències de proximitat
Els participants que contestin les preguntes d’un ‘quiz’ digital amb la història i les curiositats dels establiments entraran en un sorteig
Bon dia, de totes les fotos només les dues primeres son del Capcir. La majoria de les altres son del Conflent!
Hla, bon dia. On puc descarregar la ruta Garraf - Sitges- Vilanova i la Geltrú, m'agradaría molt fer-ho. Gràcies anticipades, Slutacions!
Es un lugar peligroso para bajar con niños. Ha habido picadura de víboras de agua en niños. Además ahora hacen pagar. Es mejor acceder por el pueblo de El Esquirol desde la masía El Campas en la carretera hacia Tavertet desde ahí es más fácil acceder... | 0.793944 | curate | {"ca": 0.8836811495039343, "fr": 0.012658227848101266, "es": 0.09921313718782074, "co": 0.004447485460143688} | |
cawac_ca_20200528_3_130538 | oldow ha escrit: Aqui hi ha una foto, on es veu que els ocells dels trastes els te buits, així que la teva Gerard no és.
Potser hi ha la opció d'encarregar-la amb un o l'altre tipus d'inlay O fins i tot dir-li a la casa que li posin aquests inlays buits, i per tant sigui la seva pròpia Custom que li haurà costat un ronyó fer aquest canvi...
Ni idea, però vaja si vols un sò semblant, hauries de tindre també un estudi com el que té ell o almenys una bona interface que tingui software per treure una qualitat semblant. Al que em vinc a referir és que no només la guitarra té a veure en un sò que t'hi cagues, sinó que també una molt bona equalització i encertar amb els efectes adients
Gibson VS Fender -_-_- I I * I I -_-_- Who's Wins? A RockanMetalejar!!!!!! ! | 0.779565 | curate | {"ca": 0.9023746701846965, "en": 0.06596306068601583, "es": 0.030343007915567283, "fr": 0.0013192612137203166} | http://forum.tocamela.cat/viewtopic.php?f=5&t=5017&sid=0c5d3cab3aaf9201d489842dd319f6ae |
mc4_ca_20230418_16_593846 | S'apropa el Dia Internacional de les Dones treballadores i aquí trobareu un petit resum de les activitats més destacades que han organitzat les entitats del barri.
Llegeix més sobre Agenda d'actes "Anima La Mina" del mes de març!
La rua de Carnestoltes, protagonista dels carrers del barri de La Mina
Els carrers del barri es van veure ocupats per al voltant d'uns 500 nens i nenes, joves i famílies a ritme de batucada. La Mina va viure el passat dijous la seva particular rua de carnestoltes amb l'ajuda de les entitats i agrupacions que hi conviuen.
Llegeix més sobre La rua de Carnestoltes, protagonista dels carrers del barri de La Mina
Puigdemont es reuneix amb les entitats de La Mina
El passat dimecres diferents representants d'entitats veïnals de La Mina es reunien al Palau de la Generalitat per parlar amb el president, Carles Puigdemont. La trobada servia per traslladar algunes de les inquietuds del barri al Govern.
Llegeix més sobre Puigdemont es reuneix amb les entitats de La Mina
El consorci del barri La Mina ens ofereix un cop més l'agenda d'actes per a les properes setmanes. Començant per una campanya dels comerços del barri avui mateix, dia de Sant Valentí, passant per la rua del carnestoltes (recordeu inscriure la vostra comparsa!) i acabant el dia 26 amb una nova caminada de "La Mina Camina". I això no és tot! La llista completa a les imatges següents i en breu al web del consorci.
Llegeix més sobre Nova agenda d'actes "Anima La Mina"
La Paqui pregunta a en Puigdemont
La Paqui del Bar San Martiño 2 va ser una de les protagonistes del programa “Jo pregunto” que TV3 va emetre diumenge passat a la nit. La seva pregunta sobre l’edifici Venus i, sobretot, la manera incisiva de fer-ho, amb l’entrega al final d’una còpia del documental “15 anys a Venus” al President, va sorprendre els espectadors i ha fet que la seva intervenció trascendís més enllà del programa.
Llegeix més sobre La Paqui pregunta a en Puigdemont
Ahir, les Adrianes van organitzar un senzill acte de record cap a la seva fundadora i alma mater. Les van acompanyar diferents persones i col·lectius del barri, autoritats, col·laboradors, amics i familiars.
Tothom va destacar els seus valors, la seva tasca infatigable i la seva presencia serena i alegre, dia a dia al barri, als seus projecte i la seva vida personal.
Llegeix més sobre Un record emocionat per la Mª Àngels Rosell
Llegeix més sobre Acte de record per a la Maria Àngels
15 anys a Venus :: Entrevista als seus realitzadors
Un parell de dies abans d'acabar l'any, l'equip de desdelamina es va trobar amb Mariona Giner i Sergi Pujolar, directors del documental 15 anys a Venus, per fer una entrevista sobre el projecte, el seu proces i seu tancament amb l'alliberació del documental a internet.
Llegeix més sobre 15 anys a Venus :: Entrevista als seus realitzadors | 0.807392 | curate | {"ca": 0.988218493395216, "es": 0.011781506604784006} | http://desdelamina.net/index.php/ca/taxonomy/term/7?page=8 |
mc4_ca_20230418_6_528430 | Russagh Mill Hostel & Adventures Skibbereen Irlanda - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Russagh Mill Hostel & AdventuresCastletownsend road, Skibbereen, Skibbereen, Skibbereen, Irlanda - Veure al mapaExcel·lent8,2Basada en295comentarisRussagh Mill Hostel & AdventuresVeure més fotos"Lovely old mill building with friendly staff and great facil..."NigelUnited KingdomVeure més fotosVeure totes les 25 fotosMolt bona ubicació 8,1Veure al mapa8,1Ubicació
Sobre l'allotjamentDescripcióConvenientment situat a Skibbereen, Russagh Mill Hostel & Adventures és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Russagh Mill Hostel & Adventures ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen instal·lacions per a reunions i banquets , habitació familiar, instal.lacions de barbacoa, biblioteca, servei de llançadora. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com billar, ping pong, equitació, jardí, sala de jocs. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Skibbereen, faci de Russagh Mill Hostel & Adventures la vostra llar.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsbany compartitempolles d'aigua de cortesiaservei de planxacalefacciónevera Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantPlease note that children under 16 can only be accommodated in a family room. Comentaris recents de clients | 0.892626 | curate | {"ca": 0.9870188003581021, "fr": 0.012981199641897942} | https://www.agoda.com/ca-es/russagh-mill-hostel-adventures/hotel/skibbereen-ie.html |
mc4_ca_20230418_5_435309 | Crònica. L'Atlètic empata i no pot situar-se segon - El Travesser
Diumenge, 21.1.2018 20:30h Atlètic de Valls
L'Atlètic de Valls ha desaprofitat l'empat de l'Arboç i no podia superar a un Tancat que empatava a falta de quatre minuts pel final del partit i deixa als vallencs tercers.
Empat amarg pel conjunt de Dani Romera que tenia la primera oportunitat per situar-se en zona play-off a Segona Catalana després de l'empat de dissabte de l'Arboç davant del Pla de Santa Maria. Els vallencs, capgiraven un gol inicial dels vendrellencs però no podrien mantenir l'avantatge al marcador per deixar el 2-2 final i tallar amb una bona ratxa de resultats.
Els primers minuts del partit deixava el domini per l'Atlètic de Valls que gauidiria de les primeres arribades a la porteria d'Oscue. Yurel enviava un xut al travesser sent el primer avís seriós del partit al minut 14. Els vendrellencs, a la contra avisaven, i a la primera ocasió clara mourien el marcador per situar el 0-1 al marcador, obra de Jalal. Era el minut 28 i els vallencs, fins a la segona part no trobarien reacció. Jalal superava l'esquena de la defensa en una sacada de falta i es plantava sol davant Nil per superar-lo i situar el 0-1 al marcador.
A la segona part, l'Atlètic sortia decidit a capgirar el marcador. Després d'uns primers minuts amb poc perill en ambdues àrrees, Dani Romera movia la banqueta i Genis Vidal, al minut 61, i pràcticament en la primera jugada que intervenia superaria la sortida del porter per situar les taules al marcador.
Amb l'empat a 1, els dos equips tindrien opcions d'avançar-se al marcador. El Tancat protestaria un penal dins l'àrea vallenca però tot seguit Ike era derribat dins l'àrea del Tancat i l'àrbitre xiulava penal. Ell mateix el transformava per capgirar el marcador. 2-1. Lluny d'enfonsar-se, els del Baix Penedès seguien posant en problemes als vallencs. En un xut llunyà, Yassin, al minut 87 sorprenia a Nil per situar el 2-2. Tant Atlètic com Tancat, tindrien una bona opció per endur-se els 3 punts. Nil evitava amb una bona intervenció el gol local, mentre que Oscue evitava el gol vallenc en un 1 contra 1 de Cris. S'arribava al final del partit amb l'empat a 2.
569 lectures Envia | 0.812243 | curate | {"ca": 0.9899175068744271, "de": 0.0018331805682859762, "it": 0.008249312557286892} | http://www.eltravesser.cat/article/45810/cronica-latletic-empata-i-no-pot-situar-se-segon |
macocu_ca_20230731_3_508937 | Home TERRITORI SALUT L’Ajuntament de Girona promou l’activitat física dels nens i nenes amb el nou projecte Correbarris Infantil
L’Ajuntament de Girona promourà l’activitat física dels nens i nenes de la ciutat amb el nou projecte Correbarris Infantil, una iniciativa educativa i esportiva que s’inclou dins del programa de curses dels barris (Correbarris) impulsat per cinc de les associacions de veïns de Girona. El Correbarris Infantil es portarà a terme de forma paral·lela al Correbarris per a adults i està organitzat de forma conjunta entre el consistori i les associacions de veïns dels barris de Palau-sacosta, Fontajau, Montjuïc, Montilivi i Sant Narcís.
La tinenta d’alcaldia i regidora d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs, ha remarcat que es tracta “d’un sol projecte” que comparteix els objectius de “promoure l’activitat física i el coneixement de la ciutat” i que la voluntat del consistori és “ajudar a donar impuls a les curses i marxes que des de fa anys s’organitzen amb esforç des de les associacions de veïns i, alhora, garantir que totes aquestes proves tinguin categories infantils”.
La primera cursa del Correbarris Infantil es farà el dilluns 1 de maig a Palau. La seguiran la prova del 21 de maig a Sant Narcís, la de l’11 de juny a Montilivi, la del 25 de juny a Fontajau i la del 10 de setembre a Montjuïc. El 24 de setembre es farà una cursa infantil final del Correbarris. Podran participar a la competició tots els nens i nenes nascuts entre el 2006 i el 2011, que competiran en les categories aleví, benjamí i prebenjamí, respectivament.
L’objectiu principal del projecte del Correbarris Infantil és treballar els valors intangibles de l’esport i l’activitat física i promoure els bons hàbits saludables en els més joves, així com les relacions socials i el coneixement de la ciutat. Cada infant que participi a les curses programades rebrà el carnet Correbarris Infantil, que haurà de segellar al final de a cada cursa on corri. Si participa a almenys quatre de les cinc proves rebrà com a obsequi la samarreta exclusiva del Correbarris Infantil com a premi a la constància, l’esforç i la participació. | 0.887906 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_199643 | Avaluació de l'Associa't a la Festa 2019 - AVALUACIÓ ASSOCIA'T 2019 - Associa't - decidim.barcelona
#Associat Espai de construcció d’una governança compartida per a les polítiques d’enfortiment del teixit comunitari i associatiu de la ciutat
AVALUACIÓ ASSOCIA'T 2019
Avaluació de l'Associa't a la Festa 2019
Moltes gràcies per contribuir, amb aquesta avaluació, a que totes tinguem una millor percepció de com ha funcionat la festa, i de com la podrem millorar en el futur.
Hem organitzat l’avaluació en diversos blocs, que distingireu perquè a l’inici de la pregunta hi ha unes inicials en majúscula.
ACTIV. Són preguntes sobre com valoreu el funcionament de la vostra activitat a l’Associa’t a la Festa
SINERG. Preguntes que tenen a veure amb el procés per a fer sinèrgies i activitats en xarxa que hem impulsat i on moltes heu participat.
PROGRAM. Preguntes que tenen a veure amb la programació general de la festa, les activitats col·lectives i l’oferta global que es fa a la ciutadania.
ESTRUCT. Preguntes perquè valoreu les infraestructures i equipaments amb què s’ha comptat a la Plaça Catalunya per a la festa.
COMUNIC. Preguntes perquè valoreu com han funcionat els elements claus de la comunicació de la festa.
PPACIO. Preguntes perquè valoreu quin impacte ha tingut la vostra participació en l’enfortiment de la base social i la xarxa de l’entitat.
PREPAR. Preguntes que tenen a veure amb la preparació i organització de l’Associa’t a la Festa
GRAL. Valoracions globals sobre la vostra participació.
META. Valoracions sobre aquesta avaluació i sobre la proposta de construir conjuntament l’Associa’t amb les entitats.
Veureu que cada bloc té preguntes per a respondre de l’1 al 10, i que la darrera pregunta de cada bloc és perquè pugueu explicar les valoracions que us semblin més rellevants d’aquell grup de preguntes.
RESPONDRE AQUESTA AVALUACIÓ NO US COSTARÀ MÉS DE 5 O 10 MINUTS!
Moltes gràcies per respondre i ajudar a construir juntes l’Associa’t a la Festa!
DADES. Nom i cognoms:
DADES. Nom de l'entitat participant a l'Associa't a la Festa:
DADES. Contacte:
ACTIV. Quina valoració general feu del desenvolupament de la vostra activitat a la plaça
ACTIV. Com valoreu l’afluència de públic a la vostra activitat
ACTIV. Com valoreu els espais i els recursos, materials i tècnics, per la vostra activitat?
ACTIV. Com valoreu el funcionament de l’equip de coordinació a la Plaça, i l’organització en relació a les vostres activitats
ACTIV. Si us plau, comenteu tot allò que vulgueu relacionat amb el funcionament de la vostra activitat.
SINERG. Si vau participar al procés de creació de sinèrgies entre març i juny, com valoreu el procés?
SINERG. Si heu organitzat alguna activitat en xarxa amb alguna altra entitat, quina valoració en feu del projecte?
SINERG. Si heu participat (organitzant o gaudint) en alguna de les sinèrgies col·lectives organitzades a la plaça - Ràdio Associa’t, Itineraris, Passarel·la, Associa’t a la Fresca, Flashmob, El menjar ens Associa-, com valoreu aquestes propostes, en general?
SINERG. L’any que ve, voldríeu contribuir al procés de construcció de sinèrgies?
SINERG. Si us plau, comenteu tot allò que vulgueu relacionat amb el treball de sinèrgies i activitats en xarxa d’enguany.
PROGRAM. Si heu pogut mirar el programa o gaudir activitats d’altres entitats, què us sembla el programa a nivell de continguts?
PROGRAM. Com valoreu la programació de Ràdio Associa’t (la sinèrgia entre 9 ràdios associatives de la ciutat)?
PROGRAM. Com valoreu la proposta dels Itineraris Temàtics com a mitjà per reforçar el missatge del teixit associatiu a la plaça?
PROGRAM. Com valoreu la proposta de les Cafeteries al centre de la plaça?
PROGRAM. Com valoreu la proposta d’El Menjar ens Associa?
PROGRAM. Si heu participat en l’activitat de Murals d’Art Urbà, quina valoració en feu?
PROGRAM. Si us plau, comenteu tot allò que vulgueu sobre la programació d’activitats a la plaça.
ESTRUCT. En relació al conjunt d’instal·lacions i espais, considereu que han cobert bé les necessitats de les entitats i les seves activitats?
ESTRUCT. I considereu que s’ha donat al conjunt de la plaça un format interessant per a la ciutadania?
ESTRUCT. Si us plau, comenteu tot allò que vulgueu sobre la infraestructura i els equipaments a la plaça.
COMUNIC. Considereu que l’Associa’t a la Festa contribueix a explicar millor el valor de l’associacionisme a la ciutadania?
COMUNIC. Considereu que l’activitat que heu fet us ha permès sensibilitzar sobre els valors de la vostra entitat?
COMUNIC. Considereu que l’activitat que heu fet us ha permès donar a conèixer millor la vostra entitat?
COMUNIC. Com valoreu la pàgina web de la festa?
COMUNIC. En general com valoreu els productes de comunicació i difusió que s’han generat?
COMUNIC. Com valoreu l’activitat en xarxes socials, streaming, etc. ?
COMUNIC. Com valoreu la sinèrgia Ràdio Associa’t com a espai de comunicació sobre l’associacionisme i sobre la Festa a la plaça?
COMUNIC. Si us plau, comenteu tot allò que considereu rellevant sobre la comunicació de l’Associa’t a la Festa
PPACIÓ. La presència de la nostra associació a la Festa ens ha servit per incrementar el nombre de col·laboradors/es amb l’entitat
PPACIÓ L’Associa’t a la Festa ens ha permès fer xarxa, o si més no ens ha permès ampliar el coneixement i/o la comunicació amb altres entitats.
PPACIÓ. Li donem un valor positiu al fet d’haver fet xarxa o haver conegut altres entitats.
PPACIÓ. L’experiència de l’Associa’t ha generat aprenentatges valuosos o ha enfortit d’alguna forma l’entitat?
PPACIÓ. Si us plau, comenteu tot allò que considereu rellevant sobre l’impacte a la base social i la xarxa que ha tingut l’Associa’t a la Festa
PREPAR. Com valoreu el procés per tramitar les sol·licituds de participació?
PREPAR. Podeu valorar la sessió informativa i de lliurament de credencials?
PREPAR. L’Associa’t a la Festa ha estat una activitat coorganitzada entre les entitats participants i l’Ajuntament de Barcelona.
PREPAR. Si us plau, comenteu tot allò que considereu rellevant sobre el procés de preparació i organització de l’Associa’t a la Festa.
GRAL. Ens podeu fer una valoració global de l’Associa’t a la festa 2019?
GRAL. Ens agradaria tornar a participar el proper any a l’Associa’t a la Festa.
GRAL. L’Associa’t a la Festa és un bon format per acostar l’associacionisme a la ciutadania en el marc de les festes de la Mercè.
GRAL. La plaça de Catalunya continua sent l’espai idoni per l’Associa’t a la Festa.
GRAL. Si us plau, comenteu tot allò que us sembli rellevant sobre la valoració general que feu de la festa.
META. El procediment de l’avaluació t’ha semblat fàcil de seguir?
META. Us interessa seguir el procés d’avaluació i d’una construcció conjunta de l’Associa’t amb l’ajut del Decidim?
META. Comenteu el que us sembli rellevant sobre aquesta avaluació i el procés de construcció conjunta de l’Associa’t per l’any que ve.
Voleu fer algún últim comentari? | 0.519142 | curate | {"ca": 0.9373437270186792, "de": 0.00529489630828063, "ro": 0.007501103103397558, "nl": 0.009413148992498897, "en": 0.016914252095896455, "es": 0.023385792028239448, "fr": 0.00014708045300779526} | https://www.decidim.barcelona/assemblies/associat/f/3477/ |
mc4_ca_20230418_9_84506 | Derrota a la final del Campionat Júnior d’Espanya (60-61)
El conjunt dirigit per Marc Calderón ha perdut la final contra el FIATC Joventut Els blaugrana, tot i anar a remolc durant el partit, han plantat cara als badalonins
L’equip júnior de bàsquet del Barça Regal ha perdut la final del Campionat d’Espanya Júnior per 60-61 contra el FIATC Joventut. Els blaugrana arribaven a la gran final després de superar en semifinals al Cornellà per 49 a 71.
Els joves jugadors del Barça Regal no han pogut superar al FIATC Joventut en un partit disputat. Tot i anar sempre a remolc del conjunt badaloní, Marc Garcia i Xavier Moix han tirat del carro culer per mantenir l’equip dins del partit. Mostra d’aquesta igualtat és el resultat al final de la primera meitat: 36-38. Tot i la lluita dels jugadors de Marc Calderón durant el segon període, el Joventut ha imposat la seva qualitat per acabar guanyant el partit per només un punt de diferència 60-61. Derrota dolorosa que deixa als culers com a subcampions d’Espanya.
Reedició del NIJT
Aquest partit ha suposat la reedició de la final de l’Eurolliga Júnior (el Nike International Junior Tournament), on també va perdre el Barça (82-59), això si, donant una imatge ben diferent. Cal destacar l’MVP de la final, Gerard Gomila, el jugador de la Penya que ha acabat el partit amb 12 punts, 7 rebots i dues assistències. | 0.824835 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fcbarcelona.cat/ca/noticies/1142115/derrota-a-la-final-del-campionat-junior-despanya-60-61 |
mc4_ca_20230418_9_643041 | Watch House Barn, Cowes | Contact Us
Número de telèfon 00441983293093 Correu electrò[email protected] Pàgina webhttp://www.watchhousebarn.co.uk
Entrada: 13:00 Fins 21:00
Boat desde from southampton (8,0 miles)
By red jet high speed foot passenger ferry which docks in west cowes and is 2 minute walk away from the Watchousebarn,or car ferry from Southampton to east cowes,a floating bridge connects east and west cowes
Watch House Barn (3 Comentaris dels hostes) 67%
Aquesta pàgina web és editada per Watch House Barn, 31 Bath Road, Cowes, Isle of Wight, PO31 7RH, United Kingdom. Utilitzem cookies per a assegurar-nos que tingui la millor experiència i qualsevol informació personal compartida durant la seva visita estigui protegida per la nostra política de privacitat | 0.559404 | curate | {"en": 0.36563307493540054, "ca": 0.6020671834625323, "es": 0.03229974160206718} | https://watchhousebarn.co.uk/ca-ES/contact-us |
cawac_ca_20200528_5_78919 | El diumenge divuit doctubre el centre de Sant Cugat es transformarà per unes hores en un escenari de música africana. El projecte Tria la teva música, liderat per les Joventuts Musicals i organitzat per lajuntament, portarà sis grups de música de diversos estils del continent africà. | 0.731986 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tvsantcugat.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=2832:el-18-doctubre-el-tria-la-teva-musica-africana-omplira-els-carrers-del-centre-de-sant-cugat-&catid=32:cultura&Itemid=220 |
mc4_ca_20230418_4_653224 | fira del mon – Fira Món Geganter
El concert de diumenge de la Fira anirà a càrrec dels Vitxets, grallers de Reus.Enric2017-09-23T15:29:28+00:00
La XI Fira Gegantera de Vacarisses, Rellinars i Ullastrell ja té cartelladmin2017-09-09T20:51:22+00:00
La Fira del Món Geganter ja té cartelladmin2017-08-21T19:32:19+00:00 | 0.606369 | curate | {"ca": 1.0} | http://firamongeganter.cat/tag/fira-del-mon/ |
cawac_ca_20200528_1_201095 | Miquel Roca ja ha parlat amb la infanta
L'advocat afirma que només parlarà del cas quan hi hagi alguna "notícia per explicar"
L'advocat català Miquel Roca ha confirmat aquest divendres al matí a les portes del seu despatx que s'encarregarà de la defensa de la infanta Cristina . En unes breus declaracions als molts periodistes que l'esperaven, qui va ser un dels pares de la Constitució ha assegurat que se sent "responsabilitzat", i ha comentat que ja havia parlat amb la infanta. No obstant, tot i que té previst reunir-se amb el lletrat d' Iñaki Urdangarín, Mario Pascual Vives , encara no ha parlat amb ell, ni té pensat fer-ho avui, ha apuntat.
