id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_16_371843 | PLUJA DE LLIBRES : Homes sense dones
Jan 27 d’abril de 2015 a les 23:54
A mi també em va agradar molt. De Murakami gairebé només he llegit contes (només After Dark), el tinc molt pendent!
Belly Bolet 28 d’abril de 2015 a les 1:59
Doncs t'animo a seguir descobrint-lo!
XeXu 28 d’abril de 2015 a les 0:03
A mi també em va semblar fantàstic, dels millors que li recordo darrerament. El darrer recull de contes que va arribar aquí 'Després del terratrèmol', em va semblar fluixet, però aquest em va fascinar. Cadascun dels relats té alguna cosa, i un parell excel·leixen, però sospito que és molt personal, i que cadascú preferirà uns o altres, tots són molt bons.
És difícil recomanar Murakami. Aquest és un llibre que no decebrà a cap fan de l'autor, però o bé t'agrada molt, o et deixa estranyat i indiferent. A aquells que ho han provat i no els ha agradat, que també n'hi ha, aquest l'entendran tan poc com qualsevol altre.
Belly Bolet 28 d’abril de 2015 a les 2:02
M'agrada recomanar el que a mi m'ha fascinat per si algu el descobreix de la manera com ho vaig fer jo: per casualitat, per probar.
No he tingut ocasió de llegit "Després del terratremol".
En llegim!! ! | 0.749991 | curate | {"ca": 0.8272569444444444, "fr": 0.1310763888888889, "pt": 0.03211805555555555, "es": 0.009548611111111112} | http://plujadellibresdelabelly.blogspot.com/2015/04/homes-sense-dones.html |
mc4_ca_20230418_12_326016 | Dimiteix Ferran López, el cap dels Mossos durant el 155 - VilaWeb
Dimiteix Ferran López, el cap dels Mossos durant el 155
Andreu Martínez, director general dels Mossos, és qui es farà càrrec del cos de manera transitòria
El comissari ha argumentat la dimissió perquè l’acceptació del càrrec a l’octubre va ser ‘temporal i limitada al període que s’obria amb la nova dependència governativa’ i que amb la constitució d’un nou govern ‘es posa fi a aquesta temporalitat’. Buch ha demanat al director general de la policia, Andreu Martínez, i al seu equip que obrin un ‘període d’anàlisi’ de l’actual estructura del cos policial. Miquel Esquius i Joan Carles Molinero continuaran de moment al capdavant de les comissaries de Coordinació Territorial i Central, respectivament.
Buch ha pres aquesta decisió després de trobar-se amb Ferran López i els màxims comandaments del cos al complex central d’Egara, i de la reunió que el conseller i el president de la Generalitat, Quim Torra, van mantenir el major Josep Lluís Trapero, que va renunciar a tornar a exercir les funcions de cap del cos.
El conseller d’Interior ha mostrat a López la seva comprensió per les raons que han motivat la seva renúncia i li ha agraït els serveis prestats en una etapa ‘especialment complexa’. Segons Interior, també ha mostrat al comissari la seva voluntat de seguir comptant amb la seva ‘expertesa’ i ‘professionalitat’ dins de l’estructura dels Mossos. | 0.874548 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/dimiteix-ferran-lopez-el-cap-dels-mossos-durant-el-155/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_540560 | Hola! Fil senzill, no té més: confessar sobre sexe (experiències, tant de bones com de roÏnes, coses políticament incorrectes, somnis estranys, descobriments en la vostra sexualitat, etc.) perquè el sexe és una part més de la nostra vida diària, i per tant segurament sovint tenim alguna cosa a dir. VA, pecadores i pecadors del racó!
Confesso que l'altre dia vaig fer una cosa a un lloc.
quina merda de confessions que es fan aquí últrimament. | 0.669169 | curate | {"eo": 0.011389521640091117, "ca": 0.785876993166287, "es": 0.20273348519362186} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_195436 | Un any després de la implantació del nou sistema de recollida de residus, es triplica el reciclcatge. El 14 d’octubre…
Llegeix notícia
Contacta amb nosaltres
Adreça:
C/ Barcelona, 49, 3r - 08600 Berga (Barcelona)
Horari d'atenció:
Dll-dv de 8:00h a 15:00h
Telèfon:
93 821 35 53
Correu electrònic:
[email protected]
Whatsapp Facebook Twitter Instagram YouTube Mail
Últimes notícies
Comencen els treballs per condicionar dues zones d’aparcament de vehicles a l’embassament de la Baells
30/11/2022
El Consell instal·larà 10 aparcabicicletes tancats i 40 punts d’assistència i manteniment tècnic de bicicletes al Berguedà
29/11/2022
El Consell Comarcal presenta el nou Protocol per a l’abordatge integral de les violències masclistes al Berguedà amb una jornada formativa
28/11/2022
© Consell Comarcal del Berguedà - 2022
Política de privacitat - Avís Legal - Registre d'Activitats de Tractament - Mapa web - Contacteu amb nosaltres - Accessibilitat - Amb la col.laboració del SOC - FEDER | 0.674011 | curate | {"ca": 0.8424304840370752, "es": 0.016477857878475798, "pt": 0.02368692070030896, "en": 0.08444902162718847, "fr": 0.032955715756951595} | https://www.bergueda.cat/2019/10/23/ |
mc4_ca_20230418_18_157303 | A la taula d'en Bernat, qui no hi és... | comunicació21
Daniel Condeminas i Tejel|2017-02-02T10:27:45+01:002 Febrer 2017|Comunicació21
Fa pocs dies, i després de molts mesos esperant-ho, es va presentar el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya al Parlament. Un document de referència per saber on som i, sobretot, per decidir on volem situar aquesta indústria cultural i comunicativa, clau per al futur de la nostra societat. I un dels aspectes que aquest informe del CAC subratlla, és la necessitat de millorar i incrementar la internacionalització del nostre sector audiovisual.
I una de les eines bàsiques per fer-ho possible és formar part de les organitzacions internacional existents… i ser-ne membre actiu i no pas mirar-s’ho de lluny. Amb diferències de dimensió, competències o dinamisme, totes elles intervenen d’alguna manera o altra en favor dels seus associats. Un fet clau, si pensem que les aliances i coproduccions internacionals seran cada cop més imprescindibles per garantir la bona salut de la indústria audiovisual de cada país. Això sense oblidar l’important paper dels seus organismes reguladors. El panorama de la presència catalana en aquestes entitats, però, és tot menys homogeni: en algunes hi tenim representants de ple dret; en d’altres en tenim però amb un rol inferior o secundari; i en d’altres simplement no hi tenim ningú.
És cert que per a determinades organitzacions el fet que Catalunya no sigui –encara– un Estat és un obstacle insalvable per formar-ne part. En altres casos, l’oposició de la representació espanyola n’ha estat un fre constant a poder entrar-hi. Però la suma d’aquests poderosos handicaps no explica tot l’escenari.
Comencem per situacions ben positives. Hi ha organitzacions i institucions que, gràcies a la combinació d’una exitosa estratègia de reconeixement exterior, i la no existència de barreres a l’ingrés d’organismes que no fossin d’àmbit estatal, disposen de cadira pròpia com la resta d’entitats homòlogues d’altres països. En destacaria un parell: el CAC i l’Acadèmia de Cinema Català. En el cas de la nostra autoritat audiovisual, aquesta és present i activa en diversos organismes internacionals de referència, tant a nivell europeu (EPRA) com llatinoamericà (PRAI), tot i que no hi és al Grup d’Organismes Reguladors de Serveis Audiovisuals (ERGA) creat, fa just ara tres anys, per la Comissió Europea com una mena d’òrgan consultiu. Pel que fa a la nostra acadèmia cinematogràfica, aquesta és l’única integrant de l’European Film Academy que no es correspon a l’àmbit territorial d’un estat.
En una situació intermèdia, apuntem tres exemples ben distints. A la UER o EBU, que representa especialment el sector de les corporacions audiovisuals públiques europees, la CCMA hi té una presència de segon nivell, via Catalunya Música com a “membre participant”, i això només des de fa uns anys. Una estranya situació deguda, en bona part, a la històrica hostilitat de les cúpules de RTVE a una presència normalitzada de la nostra corporació als seus òrgans plenaris, mentre sí hi són la Cope o la SER.
El segon cas intermedi és el de la UIT, l’organisme internacional de les telecomunicacions que depèn de l’ONU, i del qual en surten les grans planificacions de l’espai radioelèctric a nivell mundial i els calendaris d’aplicació corresponents. Una qüestió cabdal, si pensem en el conflictiu procés de suma de bandes de freqüències per als nous serveis de telefonia i connectivitat en mobilitat, que van en detriment dels espais reservats a l’emissió de canals televisius. En aquest organisme, a més dels representants estatals, hi ha membres dels sectors industrials i acadèmics. Amb diferent estatus, hi trobaríem les empreses Cellnex (antiga Abertis Telecom) i Aggaros, mentre que no hi tenim cap, cap, universitat catalana.
El tercer cas intermedi seria el Centre Mediterrani de la Comunicació Audiovisual, CMCA, molt vinculat al món dels documentals. Amb presència de diverses televisions públiques europees i nord-africanes, la presència catalana podríem arribar a dir que existeix per una via indirecta, de la mà de l’Associació de Productors Audiovisuals Independents de la Mediterrània, APIMED, que té la seva seu a Barcelona. En tot cas, aquí també, hi ha molt de camp per recórrer.
Finalment, hi ha organismes on no hi ha cap membre català. I aquí també la casuística és d’allò més diversa. Deixant de banda aquelles organitzacions on l’única presència possible passa pels estats, n’hi ha d’altres on això no és cap obstacle o, si més no, no ho hauria de ser. El cas que crida més l’atenció és el de la COPEAM, la Conferència Permanent de l’Audiovisual Mediterrani, de la qual l’antiga CCRTV en va ser un dels membres fundadors, un any després de la Conferència Euromediterrània de Barcelona de 1995. Posteriorment, però, algú va decidir que la ‘Corpo’ deixés de formar-ne part. Una decisió gens encertada, més si pensem que tot i no tenir ni de bon tros el pes d’altres organismes internacionals com seria el cas de la UER, la COPEAM és una organització que promou coproduccions internacionals, tant de ràdio com de televisió, a més de dinamitzar estudis universitaris sobre comunicació audiovisual a banda i banda de la nostra mar.
Després ens trobem amb dos organismes on no hi som… però tampoc hi és cap membre que provingui de l’actual Estat espanyol. Un és la URTI, nascuda sota els auspicis de la UNESCO a mitjans del segle passat, i que està integrada per televisions i altres organismes audiovisuals d’Europa –com l’andorrana RTVA– així com de l’Àfrica, Orient Mitjà, Àsia i Amèrica del Nord. També queda lluny de la importància de la UER, però tot suma. I l’altre organisme correspon al domini de les entitats privades: parlem de la Coordinadora de Productors Independents de Cinema i Televisió Europeus, CEPI, amb presències destacades dins d’aquest estratègic sector empresarial com són les corresponents associacions britàniques o franceses.
Un cas apart, de gens fàcil valoració, tot pensant en quina hauria de ser l’estratègia exterior dels mitjans pública audiovisuals d’un futur estat independent, és el fet que la CCMA no és membre de l’Associació Europea de Televisions Regionals, CIRCOM, en la qual sí hi són televisions d’àmbit estatal, com la SVT Sueca o la NRK noruega, i també d’altres com l’EPRTVIB de les Illes. Deixem en tot cas aquest tema amb un interrogant.
En resum, com diu la dita popular, a la taula d’en Bernat qui no hi és no hi és comptat. I en un sector tan competitiu com és l’audiovisual, on tothom busca socis o clients, aquí i allà, per fer girar la roda de la seva empresa, no val a badar. Tenim molta feina a fer en l’àmbit internacional i ja estem trigant. | 0.877843 | curate | {"ca": 1.0} | https://comunicacio21.cat/opinio/a-la-taula-d-en-bernat-qui-no-hi-es/ |
mc4_ca_20230418_8_184772 | BREU HISTÒRIA D’UN GRUP EXCURSIONISTA
Corria l’any 1979. En una època de canvis polítics i socials, un grup de joves de diversos pobles de la comarca units per l’afecció d’anar a la muntanya, s’engresquen a crear un centre excursionista. Després de donar-hi voltes el bategen amb l’original nom de Centre Excursionista Baix Penedès i la seva seu social està ubicada a les antigues escoles de Clariana (curiosament pertanyent al Garraf).
En una primera arrencada d’eufòria, s’organitza una marxa pels voltants del pantà del Foix; una trobada infantil al Pont de Ferro, cursets d’escalada, esquí, d’iniciació a l’excursionisme, nombroses sortides arreu del país i s’editen tres números d’un butlletí.
L’any 1982 i seguint amb la dinàmica de reciclar espais, es traslladala seu del local social a les golfes de l’antic ajuntament de Llorenç del Penedès. Es segueixen organitzant, ja sense l’eufòria inicial sortides i l’any 1988 la Trobada d’escaladors del Baix Penedès.
Per imperatius burocràtics de traspassos de competències polítiques de l’estat central a l’autonòmic, s'ha de canviar el nom del centre i a partir de l’any 1990 passa a dir-se Associació Excursionista Montmell.
A partir d’aquest moment s’entra en una davallada d’entusiasme i no es troba un relleu per poder superar aquesta crisi. Durant uns anys només s’organitza la tradicional anada a portar el pessebre, i alguna activitat espaiada i sense continuïtat. Dues vegades es proposa en assemblea, la dissolució de l’associació però cada vegada surten voluntaris per intentar sortir de la letargia en que es troba.
Des de l'any 2006, amb la junta renovada, l'adhesió a l’associació el grup de caminadors Espardenyes de Vetes de Llorenç i i la creació d’una secció de BTT, s’està vivint amb il·lusió una recuperació que esperem sigui molt fructífera, en quan a activitats i a nova gent amb esperit muntanyenc.
Des de l'associació intentem canalitzar i portar a terme les propostes dels socis preparant un calendari de sortides i activitats relacionades amb el mon de la muntanya i l'excursionisme.
D'aquí en surten caminades per les muntanyes del nostre país, seguiment de camins de gran recorregut (GR), rutes en bici de muntanya (BTT), ascensions d'alta muntanya i moltes altres activitats.
Actualment (2019) la junta directiva de l'associació, elegida en la darrera assamblea, està formada per:
Olga Pros (presidenta)
Pere Anton Palau (sots-president)
Salvador Bové (secretari)
Xavier Benito (tresorer)
Joan Giralt (vocal )
Toni Tello (vocal)
Xavier Sanz (vocal)
Josep Coll (vocal)
Actualment no tenim local propi però disposem d'un local compartit amb altres entitats del municipi a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès.
Aquí ens reunim els menbres de la junta una o dues vegades al mes per a preparar les activitats.
Per fer-te soci et pots posar en contacte amb nosaltres a traves del correu electrònic ([email protected]) o bé per telèfon: 977678901 (Xavi)
QUOTES ANY 2019:
La quota anual individual és de 16 €
La quota familiar és de 27 € (inclou fills fins a 18 anys)
Com a entitat pertanyent a la Federació d'Entitats Excursionistes de Calalunya (FEEC) i a la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME) podem tramitar les llicències esportives. | 0.805882 | curate | {"es": 0.011504975124378109, "ru": 0.005597014925373134, "ca": 0.927860696517413, "it": 0.006840796019900498, "en": 0.03544776119402985, "cs": 0.00777363184079602, "nl": 0.004975124378109453} | https://usuaris.tinet.cat/aem/Html/qui_som.htm |
mc4_ca_20230418_6_610585 | Malerudeveure't: El veidedalt als PREMIS BLOC CATALUNYA
Ja podeu votar el veidedalt als PREMIS BLOC CATALUNYA. Com que veig que molts fan autospam, no seré menys... Cliqueu a sobre el dibuix i aneu directes...
Ah, i teniu de temps fins el 10 de setembre!
Post de: Unknown a les 1:17:00 a. m.
De res. Em fots una feinada: votar, rebre un email per confirmar, clicar el link... Si guanyes per culpa del meu vot, me la tallo i em faig monja (aquesta frase no és meva, ja m'agradaria). En qualsevol cas, sort carallot. En el fons (i dit amb la boca petita) tens un blog molt potent.
Ai Veí que vas fer treballar el Paseante de matinada... Tst tst! !
Mira que si guanyes n'ha dit una de bona, eh?? Jo de tu me l'apuntava ben apuntada que jo també t'he votat i ja saps que de mica en mica s'omple la pica...
Doncs ja tens un altre vot!
si no ens fem propaganda nosaltres mateixos...
Fet! Ja saps, els teus desitjos són ordres... ;-)
Joder, aquest és capaç de guanyar. El comentari anterior l'ha escrit un hacker que s'ha fet passar per mi. Jo no et votaria ni de conya.
Bé com a decisió salomònica votaré tots els blogs que conec de la llista inclòs el teu.
Per cert començo a pensar que tu i el paseante sou alguna cosa més que blocaires...
un vot més
Vinga, va... un vot més!
Ja està, veí, ja t'he votat!! !
El pseante,
que sóc impotent, dius?
i de mica en mica es buida el porró!
ui! No ho diguis gaire alt, això!
Alterego del Pasente,
doncs s'assembalva molt a tu!
sí, som veïns de galeria.
merci, encant!
sembla que sigui unes eleccions al Parlament europeu, oi?
Veí, si es porta bé, el votaré.
Amarillo Texas Yellow Pages ha dit...
Oxnard California Business Directory ha dit... | 0.659636 | curate | {"nl": 0.03353658536585366, "eu": 0.032926829268292684, "ca": 0.774390243902439, "fr": 0.0012195121951219512, "oc": 0.025, "en": 0.03048780487804878, "gl": 0.01768292682926829, "es": 0.060365853658536583, "it": 0.001829268292682927, "vi": 0.022560975609756097} | http://malerudeveuret.blogspot.com/2009/07/el-veidedalt-als-premis-bloc-catalunya.html?showComment=1246430821500 |
mc4_ca_20230418_4_41221 | Què veure al centre històric de Tallin, Estònia ~ Quaderns de bitàcola '; } } if( dayCount > fill[valxx]){ cell.innerHTML = ' '; cell.className = 'emptyCell'; } dayCount++; } } visTotal = parseInt(startIndex) + parseInt(fill[valxx]) -1; if(visTotal >35){ document.getElementById('lastRow').style.display = ''; } } function initCal(){ document.getElementById('blogger_calendar').style.display = 'block'; var bcInit = document.getElementById('bloggerCalendarList').getElementsByTagName('a'); var bcCount = document.getElementById('bloggerCalendarList').getElementsByTagName('li'); document.getElementById('bloggerCalendarList').style.display = 'none'; calHead = document.getElementById('bcHead'); tr = document.createElement('tr'); for(t = 0; t < 7; t++){ th = document.createElement('th'); th.abbr = headDays[t]; scope = 'col'; th.title = headDays[t]; th.innerHTML = headInitial[t]; tr.appendChild(th); } calHead.appendChild(tr); for (x = 0; x (')[1]; var selValue = bcList[r]; sel.options[q] = new Option(selText + ' ('+selCount,selValue); q++ } document.getElementById('bcaption').appendChild(sel); var m = bcList[0].split(',')[0]; var y = bcList[0].split(',')[1]; callArchive(m,y,'0'); } function timezoneSet(root){ var feed = root.feed; var updated = feed.updated.$t; var id = feed.id.$t; bcBlogId = id.split('blog-')[1]; upLength = updated.length; if(updated.charAt(upLength-1) == "Z"){timeOffset = "+00:00";} else {timeOffset = updated.substring(upLength-6,upLength);} timeOffset = encodeURIComponent(timeOffset); } //]]>
16:01 Quaderns de bitàcola 1 comentari
Tallin és la capital d'Estònia, un país situat a la vora de la mar Bàltic, al golf de Finlàndia, que el 1991 va obtenir la seva independència de l'antiga Unió Soviètica, juntament amb Letònia i Lituània. Fundada a principis de l'Edat Mitjana, va adquirir molta importància com a port comercial per la seva situació estratègica i va pertànyer a la Lliga Hanseàtica. Aquesta bonica ciutat conserva, com poques a Europa, l'ambient dels segles XIV i XV, pel que el seu centre històric és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1997.
El seu centre històric es pot recórrer en un dia, però és recomanable quedar-se, com a mínim una nit, per poder passejar a última hora del dia, quan la majoria de turistes ja han marxat i els carrers de la ciutat antiga queden solitaris. De fet és el millor moment per visitar-la, ja que passejar pels seus carrers de conte sense gairebé ningú esdevé un moment únic. Perquè tinguis una idea de què et trobaràs a la ciutat antiga aquí t'expliquem alguns llocs que no et pots perdre en la teva visita a Tallin:
Construïda entre els segles XIII i XV, va tenir un eminent caràcter defensiu. Té gairebé 2 quilòmetres de llarg i és una de les més ben conservades de tot Europa. Hi ha un tram restaurat que es pot recórrer entre les torres Kuldjala Torn, Sauna Torn i Nunna Torn.
La muralla va arribar a tenir fins a 46 torres defensives, aquestes són les més famoses:
La torre Paks Margareeta o Margarida la Grossa, amb un diàmetre de 25 metres és la més gran que es conserva. Dins d'aquesta torre trobem el Museu Marítim d'Estònia o Eesti Meremuuseum.
També la torre Kiek in de Kök, de 38 metres d'altura i que data de segle XV; dins hi ha el Museu de la Ciutat i els túnels del bastió, que són el sistema de passadissos construïts sota dels antics bastions del turó de Toompea, dominant la ciutat.
Originalment la muralla va tenir 6 portes d'accés a la ciutat de les que avui es conserven 2. La porta de Viru, que data del segle XIV, i és la principal porta d'accés a la ciutat vella. Conserva les seves torres originals, una de les imatges més típiques de Tallin.
També es recomanable visitar la porta Rannuvärav, que és a prop del port i té adossada la torre Paks Margareeta.
Aquesta cèntrica plaça, cor de la ciutat amb restaurants i terrasses, era en l'antiguitat el lloc on se celebrava el mercat. Hi destaca l'edifici gòtic de l'Ajuntament (Raekoda), construït entre els segles XIV i XV. Té una torre octogonal de més de 60 metres d'altura coronada per un penell en forma de guerrer amb una espasa; és coneguda com el Vell Tomás (Vana Toomas) i és el símbol de la ciutat. La torre, a l'igual que algunes sales de l'edifici, es pot visitar.
Criden l'atenció les curioses gàrgoles verdes de metall que representen caps de drac, a la part alta de la façana de l'edifici. Al davant de l'Ajuntament està la que es diu que és la farmàcia més antiga del món, en actiu des de 1422, la Raeapteek.
Passatge de Santa Caterina
Aquest estret carreró empedrat uneix els carrers Vene i Müürivah, i està cobert per uns arcs de teules. Una de les parets del carreró pertany a l'església de Santa Caterina, un antic convent dominic restaurat al segle XX.
Església de Sant Olav o Oleviste Kirik
És l'església més antiga de Tallin, construïda al segle XII i dedicada a el rei Olaf II de Noruega. Destaca la seva alta i punxeguda torre, d'uns 125 metres, que sobresurt entre les teulades i a la qual es pot pujar per més de 200 graons per admirar les vistes de la ciutat; antigament va poder tenir funció de vigilància o per atreure comerciants.
Situada al cim del turó Toompea, va ser construïda a la fi de el segle XIX i es va convertir en un dels temples ortodoxos més importants de l'aleshores imperi rus. Són característiques les seves cúpules de ceba i la façana està decorada amb alguns mosaics.
Castell de Toompea i Parlament
Al davant de la catedral es troba l'edifici palatí de Parlament d'Estònia, amb la seva característica façana rosa, que forma part del Castell Toompea.
El castell data del segle XIII encara que va ser reconstruït durant el XVIII; actualment només es conserven els murs nord i oest. La torre més famosa del conjunt és cridada Pikk Hermann, i en ella oneja la bandera d'Estònia.
Al turó Toompea, és el lloc des del qual s'obté la imatge més típica de Tallin, amb les seves teulades i cúpules, així com vistes del port i la part més moderna de la ciutat.
A banda d'aquests indrets que hem esmentat, hi han molts altres racons del centre històric que de ben segur són encantadors. Com hem comentat, si passeges a última hora del dia els descobriràs tu mateix.
Publicat a: Ciutats , Estonia , Europa , Tallin
Una ciutat preciosa i poc coneguda, una combinació perfecte per viatjar sense aglomeracions de turistes...
Torno després d'una llarga temporada absent! us he trobat a faltar!
Gràcies per compartir els viatges i experiències amb la teva família amb nosaltres!
21 de novembre de 2019 a les 12:42 | 0.728454 | curate | {"en": 0.239258114374034, "ca": 0.7554868624420402, "fr": 0.005255023183925811} | https://www.quadernsdebitacola.com/2019/11/que-veure-al-centre-historic-de-tallin.html |
macocu_ca_20230731_3_333762 | Fran Ochoa té trencat el lligament encreuat anterior del genoll esquerre
Fran Ochoa, que es va lesionar a la tercera jornada de lliga contra la UE Sant Andreu, passarà per quiròfan aproximadament d’aquí a dues setmanes | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_214714 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | SANTES CREUS CLUB ESP.,C - TORREFORTA, C.D.C.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.22070626003210272, "ca": 0.6035313001605136, "en": 0.08667736757624397, "pl": 0.012841091492776886, "nl": 0.02247191011235955, "pt": 0.026484751203852328, "fr": 0.02247191011235955, "id": 0.004815409309791332} | : /acta/1920/futbol-7/prebenjami-7/grup-11/7pb/santes-creus-club-esp-c/7pb/torreforta-cdc-b |
oscar-2301_ca_20230418_5_213366 | (CR) Arran de la polèmica sobre el currículum de l'assignatura de religió, l'Escola Pia de Catalunya ha fet un comunicat aquest dilluns en el que remarquen que "ja fa anys" que han "fet opció per l'ensenyament del fet religiós des d'un enfocament no confessional".
per Catalunya Religió
Bisbat de Girona: "Si algun docent de religió fa resar a les aules, no fa el que ha de fer"
(CR) Aquest divendres en una roda de premsa el bisbat de Girona ha presentat seu posicionament sobre la publicació al BOE del nou currículum de religió catòlica. Pere Micaló, delegat episcopal d’Ensenyament, ha explicat un document de 14 punts que entre altres aspectes remarca: | 0.84782 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.catalunyareligio.cat/ca/etiqueta/lomce-14 |
mc4_ca_20230418_11_288270 | Com saber quina és l'adreça (URL) del meu blog | BlogsCat
Com saber quina és l’adreça (URL) del meu blogInici Com saber quina és l’adreça (URL) del meu blog L’adreça del blog, també anomenada URL (Uniform Resource Locator) és la que apareix en la barra de navegació del teu navegador web i es tracta de la direcció del teu blog per la qual la gent el pot trobar.
Si no recordes quina és l’adreça del teu blog la pots trobar en un email que et vam enviar el dia en que et vas crear el blog. En aquell email t’especificàvem l’adreça, el teu usuari i contrasenya per editar el teu blog. T’adjuntem una captura del email:
És important diferenciar entre “blogscat.com/ElMeuBlog” i “blogscat.com/a/ElMeuBlog” ja que s’accedeix des de diferents llocs al Tauler d’Administració del blog.
Si de totes maneres no trobes l’adreça del blog intenta fer memòria i recorda si et vas crear el blog abans del 13 de juny de 2016 o posterior. Si el vas crear abans el més possible és que l’adreça sigui de l’estil blogscat.com/ElMeuBlog i a posterior, blogscat.com/a/ElMeuBlog.
Si tens més dubtes estem oberts a que ens contactis des del email [email protected] | 0.82281 | curate | {"ca": 0.9709507042253521, "es": 0.029049295774647887} | http://blogscat.com/com-saber-quina-es-ladreca-url-del-meu-blog/ |
mc4_ca_20230418_12_186841 | Marsella - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marsellés)
Aquest article tracta sobre la ciutat francesa. Si cerqueu l'as de l'aviació alemany de la II Guerra Mundial, vegeu «Hans-Joachim Marseille».
Marsella (Marselha [maʀˈsejɔ, maʀˈsijɔ] en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els habitants de Marsella s'anomenen marsellesos.
43° 17′ 48″ N, 5° 22′ 35″ E / 43.296666666667°N,5.3763888888889°E / 43.296666666667; 5.3763888888889
Cantó de Marsella Lei Tres Lutz
Cantó de Marsella Sant Macèu
Cantó de Marsella Lo Camàs
Cantó de Marsella Sant Bartomieu
Cantó de Marsella Belsunce
Cantó de Marsella La Poncha Roja
Cantó de Marsella Lei Cinc Avengudas
Marsella La Bèla de Mai
Cantó de Marsella La Blancarda
Cantó de Marsella La Capeleta
Cantó de Marsella La Poma
Cantó de Marsella Lei Grands Carmes
Cantó de Marsella Leis Olivas
Cantó de Marsella Masargas
Cantó de Marsella Montolivet
Cantó de Marsella Nòstra Dama Limit
Cantó de Marsella Nòstra Dama dau Mònt
Cantó de Marsella Sant Giniés
Cantó de Marsella Sant Just
Cantó de Marsella Sant Lambert
Cantó de Marsella Sant Mauron
Cantó de Marsella Santa Margalida
Cantó de Marsella Vauban
Cantó de Marsella Verduron
Cantó de Marsella La Ròsa
3.554,95 hab/km²
La Pena d'Evèuna
Sètge de Marselha
setge de Massília
• Mayor of Marseille
Jean-Claude Gaudin (25 juny 1995)
13000, 13001, 13002, 13004, 13003, 13005, 13006, 13007, 13008, 13009, 13010, 13011, 13012, 13013, 13014, 13015 i 13016
491 i 496
Marsella és la segona comuna més habitada de França amb una població de més de 820.900 habitants, principal centre econòmic i major metròpoli del Migdia francès, agrupant prop d'1.605.000 persones en l'àrea urbana de Marseille-Aix-en-Provence. És el port comercial més important de França i del Mediterrani, tercer en importància d'Europa després de Rotterdam i Anvers, centre d'important activitat industrial especialitzat en la petroquímica i el refinament de petroli, construcció naval i indústries diverses, és també un nus de comunicacions de les rutes d'enllaç entre París, Itàlia, Suïssa i Espanya. Marsella és seu d'un arquebisbat i centre universitari de primer ordre fundat el 1409.
El mot Marsella ve de Massalia, nom de la colònia comercial fundada per mariners foceus cap al 600 aC, de la qual se'n conserven les restes més antigues de la viticultura a França introduïda en el segle IV aC. Seu d'un vescomtat en el segle IX dependent després del comtat de Provença, va ser incorporada a la corona de França el 1481 i va aprofitar per al seu creixement l'aliança estratègica d'aquesta amb l'Imperi Otomà durant el Renaixement i l'Antic Règim. Amb la Revolució, que va batejar amb el nom de Marsellesa la marxa militar que més tard es va convertir un dels símbols nacionals de França, la ciutat va ser escenari de l'anomenat Terror Blanc i durant el segle XIX, escenari d'un ràpid progrés amb l'expansió colonial francesa cap a Algèria i l'obertura del Canal de Suez. Va ser parcialment destruïda durant la Segona Guerra Mundial i un dels objectius de l'Operació Dragoon. Lloc de passada tradicional dels fluxos migratoris que van anar incrementant el caràcter multicultural de la ciutat, la crisi econòmica dels anys 1970 va provocar, no obstant això, un descens notable de la població, la pèrdua de poder adquisitiu i l'accentuació dels conflictes socials en l'últim quart del segle XX per a anar recuperant-se gradualment i esdevenir una de les urbs més importants de la regió Euromediterrània.
3.1 Prehistòria i Antiguitat Clàssica
3.4 Segles XVIII i XIX
3.6 Segle XXI
6.1 Nascuts a Marsella
6.2 Morts a Marsella
L'escut d'armes i la bandera de Marsella són símbols tradicionals representatius de la ciutat i tenen el seu origen en la edat mitjana. El blasó o descripció heràldica es formula de la següent manera:
« En camp de plata, una creu d'atzur »
La representació més antiga conservada del blasó marsellès es troba en un manuscrit il·luminat, datat a la fi del segle XIII o principis del XIV, on apareix reproduït en relació a l'època de les croades. Aquest escut d'armes tradicional va ser difós en documents i encunyacions numismàtiques fins que a partir del segle XVI, la impremta va incrementar la seva distribució. També va servir com a mitjà de difusió l'arquitectura local oficial i la imatgeria municipal de la qual se'n conserven nombrosos exemples.
La posterior evolució de l'heràldica va enriquir, a imatge dels escuts d'armes dinàstics, la complexitat del símbol en incloure segons els gustos artístics de cada època, ornaments exteriors. L'edicte de Colbert del 10 de juliol del 1699 pel qual es regulaven les armeries del regne de França va confirmar l'ús del blasó tradicional, fins que després de la Revolució, l'Assemblea Constituent va abandonar per un decret de supressió del 21 de juny del 1790 la tradició heràldica considerada com a representativa dels costums classistes de l'Antic Règim.
Quan la rehabilitació de l'ús dels escuts d'armes municipals va ser aprovada per decret imperial el 1809, la corporació marsellesa de llavors va incloure juntament amb la creu, les figures d'unes abelles i un navili, però amb escassa difusió.
El 25 de novembre del 1815, en temps de Lluís XVIII, es va reprendre l'ús de l'escut tradicional al qual es van afegir com a sostenidors o figures ornamentals animals, un lleó amb caduceu, símbol de Mercuri, i d'un toro amb un trident als quals es va unir una corona mural a partir del 1833. Des del 1883 es van difondre nous afegits: una cornucòpia i les paraules en llatí Massilia civitas. Un altre lema: "Actibus immensis urbs fulget Massiliensis" és també emprat en algunes representacions, que vol dir: «La Ciutat de Marsella brilla per les seves grandioses accions». [1]
Aglomeració urbana del sud de França, Marsella, del grec Massilia, és el primer port francès, i fa gala de capital del sud de França.
Hom la coneix com la Ciutat Focèa en occità (i la Cité Phocéenne en francès), ja que va ser fundada el 600 aC per uns mariners grecs de Focea. Va ser anomenada al començament Phokaia, de la mateixa manera que l'antiga capital dels foceus. Aquest nom, però, esdevingué després Massília a l'època romana.
Els foceus s'hi van implantar ràpidament i van construir una ciutat, anomenada Massàlia, decididament volcada cap a la mar i el comerç. Així, al llarg de l'extensa història de Marsella ha estat el comerç (i els comerciants) els qui han decidit el destí de la ciutat: guerres, paus i aliances. La llegenda de la trobada i de l'aliança entre el mariner Protis (foceu) i la bella Gyptis (marsellesa del temps romà) n'estableix fermament la tradició com a ciutat comercial.
