id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_1_540239 | Hostal Tierramar Mallorca Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Berlin, 9, Llucmajor, Mallorca, Espanya, 7600 - Veure al mapa
"Polite reception. Good breakfast, very clean everywhere"
Excel·lent 8,2 (662 comentaris)
Barri Llucmajor Palma de Mallorca Palma de Mallorca Port de Pollença / Pollença Port de Pollença / Pollença Cala Santanyi Palma de Mallorca Campos Palma de Mallorca Palma de Mallorca
Dissenyat tant per oci com per negoci, Hostal Tierramar està situat idealment a Llucmajor; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Un ambient ben cuidat i la seva proximitat a Aeroport de Palma de Mallorca, Es Portitxol donen a aquest hotel un encant especial.
El Hostal Tierramar, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Els clients de l'hotel poden gaudir de magatzem d'equipatge, centre de negocis, bar, caixa forta, biblioteca.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, calefacció, escriptori, balcó/terrassa, articles de tocador a cada habitació. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com camp de golf (a 3 km). Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Hostal Tierramar la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Mallorca.
Tots els tipus de viatgers (662) Parelles (157) Viatgers en solitari (173) Famílies amb infants petits (30) Famílies amb infants grans (12) Grups (290) | 0.800113 | curate | {"ca": 0.9662447257383966, "en": 0.03375527426160337} | https://www.agoda.com/ca-es/hostal-tierramar/hotel/majorca-es.html |
mc4_ca_20230418_9_61685 | Cercle d’Arts. Tertúlies literàries. Joan Ferraté - Ateneu Santcugatenc
28/05/2019 de 19:00h. fins a 20:30h.
Tags: tertúlies literàries, Joan Ferrate, cercle d'arts, Gabriel Ferrater
En record de Neus Català Art solidari a l’Ateneu. Lluís Ribas i el Rotary Club | 0 | curate | {"fr": 0.05511811023622047, "ca": 0.7519685039370079, "es": 0.19291338582677164} | http://www.ateneu.cat/cerclearts-joanferrate/ |
crawling-populars_ca_20200525_8_196235 | C. Gracia, S Sabaté, J. Vayreda,T Sebastià, R Savé, M Alonso i Montse Vidal. (2010) Embornals a: Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. J. Llebot. Institut d'Estudis Catalans i Generalitat de Catalunya. 1152 pp. ISBN 978-84-9965-027-2.
Subscribe to our Newsletter to get the lastest CREAF news.
Campus de Bellaterra (UAB) Edifici C08193 Cerdanyola del VallèsView map
Tel. : +34 93 5811312Fax: +34 93 [email protected]
© 2016 CREAF | Legal notice | 0.448356 | curate | {"ca": 0.6143790849673203, "it": 0.017429193899782137, "es": 0.05010893246187364, "en": 0.19389978213507625, "fr": 0.12418300653594772} | : /publicacions/embornals-segon-informe-sobre-el-canvi-climatic-catalunya-j-llebot |
oscar-2301_ca_20230418_5_318721 | L'obra 'Secuestrados' tancarà el cicle de teatre d'estiu a la Torre de la Mar de Borriana | Castelló Extra
Español
Valencià
Castelló
Vila-real
Pobles
Almassora
Almenara
Benicarló
Benicàssim
Borriana
La Vall d'Uixó
l'Alcora
Nules
Onda
Peniscola
Vinaròs
Economia
Cultura
Magdalena 2021
Successos
Política
Castello Extra
Segueix-nos
Cercar:
Español
Valencià
07, de desembre, 2022
Castelló
Vila-real
Pobles
Almassora
Almenara
Benicarló
Benicàssim
Borriana
La Vall d'Uixó
l'Alcora
Nules
Onda
Peniscola
Vinaròs
Economia
Cultura
Magdalena 2021
Successos
Política
L'obra 'Secuestrados' tancarà el cicle de teatre d'estiu a la Torre de la Mar de Borriana
22/07/2020 - Castelló Extra
a Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Borriana, juntament amb l’Institut Valencià de Cultura, ha programat l’espectacle Secuestrados, de la companyia aragonesa Teatro Indigesto, per al proper divendres a les 23 hores a la Torre de la Mar del Grau de Borriana. Amb aquesta representació finalitza la quinzena edició del cicle d’estiu A la fresqueta de Borriana.
Secuestrados és un espectacle desbaratat d’improvisació teatral. Un segrest organitzat mil·limètricament per dos personatges trets de qualsevol barri, que volen compartir i fer partícips els ostatges de la seua història.
Teatro Indigesto, un grup format el 2006 per Encarni Corrales, JJ Sánchez i Alberto Salvador, és una companyia independent de Saragossa especialitzada en el teatre d’improvisació en tots els seus vessants. Han portat els seus espectacles per tot Espanya i abasten des del teatre de sala, de carrer, l’organització d’esdeveniments de teatre d’improvisació com ara Zaragoza Improvisa, fins a la impartició de tallers d’improvisació i la realització de publicacions especialitzades en aquest tipus de teatre.
Aquest espectacle, com tots els anteriors, s’organitzarà atenent a la normativa sanitària establerta. És per això que s’habilitarà un recinte tancat on serà imprescindible l’ús de gel alcoholitzat a l’entrada, l’ús de mascareta i respectar la distància de seguretat en tot moment.
Les cadires estaran ubicades seguint la distància de seguretat i no es podran moure en cap moment, de manera que l’espectador ocuparà la mateixa cadira en tot l’espectacle. L’aforament del recinte serà d’un màxim de 350 persones assegudes i un espai per a persones amb mobilitat reduïda. El recinte obrirà les portes una hora abans de l’espectacle.
La Regidoria de Cultura recorda a tot el públic assistent que pel bé de totes les persones que vulguen gaudir, un any més, dels espectacles a la Torre de la Mar caldrà respectar les mesures sanitàries establertes tant en els accessos com a l’interior del recinte d’espectacles, i agraeix, per endavant, la col·laboració del públic.
Més informació
Tornar a la pàgina principal
18 premis per valor de 4.650 euros per a aparadors nadalencs i decoració d'interiors comercials de Borriana
La Policia Local de Borriana culmina el seu pla de formació 2022 amb monogràfics sobre atestats i control d'hemorràgies greus
Borriana aprova les obres per a prolongar les voreres en l'entorn de Santa Bàrbara
Tres ferits per arma blanca en la mateixa nit a Borriana, Castelló i Sogorb
El govern municipal de Borriana proposa solucions al comerç local afectat per les fortes pluges
Borriana executa itineraris accessibles en diversos trams de la xarxa viària urbana
0 comentaris
Tornar a la pàgina principal Escriu el teu comentari
Encara no tenim comentaris!
No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?
Escriu el teu comentari
Escriu el teu comentari
Tornar a la pàgina principal
Click here to cancel reply.
Comentari:
Usuari*
Correu electrònic*
Lloc web
ÚLTIMES NOTÍCIES
La Diputació presenta ‘Més Castelló’, el seu pressupost històric de 188 milions d'euros per a 2023
La Policia Local de Borriana culmina el seu pla de formació 2022 amb monogràfics sobre atestats i control d'hemorràgies greus
Castelló llança una nova campanya de bons per a fomentar el comerç local i ajudar a les famílies
La Diputació i el Bisbat de Tortosa inverteixen 120.000 euros per a recuperar les pintures fingides de l'Arxiprestal de Vinaròs | 0.597136 | curate | {"ca": 0.9063586686537506, "es": 0.03154495777446597, "pt": 0.022354694485842028, "sq": 0.003974167908594138, "eu": 0.003974167908594138, "en": 0.009190263288623945, "nl": 0.001987083954297069, "de": 0.016641828117237953, "cs": 0.003974167908594138} | https://castelloextra.com/comarcas/borriana/secuestrados-teatro-torre-del-mar-borriana/ |
vilaweb_ca_20220728_0_6737 | “Els símbols feixistes eren la manera que tenia Franco de lluitar contra els seus adversaris un cop acabat el conflicte bèl·lic. I aquests símbols avui continuen fent la guerra als seus enemics: les víctimes, la democràcia, el republicanisme, el progressisme, el sentit comú, la humanitat.” Contundent, l’historiador Marçal Isern veu clar que la guerra no s’ha acabat mentre la simbologia franquista romangui a l’espai públic de les Illes.
Ell va ser l’expert encarregat d’elaborar el cens, a partir del que dicta la llei de memòria i reconeixements democràtics –aprovada el 2018 amb una àmplia majoria al parlament–, per identificar les restes simbòliques de la dictadura. Són, per exemple, monuments, mausoleus, creus, plaques, vitralls i noms de carrers, “supervivents” de la dictadura, la transició i l’actualitat. En concret, 62 símbols que encara romanen tant a l’espai públic com en propietats privades de les Illes. És a dir, més de la meitat del total de 108 símbols censats que per llei han de ser eradicats pels propietaris: ajuntaments, sobretot, però també l’estat espanyol i titulars privats.
Isern explica que aquests elements que enalteixen el règim feixista, la majoria finançats amb fons públics, representaven una manera d’anar ocupant els espais públics perquè els ciutadans tinguessin constància de qui manava, de qui eren els morts bons i els morts dolents. És a dir, una eina de propaganda invencible. Això mateix pensa el secretari de Memòria Democràtica del govern, Jesús Jurado, que valora molt positivament l’entrada en vigor de la llei pels avanços en la retirada de la simbologia: “El franquisme va imposar un relat del que havia passat i del que havia de ser Espanya. La simbologia s’ha de retirar perquè és ofensiva per a les víctimes del franquisme.” Subratlla que, de fet, les víctimes tenen uns drets que ara mateix no es respecten.
Tant els experts, com el govern, com les entitats que treballen per a la memòria democràtica coincideixen que s’ha fet tard en el procés de tancar ferides. Maria Antònia Oliver, portaveu de l’entitat Memòria de Mallorca, critica, a més, la falta de recursos, tant econòmics com humans, que hi ha al darrere. “És una qüestió de normalització democràtica. Que encara hi hagi aquests símbols és trist i indignant”, diu. Està convençuda que de la dictadura a l’actualitat ha estat molt més fàcil d’emblanquir els personatges del règim feixista que no de normalitzar la memòria democràtica i el dret de les víctimes del franquisme.
Jurado remarca que el règim democràtic no ha aconseguit de reparar les víctimes en vida dels seus fills i que s’ha fet en vida dels néts, que ja són grans: “No feim tard, sinó tardíssim. És terrible. És un incompliment del dret de les persones i les Nacions Unides ens ho recorden quan esbronquen l’estat espanyol.” Així i tot, destaca que a les Illes ara sí que es fa la feina: s’obren fosses, es recuperen cossos i es reconeixen les víctimes amb una urgència que hauria calgut estalviar-se.
I per què s’ha tardat tant? Per un costat, Jurado en culpa la “modèlica” transició, perquè tot plegat va ser una decisió a l’hora de respondre una pregunta clau: pau o justícia? “Es va elegir pau, però fou un error. Sense justícia no hi ha pau. Sense justícia no hi ha concòrdia real”, recalca. Per una altra banda, Isern ho lliga a tres factors: la llarga durada del règim, que molts d’aquests espais públics es convertissin en llocs comuns i la incompetència i deixadesa política, que han permès que monuments condemnats a desaparèixer s’hagin salvat.
Dels 62 símbols feixistes que encara hi ha a les Illes, just la meitat són noms de carrers o espais públics, però també hi ha 4 monuments –a Palma, a Maó, a Capdepera i a Artà–, 2 mausoleus –l’un és propietat de l’estat italià i l’altre, de l’estat espanyol–, 2 creus i 17 plaques d’habitatges, a més de relleus, vitralls, inscripcions o pintures murals. 16 símbols més es troben actualment en procés de retirada o pendents de recontextualització, 29 ja han estat retirats i un, recontextualitzat. La majoria són a Mallorca; a Menorca encara n’hi resta un i a Eivissa, 3. A Formentera no se n’ha identificat cap.
La majoria dels noms de carrers són en enaltiment de generals, religiosos o col·laboradors del règim. Per exemple, el de Joan March Ordines, un dels principals valedors i financers del franquisme, que, si bé va ser eliminat de Palma l’any passat, encara roman a localitats mallorquines com ara Capdepera, Manacor o les Salines. A més, 39 dels símbols vigents són de titularitat municipal; 2, de titularitat espanyola –un mausoleu a Palma i el monument als caiguts de Maó–; un, de l’estat italià –un mausoleu a Palma–; i una vintena, de propietat privada, com ara una pintura mural a l’església de Sant Joan on apareix el dictador Franco.
D’ençà de la publicació del cens, les administracions tenen l’obligació de retirar-los. Alguns que sí que han complit són les localitats de Son Servera, Bunyola i Inca, on han fet desaparèixer monuments. El govern assegura que la llei és ambiciosa i imprescindible per a tenir una democràcia moderna i avançada, però afegeix que si els titulars dels símbols no els retiren només els pot apercebre i que l’agilitat de la retirada depèn, per tant, d’ells: “La memòria és de tots, no del govern. La memòria és de la societat”, diu Jurado. Amb tot, la norma preveu multes de 2.000 euros a 150.000 per incomplir l’ordre de retirada de símbols, o la prohibició d’exhibir-los públicament.
Encara que el primer símbol que va aparèixer a les Illes és el d’un monument dedicat a dos soldats a Pollença, l’any 1937, el que més polèmica ha suscitat és el del monument dedicat al creuer Baleares, situat al parc públic de la Feixina, a Palma, i que va ser inaugurat el 1947 pel dictador Franco.
El creuer va ser un vaixell de guerra franquista que va bombardar els civils que fugien de Màlaga i assassinà milers de persones. Les institucions –Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca i govern de les Illes–, a remolc de la societat civil, varen decidir d’esbucar-lo durant la legislatura passada, però la realitat ha estat completament diferent: el monument es manté dempeus i la justícia dóna la raó a entitats en defensa de la preservació del monument i afins a grups polítics de la dreta i l’extrema dreta. Un detall que ho exemplifica és que Vox va fer el míting d’obertura de campanya davant d’aquest monument franquista.
Els tribunals fan passar per damunt de la memòria democràtica el valor patrimonial que té el monument. Un fet que ni l’administració ni les entitats ni la societat en defensa de la memòria democràtica no entenen. “És important de fer desaparèixer aquests símbols. A Alemanya ho varen veure clar i aquí no, aquí són protegits per llei”, diu Isern. I afegeix: “Només els franquistes defensen els símbols franquistes.” És pessimista sobre el futur del monument. Memòria de Mallorca ha recorregut al Tribunal Suprem contra la protecció del monument, però l’entitat tampoc no ho veu clar, tot i que assegura que presentarà tants recursos com calgui. “No acceptam que tengui un valor històric”, diu Oliver. I critica: “No hem tingut justícia transicional. Per exemple, no hi ha ni una sola demanda ni querella que provingui d’una víctima de franquisme que hagi estat admesa a tràmit.”
El govern assegura que el monument de la Feixina caurà. Ara, no se sap quan: “Si no és enguany, serà un altre any. Si no és aquesta dècada, la següent. Però caurà.” Per una altra banda, el secretari de Memòria Democràtica del govern és molt crític amb els jutjats: “La justícia d’aquest estat és una justícia hereva de la justícia franquista, per regla general. Amb una renovació profunda del poder judicial, la memòria d’aquest país i el dret de les víctimes avançaria molt més de pressa.” | 1 | perfect | {"ca": 0.9849779849779849, "pt": 0.015022015022015021} | https://www.vilaweb.cat/noticies/seixanta-simbols-franquistes-illes-malgrat-prohibicio/ |
mc4_ca_20230418_8_779607 | 13è Rally Legend Festival De San Marino
Portada Motor 13è Rally Legend Festival De San Marino
Jari-Matti Latvala i Hayden Paddon, convidats estrella al Festival Rally Legend de San Marino
Ambdós pilots i els seus respectius copilots, Miikka Anttila i John Kennard, es van prendre un descans en els seus preparatius per al Rally RACC Catalunya-Costa Daurada (del 22 al 25 d’octubre) per a mostrar al públic els seus World Rally Cars.
Milers d’aficionats van assistir al Rally Legend Festival De San Marino de quatre jornades, que va tenir en competició i en exhibició a més de 150 cotxes de ral·lis de la dècada dels seixanta fins als nostres dies i, com a pilots convidats del moment, van estar presents els pilots del mundial de ral.lis Latvala amb el seu Volkswagen Polo R WRC i Hayden Paddon amb el seu Hyundai i20 WRC.
Tots dos es van unir a una llarga llista d’expilots i cotxes del WRC entre els quals van destacar el quatre vegades campió del món, Juha Kankkunen, que va pilotar un Toyota Celica ST 205 de 1994 i el bicampió del món Miki Biasion, que va estar al volant d’un Lancia Delta Integrale de 1990. Una Altra llegenda de Lancia, Markku Alén, va patir un petit ensurt amb un Delta S4 de 1986
Latvala i el seu Polo R WRC van ser els encarregats d’oficiar de cotxe zero del ral·li, mentre que Paddon, Biasion i Alén van estar en la categoria de demostració “Legend Stars”.
Kankkunen fou dels primers líders de la prova, però va haver d’abandonar en la primera jornada. L’expilot francès de Fórmula 1, Erik Comas, va guanyar en la categoria de històrics amb el seu Lancia Stratos de 1974.
Denis Colombini (Peugeot 306 Maxi) va guanyar en la classe WRC/Kit Car, mentre que el vuit vegades campió del món de motocròs, Tony Cairoli, guanyava en el Myth Trophy amb un Lancia Delta.
Sens dubte aquesta competició va servir per recordar i rememorar grans moments del ral·li amb moltes de les màquines que més bons records ens porten. Esperem que aquests festivals de motor segueixin igual de vius durant molts d’anys.
tweet Article anteriorAnna Cruz es proclama campiona de la WNBA amb Minnesota LynxArticle següentMas surt del TSJC #9Nsomtots Manel Alonso Sr NOTICIES RELACIONADESMés de l'autor | 0.864959 | curate | {"en": 0.04206675811614083, "es": 0.04252400548696845, "ca": 0.9154092363968908} | http://www.diaricatala.cat/13e-rally-legend-festival-de-san-marino/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_9057 | Les organitzacions juvenils de l'Esquerra Independentista del Barcelonès Nord, Assemblea de Joves de Badalona Sud - Avantguarda (CAJEI) i Maulets, el jovent independentista revolucionari, han fet aquesta tarda una roda de premsa per presentar la campanya que s'està portant a terme arreu dels Països Catalans: “Els Països Catalans no som Espanya, el 9 de març: ABSTENCIÓ!” Amb aquesta presentació el jovent independentista organitzat, volem fer una crida a la població del Barcelonès Nord, a no participar d'aquestes eleccions al Congrés i Senat espanyols i, que es posicioni per l'abstenció activa, ja que entenem la política com a una lluita del dia a dia i no com al fet de posar una papereta a una urna cada 4 anys. Creiem que l'actitud correcta davant les eleccions del proper diumenge, ha de ser de no participar-hi i fer-ho denunciant les imposicions i el caràcter antidemocràtic de l'Estat Espanyol. Per tant, seguint amb la defensa dels drets dels pobles a decidir el seu futur, apostem per l'Autodeterminació com a eina per a superar marcs territorials i jurídics imposats. Optem per l'abstenció activa com a una eina per donar a conèixer els plantejaments de l'Esquerra Independentista i deixar clar que creiem que no hi ha democràcia en un Estat on la llei electoral beneficia els partits grans i tendeix al bipartidisme, quan s'il·legalitzen candidatures populars com Batasuna i Acció Nacionalista Basca, mentre que partits feixistes poden presentar-se i actuar amb total impunitat, on es nega el dret a la llibertat d'expressió i es persegueix la dissidència política i social...i considerem, per tant, que no podem estar davant d'unes eleccions lliures. És per tot això, que des de l'esquerra independentista del Barcelonès Nord, creiem que l'abstenció ens permet fer evident, al llarg dels Països Catalans, el nostre rebuig a l'Estat espanyol i, deixar clar que som un poble unit amb un sol objectiu. Així deixem clar que no ens quedarem de braços creuats i continuarem treballant per construir una alternativa política. Per aquestes raons, la Campanya per l'abstenció activa fa una crida a no votar a les eleccions al Congrés i Senat espanyols el proper 9 de març. Badalona, 5 de març del 2008. Assemblea de Joves de Badalona Sud - Avantguarda (CAJEI) Maulets, el jovent independentista revolucionar del Barcelonès Nord.
Veient aquesta foto queda clar que no fotreu mai res, em venen ganes de plorar veient-la, com qui veu una ciutat abandonada.
Per una foto d'una roda de premsa pots saber que una gent no està fent res? Osti tu, ets un vident... penós! Assegurar això és no tenir ni idea de quin treball estan fent aquestes organitzacions dins de Badalona. A que no tens ni idea? Doncs no xerris per xerrar...
No, no. És que ni odi ni vergonya ni rivalitat ni res: desolació.
Doncs parlar per parlar, perquè si sapiguessis la feina que estan fent i el suport que estan rebent, no ho diries... Però com és més fàcil parlar sense saber que informar-se...
Suposo que ell es refereix a l'estètica de: roda de premsa en un bar + tamburets a sobre la barra + bandera comunista + decoració de festa major + cartells enganxats amb precinte
La roda s'ha fet al Casal Antoni Sala i Pont de Badalona, casal de l'Esquerra Independentista, per tant, ni és un bar ni sobra la bandera comunista. I em sembla molt penós que amb tot el que hi ha per parlar es critiqui això. És de nar a criticar per criticar.
Ves a una reunió de psicoestetes, no se com són però segur que t'ensenyen quatre coses a base de fotocòpies de l'Espinalt.
Per què no vas tu a comprar amics i deixes de criticar la feina de la resta perquè sí? Però no compris pas dos eh, que et marginaran!
No saps fer anar els pronoms febles?
Jo els que els pronoms febles els utilitzo, no els faig anar... | 0.860221 | curate | {"ca": 0.9714133048356933, "ms": 0.008549292011755277, "pt": 0.005877638258081752, "en": 0.0018701576275714667, "fr": 0.01228960726689821} | |
macocu_ca_20230731_2_404672 | Esteu aquí
26/04/2021
Les persones sol·licitants cal que presentin una sol·licitud per a cada alumne, que ha de tenir DNI. Si no en té, s’ha de demanar la targeta provisional d’identificació a Hisenda.
Es faran sessions de suport a:
-Montblanc: els dies 10, 17, 24 i 31 de maig (reservant cita al Consell Comarcal: 977 86 12 32).
-L’Espluga de Francolí: els dies 13 i 27 de maig (reservant cita al CAP: 977 87 09 25).
-Sarral: els dia 9 de maig (reservant cita a l’Ajuntament: 977 89 00 10).
-Santa Coloma de Queralt: els dimecres i els divendres (reservant cita a l’Oficina del Consell Comarcal: 977 92 69 06). | 0.704726 | curate | {"es": 0.01658374792703151, "en": 0.01658374792703151, "ca": 0.966832504145937} | |
mc4_ca_20230418_15_697552 | Ciències de la Naturalesa (nivell ESO)/Lleis dels gasos - Viquillibres
Ciències de la Naturalesa (nivell ESO)/Lleis dels gasos
Un gas ideal és un gas en el qual les seves molècules són totalment lliures i no hi ha cap interacció entre elles. Les molècules es mouen de forma rectilínia xocant entre si i amb les parets del recipient que les conté sense cap intercanvi d'energia.
Els gasos ideals no existeixen, però qualsevol gas real es pot comportar aproximadament com un d'ideal depenent de les condicions en les quals es trobi. El comportament dels gasos perfectes (o ideals) està marcat per la Llei General dels Gasos Ideals, que s'obté si s'observa conjuntament la llei de Boyle-Mariotte, la llei de Charles i Gay-Lussac i d'altres que les complementen; i que descriu la relació entre pressió, temperatura, volum i quantitat de gas.
Vegem el descobriment de llei segons diverses fites històriques.
2 Llei de Charles i Gay-Lussac
3 Llei dels volums de combinació
5 Llei dels gasos ideals
6 Llei de Graham
La llei de Boyle rep el seu nom del naturista irlandès Robert Boyle (1627-1691) que la descobrí el 1662. El físic francès Edme Mariotte (1620-1684) la descobrí de manera independent el 1676, i per tant a vegades s'anomena llei de Boyle-Mariotte o llei de Mariotte.
La llei anuncia que, per als gasos ideals, si la temperatura (T) és constant, aleshores la pressió (P) i el volum (V) són inversament proporcionals. Matemàticament s'expressaria:
on k {\displaystyle k\,} seria constant si la temperatura i la massa del gas romanen constants.
Si augmenta la pressió, el volum disminueix, i
si la pressió disminueix, el volum augmenta.
Així, no és necessari conèixer el valor exacte de la constant k quan s'utilitza la llei. És per això que s'acostuma a anunciar:
Llei de Charles i Gay-Lussac[modifica]
La Llei de Charles i Gay-Lussac (també anomenada Llei de Charles o Llei de Gay-Lussac) afirma que a una pressió constant, el volum d'una massa coneguda de gas augmenta o disminueix amb la mateixa proporció amb la qual la seva temperatura (en graus kelvin) augmenta o disminueix.
La llei va ser originalment publicada per Louis Joseph Gay-Lussac l'any 1802, però va fer referència al treball no publicat de Jacques Charles als voltants de l'any 1787. Aquesta referència ha conduït que la llei sigui atribuïda a Charles. La relació va ser anticipada pel treball de Guillaume Amontons l'any 1702. la Llei de Charles ha estat utilitzada de moltes maneres, des de globus d'aire calent fins a aquaris. La Llei de Charles és una de les lleis més importants pel que fa al comportament d'un gas.
La fórmula per a la llei és:
V és la volum.
T és la temperatura (mesurada en graus kelvin).
Per a mantenir la constant, k, durant l'escalfament d'un gas a una pressió fixa, el volum ha d'augmentar. Seguint la mateixa regla, refredar el gas disminueix el volum. El valor exacte de la constant no ha de ser conegut per a fer servir la llei en una comparació entre dos volums d'un gas a la mateixa pressió:
V 1 T 1 = V 2 T 2 o V 2 V 1 = T 2 T 1 o V 1 T 2 = V 2 T 1 {\displaystyle {\frac {V_{1}}{T_{1}}}={\frac {V_{2}}{T_{2}}}\qquad \mathrm {o} \qquad {\frac {V_{2}}{V_{1}}}={\frac {T_{2}}{T_{1}}}\qquad \mathrm {o} \qquad V_{1}T_{2}=V_{2}T_{1}}
Llei dels volums de combinació[modifica]
Joseph Louis Gay-Lussac va realitzar l'any 1805 una sèrie d'experiments amb Alexander von Humboldt (1769-1859) en els quals descobriren que 100 volums d'oxigen es combinen amb 200 volums d'hidrogen i el resultat són només 200 volums de vapor d'aigua. És a dir, es produeix una contracció del volum total igual a 100 volums, ja que el volum de reactius és de 300 volums.
Prosseguint amb aquests estudis Gay-Lussac publicà l'any 1809 la seva llei dels volums de combinació. Les seves mesures eren molt cuidadoses i dedicaven especial atenció a la contracció de volum que es produïa en moltes reaccions i que seguia una llei regular. Aquests experiments foren revisats per Berthollet i Davy, qui arribaren a les mateixes conclusions. La llei diu:
La fórmula és:
V 1 V 2 = n 1 n 2 {\displaystyle {\frac {V_{1}}{V_{2}}}={\frac {n_{1}}{n_{2}}}}
Llei dels gasos ideals[modifica]
L'equació matemàtica que defineix la llei dels gasos ideals és: P·V = n·R·T
P = pressió, en atmosferes (atm)
V = volum, en litres (l)
T = temperatura, en graus kelvin (K)
R = constant dels gasos. El seu valor és aproximadament 0,082 atm·l/k·mol.
La constant R es pot calcular mitjançant una equació matemàtica: R = P·V/T
P = pressió en condicions normals (1 atmosfera (unitat)|atm)
V = volum (en condicions normals, un mol del qualsevol gas ocupa 22,415 l)
T = temperatura (0 graus centígrads, és a dir 273,15 K)
L'equació quedaria així: R = 1·22,415/273,15
Llei de Graham[modifica]
La llei de Graham, també coneguda com llei de l'efusió, fou descoberta pel químic escocès Thomas Graham (1805-1869) l'any 1829 a partir dels resultats dels seus experiments, i diu que:
Les velocitats d'efusió dels gasos són inversament proporcionals a les arrels quadrades de les respectives densitats.
Matemàticament ho podem escriure així:
v 1 v 2 = d 2 d 1 {\displaystyle {{\mbox{v}}_{1} \over {\mbox{v}}_{2}}={\sqrt {d_{2} \over d_{1}}}}
v1 és la velocitat d'efusió del gas 1.
v2 és la velocitat d'efusió del gas 2.
d1 és la densitat del gas 1.
d2 és la densitat del gas 2.
La densitat dels gasos es pot posar en funció de la massa molar del gas emprant l'equació dels gasos ideals. La nova equació és:
Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Ciències_de_la_Naturalesa_(nivell_ESO)/Lleis_dels_gasos&oldid=64543»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 17 feb 2020 a les 00:38. | 0.697803 | curate | {"ca": 0.886596088282792, "en": 0.09151265027812668, "fr": 0.006818589628566302, "es": 0.015072671810514983} | https://ca.wikibooks.org/wiki/Ci%C3%A8ncies_de_la_Naturalesa_(nivell_ESO)/Lleis_dels_gasos |
mc4_ca_20230418_12_46874 | Ivian Family Hotel Ravda Bulgària - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
1 Lazur Str, Ravda, Ravda, Bulgària, 8221 - Veure al mapa
Més informació sobre Ivian Family Hotel
Al visitar Ravda, vosté es sentirà com a casa a Ivian Family Hotel, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Ravda. Els clients de l'hotel poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, magatzem d'equipatge, aparcament de cotxes, transport hotel/aeroport.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Ivian Family Hotel la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Ravda. | 0.791415 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/ivian-family-hotel/hotel/ravda-bg.html |
mc4_ca_20230418_5_329219 | Construcció de cases adossades amb façana d’obra vista i garatge en planta/ Construcción de casas adosadas con fachada de obra vista y garaje en planta #construcció#reformes#obravista#personalqualificat#www.almillagos.com Previo | 0.680877 | curate | {"ca": 1.0} | https://almillagos.wordpress.com/2018/06/20/extraccio-de-containers-soterrats-i-remat-de-la-via-a-llanca-extraccion-de-containers-soterrados-y-remate-de-la-via-en-llanca-obrapublica-construccio-reformes-gestioimmobiliaria-serveisfinance/ |
mc4_ca_20230418_9_466404 | Lloguer de Cotxes a Memphis Aeroport, Preu Garantit - Rentalcars.com
Alquiler de Coches EUA Memphis, TN Memphis Aeroport
Grups de cotxes populars a Memphis Aeroport
Memphis Aeroport (MEM)
Treballem amb les companyies líders a Memphis Aeroport (MEM), incloent Alamo, Avis, Budget, Dollar, Hertz, National, Thrifty. Sigui el que sigui el que busqui, podem donar-li el millor preu.
Memphis Aeroport lloguer de cotxes
Southhaven, MI lloguer de cotxes
New Haven, CT lloguer de cotxes
Tunica Aeroport lloguer de cotxes
Rentalcars.com es el nom comercial de TravelJigsaw Societat Limitada registrada a Anglaterra i Gal•les (Numero: 05179829) a l’adreç a 100 New Bridge Street, London, EC4V 6JA. ID: CEB68 | 0.527505 | curate | {"ca": 0.6268221574344023, "pt": 0.07434402332361516, "en": 0.04518950437317784, "es": 0.2536443148688047} | http://www.rentalcars.com/ca/airport/us/mem/ |
cawac_ca_20200528_5_56977 | Días de lectura
Castellano. Publicat el 25/03/2012
eBook disponible per a:
» Apps Tr3sc
Apps Tr3sc
És la forma més ràpida i còmoda. Si tens un iPhone, iPad o Android, amb la nostra aplicació de lectura TR3SC, quan compris un eBook, aquest estarà automàticament disponible en els dispositius associats al teu compte, només sincronitzant la biblioteca
» e-Reader Tr3sc
e-Reader Tr3sc
És la forma més ràpida i còmoda. Si tens un eReader TR3SC, quan compris un eBook, aquest estarà automàticament disponible en els dispositius associats al teu compte, només sincronitzant la biblioteca. | 0.589202 | curate | {"es": 0.0840630472854641, "ca": 0.8248686514886164, "en": 0.09106830122591944} | http://lallibreria.tresc.cat/dias-de-lectura-marcel-proust-9788430600199 |
macocu_ca_20230731_7_277251 | President.cat
La vacunació de dosis addicionals contra la COVID a residències engega una nova fase en la immunització contra la malaltia a Catalunya
Violant Cervera: "La dosi addicional de la vacuna ajudarà a acabar de mitigar els efectes de la pandèmia en les residències"
Salut
Presidència
query_builder 17 setembre 2021 16:32
2 Imatges
La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, i la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, han visitat aquest migdia la residència de gent gran Feixa Llarga de l’Hospitalet. Aquest centre ha començat avui a inocular una dosi addicional de la vacuna contra la Covid-19 a les persones usuàries, després que les autoritats sanitàries aprovessin ahir l’administració d’una tercera dosi entre el col·lectiu de persones grans que viuen en residències. Josefa Pérez, la primera persona vacunada contra la Covid-19 a Catalunya, ha estat també la primera en rebre aquesta dosi addicional.
En el decurs de la visita, la consellera Cervera ha remarcat la importància de la vacunació en aquests equipaments, tant entre les persones usuàries com dels treballadors i les treballadores. Cervera ha explicat que l’administració de la tercera dosi es farà en residències de gent gran i també entre les persones usuàries dels centres de dia que estan integrats en residències, “a posterioritat, anirem ampliant el ventall amb la resta de centres de dia i la resta de la gent gran”.
“Estem convençuts que la dosi addicional de la vacuna ajudarà a acabar de mitigar els efectes de la pandèmia en les residències. Per sort, amb majoria dels usuaris amb la segona vacuna, aquesta cinquena onada ha estat menys crua que no pas la primera. Agraïm moltíssim als usuaris que es vacunen, així com al servei de salut i, evidentment, als treballadors, per aquesta coordinació”, ha destacat la consellera.
Per la seva banda, la secretària de Salut Pública ha remarcat que “avui comença una nova fase de la vacunació a Catalunya”, en referir-se a aquest procés de vacunació a les residències. A més, també s’espera administrar la tercera dosi a la totalitat del grup de persones que tenen condicions de molt alt risc de patir complicacions per la COVID, com ara persones amb immunosupressió, trasplantades, etc. En total, es calcula que aquest grup el formen altres 40.000 persones i fins ara ja s’han vacunat gairebé 4.000, majoritàriament amb la vacuna Moderna.
Cabezas ha valorat com a positiu que aquesta nova fase de la vacunació servirà per donar sortida a l’estoc de vacunes existent actualment a Catalunya. “La vacunació als residents es va aprovar ahir: tenim moltes vacunes, tenim els professionals i la integració sociosanitària, del sistema de salut i social, és total i constant, fet pel qual era fàcil començar ja”, ha emfatitzat Cabezas abans refermar un missatge: “Sempre volem poder utilitzar el millor possible totes les dosis que tenim i aquesta fase suposa una molt bona utilització”.
Per últim, la secretària de Salut Pública ha reiterat la crida a la vacunació de qui encara no ho ha fet, tot i el fet que Catalunya sigui uns dels països del seu entorn amb una cobertura de vacunació més elevada. “Vacunem els set dies de la setmana, a molts punts de vacunació. Oferim la màxima accessibilitat a tota la població, arreu”, ha subratllat.
La residència pública Feixa Llarga és un centre classificat com a verd, amb 75 residents, el 97,3% amb pauta completa. Pel que fa a professionals, el 88% tenen la pauta completa i un 90% la primera dosi. | 0.852502 | curate | {"ca": 0.9985524030110018, "fr": 0.0014475969889982628} | |
mc4_ca_20230418_2_266773 | Vine a la trobada d'Urban Sketchers a la 'Mansana de la Discòrdia'! | Casa Batlló
Vine a la trobada d'Urban Sketchers a la 'Mansana de la Discòrdia'!
Casa Batlló i Casa Amatller organitzen una trobada de dibuix urbà
Sí, sí, com llegeixes, el proper 24 de setembre en el marc de les festes de la Mercè, la Casa Batlló i Casa Amatller amb la col·laboració de Urban Sketchers Barcelona, Cases Singulars i Faborit celebren una trobada de dibuix al voltant de les seves conegudes façanes.
Com formar part?
La trobada, per motius d’espai, està limitat a setanta places, per això les primeres setanta persones que compleixin amb els requisits i que s’inscriguin a través d’aquest formulari podran participar en la trobada.
La trobada se celebrarà el 24 de setembre de 2017 partir de les 17: 00h quan Cases Singulars realitzarà una visita guiada a la Mansana de la Discòrdia posant focus a les façanes de Casa Amatller i Casa Batlló. Posteriorment els participants podran dibuixar-les lliurement fins a les 19: 30h que començarà la visita a l’interior dels dos edificis modernistes.
Els participants hauran de pujar els seus dibuixos als seus corresponents comptes d’Instagram comunicades a l’organització en el formulari entre els dies 24 i 27 de setembre. El dia 5 d’octubre es publicarà el nom dels tres guanyadors que seran seleccionats a través d’un sorteig aleatori. El nom dels guanyadors s’anunciarà en els comptes d’Instagram dels dos organitzadors Casa Amatller (@casamuseuamatller) i Casa Batlló (@casabatllo).
ACTUALITZACIÓ 06.10.2017:
Ahir es van comunicar els tres guanyadors de la trobada de dibuix. Entre tots els dibuixos compartits a Instagram amb el hashtag #uskmansanadeladiscordia i que complien amb les Bases legals, els guanyadors han estat:
@margagonzalezt
@esme_cebrian
@anyna05
Bases legals de la trobada
Organitzadors: FUNDACIÓ INSTITUT AMATLLER D’ART HISPÀNIC (“Fundació Institut Amatller”), amb domicili a Barcelona, Pg. de Gràcia, núm. 41 (CP 08007), i NIF G-08483810 i CASA BATLLÓ, S.L.U. (“Casa Batlló”), amb domicili a Barcelona, Pg. de Gràcia, 43, 4rt, i NIF B-62.401.534 (d’ara en endavant conjuntament “els Organitzadors”)
Col·labora: Cases Singulars, Urban Sketchers Barcelona i Faborit.
1. Data de la trobada: Aquesta trobada de dibuix es celebrarà el diumenge 24 de setembre de 2017, davant de les façanes de Casa Batlló i Casa Amatller.
2. Objecte de la trobada: L’objecte de la trobada es la realització d’un dibuix de les dues façanes (Casa Batlló i Casa Amatller). El suport i la tècnica dels dibuixos són lliures i els estris per a la seva realització han de dur-los els participants.
3. Requisits de participació: La participació en la trobada és gratuïta i per a poder participar-hi cal:
– Ser major de 18 anys (i dur un document d’identificació que ho acrediti).
– Disposar d’un compte públic a la xarxa social Instagram.
4. Participació: La trobada és oberta a les primeres setanta persones que s’inscriguin a través del formulari on-line, que compartiran els Organitzadors a través dels seus blocs i xarxes socials, en el qual els participants hauran d’informar del seu nom i cognoms, adreça de correu electrònic, telèfon i usuari d’Instagram.
5. Mecànica:
Els setanta participants, que hauran estat contactats abans del 19 de setembre de 2017 i hauran confirmat la seva assistència als Organitzadors, hauran de presentar-se el 24 de setembre de 2017 davant de Casa Amatller a les 17 hores, on Cases Singulars els farà una visita guiada de 17 a 17:30 de la Mansana de la Discòrdia, en concret, l’explicació de les façanes de Casa Amatller i Casa Batlló.
A partir de les 17:30 i fins a les 19:30 hores els participants realitzaran els seus dibuixos. En haver acabat, a les 19:30, se’ls oferirà als participants una visita a Casa Batlló i a Casa Amatller.
Entre els dies 24 i el 27 de setembre de 2017 els participants hauran de pujar al seu compte d’Instagram públic comunicat als Organitzadors una fotografia del seu dibuix de les dues façanes amb el hashtag #uskmansanadeladiscordia.
El dia 5 d’octubre de 2017 els Organitzadors informaran del nom d’usuari d’Instagram dels tres guanyadors, que seran escollits a través d’un sorteig aleatori, a través dels usuaris d’Instagram de Casa Amatller (@casamuseuamatller) i Casa Batlló (@casabatllo). Els Organitzadors es reserven el dret de no admetre els dibuixos que no compleixin els requisits o que els Organitzadors considerin de manera justificada que poguessin atemptar contra la sensibilitat o els drets de tercers.
Els tres guanyadors obtindran tres premis iguals:
-Una visita audioguiada a Casa Amatller per a dues persones
-Una visita videoguiada a Casa Batlló per a dues persones
-Una cistella de xocolates de Casa Amatller
-Un pack de regal de la botiga de Casa Batlló
Cada premi està valorat en un total de 134,35.-€. El premi es personal i intransferible, la seva acceptació és voluntària i gratuïta ï no podrà intercanviar-se per altres premis ni per diners en metàl·lic.
El 31 de desembre de 2017 serà la data màxima perquè els tres guanyadors rebin els seus premis, previ contacte amb els Organitzadors.
6. Propietat Intel·lectual: Els participants accepten que en cas de ser guanyadors de la trobada, els seus dibuixos podran ser reproduïts, distribuïts, comunicats públicament i posats a disposició, de manera gratuïta, en canals propis dels Organitzadors: xarxes socials, pàgines web, newsletters i comunicacions corporatives, sense límits territorials, ni temporals.
7. Cada participant pot participar al concurs només amb un sol dibuix.
8. No podran participar a la trobada els empleats o familiars directes o indirectes dels Organitzadors d’aquesta trobada.
9. Es consideraran nul·les les participacions fora de termini o fora del sistema de participació descrit. Els Organitzadors podran donar de baixa o desqualificar els participants que presentin indicis de suplantació d’identitat, incompleixin les regles del sorteig, quedant els Organitzadors exonerats de responsabilitat en cas d’incompliment dels participants.
10. Privacitat i drets d’imatge: De conformitat amb la vigent Llei Orgànica 15/1999, de 11 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i al seu Reglament de desenvolupament, cada participant, amb l’acceptació d’aquestes bases legals consent que les que les seves dades personals s’incorporaran en els fitxers responsabilitat de Casa Batlló i Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, al ser les dues entitats les organitzadores d’ aquest. Les dades seran las facilitades per vostè en la seva participació corresponent al dibuix i al seu nom d’usuari a Instagram.
