id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_0_376628 | Doble Màster Universitari en Enginyeria Industrial i Enginyeria de l'Energia (especialitat Energia Elèctrica) [2017] [22-23 Q1] Biomassa i Residus (10) | 0.610567 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_195553 | Portfoli del 21A: Preparant-se per al final de l'avaluació
Dilluns, Toni ens va dir les notes dels treballs que havíem fet al blog. Toni ens va anar donant les notes i ens comentà aspectes que havíem de millorar. Generalment van eixir bé, per això, Toni ens va dir que hi faria un xicotet concurs al blog per vore quin era el millor de tots els treballs creatius. Després, Toni ens va dir que ja pensaria un premi per al guanyador, com per exemple el llibre de text de la tercera avaluació (Maria Rosa d'Àngel Guimerà). A més, vam començar amb l'estructura del tema i els diferents tipus de text.
Dimecres vam profunditzar més en les seqüències textuals. Amb les fitxes que Toni ens va donar, vam poder veure que hi havia diferents tipus de text amb les seues estructures:
- Narratiu: lineal, circular, encadenada, fragmentària, accions paral·leles, salt enrere i salt en avant.
- Descriptiu: de més general a més concret, de dalt a baix, d'esquerra a dreta, de davant cap arrere, de fora cap a dins, etc.
-Expositiu: pregunta/resposta, problema/solució, causa/conseqüència, comparació, seqüència, classificació i descripció o definició.
-Argumentatiu: inductiva, deductiva, enquadrada, paral·lela, dialèctica, successiva i cercles concèntrics.
- Instructiu: amb criteris lògics, amb criteris temporals.
- Conversacional: pregunta/resposta, exposició/valoració i altres tipus de text amb diferents estils.
Després de mirar la teoria, vam fer els tres exercicis següents combinant la teoria de les seqüències textuals amb la de les progressions temàtiques.
Dijous vam continuar amb els exercicis i Toni ens va donar unes fitxes sobre l'estructura del tema per a tractar-les a la següent classe.
Aquesta setmana ha estat tranquil·la i amb moltes bones notícies. Cal dir que estic molt content amb les notes dels treballs del blog (0,9 els dos treballs) però m'agradaria saber quina cosa és la que he fallat. Espere que la següent setmana siga igual però no ho crec ja que l'examen s'apropa cada vegada més.
Publicat per Santi a 22:34 | 0.823752 | curate | {"ca": 0.9870775347912525, "it": 0.012922465208747515} | http://portfoli21a.blogspot.com/2014/02/preparant-se-per-al-fi-de-lavaluacio.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_555403 | Acaba de sortir al telenotícies. El tècnic Raül Agné, entrenador del Girona FC, ha començat a la roda de premsa al camp de l'Osca (Aragó, Espanya) en català quan automàticament li han "cridat l'atenció" perquè no ho fes en català i fes la roda de premsa en castellà. Agné, ha dit que primer parlava en català i que després si volien parlaria en castellà. Segons s'ha vist per TV3 els periodistes o el cap de premsa local li ha dit que de parlar en català ni parlar-ne, que ho havia de fer en castellà, amb el qual Raül Agné, en un gest de dignitat ha agafat i ha dit que si no li deixaven fer la roda de premsa en català, aleshores no hi havia roda de premsa. I ha marxat! Felicitats a Raül Agné! Un patriota! Ni un pas enrera! A defensar la nostra llengua sempre! Gran Raül! PD: INtentaré cercar el vídeo que ha sortit al TN nit d'avui dissabte per veure si el puc penjar! http://www.3cat24.cat/video/3368570/altres/TN-vespre-12022011 (minut 24' 40'')
He vist el video al 3/24 però encara no és al web. Però sí que hi ha la noticia a l'Ara (Aquí) i s'acaba de fer un grup de Facebook (aquí) | 0.759936 | curate | {"ca": 0.9007421150278293, "it": 0.011131725417439703, "fr": 0.015769944341372914, "en": 0.07235621521335807} | |
macocu_ca_20230731_9_490804 | Engegar a la merda
1. Engegar (algú o alguna cosa) a la merda (2004, 1 font)
2. Engegar (o enviar) algú a la merda (1997, 1 font)
Sinònim: Enviar-lo a fer punyetes.
3. Engegar a la merda (1978, 6 fonts)
He anat a demanar informació sobre els plans de l'entitat per al futur i m'han engegat a la merda, parlant clar.
I és la veu de la consciència que s'ha comprat un porsche blau i demana alcasèltzer i paciència, i l'engeguen a la merda i se'n va i no torna.
Aviar algú que és molest.
4. Enviar (algú o alguna cosa) a la merda (2004, 1 font)
Mots de patxanga. Improperis.
6. Enviar a la merda (1978, 4 fonts)
Engegar-lo a mal viatge.
Ja n'estic tip que en comptes de fer cas de les meves bones paraules m'enviïs a la merda, parlant clar.
I què podeu fer aleshores sinó deixar la feina, tancar la porta d'una revolada, enviar a la merda l'oligofrènic que durant tants anys heu anomenat espòs.
Monzó, Quim (1978): Uf, va dir ell «Sobre la decisió d'engegar-ho tot a rodar», p. 69. Edicions dels Quaderns Crema.
7. Enviar a u a la merda (1987, 1 font)
Pel cul/a la merda/a mamar.
Sinònim: On brama la tonyina/a fer la mà/allà a fer la mà/a prendre pel sac/a prendre. | 0.635797 | curate | {"it": 0.07644991212653779, "cs": 0.008787346221441126, "ca": 0.7442882249560633, "fr": 0.12038664323374342, "eu": 0.014938488576449912, "eo": 0.009666080843585237, "da": 0.0017574692442882249, "es": 0.023725834797891036} | |
mc4_ca_20230418_18_33442 | Juliol | 2018 | Bol de sucre
Month / Juliol de 2018
2018-07-10 2018-07-05 by candyobserver
Snack dolç, Uncategorized
Cubits, cubs cereal cruixent, Delaviuda, El Almendro
Tot n’heu sentit a parar dels nous productes d’El Almendro, va ser un dels productes estrella de l’última edició de la fira Alimentària de Barcelona i segurament, el més interessant (no Bio) que hi havia en quant a snacks i dolços.
Que una marca de torrons tregui productes nous amb la finalitat de desestacionalitzar-se no és nou, moltes empreses torronaires veuen com el producte acaba al calaix de coses tradicionals que no tenen continuïtat als mil·lenials si no és seguint la línia que porta un temps fent Torrons Vicens amb l’Albert Adrià. Segurament, Delaviuda busca el mateix amb els Cubits, les barretes i el pa de pessic fet a partir d’ametlles. Tot els tres productes, perquè si alguna cosa té de valor El Almendro són les almendras, no?
Cubits té una bona presentació, em va agradar el primer dia i em segueix agradant avui dia. Es nota que s’ha fet tot coordinat i el resultat gràfic és més que satisfactori. El producte, dels tres nous que han presentat, el que té més ganxo és el Cubits. Els cubs cruixents amb un 30% d’ametlles venen en tres gustos diferents: caramel, xocolata amb llet (que no crec que arribi a provar mai) i xocolata blanca amb gerds que és el que us he penjat avui aquí al blog. Els gerds han decantat la balança i amb raó: és el millor dels tres, sens dubte. Cruixents, petits, amb molt de sabor i amb trossets d’ametlla visibles a cada cub és un producte que no té un gran I+D però sí un encert en quan a forma, tipus de producte i moment del llançament. Un encert de la mà de Francisco J. Rodríguez el director General de Estratègia i Marketing.
2018-07-04 2018-07-03 by candyobserver
Com prometia a principis d’any, he decidit anar centrant la recerca de dolços per mercats més saludables. Però sobretot per aquells que tenen uns objectius més enllà de “naturals” si no també de kilòmetre zero, responsabilitat social (treballadors del tercer sector), ús d’energies renovables a l’empresa i participació amb el territori (és a dir, fins a quin punt participen en les decisions del lloc on estan assentats, el seu entorn, i què aporten per millorar la situació). Alguns diran que és demanar-los molt, jo diria que és el que feien abans les empreses fins que un il·luminat va dir que era millor desviar els guanys a Irlanda i gastar-ho després amb putes i polítics.
Natursoy no conec com funciona, però forma part d’un grup de marques que treballen amb productes d’origen ecològic. El grup Nutrition & Santé SAS el formen petites empreses com Bicentury (les barretes Sarialis), Gerblé, Allergo i Valpiform, entre d’altres. Aquest grup té un accionista majoritari Japonès, la farmacèutica Otsuka, que forma part ni més ni menys que la tercera en volum de negoci a l’Asia. Otsuka també té un bon grapat de marques força conegudes com ara: Calorie Mate, Energen, les barretes Soyjoy o les Calcium. Entre moltes, es clar.
Avui però em centro en aquests cucs de Natursoy que com els caramels, la xocolata o les piruletes de la mateixa marca, està fet amb ingredients de cultura ecològica. L’envàs tot transparent, que deixa veure l’interior, permet fer-nos una idea força clara del producte i per mi, igual que l’interès pel “clean label” aquest és un factor que tinc també molt en compte a l’hora de la comprar. Així que m’emporto la bossa cap a l’estudi per fer-ne les fotos i… ups.
Els cucs eren força durs i m’ha costat moltíssim trencar-lo amb les dents. Com que les unitats no són gaire grans i les gomes les acostumo a endrapar com un golafre, no li he donat massa importància. Després d’un parell de cucs, he vist que no notava cap sabor especial, res que diguis: ostres, aquest trosset de mora o maduixa és molt bo. Res de res, era un goma colorada i força insípida. Això m’ha posat força cabrejat perquè és la raó número 1 que s’empre discuteixo amb la gent que no li dona importància als productes ecològics i ètics: no tenen sabor. I productes com aquest, que el podeu trobar a molts llocs, posen en una situació molt difícil el canvi de consum que fa falta. Ja de per si complicat. | 0.841821 | curate | {"ca": 0.940427576267115, "de": 0.018256065337496998, "id": 0.006005284650492433, "en": 0.012490992073024261, "es": 0.005284650492433342, "pt": 0.012010569300984866, "it": 0.005524861878453038} | https://candyobserver.wordpress.com/2018/07/ |
macocu_ca_20230731_1_269618 | La significativitat i la funcionalitat es pot aplicar a coneixements de naturalesa distinta: conceptuals, procedimentals i actitudinals. El seu ús repetit sol atorgar a aquest coneixement la qualitat d’«estratègic», és a dir, qui el posseeix sap quan, on i com el pot utilitzar de manera competent. | 0.731986 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_638631 | https://www.ccma.cat/324/ocupen-lestacio-de-sants-abans-de-la-sentencia-del-proces-tot-i-la-presencia-policial/noticia/2954895/Vídeos a l'enllaç.
He vist en alguns videos que només demanaven la llibertat de Forcadell i de Bassa. Es sap per què no demanen la llibertat dels presos polítics mascles també?
Perquè has vist només un tros o ets un miserable manipulador.He vist que cridaven “llibertat presos polítics” durant una estona i “llibertat preses polítiques” una altra estona.
cridaven independència més aviat.
Entre altres coses, però el vídeo que es refereix el troll aquest combinaven aquests dos eslògans. | 0.668358 | curate | {"ca": 1.0} | |
dogv_ca_20231006_0_61933 | RESOLUCIÓ de 20 de juny de 2019, del Rectorat, per la qual es convoca concurs públic per a la provisió de les places de promoció interna, al cos de catedràtics i catedràtiques d'universitat. Convocatòria 138/2019. [2019/6603]
(DOGV núm. 8585 de 05.07.2019) Ref. Base de dades 006310/2019
-
Anàlisi documental
De conformitat amb el que disposa l'article 62.2, paràgraf segon, de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, el Reial decret 1312/2007, de 5 d'octubre (Boletín Oficial del Estado de 6 d'octubre) i el Reial decret 1313/2007, de 5 d'octubre (Boletín Oficial del Estado de 8 d'octubre), que regulen l'acreditació nacional i el règim dels concursos per a l'accés als cossos docents universitaris respectivament i a tenor de l'establert en l'article 3 del Reglament de Selecció del personal docent i investigador de la Universitat de València, aprovat pel Consell de Govern de la Universitat de València de data 27 de maig de 2003, redacció modificada per acord del Consell de Govern de data 23 de desembre de 2008 i posteriors revisions.
Aquest Rectorat, d'acord amb l'oferta d'ocupació pública per a l'any 2019, relativa a places dels cossos docents universitaris i de professorat contractat doctor de la Universitat de València, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 23 de maig de 2019, prèvia autorització de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport en compliment de l'article 19, apartat U.3.I) i 4, de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2018, ha resolt convocar a concurs públic, per a la provisió per torn de promoció interna al cos de catedràtics i catedràtiques d'universitat, les places que es relacionen en l'annex I de la present resolució, dotades en l'estat de despeses del pressupost de la Universitat de València i incloses en la seua vigent relació de llocs de treball, amb subjecció a les següents bases:
Bases de la convocatòria
Primera. Normes generals
1.1. Els concursos es regiran pel que disposa l'article 62.2 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats modificat pel Reial Decret llei 10/2015, d'11 de setembre (Boletín Oficial del Estado de 12.09.2015) i preceptes concordants de la LOU; la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (Boletín Oficial del Estado de 13 d'abril); el Reial decret 1312/2007, de 5 d'octubre (Boletín Oficial del Estado de 6 d'octubre) i el Reial decret 1313/2007, de 5 d'octubre (Boletín Oficial del Estado de 8 d'octubre), que regulen l'acreditació nacional i el règim dels concursos per a l'accés als cossos docents universitaris, respectivament; el Decret 128/2004, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de València (DOGV 3 d'agost); el Reglament de Selecció del personal docent i investigador de la Universitat de València, aprovat pel consell de Govern de la Universitat de València de data 27 de maig de 2003, i posteriors modificacions, així com per les bases de la present convocatòria. En allò que no preveuen les disposicions anteriors s'aplicarà el disposat en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (Boletín Oficial del Estado de 2 d'octubre de 2015, Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (Boletín Oficial del Estado de 02.10.2015) i en la Legislació General de Funcionaris Civils de l'Estat.
Segona. Requisits de les persones candidates
Per a ser admès/esa a cada procés selectiu s'han de reunir els següents requisits:
2.1. Requisits generals
a) Posseir la nacionalitat espanyola o d'un Estat membre de la Unió Europea o d'aquells Estats, als quals, en virtut dels tractats internacionals celebrats per la Unió Europea i ratificats per Espanya, siga d'aplicació la lliure circulació de treballadors. També podran participar el/la cònjuge, descendents i descendents del/de la cònjuge, dels espanyols i espanyoles i dels nacionals d'altres Estats membres de la Unió Europea, sempre que no estiguen separats o separades de dret, menors de 21 anys o majors d'aquesta edat que visquen a les seues expenses. Aquest últim benefici serà igualment d'aplicació a familiars de nacionals d'altres Estats quan així es preveja en els tractats internacionals celebrats per la Unió Europea i ratificats per Espanya. Igualment podran participar els aspirants de nacionalitat estrangera no comunitària quan en l'Estat de la seua nacionalitat es reconega als espanyols i espanyoles aptitud legal per a ocupar en la docència universitària posicions anàlogues a les dels funcionaris dels cossos docents universitaris espanyols.
b) No haver arribat a l'edat de jubilació forçosa establida per la legislació vigent en la data de finalització del termini per a la presentació de sol·licituds.
c) Posseir el títol de doctor/a.
d) No haver estat separada o separat, mitjançant expedient disciplinari, del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se inhabilitat per a l'exercici d'ocupacions o càrrecs públics o per a l'accés al cos o escala funcionarial.
e) Posseir la capacitat funcional per a l'acompliment de les tasques corresponents a professor o professora d'universitat.
f) Haver abonat els drets d'examen establerts en la present convocatòria o acreditar l'exempció o bonificació del pagament.
2.2. Requisits específics
Ser funcionari o funcionària del cos de professors i professores titulars d'universitat o de l'escala d'investigadores i investigadors científics dels organismes públics d'investigació, i haver prestat, com a mínim, dos anys de serveis efectius davall aquesta condició. Estar acreditat o acreditada per al cos docent de catedràtics i catedràtiques d'universitat d'acord amb el que estableix el Reial decret 1312/2007, de 5 d'octubre. En cas d'haver estat acreditat o acreditada després de la modificació introduïda pel Reial decret 415/2015, haurà de ser-ho per la mateixa branca de coneixement a la qual correspon l'àrea de coneixement de la plaça convocada, tot això d'acord amb l'annex 1 del Reial decret 1312/2007.
Es considera que posseeix l'acreditació regulada en el Reial decret 1312/2007, de 5 d'octubre, el professorat habilitat conforme a l'establert en el Reial decret 774/2002, de 26 de juliol, pel qual es regula el sistema d'habilitació nacional per a l'accés a cossos de funcionaris docents universitaris i el règim dels concursos d'accés respectius.
2.3. Els requisits establerts en les presents bases hauran de complir-se en el moment de finalitzar el termini de presentació de sol·licituds i mantenir-se fins al moment de la presa de possessió.
Tercer. Sol·licituds. Termini de presentació
3.1. Les persones que vulguen prendre part en els concursos, remetran la corresponent sol·licitud al Rectorat de la Universitat de València (Servei de Recursos Humans PDI/concursos), av. Blasco Ibáñez, 13, 46010 València, a través de les oficines de Registre d'aquesta universitat o per qualsevol dels procediments establerts en l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, mitjançant instància degudament emplenada, segons model que s'adjunta en l'annex II, acompanyada dels següents documents acreditatius del compliment dels requisits per a participar en la present convocatòria:
a) Fotocopia del document nacional d'identitat o passaport. Les persones aspirants que no posseïsquen la nacionalitat espanyola i tinguen dret a participar, haurien de presentar fotocòpia confrontada del document que acredite la seua nacionalitat i, si escau, dels documents que acrediten el vincle de parentiu i les circumstàncies de dependència a les quals es refereix la base 2.1.a) d'aquesta convocatòria. Així mateix, quan les persones aspirants participen en les proves selectives per la seua condició de cònjuges, a més dels documents assenyalats, haurien de presentar declaració jurada o promesa de no trobar-se separades dels seus respectius cònjuges.
b) Original o fotocòpia confrontada de les certificacions que acrediten el compliment dels requisits que assenyala la base segona per a participar en els concursos d'accés, excepte en el cas dels títols de doctor/a expedits per la Universitat de València, en què no serà necessari aportar-los.
L'acreditació de la nacionalitat i altres requisits exigits en la convocatòria, es realitzarà mitjançant els documents corresponents, certificats per les autoritats competents del país d'origen, traduïts a l'espanyol, que serà la llengua oficial en la qual tindrà lloc el desenvolupament de les proves.
c) Justificació d'haver efectuat l'ingrés dels drets d'examen (30 euros) en el compte «Drets d'examen-Universitat de València» nombre ES21-0049-6721-65-2010001382 de «Banco Santander».
Estaran exemptes del pagament de la taxa les persones que acrediten una discapacitat en grau igual o superior al 33 %, els membres de famílies nombroses de categoria especial, els membres de famílies monoparentals de categoria especial i les víctimes d'actes de violència sobre la dona.
Les persones aspirants esmentades en el paràgraf anterior ho han de fer constar expressament en l'apartat corresponent de la sol·licitud i han de presentar les certificacions corresponents que acrediten la seua condició de discapacitat, de ser membre de família nombrosa o de família monoparental (mitjançant certificat de la Conselleria de Benestar Social o òrgan competent), i les víctimes d'actes de violència sobre la dona mitjançant qualsevol dels mitjans de prova que preveu l'article 9.1 i 9.2 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat Valenciana, integral contra la violència sobre la dona en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Gaudiran d'una bonificació del 50 % de la taxa les persones que formen part de famílies nombroses de categoria general i els membres de famílies monoparentals de categoria general.
L'annex II d'aquesta convocatòria (instància), podrà obtenir-se també en la pàgina Web del Servei de Recursos Humans (PDI): http://www.uv.es/uvweb/servei-recursos-humans-pdi/ca/seleccio-professorat/personal-funcionari/model-instancia-1285902899716.html
El termini per a la presentació d'instàncies serà de 20 dies hàbils a partir del següent a la publicació de la present convocatòria en el BOE, excloent del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius.
3.2. La falta d'abonament o un abonament inferior a la quantitat indicada com drets d'examen en el període de presentació de sol·licituds es considerarà incompliment insubsanable que provocarà la inadmissió al concurs. L'exclusió per no complir algun dels requisits de la convocatòria o la no presentació a la prova no comportarà el dret a la devolució de les taxes.
3.3. Les oficines del Registre General de la Universitat de València es troben obertes al públic de dilluns a divendres. La presentació de sol·licituds, el dissabte, s'haurà de realitzar necessàriament per algun dels altres mitjans previstos en l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
3.4. Les sol·licituds que es presenten a través de les oficines de Correus haurien de contenir-se en sobre obert per a ser datades i segellades pel personal funcionari de Correus, abans de la seua certificació, tal com assenyala l'apartat b del citat article.
3.5. No tindran la consideració d'oficines de registre les d'altres universitats distintes a la convocant.
3.6. Les sol·licituds subscrites en l'estranger es podran cursar a través de les representacions diplomàtiques i consolats espanyols corresponents, qui les remetran seguidament al Registre General de la Universitat de València. La persona interessada acompanyarà a aquesta sol·licitud fotocòpia del comprovant d'haver satisfet els drets d'examen.
3.7. El domicili que figura en les instàncies es considerarà l'únic vàlid a l'efecte de notificacions, sent responsabilitat exclusiva de la persona concursant tant els errors en la consignació del mateix com en la comunicació de qualsevol canvi d'aquest domicili.
Quarta. Admissió d'aspirants
4.1. En el termini màxim de 20 dies hàbils des de la finalització del termini de presentació de sol·licituds, el vicerectorat amb competències en matèria de professorat dictarà una resolució declarant aprovada la llista provisional de les persones candidates admeses i excloses.
Aquesta resolució, juntament amb les llistes completes de les persones candidates admeses i excloses, en les quals s'indicaran les causes de l'exclusió, es publicarà en el tauler oficial d'anuncis de la Universitat de València https://webges.uv.es/uvTaeWeb/ i amb caràcter informatiu en la pàgina web del Servei de Recursos Humans PDI. http://www.uv.es/uvweb/servei-recursos-humans-pdi/ca/seleccio-professorat/personal-funcionari/convocatories-1285902899674.html
Contra l'esmentada resolució les persones interessades podran presentar reclamació en el termini de 10 dies, a contar des de l'endemà a la publicació de l'anunci, o bé resoldre si escau, en el mateix termini, el defecte que haja motivat la seua exclusió.
4.2. En el termini màxim de 15 dies hàbils des de la finalització del termini de reclamacions i resoltes les mateixes, el vicerectorat amb competències en matèria de professorat dictarà resolució aprovant la llista definitiva de les persones candidates admeses i excloses, que es publicarà en la forma anteriorment establida. Contra aquesta resolució es podrà interposar recurs de reposició davant la rectora en el termini d'un mes des de l'endemà a la seua publicació en el tauler oficial d'anuncis de la Universitat de València https://webges.uv.es/uvTaeWeb/.
Cinquena. Comissions de selecció. Acte de constitució
5.1. La composició de les comissions de selecció és la que figura en l'annex I d'aquesta convocatòria.
5.2. Quant a les substitucions dels membres de la comissió en els supòsits d'abstenció, recusació o renúncia, s'estarà a allò previst en l'article 5.2 del Reglament de selecció del personal docent i investigador de la Universitat de València.
5.3. Les comissions han de constituir-se en el termini de tres mesos des de l'endemà de la publicació del nomenament dels seus membres efectuat en la present convocatòria. El president o presidenta, prèvia consulta a la resta dels membres, convocarà als titulars i, si escau, als suplents per a procedir a l'acte de constitució de la comissió, amb indicació del lloc i la data.
5.4. La constitució de cada comissió exigirà la presència de tots els seus membres amb veu i vot. Els membres titulars que no concórreguen a l'acte de constitució cessaran i seran substituïts pels seus suplents. En cas que, a més dels titulars, en algun dels suplents concórrega causa d'abstenció, recusació o renúncia es podran substituir entre ells correlativament, els suplents dels vocals primer, segon i tercer.
5.5. Una vegada constituïda la comissió, en cas d'absència, el president o presidenta serà substituït pel membre vocal de major categoria i antiguitat i el secretari o secretària pel professor o professora de menor categoria i antiguitat. Per a la vàlida actuació de la comissió serà necessària la participació, almenys, de tres dels seus membres amb veu i vot. Els membres de la comissió que estiguen absents en alguna actuació cessaran en la seua condició de membres.
5.6. En l'acte de constitució i amb anterioritat a la presentació de les persones candidates, la comissió fixarà i farà públics al lloc indicat per a l'acte de presentació, els criteris específics de valoració del concurs d'accés, que en qualsevol cas haurien de respectar els criteris establerts en l'annex IV de la present convocatòria. Les proves de selecció tindran el mateix valor. Les comissions no podran establir criteris que donen preferència al resultat obtingut en una d'elles.
Sisena. Acte de presentació
6.1. La Presidència de la comissió convocarà els i les candidates admeses, mitjançant publicació al tauler oficial de la Universitat de València, amb una antelació mínima de 15 dies, per a la realització de l'acte de presentació, amb indicació de la data, hora i lloc. En tot cas, l'acte de presentació caldrà que es celebre en el termini màxim de cinc dies des de la data de l'acte de constitució de la comissió.
La constitució de la comissió i la presentació de les persones concursants podran tindre lloc en la mateixa data. En l'acte de presentació, que serà públic, aquelles lliuraran al president o presidenta de la comissió cinc exemplars del seu historial acadèmic, docent, investigador i de gestió (annex III), així com un exemplar de les publicacions i documents acreditatius dels mèrits i cinc exemplars del projecte docent (guia docent i justificació i incardinació de l'assignatura dins del pla d'estudis).
6.2. En l'acte de presentació la comissió indicarà la data de realització de la primera prova que es refereix la base setena de la present convocatòria. Així mateix, en l'acte de presentació, si escau, es determinarà per sorteig i es farà públic l'ordre d'intervenció de les persones candidates presentades i es fixarà i publicarà el lloc, data i hora d'inici de la primera prova. En tot cas, aquesta prova haurà de començar en un termini màxim de cinc dies des de l'acte de presentació.
6.3. El secretari/a de la comissió garantirà que la documentació lliurada per les persones concursants puga ser examinada per totes les candidates i candidats presentats.
Setena. Celebració de les proves
7.1. Els concursos de promoció interna per a la provisió de places de catedràtic i catedràtica d'universitat constaran de dues proves.
La primera prova consistirà en l'exposició oral i pública, durant un temps màxim de dues hores, dels mèrits i de l'historial acadèmic, docent, investigador i de gestió del candidat o candidata, així com del seu projecte docent. En cas que la convocatòria expresse un perfil docent el projecte haurà d'ajustar-se al mateix. Seguidament, la comissió debatrà amb el/la concursant durant un màxim de dues hores.
Cadascun dels membres de la comissió emetrà un informe individual motivat sobre el desenvolupament de la primera prova per a cadascuna de les persones concursants i, seguidament, expressarà el seu vot.
Aquesta prova tindrà caràcter eliminatori per a totes aquelles persones que no obtinguen almenys tres vots favorables.
La segona prova consistirà en l'exposició oral i pública, durant un màxim de noranta minuts, del projecte investigador del candidat o candidata. En cas que la convocatòria expresse un perfil investigador el projecte haurà d'ajustar-se al mateix. A continuació la comissió debatrà amb el concursant durant un màxim de dues hores.
7.2. Finalitzades les proves a les quals s'ha fet referència en els apartats anteriors, la comissió o cadascun dels seus membres emetrà un informe final raonat, ajustat als criteris de valoració prèviament acordats per la mateixa, sobre els mèrits i historial de cadascuna de les candidates i candidats presentats i sobre el desenvolupament de cadascuna de les proves.
Vuitena. Proposta de provisió
8.1. A la vista de l'informe o informes, la comissió efectuarà una proposta motivada de provisió, que haurà de ser aprovada per almenys tres vots a favor. La proposta inclourà una relació de totes les persones candidates per ordre de preferència per al seu nomenament, sense que es puga excedir en la proposta el nombre de places convocades. Els vocals que voten en contra de la proposta majoritària haurien de fer constar la motivació del seu vot.
La comissió podrà concloure el concurs amb la proposta de no provisió de la plaça.
8.2. La proposta motivada de la comissió es farà pública en el tauler oficial d'anuncis de la Universitat de València https://webges.uv.es/uvTaeWeb/ en el termini màxim de cinc dies des de la data de finalització de les proves.
8.3. Contra la proposta de la comissió les persones candidates podran presentar una reclamació davant la rectora en els termes disposats en la base 11ª de la present convocatòria.
8.4. La proposta motivada de la comissió romandrà exposada en el tauler oficial d'anuncis de la Universitat de València https://webges.uv.es/uvTaeWeb/, almenys, fins a la finalització del termini per a presentar la reclamació.
8.5. El president o presidenta de la comissió, una vegada efectuada i publicada la proposta de provisió, la remetrà al Rectorat, juntament amb un exemplar de totes les actes i informes. Així mateix, remetrà una certificació del secretari o secretària del centre relativa a la data de publicació en el tauler oficial d'anuncis de la Universitat de València https://webges.uv.es/uvTaeWeb/. Al terme del termini d'exposició, el secretari o secretària del centre remetrà al Rectorat la certificació del període complet d'exposició pública.
Novena. Presentació de documents
En el termini màxim de 20 dies des de la publicació de la proposta de provisió de la plaça, la persona candidata proposada haurà de presentar en el registre general d'aquesta universitat o per qualssevol dels altres procediments assenyalats en l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, la certificació de l'Administració de què depenguen, acreditativa de la seua condició de funcionària o funcionari i de quantes circumstàncies consten en la seua fulla de serveis, excepte en el cas que l'Administració de què depenguen siga la Universitat de València.
Desena. Nomenament
10.1 La rectora nomenarà la persona candidata proposada per la comissió, després que la mateixa acredite complir els requisits generals establerts en la base anterior. En cas que la persona candidata proposada no presente dins del termini i en la forma escaient la documentació requerida, la rectora declararà desert el concurs.
10.2 Els nomenaments seran publicats en el Boletín Oficial del Estado i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
10.3 En el termini màxim de 20 dies a contar des de l'endemà a la publicació del nomenament en el Boletín Oficial del Estado, la persona proposada haurà de prendre possessió de la plaça, moment en el qual adquirirà la condició de funcionari/ària docent universitari del cos de catedràtic/a d'universitat.
Onzena. Recursos
11.1 Contra la proposta de la comissió les persones candidates podran presentar, en el termini màxim de 10 dies, una reclamació davant la rectora de la Universitat de València. Admesa a tràmit la reclamació, se suspendran els nomenaments fins a la seua resolució.
11.2 La reclamació serà valorada per la comissió de reclamacions, que en un termini de tres mesos ratificarà o no la proposta de provisió impugnada.
11.3 La comissió de reclamacions està constituïda per set catedràtics i/o catedràtiques d'universitat, de diverses àrees de coneixement, amb el reconeixement dels períodes mínims d'activitat investigadora, designats pel procediment previst en l'article 12 del Reglament de Selecció del Personal Docent i Investigador de la Universitat de València.
11.4 La citada Comissió valorarà els aspectes purament procedimentals i verificarà l'efectiu respecte, per part de la comissió de selecció del concurs, de la igualtat de condicions de les persones candidates i dels principis de mèrit i capacitat.
11.5 La resolució de la rectora, prèvia proposta vinculant de la comissió de reclamacions, esgota la via administrativa i serà impugnable directament davant la jurisdicció contenciosa-administrativa.
Dotzena. Informació respecte a les dades recollides
La Universitat de València Estudi General és l'entitat responsable de les dades facilitades per les persones concursants en aquest procés. Es tractarà la informació facilitada exclusivament per les persones concursants amb els fins objecte de la convocatòria, i si es donara el cas, la posterior gestió del personal de conformitat amb el que disposa la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats. Totes o part de les dades facilitades seran publicats en el tauler oficial de la Universitat de València. Les dades de les persones concursants es conservaran indefinidament per al compliment de les finalitats assenyalades, d'acord amb el que disposa la Llei 3/2005, de 15 de juny, d'arxius de la Generalitat Valenciana.
Les persones concursants tenen dret a sol·licitar al responsable del tractament l'accés a les seues dades personals, i la seua rectificació o supressió, o la limitació del seu tractament, o a oposar-se al tractament, així com el dret a la portabilitat de les dades, mitjançant escrit acompanyat de còpia d'un document d'identitat i, en el seu cas, documentació acreditativa de la sol·licitud, dirigit al delegat de Protecció de Dades a la Universitat de València. La Universitat de València té habilitada una adreça ([email protected]) Per a qualsevol informació, suggeriment, petició d'exercici de drets i resolució amistosa de controvèrsies en matèria de protecció de dades de caràcter personal, sense perjudici del dret a presentar una reclamació davant l'autoritat de control competent.
Es poden consultar les nostres polítiques de privacitat en http://links.uv.es/qBf2qd6
Tretzena. Norma final
Contra la present resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar el recurs potestatiu de reposició davant la rectora de la Universitat de València, en el termini d'un mes, o directament el recurs contenciós administratiu, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos. Ambdós terminis es computaran des de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria. Si s'optara pel recurs de reposició, no podrà interposar-se el recurs contenciós administratiu en tant no siga resolt expressament o s'haja produït la desestimació presumpta del primer, conforme al previst en els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
València, 20 de juny de 2019. La rectora: María Vicenta Mestre Escrivá. | 1 | perfect | {"ca": 0.9803679084866286, "zh": 0.0004251043437934766, "es": 0.004057814190755913, "it": 0.0006569794404081002, "en": 0.006569794404081002, "fr": 0.0021641675684031534, "cs": 0.0006183335909723295, "de": 0.0017004173751739063, "fi": 0.0003091667954861648, "pt": 0.000579687741536559, "lo": 0.00027052094605039417, "gl": 0.0005410418921007883, "eb": 0.0001545833977430824, "ms": 0.00027052094605039417, "ro": 0.000386458494357706, "eu": 0.0009275003864584944} | dogv33869 |
mc4_ca_20230418_13_346716 | El Santa Rumba ~ SANT GAUDENCI Rumba Catalana
19 de gener 2010 by Sant Gaudenci1 comment
Farà prop d'un any els assistents del Simpòssium Nacional de la Rumba Catalana es van trobar a les mans un fulletó amb pretencións de fanzine. 4 pàgines que explicaven qui, què i com era Sant Gaudenci. El petit embrió del que seria el Santa Rumba, el qual ja és una realitat.
Fes-te amb un Santa Rumba!! !
Fes-te fan del Santa Rumba a Facebook!! !
Continguts del Santa Rumba d'Hivern 2009/10
- RUMBA DE BOLI: Pedro Navaja (comic) (Borja Espasa)
Joan 19 de gener de 2010 a les 10:38
YUUUUUUUUUHUUUUUUUUUUUU!!!! ! | 0.472934 | curate | {"es": 0.07666098807495741, "ca": 0.717206132879046, "fr": 0.07155025553662692, "en": 0.08858603066439523, "he": 0.04599659284497445} | http://www.santgaudenci.com/2010/01/el-santa-rumba.html |
mc4_ca_20230418_7_377558 | i Edgar Lawrence Doctorow | enciclopèdia.cat
© Mark Sobzcak
Escriptor nord-americà, que signava E.L. Doctorow.
Nova York, 6 de gener de 1931 — Nova York, 21 de juliol de 2015
Després d’estudiar literatura al Kenyon College d’Ohio i a la Universitat de Columbia, fou mobilitzat i passà un temps a Alemanya. En tornar als Estats Units compaginà l’escriptura amb ocupacions diverses; entre d'altres, col·laborà en guions de westerns que li proporcionaren la matèria i els recursos per a la primera novel·la, Welcome to Hard Times (1960), que aconseguí un èxit considerable. Després d’aquest debut, el 1969 abandonà la feina d’editor a The Dial Press per dedicar-se exclusivament a la literatura. De la seva obra sobresurten les novel·les en què, barrejant fets històrics, experiències personals i elements de ficció, recreà episodis de l’Amèrica contemporània. | 0.760409 | curate | {"ca": 0.9835294117647059, "en": 0.01647058823529412} | https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0022595.xml |
mc4_ca_20230418_15_222031 | Mercedes Fernández Mora
Va néixer a La Sénia el 1941, però com el seu pare era militar va viure en diversos pobles, Sant Llorenç de la Muga, Figueres, a Capmany i l'últim poble a Puigcerdà que és el que recorda amb més d'afecte, on està dels 5 als 10 anys. Els seus records d'infància són bons, la natura de la Cerdanya, el pa blanc que anava a buscar a França a Bourgmadame, l'escola de Carmelites. Va aprendre el francès d'oïda, "perquè els francesos venien el diumenge a comprar, jo tenia 7 anys i ajudava a una senyora a vendre a la plaça, venia sardina de Barcelona el dissabte. Em donava 5 durets i un plat de peix i jo anava més contenta cap a casa, perquè ajudava a la meva mare". Ella és la gran i té dues germanes que ja van néixer a Tarragona.
A Tarragona arriba als 10 anys. Entra a l'Ensenyança de monges i després a l'acadèmia Tarraco un parell d'anys, però no l'agradava estudiar i demana a la mare per treballar. Als 14 anys amb el certificat d'Estudis Primaris, es posa a treballar i a vendre carn a la part alta de Tarragona, al mercat de la Plaça del Fòrum, on li pagaven 100 pessetes a la setmana, havia de matinar molt i tenia de portar molt pes.
Entra a la Tabacalera amb 16 anys, l'any 1957. Entraven moltes dones ja què "Quan es casaven les dones plegaven i allò era un circuit. A lo millor entraven 30 o 10, però cada mes entrava gent, cada mes perquè com et casaves havies de deixar l'empresa"
Va a parar al "desvenat", on es desfeia el tabac, la seva primera impressió no es gaire bona, per l'olor, i perquè llavors "Érem jovenetes i havíem de treballar molt, no és com ara que no es treballa tant. Vam donar molt nosaltres perquè es treballava molt dur aleshores". Entra al ros que era més delicat, ja que no el mullaven tant. Està dos anys al "desvenat", i malgrat la seva duresa ho prefereix a tallers per l'ambient que hi havia entre les dones,
Quan puja a taller la posen d'aprenenta, ajudant de la maquinista, a treure les caixes de tabac, omplir les màquines, portar els precintes, portar les carteres, escombrar i recollir el tabac que queia... La màquina era una "liadora" la que feia el "Bisonte" i feia els "Ducados".