Roca ha advertit que no pensa comentar públicament qüestions processals de la defensa de la infanta. "Vostès ja em coneixen, i sóc gran", ha dit en to de broma. Només quan hi hagi alguna "notícia per explicar", ha afegit, la traslladarà a l'opinió pública.
El lletrat no ha volgut confirmar, però tampoc desmentir, que fos el mateix Rei qui personalment el truqués per telèfon per demanar-li, com a amics que són, que s'encarregués de la defensa de la seva filla.
Causa complexa
L'advocat penalista Jesús María Silva ha confirmat al migdia que ha rebut l'encàrrec, juntament amb Roca, de defensar la infanta. A preguntes dels periodistes, Silva no s'ha volgut pronunciar sobre quina serà la seva estratègia de defensa, "davant la complexitat d'una causa que s'ha de començar a estudiar", ha dit.
En sintonia amb Roca, el lletrat Silva ha advertit que no pensa fer valoracions del contingut de la causa. I ha assegurat que és "un honor i un repte professional molt important" assumir la defensa de la infanta, amb qui encara no s'ha entrevistat. | 0.865059 | curate | {"ca": 0.9916765755053508, "en": 0.008323424494649227} | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/roca-infanta-defensa-cas-noos-2356824 |
oscar-2301_ca_20230418_5_37593 | Els nostre lloc web www.vilesflorides.cat ( el “lloc Web ” ) utilitza una tecnologia anomenada “cookie”, amb la finalitat de poder obtenir informació sobre l’ús del lloc web, millorar l’experiència de l’usuari i garantir el seu correcte funcionament.
Definició de Cookie
Una “cookie” és un petit fragment de text que els llocs web envien al navegador i que s’emmagatzemen en el terminal de l’usuari, (ordinador o dispositiu mòbil). Aquests arxius tenen la finalitat d’emmagatzemar dades que podran ser actualitzades i recuperades per l’entitat responsable de la seva instal·lació. Així, cada vegada que l’usuari torna a visitar el mateix lloc web, l’explorador recupera l’arxiu i l’envia al servidor del lloc web. Les cookies tenen diverses funcions entre les que s’inclouen, la de recollir informació sobre les preferències de l’usuari i recordar-la, i en general, facilitar l’ús del lloc web a l’usuari fent que el lloc sigui més útil al personalitzar el seu contingut.
Les cookies es poden classificar en base a diferents paràmetres:
1.- Titularitat: cookies pròpies i cookies de tercers: depenent de quina sigui l’entitat que gestioni el domini des d’on s’envien les cookies i es tractin les dades que s’obtinguin.
2.- Duració: cookies de sessió i cookies persistents: d’acord amb el termini de temps que romanen emmagatzemades al terminal de l’usuari.
3.- Finalitat: cookies tècniques, cookies de personalització, cookies d’anàlisi, cookies publicitàries, cookies de publicitat comportamental: d’acord amb la finalitat per a la qual es tractin les dades obtingudes.
Cookies tècniques: Són aquelles que permeten a l’usuari la navegació a través de la pàgina web o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixen. Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades , identificar la sessió o accedir a les parts web d’accés restringit.
Cookies de personalització: Són aquelles que permeten a l’usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en el seu terminal o que el propi usuari defineixi . Per exemple, l’idioma , el tipus de navegador a través del qual accedeix al servei o el disseny de continguts seleccionat.
Cookies d’anàlisi: Són aquelles que o bé tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d’usuaris i així realitzar l’anàlisi estadístic de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per això s’analitza la seva navegació a la nostra pàgina web per tal de millorar l’oferta de productes o serveis que li oferim.
Cookies publicitàries: Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l’editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la qual presta el servei sol·licitat sobre la base de criteris com el contingut editat o la freqüència en a qual es mostren els anuncis.
Cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la manera més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l’editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat. Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l’observació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció del mateix.
Cookies de tercers:
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
CONSENT 0 16 years 10 months 28 days 14 hours 8 minutes
GPS 1 29 minutes Aquesta galeta està definida per Youtube i registra un ID únic per al seguiment dels usuaris en funció de la seva ubicació geogràfica
IDE 1 1 years 23 days 23 hours 59 minutes Utilitzat per Google DoubleClick i emmagatzema informació sobre com l'usuari utilitza el lloc web i qualsevol altre anunci abans de visitar el lloc web. Això s'utilitza per presentar als usuaris anuncis que són rellevants per a ells segons el perfil d'usuari.
loc 1 1 years 26 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està definida per Addhis. Aquesta és una galeta de geolocalització per entendre on es troben els usuaris que comparteixen la informació.
NID 1 5 months 29 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta s'utilitza en un perfil basat en l'interès de l'usuari i mostra anuncis personalitzats als usuaris.
test_cookie 1 14 minutes This cookie is set by doubleclick.net. The purpose of the cookie is to determine if the users' browser supports cookies.
uvc 1 La galeta està definida per addhis.com per determinar l'ús del servei Addhis.com.
viewed_cookie_policy 1 11 months 30 days 5 hours 48 minutes La galeta està definida pel connector GPR Cookie Consent i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
VISITOR_INFO1_LIVE 1 5 months 26 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta la defineix Youtube. Utilitzat per fer un seguiment de la informació dels vídeos incrustats de YouTube en un lloc web.
xtc 0 1 years 26 days 23 hours 59 minutes El llenguatge XML Timing Cookie (XTC) és una aplicació XML d'acord amb l'extensible Markup Language 1.0 (Fourth Edition). És un format d'intercanvi que es va utilitzar per primera vegada en el projecte d'interès per transportar informació, sol·licituds d'anàlisi i resultats entre les aplicacions involucrades.
YSC 1 session Aquestes galetes estan establertes per Youtube i s'utilitzen per fer un seguiment de les vistes dels vídeos incrustats.
_ga 1 1 years 11 months 28 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està instal·lada per Google Analytics. La galeta s'utilitza per calcular dades de visitants, sessions, campanyes i fer un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La informació de la botiga de galetes és anònima i assigna un número generat aleatòriament per identificar visitants únics.
_ga
_gat Anàlisi 2 anys Aquestes cookies estan associades a Google Analytics. S'utilitzen per distingir els usuaris únics mitjançant l'assignació d'un nombre generat aleatòriament com un identificador de client. S'inclou en cada sol·licitud de pàgina en un lloc i s'utilitza per calcular visitants, sessions i dades de la campanya per als informes d'anàlisi del lloc.
_gat_calameo_view 1 Aquesta galeta la defineix Camaleo
_gid 1 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està instal·lada per Google Analytics. La galeta s'utilitza per emmagatzemar informació de com els visitants utilitzen un lloc web i ajuda a crear un informe d'anàlisi de com el wbsite està fent. Les dades recopilades inclouen el nombre de visitants, la font d'on han vingut, i les pàgines viistien en una forma anònima.
__atuvc 1 1 years 26 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està definida per Addhis per assegurar-vos de veure el recompte actualitzat si compartiu una pàgina i torneu-hi abans que s'actualitzi la nostra memòria cau de recompte de compartició.
__atuvc
__atuvs Funcionalitat 2 anys Aquestes cookies s'associen amb el giny d'intercanvi social AddThis que comunament s'incrusta en les pàgines web perquè els visitants puguin compartir continguts amb una varietat de plataformes de xarxes i l'intercanvi.
__atuvs 1 29 minutes Aquesta galeta està definida per Addhis per assegurar-vos de veure el recompte actualitzat si compartiu una pàgina i torneu-hi abans que s'actualitzi la nostra memòria cau de recompte de compartició.
__cfduid 1 29 days 23 hours 59 minutes La galeta és utilitzada pels serveis cdn com CloudFare per identificar clients individuals darrere d'una adreça IP compartida i aplicar paràmetres de seguretat sobre una base perclient. No correspon a cap ID d'usuari de l'aplicació web i no emmagatzema cap informació identificable.
A continuació incloem l’enllaç als lloc web on pot consultar política de cookies:
Google: http://www.google.es/intl/es/policies/technologies/types/
Consentiment
Al navegar i continuar al nostre lloc web l’usuari estarà consentint l’ús de les cookies abans enunciades, pels terminis assenyalats i en les condicions contingudes en la present Política de Cookies.
Retirada del consentiment
L’usuari podrà retirar en qualsevol moment el seu consentiment relacionat amb aquesta Política de Cookies, per això haurà d’eliminar les cookies emmagatzemades en el seu equip utilitzant els ajustaments i configuracions del seu navegador d’Internet. Esborrar Cookies
Modificació de la configuració de les cookies
L’usuari pot restringir, bloquejar o esborrar les cookies de qualsevol lloc web, utilitzant el seu navegador. A cada navegador l’operativa és diferent, pel que pot consultar als següents enllaços la forma de fer-ho:
Internet Explorer: http://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies
FireFox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies
Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95582?hl=es
Safari: http://www.apple.com/legal/privacy/es/cookies/
Per obtindre més informació sobre l’eliminació, deshabilitació o bloqueig de les cookies també pot visitar:
http://www.aboutcookies.org/Default.aspx?page=2
Actualització de la política de cookies
Aquest lloc web pot modificar aquesta Política sobre Cookies, per això li recomanem revisar aquesta política cada vegada que accedeixi al nostre lloc web per tal d’estar adequadament informat sobre l’ús que fem de les cookies.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
Necessaries
viewed_cookie_policy 1 11 months 30 days 5 hours 48 minutes La galeta està definida pel connector GPR Cookie Consent i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
__cfduid 1 29 days 23 hours 59 minutes La galeta és utilitzada pels serveis cdn com CloudFare per identificar clients individuals darrere d'una adreça IP compartida i aplicar paràmetres de seguretat sobre una base perclient. No correspon a cap ID d'usuari de l'aplicació web i no emmagatzema cap informació identificable.
Altres
_gat_calameo_view 1 Aquesta galeta la defineix Camaleo
xtc 0 1 years 26 days 23 hours 59 minutes El llenguatge XML Timing Cookie (XTC) és una aplicació XML d'acord amb l'extensible Markup Language 1.0 (Fourth Edition). És un format d'intercanvi que es va utilitzar per primera vegada en el projecte d'interès per transportar informació, sol·licituds d'anàlisi i resultats entre les aplicacions involucrades.
CONSENT 0 16 years 10 months 28 days 14 hours 8 minutes
Galetes d'anuncis
loc 1 1 years 26 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està definida per Addhis. Aquesta és una galeta de geolocalització per entendre on es troben els usuaris que comparteixen la informació.
test_cookie 1 14 minutes This cookie is set by doubleclick.net. The purpose of the cookie is to determine if the users' browser supports cookies.
IDE 1 1 years 23 days 23 hours 59 minutes Utilitzat per Google DoubleClick i emmagatzema informació sobre com l'usuari utilitza el lloc web i qualsevol altre anunci abans de visitar el lloc web. Això s'utilitza per presentar als usuaris anuncis que són rellevants per a ells segons el perfil d'usuari.
VISITOR_INFO1_LIVE 1 5 months 26 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta la defineix Youtube. Utilitzat per fer un seguiment de la informació dels vídeos incrustats de YouTube en un lloc web.
NID 1 5 months 29 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta s'utilitza en un perfil basat en l'interès de l'usuari i mostra anuncis personalitzats als usuaris.
Galetes analítiques
_ga 1 1 years 11 months 28 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està instal·lada per Google Analytics. La galeta s'utilitza per calcular dades de visitants, sessions, campanyes i fer un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La informació de la botiga de galetes és anònima i assigna un número generat aleatòriament per identificar visitants únics.
_gid 1 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està instal·lada per Google Analytics. La galeta s'utilitza per emmagatzemar informació de com els visitants utilitzen un lloc web i ajuda a crear un informe d'anàlisi de com el wbsite està fent. Les dades recopilades inclouen el nombre de visitants, la font d'on han vingut, i les pàgines viistien en una forma anònima.
uvc 1 La galeta està definida per addhis.com per determinar l'ús del servei Addhis.com.
GPS 1 29 minutes Aquesta galeta està definida per Youtube i registra un ID únic per al seguiment dels usuaris en funció de la seva ubicació geogràfica
_ga
_gat Anàlisi 2 anys Aquestes cookies estan associades a Google Analytics. S'utilitzen per distingir els usuaris únics mitjançant l'assignació d'un nombre generat aleatòriament com un identificador de client. S'inclou en cada sol·licitud de pàgina en un lloc i s'utilitza per calcular visitants, sessions i dades de la campanya per als informes d'anàlisi del lloc.
__atuvc
__atuvs Funcionalitat 2 anys Aquestes cookies s'associen amb el giny d'intercanvi social AddThis que comunament s'incrusta en les pàgines web perquè els visitants puguin compartir continguts amb una varietat de plataformes de xarxes i l'intercanvi.
Galetes funcionals
__atuvc 1 1 years 26 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està definida per Addhis per assegurar-vos de veure el recompte actualitzat si compartiu una pàgina i torneu-hi abans que s'actualitzi la nostra memòria cau de recompte de compartició.
__atuvs 1 29 minutes Aquesta galeta està definida per Addhis per assegurar-vos de veure el recompte actualitzat si compartiu una pàgina i torneu-hi abans que s'actualitzi la nostra memòria cau de recompte de compartició.
Galetes de rendiment
YSC 1 session Aquestes galetes estan establertes per Youtube i s'utilitzen per fer un seguiment de les vistes dels vídeos incrustats.
Segueix-nos! @Vilesflorides
Contacte
Av. Beniamino Farina, 135
08340 Vilassar de Mar
[email protected]
Segueix-nos
vilesflorides
@vilesflorides
@vilesflorides
Vols rebre el butlletí de Viles Florides?
Mapa web
El Moviment
Viles Florides
Participació Ciutadana
Notícies
Videos
Patrocini
Participa
Avís Legal
Política de Cookies
Un moviment de
Amb el suport de
Avalat per
Patrocinador fundador
Participa
Hola! Necessites fer-nos alguna pregunta?
No et tallis i escriu-nos :)
Contacte
Nom *
Mail *
Municipi
Ciutadà
El teu missatge
Accepto la política de privacitat *
reCAPTCHA
Aquesta web utilitza cookies per oferir un millor servei als seus visitants. Si continua navegant considerarem que accepta el seu ús. Trobarà més informació a la nostra pàgina de Política de cookies. ConfigurarAcceptar
Privacy & Cookies Policy
Tancar
Visió general de la privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu a través del lloc web. D'aquestes galetes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes galetes només s'emmagatzemaran al vostre navegador amb el vostre consentiment. També teniu l'opció d'exclusió d'aquestes galetes. Però l'exclusió d'algunes d'aquestes galetes pot tenir un efecte en la vostra experiència de navegació.
Necessaries
Necessaries
Sempre habilitat
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes galetes no emmagatzemen cap informació personal.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
viewed_cookie_policy 1 11 months 30 days 5 hours 48 minutes La galeta està definida pel connector GPR Cookie Consent i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
__cfduid 1 29 days 23 hours 59 minutes La galeta és utilitzada pels serveis cdn com CloudFare per identificar clients individuals darrere d'una adreça IP compartida i aplicar paràmetres de seguretat sobre una base perclient. No correspon a cap ID d'usuari de l'aplicació web i no emmagatzema cap informació identificable.
Altres
other
Altres galetes sense categoria són les que s’estan analitzant i encara no s’han classificat en una categoria.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
CONSENT 0 16 years 10 months 28 days 14 hours 8 minutes
xtc 0 1 years 26 days 23 hours 59 minutes El llenguatge XML Timing Cookie (XTC) és una aplicació XML d'acord amb l'extensible Markup Language 1.0 (Fourth Edition). És un format d'intercanvi que es va utilitzar per primera vegada en el projecte d'interès per transportar informació, sol·licituds d'anàlisi i resultats entre les aplicacions involucrades.
_gat_calameo_view 1 Aquesta galeta la defineix Camaleo
Galetes d'anuncis
advertisement
Les galetes d’anuncis s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis rellevants i campanyes de màrqueting. Aquestes galetes segueixen els visitants a través dels llocs web i recullen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
IDE 1 1 years 23 days 23 hours 59 minutes Utilitzat per Google DoubleClick i emmagatzema informació sobre com l'usuari utilitza el lloc web i qualsevol altre anunci abans de visitar el lloc web. Això s'utilitza per presentar als usuaris anuncis que són rellevants per a ells segons el perfil d'usuari.
loc 1 1 years 26 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està definida per Addhis. Aquesta és una galeta de geolocalització per entendre on es troben els usuaris que comparteixen la informació.
NID 1 5 months 29 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta s'utilitza en un perfil basat en l'interès de l'usuari i mostra anuncis personalitzats als usuaris.
test_cookie 1 14 minutes This cookie is set by doubleclick.net. The purpose of the cookie is to determine if the users' browser supports cookies.
VISITOR_INFO1_LIVE 1 5 months 26 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta la defineix Youtube. Utilitzat per fer un seguiment de la informació dels vídeos incrustats de YouTube en un lloc web.
Galetes analítiques
analytics
Les galetes analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre les mètriques del nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
GPS 1 29 minutes Aquesta galeta està definida per Youtube i registra un ID únic per al seguiment dels usuaris en funció de la seva ubicació geogràfica
uvc 1 La galeta està definida per addhis.com per determinar l'ús del servei Addhis.com.
_ga 1 1 years 11 months 28 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està instal·lada per Google Analytics. La galeta s'utilitza per calcular dades de visitants, sessions, campanyes i fer un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La informació de la botiga de galetes és anònima i assigna un número generat aleatòriament per identificar visitants únics.
_ga
_gat Anàlisi 2 anys Aquestes cookies estan associades a Google Analytics. S'utilitzen per distingir els usuaris únics mitjançant l'assignació d'un nombre generat aleatòriament com un identificador de client. S'inclou en cada sol·licitud de pàgina en un lloc i s'utilitza per calcular visitants, sessions i dades de la campanya per als informes d'anàlisi del lloc.
_gid 1 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està instal·lada per Google Analytics. La galeta s'utilitza per emmagatzemar informació de com els visitants utilitzen un lloc web i ajuda a crear un informe d'anàlisi de com el wbsite està fent. Les dades recopilades inclouen el nombre de visitants, la font d'on han vingut, i les pàgines viistien en una forma anònima.
__atuvc
__atuvs Funcionalitat 2 anys Aquestes cookies s'associen amb el giny d'intercanvi social AddThis que comunament s'incrusta en les pàgines web perquè els visitants puguin compartir continguts amb una varietat de plataformes de xarxes i l'intercanvi.
Galetes funcionals
functional
Les galetes funcionals ajuden a realitzar certes funcionalitats com compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recollir comentaris i altres funcions de tercers.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
__atuvc 1 1 years 26 days 23 hours 59 minutes Aquesta galeta està definida per Addhis per assegurar-vos de veure el recompte actualitzat si compartiu una pàgina i torneu-hi abans que s'actualitzi la nostra memòria cau de recompte de compartició.
__atuvs 1 29 minutes Aquesta galeta està definida per Addhis per assegurar-vos de veure el recompte actualitzat si compartiu una pàgina i torneu-hi abans que s'actualitzi la nostra memòria cau de recompte de compartició.
Galetes de rendiment
performance
Les galetes de rendiment s’utilitzen per entendre i analitzar els índexs de rendiment de la clau del lloc web que ajuden a proporcionar una millor experiència d’usuari per als visitants
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
YSC 1 session Aquestes galetes estan establertes per Youtube i s'utilitzen per fer un seguiment de les vistes dels vídeos incrustats. | 0 | curate | {"ca": 0.9232817037754114, "es": 0.012342691190706679, "en": 0.05222652468538238, "pt": 0.00324298160696999, "sv": 0.0007744433688286545, "it": 0.0010648596321393999, "fr": 0.004356243949661181, "de": 0.0015972894482090996, "eo": 0.0002420135527589545, "vi": 0.0008712487899322362} | https://vilesflorides.cat/politica-de-cookies/ |
mc4_ca_20230418_6_607407 | Denunciem que els productes Almirall són il·legals i discriminen els catalanoparlants | Notícies | Plataforma per la Llengua | 0.638149 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/3360/denunciem-que-els-productes-almirall-son-illegals-i-discriminen-els-catalanoparlants |
racoforumsanon_ca_20220809_3_261691 | Baltasar Garzón ha estat condemnat a 11 anys d'inhabilitació com a jutge pel Tribunal Suprem, que ha decidir castigar-lo per unanimitat del tribunal per les escoltes il·legals a què va sotmetre els advocats dels imputats del cas Gürtel.http://www.ara.cat/politica/Tribunal-Suprem-Garzon-unanimitat-Gurtel_0_643135836.html
Garzón, el jutge que emparava les tortures
Amb algun matís, però molt bon article. | 0.672637 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_168614 | El transport escolar de Calafell ha incorporat aquest curs vuit nous vehicles
22/09/2021
L’empresa Hife ha invertit 2,7 milions d’euros en la renovació del parc mòbil del servei
L’empresa Hife, concessionària del transport escolar de Calafell, ha invertit 2,7 milions d’euros en la renovació dels vehicles que presten aquest servei. En el curs 2021-2022, que acaba de començar, vuit dels nou autobusos seran nous de trinca. El novè té només un any d’antiguitat.
Els vehicles van equipats amb una motorització Euro 6, que garanteixen baixos nivells d’emissions a l’atmosfera i ajuden a respectar el medi ambient. També compten amb els últims sistemes de seguretat i un alt nivell de confort.
El tinent d’alcalde de Mobilitat de l’Ajuntament, Miguel Ángel Perín, recorda que “amb aquesta renovació i la del transport urbà, presentada fa uns pocs mesos, podem dir que tenim una flota de mobilitat pública pràcticament nova del tot”. I a més, “és amb vehicles d’ultimíssima generació, el millor que pot trobar-se en el mercat, fet que es tradueix en una excel·lència en el servei que podran gaudir tots els seus usuaris”.
De la seva banda, Josep M. Chavarría, conseller delegat d’Hife, explica que els nous autocars de transport escolar són “d’última tecnologia, respectuosos amb el medi ambient i amb les mesures de seguretat, actives i passives, més modernes”. Chavarría ha afegit que “a Calafell continuem apostant per una millor mobilitat pública al municipi". Això és possible, diu també, “per un Ajuntament que aposta per un transport públic de qualitat”. | 0.835277 | curate | {"ca": 0.9935275080906149, "en": 0.006472491909385114} | |
racoarticles_ca_20221005_2_24857 | Ignacio Ramoneda, un espanyol director de Le Monde Diplomatique Ha participat en un seminari sobre ètica i comunicado a la Universitat d'Estiu d'Andorra Ignacio Ramoneda, durant la conferència que va donar a la Universitat d'Estiu d'Andorra.
-Joana Viusà i Galí-Si la televisió s'ha fet mestressa de les nostres llars i dels nostres comportaments socials, també ens colonitza el pensament a través de la informació-espectacle.
Si la guerra comercial de les cadenes privades contribueix a fer que cada cop més la televisió s'aproximi a una mena de tebeo animat, l'únic remei per r ítrarestar la desastrosa barroeria imperant a la caixa tonta, i que potser fins i tot pot contribuir a aixecar-ne el nivell, rau en l'existència d'una cadena pública, amb tot allò que implica de servei a la cultura, a la informació i a la confrontació d'opinions i d'estètiques.