De tornada a Catalunya de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim, la flota va destruir el port de Marsella, el més important dels dominis angevins,[2][3] culminant el seu declivi com a potència marítima. [4] La nau de Romeu de Corbera, al capdavant de les altres galeres de l'estol, va trencar les cadenes que tancaven el port, que es troben a la Catedral de València
L'altra característica de la ciutat és el moviment continu envers l'autonomia enfront de les altres ciutats i poders (sobretot de França, del rei de França i de París), ja que canviava d'opinió (i de sobirà) segons li interessava. Durant molt de temps, es va autoadministrar. Només és a partir de la Revolució Francesa, i de la uniformització del territori francès (llengua, moneda, dret) que Marsella perd aquesta especificitat que sempre ha intentat de conservar.
Prehistòria i Antiguitat ClàssicaModifica
Port vell de Marsella (Vieux-Port de Marsella).
Vegeu també: Piteas
Diversos jaciments i estudis arqueològics de diferents assentaments testifiquen la presència humana de manera contínua a Marsella des de la prehistòria. Les pintures rupestres paleolítiques en la cova submarina de Cosquer, prop de la “calanque de Morgiou”, datades entre el 27.000 i el 19.000 aC, testimonien la presència humana a l'àrea de Marsella des de fa més de 30.000 anys. [5] En el lloc arqueològic del pujol de Saint-Charles, ja al centre urbà, s'han trobat restes d'habitatges i construccions en maó del neolític, cap al VI mil·lenni a. C., període coincident amb l'escenari de colonització per part de pobles navegants-agricultors originaris del Mediterrani oriental que van introduir l'agricultura, la ramaderia, la terrisseria i el treball del poliment de pedra des de llavors a l'àrea de Marsella i del sud de França. [6]
La data de la seva fundació, el 600 aC com a polis, és confirmada per diferents autors antics, amb variacions, i per troballes arqueològiques. Es desconeix la raó però Justí i Aristòtil esmenten un mite fundacional sobre un casament entre el grec Protis (Euxenus) i la princesa local Giptis (Petta). [7][8]
Segons expliquen les cròniques de Tucídides,[9]uns grecs de Focea, a la península d'Anatòlia, van emprendre la fundació de l'establiment comercial o emporion de Μασσαλία (Masalia) cap al 600 aC, si bé les circumstàncies i la data precisa de la fundació d'aquesta colònia segueixen sent imprecises. Des d'allí els grecs van remuntar el Roine cap al naixement del Danubi, on van trobar les tribus celtes i van comerciar amb elles.
Els masaliotes van fundar altres assentaments en la costa de la península Ibèrica, com Emporion (Empúries) i Hemeroscopion. [10] El culte a Artemisa Efesia era destacat de manera que van difondre el seu culte en aquestes colònies posteriors i fins i tot la imatge d'Àrtemis que els romans tenien en el turó Aventí havia estat realitzada prenent com a model la dels masaliotes. També hi havia un santuari d'Apol·lo Delfini[11] i un temple d'Atenea amb un xóanon de fusta de la deessa. [12]
Masalia va ser, a més, el punt de partida del què la civilització hel·lenística i la seva escriptura es va propagar entre els pobles gals i del nord d'Europa, que van aprendre a transcriure la seva pròpia llengua en caràcters grecs. L'historiador Jean-Louis Brunaux diu que els druides van ser els principals beneficiaris d'aquesta escriptura, que van emprar també pel comerç i la notació científica. [13]
El desenvolupament posterior de Masalia, que aconseguiria un important nombre d'habitants i la categoria de polis (ciutat estat), la van convertir en un port de referència grec a Europa occidental, aliat més endavant, de la República Romana en les seves disputes amb etruscs, celtes i Cartago. La colònia grega va prosperar gràcies a la seva posició com a pont de comerç entre Roma i els pobles de l'interior de la Gàl·lia, facilitant l'intercanvi de béns manufacturats, esclaus i, particularment, de vi l'elaboració del qual i cultiu a Marsella es remunta al segle IV aC, com han posat de manifest les excavacions en el pujol de Saint-Charles amb la troballa dels substrats de viticultura més antics descoberts a França. En el 49 aC, a conseqüència del seu suport al partit de Pompeu el Gran en el seu enfrontament amb Juli Cèsar, va ser annexionada a Roma per aquest últim després de vèncer i capturar a la seva flota, adoptant el nom llatí de Massilia.
L'administració romana va respectar en profit del desenvolupament de la ciutat, la fundació construïda pels grecs, cosa que testimonien els jaciments arqueològics, els quals mostren treballs d'ampliació. Els romans van aportar també noves infraestructures, com el clavegueram públic, del qual Massilia va ser la primera vila de les Galias a ser equipada. Pàtria del cèlebre marí Píteas, Massilia va estar governada per un consell de 15 senadors triats entre els 600 del Senat, si bé, el control efectiu era ostentat per tres d'ells. [14]
D'acord amb la tradició catòlica, Maria Magdalena va difondre el cristianisme a Provença des de Massilia juntament amb Llàtzer de Betània,[15] que seria, segons alguns autors, el primer bisbe de la diòcesi de Marsella. [16] Del període d'expansió cristiana es conserva l'epitafi dels probables màrtirs Volusià i Fortunat, considerada la més antiga de les inscripcions cristianes. [17]
Després de la descomposició de l'Imperi Romà a Europa Occidental en el segle V, la ciutat va passar a ser governada pels visigots, que la van cedir als ostrogots després de la Batalla de Vouillé el 507, per evitar que caigués en mans dels francs que, no obstant això, van acabar per ocupar-la.
A principis del segle viii, la destrucció del regne hispà-visigot pel Califat Omeia i la instauració del seu poder en la Península Ibèrica, va iniciar un període de disputa pel control d'Europa Occidental amb l'Imperi Carolingi, que va afectar al desenvolupament de Marsella i les altres viles franques de la costa mediterrània, principalment en la primera meitat del segle IX, amb el fenomen de la fustigació de les rutes comercials per la pirateria. Marsella va ser atacada i saquejada dues vegades en aquell període per tropes musulmanes enviades des d'al-Ándalus, el 838 i el 846. [18][19] La decadència econòmica és manifesta durant tot el segle X i Marsella no va poder veure confirmats els seus privilegis municipals,[20] però va ser recuperada una vegada integrada en les possessions dels comtes de Provença. El 1262, la ciutat es va rebel·lar sota el comte Hugues des Baux, germà de Barral des Baux i Bonifaci VI de Castellana contra el comandament dels angevins però va ser sotmesa per Carles I d'Anjou. [21] El 1347, la ciutat va ser un dels focus de penetració a Europa de la devastadora epidèmia de pesta negra, per la seva condició de port, que va causar prop de 50.000 morts, del seu total de 90.000 habitants. Encara sense recuperar-se del desastre demogràfic, la ciutat és atacada i saquejada durant 3 dies el 1423 per la flota d'Alfons el Magnànim, en resposta a les pretensions de Lluís III de Nàpols per recuperar el domini dels territoris del sud de Itàlia. ( Vegeuː Saqueig de Marsella)
Torre de Renat I de Nàpols de mitjan segle XV, en el fortí de Saint Jean.
El 1437, Renat I de Nàpols, que va succeir al seu pare Lluís II de Nàpols com a rei de Sicília i duc d'Anjou, va arribar a Marsella i es va establir per ser un dels més enriquits assentaments fora de París. Marsella va ser després usada pel duc d'Anjou com a base marítima estratègica en la reconquesta del seu regne de Sicília. El rei Renat, que desitjava dotar l'entrada del port amb una sòlida defensa, va decidir construir sobre les ruïnes de l'antiga torre Maubert i establir un seguit de muralles que protegien el port. Jean Pardo, enginyer, va concebre els plans i Jehan Robert, constructor de Tarascon, va dur a terme el treball. La construcció de les noves defenses de la ciutat va tenir lloc entre el 1447 i el 1453. El comerç va florir a Marsella també en aquest període i el gremi va començar a establir una posició de poder dins dels comerciants de la ciutat. Renat també va fundar la Corporació de Pescadors.
Marsella es va unir a la Provença el 1481 i l'any següent es va incorporar al Regne de França, però aviat va adquirir una reputació de ciutat díscola enfront del govern central.
Uns 30 anys després de la seva incorporació, Francesc I va visitar Marsella, atret per la seva curiositat per veure un rinoceront que el rei Manuel I de Portugal va enviar al papa Lleó X, però que havia naufragat en l'illa d'If[a]. Com a resultat d'aquesta visita, es va construir la fortalesa del castell d'If, la qual cosa no va bastar per impedir el setge per l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic uns anys més tard. Cap al final del segle XIV Marsella va sofrir un altre brot de la pesta, la qual cosa va contribuir perquè poc després es fundés un hospital anomenat Hôtel-Dieu[b].} Un segle més tard el rei Lluís XIV va haver d'anar a Marsella, al capdavant del seu exèrcit, amb la finalitat d'anul·lar l'aixecament local contra el governador. A conseqüència d'això, es van construir a la zona del port dos fortins, el de Sant Joan i el de Sant Nicolau i es va establir una gran flota.
Interior del port de Marsella, de Joseph Vernet (1754).
En el transcurs del segle XVIII, es van millorar les defenses del port i es va fer més important com a port militar en el Mediterrani. El 1720, la gran pesta de Marsella, una variant de la pesta negra, va provocar 100.000 morts a la ciutat i les províncies limítrofs. [22] Jean-Baptiste Grosson, notari reial, va escriure del 1770 al 1791 l'almanac històric de Marsella, Recueil des antiquités et des monuments marseillais qui peuvent intéresser l'histoire et els arts, ("Col·lecció d'antiguitats i monuments de Marsella que poden interessar a la història i les arts"), que durant molt temps va ser el principal recurs en la història dels monuments de la ciutat.
La població local va abraçar amb entusiasme la Revolució francesa i 500 voluntaris van marxar a París el 1792 per defensar el govern revolucionari. En la seva marxa de Marsella a París cantaven una cançó, que va passar a ser coneguda com La Marsellesa, avui dia convertida en l'himne nacional de França.
Amb tot, la implicació de Marsella en el moviment federalista fa que els primers mesos de l'any 1794 la Convenció Nacional passi a denominar-la, com a represàlia, la "Ciutat sense nom".
Durant el segle XIX les instal·lacions portuàries es van ampliar i es van instal·lar moltes fàbriques, la ciutat va ser lloc d'innovacions industrials i de creixement en la indústria manufacturera. L'augment territorial durant l'Imperi Francès per les conquestes efectuades des del 1830 endavant (sobretot a Algèria) van estimular el comerç marítim i van augmentar la prosperitat de la ciutat. Les oportunitats marítimes també van augmentar amb l'obertura dels canals de Caront (1863) i Rove (1911), que comuniquen el port marsellès amb l'Estany de Berre i el delta del riu Roine. Especialment significativa per al comerç marítim va ser l'obertura del Canal de Suez el 1869. Aquest període en la història de Marsella es reflecteix en molts dels seus monuments, com l'obelisc napoleònic de Mazargues i l'arc de triomf al final del carrer d'Aix.
Durant la primera meitat del segle XX, Marsella va celebrar el seu estatus de comerç i port de l'imperi a través de la seva condició colonial del 1906 al 1922, amb la monumental escala de l'estació de ferrocarril, que glorifica les conquestes colonials franceses. El 1934, Alexandre I de Iugoslàvia va arribar al port per reunir-se amb el ministre d'Afers exteriors francès Louis Barthou, però va ser assassinat allí per Vlada Georgieff.
Port marsellès després de la segona guerra mundial.
Durant la segona guerra mundial, va ser ocupada per la Wehrmacht entre novembre del 1942 i agost del 1944 i va sofrir greus destrosses. Una gran part del nucli antic de la ciutat va ser dinamitat en un projecte massiu de neteja, amb la finalitat de reduir les possibilitats d'ocultar membres de la resistència que operaven als edificis antics de gran densitat de població. Els governs de l'Alemanya Oriental, l'Alemanya Occidental i Itàlia van pagar massives reparacions, més els interessos composts, per compensar als civils morts, ferits o els qui van quedar sense llar o en la indigència a conseqüència de la guerra i per a la reconstrucció de la ciutat.
Marsella va ser una important ciutat d'acollida per a l'exili català. Destaca l'activitat del Cercle Català de Marsella. L'any 1967 van tenir lloc a Marsella els Jocs Florals de la Llengua Catalana.
A partir de la dècada del 1950, la ciutat va servir com a port d'entrada a França per més d'un milió d'immigrants. El 1962, després de la independència de Algèria, va haver-hi una gran afluència que va incloure uns 150.000 pied-noirs. [23] Molts dels immigrants han romàs i han donat a la ciutat un vibrant barri africà amb un gran mercat.
L'any 1995 s'activa el projecte Euromediterranée que persegueix la rehabilitació del port i altres sectors del nucli històric de la ciutat fortament degradats. [24] En el marc d'aquest projecte, l'any 2013, amb motiu de la capitalitat europea de la cultura, s'inauguren diversos equipaments culturals al sector del port (destacant el MUCEM) amb els quals es persegueix un impuls renovador semblant al que va tenir el Museu Guggenheim per a Bilbao. L'any 2016 es dissenya un pla per a la reforma del polígon de La Castellane, possiblement la zona perifèrica més deprimida de Marsella. [25]
Marsella està dividida en 16 arrondissements (districtes) i aquests se subdivideixen en barris (111 en total). Els districtes es troben reagrupats per dos en sectors, i cada sector té un consell i un batlle, com a París i a Lió.
Les eleccions municipals es desenvolupen per sectors. Cada sector elegeix consellers (303 en total), un terç dels quals són consellers municipals.
Nombre de consellers elegits per sector:
Consellers per sector 22 16 22 30 30 26 32 24 202
Consellers municipals 11 8 11 15 15 13 16 12 101
Nombre total de consellers 33 24 33 45 45 39 38 36 303
Vista panoràmica de Marsella des del mar.
La gran escala, Marsella.
Catedral de Santa Maria la Major, Marsella.
Darrers batlles de Marsella:
1953-1986: Gaston Defferre (ja va ser batlle del 1944 fins al 1946, reelegit el 1959, 1965, 1971, 1977, 1983)
1986-1995: Robert Vigouroux (reelegit el 1989)
1995-: Jean-Claude Gaudin (reelegit el 2001)
Al Consell General de les Boques del Roine, Marsella representa 25 dels 58 escons, des de la darrera modificació cantonal de febrer del 2003, que ha entrat en vigor amb les eleccions cantonals del 2004. Els 25 cantons de Marsella són:
Marseille-La Belle-de-Mai (25 878 habitants) ;
Marseille-Belsunce (27 992 habitants) ;
Marseille-La Blancarde (30 168 habitants) ;
Marseille-Le Camas (27 506 habitants) ;
Marseille-La Capelette (34 292 habitants) ;
Marseille-Les Cinq-Avenues (29 846 habitants) ;
Marseille-Les Grands-Carmes (29 060 habitants) ;
Marseille-Mazargues (35 890 habitants) ;
Marseille-Montolivet (33 644 habitants) ;
Marseille-Notre-Dame-du-Mont (31 102 habitants) ;
Marseille-Notre-Dame-Limite (33 472 habitants) ;
Marseille-Les Olives (26 945 habitants) ;
Marseille-La Pointe-Rouge (31 116 habitants);
Marseille-La Pomme (38 701 habitants) ;
Marseille-La Rose (33 206 habitants) ;
Marseille-Saint-Barthélemy (37 629 habitants) ;
Marseille-Sainte-Marguerite (36 868 habitants) ;
Marseille-Saint-Giniez (34 607 habitants) ;
Marseille-Saint-Just (32 749 habitants) ;
Marseille-Saint-Lambert (26 218 habitants) ;
Marseille-Saint-Marcel (29 981 habitants) ;
Marseille-Saint-Mauront (40 816 habitants) ;
Marseille-Les Trois Lucs (25 324 habitants) ;
Marseille-Vauban (29 668 habitants) ;
Marseille-Verduron (35 752 habitants).
La basílica de Notre-Dame de la Garde, d'estil romànico-bizantí (segle XIX) situada dalt d'un turó des d'on es pot gaudir d'una excel·lent vista panoràmica de la ciutat.
L'abadia de Sant Victor, històricament vinculada a diversos monestirs catalans. Important col·lecció de sarcòfags paleocristians a les seves criptes i tomba romànica de l'abat Isarn. [26]
El barri històric dels artesans del Panier.
La Vielle Charité, construïda en el segle XVII per a confinar-hi pobres i captaires. Obra de l'arquitecte i escultor marsellès Pierre Puget.
El Port Vell, amb l'ajuntament i els blocs amb porxos construïts després de la segona guerra mundial per substituir els que van ser dinamitats pels alemanys.
La catedral de Santa Maria la Major, d'estil romànico-bizantí (segle XIX).
La font monumental de Palais Longchamp, construïda al segle xix per celebrar una important millora en el proveïment d'aigua a la ciutat.
La gran escala, accés monumental a l'estació de ferrocarril de Sant Carles
La Unitat d'Habitació de Le Corbusier, que figura inscrita a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco
Escultures públiques de l'escultor marsellès César Baldacciniː el Polze, a l'entorn del Museu d'Art Contemporani, i Hèlix (Memorial dels repatriats d'Algèria)
Estadi Velòdrom, de l'Olympique de Marseille, renovat amb motiu del Campionat d'Europa de Futbol 2016
Les Calanques (o Cales de Cassis)
L'illa i el castell d'If
El passeig de la Corniche
El barri de l'Estaca (un paisatge pintat assíduament per Cézanne) i el de Château Gombert
Les Catalans és un barri de Marsella, a tocar del mar. El topònim neix al segle XVIII, quan hi va arribar un grup de pescadors catalans que es va instal·lar en una infermeria desafectada. El barri va créixer però el nom hi va quedar. A la novel·la El comte de Montecristo, d'Alexandre Dumas, Mercedes, la promesa d'Edmond Dantès, viu en aquest barri marsellès. El segon club de futbol de Marsella és la Union Sportive Marseille Endoume Catalans i és originari d'aquest barri. [27][28]
Museu Cantini, dedicat a l'art modern i contemporani
El Museu d'Història de Marsella, completament renovat l'any 2013, amb una important col·lecció arqueològica
Nous equipaments i museus al sector del portː Villa Mediterranée, Regards de Provence i sobretot el Museu de les Civilitzacions d'Europa i de la Mediterrània (MUCEM) que té rang de museu nacional francès i es troba en un edifici inaugurat l'any 2013 (anomenat J4) que connecta amb l'antic fort de Sant Joan, ara rehabilitat. Des d'aquest fortí i el que té davant, dit de Sant Nicolau, es controlava històricament l'accés al port.
Nascuts a MarsellaModifica
Antonin Artaud (1896-1948), poeta i actor.
Maurice Béjart (1927-2007), ballarí i coreògraf.
Roberto Benzi (1937), director d'orquestra.
Jean Bouin (1888-1914), atleta.
Pierrette Bruno, (1930) actriu.
Alexandre Bussy (1794-1882), politècnic.
César Baldaccini (1921-1998), escultor.
Emile Cartailhac (1845-1921) arqueòleg
La Chunga (n. 1938), bailaora
Honoré Daumier (1808-1879) artista plàstic
Dominique Della-Maria, (1768-1800) compositor d'òperes
Albert Dubout (1905-1976), caricaturista.
Claudi Esteva i Fabregat (n. 1918) antropòleg
Fernandel (1903-1971) actor
Roger Garaudy (1913-2012), escriptor
Jean-Claude Izzo (1945-2000), escriptor.
Gérard Lauzier, autor de còmics, guionista de teatre i cinema.
Alexandre Louet(1753-1817) compositor musical.
Henry de Lumley (n. 1934) arqueòleg
Paul Mauriat (1925-2006) músic
Darius Milhaud (1892-1974), músic, membre de Les Six.
Monticelli (1824-1886), pintor.
August François Morel, (1809-1881) compositor.
Pierre Puget (1620-1694), arquitecte i escultor
Joseph Pujol, "Le Pétomane" (1857-1945) artista de varietats
Jean Pierre Rampal (1922-2000) músic
Ernest Reyer, (1823-1909) compositor d'òperes
Edmond Rostand (1868-1918), dramaturg.
Jean-Jacques Schuhl (1941) escriptor, premi Goncourt de l'any 2000.
Adolphe Thiers (1797-1877), polític.
Ernest Vessiot (1865-1952), matemàtic.
Zinedine Zidane, capità de la selecció francesa de futbol.
Morts a MarsellaModifica
Arthur Rimbaud el 10 de novembre de 1891, poeta.
Antoine de Saint-Éxupéry, desaparegut en vol a prop de l'illa del Frioul, el 31 de juliol del 1944.
Tommaso Gasparo Fortunato Barsotti (1868) músic i mestre de capella italià molt arrelat a Marsella.
↑ If (o It) és el nom d'un illot que forma part de l'arxipèlag del Frieu, a 2 km de la costa de Marsella.
↑ Aquest hospital es va transformar al segle XXI en hotel de 5 estrelles.«L’Hôtel Dieu, du Moyen-Âge à aujourd’hui». Maresille tourisme. [Consulta: 25 octubre 2018].
↑ Le blason de Marseille, en mairie-marseille.fr
↑ Sánchez-Terán, Salvador. La formación del espacio histórico: transportes y comunicaciones : duodécimas Jornadas de Estudios Históricos organizadas por el Departmento de Historia Medieval, Moderna y Contemporánea. Universidad de Salamanca, 2001, p.127. ISBN 8478008829.
↑ Clottes et al., Mercier, p. 230-234.
↑ Buisson-Catil; Sénépart, 2006, p. 28-31.
↑ Hogain, 2006, p. 27.
↑ Kinzl, 2006, p. 183.
↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponès I, 13
↑ Estrabó Geografia III,4,6; III,4,8.
↑ Estrabó,Geografia, III,4,8; IV,1,4-5.
↑ Justí, Epítom XLIII; Estrabó, Geografia, XIII,1,41.
↑ Brunaux, 2012, p. 148.
↑ Estabó, Geografia, llibre IV, 1,5
↑ Pope, H. «St. Mary Magdalen». New Advent: The Catholic Encyclopedia, 1910. [Consulta: 25 octubre del 2018].
↑ Pope, H. «San Lázarro de Betania». New Advent: The Catholic Encyclopedia, 1910. [Consulta: 25 octubre del 2018].
↑ Goyau G. «Massilia». New Advent: The Catholic Encyclopedia, 1910. [Consulta: 25 octubre del 2018].
↑ Rosières, 1879, p. 226.
↑ Bouiron, 2009, p. 12-43.
↑ Dhondt, 1999, p. 121.
↑ Taylor, 2015, p. 380.
↑ Biraben, 1978, p. 408.
↑ M. G. Medina Barrios. «Antecedentes de la inmigración argelina en Francia, una comunidad en crecimiento». Universidad de las Américas Puebla, 2005.
↑ «EuroMediterranee: Le projet urbain» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2017].
↑ Urbaine, Marseille Rénovation. «La Castellane - Marseille Rénovation Urbaine» (en fr-fr). [Consulta: 30 gener 2017].
↑ Viladecans, Baldiri B. -. «Abadia de Sant Víctor de Marsella - Monestirs». [Consulta: 30 gener 2017].
↑ Sarka-SPIP, Collectif. «Les Catalans à Marseille aux XVIIIe et XIXe siècles - APHG Aix Marseille» (en francès). [Consulta: 30 gener 2017].
↑ «El barri ‘Les catalans’ a Marsella – La petjada catalana» (en català). [Consulta: 30 gener 2017].
Bouiron, Marc. «De l’Antiquité tardive au Moyen Âge». A: Marseille au Moyen Âge, entre Provence et Méditerranée. Les horizons d’une ville portuaire. Desiris Eds, 2009. ISBN 2915418357.
Brunaux, Jean-Louis. Nos ancêtres les Gaulois. Seuil, 2012.
Clottes, J.; Courtin, J.; Valladas, H.; Cachier, H.; Mercier, N. «La Grotte Cosquer datée». Bulletin de la Société préhistorique française, 89, 8, 1992.
Biraben «La peste en 1720 à Marseille, à propos d’un livre récent». Revue historique, 502, abril-juny 1978.
Buisson-Catil, J.; Sénépart, I. «Marseille avant Marseille. La fréquentation préhistorique du site». Archéologia, 435, juliol-agost del 2006.
Hogain, Raithi O. The Celts: a history. Boydell and Brewer, 2006.
Kinzl, Konrad H. A Companion to the Classical Greek World. Blackwell, 2006.
Rosières, Raoul. Recherches critiques sur l'histoire religieuse de la France. Laisney, 1879.
Dhondt, Jan. L'Alta Edat Mitjana. Mèxic: Siglo XXI, 1999. ISBN 968-23-0026-6.
Taylor, R.A.. A Bibliographical Guide to the Study of Troubadours and Old Occitan Literature. Literary Criticism, 2015.
Ajuntament de Marsella
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marsella&oldid=22397432»
Last edited on 22 nov 2019, at 15:54 | 0.756292 | curate | {"ca": 0.8306513924816071, "es": 0.04541942419457789, "eb": 0.0034602076124567475, "fr": 0.0631571874895018, "wl": 0.0005375079786340578, "oc": 0.0011086102059327443, "en": 0.027816037894312494, "uu": 0.0006382907246279437, "mk": 0.00010078274599388584, "ro": 0.0016461181845668022, "tg": 0.00013437699465851445, "te": 0.00013437699465851445, "it": 0.005677428024322236, "pt": 0.0033594248664628617, "de": 0.005509456780999093, "ru": 0.00655087848960258, "no": 0.0005039137299694292, "ja": 6.718849732925722e-05, "uk": 0.003057076628481204, "nl": 0.0004703194813048006} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Marsell%C3%A9s |
oscar-2301_ca_20230418_7_228167 | Tipus de vista: API Descàrrega Organitzacions: Ajuntament de les Preses Etiquetes: serveis equipaments City Anatomy Referència: Comunicació City Anatomy Indicador: Cobertura Wi-Fi d'espai públic
Filtrar resultats
Punts d'accés WIFI al municipi (WIFI4EU)
Punts d'accés wifi (WIFI4EU) d'accés lliure que permeten connectar-se a internet (sense necessitat de passord) | 0.662372 | curate | {"ca": 1.0} | https://dadesobertes.seu-e.cat/dataset?organization=lespreses&vocab_cps_reference=communication&vocab_cps_indicator=3.2.A.1.2&vocab_tipus_vista=api&tags=SERVEIS&tags=EQUIPAMENTS&vocab_tipus_vista=descarrega |
mc4_ca_20230418_6_631774 | Festa de la Mare de Déu del Carme Sitges 2019 | Sitges Actiu
Home Festes Tradicionals Festa de la Mare de Déu del Carme Festa de la Mare de Déu del Carme Sitges 2019
La Festa de la Mare de Déu del Carme Sitges 2019 recorda el passat mariner de Sitges
La Festa se celebrarà el proper 16 de juliol i té com a acte central la processó de les barques,
que sortirà del Port d’Aiguadolç a les 20 hores al Port d’Aiguadolç. En acabar hi haurà la tradicional cantada d’havaneres i rom cremat.
Sitges rememorarà el seu passat mariner el proper 16 de juliol per celebrar la Festa de la Mare de Déu del Carme a Sitges
i altres poblacions de la costa catalana en honor a la patrona dels pescadors.
L’acte central d’aquesta festivitat tradicional i popular serà la processó de les barques que començarà des del Port d’Aiguadolç a partir de les vuit de la tarda.
La Confraria de Pescadors de Sitges amb les seves barques acompanyaran la Verge juntament amb mariners, navegants, vilatans i turistes.
Com marca la tradició, es farà una ofrena flora al mar davant del cementiri de Sant Sebastià en record dels pescadors i mariners difunts.
En tornar al Port d’Aiguadolç, la festa continuarà amb una cantada d’havaneres a l’auditori.
A la mitja part se servirà rom cremat per a tothom i es farà la hissada de la bandera blava atorgada aquest 2019 al Port d’Aiguadolç.
Seguidament, continuarà la segona part del concert d’havaneres.
El programa d’actes d’aquesta tradició religiosa s’obrirà al matí amb la missa en honor a la Mare de Déu del Carme
que tindrà lloc a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla a les 11.00 hores.
Carme Sitges 2019
Mare de Déu del Carme Sitges 2019
Previous articleHistòria del Pingüí dissecat de l’Ermita del Vinyet de Sitges
Next articleL’Òpera Bistró Sitges es converteix en espai Davidoff | 0.79403 | curate | {"ca": 1.0} | https://sitgesactiu.com/ca/festa-de-la-mare-de-deu-del-carme-sitges-2019/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_4289 | El lingüista sabadellenc Carles Múrcia acaba de publicar un magnífic mapa de la llengua amaziga i de les llengües de l’entorn mediterrani i saharià. El mapa ha estat publicat per l’Associació catalanoamaziga Itran(Estels) i ha comptat amb el suport de l’Assemblea Amaziga de Catalunya i del Departament d’Educació.
Es tracta d’un treball rigorós on ens podrem adonar ràpidament de les zones de parla amaziga que hi ha escampades per tot el nord d’Àfrica, de l’extensió real de la llengua àrab (que molts altres mapes presenten com una gran extensió que ocupa tot aquest nord africà), de l’immens territori desèrtic on no hi ha població, d’altres llengües d’Àfrica força presents als Països Catalans (ful, serer, wòlof, soninke, diola. manding…), de llengües europees (com l’espanyol, el portuguès, el sard, l’italià, el grec…) i, evidentment, del català.
(…)
Per acabar-nos de situar:
1. El color lila clar correspon a la llengua àrab magribina (també coneguda com a darija), que preval a les ciutats de la costa i a les planes (des de Líbia i fins al Marroc.
2. El lila fosc correspon al hassania, una varietat àrab parlada pels sahrauís i mauritans ben diferenciada del darija.
3. El groc correspon a la llengua amaziga (també coneguda com a berber), que preval a les regions muntanyoses, a les valls entre muntanyes i als oasis.
4. Fixeu-vos que la major part del Sàhara és inhabitable, i només als oasis i a les regions muntanyoses amb punts d’aigua hi ha gent que hi viu permanentment; és per això que al mapa apareixen sense cap color.
5. A la part baixa del mapa despunten algunes de les llengües subsaharianes de les quals hi ha parlants als Països Catalans.
6. El mapa també ens ajuda a situar la nostra comunitat lingüística, els Països Catalans, en un context mediterrani que ens ajuda, per tant, a donar una imatge menys europocèntrica.
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tweet
Entrades recents
Generalitat, ens aclarim?
Les llengües a Kosovo (algunes notes)
La llengua inexistent
El català, llengua dels instituts?
Els jutges continuen fent política, en aquest cas lingüística, i nosaltres continuem fent veure que tot va bé…
desembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
« oct.
Search
Comentaris recents
pmayans en Contes portats pel vent II (contes amazics i àrabs)
Sonia Zamora Buisan en Contes portats pel vent II (contes amazics i àrabs)
Bezsonoff en L’Alguer del segle XIX, una realitat no tan desconeguda…
empordaaccio en Els jutges continuen fent política, en aquest cas lingüística, i nosaltres continuem fent veure que tot va bé…
empordaaccio en Els jutges continuen fent política, en aquest cas lingüística, i nosaltres continuem fent veure que tot va bé…
Arxius
Arxius Selecciona el mes octubre 2021 setembre 2021 maig 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 agost 2020 juny 2020 abril 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 agost 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 febrer 2019 desembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 gener 2018 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juny 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009 desembre 2008 novembre 2008 octubre 2008 setembre 2008 agost 2008 juliol 2008 juny 2008 maig 2008 abril 2008 març 2008 febrer 2008 gener 2008 desembre 2007 novembre 2007 octubre 2007 setembre 2007 agost 2007 juliol 2007 juny 2007 maig 2007 abril 2007 març 2007 febrer 2007 gener 2007 desembre 2006 novembre 2006 octubre 2006 abril 2006
Meta
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
Darreres Notícies VilaWeb
07.12.2022 | 21:19 Chrissie Jones
07.12.2022 | 21:09 Militars de la caserna del Bruc sortegen una prostituta amb motiu de la Puríssima
07.12.2022 | 20:56 La UE acorda d’augmentar les taxes d’emissió de CO2 als vols
07.12.2022 | 20:37 El jutjat cita com a investigats els organitzadors i responsables de muntatge del Medusa Festival | 0.746667 | curate | {"ca": 0.9582865693976805, "zh": 0.0005611672278338945, "cs": 0.002244668911335578, "pt": 0.0024317246539468764, "nl": 0.001309390198279087, "tr": 0.004676393565282455, "en": 0.0065469509913954355, "sv": 0.0003741114852225963, "es": 0.001309390198279087, "fr": 0.015899738121960345, "km": 0.0003741114852225963, "sk": 0.0003741114852225963, "de": 0.0037411148522259632, "ru": 0.001122334455667789, "it": 0.0007482229704451926} | https://blocs.mesvilaweb.cat/pmayans/mapa-de-lamazic-i-de-les-llengues-del-seu-entorn/ |
mc4_ca_20230418_15_237716 | 25-11-2017/Formació
25 novembre 2017. Nau Ivanow (Barcelona)
Conduit per Amador Fernández-Savater i tractarà alguns dels problemes amb els que diferents formes d’autoorganització es troben dia a dia.
El taller també vol anar més enllà del problema organitzatiu i repensar les concepcions mateixes de la política i dels béns comuns a través d’una mirada microscòpica i quirúrgica a diversos espais autogestionats, organitzativament complexes i abocats a l’eficàcia i l’eficiència en l’acompliment dels seus objectius. | 0.711379 | curate | {"ca": 0.923828125, "it": 0.033203125, "de": 0.04296875} | https://www.xarxaprod.cat/p/100/cat/Taller:-Noves-formes-de-governan%C3%A7a-dels-espais-de-creaci%C3%B3-i-producci%C3%B3-autogestionats |
crawling-populars_ca_20200525_41_6497 | BUENOS AIRES, 30 des. (EUROPA PRESS) -
La Cambra de Cassació Federal ha adjudicat al jutge Ariel Lijo la investigació de la denúncia presentada pel fiscal Alberto Nisman contra l'exmandatària argentina Cristina Fernández de Kirchner per obstaculitzar les indagacions de l'atemptat contra l'AMIA.
L'alt tribunal ha atorgat la causa a Lijo per rifa, després d'apartar el seu company Daniel Rafecas, qui va ordenar arxivar la denúncia del fiscal mort del cas AMIA perquè considera que no hi havia delicte, informa el diari argentí 'La Nación'.