Respecte a Casa Batlló SLU, les dades s’incorporaran en un fitxer de qui n’és responsable Casa Batlló S.L.U., domiciliada a Pg. de Gràcia 43, 4ª, 08007 Barcelona (Espanya). La finalitat de la recollida de les dades personals dels concursants és la gestió d’aquest concurs, de conformitat amb la Llei Orgànica a dalt citada, la recollida dels premis, i l’enviament de comunicacions comercials i promocionals pels Organitzadors, relacionades amb els Organitzadors, per carta, telèfon, correu electrònic, SMS, o per altres mitjans de comunicació electrònica. El concursant queda informat aquí que pot exercitar els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, que podran exercitar adreçant-se a Casa Batlló S.L.U. al seu domicili a dalt assenyalat, o mitjançant un e-mail adreçat a aquesta direcció: [email protected] tot adjuntant en els dos casos còpia del DNI.
I quant a la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic les dades també seran incorporades en un fitxer, de qui n’és responsable Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic domiciliada a Pg. de Gràcia, núm. 41, CP 08007 Barcelona. La finalitat de la recollida de les dades personals dels concursants és la gestió d’aquest concurs, de conformitat amb la Llei Orgànica a dalt citada, la recollida dels premis, i l’enviament de comunicacions comercials i promocionals pels Organitzadors, relacionades amb els Organitzadors, per carta, telèfon, correu electrònic, SMS, o per altres mitjans de comunicació electrònica. El concursant queda informat aquí que també pot exercitar els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, que podran exercitar adreçant-se a Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. al seu domicili a dalt assenyalat, o mitjançant un e-mail adreçat a aquesta direcció: [email protected] tot adjuntant en els dos casos còpia del DNI.
Així mateix, ens autoritza a que podem els dos co-organitzadors publiquem el seu nom d’usuari o identificador en la xarxa social si resulta guanyador.
De conformitat amb la Llei Orgànica 1/1982, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, els participant autoritzen als Organitzadors que els facin fotografies, i la seva divulgació, reproducció, distribució i comunicació pública, a les xarxes socials i canals corporatius dels Organitzadors, a efectes informatius sobre aquest concurs.
11. La celebració d’aquesta trobada podrà ser suspesa i/o prorrogada, i també l’entrega i/o gaudi dels premis, por motius justificats, que en cas de produir-se seran informats oportunament pels Organitzadors.
12. Els Organitzadors es reserven el dret a retirar o modificar les condicions d’aquesta trobada, inclòs la seva anul·lació, sempre que hi hagi una causa justificada, tot comprometent-se a comunicar-ho pel mateix mitjà pel qual va informar del concurs, i amb la màxima antelació possible, les noves bases o, en el seu cas, l’anul·lació definitiva , sense que en cap cas hagi d’indemnitzar ningú.
13. Acceptació de les bases: La participació en aquesta trobada comporta l’acceptació íntegra d’aquestes Bases.
14. En cas que fos declarada per un jutjat o tribunal nul·la alguna de les regles contingudes en aquestes bases, seguiran vigents la resta que no quedi afectada per l’anul·lació.
15. Llei aplicable i jurisdicció competent: Aquestes bases queden subjectes, i s’interpretaran conforme, a la normativa espanyola aplicable, i en cas de conflictes els jutjats i tribunals de Barcelona (Espanya) seran els competents per a resoldre’ls, amb renúncia expressa a qualsevol altre fur que hi pogués haver.
Anterior La Casa Batlló acull "Give a Home"
Següent “Give a Home” recapta més de 5.000 euros a Barcelona per als refugiats | 0.743282 | curate | {"ca": 0.9753641607195229, "pt": 0.002835076742594584, "hu": 0.001466419004790302, "es": 0.011633590771336397, "en": 0.0051813471502590676, "cs": 0.0033238830775246847, "da": 0.00019552253397204028} | https://www.casabatllo.es/ca/novetats/vine-a-la-trobada-durban-sketchers-a-la-mansana-de-la-discordia/ |
mc4_ca_20230418_6_420836 | Biblioteca Marta Mata de l'escola Orlandai: L'Enigmàrius dedica una setmana a la biblioteca
Publicat per la bibliotecària a 9:46 | 0.613877 | curate | {"ca": 1.0} | http://bibliotecaorlandai.blogspot.com/2015/03/lenigmarius-dedica-una-setmana-la.html |
mc4_ca_20230418_13_656743 | Acreditació del manteniment de la solvència tècnica i professional. Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda | 0.596119 | curate | {"ca": 1.0} | http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/contractacio_publica/junta_consultiva_de_contractacio_administrativa/classificacio_empresarial/acreditacio_del_manteniment_de_la_solvencia_tecnica_i_professional/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_192778 | Obro fil per profetitzar què succeirà quan marxem d'Espanya. Sé que no ens importa gens, o així hauria de ser, però no puc evitar preguntar-ho. Jo parteixo dels següents supòsits:1. Se sap que sense Catalunya, el PSOE no pot governar Espanya ja que no pot aspirar a governar sense els votants socialistes de Catalunya.2. No podran fer front al deute estatal (entre 500.000M i 1 bilió d'euros).3. No podran invertir en res.4. Se'ls acaben les ajudes europees.5. Perdran poder polític a nivell internacional. Què faran?Un cop es trenqui l'Estat espanyol és possible que no els deixin entrar a la UE per no complir els requisits?És possible que reformin la santa, sagrada i intocable constitucionh espaÑola?Reformaran les "autonosuyas"?Augmentaran els partits nacionalistes o regionalistes?Es trencarà ràpidament tota Espanya?Seran tercermundistes?Serà Espanya un estat bananer?Reflexionaran i demanaran perdó a mig món o es sentiran traïts per Europa i Catalunya i es tancaran en el seu petit i tercermundista país?Intentaran vendre la idea que han canviat i demanaran que tornem a unir-nos? Amics, tal com dic aquest fil és per profetitzar què els passarà als pobres desgraciats espanyols. I quan dic desgraciats no és per insultar. És per constatar la perdició dels espanyols sense la mamella catalana, una gran desgràcia per ells encara que no ho vulguin admetre. Profetitzeu a gust.
la copa mola
i /fil | 0.786743 | curate | {"ca": 0.9280575539568345, "es": 0.02877697841726619, "st": 0.025179856115107913, "ro": 0.013669064748201438, "cs": 0.004316546762589928} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_523335 | Homs: “El govern es planta”El portaveu de l'executiu afirma que el PSOE fa mesos que “adorna” els númerosEl portaveu de l’executiu, Francesc Homs, ha assegurat avui en una entrevista a Catalunya Ràdio que davant la negativa del govern espanyol d’assumir les seves responsabilitats respecte el deute “el govern català es planta”.Homs ha assegurat que “són del tot inacceptables que el govern espanyol plantegi les coses en aquests termes” i s’ha mostrat convençut que “les institucions i el govern català és suficientment fort” per dir prou a “una Espanya que ens prohibeix i ens ho nega tot”.A més, segons el portaveu, a diferència d’abans, ara “Catalunya gaudeix de crèdit davant Europa i això ens dóna força per plantar-nos”. “Europa ara està atenta del que diu Catalunya”, ha dit.Fa temps que el PSOE adorna els númerosRespecte les declaracions del conseller Andreu Mas-Colell, el portaveu del govern ha recordat que “venim d’una època en què els números ja s’han adornat en escreix”. “Això és el que ha fet el PSOE els darrers anys”, ha afegit. I ha recordat que fa escassament uns mesos el Consell de Política Financera donava el seu vistiplau als números de l’anterior govern de la Generalitat.Ara bé, malgrat reconèixer que les relacions amb Madrid es troben en un moment convuls “després de dos mesos de negociació en l’àmbit de la discreció”, Homs encara no ha volgut donar la negociació definitivament per trencada. Font
El dia de la marmota...
Aquesta era la versió PSOE-c, a veure com és la versió CiU...
A veure, a veure...
Abans no si jugaven res però ara... La situació de Catalunya és molt crítica i si no s'actua aviat no hi haurà volta de fulla i morirem com a poble.
Doncs si és pel que s'hi juguen...
Continuo dient que des de l'oposició és molt fàcil xerrar.Ara la cosa ja no és així. Ens hi juguem tant nosaltres com els espanyols.
Sí, ja ens sabem la història dels 400.000 milions. | 0.901155 | curate | {"ca": 0.9756871035940803, "fr": 0.0021141649048625794, "es": 0.012156448202959831, "kk": 0.01004228329809725} | |
mc4_ca_20230418_8_319533 | Publicat per Francesc Noguera Busquets Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes de comentaris: cesc noguera fotografia, montseny, omd-em1 markII, Tardor
Etiquetes de comentaris: cesc noguera fotografia, montseny, omd-em1 markII
Manifestació ahir el vespre a Palma, per dret a decidir
Etiquetes de comentaris: 1oct, manifestació
Després de les tempestes, les boires.
Olympus Omd-Em1 MarkII MZuiko 12-100 f4 Pro
Etiquetes de comentaris: Esporles, Mallorca, omd-em1 markII, Serra de Tramuntana
Raïm, dies de verema.
Llocs que ja ho han fet, llocs que ho estant fent i llocs que ho farant...... però aquets dies en molts llocs es poden veure tractors carregats de raïm per portar a premsa.
Imatge realitzada amb la Olympus omd-em1 markII mzuiko 300 f4 pro.
Etiquetes de comentaris: omd-em1 markII
Etiquetes de comentaris: aus, cesc noguera fotografia, ocells, omd-em1 markII
Etiquetes de comentaris: aus, cesc noguera fotografia, ocell, omd-em1 markII, picot
Etiquetes de comentaris: animals, cesc noguera fotografia, omd-em1 markII
Olympus omd em1 markII mzuiko 300 pro + mx1,4
Etiquetes de comentaris: macro, papallona
Etiquetes de comentaris: aus, Mallorca
Olympus omd em1 markII mz 7/14 f2,8 pro
imatge de la via lactía just sobre Cabrera
imatge de la via lactía just sobre el far
Etiquetes de comentaris: nocturna, omd-em1 markII, vialactea
Etiquetes de comentaris: aus, cesc noguera fotografia, ocell, omd-em1 markII
Etiquetes de comentaris: cala deiá, cesc noguera fotografia, Mallorca, nocturna, omd-em1 markII, paisatge maritim
Etiquetes de comentaris: Mallorca, omd-em1 markII, paisatge maritim, posta de sol
Etiquetes de comentaris: cesc noguera fotografia, insectes, macro, omd-em1 markII, papallona
Olympus omd em1 markII mzuiko 7/14 f2,8 pro
Ahir vaig tenir la sort de poder assistir a un taller del fotògraf Antoni Cladera de Photopills organitzat per la gran gent dels Mussols de Llubí.
Els que donem tallers a vegades també ens hem de recicla, i ahir era una bona oportunitat per escoltar i aprendré coses que en Toni Cladera ens va explica sobre la utilització d’aquesta gran aplicació com es Photopills.
Es impressionant com podem planificar la sortida del vespre des de casa i que no sigui un fracàs o una sorpresa, d’aquesta manera anem el lloc saben que ens hi trobarem, com diu en Toni, no esta demes haver fet una visita diürna a la zona.
Etiquetes de comentaris: cesc noguera fotografia, Mallorca, nocturna, omd-em1 markII, photopills
Etiquetes de comentaris: bodego, omd-em1 markII, producte
Via làctia......
Olympus omd - em1 mark II MZuiko 7/14 f2,8 pro trípode Benro il·luminació llanterna megalite
Etiquetes de comentaris: omd-em1 markII, vialactea
Olympus omd em1 markII mzuiko 300 pro f4
Etiquetes de comentaris: cabrera, cesc noguera fotografia, omd-em1 markII, sargantana
Continuem amb les imatges de l'aguait de can Teixó, aquí l'amic esquirol sense presa, posant per l’ocasió.
Recordo de petit anar a uns boscos de pins aprop del poble, a veure esquirols amb l'avi. Jo li deia ens faltaria poder fer una foto, ell amb contestava, amb això no et poc pas ajudar, he esperat 30 anys, ara ja tinc la foto d'un Esquirol. Es el que diuen (Quien la sigue la consigue).
Etiquetes de comentaris: cesc noguera fotografia, esquirol, fauna, omd-em1 markII
Picot garser buscant menjar
imatge d'un pigot garser buscant menjar, olympus omd em1 mzuiko 40/150 f2,8
Etiquetes de comentaris: picot
Picot a la branca
Imatge d'un Picot Garser a l'aguait de can teixó, sobre una branca observava on anar a buscar menjar
Olympus omd em1 mark II zuiko 300 pro f4
Imatge d'un Esquirol a primera hora del mati , que va a fer-sa passar la set.
Olympus omd-em1 mzuiko 7-14 f2,8 pro
Etiquetes de comentaris: Mallorca, nocturna, omd-em1 markII
Continuem amb el tema de la setmana, formentera, i les seves llums. En aquesta imatge som a la platja d’illetes, declarada Patrimoni de la humanitat per la UNESCO, també esta considerada la millor platja nacional, la segona d’Europa i la quinta del mon.
Etiquetes de comentaris: cesc noguera fotografia, Formentera, omd-em1 markII, paisatge maritim, sortida de sol
Formentera i el seu mar
Estem acostumats a les imatges del mar blau, de formentera, aquells tons turqueses tant carismàtics de l’illa, seguint amb l’edició d’imatges de la meva visita a formentera d’aquest cap de setmana passat, podem observa que encara que la mar sigui moguda, formentera no perd encant, el guanya.
olympus omd - em1 mark II MZuiko 12/40 f2,8 Pro
Etiquetes de comentaris: cesc noguera fotografia, Formentera, omd-em1 markII, paisatge maritim
Seguim amb les llums de Formentera
Seguim a la mateixa localització amb un pla una mica mes obert, però amb la llum mes alta, increïble aquestes llums i aquets espais que formentera guarda.
Olympus omd em1 mzuiko 12/40 f2,8 pro
Etiquetes de comentaris: cesc noguera fotografia, Formentera, olympus
Formentera, llums i espais increïbles.
Fa tres anys seguits que per aquestes dates vaig a formentera, tot i ser una illa petita, no hi ha any que descobreixi un lloc nou, en aquest cas acompanyat d’un apassionat a la formentera en Jota, que a les 6 del mati mes puntual que el rellotge amb be a buscar a la porta de l’hotel per portar-me a mi i alguns companys mes, a uns espais increïbles.
Olympus omd - em1 mzuiko 12/40 f2,8 Pro
Etiquetes de comentaris: cesc noguera fotografia, Formentera
Tornada de la formentera fotografica 2017
Les tornades sempre son dures, després de quatre dies a Formentera, gaudint de la 5 edició de la ff Formentera fotogràfica, compartint moments amb grans professionals de la fotografia, tan fotògrafs com Sandra Balsells, Manu San Felix, Xavier Bertral, Chema Madoz, Fontcuberta, Pérez Sequier, Txema Salvans, etc.., com les empreses del sector Olympus, FotoRuano, Reflecta, etc.., es d’agrair a la família Fàbregas-Feliu, per organitzar aquesta moguda.
Que fa que aficionats i professionals de la fotografia tinguem l’oportunitat de poder compartir moments únics amb grans cracks, que comparteixen les seves vivències, i experiències.
Ara tocar aterrar a la realitat, i combinar la nostre feina, amb la descarregar i edició de les imatges que hem pogut fer aquets dies.
Aquí, us deixo una imatge d’aquets dies, i durant uns dies aniré penjant a la meva web, el blog i el facebook , a 500 px imatges d’aquets dies
Olympus omd-em1 mark II zuiko 12-40 f2,8 pro
Etiquetes de comentaris: cesc noguera fotografia, Formentera, paisatge maritim, sortida de sol
Imatge nocturna de 60 segons d’exposició, d’ahir la nit durant la classe d’un dels tallers d’iniciació a la fotografia que estic impartint. La idea era aprendrà jugar amb la il·luminació per mostra els elements importants en aquesta composició hi incloure elements, com la noia il·luminat el cel, que solament entrava a l’imatge els últims 30 segons. Gràcies els assistents per la seva col·laboració pintant amb llum o posant a la foto.
Etiquetes de comentaris: cesc noguera fotografia, nocturna, omd-em1 markII
Etiquetes de comentaris: insectes, macro, omd-em1 markII
Imatge realitzada amb un teleobjectiu i amb un diafragma obert, jugant amb l’enfoc en aigües amb moviment. I jugant amb la composició de colors i línies.
Etiquetes de comentaris: Abstraccions, Aigua, omd-em1 markII
Torre de ses animes de Banyalbufar al voltant de les estrelles
Etiquetes de comentaris: Banyalbufar, cesc noguera fotografia, Mallorca, nocturna
Petits detalls del profunt Montseny
Olympus omd em1 mzuiko 12-40 f2,8 pro
Etiquetes de comentaris: Aigua, montseny
Costa de Santanyi
Olympus omd em1 MarkII mZuiko 12/40 f2,8 Pro
Etiquetes de comentaris: Mallorca, omd-em1 markII, paisatge maritim
Punts de llum a la serra de Tramuntana
Olympus omd em1 markII zuiko 12-40 f2,8
Etiquetes de comentaris: Mallorca, omd-em1 markII, paisatge, paisatge maritim, Serra de Tramuntana
Taller d'iniciació a la Fotografia Esporles 2017
Ja us podeu inscriure en la nova edició del taller d'iniciació a la fotografia d'Esporles. son 30 hores repartides en 8 sessions. Per mes informació us podeu dirigir a [email protected] i us passarem el calendari dels dies en que es realitzaran les sortides i les classes teòriques. Es un taller organitzat per CescNogueraFotografia en que i col·labora l'ajuntament d'Esporles, FotoRuanoPro i Olympus, els participants el taller podran probar material cedit per FotoRuanoPro i tindran un obsequi gentilesa de Olympus.
Bitxac comú, femella.
Olympus omd em1 markII zuiko 300 pro +mc-14
imatge d'una femella de Bitxac comú a les salines de la Colonia sant Jordi. (Mallorca)
Etiquetes de comentaris: aus, cesc noguera fotografia, omd-em1 markII
Olympus omd -em1 zuiko 300 pro +mc-14
Les primeres llums del mati, es fan lloc en mig dels arbres, formant unes línies totalment perfectes.
Mar i Muntanya (racons de la Serra de Tramuntana)
Olympus omd-em1 zuiko 12-40f2,8 Pro
Etiquetes de comentaris: omd-em1 markII, paisatge maritim
Reflexes d'aus a s'albufera de Mallorca (Martinet Blanc i Avisador)
Olympus omd-em1 mzuiko 300 + mc-14
Reflexa de Martinet Blanc a s'albufera de Mallorca
Reflexa d'avisador a s'albufera de Mallorca
Etiquetes de comentaris: aus, ocell, omd-em1 markII, s'Albufera
cesc noguera fotografia (22)
montseny (79)
omd-em1 markII (39)
Us presentem el programa de la vuitena edició del FOTOMONTSENY, organitzat pel MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY i la SECCIÓ FOTOGRÀFICA CENTRE...
Mes figures humanes a b/n | 0.741777 | curate | {"ca": 0.856927386339151, "nl": 0.06065503124326654, "fr": 0.02887308769661711, "es": 0.02176255117431588, "nn": 0.004201680672268907, "en": 0.0018315018315018315, "sv": 0.021331609566903685, "it": 0.004417151475975005} | http://cescnoguera.blogspot.com.es/ |
macocu_ca_20230731_0_245274 | Directori de serveis
Refuge du Chioula-Drazet
Refugi de muntanya situat a 1.600 metres d'altitud, amb capacitat per 40 persones, habitacions amb un capacitat de 2 a 6 persones i una sala comuna. | 0.632015 | curate | {"ca": 0.875, "fr": 0.125} | |
mc4_ca_20230418_10_42261 | URXELLA | Públic o privat?
Alternativa | 10 Maig, 2011 06:00 | Compartir:
Avui publicam un article del nostre company Joan Ramon Bosch Cerdà que hem tengut que traslladar més d'una vegada per l'ajornament del judici del camí de Ternelles, que teòricament és avui.
Ja sabeu que aquest blog està obert als vostres escrits, només els heu d'enviar a [email protected]
Des de que l’any 1985, la família March, propietària de la finca de Ternelles decidís barrar el Pas a l’Estret de Ternelles, per impedir el lliure trànsit per aquest camí, que donà accés a excursions tan emblemàtiques com el castell del Rei i Cala castell, es va iniciar un llarg procés per una banda i l’altre, per tal de dirimir si aquell camí, que des de temps immemorials havia sigut transitat lliurament, tot i que evidentment amb modificacions del seu traçat originari, podia ser tancat per l’actual propietari, o si bé, s’havia de respectar una servitud de pas.
La primera sentència ferma sobre aquest camí, que desprès d’un llarg litigi sentenciava el camí de Ternelles com a camí privat d’ús públic (l’Ajuntament no va entrar a discutir la titularitat, només l’ús), sentència del Tribunal Suprem, que venia precedida d’un litigi que s’iniciava a principis dels 90, aquesta,, garantia un dret de pas, que desgraciadament no s’ha fet respectar fins desprès de l’Octubre de 2009, desprès d’una excursió reivindicant que s’apliques aquesta sentència.
Sembla també, que els propietaris de la finca, no és conformen amb la regulació actual, amplament restrictiva, hi ha decidit batallar, per tal que aquest camí, empleat per pollencines i pollencins durant segles, passi a ser del seu ús exclusiu. Sembla, que no tan sols es conformen en veuré limitat el pas a vint persones diaris (més les que ells segurament deixen passar, incomplint la limitació), sinó que han presentat una demanda, doncs consideren en el seu criteri, que el camí ha de ser considerat privat i d’ús privat.
Per tot això, considero que avui , als jutjats d’Inca comença una fita històrica, la família March, presenta una demanda contra el poble de Pollença, en voler considerar un camí que el consistori pollencí ha considerat històricament públic, i que el plenari municipal va declarar com a tal, amb l’aprovació del catàleg de camins el Setembre de 2008.
Aquesta fita, dirimirà finalment, si els amants de la natura, poden gaudir d’un paratge com és Ternelles, amb les restriccions necessàries per garantir el bon ús d’aquest camí, sense sortir d’aquest, amb regulacions tal com succeeix a altres indrets com Cabrera, Sa Dragonera, S’albufera... o si per altre banda, finalment, el camí de Ternelles, contradient segles d’història, passa a ser d’ús privat i exclusiu dels actuals propietaris de la finca.
Imatge del llibre publicat per Joan Ramon Bosch i Pere J. Garcia
El nostre company Antoni Flores va publicar un interessant article a aquest mateix bloc, a la secció de TRESCANT PEL MÓN: http://alternativa.balearweb.net/post/82743
Re: Públic o privat?
Miquel Sánchez | 11/05/2011, 15:29
En bones Ichigo, en bones.
Delinqüència política
Ichigo | 11/05/2011, 14:57
Delinqüents polítics!!! Això és el que són Joan Cerdà i Dolça Mulet!!! Kawendena, que s'en vagin a la càrcel per delinqüents polítics!! !
Bernadi Cladera | 11/05/2011, 08:14
Quin berenar per en Joan Rull!
Quin berenar per en Joan Ramon Mateu!
Quin berenar per na Malena Estrany!
Quin berenar per en Marti del Paraiso!
Alternativa per Pollença | 11/05/2011, 07:22
...Fluxà fue interrogado también acerca de unas subvenciones públicas pagadas en 2005 por el Ayuntamiento de Pollença para organizar actos festivos y vecinales en Cala Sant Vicenç (la Nit Niu). Entre la documentación incautada hace meses por el Grupo de Delitos Económicos de la Policía en la sede de las empresas de Fluxà aparecieron facturas y correos electrónicos sobre la justificación de aquellas subvenciones municipales.
www.diariodemallorca.es/mallorca/2011/05/11/fiscal-pide-imputacion-dolca-mulet-bomsai-ayudas-empresario-um/668710.html
Alternativa per Pollença | 10/05/2011, 20:55
La notícia a RTV Mallorca.
www.dailymotion.com/RTVMallorca#videoId=xin9m2
Nada nuevo bajo el sol | 10/05/2011, 20:39
A falta de programas buena es una paella.
Ya que la asociación mar blava da tiquests para la paells igual también puede repartir propaganda vuestra?
Més del mateix | 10/05/2011, 19:43
Visca l'austeritat i la renovació, el PSOE fa una gran arrosada de gratis.
Judici de Ternelles
jrv | 10/05/2011, 19:02
El judici en relació a la titularidad pública del Camí de Ternelles, s'ha hagut d'interrompre avui degut a una repentina i greu indispossició del misser de la part de l'Ajuntament, Miquel Ripoll.
Malgrat la forta indispossició, Ripoll, demostrant un alt grau de professinalitat , ha aguantat fins a la manifestació dels testimonis dels perits, quan ja havien declarat els altres testimonis de les dues parts. Previst continuar inicialment el judici demà, s'ha hagut de suspendre sine die, degut a que la indispossició del lletrat és mes greu del que pareixia al principi.
Alternativa per Pollença | 10/05/2011, 18:40
Notícia del judici del camí a IB3
ttp://ib3noticies.com/20110510_151572-comenca-el-judici-per-la-titularitat-de-ternelles.html
La declaració dels testimonis, s'ha suspés per malaltia de l'advocat de l'Ajuntament.
Miquel Sánchez | 10/05/2011, 17:31
No passeu l'arada al bou, de moment la notícia diu "la fiscalia ha solicitado ..."
... | 10/05/2011, 17:08
El batle imputat??? uffff...
Alternativa per Pollença | 10/05/2011, 16:51
La Fiscalía pide que Dolça Mulet y el alcalde de Pollença sean citados como imputados
Jaume Fluxà ha admitido que percibió unos 54.000 euros en subvenciones
Actualizado martes 10/05/2011 18:21 horas
La Fiscalía Anticorrupción ha solicitado que la ex consellera insular de Deportes y Promoción Sociocultural, Dolça Mulet, y el alcalde de Pollença, Joan Cerdà, sean citados a declarar en calidad de imputados en el marco del caso Bomsai, a fin de ser interrogados en torno a las subvenciones que habría obtenido de la anterior Conselleria el empresario Jaume Fluxà -quien estuvo afiliado a UM- pese a estar declarado insolvente.
Así lo ha pedido el fiscal Miguel Ángel Subirán durante la comparecencia de Fluxà ante la magistrada sustituta Margarita Bosch, en la que haadmitido que percibió subvenciones por valor de unos 54.000 euros de la Institución insular a pesar de que sus sociedades no estaban al día en el pago de sus deudas, lo que sucedió, tal y como ha reconocido, tras haberse reunido con la propia Mulet para abordar este asunto, según han informado fuentes jurídicas.
El Ministerio Público ha solicitado que, además de Mulet y Cerdà, también sean citados dos hijos del empresario, quien ha comenzado a ser inquirido sobre este aspecto después de ser interrogado sobre su mediación entre la empresa Atlas Capital, de la que era agente comercial, con CAIB Patrimoni. Y es que dentro de este caso se indaga un presunto desvío de fondos públicos desde el Govern, a través de CAIB, en el proceso de adjudicación para construir la nueva sede de la Conselleria de Salud y la del parque de bomberos.
El imputado ha negado haber intervenido en estas concesionesaunque sí ha manifestado que junto a los representantes de Atlas mantuvo una reunión con el que fuera conseller de Economía y Hacienda durante la pasada legislatura, Lluís Ramis de Ayreflor, en la que se prepararon las bases para que Atlas asesorase a CAIB Patrimoni en materia financiera y jurídica y confeccionase el pliego de condiciones que debía servir a la hora de efectuar las adjudicaciones.
En esta línea, ha rechazado de este modo que el encuentro, celebrado en 2004, sirviese para preparar la concesión de ambos proyectos. Cabe recordar que el presidente y socio fundador de la empresa Atlas Capital, León Benelbas ya negó ante el juez que en la reunión con el ex conseller, principal imputado en este caso, se hablase de "proyectos o de evitar la convocatoria de un concurso público".
Garci | 10/05/2011, 06:41
A veure si tot això s'acaba i s'obri d'una vegada el camí PÚBLIC de Ternelles. Fa massa anys que dura aquesta situació injusta. | 0.615063 | curate | {"pt": 0.00926497838171711, "it": 0.028412600370599134, "ca": 0.5218035824583076, "en": 0.030018529956763434, "es": 0.40802964793082147, "fr": 0.0024706609017912293} | http://alternativa.balearweb.net/post/100214 |
mc4_ca_20230418_5_738620 | barrufadmin – Pàgina 46 – Escola Barrufet
Author Archives: barrufadmin
Preparació Firts Lego League
Hem anat al moll dels pescadors
Anem pels espais
6è TEATRE AL CASINET D’HOSTAFRANCS
6è JOC DE CIUTAT
TORNEIG DE KORFBALL | 0 | curate | {"ca": 0.6197183098591549, "en": 0.38028169014084506} | http://www.escolabarrufet.cat/author/barrufadmin/page/46/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_455239 | Clica la imatge per una versió més gran Clica la imatge per una versió més gran Clica la imatge per una versió més gran Clica la imatge per una versió més gran Clica la imatge per una versió més gran Clica la imatge per una versió més gran Aquest dissabte 20 de gener, 120 persones s'han concentrat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, a les 12 del migdia, per mostrar el seu suport a negociació política per la resolució del conflicte entre l'estat espanmyol i el poble basc, partint del reconeixement del dret a l'autodeterminació com a clau per la solució democràticas del conflicte. El lema de la convocatòria, "sense democràcia no hi ha pau. Autodeterminació" deixava clar que sense un veritable compromís amb el respecte a la voluntat democr+atica del poble basc no és possible una resolució del conflicte. Durant al Concentració, també es cridaren lemes a favor dels presoners polítics, i en concret de solidaritat amb Iñaki de Juana, pres que porta més de 70 dies de vaga de fam i es troba en estat crític. El divendres 19 es feren concentracions també a les localitats de Vilafranca del Penedès i Vilanova i La Geltrú. Mira també: http://www.endavant.org
Genial! | 0.867058 | curate | {"ca": 0.9939862542955327, "en": 0.006013745704467354} | |
cawac_ca_20200528_8_186397 | Accions del document
Taller en Femení. A la seu de l’Àrea de la Dona del Centro Latinoamericano de Lleida.
Taller participatiu per a la promoció de l’apoderament i el lideratge femení amb dinàmiques de grup per a la reflexió sobre els models femenins, la identificació de publicació sexista, els estereotips de gènere... A càrrec de MONTSE MORERA I SÒNIA PÉREZ | 0.652884 | curate | {"ca": 0.7647058823529411, "es": 0.23529411764705882} | http://igualtat.paeria.cat/noticies/taller-en-femeni-a-la-seu-de-l2019area-de-la-dona-del-centro-latinoamericano-de-lleida/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_706631 | El passat 9 de febrer es van convocar les eleccions generals a Andorra pel 26 d'abril en les quals no optarà a la reelecció l'actual cap de govern, Albert Pintat, del Partit Liberal (PLA). Actualment el Consell General és format per: Partit Liberal d'Andorra (PLA): 14 escons Partit Socialdemòcrata d'Andorra (PS): 11 Centre Demòcrata Andorrà (CDA) + Segle XXI: 2 Renovació Demòcratica (RD): 1 També es van presentar els Verds que no van obtenir representació. Alguns enllaços sobre la convocatòria i les eleccions: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3516803 http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3522918 http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3540180 Problemes al PLA per trobar nou candidat Convocatòria oficial Pàgina en què es recullen les dades de les eleccions celebrades a Andorra on hi ha informació de les darreres generals (2005) Una nova candidatura (que inclou RD i Segle XXI) Així, doncs, què creieu que passarà? Repetirà la majoria el PLA? Hi haurà un canvi? Hi ha andorrans al racó que ens puguin explicar de primer mà com va la política andorrana?
Gràcies per l´info, he indagat per ahí i he vist que Renovació Democràtica es presenta dins d´una coalició anomenada Andorra pel canvi www.andorrapelcanvi.com . Em sembla que deuriem de prestar més atenció al que ocurrix en Andorra.
Sí, aquesta candidatura d'Andorra pel Canvi és l'últim enllaç que he posat. | 0.805017 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_545229 | El Govern signa un conveni per fomentar pràctiques d'alumnes de policia a entitats socials
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, parlant als mitjans el 30 de març passat @ep
Amb aquest conveni, els futurs policies podran "viure una experiència directa de les situacions d'exclusió social" en què viuen determinats sectors de la societat catalana amb què hauran d'interactuar en l'exercici professional futur.
Elena ha assegurat que "el coneixement de la realitat social és imprescindible a la feina policial", i ha valorat la feina amb entitats socials com a molt important del procés de formació dels futurs policies. | 0.793999 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_90639 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
FRAGOSO GUERRERO, GERARD
BARCELONA, F.C.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1792376317923763, "ca": 0.6098945660989457, "en": 0.10137875101378752, "pl": 0.012976480129764802, "nl": 0.0227088402270884, "pt": 0.0267639902676399, "fr": 0.0227088402270884, "id": 0.004866180048661801, "gl": 0.019464720194647202} | : /jugador/1920/preferent-alevi/preferent-alevi/grup-2/35670833/19651456 |
macocu_ca_20230731_3_331223 | Aquesta feina ha estat doblement enriquidora, perquè van comptar amb la col·laboració d’un centre soci d’Oviedo, el Col·legi Nazaret que va aportar productes de la seva zona, amb la qual cosa a la paradeta de l’institut es va poder vendre xoriço a la sidra, formatge Afuega’l Pitu, crema de cabrales i, també, paté de cabratxo.
En resum, la iniciativa va ser un èxit de vendes gràcies al treball en equip i la implicació de tothom i, a més, cal donar-los l’enhorabona perquè no han oblidat la vessant solidària i han entregat el 15% dels beneficis que han obtingut a la Fundació Jericó. | 0.789294 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_0_180978 | 20/02/09
Històric de participació un nou rècord
Des dels seus orígens, ara fa 31 anys, la Cursa de Sant Antoni ha vist com, any rere any anava guanyant adeptes, especialment la darrera dècada i sobretot els últims dos anys emmarcada en l’auge de l’atletisme popular en què es troba immersa la ciutat.
En els darrers 10 anys, aquesta prova de barri ha anat incrementant la participació anualment, poc a poc, però significativament. Algunes vegades només hi havia 25 corredors més que l’any passat, d’altres 150, però tal i com demostra l’estadística, el creixement no s’ha aturat mai.
L’any passat, en l’edició 2008, quan celebrava tres dècades d’atletisme popular, la cursa va superar els dos milers de corredors i enguany les inscripcions de la cursa han aconseguit un nou èxit de participació: en la 31a edició de la Cursa de Sant Antoni viurà la seva edició més multitudinària amb 3 milers de corredors i corredores que s’han inscrit a la nova edició de la cursa.
Aquest espectacular augment de participació dels darrers anys és una mostra més de la consolidació definitiva d’aquesta prova atlètica, com a cursa barcelonina d'important projecció, tant popular com esportiva.
Driss Lakhuaja y Meritxell Calduch vencen con rotundidad
Mundo deportivo, 25/01/2009 El atleta marroquí y la manresana se han impuesto en la 31ª edición de Cursa Sant Antoni-Divina Pastora de Barcelona.
El atleta marroquí Driss Lakhuaja (AA Catalunya), con un tiempo de 30.08, y la manresana Meritxell Calduch (FC Barcelona), con una marca de 35.49, se han impuesto en la 31ª edición de Cursa Sant Antoni-Divina Pastora de Barcelona, que esta mañana se ha disputado sobre un recorrido urbano de 10 Km. en el que han tomado parte 3.035 corredores, récord absoluto de la prueba.
Como sucediese la pasada semana en el Medio Maratón de Terrassa LakhuAja ha vuelto a imponerse a Roger Roca después de una dura lucha entre ambos y que parece que será la tónica de esta temporada. El marroquí afincado en Barcelona supo dominar la prueba desde el principio y lograr una ventaja intermedia de casi medio minuto sobre el igualadino que ha mantenido hasta el final.
En categoría femenina la azulgrana Meritxell Calduch ha revalido con gran autoridad su título del pasado año, aunque su marca de 35.49 ha sido discreta, lejos del récord del la prueba que ella misma logró el pasado año con un crono de 34:05.
23/01/08
Els punts claus de la prova
La Cursa de sant Antoni va néixer al 1979, i des d'aleshores ha anat creixent en nombre de participants, sobretot a la darrera dècada. Per aquest motiu, segons l'organització, els inscrits a la Cursa de Sant Antoni podrien superar els 2.500 inscrits, encara que el límit que s'han fixat per mantenir la qualitat de prova se situï al voltant dels 3.000 participants.
La cursa, que enguany presenta algunes innovacions en el traçat del circuit de 10 quilòmetres, també inclou una cursa per joves, d'una milla, i una altra per infants no competitiva (de 330 metres); una bona manera d'introduir a persones de totes les edats a la pràctica de l'esport popular i festiu.
Finalment, entre els atletes destacats es troba Benito Ojeda, guanyador a les edicions de la cursa de l'any 2004 i 2006, així com del Campionat de Catalunya de 1998 ,(a la vegada que ostenta el rècord amb la millor marca mai registrada en aquesta prova); i Víctor Gonzalo, entre d'altres.
La prova atlètica, que un any més arriba integrada dins de la festa major d'aquest barri barceloní, començarà a les 9.30 del matí a l'encreuament entre els carrers Floridablanca i Calàbria. | 0.643317 | curate | {"pt": 0.0022618037885213456, "ca": 0.658750353406842, "es": 0.33672603901611536, "it": 0.0022618037885213456} | http://www.cursasantantoni.cat/blog/cursasantantoni.htm |
macocu_ca_20230731_10_283243 | e-Avaluació 360o: un procés col·laboratiu en xarxa
En el marc del 1st International Workshop on Technology-Enhanced Assessment, Analytics and Feedback (TEAAF2014)els professors Montse Guitert, Teresa Romeu i Marc Romero varen fer la següent presentació “e-Avaluació 360o: un procés col·laboratiu en xarxa”
L’experiència que presentem s’emmarca en l’assignatura “Competències TIC” als graus de la UOC que posa en pràctica metodologies i habilitats clau per treballar en un entorn digital des d’una perspectiva racional i crítica. L’objectiu principal de l’assignatura és la d’iniciar als estudiants, de forma gradual i integrada, en l’adquisició de les competències transversals de la UOC «Ús i aplicació de les TIC en l’àmbit acadèmic i professional» i «Treball en equip en xarxa».
En aquest escenari es fa un procés d’e-avaluació 360a que definim, seguint a Curcoll (2014)[1] en base a la comunicació 360o, com estratègica (tenint en compte la globalitat de l’aprenentatge i l’adquisició de les competències), integral (veient l’espai d’aprenentatge com un sistema viu, canviant i dinàmic que afecta a tots els agents que intervenen en el procés d’ensenyament aprenentatge), holística (té en compte tos els agents tant interns dels equips com externs de tota l’aula al entendre que l’aprenentatge col·laboratiu és més que la suma de les parts), transversal (afecta a totes les accions i activitats d’aprenentatge i les interaccions que s’hi produeixen, coherent (coordina i dóna sentit al procés d’ensenyament-aprenentatge) i dinàmica (enten l’avaluació com un procés d’interacció constant entre estudiants com entre estudiants i docents que es pot redefinir en funció dels imputs rebuts). En aquesta línia l’objectiu de l’e-avaluació 360o és reforçar i impulsar el procés d’aprenentatge dels estudiants per tal que assoleixin les competències plantejades a la assignatura. | 0.893804 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_93413 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
UNIFICACION LLEFIA,CF.,A
PREFERENT CADET
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1990251827782291, "ca": 0.6108854589764419, "en": 0.09991876523151909, "pl": 0.012997562956945572, "nl": 0.022745735174654752, "pt": 0.026807473598700244, "fr": 0.022745735174654752, "id": 0.00487408610885459} | : /calendari-equip/1920/futbol-11/preferent-cadet/grup-4/unificacion-llefia-cf-a |
cawac_ca_20200528_7_168104 | cerca
temes
Aquest cap de setmana se celebrarà la 36a Exposició de flors de Banyoles
Aquest divendres dia 31 de maig del 2013 a les 8 de la tarda al claustre del Monestir de Sant Esteve s’inaugurarà la 36a Exposició de flors de Banyoles. Serà l’inici d’un cap de setmana, dies 31 de maig, 1 i 2 de juny, on les flors seran les protagonistes a Banyoles.
L’Ajuntament de Banyoles organitza l’Exposició de flors amb la col·laboració d’un llarg llistat d’entitats, empreses, comerços i particulars. Enguany el cartell promocional és obra de l’estudiant de batxillerat artístic de l’institut Josep Brugulat, Joan Mallet. Entre tots els alumnes del batxillerat artístic del Brugulat s’ha escollit el cartell creat per Mallet, que tal i com ha definit l’autor es basa en els anuncis de medicaments que detallen com utilitzar-los.
Durant el cap de setmana s’han programat concerts, un taller floral infantil, visites guiades o la III Trobada d’acordionistes ciutat de Banyoles. Però l’espai central serà com cada any el claustre del Monestir de Sant Esteve que es podrà visitar el divendres de 8 de la tarda a les 11 de la nit, el dissabte de 10 a 2 del matí i de 4 a 10 del vespre, i el diumenge de 10 a 2 del matí i de 4 a 8 de la tarda. Tanmateix, d’espais florals n’hi haurà per tot el centre de la ciutat com ara al pati de Càritas, al Centre Excursionista Banyoles, la Pia Almoina, la plaça dels Estudis, la plaça de la Font, plaça del Teatre o Cal Moliner.
Pel que fa als concursos es repeteixen els de plantes amb flor, plantes sense flor, cactus i plantes crasses. També, tornen el XII Concurs de balcons i entrades del Barri Vell i el X Concurs d’aparadors de Banyoles, que comptarà amb la participació de 44 aparadors, un més que el 2012. Hi haurà 3 premis pel Concurs d’aparadors, 1 premi pel de Balcons i entrades tradicionals i 1 premi per Balcons i entrades artístic. També hi haurà accèssits.
A més, l’Associació Banyoles Comerç i Turisme regalarà 1.500 flors el dissabte al matí a diversos punts de Banyoles per a totes les persones que hagin comprat als establiments associats.
L’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha destacat tota la participació ciutadana, associativa i dels comerços de la 36 a Exposició de flors de Banyoles i ha convidat a tothom a participar-hi. El regidor de Festes, Jordi Bosch Batlle, també ha participat a la roda de premsa de presentació.
El Concurs d’aparadors i el Concurs de balcons i entrades torna amb novetats
Com a novetats d’enguany els guanyadors dels dos concursos tindran a la web de l’Ajuntament un espai on es penjaran les fotografies ja sigui de l’aparador si es tracta d’un comerç o balcó amb el nom dels guanyadors.
També destaca el I sorteig de sopars de flors. És un sorteig obert a tothom i per participar-hi només caldrà visitar els aparadors que participen al concurs, i que trobem en el tríptic editat, buscant la fotografia de les margarides en el cartell del X Concurs d’aparadors, a partir del 15 de maig i omplir correctament les butlletes que es podran trobar als comerços i dipositar-les a l’Oficina d’atenció comercial i turística, situada a Cal Moliner. El sorteig serà el dijous dia 30 de maig a 2/4 de 2 de la tarda. Aquest concurs s’organitza des de l’àrea de Promoció econòmica amb el suport de l’Associació Banyoles Comerç i Turisme. Els sopars sortejats seran pel dissabte dia 1 de juny als restaurants associats a l’Associació Banyoles Comerç i Turisme.
