id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
acn_ca_20201011_1_23393 | L’import mitjà de les pensions a Catalunya se situa en els 948 euros durant el gener
Les prestacions per jubilació han estat de 1.072 euros, un 2,3% més
ACN Madrid.-L’import mitjà de les pensions a Catalunya durant el mes de gener s’ha situat en els 948,15 euros, el que representa un 2,1% més que el mateix període de l’any passat, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri de Treball. En total, s’han abonat 1.694.426 pensions, un 1,1% més que al gener del 2016, de les quals la majoria -1.084.340- corresponen a les prestacions per jubilació. Aquestes darreres han sumat un import mitjà de 1.071,95 euros, un 2,3% més que el gener del 2017. Pel que fa la resta de pensions, 165.299 són per incapacitat permanent, amb un import de 1.018,61 euros; 395.325 per viduïtat (650,02 euros); 48.054 per orfandat (376,28 euros) i 1.408 per favor de familiars (557,29 euros).
A la resta de l’Estat, s’han abonat prop de 9,5 milions de pensions contributives, un 1,2% més respecte l’any anterior. La pensió mitjana de jubilació ha estat de 1.054,67 euros, un 2,08% en comparació al gener del 2016. Pel que fa la pensió mitjana, que també n’inclou d’altre com la de viduïtat o orfandat, és de 913,63 euros, un 1,93% més.
Per demarcacions, l’import mitjà de les pensions al gener és de 981,57 euros a Barcelona, de 833,71 euros a Girona, de 798,80 euros a Lleida i de 884,65 euros a Tarragona. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/l-import-mitja-de-les-pensions-a-catalunya-se-situa-en-els-948-euros-durant-el-gener |
crawling-populars_ca_20200525_41_219634 | Menú
‘Escrit en l’aire' es veurà en un assaig obert a Mataró i dies després s’estrenarà al Grec de Barcelona
Mataró.-"L'escena se situa en un velòdrom de cent metres per cent metres per cent metres per cent metres...” recita el coreògraf i ballarí Cesc Gelabert. És el text amb què comença l'espectacle de dansa 'Escrit en l’aire', on el propi Gelabert ballarà i "de tant en tant" deixarà anar frases "de l'univers poètic d'en Valère Novirana". "Seran frases lapidàries, pedres verbals", assenyala el director teatral Moisès Maicas. Valère Novirana és un escriptor francès amb uns 75 llibres publicats però molt poc conegut fora del seu país. ‘Escrit en l'aire’ s'està preparant a Mataró i es podrà veure en un assaig obert al públic el dia 1 de juliol al Teatre Monumental de la capital del Maresme. S'estrenarà el 8 de juliol al Festival Grec de Barcelona, al Teatre Lliure.
"M’agradaria ser espectador d'això” diu en Cesc Gelabert mentre comenta a la premsa la idea de lligar les paraules amb el moviment de la dansa. El ballarí està preparant l'espectacle a Mataró : “és el lloc ideal per cuinar aquestes coses; la creació d’art no és matemàtica, necessita d'una certa alquímia”, indica. El director teatral Moisès Maicas, que va presentar Gelabert i Novarina, explica que ‘Escrit en l'aire’ "és un projecte de llarg recorregut". "Vaig veure que feien una parella artística molt singular (...) amb en Valère i en Cesc hem anat construint aquest espectacle de creació”, assenyala. Valère Novarina és un “autor singular que treballa molt amb la llengua; el seu gran projecte es reescriure la llengua francesa”, explica Maicas. Fet a Mataró Gelabert i Maicas han explicat el seu projecte durant la roda de premsa de presentació del cicle Fet a Mataró, que inclou diversos assajos oberts i projectes de cinc companyies. A banda de l'espectacle de Gelabert, El 27 d’abril els espectadors podran veure a Can Gassol el procés de creació de "Pluja" el nou treball del clown Guillem Albà i la pianista Clara Pey. L'activitat es traslladarà a Can Palauet on els dies 21 i 22 de maig la companyia Escarlata