La Cambra va ordenar dijous recuperar la denúncia elaborada per Nisman contra Fernández de Kirchner i diversos membres del seu Govern, inclòs l'excanceller Héctor Timerman, per, suposadament, encobrir els responsables iranians de l'atemptat contra l'AMIA.
Nisman va qüestionar el Memoràndum d'Entesa subscrit el 2013 per l'Argentina i l'Iran per destravar les investigacions. Segons la seva teoria, en realitat Fernández de Kirchner hauria accedit a desviar les indagacions dels sospitosos iranians a canvi d'un intercanvi de petroli per gra, cosa que aquesta ha negat en tot moment i combatut als tribunals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.634514 | curate | {"es": 0.23187108325872874, "ca": 0.7502238137869293, "en": 0.017905102954341987} | : /internacional/noticia-nou-jutge-assumeix-denuncia-nisman-contra-fernandez-kirchner-20161230180421.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_285919 | En aquest fil pot participar-hi tothom, però la pregunta va enfocada des del punt de vista del plaer vaginal, de la penetració. Entenc que pel plaer anal es pot preferir una més xicoteta, o que de cara a xuclar una polla es pot preferir que visualment siga enorme.Les respostes de l'enquesta tenen el seu motiu. Comence a partir de 14 cms perquè és així la primera mida que considerem normaleta. Hi estan les defensores de les normaletes abans que les grans, però mai hi he vist a cap que diga que prefereix una de 12 cms per damunt de totes. I pare en 20 cms perquè l'idea està prou clara. Entenc que 20 o més és un macropenis i aquí entren totes les opcions que estiguen per damunt.Entenc també que en l'ideari tenim una imatge de polla mínimament proporcionada amb el grossor. Clar que hi han polles llargues i primer, i curtes i grosses, però ajustem-nos a una imatge proporcional.Cadascú pot comentar el que l'isca dels collons al fil sense tallar-se.
Diria que només haurien de contestar l'enquesta les dones heterosexuals i els homes homosexuals... Pel que fa a mi, en tinc prou que se'm aixequi quan li demano.
Per anar bé, s'ha d'aixecar fins i tot quan no li demanis
Això tu, que deus ser jove! | 0.836815 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_646321 | (S'ha redirigit des de: Biologia de l'evolució)
La biologia evolutiva és la part de la biologia que estudia l'evolució. S'ocupa especialment de l'origen de les espècies a partir d'uns ancestres comuns, de la seva descendència, de com canvien al llarg del temps, com es multipliquen i, de manera gradual, es diversifiquen. L'especialista que estudia la biologia evolutiva s'anomena biòleg evolutiu.
La biologia evolutiva és un camp interdisciplinari perquè inclou científics d'una ampla gamma de camps d'estudi. Per exemple, inclou científics que tenen la formació com a especialistes en determinats organismes, com mamífers, ocells, o serps, i utilitzen aquests organismes per a realitzar estudis de cas de cara a trobar respostes a qüestions generals de l'evolució. També poden incloure's paleontòlegs i geòlegs, que utilitzen els fòssils per a conèixer millors aspectes en relació al temps i al tipus d'evolució, i a teòrics d'àrees com la genètica de poblacions i la psicologia evolutiva. Els experimentalistes han utilitzat la selecció de drosòfiles (Drosophila) per a desenvolupar una comprensió de l'evolució de l'envelliment, i els estudis d'evolució experimental és una subdisciplina molt activa.
Durant la dècada del 1990, la biologia del desenvolupament van reincorporar-se a la biologia evolutiva amb l'estudi de la biologia evolutiva del desenvolupament.
Els seus descobriments es nodreixen en gran part de disciplines noves que estudien l'evolució sociocultural de la humanitat i l'evolució del comportament. Actualment, idees i eines conceptuals pròpies de l'àmbit de la biologia evolutiva estan trobant aplicació en l'estudi d'una gamma de temes de computació en nanotecnologia.
La vida artificial és una branca de la biociència de la informació que intenta fer de model, o fins i tot recrear, l'evolució d'organismes descrits per la biologia evolutiva. Normalment, això s'aconsegueix fent servir models matemàtics i informàtics.
La biologia evolutiva va arribar a ser considerada com una disciplina acadèmica com a resultat de l'aparició de la teoria de la síntesi evolutiva moderna, en la dècada de 1930 i 1940. Tanmateix, no va ser fins als anys 1970 i 1980, que un nombre significatiu d'universitats tingueren departaments que específicament incloïen el terme biologia evolutiva en els seus títols. Als Estats Units, com a resultat del creixement ràpid de la biologia molecular i cel·lular, moltes universitats han modificat l'estructura dels departaments de biologia i ara existeixen departaments de biologia molecular i cel·lular, i departaments d'ecologia i biologia evolutiva que, sovint, inclouen departaments més antics de paleontologia, zoologia i d'altres.
La microbiologia s'ha convertit últimament en una disciplina de l'evolució. S'ignorava originàriament a causa de la pobresa dels trets morfològics i la manca d'un concepte d'espècie en la microbiologia. Actualment, els investigadors evolutius estan aprofitant els extensos coneixements sobre fisiologia microbiana, genòmica microbiana, i el curt temps de generació d'alguns microbis, que permet poder contestar millor determinades qüestions sobre l'evolució. Les característiques similars dels virus han portat a avançar també en l'evolució d'aquests microorganismes, especialment en el cas dels bacteriòfags.
Llista d'especialistes destacats[modifica]
Entre els contribuents més rellevants del camp de la biologia evolutiva cal destacar:
Alguns especialistes que són coneguts principalment per haver-la popularitzat:
També cal destacar les contribucions d'aquests especialistes, tot i que no ho són en el camp de la biologia evolutiva:
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biologia evolutiva
Llibres de text[modifica]
Douglas J. Futuyma. Evolutionary Biology (3rd Edition), Sinauer Associates (1998) ISBN 0-87893-189-9
Douglas J. Futuyma. Evolution, Sinauer Associates (2005) ISBN 0-87893-187-2
Scott R. Freeman i Jon C. Herron. Evolutionary Analysis, Prentice Hall (2003) ISBN 0-13-101859-0
Michael R. Rose i Laurence D. Mueller. Evolution and Ecology of the Organism, Prentice Hall (2005) ISBN 0-13-010404-3
Monroe W. Strickberger. Evolution (3a edició), Jones & Bartlett Publishers (2000) ISBN 0-7637-1066-0
Monografies destacades i altres obres[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Biologia_evolutiva&oldid=16586582» | 0.765404 | curate | {"ca": 0.8849004168596573, "en": 0.04099119962945808, "ja": 0.018527095877721167, "de": 0.012737378415933302, "es": 0.007642427049559981, "it": 0.014358499305233904, "sv": 0.020842982862436313} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Biologia_de_l%27evoluci%C3%B3 |
mc4_ca_20230418_4_118999 | Chrome donarà preferència a l'HTML5 sobre el Flash - YCOM
Chrome donarà preferència a l'HTML5 sobre el Flash
Chrome donarà preferència a l’HTML5 sobre el Flash
No abandonarà el suport al format d’Adobe, però com a opció per defecte n’oferirà la versió HTML5 en cas que aquesta estigui disponible.
En qüestió de mesos, Chromium (la versió lliure del navegador web Google Chrome, en la qual es basa aquest darrer) canviarà la manera de gestionar els llocs web amb contingut multimèdia: si aquests disposen de versió en HTML5 amb vídeo natiu en aquest format, se li donarà preferència per davant de la versió amb contingut en format Flash.
Si el lloc en qüestió no disposa d’alternativa a la versió Flash o aquesta és l’única versió, se seguirà mostrant aquesta, però l’usuari haurà d’activar, el primer cop que hi entri (és probable que en mode de navegació privada, això ens passi cada vegada que hi entrem) l’execució del plug-in de Flash mitjançant una advertència que presentarà el navegador.
Així ho ha indicat Anthony Laforge, Technical Program Manager de Google per al navegador Chrome, en una entrada al grup de discussió de Chromium a Google Groups.
Advertència demanant l’activació del plug-in de Flash en una pàgina web. Clic per a engrandir
El navegador ja vindrà programat amb una llista dels deu llocs web que encara empren Flash i no tenen alternativa en HTML5, i que més consulten els usuaris, llista creada a partir de les estadístiques d’ús de les quals disposa Google: YouTube, Facebook, Yahoo, VK, Live.com, Yandex.ru, OK.ru, Twitch.tv, Amazon, i Mail.ru.
El reproductor de Flash ha demostrat ser una de les peces de programari amb més quantitat de forats de seguretat, i la seva presència és cada cop més qüestionada. Una de les condicions amb les quals partia l’HTML5 era la creació d’un estàndard de vídeo, de manera que es pogués inserir vídeo en una pàgina i reproduir-lo des dels dispositius clients sense necessitar cap peça de programari addicional.
Apple ja va bloquejar en el seu moment la possibilitat de reproduir continguts en Flash en el seu iPhone.
No hi ha data definida per a la introducció d’aquest canvi, Laforge només especifica que es donarà en algun moment més endavant en aquest mateix any. | 0.868899 | curate | {"ca": 0.9909828674481514, "en": 0.009017132551848512} | https://ycom.cat/tendencies/chrome-donara-preferencia-a-lhtml5-sobre-el-flash/ |
cawac_ca_20200528_10_61472 | Arxius Categoria: Exposicions
La setmana passada vam tenir el plaer de visitar l’exposició “Ars combinatoria”, una retrospectiva de l’obra del fotògraf Chema Madoz que ofereix la Pedrera. La veritat és que, tot i que vam anar-hi ja coneixent la trajectòria i gran part del l‘obra del fotògraf, en vam sortir meravellats! Madoz té una visió molt particular i […]
Comparteix això:
Divendres passat vam tenir l’inmens plaer d’assistir i fotografiar una doble inauguració molt especial: l’inauguració d’#espailamaga i la de l’exposició Llums del nord, del fotògraf David Datzira. #espailamaga és la nova proposta de Lamaga Comunica, un estudi que es dedica a desenvolupar diverses fases de la comunicació empresarial. Aquest nou espai, al cor del barri […] | 0.755572 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.365mm.cat/category/exposicions/ |
mc4_ca_20230418_7_360823 | Lloc de la sortida: Pabellón Deportes Cubierto de Casabermeja
Lloc de l’arribada: Ermita de Casabermeja - Area Recreativa El Chorro
Data límit inscr. : 02/10/2015
Data límit fora de plaç: 02/10/2015
latitut 36.89404, longitut -4.428977
Estadístiques de la fitxa de Cursa ( VIII Carrera Popular Villa de Casabermeja )
Data creació : 2011/2/11.17:33
última modificació de l’organitzador : 2015-09-28 01:25:54
última modificació de runedia : 2014-10-06 16:12:01 | 0.440526 | curate | {"es": 0.1358574610244989, "ca": 0.6414253897550112, "gl": 0.11581291759465479, "fr": 0.10690423162583519} | https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/viii-carrera-popular-villa-de-casabermeja-2015/20153408/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_554989 | Res que he vist que en Quim de Porca Misèria (uns dels becaris del laboratori) portava una samarreta amb un estel roig i el 1714 a sobre. I com que sempre són debat aquestes coses el xat... En Joel Joan torna a fer de les seves.
I quan estaven cardant el Pere i la de 16 anys ha sortit una estelada I ara a la discoteca sonava de fons Whiskin's xD Porca Miseria
Uooo, no he vist l'estelada jo. És que si la posen en aquestes escenes... Jo estic més pendent d'altres coses. | 0.784201 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_684208 | Ha dit:- Rajoy actua com a un dictador no permetent el referendum.- Desde Venezuela demana respecte pel poble català- Venezuela va deixar votar als opositors. Rajoy no vol donar la paraula al poble català.- La solució del problemea català és que els governs oligàrics respectin al poble de Catalunya- Denuncia la tremenda represió que ha montat Rajoy contra el poble de Catalunya.Ho sento però no he trobat cap mitjà decent que hagi publicat aquesta notícia i per això he fet un resum.Si busqueu una miqueta la podeu trobar a la Vanguaria però em nego a posar enllaç
Maduro simplement aplica la vella tàctica de "L'enemic del meu enemic és el meu amic".
És així. No Maduro, sinó que és el que pesa en les relacions internacionals en general.I per això resulta tant incomprensible que qualsevol independentista d'aquí miri com a prioritat a la Unió Europea, club d'estats on Espanya només hi té aliats (més enllà del simbolisme dels països bàltics, però sense efectes pràctics) en comptes de buscar allà on hi ha poder i l'estat no hi té masses amics. Per exemple, qui guanya amb la desestabilització a la UE que suposaria el naixement d'un nou estat?
Ja ho sabem això, però malauradament tenim les fronteres que tenim, a mi me la sua espanya i les seves reaccions però no ens hem de posar de cul amb europa, per molt fills de puta que siguin hem de fer que la Republica Catalana (un cop reconeguda) sigui un problema com a mínim ignorable per a ells, i aleshores nosaltres podem fer els nostres tractats i aliançes internacionals com ens convingui | 0.881493 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_139929 | El Govern rebutja la cimera que li reclama la CUP sobre el RUI Pla mig del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, somrient amb el mòbil a la mà al Consell Executiu | ACN per Nerea Rodríguez30 de Juny 2016 a les 18.45 hEl Govern ha descartat convocar una cimera per posar data al Referèndum Unilateral d'Independència (RUI), tal i com ha demanat aquesta tarda la CUP al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. En un acte a la Plaça del Rei de Barcelona, els cupaires han reclamat a Puigdemont que convoqui una cimera al Palau de la Generalitat per acordar "el com i el quan" se celebra el RUI. Però el Govern ja ha donat la seva negativa a la proposta de la CUP: "No està prevista cap cimera. La CUP no està en condicions de demanar res a qui li ha retirar el suport per poder governar amb un pressupost, ni a qui li ha incomplert el pacte signat", han assegurat fonts del Govern. El RUI és la fórmula que l'esquerra anticapitalista planteja per concloure el procés sobiranista amb la legitimitat de les urnes, entenent que, després del 26-J, el camí del referèndum pactat amb l'Estat ha quedat intransitable. En l'acte d'aquesta tarda, els diputats Anna Gabriel i Benet Salellas han proposat que a la cimera siguin convidades totes les forces polítiques partidàries del referèndum, és a dir "JxSí, CUP, CSQP i En Comú Podem" i que, conjuntament amb el Govern, posin data a un RUI "vinculant" que hauria d'arribar abans d'un any.La CUP ha organitzat un acte a la Plaça del Rei per reivindicar el RUI | ACN
Clar que ho rebutja! no es pot permetre que la independència acabi amb el procesisme de la gent d'ordre! !Visca Catalunya! ...però CDC mésss. | 0.871551 | curate | {"ca": 0.9776299879081015, "es": 0.012091898428053204, "id": 0.010278113663845224} | |
wikipedia_ca_20230401_0_331926 | Rock Garden de Chandigarh
El Rock Garden és un jardí d'escultures de Chandigar, Índia, també conegut com a Nek Chand Rock Garden pel seu creador Nek Chand, que va començar el jardí en secret en el seu temps lliure el 1957. Avui dia s'estén sobre una superfície de quaranta acres (160.000 m²). Està completament construït amb residus industrials, de la llar i articles de rebuig.
És a prop del llac Sukhna. Es compon de cascades artificials interconnectades i moltes altres escultures que s'han fet amb ferralla i altres tipus de residus (trossos d'ampolla o de rajola, ulleres, polseres, olles de ceràmica, lavabos, residus d'aparells elèctrics, etc.) col·locats en les parets dels corredors. | 1 | perfect | {"en": 0.03644314868804665, "ca": 0.9635568513119533} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=331927 |
macocu_ca_20230731_7_244616 | Josep Malats exposarà a les sales de l'Hotel-Restaurant Gri-Mar | 0.569679 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_592155 | Jornada Tècnica. Els sistemes alimentaris de les ciutats-regió: una mirada agroecològica
PRESENTACIÓ
Contacte: Sra. Ariadna Pomar León / Tel: 665 123 889 – A/e: [email protected] Localització: Casal de Barri Pou de la Figuera. Carrer de Sant Pere Més Baix, 70, 08003 - BARCELONA
Altra informació: Organitzen: Universitat Autònoma de Barcelona, IGOP, ICTA. Col·labora: Arran de Terra
Actualidad | 0.59223 | curate | {"ca": 0.9744897959183674, "es": 0.025510204081632654} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_39217 | L'Associació Amics del Passeig de Gràcia va distingir a l'Aeroport de Barcelona amb el seu màxim guardó per la seva especial vinculació amb la ciutat.
Categoria: Shopping | 12 juny, 2013
Redacció
El passat dilluns 10 de juny es va celebrar la cerimònia anual dels premis “Amic del Passeig de Gràcia” en els que es va distingí al Aeroport de Barcelona – El prat per la seva forta vinculació amb Barcelona i especialment amb el Passeig de Gràcia. La directora de l’Aeroport, Sonia Corrochano, va ser l’encarregada de recollir el premi de mans de Luis Sans i Xavier Trias.
Segons Luis Sans, president de APG, el Premi va ser atorgat a aquesta infraestructura per “la inestimable contribució que suposa l’Aeroport de Barcelona com a porta d’entrada als turistes de la ciutat i l’eficàcia amb la que gestiona el gran volum de visitants que acull”.
Luis Sans va remarcar la necessitat d’atraure més turisme asiàtic i va reclamar un gran esforç per part de tots els sector per a avançar en l’obertura d’una ruta directa entre la Xina i Barcelona, entre altres grans projectes.
La celebració va tenir lloc al Hotel Condes de Barcelona, i va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que es va reunir amb més d’un centenar de personalitats vinculades estretament amb el Passeig de Gràcia, com l’empresària Dolly Fontana, el polític Alberto Fernández Díaz, l’aventurer Álvaro Bultó, el regidor de comerç Raimond Blasi i els propietaris Jordi Rabat i Margarita Farga.
Durant la cerimònia, també es va destacar la col·laboració de l’Associació amb l’Ajuntament en el projecte de reforma del Passeig de Gràcia, que començarà el proper mes d’octubre.
També es va presentar en el projecte en el que estan treballant amb nosaltres (Esiete). La nova App “Passeig de Gràcia Mobile” que pròximament estarà disponible amb un directori complet, geolocalització, guies, promocions i molts dels continguts d’aquesta revista.
Categoria: Shopping | 12 juny, 2013
Redacció
Tags: aeropuerto @ca, aeropuerto de barcelona @ca, amics del passeig de gràcia, barcelona @ca, ciudad @ca, galardón @ca, paseo de gracia @ca, passeig de gràcia @ca, premio @ca, | 1 | perfect | {"ca": 0.9175257731958762, "es": 0.08247422680412371} | |
macocu_ca_20230731_9_146220 | Solucionari activitat Judit i Holofernes
Pauta de correcció: Judith i Holofernes ( no entra a la PAU)
Material i tècnica: Oli sobre tela ( suport)
Ubicació actual: Museo di Capodimonte ( Nàpols). Hi ha una còpia posterior i més gran a la Galleria degli Uffizi de Florència.
[recorda que de manera opcional pots incloure una petita biografia de l'autora tot comentant que fou filla d'un pintor, Orazio Gentileschi. Ja de joveneta va destacar per les seves aptituds artístiques i fou deixeble de Caravaggio. Fou agredida sexualment quan tenia 19 anys pel seu mestre de dibuix i es va anar trobant desplaçada en un món marcat pel paper de l'home.Tot i això, fou la primera dona en entrar a l'Acadèmia de l'Art de Florència i es va poder guanyar la vida com a pintora professional.]
ANÀLISI FORMAL
Iconografia: La ciutat hebrea de Betúlia estava assetjada per l'exèrcit assiri d'Holofernes. Abans de capitular, Judit surt de la ciutat fent-se passar per desertora i entra en contacte amb els home d'Holofernes. Un cop confiat i embriagat, Judit el decapitaamb la seva espasa. El seu exèrcit, sense cap, fuig. Així una dona aconsegueix alliberar la ciutat, fet que no ha aconseguit l'exèrcit masculí.
Composició: Tancada i triangular ascendent. Els vèrtex són: el cap de la serventa, el de Judit i el d'Holofernes.
Línies compositives: Línies diagonals que convergeixen en el cap d'Holofernes
Recursos tècnics: Ús del clarobscur tenebrista d'on surten les protagonistes d'entre les ombres.
Cromatisme: ús de colors càlids ( a excepció del vestit de Judit).
Anàlisi estilístic: És un clar exemple d'obra barroca on hi destaca l'ús del tenebrisme, forçat al màxim, així com la violència formal a partir de diagonals compositives. L'obra intenta arribar a l'espectador a través de l'emoció per aconseguir una motivació devocional.
FUNCIÓ I SIGNIFICAT
Funció: Religiosa i estètica
L'obra , a més de la funció religiosa , també té un punt de reivindicació de la dona, en aquest cas, Judit seria un autoretrat d'Artemisia i Holofernes seria el retrat del seu mestre de dibuix Agostino Tassi que la va violar l'any 1612.
Pel que fa el context artístic, és un període marcat pel triomf del catolicisme al sud de la Mediterrània enfront el protestantisme del nord d'Europa. Aquest fet va generar que augmentessin els encàrrecs de pintura religiosa per sobre d'altres temàtiques.
Influències: Gentileschi és una de les gran seguidores del naturalisme i fou deixeble de Caravaggio del que seguia el seu dramatisme escènic o els forts efectes clarobscurs.
Pel que fa els models fou la primera dona a la història en pintar escènes religioses, en ser admesa a l'acadèmia d'art de Florència així com guanyar-se la vida treballant com a pintora professional, fet que marcà el futur d'altres dones artistes. | 0.824982 | curate | {"ca": 0.9731689630166788, "es": 0.021754894851341553, "en": 0.005076142131979695} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_173755 | Amb aquest acord, l’actual batle Joan Verger (MÉS per Montuïri) reeditarà la batlia del municipi durant els 4 anys de legislatura, i el socialista Toni Miralles serà el 1r tinent de batle i regidor d’Educació i Participació Ciutadana.
MÉS per Montuïri i PSIB-PSOE han arribat a un acord de governabilitat a l’Ajuntament de Montuïri de cara a la propera legislatura 2019-2023 després dels resultats obtinguts per ambdues formacions a les eleccions del passat 26 de maig. D’aquesta manera, l’actual batle del municipi, l’ecosobiranista Joan Verger, tornarà a ostentar la batlia durant els 4 anys de legislatura, i el socialista Toni Miralles serà el 1r tinent de batle i regidor d’Educació i Participació Ciutadana.
Amb aquest acord, PSIB-PSOE i MÉS per Montuïri donaran continuïtat al govern progressista de l’ajuntament montuïrer per segona legislatura consecutiva després de 28 anys de governs de dretes, amb la diferència què, amb el nou acord al qual han arribat les dues formacions, els socialistes s’incorporaran a l’equip de govern ja que el 2015 únicament donaren suport a la investidura de Verger com a batle.
En aquest sentit, Joan Verger ha apuntat que “Serà la manera de reforçar la majoria i tenir un equip de govern més representatiu”.
Per la seva part, el socialista Toni Miralles ha declarat que “aquesta legislatura havíem de fer una passa endavant i formar part de l’equip de govern donant visibilitat de govern als nostres votants.”
Source: Actualitat Fedaració Mallorca
adminpsib 12/06/2019
Comments are closed
Anterior PSIB-PSOE, Bloc i El Pi reediten pacte de govern a Felanitx, on Xisco Duarte serà batle els dos darrers anys de legislatura
Compartir
Compartir
Copiar l´enllaç al porta-retalls
Copy
Pròxim PSIB-PSOE i El Pi signen el pacte de governabilitat a Alcúdia, que atorga la batlia a Bàrbara Rebassa els pròxims 3 anys | 1 | perfect | {"ca": 0.9667393675027263, "en": 0.023446019629225736, "pt": 0.009814612868047983} | |
mc4_ca_20230418_11_147317 | XIII – Centre d'Estudis Santjustencs
INTRODUCCIÓ L’objectiu d’aquest treball és deixar constància de la història del bàsquet a Sant Just Desvern, des de la seva aparició fins els nostres dies. La intenció, doncs, és exposar senzillament el pas del temps i el pas dels homes i dones en quest temps, creant la història del C.B.
1. ELS ANTECEDENTS MÉS REMOTS Primers intents al 1934 Ja hem vist en els testimonis de Magí Campreciós i Pere Brull, exposats en la Introducció, com al 1934 una colla d’escolans i alumnes de les escoles Núria van començar a practicar basquetbol impulsats pel Vicari Mossen. Pere Monmany i Armengol,
2. INICI I CONTINUÏTAT. FUNDACIÓ DEL CLUB BÀSQUET SANT JUST 2.1 Anys 50. Engegada definitiva Acabat el període dels anys 40, no serà fins 1954 quan un grup de joves sant justencs s’interessaren pel bàsquet. Pepito Asmarats, Ignasi Casas, Angel Cuenca, Miquel Reinal i Francesc Gallart, veuen al cinema una
3. CONSOLIDACIÓ 3.1 Ingrés a la Federació Catalana. Temporada 1967-68 Diferents fets marquen aquesta nova etapa des d’un inici. El nou nom del club, la Junta Directiva establerta, l’organització interna, la campanya de captació de socis, els equips formats, Sènior, Juvenil i Infantil, deixant enrera l’antiga estruc tura de primer
DÈCADA DELS ANYS 80
4. DÈCADA DELS ANYS 80. TEMPS DE TRANSICIÓ Es pot considerar que en la dècada dels 80 s‘entra en un període de transició. S’ha produït la desaparició, amb les excepcions d’en Pere Pascual i en Marià Nicolás, dels homes pioners dels anys 50 i 60 que ja va representar un
5. ELS ÚLTIMS DEU ANYS DEL SEGLE XX: 1990 – 2000 El camí recorregut de 1980 a 1990 ha estat prou difícil, però extraordinària ment vàlid i positiu, especialment en els últims anys, on cal considerar la feina dels dirigents en establir les bases d’infraestructura esportiva i social, per acon
6. EL SEGLE XXI El segle XXI agafa el C.B. Sant Just immers en la coneguda dinàmica de les últi mes temporades. Amb una Junta presidida per Víctor Murillo López, amb uns companys directius que han estat habituals col·laboradors d’aquest anys en la presidència de l’Enric Castellón, i que estan
ANNEXOS 1. Presidents del C.B. Sant Just 1956 a 77 Ferran Asmarats Martí 1977 a 80 Joan Catalán Homedes 1980 a 83 Jordi Martínez Gómez 1983 a 85 Josep Mateu Font 1985 a 87 Jordi Martínez Gómez 1987 a 90 Antoni Fumadó Garcia 1990 a 92 Modest Carme Anglada 1992 | 0.821914 | curate | {"ca": 0.9578059071729957, "cs": 0.005063291139240506, "en": 0.03291139240506329, "zh": 0.004219409282700422} | https://centreestudissantjustencs.cat/content_category/xiii/ |
macocu_ca_20230731_0_222198 | El ‘Diari del Pla de barris’
28/02/2019 - 05:02h
Pla de barris. Un balanç de les principals actuacions del programa als barris.
Per l’Oriol Nel·lo, president del Consell Assessor del Pla de Barris, es tracta d’un programa que es va concebre des de l’Ajuntament de Barcelona “no de manera unilateral, com a institució, sinó proposant als veïns dels barris de fer un pla junts, a partir del que les entitats i associacions veïnals ja feien o volien fer als barris. Aquest és un resultat que potser no veus quan passes pels carrers, però que és essencial: si tenim un teixit veïnal fort, tenim una capacitat més gran per plantar cara a l’adversitat, establir mecanismes de solidaritat que funcionen i millorar la capacitat per reivindicar els drets socials“. | 0.802367 | curate | {"ca": 0.956, "it": 0.025333333333333333, "es": 0.018666666666666668} | |
cawac_ca_20200528_0_18925 | Disposicions generals
El patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials.
També fan part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques (Llei, 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural).
S’estableixen tres categories de protecció, comunes a béns mobles, immobles i immaterials : béns culturals d’interès nacional, béns culturals d’interès local i la resta de béns (que es defineixen per l’ampli concepte de patrimoni cultural que integra la llei). | 0.822362 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccosona.cat/index1.php?idF=2&idSubF=351 |
macocu_ca_20230731_2_264154 | Us deixo el primer programa, presentat pel reputat presentador Llucià Ferrer! Cada dia, milers de correus-e circulen per internet amb vídeos adjuntats: fragments de programes de TV, tràilers, espots publicitaris, vídeos domèstics, animacions... N'hi ha d'humorístics, friquis, pujats de to, espectaculars... El fenomen s'estén com un virus: cada persona que rep un d'aquests correus, el reenvia a moltes altres i així successivament. Per això aquest contingut audiovisual s'ha rebatejat com a "vídeo viral". I al seu voltant han crescut portals d'internet dedicats al tema com YouTube o GoogleVideo, que permeten que qualsevol persona pengi un vídeo a la xarxa i el puguin veure milions d'espectadors. "Virus" és una proposta d'humor i entreteniment al voltant dels vídeos virals. Presentat com si es tractés d'una llista d'èxits, el programa mostra una selecció dels vídeos més estrafolaris i passats de voltes d'internet. Hi ha clips de tot arreu: crancs futbolistes del Japó, ballarins surrealistes de l'Europa de l'Est, nens trapella de Mèxic, un imitador del mag David Copperfield holandès... El compte enrere des del vídeo número 15 de la llista fins al número 1 s'interromp per donar pas a una secció temàtica, que en aquest programa estarà dedicada a vídeos virals catalans. Entre les "perles" d'aquesta secció hi ha un rap sobre l'Estatut i un telenotícies casolà que no deixarà ningú indiferent. El presentador de "Virus" és Llucià Ferrer, un personatge amb una sòlida carrera radiofònica que ha fitxat recentment per a Catalunya Ràdio, on presenta el programa de tarda "On vas a parar". Amb el seu estil directe i irònic, en Llucià interactua amb els protagonistes dels clips (persones, animals, monstres aquàtics...) com si ell també formés part de l'acció. Elinks Virus (01) Virus (02) 20.01 Virus (04) 03.02 Virus (06) 18.02 Virus (08) 18.03 Virus (09)
xordi l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. abr. 01, 2007 12:27, en total s’ha editat 6 vegades.
Afegit el 4art Virus, el 3er no el vaig poder gravar o sigui q si algu el té i el vol penjar tot seu!
Moltes gràcies xordi! Aveure si algú té aquest capítol 3... Vinga, adéu! PD: T'has equivocat amb el nom del capítol, has posat 02 al capítol 04!! !
Eis! Bones! Que ha passat amb aquest programa? encara el fan a la tele? Algu ha trobat algun capitol 3? merci! ciao!
okashi ha escrit:Eis! Bones! Que ha passat amb aquest programa? encara el fan a la tele? Algu ha trobat algun capitol 3? merci! ciao!
Si, que l'emeten, però van fer una pausa de 2/3 setmanes, i apart quan van fer la Formula1 no el van emetre. Bé us en deixo dos programes més! A disfrutar-los!
mErci! Veig que el capitol 7 tampoc el tens. Bueno! No passa res! A esperar repeticions jejejeje Moltes gràcies per penjar-los! ciao! ! | 0.638308 | curate | {"ca": 0.9063532868160118, "es": 0.05325009181050312, "pt": 0.0014689680499449136, "fr": 0.0007344840249724568, "de": 0.0014689680499449136, "lb": 0.017627616599338966, "it": 0.012118986412045538, "eo": 0.0022034520749173708, "en": 0.004774146162320969} | |
mc4_ca_20230418_14_300649 | Poesia, Música, Vi
Pàgina d'inici Agenda Poesia, Música, Vi Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya Secrets de museu al Museu Tèxtil de Terrassa Gratuïta
Poesia, Música, Vi 15 de juny de 2013
El Centre Quim Soler, la literatura i el vi, ens convida a una trobada de músics, poetes i enòlegs a l’esplanada del castell de Falset, aquest dissabte a les 20 h. Hi han confirmat l’assistència Josep Pedrals, Martí Sales, Núria Martínez-Vernís, Andreu Subirats, Ester Andorrà, Joan Todó, Anna Ballbona, Albert Benzekry, Boris Porter i Diego Burian. L’editorial La Breu hi posarà una mostra de llibres i també hi haurà un tast de vins dels cellers Mas Martinet i Venus la Universal. S’espera que faci bon temps, així que la posta de sol des del castell de Falset pot ser memorable. Sobre l'activitat
Blog del Centre Quim Soler Esplanada del castell de Falset
43730 Falset (Priorat) 977+82+55+04 | 0.780412 | curate | {"es": 0.020293122886133032, "ca": 0.9402480270574972, "en": 0.03945885005636979} | http://www.descobrir.cat/ca/agenda/poesia-musica-vi-152767.php |
crawling-populars_ca_20200525_0_65833 | Per poder accedir al web, introdueix el teu correu electrònic o NIF, amb lletra, i el teu PIN del TRESC. Si no el recordes, clica damunt d'Has oblidat el teu pin? i t'enviarem les dades al teu correu electrònic
O BÉ INTRODUINT LES TEVES DADES
T'hem enviat un correu electrònic amb les dades per accedir al web del TRESC.
Gràcies!
No t’hem pogut enviar un correu electrònic amb les teves dades d’accés. Sisplau, comproba que la informació que has introduït sigui correcte i torna-ho a intentar, escriu-nos a [email protected] o truca al 902 33 90 33 si tens algun dubte.
COMPARTEIX
Del 13 al 29 de març Dansa Metropolitana presenta la seva tercera edició! El festival va néixer com un projecte cultural i participatiu de l'àrea metropolitana per fer arribar la dansa a tota la ciutadania. En aquesta edició hi participen vuit municipis que han treballat conjuntament una programació que s'implica en produccions d'artistes i dona visibilitat al talent local, nacional i també internacional. Durant gairebé tres setmanes gaudiràs de dansa als teatres, als transports públics, als centres cívics, al carrer i, fins i tot, als cinemes. Podràs participar en més de 200 activitats, per festejar la dansa com a art i com a element d'unió i de diàleg!
Descobreix algunes de les activitats més destacades:
Un espectacle de la coreògrafa Virgínia Gimeno Folgado amb la companyia Adoctrinades, on els símbols de les portes del lavabo esdevenen personatges animats que dialoguen i ens conviden a reflexionar sobre els estereotips de gènere. Amb 'WhiCh', l’espai del lavabo deixa de ser un espai convencional i grotesc per esdevenir un escenari íntim d’indagació filosòfica on analitzar l’absurditat dels clixés de gènere.
Sis personatges de la filmografia de Kubrick reben la notícia de la mort del seu creador. Què passarà ara amb ells? Tractaran de defensar la seva identitat, la seva existència i de donar forma al seu drama i al seu propi destí? A partir d’aquest marc de ficció, la companyia LA INTRUSA, formada per Virginia García i Damián Muñoz, presenta una peça que reflexiona sobre l’instant que hi ha entre el final d’una cosa i el principi d’una altra.
La ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé crea al 2005 el seu primer espectacle en solitari, el qual es basa en l’exploració abstracta de la dansa i del moviment, fet que li permet emfatitzar els sentiments i les emocions dels intèrprets a l’escenari. En tots els seus anys de trajectòria no ha deixat mai d’investigar el vincle entre el fet real i la imaginació. Aquesta peça ens remet a la simplicitat de l’abstracte, on el moviment és la nostra força.
Un espai ple de caixes de cartró i un conte obriran les portes a un nou món per a menuts i grans. En aquesta divertida proposta, apta per a famílies, les caixes de cartró seran els instruments, l’attrezzo i l’escenografia de l’espectacle... CreaMoviment és un col·lectiu que engega projectes, crea xarxa i comparteix experiències i coneixements des del vincle i la mirada respectuosa de petits i grans.
Kukai Dantza desenvolupa la seva feina a partir de la dansa tradicional basca i crea espectacles en col·laboració amb prestigiosos coreògrafs. En aquest ocasió la fusió ha estat amb Brodas Bros, companyia de dansa urbana de renom ubicada a Barcelona. Junts han creat 'Topa', una peça de carrer en què l’espai urbà es transforma en un espai escènic amb la col·laboració del públic.
Un impressionant espectacle que fusiona dansa aèria i música electrònica sobre una gran plataforma rectangular suspesa a l’aire. La música activarà el viatge aeri dels ballarins i ballarines i el convertirà en una festa per a tots els presents a través del ritme, la dansa vertical i els dibuixos acrobàtics. Un espectacle catàrtic que indueix al ball lliure, a moure el cos i a gaudir del moment.
Dos joves desconeguts procedents del mateix país es troben a l’altre extrem del planeta. Junts descobreixen la passió pel ball i fan que de l’encreuament de llenguatges com el break-dance i el hip-hop en sorgeixi alguna cosa nova que els defineix als dos. 'Meeting Point' parla d’aquells llocs on es troba la gent, dels mars i oceans que cal creuar per trobar-se i del temps que cal esperar.
Aquest duo de dansa-teatre en clau d’humor exhibeix la interacció entre dos personatges singulars que intenten conviure plegats en una platja amb moltes hores de sol. Ho aconseguiran? Els ballarins Helena Canas i Marc Lapuerta interpreten aquest espectacle, sorgit d’un solo que Canas va estrenar el 2018 al Cicle Maldà en Dansa.
En aquest espectacle, el bailaor Jose Manuel Álvarez fa una introspecció en el moviment i la rítmica interioritzada del flamenc, tant en l’expressió individual com en la compartida. El resultat és un muntatge que mostra el procés d’obertura cap a nous codis posant l’accent en un flamenc actual, que coexisteix amb la dansa espanyola i el llenguatge de la improvisació.
Aquest és un projecte inspirat en l’escultura neoclàssica de 'Les tres gràcies' d’Antonio Canova, referent universal de la bellesa, les proporcions i la mesura. La coreògrafa i performer italiana Silvia Gribaudi acompanyada de tres ballarins construeixen un joc entre la realitat i la ficció que qüestiona els cànons de bellesa.
Aquest espectacle de Sol Picó pica l’ullet al Paral·lel dels anys vint i ens presenta un cabaret futurista. L’artista i coreògrafa s’inspira en el gènere de revista, que tanta popularitat va donar al Paral·lel d’aquella època, i que incorporava característiques que avui dia encara són transgressores com la interdisciplinarietat, la ruptura amb la moral tradicional i l’expressió de les transformacions socials.
Apunta't a ballar al 'Tothom balla', una acció participativa organitzada simultàniament a les diferents ciutats que participen en el Dansa Metropolitana. La coreografia d’aquest any ha estat ideada per Germana Civera. La seva peculiaritat està marcada per la repetició de la mateixa seqüència de passos i de les mateixes figures al ritme del vals 'El llac dels cignes', compost per Txaikovski.
Gaudeix de l'avantatge TRESC per participar en aquest ball col·lectiu!
Notícies
Marialluïsa ens va presentar en exclusiva i abans que sortís a la venda, el seu primer disc de llarga durada, 'És per tu i per mi'. Del Més que música, aniran al Curtcircuit.
*NOTICIES*
Com cada diumenge, el TRESC torna a col·laborar aquest 9 de febrer amb el programa ‘Tot és Comèdia’ de SER Catalunya. En aquesta ocasió, Pepe Zapata, director del TRESC, us recomana música clàssica, cinema i activitats literàries!
*NOTICIES*
Per primera vegada a tot el món, ‘El quadern daurat’, de Doris Lessing, tindrà una adaptació teatral. La culpable: Carlota Subirós, que ha adaptat i dirigeix l’obra al Teatre Lliure. A més, ho fa amb una actriu catalana que hem vist més a la gran pantalla que dalt de l’escenari: Nora Navas. Parlem amb elles minuts abans de la roda de premsa de l’espectacle.
*NOTICIES*
Si ets un amant dels mercats, això t'interessa! D'aqui al juny, durant els caps de setmana, pots trobar un munt de mercats a la ciutat de Barcelona!
Notícies
Gairebé cap dels grans èxits de la gran pantalla han passat aquest examen. El Test de Bechdel és una prova que mesura la presència de la dona en una producció cultural, i ho fa a través de tres preguntes molt simples.
Tens algun dubte? Posa't en contacte amb nosaltres
902 33 90 33
De 9 a 18h de dilluns a dijousDe 9 a 14h els divendresExcepte festius
[email protected]
SEGUEIX-NOS
Projecte tecnològic subvencionat per:
Amb el suport de:
SEGUEIX-NOS
SEGUEIX-NOS
Projecte tecnològic subvencionat per:
Amb el suport de:
Tens algun dubte? Posa't en contacte amb nosaltres
902 33 90 33
De 9 a 18h de dilluns a dijousDe 9 a 14h els divendresExcepte festius
[email protected] | 0.67695 | curate | {"ca": 0.9833573581444109, "en": 0.004062377145852444, "de": 0.0013104442405975625, "it": 0.0020967107849561, "pt": 0.0020967107849561, "es": 0.003931332721792687, "fr": 0.00314506617743415} | : /magazine/26754/quinzena-metropolitana-de-dansa/ |
cawac_ca_20200528_1_170885 | Resultats d'aprenentatge
Veure l'apartat següent.
Continguts
Els continguts d'aquesta matèria, Composició, i en concret per tant també d'aquesta assignatura, es disposen en línia amb els objectius descrits abans, per tal de desenvolupar les corresponents competències (34-T, 35-T, 40, 48, 49 , 50, 51, 53, 54, 55, 56 i 57) a dalt detallades:
- Composició, teoria i història dels projectes urbans i d'arquitectura.
- Crítica arquitectònica.
- Teories generals de la forma, de la composició i dels tipus arquitectònics.
- Història general de l'arquitectura.
- Processos de simbolització, funcions pràctiques i ergonomia des de la composició, teoria i història.
- Necessitats socials, qualitat de vida, habitabilitat i programes bàsics d'habitatge des de la composició, teoria i història.
- Tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental. / Els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
- Estètica. / Teoria i història de les belles arts i de les arts aplicades.
- Relació entre patrons culturals i responsabilitats socials de l'arquitecte.
- Bases de l'arquitectura vernacla.
- Sociologia, teoria, economia i història urbanes.
Aquests 11 apartats són al seu torn els resultats d'aprenentatge a exigir a l'alumnat per a l'avaluació de les competències.
Metodologia i activitats formatives
A part de les classes monogràfiques que els profesors aniran impartint hi ha també un llibre de lectura obligada marcat en l'apartat de bibliografia i quatre llibres més molt recomanables.
Durant el curs també es faran alguns exercicis dinamitzadors de composició arquitectònica i estratègies projectuals.
Una part important del curs és l'assistència a les classes pràtiques, que són visites a monuments, edificis i emplaçaments importants a Barcelona. La nostra ciutat és rica en arquitectura, urbanisme, disseny i museus que mostren el nostre patrimoni. Un dels objectius de l'assignatura és donar a conèixer tot això a l'alumne.
Sistemes i criteris d'avaluació
DE MANERA GENERAL:
Segons sigui cadascuna de les activitats formatives, la seva metodologia d'ensenyament i aprenentatge, i la seva relació amb les competències que ha d'adquirir l'estudiant, els sistemes d'avaluació giraran entorn a exàmens o proves objectives parcials i/o finals, proves de resposta curta, avaluació centrada en resultats, execucions autònomes i/o tutoritzades, presentació de treballs de recerca avaluable, presentacions orals, grau de participació activa, exercicis o projectes.
El sistema d'avaluació proposat permet valorar els resultats d'aprenentatge obtinguts pels estudiants, ja que s'aporta un sistema específic pel que fa als sistemes d'avaluació, indicant per a cada mòdul, matèria i assignatura els sistemes d'avaluació i la valoració de tots i cada un dels sistemes, diferenciant tant en la metodologia com en la valoració dels exàmens escrit, orals, treballs, pràctiques i avaluació continuada.
Així mateix, es treballa en un sistema d'avaluació continuada, "cada setmana compta", on els criteris d'avaluació, d'exercicis i proves, primaran la creativitat i profunditat crítica, la seva intel·ligència, la seva eficàcia de fascinació, la capacitat d'anàlisi i síntesi, així com la cientificitat i professionalitat (erudició, precisió, laboriositat, puntualitat, presentació, correcció tipogràfica, ortogràfica i sintàctica). Durant el curs s'animarà també a la participació activa a classe, que es valorarà especialment. I, per descomptat, es tindrà en compte l'assistència i interès de l'alumne.
Llavors, els continguts de les matèries i assignatures d'aquest mòdul es regiran pel següent sistema d'avaluació:
En concret, per a la matèria de Composició, els exàmens seran la manera de controlar el nivell adquirit, gràcies a la lectura de bibliografia, guiada per les classes i les possibles tutories personals. I s'avaluaran segons els criteris d'avaluació abans exposats. Els exàmens permetran en la seva preparació-al llarg de les respectives setmanes prèvies-treballar especialment la gestió de la informació i l'autoaprenentatge. D'altra banda, per a la correcta contestació de les preguntes d'examen, tal com s'avaluarà, per l'escàs temps i per l'exigència d'opinió crítica pròpia, s'avisarà de la necessitat d'haver-se exercitat abans, durant la seva preparació, en l'anàlisi, síntesi i crítica. I versaran sobre el tractat en classe. Amb el benentès que la matèria donada a classe arriba màxim al 50% del que s'espera hagi contestar, ampliat lliurement a la resta del 50% de matèria amb la bibliografia recomanada.
D'altra banda, els exercicis permetran precisament això, exercitar-se en especial i més de ple en el treball en equip i la resolució de problemes. Per descomptat amb una exigència també d'anàlisi, síntesi i crítica, i amb una necessitat de gestió de la informació. Constaran d'aplicacions de les diferents estratègies projectuals que figuren en el programa de continguts, des de la teoria i història de l'art, arquitectura i disseny. Basant-se en els conceptes claus donats a classe cada setmana. O bé, la realització de maquetes d'edificis històrics o altres exercicis que permetin a l'alumne accedir de manera fàcil i gràfica als conceptes i aptituds claus relacionades amb aquesta matèria.
Finalment, la presencialitat, participació, atenció, seguiment de les classes teòriques i pràctiques, en avaluació continuada, compta del 5% al 15% de la qualificació final.
CONCRETAMENT, PER AQUEST CURS:
Avaluació continuada, "cada setmana compta" l'assistència i participació a classe, i els exàmens. Els criteris d'avaluació primaran la creativitat i profunditat crítica, la seva intel·ligència, la seva eficàcia de fascinació, la capacitat d'anàlisi i síntesi, així com la cientificitat i professionalitat (erudició, precisió, laboriositat, puntualitat, presentació, correcció tipogràfica, ortogràfica i sintàctica) . Durant el curs s'animarà també a la participació activa a classe, que es valorarà especialment. I, per descomptat, es tindrà en compte l'assistència i interès de l'alumnat.
Tants per cent ... Segons s'aprecia en el programa i pla de treball previst (temari), aquest curs consta de deu setmanes de classe. A l'examen final a realitzar li correspondrà el 70% de la nota final de l'assignatura, mentre que hi haurà un examen del "llibre del curs", que comptarà el 30% restant. Així mateix, en coherència amb tractar-se d'una avaluació continuada, l'examen de segona convocatòria de juliol, segons el dia que se li assigni des de la Secretaria de l'Escola, comptarà igualment el 70% a sumar a la resta de l'aconseguit al llarg del curs .
Els exàmens seran la manera de controlar el nivell adquirit, gràcies a la lectura de bibliografia, guiada per les classes i les possibles tutories personals. I s'avaluaran segons els criteris d'avaluació abans exposats. Els exàmens permetran en la seva preparació-al llarg de les respectives setmanes prèvies-treballar especialment la gestió de la informació i l'autoaprenentatge. D'altra banda, per a la correcta contestació de les preguntes d'examen, tal com s'avaluarà, per l'escàs temps i per l'exigència d'opinió crítica pròpia, s'avisarà de la necessitat d'haver-se exercitat abans, durant la seva preparació, en l'anàlisi, síntesi i crítica.
L'examen final serà tipus test i/o constarà de cinc preguntes i/o imatges, a resoldre amb una limitació de temps de deu minuts cadascuna. I versaran sobre el tractat en classe. Amb el benentès que la matèria donada a classe arriba màxim al 50% del que s'espera hagi contestar, ampliat lliurement a la resta del 50% de matèria amb la Biblografía recomanada, que per limitacions horàries no s'haurà impartit a classe per cada tema de cada dia. Evidentment, això vol dir que si en l'examen es respon exactament tot el que s'ha dit a classe sobre cada pregunta, només es podria accedir a un 5.
Lliurament d'apunts i Resums: Suplement de la nota definitiva del 10%:
1. La fotocòpia dels apunts a mà personals de la classe anterior (també de les classes-visita fora de la UIC).
2. La fotocòpia del resum personal a mà, en un full màxim, de l'ampliació de cada tema amb la bibliografia. | 0.721509 | curate | {"ca": 0.9935683364254793, "es": 0.0022263450834879408, "pt": 0.0037105751391465678, "cs": 0.000494743351886209} | http://www.uic.cat/guia-docent?cod_asignatura=7986&anyo=2013 |
mc4_ca_20230418_8_93383 | 10 consells poc coneguts sobre com aconseguir un cabell més sa i més llarg | CAT.MichaelrMccartySpalmBeach.com
10 consells poc coneguts sobre com aconseguir un cabell més sa i més llarg
Panys llargues, suaus i brillants són una cosa que moltes noies els agradaria tenir, però no tenen la paciència per deixar que passi. Els cabells llargs i pot significar que "Wash and Go" es converteix en una cosa del passat, però que pot ser un petit preu a pagar per els cabells llargs i bonic. No hi ha res dolent amb els cabells curts, és clar, es veu meravellós, però si vostè està tractant de fer créixer el seu pèl llarg, aquí són deu consells que ajudaran a fer créixer més ràpid i mantenir el seu aspecte saludable.
1. Tenir els ajustos regulars
Retall del seu pèl no fer-lo créixer més ràpid, això és només un mite, però, si no ho ha retallat el cabell amb regularitat, que farà que el procés de creixement del seu pèl llarg prendre més temps. Si no manté retallat el cabell, les puntes obertes tindran més viatges en el temps més amunt en els flocs de cabell i això vol dir que, la propera vegada que es deixi els cabells retallat, més hauran de ser tallat.
2. Recordeu que no creixerà durant la nit
No impacient! pèl La majoria de la gent creix a un ritme del voltant d'un quart de polzada d'un mes, de manera que serà un temps abans del seu cabell arriba a la cintura! Hi ha moltes coses que pot fer per protegir el teu cabell del dany i fomentar un nou creixement, però aquí hi ha maneres miracle de créixer els cabells llargs.
El xampú és ideal per eliminar la brutícia, acumulació de producte, i l'excés de greix del seu cabell, però el seu cabell necessita una mica d'aquests olis naturals per mantenir-lo sa i brillant. La majoria de la gent no necessita xampú cada dia, així que evita un dia i deixar que el cabell es mantingui sa de forma natural. També l'ajudarà a mantenir el cabell sa si es canvia a un xampú suau, i amb prou xampús es tira de tots els olis naturals del teu cabell.
4. Mantingui el seu cabell ben condicionat
Per mantenir el cabell sa i per ajudar-lo a créixer molt, cal condicionar el cabell cada vegada que es mulla. Condicionadors rehidratar el cabell i que substitueixen les proteïnes i els lípids que es perd a través del rentat, de manera condicionat no és un extra opcional, és una necessitat!
5. Aclarit en fred després d'una dutxa
Un rajolí d'aigua freda en el cabell després d'haver rentat amb xampú ajudarà a mantenir el cabell sa i que es veurà molt millor també. Un esbandida amb aigua freda es tancarà les cutícules i ajuda a prevenir el dany també. No cal gastar massa temps sota l'aigua freda, prou per prendre la calor fora del seu pèl.
6. Utilitzeu un tractament d'oli calent un cop a la setmana
Quan el cabell es posa en marxa per aconseguir llarga, cal recordar que els cabells en els extrems de les seves trenes va a obtenir en una mica d'edat, de manera que necessitaran una cura especial per mantenir-los en bon estat de salut. La millor manera de mantenir els cabells llargs sa i fort és l'ús d'un tractament d'oli calent un cop a la setmana. Estilistes recomanen l'aplicació d'oli calent per al cabell humit i deixar actuar durant 10 minuts abans que el xampú que s'anés amb un xampú suau.
7. Raspalli seu pèl per difondre els olis naturals
Raspallar els cabells no només fan que el seu cabell es vegi més neteja, sinó que també s'estén als olis naturals del teu cabell al llarg de tota la longitud i també ajuda a estimular la circulació en el cuir cabellut. Dóna-li al teu cabell una bona raspall, almenys dues vegades al dia, i no us oblideu de raspallar els cabells última hora de la nit, abans d'anar-se'n al llit. Quan es raspalli, utilitzeu un raspall de truges naturals i començar a la coroneta del seu cap i la seva forma de treball.
8. Evitar sulfats
La majoria dels experts coincideixen que els sulfats són dolents per als cabells. S'assequen al cabell, fent-lo més fràgil i per tant més propensos a patir danys. Per desgràcia, la majoria de les grans marques de xampús contenen sulfats perquè fan escuma de xampú millor. Fer un punt de mira per al xampú lliure de sulfat o, alternativament, vostè podria fer la seva xampú a casa. Qualsevol que sigui la forma en què ho fa, evitant xampú amb sulfats mantindrà el seu pèl molt més saludable.
9. Coma més proteïnes
Si vostè no està menjant una dieta saludable i que està permetent que es deshidrati, a continuació, el seu pèl és una de les primeres coses que patiran. Rampa sobre de la seva ingesta de proteïnes i que va a donar al seu pèl els nutrients que necessita per créixer llarga i saludable. També cal beure molta aigua perquè no es deshidrati. Això també l'ajudarà a mantenir el cabell saludable.
10. Massatges al cuir cabellut
Fer massatges al cuir cabellut augmenta la circulació i estimula els fol·licles, també és molt relaxant i redueix la tensió. La manera més fàcil i efectiva per fer massatges al cuir cabellut és combinar-ho amb un tractament d'oli calent. Llavors, vostè millorar la salut i la condició del seu cabell i estimular el creixement de al mateix temps. | 0.771187 | curate | {"ca": 0.9908766362554542, "cs": 0.0033716779055930186, "en": 0.002578341927806426, "da": 0.00039666798889329626, "sv": 0.002776675922253074} | https://cat.michaelrmccartyspalmbeach.com/consells-de-bellesa/10-consells-poc-coneguts-sobre-com-aconseguir-un-cabell-mes-sa-i-mes-llarg/ |
macocu_ca_20230731_9_242693 | Laporta reivindica el Barça "més catalanista de la història"
"Al despatx del president del Madrid hi és la bandera d'Espanya, i a la del Barça, la de Catalunya"
Joan Laporta ha aprofitat la presentació del central Dmitro Txigrinski per contestar Jorge Valdano, director general del Reial Madrid, qui va dir que mentre el seu club mira cap a l'exterior, el Barça ho fa cap endins, en relació al seu arrelament a Catalunya. El president del Barça ha dit que "l'únic que puc dir com a reflexió és que al despatx del director general del Reial Madrid o del president del Reial Madrid hi és la bandera del Reial Madrid, com no podia ser una altra, i la bandera d'Espanya, com no podia ser una altra. En el cas del Barça, del president del Barça, la bandera del Barça és present en el despatx del president del Barça al costat de la bandera de Catalunya, com no podia ser una altra".
Laporta ha defensat la universalitat del club que representa a través de la seva catalanitat. "El Barça, que ha estat potser durant la seva història un dels Barças més compromesos amb Catalunya, també ha estat un dels Barças més catalanistes de la història, ha estat el Barça més universal de la historia. Que cadascú tregui les conclusions que cregui convenient".
25 Comentaris
Me parece perfecto!! pero entonces que SOLO jueguen catalanes!!!!!! o que les obliguen a saber catalan para poder jugar!!! !
no apendra mai el laporta. el President del FCfar$a replicant a un directoret general. juasjuasjuasjuas no es pot mossegar la llengua aquest mentider compulsiu
#23 MARC-SABATES.COM, REPUBLICA CATALANA DEL BARCA //*//, 02/09/2009 - 08:39
Respondre
#22 Saprissa, Sants, 01/09/2009 - 19:45
Respondre
ho fà gratis portar UNICEF? per altre banda aixó no vol dir q no aplaudeixi la decissió de portar una publicitat d'un organ humanitari,q per cert,no son els primers en portar-la
#21 DaviD, València, 01/09/2009 - 13:25
Respondre
Si el Barça sols mirara cap endins no portaria a UNICEF en la samarreta. Que porta el Madrid? | 0.651446 | curate | {"ca": 0.7640506329113924, "es": 0.11341772151898734, "pt": 0.010126582278481013, "fr": 0.0005063291139240507, "en": 0.09822784810126582, "it": 0.013670886075949367} | |
mc4_ca_20230418_11_541112 | Associació de Veïns de Borgonyà - Colònia Borgonyà
L’associació de veïns de Borgonyà va néixer a finals dels anys 80, a l’inici del declivi de la fàbrica, per defensar els veïns i veïnes de Borgonyà. A l’època es varen començar a vendre les cases de la colònia a particulars i es varen començar a tancar serveis fet que va posar en alerta a borgonyencs i borgonyenques.
La intenció de l’ajuntament d’urbanitzar els carrers de la colònia va ser una de les primeres accions a les que va haver de fer front l’associació, ja que inicialment es demanava als veïns unes contribucions especials molt elevades.
Amb el centenari de la fundació de la colònia de Borgonyà l’associació de veïns va iniciar una vessant de conservació del patrimoni molt important. Els actes del centenari van ser la cara visible d’una feina que encara avui no s’ha acabat, preservant centenars de documents de gran valor. Des de llavors s’han organitzat exposicions amb fotografies, documents i llibres, alguns d’ells centenaris, que es conserven a l’arxiu de Borgonyà.
Degut a l’enderrocament d’un grup de cases al carrer Ter, de l’estació de tren de Borgonyà i de la casilla del guardabarreres, s’impulsa demanar la protecció del conjunt de la colònia per tal que no es perdi el patrimoni existent i es conservi. Avui en dia Borgonyà és Bé Cultural d’Interès Nacional, estant garantida la preservació de tots els edificis.
No s’ha d’oblidar però que encara existeixen molts objectes amb gran valor històric que no estan preservats i que es corre el risc que es perdin.
L’altre tasca també significativa és la de col·laborar en els actes lúdics i culturals que es celebren a la colònia com la Festa Major, l’Aplec o la Cavalcada de Reis entre altres.
President: Francesc Colomer
Secretari: Marc Parareda
Tresorer: Ferran Morera
Vocal: Marc Català
Per només 10€ l’any ajuda’ns a seguir conservant el patrimoni de Borgonyà, col·labora en els actes lúdics i culturals que es fan a la colònia!
Formulari alta nous socis (ompliu-lo i doneu-lo a algun membre de la junta o deixeu-lo al Casal).
Si ho prefereixes pots omplir el formulari online: | 0.837323 | curate | {"ca": 0.9646271510516252, "en": 0.02390057361376673, "it": 0.011472275334608031} | http://coloniaborgonya.cat/associacio-de-veins-de-borgonya/ |
mc4_ca_20230418_14_316362 | El departament públic de sanitat de La Ribera serà una realitat l’1 d’abril segons ha assegurat Mónica Oltra - RiberaTV
S’incorporaran 303 treballadors i treballadores per a ampliar la plantilla
La Vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha afirmat que el departament públic de sanitat de La Ribera serà una realitat a partir de l’1 d’abril.
Oltra ha assegurat que s’ha aprovat el decret pel qual es regulen els efectes en matèria de personal, com a conseqüència de l’extinció del contracte, de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de La Ribera.
Per altra banda, la Consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, ha explicat que es mantindrà la cartera de serveis i que amb els acords aprovats, la plantilla arrancarà el pròxim 1 d’abril amb 303 nous treballadors i treballadores.
La Generalitat destinarà 7,8 milions d’euros, 5,7 en 2018 i 2,1 en 2019, per a inversions en infraestructures i tecnologia en aquest Departament.
Pel que fa a la gerència del Departament, Isabel González, fins ara directora general d’Alta Inspecció Sanitària de la Generalitat Valenciana serà qui succeirà en el càrrec a Javier Palau, fins ara gerent de la Ribera.
El departament públic de sanitat de La Ribera serà una realitat l’1 d’abril segons ha assegurat Mónica Oltra added by Ribera Televisió on 23 marzo, 2018 | 0.855908 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.riberatelevisio.com/departament-public-sanitat-la-ribera-sera-una-realitat-l1-dabril-segons-ha-assegurat-monica-oltra/ |
macocu_ca_20230731_4_366235 | Salut i bellesa » Òptics Carrer PLAÇA PAÍS VALENCIÀ, 13 03760, Ondara - Alicante/Alacant Tel. : 966476558 | 0.533847 | curate | {"ca": 0.8942307692307693, "fr": 0.10576923076923077} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_171636 | A la carretera de França els rengles de vehicles són llargs i espessos. Hi ha dos rengles que pugen i dos rengles que baixen i a cada instant s'entrebanquen els uns als altres. Sort que el cotxe de Bosch-Gimpera, que fa d'explorador, ens permet d'avançar, per bé que lentament i amb freqüents parades, fins a l'entrada del poble.
Ací l'embús és formidable: embús de cotxes, de camions i de gent. La frontera està oberta per tots dos costats, amb restriccions; però les formalitats de policia i de duana, tot i haver estat alleugerides, no permeten de passar via. Els carrers de la Jonquera són plens d'una gentada atapeïda, més resignada que impacient. Els dolors soferts acaben per donar una mena d'insensibilitat.
Si nosaltres haguéssim de fer cua rigorosament, en tindríem per dos dies. Bosch-Gimpera va resolent les dificultats, ara parlant amb un militar, ara amb un inspector de policia. Els explica que som bona gent, intel·lectuals amb llurs famílies, tot de vells, doncs i criatures. Per part de la policia som ben tractats. Ho serem igualment per la duana? Cal gestionar-ho. Amb el seu aire d'home atrafegat que s'ocupa de problemes difícils, Pau Vila se'n va a fer les gestions. Mentrestant la nostra petita caravana queda parada a la ruta, més enllà de la Jonquera. A partir de la duana el trànsit és molt menor; les formalitats de sortida fan l'ofici d'una resclosa que atura el gros corrent i només en deixa passar un raig.
L'aturada és més llarga del que esperàvem. Aviat seran les dotze. I hem sortit de Can Perxers sense esmorzar. Les provisions col·lectives dels expedicionaris són tan escasses que no permeten altra cosa sinó distribuir una mena de berenar. Veient que l'espera continua, la intendència del grup decideix de passar a les dones i a la mainada —els vells, ai las!, en som exclosos— unes preses de xocolata sense acompanyament de pa. Més tard, en vista que ja som més enllà de migdia, és servida una petita —petitíssima— ració general de pa i formatge.
Cap a dos quarts d'una compareix Pau Vila amb l'aire d'un home ensems satisfet i cansat.
—Ja està resolt tot —crida—. Podem tirar endavant;
no ens escorcollaran, ni ens faran obrir cap maleta.
Esclat d'alegria dins l'autocar. Les dones prorrompen en exclamacions. Passaran les joies, aquestes joies que eren llur preocupació principal. Dames i dametes es palpen amb delícia les arracades i es miren amb satisfacció els anells, les agulles de pit, els braçalets. N'hi ha algunes que deixen escapar uns dolços sospirs. L'emoció els fa oblidar les angúnies d'aquests dies. | 0.806667 | curate | {"ca": 0.9429477020602218, "it": 0.012678288431061807, "fr": 0.008716323296354992, "pt": 0.00832012678288431, "oc": 0.012678288431061807, "es": 0.014659270998415214} | http://www.endrets.cat/index.php/text/7584/la-jonquera-ca.html |
mc4_ca_20230418_5_542993 | Les cèl·lules tumorals de còlon que fan metàstasi al fetge es tornen més agressives com a resposta al nou microambient hostil | IDIBELL
Les cèl·lules tumorals de còlon que fan metàstasi al fetge es tornen més agressives com a resposta al nou microambient hostil
La majoria de les cèl·lules malignes moren, només sobreviuen les que aconsegueixen adaptar-se Determinades cèl·lules sanes del fetge promouen una resposta adaptativa en cèl·lules de càncer colorectal inhibint la seva proliferació i provocant la seva mort. Les cèl·lules tumorals que s’adapten canvien el seu comportament i la seva morfologia, afavorint-ne la migració. Investigadors de l’IDIBELL i de l’Institut Català dl’Oncologia (ICO), coordinats per David García Molleví, han publicat els resultats d’aquest estudi a la revista Neoplasia. Un microambient hostil Referència de l’article
Determinades cèl·lules sanes del fetge promouen una resposta adaptativa en cèl·lules de càncer colorectal inhibint la seva proliferació i provocant la seva mort. Les cèl·lules tumorals que s’adapten canvien el seu comportament i la seva morfologia, afavorint-ne la migració. Investigadors de l’IDIBELL i de l’Institut Català dl’Oncologia (ICO), coordinats per David García Molleví, han publicat els resultats d’aquest estudi a la revista Neoplasia.
El microambient cel·lular (anomenat estroma) té un paper dual en el control del desenvolupament normal o maligne de les cèl·lules: per una banda impedeix el creixement de proliferació anormal (neoplàsia) en els teixits normals mentre que per l’altra pot potenciar el creixement i la invasió tumoral en la progressió del càncer.
El càncer és un teixit complex on actuen diferents tipus de cèl·lules (el 80% són d’un tipus anomenat fibroblasts) que conviuen amb altres cèl·lules creant un microambient particular. El balanç entre aquestes poblacions: l’ambient, pot determinar el destí del tumor.
Un microambient hostil
L’objectiu de l’estudi és comparar la influència del microambient
en tres situacions diverses: en un teixit colorectal sa, en un tumor colorectal primari i en un tumor colorectal que ha fet metàstasi al fetge.
En el tumor primari, els fibroblasts del còlon augmenten la proliferació de les cèl·lules malignes i les protegeixen de la mort cel·lular programada (apoptosi). En canvi, en la situació de metàstasi al fetge, les cèl·lules tumorals es troben en un ambient hostil de fibroblasts hepàtics, no només disminueix la seva proliferació, sinó que moltes moren. Les cèl·lules que aconsegueixen adaptar-se a aquest ambient canvien el seu comportament i la seva morfologia per afavorir la seva migració. Aquestes cèl·lules tumorals adaptades són més agressives.
Segons David Garcia Molleví, coordinador de l’estudi, aquest descobriment pot ser útil a la pràctica clínica ja què “obre les obres a estudiar el mecanisme o els factors dels fibroblasts hepàtics que produeixen la mort de les cèl·lules tumorals colorectals per utilitzar-los en el futur com a eines terapèutiques contra el tumor de còlon metastàtic”. | 0.693948 | curate | {"ca": 0.9926934573231485, "fr": 0.0073065426768515445} | http://www.idibell.cat/ca/actualitat/noticies/les-cellules-tumorals-de-colon-que-fan-metastasi-al-fetge-es-tornen-mes |
naciodigital_ca_20220331_0_644664 | Un camió que transportava porcs ha bolcat a la C-25 a l'altura de les Oluges (La Segarra) i ha obligat a tallar aquesta carretera, en direcció a Girona, així com la sortida 518 de l'A-2 que comunica amb l'Eix Transversal a Cervera.
El conductor del vehicle, que ha estat l'únic ferit, ha resultat ferit lleu i ha estat donat d'alta al mateix lloc dels fets. L'accident, que ha tingut lloc vora dos quarts de dotze del migdia, ha estat al punt quilomètric 88. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/34245/accident-amb-camio-porcs-bolcat-oluges-talla-c-25-sortida-a-2-cervera |
mc4_ca_20230418_15_591078 | Taronges sanguines, glops antioxidants. Blog Mami Taronges, comprar mandarines i taronges de collita pròpia.
Taronges sanguines, amb la pell bicolor, ataronjades i vermelloses alhora, plenes de vitamines i de les antiocianines, que actuen com un antioxidant natural molt valorat per prevenir malalties.
Afegir-les en una amanida, combinar-les amb un peix blau o fins hi tot, elaborar una senzilla macedònia multicolor.
La taronja sanguina, també anomenada habitualment taronja sanguínia, pertany al grup de taronges dolces, encara que te un sabor agredolç que la fa diferent i singular. Aquestes taronges cultivades a la zona del Mediterrani destaquen principalment pel seu color vermellós que varia segons la varietat, el clima i el cultiu.
Tenen una temporada molt curta i són de difícil cultiu. El vent les fa caure de seguida.
La taronja sanguina és molt rica en vitamina C, potassi i àcid fòlic. Tanmateix, també destaca pel seu alt contingut amb altres vitamines i antioxidants.
Alguns estudis fins i tot relacionen les antocianines, responsables del seu color vermell, amb propietats antienvelliment i anticancerígenes. També ajuden a controlar el colesterol LDL i poden disminuir les possibilitats de patir algunes cardiopaties.
Aprofiteu la curta temporada de taronges sanguines, duren poc als arbres.
Feu un brindis de salut amb un bon suc de sanguines!