Es casa als 19 anys i ha de plegar per Llei de la fàbrica, era l'any 61. Es casa poc abans que surti la Llei que permetia quedar-se a les dones un cop es casaven. Llavors ella sol·licita tornar-hi "Ho vaig sol·licitar perquè jo em vaig sentir enganyada, aquella llei ja estava per sortir, ja estava al govern. Jo li vaig dir al meu jefe, el senyor Colmeiro, don Luis. Dic: "don Luis yo me quisiera quedar" perquè jo vivia amb la meva sogre i em venien molt bé unes pessetetes. "No, no, la mujer casada a fregar platos". Es va sentir molt malament ja que a ella sempre l'ha agradat treballar i no quedar-se a casa.
Viuen amb el seu sogre 3 anys i mig. Després es compren un pis a Torreforta amb molt sacrifici perquè només treballava el seu home i feia hores extres. Ella va tenir que posar-se a fer vestits a casa, confecció. Li donaven les peces a una fàbrica de Reus, i a casa cosia els botons... Té una filla de seguida de casar-se i als 3 anys un fill.
Passats 5 anys torna a la fàbrica a demanar la reincorporació, que li és denegada un altre cop, ja què el seu cunyat que treballa al INP l'avisa que en altres empreses estan entrant dones afectades per la llei franquista com ella. Entre el 65 i el 79 no torna a passar per la fàbrica. Un cop aprovada la Constitució, agafant-se a l'article 14, va a veure a l'advocat Albert Lleixà, que fa un escrit a la Tabacalera i tornen a denegar-li l'entrada. Es posa en contacte amb en Joan Oliver i l'Anna Guasch del Comitè d'empresa i a partir d'aquí comencen una sèrie de judicis que va guanyant la Mercè i que l'empresa sempre recorre. Està set anys amb judicis, es coordina amb la resta de dones que també demanen el reingrés i participa en les accions. S'afilia a la UGT.
Finalment entra a la fàbrica el 1984 i s'obre el camí per a l'entrada de la resta de dones. La col·loquen en una màquina molt ràpida per "provar-la". A vegades feia de "jefa d'equip" però sense reconeixement de categoria. Finalment es presenta, aprova però no té lloc de treball. Es jubila als 59 anys l'any 2001, dins d'un expedient de regulació d'ocupació
De la seva lluita comenta "Bé, perquè sinó, no sé què hagués sigut de mi perquè jo estic separada, així tinc una bona vellesa. No em sobra res, però no em falta de res." | 0.830564 | curate | {"es": 0.01900618273414243, "ca": 0.9713762308220747, "pt": 0.009617586443782918} | http://donestabacalera.com/index.php?option=com_content&view=article&id=40&phpMyAdmin=2a062436dd65dd0d941cf091b9684716&Itemid=15 |
oscar-2301_ca_20230418_5_270554 | Encuentra aquí información de Iconología: Signos y símbolos para tu escuela ¡Entra ya! | Rincón del Vago
Categorías
Administración y EmpresasAgriculturaAlimentaciónArquitectura y ConstrucciónArte, Diseño y MúsicaBiologíaCiencias políticasCocinaDerechoEcologíaEconomía y comercioEducaciónEducación física y deporteElectrónica y MecánicaEstéticaFilosofíaFísica y QuímicaGeografíaHistoriaIdiomas y LingüísticaInformáticaIngenieríaLiteraturaMatemáticasMedicina y SaludPeriodismoPsicologíaPublicidad y relaciones públicasSociología y AntropologíaTurismoVariosVeterinaria
Subir tarea
Blog
+ Apuntes
Memes
Iniciar sesión
Religión y Creencias
Documentos
>
Trabajos y Tareas
>
Religión y Creencias
Iconología: Signos y símbolos
Compartir 0 Me sirvió 0 No me sirvió
1.1.- Definició de símbol i exemples
El símbol és una expressió verbal o escrita que es defineix per unes normes i que ens serveixen per significar objectes o relacions. Els símbols més corrents són fixats en diversos congressos internacionals i adoptats a la majoria de països. Símbol també és l'objecte trencat en dues parts, que conserven dos hostes, cada un una meitat, i que llegaven als seus fills, els quals acostant les dues meitats, reconeixien les relacions d'hospitalitat existents entre les seves famílies.
Tres símbols han entrat a formar part de la litúrgia catòlica. El símbol dels Apòstols, o el Crec en un Déu, que trobem en diferents variants des dels s. II, el text del qual fou fixat el 1566. El símbol niceo-constantinopolità establert pel concili ecumènic de Nicea (325) coma regla de fe contra els arrians i desenvolupat en la seva tercera part (l'Esperit Sant) pel concili ecumènic de Constantinoble (381). El símbol de Sant Atanasi, atribuït a sant Atanasi d'Alexandria però d'autor desconegut, conté un text que insisteix en el dogma de la Trinitat. Els símbols principals de les Esglésies protestants són, per als luterans, la Confessió d'Augsburg (1530), els Articles d'Esmalcalda i la Fórmula de la Concòrdia; per als calvinistes, les Confessions helvètiques (1536 i 1566) i el Catecisme Calví (1536 i 1542); per a les confessions anglicanes, el Bill dels trenta-nou articles (1563).
Alguns símbols importants són: el símbol de la perfecció(el set), el símbol de l'aliment essencial(el pa), el símbol de la divinitat(el triangle equilàter), el símbol de la sang(el vi), el símbol de la pau(l'olivera), el símbol de la fecunditat(la taronja), el símbol de la lluna(el conill), el símbol de la immortalitat(el llorer), el símbol de la perfecció(el diamant), el símbol del cel(el falcó), el símbol de l'espera(el quaranta), el símbol de l'aigua(la petxina), el símbol de la llum(el ciri), el símbol de la resurrecció(el xiprer) i el símbol del poder(el lleó).
1.2.- Definició de signe i exemples
Un signe és un senyal de caràcter verbal o cosa mitjançant la qual en l'àmbit de la comunicació i en un context globalment informatiu. És representat per quelcom o bé s'estableix una relació amb una altra cosa.
El signe és quelcom què simbolitza quan intenta donar una explicació religiosa.
Alguns dels exemples més importants de signes de vida cristiana són: la persona orant, el cavall (símbol de l'experiència de San Pau), la roca, la llei, el Mar Roig, el desert i el foc.
1.3.- Diferències entre el símbol i el signe
La diferència bàsica que s'estableix entre aquestes dues paraules és que el símbol és la representació de qualsevol cosa abstracta i, en canvi, el signe és la representació de qualsevol cosa però sempre i quan aquesta pertanyi a la realitat, és a dir, que sigui tangible.
1.4.- Definició de mite
Mite ve del grec mythos, que vol dir llegenda o faula. Els mites són narracions que contenen éssers sobrenaturals, accions imaginàries, fantasmes col·lectius.
També s'anomena mite als personatges imaginaris la majoria dels trets dels quals corresponen a un ideal humà, un model exemplar.
I una altra definició de mite seria el conjunt de creences, de representacions idealitzades al voltant d'un personatge, d'un fenomen, d'un esdeveniment històric, d'una tècnica, que els donen una força, és a dir, una importància particular.
S'acostuma a distingir els mites que expliquen el naixement dels déus (teogonia), els que expliquen l'origen i el naixement del món (cosmogonia), els que expliquen el destí de l'home després de la mort (escatologia) i els altres. Les tres primeres categories estan estretament relacionades amb les religions: nombrosos ritus religiosos reprodueixen, de fet, alguns aspectes o alguns detalls dels mites. Segons alguns antropòlegs el mite precedeix el ritu. Els mites que no estan relacionats amb aquestes tres categories són l'objecte de les històries folklòriques, dels cants poètics elaborats que pertanyen a diferents pobles, com el que transmetien els aedes a l'antiga Grècia o els que continuen transmetent els griots africans d'avui.
2.1.- Definició d'iconografia i exemples
La iconografia és la identificació i la descripció dels temes, els símbols i els atributs de l'art. Les imatges tenen la seva pròpia custòdia: viuen, romanen i poden reviure.
Aquesta veu, apareguda a Itàlia al s. XVI, durant molt temps designà unes col·leccions de retrats de personatges cèlebres. Actualment, designa amb més freqüència el conjunt de representacions figurades que es coneix sobre un tema determinat (Per exemple, la iconografia de la Revolució Francesa o de la guerra de la Independència espanyola). Durant el s. XIX, es desenvolupà l'estudi de les representacions de l'art cristià medieval (Iconografia Religiosa d'A. Didron, 1844). Al s. XX, les principals obres que tracten d'iconografia són les d'E. Male, de Raimond Van Marle, i d'Anton Pigler, que mostra en la seva obra Barokthemen (1956) un repertori de temes il·lustrats pels pintors i gravadors del Renaixement fins al principi del s. XIX.
Un altre exemple és l'home amb dues serps, una a cada mà, que se l'estan mirant.
2.2.- Definició d' iconologia i exemples
La iconologia es pot definir com la ciència o tractat de les imatges i avui com a mètode d'interpretació de les obres d'art, significació d'un tema o la concepció de món. La forma no només és un suport sinó que va més enllà i es manifesta a tres nivells:
pre-iconogràfic; que és la forma material.
l'iconogràfic; que és la idea convencional.
l'iconològic; que és el significat intrínsec que se li dóna.
El terme fou estès per la publicació, el 1593, de la Iconologia de l'italià Cesare Ripa, la finalitat de la qual era fornir els artistes d'un repertori de figures al·legòriques. El jesuïta Cl. F. Ménestrier va portar més lluny la recerca: en la seva Philosophie des images (1682) analitza el valor de la propaganda d'aquestes, la seva influència sobre les mentalitats. Amb E. Panofsky, al s. XX, la paraula iconologia té una significació més ambiciosa: és l'estudi de la formació de les imatges, dels arquetips figuratius, de la seva evolució en el decurs del temps i de l'espai i del seu rol simbòlic (Studies in Iconology, 1939).
3.1.- Esteles funeràries
Els pobles medievals es van establir sobre colònies romanes i també ibèriques. Les esteles funeràries es troben principalment al costat de les esglésies romàniques en fosses, en cementiris. També es poden trobar esteles funeràries, a part de les 476 que hi ha en 71 llocs diferents de la Segarra, a llocs com al País Basc, a Navarra, a Castella, a Itàlia, a França, a Alemanya, a Anglaterra, a Suècia, a Turquia i a Rússia.
El culte als avantpassats és una de les manifestacions humanes més antigues. La sepultura o la inhumació es troba en el període paleolític i neolític (10.000 anys a. C.) Tenien la creença que al morir, la vida continua i, per tant, a les seves sepultures podem trobar pedres amb escrits i/o figures simbòliques.
L'esperit creador de les imatges és evidentment sensible als fets humans i al cosmos.
La cristianització del món camperol es realitza amb l'ajuda d'imatges. La imatge és una espècie d'obertura a un món diferent. Els membres de la comunitat d'estructura agrícola comprengueren el cristianisme com una litúrgia del cosmos:
Aquesta frase és el motiu central de la litúrgia Pascual.
Al principi, el signe donava forma religiosa als misteris de la mort i de la vida.
El signe es simbolitza quan s'intenta donar una explicació màgica i religiosa. Els símbols que trobem en aquestes primeres cultures són:
el cercle; vinculat al Sol, en la cosmologia agrària té significats astrals, màgics i religiosos, el cel, la perfecció, l'eternitat i la resurrecció.
el sol; en les civilitzacions més antigues simbolitzava Déu, important en la vida, en el cristianisme se li diu sol salutis, també se li diu sol invictus, referent a Crist. Quan feien la pregària la feien de cara al sol de llevant.
En quant a símbols animals trobem:
l'àliga
el pelicà
el toro
el cavall blanc
el cérvol
el moltó
l'anyell
el gall
En quant a creences religioses, el sol viatja a la nit i surt de dia per acompanyar l'ànima a l'altra vida. Hi ha altres símbols:
la creu; en forma de prisma la trobem a totes les cultures i en totes les èpoques. Amb el temps se li afegiren les lletres: i ð
la flor de lis de sis pètals o sexifòlia; el seu símbol és de caràcter astral i significa la mortalitat, l'eternitat i la protecció dels éssers vius.
les rosàcies; el seu significat simbòlic és l'aliança entre la rosàcia solar i celeste més una creu i significa la resurrecció, la vida futura i l'eternitat.
l'arbre; aquest símbol el trobem ja en les cultures antigues, en les índies, les celtes, les germàniques, el budisme, el judaisme i el cristianisme.
En la mitologia trobem també el roure, el llorer, la olivera i l'heura (que és la imatge de la immortalitat).
l'anyell místic; la seva significació és la de l'agnus dei. Aquest símbol el trobem a les catacumbes.
tetraformes; trobem els quatre evangelistes, que són:
Mateu: que està representat per un àngel o per un home i això que presenta la genealogia de Crist i el misteri de la reencarnació.
Marc: el trobem representat per un lleó. És el signe de la resurrecció.
Lluc: està representat per un bou que era un animal per ser ofert com sacrifici als Déus i això significava la passió.
Joan: està representat per un àliga que significa llum per els homes perquè quan volen veure l'àliga miren cap al sol. Això significa l'ascensió al cel.
la mà oberta; aquest símbol el trobem ja en la iconografia paleolítica. Figura els caçadors en les coves. En les imatges de Crist trobem la mà dreta oberta en senyal d'acollida als morts. També pot significar la benedicció divina.
el gall; és un símbol de vigilància, també pels cristians és el símbol de resurrecció (Joan 13, 31-38).
els ocells; n'hi ha:
colom: l'ànima, el cel, la mort i la pau.
tórtora: fidelitat
falcó: fidelitat
corb: pietat filial
perdiu: símbol de l'església i de la veritat.
El pa de l'èxode a Israel i als pagans.—
A Israel trobem el manà que és el menjar que els hi va caure al desert als israelites i el simbolisme d'aquest és l'alliberament al poble d'Israel, que estava captiu dels egipcis. Un altre pas és el pa de l'eucaristia. La frase “repartir el pa” és el símbol de l'experiència de l'amor de Déu que ens dóna la vida.
Les catacumbes.—
L'arqueologia cristiana distingeix entre els monuments dedicats al culte i els monuments funeraris.
Les anomenades catacumbes no eren llocs de reunió i culte sinó que eren cementiris. La paraula “cementiri” vol dir dormitori perquè s'espera el despertar definitiu a la vida eterna.
Els cristians, per la influència jueva, rebutjaven la incineració. Acceptaven la inhumació del cadàver dins del sepulcre. Per a ells el cos mereixia un respecte perquè era sagrat. Els primers cristians, jueus convertits, vivien en petites comunitats. Desprès s'hi van afegir els gentils que a través del catacomanat es preparaven pel baptisme. Els romans anomenaven les catacumbes àrea i hortus que era la parcel·la reservada pels enterraments. Si aquesta parcel·la era subterrània se'n deia cripta. Segons l'estatut social eren més o menys ornamentals.
L'Hipogeu era un monument subterrani funerari però amb una edificació superior que podia ser individual o familiar.
El mausoleu tenia unes característiques d'ornamentació més riques. El seu nom prové de Mausoleu, rei d'Hilecarnà, per excel·lència pel seu monument sepultant.
El lloc de sepultura, el lócuos, era un nínxol elevat en la pedra en sentit horitzontal. Quan el personatge era important, llavors es feien en forma de taula i amb un bòveda per posar l'arca sepulcral.
Els cristians enterraven els morts amortallats només amb un llençol, a vegades hi posaven dos o tres membres de la mateixa família i el cobrien amb rajoles de marbre. El nom de les catacumbes es va fer popular a Roma a partir del Renaixement. El seu origen era un nom local que signava una depressió a la via òpia, arran de les persecucions, els morts i els màrtirs eren enterrats a les catacumbes.
El fossor era la persona que s'encarregava d'enterrar als morts a les catacumbes que se'l representava pintat amb l'aixada i la llàntia.
Les catacumbes són un testimoni de fe. No són solament un lloc de refugi sinó fruit de la comunitat de creients. Les reunions i la litúrgia cristiana es feien en cases de la gent més important i se'ls deien esglésies domèstiques.
La devoció als màrtirs va suscitar l'obtenció de relíquies.
L'art cristià a les catacumbes.—
L'art cristià rep influències de l'art clàssic romà naturalista, realista i decoratiu. Pel clima de persecució regnant, els temes predominants són la Salvació Eterna, per això els temes fan referència al Paradís mitjançant flors, plantes, fruits, animals i el Jardí del Paradís.
També trobem imatges del món pagà, Hi ha escenes mitològiques com ara Les Quatre Estacions, Ulisses i Orfeó i Ermes.
Representacions simbòliques de l'art de les catacumbes.—
el Crist representat per un peix
el bon pastor o agnus dei
ð i ð
3.2.- Què simbolitza ...
el sol?
El sol, en les civilitzacions més antigues simbolitzava Déu, important en la vida. En el cristianisme se li diu sol salutis, o també se li diu sol invictus, referent a Crist. Quan feien la pregaria la feien cara al sol de llevant.
la creu?
La creu, en forma de prisma, la trobem a totes les cultures i en totes les èpoques. La creu simbolitza la creu on va morir Crist. Amb el temps se li afegiren les lletres ð i ð.
la sexifòlia?
El simbolisme de la sexifòlia, també anomenada flor de lis de sis pètals, és de caràcter astral i significa la immortalitat, l'eternitat i la protecció dels éssers vius.
4.1.- Síntesi de la lectura de Jn 21, 15-19 del Nou Testament
Després de dinar, Jesús pregunta a Simó Pere si se l'estima i aquest diu que sí. Llavors Jesús li diu que pasturi els seu xais. Jesús li torna a preguntar dues vegades més si se l'estima i a la tercera Simó Pere li respon: “Senyor, tu que ho saps tot, tu coneixes que t'estimo. Llavors Jesús li diu que pasturi les seves ovelles i li explica que quan era jove ell feia el que volia però quan ets vell algú altre t'haurà d'ajudar. Desprès de dir-li això el pregà que el seguís.
La triple professió d'amor que Simó Pere fa a Jesús correspon a la triple negació que li farà més endavant.
Simó Pere respon amb gran humilitat a la pregunta del seu Senyor. Sempre es remet a la saviesa del Mestre. Amb aquestes paraules Crist dóna a Simó Pere una autoritat suprema sobre la Església universal.
Quan diu que pasturi els seus xais s'està referint a tota la humanitat; els seus xais.
5.1.- Quin és el símbol de ...
l'aigua? I dibuix.
El símbol de l'aigua és la petxina.
la llum? I dibuix.
La llum és simbolitzada per un ciri o vela.
la immortalitat? I dibuix.
La immortalitat pot ser representada per més d'un símbol. Pot ser representada per el llorer, un xiprer o pel vi.
6.1.- Opinió personal
La meva opinió sobre aquest treball és força bona.
Crec que aquest treball m'ha ajudat a acabar de polir les idees que tenia després dels apunts de classe.
Amés a més, crec que és un tema molt interessant. Crec que és bo saber d'on surten totes aquestes representacions i saber què volen dir, per poder treure alguna cosa en concret.
En definitiva, que m'ha agradat aquest primer trimestre i el treballa fer perquè crec que m'ha aportat moltes coses noves i positives.
12
“ Tota la natura sospira en espera de la resurrecció”
“Jesús i Pere
15 Acabat d'esmorzar, Jesús diu a Simó Pere:
- Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
- Sí, Senyor - li diu - tu saps prou bé que t'estimo!
- Pastura els meus xais!, li fa.
16 Jesús li diu segona vegada:
- Simó, fill de Joan, m'estimes?
- Sí Senyor, tu saps prou bé que t'estimo!, li respon.
- Fes de pastor de les meves ovelles!, li diu.
17 Per tercera vegada li pregunta:
- Simó, fill de Joan, m'estimes?
A Pere li va saber greu que el Senyor li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li va respondre:
- Senyor, tu que ho saps tot, tu coneixes que t'estimo!
Li diu Jesús:
- Pastura les meves ovelles! 18 De debò t'ho dic: Quan eres jove, tu mateix et posaves el cinturó i anaves on volies. Però quan seràs vell, estendràs les teves mans i un altre et cenyirà i el et durà on no vols.
19 Això ho deia, indicant la mena de mort amb què glorificaria Déu. Havent dit això, li diu:
- Segueix-me!
Tal vez te pueda interesar:
Ángeles y demonios
Bautismo
Bautismo en los primeros siglos
Biblia
Brahmanísmo
Descargar
Enviado por: Trinity
Idioma: catalán
País: España
Tweet
Palabras clave:
Historia religiosaExpressió verbalApòstolsMiteIconografíaesteles funeràriesCatacumbesL'art cristiàNou TestamentCrec en un Déu
Te va a interesar
'; //htmlString += ' '; //htmlString += ''; //htmlString += ' '; //$('#div-memes-space').html(htmlString); } }); $.get('https://memes.rincondelvago.com/rest/admin/apuntes-publicados-all',function (x){ var total = 5; if (x.length < 5){ total = x.length; } var htmlString = ''; for (var count = 1; count<=total;count++){ htmlString += ''+x[count].titulo+'' } $('#div-ultimos').html(htmlString); }); $.get('https://memes.rincondelvago.com/rest/admin/get-memes',function (x){ var item = x[Math.floor(Math.random()*x.length)]; if (item){ var htmlString = ''; for (var count = 1; count <= 3; count++){ htmlString += ''+item.descripcion+''; htmlString += '
'; item = x[Math.floor(Math.random()*x.length)]; } $('#div-internal-link').html(htmlString); } }) });
Ingresar
×
Iniciar sesión
Registro
Correo electrónico
Contraseña
Identificarse
Correo electrónico
Contraseña
Confirmar contraseña
Nombre (s)
Apellidos
Fecha de nacimiento
Telefono
Sexo Masculino Femenino
Registrarse
Subir Tarea
×
Titulo
Seleccionar archivo (doc,pdf)
Guardar
Close
Categorías
Administración y EmpresasAgriculturaAlimentaciónArquitectura y ConstrucciónArte, Diseño y MúsicaBiologíaCiencias políticasCocinaDerechoEcologíaEconomía y comercioEducaciónEducación física y deporteElectrónica y MecánicaEstéticaFilosofíaFísica y QuímicaGeografíaHistoriaIdiomas y LingüísticaInformáticaIngenieríaLiteraturaMatemáticasMedicina y SaludPeriodismoPsicologíaPublicidad y relaciones públicasSociología y AntropologíaTurismoVariosVeterinaria | 0.717775 | curate | {"es": 0.09368668017489602, "it": 0.0021328783192918845, "ro": 0.0005865415378052682, "en": 0.03593899968006825, "pt": 0.0012264050335928334, "fr": 0.0009597952436813479, "ca": 0.8548576303721873, "ar": 0.0021328783192918845, "id": 0.0009597952436813479, "oc": 0.00042657566385837685, "st": 0.00042657566385837685, "pl": 0.0003199317478937827, "gl": 0.0005865415378052682, "nl": 0.00026660978991148557, "fa": 0.005385517756212008, "de": 0.00010664391596459421} | https://html.rincondelvago.com/iconologia_signos-y-simbolos.html?url=iconologia_signos-y-simbolos |
macocu_ca_20230731_6_59097 | A partir d'avui, entre les 21h i les 6.30h només es podrà accedir a l'edifici per Urgències.
Per garantir la seguretat durant la nit, l'Hospital de l'Esperit Sant tancarà l'accés principal a l'edifici entre les 21h i les 6.30h. Durant aquest horari només es podrà accedir a l'Hospital per Urgències i amb una justificació. | 0.72669 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_701174 | La recerca en el camp de l’etnologia marítima i pesquera. Lloc: Casa del Mar, plaça de la Catifa, 3 Palamós Dissabte, 15 de desembre de 2007 L’any 2003 el Museu de la Pesca i la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de… Continue Reading →
Editor nascut a Barcelona, Carlos Barral, pare del també famós escriptor Carlos Barral, va arribar a Calafell a principis dels anys 30 de manera gairebé accidental empès per una tempesta de xaloc que el va obligar a desembarcar en aquella… Continue Reading →
2007/11/04 0 | 0.751443 | curate | {"ca": 0.9764243614931237, "en": 0.023575638506876228} | http://www.atotdrap.cat/index.php/2007/11/ |
macocu_ca_20230731_6_374993 | 07 nov. Propostes per acabar amb la degradació de la pista esportiva
L’Associació de Veïns i Veïnes de la Plaça de la Farga ha presentat a l’Ajuntament una proposta específica per canviar l’ús actual de la pista esportiva de la plaça, font encara avui, i malgrat les actuacions que ja s’hi han fet, d’incivisme, brutícia i degradació.
Foto i muntatge: AV Plaça Farga
Sol·licitem un canvi d’ús radical, després de constatar que la pista no ha servit per a l’ús que es pretenia en inaugurar-la: que fos un espai de convivència per als infants i joves del barri per tal que poguessin practicar lliurement l’esport. Tal com hem denunciat reiteradament els darrers anys, un grup de gent de fora del barri acapara el seu ús per organitzar-hi competicions privades, on s’hi mouen diners i alcohol, expulsant d’aquesta manera els veïns i veïnes.
La nostra proposta és convertir la pista en un hort urbà, ja que compleix les condicions òptimes per a fer-ho. Considerem que seria un canvi molt positiu que permetria acabar amb aquestes accions incíviques constants. Seria un espai amb nombroses virtuts i avantatges, com són el fet de ser una activitat pedagògica, oberta a tothom, sana, gens molesta i ideal per al medi ambient.
Per aquest motiu hem presentat a l’Ajuntament un estudi exhaustiu del projecte amb la intenció d’iniciar un diàleg en aquesta direcció.
Què us semblaria aquest canvi de rumb?
Tags:
1Comentari
Núria
Seria una molt bona solució! O també es podria aprofitar per ampliar la zona de jocs infantils, que és massa petita i antiquada.
Escriure un comentari | 0.824377 | curate | {"ca": 0.9967804249839022, "en": 0.003219575016097875} | |
mc4_ca_20230418_15_187690 | A qui s'adreça: Alumnes de cicle mitjà i superior d’educació primària. Descripció: El taller proposa l’ús de miralls per treballar, per una banda, el concepte de simetria, i per l’altra, la formació de figures geomètriques. S’investigaran les propietats que tenen els diversos polígons, així com les diferències i similituds entre ells (vèrtex, angle, etc. ).
A qui s'adreça: Alumnes de cicle inicial i mitjà d’educació primària. Descripció: Els autòmats són màquines que imiten la figura i els moviments d’un ésser animat.
Pàgina 7 de 8 5 10 15 20 25 30 50 100 Totes | 0.737298 | curate | {"ca": 0.9964349376114082, "es": 0.0035650623885918} | http://www.sabadell.cat/ca/resultats-cerca-ciutat-i-escola?option=com_rssearch&view=results&layout=default&search=cmprimaria&module_id=320&Itemid=187&limitstart=120 |
cawac_ca_20200528_7_168435 | Notícies
Direcció Final Four
hoquei patins
13/01/2007
Per Reus24.com
Direcció Final Four
L'Alnimar Reus disputa (18.00 h.) un partit clau de la Lliga Europea en el que el Porto també es juga la vida
L'Alnimar Reus ha de puntuar com sigui aquest dissabte (18.00 hora reusenca, en directe per Ràdio Reus i Ona Catalana) al pavelló de Fanzeres davant el CF Porto si vol donar un pas important cap a la Final Four de la Lliga Europea, ja que del contrari se li complicarà força el seu horitzó i, de pas, permetrà als portuguesos tornar a posar-se en la lluita per les dues places que porten cap a les semifinals.
Els roig-i-negres han pogut preparar amb deteniment el partit ja que porten a la ciutat portuguesa des de dimecres i han pogut entrenar en dos ocasions al mateix escenari de joc. Manel Barceló tindrà a tots els seus homes al cent per cent, mentre que al conjunt local les molèsties que arrosseguen diferents jugadors poden minvar potencial en els 'dragoes'.
L'encontre té una enorme transcendència per als dos equips, si bé qui més es juga és el Porto, ja que una nova derrota a la seva pista ñja va perdre a casa contra el Bassano 54- el deixaria gairebé sense opcions de classificar-se per a la seg¸ent fase a no ser que ja guanyés els altres tres partits que li quedarien. Pel que respecta l'Alnimar Reus, puntuar és vital després d'empatar a casa contra el Bassano 54, perquè si vol acabar aquest grup entre els dos primers necessitarà treure com a mínim un parell de punts fora i sembla que el Porto és, dels tres rivals, el que menys en forma es troba. Tanmateix, empatar o guanyar a Portugal seria una doble jugada per als reusencs, ja que a més de sumar i mantenir-se al capdavant de la classificació suposaria deixar enrere considerablement el seu rival.
Aquest format de lligueta final permet redreçar alguna ensopegada, peró si ja són dos les coses es compliquen molt i pràcticament ja es passa a dependre de resultats de tercers equips. Per aixó, aquest dissabte el Porto no es pot permetre cap relliscada més o ho pagarà quasi segurament amb la seva primera absència en una Final Four des que es decideix la Copa Europa amb aquest disseny. D'aquesta pressió, per tant, espera treure rendiment el conjunt roig-i-negre, que encara no ha pogut guanyar en aquest 2007 després d'empatar davant el barça i perdre contra el Liceo.
Els homes que entrena Manel Barceló estan en perfecte forma i totalment descansats. Per tant, l'aspecte físic no podrà jugar en la seva contra i en un partit com el d'avui aixó pot ser fonamental. L'altre clau de l'encontre és que el conjunt roig-i-negre recuperi la seva fortalesa defensiva i no consenti al seu adversari cap alegria o ho acabarà pagant car.
La participació amb plenes garanties del costat portuguès de jugadors com Pedro Gil o Filipe Santos, amb molèsties al genoll i una faringitis, respectivament, no està desvetllada per complet, encara que el de Sant Sadurní segurament sí actuarà donada la importància del matx, peró dosificant la seva presència a pista. Pel que respecta al defensa, si s'ha recuperat a les properes hores, podrà estar a la banqueta peró força debilitat.
El partit, que serà dirigit pels col·legiats italians Mario Guadagnin i Giovanni Andrisani, posarà fi a la primera volta d'aquesta lligueta, celebrant-se també aquest dissabte l'altre encontre del grup B, el que enfrontarà al Bassano 54 i el Follonica a la pista del primer i en el que també un triomf dels locals deixaria el vigent campió de la Lliga Europea virtualment eliminat.
Reus Deportiu
Horaris Club
Recepció Oberta de 8 a 22h i dissabtes de 10 a 14h Piscina Oberta de 6 a 23h i dissabte/diumenge de 8 a 21h Fitness Obert de 6 a 23h , dissabte de 10 a 21h i diumenge de 10 a 15h, festius de 10 a 15h. Tennis Obert de 9 a 22h , dissabte/diumenge de 9 a 21h. | 0.823925 | curate | {"pt": 0.005552617662612375, "ca": 0.970386039132734, "en": 0.006345848757271285, "es": 0.0031729243786356425, "fr": 0.014542570068746695} | http://www.reusdeportiu.cat/noticies/1042/direccio-final-four |
mc4_ca_20230418_3_447814 | Hospitalet de l’Infant- Sapiens.cat
Entrades amb l'etiqueta ‘Hospitalet de l’Infant’
Els Abrils de l’Hospital: aprofundint en els hospitals medievals
El 17 d’abril de 1401 es va fundar oficialment l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. L’acte consistí en la col·locació de les quatre primeres pedres del nou edifici, les quals s’havien dut des de la catedral en una solemne processó encapçalada pel rei, els consellers municipals i els canonges capitulars. Amb aquesta instantània, protagonitzada pels representants dels poders públics, es pretenia escenificar l’entesa institucional al capdavant d’una de les empreses constructives més importants de l’època i que, de retop, aplanà el camí per a la renovació de la xarxa assistencial de la capital catalana. No endebades, el 1417, l’hospital fou qualificat de « lum, noblesa, ornament, laor, glòria e amplitud » de la ciutat. Aitals mostres d’orgull cívic sovintegen en les descripcions dels hospitals urbans d‘arreu del continent: magnífic, gran, bell, insigne, devot i solemne són alguns dels adjectius poats de la documentació històrica. Ara bé, si fem un ràpid esguard al monumental edifici gòtic que va acollir la casa de la Santa Creu des del s.XV (avui dia ocupat, en part, per la Biblioteca de Catalunya) comprovarem que aquell elogi no era ni molt menys gratuït. Com tampoc ho va ser l’admiració que va despertar el recinte modernista dissenyat per Domènech i Muntaner i que d’ençà del primer quart del s.XX va prendre el relleu de l’antiquat cenre medieval, tot reconvertint-se en el flamant hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Molt més recentment, ha experimentat encara un tercer trasllat vers una moderníssima construcció.
Les inacabables vicissituds històriques d’aquesta centenària institució no són més que una petita brostada d’un univers molt més complex i variat. És per això que l’IRCVM ha donat via lliure a una nova línia de recerca sobre història dels hospitals, nascuda amb l’afany d’interconnectar estudiosos de diferents àmbits disciplinaris i adscripcions, és a dir, crear un punt de contacte perquè la gent de fora conegui de primera mà el nostre sistema científic, les seues potencialitats i infraesctures, i la riquesa del patrimoni cultural, documental, moble i immoble dels establiments hospitalaris de casa nostra. I és precisament per fomentar tot això que anualment s’organitzen Els Abrils de l’Hospital, concebuts com un espai de debat, d’exposició de recerques en curs i d’intercanvi d’informacions. I si es va triar el mes d’abril va ser, precisament, per evocar la solemne cerimònia de fundació de l’hospital de la Santa Creu.
La primera edició d’Els Abrils va tenir lloc el passat 17 d’abril de 2012, i va consistir en una taula rodona que va girar entorn d’una pregunta bàsica i ben senzilla: Per què una història dels hospitals? En canvi, per enguany s’ha organitzat el simposi internacional Fonts documentals i gràfiques per a l’estudi històric dels hospitals (ss. xiii–xviii) a celebrar els 17-19 abril de 2013 a Barcelona i l’Hospitalet de l’Infant, i organitzat per l’IRCVM, la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Biblioteca de Catalunya i l’ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. L’objectiu principal és reunir a un grup d’especialistes, nacionals i internacionals que han focalitzat gran part de les seues recerques en la història dels hospitals, sobretot d’aquells que van veure la llum durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna. En els darrers anys hem assistit a una ‘redescoberta historiogràfica’ i a un renovat interès per aquest tema, que s’ha traduït en l’aparició de nombroses publicacions, que han permès canviar radicalment el panorama ofert pels treballs pioners, i també en la celebració de diverses reunions d’alt nivell científic. Tanmateix, moltes —que no totes— d’aquestes aportacions s’han centrat en excés en àrees geogràfiques concretes o en uns hospitals determinats, de manera que es troben a faltar més anàlisis transversals, discursos supranacionals que trenquin l’artificialitat de les fronteres actuals i lectures de llarg recorregut temporal. En aquest sentit, considerem essencial revisitar les fonts documentals, que al cap i a la fi, és el primer que hauria de fer un bon historiador, i també les gràfiques (fotografies antigues, planimetries, dibuixos, miniatures, pintures). I no volem fer-ho d’una forma local, car el nostre propòsit es fomentar el diàleg científic entre investigadors de diversa procedència; estem convençuts que aquest és l’únic camí que ens ha de conduir a aprofundir realment en la qüestió, i a posar sobre la taula quines són les particularitats que ens apropen, o ens allunyen, a les realitats viscudes en altres indrets.
Etiquetes: Biblioteca de Catalunya, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospitalet de l'Infant, Hospitals medievals
Publicat a Actualitat medieval, Fonts medievals, Notícies IRCVM | Deixa-hi un comentari » | 0.901133 | curate | {"fr": 0.007142857142857143, "ca": 0.9928571428571429} | http://blogs.sapiens.cat/medievalistesenbloc/etiqueta/hospitalet-de-linfant/ |
cawac_ca_20200528_7_168878 | Moció sobre les respostes de la Regidora d'Hisenda
En el passat Ple del 5 de març de 2001 el Grup Municipal de Convergència i Unió, referent a les liquidacions per taxa d’ocupació de domini públic que es van liquidar a finals dels any 2000, preguntàvem:
Motius per els quals la documentació lliurada per la Regidoria d’Hisenda als Grups Municipals, no hi figuren els nom dels contribuents.
Si s’han comptabilitzat totes aquestes liquidacions en el exercici passat i en el supòsit que alguna d’aquestes liquidacions no s’hagin comptabilitzat tal i com es desprèn de l’última relació lliurada. Quin és el motiu.
Com a resposta a aquestes preguntes, la Regidora d’Hisenda ens deia:
Em consta que per petició del grup municipal del PP es va fer entrega, en data 20 de desembre de 2000, un llistat a on consten els noms i les quantitats dels contribuents afectats. En tot cas, tornem a fer entrega de l’esmentat llistat sense cap inconvenient.
Algunes de les liquidacions no s’han comptabilitzat en l’exercici passat perquè estan considerades com autoliquidacions, és a dir, que es comptabilitzen en el moment en què es fa efectiva la seva liquidació. Si algunes no apareixen és com a conseqüència de la no mecanització de l’actuació en aquell moment. Això no és indicatiu que no estiguin contemplades com a contrets.
Respostes que no coincideixen amb la realitat, ja que pel que fa a la primera de les respostes els llistats lliurats fins el dia del Ple no hi havia contemplat el nom dels contribuents. Ni en un primer llistat que es referia a 10 liquidacions, ni en un segon llistat que hi havia totes les liquidacions del any 2000. Malgrat això la Regidora contestava que el llistat lliurat el 20 de desembre hi constaven els noms.
