id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_4_530975 | LA PILOTA ROBADA
sinopsis
Joan Portell Rifà (Barcelona, 1965) és pedagog, escriptor i crític de literatura infantil i juvenil. A Animallibres ha publicat A mi no m?agraden els llibres. Raimon Portell Rifà (Barcelona 1963) és autor de diverses novel·les i llibres de viatges. L?any 2005 guanyà el Premi Crítica Serra d?Or per Vull una corona! | 0.660088 | curate | {"it": 0.047619047619047616, "hr": 0.023809523809523808, "ca": 0.9285714285714286} | |
macocu_ca_20230731_6_175246 | Esteu aquí
ENTRENADOR PERSONAL EGAMERS
ENTRENADOR PERSONAL
EGAMERS
Dissenyar i portar a terme programes d’entrenament en l’àmbit dels esports electrònics, adaptant-se a les característiques pròpies de cada estil de joc. Organitzar, aplicar i avaluar sessions de treball postural orientades a la millora de les prestacions en el desenvolupament dels jocs electrònics i en la prevenció de lesions. Formar i dotar als estudiants dels coneixements necessaris i els recursos competencials per integrar-seen el staff tècnic d’equips d’Egames.
Conèixer l’entorn dels Egames, les competicions i els requeriments específics de cada joc.
Adquirir els coneixements pràctics per a la planificació, aplicació i gestió d’entrenaments.
Dissenyar plans d’entrenament holístics.
Gestionar les característiques de cada jugador.
Aprendre a identificar i gestionar els elements físics, psicològics, emocionals i nutricionals que hi intervenen en l’entrenament i competició dels Egames.
Identificar i prevenir lesions pròpies dels jugadors d’Egames.
Organitzar i coordinar equipsde treball amb responsabilitat.
Conèixer i incorporar les últimes tendències.
Perfil
d'estudiants
Entrenadors que vulguin diferenciar-se en el sector de la preparació física i l’entrenament personal - Alumnes de cicles formatius de grau superior (Condicionament Físic, Ensenyament i Animació socioesportiva, Audiovisuals, Nutrició...) - Alumes de grau universitari (CAFE, Magisteri menció Ed. Física, Fisioteràpia, Medicina esportiva) - Professionals del sector que vulguin reconduir la seva carrera professional - Professionals d’altres disciplines relacionades amb l’entrenament (nutricionistes, metges esportius, fisioterapeutes, psicòlegs, entrenadors, mestres), que vulguin complementar la seva formació.
MÒDULS TEÒRICS
+
Bloc de nutrició [10% càrrega formativa]
Bloc de psicologia [10% càrrega formativa]
Bloc de preparació física i entrenament [40% càrrega formativa]
Bloc de postura i prevenció de lesions [40% càrrega formativa] | 0.784284 | curate | {"es": 0.03145611364789447, "ja": 0.0035514967021816335, "ca": 0.9512937595129376, "fr": 0.006595636732623034, "en": 0.007102993404363267} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_188389 | Tot i la llarga tradició marinera de Lloret, la població no havia deixat mai de mirar també cap a terra. Les formes d’un treball domèstic es van fer encara més paleses des de final del segle XIX en endavant. A l’agost es podien veure pagesos que baixaven a la platja per banyar una de les seves eines de treball més preuades, els cavalls.
La mar seguia oferint als lloretencs la seva cara menys aventurera però no menys arriscada: la pesca, una activitat que mai no s’havia deixat de practicar al poble. D’altra banda, el bosc continuaria sent una font de matèries primeres per a la gent de Lloret, que seguia explotant-ne els fruits: suro, fusta i carbó. Tanmateix, potser el millor testimoni d’aquell diàleg entre la terra ferma i la mar el donen els horts, que durant anys eren a tocar de platja.
La vida d’un poble
Les dones anaven a rentar la roba a la riera i en feien un escampall a la platja per assecar-la arran de les xarxes esteses. A les cases que no tenien enllumenat elèctric, el quinqué de petroli suspès amb un filferro penjava d’una biga. A l’hivern, amb les vetlles llargues, pescadors, terrassans i bosquerols passaven l’estona bevent un got de vi i cantant. Els vailets, al barri i sota la taca de claror de l’enllumenat públic, aixecaven la veu jugant amb cartrons o a guàrdies i lladres. Era època de festes, de tradicions i de cultura d’un temps passat, quan la vida del poble girava entorn dels carrers, la plaça Major, el casino i el safareig.
שתף
שתף
פריטים
Xàvega Nuri
Xàvega Nuri
Vestit Ball de Plaça de l’any
Vestit Ball de Plaça de l’any 1949
CA OC ES EN FR
אודות Visitmuseum
הצהרת נגישות
קרדיטים
מדיניות הפרטיות לנייד
מדיניות פרטיות
הודעה חוקית: ממשלת קטלוניה (©Generalitat de Catalunya) מאשרת את השימוש החוזר של תכנים ומידע בתנאי שהמקור ועדכון הנתונים מצוטטים, המידע אינו מסולף ואין סתירה עם שום רישיון ספציפי. | 0.700923 | curate | {"ca": 0.8365437534397359, "he": 0.14364336818932305, "de": 0.012107870115575124, "es": 0.007705008255365988} | https://visitmuseum.gencat.cat/he/museu-del-mar-de-lloret-de-mar/%D7%A9%D7%93%D7%94/4-lloret-despres-dels-velers |
racoforumsanon_ca_20220809_0_820205 | Milers d'alemanys tornen a mobilitzar-se per recordar a Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht DIUMENGE, GENER 15, 2012 14:06 INSURGENTE.ORGINTERNACIONAL - EUROPAMilers de persones es van congregar avui al cementiri berlinès de Friedrichsfelde en el tradicional homenatge als líders comunistes Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, assassinats fa 93 anys per paramilitars d'extrema dreta.Entre els assistents destacaven els presidents de L'Esquerra, Gesine Lötzsch i Klaus Ernst, així com el seu líder en el grup parlamentari del Bundestag (cambra baixa del Parlament alemany), Gregor Gysi, i l'expresident del partit i exministre de Finances en la seva etapa socialdemòcrata , Oskar Lafontaine.Cap a un quart d'onze milers de persones van partir des de la Porta de Frankfurt cap al Monument als comunistes al cementiri de Friedrichsfelde.Al cementiri, les tombes de Luxemburg i Liebknecht van quedar cobertes per un mantell de clavells vermells.Aquesta tarda, el teatre de la Volksbühne, a la plaça Rosa Luxemburg, té previst celebrar un esdeveniment titulat "Contra el poder dels bancs", al qual Lötzsch, Ernst, Gysi i Lafontaine van confirmar la seva assistència.A més, membres del Taller d'Història de Berlín rebatejar simbòlicament amb el nom de "Pont de Rosa Luxemburg" un pas de vianants sobre el Landwehrkanal, el canal construït a Berlín a mitjans del segle XIX per alleujar la càrrega de circulació sobre el riu Spree.Des d'aquest pont, el cos sense vida de la líder comunista va ser llançat el 15 de gener del 1919 al canal per membres dels "Freikorps", la milícia nacionalista de dretes que va contribuir a sufocar la revolta espartaquista a Berlín.Abans de ser assassinats, Luxemburg i Liebknecht havien estat detinguts i torturats.
Encara hi ha masses vestigis comunistes a Berlin... Places i carrers dedicats a Comunistes com Luxemburg i Liebknecht, grana avingudes amb el nom de Karl-Marx Alle, estàtues de MArx-Engels... Sort que es van petar la Stalinalle perquè si no encara avui en dia s'hauria de suportar aquesta infamositat... S'ha de fer net i de la mateixa manera que a l'estat espanyol s'elimina la simbologia i els monuments feixistes, la república Alemanya hauria de tenir valor i eliminar tota aquesta nomenclatura comunista dels carrers. PD: Tots aquests manifestants són membres de Die Linke (nostàlgics de la RDA) i algun membre de captació recent.
Ets un feixista. | 0.874588 | curate | {"ca": 0.9785894206549118, "es": 0.021410579345088165} | |
mc4_ca_20230418_16_420109 | Lloguer xalets preus rebaixats a Rocafort - habitaclia
12 anuncios de xalets preus rebaixats de lloguer a Rocafort
Avui disposem de 12 xalets preus rebaixats en lloguer a Rocafort. També trobaràs xalets en venda i d'obra nova a Rocafort. El portal immobiliari habitaclia.com. A habitaclia.com trobaràs la millor selecció xalets de forma ràpida i senzilla, i si no trobes el que cerques pots crear-te una alerta i t'avisem de manera gratuïta | 0.732105 | curate | {"ca": 0.9149425287356322, "en": 0.08505747126436781} | https://catala.habitaclia.com/lloguer-xalets-rebaixats-rocafort.htm |
macocu_ca_20230731_9_428781 | Sortir-ne amb els peus a terra
Dm, 07/04/2020 - 09:11
Molta gent pensava que el món en què ens trobàvem fins ara estava boig. La incorporació de màquines tant potents com els ordinadors, havia accelerat el ritme de treball en tost d'alentir-lo. Amb més productivitat que mai, els sous baixaven. La gent més preparada no trobava feina. Els problemes ambientals creixien. Ningú acabava de veure la manera de millorar-ho. Érem a una carrera suïcida.
Després de la pandèmia, és fàcil entreveure que tindrem una urgència social i que caldrà rehabilitar bona part de l'economia. Una oportunitat única per a repensar-ho.
És ben cert que aquest coronavirus ha aconseguit un protagonisme que passarà a la història, però no és manco cert que el nostre entorn està ple de virus, bacteris i d'altra vida minúscula. Una part habita el nostre cos. De fet, són part de nosaltres. Hi hem de conviure i convé pensar com disminuir el risc de nous episodis similars a l'actual.
Frenar la destrucció progressiva de zones prístines, on hi habita una fauna amb molt poca relació amb els humans, és una manera de no despertar noves amenaces invisibles com la que estem vivint.
També ho és abandonar la ramaderia intensiva, que confina (i de quina manera) quantitats ingents d'animals amb molt poca diversitat genètica dins espais tancats on es crien tota casta de malalties, que normalment es combaten amb antibiòtics. D'aquí surten molts de bacteris resistents a les medicines. Per contra, el bestiar que pastura per les tanques, que toca la terra, aporta molt a la fertilitat del sòl, a la diversitat, al paisatge i a la salut.
L'alteració del clima serà un dels reptes més importants de les generacions joves. La nova economia que es posi en marxa ha d'incorporar aquesta qüestió si realment ha de servir per ajudar les societats humanes. Les temptacions de la visió a curt termini (tornar al petroli i al carbó) poden agreujar seriosament el problema. Mentre que les energies renovables i l'adaptació intel·ligent d'edificis poden generar feines que el disminueixin.
La globalització econòmica extrema que hem viscut els darrers temps, podria quedar molt minvada si hi ha un replec cap a funcionaments més continentals o estatals. Alguns caps pensants proposen que, aquelles qüestions que requereixen d'un funcionament mundial, es plantegin sota un nou paradigma de planetarització, com una manera de recordar sempre que vivim a un planeta, que té uns límits i unes condicions.
L'esperança d'avui està dipositada en els científics, que precisament analitzen el funcionament planetari i poden resoldre i pronosticar moltes dels dubtes. Són els que poden acabar amb la malaltia i són els que fa estona que adverteixen que les agressions ambientals ens acaben rebotant. Treballar per fer-los més cas i donar-los mitjans seria una bona aposta.
Està dit que la salut dels humans no es pot separar de la de la Terra. Impulsar programes per educar en salut (com la recepta social, que en tost de medicaments, prescriu mètodes de vida sana), en alimentació (educant per a descobrir els aliments que contenen salut, natura i proximitat) en coneixement del medi (per saber com funciona l'entorn i les necessitats que té) són coses que es fan evidents quan es mira enrere amb una mica de perspectiva.
Per contra, la doctrina del shock a nivell local, al nostre territori, sol anar acompanyada de peticions per a poder construir amb més facilitat. No estarem molt a sentir veus en aquest sentit. A demanar estores vermelles a qualsevol inversió de curt termini. L'ordenació territorial és una clau per no perdre valors pensant només en l'avui.
Tornar a començar ofereix la possibilitat de fer les coses d'una altra manera. Aquests dies plou bé. El món natural es recupera amb entusiasme. Venen temps on caldrà tenir molta manya per a reconstruir les realitats humanes que hauran caigut. Una empatia que s'haurà d'aplicar també a la nostra relació amb l'entorn.
I per a fer-ho possible, per a no sucumbir davant les envestides de l'economia deslligada del món real, caldrà tenir capacitat. Allò que abans se'n deia correlació de forces. Sumar veus, energies i paraules per a fer i per a exigir que les coses es facin amb els peus a terra.
Comentaris
Felicitats per l'article i els desitjos. Realment la situació actual pot ser una esperança, però no em puc estar de ser escèptic en la meva espècie animal. Per a mi tantes coses que ara es valoren, per la seva manca, són tan òbvies, que no entenc com no es valoren quotidianament i no només quan falten. Però en fi, no perdem la confiança.
Moltes gràcies por aquestes paraules tan sàvies i clares. Tenim la oportunitat de reinventar-nos. Confiem en que serà així.
Gràcies Miquel, per les teves paraules sàvies i positives. L'escepticisme, malgrat sigui 'raonable', no ens durà enlloc més que al desastre.
Quan sortim de tot això, hem de ser molt més exigents amb tot. Sense por. Sense complexos. Les persones som uns més en aquest món, no pas els amos. Visc a Catalunya i tinc família a Menorca, cosa que fa que m'agradi especialment anar-hi. En els últims 10 anys, però, la massificació ha anat a més i no li veig aturador. Heu d'establir uns mecanismes de control valents. I si els forasters només podem venir un cop cada dos anys, doncs ens tocarà aguantar-nos. Sigueu valents en la defensa de Menorca!
Molt bon article Miquel, com sempre. Sàvies paraules. La natura necessitava un descans i nosaltres també.
Molt bé totes les reflexions... Vàlides i necessàries, cert q sento exceptissisme en la resposta del món globalitzat, del pes de les prioritats dels poderosos "don dinero", inclosos polítics i de la poca o gens cura de la natura, ecologia, animals q pateixen engabiats per produïr carn, peixos igual i cap consciència del seu dolor ni com emmalaltits, el personal s'enmalalteix també... Sí tots i totes a UNA, diem PROU, pot ser aquest moment hagi servit per aprendre en un col.lectiu que com animals hauríem de ser, autènticament HUMANS...
Totalment d'acord amb l'article. I per als escèptics (entre els quals sovint m'hi compto), la millor medicina serà recuperar l'alè dels carrers, sortir a exigir, malgrat que temo que ens prohibiran manifestacions durant una bona temporada amb l'excusa del virus. Potser haurem d'inventar noves formes de lluita "des de casa".
Miquel gràcies com sempre per els teus escrits, ens ajuden a pensar i reflexionar, estem en un moment , que desprès d aquesta aturada, hem de tocar de peus a terra....
Penso en com transformar aquests desitjos en una realitat Miquel i penso en les properes eleccions. Fins i tot el PP durá en el seu programa una oferta de millorar la sanitat, faltaria mas, peró trob que el GOB Balear si que podria fer una oferta de minims als partits politics, una oferta comsensuada amb altres moviments ecologistes internacionals que vulguin prendre la iniciativa en unes circumstancies d'emergencia sanitaria i climatica, que per a mi es el mateix. Ara que la gent tindrá una sensibilitat mès reforçada amb aquests temes, trob que es el moment de donar una passa envant. Per sort en el GOB som molts socis, es hora de que es vegi la nostra força. Salut company.
Hola Miquel, gràcies per posar paraules a sentiments col·lectius. Avui també llegia un article de Yuval Harari, on deia que s'estaven obrint dos camins, un, la instauració d'una societat més autoritària i controlada i l'altra la possibilitat de l'empoderament i la cooperació humana, també l'altre dia escoltava a Yayo Herrero en el que no sols apel·lava a què estàvem davant un escenari en què es visualitzava la crisi de les cures i per tant la febletat del sistema capitalista, sinó que a més es demostra que els problemes són mundials i globals, començant per la crisi climàtica, el turisme, les formes de producció, els mercats ... i que açò ens ho ha demostrat un virus ... Si bé cal començar a pensar en noves fórmules no ho podrem fer aïllats ni esperant que "algú" les inventi, sinó que ho haurem de fer de forma cooperativa. Aquestes setmanes estem aprenent a treballar a distància, a tenir reunions i prendre decisions davant situacions canviants, tal vegada amb aquest nou mudus operandi es poden engegar també reunions i equips de feina de gent interessada a ser-hi, ja que segurament no ens podrem manifestar i tal vegada estem condemnats, com diuen diverses fonts, a un període de confinament i desconfinament cíclic, clar que per a la bona prosperitat d'aquests encontres hem de deixar de banda els interessos personals i posar el focus en com encaminar la maquinària que hi ha muntada, un bottom up davant d'administracions que es troben desbordades treballant per pal·liar la crisi sanitària i que en principi no podran fer altra cosa que llançar salvavides al capitalisme que s'ofega. Bé, açò són reflexions i desitjos entrellaçats, i entremig també comparteixo l'escepticisme. Una abraçada a tothom! | 0.84708 | curate | {"ca": 0.9722411831626848, "en": 0.004095563139931741, "es": 0.006825938566552901, "pt": 0.014334470989761093, "it": 0.002502844141069397} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_694198 | Què el Català és ple de barbarismes procedents del castellà és un fet. N'hi ha de tots colors, alguns tan assumits com "buenu" o "vale", d'altres que han estat promocionats darrerament "Vivenda" "Cayuco", però n'hi ha un que tots els joves acostumen a dir quan parlen la llengua pròpia dels Països Catalans i que aparentment ningú no posa en dubte. Es tracta de "novio/novia". "La meva nóvia tal..." "El meu nóvio tal..." En català es diu xicot/xicota. És per això que us animo a participar una enquesta per veure si els usuaris emprem el mot genuí per referir-nos a les nostres parelles o pel contrari fem servir el barbarisme "novio/novia"
Sí, però cada penso més que un dels mals de la nostra societat son les parelles monogàmiques tradicionals.
La parella monogàmica en si no és cap mal si els dos membres de la parella així ho trien. El mal és fer creure que aquesta és l'única relació entre persones possible.
Jo no volia dir pas això, lúnic que dic és que molt dels mals provenen sobretot de la forma en que és transformen les parelles monogàmiques. Saps quanta gent vàlida o acaba deixant tot per la parella? Massa. I se a que em refereixó, aquesta dependencia que és crea, penso que no pot ser bona, les parelles queden lligades i molts cops quan els seus interesos és solapen, un no ha de fer el que volia fer. Jo ja se que em refereixo.
Ja t'entenc el que vols dir. Però això no es culpa de la parella, sinó de com algunes persones, potser moltes, afronten la seva relació de parella. Per això jo crec en les relacions sinceres de companyia, no pas de dependència, on dues persones (o les que siguin) es valoren tal com són i es recolzen mutuament, i on la personalitat de cap de les dues no quedi eclipsada voluntàriament o involuntària. Suposo que una mica per això a la meva parella la considero company, més que no pas nòvio o xicot. | 0.851145 | curate | {"ca": 0.9677947598253275, "es": 0.014737991266375546, "fi": 0.0032751091703056767, "gl": 0.014192139737991267} | |
macocu_ca_20230731_0_231770 | Obituary - Frozen in Time
Discogràfica: Roadrunner Records Data sortida: 19·07·2005
No he pogut. No m'he pogut decidir per un sol dels treballs que optaven a la candidatura de disc del mes entre aquests dos nous cds d'Obituary i Nevermore i, perquè no compartir l'honor?
En el cas del de Florida Obituary pel retorn d'un dels sons més aconseguits del death metal, i pel que fa als de Seattle per una trajectòria plena de treballs notables i que continua la línia amb aquest This Godless Endeavor.
Anem per parts. En primer lloc amb Obituary. Després d'una aturada que durava des de 1997 finalment tornen com no podia ser d'un altra manera amb John Tardy al capdavant, Trevor Peres, Allen West, Frank Watkins i Donald Tardy. És a principis de 2004 que decideixen rependre el grup. No trobarem coses ni idees excessivament noves però el que ens presenten no està exempt de qualitat. Basant-se en una cadència molt contundent i un so de guitarres com ningú aconsegueix per un estil com el death. Temes no excessivament ràpids però si molt pesats ratllant la frontera del doom en alguns casos.
El disc s'obre amb una mena d'instrumental matxacona que dona pas a la demostració que la veu característica d'Obituary no ha canviat a On the floor. Altres temes com Blindsided faran que poc a poc t'endinsis en un infern sonor considerable o Back Inside on les parts de baix i bateria t'embogeixen directament. Fàcilment et recordarà a World Demise per una referència. | 0.802564 | curate | {"en": 0.01730103806228374, "ca": 0.9640138408304498, "eu": 0.008304498269896194, "it": 0.010380622837370242} | |
mc4_ca_20230418_11_161834 | Cinema i vídeos en català – Miquel Àngel Maria
Cinema i vídeos en català
dijous, 9 de maig de 2002 per Miquel Àngel Maria
La quantitat de pel·lícules que podem veure al cinema doblades al català s’ha incrementat força al llarg dels darrers anys. En primer lloc, gràcies a la empenta de la Generalitat de Catalunya. Però, òbviament, si als cinemes de les Illes Balears també en podem gaudir, és mèrit de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. Hem d’agrair i lloar el seu servei impagable a l’ús normalitzat del català en un àmbit tan important de l’oci com és el cinema.
Tanmateix, en la llista de pel·lícules doblades al català hi ha un gran desequilibri entre el cinema americà (es doblen títols molt “taquillers” però que difícilment passaran a la història del setè art) i altres cinemes, com l’europeu. Supòs que deu ser degut sobretot a la rendibilitat econòmica, però m’agradaria que se superàs aquest dèficit. Per això em vaig alegrar quan es va estrenar a Palma, en català, la pel·lícula infantil d’animació Kirikú i la bruixa, una coproducció europea d’inspiració africana que transmet uns valors, una estètica i una filosofia de la vida amb els quals em sent molt més identificat que amb els patrons (formals i de continguts) de Disney i similars.
D’altra banda, fins fa poc temps, quan anaves al videoclub per llogar una pel·lícula que havies vist en català al cinema, en general sols trobaves el vídeo en versió doblada al castellà. Si la volies en català, l’havies de comprar. Però últimament, la tecnologia ha permès que el doblatge al català hagi superat una nova frontera. Gràcies al DVD, que permet tenir, en un mateix suport, una pel·lícula en versió original i en versions doblades a distints idiomes, la majoria de títols que hem pogut veure en català al cinema, quan apareixen en DVD les podem llogar al videoclub i gaudir-les en català. Es tracta d’un avantatge facilitat per la tècnica que no suposa cap cost econòmic afegit al videoclub. Va bé: un nou avenç, que es farà més perceptible a mesura que el DVD es vagi imposant com a sistema domèstic de reproducció de pel·lícules (potser encara ara és privilegi d’uns pocs).
Però vet aquí que ara s’ha editat Kirikú en vídeo (VHS) i en DVD, i, mentre que en format VHS s’ha editat també en català, en el DVD sols hi apareixen la versió original (en francès) i el doblatge al castellà. No hi veig cap explicació raonable, ja que el cost d’afegir una versió doblada a un DVD és, dins el preu total del projecte d’edició, mínim.
No sé qui deu el responsable d’aquest desencert, però sí sé que difícilment podrem llogar el vídeo de Kirikú en català. En canvi, a tots els videoclubs trobareu el darrer èxit de Disney, Atlantis, en DVD… que inclou la versió en català. Mirau-vos les dues pel·lícules, jutjau la seva qualitat, i valorau quina us fa més ganes que vegin els vostres fills. Si pensau com jo, us sabrà greu que sigui més fàcil trobar en català Atlantis que Kirikú. Una autèntica llàstima. | 0.867274 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.miquelmaria.cat/2002/05/09/cinema-i-videos-en-catala/ |
mc4_ca_20230418_11_141345 | Joan Rendé i Masdéu neix a Barcelona el 1943. És periodista, narrador, novel·lista i professor de literatura. Durant la seva joventut inicia estudis molt diversos que no arribarà a completar, com ara medicina, filosofia i lletres, periodisme. És cap a aquest últim camp que s'adreçaran els seus principals esforços en un primer moment, però sobretot com una conseqüència del seu interès per la literatura. La seva columna al diari Avui, amb el pseudònim de Doctor Scopius va marcar tota una època de l'articulisme en català. El 1982 guanya el premi Ciutat de Barcelona de periodisme.
Per aleshores ja havia publicat els seus primers llibres narratius, Sumari d’homicida (1978), que havia guanyat el premi Víctor Català l'any anterior, i Llibre de figuracions (1981). No obstant això, les seves publicacions es veuen interrompudes fins al 1988, quan obté un notable èxit de crítica i lectors amb Consultori sentimental de Cecília Bibiloni. A partir d'aquest moment, comença una línia de novel·les i llibres de narracions que es caracteritza sobretot pel seu marcat sentit de la ironia, un aspecte que el fa destacar entre els escriptors catalans contemporanis. S'han de recordar els llibres La cavalleria impossible (1992), El barber violador (1997) o el més recent La pedra a la sabata (2004), volum d'històries sobre la Barcelona més actual que va merèixer el premi Mercè Rodoreda del 2003.
A més de la seva activitat literària, Joan Rendé ha col·laborat en diverses publicacions, com ara l'Avui o Serra d'Or, mentre que la seva capacitat creativa s'adreçava també a altres mitjans, com ara la ràdio i la televisió. Ha escrit guions per a TV3, Oh, Bongònia, i també per a Catalunya Ràdio, on va tenir un gran èxit amb el programa Consultori sentimental de Cecília Bibiloni (1987-1988).
Ha sigut director de l'Escola d'Escriptura i Humanitats de l'Ateneu Barcelonès. Mentrestant, continua amb les seves col·laboracions als mitjans de comunicació i amb la creació de les seves obres literàries.
L'autor llegint. | 0.87753 | curate | {"ca": 0.9919839679358717, "st": 0.008016032064128256} | https://www.escriptors.cat/autors/rendej/pagina.php?id_sec=355 |
oscar-2301_ca_20230418_3_190809 | Tenim Tots Sants a tocar i és una bona ocasió per recuperar històries que ens posin els pèls de punta. Volem donar-li un toc nostrat, així que hem rebuscat entre les millors llegendes sobre bruixeria que tenim a les comarques de Barcelona. A més, veuràs que també es poden convertir en excursions per fer amb la família. Una ruta senderista es gaudeix més si coneixes la mitologia que hi ha darrere.
Troba propostes a la teva mida!
En família
Rutes
Enoturisme
Gastronomia
Natura
Cultura
Esport
Fires
Descarrega't l'app Rutes BCN+
A prop de Barcelona hi ha moltes rutes, ara tens una app per descobrir-les
Subscriu-te al butlletí setmanal
Rep cada dijous els millors plans, rutes a la natura i activitats singulars a prop de Barcelona.
Subscriu-te
Rutes familiars
4 cims amb canalla
Comencem per ser-te sincers: allò que et proposem en aquestes línies és fer cims, i per tant, en algun moment el camí fa pujada. Però vaja, res que no es pugui superar amb un petit esforç, i estem segurs que qualsevol criatura que faci un temps que camina pot assolir l'objectiu. Comprovaràs que sovint les petites muntanyes també poden oferir grans panoràmiques.
Els millors paisatges del Grand Tour de Catalunya en autocaravana
El Grand Tour de Catalunya és un recorregut de més de 2.000 quilòmetres inspirat en els grans viatges de mitjans del segle XIX. Està concebut per fer-lo en una ruta única de tretze dies o en cinc trams d’entre cinc i set dies, però, justament, el fet que estigui dividit per etapes permet planificar petites escapades segons els dies que tinguis disponibles. A continuació et fem tres propostes ideals per fer en autocaravana i descobrir els millors paisatges de les comarques de Barcelona.
2 rutes del Vallès al Maresme
Entre el Vallès i el Maresme s'alça la Serralada Litoral, un espai protegit entre grans nuclis urbans. Un lloc ideal per respirar una mica d'aire pur, fer exercici i des d'on les vistes sobre el mar i la comarca del Maresme són increïbles. Et proposem dues rutes entre l'interior i la platja, entre el Vallès i el Maresme per gaudir de l'horitzó blau.
S'estan mostrant 1 - 3 de 14 resultats.
«
1
2
3
4
5
»
Guies i mapes
La guia de Barcelona és molt més
Els millors itineraris en cotxe
Quadern de viatge
Descobreix la natura
10 rutes a Barcelona
Carreteres secundàries n. 6. Barcelona és molt més
Carreteres secundàries n. 7. El sud de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 8. El nord de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 9. L'interior de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 10. Paisatges Barcelona
Carreteres secundàries n. 11. Pirineus Barcelona
7 rutes en moto (iOS)
7 rutes en moto (Android)
La guia de Barcelona és molt més
Els millors itineraris en cotxe
Quadern de viatge
Descobreix la natura
10 rutes a Barcelona
Carreteres secundàries n. 6. Barcelona és molt més
Carreteres secundàries n. 7. El sud de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 8. El nord de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 9. L'interior de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 10. Paisatges Barcelona
Carreteres secundàries n. 11. Pirineus Barcelona
7 rutes en moto (iOS)
7 rutes en moto (Android)
La teva privacitat és la nostra prioritat
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
Més informació
D'acord
No, gràcies
Informació COVID-19
A conseqüència de la situació actual, comprova sempre la web oficial de l’entitat responsable de cada activitat per assegurar-te que no ha patit canvis o anul·lacions.
Segueix-nos
Qui som
Contacte
Accessibilitat
Avís legal
Gerència de Serveis de Turisme. Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç. Diputació de Barcelona | 0.620745 | curate | {"ca": 0.9226314570303451, "pt": 0.012277044243687746, "en": 0.006022700949733611, "fr": 0.02316423442205235, "it": 0.0025480657864257587, "es": 0.028028723650683346, "de": 0.001853138753764188, "sv": 0.0002316423442205235, "an": 0.0016214964095436647, "no": 0.0016214964095436647} | https://www.barcelonaesmoltmes.cat/web/blog/rutes |
mc4_ca_20230418_4_713755 | Plantes baixes a Escala (L´) - habitaclia
Plantes baixes a Escala (L´)
10 anuncios de plantes baixes de venda a Escala (L´)
65m2 - 2 habitacions 159.000 € Dúplex Escala (L´) Carrer Estany, 3
173m2 - 4 habitacions 169.000 € Casa adossada Escala (L´) Passatge Closa D´en Llop-61, 4
58m2 - 3 habitacions 165.000 € Casa Escala (L´) A prop dels supermercats
48m2 - 1 habitació 129.000 € Casa adossada Escala (L´) Carrer Ancla
86m2 - 3 habitacions 229.000 € Casa Escala (L´) Carrer Cossis, 82
Planta baixa a Passeig mar, 13. Jardi.piscina. pk .1ª linea unic
Veure mapa 111m2 - 3 habitacions - 3.153 € /m2 Magnífic apartament davant de mar. situat al poble de l escala, vil•la marinera amb tots els serveis a 5 minuts de la p...
Planta baixa a Escala (L´). Planta baja con 3 habitaciones
87m2 - 3 habitacions - 2.506 € /m2 Apartament, plaça de garatge i traster situats a la localitat de l´escala, girona. l´habitatge compta amb una superfície...
Planta baixa Riells. Piso en planta baja con jardin
61m2 - 2 habitacions - 2.705 € /m2 Piso en planta baja con jardin en muy buen estado de conservación. zona residencial muy tranquila con facil acceso a la...
Planta baixa a Escala (L´). Planta baja con 2 habitaciones, parking, aire acondicionado, ter
66m2 - 2 habitacions - 1.894 € /m2 R5552. ceigrup torrent-api. gran oportunitat a l´escala. gaudiu d´una bonica propietat a un gran preu. apartament en pla...
Planta baixa a Escala (L´). Apartamento planta baja con piscina y plaza de parking en la esc
47m2 - 1 habitació - 2.702 € /m2 Qui coneix a qui? un joc de complicitat i afinitat però ... no! encara no ens coneixem. oblida per un moment la cultura...
Planta baixa a Escala (L´). Planta baja con 2 habitaciones, ascensor, parking, piscina comun
77m2 - 2 habitacions - 2.584 € /m2 5521. ceigrup torrent-api. apartamento en planta baja en uno de los edificios residenciales más bonitos de l'escala. re...
Planta baixa a Escala (L´). Planta baja con 3 habitaciones, piscina comunitaria y terraza
98m2 - 3 habitacions - 2.398 € /m2 Ceigrup torrent-api. gran apartament molt assolellat amb belles vistes, en complex amb jardins i piscina comunitària. te...
Planta baixa a Carrer palau, 53. Planta baja con jardin privado
Veure mapa 90m2 - 2 habitacions - 2.211 € /m2 Magnífic apartament en planta baixa amb jardí privat en fantàstic complex residencial amb jardí i piscina comunitaris....
Planta baixa a Escala (L´). Planta baja con 2 habitaciones, piscina comunitaria y terraza
59m2 - 2 habitacions - 2.508 € /m2 R5497. cala montgo és un dels racons més bonics de la costa brava, és una cala protegida als vents i plena d´encant. en...
Planta baixa a Escala (L´). Planta baja con 2 habitaciones
161m2 - 2 habitacions - 1.034 € /m2 Àmplia habitatge en planta baixa, en zona destinada a segona residència a l´escala. amb 136 m2 útils necessita reformes....
Casa adossada Carrer palau. Con piscina comunitaria
123m2 - 3 habitacions Casa adossada amb zona comunitària a 800 metres de la platja. casa adossat amb 123m² construïts, 88 metres útils, 3 dormitoris, 1 banys, 1 garatge, bo...
Casa aparellada a Escala (L´). Casa pareada con 3 habitaciones, piscina, calefacción, terraza y
93m2 - 3 habitacions - 1.925 € /m2 5431.casa amb piscina comunitària molt a prop del centre i de les platges d´empúries. en una ubicació ideal, al costat de la zona esportiva de l´escal...
Àtic a Avinguda riells, 140. Atico frente club nautico
Veure mapa 170m2 - 6 habitacions - 2.324 € /m2 Magnífic àtic completament reformat piscina i zona enjardinada 6 dormitoris i 170 m2 útils...
Casa Zona tranquil·la de riells de dalt. La teva casa amb piscina privada
102m2 - 3 habitacions - 2.206 € /m2 Martiapi, l´escala-costa brava. casa de recent construcció situada a una zona molt tranquil·la de l´escala, amb piscina privada...
Casa a Carrer lledoners, 21. En buen estado
Veure mapa 104m2 - 3 habitacions - 2.644 € /m2 Casa en dos plantas zona riells a 900m platja riells ubicada en zona tranquila, tres dormitorios, comedor salón, cocina independ...
Casa a Passatge avinguda montgo-40, 1. A pocos metros de la playa
Veure mapa 75m2 - 3 habitacions - 2.533 € /m2 Casa a pocos metros de la playa de riells, distribuida: en planta baja tiene comedor salón cocina equipada una habitación y baño...
Dúplex a Escala (L´). Propietaris.cat ®, líder en catalunya sin comisiones, ofrece imp
165m2 - 4 habitacions - 1.576 € /m2 Propietaris.cat ®, líder en catalunya para la venta entre particulares sin comisiones, ofrece: - impresionante ático dúplex...
Pis a Carrer figueres, 76. Piso bonito y con terraza grande
Veure mapa 54m2 - 2 habitacions - 2.130 € /m2 Bonic apartament a 750 m de la platja de riells ia 1.6 km les platges d ´empúries, l´escala gairebé al davant de la llar d´infants, escola i prop del...
Apartament a Carrer lleida, 35. Apartament de 40m² reformat
Veure mapa 40m2 - 1 habitació - 1.875 € /m2 Agradable apartament de 40m² a 600 metres de la platja de riells i a prop dels supermercats. és un primer pis mol lluminós compo...
Apartament a Escala (L´). Apartamento con garaje y trastero privado
78m2 - 3 habitacions - 1.731 € /m2 Apartament de planta baixa amb un garatge i traster privat, a prop del centre de l \ ´escala. tot d´origen en bon estat. ideal per viure tot l´any. ap...
Apartament a Carrer berenguer mallol, 8. Apartament amb jardí i piscina
Veure mapa 50m2 - 1 habitació - 2.100 € /m2 Apartament de 50m² proper al port de l’escala. l’apartament està compost per: sala d’estar amb sortida a la terrassa, menjador a...
Casa aparellada a Escala (L´). Casa adosada en venta en l´escala
109m2 - 3 habitacions - 2.248 € /m2 Casa de dues Plantes situada a punta montgó, amb increïbles vistes al mar. té 3 habitacions, totes elles moblades amb armaris encastats, terrassa amb...
Casa aparellada Zona carrefour. Cerca colegios y comercio
100m2 - 3 habitacions - 2.180 € /m2 Casa pareada en dos plantas con 100m² construidos, 123 metros de parcela, 2 dormitorios dobles y uno individual, 2 baños (uno en...
Casa Zona tranquila. Impresionante casa con piscina y vistas al mar
430m2 - 5 habitacions - 3.488 € /m2 Impresionante casa independiente con un gran jardín privado , piscina y vistas al mar. está situada en una zona tranquila , con...
Apartament a Carrer doctor puig sureda, 67. Planta baixa reformada al centre
Veure mapa 60m2 - 2 habitacions - 2.750 € /m2 Apartament de 60m² totalment reformat al centre del poble de l’escala. compost per sala d’estar menjador, cuina oberta, dues hab...
Casa Passatge esparraguera-29. Zona tranquila
66m2 - 2 habitacions - 3.121 € /m2 Casa a 600 metros de la playa de riells, distribuida: en planta baja con comedor salón cocina equipada, dos habitaciones dobles...
Casa a Escala (L´). Con 3 hab. y piscina comunitaria
170m2 - 3 habitacions - 1.406 € /m2 Casa impecable de construcción reciente (2009) con piscina comunitaria, situada a solo 700m de la playa de riells y los comercio...
Apartament Carrer port. Apartamento en el casco antiguo
93m2 - 3 habitacions - 2.215 € /m2 Bonic apartament al nucli urbà acabat de reformar, situat molt a prop de la platja i dels comerços. distribució: saló menjador, cuina independent tota...
Casa a Escala (L´). Casa de construcción reciente
103m2 - 3 habitacions - 2.282 € /m2 Casa de construcció recent (2005) amb jardí privat i garatge, situada en una zona comunitària amb 2 piscines i un enorme jardí comunitari. 1200m fins...
Veure mapa 75m2 - 3 habitacions - 3.173 € /m2 Apartament de 75m² al centre de l’escala en perfecte estat. l’apartament consta de sala d’estar menjador amb terrassa de 8m², cu...
Veure mapa 78m2 - 2 habitacions - 2.308 € /m2 Apartament proper al port amb vistes al mar, composat per: cuina-menjador amb sortida a terrassa, 2 habitacions dobles i una d´elles amb sortida terra...
Apartament a Avinguda riells, 126. Pis amb piscina i jardí
Veure mapa 100m2 - 3 habitacions - 2.100 € /m2 Apartament d’uns 100m² proper al port de l’escala. situat a uns 100mts. de la platja de riells i compost per: sala d’estar menja...
