id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_0_112820 | Parc de la Masia de la Font de Calafell Poble. Fer del parc un espai més atractiu i punt de trobada per a les diferents sensibilitats del barri. - Propostes - Pressupostos participatius 2022 - Decidim Calafell
Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies. Per a més informació consulta aquí.
Hi estic d'acord
Decidim Calafell - Pressupostos Participatius 2023 media-play
×
Vés al contingut principal
Cercar
Cercar
Català
Castellano
Navegació
Registra't Entra
Inici
Processos
Consells Participatius
Iniciatives
Ajuda
Pressupostos participatius 2022
#CalafellSostenible PressupostosParticipatius2022Calafell 500.000 euros per decidir un Calafell Sostenible
Fase 6 de 6
Dotació pressupostària 01-12-2021 - 31-12-2021
Veure les fases
Desplegar Propostes
El procés
Propostes
Valoració
Propostes finalistes
Seguiment Propostes
chevron-left Torna al llistat
Parc de la Masia de la Font de Calafell Poble. Fer del parc un espai més atractiu i punt de trobada per a les diferents sensibilitats del barri.
Barri Calafell poble. Masia de la Font
05/08/2021 00:08
flag Denúncia
Acceptades
Condicionament del parc de la masia de la font amb els següents aspectes:
1.Tancar tota la zona perimetral amb mur de pedra baix per donar seguretat i evitar l'estacionament de vehicles.2.Afegir gespa a tota la zona, respectant la zona infantil i de gimnàstica, afegint reg automàtic.3.Adequar la il·luminació a tota la zona del parc. 4.Afegir una font d'aigua potable nova.5.Treure i/o canviar els arbres grans ja que generen molt residu i pol·len. 6. Zona de vegetació i plantes.
Resultats al filtrar per la categoria: Parcs i Jardins Sostenibles Parcs i Jardins Sostenibles
Aquesta proposta ha estat acceptada perquè:
Es proposa una dotació econòmica
Proposta vinculada a aquests projectes:
actions
Parc de la Masia de la Font de Calafell Poble. Fer del parc un espai més atractiu i punt de trobada per a les diferents sensibilitats del barri.
Referència: CLF-PROP-2021-08-384
Versió 7 (de 7) veure altres versions
Verifica l'empremta digital
Empremta digital
El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.
Valor: 98f93258f11ff293f469f60163521bfd0022c66b0c04c95794fef695b63203f4
Origen: {"body":{"es":"<p>Condicionament del parc de la masia de la font amb els següents aspectes:</p><p>1.Tancar tota la zona perimetral amb mur de pedra baix per donar seguretat i evitar l'estacionament de vehicles.2.Afegir gespa a tota la zona, respectant la zona infantil i de gimnàstica, afegint reg automàtic.3.Adequar la il·luminació a tota la zona del parc. 4.Afegir una font d'aigua potable nova.5.Treure i/o canviar els arbres grans ja que generen molt residu i pol·len. 6. Zona de vegetació i plantes.</p>"},"title":{"es":"Parc de la Masia de la Font de Calafell Poble. Fer del parc un espai més atractiu i punt de trobada per a les diferents sensibilitats del barri. "}}
Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen.
×
Compartir share
Compartir:
×
link-intact Compartir l'enllaç
Compartir l'enllaç:
×
clipboard Còpia
Incrusta code
Si us plau, enganxa aquest codi a la teva pàgina:
×
<script src="https://decidim.calafell.cat/processes/pressupostos-participatius-2022/f/313/proposals/384/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://decidim.calafell.cat/processes/pressupostos-participatius-2022/f/313/proposals/384/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>
Reportar contingut inapropiat
×
Aquest contingut no és apropiat?
Motiu Conté "clickbait", publicitat o estafes. Conté racisme, sexisme, insults, atacs personals, amenaces de mort o de suïcidi o qualsevol forma de discurs d'odi. Conté activitat il·legal, amenaces de suïcidi, informació personal, o qualsevol altra cosa que creguis que no pertany a Decidim Calafell.
Comentaris addicionals
Denunciar
Detalls del comentari
Ordenar per:
Més antic
Més ben valorats
Recent
Més antic
Més discutit
Estàs veient un sol comentari
Pots revisar la resta de comentaris aquí.
Carmen Huertas
05/08/2021 14:51
ellipses
Notificar contingut inapropiat Denúncia
Obtenir enllaç Obtenir enllaç
Me parece muy adecuado y orientado a los ciudadanos de Calafell que conviven en el barrio y llevan a los niños durante el día. | 0.448296 | curate | {"es": 0.12259774685222001, "ca": 0.7024519549370444, "pt": 0.032030041970399825, "de": 0.0013253810470510272, "it": 0.007068698917605479, "ro": 0.0035343494588027393, "en": 0.11287828584051247, "fr": 0.013916500994035786, "cs": 0.0008835873647006848, "oc": 0.0033134526176275677} | https://decidim.calafell.cat/processes/pressupostos-participatius-2022/f/313/proposals/384?commentId=247 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_69733 | d'imatges de l'EI per desprestigiar la mani. No els penso enllaçar.
Si et refereixes a aquesta foto: O aquesta: Jo no lo diria desprestegiar, més aviat el contrari.
Tu creus que això apropa algú a idees independentistes? O més aviat espanta a gent que podria haver-s'hi acostat?
Doncs sí, hi ha gent a qui li apropa, i també hi haurà gent a qui li espanti. Igual que quan surt un bisbe parlant d'independència hi ha gent a qui li apropa i gent a qui li espanta.
Jo amb 16 anys també era dels que aplaudien actes com aquests!! Fa uns quants anys no érem gaires i ens podíem permetre luxes com aquest però ara que som tants i de tants tipus això no crec que aporti res de bó a la causa, ans al contrari, els serveix (i amb raó) per desprestigiar l'independentisme!
No és una qüestió d'edat, quina mania amb fotre's amb la gent per la seva edat.
Sí que és qüestió d'edat. Els nanos de 16 anys no tenen ni puta idea de res.
T'has quedat a gust? Conec gent d'avançada edat que tenen una capacitat d'anàlisi política i raonament penosos. L'edat no determina l'encert dels teus raonaments, només et dóna experiència perquè has viscut més situacions. Però com et dic, això no assegura que els teus raonaments siguin més correctes ni més vàlids. Hem de confiar en l'esperit renovador juvenil. Els joves, pel simple fet d'haver viscut menys anys, som més enèrgics i tenim una visió del món amb més perspectiva i menys prejudicis, fruit de no portar tants anys essent colpejats pel sistema.
T'has quedat a gust? Conec gent d'avançada edat que tenen una capacitat d'anàlisi política i raonament penosos. L'edat no determina l'encert dels teus raonaments, només et dóna experiència perquè has viscut més situacions. Però com et dic, això no assegura que els teus raonaments siguin més correctes ni més vàlids. Hem de confiar en l'esperit renovador juvenil. Els joves, pel simple fet d'haver viscut menys anys, som més enèrgics i tenim una visió del món amb més perspectiva i menys prejudicis, fruit de no portar tants anys essent colpejats pel sistema.#etfelicitojove 16 anys?
No, no pas. No cal tenir 16 anys per a veure que és absurd descartar opinions per una qüestió d'edat. Què passa? Que et sents molt superior tu o què? No entenc quina mania teniu en fotre's amb el jovent, que no has estat mai jove? I t'agradava que et tractessin d'estúpid per ser-ho? Dues persones amb la mateixa edat poden (i acostumen) a tenir nivells de maduresa molt diferents. No és un tema d'edat sinó de la persona en qüestió. | 0.666263 | curate | {"ca": 0.9955393349553934, "fr": 0.004460665044606651} | |
mc4_ca_20230418_11_494712 | Ahir dijous 19 de juliol vam celebrar la III Trobada d'Amics de la Fundació a La Rosaleda Jardí Degustació i vam presentar en públic en projecte Aliments Onyar
Durant els darrers sis mesos, el Grup Fundació Ramon Noguera ha participat en el Programa d’Acompanyament a la millora de la Governança Democràtica impulsat per La Confederació i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya.
pla de governança /
Avui han participat en un seminari a càrrec de LOCAL MARKET a l'aula de cuina de la Casa de Cultura Les Bernardes. Amb aquesta formació han après a fer un esmorzar d'allò més saludable d'una forma amena i divertida i, sobretot i el més important és que el resultat ha estat deliciós!
easycooking /
moda innovació teràpia ocupacional revista covid19 pop up esport cdiap formació outlet artesania discapacitat intel·lectual shoppout descomptes La Rosaleda voluntariat shopp out productes artesanals projecte social obra social la caixa | 0.812269 | curate | {"ca": 0.9669762641898865, "pt": 0.0196078431372549, "en": 0.013415892672858616} | https://grupfrn.cat/tags?page=88&page=42 |
oscar-2201_ca_20230904_11_18080 | El primer i únic Pacte d’Equip Volant es va signar a Caixa Sabadell l’any 1992 i va quedar sense efecte 4 anys més tard després d’estar més d’un any intentant negociar la renovació. És evident que en aquests 13 anys la Caixa ha variat substancialment: de 150 oficines i 900 empleats hem passat a 290 oficines i 1.430 empleats. A l’expansió s’han de sumar la multiplicitat de tasques que desenvolupem, la complexitat i diversitat dels productes i serveis que dóna la Caixa i el canvi de comportament dels clients. Tots aquests factors han incrementat de manera significativa la càrrega de feina i la distribució en el temps, cada cop més irregular.
Fecha: 08-06-2005
Twitter Facebook Linkedin Instagram
×
Enviar artículo
POSEM LES BASES PER DISSENYAR UN NOU PACTE D’EQUIP VOLANT
Tu email
Email destinatario
Enviar
Com a conseqüència de tot això, l’Equip Volant, tal i com ha estat estructurat fins ara, ha quedat obsolet i s’imposa un canvi en la seva organització i composició per tal de garantir un correcte suport a les oficines i departaments.
Els Pactes de 1992 ja recollien que els membres de l’Equip Volant havien de tenir una formació, experiència i polivalència adequades per poder atendre les necessitats més diverses. El cert, però, és que aquesta premissa s’ha complert de manera limitada. L’Equip Volant s’ha utilitzat sobretot com a equip de suplència i, en comptades ocasions, com a reforç davant situacions especials (noves promocions, campanyes, etc. ), degut a la seva infradotació i a la preferència que tenen les suplències de companys per sobre la càrrega de feina.
D’altra banda, la política de creixement zero de plantilla adoptada abans dels plans estratègics i l’actual model d’expansió amb oficines de 2 empleats (en la immensa majoria de casos), han tingut com a conseqüència la reducció dràstica de la mitjana de plantilla. Ja tenim una massa crítica d’oficines de dos empleats, en les que cal garantir les substitucions dels titulars (Director i Apoderat) amb un Equip Volant especialitzat i tècnic.
El tema es complica encara més a Províncies, doncs quan falten dues persones a la Zona ja no hi possibilitat de substitució.
Volem definir un nou Pacte d’Equip Volant que contempli els següents punts:
Definir una dimensió i estructura adequades per atendre correctament les peticions que fan les diferents unitats i per reduir la contractació eventual d’interinitat. No és la nostra funció calcular la dimensió adient de l’Equip Volant, perquè és el Departament de RRHH qui coneix les baixes, les hores fetes, les peticions no ateses, les oficines amb més càrrega de feina...
Capacitat per cobrir les absències de manera eficaç independentment de la persona substituïda. La composició de l’Equip Volant ha de ser tan plural com ho és la plantilla amb empleats que puguin fer funcions des de director fins a administratius, de gestors operatius a tècnics. No oblidem que l’equip volant és el camí previ per arribar a Director o Apoderat d’oficina, segons el PDP i, per tant, el lloc idoni per tenir persones preparades per realitzar qualsevol tasca.
Donar suport als centres de treball en situacions especials o més complexes.
Garantir el suport en els dies punta a les oficines amb més càrrega de feina.
EL FUTUR?
En els darrers anys, la Caixa s’ha negat de manera reiterada a formalitzar cap nou acord sobre l’equip volant que solucioni les mancances que hem expressat, malgrat les propostes que des de la Secció Sindical de CCOO s’han realitzat.
Aprofitem la nova direcció de RRHH perquè posi fil a l’agulla i resolgui aquesta situació. Som conscients que el nou Director de RRHH no pot solventar de cop tots els problemes, però si la Caixa creu en el seu PDP i en la necessitat de tenir un Equip Volant capaç de no deixar constantment centres de treball coixos, farà un esforç.
El pacte és l’única de manera de garantir que aquest problema quedarà solventat i ho farà de forma indefinida.
Sabadell, a 6 de juny de 2005.
CC.OO. 30 ANYS TREBALLANT PER A TU
Artículos más leídos hoy
2122 solicitudes para 1605 salidas
La DGE insta Sitel y a Unísono a llegar a un acuerdo
2122 sol·licituts per a 1605 sortides
Ha llegado el Black Friday al Convenio de Contact Center
Éxito de la huelga en Unicaja Banco con un seguimiento de un 90% de la plantilla
Rotas las negociaciones del ERE: Mañana, secundamos la primera huelga en Unicaja
Infórmate
CCOO Servicios es un sindicato, es Comisiones Obreras en los sectores de Comercio, Financiero, administrativo, de las TIC, Hostelería, Contact-center, Oficinas, Turismo... Leer más | 0.775404 | curate | {"ca": 0.8414038205242115, "es": 0.11950244335850733, "en": 0.01776988005330964, "de": 0.0002221235006663705, "fr": 0.014438027543314082, "it": 0.0013327410039982231, "id": 0.0019991115059973343, "sv": 0.0013327410039982231, "pt": 0.0019991115059973343} | https://www.ccoo-servicios.es/html/2715.html |
mc4_ca_20230418_11_515113 | Vins i Caves - Alt Empordà
La Denominació d’Origen Empordà
INCAVI Empordà està situada a l'extrem nord-est de Catalunya, a la província de Girona, limitant amb les Alberes i la mar Mediterrània.
El clima és mediterrani, amb influències de vents humits del sud i freds del nord, hiverns moderats i estius calorosos però temperats per les brises
El clima està condicionat per la tramuntana, un vent del nord que afecta els cultius. Els hiverns són suaus, amb escasses gelades, i els estius calorosos però moderats, gràcies a la brisa marina.
En general els sòls són pobres i àcids, amb bon drenatge, de naturalesa granítica a les zones de muntanya i de tipus al·luvial a la plana.
Així doncs, les condicions climàtiques i dels sòls ocupats pel conreu de vinya són les òptimes per al seu desenvolupament i per a l'elaboració de vins de qualitat.
Els vins rosats, afruitats i de color viu, són els més característics, així com el vi dolç denominat garnatxa d'Empordà. Igualment, s'elaboren vins negres de criança de gran categoria, i és també famós el vi Empordà Novell, lleuger i alegre, que surt al mercat a mitjan novembre.
La denominació d’origen Empordà té una superfície de vinya inscrita de 2.475 hectàrees, i els gairebé 570 viti-cultors i els 22 cellers embotelladors de la zona elaboren els vins i les seves varietats: blanques (Garnatxa Blanca, Macabeu, Xarel·lo, Chardonnay) i negres (Carinyena, Garnatxa, Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot).
Superfície de vinya inscrita: 2.475 ha
Nombre de viticultors: 570
Cellers embotelladors: 21
Producció mitjana: 70.000 - 75.000 hl
Varietats (blanques): Garnatxa blanca, Garnatxa vermella, Macabeu, Chardonnay, Xarel·lo
Varietats (negres): Carinyena, Garnatxa, Ull de Llebre, Cabernet sauvignon, Sirah i Merlot
Des dels inicis la filosofia del treball de GRUP OLIVEDA ha sigut produir vins i caves de qualitat, per aconseguir-ho els responsables de l'empresa - amb ALFONS FREIXA OLIVEDA al capdavant - ha apostat per una conjugació dels mètodes més tradicionals de producció i la moderna tecnología que permeten un estricte control de qualitat i investigació. | 0.833585 | curate | {"ca": 0.9876072449952336, "es": 0.012392755004766444} | http://www.altemporda.es/gastronomia/vins-i-caves |
racoforumsanon_ca_20220809_3_330267 | A tots els socis del Barça, no oblideu que aquest impresentable vol que la selecció espanyola jugui al Camp Nou:Víctor Font: "Per què no hi hauria d'haver un partit d'Espanya al Camp Nou?" https://t.co/AqF4lP5btN— ElNacional.cat Margarita) November 19, 2020En Margarita dient coses que ni en Bartomeu s'hauria atrevit a dir:1. Vol que guanyi la selecció espanyola (amb entusiasme i tot).2. S'identifica amb La Roja en primera persona del plural.3. Cediria el Camp Nou perquè hi jugui.No hi ha res com intentar agradar l'amo. pic.twitter.com/FmPfBdp1vv— Pilar Carracelas Margarita) November 20, 2020
I pensa portar en Xavi d'entrenador, que em queia molt bé fins que va dir que al Catar s'hi vivia molt bé, i que no hi veia cap dèficit democràtic.
Et queia molt bé? xDD
Sí, el veia assenyat, intel•ligent i molt nostrat. Ara ja el poden donar pel cul.
Sempre ha estat venut a l'or de Castella.
No hi ha res més "nostrat" que això. Cal no perdre les tradicions!Hosti, quin comentari més vell. | 0.757331 | curate | {"ca": 0.9048106448311156, "en": 0.07778915046059365, "pt": 0.017400204708290685} | |
mc4_ca_20230418_1_529903 | Eficàcia versus garantisme (E. Giménez-Salinas)
Eficàcia versus garantisme
¿No seria hora que féssim una profunda reflexió sobre tot el sistema penal i especialment sobre la funció de la presó en ple segle XXI?
5 min. Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés - URL 09/02/2018 19:25
Quan parlem de justícia en general, també pensem en termes d’eficàcia. Una justícia íntegra és aquella que, a més d’exercir-se amb la independència i la imparcialitat necessàries, és eficaç no només en les seves resolucions sinó també en el seu compliment. Però l’eficàcia de vegades va en detriment del garantisme; intentaré explicar-ho amb tres exemples.
Respecte a la infància, el sistema de protecció de menors heretat del franquisme era eficaç i poc garantista. L’eficàcia, naturalment, es mesurava des de la interpretació que els mateixos tribunals feien sobre la manera de protegir els infants. D’entrada el jutge de menors només podia ser un home, llicenciat en dret, de més de 25 anys i amb una vida familiar i moral irreprotxable. Amb aquestes característiques, se suposava que els menors no necessitaven cap tipus de garanties respecte a les decisions dels jutges, que sempre es prenien “pel seu bé”. No cal dir que en aquestes circumstàncies es van produir nombrosos abusos. Aquests tribunals tenien una doble competència: l’anomenada facultat protectora, que exercien a causa de l’absència o la conducta reprovable dels progenitors, i la facultat reformadora, que exercien quan el menor de setze anys tenia una conducta desviada o delictiva. Els infants i els pares i mares pràcticament no tenien garanties davant de l’actuació d’aquests tribunals, que van néixer el 1918 i que van seguir funcionant en alguns casos fins a l’any 2000.
Catalunya va assumir les competències en matèria de protecció i tutela de menors el 1981, i el 1985 va crear dos models d’intervenció separats: l’antiga facultat reformadora es va convertir amb el temps en el que avui coneixem com a Justícia Juvenil, mentre que la facultat protectora és competència actual de la DGAIA (direcció general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència).
La falta de garanties i de drets individuals que en el passat s’havia produït va generar una sensibilitat a l’entorn dels menors que havien comès un delicte o que simplement portaven una conducta desviada. En conseqüència, es va concebre un model de Justícia Juvenil eminentment garantista i judicial, en què el respecte als drets individuals del menor es va integrar en un model denominat sancionador-educatiu que va ser ratificat posteriorment en l’àmbit estatal per la llei 5/2000 de responsabilitat penal del menor. La realitat avui és que la Justícia Juvenil ha estat un referent per a altres comunitats autònomes i una clara aposta per les tendències europees més avançades en aquesta matèria.
¿Es poden imaginar Millet i Montull treballant per a persones en situació de vulnerabilitat?
Per contra, el sistema de protecció de la infància, amb la modificació del Codi Civil del 1987, va deixar en mans de l’administració la possibilitat d’aplicar la tutela automàtica en casos de desemparament. S’entén per situació de desemparament aquella en la qual als infants o als adolescents els falten els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat, sempre que per a la seva protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar. A diferència d’altres països europeus, en què és necessària la intervenció judicial, aquí s’aplica la tutela automàtica per part de l’entitat pública que té assignada la competència en matèria de protecció de menors; es podria dir que d’alguna manera el nostre és un sistema eficaç però poc garantista. Sovint són casos molt complexos, amb moltes intervencions, de resultes de les quals hi ha molts infants tutelats en processos en què els pares afectats troben que no es donen les garanties necessàries. Ja ho veuen, dos models molt diferents per a una mateixa infància.
Aquest dilema és més senzill quan ens fixem en el terrorisme. Guantánamo és el paradigma de l’aplicació d’un sistema sense garanties. Arran dels atemptats de l’11-S el 2001 a Nova York i la successió d’atemptats posteriors, la legislació terrorista s’ha anat endurint en gairebé tots els països i la cerca de l’eficàcia ens ha portat també a oblidar-nos de les necessàries garanties. El problema rau a saber si realment som més eficaços o si només ho sembla, i, per altra banda, si hi ha una línia vermella respecte als drets humans que mai no s’hauria de sobrepassar, ni tan sols amb l’excusa de la seguretat.
Arribo, ja, al tercer exemple, amb el polèmic cas Palau, que va esclatar el 2009 i que aquesta setmana ha culminat, gairebé nou anys després, amb l’entrada a presó de Millet i Montull, malgrat la seva avançada edat. No són els únics: actualment hi ha 74 homes i 2 dones de més de setanta anys i 14 homes de més de vuitanta a les presons catalanes. Les garanties en un judici que va ser llarguíssim són indubtables. Ara bé, ¿es pot valorar en termes d’eficàcia una entrada a presó tants anys després? I, al final, quant temps de privació de llibertat compliran? ¿No seria hora que féssim una profunda reflexió sobre tot el sistema penal i especialment sobre la funció de la presó en ple segle XXI? No hi ha dubte que el delicte ha de tenir sempre resposta, la impunitat és segurament el que fa més mal a la societat. Però de quina manera podríem fer front a un sistema més eficaç amb l’aparició d’aquests nous delictes? Crec que, en primer lloc, a través de la reparació del dany realment o simbòlicament (dependrà dels casos), i en els casos de corrupció afegint-hi una forta compensació econòmica per tot el mal produït. Però amb això no n’hi ha prou: en segon lloc, hi hauríem d’afegir un treball útil per a la comunitat d’una durada tan llarga com hauria estat el temps de la condemna. ¿Es poden imaginar Millet i Montull treballant tot el dia per a persones en situació de vulnerabilitat?
He deixat expressament al marge el conflicte judicial que estem vivint a Catalunya i al qual m’he referit a bastament en altres ocasions. Però no hi ha cap dubte que el xoc entre garantisme i eficàcia també s’hi dona. | 0.841703 | curate | {"ca": 0.9990272373540856, "eo": 0.0009727626459143969} | https://www.ara.ad/firmes/esther_gimenez-salinas/esther-gimenez-salinas-eficacia-versus-garantisme_0_1958804176.html |
macocu_ca_20230731_8_549394 | «2001: una odissea a l'espai»: una mirada des de la ciència actual
Amb Ricard Solé, Gemma Marfany, Sergi Valverde i José Ignacio Latorre
18 desembre 2018
Debats
Gratuït
Coincidint amb l’exposició «Kubrick» al CCCB, l’edició d’enguany de Ciència al Nadal analitzarà les grans qüestions plantejades al clàssic 2001: una odissea a l’espai des de la perspectiva de la ciència d’avui
Cinquanta anys després de la seva estrena, el film de Stanley Kubrick 2001: una odissea a l’espai, basat en una narració d’Arthur C. Clarke, segueix sent una obra plenament vigent. No només per la seva indiscutible qualitat estètica, sinó també perquè aborda alguns dels grans interrogants de la humanitat, com ara l’evolució de la vida al nostre planeta, l’existència de vida extraterrestre o el nostre futur com a espècie. Prefigurant els debats actuals, la relació entre el superordinador HAL 9000 i els científics liderats pel Dr. Bowman també planteja dilemes cabdals sobre la intel·ligència artificial (IA): quines característiques fins ara intrínsecament humanes pot arribar a desenvolupar un ordinador? Les formes d’IA arribaran a crear una espècie posthumana?
En aquest debat, científics de diversos àmbits (física teòrica, sistemes complexos, biologia i genètica, biologia evolutiva) discutiran sobre l’actualitat de les idees proposades per Clarke i Kubrick i ens obriran la porta a noves qüestions que aquestes plantegen. I, per descomptat, també debatrem sobre el significat del famós monòlit. | 0.804113 | curate | {"ca": 0.9490835030549898, "es": 0.04684317718940937, "en": 0.004073319755600814} | |
mc4_ca_20230418_0_378988 | S’adhereixen Casal dels Infants del Raval, Col·lectiu Antipatriarcal “La Ruda” i el Colectivo Cautivo | Unitat contra el feixisme i el racisme
21 Març 2013 unitatcontraelfeixisme Deixa un comentari
Entrada anteriorMSR: Nazis disfrazados de revolucionariosSegüent entradaTríptic: Què és UCFR? | 0.717976 | curate | {"ca": 1.0} | https://ucfr.cat/2013/03/21/sadhereixen-casal-dels-infants-del-raval-i-el-col%C2%B7lectiu-antipatriarcal-la-ruda/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_393317 | Doncs sembla que demà sabrem si el president de la Generalitat, Artur Mas, convoca eleccions per la primavera. Ningú sap què passarà, però fa 48 hores presidència va deixar anar el globus sonda de posposar les eleccions per la tardor. Ara mateix la incògnita és majúscula i les conseqüències de la decisió que demà anuncii Artur Mas seran enormes.Proposo una porra, a veure qui l'encerta. A grans trets les possibilitats són quatre:OPCIÓ A. Anunciarà eleccions per la primavera del 2015.OPCIÓ B. Anunciarà eleccions per la tardor del 2015.OPCIÓ C. Anunciarà que intentarà esgotar la legislatura.OPCIÓ D. Anunciarà que ho anunciarà la setmana que ve.OPCIÓ E. Altres (especificar)L'enquesta té 24 hores de vida.
Crec que les eleccions seran aviat, tot i que convergència hagi buscat excuses per a no fer-ho de totes les maneres possibles. I ho crec pel mateix motiu que crec que s'han passat a l'independentisme: perquè no fer-ho és el suïcidi electoral, i tenir molts escons sempre ha estat la prioritat número 1 de ciu.
Sí, però són independentistes a contracor i miraran de revertir la situació fins a l'últim moment. Per això els retards i les postposades constants. "La setmana que ve" style. | 0.838249 | curate | {"ca": 0.9780960404380792, "es": 0.02190395956192081} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_564063 | UPyD, l'ànima bessona de Ciutadans a l'Estat espanyol, sembla que abandona la idea d'implantar-se al Principat. Després del fracàs del 28-N, on el dissident d'Albert Rivera, Antonio Robles, va recollir només 5.418 vots (el 0,17%, per sota la CORI o el Partit Pirata) els partidaris de Rosa Díez haurien recapacitat i aposten ara per una retirada a temps que els estalviï més ridículs. A les eleccions municipals del proper 22 de maig UPyD només presentarà 4 candidatures a tot Catalunya: A Sant Boi, Barcelona, Tarragona i Platja d'Aro. Són els quatre municipis on encara queda infraestructura del partit de Rosa Díez, i on el partit ha anunciat que els candidats a liderar la llista ja poden presentar-se a les primàries. Tot i això, al web específic sobre les primàries d'UPyD es pot veure com les candidatures a Catalunya no acaben d'arrencar: D'aquests 4 municipis, de moment només s'ha presentat un candidat a Sant Boi, Barcelona i Platja d'Aro, mentre que a Tarragona ningú ha gosat presentar candidatura, potser perquè la proximitat amb Reus i la CORI augmenta les possibilitats de ridícul que comentàvem abans. Directe.cat
I a les illes a on es pensen presentar? Algú ho sap? | 0.845814 | curate | {"ca": 0.9668367346938775, "ia": 0.03316326530612245} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_224229 | |
L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, acompanyat de la tinenta d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones i regidora de Salut, Eva Candela, s’ha reunit amb una delegació de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública / Marea Blanca de Terrassa per tractar temes d’interès per l’entitat. La reunió ha tingut lloc a la seu d’Alcaldia. | 1 | perfect | {"eb": 0.0029154518950437317, "ca": 0.9970845481049563} | https://monterrassa.cat/societat/alfredo-vega-reuneix-marea-blanca-terrassa-137192/ |
mc4_ca_20230418_0_424220 | Respon a FAPA MALLORCA: RECLAMACIÓ A ALTA INSPECCIÓ EDUCATIVA | COAPA Balears Cancel·la les respostes
menjador Prevenció LOMCE APIMA ASSEMBLEA TIL motxilles solidaries Pacte Educatiu UIB Solidaritat Llegim en Família FERYA TIC inclusió Formació | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fapamallorca.org/reclamacio_defensora_poble/?replytocom=265 |
mc4_ca_20230418_8_698941 | Afegir web < Legislació < Medi ambient i ecologisme < Societat < Directori < Eivissa @ EivissaWeb
Eivissa >> Directori >> Societat >> Medi ambient i ecologisme >> Legislació >> Afegir web
Utilitzi aquest formulari per afegir la seva web a la categoria Societat > Medi ambient i ecologisme > Legislació. Si aquesta categoria no és apropiada per a la seva web, torni al Directori de webs i accioni el botó "Afegir web" des de la categoria que més s'ajusti a la seva web. BalearWeb es reserva el dret de modificar la seva elecció si no és correcta. | 0.775467 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.eivissaweb.com/directori/societat/medi-ambient-i-ecologisme/legislacio/afegir-web/ |
crawling-populars_ca_20200525_30_187555 | » Oblit de clau » Registre per nous usuaris
Resultats de la 3ª prova del Rànquing FCPP 2013
Resultats finals al Rànquing i Interclubs Juvenil zona oest 3ª prova
Xerinola Tennis Mora guanya la Copa Catalunya Troefeu Solius FCPP 2018 al P&P Platja d'Aro
Resultats Campionat de Catalunya per Equips FCPP 2019, 5ª jornada | 0.638929 | curate | {"fr": 0.13738019169329074, "ca": 0.8626198083067093} | : /noticies/noticia.php?id=37588 |
crawling-populars_ca_20200525_41_144785 | TARRAGONA, 21 maig (EUROPA PRESS) -
Un total de 4.296 pacients de Tarragona han sol·licitat accés al nou espai digital 'Cat@Salut La Meva Salut' del Servei Català de la Salut (CatSalut), que permet consultar la història clínica a través d'internet.
Segons ha informat la Conselleria de Salut de la Generalitat en un comunicat aquest dijous, es requereix un codi d'usuari i una contrasenya per accedir al portal, que proporciona el centre d'atenció primària (CAP) de referència quan ho sol·licita cada usuari.
Amb aquest nou sistema, els més grans de 18 anys que ho desitgin disposaran de la seva informació clínica personal --com diagnòstics, informes clínics i resultats de proves i exploracions-- en un espai digital accessible en qualsevol lloc i moment.
'Cat@Salut La Meva Salut' es va posar en marxa de manera pilot en 33 àrees bàsiques de salut (ABS) de tot Catalunya en octubre, tres de les quals pertanyen a la Regió Sanitària Camp de Tarragona: Salou, Tarragona 7 (San Salvador) i Alt Camp Oest (Alcover).
Durant el mes de febrer, el programa es va estendre a totes les ABS de la Regió Sanitària Camp de Tarragona i des d'aleshores es pot tramitar l'accés a la plataforma des de tots els CAP de la regió: l'activitat que majoritàriament fan els usuaris és la consulta d'informes clínics i del pla de medicació de la recepta electrònica.
A través d'aquest espai, els pacients ja poden accedir també a altres serveis, com les vacunes administrades i el document de voluntats anticipades presentat, sol·licitar dia i hora de visita i canviar de professional per a les ABS que gestiona l'Institut Català de la Salut (ICS), 20 en el cas de la Regió Sanitària Camp de Tarragona.
En una segona fase també està previst incorporar altres serveis, com una agenda personalitzada per a cada pacient, la possibilitat de declarar-se donant d'òrgans i informació sobre les intervencions quirúrgiques garantides.
Està previst que 'Cat@Salut La Meva Salut' arribi a totes les regions sanitàries de Catalunya a final d'aquest any.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.723677 | curate | {"ca": 0.8278846153846153, "es": 0.15929487179487178, "en": 0.01282051282051282} | : /gent/noticia-mes-4000-pacients-tarragona-solliciten-accedir-seva-historia-clinica-linia-20150521180508.html |
mc4_ca_20230418_15_788107 | Selecciona una familia Accesoris Accessoris Accessoris BIE Accessoris canonada Accessoris hidrants Altres accessoris Armaris de seguretat Armaris per extintors Armaris vuits BIE \ Gama 25 BIE \ Gama 45 Carros devanadores Casetes intempèrie Conexions internacionals Connectors flexibles EACI Extinción Extinció en cuines Extinció per escuma Extinció per espuma Extintors Hidrants IPF-39 IPF-40 IPF-41 Llances Llances marina Mànegues Mànegues marina Marcs Encastament Monòxid NA Pàgina Web Ràcords Ruixadors Senyalització Sistemes convencionals Sistemes d'extinció Sistemes d'extinció en cuines Vàlvules de bola Vàlvules de comporta Vàlvules de control Vàlvules de control Vàlvules de control reduïdes Vàlvules de papallona Vàlvules de retenció Vàlvules de seient Válvules per Equips de Columna Seca Vàlvules reductores de pressió
Certificat EACI
Estimats clients i proveïdors,
A causa de la situació extraordinària que estem vivint aquests dies per la propagació del virus COVID-19, ens veiem en l'obligació d'actuar i de prendre mesures per poder continuar donant servei de la forma més segura per a tots.
A conseqüència de la implantació d'aquestes mesures, a partir d'avui i fins que es notifiqui el contrari, l'horari de les nostres instal·lacions es veurà afectat, quedant establert segons les següents franges horàries:
Seu Central / La Pobla de Claramunt:
L'horari de fàbrica passarà a ser de 7:00 a 15:00 h.
Horari addicional d'atenció telefònica per a gestions comercials 15:00 a 18:00 Francisco Sanchez 625643901 [email protected]
Delegació de Madrid:
A partir del dilluns 27 d'Abril, mantindrà el seu horari habitual de 8:00 a 13:30 i de 15:00 a 18:00 h (Divendres de 08:00 a 14:00 h).
Delegació de Montcada i Reixach:
Mantindrà el seu horari habitual de 8:00 a 13:30 i de 15:00 a 18:00 h (Divendres de 08:00 a 14:00 h).
Lamentem les molèsties que aquesta mesura hagi pogut ocasionar.
Armaris d'extintor / Extintors
Casetes intemperie / Hidrants
Ràcords, mànegues i llances
Ruixadors i llocs de control
Ranurat
Altres mitjans d'extinció
Catàleg Victaulic
Disseny i fabricació de sistemes de protecció i lluita contra incendi.
© 2019 EACI. Tots els drets reservats.
La política de qualitat està disponible per a totes les parts interessades pertinents. | 0.829666 | curate | {"ca": 0.9847942754919499, "en": 0.01520572450805009} | http://eaci.es/noticia.php?id_not=2&lang=ca |
mc4_ca_20230418_15_524973 | Compromís i cohesió social | Mur
El jurat acorda atorgar el guardó a Mur, espectacle de circ de caràcter inclusiu creat per Nacho Flores i Joaquim Aragó, sota la direcció de Nacho Flores i amb la participació de Circ Vermut (Jordi Mas i David Candelich), Circ Bombeta (Oriol Morgades, Quique Maltas, Sergi Comesa i Manolo Osoyo), Alberto Munilla i Ramón Giménez.
En aquest projecte s’uneixen artistes professionals amb persones discapacitades, vinculades al món del circ a través de la tasca que desenvolupa la companyia Cronopis i l’Associació d’Integració Social Taller d’Idees, amb seu a Can Fugarolas.
El jurat destaca la qualitat artística i creativa de l’espectacle, el caràcter col·lectiu del projecte, fruit de la suma d’esforços individuals i col·lectius, i la seva aposta valenta per remoure consciències i per visibilitzar la realitat de les persones discapacitades.
Mur és un exemple clar que demostra que l’art pot erigir-se com a eina d’inclusió social i de qüestionament de la societat actual i dels prejudicis envers la discapacitat, sense complexos ni paternalismes. L’espectacle és un manifest envers la no discriminació, l’acció positiva i la garantia dels drets d’aquests col·lectius en igualtat de condicions.