Circus presenta "CorroC", una obra-instal·lació sobre les intrigues del cor. És un espectacle de petit format que entra al terreny de les emocions. Les dues darreres propostes del cicle tenen accent mataroní. El 9 de juliol a Can Gassol Factea Produccions presentarà un assaig obert comentat del seu nou projecte, "After The End", de Dennis Kelly. Marc Molina dirigeix aquest thriller psicològic d'un dels autors europeus del moment, amb interpretació de Roser de Castro i Marc Pujol. Tancarà la programació l'espectacle escrit pel jove mataroní Marc Villanueva "El show de happy pollo" que es representarà el 17 de juliol a Can Gassol.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.738485 | curate | {"es": 0.13257475522625034, "ca": 0.8568404339772426, "en": 0.010584810796507013} | : /catalunya/territori/noticia-cesc-gelabert-ballara-amb-les-pedres-verbals-lescriptor-frances-valere-novarina-20160418180458.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_175496 | Cada dia que passa la il·luminació representa un % més elevat en la factura elèctrica d’una llar. El 90% de la població resident a Espanya creu que paga un preu massa elevat en la seva factura de la llum i el 74% no saben com es calcula la seva factura de la llum segons el (CNMC).
En els últims 10 anys, la factura de la llum s’ha incrementat un 76% segons FACUA. Això ha fet que la gran majoria d’usuaris estiguin plantejant-se un canvi en els elements utilitzats per a la il·luminació de la seva llar, ja que els utilitzats tradicionalment són totalment insostenibles.
Els llums LED han fet un pas més en l’evolució del món de la il·luminació, ja que duren més que els llums de baix consum (s’estima que poden arribar a durar fins a 50 anys) i consumeixen menys que aquests. També són molt més resistents que les bombetes tradicionals.
Els llum LED assoleixen el 100% del seu rendiment des del mateix moment en que les encenem (són més eficients a llarg termini). A més, el seu funcionament comporta una reducció d’emissió de calor molt elevada, degut a que les bombetes de LED transformen fins al 98% de la seva energia en llum i només un 2% en calor.
Llegeix més
A Domini Ambiental comptem amb una gran gamma de models de llums LED, de colors, formes, aplicacions i intensitats molt diferents tant d’exterior com d’interior, que s’adapten a les necessitats dels nostres clients.
Distribuïm els últims models de llums de LED amb finalitat decorativa, per il·luminació exterior, amb un enfocament més tècnic i utilitari i amb una finalitat vial e industrial.
P.I. Santa Anna I, BV-4511 Km. 4,2 08251 Santpedor (Barcelona)| Tel. (+34) 938 321 791 | Fax. (+34) 938 321 796 | [email protected]
Avís Legal-Aviso Legal| Política de Privacitat-Política de Privacidad | Política de Cookies | Gestionar Cookies | 1 | perfect | {"ca": 0.8841870824053452, "it": 0.0022271714922048997, "es": 0.0757238307349666, "en": 0.0378619153674833} | |
mc4_ca_20230418_9_490650 | El 'SÍ' guanya a l'Alt Pirineu amb un 54% de participació - Qué!
El 'SÍ' guanya a l'Alt Pirineu amb un 54% de participació
El 'sí' s'ha imposat a l'Alt Pirineu i Aran amb un 93,87% dels vots, mentre que el 'no' ha obtingut un 4,75% dels suports. També hi ha hagut un 1,38% de vots en blanc i un 0,97% de nuls. La participació global a la vegueria s'ha situat en el 53,91%. Aquesta és la segona participació més alta, després de la de la Catalunya Central, on s'ha arribat al 57,67% de participació.
Pel que fa als resultats per comarques, a l'Alt Urgell han votat 7.666 persones, amb un 95,60% de vots a favor del 'sí', un 3,39% de 'no', un 1,01% de vots en blanc i un 0,69% de nuls. A Cerdanya han votat pràcticament 8.000 persones i el 'sí' ha obtingut 7.367 vots, mentre que el no s'ha quedat amb 383 suposrts.