De la segona pregunta se’ns respon que si existeixen liquidacions no comptabilitzades és pel fet que són considerades auto-liquidacions i diu la Regidora que per aquest motiu es comptabilitzant quan es cobren. També diu que podria ser que se n’haguessin liquidat algunes i per problemes de mecanització no estiguessin comptabilitzades i acaba dient que això no es indicatiu de que no estiguin contemplades com a contrets.
Com sigui que hi ha liquidacions que estant comptabilitzades i no cobrades i que és impossible que una liquidació estigui contemplada com a contreta i no comptabilitzada, com ens diu la Regidora amb la resposta, ens trobem en un nou cas de resposta sense sentit.
I el passat 14 de març en una reunió mantinguda entre la Regidora d’Hisenda i el Sr. Santi Rodríguez regidor del PP i el Sr. Josep Lluís Vidal regidor de CiU, la Regidora va informar de les negociacions amb el gremi de constructors referent a les liquidacions que per ocupació de domini públic s’havien enviat a final d’any. Se’ns va dir que el procés de negociació no estava tancat i que no s’havia rectificat cap liquidació fins a la data. El Grup Municipal de CiU ha pogut saber que ja s’havien produït liquidacions substituint a les anteriors amb una rebaixa del 80% si bé la Regidora, com ja hem dit, ho havia negat.
Per l’exposat el Grup de Convergència i Unió
Demana:
Que en matèria fiscal i tributària les respostes de la Regidora d’Hisenda s’ajustin a la realitat, en funció dels principis de transparència i seguretat jurídica.
Que quan es tracti d’operacions comptables es contrastin amb els tècnics responsables d’intervenció o tresoreria.
Vilanova i la Geltrú, 26 de març de 2001
Al Ple del 2 d'abril es vota la moció, la qual es desestima amb els vots en contra dels grups del PSC, ERC i IC-V (13) i els vots a favor dels grups de CiU i PP (10). | 0.835036 | curate | {"ca": 0.9980276134122288, "es": 0.0019723865877712033} | http://www.ciuvilanova.cat/Mocions/Mo200104_4.htm |
mc4_ca_20230418_17_479724 | RELACIONS - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
- NOTICIES - INFORMACIÓ
- OPINIÓ - POLÍTICA
- CULTURA - ANOARRA
Home / -@ ÚLTIMS ESCRITS / RELACIONS
F.PUIGCARBÓ 12.11.19 -@ ÚLTIMS ESCRITS
Ell em va dir que jo era un alarmista i jo li vaig dir que estava cec. Em va dir que si fos així, els més alts personatges sabrien complir el seu deure i que no calia preocupar-se. Li vaig dir que la seva posició era típica dels que creuen que tot es resol per dalt i que em semblava tremendament irresponsable. Em va dir que més irresponsable era caminar tirant merda i sembrant dubtes. Li vaig dir que era una cagada conduir la gent a l'escorxador utilitzant la mentida blanca d'un projecte ideològic ranci. Em va dir que actituds com la meva conduirien a una catàstrofe i que algun dia seríem jutjats. Jo li vaig dir finalment que se n'anés a la merda. No vam tornar a parlar des d'aquest dia.
Ahir vaig saber que era a la cel·la del costat, i avui al matí l'he vist quan ens han tret al pati. No ens hem saludat, però sé que em mirava. Jo també l'he observat de reüll. La seva salut sembla deteriorada, igual que la meva.
“Relaciones”, de José Leandro Urbina
en Las malas juntas, 2010
del blog descontexto.blogspot.com
-@ ÚLTIMS ESCRITS
Tot Barcelona 08 de novembre, 2019
Cuando veo dos personas de tendencias políticas extremadamente opuestas, lo que observo es una similitud extraordinaria.
No hay diferencias entre Mao y Pinochet. Entre Stalin y Videla; entre Pol Pot o Stroessner. Ni la hubo entre Fidel y Perón.
¿Qué diferencia hay entre ver tu foto colgada por uno u otro bando llamándote traidor, por uno u otro bando (¡qué más me da lo firme la ERC o FN¡) en letras grandes y negras, con una diana dibujada en medio de tu rostro?
Hemos llegado a la estación. No me quiero bajar, pero me están empujando.
F.PUIGCARBÓ 08 de novembre, 2019
Aquest escrit està molt be, i és un avis per a navegants...
ACOJÓNATE, yo ya lo estoy, FRANCESC. me acaban de mostar (Andreu, el cátedro de derecho internacional que está en el proyecto REIS, en el que colaboramos con los Servicios Sociales), una encuesta del Csid, de esas que hacen cada día y de las que no dicen y no se equivocan, C´s de 6 a 8 escaños...VOX...55/60 ¡¡ y se ve que no paran...
Ojo que esto se pone serio.
Port otro lado, Francia saca la Ley de Regulación de Entradas, o sea, retomar el control de cuotas por profesiones con francés incluido, sino de vuelta a casa. Al caer.
se pone guapa la cosa.
Aquí la mochila, o sea lo que hablamos, despido libre, nada de dobles pagas y a verlas venir.
Cágate lorito ¡¡¡ Esto de Vox me ha dejado perplejo, y el Adreu tiene buena información.
hi ha alguna altra enquesta que també li dona 58/60 escons a VOX i 8/10 C,s ja et dico que nos serà aixó VOX: 40 com a molt i C,s: 15/20. No pot ser que la gent sigui tan burra dit en plata per votar massivament a VOX., aquests si que necessiten un psiquiatra encara que sigui argentí.
Salut, i la resposta diumenge a les 11 de la nit.
.Chiloé 08 de novembre, 2019
demasiados cuentistas hay, habría que botarlos y no votarlos.
No aniré a cap manifestació nacionalista, sota cap bandera. Sé que aquesta opció em predisposa a ser la primera víctima. Perquè sóc sempre i arreu un estranger - Theo Angelopoulos
El 1936, el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE) va incorporar una segona accepció al terme "reconquesta&...
UNA PUTA RUTINA
Un total de 388 immigrants han estat rescatats des de la tarda de dijous en aigües espanyoles quan intentaven arribar a les costes del n...
EL PESSEBRE DE COLAU
Passa sovit que vols escriure sobre algun tema determinat i algú ho fa abans tal i com tu ho escriuries, aleshores és millor reproduir...
A propòsit de la virginitat de Maria, la purísima concepció i totes aquestes historietes de la vora del foc que ens han explicat, em v...
LLUCIA I EL SATISFYER
Explica Llucia Ramis a la vanguardia la seva experiència amb el succionador de clítoris, el Satisfyer: "La primera vegada que vaig...
EL TESTAMENT POLÍTIC DE SARTRE
"En la societat de l'espectacle, la veritat no és més que un moment de la falsedat" . El 1978, és a dir, en plen...
De tots els enemics de l'educació, un dels pitjors, és el pedagog que assegura que la manera d'ensenyar és més important que el ...
El laberint - *els amics que guardes de la infantesa tenen quelcom d’especial: és com si no calgués jugar a la defensiva, ni amagar-te de certes coses, transparents per...
MACARRAS DE COLLONS - Después dicen que uno se enfada, cuelgo una entrada en Queer Artist y obtengo 5 comentarios, lo comparten 3 veces y les ha gustado a 151 personas. En 20 ho...
Café - Cândido Portinari, 1935. - *Café* é uma importante obra de Portinari. Foi pintada em 1935 com tinta a óleo, tem o tamanho de 130 x 195 cm e está localizada no Museu Nacional de Bel...
El misántropo digital.
Fridays For Future - Greta Thunberg, l’activista adolescent contra el Canvi Climàtic s’ha transformat en el referent en l’àmbit mundial de la lluita contra la destrucció del pl...
"In Memoriam" d'en Fra Josep Massana - Avui hem acomiadat a l'estimat Fra. Josep Massana i Julià. Va lliurar la seva ànima al Senyor el 4 de desembre de 2019, als 89 anys d'edat i 73 de vida rel...
SOPA DE LLETRES - Al recull ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO (Grijalbo – 2011) s'explica que el primer joc de buscar paraules que s'ajusta exactament a la forma moderna d'una SOP...
DIA MUNDIAL DEL SIDA - - [32,7 millones–44,0 millones] de personas vivían con el VIH en todo el mundo (al cierre de 2018). - [1,4 millones–2,3 millones] de personas...
equilibrismes - Caminar descalça pel fil de plata que lentament deixa la veu de les hores-aranya. Arribar a port, a la badia dels vespres, tot sostenint el pes d'un sol di...
Viatge als Països Bàltics. Lituània, Letònia i Estònia. Apunts, per a futurs i antics visitants...i curiosos. - Això no vol ser un catàleg turístic - hi ha informació arreu- sinò més aviat un relat de les experiències, sensacions, algunes dades i curiositats agafade...
40 anys de cuidadora.... - Aquest any farà 40 que sóc cuidadora. El meu fill gran, en Carles, no ho digueu a ningú, però en fa 40 al novembre. Vol dir que dels meus 58, 40 els he de...
SUE - SEGONS ALGUN ESTUDI
LLEGIR LLIBRES ALLARGA DOS ANYS LA VIDA D'UNA PERSONA - Un nou estudi de la Universitat de Yale ha confirmat una cosa que sospitaven, fins i tot pot ser que l'haguessin llegit en algun lloc, els addictes a la lectura: llegir llibres millora l'esperança i la qualitat...
Tremending Topic - El aplaudido zasca del Valencia Basket Club a un comentario machista de uno de sus seguidores
El Barça certifica el seu pas a vuitens de la Champions amb una victòria contra l'Inter (1-2)
BBVA se enfrenta a su tercer interrogatorio sobre los contratos con Villarejo
Oramas (CC) advierte al Rey del “horror” de que el Gobierno dependa de ERC
Así funcionaba la trama oculta del dopaje ruso
© Copyright 2019 - WPSmart. All Rights Reserved. | 0.600563 | curate | {"en": 0.032026908452763965, "ca": 0.604708979233694, "it": 0.002778590231061714, "pt": 0.04387247733255338, "es": 0.30856975723895874, "de": 0.0016086575021936238, "fr": 0.006434630008774495} | https://blocfpr.blogspot.com/2019/11/relacions.html?showComment=1573243354918 |
mc4_ca_20230418_5_163737 | Hotels rurals Càceres /
Madroñera, Càceres (Extremadura, Espanya)
Persones 1 - 50
ISABEL RECIO HOYAS (Propietari)
Sobre ISABEL RECIO HOYAS
ISABEL RECIO HOYAS va comprar aquest allotjament a 1995.
Interior: Col·lecció de jocs, Aire condicionat, Rentadora, Microones, Calefacció, Rentavaixelles, Menjador, T.V. a l´habitació, Bany a l´habitació, Cuina, Llar de foc, T.V., Sala d´estar, Telèfon a l´habitació, Sala de convencions, Zona d’aparcament.
Serveis: Accés a internet, Restaurant (públic), Bugada, Sortides guiades, Es serveixen esmorzars, Bressol disponible, Documentació sobre la zona, Es serveixen dinars, Es serveixen sopars, WiFi gratuïta, Reserva Online.
Terra: Multiaventura, Paintball, Rutes a cavall, Senderisme - trekking, Tir amb arc.
Hostal Rosi - Barco de Ávila (El) (Lloguer per habitacions). 1-20 places 30€ persona/nit (2 opinions)
Valdeamor - Hervás (Lloguer per habitacions). 1-19 places 12€ persona/nit (17 opinions)
La Pajarona - Siruela (Lloguer per habitacions). 1-19 places 33.96€ persona/nit (2 opinions)
Habitaciones en Hotel Rural Soterraña
Habitacions disponibles en Hotel Rural Soterraña
Habitacions no disponibles en Hotel Rural Soterraña
C/ Real, 75 - 10210 Madroñera, Madroñera (Càceres, Extremadura)
a 60 km: Cáceres
a 90 km: Mérida
a 10 km: Trujillo
27.68 € persona i nit (aprox.)
A Toprural des de 2001-02-02
(Núm. de llicencia H-CC000596) | 0.50419 | curate | {"ca": 0.6116863905325444, "es": 0.15828402366863906, "pt": 0.08210059171597633, "en": 0.12721893491124261, "fr": 0.020710059171597635} | http://www.toprural.cat/Hotel-rural/Hotel-Rural-Soterra%C3%B1a_18492_f.html |
oscar-2201_ca_20230904_3_855 | BrugarolCastell de PeraladaCeller La GutinaCellers d'en GuillaCooperativa Agrícola de GarriguellaCooperativa d'EspollaCursos de tastEmpordàliaEspeltLa VinyetaMartin FaixóMasetplanaMasia SerraRuta del Vi DO EmpordàTastos d'olis d'oliva vergeVinyes dels Aspres
10 gener 2020
Taller d’olis d’oliva de l’Empordà a la Fira de l’Oli d’Espolla
Els olis d’oliva verge cada cop prenen més importància a les cuines de tot el món, que s’enmirallen en la cuina mediterrània, en busca de sabor i de salut. En aquest taller podrem saber més sobre els olis d’oliva verge, sobre com s’elaboren i sobre els hàbits de compra i el seu ús culinari. Farem una Iniciació al tast amb…
LLEGEIX MÉS
Laura Masramon 0
8
Cellers de l'EmpordàCursos de tastMasia SerraRuta del Vi DO EmpordàTastos d'olis d'oliva vergeTastos de vins
17 novembre 2019
Regala més que vi
El Curs d'Iniciació al Tast de Vins va destinat a totes aquelles persones que, atretes pel món del vi, volen saber què s'amaga rera cada ampolla. Al llarg dels quatre tallers tindrem la oportunitat de captar el paisatge a través dels seus vins, així com de conèixer què són els vins naturals o els vins ecològics. I d'aquesta manera, a…
LLEGEIX MÉS
Laura Masramon 0
0
Cursos de tastRuta del Vi DO EmpordàTastos de vins
13 desembre 2017
Escollir el cava de Nadal
No podia faltar en el Curs d'iniciació al tast de vins, el taller per conèixer a fons l'elaboració dels vins escumosos, entre els quals hi ha el nostrat cava elaborat amb el mètode champenoise, que com el seu nom indica és el mateix mètode que s'utilitza per elaborar el Champagne. Una bona manera d'aprofitar el diumenge el matí, tastar molt…
LLEGEIX MÉS
Laura Masramon 2
1
Cursos de tast
3 juliol 2016
Curs d’iniciació al tast de vins a Espolla 2016
El Curs de tast de vins Nivell I és una bona manera d’iniciar-se al món del vi. El curs està format per quatre tallers per aprendre a percebre el vi amb els sentits, i poder per tant descriure’l segons el seu color, les seves aromes, i els seus gustos. Recorrerem vàries regions vitivinícoles, algunes molt properes i tot i així poc…
LLEGEIX MÉS
Laura Masramon 0
0
Cursos de tastTastos de vins
31 juliol 2015
Curs d’iniciació al tast de vins Espolla 2015
El Curs de tast de vins. Nivell I és una bona manera d’iniciar-se al món del vi. El curs està format per quatre tallers per aprendre a percebre el vi amb els sentits, i poder per tant descriure’l segons el seu color, les seves aromes, i els seus gustos. Recorrerem vàries regions vitivinícoles, algunes molt properes i tot i així poc… | 0.614966 | curate | {"ca": 0.8867547018807523, "ru": 0.025210084033613446, "de": 0.017607042817126852, "en": 0.026810724289715888, "fr": 0.00040016006402561027, "it": 0.006402561024409764, "es": 0.03681472589035614} | https://www.lauramasramon.com/etiqueta/espolla/ |
mc4_ca_20230418_9_660727 | llibertat+d'expressió | SETEMBRE
Fragment de l'obra censurada a Arco i que ara es pot veure a l'ACVic | ACVic Centre d'Arts Contemporànies de Vic
Exposen a Vic l'obra sobre els presos polítics censurada a Arco
L’Ajuntament de Vic, H. Associació per a les Arts Contemporànies i ACVic presenten una triple exposició sobre la llibertat d’expressió: "Presos polítics a l'Espanya contemporània", de Santiago Sierra, "Des del Groc", de Marià Dinarès, i "Mantra del record", de Quim Moya | La triple exposició podrà veure's fins el 16 de setembre a l'ACVic Centre d'Arts Contemporànies de Vic
Valtonyc al concert que va fer a la sala La Cabra de Vic durant les Jornades Republicanes per la Llibertat d'Expressió | Dolors Pena
«L’Estat espanyol serà, juntament amb Turquia, un dels dos únics països del món on hi haurà músics empresonats per les seves lletres» | «No ens enganyem, qui pot treure les preses i els presos de la presó no només és una investidura, és la lluita al carrer. I a les redaccions dels mitjans»
Es tracta d'una iniciativa conjunta de diverses cantautores i cantautors i una poetessa: Sílvia Tomàs, Opoloh, Sisu, Mateólika, Ual·la!, Lidia Uve, Sònia Moll, El Sobrino del Diablo i Paradoxus Luporum | El vídeoclip es llança a dos dies de la concentració per demanar la llibertat del raper Valtònyc
Valtònyc, durant la seva actuació a La Cabra en el marc de les Jornades Republicanes per la Llibertat d'Expressió a Vic | Dolors Pena
«Sembla més necessari que mai entendre que la llibertat d'expressió no és cap concessió, sinó que es una obligació el protegir-la, defensar-la i promoure-la.» | «Valtònyc, si res no canvia en les properes hores, serà el primer raper de la ‘democracia española’ empresonat per expressar la seva opinió en unes cançons en vers.»
Valtonyc durant el concert que va fer amb Pablo Hasél a Vic el 28 d'abril passat | Dolors Pena
Després de la decisió del màxim òrgan judicial de l'Estat, el cantant ha donat per fet que la setmana vinent l'Audiència Nacional dicatarà el seu ingrés immediat a la presó per complir els tres anys i mig a què fou condemnat pel contingut d'una cançó | La xarxa que dóna suport a Valtònyc prepara un gran concert solidari amb el cantant i en defensa de la llibertat d'expressió pel 17 de juny vinent, amb més de 40 actuacions previstes provinents d'arreu de l'Estat
Diumenge, activitats durant tot el dia de les Jornades per la Llibertat d'Expressió a La Clota
S'hi farà una taula rodona i un dinar, però també diverses accions artístiques i socials | La Clota és un espai col·lectiu ubicat al barri de les Adoberies de Vic
Un concert dels rapers Valtonyc i Pablo Hasél, tret de sortida d'una setmana d'actes per la llibertat d'expressió a Vic
El concert és dissabte vinent, dia 28, a la sala de concerts La Cabra i la recaptació anirà destinada a la campanya de solidaritat amb els artistes represaliats | Un col·lectiu d'entitats organitza del 28 d'abril al 5 de maig les Jornades Republicanes per la Llibertat d'Expressió
Concert a la Jazz Cava de Vic per la campanya #NoCallarem
És aquest dijous i hi actuen, entre altres, La iaia, Est Oest, Núria Graham o Paula Valls | Altres entitats socials i culturals de Vic i Osona estan preparant més actes per als propers dies en el marc de la campanya per la llibertat d'expressió
Setembre publica el vídeo animant a participar al referèndum de l'1 d'Octubre
Ho fa davant l'inent de la Fiscalia de l'Estat de prohibir-ne l'emissió a través dels mitjans de comunicació i convençuts dels valors de la llibertat d'expressió i d'informació, i del caràcter plenament democràtic del referèndum de l'1 d'Octubre
Manel Fontdevila, exdirector d''El jueves', parla dels límits de l'humor a Manlleu
L'acte, organitzat per l'Ateneu de Manlleu, serà aquest dijous a les 9 del vespre | Fontdevila va abandonar 'El jueves' per la censura de RBA d’una portada amb Joan Carles I i Felip VI | 0.900434 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elsetembre.cat/noticies/etiqueta/llibertat+d%27expressi%C3%B3 |
mc4_ca_20230418_17_258467 | El que llegeixo: de febrer 2013
Hi ha llibres que d'entrada et prometen molt.
Havia vist la versió en paper d'aquest llibre: molt xula, amb les seves fotos antigues d'uns nens ben rarets, amb aquesta aparença tan vintage. Era el típic llibre que a mi m'entra pels ulls: una coberta maca, un títol especial.
La sensació que em queda és la d'una història que no em volen acabar d'explicar. Però jo tampoc he acabat d'interessar-me del tot. No m'ha motivat a seguir. El plantejament inicial de la història (un avi que explica un secret de a un nét) no m'ha cridat prou l'atenció com per seguir-li la pista i arribat un punt en què ja he notat que no tenia ganes de llegir, he decidit que no calia forçar-se. No?
He llegit opinions de tots tipus per la xarxa. Sovint he trobat qui diu que, tot i que el llibre li ha agradat, no ha acabat d'enganxar-se. També sembla que serà una saga. Jo crec que n'he tingut prou amb cent paginetes.
Ja se sap. Alguna vegada, aquests enamoraments a primera vista surten bé, amb els llibres. D'altres, doncs no.
De seguida que va sortir La mala dona em va cridar l'atenció i el vaig afegir, mentalment, a la llista de vull llegirs. Després, altres li van anar passant al davant i ara que sortia del Tres nits i que necessitava reconciliar-me amb les meves el·leccions literàries, vaig pensar que una dosi de sang i fetge en condicions faria el fet.
Tots n'haureu sentit a parlar, d'aquesta novel·la que va guanyar el I Premi Crims de Tinta. Explica la història novel·lada de l'Enriqueta Martí, una perla que feia totes les coses esgarrifoses que us puguin passar pel cap amb criatures. Una dolenta de les dolentes de debò, que si no fos perquè saps que està documentada i va viure i matar al Raval a principis del s. XX, et pensaries que a l'escriptor se li va escapar de les mans tanta maldat.
La mala dona m'ha enganxat per la figura narrativa que va triar Marc Pastor per explicar-nos les malifetes de la vampiressa barcelonina. Quan vaig descobrir qui ens explicava la història, no vaig poder evitar pensar que m'hauria tret el barret si en portés. Ostres tu, quina enveja haver tingut la pensada! I després em va mantenir al peu del canó per l'inspector Corvo, per ser un "bo" relativament bo, una mena de John Wayne de cigaló d'anís. No sé si m'explico. Poc personatge perquè és molt persona.
En resum, una història ben explicada, que clarament va a més i més fins que explota en unes darreres vint pàgines on no pots aturar-te. El llibre és: La mala dona. Pastor, Marc. La Magrana. Barcelona, 2011. ISBN e-book: 9788482640365
Holden Caufield no em va caure bé quan vaig llegir "El vigilant en el camp de sègol". Mira, coses que passen. Com amb la gent "real" els protagnistes de les novel·les i les històries que s'hi expliquen de vegades no t'entren i no hi ha manera.
Algún día este dolor te será útil recorda a la novel·la de J.D. Salinger en el concepte, però crec que són diferents. Personalment, m'ha semblat un llibre rodó, una història de carrer (res de grans drames psicològics, ni grans turments) d'una persona que, en un moment donat de la vida, no té gaire clar cap a on ha d'anar en una vida que encara li va gran, i de com aquesta mena d'atordiment vital momentani es veu des de fora com un caos de personalitat, ganes de contradir, de ser diferent perquè sí, de cridar l'atenció.
El protagonista, James, m'ha agradat molt: és real, està farcit de pensaments, de gestos, d'idees, de creençes i de dubtes. Cameron aconsegueix transmetre el desconcert d'una etapa de dubte de manera planera i directa, amb moltes pinzellades d'humor en moltes ocasions i aconsegueix que aquesta novel·la es llegeixi ràpid, amb moltes frases que conviden a rellegir, a apuntar, a reflexionar.
M'ha agradat molt, fa de bon llegir, té un estil fàcil, directe, en primera persona i passa molt i molt bé. I, com sempre amb els llibres de Libros del Asteroide té una coberta taaaaan maca! (en realitat és verda, tot i que el Watson tot ho veu en sèpia).
El llibre és: Algún día este dolor te será útil. Cameron, Peter. Trad. Jordi Fibla. Libros del Asteroide. Barcelona, 2012. ISBN E-book: 9788492663873. 2 comentaris: | 0.787143 | curate | {"ca": 0.8995601173020528, "fr": 0.010997067448680353, "it": 0.0019550342130987292, "sr": 0.0024437927663734115, "es": 0.054252199413489736, "en": 0.01466275659824047, "ar": 0.00635386119257087, "ru": 0.006598240469208211, "pt": 0.003176930596285435} | http://elquellegeixo.blogspot.com/2013_02_01_archive.html |
mc4_ca_20230418_14_398473 | Joguines per a Tothom - Cooperativa Molí Nou » Kukumiku Crowdfunding
Joguines per a Tothom – Cooperativa Molí Nou
Campanya solidària per garantir que tots els infants del barri gaudeixin d'una joguina el dia de Reis! Col·labora-hi!
Promovido por: Pla Comunitari Cooperativa Moli Nou
91€ recaudados de 500€
el día 27/12/2017
El 5 de gener la Cavalcada de Reis omple d’il·lusió els carrers de la ciutat i dóna pas a una nit màgica.
La solidaritat i el treball de moltes persones, entitats, empreses i serveis públics de la ciutat fa possible que aquesta màgia arribi, sense distincions, a tots els infants de Sant Boi.
Des de tots els barris s’impulsa una campanya de recollida de joguines per als infants amb pocs recursos. Pots col·laborar-hi portant joguines noves, comprant el calendari solidari o bé, aportant el teu gra de sorra a través d’aquest crowdfunding solidari. Amb un petit gest ajudaràs a garantir el dret de tots els infants a jugar, a gaudir de la seva infantesa.
La campanya solidària de joguines permet atendre a més de 80 infants del barri. A més d’aquesta recaptació on-line, també es pot col·laborar comprant el calendari solidari o bé dipositant diners a les guardioles que hi ha diferents botigues de Cooperativa – Molí Nou.
La campanya solidària de joguines permet atendre a més de 80 infants del barri. A més d’aquesta recaptació on-line, també es pot col·laborar comprant el calendari solidari o bé dipositant diners a les monedes que hi ha diferents botigues de Cooperativa – Molí Nou.
Som un grup de voluntaris i voluntàries que a títol individual i/o provinents d’entitats, per sisè any organitzem aquesta campanya solidària sota l’aixopluc del Pla de Desenvolupament Comunitari de Cooperativa Molí Nou. El PDC vol donar respostes a les necessitats de la comunitat, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del conjunt de la població. Al Pla Comunitari hi participen totes les entitats del barri, així com totes les Escoles, els Serveis Públics i les Administracions Publiques presents al territori.
En concret, formen part d’aquest projecte:
ACA Casa de Granada
Club d’Escacs Cooperativa Molí Nou
Comissió de Festes Cooperativa Molí Nou
Penya Barcelonista Cooperativa Molí Nou
Societat Catalana de Vivendes “Ciutat Cooperativa”
Xarxa de Comerços
CAP Cooperativa Molí Nou
Casal de Barri Cooperativa Molí Nou
Associació de la Gent Gran de Cooperativa Molí Nou
Associació de Veïns de Cooperativa Molí Nou
Centre Recreatiu Ciutat Cooperativa – Handbol
Club de Futbol Ciutat Cooperativa
Club Petanca Ciutat Cooperativa
Por unas navidades Fantástikas | 0.756535 | curate | {"ca": 0.9458186101295641, "es": 0.05418138987043581} | https://www.kukumiku.com/proyectos/joguines-per-tothom/ |
mc4_ca_20230418_0_252729 | novembre | 2019 | Escola Les Savines
INFANTIL SAVINES19/11/19
El dia 8 de novembre els nens/es de P-5 vam anar d’excursió al centre de recuperació d’animals salvatges propers. Un cop allà vam poder observar diferents animals com voltors, àliga cuabarrada, diferents mussols, aligots, flamencs, una guineu i un cérvol…
Al acabar vam anar al Castell… Llegeix més»
Durant aquests dies hem estat mirant quins eren els colors més habituals a la tardor. Hem agafat pintura, l’hem posat damunt d’un full i amb les mans hem anat barrejant els diferents colors. Hem pogut notar si la pintura era freda o calenta, si ens… Llegeix més»
Educació Infantil, General P.3 0 | 0.713982 | curate | {"it": 0.05546995377503852, "en": 0.03697996918335902, "ca": 0.9075500770416025} | https://agora.xtec.cat/ceiplessavines/2019/11/ |
mc4_ca_20230418_5_273157 | trobada | COETIC [Col·legi Oficial d'Enginyeries Tècniques en Informàtica i Grau en Enginyeria Informàtica de Catalunya]
Cerca IniciEl Col·legiBenvinguda DegàObjectius i funcionsEstatutsCOETICCONCITIEstructuraDegàComissió de GovernJunta Col·legialDelegacions TerritorialsOn somCodi DeontològicNormativa ColegialNormativa ProfessionalImatge corporativaGestio col·legialPer què col·legiar-se?Alta col·legialMemberAssociatedDoble Col·legiacióPre-col·legiacióBaixa voluntàriaQuotesFAQServeisAssegurança responsabilitat CivilFormacióPeritatgesBorsa de treballCertificació d'ExperiènciaAccedeix al webmail @coetic.orgFormació trobada
Dia: el dimecres 4 de junyHora: 11:30hLloc: seu del COEINF (Pl. Ramon Berenguer el Gran, 1, pral. 2a, 08002 Barcelona). Llegeix més sobre 2a Trobada entre les Universitats, els Col·legis Professionals i la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat | 0.716948 | curate | {"ca": 0.9387755102040817, "es": 0.061224489795918366} | http://coetic.cat/tags/trobada |
racoforumsanon_ca_20220809_1_484915 | Avui fa 70 anys van penjar 11 liders nazis sentenciats Nuremberg això es el que calia fer aqui amb els criminals del franquisme #justicia pic.twitter.com/iIu8Sfhy14— CADCI Vicente) 2 d’octubre de 2016
Un procés judicial sense garanties (show trial que en diuen) i uns sentenciats que eren en general caps de turc (els que tenien un historial més negre van suïcidar-se o bé escapar-se a països neutrals), i no pas més culpables de crims de guerra que molt generals aliats.
Certament. De tots els ajusticiats, els únics que eren caps prominents del Reich eren el Göering, que ja havia caigut en desgràcia per ionqui; en Ribbentrop, que ja l'havien amortitzat; i en Keittel, a qui anomenaven Lakaittel, perquè era el lacai (criat) de Hitler. La resta, els peixos grossos i els caps dels quals mai en va transcendir el nom perquè movien els fils des de darrere, no en van pescar quasi cap (alguns, anys més tard pels caçadors de nazis israelians). Del mateix Hitler hi ha informes i sospites cada cop més fundades que va fugir i refugiar-se a l'Argentina i que el suïcidat era un doble dels molts que tenia.Una organització com el partit nazi, sustentada sobre tot un estat, tenia recursos més que suficients* com per assegurar la vida i seguretat de tots els seus integrants (o almenys dels més importants). *Per exemple, Hitler -a pesar de fer-se passar per pobre- tenia tants calés que devia a la hisenda alemanya més de 400.000 marcs (una fortuna) i per no pagar-los va canviar la llei per fer que el Canceller estigués exempt d'impostos.
(perdona que haja tardat uns dies a "respondre", però és que fins avui no havia vist el fil) Pel que tinc entés, Göring es va fer addicte a la morfina com a conseqüència de les ferides que va rebre en el "putsch" de 1923 (i això, òbviament, no li va impedir l'accés a tots els alts càrrecs que va detentar, tant durant l'època de la República de Weimar [president del "Reichstag" en 1928, per exemple] com després); per tant, m'imagine que la seua caiguda en desgràcia deu ser culpa dels fracassos de la "Luftwaffe" (començant per la Batalla d'Anglaterra)...
L'addicció va anar creixent amb el temps. Al principi no devia afectar a la seva feina, però a la llarga el va fer indesitjable pel Reich.Els fracassos de la Luftwaffe també tenen alguna cosa a veure, certament. | 0.88089 | curate | {"ca": 0.9956521739130435, "oc": 0.004347826086956522} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_253954 | La jornada d'avui s'ha caracteritat pel temps estable, amb boires a primera hora que s'han desfet ràpidament i un dia amb alguns intervals de núvols. De cara a la tarda han crescut nuvolades cap al nord que han tornat a deixar alguns ruixats, en general poc importants, irregulars i de curta durada. Demà tindrem un temps ben estable, amb algunes boires matinals, pocs núvols i temperatures suaus, i amb el vent de mestral que a poc a poc anirà afluixant. Entre dijous i divendres ens arriba una nova pertorbació, amb més ruixats i temperatures que baixaran, sobretot de cara al cap de setmana un cop s'allunyi la pertorbació amb l'entrada del vent del nord.
Les temperatures d'avui s'han mogut entre els 12 i 17ºC pel que fa a les màximes, mentre que les mínimes han oscil·lat entre els 1 i 5ºC, amb vent que ha bufat de mestral moderat, i bona visibilitat tret de primera hora del matí.
Les dades meteorològiques del dia en zones properes han estat (dades extretes de la web del Servei Meteorològic de Catalunya):
Pinós (Solsonès)
T. Màxima: 14,0ºC
T. Mínima: 3,6ºC
Precipitació: 0,0 mm
Lladurs (Solsonès)
T. Màxima: 14,8ºC
T. Mínima: 2,8ºC
Precipitació: 0,1 mm
Solsona (Solsonès)
T. Màxima: 15,4ºC
T. Mínima: 1,6ºC
Precipitació: 1,1 mm
La Panadella (Anoia)
T. Màxima: 12,5ºC
T. Mínima: 3,9ºC
Precipitació: 0,0 mm
Òdena (Anoia)
T. Màxima: 17,1ºC
T. Mínima: 4,4ºC
Precipitació: 0,0 mm
Cervera (Segarra)
T. Màxima: 15,0ºC
T. Mínima: 5,3ºC
Precipitació: 0,0 mm
Les dades meteorològiques d'ahir a Calaf varen ser les següents (dades de l'observatori XOM del Servei Meteorològic de Catalunya):
T. Màxima: 12,2ºC
T. Mínima: 6,5ºC
Precipitació: 3,3 mm
Fenomens observats: boira, pluja
Publicat per Josep Raich Duarri a 19:56
Etiquetes de comentaris: Dades diàries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Cercar en aquest blog
Meteograma Calaf
Webcam Observatori de Pujalt (cliqueu per ampliar imatge)
Etiquetes
Dades diàries (4229) Dades SMC (7) Diari fenològic (118) Fotos de la setmana (483) Imatges de núvols (1) Nevada febrer 2015 (1) Nevada gener 2010 (1) Nevada març 2010 (1) Novetats (4) Pinzellades de méteo (3) Previsions estacionals (4) Refrany del dia (3423) Resum anual (1) Resums estacionals (2) Resums meteorològics mensuals (29) Varis (10) | 0.655099 | curate | {"ca": 0.9105514546244029, "es": 0.056013894919669995, "en": 0.029526704298740773, "pt": 0.0039079461571862786} | https://fenologiaaltasegarra.blogspot.com/2013/04/dades-2-dabril-de-2013.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_720990 | Últimament a les xarxes socials, reddit i altres racons d'internet ha guanyat popularitat l'anomenat NoFap (no masturbar-se), el NoPorn (no mirar porno) i el mode monjo (no tenir cap mena de contacte sexual), argumentant els efectes perniciosos de l'addicció a les palles entre el jovent, sobretot de sexe masculí, i els beneficis que suposadament comportaria trencar un cercle viciós de descàrregues de dopamina fàcilment disponibles: més concentració, major desig sexual, menor ansietat social, etc.Què n'heu sentit a dir? Ho heu provat? Quines experiències en teniu? Ho recomaneu?
Ejacular (almenys) tres vegades a la setmana reduix el risc de patir càncer de pròstata :D
Això diuen i no falten els que hi veuen en aquests estudis una conspiració per promoure el masturbacionisme.A banda que millor tenir sexe que pelar-te-l
Val, jo també crec que millor tenir sexe com a satisfacció no només fisiològica sinó a nivell psicològic. Però el que em balla el cap amb el que defenses és que millor limitar el nombre de masturbacions, però també defenses limitar el nombre de vegades que tens sexe? Perquè l'hormona s'allibera igual.
Els més flipats-zen diuen que ni sexe pots tenir durant un període més o menys llarg de temps. D'altres, que el sexe és ok i fins i tot la masturbació, sempre que no et corris, deixant anar el teu "txi" (esoterisme màxim). Però la visió més generalitzada que he vist és que el sexe amb una altra persona està bé perquè no és un acte solipsista, sinó vinculat a la interacció social i tal (també arguments d'antropologia vulgar sobre una suposada programació biològica per reproduir l'espècie i moltes altres parides així).Jo no estic casat amb cap pràctica d'aquestes. Sí que penso que hi ha potencial en guanyar autocontrol de la sexualitat, ni que sigui en termes de trascendir l'immediatisme hedonista. O com a pràctica sociocultural assentada en un substrat libidinal, que la fa molt més potent, de manera semblant a com la brutalitat de l'entrenament de les forces armades (càstics físics, privació de la son, etc. ), preparant poc per a situacions de combat real, és molt efectiva a l'hora de disciplinar la població militar. | 0.870737 | curate | {"ca": 0.9241154562383612, "it": 0.006517690875232775, "br": 0.006052141527001862, "es": 0.0633147113594041} | |
mc4_ca_20230418_3_522084 | Ets a: Inici > Àmbits > Associacions i entitats > El Cicle Gaudí porta a Berga la projecció de ‘El Elegido’ i al seu director, Antonio Chavarrías | 0.708074 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ajberga.cat/ajberga/noticies/detall.php?apartat=160¬icia=1781 |
mc4_ca_20230418_6_346793 | Ja podeu llegir aquest número tan especial de la Veu dedicat íntegrament al referèndum de l'1 d'octubre.
Experiències, vivències, sentiments... tot el que va abastar aquell dia ho trobaràs als articles dels nostres col·laboradors. També un recull de fotografies de reagrupats que han volgut immortalitzar el moment.