Aquestes dues observacions van vertebrar l'operació d'exorcisme contra el poder màgic de la televisió que van Les autoritats andorranes havien invitat també un investigador de l'Institut de Sociologia de l'Acadèmia de Ciències de Rússia i professor de l'Escola de Periodisme de Moscou, Guéorgui Vatchnadze, que ja feia la guerra pel seu cantó amb el tema de la censura a l'ex-URSS. D'especialistes nostrats, hi acudiren Manuel Vázquez Montalbán, que dissertà sobre el "gran germà del Nord" ("avui derrotat, gairebé portat a subhasta") i la pèrdua dels referents ideològics; l'escriptora mallorquina Carme Riera, que a través d'un bonic i senzill conte va posar l'accent en el tema de la innocència perduda en aquest món malalt per sobredosi d'informació i mancat de poesia.
La segona tongada de conferències, al cap d'uns dies, va reunir el filòsof George Steiner, de la Universitat de Cambridge; Claude Julien, president de la Lliga Francesa d'Ensenyament Permanent i ex-director de Le monde Diplomatique; Antoine Lefebvre, que havia dirigit l'Associació de Ràdios Lliures; i José Maria Valverde, professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
Un espanyol director de Le Monde Diplomatique
Com s'arriba a director d'un mitjà de tant prestigi com Le Monde Diplomatique, quan un té el passaport espanyol i no el francès? De fet, tot i que Ignacio Ramoneda va néixer a Espanya, l'any 1943, els seus pares van marxar cap a Tánger, ciutat internacional, quan ell tenia només dos anys. El seu pare havia lluitat al front republicà, on va ser ferit, i va maldar fins que va aconseguir sortir d'Espanya amb els seus. Allí, a Tánger, els Ramoneda van posar el nen al parvulari francès; més tard, el lycée i la universitat -d'on va sortir enginyer-, una segona carrera de lletres i l'exercici del professorat a Rabat el van anar situant pel camí de París. Roland Barthes se l'hi va endur, i va entrar a l'equip del fundador de la semiología aplicada al cinema, Christian Metz, a l'École des Hautes Études. En filigrana, va iniciar una carrera de periodista a Libération, als Cahiers du Cinéma i, finalment, a Le Monde Diplomatique. Ha escrit diversos llibres, entre ells Chewing-gum des yeux, que és un assaig sobre la televisió i el cinema com a fenomen de masses. Aquest llibre va ser editat en castellà a Barcelona l'any 1983 amb el títol La golosina visual, però es troba esgotat. Surt reeditat en versió veneçolana aquest mes d'octubre.
-Le Monde és un diari emblemàtic arreu: és un mitjà d'informació summament fiable i, ensems, una tribuna, un espill del món. Per què la resta de la premsa francesa dedica, en canvi, un espai tan migrat a allò que passa fora de França? -Una de les tendències de la premsa francesa és dedicar poc interès a l'actualitat internacional. Aquest no és el cas de Le Monde -i, amb més motiu, de Le Monde Diplomatique-, que és el diari que dedica més espai als grans problemes internacionals. En canvi, la resta de la premsa a França es caracteritza, entre altres coses, pel seu afany de mirar-se el melic.
-La formació del periodista a França és satisfactòria? -Un dels problemes del periodista, avui, és la massificació. No la dels lectors, sinó la dels periodistes en si. En pocs anys, s'ha produït una inflació de la demanda en els estudis de comunicació i en els de periodisme. Es calcula que a les universitats hi ha 2 estudiants de cada 3 que estudien comunicació. Hi ha una moda pel periodisme que ha omplert de jovenalla les redaccions: l'edat mitjana hi és extremadament baixa. S'ha produït un rejoveniment massiu i una feminització de la professió, semblant al sector de l'ensenyament. Aquesta massificació provoca automàticament una deterioració del nivell mitjà. Els aspirants a periodista somnien que és una professió que permet de ser protagonista molt ràpidament. Pot ser que correspongui a un mal de la nostra societat consumista, que, un cop coberts els mínims vitals, fa que l'individu se senti insatisfet i maldi per descobrir-se una identitat. I signar un article resulta gratificant com a senyal d'existència. Una mica com els qui escriuen els seus noms a les parets. I, tanmateix, ser periodista no només és signar: hi ha una tradició periodística anglosaxona de la informació no signada. Les grans agències internacionals, com l'AFP -on de debò s'aprèn l'ofici-, no divulguen el nom del periodista que elabora i redacta.
Cal saber que el treball de l'informador rau en la modèstia. Per tant, si tenim en compte que el periodista d'avui, que està immers en una escuma d'aparences, treballa en periòdics per als quals la rendibilitat és l'únic criteri de "S'ha produït una feminització de la professió periodística semblant a la del sector de l'ensenyament" funcionament, cosa que obliga a col•locar el mitjà en la cursa cap a la màxima difusió, les informacions que dóna s'han de limitar a ser uns espots, en els quals la notícia es troba en el títol i en l'encapçalament. Aquest exercici de concisió prohibeix al periodista qualsevol aprofundiment. Finalment, els periodistes estan tan preparats i avesats a redactar curt, que si un dia se'ls demana d'escriure 15 folis els cau el món a sobre. Perquè això suposa saber fer un esquema, organitzar-se, diversificar el vocabulari propi, determinar la idea de fons, etc... En definitiva, la premsa escrita no fa res més que repetir allò que fa la televisió, que són breus notícies.
El jove periodista entra en la professió creient que tindrà la llibertat de pensar, d'incidir en la societat a través dels seus articles, firmats. I descobreix que està al servei del poder financer. Tot plegat resulta ser un malentès colossal. Ve de l'epopeia de Bernstein i Woodward, que, com uns paladins de la veritat, van aconseguir desbancar l'home més puixant de la terra, que era Richard Nixon.
Philippe Gilhaume, antic director de les cadenes públiques de la televisió francesa Antenne-2 i FR-3.
L'ex-director de la televisió pública francesa admira TV3 La seixantena coquetona i el verb càusticament agressiu, Philippe Guilhaume va ser la víctima d'una càbala, quan encara presidia les dues cadenes públiques franceses, Antenne-2 i FR-3. El cap de la policia parisenca va intentar muntar-li una trampa per acusar-lo de pederastía. Guilhaume era l'home a abatre. Després d'encimbellar-lo, el govern de Mitterrand se'l va voler treure del damunt. L'home, terriblement ferit, ha escrit dos pamflets: Un président à abattre (300.000 exemplars venuts) i Lettre ouverte aux français qui ne veulent pas être pris pour des cons (180.000 ex.). Aquests dies surt el segon volum de la seva obra sobre Jules Ferry. A Andorra va referir-se al tema, en el curs del debat, al•ludint a la "manca d'elegància de les armes emprades" per combatre'l, i se'n sortí amb un proverbi africà que diu: "Com més amunt puges a l'arbre, més ensenyes el cul". Va reconèixer, però, implícitament, que els qui el van nomenar esperaven un "president de palla". I ell va muntar una televisió pública amb criteris empresarials, certament, però també amb un projecte educatiu, cultural i informatiu. "Mitterrand, que és un mentider patològic, em va dir que no l'interessava la televisió pública; però bé prou que es movia a favor del PS, quan calia": aquesta i altres fletxes van servir per il•lustrar el seu concepte de televisió pública. L'historiador, especialista en Jules Ferry -que va instaurar l'escola obligatòria i de franc per a tots els infants de França-, creu, precisament, en un model de servei públic que no sigui instrumentat pel poder polític.
"La televisió comercial es mou amb uns imperatius econòmics que l'obliguen a explotar el màxim d'hores, a tarifes màximes i amb el màxim de publicitat. I, tot i amb això, a Europa cap televisió privada no aconsegueix tancar amb balanç beneficiari. Sí: només una tinc entès que l'equilibra: TV-3".
Philippe Guilhaume troba natural que aquestes cadenes omplin pantalla amb el producte més barat, més bast i més multitudinari. Aquestes cadenes ho tenen cru per fer programes de qualitat que requereixen mitjans financers, un exèrcit de professionals i una creativitat que cal remunerar, com també un temps de pòsit per acabar captant audiència. Conclusió lògica: només la cadena finançada pel diner públic es pot permetre el luxe d'encarregar bons programes.
Guilhaume va explicar l'aventura, titllada de "bogeria", de col•locar el programa "Envoyé spécial" a les 20,30 de cada dijous. Va començar amb l'I,7% d'audiència i actualment sobrepassa la de les pel•lícules i espectacles de diversió programats a la mateixa hora a les altres cadenes. "Cal apostar a favor del telespectador, igual que s'aposta democràticament pel ciutadà: a la llarga, el resultat surt bé. Però convé tenir paciència perquè arribi aquest moment dolç en el qual, com el primer bes que rep l'adolescent, hi troba gust i descobreix l'amor". El programa "Thalassa", sobre el mar, també va ser una feliç iniciativa de Guilhaume. I la sèrie "Cyrano de Bergerac" que va ser coproduida per la televisió pública i que al cap de 10 anys ha quedat amortitzada. Gràcies a la televisió pública, existeixen els Festivals de música, de teatre. Passa el mateix amb l'edició de llibres: suprimir les emissions literàries representa fer caure en picat de 30% la venda de determinats llibres. L'esport també necessita la televisió pública. Sense ella, el bàsquet no hauria triomfat. Un altre exemple, citat per Guilhaume: "Els francesos avorrien la història. Alain Decaux els ha reconciliat amb ella".
Enveja del pressupost de TV3
Philippe Guilhaume té una admiració desbordant per la televisió pública catalana. Li enveja, diu, el seu pressupost, que és deu vegades més important que el de les tres televisions públiques regionals del sud francès, juntes. Guilhaume va explicar una anècdota: "La inefable i nul•líssima ministra de la Comunicació, madame Tasca, va tenir una idea genial amb això de l'Europa: va donar ordre de promoure la cooperació entre televisions regionals interfronteres. Tasca ignorava que fa anys que les televisions cooperen: FR-3 ho fa amb TV-3, amb les televisions regionals suisses, alemanyes i italianes... Vaig telefonar, doncs, al meu amic i director de TV-3 i el vaig posar en contacte amb el director general de FR-3, que va ser magníficament acollit a Barcelona. La coproducció ideada no es va poder tirar endavant perquè la nostra televisió pública regional és massa pobra. Amb prou feines sí hauríem pogut pagar la careta del programa... Me n'ha quedat una certa enveja per la televisió catalana. Li tinc molta admiració".
Els jovenets s'emmirallen en aquest model que alimenta la idea que la premsa pot arribar a ser el quart poder. Però aquesta és una idea que cal ponderar. Durant deu anys s'ha dit i s'ha repetit que els tres poders estan podrits, que els polítics estan corromputs, que els jutges són corruptes, etc... Feliçment, pensava la gent, encara queda el quart poder. Però acabem de viure uns esdeveniments, darrerament, que ens han demostrat fins a quin punt el periodista podia caure del seu pedestal, deixant-se maniobrar i enganyar.
-Es diu que la gent compra poca premsa i que sort n'hi ha de la televisió, que "informa" -Abans existia una prema popular que arribava a la gran massa i que tenia uns tiratges milionaris, a França. La ràdio era molt escoltada... Es una impressió que enganya, això de la informació televisiva. I si no, pregunteu a la gent què n'han entès o retingut: com a màxim una llista d'imatges fugisseres. Es diu que hi ha una opinió pública, que tothom té una opinió sobre qualsevol cosa... Tanmateix, no existeix l'opinió pública: no hi ha més que el reflex dels mitjans de comunicació. I d'un mitjà, en concret: la televisió. Pregunteu pel carrer què pensen de la guerra de Iugoslàvia: no en tenen cap idea personal, només la que els serveix la televisió. Que els serbis són dolents i que els bosnis són els bons. I no sabran pas dir per què. Sí, bé: els serbis són dolents perquè tanquen la gent en camps, i això... I els kuwaitians eren els "macos", i els iraquians uns ferotges criminals... Els mitjans de comunicació estan agafant unes proporcions tals de massificació, que tot ho han de reduir a un conte infantil: "Hi havia una vegada un rei dolent que assassinava molts, molts nens. Veieu, quants nens morts, piles i piles!". Es lògic que s'hagi de simplificar quan només es disposa de 15 ratlles per explicar una guerra. Us imagineu la guerra d'Espanya vista només a través de les imatges dels infants morts o mutilats?
Totes les guerres produeixen víctimes. Desgraciadament, no en són una causa, sinó una conseqüència. La premsa popular d'abans que analitzava i aprofundia l'actualitat ha desaparegut, i al cap del temps els diaris dits "seriosos" comencen a tenir una acceptació popular. A Itàlia, La Repubblica és el segon diari del país; a França, Le Monde també ocupa el segon lloc en el ranking de la difusió, i a Espanya El País és al capdavant de tota la premsa diària escrita i, tanmateix, no és pas qualsevol cosa. Tot plegat, crec que hi ha un gran malentès: tots els editors de diaris tenen la vista posada en els ingressos publicitaris. Que no hi ha altres camins? Quan Hubert Beuve-Mery va fundar Le Monde, cansat de veure que els problemes dels anys trenta quedessin escamotejats per culpa de la corrupció dels poders financers que manipulaven els mitjans de comunicació, la seva idea era crear un diari que, per fi, fos propietat dels periodistes, i que poguessin dir allò que s'havia de dir. Com Charles Péguy, ell creia que la veritat sempre és prou forta per ferse sentir, encara que només sigui murmurada. Per tant, encara que la proclamés un diari de poc tiratge com era aleshores Le Monde, mentre no degui res a ningú acaba obrint-se un camí en la societat. I és exactament això el que ha passat amb un diari que amb prou feines; tenia publicitat, que era summament avorrit. Es més: Hubert Beuve-Méry encoratjava aquest estil avorrit.
No aspirava a assolir un tiratge de 500.000, 600.000 o 800.000 exemplars, entrant en la cursa vers la rendibilitat, sinó d'arribar, com deia Albert Londres, "a ficar la ploma en la nafra".
-Tomant al moment actual, no tothom és periodista a Le Monde o a El País... -Hi ha excel•lents periodistes a tots els mitjans de comunicació. Certament, els editors han de barallar-se amb preocupacions financeres importants i els periodistes no tenen les mans lliures. Es notòria la limitació de la premsa regional francesa, en la qual és molt difícil prendre-les amb els polítics i amb els poders financers locals, perquè ells són els qui asseguren la supervivència del periòdic. De solucions no en queden gaires, si no és sortir-ne i ambicionar horitzons periodístics més satisfactoris.
-Les guerres pròximes i la competència entre mitjans han fet sorgir un nombre alarmant d'enviats especials i, sobretot, de free-lances que acudeixen als diferents fronts pràcticament amb una mà al davant i l'altre al darrera i amb la benedicció dels directors dels mitjans... -La guerra de l'ex-Iugoslàvia és la que ha provocat més morts entre informadors de totes les guerres d'aquest segle, crec que n'estem a prop de la trentena... I, és cert, les redaccions envien sense pensar-s'ho gaire el jovent cap allí, amb molta lleugeresa i irresponsabilitat. I se'ls hi envia a la babalà, sense cap preparació ni informació. Jo he tingut l'ocasió d'anar a algun front calent d'aquests i us asseguro que és terriblement difícil traspassar la barrera de la incomunicació amb els actors del conflicte, i això es presta a les manipulacions més barroeres. Per començar, és millor conèixer les llengües del país; i per acabar, jo dic que no s'entén res de res, si no es té una xarxa d'informadors important. Es més: per analitzar situacions confuses d'aquesta mena, no hi ha cap necessitat de romandre al lloc del conflicte, com a màxim s'hi va per situar-se, captar l'ambient i observar detalls tècnics, com poden ser les posicions militars, l'armament, etc... Són elements que ajuden a jutjar, però l'estada sobre el terreny no permet gaire, en general, d'esbrinar quines són les claus en joc. Ara, si d'allò que es tracta és d'anar a captar imatges de sang perquè es va a informar els ulls i el cor, realment no hi ha cap més remei que anar allí on es troba la mina de morts i aixecar testimonis de cementiri.
"Les redaccions envien el jovent a Iugoslàvia amb molta lleugeresa i irresponsabilitat" Evidentment, el risc és màxim. Els cameres i els fotògrafs de premsa que han d'alimentar els necròfils que som ara, amb aquesta funesta carnassa, han d'anar allí on la sang raja.
Es la dinàmica boja de la comunicació, que ens condueix a aquests drames. I aquests malaguanyats informadors gràfics només salten a la palestra pública quan moren.
-Així les coses, considereu que caldria sensibilitzar els mitjans per evitar que enviïn els free-lances a la lleugera als camps de batalla? -Certament, cal fer-ho, i crec que les associacions de premsa han d'instrumentar aquesta campanya. Però jo crec que allò que caldria és combatre la lògica imperant del sistema d'informació. El mitjà que vulgui mantenir-s'hi, ja s'ho farà, en rebrà les conseqüències; però no tota la premsa s'ha de creure obligada a entrar en aquesta dinàmica. A més, tantes imatges de sang acaben anul•lant-se les unes a les altres.
-,E1 tema de la Universitat d'Estiu andorrana és "Ètica i comunicació". ¿Com heu reaccionat a França enfront de la falsa entrevista a Fidel Castro, pretesament realitzada en directe pel cèlebre periodista de televisió Patrick Poivre d'Arvor? (Se l'anomena amb les seves inicials PPDA).
-Per a molta gent aquest afer ha fet trontollar el prestigi de la televisió, i el de PPDA en particular. Si tingués un mínim de sentit del seu propi interès, s'hauria apartat durant un temps. El fet mateix de continuar remenant la cua ens demostra que estem en un sistema que ha perdut el rumb.
La batalla per la llibertat d'informació a Rússia Guéorgui Vatchnadze diu que l'abolició de la censura no ha canviat gaire res Guéorgui Vatchnadze, que ha participat també a la Universitat d'Estiu d'Andorra, és periodista i professor a l'escola de periodisme de Moscou, i també investigador a l'Institut de sociologia de l'Acadèmia de Ciències de Rússia.
Es un "pro" de Ieltsin i tem el Parlament actual com la pesta, perquè "està ple de comunistes disfressats". Ha publicat un llibre, titulat La Premsa a Rússia, que ha sortit publicat a París, Nova York i Moscou, i que surt ara en castellà, editat per la Universitat de Pamplona. En té un altre en manuscrit que sortirà aviat a França, amb el títol La Russie, demain.
Guide de l'époque du post-comunisme russe, que descriu els diferents moviments irredemptistes actuals a les regions russes. L'investigador somnia veure'l editat en català.
-Quan desapareix legalment la censura a l'ex-URSS? -La censura preliminar en els mitjans de comunicació va existir fins al lr d'agost del 1990, data en què va ser abolida per la "Nova llei sobre la premsa". Si hagués sortit cinc anys abans, s'haurien pogut salvar milions de persones que van patir els efectes de Txernòbil. Però el silenci de la premsa va permetre que la transferència de poblacions tocades per les radiacions es retardés uns quants anys. Mentrestant, el país sencer "Els càmeres i els fotògrafs s'afartava de productes agrícoles enverinats i les persones irradiades cobraven 15 rubles d'indemnització cada mes (3 dòlars de l'època) i ningú no es va ocupar realment d'ells des d'un punt de vista mèdic. Cinc anys després de la catàstrofe, les autoritats han publicat els mapes, fins aleshores mantinguts secrets, on apareixen enormes taques de zones contaminades per les pluges radioactives. El tema va deixar de ser tabú per a la premsa, i així hem descobert que només a la ciutat balneària de Scotxi hi havia 800 punts de contaminació. Hem sabut igualment que tot el te georgià estava enverinat.
És amb l'abolició de la censura que hem descobert que quan Gorbatxov va arribar al poder, la guerra a l'Afganistan va cobrar més intensitat, fins al 1989, que la URSS se'n va retirar, perquè hauria hagut de matar tots els afganesos per guanyar-la.
-El paisatge informatiu ha millorat molt des de l'abolició de la censura? -L'abolició de la censura per si mateixa no ha canviat pas gaire res, en un país on el PCUS tenia de fet el monopoli de la televisió, de la impressió, del paper i de la difusió de la premsa. Fa amb prou feines un any que existeixen agències privades de publicitat que omplen els nostres mitjans de comunicació d'anuncis de pagament. Enguany, el volum de publicitat s'equipara al de la premsa occidental. Les associacions de premsa de Moscou i algunes altres redaccions han creat un organisme bancari propi, la Banca d'innovació per a la Promoció dels Mitjans de Comunicació, -< altrament dita Jourbank. Els editors han creat, per la seva banda, Izdatbank. Les Izvestija, Les Notícies de Moscou, Argumenti i Tacti s'han transformat en potents independents que fan posar frenètica una part del Parlament, del Govern i del poder judicial. És que cap d'aquests poders no gaudeix de tanta popularitat com el quart poder, actualment. Les enquestes efectuades ho demostren: els periodistes gaudeixen d'un alt prestigi entre la població russa. L'any passat hi havia dues mil edicions independents i desenes de cadenes de televisió regionals. Una altra enquesta demostra que un 44% dels moscovites s'identifiquen amb algun mitjà de comunicació. Moskovski komsolets i Argumenti i Facti són els dos mitjans més apreciats, seguits de Izvestija. D'altra banda, el febrer de l'any passat es va crear un "Fons per a la defensa de la glasnost", just després de les famoses operacions de la KGB i del contraespionatge a Vilnius i a Riga. Aquest fons ajuda les famílies dels periodistes morts o els qui són perseguits o acomiadats per haver gosat criticar.
-La llibertat de premsa està contribuint, doncs, a democratitzar el país? -No ben bé. El dèficit en matèria d'estructures de l'opinió pública ho fa difícil. La poca vergonya i la incompetència elementals, la concussió i el robatori constitueixen a casa nostra la norma de conducta de la major part de funcionaris. Per això els advocats i els periodistes apareixen encara a Rússia com els grans defensors dels drets humans. Confiem que aquest prestigi social acabi conscienciant la societat.
La primavera passada va haver-hi una nova ofensiva contra la llibertat de la premsa a Rússia, per part de les estructures del poder. De fet, podem dir que actualment la premsa és incontrolable, però no pas lliure. És massa pobra per ser independent, calen despatxos, sous dignes, equipament d'impremta, paper.
L'estat ja prou que proposa de finançar els mitjans de comunicació. I els periodistes van aplaudir aquesta oferta generosa el febrer passat. Immediatament, el president del Parlament rus, Khasbulator, es va exclamar: "Que la premsa no es cregui que és el quart poder. No compteu per a res! Me'n foto, de la premsa! ".
"El president del Parlament rus va exclamar: 'Que la premsa no es cregui que és el quart poder!"' El projecte de nou Codi Penal instaurarà els consells de vigilància, així serà com abans: els periodistes tornaran a ser uns lacais del partit -ja no del PCUS, sinó del partit que sigui-S"haurà acabat la llibertat. Ja no podran parlar més dels dilapidadors dels fons públics, com ara ho fan, perquè se'ls podrà tancar darrere les reixes de les presons.
Si a sobre hi afegim que l'any que ue el preu del diari passarà de 7 rubles a... 1.700 rubles, ja em direu qui comprarà premsa.