Comprar aquí taronges sanguines | 0.786568 | curate | {"en": 0.028240405503258507, "ca": 0.9493120926864591, "es": 0.022447501810282405} | http://mamitaronges.com/blog/ca/taronges-sanguines--glops-antioxidants_33 |
cawac_ca_20200528_9_71147 | Ahir el diari El Mundo escrivia “ Les retallades expulsaran molta gent de la universitat “. Escrivia aquesta article en referència a la vaga que havia de tenir lloc avui, i que així ha estat. Una vaga que, amb més o menys mesura, ha afectat a tot el sistema educatiu. La manifestació d’aquet migdia a Barcelona sembla que ha estat gran.
Deia el diari que segons càlculs dels sindicats, la retallada a la Universitat puja a un 62,5%, afirmen que els contractes de ciència s’han reduït un 43%, la R+D+i, un 25,52%, les beques i ajudes a l’estudi un 11,6% i els programes Erasmus, un 41,4%. Per això, han subratllat, rebutgen l’increment de les taxes universitàries, la universitat d’elit i el model de beques. Amb aquesta política, asseguren, busquen expulsar-nos del campus, i alerten que la taxa d’abandonament podria elevar un 20% el pròxim curs per no poder fer front als nous preus. Tenen raó, però no cal posar xifres que no són certes. La retallada a la universitat no puja un 62,5%. És molt important, però si fos això ja hauria tancat fa mesos.
L’article és interessant, però aquí cadascú diu la primera cosa que li passa pel cap. És cert que s’han retallat molt els diners a la universitat. Ara per reduir l’aportació pública es demana que les famílies hi contribueixin molt més, amb les matrícules. Un model de matrícula socialment injust ja que no només serà l’increment sinó que la futura proporcionalitat al cost provocarà uns preus absurds. No insisteixo ja més en què una política de preus públics de la universitat sense un sistema de beques suficient és un atemptat a la justícia social, però l’espoli no ens deixa alternativa.
També s’utilitzen arguments sobre el que costa la universitat sense considerar que una part substancial és la recerca. Trobo a faltar, li he dit sovint al meu rector que és fonamental fer un retiment de comptes a la societat explicant bé les finances i els resultats. Potser canviaria la visió de les coses. Penso que s’ha de denunciar la situació que pateix la universitat, però també que hem d’aportar moltes dades. Hi ha massa gent que pensa encara que pleguem al juny i no tornem fins el setembre. La gent no sap res dels diners que captem, del que publiquem, per a què serveix, etc.
No sé, l’article i les vivències del dia m’han fet pensar, altre cop, en la necessitat d’una estratègia de comunicació universitària. Seguiré insistint. | 0.827154 | curate | {"ca": 0.9923793395427604, "es": 0.007620660457239628} | http://www.enriccanela.cat/index.php/2012/05/22/necessitem-comunicar-millor-el-que-fem/ |
mc4_ca_20230418_1_276710 | Serà complicat fer una crònica del partit que sessió matinal va jugar l’Alcoyano en la Feixa Llarga d’Hospitalet de Llobregat, quan hem de parlar d’un conjunt que en 90 minuts no va xutar entre els tres pals de la porteria defesa per Morales. En fi, un autèntic desastre l’Alcoyano que es clava penúltim a la classificació. Els atenuants de la Copa, o l’alegria de vorer veterans alcoyanistes i mítics jugadors la nit del dissabte, no atenuen el pobre paper.
Enviat per José Carlos Plà en 21 d'Octubre de 2014.
Tags: Futbol, Hospitalet, Lliga 2014/15
Han passat ja 9 jornades, i el pitjor és que estem com el primer dia, si recorden, a finals d’Agost, el Alcoyano d’Oscar Cano, debutava en Zaragoza, i encaixava un gol al descompte del primer període, i un altre només començar la segona meitat. El cert es que jugar en Hospitalet i no fer cap llançament a porta en 90 minuts és molt pobre, i que deixa als blancs i blaus penúltim a la taula classificatòria.
Els atenuants de la Copa, o l’alegria de vorer veterans alcoyanistes i mítics jugadors la nit del dissabte, no atenuen el pobre paper que fins a la data està fent aquest conjunt. Haurà d’espavilar aquest Alcoyano que no pareix que jugue a res i Oscar Cano, hi ha de vorer la manera d’implantar les seues idees ja, perquè ja se sap que al futbol les cosses van molt de pressa.
TOT JUST ABANS DEL DESCANS, GOL DEL HOSPITALET.
Serà complicat fer una crònica del partit que sessió matinal va jugar l’Alcoyano en la Feixa Llarga d’Hospitalet de Llobregat, quan hem de parlar d’un conjunt que en 90 minuts no va xutar entre els tres pals de la porteria defesa per Morales. I el pitjor de tot és que ni es corregissen errors, ni millorem, al contrari, quan quasi ha passat una quarta part del campionat lliga, ningú sap a què juga aquest Alcoyano, i damunt continua fent els mateixos errors que en la primera jornada; sembla de tot punt inadmissible, que 9 jornades després torne aquest Alcoyano a rebre un gol a l’últim minut de la primera meitat i un només començar la segona; però encara costa més justificar com l’equip no va xutar ni una sola volta en tot el partit.
SEGONA PART, ALTRE GOL DEL HOSPI, I L’ALCOYANO SENSE REACCIÓ
A la represa més del mateix, els blancs i blaus surten sense concentració ni intensitat, i tornen a rebre un altre gol, que deixa quasi sentenciat el partit, tot i això que quedaven encara 45 minuts per davant, però l’Alcoyano prou feia impedint la golejada del Hospi. Els catalans varen tornar a marcar a les acaballes del partit, però és que van disposar de 2 remats a porta buida que no van entrar, i van estavellar un baló al pal.
En fi, un autèntic desastre l’Alcoyano, que es clava penúltim a la classificació, i hauran de posar-se les piles, els xavals de Cano, si no volen que aquesta temporada els escape de les mans. El tècnic granadí no va posar cap excusa en la derrota, i inclòs va reconéixer que hagueren pogut eixir golejats reconeixent que pareix que fins a la data de hui, els jugadors no pareix que assimilen el seu sistema.
El dilluns la directiva de Juan Serrano d’assemblea per a presentar als socis la Societat Anònima Esportiva en la qual sa transformat el Club Deportivo Alcoyano i rendir conters davant la massa social, no hi ha dubte que la delicada situació esportiva, farà estiguem davant una assemblea calenteta.
C. E. L’HOSPITALET: CRAVIOTTO, PEQUE, VALENTÍN, ALEIX COCH, AGUS , ALCARAZ, CANARIO, LUQUE (61’ Alex), HARO, MORGADO (79’ Bueno) I NANO (72’ Rubén Carreras).
C.D. ALCOYANO: JER0, JOAN VICH, MARIO FUENTES,NAVARRO, JOSEMI PERONA, ISRA JEREZ (71’ Rubén Ramos), JAVI RUBIO (46’ Carles Salvador), JULIO DE DIOS, BELLO ( 60’ Jorge Perona), FRANCIS FERRON I ALFARO.
ARBITRE: Alvarez Hernández, del Col·legio Riojano, amonestà als locals Rubén Carreras, Alcaraz Alex i Oliver (aquest últim estava a la banqueta), i a l’alcoianiste Javi Rubio.
GOLS: 1 – 0 45’ NANO 2 – 0 46’ HARO 3 – 0 92’ ALCARAZ
INCIDENCIES: Aproximadament 450 espectadors a la Fleixa Llarga, en partit corresponent a la 9a jornada, que es va disputar en Hospitalet de Llobregat en sessió matinal, amb un dia as solejat.
Treballat empat a cero i gran festa en l’Alcoyano-Hèrcules | 0.802709 | curate | {"ca": 0.8899082568807339, "en": 0.012312892322549493, "es": 0.08498309995171414, "pl": 0.012795750845002415} | https://www.lesmuntanyes.com/2014/10/21/el-c-d-alcoyano-continua-sense-arrancar-la-temporada/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_173989 | L’Ateneu Terrassenc i Adesiara Editorial us conviden a la presentació del llibre L’arbre de foc, d’Agustí Bartra, publicat recentment per l’editorial.
La presentació tindrà lloc a Terrassa el dijous 14 d’abril, a les 19.30 h, a la seu de l’Ateneu Terrassenc (passeig del Vapor Gran, 39, passatge B), i anirà a càrrec de l’escriptor Vicenç Villatoro i de D. Sam Abrams, crític literari i curador de l’obra, que seran presentats per Lídia Anoll, professora de literatura de la UB.
L’acte inclourà la interpretació del cicle de cançons L’arbre de foc, per a cant i piano, compost pel mestre Manuel Garcia Morante a partir de poemes del llibre, que anirà a càrrec de la soprano Eulàlia Ara, acompanyada al piano pel mateix compositor. | 0.826304 | curate | {"ca": 1.0} | https://ateneuterrassenc.cat/agenda/larbre-de-foc-dagusti-bartra/ |
mc4_ca_20230418_6_3305 | Inici > Programació Cultural > Futures > Altres Activitats > Detalls - Col·loqui "De Munic a París (1938-1940). De la guerra civil espanyola a la Nova Europa alemanya"
30 i 31 de maig-1 de juny 2019
16h: Recepció de participants
16:30h: Inauguració institucional
Conferències d’obertura: Els grans protagonistes: Gran Bretanya i Alemanya
17h: La guerra civil europea, Paul Preston (London School of Economics)
17:45h: Alemanya, el nazisme i la crisi europea, Walther Bernecker (Universität Erlangen-Nürnberg)
9:30h: Els catalans, Munic i París. Una història europea, Francesc Vilanova (Fundació Carles Pi i Sunyer i Universitat Autònoma de Barcelona)
10:15h: Debat
10:45h: Pausa-cafè
11:15h: Conferència de clausura: ‘Munich for the camps': Espanya en les guerreseuropees de canvi social, Helen Graham (Royal Holloway University of London)
12:00h: Debat
12:30h: Clausura | 0.608817 | curate | {"ca": 0.7535046728971962, "en": 0.13200934579439252, "de": 0.11448598130841121} | http://www.museuexili.cat/index.php?option=com_eventlist&view=details&id=370%3A&Itemid=195&lang=ca |
oscar-2301_ca_20230418_3_122897 | La Fundació Vila Casas omple el Palau Solterra de l'obra de Palmira Puig i Marcel Giró, tàndem cabdal en la història de la fotografia catalana
Els alpinistes samurais que invocaven Antònia Font, quan Antònia Font encara cantava. Aquesta reminiscència mallorquina em colpeja el cap quan contemplo una fotografia de 1930, sense títol. Blanc i negre i nostàlgia. Uns bastons de senderisme en primer pla i una senyera, onejant i desenfocada, al fons. És una peça que transmet calma d’un mar en repòs. L’obra la firma Marcel Giró i la seva poètica onírica em té hipnotitzat. És només una de les setanta obres de la parella Palmira Puig i Marcelo Giró, que trobarem a Saudades de São Paulo, l’última proposta del Palau Solterra a la Fundació Vila Casas.
La mateixa càmera (moltes vegades, una Hasselblad), però emprada amb dues òptiques diferents. Aquesta seria una manera d’explicar l’obra del tàndem format per Palmira Puig Giró i Marcelo Giró. Saudades de São Paulo, comissariada per Rocío Santa Cruz i dirigida per Glòria Bosch, és d’aquelles mostres que atreuen amb força magnètica. Les que trobareu aquí són fotografies honestes i humanes, amb un tractament de la realitat sensible i personal, i alhora amb un respecte per la disciplina formidable.
Saudades de São Paulo és un homenatge a la trajectòria vital i artística de dues figures cabdals en la història de la fotografia catalana, i ofereix l’oportunitat de veure una col·lecció viva, que no deixa de créixer i incorporar nous elements. Conté peces genuïnes que recorden a corrents fotogràfics com el subjectivisme fotogràfic alemany o japonès. Es tracta d’“una fotografia abstracta, amb llenguatge propi”, assegura la comissària.
Durant la primera meitat dels anys cinquanta, el matrimoni protagonista es va establir a São Paulo, on va obrir un estudi fotogràfic: l’Estudio Giró, que es convertiria aviat en un dels estudis més importants en un país en eclosió. Un Brasil florit de somnis, esperances i un futur esplendorós, i on el llenguatge de Marcel Giró i Palmira Puig va encaixar a la perfecció. Amb el pas dels anys, el seu treball s’anirà consolidant, i de fet coincidirà amb el redescobriment de la Fotografia Moderna (experimental, salvatge i conceptual). L’activitat de la parella també s’introduirà al Foto Cine Clube Bandeirante (FCCB), moviment visual que defensarà la fotografia com a expressió artística i autònoma que treballa amb l’exploració de la geometria, l’enquadrament, l’enfocament i el tractament de la llum i l’ombra.
La mostra és el resultat d’anades i vingudes, i sobretot de la celeritat de Toni Ricart Giró (nebot dels dos artistes). Ricart Giró, mogut per un impuls de justícia artística, ha estat molts anys duent a terme una tasca d’investigació, filtratge i descoberta immesurable: “A vegades costa saber quina foto és d’un o de l’altre”. “Al principi, pensava que la creació de Palmira era més aviat anecdòtica, però a través de la recuperació m’he adonat que és més prolífica del que havíem cregut en un primer moment”.
Seria injust comparar aquesta parella amb Robert Capa i Gerda Taro. Al contrari del cas anterior, Pamira Puig Giró no se situava en l’ombra ni en un segon pla. Ho pot semblar, perquè el seu caràcter, discret i modest, va fer que l’obra de Marcel fos, en un primer moment, més visible. Ambdós fotografiaven amb un criteri semblant, fruit d’una relació que anava més enllà de la connexió artística, professional i sentimental.
I és que l’exposició també és una mena de reivindicació de la producció de Palmira Puig. Tot i el sincer node de confiança personal que configurava la parella, mentre Marcel preparava una mica l’escenari, Palmira fotografia l’escena de forma espontània.
L’objectiu de tot aquest esforç i temps dedicats, malgrat tot, paga la pena, ja que pretén posar al seu lloc uns fotògrafs no del tot valorats a Catalunya, però sí en canvi molt recordats a la ciutat brasilera on encara avui són reconeguts. A més, les seves peces formen part de col·leccions d’institucions com el MACBA, el Metropolitan, el MoMA o el MASP de São Paulo.
Agus Izquierdo. Núvol
Nota legal ⋅ Mapa web ⋅ © Toni Ricart Giró / Marcel Giró Estate. All Rights Reserved | website created by TR multistudio | 0.852467 | curate | {"ca": 0.9678888090103044, "es": 0.0035945363048166786, "en": 0.028516654684878982} | https://www.marcelgiro.com/el-binomi-de-sao-paulo |
racoforumsanon_ca_20220809_0_840955 | Bases de l'Esclat 2007, el 6è Concurs de grups joves dels Països Catalans Com funciona el concurs? L'edició d'enguany es realitzara a traves de la xarxa. A través de la web del Rebrot [www.rebrot.org], es podran escoltar les cançons dels grups i consultar la breu explicació de cada participant. Així, tots els visitants que ho desitgin podran escollir el grup que més els agradi. Quin premi ofereix l'ESCLAT? Entre tots els grups participants s'escolliran els tres primers. L'1 de juliol de 2007 es tancaran les votacions. El tercer classificat obrirà el concert del dijous 26 de juliol de 2007, el segon classificat obrirà el del divendres 27 i el primer classificat obrirà el del dissabte 28. D'aquesta manera els gruops podran compartir escenari amb grups de renom per tal de donar-se a conèixer. Entre els grups que tocaran enguany es troben Obrint Pas, Los Draps, Gadegang, Piperrak, Deskarats, Habeas Corpus, Ràbia Positiva, Pirat's Sound Sistema, etc. Quins requisits s'han de complir? -La llengua habitual del grup, i en especial de la cançó que es presenta a concurs, han de ser en llengua catalana. -No tenir cap disc editat. Les maquetes no compten. -La cançó presentada no pot estar registrada a la SGAE. L'Esclat és un concurs que difón les cançons sota llicència Creative Commons, no Copyright. Per això caldrà un document, que la mateixa organització us facilitarà, accepentant les condicions del concurs i declarant sota responsabilitat de la persona signant que la cançó no està registrada a la SGAE. -Cal que la cançó sigui pròpia del grup, no es poden presentar versions. Què cal fer per participar-hi? Enviar un correu electrònic a juan ramon@ hotmail.com amb les dades del grup, la cançó i una persona de contacte. L'organització us farà arribar el document que, junt amb la cançó ens heu de fer arribar signat. Una vegada rebut el correu, heu d'enviar la cançó en un CD (format MP3) junt amb el document signat. L'adreca per enviar el document és: Apartat de Correus 6108, 08080 Barcelona Per qualsevol dubte truqueu al: [+34] 629 706 241 (de 15 a 22 hores) La data límit per la inscripció és el 30 de maig 2007 http://www.rebrot.org/esclat/ www.maulets.org - www.rebrot.org
no sé si presentar-me.
Fes-ho per favor.
ok, ara envio el mail
si guanyes podria fer de corista? no ne sé massa, però sempre puc fer palmes, moure'm una mica o de tant en tant dir: uouoo uouoo
estem impacients per veure-ho
Hosti, doncs pot molar bastant. | 0.800156 | curate | {"ca": 0.913743293437887, "es": 0.05654147750722245, "fr": 0.02269913330581923, "it": 0.0070160957490713995} | |
crawling-populars_ca_20200525_49_131991 | DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
L’equip de Xavi Hereu gaudeix d’ocasions per guanyar i golejar però un gol visitant al 83 els sentencia
El Dulcor Pastisseria segueix encapçalant la classificació a tres punts del Vallpineda
L’equip de Victor Doñate ha sumat un punt dels 15 disputats consecutius al municipal d’Aiguadolç
El Vilanova no ha pogut ser el primer equip que derrotés al Mollerussa després de 53 partits. De fet no era ni de bon tros aconseguir-ho, el gran objectiu, i sí cercar un plus afegit de motivació per fer front a un gran conjunt com avui ha demostrat ser al Alumnes Obrers
El partit més interessant de la quarta jornada de Primera Divisió es va decantar cap als sitgetans
Un nou triomf que col·loca al Sitges-Suburense vuitens a la taula amb 17 punts, amb 5 victòries, 2 empats i 5 derrotes
Estava en joc el liderat en el partit que van jugar la Penya Barcelonista-New Ricky 's contra el Dulcor que es va decantar per aquests últims
L’equip de Victor Doñate suma un punt dels darrers 12 disputats al Municipal d’Aiguadolç
Jessica Rodríguez ha estat jugadora professional militant a equips com el Barça i l'Espanyol i organitzarà un campus per a totes els nivells i amb un lema clar d'igualtat de gènere
No. No m’ha agradat gens. I per primera vegada en el que portem de campionat m’ha començat no a emprenyar, però sí a preocupar
El Finques Rius, defensor del títol, ha superat la seva inesperada derrota en la Supercopa i ja suma els seus partits per victòries
La Penya Barcelonista-New Ricky’s porta 6 partits sense rebre cap gol i la setmana vinent s’enfrontarà al Dulcor Pastisseria i es juguen la imbatibilitat i el liderat de la lliga
Els de Xavi Hereu ho tenien tot per guanyar amb un 0 a 2 i 1 a 3, però acaben empatant
El nou equipament s’ha estrenat juntament amb la presentació dels equips del Club Deportiu Ribes de la temporada 2018-19
L’equip sitgetà mostra la cara de fora d’Aiguadolç i suma els tres punts trencant la ratxa de dos derrotes consecutives
Segona victòria consecutiva del Tot Gos Zero Gravity Records que s’imposava al Veteranos CD Ribes per 2-3 i col·loca als de Cubelles líders de Segona Divisió A
No sé que dirien els "pispes" clàssics o els eterns "robinshoods", que només "mangaven" per necessitat o bé per retornar els fruit dels seus robatoris als menys afavorits
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020. | 0.804987 | curate | {"es": 0.011394891944990177, "ca": 0.9662082514734774, "en": 0.018467583497053044, "fr": 0.003929273084479371} | : /esports/futbol/179/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_901751 | Ho acaba d'avançar El Periódico... però no diu res més...
MadridLa borsa espanyola s'enfonsa pel temor que Grècia necessiti encara més diners dels que rebrà Actualitzat a les 11:58 h 04/05/2010Tornem a la mateixa situació que la setmana amb unes bores europees que cauen, sobretot l'espanyola i la portuguesa. El parquet madrileny ha obert amb pèrdues, amb un 0,19%, i ara l'Ibex-35 cau un 2,63%. Els motius d'aquesta nova patacada són dos: el temor que Grècia necessiti encara més diners dels què rebrà en el pla de rescat, i els rumors que les agències Moody's i Fitch s'afageixin a la rebaixa de la solvència del deute que va fer la setmana passada Standard & Poors. L'euro es canvia a 1'31 dòlars. Font: 3cat24.cat | 0.797977 | curate | {"ca": 0.9565217391304348, "it": 0.043478260869565216} | |
mc4_ca_20230418_10_183562 | Un curs online de joventut usa les bones pràctiques | Bones Pràctiques
Un curs online de joventut usa les bones pràctiques
per Pep Montes Sala | nov. 27, 2014 | Uncategorized |
En col·laboració amb l’Escola de Formació de l’Acellec (EFA), s’està realitzant un curs online sobre polítiques de joventut que usa com a material pràctic de treball els projectes de bones pràctiques d’aquesta plataforma. Els 20 alumnes del curs, que s’anomena Les claus de les polítiques de joventut, han de realitzar diversos exercicis pràctics a partir de la informació que contenen els projectes de bones pràctiques. És així com es dona compliment, per primera vegada, a un dels objectius inicials del projecte: que els continguts de la plataforma i les conclusions a què permet arribar es converteixin en un instrument útil per a la formació i reciclatge dels professionals en actiu.
L’Escola EFA és un centre de formació que depèn de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec) és la organització patronal de referència a Catalunya en l’àmbit del lleure educatiu i sociocultural. L’associació agrupa empreses que, entre d’altres, presten serveis professionals als ajuntaments en matèria de polítiques de joventut. L’Escola EFA compta amb una oferta formativa estable que abasta tots els àmbits possibles del lleure educatiu i sociocultural o de cultura de proximitat. Això inclou, és clar, les polítiques de joventut. Des de fa mig any el centre està impulsant ofertes formatives on-line, a les quals poden accedir amb un descompte els socis de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut.
Un dels primers cursos d’aquesta nova oferta on-line ha estat Les claus de les polítiques de joventut, que aprofita tot el material i informació continguts en la plataforma. S’hi han inscrit vint alumnes i a hores d’ara ja hi ha llista d’espera per a una segona edició. Entre els alumnes hi ha professionals en actiu de les polítiques de joventut d’arreu de Catalunya i fins i tot d’Andorra. El curs intenta aportar arguments tècnics per defensar i estructurar correctament les polítiques de joventut locals i proposa diversos exercicis pràctics als alumnes, entre els quals destaquen aquells que usen els continguts dels tretze projectes d’aquesta. Els estudiants, a més, han de debatre i argumentar en diferents fòrums a partir de les seves opinions sobre els criteris que fonamenten els projectes.
En finalitzar el curs, a més, l’equip docent demanarà als alumnes que proposin cadascun un projecte de joventut que reuneixi els criteris i valors descrits. Tots els projectes proposats pels alumnes es faran arribar al Consell d’Avaluació de Bones Pràctiques per tal que els prenguin en consideració per a la seva possible inclusió en la plataforma. | 0.841502 | curate | {"ca": 0.9808387563268257, "it": 0.019161243673174257} | http://www.joventut.info/bonespractiques/un-curs-online-de-joventut-usa-les-bones-practiques/ |
macocu_ca_20230731_3_262228 | Save As... Publication
Save As... Publications (2007–2013) va ser un projecte editorial d’Irene Minovas i ferranElOtro. Va sorgir de la necessitat de donar cobertura editorial a projectes artístics, des de la producció, difusió, promoció i comercialització de les publicacions de conformar-ne el catàleg. La línia editorial es va desenvolupar com un espai afectiu amb què intensificar un teixit de referències emocionals. | 0.675328 | curate | {"pt": 0.023980815347721823, "en": 0.026378896882494004, "ca": 0.9496402877697842} | |
mc4_ca_20230418_1_601467 | Projectes artístics d'intervenció comunitària - Propostes - Pla d'Actuació Municipal 2016-2019 - decidim.barcelona
Referència: BCN-PROP-2016-01-629
Valor: 2f1eb8d2df57863d5fdba6608f940594000534539d1381b2856aa5cab0f10583
Origen: {"body":"Desenvolupar propostes creatives per utilitzar l’art com una forma de canalització de les necessitats i demandes de les diferents comunitats. ","title":"Projectes artístics d'intervenció comunitària"}
<script src="https://www.decidim.barcelona/processes/pam/f/1/proposals/629/embed.js"></script>
<noscript><iframe src="https://www.decidim.barcelona/processes/pam/f/1/proposals/629/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>
Desenvolupar propostes creatives per utilitzar l’art com una forma de canalització de les necessitats i demandes de les diferents comunitats. | 0.395093 | curate | {"ca": 0.6119221411192214, "en": 0.3880778588807786} | https://www.decidim.barcelona/processes/pam/f/1/proposals/629 |
mc4_ca_20230418_4_340909 | Blog de vinos de Enterwine. Catas, noticias, novedades. - Dia de Sant Jordi: els nostres llibres | enterwine.com
Dia de Sant Jordi: els nostres llibres
Abans de res... Feliç Dia del Llibre i la Rosa!! Feliç Dia de Sant Jordi! !
Des de sempre, el 23 d'Abril està més que senyalat en el meu calendari. És un dia molt especial. Sant Jordi, llibres, roses,... que es tradueix en un dia especial, amb una alegria especial, que a mi personalment, hem fa sentir pletòrica. És d'aquells dies que vas amb un somriure permanent dibuixat a la cara.
Tinc la gran sort de que des de ben petita, a casa aquest dia era especial. El meu pare sortia abans del despatx i ens anàvem tots a passejar, a veure paradetes de llibres, a mirar, a tocar,.. a gaudir. Tornàvem a casa carregats de llibres i de roses, de moltes paraules, confidencialitats, petons. Un gran dia.
El meu pare i la meva mare ens van transmetre a la meva germana Ester i a mi la passió per la lectura. Des de ben petites, hem viscut envoltades de grans llibreries plenes de llibres. Unes llibreries que es feien petites... i dels llocs més recòndits, neixien unes altres que ben aviat s'omplien de més llibres.
Aquesta passió per la lectura, al costat del plaer per la gastronomia i el vi que el meu pare sentia, va deixar una gran petjada en mi. I així sóc jo. Apassionada pel vi, pel món que l'envolta, per la gastronomia i, també per la lectura. I això s'ha traduït en una predilecció per un gènere especial; m'agrada llegir tot i de tot, però sempre he buscat amb més èmfasi, llibres que giressin entorn del vi, a la cuina, a la gastronomia. Sí, guies, llibres de receptes, llibres tècnics, però sobretot, aquells llibres en què la trama gireix sobre aquest eix.
Difícil, moltes vegades resulta difícil. Perquè llibres sobre el vi, sobre cuina, receptes,restaurants o cuiners, hi ha molts, molts. Però a mi m'agraden aquells especials, que et transmeten moltes sensacions, quasi diria, que els ensumes, que els degustes.
Us heu fixat, les (i els) que heu llegit el tan nomenat "50 Sombres de Grey" que gairabé obre 50 ampolles de vi? Deixant de banda la trama sexual, quin celler tenia en Grey! Oh com vaig gaudir cada vegada que obria un vi, sobretoto quan obria un vi blanc mentes acabava de preparar el sopar (serà perquè a mi també m'agrada prendre un vi mentres preparo el sopar?) però jo degustava aquell vi, ho sentia.
A això hem refereixo, a llibres als quals, potser sense voler l'autor o sí, apareixen elements gastronòmics que em fan sentir emocions, sensacions.
Així que us deixo amb alguns dels títls que més m'han marcat.
El primer llibre seria "Contra los gourmets" de Manuel Vázquez Montalbán. El primer llibre de gastronomia, que no de receptes o cuina, que hem va regalar el meu pare. Un punt de vista diferent, però que hem va fer ampliar aquest món que tímidament ja calava dins meu.
Un algre gran llibre d'un dels grans és "Lo que comimos" de l'incommensurable autor català i universal Josep Pla.
Hi ha molts altres llibres que m'han entusiasmaat: els llibres de Joanne Harris ("Chocolate", "Cinco cuartos de naranja", "El perfume secreto del melocotón", "Vino mágico"), la trilogía de la Toscana de Ferenc Matré (que hem transporten sempre a una de les regions més boniques i més aromàtiques del món), un llibre tendre com "Amigas entre fogones" de Kate Jacobs o "El festí de John Saturnall". Llibres que m'han acostat més i amb més o menys intensitat al món del vi com "El hijo de la vid" de Carlos Clavijo, "El celler" del famós Noah Gordon i l'entranyable "El silenci de les vinyes" de Gisela Pou. La divertida "Sal de vainilla" d'Ada Parellada i la dura vida de "La cocinera de Himmler" de Franz Oliver Giesbert.
Dels últims llibres que he llegit i que m'ha donat un punt de vist nou sobre el vi és "Vinos naturales en España" de J. Gómes Pallarés.
Un dels llibres al que li tinc un amor especial és el llibre del meu bon amic Miguel López Castanier, "Veinte recetas de amor + un sollozo sonoro". Quina maravella! Un llibre poètic, un receptari en poesia, .. transmet olors, gustos, passió d'una forma tan súbtil. Si us en podeu fer amb un exemplar.. no el deixeu, de veritat.
Ah! i els meus llibres per a aquest Sant Jordi. Per una banda, "Dies de xampany" de Rafel Nadal. I si el trobo, "La cuinera" de Coia Valls.
A mi, personalment, m'agrada gaudir de la lectura d'aquests llibres, i més que mai, acompanyats d'un bona copa, sobreto de cava. I no hem digueu per què, però en aquestes ocasions prefereixo un cava rosat. O un bon vi blanc, amb una mica de bóta. Encara que hi ha llibres que requereixen un vi negre amb cos, fort, expressiu, per prendre lentament.
Només hem queda gaudir del dia amb el meu marit i les meves filles que, de moment, també tenen passió pels llibres, la cuina, .. i el que l'envolta. I vosaltres gaudiu també del Dia del Llibre i la Rosa. No us oblideu cap de les dues coses: són inseperables.
Què us sembla si entre tots fem una gran selecció de llibres gastronòmics? De vins, de cuina,.. Espero les vostres suggerències.
Gràcies papa, gràcies mama per transmetre aquesta passió tan gran pels llibres, per la cuina i pel vi.
Feliç Dia de Sant Jordi! Feliç Dia del llibre i la rosa!
diadesantjordi
23dabril
diadellibre
diadelarosa
novelagastronòmica
llibresdevi
Posted in Festivitats By Ingrid Ibañez Soler - dimecres, 23 abril de 2014 14:20:24 Europe/Paris
posted on dijous, 24 abril de 2014 13:28:53 Europe/Paris
JO SOC LA GERMANA, L'ESTER.... I ÉS VERITAT, EL DIA DE SANT JORDI ÉS UN DIA ESPECIAL I PLÉ DE NOSTALGIA. EL VIVIEM, EL VIVIEM MOLT I AIXÒ, SEGONS LA MEVA MODESTA OPINIÓ, ÉS EL QUE ENS FA GRANS. GRÀCIES INGRID PER RECORDAR ELS PARES, GRANS PERSONES, GRANS LECTORS.... PETONS AMB LLÀGRIMES ALS ULLS... | 0.757067 | curate | {"es": 0.07922192749778957, "ca": 0.8597701149425288, "fr": 0.00017683465959328028, "it": 0.009725906277630416, "pt": 0.0005305039787798408, "en": 0.05057471264367816} | https://www.enterwine.com/ca/blog/cat/festivitats/post/dia-de-sant-jordi-els-nostres-llibres/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_158918 | Supercopa estatal Temporada 2012/2013 Partit de tornada. Escenari. Santiago Bernabeu. Dia i hora del partit/TV. Dimecres a dos quarts d'onze de la nit retransmès per TV3 i el primer canal públic estatal. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Ja ha arribat el dia, ens jugeuem el primer títol oficial de la temporada. El Pudrit després de les últimes desfetes anirà a deixar-se la pell, per tant haurem de marcar allà si volem aixecar la copa. El meu pronòstic... 1-2(Messi/Pedro).
Va, home, va, colla de ganduls! Que se'n deixin fotre quatre, ja posats! Gooooooooooooool! Foteu-vos!!!! (Resum de la primera part) | 0.43192 | curate | {"ca": 0.7976710334788938, "es": 0.050946142649199416, "pt": 0.026200873362445413, "it": 0.0611353711790393, "en": 0.04512372634643377, "fr": 0.018922852983988356} | |
mc4_ca_20230418_6_729552 | L'Ajuntament avança en la redacció definitiva del Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social | Ajuntament de Vinaròs
L'Ajuntament avança en la redacció definitiva del Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social
L'Ajuntament de Vinaròs, des de la Regidoria de Política Social i Joventut, està ultimant el Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social 2020-2023, en el qual, van participar durant la primera fase de recollida de propostes, en novembre del 2018, moltes organitzacions no governamentals i associacions de la nostra ciutat que van ser convidades a un altre taller de treball i reflexió sobre aquest mateix Pla.
En l'última sessió, impartida l'1 d'octubre, per l'empresa Creas I+D amb el coordinador tècnic i assistida per la mediadora intercultural i l'agent d'igualtat, fou preparada per conèixer i aprofundir en una manera de treballar coordinada i planificada, on preval la unió de sinergies per un bé comú: que tots els agents socials treballen junts per un Vinaròs més inclusiu i més humà.
L'objectiu específic d'aquesta sessió fou concretar les mesures contemplades en el Pla, així com la creació del Consell Local d'Inclusió i Cohesió Social, el qual serà l'òrgan encarregat del seguiment i avaluació del document durant els anys que estiga en vigor. L'anomenat consell el formaran agents del tercer sector, sindicats i professionals, entre altres.
La dinàmica que es va seguir va ser una presentació y exposició del DAFO obtingut de les dades oficials i de la informació facilitada per experts, amb l'equip tècnic, per poder després fer uns grups de treball que tenien la finalitat de debatre sobre allò exposat, a més de proposar prioritats i/o noves aportacions.
El Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social té previst la seua aprovació abans de finalitzar el 2019, el qual estarà finançant per la Generalitat, el Fons Social Europeu i el propi Ajuntament; tot això, amb la finalitat de potenciar un Vinaròs preocupat per les persones amb vulnerabilitat social i donar pas a un sistema de dret subjectius, on cada persona importa. | 0.88125 | curate | {"ca": 1.0} | http://vinaros.org/ca/noticies/lajuntament-avanca-en-la-redaccio-definitiva-del-pla-local-dinclusio-i-cohesio-social |
mc4_ca_20230418_10_17783 | Ajuts a projectes de recerca transnacionals per estudiar la prevenció de l’augment de pes i de l’obesitat no saludable durant les fases crucials de la vida. Termini 03/04/2020
La HDHL-INTIMIC (INtesTInal MICrobiomics) coordina els programes nacionals i regionals de recerca en les àrees de la dieta, microbiomiques intestinals i salut, així com nutrició i salut en general, contribuint a la implementació dels objectius de la Iniciativa de Programació Conjunta “Una Dieta Sana per una Vida Sana” (Joint Programing Initiative “A Healthy Diet for a Healthy Life” – JPI HDHL) durant el període desembre 2016 – novembre 2021.
Actualment la HDHL-INTIMIC està co-finançada entre onze agències nacionals finançadores de la R+D+i de deu països diferents.
El 27 de gener del 2020 s’obrirà la tercera convocatòria amb el títol “PREPHOBES - prevenció de l’augment de pes i de l’obesitat no saludable durant les fases crucials de la vida” per finançar accions de recerca multidisciplinària, amb una visió holística i orientades a solucions pràctiques, centrades en una o varies fases crucials de la vida humana, com ara els períodes de transició o esdeveniments socials importants.
Consorcis amb mínim 3 i màxim 6 socis de mínim 3 països participants diferents (màxim 2 entitats del mateix país);
Cada entitat haurà de respectar els criteris d’elegibilitat de la seva agència nacional finançadora.
Les entitats espanyoles seran finançades per la Agencia Estatal de Investigación (AEI).
pre-propostes: 03/04/2020
propostes senceres: 10/07/2020
Més informació: https://www.healthydietforhealthylife.eu/index.php/news-archive/112-slideshow-news/575-new-call-expected-prevention-of-unhealthy-weight-gain-and-obesity-during-crucial-phases-throughout-the-lifespan-prephobes
UE: H2020 SALUT, convocatòria CORONAVIRUS | 0.784736 | curate | {"ca": 0.8337066069428891, "en": 0.16629339305711086} | http://www.udg.edu/ca/investiga/Convocatories-i-ajuts/Detall-convocatories/eventid/10194 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_56172 | Agustí Pedro i Pons va néixer a Barcelona el 9 de maig de 1898, fill de Tomàs Pedro i Margarita Pons, taverners al carrer Claris. Va ser el menor de cinc germans i es va criar en un ambient on es respiraven aires artístics, sobretot al comerç dels seus pares, on va començar a gestar les seves aficions culturals (música, teatre i lectura).
La seva etapa d'escolaritat no va ser gaire brillant. No va tenir èxit en l'intent d’estudiar música a l’escola municipal. Amb un canvi d’escola es va centrar en l’estudi i va arribar a fer dos cursos de batxillerat en un any.
Després del curs d’ampliació universitària, va entrar al primer curs de la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on va arribar a tenir molt d'interès en l’assignatura d'anatomia; es va fer soci de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i es va associar al Laboratori de Portaferrissa. A partir de llavors va arribar al punt que preferia els llibres i els casos pràctics a les lliçons magistrals i va començar a destacar en certes assignatures. El Dr. Francesc Ferrer Solervicens el va animar a assistir a cursos pràctics de clínica a les tardes dels estius.
En aquella etapa, A. Pedro i Pons va fer amistat amb Manuel Alonso Escuder i, aconsellat per aquest, va ingressar com a intern a l’Hospital de la Santa Creu. Primerament, com a voluntari, per la qual cosa es va canviar la matricula ordinària de la carrera per una matrícula lliure, per poder completar l'ensenyament pràctic en una institució, la Facultat de Medicina, que comptava amb grans metges amb vocació pedagògica. Com a voluntari, Agustí Pedro i Pons va començar a donar les seves primeres classes en cursos, seminaris i cursets a estudiants com un extra. L'objectiu era assolir una plaça com a metge a l’Hospital de la Santa Creu.
Es va presentar a unes oposicions el 1921 per a una plaça de director del servei de malalties de la infància del mateix hospital i en va quedar finalista però sense plaça. Va tenir un desencís tan gran de la primera oposició que va prendre la decisió d’obrir horitzons. Creia que podria fer unes bones oposicions i el 1925 va decidir presentar-se a les oposicions per a la càtedra de Patologia Mèdica de Madrid. Tot i això, encara no era doctor, per la qual cosa va confeccionar en quinze dies la seva tesi doctoral La enfermedad de Banti y los síndromes esplenohepàticos, qualificada d’excel·lent i que el va marcar científicament. Va opositar a Madrid amb una bona preparació clínica i de textos però deficient en el coneixement dels últims avenços. El seu debut va ser tot un èxit però no va obtenir cap vot.
Al cap de poc temps d’acabar les oposicions per Madrid, es van convocar unes noves oposicions per a una càtedra de Patologia M èdica a Barcelona posessioi s'hi va tornar a presentar. En aquest cas, va quedar deserta.
Després van sortir altres oposicions per a una càtedra a Cadis, en les quals el Dr. Pedro i Pons va obtenir un vot.
El 1927 va fer la seva quarta oposició per a una plaça de Barcelona, on va obtenir tres vots i la càtedra amb 28 anys. Va dirigir la Clínica Mèdica A des de l’any 1927 fins 1969, període que es va caracteritzar per la seva obertura als nous avenços mèdics, en els quals el doctor va comptar amb una gran quantitat de col·laboradors de primer nivell
Durant la Guerra Civil el Dr. A. Pedro i Pons, catalanista per tradició però que normalment havia mantingut una postura neutra i no orientada a cap tendència política, va anar esquivant el fet d'haver de pronunciar-se, per la qual cosa no va haver de marxar de Barcelona i, a diferència d’altres companys seus, va poder continuar amb les seves tasques. El 1937 va ser empresonat dues vegades per "poc addicte" a la República, fins que els doctors Vila-Seca i Trias i Pujol (que tenien bones relacions amb la República) van intervenir a favor seu.
Acabada la Guerra Civil, per poder continuar la seva tasca sense problemes, es va veure obligat a pronunciar-se a favor del règim franquista en una conferència militar en què presentava un article sobre la desnutrició a l’època de la República i la Guerra Civil. Això, juntament amb la postura crítica amb la Universitat Autònoma i el fet de ser escollit catedràtic abans de la República i que no s’hagués pronunciat anteriorment, va fer que es pogués quedar a la càtedra. Durant els anys del franquisme va continuar evitant, sempre que podia, els temes sociopolítics i actes d’aquest tipus, encara que discretament col·laborava en temes i actes catalanistes, sobretot culturals, clandestinament.
Abans de la guerra va ser nomenat president de l'Institut Mèdic Farmacèutic; el 1939, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, que estava bastant malmesa i de la qual també calia reorganitzar i salvar la biblioteca. Això ho va fer fins al 1958, quan en va ser escollit president d’honor. L’any 1954 va ser escollit degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, càrrec que va exercir fins a l’any 1957. El 18 de març de 1969 va ser nomenat acadèmic electe de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.
Entre altres distincions i honors que va rebre, també destaquen la Gran Creu d’Alfons X el Savi, la Gran Creu de l'Ordre Civil de Sanitat, Chevalier de la Legion d’Honneur, la medalla de plata de la Diputació de Barcelona i doctor honoris causa per la Universitat de Tolousse.
Pel que fa a la tasca científica, cal remarcar aportacions en quasi tots els camps de la medicina interna, on destaquen treballs sobre la malaltia de Banti, la febre de Malta, les menorràgies de la pubertat, l'endocarditis lenta, la hipertensió portal, etc. Va impulsar i col·laborar constantment amb els seus col·laboradors. A instàncies seves es va poder crear l’Escola d’Hematologia de la Universitat de Barcelona del Dr. Pere Farreras Valentí el 1967. La seva principal metodologia era la de correlacionar dades clíniques i hipòtesis teòriques amb dades de laboratori o de camp. Va dirigir 48 tesis doctorals.
L’any 1943, juntament amb el Dr. Ramon Sarró va fundar la revista “Medicina clínica”, que dirigeix fins 1971. Des del seu començament a més de publicar treballs d’autors catalans , ja es publiquen originals d’autors de diversos països europeus. Es continuada pels seus deixebles fins l’actualitat sent una de les més prestigioses revistes del l’estat.
També amb el Dr. P. Barceló en 1945 fundà la “Revista española de enfermedades reumáticas y osteoarticulares” impulsant així el nucli reumatològic de la Clínica Mèdica A.
Va assolir l'èxit amb la direcció de l'obra Tratado de patología y clínica médicas, en què van col·laborar més de trenta autors especialistes distingits. Va tenir un notable èxit editorial com a manual a l’Estat i a Amèrica Llatina i durant el període de 1950 a 1979 es va considerar de consulta obligatòria i referència en temes de malalties i consultes de medicina interna. Aquesta obra, composta per sis volums d'aproximadament més de 1000 pàgines, es va començar a editar els anys cinquanta per l’editorial Salvat. Es va anar reeditant i actualitzant constantment amb altres especialistes i novetats fins a la mort del doctor.
Durant l'etapa com a mestre, va ser amfitrió i col·laborador en l’organització de diversos congressos a Barcelona, dels quals se'n poden destacar dos d'internacionals i va col·laborar en conveni amb el Ministeri d’Assumptes Exteriors i convidat per altres països en diverses gires americanes fent cursets, impartint classes i participant en congressos i conferències cap a mitjan i finals dels anys seixanta, amb gran repercussió a l'Argentina, al Perú, a Colòmbia i als Estats Units d’Amèrica. Va esdevenir professor d’honor i membre d’honor de moltes entitats mèdiques d’aquests països.
A finals dels anys seixanta, com a preludi de la jubilació va crear i presidir la societat Instituciones Médicas SA, juntament amb altres doctors, amics i col·laboradors habituals. Aquesta societat tenia com a objectiu la construcció i creació d’un hospital avantguardista a Barcelona, amb capital privat, proposta que no va acabar de prosperar per manca dels permisos municipals i denegació. Agustí Pedro i Pons també va destacar en la seva vida com a gran accionista en moltes empreses i en la borsa, per la qual cosa va poder reunir una bona fortuna personal.
El 1969 li va arribar la notificació de jubilació de la càtedra i va aconseguir la plaça de director de l'Hospital Francisco Franco (Vall Hebron) on va dirigir i continuar la tasca que feia habitualment a la càtedra de docència: visita als malalts i investigació amb alguns col·laboradors que el van seguir. Això va acabar sent una solució o una derivació del projecte que volia fer amb la societat Instituciones Médicas SA, ja que l’hospital era relativament nou. Hi va col·laborar fins a la fi dels seus dies.
El Dr. A. Pedro i Pons també va adquirir fama en el terreny de les seves aficions de la infantesa, com ara la música, el teatre, la literatura i el col·leccionisme. Al Dr. A. Pedro i Pons li atreia la música clàssica, les sarsueles i la música popular. Entenia força de literatura, teatre, cinema i pintura i va ser col·leccionista d’obres. Va fer de mecenes de l’edició de la Història del teatre català, va col·laborar molt activament i a través de suport financer en la salvació del Teatre Romea de Barcelona. Durant molts anys va formar part del patronat d'aquest teatre, va fer amistat amb molts actors i personatges destacats del teatre i la música, els quals van visitar la Clínica Mèdica A en algunes ocasions. Viatjava habitualment a París per visitar la ciutat, els teatres, les exposicions, els museus, els cabarets i, sobretot, antiquaris.
Respecte als llibres, va desenvolupar una gran passió i va acabar reunint una excel·lent biblioteca personal amb llibres antics, revistes, diaris i arxius d’edicions limitades o originals de gran valor, comprats a antiquaris, llibreters, etc., per la qual cosa es va crear una gran fama en aquest terreny com a col·leccionista.
El Dr. A. Pedro i Pons va morir el 17 de març de 1971 a la seva finca de Vallvidrera a causa d’un infart de miocardi a l’edat de 72 anys.
En el testament va deixar com a hereva de gran part de la seva fortuna la fundació Agustí Pedro i Pons, la casa de Vallvidrera a la Universitat de Barcelona, els llibres mèdics a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i la seva Biblioteca personal (composta de més de 3.000 llibres no mèdics) a la Biblioteca de Catalunya en forma de col·lecció i conjunt. | 1 | perfect | {"ca": 0.9971095481260237, "pt": 0.0028904518739762985} | |
mc4_ca_20230418_5_730486 | Éxits dels corredors Albert Ferrer i David Prades | DiaDia
Inici Esports Curses de muntanya Éxits dels corredors Albert Ferrer i David Prades
Éxits dels corredors Albert Ferrer i David Prades
La temporada de Curses per Muntanya a la provincia i en general a tota el territori nacional es troba a plena activitat.
El passat cap de setmana Albert Ferrer i David Prades aconseguien victòries importants.
Albert es va proclamar campió d’Aragó després de guanyar la cursa disputada a la localitat saragossana de Luesia. El portella feia 3 mesos que no competia a causa d’una lesió.
El vilafranquí David Prades s’imposava al Montí d’Onda, cursa que li servia de preparació per a la presiigiosa cursa Zegama Aizkorri que tindrà lloc aquest proper diumenge 22 de maig al Pais Vasc on també participaran entre d’altres Kilian Jornet, Luis Alberto Hernando o Zaid Alt Malek.
Campió d'Aragó | 0.781823 | curate | {"ca": 1.0} | https://diadia.cat/exits-dels-corredors-albert-ferrer-i-david-prades/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_1750 | El president del grup municipal del PP, el veterà Alberto Fernández Díaz, s’ha acomiadat aquest dimecres de la resta de regidors de Barcelona en l’últim ple del mandat. És una sessió breu dedicada només a aprovar les actes dels anteriors i permetre als regidors que marxen dedicar unes paraules emotives als companys. El parlament de Fernández era un dels més esperats: es retira de la política municipal després de quasi 32 anys de política municipal en diferents etapes i pot dir que se’n va amb l’estima i l’apreci de la majoria d’adversaris.
El popular, fidel al seu estil, ha amanit la seva intervenció amb anècdotes i alguna broma. I també ha sorprès a tothom amb una referència especial a Quim Forn, el cap de llista de Junts per Catalunya i exconseller d’Interior empresonat pel referèndum. Ha recordat que es van conèixer a la universitat, quan tots dos militaven en sindicats d’estudiants de diferent ideologia i debatien i “discrepaven penjant pancartes i cartells”. “M’agradaria que tots fessin un exercci de responsabilitat i un esforç per donar per superada la situació”, ha dit en referència al Procés.
[r:1]
Fernández no ha claudicat de les seves idees i ha deixat caure que “cadascú ha de pagar pels seus actes” però ha donat a entendre que calia encaminar la política cap a la reconciliació i la “convivència”. Ha reivindicat “la vella política” i s’ha mostrat nostàlgic dels anys 80, 90 i 2000, quan la Constitució i l’Estatut encara feien de pal de paller polític. Aquella etapa, ha emfasitzat, “ha permès moltes coses que no podem deixar perdre”.
A la resta de regidors els ha encoratjat a cultivar les relacions personals, perquè “el factor humà permet modular les discrepàncies”. Si a la seu central de l’ajuntament se l’anomena ‘Casa Gran’, ha dit, és perque “hi cap tothom”: “Diguem ‘sí’ al diàleg i a l’acord, respectem el valor de la paraula donada, deixem enrere el curtplacisme i perseverem en el factor humà que permet modular les discrepàncies”. Ha assegurat que participarà de l’associació Consell de Cent, que agrupa als excàrrecs municipals i ha a avisat que la sortida municipal només seria “un punt i a part” en el seu “compromís barceloní”, perquè “no cal ser regidor per servir la ciutat”. | 1 | perfect | {"ca": 0.9977416440831075, "ht": 0.002258355916892502} | https://www.totbarcelona.cat/politica/alberto-fernandez-s-acomiada-de-l-ajuntament-amb-un-record-especial-per-a-quim-forn-65747/ |
mc4_ca_20230418_4_559643 | Els 10 millors aparthotels de Tànger, Marroc | Booking.com
Marroc 91 establiments
Tànger-Tetuan 28 establiments
Els millors aparthotels de Tànger 9 establiments
Busques l'escapada perfecta? Els clients han dit que Tànger està molt bé.
Aparthotels a Tànger
Més allotjaments a Tànger:
Hotels Cases i xalets Apartaments i cases Hostals i pensions Habitacions en cases particulars Cabanes i cottages Bed and breakfasts Riads Aparthotels Vil·les Apartaments
Els 10 millors aparthotels de Tànger, Marroc
Mnar Castle Aquest allotjament és Preferent. Això significa que ofereix un servei excel·lent, molt bona relació qualitat-preu i que els comentaris dels clients de Booking.com són boníssims. Per formar part d'aquest programa, pot ser que paguin una mica més a Booking.com.
El Mnar Castle està situat a Cap Malabata, Tànger, i ofereix apartaments de luxe amb vista sobre el mar i el jardí. Disposa d'una piscina exterior, un jardí i una terrassa.
Appartement Hotel Rania Aquest allotjament és Preferent. Això significa que ofereix un servei excel·lent, molt bona relació qualitat-preu i que els comentaris dels clients de Booking.com són boníssims. Per formar part d'aquest programa, pot ser que paguin una mica més a Booking.com.
Mnar Park Aquest allotjament és Preferent. Això significa que ofereix un servei excel·lent, molt bona relació qualitat-preu i que els comentaris dels clients de Booking.com són boníssims. Per formar part d'aquest programa, pot ser que paguin una mica més a Booking.com.
Appart Hôtel Le Rio Aquest allotjament és Preferent. Això significa que ofereix un servei excel·lent, molt bona relació qualitat-preu i que els comentaris dels clients de Booking.com són boníssims. Per formar part d'aquest programa, pot ser que paguin una mica més a Booking.com.
Offering a rooftop pool, Appart Hôtel Star offers self-catering accommodation. Free Wi-Fi access is available. Apartments at Appart Hôtel Star feature a flat-screen TV and a seating area.
Set within 11 km of Cap Malabata in Tangier, Appart Hotel Monaco offers accommodation with seating area. Complimentary WiFi is available.
Tots els aparthotels de Tànger
Els hotels que més agraden a Tànger
"Wifi no funcionaba gaire be, apart d'aixo, es un hotel molt ben situat al costat del centre i just davant de la platja."
436747,455517,452887,429057,348514,447047,444507,385239,441927,415995,399531,451497,435277|1,446757,451017,435167|1,435167,439027,433467,450597,443737,454117,454117|1,399415,428437,444187,454297,426247,447177,446337,435277,418135,444667,453087,444167 | 0.239153 | curate | {"ca": 0.7402390438247012, "oc": 0.011553784860557768, "hu": 0.020717131474103586, "en": 0.22749003984063745} | https://www.booking.com/aparthotels/city/ma/tangier.ca.html |
cawac_ca_20200528_10_269073 | El llançament de l’àlbum de Robbins, que va guanyar un Óscar l’any 2003, coincidirà amb una gira de concerts que el portarà a Europa . L’actor i realitzador nord-americà tocarà a Madrid , concretamente a la Sala Caracol, el 7 d’octubre . L’endemà viatjarà al Festival de Música Independiente de Zaragoza , el FIZ, on compartirà cartell amb Massive Attack, Peter Doherty, We Have Band i The Go! Team , entre altres. | 0.754435 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.rac105.cat/2010/8/lactor-tim-robbins-actuara-a-madrid-en-la-seva-primera-gira-com-a-music |
mc4_ca_20230418_4_592325 | Vols comprar Timberland SS Elevated Stretch Pop? Estàs al lloc adequat! A la categoria de Camises de la botiga de moda trobaràs una gran varietat i tots els models disponibles, sempre amb el millor preu. Aconsegueix els millors productes de moda i que s’adapten a les teves necessitats i exigències a dressinn. Estàs buscant un regal? Aleshores no et pots perdre les últimes ofertes de Roba home. | 0.597502 | curate | {"en": 0.12276214833759591, "ca": 0.7212276214833759, "es": 0.15601023017902813} | https://www.dressinn.com/botiga-moda/timberland-ss-elevated-stretch-pop/137409000/p |
wikipedia_ca_20230401_0_530062 | Casa a la plaça Major, 2 bis (Roda de Ter)
Casa a la plaça Major, 2 bis és una obra modernista de Roda de Ter (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció.
Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La façana principal està organitzada en tres eixos verticals. Al primer pis s'obre un balcó corregut de tres obertures, al segon pis s'hi obren dos balcons i una finestra al mig. Les finestres petites i apaïsades de sota teulada corresponen a un espai de ventilació o golfes. Totes les obertures, excepte les de sota teulada, estan decorades amb baixos relleus de formes vegetals a la part superior. La planta baixa ha estat transformada amb obertures de diferent mida, molt recentment. La façana acaba amb rajoles de ceràmica vidriada.
Història.
Les cases del nucli antic de Roda parteixen d'una estructura molt simple de dues parets unides per un embigat, que evoluciona a partir del segle XVI, cap a un habitatge de planta baixa i dos pisos. Durant el segle XX moltes de les cases són modificades, però conserven l'estructura original. | 1 | perfect | {"de": 0.03928905519176801, "ca": 0.9158091674462114, "es": 0.04490177736202058} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=530063 |
wikipedia_ca_20230401_0_456624 | Ruurd Leegstra
Ruurd Gerbens Leegstra (Wonokesoemo, Índies Orientals Neerlandeses, 29 de juny de 1877 – Utrecht, 17 de gener de 1933) va ser un remer neerlandès que va competir cavall del segle XIX i el segle XX.
El 1900 va prendre part en els Jocs Olímpics de París, on guanyà una medalla de bronze en la prova de vuit amb timoner com a membre de l'equip "Minerva Amsterdam". Era el pare del jugador d'hoquei herba estatunidenc Tjerk Leegstra. | 1 | perfect | {"nl": 0.031746031746031744, "ca": 0.9682539682539683} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=456625 |
mc4_ca_20230418_1_230790 | Informàtica a l’abast de tothom a les Borges | Notícies | SomGarrigues
Dilluns, 19 de març de 2012 - Les Borges Blanques
Informàtica a l’abast de tothom a les Borges
Una trentena d’alumnes participen en els dos cursos d’iniciació a la informàtica, organitzats per la regidoria d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de les Borges Blanques.
Es tracta de la segona convocatòria d’aquests cursos, de nivell bàsic, que estan adreçats a persones adultes amb coneixements mínims d’informàtica. L’objectiu és facilitar l’accés a les noves tecnologies a la població, per ajudar a evitar la coneguda ‘fractura digital’, explica la regidora de l’àrea, Pilar Chimenos.
Els alumnes s’inicien al paquet Windows i l’entorn d’Internet. En concret, el professor ensenya a l’alumnat coneixements sobre arrancada i funcionament de l’ordinador, maneig de l’escriptori, utilització del sistema operatiu Windows i aprenentatge de Word. | 0.779308 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.somgarrigues.cat/noticies/1353/informatica-a-labast-de-tothom-a-les-borges |
mc4_ca_20230418_9_563103 | NO HO VEIG GAIRE CLAR - La llar del llibre
978-84-17188-64-1
«L?artista és algú que passa tota la vida preparant-se per a alguna cosa. Per al creador, la vellesa, en la feliç circumstància que la salut física i mental l?acompanyi, és l?estat més pur, més sobirà i més desinhibit, per al seu exercici de crear».
Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948) reflexiona en aquest recull d?articles publicats a La Vanguardia i Cultura/s sobre els límits establerts entre la ciència, el pensament, l?art i la creació en general. Amant de la literatura i la poesia, l?autor transcriu en paraules les imatges del seu món pictòric i del seu procés de creació. Viladecans, un dels artistes catalans més importants de les últimes dècades (i un humanista de primera magnitud), assaja sobre les complicitats que hi ha entre la cultura i la ciència, el paper i el compromís de l?art en la societat i la figura del creador.
Vas a comprar el ebook "NO HO VEIG GAIRE CLAR" ¿deseas revisar tus datos de facturación? | 0.756961 | curate | {"ca": 0.8934010152284264, "es": 0.1065989847715736} | http://www.llardelllibre.cat/es/libro/no-ho-veig-gaire-clar_911271 |
oscar-2301_ca_20230418_6_74328 | Els Premis Ortega y Gasset guardonen la revista 5W, Vincent West, El Pitazo i Darío Arizmendi - comunicació21
Skip to content
el portal català del sector de la comunicació
línia
espai línia
cultura21
exterior
+
Entrevistes
Opinió
Publicitat
País Valencià
Illes Balears
Catalunya Nord
+
Notícies
Món
A fons
Convocatòries
Revista
Hemeroteca
Contactar
Cerca …
Notícies
Entrevistes
Opinió
Publicitat
País Valencià
Illes Balears
Catalunya Nord
Món
A fons
Convocatòries
Revista
Hemeroteca
Contactar
Cerca …
Notícies
Els Premis Ortega y Gasset guardonen la revista 5W, Vincent West, El Pitazo i Darío Arizmendi
Redacció|2019-04-16T14:34:12+02:0012 abril 2019|Comunicació21
El País ha fet públics els guanyadors de la 36a edició dels Premis Ortega y Gasset, que enguany reconeixen el “periodisme compromès i valent” dels mitjans independents.
En la categoria de millor història o investigació periodística s’ha distingit Los muertos que me habitan, amb text d’Agustín Morales i fotografies d’Eduardo Ponces, publicat per la revista 5W, i emmarcat en un projecte de Ruido Photo. El jurat ha destacat que és un “magnífic” reportatge que “colpeja l’emoció del lector en un tema d’actualitat –el drama dels naufragis al Mediterrani– a través d’un enfocament diferent”. El veredicte també assenyala que el treball “reuneix totes les qualitats del bon periodisme, té una sensibilitat especial i està meravellosament escrit”.
Per la seva part, en la categoria de fotografia en aquesta edició s’ha guardonat Vincent West, de l’agència Reuters, per una imatge de la manifestació del 8 de març de 2018 a Bilbao, publicada a El País, entre altres mitjans.
En la modalitat de millor cobertura multimèdia el premi ha estat per a La Generación del Hambre, un reportatge coordinat per Johanna Osorio Herrera i publicat al mitjà veneçolà El Pitazo en col·laboració amb la plataforma Connectas, sobre les mancances alimentàries i sanitàries infantils a Veneçuela.
Finalment, el Premi Ortega y Gasset a la trajectòria professional és per a Darío Arizmendi, director de notícies de la cadena colombiana Caracol.
Cadascuna de les categories està dotada amb 15.000 euros.
El lliurament dels 36ens Premis Ortega y Gasset tindrà lloc el 9 de maig en acte al CaixaForum de Madrid. | 0.578713 | curate | {"ca": 0.9163636363636364, "en": 0.018636363636363635, "it": 0.004090909090909091, "fr": 0.006363636363636364, "es": 0.016363636363636365, "ia": 0.011818181818181818, "pt": 0.02, "de": 0.006363636363636364} | https://comunicacio21.cat/noticies/els-premis-ortega-y-gasset-guardonen-la-revista-5w-vincent-west-el-pitazo-i-dario-arizmendi/ |
mc4_ca_20230418_15_237364 | Fons Fons Fabià Puigserver Remove constraint Fons Fabià Puigserver: Fons Fabià Puigserver Autoria Ros Ribas, Josep Remove constraint Ros Ribas, Josep: Ros Ribas, Josep Imatges Si Remove constraint 1: 1
13. Els fills del sol. Teatre lliure, 10 febrer - 15 abril 1984
14. Els gegants de la muntanya. Teatre Lliure, 22 febrer - 8 abril 1990
15. Fotografia de l'assaig de l'obra: La Vida del Rei Eduard II d'Anglaterra
16. Fotografies de Fabià Puigserver i Lluís Pasqual treballant en diferents projectes i moments
17. Fotografies de l'assaig de l'obra: La Diada boja o les noces de Fígaro
18. Fotografies de l'assaig de l'obra: La Nit de les tríbades
19. Fotografies de la creació de la maqueta del Teatre Lliure al Palau de l'Agricultura
20. Hedda Gabler. Teatre Lliure, 23 de febrer de 1978 | 0.669378 | curate | {"ca": 0.951948051948052, "cs": 0.03116883116883117, "en": 0.016883116883116882} | http://escenadigital.institutdelteatre.cat/catalog?f%5Bcreator_facet%5D%5B%5D=Ros+Ribas%2C+Josep&f%5Bhas_file_assets_facet_priv%5D%5B%5D=1&f%5Brelation_conformsTo_facet%5D%5B%5D=Fons+Fabi%C3%A0+Puigserver |
mc4_ca_20230418_9_452540 | Celebracions religioses | Monestir de les Avellanes
Arxiu d'etiquetes: Celebracions religioses
Publicat el 07/12/2016 per Monestir de les Avellanes
Durant aquestes Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, les comunitats dels Germans Maristes del Monestir de les Avellanes us conviden a participar de les celebracions eucarístiques típiques d’aquestes festes. Aquest n’és l’horari i els dies:
Publicat dins de Activitats, Casa Espiritualitat, Comunitat Avellanes, Maristes, Monestir, Serveis | Etiquetat com a Celebracions religioses, Missa de Nadal, Missa del Gall, misses, Nadal, Sant Esteve, Serveis religiosos | Deixa un comentari
Homenatge al Germà Marista Jaume Cortasa, a la Parròquia d’Agulló (3 de maig 2015)
Publicat el 13/05/2015 per Monestir de les Avellanes
Tal i com vam anunciar fa us dies, ja és va complir el passat diumenge 3 de maig a l’Església Parroquial d´Agulló (La Noguera) , l’homenatge a un dels fills del poble: el Beat Germà Marista, Jaume Cortasa i Monclús, màrtir; beatificat a Tarragona el 12 d´octubre de 2013.
Agraïm a la parròquia d’Agulló, especialment a Mossèn Xavier Navarro, rector, i a la diòcesi de Lleida, la seva col·laboració per portar a terme aquests actes: la processió pel poble, la benedicció i col·locació d’un quadre del Beat germà Jaume a l’Església Parroquial durant la missa del diumenge dia 3.
No ens cap dubte que el coneixement de la vida i confessió de fe del Beat Germà Jaume, gran educador i marista ple de zel apostòlic, serà de gran benefici espiritual per tots aquest pobles de la nostra comarca veïns al Monestir. I alhora una propera presència marista.
A la cerimònia , a més dels veïns d’Agulló, s´hi van fer present més d’una dotzena de parents del Germà Jaume, gent d’altres pobles i un grup de Germans Maristes de les Avellanes.
Publicat dins de Activitats, Comunitat Avellanes, Maristes | Etiquetat com a Agulló (Àger, Celebracions religioses, Homenatges, Màrtirs, Noguera | Deixa un comentari | 0.860949 | curate | {"ca": 1.0} | https://monestiravellanes.wordpress.com/tag/celebracions-religioses/ |
mc4_ca_20230418_16_462971 | FP LABORATORI D'ANÀLISI I CONTROL DE QUALITAT A DISTÀNCIA ARAGÓ
Formació professional a ARAGÓ - FP LABORATORI D'ANÀLISI I CONTROL DE QUALITAT A DISTÀNCIA a ARAGÓ
FP » FP GRAU SUPERIOR A DISTÀNCIA » FP LABORATORI D'ANÀLISI I CONTROL DE QUALITAT A DISTÀNCIA a ARAGÓ
FP LABORATORI D'ANÀLISI I CONTROL DE QUALITAT A DISTÀNCIA a ARAGÓ
PROVES LLIURES GRAU MITJÀ FP GRAU SUPERIOR PROVES LLIURES EMERGÈNCIES SANITÀRIES PROVES LLIURES ADMINISTRACIÓ DE SISTEMES INFORMÀTICS | 0.447125 | curate | {"en": 0.4989106753812636, "ca": 0.5010893246187363} | http://formacioprofessional.es/FP-LABORATORI-DANALISI-I-CONTROL-DE-QUALITAT-A-DISTANCIA.html/reg-ARAG%C3%93 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_245117 | El president de la Generalitat ha basat el seu discurs a destacar l'inici de la remuntada de la crisi i que tot està ja preparat per fer la consulta
Ara
1 min
BarcelonaDel tortuós camí per sortir de la crisi a l'efervescència del procés sobiranista. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet un balanç dels grans temes que han marcat l'any i dels reptes que caldrà afrontar la pròxima tardor. A continuació, les deu frases que resumeixen el seu diagnòstic:
1. "La recuperació econòmica espanyola té fonamentalment accent català".
P { margin-bottom: 0.21cm; } 2. "Allò que perdem del govern espanyol, que ens retalla per tot arreu, ho podem recuperar si fem una bona estratègia per captar fons europeus".
3. "Estem fent tot i més per no haver de fer noves retallades. Hem fet més que ningú i no podem fer més. No podem anar més enllà, perquè si no posem en perill les polítiques públiques essencials".
4. "El model sanitari l'estem defensant amb ungles i dents. Mai el pressupost de la Generalitat per a salut havia estat tan gran".
5. "En un any hem passat de ser la comunitat número deu a ser la número u en transparència".
6. "Espero que no apareguin nous casos de corrupció a Catalunya ni a Espanya. La majoria de casos que surten són de fa anys".
7. "Hem fet els deures, estem a punt per a la consulta del 9-N".
8. "No és només lleis i diàleg, com diuen des de Madrid, és democràcia, lleis i diàleg".
9. "Que hi hagi 3.000 entitats apuntades al Pacte Nacional pel Dret a Decidir demostra que aquesta no és una dèria d'uns polítics, sinó la voluntat d'un poble sencer".
10. "Ara Catalunya ha de demostrar més fortalesa psicològica i força de caràcter que mai per superar els desafiaments i proves que vindran". | 1 | perfect | {"ca": 0.9657210401891253, "fr": 0.004728132387706856, "cs": 0.01004728132387707, "en": 0.018321513002364065, "da": 0.001182033096926714} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_171097 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
FERNANDEZ SANTIAGO, GERARD
SANT QUIRZE VALLES, F.C.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1985530546623794, "ca": 0.6045016077170418, "en": 0.10771704180064309, "pl": 0.012861736334405145, "nl": 0.022508038585209004, "pt": 0.02652733118971061, "fr": 0.022508038585209004, "id": 0.00482315112540193} | : /jugador/1920/juvenil-segona-divisio/juvenil-segona-divisio/grup-30/36650445/710655 |
mc4_ca_20230418_9_91690 | Crea un softshell XT350 personalitzat pel teu equip |Sublisport
Gamma Skydive > Abric softshell XT300
Abric softshell XT300
Si busqueu una jaqueta softshell per a la vostra activitat, trieu aquest model de jaqueta softshell personalitzat. Aquesta jaqueta personalitzada de softshell és una solució ideal per limitar els gruixos i garantir la màxima llibertat de moviments. El seu disseny ha estat ben estudiat per assegurar el confort de qui el porta. Molt agradable al tacte, a la vegada és suau i càlid. A més de ser còmoda, aquesta jaqueta també és versàtil i impermeable. Les particularitats del teixit constitueixen motius de preferència per a aquest article. Aquesta jaqueta softshell personalitzada pot bloquejar l’aigua i l’aire deixant un camí cap a la transpiració interna. La tecnologia a prova de vent és favorable per bloquejar la penetració del vent. Durant les temporades fredes, aquesta jaqueta softshell personalitzada és perfecta per retenir la calor corporal.