La Veu núm. 71
(844,92 kB)
« Anterior Següent » 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 ...193 | 0.682747 | curate | {"ca": 0.9675, "fr": 0.005, "de": 0.0275} | http://vella.reagrupament.cat/actualitat/noticies/(offset)/80 |
oscar-2301_ca_20230418_3_311742 | Museu Egipci de Barcelona - Fundació Arqueològica Clos Museu Egipci de Barcelona - Fundació Arqueològica Clos | Família | 0.638149 | curate | {"ca": 1.0} | https://ajuntament.barcelona.cat/familia/ca/detall/fundacio-arqueologica-clos-museu-egipci-de-barcelona_90154904.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_612246 | Manifestació d’espanyols contra Catalunya el dia de la “constitución”01/12/2012PolíticaEl Movimiento D’Espanya i catalans, grup anticatalà que nega la llibertat a Catalunya, ha organitzat una manifestació aquest 6 de desembre, dia de la constitución, en defensa d’aquesta carta magna espanyola i de la unitat d’Espanya. La marxa té com a lema España somos todos i anirà de la plaça d’Urquinaona a la plaça Sant Jaume. SN
La Vanguradia parla de 7.000 espanyols i que hi ha hagut tensió a la Plaça Sant Jaume...
amb independentistes?
Amb gent estava fent cua per anar a veure el el pessebre municipal.
aha. Era un pessebre vivent?
Enfrontaments a la manifestació a favor de la unitat d’EspanyaA la plaça Sant Jaume s’han produït empentes i cops de bandera entre manifestants i ciutadans que feien cua per veure el pessebreLa manifestació a favor de la unitat d’Espanya i la Constitució, convocada aquest migdia a Barcelona pel moviment cívic ‘Espanya i catalans’ amb el suport de PP, Ciutadans i UPyD i sota el lema "Espanya som tots, ha acabat amb violència a la plaça Sant Jaume. La tensió, les empentes i els cops de bandera s’han produït just davant del Palau de la Generalitat que els Mossos han protegit amb tanques, i quan han coincidit els manifestants i diverses persones que feien cua per veure el pessebre municipal. Els participants a la manifestació han estat rebuts amb un “visca Catalunya” i això ha desencadenat el descontrol durant uns segons.A més, els manifestants també s’han trobat amb un grup de ciutadans que havia anat a la plaça a defensar l’escola en català i contra la llei Wert, encara que aquest acte s’ha reprogramat a dilluns a la set de la tarda. Amb senyeres i estelades, la concentració s’ha fet però s'ha dissolt poc abans de la una, a petició dels Mossos d'Esquadra, per evitar coincidir amb la manifestació unitària. Una desena de persones, però, s'han negat a marxar i també s'han acabat enfrontant a crits amb els altres manifestants.7.000 participants, segons la Guàrdia UrbanaLa part final ha estat el punt més calent d’una manifestació, seguida per 7.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, que ha sortit a les dotze del migdia de plaça Urquinaona i ha baixat Via Laietana fins a la plaça Sant Jaume. En tot moment els manifestants han cridat consignes com: 'Artur Mas, dimissió', 'Jo sóc espanyol' i 'Espanya unida mai serà vençuda'. En un moment, en aturar-se davant la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana, els manifestants han aplaudit entusiàsticament el cordó policial i crits a favor de la unió de tots els territoris de l'Estat. La manifestació ha estat encapçalada pel president de Ciutadans, Albert Rivera, i el president de Convivencia Cívica, Francisco Caja; i diputats del PP, entre d'altres.http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/12/enfrontaments_a_la_manifestacio_a_favor_de_la_unitat_d_espanya_91610.php
Fantàstic, els enfrontaments han estat purament anecdòtics. La resposta dilluns ha de ser massiva. | 0.866831 | curate | {"ca": 0.9774258760107817, "pl": 0.0006738544474393531, "mt": 0.0013477088948787063, "it": 0.00774932614555256, "pt": 0.012803234501347708} | |
mc4_ca_20230418_5_748632 | Teràpies Alternatives - Centre Isis
Estàs aquí:Home Teràpies Alternatives Etiquetes REPARADOR
Subscriute a aquesta llista via RSS Entrada de blog etiquetada a REPARADOR
Anti-Age Repair Cream. Artdeco. Crema facial reparadora efecte lifiting
Anti-Age Cream és el tractament perfecte per lluitar contra la flacciditat. La fórmula és d'alta dermotolerància i per això és el tractament ideal de la pell sensible, intolerant i madura. L'ingredient anti-edat Gatuline Expression, redueix les microcontraccions facials que causen les primeres arrugues; les llavors de Amaranto reparen els danys causats pels raigs UV. Una combinació de karité, esqualè i ceramides formen una pel·lícula lipídica idèntica a la de la pell que evita que aquesta es deshidrati, s'esquerdi i envelleixi. La barrera de protecció de la pell, s'enforteix i la pell recupera el seu aspecte vital.
Preu: 37,80 €
Etiquetat com: FLACCIDITAT REPARADOR TRACTAMENT ANTI-EDAT
Crema Elixir Hidratant Pells Sensibles. Alqvimia
Crema facial calmant i descongestiva, que al mateix temps hidrata i protegeix la pell. Una fórmula rica en lípids reconstituents, amb efecte reparador
Etiquetat com: CREMA HIDRATANT HIDRATAN I REGENERADOR REPARADOR | 0.723016 | curate | {"ca": 0.8037225042301185, "es": 0.16412859560067683, "en": 0.018612521150592212, "eo": 0.00676818950930626, "nl": 0.00676818950930626} | http://www.centreisis.es/terapies-alternatives/tags/tag/reparador |
mc4_ca_20230418_4_90173 | Cementiris (cementeris), fossars, necròpolis i tombes: Pengen a Internet un vídeo amb joves intentant entrar al cementiri de Mieres del Camí, a Astúries (Espanya)
Pengen a Internet un vídeo amb joves intentant entrar al cementiri de Mieres del Camí, a Astúries (Espanya)
El morbós ritu de màgia amb animals degollats ocorregut a la vall de Sant Tirs el passat cap de setmana té la seva continuïtat a Internet. En un dels portals més visitats de la xarxa es pot trobar un vídeo que mostra l'intent d'accedir al cementiri de la Belonga, de Mieres del Camí, per part d'uns joves del municipi. La filmació, segons expliquen els seus propis autors, té com a objecte analitzar fenòmens i aparicions paranormals. Els protagonistes, no obstant, no aconsegueixen en el vídeo accedir a les instal·lacions.
Fonts policials consultades per van assegurar conèixer l'existència d'aquest enregistrament. Tot i això, en principi la consideren «inofensiva», encara que, a pesar de tot, no descarten per complet la possibilitat que pugui tenir alguna connexió amb algun dels actes de vandalisme religiós que han tingut lloc al municipi durant els últims mesos.
Basat en la informació del diari “La Nueva España”
a 11:22 p. m.
Unescocat i Cementiris de Barcelona vetllaran per ...
Pengen a Internet un vídeo amb joves intentant ent... | 0.793061 | curate | {"ca": 0.9516871165644172, "es": 0.03834355828220859, "sv": 0.009969325153374233} | http://fossars.blogspot.com/2007/02/pengen-internet-un-vdeo-amb-joves.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_118938 | Declaració unitària de suport a l'acollida de població refugiada
L'ordre del dia del Ple de dijous també inclou l'aprovació d'una declaració unitària de suport a l'acollida de població refugiada. El text, que es consensuarà entre totes les forces polítiques del consistori, certifica la voluntat de la capital de l'Urgell per esdevenir ciutat acollidora de refugiats sirians, tal i com ja es va avançar en el seu moment. En aquest sentit, l'Ajuntament ha mantingut reunions amb les entitats socials del municipi, les quals han expressat el seu ple suport a aquesta iniciativa. L'objectiu és avaluar els recursos i els ajuts disponibles que Tàrrega pot posar a l'abast en relació a la resposta solidària de Catalunya davant la crisi migratòria actual. La planificació contempla aspectes com l'allotjament a llarg termini, l'alimentació o l'escolarització dels infants.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.595972 | curate | {"ca": 0.7272727272727273, "es": 0.25241239207719657, "en": 0.02031488065007618} | : /catalunya/territori/noticia-tarrega-evitara-els-talls-subministrament-daigua-boca-persones-situacio-vulnerabilitat-risc-dexclusio-20150929170405.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_109988 | Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i per mostrar-te publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Més informació
Funcionales Funcionales Sempre actiu
L'emmagatzematge o l'accés tècnic sigui estrictament necessari amb la finalitat legítima de possibilitar la utilització d'un determinat servei expressament sol·licitat per l'abonat o l'usuari, o amb l'única finalitat d'efectuar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadísticas Estadísticas
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències no sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Marketing Marketing
L'emmagatzematge tècnic o laccés són necessaris per crear perfils dusuari per enviar publicitat o rastrejar a lusuari en un lloc web o en diversos llocs web amb fins de màrqueting similars. | 0.779886 | curate | {"ca": 0.8958677685950414, "es": 0.02066115702479339, "en": 0.0834710743801653} | https://www.fustessola.com/ |
mc4_ca_20230418_17_672468 | Familiars, amics i polítics s’acomiaden de Montserrat Caballé | Cultura | EL PAÍS Catalunya
El tenor Josep Carreras ha trobat a faltar "una mica més de català" a la cerimònia
Barcelona 8 OCT 2018 - 17:34 CEST
El president Sánchez i la reina Sofia al funeral de Montserrat Caballé. Massimiliano Minocri
La inconfusible veu de Montserrat Caballé s'ha imposat aquest matí en el seu últim adeu, en el funeral que s'ha fet al tanatori de les Corts. Una cerimònia religiosa –amb missa completa– en què familiars, amics, polítics i personalitats del món de la cultural s'han acomiadat de la soprano barcelonina, que va morir dissabte als 85 anys a l'Hospital de Sant Pau de la capital catalana.
Un llarg aplaudiment de gairebé dos minuts i uns quants "bravo" han estat l'últim adeu de tots els qui han pogut entrar a la sala. A primera fila, la reina Sofia –admiradora incondicional de Caballé, amb qui tenia una bona relació–, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i al seu costat el president de la Generalitat, Quim Torra, que abans de l'inici de la cerimònia han conversat uns instants. També han assistit al funeral el ministre de Cultura, José Guirao, i el president del PP, Pablo Casado, que ha retut homenatge "a la millor ambaixadora de la cultura de Catalunya i Espanya". Al costat de Casado ha entrat Xavier García Albiol, president del partit a Catalunya. També hi ha assistit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
En l'ofici ha estat protagonista la mateixa soprano en les quatre intervencions musicals que s'han programat: l'Ave Maria de Franz Schubert; l'ària Lascia ch'io pianga, de Friedrich Händel, a dues veus cantada amb Montserrat Martí, la seva filla; O mio babbino caro, una ària de Giacomo Puccini, i, com a comiat, un dels actes més coneguts de l'òpera La forza del destino, de Verdi. Uns fragments que ella havia interpretat tantes vegades arreu del món i que han estat els escollits per marcar una cerimònia religiosa oficiada per diversos sacerdots, entre els quals hi havia el pare Apel·les, amic de Martí Caballé.
El Ministeri de Cultura proposa un doble homenatge per Caballé a Madrid i Barcelona
Només hi ha hagut una intervenció de la família, la de la seva neboda, Montse, persona de màxima confiança de la soprano. Per desig exprés de la família, que va declinar instal·lar la capella ardent al Liceu, la cerimònia ha estat senzilla però oberta a tothom que volgués acomiadar-se de l'artista. Molts ho van diumenge a la tarda, al tanatori, on es van apropar alguns polítics, com el ministre José Guirao. L'absència d'algun representant de la Generalitat va causar cert malestar a l'entorn de la soprano. Com al tenor Josep Carreras també l'ha sorprès avui el fet que tota la cerimònia de la missa es fes en castellà, sense cap passatge o intervenció en català: "El funeral ha estat entranyable, tot i que hi he trobat a faltar, sense voler entrar en polèmica, que hi hagués hagut alguna cosa en català". I ha afegit: "Però què hi farem, les coses són com són. Això m'imagino que és el desig de la família i, per tant, no hi ha res a dir; al contrari, admirar el que han fet per ella".
Mentre els representants polítics s'han situat a la dreta de la sala, també la consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs; Jorge Fernández Díaz, exministre del PP, i el seu germà Alberto, cap de files del partit popular a l'Ajuntament de Barcelona; Miquel Iceta, líder del PSC; Inés Arrimadas, líder de Ciutadans a Catalunya; Carlos Girauta, portaveu del partit taronja al Congrés, i la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; el món de la cultura i la música s'ha situat a l'esquerra de l'oratori. Entre els assistents, un Carreras molt emocionat, amic personal de Caballé i amb qui va compartir tants escenaris; el baríton Joan Pons; Antoni Ros-Marbà, el director d'orquestra que tantes vegades va acompanyar Caballé, Joan Matabosch i Jordi Savall. A les primeres files hi havia la plana major del Liceu, el president de la Fundació, Salvador Alemany; el director general, Valentí Oviedo, i la directora artística, Christina Scheppelmann, amb Josep Pons, director de l'Orquestra del Liceu. Entre el públic s'ha pogut veure el cantant italià Albano Carrisi i el periodista Luis del Olmo.
Però bona part de les persones que han assistit al funeral de la soprano catalana eren incondicionals seus, el seu públic del Liceu, tal com comentaven abans d'entrar a l'oratori i com escrivien en el llibre de condol en sortir. L'últim adeu d'aquests incondicionals s'ha fet al peu del cotxe fúnebre que la traslladava al cementiri de Sant Andreu, on hi ha enterrats els seus pares.
La cantant va morir als 85 anys després de convertir-se en una de les sopranos més universals del segle XX, donant-se a conèixer el 1956 a l'Òpera de Basilea i després a la de Bremen, abans de debutar al Liceu barceloní i saltar a la fama internacional al Carnegie Hall de Nova York (Estats Units). A més de recórrer els grans temples de la lírica internacional durant una carrera de 40 anys, Caballé va cantar amb Freddie Mercury, Vangelis, Barbara Streisand i Frank Sinatra.
Homenatge al Liceu al novembre
El teatre del Liceu de Barcelona ja treballa en l'organització d'un homenatge internacional a la soprano Montserrat Caballé. Encara que no hi ha dates tancades, és possible que es faci un dissabte de mitjans de novembre. La idea que té el teatre és que sigui una cita que aglutini les primeres figures de la lírica mundial, entre les quals podien estar els tenors Roberto Allagna, Juan Diego Flórez, Rolando Villazón i Javier Camarena o les sopranos Irene Theorin, Cecilia Bartolli o Pretty Yende, entre d'altres.
El Ministeri de Cultura, José Guirao, va proposar diumenge als familiars de Caballé la celebració d'un homenatge per partida doble a Barcelona i Madrid: "Volem fer un homenatge a l'altura del que ella ha estat", ha afirmat el ministre, que ha considerat emocionant "veure en aquestes últimes hores com els grans teatres de tot el món i els mitjans internacionals l'han recordat".
La ciutat i la cançó que van unir Freddie Mercury i Montserrat Caballé | 0.8846 | curate | {"ca": 0.9912613355317395, "en": 0.0054410552349546575, "it": 0.0032976092333058533} | https://cat.elpais.com/cat/2018/10/08/cultura/1538977191_506785.html |
cawac_ca_20200528_1_148916 | El Brasil es classifica per a la final al derrotar l'Uruguai en un partit gris (2-1)
Fred i Paulinho marquen els gols brasilers i Forlán falla un penal a la primera part
Esports > 26-06-2013 > 23:22
EDU SOTOS / Rio de Janeiro
Amb un córner, mentre el Brasil temia el pitjor, Scolari es va salvar del linxament. Un córner picat per Neymar , rematat de cap per Paulinho , un dels obrers de la 'seleção', i l'Uruguai, que va combatre amb fe, va doblegar el genoll després que Forlán hagués fallat un penal a la primera meitat. Neymar i els seus amics esperen, per tant, Espanya diumenge que ve en la final de Maracaná si 'la Roja', és clar, guanya aquesta nit Itàlia en la segona semifinal de la Copa Confederacions
A ràfegues
El duel va ser lleig. Gairebé no hi va haver futbol col·lectiu. Cavani va brillar pels uruguaians mentre que Neymar apareixia i desapareixia del rectangle de joc. La clau del matx va estar en el penal fallat per Forlán a la primera part (m.12). El Brasil no va jugar bé, però va empatar en una d'aquelles aparicions de Neymar que van descontrolar la defensa rival. Fred , atent, va batre Muslera (m. 40). El conjunt de Scolari va decebre a la segona part, amb un Neymar desaparegut, però va tenir la sort d'enfrontar-se a una selecció uruguaiana que va acabar fosa l'últim quart d'hora. La presència de Leonard va donar més frescor als brasilers, però el gol de la victòria només podia arribar a pilota parada. Paulinho va afusellar de cap sense oposició el porter uruguaià (m. 86). Scolari va decidir canviar Neymar en l' últim minut amb la selecció brasilera a la defensiva.
Càrrega policial
La policia de l'estat brasiler de Minas Gerais va dispersar amb gas lacrimogen un petit grup de manifestants que van intentar trencar el setge que envolta l'estadi Mineirão de la ciutat de Belo Horizonte, on el Brasil i l'Uruguai es jugaven el pas a la final de diumenge. El grup, una minoria d'entre les prop de 50.000 persones que participen en una protesta contra les elevades despeses del Govern en esdeveniments esportius, va tombar algunes tanques metàl·liques que la policia havia instal·lat en un carrer d'accés a l'estadi. Mentre que la majoria dels manifestants va prosseguir pacíficament per una important avinguda de Belo Horizonte, la capital de Minas Gerais, el petit grup es va desviar, va intentar trencar el setge policial i va llançar pedres i altres objectes contra alguns uniformats. També va cremar un concessionari.
La policia de Minas Gerais va muntar un setge en un perímetre de tres quilòmetres al voltant del Mineirão i va instal·lar bloquejos als carrers de l'accés a l'estadi, que només podien superar les persones que portessin entrada per al partit. Davant la multitudinària manifestació que passaria pròxima a l'estadi a l'hora del partit, la policia va organitzar un rigorós operatiu de seguretat que va mobilitzar 5.567 agents i que va ser reforçat per 1.500 soldats de l'Exèrcit. | 0.829485 | curate | {"ca": 0.9391124871001032, "en": 0.009631922944616443, "pt": 0.008943928448572412, "es": 0.02889576883384933, "gl": 0.013415892672858616} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/esports/brasil-classifica-per-final-derrotar-uruguai-partit-gris-2440069 |
macocu_ca_20230731_1_533990 | El PFI Montbui recapta 125 euros en l’Esmorzar Solidari de la Marató de TV3
Durant l’esmorzar, es va fer el repartiment de croissants, sucs, batuts de cacau i llaunes de refresc. La logística va anar a càrrec de l’alumnat del PFI, així com la compra dels productes, la venda de tiquets, l’estudi de costos i de beneficis. Dels 125 euros recaptats, la majoria van ser gràcies a la venda de tiquets (103 euros), però també hi van haver 22 euros de donatius. Un cop descomptats els costos per la compra dels productes de l’esmorzar, els beneficis van ser de 71 euros, que es van lliurar íntegrament a La Marató de TV3 mitjançant transferència bancària.
Per anunciar l’esmorzar, l’alumnat del PFI va participar en un Concurs de Cartells. Tots els treballs participants van romandre exposats pels passadissos de l’institut els dies previs a l’esmorzar, per informar de la data de celebració i dels dies de venda de tiquets.
L’alumne Jordi Padilla va resultar vencedor del concurs, amb un cartell realitzat amb l’aplicació Canva que tracta sobre el tema central de la Marató d’enguany, les malalties mentals. El jurat estava format per les dues professores del PFI, Elvira Ávila i Susana València, la directora de l’Institut, Eva Raich, i la professora de Visual i Plàstica Núria Martí, que van valorar el fet que sigui un cartell “que destaca per sobre de la resta per la tècnica creativa utilitzada, amb una aparença molt professional, visualment molt impactant, per la complexitat del disseny i el bon ús del blanc i negre”, així com pel fet que “representa molt bé la fragmentació que impliquen les malalties mentals”.
En segona posició va quedar l’alumna Mónica Sánchez, amb un cartell que destacava, segons el jurat, “per la claredat amb què presenta la informació, la bona composició del text i la imatge, i el dibuix central, que representa un garbuix emocional, relacionat directament amb el tema de la Marató: les malalties mentals”.
L’alumna que va quedar en tercera posició del concurs va ser Ainoa Pérez. Segons el jurat, del seu treball cal destacar “les imatges triades per fer el disseny i la interessant composició d’aquestes imatges”. La directora de l’INS Montbui, Eva Raich, va ser l’encarregada de lliurar els premis.
El dia de l’Esmorzar Solidari, el PFI va celebrar una jornada festiva, que també va incloure la projecció de la pel·lícula “Joker”, de Todd Phillips (vinculada a les malalties mentals). La festa es va traslladar, finalment, a la pista poliesportiva de l’Institut, on es va disputar un partit de futbol.
L’Esmorzar Solidari, la jornada festiva i el Concurs de Cartells conformen un projecte avaluable dins el mòdul d’Estratègies i Eines de Comunicació (expressió escrita en català i ús de les TIC per al disseny dels cartells) i dins el mòdul d’Estratègies i Eines Matemàtiques (càlcul de costos, marges i beneficis de l’Esmorzar Solidari). També s’avalua des del mòdul de Tècniques administratives bàsiques la part d’impressió i plastificació dels cartells. Tanmateix, el pes pedagògic del projecte és de sensibilització. | 0.881476 | curate | {"es": 0.024695423114916036, "ca": 0.975304576885084} | |
cawac_ca_20200528_1_76432 | Qui està connectat
En total hi ha 80 usuaris connectats :: 16 registrats, 6 ocults i 58 visitants (basat en els usuaris actius durant els darrers 5 minuts) El nombre màxim d’usuaris connectats ha estat 298 el dg. jul. 08, 2012 5:03 pm | 0.66525 | curate | {"ca": 0.9134199134199135, "ro": 0.017316017316017316, "en": 0.06926406926406926} | http://forum.socpetit.cat/index.php?sid=bd9f2e88fa02dff1c4cf8407a11b68df |
crawling-populars_ca_20200525_25_156140 | Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per cercar entitats i equipaments o cursos i tallers, accedeix a la Guia BCN completa.
Tornar
Exposicions. La història de Barcelona en una hora i en un format completament innovador.
“Barcelona flashback. Kit d’història en 100 objectes”: l’art de traspassar el mirall i explorar la ciutat en una hora és un projecte experimental que proposa recórrer la història de Barcelona en una hora.
L’exposició es perfila com un mètode de lectura urbana, un entrenament en l’art d’explorar la ciutat des dels romans fins al segle XXI per mitjà de les millors peces de la col·lecció. “Barcelona flashback” situa el visitant davant del mirall i li proposa que el travessi per conèixer la ciutat en un recorregut amb cinc fases: interrogar testimonis, construir relats, explorar territoris, comparar amb altres urbs i llegir patrimonis.
La proposta suposa un canvi radical en la manera de veure i visitar la ciutat dels barcelonins i barcelonines, i també dels visitants, en pro d’un turisme sostenible i alternatiu.
“Barcelona flashback” forma part dels plans del MUHBA per consolidar-se com a museu de ciutat del segle XXI, i s’insereix de ple en el marc de la futura reforma de la Casa Padellàs, que serà una casa de la història de Barcelona.
Barcelona flashback és una síntesi experimental radicalment innovadora en les formes de mostrar i situar la trajectòria de Barcelona, amb un mètode de lectura històrica interrogativa d´objectes, arquitectures i paisatges i amb nous programes ciutadans.Barcelona flashback és, alhora, una proposta educativa, i és també un projecte de recerca internacional sobre el kit mínim de coneixement i consciència urbana que un museu de ciutat del segle xxi ha de proporcionar, en pro de la democràcia i del dret a la ciutat.Barcelona flashback s´inscriu de ple en els plans del Muhba com a museu de ciutat del segle xxi, en l´horitzó de la reforma de la Casa Padellàs com a Casa de la Història de Barcelona, nucli de la xarxa d´espais patrimonials del Museu per tota la ciutat.Barcelona en una hora: testimonis, relats, recorreguts, connexions i patrimonis, punt de partida de formes alternatives de visita urbana.Mètode de lectura històrica per interrogar la ciutat, des dels romans al segle xxi i amb les millors peces de la col·lecció, i per interpretar els seus patrimonis i paisatges.Memòries urbanes, del gran rellotge de Barcelona de 1576, símbol dels temps i ritmes de la ciutat moderna, als batecs de la metròpoli contemporània. BCN & Europa, una aproximació a les ciutats, decisives avui en la construcció d´Europa, a través dels museus de ciutat.
M'agrada 103
Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat...fes-nos-la saber | 0.831456 | curate | {"ca": 0.9886098130841121, "sq": 0.0017523364485981308, "en": 0.006133177570093458, "oc": 0.0035046728971962616} | : /ca/agenda/detall/ldquobarcelona-flashback-kit-drsquohistoria-en-100-objectesrdquo_99400638109.html |
crawling-ib3_ca_20230205_0_63090 | Actualment, en temporada baixa, Formentera té dues línies d’autobús. La línia 1 fa el recorregut des del port de la Savina fins a Sant Francesc, passant per es Pujols i Sant Ferran. La línia 2 surt també del port de la Savina i arriba fins a la Mola, passant abans per Sant Francesc, Sant Ferran i es Caló. I la freqüència en els dos casos és de més d’una hora segons la franja horària.
Ara, en vistes a la Setmana Santa, s’incrementaran el nombre d’autobusos per tal de poder proporcionar un millor servei als qui ens visitin. Però, tot i així, els turistes no poden arribar a determinats punts d’interès turístic.
La nova llei de limitació de vehicles de Formentera preveu una millora en el servei del transport públic per tal de donar una alternativa al vehicle privat. Aquestes millores es traduiran en més línies i una major freqüència, però encara no es sap si s’aplicarà a partir d’aquest mes o de cara al maig. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/sincrementen-les-comunicacions-del-transport-public-en-vistes-a-la-setmana-santa |
crawling-populars_ca_20200525_39_8912 | Superfície parcel·la: 2.500 m² Superfície Casa: 185 m² Distribució: En Planta Baixa: Saló menjador amb llar de foc, una habitació individual, un lavabo cortesia, i una gran cuina office amb sortida a pàrquing (dos cotxes), i una àmplia galeria. Primera Planta: Dues habitacions dobles, un bany complet, i una suite amb terrassa pròpia i vestidor. Observacions: Casa a 4 vents, envoltada del seu propi jardí, molt cuidat, amb arbres fruiters i olivera centenareo. Hort, galliner, zona barbacoa, zona lúdica infantil, piscina aigua salada i teka, porxo, chillout, solàrium. Tot el jardí amb il·luminació i reg automàtic. Sostres de fusta en segona planta. Calefacció per radiador a gasoil. Casa envoltada de natura amb vistes relaxants i zona tranquil · la. Per entrar a viure. Certificat energètic en tràmit.
Avís Legal - Política de privacitat
Unifamiliar aïllada en venda de 185 m2 , Sant Celoni
Avís Legal - Política de privacitat
Some text in the modal.
Per poder solucionar la incidència, en el cas que necessitem més informació, Facilita'ns les teves dades.
Segueix-nos a | 0.701355 | curate | {"ca": 0.9660697455230914, "en": 0.021677662582469368, "pt": 0.012252591894439209} | : /compra/habitatges/barcelona/sant-celoni/1186172 |
crawling-populars_ca_20200525_41_62602 | BARCELONA, 4 mar� (EUROPA PRESS) -
L'escriptora Rosa Regàs ha guanyat el Premi Biblioteca Breve 2013 de l'editorial Seix Barral, dotat amb 30.000 euros, amb la seva novel·la 'Música de cámara', la història d'un amor truncat entre una dona d'herència republicana i un jove de classe alta en la postguerra barcelonina.
Aquesta novel·la mostra l'ambientació d'una "època asfixiant" i recapacita sobre les conseqüències que ha tingut per aquest país el pas per la Transició, i, segons el jurat, ha estat mereixedora d'un premi que ja ha reconegut autors com Juan García Hortelano, José Manuel Caballero Bonald, Juan Marsé, Mario Vargas Llosa, Elvira Lindo i Clara Usón.
Aquesta edició ha rebut 1.086 manuscrits, i destaca de manera important la participació d'Espanya i l'Argentina, amb 504 i 118 originals, respectivament, seguits de Xile, amb 22 novel·les, i Colòmbia amb 58.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.615629 | curate | {"ca": 0.7283763277693475, "es": 0.25139099645928176, "en": 0.020232675771370764} | : /gent/noticia-rosa-regas-guanya-premi-biblioteca-breve-amb-musica-camara-historia-postguerra-20130304140724.html |
mc4_ca_20230418_2_151226 | Norwegian ja té el permís per operar entre els EUA i Barcelona
L’aerolínia assegura que la connexió arribarà l’estiu del 2017
3 min. Barcelona 16/04/2016 00:00
651x366 L’organisme que vetlla pel desenvolupament de rutes aèries des del Prat té posades en Norwegian gran part de les esperances per complir els seus objectius. / CRISTINA CALDERER L’organisme que vetlla pel desenvolupament de rutes aèries des del Prat té posades en Norwegian gran part de les esperances per complir els seus objectius. / CRISTINA CALDERER
L’Aeroport de Barcelona és el més ben connectat d’Europa, però només amb destins interns del mateix continent. La gran assignatura pendent del Prat és fora d’Europa, ja que Barcelona només està connectada directament amb 34 destinacions de llarg radi, mentre que dins el Vell Continent en té més de 150. L’esperança per aconseguir millorar aquestes connexions és l’aerolínia noruega Norwegian Air International, que ja fa temps que anuncia la seva voluntat de connectar Barcelona amb els Estats Units i altres destins internacionals. Ahir l’aerolínia va fer un pas més per assolir aquesta fita, ja que va aconseguir el permís provisional per operar als Estats Units amb la seva filial irlandesa, amb la qual opera des de Barcelona. La companyia té previst començar aquestes operacions l’estiu del 2017, quan haurà rebut part de la comanda d’avions transatlàntics que té pendent.
Precisament ahir el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) de l’aeroport del Prat presentava el seu nou pla estratègic per als pròxims dos anys, amb el focus posat a aconseguir captar entre dues i quatre noves rutes de llarg abast i principalment als Estats Units i l’Àsia. El president de l’organisme i secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, va afirmar que una de les claus per assolir aquest objectiu és que Norwegian tingui èxit en la seva estratègia per portar el llarg radi al Prat.
De fet, Norwegian ja vola al continent nord-americà i a altres destinacions intercontinentals des de Noruega i altres aeroports del nord d’Europa, on opera amb una filial. Com que Noruega no forma part de la Unió Europea, la companyia opera amb diverses filials a diferents destins. Amb la irlandesa vola a les bases europees fora d’Escandinàvia -en les quals s’inclou Barcelona-, a Noruega en té dues més, una per als vols interiors i una per a la resta de destins, i també està en procés de desenvolupar la filial britànica.
Un portaveu de Norwegian ha aclarit a l’ARA que el permís per als EUA de moment és provisional i queda obert un període d’al·legacions fins al 6 de maig, però en la concessió de l’autorització les autoritats nord-americanes han considerat que no hi ha cap motiu per rebutjar la petició que la companyia va fer formalment l’any 2013. El 25 d’octubre de l’any passat tota l’operativa amb base a Espanya de Norwegian va traslladar-se a Dublín precisament amb aquest objectiu.
El creixement del Prat
Des del CDRA -que integren la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, Aena i la Cambra de Comerç de Barcelona- ja fa deu anys que s’impulsa la connectivitat de llarga distància del Prat. Segons les dades publicades ahir per aquesta entitat, el trànsit intercontinental de l’aeroport de Barcelona ha crescut un 31% des del 2010 i s’han duplicat les 17 rutes d’aquest tipus que tenia el 2005. El nombre de passatgers intercontinentals ha passat dels 2,2 milions als 5,6, però encara representen el 15% del total.
Ricard Font va insistir ahir que el Prat ha deixat enrere la mentalitat de competir localment amb Madrid i ara competeix amb els grans aeroports europeus. De fet, el 2015 va ser el millor any de la història del Prat i el creixement va venir principalment impulsat pel nombre de passatgers internacionals, que va augmentar un 6,7%. | 0.843604 | curate | {"ca": 0.9864757358790772, "eo": 0.0015910898965791568, "en": 0.006894722885176346, "es": 0.00503845133916733} | https://www.ara.cat/economia/Norwegian-permis-operar-EUA-Barcelona_0_1559844145.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_91212 | Jo, benfresc , dicidit i llest per entregar cos i ànima per alliberar la meva terra, disposat a sufrir i sacrificar-me , a ser privat de llibertat o de seguir en vida, seré fidel a la meva pàtria fins aconseguir l'objectiu compartit que és desfer-nos de les urpes d'Espanya.Això no és cap enquesta secreta; ALT i CLAR, QUI EM SEGUEIX?
Si ja ho he dit alguna vegada, el comportament dels independentistes és molt similar al d'una secta. Us han rentat completament el cap quatre xerraires interessats, tant de bo obriu els ulls al més aviat possible.
Qui ens ha rentat el cap? | 0.826474 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_241084 | Webinar: Arribar a un lloc nou
WEBINAR: Arribar a un lloc nou Coneixem la realitat de persones d’origen migrat.
Dia: 21 d’Abril Hora: 19h On: Plataforma Zoom (els inscrits rebran l’enllaç per correu)
El passat mes de març, alguns dels alumnes d’Escola Pia van tenir l’oportunitat de fer totes les preguntes que volguessin a diferents persones d’origen migrat. Durant aquelles sessions ens vam adonar d’una cosa: des del respecte, la curiositat dels joves de sisè els va portar a fer unes preguntes molt interessants. Tant, que van sorprendre els adults que van presenciar aquelles sessions.
Tens por d’anar pel carrer i que et pari la policia quan no tens papers? T’has sentit discriminat per venir de fora de la manera que ho vas fer? Què ha sigut per tu el més difícil de viure a Catalunya?
Preguntes que sovint no ens hem parat a escoltar la resposta.
Per aquest motiu, volem convidar a tothom a fer-ho. Famílies, amics, alumnes... no us perdeu aquest Webinar on coneixerem a persones d’origen migart que, en un acte molt gran de generositat, estan disposades a compartir amb nosaltres la seva experiència. | 0.810432 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_613523 | Pensament davant d’un mausoleu | LA SENALLA
← Una vegada hi havia un rei… (Conte d’estiu)
L’imprescindible (Conte d’estiu) →
Pensament davant d’un mausoleu Posted on 27 Agost, 2014 by jpg Ja sé que això de ser jove o vell és una cosa relativa i discutible. L’edat és la que és -és cert- i l’any que vam néixer és el que marca la nostra edat real. Però segueix sent una cosa relativa perquè, primerament, no sabem quants anys més ens tocarà viure i, per tant, si ens en queda molts o pocs; i després, és com cadascú se sent o es vol sentir. Podem ser relativament vells i sentir-nos joves i podem ser relativament vells i sentir-nos vells del tot. I també és possible –i potser cada cop més freqüent- que hi hagi joves que se sentin ben vells o que hi hagi persones que aquesta qüestió ni se la plantegen, ni els preocupi gens ni mica…
D’aquest tema (gens nou, per altra banda i potser una mica gastat i tot) en parlàvem el diumenge en la trobada del cosins Gamisans que fem cada any quan, a l’hora de comprar les entrades per visitar el Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, em vaig adonar que quasi tots els cosins estem jubilats o rondem l’edat de la jubilació. Pràcticament tots ja vam poder entrar amb el corresponent descompte que fan a jubilats i pensionistes. Havíem anant una estona abans a veure el famós -i potser poc valorat- mausoleu de Ramon Folch de Cardona-Anglesola (Bellpuig, 1467 – Nàpols, 1522) que es troba en un lateral de l’església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig i està considerat com una de les millors obres renaixentistes de Catalunya, gràcies a la qualitat dels seus elements escultòrics figuratius i ornamentals així com a la composició. A la seva mort, la seva esposa Elisabet de Requesens va encarregar a l’escultor italià Giovanni da Nola un fastuós mausoleu per a les despulles del seu marit, militar i marí bellputxenc que va va destacar com a almirall sota les ordres de Ferran el Catòlic en les campanyes del nord d’Àfrica i Itàlia, i va ser nomenat virrei de Sicília i Nàpols. El mausoleu va ser esculpit entre el 1522 i el 1530 en marbre blanc de Carrara sota una estructura d’arc de triomf en què l’artista simbolitza la victòria humana sobre la mort a partir de la fama aconseguida en vida. El mausoleu va haver de ser transportat per peces fins al convent de Sant Bartomeu, que ell mateix va encarregat el 1507. Ramon Folc de Cardona i Anglesola, senyor de Bellpuig, que exercia el càrrec de virrei a Nàpols i Sicília tenia el propòsit de construir un marc on ubicar el seu mausoleu, influït pels costums de la noblesa napolitana per a la qual un mausoleu de marbre i capella pròpia era un senyal més de poder i magnificència. A la vegada, la donació als franciscans garantia la intercessió de la comunitat per a la salvació de la seva ànima. Allà va ser inhumat, doncs, el cos de Folch de Cardona-Anglesola en primera instància. L’abandó del convent després de la seva desamortització va motivar el trasllat del sepulcre a l’església parroquial l’any 1841. (En podeu llegir més sobre el tema a l’estudi que en fa l’historiador del meu poble JOAN YEGUAS GASSÓ titulat “El mausoleu de Bellpuig: història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya”)
Aquest personatge va morir als 55 anys. Comentàvem, entre els cosins, que era jove encara. Vist des d’una perspectiva actual sí que ho era, però en aquell temps no es vivia pas tants anys. Les epidèmies i les malalties arrasaven poblacions senceres i algunes no es podien curar. Per tant, això de ser jove o vell és molt relatiu i, en definitiva, el que ho marca és l’estat del propi cos i de l’esperit de cadascú. Quan ja no es camina tant lleuger; quan ja es pugen i baixen escales amb certa dificultat i esbufegant; quan ja et fan certs comentaris a l’estil de “Com et conserves per l’edat que tens!”; quan ja no et preocupes massa o gens per certes coses i comences a preocupar-te per altres; quan ja vas mirant enrere amb nostàlgia i endavant amb una mica més de respecte o fins i tot una certa por de com ho feies quan eres jove… vol dir que no et sents, no et veuen – i per tant no deus ser- tan jove. Ramon Folch de Cardona-Anglesola és representat al mausoleu en una posició com si dormís plàcidament. Jo, mirant aquella figura, em sentia atret sobretot pel seu rostre. Hi veia placidesa, serenitat i repòs. Sembla com si estigués somniant episodis llunyans d’una vida plena de vivències de tota mena, de lluites, de victòries i de derrotes… Com qualsevol vida que, per més interessant i victoriosa que sigui, arriba fins aquets punt (amb mausoleu o sense). És com si ens digués a tots: “Fins aquí he arribat. Aneu-vos preparant, que també cada un de vosaltres hi arribarà!”.