-L'ex-KGB continua existint? -Sí, continua exactament el mateix personal. Gorbatxov li va canviar el nom, però són els mateixos i es dediquen a vendre's els arxius a l'estranger. En aquest sentit, hi ha una anècdota divertida que va publicar el setmanari satíric Komerçant: dos corresponsals d'ITAR-TASS a Bonn van difondre per tot el món als milers d'abonats de l'agència TASS que exigien la destitució del cap del centre regional per Alemanya i Àustria, perquè era un general de la KGB retirat. El setmanari titulava la notícia: "Els reclutes venen el seu general". Alguns han demanat asil polític, i fins i tot algun mitjà occidental els ha acollit en el si de la seva redacció. Per exemple, el corresponsal a Bonn de la televisió de Moscou.
-Com veieu el futur immediat de la premsa a Rússia? -Aviat es debatrà sobre la pròxima Constitució, i els polítics voldrien tenir un o dos grans diaris controlats per tal de maniobrar millor les eleccions. Així podran dir al poble a qui han de votar. Un Consell de vigilància amb poders amplis, tal com ho preveu el futur Codi penal, constituiria un excel•lent instrument per a ells. Tota la premsa democràtica es pren aquesta catàstrofe imminent molt seriosament, i 14 redaccions de Moscou i de Sant Petersburg van publicar simultàniament, el 16 de juliol passat, /'Obxtxaïa Gaseta (el Diari Comúj. D'altra banda, el 27 de juliol, les Izvestija i el grup de premsa britànic Financial Times han signat un acord per publicar en rus un L'Hotel Rivoli Ramblas, de quatre estrelles-luxe, situat en un edifici art déco de les Rambles, al costat de la plaça de Catalunya, cor comercial i social de la ciutat, disposa d'un total de 90 habitacions, amb 14 suites, àmplies i confortables. Estan dotades d'insonorització i climatització, telèfon directe, TV via satèl•lit, vídeo, ràdio, fil musical, mini-bar, caixa de seguretat i Minitel.
El restaurant Le Brut ofereix plats regionals i internacionals, i el piano-bar Blue Moon una atmosfera acollidora.
Els salons, amb una capacitat de fins a 150 persones, gaudeixen de llum natural, insonorització i climatització, i dels més avançats mitjans àudio-visuals.
11 ^A la terrassa, que té una esplèndida vista panoràmica, es troba el Fitness Center, amb servei de bar, sauna, solàrium, gimnàs, jacuzzi, etc. La seguretat ha estat objecte de la màxima atenció. Els mitjans (circuit tancat de televisió, obertura de les portes de les habitacions mitjançant targeta, etc.) s'han combinat amb el factor humà, ja que l'hotel disposa d'un servei de seguretat les 24 hores del dia.
fe Rambla dels Estudis, 128 -08002 Barcelona. | 1 | perfect | {"ca": 0.9679886579860464, "fr": 0.022721337163750327, "it": 0.0021639368727381265, "es": 0.0023504831548707234, "oc": 0.0010446591799425438, "st": 0.0017535350520464126, "eo": 7.461851285303884e-05, "pt": 0.0019027720777524905} | |
mc4_ca_20230418_18_210762 | Enfermedad cutánea # Mycobacterium lepraeEnfermetat cutàneaPeriode d'incubacióTractamentTipusVacunes | 0.533466 | curate | {"ca": 1.0} | https://html.rincondelvago.com/lepra.html?url=lepra |
grup-elmon_ca_20230726_0_23416 | El dia assenyalat per decidir el futur de Barcelona s’acosta cada vegada més. Quan falta una setmana per les eleccions municipals del 28 de maig, el candidat a l’alcaldia per Junts, Xavier Trias, carrega contra Ada Colau i el pacte que va fer amb Manuel Valls després dels comicis del 2019 per convertir-se en la líder de govern barceloní. Trias ha assegurat que l’actual alcaldessa podria pactar amb la formació d’ultradreta per revalidar el seu mandat: “Qui ens diu que Colau no pactarà amb VOX per ser alcalde com ja va fer en el seu moment amb Valls, que són cosins germans”, ha sentenciat amb fermesa el candidat de Junts. De fet, Trias afirma que “si guanya justet” li passarà el mateix que a Maragall les passades eleccions, en les quals, tot i tenir la majoria de vots, no va aconseguir el control de l’Ajuntament.
En un acte que s’ha celebrat aquest matí a la plaça d’Orfila, al barri de Sant Andreu, l’alcaldable barceloní, acompanyat dels regidors municipals, Neus Munté i Jordi Martí, ha remarcat diverses vegades que votar-lo a ell és exercir el “vot útil” per fer fora Colau de l’Ajuntament. Trias ha volgut deixar clar que no té intenció de “fer cas” a les enquestes electorals que van sortint aquests dies. “El 80% dels barcelonins volen fora a Colau, necessiten un canvi”, afirma el candidat, que afegeix que les úniques enquestes “que el serveixen” són les seves, en les que es proclama “guanyador” de les pròximes eleccions. La darrera enquesta publicada pel diari El Mundo, però, assenyala el candidat socialista, Jaume Collboni, com a guanyador del 28M amb un 21,3% dels vots i 10 regidors.
Tot i que Trias reitera que “Barcelona necessita un canvi”, i per això Colau ha de deixar el govern, Munté ha volgut deixar clar que fer fora Colau no és “el seu objectiu principal”. Trias ha recalcat diverses vegades que el canvi que proposa per a la ciutat ve acompanyat de “més indústria, més comerç, més turisme i més serveis” davant d’una audiència entregada que aplaudia les seves promeses. Una audiència, però, que ha quedat en silenci que una veu discordant ha increpat Trias des del carrer, tot i que el candidat ha esquivat les seves paraules amb tranquil·litat. “Hem d’actuar com a capital de Catalunya i de la catalanitat”, ha continuat Trias que ha tornat a captar l’atenció del públic.
Més activitat econòmica
Durant l’acte d’aquest matí, l’alcaldable de Junts ha assegurat que Barcelona necessita més “activitat econòmica” per “acabar amb la pobresa”: “Hem de treballar per al benestar de la ciutat generant més activitat econòmica i sabent-la aprofitar bé”, afirma Trias que afegeix que més economia genera avantatges per a la població de la capital catalana. A banda, aprofitant la seva vista al districte de Sant Andreu, el candidat barceloní també ha volgut reivindicar la transformació urbanística de la Sagrera, ja que considera que “canviarà la vida a tota la ciutat de Barcelona”. Una reivindicació que, com assegura, “ja va fer quan es va presentar a alcalde el 2003”. Una transformació urbanística que havia d’estar enllestida el 2008, segons explica Trias, però que actualment les previsions no la donen per acabada fins al 2028.
Un dels altres temes que han marcat el discurs durant l’acte de campanya d’avui, diumenge 21, és la “inseguretat” de Barcelona. En aquest aspecte s’hi ha referit el regidor, Jordi Martí, durant el seu torn que ha promès que faran “una auditoria sobre la il·luminació de Sant Andreu” per fer front a la “falta de seguretat” dels carrers del districte a les nits. Tot i no ser una mesura directa, el regidor assegura que és un pas més per lluitar contra aquesta problemàtica. Aquesta, però, no és l’única proposta en referència a aquest tema, ja que Martí també garanteix que “es crearà la unitat nocturna de la Guàrdia Urbana de Sant Andreu” -una unitat que ja existeix en altres districtes de la ciutat- i que “implementaran més agents uniformats” als carrers del districte.
A banda de les propostes en referència a la seguretat, Trias també promet “tenir cura” del patrimoni del districte, i de la ciutat: “Hem de protegir la capella dels Segadors”, patrimoni de la parròquia de Sant Andreu de Palomar. Una afirmació que ha tingut una molt bona rebuda entre el centenar, aproximadament, de persones que s’han aplegat a la plaça d’Orfila per escoltar al candidat de Junts. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.totbarcelona.cat/politica/trias-colau-pactaria-vox-tornar-alcaldessa-361276/ |
mc4_ca_20230418_18_98998 | Ajornament dels aplecs de maig | Ajuntament de Sort
25 abril 2020 in Ajuntament, General, Novetats
Missatge de la Parròquia de Sant Feliu
Benvolguts veïns i veïnes del Pallars,
D’acord amb els equips organitzadors us comuniquem que per motiu de la situació d’alarma vigent i les recomanacions sanitàries que això implica ens entristeix dir-vos que aquest any 2020 no es realitzaran els següents aplecs que estaven programats:
1 de maig – Aplec de l’ermita de la Mare de Déu del Soler d’Enviny
3 de maig – Aplec del Santuari de la Mare de Déu d’Arboló
9 de maig – Aplec de Sant Miquel de Llarvent
31 de maig – Aplec de l’ermita de Nostra Senyora d’Esplà (Baix Pallars)
Amb la confiança que vindran temps millors i de cara a l’any vinent el tornarem a celebrar. Esperem la vostra comprensió i per qualsevol dubte restem a la vostra disposició.
Us saluda, mossèn Joan Pau Esteban | 0.763773 | curate | {"ca": 0.9468208092485549, "pt": 0.05317919075144509} | https://sort.cat/ajornament-aplecs-maig/ |
macocu_ca_20230731_3_289835 | Temes
22763 - 22763-Next_generation Departament de Drets Socials web | 0 | curate | {"en": 0.07462686567164178, "ca": 0.9253731343283582} | |
macocu_ca_20230731_6_301826 | Aquí teniu la relació de les tasques a realitzar el diumenge 21 de abril del 2013 al Campionat de Catalunya Escolar organitzat per la FCOC.
ORGANIGRAMA CCE 2013 CALDES DE MALAVELLA
Director de Cursa: Josep Maria Santiago i Lluís Ollora. | 0.647912 | curate | {"ca": 0.8290598290598291, "en": 0.17094017094017094} | |
mc4_ca_20230418_17_448957 | Manualitats per una tarda de pluja - Blog de La Mallorquina
Manualitats per una tarda de pluja
Sembla ser que ens espera un cap de setmana passat per aigua. Ni platja, ni llargues passejades sota el sol, ni aperitius a la terrassa.
Però recorda que quedar-se a casa tampoc té perquè ser avorrit. Ja que encara no podem fer el canvi d’armari (esperem no tardar massa) també podem passar una bona estona preparant alguna manualitat, més conegudes actualment com a DIY (do it yourself).
Nosaltres et proposem una manualitat molt fàcil de fer i ràpida perquè li puguis donar un toc de color molt divertit a casa teva! Avui us ensenyarem a fer espelmes amb fruites.
Què necessitarem? Una taronja o una llimona, un ganivet, una cullereta, oli d’oliva i uns mistos.
(Fotografies: Honestlywtf)
Segueix pas a pas cada una de les indicacions i veuràs que fàcil:
1. Amb l’ajuda d’un ganivet, fes un petit tall a la part superior de la taronja i retira la pell deixant un cercle.
2. Ara hauràs de treure de dins de la pell tot el contingut de la taronja (ajuda’t amb una cullereta) amb molt de compte perquè no es trenqui. Quan retiris l’interior de la taronja, procura deixar un tros de la pell interior que queda dins de la taronja (per entendre-ho millor, us recomano que mireu les fotografies).
3. Un cop has buidat la taronja, introdueix una mica d’oli dins la pell, sense arribar a cobrir el tros de pell blanca que hem deixat a la part inferior. I ja ho tens! (si no ho has aconseguit, sempre pots desfer una mica de cera d’una espelma a la part interior de la taronja i col·locar-hi una metxa procurant que es mantingui estàtica abans de que la cera s’endureixi)
Un consell: raspa la part inferior de la taronja perquè l’espelma es mantingui en posició vertical.
Si t’agrada decorar casa teva amb petits detalls de colors, segur que t’encantarà. A més, també pots fer-ho amb una llimona o una llima, o qualsevol altra fruita/verdura amb la pell dura.
Preparat per una tarda de manualitats? | 0.80353 | curate | {"ca": 0.9393166751657318, "id": 0.03773584905660377, "de": 0.013258541560428353, "cs": 0.0030596634370219276, "fi": 0.006629270780214176} | https://blog.lamallorquina.es/manualidades-para-una-tarde-de-lluvia-2/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_156984 | S'acosta la beatificació de la Mare Anna M. Janer i Anglarill (1800-1885), que omple de joia la família "janeriana" que en segueix les petjades, la nostra Diòcesi d'Urgell que la té com a filla ben il·lustre i l'Església sencera. Dissabte que ve, el delegat del Sant Pare reconeixerà la santedat i exemplaritat de la vida d'aquesta religiosa fundadora de l'Institut de la Sda. Família d'Urgell, i la proposarà com un full de ruta lluminós de seguiment del Crist.
Durant tota la seva vida, el seu lema de seguiment de Jesucrist fou: "Estimar-te i servir-te sempre i en tot". Amb aquestes paraules expressava clarament que la seva vida estava completament orientada cap a Déu, i per amor d'Ell, envers el servei concret i generós dels germans necessitats, en qualsevol lloc i circumstància. La seva acció i el seu compromís estigueren plenament arrelats en l'amor de Déu i floriren amb abundància envers els germans, i per això també avui la figura d'aquesta religiosa catalana del segle XIX ens interpel·la i esperona a tots nosaltres, homes i dones del segle XXI, immergits en l'era digital. Perquè l'amor rebut i donat no és només un llenguatge que traspassa les fronteres de l'espai i del temps, sinó que sobretot és un do que ve de Déu i que ens condueix cap a Ell, i per això és etern.
La Mare Janer va experimentar íntimament Déu com a font de l'amor a través de la contemplació i del seguiment de la persona de Jesucrist. Com Ell, que «no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per tothom» (Mc 10,45), la nova beata escollí el camí del servei humil i silenciós al proïsme per donar testimoni de la proximitat amorosa de Déu. En els infants, els malalts i els més necessitats, hi descobrí una presència especial del Fill de Déu encarnat, i s'abocà al seu servei perquè havia entès que, si es donava als pobres i als més petits, com Jesús va fer, Déu es donaria totalment a ella i faria a fons l'experiència de ser filla de Déu.
Anna Maria Janer se sabia estimada per Déu i volia estimar-lo. I coneixia el manament rebut de Jesús: «Qui estima Déu, també ha d'estimar el seu germà» (1Jn 4,21). La seva consagració a Déu com a esposa de Crist es materialitzà visiblement en la seva generosa entrega als germans des dels vots religiosos de castedat, pobresa i obediència. Les Constitucions de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell descriuen la seva radicalitat evangèlica amb aquestes paraules: «Jesucrist és per a Anna Maria Janer l'ideal suprem de la seva vida i la raó de la seva donació als altres. La seva caritat, feta servei als necessitats, veient en ells la imatge de Jesucrist, és signe autèntic del seu amor a Déu, que creix i s'enforteix per la recerca i el compliment de la voluntat divina» (Constitucions n. 4).
En els difícils temps de les lluites entre liberals i tradicionalistes, de guerres carlines i revolucions a Catalunya i a tot Espanya, es prodigà envers tots sense distinció, fossin del bàndol que fossin: «Jo recullo tots els qui tenen necessitat i estan ferits», deia. I seguint l'exemple de sant Pau (cf. 1Co 9,22), exhortava les seves filles espirituals a fer-se «totes a tots com Jesucrist ens ho ensenya».
La caritat cristiana, doncs, fou el centre vital de l'obra de servei impulsada per Anna Maria Janer. Una caritat tendra i maternal, sense escarafalls o grandiloqüències, que troba la manera de fer sempre bé al pròxim, rehabilitant-lo i fent-lo lliure. Que la seva beatificació ens ajudi a tots nosaltres a revifar el nostre amor cap a als germans i cap a Déu!
tornar a dalt
Segueix-nos
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.
Si no canvia la configuració del seu navegador, accepta el seu ús. Més informació
Accepto
L’accés a aquest lloc web pot implicar la utilització de cookies. Les cookies són petites quantitats d’informació que s’emmagatzemen en el navegador utilitzat per cada usuari perquè el servidor recordi certa informació que posteriorment pugui utilitzar. Aquesta informació permet identificar-li a vostè com un usuari concret i permet guardar les seves preferències personals, així com informació tècnica com poden ser visites o pàgines concretes que visiti.
Aquells usuaris que no desitgin rebre cookies o vulguin ser informats abans que s’emmagatzemin en la seva computadora, poden configurar el seu navegador a aquest efecte.
La major part dels navegadors d’avui dia permeten la gestió de les cookies de 3 formes diferents:
Les cookies no s’accepten mai.
El navegador pregunta a l’usuari si s’ha d’acceptar cada cookie.
Les cookies s’accepten sempre.
El navegador també pot incloure la possibilitat d’especificar millor quina cookies han de ser acceptades i quins no. En concret, l’usuari pot normalment acceptar alguna de les següents opcions:
rebutjar les cookies de determinats dominis;
rebutjar les cookies de tercers;
acceptar cookies com no persistents (s’eliminen quan el navegador es tanca);
permetre al servidor crear cookies per a un domini diferent.
A més, els navegadors poden també permetre als usuaris veure i esborrar cookies individualment.
Tercers
En alguns casos, compartim informació sobre els visitants d’aquest lloc de forma anònima o agregada amb tercers com puguin ser anunciants, patrocinadors o auditors amb l’única fi de millorar els nostres serveis. Totes aquestes tasques de processament seran regulades segons les normes legals i es respectaran tots els seus drets en matèria de protecció de dades conforme a la regulació vigent.
Aquest lloc mesura el tràfic amb diferents solucions que poden utilitzar cookies o web beacons per analitzar el que succeeix a les nostres pàgines.
Les cookies són fitxers creats en el navegador de l’usuari per registrar la seva activitat en el Lloc Web i permetre-li una navegació més fluïda i personalitzada.
Delegació d'Ensenyament
Enllaços
Consulteu la Biblia
Correu web
Contacte
NOTA LEGAL
pregaria.cat és un lloc web de recursos de pregària en català al servei de persones, grups, parròquies o moviments que busquin aprofundir en la seva vida de fe.
Des de 1972, la revista Església d'Urgell té com a primer objectiu promoure la consciència d'unitat en la diòcesi.
El Full Dominical és una publicació setmanal que s'edita per a tota la diòcesi amb informació de totes les parròquies.
Mans Unides és una ONG de voluntaris que lluita per eradicar la fam i la pobresa en el món.
Marca la X de l'Església en la Declaració de la Renda.Ajuda'ns a continuar ajudant.
Càritas és l’expressió de l’amor i el compromís de la comunitat cristiana per les persones que es troben en situació de pobresa, vulnerabilitat o exclusió social.
Nougrapats és una empresa de serveis promoguda i dirigida per Càritas d’Urgell, destinada a desenvolupar línies de negoci generadores d’ocupació i de processos d’acompanyament sociolaboral.
La Secció de Formació FEMN té com a principal tasca la formació integral dels futurs educadors (monitors, directors, animadors socioculturals...) en l'àmbit dels temps de lleure, que els capaciti adientment per tal dedesenvolupar la seva tasca amb suficients garanties de… | 0.830135 | curate | {"ca": 0.9806922196796338, "vi": 0.0018592677345537758, "pt": 0.0015732265446224256, "es": 0.006149885583524028, "fr": 0.009725400457665904} | https://bisbaturgell.org/index.php/ca/bisbatdurgell/383-sp-337/la-veu-del-bisbe/la-veu-del-bisbe-2011/3442-el-carisma-danna-maria-janer |
racoforumsanon_ca_20220809_2_799061 | Doncs això: fantasmes, aparicions, OVNIS, chemtrails, espiritisme, teories de la conspiració, regressions, exorcismes, reptilians... Creieu en alguna cosa considerada conspiració o paranormal? Expliqueu experiències si en teniu.Fa temps que no tenim un fil d'aquests i solien ser divertits
Em fan gràcia aquestes teories de reptilians disfressats d'humans que controlen el món | 0.698228 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_256364 | 300 contes per a un Tricentenari: Anar d'esquena al sol, com els de Navata - VilaWeb
Dissabte 23.08.2014 20:00
Els de Navata, a l'Empordà, es veu que estaven indignadíssims amb el Sol perquè cada vegada que anaven a mercat a Figueres de matí els venia d'esquena i quan en tornaven, al vespre, també. Van decidir de demanar consulta a un advocat per a buscar-hi una solució. El cas, l'explica el rondallaire Albert Estengre en el conte d'avui: Anar d'esquena al sol, com els de Navata. | 0.729433 | curate | {"ca": 0.9479166666666666, "de": 0.052083333333333336} | https://www.vilaweb.cat/noticia/4208007/20140823/300-contes-tricentenari-anar-desquena-sol-navata.html |
mc4_ca_20230418_10_205671 | curiositats de la xocolata
jueves, 11 de junio de 2015 14:04:00
Que tal família del Restaurant Roma! de ben segur que a la majoria de vosaltres us agrada la xocolata… cert?
Però… quins són els països que més consumeixen xocolata?
Aquest serà el nostre TOP Interessant del dia. El top 10 amb els països que més consumeixen xocolata.
Xifra expressa en KG per càpita. (Quilos per cap)
1. Suïssa: 11,4
2. Regne Unit: 9,5
3. Belgica: 8,7
4. Alemanya: 8.6
5. Irlanda: 8.1
6. Dinamarca. 7,9
7. Noruega: 6,1
8. Àustria: 6,0
9. Polònia: 5,6
10. Estats Units: 5,4
Que us sembla, i per celebrar-ho, aprofitarem per donar-vos la recepta de la Coulant de xocolata:
– 115 gr. xocolata fondant
– 75 gr. mantega
– 75 gr. sucre
– 75 gr. farina
– Una mica de cacau en pols
En un bol tirem els ous i el sucre i barregem bé amb l'ajuda d'unes varetes. A continuació incorporem la xocolata i la mantega, que haurem fos prèviament. Pots fondre'ls a el bany maría o en el microones, amb l'opció descongelar. Seguim batent tot fins que estigui ben integrat. Finalment afegim la mantega amb l'ajuda d'un tamizador. Aquest utensili és molt útil ja que gràcies a unes fulles, aconsegueix incorporar aire a la farina i així les masses queden molt més esponjosas. Hem d'aconseguir que tots els ingredients quedin ben barrejats perquè resulti una mescla homogènia.
Per fornear els nostres coulants utilitzarem unes "flaneras" ben impregnades amb mantega, per evitar que es peguin. Després anem a espolsegar amb una mica de cacau en pols, o si preferiu, farina. Cal cerciorar-se que quedin ben impregnats els laterals el motlle amb la pols, i després sacsejar l'excés. Finalment cal emplenar les "flaneres" amb la preparació. Les quantitats que hem utilitzat són ideals per a quatre coulants.
La recepta ja està gairebé llesta, solament cal deixar-la reposar en la nevera durant dotze hores o dues hores en el congelador. Precalentar el forn a 220 graus i cuinar els coulant deu minuts. Solament mancada desmoldar amb l'ajuda d'un ganivet, i a menjar! Està exquisit acompanyat amb fruites, nata o gelat.