L’espectacle va ser presentat el 2017 a Mataró, amb una gran acceptació per part del públic, i ha girat pels principals escenaris nacionals i estatals.
Web espectacle Mur | 0.857551 | curate | {"ca": 0.9870875179340028, "es": 0.01291248206599713} | http://culturamataro.cat/ca/article/compromis-i-cohesio-social-mur-12447 |
macocu_ca_20230731_8_433926 | 15 setembre 2017
Aquest any, amb el lema “Segueixo sent Jo”, el dia 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer. L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que es caracteritza per una degeneració de les cèl·lules nervioses del cervell i una disminució de la massa cerebral. Les manifestacions bàsiques són la pèrdua de memòria, la desorientació temporal i espaial, i el deteriorament intel·lectual i personal (caràcter i comportament).
28 juny 2017
[caption id="attachment_118876" align="alignleft" width="270"] "Beth en concert" , a les 10 del vespre a la Plaça del Soler, de Gurb. Entrada gratüita. A la mitja part, hi haurà un sorteig en benefici d'Osona Contra el Càncer[/caption]
27 juny 2017
El sol és una font de salut però en excés pot provocar efectes negatius. Els efectes nocius dels raigs solars són acumulatius. S'estima que més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant l’exposició excessiva al sol i les cremades cutànies, especialmente, durant la infantesa i l'adolescència, per aquest motiu és crucial que els pares prenguin consciència sobre els perills del sol i actuïn per protegir la salut futura dels seus fills des del naixement.
25 maig 2017
El passat dimecres, dia 10 de maig, dintre del marc de la Jornada d’Infermeria, convocada pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, es va celebrar la “VII Edició dels Premis d’Infermeria Osona Contra el Càncer”. L’acte va ser presentat a l’Aula Magna de la UVIC per l’Ivan Álvarez (estudiant de periodisme de la UVIC). Els treballs guardonats van rebre el premi de mans de la presidenta d’Osona Contra el Càncer, Sra.Montserrat Freixer, i van ser els presentats per Sònia Montoro Naranjo, autora de “Teràpia d’educació grupal al pacient oncològic amb dolor crònic per apoderament” i per Anna Maria Formiguera Macià, coautora d’ “Ús del Bladder Scan en pacients amb malaltia oncològica avançada per evitar sondatge vesical”. El jurat estava format per la Delegació del COIB a Osona, la Universitat de Vic: Facultat de Ciències de la Salut, l’Hospital Universitari de Vic, l’Hospital de la Santa Creu de Vic, CAP Osona, EAP Vic, ABS Centelles i Osona Contra el Càncer.
12 maig 2017
Aquest proper diumenge animat a participar en la 2a. cursa i caminada no competitiva a benefici d'Osona Contra el Càncer i Càritas 2a Cursa i Caminada Solidària de Tona (Diumenge 14-5-2017)
6 juliol 2017
El proper 8 de juliol, a les 7 de la tarda, a laPlaça Major de Roda de Ter, se celebrarà una Botifarrada Solidària a favor del Càncer.
28 juny 2017
8 juny 2017
El “Dia Nacional del Donant d’Òrgans i Teixits” se celebra el primer dimecres de juny. És una data d’homenatge a totes les persones, institucions, organitzacions i associacions que es troben compromeses amb la donació d’òrgans i teixits.
12 maig 2017
Aquest cap de setmana gaudeix d'una bona obra de teatre mentres col·labores en la lluita contra el càncer TEATRE A CENTELLES (Dissabte 13-5-2017)
28 abril 2017
El proper Dissabte, 6 de maig, a les 7 de la tarda, al Teatre Centre de Sant Boi de Lluçanès es representara l'obra de teatre " El criat de dos amos" a càrrec del grup de teatre " La Trebinella" de Perafita.
Aquesta obra de teatre solidari es a benefici d' Osona contra el cancer," Junts contra el cancer infantil". | 0.742177 | curate | {"ca": 0.9500306560392398, "en": 0.0407725321888412, "es": 0.005211526670754138, "pt": 0.00398528510116493} | |
cawac_ca_20200528_7_100810 | Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans
Alfonso Guerra: de la fal•làcia a la deshonestedat
A aquestes alçades no crec que sorprenguin a ningú les declaracions d’un personatge sinistre i caduc com l’ Alfonso Guerra . És cert que potser molts encara recorden aquell Alfonso Guerra agressiu i jacobí com el que més, però amb una punta d’intel·ligència que el diferenciava dels Ibarra o dels Bono ; i ara ha perdut fins i tot això, i la mínima gràcia que podia tenir. A la barroeria i a la fal·làcia del discurs, però, hi ha afegit la deshonestedat.
[@more@]
Compartint acte amb Zapatero , vestits informals per a l’ocasió donat que es trobaven en un acte amb miners asturians, Alfonso Guerra es manifestava perplex per l’actitud dels socialistes catalans. I, encara que no vingués a tomb en aquell acte, va anar directament contra ells . L’home simulava no entendre que el PSC pogués fer pinya amb altres forces polítiques per defensar un model de finançament per a Catalunya, enlloc de posar-se al costat dels socialistes espanyols contraris a l’aplicació de l’Estatut. El seu discurs era absolutament demagògic i fal·laç, presentant la unitat dels partits catalans com una mena de complot per a derrocar el PSOE del Govern. I acabava amb un interrogant innecessari perquè tant ell com els seus interlocutors en sabien la resposta: Què s’amaga darrera d’aquest front comú dels partits catalans, que inclou el PSC ? Doncs, molt senzill: Catalunya.
Els estirabots d’ Alfonso Guerra , utilitzant la demagògia i la manipulació més rastrera, podrien entendre’s si provinguessin d’un radical d’esquerres, d’algú que mantingués sempre una actitud bel·ligerant amb la dreta, per principis. Algú podria pensar que per a un no nacionalista deu ser difícil d’entendre un mínim acord entre ideologies enfrontades. Però en el seu cas, i en general parlant del PSOE , això és absolutament fals. Quan ell es demanava què hi havia al darrera de la unitat d’acció dels partits catalans, sabia perfectament que hi havia el mateix que hi ha davant la unitat d’acció dels partits espanyols, PP-PSOE : la defensa d’uns interessos nacionals. I en aquest cas, un interessos nacionals contraposats.
L’únic interrogant honest que va sortir de la boca d’ Alfonso Guerra va ser el que reptava els socialistes catalans a definir la seva prioritat: Catalunya o el partit. | 0.872799 | curate | {"ca": 0.9965620971207564, "en": 0.0034379028792436614} | http://josepromeu.blog.cat/2008/09/08/alfonso-guerra-de-la-fal-l-cia-a-la-deshonestedat/ |
mc4_ca_20230418_6_141973 | Com s'atura els millors del món?
L'antídot per a Messi i Cristiano: una defensa solidària i amb ajudes constants
ALBERT SOLÉ Barcelona Actualitzada el 26/02/2013 00:00
Cap pissarra és capaç d'aturar Messi i Cristiano en carrera i amb la pilota als peus; per alguna cosa són els millors jugadors del món, i des de fa anys. Tal com explica Marc Valiente, defensa del Valladolid, la primera premissa per evitar que aquests dos jugadors et facin un estrip és que "no tinguin un bon dia, ja no depèn que la defensa sigui millor o pitjor". Però, un cop admesa aquesta dura realitat, hi ha algunes claus per minimitzar el poder ofensiu d'aquests dos monstres. "Si tu vas al tall amb ells, el millor és que, com a mínim, no facin un driblatge net, que surtin desestabilitzats, perquè el company que et fa la cobertura sigui capaç de robar-los la pilota", argumenta Alberto de la Bella, defensa de la Reial Societat. I és que una de les claus principals, per a qualsevol equip, és que la defensa sigui molt solidària, i que les ajudes del central al lateral, i el lateral a l'interior, siguin constants i precises. "No sóc partidari dels marcatges individuals en el cas de Messi i Cristiano, i crec que ningú ho ha fet encara, perquè en l'un contra un són superiors, i per velocitat, tècnica o potència et poden guanyar", recorda De la Bella.
Marc Valiente, que ha jugat deu anys al futbol base del Barça i és de la mateixa generació que Messi, Piqué i Cesc (del 87), apunta que no és el mateix defensar Cristiano Ronaldo si ets el Barça que si ets un dels altres equips de la Lliga: "Al Camp Nou la millor manera de parar Cristiano és tenir la pilota, no canviar la manera de jugar del Barça". Per a la resta de mortals, la recepta és diferent: "Per al Madrid la pilota no és el seu fort, no crea futbol des de darrere, i està més a gust si la pilota la té el rival i l'hi roba", comenta el defensa de la Reial Societat.
Per neutralitzar la capacitat golejadora de Leo Messi, Valiente recomana al Madrid que faci servir la fórmula del Milan, que va sublimar el que altres equips havien intentat prèviament: "Últimament els equips estan aconseguint frenar-lo una mica jugant molt junts, ajuntant línies, de manera que Messi no rebi tantes pilotes a la frontal de l'àrea i hagi de baixar al mig del camp a buscar-les, cosa que el fa menys perillós. Perquè una vegada que encara els centrals en velocitat, només es pot aturar amb una falta o un penal". | 0.891469 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.arabalears.cat/esports/satura-millors-del-mon_0_872912731.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_13044 | El 25% de les escoles de Barcelona té almenys un grup confinat per casos de Covid-19, segons el recompte del departament d’Educació. Això vol dir que 218 del 885 centres de la capital catalana ha registrat algun positiu en els últims dies, tres més que en l’últim balanç. En total hi ha 379 grups confinats.
No obstant això, només un centre de Barcelona, la Llar d’Infants Corazón de Jesús de Sarrià, està totalment tancat, ja que només té un grup bombolla. Els Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi, amb set grups confinats (186 persones i 15 positius en els últims 10 dies) encapçalen la llista d’escoles més afectades, seguits del Col·legi Pare Manyanet (les Corts), l’Escola Pia Sant Antoni (Raval), l’Institut Bernat Metge (Verneda i la Pau) i l’Institut Salvador Espriu (el Clot), amb cinc grups cadascun. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.totbarcelona.cat/societat/una-de-cada-quatre-escoles-de-barcelona-te-grups-confinats-per-la-covid-19-114890/ |
mc4_ca_20230418_6_547785 | Karl Ove Knausgård - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Karl Ove Knausgård.
6 desembre 1968 (51 anys)
Universitat de Bergen . art, literatura
Novel·lista, autobiògraf i escriptor
Literatura de ficció i memòries
(2009) My Struggle (en)
(2019) Premi Nòrdic de l'Acadèmia Sueca
(2012) Aust-Agder County Culture Award (en)
(2011) Gyldendal prize (en)
(2011) Rhinos Price (en)
(2009) Premi Brage, per l'obra My Struggle. First book (en)
(2009) Norwegian P2 listener's literature award (en)
(2004) Norwegian P2 listener's literature award (en)
(1999) Bjornson scholarship (en)
(1998) Premi de la Crítica
Karl Ove Knausgård (en noruec es pronuncia [ˈkɑːɭ ˈuːvə ˈknæʉsˌgɔːɾ]) (nascut el 6 de desembre de 1968) és un escriptor noruec conegut per sis llibres autobiogràfics amb el títol conjunt de Min Kamp (La meva lluita).
Actualment viu a Suècia, on va conèixer la seva dona, l'escriptora Linda Boström, mare dels seus quatre fills, i de la qual es va separar el 2016.
El 2017 va comissariar una exposició a Oslo i va escriure un assaig sobre el pintor noruec Edvard Munch. [2]
Els volums de La meva lluita han estat traduïts a diferents idiomes. En català són editats per l'Altra Editorial. Els dos primers volums han estat traduïts per Anna Llisterri a partir de la versió anglesa, i del tercer endavant són traducció directa del noruec d'Alexandra Pujol Skjønhaug. Final ha estat traduït per Carolina Moreno Tena.
Final (2019). ISBN 9788494911071
Europeana: 86557
Novel·listes noruecs | 0.549046 | curate | {"de": 0.04679144385026738, "en": 0.19852941176470587, "ca": 0.6978609625668449, "es": 0.02606951871657754, "da": 0.01804812834224599, "mk": 0.002005347593582888, "pt": 0.0106951871657754} | https://www.wikiwand.com/ca/Karl_Ove_Knausg%C3%A5rd |
racoforumsanon_ca_20220809_0_764496 | Són moltes les comparacions que s'han fet entre l'antiga Iugoslàvia i l'Estat espanyol. Des de quan l'Aznar parlava de l'ascens dels separatismes com a procés de balcanització fins quan Pep Guia deia que el País Valencià som com Bòsnia però sense metralletes. Inclús per aquestos fòrums corren imatges com esta: El cas és que, si ferem un exercici de política-ficció i tenint en compte el precedent iugoslau: com imagineu que podria afectar a la socio-política espanyola la independència de Catalunya, del País Basc i inclús de Galícia? Permetria l'ascens d'un partit d'extrema dreta que reclamara la unitat espanyola com fa el partit serbi SRS com España2000? Com afectaria això a territoris dels Països Catalans que tenen un camí més complicat per a la independència com és el cas del País Valencià? Provocaria un empobriment i èxode massiu de castellans cap a altres territoris en el cas que hi haguera una forta repressió i una extrema-dreta que dominara els carrers?
Aquest mapa esta força ben fet, però discrep que Euskadi fos eslovènia i Catalunya Croàcia. Per tamany i kilòmetres de costa potser seria correcte, però per altres factors com riquesa (eslovènia és més rica i més pacífica que Croàcia) crec que seria més encertat comparar Catalunya amb Eslovènia que no amb Croàcia. Euskadi seria una barreja de Croàcia (per sentit belicós i nació rica) i Kosovo (per tenir una cultura totalment diferent de les altres). En quant al País Valencià ho trob un poc exagerat comp arar-ho amb Bosnia, ja que tant barrejat no ho està, bàsicament son 2 realitats la catalana (80% de la població i 60%-65% del territori)i la castellano-aragonesa (20%de la població i 35%-40% del territori).
tamany mida
gràcies. | 0.84908 | curate | {"ca": 0.9935179728933412, "id": 0.00648202710665881} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_34409 | L’art us interessa, i encara més a l’aire lliure … descobriu l’ escultura sobre neu a Saint Jean Port Joli (Québec)! | 0.716864 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.creativetourismnetwork.org/taller-desculptura-sobre-neu-a-saint-jean-port-joli-quebec/?lang=ca |
wikipedia_ca_20230401_0_401673 | Eduard Prades i Reverter
Eduard Prades i Reverter (Alcanar, 9 d'agost de 1987) és un ciclista català, professional des del 2009 i actualment a les files de l'equip Team Delko.
El seus majors èxits han estat la victòria al Trofeu Joaquim Agostinho del 2013, la Copa Sabatini de 2015, la Philadelphia Cycling Classic de 2016, la Volta a Noruega de 2018 i la Volta a Turquia del mateix 2018, en categoria World Tour.
Gràcies als bons resultats obtinguts el 2018 amb l'equip basc Euskadi-Murias fitxà pel Movistar Team de cara a les següents temporades.
El seu germà Benjamí també es dedica al ciclisme professionalment.
Palmarès.
- 2010
- 1r al Gran Premi Macario
- 1r a la Santikutz Klasika
- 2011
- 1r a l'Aiztondo Klasika
- 1r a la Santikutz Klasika
- Vencedor d'una etapa al Cinturó de l'Empordà
- 2012
- 1r a la Copa d'Espanya de ciclisme
- 1r al Memorial Valenciaga
- Vencedor d'una etapa a la Volta a la província de València
- 2013
- 1r al Trofeu Joaquim Agostinho i vencedor d'una etapa
- 2014
- 1r al Gran Premi Abimota i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa de la Volta a l'Alentejo
- 2015
- 1r a la Coppa Sabatini
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Portugal
- 2016
- 1r a la Philadelphia Cycling Classic
- Vencedor d'una etapa a la Volta Internacional Cova da Beira
- 2018
- 1r a la Volta a Noruega
- 1r a la Volta a Turquia
- 2019
- 1r de la Volta a Aragó
- Vencedor d'una etapa al Tour La Provence
Resultats a la Volta a Espanya.
- 2016. 127è de la classificació general
- 2018. 68è de la classificació general | 1 | perfect | {"sv": 0.01609657947686117, "ca": 0.9382964453386988, "nl": 0.02012072434607646, "fr": 0.004024144869215292, "en": 0.012072434607645875, "hu": 0.004694835680751174, "de": 0.004694835680751174} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=401674 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_183882 | Un que tingui sex-appeal (o com es digui en català). I un que no en tingui. El meu és Gisela. I l'altre és Rut (suposo que em sona massa com rot , perdoneu les Ruts).
El meu pare em volia posar de nom DELFÍN perquè un germà seu se'n deia. En català és Delfí o Dofí?.....menys mal que la meva mare va tenir més sentit comú i em va posar Daniel, sinó tota la vida m'haguessin dit FLIPPER. Flipeu!!! A Favor: Clara, Gina, Alexandra... En Contra: noms compostos tipus Maribel, Maite....i els que són tope cristians com Sagrari, Maria Goretti, Lourdes...etc...
al meu poble hi havia un delfí
De la ribera d'ebre o voltants?
Maresme
Clar! un delfí no podia ser de cap més lloc que de la costa. | 0.705109 | curate | {"ca": 0.9362962962962963, "es": 0.03259259259259259, "fr": 0.013333333333333334, "id": 0.01037037037037037, "tr": 0.007407407407407408} | |
mc4_ca_20230418_2_193665 | flaix Horari partits Primer Equip El periòdic L'Escapvlat en PDF PortadaEl ClubNotíciesContacteDades del ClubDades i PalmarèsInstal·lacionsL'EscutIndumentàriaHimneHistòriaNotíciesHistòria del ClubTots els PresidentsTots els EntrenadorsTots els EstadisDades Lliga a LligaGolejadors Any a AnyFotos HistòriquesDonacions Arxiu HistòricPreu d'EntradesPreu Carnet SociSíndic del SociContacteQuè és?Comissió de ControlContacteQuè és?La FundacióNotíciesQuè és la Fundació?Àrea SocialNotíciesPenyes OficialsSant MedirNotíciesEls Ben PlantatsComunicació - PremsaNotícies PremsaAcreditacions PremsaXarxes Socials OficialsCompeticióPreu d'entradesLa PrèviaEquips PrincipalsPrimer EquipNotíciesPlantillaLligaLliga partit a partitClassificació LligaCròniquesCalendari LligaEstadístiquesLa PrèviaZona MixtaCopa CatalunyaNotíciesDades i PalmarèsTrofeu Vila de GràciaNotíciesDades i PalmarèsTorneig d'HistòricsNotíciesDades i PalmarèsFilialNotíciesPlantillaLligaLliga partit a partitClassificació LligaCròniquesCalendari LligaFemení ANotíciesPlantillaLligaLliga partit a partitClassificació LligaCròniquesCalendari LligaCopa CatalunyaNotíciesDades i PalmarèsTorneig Caliu GraciencDades i PalmarèsJuvenil ANotíciesPlantillaLligaLliga partit a partitClassificació LligaCròniquesCalendari LligaFutbol FormatiuFutbol BaseNotíciesPlantilles dels equipsFutbol FemeníNotíciesPlantilles dels equipsEscolaNotíciesDocuments i CompeticióCampusNotíciesInformacióCarnet Soci EsportiuMultimèdiaNotíciesHimneImatge CorporativaQui som?Periòdic L'EscapvlatNotíciesEl Periòdic en PDFPunts de DistribucióHemerotecaJuny 2014 - actualitatFebrer 2008 - Juny 2014 Subscripció a aquest canal RSS
Dol per la mort de Francesc Martínez de Foix 16 Juliol 2017 L'Europa vol expressar el seu més sentit condol a la família i amics de de Francesc Martínez de Foix, impulsor de l'Europa-ACIDH, que ens ha deixat a l'edat de 63 anys. L'Europa signa un conveni amb l'empresa Instaldeco 10 Juliol 2017 El CE Europa i l'empresa Instaldeco han arribat a un acord de patrocini que s'allargarà durant tot el mandat de l'actual Junta Directiva. Vols contactar amb un departament en concret del CE Europa? T'expliquem com fer-ho 10 Juliol 2017 Contactar de forma directa i sense filtres amb l'àrea del club que pertoca agilitza qualsevol tipus de resposta i gestió futura. Partit solidari a l'estadi en benefici de la Fundació Enriqueta Villavecchia 07 Juliol 2017 L'empresa CenturyXXI XARXA organitza un partit benèfic protagonitzat per la Guàrdia Urbana i els cossos de bombers de Barcelona i la Generalitat. Les oficines tancaran aquest divendres 22 Juny 2017 Les oficines i administració del CE Europa romandran tancades aquest divendres 23 de juny. Tornaran a obrir el dilluns dia 26 al matí. Conversa sobre la revolta democràtica 16 Juny 2017 La Taula d'Entitats de Gràcia organitza una conversa sobre la revolta democràtica amb Bel Olid i Antoni Bassas als Jardinets de Gràcia. ICOF amplia el seu compromís amb l'Europa 14 Juny 2017 L'Institut de la Còrnia i d'Oftalmologia, l'ICOF, amplia el seu conveni 'soci 1907' amb el CE Europa per a una temporada més. L'Europa signa un conveni amb Autolica Industriales, concessionari oficial Mercedes-Benz 12 Juny 2017 El CE Europa i Autolica Industriales, concessionari oficial Mercedes-Benz han arribat a un acord pels propers quatre anys. Feliç 110 aniversari, europeistes! 05 Juny 2017 El 5 de juny de l'any 1907 va fundar-se el nostre club. Avui estem de celebració del nostre 110è aniversari. Felicitats a tots els europeistes! Dol per la mort del periodista Carles Capdevila 02 Juny 2017 El director fundador del Diari Ara i popular periodista Carles Capdevila, mort als 51 anys, va tenir una estreta relació amb el CE Europa. 12345678910SegüentFinal Darreres notícies El Femení A s'estrenarà a casa en el campionat de lliga rebent el Pardinyes 22 Juliol 2017 Horari confirmat pel primer amistós 21 Juliol 2017 Preparant els dos primers partits 20 Juliol 2017 L'alegria de Cano, millor imatge 2016/2017 19 Juliol 2017 Esteva: Hem fet un equip molt interessant, barrejant gent jove i experiència 18 Juliol 2017 L'Europa 2017/2018 en marxa 17 Juliol 2017 Dol per la mort de Francesc Martínez de Foix 16 Juliol 2017 Notícies mes a mes Juliol 2017 (29) Juny 2017 (54) Maig 2017 (60) Abril 2017 (65) Març 2017 (67) Febrer 2017 (59) Gener 2017 (85) Desembre 2016 (57) Novembre 2016 (77) Octubre 2016 (77) Setembre 2016 (71) Agost 2016 (60) Copyright © 2017 Club Esportiu Europa. Tots els drets reservats. | 0.894566 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ceeuropa.cat/component/k2/content/11-noticies/ |
mc4_ca_20230418_1_91232 | Biblioteca Salvador Raurich - Begur - Dossier de premsa - Mor el nen que es va tirar al mar per intentar salvar el gos
Mor el nen que es va tirar al mar per intentar salvar el gos
10 de febrer de 2015 | El Punt
El succés va tenir lloc dissabte, a prop del parador d'Aiguablava de Begur. El menor no podia sortir de l'aigua i un seu cosí també s'hi va llançar per ajudar-lo. La víctima tenia 8 anys i era de Dosrius
Tràgic desenllaç del coratjós rescat que va protagonitzar dissabte un nen de 8 anys que s'havia llançat al mar per intentar salvar el seu gos, a Begur. El menor va estar a punt de perdre la vida ofegat i, com a conseqüència, va quedar ferit greument. A causa d'això, va acabar morint aquest cap de setmana passat a l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on el van traslladar en estat molt crític.
Els cossos d'emergències van rebre l'avís del succés pels volts de les cinc de la tarda. La víctima, veí de Dosrius (Maresme), estava caminant per una zona rocosa propera al parador d'Aiguablava. Anava acompanyat d'un seu cosí germà, de 12 anys i resident al municipi de Sant Feliu de Cod...
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/821306-mor-el-nen-que-es-va-tirar-al-mar-per-intentar-salvar-el-gos.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesPunt+divers&utm_source=rss&utm_medium=mesPunt+divers&utm_campaign=rss | 0.560117 | curate | {"ca": 0.6988847583643123, "es": 0.04460966542750929, "it": 0.07881040892193308, "en": 0.17769516728624535} | http://www.bibgirona.cat/biblioteca/begur/documents/190691 |
macocu_ca_20230731_0_132739 | Període
Segle XVI-XVII
Molt a prop de la capella de Sant Romà hi ha can Mas, una masia del segle XVI formada per diversos cossos que té un gran prat al seu darrere. La façana principal presenta portal de mig punt adovellat i dues finestres de tradició gòtica, una d'elles amb arc lobulat de dibuix conopial. | 0.69709 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_621245 | 26 d’agost de 1944 | EL TERCER REICH
Home // diari // 26 d’agost de 1944
A les tres de la tarda, les tropes franceses amb el coronel Charles de Gaulle vestit amb un uniforme caqui al capdavant varen fer una desfilada militar pels carrers de París des de l’Arc de Triomf passant pels Camps Elíssis i acabant a Notre-Dame, on es va celebrar una missa per celebrar l’alliberació de la ciutat. Centenars de milers d’homes i dones varen afluir als Camps Elíssis. De Gaulle, rodejat per en Philippe Leclerc, en Pierre Koenig, l’Alphonse Juin i l’Alexandre Parodi, va posar una creu de Lorena feta de gladiols roses al damunt de la tomba del Soldat Desconegut, on la flama es va tornar a encendre després de ser apagada des de l’entrada dels alemanys, mentre una banda de la policia interpretava una peça musical. Després, en mig d’un fabulós desordre i aclamat per les masses, el coronel va caminar amb els braços alçats fins a la plaça de la Concòrdia acompanyat per quatre tancs, formacions de policies, soldats perfectament alineats, seguit per jeeps i vehicles blindats, alguns plens de noies. Un milió de persones segons algunes dades varen omplir el bulevard; la gent ballava, cantava i alguns parisencs, eufòrics com mai, varen disparar les seves pistoles, incloses les antigues, al cel per festejar l’alliberació de la ciutat. Després de travessar la plaça de la Concòrdia, De Gaulle va pujar a un automòbil descapotable.
Però, a tres quarts de quatre, de cop va esclatar un tiroteig i la gent va córrer presa pel pànic. Milers de persones es varen tirar al terra pensant en el pitjor i els vehicles blindats varen obrir foc amb les seves metralladores contra els sostres de les cases i les finestres dels pisos més alts. De Gaulle, com si aquells trets no anessin amb ell, va creuar el pont d’Arcole escortat pels seus homes. A un quart de cinc la comitiva va arribar a Notre-Dame. Al voltant de l’atri va quedar ple de gent i els tancs es varen situar al voltant de la plaça. Quan el líder francès anava per entrar a la Catedral es va sentir el tret d’una pistola i després el foc d’unes armes automàtiques. Mentre Leclerc ordenava a crits en els seus homes que abaixessin les armes, De Gaulle va creuar la porta del Judici Final i va recórrer la nau de la Catedral com s’hi res i va entonar amb el llibre d’himnes a la mà el Magnificat amb els assistents al mateix temps que sentien més trets. Els feligresos s’amagaven darrere de les columnes i sota els bancs de fusta mentre agents de policia i milicians de la França Lliure disparaven cap als tubs de l’òrgan. Al cap de poc, sense entonar el Te Deum, la gran catedral va ser ràpidament evacuada. Un periodista de la BBC declararia fent referència a en De Gaulle que era l’exemple més extraordinari de valentia que havia vist mai. Un cop acabat el festeig, De Gaulle va marxar amb cotxe per començar la seva nova missió. Va instal·lar un nou Govern provisional que va presidir i es va reunir amb les forces que havien donat vida a la Resistència francesa.
Tot i l’alliberació de la ciutat, els combats i els bombardejos varen continuar en els suburbis est de la ciutat. Durant aquell dia els bombarders alemanys varen ocasionar 1.200 baixes.
Els alemanys varen llançar 105 míssils V-1 cap a Londres, però quan van creuar el Canal de la Mànega els britànics van destruir-ne 102 i només tres V-1 varen arribar a la zona londinenca.
La majoria dels països de l’est declaraven la guerra a Alemanya a mesura que entraven o s’acostaven les tropes soviètiques pels seus països, però Bulgària, al·legant la seva neutralitat, va rebutjar declarar la guerra a Alemanya i les seves tropes varen continuar ajudant als alemanys a Grècia i a Iugoslàvia. Tot i això, el govern del primer ministre Ivan Bagrianov va declarar nuls els acords amb Alemanya.
Les tropes aliades occidentals varen arribar a Pésaro amb l’objectiu de travessar la Línia Gòtica. Mentrestant, el primer ministre Winston Churchill es va reunir amb el comandant en cap polonès Ladislas Anders en el seu quarter general a Itàlia. Anders li va dir que les declaracions del dictador Iosif Stalin de que volia una Polònia lliure eren una mentida, i li va assegurar que preferien que les seves dones i els seus fills que estaven a Varsòvia morissin abans de viure sota el bolxevisme. Churchill li va respondre que tenia totes les seves simpaties i li va demanar que confiés amb ells perquè li va assegurar que no els abandonarien i el va convèncer de que al final Polònia seria feliç. Després, el primer ministre es va reunir amb en Harold Alexander i junts varen fer una visita amb cotxe a les tropes per contemplar una batalla. Aquella va ser la vegada que Churchill va estar més a prop de la primer línia del front.
La 43º Divisió d’Infanteria britànica, la Wessex, va creuar el Sena a Vernon i es va convertir en la primera formació britànica en creuar el gran riu francès. | 0.874377 | curate | {"ru": 0.014627111660486197, "ca": 0.9715698393077874, "nl": 0.013803049031726411} | http://segonaguerramundial.blog.cat/1944/08/26/26-dagost-de-1944/ |
macocu_ca_20230731_7_368812 | Política de Privacitat
Introducció
Responsable del Tractament
En termes de protecció de dades XAVIER FERNÀNDEZ NIUBÓ (en endavant FERPLAY)., ha de ser considerat Responsable del Tractament, en relació als fitxers / tractaments identificats en la present política, concretament en l’apartat Tractaments de dades.
Responsable del Tractament: XAVIER FERNÀNDEZ NIUBÓ. Adreça postal: C. Abat Oliva, 4, 25230 Mollerussa (Lleida) Adreça electrònica: [email protected]
Tractaments de dades
DOCUMENTO
PLAÇ
REF. LEGAL
Dades de navegació.
Quan el titular dels mateixos retiri el consentimento
Quan l’interessat s’oposi al tractamento
Quan s’hagin suprimir-se en compliment d’una obligació legalo
Seguretat | 0.621464 | curate | {"ca": 0.8929618768328446, "eu": 0.07478005865102641, "pt": 0.013196480938416423, "gl": 0.005865102639296188, "pl": 0.005865102639296188, "ja": 0.007331378299120235} | |
macocu_ca_20230731_1_561499 | Tornar Ermita de Sant Sebastià i Sant Esteve del Castell Veure transcripció Veure fitxer original Descarregar | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_15336 | S’acostuma a dir que l’amazic, o berber, és la tercera llengua (jo afegeixo materna) més parlada a Catalunya després de l’espanyol i el català. No en tenim dades definitives, però tot indica que més de dos terços de les persones d’origen marroquí (uns 200.000 de 280.000) i algerià (6.000 d’uns 9.000) que viuen a Catalunya són amazigues.
Amb tot, això no ha estat suficient per treure de l’anonimat i fer visible a casa nostra aquesta cultura africana compartida per més de 20 milions de persones. Durant força temps el nostre desconeixement ha invisibilitzat els amazics. Els hem tractat com a àrabs i ens hi hem dirigit en l’àrab clàssic oficial dels seus països d’origen. Això podria començar a canviar amb la publicació a Barcelona del diccionari estàndard de llengua amaziga més important que s’ha fet mai.
Els amazics habiten el nord d’Àfrica des d’abans de l’arribada de l’islam. Han estat cristians, jueus i musulmans, i han conviscut o han estat ells mateixos fenicis, grecs, romans, àrabs, turcs i europeus. Avui viuen repartits entre deu països: Algèria, Burkina Faso, Egipte, Espanya, Líbia, Mali, Marroc, Mauritània, Níger i Tunísia.
Imatge: Distribució dels dialectes amazics (tamazight.calija.com)
La gran varietat de dialectes, la distància geogràfica entre els nuclis amazics que han sobreviscut els envits de les seculars polítiques d’arabització, i el fet que la població amaziga estigui dividida en diversos estats que han marginat o perseguit l’ús d’aquesta llengua han dificultat la gestació i la visibilització d’una consciència nacional amaziga unitària. A causa d’això, la realitat amaziga ha estat invisible als nostres ulls durant massa temps. Així, l’estudi i la difusió al nostre país d’aquest idioma africà és un compte pendent que només ha estat compensat per l’aparició d’un estudi divulgatiu, una gramàtica, un recull de lèxic i quatre obres per aprendre català dirigides a la població amaziga. A més, totes han estat centrades en el dialecte marroquí del Rif.
Estudis i gramàtiques
La llengua rifenya. Tutlayt tarifit, una obra que aplega una gramàtica i un lèxic bàsic rifeny, publicada el 1998 pel Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma
El berber. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del berber o amazig, publicat el 2002 pel Departament de Benestar i Família
Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva, obra de divulgació publicada el 2007 per Ossetània Edicions
Guies i llibres il·lustrats per aprendre català destinades als amazigòfons
Aprenem català des de l’amazic, de la Direcció General de Política Lingüística
Els llibres de la Nur (2008), publicat per l’Associació Punt d’Intercanvi
Guia de conversa universitària (2008), de la Universitat de Barcelona
Diccionari il·lustrat i sonor català-amazic publicat pel Departament d’Ensenyament (2010)
Publicació del diccionari català-amazic
Aquesta situació podria canviar amb la publicació del primer diccionari català-amazic / amazic-català. Es tracta d’un diccionari estàndard de la llengua amaziga del Marroc i Algèria que apunta a una estandardització general dels nombrosos dialectes amazics dels països mediterranis, perquè també recull paraules dels dialectes de Tunísia i de Líbia. Aquesta obra només deixa de banda el dialecte tuareg del desert. Per aquest motiu, a més de ser un treball important per a la cultura catalana, ha esdevingut una obra de referència a nivell internacional per a l’estudi de la llengua amaziga
El diccionari és obra de Carles Múrcia i Salem Zenia. El primer és lingüista, doctor en Filologia Clàssica i professor de la Universitat de Barcelona. És qualificat per alguns com l’autoritat indiscutible a Catalunya en la cultura amaziga, al costat del pioner Carles Castellanos. Pel que fa a Zenia, va ser el primer escriptor acollit a Barcelona pel PEN català. Va fugir d’Algèria el 2007 a causa de la pressió dels islamistes i del règim. El diccionari ha estat publicat per Llibres de l’Índex.
Els autors han dedicat cinc anys de feina a seleccionar i recollir les 20.000 entrades que té la part català-amazic i les 4.500 arrels que conté la part amazic-català. A més del lèxic general, s’incideix d’una manera especial en el vocabulari de l’educació i dels mitjans de comunicació, a fi d’atendre les necessitats educatives de les classes d’amazic que s’imparteixen a Catalunya. Es clou amb un apèndix onomàstic de més de 1.000 topònims, més de 1.000 antropònims i prop de 200 etnònims tribals.
Us recomano que llegiu la introducció del diccionari si voleu aprofundir en els principis d’estandardització lingüística de l’amazic, conèixer les particularitats de cada dialecte i descobrir les influències que l’amazic ha rebut i ha exercit sobre altres llengües.
Les paraules en amazic del diccionari estan escrites en l’alfabet propi d’aquesta cultura, que es diu tifinag i té 2.500 anys d’història. Les comunitats del nord d’Àfrica l’han adoptat recentment, però des del seu origen ha estat usat ininterrompudament pel poble nòmada dels tuareg.
Imatge: Alfabet tifinag (wikipedia.org CC BY-SA 3.0 An IRCAM version of Neo-Tifinagh by Mikael Parkvall)
L’aparició del diccionari coincideix amb diversos canvis en diversos fronts que ajudaran, de ben segur, a millorar la situació de l’amazic en els seus territoris d’origen i augmentar la seva projecció a nivell internacional.