I és que enguany els restaurants adherits a l’Associació Banyoles Comerç i Turisme faran menús de flors en motiu de l’Exposició de flors. Els podreu degustar als restaurants La Carpa, Can Xabanet, La Cisterna, Can Gasparich, Vora Estany, la Magrana, Can Bernat, El Mirallac i La Temptació. | 0.851002 | curate | {"pt": 0.0027078256160303275, "ca": 0.9972921743839697} | http://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=6&inst_id=1586536 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_370149 | Ahir la Fabra i Coats es va omplir de tasqueres i tasqueros que vam celebrar la Trobada Anual de TASCA, per engegar el nou curs 2019-2020.
La Trobada Anual de TASCA té lloc cada inici de curs i hi participen tots els equips de gestió de TASCA repartits al territori. Ens permet retrobar-nos després de l’estiu, conèixer les noves incorporacions a cada servei, conèixer els nous projectes del curs que comencem i compartir espais inter-centres i projectes que sempre valorem com a molt enriquidors.
Aquest setembre vam comptar amb la col·laboració de Basket Beat per a dinamitzar la sessió. L’Associació Basket Beat utilitza la pilota de basquet com a instrument musical i ha desenvolupat una metodologia d’aprenentatge i creació musical en grup que permet desenvolupar habilitats que permeten millorar l’eficiència tant individual com grupal.
Els equips de tasqueres i tasqueros es van repartir en petits grups per la Fabra i Coats, dinamitzats per un educador/a de Basket Beat, i vam treballar i analitzar, des del joc els rols de cada membre del grup, la presa de decisions i la comunicació assertiva.
Després del treball en petits grups, vam retrobar-nos per a construint un batec conjunt amb les pilotes de basquet i, amb el ritme sincronitzat, vam acabar la jornada amb un vermut per a donar la benvinguda al nou curs. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_40080 | A punt de començar l'institut, Josephine "Joey" Potter, de 15 anys, suggereix al seu amic de la infància Dawson Leery que a causa de la seva incipient sexualitat serà millor que deixin de dormir junts. Dawson, un aspirant a cineasta que venera Steven Spielberg, s'hi oposa. Joey està d'acord amb què segueixin sent amics passi el que passi. Aviat algú posarà a prova la seva ferma decisió: Jennifer Lindley, una bonica noia de 15 anys nova al poble que ha anat a viure a casa l'àvia, la veïna del costat de Dawson. Mentrestant, Dawson va preparant el seu últim vídeo juntament amb el seu amic Pacey, a la vegada que ha de fer front a la vergonya que li causa la intensa activitat sexual dels seus pares.
Pacey treballa en el videoclub del poble, on coneix i s'enamora perdudament d'una dona més gran que té un cert interès pels jovenets. El primer dia de classe queda esmaperdut quan s'assabenta que Tamara Jacobs també serà la seva professora d'anglès. Dawson planeja una trobada amb Tamara al cine i per això demana a Jennifer que l'acompanyi i a Joey que faci veure que va amb en Pacey.
Un cop allí, Joey fa tot de preguntes fortes a Jennifer que provoquen la incomoditat general, Dawson lluita per no perdre la seva acompanyant i Pacey se les enginya per acostar-se a Tamara, però només li serveix per esbrinar que no està sola. Davant la insistència de Dawson, Joey admet que se sent desplaçada des que va arribar Jennifer. Aquell mateix vespre Dawson constata que Jennifer té tant d'interès per ell com ell per ella, mentre que un petó de Tamara tranquil·litza un Pacey dolgut. Finalment, Dawson torna a casa i troba Joey esperant-lo al lavabo de la seva habitació. Ella es disculpa i marxa cap a casa seva. És llavors quan descobreix la veritat sobre l'embolic extramatrimonial de la Sra. Leery.
Dirigit per: Steve Miner Escrit per: Kevin Williamson
Dawson està preocupat pel primer petó que s'han fet amb Jen, sobretot quan la veu al ball de l'escola amb un altre; Pacey intenta mantenir viu el foc del seu idil·li amb Tamara.
Dawson es veu obligat a fer un vídeo sobre un rival per la qual cosa vol enregistrar el seu primer petó amb Jen; Joey enganya un pretendent molt ric i Pacey aprofita les males notes per atreure l'atenció de Tamara.
Després de gravar Tamara mantenint relacions sexuals amb una parella desconeguda i de descobrir la infidelitat de la seva pròpia mare, Dawson coneixerà la veritat sobre el passat de Jen.
Tot preparant-se per l'arribada d'un fort huracà surt a la llum la veritat sobre l'aventura de la Sra. Leery.
Comencen a córrer rumors de l'idil·li entre Pacey i Tamara; Bessi ha de recórrer a Grams per donar a llum.
L'antic xicot de Jen porta Dawson i Pacey a un bar de nit; Joey descobreix que està sent objecte de rumors desagradables i decideix tornar la pilota.
Dawson organitza una trobada doble amb Jen i el seu nou company; Pacey i Joey es comencen a conèixer millor per un treball extra que han de fer.
Mentre Dawson fa els preparatius per celebrar el divendres 13, un assassí en sèrie es dirigeix a Capeside.
Joey rep una oferta d'anar a estudiar a l'estranger, cosa que farà que ella i Dawson es replantegin el que senten l'un per l'altre; l'avi de Jen surt del coma de cop i volta. | 0.815359 | curate | {"ca": 0.9962558502340093, "en": 0.00374414976599064} | |
macocu_ca_20230731_4_39396 | Esteu aquí
Concert 'In Memoriam' Juan Cabanilles
Concert de Trompeta i Orgue a càrrec dels intérprets
Ernesto Chuliá Ramiro, Trompeta
Josep Vicent Giner, Orgue
Música de J. Cabanilles J. S. Bach Ge. Bizet G. Donizetti J. Roca A. Soler W.A. Mozart S .Chuliá
DIVENDRES 21 DE JUNY 19’15 h CATEDRAL METRPOLITANA DE VALÉNCIA
La Secció de Musicologia s'honra en clausurar el cicle de concerts del present curs, homenajant al que fora durant molts anys organiste d'esta Catedral, i al mateix temps el compositor que va donar el punt culminant a la tradició organista ibèrica dels Sigles XVI i XVII, Juan Bautista Cabanilles Algemesí (1644-1712). La grandiositat dels seus "tientos" i "batallas", el dramatisme en el seu tema del To ‘Mortales que amáis’ i el seu contrast en el lirisme de ‘El galà que ronda els carrers’, feren que els grans musicólecs de la nostra nació s'encarregaren d'estudiar i recopilar la seua música. Entre els més destacats, resalta el Pare Climent (que en pau descanse). Junt a músiques que tenen estreta relació en l'escola de composició valenciana, com poden ser les del Mestre Dubois i l'escola del bel canto italiana, el programa nos transporta a uns atres compositors Valencians, com l'excelent pianiste José Roca o el Mestre Ernesto Pastor, naixcut en Picassent i que destacà en la direcció i la composició, realisant una gran llabor com a director de la Banda de Música de l'Acadèmia General de l'Aire (Sant Javier-Múrcia). Actualment, la Secció de Musicologia està rescatant composicions inèdites del mentat autor. El programa es tancarà en dos estrenes del Director de la Secció, escrits en homenage a estos ilustres Valencians.
ELS INTÉRPRETS
Jose Vicent Giner, organiste i claveciniste. Realisà els seus estudis en Viena, en els professors Rynko Ottes i Michael Radulescu, obtenint el Premi extraordinari Fi de Carrera, en la calificació de cum Laude. Durant la seua estància en Àustria fon distinguit en el Premi al Mèrit artístic del Ministeri de Ciència i Cultura Austríac. En 2007 li fon concedida la medalla d'argent de la Fundació Jaime II el Just. Oferix concerts per tota Europa, havent estrenat i registrat obres compostes per ad ell. Com a professor invitat impartix seminaris i cursos d'interpretacio. La seua dilatada carrera com a concertiste d'orgue no ha restat la seua participació en gravacions en els òrguens històrics espanyols, aixina com de paisos estrangers. Actualment és professor d'orgue aixina com Vicedirector del Conservatori Professional.
Ernesto Chuliá Ramiro naix en el sí d'una família musical, deprenent la música de son pare, el compositor Salvador Chuliá. La seua formació com a trompetiste transcorre en els Conservatoris de Valéncia i Barcelona, en Vicente López, ampliant-los en el Conservatori Regional Superior de Música de Paris en la classe de Guy Touvron i en assidus contactes en el Mestre Maurice André. Premiat en Concursos en França, Alemània i Espanya, oferix concerts en orgue, piano, banda i orquesta en Europa i Hispanoamèrica. És autor d'un Método per a agrupació de trompetes i del ‘Vademécum per al trompetiste’. Ha estrenat i gravat més de vint obres de compositors, escrites per ad ell. Els seus àlbuns ‘Festival per a trompeta’, ‘Trobada entre dos estirps’, 'La trompeta en les aules del conservatori’, ‘Un sigle de be’, registren gran part d'estes composicions. És requerit per a participar en Congressos, seminaris i classes magistrals, sent professor de la Trumpetland School i del Conservatori ‘José Iturbi’ de Valéncia.
Aixina mateix ha segut protagoniste en programes de Ràdio i Televisió Espanyola, on ha realisat una llabor pedagògica del seu instrument. Oferix concerts i cursos en Espanya, França, Alemània, Mèxic, Colòmbia, Argentina i Estònia. Ha obtingut per oposició les places de Professor del Conservatori Municipal de Tarragona, Professor del Conservatori ‘José Iturbi’, de Valéncia, Fliscorno Soliste de la BSMM i Professor del Conservatori Superior de les Illes Balears.
PROGRAMA
Juan Cabanilles (1644-1712) Adap. Salvador Chuliá Tiento n.168 en Do Major per a trompeta i orgue
Juan Cabanilles (1644-1712) Tiento de Pange lingua de 5nt to, punt alt Orgue a soles
Juan Cabanilles (1644-1712) Adap. Salvador Chuliá El galán que ronda las calles (trompeta i orgue)
Juan Cabanilles (1644-1712) Batalla Imperial Orgue a soles
Gaetano Donizetti (1797-1848) Una furtiva lagrima (trompeta i orgue) | 0.757501 | curate | {"es": 0.07257694074414332, "fr": 0.04937988056959118, "ca": 0.8385392742305926, "en": 0.025034451079467158, "it": 0.014469453376205787} | |
mc4_ca_20230418_3_621802 | notinguisdepressio
"També et diuen que t’esforcis més, i tu penses: “Porto 25 anys esforçant-me, encara no m’esforço prou?”. Convisc amb un trastorn que s’anomena depressió, i el fet que confonguin aquesta depressió amb mi, amb la Martina, fa que em senti discriminada, i és el que em provoca culpa i dolor." | 0.695382 | curate | {"en": 0.058823529411764705, "ca": 0.9411764705882353} | https://anunciowww.obertament.org/ca/lluita-contra-l-estigma/histories-de-vida-en-1-persona/tag/notinguisdepressio |
mc4_ca_20230418_7_209293 | Phytofemme Menopausa Bio - Super Diet - 120 comprimits
> Complements Alimentaris>Sistema Hormonal>Menstruació>Phytofemme Menopausa Bio - Super Diet - 120 comprimits *
Phytofemme Menopausa Bio - Super Diet - 120 comprimits *
Presentat en envàs de 120 comprimits.
Combinació de 4 plantes per a les dones en menopausa.
Ingredients : Per 2 comprimits: Salvia * (Full - Salvia officinalis) (250 mg) - Midó d'arròs * - Extracte de Lli * (Llavor - lli) (suport: maltodextrina *) (479 mg **) - Agnus castus * (Fruit - Vitex Agnus-castus) (96 mg) - Extracte de Alchemilla * (parts aèries - Alchemilla vulgaris) (suport: maltodextrina *) (175 mg **) - Excipient: goma d'acàcia * - Antiaglomerants: carbonat càlcic, carbonat de magnesi, talc.
** Equivalent en plantes seques.
Ingredients Per 2 comprimits
Lli 479 mg **
Salvia 250 mg
Alchemilla 175 mg **
Agnus Castus 96 mg
Utilització: Prendre 2 comprimits màxim al dia amb un gran got d'aigua. Consumir de manera discontínua en períodes curts de dues setmanes com a màxim. | 0.622645 | curate | {"en": 0.15615615615615616, "ca": 0.7657657657657657, "fr": 0.05205205205205205, "st": 0.013013013013013013, "es": 0.013013013013013013} | https://www.labonasalut.cat/menstruacio/phytofemme-menopausa-bio-super-diet-120-comprimits-35642.html |
acn_ca_20201011_1_48247 | La francesa SNCF i Air Nostrum competiran amb Renfe a l'AVE a partir del desembre del 2020
Adif preveu que la liberalització incrementi l'oferta comercial en un 65%
ACN Barcelona.-L'operadora francesa SNCF i Air Nostrum competiran amb Renfe en les línies de l'AVE, segons ha decidit aquest dimecres el consell d'administració extraordinari d'Adif. La resolució, aprovada per unanimitat, escull les empreses Renfe Viajeros, Intermodalidad de Levante (Air Nostrum) i Rielsfera (SNCF) com a preadjudicataris per operar les principals línies d'alta velocitat a partir del 14 de desembre del 2020: el corredor Madrid-Barcelona-frontera francesa, el Madrid-Llevant, que inclou València i Alacant, i Madrid-Sud, que arriba fins a Sevilla i Màlaga. Segons Adif, la liberalització del servei permetrà incrementar l'oferta comercial en un 65%.
Segons Adif, Renfe és el preadjudicatari del paquet A, Air Nostrum del paquet B i SNCF del C. A partir d'ara, els operadors tindran un any per començar a preparar-se i tenir els trens circulant a partir del 14 de desembre, data en què es liberalitzen oficialment els serveis.
La firma final dels acords marc està prevista per abans del 15 de març del 2020, i està subjecte a l'aprovació per part de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència.
A través d'un comunicat, Adif AV ha assegurat que el procés de liberalització dels serveis ferroviaris ha estat "un gran èxit", i ha destacat "l'enorme interès" que genera la xarxa espanyola.
La liberalització va començar l'1 de gener, com marquen les directives del quart paquet ferroviari. El 31 d'octubre va acabar el termini per presentar sol·licituds per l'adjudicació, hi s'hi van presentar sis empreses, de les que finalment Adif n'ha escollit tres. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/la-francesa-sncf-i-air-nostrum-competiran-amb-renfe-a-l-ave-a-partir-del-desembre-del-2021 |
cawac_ca_20200528_10_259915 | Definida per Pedro Almodóvar com a la millor pel·lícula espanyola de 2013 i la millor del seu director, Mariano Barroso (Mi hermano del alma i Los lobos de Washington), Todas las mujeres està protagonitzada per Nacho (un impecable Eduard Fernández), un veterinari que s'enfronta a les dones que han marcat la seva vida. Davant d'ell apareixen la seva mare, la seva amant, la seva psicòloga, la seva companya, la seva ex muller i la seva cunyada. Amb totes elles té comptes pendents i amb totes se les haurà de veure per resoldre-les. Amb un argument que recorda inequívocament al 8½ de Fellini, l'eterna lluita de sexes que vam gaudir a Una pistola en cada mano i un repartiment en estat de gràcia, Todas las mujeres és una pel·lícula diferent, imprevisible i còmica sobre un mentider compulsiu amb aires de seductor.
Projecció
divendres, 27 de desembre de 2013
Sala
Casal Sala 2
Gente en sitios dijous, 16 de gener de 2014 Insòlita i imprescindible comèdia de l'absurd | 0.79363 | curate | {"ca": 0.9833506763787722, "es": 0.01664932362122789} | http://www.cineclubvila.cat/llargmetratge/1085-todas-las-mujeres.html |
macocu_ca_20230731_6_280456 | Finalitzades les primeres obres als carrers de Borriana
D'acord amb el Pla 135, l'Ajuntament de Borriana segueix realitzant les obres de millora dels camins rurals i dels carrers cèntrics marcades com de prioritat màxima, amb l'objectiu de millorar i adequar les diferents zones de la ciutat.
L'alcaldessa, Maria José Safont, el regidor d'Obres Públiques, Vicent Aparisi, i la regidora d'Hisenda, Cristina Rius, van visitar les principals obres ja finalitzades dels carrers amb més necessitat de reforma, que garanteixen la millora de l'espai.
Alguna de les obres més significatives es troba al carrer Tirant lo Blach a la zona del Port de Borriana, que tal com afirmava el regidor Vicent Aparisi: "Fa més de 10 anys que els veïns van presentar les seues queixes i van expressar el seu malestar pel deteriorament del carrer, que es trobava ple de forats i deformitats. Tot i que era una zona de prioritat màxima, no ha sigut fins ara quan les obres s'han realitzat i els veïns ja podran circular per un carrer segur i sense imperfeccions ".
També la zona dels voltants del col·legi cardenal Tarancon ha estat un objectiu prioritari, després de moltes demandes per part del professorat i dels pares i mares de l'alumnat. Una zona d'aparcament al costat del Centre de Salut asfaltada i en condicions, que deixa enrere la pols i les pedres en benefici del col·legi i de les persones usuàries del Centre de Salut.
A més, tant el camí del Caminàs, en la zona limítrof amb Nules, i el camí de l'Ecce Homo, considerat una via alternativa a la carretera del Port, com els carrers Tarancon i Sant Victorià, situats al centre de la ciutat, han sigut reasfaltats totalment per a la millora del trànsit. No s'han pogut millorar les condicions del carrer Colom a causa que es troba dins del barri històric, tot i això, "es trobarà la solució a aquest contratemps, però, mentres, es realitzen pegats en les zones més problemàtiques per a la circulació dels veïns".
Finalment, el camí de la Ratlla fins a les Alqueries ha estat l'última de les obres finalitzades que, fins avui, l'Ajuntament de Borriana ha executat gràcies al Pla 135. | 0.898071 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_553126 | DOMINGO. 6 NOVIEMBRE 1094 LA VANGUARDIA 5 Els propietaris d'aquest pis han descobert el que és viure com mai s'ha viscut a Barcelona. Vila Olímpica per Viure com Mai s'ha Viscut a Barcelona. k nova Icaria c/ Salvador Espriu, 77 (Vila Olímpica). De dilluns a dissabte, de IO h. a 20 h. Diumenges i festius, de 10 h. a 14 h, Truca al LL1 ¿J UU per reservar dia i hora de visita | 0.702559 | curate | {"ja": 0.0215633423180593, "ca": 0.8355795148247979, "pt": 0.14285714285714285} | http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/11/06/pagina-5/34420862/pdf.html |
mc4_ca_20230418_11_203437 | Una paret més: 01/11/11
Arriba la campanya, de nou. De moment, pel que sembla, el seguiment de la gent està essent mínim; les audiències així ho marquen. Els missatges, també, sota mínims. El debat, inexistent. I, pel que sembla, les enquestes han mostrat un resultat complicat de capgirar.
L'atur, que marcarà un final de legislatura -i tota la propera-, ha engarrotat la gent. L'ha paralitzada. I no és per a menys.
Ara ja els grans partits ens han inundat ja amb el seu missatge. A la televisió, als carrers, blanc i negre, un i altre,
Jo solament us faig quatre línies per a dir-vos que hi ha opcions més enllà de les dues grans superfícies polítiques. Solament perquè recordeu quantes vegades vos han promés el tren Gandia-Dénia, el rescat de l'autopista (des de la Generalitat), un millor finançament per al País Valencià, una televisió sense fronteres, etc. Quantes vegades han tingut l'oportunitat... i no ho han fet. En eixos i en tants altres temes.
Jo solament us escric quatre línies per a demanar-vos que no voteu amb la por (com ens diu el PSOE), i que no voteu amb el nas tapat (acceptant les retallades del PP). Vos demane que voteu propostes, en clau valenciana, democratitzadores, solidàries... i amb un somriure a la cara ;) . | 0.763674 | curate | {"ca": 0.9829129373474369, "fr": 0.01708706265256306} | http://unaparetmes.blogspot.com/2011/11/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_319619 | Menú
Reclamen que es traslladin els vols privats a d'altres aeròdroms com els d'Igualada o Manresa que es troben "en àrees menys poblades"
Badia del Vallès.-La Coordinadora Veïnal del Vallès lamenta l'accident d'una avioneta a Badia del Vallès aquest dijous i torna a alertar de la "inseguretat" que suposa tenir un aeroport com el de Sabadell "amb una afluència elevada de vols privats en una àrea tan poblada com aquesta". L'entitat, que està integrada per associacions de Badia del Vallès, Barberà, Sabadell i Sant Quirze, reclama que es traslladi l'activitat dels vols d'avionetes privades a d'altres instal·lacions similars, com els aeròdroms de Manresa o Igualada "que no estan vorejats per població civil". En aquest sentit, recorden que el d'aquest divendres no és el primer sinistre amb víctimes que té lloc a la zona i exigeixen "solucions" al Govern.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.634678 | curate | {"es": 0.22210581456259823, "ca": 0.7569408067050812, "en": 0.020953378732320588} | : /catalunya/territori/noticia-els-veins-dels-voltants-laeroport-sabadell-senten-insegurs-despres-darrer-accident-duna-avioneta-zona-20181207194529.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_398554 | Ho acaben de dir a Catalunya Ràdio: Ibrahimovic ve al Barça i l'Eto'o se'n va a l'Inter. De moment no se saben més detalls, però a mi m'agrada més això que fitxar el Villa
No sé com pendre'm la notícia: Fitxem l'Ibrahimivich (positiu) per 40 milions (negatiu), ens desfem de l'Eto'o (positiu) sense veure'n ni cinc (negatiu) i perdem en Hleb (positiu) també sense veure un duro (negatiu) i torna l'any que ve (negatiu). PD: qui jugarà per la banda esquerra en una temporada llarguíssima? L'Henry que és un any més vell? L'Iniesta ara que ens fan falta un munt de mitgcampistes i havent-hi la copa d'Àfrica? No crec que ens quedin gaire recursos després d'haver-nos gastat 40 milions en el recanvi de l'Eto'o
Si el Bojan té l'oportunitat de jugar més aquest any (si el Gudi no hi és el Guardiola ja no el posarà per sobre seu) segur que es lluirà com ja ho ha fet quan ha tingut l'oportunitat. També hi ha keirrison, a veure com li va (Siguem optimistes i confiem amb el Guardiola, és el mínim que es mereix)
Però Kerrison està fitcat o es un jugador fantasma?
De moment encara el poden fer servir de moneda de canvi però ser-hi, hi és. | 0.834389 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_355727 | Pa-i-vi, pa de cucut de bosc – Família: oxalidàcies – Ecologia: – Rang altitudinal: 500 - 1110 m – Abundància al municipi: – Usos: – Fitxa a FloraCatalana: Oxalis acetosella L.
Categories: catàleg, oxalidàcies|Tags: pa de cucut de bosc, Pa i vi|
Llegeix més
Web mantingut pel grup de col·laboradors/es del projecte de la Flora de Riells i Viabrea.
Quan no s'indica una llicència particular, els autors de les imatges es reserven tots els drets sobre aquestes.
Aquest web és propietat de l'Ajuntament de Riells i Viabrea | Avís Legal | Política de cookies | Política de protecció de dades | Creat amb WordPress | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_224813 | Les alumnes de l'Escola de Dansa han realitzat l'exhibició tradicional per la Diada del Soci amb els pares, mares i tots els familiars i amics que han assistit a l'acte. A ritme de la música més "hip-hopera" i "pop" han fet ballar a tots els assistents...
Aquest dissabte 23 de març s’ha celebrat la segona prova del campionat Matchgolf Team Cup a les instal·lacions del PGA Catalunya Resort-Stadium, ubicat a la província de Girona. Els dos equips que representen el Cercle Sabadellès 1856 han sumat...
La primera prova del campionat Matchgolf Team Cup s’ha celebrat aquest dissabte 23 de febrer a l’Empordà Golf Forest. Aquesta competició per equips de fins a 6 jugadors i 9 proves oficials obligatòries, ha comptat amb dos equips representatius...
Una nova edició del curs de salsa ha començat aquest dimarts 12 de febrer de 2019 a les instal·lacions del Cercle Sabadellès 1856. Aquesta formació oberta a socis i no socis introdueix durant els mesos de febrer, març i abril a tots els inscrits...
Aquest dissabte 22 de desembre, les alumnes de l'Escola de Dansa del Cercle Sabadellès 1856 han realitzat el tradicional festival de Nadal per celebrar aquestes dates festives i per demostrar el gran progrés que fan classe a classe a totes les mares,...
Aquest dimarts, les nenes de l'Escola de Dansa s'han disfressat per celebrar el Halloween a ritme de la música. La sala on s'imparteixen les classes s'ha vestit per l'ocasió i les alumnes han pogut gaudir d'una sessió molt dolça entre caramels i...
Durant aquest divendres i dissabte s’ha disputat al Cercle Sabadellès 1856 la 18a edició del Campionat de Tennis i la 17a del Campionat de Pàdel per la Festa Major de Sabadell, en què tots els participants han pogut gaudir del seu esport preferit... | 0.87033 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_4502 | Els centres educatius del Ripollès signen un manifest de rebuig a la "vulneració dels drets democràtics"
Asseguren que vetllaran "per un clima de convivència" perquè els drets socials i el lliure pensament "formin part del dia a dia"
ACN Ripoll.-Els centres educatius de la comarca del Ripollès han signat un manifest unànime de rebuig a la "vulneració dels drets democràtics" que aquests dies porta a terme l'Estat a Catalunya, segons apunten. En el document, els centres d'aquesta comarca consideren que s'ha produït "una flagrant violació" dels drets nacionals com a poble i també dels drets individuals i col·lectius d'expressió, "reconeguts tant a Europa com als organismes internacionals". "És per això que vetllarem per un clima de convivència en els nostres centres, en els quals els drets socials, el lliure pensament, el dret a decidir, i el respecte mutu, formin part del dia a dia", afirmen.
"Volem que els nostres centres siguin democràtics i que defensin les llibertats, des del diàleg i la tolerància", afegeixen els centres, que asseguren que treballaran per al manteniment dels drets socials, "per tal que d'una manera compromesa, pacífica, cívica i democràtica puguem expressar la nostra voluntat com a poble".
Finalment, defensen que només des de la llibertat i el respecte a les persones i a les idees "és possible educar els nostres infants i joves per tal que esdevinguin autèntics ciutadans compromesos". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/els-centres-educatius-del-ripolles-signen-un-manifest-de-rebuig-a-la-vulneracio-dels-drets-democratics |
racoforumsanon_ca_20220809_0_128022 | Sóc l'únic que pensa que hi ha una diferència abismal en les sensacions de fotre un clau amb condó o sense?Ja que de vegades la secció de Sexe sembla més "consulta amorosa de la sra Pepis" parlem de cardar purament de tant en tant.
La sensació és molt diferent. Sobretot quan acabes i penses "l'hauré deixat prenyada?" i t'estàs un mes rallat fins que baixa la regla i et tranquilitza
Les microgotetes dels nassos xD Per mi que és un mite per amargar-nos la vida, o es controla o no es controla. | 0.764931 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_32825 | El ministeri de Defensa ha informat avui de l’acte de relleu en el Regiment d’Infanteria de Palma del Coronel Guisasola, que s’ha celebrat avui al quarter militar Jaume II de Palma. Guisasola relleva així al Coronel Víctor Pujol de Lara, que ja ha finalitzat el seu temps màxim de permanència en la destinació, que és de dos anys.
Nascut el 1969, a Madrid, al llarg de la seva dilatada trajectòria militar Guisasola ha estat destinat a diferents unitats, destacant entre altres la Brigada Paracaigudista de l’Exèrcit de Terra, en les ocupacions de tinenta, Capità, Comandant i tinent Coronel, on va exercir la prefectura de la III Bandera Paracaigudista (Múrcia).
Durant la seva permanència a l’Estat Major de la Defensa va participar com a analista a l’operació de Reconstrucció de l’Afganistan, la seva última destinació ha estat la Caserna General del Comandament Conjunt de l’OTAN a Nàpols. Ha participat en missions internacionals a Bòsnia, Kosovo i Líban. Parla anglès, francès i italià. Està casat i té quatre fills.
L’acte ha estat presidit pel Comandant General de Balears Sr. Fernando García Blázquez. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/un-experimentat-paracaigudista-nou-cap-del-regiment-dinfanteria-de-palma |
mc4_ca_20230418_14_486813 | Revisió de 20:54, 11 juny 2008 (mostra codi font)
* '''Magnesi (Mg)<sub>(s)</sub>'''
* '''Zinc (Zn) <sub>(s)</sub>'''
*'''Àcid clorhídric (HCl)<sub>(aq)</sub>'''
Revisió de 20:54, 11 juny 2008
Obtingut de «http://wiki.matadejonc.cat/index.php?title=Magnesi_i_zinc_amb_HCl&oldid=36393» | 0 | curate | {"ca": 0.6093189964157706, "en": 0.23655913978494625, "es": 0.15412186379928317} | http://wiki.matadejonc.cat/index.php?title=Magnesi_i_zinc_amb_HCl&diff=prev&oldid=36393 |
cawac_ca_20200528_6_6410 | Oriol Peiró, cap canalla @xiquetstgn: “El 7 el treballem de totes les maneres, fins hi tot amb dues enxanetes”
Oriol Peiró, cap de canalla dels Xiquets de Tarragona, ha comentat l’execució del pom de dalt en el 7 de 7 que van fer dissabte a Valls. Els matalassers el van fer amb un sòl enxaneta, passant de faixa a faixa. També l’assaigen amb dues enxanetes. | 0.714482 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diada.cat/2013/05/oriol-peiro-cap-canalla-xiquetstgn-el-7-el-treballem-de-totes-les-manes-fins-hi-tot-amb-dos-enxanetes/ |
macocu_ca_20230731_8_138053 | Vigilem perquè ells... ens vigilen
Article publicat al diari Regió7 el 10 novembre 2019
Escric vigilant. Mai havia anat amb tant de compte com ara. Vigila què dius, vigila què escrius, vigila què fas i, per descomptat, vigila què penses. I amb qui. I avui hi afegeixo: vigila què votes. Vigilo el que parlo pel mòbil, el que crido pel twitter, el que envio per mail i, és clar, el que escric al diari. Tot el que respiro pot ser respirat en contra meu. Vigilo de dia i de nit. Tots vigilem perquè, de cop, ens sabem vigilats. I no té a veure amb Orwell, on tot era més sofisticat. Aquí vigilem, anem amb compte, perquè estem rodejats de matussers amb uniforme, amb toga o amb escó que es moren de ganes de xerrar qualsevol cosa nostra al jutjat, a la caserna, a la fiscalia. I la fiscalia t’ho... ja ho saps. I van tan despistats i tan faltats que aquesta debilitat acaba essent la seva força. Esperpèntica, sí. «La fiscalia te lo afina» trobo que és un bon nom per a un grup de whatsapp. O per a un grup de heavy metal. Potser els «Manel» canviaran de nom. A l’aguait, estan a l’aguait dels nostres moviments, pensaments i, si poguessin, somnis. No és que es morin per entendre els nostres somnis sinó que farien el que fos perquè no en tinguéssim. Poden? No, però s’ho poden inventar. Cada nit em moro de satisfacció pensant en els somnis que tinc –de tota mena, ho confesso–, que si «ells» tinguessin la més remota idea de com són, vindrien corrents i no em deixarien ni temps d’acabar aquesta columna ni de sortir del llit. Són molt meus els meus somnis. Somnio en tsunamis, aeroports i pícnics multitudinaris. Somnio a fer nosa i aturar-ho tot. Ep! No es pensin que passo les nits en vetlla, també mantinc intactes els meus somnis eròtics de tota la vida. Ummm! De dia, fent la meva, també somnio. També tinc pensaments privats, molt privats i molt meus al lavabo, a la trona, al felip. Ja ens entenem, oi? Quan m’hi assec, amb els d’allò ben abaixats fins als turmells, ho faig baixar tot i amb dedicatòria. Ja saben per a qui. És sempre un moment únic i triomfal. Sona música celestial, i surto recuperat com un sol home. Per ells va. Són tan privats, aquests pensaments i somnis, que estic disposat a compartir-los amb qualsevol lector. Això sí, de paraula i cara a cara passejant per un prat o un bosc, com a les pel·lícules. El que es diu passejant queda allà on s’ha passejat. Sense micros. Jo ho faig, ho confesso, segons de què i amb qui vull parlar, el cito i passegem una estona. Vigila què escrius al mòbil. Paraules que no pots escriure: tsunami, borrasca, pícnic, goma, dos, via laietana, brimo, contenidor, foc, cdr, exili. N’hi ha més? Sí, cada dia hi ha paraules noves que no pots fer servir sense exposar-te que et tombin la porta, et rebentin el servidor web d’Internet o et denunciïn per delicte d’odi només perquè has dit alguna veritat.
Avui que és diumenge electoral i ahir que era vigília.. què representa que hem de poder dir sense por que ens caigui el pèl? Res, si per ells fos, res. I d’això que... no els ho he dit, però vostès ja saben qui són ells, oi? Doncs, avui, no els votin. | 0.775781 | curate | {"ca": 0.8792822185970636, "en": 0.006199021207177814, "pt": 0.02936378466557912, "sv": 0.001957585644371941, "es": 0.06068515497553018, "hu": 0.0016313213703099511, "rm": 0.006199021207177814, "it": 0.01468189233278956} | |
mc4_ca_20230418_8_542175 | Demà torna el servei de Bus Parc per anar a Sant Llorenç del Munt - Diari de Terrassa
El servei de bus al Parc de Sant Llorenç estarà operatiu tots els caps de setmana i festius.
Demà torna el servei de Bus Parc per anar a Sant Llorenç del Munt
12.06.2020 | 10:55
Un altre pas cap a la normalitat o el nou escenari que s'obre en aquesta pandèmia de la Covid-19. Aquest dissabte es reprèn el servei de transport col·lectiu Bus Parc al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac amb motiu de l'entrada de la Regió sanitària Barcelona a la fase 2. Els horaris i preus d'aquesta línia son els mateixos que existien abans de la supressió temporal per l'estat d'emergència, mantenint-se a partir d'ara el servei els dissabtes, diumenges i festius de tot l'any. Aquest anunci coincideix amb un important increment en el nombre de persones que fruit del procés de desconfinament ja visiten el parc.
Els bitllets per accedir al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt des de Terrassa i Matadepera són bitllets integrats que es poden adquirir en els dispensadors de les mateixes estacions de Terrassa i Matadepera.
Es recordarà als usuaris del límit de la regió sanitària i les mesures de protecció, sobretot l'ús obligatori de la mascareta. En cap cas es podrà excedir el límit d'usuaris d'acord amb els seients disponibles del vehicle en circulació.
L'autobús del Parc Natural de Sant Llorenç té una freqüència de set serveis diaris en cada sentit fins al Coll d'Estenalles, tres dels quals arriben fins a Talamanca i Mura. El primer autobús surt de l'estació de Terrassa a les 8.30 h del matí i la darrera sortida des de Talamanca i Coll d'Estenalles és a les 17.30 h
El servei del Parc Natural de Sant Llorenç està gestionat per l'empresa Transports Generals d'Olesa, concessionària de la línia. Els bitllets senzills tenen un preu de 2,20 euros entre Terrassa/Matadepera fins al Coll d'Estenalles i de 3,10 euros fins a Mura i Talamanca. | 0.85793 | curate | {"ca": 0.990625, "en": 0.009375} | http://www.diarideterrassa.es/terrassa/2020/06/12/dema-torna-servei-bus-parc/139551.html |
crawling-populars_ca_20200525_46_14267 | INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
L'escriptor andorrà David Gálvez ens presenta la novel·la epistolar "Cartes mortes", i recomanem "La vall de la meravella" d'Amy Tan.
Carme Ruscalleda
Almudena Grandes "Las tres bodas de Manolita"
Feliu Ventura i Vicenç Andrés Estellés
Lectura de David Gálvez i recomanat Amy Tan
Lectura de Marc Romera i recomanat Colm Tóibín
Via llibre - capítol 136
Bon Sant Jordi!
Via llibre - Especial Sant Jordi
Josep Maria Espinàs, Donat Putx i Jaume Sisa
Via llibre - Antoni Carrasco i Paolo Giordano
Via llibre - Isabel-Clara Simó i Martí Sales
Via llibre - Sílvia Soler i Jordi Nopca
Via llibre - Xavier Bosch i Paula Bonet
Via llibre - David Trueba, Guillem Frontera i Joan Garriga
Via llibre - Andreu Carranza i Sue Grafton
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Planta baixa
Un dinar amb 80 persones, inici del brot d'Igualada i la conca d'Òdena
Telenotícies migdia
Telenotícies migdia - 20/03/2020
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre - 19/03/2020
Crims
Crims - Machala
Adossats
Adossats, de Ramon Madaula
APM?
"La televisió és cultura", amb David Solans
Telenotícies migdia
Què sabem i què no sabem, encara, del coronavirus
Planta baixa
L'increment d'ús de mascaretes: són útils?
Polònia
Polònia - 12/03/2020
InfoK
Especial "Pregunta al president" - 20/03/2020
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Quatre gats
Dones polítiques
Dies de coronavirus
Dies de coronavirus: 19-20 de març
El llenguado
Els dialectes i la parla del Rosselló
Crims
Crims - Machala
Sense ficció
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
Quan arribin els marcians
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
Adossats
Adossats, de Ramon Madaula
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0 | curate | {"ca": 0.7434248977206313, "es": 0.0929281122150789, "pt": 0.11104617182933957, "en": 0.023378141437755698, "sv": 0.015780245470485097, "ja": 0.0023378141437755697, "fr": 0.011104617182933957} | : /tv3/alacarta/via-llibre/lectura-de-david-galvez-i-recomanat-amy-tan/video/5043711/ |
cawac_ca_20200528_2_153070 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Pere Navarro i Pasqual Maragall, en una imatge d'arxiu, a la qual també apareix Manel Royes
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
Des de les eleccions al Parlament de l'any 1999, a les quals el PSC va aconseguir els seus millors resultats als comicis catalans, fins el 25 de novembre, els socialistes catalans han experimentat una tendència descendent imparable. A la convocatòria del 1999, amb Pasqual Maragall com a candidat, el PSC va aconseguir 52 escons, amb 1.183.299 vots (37,70%). Tretze anys després, aquest 25 de novembre, amb Pere Navarro al capdavant de les seves llistes, els socialistes catalans han obtingut el pitjor resultat de la seva història als comicis catalans, amb 20 escons i 523.333 vots (14,43%). És a dir, que d'una convocatòria a l'altra, el partit ha reduït els seus vots a la meitat, perdent més de mig milió de sufragis. Així mateix, ha perdut un total de 32 escons, més dels que ha aconseguit el 25-N. Una situació semblant s'ha produït a la ciutat de Barcelona, un feu tradicional del PSC, on, en aquesta ocasió, s'ha convertit a la quarta força política. | 0.803472 | curate | {"ca": 0.9896526237989652, "en": 0.003695491500369549, "es": 0.0066518847006651885} | http://confidencial.e-noticies.cat/psc-de-52-escons-a-20-70653.html |
cawac_ca_20200528_1_106210 | El blog de la Plataforma per la Llengua
Arxiu del dimarts , 12/07/2011
Les persones a les quals ens pre ocupa el benestar de la llengua catalana i treballem perquè esdevingui la llengua comuna de tots els catalans, últimament no guanyem per a disgustos. El model d’immersió lingüística que tants bons fruits ha donat des del període de la transició espanyola s’ha posat en dubte tant al País Valencià, a les Illes Balears com al Principat. En el primer cas, un decret anunciat pel Govern valencià proposa l’eliminació de la línia del valencià a les escoles. A les Illes Balears se suprimeix la Direcció General de Política Lingüística. I, al Principat, polítics com l’Alícia Sánchez Camacho –per posar l’ exemple més recent, però n’hi ha més– reclamen que el seu fill pugui rebre l’ensenyament en castellà. Mentrestant, el PP i el PSOE –amb el suport del PSC– han votat en contra de la resolució de CiU, ERC i ICV que instava a aprofitar l’adhesió de Croàcia a la UE per fer oficial el català. I l’Eurocambra no admet l’esmena en defensa de l’etiquetatge en català.
Fora de les nostres fronteres, la setmana passada ens arribava la notícia que el diari Galicia Hoxe , l’únic publicat íntegrament en gallec, desapareixerà i només mantindrà la seva capçalera en format digital.
Mentre tot això succeeix, llegeixo al setmanari Les Noticies , l’única capçalera editada en asturià, que han sortit els resultats de l’ Estudiu Sociollingüísticu de Zamora, que afirma que un terç de la població del territori del domini lingüístic de l’asturllionès –Senabria, La Carbayeda, Aliste i Sagayo– el parla; cosa que representa en nombre absolut al voltant de 9.400 persones. Un terç de la població sembla un percentatge significatiu si parlem d’una llengua que no té cap reconeixement oficial i que no s’ensenya a les escoles, però si analitzem les dades amb més detall veurem que només el 9,3% dels enquestats afirmen emprar-la en l’àmbit familiar, mentre que un 21% reconeix que parla una mescla d’asturllionès i castellà. Però les dades que més m’han cridat l’atenció són que mentre que un 75% dels zamorans enquestats afirmen que la llengua tradicional té un valor cultural fonamental dins de la identitat de la província, el 50% està en contra que es pugui estudiar a les escoles. De fet, el desconeixement sobre la llengua pròpia fa que un 42,3% dels parlants de l’asturllionès d’aquest territori pensin que el que parlen és castellà.
Si m’he estès a donar quatre dades sobre aquest estudi és per mostrar que les llengües sense un suport institucional desapareixen, i que els que pensen que el català no és una llengua amenaçada pel simple fet que conserva un nombre important de parlants, s’equivoquen. Les llengües per sobreviure necessiten parlants, però també polítiques i institucions que les promoguin. El castellà, que s’ensenya a totes les escoles del seu domini lingüístic i compta amb un estatus polític de ple dret, té institucions i desenvolupa polítiques per a la seva promoció. Què fa pensar que el català com una llengua més no pugui disposar dels mateixos mecanismes de difusió i promoció que el castellà? Francament, jo només hi trobo una resposta: Hi ha els que els agrada aquella Espanya d’“una, grande y libre”. I són aquells que pensen que aquesta unitat només es pot aconseguir amb una Espanya monolingüe. Des del meu punt de vista, aquesta creença només manifesta una terrible estretor de mires que porta a considerar la diversitat cultural –també la lingüística– com una amenaça i no com una riquesa que cal preservar i promoure. En aquests temps en què cada vegada som més les persones que estem conscienciades amb la preservació de la diversitat biològica, no puc entendre com hi ha tants curts de gambals que no poden veure la diversitat lingüística de la mateixa manera.