Pel que fa al Pallars Jussà han votat prop de 6.300 persones, amb uns 5.300 suports per al 'sí' i 1.000 per al no. A l'Alta Ribagorça, mentrestant, han votat gairebé 1.500 persones. El 'sí' ha obtingut uns 1.400 vots i el no uns 100.
Ana Patricia Botín, segunda consejera no estadounidense del emporio Coca-Cola
Ana Patricia Botín forma parte desde ayer del consejo de administración de la matriz del emporio Coca-Cola, donde pasa a ser la segunda miembro...
Un total de siete provincias estarán en alerta amarilla (riesgo) por lluvias y fenómenos costeros (olas) durante este sábado en el primer fin de...
Aumenta la participación en la iniciativa 'Irakurri, gozatu eta oparitu'
La asociación Euskal Birusa de Ermua y la federación de asociaciones de euskera Euskaltzaleen Topagunea han puesto en marcha un año más la iniciativa... | 0.595951 | curate | {"ca": 0.635806253832005, "es": 0.3641937461679951} | https://www.que.es/ciudades/201710021041-pirineus-doctubre-2017-guanya-lalt.html |
naciodigital_ca_20220331_0_285171 | La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha reiterat aquest divendres la defensa de la qualitat de la fruita que es fa a Catalunya, així com el compromís de seguir treballant perquè "els productors no es trobin en una situació tan lamentable en què se'ls paga per allò, que fan i fan bé, per sota costos de producció".
La consellera ha volgut tancar el tema i ha dit que si la interpretació d'unes paraules seves durant la reunió de dimecres passat a Lleida van generar certa polèmica és "perquè a algú l'interessava que hi fos". Altrament, Jordà ha mostrat "preocupació" davant una possible reducció del 14% dels fons comunitaris destinats a la Política Agrària Comuna (PAC) i ha tornat a reclamar la regionalització de la distribució dels ajuts.
Durant una visita al Fruitcentre de Lleida, la consellera d'Agricultura ha volgut defugir de la polèmica generada arran d'unes paraules seves durant la reunió que van mantenir dimecres, juntament amb el president Quim Torra, amb diferents representants del sector de la fruita dolça. Jordà ha assenyalat que "si no defensés la qualitat de la fruita que fan els productors catalans, no seria consellera" i s'ha mostrat "convençudíssima" que a Catalunya es fa "la millor fruita i de la millor qualitat".
Així mateix, ha assegurat que la conselleria continuarà treballant perquè la fruita que es produeix es pugui vendre i perquè "els productors no es trobin en un situació tan lamentable en què se'ls paga, per allò que fan i fan bé, per sota costos de producció".
Amb vista a la taula sectorial agrària de la fruita dolça que presidirà Jordà aquesta tarda a Lleida, el departament ha avançat que es farà un anàlisi "exhaustiu" del desplegament del Pla d'Acció de la Fruita Dolça que la conselleria va posar en marxa de la mà del sector i que planteja diferents accions. La consellera ha destacat que el Pla d'Acció "porta un compliment molt elevat" i durant la reunió s'analitzarà allò que "falta per fer" i es posarà damunt la taula la possibilitat de dissenyar algun altre tipus d'acció, tenint en compte la situació "complicada" que viu el sector.
D'altra banda, Jordà celebra la informació que el govern espanyol podria portar en el pròxim consell de ministres la reforma de la Llei de la cadena alimentària tot i que ha dit que abans vol conèixer amb detall cap on s'encamina la modificació per tal que la llei tingui l'efectivitat esperada.
Jordà insisteix en reclamar la regionalització del ajuts de la PAC
Teresa Jordà ha expressat "preocupació" en cas s'acabi fent efectiva la reducció del 14% dels fons que Brussel·les preveu destinar a la nova PAC per al període 2021-2027, tal com apunten algunes fonts. Tot i això, ha recordat que aquesta possible reducció "pot ser pal·liada pels estats membres", en el cas de l'Estat amb més recursos per part del govern espanyol.