D’una banda, els amazics difonen cada cop més la seva llengua i cultura dins el propi col·lectiu, mentre que les autoritats del Marroc, d’on prové la majoria d’amazics que viuen a Catalunya, s’han decidit a fer un pas valent i han oficialitzat aquesta llengua a tot el territori. Efectivament, la cooficialitat de l’amazic i l’àrab a tot el Marroc està reconeguda per la constitució reformada el 2011 per ser “patrimoni comú de tots els marroquins sense excepció”. De fet, és la llengua materna de la meitat de la població. En teoria, l’oficialitat d’una llengua és el reconeixement legal màxim dels parlants d’una llengua. Però aquest nou estatus per l’amazic està a l’espera de l’aprovació de lleis que obrin camins al seu ús oficial.
Amb tot, cal valorar molt positivament el canvi d’actitud respecte l’amazic de les autoritats marroquines que, en pocs anys, han passat d’ocultar-la a fomentar-ne l’ús. De moment, algunes escoles han començat a fer classes d’amazic i diverses facultats ofereixen estudis per la formació dels futurs professors. A més a més, l’amazic va rebre un impuls institucional prou significatiu l’any 2010 amb la inauguració de Tamazight TV, un canal de televisió públic en llengua amaziga.
Tots aquests gestos són la prova més evident que les autoritats àrabs del Marroc estan obertes a fer seva la cultura popular, la veu de les zones rurals i la identitat cultural de bona part de la població marroquina a canvi de mantenir l’estabilitat del país. La identitat amaziga del Marroc és una evidència que l’elit àrab no vol que prengui forma de reivindicació i que s’usi com a argument polític per enfrontar unes províncies amb les altres, com passa en algunes regions de la veïna Algèria.
Imatge: Bandera amaziga amb els colors que representen el mar (pels amazics de la costa), la muntanya (pels tuaregs del Rif i l’Atles) i el desert (pels tuaregs) i el característica lletra ‘yaz’ de l’alfabet tifinag
De la repressió a l’oficialitat
El mateix any que França concedia la independència al Marroc, Espanya signava la independència de la regió amaziga del Rif. Aquest nou estat mai no va quallar perquè de seguida l’exèrcit del Marroc ocupà i reprimí amb contundència els independentistes rifenys i tot allò relacionat amb la reivindicació amaziga. La revolta de 1958 i 1959 va ser sufocada amb armes químiques i bombes de fragmentació per un exèrcit marroquí que encara estava a les ordres dels francesos. La repressió i la marginació del nord del país no es va aturar i va ser una constant durant les quatre dècades de regnat de Hassan II.
Aquesta situació va fer un tomb amb l’arribada al poder del seu fill, Mohammed VI, que l’any 2001 va crear l’Institut Reial de la Cultura Amaziga. Aquest organisme depèn directament del monarca, fet que evidencia la importància que el cap d’Estat atorga a aquest assumpte. Un dels senyals més evidents del canvi d’actitud oficial respecte l’amazic és la proliferació d’indicacions i cartells oficials en aquesta llengua. Si viatgeu al Marroc veureu que els antics senyals de trànsit i els cartells indicadors dels edificis públics en àrab i francès s’estan substituint per uns altres de trilingües en àrab, amazic i francès, per aquest ordre.
Imatge: Senyals trilingües al Marroc (wikipedia.org CC BY-SA 3.0 Tizi Ouzou Tasdawit.jpg by Vermondo)
Fins i tot l’islamista i arabòfon Partit de la Justícia i el Desenvolupament, el màxim exponent d’un corrent d’opinió que durant anys ha estat acusant els amazics de sionistes, de col·laborar amb Israel i de voler dividir la nació àrab amb les seves reivindicacions, l’ha usat en algun dels seus cartells. Tot i que, en la imatge que podeu veure a continuació la traducció està mal feta i en amazic hi diu: “El Partit de la Jutgessa i del Desenvolupament”.
Imatge: Cartell del partit islamista en amazic (neocultureamazighe.blog.lemonde.fr)
Repressió i violència a la Cabília
El cas d’Algèria és força diferent. Tot i que entre una quarta part i un terç de la població parla l’amazic, aquesta llengua està estretament vinculada a la regió de la Cabília, llargament enfrontada al poder estatal. A diferència del Marroc, la violència entre el poder i els amazics algerians ha estat una constant i les polítiques d’arabització han estat molt dures. En diversos moments les autoritats han fet algunes concessions simbòliques en l’àmbit cultural davant les demandes amazigues per mirar calmar els ànims. Però no han tingut l’èxit esperat.
Als anys 80 la Cabília va ser escenari d’una revolta que reclamava l’oficialitat de l’amazic. Una dècada després, els estudiants tornaven a la vaga contra les polítiques que afavorien l’àrab i també per protestar per l’assassinat del popular cantant i activista Matoub Lounès. Finalment, l’any 1995 es va crear l’Alta Comissaria per l’Amaziguitat, amb la intenció de promoure’n l’ensenyament. Més recentment, el 2002 va ser declarada llengua nacional, i el febrer de 2016 se’n va reconèixer la cooficialitat, però per sota de l’àrab, que segueix sent la llengua de l’estat.
La Cabília no en té prou amb aquests gestos buits de contingut i, per això, ha estat i segueix sent rebel, com ho demostra el fet que diversos municipis han fet desaparèixer l’àrab de les indicacions de les carreteres i els senyals dels edificis de l’administració local i les escoles.
Imatge: Senyals en amazic i francès a la Cabília (marhaba-maroc-algerie-tunisie.tumblr.com)
Tunísia, Egipte, Espanya i Líbia
A Tunísia, l’amazic és la llengua materna de només un 1% de la població, que viu concentrada a l’illa de Gerba i al sud del país. Aquesta llengua també és viva a l’oasi de Siwa, a Egipte; al voltant de la ciutat de Zuara, la regió de Jebel Nefusa i algun nucli tuareg al sud, a Líbia; i a Zenaga, a Mauritània (200 parlants). Pel que fa a Espanya, l’amazic és la llengua de la meitat de la població de la ciutat autònoma de Melilla, però les autoritats espanyoles es neguen a atorgar-li l’estatus de llengua oficial.
Líbia, on un 10% de la població és amaziga, és un cas a part. Tot i que l’ús de l’amazic es redueix a un parell de regions i que les polítiques d’arabització han estat tant agressives com als països veïns, des de la caiguda de Muammar al-Gaddafi la llengua viu un període de certa recuperació. La descomposició de l’Estat ha afavorit l’aparició de poders locals independents i, en algunes ciutats com Zuara, han aprofitat la situació per introduir a les escoles l’educació en amazic.
Crònica d’Euskal Telebista sobre la primera escola d’amazic de Líbia, oberta a Yafran
Els amazics contraresten així quatre dècades de dictadura durant les quals l’Administració en negava l’existència. De fet, Gaddafi considerava que la simple insinuació de l’existència d’una cultura amaziga estava inspirada pel colonialisme que, segons ell, volia destruir la unitat del poble libi que, oficialment, era àrab i musulmà.
Donades aquestes circumstàncies i el fet que la immensa majoria d’amazics d’aquesta regió són musulmans ibadites i no sunnites, s’entén que, en el seu moment, les tribus amazigues fossin molt actives en la revolta que va deposar Gaddafi i que, actualment, es mantinguin al marge de la guerra civil entre faccions islamistes. Els tuaregs del desert, en canvi, van ser fidels al dictador.
Imatge: Monument amazic a la ciutat costanera de Zuara que representa la lletra ‘yaz’ de l’alfabet tifinag (Web Ajuntament de Zuara)
Els tuaregs, els amazics del desert
Tot i el parentesc entre la llengua dels amazics del nord d’Àfrica i els tuaregs, que són els amazics del sud del Sàhara, les estructures socials, el dia a dia dels uns i dels altres i la relació que mantenen amb els estats respectius són molt diferents.
La comunitat tuareg està formada per uns dos milions de persones, que viuen entre el desert del Sàhara i el Sahel, que és la regió de transició entre el Sàhara i la sabana. Viuen entre l’Àfrica dels àrabs i l’Àfrica negra. Han estat tradicionalment un poble nòmada, però la introducció de nous mitjans de transport i les polítiques de sedentarització exercides pels estats, els han portat a engrossir els barris populars de les grans ciutats. Actualment, la terra dels tuaregs està administrada pels estats de Mali, Níger, Burquina Fasso i Algèria.
Vídeo del festival anual de música tuareg d’Essakane, a Mali
Els tuaregs dels actuals Níger i Mali, més d’un milió i uns 850 mil respectivament, van protagonitzar a principi s.XX diverses rebel·lions contra el poder colonial, però no va ser fins l’aparició dels estats sorgits de la descolonització d’Àfrica que podem parlar obertament de lluita per la creació d’un estat propi. El primer intent per declarar-se independents va tenir lloc a Mali als anys 60. L’exèrcit del nou estat va esclafar la revolta i va provocar la fugida de molts tuaregs, que es van refugiar a Algèria.
Les dècades de marginació i repressió exercida pels estats, sumades a diversos anys de sequera i de crisi econòmica que havien empitjorat les condicions de vida al Sahel, amenaçaven la supervivència dels tuaregs de Níger i Mali com a poble i van desembocar en la creació als anys 70 i 80 de diversos grups armats que van reprendre la lluita per l’autonomia política.
Malgrat els diversos alto al foc i els acords de pau, la violència no ha cessat des d’aleshores. El 2007 l’espiral d’enfrontaments entre els tuaregs i les forces de seguretat de Níger i Mali van donar pas a un nou període de guerra. En aquesta ocasió, els tuaregs acusaven els respectius estats de no respectar els acords de pau segons els quals els beneficis per l’extracció de minerals s’havien de repartir d’una forma més equitativa entre les diverses regions. Passaven els anys, però les coses no canviaven: el ressentiment, la desconfiança entre les parts i la pobresa i la corrupció que castiguen la regió eren les mateixes que a l’inici del conflicte i impedien cap mena d’acord definitiu.
La revolta tuareg més recent va culminar el 2012 amb la proclamació de la independència de l’estat d’Azawad al nord de Mali per part del Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad (MNAA). El moviment rebel es va beneficiar de l’arribada de combatents gaddafistes derrotats en la guerra de Líbia. Recordeu que hem comentat que els tuaregs libis havien estat fidels a Gaddafi fins al final.
Imatge: Regió tuareg, el límit del Sàhara i el Sahel i el flux de milicians tuaregs libis cap a Azawad, al nord de Mali (foreignpolicy)
Lamentablement pels interessos tuaregs, el MNAA tenia com a companys de lluita els grups Ansar al-Din i el Moviment per la Unicitat i el Gihad a l’Àfrica Occidental. Aquests dos grups són aliats d’Al-Qaida a la regió i la seva presència va ser utilitzada per Mali i els estats contraris a la independència d’Azawad per a desacreditar la reclamació tuareg. Tot i que la diferència entre els gihadistes i els independentistes era clara, sobretot arran del trencament de l’aliança i la guerra oberta entre els dos grups. No és cap casualitat que pocs dies després de la fi de l’aliança entre el MNAA i les branques locals d’Al-Qaida, els gihadistes van destruir l’important patrimoni cultural de la ciutat de Tumbuktú.
Finalment, la intervenció militar internacional en favor de les autoritats de Mali va tornar a deixar les coses exactament com estaven. Per tant, com res no ha millorat, tot apunta que tard o d’hora els tuaregs es tornaran a rebel·lar contra l’Estat.
Imatge: Bandera del Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad
Pel que fa als tuaregs de Burquina Fasso, són uns 50.000, estan castigats per la pobresa i són minoritaris en la seva pròpia regió d’origen. A més, s’han mantingut distants dels rebels tuaregs de Mali i de Níger per no despertar les suspicàcies de les autoritats. Finalment, a Algèria uns 100.000 tuaregs viuen en la regió desèrtica que envolta la ciutat de Tamanrasset.
Com veieu, la diversitat del món amazic és molt gran. Malgrat tot, està dividit en dos grups més o menys homogenis: els amazics del nord i els tuareg. Mentre que els amazics de la costa mediterrània s’han fet escoltar i lluiten per l’oficialitat de la seva llengua, els tuaregs lluiten per la seva supervivència i mantenen un conflicte armat amb les autoritats d’uns estats que tenen les capitals en unes regions allunyades física i emocionalment del Sahel i que estan dirigits per unes persones que són del tot alienes a la seva realitat.
Com sona i com s’escriu l’amazic?
L’autor del diccionari català-amazic i un dels seus col·laboradors van enregistrar un vídeo en què expliquen en el dialecte marroquí de la llengua amaziga les centenàries influències mútues entre les dues llengües.
Abans ja hem parlat de l’alfabet propi de l’amazic, que es diu tifinag. Encara que no el domineu, podeu mirar d’escriure el vostre nom amb el teclat que ens ofereix el web Lexilogos.
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________ Articles relacionats:
Gràcies per la informació!
Gràcies per la informació!!! !
L'adreça electrònica no es publicarà.
Comentari
Nom
Correu electrònic
Captcha *
Lloc web
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
------
Àfrica L’islam i els interessos de França a l’Àfrica / També podem salvar Mariam Ibrahim si respectem la llei de Sudan / Bir Tawil, l’únic territori de la Terra no reclamat ni volgut per cap Estat / Diccionari amazic i la situació dels amazics i els tuaregs al món Ahwaz Ahwaz, una nació sense estat ni aigua potable Al-Qaida-Estat Islàmic Bin Laden és mort / La xarxa terrorista no ha mort amb Bin Laden / Terroristes reclutats a Occident / Jueus al bressol de l’islam / Al-Qaida ja controla la segona ciutat de l’Iraq / Tot a punt per la guerra civil a l’Iraq / Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles / Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria / Entrevista al Solidaris de Catalunya Ràdio / Entrevista sobre l’Estat Islàmic a la televisió pública turca / Debat ‘Les claus per comprendre l’Estat Islàmic’ a El Punt Avui TV/ A l’Iraq i Síria hi ha 5.000 dones segrestades / Entrevista a RKB ràdio: l’origen de l’Estat Islàmic, la situació a Síria i possibles escenaris de futur / Debat ‘Causes i conseqüències dels atemptats de París’ a El Punt Avui TV / Entrevista sobre l’Estat Islàmic a Vilaweb / Conversa a RKB ràdio sobre l’aparell de propaganda i l’estabilitat de l’Estat Islàmic / Una víctima yazidita de l’Estat Islàmic suplica ajuda al Consell de Seguretat de l’ONU / Mariam és la nena cristiana de l’Iraq que perdona els milicians de l’Estat Islàmic / Entrevista sobre l’Estat Islàmic i els atemptats de Brussel·les a Vilaweb / Parlem dels atemptats de Brussel·les i dels mitjans de comunicació a Catalunya Ràdio / Al-Qaida a Síria ens vol fer creure que és l’alternativa al règim d’Al-Assad i a l’Estat Islàmic / Entrevistes, conferències i debats sobre l’Estat Islàmic, la islamofòbia i els refugiats sirians d’octubre i novembre
Amazics Els berbers no existeixen / Resposta al comentari del post Els berbers no existeixen / Diccionari amazic i la situació dels amazics i els tuaregs al món Aràbia Saudita Transsexuals a l’Aràbia Saudita / “Múltiples marits”, una paròdia saudita de la poligàmia Ara.cat Bahrain, l’última batalla pel control del golf Pèrsic / Lluita prodemocràtica, conflictes tribals i problemes de seguretat al Iemen / Síria, l’estreta relació entre religió i política / L’islam i els interessos de França a l’Àfrica / La xarxa terrorista no ha mort amb Bin Laden / Síria: conflicte polític o de religions? / L’Estat no controla les tribus / Reflexió sobre la premsa / Terroristes reclutats a Occident / El Barça encara no sap felicitar el Nadal en àrab / S’endureix la pugna pel poder polític i religiós a l’Iran Armènia El primer genocidi del s.XX / El millor grup de rock amb arrels al Pròxim Orient / Les minories comencen a fugir de Síria / Genocidi al Pròxim Orient Assíria Partits nacionalistes kurds: la quinta columna del poder central / L’Estat Islàmic posa fi a 7.000 anys de presència assíria a Mossul / Ningú no es preocupa dels assiris perquè no posen bombes / Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles / La selecció de futbol d’una nació sense estat / Mariam és la nena cristiana de l’Iraq que perdona els milicians de l’Estat Islàmic Avui.cat Els berbers no existeixen / El Sant Jordi dels àrabs / Transsexuals a l’Aràbia Saudita / Els motius de la revolta líbia / Llegir l’Alcorà en ramadà / A Kuwait tot és gratis / Un terreny adobat (per què hi ha atemptats al Iemen) / Democràcia a la kuwaitiana / El que no ens expliquen d’Iran / Els greuges xiïtes i la crisi de Bahrain / Bin Laden i les putes de Dubai / Macabre serial palestí a Gaza / No ajudeu tant els palestins / Jueus al bressol de l’islam / L’islam, Obama i els símbols d’Amèrica / Atrapats en el temps / Respecte i sentit comú / Diàleg de sords entre Occident i l’islam Bahrain Bahrain, l’última batalla pel control del golf Pèrsic / Crida desesperada des de Bahrain / Els greuges xiïtes i la crisi de Bahrain / La Lamís i la síndrome de Down a Bahrain Balutxistan El Balutxistan rebel Catalunya Ràdio Kuwait, els demòcrates i la democràcia / El malentès de civilitzacions / Entrevista al Solidaris de Catalunya Ràdio / Parlem dels atemptats de Brussel·les i dels mitjans de comunicació a Catalunya Ràdio / Parlem de Lawrence d’Aràbia al programa En guàrdia de Catalunya Ràdio Circàssia Les minories comencen a fugir de Síria / Sotxi, capital olímpica i terra del genocidi del poble circassià Cristians Síria, l’estreta relació entre religió i política / Processons de Setmana Santa a Damasc / El Sant Jordi dels àrabs / Síria: conflicte polític o de religions? / Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan / Això és el que va passar al Caire / Debat sobre què va passar al Caire / Notícies d’Egipte / Les minories comencen a fugir de Síria / عيد الميلاد المجيد / Els vincles entre la Setmana Santa i el cap d’any a l’Iran i el Kurdistan / La nostra Europa: cristiana i atea / La devoció per Sant Jordi dels cristians d’Egipte / També podem salvar Mariam Ibrahim si respectem la llei de Sudan / Israel té un pla per als cristians de Palestina / Al-Qaida ja controla la segona ciutat de l’Iraq / Tot a punt per la guerra civil a l’Iraq / El conflicte oblidat del nord de l’Iraq / Entrevista al Solidaris de Catalunya Ràdio / Mariam és la nena cristiana de l’Iraq que perdona els milicians de l’Estat Islàmic Discapacitat Un superheroi àrab en cadira de rodes / La Lamís i la síndrome de Down a Bahrain /Mira’m a mi, no la meva discapacitat / Les diputades turques ja poden portar pantalons! / La invisibilitat de la discapacitat en la societat àrab Egipte … i Hosni Mubàrak, és libanès? / El Sant Jordi dels àrabs / Això és el que va passar al Caire / Debat sobre què va passar al Caire / Ara, que ja voten, passem dels demòcrates egipcis / A Egipte, la il·lusió se’ls acaba / Notícies d’Egipte / Eleccions a Egipte: vells partits, mateixos interessos / Les claus del vot egipci / Per què l’exèrcit egipci no actua contra els islamistes / Els problemes d’Egipte no tenen solució / Els Estats Units han intervingut en la crisi d’Egipte? / Egipte torna al passat, a la normalitat / La devoció per Sant Jordi dels cristians d’Egipte / Debat ‘Què en queda de les primaveres àrabs’ a El Punt Avui TV / Cinc previsions incòmodes sobre Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq / Bir Tawil, l’únic territori de la Terra no reclamat ni volgut per cap Estat Emirats Àrabs Units Bin Laden i les putes de Dubai Esport L’alegria del futbol a Síria / “Sóc del Barça perquè sóc libanès i m’agrada la resistència” / Qatar Foundation, nosaltres i la democràcia / Els gols de Wembley narrats en àrab / El Barça encara no sap felicitar el Nadal en àrab / La selecció de futbol d’una nació sense estat Golf Pèrsic Bahrain, l’última batalla pel control del golf Pèrsic / Els reis del golf Pèrsic tremolen / Aràbia sense aigua Homosexualitat La primera cançó d’amor homosexual del pop àrab? / Transsexuals a l’Aràbia Saudita / La primera revista LGBT del Pròxim Orient Iemen Lluita prodemocràtica, conflictes tribals i problemes de seguretat al Iemen / L’Estat no controla les tribus / Un terreny adobat (per què hi ha atemptats al Iemen) / Jueus al bressol de l’islam Iran Iran organitza un exèrcit de pirates informàtics / Crisi política Iran-Kuwait i execucions de tres suposats espies / El que no ens expliquen d’Iran / S’endureix la pugna pel poder polític i religiós a l’Iran / Els vincles entre la Setmana Santa i el cap d’any a l’Iran i el Kurdistan / Vells eslògans i mateixos candidats a l’Iran / Prova de foc per als reformistes iranians / Mor Rafsanjani, un dels pares de la República Islàmica d’Iran / El Balutxistan rebel / Ahwaz, una nació sense estat ni aigua potable Iraq Entrevista exclusiva als insurgents iraquians de les Brigades de la Revolució del 1920 / Entrevista – 1a PART / Entrevista – 2a PART / Atrapats en el temps / L’Iraq: 10 anys d’una transició cap a la inestabilitat / Al-Qaida ja controla la segona ciutat de l’Iraq / Tot a punt per la guerra civil a l’Iraq / L’Estat Islàmic posa fi a 7.000 anys de presència assíria a Mossul / Ningú no es preocupa dels assiris perquè no posen bombes / Barzani ara diu que és independentista / Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles / Conversa sobre la situació a l’Iraq a RKB ràdio / Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria / El conflicte oblidat del nord de l’Iraq / Entrevista al Solidaris de Catalunya Ràdio / Debat ‘Les claus per comprendre l’Estat Islàmic’ a El Punt Avui TV/ A l’Iraq i Síria hi ha 5.000 dones segrestades / Entrevista sobre l’Estat Islàmic a Vilaweb / Conversa a RKB ràdio sobre l’aparell de propaganda i l’estabilitat de l’Estat Islàmic / Una víctima yazidita de l’Estat Islàmic suplica ajuda al Consell de Seguretat de l’ONU / Cinc previsions incòmodes sobre Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq / Mariam és la nena cristiana de l’Iraq que perdona els milicians de l’Estat Islàmic / Entrevista sobre l’Estat Islàmic i els atemptats de Brussel·les a Vilaweb / Parlem dels atemptats de Brussel·les i dels mitjans de comunicació a Catalunya Ràdio / Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq Islam Molts europeus demostren no actuar d’acord amb els principis que prediquen quan decideixen prohibir el burka / Anuncis de televisió i humor en ramadà / ‘El ramadà és un mes de germanor’ / Llegir l’Alcorà en ramadà / Què és l’Aixurà? / Comença el ramadà / Què és el ramadà i què s’hi fa? / L’islam, Obama i els símbols d’Amèrica / S’ha acabat el ramadà 2013-1434 / Aid al-Adha, عيد الأضحى o la festa islàmica del sacrifici / Diàleg de sords entre Occident i l’islam / Respecte i sentit comú / Entrevista sobre l’Estat Islàmic i els atemptats de Brussel·les a Vilaweb / Parlem dels atemptats de Brussel·les i dels mitjans de comunicació a Catalunya Ràdio / Taller dedicat a la mirada periodística sobre el món àrab i l’islam Israel D’on ets? Ets d’Israel? / Macabre serial palestí a Gaza / Israel té un pla per als cristians de Palestina / Ara ja sé per què tothom parla tant de Palestina i Israel Jornalet Cap ont va Siria? (article en occità) / Perqué los curds participan pas a la revòlta en Siria? (article en occità) / Tot es prèst per la guèrra civila en Iraq (article en occità) / Lo 73n ensag de genocidi del pòble iazidita (article en occità) / Qu’es l’Estat Islamic e que se passa en Iraq e Siria? (article en occità) / Accions de tortura massissa dins la guèrra de Siria (article en occità) Kurdistan Partits nacionalistes kurds: la quinta columna del poder central / Per què els kurds no participen en la revolta a Síria / Les lluites pel poder a Turquia es cobren tres víctimes del PKK / Els vincles entre la Setmana Santa i el cap d’any a l’Iran i el Kurdistan / Barzani ara diu que és independentista / Voleu saber per què el Kurdistan encara no serà independent? / Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles / El conflicte oblidat del nord de l’Iraq / A l’Iraq i Síria hi ha 5.000 dones segrestades / Cinc previsions incòmodes sobre Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq / Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq Kuwait Crisi política Iran-Kuwait i execucions de tres suposats espies / “Sóc del Barça perquè sóc libanès i m’agrada la resistència” / Kuwait, els demòcrates i la democràcia / A Kuwait tot és gratis / Democràcia a la kuwaitiana / Qui és el líder en llibertat de premsa al món àrab? Líban La primera cançó d’amor homosexual del pop àrab? / Sabra i Xatila, capítol final d’una llarga guerra / La veritable primavera àrab (1a part) / La veritable primavera àrab (2a part) Líbia Els motius de la revolta líbia / Muammar Muhammad al-Gaddafi és jueu / Perquè França ha reconegut els rebels libis / Campanya de terror contra els negres de Líbia / Himnes nacionals de Líbia / Hem guanyat la guerra a Líbia / Cinc previsions incòmodes sobre Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq Marroc Els berbers no existeixen / Resposta al comentari del post Els berbers no existeixen / 40 anys de la Marxa Verda i l’ocupació del Sàhara Occidental / Diccionari amazic i la situació dels amazics i els tuaregs al món / Campanya contra l’assetjament sexual al Marroc: “no em callo” Música La primera cançó d’amor homosexual del pop àrab? / El millor grup de rock amb arrels al Pròxim Orient / La melodia comunista de Turquia / Sabadell homenatja la millor cantant sahrauí de tots els temps / La veritable primavera àrab (1a part) / Campanya contra l’assetjament sexual al Marroc: “no em callo” Pakistan Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan / Resposta al comentari del post Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan / La venjadora del burca: la superheroïna antitalibana / El Balutxistan rebel Palestina Visions del Sàhara Occidental i Palestina / D’on ets? Ets d’Israel? / Sabra i Xatila, capítol final d’una llarga guerra / Al-Jazira, l’ambaixador de Palestina i la independència de Catalunya / Macabre serial palestí a Gaza / No ajudeu tant els palestins / Israel té un pla per als cristians de Palestina / Ara ja sé per què tothom parla tant de Palestina i Israel / El 97% de l’aigua de la Franja de Gaza està contaminada Periodisme-Entrevistes i conferències Entrevista al progama L’internauta / Els reis del golf Pèrsic tremolen / ‘El ramadà és un mes de germanor’ / Convidat a fer una conferència per Amnistia Internacional – 1a PART / Conferència – 2a PART / Kuwait, els demòcrates i la democràcia / Conversa sobre la situació a l’Iraq a RKB ràdio / Entrevista al Solidaris de Catalunya Ràdio / Entrevista sobre l’Estat Islàmic a la televisió pública turca / Debat ‘Les claus per comprendre l’Estat Islàmic’ a El Punt Avui TV / Conversa sobre els refugiats sirians i el conflicte de Síria i l’Iraq a RKB ràdio / Debat ‘Què en queda de les primaveres àrabs’ a El Punt Avui TV / Entrevista a RKB ràdio: l’origen de l’Estat Islàmic, la situació a Síria i possibles escenaris de futur / Debat ‘Causes i conseqüències dels atemptats de París’ a El Punt Avui TV / Entrevista sobre l’Estat Islàmic a Vilaweb / Conversa a RKB ràdio sobre l’aparell de propaganda i l’estabilitat de l’Estat Islàmic / La crisi dels refugiats a El Punt Avui TV / Xerrades i conferències sobre l’Estat Islàmic de febrer i març / Entrevista sobre l’Estat Islàmic i els atemptats de Brussel·les a Vilaweb / Parlem dels atemptats de Brussel·les i dels mitjans de comunicació a Catalunya Ràdio / Parlem dels atemptats de Brussel·les i dels mitjans de comunicació a Catalunya Ràdio / Conferències i debats sobre l’Estat Islàmic i els refugiats sirians d’abril i maig / Parlem de Lawrence d’Aràbia al programa En guàrdia de Catalunya Ràdio Entrevistes, conferències i debats sobre l’Estat Islàmic, la islamofòbia i els refugiats sirians d’octubre i novembre / Taller dedicat a la mirada periodística sobre el món àrab i l’islam / Conversa sobre Síria i ‘el documental del mes’ / Conversa sobre Síria i ‘el documental del mes’ Periodisme-Opinió Qui tracta el món àrab amb objectivitat? / Molts europeus demostren no actuar d’acord amb els principis que prediquen quan decideixen prohibir el burka / Quins països àrabs heu visitat? / Com analitzen els mitjans el món àrab? / Reflexió sobre la premsa / Els imperis del Pròxim Orient al llarg de la història / Les pel·lícules de les revoltes àrabs / Qui és el líder en llibertat de premsa al món àrab? / 1 any analitzant el món àrab i l’islam / Val la pena que parlem del món àrab en català? / 11S a Catalunya, “com el món àrab”, diu la BBC / Els millors blocs de política de l’any / Premis Blocs Catalunya 2012 / Al-Jazira, l’ambaixador de Palestina i la independència de Catalunya / Les dificultats per votar des de l’estranger de sempre / El malentès de civilitzacions / Voleu triar el millor blog de política de l’any? / Premis Blocs Catalunya 2013 / La nostra Europa: cristiana i atea / Què hem fet el 2013 / Catalunya diu als àrabs: Benvinguts a Atalunya! / Ara ja sé per què tothom parla tant de Palestina i Israel / Cinc previsions incòmodes sobre Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq / Qui som nosaltres i qui són els altres / Com s’ha d’escriure Catalunya en àrab? / Als professionals: si us agrada el blog, poseu un enllaç al vostre web i citeu la font, no el plagieu / Trump, la veu del nacionalisme blanc enemic de l’elit dels EUA /Catalunya s’escriu en àrab així | 0.851085 | curate | {"ca": 0.9835287306411926, "en": 0.00547112462006079, "es": 0.0017368649587494573, "fr": 0.0003763207410623824, "de": 0.0007526414821247648, "oc": 0.008134317556809958} | : /arabislam/diccionari-amazic-situacio-amazics-berber-i-tuaregs-al-mon/ |
mc4_ca_20230418_4_369065 | l' art a l' escola: fem tapes
fem tapes
Publicado por joana en 23:46
Aquest Nadal 2010: Decoracions, tapes d' àlbums, p...
Premis XVI edició del Concurs Infantil “Dibuixem ...
Treballs del Nadal 2008
Treballs del nostre nadal "2009"
El cos humà en moviment. Cicle mig.
Els nens i nenes de cicle superior ens inspirem en...
Fem escultures amb rotllos de WC
Tallers realitzats a cicle superior
Ens ha agradat molt kandysky
Ratpenats al sostre de cicle mig. Reciclem els rot...
Ens agrada fer fang
Hem decorat el nostre menjador
la tardor a l' escola
Després d' Antoni Tapies , nosaltres construim, im... | 0.551898 | curate | {"wa": 0.04974271012006861, "cs": 0.015437392795883362, "es": 0.048027444253859346, "ca": 0.7787307032590052, "it": 0.0548885077186964, "da": 0.017152658662092625, "ro": 0.036020583190394515} | http://joana-lartalescola.blogspot.com/2011/02/fem-tapes.html |
crawling-populars_ca_20200525_28_61658 | Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Palma, 10 de maig de 2016El Rector,Llorenç Huguet
Sr. vicerector d’Investigació i Postgrau i Sra. Gerent de la Universitat. | 0.621029 | curate | {"ca": 1.0} | : /fou/acord/11867/ |
mc4_ca_20230418_6_227877 | Premis a la investigació en Implantologia | Fundació Josep Finestres
Premis a la investigació en Implantologia
Avinent Implant System a través de la Fundació Josep Finestres, convoca la primera edició dels “Premis a la Investigació en Implantologia” dirigit als alumnes que cursen estudis de Postgrau d’Odontologia i a personal assistencial de l’Hospital Odontològic Universitat de Barcelona, que participin en la difusió de coneixement.
El principal objectiu d'Avinent és contribuir a la difusió i actualització de projectes de recerca i treballs clínics dins del camp de la Implantologia realitzats a la universitat.
Seran premiats els autors principals que tinguin un pòster acceptat en un dels congressos de les societats científiques SEPA, SEGER, SEPES i/o SECIB que se celebraran dins del curs lectiu 2018-2019. La temàtica del treball és lliure dins del camp de la Implantologia. El cas ha d’haver estat realitzat a l’Hospital Odontològic Universitat de Barcelona i el material utilitzat en el cas clínic ha de ser Avinent.
Consulta les bases al document adjunt, participa i guanya un suculent premi en efectiu. | 0.81307 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fundaciojosepfinestres.cat/ca/noticies/83/premis-a-la-investigacio-en-implantologia |
mc4_ca_20230418_16_465487 | SI Central Place near from Shinsaibashi Osaka Japó - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, SI Central Place near from Shinsaibashi és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Osaka. A només , aquest hotel de 1-estrelles és fàcilment accessible des de l'aeroport. Gàcies a la seva bona ubicació, des de l'allotjament es pot accedir fàcilment a les visites obligades de la ciutat.
Tot esforç és poc perquè els hostes es trobin còmodes, motiu pel qual l'allotjament compta amb el millor en serveis i comoditats. Ascensor són només algunes de les comoditats que fan que SI Central Place near from Shinsaibashi sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Osaka, el SI Central Place near from Shinsaibashi és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Tots els tipus de viatgers (23) Parelles (3) Viatgers en solitari (3) Famílies amb infants petits (2) Famílies amb infants grans (2) Grups (13)
Bandi, Indonèsia
房間很棒但說明不清讓人跑來跑去很扣分”
在官網上標注不清沒有寫是自助飯店 發email一下中文一下英文一下日文也沒給清楚資料 讓人提著行李找不到人可以聯絡 給的國外電話也不通要客人借電話打給服務人員 服務人員也未查清楚叫我跑來跑去 請問我坐車的費用是貴飯店給我嗎？ 請想辦法解決這個問題 可以在官網上標注清楚讓客人能夠明瞭 這次的經驗很糟糕
房間乾淨、離地鐵站近”
用便宜價錢住到這麼市區房間真的不錯，小小可惜是房間燈好暗，太有氣氛了一點😂😂
YACHENG, Taiwan | 0.752133 | curate | {"ca": 0.8411724608043627, "zh": 0.14860259032038173, "de": 0.010224948875255624} | https://www.agoda.com/ca-es/si-central-place-near-from-shinsaibashi/hotel/osaka-jp.html |
wikipedia_ca_20230401_0_73580 | Mall de Dubai
El Mall de Dubai és un gran centre comercial a la ciutat de Dubai als Emirats Àrabs Units, a la zona anomenada Nou Dubai, entre la ciutat i Jebel Ali.
És el segon mall més gran del món després del Mall d'Iran i el 26è centre comercial més gran del món, amb una superfície total de 502.000 m2. Forma part del complex anomenat Downtown Dubai adjacent a l'icònic Burj Khalifa i inclou 1200 comerços. El 2011 va ser la construcció més visitada del planeta, amb 54 milions de visitants l'any. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=73581 |
mc4_ca_20230418_13_128498 | El 98,82 % dels alumnes de l'Institut de Cassà aproven la Selectivitat - Cassà Digital
El 98,82 % dels alumnes de l'Institut de Cassà aproven la Selectivitat
Tres alumnes han obtingut més de 9 punts de mitjana i rebran la Distinció PAU
Dimecres, 27 de juny de 2018 a les 15:06h
La promoció de 2n de batxillerat en l'acte de graduació a l'Institut, aquest mes de juny
En les actes fetes públiques avui pel Consell Interuniversitari hem pogut comprovar que dels 85 alumnes de 2n de batxillerat de l'Institut que es van presentar a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), 84 han aprovat.
A més a més, tres alumnes, Yaël Fibla, Ion Martí i Neus Serra, han obtingut més de 9 punts de mitjana a la fase general, per la qual cosa obtindran la Distinció PAU de mans del conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, a finals de juliol en un acte solemne a Barcelona.
Es concedeix la Distinció PAU a l'alumnat de Catalunya que en la convocatòria ordinària de juny ha obtingut una qualificació igual o superior a 9 punts, en la fase general de les proves d'accés a la universitat.
HOMENATGE A LA VELLESA-FIRA DE SANTA TECLA
Cinema per la Diada: "El pallasso espanyat. Mestres per la República"
Josep M. Dausà rep el reconeixement del tennis cassanenc
Lliçó inaugural de batxillerat pels alumnes de l’institut
El Cassà guanya el derbi a Caldes (1-3)
La secció local de l'ANC guardonada amb el premi Josep Dalmàs | 0.804755 | curate | {"ca": 0.9386724386724387, "en": 0.030303030303030304, "it": 0.031024531024531024} | https://www.cassadigital.cat/noticia/74513/el-98-82-dels-alumnes-de-linstitut-de-cassa-aproven-la-selectivitat |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_292733 | El Pla director d’equipaments ha estat impulsat amb la finalitat de tenir una eina de planificació global que reculli les necessitats i disponibilitats d’equipaments a Castell-Platja d’Aro i s’Agaró, i proposar un pla d’inversions a curt, mitjà i llarg termini per adequar i optimitzar els equipaments existents, i si cal, crear-ne de noves, a partir de considerar l’evolució de la població i el plantejament urbanístic vigent.