No dubteu en personalitzar la vostra jaqueta softshell XT300 amb la tècnica d’impressió de sublimació. Si encara no ho sabeu, consisteix a reproduir els patrons desitjats sense restriccions. Durant la impressió, es respecten efectes diversos i detalls del color. És una impressió digital molt innovadora i amb un bon futur gràcies a la seva eficiència. Els colors són resistents a l’aigua durant el rentat i una possible abrasió. Per tant, la qualitat està garantida durant molts anys. El teixit sublimat deixa els porus oberts per a una fàcil evacuació de la transpiració.
Composició: 100% Pes + TPU
Pes: 300g/m2
Tipus: Softshell mat
Teixit de control del clima
Fibra que consisteix en conservar la calor corporal en condicions climàtiques fredes.
Aquesta membrana ha estat concebuda per bloquejar el pas del vent
Teixit impermeable i transpirant
Consisteix a bloquejar l'aigua i l'aire tot evacuant la transpiració interna. | 0.773344 | curate | {"ca": 0.9456869009584664, "en": 0.054313099041533544} | https://www.sublisport.ad/boutique/veste-softshell-xt300-2/ |
macocu_ca_20230731_1_126964 | Després del projecte final de carrera
Pere Buil
Ivan Alcázar
##plugins.themes.bootstrap3.article.details##
Buil, Pere; Alcázar, Ivan. «Després del projecte final de carrera». Visions de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2004, Núm. 3, https://raco.pre.csuc.cat/index.php/Visions/article/view/254079. | 0 | curate | {"ca": 0.5192307692307693, "en": 0.33653846153846156, "de": 0.14423076923076922} | |
macocu_ca_20230731_7_96093 | UGT i CCOO troben motius de sobre per manifestar-se l’1 de Maig
28/04/2022
Nombre * | 0 | curate | {"ca": 0.7777777777777778, "fr": 0.2222222222222222} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_89713 | Espero que molta gent faci boicot al Mundial de futbol a Catar. Entre d’altres coses molt negatives, en aquest país han mort (i moriran) milers d’obrers migrants que han treballat com esclaus en la construcció dels estadis de futbol. No … Continua llegint →
Publicat dins de El món, Temes relacionats amb la ciència | Etiquetat com a boicot, carnatge d'ases, la mà d'Irulegui, robatori d'ases | 22 comentaris
HISTÒRIES D’HIVERN
https://www.youtube.com/watch?v=xhfSr7-H1GQ&t=73s
Bloc finalista als Premis Bloc Catalunya 2010
Literatura En Veu Alta
Cliqueu la imatge per sentir les històries
Llicència
Llicència
Arxius
Arxius Selecciona el mes Novembre 2022 Octubre 2022 Setembre 2022 Agost 2022 Juliol 2022 Juny 2022 Mai 2022 Abril 2022 Març 2022 febrer 2022 gener 2022 Desembre 2021 Novembre 2021 Octubre 2021 Setembre 2021 Agost 2021 Juliol 2021 Juny 2021 Mai 2021 Abril 2021 Març 2021 febrer 2021 gener 2021 Desembre 2020 Novembre 2020 Octubre 2020 Setembre 2020 Agost 2020 Juliol 2020 Juny 2020 Mai 2020 Abril 2020 Març 2020 febrer 2020 gener 2020 Desembre 2019 Novembre 2019 Octubre 2019 Setembre 2019 Agost 2019 Juliol 2019 Juny 2019 Mai 2019 Abril 2019 Març 2019 febrer 2019 gener 2019 Desembre 2018 Novembre 2018 Octubre 2018 Setembre 2018 Agost 2018 Juliol 2018 Juny 2018 Mai 2018 Abril 2018 Març 2018 febrer 2018 gener 2018 Desembre 2017 Novembre 2017 Octubre 2017 Setembre 2017 Agost 2017 Juliol 2017 Juny 2017 Mai 2017 Abril 2017 Març 2017 febrer 2017 gener 2017 Desembre 2016 Novembre 2016 Octubre 2016 Setembre 2016 Agost 2016 Juliol 2016 Juny 2016 Mai 2016 Abril 2016 Març 2016 febrer 2016 gener 2016 Desembre 2015 Novembre 2015 Octubre 2015 Setembre 2015 Agost 2015 Juliol 2015 Juny 2015 Mai 2015 Abril 2015 Març 2015 febrer 2015 gener 2015 Desembre 2014 Novembre 2014 Octubre 2014 Setembre 2014 Agost 2014 Juliol 2014 Juny 2014 Mai 2014 Abril 2014 Març 2014 febrer 2014 gener 2014 Desembre 2013 Novembre 2013 Octubre 2013 Setembre 2013 Agost 2013 Juliol 2013 Juny 2013 Mai 2013 Abril 2013 Març 2013 febrer 2013 gener 2013 Desembre 2012 Novembre 2012 Octubre 2012 Setembre 2012 Agost 2012 Juliol 2012 Juny 2012 Mai 2012 Abril 2012 Març 2012 febrer 2012 gener 2012 Desembre 2011 Novembre 2011 Octubre 2011 Setembre 2011 Agost 2011 Juliol 2011 Juny 2011 Mai 2011 Abril 2011 Març 2011 febrer 2011 gener 2011 Desembre 2010 Novembre 2010 Octubre 2010 Setembre 2010 Agost 2010 Juliol 2010 Juny 2010 Mai 2010 Abril 2010 Març 2010 febrer 2010 gener 2010
Cerca
Cerca:
Categories
Categories Selecciona la categoria Arts Canadà Català Catalunya Cinema El món El secret de L’oreneta Els meus contes Història Històries d’hivern Interferència (saga) Les urpes del drac Literatura Llengua Llibres en català Llibres juvenils en català Més enllà del somni Música Medi ambient Natura Ombres i flames Països Catalans Perduts a l’altre món Retalls de biografia Temes relacionats amb la ciència Una mica de tot Universitats | 0.759508 | curate | {"es": 0.02171664943123061, "ca": 0.9479489831092727, "ru": 0.0062047569803516025, "en": 0.016890727335401586, "it": 0.003791795932437091, "pt": 0.003447087211306446} | https://maiera.wordpress.com/tag/robatori-dases/ |
mc4_ca_20230418_0_99628 | Joan Ribó posa en valor «els lligams d'unió entre València i la Xina» durant la visita de la delegació de Wenzhou
L'alcalde rep esta vesprada una delegació d'esta ciutat, així com diferents empresaris xinesos i representants de l'Associació Valenciana d'Empresaris Xinesos
L'alcalde de València, Joan Ribó, rep esta vesprada la visita institucional d'una delegació de la ciutat xinesa de Wenzhou, així com diferents empresaris xinesos i representants de l'Associació Valenciana d'Empresaris Xinesos. «València i la Xina guarden una especial relació, basada en diferents lligams d'unió a través de diversos agermanaments, mitjançant els quals s'intercanvien experiències a nivell econòmic, polític, cultural i social», ha destacat l'alcalde.
«Som una ciutat oberta a la multiculturalitat i a l'emprenedoria, que aposta per la internacionalització de la seua economia i les seues potencialitats», ha declarat l'alcalde de València, Joan Ribó, qui ha afegit que «la voluntat de la ciutat és compartir les seues singularitats amb altres cultures».
L'alcalde ha destacat «la importància d'impulsar línies de correspondència i trobades d'intercanvi d'experiències entre les regions i entitats». A més, ha manifestat que «l'Ajuntament ha desenvolupat durant els últims anys una especial relació d'amistat amb el poble xinés, cristal·litzat en diferents convenis d'agermanament i celebracions com l'arribada del any nou xinés, entre altres esdeveniments».
La delegació de la ciutat xinesa de Wenzhou està integrada pel president del Comité Permanent del Congrés Popular Municipal, Ge Yiping, i el president del Comité Econòmic i Financer del Congrés Popular Municipal, Ye Siqiang. A més, també hi participen diferents empresaris xinesos i representants de l'Associació Valenciana d'Empresaris Xinesos.
Així mateix, València manté relacions d'agermanament amb tres ciutats xineses: Guangzhou (2012), Xian (2016) i Chengdu (2017). Estos agermanaments tenen la voluntat d'aprofundir en les relacions d'amistat i confiança entre ciutats, el coneixement d'estes i els seus integrants, així com promoure l'acostament per a aconseguir intercanvis d'experiències en l'àmbit cultural, social i econòmic. A més, Wenzhou està germanada des de 1995 amb Alacant.
Durant el passat mes de febrer, València va albergar diferents celebracions amb motiu de l'arribada del any nou xinés, com la tradicional cavalcada, el Ball del Drac i el Lleó, demostracions de taitxí i wushu, i altres activitats que «reforcen els lligams entre València i la Xina, i que ajuden al fet que cada vegada siguen més els turistes xinesos que ens visiten», ha explicat. Des de juny de 2015, València ha rebut en 12 ocasiones visites institucionals de delegacions xineses de diferents ciutats com Sichuan, Xian, Guanzghou, Fangchenggang, Chengdu, Tianjin i Changchún, entre altres. | 0.895265 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elperiodic.com/val/valencia/joan-ribo-posa-valor-lligams-dunio-entre-valencia-xina-durant-visita-delegacio-wenzhou_629977 |
oscar-2301_ca_20230418_1_284597 | Noticia UPV: El rànquing de Xangai, internacionalment reconegut com l'indicador d'universitats més prestigiós del món, reafirma la UPV com la millor politècnica d'Espanya | Universitat Politècnica de València
Castellano · English
I
a · A I
Accessibilitat I
Mapa web I
Cercar I
Directori
:: Sign in ::
ADMISSIÓ
ESTUDIS
INVESTIGACIÓ
ORGANITZACIÓ
COMUNITAT UPV
Començar a la universitat
Futur estudiant
Trasllats i intercanvis
Orientador
Després del grau
Estudis de grau
Estudis de postgrau
Oferta acadèmica
Estructures d'investigació
Iniciatives d'R+D+I
Innovació
La institució
Vida universitària
Escoles i facultats
Departaments
Serveis universitaris
Estudiant
PAS i PDI
Premsa
Titulats
ADMISSIÓ
Començar a la universitat
Futur alumne
Trasllats i intercanvis
Orientador
Després del grau
ESTUDIS
Estudis de grau
Estudis de postgrau
Academic offerings
INVESTIGACIÓ
Estructures d'investigació
Iniciatives d'R+D+I
Innovació
ORGANITZACIÓ
La institució
Vida universitària
Escoles i facultats
Departaments
Serveis universitaris
PERFILS
Estudiant
PAS i PDI
Premsa
Titulats
Inici UPV :: Perfils :: Premsa :: Notícies de la web
ARWU 2021
El rànquing de Xangai, internacionalment reconegut com l'indicador d'universitats més prestigiós del món, reafirma la UPV com la millor politècnica d'Espanya
[ 06/09/2021 ]
L'Academic Rànquing of World Universities (ARWU), popularment conegut com el rànquing de Xangai i considerat internacionalment com l'indicador d'universitats més prestigiós del món per l'objectivitat de la seua metodologia, ha reconegut un any més a la Universitat Politècnica de València (UPV) com la millor politècnica d'Espanya.
En els seus resultats, fets públics avui, ARWU situa a la institució dirigida per José E. Capilla en el rang 301-400, sent l'única politècnica del país inclosa entre les 500 millors universitats del món. El podi, en aquest àmbit, el completen la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), situada en el rang 501-600, i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que figura en el 701-800.
5a millor universitat espanyola
Creat en 2003, ARWU inclou per 17a vegada consecutiva la UPV en l'elit universitària internacional i la situa, a més, com a 5a millor universitat d'Espanya, empatada amb l'Autònoma de Madrid, la Universitat del País Basc i la Universitat de València.
En aquest sentit, la UPV, que ja va ascendir del 8è al 6è lloc en el rànquing nacional l'any passat, aconsegueix un nou avanç i accedeix, d'aquesta manera, al top 5 de les universitats espanyoles per al rànquing de Xangai.
Reconeguda internacionalment per tots els rànquings de primer nivell
Al costat d'ARWU 2021, també els altres dos principals rànquings d'universitats del món, QS i THE, avalen el nivell de la UPV. No en va, el mes de juny passat, el QS World University Rànquings va incloure a la UPV en el top 400 mundial (371a), assenyalant-la, a més, com la millor universitat de la Comunitat Valenciana.
Abans, al maig, la revista Times Higher Education (THE), va reconèixer a la UPV com la universitat amb major impacte social i econòmic d'Espanya, a més de destacar el seu ferm compromís amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), incloent-la entre les 25 millors del món en tres d'ells: energia neta i assequible (12a), producció i consum responsables (20a), i acció climàtica (22a).
Notícies destacades
THE per matèrias
La Universitat Politècnica de València inclosa un any més entre les 500 millors universitats del món en Ciències de la Vida
30 aniversari IDEES
Idees UPV celebra els 30 anys reconeixent la tasca de persones i empreses implicades en la seva història
Motxilla solidària
Dona material escolar per a estudiants del programa de la Fundació Secretariat Gitano de la Comunitat Valenciana
Ampliació d'ENHANCE
Tres universitats capdavanteres d'Europa, ETH Zuric, TU Delft i Gdansk Tech, s'uneixen a l'aliança de la qual forma part la UPV
Up!Steam4
Arranca Up!Steam4, concurs que desafia els xiquets i xiquetes a dissenyar una ciutat sense fum, sense soroll i digital
La huella del plástico
Són els que necessites per a conèixer els efectes del plàstic, sota el guiatge del personal investigador de la UPV | 0.596232 | curate | {"ca": 0.9120689655172414, "en": 0.03399014778325123, "fr": 0.0017241379310344827, "es": 0.037192118226600984, "pl": 0.0034482758620689655, "de": 0.002955665024630542, "sv": 0.003940886699507389, "ar": 0.002955665024630542, "pt": 0.0017241379310344827} | http://www.upv.es/noticias-upv/noticia-13161-arwu-2021-va.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_35186 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS, BENVINGUDES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
1 conjunt de dades trobat
Organitzacions: Ajuntament de Reus Referència City Anatomy: Public Space Formats: JSON CSV Etiquetes: salut ruta paisatge Escornalbou interès
Filtrar resultats
Ruta Puigcerver a Baronia Escornalbou
Recorregut de 57 km només apta per als més entrenats. Des de la plana de Reus fins la Miranda de Puigcerver, amb espectaculars panoràmiques, per acabar després a raconades de... | 0.735255 | curate | {"ca": 0.8639406549665279, "pt": 0.025872987153971412, "de": 0.007056269223810386, "es": 0.013569748507327664, "en": 0.08539895060611544, "bs": 0.002171159761172426, "eb": 0.0014474398407816175, "fr": 0.0005427899402931065} | https://opendata.reus.cat/cps_dataset?city_anatomy_ref=Public+Space&tags=salut&res_format=JSON&organization=ajuntament-de-reus&tags=ruta&res_format=CSV&tags=paisatge&tags=Escornalbou&tags=inter%C3%A8s |
mc4_ca_20230418_10_759594 | La Cambra de Barcelona inicia la renovació dels Consells de Delegació
Publicat 5/8/2019 14:35:05CET
La Cambra de Barcelona ha iniciat el nomenament dels nous membres dels Consells de Delegació, i la ratificació del membres que continuen en el càrrec, ha informat l'entitat en un comunicat aquest dilluns.
De moment, la renovació s'ha efectuat a les delegacions de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Berguedà, l'Hospitalet de Llobregat, el Maresme, Osona i el Vallès Oriental, a l'espera de renovar les del Barcelonès Nord, el Garraf i l'Anoia, que se succeiran en els propers mesos.
Els consellers Jordi Monrós de l'Hospitalet de Llobregat, Ramón Giró de l'Alt Penedès, Mónica Masramon del Maresme, Jaume Aragall del Vallès Oriental i Pere Antentas d'Osona ocuparan per primera vegada la presidència dels Consells, i Carles Guilera del Baix Llobregat i Joan Boix del Berguedà renovaran legislatura als seus respectius territoris.
El Ple de la Cambra de Barcelona va aprovar el 25 de juliol la designació dels membres, que està constituït per un màxim de 10 vocals repartits entre els municipis de l'àmbit territorial de Barcelona, i va ser presidit per Joan Canadell, a proposta del seu comitè executiu.
Aquests òrgans de govern territorial tenen la funció d'impulsar l'economia comarcal i vetllar per definir "un espai compartit" de concertació d'actuacions entre el món empresarial i l'administració local. | 0.857752 | curate | {"ca": 0.9793447293447294, "en": 0.020655270655270654} | https://www.aldia.cat/espanya/noticia-cambra-barcelona-inicia-renovacio-dels-consells-delegacio-20190805143505.html |
mc4_ca_20230418_8_782409 | Associació no lucrativa que, des de 1991, impulsa pràctiques artístiques i pensament contemporani a Vic i Osona. Organitzadora de la QUAM o la Quinzena d’Art de Montesquiu, coedita la col·lecció Textos sobre les Arts Contemporànies, a més de produir exposicions i altres activitats.
Autor: Daniel Giralt-Miracle | 0.668456 | curate | {"ca": 0.9035369774919614, "en": 0.09646302250803858} | https://ursulallibres.com/ca/61-h-associacio-per-a-les-arts-contemporanees?q=Autor-Daniel+Giralt--Miracle |
macocu_ca_20230731_4_218007 | ORÍGENS XII
Coneixen la seva neboda, filla d'un germà biològic i la mare adoptiva
Hi havia possibilitats que el nostre germà gran fos fill del senyors Andreu, els nostres pares biològics. I si aquesta hipòtesis fos certa la Blanca podia ser la nostra neboda, filla del nostre germà gran i la meva mare adoptiva.
Desprès d'un període d'investigació i proves genètiques es va confirmar que el Lluís Andreu era el pare de la Blanca i també el nostre germà biològic. També vam poder conèixer la nostra germana Mariona Andreu i els seus fills Bernat i Pere que eren aproximadament de la nostra edat.
Quan vam informar a l'hospital que havíem aconseguit trobar la nostra família biològica i que estava totalment disposada a col·laborar per fer el possible per ajudar-nos a prevenir tant a nosaltres com al nostre fill el nostre problema de salut, els metges van començar el treball genètic amb gran celeritat i entusiasme. Finalment es va aconseguir bloquejar el gen portador de la malaltia i aquell problema que tan ens havia fet patir es va solucionar definitivament.
Tot plegat va ser molt emotiu per tots. Descobrir que érem una família i que un tanc de nitrogen líquid d'un hospital ens havia mantingut separats tants anys ens semblava surrealista, però era cert. Havíem estat tots un experiment de la ciència, i ara gràcies a ella ens havíem retrobat.
Tot aquell enrenou havia deixat en segon pla el fet que l'Alba i jo fóssim germans. Tot aquell temps ens havíem sabut com a pares d'una criatura per la qual havíem de vetllar. Però ara, asseguts un davant l'altre ens miràvem amb un certa consternació.
-Potser no ho hauriem sabut mai. Imagina't que algun dels dos o tots dos fóssim estèrils. O haguéssim decidit no tenir fills. - Tot i així , Alba, jo no et veig ni et sento germana meva. Potser si no ens haguéssim enamorat...si ho hagués estat així, et veuria de la mateixa manera que a la Mariona o a l'Andreu. Però no és així. Ets la meva companya, la dona que estimo. La meva dona. -Hem de pensar que ens vam gestar en ventres diferents, en pares diferents. Hem de tornar a pensar com abans. Tu eres i ets orfe, jo tinc un pares que no són els meus. -Alba, no hi donem més voltes. Només tenim una genètica similar. I res més. -T'estimo. -Jo també, Alba. Siguem feliços, només ens cal això i ja ho tenim. -I encara ho serem més quan neixi el nostre fill.
Quan va el nostre fill Xavier va fer un any vam fer una gran festa d'aniversari. Vam convidar tota la família de l'Alba i també la nostra família biològica. Els nostres germans li van fer de padrins. Quan ell va bufar la seva primera espelma un pensament es va apoderar de mi i em va fer molt feliç. El nostre fill mai tindria dubtes sobre els seus orígens, i per sort no li faltaria mai una família i això ho aprendria a valorar quan conegués la nostra història. | 0.796802 | curate | {"de": 0.003945480631276901, "ca": 0.9626972740315638, "it": 0.011477761836441894, "pt": 0.01829268292682927, "es": 0.003586800573888092} | |
macocu_ca_20230731_8_344244 | Edició Matí Catalunya 1a hora - 18/08/20
Cataluña Informativos Edició Matí Catalunya 1a hora - 18/08/20 18/08/2020 15:01 | 0.557108 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_91262 | Això és exactament el que es pregunta el Greg quan decideix oferir-se com a voluntari per a un experiment de desendollar-se i passar dels aparells electrònics. Però la veritat és que la vida moderna té els seus avantatges i el Greg no està fet per viure en un món antiquat.
Mentre la tensió s'acumula a casa dels Heffley i a fora, serà capaç el Greg de trobar la manera de sobreviure?
Diaris d'humor
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Entrades populars
ELS MITJONS DE L'HOME INVISIBLE
Prepara't per al Museu del Horrors. Però, atenció: no pots tocar res. Els nens protagonistes d'aquesta aventura divertida i esgarrifosa van ignorar aquesta advertència i ara són víctimes d'una maledicció. Podran posar-hi remei?
EL TREN DE LES PARADES SENSE NOM
La Lia puja al tren en direcció a Quintaforca. I no hi va gens contenta. Els pares l'envien a casa de la tia Flàvia, a muntanya, per pasar-hi les vacances. Però tot i malhumorada es fixa en una cosa estranya: el rètol de l'estació està mig esborrat. Segurament el deuen estar reparant...I al vagó viatja un personatge molt estrany que sembla ben bé un dolent de les pel·lícules. Potser el trajecte no serà del tot avorrit ni tan tranquil com la Lia es pensava. Tot comença quan a la següent estació el rètol apareix completament blanc.
TOM GATES: FAMÍLIA, AMICS I ALTRES BESTIOLES PELUDES
Treballant de valent per a un projecte de classe he descobert un munt de coses flipants que nosabia. Per exemple : - Els meus pares es van conèixer per un pasttís. - Els gats dormen el 70% de la seva vida. - El gelat de menta és fastigós. (La pura veritat ) | 0.76727 | curate | {"ca": 0.8562765312310491, "fr": 0.027895694360218316, "en": 0.06973923590054579, "es": 0.006064281382656155, "it": 0.01879927228623408, "ro": 0.021224984839296544} | https://elsllibresdelsreisireinesdelball.blogspot.com/2019/05/diari-de-greg-10.html |
mc4_ca_20230418_2_408950 | Germana, de Foix Identificació:Virreina de ValènciaData de naixement:1488Data de defunció:1538Nascuda a:FrançaLloc de defunció:LlíriaCamp de TúriaEspanyaLlocs de vinculació:ValènciaCondició Socio-Econòmica:NobleCondició Jurídico Etnica:CasadaBiografia:Úrsula Germana de Foix va néixer a Foix (França) en 1488 i va morir a Llíria (València) en 1538. Filla de Juan de Foix, comte de Étampes i vescomte de Narbona, i de Maria d'Orleáns, germana de Luís XII de França. Pertanyia a la noble casa francesa de Foix, que havia regnat a Navarra.
Va ser educada en la cultura francoborgonyona a la cort del seu oncle matern Luís XII de França, on va aprendre a llegir, ballar, a tocar el llaüt, i es va preparar per a contreure un matrimoni que preservés els interessos del seu llinatge. Es va casar als divuit anys amb Ferran II el Catòlic, vidu d'Isabel de Castella. Arribada a València, els seus costums i la seua cultura francoborgonyona, distintes de l'ascetisme i de la rigidesa de la reina Isabel, van desconcertar la cort castellana. Germana de Foix coneixia les habilitats socials per a desembolicar-se amb soltura a la cort, i mostrà un model femení que xocava amb el referent d’ideal d’educació femenina basat en la sobrietat i els textos religiosos, que havia impulsat Isabel la Catòlica. Per aquest motiu, Germana de Foix va ser criticada per la seva frivolitat.
Del seu matrimoni amb Ferran II el Catòlic va néixer un fill, Miguel, que va morir poc després de néixer. D’haver sobreviscut hagués heretat els estats de la corona d'Aragó, patrimoni patern, i hagués impedit la unitat que es va aconseguir en la persona de Carles I.
Vídua en 1516, va rebre un generós dot per a mantenir el seu estatus reial, i així refermà les crítiques que l’acusaven de supèrbia i de luxúria. Vídua en un país estranger, tenia prohibit abandonar la Península. Tot i el seu estatus regi es va haver de sotmetre al nou rei Carles I. Fins i tot li va cedir els seus drets dinàstics sobre la corona de Navarra. És un fet constatat que Carles I va controlar i gestionar els assumptes de l’última reina d'Aragó, entre ells els seus dos criticats nous matrimonis. Germana de Foix va arribar a València en 1523, acompanyada del segon marit el virrei de València, marquès de Brandemburg. Aquest segon matrimoni i la sagnant repressió de les Germanies durant el seu virregnat van empitjorar encara més la seva imatge. Amb el tercer marit, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, va compartir el segon virregnat valencià. En aquests anys junts van desenvolupar el cerimonial que va alimentar la fama del Palau Reial valencià, adaptant-lo als gustos renaixentistes amb col·leccions de nous tapissos, ceràmiques, biblioteca, capella musical i un magnífic jardí per a estimular la creativitat i l'intel·lecte. Germana de Foix va ser també la fundadora del monestir de Sant Miquel dels Reis a la ciutat de València. Fonts bibliogràfiques:De la Fuente, Mercedes (2009). Valencianas célebres y no tanto. (S. XIII-XXI). Valencia: Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, pp. 59- 64. Segura Graíño, Cristina (2009). Diccionario de Mujeres en la Historia. Madrid: Editorial Espasa Calpe. Arxius adjunts:Autor de la fitxa:Llum Sanfeliu GimenoDarrera modificació:2010-06-12 17:55:18 | 0.810285 | curate | {"ca": 0.9417234965902046, "es": 0.04432734035957842, "ro": 0.0043397396156230625, "gl": 0.009609423434593926} | http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=824 |
cawac_ca_20200528_1_9954 | Cicle de xerrades “Diàlegs. Parlem d’interculturalitat”
El Centre Cultural Can Fabra pretén realitzar durant tot l’any xerrades relacionades amb la realitat social i cultural del nostre país. [@more@]
"Els diàlegs de Can Fabra volen esdevenir un espai on les diferents visions del món, de les relacions entre persones, i de tot allò que té a veure amb la realitat social i cultural on estem immersos, trobi un punt de trobada que ens permeti abordar la complexitat actual des d’una perspectiva heterodoxa.
Un dels fets que actualment omplen planes de diari, i gairebé es tema de conversa als mercats, és la interculturalitat: parlem de l’impacte als postres barris i carrers de persones nouvingudes; dels reptes de la convivència en la diversitat; de si afecta o no a les nostres estructures bàsiques de l’Estat del Benestar: l’educació, la sanitat, les prestacions socials…
Reflexionar sobre aquesta realitat, tot trobant elements positius que ens permetin abordar-la des de la legitimitat, ens porta a preguntar-nos sobre qüestions com: és possible el diàleg intercultural (i entre persones)? Ens aporta riquesa o contradiccions? Poden conviure diferents cosmovisions? Perquè parlem d’interculturalitat? És un fet o un discurs segregacionista?
No tenim les respostes, però des de Can Fabra us oferim la possibilitat de rebre un ventall de mirades: des del món acadèmic i teòric de les Ciències Socials fins a algunes experiències molt properes a la realitat santandreuenca."
Dimarts 28 d’octubre a les 19.00h a l’Auditori de Can Fabra INTERCULTURALITAT: EXCUSA O REALITAT? A càrrec de Manuel Delgado (catedràtic d’Antropologia de la Universitat de Barcelona) Presenta i modera Santi Serra, del Grup de Treball sobre immigració de la Fundació Pere Ardiaca | 0.857871 | curate | {"ca": 0.9954102122776821, "en": 0.004589787722317842} | http://stapinfo.blog.cat/2008/10/26/cicle-de-xerrades-di-legs-parlem-d-interculturalitat/ |
vilaweb_ca_20220728_0_38606 | La mesa de les Corts Valencianes han aprovat els guardonats d’enguany amb motiu del 25 d’abril. L’Alta Distinció de les Corts Francesc de Vinatea serà per al poble d’Ucraïna. D’aquesta manera, el parlament valencià suma al suport institucional que ja ha rebut d’altres institucions com ara la Unió Europea o la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa.
La distinció Guillem Agulló, instituïda l’any 2016, i que s’atorga a persona o entitats destacades en la lluita contra el racisme i la xenofòbia i els delictes d’odi, s’atorga enguany ex aequo al professor de secundària Miquel Àlvarez i a l’exentrenador del València Club de Futbol, Guus Hiddink.
Miquel Àlvarez va patir una agressió homòfoba a l’institut de Bétera on feia classes, i la seua reacció va ser d’aprofitar l’incident per a treballar a classe amb els alumnes aquesta mena d’actituds. Els dies següents, el professor va rebre tota mena de suport per part de la comunitat educativa de Bétera.
D’altra banda, enguany es compleixen trenta anys d’ençà que Hiddink va ordenar la retirada de pancartes amb lemes i simbologia nazi de les grades del camp de Mestalla. L’entrenador va amenaçar de no jugar el partit si no les llevaven. En aquell moment va ser un gest revolucionari que va propiciar un canvi d’actitud sobre la permissivitat amb els grups ultra als camps de futbol. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/les-corts-premien-miquel-alvarez-el-professor-agredit-a-betera-amb-la-distincio-guillen-agullo/ |
macocu_ca_20230731_3_94036 | CÒSMIC DESTÍ 2021
Un vi fruit del l’atzarós destí, que posà al camí de vida del Salva una vinya de Muscat d’Alexandria al poble veí de Capmany. És l’única parcel•la dels vins que elabora a l’Empordà que es troba fora del municipi d’Agullana. Raïm sencer macerat durant 3 setmanes amb pells i rapa. Un vi orange vibrant, intrigant i apassionant. | 0.659648 | curate | {"fr": 0.18529411764705883, "ca": 0.8147058823529412} | |
cawac_ca_20200528_6_201630 | Moció per l'estudi de la presència del mosquit tigre
Atès que l'estiu passat es va detectar al municipi de Sant Cugat del Vallès la presencia de l'Aedes albopictus, conegut amb el nom de mosquit tigre, i que, segons sembla, l'insecte s'hauria establert en aquest municipi fa almenys dos anys.
Atès que a primers d'aquest any s'ha detectat la seva presencia en alguns municipis limítrofs al municipi de Sant Cugat.
Atès que els municipis veïns de Sant Cugat, que estan amenaçats per la possible presencia del mosquit tigre, han acordat crear grups de treball per coordinar accions conjuntes per afrontar la possible presencia i control d'aquest insecte per la seva eradicació.
Atès que en algun municipi del Baix Llobregat, com Molins de Rei, també s'ha detectat la presencia de colònies d'aquest insecte.
Atès que aquest mosquit viu i es reprodueix en forats d'arbre i en qualsevol lloc on hi ha aigua estancada, que és molt agressiu i ataca de dia i nit produint una picada molt dolorosa.
Atès que la plaga s'està estenent amb rapidesa per Catalunya i la resta de la península.
Atès que per lluitar contra aquest mosquit, es fa imprescindible, la col·laboració ciutadana. Per aquest motius el Grup de Convergència i Unió, amb la finalitat de preservar el municipi de la arribada d'aquest insecte i prendre les mesures pertinents per la seva extinció i eradicació, proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents
ACORDS:
Dissenyar un pla d'actuació per tal d'estudiar si en el nostre municipi hi ha presencia de colònies del mosquit tigre (Aedes albopictus).
Esbossar un pla integral d'intervenció, en cas de que es detecti la seva presencia, que estableixin: les normes de salubritat que els ciutadans han de tenir amb compte per impedir que aquest insecte es reprodueixi, les actuacions que s'han de realitzar i els tractaments que s'han d'aplicar per la seva eradicació.
Vilanova i la Geltrú, 28 de febrer de 2005
Al Ple del 7 de març de 2005 es vota la moció, la qual s'aprova per unanimitat dels presents. | 0.869906 | curate | {"ca": 0.9965069860279441, "ja": 0.003493013972055888} | http://www.ciuvilanova.cat/Mocio03/Mo200503_02.htm |
racoforumsanon_ca_20220809_1_366172 | Edito el fil per fer-vos saber, com ha dit algun usuari aquí a baix, que hem estat 5730 persones participant en el lipdub per la independència! Us poso unes quantes fotos de la Plaça Major on estava jo(poso l'url perquè no sé per quina raó no es veuen aquí al missatge), però faltarà esperar uns dies per veure si ha quedat maco tot el recorregut pel casc antic amb colles sardanistes, castellers, diables, jugador de rugby, de hoquei...miraré també de pujar algun dels vídeos que he fet enmig de la gent a la plaça. De moment us enllaço el vídeo de l'usuari Tatiana fet des d'un balcó de la plaça. http://img827.imageshack.us/f/imatge814.jpg/http://img526.imageshack.us/i/imatge816.jpg/http://img177.imageshack.us/i/imatge818.jpg/http://img837.imageshack.us/i/imatge819.jpg/http://img245.imageshack.us/i/imatge823.jpg/http://img843.imageshack.us/i/imatge824.jpg/http://img2.imageshack.us/i/imatge825.jpg/ http://www.youtube.com/watch?v=NBD25_bLxL8 VÍDEO OFICIAL LIPDUB http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8 LIPDUB LSC (LLENGUA DE SORDS DE CATALUNYA) http://www.youtube.com/watch?v=Kg5xQ8Kn_DA&feature=player_embedded MAKING OF DEL LIPDUB http://www.youtube.com/watch?v=ueInrli9S7w&feature=player_embedded
M'encanta l'hora, sens dubte és l'hora a la que tots ens ve de gust sortir al carrer. Sens dubte. Bona triada. Les 16 hores. Si fós de Vic no hi aniria. Sembla que ho vulguin fer malament a propòsit. Tan costa fer-ho a les 18? Jo de veritat al·lucino bastant amb tota aquesta colla de personatges que s'encarreguen d'organitzar actes.