Com sempre amics/gues, us animem a penjar al nostre Facebook les vostres creacions ! ! | 0.663795 | curate | {"ca": 0.8235014272121789, "es": 0.049476688867745006, "pt": 0.05708848715509039, "it": 0.029495718363463368, "cs": 0.009039010466222646, "fr": 0.011893434823977164, "da": 0.0009514747859181732, "pl": 0.01569933396764986, "eo": 0.0028544243577545195} | http://restaurantroma.es/xocolata |
cawac_ca_20200528_9_61803 | Un any més, toca posar-se a treballar per coordinar l'arribada de la Flama del Canigó a viles i ciutats d'arreu dels Països Catalans per Sant Joan. Òmnium Cultural, de la mà de Tradicions i Costums, convoca a totes aquelles persones, entitats, plataformes i institucions que organitzen al seu barri, poble o ciutat la distribució i la rebuda de la Flama del Canigó. | 0.777778 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.omnium.cat/que-fem?page=33 |
mc4_ca_20230418_8_46000 | FERNANDO PINÓS - Política de privacitat
A traves del present avís,
Fernando Pinòs Guirao (des d’ara, Fernando Pinòs Guirao) informa als usuaris en compliment del article 13 de Reglament UE 2016/679 del Parlament Europeo i del Consell, del 27 de abril de 2016, relatiu a la protecció de dades de caràcter personal (des d’ara, el Reglament), amb la finalitat que aquestsdecideixin de forma expressa, lliurei voluntària, si desitgen facilitar-les les dades personals que li són sol·licitades en el lloc Web per la prestació dels seus serveis.
És el titular del portal Web www.fpinos.com, que actua exclusivament com explotadora, i gestora delscontinguts dels portals Web, domiciliats a:
NIF: 46131194-W
Tel : 934677203
Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona, Tom , Foli , Full , Inscripció , és l’encarregada de l’explotació, gestió i funcionament del portal Web esmentat anteriorment.
Si vol contactar amb nosaltres, potfer-ho mitjançant correu postal a l’adreça esmentada al paràgraf anterior, o bé a través del correu electrònic a:[email protected]
També s’informa que la finalitat del tractament a quèes destinen les dades que ens faciliten els usuaris és exclusivament la de cursar la seva petició o consulta que realitzen a través del presentlloc Web i, si s’escau, si els usuaris expressament ho consenten mitjançant la marcació de la casella corresponent a peu del formulari de recollida de dades, remetre’ls informació sobre las activitats del Prestador del Servei que puguin resultar del seu interès, entrenant-se que ambl’enviament de les seves dades autoritza expressament al Prestador del Serveiper el tractament de les seves dadesamb les anteriors finalitats.
El consentiment prestat, que constitueix la base jurídica que legitima el tractament de les dades, és revocable en qualsevol momentsense que això afecti a la licitud del tractament basat en el consentiment previ a la seva retirada.
S’informa que les dades poden ser utilitzades perl’enviament de comunicacions Comerciales, per qualsevol mitjà, relatiu a altres serveis de la nostra empresa que puguin ser del seu interès. Si bé podrà en qualsevol momentoposar-se a aquest tipusd’enviaments, enviant un correu electrònic a la direcció[email protected]
Aixímateix, podrà exercirels drets d’accés, rectificació, cancel·lació i, si escau, d’oposició (Drets ARCO), en els termes establerts per la Llei Orgànica 15/1999 (LOPD), presentant o enviat una sol·licitud per escrit, dirigida a
i acompanyada d’una fotocopia del seu DNI o documentacreditatiu equivalenti indicanta l’assumpte “PROTECCIÓ DE DADES”
El Prestador del Servei ha adoptat els nivells de seguretat de protecció de les dades personals exigides a la legislació vigent de protecció de dades, instal·lant les mesures tècniques i organitzatives necessàries per evitar la pèrdua, mal ús, alteració, accés no autoritzat ialtres riscos possibles.
Igualment, el Prestador del Serveiescompromet al compliment de la seva obligació de secret de les dades personals idel seu deure de guardar-les i adoptarà totes les mesures necessàries per evitar la seva alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat, tenint en compte en tot moment de l’estat de la tecnologia.
Els usuaris o persones que els representin podran exercir en qualsevol moment el dret de accés, rectificació, supressió i, si escau, oposició d’acord ambel que estableixel Reglament, dirigint una comunicació escrita a Fernando Pinòs Guirao, a la següent direcció postal C/ CONSELL DE CENT, 325-08007 -BARCELONA, i/o electrònica [email protected] en la que s’acrediti la identitat de l’usuari.
En cas de que el Prestador del Serveiprestés algun tipus de servei especial en el qual determini unes previsions específiques diferents a aquestes, pel que fa a la protecció de dades, tindrà primacia l’aplicació de las normes particulars indicades peraquest servei en particular per sobre de les presents, en cas d’incongruència.
Fernando Pinòs Guiraoamb domicili social a:
És el titular de diferents fitxers que ha inscrit en el Registre General de Protecció de Dadesdepenent de l’Agencia Espanyola de Protecció de Dadesi que poden ser consultades en la Web http://www.agpd.es
En concret, les dadesrecollides a traves de la present Web, s’incorporen al fitxer [CLIENTES POTENCIALES/USUARIOS WEB / NEWSLETTER], a los que les serà aplicable la present Política de Privacitat.
Recollidai Tractament
Per el Fitxer [CLIENTES POTENCIALES/USUARIOS WEB / NEWSLETTER], oferir la informació sol·licitada pels interessats al formulari o qüestionari de la pàgina Web www.fpinos.com.
Remetre’ls informació sobre les nostres ofertes de productes o serveis del portal titularitat de Fernando Pinòs Guirao.
En el casque hi hagi tercers queaccedeixin a aquest fitxer iambelsqualshi hagi obligació de subscriure el contracte que prescriu (l’article 12 de la LOPD). Es signaràaquest contracte sobre els termes que marca el citat article, que regularà contractualment l’ús i la confidencialitat de les dades de caràcter personal, de conformitat amb el que disposa la legislació vigent.
Mitjançantl’emplenamentdels diversos formularis continguts en la Web esmentada anteriorment, l’interessatpresta el seu consentiment perquè les dades de caràcter personal subministrades siguin incorporades a l’esmentat fitxer, sent objecte de tractament per la mateixade conformitat amb la present Política de Privacitat. De la mateixa manera presta consentiment perquèFernando Pinòs Guirao enviï informació periòdica i informar de nostres ofertes i serveis.
Si bé en qualsevol momentpot oposar a aquest tipus d’enviaments, enviant un correu electrònic a l’adreça:
Fernando Pinòs Guirao, ha adoptatels nivells de seguretat de protecció de les dades de caràcter personal legalmentrequerits, i ha instal·lat totselsmitjansimesures tècniques al seu abast per evitar la pèrdua, mal ús, alteració, accés no autoritzat i robatori dels mateixos.
Els interessats titulares de les dadescontingudes en el fitxer [CLIENTES POTENCIALES/USUARIOS WEB / NEWSLETTER], així comels titulars de dades contingudes en qualsevoldels fitxers titularitat de Fernando Pinòs Guirao, podran dirigir-se a l’entitat, com a responsable dels fitxers, amb la finalitat de poder exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació, isi escau oposició (Drets ARCO) referent a les dades incorporades en el tractament. Aquestes drets tenen caràcter “personalíssim”, por lo qual cosa únicament podran ser exercitats perel propi interessat, o el seu representant legal, prèvia acreditació de seva identitat, o si escau, de la suficiència de la representació.
[email protected].
Fernando Pinòs Guirao,
C/ CONSELL DE CENT, 325-08007 -BARCELONA.
Fernando Pinòs Guirao, procedirà a notificar la seva decisió en el termini d’un mes. Si fos en sentit afirmatiu,l’interessat podrà accedir a la referida informació en el termini dels 10 dies següents a la notificació.
El dret de rectificació i cancel·lació podran ser exercitats, d’acordamb lessegüents previsions, sempre que l’interessat consideri que les dadesrecollides en els nostres fitxers son inexactes, incompletes, inadequades o excessives. En aquest cas, podrà exercitar-los a través d’algun dels mitjans anteriorment previstos.
Fernando Pinòs Guirao, procedirà a la rectificació o cancel·lació dins dels 10 dies següents al de la recepció de la sol·licitud.
Fernando Pinòs Guirao, se reserva el dret de modificar la present política ambl’objecte d’adaptar a les novetats legislatives o jurisprudencials, així com les que poguessin derivar-se de “codis tipus” existents en la matèria. Tals canvis seran comunicatsamb l’antelació que sigui necessària a la nostra pàgina Web, senseperjudici de reclamar el consentiment necessari delsafectatsquanaquest no es considerés atorgatconformementalstermes de la present política.
Qualsevoldubte, pregunta o comentaris que pogués albergar amb referència a la present normativa, no dubti a consultar-dirigintla seva comunicació sobre aquest tema a:
De conformitat ambl’article 10 de la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de “Serveis de la Societat de la Informació iComerç Electrònic (LSSI)”, posem en el seu coneixement la següent informació:
Fernando Pinòs Guirao, [d’ara endavant Fernando Pinòs Guirao], és el titular del portal Web www.fpinos.com, que actua exclusivament com explotadora, i gestora dels continguts delsportals Web, domiciliats en:
Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona, Tom , Foli , Full , Inscripció , és l’encarregada de la explotació, gestió i funcionament del portal Web mencionat anteriorment.
Si vol contactar ambnosaltres, potfer-homitjançant correu postal a l’adreça esmentada al paràgraf anterior, o bé a través del correu electrònic a:
Llevat que específicament s’estableixiel contrari, es considerarà necessari completar toteslesdades requerides en el formulari de dades. En el cas de no subministrar totes les dades estimades com necessàries, el Prestador del servei podrà, dependent del cas, no cursar la concreta sol·licitud que s’efectuï. Les dades facilitades es conservaran fins que el moment en quèels usuaris decideixin revocar el seu consentiment al tractament.
Els usuarishauran d’omplir els formularisamb dades veritables, exactes, completes i actualitzades, responentdels danysi perjudicis que pogués ocasionar a causa de l’emplenament defectuósdels formularisamb dades falses, inexactes, incompletes o no actualitzades.
La utilització del portal Web atribueix la condició d’Usuari, i implica l’acceptació total i sense reserves de totesicadascuna de les disposicions incloses en este Avís Legal, en la versió publicada para Fernando Pinòs Guirao en el mateix moment en quèl’Usuariaccedeixi a la Web. En conseqüència, l’Usuariha de llegir atentament el present Avís Legal en cadascuna de les ocasions en quèes proposi utilitzar la Web, ja que pot partir modificacions.
INFORMACIÓ SOBRE ELSVINCLES “LINKS”
Fernando Pinòs Guirao no es fa responsable de las webs no pròpies o de tercers, a les qualses pot accedir mitjançantvincles “links” o de qualsevol contingutposat a disposició per tercers.
Qualsevol ús d’un vincle o accés a una Web no pròpia és realitzat per voluntati riscexclusiu de l’usuarii Fernando Pinòs Guirao no recomana ni garanteixcap informacióobtinguda a través d’un vinclealiè a la web de www.fpinos.com, ni es responsabilitza de cappèrdua, reclamació o perjudici derivada de l’ús o mal ús d’un vincle, o de la informacióobtinguda a través d’ell, incloentaltresvincles o webs, de la interrupció en el servei o en l’accés, o de l’ús o mal úsd’un vincle, tant al connectar al portal Web www.fpinos.com, com al accedir a la informació d’altres webs desde del mateix portal Web.
La informacióiserveisinclosos o disponibles a través de les pàgines Web poden incloure incorreccions o errors tipogràfics. De forma periòdica s’incorporen canvis a la informaciócontinguda. Fernando Pinòs Guiraopot introduir en qualsevol momentmilloresi/o canvis en elsserveis o continguts.
També s’adverteix que elscontinguts d’aquesta Web, tenen la finalitat informativa en quant a l’oferta de serveisi tarifes. Segons el previst en el present avií legal i la resta de textos legals del present portal Web.
INFORMACIÓ SOBRE LA EXEMPCIÓ DE TOTARESPONSABILITAT DERIVADA D’UNA FALLADA TÈCNICAI DE CONTINGUT
Fernando Pinòs Guirao declina qualsevolresponsabilitat en cas que existeixin interrupcions o un mal funcionamentdels serveis o contingutsofertsa Internet, qualsevol que siguila causa.
Així mateix, Fernando Pinòs Guirao no esfa responsable per caigudes de la xarxa, pèrdues de negoci a conseqüència d’aquestescaigudes, suspensions temporals del fluid elèctric o qualsevolaltra tipus.
Fernando Pinòs Guirao no declara ni garanteix que els serveis o continguts no siguin interromputs o que estiguinlliures d’errors, que els defectessiguin corregits, o que el servei o el servidor que ho posa a disposició estiguinlliures de virus o altres components nocius, sense perjudici que Fernando Pinòs Guirao realitza els seus millors esforços a evitar aquest tipus d’incidents. En cas de que l’Usuariprengués determinades decisions o realitzés accions en base a la informacióinclosa en qualsevol de los “websites”, esrecomana la comprovació de la informaciórebudaamb altres fonts.
INFORMACIÓ RELATIVA A LA PROPIETATINTEL·LECTUALI INDUSTRIAL
L’estructura, disseny i forma de presentaciódels elements (gràfics, imatges, fitxers logotips, combinacions de colors i qualsevol element susceptible de protecció) estan protegides por drets de propietat intel·lectual, titularitat de Fernando Pinòs Guirao.
Estan prohibides la reproducció, la transformació, distribució, comunicació pública, posada a disposició del públic i, en general qualsevolaltra forma d’explotació, parcial o total dels elements referits en l’apartat anterior. Aquests actes d’explotaciónomés podran ser realitzades en virtut d’autorització expressa de Fernando Pinòs Guirao i que, en totcas, haurande fer referència explícita a la titularitat delscitatsdrets de propietat intel·lectual de Fernando Pinòs Guirao.
Només està autoritzat per a l’ús privat del material documental elaborat per a la Fernando Pinòs Guirao. En cap cas, podrà suprimir, alterar, eludir o manipular qualsevoldispositiu de protecció o sistemes de Seguridad que pugin estar instal·lats.
Excepte autorització expressa de Fernando Pinòs Guirao no espermetl’enllaç a “pàgines finals”, el “frame” iqualsevolaltre manipulació similar. Els enllaçoshan de ser semprea la pàgina principal o “home page” www.fpinos.com.
Els signes distintius (marques, noms comercials) de Fernando Pinòs Guirao, estan protegits por drets de propietat industrial, quedant prohibida la utilització o manipulació de qualsevold’aquests, excepte autorització expressa i per escrit de Fernando Pinòs Guirao.
La seguretat és una prioritat per Fernando Pinòs Guirao, de manera que vamrealitzar el màxim esforç per assegurar-nos de que el nostre procés de transaccions sigui seguri que la seva informació personal estigui a bon resguard:
No comparteixidades Personals
Identifiqueuels correus Electrònics Falsos (intents de ‘spoofing’ o ‘phishing’)
Protegiula vostra contrasenya
Sempre efectuï els seus pagaments mitjançantels mitjans de pagament de Fernando Pinòs Guirao
SEMPRE S’EFECTUAN ELS PAGAMENTS MITJANÇANTMITJANS DE PAGAMENTS SEGURS DE Fernando Pinòs Guirao.
Els pagaments realitzats a través delsmitjans de pagament de Fernando Pinòs Guirao són segurs, estan garantits, i són els únics mètodes de pagament autoritzats i reconeguts en Fernando Pinòs Guirao.
S’informa al comprador de productes d’aquestlloc web, de la existència d’una plataforma de resolució de litigis en línia
D’acord ambla Article 14.1 del Reglament (UE) 524/2013:
“La Comissió Europea facilita una plataforma de resolució de litigis en línia que se troba disponible en el següent enllaç: http://ec.europa.eu/consumers/odr/
Elsconsumidorspodran sotmetre les seves reclamacions a través de la plataforma de resolució de litigis en línia”
Fernando Pinòs Guiraomai li enviarà un correu electrònic ni li trucarà por telèfon per demanar-li que reveli o verifiqui la contrasenya del seu compte en Fernando Pinòs Guirao ni els seus números de compte bancària o targeta de crèdit, ni cap altre tipus d’informació personal. En cas de que algúesposi en contacteamb vostè o de rebre un correu electrònic no sol·licitat que li demani algunes de les dades anteriors, no responguiicomuniqui-ho immediatament a NOMBRE EMPRESA perquè procedeixin a la recercad’incident.
Ignore todo correo electrónico que reciba en el que se le solicite información personal o que le redirija a otra página web que no sea propiedad de Fernando Pinòs Guiraoo de sociedades de su grupo, o en el que se le pida que pague fuera de los medios de pago de Fernando Pinòs Guirao, ya que podría ser un intento de suplantación de personalidad (‘spoofing’ o ‘phishing’), y deberá considerarlo fraudulento.
Fernando Pinòs Guirao utiliza el dominio “www.fpinos.com” para sus correos electronicos. Si usted recibe un correo electrónico con un formato diferente, por ejemplo: [email protected], puede estar seguro que es un correo falso.
Algunos correos electrónicos que practican phishing contienen enlaces a sitios web que utilizan la palabra “Fernando Pinòs Guirao” en su URL. | 0.849572 | curate | {"ca": 0.94430364097175, "es": 0.05272918340854299, "ru": 0.0009272423811584348, "fr": 0.0009272423811584348, "en": 0.0011126908573901217} | http://www.fpinos.com/politica-de-privacitat/ |
mc4_ca_20230418_2_281206 | AGENDA UDOLS – www.udols.org
UDOLS ASSOCIACIÓ
AGENDA UDOLS
NORMATIVA (Dret Animal)
Part del Equip d'Udols
DINGO NATURA PATROCINADOR DE UDOLS
¿Tenir cura del benestar dels gossos o no tenir-ne cura? Aquesta és la qüestió. Udols Associació i Dingonatura tenen clara la resposta. Cuidar-lo. Per això, durant aquest any treballaran junts pel benestar caní.
SAMARRETES DE UDOLS
UDOLS, ASSOCIACIÓ 18/06/2015 18/06/2015 ACTES Seguir llegint
Tel : 666 892 608 [email protected] | 0 | curate | {"es": 0.13626373626373625, "ca": 0.6483516483516484, "ja": 0.026373626373626374, "en": 0.09230769230769231, "pt": 0.02197802197802198, "fr": 0.07472527472527472} | http://udols.barcelona.ppe.entitats.diba.cat/noticies/agenda/ |
mc4_ca_20230418_9_10535 | 27-2-12 | EDITORIAL
← 20-2-12
EUROVEGAS: EL PACTE AMB EL DIABLE
El magnat Sheldon Adelson, el principal empresari de Las Vegas, té la intenció de crear una altra gran zona d’oci recreatiu a l’Estat espanyol, un territori marcat pel bon clima i la fama internacional de la seva fiesta¸ per atraure clients europeus. Com és habitual, Madrid i Barcelona competeixen per ser-ne la seu. El principal benefici que ofereix el projecte és la creació de llocs de treball i l’impuls turístic que els casinos podrien generar a nivell particular i empresarial. L’altra cara de la moneda són les pressions per relaxar la legislació vigent, per reduir els drets dels treballadors (equiparant-los amb els americans, sense la “protecció” laboral definida aquí per llei), la imatge del turisme que es transmet a l’exterior i l’impacte visual que aquesta infrastructura suposaria. De nou, el diable ofereix un pacte: vendre els valors propis a canvi de diners, sabent que ara són més necessaris que mai. Davant d’aquesta situació, els economistes hi veuen una oportunitat de millora, però moltes veus (de partits polítics, associacions i particulars), s’han aixecat en contra, argumentant el que el model Barcelona, basat en un turisme de “qualitat”, amb inquietuds culturals i a la recerca d’elements únics al món (amb la marca Gaudí com a principal emblema), estaria en perill. Amb l’Eurovegas a Barcelona, el turisme es massificaria i vindria gent només a jugar als Casinos i a sortir de festa, sense conèixer les meravelles que han fet de Barcelona un referent mundial. Aquestes veus contràries, però, s’obliden que el pacte amb el Diable fa anys que ja està tancat. Perquè s’oposen als Casinos i a la nova postal de Barcelona, si a la zona del Fòrum i al 22@ ja han implantat aquest model? Quanta gent ja ve a Barcelona només a sortir de festa o a una reunió empresarial, sense aprofundir en la nostra realitat cultural? No s’han adonat que aquest és el preu que ja han pagat per ser una “ciutat de referència” i d’atracció de negocis i de capital? És cert que l’Eurovegas és anar un pas més enllà, però els responsables polítics han de tenir ben clar que les reformes que s’han realitzat a Barcelona durant els darrers 20 anys han avançat per aquest camí. Si aquesta oferta ha arribat és per culpa o gràcies al nou model Barcelona, subordinat als interessos del capital. Com a mínim el projecte d’ubicació de l’Eurovegas aparta aquest nou centre de negoci del centre tradicional de la ciutat, quelcom que permetrà la convivència dels dos tipus de turisme; altres projectes no han tingut aquesta delicadesa i, ubicant-los a l’interior de la ciutat, han escampat l’empremta del Diable entre els nostres carrers.
El cultiu: TMB, per l’exemple de participació en la presa de decisions d’una empresa. Els propis treballadors han decidit el seu futur, al marge dels acords sindicals, que sovint responen més als seus propis interessos que als dels treballadors que representen. Els referèndums del cap de setmana són un exemple de transparència i democràcia.
El fangar: AMICS DE SÍRIA, per la seva nul·la eficàcia en la resolució del conflicte al país àrab. La majoria han estat còmplices durant més de 10 anys del president Bashar-al Assad. Ara que l’escalada de violència és cada vegada més gran, els organismes internacionals segueixen prioritzant els seus interessos per davant dels drama humà que s’hi està vivint. En el millor dels casos es limiten a declarar (tèbiament) “bones intencions”; en el pitjor, giren la mirada per no afrontar una realitat difícil que ells han ajudat a crear.
Aquesta entrada ha esta publicada en 00-Barcelona, 14-Febrer 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.85662 | curate | {"en": 0.007631507222676479, "es": 0.02698282910874898, "ca": 0.9653856636685746} | https://editoriallallacuna.wordpress.com/2012/02/27/27-2-12/ |
macocu_ca_20230731_2_341796 | Esteu aquí
EXTRAESCOLAR: Amb el mètode Codelearn aprendran programació i pensament computacional. Gràcies a això, podran crear tot tipus de coses, com ara videojocs, apps, robots, aparells electrònics... és la potència el pensament computacional, l’habilitat de resoldre problemes sense estar lligat a un llenguatge o model de robot concret.
CASALS ESTIU, SS I NADAL: Durant l’època de classes i també a les vacances: els nens, nenes i joves d’entre 7 i 18 anys es poden apuntar a diferents campus, cursos i activitats on aprenen a treballar amb programes i tecnologies específiques. Els alumnes no només passaran estones divertides i entretingudes, sinó que, a més, adquiriran coneixements i habilitats que els ajudaran a tenir èxit en un present i futur cada vegada més competitiu.
→ Trobeu les diferents temàtiques i dates disponibles en el següent enllaç.
Notícia | 0.811104 | curate | {"es": 0.011614401858304297, "ca": 0.9802555168408827, "pt": 0.008130081300813009} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_98662 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
CULTURA > ART I MUSEUS
L’exposició, fins al 31 de març, és un recorregut cronològic per la trajectòria del cineasta novaiorquès
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
‘Si es pot escriure o pensar, es pot filmar.’ Stanley Kubrick (1928-1999), nascut al barri del Bronx de Nova York, és un dels cineastes més importants del segle XX. L’exposició internacional que duu el seu nom ha arribat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i s’hi estarà fins al 31 de març del 2019.