Una part important del Pla, s’ha elaborat a través de tallers participatius amb ciutadania, tècnics i regidors, tant a la seva fase de diagnosi com a la fase propositiva. Podeu consultar el contingut i aportacions dels tallers en el següent document.
Actualment s’està redactant l’informe final i el propi pla director d’equipaments, per a poder-ne fer la difusió posterior.
Divendres, 25 Agost 2017 09:00
Posa el nom a un edifici, imagina una nova plaça i recorda com era l’escola
Del 7 al 15 de setembre del 2017 es varen realitzar tres processos participatius vinculats a Castell d’Aro :
com volem que sigui la Plaça Poeta Sitjà
Quina memòria volem preservar de l’antiga escola vall d’aro i com volem acomiadar l’edifici
Sondeig sobre el nom per l’edifici que l’Ajuntament està rehabilitat a on va estar ubicat fins l’any 1958 el casino castellerenc, al davant del Castell Benedormiens | 1 | perfect | {"ca": 0.9770466717674062, "fr": 0.022953328232593728} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_630592 | Sembla que Turull, Torrent i Riera s'han menjat al Subnormal, Arrimadas i Iceta....Quina diferència amb Marta Rovira. Nomès faltava una mica de sang
Algú sap on es pot veure el debat sense el putu doblatge? ?
parlaven en català i els dobolaven a l'espanyol, o com anava? | 0.645391 | curate | {"ca": 0.8834586466165414, "es": 0.11278195488721804, "fr": 0.0037593984962406013} | |
cawac_ca_20200528_1_40699 | Amb motiu de la celebració del Patró de la Policia Local de Sant Fruitós de Bages, Sant Sebastià, el dissabte dia 15 de gener de 2011 a les 10 del mati, s'ha organitzat la Segona Trobada de Vehicles Policials al nostre municipi, enguany també oberta a altres vehicles relacionats amb la seguretat pública, ADF, Bombers, ambulàncies, etc. La intenció és crear un espai de trobada i d'intercanvi entre les diverses Policies i cossos de seguretat i emergències d'arreu. Aquest vol esser l'acte central de la festa patronímica, un acte participatiu i lúdic amb tota la ciutadania. Aquest és un acte gratuït i obert a tothom, per aquest motiu es convida a participar i assistir a les diferents activitats que la Policia Local ha organitzat.
Els propers 26 i 30 de desembre un enviat de Ses Majestats els Reis d'Orient estarà al Saló Reial de la carretera de Vic 33, al costat de l'Ajuntament, esperant que tots els nens i nenes portin les seves cartes dirigida als Reis. | 0.854096 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.santfruitosdigital.cat/index.php?option=com_content&view=section&layout=blog&id=2&Itemid=8&limitstart=603 |
grup-elmon_ca_20230726_0_165841 | Europa s’ha tenyit de vermell en el nou mapa de colors comú elaborat pel Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès) que marca el risc per la covid-19. Espanya, França, Regne Unit, Irlanda, Holanda, Bèlgica, Polònia, la República Txeca, Romania, els països balcànics i pràcticament tot Portugal estan en vermell, seguint l’indicador que té en compte tant els contagis com la positivitat de les PCR. Itàlia, Grècia, els escandinaus i els bàltics tenen un nivell de risc inferior, mentre Alemanya queda pintada de gris perquè no ha proporcionat dades sobre el nombre de tests que realitza. Si es mira només la notificació de casos per cada 100.000 habitants en els darrers 14 dies, Catalunya està entre zones amb un nivell de risc més alt d’Europa. A l’estat espanyol només Galícia, Astúries i València estan un nivell per sota. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/societat/europa-tenyeix-vermell-nou-mapa-colors-comu-marca-risc-covid-19-169788/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_551676 | L’acord sobre l’Estatut i el finançament a què va arribar dissabte Artur Mas amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha encès les alarmes en el sector sobiranista de CDC. Els ‘talibans’ temen que el pacte amb el PSOE allunyi CiU de les posicions més nacionalistes que ha defensat des que és a l’oposició. Els sobiranistes, amb Felip Puig al capdavant, creuen que la bona relació amb el PSOE -que atribueixen als esforços de Josep Antoni Duran Lleida, màxim enemic dels ‘talibans’ dins de la federació- resituarà ERC com al referent nacionalista català. També pressiona Mas el portaveu de CDC, David Madí, tot i que per motius diferents als de Puig. Madí considera que l’acord perjudica la seva estratègia electoral i demana a Artur Mas que busqui algun pretext per trencar-lo, el que sigui. Els càlculs de Madí diuen que el fracàs de l’Estatut forçaria el trencament del govern tripartit i, de retruc, un avançament electoral que CiU hauria d’aprofitar per col·locar Mas al Palau. Per diferents bandes, doncs, un sector de la galàxia mediàtica nacionalista ha rebut instruccions de llançar missatges contraris al pacte Mas-Zapatero, i per això resulta habitual escoltar opinadors com Francesc-Marc Maria Dolores i Vicenç Villatoro renegant de l’acord assolit per Mas. El jersei d’excursionista de Pujol Descontent amb Mas també ho està l’entorn de Pujol. L’expresident, que en els dos moments crucials de l’Estatut sempre es va mostrar partidari del ‘no’ -abans de l’aprovació del projecte al Parlament i en la Comissió Executiva Nacional convergent prèvia a l’acord Mas-ZP-, va acompanyar Mas en la roda de premsa triunfal de diumenge passat per obligació. La família i els col·laboradors més immediats de l’expresident no perdonen a Mas que el forcés a estar a la roda de premsa, on va acudir amb el jersei d’anar d’excursió i amb rostre extremadament seriós. La cara de Pujol, com la de Duran Lleida, era un poema. http://lasantaespina.blogspot.com/
Si això és veritat potser una bona notícia ja que es dibuixa en l'horitzó una escissió en CIU | 0.882262 | curate | {"ca": 0.9566065333983422, "es": 0.02681618722574354, "en": 0.01657727937591419} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_662915 | Fonts militars iranianes van anunciar que la Guàrdia Revolucionària envia soldats a la frontera amb Azerbaijan para "repel·lir" suposats moviments militars d'Israel i els EUA "La mobilització es fa per la presència de forces americanes i israelianes en la frontera nord-oest", va explicitar el general Mehdi Moini, comandant de les tropes de la Guàrdia Revolucionària.Moini va agregar que buscaran repel·lir als soldats dels EEUU i Israel i que aniran cap a L'Azerbaitjan "perquè alguns països occidentals busquen fomentar els conflictes ètnics per a desestabilitzar a la regió".Testimonis consultats per DEBKAFile, una central oberta de dades militars i d'intel·ligència amb base a Jerusalem, van assegurar que van veure pujar per les carreteres convoyes, tancs, artilleria, unitats anti aèries i d'infanteria iranianes.Segons Teheran, tropes nord-americanes i israelianes s'allisten en les bases militars i aèries de L'Azerbaitjan per a executar des d'allí un atac a les instal·lacions nuclears d'Iran.Per això, en una amenaçadora jugada, el govern de Ahmadinejad va declarar l'estat de guerra en la seva frontera nord-oest, en la zona del mar Caspi.Encara que la república islamista va denunciar diverses vegades suposades accions similars per part dels seus enemics, aquesta és la primera vegada que respon amb una mobilització de tropes d'aquestes característiques.Fonts militars iranianes van justificar l'operació al dir que en els últims dies Israel va transferir secretament un important nombre d'avions bombarders a les bases de L'Azerbaitjan, via Geòrgia, i que també es preparen en el país limítrof les forces especials de l'exèrcit dels EUA.Uzi Llaureu, cap del Consell Nacional de Seguretat d'Israel i confident del primer ministre Benjamin Netanyahu, havia lliscat que "l'última ronda de sancions del Consell de Seguretat de l'ONU contra Iran és inadequat per a frustrar el seu progrés nuclear. Una operació militar preventiva podria ser eventualment necessària".Un atac a L'Azerbaitjan seria també per a Iran una bona oportunitat per a sufocar als moviments separatistes que actuen en la frontera.L'execució en la horca de Abdolmalek Rigi, cap de la insurrecció sunita, no va arribar com mesura exemplificadora ja que les organitzacions que es rebel·len en contra de Ahmadinejad estan més inquietes que mai. http://america.infobae.com/notas/1631-Iran-se-declaro-en-estado-de-guerra-y-moviliza-tropas
Digueu-me conspiranoic, però la pujada d'impostos i la retallada de gastos socials a Europa, podria tenir, com a objectiu secret, financiar la guerra amb Iran.
T'ho dic, conspiranoic. No crec que els Estats Units tinguen tropes ni recursos per enfrontar-se a una potència relativament rica de 60 milions d'habitants amb un règim fort i ben armat. A més de ser un país muntanyós immens, els Estats Units no tenen més soldats ni diners per enviar a la guerra. Altra cosa es que pretenguen aprofitar-se de la massiva presència de persones d'ètnia azerita a dins d'Iran per desestabilitzar el règim com ja van fer amb la revolució verda-Twitter de l'any passat. Però una intervenció armada a gran escala és impensable.
Bona reflexió. Però que pot passar en cas que Israel tiri la primera pedra? O que surtin nous aliats per aquesta guerra (Europa)?
A vore, Israel pot bombardejar algunes bases o instal·lacions, però d'això a una guerra oberta hi ha un tram. Iran no és a soles Iran, sinó que en depenen una sèrie d'equilibris. Atacar Iran mateix, a més de la pròpia guerra en territori iranià significa enviar a la merda els intents d'estabilització a Irak, a Líban, a Síria i a la mateixa Palestina. D'Iran, en forma d'armament i finançament, depén Hezbollah i la seua filial Amal, al Líban (Hezbollah actua en la zona meridional i Amal en la nord-septentrional) i Hamàs a Palestina. Significaria encendre en flames els dos fronts i que el Juan Ramon tornara a bombardejar Beirut i el sud del Líban, que tornaren a caure coets sobre Galilea i armar-la grossa. Cal no oblidar que el govern proamericà del Líban encapçalat pel clan Hariri compta amb una majoria limitada en el seu peculiar sistema de democràcia confessional. Hezbollah compta amb aliats entre els sunnites, els maronites i els drusos, els dos últims dels quals disposen també de grups armats. Un enfrontament a gran escala podria revifar la guerra civil. A més, hi ha altres variables. El règim baazista de Síria, tot i considerar-se laic, té forts vincles amb Iran. Això es deu, a més de a temes geopolítics i de desencontres amb les altres potències de l'entorn, al fet que el clan Assad, al qual pertany el president i de la majoria de la oligarquia política de Damasc, procedeix de la província xiita alauita de Latakia. Un enfrontament obert dinamitaria l'alto el foc vigent des de 1967 i que havia experimentat tímids avanços en negociacions per la pau sobre la base de que Israel retornàs els Alts del Golan. Finalment, hi ha Iraq. Les dues ciutats sagrades del xiisme, Nayaf i Kerbala, es troben a Iraq. El 60% de la població iraquiana és xiita. La millora de la situació a Iraq quant a seguretat s'ha degut als acords amb la insurgència xiita (sector al-Sadr i companyia) per acabar amb l'enfrontament civil. Així mateix, a Iraq hi ha una important minoria kurda, que també existeix a Iran i a Turquia, amb les seues reivindicacions territorials congelades a l'espera de millors oportunitats. Un atac nord-americà a Iran desencadenaria el caos de Beirut a Teheran i comprometria seriosament la seua posició. Tot això comptant amb que els BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) no intervingueren per a res, tenint en compte l'aliança fàctica entre Xina, Rússia i Iran per a un gran nombre d'afers. Els preus del petroli o el gas, la cotització del dòlar o la compra de Bons del Tresor nord-americans podria veure's seriosament compromesa. Jo la guerra la veig llunyana atès que genera molts més problemes dels que resol, però parlant de Nord-Amèrica... tot és possible.
Com molt be has dit, ja sabem els motius per que un dels bàndols no vulgui començar un conflicte. Peró l'altre bàndol? Iran vol tindre molt més pes a la zona, cosa que com molt be has dit tu, amb el tema de la invasió d'Iraq s'ha restat influencia als xiïtes d'allà; amb el tema de Ricardo i Hezbol·lah amb les guerres que ja varen començar però no acavar a significat un control internacional a Hezbol·lah per part dels cascos blaus i un setge a Ricardo també per part de la comunitat internacional (inclosa l'àrab); una disidencia interna cada vegada més critica i amb més mobilització a dintre l'Iran.Ahmadinejad necessita fer un cop de força o tard o d'hora perdrà el control intern del país i la influencia al mon xiïta. | 0.900129 | curate | {"ca": 0.9682420228777845, "pt": 0.013696568332329922, "en": 0.003461770018061409, "es": 0.011288380493678507, "ro": 0.003311258278145696} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_586450 | Desprès de que alguns usuaris m'hagin fet la petició de que obri el fil i malgrat ja està obert, doncs jo l'obro per a veure si hi ha sort i passem ja que sinó l'obro jo passa el que passa En conclusió que aquí teniu el fil del partit que es jugarà dimarts a les 20:45 per Antena 3 i en que ens juguem tota la temporada i més desprès de tirar el partit d'ahir, és a dir, a l'equip només li val guanyar o guanyar que sinó rodaran caps. Apa feu els vostres pronòstics. Som-hi Barça!! !
0-2 i tots a canaletes!
i què hem de fer a canaletes, homenetjar els putus ninyatus aquests que l'únic que saben fer és follar-se adolescents que han canviat la matèria gris per silicona?
Jo me n'alegro pel Barça, no per alguns jugadors que no senten els colors. Si es guanya jo hi vaig, seran el que vulguis però una final de xampions és una final de xampions. | 0.844379 | curate | {"ca": 0.9988066825775657, "fr": 0.0011933174224343676} | |
crawling-populars_ca_20200525_34_228139 | La greu lesió del porter Manolo Reina poc abans de començar la lliga va impedir que un altre jugador de la campanya passada fos titular i va precipitar el debut sota els pals de Diego Sebastián Saja, fitxatge d'urgència, juntament amb un altre porter, Stole Dimitrievski, per rellevar el malagueny. Saja va ser l'únic dels fitxatges per a la nova temporada que va disputar diumenge els 90 minuts. La línia defensiva, tal com ja es va observar durant la pretemporada, va ser la que va acabar la campanya passada, amb Gerard Valentín i Mossa als laterals, i Xavi Molina i Suzuki a l'eix de la defensa. Malgrat això, el rendiment defensiu no va ser el millor, sobretot en la primera meitat, en què el Lugo va marcar els dos gols.
Al mig del camp, Vicente Moreno va confiar en el triple pivot format per dos futbolistes de la temporada, Tejera i Madinda, pràcticament intocables en la recta final, i un dels nous fitxatges, Zahibo, que va ser substituït abans del descans per Cristian Lobato, un altre dels jugadors habituals els últims mesos del curs passat. Amb Lobato, Moreno va buscar més presència ofensiva per capgirar el resultat en contra. A les bandes, el tècnic valencià va confiar en dues altres incorporacions, José Carlos i Moha Rharsalla, que van ser substituïts en els primers minuts de la segona meitat. Jean Luc i Uche, una altra cara nova, van ser els seus substituts. Per a la punta d'atac, Vicente Moreno va situar d'inici Àlex López, que la temporada passada no va tenir el protagonisme esperat per les lesions i pel bon rendiment d'Emana i Naranjo. El davanter de Calafell va rubricar un bon partit amb el gol de l'empat en els últims minuts.
Vicente Moreno va explicar després del partit que, en una temporada tan llarga, tots els jugadors hauran de tenir un pes important i que, pel que fa als nous fitxatges, com més temps faci que siguin a l'equip més coses aportaran. Moreno va recordar el cas de Naranjo, que no va debutar fins a la sisena jornada i que va trigar a ser titular, però que va acabar sent molt important.
Els jugadors del Nàstic es prenen la primera meitat del partit contra el Lugo, en què van rebre dos gols, com un avís seriós. Un dels capitans, Xavi Molina, va assegurar ahir que estan disgustats amb el rendiment ofert fins al descans: “La primera meitat va ser dolenta i vam cometre errors que no acostumem a fer. No ens podem permetre repetir-ho, ja que hi haurà molt partits en què no podrem remuntar.” Per contra, Molina es queda amb l'actitud i la millora de la segona meitat, en què van poder igualar el marcador. Pel central de la Canonja, la manera com van acabar el partit és el punt de partida per afrontar el següent enfrontament, diumenge a la tarda al terreny de joc de l'Osca. Els aragonesos van començar la lliga empatant sense gols al camp de l'Alcorcón.
Dissabte,21 març 2020
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.846746 | curate | {"ca": 0.9968632371392723, "it": 0.003136762860727729} | : /futbolcat/article/998358-d-entrada-continuitat.html |
macocu_ca_20230731_10_195840 | Vergés preveu que els casos a Lleida continuïn “creixent” però no de forma exponencial com al març o a l’abril
La consellera Vergés ha remarcat que amb els casos que s’estan detectant ara a Lleida “es busca pel seu entorn” de manera que s’està fent una “cerca activa”. L’objectiu és controlar molt bé la situació i ha destacat que la població “n’ha de ser conscient” i que és possible que els “casos s’escapin” si no es mantenen les mesures com són la distància de seguretat, el rentat de mans i l’ús de mascaretes.
Vergés ha explicat que estan adoptant mesures d’impacte comunicatives per recordar a la gent que “això no s’ha acabat” tal com queda demostrat amb el creixement de casos a Lleida. “No és cap broma”, ha afegit, ja que les hospitalitzacions han tornat a incrementar, amb 21 casos a planta i 6 a la UCI, 4 dels quals només aquesta setmana. Per aquest motiu, ha insistit en demanar a la població de Lleida que baixi el “ritme de socialització” i es prenguin molt seriosament les mesures per frenar contagis.
Per aix`, ha demanat que no es facin sopars o dinars amb molta gent, i que s’intenti reduir el volum de trobades que es fan seguides. Pel que fa a les residències de persones de la tercera edat, Vergés ha assenyalat que estan estudiant mesures i ha recordat que les vistes estan limitades a les que són vermelles perquè tenen casos.
“No hem rebut cap indicació del ministeri”
La consellera ha descartat ara per ara nous confinaments a la Regió sanitària i ha assegurat que no han rebut cap indicació en aquest sentit per part del Ministeri de Sanitat. D’aquesta manera, ha afegit que hi ha col·laboració i que només els han fet arribar la seva preocupació per com s’està gestionant la situació a Lleida. Per això, se’ls ha explicat tota la planificació feta en empreses agroalimentàries, la gestió amb els temporers, els allotjaments i el context social. Vergés ha remarcat que la decisió d’un nou confinament la prendria Salut i es faria en l’àmbit del Procicat.
Ja són 8 els brots a la Regió sanitària i 9 al conjunt de la demarcació
Un nou brot amb 4 casos en una empresa hortofructícola del Segirà eleva a 8 els brots a la Regió sanitària de Lleida a més a més del de la Val d’Aran arran d’una barbacoa. Segons la gerent de la Regió, Divina Farreny, hi ha 130 positius acumulats en el total de brots. Un dels que s’ha detectat aquesta setmana ha estat el de l’Alberg Jericó, que va començar amb 5 casos però després de les proves PCR que s’han anat fent, a usuaris, treballadors i voluntaris ja en suma 21. Ara s’està en procés de traslladar-los als dispositius especials de l’Hotel Rambla, la casa de colònies de la Manreana i l’Hotel Nastasi. En aquests punts hi ha 116 persones allotjades però el nombre varia cada dia en funció dels nous casos.
Pel que fa al brot en una empresa agroalimentària de la Segarra, Farreny ha assenyalat que les dades encara estan en estudi però ha avançat que en els darrers dies se’n han comptabilitzat una vintena. Farreny no ha precisat més detalls d’aquesta empresa ni del volum de casos que porta acumulat si bé ha assegurat que quan finalitzi l’estudi es donaran detalls més concrets.
L’hospital de campanya que el SEM ha muntat al costat de l’Hospital Arnau de Vilanova podria entrar en funcionament a principis de la setmana que ve. El gerent de l’ICS a Lleida, Ramon Sentís, ha explicat que el dispositiu s’ha instal·lat per donar resposta a l’atenció d’un territori de 400.000 persones. Així mateix, ha justificat la seva necessitat perquè en el moment més àlgid de la pandèmia, al març i l’abril, el 80% de les urgències eren per covid-19 i ara hi ha moltes altres patologies. Amb l’hospital de campanya es vol evitar el contacte entre pacients que arribin a urgències i fer un crivatge en un “espai d’espera còmode i sense aglomeracions | 0.868126 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_460008 | Cada cop són més els comerços, autònoms o empreses que decideixen donar el salt i vendre els seus productes a través d’Internet. Potser vosaltres us esteu plantejant fer aquest salt i encara no ho teniu del tot clar. En aquest article intentarem explicar-vos què s’ha de tenir en compte abans de fer aquest pas.
Els vostres clients compren a Internet?
Com sempre en aquest terreny, hem de pensar primer en els nostres clients. Així doncs, ens hem de preguntar si els nostres clients (existents o possibles clients potencials) compren altres productes o estarien disposats a comprar els nostres productes a través d’Internet.
Tampoc ens hem de precipitar i prendre una decisió ràpida, així que el millor que podem fer és un petit estudi de mercat i intentar preveure quants clients online podríem arribar a tenir. Hem de pensar que, cada cop més, la gent té menys reticències a comprar a través d’Internet i ens sorprendria el percentatge de consumidors que compren d’aquesta manera. També podríem intentar estimar el percentatge d’augment que suposarien les vendes a través d’Internet.
Hem de pensar quan fem aquests anàlisis que la venda per Internet suposa arribar als usuaris les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. Un avantatge que molts usuaris agraeixen.
Qui ha de crear aquesta botiga online?
Si voleu crear una botiga online i no teniu masses recursos econòmics, teniu coneixements informàtics i de disseny, i moltes ganes d’aprendre i investigar, podeu crear la botiga online mitjançant una de les moltes plataformes que hi ha, com poden ser Bigcommerce o Shopify, utilitzant els seus propis servidors. Aquestes plataformes ofereixen diverses funcionalitats i mètodes de pagament, amb les quals es pot aconseguir una botiga online completa. Ara bé, necessiteu esforç i dedicació per oferir una bona pàgina web als vostres clients, i possiblement també haureu d’aprendre dels vostres errors per arribar a l’objectiu. Tot i així, de vegades una pàgina web no funciona per com està plantejada o realitzada, o bé per no haver estat analitzada i desenvolupada per uns professionals experts en el tema.
Així que una altra opció és confiar en una empresa de programació web com NBSP que us poden crear una botiga online professional amb totes les funcionalitats que desitgeu, utilitzant alguna potent plataforma instal·lada a un servidor propi. Vosaltres mateixos podreu gestionar els productes, preus, comandes, clients, etc.. És una excel·lent opció per a la majoria d’empreses i autònoms, ja que la pàgina web la implementarien uns professionals i vosaltres no hauríeu de preocupar-vos ni del sistema ni del seu funcionament.
Com genero confiança amb la botiga online?
Generar confiança als vostres usuaris a través de la botiga online és un factor clau perquè aquest projecte sigui un èxit. Com més transparència pugueu donar o transmetre, més confiança generareu als usuaris i més vendes fareu. Uns quants punts que heu de tenir en compte i intentar complir són:
Donar informació sobre la vostra empresa. Aquest apartat ha d’estar ben cuidat, amb informació professional però també humana. L’usuari ha de poder veure qui hi ha darrera d’aquesta pàgina web i si teniu una botiga física al darrera.
Incloure a un lloc visible de la pàgina web un telèfon de contacte i un correu electrònic perquè els usuaris puguin contactar amb vosaltres amb facilitat.
Oferir un bon catàleg de productes, això vol dir que la informació ha de ser clara i detallada. Els preus dels productes han d’estar ben visibles (i sense trampes), així com l’iva i les despeses d’enviament.
Informar amb claredat de les condicions de les compres i de les possibles devolucions.
En el moment de la compra, demanar a l’usuari només la informació personal que realment es necessita. No li feu omplir formularis immensos amb un munt de dades perquè l’únic que aconseguireu és que es tiri enrere.
Oferir la possibilitat que els usuaris puguin registrar-se per futures compres, però que aquest registre no sigui obligatori per a poder realitzar una compra.
Utilitzar un protocol de transmissió de dades segur i xifrat per fer el pagament a través d’Internet. Si els clients us ho demanen, també podeu oferir l’opció de pagament per transferència bancària o contra reemborsament.
Les etiquetes de qualitat també poden donar un plus de confiança. Podeu afegir alguna etiqueta en algun lloc visible de la pàgina web com són els segells de IQUA, iCERT, Confianza Online o Trusted Shops.
I un cop tinc la botiga online, ara què?
Un cop creada i publicada a Internet la pàgina web, us heu de preocupar bàsicament de dos aspectes: com trobar nous clients i com fidelitzar als clients que ja teniu.
Per trobar nous clients podeu fer moltes tasques, unes que us suposaran invertir uns diners i altres que no. Així doncs, podeu realitzar una campanya de màrqueting online, optimitzar la pàgina web per als cercadors d’Internet (SEO), crear una campanya d’enllaços patrocinats (Google Adwords), utilitzar el blog per aconseguir nous visitants a la pàgina web, donar-vos a conèixer a diferents xarxes socials, anunciar la vostra botiga online entre els vostres clients presencials i a revistes o diaris de la vostra població o barri...
Per fidelitzar als clients que ja teniu, podeu fer moltes altres tasques igual d’importants: presència i actualitzacions regulars a les xarxes socials, aconseguir que el vostre blog sigui el blog de referència dels vostres clients, oferir un sistema de subscripció a una newsletter que podeu enviar regularment amb ofertes o novetats, premiar als vostres clients amb promocions especials o bonus de descomptes per a futures compres, realitzar concursos, sortejos o enquestes amb algun premi o descompte...
Vist tot això, si teniu un petit comerç, sou autònoms o teniu una empresa de venda de productes a l’engròs, us animem a tirar endavant una botiga online. Però no oblideu totes aquestes recomanacions i cuideu tots aquests detalls perquè la botiga online funcioni correctament. D’aquesta manera, podreu arribar a més clients, augmentar les vostres vendes i tota la feina feta es veurà recompensada. | 0.852072 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_598435 | Tot i que m´agrada el futbol, he decidit que MAI MÉS no tornaré a seguir una competició esportiva on els catalans hi tinguem prohibida la participació. O sigui, que no penso seguir el Mundial de Futbol de l´any vinent (com no vaig seguir cap esport a les Olimpíades de Beijing). Si la FIFA passa de nosaltres com de la merda, nosaltres hem de tenir dignitat i passar d´ells també. Seguiré la Copa d´Europa de Futbol, o la de la UEFA, per exemple, perquè els clubs catalans sí que hi poden competir si ho desitgen; però no penso seguir ni un mundial de seleccions, ni uns jocs olímpics, ni un europeu de futbol o de basquetbol, ni res de res. El dia que la nostra Selecció sigui admesa, seguiré aquests campionats, encara que Catalunya hagués caiguda en la fase prèvia; però mentre aquests negrers ens tractin com a esclaus, no penso seguir el seu circ. Aquest estiu, aprofitaré per mirar partits històrics de la NBA, o del Barça.Ens cal dignitat.
Tu t'ho perds. | 0.835903 | curate | {"ca": 0.9853403141361257, "en": 0.014659685863874346} | |
cawac_ca_20200528_1_15832 | Lectures a la fresca!
Hem demanat als companys de la bct xarxa i als col·col·laboradors del biTer que ens recomanin algun llibre. Els hem preguntat quin llibre posaran a la motxilla, maleta o la tauleta de nit per llegir durant les seves vacances. Els hem preguntat què els ha cridat l’atenció del títol escollit. I finalment, els hem preguntat perquè se l”han reservat per a l’estiu. Aquestes són les respostes de: l’Annabel, la Bet, els Danis, el Germinal, l’Helena, l’Imma, l’Isaac, el Marc, la Maria, la Maribel, les Montses, la Pilar, les Roses, la Simo i l’Agnès.
“Em va encuriosir perquè vaig llegir Confieso que he vivido (fa molts i molts anys quan El Cau ple de lletres estava al carrer Baix Plaça) i 20 poemas de amor y una canción desesperada , tots dos llibres em van encantar, el primer és una autobiografia i el segon els famosos poemes d’ell. Aquestes Cartas d’amor van adreçades a Matilde Urrutia, un amor que li va durar molts anys.
Me’l guardo per vacances perquè és d’aquells llibres que fan goig d’agafar de ben editats que estan, per llegir-me amb calma i foragitar-me del brogit. Ah és de la biblioteca, l’he agafat la primera!! !”
“L’autor és el mateix de El noi del pijama de ratlles , que em va agradar molt. Aquest nou llibre em crida l’atenció perquè es tracta d’una història que va des del 1915 fins als anys vuitanta i des de Sant Petersburg, passant pel París de després de la Primera Guerra Mundial i fins a Londres i les costes fineses.
Sembla ser una HISTÒRIA d’amor entre èpica i tràgica, vaja que per això me la guardo per vacances, per gaudir-la d’una tirada i no haver de llegir-la de mica en mica ja que no en gaudeixes tant…”
Ambdós reuneixen tres qualitats molt bones: són molt amens i frescos de llegir, són rigorosos i ben documentats (ens permeten entendre’ns millor a un mateix, a la parella i al fill/filla), i entre altres coses, toca un tema que a l’estiu sempre entra millor: el sexe. Llegiu-los i sabreu perquè!”
“M’ha cridat l’atenció el fet que, com Murakami, arribat als 30 m’ha agafat la dèria per l’esport i per córrer. A aquest llibre Murakami relata la seva pròpia experiència personal quan amb 30 anys va decidir entrenar-se durament i fer de l’esport una part important de la seva vida. Aquest llibre em va passar per les mans per casualitat i en llegir de què tractava em va semblar massa casualitat! A part, m’encurioseix llegir un llibre de Murakami que no sigui una novel·la.
Em ve de gust llegir-lo amb el so del mar de fons i a més serà un estímul ideal (espero!) per no apalancar-me i deixar de córrer durant l’agost!”
“Aquest estiu penso llegir La estrella peregrina de Angeles de Irisarri. És el llibre que em van regalar per Sant Jordi (mig a petició meva, jeje). Ja he llegit algun altre llibre de l’autora ( Las damas del fin del mundo i Histórias de brujas medievales ) i em van encantar, realment té un estil molt personal d’escriure, fidel històricament amb pinzellades fantàstiques. Els seus llibres m’agrada enfocar-los sempre com contes, més llargs o menys.
Me’l guardo per vacances perquè és una època que gràcies a l’augment del temps lliure convida a somiar, i són llibres gràcies als quals viatges a altres èpoques i territoris. Estimulen molt la imaginació gràcies al detall i al seu llenguatge. Es nota que va ser professora!”
“El que m’ha cridat l’atenció és que ha rebut el Premi Llibreter 2010 i sempre és una garantia, tot i que em sembla que per Sant Jordi ja va ser un dels destacats. El fet de guardar-lo per les vacances és només perquè a la bct el tenim deixat fins final de juliol i espero poder emportar-me’l per l’agost.”
L’estic llegint i és una veritable delícia. Escrit amb frases molt breus, ens explica els darrers temps de la mare de l’autor, nascut a Marroc i afincat a França. La narració, distribuïda en capítols molt curts, ens endinsa en el món de la societat marroquina a través dels records d’una dona que és al final de la seva vida. La narració intercala aquests records, amb la situació de la malaltia mental que pateix actualment. S’hi intercala la visió de dos personatges: la mare i el propi autor que descriu les seves vivències en front d’aquesta malaltia tan devastadora.”
“Aquest estiu m’he reservat dos geladets i un plat fort: una novel·la, un còmic i un manual. Això és:
Es tracta de la primera part de Tobi Lolness. El vaig regalar a la Meritxell, la meva neboda de 11 anys, inspirada per la recomanació entusiasta que ens en va fer la Marta al CLIJ del curs passat. La Meritxell me’l va passar un cop llegit i me’l va deixar guardar per a l’estiu. Ara ella té ja en espera la segona part i jo confio en el seu criteri d’endrapallibres.
La vida i aventures d’un poble de gent minúscula que habita en un gran roure des de la nit dels temps em suggereix un bon pronòstic de lectura refrescant per a la canícula que m’espera durant les meves vacances.
PRATT, Hugo. La llacuna dels misteris .
Resulta que encara hi ha una aventura del Corto que no m’havia llegit!!! Estava editada en cofre i m’havia passat desapercebuda fins aquest darrer ficomic.
Des del maig que espera a la tauleta de nit que me l’emporti d’acampada.
Aquest autor ja em va donar un cop de mà amb la creació del Servei d’informació de la biblioteca a través de la lectura de Servicios de referencia e información bibliográfica. El sumari i la solvència de l’autor prometen!
De nou i amb aquest subtítol em resulta professionalment molt oportú de cara a la tardor i la repressa dels objectius del pla estratègic.”
“Normalment per les vacances sempre em reservo un llibre lleugeret, divertit i/o d’aventures. Per exemple, l’any passat em vaig llegir “Robinson Crusoe” de Daniel Defoe (encara que sembli mentida no me l’havia llegit encara); un llibre de contes de varis autors (H.G. Wells, Saki, Mark Twain, Thomas de Quincey i Kafka entre d’altres) que es diu “Con la risa en los huesos” publicat per Valdemar, i una novel·la de Jim Thompson “1280 almas” mooolt divertida. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé amb tots, els recomano sincerament.
Per aquest any he optat per una cosa més consistent, m’he reservat “Los papeles póstumos del Club Pickwick” de Dickens, que feia temps que ho tenia pendent. Només porto 100 pàgines (en té 1023) però m’ho estic passant pipa, de moment el recomano molt. De fet els recomano tots, estic segura que no decepcionaran a ningú.
Ahhh! i com no un llibre que em llegeixo cada any sens falta perquè m’encanta i que ara (mira quines coses) està molt de moda, “Alicia en el país de las maravillas” de Lewis Carrol.”
“La importància de l’autor i que me’l va recomanar un professor molt bo que tenia d’Història Contemporània, Ferran Gallego, autor de diversos llibres on mescla història, filosofia i literatura i no deixa de banda les investigacions socials més enteses. A més és una versió en català i d’Edicions 62.
Perquè me”l guardo per a les vacances? És quan tinc més temps i puc llegir-me’l més atentament.”
“Argument: El fill de l’Ora s’ha de presentar voluntari per fer una missió especial a Cisjordània i ella, desesperada per un mal pressentiment, no es veu capaç de suportar l’angoixa d’estar-se a casa esperant una notícia que no vol sentir. Per això decideix que mentre el seu fill estigui combatent, farà una travessia per Galilea i així, mentre camini, mentre es mogui, ningú podrà localitzar-la per comunicar-li res.
Per què el vull llegir? 1. Perquè m’agrada l’argument. 2. Perquè ja vaig llegir un altre llibre d’ell (La vida entera) i em va encantar. 3. Per la personalitat de l’escriptor israelià.
Argument: Sense feina a la vista i sense cap lligam a Barcelona, l’Andreas Fortuny decideix acceptar un encàrrec tan absurd com temptador: fer de gos pigall d’una turista cega entestada a viatjar a Jerusalem. Però abans d’arribar a Israel, s’adona que la seva acompanyant ha viatjat a la ciutat santa per obtenir un misteriós manuscrit, suposadament escrit per Judes Iscariot…
Per què el vull llegir? 1. Perquè totes les novel·les de Francesc Miralles les he llegit amb passió i fins al final amb un temps rècord. 2. Perquè surt Barcelona a la novel·la, la meva ciutat. 3. Perquè un familiar m’ha dit que l’he de llegir sens falta.”
“Em va cridar l’atenció la frase “a vegades, fins les llàgrimes tenen bon gust” i que és una història que entra per la pell. També tinc el de Xavier Cortadellas, La terra blanca , sembla que va d’una família de les Gavarres que amaga un secret… ideal per a passar l’estiu.”