Apartament a Carrer lleida, 11. Apartament amb piscina i jardí
Veure mapa 45m2 - 1 habitació - 2.378 € /m2 Apartament de 47m² compost per sala d´estar-menjador, cuina americana, habitació de matrimoni, bany complert i terrassa exterior...
Apartament a Avinguda riells, 126. Apartament amb vistes al mar
Veure mapa 105m2 - 3 habitacions - 2.095 € /m2 Apartament de 105m² proper al port ia uns 100 mts. de la platja de riells, composat per sala d´estar-menjador, cuina americana, 3 habitacions dobles,...
Veure mapa 120m2 - 3 habitacions - 1.542 € /m2 Apartament de 120 m2 composat per: sala d´estar-menjador, cuina americana, 2 habitacions dobles,1 habitació individual, 1 bany c...
Apartament a Carrer llevant, 2. Apartament primer línea de mar
Veure mapa 47m2 - 1 habitació - 4.043 € /m2 Apartament de 47 m2 i situat a primera línia de mar, composat per: sala d´estar-menjador, cuina americana, 1 habitació doble, 1 bany complert, terrass...
Dúplex a Carrer llevant, 2. Apartament primer línea de mar
Veure mapa 120m2 - 3 habitacions - 2.333 € /m2 Dúplex de 120m² situat a primera línia de mar davant del passeig marítim. compost a la planta nivell per: sala d’estar-menjador...
Apartament a Carrer tarragona, 5. Apartament proper platja riells
Veure mapa 50m2 - 2 habitacions - 3.490 € /m2 Apartament composat per sala d´estar-menjador, cuina americana, 2 habitacions dobles, cambra de bany complert, gran terrassa exterior, jardins comunit...
Veure mapa 75m2 - 2 habitacions - 2.320 € /m2 Apartament de 75m² situat a uns 200mts. del port i amb vistes al mar. composat per: sala d´estar-menjador, cuina independent, 2 habitacions dobles, 1...
Apartament Carrer teranyina. Ocasión vacaciones o inversión
71m2 - 3 habitacions - 1.775 € /m2 Dúplex amueblado a 900 metros de la playa y en buen estado con 85m² construidos, 70 metros útiles, 3 dormitorios, 1 baño, cocina...
Casa a Carrer tarragona,17130 l´escala, 66. Villa como nueva, de 338m²
Veure mapa 338m2 - 5 habitacions - 1.760 € /m2 Casa gran de 337 m2, com a nova en un recinte de 887 m2, situat a la part de riells a només 700 m de la platja i prop del centre. la casa té planta ba...
Torre a Carrer cami ramader nord, 5. Gran casa cerca del mar
Veure mapa 453m2 - 5 habitacions - 2.759 € /m2 Casa de 5 habitacions, 3 banys, 1 bany de cortesia, saló amb fantàstiques vistes, per la seva forma rodona a la plana de l´empordà i el pirineu, zona...
Casa a Carrer barcelona, 91. Villa como nueva, de 142m²
Veure mapa 142m2 - 3 habitacions - 3.092 € /m2 Casa grande de 142 m2, como nueva en una parcela de 689 m2, situado en la parte de riells a sólo 600 m de la playa y cerca del c...
Apartament Passatge sibil.la de fortia-1. Piso a pocos metros de la playa
51m2 - 2 habitacions - 2.725 € /m2 Apartamento en primera planta amueblado muy cerca de la playa y en buen estado con 51m² construidos, 2 dormitorios, 1 baño, coci...
Apartament Carrer codolar. Segunda línea de mar
86m2 - 2 habitacions - 1.965 € /m2 Piso apartamento en venta en l´escala – zona centre casc antic (alt empordà): oportunidad de vivienda con vistas parciales al ma...
Apartament a Avinguda riells, 134. Apartament proper al port
Veure mapa 67m2 - 2 habitacions - 1.791 € /m2 Apartament situat a uns 200 mts. del port i composat per: sala d´estar-menjador, cuina americana, 2 habitacions dobles, 1 bany complert, rebost, terra...
Dúplex a Passeig del mar, 15. Dúplex a 1ª linea de mar
Veure mapa 281m2 - 3 habitacions - 2.313 € /m2 Fantàstic dúplex de 281m2 situat a la zona del passeig marítim, a 1ª línia de mar. aquesta composat per 2 plantes. a la primera planta tenim, sala d´e...
Apartament a Avinguda riells, 126. Apartament proper al port
Veure mapa 90m2 - 3 habitacions - 2.389 € /m2 Apartament proper al port ia uns 100 mts. de la platja de riells, composat per sala d´estar-menjador, cuina americana, 2 habitacions dobles, 1 habitac...
Apartament a Passeig mar, 13. Apartament davant del mar
Veure mapa 81m2 - 3 habitacions - 4.321 € /m2 Fantàstic apartament davant del mar al bell mig del passeig marítim de l’escala. pis de 141m² compost per sala d’estar menjador...
Casa adossada a Puig pedró, 5. Fantàstiques vistes al mar
Veure mapa 236m2 - 5 habitacions - 2.754 € /m2 Casa adossada situada a la zona del pedró amb unes vistes de mar espectaculars, de superfície 236m2 140 de jardí i terrassa, i formada per: sala d´est...
Casa a Carrer bassegoda, 28. Gran casa y gran piscina
Veure mapa 374m2 - 4 habitacions - 1.123 € /m2 Casa en puig sec con gran parcela en l´escala a unos 1500 m de la playa de montgó. es una casa grande de 3 plantas año...
Casa aparellada a Carrer recs, 36. Con piscina comunitaria, garaje
Veure mapa 127m2 - 4 habitacions - 1.795 € /m2 Casa pareada de 2 plantas en l´escala cerca del campo de fútbol y a unos 800 m de la playa de riells. año de construcción...
Apartament a Ave maria, 15. Apartament amb piscin al centre
Veure mapa 101m2 - 3 habitacions - 2.822 € /m2 Magnífic apartament al centre de l´escala. apartament de 101m² en una petita comunitat amb jardí i piscina. compost per una gran sala menjador, cuina...
Casa a Camp dels pilans, 12. Gran casa con piscina privada
Veure mapa 258m2 - 4 habitacions - 1.465 € /m2 Casa al camp dels pilans a l´escala a uns 1000 m de les platges d´empúries. és molt completa i perfecta per viure tot l´any o gaudir la a l´estiu gràc...
Casa adossada a Carrer cossis, 84. Casa moderna amb jardí i piscina
Veure mapa 80m2 - 3 habitacions - 2.750 € /m2 Casa adosada de 80m² amb jardí privat de 68m², situada a uns 1000 mts de la platja de riells. està composta per: planta de baix...
Casa a Carrer salvia, 3. Bonita,acabados de alta calidad
Veure mapa 300m2 - 4 habitacions - 1.642 € /m2 Casa de 2 plantas en l´escala en la zona de riells y a unos 600 m de la playa de riells con piscina privada y grandes acabado...
492.500 € Avisa´m si baixa
Casa a Passatge roca colom-1, 3. Casa con gran terreno
Veure mapa 224m2 - 6 habitacions - 1.674 € /m2 Casa en montgó con gran parcela en l´escala a unos 600 m de la playa de montgó. es una casa de grande de 3 plantas par...
Casa Carrer migjorn. Cerca playa de riells y centro
169m2 - 6 habitacions - 2.219 € /m2 Laudor xxi comercialitza casa situada a 300 m de la platja de riells i del centre de la població de l´escala. la casa està edificada sobre una parcel·...
Casa a Carrer puigmal, 6. Con terraza y piscina privada
Veure mapa 184m2 - 3 habitacions - 2.038 € /m2 Casa de planta baixa, situada a prop de montgó, l´escala al costat del parc natural "el montgrí" (antiga zona militar) a prop del port de la clota i d...
Dúplex a Carrer estany, 3. Oportunidad impecable!
Veure mapa 65m2 - 2 habitacions - 2.446 € /m2 Preciós dúplex en perfecte estat per entrar a viure. a només deu minuts a peu de la platja de riells, en preciosa comunitat enjardinada amb piscina. c...
Apartament a Passeig mar, 13. Dúplex en primera línea de mar
Veure mapa 380m2 - 4 habitacions - 3.816 € /m2 Gran àtic dúplex al passeig marítim de l´escala. vistes panoràmiques a primera línia de mar. espectacular i particular finca. gran apartament amb pece...
Casa a Camp dels pilans, 12. Casa a camp dels pilans
Veure mapa 190m2 - 4 habitacions - 1.921 € /m2 Casa situada a la zona del camp dels pilans de 190 m2 amb parcel·la de 422 m2, molt ben comunicada, a 800 metres de la primera platja d´empúries, aque...
Casa a Carrer puig sec, 7. Vistas espectaculares
Veure mapa 351m2 - 5 habitacions - 2.447 € /m2 Gran finca en una zona muy tranquila de l´escala con unas vistas excepcionales a la badía de roses. en la planta piso hay un do...
859.000 € Avisa´m si baixa
Casa a Carrer puig borrom, 31. Gran casa muy bien situada
Veure mapa 245m2 - 3 habitacions - 2.608 € /m2 Gran casa situada molt a prop del nucli antic de l´escala i de la zona de comerços. casa amb un garatge per a dos cotxes, un bany, safareig, despatx,...
Casa adossada a Carrer vilabertran, 46. Casa al pedró amb piscina
Veure mapa 193m2 - 4 habitacions - 1.451 € /m2 Casa adossada a l’escala de 193m² a la zona del pedró i amb piscina privada. composada per: una amplia sala d’estar menjador amb...
Casa adossada a Passatge closa d´en llop-61, 4. Cerca de colegios y empúries
Veure mapa 173m2 - 4 habitacions - 977 € /m2 Bonica propietat prop de les platges d´empúries i dels col·legis, zones esportives i supermercats. barri tranquil a prop dels transports i amb vida to...
Apartament a Avinguda riells, 126. Apartament proper al port.
Veure mapa 66m2 - 2 habitacions - 2.500 € /m2 Apartament de 66m² proper al port de l’escala, amb vistes al mar. està compost per: sala estar menjador amb sortida a terrassa,...
Casa adossada Carrer guineu. Cerca cala montgó
85m2 - 2 habitacions - 2.353 € /m2 Zona tranquil a prop de la platja montgó bonica casa cantonera en venda, composta en planta baixa de saló menjador de 23 m2con llar de foc, cuina offi...
Casa a Carrer emporda, 13. Casa en el puig pedró
Veure mapa 204m2 - 6 habitacions - 2.206 € /m2 Gran casa unifamiliar en el puig pedró. a pocos metros de las escuelas, el casco antiguo, las instalaciones deportivas municipal...
Apartament a Carrer galceran de recasens, 11. Apartament proper al port
Veure mapa 70m2 - 3 habitacions - 3.143 € /m2 Apartament de 70 m² i situat a 300 mts del port de l´escala i a 600 mts de la platja de riells. està composat per sala d´estar-m...
Apartament a Passeig mar, 15. Apartament davant del mar
Veure mapa 60m2 - 2 habitacions - 4.083 € /m2 Apartament de 60 m² al passeig marítim de l’escala format per: sala d’estar menjador amb sortida a la terrassa davant del mar, c...
Apartament a Carrer roger de lluria, 5. Dúplex proper al port
Veure mapa 78m2 - 2 habitacions - 1.795 € /m2 Dúplex de 78m² a 700 metres de la platja de riells. és un segon pis mol lluminós compost per: a la planta d’entrada una habitaci...
Casa adossada a Mirador del pedro, 5. En primera línea de mar
Veure mapa 236m2 - 5 habitacions - 2.754 € /m2 Gran casa adosada en una de las mejores zonas de l´escala con vistas excepcionales al mar. pertenece a un grupo de casas con...
Apartament a Avinguda riells, 142. Apartament al costat del port
Veure mapa 58m2 - 2 habitacions - 2.328 € /m2 Apartament de 60m² a un pas del port de l’escala. és un tercer pis amb ascensor compost per una sala d’estar menjador de 21m² am...
Apartament a Carrer romeu de corbera, 1. Dúplex a primera linea de mar
Veure mapa 120m2 - 3 habitacions - 1.875 € /m2 Dúplex per reformar de 120m² amb vistes al mar davant del port i composat per: sala d’estar-menjador, cuina amb passa plats, 2 h...
Casa adossada a Passatge mallols-58, 8. Casa adosada.
Veure mapa 105m2 - 2 habitacions - 1.895 € /m2 Casa adossada de 2 habitacions 2 banys. 105 m2 de casa amb un porsche i una terrassa. està distribuïda en saló menjador, cuina, 2 habitacions dobles,...
Casa a Carrer muga, 34. Casa en zona muy tranquila
Veure mapa 198m2 - 4 habitacions - 1.919 € /m2 Gran casa amb 4 habitacions, 3 banys, saló-menjador a dos nivells amb llar de foc, cuina i grans terrasses. jardí amb planta autòctona i de fàcil mant...
Casa adossada a Carrer hortensia, 6. Con terraza y barbacoa
Veure mapa 102m2 - 3 habitacions - 2.157 € /m2 Casa situada en la zona de riells a 200 metros de la playa de riells, consta de tres dormitorios, comedor-salón, cocina independ...
Apartament a Passatge avinguda de riells-112, 33. A 100m. de la playa
Veure mapa 60m2 - 2 habitacions - 3.500 € /m2 Apartament situat a 100m de la platja de riells. vistes al mar. fantàstic apartament al costat de la platja de riells, cor d´estiueig a l´escala, amb...
Casa Passatge punta montgo. Vistas al mar increibles piscina
370m2 - 5 habitacions - 3.378 € /m2 Casa de 3 plantas en l´escala en la zona de punta montgó y a unos 800 m de la playa de montgó con piscina privada y grandes a...
Casa a Carrer oliveres, 5. Casa ideal para los veranos
Veure mapa 110m2 - 3 habitacions - 2.364 € /m2 Casa molt coqueta de 3 dormitoris, 2 banys, menjador-estar amb llar de foc i cuina oberta. és petita però alhora té tot el necessari per assaborir les...
Casa adossada a Carrer cossis, 71. Oportunitat!
Veure mapa 140m2 - 3 habitacions - 2.129 € /m2 Aires l’escala tiene a la venta una casa de estilo contemporáneo, en una residencia tranquila con plaza de parking. superficie...
Casa a Carrer estany, 2. Oportunitat!
Veure mapa 335m2 - 5 habitacions - 1.776 € /m2 Vila de recent construcció (2001) ubicada en una zona tranquil·la, a només 600 m de la platja de riells. superfície construïda de 335m2. parcel·la de...
Pis a Avinguda montgo, 6. Todo nuevo y solo a 50m de playa
Veure mapa 92m2 - 3 habitacions - 2.576 € /m2 Piso para estrenar, totalmente renovado en la comunidad mar blau, dispone de una suite con su baño, un dormitorio grande, un dor...
Apartament a Avinguda riells, 118 escalera a 1-2. A 50 mts de la playa
Veure mapa 85m2 - 3 habitacions - 3.235 € /m2 Al costat del club nàutic i en plena zona de serveis de l´escala. magnífiques vistes des de la terrassa i des de la cuina també,. gran zona comunitàri...
Casa a Avinguda montgo, 170. Casa individual piscina privada
Veure mapa 123m2 - 3 habitacions - 2.756 € /m2 Vila independent de recent construcció amb piscina privada.una superfície construïda de 123 m2 i consta de gran saló lluminós que dóna accés directe a...
Casa Carrer canigo. Moderna, gran terraza y piscina
163m2 - 4 habitacions - 2.393 € /m2 Casa orientada al sur, situada en riells de dalt, l´escala a unos 1400 m de la playa y comercios y cerca de la pineda. es muy c...
Casa a Carrer punta montgo, 128. Casa unifamiliar en punta montgó
Veure mapa 220m2 - 3 habitacions - 3.068 € /m2 Exclusiva ubicación en cala montgó bonita villa con las mejores vistas imaginables de la cala montgó. un balcón al mar a 150...
Casa adossada a Carrer codolar, 19
Veure mapa 110m2 - 4 habitacions - 1.909 € /m2 Casa de 110m² al casc antic de l’escala formada per planta baixa i primer pis. a la planta baixa hi trobem la sala d’estar menja...
Casa a Carrer camp rabassa, 80. Piscina privada i gran jardí
Veure mapa 180m2 - 3 habitacions - 2.439 € /m2 Casa individual amb piscina privada a riells de dalt. terreny de 603m2 i superfície construïda de 180m2. planta baixa: entrada...
Casa aparellada Pstg riells. Cerca playa, piscina privada
208m2 - 3 habitacions - 1.683 € /m2 Casa adossat amb 208 m²construidos, 150 metres útils, 300 metres de parcel·la, 3 dormitoris, 2 banys, 1 garatge, seminou, exterior, 2 terrasses, cuina...
Casa a Carrer llebeig, 25. Casa junto a casco antiguo
Veure mapa 165m2 - 3 habitacions - 2.315 € /m2 casa muy soleada junta al casco antiguo, el solar es de 350m2, la casa tiene una superfice de 165m2, está distribuido en 3 d...
Àtic a Carrer cami ramader nord, 37. Fantástico ático de 2 dormitoris
Veure mapa 131m2 - 2 habitacions - 2.282 € /m2 Fantástico ático situado en una residencia con piscina a dos pasos de las playas de empuries y de los comercios. 131m2 construi...
Casa a Passatge migjorn-16, 3. Casa individual piscina privada
Veure mapa 177m2 - 4 habitacions - 2.712 € /m2 Gran casa individual amb piscina privada de recent construcció (2003) prop del centre del casc antic de l´escala i dels comerços. a 500m de la platja...
Casa adossada a Carrer ribera, 22. Casa de 4 dormitoris
Veure mapa 169m2 - 4 habitacions - 1.651 € /m2 Casa adosada de 169m2 de reciente construcción (2009) con piscina comunitaria. situada en una zona tranquila, cerca de las playa...
Apartament Avinguda riells. Primera linea de playa
125m2 - 3 habitacions - 2.080 € /m2 Pis dúplex de 100 m2 en tercera planta amb ascensor, situat a primera línia davant de la platja de riells. edifici construït el 2006. bona distribució...
Casa aparellada a Passatge roca colom, 1. Oportunitat a montgó!
Veure mapa 224m2 - 6 habitacions - 1.674 € /m2 Casa de 6 dormitorios con mucho encanto situada en el barrio residencial de montgó superficie construida de 224m2 – terreno de...
Casa a Carrer puig, 120. En zona muy tranquila
Veure mapa 90m2 - 3 habitacions - 2.333 € /m2 Casa situada en una zona molt tranquil · la i molt a prop dels accessos a la població. amb 3 dormitoris, menjador-estar amb molta llum, cuina independ...
Casa adossada a Carrer pardal, 8. Casa de 4 dormitorios
Veure mapa 184m2 - 4 habitacions - 1.712 € /m2 Casa de 4 dormitorios situada en un barrio tranquilo, cerca de los comercios superficie de 184 m2 construidos – parcela de 104....
Casa adossada a Carrer casas, 7. Casa con piscina comunitaria
Veure mapa 95m2 - 3 habitacions - 1.884 € /m2 Casa adossada amb piscina comunitària i ampli jardí. situada en una de les millors zones de l´escala, a prop de les platges d´empúries ia 5 min del ce...
Apartament a Avinguda riells, 26. Cerca de la playa
Veure mapa 76m2 - 2 habitacions - 2.237 € /m2 Apartamento agradable cerca de la playa de riells tiene una superficie de 51 m2 más una terraza de 7 m2, dispone de comedor-saló...
Apartament a Avinguda riells, 170. Oportunitat!
Veure mapa 82m2 - 3 habitacions - 2.287 € /m2 Apartamento con piscina, jardín comunitario muy bien cuidado y parque infantil. ubicado delante el parque natural y a 2min de...
Casa a Carrer maladeta, 4. Fantastica vista al mar!
Veure mapa 255m2 - 5 habitacions - 3.098 € /m2 Hermosa villa contemporánea en la zona residencial de puig sec, con vistas al mar, cala montgo y montaña. una construcción reci...
Casa a C/mutanya rodona,17130 l´escala, 26. Villa como nueva
Veure mapa 168m2 - 4 habitacions - 2.143 € /m2 Esta magnífica propiedad de 168m2 de 4 dormitorios y 2 cuartos de baño, tiene una ubicación privilegiada en una encantadora zona...
Apartament a Avinguda riells, 120. Apartamento en 1ª linea de mar
Veure mapa 111m2 - 3 habitacions - 2.658 € /m2 Apartamento de 3 dormitorios situado en primera línea de mar con piscina comunitaria superficie de 111.5 m2 gran salón - come...
Casa a Carrer velazquez, 3. Casa unifaliar aislada
Veure mapa 365m2 - 4 habitacions - 1.288 € /m2 Casa en la zona de las escuelas muy cercana al centro. dispone en la planta baja de recibidor, gran salón comedor con chimenea y...
Casa a Carrer beget, 23. Oportunitat!
Veure mapa 323m2 - 5 habitacions - 2.012 € /m2 Villa de reciente construcción - 5 dormitorios y piscina privada superficie de 323m2 – terreno de 680m2 planta baja: una ent...
Casa a Passatge vall de vianya-21, 4. Casa única
Veure mapa 450m2 - 4 habitacions - 2.111 € /m2 Gran propietat amb molt encant, envoltat de 2000 m2 de terreny, ubicada a la zona residencial de puig sec de l´escala. jardí mo...
Xalet a Carrer barcelona, 51. Casa con gran jardin y piscina
Veure mapa 390m2 - 5 habitacions - 1.385 € /m2 Magnífica propietat en zona residencial a 800 metres de la platja. un gran jardí ben cuidat, amb encant de 1,490 m2 i piscina privada. una superfície...
Casa aparellada a Carrer vilanera, 85. Con grandes terrazas y parking
Veure mapa 177m2 - 4 habitacions - 1.412 € /m2 Casa en el camp dels pilans a l´escala a unos 1000 m de las playas d’empuries. es una casa de 2 plantas y terrazas con pat...
Plantes baixes obra nova a Escala (L´)
Plantes baixes preus rebaixats a Escala (L´)
Plantes baixes amb parking a Escala (L´)
Plantes baixes amb piscina a Escala (L´)
Plantes baixes amb terrassa a Escala (L´)
Plantes baixes amb jardí a Escala (L´)
Plantes baixes amb ascensor a Escala (L´)
Plantes baixes amb xemeneia a Escala (L´)
Plantes baixes prop del transport públic a Escala (L´)
Avui disposem de 10 plantes baixes en venda a Escala (L´). També trobaràs plantes baixes en lloguer i obra nova a Escala (L´). El portal immobiliari habitaclia.com. Coneix tota l'oferta immobiliària a Escala (L´) des d'habitaclia.com. A habitaclia trobaràs el que estàs buscant, i si no, pots donar-te d’alta al nostre servei d’alertes i t’avisarem de forma gratuïta.
Pisos Escala 304
Cases Escala 337
Àtics Escala 14
Apartaments Escala 188
Dúplex Escala 30
Habitatges Escala 667
Lloguer Escala 14
Lloguer pisos Escala 13
Locals comercials Escala 16
Terrenys i/o solars Escala 28
Aparcament Escala 17
habitaclia.com > Girona > Alt Empordà > Filtre > Habitatges Escala (L´) > Plantes baixes Escala (L´)
Pisos segona mà a Escala Masies amb terrassa a Escala | 0.455182 | curate | {"pt": 0.03336224969276368, "ca": 0.5545073375262054, "es": 0.36561121954745895, "it": 0.014566616063037663, "fr": 0.0020964360587002098, "en": 0.026024723487312947, "nl": 0.0009397816814863009, "oc": 0.000722908985758693, "id": 0.00101207258006217, "eb": 0.0011566543772139088} | https://catala.habitaclia.com/plantes_baixes-escala.htm |
naciodigital_ca_20220331_0_209234 | Un total de 51 equips van participar dissabte al 2n Open Infernal Raid Garriguenc. Els equips, formats per dos corredors o corredores, van competir en diferents modalitats: sobre patins, en bicicleta, fent trekking i corrent. El raid tenia un recorregut de 40 quilòmetres i es va desenvolupar als peus del Montseny. La prova va finalitzar a la Garriga, on es van lliurar els premis. Pel que fa als resultats, Òscar Casas i Roger Vila, de l’equip viguetà Seida 2,van sers els guanyador de la categoria d’elit. El premi de la categoria promoció, en canvi, se’l van endur els garriguencs Laura Soto i Roger Anglada, de l’equip Punxetes. Aquesta era segona edició del Raid de la Garriga, una cursa organitzada la secció de Raids de Muntanya del Centre Excursionista Garriguenc. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/8307/exit-participacio-open-infernal-raid-garriguenc |
oscar-2301_ca_20230418_2_23925 | En 1992, La poesía ha caído en desgracia abrió rumbos insospechados en la trayectoria poética de Juan Carlos Mestre. Una larga residencia en tierras chilenas lo había sumergido en un espacio (la ciudad de Concepción) que se sobrepondría a su paisaje natal del Bierzo; le había ofrecido, sobre todo, vivencias de una crudeza inolvidable (la dictadura, la solidaridad y la resistenc...
Disponible
14,00 €
Comprar
AUTORRETRATO DE OTRO
Nooteboom, Cees
Autorretrato de otro es un libro singular y fascinante, surgido de la colaboración y la complicidad entre Cees Nooteboom y el artista alemán Max Neumann. Se trata de un diálogo de dos intimidades, dos islas que en esa conversación se completan y hacen realidad aquellos versos de John Donne: «Ningún hombre es una isla, algo completo en sí mismo; todo hombre es un fragmento del c...
Disponible
18,00 €
Comprar
Poemes inèdits
Boris Vian
La publicació d'aquests Poemes inèdits continua la intenció, iniciada amb la traducció de No la voldria dinyar, de fer conèixer la poesia de Boris Vian, pràcticament tota inèdita en català. En aquest cas es tracta d'una sèrie de poemes no destinats inicialment per l'autor a formar part de cap recull. Van publicar-se, esparsos, a diverses publicacions i l'amic de Vian, Noël Arna...
Disponible
18,00 €
Comprar
Entretemps
Lluís Massanet
La gran qüestió que ens planteja Entretemps és la vergonya d’una vida fosca, el desengany, el dolor il’acidesa de la pèrdua i la derrota, amb derivacions personals i també socials i històriques amb un dominiencegador del llenguatge i la constatació que, a partir de cert moment, no es poden fer concessionsedulcorades. El poeta ens ofereix versos durs i inoblidables que esdevenen...
Disponible
18,00 €
Comprar
Retratos
David Baró
Disponible
14,00 €
Comprar
Vista previa: MARQUES DE MANS. Premi Vila de Lloseta de Poesia 2017
C/ Alemanya, 19
17600 Figueres (Espanya)
Contacte
(+34) 687 799 727
[email protected]
Formulari de contacte
Pàgines legals
Avís legal
Protecció de dades
Política de Cookies
Condicions de venda
Atenció al client
Qui som
Comandes especials
2022 © Localbook. Tots els Drets Reservats | Grupo Trevenque
Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Podeu obtenir més informació aquí o canviar la configuració.
Acceptar
¿Què són les Cookies?
Una cookie és un fitxer que es descarrega en el nostre ordinador a l’accedir a determinades webs. Les cookies permeten a una web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació de l’usuari o del seu equip, gestionar l’accés d’usuaris a zones restringides de la web, etc. Tipus de cookies que utilitza aquesta web.
Cookies Tècniques
Aquest tipus de cookies permeten a l’usuari la navegació a través d’una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que existeixin a la web, com per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d’accés restringit, seleccionar l’idioma o compartir continguts a través de les xarxes socials.
Cookies d’anàlisi
Són les que possibiliten el seguiment i anàlisis del comportament dels usuaris a la nostra pàgina. La informació recollida s’utilitza pel mesurament de l’activitat dels usuaris en la web i l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, amb la finalitat de millorar la web, així com els productes i serveis oferits.
Cookies de Personalització
Aquestes cookies poden ser establertes a través de la nostra web pels nostres socis publicitaris. Poden ser utilitzades per aquestes empreses per crear un perfil dels seus interessos i mostrar-li anuncis rellevants en altres webs. No guarden directament informació personal, sinó que es basen en la identificació única del seu navegador i dispositiu d’internet. Si no permet utilitzar aquestes cookies, veurà menys publicitat dirigida. | 0.553183 | curate | {"es": 0.24495080269290523, "fr": 0.016571724495080268, "en": 0.015277058518902124, "ca": 0.719316416364578, "no": 0.0018125323666494044, "sv": 0.0020714655618850335} | https://www.localbook.cat/libro/marques-de-mans_13182 |
dogv_ca_20231006_0_22814 | Extracte de la Resolució de 13 de desembre de 2022, del Vicerectorat d'Innovació i Transferència de la Universitat de València per la qual es convoquen i publiquen les bases de la convocatòria del concurs universitari per a implementar solucions urbanes sosteniblés per a les ciutats del futur «Ford Fund Smart Mobility Challenge», en col·laboració amb Ford Fund. [2022/12070]
(DOGV núm. 9493 de 20.12.2022) Ref. Base de dades 011430/2022
-
Anàlisi documental
BDNS (identif. ): 664055.
De conformitat amb el que preveuen els articles 17.3.b i 20.8.a de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, es publica l'extracte de la convocatòria, el text complet de la qual pot consultar-se en la Base de dades nacional de subvencions (https://www.infosubvenciones.es/bdnstrans/GE/es/convocatoria/664055)
Primer. Beneficiaris
Les persones integrants de l'equip han de figurar en la sol·licitud i han d'estar matriculades el curs 2022/2023 en una titulació oficial de grau, màster o doctorat de la Universitat de València o en el títol propi de la Universitat de València d'Expert universitari en StartUp Management.
Les propostes inicials, que poden variar durant el període formatiu, les han de presentar individualment o en equips formats entre 2 i 5 persones, amb disponibilitat per a assistir presencialment o, si és el cas, en modalitat en línia, a les activitats del concurs i desenvolupar el prototip bàsic de la seua idea. Una persona solament pot pertànyer a un únic equip.
L'equip ha d'indicar en el formulari de sol·licitud quina persona, entre els seus membres, exercirà de portaveu de l'equip. Si un mateix equip presenta diversos projectes, pot triar portaveus diferents per a cada projecte, mantenint sempre els requisits mínims, encara que un equip només pot optar a una ajuda. En el cas de renúncia de la persona portaveu, passarà a ocupar la seua plaça aquella que l'equip designe, el nom de la qual caldrà comunicar-lo a l'òrgan instructor.
Abans que acabe el període formatiu, la persona que l'equip designe com a portaveu podrà sol·licitar incorporar-hi coaches externs (que no formaran part de l'equip ni tindran obligació d'assistir als tallers formatius ni participaran dels beneficis econòmics derivats de les ajudes), així com fer els canvis que estimen oportuns en la composició dels equips, sempre que es mantinguen els requisits d'aquest apartat mitjançant una sol·licitud raonada en què s'expose la necessitat dels canvis i adreçada a l'òrgan instructor de la convocatòria.
Segon. Objecte
El Vicerectorat d'Innovació i Transferència de la Universitat de València impulsa, en el marc del seu acord de col·laboració amb Ford Motor Company Fund (Ford Fund), el concurs Smart Mobility Challenge, una competició que cerca reconèixer i premiar projectes creatius que proposen les millors solucions innovadores i originals per a una mobilitat intel·ligent i sostenible sota el lema «Solucions urbanes sostenibles per a les ciutats del futur», proposades i desenvolupades en equips.
Tercer. Bases reguladores:
La convocatòria està publicada en el següent URL:
https://links.uv.es/ford/FORD-23-VAL
Quarta. Quantia
Entre els equips que plantegen una idea o proposta inicial per a participar en aquest concurs, assistisquen als tallers formatius previstos i desenvolupen un projecte o prototip de la seua idea inicial, se seleccionaran tres projectes guanyadors del concurs, que es premiaran amb 5.000 cadascun, que es destinaran al desenvolupament del prototip, a més a més s'atorgarà un premi addicional de 7.500 per a contribuir al desenvolupament del millor dels tres projectes guanyadors.
Cinqué. Termini de presentació de sol·licituds
El termini de presentació de sol·licituds comença l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i acaba el 14 de febrer de 2023.
Sisé. Altres dades
Les persones interessades han de presentar la sol·licitud mitjançant el formulari d'inscripció ajustat al model establert en l'annex II d'aquesta convocatòria (formulari de sol·licitud), i trametre-la a través d'una instància general disponible en ENTREU (https://webges.uv.es/uvEntreuWeb/menuSEU.jsp?idtramite=EXPSOLP2U) adreçada a la Unitat d'Emprenedoria (UVemprén) a través del tràmit 'Ford Fund Smart Mobility Challenge 2023'.
Les sol·licituds han d'incloure una proposta de projecte, amb una extensió màxima de 500 paraules, centrada en la mobilitat sostenible i intel·ligent i que ajude a fer de les ciutats llocs més atractius i saludables per a viure, tenint en compte que les propostes, com a mínim,:
1. Han de descriure una idea innovadora sota el lema: 'Solucions urbanes sostenibles per a les ciutats del futur'.
2. En els equips es valorarà el seu caràcter multidisciplinari, que estiguen formats per persones de diferents titulacions de la Universitat de València i el seu paper de lideratge en tots els aspectes del projecte, des de la fase de disseny fins a la implementació d'aquest.
3. Abordar d'una manera tangible una necessitat de la societat, urgent i insatisfeta en l'actualitat. Aquest repte no té com a objectiu l'elaboració d'estudis ni d'informes (encara que poden i han de formar part de la documentació). Els projectes i prototips a elaborar han de descriure i demostrar com es poden usar i l'impacte que es preveu que tinguen.
4. Identificar o involucrar organitzacions que donen serveis a la comunitat (exemple: delegació d'alumnes, ONG, fòrums veïnals, escoles i facultats, etc.) i que donen suport als projectes.
La proposta ha de versar, almenys, sobre una de les 6 temàtiques següents.
1. Propostes que ajuden a superar obstacles per a la mobilitat diària.
2. Propostes que proporcionen solucions de mobilitat viables més assequibles per a persones que necessiten un millor accés als serveis de salut i comunitaris, així com per a persones amb discapacitat o desfavorides, per als qui els serveis de transport tradicionals no sempre són adequats.
3. Propostes que ajuden a millorar i facilitar la mobilitat de persones i béns en les zones urbanes, i proporcionar un accés fàcil als béns i serveis bàsics que tant necessiten.
4. Propostes que ajuden a garantir la seguretat i el benestar de les persones treballadores (sobretot aquelles el treball de les quals implique desplaçaments, amb vehicles o sense).
5. Propostes que promoguen estils de vida saludables amb proposicions que puguen implementar-se independentment de l'àmbit d'aplicació (a petita o gran escala) per a la mobilitat activa (per exemple, bicicletes, motocicletes lleugeres, etc. ), que unisquen les comunitats locals i ajuden a finançar viatges per a persones de totes les edats i capacitats.
6. Propostes que ajuden a exercir un paper en la lluita contra la congestió del trànsit, a resoldre els desafiaments de l'espai urbà, la millora de la qualitat de l'aire i la contribució a una vida més ecològica i energèticament eficient, connectant comunitats.
En la web del programa (https://links.uv.es/uvempren/Ford) es publicarà, a tall d'exemple, una relació de projectes guanyadors en altres edicions d'aquest concurs.
Les sol·licituds han d'incloure la relació dels membres de l'equip i la seua vinculació amb la Universitat de València, amb indicació de la persona que actuarà com a portaveu del projecte.
València, 13 de desembre de 2022. La vicerectora d'Innovació i Transferència (p. d. DOGV 30.05.2022): Rosa María Donat Beneito. | 1 | perfect | {"ca": 0.9684095860566448, "en": 0.008169934640522876, "es": 0.008986928104575163, "it": 0.002042483660130719, "pt": 0.0025871459694989107, "ia": 0.0009531590413943355, "fr": 0.0016339869281045752, "cs": 0.0027233115468409588, "nl": 0.004493464052287581} | dogv7855 |
cawac_ca_20200528_12_7044 | RSS és un una família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts , i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. És en essència una sindicació de continguts .
El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web , descarregant-ne només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.
Un programa que usa RSS s'anomena agregador , i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats. | 0.831232 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.espaiempresa.cat/component/ee_rss/ |
mc4_ca_20230418_11_195149 | ADP | I Jornada de Creativitat i Tendències
2. Novetats del SECTOR, Activitats, Descomptes, Events, Presentacions
El pròxim 3 de març se celebrarà la I Jornada de Creativitat i Tendències organitzada pel Centre de Documentació del Museu Del Disseny.
L’objectiu és reflexionar sobre les claus que determinen les tendències en l’àmbit del disseny i donar a conèixer els llibres de tendències de què disposa el servei de consultes del Centre, publicacions que anticipen cada temporada les macrotendències i són font d’inspiració per a la indústria i els creatius.
La jornada engegarà amb una conferència de Nelly Rodi, fundadora d’una de les agències internacionals de referència en la investigació i editora de llibres de tendències. Seguidament, una taula rodona reunirà representants dels departaments creatius d’algunes empreses de diferents sectors per parlar de com apliquen i utilitzen les tendències en la definició i desenvolupament de nous productes i serveis. Es completa amb tallers de divulgació i formació orientats a les vessants creativa, històrica i d’anàlisi de productes.
http://www.museudeldisseny.cat/ca/activitat/i-jornada-de-creativitat-i-tendencies
Per cortesia del Centre de Documentació tenim entrades de franc pels membres de l’ADP, consulta’ns. | 0.810969 | curate | {"ca": 0.9984126984126984, "cs": 0.0015873015873015873} | http://adp.cat/i-jornada-de-creativitat-i-tendencies/ |
mc4_ca_20230418_12_251561 | Dependents de l'avi
Els avis, a més de ser font de saviesa i cangurs per excel·lència, també són un important suport econòmic per a centenars de milers de famílies. Una situació que no només no és justa per a qui s'ha passat tota una vida treballant, sinó que també provoca l'ofuscació d'una generació que li agradaria ser independent, però que no ho pot ser.
El volum de llars el suport principal de les quals prové d'una persona jubilada va en augment. Segons les dades de l'última Enquesta de Pressupostos Familiars, el 29,50% de les llars tenen la seva principal font d'ingressos en una persona jubilada, davant el 27,1%, de l'entrega anterior. I això malgrat que més de la meitat dels més grans de 65 anys (el 57%) diuen arribar amb algun grau de dificultat a final de mes.
El cert és que la garantia de la pensió pública que perceben els jubilats ha convertit aquest col·lectiu en el de més estabilitat econòmica durant la crisi econòmica i la seva posterior seqüela de precarietat laboral.
Segons les dades de l'última Enquesta de Condicions de Vida –del 2016, amb dades del 2015– el 13% de la població de més de 65 anys se situa per sota del llindar de la pobresa, un percentatge que va a l'alça si es compara amb les dades de l'11,4% del 2014 i del 12,3% del 2015.