Carmen Pérez
@maihaviaditque
Plataforma per la Llengua
Si vols llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí | 0.864837 | curate | {"ca": 0.9930662557781201, "es": 0.0030816640986132513, "en": 0.003852080123266564} | http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/07/12/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_394218 | Proposo que digueu cantants i/o grups que no us agradin gens o que no suporteu (aquells que quan els posen a la radio heu d’aixecar-vos de seguida de la cadira per canviar d’emissora). Els que per vosaltres són els pitjors cantants (de moment no entraré en el tema personal, que si cauen bé o no com a persones, o les seves opcions polítiques, lingüístiques, etc, només ho dic en termes professionals). Antònia Font, Manel, Albert pla, Quimi Portet, Joan Manuel Serrat, Jarabe de Palo, Estopa. Animeu-vos a dir-ne uns quants!
M'estranya que ningú l'hagi dit...
estava per posar-lo jo | 0.723572 | curate | {"ca": 0.9083044982698962, "pt": 0.09169550173010381} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_33100 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Contingut
move to sidebar
hide
Inici
1Procés de creació
2L'Exposició Universal
3Els viatges del Guernica
Commuta la subsecció Els viatges del Guernica
3.1Llocs on ha estat exposat el quadre
4Espanya reclama el quadre
Commuta la subsecció Espanya reclama el quadre
4.1Operació "Cuadro Grande"
5Estat de conservació
6El quadre
7Simbolisme
8Esbossos
9Curiositats
Commuta la subsecció Curiositats
9.1El Guernica a les Nacions Unides
10Notes
11Referències
Toggle the table of contents
Guernica (quadre)
62 llengües
Aragonés
العربية
مصرى
Azərbaycanca
Беларуская
Български
বাংলা
Brezhoneg
Čeština
Cymraeg
Dansk
Deutsch
Ελληνικά
English
Esperanto
Español
Euskara
فارسی
Suomi
Français
Gaeilge
Galego
עברית
Hrvatski
Magyar
Հայերեն
Bahasa Indonesia
Ido
Italiano
日本語
ქართული
한국어
Kurdî
Latviešu
മലയാളം
Malti
Nederlands
Norsk bokmål
ਪੰਜਾਬੀ
Polski
Português
Română
Русский
Sicilianu
Srpskohrvatski / српскохрватски
සිංහල
Simple English
Slovenčina
Slovenščina
Српски / srpski
Svenska
தமிழ்
తెలుగు
ไทย
Türkçe
Татарча/tatarça
Українська
Tiếng Việt
Winaray
吴语
中文
粵語
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Guernica
Reproducció del quadre en un mural ceràmic a Gernika-Lumo
Tipus
pintura
Creador
Pablo Picasso
Creació
1937
Comitent
Segona República Espanyola
Gènere
pintura d'història
Moviment
cubisme i surrealisme
Material
pintura a l'oli
llenç (suport pictòric)
Mida
349 ( ) × 776 ( ) cm
Museu Reina Sofia (Madrid)
Catalogació
Número d'inventari
DE00050
Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a París. [1] Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per a entendre la història de l'art.
El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, fet que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que allò va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.
Procés de creació[modifica]
A principis de 1937 Picasso es trobava a París en un període de crisi personal i creativa. Durant el mes de gener va rebre al seu apartament la visita de Josep Renau, Josep Lluís Sert, Juan Larrea, Jose Bergamín i Max Aub, que hi van anar per fer-li l'encàrrec d'un mural que decorés el pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París,[2] oficialment anomenada Exposició Internacional de les Arts i Tècniques en la vida moderna, que tindria lloc durant aquell mateix any. Aquella exposició havia de servir per a mostrar al món la situació política d'Espanya, clamant justícia. Picasso hi va acceptar.
Placa commemorativa a la casa on va pintar el Guernica, Quai das Grands Augustins (París).
En un principi, l'autor pensava presentar una al·legoria a la llibertat de l'art, però va canviar d'idea en assabentar-se del bombardeig de Guernica, que va tenir lloc el dilluns 26 d'abril. [3] El dissabte 1 de maig de 1937 Picasso va assistir, juntament amb altres intel·lectuals espanyols, a la multitudinària manifestació del primer de maig, on milers de parisencs van exigir justícia pel bombardeig de Guernica. Va ser llavors que va decidir que pintaria un quadre sobre aquests fets. Aquell mateix primer de maig, Picasso ja en va esbossar diversos estudis previs, al seu taller de París.
Un cop Picasso va informar el Govern de la República que la temàtica del mural seria el bombardeig, es van alçar veus dient que la temàtica era la correcta, però que potser l'havia de pintar un pintor basc, més concretament Aurelio Arteta. El mateix Arteta, però, va declinar l'oferiment en favor de Picasso, al·legant que havia d'efectuar un imminent viatge a Mèxic. [2]
Tenint en compte la seva complexitat i la seva mida, Picasso va pintar el Guernica en un temps record. El 8 de maig va introduir la figura de la mare i el cavall i l'11 de maig va començar la tela definitiva, que va donar per acabada el 4 de juny. Existeixen fotografies de gairebé tot el procés de creació, que van ser preses per la seva companya sentimental en aquells moments, Dora Maar. [3]
Picasso es va negar a cobrar res pel mural, però el govern de la república va insistir a donar-li 150.000 francs, el preu aproximat d'una casa de l'època.
L'Exposició Universal[modifica]
Rèplica del Pavelló de la República Espanyola de Josep Lluís Sert, que es va construir en l'Exposició Unirversal de París de 1937, construïda a Barcelona el 1992.
Tot i que l'Exposició Universal de 1937 es va inaugurar el 24 de maig, el pavelló espanyol, dissenyat per Josep Lluís Sert amb l'ajut de Luis Lacasa, no es va inaugurar fins al dia 12 de juliol. [4] Quan el quadre va ser exposat per primera vegada, el 12 de juliol de 1937,[3] va suscitar tota mena de reaccions i una gran polèmica. [5] Més d'una persona esperava un quadre molt més descriptiu, seguint els corrents del realisme socialista de l'època. Fins i tot es va plantejar la possibilitat de canviar el quadre per una obra molt més realista anomenada Madrid, 1937, d'Horacio Ferrer, exposada a la segona planta del pavelló. Però la premsa internacional no va trigar a fer-se'n ressò i declarar el Guernica com una obra mestra.
El Guernica estava situat en una de les parets principals del pavelló d'Espanya, compartint espai amb obres com la Font de mercuri d'Alexander Calder, una escultura d'Alberto Sánchez, El segador de Joan Miró -actualment exposada a la Fundació Miró de Barcelona- i treballs d'altres artistes de renom. A part d'obres d'art, també s'hi exhibien cartells propagandístics de l'època i fotos que mostraven la situació del conflicte a Espanya.
Durant l'agost de 1937 el Govern Basc ja estava exiliat a França i es va fotografiar amb el mural de fons.
Un cop acabada la fira, el gener de 1938, els representants del Govern Espanyol a París havien canviat, motiu pel qual ningú no va reclamar el quadre i fou el mateix Picasso qui el recollí i se l'emportà al seu estudi, on romandria uns mesos.
Els viatges del Guernica[modifica]
El quadre va esdevenir una icona de la lluita per la pau i un reflex de la situació política internacional. Uns mesos després d'acabar l'exposició universal va viatjar per tot Europa i Amèrica[1] i fou exposat en desenes de galeries, amb l'objectiu de col·lectar diners per a la causa republicana.
El 1939, un cop Franco havia guanyat la guerra civil i davant la imminència de la Segona Guerra Mundial, Picasso va demanar al director del MoMA de Nova York, amic personal, si es podia fer càrrec del quadre i dels estudis previs mentre la situació política europea no canviés. En acceptar aquest, el quadre va ser embarcat al vaixell Normandie rumb a Nova York. Aquell any el Guernica va fer una petita gira per 5 ciutats estatunidenques, la finalitat de la qual era recollir fons per als refugiats espanyols. (Malauradament, només s'hi van aplegar 700 dòlars. )[2]
En els anys posteriors, el Guernica va emprendre diverses gires per gran part del món occidental, fins que el 1957 es va instal·lar permanentment al MoMA per cuidar-lo del deteriorament sofert a causa de tants trasllats. Picasso va dictaminar que el quadre no viatjaria a Espanya mentre no finalitzés el franquisme i es respectessin les llibertats del poble espanyol, a qui va declarar propietari de l'obra.
Llocs on ha estat exposat el quadre[modifica]
ANY
PAÍS
CIUTAT
LLOC
EXPOSICIÓ
1937 França París Pavelló Espanyol Exposició Universal
1938 Noruega Oslo Kunstnernes Hus Mostra d'Art Francès
1938 Dinamarca Copenhaguen Statens Museum for Kunst Mostra d'Art Francès
1938 Suècia Estocolm Liljevalchs Konsthall Mostra d'Art Francès
1938 Suècia Göteborg Göteborgs Konsthall Mostra d'Art Francès
1938 Regne Unit Londres New Burlington Galleries Comitè d'ajuda als refugiats espanyols
1938 Regne Unit Leeds Comitè d'ajuda als refugiats espanyols
1938 Regne Unit Liverpool Comitè d'ajuda als refugiats espanyols
1938 Regne Unit Londres Whitechapel Art Gallery Comitè d'ajuda als refugiats
1939 Regne Unit Manchester Comitè d'ajuda als refugiats espanyols
1939 França París
1939 Estats Units Nova York MoMA Picasso: 40 anys
1940 Estats Units Los Angeles Picasso: 40 anys
1940 Estats Units San Francisco Picasso: 40 anys
1940 Estats Units Chicago Picasso: 40 anys
1940 Estats Units Saint Louis Picasso: 40 anys
1940 Estats Units Boston Picasso: 40 anys
1940 Estats Units San Francisco Picasso: 40 anys
1940 Estats Units Cincinnati Picasso: 40 anys
1940 Estats Units Cleveland Picasso: 40 anys
1941 Estats Units Nova Orleans Picasso: 40 anys
1941 Estats Units Minneapolis Picasso: 40 anys
1941 Estats Units Pittsburgh Picasso: 40 anys
1941 Estats Units Nova York MoMA Obres Mestres de Picasso
1942 Estats Units Cambridge
1942 Estats Units Columbus
1942 Estats Units Nova York MoMA
1953 Itàlia Milà Palazzo Reale
1953 Brasil Sao Paulo
1954 Estats Units Nova York MoMA
1955 França París
1955 Alemanya Munic
1955 Alemanya Colònia
1955 Alemanya Hamburg]
1956 Bèlgica Brussel·les
1956 Països Baixos Amsterdam
1956 Suècia Estocolm Moderna Museet
1957 Estats Units Nova York MoMA Picasso: 75è anniversari
1957 Estats Units Chicago Institut d'Art de Chicago Picasso: 75è anniversari
1957 Estats Units Filadèlfia Museu d'art Picasso: 75è anniversari
1957 Estats Units Nova York MoMA Col·lecció Permanent
1981 Espanya Madrid Casón del Buen Retiro
1992 Espanya Madrid Museu Reina Sofia Col·lecció permanent
Espanya reclama el quadre[modifica]
El 1968, el franquisme va intentar recuperar el Guernica. Florentino Pérez Embid, en aquell moment Director de Belles Arts, va comunicar a Picasso que podia tornar a territori espanyol quan volgués, i que els agradaria tenir el quadre. L'operació de "rescat" va ser batejada amb el nom de "Operación Retorno", i comptava amb el vistiplau de Carrero Blanco. Picasso s'hi va negar rotundament.
El mes de novembre de 1969 Picasso va trucar al seu advocat, Roland Dumas, per preguntar-li com podrien establir legalment que Franco no pogués apropiar-se del quadre, ni tan sols un cop Picasso mort. Dumas li va aconsellar de fer testament, però Picasso era supersticiós i no volia fer-ne, i li va donar poders al mateix Dumas, definint-lo com el seu mandatari. Van redactar un document on s'indicava que el quadre no tornaria a Espanya mentre no es respectessin les llibertats dels individus i que un cop això passés el mateix Dumas vigilaria el procés de trasllat del quadre a territori espanyol.
Picasso mor el 1973. Franco mor dos anys després. Un cop acabat el franquisme, foren necessaris anys de dures negociacions per tal que el quadre pogués viatjar cap a Espanya.
Durant el mes d'abril de 1977 es van realitzar diversos actes reivindicatius a la ciutat de Guernica, on es va reconèixer oficialment que el bombardeig havia sigut culpa de la legió Còndor i no de l'exèrcit republicà. Era l'època de la transició i es començava a demanar que el quadre sortís del MoMA. En aquests temps, Roland Dumas endarreria l'arribada del quadre al·legant que encara hi havien presos polítics i no s'havien fet unes eleccions generals al país.
El Guernica fou reclamat des de diferents ciutats de l'estat, com Madrid (el Prado), Màlaga (ciutat on va néixer Picasso), Barcelona (des del Museu Picasso), o la mateixa vila de Guernica. L'opció que va agafar més pes a mesura que passaven els mesos fou Madrid, ja que Jaqueline Picasso, vídua del pintor, va dir que el desig de Picasso era que el quadre s'instal·lés al Museo del Prado.
Els hereus de Picasso també reclamaven part de l'obra, considerant que els estudis previs els pertanyien. Va començar una picabaralla legal entre hereus, govern d'Espanya, advocats i conservadors del MoMA que va durar alguns anys.
Un cop Adolfo Suárez va arribar a President del Govern d'Espanya, va intentar recuperar el quadre per diferents mitjans. Fins i tot el recentment nomenat rei Joan Carles I va intervenir entrevistant-se diverses vegades amb Dumas. El tema va esdevenir una qüestió d'Estat.
Per tal de trobar una solució, el govern espanyol va encarregar a Javier Tusell, amb l'ajut de l'ambaixador Rafael Fernandez Quintanilla, que fessin d'interlocutors entre el MoMA, Roland Dumas, els hereus de Picasso i els advocats. [6]
Un dels fets més rellevants de l'època de la negociació fou que es necessitava un rebut, algun tipus de paper que verifiqués que el quadre pertanyia al govern espanyol. El mateix 1977 un diplomàtic espanyol resident a París, Rafael Fernandez Quintanilla, nebot del pintor Luis Quintanilla, va enviar uns documents a Madrid on es constatava el pagament de 150.000 francs que s'havia fet a Picasso pel quadre, cosa que va permetre definir legalment al govern espanyol com a legítim propietari de l'obra. Finalment, després d'anys de litigis, es posaven d'acord les diferents parts implicades.
El maig de 1980 el MoMA va celebrar una gran retrospectiva de Picasso, convertint-se en un comiat extra-oficial del Guernica. Més d'un milió de visitants van veure l'exposició. L'estat espanyol havia amenaçat al MoMa d'emprendre accions legals contra ells i es va decidir que havia arribat el moment d'enviar el quadre a Espanya.
Museu Reina Sofia de Madrid, emplaçament actual del Guernica.
Casón del Buen Retiro, primer lloc d'exhibició a Espanya del Guernica.
Operació "Cuadro Grande"[modifica]
El general Sáenz de Santamaría i Fernández Dopico, Director General de la policia, van dissenyar en el més absolut secretisme l'operació de trasllat del quadre, que es va anomenar "Cuadro Grande".
El Guernica es va enrotllar per darrera vegada el 9 de setembre de 1981, just en tancar les portes del museu nord-americà, sota la supervisió d'un equip de funcionaris espanyols, que el van custodiar fins a l'Aeroport JFK amb l'ajut de la policia Metropolitana de Nova York i un enviament especials de GEOS de l'exèrcit espanyol. Una asseguradora cobria l'operació per 7.000 milions de pessetes. [6]
Un cop embarcat el "paquet", el mateix dia 9, agents especials es van distribuir entre els passatgers, ja que es tractava d'un vol regular, l'IB-952 d'Ibèria, i es temia un possible segrest. També viatjaven alguns periodistes, juntament amb Javier Tusell i Iñigo Cavero. La resta de viatgers no van saber que volaven amb el Guernica fins que l'avió va aterrar.
El quadre va arribar per primera vegada a l'Aeroport de Barajas de Madrid el 10 de setembre de 1981 a les 8:29h[2] en un avió Jumbo 747, anomenat "Lope de Vega". El quadre es va instal·lar al Casón del Buen Retiro de Madrid sota fortes mesures de seguretat. Fou instal·lat dins d'una urna per protegir-lo de possibles actes de vandalisme polític, amb vigilància permanent de la Guàrdia Civil. L'urna es va construir amb un vidre a prova de bales.
El Guernica es va exhibir per primer cop a Espanya el 23 d'octubre de 1981, celebrant el centenari del naixement de Picasso. A l'acte de presentació hi foren presents els reis, Josep Maria Sert, Renau, Dolores Ibárruri i d'altres celebritats del panorama polític i artístic nacional. El mateix Tusell va dir que l'arribada del Guernica a Espanya representava, culturalment, el final de la transició. [2]
Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, a Barcelona es va construir un pavelló idèntic al de l'Exposició Internacional de 1937. L'objectiu era tornar a exposar el Guernica en un entorn igual on es va exposar per primera vegada. El govern de Felipe González va denegar el trasllat a Barcelona, però el 26 de juliol de 1992,[5] l'endemà de la inauguració dels jocs, el quadre fou traslladat al seu emplaçament actual, el Museu Reina Sofia de Madrid, on s'exposa al públic a partir del 10 de setembre, també protegit per una urna de seguretat, fins al 1995, quan el llavors director José Guirao va decidir de prescindir-ne, aprofitant el trasllat de l'obra a una sala més gran dins del mateix museu.
Guernica Gernikara ("El Guernica cap a Gernika"), mural reivindicatiu del trasllat del Guernica a Gernika.
El 1998 el Govern Basc va sol·licitar traslladar el quadre a Bilbao amb motiu de la inauguració del Museu Guggenheim. Després de fer una anàlisi exhaustiva al quadre, un gabinet de tècnics experts en conservació va decidir que era millor que el quadre no es mogués del seu emplaçament. Es va tornar a realitzar una nova petició 10 anys després, amb motiu del 70è aniversari del bombardeig, que també fou denegada.
Estat de conservació[modifica]
A causa de les mides del quadre, cada cop que es traslladava es desmuntava i s'enrotllava la tela. Durant les diferents gires arreu del món el quadre va ser enrotllat més de 30 vegades. Actualment, segons els conservadors, l'estat de conservació del quadre és greu, a causa de tants i tants trasllats, però estable. [1]
El quadre s'ha restaurat diverses vegades. L'actuació més important per a protegir-lo es va dur a terme al MoMA el 1957, amb el vistiplau del mateix Picasso. El tractament va consistir en una capa de resina i cera d'abella aplicada sobre el revers del quadre.
El següent tractament de conservació es va fer el 1962, netejant amb aigua l'anvers del quadre i aplicant-li una capa protectora d'un material conegut amb el nom de Paraloid B-72. [5]
El 1974, mentre el quadre encara era al MOMA, un graffiter, Tony Shafrazi, va atemptar-hi bo i tacant-lo amb un esprai de color vermell en protesta pel perdó de Richard Nixon a William Calley pels seus actes durant la massacre de My Lai, durant la Guerra del Vietnam, on van matar més de 500 civils. Va escriure sobre el quadre les paraules "KILL LIES ALL" (Mateu totes les mentides, en anglès). [2] La taca es va restaurar immediatament, tot i que les anàlisis actuals indiquen que encara queden restes de pintura vermella.
Un cop a Madrid el quadre no ha rebut cap nou tractament rellevant de conservació. El 1998 es va dur a terme un estudi exhaustiu del seu estat i el febrer de 2007 es va obtenir una radiografia global del quadre per poder analitzar-lo aprofitant els darrers avenços tecnològics. En aquesta ocasió sí que es va efectuar un tractament de neteja però només del revers del quadre. [5]
El quadre[modifica]
El Guernica és un quadre en blanc i negre immens, un mural de 3,5 metres d'alt i 7,8 d'ample pintat amb oli sobre una tela de fibra de lli i jute[1] emprimada i preparada amb cola. Les primeres línies introductòries es van fer amb un llapis de carbó. [5]
La pintura està realitzada dintre d'una composició horitzontal, estructurada amb uns grups de figures semblants a la d'un tríptic, el panell central del qual està ocupat pel cavall agonitzant i la dona portadora de la làmpada. [7] Els laterals serien, a la dreta, la casa en flames amb la dona cridant, i, a l'esquerra, el toro i la dona amb el seu fill mort. El del tríptic no és, tanmateix, l'únic principi d'ordenació de l'espai present al Guernica. Les figures estan organitzades en triangles, dels quals el més important és el central, que té com a base el cos del guerrer mort, i com vèrtex la làmpada. [7] Picasso tenia gran admiració pels tríptics dels pintors alemanys Max Beckmann i Otto Dix, els quals ja havien reflectit els horrors de la guerra en les seves composicions tríptiques. [3] El mural presenta una escena de mort, violència, brutalitat, sofriment i desemparament sense retratar les seves causes immediates. Els contrastos blancs i negres amb la intensitat de l'escena invoquen la immediatesa de les fotografies dels diaris.
El Guernica representa la gent, els animals, i els edificis desolats per la violència i el caos:
L'escena global té lloc dins d'una habitació on, en un extrem obert a l'esquerra, un bou està parat sobre una dona que s'afligeix sobre un nen mort als seus braços.
El centre del quadre és ocupat per un cavall que cau en agonia quan acaba de ser travessat per una llança o una javelina. La forma d'un crani humà forma el nas i les dents superiors del cavall.
El cavall està format per dues imatges ocultes:
Un crani humà que se sobreposa sobre el cos del cavall
Un bou que ataca al cavall des de sota. El cap del toro és format principalment per la cama davantera sencera del cavall que té el genoll a terra.
Sota el cavall hi ha un soldat mort, que sembla desmembrat. La seva mà (en un braç separat) encara agafa una espasa trencada de la qual creix una flor.
Una bombeta crema sobre l'ull del cavall.
A la dreta del cavall, una figura femenina espantada, que se sembla testificar les escenes que està veient, apareix volant des d'una finestra. El seu braç, també surant endins, duu una flama.
Una altra dona terroritzada corre cap al centre sota la figura femenina flotant. Ella mira cap a dalt mirant la bombeta.
Un ocell, probablement un ànec, està parat en un prestatge darrere del toro.
Al fons a la dreta, una figura amb els braços aixecats en terror és atrapada pel foc.
Una porta oberta defineix l'extrem dret del mural.
Simbolisme[modifica]
Les interpretacions del Guernica varien extensament i es contradiuen. Això s'estén, per exemple, als dos elements dominants del mural -el toro i el cavall-. La historiadora d'art Patricia Failing opina que "el toro i el cavall són caràcters importants en la cultura espanyola. Picasso mateix va utilitzar aquests caràcters moltes vegades amb molts diversos papers dins de la seva obra. Això ha fet que la tasca d'interpretar el significat específic del toro i del cavall sigui molt difícil. La seva relació és una espècie de ballet clàssic que va ser concebut de maneres molt diferents a través de la carrera de Picasso."
Quan li van demanar que expliqués el Guernica, Picasso va dir, "… aquest toro és un toro i aquest cavall és un cavall… Si dónes un significat a certes coses en les meves pintures, pot ser veritat, però no és la meva idea donar-hi aquest significat. Les idees i conclusions a les quals arribis jo també les vaig tenir, però instintivament, inconscientment. Faig la pintura per a la pintura. Pinto els objectes pel que són. "[8]
En "El somni i la mentida de Franco", una sèrie d'esbossos narratius de Picasso també creats per a la fira de París, Franco és representat com un monstre que primer devora el seu propi cavall i més endavant lluita amb un toro enfadat. El treball sobre aquestes il·lustracions va començar abans del bombardeig de Guernica, i quatre panells addicionals hi van ser agregats. Tres d'aquests es relacionen directament amb el mural de Guernica. [3]
« No, la pintura no està feta per a decorar les habitacions. És un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l'enemic. »
— Pablo Picasso
Esbossos[modifica]
En un període de sis setmanes, abans, durant i després de l'execució del quadre, Picasso va realitzar 45 esbossos, que actualment s'exposen temporalment al museu de Tortosa. [3]
Estudi de composició. Llapis sobre paper blau. 27x21 cm. Datat (en francès) l'1 de maig de 1937. De format lleugerament horitzontal, en ell s'observen ja les figures del toro (sobre el seu llom, no es distingeix bé si hi ha unes banderilles o el cavallet alat que apareixerà a l'esbós següent) i la mà que allarga el quinqué. A l'espai central és difícil discernir figures; per a Russell pot veure's ja el coll del cavall. [9]
Estudi de composició. Llapis sobre paper blau. 27x21 cm. Datat (en francès) l'1 de maig de 1937. El dibuix està dividit en dues parts per una línia horitzontal. A la part superior, hi ha un esbós similar a l'anterior, encara que traçament més ràpidament; els traços més gruixuts del llapis es reserven per a la figura del quinqué, mentre que les figures del toro i del cavall són gargots. A la part inferior, el pintor es concentra a les figures del cavall, a l'esquerra i del toro, al centre; sobre aquest últim apareix un Pegàs o cavallet alat; a la dreta hi ha l'esbós inconclús d'un altre quadrúpede. Pel que fa al cavall, Joaquín de la Puente destaca la semblança del seu coll i cap amb un penis. [10]
Estudi de composició, denominat per Joaquín de la Puente: Cinc automatismes gràfics emocionals. [11] Llapis sobre paper blau. 27x21 cm. Datat (en francès) l'1 de maig de 1937. En aquest esbós apareixen cinc figures: a la part superior esquerra es troba el cavall, molt similar al de l'esbós anterior però amb una finestra al ventre de la que segurament escapava alguna cosa que ha estat esborrada; a la dreta del cavall es troba la figura del quinqué, només que aquí sosté, en lloc d'un quinqué, una làmpada de taula; a la part inferior del dibuix, d'esquerra a dreta, apareixen, d'esquerra a dreta tres figures la interpretació de les quals no tots els autors coincideixen. Mentre que per a Russell es tracta de tres versions del cavall,[12] De la Puente opina que la figura del centre, que té el ventre obert en canal i els budells sortint-se'n, és una dona. [13]
Cavall. Llapis sobre paper blau. 26x21 cm. Datat (en francès) l'1 de maig de 1937. La crítica crida l'atenció sobre la semblança d'aquest esbós del cavall amb un dibuix infantil. [14][13]
Cavall. Llapis sobre paper blau. 26x21 cm. Datat (en francès) l'1 de maig de 1937. Presenta els traços d'un esbós gairebé esborrat, per damunt del qual s'ha fet un altre dibuix del cavall, estès a terra i amb el cap girat cap a la dreta (al quadre finalment mirarà cap a l'esquerra). [15]
Estudi de composició, denominat per Joaquín de la Puente Segundo plantejament de l'elucubració general simbològica. [13] Llapis sobre taula amb mà d'oli blanc tacat. 64,5x53,5 cm. Datat (en francès) l'1 de maig de 1937 (és l'últim dels esbossos datats en aquest dia). Apareixen les quatre figures principals: el toro, el cavall, el guerrer mort i la figura del quinqué. El toro, mirant cap a l'esquerra, crida l'atenció per «l'infantilisme coronat de flors»,[16] del seu cap; per damunt d'ell n'hi va haver anteriorment un petit Pegàs que va ser posteriorment esborrat per Picasso. [13] Per davant el toro, estès d'un cap a l'altre del dibuix, a la seva part inferior, es troba el guerrer mort, amb un barret vell al cap i una llança a la mà dreta. Per damunt del guerrer està el cavall ferit, del ventre obert del qual sorgeix un petit Pegàs, i que mira cap a la dreta, cap a la finestra de la qual surt la dona del quinqué. El cap del cavall en aquest esbós serà la base dels següents. [13]
Cap de cavall. Llapis sobre paper blau. 21x26,5 cm. Datat (en francès) el 2 de maig de 1937. Treball des del cap del cavall de l'esbós núm. 6.
Cap de cavall. Llapis sobre paper blau. 21x26,5 cm. Datat (en francès) el 2 de maig de 1937. Treball des del cap del cavall de l'esbós núm. 6. Respecte de l'anterior, modifica la disposició de les dents del cavall.
Cap de cavall. Oli sobre llenç. 92x64,5 cm. Datat (en francès) el 2 de maig de 1937. Treball des del cap del cavall de l'esbós núm. 6. Esbós molt similar als anteriors, sobre fons negre.
Estudi de composició, denominat per Joaquín de la Puente Tercer plantejament de l'elucubració general. Llapis i guaix sobre taula amb diverses mans d'oli blanc. 73x60 cm. Datat (en francès) el 2 de maig de 1937. Novament apareixen plegats els principals personatges del quadre. A la part superior del quadre, el toro, aquesta vegada amb un rostre humanoide que mira cap a la dreta, amb una certa expressió de tristor, fuig deixant enrere la casa per la finestra de la qual surt la dona del quinqué, que estranyament posseeix quatre diminuts pits triangulars. A la part inferior, el cos del cavall ferit, amb el cap retort cap avall, aixafa al guerrer i a un altre personatge d'identitat desconeguda. [17]
Cavall i toro. Llapis sobre paper torrat. 12x20.5 cm. Sense data. Encara que no està del tot clar, és possible interpretar que el toro, dibuixat de manera molt més expressionista, està atacant o molestant el cavall, representat més acadèmicament. De la Puente fins i tot es pregunta si podria ser una representació dels símbols del «bé» (el cavall) i el «mal» (el toro). [18]
Estudi de composició, denominat per Joaquín de la Puente Quart esbosso de l'elucubració general. [19] Llapis sobre paper blanc. 45 × 24 cm. Datat el 8 de maig de 1937. En aquest nou esbós general del quadre ha desaparegut la figura del quinqué, i apareix a canvi per primera vegada la mare amb el nen mort als braços, una altra de les figures que quedaran definitivament en el quadre. El toro ocupa serenament el centre de l'oposició; per davant ell, el cavall ferit, intentant de mantenir-se en peus, i el guerrer mort. La figura de la mare està a la dreta del toro. [19]
Cavall i mare amb nen mort. Llapis sobre paper blanc. 45 × 24 cm. Datat el 8 de maig de 1937. A la part esquerra del dibuix es representa el cavall resistint-se a caure a terra; a la dreta, apareix la mare amb el seu fill mort, amb un genoll a terra i una mà recolzada a terra.
Mare amb nen mort. Ploma i tinta sobre paper blanc. 45 × 24 cm. Datat el 9 de maig de 1937.
Estudi de composició. Llapis. 22,8 × 45 cm. Datat el 9 de maig de 1937.
Mare amb nen mort sobre escala. Llapis sobre paper blanc. 24 × 45 cm. Datat el 9 de maig de 1937.
Cavall. Llapis sobre paper blanc. 45 × 24 cm. Datat el 10 de maig de 1937.
Pota i caps de cavalls. Llapis sobre paper blanc. 24 × 45 cm. Datat el 10 de maig de 1937.
Cap de toro. Llapis sobre paper blanc. 24 × 45 cm. Datat el 10 de maig de 1937.
Cavall. Llapis i llapis Conte de color sobre paper blanc. 24 × 45 cm. Datat el 10 de maig de 1937.
Mare amb nen mort sobre escala. Llapis i llapis Conte de color sobre paper blanc. 24 × 45 cm. Datat el 10 de maig de 1937.
Toro. Llapis sobre paper blanc. 45 × 24 cm. Datat l'11 de maig de 1937. És un toro amb cap d'home; s'ha suggerit que els seus trets reprodueixen els de Dora Maar. [20]
Cap de dona. Llapis i llapis Conte de color sobre paper blanc. 24 × 45 cm. Datat el 13 de maig de 1937.
Mà de guerrer amb espasa trencada. Llapis sobre paper blanc. 45 × 24 cm. Datat el 13 de maig de 1937.
Mare amb nen mort. Llapis i llapis Conte de color sobre paper blanc. 45 × 24 cm. Datat el 13 de maig de 1937.
Cap de toro. Llapis i aiguada grisa sobre paper blanc. 29 × 23,5 cm. Datat el 20 de maig de 1937.
Cap de toro amb estudis d'ulls. Llapis i aiguada grisa sobre paper blanc. 29 × 23,5 cm. Datat el 20 de maig de 1937.
Cap de cavall. Llapis i aiguada grisa sobre paper blanc. 23,5 × 29 cm. Datat el 20 de maig de 1937.
Cap de cavall. Llapis i aiguada grisa sobre paper blanc. 29 × 23,5 cm. Datat el 20 de maig de 1937.
Cap de dona. Llapis i guaix gris sobre paper blanc. 23,5 × 29 cm. Datat el 20 de maig de 1937.
Cap de dona plorant. Llapis i aiguada sobre paper. 29,2 × 23,1 cm. Datat el 24 de maig de 1937.
Cap de dona plorant. Llapis i aiguada sobre paper. 29,2 × 23,2 cm. Datat el 24 de maig de 1937.
Cap d'un guerrer. Llapis i aiguada sobre paper. 23,1 × 29,3 cm. Datat el 24 de maig de 1937.
Cap de dona plorant. Llapis i aiguada sobre paper. 23,2 × 29,3 cm. Datat el 27 de maig de 1937.
Home caient. Llapis i aiguada sobre paper. 23,2 × 29,3 cm. Datat el 28 de maig de 1937.
Mare amb nen mort. Llapis, guix de color i aiguada sobre paper. 23,2 × 29,3 cm. Datat el 28 de maig de 1937.
Mare amb nen mort. Llapis, guix de color, aiguada i collage sobre paper. 23,1 × 29,2 cm. Datat el 28 de maig de 1937.
Cap de dona plorant. Llapis, guix de color i aiguada sobre paper. 23,2 × 29,3 cm. Datat el 28 de maig de 1937.
Cap de dona plorant. Llapis, guix de color i aiguada sobre paper. 23,2 × 29,3 cm. Datat el 31 de maig de 1937.
Cap de dona plorant. Llapis, guix de color i aiguada sobre paper. 32,2 × 29,3 cm. Datat el 3 de juny de 1937.
Cap de dona plorant. Llapis, guix de color i aiguada sobre paper. 23,2 × 29,3 cm. Datat el 3 de juny de 1937.
Cap de dona plorant. Llapis, guix de color i aiguada sobre paper. 23,2 × 29,3 cm. Datat el 3 de juny de 1937.
Cap de guerrer i pota de cavall. Llapis i aiguada sobre paper. 23,2 × 29,2 cm. Datat el 3 de juny de 1937.
Cap de guerrer. Llapis i aiguada sobre paper. 23,2 × 29,2 cm. Datat el 4 de juny de 1937.
Mà de guerrer. Llapis i aiguada sobre paper. 23,2 × 29,2 cm. Datat el 4 de juny de 1937.
Curiositats[modifica]
El quadre es va pintar a París, al taller que Picasso tenia al número 7 de la rue des Grands Augustins. [5] Casualment en aquest mateix carrer es desenvolupa una novel·la d'Honoré de Balzac anomenada "L'obra d'art desconeguda".
Durant els anys de la dictadura, el quadre esdevingué un símbol de l'antifranquisme. Es podia conèixer la tendència política d'una família si tenien el quadre penjat a casa seva. [4][2]
El quadre fou considerat durant els anys de la transició com l'últim refugiat de la guerra civil. [6]
El 1971 els autodenominats Guerrilleros de Cristo Rey van atemptar contra una exposició de Picasso, la Suite Vollard, que tenia lloc a la Galeria Theo de Madrid, destrossant part dels quadres expossats i amenaçant el personal de la sala. [21]
Paloma Picasso, filla del pintor, va exigir que s'indultés el seu amic Albert Boadella, empresonat per estrenar una obra amb els Joglars, per tal de poder portar el Guernica a Espanya. [21]
Quan Dolores Ibárruri va veure el quadre a Madrid va declarar: "La guerra civil ha terminado"
El Guernica es va exposar temporalment junt amb El tres de maig, de Goya i L'afusellament de Maximilià, de Manet. [21]
Paul Éluard va escriure un poema sobre Guernica: La victòria de Guernica.
Existeix una reproducció del quadre que es pot contemplar, com estava en la seva ubicació original, en una paret del pati obert de la rèplica del Pavelló de la República,[22] construït l'any 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona.
El Guernica a les Nacions Unides[modifica]
Seu central de les Nacions Unides, a Nova York
Un tapís amb una còpia del Guernica de Picasso s'exhibeix en una paret de la seu de les Nacions Unides a Nova York, a l'entrada a la cambra del consell de seguretat, regalat per Nelson Rockefeller. Hi va ser col·locat com a recordatori dels horrors de la guerra. Aquesta versió no és tan monocromàtica com l'original, ja que té algunes tonalitats en marró.
El 5 de febrer de 2003, una cortina blava gran va ser col·locada per a cobrir el tapís, de manera que no fos visible mentre Colin Powell i John Negroponte donaven una roda de premsa. L'endemà, es va explicar que la cortina va ser col·locada a petició dels equips de televisió, que s'havien queixat que les línies salvatges i les figures creaven un mal context, i que les potes del cavall apareixien just a sobre de les cares dels ponents. Els diplomàtics, no obstant això, van dir als periodistes que l'administració de Bush havia exercit pressió sobre funcionaris de l'ONU perquè es tapés l'obra d'art, mentre Powell o altres diplomàtics dels Estats Units argumentaven la Guerra de l'Iraq. [23]
Notes[modifica]
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Un símbolo que necesita cuidados ELPAÍS núm 11.359. Diumenge 20 de juliol de 2008.
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Guernica, Pintura de Guerra. Documental 30 minuts. TV3. Enllaç al documental.
↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Carsten- Peter Warncke.Pablo Picasso 1881-1973. Segunda Parte. Obras 1937-1973 Editorial Taschen. ISBN 3-8228-1255-2
↑ 4,0 4,1 «Guernica, el cuadro más viajero» (en castellà). El Mundo, 18-04-2001. [Consulta: 16 setembre 2011].
↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Historia de un Superviviente. El País Semanal. número 1662. Diumenge 3 d'agost de 2008.
↑ 6,0 6,1 6,2 El largo viaje del último exiliado ELPAÍS 9 de setembre de 2006.
↑ 7,0 7,1 Montijano Cañellas, Marc (2004): "Guernica de Pablo Picasso", a Homines.com. Consultat el 3/04/2010.
↑ ...questions of meaning, part d'una web sobre el programa Treasures of the World, de la PBS. Accés 16 de juliol de 2006.
↑ Russell, p.139.
↑ "[...] de coll erecte i crani com a aglà, renillant el seu dolor [...] (De la Puente, p. 124).
↑ De la Puente, p. 124.
↑ Russell, p.144.
↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 De la Puente, p. 126.
↑ Russell, p. 147.
↑ Russell, p. 148.
↑ Russell, p. 151.
↑ De la Puente, pp. 129-130.
↑ Russell, p. 159; De la Puente, p. 130.
↑ 19,0 19,1 De la Puente, p. 131.
↑ Russell, p. 202; de la Puente, p. 136.
↑ 21,0 21,1 21,2 Y el "Guernica" entró por fin en el Museo del Prado. El Mundo. 10 de setembre de 2006.
↑ «L' edifici del Pavelló de la República». CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona. [Consulta: 27 gener 2020].
↑ David Cohen, Hidden Treasures: What's so controversial about Picasso's Guernica?, (anglès) Slate, 3 de febrer de 2003.
Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guernica
(castellà) Archivo Guernica (lweb del Museo Reina Sofía que referencia més de 2000 documents relacionats amb l'obra)
(castellà) Retalls de premsa de 1981 dels dies que el Guernica va arribar a Espanya.
(castellà) Pavelló d'Espanya a la Expo de 1937
(anglès) On-Line Picasso Project - OPP.37:001. [Enllaç no actiu]
(anglès) Becraft, Melvin E. Picasso's Guernica - Images within Images 3rd Edition PDF download
(anglès) Harris, Mark and Becraft, Melvin E. Picasso's Secret Guernica
(anglès) Hoberman, J. "Pop and Circumstance". The Nation, December 13, 2004, 22-26.
(anglès) PBS On-line supplement to "Treasures of the World" series, "Guernica: Testimony to War" with Guernica timeline.
(anglès) Martin, Russell, Picasso's War: The Destruction of Guernica and the Masterpiece that Changed the World (2002). On-line excerpts link.
(castellà) Russell, F.D. (1981): El Guernica de Picasso. Madrid: Editora Nacional. ISBN 84-276-0552-8
(anglès) Tóibín, Colm, "The art of war", The Guardian, April 29, 2006.
(anglès) Francesconi, Elizabeth, "A Look Inside Picasso's War Images" Arxivat 2009-09-01 a Wayback Machine., discourse: An Online Journal by the students of Southern Methodist University, Spring 2006.