I és que és així. Davant d’un monument funerari tan espatarrant com aquest hauríem de pensar, potser encara amb més raó, que la mort no és res més que una part de la vida, que enes iguala a tots i que tots ens anem atansant poc a poc a aquest moment. Segurament que la majoria de nosaltres no tindrem cap monument, cap estàtua, ni ens recordaran gaire. Com a molt sortirà una esquela més o menys gran als diaris. I poca cosa més. Però no ens equivoquéssim pas: cada un de nosaltres haurem viscut la nostra pròpia vida, sempre valuosa per sí mateixa, per més que ens hagi semblat anònima, anodina, sense cap interès o insubstancial del tot. No hi ha cap vida insubstancial i tots haurem deixat la nostra petita petja. Davant d’aquest monument pensava que ja he arribat a la tardor de la vida, però també sé que la tardor és una de les estacions més boniques de l’any. És època de caure les fulles (els cabells de molts de nosaltres ja fa temps que han caigut) i és època d’anar-se preparant per al gran descans de l’hivern. Tant de bo tots els cosins Gamisans que anualment ens reunim tinguem una llarga tardor i que puguem trobar-nos amb salut l’any vinent.
Com que sóc jubilat i tinc temps, me'l passo escrivint, passejant el gos i fent activitats diverses. Prefereixo matar el temps que no pas que ell em mati a mi d'avorriment. Mostra totes les entrades de jpg → Aquesta entrada s'ha publicat en Art, Família, Història i etiquetada amb Art, Família, Història. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. ← Una vegada hi havia un rei… (Conte d’estiu) | 0.84334 | curate | {"ca": 0.9504758832069689, "fr": 0.005484755605742862, "pt": 0.027907727052750443, "oc": 0.016131634134537828} | https://jaumepubill.wordpress.com/2014/08/27/pensament-davant-dun-mausoleu/ |
acn_ca_20201011_0_67762 | Alarcón creu que seria "absurd" desconfinar les zones de l'àrea metropolitana de Barcelona de forma independent
"La mobilitat és tota una", afirma la regidora en relació a municipis com Badalona o l'Hospitalet
ACN Barcelona.-La regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Rosa Alarcón, creu que seria "absurd" desconfinar les zones de l'àrea metropolitana de forma "independent". Així, ha secundat la idea apuntada aquest dimecres pel cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, que ha remarcat - en relació a la decisió de qui passa a la fase 1- que Barcelona i la resta de l'àrea metropolitana estan "interconnectades". En una línia similar, Alarcón ha afirmat que és bo que les tres zones sanitàries -Àmbit Metropolità Nord, Àmbit Metropolità Sud i Barcelona ciutat- "vagin alhora" des del punt de vista de la mobilitat. Com a exemple, ha dit que no tindria cap mena de sentit per al metro diferències amb Badalona o l'Hospitalet. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/alarcon-creu-que-seria-absurd-desconfinar-les-zones-de-l-area-metropolitana-de-barcelona-de-forma-independent |
macocu_ca_20230731_9_243664 | Carrer Lleida
Main characteristics
2 bathrooms
1.122 €/m2
Casa aïllada amb espai habilitat per a negoci a planta baixa i a pocs minuts del centre de Banyoles i de l'Estany.
Aquest tipus de cases són aquelles que tens possibilitats infinites. Es tracta d'una casa ubicada en zona prou propera al centre per a anar a peu i alhora lluny com per estar prou tranquil. Construïda l'any 1968 i reformada en part, té un gran local comercial a tota la part de baix, ideal per carnisseria, però apte pel negoci que convingui. A banda a baix hi trobem un espai de menjador amb llar de foc, despatx, bany i garatge per dos cotxes. També des d'aquesta planta accedim a la part posterior de jardí. A part té una zona soterrània per usar com a traster o magatzem. Per accedir a l'habitatge podem fer-ho per entrada des de carrer, totalment independent al local comercial, o bé des d'escala interior. Una vegada a dalt, trobem 4 habitacions (3 dobles i 1 individual), gran menjador amb sortida a la terrassa, cuina amb llar de foc perfectament reformada i sortida a la terrassa i 1 bany amb plat de dutxa. La part exterior ens proporciona un bon jardí amb espai per piscina si es desitja, i també l'accés a un segon garatge a la part posterior de la casa. Cal veure-la!
To extend description | 0.779035 | curate | {"ca": 0.9507936507936507, "en": 0.049206349206349205} | |
macocu_ca_20230731_1_500539 | La venda de pisos de luxe a Barcelona es ressent amb la caiguda de l'inversor estranger
La venda de pisos de luxe a Barcelona continua ressentint en els primers mesos d'aquest 2018 a causa de que es tracta d'operacions fiades, per tipologia i preu, al comprador estranger, que ha posposat o cancel·lat la seva decisió d'invertir a la capital catalana.
"Els inversors estrangers estan en pausa, especialment a Barcelona perquè el 'gap' entre el projecte i el comprador local és molt gran", ha dit en roda de premsa el director general d'Amat Immobiliaris, Guifré Homedes Amat, membre de la tercera generació d'aquesta empresa familiar fundada el 1948.
L'inversor estranger apostava fins al moment per Barcelona per tenir la seva segona residència, i els russos, egipcis i els procedents de països del nord d'Europa han estat els més actius per Amat Immobiliaris, que compta amb la línia Amat Luxury.
Encara que 2017 va ser un bon any per a la companyia, alguns factors com la pressió sobre el turista, l'atemptat terrorista d'agost i la incertesa política viscuda a Catalunya des de l'octubre han impactat negativament: "Aquest tipus d'immobles està molt fiat al comprador estranger. Quan aquest baixa ràpidament es ressent el mercat i no hem vist que hagi tornat a venir".
OBRA NOVA
Pel que fa a l'obra nova, el ritme de venda ha estat de vuit immobles al mes, i en les grans comercialitzacions iniciades el 2016 i finalitzades el 2017 s'ha registrat un increment mitjà entre preus inicials i finals d'un 21%.
El preu del metre quadrat a Barcelona varia en funció del districte, amb 6.270 euros per metre quadrat a Sarrià-Sant Gervasi, 6.173 euros a l'Eixample, 3.923 euros a les Corts, 4.926 euros a Ciutat Vella i 4.219 a Sant Andreu.
En altres poblacions de la província de Barcelona el preu per metre quadrat se situa en 3.636 euros a Sant Cugat del Vallès, 3.219 a Sant Just Desvern, 3.084 a l'Hospitalet de Llobregat, 3.001 a Mataró, 2.885 al Masnou i 2.789 a Badalona .
SEGONA MÀ
Pel que fa al mercat de segona mà, els preus dels immobles es situen en una mitjana de 400.000 euros, i la majoria d'operacions que es tanquen són de 300.000 a 450.000 euros.
A més, en aquest mercat i a Barcelona ciutat, des de fa set anys més del 50% de les vendes d'Amat Immobiliaris s'han realitzat a compradors estrangers.
Pel que fa al mercat del lloguer, després de diversos anys de descens, el 2017 van tancar un 16% més de nous contractes i ha estat el primer any dels últims set en que en totes les oficines de la companyia la renda mitjana es va situar per sobre de els 1.000 euros mensuals. | 0.869445 | curate | {"ca": 0.996504854368932, "pt": 0.003495145631067961} | |
cawac_ca_20200528_2_96831 | Xavi i Tello renovaran fins a l'any 2016 la setmana que ve
«La meva felicitat passa pel Barça», diu el centrecampista, que es plantejarà la retirada amb 36 anys
Esports > 14-12-2012 > 00:00
JOAN DOMÈNECH<BR/>BARCELONA
Un dels veterans i un dels joves (encara llueix el 37, el dorsal del filial) mantindran vigent la filosofia del planter fins al 2016. Xavi i Tello firmaran la setmana que ve les seves respectives renovacions de contracte, molt diferents en gairebé tots els sentits excepte en la durada. La de Tello la va anunciar el club; la de Xavi la va avançar el mateix futbolista de Terrassa. «Només falta redactar el contracte», va afirmar, amb una indissimulada satisfacció.
«La meva felicitat passa pel Barça. La meva màxima il·lusió era acabar la carrera al club de la meva vida i l'acord ha sigut ràpid», va explicar ahir Xavi, exposant sense cap vergonya la seva clara predisposició a renovar el contracte. El que encara està vigent dura fins al 2014, però incloïa una ampliació fins al 2016 supeditada a un determinat nombre de partits. L'hi va firmar Joan Laporta. La setmana que ve, Sandro Rosell convertirà aquestes dues campanyes opcionals en definitives.
FALTARÀ PUYOL / Una predisposició semblant a la de Xavi, que el 2016 tindrà 36 anys, devia tenir Cristian Tello als 21. L'extrem està just a l'inici de la seva carrera, però les converses han estat més llargues. Les diferències radicaven en la clàusula de rescissió. Ell la volia baixa, accessible per a qualsevol altre club, i el Barça pretenia fixar-la en la quantitat estàndard pactada amb altres joves que han ascendit del filial: 30 milions. Seran 10 els que figuraran al contracte que firmarà dilluns. Faltarà un tercer jugador del planter per renovar (Carles Puyol), que també està en negociacions. El capità acaba el 2013, igual que Eric Abidal.
RÈPLICA A CASILLAS / «Sí, presumim de planter, i també la selecció i el futbol espanyol haurien d'estar orgullosos del planter del Barça: d'aquí han sortit vuit o nou jugadors que han sigut campions de tot des del 2008», va dir Xavi, discrepant del seu amic Iker Casillas, que va atribuir l'aposta blaugrana de La Masia a «un eslògan». «Almenys, aquí hi ha oportunitats per a la gent de casa», va replicar el blaugrana.
Tres jugadors del planter, precisament, van copar els tres llocs de la Pilota d'Or del 2010. Xavi no estarà en condicions de repetir al podi com Andrés Iniesta -«el futbolista total», va ser la seva definició- i Leo Messi. «Si algun dia no hi és, altres hauran de marcar la diferència, hi ha molta gent preparada», va respondre Xavi, després de plantejar-se breument com seria la vida del Barça sense l'astre que els il·lumina.
Amb ell al camp, no ha deixat de ser brillant. Pep Guardiola va marxar i la vida segueix igual al Barça. «No ha canviat res a l'equip, ni la filosofia ni els engranatges, només hem canviat d'entrenador», va comentar Xavi. Ell juga amb la freqüència habitual -és el centrecampista més utilitzat per Tito Vilanova-, tot i que d'altres han notat la diferència. David Villa, per exemple. «No té cap problema físic ni anímic», va garantir del davanter.
EN DESACORD AMB WERT / Qui té un problema és la comunitat educativa amb l'avantprojecte de llei de reforma que auspicia el ministre José Ignacio Wert. «No estic d'acord amb ell», va dir Xavi, defensant el model lingüístic català com van fer anteriorment Puyol i Messi. «Em sembla malament que a Catalunya se'ns exigeixi no parlar en català», va afegir oposant-se al fet que es relegui l'ensenyament de la llengua a un tercer nivell d'importància en les assignatures que s'imparteixen. | 0.834621 | curate | {"ca": 0.9644755244755244, "en": 0.015384615384615385, "es": 0.013146853146853148, "it": 0.006993006993006993} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/esports/xavi-tello-renovaran-fins-lany-2016-setmana-que-2272135 |
mc4_ca_20230418_11_206626 | Què fa que un blog sigui dolent?
Hi ha un munt de raons per les quals una entrada de blog pot quedar lluny de la perfecció: un format pobre, una gramàtica pobra, una mala elecció de les paraules, que no pugui ser fàcilment compartida...
I quin és el problema més generalitzat? Que, quan un el llegeix, l'article no flueix. El post salta d'una idea a una altra, i llavors fa una volta, i torna a la primera un moment per després tornar a la segona idea ... i així successivament. O bé l'article resulta ser un pensament en forma escrita, però es veu clarament que no és una opció estilística que l’autor hagi pres conscientment.
Cada vegada som més conscients que estem canviant la nostra manera de llegir en fer-ho en línia, però són pocs els que apliquen certes tècniques per fer aquesta lectura més lleugera.
Per sort, hi ha una solució molt simple. Abans de capbussar-se de cap en la redacció del teu post, fes un esbós. I no estem parlant d'anotar els típics punts d'esquema (fins i tot els bons escriptors i els escriptors experimentats es poden perdre amb aquest mètode). Parlem d'un esquema que plasmi les idees amb prou detalls, de manera que sigui que la redacció no gasti contemplacions. I és bastant fàcil de fer.
Aquest és el nostre mètode per donar-li fluïdesa als posts i organitzar les idees. És possible que prefereixis canviar alguns dels passos en funció del teu estil d'escriptura, però l'objectiu final sempre ha de ser aconseguir un esbós prou detallat perquè el resultat sigui una peça lògica i coherent. Per si et dóna pistes:
1) Escriu un títol de treball
Aquest és el pas més important de tot el procés. Has de saber clarament sobre què escriuràs abans de començar a esbossar. Dedica temps a obtenir aquest "títol de treball" per a alguna cosa específica i fàcil d'abordar en un format blog, però no perdis temps a fer-ho perfecte. Ja podràs refinar el seu títol després. L'objectiu aquí és tenir un títol que et doni una idea molt clara sobre què tracta l'article. Ja li buscaràs el ganxo després.
Un títol de treball podria ser "Com utilitzar les imatges per generar clients potencials a Twitter".
2) Anota tantes idees útils com puguis
Anota totes aquelles coses que vols que els teus lectors es “portin a casa” quan acabin de llegir l'article. No tenen per què ser les principals seccions del teu article, només són consells o coses que vols que els teus lectors sàpiguen en acabar la lectura del post.
Atenció: no cal que et preocupis aquí de l'organització: només deixa que les teves idees flueixin de forma natural. Deixa sortir totes les teves idees salvatges i boges ara perquè no arruïnin el teu post després!
Recuperem l'exemple anterior per mostrar el que volem dir. Si el meu títol de treball és "Com utilitzar les imatges per generar clients potencials a Twitter", probablement vull que els meus lectors sàpiguen:
Què diferencia una bona imatge d'una imatge dolenta a Twitter?
On es poden trobar imatges per utilitzar legalment?
Com es poden crear imatges pròpies?
Quines mides d'imatge necessito?
Amb quina freqüència s'han de tuitejar imatges?
Com pujar una imatge a Twitter?
Com es pot aprofitar Twitter?
Quants caràcters ha de tenir un tweet amb imatge?
Quins resultats puc esperar aconseguir?
Observa com aquests punts no han passat cap filtre. Ja ho farem en el següent pas.
3) Divideix aquestes idees en seccions més grans
Ara, agafarem aquesta pluja d'idees i les col·locarem en seccions generals. Pensa en això com la classificació de la teva roba per rentar: cada pensament pertany a una pila diferent. Des d'aquesta pluja d'idees, has d'arribar a un grapat de grans temes. De vegades, una d'aquestes idees serà un tema en si mateix, però en general diverses d'elles encaixaran sota un tema general. També pots adonar-te que hi ha un tema que potser no tingui idees, però que el post necessita.
Molta gent recomana fer 3-4 seccions grans, però en realitat dependrà de quin tipus de post estiguis escrivint. Si és una cosa que és llarga i àmplia, és possible que en necessitis més. Si és un post ràpid, menys seccions serien ideals. Però si necessites un punt de referència, comença per 3-4 seccions.
Així que si estem escrivint aquest post sobre la generació de clients potencials a Twitter fent servir imatges, col·locaríem les idees en les següents seccions:
2) Elaboració d'una estratègia de generació de leads via Twitter
Com es pot generar un lead a Twitter?
3) Com crear tweet perfecte per generar leads
Com carregar una imatge a Twitter
Quines mides d'imatges es necessiten?
El que diferencia una bona imatge d'una mala a Twitter
Quins resultats es poden esperar aconseguir?
4) Mesurar l'èxit de la teva estratègia
4) Afegeix més consells o idees a algunes seccions
En aquest punt, heu de tenir un esquema bastant estrany. El nostre té algunes seccions i un munt de petits punts. D’altres tenen només uns pocs, i unes altres no tenen res.
Ara és el moment d'omplir els espais buits. Pensar el que falta és sempre difícil, però ajudarà a millorar el teu post final de manera significativa. No t'oblidis de reforçar la introducció, també.
A continuació es mostra com evoluciona el nostre esquema. Hem marcat en cursiva totes les coses que he anat afegint, i l'esquema està cada vegada més a prop de convertir-se en un post:
Les imatges funcionen molt bé a Twitter (estudi que vaig trobar navegant)
Com es pot crear imatges pròpies?
El que diferencia una bona imatge d'una dolenta a Twitter
Etiquetar persones a imatges
Utilitzar collages de fotos
Quins colors pots utilitzar per destacar?
Quines mètriques he de mirar?
Com trobar-les en l'anàlisi
Com ajustar tot l'anterior per obtenir millors resultats
Essencialment, has de tornar a fer el segon pas, però d'una manera organitzada i més controlada.
5) Revisar, treure i reorganitzar els detalls en cada secció
Ara ve la part divertida: l'edició. Ja has fet la part més difícil, en realitat: extreure idees. Ara, només cal reforçar l'esquema per incloure només la informació més rellevant, revisar els punts o idees per donar-los sentit, i reorganitzar els punts per explicar una història més lògica.
En primer lloc, us ensenyarem el que hem tallat (es mostra en negreta).
Com carregar una imatge a Twitter (molt bàsic, el lector ja ho sabrà si està llegint aquest article)
Etiquetar persones en imatges
Quins colors pots utilitzar per destacar? (no crec que hi hagi informació d'aquest punt, només és una especulació)
Hem eliminat aquests punts, en general, perquè no afegien valor al post o el lector ja ho sabria. És un bon punt de referència a recordar si no estàs segur si has de tallar alguna cosa.
A continuació, anem a reorganitzar la resta dels punts a treballar perquè sonin com consells reals. També li donarem la volta a algunes de les idees. I així és com queda l'esquema:
Les imatges funcionen molt bé a Twitter (link a l'estudi)
Com la generació de leads encaixa a la perfecció en la resta de la teva estratègia a Twitter
3) Com crear el tweet perfecte per generar leads
• Com triar la imatge perfecta
Creant-tu mateix
Trobant imatges que puguis utilitzar legalment
• Optimitzar la imatge per Twitter
Mides d'imatge per a Twitter
Etiquetar persones a Twitter
Utilitza collages de fotos
• Optimitzar la resta del tweet
Quants caràcters ha de tenir un tweet amb imatge
• Mètriques a tenir en compte
• Com trobar-les en l'anàlisi
• Com ajustar per obtenir millors resultats
¡Tatxan! Un esquema molt més ampli que fa que el teu post sigui molt més fàcil d'escriure.
6) Inclou enllaços als teus exemples i/o dades
Això és purament un truc per estalviar temps. Després que hagis plasmat les teves idees després retallat el teu esquema, has de buscar exemples i dades per donar suport a aquestes afirmacions. Quan trobis una font per recolzar els seus arguments, pots afegir com una nota sota de la secció: d'aquesta manera, quan vagis a escriure, ho tindràs tot ja organitzat.
Així es va transformar el meu esquema. Vaig aconseguir l'enllaç per l'estudi sobre Twitter a què volia fer referència a la introducció i vaig agregar una referència a un article de Hubspot sobre els collages de Twitter:
Les imatges funcionen molt bé a Twitter ((http://blog.hubspot.com/marketing/tweet-images-improve-lead-gen-ht)
7) Si et sorgeixen detalls que no vols oblidar, afegeix-los
Finalment, però no menys important: arregla l'esquema amb qualsevol cosa que no vulguis oblidar l'escriure. Potser escriuràs el post immediatament, o potser no tinguis temps fins d'aquí a uns dies. En qualsevol cas, tenir aquests detalls en el teu esquema t'assegurarà que no perds res. Jo ho faig sovint si penso en un joc de paraules o alguna referència divertida mentre l’esbosso...
Aquí està el meu esbós final:
Les imatges funcionen molt bé a Twitter (http://blog.hubspot.com/marketing/tweet-images-improve-lead-gen-ht)
Val més una imatge que mil paraules. I a Twitter, les paraules van cares
I ja està! Amb aquest treball fet, escriure el post serà bufar i fer ampolles.
Esbosses teus posts abans d'escriure? Què més hi inclous? Comenta’ns-ho! | 0.765957 | curate | {"ca": 0.9770786516853932, "fr": 0.008988764044943821, "es": 0.005168539325842696, "ro": 0.003258426966292135, "nl": 0.003932584269662922, "uz": 0.0015730337078651685} | https://www.inboundemotion.com/ca/blog/com-fer-un-esb%C3%B3s-dels-posts-del-teu-blog |
crawling-populars_ca_20200525_50_20023 | Científics de l'Institut d'Investigació Biomèdica (IRB) han descobert que un medicament usat en el tractament del melanoma aconsegueix eliminar selectivament un oncogèn -gen amb gran capacitat de mutació que indueix a formar càncer en una cèl·lula- present en el 30% dels càncers humans. Aquest avanç en la investigació oncològica, que publica la revista Cell Reports, obre la possibilitat d'utilitzar teràpies combinades d'irradiació i administració d'inhibidors d'aquest oncogèn per eliminar cèl·lules tumorals.
Es tracta de l'oncogèn RAS, que està activat el 30% dels càncers humans i origina la proliferació i transformació de cèl·lules tumorals, sense que fins ara hi hagi cap inhibidor efectiu per a aquesta proteïna. La investigació ha pogut determinar que el fàrmac conegut com a «trametinib», que és utilitzat en el tractament del melanoma humà, aconsegueix inhibir aquest oncogèn. | 0.832131 | curate | {"ca": 1.0} | : /fets-gent/2019/07/04/inhibeixen-oncogen-present-cancers-farmac/990051.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_78442 | L’Àrea de Dret Mercantil d’Anglès & Buxeda assessora als nostres clients en els aspectes jurídic-legals que formen part del seu dia a dia empresarial, així com en totes les operacions extraordinàries relacionades amb l’empresa i amb les persones que la dirigeixen i/o gestionen, amb independència que unes i altres estiguin vinculades al mercat nacional o internacional.
L’Àrea de Dret Mercantil té com a objectiu proporcionar als nostres clients els recursos tècnic-legals que els permeti mantenir la seva activitat empresarial dins del marc jurídic de la normativa que els hi és d’aplicació, així com assolir els seus objectius obligacionals d’acord amb les expectatives generades. Per tant, adaptem els nostres serveis a les necessitats de cada client, cobrint els aspectes legals ordinaris i els específics segons el seu àmbit, sector i territori d’actuació.
Oferim als nostres clients els recursos tècnic-legals que els permeti mantenir la seva activitat empresarial dins el marc jurídic de la normativa que els és d'aplicació
L’assessorament, per tant, versa en dos àmbits generals: la contractació mercantil i els acords societaris i para-socials.
És habitual que en les relacions entre parts existeixi una diversitat de matèries de diferent naturalesa jurídica i, per tant, exigeix la interacció entre l’assessorament de les diverses especialitats del Dret i, en aquest sentit, l’Àrea de Dret Mercantil no és una excepció, essent més que habitual la interacció d’aquest departament amb altres àrees del despatx, i una constant la col·laboració amb l’Àrea de Dret Processal, per raó del fons de l’assumpte, així com amb l’Àrea de Reestructuracions, per raó de l’especialitat o naturalesa de la matèria o negoci jurídic sobre el que s’hagi de resoldre l’assumpte.
De la mateixa manera, l’Àrea de Dret Mercantil compte amb el suport i la col·laboració de l’Àrea de Dret Fiscal d’Anglès & Buxeda, amb qui analitza la viabilitat i idoneïtat de qualsevol proposta d’acord amb la pressió fiscal imperativa aplicada al cas i en cada moment.
Contractació civil i mercantil
Societari
CONTRATACIÓN CIVIL Y MERCANTIL
L’Àrea de Dret Mercantil ofereix assessorament als nostres clients en la preparació, negociació i formalització de tot tipus d’Acords i Contractes sotmesos a Dret Privat i d’àmbit mercantil, tant en operacions amb transcendència y efectes nacionals com internacionals.
Disposem de gran experiència en el sector industrial i empresarial espanyol, la qual transmetem als nostres clients en les operacions vinculades a la contractació comercial, entre las que destaquen: els Contractes d’Agència, Distribució o Concessió, Franquícia i Intermediació; el Acords de Transferència de de coneixement (Know-How) i/o Tecnologies; els Contractes de Compravenda de Béns, Actius i/o de Prestació de Serveis; i els Contractes de Transport i de Logística.
Els vincles d’Anglès & Buxeda amb el sector bancari, en el qual es treball des dels inicis del Despatx, ens permet assessorar als nostres clients, des d’una posició privilegiada, en relació a les seves operacions de naturalesa financera, particularment en la contractació de Préstecs, Crèdits en totes les seves variants i modalitats (pòlisses de crèdit, crèdits documentaris, crèdits sindicats, etc. ), contractes de cobertura de risc (swaps) i altres garanties bancaries, línies de descompte, factoring, confirming, y contractes d’arrendament financer(Leasing) i d’arrendament de béns del negoci (Renting), Warrants, etc.
Tanmateix, aconsellem als nostres clients en aquelles operacions que requereixen la consecució d’Acords Estratègics, Acords de No Agressió i Stand Still Agreements, i Acords de Confidencialitat o de No Divulgació.
Anglès & Buxeda no ha és aliè a l’evolució del mercat ni als importants canvis en la comercialització dels productes i/o serveis de las empreses nacionals i internacionals i per això la firma s’ha assegurat, particularment, de mantenir-se actualitzada per proporcionar cobertura legal als clients en la seva transició a l’ús dels nous canals de distribució i promoció del seus productes i/o serveis. Particularment, assessorem als nostres clients en les operacions de comercialització i promoció de productes i/o serveis mitjançant l’ús de les noves tecnologies (contractació electrònica, contractació a distancia, adequació a la normativa de protecció de dades; en las operacions en el mercat exterior, producte la nova orientació del seu target, així com en les seves operacions de màrqueting y publicitat (contractes publicitaris, de sponsoring, de representació, de mànager, d’imatge, etc. ), aspectes cada vegada més valorats per les empreses.
Entre les operacions de naturalesa civil, assessorem als nostres clients en la contractació especialitzada en el marco de las operacions immobiliàries, entre les quals es troben la transmissió d immobles, els contractes de promoció i construcció de habitatges i locals comercials, contractes d’arres en les seves diverses variants, etc. I en aquest àmbit, també, negociem i configurem la constitució de tot tipus de garanties reals y personals como Penyores, Hipoteques i Avales de tot tipus.
DRET SOCIETARI
L’Àrea de Dret Mercantil proporciona assessorament legal als nostres clientes en els actes jurídics que realitzin de naturalesa societària i d’acord amb les necessitats del seu particular negoci i interès.
El nostre objectiu és donar cobertura legal a totes les operacions que els nostres clients persegueixin, requerint o no de formalitats específiques, i assessorar sobre la seva adequació d’acord amb la condició de soci, societat, administrador, conseller, etc.
Podem englobar les operacions més habituals en els següents grups: les que determinen la forma legal adoptada de la societat; les relatives al compliment de les formalitats dels actes ordinaris de la societat; les que tracten sobre acords entre els membres de la societat; i les que obeeixen a acords entre societats.
L’Àrea de Dret Mercantil, per tant, assessora als nostres clients en els actes de Constitució, Transformació i Dissolució de Societats Civils i Mercantils (Anònimes i Limitades).
De la mateixa manera, l’Àrea de Dret Mercantil ofereix i gestiona els recursos legals necessaris per a donar compliment a les obligacions habitualment conegudes com a Secretariat Societari, com ara Actes i Certificacions de la Junta General i del Consell d’Administració de les societats.
En el marc dels acords interns o entre socis, destaquem l’assessorament en la configuració d’Acords Estatutaris, que vinculen a tots els socis, presents i futurs, així com aquells Acords que s’anomenen Para-socials, als quals únicament queden vinculats els socis que els subscriuen. Igualment, traslladem la nostra extensa experiència en la creació i formalització de Protocols entre Socis, acords que són especialment destacats en l’àmbit de l’Empresa Familiar.
Per altra banda, l’extensa experiència en operacions entre societats ens permet aconsellar i acompanyar als nostres clients en tots aquells actes jurídics que configuren i contenen Acords Externs o entre Entitats, des de la fase inicial d’estudi fins a la pròpia execució de l’operació. Així, entre altres: Carta d’Intencions, Acords de No Divulgació, Due Diligence, Joint Ventures, Unions Temporals d’Empresa, Fusions i Adquisicions, Creació de Filials, Sucursals, etc.
Amb tot, l’Àrea de Dret Mercantil, experta en el marc jurídic societari, col·labora estretament amb les Àrees de Dret Processal i de Reestructuracions, en el disseny d’estratègies en els conflictes de caràcter societari i en els actes jurídics plantejats en l’àmbit de les reestructuracions d’empresa, incloent els procediments concursals. | 0.852511 | curate | {"ca": 0.9930664573521716, "it": 0.0011773940345368916, "es": 0.003924646781789639, "en": 0.0018315018315018315} | https://anglesbuxeda.com/areas/2/mercantil/ |
mc4_ca_20230418_0_325710 | Neix l’Associació de Professionals TIC de Catalunya coincidint amb el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació – CatEi
Neix l’Associació de Professionals TIC de Catalunya coincidint amb el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació El secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró, ha presidit avui la constitució del nou organisme, que integra l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya i l’associació GrausTIC
La signatura fundacional ha tingut lloc durant la cloenda de la jornada organitzada per les tres entitats amb motiu del #DiaMundialTIC, que ha reunit experts de diferents àmbits en una taula rodona sobre Big Data
El secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha presidit avui la signatura de l’Acta fundacional de l’Associació de Professionals TIC de Catalunya, amb la qual queda oficialment constituït aquest organisme que integra l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) i l’associació GrausTIC. Els signants han estat Pedro Linares, president de Telecos.cat, Eduard Martin, degà del COEINF, i Dani Pujol, president de GrausTIC.
La signatura ha tingut lloc durant la cloenda de la jornada organitzada per les tres entitats signants amb motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, que sota el títol de Big Data for Big Impact, ha reunit al voltant de 150 persones vinculades al sector TIC al Mobile World Centre de Barcelona.
Jordi Puigneró ha celebrat el naixement de la nova Associació “perquè culmina un procés iniciat el juliol del 2016, quan les entitats signants van decidir fer un pas més i ajuntar-se i coordinar-se, partint del convenciment que la revolució digital en què ens trobem immersos és cosa de tots”.
L’Associació de Professionals TIC de Catalunya neix amb l’objectiu de liderar de manera conjunta un projecte de país per al desenvolupament de les enginyeries i professions relacionades amb les TIC i oferir a la ciutadania les millors oportunitats per al seu desenvolupament acadèmic i professional.
Així mateix, la nova associació vol esdevenir una marca única que mostri al món la potencialitat de Catalunya com a centre de recerca, innovació i producció en l’àmbit TIC i en el desenvolupament industrial de nova generació i servir de base per a una acció conjunta i coordinada de tots els professionals que fan de les TIC un motor econòmic, social i de prosperitat.
Per fer-ho possible, l’Associació de Professionals TIC, liderada per les tres entitats impulsores que mantindran la seva identitat pròpia, disposarà d’una interlocució conjunta davant les administracions públiques i obrirà les portes a tots aquells organismes que treballen per a l’impuls de les TIC a Catalunya.
L’acte d’avui, integrat dins el programa d’activitats de la Unió Internacional de les Telecomunicacions de les Nacions Unides (ITU), ha comptat amb la intervenció via vídeo del seu secretari general, Houlin Zhao, tot just després de la benvinguda a càrrec de les entitats organitzadores, i d’Aleix Valls, CEO de la Mobile World Capital.
En consonància amb la temàtica triada aquest any per la ITU, la jornada ha tingut com a eix central una taula rodona que, sota el títol ‘Big Data for Big Impact’, ha reunit cinc experts que han debatut sobre el potencial de les dades massives per al desenvolupament.
Els participants han estat Ana Freire, professora del nou Grau en Data Science de la UPF i experta en Big Data;Eduard Gil, Data Leader al Departament de Justícia de la Generalitat; Ferran Marqués, director de l’ETSETB-UPC;Albert Mercadal, director d’Operacions i Solucions de Synergic Partners; i Marc Torrent, director del Centre d’Excel·lència en Big Data d’Eurecat. Tere Serra, directora i sòcia fundadora de TESEM, ha estat la moderadora.
Tots ells han posat sobre la taula exemples de com una gestió intel·ligent de les dades pot incidir favorablement en àmbits tant diversos com el de la salut, l’educació, la justícia, la gestió del turisme, o per assolir alguns dels objectius que es planteja la ONU, com podria ser la lluita contra la fam.
Els ponents han coincidit, també, a l’hora d’assenyalar alguns dels reptes que implica el Big Data. Cal, han assegurat, un coneixement transversal -en tots els àmbits de l’empresa i l’administració- del valor de les dades massives a l’hora de prendre decisions, el que inevitablement implica la necessitat que el Big Data sigui present en qualsevol disciplina educativa.
Altre dels punts claus per tal d’aprofitar la potencialitat de les macrodades –han dit- sembla estar en la seva democratització real. I és que de res no serveix acumular dades, si no hi podem accedir ni les podem compartir.
Sobre el Mobile World Centre
El Mobile World Centre és una iniciativa públic-privada creada per la Mobile World Capital Barcelona (MWCB) i Telefónica amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania el món de la telefonia mòbil i d’Internet. És un espai per descobrir com la transformació mòbil està revolucionant les vies de comunicació, el nostre dia a dia o l’entorn social i empresarial. El Centre és un espai obert als ciutadans que acull una exposició permanent i ofereix una agenda d’activitats vinculades a l’actualitat i als projectes centrats en la transformació social, cultural, tecnològica i econòmica de la mobilitat. Mobile World Centre és també un punt d’informació i difusió de la resta d’iniciatives de MWCB. GALERIA FOTOGRÀFICA DISPONIBLE AQUÍ (autor Diego Muñoz)
19 Mai 2017cateinf News, web Navegació d'entrades | 0.864244 | curate | {"ca": 0.9855451062347614, "es": 0.014454893765238593} | https://cateinf.wordpress.com/2017/05/19/neix-lassociacio-de-professionals-tic-de-catalunya-coincidint-amb-el-dia-mundial-de-les-telecomunicacions-internet-i-la-societat-de-la-informacio/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_147627 | Aprén les normes bàsiques de seguretat viària amb este circuit de karts de pedals. Una activitat perfecta per a aprendre a moure’s de manera sostenible i respectant a la resta de conductors i vianants. | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.expojove.com/activitats/circuit-de-seguretat-viaria/ |
cawac_ca_20200528_2_164226 | RESULTATS del CURS d'ÀRBITRE de PISTA HOMOLOGAT a FESBA.
31/10/2012
Tots els i les cursillistes són APTES en la part teòrico-pràctica. Durant aquesta temporada hauran d'arbitrar en vàries competicions com a àrbitres de pista en pràctiques, abans no aconsegueixin el títol definitiu. | 0.584473 | curate | {"es": 0.2007168458781362, "it": 0.035842293906810034, "ca": 0.7634408602150538} | http://www.badminton.cat/noticies/2012/10/31/resultats-del-curs-d-arbitre-de-pista-homologat-a-fesba |
mc4_ca_20230418_12_369352 | Olive Body Bar 2 Kg Groc comprar i ofertes a Traininn
Descripció Olive Body Bar 2 Kg
Recobert amb escuma d’alta qualitat. Codificat en color per a una fàcil identificació del pes. La forma quadrada dels taps laterals impedeix rodar accidentalment al terra. Disponible en 5 pesos diferents
Estàs buscant productes de la marca Olive, concretament Olive Body Bar 2 Kg? A traininn trobaràs una completa selecció de productes de Material musculació i accessoris de fitnes. Fes totes les compres a la teva botiga online traininn. Oferim més de 75 modalitats de pagament perquè puguis escollir la que et vagi millor. Dóna un cop d’ull al catàleg i aconsegueix fantàstiques ofertes de fitnes. I si al rebre el producte no estàs satisfet, et tornem els diners.
Característiques Olive Body Bar 2 Kg
Tecnologias Olive Body Bar 2 Kg
Sostenibilitat Olive Body Bar 2 Kg
Compatibilitat amb olive power disk
compatibilidad con olive power disk
Rosa - 06/05/2020
Bon dia, voldria saber si aquesta barra és compatible amb aquests discos (Olive Power Disk Lady setembre Disks And Springs) https://www.traininn.com/gimnasio-fitness/olive-power-disk-lady-set-disks-and -springs / 137540968 / p gràcies
Buenos días, quisiera saber si esta barra es compatible con estos discos (Olive Power Disk Lady Set Disks And Springs) https://www.traininn.com/gimnasio-fitness/olive-power-disk-lady-set-disks-and-springs/137540968/p gracias
No, aquest producte és una barra corporal, cada barra té el seu pes fix.