El Consejo de Ministros de este viernes no abordará la prórroga del programa PREPARA, tal y como le venían reclamando los sindicatos. Dicho programa se aprobó para dar cobertura (con una subvención de 400 euros durante seis meses) a los desempleados que no reciben ninguna prestación y su vigencia se agotó el pasado día 16 de agosto.
CCOO ha denunciado este jueves la decisión del Gobierno en un momento en que España sigue teniendo una tasa de paro por encima de la media de los países de la eurozona, con un 19,7% frente a un 10,2%, es decir una diferencia de más de 9 puntos.
He aquí que desde las sombras de la nada se nos ha aparecido la ministra de Sanidad, buenos días, señora Montserrat, mucho gusto en saber que existe, para decirnos que ya está bien de esta vida regalada de la que disfrutan los pensionistas, que a partir de ahora se van a tener que rascar el bolsillo –aún más, porque ya lo hacen- esos avariciosos acaparadores monetarios que llegan a cobrar hasta 18.000 euros al año. Una vergüenza. Un abuso.
Luego la ministra se ha desdicho y como los peces en el río, se ha vuelto a desdecir. Habla poco Montserrat, pero confuso.
Mejor olvídense del cotorreo, y pongámonos todos a trabajar en lo importante: obligar a este Gobierno, que ya implantó el copago a los jubilados y ha vaciado la hucha de las pensiones, a que de una vez por todas se plantee coger por los cuernos este asunto y busque la ayuda de quiénes saben para que de forma urgente se encuentren soluciones justas y decentes para acabar con la incertidumbre de quienes más desprotegidos se encuentran.
Porque si no lo hacen, estaremos autorizados a pensar que el PP solo busca engordar el negocio de los bancos, esas entidades tan eficientes a las que ha habido que rescatar con 60.000 millones, aportados a escote por usted, este Ojo y todos los pensionistas.
¿Demagogia? A mucha honra.
El sistema públic de pensions, en perill
Que el sistema públic de pensions està en perill és una evidència que no se li escapa a ningú. Sensible a aquesta realitat, l'agrupació del PSC de Reus va organitzar una conferència per tractar de les pensions, l'accés a la jubilació, la incapacitat i la invalidesa, que va comptar amb la participació de l'advocat sindicalista Miguel González.
El dèficit de la Seguretat Social es manté i supera l'1% del PIB (més de 10.000 milions a l'any). El reiterat recurs del govern del PP al Fons de Reserva de la Seguretat Social (la "guardiola" de les pensions) amenaça de buidar completament aquesta guardiola a la fi de 2017, el que abocaria a una immediata retallada de pensions. El govern i els partidaris d'aplicar els plans patronals i endossar la crisi sobre les esquenes dels treballadors plantegen la necessitat de reduir els costos salarials dient que per millorar la creació d'ocupació. Alhora s'escandalitzen dels dèficits de la Seguretat Social que, com és sabut, es finança amb una part d'aquests salaris que volen reduir.
Les retallades laborals i socials són les culpables. Amb la reducció de salaris, la precarietat i el frau laboral generalitzats i creixents, incrementats per les reformes laborals, la manca de subsidi per a milions de desocupats (el subsidi cotitza a la Seguretat Social), la no pujada del salari mínim, es redueixen els ingressos a la Seguretat Social. Amb les reformes laborals, els ingressos de la Seguretat Social no aixequen cap o, almenys, no al mateix ritme que ho fa l'ocupació: un 0,77% més fins al juny quan l'afiliació a la Seguretat Social creix al 3,4% .
Los pensionistas vascos son los que más cobran de España, con 1.143,35 euros mensuales de media, un 33 % más que los extremeños, que con 766,07 euros tienen la pensión más baja, según datos del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.
Después de los vascos, los que tienen la pensión media contributiva más elevada son los madrileños -1.088,09 euros-, los asturianos -1.086,09 euros- y los navarros -1.057,68 euros-. Únicamente esas cuatro comunidades superan los mil euros de pensión al mes, ya que la media de las pagas contributivas para los más de nueve millones y medio de beneficiarios de la Seguridad Social es de 921,10 euros y hay once de las diecisiete autonomías en las que el promedio incluso se sitúa por debajo esa cifra.
De la estadística del Ministerio correspondiente al pasado mes de julio se deduce que Extremadura y Galicia (778,20 euros) son las únicas autonomías cuyas pensiones no alcanzan los 800 euros. Ligeramente por encima están Murcia (809,78 euros) y la Comunidad Valenciana yCanarias, con remuneraciones casi idénticas (848,34 y 848,17 euros).
¿Cuántos pensionistas hay?
I ens vem trobar davant del Departament de Salut activistes i activistas de Terres de l’Ebre, Maresme, Vallés, Baix Llobregat, de l’Hospitalet , Badalona, Santa Coloma i Barcelona, algú que es trobava de vacances fora del seu lloc habitual, sindicalistes, gent de la Paicam i de Rebelion Primaria……
La intenció era recordar-li que malgrat estarde vacances qui mes qui menys li recordaven que exigim la retirada de la #LleiComin i per això vem entregar al Departament la següent carta:
Honorable Conseller Toni Comin,
El passat dia 28 de juny, li vam fer arribar pel Registre del Parlament de Catalunya una carta que a la vegada va ser entregada en mà per dos representants de la Marea Blanca de Catalunya. Alhora li comunicaven el nostre posicionament ferm: la retirada de l’avantprojecte ja.
En la trobada va mantenir unes paraules relatives a l’avantprojecte i va subratllar-ne i encerclar les paraules que vostè va creure equivocades per la nostra part. De ben segur té la voluntat de respondre. Faci-ho com més aviat millor.
Aquest avantprojecte ha estat elaborat sense debatre amb els moviments socials, ni amb la ciutadania. Ha aprofitat un moment estratègic amb les vacances pel mig.
Pensiones: uno de los grandes engaños
El Ayuntamiento de Barcelona a favor de derogar las reformas de Pensiones del PSOE y del PP
INSACIABLES - El FMI pide que se prolongue la vida laboral e incentivar los planes de pensiones privados
Los beneficios de las empresas crecen hasta 100 veces más que los salarios | 0.629695 | curate | {"fr": 0.0025896142837672073, "ca": 0.5432738176366362, "es": 0.4499114079323974, "en": 0.004225160147199127} | http://mareapensionistatgn.org/index.php?start=66 |
mc4_ca_20230418_12_401226 | Turisme Cubelles: ACTIVITATS A CUBELLES: DEL 13 AL 15 D'OCTUBRE
De 10 a 14 h. davant el Punt d'atenció Turística de la platja Llarga (Passeig Marítim)
Cursa Puig de Tiula - Penedès Marítim
Informació i inscripcions a : www.cursapenedesmaritim.cat | 0.570309 | curate | {"en": 0.25925925925925924, "ca": 0.7407407407407407} | http://turisme.cubelles.cat/2017/10/activitats-cubelles-del-13-al-15.html |
mc4_ca_20230418_11_112518 | ARAMULTIMÈDIA - L'interior de la província, encara més present a la nova marca de Costa Blanca
A FITUR tindrà lloc la gran presentació d'aquesta marca corporativa
L'interior de la província, encara més present a la nova marca de Costa Blanca
12/01/2017 - 9:58 Escrit per RUBÉN LLEDÓ
Costa Blanca és molt més que costa, també és interior. Aquesta és la principal novetat de la nova marca que ha presentat la Diputació d'Alacant. Pren més protagonisme una gama de colors verds que representa l'interior de la província, és a dir, les nostres comarques. El president de la Diputació, César Sánchez, ha reconegut que "la província té una gran capitalitat" com per exemple "Alcoi que és capital de la festa". La renovada marca es presentarà a FITUR, la Fira Internacional de Turisme que té lloc a Madrid. Podem anunciar que ARAMULTIMÈDIA estarà present a la fira referent del turisme per contar tot sobre les nostres comarques.
Es presenta la nova imatge de la marca Costa Blanca, un concepte renovat amb el qual es persegueix incrementar les excel·lents xifres d'ocupació registrades en 2016, posicionar la destinació a escala internacional de forma permanent i convertir la província en un referent clarament identificable per als mercats emergents.
S'ha inclòs la llegenda ‘Spain’ al costat de la denominació ‘Alacant’ amb l'objectiu de facilitar la localització, al mateix temps que s'han matisat els colors utilitzats fins al moment, sobretot s'ha introduït alguns matisos en verd, per referir-se a l'interior.
La temporada 2016 s'ha convertit en una de les més espectaculars de l'última dècada en la província, tal com reflecteixen les excel·lents xifres d'ocupació hotelera, amb un increment de l'11,7% de les estades dels turistes estrangers, o els més de dotze milions de passatgers que ha registrat l'aeroport Alacant-Elx. El president també ha fet referència a la importància que els empresaris del sector imprimeixen a aquesta indústria, ja que “sou vosaltres els que feu del turisme el cor econòmic de la província, fidelitzant a les persones que ens visiten amb la qualitat i la professionalitat que us defineix”.
El màxim dirigent institucional, qui ha recordat que parlar de turisme és fer-ho d'ocupació, riquesa, creixement, benestar i desenvolupament, ha concretat que “el nostre objectiu ara és adoptar noves formes per a arribar més lluny. Es tracta d'impulsar la marca cap a un futur en el qual es consolide el nostre lideratge internacional com a destinació de primer nivell”.
La província al complet ha acompanyat a la Diputació en aquesta presentació. Nombroses autoritats i representants del sector, alcaldes, regidors, diputat provincials, autonòmics i nacionals han volgut donar suport a aquesta presentació, en la qual també han participat el director general de Turespaña, Manuel Butler, el director general de Relacions Institucionals de Marca Espanya, Darío Otero, la directora general de Turisme, Raquel Huete, i el director del Patronat Costa Blanca, José F. Mosso, qui ha detallat aquest nou projecte i ha desvelat el nou Pla d'Actuació que l'organisme autònom durà a terme al llarg d'enguany.
Presentació de la nova marca Costa Blanca / Diputació d'Alacant
Rubén Lledó - 12/01/2017
Costa Blanca és molt més que costa, també és interior. Aquesta és la principal novetat de la nova marca que ha presentat la Diputació d'Alacant. Pren més protagonisme una gama de colors verds que representa l'interior de la província, és a dir, les nostres comarques. El president de la Diputació, César Sánchez, ha reconegut que "la província té una gran capitalitat" com per exemple "Alcoi que és capital de la festa". La renovada marca es presentarà a FITUR, la Fira Internacional de Turisme que té lloc a Madrid. Podem anunciar que ARAMULTIMÈDIA estarà present a la fira referent del turisme per contar tot sobre les nostres comarques. Es presenta la nova imatge de la marca Costa Blanca, un concepte renovat amb el qual es persegueix incrementar les excel·lents xifres d'ocupació registrades en 2016, posicionar la destinació a escala internacional de forma permanent i convertir la província en un referent clarament identificable per als mercats emergents. S'ha inclòs la llegenda ‘Spain’ al costat de la denominació ‘Alacant’ amb l'objectiu de facilitar la localització, al mateix temps que s'han matisat els colors utilitzats fins al moment, sobretot s'ha introduït alguns matisos en verd, per referir-se a l'interior. La temporada 2016 s'ha convertit en una de les més espectaculars de l'última dècada en la província, tal com reflecteixen les excel·lents xifres d'ocupació hotelera, amb un increment de l'11,7% de les estades dels turistes estrangers, o els més de dotze milions de passatgers que ha registrat l'aeroport Alacant-Elx. El president també ha fet referència a la importància que els empresaris del sector imprimeixen a aquesta indústria, ja que "sou vosaltres els que feu del turisme el cor econòmic de la província, fidelitzant a les persones que ens visiten amb la qualitat i la professionalitat que us defineix". El màxim dirigent institucional, qui ha recordat que parlar de turisme és fer-ho d'ocupació, riquesa, creixement, benestar i desenvolupament, ha concretat que "el nostre objectiu ara és adoptar noves formes per a arribar més lluny. Es tracta d'impulsar la marca cap a un futur en el qual es consolide el nostre lideratge internacional com a destinació de primer nivell". La província al complet ha acompanyat a la Diputació en aquesta presentació. Nombroses autoritats i representants del sector, alcaldes, regidors, diputat provincials, autonòmics i nacionals han volgut donar suport a aquesta presentació, en la qual també han participat el director general de Turespaña, Manuel Butler, el director general de Relacions Institucionals de Marca Espanya, Darío Otero, la directora general de Turisme, Raquel Huete, i el director del Patronat Costa Blanca, José F. Mosso, qui ha detallat aquest nou projecte i ha desvelat el nou Pla d'Actuació que l'organisme autònom durà a terme al llarg d'enguany. | 0.634493 | curate | {"ca": 0.9893652376204719, "it": 0.006646726487205052, "es": 0.003988035892323031} | http://www.aramultimedia.com/ca/societat/l_interior_de_la_provincia_encara_mes_present_a_la_nova_marca_de_costa_blanca-24455.html |
mc4_ca_20230418_3_767047 | Casa per 230.000 € de 112 metros carrer armellada casa a pie de la playa a Estartit - habitaclia
Casa amb aparcament piscina a Estartit
Bros Real State Veure tots els anuncis
Anunci: 11955003425264
Referència de l´anunci habitaclia/ES001-19:
Bros Real State S´Agaró Veure telèfon | 0.64576 | curate | {"ca": 0.9197080291970803, "it": 0.08029197080291971} | https://catala.habitaclia.com/comprar-casa-amb_piscina-estartit-i11955003425264.htm?geo=p&subtipinm=8&lo=61 |
mc4_ca_20230418_16_286626 | AMPA CERVANTES: 07/2007
Encara ets a temps: Dibuixa un científic/a
L'AGAUR ha proposat un concurs per a nens i nenes de 6 a 12 i de 13 a 18 anys, les bases del qual us copio a continuació (per a informacio més detallada i descàrrega del full a omplir darrere del qual s'ha de fer el dibuix, cliqueu aquí.
Si tens entre 6 i 18 anys i t’agrada dibuixar, estàs convidat a participar en el concurs “Dibuixa un científic o científica” i a assistir als actes de la Nit de la Recerca el dia 28 de setembre de 2007
Participa en el concurs i guanya aquests premis!
CATEGORIA DE 6 A 12 ANYS
CATEGORIA DE 13 A 18 ANYS
Per participar només has d’enviar el formulari de sol·licitud amb les teves dades i fer el teu dibuix al mateix anvers. Envia’l abans del 31 de juliol de 2007 a l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) o a qualsevol registre públic indicat a les bases.
Els actes de la Nit de la Recerca es celebraran el divendres 28 de setembre de 2007 a Catalunya, a les instal·lacions del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i al campus del Barri Vell de la Universitat de Girona. A Guipúskoa, al Campus d’Ibaeta de Donostia.
Durant els actes de la Nit de la Recerca es lliuraran premis als 3 primers finalistes de cadascuna de les categories del concurs i de cada acte, a Barcelona i Girona. En aquests llocs també es farà una exposició d’alguns dibuixos. Els participants empadronats a les províncies de Barcelona i Tarragona participaran al lliurament que tindrà lloc a Barcelona i els empadronats a les províncies de Lleida i Girona participaran al lliurament que tindrà lloc a Girona.
Els primers premiats de cada categoria passaran a formar part del concurs d’abast europeu que organitza la Comissió Europea, i que tindrà lloc la propera tardor.
Organitzat per l’AGAUR amb la col·laboració del Departament d’Educació, aquest concurs té com a objectiu atraure l’interès dels més joves vers la ciència, i alhora fomentar les vocacions científiques entre els joves i millorar la percepció que la societat té d’aquests professionals.
El concurs forma part del projecte R3searchers (Discover the Researchers’ 3 Facets) que promou la Comissió Europea a través de la convocatòria de la Nit de la Recerca Europea del 7è Programa Marc. La recerca i la producció científica són objectius estratègics per a la Unió Europea. Per això, Europa treballa per sensibilitzar la població sobre la importància de la recerca per al progrés comú, i alhora té per objectiu acostar la figura de l’investigador o investigadora al gran públic, especialment a la joventut.
L'anàlisi dels dibuixos, proper projecte de Recerca en Acció
D'altra banda, els dibuixos rebuts constituiran la matèria primera d'un nou projecte d'aquest portal, Recerca en Acció. Així, durant els propers mesos de setembre i octubre, diversos experts intentaran esbrinar quina imatge en té la societat dels científics a partir dels dibuixos que hagin fet els nens i joves. L'objectiu es promoure la reflexió sobre el concepte existent de la ciència en el nostre imaginari col·lectiu.
A més del projecte d'anàlisi dels dibuixos rebuts, a Recerca en Acció també plantejarem enigmes, preguntes i experiments sobre la qüestió. I oferirem una mostra dels dibuixos rebuts dins la galeria d'imatges del portal.
El Projecte R3searchers (Discover the Researchers’ 3 Facets) és cofinançat pel Consell Interuniversitari de Catalunya, la Diputació Foral de Guipúscoa i la Comissió Europea en el marc de la European Researchers’ Night 2007
Quan? Plaç d'entrega: Fins al 31 de juliol!
On? Entrega dels dibuixos a l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR
Via Laietana 28 - 08003 Barcelona - Telèfon 93 552 90 00 - Fax 93 552 90 10
Nit de la recerca: Al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, PRBB
Qui? Nens i nenes de 6 a 13 anys i joves de 13 a 18 anys
Publicat el 19.7.07 Cap comentari:
Casal de Setembre: encara n'hi han places
Nens i nenes, mares i pares, avis i avies... m'ha dit un ocellet que la setmana de casal del setembre té pocs inscrits. Si algú encara no ho té massa clar, encara s'hi pot apuntar i si la cosa s'anima, més podrem fer amb els nens.
Parleu-ne amb la Glòria, però teniu en compte que a l'Agost no hi han inscripcions, que tothom te dret a desconectar una mica de la feina!
Quan? Setmana del 3 a 7 de Setembre
On? Casal de Setembre al Cervantes
Qui? Nens i nenes del Cervantes
Publicat el 10.7.07 Cap comentari:
L'aventura fantasma, dimecres a la Bonnemaison
Encara que amb aquesta calor el que més ens agrada es posar les cadires sota la dutxa i no mouren's d'aquí, n'hi han moltes coses divertides per fer. Per exemple, el proper dimecres, 25 de juliol hi haurà una activitat infantil a l'espai multimèdia de la iblioteca Bonnemaison:
Els pares i mares treballem encara, però si hi va algú, m'ho podrieu explicar aquí, als comentaris?
Teniu alguna altra idea del que es pot fer aquests dies?
Quan? Dimecres, 25 de juliol, 18h
On? Biblioteca Francesca Bonnemaison, Sant Pere més Baix, 7 Tel. 93 268 73 60
Qui? Nens i nenes de 4 a 7 anys, acompanyats.
Publicat el 9.7.07 Cap comentari: | 0.67388 | curate | {"es": 0.009724151617384401, "ca": 0.9618972018257591, "en": 0.009724151617384401, "tl": 0.002976781107362572, "nl": 0.0017860686644175431, "it": 0.0023814248858900575, "fr": 0.009128795395911887, "de": 0.0023814248858900575} | http://ampacervantes.blogspot.com/2007/07/ |
cawac_ca_20200528_4_126473 | Trobar nous usos per als espais de la ciutat que, a causa dels canvis urbanístics, han perdut la seva funció original. Aquesta és la intenció d’ Ús , una trobada d’art urbà que arrenca en un emplaçament singular, els Encants Vells de la plaça de les Glòries, dissabte, 1 de febrer. Si us agrada l’art urbà, teniu una cita.
COMPARTINT COOLTURE MAG: Verkami celebra 3 anys co-creant cultura, 3 anys en els quals amb petites puntades de tots plegats s’han teixit gairebé 1.700 propostes culturals.I al darrere de cadascuna, una història deliciosa d’intercanvi, de col·laboracions i de nous vincles.
L’humor negre és el gran protagonista de l’exposició Bad Habits , una col·laboració entre l’il·lustrador Joan Cornellà i l’artista alemanya Angela Dalinger que es pot veure aquests dies a la a la Galeria Cosmo.
El cantautor Beto Stocker ofereix dissabte, 11 de gener, una mostra de la seva troba progressiva a LACONTRA Centre de Creació i Difusió d’Art. El concert tancarà l’exposició de còmic Ratos Libres i el Mercat d’Art Artnocal Dadivan.
COMPARTINT FRESHLAND MAG : Vittorio Ciccarelli va néixer el 1980 a Nàpols, Itàlia, on es va passar la infantesa envoltat de llibres d’art que segurament van despertar la seva passió per la creació artística.
Recomana't
La banda barcelonina April Fool's Day acaba d’editar Cloudless , el seu cinquè disc i el primer amb el segell Sello Salvaje. Les atmosferes sonores dels primers treballs deixen pas a un so que aposta per els preceptes més clàssics del pop.
El cantant escocès Ally Kerr protagonitza un nou concert del cicle He’s a Rebel que s’organitza a Freedonia. Presentarà el seu tercer disc, Viva Melodia , el primer en cinc anys després de Off the radar , aparegut el 2008.
Neil Harbisson, l'artista que escolta els colors a través d'una antena implantada al cap, dirigeix el cor infantil de l'Orfeó Català i el quartet de corda Quartic utilitzant colors. Avui us conviden a assistir a un concert diferent. | 0.882049 | curate | {"ca": 1.0} | http://barcelonacultura.bcn.cat/carab?page=2 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_337153 | L’Associació Empresarial Hotelera de Benidorm, Costa Blanca i Comunitat Valenciana (Hosbec) ha denunciat que el fenomen de l’hotelització d’habitatges s’ha consolidat a la ciutat d’Alacant. Així, ha atribuït aquesta situació a l’existència de plataformes de comercialització com Airbnb o HomeAway.
La patronal hotelera ha afirmat que Airbnb ja comercialitza més del doble de places d’allotjament que l’oferta hotelera de la ciutat. Segons les seues dades, la capacitat oferida ascendeix a 16.400 places, mentre que les places hoteleres de la ciutat no arriben a les 7.000. La major part de l’oferta es concentra en el centre, en la platja Sant Joan i en la zona del cap de l’Horta, i s’hi solen allotjar una mitjana de cinc persones.
El 2019 han crescut un 5% les propietats turístiques, amb una mitjana anual de 3.799 allotjaments. L’increment s’ha registrat en major mesura a les cases completes, que són el 77% del total i sumen 166 habitatges més que el 2018.
Uns ingressos de 41 milions d’euros
L’ocupació mitjana anual se situa en el 60%, la qual cosa es tradueix en uns ingressos de més de 41 milions d’euros, i un 40% de creixement en els guanys.
La patronal hotelera sosté que aquesta activitat es duu a terme per “pocs gestors de propietats de la plataforma” i que darrere d’ella s’amaguen “grans grups empresarials de capital privat” que comercialitzen els habitatges com a allotjament turístic, “sense tindre un propietari fix que habite o s’allotge habitualment en l’habitatge”.
També et pot interessar
Les llistes d’espera quirúrgica va ser de 80 dies al febrer, el menor temps dels últims tres anys Dos detinguts per violar una xiqueta de 14 anys en els lavabos d'un supermercat a Alacant Juan José Ruiz Martínez, actual rector de la Miguel Hernández, únic candidat al càrrec Coneixem Blanca San Segundo i Nacho Uceda, dos joves amb síndrome de Down que trenquen barreres Un corredor verd connectarà el centre de València amb els barris del sud La recollida de residus en Falles puja un 1,6% respecte al 2022 a València Un incendi a Viver provocat per una crema descontrolada obliga a desallotjar un càmping El veïnat de la Punta de València denuncia inseguretat i abandonament L'arribada de la primavera reactiva les al·lèrgies | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_457849 | Casa Marciano Marciano Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 22 allotjaments a Marciano.
Via Vignacce, 1, Marciano Della Chiana, Marciano, Itàlia, 52047 - Veure al mapa
Més informació sobre Casa Marciano
Al visitar Marciano, vosté es sentirà com a casa a Casa Marciano, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Casa Marciano asseguren una estada plaentera als seus clients. Els clients de l'hotel poden gaudir de instal.lacions de barbacoa.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara piscina privada, aparell de televisió, reproductor de DVD/CD, nevera, forn microones per satisfer els clients més exigents. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen piscina exterior, jardí estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Casa Marciano és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Marciano. | 0.786548 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/casa-marciano/hotel/marciano-it.html |
mc4_ca_20230418_8_79191 | Pico.cat: SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018 (1/131)
SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018
TEMA: SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018
SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018 01 Mai 2018 09:14 #205779
Iniciem el mes de maig amb unes hores de retard i amb importants pluges a la ciutat de Barcelona i zones properes. Ambient fred per les dates.
Ara a plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 8,5º, molt baixa, 84% d'humitat, pluja moderada i precipitació de moment 18 litres, passant dels 50 litres entre el Raval i Sants-Montjuïc.
Usuaris que han agraït el tema: jordi-clot-bcn, Manel-hospitalet, Meteoguardiola, Andreu, TRAMONTANA, boira gebradora, EnricT, OSCAR EIXAMPLE, Carlos Román, carles es bòrdes, EduCentelles, Superlopes, josep m.pastor, Gratal, Congost, Jose, cris de palau, IgnasiBCN, Currito, Jaume_València and this user have 4 others thankyou
Re:SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018 01 Mai 2018 09:17 #205780
Aficionat a la METEO,MTB, MUNTANYA,FOTOGRAFÍA.
Bon día Meteoadictes.
Una manera inmejorable de empezar este mes de Mayo,lluvias abundantes en Baix Llobregat, Barcelonés y alrededores,GENIAL.
Salutacions i Salut.
Usuaris que han agraït el tema: jordi-clot-bcn, Manel-hospitalet, TRAMONTANA, boira gebradora, carles es bòrdes, EduCentelles, josep m.pastor, Gratal, Jose, cris de palau, Danimar, Xavib, camarasamax
SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018 01 Mai 2018 09:18 #205781
EduCentelles
Thank you received: 12041
Bon dia! avui 5,2 de minima, ambient fresc.
El radar esta animat per Barcelona, quina regada. A Centelles ha intentat ploure.
Usuaris que han agraït el tema: jordi-clot-bcn, Manel-hospitalet, Andreu, TRAMONTANA, boira gebradora, Carlos Román, carles es bòrdes, josep m.pastor, Congost, Jose, cris de palau, Danimar, Xavib, camarasamax
Re:SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018 01 Mai 2018 09:18 #205782
Bon dia! Avui a Albanyà, garrotxa empordanesa mínima fresca de 5.8°c, actualment 8.7°c!
Finalment aquest mes d'abril ens ha deixat 204.6l i 448.8l ja anuals, veurem com va aquest mes! També destacar del mes d'abril els 26.2°c de màxima, 1.2°c de mínima i els 13.7°c de mitjana mensual.
Deu ni do com està llepant l'àrea metropolitana, quin any senyors, quin any! !
A gaudir de la meteo!
Salut i bona jornada festiva
P.d: imatge des de casa on s'observa com el bosc de rivera ja ha recuperat la fulla i com els arbres estan d'ofenosos amb aquestes pluges d'aquest any, quins colors!! !
Enviat des del meu LG-K220 usant Tapatalk
Última edició: 01 Mai 2018 09:24 per Garrikat.
Usuaris que han agraït el tema: jordi-clot-bcn, TRAMONTANA, boira gebradora, EnricT, OSCAR EIXAMPLE, Carlos Román, carles es bòrdes, EduCentelles, josep m.pastor, Congost, bcn, Jose, cris de palau, Jaume_València, Segre, Danimar, Xavib, camarasamax
Re:SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018 01 Mai 2018 09:20 #205783
I segueix segueix, i no para. Això si d'anar fent ara.
Usuaris que han agraït el tema: jordi-clot-bcn, TRAMONTANA, boira gebradora, EnricT, OSCAR EIXAMPLE, Carlos Román, josep m.pastor, cris de palau, Danimar, Xavib, camarasamax
SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018 01 Mai 2018 09:51 #205784
Missatges: 2944
Thank you received: 34422
1 de mayo y espectacular entrada de mes!! !
Temperatura invernal: 9,8 y sigue lloviendo con fuerte intensidad!!! !
LOVE SNOW❤️❤️❤️
Usuaris que han agraït el tema: jordi-clot-bcn, TRAMONTANA, boira gebradora, EnricT, Carlos Román, carles es bòrdes, josep m.pastor, Snowman, Jose, cris de palau, Alx, Segre, Danimar, Xavib, camarasamax
SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018 01 Mai 2018 09:53 #205785
TempsPiera
Piera (Anoia) 327 msnm
Thank you received: 10910
Bon dia amb ambient fred!
Cel tapat i s'escapa alguna gota de tant en tant, s'albiren clarianes mirant a ponent.
Temperatura 8.5°C
Estació Meteorològica: Davis Vantage Vue.
Usuaris que han agraït el tema: jordi-clot-bcn, TRAMONTANA, boira gebradora, EnricT, Carlos Román, josep m.pastor, Jose, cris de palau, Danimar
SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018 01 Mai 2018 09:56 #205786
Missatges: 8482
Thank you received: 95909
Buenos días desde Calella de P., temperatura actual 13ºc, mínima 9.5ºc, 63% humedad, 1013 hpa, viento de tramontana 18 km/h y enteranyinat, aquí no llueve ni creo que lo haga. Buen seguimiento.
Usuaris que han agraït el tema: jordi-clot-bcn, Manel-hospitalet, Andreu, boira gebradora, JOAN-ESCLANYÀ-, carles es bòrdes, josep m.pastor, Snowman, Jose, cris de palau, Alx, Todopc, Danimar, Xavib
SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018 01 Mai 2018 10:00 #205787
Por mi zona de l' Hospitalet ya nos aproximamos a los 25 L,y estos son los registros más importantes hasta el momento.
Usuaris que han agraït el tema: jordi-clot-bcn, TRAMONTANA, boira gebradora, Carlos Román, josep m.pastor, Snowman, Jose, cris de palau, Alx, Danimar, Xavib, camarasamax
SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2018 01 Mai 2018 10:01 #205788
Diferencia de precipitación incluso a muy poca distancia abismal
Barrí de sants, que está a poco más de 2 km de l'hospitalet dobla la cantidad de litros caídos.
Última edició: 01 Mai 2018 10:03 per Manel-hospitalet.
Usuaris que han agraït el tema: jordi-clot-bcn, TRAMONTANA, boira gebradora, Carlos Román, josep m.pastor, Snowman, Jose, cris de palau, Alx, Danimar, Xavib | 0.478811 | curate | {"en": 0.07101053452984783, "de": 0.09422551697229808, "ca": 0.5614514241123684, "es": 0.23410066328521265, "ia": 0.0031213421771361686, "fr": 0.017557549746390948, "it": 0.009949278189621538, "pt": 0.005657432696059305, "ja": 0.002926258291065158} | https://forum.pico.cat/forum-pico/arxiu-2/464-seguiment-meteorologic-maig-2018 |
crawling-populars_ca_20200525_23_14785 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.735 grups, 11.345 àlbums i 88.331 cançons
Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.
Àlbum. 2018
Àlbum. 2013
Àlbum. 2011
Àlbum. 2006
Àlbum. 2003
Àlbum. 2003
Àlbum. 2000
Àlbum. 2000
Àlbum. 2000
Àlbum. 2000
Àlbum. 2000
Àlbum. 2000
Àlbum. 2000
Àlbum. 2000
Àlbum. 2000
Àlbum. 2000
Àlbum. 1999
Àlbum. 1999
Àlbum. 1997
Àlbum. 1997
Àlbum. 1993
Àlbum. 1993
Àlbum. 1993
Àlbum. 1993
Àlbum. 1993
Àlbum. 1993
Àlbum. 1989
Àlbum. 1987
Àlbum. 1984
Àlbum. 1981
Àlbum. 1981
Àlbum. 1981
Àlbum. 1981
Àlbum. 1981
Àlbum. 1981
Àlbum. 1981
Àlbum. 1981
Àlbum. 1981
Àlbum. 1981
Àlbum. 1979
Àlbum. 1977
Àlbum. 1976
Àlbum. 1974
Àlbum. 1974
Àlbum. 1971
Àlbum. 1970
Àlbum. 1969
Àlbum. 1969
EP. 1968
EP. 1967
Àlbum. 1967
EP. 1967
Àlbum. 1967
EP. 1966
Àlbum. 1966
EP. 1965
Àlbum. 1964
EP. 1964
EP. 1963
EP. 1963
(Alessio Arena, Bebe, Black, Carles Arbusé, Carlos Baute, Caïm Riba, Club Súper 3, Eduard Gener, Escola Superior de Música de Catalunya, Gemma Humet, Inna, Judit Neddermann, Los Secretos, Macaco, Marina BBface & The Beatroots, Miquel Abras, Muchacho & Los Sobrinos, Niña Pastori, Nyandú, Oques Grasses, Oriol Padrós, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Pepet i Marieta, Quartet Mèlt, Raimon, Rozalén, Sara Pi)
Compartit. 2015
(Al Tall, Enric Barbat, Esquirols, Guillem d'Efak, Guillermina Motta, Isidor Marí, Joan Baptista Humet, Joan Isaac, Joan Manuel Serrat, Joan Ramon Bonet, Josep Maria Espinàs, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Maria Laffitte, Marian Albero, Marina Rossell, Núria Feliu, Ovidi Montllor, Pau Riba, Pep Laguarda, Pere Tàpias, Quico Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Raimon, Ramon Muntaner, Sisa, Tapineria, Teresa Rebull, Toti Soler, Uc, Xavier Ribalta, Ia, Batiste)
Compartit. 2004
Tens més informació sobre aquest grup? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
15 de desembre 2017, 05:00h
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.8629107981220657, "en": 0.056338028169014086, "fr": 0.03192488262910798, "de": 0.024413145539906103, "it": 0.015023474178403756, "la": 0.009389671361502348} | : /grup/raimon |
oscar-2301_ca_20230418_6_51740 | Nosaltres, treballadors i treballadores en diversos àmbits de les Arts Escèniques, ens manifestem a favor dels drets i de les llibertats nacionals de Catalunya, així com del Procés que viu en aquests moments el nostre país per tal d’assolir la independència política i esdevenir un nou Estat d’Europa.
Entenem que en un context històric de tanta transcendència com l’actual, amb un Procés que requereix la implicació directa i activa de tots els sectors de la societat, les Arts Escèniques catalanes no poden romandre indiferents i quedar-ne al marge. Més que més si tenim en compte que les Arts Escèniques han estat, de sempre, ambaixadores de llibertat arreu del món i constructores de ponts culturals fonamentats en el respecte mutu entre tots els pobles de la terra. Els pobles que no poden decidir el seu destí, els pobles que, tenint consciència de poble, no poden gaudir dels mateixos drets que gaudeixen els qui se’ls declaren superiors, no són pobles lliures, són pobles subordinats a la voluntat d’un tercer que els diu què poden dir i què poden fer. Això, nosaltres, que per naturalesa defensem la fraternitat universal des de la llibertat, no ho podem admetre, perquè la llibertat cívicament i democràticament reivindicada no pot ser mai negada per ningú.
Entenem també que la independència de Catalunya és totalment legítima per tres raons: la primera, perquè respon a un dret humà bàsic; la segona, perquè no només no és etnicista ni expansionista, sinó que és inclusiva, integradora i no s’imposa a ningú; i la tercera, perquè no hi ha cap argument que pugui justificar la privació de llibertat d’un poble adult i democràtic. La llibertat no és mai el conflicte. El conflicte és la negació de llibertat.
Per això, nosaltres, treballadors de les Arts Escèniques catalanes, de colors polítics diversos i compromesos amb aquest moment tan determinant de la nostra història, declarem públicament que fem costat al Procés per la Independència de Catalunya. Les Arts Escèniques catalanes no són un subsistema d’una identitat superior, són l’expressió artística i cultural d’una identitat pròpia que necessita un Estat independent per projectar-se al món amb el seu nom.
Sant Cugat del Vallès, 5 de setembre de 2015
Font i adhesions: https://manifestartsesceniques27s.wordpress.com/
Tagged as: arts escèniques
Categorized in: Llengua i Cultura, Sectorials
Navegació d'entrades
Els escriptors per Junts pel Sí
Crida perquè el 27-S tothom d’esquerres o partidari d’una Catalunya de progrés voti una candidatura independentista
Aquests manifestos són propietat dels sotasignants de cadascun que trobareu mitjançant l'enllaç corresponent a cada entrada.
Política de privadesa
Cerca:
Categories
Ajuntaments
Economia
EI
Esports
Exterior
General
Govern
Integritat territorial
Llengua i Cultura
Mitjans de comunicació
Moviments Socials
Països Catalans
Recerca
Sectorials
Serveis públics
Treball
Arxius
Arxius Selecciona el mes novembre 2017 octubre 2017 juny 2017 abril 2017 febrer 2017 desembre 2016 desembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 maig 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 juliol 2014 juny 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 novembre 2013 setembre 2013 juliol 2013 maig 2013 abril 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 juliol 2012 juny 2012 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 setembre 2010 desembre 2008 desembre 2007 març 2006 | 0.795981 | curate | {"ca": 0.9316493313521546, "en": 0.04071322436849926, "fr": 0.009806835066864784, "es": 0.010698365527488856, "it": 0.0017830609212481426, "pt": 0.005349182763744428} | https://www.manifest.cat/arts-esceniques-per-la-independencia-manifest-27s/ |
mc4_ca_20230418_2_704840 | Global 200 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Global 200 és la llista de les ecoregions globals o bioregions identificades com a prioritàries per a la conservació pel World Wide Fund for Nature (WWF). [1][2] Global 200 conté en realitat 238 ecoregions globals: 142 terrestres, 53 d'aigua dolça i 43 marines. Aquestes al seu torn se subdivideixen en 867 ecoregions terrestres, 426 ecoregions d'aigua dolça i 232 ecoregions marines.
El WWF assigna un estat de conservació a cada ecoregió, més de la meitat de les ecoregions de la llista Global 200 està classificada com en perill.
Basada amb una llista completa d'ecoregions, Global 200 inclou tots els tipus principals de biomes, tots els tipus d'ecosistemes, i espècies de cada tipus de bioma. Se centra en cada tipus principal de bioma de cada continent (com ara selves tropicals, esculls coral·lins, etc.). Utilitza l'ecoregió com la unitat d'escala per a la comparació. [3]
La selecció final es va basar en extenses anàlisis de 19 tipus principals de biomes terrestres, d'aigua dolça i marins: riquesa d'espècies, endemismes, tàxons únics, fenòmens ecològics o evolutius inusuals, i escassetat global del tipus de bioma.
La llista Global 200 és més útil per als esforços de conservació a escala regional: desforestació local, destrucció d'aiguamolls, degradació de sòls, etc. No obstant això, certs fenòmens, com ara les migracions d'aus o de balenes, depenen de paràmetres més complexos, no utilitzats per definir la llista actual, com ara corrents atmosfèrics i ecosistemes pelàgics dinàmics. Caldria recopilar més informació i coordinar esforços entre múltiples ecoregions. Tanmateix, les ecoregions de Global 200 poden ajudar a aquests esforços identificant el bioma i els llocs de descans dels animals migratoris. Poden també ajudar a identificar l'origen d'espècies invasores i oferir pistes per retardar o detenir la intrusió.