(anglès) Eugenio Fernández Granell, Picasso's Guernica : the end of a Spanish era (Ann Arbor, Mich. : UMI Research Press, 1981) ISBN 0-8357-1206-0
(castellà) Puente, Joaquín de la (1987): El Guernica. Historia de un cuadro. Sílex. ISBN 84-85041-77-1
Pablo Picasso
Períodes
Blau (1901–1904) · Rosa (1904–1906) · Africà (1907–1909) · Cubisme (1910–1919)
Llista d'obres
1889–1900 · 1901–1910 · 1911–1920 · 1921–1930 · 1931–1940 · 1941–1950 · 1951–1960 · 1961–1970 · 1971–1973
Obres
Jeune garçon au cheval · Chicago Picasso · Don Quixot · Dora Maar au Chat · Femme aux Bras Croisés · Garçon à la pipe · Guernica · Jacqueline · La Lecture · Le Rêve · Les senyoretes del carrer d'Avinyó · Les noces de Pierrette · Maya a la Poupee · Ciència i caritat · Nu au Plateau de Sculpteur · Nu au Fauteuil Noir · The Old Guitarist · El bevedor d'absenta · Retrat de Suzanne Bloch · La Lecture de la Lettre · Sylvette · Les Trois Danseuses · Three Musicians · The Weeping Woman · Dona amb barret (Marie-Thérèse Walter) · L'acteur · Somni i mentides de Franco · The Charnel House · Las Meninas · La Tauromàquia
Relacions
Fernande Olivier (amb Picasso entre 1904 i 1911) · Eva Gouel amb Picasso entre 1912 i 1915) · Olga Khokhlova (primera dona entre 1918 i 1955, mare de Paulo) · Marie-Thérèse Walter (affaire entre 1927 i 1935, mare de Maya) · Dora Maar (1936–1944) · Françoise Gilot (1944–1953, mare de Claude i Paloma) · Geneviève Laporte (affaire durant els anys 1950s) · Jacqueline Roque (1961–1973, segona dona)
Família
Paloma Picasso · José Ruiz y Blasco · Bernard Ruiz-Picasso
Col·legues i amics
Georges Braque · Juli González · Max Jacob · Jaume Sabartés · Rafael Alberti
Museus
Museu Picasso de Barcelona · Musée Picasso · Museo Picasso Málaga · Museu Picasso d'Antíbol · Graphikmuseum Pablo Picasso
Vegeu també
Surviving Picasso · Fundación Picasso · Christian Zervos
Wikimedia
Picasso al Viccionari · Picasso a Viquillibres · Picasso a Viquicites ·
Picasso a Viquisource · Picasso a Commons · Picasso a Viquinotícies
Registres d'autoritat
WorldCat
BNF (1)
GND (1)
LCCN (1)
VIAF (1)
SUDOC (1)
Bases d'informació
GEC (1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guernica_(quadre)&oldid=30052413»
Categories:
Quadres de Pablo Picasso
Guernica
Museu Reina Sofia
Exposition Internationale des Arts et Techniques dans la Vie Moderne
Obres pictòriques del 1937
Categories ocultes:
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb enllaços externs no actius des de 2021
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Control d'autoritats
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 19 abr 2022 a les 14:52.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.631516 | curate | {"ca": 0.8543992407782024, "hu": 0.0004994880247746061, "en": 0.032042156789290975, "es": 0.03663744661721735, "id": 0.0011987712594590545, "pt": 0.004295597013061612, "it": 0.007642166779051472, "an": 0.00019979520990984242, "ar": 0.0001748208086711121, "rz": 9.989760495492121e-05, "az": 0.0002996928148647636, "be": 0.00024974401238730303, "bg": 0.0002247696111485727, "bn": 0.00012487200619365151, "br": 0.0002247696111485727, "sh": 0.0001748208086711121, "cy": 0.00039959041981968484, "da": 0.00012487200619365151, "de": 0.008541245223645763, "el": 0.00019979520990984242, "eo": 0.000574411228490797, "eu": 0.0001748208086711121, "fa": 0.00012487200619365151, "fi": 0.00012487200619365151, "fr": 0.037611448265527835, "lt": 0.0001498464074323818, "he": 0.00012487200619365151, "hr": 0.00019979520990984242, "hy": 0.0001748208086711121, "ja": 0.0006743088334457181, "ka": 0.0001748208086711121, "ko": 0.0002747184136260333, "ku": 0.00012487200619365151, "lv": 0.00019979520990984242, "ml": 0.0001498464074323818, "nl": 0.00024974401238730303, "no": 0.00047451362353587574, "pa": 0.0001498464074323818, "pl": 0.0027721585374990633, "ro": 0.0001498464074323818, "ru": 0.0010489248520266726, "mk": 0.001148822456981594, "si": 0.00012487200619365151, "sk": 0.00024974401238730303, "sl": 0.0002747184136260333, "sr": 0.0008491296421168302, "sv": 0.0001748208086711121, "ta": 0.00012487200619365151, "te": 0.0001498464074323818, "th": 7.49232037161909e-05, "tr": 0.0001498464074323818, "uk": 0.00024974401238730303, "vi": 0.00024974401238730303, "zh": 0.0001498464074323818, "uz": 0.00032466721610349393, "uu": 0.0005993856297295272, "gl": 0.0007242576359231788, "cs": 0.0001498464074323818, "la": 0.0002747184136260333, "oc": 0.0004994880247746061} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Guernica_(quadre) |
mc4_ca_20230418_6_566873 | Ciències Socials: GUIA SOBRE LES ELECCIONS EUROPEES 2014
GUIA SOBRE LES ELECCIONS EUROPEES 2014
El Parlament Europeu està actualment format per 766 diputats escollits als 28 Estats membres de la Unió Europea. Des de 1979, els diputats són elegits per sufragi universal directe per un període de cinc anys. El Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor l’1 de desembre de 2009, estableix en 751 el nombre d’eurodiputats. És per això que després de les eleccions del 22-25 de maig de 2014 es reduiran en 15 els escons a l’Eurocambra. Espanya, que funciona com a circumscripció única a les eleccions europees, compta amb 54 eurodiputats, xifra que mantindrà després dels comicis. creus que no tens poder?
Els temps canvien i nosaltres canviem amb els temps. Des de les darreres eleccions europees han canviat les regles
del joc. El Parlament Europeu té més poder, tant per establir la direcció política d’Europa com sobre les decisions diàries que ens afecten a tots. Que el Parlament Europeu tingui més poder vol dir que tothom pot tenir més influència, més capacitat per abordar els nostres problemes, més recursos per canviar el que calgui canviar, més fermesa per conservar el que vulguem conservar.
Fulletó "Kick Off" from Europarl_CAT dossier de premsa
Aquest fullet ofereix una guia ràpida sobre el paper i la feina del Parlament Europeu, així com una visió general de
l’abundant material disponible en el dossier de premsa online i en el lloc web sobre les eleccions. Dossier de premsa from Europarl_CAT la Unió Europea al món
A l’escena internacional, la Unió Europea és
un model de solidaritat, seguretat, estabilitat i cooperació política. Europa és també el líder mundial en ajudes al desenvolupament. Amb aquestes ajudes, la Unió Europea es posiciona en el mapa com una peça clau a nivell mundial.
Altres exemples d’ajudes al desenvolupament són els acords de comerç i de col·laboració. A través d’aquests acords, la Unió Europea comparteix i
estén els seus valors més enllà de les seves fronteres, tot defensant els drets humans i la protecció del medi ambient i afavorint les pràctiques de bon govern.
La UE al món from Europarl_CAT Més informació a: Oficina del Parlament Europeu a Barcelona Publicat per | 0.798147 | curate | {"ca": 0.9543795620437956, "fr": 0.017335766423357664, "es": 0.028284671532846715} | http://ccsocials.blogspot.com/2014/05/guia-sobre-les-eleccions-europees-2014.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_3578 | Un mes. Trenta un dies. Votarem per la Independència i espero que l'independentisme obtingui una victòria que no admeti discussions. En vots i en escons.
Una victòria que ho serà, de forma legítima i suficient, amb el 50% + 1 dels vots emesos.
Els referèndums es guanyen així, amb el 50% + 1 dels vots emesos. No ha de ser diferent ara. No veig perquè, com reclamava Espadaler, hagi de ser un 60% dels vots independentistes. Per què? Per què cal reclamar-li un 60% a l'independentisme per fer la independència, i no en canvi, un 60% a l'unionisme per mantenir l'status quo. Que potser els vots unionistes valen més? que potser hi han ciutadans de primera (els unionistes) i de segona (els independentistes)?
I, a més, qui posaria aquests mínims? L'estat espanyol ja ha deixat ben clar que li serà igual el resultat. Que tant li farà si la majoria és simple, absoluta o unanimitat. Que no acceptaran res.
I què és el que no acceptaran? No acceptaran que hi ha una majoria independentista? Ni tan sols després de comptar i recomptar i que es faci evident que aquesta majoria hi és? Posats a negar, que neguin el dia i la nit, que neguin la llei de la gravetat, que neguin que la terra gira al voltant del sol. Que ho neguin tot. Que siguin cecs. Millor.
Per guanyar de forma legítima i suficient n'hi ha prou amb el 50% + 1 dels vots emesos. Aquest és el mínim en un referèndum. Guanyar només amb escons seguiria donant legitimitat, però aleshores la suficiència quedaria en entredit.
Per això crec que l'objectiu del 27S és aquest: majoria absoluta independentista amplia, llarga, de vots emesos. Amb aquesta restricció la majoria en escons ve donada.
Guanyarem. A l'endemà s'encetarà, en certa forma ja s'ha encetat, el procés constituent unilateral que reclamen algunes veus de CSQEP. El reclamen però sembla que només està disposats a acceptar-lo si és amb les seves condicions, o si són ells que el propicien, o si és "unilateral" però amb el beneplàcit, o amb el permís, de Madrid. Espero, però, que l'evidència de que el procés és allà els farà participar, i a fons.
La llei espanyola només es trencarà un cop: amb la Declaració d'Independència. questa declaració d'Independència no serà immediata, si no que es produirà quan estigui completat el tram civil del Procés Constituent, és a dir, quan es disposi d'un esborrany generat des dels particulars, associacions, partits, institucions, entitats interessades en participar. Aquests seran els subjectes constituents. L'esborrany arribarà al Parlament i, en aquest moment serà quan es trencarà la llei espanyola amb la Declaració d'Independència i amb la llei de Transitorietat Jurídica de Successió entre Administracions.
Serà aquest el moment culminant. Serà quan caldrà mostrar més fermesa i quan caldrà obeir la llei catalana i desobeir l'espanyola.
Quanta gent caldrà que ho faci? quanta més millor, evidentment, una massa crítica. Però, sobretot, caldrà que es mostrin fidels a la llei catalana uns determinats llocs clau, unes determinades cadenes de comandament.
En definitiva, no se li demanaran heroismes a la gent. Però caldrà que determinades cadenes de comandament siguin fidels. Que una majoria d'aquestes cadenes siguin fidels. Serà tasca del nou govern assegurar aquestes cadenes de comandament. Serà així, i no amb actes d'heroisme ni escamots al carrer que es farà la independència. No es demanaran ni seran necessaris vessaments de sang. El que caldrà serà que la gent segueixi fent la seva feina normalment, però determinats fluxos de treball, d'informació, de recursos seran desviats. Els actes d'heroisme que es demanaran seran aquests canvis. Canvis petits, en la seva majoria, però que faran que el control deixi d'estar a unes mans per passar a unes altres.
Caldrà que una majoria de particulars, d'ajuntaments, d'empreses facin els ingressos, o els cobraments, per una finestreta en comptes d'una altre, que un imprès s'enviï a una adreça d'Internet, i no a una altre. Però és que això ja s'està preparant, avui. Això ja gairebé es a punt, avui. Molts ajuntaments,i les diputacions, ja estan fent això, avui.
No ens vindrà de nou. Els particulars i institucions molt importants ja vam desobeir el 9N de 2014 i la policia no només no va entrar a clausurar els locals de votació, si no que va vetllar per a que la jornada no tingués incidents.
I la massa crítica existeix. Torna a ser el 9N el que ens diu que la massa crítica està disponible: 40.000 voluntaris van posar en marxa un dispositiu que va deixar en evidència el poder l'estat a Catalunya. 2.200.000 ciutadans van votar en el major acte de rebel·lia que ha vist mai aquest país. I va ser un assaig general de presa de control.
L'independentisme està mobilitzat i ho estarà. D'entrenament revolucionari, fent servir un antic concepte cenetista, es podrien qualificar les successives i massives mobilitzacions dels 11S: La gran Manifestació del 2012, La Via Catalana del 2013, La V del 2014, La Via Lliure d'enguany. Han estat i són actes lúdics i festius, però també enormes demostracions de força i organització, també un entrenament, un acostumar-se a defensar, en veu alta, amb les mans i amb el cos, amb orgull, el projecte d'independència per Catalunya.
Aquests actes han estat i són força popular. Ha estat un gravíssim error de l'estat, i també de l'esquerra no independentista, el menystenir-les, uns des de la prepotència nacionalista espanyola, i els altres des d'una pretesa superioritat moral.
Arribat el moment, doncs, hi hauran les cadenes de comandament necessàries, els voluntaris necessaris i prou particulars com per que el poder de l'estat sigui minimitzat Catalunya. Des del 9N que sabem que el poder de l'estat minva a Catalunya a cada dia que passa. Com més fort és l'afany recentralitzador, més creix la pressió independentista.
La DUI serà la data clau. El moment de la veritat. El moment en que tots els preparatius hauran d'activar-se. Quan hauran d'arribar els primers reconeixements internacionals (algú dubta que s'estan preparant aquests reconeixements?). A l'estat espanyol no li en quedarà un altre que negociar el repartiment d'actius i passius un cop serà evident al món que el seu poder a Catalunya només és testimonial.
Però tot plegat depèn de que d'aquí un mes es guanyi amb claredat. Falta un mes. No sobra cap vot. Anem a totes.
Publicat per Albert Baranguer Codina a 23:46 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: política
dimarts, 18 d’agost de 2015
Via Lliure #11S2015
Mireu, jo estic una mica fart de les performances de les diades. Sincerament, no em ve gens de gust posar-me samarretes de colorins i jugar a fer mosaics.
Assistiré, segur, però aniré al meu aire. Estan molt bé les performances però em fa l'efecte que estem arribant a un punt en que l'11S toca performance. Una tradició més a afegir a la llista. Com visitar el fossar, i el monument de Rafel de Casanova. I no és això. Sí, les vies i les manis són molt xules. Molt divertit, i familiar, i colorista, i la revolució dels somriures. Bé. Però no és això. No vull fer la "tradicional performance de la Diada".
Igual com no vull que el procés esdevingui "processisme": Que sempre hagi un pas més a fer. Que sempre estiguem a un pas de la Independència però que mai es doni el pas final. Que la DUI sempre estigui a punt de tocar, i a l'ultim moment s'allunyi una miqueta, prou com per ja no ser a l'abast. Com els malsons angoixosos en que et poses a córrer fins l'esgotament però no avances.
Tampoc m'agrada que encara no estigui definida com serà la participació ciutadana al procés constituent, o quins seran els subjectes constituents. És molt important saber això, i urgent, tenint en compte el calendari previst. Jo vull poder dir la meva. Quines vies tindré? Quina capacitat d'influència?
Canvio totes les performances de les diades per la claredat i la participació massiva de la ciutadania en el procés constituent. Espero que es posi tota la capacitat d'organització i de motivació que es demostra els 11S al servei del procés constituent.
En fi. Segurament aniré a la via, ves. Al meu aire i amb la samarreta que primer trobi a la pila, sigui del color que sigui. Aniré a omplir. Amb mandra. Amb un punt d'emprenyament, si voleu. Amb tot, la via serveix per un parell de coses: una evident, per a mobilitzar de cara al 27S i generar confiança; i una altre, més difícil, per a fer que es parli positivament de Catalunya i tractar de decantar les opinions públiques internacionals en favor del reconeixement del nou estat. En tot cas, em fa mandra. Per mi serà un esforç. Això de les performances no és una tradició, ni ha de ser-ho. Malament rai si acaba sent una tradició.
La història de veritat la farem el 27S si l'independentisme obté majoria i si el nou Parlament compleix amb l'agenda. La història de veritat la farem totes i tots si som capaços de generar una constitució pensada per i per a les persones. Al calendari hi haurà una fita autènticament històrica algun dia dels propers divuit mesos: el dia que es proclami la Independència. Punt tres del programa. Malament rai si, al final, les dates "històriques" acaben sent les de les performances.
Però em sembla que ara sí, que aquesta podria ser l'última, que podrem oblidar-nos de les performances de les diades, que en menys de divuit mesos hi haurà la proclamació de la Independència.
Però pas a pas. Primer la Via. Després la majoria independentista. Divuit mesos. El procés està arribant al final.
Acabo. Amb tots els meus peròs i rondinant, però poso el meu granet de sorra. Penjo l'original vídeo de l'ANC - Omnium convocant a la Via Lliure d'aquesta diada.
Au, va, som-hi!
Publicat per Albert Baranguer Codina a 23:49 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: política
Divuit mesos per a fer la Independència. #27S2015
Al calendari de l'indepe, al setembre vinent hi hauran dues dates senyalades: La Diada Nacional amb la la Via Lliure i la consulta plebiscitària del 27S.
Són dues dates molt importants, però encara més important és el calendari que ha de venir a continuació.
Si hi ha majoria independentista, i jo crec fermament que aquesta majoria existeix, i està mobilitzada, a l'endemà del 27S ha de posar-se en pràctica el full de ruta, o alguna cosa molt semblant, de "Junts Pel Sí" (pdf de l'acord).
El document de l'acord explicita una agenda:
Procés cap a la creació d’un estat independent
"Si els ciutadans de Catalunya escullen, a través de les eleccions del proper 27 de setembre, una majoria de diputats a favor de la independència, s’iniciarà un procés cap a la creació d’un Estat independent.
El Parlament acabat de constituir aprovarà una declaració solemne en la qual es proclamarà que, en virtut del mandat rebut de la ciutadania, s’inicia el procés d’independència. En la declaració es posarà en coneixement de les autoritats de l’Estat espanyol, de les europees i de la comunitat internacional l’inici d’aquest procés. La declaració es clourà amb un mandat al Govern de la Generalitat per tal que adopti les mesures necessàries per implementar els acords precedents.
Immediatament després d’aquesta declaració comença el procés per elaborar i aprovar la Constitució del nou Estat en la primera de les seves dues fases: la de participació ciutadana. Es tracta d’una fase gestionada per la societat civil i encara no regulada jurídicament. Les institucions de la Generalitat, i especialment el Govern, centraran la seva tasca en la realització d’activitats materials adreçades a la posada en funcionament de les estructures del nou Estat, alhora que s’ocuparà de la gestió ordinària de les competències de la Generalitat.
Culminada aquesta primera fase, es procedirà a la proclamació de la independència, que suposarà la desconnexió respecte de l’ordenament jurídic espanyol vigent. Immediatament després de la proclamació, el Parlament aprovarà la Llei de transitorietat jurídica, que ha de regular de manera provisional els elements estructurals del nou Estat i les clàusules generals adreçades a garantir, des del primer moment, la completesa de l’ordenament jurídic del nou estat i la continuïtat i successió ordenada d’Administracions. A aquests efectes, la llei declararà la continuïtat, llevat excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional. També preveurà la continuïtat -mitjançant subrogació- dels contractes de l’Estat i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin els seus serveis a l’Administració de l’Estat a Catalunya puguin integrar-se a l’Administració del nou Estat.
A partir d’aquest nou marc jurídic transitori, caldrà regular la fase parlamentària i referendària del procés d’elaboració i aprovació de la Constitució, així com l’encaix de la participació ciutadana i dels resultats obtinguts en la primera fase del procés constituent en aquesta fase institucional. Posteriorment, s’iniciarà la darrera fase del procés d’elaboració de la Constitució del nou Estat independent amb la convocatòria d’unes eleccions parlamentàries constituents en un període màxim de 18 mesos des de la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.
El procés de creació del nou Estat independent culminarà amb l’aprovació de la Constitució per referèndum.
No obstant tot l’anterior, en el cas que l’Estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegés l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l’aprovació de la Llei de transitorietat jurídica."
En resum:
Primera fase, prèvia a la proclamació de la independència i de gestió ordinària de l'administració de la Generalitat.
1 - Proclamació de l'inici del procés d'Independència
2 - Tram civil del Procés constituent.
En acabar el tram civil del procés constituent s'encetarà la segona fase, que començarà amb la proclamació de la independència.
3 - Proclamació de la Independència. O sigui, la DUI. A partir d'aquest moment ja es poden produir els reconeixements internacionals.
4 - Llei de transitorietat jurídica entre administracions.
5 - Fase parlamentària de l'elaboració de la constitució partint dels treballs realitzats durant el tram civil de la primera fase.
6 - Convocatòria d'eleccions parlamentàries constituents (no més tard de 18 mesos després del #27S2015).
7 - Referèndum de la nova constitució i culminació de la construcció del nou estat.
I sempre tenint en compte que aquest divuit mesos poden ser menys si l'estat espanyol decideix actuar a la brava.
Val a dir que els punts 3 a 7 no tenen perquè ocupar molt de temps: avui mateix els punts 3 i 4 ja podrien estar preparats i esperant a un calaix; segons quina hagi estat la qualitat de la primera fase, el 5 pot ser purament tècnic i molt ràpid; El punt 6, des de convocatòria fina a celebració, pot estar resolt en un mes.
Això voldria dir que la major part d'aquests divuit mesos podrien correspondre - i crec que haurien d'esmerçar-se - al tram civil del procés constituent.
La forma de fer la independència és amb una majoria absoluta independentista al Parlament, amb una agenda del passos a seguir amb un calendari.
Doncs bé, tenim les condicions per a que el 27S hi hagi una majoria independentista al Parlament, amb una agenda i un calendari.
És qüestió de temps, màxim de divuit mesos des del 27S, podrem constatar si s'han assolit els objectius marcats o no. L'èxit o el fracàs es podran mesurar de forma objectiva.
Tenim un objectiu, i un calendari. La tasca està planificada. Ara cal executar-la.
Publicat per Albert Baranguer Codina a 23:48 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: política
Només hi ha una Via (Esquerres per la Independència).
Vist a FaceBook.
És d'Esquerres per la Independència.
Es pot dir més alt, però no més clar: només hi ha una via.
El reprodueixo a continuació:
"1. La proposta d’un canvi constitucional que afecti l’article preliminar de la Constitució ha de ser aprovada per ⅔ del Congrés i del Senat.
2. Seguidament s'han de dissoldre les dues cambres i convocar eleccions generals, que probablement donarien uns altres arcs parlamentaris.
3. El nous Congrés i Senat haurien de ratificar la votació anterior i obrir un procés d'estudi de la proposta de canvi constitucional.
4. Superat això, el projecte de reforma hauria de ser avalat altra vegada per ⅔ de les dues cambres.
5. Si això s'acabés produint, les Corts haurien de plantejar una consulta ciutadana per tal de ratificar l'aprovació de la nova Constitució.
6. Algú creu que PPSOE quedarà reduït a menys d'1/3 del Congrés i del Senat a les eleccions? No hi ha ni hi haurà majoria per fer res d'això.
7. Les opcions polítiques que parlen de la possibilitat real d’una regeneració democràtica a Espanya s'enganyen.
8. La 'tercera via' és impossible, impedeix l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació i ens supedita a un canvi impossible a Madrid.
9. No es tracta de reformar, sinó de trencar amb l’Estat monàrquic espanyol sorgit de la transició del 78 i hereu de la dictadura franquista.
10. O ens situem al costat del procés popular per la #independència o, per contra, continuem igual com estem ara, o probablement pitjor." | 0.756696 | curate | {"fr": 0.004531722054380665, "ia": 0.0008714850104578201, "ca": 0.9370206832442483, "es": 0.025447362305368346, "pt": 0.011503602138043226, "hu": 0.0005809900069718801, "wa": 0.0007552870090634441, "it": 0.013943760167325122, "en": 0.0024982570299790846, "su": 0.00034859400418312805, "tr": 0.0008714850104578201, "la": 0.00034859400418312805, "hr": 0.00017429700209156402, "cs": 0.0009876830118521961, "da": 0.00011619800139437602} | http://www.albertbaranguer.cat/2015/08/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_197492 | Stop Creuers vol que el ple de Tarragona es posicioni sobre el creixement de la indústria al Port | ReusDigital
MENÚ PRINCIPAL CERCA
PORTADA ÚLTIMA HORA NACIÓDIGITAL
SUBSCRIU-TE
Fes-te subscriptor
Cerca
Última hora
Butlletí
Portada
Reus
El Camp
Economia
Esports
Cultura
Opinió
Prioratdigital
Terres de l'Ebre
Món URV
Cap de Setmana
NomadPoyo
Digues la teva
Dos Punts
Fotos
Edicions Territorials
Osona
Sabadell
Terrassa
Granollers
Lleida
Manresa
Berguedà
Ripollès
Garrotxa
Girona
Tarragona
Solsona
Baix Montseny
Pallars
Ebre
Rubí
Sant Cugat
Baix Penedès
Reus
Cupatges: vins i gastronomia
Motor
Muntanya
Enderrock
Criar.cat
Pensem
EN DIRECTE | Tota l'actualitat a Reus, al minut | OCI | L'agenda lúdica i cultural, al vostre abast
ENTITATS
Stop Creuers vol que el ple de Tarragona es posicioni sobre el creixement de la indústria al Port
Anuncien una assemblea oberta per al proper 29 de setembre
Membres de la plataforma, amb un creuer de fons. | Cedida
per Redacció, Tarragona | 12 de setembre de 2022 a les 10:55 |
El col·lectiu Stop Creuers Tarragona-Veïnat pel decreixement turístic ha presentat una moció per al proper ple municipal de divendres 16 per plantejar un debat sobre "l'acceleració irreflexiva de la indústria dels creuers a la nostra ciutat". Entre d'altres, consideren que es tracta d'una indústria molt contaminant "i amb una regulació molt laxa des del punt de vista ecològic", que acapara beneficis i reparteix els costos. Assenyalen el turisme de creuer com un turisme de masses "encara més virulent i insostenible que d'altres models que ja suporta el sud de Catalunya" i que tendeix, de forma accelerada, "a convertir Tarragona en un altre Port Aventura en perjudici dels seus habitants".
En aquest sentit, reclamen un procés participatiu per "decidir si la ciutat vol acollir o no el turisme de creuers, i sota quines formes". Insisteixen que en l'actual Taula Institucional de Creuers "només hi ha representació institucional i de grans empreses, sense permetre la participació de la població per decidir el futur de la ciutat".
Finalment, l'entitat anuncia la celebració d'una assemblea oberta a tota la població tarragonina per abordar aquesta situació, així com recollir inquietuds i propostes del veïnat per tal de planificar futures accions. Això serà el proper dijous 29 de setembre a dos quarts de set del vespre a la plaça de Dames i Vells.
ENTREVISTA
«Els creuers són un model de turisme que a Tarragona no li aporta economia però sí contaminació»
Víctor Álvarez (Ecologistes en Acció) explica per què s'oposen al futur creixement de l'activitat creuerística al Port de Tarragona | 0.709311 | curate | {"ca": 0.8834379905808477, "en": 0.04042386185243328, "es": 0.030612244897959183, "it": 0.0043171114599686025, "pt": 0.010596546310832025, "de": 0.01609105180533752, "pl": 0.003532182103610675, "fi": 0.0031397174254317113, "sk": 0.0031397174254317113, "fr": 0.0015698587127158557, "la": 0.0031397174254317113} | https://www.reusdigital.cat/noticia/94897/stop-creuers-vol-que-ple-tarragona-posicioni-sobre-creixement-industria-port |
mc4_ca_20230418_5_758031 | La Federaci� de Pares porta al Constitucional la reclamaci� de la sisena hora a l'escola | Noticia | Radio Barcelona | Cadena SER
| Contacte | La Federaci� de Pares porta al Constitucional la reclamaci� de la sisena hora a l'escola
La federaci� de mares i pares de Catalunya - FaPaC- continuar� recollint signatures en favor de la recuperaci� de la sisena hora a les escoles p�bliques malgrat el parlament ha rebutjat definitivament tramitar aquesta iniciativa legislativa popular SOLEDAD DOMINGUEZ 12-04-2012
La Federaci� de pares i mares de Catalunya considera que el veto del Govern a la tramitaci� de la Iniciativa legislativa popular que ja ha recollit 15.000 signatures respon a motius ideol�gics i no nom�s econ�mics
La Federaci� d'Associacions de Pares de Catalunya afirma ser conscient que un recurs contra la decisi� del Govern de vetar la tramitaci� de la iniciativa tardar� molt a resoldre's. Per aix�, i amb la intenci� de mantenir viu el debat sobre la qualitat del sistema educatiu i sobre la utilitat de la sisena hora, la FaPac demanar� als fedataris que havien comen�at a recollir signatures que continu�n fent feina.Alex Castillo, vicepresident de la FAPAC insisteix que mantindran "la campanya de recollida de signatures a favor de la sisena hora al carrer i a les AMPES. Als fedataris els direm que continu�n i que anem a treballar aquest tema perqu� aix� �s realment el que preocupa al govern, que el debat estigui al carrer, que la gent parli i pensi".La idea �s continuar amb la recollida de signatures fins el proper 21 de juny i registrar al parlament i tamb� davant un notari totes les adhesions que s'aconsegueixin. La FaPaC denuncia l'actitud del govern de la Generalitat que, segons subratlla Castillo, parla de convocar consultes populars "per alguns temes" per� es nega a debatre al parlament sobre una petici� que ja havia aconseguit l'aval de 15.000 ciutadans. | 0.837893 | curate | {"ca": 0.8871224165341812, "es": 0.11287758346581876} | http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/federacio-pares-porta-constitucional-reclamacio-sisena-hora-l-escola/csrcsrpor/20120412csrcsrsoc_6/Tes |
mc4_ca_20230418_7_138621 | Judit Neddermann agraeix la tasca del SOM en el Concert Solidari - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Judit Neddermann agraeix la tasca del SOM en el Concert Solidari
La recaptació de les més de 90 entrades venudes per l'entitat solsonina es destinarà a ajudes a famílies refugiades
a. p. 04.09.2017 | 00:08
El Concert Solidari organitzat per l'entitat Solsonès Obert al Món (SOM), amb la cantant Judit Neddermann i la seva banda, ha venut més de 90 entrades. La recaptació es destinarà a ajudes per als refugiats, a través de la plataforma Stop Mare Mortum, amb la qual SOM fa temps que col·labora.
Neddermann, en la presentació del concert, va agrair la tasca de l'entitat solidària solsonina, en una mostra de sensibilitat i sensibilització que també va fer palesa en les seves cançons. El públic de la plaça Sant Joan va anar viatjant als diferents paratges de les melodies «properes, senzilles, quotidianes i emocionants», en paraules de la tresorera de l'entitat SOM, Montse Mas.
El Solsonès Obert al Món fa gairebé 20 anys que organitza el Concert Solidari, en un dels vessants que l'entitat té per col·laborar en diferents conflictes humanitaris mundials. Els darrers mesos, els seus esforços s'han centrat en l'ajuda als refugiats.
Per la festa major, s'inauguraran les exposicions «Seguint els passos de n'Assem» « Rostres de la Mediterrània» cedides per Stop Mare Mortum. Mas ha afegit que de la mateixa manera que altres vegades han actuat «en situacions com la guerra d'Iraq o el terratrèmol del Marroc», el tema dels refugiats ha afectat l'entitat «des del primer dia». | 0.833902 | curate | {"ca": 0.9848101265822785, "ru": 0.015189873417721518} | http://www.regio7.cat/solsones/2017/09/04/judit-neddermann-agraeix-tasca-del/431994.html |
cawac_ca_20200528_1_113908 | El mateix programa ha entrevistat la líders del Partit Popular a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, i el del PSC, Pere Navarro. Ambdós han coincidit en la seva posició contrària a l’Estat propi, malgrat que han matisat les seves propostes d’encaix amb Espanya. Camacho ha insistit en no sortir del marc autonòmic i en el caràcter traumàtic del dret a decidir. “Volen posar fronteres entre els nostres parents i familiars”, s’ha exclamat. Navarro ha insistit en el projecte federalista tot i que no ha sabut concretar com fer-lo viable amb l’actitud hostil del socialisme espanyol. “Hi ha diferències amb els companys del PSOE però no són majors que les que tenen Duran i Mas”, ha destacat.
Camacho i Navarro són la nateixa cosa, Ambdós contra la llibertat catalana. La història els jutjarà com a ekements que volien privar Catalunya de la independència. S´hauran d´amagar sota les pedres. Jordi Romaguera L´Hospitalet de Llobregat
“Volen posar fronteres entre els nostres parents i familiars” Eig? Que sàpiga, a Europa no n'hi han. Perquè sempre són els unionistes que es queixen del mateix i no pas la resta d'europeus que viuen a Catalunya? Perquè tenen molta més cultura democràtica que no pas l'espanyolam. Ves! Visca la llibertat! Visca la República de Catalunya!
Efectivament sr. Mas, la UE vol ser més petitat? vol tenir 7,8 milions menys d'habitants?, habitants que ja som europeus i que ens sentim europeus?, no te ni cap ni peus, com tampoc perdre un PIB de 220.000 milions d'euros, amb el risc que apareixi una nova Finlàndia o Suïssa, és a dir, un nou paradís fiscal al cor d'Europa, això s'ho poden permetre?. No no són tan rucs com els polítics espanylistes, que rememoren allò de "antes roja que rota", amb amenaces de tancs, que expulsarien a la pròpia Espanya de la UE, per tant, el nou lema que s'escau "antes africanos que rotos" | 0.826187 | curate | {"ca": 0.9803171131765992, "en": 0.002186987424822307, "es": 0.017495899398578457} | http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/11/mas_europa_vol_guanyar_membres_no_perdre_n_90433.php |
racoforumsanon_ca_20220809_0_260743 | naaaaa broma poma, si de cas amb C´shttp://www.lindependant.fr/2018/04/20/catalogne-vers-une-candidature-de-manuel-valls-a-la-mairie-de-barcelone,3917209.php
Article de Alfonso a Alfonso:"A diferència del Parlament, a les municipals, qui guanya, encara que sigui per un vot, acaba governant. Això, beneficia Colau, que podria tornar a guanyar amb un full de resultats sense cap èxit rellevant"https://t.co/L1S5gEXYEU— Primaries.Barcelona Alfonso) 17 d’abril de 2018On hi diu "Colau" poseu-hi "C's" (i més després dels resultats del 21 de desembre).
Que han canviat la normativa per elegir alcaldes? ?
Si no hi ha alternativa políticament viable és així (per això governa na Colau amb 11 regidors de 41).
Perdoneu, no segueixo la política.Vull dir, però no per ser una llista la més votada serà elegit alcalde el cap de llista?? vull dir que està com sempre.
Si no es pot configurar una majoria alternativa, és escollit el cap de la llista més votada (encara que aquesta es trobi a anys llum de la majoria absoluta). No només això, sinó que pot acabar aprovant els pressuposts per aquest mateix fet (que és el que ha fet na Colau enguany i l'any passat). | 0.74018 | curate | {"ca": 0.9991258741258742, "fr": 0.0008741258741258741} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_160636 | Esport de lleure i salut La pràctica regular i sistemàtica d'exercici físic ajuda a adquirir una bona salut i uns hàbits indispensables per trobar-se bé i tenir una millor qualitat de vida. Amb aquest objectiu, Rubí disposa de diversos parcs de salut per a la pràctica d’exercici físic a l’aire lliure i ofereix sessions de gimnàstica de manteniment. https://www.rubi.cat/ca/temes/esports/esport-de-lleure-i-salut https://www.rubi.cat/ca/temes/esports/esport-de-lleure-i-salut/@@images/image/preview
Esport de lleure i salut
La pràctica regular i sistemàtica d'exercici físic ajuda a adquirir una bona salut i uns hàbits indispensables per trobar-se bé i tenir una millor qualitat de vida. Amb aquest objectiu, Rubí disposa de diversos parcs de salut per a la pràctica d’exercici físic a l’aire lliure i ofereix sessions de gimnàstica de manteniment.
Parcs de salut
La ciutat disposa d’11 parcs de salut amb aparells diversos, dissenyats per realitzar una activitat física molt controlada, ja que estan pensats perquè les posicions i els angles de treball siguin els adients.
Itineraris per l'entorn natural de Rubí
La xarxa d’itineraris potencia els camins rurals per connectar els espais d’interès natural, cultural i esportiu del nostre municipi, amb l’objectiu que tothom els pugui gaudir.
Gimàstica de manteniment
Actualment, existeix un conveni amb el Club Esportiu Rubí Futbol Sala mitjançant el qual l’entitat s’encarrega de la coordinació d’aquesta activitat, aportant el monitoratge i realitzant les sessions i diferents activitats a les instal·lacions municipals que acullen aquesta proposta esportiva.
Caminades
Durant un seguit d’anys, l’Ajuntament ha organitzat diferents cicles de caminades per l’entorn natural de la ciutat.
Mes de la dona
Durant un seguit d’anys, l’Ajuntament ha organitzat activitats relacionades amb l’esport de lleure i la salut adreçades específicament a les dones, com ara xerrades, tallers o sortides, entre d’altres. | 0.709821 | curate | {"ca": 0.8970133882595263, "en": 0.07621009268795056, "fr": 0.01956745623069001, "es": 0.007209062821833162} | https://www.rubi.cat/ca/temes/esports/esport-de-lleure-i-salut |
racoforumsanon_ca_20220809_2_766434 | Doncs, això nois,, quin és el vostre récord de palles que us heu/han fet en un dia? jo un dia m'en vaig fer 10.
normal q et surtin taques a la tita noi....
lo de la taca no va ser per això! va ser pq tenia ràbia i me la vaig apretar amb massa força ..
segur | 0.5253 | curate | {"ca": 0.7023809523809523, "fr": 0.2777777777777778, "pt": 0.01984126984126984} | |
mc4_ca_20230418_7_418321 | Els germans Josep i Pere Pujol declaren divendres imputats per blanqueig - Diari de Girona
Els germans Josep i Pere Pujol declaren divendres imputats per blanqueig 09.11.2015 | 07:08
Els fills de l'expresident de la Generalitat Josep i Pere Pujol Ferrusola hauran de compar�ixer divendres que ve davant del jutge de l'Audi�ncia Nacional Jos� de la Mata, imputats d'un delicte de blanqueig dins de la causa contra el seu germ� Jordi. De la Mata els ha citat a tots dos per prendre'ls declaraci� en qualitat d'imputats per la seva presumpta relaci� amb els negocis irregulars del seu germ� gran.El jutge va imputar el passat 27 d'octubre els dos germans dins d'una pe�a secreta, el mateix dia en qu� va ordenar una quinzena de registres a Barcelona i Madrid, entre d'altres, als domicilis de l'expresident catal� Jordi Pujol i Soley i de tres dels seus fills, Josep, Pere i Jordi.La investigaci� a Jordi Pujol Ferrusola es va iniciar arran de la den�ncia de la seva exn�via i s'indaga el moviment de divises efectuat durant vuit anys (2004-2012) en tretze pa�sos, entre ells Su�ssa, illes Caiman i Liechtenstein, i que ronda els 32 milions d'euros. Aquesta causa, sumada a la d'Oleguer Pujol, Oriol Pujol i el matrimoni Pujol-Ferrussola amb els altres quatre fills, implica la imputaci� en diferents procediments per delictes de corrupci� dels set fills i el matrimoni Pujol-Ferrussola. | 0.867929 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2015/11/09/germans-josep-pere-pujol-declaren/752150.html |
mc4_ca_20230418_12_553503 | S'aprova el concurs per a la concessió de les línies del transport nacional de viatgers que preveu una rebaixa de les tarifes dels abonaments • ALL ANDORRA
S’aprova el concurs per a la concessió de les línies del transport nacional de viatgers que preveu una rebaixa de les tarifes dels abonaments
14.11.2018 Negocis i economia, Notícies d'Andorra, Societat
El Consell de Ministres ha aprovat, aquest dimecres, el concurs per a la concessió de les línies de transport nacional regular de viatgers.
El concurs preveu la rebaixa de les tarifes dels abonaments, així com la millora de l’eficiència del servei, el redisseny dels recorreguts de les línies i l’adaptació a les necessitats actuals.
El ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, ha presentat les bases per al concurs i ha indicat que s’ha dissenyat amb l’objectiu de fomentar l’ús del transport públic entre la ciutadania, en el marc de la voluntat del Govern de potenciar una mobilitat més sostenible.
El concurs preveu que les noves línies estiguin en funcionament a partir de l’1 de setembre del 2019 i fixa les tarifes d’aplicació a partir d’aquesta data. Així, el bitllet senzill i d’anada i tornada es revisarà sobre la base de les previsions d’evolució de l’IPC, però en canvi les tarifes d’abonaments mensuals o per un determinat nombre de viatges es rebaixaran al voltant d’un 10% respecte a la tarifa actual.
Igualment, els contractes actuals per la prestació de serveis del transport per la Tarja Magna, la Tarja Blava o el Bus Lliure se substitueixen pel pagament a l’empresa adjudicatària per cada viatge real fet pels usuaris, a un preu unitari d’1,31 euros, que assumeix el Govern. Les condicions per als usuaris no variaran.
Pel que fa al disseny dels recorreguts de les línies, s’han tingut en compte els canvis decidits pels comuns en relació amb les reordenacions de trànsit, així com els treballs duts a terme en el marc del pla de vialitat de la Vall Central, i per tant, s’han redefinit les rutes per Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. A més, s’ha posicionat l’Estació Nacional d’Autobusos com a punt neuràlgic de connexió.
En el disseny d’aquests recorreguts, a més, s’ha tingut en compte el càlcul del temps de desplaçament a peu màxim entre parades.
Els licitadors podran presentar les ofertes per als lots de línies de la vall de Gran Valira, les línies de la vall de Valira d’Orient i les línies de la vall de Valira del Nord. Així mateix, podran presentar un lot integrat per a totes les línies.
D’altra banda, el concurs integra l’ús de la plataforma de gestió de la mobilitat intermodal que desenvolupa FEDA Solucions i que integrarà també el servei nacional de transport de viatgers, a més del servei públic de bicicleta elèctrica compartida, la xarxa de carregadors de vehicles elèctrics i els aparcaments. Els licitadors hauran d’equipar els seus vehicles amb la maquinària requerida per adaptar-se a aquesta plataforma. La plataforma es remunera amb un import fixe de 0,07 euros per viatge.
Gràcies a la integració en aquesta plataforma es podrà obtenir informació real de l’ús del transport públic de cara a l’optimització del servei i dels costos, i també per poder redefinir les rutes i les tarifes. Així, aquesta serà la base per definir el transport públic del futur i millorar l’experiència de l’usuari per promoure l’ús del transport públic.
Altres millores que es valoraran en el concurs són les relatives a la línia de bus nocturn, l’allargament de les línies, en particular a Ordino i Sant Julià, l’ampliació dels horaris per adaptar-se al comerç, els reforços del servei de Bus Lliure, la millora de les freqüències i l’allargament de les línies fins a peus de pistes.
Pel que fa a la durada de la concessió, es fa per un termini de 15 anys renovable per dos períodes de cinc anys. | 0.874356 | curate | {"ca": 1.0} | https://all-andorra.com/ca/saprova-el-concurs-per-a-la-concessio-de-les-linies-del-transport-nacional-de-viatgers-que-preveu-una-rebaixa-de-les-tarifes-dels-abonaments/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_66774 | Ballesteros es vesteix de Daniel i també demana canviar el nom del megacomplex turístic L'alcalde vol que es canviï el nom Tot i que la inversió és considerada per alguns com la més important haguda a Catalunya al segle XXI i que generarà desenes de milers de llocs de treball al nostre territori, l’alcalde de Tarragona s’ha disfressat avui de Daniel autèntic i ha reclamat un canvi de rumb en el nom del megacomplex d’oci de Salou i Vila-seca.Josep Fèlix Ballesteros ha criticat que el nou projecte turístic planejat junt al parc temàtic de Port Aventura es denominarà Barcelona World, i ha assegurat que el nom del complexe hauria d’incloure les marques Tarragona i Costa Daurada. També avui, el president del PP a Tarragona, Alejandro Fernández, ha expressat una queixa semblant.Tot i això, en els mercats exteriors, Port Aventura és considerat el parc temàtic de Barcelona i en nombroses destinacions aeroportuàries, l’Aeroport de Reus és descrit com el de ‘Barcelona Sud’, una nomenclatura elegida pels operadors perquè consideren que és la més atractiva econòmicament.El projecte suposarà una inversió de 6.000 milions de dòlars (uns 4.740 milions d’euros) per a construir sis complexos turístics amb hotels i casinos.Ballesteros ha fet una valoració negativa del nom perquè “Tarragona ja té una marca pròpia” i, a més, “les marques Tarragona i Costa Daurada no poden desaparèixer en aquest projecte”.Segons l’alcalde, “no és una batalleta de campanar. La marca és molt important en el turisme” i, per això, ha demanat un replantejament del nom per a identificar el projecte amb el territori.En aquest sentit, la diputada d’ICV por Tarragona, Hortènsia Grau, ha contestat Ballesteros afirmant que “és una llàstima que només valori negativament el nom i no el model que implica per al territori”.“¿12.000 habitacions? ¿Amb quina aigua?”, ha preguntat Grau, per a qui hi ha hagut “opacitat i falta de participació” del territori en la decisió.El subdelegat, també pel canvi de nomD’altra banda, el Subdelegat del Govern a Tarragona ha manifestat la seva satisfacció davant de la gran inversió que s’ha fet pública aquest matí per construir al costat de Port Aventura sis àrees temàtiques “amb una important previsió de creació de llocs de treball directes”.El popular Jordi Sierra ha ofert la col·laboració de la Subdelegació del Govern a Tarragona per tal de contribuir en la mesura del possible en la culminació d’aquesta important notícia “que millorarà sens dubte la realitat econòmica del nostre territori”.D’altra banda i pel que fa al nom genèric amb què ha estat presentat aquest projecte, el subdelegat del Govern “invita als seus promotors a reflexionar sobre la importància de destacar el nom de Tarragona en la denominació per tal de fer un just reconeixement al seu àmbit local i provincial” que disposa ja “de suficient prestigi como per ser igual de vàlid i atractiu a nivell internacional”.