¡Hola! No, este producto es una barra para el cuerpo, cada barra tiene su propio peso fijo. Saludos | 0.569396 | curate | {"es": 0.26302250803858523, "ca": 0.6610932475884245, "st": 0.02315112540192926, "en": 0.04180064308681672, "pt": 0.010932475884244373} | https://www.traininn.com/gimnas-fitness/olive-body-bar-2-kg/137540932/p |
racoforumsanon_ca_20220809_3_158554 | No sento cap simpatia per Alavedra , Prenafeta i encara menys pels imputats sociates , pero es vergonyos l´acarnisament contra ells pel sol fet de ser catalans Per començar aquesta gent no han estat condemnats a res , simplement se´ls interroga Segon alguns d´ells tenen quasi 80 anys i no fa cap falta enmanillar-los Tercer tampoc fa falta humiliar-los publicament fent-los circular per la via publica enmanillats Quart : Es curios que als empresaris com no els coneix ningu se´ls hagi deixa´t lliures , es busca la humiliacio mediatica dels coneguts Cinque : Com recorda avui fins i tot la poc catalanista LV , amb gent com Mario Conde , o Barrionuevo o casos de politics espanyols mes recents , s´ha estat molt mes curos i sensible per evitar criminalitzar-los i humiliar-los publicament . Pero clar eran espanyols Em foten molta rabia els corruptes i ja no us dic els del PSOE-C , pero encara em foten mes rabia l´escoria espanyola i individus fastigosos com Garzon reprodueixo un article de Salvador Cot que em sembla molt interessant L’any 2003, el jutge Juan del Olmo va enviar la Guàrdia Civil a tancar el diari Egunkaria, aleshores l’únic que es publicava en llengua basca. Van endur-se, emmanillats, una desena de detinguts, la majoria dels quals van denunciar maltractaments posteriors. Un d’ells, Pello Zubiria, patia espondilitis anquilosant, una malaltia degenerativa incurable que li causava forts dolors als ossos i articulacions. Tots van acabar als calabossos, sense distinció. Poc després, Zubiria va haver de ser ingressat, en estat greu, a l’Hospital Gregorio Marañón.L’Audiència Nacional també va ordenar, sense cap explicació, el bloqueig dels comptes bancaris del president d’honor del diari clausurat, l’escriptor i humanista Martín Ugalde. Tenia 87 anys i estava malalt. El van tractar com un delinqüent. Va morir al cap d’uns mesos.Aquesta forma d’actuar és inhumana. Com ho és el tracte que van rebre ahir els detinguts de l’operació Pretòria, exhibits com un trofeu davant dels mitjans.L’Audiència Nacional té un garatge, en un carrer lateral, per on acostumen a entrar, discretament, les furgonetes policials. En comptes d’això, vam poder veure com Macià Alavedra –que aviat farà 76 anys– recollia, emmanillat i amb dificultats, una bossa de plàstic amb la roba. Garzón també va facilitar la presa d’imatges i fotografies dels constructors i de l’alcalde de Santa Coloma. Alguns, sense cinturó, s’havien d’aguantar els pantalons. Cap d’ells semblava capaç de fugir per la força, única justificació possible de les manilles.No sóc amic de cap dels detinguts. Ni tan sols conegut o saludat. I penso que, com és obvi, tots els delinqüents han de ser detinguts i jutjats, només faltaria. Però no crec en les penes accessòries, i menys encara quan tots els que ahir van passar pel despatx de Garzón són, per ara, innocents. També dins la presó.
Massa poc. Jo els hauria penjat pels collons a la Plaça Catalunya amb un cartell ben visible on hi posés "TRAÏDORS AL POBLE CATALÀ".
Abans de saber si son culpables?Et mereix garanties el jutge instructor?Confies en la justícia espanyola?
Clar, com que és un judici polític al catalanisme també han imputat als grans catalanistes de l'Ajuntament de Sant Coloma i al Luiggi, reconegut patriota català. PS: Gil y Gil i Ruiz Mateos també deien que els seus eren judicis polítics. Jo ja sé allò que els grans catalanistes de CIU han estat fent durant anys en molts municipis catalans. Catalanisme de fer l'egipci i d'omplir-se les butxaques.
No saps contestar coherentment un escrit de tres línies?Les teves respostes no tenen res a veure amb les meves preguntes.
I tant que hi tenen a veure, però el teu partidisme t'encega i no vols veure la realitat. No és un judici polític, que és el que has estat insinuant. Sou vosaltres que ho voleu convertir en un judici polític per disculpar aquells que roben embolcallant-se amb la Senyera.
...m'apliques:El meu partidisme m'encegaNo vull veure la realitatEstic insinuant que és un judici políticNosaltres (?) ho embolcallem amb la senyera Tot això has esbrinat de mi amb els meus tres paràgrafs? Més avall i responent a la Ucraïnesa li dius: la Guàrdia Civil entrant a un ajuntament català. A mi això m'ha fet molt, però molt de mal. Clar! I a mi també! I per això ho ha fet el jutge espanyol; per que recordéssim que som una colònia de Castella... igual que va fer amb els independentistes l'any 1992. Si vas al meu missatge de les 15.12 veuràs el meu punt de vista. Però, si us plau, no vagis llençant acusacions a altres que, potser, son tant o més patriotes que tu.
O sigui, que la Guàrdia Civil deté a l'alcalde de Santa Coloma no perquè hagi robat, sinó perquè som una colònia. Demencial.I posar al Prenafeta i a l'Alavedra a la mateixa alçada que els independentistes detinguts i torturats l'any 1992 és un insult per als veritables patriotes catalans.
Ai Déu meu... Contestant -sense ganes- al teu primer paràgraf, fou la guàrdia civil i no els mossos d'esquadra per demostrar que som una colònia i així queda més evident. Contestant -també sense ganes- al teu segon paràgraf, la comparació -el nexe comú- entre els encausats i els independentistes és el fet de ser catalans.
Som un poble colonitzat, és evident, però aixo no és causa de tot el que passa a Catalunya. M'explico, tinc una companya de feina que està com un tren, però per culpa del fet de que som una colònia, no me l'he poguda tirar. Aquest és el vostre nivell argumentatiu. Si no han estat els Mossos qui han detingut els implicats és perquè no han pogut/volgut investigar-ho. Tenint en compte que l'establishment polític i econòmic català el dominen tant el PSC com CIU, és una cosa que no ens hauria d'estranyar. Allò realment estrany hauria estat que s'haguessin investigat ells mateixos. El fet de ser català, en el sentit que tu li dones a ser català, no significa res. Per mi l'alcalde de Santa Coloma és un espanyol resident a Catalunya. Per mi el Prenafeta i l'Alavedra són uns botiflers. Amb catalans així, els espanyols no han de patir gens.
Ara començo a passar-m'ho bé... Segons tu, jo i altres com jo som els culpables de que no t'hagis pogut tirar la companya "que està com un tren". No serà que ets un "cardu burriqueru"? Aqui m'he permès un acudit. Jo ja sé per què no te l'has pogut tirar... per que ets un plom!! Que la noia aquesta, no t'aguanta! collons! Allò dels Mossos, el jutge Garzón podia haver decidit que les detencions les hagués fet la policia de Catalunya (i no els tinc cap amor, eh? és un cos fundat per Felip 5è) independentment de qui estigués fent la investigació. Si ho fa la Guardia Civil (se sienten! coño!) queda més "apañó". Dur-los a Madrid ja deu ser la hòstia per ells. No es tracta de quin sentit jo o tu li donis a "ser català". El que es tracta és que la Gran Castella s'omplirà la boca dient que han estat ells els qui netegen de corrupció Catalunya mentre que nosaltres ho amaguem. Per ells, interessadament, aquests son catalans. I se'ls han endut a terres de ponent. No ho veus? A veure si m'entens... segurament aquests imputats son uns poques vergonyes. Però el que dic és que una nova estratègia per Castella pot ser engarjolar delinqüents -o presumptes- millor que independentistes doncs així fan caure l'autoestima dels catalans. Amb tu ha estat un èxit.
Pel que fa al primer paràgraf, si no ets capaç d'entendre aquest concepte , no puc fer-hi res. De lleis no en sé molt, però si la investigació la porta l'AN, és de suposar que no seran els Mossos els que duran a terme les detencions. De fet, ja només faltaria que els Mossos actuessin sota les ordres del Garzon per acabar de ser un cos més espanyol del que ho són en l'actualitat. Dur-los a Madrid és conseqüència lògica de que siguin jutjats per l'AN. Del teu tercer paràgraf, és que m'és igual. Tu et centres en el fet que són catalans, i jo en que són uns lladres. Si són notícia i n'estem parlant no és pel fet de ser catalans, sinó perquè són uns lladres. Del teu quart paràgraf, del poc que n'entenc, interpreto que parles d'una maniobra pensada i organitzada des de Madrid. Llavors què vols dir? Que a aquesta gent algú els ha obligat a robar? No té ni cap ni peus. | 0.804065 | curate | {"ca": 0.9708245765854865, "it": 0.005933984423290889, "tr": 0.0006181233774261342, "pt": 0.0029669922116454446, "en": 0.0069229818271727035, "gl": 0.0007417480529113611, "es": 0.007417480529113611, "st": 0.004574112992953393} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_286539 | Albert Villaró, Jaume Benavente, Xavier Aliaga, Jordi Cervera, Lluís Llort, Marc Moreno o Montse Sanjuan participen en la tercera edició del Festival de Novel·la Negra Catalana del 23 al 24 de gener.
Durant dos dies el festival comptarà amb diverses activitats que serviran per contribuir a la dignificació i normalització de la llengua catalana i la difusió de la literatura de gènere negre feta a casa nostra.
Un dels objectius de la tercera edició es consolidar-se com un festival de referència tal i com destaca, Sebastià Bennasar, director del festival. ‘’ Crec que després d’aquests dos anys, en què el festival havia de néixer i fer-se un lloc a l’agenda, ara el repte és consolidar-lo i que a poc a poc els ciutadans se’l facin seu, que sàpiguen que és una cita anual que es manté al calendari cultural. Els reptes són augmentar el públic que passa per Tiana aquests dos dies, mantenir la qualitat dels darrers dos anys i contribuir a incrementar el nombre de lectors de novel·la negra en català.»
Entre els actes destacats d’aquesta edició hi haurà un combat de boxa literari entre Anna Maria Villalonga i Sebastià Bennasar,el lliurament del segon premi Memorial Agustí Vehí, a xerrada d’Àlex Martín sobre la figura de Rafel Tasis, i l’homenatge a l’editor Josep Forment, desaparegut recentment.
Un dels primers actes del fetsival està dedicat a la literatura negra andorrana on es podrá veure l’audiovisual Andorra criminal i la presència de l’escriptor Albert Villaró, que parlarà de la relació d’Andorra amb el crim.
Totes les activitats es realitzaran a la Sala Albéniz del Casal de Tiana amb la presència de destacats escriptors del gènere com Jordi Cervera, Margarida Aritzeta, Àlex Martín, LluísLlort, Marc Moreno, Albert Villaró i Josep Torrent.
Tiana Negra compta un any més amb la col·laboració de les principals editorials de casa nostra especialitzades en el gènere, com la tianenca Meteora, Alrevés (Crims.cat), La Magrana (La Negra), Bromera, Llibres del Delicte, Edicions 62.
PROGRAMA D’ACTES
Divendres 23 de gener
19.00 hores. Inauguració del festival a càrrec de les autoritats.
19.15. Acte inaugural: Andorra criminal. Conversa entre Sebastià Bennasar i Albert Villaró a l’entorn de la seva obra.
20.00. Projecció d’un reportatge sobre Andorra.
20.30. Presentació de la novel·la La sang és més dolça que la mel, de Josep Torrent, guanyador del primer premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana.
21.00. Recordatori de la figura de l’editor Josep Forment i lliurament del segon premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana.
21.15. Concert de peces negres a càrrec de la Societat Coral Joventut Tianenca.
Dissabte 24 de gener
12.00. Presentació de novetats negres. Lectura dramatitzada d’aquestes, acompanyada de la música d’un saxo. A continuació taula rodona amb els autors. A càrrec de Maria Dolors Sàrries, Joana Cortils i Maria Nunes (lectores) i Jaume Benavente, Xavier Aliaga, Lluís Llort, Marc Moreno i Vicent Sanz(autors).
17.00. Rafel Tasis, el pare de la novel·la negra en català. Xerrada a càrrec d’Àlex Martín.
17.30. Pageses assassines, amb les autores Montse Sanjuan (La sergent Anna Grimm), Sílvia Mayans (Cap llàgrima sobre la tomba), i Margarida Aritzeta (L’amant xinès), Jordi Fernando, que parlarà de La Trampa de Teresa Juvé.
18.45. La música dels camaleons amb Jordi Cervera, periodista i escriptor, l’Inspector Miquel Hueso, cap del Grup Especial d’Intervenció dels Mossos d’Esquadra (GEI), l’Inspector Marc Caparrós, cap de la Brigada Mòbil del Mossos, i ex cap del GEI, i l’Inspector Salvador Rossell, cap de l’ABP dels Mossos d’Arenys de Mar i ex cap del GEI.
19.45. Gran combat de boxa literari. Anna Maria Villalonga contra Sebastià Bennasar. Àrbitre: J.R. Armadas. | 0.810979 | curate | {"ca": 0.9760674462877346, "nl": 0.004351373402230079, "es": 0.003263530051672559, "fr": 0.0016317650258362796, "eo": 0.003263530051672559, "sv": 0.004895295077508839, "ru": 0.0016317650258362796, "pl": 0.0016317650258362796, "eb": 0.0016317650258362796, "it": 0.0016317650258362796} | https://www.illadelsllibres.com/tiana-segueix-apostant-pel-negre-amb-el-festival-de-novella-negra-catalana/?amp=1 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_617817 | El govern basc prohibeix la manifestació independentista de demà a Sant Sebastiàwww.Vilaweb.cat El Departament d'Interior del govern basc ha prohibit una manifestació convocada per l'esquerra independentista per a demà a Sant Sebastià, coincidint amb el començament de les festes de la Setmana Gran, sota el lema 'En el camí de la independència, pel canvi polític i social'. El govern del País Basc considera que la manifestació podia 'causar desordres públics' i posar 'en perill' els béns i la seguretat de la ciutadania, i per això l'ha prohibida.En un comunicat, l'Ertzaintza ha assenyalat que la persona que figurava com a convocat de la manifestació, a la qual va donar suport ahir l'esquerra independentista basca, tenia 'una àmplia trajectòria de vinculació a organitzacions actualment il·legalitzades.' Per la seva banda, el govern basc ha considerat un motiu per a prohibir la marxa de demà que en la roda de premsa en què es feia la convocatòria van participar 'de manera activa' persones que 'han estat vinculades a organitzacions il·legalitzades.' Segons Interior, aquesta manifestació, que es fa cada any per aquestes dates, 'ha estat històricament instrumentalitzada i utilitzada per organitzacions polítiques avui il·legalitzades i dissoltes.' El govern també ha prohibit una altra manifestació, en aquest cas prevista per a aquest vespre i convocada pels moviment juvenil de l'esquerra independentista. Enllaç
PSOE = GAL
no vull ser Arturo però... no si qui ha venut el govern de catalunya al PSOE
No envaeixis terreny aliè; per "torracollons", jo!
no passarà cap més cop | 0.86485 | curate | {"ca": 0.993666877770741, "eu": 0.006333122229259025} | |
mc4_ca_20230418_6_279356 | El temps a Palamós: Temperatures càlides, cel asserenat i poc vent
Imatge del cel asserenat i la mar tranquil·la que hem tingut les dues darrreres jornades. Fotografia realitzada ahir a la tarda a La Fosca.
La imatge superior és un clar exemple del temps que hem tingut les dues darreres jornades. Si els dos primers dies de la setmana els cels grisos i els plugims eren la tònica dominant, el passat dimecres i avui dijous el Sol ha estat el protagonista, juntament amb una marcada recuperació dels termòmetres.
Aquesta calorada es veu afavorida per la radiació solar, la qual, encara que no ho sembli, és més intensa en aquestes dates que en el mes d'agost i pot provocar algun ensurt a les pells encara poc acostumades al Sol.
Avui dijous a la demarcació gironina s'han assolit les següents màximes: Salt 31ºC, Llagostera 30ºC, Medinyà 29,6ºC, Mieres 29,4ºC, Sant Gregori 29,2ºC.
Al Baix Empordà tampoc ens hem quedat curts. Màximes d'avui: La Bisbal 28,6ºC, Les Olives 27,6ºC, Verges 27,1ºC o Calonge amb 26,4ºC.
Pel que fa a les dades d'avui dijous a Palamós (entre parèntesis veiem les d'ahir dimecres)., temperatura màxima 22,8ºC (22,4ºC), mínima 15,6ºC (13,5ºC). Estat del cel, asserenat amb alguna resta d'encluses (asserenat a la tarda i amb algun núvol baix al matí). Vent fluix de direcció variable (ídem), ratxa màxima 19km/h (21km/h). Mar arrissada o marejol arran de costa i marejol mar endins (ídem). Humitat relativa màxima 88% (90%), mínima 52% (49%). Pressió atmosfèrica màxima 1020hPa (ídem), mínima 1017hPa (1016hPa). Dades de meteoclimatic.com.
A Palamós preveiem un dia assolellat, amb algun núvol alt decoratiu. A la resta de la nostre demarcació el dia també estarà dominat pel Sol, malgrat la presència d'algun núvol alt i mitgenc, especialment a l'interior. Amb el pas de les hores poden crèixer núvols d'evolució cap a l'interior, sobretot en zones de muntanya., fins i tot, pot caure algun ruixat acompanyat per tempesta al Pirineu.
La temperatura màxima pot rondar els 28/31ºC a l'interior, els 20/24ºC a la costa i els 21/27ºC al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 8/12ºC al Pirineu, fins a 10/12ºC a l'interior i fins a 13/15ºC a la costa.
El vent en el nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component oest o restarà en calma, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí hi haurà vent de garbí a 8/12 nusos. A la tarda s'espera vent de garbí a 10/14 nusos. A la nit hi haurà vent fluix de component sud-oest.
L'estat de la mar en el nostre sector costaner es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i amb marejol mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí tindrem marejol generalitzat. A la tarda esperem marejol o maror arran de costa i maror mar endins. | 0.788343 | curate | {"ca": 0.921996303142329, "es": 0.05027726432532347, "en": 0.009981515711645102, "fr": 0.0177449168207024} | http://tempspalamos.blogspot.com/2012/05/temperatures-calides-cel-asserenat-i.html |
crawling-populars_ca_20200525_48_87503 | El blog del teu col·legi professional
El blog del teu col·legi professional
Els rumors i les notícies falses (fake news) sempre han existit. Ara, Internet i les xarxes socials han accelerat enormement la seva velocitat de transmissió i el seu abast. Moltes fakes news surten amb una intencionalitat molt clara: desprestigiar una figura pública, una ideologia, crear una falsa realitat, guanyar diners il·lícitament… En salut, però, les fake news són molt perilloses perquè tracten una matèria molt sensible, es fan virals a molta velocitat i generen alarma i preocupació.
Continua la lectura de “Fake news de salut a la xarxa: On són els metges?” →
A la majoria dels metges els agrada comunicar, tractar amb els seus pacients i fer-se entendre. Moltes vegades la consulta mèdica es queda curta i els professionals o entitats decideixen compartir el seu coneixement també a Internet.
La xarxa és un ecosistema molt gran, i tot i que les tendències canvien ràpidament hi ha una sèrie de pautes que ens poden ajudar a que el nostre contingut sigui més visible.
La jornada organitzada per Web Mèdic Acreditat (WMA) “Guia per millorar el teu web sanitari” va donar algunes indicacions sobre com enriquir els webs, alhora que va debatre sobre els aspectes a tenir en compte des del punt de vista legal i quins són els principis de bona pràctica que haurien de tenir els webs de salut.
Com millorar el teu web i la teva presència a la xarxa? Continua la lectura de “10 pautes per millorar el teu web sanitari” →
Identitat digital, reputació online, informació de salut a la xarxa, pacient informat, relació metge-pacient, recepta de links… aquests són alguns dels temes que es van posar sobre la taula ala Jornada sobre Salut 2.0 al Cibernàrium de Barcelona Activa del passat 9 de febrer.
L’acte va ser conduït per la Sra. EvaVelasco, CEO de SignaturePharma, una agència especialitzada en social media healthcare, i Mònica Moro, e-business i medical advisor als Laboratoris Menarini. Les dues van ser les encarregades d’entrevistar quatre professionals de la salut per conversar sobre les seves iniciatives d’èxit en l’aplicació de les eines 2.0 en la gestió sanitària i en l’assistència mèdica.
El Dr. Frederic Llordachs i el Dr. Salvador Casado van ser els primers entrevistats de la jornada. El Dr. Llordachs és cofundador de Doctoralia, un directori de professionals i de centres sanitaris amb presència internacional. El Dr. Casado és metge d’Atenció Primària ala Comunitat de Madrid i pioner en l’ús d’Internet i de les xarxes socials en l’atenció als seus pacients.
Els dos van introduir conceptes interessants com la reputació online i la identitat digital. Van aconsellar al professional sanitari que es busqui a Google, un exercici força recomanable per saber què diuen els pacients de nosaltres i escoltar-los per aprendre i millorar. Segons Casado, “els nostres pacients ens googlean per saber de nosaltres”. Per això, el Dr. Llordachs considera que és bàsic “construir-se una identitat a la xarxa, tenir una estratègia de presència digital”. A més, “no cal esperar a que parlin de tu a la xarxa, cal generar contingut per contrarestar la informació negativa que hi pugui haver de tu”, afegeix.
La jornada va continuar amb la presentació de Miguel Ángel Manyez, economista i Subdirector Econòmic al Departament de Salut d’Alacant i que compta amb el blog de salud amb més seguidors a Espanya. Va parlar de l’ús estratègic del web 2.0 en salut. Per a Manyez, l’accés del pacient a informació de salut a la xarxa i l’ús d’eines 2.0 han fet canviar la relació metge-pacient. El pacient és cada cop més actiu, més informat i més exigent. Segons Manyez, “els pacients busquen suport emocional i intel·ligència col·lectiva a les xarxes socials”. I els metges han de poder orientar-los sobre què veure. La prescripció de links, vídeos, fòrums ha de ser la nova forma de relació. “Google no substitueix als metges però els ha de fer reflexionar sobre la seva relació amb el pacient”, afegeix.
La qualitat de la informació que trobem a la xarxa i la seva fiabilitat van ser els temes de la segona entrevista al Dr. Miquel Àngel Mayer, Director de Web Mèdica Acreditada, el programa de certificació i qualitat de pàgines web de salut del COMB. Per al Dr. Mayer, “els propietaris de pàgines web sobre salut han de comprometre’s en la qualitat del seus continguts”. Per a ell, els tres punts bàsics per a valorar una web mèdica són “qui ha darrere, informació actualitzada i un segell de qualitat”. Mayer va recomanar el Decàleg per a l’ús de webs de salut i va afegir que “aviat veurem els metges fent prescripció de links de webs fiables i útils per als pacients, cosa que farà que el pacient se senti molt més segur”.
El sector farmacèutic també va ser present a converses amb una entrevista a Francisco Ibañez, expresident dela Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària. La seva presència a les xarxes li ha permès compartir coneixement amb altres farmacèutics. Per a Ibañez, “les eines 2.0 són una nova oportunitat per a la farmàcia i els seus clients-pacients”.
La infermera Rosa Pérez va ser la darrera entrevistada. El seu blog sobre consells per a la salut i autocures és un exemple de bona informació audiovisual sobre salut. Ha apostat pel vídeo com eina de comunicació.
Aquí teniu un vídeo resum de #converses.
Web Mèdica Acreditada (WMA) és un programa gratuït del COMB d’acreditació de webs de contingut mèdic, que garanteix que aquestes compleixen uns requisits de qualitat i fiabilitat.
El Dr. Miguel Àngel Mayer i l’Àngela Leis composen aquest departament que treballa per desenvolupar una Comunitat Mèdica Virtual i que investiga sobre com utilitzem Internet i les xarxes per parlar i informar-nos de salut.
Dades de contacte:
wma[arrova]comb.cat
93 567 88 35
Localització:
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Passeig Bonanova, 47 Barcelona
3a planta Ascensor B
La Fundación Lilly va celebrar la VII Jornada Medes, “Web 2.0 y Medicina en Español”, a l’Escorial (Madrid), al que van assistir unes 150 persones presencials i 15.000 per Twitter. El dia va girar en torn de les biblioteques, la docència i el ciutadà com a responsable de la seva salut (e-pacient), però un dels aspectes que més va destacar va ser com les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) poden humanitzar la medicina, fer-la més propera i adaptada, des del punt de vista del professional i del pacient, i com es pot actuar per als que no les utilitzen.
El metge té a les seves mans eines com els blogs que de forma molt senzilla li permeten comunicar-se amb pacients i cuidadors, fer prevenció… i el mateix succeeix amb les organitzacions de malalts. “Las hormigas tienen megáfono”, va ser una de les idees que més van calar a l’auditori. Fer una aposta personal per una actitud 2.0 per millorar la relació amb el pacient i fer-la més completa, ja que poques vegades les organitzacions donen suport a aquestes iniciatives, es va assenyalar.
El punt fort el va donar la conferència de clausura de Francisco Lupiáñez, qui va donar una visió més crítica i realista de la situació amb la presentació “La web 2.0 en medicina, un paseo por la nube y la realidad” remarcant la magnitud de l’escletxa digital, que deixaria fora a un 90% dels pacients. Però el camí està començat, i tal i com va assenyalar el Dr. Jesús Martínez Alvarez autor del blog “El médico de mi hijo”, l’aposta del web 2.0 pot servir per “excloure als e-pacients”, en el sentit de minimitzar les visites a la consulta, “per poder dedicar més recursos presencials als exclosos reals”. Sense oblidar, i fent un esforç per la Medicina Narrativa, tal i com va dir el Dr. Salvador Casado, autor del blog “La consulta del Dr. Casado“: “Hay que asumir la maestría del paciente de explicar su problema, recuperar el tacto y el cómo acompañar”.
Docència 2.0
El Dr. Miguel Àngel Mayer, director de Web Mèdica Acreditada del Col·legi, va participar exposant la seva experiència com a docent en el web 2.0 i va remarcar la necessitat de acreditar la qualitat la formació, ja que estem en una fase de revolució i canvi constant. A més, cal aprendre a identificar el que és pseudo-docència 2.0, que moltes vegades no és més que depositaris a Internet de documents.
Subscriu-t'hi
El blog del CoMB és un espai de conversa entre companys per estar al dia de l’actualitat del Col·legii de la nostra professió
WEB del CoMB | 0.819279 | curate | {"ca": 0.945529043142926, "es": 0.0455531453362256, "en": 0.005905037358399614, "de": 0.0014461315979754157, "br": 0.0015666425644733672} | : /tag/web-medica-acreditada/ |
cawac_ca_20200528_0_143247 | 08/02/2012
Anem a la Web, que anteriorment va anomenar en Ferran Lopez al Megabyte, un cop a la Web, ens fiquem a la secció “materials” i en aquesta zona hi han tres documents;
Entrem al document de Tutorials i cliquem sobre Normes de presentació de treballs. Ens descarreguem el dossier de documents administratius. A la pàgina 14, d’aquest document hi ha, un primer model de carta comercial, a la següent pàgina, diferents documents administratius i a les tres ultimes pàgines parla del contingut del dossier de compravenda.
Recordatori,
Una plantilla serveix per fer altres documents, no és un document de Word, a partir d’aquest arxiu, podem generar el dotx dins d’aquest document amb aquesta extensió i trobarem , doc1, doc2,doc3, etc.
Anem a crear la plantilla, anem al botó Office, anem a nuevo i triem plantillas instaladas, seleccionem la opció document i obrim la plantilla que ens assembli més convenient. La plantilla que vàrem fer servir, és, “carta combinada de equidad”.
Un cop oberta la plantilla, ens podem fer la pregunta, Com es fan aquests documents de text perquè l’usuari dongui ordres i aquestes entrin al format de la carta? La manera de fer-ho és a clicar al terme camps i d’aquí triar la que més ens interessi. Primer ens situarem amb el cursor sobre un camp i el suprimirem, segon, hem d’anar a insertar, elementos rapidos, tercer, ens fiquem a sobre de propiedades del documento. O sigui, en aquestes tres fases podem predeterminar el fomat de les cartes.
Una de les opcions que podem triar dins el terme de camps per donar un ordre seria; Automatizacion, Macrobutton. Amb tot el que he explicat i el que vàrem fer a classe, podem arribar a comunicar-nos amb clients o proveïdors, d’una forma homogenia.
Tot seguit hem de crear una plantilla i fer-hi una carta comercial, amb els noms de les empreses que ens doni en Guillem. I guardar-ho com a PRWO8 dotx. Molta sort! | 0.797535 | curate | {"pt": 0.005321979776476849, "ca": 0.94252261841405, "it": 0.006386375731772219, "es": 0.03991484832357637, "hu": 0.005854177754124534} | http://megabyte.blog.cat/2012/02/08/documents-administratius/ |
cawac_ca_20200528_5_128811 | Category Archives: Premis Blogs
El diari digital www.setdies.cat s’ha inscrit als Premis Blogs Catalunya 2013, organitzats per l'associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement), que enguany arriben a la seva sisena edició. El certamen es convoca en tres categories: blogs corporatius, personals i professionals.
www.setdies.cat
www.setdies.cat no és un diari digital convencional: és un organisme viu. Ha nascut amb esperit crític al seu adn, amb un compromís de qualitat i rigor ètic al cor, i amb l’autoexigència màxima i la recerca de l’excel·lència al cap.
www.setdies.cat es presenta amb un disseny innovador, original i molt visual i gràfic, elements aquests que s’uneixen a un tractament professional, modern, eficaç i dinàmic de les notícies i la publicitat que arribaran a tot el món gràcies a la xarxa. La seva estructura és clara, amb seccions perfectament identificades a la manera dels diaris en paper. D’aquesta manera, tothom trobarà ràpida i còmodament allò que més l’interessi.
www.setdies.cat vol ser una àgora pública, que mira i explica des de tots els punts de vista el que passa al Vallès Oriental. És un mitjà obert a tothom, de forma que tothom pot dir la seva. L'objectiu no és altre que informar als vallesans interessats en saber què passa en el seu entorn més immediat. Als vallesans que volen saber què passa perquè el de casa els hi interessa més. Amb proximitat. De tu a tu. | 0.801947 | curate | {"en": 0.02211126961483595, "ca": 0.9593437945791726, "de": 0.010699001426533523, "io": 0.007845934379457917} | http://setdies.cat/category/premis-blogs/ |
crawling-populars_ca_20200525_7_23615 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Ontinyent
VALL D'ALBAIDA > ALBAIDA
Ha cremat 3,7 hectàrees de terreny forestal i 1,3 de terres de cultiu · Va caldre evacuar sis cases de camp
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L’incendi forestal que va afectar ahir el terme d’Albaida es va donar per extingit encara anit, a les 21.41, segons la informació facilitada pels serveis d’emergències de la Generalitat. El foc, que s’havia considerat controlat a les 17.15, cremà 3,7 hectàrees de terreny forestal i 1,3 de terres de cultiu.
L’incendi s’inicià prop de l’antiga estació de trens d’Albaida, i al cap d’uns moments van aparéxer dos focus més, un a la zona del Pansat i l’altre al barranc del Matador, també en terme d’Albaida, la qual cosa fa pensar que probablement fóra intencionat, extrem que s’està investigant.
Tres mitjans aeris, dues unitats de bombers forestals i dues autobombes acudiren de seguida a fer front a les flames, així com membres d’ACIF Vall d’Albaida i de la Policia Local. A les 13.30 es donà per controlat el foc, que va obligar a evacuar sis cases de camp per la proximitat de l’incendi sense que s’haja hagut de lamentar danys personals.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.701215 | curate | {"ca": 0.9868493150684932, "en": 0.01315068493150685} | : /noticies/sinvestiga-la-possibilitat-que-lincendi-dalbaida-ja-extingit-haja-estat-intencionat/ |
mc4_ca_20230418_3_36316 | ¿Qué pasa con las personas que no prestan servicios esenciales?
Fiscal, Jurídic, Laboral
Permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte d’altri que no prestin serveis essencials (RDL 10/2020, de 29 de març)
Amb la finalitat de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra el COVID-19, el consell de ministres es va reunir el 28 de març per a adoptar la següent mesura, els aspectes de la qual més rellevants a saber són:
S’aplicarà a totes les persones treballadores per compte d’altri que prestin serveis en empreses o entitats del sector públic o privat i l’activitat del qual no hagi estat paralitzada a conseqüència de la declaració d’estat d’alarma establerta pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, excepte aquelles persones treballadores que:
Prestin serveis qualificats com a essencials, a saber i en termes generals:
Activitats amb finalitats sanitaries
Activitats de proveïment
Punts de venda de premsa, així com els mitjans de telecomunicació.
Assessories, gestories, notàries.
Serveis de manteniment, reparació i neteja urgents.
Es trobin pendents o seran objecte d’un expedient de regulació temporal d’ús de suspensió, o bé se li ha concedit el mateix a l’empresa.
Es trobin en situació d’incapacitat temporal.
Realitzin la seva activitat amb normalitat mitjançant el teletreball.
Què implica aquest permís retributiu ?
Implica que les persones treballadores que es troben dins de l’àmbit d’aplicació, entre el 30 de març i el 9 d’abril de 2020, tots dos inclusivament, conservaran el dret a la retribució que els hagués correspost d’estar prestant serveis amb caràcter ordinari, incloent salari basi i complements salarials, havent de recuperar les hores no prestades però si retribuïdes des de l’endemà a la finalització de l’Estat d’Alarma fins al 31 de desembre.
Important: En qualsevol cas, la recuperació d’aquestes hores no podrà suposar l’incompliment dels períodes mínims de descans diari i setmanal prevists en la llei i en el conveni col·lectiu.
on 30 de març de 2020
Previous: Previous post: Possibilitat d’ampliar la prestació extraordinària per cessament de l’activitat a tots els autònoms
Next: Next post: Afectació del Reial Decret 11/2020 del 31/03/20, als arrendaments d’habitatge habitual | 0.829232 | curate | {"es": 0.02796271637816245, "en": 0.010652463382157125, "ca": 0.9613848202396804} | https://www.boldupla.com/blog/ca/que-passa-amb-les-persones-treballadores-que-no-presten-serveis-essencials/ |
cawac_ca_20200528_4_52552 | El darrer informe de la OCDE ens diu que l'euro-zona pot entrar en depressió. A l'Estat espanyol el creixement previst el 2012 és del 0,3% mentre que l'atur es podria situar en un 23%, baixant moderadament per situar-se a finals del 2013 en un 22,7%. Les previsions són notablement pitjors de les anunciades fa sis mesos.
Segons informe del servei d'estudis del BBVA, el segon ajustament del Govern de CiU provocarà un estancament de l'economia catalana amb un creixement inferior al previst per l'Estat; el creixement previst és del 0,8% al mateix nivell que Extremadura i lluny del 1,2% de Navarra o el 1,3% de Madrid o les Balears.
Ni la OCDE ni el servei d'estudis del BBVA tenen tendència al catastrofisme i si alguna cosa se'ls hi pot retreure és el seu tarannà tranquil·litzador.
N'estem farts de veure, sentir, llegir com molts opinadors més o menys qualificats -tot sovint menys que més- es limiten a fer de cor d'acompanyament de les mesures que es prenen des de Governs i organismes econòmics. Ni la reforma laboral anunciada, ni la desregulació de l'economia seran la solució de res ans el contrari.
Davant de la contracció de l'economia -recessió versus depressió- l'increment galopant de l'atur, la crisi del deute sobirà... les mesures que es van prenent són clarament cícliques, és a dir serveixen per empitjorar la situació, porten a més del mateix.
El problema és de l'economia real, de l'economia productiva. Llegir més...
Article de Carlos Enrique Bayo, publicat al diari "Público" el novembre de 2011
Estem tan obsessionats amb el deute sobirà, la crisi de l'euro i la recessió del totxo, que ens hem oblidat dels que estan molt pitjor que nosaltres: els mil milions de persones que cada dia se'n van al llit amb gana.
La fam que es viu a diversos llocs del planeta tenen múltiples causes, des de les sequeres i inundacions causades pel canvi climàtic fins a la indústria dels biocombustibles, que pren terres i cultius a la producció d'aliments per omplir els dipòsits dels grans cotxes tot-terreny del món ric. Llegir més...
La Intersindical-CSC publica un nou document d'anàlisi econòmica i política.
Sota el títol “Hipòtesi de la tempesta perfecta” el document -elaborat per Carles Sastre, Secretari nacional d'acció sindical- analitza l'actual situació econòmica i desenvolupa una hipòtesi que trena l'actual conjuntura amb la capacitat i oportunitat d'assolir la independència com a element de salvaguarda dels interessos de les classes populars del nostre país.
El document para especial atenció als aspectes estructurals, de fons, tot sovint oblidats. Així mateix, el discurs es basa en una anàlisi crítica i realista de l'escenari actual, des d'una òptica transformadora. | 0.819026 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fserveis.intersindical-csc.cat/index.php?m=12&y=11&d=05&entry=entry111205-030624&category=6 |
mc4_ca_20230418_8_136076 | Dones alterades 5 - -5% en libros | FNAC
El volum que faltava per tenir completa la col·lecció... en català. Les dones que retrata Maitena viuen aclaparades per la pressió de la feina, les petites tragèdies domèstiques, la tirania de les dietes i els models de bellesa, les traïcions masculines, les exigències de fills i marits, i tantes altres servituds de la vida diària. Les seves preocupacions, els seus dubtes i els seus errors són els mateixos de qualsevol dona d'avui. És per això que aquestes Dones alterades ens arriben tan a prop. Tot allunyant-se del... Ver más
3 Ofertas especiales Dones alterades 5
El volum que faltava per tenir completa la col·lecció... en català.
Les dones que retrata Maitena viuen aclaparades per la pressió de la feina, les petites tragèdies domèstiques, la tirania de les dietes i els models de bellesa, les traïcions masculines, les exigències de fills i marits, i tantes altres servituds de la vida diària. Les seves preocupacions, els seus dubtes i els seus errors són els mateixos de qualsevol dona d'avui.
És per això que aquestes Dones alterades ens arriben tan a prop. Tot allunyant-se del feminisme radical i despullant les seves ànimes amb un humor tendre i irònic alhora, Maitena ens fa un retrat assenyat de les misèries i les grandeses d'aquest joc de regles estranyes que anomenem vida.