Global 200[modifica]
Ecoregions terrestres de Global 2000
Ecoregió global
001 Selva guineana Afrotropical Selva tropical i subtropical Benín - Costa d'Ivori - Ghana - Guinea - Libèria - Sierra Leone, Togo
002 Selva costera del Congo Afrotropical Selva tropical i subtropical Angola - Camerun - R.D. del Congo - Guinea Equatorial- Gabon - Nigèria - São Tomé i Príncipe - Rep. del Congo
003 Selva de muntanya del Camerun Afrotropical Selva tropical i subtropical Camerun - Nigèria - Nigèria
004 Selva del nord-est del Congo Afrotropical Selva tropical i subtropical República Centreafricana - R.D. del Congo
005 Selva del Congo central Afrotropical Selva tropical i subtropical R.D. del Congo
006 Selva de l'oest del Congo Afrotropical Selva tropical i subtropical Camerun - República Centreafricana - R.D. del Congo - Gabon - Rep. del Congo
007 Selva de munyanya de la falla Albertina Afrotropical Selva tropical i subtropical Burkina Faso - Burundi - R.D. del Congo - Ruanda - Kenya - Uganda
008 Selves de la costa oriental africana Afrotropical Selva tropical i subtropical Kenya - Somàlia - Tanzània
009 Selva de muntanya de l'Àfrica oriental Afrotropical Selva tropical i subtropical Kenya - Tanzània
010 Selva i brugueroles de Madagascar Afrotropical Selva tropical i subtropical Madagascar
011 Selves de les Seychelles i les Mascarenyes Afrotropical Selva tropical i subtropical Maurici, Reunió, Seychelles
012 Selva de les Cèlebes Australàsia Selva tropical i subtropical Indonèsia
013 Boscos humits de les Moluques Australàsia Selva tropical i subtropical Indonèsia
014 Boscos de terres baixes del sud de Nova Guinea Australàsia Selva tropical i subtropical Indonèsia - Papua Nova Guinea
015 Boscos de muntanya de Nova Guinea Australàsia Selva tropical i subtropical Indonèsia - Papua Nova Guinea
016 Boscos humits de les Solomó-Vanuatu-Bismarck Australàsia Selva tropical i subtropical Papua Nova Guinea - Salomó - Vanuatu
017 Boscos tropicals de Queensland Australàsia Selva tropical i subtropical Austràlia
018 Boscos humits de Nova Caledònia Australàsia Selva tropical i subtropical Nova Caledònia
019 Boscos de les Illes Lord Howe-Norfolk Australàsia Selva tropical i subtropical Austràlia
020 Ghats occidentals Indomalaia Selva tropical i subtropical Índia
021 Boscos humits de Sri Lanka Indomalaia Selva tropical i subtropical Sri Lanka
022 Boscos humits subtropicals del nord d'Indoxina Indomalaia Selva tropical i subtropical Xina - Laos - Myanmar - Tailàndia - Vietnam
023 Boscos humits del sud-est de la Xina-Hainan Indomalaia Selva tropical i subtropical Xina - Vietnam
024 Boscos de muntanya mitjana de Taiwan Indomalaia Selva tropical i subtropical Taiwan
025 Boscos humits de la serralada Annamite Indomalaia Selva tropical i subtropical Cambodja - Laos - Vietnam
026 Boscos de les terres baixes i de muntanya mitjana de les illes de Sumatra Indomalaia Selva tropical i subtropical Indonèsia
027 Selves de Filipines Indomalaia Selva tropical i subtropical Filipines
028 Palawan moist forests Indomalaia Selva tropical i subtropical Filipines
029 Kayah-Karen/Tenasserim moist forests Indomalaia Selva tropical i subtropical Malàisia - Myanmar - Tailàndia
030 Peninsular Malaysian lowland and montane forests Indomalaia Selva tropical i subtropical Índia - Malàisia - Singapur - Tailàndia
031 Borneo lowland and montane forests Indomalaia Selva tropical i subtropical Brunei - Indonèsia - Malàisia
032 Islas Ryukyu Indomalaya Selva tropical i subtropical Japó
033 Eastern Deccan Plateau moist forests Indomalaia Selva tropical i subtropical Índia
034 Naga-Manipuri-Chin hills moist forests Indomalaia Selva tropical i subtropical Bangladesh, - Índia - Myanmar
035 Cardamom Mountains moist forests Indomalaia Selva tropical i subtropical Cambodja - Tailàndia
036 Western Java montane forests Indomalaia Selva tropical i subtropical Indonèsia
037 Greater Antillean moist forests Neotròpic Selva tropical i subtropical Cuba - República Dominicana - Haití - Jamaica - Puerto Rico
038 Talamancan-Isthmian Pacific forests Neotròpic Selva tropical i subtropical Costa Rica - Panamà
039 Choco-Darien moist forests Neotròpic Selva tropical i subtropical Colòmbia - Equador - Panamà
040 Boscos de muntanya dels Andes del nord Neotròpic Selva tropical i subtropical Colòmbia - Equador - Veneçuela - Perú
041 Coastal Venezuela montane forests Neotròpic Selva tropical i subtropical Veneçuela
042 Guianan moist forests Neotròpic Selva tropical i subtropical Brasil - Guyana Francesa - Guyana - Surinam - Veneçuela
043 Napo moist forests Neotròpic Selva tropical i subtropical Colòmbia - Equador - Perú
044 Rio Negro-Jurua moist forests Neotròpic Selva tropical i subtropical Brasil - Colòmbia - Perú- Veneçuela
045 Guayana Highlands moist forests Neotròpic Selva tropical i subtropical Brasil - Colòmbia - Guyana - Surinam - Veneçuela
046 Yungas dels Andes centrals Neotròpic Selva tropical i subtropical Argentina - Bolívia - Perú
047 Selva amazònica sud-occidental Neotròpic Selva tropical i subtropical Bolívia - Bolívia - Brasil - Perú
048 Mata atlàntica Neotròpic Selva tropical i subtropical Argentina - Brasil - Paraguai
049 Bosc de les illes del Pacífic sud Oceania Selva tropical i subtropical Samoa Nord-americana - ) Illes Cook, Fiji , Polinèsia, Niue, Samoa, Tonga, Wallis i Futuna
050 Boscos humits de Hawaii Oceania Selva tropical i subtropical Hawaii
051 Selva seca caducifòlia de Madagascar Afrotropical Bosc sec Madagascar
052 Bosc humit de Nusa Tenggara Australàsia Bosc sec Indonèsia
053 Bosc humit de Nova Caledònia Australàsia Bosc sec Nova Caledònia
054 Indochina dry forests Indomalaia Bosc sec Cambodja - Laos - Tailàndia - Vietnam
055 Chhota-Nagpur dry forests Indomalaia Bosc sec Índia
056 Boscos secs de Mèxic Neotròpic Bosc sec Guatemala - Mèxic
057 Selva seca de Tumbes-Piura Neotròpic Bosc sec Colòmbia - Equador - Perú
058 Chiquitano dry forests Neotròpic Bosc sec Bolívia - Brasil
059 Atlantic dry forests Neotròpic Bosc sec Brasil
060 Hawaii dry forests Oceania Bosc sec Estats Units
061 Boscos de pi i roure de Sierra Madre Oriental i Occidental Neàrtic Bosc subtropical de coníferes Mèxic - Estats Units
062 Greater Antillean pine forests Neotròpic Bosc subtropical de coníferes Cuba - República Dominicana, Haití
063 Boscos de pi i roure de l'Amèrica Central Neotròpic Bosc subtropical de coníferes El Salvador, Guatemala, Hondures, - Mèxic - Nicaragua
064 Eastern Australia temperate forests Australàsia Bosc temperat de frondoses Austràlia
065 Tasmanian temperate rain forests Australàsia Bosc temperat de frondoses Austràlia
066 New Zealand temperate forests Australàsia Bosc temperat de frondoses Nova Zelanda
067 Eastern Himalayan broadleaf and conifer forests Indomalaia Bosc temperat de frondoses Bhutan, Xina, Índia, Myanmar, Nepal
068 Western Himalayan temperate forests Indomalaia Bosc temperat de frondoses Afganistan - Índia - Nepal - Pakistan
069 Appalachian and mixed mesophytic forests Neàrtic Bosc temperat de frondoses Estats Units
070 Southwest China temperate forests Paleártico Bosc temperat de frondoses Xina
071 Russian Far East temperate forests Paleàrtic Bosc temperat de frondoses Rússia
072 Pacific temperate rain forests Neàrtic Bosc temperat de coníferes Canadà - Estats Units
073 Klamath-Siskiyou forests Neàrtic Bosc temperat de coníferes Estats Units
074 Sierra Nevada forests Neàrtic Bosc temperat de coníferes Estats Units
075 Southeastern coniferous and broadleaf forests Neàrtic Bosc temperat de coníferes Estats Units
076 Bosc valdivià-Arxipèlag Juan Fernández Neotròpic Bosc temperat de frondoses Argentina - Xile
077 European-Mediterranean montane mixed forests Paleàrtic Bosc temperat de coníferes Albània, Algèria, Andorra, Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Liechtenstein, ARI Macedònia, Marroc, Polònia, Romania, Rússia, Eslovènia, Eslovàquia
078 Caucasus-Anatolian-Hycanian temperate forests Paleàrtic Bosc temperat de coníferes Armènia, Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, Iran, Rússia, Turquia, Turkmenistan
079 Altai-Sayan montane forests Paleàrtic Bosc temperat de coníferes Xina, Kazakhstan, Mongòlia, Rússia
080 Hengduan Shan coniferous forests Paleàrtic Bosc temperat de coníferes Xina
081 Muskwa-Slave Lake boreal forests Neàrtic Bosc boreal/taigà Canadà
082 Canadian taiga Neàrtic Bosc boreal/taigà Canadà
083 Ural Mountains taiga Paleàrtic Bosc boreal/taigà Rússia
084 East Siberian taiga Paleàrtic Bosc boreal/taigà Rússia
085 Kamchatka taiga and grasslands Paleàrtic Bosc boreal/taigà Rússia
086 Horn of Africa acacia savannas Afrotropical Prats, sabanes i matollars tropicals i subtropicals Eritrea, Etiòpia, Kenya, Somàlia, Sudan
087 East African acacia savannas Afrotropical Prats, sabanes i matollars tropicals i subtropicals Etiòpia, Kenya, Sudan, Tanzània, Uganda
088 Sabana arbrada de miombo central i oriental Afrotropical Prats, sabanes i matollars tropicals subtropicals Angola, Botswana, Burundi, R.D. del Congo, Malawi, Moçambic, Namíbia, Tanzània, Zàmbia, Zimbàbue
089 Sudanian savannas Afrotropical Prats, sabanes i matollars tropicals i subtropicals Camerun, República Centreafricana, Txad, Nigèria, R.D. del Congo, Eritrea, Etiòpia, Kenya, Sudan, Uganda
090 Northern Australia and Trans-Fly savannas Australàsia Prats, sabanes i matollars tropicals i subtropicals Austràlia - Indonèsia - Papua Nova Guinea
091 Terai-Duar savannas and grasslands Indomalaia Prats, sabanes i matollars tropicals i subtropicals Bangladesh, Bhutan, - Índia - Nepal
092 Llanos savannas Neotròpic Prats, sabanes i matollars tropicals i subtropicals Colòmbia - Veneçuela
093 Cerrado woodlands and savannas Neotròpic Prats, sabanes i matollars tropicals i subtropicals Bolívia - Brasil - Paraguai
094 Northern prairie Neártico Prats, sabanes i matollars temperats Canadà - Estats Units
095 Estepa patagònica Neotròpic Prats, sabanes i matollars temperats Argentina - Xile
096 Daurian steppe Paleàrtic Prats, sabanes i matollars temperats Xina - Mongòlia - Rússia
097 Sabana i prats inundats del Sudd i el Sahel Afrotropical Prats inundats i sabanes Camerun - Txad - Etiòpia - Mali, Níger, Nigèria, Sudan, Uganda
098 Pradera inundada del Zambeze Afrotropical Prats inundats i sabanes Angola - Botswana, R.D. del Congo, Malawi - Moçambic- Namíbia - Tanzània - Zàmbia
099 Rann of Kutch flooded grasslands Indomalaia Prats inundats i sabanes Índia - Pakistan
100 Everglades flooded grasslands Neotròpic Prats inundats i sabanes Estats Units
101 Pantanal flooded savannas Neotròpic Prats inundats i sabanes Bolívia - Brasil - Paraguai
102 Massís etíop Afrotropical Prats i matollars de muntanya Eritrea, Etiòpia, Sudan
103 Mosaic de muntanya de prat i selva del Rift meridional Afrotropical Prats i matollars de muntanya Malawi, Moçambic, Tanzània, Zàmbia
104 East African moorlands Afrotropical Prats i matollars de muntanya R.D. del Congo, Kenya, Ruanda, Tanzània, Uganda
105 Prat de muntanya dels Drakensberg Afrotropical Prats i matollars de muntanya Sud-àfrica - Lesotho - Swazilàndia
106 Central Range subalpine grasslands Australàsia Prats i matollars de muntanya Indonèsia - Papua Nova Guinea
107 Kinabalu montane shrublands Indomalaia Prats i matollars de muntanya Malàisia
108 Northern Andean paramo Neotròpic Prats i matollars de muntanya Colòmbia - Equador - Perú - Veneçuela
109 Puna Neotròpic Prats i matollars de muntanya Argentina - Bolívia - Xile - Perú
110 Tibetan Plateau steppe Paleàrtic Prats i matollars de muntanya Afganistan - Xina - Índia - Pakistan - Tadjikistan
111 Middle Asian montane steppe and woodlands Paleàrtic Prats i matollars de muntanya Afganistan - Xina - Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Uzbekistan
112 Eastern Himalayn alpine meadows Paleàrtic Prats i matollars de muntanya Bhutan, - Xina - Índia - Myanmar- Nepal
113 Alaskan North Slope coastal tundra Neàrtic Tundra Canadà - Estats Units
114 Canadian low arctic tundra Neàrtic Tundra Canadà
115 Fenno-Scandia alpine tundra and taiga Paleàrtic Tundra Finlàndia - Noruega - Rússia - Suècia
116 Taimyr and Russian coastal tundra Paleàrtic Tundra Rússia
117 Chukote coastal tundra Paleàrtic Tundra Rússia
118 Fynbos Afrotropical Bosc i matollar mediterrani Sud-àfrica
119 Southwestern Australia forests and scrub Australàsia Bosc i matollar mediterrani Austràlia
120 Southern Australia mallee and woodlands Australàsia Bosc i matollar mediterrani Austràlia
121 Chaparral i boscos de Califòrnia Neàrtic Bosc i matollar mediterrani Mèxic - Estats Units
122 Matollar xilè Neotròpic Bosc i matollar mediterrani Xile
123 Boscos mediterranis, boscos i arbustos Paleàrtic Bosc i matollar mediterrani Albània, Algèria, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Illes Canàries, Croàcia, Xipre, Egipte, França, Gibraltar, Grècia, Iraq, Israel, Itàlia, Jordània, Líban, Líbia, ARI Macedònia, Illes Madeira, Malta, Mònaco, Marroc, Portugal, San Marino, Eslovàquia, Espanya, Síria, Tunísia, Turquia, Sàhara Occidental
124 Deserts del Namib, Karoo i Kaoko Afrotropical Deserts arbustius xeròfils Angola, Namíbia, Sud-àfrica
125 Matollar espinós de Madagascar Afrotropical Deserts arbustius xeròfils Madagascar
126 Desert de l'Illa de Socotra Afrotropical Deserts arbustius xeròfils Iemen
127 Boscos de terres altes àrabs i matollars Afrotropical Deserts arbustius xeròfils Oman, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units - Iemen
128 Matollar xeròfil de Carnarvon Australàsia Deserts arbustius xeròfils Austràlia
129 Grans deserts de sorra-Tanami Australàsia Deserts arbustius xeròfils Austràlia
130 Desert de Sonora-Desert de Baixa Califòrnia Neàrtic Deserts arbustius xeròfils Mèxic - Estats Units
131 Desert de Chihuahua-Desert de Tehuacán Neàrtic Deserts arbustius xeròfils Mèxic - Estats Units
132 Matollar de les Illes Galápagos Neotròpic Deserts arbustius xeròfils Equador
133 Desert d'Atacama-Desert de Sechura Neotròpic Deserts arbustius xeròfils Xile - Perú
134 Deserts d'Àsia Central Paleàrtic Deserts arbustius xeròfils Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan , Turkmenistan
135 Manglars del Golf de Guinea Afrotropical Manglars Angola - Cambodja, R.D. del Congo, Guinea Equatorial, Gabon - Ghana - Nigèria
136 Manglar de l'Àfrica oriental Afrotropical Manglars Kenya - Moçambic,- Somàlia - Tanzània
137 Manglar de Madagascar Afrotropical Manglars Madagascar
138 Manglars de Nova Guinea Australàsia Manglars Indonèsia - Papua Nova Guinea
139 Manglars Sundarbans Indomalaia Manglars Bangladesh - Índia
140 Manglars de Sundas Indomalaia Manglars Brunei - Indonèsia - Malàisia
141 Manglars amazònics guyanencs Neotròpic Manglars Brasil - Guyana Francesa - Surinam - Trinitat i Tobago - Veneçuela
142 Manglars del Golf de Panamà Neotròpic Manglars Colòmbia - Equador - Panamà - Perú
↑ Olson, D. M. & E. Dinerstein. 1998. The Global 200: A representation approach to conserving the Earth’s most biologically valuable ecoregions. Conservation Biol. 12:502–515. [1].
↑ The Nature Conservancy. 1997. Designing a geography of hope: guidelines for ecoregion-based conservation in The Nature Conservancy. The Nature Conservancy, Arlington, Virginia
↑ Olson, D. M., Dinerstein, E. 2002. The Global 200: Priority ecoregions for global conservation. Annals of the Missouri Botanical Garden 89(2):199-224, [2].
País megadivers
Dinerstein, Eric; David Olson; Douglas J. Graham; et al. 1995 : A Conservation Assessment of the Terrestrial Ecoregions of Latin America and the Caribbean. World Bank, Washington DC. (anglès)
Olson, D.M., and Dinerstein, E. 1998 : The Global 200 : a representation approach to conserving the Earth’s distinctive ecoregions, Conservation Biology, 12:502-515. (anglès)
Olson, D., Dinerstein, E., Abell, R., Allnutt, T., Carpenter, C., McClenachan, L., D'Amico, J., Hurley, P., Kassem, K., Strand, H., Taye, M., and M. Thieme. 2000 : The Global 200. A representation approach to conserving the earth's distinctive ecoregions. World Wildlife Fund, Washington, DC. (anglès)
Olson, David M. e.a. 2001 : Terrestrial ecoregions of the world : a new map of life on earth, BioScience, 51/11: 933-938. (anglès)
Udvardy, M.D.F. 1975 : A classification of the biogeographical provinces of the world, Prepared as a contribution to UNESCO's Man and the Biosphere Programme, Project No. 8., UICN, Morgues, Suisse. (anglès)
Wikramanayake, Eric; Dinerstein, Eric; Loucks, Colby J.; et al. 2002 : Terrestrial Ecoregions of the Indo-Pacific: a Conservation Assessment. Island Press, Washington, DC. (anglès)
Ekoregiono NT0310: Pinaroj-kverkaroj de Sierra Nevada (WWF) (anglès)
Boscos de pi i roure de Sierra Nevada (WWF-Wildworld) (anglès)
Boscos de pi i roure de Sierra Nevada (Wildworld) - National Geographic Society (anglès)
Cinturó volcànic transmexicà de boscos de pi i roure (The Encyclopedia of Earth) (anglès)
Boscos de pi i roure de Sierra Nevada (Globalspecies) (anglès)
Ubicació de l'ecoregió, el tipus Cinturó volcànic transmexicà de boscos de pi i roure (anglès)
Global 200, el número 63: els boscos de pi i roure de Centreamèrica (WWF) (anglès)
Ecoregions tropicals i subtropicals de coníferes (WWF) (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Global_200&oldid=19827260» | 0.701839 | curate | {"ca": 0.7952672161659133, "en": 0.16511566072852965, "pt": 0.006700345652751928, "es": 0.01324115926615262, "it": 0.01196490295134273, "ja": 0.00026588673225206064, "sr": 0.0002127093858016485, "uk": 0.00026588673225206064, "fr": 0.002552512629619782, "hu": 0.0007976601967561819, "id": 0.0036160595586280245} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Global_200 |
cawac_ca_20200528_3_65185 | La flama de la llengua arriba a la UIB
La Universitat de les Illes Balears rebre la flama de la llengua en el marc del Correllengua 2010, la sisena edició de la cursa popular de relleus que reivindica la recuperació plena de l'ús social de la llengua catalana | 0.669997 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.uib.cat/es/som/Canal-video/La-flama-de-la-llengua-arriba-a-la-UIB-.cid166234 |
macocu_ca_20230731_7_117793 | Publicacions realitzades en abril, 1998
Abril 1998 Sopar col.loqui, a càrrec del Sr. Alberto Fernández Diaz, president del Partit Popular de... | 0.582792 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_312693 | Victòria en un partit decidit en els últims instants. La intensitat defensiva de les nostres i l’encert en moments claus ens permet sumar la tercera victòria de la temporada. Seguim! | 0.647509 | curate | {"ca": 0.9611111111111111, "it": 0.03888888888888889} | https://sese.cat/senior-a-femeni-sese-a-53-ab-premia-49/ |
mc4_ca_20230418_11_453424 | memoria.pdf (2.968Mb) (Accés restringit)
Tarín Arqué, Guillem
Nowadays, the aviation has become a need because it is the only worldwide rapid transportation way. This fact has generated an industry growth by increasing the demand with consequent capacity problems, either in airspace or airports. The main objective of the present thesis is to develop a simulator to manage the arriving flights at Barcelona airport (LEBL) by optimizing the slot assignment from a Pre-Tactical point of view, that is to say some days before the flights take place. At the end of the project it will be possible to see that the developed algorithm achieves better cost results than the current slot-allocation algorithms, such as the Ration by Schedule (RBS). The slot-assignation process applied in this thesis is based on the Ground Holding Problem (GHP), a method that allows to study the way to distribute ground delay between aircrafts at their origin airport. To do so, the cost associated to each aircraft for each possible arrival slot at LEBL will be computed, and then the data will be analyzed to determine the slot-allocation that provides the minimum global cost. Afterwards, the GHP problem equations will be solved taking advantage of Gurobi Libraries. Finally, once the ground delay has been applied to all the flights studied so the minimum global cost has been achieved, the results will be provided to another thesis in order to accomplish a Tactical study, that is to say the same day of flight operations [Zheng, 2015]. The final goal is to obtain a global simulation that will allow to perform a more complete and realistic slot-allocation to the Barcelona airport case by combining a Pre-Tactical and Tactical assessment.
Avui en dia l’aviació s’ha convertit en una necessitat ja que és el mitjà de transport més ràpid utilitzat a nivell mundial. Aquest fet ha produït un creixement del sector tot augmentant la demanda i conseqüentment ha derivat en problemes de capacitat, ja sigui a l’es pai aeri com als mateixos aeroports. En relació amb el tema, la present tesis té com a objectiu principal crear un simulador per tal de gestionar els vols d’arribada a l’aeroport de Barcelona (LEBL) mitjançant l’optimització de l’assignació d’eslots des d’ un punt de vista Pre - Tàctic, és a dir, uns dies abans a l’operació dels vols. Al final del projecte serà possible veure que l’algoritme desenvolupat aconsegueix millors resultats de cost que els algoritmes actuals, com ara el Ration by Schedule (RBS). El procés d’assignació d’eslots aplicat en aquesta tesis està basat en el Ground Holding Problem ( GHP ) , un mètode que permet estudiar la manera de distribuir retràs entre els avions a terra en el seu aeroport d’origen. Per fer - ho, es calcularan els costos associats a cada avió per a cada possible slot d’arribada i posteriorment s’analitzaran aquestes dades per determinar l’assignació de ranures que proporciona el cost global mínim. Posteriorment, les equacions del GHP es resoldran amb l’ajuda de les llibreries de Gurobi. Finalment, un cop s’hagi assignat el retràs a tots els vols estudiats de manera que s ’aconsegueixi el cost global mínim, els resultats seran proporcionats a una altre tesis per tal de realitzar un estudi durant la fase Tàctica, és a dir, durant el dia de l’operació dels vols [Zheng, 2015] . L’objectiu final és obtenir una simulació a nivell global que permetrà realitzar un estudi molt més complet i realista de l’assignació òptima d’eslots a l’aeroport de Barcelona combinant les valoracions Pre-Tàctica i Tàctica.
MatèriesAirplanes, Avions
URIhttp://hdl.handle.net/2117/77186
memoria.pdf 2.968Mb PDF Accés restringit | 0.62614 | curate | {"ca": 0.5186915887850467, "es": 0.016492578339747113, "en": 0.45519516217702033, "zh": 0.009620670698185816} | http://upcommons.upc.edu/handle/2117/77186 |
macocu_ca_20230731_10_527859 | Incendi a Benilloba a causa d’una crema agrícola incontrolada
Efectius aeris i terrestres han treballat en un incendi forestal declarat al terme municipal de Benilloba al costat de la carretera que connecta aquest municipi del Comtat amb Cocentaina. Des del Consorci Provincial de Bombers han informat que el foc s’ha originat a causa d’una crema incontrolada i al voltant de les 15 hores s’ha donat per controlat. El foc ha quedat definitivament extingit a les 19 hores. | 0.731721 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_569350 | En aquesta ocasió s'han avançat les proves de marxa atlètica del Campionat de Catalunya Sub18, Sub20 i Sub23 i aquestes es van disputar el dissabte passat 26 de maig a l'Estadi Joan Serrahima de Barcelona.
Dues atletes del club hi van competir i totes dues van pujar al podi de les seves categories. Iria Teijeiro es va classificar en 3a posició als 5 kmm de la categoria Sub18 amb un temps de 27'32''71. I Alicia Castejón va aconseguir la 3a posició a la prova de 10 kmm Sub20 amb una marca de 56'15''87.
Moltes felicitats per aquestes medalles de bronze tan lluitades! ! | 0.746598 | curate | {"ca": 0.9982363315696648, "fr": 0.001763668430335097} | http://knlts.cat/index.php/;session=1e757fe76b565977b697c3a3b79cf761&focus=ARSPRO_cm4all_com_widgets_News_7456535&path=show?m=d&a=20180530112046-6359&cp=2 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_777601 | Us explico, jo escric una paraula de QUATRE LLETRES i el següent haurà d'escriure una altra de quatre lletres que comenci per la lletra que acaba la meva i així fins a l'infinit. S'hi valen verbs en qualsevol temps, noms de persona, topònims catalans i tota mena de lèxic de la nostra llengua. No s'hi valen sigles (SIDA, PSOE, etc ni res d'això). Començo jo, la meva paraula és: RACó Ara algú n'ha de fer una de quatre lletres que comenci amb o Edito: Se m'havia oblidat NO S'HI VAL REPETIR PARAULA ==================ADVERTIMENT=================== NO S'HI VAL FER PARAULES ACABADES EN Ç O Y PER MOTIUS EVIDENTS DE MANCA DE PARAULES QUE COMENCIN PER AQUESTES LLETRES.
iuca f 1 BOT Gènere de plantes perennes arborescents de la família de les agavàcies (Yucca sp), de fulles coriàcies i ensiformes aplegades en roseta a l'extrem de les tiges i de flors blanques i penjants arranjades en raïms o en panícules terminals. 2 ALIM Mandioca. | 0.79467 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_10_248377 | Notícies
Organitzades per la Filmoteca de Catalunya i els departaments d’Ensenyament i de Governació i Relacions Institucionals
La propera sessió tindrà lloc el dimarts 28 de gener a les 10.30 h, coincidint amb el Dia Internacional de les víctimes de l'Holocaust (27 de gener).
L'octubre, la Filmoteca de Catalunya i els departaments d’Ensenyament i de Governació i Relacions Institucionals van iniciar una col·laboració per tirar endavant el cicle “Cinema, pau, memòria i drets humans”. El cicle es va obrir amb una sessió dedicada a la commemoració del Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa.
El cicle programa sessions gratuïtes mensuals per treballar els Drets Humans des d'un punt de vista audiovisual mitjançant pel·Lículaes i comentaris de fragments per fomentar la reflexió a través de debats i activitats.
Les sessions van adreçades, en funció del tema, a alumnes del segon cicle de Primària i de 1r i 2n d’ESO i tenen com a objectius bàsics treballar la reflexió crítica sobre els Drets Humans (aproximació des d'una perspectiva propera a la realitat dels joves), l'alfabetització mediàtica (treballant aspects formals i de contingut del missatge audiovisual per a desenvolupar una mirada crítica) i la transformació social pel canvi (comptant amb associacions implicades en el traball actiu en l'àmbit dels drets humans) .
Les places són limitades. Informació i inscripcions: [email protected] | 0.855526 | curate | {"pt": 0.0056457304163726185, "ca": 0.9943542695836274} | http://www.filmoteca.cat/web/actualitat/noticies/cinema-pau-memoria-i-drets-humans |
macocu_ca_20230731_6_70579 | L'acord arriba tard, malament i en plena precampanya d'eleccions municipals
Jordi Hereu ha aconseguit avui que Zapatero cedís a Barcelona el Castell de Montjuïc. El mateix castell que el mateix Zapatero ja havia promès traspassar ara fa exactament un any, quan també com avui, els ciutadans catalans estàvem en ple procés de reflexió electoral. Tot i així, la cessió ja compta amb condicions com que hi onegi la bandera espanyola malgrat que encara no hi hagi una data fixada.
Hereu suplica a Zapatero la cessió del mateix castell que ZP ja havia promès
Comparteix
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu i el president del govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero han pactat avui dilluns a la Moncloa la cessió del Castell de Montjuïc a l'Ajuntament de Barcelona. La via que s'ha fet servir per la cessió ha estat una ordre ministerial del Ministeri d'Economia i Hisenda d'efectivitat immediata. Els punts polèmics sobre la presència de la bandera espanyola i les antenes militars es mantenen. L'assumpte del castell ja va ocupar titulars just abans del passat referèndum sobre l'Estatut ara fa un any, quan també es va aprofitar un moment de reflexió política per tal de condicionar l'opinió de la ciutadania. Llavors va ser el president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero, qui en un míting electoral havia promés la devolució del castell de Montjuïc a la capital catalana. Posteriorment el ja exministre espanyol de defensa, José Bono, es va despenjar exigint tot un seguit de condicions, entre les que hi destacava l'exigència de que la bandera espanyola hi estigués permanentment hissada, tot dient que si no es complien l'exèrcit espanyol no tornaria el castell a la ciutat de Barcelona. A més a més, exigia que les antenes de comunicació de l'exèrcit es mantinguessin, i que s'hi mantingués també un desplegament militar espanyol. Evidentment, al llavors alcalde de la Barcelonat i actualment ministre espanyol, Joan Clos, ja li van semblar bé les condicions. Llavors però, el castell no va ser traspassat, tal i com sol passar amb les promeses de Zapatero. Finalment doncs, Hereu ha aconseguit la cessió del castell, tal i com el mateix Zapatero ja ens havia promès ara fa un any, però amb les condicions que Bono havia indicat. Així doncs, Hereu ha aconseguit ben poca cosa, si no fos pel fet que aquest suposat èxit ha estat aconseguit quan falta menys d'un mes per a les eleccions municipals. Allau de declaracions Les declaracions no s'han fet esperar i el candidat a l'alcaldia de Barcelona per Esquerra, Jordi Portabella, ha afirmat que 'és un error atribuir-se l'esforç de tota una ciutat per aconseguir la cessió del Castell de Montjuïc', i ha recordat que la proposta al Congrés dels Diputats d'aquesta cessió la va plantejar Esquerra l'any 2001. Portabella ha afegit que es va assabentar de la reunió entre Hereu i Zapatero a la Moncloa per arribar a aquest acord a través dels mitjans de comunicació el dissabte, i no per fonts de l'Ajuntament. El candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat que la cessió del Castell de Montjuïc anunciada es farà 'amb una llei franquista' que imposa 'molts condicionants', i que el traspàs s'ha publicitat d'una forma 'electoralista', per part de l'alcalde Jordi Hereu i del president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero. Per la seva banda, la candidata d'Iniciativa per Catalunya Verds a l'alcaldia de Barcelona, Imma Mayol, ha criticat l'alcalde i candidat socialista, Jordi Hereu, per 'l'escenificació' que ha fet aquest dilluns davant de Rodríguez Zapatero per la cessió del Castell de Montjuïc. Mayol ha apuntat que 'avui Hereu ha preferit ser el candidat del PSC que l'alcalde de la ciutat', fet que denota una 'deslleialtat' i 'petitesa de mires'. Ho ha dit en la presentació del cartell i del programa electoral dels ecosocialistes, del qual ha comentat que 'expressa ambició' per liderar un govern d'esquerres a l'Ajuntament de Barcelona.
Quina gran cessió... amb la bandera Espanyola, amb l exercit Espanyol... quina pena... Jo sóc votant d ERC i votaré al Portabella però si sumen m agradaria un pacte amb CIU pq 28 anys de socialistes són molts i cal obrir les finestres pq hi corri l aire a l ajuntament.
Més punyalada per l esquena a Catalunya que el pacte Mas-ZP no és pas aquesta maniobra electoralista del PSC.
A mi el que m'agradaria saber, i mai es fara públic, és quants calers haurem de pagar per l'honor de seguir veient l'estanquera penjada al castell i que els militars espanyols segeuixin decidin què es fa i quan és pot fer, perque és clar que l'única titularitat que ens cedeixen els espanyols és la de les factures. | 0.879925 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_648648 | Per no obrir 20.000 fils diferents (i ja que a hores d'ara, encara no ho ha fet ningú) anem agrupant la informació sobre la nit electoral en aquest fil. Primers resultats: http://www.parlament2010resultats.cat/09AU/DAU09999CM_L2.htm
A mi lo que em sorprèn és que la gent s'estranye en vore que la PxC entra. És evident que entraran, i amb moltíssims vots.
El problema seran les municipals, que treuran més de 100 regidors... només els falta que pugui fer l'Anglada els seus "numerets" al Parlament...
Sí. Això i l'altaveu que els suposarà lo fet d'entrar. | 0.709964 | curate | {"ca": 0.994535519125683, "es": 0.00546448087431694} | |
macocu_ca_20230731_4_234538 | Llibertat religiosa
notícies relacionades
(U. Abat Oliba CEU) El cardenal Luis Antonio Tagle ha intervingut en un col·loqui sobre llibertat religiosa en el context de la propagació de la fe, organitzat per Ajuda a l’Església Necessitada (ACN) i la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona. “Els nostres germans que no tenen llibertat religiosa, ofereixen el seu testimoniatge malgrat la seva falta de llibertat. Això ha d’avergonyir als que tenen llibertat d’exercir la seva fe, però decideixen no fer-ho. | 0.779852 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoarticles_ca_20221005_2_34377 | E n l'acte d'obertura de la VIII Trobada d'Estudiosos expressava que no era la meva intenció fer la carta als Reis, ja que les dures condicions econòmiques per les quals passava i passa el país no ens permeten grans alegries, cosa que em portà a afirmar que el Centre d'Estudis no es veia amb la possibilitat de garantir, amb tota seguretat, la publicació de les comunicacions que allí s'exposarien posteriorment. Però sí que vaig interpel•lar a les administracions presents (Consell Comarcal, Diputació i SSTT de Cultura) a fer l'esforç necessari, a la presa de consciència i a la voluntat real de continuïtat al suport cultural. Demanava, en definitiva, que no s'oblidessin de la gent que tenien al seu davant, que no es menystingués ni menyspreés la feina d'uns estudiosos que de forma curosa i intensa havien preparat per oferir als altres i ampliar els coneixements sobre el patrimoni, la cultura o la història de la comarca.
Per sort, cosa que és d'agrair de forma sincera, les institucions s'hi han posat i avui podem gaudir, un altre cop, del volum de les ponències presentades a la Sala del Celler del Castell de l'Albi el passat 29 d'octubre de 2011.
El Centre d'Estudis de les Garrigues no pot deixar de veure amb orgull i alegria que passen les trobades i els seus participants continuen sorprenent-nos amb nous estudis i propostes que amplien el coneixement del nostre territori en aspectes fins ara desconeguts i, en algun cas, el redescobreixen, modifiquen o amplien les informacions que ja es tenien.
Tot això és possible gràcies a l'esforç d'un grup de gent que estima la comarca, que l'aprecia i la respecta, perquè és la seva i la porta a dins, en definitiva, perquè circula pels seus gens. La vostra i, la nostra feina, continua i no ha de tenir aturador. Cal lluitar, reivindicar, explicar, promocionar, escriure, ensenyar per mantenir viu aquest patrimoni, llegat dels nostres antecessors.
Ens ho hem de creure, sense complexos ni inferioritats. Les Garrigues i les Trobades d'Estudiosos, ens ofereixen un ventall de possibilitats que no les hem de desaprofitar.
Trobar-nos un altre cop a l'Albi per presentar aquest llibre ens ha d'omplir a tots de satisfacció. Al Centre d'Estudis de les Garrigues perquè, després de 10 anys de vida, pot comprovar que les trobades continuen ben vives. Als participants de la Trobada, perquè veuen recompensada una llarga feina de recerca i estudi. A les institucions, per apropar-se a la societat civil, aquella que en realitat els dóna vida i sentit. I, en definitiva, a tots els garriguencs per tornar a veure i comprovar que encara tenim moltes coses a ensenyar i aprendre.
Josep Rubió Sobrepere | 1 | perfect | {"ca": 0.9674365770541462, "pt": 0.024611889435819764, "es": 0.007951533510034078} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_7323 | El moment de fer-ho és ara: Demostrem la força col·lectiva de les plantilles públiques. El 30 de novembre a la vaga!
Vaga del sector públic el 30N, i convoquem també vaga a l’educació pública el 2 de desembre per l’estabilització de totes les interines en frau de llei
Nova jornada de vaga al sector públic el 30 de novembre a Catalunya: manifest i convocatòries
Fúria feminista contra les violències masclistes. De la por a la ràbia, el 25N ocupem juntes els carrers | 0.723191 | curate | {"ca": 1.0} | https://cgtcatalunya.cat/sageta-de-foc/ |
mc4_ca_20230418_14_727219 | Centres d'acolliment temporal i d'urgències (4)
Centres de dia per a gent gran (7)
Residències per la gent gran (7)
Serveis d'atenció a la població en general (25)
Serveis per a persones amb discapacitat (52)
Pg Montjuïc 18 (Sants-Montjuïc)
Llar amb Suport Sant Fructuós 2
C Sant Fructuós 41 (Sants-Montjuïc)
Llar amb suport Sant Fructuós
934428829
Centre de Dia Gran Via Parc
C Mandoni 11 (Sants-Montjuïc)
932964002
Servei de suport Iglesia Cristiana Evangélica Canaán
C Mèxic 15 (Sants-Montjuïc)
Federació de Asociaciones de Implantados Cocleares de España
Servei de suport AICE - Federació de Asociaciones de Implantados Cocleares de España | 0.575393 | curate | {"ca": 0.7926634768740032, "de": 0.014354066985645933, "en": 0.014354066985645933, "es": 0.17862838915470494} | https://guia.barcelona.cat/ca/llistat?pg=search&af=code_prop&districtstr=Sants-Montju%C3%AFc&code0=0062001014&sort=popularity,asc&nr=10&c=00618*,00619*,00620*&tr=618,619,620&idma=ca&cerca=*:* |
oscar-2301_ca_20230418_5_71915 | La col·lecció local recull els documents que fan referència al barri del Besòs-Maresme i, per extensió, al districte de Sant Martí. Hi podeu trobar informació sobre els orígens i la transformació del barri, les festes, les entitats, etcètera.