Barcelona és una capital massa petita pel món, el que ha de fer és expandir-se: primer, annexionar-se tot el Barcelonès i fer de la comarca una gran ciutat; després han de caure el Vallès, el Maresme i el Baix LLobregat. I així fins a arribar a l'antiga ciutat de Tarragona, que passaria a ser el barri més al sud de Barcelona. Reus la podem deixar com a municipi independent
No vas mal encaminat. | 0.856777 | curate | {"ca": 0.9794064203513022, "pt": 0.014233797698364628, "es": 0.006359781950333132} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_84569 | MUNTANYA: Pont de la Farga, roca Cigalera, roc d'Ausinsi, pica Estela i Montarenyo, per les bordes de Bedet i Castellarnau; tornada per la cabana d'Estalavedra
Total de visualitzacions de pàgina:
divendres, 21 de juny de 2019
Pont de la Farga, roca Cigalera, roc d'Ausinsi, pica Estela i Montarenyo, per les bordes de Bedet i Castellarnau; tornada per la cabana d'Estalavedra
Tot i que el títol de l'itinerari ja és prou llarg; degut a la limitació de caràcters, en realitat encara hauria de ser-ho més; el títol complet seria:
Pont de la Farga a la Vallferrera, bordes de Perrillo, de Bedet i de Castellarnau, barranc de Bedet, Ribera de Tírvia, basses de la ribera de Tírvia, roca Cigalera, 2668 m, roc d'Ausinsi, 2573 m, pica Estela o cap de Montarenyo de Boldís, 2549 m, pic de Montarenyo de Boldís, 2592 m i tornada per la cabana de Estalavedra (ó Estalabedre).
He catalogat aquesta caminada com a "moderat" degut exclusivament al tram entre les bordes de Castellarnau i les basses de la Ribera de Tírvia, ja que no hi ha camí, però no per possibles dificultats tècniques.
És una excursió per als que busquem sortir de la massificació, en aquesta excursió no trobarem absolutament a ningú.
Encara que durant un sector de la caminada per la carena, concretament entre la roca Cigalera i la collada de Boldís coincidim amb l'itinerari de "la Porta del Cel" i potser ens creuem amb algú que fa aquesta travessia.
És la segona que faig aquesta bonica excursió, la primera fou els dies 31 de maig i 1 de juny del 2003, i llavors com a única referència tenia l'itinerari nº 49 de la guia del CEC "Pallars-Alt Urgell", i concretament aquest itinerari era descrit per en Joan i Jaume Tort i en Carles Cereceda. Ells ja comentaven la inexistència de camí, i que cal seguir el torrent sempre per la seva esquerra (la nostra dreta).
Exactament així ho vaig fer l'any 2003 i també ara el 2019. Però quan surts del bosc et trobes amb un camí que ve flanquejant per la dreta. Aquest camí em va despertar la meva curiositat l'any 2003 i de baixada el vaig seguir una mica, però vaig deixar-ho estar i vaig tirat pel dret, tal com havia pujat; però aquesta darrera vegada he volgut seguir-lo per veure a on porta.
Tot i que és un camí molt poc o gens transitat, es conserva més o menys be, amb algun arbre caigut o branques que a estones l'amaguen, però porta fins a la cabana d'Estalavedra.
Anant pel dret son uns 800 metres de recorregut i anant per la cabana i el camí son uns 3 kms. Pujant pel dret vaig estar dues hores per anar de les bordes de Castellarnau a la Ribera de Tírvia i per anar entre el mateixos punts, de baixada i passant per l'esmentada cabana, pràcticament també.
Deixo aquestes dades per què cada un escolleixi el que més l'hi convingui.
És un itinerari desconegut completament, però la bellesa dels indrets supera o iguala la de molts altres itineraris més coneguts i concorreguts d'aquesta mateixa zona.
Per començar els indrets on hi ha els tres grups de bordes, (Perrillo, Bedet i Castellarnau) son uns balcons privilegiats sobre la Vallferrera amb el Monteixo al davant mateix.
Després l'indret de les basses de la ribera de Tírvia, és un conjunt d'aiguamolls, a vegades convertits en estanys, d'una gran bellesa; contrastant aquelles grans planures amb el pendent que manté la vall fins arribar-hi.
Després ve l'apartat panoràmica des de que arribem a dalt la carena, just abans de la Roca Cigalera, fins que l'abandonem en deixar el Montarenyo de Boldís.
Aquesta darrera vegada feia un dia rúfol, però l'any 2003 va fer un dia esplèndid.
De llavors tinc anotada la panoràmica: Pica d'Estats, Sotllo, Baborte i Estanys. També es veu el pic de Tres Pics, Becero, Canalbona, Romaset, pica Roja, Broate, punta del Port de l'Artiga, Tres Comtes, Guiló, Colatx, Turguilla, Certascan, Mont-roig, Valier, Ventolau i Maladeta, Monteixo, Norís, Gerri, Sanfonts, Coma-pedrosa i tota la serra dels Canals dels del Caubo al Guerossos. També es veu l'estany de Becero i el de Certascan i l'indret dels de Punturri, Closell, Naorte i Romedo. La Roca Cigalera queda apartada del cercle de Bedet, doncs està una mica endinsada sobre de la vall de Becero, per tant es perd la panoràmica sobre el pla de la Selva i dels cercles de la Llena i Bedet. L'única particularitat del Roc d'Ausinsi és la visió del poble d'Àreu. El pic de Montarenyo no té tan bona panoràmica com la Roca Cigalera perquè el massís de la Pica queda més apartat.
La pica Estela o Cap de Montarenyo de Boldís és un vèrtex geodèsic i manté la panoràmica dels altres cims i també de la coma de Boldís i del pla de Baovi.
Per a rematar la bellesa de l'excursió, l'indret, o més ben dit, les prades de la cabana de Estalavedra mereixen la volta que farem per a passar-hi.
En resum una excursió que no us deixarà indiferents i en la que gaudireu àmpliament de la muntanya i les seves vistes.
També vull remarcar que a la carena entre el roc d'Ausinsi, la collada de Boldís i el Montarenyo hi ha un seguit de parets de pedra que podrien ser restes de trinxeres de la Guerra Civil, així com les restes que també hi ha a les basses de la Ribera de Tírvia.
També seria curiós saber perquè aquest indret té aquest nom, quan el poble de Tírvia està força lluny d'aquesta contrada. Tota l'estona és el torrent de Bedet i en arribar a la part plana canvia el nom a Ribera de Tírvia.
També vull fer esment que amb el nom de les bordes hi ha una confusió, ja que si porteu el mapa de més tirada de la zona, el nom de Castellarnau no hi surt, i en el seu lloc surt el de Bedet; a l'indret de les bordes de Bedet no hi surt cap nom, i a l'indret de les de Perrillo hi surt el nom d'Esculte; la cabana d'Estalavedra o Estalabedre no hi apareix ni marcada ni el nom, com tampoc apareix el nom i la situació del vèrtex geodèsic de la pica Estela.
Per a començar l'excursió ens hem de situar al poble d'Àreu, a la Vallferrera i des d'allí seguir la pista al pla de Boet i refugi de la Vallferrera, camí majoritàriament de la Pica d'Estats.
Però la seguirem fins l'aparcament del pont de la Farga. Indret inconfusible, perquè a partir d'aquí la pista comença a pujar.
En aquest indret hi ha un gran lloc per aparcar i és on comença el camí al refugi de Baborte per les bordes de la Rebuira.
Deixarem el vehicle en aquest aparcament i creuarem el pont sobre el riu de la Vallfarrera, a l'indret on s'agafa l'aigua d'aquest riu per portar-la a la vall de Cardós i a les seves centrals.
Aquest fet ha salvat a tots els estanys de la Vallferrera de tenir resclosa, a diferència dels de la vall de Cardós, en que pràcticament en tenen tots, menys els de la vall de Tavascan que la recullen a la presa de Graus.
Consideracions hidrogràfiques a part, travessem el pont i només començar el camí a la Rebuira, hi ha un cartell indicador, ara ja caigut a terra, que ens indica el camí a l'esquerra a Bedet i Estalavedra.
Comencem a pujar per aquest camí, en forta pujada, i aviat ja veiem com la vall es va enfonsant i el nostre vehicle es va veien cada vegada més petit.
Val a dir que des de l'aparcament es veuen les bordes de Perrillo i de Bedet.
Així arribem a les bordes de Perrillo, un conjunt de dues bordes, la petita, l'habitacle i la gran el paller i quadra.
Compte amb les ortigues si volem passejar-nos pel bonic espai entre les dues bordes.
El camí segueix per darrera la borda gran, hem de passar per la porta que hi ha al darrera.
És important aquest detall per a trobar la continuació del camí.
El camí segueix pujant i arribem a una cruïlla, on en un arbre hi ha un cartell que indica a Bedet a l'esquerra.
Si seguíssim recta també arribaríem a les bordes de Castellarnau, però fent molta volta, així com també a la cabana de Estalavedra.
Però girarem a l'esquerra i arribem a les bordes de Bedet, que estant molt properes a l'esmentada cruïlla.
Aquestes bordes tornen a estar situades en un mirador privilegiat, i estan reconstruïdes.
Però per l'estat del camí d'accés i per les herbes que imperant dona la impressió que fa més d'un any que no hi va ningú. Però tampoc molts, per l'estat de les banderoles "tipus nepalí" que hi han a la borda més alta.
Repeteixo, l'indret és molt bonic. Les bordes de Castellarnau estan pràcticament sobre la vertical de les de Bedet, així que hi deu haver un camí que les uneixi.
Si hi era avui ja no hi és, tot i que hi han rastres, però el terreny que les separa son els antics bancals dels prats de les bordes, i així anem pujant. Trobem la mànega que porta l'aigua a les bordes de Bedet.
Més amunt veiem les ruïnes d'una gran borda, i ens hi apropem, a sobre ja es veuen les teulades de les bordes de Castellarnau; a les que acabem d'arribar pels antics prats.
Nou i últim conjunt de bordes, situades en espectaculars indrets.
Aquestes consten de tres edificis, que encara s'aguanten drets, però amb alguns forats a les teulades. En una d'elles hi ha gravada en una pedra de la paret: "Ignacio de Castellarnau, 1890". Ortigues arreu. Descans obligatori, el Monteixo al davant, la Vallferrera als peus, i proper final de la "bona vida" de caminar per camins, i valgui la redundància.
Durant uns metres més encara seguirem un desdibuixat camí que ens condueix fins el torrent de Bedet, just on hi ha un bonic salt d'aigua.
Aquí el "camí" gira a la dreta, es veu una fita a l'entrada del bosc. Per aquest camí és per on tornarem si anem fins la cabana de Estalavedra.
Però de pujada farem via, hi anirem pel dret.
No hi ha cap mena de camí, ni de rastre que ens ho faci creure. És qüestió d'anar seguint pujant, a prop (més o menys) del torrent, deixant-lo sempre a la nostra esquerra.
El bosc no és gaire espès i anem buscant els indrets amb menys vegetació. El problema és que a la barrancada hi ha petites graonades, totes molt curtes, i que haurem d'anar superant; això quan no hi ha camí, sempre és entretingut, ja que has de mirar per on es millor pujar, i no sempre ho encertes; però tot és curt i fàcil, i potser en el pitjor dels casos en surts amb alguna esgarrinxada.
Molt més amunt el bosc ja comença a disminuir i ens trobem amb un camí que ve per la dreta. És el que seguirem de baixada (si volem). Estem situats en un indret on el torrent de Bedet descriu un angle de gairebé 90 graus.
Així doncs, ara seguirem aquest camí, a estones molt ben marcat i a estones perdedor, arribem a un petit replà on hi ha les restes d'una antiga cabana i una cleda. Ara ja hem sortit del bosc, i el terreny ja és típicament d'alta muntanya.
Girem a la dreta, el camí també hi fa, i superem un últim desnivell i sortim directament a la primera bassa o petit estanyol.
En aquest indret acabem d'entrar en un bast amfiteatre, les estretors i els pendents s'acaben de sobte; tot és verd i pla; seguim caminant, tot deixant una segona basa a la nostra esquerra i després d'una petita ondulació arribem a la més gran de les basses de la Ribera de Tírvia; a principis de primavera és un estany, ara son uns aiguamolls molt bonics on s'ajunten varies torrenteres.
Escollim la torrentera de la dreta, on hi ha una gran pedra, amb una paret al davant, a sobre hi veiem més ruïnes de cabana, i una que encara sembla que s'aguanti queda una mica apartada a la dreta.
Anem pujant, tot seguint aquesta torrentera per un seguit de petits replans. Finalment emprendrem decididament la pujada pel dret per tal d'anar a buscar la carena, que cada vegada tenim més a prop. a mesura que anem pujant van apareixen noves basses i petits estanyols a la Ribera de Tírvia. El més alt dels estanyols està molt a prop de la carena i encara conserva una congesta.
Després d'una forta i sostinguda pujada per glever, arribem al capdamunt de la carena, i allí la vista s'obra a totes les muntanyes del conjunt de la Pica d'Estats i a la vall del Forn, on també hi ha petits estanyols.
La Roca Cigalera queda a la nostra esquerra. Per tant hem de començar a carenejar en aquesta direcció. Tot i ser a la carena, el cim encara resta uns cent metres més amunt.
Quan arribem al que creiem que era el cim, veiem que hem arribat a un extens altiplà, on el cim destaca a la nostra dreta i endinsat a la vall de Becero.
Travessem l'altiplà i per fi arribem al cim de la Roca Cigalera. el cim encara conserva un pal que hi havia l'any 2003. La vall de Becero s'obre als nostres peus i el seu i oblidat cim el tenim al davant mateix; però per veure l'estany haurem de caminar uns metres més, ja que des del cim estant no es veu.
En arribar al cim va començar a plovisquejar i les muntanyes més altes es varen posar "el barret", sort de les fotos del 2003!
En arribar a aquest cim hem sortit de les immenses solituds de la vall de Bedet, doncs per aquest cim passa el recorregut de la "Porta del Cel". A partir d'ara seguirem un caminet, unes marques grogues i també estaques, no fos cas que ens perdéssim després de fer més de 1000 metres de desnivell sense camins!
Els núvols negres, el plovisqueig i els jocs de colors també tenen el seu encant.
Si el plovisqueig hagués estat pluja o tempesta hauria tornat avall, però ara plovia, ara no, em va empènyer a seguir ja que si la cosa empitjorava, a partir ara podria baixar des de molts punts, principalment des de la collada de Boldís.
Seguint caminant pel llom de muntanya, seguint el camí que es dirigeix a l'esmentada collada.
Ens desviarem aviat d'aquest camí per a passar pel roc d'Ausinsi, un simple bony de la carena.
Sortim del roc d'Ausinsi i retrobem el camí en direcció a la collada. A la dreta ja es destaca el vèrtex geodèsic de la pica Estela, situada en un estrep que es despenja de la carena principal.
Així doncs, tornem a abandonar el camí de la "Porta del Cel" per a desviar-nos a la dreta per anar carenejant per aquest llom secundari.
Ara estem abandonant la coma de la Ribera de Tírvia a la Vallferrera i estem entrant a la de Boldís a la vall de Cardós.
Assolim el vèrtex geodèsic de la pica Estela o Cap del Montarenyo de Boldís. De lluny semblava en pic punxegut, però en arribar-hi veiem que és l'extrem d'un immens altiplà, que ens impedeix tenir una fantàstica vista d'ocell de la vall de Cardós; tot i així es veu una part del pla de Boavi.
Ara hem d'anar a la collada de Boldís, per a fer-ho no caldrà tornar endarrere a buscar novament la carena principal, ja que podrem flanquejar còmodament la part alta de la coma de Boldís, una congesta encara ens ho farà més fàcil, per anar a sortir directament a la collada de Boldís.
Aquí tornem a trobar-hi murs de pedra i alguna cabana en ruïnes.
Aquí, aprofitant que no plovia, vaig fer-hi un bon descans tot meditant si seguia vers el cim del Montarenyo i baixava directament a les bases de la Ribera de Tírvia.
Seguia sense ploure, així que vaig optar per a acabar de fer la volta prevista.
La sortida del coll es veu rocallosa, però si fem unes passes en direcció a les basses veurem que hi ha un camí que revolta les pedres i va pujant tot donant la volta a les roques i esquivant un parell de falsos cims.
Amb menys esforç del que semblava des del coll, arribem al pic de Montarenyo de Boldís. Abans d'arribar-hi trobem una nova cabana en ruïnes.
Com a la pica Estela, al Montarenyo ens trobem amb un gran altiplà, aquest ho és molt d'extens. Parets de pedra ens tornen a recordar el passat d'aquestes contrades i la seva relativa conservació, ens demostra el poc visitades. Al cim pràcticament no hi ha ni fita cimera; uns metres abans si que hi ha una gran fita. Des d'aquí es veuen la carena que envolta els dos pobles de Boldís Sobirà i Jussà; amb els cims del Grauler, Tudela i el pla de Nèqua.
Abandonem el cim, tot retrocedint uns metres per on hem vingut, però sense arribar ni de bon tros a la collada de Boldís, girem a la dreta i baixem directament al fons de la coma, per pendents d'herbei, molt fàcils i sense gaire inclinació.
Arribem al fons de la coma i hem de tenir la precaució de revoltar la gran bassa a aiguamolls per la nostra esquerra, fins a retrobar-nos amb l'itinerari de pujada als cims.
En aquest indret tenia instal·lada la meva tenda, i pocs metres abans d'arribar-hi va començar a ploure fort. Així que arribar a la tenda i cap a dins a esperar a veure si para o no per a veure que faig.
Com tot el que portava de dia, va ploure una estona i va parar, però aquesta vegada ja no va tornar a ploure més .... al menys mentre jo era a la muntanya.
Així que desmuntada la tenda i guardats tots el patracols vaig abandonar aquest lloc tant bonic i vaig començar a baixar.
Com que la predicció del temps ja preveia que plouria al migdia o a la tarda, havia començat a caminar a les sis del mati, per tant era relativament d'hora i aquesta vegada em podia permetre el "luxe" de seguir el camí per veure a on portava, i si ho veia malament, tan és entrar al bosc pel dret en un lloc com en un altre.
Anteriorment havia de ser un camí molt marcat, perquè a estones es conserva perfectament bé, en d'altres, o s'ha esllavissat una mica, o hi ha un arbre caigut, o les branques que no talla ningú envaeixen el camí; però a trets generals es pot seguir perfectament (el traçat el segueix íntegrament el camí). Aquest camí planeja amb lleugera tendència a baixar i dona la volta a la vall de Bedet i entra a la del Forn.
El punt d'unió d'aquestes valls és una mena de collet, on vaig trobar-hi una fita.
Ara ja per la vall del Forn el camí tendeix a baixar una mica més i més endavant, entre els arbres es veu la cabana d'Estalavedra i la verdor de les prades que l'envolten.
Finalment el camí travessa el torrent del Forn i acaba arribant a aquest nou indret fantàstic.
He fet una gran volta, però el resultat la compensa àmpliament, ja que l'indret és d'una gran bellesa, i a més per fi he trobat el camí a les basses de Tírvia, sense necessitat d'embrancar-se sense camí per dins del bosc, i també perquè aquesta cabana permet pujar als també desconeguts estanys del Forn i els més llunyans de la Llaguna.
La cabana està oberta i en cas de necessitat pot servir per a dormir-hi. Podríem comparar-la amb la de Basello, camí de Baborte.
Nova parada obligatòria. Costa marxar d'indrets aixi. Ara només ens resta travessar les prades del davant la cabana i trobar el camí a l'altre costat, i anar-lo seguint.
Aquest camí ja és més marcat que l'anterior, però tampoc és per a llençar-hi coets.
Primer travessa el torrent del Forn, que ja havíem travessat abans d'arribar a la cabana, i va planejant, amb tendència a baixar fins arribar al cap de força estona al costat del torrent de Bedet, just a l'indret de la cascada i on retrobem el camí de pujada directa.
Ara seguirem estrictament el camí de pujada passant novament per les bordes de Castellarnau, Bedet i Perrillo fins arribar finalment al pont de la Farga, donant per acabada aquesta fantàstica excursió per una zona totalment desconeguda de la Vallferrera.
HORARIS:
del pont de la Farga a les bordes de Perrillo: 15mn
de les bordes de Perrillo a les de Bedet: 10mn
de les bordes de Bedet a les de Castellarnau: 20mn
de les bordes de Castellarnau a la 1ra bassa de la ribera de Tírvia: 1h 55mn
de la 1r basa a la bassa més gran: 10mn
de la bassa més gran a la Roca Cigalera: 1h 10mn
de la Roca Cigalera al roc d'Ausinsi: 10mn
del roc d'Ausinsi a la pica Estela: 15mn
de la pica Estela a la collada de Boldís: 15mn
de la collada de Boldís al Montarenyo de Boldís: 25mn
del Montarenyo a la bassa més gran: 30mn
de la bassa de la Ribera de Tírvia a la cabana d'Estalavedra: 1h 10mn
de la cabana d'Estalavedra a les bordes de Castellarnau: 35mn
de les bordes de Castellarnau a les de Bedet: 15mn
de les bordes de Bedet al pont de la Farga: 20mn
TOTAL: 7h 55mn
NOTA: el traçat del wikiloc marca com a temps en moviment 6h 50mn, però en realitat heu d'afagir-hi una hora més.
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pont de la Farga, roca Cigalera, roc d'Ausinsi, pica Estela i Montarenyo, per les bordes de Bedet i Castellarnau - Areo, Catalunya (España)- GPS track
Publicat per estanysicims a 10:10
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Pirineu Lleidetà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Cercar en aquest blog
MENU DESPLEGABLE D'EXCURSIONS PER ZONES
PÀGINA D'INICI
PIRINEU LLEIDETÀ
PIRINEU ARAGONÈS
PIRINEU GIRONÍ
PIRINEU FRANCÈS
ANDORRA
PREPIRINEUS
RIPOLLÈS-BERGUEDÀ-SOLSONÈS
SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC
OSONA- GARROTXA-EMPORDÀ
MONTSENY
MONTSERRAT
LA SELVA-GIRONÈS-PLA DE L'ESTANY
CONCA DE BARBERÀ, ALT CAMP I BAIX PENEDÈS
BAIX CAMP I PRIORAT
BAIX EBRE
BAIX LLOBREGAT-GARRAF
ANOIA-SEGARRA
VALLÈS-BAGES-MOIANÈS
MARESME-BARCELONÈS
Els blogs que segueixo
esgarrapacrestes
BTT SANT ALÍS (1.675 metres). - *Descripció de la ruta; consultant el llistat dels 100 cims de la FEEC, per trobar un cim accessible amb bicicleta, em porta a buscar informació sobre l'...
Fa 4 hores
Lo Piolet
43a Cursa de Sant Andreu - ------------------------------ * Una cursa de les més longeves de la ciutat * *43a edició de la Cursa del barri de Sant Andreu del Palomar, organitzada ...
Fa 2 dies
CAMINANT PEL RIPOLLÈS
Torre de Vallferosa - Sortida a la Torre de Vallferosa (dijous 15 de setembre 2022) amb l'Antoni Llagostera. Un espai que ja haviem visitat de passada però que vàrem poder aprof...
Fa 4 dies
Blog de muntanya
Mina Zaragoza i Cova de Rialb - [image: Cova de Rialb] Una nova jornada subterrània, aquesta vegada per terres del Ripollès. L'objectiu principal era la cova de Rialb, una cavitat conegu...
Fa 1 setmana
SENDERISME PER CATALUNYA
Santuari de Corbera - Rasos de Dalt - Peguera - *Temps aproximat: 5'30h* *Distància: 17,5km**Desnivell: 950m* *Accés*: *Heu d'agafar la carretera que puja cap a l'antiga estació d'esquí de Rasos de ...
Fa 1 setmana
Fent camí
Salt de Sallent de Sant Privat d'en Bas - Salt de Sallent sense aigua Ruta curta però exigent en un camí molt maco, almenys a la tardor, tot i que no hi havia aigua. Es tracta de pujar al salt ...
Fa 1 setmana
El blog del Miquel, de roca en roca.
Puigsacalm pel Salt del Sallent i la Canal de l'Euga. - * Descripció del recorregut. * Anem amb la meva filla Mireia al Puigsacalm buscant colors de tardor, una tardor estranya per la calor que estem patint aqu...
Fa 2 setmanes
Centre Excursionista Àliga
Pic de Baborte - *1-2.10.22* Després d’una primera glopada de fred a inicis de tardor, pel primer cap de setmana d’octubre anuncien un temps esplèndid... És el moment de...
Fa 1 mes
El BuscaRacons
Les Tres Cascades del Boom (Ardonés, El Clotet i Mascarada) - Senderisme per visitar tres cascades situades en el barranc d'Ardonés des del poblet de Cerler, el més alt del Pirineu Aragonès. Un recorregut curt, creuan...
Fa 3 mesos
Excursions a dojo
Tres colors: Blanc, Verd i Groc - La natura és canviant, d'un dia a l'altre el paisatge canvia d'aspecte i les condicions per a una mateixa activitat poden diferir diametralment, dia a d...
Fa 4 mesos
Sant Llorenç del Munt
Ens deixa el Pintoret, l'Antoni Garcia - L'Antoni Garcia, el Pintoret, ens acaba de deixar. Però sempre recordarem com era de bona persona i tot el que ens ha aportat de coneixement de Sant Llore...
Fa 10 mesos
Conèixer Catalunya
-
En Jaume i les muntanyes
-
Mostrar 10 Mostra-ho tot
LOCALITZACIÓ
Andorra (17)
Anoia-Segarra (5)
Baix Camp i Priorat (15)
Baix Ebre (1)
Baix Llobregat-Garraf (10)
Berguedà-Ripollès-Solsonès (58)
Conca de Barberà-Alt Camp-Baix Penèdes (8)
La Selva-Gironès-Pla de l'Estany (22)
Maresme-Barcelonès (50)
Montseny (22)
Montserrat (6)
Osona-Garrotxa-Empordà (85)
Pirineu Aragonès (35)
Pirineu Francès (10)
Pirineu Gironí (20)
Pirineu Lleidetà (80)
Prepirineus (16)
Sant Llorenç-Obac (71)
Vallès-Bages-Moianès (29)
EXCURSIONS
► 2022 (42)
► de desembre (1)
► de novembre (2)
► d’octubre (3)
► de setembre (2)
► d’agost (3)
► de juliol (4)
► de juny (4)
► de maig (4)
► d’abril (6)
► de març (6)
► de febrer (4)
► de gener (3)
► 2021 (51)
► de desembre (3)
► de novembre (2)
► d’octubre (1)
► de setembre (4)
► d’agost (5)
► de juliol (4)
► de juny (3)
► de maig (6)
► d’abril (2)
► de març (7)
► de febrer (5)
► de gener (9)
► 2020 (59)
► de desembre (7)
► de novembre (6)
► d’octubre (6)
► de setembre (4)
► d’agost (4)
► de juliol (5)
► de juny (8)
► de maig (6)
► d’abril (2)
► de març (4)
► de febrer (4)
► de gener (3)
▼ 2019 (68)
► de desembre (7)
► de novembre (5)
► d’octubre (4)
► de setembre (4)
► d’agost (3)
► de juliol (6)
▼ de juny (7)
Llaés (Cal Teixidor), castell de Milany, 1529 m i ...
Pont de la Farga, roca Cigalera, roc d'Ausinsi, pi...
Corbera de Llobregat, Roques Roges, Creu d'Aragall...
Glorieta de Montesclado, Farrera, Alendo, Mallolís...
Carretera al coll de Banyuls, Creu i pic de Sallaf...
Coll de Sahún (Saünc) i pics de Yerri, 2672 m, Ser...
Vall d'Incles, estanys de Siscaró i tossa d'Incles...
► de maig (6)
► d’abril (7)
► de març (6)
► de febrer (7)
► de gener (6)
► 2018 (72)
► de desembre (6)
► de novembre (6)
► d’octubre (6)
► de setembre (7)
► d’agost (7)
► de juliol (4)
► de juny (2)
► de maig (9)
► d’abril (6)
► de març (5)
► de febrer (7)
► de gener (7)
► 2017 (243)
► de desembre (9)
► de novembre (6)
► d’octubre (7)
► de setembre (2)
► d’agost (3)
► de juliol (5)
► de juny (8)
► de maig (14)
► d’abril (35)
► de març (64)
► de febrer (37)
► de gener (53)
► 2016 (9)
► de desembre (2)
► de novembre (4)
► d’octubre (3)
TRADUCTOR
Rutes al Wikiloc
Fes-te seguidor d'aquest blog
UNA MICA D'HISTÒRIA
L'objectiu d'aquest blog és donar a conèixer un recull d'itineraris i experiències obtingudes al llarg dels més de 50 anys de la pràctica ininterrompuda de l'excursionisme de nivell baix i mitjà.
La primera excursió que recordo i de la que tinc imatges fou l'agost del 1960 on juntament amb el meu avi, pare i germana varem pujar al tossal de Suró a la Conca de Barberà.
Amb aquesta excursió segurament va nàixer la meva afició per l'excursionisme que amb els anys em va portar a ser Adjunt al Director de la revista Muntanya, del C.E. Catalunya (CEC) i de la mà de l'Agustí Jolis i la Mª Antònia Simó a actualitzar-ne les seves guies de muntanya.
Així naixerien les guies:
"Pallars-Alt Urgell" (1980)
"Pica d'Estats-Monteixo" (1993)
"Aneto-Maladeta" (1992) ) (en castellà el 1993)
"Posets-Perdiguero I" (1994) (en castellà el 1999)
"Posets-Perdiguero II" (1994) (en castell'a el 1997)
"Vallferrera-Andorra" (2004)
"Vallhiverna-Molières-Besiberri" (2003)
"Mont roig-Certascan" (1996)
"Excursions per la Maladeta" (1991)
i a guanyar el XIXè premi Sant Bernat amb l'obra "La vall de Tavascan" (1985), així com més de 60 articles publicats a les revistes Muntanya i Vèrtex
UN PETIT RESUM DE 10 ENTRADES
Manlleu (parc de l'Arborètum), Santuari i Puig-Agut
Bonica excursió matinal des de Manlleu al turó i santuari de Puig-Agut, tot ...
Cabrils (Quatre Camins), laberint del Bosc de Cabrils, castell del Burriac, Roques d'en Vivó i turó de Can Cirers
Bonica i fàcil excursió per la Serralad...
Punta d’Harlé, 2885m i Pa de Sucre, 2860m, des de Cavallers
fotografia del 1971 des del Besiberri N Des del Pa de Sucre Des de la punta d'Harlé Punta d...
Besiberri S, 3030m i Coma-lo-forno, 3032m, des de Cavallers i pel pas de l’Ós
Clàssica excursió als cims del Besiberri S i Coma-...
Besiberri N. 3014 m, des del refugi de la Restanca i per la bretxa i aresta NW.
El Dc. Pere Gabarró l'any 1979 mirant la "seva" via a la Pica d'Estats i la punta que anys desp...
Riells del Fai, gorgs del Tenes, Sant Miquel del Fai i grau d'Ullar
Des del municipi de Riells del Fai farem una bonica passejada ...
Coll de Condreu, Roques Encantades, Bolet de Toia (ó Troia) i cim de Toia
Curta i bonica excursió que ens porta a visitar dos indrets mol...
Gavarnie, refugi de Serradets i pics del Casco, 3006 m i la Torre de Marboré, 3009 m.
cadenes sense neu ...
Matadepera, turó del Gurugú, via Lucky Txell, turó de la Panxa Contenta, turó del Vano, font i cova de l'Om, la Mola, Morral i avenc de la Codoleda
...
Del pla de Boavi als estanys de Romedo i volta per tots els pics del cercle de Romedo-Guiló; Cap de l'Estany, Colatx, Turguilla, Roig, Guiló, Cap de Guiló i Tres Comtes | 0.679077 | curate | {"ca": 0.9014206702093048, "es": 0.04930773957994433, "fr": 0.017930087119979756, "pt": 0.001699020352094856, "it": 0.005060911687091061, "et": 0.0002891949535480606, "en": 0.009073491667570401, "cs": 0.0026750533203195605, "ja": 0.0028196507970935907, "ru": 0.00036149369193507575, "zh": 0.0006506886454831363, "ko": 0.0016267216137078409, "de": 0.005964645916928749, "pl": 0.001012182337418212, "sh": 0.00010844810758052273} | https://estanysicims.blogspot.com/2019/06/pont-de-la-farga-roca-cigalera-roc.html |
macocu_ca_20230731_2_474307 | Ficha disposicion
Ficha disposicion
Anàlisi documental
Texto
El Decret 186/2014, del Consell, aprova el sistema de carrera professional horitzontal i l'avaluació de l'exercici del personal funcionari de carrera de l'Administració de la Generalitat (d'ara en avant Decret 186/2014).
La Comissió d'Interpretació, Vigilància i Estudi del II Conveni Col·lectiu (CIVE), mitjançant l'Acord de 12 de novembre de 2014, es va adherir al que estableix el Decret 186/2014, així com a les normes corresponents de desplegament d'aquest, incloent-hi així el personal laboral fix de l'Administració de la Generalitat en l'àmbit d'aplicació del sistema de carrera professional horitzontal d'aquesta.
La disposició transitòria cinquena del Decret 186/2014 estableix que el desenvolupament i la implantació de les àrees de valoració previstes en els articles 12 i 13 del Decret 186/2014 es realitze de forma gradual fins a la implantació completa del sistema; com també que anualment s'aprove el pla d'avaluació per a l'any següent, en el qual es determinaran les àrees que es valoraran per a poder accedir, si és el cas, al grau de desenvolupament professional (GDP) superior en el sistema de carrera professional horitzontal.
L'Ordre 2/2015, de 3 de desembre, de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es desenvolupa el sistema d'avaluació de l'exercici, així com l'accés i el procediment de progressió dins del sistema de carrera professional horitzontal del personal empleat públic de caràcter fix de l'Administració de la Generalitat, estableix en la disposició transitòria tercera, que durant el període d'implantació progressiva del sistema d'avaluació de l'exercici, a què es refereix la disposició transitòria quinta del Decret 186/2014, la puntuació mínima necessària per a poder accedir a un GDP superior prevista en l'article 9.1 de la present disposició, serà la que s'establisca en el Pla anual d'avaluació.
En aplicació del que disposen les disposicions esmentades, mitjançant aquesta resolució s'aprova el Pla d'avaluació per a 2018 per a la progressió en el sistema de carrera professional horitzontal i es mantenen les mateixes àrees de valoració que es van establir per a l'any anterior i que regula les àrees de valoració desenvolupament de coneixements i transferència de coneixements.
En conseqüència amb l'anterior, en exercici de les competències atribuïdes pel Decret 186/2014 i havent sigut objecte de negociació amb les organitzacions sindicals representades en la Mesa Sectorial de Funció Pública i CIVE en les reunions realitzades el dia 18 de desembre de 2017, resolc:
Primer
Segon
Les àrees que seran objecte de valoració l'any 2018 seran les següents:
a) Per als subgrups A1 i A2 i el grup B, les àrees D (Desenvolupament de coneixements) i E (Transferència de coneixements), previstes en els apartats 4 i 5 de l'article 12 del Decret 186/2014.
b) Per als subgrups C1 i C2 i agrupacions professionals funcionarials, l'àrea D (Desenvolupament i transferència de coneixements), prevista en l'apartat 4 de l'article 13 del Decret 186/2014.
Tercer. Puntuació exigida per a la progressió en el sistema
2. La puntuació exigible en les àrees esmentades l'any 2018 per a accedir al següent GDP serà la següent:
2.1. Per a la progressió al GDP I i II en els subgrups A1 i A2 i el grup B, 20 punts.
2.2. Per a la progressió al GDP III i IV en els subgrups A1 i A2 i el grup B, 22 punts.
2.3. Per als subgrups C1 i C2 i agrupacions professionals funcionarials, 16 punts.
3. Al temps de permanència necessari per a l'ascens de GDP se li descomptarà el romanent reconegut a cada persona en la resolució d'enquadrament inicial en el sistema. Una vegada determinat el temps que falta per a poder ascendir de GDP, la puntuació concreta exigible, de conformitat amb l'apartat anterior, haurà d'ajustar-se de forma proporcional al període esmentat.
Les hores de formació rebudes o impartides durant el temps de romanent esmentat podran aplicar-se per a obtindre la puntuació necessària en cada cas, sempre que no hagen servit per a fer efectiu l'accés inicial al sistema.
València, 19 de desembre de 2017. La directora general de Funció Pública: Eva Coscollá Grau. | 0.782043 | curate | {"es": 0.013330159485836705, "ca": 0.9838133777671982, "cs": 0.0019043084979766722, "it": 0.0009521542489883361} | |
mc4_ca_20230418_15_175440 | Les Marees per l’Educació Pública celebren la trobada “L’educació que volem” a Màlaga | STEPV
Del 7 al 9 de juliol, les Marees de l’estat, de les quals forma part STEPV, debatran el document de propostes per una educació pública.
dilluns 22 juny 2015 11:52 h
Amb aquesta III Trobada, les Marees per l’Educació Pública volen tancar una etapa que es va iniciar a la I Escola de Tardor de Marinaleda al novembre de 2013, per iniciativa de Marea Verda Andalusia.
Cridem a les organitzacions polítiques i sindicals, a les federacions d’AMPAS i a tots els qui defensen l’escola pública
La situació política convida a fer una parada en el camí i concretar les propostes sobre “L’Educació que volem”. Aquest és el sentit de la “Carta per l’Educació” que s’aprovarà i presentarà durant les jornades.
La I Trobada celebrat a Panxón (Pontevedra) al juliol de 2014 va servir perquè la “marea verda” agrupada en Marees per l’Educació Pública i els diferents moviments que hem vingut lluitant per l’escola pública al llarg i ample de l’estat, passàrem de la postura reivindicativa a la propositiva.
En la II Trobada, celebrades a Madrid el desembre últim, es va adoptar l’acord de redactar la “Carta per l’Educació”. D’ella ja disposem de dues versions, una andalusa i una altra madrilenya, que serviran de base per a dotar-nos de la versió definitiva que puga ser assumida per tot l’estat.
Amb això apel·lem a les organitzacions polítiques i sindicals, a les federacions d’AMPAS i a tots els col·lectius que defensen l’escola pública de les agressions del neoliberalisme. Ha arribat el moment de construir en comú, entre totes i tots, el que mai va haver de deixar de ser comú.
El que necessitem ha d’anar més enllà de l’esbombat “pacte per l’educació” de les elits polítiques del bipartidisme.
Per a això, aquestes III Jornades han de ser el punt de partida d’una nova etapa en què comencem a materialitzar aquesta educació que volem.
marees per l'educació pública málaga lomqe encontre
14 desembre 2014 / 18:30 h | 0.852199 | curate | {"ca": 1.0} | https://stepv.intersindical.org/index.php/noticies/article/les_marees_per_leducacio_publica_celebren_la_trobada_leducacio_que_volem_a |
mc4_ca_20230418_9_217151 | La segona ona del preu de Bitcoin El creixement pot ser que comenci | CAT.DemocraziakmZero.org
Willy Woo és un entusiasta empresari, inversor, comerciant i moneda digital.
En aquesta funció de convidats, Woo es trenca l'evolució recent dels mercats bitcoin, argumentant que amb una banda de fluctuació trencat, la moneda digital podria estar entrant en una nova fase de maduresa.
Una cosa interessant ha estat passant l'últim parell de setmanes.
Estic molt bé connectat amb una gran quantitat de veterans en la criptografia, i de forma independent, tots hem estat de fildeo consultes de diners que els inversors intel·ligents, els tipus no tècnics que ara estan a punt per a un instrument de cobertura contra la incertesa global.
La nostra conclusió bàsica és que el que estem veient ara és un munt de diners nous que entra als mercats moneda digital.
Alguns han quedat perplexos amb aquest augment sense precedents, i és fàcil veure per què. La tapa de mercat total de l'espai és ara $ 46.5bn, una xifra que és fins aproximadament el 50% al llarg de les últimes setmanes.
Això pot semblar simplista, però també és coincident amb una gran quantitat d'incertesa a Europa.
Diumenge, 7 de maig anem a veure el resultat de les eleccions a França. Dels dos candidats, Emmanuel Macron i Marine Le Pen, Len Pen és per França deixant a la Unió Europea. Si això passés, podria assenyalar el començament d'una ruptura de la UE.
Ara, Le Pen es considera una possibilitat molt remota, similar al President Donald Trump en les eleccions dels Estats Units l'any passat, però sabem el que va passar allà. Els inversors intel·ligents han estat buscant les tanques, i ara el nou diners s'està movent en moneda digital. No obstant això, el nou diners també està fluint de Bitcoin en cryptocurrencies alternatives.
Els anomenats "altcoins" estan rebent els beneficis de punt mort de dos anys de Bitcoin en l'ampliació, de manera que la quantitat de diners que cau fora significativa. Ara, és important entendre que els mercats altcoins, amb l'excepció de token d'èter de Etereum, es negocien a rodanxes fines. Això vol dir que per cada $ 1 d'entrar en altcoins, els seus mercats pugen de manera desproporcionada en comparació amb el mercat profundament negociat de Bitcoin.
Això afegeix un amplificador a la pujada capitalització de mercat altcoin.
En realitat, la gran pista a aquesta situació és Bitcoin i Etereum estan en augment tant en el mateix moment en què veiem típicament una acció puja i baixa. Més enllà d'una ombra de dubte, això és evidència que el nou diners entra en el sistema.
Preu Acció
Un altre desenvolupament discutit menys és que Bitcoin es va escapar del seu canal de comerç des de fa molt temps ahir.
Això és significatiu, ja que el canal ha mantingut durant un termini de diversos anys.
Ara està forjant nous màxims històrics sense una resistència de la cadena per subjectar-ho. En aquesta situació, totes les apostes estan apagades.
Atès que no hi ha punts de resistència històrics, ometem els nivells de Fibonacci, que es derivin dels nombres proporció d'or que els comerciants utilitzen per trobar els nivells de suport i resistència. La nostra següent nivell de Fibonacci és de $ 1.717, que actuarà com a resistència. Si bé és molt possible que podríem veure una carrera fins aquest preu si el frenesí de compra segueix, estem assistint a un bany ja que el mercat es sobreescalfa.
Sospito que alguns de la immersió actual pot haver estat dels especuladors de les eleccions que prenen guanys abans que el resultat final.
Per tant, ens enfrontem a una situació similar a la nostra decisió ETF març.
Si Le Pen guanya, mercats bitcoin i moneda digital tindran una molt bona carrera per davant d'ell. En una derrota Le Pen, sospito que podem aconseguir un retrocés moderat i consolidació abans de reprendre la tendència alcista. (No puc veure el nou flux de diners nous desacceleració, una derrota Le Pen no resol la incertesa financera de la UE).