“L’altre dia, un amic em va recomanar un llibre que ha estat el Premi Alfaguara a 2009: “El viajero del siglo”, de Andrés Neuman… què em crida l’ atenció ? ? estic en les 70 primeres pàgines (de més de 500¡¡) i en principi, em crida el marc geogràfic (l’ Alemanya del sègle XIX)… me’ l guardo per vacances perquè me’l vull llegir a poc a poc… és molt descriptiu i t’ has de ficar totalment a l’ ambientació i en la pell del protagonista, que és un viatger … l’ argument gira entorn d’ una història d´amor, però no escatima temes com la realitat històrica i política de l’ època (revolució industrial, reivindicació del feminisme per part de la protagonista, el conflicte amb Prússia…) i també ens amaga algunes claus… seré capaç de trobar-les ? ? Ah, i si voleu altra cosa totalment diferent, us recomano ” El crash del 2010″, del Niño Becerra ( que me l’ estic acabant, però m’ està agafant un mal rotllooo… )…
MAZZUCCO, Melania. Vita . ( Veure’n la coberta ) AMMANITI, Niccolò. Che la festa cominci . (Veure’n la coberta) “Dos dels llibres que em guardo per l’estiu estan en italià, i els he escollit perquè trobo que els autors escriuen molt bé.” I dos més: aquests en castellà, que escullo per interessos personals: El libro tibetano de la vida y de la muerte de Sogyal Rimpoche i La matriz divina de Gregg Braden. A veure si podré llegir-los!! !”
Doncs fins aquí les recomanacions per a l’estiu 2010 del biTer. Potser alguna és també la teva lectura escollida? Pel mateix motiu, o altres que ens vulguis comentar? Què llegeixes aquest estiu? Què et reserves per a les vacances? Has llegit algun d’aquests llibres i ens en vols parlar?
I per acomiadar-nos una darrera dosi de recomanacions. Us convidem a seguir les revisades recomanacions de literatura infantil i juvenil de la Marta Martí amb les Lectures a la fresca! LIJ .
Bon estiu amb aquestes i moltes més lectures a la fresca! Passeu-vos-ho bé i fins la setmana que ve… que el biTer NO tanca per vacances!
He llegit “La meva mare” de Tahar Ben Jeloun. Esplèndid. Traspua poesia per tots costats i ens dona a conèixer una realitat social d’un país que tenim molt proper en molts veïns i veïnes que s’han vingut a instal·lar a casa nostra, per compartir feina i mitjans de vida. Ens ajudarà a conèixer la cultura marroquina i la seva manera de viure, sobretot la vida de les dones. I ara he començat a llegir el llibre d’en Joan Comasòlives, “Conill amb sajolida”. D’entrada, tot i que tot just l’he començat, em crida l’atenció la riquesa del llenguatge emprat. Explica la vida rural d’un poble (suposo que és Matadepera), els anys de la postguerra. Val la pena perquè el rerefons és prou conegut pels terrassencs i evidentment per la gent del Vallès.
Agnès on 6 agost 2010 at 11:22
De moment la meva tria per a l’estiu està resultant tant a la fresca com esperava. Acabada la lectura del primer Tobi Lolness (“Un Mil·límetre i mig d’heroisme”) , no m’he pogut estar d’intercal·lar la lectura del segon (“Els Ulls de l’Elisha”). Ara fem la lectura compartida amb la Meritxell (11 anys). La lectura compartida i en veu alta els vespres d’agost. I la Joana (4 anys) quan acabem de sopar no em reclama el conte per anar a dormir, sino que anem a llegir la novel·la amb la cosineta. Tota una al·legoria de l’ecologisme. Un món humà en miniatura, on les ulleres són d’ala de mosca, els boscos de líquens o molsa, una gota d’aigua pot aixafar un nen i un insecte o ocell cruspir-se una família, els corcs destruir el món conegut (l’arbre). L’arbre és el món conegut, on viuen els personatges i on viu tota la vida que ells coneixen. L’arbre els dóna tot el que necessiten, és un ésser viu? hi ha vida més enllá de l’arbre? Creix el forat en les fulles del Cimal? … L’arbre és fràgil i cal tenir-ne cura per a les generacions que vindran darrera. Unes preguntes i reflexions que les persones de tamany real també ens fem! Ep i un munt d’aventures i perills que ens tenen enganxades a les tres! | 0.767686 | curate | {"it": 0.003504768114760779, "ca": 0.9714728176705518, "uk": 0.00032602494090797947, "es": 0.014182084929497107, "en": 0.0028527182329448203, "cs": 0.0009780748227239385, "fr": 0.00016301247045398973, "pt": 0.0014671122340859076, "de": 0.0038307930556687585, "th": 0.0004075311761349743, "no": 0.0008150623522699486} | http://blogs.terrassa.cat/biblioteques/?p=975 |
macocu_ca_20230731_7_264586 | Tallers de TV i ràdio amb 100 nens del Casal Infantil El Cullerot
Video no encontrado
Mostrar dialegs
Tallers de TV i ràdio amb 100 nens del Casal Infantil El Cullerot, els nens han fet una visita a la Televisió del Clot-camp de l'Arpa. | 0.6343 | curate | {"ca": 0.8540772532188842, "es": 0.0815450643776824, "pt": 0.06437768240343347} | |
macocu_ca_20230731_1_91956 | Notícies anteriors
El Physic CB Igualada va derrotar sense problemes el cuer de la categoria, el TGN B de Tarragona per 38 punts de diferència. Les jugadores igualadines es van imposar per un resultat de 72 a 34 en un partit molt còmode. | 0.68265 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_1_66355 | El darrer concert elèctric d'Obrint Pas desborda el Festivern i dóna la benvinguda al 2014
Dins de la programació del Festivern i en plena nit de cap d'any, l'últim concert d'Obrint Pas en format elèctric semblava haver estat programat per no cridar l'atenció. No obstant, l'efemèride no va passar desapercebuda, i a Tavernes de la Valldigna (la Safor), la benvinguda a aquest famós 2014 es va viure d'una forma especialment emotiva. Invertida ja una hora del nou any amb la celebrada actuació de Txarango, la carpa del Festivern –ampliada per a aquesta ocasió i, tanmateix, plena a vessar– bullia a l'espera de l'aparició d'una banda a la qual tothom tenia unes ganes boges d'homenatjar. Quan una viola de roda solitària va trepitjar l'escenari per executar “Preludi”, l'ovació del públic semblava intentar-la fer callar. Sense fer-se esperar més, la banda va saltar a l'escenari imposant-se amb “Coratge”.
Lluny de fer un repàs massa exhaustiu de la seva discografia, Obrint Pas va oferir un repertori molt semblant al de la darrera gira, centrat en els seus darrers treballs; d'abans de “Terra”, només van sonar “Els crits de la terra” i “No tingues por” (de nou sencera). Tampoc es va aprofitar l'efemèride per carregar el directe de col·laboracions; tan sols a “Del sud”, la penúltima peça, on la primera estrofa l'entonarien Feliu Ventura, Josep Nadal (La Gossa Sorda), Kiko Tur (Aspencat) i Gaspar López (Sant Gatxo).
Hi va haver discursos de comiat, és clar. El més exaltat, de Miquel Gironès, qui va fer un brindis a l'aire amb una ampolla de cassalla i va insistir en agrair a tots aquells que han fet possible el viatge d'Obrint Pas i a jurar que, encara que el grup plegui, “continuarem sent amics i dissabte que ve anirem a sopar junts”. Poc abans, després d'una interpretació d'“Al país de l'olivera” que havia obligat a canviar la instrumentació al format acústic, s'havia projectat un vídeo d'uns Obrint Pas joveníssims, difícils de reconèixer. El darrer signe de comiat va arribar cap al tancament del concert. La peça final, “Alegria”, començava amb un espetec de confeti i, en acabat, mentre el públic corejava “sempre anirem obrint pas”, es van desplegar un parell de pancartes des del capdamunt de l'estructura de l'escenari. La de la dreta deia “Seguirem”. La de l'esquerra, malauradament, va caure (hi posava “Seguim”?). Els components del grup van reaparèixer sobre l'escenari amb una tercera pancarta: “Moltes gràcies a totes i tots”.
Va sonar la “Malaguenya de Barxeta”. Els assistents es van començar a desplegar. Alguns preferien quedar-se i acabar d'assaborir-ho. Més d'un plorava. Després de gairebé dues hores de concert, Gironès va interpretar una curta Muixeranga i Obrint Pas van abandonar el seu format tradicional (en acústic encara tenen tres actuacions programades, a Barcelona, Palma i València). La nit de cap d'any es va allargar amb les actuacions de La Raíz i Talco. Obrint Pas es pren un parèntesi indefinit, però la lluita continua. I la festa també. | 0.863589 | curate | {"ca": 1.0} | http://directa.cat/noticia/darrer-concert-electric-dobrint-pas-desborda-festivern?mini=calendar%2F2014-02 |
oscar-2301_ca_20230418_6_320046 | Divendres 14 d’octubre de 10 h a 19 h. Pavelló municipal de La Pobla de Mafumet. Activitat gratuïta per als inscrits.
TERÀPIA FÍSIC VASCULAR
Teràpia físic vascular a càrrec de BEMER®
Divendres 14 d’octubre de 10 h a 19 h. Pavelló municipal de La Pobla de Mafumet. Activitat gratuïta per als inscrits.
GIMNÀS
MODULAR
Vine a conèixer la tecnologia CUBO FIT. A càrrec de BLNZ
Divendres 14 d’octubre de 10 h a 19 h. Pavelló municipal de La Pobla de Mafumet. Activitat gratuïta per als inscrits. | 0.497687 | curate | {"ca": 0.9269311064718163, "tl": 0.04592901878914405, "ru": 0.012526096033402923, "en": 0.014613778705636743} | https://rankingames.world/poblamafumetoctubre2022/ |
mc4_ca_20230418_11_345010 | Metropolitan Hotel Dongguan Xina - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
No.38, Victory Commercial Road, Zhangmutou Town, Ciutat de Dong Guan, Dongguan, Xina, 523625
Suite de negocis (Business Suite Room)
Boutique amb 2 llits individuals (Boutique Twin Room)
Sobre Metropolitan Hotel
Ben posicionat a Ciutat de Dong Guan, Metropolitan Hotel és un lloc ideal d'inici d'excursions a Dongguan. El centre de la ciutat és només a 42 KM i l'aeroport és només a minuts. Un ambient ben cuidat i la seva proximitat a WenHua BuXingJie, Day and in-Store (camphor wood), Zhangmutou Town donen a aquest hotel un encant especial. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Dongguan. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix servei d'habitacions 24 hores, servei d'habitacions, centre de negocis, restaurant, ascensor. Metropolitan Hotel té 180 habitacions, totes amoblades amb gust per tal d'oferir comforts com te inclòs, armari, tovalloles, penjador de roba, sabatilles. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Metropolitan Hotel és una elecció inteligents per a viatgers a Dongguan, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
Distància fins a l'aeroport: Tarifa d'ús d'internet/WiFi diària: Plantes / Habitacions de no fumadors: Nombre de bars/sales: Nombre de plantes: Nombre de restaurants: Nombre d'habitacions: 180
lamganda, Indonèsia
This was my 6th saying in this hotel and i was always satisfied. It has very good value for the price. The things that could be better:
- more english speaking staff,
A Wonderful Hotel in a Small Town
大致上飯店設備都不錯,服務員的態度都很和善
最重要的是便利性,餐飲方面有待加強
或許是各國飲食不太一樣的關係,但還是一間值得推薦
商務飯店.
Toshio, Corea del Sud
コスパからいえば、合格レベルでした。
1階が、マッサージの受付という以外は、問題ありませんでした。
築20年位の旧館をうまく使っていると思います。
朝食は、付近のお粥やに行きました。
味とボリュームは門b台無し。
出張でも
駅に近いのでタクシーでは通常の倍の値段で請求される | 0.590429 | curate | {"ca": 0.695069667738478, "en": 0.16720257234726688, "es": 0.020364415862808145, "zh": 0.03590568060021436, "it": 0.011254019292604502, "ja": 0.07020364415862808} | https://www.agoda.com/ca-es/metropolitan-hotel/hotel/dongguan-cn.html |
mc4_ca_20230418_16_221958 | Música per recordar l'exili
L'ONCA oferirà un concert el 5 d'octubre en el marc del cicle 'Fronteres' i el mateix dia es farà una ruta literària
3 min. Andorra la Vella 23/09/2019 10:58
651x366 El concert que l'ONCA va oferir a Barcelona. / FUNDACIÓ ONCA El concert que l'ONCA va oferir a Barcelona. / FUNDACIÓ ONCA
L’ ONCA tanca el cicle 'Fronteres', amb el programa 'Fronteres del terror i de la guerra', interpretat per l’ONCA, sota la direcció de la violinista del Quartet Casals, Vera Martínez. Gerard Claret participa com a narrador en un concert que s’acompanya d’una contextualització històrica realitzada per Albert Villaró, per mostrar el rol que va jugar Andorra en la primera meitat del segle XX, període marcat per les dues guerres mundials i la Guerra Civil espanyola. El concert tindrà lloc el dissabte 5 d’octubre, a les 20.30 hores, al Prat del Roure i és d’entrada lliure. Aquesta producció es va estrenar el 21 de març en el marc del XV Cicle ONCA al Palau de la Música Catalana.
Durant el segle XX les passions nacionalistes dels estats i les seves guerres han sacsejat amb violència el camí de la humanitat i la música n’ha estat un testimoni important. El programa se centra en tres obres de cambra de gran transcendència iniciant-se amb la 'Serenata' (1892) d’ Edward Elgar amb un tarannà complaent, seguida del 'Langsamer Satz' (moviment lent, 1905) d’ Anton Webern, obra que pertany a l’etapa inicial de la recerca musical del seu autor. Per finalitzar l’actuació, l’ONCA interpretarà el 'Quartet núm. 8' de Dmitri Xostakóvitx, peça escrita al 1960 amb una patriòtica dedicatòria a les víctimes del feixisme i de la guerra.
Imatges i lectures seleccionades per Albert Villaró, amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional d’Andorra i de l’Institut d’Estudis Andorrans, il·lustren i homenatgen, de manera simbòlica, l’arribada d’ exiliats a Andorra, un exemple d’acolliment sense el qual no s’entén la transformació social, econòmica i cultural que ha definit la construcció moderna d’aquest petit gran país. El concert compta amb a col·laboració del comú d’Escaldes-Engordany.
Coincidint amb el concert 'Fronteres del terror i de la guerra', i després de l’edició d’'Andorra literària. Rutes de novel·la', de Roser Porta i Tony Lara, Editorial Andorra convida els seus lectors a un itinerari sobre el terreny, el mateix dissabte 5 d'octubre. Sota el títol 'Herois perseguits per la Gestapo', la ruta literària tindrà el punt de partida al camí ral de Llorts, un lloc clau per a les xarxes d’evasió; seguirà a la Massana, on hi ha el monument als passadors, i l’hotel Palanques, per acabar a cal Senzill de Sant Julià de Lòria.
'Herois perseguits per la Gestapo' està basada en les novel·les 'Entre el torb i la Gestapo', de Francesc Viadú; 'La pau dins la guerra', de Norbert Orobitg, i 'La neu adversa', d’ Antoni Morell. La ruta, que és gratuïta, serà conduïda per Porta, en la part literària, i per Claude Benet, en la part històrica. | 0.871495 | curate | {"ca": 0.9867211440245148, "eo": 0.0020429009193054137, "es": 0.011235955056179775} | https://www.ara.ad/cultura/Musica-recordar-exili_0_2312768787.html |
crawling-populars_ca_20200525_18_83188 | Lleida 7/20° C (boira i sol) 97% 26 km/h
L’acte, que ha estat moderat per Juanjo Manau, ha tingut com a ponents Andreu Loncà, Marina Porras i Joan Josep Isern
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquesta tarda un nou debat pertanyent al cicle ‘Sense pèls a la llengua’, en aquesta ocasió sobre el tema ‘Crítica de la crítica literària catalana. Tenim una crítica literària solvent?’
Organitzada per la Secció de Llengua i Literatura de l’IEI, la sessió ha estat moderada per Juanjo Manau, membre d’aquesta secció, i ha tingut com a ponents Andreu Loncà, professor i articulista del diari ‘Segre’; Marina Porras, llibretera i crítica literària; i Joan Josep Isern, escriptor i crític literari. Tots ells han posat el focus en la crítica literària que es duu a terme i han debatut sobre si aquesta és adequada i competent.
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
(+34) 973·001·140
Príncep de Viana, 27-29, Lleida
[email protected]
[email protected]
[email protected]
[email protected]
Copyright ©2020. Tots els drets reservats. | 0.750396 | curate | {"en": 0.07445805843543826, "ca": 0.9095193213949104, "it": 0.016022620169651274} | : /cultura/public/article/liei-porta-a-debat-la-critica-literaria-catalana-dins-una-nova-sessio-del-cicle-sense-pels-a-la-ll/ |
mc4_ca_20230418_6_292210 | Copia aquest cupó '6REGAL' i aplica'l a la cistella per obtenir 6€ de regal.
Recomanats per a tu!
Playmobil Ghostbusters Parc de bombers
En la caserna general dels Cazafantasmas, Ray Stantz,Egon Spengler, Janine Melnitz, i Louis Tully, així com el fantasma de la biblioteca i ple d'accessoris per a la caça dels fantasmes.
Playmobil History Piràmide faraó history
El PLAYMOBIL History - Piràmide del faraó inclou tres figures, dos esquelets, una mòmia, un sarcòfag, 3 aranyes, unserp, un escorpí, torxes i diversos atuells. La piràmide té diversos paranys: parets mòbils, fals terra i escales trampa. A més téapassionants puzles, trampes perilloses i valuosos tresors. Però compte amb els esquelets i la mòmia!Dimensions:46 x 37,5 x 27 cm
Soci/a Abacus 79,95€
Playmobil City Action Torre control
El Playmobil City action - Torre de control i aeroport inclou 5 figures, cintes per transportar maletes, 3 maletes,una bossa i un maletí, cadira, portàtil i carro per a les maletes.Dimensions aeroport:46,5 x 23 x 18,5 cm Dimensions torre de control: 24 x 15 x 36 cm
PVP 66,25€
Playmobil Dollhouse Casa maletí
Casa de nines amb 4 estances: cuina, saló, bany i habitació. Amb 2 clics adults, 1 infant, 2 gossos i tot el mobiliari i parament d'una llar. Amb nansa per transportar. El timbre sona (funciona amb piles, no incloses).
Soci/a Abacus 42,95€
Aplicant aquest cupó obtindràs 6€ de regal en una compra mínima de 40€. En tots els productes LEGO i Playmobil. Fins el 23/02. Només Online. | 0.75404 | curate | {"ca": 0.8851674641148325, "fr": 0.025974025974025976, "en": 0.05126452494873548, "zh": 0.00683526999316473, "cs": 0.021189336978810664, "es": 0.009569377990430622} | https://www.abacus.coop/ca/botiga-playmobil/playmobil.html |
macocu_ca_20230731_10_389364 | ELS CAÇADORS CRITIQUEN QUE NO S’HA ACTUAT CONTRA LA SARNA DE LES CABRES AL PORT
15/12/2015 La Federació de Caça considera que els ajuntaments no han lluitat de manera contundent contra la malaltia. Els pobles al·leguen falta de recursos
La Federació de Caça de les Terres de l’Ebre ha criticat la gestió dels ajuntaments implicats en la lluita contra la sarna, una malaltia que s’ha estès en el darrer any entre les cabres del Port. Segons ha denunciat el president, Manel Royo, l’actuació dels ens municipals no ha estat tan contundent com s’esperava, i això ha facilitat la propagació de l’epidèmia. La situació, en paraules dels caçadors, podria agreujar-se durant aquests mesos en què els animals estan en zel i duen a terme desplaçaments més llargs i de manera més freqüent. En concret, el sector de la caça critica que pobles petits de la zona, com ara Bot, Prat de Comte i Paüls, podrien haver-se implicat més en la lluita contra la malaltia al llarg dels últims mesos.
Des d’aquestes localitats, però, els alcaldes recorden la falta de recursos per tal de dur a terme qualsevol actuació. El primer edil de Paüls, Enric Adell, admet que la situació és greu i hi afegeix: “La malaltia és molt difícil de combatre, sobretot tenint en compte la manca de recursos.” A més, Adell creu que la sarna es continuarà propagant per la dificultat que implica el control dels animals. “És molt difícil caçar els exemplars infectats perquè es desplacen d’una banda a l’altra, i els caçadors del poble no poden dedicar-se permanentment a aquesta tasca”, assenya-la el mandatari. Segons Adell, a la localitat de Paüls s’han abatut unes quaranta cabres dins del que es va denominar franja de baixa densitat a l’hora de combatre la malaltia.
Al conjunt de pobles, la xifra de cabres mortes és superior. Royo calcula en uns 170 els exemplars infectats abatuts. “On més s’ha controlat la situació ha estat al terme de Gandesa, amb uns 50 o 60 animals morts.” L’objectiu principal de combatre la propagació és evitar que l’epidèmia arribe a la reserva nacional de caça, àrea des de la qual la malaltia podria acabar afectant zones properes al País Valencià i Aragó.
No obstant això, els implicats en la lluita contra la malaltia no confien a poder evitar més afeccions al llarg dels pròxims mesos. “Un mascle pot fer 40 quilòmetres diaris i endinsar-se fàcilment a la zona de la reserva”, lamenta el president de la federació.
Un any d’accions contra l’epidèmia
L’alarma de l’epidèmia de sarna al Port es va disparar fa poc més d’un any, quan van començar a detectar-se els primers exemplars portadors de la malaltia. Llavors es van posar en marxa les actuacions per evitar una ràpida propagació, i els caçadors i agents rurals van abatre una seixantena de cabres en un parell de mesos. Tot i això, a poc a poc apareixien més animals infectats, fet que va obligar a establir una franja de seguretat per controlar l’estat de la població. Precisament, l’any passat el brot es va propagar ràpidament aprofitant aquestes dates –els mesos de novembre, desembre i gener–, en què els exemplars mascles es mouen constantment per reproduir-se. De fet, va ser el 5 de desembre quan es va catalogar el primer cas. En el protocol per combatre la propagació, la Generalitat també va tancar animals sans en un espai de la reserva nacional de caça per protegir el conjunt de la població. | 0.855121 | curate | {"es": 0.023681055155875298, "ca": 0.9763189448441247} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_295067 | Palanques ha estrenat nou enllumenat públic pels principals carrers del nucli urbà. L’actuació ha consistit en el canvi de les bombetes de trenta-tres fanals de l’enllumenat viari per unes altres de tecnologia LED, molt més actuals i eficients.
També “s’han instal·lat quatre fanals solars, un a la zona del mirador, i tres a l’àrea dels llavadors, on hi havia uns fanals que s’havien d’encendre manualment. D’aquesta manera, amb les plaques solars, sempre estaran encesos”, explica Lucía Martí, alcaldessa de Palanques.
Es tracta d’un canvi important i substancial per al poble, ja que a causa de l’antiguitat dels anteriors fanals, en alguns punts de la població gairebé no hi havia visibilitat. L’actuació ha estat possible gràcies a una subvenció de l’Ivace del 2019.
Amb els canvis es pretén millorar l’eficiència energètica amb l’objectiu fonamental de reduir costos, fomentar el respecte al medi ambient i augmentar la visió nocturna al municipi.
Comparte 0
Tweet
Anterior
El PP proposa a la Diputació un pla ‘extra’ d’ajudes als restaurants que usen productes de Castelló
Siguiente
Agricultura estableix les mesures per a limitar la pol·linització creuada entre plantacions de cítrics | 1 | perfect | {"ca": 0.9728813559322034, "en": 0.00847457627118644, "nl": 0.00423728813559322, "es": 0.01440677966101695} | |
macocu_ca_20230731_8_4751 | Benestar social
Si durant aquesta setmana passeu per davant l’oficina d’Aigües de Barcelona, al carrer Consell de Cent 396 de Barcelona, probablement trobareu algú de l’Aliança contra...
Després de les mobilitzacions per unes pensions dignes del 22 de febrer, el Govern espanyol –com a estratègia política– ha proposat augmentar les pensions mínimes amb relació...
La lluita de les famílies de les cinc residències de Barcelona controlades per la UTE Ingesan-Aproseat continua, mentre els avis i àvies viuen en una...
En una societat marcada per l'etern present, quan es parla de la mort aquesta és tractada com un esdeveniment excepcional. No obstant això, el cert és que estem...
El preu de la llum s'enfila sense parar i ha arribat a superar els cent euros per megawatt l'hora. La xifra es tradueix en un... | 0.761191 | curate | {"en": 0.0186799501867995, "ca": 0.9813200498132005} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_262275 | Dissabte 11Quatre marxes: VALÈNCIA: es partirà de l'edifici de l'Àgora (Ciutat de les Arts i les Ciències) cap a la Depuradora de Pinedo per a finalitzar en l'edifici del Rellotge del Port (America's Cup)La comitiva sortirà a les 11h de l'edifici de l'Àgora (Ciutat de les Arts i les Ciències) per finalitzar al edifici de la Torre del rellotge del Port, símbol del circuit urbà de Fórmula 1).ALACANT: es marxarà cap a la Ciutat de la Llum.La caravana de cotxes a la Ciutat de la Llum partirà a les 9:30 h des del Pàrquing de Plaça del Mar (Alcampo Avda Dénia), i seguirà per la prolongació Alfons el Savi, Alfons el Savi, Estels, Federico Soto, Gadea (parada davant la casa de les Bruixes cap a les 10 h.), Av Elx fins a la OAMI (sobre les 11 h.). D'aquí, la marxa continuarà a peu fins a la Ciutat de la Llum. BENIDORM: es marxarà cap a Terra Mítica. La marxa s'iniciarà a les 10h des de l'estació del Trenet (Av. Beniardà) direcció La Nucia, fins a la porta principal de Terra Mítica. CASTELLÓ: es marxarà cap a l'Aeroport per a concentrar-nos enfront de l'estàtua de Fabra.La marxa arrencarà a les 11h des de la rotonda de l'aeroport, per finalitzar en una concentració davant de l'estàtua de Carlos Fabra.
CAP RETALLADA !BARCELONA 11F 17:00 Plaça Sant Jaume dissabte 11 de Febrer a les 17:00 h. http://www.vilaweb.cat/noticia/3982889/20120211/manifestacio-sindicats-estudiants-ampa-retallades-ensenyament.html VilaWebDissabte 11.02.2012 06:00Manifestació de sindicats, estudiants i AMPA contra les retallades a EnsenyamentEls convocants demanen que s'augmenti la inversió fins al 6% del PIBSindicats, estudiants i associacions de mares i pares han convocat per a aquesta tarda (17.00) a Barcelona una manifestació en contra de les retallades a Ensenyament, sota el lema 'Cal dir prou, no volem aquests pressupostos'. Els convocants diuen que el pressupost en Ensenyament de la Generalitat per al 2012 és inferior al del 2007 tot i que hi ha 150.000 alumnes més. També reclamen solucions a la massificació de les aules causada pel tancament d'escoles que havien obert fa poc. Finalment, també demanen mesures per garantir que el sistema educatiu s'obri a les persones que provenen de l'atur i que necessiten una formació complementària.La manifestació d'avui ha estat convocada per l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d' Educació Secundària (FAPAES), la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), la Federació d'Ensenyament de CCOO de Catalunya, FETE-UGT, el Sindicat d'Estudiants i USTEC-STEs. Tots ells demanen en un manifest conjunt (pdf) que no es retallin serveis públics en l'ensenyament i demanen.Segons el vice-president de la FAPAC, Àlex Castillo, els convocants de la protesta volen que s'augmenti la inversió en educació al 6% del PIB, tal com recomanen els organismes internacionals. Diu que aquesta inversió no es respecta i critica que s'hagi destinat menys pressupost que el 2007 tot i que hi hagi més alumnes. Castillo insisteix en la necessitat de garantir una ràtio de mestres i alumnes adequada per a una educació de qualitat i fer-la efectiva amb les plantilles necessàries.També denuncia que el tancament d'escoles obertes fa poc ha generat una massificació a les aules. Per això, els convocats de la manifstació exigeixen que s'assegurin les places públiques suficients per a atendre la població escolar a totes les etapes educatives des d'infantil fins a primer cicle, garantint els recursos compromesos amb els municipis. | 0.875688 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_513865 | Descripció
Curosa selecció dels millors grans Arabica que aporten a aquest cafè les seves característiques d’aroma i sabor. De cos equilibrat, aroma ric i gust rodó i suau al paladar.
Cafè 100% Arabica de torrat natural.
Amargor
Acidesa
Intensitat | 0.517554 | curate | {"ca": 0.7925311203319502, "es": 0.14937759336099585, "en": 0.029045643153526972, "hr": 0.029045643153526972} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_719799 | Us agrada el Grup Ebri Knight ?Nou Videoclip: Lletra i Videoclip de la Cançó dels Ebri Knight – Per tuhttp://www.magradacatalunya.cat/2017/06/20/lletra-videoclip-canco-dels-ebri-knight-tu/
Vídeo del Concert dels Ebri Knight a la Sala Apolo de Barcelona el 23/12/2016 Es molt bó escolteu-lo!http://www.magradacatalunya.cat/2017/06/22/ebri-knight-sala-apolo/
El dia 23 a Sant Cugat crec oi ? ? ? | 0.472282 | curate | {"ca": 0.9948586118251928, "fr": 0.005141388174807198} | |
cawac_ca_20200528_5_179134 | A VEGADES HEM DE SABER DIR PROU
Sábado, 1 de Diciembre
Nosaltres com a grup de l’oposició hem de dir prou a una situació que no és de rebut, El grup municipal GdT junt amb tot l’equip de govern ha de dir prou i afrontar un problema que té i el Sr. Ramírez ha de presentar la seva renuncia com a regidor
Arran dels lamentables fets ocorreguts en el darrer ple municipal ordinari el grup municipal socialista té l’obligació de posicionar-se.
Un ple municipal no és el lloc adient perquè un regidor municipal contesti a un escrit d’un vilatà com va fer l’actual regidor de Benestar Social Sr. Xavier Ramirez .
Sabem de les pressions laborals a les que segur està sotmès el Sr. Ramírez , a les que no som aliens altres membres del consistori, i volem manifestar per endavant que no tenim cap interès ni voluntat de censurar-lo com a ciutadà, però després del darrer ple municipal ordinari és més que evident que ens hem de qüestionar la seva dedicació com a regidor.
1. Des del més de març de 2012 aquest regidor només ha assistit a un ple municipal dels últims 8 i no ha participat en les comissions informatives corresponents , obviant les funcions polítiques i de representativitat que li són pròpies del seu càrrec de regidor com s’indica en l’article 12 del ROF.
2. En el darrer ple municipal va utilitzar a un funcionari públic, tècnic municipal, per avaluar i justificar la seva tasca com a regidor de Benestar Social.
3. La seva gestió en les dues regidories que ha desenvolupat Benestar Social i Cultural és al nostre entendre manifestament millorable. És més que evident que el Sr. Xavier Ramirez no està en condicions d'assumir el càrrec que té delegat per l'alcaldía, entenem que entre altres coses per les dificultats laborals que té .
A vegades hem de saber dir prou. Nosaltres com a grup de l’oposició hem de dir prou a una situació que no és de rebut, El grup municipal GdT junt amb tot l’equip de govern ha de dir prou i afrontar un problema que té i el Sr. Ramírez ha de presentar la seva renuncia com a regidor per la incompatibilitat de compaginar la seva activitat professional amb la seva activitat política. No és ni el primer ni serà l’últim regidor que ha de renunciar al càrrec per incompatibilitat professional. Els membres de la candidatura de Gent de Teià s’han omplert la boca criticant a aquells que anomenen polítics professionals per caure després en els defectes més vergonyants de l’actuació política.
Després d’una situació que s’allarga fa més de vuit mesos teníem l’obligació de presentar aquest escrit com a deure moral amb nosaltres mateixos. Ara és l’equip de govern i el Sr. Ramírez els qui han de rectificar . Si aquesta situació es manté malauradament en el proper ple haurem presentarem una moció de reprovació de l’actuació d’aquest regidor. | 0.836982 | curate | {"es": 0.01917510853835022, "ca": 0.9786541244573083, "cs": 0.002170767004341534} | http://teia.socialistes.cat/es/noticia/a-vegades-hem-de-saber-dir-prou |
wikipedia_ca_20230401_0_113012 | Villanueva de Alcorón
Villanueva de Alcorón és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa. | 1 | perfect | {"es": 0.15555555555555556, "ca": 0.8444444444444444} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=113013 |
cawac_ca_20200528_5_175312 | Renda Mínima d’Inserció / Renda Garantida de Ciutadania
Un dels grans temes en política social que Catalunya té sobre la taula en aquest moments és el de la reforma de la Renda Mínima d’Inserció o Renda Mínima de Ciutadania. Tots som conscients de la dramàtica situació que es va produir en la gestió de la PIRMI , ara fa dos estius. Aquest fet va afegir majors dificultats en la gestió i incerteses en la seva aplicació en una situació de greu crisi econòmica. Recordem que a Catalunya més de 23.000 famílies viuen de la RMI.
Fa poques setmanes a entrat al Parlament la ILP sobre la Renda Garantida de Ciutadania. Gràcies al posicionament d’ERC, aquesta s’ha admès a tràmit. Tots som conscients que l’actual Renda Mínima ja te més de 20 anys de vigència. Les característiques de la societat catalana quan es va dissenyar eren molt diferents de les actuals, així com, des de la vesant tècnica, l’aplicació de les polítiques socials es força diferent.
En aquest moments necessitem un canvi profund en el concepte i la gestió, en la cobertura de les persones susceptibles de rebre aquesta tipologia de prestacions. Tenim clar que hem d’aplicar els valors republicans a la nova norma, igualtat, solidaritat, al mateix temps que el ciutadà ha de revertir el bé que se li dóna a la societat en la seva implicació.
Som conscients que en l’actualitat gran part de les persones susceptibles d’aquesta prestació és el que podríem anomenar “Nova pobresa”. Gran part d’aquesta té un alt nivell d'ocupabilitat, per aquest motiu entenem que la porta d’accés a aquestes prestacions podria ser les OTG, en les quals es podrien dissenyar itineraris personalitzats per afavorir el retorn a la vida laboral. Igualment entenem que un percentatge significatiu, malauradament, no tindrà ocupabilitat degut a les seves característiques. Aquest ha de ser derivat als Serveis Socials a fi realitzar la cobertura personalitzada i afavorir el manteniment o millora de la seva socialització.
La Secretaria de Política Social i Ciutadania d'Esquerra Republicana i el conjunt de les sectorials adscrites, engeguem un bloc propi que espero que et sigui prou atractiu per seguir l'actualitat política en l'àmbit cívic i social. Tot el perfil | 0.848455 | curate | {"ca": 0.9940747493163172, "es": 0.005925250683682771} | http://blocs.esquerra.cat/politicasocialiciutadania/bloc/renda-minima-dinsercio-renda-garantida-de-ciutadania |
mc4_ca_20230418_0_369476 | SALVEM OLIVERETES - SOS Delta del Llobregat: Publicat al setmanari "La Directa"
Viladecans // La Plataforma reclama informació pública des de desembre de 2006
El Síndic insta a l’ajuntament a informar sobre el Pla de Llevant
El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha presentat una resolució sobre les denuncies de la Plataforma Salvem Oliveretes d’incompliment del Reglament deParticipació Ciutadana de l'ajuntament de Viladecans (Baix Llobregat).
Els fets que originen aquesta actuació del Síndic es remunten al desembre de 2006 quan el govern local va denegar una petició d’intervenció en la sessió ordinària del ple a la plataforma que vol aturar la urbanització de 2.300 habitatges a la falda de la muntanya de Sant Ramon. La Plataforma vol conèixer des de fa ja més d'un any quins són els errors en el projecte urbanístic que van fonamentar la decisió de la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat de retornar l'expedient sobre el Pla de Llevant.
El Síndic qüestiona l’aplicació del mateix Reglament de Participació aprovat pel ple municipal i també reconeix que quan aquest col·lectiu ha emprat altres vies previstes per obtenir informació l’ajuntament no ha respòs les peticions en els terminis adequats.
Reaccions de la Plataforma
Així, la Plataforma Salvem Oliveretes reclama una disculpa del consistori municipal i que es resolguin totes les sol·licituds d’informació que encara no han estat contestades. Aquesta plataforma ha necessitat recòrrer a un organismede la Generalitat per a que l'ajuntament de Viladecans compleixi el seu propi reglament doncs la situació que estaven patint de manca de transparència els impedia tenir elements per valorar correctament un preojecte que amenaça l´Espai Natural Agrícola i Forestal del Montbaig.
El Síndic diu que cal “esmerçar recursos per fer efectiu el principi de transparència administrativa així com l’aspiració fonamental que es volia assolir amb l’aprovació del reglament com és la participació política activa dels ciutadans en els afers locals”. És per això que la Plataforma creu que per aquest assumpte i altres processos municipals “l’equip de govern no està a l’alçada dels requeriments que fa la ciutadania”. De la mateixa manera, el membre de la Plataforma, Jordi Mazon, declara: “No entenem l'ocultisme i la poca deferència cap a laciutadania a l'hora de donar informació pública”.