Des de la biblioteca us ajudarem en la cerca de temes d'actualitat, com ara estadístiques, adreces i recursos del barri. També trobareu informació sobre les activitats que s'hi fan.
La col·lecció local conté documents exclosos de préstec (en la majoria dels casos pel seu caràcter únic) i d'altres que es poden prestar.
Si disposeu de qualsevol document (llibre, audiovisual, fotografia, etcètera) que faci referència al barri del Besòs-Maresme i el voleu compartir amb la resta de veïns i veïnes, podeu fer una donació a la biblioteca.
També és possible consultar a Trencadís la col·lecció digitalitzada de fotografies, sobre el barri del Besòs i el Maresme que es va començar a edificar, de forma urgent, l'any 1959, com a resposta a la gran necessitat d'habitatges fruit de les onades migratòries dels anys 50. | 0.85017 | curate | {"ca": 1.0} | https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibramondalos/ca/canal/el-besos-i-el-maresme |
mc4_ca_20230418_11_627102 | Converteix Cedis de Ghana (GHS) i Drets Especials de Gir (SDR) : Canvi de divises Calculadora de conversió
Ghana Cedi (GHS) i Dret Especial de Gir (SDR) Canvi de divises Calculadora de conversió
Aquest Ghana Cedi i Dret Especial de Gir convertidor està al dia amb tipus de canvi de 23 agost 2019.
Introdueixi l'import que voleu convertir a la casella a l'esquerra de Ghana Cedi. Utilitzeu les monedes "swap" per fer Dret Especial de Gir la moneda per defecte. Fer clic a Drets Especials de Gir o Cedis de Ghana per convertir entre aquesta moneda i totes les altres monedes.
El Cedi de Ghana és la moneda en la Ghana (GH, Gha). El Cedi de Ghana es divideix en 100 pesewas. La taxa de canvi de el Cedi de Ghana es va actualitzar per última vegada el 23 agost 2019 de Yahoo Finance. La taxa de canvi de drets especials de gir es va actualitzar per última vegada el 23 agost 2019 de El Fons Monetari Internacional. La GHS factor de conversió té 5 dígits significatius. La SDR factor de conversió té 6 dígits significatius.
500.00 67.23
1000.00 134.46
2000.00 268.92
5000.00 672.30
10,000.00 1344.60
20,000.00 2689.20
50,000.00 6723.00
100,000.00 13,446.00
200,000.00 26,892.00
500,000.00 67,230.00
1,000,000.00 134,460.00
2.00 14.87
10.00 74.37
20.00 148.74
50.00 371.86
100.00 743.72
200.00 1487.43
500.00 3718.58
1000.00 7437.16
2000.00 14,874.31
5000.00 37,185.78
10,000.00 74,371.56
20,000.00 148,743.12
50,000.00 371,857.80
100,000.00 743,715.60 | 0.471231 | curate | {"ca": 0.7177871148459384, "da": 0.008403361344537815, "fa": 0.031512605042016806, "sl": 0.00980392156862745, "en": 0.15826330532212884, "zh": 0.011904761904761904, "sv": 0.01680672268907563, "no": 0.01610644257703081, "de": 0.029411764705882353} | https://ca.coinmill.com/GHS_SDR.html |
mc4_ca_20230418_2_543526 | Les Feixes - La Cabana
On som Contacta’ns Truca’ns: 938 210 470 Reservar Taula
Equip i Cuina
El Reservat
Selecció Carta d’Hivern
Demana menjar
Carta Cafè Terrassa
Carta Casaments
Propostes culinàries comunions
Esdeveniments en un Jardí acollidor
El restaurant La Cabana posa a disposició dels seus clients Les Feixes, una antiga terrassa de conreu que s’ha convertit en un meravellós jardí. En aquest jardí s’ha aconseguit crear un espai molt acollidor que busca l’equilibri amb l’entorn i que convida els comensals a redescobrir la cuina d’estacionalitat de la mà d’en Jordi Badia.
L'escenari perfecte a l'Aire lliure
Les Feixes es consolida com l’escenari perfecte per gaudir d’una experiència gastronòmica a l’aire lliure, tant si es tracta d’una reunió, un còctel com d’una celebració familiar. L’equip de La Cabana té en compte fins el més mínim detall per tal que cada esdeveniment sigui únic i especial.
938 210 470
[email protected]
C-1411z km 79.5 08600 Berga (Barcelona)
©2017 Restaurant La Cabana. Tots els drets són reservats.
Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si hi continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Premi l'enllaç per a més informació. | 0.743256 | curate | {"ca": 0.8506191950464397, "no": 0.04256965944272446, "sv": 0.008513931888544891, "ms": 0.010061919504643963, "en": 0.032507739938080496, "pt": 0.025541795665634675, "es": 0.03018575851393189} | https://lacabanaberga.cat/les-feixes |
oscar-2301_ca_20230418_1_35564 | Explora el bloc Selecciona el mes juny 2022 febrer 2022 octubre 2021 juny 2021 març 2021 febrer 2021 desembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 gener 2020 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 gener 2018 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://pirates.cat/calendari/ |
mc4_ca_20230418_9_199088 | Carta de l’editor Quim Curbet | Poesilvia
« (H)ablación se escribe con Hache
Presentació Poetari a les Caves El Retiro de Sitges »
Carta de l’editor Quim Curbet
24/05/2012 per silviabel
L’editor Quim Curbet em va fer aquest regal tan generós durant l’acte de presentació del Fila índia enfora al bar ALFA del barri de Gràcia.
CARTA A SÍLVIA BEL (llegida en la presentació del seu llibre)
La poesia sempre és on neix l’emoció. És una veritat que canta i que commou. És la unitat indispensable i gairebé sempre misteriosa d’un discurs, de la música i del sentit eteri de la raó. La poesia és un món procel·lós, sobretot per qui no creu en contes de fades. Les paraules ens sobrevolen com els núvols capricios…os de les primaveres. S’alcen en l’horitzó carregats d’ombra i d’incerteses i deambulen sobre els nostres caps deixant-nos xops de vides i de perplexitats. Avui he vingut aquí per presentar el teu llibre, acte redundant en si mateix, perquè el llibre es presenta sol. El teu llibre carregat xàfecs i de pedregades, de neu delicada i de pluja fina, ha caigut entre nosaltres i ens ha enganxat desprevinguts, sense paraigües ni impermeable. Però ja ens agrada i si avui som aquí és per celebrar-ho. Perquè en el fons no som de secà, som gent de regadiu i l’aigua, sobretot quan brolla de la poesia, és aigua de vida i sempre és benvinguda.
En aquest món turmentós de la poesia, tots som fills de les paraules, les paraules que ens hem dit, les paraules que hem escoltat, les que hem escrit, les que ens han escrit, les que s’han quedat per sempre gravades en la memòria i les que hem oblidat irremissiblement, i, per descomptat, les que hem mamat. Som mamífers poètics, fills de moltes mares i de molts encreuaments, però també som com una mea d’escarabats piloters: amunteguem paraules i les fem rodolar en forma de poemes. Boles d’excrements que els escarabats-poetes, mamífers-bastards, transformen en versos. Però a partir d’avui podem dir que som alguna cosa més. Som també les teves paraules Sílvia, som la teva mirada, el teu somriure, som la teva vida, el teu dolor i les teves il·lusions M’atreveixo a dir que tots els que som avui aquí som la Sílvia Bel, som tu Sílvia, tu i el teus poemes.
Començo per tercera vegada aquesta aquesta carta, que et llegeixo en públic, sobretot per donar-te les gràcies. Gràcies per aquests poemes que ens ofereixes en fila índia i que dansaran durant molt de temps al nostre voltant, danses d’amor i de pluja, pluja de primavera que ens amara i que ens consola i ens fa oblidar per un moment el nostre destí d’insecte-mamífer, de Sísif tràgic. Avui hem vingut aquí per beure de tu, per aplaudir-te i per dir que segueixis i que persisteixis, que visquis i que ploris constantment llàgrimes de poesia, en aquest món nostre que no podria sobreviure sense gent com tu, un món que no mereixeria sobreviure sense una o moltes sílvies, domadores de somnis i de paraules.
Moltes gràcies, moltes gràcies per ser com ets i moltes gràcies pel teu llibre i als àngels de cotó fluix que t’han acompanyat fins aquí.
Arxivat a Editorial, Participació festivals, recitals, etc. | Etiquetat alfa, àngels, carta, clara pyea, editor, fila índia enfora, itziar castro, presentació, quim curbet, sílvia comes, silvia bel, tr3sc | Feu un comentari | 0.851846 | curate | {"ca": 0.9821373575608254, "es": 0.010471204188481676, "it": 0.0073914382506929475} | https://silviabel.wordpress.com/2012/05/24/carta-de-leditor-quim-curbet/ |
oscar-2201_ca_20230904_10_58435 | Tots els nens del veïnat volien que el meu avi fos el seu avi. A l’estiu, al poble, ens banyàvem a la bassa de l’hort. Recordo que tenia el cos tot rodó. El cap rodó, la panxa rodona. Una panxa que li sobresortia per damunt de la cintureta dels pantalons curts de color groc pàl·lid que feia servir de banyador.
Des de l’escala rovellada, jo em mirava l’aigua amb recel. La fauna que hi habitava –tot d’insectes nedadors– no em feia cap gràcia. Llavors el meu avi em deia: “No tinguis por! Ens ensenyen a fer braça”. I ell mateix feia una braçada, com per demostrar-me que nedava igual que els sabaters. Heteroptera gerromorpha. He hagut de buscar-lo, el nom científic d’aquells bitxos que ens ensenyaven a nedar els primers estius de la dècada de 1980.
L’avi tenia les ungles estriades. Deu ser per això que, cada vegada que veig algú amb unes ungles estriades, sigui gran o petit, home o dona, penso en ell.
Fins que no vaig créixer una mica no li vaig preguntar per la guerra. A l’avi no li agradava parlar de la guerra. Cinquanta anys després, la seva mirada reflectia encara l’astorament més absolut. Preferia passar de la República a la postguerra. I no és que la postguerra fos fàcil, però aquella monstruositat havia superat la capacitat de comprensió d’algú del seu caràcter. No he conegut mai ningú tan afable ni de millor disposició.
Avui, quan he travessat la porta de vidre del bloc de pisos on visc, m’ha vingut l’olor de tabac sense cremar i aquell punt just de resclosit que, més que desagradable, em resulta acollidor. L’olor de casa els avis, al barri de la Creu Alta de Sabadell. Una absència, dos-cents quilòmetres i vint anys més tard, més densa que la xafogor de la tarda. Davant de l’ascensor, en silenci, he plorat.
Enviat per Eva Arasa i Altimira a 16:47
1 comentari:
Violant de Cobertor 2 de desembre de 2016, a les 11:22
Com m'agradaria haver-ho pogut verbalitzar aixi com tu (i quan calia!). Em maleeïxo per no haber sabut trobar les paraules justes, la pregunta que calia per fer-lo parlar, al meu. Potser no calia. Les ungles estriades, el punt just de resclosit de la Casa de la Creu Alta... és exactament el mateix. Canvio el tabac per la olor de Floïd aftershave. La mirada d'estorament, encara la tinc clavada... i llegint això em ve el sanglot. | 0.785223 | curate | {"ca": 0.8989764129951046, "pt": 0.019581664441477527, "it": 0.03337783711615487, "es": 0.02848242100578549, "fr": 0.019581664441477527} | https://pellendins.blogspot.com/2013/07/lavi-ramon.html |
mc4_ca_20230418_4_113273 | Equip Vinyes Dabad
Resistencia - Altres
Espanya asfalt
Campionat d'Espanya de Resistencia
Catalunya terra
4 hores off-road de Lleida
Campionat d'Espanya de Resistència
Joan Vinyes Casanovas
EUROCUP Seat León/GT Int
Michelin Endurance Series/Clio/CER
Catalunya asfalt
Espanya - Asfalt
Copa d'Espanya de Resistencia (CER)
Campionat d'Espanya de Ral·lis d'asfalt
Campionat d'Espanya de Ral·lis de terra
24 Hores de Barcelona
Copa de Espanya de Resistència
Campionat de Catalunya - terra
Copa d'Espanya de Resistencia
Campionat de Catalunya - asfalt
Campionat d'Espanya - asfalt
Campionat d´Espanya de Ral·lis d´asfalt
Notícies de
Joan Vinyes: "En el Ral·li Orense no podem fallar."
Joan Vinyes-Jordi Mercader (Suzuki Swift S1600) tornaran a Galícia per seguir defensant la seva posició de privilegi al capdavant de la classificació provisional de la Copa d´Espanya de dues rodes motrius (2RM). En aquesta ocasió la prova a superar serà el 44 Ral·li d´Orense cinquena i última cita de la primera part del Campionat d´Espanya de Ral·lis d´asfalt 2011.
Notícia completa:
El circuit d´Albacete segueix sent un talismà per a Amàlia Vinyes .
Amàlia Vinyes, en aquesta ocasió, compartint el volant del Seat Leon amb Fernando Navarrete, va aconseguir el triomf a la segona de les carreres disputades en el circuit de la Torrecica d´Albacete. Amàlia Vinyes, en aquesta ocasió, compartint el volant del Seat Leon amb Fernando Navarrete, va aconseguir el triomf a la segona de les carreres disputades en el circuit de la Torrecica d´Albacete. Aquesta primera plaça, complementada amb la quarta posició a la primera carrera, permeten a la pilot andorrana seguir al capdavant de la classificació provisional absoluta de la Copa d´Espanya de Resistència 2011. Cal esmentar que Amàlia va haver de canviar de company en aquest meeting, el tercer del CER 2011, degut a que, la prova coincidia amb el Ral·li Rias Baixas i el seu germà Joan havia de participar a la primera cita gallega del Campionat d´Espanya de Ral·lis d´asfalt.
Vinyes-Mercader (Suzuki Swift S1600) freguen el podi absolut en el Rias Baixas 2011.
Joan Vinyes-Jordi Mercader van aconseguir un nou triomf (tres de tres aquesta temporada) al volant del Suzuki Swift S1600 de Suzuki Ibèrica Motor Sport entre els participants de la Copa d´Espanya de dues rodes motrius (2RM) fins a 1600 cc, a més de situar-se a la cinquena plaça de la classificació scratch final. Una any més el 47 Ral·li Rías Baixas - Vodafone es va disputar per les carreteres gallegues de la província de Pontevedra, que van estar plenes d´afeccionats animant als equips participants. El triomf absolut a la primera prova gallega del Campionat d´Espanya de l´especialitat va ser per Xevi Pons-Alex Haro (Ford Festa S2000) que van estar acompanyats en el podi per Miguel Fuster-Ignacio Aviño (Porsche 911 GT3) i Alberto Meira-Alvaro Bañobre (Mitsubishi Lancer Evo X).
Històric de notícies per any
Seleccioni un any 2019 2018 2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010
Seleccioni un mes
Categories 2019
Els nostres sponsors:
Tweets by JoanVinyesDabad
A les 4 hores off-road de Lleida, Caminal - Vinyes - Guillamet, amb bon ritme però ...
Caminal-Vinyes-Guillamet lluitaran per a guanyar en les 4 hores off-road de Lleida
Joan Vinyes - Jaume Font (Porsche Cup GT3) guanyadors dels 500 km de Alcanyís
© 2019 Equip Vinyes Dabad - Tots els drets reservats. | 0.736912 | curate | {"ca": 0.9400060295447694, "en": 0.025022610792885137, "pt": 0.0051251130539644255, "fr": 0.020198974977389206, "es": 0.0051251130539644255, "la": 0.004522158577027435} | https://equipvinyesdabad.com/ca/noticies-historic/2011/6?page=2 |
mc4_ca_20230418_1_611582 | JORNADA. Com controlar de forma efectiva i optimitzar la inversió en start-ups | Parque Científico UMH
Prepara els exàmens Cambridge English en el Centre d'Idiomes UMH
JORNADA. Com controlar de forma efectiva i optimitzar la inversió en start-ups
12/12. Es donaran a conèixer diferents sistemes de seguiment que poden ajudar un inversor a supervisar i controlar la seua injecció econòmica en una empresa.
Conèixer les claus i eines que tot inversor ha de manejar per a controlar la inversió realitzada en projectes empresarials o start-ups i poder optimitzar la rendibilitat d'aquesta injecció econòmica. Aquest és l'objectiu de la jornada organitzada pel Parc Científic de la UMH.
Quan? dimecres 12 de desembre
On? sala 1. Edifici Quòrum III (veure ubicació)
A quina hora? entre les 09.30 i les 11.30 hores
Qui és la ponent? Carmen García, directora de la companyia Impact Hub de Madrid
Com m'inscric? assistència gratuïta i oberta al públic en general, prèvia inscripció en http://bit.ly/12dicseguimientoinversiones
Quins continguts es tractaran?
Es donaran a conèixer diferents sistemes de seguiment que poden ajudar un inversor a supervisar i controlar la seua injecció econòmica en una empresa. Per a això és fonamental comptar amb un bon reporting, és a dir, informes periòdics que mostren les dades operatives i financeres, estratègics i de negoci de la companyia suportada. Aquests informes permeten a l'inversor conèixer la situació real d'una empresa en qualsevol moment del seu desenvolupament. A més, García explicarà algunes eines i mètriques útils perquè l'inversor valore l'evolució d'un negoci, tant si la companyia invertida opera en un àmbit més digital (e-commerce, app, etc.) com si es dedica a un sector més tradicional o industrial.
La informació recaptada dels informes i de les mètriques analitzades ajudarà l'inversor a decidir si desitja mantenir el seu suport financer a l'empresa, retirar-lo, ampliar-lo, etc. En el cas que continue donant suport a la iniciativa, la ponent exposarà diferents mecanismes per a potenciar la seua inversió i rendibilitzar-la al màxim, per exemple, a través de dividends o de la venda parcial d'accions en rondes posteriors durant ampliacions de capital, la importància dels compradors industrials o la possibilitat de la cotització borsària.
Després de finalitzar la jornada, s'organitzaran reunions bilaterals amb la ponent per a comentar casos particulars. Els interessats a mantenir aquesta trobada hauran de sol·licitar-lo prèviament a través del formulari d'inscripció.
Carmen García Márquez compta amb una àmplia experiència en cerca, anàlisi, inversió i seguiment d'oportunitats d'inversió des del club d'inversors privats Faraday Venture Partners. Actualment, és directora d'Impact Hub Madrid, un espai per a l'emprenedoria i la innovació que aposta pel desenvolupament de professionals, organitzacions i empreses.
Per si interessa…
Si estàs interessat a realitzar una inversió però no saps com valorar les oportunitats de negoci abans de decantar-te per una empresa, apunta't a la jornada del dia 11 de desembre al Parc Científic de la UMH www.parquecientificoumh.es/noticias/jornada-como-analizar-y-valorar-oportunidades-de-inversion-en-start-ups.
També pots aprendre a negociar abans de realitzar una inversió i conèixer les clàusules i eines per a protegir a llarg termini el teu suport econòmic a una empresa el 18 de desembre en el PCUMH. Fes una ullada a aquesta sessió en www.parquecientificoumh.es/noticias/jornada-claves-para-negociar-de-forma-segura-la-inversion-en-start-ups | 0.739368 | curate | {"es": 0.030415008527572486, "ca": 0.9511085844229676, "en": 0.0017055144968732233, "tl": 0.0014212620807276862, "nl": 0.0008527572484366117, "pt": 0.005969300739056282, "it": 0.008527572484366117} | http://www.parquecientificoumh.es/ca/noticias/jornada-com-controlar-de-forma-efectiva-i-optimitzar-la-inversio-en-start-ups |
mc4_ca_20230418_15_384564 | comarques+gironines | NacióGirona
VÍDEOS Marta Madrenas diu que el policia instructor ha decidit les detencions sense motius
La batllessa de Girona s'ha presentat davant la comissaria de la policia espanyola a Girona i assegura que això "demostra" que no hi ha un estat de dret i que demanarà responsabilitats
Mor una dona de 84 anys a Palamós després d'esperar-se a urgències durant set hores
L'hospital admet els fets i assegura que estan revisant "el circuit intern" per evitar "que no es tornin a produir situacions com aquesta"
Les vendes a l'exterior durant el mes de setembre han remuntat lleugerament respecte les de l'agost però continuen en prop d'un 1% menys que l'any passat
Detingut un home per provocar diversos incendis en matolls i descampats a Figueres
Alguns dels focs es van localitzar molt a la vora de zones habitades o en llocs on hi havia molts vehicles estacionats
Presó per a sis dels detinguts d'un grup especialitzat a assaltar cases a les comarques gironines
Els investigadors els atribueixen fins a 102 robatoris perpetrats entre els mesos de febrer i juny, majoritàriament a la Garrotxa
La Diputació de Girona destinarà més de 18 M€ als ajuntaments gironins
L'ens supramunicipal augmenta en 4.671.100 euros la dotació de l’any passat a través del Fons de Cooperació Econòmica i Cultural
Segons l'informe realitzat per la Cambra de Propietat Urbana de Girona sobre els preus del 1r trimestre de 2018
Natàlia Sànchez (CUP): «Som el vot útil de la gent d’esquerres»
La cap de llista ha recordat que la formació anticapitalista es juga els darrers escons amb PP i C’s a les comarques gironines i que és “garantia per fer front al bloc del 155”
Augmenten un 11,4% les trucades d'emergència al 112 a les comarques gironines
Un 31% de les trucades del primer semestre de 2017 han estat per motius de seguretat (18.793) | Al Ripollès i a la Selva és on més creixen
Un 48,7% de persones de les comarques gironines arriben al cap de mes amb dificultats
La mitjana d'ingressos nets al territori gironí l'any 2016 se situa en 11.718 euros, per sota de la mitjana catalana, que és de 12.660 euros | Només a les Terres de l'Ebre la població té més sensació de pobresa
Un conductor imputat i 18 denúncies en una campanya de control del transport escolar a Girona
En els 28 controls repartits en diferents escoles de les comarques gironines es van controlar 47 vehicles
Guardiola, ambaixador de les comarques gironines a Alemanya
El tècnic del Bayern divulgarà el territori com a destí turístic | 0.83369 | curate | {"ca": 0.9637972646822205, "es": 0.036202735317779566} | https://www.naciodigital.cat/girona/noticies/etiqueta/comarques+gironines/pagina2 |
macocu_ca_20230731_9_275152 | Vilanova acomiada Salvador Martí Llacuna, un històric de la Junta del Casal de la Gent Gran
Salvador Martí ha format part de la Junta del Casal de la Gent Gran des de fa vàries dècades. Autodidacte i amant de la informàtica i la fotografia era l’ànima d’El Cargol, la publicació anual que l’entitat editava en motiu del Dia del Soci i que recollia totes les activitats realitzades per l’entitat durant l’any.
Trobarem a faltar el seu sentit de l’humor que va mantenir fins fa poques setmanes en forma d’acudits que distribuïa per whatsApp, per salvar les restriccions imposades pel coronavirus.
Des de Comunicació el trobarem a faltar en els actes de la gent gran, sempre amb l’objectiu a la mà, per deixar testimoni de tot el que s’organitzava des del Casal. | 0.818034 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_19229 | Flaccil·la - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Flacil·la)
Flaccil·la o Flaccil·la Èlia, en llatí Flacilla o Flacilla Elia, en grec antic Πλάκιλλα o Φλάκκιλλα) fou la primera dona de Teodosi I el Gran.
31 març 356 (Gregorià)
386 (Gregorià) (29/30 anys)
Teodosi I el Gran (–385 (Gregorià)), mort
Flavius Claudius Antonius (en)
Flavius Afranius Syagrius (en)
Es suposa, a partir d'un text obscur de Temisti, que era filla d'Antoni, cònsol el 382, però no és del tot segur i molts autors la fan originària de la Bètica on hauria tingut una germana que fou la mare de Nebridi (casat amb Salvina filla de Gildó el Moro l'any 388).
Va tenir amb Teodosi almenys tres fills: Arcadi, nascut el 377, Honori, nascut el 384, els dos van ser emperadors, i Pulquèria, nascuda abans del 379 però en data desconeguda. Pulquèria va morir abans que Flaccil·la la mort de la qual se situa el 385 a Scotoamin a Tràcia. Gregori de Nissa va compondre un poema fúnebre per la mort de Pulquèria. Alguns autors diuen que Flaccil·la va tenir un altre fill, Gracià, però és desconegut.
Tots els autors la consideren pietosa i caritativa i l'església ortodoxa la va canonitzar. [1]
↑ Flacilla a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 161
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flaccil·la
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Flaccil·la&oldid=23835084»
Darrera modificació: 20 juny 2020 a les 11:13
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 20 juny 2020 a les 11:13. | 0.731437 | curate | {"ca": 0.8686548223350253, "de": 0.020939086294416244, "fr": 0.01903553299492386, "uu": 0.0019035532994923859, "en": 0.08692893401015228, "ru": 0.0025380710659898475} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Flacil%C2%B7la |
mc4_ca_20230418_16_320621 | Simulacre d’incendi en una embarcació d’esbarjo al port de l’Escala - Ports de la Generalitat
Simulacre d’incendi en una embarcació d’esbarjo al port de l’Escala
Protecció Civil de la Generalitat i Ports de la Generalitat han organitzat l’exercici d’incendi d’una embarcació amb vessament de carburant al port de l’Escala
El simulacre ha servit per valorar l’activació del Pla d’autoprotecció (PAU) del port, amb la participació dels serveis d’emergències
Aquest dijous al matí s’ha realitzat a les instal·lacions del Club Nàutic de l’Escala un simulacre d’incendi d’una embarcació d’esbarjo d’uns 7 metres d’eslora que es trobava amarrada al pantalà i ha patit un vessament de carburant a les aigües interiors del port.
L’exercici ha estat organitzat per Ports de la Generalitat i per la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat, i ha servit per posar a prova el Pla d’autoprotecció (PAU) del port de l’Escala. Durant el simulacre s’ha posat en pràctica el sistema d’avisos del PAU, i s’ha verificat la coordinació entre els mitjans propis i els efectius d’emergència externs.
Un cop detectat l’incendi, els responsables del Club Nàutic han fet la trucada al telèfon d’emergències 112 de Catalunya i s’ha iniciat el protocol de trucades establert al Pla d’autoprotecció al Centre de Coordinació Operativa de la Generalitat (CECAT) de Protecció Civil i els cossos d’emergència.
La marineria del Club Nàutic ha realitzat les maniobres establertes al PAU, s’han ocupat d’aïllar l’embarcació incendiada i de la instal·lació de les barreres anticontaminació a l’aigua.
Els Bombers de la Generalitat han intervingut amb un vehicle de comandament i un d’aigua. La seva intervenció ha consistit en comprovar que el personal del Club Nàutic havia posat en pràctica els procediments d’actuació previs a l’arribada dels Bombers, com són la maniobra per crear un tallafoc al voltant de la barca incendiada. Aquest tallafoc consistia en allunyar les barques que hi havia al voltant de la nau sinistrada per tal d’establir un perímetre de seguretat i així evitar que l’incendi es propagués. Posteriorment, s’han col·locat barreres al voltant de l embarcació afectada per contenir el vessament de combustible.
Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de l’Escala s’han ocupat del control d’accessos i d’establir els perímetres de seguretat que s’han considerat necessaris. Per fer-ho, s’ha desplaçat una unitat de cada cos.
Protecció Civil de la Generalitat (DGPC), a través del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT, ha fet seguiment del simulacre, i personal tècnic de Protecció Civil de la Generalitat a Girona ha estat present a l’exercici. D’altra banda, el Servicio Marítimo Provincial de la Guardia Civil s’ha ocupat del control d’accessos a la bocana i Salvamento Marítimo.
14 de novembre de 2018 Nota de premsa | 0.830137 | curate | {"ca": 0.9385216773276475, "es": 0.048329779673063254, "fr": 0.013148542999289269} | http://ports.gencat.cat/simulacre-dincendi-en-una-embarcacio-desbarjo-al-port-de-lescala/ |
macocu_ca_20230731_9_364775 | Dijous, 14 de Setembre de 2017 17:04
El Consell de Formentera, a través de l'àrea de Turisme, ha presentat avui una nova edició de la campanya "Descobreix Formentera a l'octubre" que aquest any viu una edició especial, ja que s'emmarca dins els actes de celebració del Festival Save Posidonia Project. Com cada any, la campanya consta d'ofertes i valors afegits per atraure turisme a final de temporada quan els visitants poden obtenir importants descomptes en navilieres, lloguers de vehicles i allotjaments. Tota aquesta informació la podreu trobar actualitzada al web www.formentera.es.
La consellera de Turisme ha animat als turistes que vinguin a conèixer la Formentera de fora de temporada alta, "quan el clima encara és agradable, i poden gaudir d'una nodrida agenda d'activitats culturals i esportives i d'un ritme més relaxat". Ferrer ha fet especial incidència en que l’edició d’aquest 2017 està especialment dedicada al medi ambient per celebrar l’any internacional del Turisme Sostenible.
Caps de setmana Gastronòmics L'últim cap de setmana de setembre i primer d'octubre, 29 de setembre, 30 de setembre i 1 d'octubre. I el segon cap de setmana d'octubre del 6 al 8 d'octubre diversos restaurants de l'illa oferiran menús de gastronomia típica a 20 € (beguda no inclosa). Tota la informació i els menús es publicaran pròximament al web www.formentera.es.
SONEGPosidonia Entre el 6 i el 8 d'octubre se celebrarà el Son Estrella Galicia Posidonia, una experiència integral de gastronomia, música, natura i patrimoni, que com tots els esdeveniments d'aquesta campanya es solidaritzaran amb el Save Posidonia Project apadrinant metres quadrats. Podreu trobar tota la informació en el web: https://estrellagalicia.es/son/festivales/posidonia/
Festival Save Posidonia El Festival Save Posidonia es celebrarà entre el 12 i el 15 d'octubre. Durant aquestes jornades es duran a terme activitats culturals, esportives i de medi ambient, dirigides tant a professionals, com al públic en general, que durant quatre dies es reuniran a Formentera amb el tema de la sostenibilitat mediambiental com a rerefons. Podeu trobar més informació al web: www.saveposidoniaproject.org/festival.
També entre el 12 i el 15 d'octubre tindrà lloc el Formentera ZEN. És la tercera edició d'aquest certamen que recull ponències i tallers per fer una trobada dinàmica, espontània, a partir del qüestionament de les convencions i la percepció d'allò que anomenem realitat. Més informació i inscripcions a www.formenterazen.info.
Un any més els Amics de Formentera han organitzat la Volta a Peu de la tardor que tindrà lloc entre el 12 al 15 d'octubre. Una volta a l'illa caminant en grup i per etapes. Podeu consultar el programa i les inscripcions a www.amicsdeformentera.cat.
Esdeveniments esportius Pel que fa als esdeveniments esportius el 7 d'octubre es farà el Triatló Illa de Formentera. www.triatlonformentera.com. El 12 d'octubre se celebrarà la XXII Pujada a la Mola i entre el 27 i el 29 d'octubre la BTT Cicloturista a Formentera i Challenge de la Mola. www.bttformentera.net
Per últim, el 21 d'octubre, també amb motiu de les festes de la Mola tindrà lloc la ja consolidada Oktoberfest, una festa en la qual s'impliquen alemanys residents a Formentera, amb degustació de cervesa i productes alemanys i concerts de música en viu. | 0.829684 | curate | {"fr": 0.01091901728844404, "ca": 0.9517743403093721, "es": 0.030937215650591446, "de": 0.006369426751592358} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_79614 | Altea acollirà la nova edició de SÈRIES NOSTRUM, Festival Internacional de Sèries, del 22 al 30 d’abril | 0.624805 | curate | {"ca": 1.0} | http://seriesnostrum.com/va/agenda-2/ |
mc4_ca_20230418_16_391438 | Trobada de pelegrins i amics de la Mare de Déu de Fàtima | Bisbat de Girona
Trobada de pelegrins i amics de la Mare de Déu de Fàtima
Trobada de pelegrins i amics de la Mare de Déu de Fàtima. Missa a les 13 hores a les germanes carmelites de Banyoles. Després dinar. Per apuntar-se: 972 22 60 07 i 667 41 00 37 (Joaquim) i 972 57 51 86 (Anicet) | 0.613575 | curate | {"ca": 0.772189349112426, "pt": 0.22781065088757396} | http://www.bisbatgirona.cat/ca/agenda/trobada-de-pelegrins-i-amics-de-la-mare-de-de_8175.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_154752 | Bé, donat que la meva reputació al racó està per terra, pesa sobre meu una amenaça de baneig pels fils "ofensius" que he estat obrint darrerament, anem a obrir un fil de ciència a veure si la meva "cotització" al racó puja una mica i em trec l'etiqueta de troll-friki que prenén desprestigiar el racó que sembla que alguns ja m'han posat. Resulta que TV3 (no diré la progre anti-nuclear perquè potser és despectiu dir-ho) acaba de descobrir que a les cases hi ha radioactivitat! Jo els dic enhorabona nois! És d'agraïr que feu reportatges on s'explica perquè hi ha molta gent que cau en les xarxes de la demagògia dels anti-nuclears sense saber de què li estan parlant. Efectivament, a casa hi ha un gas radioactiu que es diu radó, i això és així, és un fenòmen natural i és inevitable. Però tranquils, que no passa res. El cos humà ho tolera i no suposa cap risc per a la salut (en el 99,99% dels casos). Evidentment aquest gas hi ha estat sempre de manera natural, cosa que prova que el tema de les radiacions ionitzants no és una cosa que uns malvats interesos capitalistes hagin volgut impulsar per tal d'enriquir-se posant en perill la població. El que la indústria nuclear va fer va ser aprofitar les radiacions ionitzants i la seva física per tal de produïr energia i millorar el benestar de les persones. Bé, uns deixo el reportatge per si us interessa. Als EUA i en d'altres països fins i tot hi ha autònoms que com un lampista, un fuster, un paleta o qualsevol altre treballador es dediquen a analitzar la radioactivitat que tens a casa i proposar-te millores (canviar-te el tencament de les finestres, millorar la ventilació..." http://www.324.cat/video/4082890
que hi ha radioactivitat a casa?bé, doncs ara surto al carrer.als del psiquiàtric no us deixen sortir gaire oi? | 0.884859 | curate | {"ca": 0.9813874788494078, "pt": 0.018612521150592216} | |
cawac_ca_20200528_0_146527 | 14/10/2009: El català ho té difícil
La voluntat que els diputats catalans puguin parlar la seva llengua als plens del Parlament Europeu topa amb dues grans dificultats. La principal és que fins ara només les llengües oficials dels Estats hi tenen dret. (Això permet que el maltès sigui idioma oficial tot i que només el parlin 400.000 persones.) Amb l’ampliació ja són 23 les llengües oficials a la Unió Europea i hi ha moltes reticències a afegir-n’hi més.
La segona dificultat és el desconeixement que hi ha sobre la realitat del català, que fa que molts diputats difícilment puguin valorar el seu pes específic. Pocs dels 736 europarlamentaris saben que hi ha més de 10 milions de catalanoparlants, que la literatura catalana és de primera línia o que la televisió i la ràdio catalanes estan a un nivell equiparable al de les grans corporacions audiovisuals internacionals.
Si s’hi afegeix la campanya activa que ha fet en contra de la seva utilització un diputat català com el vicepresident del parlament, Aleix Vidal-Quadras, els obstacles augmenten.
Quan el govern espanyol, via el secretari d’Estat per a Europa, Diego López Garrido, va demanar aquest dimecres 13 que al Parlament Europeu es pogués parlar el català, el president de l’eurocambra, el polonès Jerzy Buzek, va respondre que es debatria la petició, però ja va avançar que seria difícil. Recorda probablement que, a l’anterior legislatura, la mateixa sol·licitud va ser rebutjada. A veure si la segona és la bona. Per aconseguir-ho, a part de la sol·licitud caldrà fer molt de "lobby".
Comentaris
Iniciativa Pròpia ha escrit:
La iniciativa tornarà a fracassar perquè l'estat espanyol (PSOE) NO ha iniciat els tràmits perquè el català sigui llengua oficial europea (el gaèlic, per exemple, ho és perquè el l'estat d'Irlanda ho va demanar). El que han fet és una petició, la qual serà rebutjada perquè els reglaments diuen ben clar que al Parlament s'usen les llengües oficials. I això prou que ho saben, els espanyols.
Ens estan prenent el pel com a criatures.
14/10/2009 19:26:53
discernimiento ha escrit:
! ! !Experta del campo de la medicina en barcelona alerta de los riesgos de vacunacion de la gripe A:!!!! Lo que la OMS oculta al mundo. http://vimeo.com/6790193
Iniciativa Pròpia ha escrit:
Afegeix comentari
Sidebar
SOBRE EL BLOG
Pastilles d'informació i anàlisi sobre la política, l'economia i la realitat social de l'Europa dels 500 milions de ciutadans. Inspirat en tres Oh! Europa: un d'admiració per la vàlua de l’invent, un de ràbia pels seus defectes i contradiccions i un de curiositat permanent.
Jaume Masdeu és periodista. Va ser durant 13 anys llargs (1990-2004) corresponsal de TV3 a Brussel·les. Va dirigir els informatius de TV3 del 2004 al 2007. Va deixar aquest càrrec per ocupar la direcció de Canals Informatius de la CCMA, des d'on va dirigir també el 3cat24. El 2009 ha tornat a Brussel·les com a corresponsal de Catalunya Ràdio. | 0.731398 | curate | {"ca": 0.9131187262028384, "es": 0.06888196607822776, "en": 0.014884042921426099, "fr": 0.0006922810661128419, "id": 0.0024229837313949464} | http://blogs.324.cat/oheuropa.php?itemid=25307&catid=968 |
naciodigital_ca_20220331_0_225133 | El candidat vallesà d'En Comú Podem, Joan Mena, anima els electors a votar amb sentit de canvi aquest diumenge. Mena ho ha dit en el moment de la seva votació a l'escola Salesians de Sabadell.
"Avui pot ser un dia històric per a les forces del canvi", ha assegurat Mena que també va ser candidat a les eleccions espanyoles del passat mes de desembre.