‘Stanley Kubrick’, que ja ha passat per ciutats com Frankfurt, Ciutat de Mèxic, Seül, Los Ángeles i París, repassa la trajectòria artística del director de cinema novaiorquès, des del començament com a fotògraf a la revista Look fins a les peces cinematogràfiques que mai no van arribar a veure la llum.
Cap cineasta no ha encarnat millor que Kubrick la idea del director de cinema com a demiürg: creador, ordenador, constructor d’universos propis a l’interior dels quals tot allò humà pot esdevenir caòtic. En la seva filmografia, formada per setze films, Kubrick va explorar diversos gèneres i temes, va revolucionar les formes i va crear un llenguatge propi. Ell mateix va construir-se un personatge de geni remot, esquiu i cerebral. El seu univers és regit pel rigor formal i barrejat amb una visió pessimista però compassiva de l’ésser humà, en uns films on sovint es troben la violència, el desig, l’obsessió i la pulsió de la mort.
L’exposició s’articula en tres parts. La més extensa i central és ‘Panòptic Kubrick’, que fa el recorregut per l’obra publicada de l’artista. Des dels primers passos i les primeres cintes de gènere negre (Killer’s Kiss i The Killing) fins a Camins de glòria Spartacus, Lolita, Dr. Strangelove, 2001: una odissea de l’espai, La taronja mecànica, Barry Lyndon, El resplandor, La jaqueta metàl·lica i Eyes Wide Shut.
La mostra, la conformen els objectes, l’escenografia, els articles, el vestuari i altres elements clau en relació amb les obres. Per exemple, destaca la correspondència amb l’escriptor Vladímir Nabókov sobre l’adaptació cinematogràfica de la novel·la Lolita, i també l’àmplia mostra escenogràfica de La taronja mecànica.
Continguts inèdits a Barcelona Jordi Costa, crític de cinema i escriptor, és el comissari de l’adaptació de l’exposició a Barcelona. La mostra del CCCB incorpora continguts inèdits, com ara nous materials i objectes de 2001: una odissea de l’espai, que enguany celebra cinquanta anys, guions il·lustrats del film Barry Lyndon i entrevistes inèdites a actors i directors que van col·laborar amb Kubrick.
A més, la primera part de l’exposició és totalment nova: una instal·lació audiovisual biogràfica de Manuel Huerga que presenta al visitant l’univers artístic de Kubrick.
Detalls de l’exposició #KubrickCCCB. Us esperem aquesta tarda a la inauguració! pic.twitter.com/AXqCSNjpMa
— CCCB (@cececebe) October 23, 2018
Kubrick i la música Als films de Kubrick, la música hi té un paper fonamental. ‘La marsellesa’, ‘Singin’ in the rain’, ‘La gazza ladra’, de Rossini, o ‘These boots are made for walking’, de Nancy Sinatra, són cançons que Kubrick va incorporar a les seves obres com a element de suport narratiu i d’impacte emocional. I les bandes sonores dels seus films també s’han mantingut en l’imaginari col·lectiu vinculat al cineasta.
Tant és així que a la inauguració de l’exposició, l’Orquestra Simfònica del Vallès va oferir un concert al pati de les Dones del CCCB amb les peces clàssiques de les obres del director novaiorquès. A més, el departament d’educació del museu proposa de recórrer cinc segles de música amb la filmografia del cineasta.
També en podeu escoltar la llista musical d’Spotify. <span data-mce-type="bookmark" style="display: inline-block; width: 0px; overflow: hidden; line-height: 0;" class="mce_SELRES_start"></span><span data-mce-type="bookmark" style="display: inline-block; width: 0px; overflow: hidden; line-height: 0;" class="mce_SELRES_start"><span data-mce-type="bookmark" style="display: inline-block; width: 0px; overflow: hidden; line-height: 0;" class="mce_SELRES_start"></span></span>
Activitats paral·leles La Filmoteca de Catalunya acull, durant els mesos d’octubre i novembre, el cicle ‘Stanley Kubrick, un gegant’, que el dimecres 24 d’octubre presentarà Barry Lyndon amb la presència de la filla de Kubrick, Katharina Kubrick. En relació al cicle de la Filmoteca, el CCCB també ha organitzat un cinefòrum per analitzar-ne l’obra.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.757232 | curate | {"ca": 0.9025227389737429, "en": 0.08803844173674275, "zh": 0.004461987300497683, "it": 0.0032606830272867687, "es": 0.001716148961729878} | : /noticies/el-mon-artistic-de-stanley-kubrick-pren-el-cccb/ |
mc4_ca_20230418_1_229163 | Categoria principal o arrel: ROOT Categoria: Altres Notícies Àrees Publicat el Dijous, 05 Octubre 2017
A la manifestació a més dels veïns de Roquetes hi ha participat molta gent vinguda de poblacions veïnes, acompanyats dels seus regidors i també d'alguns alcaldes com l'alcalde de Tortosa, Jesús, Perelló, Xerta o Paüls.
Com a mostra d'aquest suport l'alcalde de Jesús, Víctor Ferrando, ha regalat la bandera de la població de Jesús a Roquetes, un gest que ha estat molt agraït pel primer tinent d'alcalde de la ciutat, Sisco Ollé.
L'alcalde de Roquetes, Paco Gas, també va voler agrair les moltes mostres de suport que la ciutat ha rebut per part de la gent de totes les Terres de l'Ebre a l'hora que recordava els lamentables fets que van protagonitzar a Roquetes els antiavalots de la Guàrdia Civil.
La manifestació va sortir a les 12 del migdia des del pavelló poliesportiu de Roquetes encapçalada per una quinzena de tractors, seguida d'una pancarta amb el lema '3 d'octubre Vaga General, aturem el País. Som gent de Pau', portada per una dotzena de joves i a continuació alcaldes, regidors, representants d'entitats i una llarga cua de 700 metres de llargada aplegant al voltant de 10.000 persones manifestant-se en defensa de la llibertat i contra la repressió de l'Estat.
En finalitzar la concentració a la seu de la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre a Tortosa, l'alcalde de Roquetes, Paco Gas, valorava molt positivament la massiva participació de la gent sortint als carrers per demostrar el seu suport al Govern i al Parlament perquè portin endavant el procés. | 0.887981 | curate | {"ca": 1.0} | http://roquetes.cat/ajuntament/140-altres-noticies-arees/2323-reportatge-manifestacio-aturada-general-3-d-octubre-2017-de-roquetes-a-tortosa?tmpl=component&print=1&page= |
mc4_ca_20230418_1_786025 | Showing 10 out of a total of 86 results for collection: Departament de Ciències Polítiques i Socials. (0.17 seconds) | 0.582921 | curate | {"ca": 0.8782608695652174, "en": 0.12173913043478261} | https://tesisenred.net/handle/10803/238/discover?field=subject&filtertype=subject&filter_relational_operator=equals&filter=valores |
racoforumsanon_ca_20220809_1_98351 | Proposso el típic joc de preguntes i respostes però amb la vessant friki del terme. El joc consisteix a que els usuaris facin preguntes rares, estrambòtiques, curioses, inùtils, de sèrie Z, etc..però que tinguin una resposta real i única, i els mateixos usuaris responguin. La finalitat del joc es distreure'ns una mica i ampliar el nostre repertori de frikades i dades inùtils per triomfar a les reunions avorrides d'amics i familiars. No hi ha premi. A tall d'exemple començaré jo amb una pregunta tonta però que m'encurioseix i no tinc ganes de buscar, a veure quants usuaris la sabeu?
Quin és el poble amb MENYS habitants dels PPCC?
El municipi (suposo que et refereixes a això) més petit (en superfície) és la Venta de l'Emperador, a l'Horta. El que té menys habitants és Cauders de Conflent, amb 6 habitants. | 0.778085 | curate | {"ca": 0.9814126394052045, "it": 0.01858736059479554} | |
macocu_ca_20230731_7_214313 | Història de les targetes de crèdit
Com un oblit va aconseguir crear la targeta de crèdit, sabrem la seva història, els seus avantatges i inconvenients.
Doncs per mí, l’experiència amb les targetes de credit ha sigut bona, ban bé per a quan no tens diners en efectiu I et treuen d’un apur. La pega es que són un pèl massa còmodes i no et pots acostumar perqué de seguida s’incrementa la despessa. Cal anar en compte!
Cert, Jordi! Cal vigilar, quan pagues amb targeta sembla que no estiguis gastant diners ... però com bé dius, té moltes coses bones també. Gràcies per comentar!
Tutorial: Activant la teva targeta
00:54
Si ja has rebut la teva targeta d’11Onze, ara l’has d’activar amb | 0.724018 | curate | {"ca": 0.924219910846954, "it": 0.017830609212481426, "es": 0.05052005943536404, "en": 0.007429420505200594} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_680331 | Tancarem el fil . Esperem que els politics estiguin a l' al&ada..Els trolls, Ni-Nis , fracassats socials i sectaris a sou 24 hores que tenim al racó ...que s' enfotin.
Ordres del partit, es guanyarant vots | 0.641258 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_37_197599 | La Katy Doyle ha fet una estada de pràctiques a l’Agència Literària Carme Balcells, a Barcelona, durant el primer trimestre del curs 2019-2020.
Explica’ns qui ets, la teva edat, on vius, els teus estudis. Em dic Katy, tinc vint-i-dos anys i sóc de Liverpool, Anglaterra. Estudio Estudis[...]
La setmana passada, dimecres 27 de novembre, l’escriptor Julià Guillamon, va fer una conferència als estudiants de català del Departament de Lingue e Letterature Straniere de la Universitat de Verona: “L’universo letterario di Joan Perucho”. Prèviament, els estudiants havien treballat en grups algun[...]
El passat 15 de novembre els lectorats de gallec i de català de la Universitat de Zadar vam organitzar la tradicional festa de la Castanyada-Magosto. Tal com l’any passat, vam tornar al bar Indie per celebrar-ho. Aproximadament uns 40 alumnes de gallec, català i èuscar van assistir a l’esdeveniment[...]
Des de l’Institut Ramon Llull estem preparant una nova edició de les Jornades internacionals per a professorat de català, adreçades a totes les persones que exerciu com a docents de la Xarxa universitària d’estudis catalana a l’exterior. Les 34es Jornades internacionals per a professorat de català s[...]
Dilluns 18 de novembre al migdia, a la Universitat de Tolosa II Jean Jaurès vam tenir el plaer de rebre el director Fran Ruvira, que va venir a presentar la projecció de la seva primera pel·lícula: «Orson West». La projecció va tenir lloc al Centre de Recursos Lingüístics de la universitat, i vam co[...]
Avui, 19 de novembre de 2019, s’ha celebrat la segona d’un cicle de nou videoconferències sobre cultura catalana que tindran lloc a la Universitat de Chicago al llarg d’aquest curs acadèmic. La primera, a càrrec de Marc Rosich, va tenir lloc el 29 d’octubre i va explorar la s[...]
El divendres 1 de novembre la directora Celia Rico va presentar a la Universitat de Harvard la pel·lícula Viaje al cuarto de una madre. Entre altres distincions, el llargmetratge va ser guardonat el 2018 amb tres premis al Festival de San Sebastián: el premi de la Joventut, el premi FEDEORA (Federat[...]
Si fóssim de la broma, diríem que una Jornada catalana en una universitat de l’estranger es fa amb una gran quantitat d’intuïcions, amb una certa quantitat d’imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària… tota u[...]
Del 28 d’octubre a l’1 de novembre, es va celebrar la dotzena edició del Catalan Film Festival a la Universitat de Massachusetts Amherst, aquesta vegada amb el títol “Retorns/Returns/Retornos”. Aquesta edició ha girat entorn el concepte de (re)torn i les seves diverses formes de representació. Al ll[...]
Accepto les condicions
Informació bàsica de protecció de dades personals
Identificació del tractament: Formulari de sol·licitut d'informació
Responsable del tractament: Institut Ramon Llull.
Finalitat: Recepció de sol·licituts d'informació, queixes i suggerències.
Legitimació: Consentiment de la persona interessada. La persona interessada pot revocar el consentiment en qualsevol moment.
Destinataris: Les dades no es comuniquen a altres persones. Drets de les persones interessades: Es poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició al tractament i sol·licitud de la limitació.
Més informació a la pàgina de Polítiques de privacitat
és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra.
cc Institut Ramon Llull · Barcelona T. +34 934678000 | 0.818495 | curate | {"ca": 0.9862542955326461, "eo": 0.005286809410520751, "gd": 0.002643404705260375, "es": 0.005815490351572826} | : /blog/category/aprendre/page/2/ |
mc4_ca_20230418_1_593425 | celoni – @ Sortides familiars
El poble de Gualba està situat als peus del Montseny, al límit nord del Vallès Oriental, fent ja frontera amb les terres de Girona. Del Parc Natural del Montseny en gaudeix una natura fabulosa, fantàstica i meravellosa. Ideal per fer unes bones passejades familiars, moltes rutes i senderisme, en entorns tan privilegiats com ara la riera de Gualba. Precisament és aquest un rierol on us podreu banyar sense recança en uns gorgs molt bonics. En aquests gorgs és on les bruixes creaven els seus encanteris. La nit de les bruixes de Gualba vol recrear aquells temps. Serà aquest dissabte, 5 d’agost, a les 11 de la nit, a la plaça Joan Ragué de Gualba. Hi podreu veure la rebel·lió de les bruixes, amb actuacions musicals cantant en directe, i danses de bruixes i dones d’aigua. L’entrada com és gratuïta. A més hi haurà una fira de bruixes tota la tarda, que començarà a les 5, on podreu trobar tota mena de productes artesans i esotèrics, així com productes d’alimentació i on podreu fer un entrepà i una beguda tot esperant la nit. També ofereixen tallers per a nens i nenes, tarot i conta-contes de bruixes i fades. Tota la informació a nit-de-bruxes.webnode.cat/. Gualba, la de les mil veus, mereix una excursió familiar. Si us cal quedar-vos a dormir per la zona, que ofereix suficients atractius per fer-ho, us recomanem l’Hotel Masferrer a Gualba mateix. Per arribar al poble només us cal agafar l’autopista AP-7, en direcció Girona, fins la sortida 11 (Sant Celoni i Montseny). Seguiu la carretera C-35 cap a Sant Celoni, però sense entrar-hi, passant de llarg. En uns 3 kms. trobareu una rotonda. Seguiu cap a Gualba de Dalt. Un cap de setmana anti-estrés, al bosc, amb bruixes i dormint en un hotelet amb encant. És el paradís?.
Posted on Agost 4, 2017 by joanmolar Publicat a Art, Hotels, mitjanes, Montseny Etiquetat ars, baix, banyar-se, bruixa, bruixes, bruixot, cambra, celoni, clasica, clàssica, encant, esencia, esglesia, esoteric, esoterisme, espectacle, familia, familiares, Familiars, Ferrer, festa, festival, Fira, fires, gorgs, Gualba, hotel, mag, magia, magica, mas, masferrer, Música, medica, mercat, Montseny, nenes, nens, nit, orquesta, orquestra, petita, popular, Riera, rusa, russa, salir, Sant, sortida, sortides, sortir, tarot, teatre, trio, vecherinka, vicenç Deixa un comentari | 0.791949 | curate | {"en": 0.012521588946459413, "ca": 0.9818652849740933, "ds": 0.005613126079447323} | https://joanmolar.wordpress.com/tag/celoni/ |
mc4_ca_20230418_11_165072 | La interpretació: la traducció en viu | ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA
La interpretació: la traducció en viu
Sànchez, Anna
Si bé és prou dit i sabut que els traductors són constructors de ponts entre dues llengües, no és menys cert que els intèrprets de simultània som els qui construïm els ponts més precaris de tots. Fins i tot, més que parlar de ponts, hauríem de dir que potser fem que els receptors de les nostres paraules passin amb nosaltres d'una llengua a l'altra d'una volada que mai pot fer marxar enrere i a la fi de la qual tots junts aterrem suaument o anem a petar als rocalls de l'altra banda, segons l'èxit de l'operació. Ara bé, qui més emotivitat i sentiment pot transmetre és l'intèrpret, perquè fa la traducció en viu i aquest traduir en un mateix espai temporal té la vivesa de la paraula en la veu i no sobre el paper, perquè interpretar no és traduir de la mateixa manera que parlar no és escriure.
Quins factors fan possible la interpretació? Doncs d'això sembla que en sabem ben poc per poder-ho veure sota una òptica de precisió científica. Fins avui aquesta temàtica ha estat poc estudiada. Des de la banda lingüística perquè els estudis se centren en la traducció com a un mecanisme de transferència, de la llengua font a la llengua objecte, sotmès sempre a la reflexió i a la ponderació del traductor; es pressuposa que el traductor té tot el temps que vulgui per a pensar i cercar la solució més perfecta. La reflexió i la ponderació en la interpretació han de ser instantànies. Aquesta diferència no es té en compte a l'hora de fer teoria, i la traducció i la interpretació és consideren el mateix, o simplement es diu que la interpretació és una branca de la traducció. Des de la banda cientificobiològica, si bé s'han fet alguns minsos avenços en la localització de les funcions lingüístiques, com ara la parla, en zones del cervell, se'n sap molt poc del seu veritable funcionament. No és, per tant, gens sorprenent que no se sàpiga res del procés mental de la interpretació simultània més enllà d'allò que és fa palès: que es tracta d'escoltar, traduir i parlar al mateix temps i que, a part del coneixement de llengües, això es podria dir que requereix agilitat mental i un alt nivell de concentració... No sé si cap expert posaria la seva signatura a aquesta darrera afirmació, però són les condicions que hom intueix que fan la interpretació simultània possible, però de ben segur hi ha d'altres elements que no es fan gens palpables i que són essencials per a fer una interpretació. Val a dir que hi ha hagut una certa mitificació de la interpretació, potser perquè tradicionalment s'ha treballat en les altes instàncies (des de Nuremberg, passant per les Nacions Unides i fins la UE), d'una manera elitista i això ha contribuït a aquesta mitificació. Creiem que qualsevol persona capacitada per a estudis universitaris i una bona habilitat per a les llengües pot ser intèrpret.
Atès que ens és del tot impossible trencar els límits del pragmatisme al parlar de la interpretació, de moment ens haurem de moure en aquest àmbit. Quan en un congrés els intèrprets parlem de la feina, com qualsevol grup professional, en un moment o altre arribem al punt on esmentem els ponents i inevitablement els classifiquem en "els que parlen bé" i "els que no", i tots els que caben entre aquests dos extrems: és a dir la majoria. En aquesta espontània i poc rigorosa classificació hi incloem tota mena de matisos: si la pronunciació és clara, si el pas del discurs és massa ràpid o massa lent, si el to emotiu s'escau, si el lèxic és l'apropiat al tema, si l'acudit no feia riure, i un llarg etcètera de detalls. Evidentment, per a nosaltres els bons ponents són aquells que millor ens permeten fer una bona interpretació, els qui més ens facilitin aquells elements que nosaltres necessitem per a fer de pont cap a l'altra llengua. Però si reflexionem sobre totes aquestes experiències agafades al vol i els hi anem traient la palla --i sempre a criteri de l'intèrpret-- arribem a creure que l'encert o desencert d'una interpretació rau en què el missatge que rebem sigui clar, en "poder seguir el fil", diríem popularment, d'allò que s'està comunicant, i això sembla insinuar una cosa: que l'intèrpret treballa millor quan pot fixar la ment en estructures conceptuals. És a dir, que en una situació de traducció simultània sembla que els mecanismes mentals es mouen principalment per conceptes més que per termes. Aquests darrers són accessoris, són els maons amb els quals construïm, però el més important és que mentalment hem de veure clar l'esquema de les estructures que hem de reproduir: els conceptes. Això en cap cas no vol dir que ens puguem permetre de menystenir el lèxic, l'intèrpret ha de tenir a l'abast un ampli vocabulari general que ha de poder "consultar" mentalment en qüestió de segons, a més d'un vocabulari tècnic, si s'escau. Com ja s'ha apuntat abans, creiem que aquests esquemes de treball també són aplicables a la traducció escrita i aquí tampoc no podem marcar una diferència notable entre traducció i interpetació.
Totes aquesta consideracions ens portaria a discutir si traduïm més o menys literalment o traduïm conceptes, evidentment ens decantem vers la segona opció. En la pràctica això es fa evident quan ens veiem empesos a traduir de forma totalment literal. Un exemple serien les fórmules que presenten matemàtics, químics o físics. L'intèrpret no pot copsar el significat ple d'"alfa més beta igual a x a la quarta potència dividit pel coeficient f", atès que només entén les paraules o com a màxim el concepte global d'una operació matemàtica, en aquest cas és tracta d'un concepte general construït de codis dels quals no en té la clau. De manera pragmàtica, s'ha de limitar a reproduir literalment el que escolta paraula per paraula la qual cosa requereix una gran concentració per a que tingui èxit, altrament pot abocar al fracàs més contundent. Això reforça el suggeriment que ens defensem millor en l'àmbit dels conceptes, però ara no tenim prou temps ni espai per a endinsar-nos de ple en aquest tema.
Com a darrer punt, hauríem de parlar del futur de la interpretació. Certament, la proliferació de facultats de traducció i interpretació a casa nostra i arreu d'Europa en els últims anys ens podria fer pensar que hi ha un gran futur obert als nous intèrprets que massivament es van formant i sortint de les universitats. Aquí aquest entusiasme s'ha vist afavorit per les necessitats de traducció d'organismes internacionals (per damunt de tots, la Unió Europea) i la internacionalització de l'economia espanyola que sobtadament ha posat als empresaris en contacte amb els mercats internacionals sense que estiguessin massa ben preparats en l'aspecte lingüístic i han necessitat l'ajut dels intèrprets.
Aquesta necessitat, emperò, va minvant perquè entre les noves generacions d'empresaris qui més qui menys ja parla anglès, com a mínim per a defensar-se en el seu sector o activitat, perquè han entès que per a ells el coneixement d'aquesta llengua és un requisit essencial. Avui és per a tothom una evidència innegable que l'anglès s'ha convertit en l'esperanto del nostre temps i que es parla arreu del món. Per tant l'espai de la interpretació serà més reduït en el futur. Però el principal repte de la interpretació vindrà de la informatització... al menys això ens volen fer creure des dels departaments de recerca i desenvolupament de les grans companyies informàtiques.
L'entusiasme dels usuaris de la interpretació per aquesta nova possibilitat tècnica és creixent. La Unió Europea ja ha encarregat estudis per a poder substituir els seus intèrprets per màquines d'interpretació simultània -o de traducció en temps real, com els agrada dir als nous experts. Això és degut, entre altres coses, a que quan la Unió s'amplïi a l'Europa de l'Est incorporant les llengües de totes aquelles nacions, es calcula que el pressupost dedicat a la interpretació esdevindria insostenible. A més a més, els mitjans de comunicació àudio-visuals esperen amb candeletes el dia en que totes les emissions podran passar per una traducció a temps real la llengua de la qual l'espectador podrà escollir des de l'aparell receptor. El Conseller Vilajoana ja ha anunciat que a TV3 es podrà escollir la llengua d'emissió en el futur. Si això abocarà Televisió de Catalunya al bilingüisme demanat des d'algun sector polític és un tema que s'hauria d'obrir al debat. La premsa també ha recollit la nova de l'arribada del traductor de silici. Un interessant article de Lluís Foix a La Vanguardia el presenta com la "Superación de Babel", suggerint que s'acaba d'inventar una màquina que superarà tots els esculls que ens presenta la gran diversitat de llengües; per exemple, les notícies des de Pequín es podran veure traduïdes al català en directe. Molt prudentment el Sr Foix hi afegeix que "cal perfeccionar l'invent".