Publicat per PLATAFORMA SALVEM OLIVERETES a les 9:12 a. m. | 0.862295 | curate | {"es": 0.04365904365904366, "ca": 0.9563409563409564} | http://salvemoliveretes.blogspot.com/2008/04/publicat-al-setmanari-la-directa.html |
naciodigital_ca_20220331_0_57040 | Concert de l'orquestra Acadèmia 1750 del passat divendres dia 5 Foto: Toni Leon
El darrer cap de setmana de juliol s’inaugurà el 31è Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, un dels certàmens musicals estiuencs més interessants del panorama estatal. Davant la proliferació desorganitzada i heterogènia de vetllades musicals estiuenques arreu del territori català, Torroella de Montgrí ha seguit fidel als valors que va esgrimint des de fa més de tres dècades: el rigor en els continguts, l’aposta pel producte propi i la prescripció d’excel·lències. Cosa que li ha valgut el reconeixement i la fidelitat dels nombrosos melòmans que, estiu rere estiu, desfilen per la platea improvisada a l’Església de Sant Genís.
Tot i que ja en la passada edició, i malgrat estar considerat un festival estratègic pel Govern català, van haver de sortejar una retallada de gairebé una quarta part del seu pressupost, un any més, els seus responsables han sabut teixir una programació exemplar fent, com s’acostuma a dir, de la necessitat virtut. La recepta ha estat, com en l’anterior edició, concentrar el calendari de concerts, ampliant-ne fins i tot el nombre, realitzar-los tots a l’església i deixar de banda les propostes de gran format, fent una aposta qualitativa pel recital i el format de cambra.
El resultat de tot plegat: la consolidació de l’orquestra històrica del festival, l’Acadèmia 1750, amb la presentació de tres noves produccions dirigides pel seu titular Stefano Demicheli; el cultiu de l’excel·lència amb la presència d’intèrprets de prestigi internacional com Magdalena Kozená, Philippe Jaroussky o Nathalie Stutzmann; l’aposta per a la recuperació i la divulgació del patrimoni musical, amb la programació d’obres de Joan Cererols i Manuel Pla, així com també per a la promoció d’intèrprets emergents com Gemma Coma-Alabert, Josep Domènech o la brillant pianista germano-japonesa Alice Sara Ott. Sense renunciar, tampoc, a la presència de grans figures esdevingudes ja tot un clàssic d’aquest festival, com ara Joaquín Achúcarro o l’esplèndida soprano Maria Bayo.
Ras i curt, tot un exemple de com amb molt menys que d’altres pomposos escenaris veïns, es pot fer més i millor. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/34288/festival-torroella-montgri-mes-amb-menys |
mc4_ca_20230418_9_683486 | Xics Gastronòmic · quinzena gastronòmica infantil | Xics Gastronòmic
Programa Xics 2016
VEURE PROGRAMACIÓ 2016
VEURE RODA DE PREMSA· XICS GASTRONÒMIC
Xics Gastronòmic 16 xicsgastronomic 2018-04-14T11:44:35+00:00
Us presentem la 1a Quinzena Gastronòmica Infantil, unes jornades on disfrutar de la gastronomia i aprendre sobre l’alimentació saludable. Del 21 de Maig al 5 de Juny, a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, hem organitzat un programa on trobareu menús infantils saludables als nostres restaurants col·laboradors i un munt d’activitats durant la quinzena com xerrades sobre alimentació, tallers d’alimentació infantil, showcookings i moltes coses més.
Consulta la nostra PROGRAMACIÓ COMPLETA i llista de RESTAURANTS COL·LABORADORS
QUÈ MENGES ? COM CUINES ? ALGUNES IDEES PER FER UN MENÚ INFANTIL
A Xics Gastronòmic, hem dissenyat una carta de menú per ajudar-vos a treballar els conceptes sobre l’alimentació amb els infants.
DURANT TOTA LA QUINZENA TALLERS D’ALIMENTACIÓ
IMPARTITS PER LA FUNDACIÓ ALÍCIA
A càrrec d’un cuiner i un dietista-nutricionista Escoles de Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro i l’Institut Ridaura
GUIA PER RESTAURADORS SOBRE EL MENÚ INFANTIL
DESCARREGAR PROGRAMACIÓ XICS 2016 · PDF
Menú infantil a 10 euros (fins a 12 anys)
Els restaurants col·laboradors han elaborat el menú seguint la guia per restauradors sobre el menú infantil dissenyat per la Fundació Alícia
Adagio 619 414 298
Alexandra 649 447 198
Càmping Vall d’Aro 972 817 217
Can Cristus (Hotel Bell Repòs) 972 817 100
Can Feliu 972 817 738
Can Poldo (Hotel Costa Brava) 972 817 308
Channel 972 819 554
Club Nàutic Port d’Aro 972 818 132
Cosmo Beach (Cosmopolita Hotel&Boutique) 972 816 333
Don Quijote 972 818 134
El Café del Port 972 829 964
El Dilema 972 828 285
El Racó de l’Epi 972 817 026
El Refugi de Can Toni 972 323 102
El Salmó 972 826 220
Forat 19 872 591 515
Friends 972 818 267
La Dolce Vita 972 826 818
La Calma 972 825 913
La Churraskita 972 819 448
La Pizza Baviera 972 817 034
La Tisana 972 816 931
Llevant 972 819 666
Magenta (Hotel Planamar) 972 817 177
Marcel Cerdan 972 817 113
Mesón el Asador 972 826 919
Pizzeria el Racó 972 819 409
Pizzeria La Riera 972 817 190
Pizzeria Sant Lluis 972 826 023
Sa Cova (Hotel NM Suites) 972 825 770
PROGRAMACIÓ · XICS GASTRONÒMIC 2016
> Dissabte 21 de MAIG
11 h Palau d’Esports i Congressos
Inauguració a càrrec de Maurici Jiménez, 1r tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro
XERRADA · ALIMENTACIÓ INFANTIL
11.15 h Palau d’Esports i Congressos
A càrrec de Julio Basulto, dietista i nutricionista
Presenta Dr. Carles Casabona
Inscripció prèvia a: [email protected]
Organitza: àrea de Benestar
16.30-20.30 h Plaça del Mil·lenari
· Taller de fruites i verdures
Plantem, cuinem, reciclem i gaudim. A càrrec de Verd & Fruit
· Taller de melmelades
A càrrec de Les Eroles · Can Joanals
Organitza: àrea d’Infància i àrea de Promoció Econòmica
> Diumenge 22 de MAIG
PASSEJADA EN BICICLETA DECABIKE I ALTRES ACTIVITATS ESPORTIVES
10-14 h Punt de sortida: Decathlon Platja d’Aro
per participar has de portar el document emplenat del següent enllaç a la botiga Decathlon de Platja d’Aro
pots visitar la WEB DECABIKE per conèixer altres activitats
BENVINGUDA OFICIAL ALS NADONS NASCUTS A CASTELL-PLATJA D’ARO I S’AGARÓ L’ANY 2015
11 h Palau d’Esports i Congressos · Sala Gimnàs
Acte oficial de benvinguda als nadons
12 h Palau d’Esports i Congressos · Sala la Llavor
Espectacle infantil “Marieta Marieta”
A càrrec de Cia. Pam i Pipa · Infants fins a 3 anys
> Dimecres 25 de MAIG
TALLER · CUINA FAMILIAR
17-19 h Casa Lila Platja d’Aro
Infants de 6 a 12 anys (acompanyats d’un adult)
Inscripcions: fins al 18 de maig a [email protected]
Places limitades. Organitza: àrea d’Infància-Casa Lila
> Dijous 26 de MAIG
XERRADA · LA CUINA DE LA FELICITAT
19 h Biblioteca Mercè Rodoreda
“Mares i pares: l’alimentació a casa, dubtes i solucions”
A càrrec de Mònica Albertí i Anna Agustí
Del 21 de maig al 5 de juny hi trobareu una selecció de llibres sobre alimentació infantil
> Dissabte 28 de MAIG
10-13.30 h Centre Cívic Vicenç Bou
Preu: 10 euros. Places limitades
Inscripcions: Centre Cívic Vicenç Bou
De dilluns a divendres 10-13 h i 15-19 h · T 972 818 341
Organitza: àrea de Dinamització Comunitària
ANEM A LA GRANJA? VISITA FAMILIAR
17 h Punt de trobada: Parc de l’Estació del Carrilet. Castell d’Aro
Places limitades – Inscripcions: [email protected]
> Dissabte 4 de JUNY
VISITA I TALLER D’AGRICULTURA ALS HORTS ECOLÒGICS MUNICIPALS
10-12 h Punt de trobada:
Carrer Eugeni d’Ors – Carrer Vell
A càrrec de l’Associació d’Hortelans Els Vinyals
Inscripció prèvia: Centre Cívic Vicenç Bou. Places limitades
T 972 818 341 – Organitza: àrea de Dinamització Comunitària
CLOENDA XICS GASTRONÒMIC · Plaça del Mil·lenari
En la gran festa de cloenda instal·larem una cuina exterior a la plaça on els cuiners imparteixen els tallers de cuina i els nens podran elaborar les receptes. En “LUKAS” estarà amb els nens durant tots els tallers i cuinaràn plegats.
SHOWCOOKING 1 *
Aula Gastronòmica de l’Empordà i Cuina de l’Empordanet, amb la participació de “LUKAS” de MasterChef Junior
SHOWCOOKING 2 *
SHOWCOOKING 3 *
“LUKAS” concursant de MasterChef Junior
19.45-20.45 h
“Una paradeta particular”. A càrrec de La Bleda
16.30-20 h MERCAT AMB PARADES
Productors locals i de proximitat
*Inscripcions limitades. Gratuït
RESERVA TALLERS DE CUINA
FORMULARI DE RESERVA TALLERS DE CUINA PER NENS
La reserva de tallers de cuina ha finalitzat.
Dissabte 4 de juny de 16 a 20.45 h vine a gaudir de la festa de cloenda XICS GASTRONÒMIC a la plaça del Mil·lenari, davant del palau d’esports a Platja d’Aro.
Comparteix amb nosaltres una imatge a Instagram amb el hashtag #menuxics per guanyar 1 menú infantil a 1 dels nostres restaurants col·laboradors
Les fotos hauran de ser sobre gastronomia infantil saludable, per exemple, preparant el menú setmanal, anant a comprar al mercat amb els pares, menjant fruita,etc. D’entre les 50 fotos amb més ‘likes’ es farà un sorteig online per determinar els 30 guanyadors, que rebran com a premi 1 menú infantil a 1 dels restaurants participants.
EL CONCURS HA FINALITZAT. Ens possarem contactarem amb els guanyadors els propers dies per informar com poden obtenir el seu menú infantil.
VEURE WEB CONCURS INSTAGRAM
ARO impulsa – Àrea de Promoció Econòmica
amb el suport i assessorament de | 0.593714 | curate | {"ca": 0.7129822314711062, "en": 0.08564110773171123, "de": 0.05074435729149992, "it": 0.015047222666880102, "fr": 0.040979670241716025, "es": 0.07747718905074436, "pt": 0.0056026892908596125, "ja": 0.011525532255482631} | http://xicsgastronomic.com/xics2016/ |
cawac_ca_20200528_5_30794 | “Hem après que no es pot comparar, que cada nen és un món”
-
Bon dimecres, avui toca vivència. Perquè cada criatura és diferent i cada lactància és diferent.
-
“Potser el millor sigui començar explicant una mica la meva primera lactància. L’Hugo va néixer de 37 +4 setmanes, malgrat alguna clivella sense importància i una fissura bastant dolorosa que em va regalar el part i que em va fotre molt el post part, puc dir que van ser una mica més de 32 mesos de lactància increïbles. Sempre he dit que el meu nen era un lactant de llibre, bon agarre, creixia bé, no em feia mal… Abans no m’havia plantejat si pit sí o no, simplement vaig creure que era el natural i vaig tenir la gran sort d’aprendre al seu costat, que a banda d’aliment li donava calor, afecte , seguretat, consol, era el seu raconet i allà era feliç i jo al seu costat …
Quan tot just l’Hugo va fer tres anys va néixer el Leo en un part molt ràpid dins el meu cotxe! De seguida em vaig adonar que tenia una mica de retrognatia cosa que em va confirmar la meva comare Lídia encara a l’hospital i em van dir que no tindria cap problema. Amb la meva experiència creia que tot aniria bé però passaven les setmanes i tot i que mamava sovint i pel que creia jo en una correcta posició, les clivelles van sorgir i a més durant aquest temps vaig tenir un un dolor intens al gluti que vaig patir durant tres llargues i horroroses setmanes i pel qual em medicava, ha estat el pitjor dolor que he tingut, era constant, 24 hores al dia. Tot això amb un recent nascut amb el que me les havia d’enginyar per donar-li de mamar (beneïts portabebès) i amb un nen de 3 anys que acabava de començar el col·legi sense guarderia prèvia i del qual em volia encarregar també (perquè malgrat que tothom opina i sembla que per tenir 3 anys no pateixen jo sí que ho creia i patia per tants canvis en la seva vida) així que no vaig delegar cap tasca.
Però va arribar el dia en què ja no vaig poder aixecar-me del llit i a urgències em van dir que m’operaven aquella mateixa nit d’un abscés greu (abans d’entrar també em van informar que podia sortir d’allà amb una bossa a l’intestí) van ser 4 dies ingressada amb el meu nadó, em va costar poder-me quedar amb ell però em vaig barallar i vaig guanyar!
Un cop a casa a la següent revisió del Leo vam veure que havia agafat poquíssim pes, fet que ens va estranyar ja que havia augmentat de pes durant dos mesos, i bastant. El seu germà havia doblat el pes del naixement al mes i mig i jo vaig pensar que seguiria el seu camí.
Així que una mica preocupada vaig demanar a Alba que ho mirés i em va confirmar el que em rondava pel cap, un tel tipus 4. Durant les setmanes següents em vaig informar i vam valorar el tema d’operar, vaig sospesar en el meu cap tots els pros i els contres però no tenia forces, encara m’estava recuperant del maleït abscés, a la meva mare que pateix càncer de mama amb metàstasi els tractaments hormonals no li feien efecte i la quimio que començava la deixava prostrada en un llit … No tenia forces per operar, fer una gimnàstica post – operació, no podria amb un posible més que probable rebuig al mamar, no ho podria acceptar… Potser en aquell moment era el meu únic moment de felicitat. Em van dir que més endavant tindria problemes…. però vam decidir que passats els anys que ja ho valoraríem, tenia 3 mesos, era tan petit.
A partir d’aquí, cada mes pujava poc de pes, amb l’AC em vaig relaxar perquè hem comprovat que per molts cereals, llet, arròs, llenties, carn que mengi segueix sent un nen que no engreixa i amb una alçada estàndard. Mentres he hagut de sentir mil comentaris, per descomptat poc positius: “quina mania amb seguir amb el pit , amb llet artificial s’engreixaria segur , ” dona no li passa res , és petit però no està malalt ” , ” i si ho operes millor?? Més endavant ho passarà pitjor i et culparà”, tot això al costat de la preocupació d’una mare que tot i no ser primerenca, en aquesta experiència sí que ho ha estat, i em feien dubtar de si feia el millor per a ell…
Ara té 13 mesos, seguim amb la lactància a demanda, hem après que no es pot comparar, que cada nen és un món, que en el que sí s’assemblen com tots els nadons és que busquen el pit també per trobar aixopluc , amor , seguretat , caloreta i que malgrat tots els contratemps durs que ens estan passant aquí seguim li bombi a qui li bombi, és el nostre moment de felicitat , d’allunyar-nos de tot el dolent , el nostre moment de calma i pau . ..
Una llicència si m’ho permets Alba …. Potser callar, no queixar-me i pensar que tot pot empitjorar (viure experiències dures d’amigues que van lluitar i van vèncer a aquesta terrible malaltia i a les que admiraré sempre ), és per tenir a la fantàstica dona que tinc per mare, perseverança, lluita, amor infinit i incondicional, donar sense esperar res a canvi, somriures sempre, carícies…. Una feliç infància al costat dels meus pares i les meves germanes, em fan ser conscient de com en sóc d’afortunada per haver format aquesta família. Gràcies per tot el que em doneu sou meus tresors i gràcies també al vostre pare. Us estimo.”
L’autora
Alba Padró i Arocas
M’interessa descobrir tot el que pot estar relacionat amb la lactància, de manera directa o indirecta: art, altres mamífers, mites, llibres, històries…. i les últimes novetats científiques que apareixen dia a dia. | 0.849231 | curate | {"ca": 0.9605213449187759, "it": 0.00037778617302606723, "pt": 0.031545145447676615, "az": 0.00037778617302606723, "es": 0.0056667925953910086, "de": 0.001511144692104269} | http://criatures.ara.cat/somlallet/2013/12/18/hem-apres-que-no-es-pot-comparar-que-cada-nen-es-un-mon/ |
mc4_ca_20230418_16_102382 | Monestir de Cruïlles | CATALONIA-welcome
Sant Miquel de Cruïlles és un antic monestir romànic benedictí, a la població de Cruïlles. És una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’església de Sant Miquel de Cruïlles, que data de la primera meitat del segle XI, fou dotada entre 1031 i 1057 pels senyors de Cruïlles. L’any 1144 passà a dominar l’església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles, i també en depengué el priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell), fundat vers el 1100.
L’any 1485 el cenobi va ser saquejat pels remences. L’any 1592 el Papa l’incorporà a l’abadia gironina de Sant Pere de Galligants, quan ja només hi havia el prior i un sacerdot. El darrer prior fou Joaquim Ferrer de Sitjar (1580-1608). Posteriorment l’església passà a ser sufragània de Santa Eulàlia de Cruïlles. El 1835, arran de la desamortització, el monestir (tret de l’església) passà a mans particulars.
Des de l’any 2008 i fins a l’actualitat, s’ha iniciat diverses tasques de restauració de l’església, centrades en l’assentament de l’estructura de l’edificació, l’eliminació d’humitats, la conservació i preservació de les pintures romàniques dels lleons i la traïció de Judes, i una intervenció arqueològica en extensió de les tres naus que conformen l’edifici.
LA MEVA: visita exterior del monestir degut a les obres i reformes en el seu interior. | 0.842413 | curate | {"ca": 1.0} | https://catalonia-welcome.com/monestir-de-cruilles/ |
cawac_ca_20200528_5_63235 | La UE veu ´prioritari´ enllaçar per tren Catalunya i Europa
El comissari europeu de Comerç assegura que la connexió amb els ports de Barcelona i Tarragona enfortirà Catalunya
09:35
ACN El comissari europeu de Comerç, el belga Karel De Gucht, assegura que Catalunya "enfortirà" el seu paper com a porta del comerç exterior a Europa quan els ports de Tarragona i Barcelona s'enllacin amb els altres territoris europeus. És "una prioritat" de la Comissió Europea connectar els ports catalans de mercaderies "per tren" i és important també modernitzar els accessos de "l'antic sistema ferroviari espanyol", assegura en declaracions a l'ACN. El màxim responsable de Comerç dels 27 estima que les connexions de les instal•lacions portuàries catalanes estaran llestes en "un futur proper" per tal de convertir Catalunya en un "pas" del comerç exterior que arriba des d'Àsia cap al nord d'Europa.
Pel comissari europeu, el Port de Barcelona "juga un paper molt important" en el comerç de la Unió Europea però assegura que connectar els ports catalans amb la resta del territori comunitari farà que "aquesta posició de Catalunya s'enforteixi" perquè és "realment un pas" pel comerç que arriba cap a Europa des de punts com Àsia o a través del canal de Suez o de la resta del Mediterrani.
Per això, després de declarar el Corredor del Mediterrani com a infraestructura preferent de la CE, també és "prioritari" l'enllaç dels ports catalans de mercaderies amb el sistema ferroviari europeu. De Gucht assegura que la CE ha invertit "molt" en les instal•lacions portuàries de Barcelona i Tarragona -al voltant de "450 milions d'euros"- i el procés per convertir Catalunya en una porta d'entrada de les mercaderies des del sud d'Europa s'ha d'acabar en "un futur proper". És " molt important" enllaçar els ports catalans "per tren" i donar-los un accés modernitzat "a l'antic sistema ferroviari espanyol".
Nou govern, "esforços addicionals"
En una entrevista amb l'ACN, el comissari de Comerç ha afegit que el govern que encapçali Mariano Rajoy haurà d'adoptar "esforços addicionals" a favor de l'austeritat. Ara bé, De Gucht ha remarcat també que les polítiques que es prenguin "en la mesura del possible no han d'impedir el creixement" i per tant passen, entre d'altres, per "aprimar l'aparell de l'estat i per no incrementar els impostos a les classes mitjanes", que són un col·lectiu "molt important per a la recuperació econòmica".
De Gucht, de visita a Barcelona per assistir a la gala The European Business Awards, ha dibuixat l´Estat espanyol com un estat "amb molts problemes". L'alt índex d'atur, sobretot entre els més joves, la bombolla immobiliària i el deute sobirà són els punts febles de l'economia espanyola i per això caldrà "posar en pràctica moltes reformes" a l'Estat.
Segons el comissari europeu, les xifres d'exportació que s'han registrat a l'estat espanyol i les dades a l'alça sobre el nombre de contenidors de mercaderies que passen pel port de Barcelona és un senyal que Espanya "no està en recessió". "El comerç té un rol crucial en la recuperació" de l'economia europea i, per extensió, de la catalana i l'espanyola, apunta el comissari. I per això afirma que les xifres d'exportació demostren que no tot són males noticies: el comerç exterior certifica que l'estat espanyol "continua produint i que encara s'hi fan negocis".
Una sola Europa cap a les economies emergents
El comissari europeu es mostra absolutament contrari a l'Europa de les dues velocitats i ha assegurat que l'euro és "la millor aposta" i la Unió Europea, "el millor mercat". De totes maneres, De Gucht també defensa que l'exportació és una via per sortir de la crisi i per això aposta per les economies emergents. "Hem de ser conscients que des d'ara i fins a 2015, el 90% del creixement econòmic mundial vindrà de fora d'Europa", i només la Xina ja n'assumirà aproximadament el 40%. "Aprofundir" en els mercats emergents és "la tasca més gran" de les empreses europees, conclou. | 0.872929 | curate | {"ca": 0.9901115618661258, "fr": 0.0012677484787018255, "pt": 0.008620689655172414} | http://www.eldiari.cat/economia/2011/11/23/ue-veu-prioritari-enllacar-tren-catalunya-europa/31221.html |
mc4_ca_20230418_16_617702 | Guanyem Alcoi presenta els candidats i s'inicien les primaries
Des d'aquest dilluns 16, i fins al dijous 19, qualsevol alcoià podrà participar en l’elecció per via telemàtica i els dies 21 i 22 podrà fer-ho de forma presencial • El caps de llista, Aleixandre Sanfrancisco, Verònica Gisbert i Gràcia, José Javier Martínez, Trini Rubio i Estefania Blanes • Van firmar públicament la renúncia a l’acta de càrrec públic una vegada en l’Ajuntament, no respecten el codi ètic de la plataforma
Tags: Alcoi, Eleccions Municipals 2015, Guanyar Alcoi, Primaries
El candidats de Guanyem Alcoi amb les noves formes de fer política./lesmuntanyes.com
Guanyem Alcoi va fer una presentació pública dels candidats a les eleccions primaries en la sala del Centre Cultural, Ovidi Montllor, la qual es va omplir de gom a gom. Tots els candidats, 22, cinc dels quals a l’alcaldia, van firmar públicament la renúncia a l’acta de càrrec públic, garantint així la possibilitat que l’assemblea Guanyem Alcoi els lleve si, una vegada en l’Ajuntament, no respecten el codi ètic de la plataforma.
Primerament es va presentar als cinc candidats a caps de llista, Aleixandre Sanfrancisco, Verònica Gisbert i Gràcia, José Javier Martínez, Trini Rubio i Estefania Blanes. I a continuació, als candidats a la regidoria: Rubén Fresneda, Mauro Colomina, Jose Angel Salcedo, Jesús Muñoz Azorín, Pablo Gonzàlez, Manuel Belmonte, Jordi Santonja, Rafael Gisbert, Cristina Valero, Francisco J. Paredes, Cristian Santiago, Vicky Llàcer, David Amador, Naiara Davó, Rodrigo Paños i Anna Calatayud.
Després de fer-se la foto d’equip, alguns candidats han dedicat unes breus paraules destacant que estem vivint una oportunitat històrica per a canviar la forma de fer política que ens ha portat fins ací.
Des de aquest dilluns 16, i fins al dijous 19, qualsevol alcoià podrà participar en l’elecció dels seus candidats per via telemàtica. I els dies 21 i 22 podrà fer-ho de forma presencial. La llista final quedarà ordenada el dia 23 segons el nombre de vots rebuts pels candidats. | 0.891127 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lesmuntanyes.com/2015/03/14/guanyem-alcoi-presenta-els-candidats-i-sinicien-les-primaries/ |
wikipedia_ca_20230401_0_340947 | Interpolació baricèntrica
En anàlisi numèrica, la interpolació baricèntrica és una forma d'interpolació que, a partir de la interpolació polinòmica de Lagrange, crea un mètode que permet trobar el polinomi interpolador amb menys operacions que aquest.
Interpolació polinòmica en forma de Lagrange.
Donat un conjunt de n+1 nodes:
\{x_0, x_1, \ldots, x_n\}
i els valors de la funció en aquests mateixos punts:
\{f_0, f_1, \ldots, f_n\}
Llavors el polinomi interpolador p(x)∈ℝ_n[x] serà:
on ℓ_i(x) representa el cardinal de Lagrange i-èsim:
Polinomi nodal i pesos baricèntrics.
Definim el polinomi nodal com:
Per altra banda, definim el pes baricèntric j-èsim d'una interpolació com:
Primera fórmula baricèntrica.
Amb els conceptes que acabem de mostrar, és senzill veure que es compleix:
Que si ho substituïm a la forma inicial de Lagrange:
Veiem que es pot treure el polinomi nodal fora del sumatori, de manera que obtenim la primera fórmula baricèntrica:
Segona fórmula baricèntrica.
Anem a trobar una manera més elegant de presentar l'anterior fórmula. Partim del fet que:
Per tant també veiem que:
Dividint la primera fórmula baricèntrica per l'anterior terme i simplificant els polinomis nodals obtenim:
Que és l'anomenada segona fórmula baricèntrica.
Avantatges del mètode.
A vegades la interpolació baricèntrica és també anomenada forma millorada de Lagrange. Això és degut al fet que un cop coneguts els pesos baricèntrics, és possible interpolar qualsevol funció en O(n) operacions. A més a més, és possible trobar analíticament fórmules explícites per als nodes distribuïts de maneres molt determinades, com els equiespaiats o els nodes de Chebyshev.
Si el comparem amb la interpolació de Newton, la baricèntrica té l'avantatge que els pesos no depenen de la funció, sinó únicament dels nodes. Això fa que mentre que amb Newton cal començar de nou per cada nova funció, amb la baricèntrica podem interpolar qualsevol funció amb els pesos prèviament calculats.
Nodes equiespaiats i de Txebixev.
Nodes equiespaiats.
En aquest cas volem interpolar una funció en un interval [a,b] i tenim un conjunt de n+1 nodes {x_j}_0 ≤j ≤n que compleixen:
Llavors el pes baricèntric j-èsim serà:
De manera que si substituïm a la segona fórmula baricèntrica i simplifiquem trobem que:
Nodes de Txebixev.
Ara volem interpolar la funció en l'interval [-1,1] (fent un canvi de variable en la funció si fa falta). Si seguim la mateixa notació que en l'apartat anterior, tenim que:
{n}\delta_j, \quad \mathrm{on} \quad \delta_j = \begin{cases}1, & \mbox{si } j
eq 0,n \\
Per tant la segona fórmula baricèntrica es transforma en:
Codi Matlab.
Un possible codi Matlab de la interpolació baricèntrica és el següent, que a partir d'uns nodes ('x'), el valor de la funció en els nodes ('f') i una malla fina on volem interpolar la funció ('xx') retorna els valors de la funció interpolada ('ff').
% Interpolació baricèntrica
function ff = inter_bar(x,f,xx)
N = length(x); % Nodes
M = length(xx); % Malla
% Iniciem variables
w = zeros(1,N); % Pesos baricèntrics
ff = zeros(1,M); % Funció interpolada
% Calculem els pesos baricèntrics
for ii = 1:N
w(ii) = 1./prod(x(ii) - x([1:ii-1 ii+1:end]));
end
% Trobem la funció interpolada en la malla
for ii = 1:M
aux = w./(xx(ii)-x);
ff(ii) = sum(f.*aux)/sum(aux);
end
end | 1 | perfect | {"ca": 0.8621329211746522, "ru": 0.0077279752704791345, "en": 0.09520865533230294, "es": 0.031221020092735703, "it": 0.0037094281298299847} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=340948 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_842747 | Qui comença el recompte de persones? amb tota la gent que hi ha aquí al racó podríem anar per trams cadascun Tram 1 -> 990 personesTram 11 -> 865 persones (sense nens)Tram 22 -> 992 personesTram 44 -> 787 personesTram 66 -> 473 personesTram 67 -> 910 personesTram 90 -> 765 personesTram 101 -> 720 personesTram 106 -> 609 personesTram 107 -> 885 personesTram 217 -> 585 personesTram 218 -> 574 personesTram 374 -> 967 personesTram 478 -> (falten metres) Via internacional +-10000
Millor que ho deixem al Pere Navarro això.
premi per a qui localitzi a son pare ! !
Ara, paga.
Collons, sí que han trigat poc
I el premi? | 0.672365 | curate | {"ca": 0.8524590163934426, "it": 0.06229508196721312, "fr": 0.001639344262295082, "es": 0.01639344262295082, "ar": 0.04918032786885246, "eo": 0.018032786885245903} | |
macocu_ca_20230731_4_434741 | Cercar
Cercar
‘Mètode’, també a Telegram
La revista suma un nou canal de comunicació
Mètode, la revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, va obrir a l’abril una nova manera de mantenir-se en contacte amb la seua comunitat de lectors i lectores. Es tracta d’un canal de Telegram, i podeu unir-vos-hi clicant a www.telegram.me/metodecat o buscant @metodecat al cercador de l’aplicació.
Aquesta nova via de comunicació, que se suma a Twitter [@revista_metode], Facebook [Revista Mètode] i Instagram [@revista_metode], permet una relació més directa i immediata amb les persones subscrites al canal, que reben al seu telèfon mòbil els continguts més recents de la web, en forma de missatge. | 0.62137 | curate | {"it": 0.016973125884016973, "ca": 0.983026874115983} | |
macocu_ca_20230731_4_511509 | La Carxofada del Prat arriba aquest diumenge 15 d’abril al Parc Fondo d’en Peixo carregada d’activitats per a tots els gustos i edats Amb la reina dels camps del Parc Agrari com a protagonista, la jornada inclourà activitats per...
Els carrers del centre d’Olesa van ser escenari aquest Dijous Sant i Divendres Sant de l’especial pelegrinatge que centenars de persones, moltes vingudes de fora del municipi, van fer per visitar els Misteris d’Olesa Els anomenats Misteris son onze imatges...
Aquest 25 de març, Diumenge de Rams, comencen les processons i els actes litúrgics de Setmana Santa, que continuen per la tarda amb la processó de 'Jesús Cautivo' Tradició i participació es donen cita un any més de la mà...
La primera edició del festival Dansa. Quinzena Metropolitana omplirà durant tres setmanes, de l’1 al 18 de març, els teatres, sales, museus, places i estacions de metro de sis ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona amb més d’un centenar...
El Carnaval, la festa de la disbauxa, de la diversió, de l'alegria, de posar el món cap per avall, ja està molt a prop i a Sant Joan Despí està tot a punt per rebre en Joan Despitoltes, el...
Ø L'any 2006 el consum era de 237,93 l/ m2, mentre que l'any passat el consum mitjà ha baixat fins als 157,40l/m2 Ø El decret de sequera del 2008 és el punt d'inflexió que va establir directius i criteris tècnics...
El Banc dels Aliments ha superat els 25.000 voluntaris mínims imprescindibles per cobrir els 2.700 punts de recollida d'aliments que estaran disponibles els propers divendres i dissabte 1 i 2 de desembre durant el Gran Recapte. Les zones més...
Del 20 d'octubre al 24 de novembre tindrà lloc a la ciutat baixllobregatina la 26a edició del certamen Del 20 d'octubre al 24 de novembre, la XXVI Mostra de Jazz serà la protagonista musical de la tardor a Sant Boi....
Des del dimecres 11 fins al diumenge 15 d'octubre, Sant Feliu celebra la Festa de Tardor 2017 amb un programa farcit de propostes per a tots els públics amb música, esports, cultura, foc i espectacles Com és tradició, la Festa...
Més d'una vuitantena de comerços i establiments de restauració de Sant Joan Despí es donen cita a la Firadespí, un excel·lent aparador del comerç local Durant la jornada hi haurà tallers per als infantsDesprés de la desfilada es farà el... | 0.880563 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_142888 | Gràcies per les +40.000 inscripcions per a les #PrimàriesCompromís – Compromís per Bocairent
Gràcies per les +40.000 inscripcions per a les #PrimàriesCompromís
Publicat el 22 Gener 2015 en Nacional
Des de Compromís Bocairent donem les gràcies a tota la gent que està inscrita en el procés de primàries per a triar candidatures, molt especialment a la del nostre poble, i sobretot a totes aquelles persones que veuen que una altra política és possible i participaran del canvi al govern de la nostra terra.
← Afanya’t a inscriure’t a les #PrimàriesCompromís !
Al voltant del PGOU de #Bocairent → | 0.734662 | curate | {"ca": 0.8777589134125636, "es": 0.06281833616298811, "it": 0.059422750424448216} | https://bocairent.compromis.net/2015/01/22/gracies-per-les-40-000-inscripcions-per-a-les-primariescompromis/ |
macocu_ca_20230731_2_366175 | Terelu Campos, desesperada per salvar-se després de conèixer la decisió de la cúpula
Terelu Campos va sorprendre tothom tornant al plató de Sálvame com a presentadora mentre que Jorge Javier gaudia de les seves vacances. La cancel·lació de Viva la vida va deixar la major de les filles de María Teresa Campos sense feina i el programa vespertí va ser la seva taula de salvació.
Terelu ha estat al capdavant durant l'època estival, però, ara que Jorge és a punt de tornar, el seu futur és incert. Un fet que l'ha omplert d'angoixa i preocupació portant-la a suplicar per la seva continuïtat al programa.
Terelu Campos s'agenolla davant la cúpula
Terelu Campo sap perfectament que el final és a prop. Amb la tornada de setembre tot torna a la normalitat i el seu treball com a presentadora substituta té les hores comptades. Les coses a la cadena de Fuencarral no estan gens bé i els canvis són constants.
Una situació que esquitxa de ple els seus treballadors, que ja no se senten tan intocables. Com és el cas de Terelu, qui es va quedar sense feina després del final de Viva la vida. Contra tot pronòstic va tornar a Sálvame després de llimar asprors amb alguns col·laboradors i es va encarregar de presentar durant l'estiu.
Tot i això, la filla gran de la veterana periodista tem per la seva continuïtat i no està gaire segura del seu futur. «Enfrontar-me a la nova temporada no està sent fàcil perquè en el fons no sé què passarà amb el meu futur professional», confessava a Lecturas.
El protagonista de totes les seves preocupacions no és cap altre que Jorge Javier, el retorn del programa del qual és imminent. «No sé quan torni Jorge com i on estaré ni en quines circumstàncies», afegia dimecres passat al bloc.
Davant d'aquesta delicada situació, Terelu no s'ha tallat a l'hora de demanar ajut a la productora. Assegurant haver-se sentit «honrada» per haver tornat a confiar-hi després d'anys allunyada de Sálvame, els llançava una súplica. «Espero que l'equip de La Fábrica de la Tele no em deixi anar la mà ara que he tornat», demanava desesperadament.
La germana de Carmen Borrego coneix a la perfecció com funciona el món de la televisió i té motius per preocupar-se. «La nostra professió és plena d'incògnites i resoldre-les no sempre és fàcil», afegia.
Terelu Campos deixa enrere el seu estiu més incert
Terelu va decidir acceptar tornar a Sálvame després que Viva la vida fos cancel·lat el mes de juliol passat. La seva germana ja feia temps que era allà i va decidir que estaria bé tornar. Ho feia després que qüestionés Carmen per tornar al programa que tant de mal ha fet a la seva família.
Terelu Campos no sap quin serà el seu futur professional amb l'arribada de Jorge Javier al programa | Telecinco
S'ha especulat molt sobre l'estat de salut de María Teresa i Terelu ha volgut aclarir quina és la veritable situació. «Vull deixar clar que la meva mare no està malalta, només té les xacres d'una dona de 81 anys», explicava.