"Demanem a la ciutadania que es mobilitzi durant el dia d'avui i omplim les urnes d'il·lusió i de vot del canvi", ha afegit. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/7227/joan-mena-omplim-urnes-illusio |
mc4_ca_20230418_7_289281 | Friends Hotel Lozenets Bulgària - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Lozenetz Village, Lozenets, Lozenets, Bulgària - Veure al mapa
Més informació sobre Friends Hotel
Convenientment situat a Tsarevo, Friends Hotel és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Friends Hotel ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. L'hotel ofereix recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, instal.lacions de barbacoa, restaurant, premsa per garantir el més gran comfort possible als seus clients.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, balcó/terrassa, TV satèl•lit/cable, articles de tocador, plat de dutxa a cada habitació. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com parc infantil, ping pong, jardí que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Friends Hotel és una selecció idònia per a la vostra estada a Tsarevo. | 0.824787 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/friends-hotel/hotel/lozenets-bg.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_128933 | Cap de setmana en què els blocaires catalans hem tingut la cita a Granollers de la primera trobada de la Catosfera. Ahir dissabte, dedico tota la jornada a assistir-hi. Al matí participo en la taula rodona sobre blocs i literatura, moderada per Toni Ibàñez, en la que hi intervenim Laura Borràs (professora de la UOC), Miquel Bonfill (editor de Relats en Català), Jesús Maria Tibau (escriptor), que substitueix Biel Mesquida que no pot assistir-hi per motius de salut tot i que envia un text que es llegit pel moderador, i un servidor.
Laura Borràs fa una brillant intervenció sobre què és literatura i sobre la literatura que es pot fer a Internet. Borràs explica d'on ve el terme bloc (web + blog = weblog = blog). Segons Borràs, els blocs són "punts d'encontre entre entre lectors, escriptors i aficionats a la literatura". També comenta que els webs 2.0 han democratitzat el sistema de lectura de literatura: "una persona escriu una cosa a la xarxa i troba algú amb disponibilitat de llegir-ho", sense que hi intervingui ningú més i afegeix, que hi ha blocs "que neixen a la pantalla i després acaben convertint-se en paper en format llibre". Fa una distinció entre la literatura digital (aquella que ha estat creada per llegir-se a l'ordinador) i literatura digitalitzada (aquella que s'ha creat destinada al format paper però que posteriorment s'ha digitalitzat sigui per sistemes informàtics o perquè algú l'ha teclejat manualment). Acaba amb una demo extraordinària d'una nova fórmula de literatura digital.
Jesús Maria Tibau assenyala en la seva intervenció que els blocs "són una eina imprescindible per fomentar la creativitat" i que moltes vegades gràcies a comentaris en els blocs es recuperen llibres que ja estaven oblidats.
Miquel Bonfill explica que a Relats en Català s'hi han introduït en quatre anys 45.000 textos de 6.000 autors diferents i que no es consideren uns editors sinó uns administradors de literatura. Indica també que partir del web han sortit diverses publicacions en format llibre que "viuen en sintonia amb els relats a Internet".
En la meva intervenció, tracto el tema des de punt de vista d'un editor i assenyalo que els editors hem de tenir present de la blogosfera principalment les qüestions següents: per una banda les iniciatives d'editorials digitals (com per exemple l'anunciada Edicions Blocs de Lletres), que a la xarxa hi ha els escriptors i els lectors del futur, que tenim l'oportunitat d'incorporar com a lectors de literatura, a partir dels nous formats digitals de llibres, les noves generacions que han nascut i creixen amb les noves tecnologies, i que el que es digui a la xarxa a partir dels webs 2.0 tindrà cada vegada més importància en la venda i en la lectura dels productes que editem.
Al final de la taula rodona, Laura Borràs ens dóna una excel·lent definició sobre les noves generacions: "ells són nadius digitals i nosaltres immigrants digitals".
Si us interessa seguir tot el que es va dir en la taula rodona en aquest enllaç ho podeu visualitzar: vídeo "Els blocs i la literatura"
Altres taules rodones
Aprofito la jornada per assistir també a la taula rodona sobre blocs i negocis i a la protagonitzada pels polítics catalans a la que per cert, tot hi haver-ho anunciat, no hi assisteix el representant del PP Daniel Sirera "per qüestions d'agenda". No entenc perquè si Sirera al final no hi pot assistir no delega a alguna altra persona del PP la seva presencia a la trobada i em fa plantejar algunes qüestions: Perquè fa molts dies i setmanes que ho tenia a la seva "agenda" i tot i així no pot assistir a la taula rodona? Perquè ell i el PP no enviant ningú en representació seva menysprea un col·lectiu de blocaires que ha assistit massivament a la trobada? És potser que al PP li fa nosa el CAT de la paraula Catosfera? Els blocaires polítics no aprofiten la sessió per explicar el seu programa de cara a les properes eleccions, cosa que agraïm els assistents, sinó que dediquen el seu temps a explicar la seva experiència com a bloggers. En traiem de la taula rodona per exemple que els diputats catalans han creat proporcionalment més blocs que els de la resta de l'Estat espanyol.
Dinar i reunió del jurat
Aprofitem l'hora del dinar per entre Toni Ibàñez, Jesús Maria Tibau, Sani Girona i jo per perfilar la selecció d'obres que formaran el llibre Blogs & Literatura. En tenim 138 de presentades i n'hem de sel·leccionar 100. Com sempre passa en aquests casos, hi ha eliminacions que tenim clares i altres que necessiten una deliberació. Al final s'arriba a una solució de consens. Decidim, també, que el llibre l'organitzarem amb tres apartats: narrativa, poesia i assaig, i que dins de cadascun d'aquests capítols l'ordre d'aparició dels textos serà alfabèticament en funció del nom del bloc de cadascun dels autors.
Sessió de tarda
Com que la deliberació s'ha allargat, em perdo la primera de les taules rodones de la tarda, la d'associacions i xarxes de blocs, però assisteixo a la de blocs i periodisme, molt interessant per cert. A la llibreta de notes hi apunto tres frases:
Jordi Cabré (El Singular Digital): "els blocs si s'organitzen poden crear una revolució i en aquest sentit el sobiranisme hi té una oportunitat".
Joan Camp (Indirecte!cat): "Mai la informació havia corregut tant com ara". I sobre la manera com se'ns presenten els mitjans periodístics a Internet diu: "no hi ha ni hi haurà un model estàndard, sinó un canvi constant de com tractar la informació a Internet".
La jornada ha estat del tot interessant. Ha servit també per conèixer personalment a blocaires que segueixo. M'interessa especialment el debat sobre si hem d'escriure "bloc" o "blog". Com que no puc assistir a la jornada del diumenge decideixo que me'n descarregaré el vídeo (en aquest enllaç es pot fer) i el visualitzaré des de casa, quan tingui un moment.
Publicat per Jordi Ferré a 19:18
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: El llibre i la lectura, Internet
6 comentaris:
Jesús M. Tibau ha dit...
Ha estat un dia carregat de sensacions i emocions, i no exempt de responsabilitat en el nostre cas, tot que no van haver-hi problemes en el moment de consensuar la decisió del jurat (a més, com que vam dinar peix, els ganivets no estaven gaire esmolats)
;-D
27 de gener de 2008, a les 10:54
Unknown ha dit...
Parles del debat entre el terme bloc i blog... jo sóc dels qui va començar utilitzant "Bloc" (al cap hi tenia una llibreta en espiral i la genuïnitat de la paraula... o això creia) però la lectura d'un article del professor Gabriel Bibiloni va fer-me veure la llum i des de llavors ho he tingut clar: blog, blog i blog.
Perquè? Caldrà cercar l'article de marres...
Una abraçada i gràcies per deixar-me espiar una mica això d'aquesta trobada.
27 de gener de 2008, a les 23:24
Unknown ha dit...
Gràcies pel comentari via e-mail... Realment tens raó. Treballo amb gent jove els trets van per aquí... però una cosa cal tenir clara: El vídeo no va matar la ràdio...
Salutacions
28 de gener de 2008, a les 14:03
O. ha dit...
Gràcies per incloure'm al recull castosfèric.
28 de gener de 2008, a les 20:19
Jordi Gonzalez ha dit...
bon dia.
Em vas fer marxar amb el dubte després del debat de blocs i periodisme i he consultat la font més fiable: la mateixa Pilar Rahola.
Segons la seva pàgina web és licènciada en filologia hispànica i filolofia catalana per la UB.
Es posava l'etiqueta d'escriptora perquè era directora d'una editorial i això si, ha colaborat amb molts diaris i per això és periodista.
Actualment escriu una columna d'opinió.
30 de gener de 2008, a les 8:59
Anònim ha dit...
felicitats per la intervenció, va ser brillant i colpidora!
i felicitats també per engrescar-te amb la publicació del llibre! Esperem que sia un projecte d'aquells que fan Història!
31 de gener de 2008, a les 20:40
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Perfil
Jordi Ferré
Un cossetà que es dedica al món dels llibres
Visualitza el meu perfil complet
Cercar en aquest blog
Subscriu-te a "De tard en tard"
Entrades
Atom
Entrades
Comentaris
Atom
Comentaris
Els blocs de Cossetània i Lectio
Lectio Ediciones
UNA IMAGEN y “MIL” PALABRAS - *Artículo de Francesc Fernández* *Este libro me ha hecho evocar mis lecturas de adolescencia, muy especialmente el primer titulo que creo que era algo ...
Fa 8 anys
La carpeta
La utilitat dels consells comarcals - Fa uns dies el nou president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, posava en qüestió la necessitat de l’existència dels consells comarcals a l’...
Fa 11 anys
Sala de premsa de Cossetània
Cossetània Edicions estrena una nova Sala de premsa - Cossetània Edicions estrena una nova Sala de premsa ( www.cossetania.com/premsa) Aquest serà un mitjà de comunicació a través del qual s'oferirà de manera ...
Fa 12 anys
Guanyador de I Premi de Periodisme Carmel Biarnés
Un post de De tard en tard, ha estat el gunyador de I Premi de Periodisme Carmel Biarnés (2009) en la categoria d'Internet que convoca l'Ajuntament d'Ascó | 0.756928 | curate | {"ca": 0.9523809523809523, "pt": 0.001443001443001443, "fr": 0.00666000666000666, "en": 0.001443001443001443, "co": 0.006438006438006438, "ia": 0.001332001332001332, "tl": 0.000888000888000888, "es": 0.025086025086025088, "oc": 0.003441003441003441, "de": 0.000888000888000888} | https://detardentard.blogspot.com/2008/01/blocs-i-literatura-i-la-trobada-de-la.html?showComment=1201547940000 |
crawling-populars_ca_20200525_41_340954 | Menú
A la zona, hi continuen treballant nou dotacions dels Bombers de la Generalitat
Tarragona.-L'incendi forestal que crema des d'aquest dimecres a la tarda a Tarragona, entre el Francolí i l'N-240, ha quedat estabilitzat, segons els Bombers de la Generalitat. Finalment, la superfície afectada ha estat de 8.000 metres quadrats, tot i que les primeres informacions apuntaven que podrien ser entre 4 i 5 hectàrees. En les tasques d'extinció, s'hi mantenen les set dotacions terrestres dels Bombers i els dos mitjans aeris, un helicòpter de comandament i un altre de bombarder. Tot i les flames, l'N-240 no s'ha hagut de tallar ni s'ha vist afectada. El foc ha començat poc abans de dos quarts de set de la tarda i ha afectat sobretot una zona de pins.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.603519 | curate | {"es": 0.23753501400560223, "ca": 0.7400560224089636, "en": 0.022408963585434174} | : /catalunya/territori/noticia-estabilitzat-lincendi-forestal-tarragona-finalment-cremat-8000-metres-quadrats-20180725202140.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_370557 | Un 80% de les joves barcelonines no saben que l'avortament és lliure i gratuïtPer contrarestar aquesta desinformació, l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una campanya sobre l'avortament que preveu repartir material informatiu en centres d'atenció sanitària i d'atenció a la infància i l'adolescènciaRedacció 03 Mar 2017 - 18.38 La llei estableix que qualsevol dona pot avortar de manera lliure dins de les primeres 14 setmanes de gestacióUn 80% de les joves barcelonines d'entre 14 i 30 anys no saben que l'avortament és lliure, gratuït i està cobert per la sanitat pública, sempre que sigui abans de les 14 primeres setmanes de gestació.Són els resultats d'un sondeig de l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCiB) i el Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat (CJAS). També, segons aquest estudi, la meitat no saben que es tracta d'una decisió pròpia.Malgrat que la llei 2/2010 de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'embaràs estableix que qualsevol dona pot avortar de manera lliure dins de les primeres 14 setmanes de gestació, el 30% de les joves pensen que només poden avortar en casos de violació, malformació del fetus o perill per a l'embarassada.El nou canvi legal introduït el 2015 pel govern central sota el mandat de l'exministre Alberto Ruiz-Gallardón, que obliga les menors d'edat a tenir el consentiment informat dels seus pares o tutors legals, és igualment desconegut: només el 34% de les dones entrevistades en el sondeig sap que aquesta autorització és obligatòria.Segons un altre estudi, l'enquesta feta per l'Ajuntament de Barcelona, entre 2014 i 2015, l'11,6% dels que tenen entre 15 i 34 anys no utilitzen cap mètode anticonceptiu en les seves relacions sexuals i fins al 34,4% han utilitzat en alguna ocasió la pastilla de l'endemà. L'1% utilitza la marxa enrere com a mètode contraceptiu.Campanya "L'avortament: una opció i també un dret"Per combatre aquesta desinformació, l'Ajuntament de Barcelona impulsa una campanya sobre l'avortament -i els drets sexuals i reproductius en general- destinada als més joves i que preveu repartir material informatiu en centres d'atenció sanitària i d'atenció a la infància i l'adolescència.La campanya va adreçada a totes les dones, però sobretot a les menors d'edat. A més dels tríptics que es repartiran, l'Ajuntament posa a disposició d'aquestes joves quatre equipaments on podran demanar suport legal, sanitari i emocional davant d'un eventual embaràs no planificat.La regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, ha explicat, aquest divendres, que "l'objectiu és revertir aquest desconeixement amb una informació clara i concisa" i ha recordat que hi ha la possibilitat de rebre "suport emocional, legal i sanitari" dins del marc legal establert.Ciutat Vella i Nou Barris, més embarassos adolescents que la mitjana de BarcelonaLes estadístiques també demostren una clara desigualtat socioeconòmica: als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris, els embarassos en noies adolescents estan per sobre de la mitjana de Barcelona. Mentre que la taxa d'embarassos de la ciutat és de 19,1 casos per cada 1.000 dones d'entre 15 i 19 anys. En el cas del districte de Ciutat Vella creix fins als 26,3 casos, i a Nou Barris, fins als 29,2.Aquest és també un dels aspectes per millorar, perquè la maternitat precoç dificulta el desenvolupament personal i social de les dones i en limita les possibilitats de formació i d'accés al món laboral.
Occir la llengua, occir el poble català, occir nens... molt propi d´estalinians espanyols.
"Quan et vaig dir que com a metge hi tenies la mà trencada no em referia pas a això"
No sé per què coi han esborrat la imatge, l'acudit era boníssim. | 0.858141 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_582047 | Bristol Quartier Latin Vitoria Brasil - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Av. Rio Branco 1540 Praia do canto, Vitória, Vitoria, Brasil, - Veure al mapa
Més informació sobre Bristol Quartier Latin
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Vitoria, no busqui més enllà de Bristol Quartier Latin. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb les atraccions principals de la ciutat com Aeroport Eurico de Aguiar Salles a prop, els visitants de l'hotel estaran encantats amb la seva localització.
Bristol Quartier Latin ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, mini bar, balcó/terrassa, TV satèl•lit/cable, cuina americana per satisfer els clients més exigents. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de piscina exterior. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Bristol Quartier Latin. | 0.776155 | curate | {"ca": 0.9351535836177475, "es": 0.002559726962457338, "pt": 0.06228668941979522} | https://www.agoda.com/ca-es/bristol-quartier-latin/hotel/vitoria-br.html |
macocu_ca_20230731_9_595496 | Selectivitat 2018: lliurament de les distincions de les PAU als alumnes amb nota d’Excel·lent
Meta | 0.56816 | curate | {"ca": 0.9587628865979382, "it": 0.041237113402061855} | |
crawling-populars_ca_20200525_10_88656 | Ara és la teva oportunitat de provar el servei de fisioteràpia del DiR. Si tens lesions o dolors musculars i no trobes com deixar-los enrere , ara al DiR t’oferim un 10% dte comprant un pack de 10 sessions de fisioteràpia…
30 mayo 2012 – Un estudio que ha llevado a cabo el Consejo Superior de Deportes (CSD) muestra que fomentar la actividad física y unas pautas de estilo de vida saludable entre los trabajadores,, no sólo beneficia su estado de salud
En realitat perdre pes i reduir el nostre percentatge de greix (definir) és més fàcil que augmentar o hipertrofiar la musculatura. Se sol dir que per perdre 5kg de greix són necessàries 20 setmanes i per fer el mateix de
Un nou antídot contra l’excés de calories Si teniu mala consciència pels excessos gastronòmics d’aquest Nadal, els investigadors de l’hospital General de Massachusetts (EUA) us poden oferir una solució. Segons ha publicat La Vanguardia, si practiqueu activitat física, els músculs
El mestre Manju Jois ha visitat recentment el YogaOne per impartir un seminari intensiu d’Ashtanga ioga, conegut també com el ioga de les vuit branques. El fill de Sri K. Pattabhi Jois –l’impulsor d’aquest estil arreu del món– ens va
L’esport és una activitat recomanada, habitualment, gairebé per a tothom. El motiu hauria de ser una indicació per ocupar el temps de lleure i alliberar les tensions que genera la vida diària, especialment en l’àmbit laboral. Però aquesta tendència ha canviat degut a l’extensa
L’estiu és temps de terrasses, platja, sortides nocturnes… una desconnexió necessària de la rutina però que pot tenir conseqüències en la figura. Per tornar a lluir-la sense complexos, a més de menjar sa i d’entrenar-te, comptes amb tècniques estètiques d’última
En les últimes dècades mestres de l’Índia i d’Occident han desenvolupat diferents estils de ioga. El punt de partida és el mateix i bàsicament es treballen les mateixes posicions, però cadascun posa èmfasi en determinats aspectes: l’alineació de la postura,
Per saber el que realment vols i què necessites de debò, primer has d’aprendre a connectar amb el teu interior. Això és el que s’aconsegueix amb la meditació: connectar amb la teva part més autèntica. Però té moltes més virtuts…
Tenim la sort de poder gaudir d’aquesta fruita en totes les estacions. Originària dels països més exòtics, la pinya, amb un sabor i aroma molt especials, conté la majoria de les vitamines que existeixen i, a més, setze minerals i oligoelements diferents, fet
Test de nutrició: la teva alimentació i els teus hàbits són saludables?
Test de musculació: quina rutina de musculació has de seguir segons el teu nivell
Test de nutrició: Segueixes una alimentació saludable?
Test d'estat físic: Vols saber si el teu cos et demana un canvi?
Test de nutrició: Què saps sobre els mites alimentaris? Comprova-ho amb aquest test
FUNDACIÓ DiR | 0.808106 | curate | {"ca": 0.9184397163120568, "es": 0.08156028368794327} | : /blog/category/salut-bellesa/page/9/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_217692 | Vull inaugurar una secció per a posar els acudits més bons dels que disposem o per valorar els que ja estiguin posats, començo jo: - Mamà, mamà, en el colegio dicen que me gusta Ekpoki... - Calla hijo y pasa al salón que ha venido Ekpoki a verte que siempre dices que te gusta mucho. La gràcia recau en que la mare ignora el comentari del seu fill però alhora tracta el mateix tema i, a sobre li porta el crack del nàstic a casa.
Això és a un zoo, on es mor la famella d'una parella de jaguars d'orígen anglès. Els cuidadors comencen a buscar una altre, però es clar, tampoc no hi tantes. Al final, opten per portar-li una famella d'una altre espècie, a veure si al menys la companyia alleugeriex el dolor del jaguar, i li troben una guineueta (una zorra, en castellà) El jaguar, que és molt educat, la reb amb educació: -How are you? (jaguar you?) i la guineu... -NO, I'm zorring...
Aquest als iaios de la Imserso els farà gràcia. Me l'apunto! | 0.813614 | curate | {"ca": 0.936965811965812, "en": 0.050213675213675216, "eu": 0.01282051282051282} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_761192 | usuaris del món! A totes ens dóna molt de morbo l'experiència d'haver-ho fet amb dieferents persones d'arreu del món. Fem una llista cadascú de les diferents nacionalitats amb les que hem compartit llit? Ah, de catalans podeu identificar de quin país ho heu fet: Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Va, sigueu valents! Alcem-nos totes al crit: Visca el sexe internacional!
Un fil que no coneixia, i com no l'he pujat jo, el recupere i comente:Espanyoles: 4 -Lleonessa, Riojana, Burgalessa i AndalussaNafarroa: 2, una de Tafalla i l'altra d'AlloCatalunya: 1Pais Valencià: 3 valencianes, dues de la capital i una "de poble"Rússia: 2, amigues, al mateix temps. Bona experiència personal i sense intervenció de drogues/alcohol o diners. Escócia: 1, temps d'estudiant i tal.Itália: 1, a un avió (tornant de Roma)I ja, la veritat es que la meua vida sexual fa una miqueta de pena xDDD
Vas follar dalt d un avio? I com t ho vas fer? Normalment ho vigilen aixo, apart de q et pots trobar amb una situacio com la de snakes on a plane. | 0.761174 | curate | {"ca": 0.8852941176470588, "es": 0.018627450980392157, "pt": 0.07058823529411765, "ia": 0.025490196078431372} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_177495 | El Jardí Botànic de Sóller ha elaborat aquest estudi, que ha finalitzat el mes de novembre de 2011. Per dur-lo a terme es van recollir llavors de F. balearica, no només a l'àrea d'actuació (Binimel·là) sinó també a les altres dues àrees de distribució d'aquesta espècie. Als dos informes de resultats elaborats en aquest estudi s'exposen les característiques i mètode de cultiu per a aquesta espècie. | 0.769864 | curate | {"ca": 1.0} | http://lifereneix.cime.es/Contingut.aspx?IDIOMA=1&IdPub=8967 |
mc4_ca_20230418_11_210542 | David Moya Malapeira Archivos - Instituto de Derecho Público
Inici » Autors » David Moya Malapeira
Balanç provisional en immigració i asil durant 2017 (II). Desaparició de la immigració de l’agenda política espanyola i notable atonia normativa, per David Moya
David Moya Malapeira 22 January, 2018
En aquest segon blog de balanç de la política i gestió migratòria de l’últim any i mitjà en la Unió Europea i Espanya, centrem el nostre enfocament en l’àmbit nacional. Igual que en anys precedents els anys transcorreguts des de 2011, la política migratòria i d’asil espanyola ha adquirit un perfil cuasi tècnic o de… Llegir més
Balanç provisional en immigració i asil durant 2017 (I). Enfocaments divergents i escassa ambició reformadora en les polítiques de la Unió Europea, per David Moya Malapeira
David Moya Malapeira 9 January, 2018
Si haguéssim de caracteritzar 2017 des del punt de vista de la formulació de polítiques i activitat normativa en matèria d’immigració i asil, les principals idees serien les del privilegi de la gestió sobre la formulació de polítiques públiques d’àmplia perspectiva i, com a conseqüència d’això, una notable atonia normativa, tant a nivell de la… Llegir més
David Moya Malapeira 4 August, 2016
Plantegem-ho directament: les persones que arriben a les fronteres exteriors de la Unió procedents de Síria, per posar l’exemple més proper, han de ser tractades com a refugiades o com a immigrants? La qualificació és rellevant, doncs la primera categoria comporta una major protecció que la segona, no obstant això, la creixent tendència a abordar… Llegir més
La crisi europea dels refugiats: un drama en tres actes. I ara Turquia…, per David Moya
David Moya Malapeira 17 March, 2016
(English version). Encara amb els papers damunt la taula que contenen els acords de la reunió de caps d’Estat de la Unió amb Turquia per abordar la crisi de refugiats, i sonant ja veus enormement crítiques amb el mateix, val la pena recapitular el que ha passat fins ara per poder valorar-lo adequadament, ja que… Llegir més
La gestió de la immigració davant la crisi. Introduir reajustaments al model actual o pensar en un canvi de model migratori?, per David Moya
David Moya Malapeira 17 January, 2012
La immigració ja no és un fenomen nou ni a Espanya ni a Catalunya: portem més de quinze anys d’immigració i més de 5 milions d’estrangers al territori. Prop d’un 50% de la immigració és ja resident de llarga durada (un estatut jurídic molt estable i protegit orientat a l’equiparació en drets als nacionals). Si… Llegir més | 0.782576 | curate | {"es": 0.023818975784041286, "fr": 0.014688368400158794, "ca": 0.8828900357284637, "en": 0.07860262008733625} | http://idpbarcelona.net/ca/c/autors/david-moya-malapeira-autors/ |
wikipedia_ca_20230401_0_347654 | Ignacio Ferreras de Zumarraga
Ignacio Ferreras (1960) és un director de cinema i guionista espanyol, nominat als Premis Gaudí 2012.
Biografia.
La seva carrera internacional inclou el treball com animador a "The Illusionist", de Sylvain Chomet (2010), el segment "1000c SMS Finals", que dirigeix i anima per "Tokyo Onlypic" 2008 (Japó, 2008) o la seva feina de storyboard a "Astérix et les Vikings" (Dinamarca, 2004). Des del 2005 lliga la seva feina professional amb la docència, donant classes i conferències a l'Animation Workshop (Dinamarca), la National Film School of Denmark, i al Volda University College (Noruega). "Arrugues" suposa el seu debut en un llargmetratge.
Filmografia.
Com a director.
- 2002. How to Cope with Death (curt)
- 2008. Tokyo Onlypic
- 2011. "Arrugues"
Com a director artístic.
- 1998. "Rugrats" (sèrie TV) (1 episodi)
- 2006. "Astérix et les Vikings"
Com a guionista.
- 2011. Arrugues
Animació.
- 2000. Joseph: King of Dreams (vídeo)
Documentals.
- 2012. Miradas 2 (sèrie TV documental) episodi 29 de gener de 2012
- 2012. Cinema 3 (TV) episodi 26 de gener de 2012
Premis i nominacions.
El 2002 acaba el seu curt to Cope with Death, com a creador, animador i director, per Channel 4 i guanyador del premi "Jean-Luc Xiberras" al millor primer curtmetratge a Annecy 2003.
Premis.
- 2012. Premi Goya al millor guió adaptat per "Arrugues" (2011)
Nominacions.
- 2012. Premi Gaudí a la millor pel·lícula d'animació per "Arrugues" (2011) | 1 | perfect | {"es": 0.04143258426966292, "ca": 0.7780898876404494, "pt": 0.047050561797752806, "hr": 0.0049157303370786515, "en": 0.06741573033707865, "hu": 0.03441011235955056, "it": 0.0049157303370786515, "fr": 0.021769662921348316} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=347655 |
wikipedia_ca_20230401_0_18708 | Manel Bosch i Bifet
Manel Bosch i Bifet (Lleida, 1967) és un exjugador de bàsquet català de les dècades dels 80 i 90 del segle XX. Va néixer a Lleida el 19 de setembre de 1967. Natural i veí de Torrefarrera, Mesura 1,98 metres i jugava a la posició d'aler. Usual del bàsquet català i espanyol, ha jugat entre altres al Lleida, Espanyol, Granollers i Barça, club amb el qual assolí dues lligues ACB.
Va ser internacional amb la selecció espanyola júnior, sub-23 i 41 vegades amb l'absoluta, amb la qual guanyà la medalla de bronze a l'Eurobàsquet de Roma de 1991. El Lleida Basquetbol li va retirar la seva samarreta, amb el número 12, el 29 de desembre del 2003, com homenatge al que ha estat un dels millors jugadors lleidatans de tots els temps.
Trajectòria esportiva.
- UE Lleida: 1984-1985
- RCD Espanyol: 1985-1989
- Granollers EB: 1989-1991
- CAI Zaragoza: 1991-1992
- Unicaja Màlaga: 1992-1995
- FC Barcelona: 1995-1997
- Caja San Fernando de Sevilla: 1997-1999
- Cantàbria Lobos: 1999-2000
- CE Lleida Basquetbol: 2000-2003
Títols.
- 1 Medalla de Bronze al Campionat d'Europa de Roma'1991
- 1 Medalla de Bronze al Campionat del Món sub-22 d'Andorra-Terol 1989
- 2 Lligues ACB: (1995-96 i 1996-97) | 1 | perfect | {"en": 0.016047297297297296, "ca": 0.8454391891891891, "es": 0.05320945945945946, "fr": 0.021114864864864864, "it": 0.06418918918918919} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=18709 |
mc4_ca_20230418_5_618797 | FP AUTOMOCIO VENDRELL (EL)
Formació professional a VENDRELL (EL) - FP AUTOMOCIÓ a VENDRELL (EL)
FP » FP GRAU SUPERIOR » FP AUTOMOCIÓ a VENDRELL (EL)
FP AUTOMOCIÓ a VENDRELL (EL)
CENTRES DE FORMACIÓ ON POTS ESTUDIAR EL CURS FP AUTOMOCIÓ A LA PROVíNCIA DE TARRAGONA
Usuari a la ciutat: vallmoll
mohammad: HOLA. vull saber si el Centre ofereix la formacio profecional dual en guan o no ? ?
PROVES LLIURES GRAU MITJÀ FP GRAU MITJÀ PROVES LLIURES CALÇAT I MARROQUINERIA FP CARROSSERIA | 0.572798 | curate | {"en": 0.28297872340425534, "ca": 0.7148936170212766, "fr": 0.002127659574468085} | http://formacioprofessional.es/FP-AUTOMOCIO.html/city-VENDRELL-(EL) |
oscar-2301_ca_20230418_2_79352 | Maridatge de 5 cheesecakes de la mà del pastisser i expert en pastissos de formatge, Jon Cake i 5 vins catalans seleccionats pel Sommelier Xavi Viles | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.setmanadelvicatala.cat/events/jon-cake-vins-catalans/ |
mc4_ca_20230418_15_688760 | Olga Xirinacs: ARBRES VIGILANTS
Extreus poesia dels arbres com si fos fruita madura Olga.
Ets de bona fusta.
10 de gener de 2017 a les 11:45
M'agrada coneixer els arbres... i aquí ens els mostres d'una manera perfecta! Gràcies!
10 de gener de 2017 a les 16:52
A mi també m'agraden molt els arbres, no sabria quins triar. Per uns motius o per altres, tots m'agraden.
10 de gener de 2017 a les 19:53
Bons amics els arbres. Els meus favorits, teix i xiprer. Potser per allò que parlen de quietud, de pausa. I perquè són nius fantàstics pels pardals, també.
10 de gener de 2017 a les 20:19
L'arbre és una de les imatges més poderoses que tenim. Ens serveig de metàfora, d'exemple. De l'Àfrica m'enportaria molts. El més extrany, el baobab. Una abraçada.
10 de gener de 2017 a les 22:14
Jo també sóc amiga dels arbres i tu avui ens en regales una bona selecció...Entre el teix i el xiprer, prefereixo aquest últim, perquè és més esvelt i sembla que vulgui arribar a fer pessigolles als núvols... A les magnolieres sembla que els hagin envernissat les fulles i les seves flors, fan tanta olor, llàstima que no en fan gaires... Els tarongers amb la seva flor, la tarongina, petita i abundant que et perfuma si passes per la vora...
Diuen que s'han d'abraçar els arbres, que ens donen bones vibracions!! !
Bona nit , Olga.
10 de gener de 2017 a les 22:25
Que bonic ho fas i descrius cada arbre amb molta tendresa i afecte. No coneixia el nom de teix. Una de les paraules que més m'agraden del castellà és tarongina: "azahar".
10 de gener de 2017 a les 23:23
Els arbres es comuniquen entre ells, són éssers vius, tenen la seva ànima.
Bells escrits on fas homenatge a alguns d'ells.
11 de gener de 2017 a les 12:39
yo no sabría elegir, todos me gustan... también las encinas, apretadas y negras, y los castaños de indias, monumentos vegetales.
Gracias, Olga, por hacernos reparar hoy en ellos...
hmmmm me gustará saber de esos libros que mencionas... Buscaré.
11 de gener de 2017 a les 17:50
Amb quin afecte parles dels teus amics els arbres, Olga; els fas conèixer i estimar una mica més. Què faríem sense ells, sense poder-nos-hi abraçar de tant en tant i sentir, sentir, sentir...
11 de gener de 2017 a les 20:01
Fantàstic, els arbres, uns éssers vius fascinants. Aprofito per desitjar-te un bon 2017!
11 de gener de 2017 a les 23:26
Em desficia, fins a cert punt, veure com a ciutat tants amos de "mascotes" les envien a pixar als arbres, que no tenen vàters a casa. Els arbres, esclar, ho entomen tot.
Si he de triar entre els arbres, per raons que sóc de terra seca, i sense pensar-ho gaire, m'aixoplugo sota un "auliver" o millor sota l'ombra d'un garrofer.
12 de gener de 2017 a les 0:32
A pfp: ¿com es pot visitar el teu blog?
12 de gener de 2017 a les 19:07
Ara se m'acut, Olga, que hi ha arbres d'estiu, o de tardor primerenca, com la figuera, que regalima lentament olors dolces, inconfusibles. Tot just comença l'hivern i ja tinc desig d'estiu, ai! Ei, si reincideixo, és perquè tu em provoques. :-)
13 de gener de 2017 a les 0:27
Els arbres, barrejats amb les teues paraules, són acollidors de bona veritat.
13 de gener de 2017 a les 18:57
Estimada Olga. Fa temps que no vaig veure el teu blog, avui per fi em afico i es un plaer les tevas parules i els arbres del Claustre amb tant anys e historia. "" Quien a buen árbol se arrima,buena sombra y energuia le cobija "".En va agradar molt la gran varietat i la seva saviesa amb la natura. Una força abraçada
15 de gener de 2017 a les 8:42
Aviat hi hauran arbres florits. La primera primavera de l'hivern, l'enamorament que no necessita pas els fruits.
15 de gener de 2017 a les 20:09
!serás bienvenida!
17 de gener de 2017 a les 11:15
El xiprer és el meu arbre de llarga durada predilecte, per bé que també m'agraden les alzines i els teixos. I no hi ha res millor que fer una llarga abraçada a algun d'aquest arbres, per recuperar ànims.
17 de gener de 2017 a les 12:27
A mi els teixos em fan por, els xiprers em fan recordar la darrera vegada que vaig vore a mon pare viu i els tarongers se'm representen el que tu sàviament dius, quan sent la tarongina em ve al cap la meua dona el dia de les nostres noces, un dia molt feliç.
24 de gener de 2017 a les 4:05 | 0.763803 | curate | {"ca": 0.8962104755008448, "fr": 0.016171856142891624, "pt": 0.007482500603427468, "es": 0.0794110547912141, "cs": 0.000724112961622013} | http://olgaxirinacs.blogspot.com/2017/01/arbres-vigilants_10.html |
crawling-populars_ca_20200525_31_15918 | 5 min. 11/03/2012 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
260x366 La ignorància fa la força / ARIANNE FABER La ignorància fa la força / ARIANNE FABER
Els nord-americans sempre hem destacat per donar un gran suport a l'educació. Vam ser capdavanters en la universalització de l'educació primària, i posteriorment el high school movement ens va convertir en el primer país que adoptava l'educació secundària obligatòria. I després de la Segona Guerra Mundial, els ajuts públics, com ara la GI Bill (una llei que ajudava els veterans de guerra a cursar estudis tècnics o universitaris), i l'enorme creixement del nombre d'universitats públiques van ajudar molts nord-americans a obtenir títols universitaris.
Però ara un dels dos partits polítics majoritaris ha fet un gir radical a la dreta en contra de l'educació, o si més no en contra de l'educació a què poden accedir els treballadors nord-americans. Cal destacar que aquesta recent hostilitat contra l'educació la comparteixen les dues ales del Partit Republicà, la dels conservadors socials i la dels conservadors econòmics, representades respectivament per Rick Santorum i Mitt Romney.
I això arriba en un moment en què l'educació ja afronta greus problemes als EUA.
Pel que fa a aquesta hostilitat, Santorum va ser notícia en afirmar que el president Barack Obama vol que augmenti el nombre d'universitaris perquè les universitats són "centres d'adoctrinament" que destrueixen la fe religiosa. Però la resposta de Romney a un alumne de secundària preocupat pel preu dels estudis universitaris és, sens dubte, encara més significativa, perquè el que diu indica el camí d'unes opcions polítiques que perjudicaran encara més el sistema educatiu nord-americà.
Vet aquí el que el candidat va dir a l'estudiant: "Doncs no vagis a la més cara. Vés a una universitat amb un preu una mica més baix on et donin un ensenyament de bona qualitat. I, amb una mica de sort, la trobaràs. I no esperis que el govern et perdoni el deute que hagis d'assumir".
Caram. Vet aquí el que queda de la tradició nord-americana d'ajuts econòmics als estudiants. I els comentaris de Romney encara són més cruels i destructius del que semblen a primera vista si tenim en compte el que li ha passat últimament a l'educació superior nord-americana.
Des de fa un parell de generacions, optar per una opció més econòmica significa, en general, anar a una universitat pública en lloc d'anar a una de privada. Però ara les universitats públiques estan en estat de setge, perquè han d'afrontar unes retallades pressupostàries encara més dures que les de la resta del sector públic. Aquests últims cinc anys, el finançament estatal destinat a l'educació superior ha baixat un 12% (després d'aplicar-hi l'ajust per inflació), malgrat que ha augmentat el nombre d'alumnes. A Califòrnia, el finançament s'ha reduït un 20%.
Això ha tingut com a conseqüència una pujada espectacular de les taxes. Aquesta última dècada la matrícula per cursar carreres de quatre anys ha augmentat més del 70%. Per tant, cal molta sort per trobar aquesta "universitat amb un preu una mica més baix".
Una altra conseqüència és que les institucions universitàries, faltades de diners, han retallat en àmbits en què l'ensenyament és més car, que són precisament els més necessaris per a l'economia. Per exemple, les universitats públiques de diversos estats, com ara Florida i Texas, han suprimit departaments sencers d'enginyeria i informàtica.
El mal que faran aquests canvis -tant a les perspectives econòmiques del nostre país com al somni nord-americà de la igualtat d'oportunitats- hauria de ser evident per a tothom. Així doncs, ¿per què els republicans tenen aquesta dèria de carregar-se l'educació superior?
No és difícil veure què mou l'ala del partit liderada per Santorum. La seva afirmació que anar a la universitat erosiona la fe és falsa. Però té raó quan pensa que el nostre sistema universitari no és un terreny propici per a l'actual ideologia conservadora. I no es tracta només dels professors de disciplines humanístiques: els científics que s'identifiquen com a demòcrates superen els que es defineixen com a republicans.
Suposo que Santorum consideraria que això demostra l'existència d'una conspiració d'esquerres. D'altres adduirien que als científics els resulta difícil donar suport a un partit en què la negació del canvi climàtic ha esdevingut una prova de foc, i en què la negació de la teoria de l'evolució porta camí d'adquirir un estatus similar.
Però ¿i la gent com Romney? ¿Que no els interessa l'èxit econòmic dels Estats Units en el futur, un èxit que està en perill per culpa d'aquesta croada contra l'educació? Potser no els interessa tant com pensàvem.
Al cap i a la fi, aquests últims trenta anys hi ha hagut una distància aclaparadora entre els enormes guanys dels més rics i la lluita quotidiana dels treballadors. Es pot argumentar que per als interessos de l'elit nord-americana és més útil mantenir aquesta distància, i això vol dir que els impostos sobre les grans fortunes han de continuar sent baixos al preu que sigui, fent cas omís de les conseqüències que se'n puguin derivar, com ara unes infraestructures deficients i una mà d'obra poc qualificada.