Opiniones de clientes Dones alterades 5
978-8401386657
9788401386657 | 0.59636 | curate | {"es": 0.10632183908045977, "ca": 0.8742816091954023, "en": 0.01939655172413793} | https://www.fnac.es/a1317317/Dones-alterades-5 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_218900 | Sempre havia prés les aventures de Tintin en la nostra llengua com a referent del català correcte. Donava per fet que la traducció de Joaquim Ventalló romandria inalterada per sempre com a prova del que la nostra llengua va arribar a ser. Però no! Avui he trobat aquestes imatges per la xarxa. Només he vist les portades, ignoro si han tornat a traduïr tota l'obra, però m'imagino que sí, per ser coherents amb els canvis en portada. Una aberració!A l'esquerra, la traducció original. A la dreta, la nova traducció: Encara com L'afer Tornassol l'han deixat igual i no l'han canviat per L'assuntu Tornassol. M'imagino que expressions tan catalanes com malviatge, jo et toc i no caldria sinó han estat traduïdes per joder, no te jode, i desde luegu. Per no parlar dels insults del capità Haddock, que hauran passat de galàpet, mort de gana, calces tristes, cripctocèfal, etc. a gilipolles, subnormal, capullu, cabrón, etc.En fí, un signe més del declivi de la nostra llengua. Català del carrer, si se puede, i tal..Actualització:En Manel Cuyas va escriure un article sobre el tema i es va referir a aquest fil.http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/933156-tintin-catala.htmlAquests dies he detectat un disgust entre gent més jove que jo que ha descobert que els àlbums de Tintín que de petits havien llegit d’entrada en català han estat traduïts de nou. [...] Aquesta gent disgustada troba un “sacrilegi” que L’orella escapçada ara sigui L’orella trencada [...].De moment s’han quedat en els títols. Quan entrin en els textos el disgust serà major.
L'infern per tota l'eternitat serà poc càstig per el responsable d'aquest despropòsit. | 0.843961 | curate | {"ca": 0.9951010410287814, "it": 0.004898958971218616} | |
mc4_ca_20230418_13_67525 | On pots comprar aliments locals directament als productors | Amics de la Terra
On pots comprar aliments locals directament als productors Posted on 18 d'abril de 201718 d'abril de 2017 by Rebeca Moreno Guia per comprar local i directe a Mallorca.
guia compra directa productors mallorquins
Tu també pots participar! Si veus alguns errors o omissions, t’agrairem que ens ho facis a saber. Si vols proposar algun nou indret, també estarem encantats d’incloure’l a les properes versions de la guia. Envia un mail a [email protected] | 0.664838 | curate | {"ca": 0.7895716945996276, "es": 0.0782122905027933, "pt": 0.13221601489757914} | http://amicsdelaterra.org/on-pots-comprar-aliments-locals-directament-als-productors/ |
cawac_ca_20200528_10_30529 | Peixoto, José Luís. Cementerio de pianos. Barcelona: El Aleph, 2007 Peixoto, José Luís. Cementerio de pianos. Barcelona: El Aleph, 2009 Cementerio de pianos és la novel·la amb la qual es va donar a conèixer internacionalment el poeta i escriptor portuguès … Continua llegint →
Abrams, Sam. Tenebra blanca. Barcelona: Proa, 2001 Avui comença la Setmana de la Poesia de Barcelona que tindrà lloc del 8 al 14 de maig. Enguany els comissaris són el poeta i periodista Enric Farrés i el poeta, traductor, crític … Continua llegint →
Garriga i Barata, Francesc. Ragtime. Barcelona: Labreu, 2011 Francesc Garriga i Barata (Sabadell, 1932) és un poeta ja octogenari, que no sempre ha gaudit del reconeixement que es mereixia donada la dificultat d’encabir la seva poesia. A Ragtime -nom d’un … Continua llegint →
Kiarostami, Abbas. Compañero del viento. Madrid: Ediciones del oriente y del mediterráneo, 2006 Ja sigui a la tardor o a l’estiu, de la barreja de bellesa, sensualitat i reflexió obtindríem un còctel que portaria per nom, sense cap mena de … Continua llegint → | 0.658568 | curate | {"pt": 0.06095238095238095, "es": 0.08190476190476191, "ca": 0.8028571428571428, "en": 0.011428571428571429, "it": 0.025714285714285714, "eo": 0.017142857142857144} | http://bibarnabloc.cat/author/azuaragc/ |
mc4_ca_20230418_7_330239 | Centre Cultural CastellutArxius de Albada de Valor | Centre Cultural Castellut
Divendres, 30 Agost 2019, 18:07 | Categoria : Albada de Valor
La pluja abundant de la nit, amb uns ruixats potents i persistents, feia perillar l’ascens a l’Alt de Guisop. Per als qui en vacil·laren però, la previsió era magnífica i aviat corregué el whatsApp: tindrem sol, bona temperatura, uns camins sense pols, blanets i amb una flaire impagable. La serra devia haver quedat molla i […]
Dimecres, 7 Agost 2019, 4:43 | Categoria : Albada de Valor
Tags : Ateneu Cultural Republicà de Petrer, El Terròs, Enric Valor, Gent de Valor | 0.711094 | curate | {"ca": 0.8029801324503312, "pt": 0.19701986754966888} | https://www.centreculturalcastellut.cat/category/senderisme/albada-de-valor |
mc4_ca_20230418_0_69298 | La policia alemanya busca pistes de la desaparició de Madeleine McCann en una finca
Els agents han descobert un soterrani on esperen trobar indicis per poder incriminar el sospitós d'haver segrestat i assassinat la nena, l'any 2007 a l'Algarve
29/07/2020 - 23.54 Actualitzat 30/07/2020 - 00.07
Agents de policia s'emporten bosses amb proves de la parcel·la que estan investigant sobre la desaparició de Madeleine McCann (EFE / Friedmann Vogel)
La policia alemanya registra una finca de la regió de Hannover buscant alguna pista de la desaparició de la nena britànica Madeleine McCann.
Els agents excaven des de fa tres dies una parcel·la entre les ciutats d'Ahlem i Seelze, on podria haver viscut el principal sospitós dins d'una furgoneta.
Una agent de policia, davant la zona acordonada del terreny on es busquen pistes sobre la nena Madeleine McCann (EFE / Friedemann Vogel)
El terreny acostumava a llogar-se, però el llogater de la parcel·la del costat ha explicat que, en els dos anys que fa que és allà, no s'ha utilitzat i només hi ha terra. La policia està utilitzant màquines excavadores per remoure la terra i, paral·lelament, fan rastreigs més precisos amb pales i rasclets.
Aquest dimecres, la policia ha descobert un soterrani on espera trobar indicis més concloents per poder incriminar el sospitós, actualment empresonat per tràfic de drogues, que pensen que podria haver portat la nena de Portugal fins a Alemanya en un viatge de 24 hores.
Aquest sospitós, Christian B., de 43 anys, va viure a l'Algarve a l'època de la desaparició de Madeleine i ha estat condemnat per delictes sexuals. El senyal del seu telèfon mòbil el situa prop del lloc on va desaparèixer la nena, però la fiscalia encara no ha presentat cap acusació formal contra ell perquè encara no té prou indicis de la seva presumpta autoria del crim.
Madeleine McCann va desaparèixer el 2007, quan tenia 3 anys, mentre estava de vacances amb els seus pares a la ciutat portuguesa de Praia da Luz. Les autoritats alemanyes sospiten que, en aquest municipi de l'Algarve, l'home va segrestar Madeleine i després la va assassinar.
Vehicles policials a la zona que s'està registrant a la recerca de proves sobre la desaparició de Madeleine McCann (EFE / Friedemann Vogel)
Escorcollen una finca a Alemanya pel cas de Madeleine McCann | 0.844201 | curate | {"ca": 0.9406372762985595, "es": 0.05936272370144042} | https://www.ccma.cat/324/la-policia-alemanya-busca-pistes-de-la-desaparicio-de-madeleine-mccann-en-una-finca/noticia/3039933/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_233653 | L’any 1899 l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia començava a treballar en un nou projecte al barri de Sants. No era la primera vegada que l’arquitecte treballava a Sants, de fet algunes de les seves obres més reconegudes ja les havia realitzat a Sants, com la Seu del Districte o el Cementiri. El nou repte era projectar una fàbrica tèxtil. Una fàbrica més que s’unia a les que ja feia més de cinquanta anys que havien començat a convertir Sants en un poble industrial. En aquell moment però, ja feia un parell d’anys Sants no era un municipi independent, s’havia convertit en un barri més de la ciutat de Barcelona.
L’edifici projectat per Gustà i Bondia seria la fàbrica Arañó, Ventajó i Cia, que l’any 1901 es va començar a edificar al carrer de Begur. L’obra que finalitzaria l’any 1903 si bé és cert que mantenia molts punts en comú amb la primera tongada de fàbriques tèxtils santsenques, com les façanes d’obra vista o l’ús del ferro, també presentava algunes novetats com el fet que les façanes estiguessin alineades al carrer i que aquestes naus es dediquessin a les oficines o a aquelles tasques on l’ús energètic no era necessari. L’edifici, que tenia una planta en forma de U reservava l’interior als processos de fabricació, com la caldera, la xemeneia, els bullidors i els raspalls.
Però pocs veïns coneixen aquest edifici com a fàbrica Arañó i Ventajó, i és pel fet que el 1913 l’edifici canvià de mans. Aquell any Jacinto Serra i els germans Josep i Francesc Serra i Roca es van associar a l’empresa de Jaime Balet i Viñas per crear la societat JJF Serra i Balet, una empresa que es dedicaria a fabricar filatures de cotó i especialment panes. Un sector que, sense que els propietaris en fossin conscients, era a punt de generar-los grans beneficis per un esdeveniment d’abast mundial.
Catalunya va ser una potència tèxtil ben peculiar, ja que ni tenia la matèria primera, el cotó, ni era rica en el combustible que feia anar les màquines, el carbó, per això gran part del seu mercat sempre havia estat l’interior. Però el 28 de juliol de 1914 esclatava la Primera Guerra Mundial i l’economia europea es va trastocar. Per una banda els esforços dels països bel·ligerants es van centrar en la guerra i d'altra el consum de la pana, el teixit amb què es feien els uniformes, es va disparar. Un fet que portaria ingents beneficis sobtats als industrials catalans. Una bombolla però, que no es va saber gestionar un cop finalitzada la guerra i que va arrossegar a una època de crisi i enormes tensions socials.
Treballadors de la fabrica Serra i Balet, 1923, Arxiu Històric de Sants-Montjuïc.
L’any 1918 Francesc Serra va abandonar l’empresa i el 1922 aquesta es va reconvertir en Manufactures Serra-Balet SA. Col·lectivitzada durant la Guerra Civil la fàbrica va seguir funcionant normalment fins als anys 70 quan es va veure afectada per la crisi del tèxtil. Entre 1973 i 1977 els accionistes van realitzar una ampliació de capital amb la finalitat de modernitzar la maquinària i la producció de l'empresa però l’intent no va poder salvar l’empresa que va fer suspensió de pagaments el 20 d’abril de 1982.
En paral·lel, des dels anys setanta, les associacions de veïns de Sants lluitaven per dignificar uns barris que eren mancats dels equipaments bàsics. Quan les fàbriques anaren tancant o marxant fora de Barcelona el veïnat va veure com a l’interior d’uns barris molt densos de cop es generaven espais que es podien reconvertir en espais verds o equipaments. Però els veïns havien d’actuar amb rapidesa, ja que aquells espais buits també eren un bombó per les constructores, que planificaven fer-hi noves promocions d'habitatges.
Una de les mancances que patia Sants era la d’espais dedicats a la pràctica de l’esport. Per això quan Serra i Balet va abaixar la persiana el veïnat va començar una campanya per reconvertir l’espai en un poliesportiu. Després de tots els nous projectes que van portar els ajuntaments democràtics les arques municipals eren buides i calia trobar una alternativa per poder aconseguir l’edifici. La oportunitat va venir de la mà del Club Esportiu Mediterrani, que fins llavors tenia les seves úniques instal·lacions al carrer de Regent Mendieta.
Els veïns van fer campanya per tal que el club augmentes el nombre de socis i aquest va presentar-se a la subhasta de l’edifici de Serra i Balet, avançant-se a les immobiliàries el Mediterrani va comprar l’edifici i el va reconvertir en un poliesportiu que va ser inaugurat el 1987. Des de les piscines del Mediterrani encara es pot veure la gran xemeneia de 32 metres d’alçada que formava part de la fàbrica i que ara forma part de la plaça de l’Olivereta. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_94918 | L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm ha obert una consulta ciutadana perquè els veïns es pronunciïn sobre la reforma de l’emblemàtica plaça Moragues i el monument obra de Domènec Fita. Els veïns podran votar fins dimecres, 15 de setembre. Tres propostes són sotmeses a votació, i varien essencialment en el tractament del fossat que envolta el monument (amb o sense aigua), el paviment de la plaça (formigó, sauló o granit vermell) i l’enjardinament de l’entorn.
Pressupost participatiu
Entre la població i a través de les xarxes socials, però, hi ha veïns que interpreten que aquesta reforma va més enllà del que s’havia plantejat en el pressupost participatiu (d’allà va sorgir la idea), i que reclamaven una neteja del monument.
Judit Rossell és una de les veïnes que s’han involucrat en les crítiques per la manera com està portant aquest tema l’Ajuntament. A més dels comunicats que difon a les xarxes socials, ha iniciat tràmits com ara la petició d’un informe tècnic i jurídic a l’Ajuntament preguntant si les obres previstes poden perjudicar el monument. També ha fet la consulta als serveis de Cultura i Patrimoni de la Generalitat (el monument és inscrit a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) i a la Fundació Fita.
“No volem que es reformi, només volem que es netegi i s’arregli, que és el que es demanava, perquè no s’ha fet manteniment”, resumeix Rossell, que assegura que parla en nom de veïns que “volen preservar la integritat i la identitat” d’aquest monument per Sant Hilari. Interpreta que s’està desvirtuant la proposta inicial. L’Ajuntament, per la seva banda, ha difós aquest estiu a les xarxes un vídeo en què el regidor Jordi Moragas explica les propostes de l’equip de govern.
Per l’alcalde, Joan Ramon Veciana (PIG-IdSelva), és evident que la plaça Moragues és un lloc emblemàtic del municipi i subratlla que precisament per això volen donar importància al monument, realçar-lo. “A més de la neteja que s’ha de fer del monument, cal afrontar la degradació de la plaça, que ha anat envellint, per rehabilitar-la en conjunt, incloent-hi el terra i paviment. Hem consultat la Fundació Fita i les tres propostes són respectuoses amb el monument. És bo i lògic que es comenti a les xarxes entre els veïns, és un espai important i per això se sotmet a votació. Des de l’Ajuntament no tenim preferència per cap de les propostes”, conclou l’alcalde. | 0.888173 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_327458 | - Tot -Gran enciclopèdia catalanaAprendre a aprendreArt de CatalunyaAtles de la diversitatAtles de la presència catalana al mónAtles electoral Segona Republica a CatalunyaBiosferaCaixes i bancs de CatalunyaCatalunya romànicaComarques de CatalunyaDel romà al romànicDiccionari de la literatura catalanaDiccionari del cinema a CatalunyaDiccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XXDiccionari d’historiografia catalanaEl ModernismeEnciclopèdia de medicina i salutEnciclopèdia temàtica PROAEsportpèdiaFàbriques i empresarisGran enciclopèdia de la músicaHistòria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidentsHistòria econòmica de la Catalunya contemporàniaHistòria natural dels Països CatalansHistòria. Política, societat i cultura dels Països CatalansLlibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaLluís Companys, president de CatalunyaL’Art gòtic a CatalunyaTècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporàniaTemes d’actualitatTradicionari
Temps de lectura: 1 min
The Times
Diari britànic fundat a Londres l’any 1785 per l’impressor John Walter amb el nom de Daily Universal Register i que tres anys més tard adoptà el nom actual.
Rebé un gran impuls sota la direcció de John Walter, fill del fundador, que consolidà els trets característics del diari, i arribà al màxim desenvolupament sota la direcció del periodista John Delane, a la segona meitat del s. XIX. Diari independent, bé que conservador i respectuós amb les institucions i tradicions britàniques, es caracteritzà per un tractament assenyat de les notícies i fou un dels diaris més influents a la Gran Bretanya. Fou capdavanter en la introducció dels avenços tecnològics (utilització de la màquina de vapor, plegat automàtic, linotípia, rotativa) i de noves tècniques periodístiques (corresponsals permanents, per exemple), i contribuí a la creació d’un nou estil periodístic. El 1966 fou adquirit per Roy Thomson, que l’incorporà a la seva important cadena d’empreses periodístiques (Times Newspapers Ltd) i hi introduí alguns canvis de caire formal. El 30 de novembre de 1978, després de 193 anys d’existència, el diari, propietat de Kenneth Thomson, deixà de sortir, a causa d’un enfrontament entre l’empresa i els sindicats d’impressors sobre la utilització de nova tecnologia, i el dia 13 de novembre de 1979 tornà a reprendre l’edició. El 1981 fou adquirit per l’empresa australiana News Ltd controlada per Rupert Murdoch. El 1982, amb el canvi de director, prengué un caire més conservador i el seu tiratge augmentà fins els 467216 exemplars (1987). Publica, cada setmana, el The Times Literary Supplement, amb un tiratge de 30000 exemplars (1987). | 0.902793 | curate | {"ca": 0.9878465628560578, "es": 0.008735282947208508, "en": 0.003418154196733764} | https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/times |
naciodigital_ca_20220331_0_296475 | Els pressupostos municipals de l'Ajuntament de Tarragona s'aprovaran -si no hi ha canvi d'opinió per part de Junts i la CUP- demà dimarts a partir de les 9 del matí en un ple extraordinari. Ahir, però, el PSC va assenyalar una nova queixa en relació als comptes: consideren que és "un greu error" la retallada prevista en la partida de festes, que es redueix en 160.000 euros (fins als 531.000).
Segons afirmen, el govern local ha decidit esborrar el nom de "Dixieland" dels pressupostos i canviar-lo per un "festival de jazz" reformulat, "sense marca pròpia i amb gairebé la meitat del pressupost".
Concretament, el Dixieland passa a tenir un pressupost de 40.000 euros, 35.000 menys que al 2020. Per la portaveu socialista, Sandra Ramos, "costa molt consolidar una marca pròpia, i el festival de Dixieland és tota una referència en l'àmbit català, espanyol i europeu amb una història que supera el quart de segle".
A l'espera del romanent del mes de març
Tal com va assenyalar el regidor de Serveis Generals, Jordi Fortuny, la voluntat del govern municipal és incrementar les partides quan arribi el romanent del pressupost de 2020 al mes de març. La dificultat per quadrar els comptes en un exercici especialment delicat és el motiu que posa el govern per demanar paciència als grups de l'oposició. La CUP, que ha donat suport als pressupostos in extremis, va anunciar en roda de premsa que esperaven incrementar les dotacions econòmiques en alguns àmbits amb el romanent.
Del total de 531.000 euros dedicats a l'àrea de Festes, 200.000 van dedicats a la festa major de Santa Tecla (100.000 menys), 105.000 al Concurs de Focs Artificials, 70.000 a Sant Magí (20.000 menys), 35.000 a Carnestoltes (5.000 menys), 20.000 a Reis, 15.000 a Sant Joan i Corpus, mentre que 15.000 més van al manteniment del Seguici i 31.000 a despeses comunes.
AJUNTAMENT DE TARRAGONA
El govern de Tarragona presenta uns pressupostos «keynesians» sense de moment els suports necessaris
Pugen les inversions a causa d'un endeutament que encara no tenen calculat
AJUNTAMENT DE TARRAGONA
Junts confirma que també aprovarà els pressupostos de l'Ajuntament de Tarragona
Asseguren que ho fan "per responsabilitat" després d'aconseguir partides per reactivar l'economia local i d'ajut social
AJUNTAMENT DE TARRAGONA
La CUP aprovarà els pressupostos del govern Ricomà
Les negociacions, segons les regidores cupaires, han permès incloure modificacions als comptes proposats inicialment pel regidor Jordi Fortuny | 1 | perfect | {"ca": 0.9719853836784409, "es": 0.028014616321559074} | https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/39706/tarragona-retalla-pressupost-festes-2021-desapareix-festival-dixieland |
mc4_ca_20230418_2_142467 | junio | 2007 | Big Crunch
Hem acabat els examens. Encara ens queda algun treball per enllestir, però la feina grossa jà està feta.
Podem estar contents amb els resulrats, ja que després de tants esforços i sacrifiicis estan donant els seus fruits.
Cosa diferent ha passat amb la lliga: tot l’any fent el burro i voliem arreglar-ho a l’últim moment. I ja se sap: les coses a última hora acostumen a sortir malament. I així va ser.
Però només tinc una cosa a dir, la lliga l’hem perdut nosaltres jornada rera jornada, no fent el que hauríem d’haver fet. Tot i això, podem anar amb el cap ben alt aquesta tarda al bar: hem perdut la lliga pel gol-average.
P.D. Encara estem liats buscant pis… segur que el trobem aviat! !
Pim pam pum…
Nosaltres ho vam passar ara farà un any. Ara els hi toca a ells. La selectivitat de tota la vida, les P.A.U. d’ara.
Hom diu que és un atras, que s’hauria de suprimir… Es diu que t’ho jugues tot a una carta, que la nota per entrar a la carrera escullida et dependrà d’això, i en conseqüència, en dependrà el teu futur. Molt fort no¿
Ara farà un any jo en pensava el mateix, perquè mentir. Però amb el temps ho veig d’es d’un altre punt de vista. Una bona part, no recordo exactament si el 50-60%, de la nota de tall que tindràs bé donada per la mitjana del batxillerat. Bé a ser com una mena d’avaluació continuada, on a l’exàmen final (les P.A.U. ), has de demostrar que sí has après el que se t’exigeix.
Possiblement ara comparo tot això amb les diferents avaluacions que hem tingut aquest any, on tot i ser contínues, sempre hi ha exàmens finals, amb un pès major o menor, però allà hi són. Sí que són dies d’estrès, de no parar d’estudiar, de no sortir de casa… però si has anat fent la feina quan tocava, més que estudiar, és repassar el temari del curs. Ara podeu pensar que estic comparant el temari de dos anys de batxillerat amb el temari d’un únic any, però que algú digui si m’equivoco al afirmar que el temàri bàsic per la selectivitat és unicament el de segon de batxillerat.
Suposo que amb el temps es canvia d’opinió, es veuen les coses diferents… Tot i que reconec que fa un any quan parlava amb amics que ja havien fet la selectivitat anteriorment i em dèien, justament, el que jo estic escriguent ara, em quedava amb una cara entre el riure i el plor… i ara sóc jo el que els dic això!
Crec que la selectivitat és necessària, a part de per obtenir una nota de tall, per fer un pas més en la teva vida alhora de madurar i créixre com a persona.
Pels que ara fareu la selectivitat, dir-vos que molta sort, que aneu tranquils, i que tot sortira bé… Tres dies, pim pam pum i cap a la universitat!
-Dios?¿ -Si… uno que es argentino, no?
No som primers, i molt probablement no guanyarem la lliga. Un any sense títols. (la supercopa d’Espanya no ens serveix). Primer va ser la Supercopa d’Europa d’avant un Sevilla que ens va ridiculitzar a Mónaco. Després el mundialet de clubs. La desfeta de Getafe. I per acabar, l’empat a casa a l’últim minum amb l’Espanyol.
Tot això en un any on ens venien a l’inici de temprorada que el Barça guanyaria els 7 títols que disputava (per contar-hi, hi contàven també la copa Catalunya i tot..!). En fi…
Un any per oblidar si el comparem amb els darrers on el Barça no tenia rival. Un any per oblidar per tots els jugados, començan per Ronaldinho, a qui ja li pesen els milions, per en Samuel, que li pesa la llengua… En definitiva.. per tots menys un. El petit Leo. Cada dia que passa, cada partit que juga aquest noi es fa més gran. Ja el coneixiem del “B”, ja vam veure quan va debutar en aquell Gàmper contra la Juventus de Capello que aquest noi no és com els demés. Ens ho va recordar amb aquell gol a l’estàdi contra el Getafe. Aleshores el comparàven amb el gran Diego. i ahir ho va ratificar. Diego ha vuelto!
Tots coneixem la famosa “mano de Dios”, i crec que a tots s’ens va passar el mateix pel cap ahir al vespre. Era Diego o era Leo?
La petita diferencia:el gol de Maradona va donar un mundial a Argentina. El gol de Leo no ens va poder donar la lliga. Però no se li pot tirar en cara a ell, sinó a tot l’equip, que aquest any no a respost en els moments més decisius. El Madrid no ha guanyat la lliga, la lliga l’ha perdut el Barça, i mai millor dit.
Després de la jornada d’infart, després de perdre un rere l’altra tots els títols aquest any, toca ja pensar en la temporada vinent. Proposo una neteja. Portar jugadors joves, motivats i amb ganes de triumfar. Amb ambició de guanyar, que sembla que és el que Ronaldinho i companyia han perdut. Crear un equip campió al voltant de Messi, que ens torni a donar alegries i sobretot.. títols.
La primavera, “que la sangre altera”… i nosaltres d’examens
Aquests dies només fem que anar a la biblioteca a estudiar i a estudiar i a estudiar. Però entre paràgraf i paràgraf sempre hi ha temps per aixecar un moment la vista i… joder..! com es nota que estem a la primavera! !
Però tu mateix et dius.. au va.. que has vingut aqui a estudiar..
i et contestes… pero as vist quines dues raons…?
si.. les e vist.. pero ara toca estadística…!
i salta el del costat:
-Nem al bar a fer un cafè¿? … Vinga, anem-hi!
Si és que així és impossible estudiar.. ens ho posen tan difícil…
Vinga, ànims a tots… que cada cop queda menys! !
You are currently browsing the Big Crunch blog archives for 4 junio 2007. | 0.750876 | curate | {"es": 0.05441400304414003, "ca": 0.8991628614916286, "en": 0.017123287671232876, "fr": 0.0017123287671232876, "hu": 0.003424657534246575, "it": 0.01141552511415525, "ro": 0.004375951293759513, "oc": 0.005136986301369863, "pt": 0.0032343987823439876} | https://simplefire.wordpress.com/2007/06/ |
mc4_ca_20230418_14_190 | 41. hoquei sobre gel
42. patí de gel
43. patinatge sobre gel
Patinatge consistent a lliscar amb patins de gel sobre una superfície de glaç. [...]
44. patinatge sobre gel
45. pista de gel
Superfície d'aigua congelada de forma natural o artificial, que s'utilitza per a practicar el patinatge sobre gel. [...]
46. pista de gel
Superfície natural o artificial d'aigua congelada, plana i llisa, que es destina a la pràctica esportiva. [...]
47. pista de gel
48. pont de gel
Unió entre dos grans de neu formada per gel. [...]
49. punt de gel
Punt de fusió normal de l'aigua. [...]
50. punt de gel
Temperatura d'equilibri entre el gel d'aigua i l'aigua líquida a la pressió d'1 atm. [...]
Pàgines 5 / 38 | 0.434369 | curate | {"pt": 0.02962962962962963, "fr": 0.09185185185185185, "ca": 0.8103703703703704, "en": 0.044444444444444446, "es": 0.023703703703703703} | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&numPagina=5&databases_avansada=&categories_avansada=&numeroResultat=&clickLink=paginacio&idHit=8963&input_cercar=%22gel%22&database=DIEC&tipusFont=%3CI%3EDiccionari%20de%20la%20llengua%20catalana%3C/I%3E%20de%20l'Institut%20d'Estudis%20Catalans%20(2a%20edici%C3%83%C2%B3)&tematica=(Totes)&idFont=8963&titol=pin%C3%83%C2%A7a%20%20&tipusCerca=cerca.queSignifica |
macocu_ca_20230731_2_211916 | 27/01/2014
L'Ajuntament d'Elda ha convocat el XXIX Certamen de Música Festera de Moros i Cristians d'Elda 2014, el qual es celebrarà el dia 26 d'abril de 2014 al Teatre Castelar. | 0.695744 | curate | {"it": 0.05649717514124294, "ca": 0.943502824858757} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_212695 | http://www.youtube.com/watch?v=E5agWxzWTsc&feature=player_embedded
Que bo Ara, no és pas el primer, ni el segon, ni el tercer que li passa això | 0.371677 | curate | {"en": 0.4647887323943662, "ca": 0.5352112676056338} | |
macocu_ca_20230731_10_212446 | Aquest document presenta les conclusions de les Jornades organitzades per la ERI-Lectura sobre Lectura Fàcil. Les presentem en relació amb els Textos, el Lector i el Context i, finalment, proposem unes conclusions transversals. Des de la concepció, el grup d'investigació de l’ERI-Lectura ha dissenyat les Jornades guiat per la idea que la LECTURA FÀCIL contribueix a complir l'article 9 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU, sobre l'accessibilitat al text escrit i, en sentit ampli, a l'accessibilitat cognitiva. Per tant, definim «Lectura Fàcil» com un mètode d'adaptació i redacció de textos que pretén fer accessible la lectura a les persones amb dificultats lectores (pàg. 5, Anul·la i col, 2006). Les Jornades han respost a la seua finalitat a l'1) contribuir a identificar necessitats, descriure i proporcionar experiències; 2) apropar-nos a estàndards i form... [Llegir més ...]
Aquest document presenta les conclusions de les Jornades organitzades per la ERI-Lectura sobre Lectura Fàcil. Les presentem en relació amb els Textos, el Lector i el Context i, finalment, proposem unes conclusions transversals. Des de la concepció, el grup d'investigació de l’ERI-Lectura ha dissenyat les Jornades guiat per la idea que la LECTURA FÀCIL contribueix a complir l'article 9 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU, sobre l'accessibilitat al text escrit i, en sentit ampli, a l'accessibilitat cognitiva. Per tant, definim «Lectura Fàcil» com un mètode d'adaptació i redacció de textos que pretén fer accessible la lectura a les persones amb dificultats lectores (pàg. 5, Anul·la i col, 2006). Les Jornades han respost a la seua finalitat a l'1) contribuir a identificar necessitats, descriure i proporcionar experiències; 2) apropar-nos a estàndards i formació i 3) obrir-nos a la discussió dels reptes actuals de la Lectura Fàcil. Remarquem que, encara que en la Comunitat Valenciana no hi ha una associació, sí que hi ha algunes iniciatives d'entitats particulars que aquestes Jornades han visualitzat. A més, l'administració pública ha destacat la importància de la Lectura Fàcil com a línia de treball prioritària dins el Pla Valencià de Foment del llibre que s'ha materialitzat en aquestes Jornades.
ERI-Lectura (2018): Jornades Lectura Fàcil de la Generalitat Valenciana. Conclusions (Versió valencià). València: Universitat de València, 18-19 mayo. http://ir.uv.es/4zhj7IR | 0.642358 | curate | {"ca": 0.9905076351630211, "zh": 0.009492364836978951} | |
mc4_ca_20230418_8_84412 | Diversos voluntariats - Associació per la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental (AREP)
Associació per la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental (AREP)
Cerquem una persona voluntària per:
1) Realitzar un taller de dibuix d’una hora a la setmana, concretament els dijous entre 16h a 17’30h, Requisits: coneixements alts per portar a terme el taller, dinàmic i que sàpiga treballar en grup.
2) Realitzar un taller de manualitats d’una hora a la setmana, concretament els dimarts de 17’30h a 19h, Requisits: coneixements alts per portar a terme el taller, dinàmic i que sàpiga treballar en grup.
3) Realitzar acompanyament a persones amb problemes de salut mental d’una hora a la setmana, Requisits: tenir ganes de compartir el seu temps amb els altres.
Persones interessades contactar amb: Silvia Vila Bosch [email protected] | 0.819889 | curate | {"ca": 1.0} | http://tjussana.cat/voluntaris.php?id=376 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_192427 | Diumenge 5 de febrer realitzarem la visita als tallers dels artistes fallers, visita a on comprobarem que la finalització dels monuments va a tota màquina i son espectaculars, ens quedarem amb les ganes de veure-les ja plantades a la nostra demarcació.
EXPOSICIÓ DEL NINOT
El dia 1 de febrero nuestros representantes acudieron a la cita dellevar los ninots, tanto infantiles como mayores a la ciudad de las artes y las ciencias, donde esta ubicada la Exposició del ninot 2022, que abren los actos plenamente falleros de 2022.
PRESENTACIO D'ESBOSSOS FALLES 2022
Este cap de setmana, per fi hem pogut conéixer els esbossos que Manuel Martínez Reig i Sacabuxt ART plantaran en la nostra demarcació, per al 2022. L'encarregat de la presentació d'este acte, va ser el nostre gran gran amic Vicente Alventosa i amb la presència de Carla García Pérez, FMIV 2020/2021, i gran fallera de la nostra comissió, que ha actuar com a madrina de l'acte. FOTOS
PRESENTACIÓ FFMM 2022
Dissabte 20 de Novembre, presentació de Sandra Utrero i Maria Sanz com a falleres majors 2022 de la nostra comissió FOTOS
PROCLAMACIÓ REPRESENTANTS 2022
Aquest dissabte, va tindre lloc l'acte de proclamació de Sandra Utrero i María Sanz, com a Falleres Majors de 2022, així com de David Libros, com a President Infantil.
Un acte molt emotiu per a tots ells, així com per a tots els assistents, pel quadre escènic que membres de la nostra comissió van realitzar.
DESPEDIDA REPRESENTANTS 2021
Després d'any i mig, ahir el nostre casal es va vestir de gala per a celebrar l'acte de comiat de la Fallera Major Infantil 2021, Leire, i el President Infantil 2020-2021, Adrián.
Acte molt emotiu, per les diferents paraules que van tindre per a ells amics i familiars, i que es va tancar amb unes paraules del President, que va agrair a tots els components de la comissió la seua fidelitat i continuïtat durant aquests temps tan dificils que hem viscut i com no, amb unes paraules molt afectuoses i emotives a Leire i Adrián, amb motiu dels seus comiats com a representants infantils.
FOTOS
IMPOSICIÓ DE BANDES FFMM 2021
Enhorabona, Leire i Sandra!! !
Hui ha tingut lloc la imposició de bandes a Leire i Sandra, Falleres Majors 2021, de mans dels nostres presidents Adrián y Rafa.
En aquest acte hem tingut l'honor de comptar amb la presència de les màximes representants del món faller, les Falleres Majors de València, Consuelo i Carla (la nostra Carla), les quals han signat en el nostre llibre d'honor
Ha sigut un acte molt emotiu realitzat a l'aire lliure, amb molta responsabilitat i respectant totes les mesures de seguretat anti-COVID vigents.
FOTOS
NOMBRAMIENTO FMI 2021
El viernes, fue nombrada en junta general extraordinaria la niña Leire Aranda, como Major Fallera Infantil para las fallas de 2021.
Enhorabuena y gracias Leire por aceptar ser nuestra FMI 2021 para estas fallas que celebraremos en septiembre, de manera extraordinaria y no de la manera en que estamos acostumbrados.
Así que ya tenemos el cuadro de representantes completo y el próximo 18 de julio se llevará a cabo la imposición de bandas para las dos falleras mayores de 2021. | 1 | perfect | {"ca": 0.7325995467788928, "es": 0.25121398510844933, "pt": 0.015862738750404663, "fr": 0.0003237293622531564} | |
macocu_ca_20230731_8_345413 | Núm. 168070 Resolució del director general de Planificació, Ordenació i Centres de 24 de març de 2022 per la qual s’aproven les instruccions perquè els centres privats concertats sol·licitin el finançament de les contractacions amb caràcter provisional, temporal i extraordinari de professors que no reuneixen tots els requisits acadèmics exigits per la normativa vigent
1. Des de l'any 2016 i amb la finalitat de facilitar i col·laborar amb l'administració en la gestió del pagament delegat de la nòmina i del pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista, les successives lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han previst diferents obligacions als centres concertats. Una d'aquestes obligacions és la de presentar la documentació necessària per tramitar i gestionar el pagament delegat de la nòmina i el pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista. A més, aquestes lleis també han habilitat el director general competent en la matèria per dictar una resolució que estableixi quina documentació i en quins terminis s'ha de presentar. En concret, aquesta previsió la trobam en l'article 31.a) de la Llei 5/2021, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2022.
2. Aquesta habilitació ha significat que es dictin, per a cada curs escolar, les instruccions sobre la tramitació i gestió del pagament delegat de la nòmina del personal docent dels centres concertats, i del pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista dels centres concertats, els titulars dels quals són cooperatives d'ensenyament de treball associat. En l'apartat 3.2 d'aquestes instruccions es determina que el professorat dels centres concertats ha d'estar en possessió de tota la titulació requerida per la normativa vigent.
3. En relació amb això, l'article 14 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació (LODE), assenyala que tots els centres docents han de complir uns requisits mínims per impartir els ensenyaments, que es refereixen, entre d'altres, a la titulació acadèmica del professorat. Els articles 92 a 99 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOMLOE), recullen els requisits de titulació del professorat dels diferents ensenyaments i l'article 100.2 estableix com a requisit estar en possessió de la formació pedagògica corresponent.
4. Aquesta exigència també es preveu en l'article 26 del Decret 3/2017, de 13 de gener, pel qual s'estableixen els preceptes que han de regir les convocatòries per a l'establiment i la renovació dels concerts educatius a partir del curs acadèmic 2017-2018.
5. En relació amb la normativa vigent aplicable en aquesta matèria cal tenir en compte les diferents normes que afecten cada nivell educatiu:
-El Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, pel qual es regulen les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per exercir la docència en els ensenyaments d'educació secundària obligatòria o de batxillerat.
-El Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, pel qual es despleguen determinades disposicions relatives a l'exercici de la docència en l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial, a la formació inicial del professorat i a les especialitats dels cossos docents d'ensenyament secundari.
7. No obstant l'anterior, en ocasions no resulta senzill que el mercat laboral ofereixi professorat amb tota la titulació exigida i, a més, la urgència per atendre l'alumnat i possibilitar el dret a l'educació pot fer necessària la contractació de docents que, malgrat no disposar de tots els requisits específics de titulació, sí que presenten els suficients per ser contractats de manera provisional, temporal i extraordinària, una vegada que l'Administració hagi valorat cada cas concret.
9. La comissió que s'esmenta en el punt anterior és l'òrgan específic encarregat de valorar els requisits acadèmics i pedagògics en aquests casos. No obstant això, la pràctica ha demostrat que el seu funcionament no ha estat suficientment àgil per atendre les necessitats urgents de contractació dels centres concertats. A més, la Resolució de 28 de febrer esmentada i les seves modificacions no preveuen aspectes procedimentals necessaris per garantir els principis de legalitat i d'eficàcia administrativa, així com el de seguretat jurídica. Per aquest motiu, es fa necessari dictar unes instruccions perquè els centres privats concertats sol·licitin el finançament de les contractacions amb caràcter provisional, temporal i extraordinari de professors que no tenen tota la titulació exigida per la normativa vigent.