La veritat és que el fet que només hagin estat una setmana a Màlaga van fer saltar totes les alarmes. La veterana periodista acostumava a passar llargues temporades a la seva terra natal, però en aquesta ocasió decidia tornar a Madrid.
Als 81 anys es cansa de caminar d'una banda a l'altra i vol gaudir de la tranquil·litat de casa seva. Cosa que tant Terelu com Carmen han acceptat estant al costat de la seva mare durant l'època estival.
Ara, amb María Teresa instal·lada, és el futur professional el que angoixa a Terelu. Veurem quina decisió pren la cúpula i si finalment Sálvame té lloc per a ella. | 0.825524 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_102097 | Molt Bon Any Jordi o com a mínim no pitjor que el que acaba, del que fotogràficament si en podem estar contents | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.jordiamela.com/2013/12/bon-any.html?showComment=1388602506815 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_153088 | El funcionament dels projectes es manté molt similar al curs anterior, tot i així, a Punt de Referència no parem d’innovar per oferir el millor acompanyament al jovent tutelat i extutelat. És per això que incorporem novetats territorials i un nou projecte:
Referents Mataró
La capital del Maresme ja fa anys que acull veïns i veïnes nouvinguts, jovent tutelat i extutelat que viu en diferents equipaments de la ciutat. L’Associació de veïns de Rocafonda ha fet un pas per vincular aquests nois i noies a la vida a la ciutat i ens han animat a fer arribar el projecte Referents a Mataró, i generar així una xarxa que permeti al jovent tenir referents adults a la ciutat i, al veïnat, apropar-se a joves, joves que han estat assenyalats com a focus d’alguns dels problemes de civisme al barri de Rocafonda. L’Associació de veïns ha impulsat una xarxa de col·laboració per posar en marxa el projecte; en formen part el Centre de Prevenció i Formació, que acull alguns dels joves als seus pisos assistits, i l’Ajuntament de Mataró. La iniciativa compta també amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
El proper dia 7 de setembre a les 19h es realitzarà una sessió informativa per persones de Mataró interessades en ser Referents. Vols venir? Inscriu-te a: [email protected]
Nou projecte: Som Llavor
Fruit dels aprenentatges i bons resultats del projecte GR 16-18 i seguint en la línea d’activitats de participació i expressió més recents (Viatge a Mart, taller d’expressió mitjançant el rap, en col·laboració amb el CCCB, entre d’altres…) comencem el grup pilot del projecte Som Llavor.
Som Llavor impulsarà i farà més visible la veu del jovent, explorant nous formats audiovisuals.
El jovent es trobarà grupalment durant el primer trimestre del curs i aniran generant una peça audiovisual conjunta, activitat que els permet entrenar la creativitat, el missatge, l’expressió, el consens grupal, la identitat i pertinença de grup, i aconseguir expressar-se mitjançant un canal amb el qual estan habituats a interactuar.
Participa al projecte l’Agència de comunicació Talaia, que agafa el rol de transmetre al jovent els coneixements necessaris per fer un producte audiovisual propi, i dinamitzar algunes de les trobades del grup.
També s’han sumat a donar suport a Som Llavor: UPF Solidària, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.
Tags CLOUD
10X1019922019202020212525 anys8 de marçabúsacollidaacolliracompanyamentactivitatactivitatsaculladministracióagbarajutsalegriaalemanyaaliançaAmbTuamicsamics d ela gent grananiversariassembleaateneaavaluacióavisAxabalanç socialbalmabarçabarcelonabarcelonèsberenarbibliotecaBilalbmlcalidacamp de treballcampamentscampanyescampuscasacatalàcccbcelebraciócircuitcivismecohabitatgecol·laboraciócol·laboracionscompetènciescomptescomunicacioconcentracióconcertcongrésconsultoriaconsumcontractacióconvenicoronaviruscovidcovid-19covid19creativitatcriicrisicuracursdebatdecoraciódespesesdesplaçamentsDGAIAdigitarldirecciódiscapacitatdiscursdocumentaciódonatiudonatiusdonesdreteconomiaeconomia socialeducacióeducadoraeidEL PaselectricitatemancipacióemergènciaemocionalemprenedoriaempresaempresesentervistaentitatentrevistaeocnomicaEquinocciequipequip professional. acompanyamentescapadesesforçesmessespaiespanyaestiuestrangeriaestudiestudiseuropaexcursióèxitexposicióextutealtsextuteladesextutelatextutelatsfamíliafeinafeminismeFEPAfestafinançamentfonsformaciófundaciófutbolfuturgeneralitatgèneregènovagestiógrgr16.18gratisGrèciagrupguadalajaraguardóhabitatgehabitatge cooperatiuhistòriahistòriesimmigracióimpacteincidènciaingressosinsercióinternacionalItàliaitinerarijornadesjovejoventjoventutjovesJOVESxJOVESjuntala caixalaboralllarllars El Paslleillei estrangeriallengualleurellibrelloguermagiclinemaltractamentmambréMaresmeMartmascilismemasculinitatsmatarómaterialMC+memòriaMENAmenorsmentorhabilitatsmentoriamentoringmentorsmetromigraciómigradesmigrancionsmigrantsmigrants. racismemiradesmirgantsmnentoriaMontserratmossosmúsicanegocinienoiesnoisnovetatnovetatsociocupabilitatODSofertaofertesoficinaÒmniumOpcionsoportunitatoportunitatsorigenspalau de la músicaparamentparticipaciópastisseriaperiodismepispisosPremipresencialitatprobitasprofessióprojecteprojectespuntpunt de referènciaqualitatracismerapre-generationsrecercarecursreferentsreferents extutelatreformesrefugirefugiatsreglamentregularitzacióRenda GarantidarèplicareportatgereptesresidènciaresiliènciaresolucionsrestaurantresultatsreutilitzarRotarysalessalut mentalsant joan de déusant JordisatmiSchneider ElectricsectorsegellseguimentsellosensellarismesevillasòciessocietatsocissolidariSolidaritatsolitudsom llavorsosracismesostenibilitatsostresostre cívicSullivansummitsupervisiósuporttalaiaTarragonaterapiaTorrestrajectetrasllattreballtrobadatrobada anualtutelatutelattutelatsucraïnaUDGvagaviatgevídeovisitavoluntariatwebxarxayoutube | 1 | perfect | {"ca": 0.9861627426683188, "tr": 0.002271788517141677, "es": 0.00950020652622883, "fa": 0.0020652622883106154} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_227009 | 20.03.2019 ! 14:58 h L'Ajuntament de Barcelona forma prop de 2.000 treballadors en drets humans i interculturalitat
20.03.2019 ! 14:58 h El violador de Martorell reconeix els fets, no demana perdó durant el judici i s'enfronta a 70 anys de presó
20.03.2019 ! 14:50 h Una exposició a Olot reflexiona sobre les càrregues policials en la història a partir del quadre de Ramon Casas
20.03.2019 ! 14:45 h Els serveis socials de Bescanó van atendre "de forma continuada" la veïna trobada morta quan l'anaven a desnonar
20.03.2019 ! 14:39 h Platja d'Aro despenja la pancarta dels presos independentistes de la façana de l'Ajuntament
20.03.2019 ! 14:38 h Malestar entre els viticultors per l’augment de quotes de la DO Cava
20.03.2019 ! 14:37 h Calvo diu que el Síndic “no té cap competència” sobre les decisions de la JEC i emplaça Torra a complir
20.03.2019 ! 14:35 h Valls proposa un "gran pacte d'estat" perquè hi hagi "tolerància zero amb la delinqüència"
20.03.2019 ! 14:34 h Tallen una trentena de connexions il·legals d’electricitat i d’aigua a Reus
20.03.2019 ! 14:32 h El Saló de l'Ensenyament obre les portes amb tretze graus nous a l'oferta de les universitats catalanes
ACTUALITAT
< anterior | següent >
Comunicació Última actualització Divendres, 22 d'abril de 2011 13:25 h
'La Vanguardia' confirma l'arribada als quioscos el 3 de maig
El rotatiu confirma a través del nou espot on hi apareixen famosos pronunciant embarbussaments la data de sortida de La Vanguardia en català
0
No hi ha cap vot
Carregant
L'edició en català de 'La Vanguardia' arribarà als quioscos el 3 de maig. Així ho confirma el rotatiu degà de la premsa catalana a través del nou espot que s'ha penjat aquest divendres a la xarxa social Facebook. En l'anunci, de menys d'un minut, hi apareixen personatges com Salvador Dalí, Quim Monzó o Carles Puyol entre molts d'altres pronunciant embarbussaments. L'espot acaba amb un: 'Perquè som com som, neix La Vanguardia en català. La Vanguardia de sempre també en català. La Vanguardia. Som com som'. Finalment, amb unes lletres sobre impreses es confirma la data de sortida al mercat de l'edició catalana: 'Dimarts 3 de maig, al teu quiosc'.
Comparteix
Tweet
URL curta
Etiquetes
la vanguardia, la vanguardia en català
Les edicions en castellà i en català compartiran la històrica capçalera blava i, per diferenciar-les, la catalana tindrà una pestanya al final de color verd on hi apareixerà '.cat'. Les perspectives del grup Godó indiquen que tindran la meitat de lectors en cada llengua i que, possiblement, en guanyaran un mínim de 3.000 o 4.000 de nous en un moment de crisi en el mercat de la premsa escrita, segons van confirmar a l'ACN.
El grup Godó va encarrilar l'edició en català a meitats de l'any passat amb l'objectiu que el rotatiu arribés en català als quioscos, després de més de dos anys de treballar-hi. La crisi econòmica ha impedit que la iniciativa anés a la velocitat que es preveia inicialment. L'equip que supervisarà els continguts en català l'integren una vintena de professionals liderats per David Gonzàlez, antic sotsdirector de l''Avui'.
L'edició en català de 'La Vanguardia' no serà una traducció automàtica dels continguts de la versió en castellà. Els mateixos periodistes i col·laboradors triaran en quina llengua volen escriure i, amb l'ajuda de traductors i correctors d'estil, es responsabilitzaran de l'elaboració de la peça en l'altre idioma, malgrat que el contingut serà el mateix.
Escoltar
Notícies relacionades
José Antich: 'Responem a una demanda social, empresarial i d'un país que vol tenir un lloc al món' 01.03.2011.
Puigcercós afirma que La Vanguardia en català 'és un missatge a la resta de l'Estat' 01.03.2011.
El Govern celebra que 'La Vanguardia' aposti per la normalització lingüística 28.02.2011.
'La Vanguardia' anuncia finalment l'edició en català per a principis de maig 27.02.2011.
Comenta-ho
Imprimir Enviar
COMENTARIS
No hi ha cap comentari
COMENTA
El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal
Nom
Adreça electrònica (no es visualitzarà)
Població
Comentari
Notificació via adreça electrónica si hi ha comentaris nous
EDITORIAL
Del Directe a La República
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més
61
Belfegor #60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
BLOGS
Ramon Boixet
Parlar clar
Joan Lladonet
La unitat i la simbologia espanyoles són sagrades
#xocdetrens
6
Arrimadas i Alamany, 'Estils en comú'
5
Els lletrats del Parlament en contradicció flagrant
3
L'Ajuntament de Barcelona premia econòmicament el mitjà El Crític per un treball que va subvencionar
ENTREVISTES
Lluís Puig Conseller de Cultura a l'exili
"Tornarem a Catalunya per entrar-hi amb el cap ben alt i tocant el clàxon per l'AP-7"
102
Josep... FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
@somrepublica
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
seccions
Comunicació
Internacional
Cultura
Societat
Política
Economia
Tecnologia
Esports
Associació de Municipis per la Independència
serveis
Envia'ns una notícia
Publicitat
Contacta'ns
Versió per mòbil
Versió per iPhone
Enllaça'ns
notes legals
Qui som
Avís legal
Mapa web
Crèdits
sobre els comentaris
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat. | 0.67025 | curate | {"de": 0.021669054441260743, "ca": 0.8843123209169055, "es": 0.023459885386819486, "en": 0.03044412607449857, "it": 0.008775071633237822, "no": 0.0035816618911174787, "nl": 0.0008954154727793697, "ja": 0.0016117478510028654, "pt": 0.015580229226361032, "id": 0.0017908309455587394, "fr": 0.0012535816618911176, "sv": 0.0041189111747851, "tr": 0.001969914040114613, "oc": 0.0005372492836676218} | https://directe.larepublica.cat/noticia/147823/la-vanguardia-confirma-l-arribada-als-quioscos-el-3-de-maig |
macocu_ca_20230731_8_368449 | Jocs de cartes
Joc de lluita amb cartes. Es un joc manga on pots escollir entre diferents lluitadors per combatre. El joc consisteix en escollir tres cartes, de moviment, atac, defensa i magia, per a mirar de guanyar al contrincant. Sembla difícil, però si et fas una bona estratégia, al final guanyaràs. Escull amb el ratolí les 3 cartes. Si no et funciona el joc pitja aquí.
Joc de poker on les carts son tipu cómic. Es molt difícil conseguir una bona puntuació, així que millor no apostis masses diners. Pots apostar entre 1 i 5 dol.lars. Per a que una carta es quedi sobre la taula, pitja a sobre. Si posa "Hold" es que te la guardes. Si guanyes una, pots jugart-ho a doble o res. O fins i tot 4 cops més o res.
Tens dos mil dol.lars per jugar. Pots escollir quan apostar, lo màxim son 200$ i lo mínim és 1 dol.lar. Et donen 2 cartes i has d'aconseguir aproparte a 21 o fer 21 però sense passarte. Si tens una K, Q o J amb un as, tens blackjack i guanyes, si la banca no te també un blackjack. Fes servir el ratolí. "Deal" vol dir "donam carta".
Joc de cartes on tens que demostrar la teva velocitat de reacció. Has d'estar molt atent, ja que jugues contra l'ordinador. Tens que intentar quedarte sense cartes, posant les que tens en ordre correlatiu amb les que hi han en dos piles de cartes. Queda't sense cartes abans que el teu contrincant si vols guanyar el joc.
Joc de blackjack on tens que mirar de que les teves cartes s'apropin a vintiú, pero sense passarte. Ves demanant carta mentres no arribis a 21, sense arriscar massa per no passarte. Es bastant complicat de guanyar. En aquest joc de carta, la baralla de cartes es molt divertida.
Estas aborrit una tarda a casa i decideixes quedar amb tres amics teus per jugar a un joc de cartes on has de demostrar que ets el millor. Per aconseguir-ho has de ser qui menys partides perdi, un màxim de tres. Tens que mirar de aconseguir la màxima puntuació de les teves cartes del mateix tipus.
Joc de poker molt sencill, solitari. Començes amb 99 fitxes i pitjant "change" pots apostar desde 1 fins a 5 fitxes. Depenent si tens parella, doble parella, trio, full, poker, repoker, color, escala o escala de color guanyes més o menys punts. Es un solitari per als amants dels jocs de cartes. | 0.753946 | curate | {"ca": 0.9090909090909091, "es": 0.05924920850293985, "fr": 0.01854364540931705, "pt": 0.013116236996834011} | |
mc4_ca_20230418_14_761419 | 02 - Energia | Barcelona + Sostenible
A Catalunya col·laboren en l'organització de la Setmana de l'Energia l'Institut Català d'Energia, les quatre diputacions, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.
Amb el mateix lema que en edicions anteriors “Quan parlem d'estalviar energia i diners, tu tens la paraula”, es vol fer arribar un missatge de sensibilització que relaciona els bons hàbits de consum energètic amb l'estalvi. Les activitats infantils i familiars, els tallers per a adults, les exposicions, i la resta de recursos que s'ofereixen volen incidir en el dia a dia, per mostrar que l'estalvi d'energia i de diners són a les nostres mans.
Us animem a participar al concurs fotogràfic a Instagram "Comparteix la Setmana de l'Energia".
Tota la informació al web de la Setmana de l'Energia. | 0.815121 | curate | {"es": 0.04267589388696655, "ca": 0.9573241061130334} | https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/ca/entitats-i-empreses/bulleti/326/02-energia |
cawac_ca_20200528_9_162616 | Amb aquesta afirmació, l’actual i únic diputat sabadellenc al Congrés i candidat socialista Carlos Corcuera, ha centrat l’inici de campanya del PSC a Sabadell. Un centenar llarg de militants socialistes...
Gràcies a les gestions de la diputada socialista sabadellenca Montserrat Capdevila, el Parlament ha aprovat una resolució presentada pel PSC i transaccionada amb CiU, conforme la Generalitat es compromet a...
Després d’un llarg debat entre els diferents representants dels grups parlamentaris, i amb la presentació d’una esmena “in voce” de la diputada Capdevila, conforme la licitació de la residència havia... | 0.780599 | curate | {"ca": 1.0} | http://manuelbustos.cat/sbd/psc-de-sabadell/page/7 |
mc4_ca_20230418_2_455907 | tvanimalista: EARTHLINGS (VOSC)
Divenddres a la nit (nit de Sant Jordi) la TVA va emetre el documental Earthlings per primer cop en VOSC. Aquest documental és considerat com la biblia del moviment animalista.
Earthlings és un documental sobre com nostra espècie utilitza actualment a altres espècies animals. Per a això s'utilitzen càmeres ocultes i imatges del dia a dia de les pràctiques d'algunes de les més grans indústries del món que s'enriqueixen amb els animals. El documental està dividit en cinc parts: mascotes, alimentació, pells, entreteniment i experimentació. La finalitat del documental és la denúncia de les activitats especistes a les quals la majoria de la població està habituada i el tipus de la qual de discriminació s'ha normalitzat fins avui.
Earthlings va trigar cinc anys a produir-se. El que va començar com una sèrie d'Anuncis de Servei Públic, va ser convertit en un llargmetratge de cinema amb cadascun dels principals animals relacionats amb la qüestió. El seu escriptor i director, Shaun Monson, va iniciar el procés amb escenes d'animals en els refugis a South Central LA, Long Beach i North Hollywood. Aviat el seu interès es va traslladar a altres esferes de problemes, com l'alimentació i la investigació científica. Amb el temps, va acumular una petita biblioteca de material de diverses organitzacions de benestar dels animals, i va començar a editar.
Phoenix ha comentat sobre el documental "De totes les pel·lícules que he fet, aquesta és de la qual més gent parla. Per cada persona que veu Earthlings, aquesta persona li parlarà a tres persones més sobre la pel·lícula."
Subtítols: TVAnimalista.com
Etiquetes de comentaris: documental, earthlings, tva | 0.792488 | curate | {"en": 0.018485390578413835, "ca": 0.9505068574836016, "pt": 0.031007751937984496} | http://tvabloc.blogspot.com/2011/04/earthlings-vosc.html |
oscar-2201_ca_20230904_12_104383 | A 'L'altra', Marta Rojals se centra en l'Anna, un personatge que s'acosta als 40 amb una feina que es va precaritzant i una parella que no l'acaba d'omplir, tot i que se l'estima. Ambientada a la Barcelona d'ara, la novel·la mostra un present en què l'esperança s'engruna i el passat es converteix en equipatge perillós.
Qui no es podria trobar en una situació similar? Us atreviu a veure si la vostra història s'hi assembla? | 0.761742 | curate | {"ca": 1.0} | http://booksincities.blogspot.com/2015/05/el-segon-de-la-rojals.html |
macocu_ca_20230731_7_334063 | 20/09/2019
La Junta que durant els darrers quatre anys ha dirigit l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, Electrònica i Multimèdia-audiovisual (Telecos.cat) es reunia ahir per darrera vegada per tal de donar el relleu al nou equip directiu de l’entitat. Després que la candidatura encapçalada per Pedro Linares –l’única presentada- fos declarada vàlida per la Mesa electoral el passat mes de juliol, ahir finalment es produïa l’acte de presa de possessió dels nous membres*.
Linares liderarà el col·lectiu de referència per als enginyers TIC del país durant els propers quatre anys i ho farà acompanyat d’un equip rejovenit amb noves incorporacions. “El balanç que ens arriba d’aquest mandat és positiu, fet que ens esperona de cara al futur. Ara tenim un millor coneixement dels diferents entorns -molt dinàmics- com són l’associatiu, l’empresarial, el professional i l’acadèmic. Amb il·lusions renovades, noves iniciatives, i amb l’experiència adquirida, he tornat a presentar la meva candidatura acompanyat d’una Junta renovada”, declarava. Pel que fa a les prioritats de la nova directiva, afirmava: “Continuarem dedicant els nostres millors esforços, tal i com vaig dir ara fa quatre anys, a fer créixer la nostra xarxa i a millorar els nostres serveis. Treballarem per fer arribar la nostre veu a la societat, tenir els nostres membres ben informats, oferint formació actualitzada, defensant la nostra professió, i servint a la societat a la que pertanyem” –i sentenciava: “Vull ser el president de tots i totes i per això m’agradaria comptar amb les vostres opinions i iniciatives. Telecos.cat sou vosaltres i té sempre les portes obertes, nomes cal que us animeu a entrar-hi!”.
*Composició de la nova Junta Directiva de Telecos.cat: | 0.860393 | curate | {"pt": 0.005733944954128441, "ca": 0.9942660550458715} | |
mc4_ca_20230418_14_81579 | El govern espanyol aprova finalment el 75% de descompte per a residents a les Illes | VilaWeb
El govern espanyol aprova finalment el 75% de descompte per a residents a les Illes
El descompte s'aplicarà als bitllets que s'emetin a partir de dilluns a les nou del matí
El govern espanyol ha autoritzat amb un acord del consell de ministres la subvenció del 75% per a residents de les Illes, les Canàries, Ceuta i Melilla en el preu de la tarifa per a trajectes aeris i marítims a la península. El ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, ha assenyalat que el descompte entrarà en vigor dilluns que ve, 16 de juliol, i ha reconegut que aquesta qüestió havia suscitat ‘cert debat’ en aquests territoris.
Certament, el descompte del 75% pels residents de les Illes ha estat un dels cavalls de batalla del govern balear que encapçala Francina Armengol i és una reivindicació històrica que finalment s’ha resolt.
El descompte s’aplicarà als bitllets que s’emetin a partir de dilluns a les nou del matí, hora peninsular. ‘Primer dia hàbil després de la publicació al BOE, prevista per a demà, dissabte’, ha subratllat Ábalos. | 0.835677 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-aprova-el-75-de-descompte-per-a-residents-a-les-illes/ |
mc4_ca_20230418_9_282143 | L'advocat Pina frustra un nou intent de la policia espanyola de netejar la seva imatge La República
L’advocat Pina frustra un nou intent de la policia espanyola de netejar la seva imatge
El lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull contesta magistralment una piulada del cos de seguretat de l’Estat
L'advocat Jordi Pina, en una imatge d'arxiu
Espectacular clatellada de l’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, al cos de Policia Nacional espanyola quan intentava netejar la seva imatge amb una piulada. “Si ensenyes als teus fills que som el ‘coco’ no s’acostaran a nosaltres si ens necessiten. Digues-los que estem per ajudar-los, que si es perden o estan en problemes, ens busquin”, han escrit, juntament amb el hashtag #SomosTuPolicía.
Una publicació que Pina ha contestat de manera magistral, recordant la brutalitat del cos durant l’1-O en desenes d’escoles catalanes. “Els expliquem alguna cosa de l’1-O o millor que ho vegin en vídeos quan siguin grans?”, ha preguntat. Molts altres usuaris de Twitter han contestat la piulada de la policia espanyola en aquest sentit.
La explicamos algo del 1-O o mejor lo vean en vídeos cuando sean mayores? https://t.co/bQPC26dKX3
— Jordi Pina (@JordiPina1) 3 de junio de 2019 | 0.763073 | curate | {"ca": 0.8865647626709574, "es": 0.09493161705551086, "en": 0.01850362027353178} | https://www.larepublica.cat/noticies/ladvocat-pina-frustra-un-nou-intent-de-la-policia-espanyola-de-netejar-la-seva-imatge/ |
cawac_ca_20200528_6_205565 | No sabia que hi hagués diversos eMules. Jo en faig anar un en català tret del Softcatala.cat , i en aquest no hi ha banderoles (o jo no les sé posar, que també pot ser...) Pel que veig a les imatges de l'axis, totes les IP d'un país comencen pel mateixos números, i els iankees són el "38.107...". És correcte?
L'emule oficial, va molt bé! Jo faig servir els mods (Stullemule i/o Scarangel), però jo els mods els recomano pels llançadors, perquè així es controla més bé els arxius que els hi vols fer el llançament.
si voleu baixar i no us voleu complicar massa la vida feu servir l'oficial com diu l'oliana,els llançadors normalment fem servir morphxt o stullemule ja que ens permet posar la pujada com nosaltres volem per a una millor comparticio,i si voleu baixar encara mes feu servir xtreme o scarangel
hi han diverses maneres de configuracio adient per a cada emule que fa que ens vagi millor o pitjor (tambe n'hi han moltissims factors externs) pero si tinc que fer una configuracio per a cada emule amb les seves variants em podria tornar gilipuertas
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
No podeu publicar temes nous en aquest fòrum No podeu respondre en temes d’aquest fòrum No podeu editar les vostres entrades en aquest fòrum No podeu eliminar les vostres entrades en aquest fòrum No podeu publicar fitxers adjunts en aquest fòrum | 0.849575 | curate | {"es": 0.02803738317757009, "ca": 0.9719626168224299} | http://forum.totsrucs.cat/viewtopic.php?f=34&t=6429&sid=2054ee480e51abdbf76ea880b0b8dd7d&start=15 |
mc4_ca_20230418_14_22193 | Detall de la remuneració a l'accionista CaixaBank:
Remuneració 2016
Data de pagament(1)Import brutImport net(2)Data ex dividendConcepteTipus
Programa CaixaBank Dividend/Acció (*)
(1) Per al programa CaixaBank Dividend/Acció aquesta data fa referència a la data d’admissió a negociació de les noves accions. (2) S'estima pels càlculs una retenció fiscal del 19% per a l’any 2016. (3) Import per el qual CaixaBank va adquirir els drets d'asignació gratuita.
El Programa CaixaBank Dividend/Acció ofereix als Accionistes la facultat d'elegir entre rebre accions procedents d'una ampliació de capital, efectiu per la venda dels drets vinculats a l'esmentada ampliació, o una combinació de tots dos.
Veure més informació Remuneració Accionista | 0.762025 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.caixabank.com/informacionparaaccionistaseinversores/informaciongeneral/dividendos_ca.html |
mc4_ca_20230418_18_150765 | Francesc Mercadé: Divendres, 8 de febrer: SOPARS AMB L'ALTERNATIVA, presenta a Matthew Tree: Dient adéu a Déu, o la superfluïtat de les religions.
Divendres, 8 de febrer: SOPARS AMB L'ALTERNATIVA, presenta a Matthew Tree: Dient adéu a Déu, o la superfluïtat de les religions.
Al restaurant l'Esmero, i a 2/4 de 9 del vespre, el cobert com sempre a 30€ per persona. Esperem disposar d'exemplars de l'últim llibre de'n Matthew Tree: "La vida després de Déu".
Matthew Tree viu a Barcelona des del 1984. Ja s'havia ensenyat el català el 1979. En aquest idioma, ha publicat dues novel.les: Fora de lloc, (Cafè Central-EUMO, 1996) i Privilegiat (Columna, 2001); un recull de contes: Ella ve quan vol (Edicions 3i4; guanyador del Premi Octubre de Narrativa de 1999); un llibre de viatges: CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix (Columna, 2000); una autobiografia: Memòries! 1974-1989. Dels quinze anys fins als trenta. Londres-Barcelona (Columna, 2004); i tres llibres de no-ficció: Contra la monarquia (Ara Llibres, 2004); Aniversari. Quatre reflexions sense cap mena d'importància després de passar exactament vint anys entre els catalans (Columna, 2005); La puta feina (Ara Llibres, 2006) i La vida després de Déu (Ara Llibres, 2007) un assaig personal en contra de les religions organitzades, que ja va per la tercera edició.
D'altra banda, ha estat col.laborador de diverses publicacions, emissores de ràdio i televisió tant angleses com catalanes.
Us esperem, però recordeu de reservar plaça, aquesta vegada caldrà donar-se pressa, us recordo que les places són limitades...
at dijous, de gener 24, 2008 | 0.773148 | curate | {"ca": 0.9937772246421904, "it": 0.006222775357809583} | http://francescmercade.blogspot.com/2008/01/divendres-8-de-febrer-sopars-amb.html |
oscar-2201_ca_20230904_12_164792 | Des de fa temps que molts ja sabíem (o que ens arribaven rumors) que Apple estava traduint el seu Mac OSX al català. Realment no esperàvem gaire cosa després de la traducció «cool» de l’iPhone, una traducció que trenca l’estil general de les traduccions catalanes fent servir exactament les mateixes formes que es fan servir en castellà.
Nota d’aclariment: la comparació amb el blaverisme és per la mania d’Apple de fer traduccions catalanes que són un calc del castellà ignorant tot l’estil i terminologia que s’ha fet servir durant més de 10 anys de traduccions catalanes.
Les coses bones
S’ha d’acceptar que Apple finalment ha tingut en compte el català sense haver rebut cap subvenció (suposadament). Això és una bona notícia per al català: cada vegada hi ha més companyies privades que tenen en compte la nostra llengua. Apple sap que traduir els seus productes al català li pot suposar millorar la seua imatge davant els catalans.
I ja està. Gràcies Apple per traduir els teus productes al català.
Catanyol o traducció propera al blaverisme
Apple, però, atesa la seua filosofia per ser «diferent», ha decidit fet servir un estil de traducció igual o pitjor que el que ja es va fer servir a l’iPhone: fent servir infinitius a tot arreu, fent servir terminologia traduïda directament del castellà i ignorant més de 10 anys de traduccions catalanes fetes per companyies com Microsoft o Google, i tota la comunitat del programari lliure.
Apple ha decidit fer servir una traducció pròpia de BLAVEROS. No vos ho creieu? Mireu aquesta captura de l’OSX en català:
Suposada interfície del MacOSX en català
I ara mireu aquesta captura d’un programa BLAVERO:
Firefox Blavencià
I aquí teniu el Firefox en català:
Firefox en català
Ara, digueu-me, la traducció d’Apple a quina s’assembla més? Efectivament, no s’assembla més a la traducció catalana del Firefox.
La traducció d’Apple s’apropa més a una traducció blavera.
Terminologia i incorreccions
La realitat és que Apple sembla haver fet una traducció automàtica directa de l’espanyol o l’anglès. Potser amb el Google translate? Allà veig d’entrada una incorrecció i termes diversos que fan mal als ulls, i això que només estem parlant d’una simple captura:
Actualització de Programari »»» hauria d’ésser Actualització de programari (per què posen «Programari» en majúscules, potser s’han oblidat de les regles d’escriptura catalanes?)
El mateix per a «Preferències del Sistema»
Arxiu »»» què??????? Només li ha faltat posar-ho amb ‘ch’
Sobre aquest Mac »»» calc del castellà. Què passa amb el «Quant a»
Un estil imposat des d’algun lloc?
La cosa més curiosa de tot això és l’estil que es fa servir, allunyat de les traduccions catalanes que s’han fet fins ara. Segons vam poder conèixer per part d’Apple, es volia «ser diferent» i per això es va triar aquest estil calcat del castellà amb infinitius.
En canvi, en les traduccions italianes, es va mantindre l’estil amb imperatius, sense fer canvis tan grans com Fitxer » Arxiu. És a dir: aquesta traducció catalana que se n’ix dels estils generals s’ha fet intencionadament.
Conclusions
És dolent tot això que estic comentant? Depèn, com a persona que està relacionada amb el món de la traducció, crec que sí que és dolent. Apple trenca l’homogeneïtat i la qualitat de les traduccions catalanes. Això pot acabar confonent als usuaris, fer perdre vocabulari que s’estava guanyant com «desar» o «cercar» o moltes altres paraules que de no haver estat per la informàtica, s’haurien perdut definitivament. Però la realitat és que jugar amb trencar la terminologia és un joc que llença per terra molts anys de feina de molta gent.
Per acabar, si ens estimem la nostra llengua, crec que queda força clar que les actuacions d’Apple demostren que no és una companyia que respecta el català. Mentre que Google no ha dubtat en afegir el català des de fa anys, sense necessitat que ningú no li pagara, Apple o Microsoft no han actuat així (per unes raons o altres).
La llibertat de la nostra llengua no ha de dependre d’Apple o Microsoft. Ni tan sols de la Generalitat de Catalunya. Depèn de nosaltres.
L’únic programari que assegura que la nostra llengua siga lliure és el programari lliure. Així que deixem-nos d’Apples o Microsofts i dediquem els nostres esforços allà on ens interessa.
Comparteix això:
Feu clic per compartir al Twitter (Opens in new window)
Click to share on Facebook (Opens in new window)
Relacionats
Pau
Un dels fundadors de GNULinux.cat. De Sant Joan d'Alacant, enginyer industrial, desenvolupador de programari,membre de Softcatalà, yogi i fan del Shiatsu.
Previous
Un LibreOffice més lliure de codi innecessari
Next
LibreCAD 1.0, una eina completa CAD 2D
LibreCAD és una eina de dibuix CAD 2D que recentment ha arribat a la versió 1.0 després d'un any de molta feina. Està basada en el ja conegut QCad i ha tingut altres noms com CADubuntu. El seu principal avantatge és que funciona de forma nativa a Windows, Mac OSX i GNU/Linux.
56 comments
Skip to comment form
xavier caballe on 12 de gener de 2012 at 12:32
Reply
Per a la teva informació, al Diccionari de la Llengua Catalana, arxiu és acceptat com a sinònim de fitxer dins de l’àmbit de la informàtica: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=arxiu&operEntrada=0
Cal recordar que el DLC és normatiu. Una altra cosa és que agradi més o menys l’ús d’arxiu.
Joan Montané on 12 de gener de 2012 at 12:53
Reply
És clar que el mot «arxiu» és normatiu, això no ho discuteix ningú. Algú s’imagina que Apple fes servir una sinònim de «File» en la versió anglesa dels seus productes? no, oi? doncs això és el que fa en la versió catalana.
Cal tenir present el tema de coherència terminològica. i l’estandardització de l’experiència dels usuaris. M’explico. En l’inici de la informàtica, cada programa feia servir al seva pròpia terminologia i interfície gràfica. L’usuari s’havia d’adaptar a cada programa, perquè cada programa era diferent, anava al seu aire. Per sort, amb els anys, el sentit comú ha anat imposant-se, i les coses s’han anat estandarditzant (no només en català, en totes les llengües), és l’evolució natural de totes les ciències i tècniques (la fixació d’uns mínims, per permeten estalviar esforços en coses molt freqüents i dedicar-los a coses noves o poc freqüents). Ara, tenim una interfície gràfica homogènia i una terminologia bàsica unificada, bé no del tot, això només passa en llengües «normals», en català no tenim una terminologia bàsica unificada: Apple i els blaveros van a la seva, fan servir mots com «Arxiu», quan el mot «fitxer« ja es troba més que consolidat en l’àmbit informàtic. Realment cal emprar el mot «arxiu»? Em de tenir dues traduccions de LibreOffice, una traducció per Apple i a ser coherents amb la «seva» terminologia i l’altra per a les altres plataformes? Que ens hi estarem 10 anys més per fixar una terminologia bàsica?
No volia parlar del tema dels infinitius, però ja posats…. quan (d’aquí mil anys) puguem adreçar-nos a un producte Apple amb la veu, em sentiré estúpid parlant-li com si fos un indi de les pel·lícules, 🙁
xavier caballe on 12 de gener de 2012 at 14:32
Reply
Joan, estic d’acord amb el que tu dius… és una qüestió d’estil sobre com fer la traducció. Ara bé, l’article publicat pel Pau treu conclusions sobre l’estil i aplica criteris polítics.
Joan Montané on 12 de gener de 2012 at 18:07
Reply
He, he, he, sí, és clar Appleblaveros
És evident que Apple no tradueix «blavero». Ara bé, estadísticament tots dos estils tenen un punt en comú: en cas de dubte trien el terme més proper al terme emprat en la traducció castellana. Segurament els motius són molt diferents, però el resultat terminològic és molt semblant, i això es fa palès en les captures de l’article.
Joan Montané on 12 de gener de 2012 at 18:45
ummm, havia escrit signes de separació entre apple i blaversos a la primera línia, però no hi apareixen, i el sentit és completament diferent. A veure si ara es veu millor
Apple blaveros
Joan Montané on 12 de gener de 2012 at 18:49
doncs no, no surt la separació, 🙁
Pau on 12 de gener de 2012 at 15:44
Author
Reply
Hola,
M’he cuidat de no dir que era «incorrecte», simplement criticar-ho i comparar-ho amb el blavencià. I no per la incorrecció, sinó pel calc del castellà.
yo on 12 de gener de 2012 at 12:52
Reply
Jo al principi me quedat i a que tot això de apple ara xD.