Tècnicament i donades totes les condicions perfectes, com ara el reconeixement de veu, no hi ha dubte que es pot fer una traducció informàtica si es té una bona base de dades de lèxic i frases (com fa "El Periódico"), ¿però és pot fer un aparell que tingui la flexibilitat màxima que té el cervell, pot haver-hi un mecanisme que reculli el to emotiu d'una frase, que ens transmeti el sentiment, o que d'un doble sentit n'esculli l'adequat? És ben clar que serà molt difícil perfeccionar una màquina que pugui rivalitzar amb la ment humana. Aquests sistemes de traducció es veuran restringits per les limitacions que els marcarà una base de dades determinada i això només pot portar a una adulteració i a un empobriment del llenguatge (com és el cas d'El Periódico"). Per més que ens hi escarrassem, les màquines no pensen ni saben de sentiments.
Potser ens acostumarem a que parlin les màquines per nosaltres i la comunicació humana es veurà relegada a un segon terme? ¿Ens quedarem sense feina els intèrprets? No ho creiem pas, pero haurem d'afrontar nous reptes. | 0.878077 | curate | {"ca": 0.9955560044439955, "fr": 0.004443995556004444} | https://www.escriptors.cat/?q=publicacions_quadernsdivulgatius12_interpretacio |
cawac_ca_20200528_6_100058 | Altre lloc comunitat Criatures
Arxiu del dimecres, 27/07/2011
Quin soroll fa una bala que surt d’un revòlver de cowboy? Pinyauuuu! (Segur que tots hem fet el mateix, perfecte!)
I un raig espacial que dispara una nau interestel·lar? Uops! Aquest ja no està tant clar…jo em quedo amb un: Fiauuuu! !
Al joc que us explicaré avui té a veure amb raigs espacials i m’hi van fer pensa en Victor G. i l’Isra G. durant una nit de “fer el got” tranquil·lament. Una trobada d’aquelles en “petit comité” amb amics de la facultat.
Un cop fet el joc ritual de cada cop que els veig de “veure qui recorda els noms dels fills dels amics que no han vingut per a que no se’ns oblidin”, vaig fer-los servir de consultors per pensar el joc d’avui i aquí el teniu…Fiauuu!
La batalla espacial.
Es tracta d’un joc de paper i llapis molt senzil:
1. Agafeu el full de paper en vertical i plegueu-lo per la meitat de dalt a baix (mirant-lo en vertical, el plec ha de quedar com una línia que va de dreta a esquerra).
2. Cada jugador dibuixa una “nau nodrissa” a algun lloc de la seva part del full. On vulgui. La forma més comú de fer-la és com un “ou ferrat” però podeu fer-la com vulgueu. És importatnt que les dues siguin de les mateixes característiques aproximadament.
3. Cada jugador dibuixa 5 “naus espacials” a la seva part del full. On vulgui. Acostumen a fer-se com unes “rodonetes”.
4. Per torns, cada jugador dispara: Fiuauuu!
Com? Fa una creu que quedi ben dibuixada a la seva meitat del full. Plega el paper, i per la part de darrera repassa el lloc on ha fet la creu. En fer aquesta acció, la “creu” queda marcada al costat del paper del jugador rival: Fiauuu…aquest és el lloc on ha disparat!
5. Cada jugador pot disparar a qualsevol nau menys a la “nodrissa”. Aquesta només podrà ser atacada q uan totes les naus espacials han estat tocades.
6. Si el jugador que dispara toca una nau contrària, pot tornar a tirar. Si no la toca, és el torn de l’altre jugador.
8.Quan un jugador toca el centre de la “nau nodrissa”, guanya la partida
L’autora
Anna Castells
Sóc l’Anna Castells, i no sabria ben bé com definir-me. Sé que m'agrada ensenyar coses, i que ara ho faig de la manera que més m'agrada: jugant. Us hi apunteu? M’ensenyeu a jugar a alguna cosa? [Els articles previs al 28/11/2010 són d'Oriol Ripoll] | 0.749694 | curate | {"ca": 0.9347246891651865, "fi": 0.004440497335701598, "sr": 0.002220248667850799, "fr": 0.0004440497335701599, "es": 0.017761989342806393, "cs": 0.0053285968028419185, "pt": 0.017761989342806393, "en": 0.007548845470692718, "de": 0.003552397868561279, "eu": 0.006216696269982238} | http://criatures.ara.cat/pucesalesbutxaques/2011/07/27/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_56470 | Categoría... Acció Institucional Actualidad Avisos Benestar Social Canvis circulació Comerç Comunicación Convivència Cultura Economia Educació Empresa Esports Gent Gran Igualtat Dona-Home Joventut Medi Ambient Mobilitat Obres Ocupació Participació Ciutadana Promoció econòmica Recursos humans Salut Seguretat Ciutadana Seguretat vial Solidaritat i Cooperació Via Pública Tema... Artículos de opinión del alcalde Josep Monràs Notícies d'esports Tema Noticia 3
Menú
COVID19 en Mollet [+]
Noticias
Agenda de actividades
Agenda de actividades
Comunicación y prensa [+]
Suscríbete al boletín semanal
Quatre Cantons
Radio Mollet
Oferta pública de ocupación
Tablón de anuncios
Cortes de circulación
Galería de fotografías
L'opinió dels Grups Municipals [+]
Mollet es...
L'Ajuntament Informa
"Tots som una mica excursionistes"
25/04/2017
Esports
L'alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, ha rebut a l'alpinista de renom internacional, Jordi Pons, qui ha volgut contribuir, amb la seva presència, a potenciar el nom de Mollet en el marc de les diferents activitats que s'estan duent a terme aquest 2017 amb motiu de ser Ciutat Europea de l'Esport. La rebuda institucional es produeix després que Jordi Pons ja participés en una d'aquestes activitats el passat mes de febrer durant la projecció del documental Vivències a la Muntanya que va acollir el Mercat Vell.
Després de signar al Llibre d'Honor, als seus 84 anys, Jordi Pons recordava que "m'han fet molts homenatges i reconeixements, però mai una rebuda com aquesta, i per a mi és un honor que em rebi l'alcalde d'una ciutat que sempre ha mostrat el seu compromís per l'esport".
Entre d'altres fites, ha estat el primer alpinista espanyol en assolir les tres parets nord dels Alps, el primer cim de 6.000 al Nevado Huascaran, el primer 7.000 al Hindu Kush o el primer cim de 8.000 a l'Annapurna Est. Per Pons "potser el fet de valorar les compensacions que et donen els esforços fa que tots els catalans siguem una mica excursionistes".
L'alcalde Josep Monràs ha volgut valorar el significat que té el suport de Jordi Pons ja que "ell representa l'esperit que ens ha portat a aquest reconeixement internacional. I no parlem de l'esport des del punt de vista de la competició, sinó d'aquells valors que també són intrínsecs al món de l'alpinisme, com la solidaritat, l'esforç, l'ajut als altres, la potenciació de les relacions humanes o el respecte per l'entorn".
Durant la recepció, el president del Club Muntanyenc Mollet, Alexandre Castelltort ha anunciat que l'entitat que presideix "seguirà posant el seu gra de sorra per contribuir a aquesta capitalitat europea de l'esport amb una activitat que estem preparant conjuntament amb l'Ajuntament". | 0.77276 | curate | {"ca": 0.8855218855218855, "es": 0.07332585110362888, "fr": 0.013093901982790871, "en": 0.00710811821922933, "pt": 0.004489337822671156, "it": 0.01646090534979424} | https://www.molletvalles.es/continguts-es-es/actualitat-es-es/notcies-es-es/show/2700 |
mc4_ca_20230418_12_776270 | l'infinit i la possibilitat
(Capítol 1 de Los estados múltiples del Ser, de René Guénon. Ed. Obelisco, Barcelona, 1987)
Per comprendre correctament la doctrina de la multiplicitat dels estats de l'ésser, és necessari remuntar-se, abans de qualsevol altra consideració, fins a la més primordial de totes les nocions, la de l'Infinit metafísic contemplat en les seves relacions amb la Possibilitat universal. Infinit és, segons la significació etimològica del terme que el designa, allò que no té límits; i per conservar el sentit que a aquest terme li és propi, serà precís reservar rigorosament la seva utilització a la designació del que no té absolutament cap límit, amb exclusió de tot allò que només es troba sostret a certes limitacions particulars, però roman sotmès a d’altres en virtut de la seva pròpia naturalesa a la qual són essencialment inherents, com ocorre, des del punt de vista lògic, que no fa en definitiva més que traduir a la seva manera el punt de vista que podríem anomenar "ontològic", amb els elements que intervenen en la definició mateixa d'allò de què es tracta. Aquesta observació és particularment aplicable, com ja hem tingut ocasió d'indicar en diverses ocasions, al número, a l'espai i al temps, fins i tot en les concepcions més generals i més àmplies que sigui possible fer-se d'aquests tres elements i que sobrepassen de molt les nocions que ordinàriament es té d'ells (1); en realitat, tot això mai no pot sinó pertànyer al domini de l'indefinit, aquest indefinit al qual alguns, quan és d'ordre quantitatiu com en els exemples que acabem d'esmentar, donen de forma completament abusiva el nom de "infinit matemàtic", com si l'agregació d'un epítet o d'una qualificació determinant a la paraula "infinit" no impliqués ja per si mateix una contradicció pura i simple (2). De fet, aquest indefinit, procedent del finit del qual no és més que una extensió o desenvolupament, i en conseqüència sempre reductible a ell, no té cap mesura comuna amb el vertader Infinit, anàlogament a com la individualitat humana o qualsevol altra individualitat, fins i tot comprenent la totalitat de les prolongacions indefinides que en sigui susceptible, tampoc no podria tenir cap mesura comú amb l'ésser total (3). Aquesta formació de l'indefinit a partir del finit, de la qual en tenim un exemple molt clar en la formació de la sèrie dels números, només resulta possible a condició que el finit contingui ja en potència l'indefinit i, encara quan els límits s'allunyessin fins que d'alguna manera els perdéssim de vista, és a dir, fins que escapessin als nostres mitjans ordinaris de mesura, de cap manera quedarien suprimits per això; és molt evident, per raó de la naturalesa mateixa de la relació causal que "allò que és més" no pot procedir de "allò que és menys", ni l'Infinit del finit.
No podria ser de cap altra forma quan es tracta, com en el cas que ens ocupa, de certs ordres de possibilitats particulars que estan manifestament limitats per la coexistència d'altres ordres de possibilitats, per tant en virtut de la seva naturalesa pròpia, la qual cosa fa que en ells estiguin contingudes unes possibilitats determinades però no totes les possibilitats sense restricció. Si no fos així, tal coexistència amb una indefinitat d'altres possibilitats diferents, que no estiguin compreses en aquelles, sent cada una d'elles similarment susceptible d'un desenvolupament indefinit, seria una impossibilitat, és a dir, un absurd en el sentit lògic de la paraula (4). L'Infinit, en contra, per ser veritablement tal no pot admetre cap restricció, la qual cosa suposa que ha de ser absolutament incondicionat i indeterminat, doncs tota determinació, sigui quina sigui, és forçosament una limitació pel simple fet de deixar quelcom fora de si, o sigui, totes les determinacions igualment possibles. La limitació presenta, d'altra banda, el caràcter d'una veritable negació: posar un límit és negar, per a allò que roman dins d'ell, tot el que l'esmentat límit exclou; en conseqüència, la negació d'un límit és pròpiament la negació d'una negació, és a dir, lògicament i fins i tot matemàticament, una afirmació, de tal manera que la negació de tot límit equival en realitat a l'afirmació total i absoluta. Allò que no té límits és allò del que res no pot negar-se, per tant allò que ho conté tot, allò fora del qual no hi ha res; i aquesta idea de l'Infinit, que és per tant la més afirmativa de totes, ja que comprèn o enclou totes les afirmacions particulars qualssevol que aquestes puguin ser, no s'expressa per un terme de forma negativa sinó en raó de la seva indeterminació absoluta. En el llenguatge, en efecte, tota afirmació directa és forçosament una afirmació particular i determinada, l'afirmació d'alguna cosa, mentre que l'afirmació total i absoluta no és cap afirmació particular amb exclusió d'altres, ja que les implica totes per igual; i és fàcil captar ara la relació molt estreta que això presenta amb la Possibilitat universal que comprèn de la mateixa forma totes les possibilitats particulars (5).
La idea de l'Infinit, tal com acabem d'exposar-la aquí (6), des del punt de vista purament metafísic, no és de cap forma discutible o impugnable, ja que no pot encloure en si mateixa cap contradicció pel fet mateix de no haver-hi en ella res de negatiu; és, a més, necessària en el sentit lògic de la paraula (7), pues és la negació el que seria contradictori (8). En efecte, si es contempla el "Tot" en el sentit universal i absolut, és evident que no pot ser limitat de cap manera doncs només podria ser-ho per una cosa que li fos exterior, i si hi hagués una cosa que li fos exterior ja no seria el "Tot". Interessa subratllar, a més, que el "Tot" en aquest sentit no ha de ser identificat de cap manera amb un tot particular i determinat, és a dir, amb un conjunt compost de parts que estarien amb ell en una relació definida; el "Tot" és, pròpiament parlant, "sense parts", ja que aquestes parts, havent de ser necessàriament relatives i finites, no podrien tenir amb ell cap mesura comuna ni en conseqüència cap relació, el que equival a dir que no existeixen per a ell (9); sigui això suficient per posar en relleu que no s'ha de pretendre arribar a cap concepció particular del "Tot" (10).
El que acabem de dir del Tot universal, en la seva indeterminació més absoluta, li pot ser igualment aplicat quan se'l contempla sota el punt de vista de la Possibilitat; i en veritat, no hi ha aquí cap determinació, o si més no només el mínim de determinació requerida per fer-la actualment concebible i sobretot expressable en algun grau. Com hem tingut ocasió d'assenyalar en una altre indret (11), una limitació de la Possibilitat total és, en el sentit propi de la paraula, una impossibilitat, ja que havent de comprendre la Possibilitat per limitar-la, no podria estar compresa en ella, i el que és fora del possible no pot ser altra cosa que impossible; però una impossibilitat, no sent res més que una negació pura i simple, un veritable no-res, no pot evidentment limitar res, d'on es dedueix directament que la Possibilitat universal és necessàriament il·limitada. No obstant això, cal tenir molt en compte que el que acabem de dir no és naturalment aplicable més que a la Possibilitat universal i total, que llavors ve a ser el que podríem anomenar un aspecte de l'Infinit, del qual no és diferent en cap forma ni en cap mesura; no hi pot haver res que estigui fora de l'Infinit, ja que això seria una limitació i en tal cas ja no podria parlar-se d'Infinit. La concepció d'una "pluralitat d'infinits" és un absurd, ja que es limitarien recíprocament de manera que en realitat cap d'ells no seria infinit (12); per tant, quan diem que la Possibilitat universal és infinita o il·limitada, cal entendre això com que no és cap altra cosa que l'Infinit mateix contemplat sota un determinat aspecte, en la mesura que ens sigui permès afirmar que hi ha aspectes en l'Infinit. Ja que l'Infinit és veritablement "sense parts", tampoc no es podria parlar, en rigor, d'una multiplicitat d'aspectes existents realment i "distintivament" en ell; som nosaltres qui, en veritat, concebem l'Infinit sota un o altre aspecte, perquè no ens és possible fer-ho d'una altra forma, i, fins i tot si la nostra concepció no fos essencialment limitada, com ho és en tant que estem en un estat individual, s'hauria de limitar forçosament per fer-se expressable, ja que per a això s'ha de revestir necessàriament d'una forma determinada. El realment important és comprendre bé l'origen i l'abast de la limitació, a fi de no atribuir-la més que a la nostra pròpia imperfecció, o més aviat a la dels instruments interiors i exteriors de què actualment disposem com a éssers individuals, no posseint efectivament com a tals més que una existència definida i condicionada, i no traslladar aquesta imperfecció, purament contingent i transitòria com les condicions a les quals es refereix i de les quals deriva, al domini il·limitat de la pròpia Possibilitat universal.
Afegim encara una última observació: si es parla correlativament de l'Infinit i la Possibilitat, no és per tal d'establir una distinció entre ambdós termes que no podria existir en realitat; això significa simplement que l'Infinit és llavors contemplat més específicament sota el seu aspecte actiu, mentre que la Possibilitat és el seu aspecte passiu (13); però ja sigui contemplat per nosaltres com actiu o com passiu, és sempre l'Infinit, que no pot ser afectat per aquests punts de vista contingents, i les determinacions, qualsevol que sigui el principi pel qual són efectuades, no existeixen més que en relació amb la nostra concepció. Es tracta doncs, en suma, del mateix que ja hem denominat en un altre lloc, fent ús de la terminologia extrem-oriental, la "perfecció activa" (Khien) i la "perfecció passiva" (Khuen), sent la Perfecció, en sentit absolut, idèntica a l'Infinit entès en tota la seva indeterminació; i com llavors dèiem, pot establir-se una analogia, però en un altre grau i des d'una perspectiva molt més universal, amb el que són en l'Esser l' "essència" i la "substància" (14). Cal comprendre correctament que l'Esser no enclou tota la Possibilitat i que, en conseqüència, no pot ser identificat de cap manera amb l'Infinit; per aquest motiu diem que el punt de vista en el qual ara ens posem té un abast molt més universal que aquell en el qual ens hauríem de situar si volguéssim enfocar exclusivament l'Esser; ens limitem a fer aquesta breu indicació per evitar tota confusió, ja que tindrem ocasió, d'ara endavant, d'explicar-nos amb major amplitud.
1. Cal subratllar que diem "generals" i no pas "universals", ja que només es tracta de condicions especials de determinats estats d'existència, i res més; aquest advertiment ja ha de ser suficient per comprendre que no podria plantejar-se en aquest cas la qüestió de la infinitud, en ser aquestes condicions evidentment limitades, igual que els propis estats a què s'apliquen i a la definició dels quals contribueixen. (Retorn)
2. Si utilitzem en ocasions l'expressió "Infinit metafísic", precisament per assenyalar de forma més explícita que de cap manera es tracta del pretès"infinit matemàtic" o d'altres "falsificacions de l'Infinit", si se'ns permet parlar així, tal expressió no cau de cap manera sota l'objecció que aquí formulem, ja que l'ordre metafísic és realment il·limitat, de manera que no hi ha allà cap determinació, sinó al contrari l'afirmació d’allò que sobrepassa tota determinació, mentre que qui diu "matemàtic" restringeix per això mateix la concepció a un domini específic i limitat, el domini de la quantitat. (R)
3. Veure Le Symbolisme de la Croix, caps. XXVI y XXX. (R)
4. Absurd, en el sentit lògic i matemàtic, és allò que implica contradicció; s'identifica amb l'impossible, ja que és l'absència de contradicció interna la que, tant lògicament com ontològicament, defineix la possibilitat. (R)
5. Sobre la utilització de termes negatius en la seva forma però amb un significat real essencialment afirmatiu, veure Introduction générale a l'étude des doctrines hindoues, 2ª part, cap. VIII i L'homme et son devenir selon le Vêdânta, cap. XV. (R)
6. No diem de definir-la, ja que resultaria òbviament contradictori pretendre donar una definició de l'Infinit; i hem posat ja de manifest que el propi punt de vista metafísic, pel motiu del seu caràcter universal i il·limitat, no és més susceptible de ser definit. (Introduction générale a l'étude des doctrines hindoues, 2ª part, cap. V). (R)
7. Cal distingir aquesta necessitat lògica, que és la impossibilitat de què una cosa no sigui o de què sigui diferent d’allò que és, i això independentment de tota condició particular, de la necessitat dita "física" o necessitat fàctica, que és simplement la impossibilitat per a les coses o els éssers de no conformar-se a les lleis del món al qual pertanyen, i que, en conseqüència, està subordinada a les condicions per les quals aquest món està definit i no té validesa més que en l'interior d'aquest domini específic. (R)
8. Certs filòsofs, havent argumentat molt justament contra el pretès "infinit matemàtic" i havent mostrat totes les contradiccions que aquesta idea implica (contradiccions que desapareixen quan un s’adona que no hi ha més que Infinit), creuen haver demostrat per això mateix i a l'ensems la impossibilitat de l'Infinit metafísic; tot el que en realitat demostren amb una confusió així és la seva pròpia ignorància pel que respecta a aquest últim cas. (R)
9. En altres termes, allò finit, encara que sigui susceptible d'extensió indefinida, és sempre rigorosament nul respecte a l'Infinit; en conseqüència, cap cosa o cap ser pot ser considerat com a "part de l'Infinit", el que constitueix una errònia concepció pròpia del "panteisme", ja que la mateixa utilització de la paraula "part" suposa l'existència d'una relació definida amb el tot. (R)
10. És especialment important no concebre el Tot universal a la manera d'una suma aritmètica, obtinguda per l'addició de les seves parts preses una a una i successivament. Fins i tot quan es tracta d'un tot particular, hi ha dues coses que han de ser tingudes en compte: un tot vertader és lògicament anterior a les seves parts i independent d'elles; un tot concebut com lògicament posterior a les seves parts, de les quals no n'és més que la suma, només constitueix en realitat el que els filòsofs escolàstics anomenaven un ens rationis, l'existència del qual, com a "tot", està subordinada a la condició de ser efectivament pensada com tal; el primer té en si mateix un principi d'unitat real, superior a la multiplicitat de les seves parts, mentre que el segon no té cap altra unitat que la que nosaltres li atribuïm pel pensament. (R)
12. Veure ibid., cap. XXIV. (R)
13. Es Brahma i la seva Shakti en la doctrina hindú (veure L'Homme et son devenir selon le Vêdânta, caps. V i X). (R)
14. Veure Le Symbolisme de la Croix, cap. XXIV. (R) | 0.689721 | curate | {"it": 0.001821002225669387, "es": 0.006677008160787752, "ca": 0.9636474000134889, "cs": 0.001888446752546031, "pt": 0.0005395562150131517, "en": 0.0024280029675591824, "fr": 0.021245025966142847, "el": 0.0007418897956430836, "sl": 0.00020233358062993187, "da": 0.00013488905375328792, "de": 0.0006744452687664396} | http://cesbarcelona.com/cat/texttrimestrecat/infinitcat.html |
macocu_ca_20230731_9_367466 | Dimarts, 2 d'Abril de 2019 09:36
El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Cultura, ha presentat avui les activitats de la Diada de Sant Jordi. El cartell d’activitats, sota el títol “Obriu els llibres, obriu les ales!”, recull un total de 15 activitats, repartides durant tot el mes d’abril i adreçades a grans, joves i petits perquè “gaudeixin d’aquesta festa que té com a objectiu apropar la cultura a la ciutadania”, segons ha explicat la consellera del ram, Susana Labrador. Les activitats comencen el proper divendres 5 d’abril amb la presentació del llibre Sara i els silencis, de Maria Escalas, a les 20.00 h a la Biblioteca Marià Villangómez.