Molt cert. | 0.49645 | curate | {"ca": 0.564119170984456, "en": 0.4022020725388601, "es": 0.03367875647668394} | |
mc4_ca_20230418_13_377527 | HI HA UNA RARA "SUPERMOON NEGRA" EL DIMECRES I NO HI HA LITERALMENT RES A VEURE AQUÍ - ESPAI - 2020
Aquesta publicació s'ha actualitzat, perquè encara et preocupen les llunes.
Llunes blaves, llunes negres, llunes rosades, llunes de maduixa, supermoons. Per algun motiu, el vostre algorisme d’agregació de notícies pensa que realment voleu saber-ho tot sobre aquestes llunes. "Atrapar el sorprenent SUPERMOON d'aquest cap de setmana, un títol (o, com a 500, ) anunciarà". La Supermoon no és realment una gran cosa i tot arruïna l'astronomia.
Un exemple recent va ser la lluna súper cuc el 20 de març. Va ser la tercera i última supermoon completa del 2019, que no volia dir necessàriament que fos una lluna que mereixia la seva mirada especialment. Obtenim aquests esdeveniments super-duper-lunar (recordeu l’eclipsi de lluna de llop super sang?) Combinant tots els qualificatius que hem utilitzat històricament per fer un seguiment de les llunes completes durant tot l’any i, a l’època d’internet, podem anar una mica per sobre.
El dimecres, 31 de juliol, a Amèrica del Nord, la gent veurà la primera “lluna negra” des del 2016. Si us sentiu negre i blau que us deixeu caure per les notícies de les llunes suposadament superlatives gairebé cada mes, no esteu sols. Però, fins i tot quan sabeu que una lluna negra no us submergirà el cel en la foscor eterna, mentre que la metàl·lica clàssica esclata des del cel, aquests titulars us permetran fer curiositat. Penseu en aquest recurs a la vostra disposició per a totes les notícies que contemplin la Lluna i que es publiquen sense tonteries innecessàries. Aquí teniu el que heu de saber sobre l’últim esdeveniment lunar.
Mira, està bé si no ho sabeu. Probablement hi ha un munt de gent que es passeja fingint que saben totalment per què aquesta cosa al cel sembla cada vegada més gran i petita a intervals habituals, que no ho fan totalment .
La lluna òrbita a la Terra i està ben bloquejada; això vol dir que sempre ens mostra la mateixa cara, en lloc de girar com fa el nostre planeta. Per això, sempre podeu veure l’home a la lluna (o al conill de lluna, segons les vostres preferències culturals) fins i tot quan gira al nostre voltant. Però, mentre la lluna és gran i brillant al cel quan està plena, això només és perquè reflecteix la llum del sol. La lluna també es mou sempre, de manera que es colpeja amb la llum del sol en diferents angles. És invisible per a nosaltres durant la lluna nova, perquè el nostre satèl·lit està estacionat entre nosaltres i el sol; l’anomenat costat fosc de la lluna s’il·lumina com un Vegas, però el costat que podem veure està a l’ombra. Una lluna plena passa quan la terra es troba entre el sol i la lluna, de manera que la llum del sol arriba a la part que podem veure. I totes les altres fases són només la transició d’un d’aquests extrems a l’altre.
Una lluna negra pot ser rara, però el que també és rar és un article sobre-lluna de super-persecució sobre la lluna nova. Cada 29.531 dies, les posicions relatives del sol, la lluna i la Terra conspiren per deixar el nostre satèl·lit que no produeix llum pròpia, però brilla gràcies a la llum reflectida de la nostra estrella amfitriona a la foscor. Els raigs del sol continuen impactant a la superfície de la lluna, però estan colpejant el costat (òbviament anomenat inapropiat) fosc que ens enfronta. La lluna sembla créixer i encongir-se al cel al llarg del mes gràcies als canvis en la seva posició respecte a la Terra i el sol. Fet divertit: tot i que, bàsicament, tothom sap què és una lluna creixent i per què es diu així, potser no se sap que la forma bulbosa de lluna en algun lloc entre una recta es divideix a la cara i un cercle complet s’anomena "gibós del llatí per picat o malhumorat.
Potser esteu familiaritzats amb el concepte de lluna blava (vegeu més avall), que es refereix més aviat a la segona lluna plena en un mes. Una lluna negra és la mateixa cosa, però per a la segona lluna nova en un mes. Això passa aproximadament una vegada cada tres anys. Com és? Bé, sembla una lluna nova. Això vol dir que no ho pots veure realment. Però, per descomptat, eixiu-hi i feu una mica d’estranyament.
Si encara no heu entès el fet que totes aquestes llunes siguin només el resultat del nostre sistema de calendari arbitrari i sovint sense sentit, considereu això: En algunes zones horàries, la lluna nova del 31 de juliol d’Amèrica del Nord augmentarà realment l’1 d’agost. Això vol dir que no és una lluna negra, perquè és la primera lluna nova d'agost en lloc de la segona lluna nova de juliol. Aquests fusos horaris obtindran la seva pròpia lluna negra a finals d'agost, quan els nord-americans mirem cap amunt per veure la nostra primera lluna nova del mes (que és la segona). Això és sens dubte molt important i que cal destacar.
La lluna no sempre està a la mateixa distància de la Terra, perquè la seva òrbita no és perfectament circular. Anomenem períeu de punt més proper i el punt més llunyà és l’apogeu. El perigeo més proper i l’apogeu més llunyà del 2018 van ocórrer al gener i la diferència va ser d’unes 30.000 milles. La distància mitjana entre els dos cossos és de 238.855 milles, per la qual cosa, encara que no és insignificant, aquest desplaçament és lluny de la destrucció de la terra.
El motiu pel qual us preocupa aquest canvi de distància intermedi és que es converteix en una super lluna. Quan una lluna plena passi a prop del perigeu, semblarà un nevera més gran. Pot ser. Si tens sort. Sincerament, la diferència no és tan profunda, però si esteu en condicions de fotografiar la supermoon al costat d’alguna cosa que mostri un lleuger augment d’escala, pot semblar molt maca. No totes les súper lunes es creen iguals, per cert: la lluna de cuc sencer va ser super perquè la data de la lluna plena alineada amb la més propera que la lluna ens arribaria durant el març, però la lluna es trobava en el punt més proper de l'any a. Febrer.
I només per recordar-vos que les paraules no tenen sentit i la lluna sempre és només la lluna, sense importar el que decidim anomenar-la, la lluna negra del juliol del 2019, que també es coneix com a lluna nova, que no és visible des del sòl, també és una supermoon Sí, la lluna s'aproxima més a la Terra en una nit que no la podem veure. El fet que no pugueu fer cap foto al vostre Instagram no vol dir que la lluna no sigui súper.
Vegeu més amunt; és el contrari del súper. La mida no ho és tot. Ens en sortirem un al setembre del 2019, però probablement no veureu tones de punts de premsa que atrapen la Micro Moon Moon.
Al març del 2018, vam tenir la nostra segona "lluna blava" d'aquell any, per molt aclamar. I, tot i que això no és necessàriament especial d'una manera com és oh-gosh-get-out-and-look-at-it, és certament especial: una lluna blava és un sobrenom de quan dues llunes plenes cauen en el mateix mes calendari, i nosaltres abans no n’havíem tingut dues en un any des del 1999. No ho tornarem a passar fins al 2037. L’astrònom David Chapman va explicar a EarthSky que això és només una peculiaritat del nostre calendari; un cop vam deixar de fer coses basades en la lluna i vam començar a intentar seguir el sol i les estacions, vam deixar de tenir una lluna plena fiable al mes. El cicle de la lluna té una durada de 29, 53 dies de mitjana, de manera que la majoria de mesos encara acabem amb una sola lluna nova i una de plena. Però de tant en tant, les coses es sincronitzen perquè un mes roba una lluna plena a una altra. El 2018 (i el 1999, i de nou el 2037) tant el gener com el març van apilar les llunes completes les primeres i últimes nits del mes, deixant febrer a les fosques.
Obtenir dues llunes blaves a l'any és rar, però tenim llunes blaves individuals cada pocs anys. El següent es produirà el Halloween del 2020, de manera que podeu esperar que la gent es perdi la ment pel que fa al respecte. A més, fet divertit: en realitat no és blau. De fet, la Lluna pot tenir una tonalitat blava, però això només passa quan les partícules de la mida adequada es dispersen pel cel i no té res a veure amb la condició de "blau" de la lluna. Els grans núvols de cendra provinents d’erupcions o incendis volcànics poden fer el truc, però no passa sovint i les estrelles haurien d’alinear-se simultàniament per a que es produeixin dos casos tan rars alhora.
Si esteu bé de comptar, potser us heu preguntat com podríem veure una lluna blava —la segona lluna plena en un mes— a mitjans de maig. La resposta és que no podríem. La lluna blava del 18 de maig del 2019 no era la lluna blava que buscaves. La lluna està plena cada 29, 5 dies, de manera que les llunes blaves només són possibles l'últim dia o dos d'un mes determinat. La lluna plena del 18 de maig va ser la primera i única lluna plena del mes de maig del 2019.
Sorpresa Hi ha un altre tipus de lluna a la qual els almanacs dels agricultors anomenen blaus. De la mateixa manera que hi ha normalment una lluna plena al mes, generalment hi ha tres llunes per temporada. I de la mateixa manera que de vegades hi ha dues llunes completes en un mes, a causa del nostre calendari gairebé, però no, seguint el cicle lunar (ugh), de vegades hi ha quatre llunes completes en una temporada. La lluna plena de l’abril del 2019 va aterrar just quan va començar la primavera, i va deixar el temps suficient per a altres tres (la darrera va augmentar el 17 de juny, menys d’una setmana abans que l’estiu donés el tret de sortida oficial i molt després que tots comencéssim a actuar com que la primavera estigués morta i enterrada). Alguns es referien sense alè a aquest fet poc freqüent, però passa cada dos anys, cosa que no fa gaire temps .
Curiosament, el moniker de la lluna blava no s'aplica a la quarta lluna plena d'una temporada (que és la que només passa una vegada en un), sinó a la tercera . Per què? Qui sap. Com es diu la quarta lluna plena en una temporada? Una lluna plena. ¯_ (ツ) _ / ¯
De la mateixa manera, el terme "lluna negra" es refereix més habitualment a la segona lluna nova d'un mes natural, però també pot referir-se a la tercera lluna nova en una temporada amb quatre d'elles. La frase també s'ha aplicat històricament a mesos sense llunes completes i mesos sense llunes noves, cosa que només pot passar al febrer (el mes curt). Ambdues circumstàncies es produeixen aproximadament una vegada cada 19 anys.
De vegades veuràs un títol que promet una lluna amb tants qualificatius que et fa girar el cap. Una lluna de cuc vergent, potser? O una lluna de llop super sang? Molts llocs web us diran que "lluna llop" és el nom tradicional de la primera lluna plena de l'any a les cultures "indígenes americanes", cosa que és una cosa estranya per afirmar, ja que hi ha 573 nacions tribals registrades als EUA avui sols per no parlar històricament. La idea que els llops famolencs i aïllants eren tan constants com al gener que tota Amèrica del Nord amb les seves cultures, geografies i idiomes diferents es van produir espontàniament amb el mateix sobrenom és: bé, és mut. És una idea tonta.
La Lluna de Buck complet és un nom (de molts) històricament atribuït a la primera o única lluna plena al juliol. La idea és que surti a mesura que els cervells masculins estan experimentant un creixement. Però, tot i que el monocer de Buck probablement existia en algun lloc, aquest és un altre gran exemple de la estranyesa de citar els noms de lluna plena provinents de cultures "natives americanes": fins i tot l'almanac del granger diu que algunes tribus ho van anomenar la lluna del tro. a freqüents tempestes d’estiu. Com que l'agost és un moment per caçar i recol·lectar en moltes cultures, els noms històrics d'aquest mes funcionen realment segons la ubicació: Sturgeon Moon, Green Corn Moon, Wheat Cut Moon i Blueberry Moon han estat utilitzats a Amèrica del Nord.
Moltes cultures tenen noms tradicionals per a la lluna plena en un determinat mes o temporada, així que hi ha una llista que es pot treure de si intenteu completar una història sobre una vista lleugerament més gran que la mitjana de la Lluna. Però tots es basen en calendaris i activitats humanes i en folklore; No sortireu a fora i veureu una lluna rosa a l’abril (o una lluna plena de castors al novembre, per aquest motiu), tot i que desitjo que fos així. Les llunes completes poden aparèixer amb un lleuger matís, però això no té res a veure amb quin mes es tracta.
Objectivament la lluna més metàl·lica (perdó, lluna negra), només es produeixen durant els eclipsis lunars totals (que poden passar algunes vegades a l'any en qualsevol lloc determinat). Quan la lluna rellisqui per la nostra ombra, li donem un repartiment vermellós. La lluna també pot tenir un aspecte ataronjat cada vegada que s’aixeca o s’estableix, o si es queda a l’horitzó tota la nit La llum que es desprèn ha de viatjar per una atmosfera més espessa, allà on es dispersa més llum blava. Però probablement només veureu aquest vermell profund i sinistre durant un eclipsi.
Una gran quantitat de titulars sobre les llunes són simplement ximples (no cal que estigueu especialment entusiasmats amb una lluna blava, només sembla una lluna normal), però definitivament hauríeu de sortir del llit per mirar una lluna de sang si serà visible a la vostra regió. Però tothom que introdueixi "sang" i "eclipsi" al moniker per una lluna només està intentant guanyar el joc d'optimització del motor de cerca; una lluna de sang és només un eclipsi lunar que passa per una fase gotica. Ryan F. Mandelbaum a Gizmodo dóna el cas que realment hauríem de deixar de llançar la frase "lluna de sang" i anomenar-los eclipsis lunars, que són durs però justos, perquè són eclipsis lunars i no evidències de cruentes batalles entre el cel. déus.
Potser heu escoltat que la lluna rosada d’abril era també una lluna pascual. Això és cert! Això només significa que s’utilitzava per determinar la data del diumenge de Pasqua. Tot això és només un despropòsit de calendari. De fet, la caiguda de la lluna plena a poques hores després de l’equinocci de Vernal de 2019 va fer que aquest calendari fos una tontería més confusa de l’habitual. Ens neguem a aprofundir en aquest disbarat en aquest calendari.
BodyByDarwincom : Hi ha una rara "Supermoon Negra" el dimecres i no hi ha literalment res a veure aquí © 2019. All Rights Reserved. | 0.81806 | curate | {"en": 0.009833746020516449, "ca": 0.969932790944464, "st": 0.0053767244428723025, "es": 0.011390166253979483, "pt": 0.0004952246197382383, "fr": 0.0014856738592147153, "hu": 0.0014856738592147153} | https://cat.bodybydarwin.com/there-s-rare-black-supermoon-rising-wednesday |
mc4_ca_20230418_3_262294 | TREBALL VOLUNTARI A MARTORELLES :: Joan Sanjuan i Esquirol
Portada > TREBALL VOLUNTARI A MARTORELLES
Aquesta acció em dona peu a comentar el valer essencial de tanta gent espargida arreu del país. Destacar el mèrit dels qui fan el que fan per la vàlua intrínseca que atresora –mai millor dit: per amor a l’art–, independentment dels resultats, dels profits i del grau que puguin assolir.
Són els conreadors de les causes perdudes, visionaris quimèrics, amb qui topareu arreu, oferint generosament el seu temps i furgant-se la butxaca per una causa, sempre altruista, sempre plena de bones intencions. Els trobareu atrafegats, bellugant-se sense cotxe oficial ni escorta ni soldada; amb afany desproporcionat, com si els hi anés la vida.
De tant en tant reben una sacseja i del delit passen a jeure, esplíns, però tornen a musar i reprenen l’alenada amb més empenta que abans de la caiguda. Viuen nuats a la seva terra, a la seva gent, convertits en sentinelles d’unes essències que ningú encerta a definir. Tan aviat els trobeu aguantant el rellent en un pessebre vivent, que assajant en qualsevol manifestació de cultura popular, que fent de pinya en una colla castellera.
Ho he escrit més d’una vegada, aquesta gent són l’exponent de la societat civil catalana que ens ha salvat (i ens salvarà) de moltes coses. Una demostració flagrant que la força de la democràcia rau en el poble i que els canvis transcendents sorgeixen de baix a dalt
Fotogalería: TREBALL VOLUNTARI A MARTORELLES | 0.814115 | curate | {"es": 0.09701492537313433, "ca": 0.9029850746268657} | https://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/treball-voluntari-a-martorelles/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_75058 | Abans de Nadal encara he pogut fer alguna escalada interessant. Una d'aquestes va ser la Dismi, situada al sector central de la serra de Sant Joan, just damunt del coll de l'Apallador. Just al costat, fa prop de 4 anys vam venir a fer-hi la Josep Maria Montfort, de caràcter més clàssic. La Dismi, en canvi, està totalment equipada amb parabolts i no vam haver de posar pràcticament res tret d'alguna baga savinera.
La via la teníem pendent des de feia uns quants dies amb la Lu. Se'ns hi va afegir el Santi fent cordada de tres, de manera que les reunions van ser més entretingudes.
Una aproximació molt evident i la bona ressenya dels Kutrescaladors, a sota, ens van ajudar a gaudir d'una via ràpida i relativament còmode tot i el pressing de dues cordades que ens apretaven al darrera.
Anant tres ens vam repartir la via en tres trams, i va començar la Lu. El primer llarg no és precisament el més agradable, amb un inici amb roca dubtosa que et deixa males sensacions. Després va millorant, ii amb un passet i un flanqueig a l'esquerra, s'arriba a la reunió.
El segon llarg és estrany. Comences pujant recte amunt pel camí més fàcil, però després cal girar a la dreta per pujar un esperó molt vertical on costa de veure on són els parabolts...
Tothom ho diu i és cert, el tercer larg és el millor. I per nosaltres, també el més difícil. Puja una placa que es va tornant cada cop més fina i on cal tenir una mica de fe a l'hora de fer algun pas.
El següent, que podríem haver enganxat amb aquest perquè és curtet, comença senzill i té una arribada explosiva a la reunió, que es pot fer en artifo però a tots tres ens va sortir en lliure!
Després arriba el gran sostre, que fa més por que no la dificultat que té. Les preses són grosses i els parabolts ajuden a tenir-hi confiança. Cal anar alerta a la sortida, on hi ha una fissura malparida on se t'enganxen les cordes... A partir del sostre, la dificultat decau clarament.
El penúltim llarg comença de forma benèvola, però es va verticalitzant fins esperó força tieso que cal treballar-lo. Aquí em vaig equivocar i en comptes d'anar a l'esquerra vaig pujar recte a buscar uns arbres per muntar reunió.
Però des d'allà, recuperar la ruta del darrer llarg no va costar gaire. Un darrer llarg amb un pas estrany per pujar a la placa, i un altre de molt fi per sortir-ne.
A la carena, com sempre a la serra, canvia la decoració. La temperatura baixa de cop, el relleu se suavitza, i apareix la neu al fons del decorat.
Ja només queda agafar el complicat camí de baixada per acabar de gaudir del dia i de l'escalada. Una via que m'he apuntat a la llibreta de vies per repetir! !
Publicat per Gatsaule a 11:01 p. m. 4 comentaris:
Etiquetes de comentaris: Alt Urgell, Escalada
18 de des. 2014
Cal Barricó, vies Cotaca i Aigua i tabac
Cal Barricó és una zona d'escalada del Ripollès situada prop del Baell, que no coneixia i reconec que m'ha agradat molt. Fins al punt d'anar-hi dos dissabtes seguits. El primer dia, amb el Manyo, vam pujar la via Cotaca que està força embardissada, però vam baixar pels rappels de l'Aigua i tabac. I aqwuesta via la vaig veure tan interessant que vaig enredar al Toni i la Queralt per anar-hi la setmana següent.
L'aproximació la vam fer des de la carretera de Ribes, PK 126 sota el sector d'escalada de les Coves. El camí puja fins a cal Barricó seguint una pista. Als plans de sota la casa, cal pujar uns metres per agafar un camí que ens porta directament a la paret, al peu de la via de l'Ossel. En cap cas s'han de seguir les marques vermelles que veiem des dels prats, cal agafar el camí de sobre.
A les resssenyes de sota, dels escaladors del Ripollès, l'Aigua i tabac destaca marcada de color groc amb el número 20. La Cotaca, és la que puja just a la seva dreta.
Via Cotaca
La major part de les vies tenen una placa a la base amb el nom. Des del peu de via de l'Ossel, cal caminar cap a la dreta, primer veiem una pintada negra amb el nom Aigua i tabac, i després trobem la placa metàl·lica.
Abans hi havia una corda fixa per pujar a la primera reunió, ara s'ha convertit en un petit llarg de IVº. Després, una placa amb el tram de 6b (a sobre), i força mates per arribar a la reunió.
Del tercer llarg poca cosa a comentar, però costa més per les herbes que per la dificultat rocosa.
El quart millora una mica, almenys al primer tram on hi ha un V+ dels de veritat! !
Llavors arribem a la cornisa superior, un lloc curiós. Es tracta d'una cornisa força ampla i molt còmode, amb un cable que la ressegueix tota de cap a cap. Aquesta instal·lació permet d'escalar els llargs superiors com si estiguessim fent esportiva ja que a la part superior hi ha cadenes i mosquetons.
Aquí pugem un parell de llargs, el de la Cotaca i un altre, gaudint com ximples perquè són una meravella. El que no hem trobat és cap pas de V+....
Via Aigua i tabac
Dissabte següent hi torno, aquest cop amb la Queralt i el Toni, amb qui feia temps que no coincidíem.
Tiro cap amunt i confirmo el què imaginava, que el primer llarg és una meravella. Comença senzill i es va complicant. Trobem un parell de sostres curts, el primer es passa en bavaresa, i el segon amb una potent tibada d'un forat. Perquè sort en tindrem dels forats en una roca tan compacta!
Al segon em feia patir això del 6a de la ressenya, però la veritat és que el vaig trobar bastant més fàcil que el primer. I el 6a encara l'estic buscant... Per la resta, una tirada compacte i continua que ens va agradar molt a tots.
Després, per arribar a la feixa superior, només cal superar un petit mur assegurat amb un parell de xapes.
Després, com la jornada anterior, ens dediquem a pujar i baixar per diverses vies de la zona superior. És com si l'escalada la féssim només per pujar per aquí. Hi trobarem de tot, més fàcils i més difícils, més equipades o menys, però cap ens farà patir excessivament. Molt recomanable! !
Publicat per Gatsaule a 9:32 a. m. 7 comentaris:
Etiquetes de comentaris: Escalada, Ripollès
10 de des. 2014
Camino de caracoles, a la paret d'Aragó
Aquest ha estat un llarg cap de setmana que hem pogut aprofitar prou bé amb el José Manuel. I no podíem començar millor que anant a la paret d'Aragó.
La Camino de caracoles és una de les vies curtes i còmodes de la paret, però per fer una escapada d'un dia, és una via perfecte. Ràpida i equipada, amb una aproximació i baixada prou agradable, si la roca fos a tota la via tan bona com a la part superior, llavors seria pefecte! A sota us deixo la ressenya del Luichy:
Deixem el cotxe a la pista després de l'Estall, i amb menys d'una hora ja estem encordats al peu de la via. Tot i que de bon matí fot un fred que pela, i que el Turbón es veu ben nevat, aquí el vent del nord no arriba i podrem escalar en màniga curta.
La via comença en un esperó molt marcat i evident, en un inici de roca discreta que va millorant a mesura que vas pujant.
Després d'un segon llarg de flanqueig a l'esquerra amb un únic pas, i d'un tercer de dificultat decreixent que puja en diagonal a la dreta, arriba el quart llarg, que és l'estrella de la via.
Comença vertical i equipat, per continuar cap a l'esquerra amb una dificultat mantinguda i una roca tirant a mediocre.
Per sort, els darrers llargs de la via compensen una mica el festival de roca poc fiable, travessant unes plaques genials de ratlles horitzontals que es fan molt curtes.
A la carena retrobem el vent fred que bufa de nord. Ja només ens queda seguir el camí carener fins un senyal on agafem el camí que ens tornarà al cotxe.
Publicat per Gatsaule a 1:00 p. m. 4 comentaris:
Etiquetes de comentaris: Escalada, Montsec
4 de des. 2014
Sol de mitjanit a la serra de les Canals
Sembla que va ser ahir, però ben aviat ja farà 7 anys...., el Kutrescalador i el Pescador d'estels van obrir aquesta via i per celebrar-ho es va organitzar una primera ascensió col·lectiva, amb 3 cordades de 3.
Aquell dia tot va ser un fart de riure i un gran caos, així que pensava refer-la alguna altra cop amb més calma. I una setmana després de la Pawnee fiction, torno a la serra de les Canals però aquest cop amb el Pep, amb la intenció de repetir-la. El mal temps ens ha fet fora de la serra de Carreu i aquí baix sempre hi fa bo!
La Sol de mitjanit és una mica diferent de la de l'Indi, en aquesta la primera part fins a la feixa és clarament més difícil, i la segona part no tant, el què permet anar més en lliure. Fent les dues en una setmana, queda clar que és realment molt millor aquesta.
La primera meitat són tres tirades llargues, sempre amb aquesta roca tan peculiar de la serra de les Canals, tres tirades tumbades però tampoc tant. Això si, només cal anar seguint les expansions fins arribar al peu del mur final.
Aquesta segona part també té tres llargs, el primer comença amb uns passos d'A0, per acabar marxant cap a la dreta en un flanqueig ben divertit! !
El cinquè llarg és el més difícil, el lliure és totalment obligat i la roca és com a tot arreu: dubtosa!! Mentre pujo em costa entendre com pot ser que set anys enrere pugèssim per aquí tan riallers....
I per arribar al cim, un mur molt bo i ben distret, però més senzill que els dos llargs anteriors. Cal pujar recte fins que comença a desplomar i llavors es passa al costat dret de la fissura.
Arribats a la carena, tornem a discutir si val la pena baixar caminant o rapelant, i ens decantem per rapelar. 5 ràpels sense gaires problemes ens retornen al peu de via.
Publicat per Gatsaule a 1:23 p. m. 4 comentaris:
Etiquetes de comentaris: Alt Urgell, Escalada
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Sobre mi
Gatsaule
El gatsaule és un salze que creix en clarianes de bosc i forma part dels boscos de ribera de la muntanya mediterrània. És un arbre de fusta flexible i resistent, que ho aguanta pràcticament tot.
Visualitza el meu perfil complet
Cercar en aquest blog
Traductor
Meteoclimàtic
meteoblue
Satèl·lit
Visites
Pàgines bàsiques
Radar pluges Catalunya
Radar pluges península
Radar pluges França
Meteo Chamonix
Weather forecast
Snow forecast
Mountain forecast
Via clásica
Pluges Europa a 9 dies vista
Meteo Alps
La meva llista de blogs
La noche del loro 2
SURTANA - HIRSCHE PLATZ
Fa 5 hores
Romàntic Guerrer
La Normal a la Paret Formiguera
Fa 15 hores
Jaumegrimp 2
Via Caipirinha a la Paret de Zarathrustra, intensitat i bona roca a La Noguera. 04-09-2021.
Fa 16 hores
Bloc Empotrat
Escenas de un matrimonio a Rúbies.
Fa 1 dia
Sisbemessanapren
4 vies a Sant Llorenç de Montgai
Fa 1 dia
Surgrimpi
Balcó de Santaïna
Fa 2 dies
Lo Gall de ponent
Bosch per tu, 6c+/7a (6a/Ae, 100 m), Pelat, Montroig
Fa 2 dies
joan asín
Vies: ESCALADORS BUCÒLICS i BONA FEINA. CINGLERA DELS ESQUEIS. SANTUARI DE CORBERA.ESPINALBET
Fa 3 dies
Domzalski
Escalando por la Noguera: La Formiguera-Savina Wall y Variant entrada Normal / Paret de Zaratustra-Txubaskos Baskos
Fa 5 dies
Escalada per a tontos
ESPERÓ NALA TEAM A SANT HONORAT
Fa 1 setmana
Manel&Ita
Montserrat - Collbató - Paret de la Codolosa - Via indignats - 21/11/2021
Fa 1 setmana
El col·leccionista de vies
Via SUFI a la Paret del Riu Lacó, El Solsonès
Fa 1 setmana
Benvinguts al Paradís
**** Jack Daniels (185m, 6c, 6b oblig), Torre de Villarejo, Gredos (Àvila)
Fa 1 setmana
rocaineu
NoVaViA! El Cant del picot 70m 6a (Rues de la Llosa)
Fa 2 setmanes
los Caracoles Majaras
PEDRAFORCA, CARA SUR, Via de Tots
Fa 4 setmanes
Xiruquero-Kumbaià
Funciona? No ho toquis! !
Fa 5 setmanes
Engarrista
Pedró de Tubau (1.543 m.)
Fa 5 setmanes
Ressenyes del Berguedà
Rectificació de la Guia - La Talaia
Fa 1 mes
somnis d'aventura
Fa 3 mesos
Celiavern
PASSEIG PEL BUIT dels ENCANTATS
Fa 4 mesos
Conqueridors de l'inútil
ABELLA DE LA CONCA Via Joan Francesc
Fa 11 mesos
abisme
Nudos para unir cuerdas
Fa 1 any
Maneras de escalar
Decathlon y los nuevos productos de escalada Simond
Fa 3 anys
Etiquetes
Aiguilles Rouges (7)
Alòs de Balaguer (1)
Alpinisme (42)
Alps (152)
Alps Marítims (4)
Alps Orientals (2)
Alt Berguedà (72)
Alt Urgell (50)
Alta Ribagorça (11)
Andorra (20)
Aosta (5)
Arieja (47)
Baix Berguedà (4)
Barcelona (1)
Busa (8)
Cadí (11)
Calanques (2)
Caminada (216)
Canalda (7)
Canigó (3)
Capcir (1)
Catllaràs (42)
Cavallers (5)
Cerdanya (29)
Chablais (6)
Cingle (26)
Collegats (3)
Conca de Barberà (1)
Córrer (27)
Cultura (6)
Devoluy (5)
Diablerets (1)
Dolomites (50)
Ecrins (24)
Empordà (2)
Engadina (2)
Escalada (565)
Espanya (6)
Espeleo (2)
Esquí de fons (2)
Esquí de muntanya (49)
EUA (5)
Ferrata (29)
Garraf (12)
Garrotxa (2)
Gel (20)
Geologia (3)
Informació (7)
La Rioja (1)
Lluçanès (4)
Maladeta (2)
Malanyeu (24)
Mallorca (2)
Material (2)
Mont Blanc (7)
Mont-roig (7)
Montsant (2)
Montsec (28)
Montseny (3)
Montserrat (176)
Montserrat-Agulles (35)
Montserrat-Can Jorba-Vinya Nova (25)
Montserrat-Collbató (24)
Montserrat-Ecos-Montgròs (10)
Montserrat-Frares (4)
Montserrat-Gorros (10)
Montserrat-Monestir (17)
Montserrat-Parets (15)
Montserrat-Plantació (6)
Montserrat-Sant Benet (14)
Montserrat-Sant Jeroni (3)
Natura (8)
Neu (25)
Oberland Bernès (2)
Osona (6)
País Valencià (8)
Pallars (15)
Parc Nacional d'Aigüestortes (1)
Pedraforca (41)
Penedès (2)
Picancel (5)
Pics Europa (2)
Pirineu Central (19)
Pirineu Occidental (9)
Ports de Beseit (2)
Prealps (1)
Provença (10)
Publicacions (4)
Queralt (19)
Queyras (6)
Rasos de Peguera (27)
Refugis (1)
Resum (1)
Ribagorça (4)
Riglos (3)
Ripollès (18)
Roca dels Arcs (6)
Rosselló (1)
Sant Llorenç (18)
Sant Llorenç de Montgai (5)
Segarra (1)
Serra de Prades (1)
Solsonès (43)
Suïssa (6)
Terol (1)
Tirol (2)
Travessa (6)
Val di Melo (6)
Valais (7)
Vall d'Aran (4)
Vanoise (3)
Vercors (3)
Vilanova de Meià (2)
Entrades populars
Paseo geológico sorprendente, al Vallhiverna
Després d'escalar a la Colomina, canviem de zona i anem fins el refugi de Llauset, en fase de preparació de la inauguració que s'...
Gran diedre, a la nord del Pedraforca
Aquest dissabte, volíem fer una escalada ràpida per ser a l'hora de dinar a casa, i el Gran diedre va ser una bona opció. El José Man...
Esperó de Mordor a la paret de l'Estany
Tan bon temps fa els caps de setmana, en general, que amb el José Manuel decidim d'agafar-nos un dia de festa quan les previsions fos...
Pont Cabradís, una volta per l'Aigua de Valls
El Pont Cabradís és una de les perles del Berguedà. I del Solsonès, també, perquè està al bell mig de les dues comarques, entre Gósol i Gui...
Retorn a la Postres de músic, roca Narieda
Al març va fer 10 anys que hi vam anar amb el Pep, era el primer cop a la roca Narieda i ens va impressionar el lloc i les possibilitats...
Comabona, cara nord. Ruta Mendizale.
Aquest hivern tan curiós que està fent, amb poca neu però amb els corredors en condicions prou bones, ens ha permès d'anar a la par...
Alarcón-Baraldés, a Malanyeu
Aquestes darreres tardes de bon temps encara dóna temps per anar a Malanyeu a fer alguna via ràpida. L'Alarcón-Baraldés, oberta aques...
Alfa-Centaure-Platinum, a la cinglera d'Esplovins
Dos dies després de la Postres, torno a l'Alt Urgell. Aquesta vegada a la cinglera d'Esplovins amb el José Manuel a fer una de le...
Solstici d'estiu, paret nord del Pollegó Inferior del Pedraforca
Tres anys després d'un primer intent avortat per la pluja, torno a la Solstici d'estiu, aquesta vegada amb el recuperat Mohawk...
Retorn a la Llop solitari, retorn al Cingle de la To
Al Cingle de la To s'hi ha d'anar encara que sigui de tant en tant. Aquest cop l'excusa ha estat la Maria, que encara no hi hav... | 0.680287 | curate | {"ca": 0.8183634063519541, "fr": 0.01624608828816832, "es": 0.06052333710633198, "eo": 0.0006658232904987017, "it": 0.0341567348025834, "en": 0.03242559424728677, "sv": 0.004527598375391171, "fi": 0.0005326586323989613, "pt": 0.013183301151874292, "pl": 0.0030627871362940277, "de": 0.0018643052133963645, "ko": 0.002396963845795326, "oc": 0.0011318995938477928, "ru": 0.0014648112390971437, "gl": 0.0016645582262467542, "id": 0.000399493974299221, "cs": 0.0005992409614488315, "hu": 0.0022637991876955856, "nl": 0.0032625341234436382, "tr": 0.0005326586323989613, "eb": 0.0007324056195485718} | https://muntanyenc.blogspot.com/2014/12/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.