Pero bueno anan al tema suposo que deu aver contractat alguna empresa de traductors o algo, per que si no malament, xD
rogers on 12 de gener de 2012 at 14:17
Reply
Home, menys mal que no ha posat “Archiu” aquesta si que fa mal als ulls…
Vec que el Pau es mes sensible al tema, perque ha fet traduccions, suposo que l’usuari mitjà no s’en adonarà… però si que te raó que els infinitius es podrien evitar.
I suposo que aixo de Ìtems recents ho canviaran, no?
Maroto on 12 de gener de 2012 at 14:30
Reply
Només vull aclarir que en el món Apple sempre s’ha traduit File per Archivo o en català Arxiu. Jo vaig fer la primera traducció de l’antic Netscape al català i per suposat que ho vaig traduir com Arxiu. No té res a veure amb blaverismes, és qüestió de terminologia una mica diferent entre el Mac i el Windows, igual que la “paperera de reciclatge” en Windows és simplement “paperera” en Mac.
I el mateix passa amb l’ús dels infinitius.
Joan Montané on 12 de gener de 2012 at 14:45
Reply
Hola Maroto,
ara ho has dit, vas fer «la primera traducció». Estem parlant (en informàtica) de fa mooolt de temps. La terminologia bàsica no estava fixada. Més o menys, cada programa es traduïa amb uns criteris propis, etc. Apple ha malaguanyat una molt bona oportunitat, després de tant de temps sense tenir traducció al català. Els Windows 3.1 també es va traduir al català, i feia servir una tecnologia que avui ens semblaria absurda, basada en molts substantius (OK->Anul·lació, Cancel->Cancel·lació), amb el temps (Windows 98) es va rectificar i es va anar unificant.
Cal superar aquesta fase, fixar la terminologia i l’estil. I en això Apple no ens ha ajudat gens.
Però bé, suposo que és típic dels catalans, som quatre gats i a ḿés a més dividim esforços, 🙁
Maroto on 12 de gener de 2012 at 15:17
Reply
Puc entendre el que dius en el tema dels imperatius, per exemple, però no veig res de dolent en que File es tradueixi com Arxiu, és una particularitat terminològica del Mac que no tenim perquè perdre. ¿Que dóna la casualitat que una traducció blavera ho traduieix com Archiu? Doncs mala sort, però pura coincidència.
Que vaja, pots titular el post com que “Apple fa una traducció que no segueix l’estàndard” però en cap cas això que dius de “pròpia de blaveros” perquè no té res a veure una cosa amb l’altra.
I t’ho dic perquè he treballat en l’empresa que fa les traduccions (que és externa a Apple) i està a Barcelona i el traductors i correctors són principatins i es basen en uns glossaris que sí, potser són una mica antiqüats, perquè provenen d’una versió que es va traduir del Mac, que crec que va ser la 7.5.3 farà una pila d’anys.
murdock on 12 de gener de 2012 at 15:55
Reply
@Maroto pareix que saps del que parles, es cert que no hi ha hagut subvencions ni acords comercials amb apple per fer la traducció?
Maroto on 12 de gener de 2012 at 16:13
Fa ja cinc anys que estic desvinculat de l’empresa que fa les traduccions per Apple però sí que hi era quan es va fer la primera campanya per traduir l’OS X al català i la veritat és que en aquell moment Apple ni volia sentir a parlar de subvencions ni de res que s’hi assemblés, senzillament en aquells moments a Apple no l’hi interessava.
Val a dir que quan comences a traduir en un idioma, a partir d’aquell moment la feina és constant, a cada actualització van apareixent coses noves, s’ha de fer un test en cada idioma, s’ha de fer un build nou, etc.És a dir, que per molt que et donin una pasta en un moment puntual, tampoc et soluciona gran cosa.
Vaja, que no crec que hi hagi hagut subvenció. Més aviat suposo que hauran vist les activacions que han tingut de l’iphone en català i han pensat que eren suficients per oferir també el Lion en català.
També us diré que Apple té diferents tractaments segons l’idioma: el Tier 0, que és l’anglés, el Tier 1,que són el francés i l’alemany on es tradueix tot el S.O., totes les aplicacions del sistema i també totes les aplicacions de pagament d’Apple, com pot ser el Final Cut o el Logic. Després està el Tier 2, on està el castellà, on es tradueixen sistema i aplicacions de sistema i finalment el Tier 3, on està el portuguès i pel que em sembla el català on només es tradueix el sistema (el “core”) però no les aplicacions com l’iTunes o l’iMovie.
És a dir, que de moment Apple ha començat amb l’opció més “barata”.
Joan Montané on 12 de gener de 2012 at 18:02
Reply
El mot «arxiu» és només un exemple. És evident que cada sistema operatiu té termes específics. Personalment no entenc perquè si, en anglès, Apple fa servir «file« (igual que fa Microsoft i Linux), perquè en català Apple no pot emprar també el mateix mot que Microsoft i Linux «fitxer», és terminologia bàsica. Però bé, és només un exemple.
Reprenc el teu comentari sobre el Netscape. Imagina’t que ets un localitzador pel català de Mozilla. Ara que hauran de fer els localitzadors d’aplicacions Mac (o multiplataforma)? Seguir l’estil d’Apple per ser coherents amb el sistema operatiu? o seguir l’estil més «unificador» (Microsoft/Linux/Softcatalà), on els usuaris tindran una barreja d’estils? I els projectes multiplataforma, hauran de fer el doble de feina? Potser la decisió d’Apple farà que altres plataformes canviïn el seu estil i crearà més divisió?
Ho torno a dir, Apple ha malaguanyat una molt bona oportunitat.
Maroto on 12 de gener de 2012 at 18:33
Jo et dic el que feia jo. Com que era la primera traducció, agafava el glossari de Softcatalà que era majoritàriament un lèxic Windows-friendly. Després feia una cerca i canviava manualment aquells termes que trontollaven en la versió Mac (el nostre amic “arxiu”, la paperera i quatre coses més, tampoc hi ha tantes diferències).
A partir d’aquí ja tenim un glossari bàsic i si saps com funciona el procés de localització hi ha unes eines específiques que recuperen les traduccions i per molt multiplataforma que sigui un programa, has de passar el de cada plataforma per la seva respectiva eina per extreure les cadenes de text i després començar l’enginyeria.
Dóna una mica més de feina, sí, però no tanta i en cap cas “es trenca la unitat de la llengua” ni coses per l’estil.
Jo crec que ho veieu des d’una prespectiva molt allunyada de l’usuari del Mac, perquè vosaltres no el feu servir. Però et ben juro que si alguna cosa em feia mal als ulls quan feia les primeres proves amb el glossari de Softcatalà era veure el maleït “Fitxer” a la barra d’eines.
Quan al món hi havia només Mac i DOS, es comentava entre la “comunitat” el fet diferencial que els de PC feien servir fitxers i el maquers, arxius, per donar a entendre la diferència entre les metàfores del sistema operatiu.
No sé, jo mai li diré fitxer a un arxiu 🙂 és ja una qüestió cultural i per què no, de tossuderia.
I contestant la teva darrera pregunta, la decisió d’Apple no canviarà res. Com sabeu i critiqueu, Apple és un sistema molt tancat, que funciona amb les seves pròpies eines, treballa amb els seus propis traductors i glossaris i per tant no han d’afectar en res a d’altres plataformes les traduccions “propietàries” d’Apple. Tot roman al seu ecosistema.
Joan Montané on 12 de gener de 2012 at 18:56
@Maroto: m’estàs dient que a partir d’ara, els programes multiplataforma hauran d’adaptar la traducció amb l’estil actual a l’estil per a Mac? Si fos un simple canvi de terminologia («fitxer»/«arxiu»), d’acord; però canviar l’estil d’imperatius a infinitius és bastant més de feina.
Per altra banda, ja deia que «arxiu» era només un exemple, però és ben curiós que aquesta diferència entre usuaris Mac (que fan servir arxius) i usuaris Windows/Linux (que fan servir fitxers, i els arxius són una altra cosa més específca) només la tinguin els usuaris catalans. Els anglòfons (tots) fan servir «files» i els hispanòfons (tots) només fan servir «archivos», els catalans som els (únics?) que tenim la terminologia dividida en un concepte tant bàsic de la informàtica. Algú pot explicar-me el motiu? més enllà dels històrics, és clar.
Maroto on 12 de gener de 2012 at 19:18
Comento una mica més avall que els infinitius sí que crec que s’han de canviar. I potser sí que és una mica estrany tenir dues traduccions diferents pel mateix terme en anglès. Però tot i així no veig el mal que pot fer que una empresa opti per una o una altra traducció si ambdues són normatives.
Després, els que tradueixin el Firefox poden mantenir la seva traducció multiplataforma perquè també és normativa, no hi veig més problema.
Ruig on 14 de gener de 2012 at 11:51
Reply
Amb tots els respectes, jo sí que veig malament traduir file per arxiu. És pura influència del castellà. No et diria res si la versió original la paraula l’escrigués com a “archive” però no és el cas. Si als Macs en castellà file es tradueix com a archivo és precisament perquè en castellà a tot arreu s’ha estandaritzat així (Windows i Linux inclosos), no perquè a Mac es vulguin diferenciar o perquè sigui una traducció més correcta. En aquest sentit la terminologia estàndard adoptada en català és més correcta com a traducció i no trencaria cap diferenciació. Si els d’Apple han decidit que volen diferenciar-se amb coses com la tecla de comandament enlloc de la de control en la versió original és cosa seva, però afegir diferències perquè sí en la traducció que no hi eren a la versió original (tant per estil com per terminologia) a mi no em sembla bé.
Ruig on 14 de gener de 2012 at 11:59
O bé, aquest és el meu punt de vista, no sóc filòleg. Si són igual d’acurades les dues traduccions (cosa que tampoc tinc del tot clara ara mateix) llavors em remeto a l’estandarització i prou. 😉
Rafel on 12 de gener de 2012 at 16:26
Reply
Deixem-nos d’històries i peculiaritats absurdes i que no ajuden ni a la fixació de la llengua catalana ni a la diversitat. Una cosa és fer varoants dialectals i una altra cosa traduir d’una manera tan absurda. És que el castellà busca eixes peculiaritats? és que en anglés Mac té térmens diferents als de Windows?
A Mac li importa una merda el català, i la pitjor cosa, a eixa empresa de traducció li hauria de fer vergonya. Sí senyors., les traduccions són convencions, la traductologia té uns estudis específics i se seguixen uns criteris bàsics i marcats. Farien això en castellà o en anglés? I, ja que estem, aquells que ho defenen d’una manera tan pueril basant-se en no sé quina tradició ja és p’a cagar-se. Escrivim Vich que és més treadicional que Vic,no? o Montjuich? En català/valencià fa anys ja que estem formant unes normes bàsiques que tothom seguix, i ara vénen estos i per subnormalitat, desinterés pel català i pijerio a posar pedres en el camí.
I no parle des d’una perspectiva políticaz, parle des d’una perspectiva com a filòleg.
Maroto on 12 de gener de 2012 at 16:42
Reply
Home, en anglès també hi ha diferències, per suposat. Per comentar algunes:
Win > Mac
Control Panel > System Preferences
My Computer > Finder
Settings > Preferences
Recycle Bin > Trash
Shortcut icon > Alias
Taskbar > Dock
I per aprofondir en el terme File, ja quan estava a Softcatalà creia que traduir-ho com a Fitxer era una mala traducció, herència del sistema DOS, que treballava en la metàfora de les fitxes i fitxers. Però si estàs emprant una metàfora d’escriptori i carpetes, què és el que ficaries dintre d’una carpeta?
a) Conjunt de documents acumulats per una persona o per una institució com a resultat de l’activitat pròpia o aliena.
b) Moble o calaix per a posar-hi les fitxes.
Doncs jo prefereixo i crec que és més adient l’opció a, sens dubte.
Marc on 12 de gener de 2012 at 18:46
Reply
Jo no sé veure la diferència entre File en Windows , File en Mac o File en Linux.
En català la norma a l’hora de traduir és:
File>Fitxer
Archive>Arxiu
Traduir File>Arxiu, és incorrecte, per molt que hi hagi una opinió pròpia (que a mi em sembla una mica el sexe dels àngels). I em temo que també té un component important veure el “Archivo” en espanyol.
En terminologia informàtica els mateixos termes s’han de traduir sempre de la mateixa manera, d’acord a unes normes establertes. Si no, és el campi qui pugui, i una llengua com la catalana (que fa servir només un 15% en informàtica) no s’ho pot permetre.
PD: Tinc un MacBook Air amb l’Snow Leopard en anglès. Això de fer servir “Arxiu” per “diferenciar-se” em sembla ridícul (per snob).
Maroto on 12 de gener de 2012 at 19:08
Reply
A mi amb el tema de l’arxiu no em baixareu del burro. 🙂 A banda, és normatiu, ho recull l’IEC i no hi veig cap problema en que una empresa faci servir aquest terme, si li ve de gust, en les seves traduccions. Igual que, a la inversa, no tenim perquè tenir dues traduccions diferents de l’Exit/Quit per molt que siguin dos termes diferents en origen.
Altra cosa és el tema dels infinitius perquè en català l’infinitiu no té valor d’imperatiu i per tant aquí sí que la traducció trobo que és incorrecta i crec que s’hauria de canviar.
De totes formes, estem parlant només d’una beta, a partir d’aquí encara falten un munt de revisions, ja veurem com acaba tot plegat.
Maroto on 12 de gener de 2012 at 21:05
Reply
Per cert, que en castellà també hi ha alternança entre l’ús de Archivos y Ficheros. Pel que veig:
“A veces, los clientes utilizan traducciones diferentes para diferenciarse unos de otros. Por ejemplo, en Microsoft “file” se traduce por “archivo”, y en Oracle se traduce por “fichero”. En España es muy común encontrar “file” traducido por “fichero” y, que yo sepa, no existe ninguna diferencia de significado con “archivo””
http://www.proz.com/kudoz/spanish/it_information_technology/1056221-fichero_vs_archivo.html
I per a mostra:
http://www.linguee.es/espanol-ingles/search?source=auto&query=ejecutar+el+archivo
http://www.linguee.es/espanol-ingles/search?source=auto&query=ejecutar+el+fichero
murdock on 12 de gener de 2012 at 16:36
Reply
gracies per la info! !
Pere on 12 de gener de 2012 at 16:51
Reply
He fet feina de traductor de programari musical i, en la meva opinió, el problema dels infinitius no te rés a veure amb el blaverisme. Afortunadament, teníem accés als texts en francès i alemany (el programari original és alemany) i així podíem anar desfent els nombrosos malentesos per mor de l’ambigüitat que suposa l’ús de formes verbals en infinitiu, imperatiu ¡¡¡ o fins i tot a vegades substantius ! ! !
Per cert, en francès normalment fan servir els infinitius. Save = Enregistrer.
En alemany sembla que podrien usar l’imperatiu. Save = Speichern (Sie), pero en canvi no fan servir Save=Speichert (Du) i per el context es dedueix que també fan servir l’infinitiu.
En italià fan servir els imperatius. Save = Salva i no Salvare.
¿I en català que hauria d’esser correcte? Arxiu, Fitxer? Desa, Desar? Si ni tan sols sabem com hem de pronunciar intErnEt ni .cOm! En la meva opinió intErnet hauria de sonar com intErnacional, intErior i internEt com a la paraula anglesa que és, nEt. I punt cOm igual que cOmercial, que és d’on prové la denominació d’aquest tipus de domini. Es clar que punt cAt ningú ho pronuncia com cAtalunya… Un embull ben gros!
Biel on 12 de gener de 2012 at 17:22
Reply
punt “cum” 😉 com comercial.
jo el que trobo lleig es que vilaweb faci tanta propaganda dels productes d’Apple en canvi mai parli del programari lliure. voslatres sabeu si tenen algun tracte amb Apple aquesta gent? per que per les seves practiques ho sembla.
Maroto on 12 de gener de 2012 at 17:42
Reply
És més senzill que això, en Partal és un maquer de la vella escola. Als anys 90 érem quatre gats i ens coneixíem tots 🙂 En Jordi Vendrell, en pau descansi, n’era un altre…
A banda, com no puc editar, a la llista de diferències en anglès entre Mac i Win me n’he deixat una d’important:
Exit > Quit
Aquí Apple va escollir Quit perquè la combinació de tecles Poma + Q era més còmoda i era una combinació molt utilitzada.
lotiopep on 12 de gener de 2012 at 18:06
Reply
doncs és curios, perque jo vaig conèixer ubuntu gracies a vilaweb.
Joana on 12 de gener de 2012 at 21:53
Reply
De tant en quan surt notícies sobre programari lliure, i quan surt lúltima ubuntu s’en fa ressò
Marc on 12 de gener de 2012 at 18:49
Reply
Amb l’infinitiu/imperatiu no hi ha cap problema: s’han traduït CENTENARS DE MILERS de cadenes (literalment) amb imperatiu.
El problema el tenen els traductors que, tenint tot el seu programari en espanyol/no havent utilitzat mai el català a la informàtica, volen traduir al català d’acord amb el seu costum personal.
Jo quan tradueixo no ho faig d’acord amb el meu parer personal, sinó d’acord amb les normes establertes. Si no, és el campi qui pugui.
lotiopep on 12 de gener de 2012 at 17:22
Reply
Ja us he citat en un comentari al diari Ara. M’agrada com a diari, però es nota que estan a la secta Appleiana.
Joana on 12 de gener de 2012 at 19:06
Reply
Només cal veure la despesa que van fer per tots els redactors. Tots tenen un mac d’aquells de pantalla grossa i plana. I tot això ho van pagar amb la subvenció de la Generalitat.
jonargm on 12 de gener de 2012 at 19:16
Reply
Recordo que al comprar un Apple afegien la 7.0 en català (1 floppy ) any 90 crec, i crec que mai mes varen tenir versions en català. Tot cas, a can Mac son “iDiotes”, ;P
Maroto on 12 de gener de 2012 at 19:22
Reply
Allò va ser un experiment de posar a la venda la versió en català “a banda” del S.O. oficial i la veritat és que va ser un estrepitós fracàs. No se’n van vendre ni 200 unitats.
a on 12 de gener de 2012 at 19:32
Reply
Marc, el que dius de que “la norma en català a l’hora de traduir és utilitzar fitxer” és totalment fals. Això és un criteri particular, perfectament vàlid i fins i tot acceptaria que hauria de considerar-se com a preferent, però la norma sobre el català la fixa el Diccionari de l’IEC, on s’inclou com a accepció d’arxiu:
2 m. [IN] [BB] Fitxer informàtic.
En conseqüència és perfectament lícit referir-se a un fitxer utilitzant arxiu.
Eduard on 13 de gener de 2012 at 01:16
Reply
Bé, jo trobo que l’opinió del Termcat (que és part de l’IEC, per cert) en neologismes cal tenir-la en compte. En http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm assenyala File -> fitxer. S’espera que qui tracta amb neologismes segueixi aquestes convencions per tenir interfícies gràfiques consistents.
Valencià de la Vila on 12 de gener de 2012 at 20:16
Reply
Lamentable article. Si estimem la nostra llengua allò que cal fer és entendre que un idioma ric ho és, en gran mida, perquè té moltes varietats territorials. Quant més fragmentada està una llengua, més rica és. La llàstima és el brutal centralisme lingüístic que patim els valencians, els mallorquins, els lleidetans… o qualsevol catalanoparlant que, territorialment, es trobe lluny de l’àmbit d’ús del català central. Dialecte que, desconec el motiu, per a molts és tracta de l’estandard de la llengua i l’única manera correcta de parlar-ho: FALS.
Sóc valencià i m’estime la meva llengua però a l’hora d’escriure es deuria fer seguint un registre estandard i aprofitant tota la riquesa de cadascuna de les variants territorials. Algú ha llegit Harry Potter en català? La traducció està realitzada per Jordi Pàmies i és tot un homenatge al català central. Amb expressions i mots que per a molts catalanoparlants ens sonen estranyes, però tenim que tragar i aguantar-nos amb una traducció que no ens acaba de representar del tot. Però clar, no podem queixar-nos perquè només el vostre català és el correcte.
Aquest tema em toca molt els pebrots (o les castanyes, que diriem al País Valencià)
Salutacions!
Aljullu on 12 de gener de 2012 at 22:11
Reply
Segons tu, la traducció d’Apple és diferent de la resta de traduccions perquè utilitza un altre dialecte? Jo l’únic que veig és que utilitza una altra guia d’estil (infinitius, «arxiu» en lloc de «fitxer»…).
Pau on 13 de gener de 2012 at 00:27
Author
Reply
No sabies que hi ha una traducció en variant valenciana del Harry Potter?
Potser no saps que jo mateix sóc un dels impulsors de la variant valenciana en el programari informàtic?
Una cosa és la varietat dialectal i una altra diferent és l’estil de traducció.
Juanvi on 12 de gener de 2012 at 21:04
Reply
Sóc valencià i més catalanista que ningú, però m’estime la meua variant dialectal i crec que ens has faltat al respecte en l’article. O siga, que el nostre parlar és blavero? Perquè sembla que vols dir això amb la frase de “No sé si pensar que hi ha algun valencià al darrere”. Només dir-te que molts dels que tu anomenes blaveros fan més per la llengua que tu, perquè ensenyem una llengua rica, en totes les seues variants, i la intentem deslligar de la política, perquè una llengua és molt més que una ideologia. Espere que te n’adones que el que tu fas amb el català central és el mateix que fan els castellans quan diuen “a mi en español, que estamos en España”.
Joan Montané on 12 de gener de 2012 at 21:26
Reply
Crec que en Juanvi i «Valencià de la Vila» no han comprès l’article.
L’article parla de la traducció d’Apple, que empra un estil i terminologia molt semblant les anomenades traduccions blaveres (això és, valencià no normatiu), i prou, no entra a valorar res de les traduccions normatives al valencià. Certament, l’enfocament és provocador, però no hi veig crítica, en cap moment, al valència.
En Pau no està en contra de la diversitat de la llengua i de les traduccions valencianes, heu pixat ben bé fora de test en interpretar això. És tot el contrari, en Pau és un dels principals líders, divulgadors, defensors i col·laboradors de les traduccions al valencià, tot seguint una ortografia estàndard i criteris ben establerts. Aquestes traduccions no tenen res a veure amb les traduccions no normatives. Teniu el web de Softvalencia, on podreu veure tota la feina realitzada per aquest grup de voluntaris. És la força del programari lliure, l’únic àmbit tecnològic on el valència hi és present de forma efectiva.
Resumint:
Voleu promocionar el valencià? feu servir programari lliure!! !
Voleu promocionar el català? feu servir programari lliure!! !
Pau on 13 de gener de 2012 at 00:37
Author
Reply
Gràcies, Joan, per explicar-ho! També és cert que la meua manera de parlar, si no se’m coneix una miqueta, pot portar malentesos.
Juanvi on 13 de gener de 2012 at 01:28
Reply
Després de llegir una mica el teu blog he vist que eres valencià i et demane disculpes per haver-te criticat. És que em molesta que després de tants anys defenent la llengua catalana em trobe amb alguns catalans per a qui no som més que “els que parlem mal”, però veig que tu no eres el cas.
Salutacions i sort amb el teu projecte!
Pau on 13 de gener de 2012 at 07:43
Author
No passa res. Això sempre hem passa perquè sóc molt… sarcàstic. I clar, la gent que no em coneix pot pensar-se que algunes coses les dic amb un sentit que no toca. Estic acostumat, tranquil! 🙂 Tot i així, crec que trauré eixa frase, perquè en realitat no pinta res.
Guillem on 12 de gener de 2012 at 22:03
Reply
Benvolgut, no faig el troll, ni vinc a xafar la guitarra, però l’article, també és “blavero”.
M’he llegit l’article i coincideixo amb el que tu dius, autor, i també amb la teva opinió sobre els debats dels comentaris, tot i que me’ls he llegit en diagonal.
No obstant, la frase “No sé si pensar que hi ha algun valencià al darrere, tot i que blaveros a Catalunya també hi ha uns quants.” no és correcta.
Si no m’erro, (no em dedico a la traducció, però sóc de Vic i aqui la llengua la tenim bastant sana) penso que hauria de ser: “No sé si pensar que hi ha algun valencià al darrere, tot i que DE blaveros a Catalunya també N’hi ha uns quants.
Amb tot el bon rotllo del món eh? però grinyola una mica veure-la dins d’un article que critica una traducció al català, xD
Bona nit.
Toni on 12 de gener de 2012 at 22:37
Reply
Guillem, tu falseja una mica el teu CV i els hi envies a Apple. Si veuen la llum, sigui per una aparició de l’Steve Jobs, o el que sigui i, finalment, s’adonen que l’han ben espifiat, amb la feina que hi ha per fer, tindràs calés després per unes bones vacances al Carib.
Toni on 12 de gener de 2012 at 22:49
Reply
Compte, Pau! Ara no la caguem i llavors ens confirmin que han traduït la interfície fent servir el traductor de Softcatalà.
Les majúscules les respecta el traductor, no? Entenc llavors que aquesta modificació deu ser el valor afegit que hi dóna l’empresa…
Pau on 13 de gener de 2012 at 00:29
Author
Reply
Hahaha, cert! Bé, al cap i a la fi veig que l’article ha tingut ressò. Probablement haguera pogut escriure alguna cosa millor i argumentar-ho millor, però sembla que la qüestió de fons ha calat. Visca!
Marc on 13 de gener de 2012 at 14:32
Reply
Crec que els teusarguments (una “p” majúscula, un “arxiu” [que encara no entenc on està el problema] i un “quant a” que no faria servir ni pompeu fabra) són bastant ridículs.
En comptes de criticar aquestes merdes, hauries de valorar una mica que una empresa amb tanta influència com Apple faci traduccions al català. Cosa que no crec que li comporti cap augment de les vendes.
Hauries de ser una mica mes constructiu, i no un merdes, que és el que demostres amb aquest article
Pau on 13 de gener de 2012 at 18:02
Author
Reply
Gràcies per la teua crítica constructiva, Marc. Potser no has llegit la part de «les coses bones»?
Ruig on 13 de gener de 2012 at 18:04
Reply
Mira, que Apple s’uneixi a la festa (que per cert, ha estat l’última, et recordo que les altres dues alternatives ja porten temps més o menys ben traduïdes) òbviament que sempre és bo, però si ho fan que NO escriguin malament. Per l’amor de Déu, estem parlant d’uns professionals que els PAGUEN per fer això. No pot ser que es passin la normativa catalana pel forro (perquè no és una simple qüestió d’estil, cometen errades ortogràfiques com INALÀMBRIC, que ho vaig veure al meu iPod això). Si ets una persona de carrer dius mira, al pobre les lletres no se li donen bé i tampoc són errors tan greus, però si tu has estudiat això i vius d’això, s’ha d’EXIGIR la feina ben feta. I sinó al carrer i a posa-hi algú altre que sí que en sàpiga, que segur que n’hi ha uns quants ben disposats a fer-ho millor. A un enginyer, si la caga en dissenyar alguna cosa i llavors no funciona bé oi que se’l fot al carrer perquè el consumidor no tolera un mal funcionament? Doncs el mateix.
Si encara haurem de demanar perdó per voler que les coses es facin bé quan es fan. I sobre el tema del “Quant a”, si tan mal et fa als ulls serà que no utilitzes tants programes en català. Ni que fos un arcaïsme…
el_libre on 13 de gener de 2012 at 23:15
Reply
Estrenem el 2012 amb una nova traducció d’Apple (que coneixent l’historial de l’empresa ja és notícia per sí sola).I ens trobem amb un titular que sona “malament” amb una nota aclaratòria gegant en que es parla de blaverisme com estil, etc. No sé si hem perdut el camí o és que volem ser més papistes que el papa.Sóc el primer que em queixo de que empreses grans no tenen respecte per la nostra llengua, i no sé on està la falta de respecte envers ella: en que no tradueixin els seus serveis/productes, o que no ho facin seguint l’estil convingut per una bona part de la comunitat (però mai per la totalitat, a jutjar per la resta de comentaris).
Caldria analitzar la traducció de programari al català/valencià i la seva situació, com per exemple quan fas traduccions de productes mundials,traduccions catalanes dels quals , a la zona dels Països Catalans les fa servir relativament poca gent.Potser el més greu és que a molta gent catalana el fet de tenir el programari en català els importa ben poc, així que suposo que estan ben lluny de preocupar-se de l’estil de la traducció del programari.
Potser el primer respecte que li hauríem de tenir a la nostra llengua és acceptar les seves diverses versions (al marge de si són normatives, pel Diccionari de l’IEC o pel TERMCAT,d’aquí, d’allà, una llengua viva és aquella que es mou) i , si m’apureu, les diverses traduccions, perquè no deixen de ser un esforç on s’empren recursos.Potser el respecte a la nostra llengua primer de tot està en que els usuaris/es emprin la traducció catalana.
Pau on 14 de gener de 2012 at 08:52
Author
Reply
L’estil de traducció no és una qüestió de diversitat. De fet, existeixen traduccions catalanes i en variant valenciana que segueixen el mateix estil.
Com ja he comentat a l’article, em sembla genial que Apple traduïsca els seus productes al català i demostra que realment hi ha una necessitat. Però per ser més cools que el més cool, fan servir un estil totalment diferent, amb errors i que, en realitat, no és més que un calc del castellà. La raó de base no és «diversitat», sinó poder traduir fàcilment des del castellà i no haver-se de trencar el cap amb la versió catalana.
Google fa unes traduccions meravelloses. Així qualsevol cosa pot estar en català.
lotiopep on 14 de gener de 2012 at 10:20
Reply
M’ho sembla a mi, o aquest post és el que més comentaris ha rebut des de fa molt de temps?
Respon a xavier caballe Cancel·la les respostes
Your email address will not be published.
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves.
Post Comment
Search keyword
Entrades recents
[Bash] Ordenar fotos automàticament en directoris
Adblock plus – Publicitat i Firefox
Kernel | La versió 4.6 del nucli Linux arriba amb millores interessants
Etcher | Creador de discos d’arrencada a partir d’imatges iso
Viber | Una alternativa al whatsapp també per a GNU/Linux
Comentaris recents
lorajoler en [Bash] Ordenar fotos automàticament en directoris
[Bash] Ordenar fotos automàticament en directoris – GNULinux||||CAT en Recuperació de dades a GNU/Linux
Eloi en [Nautilus Document Converter] Convertir PDF des del Nautilus
Miquel en Com saber si el nostre ordinador és de 32 bits o de 64 bits
Jordi en Emissores catalanes al Rythmbox
Arxius
novembre 2017
setembre 2016
maig 2016
abril 2016
març 2016
febrer 2016
gener 2016
desembre 2015
setembre 2015
gener 2015
desembre 2014
novembre 2014
octubre 2014
setembre 2014
juny 2014
maig 2014
febrer 2014
desembre 2013
octubre 2013
setembre 2013
agost 2013
juliol 2013
desembre 2012
novembre 2012
octubre 2012
setembre 2012
agost 2012
juliol 2012
juny 2012
maig 2012
abril 2012
març 2012
febrer 2012
gener 2012
desembre 2011
novembre 2011
octubre 2011
setembre 2011
agost 2011
juliol 2011
juny 2011
maig 2011
abril 2011
març 2011
febrer 2011
gener 2011
desembre 2010
novembre 2010
octubre 2010
setembre 2010
agost 2010
juliol 2010
juny 2010
maig 2010
abril 2010
març 2010
febrer 2010
gener 2010
desembre 2009
novembre 2009
octubre 2009
setembre 2009
agost 2009
juliol 2009
juny 2009
maig 2009
abril 2009
març 2009
febrer 2009
gener 2009
desembre 2008
novembre 2008
octubre 2008
setembre 2008
agost 2008
juliol 2008
juny 2008
maig 2008
abril 2008
març 2008
febrer 2008
gener 2008
desembre 2007
novembre 2007
octubre 2007
setembre 2007
agost 2007
juliol 2007
juny 2007
maig 2007
abril 2007
març 2007
febrer 2007
gener 2007
desembre 2006
Categories
Actes
Android
Contingut
Disseny gràfic
Distribucions
Editorials LinuxMagazine
Enginyeria
Entrevistes
Escriptori
General
Humor
Jocs
Llengua catalana
Maquinari
Multimèdia
Notícies
Novell
Nucli
Ofimàtica
Opinió
Periòdic La Bicicleta
Premsa
Programació
Programari
Recull
Setmanari La Directa
Sistemes operatius
Trucs i tutorials
Uncategorized
Virtualització
Web
Xarxes i seguretat
Xarxes socials
Meta
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0 | 0.667405 | curate | {"ca": 0.9341502724551665, "fr": 0.005807260354575456, "sc": 0.0004349049604748139, "en": 0.021566169510604007, "es": 0.027603673667783775, "it": 0.0026605950523165083, "pt": 0.005295607459899205, "ro": 2.5582644733812582e-05, "id": 0.0007674793420143775, "eb": 0.00030699173680575096, "oc": 0.0008698099209496278, "la": 0.00023024380260431324, "ru": 0.0001279132236690629, "de": 0.00015349586840287548} | http://gnulinux.cat/2012/01/12/apple-fa-una-traduccio-propera-al-blaverisme-del-seu-osx/?replytocom=9981 |
mc4_ca_20230418_15_665738 | Dilluns, 13 Juliol 2020 07:50
La rectora de la Universitat Rovira i Virgili, María José Figueras Salvat i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó i Sans es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre L'aventura de PortAventura. L'evolució i l'impacte del Parc Temàtic de Josep Oliveras Samitier, catedràtic emèrit de Geografia de la URV editat per Publicacions URV amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, que tindrà lloc el divendres 17 de juliol a les 7 de la tarda al recinte exterior de la Facultat de Turisme i Geografia, carrer de Joanot Martorell, 15, de Vila-seca.
Targeta presentació (25 download)
Last modified on Dilluns, 13 Juliol 2020 07:58
Llegit 231 vegades
More in this category: « Els reptes i les oportunitats de les zones rurals analitzades per Josep Maria Piñol Alabart Cazarabet conversa amb Renato Simoni, autor de "Walter Katz. Aviador al servicio de la República" » | 0.778167 | curate | {"ca": 0.908695652173913, "en": 0.05, "es": 0.041304347826086954} | http://www.publicacionsurv.cat/noticies-sp-742790655/34-noticies/872-presentaci%C3%B3-del-llibre-l-aventura-de-portaventura |
mc4_ca_20230418_13_294069 | Amb el parenostre, Jesucrist ens ensenya a adreçar-nos a Déu com a Pare. És la pregària filial per excel·lència. Veure l'article complert
Tema 39. La pregària
La pregària és necessària per a la vida espiritual: és la respiració que permet que la vida de l’esperit creixi. Actualitza la fe en la presència de Déu i en el seu amor. Aquest article està dividit en dues parts: Veure l'article (part 1) complert Veure l'article (part 2) complert | 0.685663 | curate | {"ca": 0.9260969976905312, "fr": 0.05542725173210162, "sv": 0.018475750577367205} | https://www.temesdavui.org/ca/recursos_pastorals/resums_vida_cristiana?page=2 |
macocu_ca_20230731_5_10491 | La UIB acull el 31th Colloquium on Generative Grammar
La seu d'aquesta trobada internacional serà l'edifici universitari de Sa Riera (Palma), a iniciativa del departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica i del departament de Filologia Catalana i General de la UIB. La jornada comptarà amb una sessió presencial de dos dies i tema lliure, que anirà precedida per un taller sobre l’adquisició de la llengua en poblacions típiques i atípiques.
Els ponents convidats són el Dr. Ricardo Bermúdez-Otero, professor a la Universitat de Manchester (Regne Unit) i investigador sobre teoria fonològica i morfològica, lingüística històrica i llengües germàniques i romàniques; la Dra. Roberta d’Alessandro, professora a la Universitat d’Utretch (Països Baixos) especialitzada en variació sintàctica, canvi lingüístic en contacte i sintaxi de la llengua patrimonial; i la Dra. Ianthi Maria Tsimpli, professora a la Universitat de Cambridge (Regne Unit), que treballa el desenvolupament del llenguatge en infants i adults.
Aquesta conferència anual se celebra des de 1991 a Espanya, Portugal i França, amb la finalitat d’agrupar lingüistes d’arreu del món per intercanviar opinions i cercar consensos sobre les últimes aportacions a la sintaxi i semàntica, així com a la fonologia de les llengües naturals en el marc de la gramàtica generativa. Està prevista l’assistència d’un centenar de participants.
El comitè organitzador del 31th Colloquium on Generative Grammar està format per la Dra. Maria del Mar Vanrell, la Dra. Elga Cremades, el Dr. Lluís Barceló-Coblijn, la Dra. Ariadna Benet, el Dr. Pedro Guijarro-Fuentes i la Dra. Cristina Suárez-Gómez. | 0.803169 | curate | {"en": 0.03235653235653236, "ca": 0.9029304029304029, "es": 0.06471306471306472} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.