10. El director general de Planificació, Ordenació i Centres és competent per dictar la present Resolució d'acord amb l'habilitació prevista en l'article 31.a) de la Llei 5/2021, de 28 de desembre; així com d'acord amb el Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, modificat pel Decret 25/2021, de 8 de març, de la presidenta de les Illes Balears.
2. Aprovar el model actualitzat de sol·licitud d'autorització provisional prèvia per a la contractació del professorat en l'ensenyament privat concertat, que figura en l'annex 2.
ANNEX I Instruccions dirigides als centres concertats per sol·licitar el finançament de les contractacions amb caràcter provisional, temporal i extraordinari de professors que no reuneixen tots els requisits acadèmics exigits per la normativa vigent
Aquestes instruccions són aplicables a tots els centres que tenen concert en règim general, singular i/o especial amb la Conselleria d'Educació i Formació Professional que requereixin el finançament de contractacions amb caràcter provisional, temporal i extraordinari de docents que no reuneixen tots els requisits acadèmics exigits per la normativa vigent.
Segon Presentació de sol·licituds
1. La sol·licitud s'ha de presentar telemàticament a través de l'aplicació habilitada a l'efecte. Mentre aquesta no estigui disponible s'ha de realitzar per registre electrònic.
2. Els centres han d'adjuntar en el tràmit:
a) La sol·licitud correctament emplenada segons el model que figura en l'annex 2 d'aquesta Resolució.
b) L'acreditació de la impossibilitat de poder contractar algú de la llista d'interins que han autoritzat la Conselleria a cedir les seves dades als centres concertats o, en el seu cas, que el professorat ha manifestat per escrit que no està interessat en l'oferta del centre concertat.
c) L'horari del professor titular que consta en el GESTIB en els casos de sol·licituds per cobrir una substitució (substitució d'IT, risc durant l'embaràs, maternitat, etc. ).
d) La documentació acreditativa de la titulació del professor a contractar.
3. Les sol·licituds es poden presentar des del 10 d'agost anterior a l'inici del curs en que s'hagin d'aplicar fins al 20 de juny de l'any següent.
Tercer Revisió de la documentació
Revisada la documentació, si s'observa alguna deficiència i d'acord amb el que estableix l'article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es requerirà al centre que l'esmeni, per la qual cosa disposarà d'un termini de deu dies hàbils. En cas que el centre no presenti les esmenes requerides es tindrà per desistit del procediment prèvia resolució expressa.
Quart Informe tècnic
1. Un cop revisada la documentació, la cap del Servei de Planificació de Centres Concertats de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres emetrà, en relació amb la sol·licitud presentada pel centre, un informe favorable o desfavorable sobre el finançament, amb el vistiplau del Departament d'Inspecció Educativa.
2. En tot cas, l'informe serà desfavorable si el candidat proposat pel centre no està en possessió dels títols a què fan referència els articles 92 a 96 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), per als diferents ensenyaments i en consonància amb la normativa de desplegament. S'ha de tenir en compte el següent:
a) En el cas d'educació infantil i primària, si el centre sol·licitant proposa més d'un candidat per a una plaça, l'informe favorable a la contractació ha de respectar la prelació segons la qual preval estar en possessió de la menció en l'especialitat corresponent, si s'escau, respecte del Certificat de capacitació per a l'ensenyament de i en llengua catalana per a l'educació primària (CCIP).
1r. Disposar de la formació superior adequada o experiència laboral en la matèria i de la formació pedagògica i didàctica (CAP o màster universitari de formació del professorat).
5è. Disposar del Certificat de capacitació per a l'ensenyament de i en llengua catalana en l'educació secundària (CCS).
Cinquè Tràmit d'audiència
Si l'informe a què es refereix el punt quart d'aquest annex és desfavorable, s'ha d'obrir el tràmit d'audiència establert en l'article 82 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, i s'atorgarà un termini de deu dies hàbils perquè el centre al·legui i presenti els documents i justificants que consideri oportuns. Si abans del venciment del termini, el centre manifesta la seva decisió de no efectuar al·legacions ni aportar nous documents o justificacions, el tràmit es considerarà realitzat.
Sisè Proposta de resolució i resolució
Setè Contingut de la resolució
1. La resolució establirà els termes del finançament provisional, temporal i excepcional. En tot cas, només es podran finançar els salaris i les quotes a la Seguretat Social a partir de la data de la sol·licitud. En cap cas es finançaran quotes a la Seguretat Social ni salaris amb data anterior a la sol·licitud.
2. La resolució indicarà el termini peremptori en què els centres concertats han de presentar la documentació acreditativa de la contractació del docent en els termes que estableixin les instruccions, aprovades per a cada curs escolar, sobre la tramitació i gestió del pagament delegat de la nòmina del personal docent dels centres concertats, i del pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista dels centres concertats, els titulars dels quals són cooperatives d'ensenyament de treball associat.
Vuitè Efectes de l'incompliment dels termes establerts en la resolució
1. Sense perjudici del que estableix el punt novè d'aquest annex, en el cas que la contractació que efectuï el centre no s'ajusti als termes de finançament establerts en la resolució, es dictarà una resolució expressa per la qual la primera quedarà sense efecte i, si es dona el cas, s'iniciarà un procediment de reintegrament d'ingressos indeguts.
2 .Finalitzat el termini establert en la resolució de finançament sense que s'hagi presentat a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres la documentació acreditativa de la contractació, quedarà sense efectes de forma automàtica la resolució, sense perjudici que el centre afectat pugui presentar una nova sol·licitud, que es finançarà, en el seu cas, a partir de la data en què s'hagi presentat la nova sol·licitud.
Novè Modificacions de la sol·licitud que no requeriran la presentació d'una nova sol·licitud
1. Un cop dictada la resolució de finançament, el centre podrà comunicar a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, mitjançant el model establert en l'annex 3, referit a la comunicació de canvis respecte de la sol·licitud inicial, els canvis relatius a un increment o reducció d'hores assignades a l'assignatura objecte de la sol·licitud, que seran introduïts en la nòmina delegada a l'efecte d'incloure'ls en la resolució de la nòmina del mes en què produeixi efectes, sense necessitat de modificar la resolució inicial.
2. En cap cas la modificació del nombre d'hores pot incrementar el nombre total d'hores concertades per al centre en qüestió.
Desè Modificacions que requeriran la presentació d'una nova sol·licitud
1. Hauran de ser objecte d'una nova sol·licitud les modificacions respecte de la sol·licitud inicial que afectin els aspectes següents:
a) L'assignatura/assignatures que ha d'impartir la persona substituta.
b) La data de finalització quan sigui posterior a la data que consti en la resolució.
2. Els efectes de l'esmentada modificació es produiran com a màxim des de la data de presentació de la nova sol·licitud.
Onzè Informació als agents socials
L'administració convocarà, amb caràcter mensual, una reunió per informar les patronals i els sindicats sobre les resolucions que es dictin d'acord amb aquestes instruccions. | 0.689094 | curate | {"ca": 0.9962264150943396, "cs": 0.0032232704402515725, "da": 0.00015723270440251572, "es": 0.00015723270440251572, "it": 0.0002358490566037736} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_170837 | El ministeri públic veu prematura la decisió a falta d’un informe pericial de la Intervenció General de l’Estat
A l’alcaldessa de l’Hospitalet només se li atribueix no haver denunciat les presumptes irregularitats
Manu Mitru
2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
Redactor
Especialista en judicials
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Per què confiar en El Periódico
21 de d’abril del 2022. Actualitzada 22 de d’abril del 2022 a les 10:08
0 Comentaris
La fiscalia s’ha oposat de moment a l’arxivament de la causa oberta contra l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, investigada per no haver actuat presumptament quan va tenir coneixement de les suposades irregularitats en el Consell Esportiu d’aquesta localitat (una entitat sense ànim de lucre promotora de l’esport escolar), segons les fonts del ministeri públic consultades per EL PERIÓDICO. Aquest desacord amb el plantejament de la defensa de la regidora socialista, van assenyalar les mateixes fonts, no neix perquè s’hagi acreditat la comissió d’un delicte, sinó perquè considera prematur l’arxivament en aquest moment, ja que s’està pendent de rebre l’informe pericial encarregat per la jutge a la Intervenció General de l’Estat sobre les subvencions que l’ajuntament va atorgar a aquesta entitat de promoció de l’esport.
Escrit de defensa
Núria Marín demana l’arxiu de la causa contra ella pel frau del Consell Esportiu
L’advocat de l’alcaldessa, Fermín Morales, va sol·licitar el febrer passat l’arxivament de la causa contra ella perquè, segons exposa en el seu escrit, quan va tenir coneixement de les possibles irregularitats en la gestió del Consell Esportiu, va portar a terme «nombroses actuacions preventives tendents a l’esclariment dels fets i sempre amb la convicció que qui tenia tota la informació», el regidor Jaume Graells, «podria presentar en qualsevol moment», si ho considerava oportú, una denúncia. Així mateix, qualificava d’«infundada i genèrica» l’acusació contra Marín que podria haver participat en la presumpta desviació de fons, ja que ella no participava en els expedients per atorgar les subvencions. Encara falta que la Policia Nacional entregui al jutjat l’informe sobre el telèfon mòbil de l’alcaldessa.
La presumpta malversació
Notícies relacionades
Podem, IU i Díaz: les tres arestes d’unes complexes negociacions per a les autonòmiques i municipals
El lucre personal, pedra angular de la reforma de la malversació que preparen el PSOE i ERC: 5 claus
A Marín, segons les fonts consultades, se la investiga per no denunciar les presumptes irregularitats, i no per haver participat en la trama que suposadament va desviar fons provinents de les subvencions. Però abans de dilucidar si realment tenia o no el deure de denunciar per raó del seu càrrec, s’ha d’acreditar si realment els exdirectius del Consell Esportiu imputats van malversar fons públics o no. Fonts de la investigació van recalcar que l’informe pericial encarregat per la jutge a la Intervenció General de l’Estat podria aclarir aquesta qüestió i dirimir si les subvencions es van destinar a la tasca per les quals s’havien atorgat. La defensa dels implicats, entre els quals el fins aquesta setmana tinent d’alcalde Cristian Alcázar i l’exregidor Cris Plaza, neguen que hi hagi malversació.
Investigació judicial
Dimiteix Cristian Alcázar, el tinent d’alcalde de l’Hospitalet investigat per corrupció
L’escrit de l’advocat de Marín en què sol·licitava l’arxivament exposava que quan el regidor Graells va explicar a l’alcaldessa les presumptes irregularitats en el Consell, la conducta de la seva defensada «va ser la degudament exigida» per raó del seu càrrec. En aquest sentit, el lletrat va assenyalar que, «contràriament a la deixadesa atribuïda a Marín en els informes policials», la regidora del PSC es va reunir amb Graells el mateix dia que aquest li va enviar un missatge i va fer diverses gestions per esbrinar els fets. Davant les versions «contradictòries» que va rebre, l’edila va suggerir que el Consell havia de fer una auditoria, ja que el consistori no ho podia fer.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors d’El Periódico.
Per disfrutar d’aquests continguts gratis has de navegar registrat.
Registra’t gratis
Temes:
Núria Marín L'Hospitalet de Llobregat
VEURE COMENTARIS
Inicia sessió 0 Comentaris
El més llegit
L'últim
Barcelona Militars de la caserna del Bruc sortegen una prostituta per la Puríssima
JUDICI A L’AUDIÈNCIA DE BARCELONA Acusat un entrenador de futbol femení de violar de forma continuada una menor del seu equip
Procedent del Marroc Una dona fingeix posar-se de part en un avió per ajudar a fugir 28 migrants al Prat | Vídeo
Crisi política Pedro Castillo, detingut després de ser destituït pel Congrés
Testimonis Parlen els ferits de l’accident de Montcada: «La gent ha sortit disparada. Ha sigut una fuetada tremenda»
Catarsi emocional 10:35h Maria Rodés: «La meva ambició no és petar-ho, sinó fer els discos que m’agraden»
Mundial de Qatar 10:32h La premsa recorda la polèmica decisió de Mateu Lahoz amb Messi poques hores abans d’arbitrar l’Argentina-Països Baixos
INVESTIGACIÓ 09:57h Els casos de Piqué i Mourinho van marcar jurisprudència per desmuntar el ‘modus operandi’ en els traspassos
Investigació 09:56h Cop milionari de l’Audiència Nacional als principals clubs espanyols de futbol
Crisi energètica 09:44h Preu de la tarifa regulada de la llum aquest dimecres, 8 de desembre
Facebook
Twitter
Instagram
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat i cookies Preferències de privacitat
Altres webs de Prensa Ibérica Media:
Buscandorespuestas.com Coche Ocasión CompraMejor Cuore Diario Córdoba Diari de Girona Diario de Ibiza Diario de Mallorca Iberpisos El Día Tenerife Sport El Periódico de Aragón El Periódico de Catalunya El Periódico Extremadura El Periódico Mediterráneo Faro de Vigo Fórmula1 Guapísimas Iberempleos Información Alicante Información TV La Crónica de Badajoz La Nueva España La Opinión La Opinión La Opinión La Opinión La Provincia Levante Levante TV Empordà Lotería Navidad Mallorca Zeitung Premios Goya Premis Oscar Regió7 Stilo Superdeporte Tendencias21 Tucasa Viajar Woman Cambalache | 0.790024 | curate | {"ca": 0.8711147274206672, "ro": 0.0016273393002441008, "sv": 0.00016273393002441008, "en": 0.006997558991049634, "es": 0.11000813669650122, "ja": 0.0008136696501220504, "id": 0.003905614320585842, "hu": 0.0027664768104149716, "fr": 0.0026037428803905613} | https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20220421/nuria-marin-fiscalia-rebutja-arxivar-causa-13548368 |
mc4_ca_20230418_17_261777 | Bonlier - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
49° 28′ 14″ N, 2° 08′ 59″ E / 49.470555555556°N,2.1497222222222°E / 49.470555555556; 2.1497222222222
Cantó Cantó de Nivillers
93,74 hab/km²
Bonlier és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França. L'any 2007 tenia 384 habitants.
El 2007 la població de fet de Bonlier era de 384 persones. Hi havia 128 famílies de les quals 24 eren unipersonals (4 homes vivint sols i 20 dones vivint soles), 40 parelles sense fills, 60 parelles amb fills i 4 famílies monoparentals amb fills.
El 2007 hi havia 135 habitatges, 132 eren l'habitatge principal de la família i 3 estaven desocupats. 132 eren cases i 2 eren apartaments. Dels 132 habitatges principals, 115 estaven ocupats pels seus propietaris, 13 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 4 estaven cedits a títol gratuït; 5 tenien dues cambres, 16 en tenien tres, 33 en tenien quatre i 78 en tenien cinc o més. 110 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 51 habitatges hi havia un automòbil i a 72 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Bonlier el 2009. [3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 263 persones, 191 eren actives i 72 eren inactives. De les 191 persones actives 178 estaven ocupades (91 homes i 87 dones) i 13 estaven aturades (9 homes i 4 dones). De les 72 persones inactives 23 estaven jubilades, 25 estaven estudiant i 24 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
El 2009 a Bonlier hi havia 143 unitats fiscals que integraven 390 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 20.307€. [5]
Dels 10 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa de fabricació de material elèctric, 2 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 4 d'empreses de construcció, 1 d'una empresa de comerç i reparació d'automòbils, 1 d'una empresa immobiliària i 1 d'una empresa de serveis. [6]
Dels 6 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era un taller de reparació d'automòbils i de material agrícola, 1 guixaire pintor, 1 fusteria, 2 lampisteries i 1 agència immobiliària. [7]
Nivillers (1,8 km)
Guignecourt (2,0 km)
Velennes (2,5 km)
Tillé (2,9 km)
Oroër (3,0 km)
Fontaine-Saint-Lucien (3,1 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonlier
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Bonlier a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Bonlier a l'INSEE
BNF: cb15267320k
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bonlier&oldid=22307781»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 nov 2019 a les 08:18. | 0.740564 | curate | {"ca": 0.8689655172413793, "ru": 0.03946360153256705, "wl": 0.004980842911877395, "mk": 0.0022988505747126436, "en": 0.020306513409961684, "uu": 0.0022988505747126436, "uz": 0.0011494252873563218, "de": 0.04252873563218391, "pl": 0.006513409961685823, "fr": 0.011494252873563218} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Bonlier |
mc4_ca_20230418_3_616129 | > Complements Alimentaris>Minerals>Ferro>Ferrogreen Plus - Specchiasol - 10 monodosi
Ferro amb vitamines, extractes de plantes i minerals. Sense conservants, sense colorants, amb ferro LipoCoated.
Ferrogreen més ampolletes és un complement alimentari de ferro, manganès, vitamina C, sucs concentrats de fruita i verdura i extractes vegetals; útil per aportar una quota complementària d'aquests nutrients si hi ha mancances alimentàries o necessitats orgàniques d'augmentar aquestes substàncies en determinades condicions fisiològiques com, per exemple, durant l'embaràs i la lactància en les dones, durant la fase de desenvolupament en els joves i per als ancians.
En el tap dosificador: Ferro LipoCoated® (ferro pirofosfat, midó d'arròs, Èsters sacàrids d'àcids grassos, lecitina de gira-sol (xarop de glucosa, proteïnes de la llet *, fosfat tricàlcic)), Rosa canina és fruits titulat al 70% de vitamina C; Antiaglomerants: cel·lulosa microcristal·lina, diòxid de silici; cianocobalamina (Vitamina B12), Àcid pteroil-monoglutámico (Àcid fòlic). Conté derivats de la llet: caseïna.
En el pot: Estabilitzant: sorbitol, aigua, Poma (Malus domestica Borkh.) Suc concentrat, Espinac (Spinacio oleoracea, aigua, alcohol) fulles ef, Albercoc suc concentrat, Berro part aèria ef; conservants: sorbat de potassi, benzoat de sodi; Pastanaga arran suc concentrat; Aroma cítrics; Remolatxa suc; Ortiga fulles ef, Manganès sulfat; acidificant: àcid cítric.
Com es pren el Ferrogreen Plus?
S'aconsella prendre 1 ampolleta per dia, abans dels àpats principals.
Envàs de 10 monodosi. | 0.789928 | curate | {"en": 0.05391527599486521, "ca": 0.9261874197689345, "es": 0.01989730423620026} | https://www.labonasalut.cat/ferro/ferrogreen-plus-specchiasol-10-monodosi-17716.html |
macocu_ca_20230731_7_471657 | Previsió meteorològica per setmana santa del 2019 – Darrer Video de la temporada!! !
Darrer vídeo de la temporada, on us avancem la previsió del cap de setmana i de la setmana santa, ens acomiadem de vosaltres amb molta neu i amb ganes de tornar la temporada vinent amb canvis i millores per tal que estigueu informats en tot moment.
De tot l’equip d’esquí.cat, us volem agrair tot el suport que ens heu donat i per seguir-nos cada setmana amb els nostres vídeos, i també volem agrair a l’Alfred, que ha fet una feina fantàstica en tots ells i a Taiko Meteorologia, per la seva feina tan ben feta.
Gràcies a tots!!! ! | 0.654563 | curate | {"ca": 0.9967320261437909, "fr": 0.0032679738562091504} | |
mc4_ca_20230418_3_166326 | consell guants per remar amb kayak
Gusyluzz el Dt 05 Mar 2013, 23:08
Alguns dels kayakeros experimentats, em podrieu aconsellar o recomenar alguns guants per fer sortides i remar bastant? Alguns per hivern i altres per estiu. Gracies
Gusyluzz
Data de registre : 08/10/2012
Re: consell guants per remar amb kayak
Dani el Dc 06 Mar 2013, 03:09
Jo porto uns guants de neopré de decathlon, no se si fan 3 o 5 mm no recordo, i els mateixos estiu i hibern, si bé a l'estiu algun cop vaig sense si la calor apreta massa, però posant les mans a l'aigua un momentet refresques i ja està, que si et surten ampolles després pfff tot el que sigui per equipament de neopré, paravents etc.. no es per fer publicitat però a decathlon està molt bé, ara si ja busques material de pesca, electrònica o coses avançades com un traje sec, llavors fuig i busca llocs més professionals o específics.
Gusyluzz el Dc 06 Mar 2013, 09:44
Dani he mirat al Decathlon i no sé a quins et refereixes ja que n'hi ha uns quants: guants de neoprè de submarinisme,de windsurf, de pesca submarina?
Dani el Dc 06 Mar 2013, 13:51
Gusyluzz escrigué: Dani he mirat al Decathlon i no sé a quins et refereixes ja que n'hi ha uns quants: guants de neoprè de submarinisme,de windsurf, de pesca submarina?
Son aquests http://www.decathlon.es/guantes-azuel-neopreno-id_8127196.html
A la publicitat posa no se que de 3 dedos desmontables, als meus no es desmonta resm son de una peça i amb velcro per ajustar al canell be
1,5mm son primets, aïllen de l'aigua que es el que interessa
Gusyluzz el Dc 06 Mar 2013, 17:45
Ok. Gracies
Tola el Dj 07 Mar 2013, 17:14
Hola Gussyluz!! jo en tinc uns també del decathlon al que li falten les puntes em penso que dels dits gros i índex. No els he trencat, vull dir. Ja eren així.
A l'estiu anava sense guants. A l'hivern sí que els duia.
M'anaven bé contra les butllofes perquè al palmell de la mà hi ha un recobriment d'una tela dura (cuir?? ).
Encara que els falti la punta de dos dels dits, per fer nusos, obrir mosquetons i canviar esquers tot el guant va a fora. Si no, és un tot plegat ortopèdic, sense tacte i no cal dir si a sobre, comences a enganxar les poperes de l'artificial pel neoprè dels guants! uix, fora, fora! !
Doble joc de guants? no crec que faci falta. | 0.766616 | curate | {"ca": 0.8333333333333334, "es": 0.09991039426523297, "en": 0.0264336917562724, "fr": 0.013440860215053764, "pl": 0.012992831541218637, "pt": 0.013888888888888888} | http://forumdepesca.forocatalan.com/t2421-consell-guants-per-remar-amb-kayak |
mc4_ca_20230418_2_490529 | Conservatori Música – Pàgina 3 – Ajuntament de Mutxamel
A qui està destinat? El Curs d´Iniciació Musical està orientat a alumnes que tinguen 7 anys (complits entre gener i desembre de l´any en què es matriculen) i, de forma excepcional, a alumnes que tinguen 6 anys. Quin horari té? El curs es realitza d´acord amb el calendari escolar (de octubre a juny), amb 1 hora de classe setmanal en
Pla d´Estudis GUITARRA PRIMER CURS Instrument Llenguatge Musical Conjunt 1 hora 2 hores 1 hora SEGON CURS Instrument Llenguatge Musical Conjunt Piano Complementari 1 hora 2 hores 1 hora 0,5 hores TERCER CURS Instrument Harmonia Música de Cambra Cor Piano Complementari 1 hora 2 hores 1 hora 2 hores 0,5 hores QUART CURS Instrument Harmonia Música de Cambra
Ensenyances elementals Conservatori de Música
Pla d’estudis PER A TOTES LES ESPECIALITATS 1r CURS Instrument Llenguatge Musical Cor 1 hora 2 hores 1 hora 2n CURS Instrument Llenguatge Musical Cor 1 hora 2 hores 1 hora 3r CURS Instrument Llenguatge Musical Cor Conjunt 1 hora 2 hores 1 hora 1 hora 4t CURS Instrument Llenguatge Musical Cor Conjunt 1 hora 2 hores 1 hora 1
Calendari escolar Conservatori de Música
Especialitats i cursos impartits en el Conservatori de música
En el Conservatori Professional Municipal de Música Rafael Rodríguez Albert de Mutxamel es poden estudiar les ensenyances musicals següents: ESTUDIS OFICIALS ENSENYAMENT ELEMENTAL DE MÚSICA (4 cursos) ENSENYAMENT PROFESSIONAL DE MÚSICA (6 cursos) En les Especialitats següents: o Clarinet o Flauta travessera o Guitarra o Percussió o Piano o Saxòfon o Trombó o Trompa o Trompeta o Viola o Violí
Conservatori professional de música “Rafael Rodríguez Albert”
Av. Carlos Soler, 64 03110 Mutxamel, Alicante Vore ubicació 965955910 Horari d´atenció de l´Equip Directiu: • Dirección: Eva Coves Jueves 16:30-17:30 horas Email: [email protected] • Jefatura de estudios: Marina Escoda Miércoles 16:30-17:30 horas Email: [email protected] • Secretaría: Vanesa Belmonte Martes 19:30-20:30 horas Email: [email protected] També pot contactar amb l´Equip Directiu mitjançant el correu electrònic del Conservatori: [email protected] Horaris Consultes Orientació
Obres Orientatives Elemental (Accés a 2º,3º i 4º)
Imprés Matrícula Curs Iniciació Musical
2017-2018 Document (pdf)
Sol·licitud d´incripció realització d´ingrés i accés a ensenyances elementals i professionals de música CURS 2017-2018
CURS 2017-2018 Documento (pdf)
Convocatòria Ple Extraordinari i Urgent 28/06/19
EL PERSONAL DE L’AJUNTAMENT DE MUTXAMEL ES FORMA EN CULTURA D’IGUALTAT I PREVENCIÓ DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE | 0.79357 | curate | {"ca": 0.8735987630459993, "es": 0.0780827212988017, "pt": 0.03904136064940085, "fr": 0.009277155005798222} | http://mutxamel.org/va/tematica/conservatori/page/3/ |
mc4_ca_20230418_0_628956 | El Curs d’Escriptura Creativa ofereix les principals eines per, després, endinsar-se en gèneres com el conte, la novel·la, l’assaig o la biografia, entre d’altres. Deixar anar tota la nostra creativitat i escriure bé són capacitats que es poden adquirir des de molts fronts diferents i que cal treballar en base a una sèrie de mètodes i tècniques universals.
Etiquetes : capacitats, curs, curs d'escriptura, Docent, escriptura, escriptura creativa, novel·la, relat, tècniques
← Negror catalana a una vila del Maresme
Llibertat creativa i una mirada sobre l’Amèrica Llatina resistent → | 0.75598 | curate | {"ca": 1.0} | https://escolaelgargot.wordpress.com/2014/01/19/treu-la-teva-creativitat-i-comenca-a-escriure-1/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_102354 | L'acte centrarà la seva atenció en el component escènic de la poesia. Com aixecar un poema? Com escenificar el vers? Amb una taula rodona sobre les maneres amb què la poesia pot habitar i prendre nova vida sobre l'escenari amb Odile Arqué, Elies Barberà i Francesc Gelonch. També es farà un recital a càrrec dels participants d'un taller de recitació que haurà impartit la poeta i rapsoda Maria Sevilla.
El taller tindrà lloc dijous 25 de novembre a les 18.30 h al teatre El Círcol. Si t'interessa participar-hi, escriu un correu a [email protected].
La cita centrarà la seva atenció en el component escènic de la poesia. Com aixecar un poema? Com escenificar el vers? Amb una taula rodona sobre les maneres amb què la poesia pot habitar i prendre nova vida sobre l'escenari amb Odile Arqué, Elies Barberà i Francesc Gelonch. També es farà un recital a càrrec dels participants d'un taller de recitació que haurà impartit la poeta i rapsoda Maria Sevilla.
El taller tindrà lloc dijous 25 de novembre a les 18.30 h al teatre El Círcol. Si t'interessa participar-hi, escriu un correu a [email protected]. | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://agendacultural.badalona.cat/esdeveniment/poesia-a-escena-festival-hbrida |
racoforumsanon_ca_20220809_1_395586 | “L'homosexualitat és inferior a l’heterosexualitat” Christian Vanneste Tres anys barallant-se en els tribunals amb el lobby gai han convertit el diputat francès ChristianVanneste en un referent europeu de la llibertat d'expressió. REDACCIÓ HO.- Christian Vanneste és un diputat catòlic francès, membre de l'Assemblea Francesa per les llistes de la UMP, el partit que lidera el president Sarkozy. Vanneste es va mostrar fa 4 anys molt crític amb la llei francesa que estableix sancions penals contra aquells qui manifestin "comportaments odiosos" envers les minories. En defensa dels seus punts de vista, el diputat de Lille va declarar en alguns mitjans de comunicació que "l'homosexualitat és un perill per a la Humanitat". Diversos dels més influents grups gais francesos el van demandar i, després de tres anys de batalla judicial, la sentència s'ha convertit en la primera guanyada a Europa en defensa de la llibertat d'expressió enfront de les intencions inquisitorials dels grups homosexuals. Amb posterioritat, Christian Vanneste ha estat el destinatari d'una carta amenaçadora acompanyada d'una bala de 9 mm, que han rebut també alguns altres polítics francesos, tots ells de la mateixa tendència ideològica. Vanneste és professor de Filosofia i autor d'un bloc que es titula El coratge del sentit comú. Vostè ha declarat que "l'homosexualitat és un perill per a la Humanitat". Hi haurà qui el considerarà una mica boig per dir coses com aquesta. Bé, això és el que s’anomena una boutade. En tot cas, no es poden posar en un mateix plànol l'homosexualitat i l’heterosexualitat, que és la que condueix al matrimoni, a la fundació de la família, a l'educació dels fills, etc. Això ja ho va explicar Kant quan va demostrar que un valor és important en la mesura que és universal. De manera que, si alguna cosa és universal, té un valor superior al del particular. Així que, tornant a la frase, si tothom fos homosexual, la Humanitat perillaria. Va ser vostè processat per aquest tipus de declaracions sobre l'homosexualitat. Encara que mai no vaig ser condemnat per aquesta frase, la que va despertar la polèmica va ser: "L'homosexualitat és inferior a l’heterosexualitat". La paraula "inferior" és la que va desencadenar el procés. Vaig Lamentar haver-la emprada perquè mai no vaig voler dir que els homes o les dones homosexuals són inferiors. Vaig ser condemnat en primera instància i també vaig perdre el recurs posterior. Però finalment la Cort de Cassació % [el tribunal suprem a França] va establir que la meva frase no havia pogut ofendre ningú i que m'havia limitat a defensar un punt de vista. Aquesta instància superior va establir que la llibertat de pensament empara també l'expressió de pensaments que puguin xocar o resultar desagradables. Així que, gràcies a vostè, a França es pot dir que l'homosexualitat és inferior a l’heterosexualitat. Però no que les persones siguin inferiors. L'homosexualitat no es pot institucionalitzar, és una cosa que es refereix a la vida privada. I nego de manera rotunda que sigui una cosa genètica, o que es neixi amb això. Una persona responsable pot corregir aquesta tendència. I qui no estigui d'acord amb aquesta idea, pot discutir-me-la, és una mica del que hauríem de poder parlar i debatre. El que no pot fer és obligar-me a callar. No existeix el dret a silenciar a qui té un punt de vista diferent. Per què creu que en les nostres societats s'està produint aquest fenomen de censura de les opinions que no segueixen els codis del pensament políticament correcte? S'hi ajunten dos fenòmens. D'una banda, des d'un punt de vista històric i sociològic, existeix la idea que tot el que va ser sota ha d'acabar damunt. És aquest tipus de contestació que a França vam denominar "l'esperit de maig del 68". Es tracta de la revolució per la revolució, i no de la revolució per a millorar les coses. En absolut. Es tracta que tot el que és a dalt ha de ser rebaixat i humiliat i tot el que era a baix ha de situar-se per damunt. Per exemple, a França es diu que és necessari un president negre, com ara Obama. És una idiotesa. Els nord-americans no han triat un negre, han triat el millor. Obama era millor que McCain, per això el van triar. Però nosaltres diem que volem un president negre. I a més ni tan sols això seria una novetat a França. En temps de De Gaulle el president del Senat era negre. És una cosa completament idiota, hem convertit l’antiracisme en una manifestació racista. I el mateix succeeix amb els homosexuals. Ets heterosexual? Quina vulgaritat! Tot això s'expressa a través d'un moviment que consisteix a humiliar a qualsevol preu el que se situa per damunt i afavorir el que és per sota. És una revolució sense sentit. Assenyalava l'existència d'una segona causa que hauria conduït a aquesta situació d'imposició de les minories. Sí, hi ha un altre element. És la tendència fortíssima a l'individualisme. I la família és una barrera per a arribar-hi. Com menys família, més triomfa el regne de l'individu. En aquesta línia s'inscriu l'homosexualitat, que persegueix la destrucció de les relacions familiars heterosexuals. A això també contribueix el narcisisme propi de l'homosexualitat, que es tanca a l’altre. És el rebuig de l'altre. Una forma de racisme per part de qui acusen de racisme als altres. Els homosexuals que pretenen assimilar el rebuig a l'homosexualitat amb el racisme cauen en un contrasentit, perquè en realitat el que és racista és la mateixa homosexualitat. Ho és profundament. De manera ens trobem davant l'individualisme, la destrucció de la família, el narcisisme d'un col·lectiu que és a més el creador del nomadisme sexual, amb les seves habitacions fosques i la seva innombrables partenaires sexuals, i que sobretot representa el carpe diem, el fet de no pensar més que en el moment, sense cap compromís. Enfront d'això, quan es defensa la societat i l'interès general, ets immediatament titllat de reaccionari. El culte a les minories i la sobrevaloració dels seus interessos per sobre de l'interès general de la nació està posant a prova les democràcies. Vostè denuncia en el seu bloc la pèrdua de vitalitat de la democràcia a Europa i parla de "terrorisme intel·lectual". Succeeix quan t'atemoreixen fins al punt que t'impedeixen expressar-te. El terrorisme recorre a les bombes. El terrorisme intel·lectual utilitza la ridiculització, les denúncies judicials, tot aquest tipus de recursos amb l'objectiu de fer-te callar. Persones que es consideren a elles mateixes demòcrates ataquen així el fonament mateix de la democràcia, que és la llibertat d'expressió. I aquesta és una batalla decisiva. Si es perd, desapareix el futur. Cada vegada que he estat condemnat he manifestat que era un fracàs de la democràcia. I la meva victòria no ha estat contra els homosexuals, ha estat una victòria de la democràcia. El seu partit, la UMD, va arribar al govern amb un programa basat en l'excel·lència, l'autoritat, el respecte, el treball, etc. No és un discurs gaire habitual i fins a pot sonar impopular, però amb aquests valors vostès van guanyar les eleccions. És que és un discurs popular. Sarkozy va guanyar les eleccions amb aquest discurs. És el missatge de l'esquerra el que no és popular. Estem convençuts que la majoria silenciosa, el poble, pensa d'aquesta manera. Quan la dreta defensa únicament el liberalisme econòmic, les coses no li van bé. En canvi, quan defensa la família, l'ordre, el mèrit, triomfa. Per aquest motiu pot ser que Sarkozy sembli últimament un socialdemòcrata quan parla d'economia? Per descomptat. La crisi. Però té raó. Per exemple, jo en l'Assemblea Nacional parlo de la moral del capitalisme. No vulgui saber com es posa l'esquerra. Però cal anar per aquest camí, el dels principis protestants i l'esperit capitalista. Els que van crear el capitalisme van ser els protestants, que no pensaven més que a treballar. El capitalisme dels diners pels diners, dels paradisos fiscals, és inacceptable. El futur de la dreta a Europa passa pel conservador en la moral i el pragmàtic en l'economia. Pot llegir aquí el bloc de Christian Vanneste. En el vídeo següent, Christian Vanneste intervé en l'Assemblea Nacional: http://www.dailymotion.com/video/x2aiy5_christian-vanneste "La mateixa idea d'homofòbia tendeix a acreditar que el comportament homosexual té el mateix valor que altres comportaments, quan evidentment constitueix una amenaça per a la supervivència de la humanitat". El vídeo recull així mateix algunes reaccions de representants del lobby gai i altres declaracions. [Extret de la pàgina web ultrafeixista http://www.hazteoir.org/, que advoca per la secessió lingüística, ja que n'ofereix la consulta en valencià i català com a llengües diferenciades; això sí, només per a la introducció: tota la resta està exclusivament en castellà]
Senzillament és diferent. I com totes les diferències, mentre no siguin basades en el fonamentalisme o atemptin contra les llibertats de l'altre, haurien de ser respectades amb naturalitat.
Efectivament, es diferent. Una societat 100% homosexual estaria condemnada a la seva desaparicio, mentre que una de heterosexua es pot perpetuar, que es la primera necessitat de qualsevol organisme viu. No es una questio moral ni politica, es pura biologia, i contra aixo no hi pots fer-hi res.
I? Que hi hagi un 10% de gais i lesbianes (posem per cas) comdenma la societat a la desaparició?
Poden adoptar i fecundar-se artificialment. Això són xuminades. | 0.800271 | curate | {"ca": 0.9649367360068626, "nl": 0.0011794981771391809, "it": 0.007827578811923655, "fr": 0.003752948745442848, "es": 0.017478018443062408, "uz": 0.0002144542140253056, "pt": 0.00461076560154407} | |
macocu_ca_20230731_2_139812 | Les nostres botigues
La nostra botiga principal es la del Passeig Verdaguer a Igualada, on hi tenim la cuina central. Des d’aquí elaborem els nostres menús diaris tan per vendre a les nostres botigues, com per els que van destinats a les diferents col.lectivitats.
Estem equipats amb instal.lacions modernes. Som un equip de gent capacitada i compromesa per poder satisfer les exigències dels nostres clients.
Lògicament es inqüestionable el servei, i la qualitat oferida. Disposem també d’un rostidor per a que pogueu gaudir dels pollastres a l’ast acabats de fer! | 0.686165 | curate | {"ca": 0.8282647584973166, "es": 0.17173524150268335} | |
mc4_ca_20230418_16_357357 | Maria i Marquard són dos pintors i amants. L'actitud de Marquard canvia quan rep un important premi. A partir d'aquest moment comença a veure a una altra dona i decideix marxar amb la seva filla. Maria sap que el seu amor ha acabat i decideix deixar els seus quadres per pintar-ne un de nou, titulat 'Lo visible y lo invisble'. M.H | 0.676341 | curate | {"ca": 0.8165137614678899, "it": 0.1743119266055046, "sr": 0.009174311926605505} | https://www.timeout.cat/barcelona/ca/cine/lo-visible-y-lo-invisible |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.