I si la falta de finançament de l'educació pública priva nombrosos nens de les classes més desfavorides de possibilitats d'ascens social, bé... ¿que us ho heu cregut mai, això de la creació d'igualtat d'oportunitats?
Així doncs, si sentiu a dir que els republicans són el partit dels valors tradicionals, tingueu en compte que en realitat han trencat radicalment amb la tradició nord-americana de donar un gran valor a l'educació. I ho han fet perquè creuen que el que no sabeu no els pot perjudicar.
Més continguts de
12 Comentaris
7 Comentaris
7 Comentaris
7 Comentaris
7 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.75949 | curate | {"eo": 0.002208255478172244, "en": 0.0066247664345167314, "ca": 0.976898250382198, "de": 0.0006794632240529981, "pt": 0.0010191948360794973, "es": 0.010361814166808222, "br": 0.002208255478172244} | : /firmes/paul_krugman/ignorancia-forca_0_661733825.html |
oscar-2201_ca_20230904_7_183308 | VEURE CAMPANYA Necessitem una gran xarxa de solidaritat VEURE CAMPANYA Els infants i joves, la nostra raó de ser VEURE CAMPANYA Apostem per la inserció social i laboral VEURE CAMPANYA L'educació és cosa del cor, deia Don Bosco | 0.781633 | curate | {"ca": 1.0} | https://fundaciomagone.org/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_232181 | Aquest terme es una roca damunt de l'independentisme per a aconseguir la llibertat de Catalunya,dona un imatge com boja dels independentistes com fora de la realitat, i es molt dificil expandiruna idea independentista quan dones una imagen com esborrajada com poca seriosa.Estic convençut que mentre l'independentisme no tregui això de paisos catalans mai serà majoritari.No fotem zones on guanya el PP per majoria absoluta com se podem considerar catalanes?Sigueu seriosos per estima a Catalunya.
Fora blaveros! Ves-te'n a Espanya!
Tots sabem quina és la nostra nació. I alguns, els realistes, sabem quin és el plà a seguir per aconseguir la seva independència.
Completament d'acord amb tu. Si ens posséssim com a únic objectiu fer un sol referèndum a tots els Països Catalans per a que aquests esdevinguéssin, de cop, lliures, socialistes i tropicals, ens creixería la barba fins al terra. | 0.813566 | curate | {"ca": 0.9627118644067797, "es": 0.015819209039548022, "oc": 0.021468926553672316} | |
cawac_ca_20200528_9_51339 | Participa
Tens entre 14 i 35 anys i vols que t'escoltin? Vols participar en un grup de discussió? Si vols aprofundir en els temes que sorgiran en el debat amb l'alcalde del dia 10 de desembre i del facebook , inscriu-te als grups de discussió que es realitzaran a Can Genís el divendres 17 de desembre de 2010, a les 19.00 h.
Vull rebre informació de la presentació pública dels vídeos i el posterior debat amb l’alcalde.
vull formar part d’un grup de discussió posterior.
Tria el tema que t'interessi: (escull només 1 grup atès que els grups es realitzaran simultàniament)
Convivència (voluntariat, immigració, associacionisme, participació)
Emancipació (treball, habitatge, salut)
Temps lliure (cultura, oci, medi ambient, mobilitat, música)
Vull donar la meva opinió:
Els camps marcats amb asterisc(*) són obligatoris.
ENVIA
Les dades sol·licitades són, en cada moment, les imprescindibles en relació amb l'àmbit i les finalitats especificades en cada cas, i seran tractades per l'entitat amb l'estricta confidencialitat, d'acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. L'ús dels formularis esmentats, així com la tramesa de correus electrònics, suposa el consentiment del remitent per al tractament automatitzat de les dades que s'hi inclouen. La persona usuària respondrà, en tot cas, de la veracitat de les dades facilitades, i l'entitat assessora es reservarà el dret a excloure dels serveis registrats tot aquell usuari o usuària que hagi facilitat dades falses, sense perjudici d'aquelles accions legals que puguin ser procedents | 0.823432 | curate | {"pt": 0.005710659898477157, "ca": 0.9911167512690355, "it": 0.0031725888324873096} | http://www.cangenis.cat/index.php?option=com_chronocontact&chronoformname=Miri_sr_alcalde&Itemid=105 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_142082 | històries i curiositats de la casa de Turisme Rural el Reixac, i dels seus propietaris, en Ferran Miquel i la Carme Bo. www.elreixac.com tel 972720373
dilluns, 26 de gener de 2009
Els últims bodegons
Es una sèrie de 17 teles pintades amb acrílics entre les festes de Nadal 2008 i la primera quinzena de gener de 2009.
La majoria son escenes de fruita, hi ha algun ram de flors, la intenció d’aquest intensiu de pintura era assolir el nivell de qualitat de l’any 1996, els dos primers quadres son versions de quadres anteriors per recordar la tècnica, la resta son pintats a partir de composicions fetes per l’ocasió, com podeu comprovar els darrers foren pintats a parelles. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_340337 | De la font en queda la galeria. Molt sovint l’entrada de la galeria està enrunada per la terra que cau dels marges.
La galeria és alta i ben construïda amb material de l’època i s’endinsa a la muntanya uns quants metres.
Està situada a prop del viaducte de Can Ribes.
Coordenades: 41.4314299ºN 2.1121489ºE
L’hem trobada gràcies a les indicacions de Ramon S. i Jesús M.
El 7 de juliol de 2018, la nostra Associació Fes Fonts Fent Fonting i dins de les activitats del programa “Col·laborem amb el Parc” que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, la va rehabilitar posant-hi un tub perquè ragés i alimentés una bassa per afavorir la biodiversitat de la zona. Vegeu el seu condicionament. | 1 | perfect | {"es": 0.044096728307254626, "ca": 0.9559032716927454} | |
macocu_ca_20230731_10_212591 | Manteniments
El manteniment tècnic de la teva plataforma a mans del nostre equip de professionals
Amb el servei tècnic de NeorgData, oblida’t del manteniment de la teva plataforma. El nostre equip s’ocuparà de mantenir-la sempre actualitzada i solucionarà qualsevol incidència tècnica. A més, podràs disposar d’un equip molt variat de perfils professionals per al teu negoci quan ho necessitis.
Què inclou el nostre servei tècnic anual?
Actualitzacions del sistema Mantenim el software al dia instal·lant sempre les últimes actualitzacions del sistema.
Suport tècnic Resol qualsevol dubte sobre el funcionament de la plataforma contactant amb els nostres tècnics de manteniment.
Recuperació del backup Realitzem una còpia de la teva base de dades i fitxers cada 24 hores per poder recuperar el backup més recent en cas necessari.
Servei de hosting Allotgem la teva plataforma digital al nostre servidor per assegurar el control del seu correcte funcionament i la resolució d’incidències amb la màxima agilitat.
Correcció de possibles errors o bugs Resolem ràpidament qualsevol error que es produeixi a la plataforma arran de noves actualitzacions de software o altres factors.
Atenció al client 24/365 Vàries modalitats de contacte amb els nostres tècnics i un equip de guàrdia per atendre urgències 24 hores.
Serveis professionals Amb les nostres bosses d’hores professionals posem a disposició de la teva empresa perfils varis per desenvolupar tasques de disseny, programació, copywriting o creativitat i gestió publicitària, entre d’altres.
Servicio de hosting incluido
Características
Hasta 10 gb de espacio para tu plataforma digital
Alta y renovación de un dominio genérico
Copias de seguridad de la base de datos diarias (15 copias)
Copias de seguridad de los ficheros diarios incrementales (15 copias)
Gestiones y configuraciones incluidas
Soporte técnico incluido
Atenció al client i suport tècnic permanent
Atenció telefònica
Correu electrònic
Formulario de incidencias
Servei d’urgències 24/365 amb el nostre equip de guàrdia.
Accés a múltiples serveis professionals
Amb la contractació del nostre servei tècnic també tindràs accés a perfils professionals diversos dins del nostre equip, que t’ajudaran a implementar el projecte a la teva organització i t’acompanyaran en tot moment. Aquest serveis de valor afegir es poden contractar a qualsevol moment mitjançant la modalitat de bossa d’hores professionals.
Key accounts
Dissenyadors gràfics i digitals
Programadors
Periodistes | 0.758895 | curate | {"ca": 0.8543531326281529, "es": 0.14076484947111473, "en": 0.004882017900732303} | |
wikipedia_ca_20230401_0_622616 | Hécuba, un sueño de pasión
Hécuba, un sueño de pasión és una pel·lícula documental espanyola del 2006 dirigida per Arantxa Aguirre Carballeira i José Luis López Linares, basat en el llibre d'Aguirre "34 actores hablan de su oficio". Fou presentada al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2007.
Sinopsi.
El que hom pot identificar amb la professió d'actor té poc a veure amb el que és realment aquesta professió. Contrastant les veus dels actors veterans amb les imatges dels joves estudiants de teatre com a fil conductor, trenta-sis actors espanyols despullen la seva professió davant la càmera, reflexionen sobre el seu treball i contraposen les seves experiències sense eludir aspectes espinosos, com la vanitat en el fur intern de cadascun, els alts i baixos de la seva carrera, relació amb la crítica, les diferències entre els papers masculins i els femenins, i la decadència al llarg de tota una carrera.
Repartiment.
Javier Bardem, Antonio Banderas, Pilar Bardem, Victoria Abril, Carmen Maura, Fernando Fernán Gómez, José Luis López Vázquez, José Coronado, Emma Suárez, Alberto San Juan, Ariadna Gil, Ana Belén, Pilar López de Ayala, Aurora Bautista, Eduard Fernández, Ramon Fontserè, Marta Fernández Muro, Carlos Hipólito, Emilio Gutiérrez Caba.
Nominacions.
Fou nominada al Goya a la millor pel·lícula documental. | 1 | perfect | {"es": 0.26752072343632255, "ca": 0.7174076865109269, "mt": 0.006028636021100226, "en": 0.00904295403165034} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=622617 |
macocu_ca_20230731_10_32106 | novembre 28, 2010 | MArza |
Ja hi som. 28N i eleccions autonòmiques. Potser no són els comicis nacionals que voldríem però són els que tenim i del recompte d’aquest vespre en surt el President de la Generalitat (per via indirecta) i el to polític del país els propers quatre anys. El tòpic diu que avui toca animar a la participació i, tòpic com és, l’encerta de ple. Cal que el país voti amb força per frenar els caragirats cridaners del fals cosmopolitisme espanyolista.
Les enquestes preveuen una participació baixa i una pujada important del Partido de la Ciudadania (C’s). Dues prediccions íntimament connectades. Una minoria com els Ciudadanos només aconsegueix destacar si la gran majoria silenciosa no alça la veu i es fa sentir. Cal anar a votar, a votar qualsevol cosa, per fer ben evident que l’oposició a la construcció nacional i la normalització lingüística és residual a Catalunya. La desídia d’alguns catalans no pot magnificar l’anticatalanisme autòcton.
La tasca patriòtica del dia és animar al vot. Parlar amb amics i familiars, fer trucades de telèfon, enviar correus electrònics i missatges de mòbil per assegurar que cap vot no es queda a casa. El país pot avançar amb una fràgil hegemonia nacionalista, fins i tot sense una majoria social clara, mentre l’oposició interna a la catalanització i l’autocentrament del país es mantingui en la marginalitat. Els Ciudadanos sobreviuen políticament gràcies a la baixa participació electoral. No s’hi val a posa’ls-hi fàcil. Participeu! Voteu! Animeu al vot!
Deixeu un comentari | 0.790398 | curate | {"it": 0.017716535433070866, "sk": 0.006561679790026247, "ca": 0.9520997375328084, "fr": 0.007217847769028871, "en": 0.003937007874015748, "pt": 0.012467191601049869} | |
macocu_ca_20230731_7_343675 | Tret de sortida de les activitats a la DOQ Priorat 2016
La 7a edició de 'Poboleda Vins' va inaugurar dissabte l'ampli calendari de festes i tastos populars dedicats als vins i a la cultura del vi dels pobles de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat. La programació s'ha recollit, un any més, a la Guia d'Activitats Culturals i Festes Locals de la DOQ Priorat, que ja es pot consultar al web de la DOQ Priorat .
Poboleda Vins. Poboleda, 26 de març matí. Tast professional de vins de Poboleda. Local social de Poboleda.
III Mostra de Formatges catalans i vins Priorat . Gratallops, restaurant Les Figueres, 10 d'abril. Maridatge de formatges catalans amb vins del Priorat.
Nit de les Mines . Bellmunt del Priorat, 23 d'abril. Mostra i degustació dels vins dels cellers de la conca del Siurana (Bellmunt i les Solanes del Molar) amb tapes i música en directe.
Tast de Carinyenes de Porrera . Porrera, 29 d'abril. Mostra i degustació de vins de Porrera.
Tast amb Dones . Gratallops, restaurant Les Figueres, 30 d'abril. Degustació de vins elaborats per dones productores del Priorat.
Tast amb Llops . Gratallops, 30 d'abril, a partir 18:00 h. Mostra i degustació de vins de Gratallops.
Poboleda, Vins i Música . Poboleda, Celler Perinet, 30 d'abril. Degustació de vins elaborats pels cellers de Poboleda, maridats amb una cançó i una delícia cuinada per a cada vi.
Tast de Cal Compte . Torroja del Priorat, 1 de maig. Mostra i degustació de vins de Torroja.
Tast de les Mines . Bellmunt del Priorat, 1 de maig. Mostra i degustació dels primers vins de la Conca del Siurana. Tast vertical de les últimes anyades.
Festa Major de Sant Joan de la Cirereta . Porrera, 6, 7 i 8 de maig.
Festes del Roser i Jocs Florals . Torroja del Priorat, 7 i 8 de maig. 37a edició dels Jocs Florals, certamen literari únic a Catalunya, que es farà a les 18:00 h del dia 7 de maig. El dia 8 de maig hi haurà un mercat artesanal.
Festa Major . La Vilella Baixa, del 13 al 16 de maig.
Revetlla de Sant Joan al celler Buil & Giné, amb sopar i ball. Celler Buil & Giné, Gratallops, 23 de juny.
Festa Major de Sant Jaume . La Vilella Alta, del 22 al 24 de juliol.
Tast dels Vins de la Vila del Lloar i les Solanes del Molar . El Lloar, última setmana de juliol. Mostra i degustació de vins del Lloar i les Solanes del Molar.
Festa Major de Sant Domènec de Guzmán . Poboleda, del 4 al 7 d'agost.
Festa Major d'estiu . El Lloar, del 5 al 7 d'agost.
Festa Major de Sant Llorenç . Gratallops, 10 d'agost.
Nit de Vins de Torroja . Torroja del Priorat, 20 d'agost. Mostra i degustació de vins de Torroja.
Nasset, Nas i Nassot. Porrera, 27 d'agost. Concurs nas d'or.
Jornada de Portes Obertes Cellers de Poboleda . Poboleda, 27 d'agost. Jornada de portes obertes dels cellers de Poboleda i degustació de vins.
Festa del Vi i de la Verema a l'Antiga . Poboleda, 3 de setembre. Mostra i degustació de vins de la DOQ Priorat.
Festa Major de la Mercè . Scala Dei, del 23 al 25 de setembre.
Festa del Vin Blanc . Cartoixa de Scala Dei, dies pròxims a Tots Sants. Mostra de vins i de vin blanc de La Morera de Montsant i Scala Dei.
Tasta Porrera . Porrera, 12 de novembre. Mostra i degustació de vins i cuina local en el marc de la Festa Major de Sant Francesc d'Assís (11-14 novembre).
Tast de Santa Bàrbara . Bellmunt del Priorat, 4 de desembre. Mostra i degustació de vins de Bellmunt i les Solanes del Molar i festivitat religiosa en honor a la patrona dels miners.
Festa Major dels Sants Innocents i “Badejada” . Bellmunt del Priorat, del 28 al 30 de desembre. | 0.685583 | curate | {"ca": 0.8850043340075123, "pt": 0.02947125108350188, "fr": 0.030049118751805836, "es": 0.03524992776654146, "en": 0.009823750361167293, "it": 0.010401618029471251} | |
crawling-populars_ca_20200525_31_8945 | Segueix Firmes
5 min. Vic 13/09/2018 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
651x366 Jaume Manresa i Quimi Portet durant la interpretació de Sunny day en el concert inaugural del Mercat. / PERE MASRAMON / MMVV Jaume Manresa i Quimi Portet durant la interpretació de Sunny day en el concert inaugural del Mercat. / PERE MASRAMON / MMVV
El Mercat de Música Viva de Vic és, per definició, un espai de presentacions i estrenes, si més no en la part professional. El propòsit és justament posar el peix davant de possibles compradors. Però aquest any s’ha regalat una excepció: un concert inaugural en què l’excusa no era l’estrena d’un disc o projecte, sinó un espectacle coral per celebrar el 30è aniversari, explicar la seva història i agrair la seva contribució als diferents actors de l’ecosistema musical. Dit d’una altra manera, un automassatge, una figura retòrica poc habitual en una cultura catalana més acostumada a l’autoflagel·lació i l’autoodi que a la celebració i l’alegria.
El director artístic del Mercat, Marc Lloret, volia que tot plegat reproduís l’arc estètic que ha definit la història de la trobada del sector musical, i així va ser en un concert en què van anar passant per l’escenari del teatre L’Atlàntida els músics Andrea Motis, Alba Carmona, Chicuelo, David Carabén, Miquel Gil, Kepa Junkera, Mercedes Peón, Marinah, Lluís Gavaldà, Kiki Morente, Quimi Portet i Núria Graham, acompanyats per un notable Jaume Manresa, el teclista de confiança de Joan Miquel Oliver des dels temps d’Antònia Font. És a dir, del jazz i el flamenc al pop i el folk.
A banda dels músics, també en va ser protagonista però des de Waterloo i a través d’una pantalla Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili i predecessor de Lloret en la direcció artística del Mercat. També hi eren, però a l’escenari, l’actual consellera de Cultura, Laura Borràs, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra. Puig, emocionat quan el públic de L’Atlàntida el va ovacionar entre crits de “Llibertat”, va trobar la manera d’esquitxar d’humor el seu breu parlament. “Farem un Mercat alternatiu a Waterloo”, va dir recordant que a Bèlgica també hi ha exiliats un músic, Valtonyc, i un tècnic de so, Adrià Carrasco, el membre del CDR d’Esplugues de Llobregat.
L’espectacle inaugural seguia un guió escrit per Oriol de Balanzó i Natza Farré, i ella, a més, n’era la presentadora. Prou àgil atès el nombre de músics implicats, el fil conductor era “avaluar la viabilitat del projecte”, com si es tractés d’una junta d’accionistes conduïda per Farré. Un humor més blanc que fosc i una ironia de pinzellada fina però no furgadora van caracteritzar un guió amb un moment especialment inspirat: l’aparició en pantalla de Quico Pi de la Serra, convertit en youtuber i cantant “Si els fills de puta volessin... despacito ” per il·lustrar com ha canviat la difusió de la música en els últims trenta anys. També va haver-hi una crítica oberta, l’única de tota la nit, quan Farré va recordar que en tres dècades el Mercat ha tingut set directors artístics, tots homes. Aquest 0% de dones és “una dada millorable”, va etzibar Farré.
Els espectacles corals d’aquesta mena no són fàcils per als artistes perquè només interpreten un tema i tot just tenen temps per escalfar l’emoció. Tanmateix, ahir es van fregar cims en diversos moments. Per exemple, quan Alba Carmona (ex de Las Migas) va enlairar La plaça del diamant amb petits gestos flamencs, quan Miquel Gil va cantar L’amor és Déu en barca com un tro i molt ben compenetrat amb el piano, quan Chicuelo va exhibir el magisteri a la guitarra (recompensat amb una gran ovació) i quan el teclat de Jaume Manresa va convertir l’ Agost de Lluís Gavaldà en una peça que podria formar part del repertori d’Antònia Font. L’espectacle, que havia obert la vigatana Núria Graham, el va tancar un osonenc il·lustre, Quimi Portet, que va adoptar el posat d’un crooner decadent per interpretar en un dia plujós Sunny day, l’oda a l’alegria socarrimada dels amants de la platja.
Just abans del concert s’havia anunciat el veredite del premi Puig-Porret, que aquest any ha guardonat L’últim camí de Walter Benjamin, un projecte musical-visual de la cantant berlinesa establerta a Barcelona Juliane Heinemann. “Em va commoure molt la seva història, la travessa pels Pirineus i la mort a Portbou”, explica Heinemann sobre la motivació que l’ha dut a fer l’espectacle sobre els últims dies del filòsof que s’estrenarà l’any que ve al Mercat de Música Viva de Vic.
La desena edició del festival Esperanzah se celebrarà de l’11 al 14 d’octubre al Prat de Llobregat amb un 70% d’artistes femenines en el seu programa. “Volem fer una discriminació positiva que serveixi de denúncia davant una situació en què les dones som minoria i continuem guanyant menys que els nostres companys”, explica Amparo Sánchez, coorganitzadora de l’Esperanzah! es Muher, una jornada totalment femenina dins el festival.
El cartell de l’Esperanzah inclou noms com Arianna Puello, Ana Tijoux, La Mari, Ebri Knight, Balkan Paradise Orchestra, Las Migas, Buhos i Pupil·les, entre d’altres. També hi actuaran Gossos, que estan fent els últims concerts abans d’una aturada indefinida, i Txarango, que s’acomiadaran dels escenaris durant una temporada amb l’espectacle Abaraka.
Contingut relacionat
Més continguts de
16 Comentaris
8 Comentaris
7 Comentaris
7 Comentaris
5 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.817494 | curate | {"ca": 0.9608417200365965, "eo": 0.0023787740164684353, "en": 0.00786825251601098, "de": 0.0007319304666056725, "fr": 0.0040256175663311985, "es": 0.021774931381518755, "br": 0.0023787740164684353} | : /firmes/xavier_cervantes/Mercat-Musica-Viva-Vic-massatge_0_2087791298.html |
macocu_ca_20230731_4_317917 | Actualitat Notícies
Comerciants, empresaris i artesans poden acollir-se a la convocatòria d'ajudes de la Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació en els conceptes de Comerç Innova, Continuïtat Empresarial i Artesania per a l'exercici 2015. El regidor d'Hisenda i Ocupació, Juan Amat, recalcava que "pretenem donar difusió a aquesta convocatòria d'ajuts, que poden sol·licitar fins al 3 de març, i que moltes vegades passen desapercebudes per als possibles beneficiaris, per pur desconeixement".En el cas de l'epígraf Comerç Innova, les ajudes van destinades a finançar les inversions a realitzar en l'establiment comercial actual o nous en cas d'ampliació d'empresa. Les inversions podran realitzar-se i, si és el cas, obrir al públic l'establiment fins al 30 de setembre de 2015, i hauran d'emmarcar en accions d'innovació comercial -realització d'auditories o estudis de diagnòstic de punt de venda, auditories d'innovació, etc. -. La inversió mínima no podrà ser superior a 1.000 euros i la subvenció màxima a concedir per establiment serà de 5000 euros. També es podran acollir inversions destinades a la modernització de l'establiment o adquisició d'equipament en apartats diversos, com informàtica, accessibilitat, sistemes de seguretat o estalvi energètic, entre d'altres. La subvenció màxima, en aquest cas, serà de 20.000 euros.Les ajudes destinades a la Continuïtat empresarial s'encaminen a finançar les despeses corrents derivades del manteniment d'un establiment comercial amb un nou titular o de la implantació d'una activitat comercial. Els sol·licitants podran acollir-se per cobrir despeses derivades d'estudis de viabilitat comercial, de gestoria, notaria, traspàs o fins i tot import del lloguer del local des de l'1 de febrer fins al 30 de setembre de 2015. El límit de la subvenció a concedir per sol·licitant serà de 10.000 euros i les despeses de lloguer no poden superar els 5.000 euros.Finalment, en l'apartat d'Artesania, les ajudes van destinades a finançar les despeses derivades del manteniment d'un establiment comercial amb un nou titular o implantació d'una activitat comercial. L'establiment haurà de obrir-se al públic entre l'1 de febrer i el 30 setembre 2015.El regidor Juan Amat insistia que "tots els interessats en sol·licitar aquestes ajudes poden demanar informació a l'oficina AFIC de l'Ajuntament, on els guiaran en els tràmits a seguir per aprofitar-se de les quanties econòmiques que contemplen, que poden suposar un suport important per a la seva activitat professional ".
Informació | 0.871017 | curate | {"ca": 0.9992097984986171, "ja": 0.0007902015013828526} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_23288 | Fiona Vives participarà dissabte 20 de març, a les 19.00, en el cicle «La cuina del món a Riudoms», organitzat per la Secció de Gastronomia del CERAP. Aquesta activitat proposa conèixer plats de la gastronomia mundial que explicaran riudomencs que viuen fora vila. Podreu seguir els actes en directe a l’Instagram de la Secció de Gastronomia. Posteriorment, trobareu les sessions enregistrades al canal Youtube del CERAP.
Fiona Vives viu a Amsterdam i elaborarà appleflapen, un postre de poma i pasta de full molt tradicional de la gastronomia holandesa.
https://cerap.cat/wp-content/uploads/2021/03/WhatsApp-Video-2021-03-14-at-15.29.08.mp4
Facebook
Twitter
Instagram
CENTRE D'ESTUDIS RIUDOMENCS ARNAU DE PALOMAR - Av. Pau casals, 84 - 43330 RIUDOMS NOTA LEGAL INFORMACIÓ ADDICIONAL RPGDUE
error: Contingut Protegit ! !
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a "Acceptar", accepteu l'ús de TOTES les cookies. Consulteu la Nota Legal per a saber quines cookies són les que s'utilitzen. Tanmateix, podeu visitar la Configuració de cookies per proporcionar-ne un control controlat.Configuració de CookiesAcceptar
Política de privacitat de cookies
Tancar
Resum de Privacitat de Cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web.
D’aquestes cookies, les classificades com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web.
També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment.
Consulteu la Nota Legal per a saber quines cookies són les que s'utilitzen.
També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies, però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Necessari
Necessari
Sempre habilitat
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Publicitat
advertisement
Les cookies publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes cookies fan el seguiment dels visitants a través dels llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Rendiment
performance
Les cookies de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari per als visitants.
Analítica
analytics
Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre les mètriques sobre el nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc. | 0.713624 | curate | {"ca": 0.9239276139410187, "en": 0.0539544235924933, "es": 0.01675603217158177, "fr": 0.0023458445040214475, "pt": 0.0030160857908847183} | https://cerap.cat/la-cuina-del-mon-a-riudoms-fiona-vives/ |
mc4_ca_20230418_9_257234 | xai de joguina
Referència: jij47910
Compra'l abans de 21 h i 15 minuts
Mides producte: 5,30 x 2,30 x 4,70 cm
Descripció de Xai
La cria d’ovella, el nostre petit xai és el complment d’aquest animal a pteita escala, permet complementar el joc simbòlic de representació amb animals de granja de joguina, aquesta rèplica resulta espectacular perquè els detalls estan summament cuidats. És de bones dimensions i excel·lent qualitat.
En la nostra selecció també trobareu a l’ovella. | 0.692976 | curate | {"es": 0.029850746268656716, "ca": 0.8187633262260128, "st": 0.07249466950959488, "fr": 0.07889125799573561} | https://www.jugarijugar.com/ca/animals-de-joguina/2019-xai.html |
mc4_ca_20230418_4_452486 | Tot començava amb el gran retorn de la merengada, que va ser un gran ėxit després de 15 edicions sense celebrar-se. Després tothom es va preparar per lluir el màxim possible a la catifa vermella de la Gala del Carnestoltes. Gala que s'ha convertit en l'acte estelar de dijous. Una Sala d'Actes plena de gom a gom va veure com es presentava oficialment el Carnestoltes i la seva comitiva i es donaven el premis de Sa Majestat als polítics que "millor" feina havien fet. La nit va acabar amb un gran sopar de germanor entre les colles.
Divendres Cunit ja estava endinsat a la seva festa gran. La comitiva de Carmestoltes va visitar escoles i llar per a què a la tarda tothom anés al Pavelló els Joncs a la Gran Batalla de Confeti infantil, esdeveniment dels Reís Confeti. Va comptar amb una assistència espectacular, on pares, mares i fills van gaudir per igual. I a la nit un gran Ball de disfresses amb tot el terra ple de confeti! Un divendres per recordar.
I va arribar dissabte on tots patien per la meteorologia, però no hi havia motius per patir. Va ser un matí excepcional on les carrosses lluïen a les places del casc antic, amb un ambient únic de carrers guarnits i molta gent passejant i fent fotos. I a la tarda començava la que per qualitat sería una de les Gran Rues millors dels últims anys i això gràcies a totes les colles que venen a Cunit a lluir-se com mai. El públic omplia Cunit més del que tothom podía imaginar, ingredient que fa que sigui un carnaval únic. A la nit, Ball de Carmaval on es va fer l'emocionant entrega de premis. Els titulars se'ls emporten les colles premiades, però són moltes les colles que treballen dia i nit per a què siguin brutals! Gràcies a totes elles!
Comparsa visitant: Comparsa Local: Carrrossa Visitant: Carrossa Local
1r Les Guerreres 1r Las Curritas 1r La Ràpita 1r Lunàtics
2n Squash 21 2n Trafico Lento - Pasion F. 2n Greska Team 2n Mascarotas
3r Aulatres 3r Dancing Sitges&Cunit 3r Somnis de disbauixa 3r Catxarros
Diumenge arribava la festa infantil per la tarda, que omplia de nou el Pavelló. Fet que comença a no ser noticia als esdeveniments de Carnaval. I a la nit per la suspensió del Ball del Caos tots els grups van omplir establiments de restauració de Cunit, ja que no quedava altre remei.
I arriba un dimecres que tothom el recordarà com el primer dimecres de cendra que treu a mig Cunit al carrer. Una sardinada que amb la nova ubicació es van repartir unes 600 sardines i a la plaça de la unió no hi entrava ningú més.
Molt agraïts a les colles que han fet que aquest any siginifiqui un abans i un després pel nostre carnaval. Properament anunciarem novetats i grans noticies de cara a l'any vinent, estigueu atents! | 0.810634 | curate | {"ca": 0.9379699248120301, "it": 0.009774436090225564, "en": 0.02593984962406015, "es": 0.02631578947368421} | http://cunitcarnaval.com/192-50-000-persones-han-omplert-cunit.html |
mc4_ca_20230418_7_123673 | El weblog de Jordi Perales: Canvi de feina
Publicado por Jordi Perales en 6:32 p. m.
He passat pel teu blog de casualitat buscant material. Sóc de les que s'intenta preparar les opos d'aquest juny. He entrat aquest any amb la sisena hora a treballar. Felicitats per la feina que feu ! Per què sempre ens deixem els temes que fan referència a les TIC aparcats . A mi em fan por, desconegut = por ?
Molta sort en el teu nou destí. | 0.681737 | curate | {"ca": 0.819047619047619, "es": 0.09761904761904762, "pt": 0.08333333333333333} | http://www.jordiperales.com/2007/05/canvi-de-feina.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_88540 | Fa poc que he descobert aquest tipus de música. Es tracta de sons normalment sintètics, en què dues ones amb freqüència lleugerament diferent a cada orella es combinen per generar una tercera ona al cervell. A més, sobretot en el solfeggio, s'utilitzen certes freqüències amb finalitats ben definides, com reduïr l'ansietat, desconnectar-se de les obsessions i altres beneficis. També n'hi ha que emulen els efectes de drogues com la marihuana, la cocaina o l'LSD. L'altre dia me'n vaig baixar una de hemi sync i me la vaig posar a escoltar amb els cascos al llit, i vaig al·lucinar. Des dels temps immemorials en que era consumidor habitual de drogues que no tenia unes sensacions similars. Em vaig sentir com si surés per sobre del llit i comencés a girar lentament, gairebé em vaig acollonir perquè la cosa anava in crescendo i tenia por "d'anar-me'n" Si voleu provar-ho, aquí en teniu dos exemples. S'han d'escoltar amb auriculars Binaural beats Solfeggio
Bon fil no entenc com només va tenir 4 respostes.. Estic escoltant el primer video que has posat Shin, es molt extrany Sembla que estigui viatjant per l'univers o alguna cosa així I el començament m'ha fet recordar a l'instrumental "on the run" dels grans Pink Floyd
És droga bona, gratuïta i sense efectes secundaris Guaita aquesta, és una mica hardcore, però col·loca que t'hi cagues:
Doncs jo ara he hagut de parar perquè em fotia ja mal el cap eh Deu ser la calor..Ara m'ho miro Ara he recordat una frase de Pink Floyd molt bona nosé si d'en Gilmour o del Waters que deia: "Per escoltar i gaudir de la nostra musica no cal que et droguis, pero si ho fas pot ajudar a entendre-la millor" | 0.909234 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_457572 | Un any més, torna el curs d'Educació en Drets Humans, Pràctica Local construint Ciutadania per a la Justícia Global de forma presencial.…
Curs d’Educació en Drets Humans – Ciutadania per a la Justícia Global
20/10/2022 per Xavier Baró • Deixa un comentari
Un any més, torna el curs d'Educació en Drets Humans, Pràctica Local construint Ciutadania per a la Justícia Global de forma presencial.
Si ets professional de l'educació reglada, educadora social, de lleure, mediadora comunitaria i personal laboral o voluntària de les entitats que treballen amb infants i joves, professionals de joventut,...…
Crida oberta: Cap a l’Europa Inclusiva
17/03/2022 per Xavier Baró • Deixa un comentari
Cap a l'Europa Inclusiva té com a objectiu donar suport a grups mixtos de persones joves locals i migrants en l'exercici dels seus drets i responsabilitats a la societat, sensibilitzar sobre els valors comuns europeus i els drets fonamentals i millorar el seu sentiment de pertinença a la comunitat, tant a nivell local com a europeu.…
Diàleg Públic a Brussel·les
14/02/2022 per Xavier Baró • Deixa un comentari
En el marc del projecte "Towards Inclusive and Sustainable Europe" AHEAD participarà del 13 al 16 de Març al cinquè debat públic organitzat pels nostres socis de Brussel·les Kham vzw.…
Construint Ciutadania Global des de Barcelona
21/01/2022 per admin • Deixa un comentari
Com a resultat del projecte d'Educació en Drets Humans: Pràctica Local construint Ciutadania per a la Justícia Global, els grups de treball han desenvolupat una serie de propostes d'impacte a nivell local.…
Navegació dels Articles
← Entrades antigues
Ahead Associació treballa per a integrar la educació en drets humans a tots els nivells. Això és el que fem. | 0.805994 | curate | {"ca": 0.9626822157434403, "es": 0.037317784256559766} | https://aheadedu.org/category/uncategorized_es/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_280737 | Bé, crec que el millor és saber perdre, i no fer el ridícul fins el final. A mitja Espanya (i a bona part de Catalunya) la gent està feliç celebrant les victòries de les candidatures de la Franquicia Podemos. Ha arribat "er cambio", aquell que des de l'independentisme s'assegurava que mai no arribaria perquè la societat espanyola continuaria votant PPSOE ad eternum.I aquesta teoria, la de "España no canviarà mai, España=PP" ha estat durant aquests tres anys un dels pilars fonamentals de l'anomenat "Procés" (ridícula denominació que hem dut al límit de l'autoparòdia a força de sobreexplotar-la). Molta gent (sobretot immigrants espanyols) havien comprat aquesta teoria, en veure en la independència la única sortida a la insuportable situació político-econòmica. Però amb la tornada de la il·lusió política a tot l'Estat, amb aquests aires de renovació que han conquerit les principals ciutats espanyoles, la teoria del "no canviaran mai" s'enfonsa. I amb ella, la majoria social independentista a Catalunya.L'independentisme, que fins no fa gaire era sumament il·lusionant, ara té una imatge força patética. La gent es cansa ràpid de les coses, i aixó del prusssés ja ha durat massa. És una joguina vella, trencada. La Franquícia Podemos és el nou BuzzLightYear de la societat.Ens han guanyat la partida. Ara nosaltres podem seguir flipant-nos amb el suposat caràcter plebiscitari del 27S, fer-nos palles pensant en qui ens reconeixerà abans, Finlàndia o Irlanda... Mentrestant, bona part dels catalans ja tornen a donar l'esquena a l'independentisme.Avui penso aixó. Demà potser penso una altra cosa.
Avui les estelades estàven a Badalona. A Barcelona, ni una!! !