Activitats infantils i juvenils Les activitats per als infants i joves s’iniciaran dissabte 6 d’abril a les 18.00 h amb l’espectacle Ella Balla de Las Moskitas Muertas. Una obra per a nens i nenes que combina música en directe, moviment i paraula tot creant un joc escènic fresc i divertit. Basada en la infantesa de la coreògrafa i ballarina Gillian Lyne, coneixerem com la petita descobreix el seu do (ballar) gràcies a les seves aparents dificultats (callar i estar quieta). Una història que ens convida, tant a infants com a grans, a ser qui realment som. L’espectacle tendrà lloc al jardí de ses Eres.
Divendres 12 d’abril, al Casal de Joves tendrà lloc la segona edició de glosadors i rap, a càrrec dels glosadors Vicent de Jeroni i Pep de Can Andreu, i els rapers Victoria Jiménez (Kelevra), Juan Camilo Puerta (El Puerta), Christian Elian Encinas (Elian C), Ricki Rap. L’acte tendrà lloc al Casal de Joves, a partir de las 18.00 h.
Presentacions de llibres El dilluns 8 d’abril tendrà lloc la presentació del llibre Ibiza estrellada, de l’editor eivissenc Ramon Mayol i publicada per Ibiza Editions. La presentació tendrà lloc a les 20.00 h a la Biblioteca Marià Villangómez i anirà a càrrec de David Valls.
Concerts Dissabte 13 d’abril, podrem gaudir del concert de Giorgio Conte i Joan Isaac, dos cantautors de llarga trajectòria units per un mar que perfuma les seves cançons. Dues cultures, un sol mar, un concert que s’engloba dins del projecte cultural BARNASANTS.
Diumenge 14, l’OCB de Formentera organitza el concert de Jo Jet i Maria Ribot. El duet manresà d’autor actuarà a les 20.00 h al Centre Tur “Gabrielet”.
D’11 a 13 hores Maria José Cardona amenitzarà la diada amb música en viu.
Concurs literari i punt de llibre Dimecres 17 d’abril, a les 17.30 h a la Sala de Cultura (Cinema) es celebrarà el lliurament de premis de la XIX edició del Concurs Infantil de punts de llibre Antoni Tur “Gabrielet” i el Concurs Literari Infantil Robert Lewis Baldon. Arran de la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, enguany els relats, en aquesta convocatòria, versaran sobre la següent temàtica: “Viure sense plàstic”.
Exposicions i projeccions Dilluns 15 d’abril, a les 19 h es projectarà a la Sala de Cultura (Cinema) el documental Arrels fondes, un film dirigit per Eva Parey i Pep Martínez. | 0.854591 | curate | {"ca": 0.969532836831415, "fr": 0.03046716316858497} | |
cawac_ca_20200528_11_44167 | Exposició: "Kagami" de César Ordóñez
Kagami (mirall), es un projecte de l'artista barcelonès César Ordóñez. Un viatge d'introspecció que té per escenari vital i geogràfic la ciutat de Tòquio. I en aquest marc, que l'allibera i alleugereix de qualsevol idea preconcebuda, i li permet una mirada més fresca sobre si mateix, reflexiona sobre el concepte d'identitat.
L'exposició, composta per prop de 30 fotografies en color de diversos formats i acabats, i diverses peces de video de curta durada, es transforma en un mosaic de 'miralls' que, a través d'imatges de la ciutat i la seva gent, i d'una manera fragmentada, van reflectint els pensaments, els dubtes, els sentiments de l'autor. Trobades fugaces, instants plens, desitjos conscients i inconscients, realitats oníriques i somnis reals. Imatges que Ordóñez utilitza per a qüestionar la seva pròpia identitat, i reflexionar sobre la realitat i variabilitat de la mateixa. | 0.83801 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.casaasia.cat/actividad/detalle?id=16011 |
grup-elmon_ca_20230726_0_32063 | Jordi Pujol, un dels protagonistes del #VisÀVisTR3SC Foto: Laia Solanellas
">
El cicle de converses Vis à Vis del club de cultura TR3SC ha començat l’any amb una nova tongada de trobades amb convidats que donen a conèixer les seves predileccions a l’entorn del món del vi. Entre els protagonistes del nou cicle hi ha Jordi Pujol, Isabel Coixet, Germà Bel i Manel Fuentes.
Iniciat el passat 16 de gener amb un tast excepcional amb cervesa Inèdit de Damm i amb Nina com a convidada, el cicle continua el 23 de gener amb el periodista Antoni Bassas i vins del celler Abadal. El dijous 30 de gener el protagonista serà el geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals Martí Boada i els vins de Vinyes dels Aspres.
El cicle seguirà el 13 de febrer, amb l’economista i polític Germà Bel, amb vins de Castell d’Encús; el 20 de febrer tocarà el torn de la directora de cinema Isabel Coixet i vins d’Oller del Mas; el 25 de febrer, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i vins de Roig Parals; el 26 de febrer amb el meteoròleg Francesc Mauri i l’aviador Francesc Mauri i el vins d’Edetària; el 6 de març, el periodista Manel Fuentes i els vins de Masia Serra i tancarà el cicle el també periodista Manuel Cuyàs amb els vins d’un “celler sorpresa” el 13 de març.
A més, cada conversa #VisÀVisTR3SC està conduïda pel director del Club TR3SC, Miquel Curanta, i compta amb la presència d’un celler català i els seus millors vins. Les sessions es fan al Museu d’Art Modern (carrer de la Barra de Ferro, 5, Barcelona) i tenen un preu de cinc euros. | 1 | perfect | {"ca": 0.9986996098829649, "en": 0.0013003901170351106} | https://vadevi.elmon.cat/fires-i-actes/torna_el_cicle_visavistr3sc_4983-10109/ |
mc4_ca_20230418_16_414884 | Inici > Seat presenta Seat MÓ, la seva nova línia de micromobilitat urbana
La companyia d’automoció Seat ha anunciat Seat MÓ, la seva nova línia de productes enfocats a la micromobilitat urbana. Aquesta marca inclourà els models de motocicletes elèctriques i patinets de Seat. L’acte de presentació de Seat MÓ va comptar amb la participació d’Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat. Chacón va destacar la importància “de la col·laboració público-privada”, a més de valorar l’automoció com “sector estructural per l’economia catalana”.
Seat va presentar Seat MÓ durant la inauguració oficial de la Casa Seat, el seu nou punt neuràlgic a Barcelona. De fet, aquest edifici serà la seu central de Seat MÓ. L’objectiu de la marca és arribar al públic jove “que no sempre pot accedir a un vehicle privat”, afirma Lucas Casanovas, màxim responsable de Seat MÓ. Segons el mateix Casanovas, “la micromobilitat urbana individual és un dret fonamental. Per això col·laborarem amb els millors partners possibles en plataformes de sharing per desenvolupar-la”.
Seat MÓ abraça la mobilitat urbana amb un nou patinet i motocicleta elèctrica
Seat ha aprofitat la presentació de Seat MÓ per anunciar els nous models elèctrics de la marca. Es tracta de la motocicleta elèctrica eScooter 125 i el patinet eKickScooter 65. L’eScooter 125 és la primera motocicleta elèctrica de la història de Seat. Segons Casanovas, “compta amb 125 quilòmetres d’autonomia i un sistema de recàrrega fàcil d’utilitzar, amb un endoll sota el seient i bateria extraïble”. El seu preu serà de 6.500 euros.
L’eKickScooter 65 serà el nou model de patinet elèctric de Seat. Tindrà una autonomia de 65 kilòmetres i podrà pujar pendents amb fins a un 20% de desnivell. Amb aquest model, Seat amplia la seva oferta de patinets elèctrics després d’haver venut 11.000 unitats del model anterior.
Lucas Casanovas ha explicat que la motocicleta elèctrica serà accessible mitjançant “un servei de motosharing que estarà operatiu en unes setmanes”. L’accés a aquest programa requerirà el pagament d’una quota mensual, tot i que no tindrà compromís de permanència. Pel responsable de Seat MÓ, aquesta iniciativa “demostra la nostra aposta per adaptar-nos a les noves necessitats de les ciutats i els seus ciutadans”.
Àngels Chacón: “L’automoció és un sector estructural per l’economia catalana”
La consellera d’Empresa i Coneixement Àngels Chacón va acudir a la inauguració de Casa Seat, on es va anunciar el llançament de Seat MÓ. Durant l’acte, Chacón va destacar “la importància de la col·laboració público-privada especialment a l’automoció, sector estructural per l’economia catalana”. La consellera també va valorar “l’estreta col·laboració amb la ministra d’Indústria, Reyes Maroto”.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també va ser present a la inauguració de la Casa Seat. Colau va reivindicar la feina “de les treballadores i treballadors de Seat” per “generar riquesa” i “millorar l’ecosistema tecnològic i científic de la ciutat”. D’altra banda, l’alcaldessa va recordar que Barcelona “vol liderar la mobilitat sostenible i eficient del futur”. | 0.80493 | curate | {"ca": 0.989694041867955, "pt": 0.010305958132045089} | https://consorciautomocio.empresa.gencat.cat/seat-presenta-seat-mo-la-seva-nova-linia-de-micromobilitat-urbana/ |
mc4_ca_20230418_6_13853 | 93 869 85 40
Si voleu fer una visita guiada al conjunt del Priorat de Santa Maria, entreu per obtindre més dades...
938 035 824, 938 693 031, 610 251 470
Porta el nom de la persona que dedicà bona part de la seva vida al coneixement del passat més remot de la vila dels Prats de Rei.
C/ Ravalet, 31, 1a. planta.
938 698 995, 938 699 029
Següent » 1 2 3 | 0.565552 | curate | {"de": 0.10434782608695652, "ca": 0.7130434782608696, "en": 0.1072463768115942, "es": 0.07536231884057971} | http://www.altaanoia.info/cat/Activitats?search_tipus_activitat=1&search_tipus_turisme=684&offsetCerca=1 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_634260 | Ahir penjant llaços de color prohibit vaig caçar uns adolescents arrencant-los i uns senyors grans que ens insultaven i amenaçaven a crits. En aquesta protesta organitzada a pl. Catalunya només hi havia 4 usuaris maricons (jo inclos. Loby) i moltes, moltes tietes. Molt poca gent jove implicada. Això s'ha convertit en una tendència. Defensant el parlament només hi havia tietes. Després quan es va veure que no hi havia garrotades la gent jove ja va anar a pl catalunya. Pero a l'epicentre de les òsties només hi va haver tietes.La independència l'aconseguirem lluitant molt, no fent una votació i una altra o fent una parafarnalia derrera una altra, pero ves per on aquells independentistes que critiqueu tant (les tietes) són les úniques que veig lluitar cada dia, sense por i plantant cara. Em trec el barret.Més patriotisme i menys partidisme.
Simpre m^ha semblat indecent insulten als avis que lluiten per las independència.
És cert. És curiós que quan els avis lluiten pels drets socials, els anomenats "iaioflautes" són uns herois, però si lliuten pels drets nacionals aleshores són "tietes". Massa llenguatge contaminat de leurroxisme. | 0.790975 | curate | {"ca": 0.9734748010610079, "pt": 0.026525198938992044} | |
mc4_ca_20230418_1_468563 | GATA, UNIÓ MUSICAL: QUATRE NOVES MÚSIQUES PER A LA BANDA | CRONISTA DE GATA DE GORGOS
GATA, UNIÓ MUSICAL: QUATRE NOVES MÚSIQUES PER A LA BANDA
Són amigues i són ja músiques de la família de la Unió Musical de Gata. Tania Oliver Ribes (saxo), Elena Giner Mulet (també saxo), Lucía Salvá del Amo (clarinet) i Anna Ginestar Signes (també clarinet) estan sent les protagonistes ara mateix de les festes en honor a Santa Cecília 2017. Des de les 19 hores, tota la banda de la Unió Musical fa els passacarrers per a recollir a les quatre noves integrants. Després, com cada any, la banda acudirà a felicitar a les Cecílies del poble al carrer La Lluna. I aquesta nit, més bé a la matinada, es produirà un altre moment emotiu, l'Aurora. Cantaran pel poble aquesta peça centenària i es pararan, sens dubte, a les cases de les noves músiques.
Dimecres de la semana que ve, dia 22, és la festivitat de Santa Cecília, però els músics reprendran el programa fester dissabte dia 25 a les 19.30 hores oferint un concert al Casal de la Música. Serà un altre moment important, l'estrena del nou director Pedro Vicente Caselles Mulet, gater i membre de la banda, i la presentació de les noves integrants. A les 22 hores serà el sopar de gala com cada any, on hi haurà premis, ball, cants i demés.
Diumenge 26 de novembre es tancarà la programació. A les 11 hores serà traslladada la imatge de la patrona des del Casal de la Música fins l'església. A les 11.30 hores tindrà lloc la Missa solemne de santa Cecília. Després es faran la foto oficial de rigor i acabaran els músics amb un dinar les festes cecilianes 2017.
FOTO: Banda Unió Musical de Gata.
18/11/2017 20:25 cronistadegata #. NOTÍCIES | 0.783665 | curate | {"es": 0.08488862131246237, "ca": 0.8946417820590006, "it": 0.020469596628537028} | http://cronistadegata.blogia.com/2017/111803-gata-unio-musical-quatre-noves-musiques-per-a-la-banda.php |
oscar-2301_ca_20230418_6_284431 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS, BENVINGUDES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
1 conjunt de dades trobat
Sub Sistema City Anatomy: Built Domain Formats: HTML CSV XML Etiquetes: punts Escornalbou paisatge
Filtrar resultats
Ruta Puigcerver a Baronia Escornalbou
Recorregut de 57 km només apta per als més entrenats. Des de la plana de Reus fins la Miranda de Puigcerver, amb espectaculars panoràmiques, per acabar després a raconades de... | 0.734811 | curate | {"ca": 0.862873814733771, "pt": 0.026075857038657915, "de": 0.007111597374179431, "es": 0.013676148796498906, "en": 0.08606856309263311, "bs": 0.002188183807439825, "eb": 0.0014587892049598833, "fr": 0.0005470459518599562} | https://opendata.reus.cat/cps_dataset?city_anatomy_subsystem=Built+Domain&res_format=HTML&res_format=CSV&tags=punts&res_format=XML&tags=Escornalbou&tags=paisatge |
mc4_ca_20230418_17_250793 | Hotel Casolare Le Terre Rosse San Gimignano Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Loc.San Donato, San Donato, San Gimignano, Itàlia, 53037 - Veure al mapa
Té alguna pregunta per a Hotel Casolare Le Terre Rosse?
Més informació sobre Hotel Casolare Le Terre Rosse
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de San Gimignano, Hotel Casolare Le Terre Rosse és l'el·lecció perfecta. Tota l'emoció del centre de la ciutat és només a 5 km. També són a fàcil accés Fattoria Voltrona, Namsce Bazar, Enoteca corsi.
Hotel Casolare Le Terre Rosse ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, instal.lacions per a minusvàl.lids, magatzem d'equipatge, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes.
Entri en una de les 55 habitacions i escapi de l'estrès del dia amb una ampla gama de comoditats com televisió de pantalla plana, accés a internet (sense fils), connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, aire condicionat. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent piscina exterior, parc infantil, ping pong, jardí. Hotel Casolare Le Terre Rosse és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a San Gimignano. | 0.827247 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-casolare-le-terre-rosse/hotel/san-gimignano-it.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_738243 | estava parlant a la roda de premsa l'entrenador quique sanchez flores, i un periodista li pregunta que eui vol que guanyi la champions, i ell respon: - El Vila-real pq és l'únic equip espanyol que quede. A la sala les cares eres d sosrpresa, fins i tot el cap de premsa del club no donava crèdit. Acte seguit, l'entrenador va rectificar: - No, volia dir l'unic equip valencià que queda. I és que la ment té aquestes coses, a vegades t s'escape el que penses i no vols dir, això si, tot veritat!
regionalista | 0.780577 | curate | {"ca": 0.9761431411530815, "it": 0.02385685884691849} | |
mc4_ca_20230418_11_583690 | Tags bellcaire - Territoris.cat - Diari digital de proximitat
La Marxa de l'Esparver Cendrós de Bellcaire d'Urgell
L'Esparver Cendrós de Bellcaire inaugura la temporada del projecte Marxa.cat
territoris.cat/Josep A. Pérez/Iter5 29/sept./2019
La Marxa de l'Esparver Cendrós de Bellcaire d'Urgell ha inaugurat aquest diumenge la temporada del projecte Marxa.cat, que fomenta l'activitat saludable a Ponent. La convocatòria esportiva, que dur a…
Carril Bici en la carretera Bellcaire, Linyola
territoris.cat/Josep A. Pérez 11/jul./2019
La prova pilot del carril bici que el departament de Territori ha desplegat en la carretera de Linyola ha Bellcaire, ha generat nombroses crítiques per part de la ciutadania, que questionen les…
Imatge de les piscines de Linyola
territoris.cat 21/may./2019
A partir d'aquest estiu els veins de Bellcaire i Linyola podran compartir l'abonament de les piscines municipals, fruit del conveni que han signat aquest dimarts els alcaldes Jaume Montfort i Àlex…
Obres a la carretera de Bellcaire a Linyola
La carretera Linyola Bellcaire tindrà un carril bici amb il·luminació de seguretat
territoris.cat/Josep A. Pérez 24/abr./2019
Les obres de la carretera que uneix Linyola i Bellcaire, que han durat quatre mesos, està previst que finalitzin en les pròximes setmanes. Una via que un cop s'obri al trànsit incorporarà un projecte…
Bellcaire d’Urgell acollirà la Nit de la Sardana 2019
territoris.cat/Joaquim Fabrés 07/dic./2018
La principal festa del sardanisme a les contrades de Lleida, la Nit de la Sardana, se celebrarà el pròxim novembre de 2019 en la vila de Bellcaire d’Urgell. Així ho va comunicar Carles Vall,…
Inici obres carretera Bellcaire a Linyola
La carretera de Linyola-Bellcaire quedarà tallada fins al 12 d'abril del 2019
territoris.cat/Josep A. Pérez 23/nov./2018
El Servei Territorial de carreteres ha comunicat aquest divendres, que ha partir del dilluns 26 de novembre es tallarà el transit de la carretera de Linyola a Bellcaire i es donarà pas alternatiu del…
FiraBell ocupa els carres de Bellcaire en la primera edició
territoris.cat 02/jun./2018
La venda de proximitat disposa d'una nova eina per millorar i facilitar el contacte entre productors i restauradors. Es tracta de l'aplicació Gastromercat, que digitalitza tot el procés de compra de…
Trànsit a la carretera Linyola Bellcaire Portada
Territori i Sostenibilitat adjudica les obres de la carretera entre Linyola i Bellcaire d’Urgell
territoris.cat 27/oct./2017
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat les obres de condicionament de la carretera entre Linyola i Bellcaire d’Urgell per un import de 4,3 milions d’euros. Aquesta…
Plànol del tram de la carretera LP-3322, entre Bellcaire d'Urgell i Linyola
Liciten les obres de condicionament de l'LP-3322 entre Linyola i Bellcaire d'Urgell
territoris.cat 04/ago./2017
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat la licitació de les obres de condicionament de l'LP-3322 entre Linyola i Bellcaire d'Urgell per un import de 5,5…
Moment de la presentació del nou certamen, a la Diputació de Lleida
territoris.cat 25/may./2017
Bellcaire d’Urgell prepara per a aquest pròxim diumenge, dia 28 de maig, la primera fira de productes de proximitat, FiraBell, en una convocatòria que aplegarà…
Imatge d'arxiu d'agents del cos de Mossos d'Esquadra
Quatre detinguts de Mollerussa, Miralcamp, Balaguer i Lleida, per cultivar marihuana en un edifici de Bellcaire
ACN 09/ene./2017
Els Mossos d'Esquadra van detenir el 3 de gener passat a Bellcaire d'Urgell quatre homes com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública. Arran d'una…
Un dels trams més conflictius de la carretera de Linyola a Bellcaire
territoris.cat/Josep A. Pérez/ACN 07/dic./2016
La Generalitat té previst iniciar els treballs de millora de la carretera entre Linyola i Bellcaire a finals del 2017 segons ha explicat aquest dimecres els alcaldes d'ambdós…
territoris.cat 05/dic./2016
Aquest dissabte, dia 3 de desembre, es va celebrar a les Borges Blanques la Festa de patinatge de la demarcació de Lleida, que va aplegar fins a 14 clubs diferents en un espectacle esportiu…
territoris.cat/Josep A. Pérez 06/jul./2016
El Parlament insta a la Generalitat, a executar les obres d'arranjament de la carretera de Linyola a Bellcaire entre els anys 2017 i 2018, un projecte que es va pressupostar en 5,17 milions…
Les activitats es fan en el marc de la Setmana de la Ciència
L’IEI acosta la ciència als més joves d’Artesa de Segre, Bellcaire d’Urgell i Ponts
territoris.cat 23/feb./2016
El Departament de Ciència i Tecnologia de l’IEI col·labora a la Setmana de la Ciència amb una activitat de divulgació titulada Experiments Al·lucinants, que… | 0.767976 | curate | {"ca": 0.926277214917008, "es": 0.029532226773011424, "pt": 0.01487389523604225, "fr": 0.01164043974994611, "nl": 0.005820219874973055, "en": 0.0034490191851692174, "oc": 0.002586764388876913, "it": 0.005820219874973055} | https://www.territoris.cat/tags/bellcaire |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_307285 | Les organitzacions que conformem la Plataforma pel Dret a Vot ( la Coordinadora d’ONG Solidàries, l’Espai Antiracista i Girona Acull) convoquem per aquest dissabte 18 de maig la manifestació antiracista “En democràcia vot per tothom” i “Per la igualtat de drets polítics, socials i laborals”. La manifestació sortirà a les 17.30 h des de la Plaça de la Llibertat de Salt i a les 18h hi haurà punt de trobada a la Plaça del Barco de Santa Eugènia per anar totes juntes cap a la Subdelegació de Govern i acabar a la Plaça Josep Pla de Girona. Estan convocades i col·laboren persones, col·lectius, associacions i organitzacions d’arreu de les comarques gironines.
Amb aquesta manifestació:
Volem denunciar el frau democràtic que suposa que un 15 % a Catalunya estiguin privades del dret a vot pel seu origen, i aquesta xifra puja fins el 30 % o més en determinats municipis o barris. Denunciem que milers de veïns i veïnes de Girona (16000 persones), Salt (1 de cada 3 ) i d’altres municipis no puguin votar ni ser votat en les properes eleccions.No reconèixer el dret al vot d’una persona significa limitar-ne fortament el dret de decidir sobre el seu futur, vulnerant així la seva dignitat com ser humà.
Volem denunciar la vulneració de drets polítics (com el dret a vot), socials (com el de l’habitatge o la segregació escolar) i laborals (com l’explotació laboral o les diferències salarials). Lluitar per la igualtat de drets implica que estem lluitant contra estereotips i prejudicis que constitueixen la base de la discriminació. Aconseguir una plena igualtat de drets i oportunitats és una objectiu bàsic contra el racisme i la xenofòbia. Malauradament, mentre existeixen lleis com la d’estrangeria i normes que plantegin discriminacions i/o exclusions no podem parlar d’una integració ni democràcia reals. Els drets no es negocien: o es respecten o es vulneren
Volem sortir al carrer per combatre el racisme institucional i social. Tenim més que constatat que hi ha racisme estructural i que les persones d’origen immigrant de la població el pateixen constantment, que és el que ve de les administracions: de l’Ajuntament, de l’administració autonòmica o central, de l’oficina d’habitatge, de la policia... | 1 | perfect | {"ca": 1.0} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.