A més, mirant cap enrere en les tendències de cerca de Google, no estem en un cicle de bombo fins ara.
Això dóna suport a la idea que es tracta d'una població moderada dels inversors d'alt patrimoni net que entren amb els diners suficients per empènyer aquests mercats de forma significativa.
Jo diria que l'ona dos Bitcoin ha començat. En una ona, els inversors eren tècnicament competents. En l'ona 2, els inversors estaran no tècnica, però amb experiència en els mercats tradicionals. Wave 3 serà el públic en general.
He estima que aquesta s'iniciarà a dos anys, quan de Bitcoin pic salses volatilitat de 60 dies per sota del 5%. En aquest nivell, començarà a competir amb les monedes nacionals en l'estabilitat de preus.
I que no consideraria Bitcoin com un compte d'efectiu alternativa que genera un retorn relativament suau del 100% anual? Aquesta és la tendència a llarg termini preu històric impulsat per una duplicació d'usuaris l'any.
Així, tot i la confusió, els factors fonamentals d'aquest ral·li Bitcoin són sòlids. Al contrari que en 2013, és possible que no vegi un retrocés en aquesta ocasió. | 0.83233 | curate | {"ca": 1.0} | http://cat.democraziakmzero.org/ico/ico_la-segona-ona-del-preu-de-bitcoin-el-creixement-pot-ser-que-comenci/ |
mc4_ca_20230418_5_379253 | Un grup de veïns del Gòtic de Barcelona ocupa un edifici en protesta contra l'especulació immobiliària
Els Mossos han identificat alguns dels activistes que participaven en la protesta
ENRIC BORRÀS Barcelona 13/01/2018 12:53
651x366 L'ocupació d'un edifici com a protesta / CRISTINA CALDERER L'ocupació d'un edifici com a protesta / CRISTINA CALDERER
Més de mig centenar de veïns del districte de Ciutat Vella de Barcelona convocats per la plataforma Resistim al Gòtic han ocupat aquest matí el número 3 del carrer del Correu Vell. Havien difós una jornada d'actes amb una cercavila i una xerrada sobre habitatge, però han aprofitat la cercavila per entrar a l'immoble en una protesta contra l'especulació immobiliària. El 2016 l'Ajuntament de Barcelona ja va constatar que un 53% de les places d'allotjament del barri Gòtic eren per a turistes, i que els veïns són minoria.
Passats dos quarts de dotze del migdia els veïns s'han aturat davant l'edifici i, mentre feien sonar música per uns altaveus portàtils i cridaven i ballaven, han obert la porta de la casa de cinc plantes, aparentment buida des de feia temps. Al cap de mitja hora, quan encara hi treballaven, han arribat mitja dotzena de patrullers dels Mossos que han identificat alguns dels manifestants. Els activistes han canviat el pany de l'edifici mentre els Mossos eren a fora. Després han traslladat la xerrada sobre habitatge que havien de fer a la plaça dels Traginers davant la casa ocupada i han programat activitats durant tot el dia.
"Aquest bloc, format per nou pisos i dos locals, era ple de veïns i veïnes fa només un any i escaig", ha explicat un membre del col·lectiu quan ha llegit un manifest davant l'edifici ocupat. Alguns dels habitants hi duien més de 30 anys, ha afegit, però una empresa va comprar el bloc i "mitjançant xantatges" en va expulsar els veïns. "Des d'aleshores aquest edifici és buit", ha assegurat, i també ha dit que la mateixa empresa ha comprat un altre edifici al barri, al carrer d'en Serra número 15, on duu a terme "les mateixes pràctiques". "Contra l'especulació i davant la falta d'alternatives d'habitatge públic al barri, defensem el nostre dret a l'habitatge i d'arrelament expropiant qui fa negoci amb el nostre barri i les nostres vides", ha rematat.
Vuit persones, incloent-n'hi una de menys de 18 anys, ja s'han traslladat a viure a l'edifici
Vuit persones, una de menys de 18 anys, s'han traslladat a viure a l'edifici, segons els activistes. Per això reclamen a l'empresa propietària, que hauria mantingut l'immoble buit durant més d'un any, que obri una negociació amb els ocupants per acordar "contractes de lloguer social que s'adaptin als ingressos i realitats socioeconòmiques dels veïns".
El barri Gòtic és una de les zones més visitades de la ciutat i això el converteix en una zona buscada pels negocis relacionats amb el turisme, tan comerços com hotels i habitatges turístics, i fins i tot altres negocis més irregulars. L'ARA ja va explicar que s'hi han instal·lat una sèrie de clubs cannàbics irregulars que pesquen turistes per vendre'ls marihuana i haixix saltant-se la normativa i, en alguns casos, els ofereixen altres drogues. A més, ja hi ha hagut enfrontaments entre grups relacionats amb els clubs i entre clients i propietaris que han tensat el barri.
Els membres de Resistim al Gòtic denuncien el procés de gentrificació que pateix el barri i l'expulsió dels veïns. "L'habitatge s'ha perdut, és buit o bé està destinat a un ús turístic", ha dit el portaveu. A més, critiquen que la política d'habitatge públic i social al Gòtic "és nul·la" perquè no hi ha cap promoció en marxa. A la protesta s'hi han deixat veure la regidora de la CUP de l'Ajuntament de Barcelona Eulàlia Reguant i l'exregidora de Ciutat Vella Itziar González. | 0.871137 | curate | {"ca": 0.9895861148197597, "en": 0.01041388518024032} | https://www.ara.cat/societat/Gotic-Barcelona-edifici-protesta-lespeculacio_0_1942005985.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_328358 | Seccions Dossier: «Vectors de sostenibilitat: visions des de l'economia» coordinat per Albert Puig Gómez (1)
Temes transició energètica (1) geopolítica de les renovables (1) capitalisme (1) economia política (1) història de l'energia (1)
Autors Mañé Estrada, Aurèlia (1)
Resultats de la cerca "geopolítica de les renovables" : 1 resultats
La geopolítica de les renovables en el capitalisme del segle XXI
Aurèlia Mañé Estrada
L’article analitza la geopolítica de l’energia en el marc del sistema capitalista des d’una perspectiva històrica. En la primera secció, explica el naixement de la geopolítica de l’energia (una determinada geografia de l’energia i relacions entre els estats), i argumenta que aquest és un fet associat amb l’energia fòssil i que es fonamenta en el manteniment de l’hegemonia, per mor del control territorial de les fonts energètiques (o fluxos energètics) i la seva mercantilització. Desprès d’un breu repàs per la geopolítica del petroli, l’article especula sobre quina podria ser la geopolítica de les renovables en el capitalisme del segle xxi. La principal conclusió és que, a causa de les característiques intrínseques de les fonts renovables, el tipus de geopolítica que s’estableixi serà el fruit d’una elecció. La qüestió és si aquesta elecció anirà encaminada també a utilitzar les relacions energètiques internacionals com a substrat per a l’hegemonia mundial i el finançament del sistema.
1 resultats | Pàgina 1 de 1
1
Explora Oikonomics
Presentació
Equip Editorial
Subscripció
RSS
Explora la UOC
Estudis d'Economia i Empresa
Oferta formativa dels Estudis
Contacta amb els Estudis
Agenda dels Estudis
Avís legal
Política de galetes
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s’indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca. | 0.800253 | curate | {"ca": 0.9695407685098407, "en": 0.008903467666354265, "fr": 0.0014058106841611997, "eo": 0.006560449859418931, "es": 0.01358950328022493} | https://oikonomics.uoc.edu/opencms_divulgacio/opencms/oikonomics/ca/_config/search/index.html?category=50a34535-5130-11ec-a9f1-00144fa67188 |
macocu_ca_20230731_4_419019 | Tres tardes a l’Ateneu
Amb permís del dire, avui faré publicitat del Curs d’Estiu de la Fundació Relleu i el GEN. Enguany ja hem arribat al 29è i, com sempre, farem tres tardes de conferències, a raó de 3 per jornada. El títol d’aquesta vegada és “Joia i Fermesa”.
Per què joia i per què fermesa? La raó és senzilla: perquè és el que ara necessitem. De moments difícils, n’hem passats molts i de llençols, n’hem perdut més d’un en cadascuna de les corresponents bugades. Però sempre ha sortit algú que, amb una o altra fórmula, ha reivindicat justament això: la joia de ser com som i la fermesa de voler-ho continuar sent.
Durant aquests tres dies, volem explicar com aquesta voluntat s’ha fet present en el passat, com s’està constatant en el present i com ens agradaria que es projectés en el futur. Com que ja sabíem que no podrem tractar tots els àmbits, hem preferit centrar-ho en alguns i portar gent que ens fes una bona lliçó.
En concret, i pel que fa a la història, de Jaume Vicens Vives, ens en parlarà en Joaquim Ferrer; de Màrius Torres, la Mercè Boixareu (que va escriure la primera tesi sobre ell), i de l’Església i del que ell vulgui, en mossèn Ballarín. Això serà dimecres, dia 7 de juliol.
Dijous, 8 de juliol, serà el moment del present. En Sam Abrams ens parlarà de l’estat actual de la nostra literatura, que és esplèndid, i en Joan Amorós, president de FERRMED, ens explicarà el projecte d’eix ferroviari de l’arc mediterrani . Cal dir que ell i la seva associació en van ser els primers impulsors i que ara, finalment, està guanyant tota la atenció pública que mereix, ja que es tracta, segurament, del canvi més important i més apassionant per a l’economia d’aquest país. També hi haurà una taula rodona sobre aquest tema.
Finalment, el divendres 9 de juliol, el dedicarem al futur. Començarem amb una conferència sobre “La transmissió de la fe”, pel P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat (autor del llibre Al capvespre us examinaran en l’amor, francament recomanable), continuarem amb una altra sobre empresa, per Manel Alias (soci de PriceWaterhouseCoopers) i Josep de Nadal (que ara es presenta com a vicepresident de la Fundació, però que d’empresari també n’ha fet ) i, com cada any, tancarà el Curs en Jordi Sales, amb una reflexió general que valdrà la pena d’escoltar.
En fi, creiem que hem muntat un bon Curs, amb un tema que, sense ser mediàtic, sí que té el seu interès. Hi esteu tots convidats, només cal que vingueu. Adjunto també un enllaç amb el programa –per cert, feu-ne tota la difusió que pugueu!
Dades bàsiques:
Per més informació, contacteu la Fundació 93 488 09 00 / [email protected] (Sònia), escriviu un comentari aquí mateix o visiteu la web de la Fundació: www.relleu.net. | 0.859258 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_483277 | Informe 2015 de la Fundació Alia2 “Família: Ús i Seguretat en les Noves Tecnologies”
Segons l’Informe 2015 de la Fundació Alia2 “Família: Ús i Seguretat en les Noves Tecnologies” un 49% dels menors està connectat a les xarxes socials i el 54% fa servir WhatsApp.
Us deixem algunes dades de l’informe:
Un 84% dels enquestats asseguren utilitzar diàriament el mòbil, la Tablet o PC.
El 68% coneix 3 o més xarxes socials.
El 54% usa WhatsApp, el 26% Facebook i Twitter, un 15% Youtube i un 5% fan servir altres xarxes,
A la pregunta Què pàgines o aplicacions utilitzen els seus fills? Els pares han respost que usen un 35% WhatsApp, un 23% Youtube i un 16% xarxes socials.
Els pares també van ser preguntats per les hores passaven els seus fills connectats a les xarxes socials i van contestar que un 49% que passaven entre 1 i 3 hores, un 17% que passaven entre 3 i 5 hores i un 31% que passaven més de 5 hores .
D’altra banda un 66% dels pares van contestar que sí que li posen algun tipus de control pel que fa a temps i continguts que visiten els seus fills, un 18% no li posa cap control i el 15% li posa control només de vegades. | 0.821005 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_502227 | No cada cap de setmana es pot contemplar una obra mestra. Però no per això el cinema deixa de tenir atractiu. Asseure's a la butaca i que t'expliquin una història és irresistible. I n'hi ha prou que sigui una bona història, i explicada amb un mínim de gràcia, perquè tingui encant. I hi ha cineastes que això t'ho garanteixen, estiguin més o menys inspirats. Un d'aquests cineastes és Stephen Frears, que amb "Philomena" fa una pel·lícula discreta però molt digna. Els primers minuts de "Philomena" són força accelerats, com si Frears ens volgués posar ràpidament en situació per poder anar a allò que li interessa, que crec que són els dos diàlegs que la pel·lícula manté amb si mateixa. El primer diàleg afecta el contingut, i s'estableix entre el present i el passat de la història que narra. Així, Philomena és una dona marcada per un passat terrible (les monges del convent on va ingressar-la el seu pare després que quedés embarassada van vendre el seu fill a una família adoptiva) que, malgrat això, no renuncia a les seves conviccions religioses més íntimes. En el present, descobreix com el seu fill va ser un membre destacat del partit republicà nord-americà que va haver d'amagar la seva condició d'homosexual. En aquest sentit, la vivència de tots dos personatges resulta molt interessant, ja que exemplifica la fe en les pròpies conviccions malgrat la manca de compassió i de tolerància dels encarregats d'aplicar-les. Relacionat amb això, trobem el segon debat intern de la pel·lícula, que afecta la qüestió formal, la manera d'explicar els fets. Així, l'editora del periodista que acompanya Philomena en la seva odissea representa la visió simplificadora i efectista (la divisió dels protagonistes en bons i dolents), contra la qual el periodista ha de combatre quan descobreix que la realitat és molt més complexa i que paradoxalment això li ho ensenya una dona que aconsegueix trobar dins seu els mecanismes per al perdó precisament gràcies a la seva senzillesa. "Philomena" no acaba d'enlairar-se mai, però mostra una intel·ligència i un respecte cap als seus personatges que molts ja voldrien. És, en definitiva, cinema sense pretensions però molt correcte.
En la mateixa línia cal situar "Vivir es fácil con los ojos cerrados", de David Trueba. Fa temps que continuo esperant que Trueba torni a enlluernar-me, però sospito que ho té més fàcil per aconseguir-ho com a escriptor que com a director. Adoro el seu guió de "Los peores años de nuestra vida", i adoro les seves novel·les, sobretot l'extraordinària "Saber perder". I no és que com a director no sigui bo, i així ho acrediten les excel·lents "Soldados de Salamina" i "Bienvenido a casa", entre d'altres, però sempre em deixa amb la sensació que podria haver arribat més lluny. Suposo que és normal esperar això d'algú de qui tens gairebé la certesa de la seva intel·ligència, només de sentir-lo parlar o llegir els seus articles. Però és que a més crec que amb "Vivir es fácil con los ojos cerrados" ha fet un pas enrere, perquè ha fet una pel·lícula molt acadèmica, molt espanyola de tota la vida, sense riscos. Però suposo que no és això, que és simplement que Trueba fa en cada moment la pel·lícula que li ve de gust, i això és molt bo, i que si després d'una obra tan petita i tan arriscada (i que va tenir tots els problemes del món per ser estrenada, malgrat el prestigi del seu nom) com "Madrid 1987" li va cridar l'atenció aquesta història tenia tot el dret de fer-la. D'altra banda, se li ha retret una visió massa condescendent, per nostàlgica, de l'època franquista. Coneixent el personatge, jo diria que no es tracta d'això; és més aviat que el seu cinema li surt malgrat tot optimista a causa de la seva bonhomia, i que simplement li ha sortit una pel·lícula coincident amb la visió que té de la vida el seu protagonista, que probablement és també la seva, i que probablement és el que és la vida realment: una barreja d'alegria i de malenconia.
En definitiva, que Frears i Trueba són dos cineastes que, malgrat la seva capacitat per canviar de registre, en el fons són agradablement previsibles, en el sentit que et garanteixen un cinema sovint poc arriscat però satisfactòriament humanista, i que sempre es caracteritza per un saber fer que és molt d'agrair. No sempre es caracteritza per això el Barça, que ahir va tornar a oferir la seva versió de dues cares. Una primera meitat molt bona va donar pas a una de segona molt discreta, en què el gol encaixat de córner abans d'anar als vestidors va ser una rèmora molt pesada per a un equip al qual cada vegada li toca jugar més contra la seva pròpia ansietat i la de l'entorn. Resulta molt indicativa l'actitud ahir de l'Almeria a la segona part, en què en molts moments es va dedicar a perdre el temps malgrat que el resultat li era advers: a l'Almeria li estava bé que passessin els minuts perdent només per la mínima, ja que l'única cosa que pretenia era mantenir-se viu en el partit per poder aprofitar en algun moment puntual alguna de les debilitats del Barça. Va estar a punt de sortir-se'n ajudat per l'ambient del Camp Nou, fredíssim i amb tendència a la xiulada fàcil. Afortunadament, però, al final es va imposar la major qualitat del Barça, que retalla un pèl la diferència amb el líder mentre espera que arribin temps millors. En fi, que aquest cap de setmana les meves petites grans passions no m'han deixat res particularment brillant ni per al record, però sí que m'han deixat raonablement satisfet i m'han ajudat a desconnectar, que ja és molt. I és que, definitivament, no. No cada cap de setmana es pot contemplar una obra mestra. | 0.854669 | curate | {"ca": 0.9843525179856115, "es": 0.015647482014388488} | |
macocu_ca_20230731_10_298389 | Els arqueòlegs de la URV excaven el jaciment dels Malladarets a Alfara de Carles i en destaquen la grandària
És la segona campanya que es du a terme en aquest poblat protohistòric descobert al 2014 i situat als peus del cim del Penyaflor, al massís del Port
El jaciment protohistòric dels Malladarets està situat als peus del Penyaflor, un dels cims del massís dels Ports
El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha iniciat aquest mes d'octubre la segona campanya d'excavacions al jaciment protohistòric dels Malladarets, a Alfara de Carles. Descobert el 2014 arran d'una troballa casual d'unes peces de ceràmica que va fer un agent rural, aquest jaciment està situat entre el barranc de la Conca i el de la Vall Cervera, just als peus del cim del Penyaflor, la qual cosa indica la seua importància estratègica i de control d'accés al Port des de la plana de Roquetes. També es tenen indicis que el principal sistema productiu del poblat era la ramaderia.
“Encara no tenim molta informació perquè hem excavat molt poc, però és un jaciment que promet molt i que sobresurt per les seues dimensions”, explica Marc Fontanet, doctorand de la URV i codirector de les excavacions juntament amb Marc Prades. Així, tot i que inicialment se va datar entre els segles VII i VI abans de la nostra era (anE), els arqueòlegs no descarten ampliar la cronologia del jaciment i situar la seua fundació en un període anterior. Això el convertiria en un dels més grans d'aquesta època documentats al sud Catalunya.
Ara per ara, cal destacar la troballa d'alguns elements que s'haurien de datar entre finals de l'Edat del Bronze i la Primera Edat del Ferro, com ara una punta de fletxa de bronze que podria ser del segle VII anE. “El principal problema és que està sent molt pobre pel que fa a les restes ceràmiques que hi apareixen i això ens dificulta la datació”, argumenta Fontanet.
Les excavacions van començar la setmana passada i finalitzaran aquest divendres 16 d'octubre. S'han centrat en la zona sud del jaciment i ja porten excavats més de 100 metres quadrats que han permès delimitar el que sembla un mur i alguns habitatges. Una de les troballes que han fet ha estat una eina de bronze semblant a una mena d'escarpra, però encara se'n desconeix la cronologia i l'ús.
En els treballs hi participen una desena d'arqueòlegs del GRESEPIA i algun estudiant del Màster d'Arqueologia Clàssica de la URV. La intervenció forma part del pla quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i compta també amb el suport econòmic de l'Ajuntament d'Alfara de Carles. Dins d'aquest mateix pla s'inclouen també les excavacions a l'Assut de Tivenys, als Tossals d'Aldover i a l'Antic d'Amposta. | 0.891347 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_397995 | Casal Aixumara: d’octubre 2009
Crònica Correllengua 2009
Actuació de Laura Navarro i Pau Alabajos a la Cisterna del Vall.
Un dels objectius que ens vam marcar la gent de l'assamblea del Casal Aixumara des del nostre naixement va ser potenciar al nostre poble algunes de les diades més importants del nostre país. Així, quan s'aproxima el mes d'octubre ja som conscients que ve el temps del Correllengua. El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura, sorgida de la societat civil catalana. És una proposta per la defensa i la promoció del català que té com a objectiu fomentar l'ús social de la nostra llengua en tots els àmbits. El Correllengua naix l'any 1993 a l'illa de Mallorca i el 1995 la iniciativa viatja fins al País Valencià, finalment el 1997 la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) pren el compromís de fer-la extensiva a la resta de territoris dels Països Catalans. Des de ja fa un grapat d'anys la cloenda del Correllengua té lloc a Perpinyà durant el 7 de novembre, data commemorativa en què es va signar el Tractat dels Pirineus el 1659. Just enguany se celebren 350 anys de la firma d'este tractat, a partir del qual es començà a escapçar la nostra nació. Així una de les activitats centrals del Correllengua 2009 a Alcanar ha estat la pintada d'un mural fent referència a esta trista data. Les activitats organitzades des del nostre col·lectiu van continuar amb una xarrada sobre el dialecte que parlem aquí, a les Terres del Sénia. La xarrada va córrer a càrrec d'Isabel Obradós, membre del Consorci per la Normalització Lingüística, i va comptar amb una molt bona afluència de públic, una assistència que es va multiplicar durant el sopar popular i finalment amb el concert del cantautor de Torrent (Horta Sud), Pau Alabajos.
Públic assistent al concert de Pau Alabajos.
La setantena d'assistents va poder gaudir del repàs del treball discogràfic ofert pel jove cantautor valencià acompanyat a tothora per la violinista Laura Navarro,. Entre les cançons reivindicant la defensa del territori, les agressions feixistes i xenòfobes i l'amor desenfrenat també va quedar temps per al record d'un dels mestres de la cançó d'autor, Raimon, que va ser recordat amb una versió de “Al Vent!”. El públic assistent va acomiadar el duet format per la Laura i Pau amb una forta ovació.
Mural "350 anys, esborrem el Tractat dels Pirineus" a la carretera de circumval·lació.
El jutge autoritza el tancament del repetidor que emet TV3 a la ciutat de València
S'aproxima el Correllengua d'enguany i tristament avui ens hem assabentat d'una nova agressió cap al català. La censura continua essent un mitjà utilitzat al país del totxo, la pseudo-democràcia continua vigent. El permís de la justícia valenciana per a tancar un nou repetir al País Valencià, esta vegada el que dóna cobertura a València ciutat, 1.300.000 privades de vore TV3. A continuació reproduïm la notícia de Vilaweb i també adjuntem altres fonts informatives. Nosaltres continuem tossuts amb la nostra tasca de lluita amb el català, mos veem dissabte!
[Més informació a la xarxa: El Punt, Avui, Tribuna.cat, directe!cat, El Singular Digital]
Afectarà prop d'un milió i mig d'habitants · La campanya Televisió sense fronteres arriba a Girona
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha autoritzat la Generalitat a precintar el repetidor que ACPV té a Perenxisa, al municipi de Xiva, i que fa arribar el senyal de TV3 en TDT a la ciutat de València i a les comarques de l'Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Això afectarà, segons que ha advertit l'entitat, gairebé un milió i mig d'habitants. La sentència del TSJPV respon el recurs d'apel·lació interposat per la Generalitat contra la negativa judicial a tancar el repetidor.
En aquest sentit, ACPV recorda que ja hi ha hagut uns quant pronunciaments favorables de la justícia 'i que, per tant, en aquest afer hi ha sentències discrepants.'
ACPV critica que el tribunal autoritzi el govern a entrar al centre emissor basant-se 'en l'execució d'una disposició administrativa' i 'sense entrar al fons de la qüestió'. Així, Acció Cultural diu que discuteix 'la competència legal de la Generalitat valenciana per a actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmic' i adverteix que 'el tancament d'una televisió implica un exercici de censura, per molt que aquesta decisió fos suposadament revocable per una sentència posterior'.
Cal recordar que romanen obert els expedients administratius contra ACPV i les multes imposades a l'entitat. 'Amb aquesta sentència, el tancament del repetidor que cobreix l'àrea més poblada del País Valencià pot ser imminent, i depèn en exclusiva de l'arbitrarietat política i l'interès partidista de l'actual govern.' En aquest sentit, ACPV fa una crida perquè la gent se sumi a la campanya d'Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense fronteres, perquè 'és evident que només per aquesta via aconseguirem aturar aquest intent de censura.' Justament, ahir va començar a Girona la recollida de signatures de la ILP perquè es pugui veure TV3 a tot el país.
Etiquetes de comentaris: Agressions al Territori, correllengua, País Valencià, Països Catalans
Correllengua 2009. Alcanar
Durant el matí | I.E.S Sòl-de-Riu
19:30h | Cisterna del Vall
21:00h | Cisterna del Vall
22:00h | Cisterna del Vall
Correllengua a Alcanar en marxa, Pau Alabajos
Ja vos podem confirmar que entre els actes del proper Correllengua a Alcanar, que se celebrarà lo pròxim dissabte 24 d'octubre comptarem amb la presència de Pau Alabajos, cantautor de Torrent [L'horta]. La seua actuació tindrà lloc a les 22:00h a la Cisterna del Vall.
Tot just abans, a les 19:30h comptarem amb la xarrada de la membre del Consorci per a la Normalització Lingüística Isabel Obradós. I entre estos dos actes hi haurà un sopar popular fred.
L'assistència al concert de Pau Alabajos serà amb un bo d'ajut de 2€, que es podrà adquirir al mateix moment del concert.
Aquí us deixem algunes de les seues cançons:
Bus Terres de l'Ebre-Perpinyà
Etiquetes de comentaris: correllengua, Països Catalans
El jutge autoritza el tancament del repetidor que ... | 0.830176 | curate | {"ca": 0.9689270108431786, "es": 0.02686518854183525, "it": 0.004207800614986244} | http://casalaixumara.blogspot.com/2009/10/ |
crawling-populars_ca_20200525_46_3027 | INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat les noves mesures econòmiques per mitigar els efectes del coronavirus. Entre les mesures anunciades hi ha la de mobilitzar 200.000 milions d'euros per lluitar contra el coronavirus, dels quals 117.000 seran públics i la resta, privats. Sánchez ha afirmat que és "la mobilització de diners, la injecció, més gran de la democràcia". A més, ha explicat mesures com la moratòria en el pagament d'hipoteques per a les famílies més afectades per la crisi econòmica arran de la pandèmia del coronavirus.
Els titulars del telenotícies - 17/03/2020
Mesures econòmiques de la Generalitat
Treballadors a l'atur i autònoms al límit pels efectes econòmics del coronavirus
No es fa el test a tots els sospitsos, perquè no es dona a l'abast
Denuncien que falta material de protecció per al personal sanitari
Armegol: "les illes Balears queden pràcticament tancades"
Alemanya comença a aplicar les mesures dràstiques anunciades per la cancellera Merkel
La Regió Sanitària de les Terres de l'Ebre tanca consultoris per poder assumir la demanda creixent d'atenció pel coronavirus
Ramaders i pagesos mantenen l'activitat
El pescadors i comerciants de Roses porten la compra a domicili
Pedro Sánchez detalla les mesures per fer front a l'impacte del coronavirus
Els al·legats finals de les defenses de Rosa Peral i Albert López en el judici del "Crim de la Urbana"
L'Eurocopa s'ajorna un any i es disputarà l'estiu del 2021
Aina Ayuso, jugadora del Mann Filter Saragossa, sense feina per l'ERTO aplicat pel club
Maverick Viñales s'entrena confinat
Sílvia Pérez Cruz, Doctor Prats, Buhos, Alejandro Sanz i Chris Martin fan concerts virtuals
El temps MIGDIA - 17/03/2020
Telenotícies vespre - Llengua de signes - 19/03/2020
Telenotícies vespre - 19/03/2020
Telenotícies migdia - Llengua de signes - 19/03/2020
Telenotícies migdia - 19/03/2020
Telenotícies vespre - Llengua de signes - 18/03/2020
Telenotícies vespre - 18/03/2020
Telenotícies migdia - Llengua de signes - 18/03/2020
Telenotícies migdia - 18/03/2020
Telenotícies vespre - Llengua de signes - 17/03/2020
Telenotícies vespre - 17/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre - 19/03/2020
Telenotícies migdia
Què sabem i què no sabem, encara, del coronavirus
Planta baixa
Un dinar amb 80 persones, inici del brot d'Igualada i la conca d'Òdena
Crims
Crims - Machala
Està passant
Està passant - 19/03/2020
APM?
"La televisió és cultura", amb David Solans
Tot es mou
Consells per netejar bé el mòbil
Notícies 3/24
Temps matí 20/03/2020
Telenotícies migdia
Empreses i particulars es mobilitzen per fer mascaretes
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Quatre gats
Dones polítiques
Està passant
Està passant - 19/03/2020
InfoK - 19/03/2020
Dies de coronavirus: 18 i 19 de març
El llenguado
Els dialectes i la parla del Rosselló
Quan arribin els marcians
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
Sense ficció
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
APM?
"La televisió és cultura", amb David Solans
Crims
Crims - Machala
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.5947 | curate | {"ca": 0.803030303030303, "es": 0.02740167633784655, "fr": 0.027079303675048357, "en": 0.05222437137330754, "pt": 0.08413926499032882, "ja": 0.0025789813023855577, "sv": 0.0035460992907801418} | : /tv3/alacarta/telenoticies-migdia/pedro-sanchez-detalla-les-mesures-per-fer-front-a-limpacte-del-coronavirus/video/6035522/ |
dogv_ca_20231006_0_22751 | RESOLUCIÓ de 15 de juliol de 2013, del director territorial d'Alacant, de concessió/denegació d'assentaments apícoles en forests propietat de la Generalitat en la província d'Alacant. Període 01.09.2013 a 31.08.2016. [2013/7932]
(DOGV núm. 7086 de 09.08.2013) Ref. Base de dades 007833/2013
-
Anàlisi documental
Vistes les sol·licituds presentades de conformitat amb l'article 2 de la Resolució de 19 de desembre de 2012, de la Direcció General de Medi Natural, per la qual es fa pública la relació de forests propietat de la Generalitat, on s'establix la gratuïtat dels aprofitaments apícoles disponibles a partir de l'1 de setembre de 2013 (DOCV 15.01.2013), així com la seua correcció d'errors de 16 de gener de 2013 (DOCV 29.01.2013), les quals s'adjunten a esta resolució com a annex I.
Atés que s'han tramitat les sol·licituds de conformitat amb el procediment establit en el Decret 71/2011, 2011, de 10 de juny, del Consell, pel qual s'establix la gratuïtat dels aprofitaments apícoles en forests de propietat de la Generalitat.
D'acord amb l'article 4.5 del citat Decret 71/2011, esta direcció territorial resol:
Primer
Concedir els assentaments apícoles a les persones interessades relacionats en l'annex II que s'adjunta a esta resolució.
Segon
Denegar la concessió dels assentaments apícoles a les persones interessades relacionades en l'annex III que s'adjunta a esta resolució pels motius que s'hi assenyalen.
Contra esta resolució, que no posa fi a la via administrativa, les persones interessades poden presentar un recurs d'alçada davant del director general del Medi Natural en el termini d'un mes a partir de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que establix l'article 4.5 del Decret 71/2011 i els articles 114 i 115 de la Llei 4/1999, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Alacant, 15 de juliol de 2013. El director territorial: Francisco Javier Sogorb Guerra. | 1 | perfect | {"ca": 0.9355797819623389, "ru": 0.015857284440039643, "sr": 0.005450941526263627, "es": 0.04261645193260654, "it": 0.0004955401387512388} | dogv58856 |
mc4_ca_20230418_10_663213 | paupuigolives | Què faig?
Doncs ara mateix visc a Reus. L’any 2007 vaig deixar tot el que tenia al País Valencià, a València ciutat concretament, i vaig exiliar-me voluntàriament a una ciutat més al nord dels Països Catalans, Barcelona, a estudiar i treballar i a “buscar-me la vida” en un nou context amb el meu petit instrument musical de fusta negra. Allà vaig estar fins el 2013, una estança que va fructificar en moltes experiències musicals i personals, entre elles engendrar dos fills preciosos.
___________QUÈ FAIG?
Ja fa un temps que, a més a més de bufar la dolçaina, m’he interessat per altres instruments musicals tra-
dicionals que, a banda de fer-me passar moltes bones estones, m’ajuden a entendre coses i aporten petites dosis de llum al meu bagatge musical i personal. Són la gralla, els saxos, la tarota, el ney, el kaval,el duduk, el bansuri, el sac de gemecs, la gaida búlgara, l’alboka... Alguns d’ells els toco esporàdicament, ja que el dia només te 24 hores, però d’altres els toco prou sovint, alguns fins i tot habitualment. És per això que em podeu veure amb la dolçaina – que és el meu instrument principal i estimat – o bufant vés a saber quina altra cosa. Mantinc també una estreta relació amb la gralla i la tarota, fins al punt d’ensenyar-les en algunes escoles i formar part del mític i pioner grup de gralles Ganxets, liderat pel mestre i amic Daniel Carbonell, així com d'una formació inèdita de gralles: QuatreQuarts. On toco la gralla baixa al costat de bèsties de l'instrument com Jaume Aguza i Jordi Mestres a la gralla dolça i el mestre Dani Carbonel a la gralla subbaixa, instrument de nova creació.
Pots veure fotografies dels diferents instruments que toco a l’apartat Instruments del menú d’aquesta web.
En aquests moments imparteixo classes de dolçaina, gralla i tarota a l’Aula Sons de La Terra, a Tortosa (Antiga AMTP); classes de dolçaina, gralla, tarota, sac i llenguatge musical a l’Aula de Sons de Reus i classes de gralla a La Selva del Camp. També formo part de l’equip directiu de Lo Planter, escola de ball i música tradicional de Tortosa, on faig de coordinador musical i professor de conjunt instrumental. També ofereixo, a títol personal, diferents tallers al voltant de la dolçaina, d'altres instruments de doble llengüeta o aspectes relacionats amb la interpretació musical. Si vols més informació entra a l’apartat Classes i tallers d’aquesta web.
Formo part o col·laboro amb diferents formacions i projectes musicals: Els 3 peus del Gat, el duet CatiPlana&Pau Puig, Ganxets grallers del Baix Camp, Xarop de Canya, Solk, A Vore, QuatreQuarts, La Suterranya, Catalexi, o Vaivé. Tens més informació sobre alguns d’aquests projectes en l’apartat Projectes actuals d’aquesta mateixa web.
Recentment acabem de publicar primer treball discogràfic de l'inèdit trio dolçaina/acordió diatònic/contrabaix Els 3 peus del Gat, sense cap tipus d'ajuda econòmica i ara estem intentant vendre'l i difondre'l. El podeu veure a la secció de discografia i escoltar-lo íntegre clicant a sobre de caràtula del cd, i en podeu escoltar fragments a l'apartat projectes musicals actuals, els tres peus del gat. També en podeu escoltar algún tema sencer a l'apartat d'àudios comentats. L'any passat va sortir el primer llibre/cd de Solk: Herència, un treball de proximitat i estima pel territori del nord de Castelló que podeu escoltar a bandcamp o clicant a sobre de la caràtula del cd a l'apartat discografia d'auesta web. Aquest gener ha sortit publicat Olor de Terra, el disc que li he arranjat i produit a Sílvia Ampolla. I ara estic liat en una gravació de coses castellonenques que em fa molta il·lusió.
En paral·lel estic en el procés d’investigació i construcció d’una dolçaina per a mans petites. Es tracta d’un nou instrument, una dolçaina per a nenes i nens, de dimensions força més petites i amb els orificis per a les digitacions menys separats que en una dolçaina en Sol convencional però, i això és la part interessant, amb la mateixa afinació que una dolçaina en Sol estàndard i funcionant amb el mateix tudell i la mateixa canya que una dolçaina estàndard. Col·laboro amb el constructor de Gandesa Alfonso Monforte, que no només posa el seu saber fer, la seua paciència i la seua maquinària, sinó que treballem a partir d’un instrument de la seua creació. Anem ben encaminats i esperem enllestir l’instrument aviat, però no és senzill per qüestions legals que estan retrassant la comercialització del producte.
...i seguim! | 0.84829 | curate | {"ca": 0.9928057553956835, "en": 0.0044964028776978415, "pt": 0.002697841726618705} | https://www.paupuigolives.com/que-fa-pau-puig-olives |
mc4_ca_20230418_13_248870 | Elena Martínez a càrrec el discurs d’obertura dels Premis Extraordinaris de Batxillerat – Elena Martínez a càrrec el discurs d’obertura dels Premis Extraordinaris de Batxillerat – Institute for Bioengineering of Catalonia (IBEC)
Octubre 26, 2017 Octubre 26, 2017 Notícies IBEC
Elena Martínez, investigadora principal a l’IBEC, va pronunciar el discurs d’obertura de la cerimònia de lliurament dels Premis Extraordinaris de Batxillerat 2016-2017 que es va celebrar dilluns passat en el Palau de la Generalitat de Catalunya.
L’IBEC acull periòdicament a joves guanyadors d’aquest prestigiós premi, que és el reconeixement que fa la Generalitat a l’excel·lència dels estudiants que completen els seus estudis de batxillerat amb una qualificació total igual o superior a 8’75.
Els guanyadors estaran exempts de les taxes universitàries durant el primer curs, obtindran una plaça gratuïta a l’Escola Oficial d’Idiomes, tindran la possibilitat d’optar al Premi0 Nacional de Bachillerato que atorga el Ministeri d’Educació entre els guanyadors de la resta de l’estat, i podran fer una estada en un centre de recerca de referència com l’IBEC, que cada any acull a algun d’aquests estudiants. | 0.840559 | curate | {"ca": 0.9601357082273113, "es": 0.03986429177268872} | https://www.ibecbarcelona.eu/ca/elena-martinez-fa-el-discurs-dobertura-dels-premis-extraordinaris-de-batxillerat/ |
mc4_ca_20230418_14_143709 | INVIOLABLE - ELS PATRIOTES
Ho hem dit reiterats cops, el que passi i facin al Estat espanyol ens importa el mateix que passa a Bangladesh. Ara be com som d’aquells que la solidaritat ens importa escriurem quatre coses per ajudar als que han cregut que ser espanyol és be de Deu.
La introducció la fem per deixar clar que la legalitat espanyola que se’ns aplica és per dret de conquesta i posteriorment per una traïció, incontestable de la burgesia catalana, no tota, i d’uns dirigents venuts. Mai per convenciment de pertinença.
El general Primo de Rivera va exercir com President de la dictadura espanyola des de el 1923 fins el 1930. El nou President Juan Bautista Aznar va convocar l’abril del 1931 eleccions municipals. Sempre sota l’ensenya dels borbons. Els moviments republicans, federalistes, d’esquerres i no tant, van transformar aquestes eleccions en un plebiscit, República o Monarquia. Tothom va fer panys i mànigues perquè guanyes la República. Fins i tot a Catalunya i dos mesos abans és funda ERC.
La victòria aclaparadora a les grans ciutats del republicanisme, fa que Alfons XIII abandoni i s’auto exilia primer a França, desprès a Itàlia amb el suport de la família reial italiana, i finalment a Suiza on mora divorciat.
Un Govern provisional encapçalat per Niceto Alcalà Zamora, representa el principi d’un nou paradigma. Posteriorment és convocarien eleccions generals per legitimar el canvi polític. A Euskadi i Valencia és proclama la República espanyola. A Catalunya Francesc Macià proclama la República Catalana dins d’una Confederació de Repúbliques Ibèriques, que seria rebutjada pel govern provisional de la República espanyola.
La legitimació democràtica de la II República espanyola, és va donar dins d’uns paràmetres jurídics i legals irreprotxables. Les urnes van donar la patina democràtica.
A tots els efectes legals, la II República espanyola va ser reconeguda internacionalment, transformant-se sense objeccions, com un Estat democràtic i participatiu dins del concert mundial d’estats nació.
La nova República que naixia per canviar-ho tot i acabar amb anys de misèria i dictadures. Indubtablement tenia un biaix revolucionari. Els privilegis de les castes, terratinents i funcionarials, per primer cop podien tenir una rebaixa dels seus interessos gens menyspreable.
Franco va ser un colpista i pren el poder total liquidant la democràcia. Amb l’ajut del EEUU, el miserable Comitè d’intervenció auspiciat per Anglaterra, França i el Vaticà. El capitalisme va entendre i assumir que millor un dictador anticomunista que qualsevol procés revolucionari a favor de les classes populars.
Franco després de 30 anys absolutistes, va tenir clar que l’única possibilitat per mantenir la unitat territorial (todo atado y bien atado), eren tenir un exercit lleial, un Vaticà submís, un reconeixement dels EEUU a canvi de bases americanes i algú que reunís les condicions representatives del poder autàrquic, i que tingues una certa legitimat ancestral com un borbó.
Joan Carles I fou el designat i preparat per aquesta missió. Franco el va ungir i al 1978 els franquistes i els col·laboracionistes sense demanar comptes a la dictadura, el van situar com a cap del Estat espanyol i de les forces armades.
Joan Carles i familia, que accepten la tutela de Franco, que jura les lleis “fundamentales i principios del movimiento falangista” és en essència un colpista.
La transició, gens o molt poc democràtica, sense eleccions constituents, estableixen una Constitució sense cap possibilitat de triar monarquia o República i és legalitza, presuntament democràticament, que el nou cap d’Estat, un borbó és inviolable i que els seus descendents per dret de “sigala” també ho seran.
Un cap d’Estat sense cap control democràtic. Un cap d’Estat que fa política. Un cap d’Estat que fa de comissionista. Un cap d’Estat que rep diners públics de tots el impositors i no ret comptes. Un cap d’Estat que pot assassinar, robar, violar i que per llei és immune a qualsevol acte de justícia. Una transmutació que d’acord la Constitució espanyola, inviolable, passarà de pares a fill, i com no amb l’afegitó de que continuarà sent immune i mantingut pels soferts impositors.