Ben tornada | 0.836845 | curate | {"ca": 0.9802276812462553, "es": 0.012582384661473937, "fr": 0.0005991611743559018, "en": 0.006590772917914919} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_675401 | Tant (o més legítim) és pensar això que lluitar per uns incerts 70.000 vots de QWERTY. Són visions que no es poden trobar i que ens duran a l'autogol, segurament:La senyora Pepita Florolos va anar a la manifestació contra la sentència de l’Estatut amb una bandera catalana. Al primer 11 de Setembre de la nova era, el del Passeig de Gràcia, aquell en què no-sé-quants milers de persones no es van moure de lloc durant dues hores, hi va anar duent a la brusa un petit pin amb l’estelada. A la Via Catalana ja va dur una bandera estelada de tela. I no precisament petita. El marxandatge “estelàdic” va continuar augmentant a la V. Allà duia el pin, la bandera no precisament petita, una cinta indepe al cap i una polsera estelada que li havia fet la seva neta. I a allò del punter de la Meridiana de BCN, que la Pepita encara no ha acabat d’entendre de què anava, duia tot això i, a més, unes vambes amb l’estelada que li va regalar la seva amiga Rosita, la que sempre va a les manis amb el seu gos Toi abillat amb una samarreteta amb les quatre barres i l’estrella. “I hi va tant content…”, diu la Rosita. Referint-se al Toi.Ideològicament, la Pepita ha anat evolucionant paral·lelament al canvi que ha patit la seva vestimenta de lluïment manifestacional. Primerament professava un catalanisme pujolià (ai, quin disgust va tenir la Pepita quan l’expresident va confessar la deixa, quin disgust va tenir quan va anar sabent que la deixa potser era alguna coseta més que una deixa i, ai, quina descomunal emprenyada ha anat agafant la Pepita a mesura que ha anat sabent tot el que ha anat venint després). Després va evolucionar cap a un catalanisme més pujadet de to i va arribar a un nacionalisme amb un toc de radicalitat emprenyada. Fins que un dia es va veure a si mateixa defensant l’independentisme. Va ser en un hotel de Santa Cruz de Tenerife durant una estada amb l’Imserso. Li va tocar sopar en una taula amb un matrimoni d’Astorga. Va sortir el tema Catalunya i la cosa es va anar complicant. Fins que, en un moment donat, de dins de l’ànima de la Pepita va sortir un “mire, buen hombre -adreçant-se al senyor Casto, el d’Astorga- aquí la única solución es la independencia. Y ahora haga el favor de dejar de ir al bufet, que es imposible que usted se coma todo esto que se pone en el plato. Golafre!”. I aquell dia, la senyora Pepita es va treure com un pes de sobre. Va com alliberar-se. Va ser com quan, superant la pèrdua del seu estimat Joan (que al cel sia), va passar aquell cap de setmana gloriós en aquell hotel d’Olot amb l’Enric, un senyor que va conèixer en un acte de l’ANC.Però ara la Pepita està desorientada. Pregunta a tothom que pot: “es posaran d’acord, oi? I en Mas serà el president, oi? És que ell és qui lidera el Procés i sense ell això pot trontollar. No, i aquests nois de la CUP ja m’agraden, ja. Un fill de l’Enric n’és i és molt bon xicot. I net. Però jo, què voleu que us digui?, no em veig fent-me un serrell com el de la xicota aquella tan morena. Que se la veu bona noia també, però neena, quin serreeell! Per què no es pentina normal? I jo, a la meva edat, fer-me antisistema encara, però anticapitalista no m’hi veig. I unes altres eleccions… per Déu, prou ja d’eleccions, tu!!! Mira, no se ni si aniré a votar a les espanyoles, que ja estic una miqueta farta. I la Rosita pensa el mateix, tot i que va votar les CUP perquè l’agraden molts les armilles que porta aquest, en Baños. Però diu que si no donen suport al Mas, no els votarà més”.Total, que ha estat la suma del vot de milers de Pepites, representants de la classe mitjana que suporta i mou les societats, la que ha permès tenir una majoria independentista al Parlament. Són les Pepites (i els Enrics) que han evolucionat fins l’independentisme, però que ja han arribat al límit de la dilatació ideològica i que si ho han fet ha estat per la confiança que els oferia en Mas. Agradarà o no, però és així. El gran dubte ara mateix és saber que passarà amb les Pepites (i els Enrics) si Mas no aconsegueix ser investit i com es comportaran en unes possibles eleccions al març.A les Pepites (i als Enrics) ja no se’ls pot demanar gaire més. I comencen a estar farts. I si es desenganxen del Procés, adéu Procés. Per molt que altres conservin 10 diputats amb els que no es fa cap majoria.http://www.elnacional.cat/ca/i-que-passaria-si-artur-mas-no-fos-el-president/
És una bona aportació. Estàs incidint en un fet clau: el món convergent, en el seu sentit més sociològic, és sens dubte la baula més feble del procés, el que presenta més dubtes i vacil·lacions (parlo dels votants anònims de la històrica CiU), el que és més propens a la deserció (i no només parlo dels més de 100.000 vots d'Unió el 27s). I això caldria tenir-ho ben present, per molta ràbia que facin els xantatges de Mas i el seu entorn (que no només ha patit la CUP), hi ha vegades que cal cedir a aquest xantatge per salvar un objectiu superior. Per això em costa molt d'entendre l'obstinació gairebé integrista de la cup ara davant el tema, l'obcecació a no cedir en aquest punt, que sincerament no crec que sigui determinant.De tota manera, continuo creient que al final trobaran la solució, oblideu-vos del soroll mediàtic, que només crea problemes. Paciència. Potser algun intent de cop d'estat de l'unionisme o el resutat del 20d deslloriga això
Aquí només es fa servir la paraula xantatge quan és Mas qui posa condicions. Els altres, és clar, mai no fan xantatge. Només política. Anem bé, amb aquesta objectivitat...D'altra banda, no oblidis que aquí hi ha hagut ENGANY i falsia. Es va dir que l'important era el què i el com, no el QUI. Per acabar vetant-ho tot just al final. Qui negocia espera flexibilitat de l'altre, o no? I no em surtis que la CUP va prometre en campanya... El 100% no es pot complir si no es té majoria absoluta, i de vegades ni així. La política i la vida real són així.Tu creus que hi haurà una solució. No et dic que a última hora no (tot i que no hi confio). Només et dic (i és una evidència), que avui, per a milers de persones (potser per a centenars de milers) avui s'ha trencat el fil de plata de la paciència, i que això és molt difícil de recompondre. No crec que això costi d'entendre.
Jo és el primer cop que he parlat de xantatge, i ho faig només quan se'n fa, no sempre que en Mas posa condicions. Va pressionar de manera indigna i amb fets consumats ERC, enlloc de tractar primer el tema amb ells discretament abans de fer proclames públiques per sorpresa.I ja t'he dit que em sembla absurda aquesta obstinació a no cedir dels cupaires, entenc la dificultat que tenen per a acceptar una solució assumible per l'altra part, però també crec que haurien de superar la dificultat.I el que és més important én no fer el joc als mitjans de comunicació enemics que estan provant de fer tots els possibles per a generar enuig en les bases indepes. No feu servir arguments unionistes sisplau. Proveu de ser objectius, sempre
Sóc tan objectiu i tan imbècil que vaig aconseguir vots per a la CUP de gent que volia votar CSQP. A veure quants cupaires trobes que demanessin, si s'esqueia, el vot per a JXSí (ja no et dic CDC).
Jo no he dit que en l`àmbit de l'EI no hi hagi bastant sectarisme, el que he dit és que a CDC també n'hi ha. I jo també vaig cupitzar votants potencials de Csqep, i no me n'arrepenteixo, millor un escó més per la CUP que per Csqep. Sempre vaiig dir que JxSI no requeria la majoria absoluta, només sumar més escons que la resta excepte la CUP.Però del que estic parlant és de que estàs comprant el relat de can Cuní, LV i EP, que estan provant de generar frustració i enuig cap a la CUP per tal de forçar una ruptura que seria fatal. Jo estic personalment emprenyat, però m'abstindré de contribuir a l'agitació fomentada per qui tots sabem mentre les negociacions continuin.
No compro cap relat. Penso per mi mateix. I n'estic cansat. Això és tot. Jo també crec que en Mas ha estat burro de desvirtuar avui de la manera que ho ha fet la presidència de la Generalitat. N'hi ha per a tothom.
Això no és devirtuar la presidència en absolut. Jo vull un president de república que tingui una funció similar a la dels presidents de la república a Alemanya, Itàlia o Irlanda. De fet, aquest tipus de presidència eleva el càrrec de cap d'estat per sobre de la lluita partidista, i reserva les funcions executives a un primer ministre o un canceller.A més, la meva intervenció original tractava de donar un argument important als cupaires per a cedir en aquest tema, des d'una posició imparcial: CDC és la baula feble del procés, si fa defecció la seva base social, se'n va tot en orris.Si vols n'afegeixo un altre aprofitant l'enquesta tendenciosa (amb preguntes que induien respostes) de 8tv ideada per a enfortir el no de la CUP: si el 73% dels votants de la CUP són contraris a la investidura de Mas i 'només' el 25% en són favorables, és ben fàcil reflectir aquesta proporció al parlament: 2 diptats cupaires poden votar-hi a favor i els altres 8 s'abstenen.
No el volen de president honorífic (que és el que gairebé ha proposat avui), i sí de conseller en cap manegant-ho tot? Au va... No em facis renegar, que el que dius no s'aguanta per enlloc.
Crec que una presidència honorífica la podríem acceptar. Però la presidència de la generalitat no ho és pas d'honorífica. Evidentment CDC vol conservar Mas pels poders que vénen donats pel càrrec, no pas per cap tema simbòlic.
El que ha proposat avui ja era gairebé honorífic. El que a vosalters us espanta és que pugui convocar eleccions. Si no hi confieu, no hi confieu per a res. Demà, lleva't a incrementar la teva majoria social per a fer realitat algun dia el teu projecte. Però prou d'exigències i pantomimes.
Exacte, veig que ho entens. I no et sembla un plantejament raonable? Que el control del govern i de l'agenda estigui en mans de tothom i no pas de CDC.
Des de fora seria molt fàcil fer caure el govern Mas si no complís. De fet, el mateix grup parlamentari se li rebel.laria. Tu mateix ho dius, que són pocs. Va, no fotem....
Impossible, Indepessimista: calen 68 diputats per fer una moció de censura. No et sembla un temor raonable després dels successos dels últims anys?
I et penses que C's i tota la resta no se us afegirien? Però si és el seu somni més humit!
La moció de censura és constructiva, va associada a un candidat alternatiu a la presidència. Evidentment que C's no investiria en Junqueras ni nosaltres investiríem l'Arrimades (tot i que la desvestiria i envestiria amb molt de gust ). | 0.824598 | curate | {"ca": 0.938492636442391, "es": 0.036577148907498316, "pt": 0.007700452401578592, "cs": 0.004427760130907691, "en": 0.0005775339301183945, "it": 0.006737895851381268, "fr": 0.005486572336124747} | |
mc4_ca_20230418_2_649427 | Exursió en tren turístic al Puig Alt del Cap de Creus
Hora de sortida 15:00 (Complet)
Naturalesa en estat pur. Després de passar per la punta Falconera escalem entre vinyes i paisatges rocosos fins arribar al punt accessible més alt de Roses, el Puig Alt, per gaudir tranquil·lament de les magnífiques vistes a 360º de les costes catalana i francesa juntament amb dels Pirineus.
Pel nord es pot observar com els Pirineus entren al mar Mediterrani i separen França d’Espanya formant una península de costa rocosa que acaba en el Cap de Creus, pel sud trobem les Illes Medes i el Massís del Montgrí.
A l’Oest, en canvi, es veu com els Pirineus amb el Canigó observen la plana de l’Empordà als seus peus fins al Mar Mediterrani a l'est.
Les precioses i variades vistes envoltades de natura el converteixen en un indret especial, de formacions rocoses de gran riquesa geològica i botànica, que al costat de la immensitat del mar fan de la Badia de Roses un indret únic al món.
Maig 1-31 15h
Juny 1-30 15h
Juliol 1-31 15h
Agost 1-31 15h
Setembre 1-30 15h | 0.780533 | curate | {"ca": 0.9152215799614644, "es": 0.029865125240847785, "en": 0.025048169556840076, "pt": 0.01348747591522158, "it": 0.016377649325626204} | https://www.trenrosesexpres.com/ca/excursio-tren-turistic-puig-alt/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_743421 | http://www.cataloniatour.com/wordpress/?p=299 Carta escrita per lo fervoròs cel de un verdader català des d'on reclamo calma i entranyable amor desitjant estampar la veritat en lo intim dels cors catalans per facilitat la gloriosa victoria que amd divina assistència deuen tots dels enemics. (...) Resum del text: L'enemic oprimeix Catalunya, cada racó, cada lloc, cada vila i la ciutat de Barcelona vinculada a tot el Principat s'ha de defensarPer amor a la seva Patria a la seva honra i a tota Cathalunya preten desarmar la afluència enemiga i catalans i espanyols (citat textualment) han de despertar i fer front. ---------------- Que cadasqú tregui les seves pròpies conclusions.Aquest document es troba a la casa museu Rafel Casanova a la vila de Moià.
Això és el que té fer festivitats commemorant derrotes i fer homenatges a personatges dubtosos (com ho han segut, per un o altre motiu, quasi tots els anteriors al segle XX). Els valencians, tanmateix, tenim com a Diada Nacional la data (simbòlica) del nostre naiximent com a poble, país i nació. I honorem al seu protagonista (també simbòlic) el bon rei en Jaume I. (avise, esta nit estic punyetero)
Francisco Javier escrigué: (avise, esta nit estic punyetero) Doncs podries aprofitar per respondre'm lo del model de país que et vaig preguntar... o es que lo teu és anar creant mala maror entre el Principat i el País Valencià?
No se m'oblida, és que estos dies estic ocupat i tampoc no tinc massa ganes, la veritat. Les discusions, quan arriben a una certa profunditat, és difícil mantenir-les en un mitjà com un fórum d'internet. Faré un esforç.
Ok, ok, espero que el facis perquè ja et dic que començo a no veure clares les coses...
No sé què no veus clar. Jo sóc clar, transparent i coherent des del primer dia que vaig entrar ací. Tota la germanor i unió entre Catalunya i el País Valencià, però cadascú en el seu país, els catalans en Catalunya i els valencians en el País Valencià. A partir del respecte a la identitat de cada poble i país, tot el que vullgau. El respecte a la identitat comença en el respecte al nom que la identifica. Més senzill no pot ser. A partir d'ahí, podem parlar de lo que vullgues, ja he dit mil vegades, que respectant identitat i sobirania, en la unió entre catalans i valencians, jo no tinc límits.
Torno a repetir-te que jo no ho veig clar, i més aviat semblo veure unes idees rares del que és per a tu país que barregen conceptes nacionals diferents que no se sap per on agafar-los i, paral.lelament a això, veig un afany teu en anar buscant bregues que en la practica al que duen és a generar mala maror entre territoris. Tu no dubtaras mai de que jo respecti excrupulosament el País Valencià perquè ho he fet sempre, inclús aquí i molt abans de que apareguessis tu (i molts valencianistes ho saben) ara be, jo de males marors no en vull ni en genero. Ni m'agraden tampoc. Jo em sento tant meu el PaÍs Valencià com el Principat, entre altres coses perquè independentment de haver nascut al Principat, tinc cada pare d'una banda i tant en un cas com en l'altre puc dir que soc o be del Principat o be del País Valencià de generacions. Jo se el que és tenir pare del Principat, avis del Principat, besavis del Principat, rebesavis del Principat i, alhora, mare valenciana, avis valencians, besavis valencians, rebesavis valencians. A banda de tot això m'he criat a les dos bandes, parlo amb els dos accents, conec tots dos tarannàs, i, per tot això que et dic no m'agraden les baralles entre gent dels dos territoris. Ni entenc ni entendré tampoc a algú que sembla venir als fòrums a encendre els anims i sembli que diu voler una cosa però per l'altra li diverteixi el anar fent en la pràctica l'altra. A mi veure baralles per aqyuest tema no em diverteix gens... tu sembla que hi disfrutis a vegades i no seguint-les, sinò creant-les per qualsevol excusa. Jo ha arribat un moment que ja no veig clar que fas... Si el que fas realment és pretendre enfrontar la gent del Principat amb la del País Valencià i crear tensions t'aviso però que et trobaras amb mi de cara... Per tant d'entrada m'agradaria que ej clarifiquessis allò del model de país per saber a que atenir-me.
Jo també crec que no és aigua clara, perquè en un altre fil fa un temps (que malauradament no recordo quin era) em va dir literalment que ell "tenia una missió". I certament majoritàriament cerca mala maror.
Doncs que vagi amb molt de compte que jo no em fiqui al cap que la meva "misió" és que no es surti ell amb la seva perquè t'asseguro que si m'hi poso acabarà abandonant el xat aborriit... jo tinc corda llarga i quan se'm fot al cap una cosa no paro. Jo no vull baralles entre valencians i principatins.. Al contrari, voldria que s'acabessin per sempre i si en Polisero el que preten és crear-ne, i tot i no haver-li dit res mai (al contrari) pensant que anava de bona fe, cada cop veig més clar que no és per aquí per on va en Polisero. I espero no equivocar-me... però sinò la primera baralla que tindrà a partir d'aquell moment serà amb mi i rere una vindrà altra i altra i altra fins que no tingui ja per on sortir-se'n. Ell diu que avui està punyetero... si realment acabo creient que fa el que fa per fer mal li ensenyaré jo que és ser punyetero... veure'm qui pot més, per mi això no és problema... No m'agrada veure baralles entre la gent del Principat i el Pís Valencià i ni ens fa be a un o altre territori tenir-ne.
Sempre està punyetero, ja t'ho dic jo que me fartat de discutir tant en ell. La seua missió, i li ho he tirat en cara moltes vegades, es la de clavar bassa entre valencians i principatins, punt.
Eloy escrigué: La seua missió, i li ho he tirat en cara moltes vegades, es la de clavar bassa entre valencians i principatins, punt.Doncs això si és que és així no ho podem permetre de cap manera. Entre valencians i principatins han d'acabar els conflictes i no per la via d'acceptar imposicuions ni d'uns ni d'altres sinò per la via del dialeg ordenat i del respecte i sempre actuant en positiu.
És molt senzill. Deixeu de "disfressar-vos" de "principatins" quan vos convé i digueu-vos catalans, perque vosaltres sou els catalans i no nosaltres, els valencians, i s'ha acabat el problema. Si hem de comportar-nos com a dos pobles (germans però dos pobles) cada ú ha de tindre el seu nom identificador. Ara, si el que es tracta és de negar l'existència del poble valencià i dir que tots som catalans, digueu-ho clarament i deixeu-vos de falses pluralitats i sobiranies parcials inviables. Un, poble, una nació, només admet una sobirania.
Però que has de dir-los tu el que han de ser i el que no, qui el creus que eres? Estàs ben tronat eh. Si no t'agraden les nostres idees, ho tens fàcil, bon vent!! però no vingues a fer el trol, pesat.
Jo no els dic el que han de ser. Jo tinc molt clar el que són, catalans. De Salses a Alcanar , catalans. N'assenyale la seua hipocresia de dir-se "principatins", només al xat, i només quan convé "fer-nos" catalans als valencians.
Estàs com una xota.
Jo estaré com una xota, però tinc més raó que un sant. El dia que els sentes dir que el Barça és un club principatí, El Cadí és una serra principatina, la M. de Deu de Monserrat és la patrona principatina, la Generalitat de la plaça Sant Jaume és la Generallitat Principatina, Josep Carreras és un tenor principatí, el Baix Ebre és una comarca principatina, la sardana és una dansa principatina, el tió és una tradició principatina, i l'11 de Setembre és una Diada principatina, amb la mateixa normalitat i freqüència semblant a quan diuen català/na, eixe dia em creuré que volen uns Països Catalans plurals, amb valencians, balears i "principatins" en peu d'igualtat. Què ingenus que sou alguns valencians, redéu!
Maria escrigué: El dia que els sentes dir que el Barça és un club principatí, El Cadí és una serra principatina, la M. de Deu de Monserrat és la patrona principatina, la Generalitat de la plaça Sant Jaume és la Generallitat Principatina, Josep Carreras és un tenor principatí, el Baix Ebre és una comarca principatina, la sardana és una dansa principatina, el tió és una tradició principatina, i l'11 de Setembre és una Diada principatina Ara cania-ho per això: "... El Barça és un club del Principat, El Cadí és una serra del Principat, la M. de Deu de Monserrat és la patrona del Principat, la Generalitat de la plaça Sant Jaume és la Generallitat del Principat, Josep Carreras és un tenor del Principat, el Baix Ebre és una comarca del principat, la sardana és una dansa del Principat, el tió és una tradició del Principat, i l'11 de Setembre és una Diada del Principat. ..." Et sona raro? doncs a mi no, això ho sentitràs mil cops (i lo de princpatí també. I si no se sent amb tanta frequència és perquè aquí es diu de les dues maneres. Usant també el "català" o "catalana" o de "Catalunya" I d'hipocresia cap, lo de usar "del Principat" o "principatí" parlant amb valencians és una mostra de deferència, no d'hipocresia. De deferència per no ferir susceptibilitats i això ve de que prèviament hi ha des del País Valencià (i instigat per Espanya i el blaverisme a més) una tendència a criminalitzar lo altre. És a dir el problema que tu veus éd un problema que ve per tractar de solucionar-ne un altre que no ve del Principat. Per tant en aquest cas concret enlloc de criticar a una solució del problema que es fa de bona fe potser hauries de criticar als qui si anant de mala fe generen el problema pel qual hi ha que buscar solucions. Si al País Valenci`pa no es criminalitzés una cosa no s'hauria de recòrrer a buscar-ne solucions. Per tant preocupa't més aviat de l'origen del problema i no de l'intent de solució. Però clar, com t'has de preocupar tu del origen del promema si tu ets dels qui voldries que mai acabés el problema? que et penses que no et clitxem? tu estàs per crear males marors entre el principat i el País Valencià. Tu no voos solucions tu vols el problema. Tu no voldries resoldre el problema, tu voldries que no acabés mai perquè representes l'esperit del blaverisme encara que el disfressis. Per això defuigs determinats debats, manipules, fas anar les coses per on tu vols seguint la "lògica que et convé en cada moment. Perquè la teva feina és embolicar la troca. Per això encetes debats a tot arreu sobre aquests temes vingui o no al cas i per això en cap d'ells mantens esperit constructiu sinò més aviat destructius i buscant una crispació constant. Però ara senyor meu això se t'acabarà. Perquè aniré resre teu perquè a mi no em surt dels collons de permetre que algú per la puta cara crei conmflictres permanents entre el Principat i el País Valencià. Jo voldria solucions i el que està clar tant per un territori com per l'altre és que en conflicte en si no ajuda en res ni a uns ni a altres.
Home, si la solució al "problema" és que jo assumisca la teua identitat, donsc no, que vols que te diga. Digues tu que ets valencià, que els "principatins" son valencians i que Catalunya és un país valencià. Però dis-ho de veritat i sempre, no com una gracieta ocasional. Digues-ho i fes que els teus compatriotes ho diguen també. Ja m'avisaràs. I no em faces trampes. La condició identitària sempre s'expressa amb un gentilici, i el gentilici "principatí" no solament no el fa servir ningú, ni figura enlloc, ni el trobaràs en cap diccionari ni enciclopèdia, sinó que, a més a més, és un monstre terminològic indigerible. Quan vosaltres dieu "del Principat", esteu volent dir "del Principat de Catalunya" en forma abreujada. Doncs bé, l'expressió Principat de Catalunya consta d'un nom comú (principat) i d'un nom propi (Catalunya), i el derivat obviament només pot vindre del nom propi (Catalunya), és a dir el gentilici d'allò propi del Principat de Catalunya és "català". (de la mateixa manera que de Principat d'Andorra vé andorrà i no "principatí", del Principat d'Asturies vé asturià i no "principatino", etc.). I dir principatí no es cap deferència ni cap forma de respecte. Al contrari, és una enganyifa brutal per a encolomar-nos als valencians una identitat, la catalana, que des de fa cinc o sis segles és reservada i exclusiva per als naturals de Catalunya, o siga del Principat de Catalunya. Ni més ni menys. I que això crea mala maror entre catalans i valencians? Jo no ho crec. Si cada poble respecta la identitat de l'altre, començant amb el nom, perquè hi havia d'haver mala maror? Jo sóc conscient i assumisc plenament la unitat de la nostra llengua comuna i les moltes afinitats culturals, així com la necessitat de unió per tal de fer front a l'enemic comú Espanya. En eixe terreny sempre em trobareu. Però amb el preu d'assumir un nom identitari que us pertoca exclusivament a vosaltres, als habitants entre Salses i Alcanar i que d'estendre's al País VAlencià, deixaria obsoleta i de fet innecesaria la personalitat (política) valenciana completa, de Vinaròs a Oriola, MAI!
Rachid escrigué: Jo sóc conscient i assumisc plenament la unitat de la nostra llengua comuna i les moltes afinitats culturals, així com la necessitat de unió per tal de fer front a l'enemic comú Espanya. En eixe terreny sempre em trobareu. Però amb el preu d'assumir un nom identitari que us pertoca exclusivament a vosaltres, als habitants entre Salses i Alcanar i que d'estendre's al País VAlencià, deixaria obsoleta i de fet innecesaria la personalitat (política) valenciana completa, de Vinaròs a Oriola, MAI! Tu no assumeixes res des del moment que diius el que dius El doble model de nació per sobirania (estat) i el de nació per cultura (llengua) ´res aplicable a tothom. Tu només asssumeixes el que et convé a tu. i si tu ets nacionalment valencià pel que fa a sobirania i dius que la llengua nostra és la mateixa nacuionalment pel que fa a cultura ets tant català com valencià en aquest aspecte. I si no t'agtrada doncs es cosa teva. Eh que la llengua es ciomú i te dos noms? doncs la cultura i la nacó cultural que s'en deriva també ho és. I la nació cultural no questiona per a res l'altra. Per tant ja saps que et toca si ets reslment coerent...
No existeixen les nacions culturals. Les nacions només són polítiques i naixen de la consciència col.lectiva d'un poble de ser-ho. A partir d'aquí tot lo demés, sobra.
Ah clar, no existeixen... i això perquè? perquè ho dius tu i perquè no t'interessen a tu? Les nacions culturals han existit sempre. Les nacions culturals son les menys artificials de totes, son les que ningú tria, son les que deriven de cultures i llengües. Dir el que em dius és equivalent a negar que hagi cultures i llengües... Ah clar, és que el PV no està a la Terra està a Mart i se l'ha d'entendre amb lògica marciana perquè la aplicable a tots els pobles de la terra no val... No val perquè allà hi ha qui està al marge de tota lògica i preten encara que la resta ho hagin d'estar també. A veure t'ho diré clar, la teva nació cultural és catalana/valenciana, igual que la teva llengua es catalana/valenciana... i res més a dir. A banda la teva nació des del punt de vista de sobirania és només valenciana i aqui tampoc hi ha res més a dir Un concepte és un i l'altre és l'altre i cap va en detriment de cap dels dos. Si no t'agrada creat un nacionalisme especial fet a la teva mida i creu-hi tu sol i els qui pensin com tu i viu a l'esquena del mon (com els que han "creat" sense cap base una llengua valencia diferent de la catalana d'esquenes a la ciencia) oerò no esperis que altres hi creguin i menys encara ho exigeixis.
Dona-me'n exemples. En tot cas, si amb eixe "eufemisme" anacrònic que tu anomenes "nació cultural" entens arees territorials que comparteixen llengua i certes afinitats culturals, com l'hispanitat, la francofonia, el món anglosaxó, etc. jo accepte que catalans, valencians i balears en formem una, però de cap manera acceptaré que el nom comú siga el de catalans, ni amb eixe fals plural que us heu inventat amb els "països catalans" (si són catalans que més fa que siga plural? ), ja que català és un terme identitari polític i no pot valdre per als que no som políticament catalans (ja t'ho vaig explicar amb la diferenciació entre "espanyol" i "hispà" i ho podia estendre a la diferència entre anglés i anglosaxó o francés i francófon).
Ja te n'he donat un munt, tens tants exemples com pobles tens a la terra. I lo que parles de francofonia, mon anglosaxó, hispanitat si és el mateix però és lo més allunyyat a la nostre. Aquersts conceptes que si son el mateix també es creen els darrees segles fruit de la colonització de territoris sobretot. Nosaltres no som fruit de la colonització som els hereus d'estats medievals europeus per tant d'artificialitat no en tenim cap, ens hem fet així com som durant segles i segles. Ek nom comú es pot negociar si es vol, i no s'hauria de negociar res aquí tampoic, però si es vol es pot negiociar. De moment ja n'hi ha un valencià o català. Per tant tu en aquest aspecteets cataa i valencià i jo també. Tu ets doblement valencià perqué ets d'un territori valencià amb sobirania històrica i jo doblement català pel mateix. I ja està, ,més enllà d'això no ha de passar res. I tu no ha de dir si hio acceptes o no, ho ets i punt perquè això no es tria, això ve donat. i la pluralitat dels Països Catalans ve de que hi ha una pluralitat pel que fa a estats. De la mateixa manera que hi ha uns paisos culturalment alemanys i no un pais alemany només si es parla de països son molts, si es parla de cultures és una. I el terme català si pot valer si, pot valer perquè és el que és i si no t'agrada ves a queixar-te a Jaume I perqué la història és com és no la podem canviar. I lo de francofon, anglosaxó son noms valids però alhora son entelequies. Un suis d'alemanya es germanòfon i alhora és alemany perquè parla alemany perquè el ser alemany te doble significat depenent de si es refereix al país o a la llengua parlada. i el que un suís sigui alemanys per la llengua parlada o sigui també germanòfon no el fa menys suís I un való parla való que és un dialecte del francés per ttant parla també francés i no per això éd ce Françá ni va a dir-li als francesos que no poden ser frabncesos només perque l'ofenen a ell perquè és tant sbnormal de no entendre que el ser francés per cultura o llengua no li impedeix se de Belgica ni inclús impedeix que Bèlgica declari la guerra a França inclús si vol. Son conceptes diferents que només algú acomplezat no voldria entendre
Abril escrigué: Ja te n'he donat un munt, tens tants exemples com pobles tens a la terra. I lo que parles de francofonia, mon anglosaxó, hispanitat si és el mateix però és lo més allunyyat a la nostre. Aquersts conceptes que si son el mateix també es creen els darrees segles fruit de la colonització de territoris sobretot. Nosaltres no som fruit de la colonitzacióNosaltres, els valencians, sí que som fruit d'una colonització! D'una colonització i d'una entitat política creada precisament per (i per a) eixos colonitzadors: catalans, aragonesos i d'altres pobles, més el substrat àrab que va romandre quatre segles (quatre segles!) que per molt marginat que va estar també hi compta. Nosaltres, els valencians, som un poble nou, diferent al català, des de 1238 (simbòlicament) i ben clar ho va certificar Francesc Eximenis davant les autoritats valencianes. I respecte a la resta ja t'ho he explicat a bastament. Els conceptes culturals i politics no es poden barrejar i el llenguatge ha de ser molt escrupulós a l'hora de diferenciar-los. I això sense oblidar que en el món d'avui (globalitzat, estandaritzat, "nordamericanitzat", etc.) parlar de cultura és gairebé no parlar de res. Jo no admet cap unitat indiscutible entre els nostres pobles que la lingüistica, la cultural és molt, però molt discutible.
Clar in nosaltres també som fruit d'una colonització... ens vam colonitzar poc a poc nosaltres mateixos...que canvia del Sènia cap avall en el tema de la reconquesta? Que vam crear un regne allà? ara resulta que donar atogovern total a algú immediatament és colonitzar-lo? el regne era nou la gent de nova no tenia res, tant nova era com ho pugui ser a Tortosa o Lleida va ser un procés continuu. Lo unic que canvia és el tenma de la sobirania i si canvia és justament perquè allà no va haver cap colonització perque en una ciolonització els colonitzts depenen de la metropolis no pas son independents. Lo unic que canvia és en la creació d'un regne (= un estat) per tant sou part d'un estat nou, no pas d'una cultura nova. I de substracte moro en teniem tots o es que has oblidat la d'anys que van estar els moros a Lleida o Tortosa??? I tu que na has parat de barrejar el concepte de nació cultural amb el de nació de sobirania em dius que no s'ha de barrejar conceptes???? Si et pares a mirar tots els missatges del primer a l'ultim soc jo els que no els he barrejat i el que et deia i et repetia que no ho fessis tu. I tu vinga, a barrejar i a barrejar... I parlar de cultura serà parler de res o del que sigui, però la cultura aqui està i qui en vulgui parlsar i la vulgui tenir en compte en te dret. Lo que no hi haurà mai dret érs qui vulgui psrlar de la cultura falsejant-la introduint-hi i barrejant conceptes que no hi tenen res a veure com fas tu. No vols parlar de cultura? vols parlar d'estats? parla del que et surti dels collons però si parles de la teva cultura no oblidis que també és la meva i si a tu no t'interessa a mi si i per tant hauràs de fer-ho amb propietat i si no estaras fent el demagog. I torno a repetir-te, tu ets del futur estat valencià i de l'antic regne de València, de la naciò valenciana pel que fa a sobirania, la teva sobirania és indiscutible i jo no he de dir ni deixar de dir res perquè no soc del teu estat Ara be, tu culturalment comparteixes cultura amb mi, ets de la mateixa nació cultural t'agradi o no perquè això ni es tria ni es barreja am res més i prové de que parlem la mateixa llengua. El nom de la cultura i de la nació des del punt de vista cultural és catalana, si tu vols valenciana perquè en la tebva terra s'ha usat també aquest nom (però també l'altre, no ho oblidis). Ara be, per a mi és catalana, si tu vols puc entendre que tu li diguis valenciana sempre i quant m'hi englobis a mi (i a la resta de gent de Principat) i a la gent de les illes. Ara be no t'ofenguis si des de les illes o des del principat se li diu catalana i accepta-la també cm a teva perquè si jo he d'acceptar que al País Valencià se li hegiu donat un altre nom històricament i respectar-ho tu has d'acceptar i respectrar que ni a Catalunya ni a les illes s'ha usat mai aquest nom. Per tant o tots moros o tots cristians aquí. I si com dius actualment al mon el tema cultural no importa no t'hauries de preocupar tant. I la unitat cultural de discutible no en te res perquè la cultura aqui i a tot arreu i sobretot en estats que tenen fronteres comuns es basa en la llengua. Lo que si que es discutible seria una cultura valenciana o una cultura principatina perquè a veure quin vcoi de cultura han de tenir en comú uns territoris polítics que dins tenen gent que ja d'entrada perlen diferents llengues. O es que ara només per que et surti dels collons a tu reinventar el concepte de cultura resultarà que un velencià de Ademús que parla castellà i un de Vinarós que parla català/valencià son de la mateixa cultura???? On s'es vist això??? si segons com un de Vinarós va a ademús i ni l'entenen que collons ha de ser de la meteicxa cultura??? del mateix estat? si del mateix estat si, no te res a veure, ara be de la mateixa cultura no, salta a la vista que no i aqui no hi ha romanços que valguin .
No, jo no barrege cultura i política, ho fas tu quan dius que hi ha nacions culturals i nacions polítiques. Per a mi només n'hi ha nacions polítiques, que poden o no formar part d'arees culturals comunes amb altres nacions polítiques. Precisament perque no vull barrejar. I els colons catalans, aragonesos, etc. quan venen al nou estat, es converteixen, via generacional (per això hi ha certa confusió terminològica en les primers generacions) en un nou poble, en una nova nació (política), conservant la llengua dels avantpassats i generant noves pautes culturals a partir també de la dels seus avantpassats. Però una nova nació: la valenciana.
Domingo escrigué: No, jo no barrege cultura i política, ho fas tu quan dius que hi ha nacions culturals i nacions polítiques. Per a mi només n'hi ha nacions polítiques, que poden o no formar part d'arees culturals comunes amb altres nacions polítiques. Precisament perque no vull barrejar. I els colons catalans, aragonesos, etc. quan venen al nou estat, es converteixen, via generacional (per això hi ha certa confusió terminològica en les primers generacions) en un nou poble, en una nova nació (política), conservant la llengua dels avantpassats i generant noves pautes culturals a partir també de la dels seus avantpassats. Però una nova nació: la valenciana. Com que per a tu hi ha només...? Que passa que ara et creus amb dret de reformular el nacionalisme? Fa segles que es va definir això i això val per tothom des de que es va definir, pels qui els agrada i pels que no. I no cal barrejar res ni jo barrejo res. A tu no t'interessa que hi hagi dues maneres de veure les coses i punt i tot i així barreges i només cal mirar amunt i veure quantissims cops parlant-me de nacions des del punt de vista de sobirania hi has fotut pel mig conceptrss culturals Soc jo qui tracta les coses per separat. Atu per separat no t'interessa fer-ho perquè aleshores se't desmunta l'invent. Però t'agradi o no els conceptes de nació es van definir als segle XIX i valen per toters les cultures i estats del mon, pel teu també tant si t'agrada com si no. hi ha un model de nació cultural que es el que defensaren els pensadors alemanys i que tothom dona per bo i es pot ussr arreu del mon Aquest model no va en detriment de l'altre que és el model basat en els estats o model jacobí que van formular pensadors francesos Aquest tampoc va en detriment de l'altree. Cadascú és lliure de prioritzar un o altre però el prioritzar un no significa que desaparegui l'altre. Son compatiles. Els colons catalans i aragonesos no es converteixen en res, si t'estas treferint a la nació política, ja son nacionalment valencians en aquest sentit només començar quan es crea el regne. nacionalment son valencians ja d'entrada altra cosa es que ho assumeixin d'entrada i no segueixin primant el concepte de nació cultural a l'altre i triguim segles en adoptar l'altre. Lo qual si res mostra de res és de que prioritzaven el cultural, o sigui que mira si son diferents les coses de com les presentes. I la nació nova es valenciana des del punt de vista polític Desdel punt de vista cultural no hi ha cap nació valenciana tret de que consideris valencians tots els territoris on es parla el català/valencià. Torno a repetir-te que si no és a partir del model que t'acabo de dir dificilment podra haver mai una nació cultural valenciana quan dins el territori del PV es parla també castellà. A veure quin coi de cultura es pot fer de dos llengües alhora? I menys encara haurà una nació cultural valenciana si a banda de els valencians del Regne de València hi ha altra gent a altres territoris que parla la mateixa llengua i forma part de la mateixa cultura. I tu ets el que em dius que no barreges conceptes? | 0.772879 | curate | {"ca": 0.9743751390640065, "es": 0.0077134168953497, "oc": 0.003003782540977527, "en": 0.0011495957872876955, "pt": 0.007861751835644887, "it": 0.002336275309649188, "fr": 0.002039605429058815, "ar": 0.001520433138025662} | |
macocu_ca_20230731_7_488360 | Opinió
Can Barata també existeix
Comparteix:
Ferran Villaseñor
En un petit emplaçament, seguint a peu el camí dels monjos, passant l'escola japonesa i enfilant amunt podem trobar un petit llogaret habitat pels habitants de la Font Xica. Enclavat entre els termes de Sant Quirze, Rubí i Sant Cugat, Can Barata esdevé un dels grans desconeguts de Sant Cugat.
La darrera reunió del Consell de Barri va servir perquè molts veïns (i alguns polítics ) coneguessin les realitats del barri a través de les paraules de l'Associació de Veïns de Can Barata. Els mitjans de comunicació es van fer ressò i, sobretot, van apuntar a la manca de connexió d'aigua potable al municipi i el seu abastament diari en camions cisternes que omplen el dipòsit. El post Consell, les xerrades del final amb els veïns, va posar de manifest la sorpresa i desconeixement. Com pot ser que no tinguin una connexió directa d'aigua i funcionin amb cisternes d'aigua? Sembla una pel·lícula de Paco Martínez Soria, deien. Us imagineu que cada dia quatre o cinc camions cisternes de Sorea omplint els dipòsit d'aigua ja que el pou no treu més aigua per a tots? Can Barata és un dels exemples d'una situació que no s'ha resolt adequadament i que topa amb el 'guai friendly' del santcugatisme del Show de Truman, una fotografia on tot és positiu i on és motiu d'alegria ser dels municipis de l'Estat amb un nivell de renda més alt. Oblidem que, paral·lelament, som un dels municipis amb més desigualtat. Però Can Barata és un gueto? Que va, al contrari, us he de dir que és un dels barris de cases unifamiliars de Sant Cugat on es pot viure millor però necessita que, d'una vegada per totes, els fem sentir que volem que formin part de Sant Cugat. La urbanització i els seus costos van ser grans i pagats per contribucions veïnals. Ara cal que es concreti que els veïns no hauran de pagar més per l'augment pressupostari de les expropiacions en la reparcel·lació. Aquest va ser un compromís del govern municipal en l'anterior mandat i s'ha de mantenir. Per fi s'aixecaran les suspensions de llicències d'edificació, reforma o rehabilitació de construccions que els afecten des de fa cinc anys. S'ha de dir que el govern municipal no ha tingut celeritat en aquesta actuació i els veïns ho han patit. Fa uns dies visitava amb uns veïns un terreny que van l'any 2011 i als quals va afectar la suspensió. Encara hi és...buit. Cal pensar que els actes 'polítics' tenen conseqüències i fortes. Més de 1.000 persones viuen a Can Barata. Pocs o molts? Això és independent, el que crec que cal dir ben fort és que cal acabar el barri, blindar-lo quant a serveis i que la incertesa no torni a afectar la vida dels seus veïns i veïnes. FERRAN VILLASEÑOR és regidor d'ERC-MES | 0.809127 | curate | {"ca": 0.9785025945144552, "es": 0.006300963676797628, "it": 0.010378057820607857, "en": 0.004818383988139363} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.