No és que ho diguem nosaltres. El Sapiens amb un treball històric va explicar amb detalls esfereïdors el que la saga dels borbons històricament han fet. La II República, en el fons no era tant revolucionaria, de ser-ho no hagués permès que Alfons XIII marxes sense cap macula repressiva. A França i Rússia els monarques ho van tenir pitjor i mai més podran tornar. No diem que ara al segle XXI és faci el mateix, el que diem és que si castellans, gallecs, andalusos, extremenys se’n volen construir quelcom que valgui la pena a nivell social, aviat hauran de decidir si els borbons o República. Nosaltres ja varem decidir l’1 d’octubre del 2017; independència. | 0.833579 | curate | {"es": 0.005414410662224073, "ca": 0.9872969596001666, "oc": 0.007288629737609329} | http://www.elspatriotes.cat/blog-dels-patriotes/inviolable |
racoforumsanon_ca_20220809_3_235474 | Açó es déu a que recentment he trobat aquest tros de text a un manifest anarquista: >- Nacionalismo >Los nacionalismos basan su discurso en la creación de un ámbito >territorial diferenciado por factores que varían según cada caso: la >cultura, la raza, las costumbres sociales... >Hoy en día, ningún pueblo de Europa tiene diferencias socio-políticas >marcadas respecto a otro. Aunque existan diferencias culturales, l@s >anarquistas no creemos que fuesen motivo para pensar que puedan >dar lugar a un marco autónomo para la lucha de clases. >Ser nacionalista es contradictorio con los intereses de clase, pues los >nacionalismos tienden a la unión con sus iguales olvidando las >antagónicas contradicciones que existen en el seno de sus pueblos: >entre poderos@s y marginad@s, represor@s y reprimid@s, >empresari@s y obrer@s, etc. Ser nacionalista no marca pautas de >comportamiento a sus miembros; así, puede ser nacionalista tanto un >policía como un cura, un fascista o un izquierdista. Nuestra ideología >no se basa en la identidad nacional, que l@s nacionalistas elevan a la >categoría de principio, sino en la relación de las personas con los >aparatos del poder. >Creemos que los marcos de lucha se deben establecer a nivel estatal, >no porque reconozcamos que el territorio gobernado por un estado >sea nación, sino porque todos los pueblos que viven bajo su dominio >tienen un enemigo común: el mismo estado; así, el estado español >oprime por igual a catalan@s, madrileñ@s, extremeñ@s o vasc@s, y >por tanto la forma más conveniente, lógica y racional de organizarse >debe efectuarse entre estas personas de igual a igual. >Cuando la clase capitalista y los diferentes estados están organizados >a nivel internacional, más práctico que dividir es organizarse a nivel >estatal, más ético que crear nuevos intereses es destruir los ya >existentes. >Es falso que l@s nacionalistas pretendan obtener la libertad de un >pueblo oprimido. Todo nacionalismo es centralista, pues supone que >todas las ciudades, pueblos y personas que estén situadas >geográficamente dentro de esta nación quieren estarlo, negándoles a >su vez todo deseo de independencia. >En la mayoría de los casos, tras los diferentes tipos de nacionalismo >se oculta la misma pretensión: conseguir el poder. Es demagógico el >discurso que pretende la presencia de una potencia ocupante sobre un >pueblo oprimido. La integración de Euskal Herria, como la de >Cataluña u otros pueblos en el estado español viene dada por motivos >no ajenos al propio pueblo oprimido, como son la delegación de buena >parte de la ciudadanía en sus líderes políticos. >L@s nacionalistas no pretenden cambiar las formas de organización >social, no pretenden poner fin a los medios represivos, a los ejércitos >ni a la clase capitalista. Lo único que pretenden es instaurar todos >estos elementos bajo una nueva nacionalidad. Por tanto, es >conveniente decir que ningún nacionalismo traerá cambios reales, >excepto la nacionalidad del opresor@. I jo, que sempre havia pensat que l' anarquisme era la ideologia a la que més m' apropava, i que al mateix temps sóc independentista, m' he trobat amb una espècie de incongruència. PD: I sí, ja sé que difícil trobar un empresari ric o un feixista a un concert, he anat a alguns :P
Ser anarquista i ser independentista és perfectament compaginable, el que no ho és compaginable és ser anarquista i nacionalista.
No estic d´acord. La fí última del anarquisme és la destrucció de l´Estat, precisament el gran objectiu de l´independentisme, i la seua substitució per col·lectivitats, una organització totalment diferent a la de nacions i Estats. En resum, el que busca una opció és el que pretén destruir l´altra
No. L'independentisme busca l'autodeterminació del poble. El que passa és que actualment s'entén com a independentisme el fet de voler tenir un estat propi, que és en definitiva el que permetrà al poble decidir el seu futur de manera plena, però com tu bé dius hi ha d'altres formes d'organització a l'estat. És sabut per exemple, que el socialisme té com a fi la dissolució de l'estat i bé que hi ha socialistes independentistes oi? Doncs això, el que és anarquista i independentista ho fa des de la voluntat d'alliberar els pobles (el seu també), de respecte cultural etc.. Perquè ser anarquista no vol dir no defensar la teva llengua i la teva cultura!
Es que ara, i des del s.XIX, la unica manera d´autodeterminació és l´estatalisme, ja que les nacions cerquen l´Estat com a manera organitzativa. L´anarquisme anul·la l´independentisme perque no considera l´autodeterminació d´un poble o nació en concret, sinó formar part d´una xarxa de col·lectivitzacions. Després, el socialisme és l´estatalisme en estat pur, busca l´Estat dels treballadors, però Estat al cap i a la fí. De fet, només el neolliberalisme defén la destrucció d´Estat, per donar la màxima llibertat a les empreses. D´altra banda, defendre llengua i cultura no és ser independentista necessariàment. Perfectament es pot defendre dins del contexte espanyol, en el nostre cas. L´independentisme no defen llengua i cultura, sinó la llibertat de decisió d´un poble que es troba sota les directrius d´un altre
L´independentisme no defen llengua i cultura, sinó la llibertat de decisió d´un poble que es troba sota les directrius d´un altre. Doncs es pot ser anarquista i voler que el teu poble decideixi lliurement sense les directrius d'un altre. Sinó vaig errar, a la Rússia del Tzar abans de la revolució russa, es platenjava des de bona part de la població passar pel capitalisme i un cop allà al comunisme ja que aquest segons és l'antitesi del 1r i és necessari fer els 2 passos. No vull caure en falses afirmacions però es podria donar el cas de que algú volguès que el seu poble fos lliure però organitzat des manera "anarquista", és a dir que no creus en l'estat però si fa falta el fomentaries com a forma parcial i momentania d'alliberament del teu poble.
HO DUBTU I MOLT. i pels comentaris d'anarquistes, i demes.... bastant idiotes i subnormals (u sento, u se que no em cauen del tot be). Veig molt poc probable el que tu diu. Si ja ens barallem amb ells, quant tots dos, volem arribar al comunisme.. i la unica diferencia es la manera epr arribari... no crec pas que cap accepti la independecia de catalunya com a pas previ a res. salut!
com nosaltres no acceptariem una independencia dictatorial catalana, ells tampoc deuen acceptar una independencia nacional. suposo que es posarien en contra. nose, tampoc en se molt com pensen de veritat els anarkistes | 0.633447 | curate | {"es": 0.4854548253039865, "ca": 0.5106972448822533, "en": 0.0029244266584577496, "ro": 0.0009235031553024473} | |
mc4_ca_20230418_3_286612 | Església de Sant Pere – Albanyà / Alt Empordà | Catalunya Medieval
Situació: A Albanyà, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Empordà (Girona).
Accés – Visitada: 16/03/2019.
Trobarem aquesta església a la Plaça Major. Aparcament als voltants.
Localització: N 42 18 16.3 E 02 43 12.4 – Altitud: 233 m.
Església situada al centre del poble.
Es tracta d'un temple d'una sola nau amb creuer i tres absis semicirculars, frontis i campanar de cadireta bastits posteriorment a la fàbrica original (segle XII-XIII).
A la capçalera trobem l'absis central que és de planta semicircular, mentre les absidioles no arriben al semicercle.
Les obertures a la part antiga són de doble vessant, se'n troben dos al mur lateral sud de la nau i una altra en el mur meridional del transsepte, i també una a l'absis central.
Al frontis hi ha una finestra de dos arcs en degradació de doble vessant.
La volta de la nau és de canó, així com també el creuer, mentre als absis la volta és de quart d'esfera.
L'aparell és molt variable, podem dir que a la part més vella hi predomina material gairebé sense desbastar, de moltes mides i dimensions; mentre al frontis és de carreus ben escairats, de calissa, formant fileres regulars.
A sobre la façana s'aixeca un campanar de cadireta de dues arcades de punt rodó mentre que la coberta és de dos batents, sobresortint la cornisa de la nau i el transsepte.
L'església de Sant Pere d'Albanyà havia estat la de l'antic monestir fundat en el primer quart del segle IX (820-825), passà a ser possessió de Santa Maria d’Arles. Badia i Homs opina que l'església actual feria referència a una construcció del segle X consagrada, el 957, pel bisbe Arnulf de Girona en passar l'església de Santa Maria d'Arles a dependre de l'abadia de Moissac, el 1078, també hi passaria Sant Pere d'Albanyà.
Publicat el 9 abril 2019 per Ricard dins de Alt Empordà amb l`etiqueta Catalunya, Edificació segle XI, Esglésies, Girona, Romànic . | 0.854976 | curate | {"ca": 0.972680412371134, "es": 0.014948453608247423, "de": 0.012371134020618556} | https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-pere-albanya-alt-emporda/ |
acn_ca_20201011_0_125036 | Polèmica per la celebració de l'ascens del Llançà amb una 'stripper' al camp de futbol
El secretari del club, Francesc Romero, assumeix tota la responsabilitat, diu que ho pagarà de la seva butxaca i lamenta el ressò generat
ACN Llançà.-El CE Llançà (Alt Empordà) va celebrar dissabte passat l'ascens a Segona Catalana i la jornada no hauria tingut més transcendència sinó fos perquè un dels actes organitzats va comptar amb l'actuació d'una 'stripper' que va oferir un espectacle als vestidors. La situació, que ha avançat Diari de Girona, ha generat polèmica al municipi i el secretari del club, Francesc Romero, n'assumeix tota la responsabilitat. Romero argumenta que ell va programar els actes i que aquest en concret era l'únic que cap membre de l'equip va conèixer fins minuts abans de la celebració. Lamenta el rebombori que s'ha generat i assegura que, en cap cas, hi va haver una mala intenció ni una voluntat de "denigrar" la dona. Insisteix que tot es va fer amb una "actitud exemplar" i que ho pagarà de la seva butxaca. L'Ajuntament ha convocat una junta extraordinària per demà al matí per condemnar els fets i l'Institut Català de les Dones ja s'hi ha posat en contacte per demanar explicacions. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/polemica-per-la-celebracio-de-l-ascens-del-llanca-amb-una-stripper-al-camp-de-futbol |
macocu_ca_20230731_10_371402 | 15 balnearis dels Països Catalans
Les aigües termals al territori català ja eren aprofitades en temps dels romans. Et presentem alguns dels balnearis més importants.
Records de Pau Casals a Molig
Gran Hotel de MoligÒscar Marín
El Gran Hotel de Molig (Conflent) es caracteritza per l’elegància i l’estil neoclàssic, envoltat de natura i racons de grans bellesa. Ofereix un ambient ideal per desconnectar i carregar les piles. Un dels aspectes més destacats de l’hotel és, sens dubte, el balneari, uns banys d’aigües sulfuroses que daten del segle XI, però que fins al segle XIX no es van convertir en centre termal. Amb el pas del temps, aquest hotel-balneari s’ha convertit en un dels referents europeus en centres termals i, entre altres anècdotes, acull un piano de Pau Casals, músic que hi va fer diverses estades als anys cinquanta i seixanta i que va inaugurar el carilló del recinte l’any 1959. Una de les instal·lacions més sorprenents són les piscines situades dins d’un hivernacle, entre els arbres. Gran Hotel de Molig / + 33 (0)4 68 05 00 50
Els romans ja s'hi banyaven, a la Cerdanya
Amfiteatre dels banys de Sant TomàsBanys de Sant Tomàs
Un amfiteatre que acull tres piscines diferents en plena muntanya és el punt fort dels Banys de Sant Tomàs (Alta Cerdanya), situats al municipi de Fontpedrosa. Les aigües que utilitza aquest balneari brollen d’una font a 58 °C, tot i que a les piscines exteriors l’aigua varia entre 34 i 38 °C, depenent de les temperatures i el clima. Els més petits també poden gaudir del balneari a la piscina infantil de l’amfiteatre. A l’interior dels banys hi ha altres piscines, banys turcs (‘hammam’), un espai per relaxar-se i sales de massatge. Banys de Sant Tomàs / +33 04 68 97 03 13
Piscines amb vistes al Puigmal i al Cadí
Jardí i piscina exterior dels Banys DorresBains romains de Dorres
Els Banys de Dorres (Alta Cerdanya) es caracteritzen per les seves piscines exteriors que proporcionen unes vistes espectaculars al cim del Puigmal i la serra de Cadí. Un aspecte curiós d’una d’aquestes piscines és que antigament havia estat utilitzada com a safareig. A l’hivern, l’aigua que brolla a 39 °C protegeix del fred de l’alta muntanya i proporciona una sensació d’escalfor que contrasta amb la temperatura real. A més, els banys també tenen unes banyeres individuals impressionants esculpides en un bloc de granit. Les aigües de Dorres ajuden a esvair els dolors musculars provocats per l’esport i ajuden a relaxar el cos i la musculatura. Banys de Dorres / +33 (0)4 68 04 66 87
El centre termal més alt d'Europa
Façana i voltant dels Banhs de Tredòs durant l'hivernBanhs Tredòs
Podríem dir que als Banhs de Tredòs (Vall d'Aran) es pot tocar el cel, ja que és el centre termal més alt d’Europa: està situat a 2.700 metres d’altitud! Aquest petit i acollidor hotel de tres estrelles i només vuit habitacions es troba al bell mig de la Val d'Aran, envoltat només de paisatges verds (blancs a l'hivern). L'aigua sulfurada a 33 °C que hi arriba neix al circ de Colomers, un dels massissos de muntanyes més espectaculars del Parc Ncional d’Aigüestortes i Estanys de Sant Maurici. Els romans ja eren coneixedors d’aquestes aigües renovadores, però les instal·lacions actuals daten de 1995, any de l’última renovació després de mig segle d’abandonament. Els Banhs de Tredòs disposen de banyeres d’hidromassatge, dutxes de pressió, sala de massatges, un spa exterior i 'dutxes vichy', que consisteixen en l’aplicació de diverses aigües simultàniament per tot el cos i amb finalitats diferents. Banhs de Tredòs / 973 25 30 03
Entre boscos i fonts a la vall de Boí
Vistes aèries del balneari Caldes de BoíBalneari Caldes de Boí
El balneari de Caldes de Boí (Alta Ribagorça), una de les estacions termals més impressionants d’Europa, es troba al cor de la vall de Boí, a 1.500 metres d'altitud. L'envolten el riu Noguera de Tor, estanys, salts d'aigua i paisatges impressionants. La seva gran varietat d'aigües mineromedicinals a diverses temperatures (van dels 4 als 56 °C) és possible gràcies a les 37 deus que abasteixen el balneari. Els banys, que ocupen 24 hectàrees, existeixen des de 1657 i les seves aigües van ser declarades el 1887 el conjunt hídric més ric de la Península. Caldes de Boí / 973 69 62 10
Aigües termals a la vora del Segre
Instal·lacions del Balneari Sant VicençBalneari Hotel Sant Vicenç
El balneari situat al municipi de Banys de Sant Vicenç (Alt Urgell) és un dels més antics del territori català, ja que s'han trobat documents que ja en parlen l'any 965. El de Sant Vicenç és un balneari envoltat de boscos i prats a la vora del riu Segre, ha estat des del segle XVIII sota el comandament de la família Pals, qui l’ha convertit en un centre termal acollidor, modern i atractiu. Les aigües emergeixen a 40 °C i són bones per a la pell i per a malalties com el reumatisme. Banys de Sant Vicenç / 973 38 40 10
Elegància i tradició a Caldes de Malavella
El Balneari Vichy Catalán està situat en un dels nuclis d’aigües termals més importants de Catalunya, Caldes de Malavella (Selva). El centre termal, que es caracteritza per la combinació de modernitat i tradició, s’ha convertit en un dels més destacats del territori català. Es té constància que ja era obert l’any 1603, però és a mitjan segle XIX quan va adquirir especial rellevància. Les aigües que ofereixen són termals i brollen a 60 °C, tot i que són rebaixades a 40 °C per tal de poder utilitzar-les en la hidroteràpia. En aquest balneari l’aigua no és l’únic element que destaca: també cal fixar-se en l’arquitectura modernista de l’exterior i l’interior de l’edifici. Hi destaquen els vitralls i els detalls decoratius de ceràmica i ferro forjat tan característics del Modernisme. Balneari Vichy Catalán / 972 47 00 00
Aigües que calmen el dolor a la Selva
Façana de les Termes OrionTermes Orion
Les Termes Orion estan ubicades a Santa Coloma de Farners, capital de la comarca de la Selva, també coneguda com la comarca de l’aigua. Les primeres referències que se'n tenen daten del segle XIX, quan van ser utilitzades per curar soldats durant la guerra del Francès. Envoltat de natura, l’edifici que acull el balneari és d’estil neoclàssic i l’ambient és familiar i acollidor. Les aigües de les termes brollen a unes temperatures que van dels 39 als 45 °C. Les més característiques són les aigües de sílice, que tenen un efecte analgèsic i ajuden a eliminar toxines. Termes Orion / 972 84 04 66
Luxe per dins i per fora
Façana del Balneari de Font VellaBalneari de Font Vella
Situat a Sant Hilari Sacalm, el balneari de Font Vella destaca per les seves instal·lacions de luxe i l’entorn natural que l’envolta. Aquest centre termal aprofita l’aigua mineral Font Vella per tal de gaudir de les seves propietats. Es tracta d’unes aigües bicarbonatades d’origen subterrani baixes en sodi amb les quals es vol aconseguir una regeneració global i el benestar personal. Algunes de les instal·lacions del balneari són la piscina calenta a 36 °C, el bany polar a 12 °C, el bany turc i la sauna finlandesa. Balneari Font Vella / 972 86 93 27
Refugi d'escriptors i artistes
Piscina exterior del Balneari PratsBalneari Prats
A Caldes de Malavella (Selva), població amb una gran tradició termal, es troba el Balneari Prats. A tan sols uns metres del recinte també hi ha unes antigues termes romanes. Aquest centre va néixer l’any 1890 sota la direcció de la família Prats, que van aprofitar les propietats de les aigües que brollen de la Font de la Mina. La temperatura de l’aigua del balneari varia entre els 50 i els 60 °C, i les seves característiques la converteixen en remei per a trastorns nutritius com l’obesitat o la diabetis. A més, aquest centre termal comptava amb una clienta destacada, ja que l’escriptora Montserrat Roig era una usuària habitual de les instal·lacions. Balneari Prats / 972 47 00 51
Termes imprescindibles al Vallès
Façana del Balneari BroquetasWikimedia Commons
El Balneari Broquetas permet traslladar-se fins a l’època de màxima esplendor de l’imperi Romà, ja que un dels seus màxims atractius és el vaporari del segle II, el que seria avui dia una sauna, encara en funcionament. Aquest centre termal de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) data de 1792 i es caracteritza pel seu estil modernista. Les aigües que es troben al balneari brollen a 74 °C i també són utilitzades per al tractament de diverses malalties com patologies respiratòries o del sistema nerviós. Però aquest no és l’únic balneari conegut de Caldes. Les Termes Victòria, de característiques similars al Balneari Broquetas, també és un centre de gran importància en aquesta població, que és reconeguda com una de les estacions termals més destacades de Catalunya. Balneari Broquetas / 93 865 01 00 Termes Victòria / 93 865 01 50
Relax en un edifici modernista
Jardí interior de les Termes La GarrigaTermes La Garriga
A un edifici modernista de l’any 1874, al carrer dels Banys de la Garriga, s’ubiquen les termes que porten el mateix nom que aquesta localitat del Vallès Oriental. El centre utilitza les aigües mineromedicinals pròpies d’aquesta zona, que brollen a 60 °C. Els serveis que ofereixen les termes estan especialitzats en dolors articulars, estrès, alteracions metabòliques i la cura de la pell. El balneari compta amb un circuit format, entre d’altres, per dutxes a pressió, frigidari, (banys freds), caldari (banys calents) i tractaments de fang. Banys de la Garriga / 93 871 70 86
Aigües terapèutiques a la Conca
Façana del Balneari de Vallfogona de RiucorbWikimedia Commons
L’any 1850 van ser descoberts els brolladors que avui dia donen servei al Balneari Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) i que van ser batejats com a Font Gran i Font Petita. No va ser fins al 1901 que el centre termal va obrir les portes a la localitat que li dóna nom, molt a prop de Tàrrega, en un entorn rural. Les seves aigües brollen a 14 °C, però són escalfades fins als 37 °C per tal d’aplicar-les a tractaments com dutxes de pressió o banys de bombolles. A més, han estat aprovades com a aigües amb finalitats terapèutiques adequades per a afeccions de pell i diverses malalties respiratòries i dels ossos. Vallfogona de Riucorb / 977 88 00 25
L'únic balneari de la Costa Daurada
Façana del Balneari MontbrióBalneari de Montbrió
L’estació termal de les Termes Montbrió és l'única que es pot trobar a la Costa Daurada. Es van fer populars amb el rodatge de la sèrie de TV3 'Dones d’aigua' i estan integrades al nucli urbà de Montbrió del Camp, al Baix Camp, amb un agradable jardí botànic a les seves instal·lacions. El centre fa servir les aigües del subsòl, que surten entre els 41 i 81 °C, per omplir les seves piscines. Les termes també tenen uns banys turcs, una modalitat de banys de vapor per netejar el cos i relaxar-se. Termes Montbrió / 977 81 40 00
Termalisme al País Valencià
El Balneari de Montanejos, com diu el seu nom, està situat al municipi de Montanejos, una vila termal situada a la comarca de l’Alt Millars (País Valencià). Aquest centre termal utilitza les aigües que surten de la deu anomenada Font de Banys per tal d’oferir tractaments terapèutics, en especial els centrats en malalties respiratòries i reumatològiques, que aborda tot aprofitant les propietats físiques de l’aigua com la calor. Entre les seves instal·lacions destaquen les piscines termals, els banys calents i freds i el vaporari o sauna. Balneari de Montanejos / 96 413 12 75 | 0.769268 | curate | {"ca": 0.9479240596167494, "es": 0.03255855216465579, "en": 0.008871540099361249, "fr": 0.005766501064584812, "ro": 0.0021291696238466998, "oc": 0.0027501774308019873} | |
macocu_ca_20230731_10_461856 | Format a la UB, doctorat en Filologia Clàssica. Ha traduït algunes peces d'autors antics i ha dedicat estudis a la tradició clàssica i l'humanisme, especialment en la cultura catalana. És autor del web http://classicat.uni.me . Ha impartit docència també a la UOC. | 0.677344 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_97789 | Ciències Socials i Jurídiques - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències Socials i Jurídiques
En aquestes col·leccions podeu trobar la producció científica en accés obert dels centres i grups de recerca de la UAB que treballen en els diferents àmbits de les Ciències Socials i Jurídiques, com són:
Antropologia - Ciència Política i de l’Administració - Ciències Jurídiques - Comunicació - Demografia - Economia i Empresa - Educació - Geografia - Periodisme - Psicologia Social - Publicitat i Relacions Públiques - Sociologia - Turisme
Cercar en 3,202 registres:
Centre d’Estudis Demogràfics (CED) (501)
Centre d'Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEO-UAB) (179)
Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) (503)
Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica (CRECIM) (87)
Eficàcia de la Formació (EFI) (37)
EDO (Equip de Desenvolupament Organitzacional) (130)
Gabinet de Comunicació i Educació (37)
Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) (164)
Grup d’Investigació DCEI (Direcció de Comunicació Empresarial i Institucional) (11)
Grup d’Investigació en Estructura i Polítiques de Comunicació Daniel Jones (5)
Grup de Recerca en Comunicació Local (LOCALCOM) (66)
Gresc@ (Grup de Recerca en Educació per la Sostenibilitat, Escola i Comunitat) (50)
Grup de Recerca Drets dels Treballadors Espanyols i Estragers (DRELATES) (37)
Grup de Recerca Educació i Treball (GRET) (257)
GRISS (Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi / Grupo de Investigación en Imagen, Sonido y Síntesis) (122)
Grup de Recerca en Infància i Adolescència en Risc Social (IARS) (16)
Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) (370)
Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) (205)
Institut de Dret i Tecnologia (IDT) (157)
ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) (135)
Laboratori d'Anàlisi Instrumental de la Comunicació (LAICOM) (51)
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural - Labcompublica (16)
Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació, Cultura i Cooperació (LAPREC) (29)
LIEC (Llenguatge i Ensenyament de les Ciències) (40)
Publiradio (39)
Darrera actualització: 17 des 2017, 03:05 | 0.727363 | curate | {"ca": 0.936426116838488, "es": 0.05713058419243986, "it": 0.006443298969072165} | https://ddd.uab.cat/collection/cengrciesoc?ln=ca&as=1 |
mc4_ca_20230418_9_533542 | Pel 8M, a Riba-roja d’Ebre, “Parlen les dones” – Ràdio Flix
Pel 8M, a Riba-roja d’Ebre, “Parlen les dones”
Aquesta tarda es presenta a Riba-roja d’Ebre “Parlen les dones”, un documental per commemorar el Dia Internacional de la Dona. La iniciativa, impulsada per la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Riba-roja, dona veu a una trentena de dones riba-rojanes, d’edats i condicions diverses que parlen de les seves experiències i plantegen les seves opinions i testimonis sobre el fet de ser dona. Ens ho explicat Maria Franquet, titular de la regidoria d’Igualtat de Riba-roja d’Ebre. | 0.766011 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.radioflix.cat/pel-8m-a-riba-roja-debre-parlen-les-dones/ |
mc4_ca_20230418_8_785351 | vengadores end game | Encuentra tus audios y noticias con el buscador de RADIO ONDA CERO | Onda Cero Radio
Nits de Ràdio (Nit de Cinema)
Una setmana més en David Cervelló i Pablo Mérida repassen l'actualitat cinematogràfica amb Carles Lamelo. Aquesta setmana destaquen "Detective Pikachu" i "Los hermanos Sister" com a propostes per un cap de setmana que segueix vivint el fenòmen "Vengadores EndGame".
Una setmana més en David Cervelló i Pablo Mérida repassen l'actualitat cinematogràfica. Aquesta setmana analitzem el rècord de taquilla de "Los Vengadores EndGame" i el que han estat 11 anys de cicle de cinema Marvel. També comentem la resta d'estrenes de la setmana, com "Keepers, el misterio del faro" i "Uglydolls"
LESIÓN CON CROACIA
Luka Modric sufre una contusión en la pierna derecha y es duda para Mallorca
La Brújula de Cantabria 15/10/2019
La Brújula de Castilla-La Mancha 15/10/2019 | 0.558407 | curate | {"es": 0.3129943502824859, "ca": 0.6870056497175141} | https://www.ondacero.es/temas/vengadores_end_game-1 |
macocu_ca_20230731_9_98829 | Ripollès Digital
«La dependència es pot entendre com la propera gran pandèmia»
Núria Gomis i Susanna Prat Adjunta a la direcció d’Infermeria de l’Hospital de Campdevànol i adjunta a la direcció de l’ABS Ripoll-Sant Joan i Camprodon
Coincidint amb la setmana del 8M, hem convocat per parlar a dues de les dones amb més responsabilitat en el món de la Salut al Ripollès: Núria Gomis, adjunta a la direcció d’Infermeria de l’Hospital de Campdevànol i Susanna Prat, adjunta a la direcció de l’ABS Ripoll-Sant Joan i Camprodon
• En el món de la Salut encara hi ha molts rols definits? La gent espera que l’home sigui el metge i la dona l’infermera? Núria Gomis (NG): Jo penso que la gent sí que espera que hi hagi feines d’homes i de dones, però cada cop més es van diferenciant. Sempre es pensava que el metge era un home i l’infermera una dona, però això està canviant: només cal veure les Facultats de Medicina i Infermeria on s’està trencant aquesta tendència. Costarà la igualtat, perquè la funció cura s’ha associat més a la dona, però s’està canviant. Susanna Prat (SP): Sí que estem en una tendència de canvi de rol, fins i tot mirant les dades. El sector de la salut és un camp de dona perquè hi ha molta majoria en els diferents col·lectius de cura. Tradicionalment sí que s’ha associat la dona amb l’infermeria i això encara ens passa sobretot amb població gran. Encara hi ha aquest rol a nivell social de diferència per gènere, però això es va aigualint.
• Vosaltres que esteu en posicions directives als vostres centres, canvia la mirada que hi hagi perspectiva de gènere en la presa de decisions? SP: A l’Atenció Primària, que és on comparteixo amb altres dones directives la realitat d’avui en dia penso que hi ha molta representació de la dona. Per la nostra organització jeràrquica, sí que l’adjunt a direcció era més una dona i més una infermera perquè el director tenia unes funcions més mèdiques. Jo penso que en els últims anys la tendència és molt positiva perquè cada cop hi ha més dona que ocupa el càrrec de direcció i també fins i tot de dona infermera. Perquè dones amb perfil de metgessa ja s’ha anat veient com a dirigents, però no tant les que fan tasques femenines.
NG: S’està traduint a nivell de direcció el que passa a nivell de facultat. Com que hi ha molta dona en el sector sanitari, està clar que poden ostentar els mateixos càrrecs que els homes. Per tant, la nostra direcció és més ciat femenina... els homes ja hi estan en minoria.
• Fa un temps es va fer viral una imatge d’un centre mèdic on hi havia moltes metgesses, però al quadre mèdic tots els homes eren caps de servei. Heu trobat sostre de vidre? NG: Que hi ha llocs que hi pot ser, segur. Ve donat perquè les dones quan decideixen ser mares hi ha un temps que no poden treballar. A vegades aquest temps s’aprofitava que els homes que no tenien aquests permisos llargs podien oferir més continuïtat. Les lleis van canviant i hi ha més igualtat. Aleshores sí que era un factor que podia pesar en la presa de decisions. SP: Sí que hi ha sostre de vidre, tot i que no l’hem d’empènyer, però el pots arribar a viure. Sobretot per aquest històric: quan mires enrere la gent que ocupa càrrecs de fa anys hi ha aquesta tendència més masculina. Ara, però, hi ha una reconversió total.
• Amb la vacunació de la Covid es va veure que hi havia desajustaments en la regla de les dones i alguns estudis van veure que els processos d’investigació s’havien fet sobretot amb homes. És un cas aïllat o hi ha biaix de gènere en la recerca?
SP: Per desgràcia, aquests dos anys de pandèmia han estat molt poc reflexius. Hem hagut d’anar a una transformació constant, a un dinamisme i una velocitat que ha fet que totes les decisions han estat poc reflexionades per ser una perspectiva més holística sobre com es viu la pandèmia. No només ens hem oblidat del gènere, sinó també de gèneres de discapacitat o ètnia. No s’ha tingut temps, la velocitat que ha exigit la situació no han permès la reflexió i buscar propostes.
NG: I també és cert que hi ha estudis que demostren que la majoria d’assajos es fan amb gènere home. Després, quan aquestes medicacions s’utilitzen en gènere femení pot ser que tinguin un efecte que no estigui contemplat i, genèticament, està demostrat que no som iguals. Potser amb més temps, com diu la Susanna, amplies i pots plantejar-t’ho. SP: Jo quan hi penso, crec que és que no vam tenir temps de fer el que havíem d’haver fet. Però en aquell moment era clau aquella primera atenció. La pandèmia es va atenuant, però el que veiem ara és tot allò que no hem pogut cuidar en aquest temps.
• Se sol dir que els lideratges en femení busquen més la cooperació que la competició. La pandèmia ha estat un moment on el treball en xarxa ha estat clau, oi? NG: Per descomptat que si no haguéssim col·laborat entre nosaltres i amb la societat civil, hauria estat impossible tirar endavant. En els principis de la pandèmia, necessitaves que tothom t’ajudés amb recursos dels que no disposàvem. A l’hora de coordinar equips, s’han mogut rols: s’han vist persones que fins aquell moment eren més discrets, ara la pandèmia ha fet ressorgir diferents rols. Hem descobert rols que eren vacants on feia falta una figura determinant. La pandèmia ens ha servit molt per reorganitzar-nos i, sobretot, cooperar. Ara necessitàvem algú que ens donés suport per fer les tasques. En algun moment, ens va unir com a equips.
SP: És la part positiva d’haver viscut aquesta crisi. Aquesta cohesió d’equips, els potencials de la gent que ha tret forces d’allà on no n’hi havia. Potser sí que té un perfil més femení el fet de coordinar-se i tenir molt en compte de les persones, però no voldria tirar d’estereotip.
• Vivim amb una comarca envellida, amb moltes dones grans que viuen soles. Com incideix això en la vostra tasca sanitària?
NG: És cert que som de les comarques més envellides de Catalunya. Hi ha dones més soles, però estem treballant en un model en que l’atenció sigui integral, contemplant la part social i la sanitària. És a dir, que la gent que està a casa tingui totes les necessitats cobertes a nivell social i de salut. El que es pretén és que la gent que estigui a casa tingui totes les necessitats cobertes i aquí és on s’està fent un esforç des de les institucions. Curar és tenir curar de les persones, no només curar. Tenir cura vol dir estar-hi quan estan sans i quan no. Que sàpiguen que quan ens necessitin poden comptar amb nosaltres.
SP: I amb les dones soles el que ens passa és que són les encarregades de tenir cura, de fer la tasca principal de cuidadora de la família. No en tots els casos, però sí que hem d’intentar acompanyar-les en aquests moments. Trobes persones que a sobre seu porten una sobrecàrrega important perquè fa molt temps que treballen exercint com a responsables de cures dels seus familiars més propers i això s’ha de visibilitzar. Jo penso que aquí el Consorci de Benestar Social del Ripollès està fent una gran feina intentant ser molt pròxim durant la pandèmia. Tot el que han fet ha estat imprescindible. Nosaltres des de Salut tenim el deure de seguir-nos coordinant per arribar a donar aquesta atenció holística que volem donar. Que realment el camp social i de salut han d’anar donats de la mà i hem de treballar conjunts per no els podem entendre d’una altra manera per cobrir necessitats.
• Parleu molt del tema de l’atenció holística, de posar el pacient al centre. Enteneu que aquest és el futur més immediat de la medicina? NG: És del tot indispensable. Sobretot tenint en compte que la majoria de pacients té molta informació al seu abast. Per tant, igual que tenen molta informació han de poder decidir sobre les seves coses. Ell ha d’estar al mig i els altres l’acompanyarem, informarem i assessorem i ha de ser un mateix el que prengui aquestes decisions. Hem passat d’un model de patriarcat on es deia que la Sanitat et fa fer això perquè toca a un on tu decideixes el que vols fer. Si no el situes al mig, seria difícil poder-ho fer. SP: És l’únic model possible que ens podem imaginar. Les taxes d’envelliment ens mostren que s’ha d’abordar la prevenció de la dependència. La dependència ses pot entendre com la propera pandèmia perquè realment hem de mirar com enfortir i empoderar el model de salut que acompanya la persona cap a un punt de vista més actiu. Nosaltres sempre diem que hem tingut un paper més reactiu, hem anat a treballar la malaltia i el problema. Hauríem de fer un canvi de model que vagi a buscar salut, un model salutogènic que diuen els experts. HAuríem de poder ajudar i acompanyar a la persona a anar a buscar punts de salut en la seva comunitat per tal d’enfortit capacitats. Al Ripollès estem en un programa que ens està nodrint d’informació sobre tot això que és el programa Aptitude, fruit d’un project transfronterer. Ens ajuda a dibuixar estratègies per tal de prevenir la dependència. Realment és un món molt interessant que tant des de la Fundació Hospital de Campdevànol com les Àrees d’Atenció Primària estem intentant veure com podem traslladar aquesta formació que ens dona el participant al territor i aviat veurem resultats i propostes.
× | 0.806451 | curate | {"ca": 0.980854360336432, "it": 0.0029880478087649406, "es": 0.00796812749003984, "pt": 0.008078795927401504, "de": 0.00011066843736166445} | |
mc4_ca_20230418_0_213947 | CliCme·PetitesExperiènciesFotogràfiques: Ja estem al Dadà 2013!!!!! !
Ja estem al Dadà 2013!!!!! !
Primeres imatges..EL Dadà ha començat!
EL Dadà ha començat fantàstic! ahir vam fer fotogrames i avui hem dibuixat amb llum.. al.lots, mòbils i bengales!!! !
BON I BON ESTIUUUUU!!! ens veiem a la tornada amb ...
Acte de cloenda del projecte Sant Martí com tú l'h...
APRENEM JUNTS: PROJECTE FOTOGRAFIA - SANT MARTÍ CO... | 0.420321 | curate | {"ca": 0.8078817733990148, "fr": 0.007389162561576354, "es": 0.054187192118226604, "en": 0.13054187192118227} | http://clicmeblog.blogspot.com/2013/07/ja-estem-al-dada-2013.html |
mc4_ca_20230418_11_582788 | LES ÀGUILES IL·LUSTREN CINC MILIONS I MIG DE CUPONS DE L’ONCE - Punt Informatiu
Inici Notícies LES ÀGUILES IL·LUSTREN CINC MILIONS I ...
Vilaseca, March, Soler, Cifre, Coll, Llompart, Cifre, Vilanova i Rosselló després de la presentació del cupó de l'ONCE, al pati de Monti-Sion.
Dues joves abillades amb exquisidesa barroca i la melodia interpretada per una orquestrina de corda fan del conjunt de la dansa de les Àguiles i de Sant Joan Pelós, la tradició pollencina més bella. Molt probablement aquesta singularitat i la insistència de les responsables de mantenir viu aquest costum vinculat al Corpus Christi, Aina Cifre i Magdalena Vilanova, han estat clau per a l’edició de 5.500.000 cupons de l’ONCE il·lustrats amb una fotografia que Antoni Rosselló va fer a Marta Coll, Margalida Llompart i Josep Cifre Costa, les Àguiles i Sant Joan Pelós de 2015. Els cupons dedicats a la dansa de les Àguiles i de Sant Joan pelós es posaren en circulació ahir 18 de maig i se sortejaran el proper dijous 26 de maig, dia del Corpus Christi, encara que les Àguiles i Sant Joan Pelós de 2016 ballaran l’horabaixa del diumenge 29 de maig.
Durant aquesta setmana, les Àguiles i Sant Joan Pelós dansaran de la mà d’aquells que comprin un cupó a qualsevol punt del territori de l’Estat espanyol, esdevenint “una projecció de la imatge de Pollença i de les seves tradicions” com va apuntar durant la presentació el delegat territorial de l’ONCE, Josep Vilaseca, qui també destacà que els cupons són el producte més arrelat a la seva història amb 78 anys d’existència.
Vilaseca va comentar que la venda de cupons “permet tornar la solidaritat a aquells que compren el nostre producte i alhora donar feina a 1.000 persones a les illes Balears, de les quals 600 són venedors de cupons”. A més a més, gràcies als ingressos de la venda de cupons de l’ONCE, Vilaseca va explicar que “a més de poder repartir 25 milions d’euros a les illes Balears, l’any passat vàrem destinar 1.200.000 euros a la prestació de serveis als nostres usuaris”. A banda, Josep Vilaseca va recordar que la fundació ONCE destina un 3 per cent d’aquests ingressos a l’ajuda de persones amb altres discapacitats”.
Per la seva banda, la presidenta del consell territorial de l’ONCE, Maria del Carmen Soler, va parlar del treball que, dia a dia, es realitza amb l’objectiu que les persones que perden la visió, puguin recuperar la independència. En aquest sentit, va parlar de 50 persones noves persones a l’any. I també va apuntar que, gràcies al suport de l’ONCE, hi ha 150 alumnes de les illes Balears que poden estudiar amb material adaptat.
Finalment, Aina Cifre, en nom propi i de Magdalena Vilanova, va expressar l’alegria que senten per l’edició d’aquest cupó “dedicat a una festa que estimam molt, sense esser la festa mare de Pollença, que és la Patrona”. En aquest sentit, Aina Cifre va tenir paraules d’homenatge per a Maria Vives “que ens va passar el testimoni de les Àguiles i, sobretot, ens va ensenyar a estimar la festa” i paraules d’agraïment “per a totes les persones que fan possible que, cada any pel Corpus, ballin les Àguiles i Sant Joan Pelós”. Així Aina va agrair els músics, les famílies que deixen joies, les dones que les pentinen, les que broden les capetes i ajuden a vestir, i “a tothom en general, perquè sé que oblit algú i no ho voldria fer. Per això, vull donar les gràcies a tothom”.
D’aquesta manera es va cloure l’acte de presentació del cupó de les Àguiles que se celebrà al pati de Monti-Sion i que havia començat amb les paraules d’alegria per a Pollença i de gràcies a la ONCE que pronuncià el batle de Pollença, Miquel Àngel March.
Robes noves per a les Àguiles i per a Sant Joan Pelós
Aprofitant l’avinentesa, la mateixa Aina Cifre va anunciar que aquest 2016 les Àguiles estrenaran capetes i Sant Joan Pelós, vestit. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració econòmica de l’ajuntament de Pollença i al treball desinteressat de la modista Encarna Pineda, que ha tallat la roba seguint els patrons antics, i de Francisca Salas, Magdalena Servera i Antònia Buades que cusen les robes. Per acabar, és de destacar que les capetes noves conserven la randeta de filigrana de les anteriors, unes capetes que han sortit a les darreres 25 processons del Corpus.
Aquest 2016, les Àguiles estrenaran capetes i Sant Joan Pelós, vestit.
Article anteriorMARGALIDA “DE CAN POU”, LA PAGESIA DINS LA SANG
Pròxim articleSETE BENAVIDES ES CLASSIFICA PER ALS JOCS OLÍMPICS DE RIO | 0.873844 | curate | {"ca": 0.9858108108108108, "en": 0.01418918918918919} | http://puntinformatiu.cat/les-aguiles-il%C2%B7lustren-cinc-milions-i-mig-de-cupons-de-lonce/ |
macocu_ca_20230731_8_284104 | L’Ajuntament de Roses segueix avançant en les fases d’implantació del Pla de Millora de la Circulació de Roses, ara amb la reordenació de la petita zona situada al nord de la Riera de la Cuana, actuació que afectarà tres espais: carrer de la Pedrera, avinguda de la Cuana (extrem nord) i carrer Puig Rom (extrem [...] | 0.79074 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_718976 | Bandanes personalitzades – Neus Oliver botiga de complements de disseny personalitzats
Bosses de cotxet
Bosses llar
Conjunts regal
Gorros de punt
Pitets i Bandanes
Sacs infantils
Samarretes i Bodys
Mostrant els 11 resultats
Pitet bandana personalitzada – Ref. Cla
Pitet / bandana personalitzada · Ajuda a absorbir la humitat i les babetes · Fàcil de posar i treure amb botons a pressió amb dos llocs, de manera que s’adapta al nadó mentre creix · Cara interior de punt · Mida aproximada: 42×22 cm
Pitet bandana personalitzada – Ref. Rog
Pitet bandana personalitzada – Ref. Ab
Pitet bandana personalitzada – Ref. Mar
Pitet bandana personalitzada – Ref. Martí
Pitet bandana personalitzada – Ref. Estels
Pitet bandana personalitzada – Ref. Gi
Pitet bandana personalitzada – Ref. Os
Pitet bandana personalitzada – Ref. El
Pitet bandana personalitzada – Ref. Ni
Pitet bandana personalitzada – Ref. Hu | 0 | curate | {"ca": 0.8969907407407407, "en": 0.046296296296296294, "nl": 0.016203703703703703, "sv": 0.019675925925925927, "pt": 0.005787037037037037, "de": 0.0023148148148148147, "cs": 0.005787037037037037, "pl": 0.0023148148148148147, "es": 0.0023148148148148147, "eo": 0.0023148148148148147} | http://neusoliver.net/categoria-producte/bandanes-personalitzades/?orderby=price |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.