Així mateix, la consellera ha tornat a reclamar la regionalització i territorialització de la distribució dels ajuts de la PAC, tal com porta reclamant Catalunya. "Formen part d'un territori que podem dir la nostra, que hem fet els deures de la mà del sector i hem dissenyat una PAC que no només és de sector sinó de país", ha assenyalat.
Reunió amb els afectats pels incendis de la Ribera d'Ebre, Segrià i Garrigues
Altrament, la responsable d'Agricultura ha assenyalat que les explotacions agràries afectades per l'incendi del juny passat a la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues no s'hauran d'assegurar fins que aquestes sigui productives, cosa que pot ser "d'aquí un, dos o tres anys". Jordà ha contestat així a les queixes expressades per una setantena de pagesos afectats després de rebre una notificació de l'Administració on se'ls obliga a retornar els ajuts que han cobrat perquè no han contractat l'assegurança de l'olivera.
La consellera ha anunciat que s'ha convocat als afectats a una reunió dijous vinent a Lleida per analitzar i buscar solucions a les reclamacions d'aquests sol·licitants ja que "potser no es va explicar prou bé o bé algú es va despistar". Jordà ha dit que "els ajuts es van dissenyar al costat del sector i ja es van pagar" i ha recordat que l'ordre "establia l'obligació d'assegurar".
Jordà considera "imprescindibles" l'IRTA i el Fruitcentre
La consellera he fet aquestes declaracions després de visitar aquest divendres, acompanyada pel director general de l'IRTA, Pep Usall, les instal·lacions del centre d'investigació recerca Fruitcentre que l'IRTA té Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. "Són 9.000 metres quadrats de recerca i ciència multidisciplinar que s'intenta aplicar en tota la cadena de valor per potenciar els productes i fer més forts els productors, des del cultiu i la collita fins arribar al consumidor", ha destacat Jordà.
La consellera ha remarcat que "l'IRTA i el Fruitcentre són "imprescindibles" per "donar força i múscul als productors que fan la millor fruita, la de millor qualitat però, evidentment, es pot anar més enllà a través de la innovació i la recerca que el centre porta a terme". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/37228/jorda-reitera-productors-catalans-fan-millor-fruita-millor-qualitat |
oscar-2201_ca_20230904_10_81869 | “Happythankyoumoreplease” o el pas endavant d’una cara de la petita pantalla que mira de trobar lloc a la gran: Josh Radnor. Que ni idea de qui és? Si sou dels fidels a “Cómo conoci a vuestra madre” i us dic Ted Mosby ben segur que ja no teniu cap dubte.
“Happythankyoumoreplease” arribava a San Sebastián amb l’aval d’haver rebut el Premi del Públic en el Festival de Sundance. Un film que suposa el debut de Radnor com a director i guionista i on, a més, també és protagonista.
Radnor és Sam Wexler, un escriptor que es desperta tard i amb ressaca el dia que té una important reunió amb una de les editorials més prestigioses de Nova York. De camí, es troba amb un nen perdut en el metro i es fa càrrec d’ell mig a contracor. Sense valor per abandonar-lo, decideix dur-lo a la seva cita amb l’editorial i l’entrevista acaba sent un fracàs. A partir d’aquí anirem coneixent Sam, però també als seus amics: Annie, Charlie, Mary Catherine i a Mississippi, una cambrera i cantant de la que s’enamora només de veure-la. Tot això amb Nova York com a gran escenari.
El debut de Radnor en la direcció arriba amb un d’aquells films que es pot etiquetar fàcilment com a “indie”.Un retrat de la generació que frega els trenta, el seu desconcert emocional i la recerca constant de la felicitat i l’amor. A “Happythankyoumoreplease” deambulen personatges, uns es troben amb d’altres i conversen i ens poden fer somriure, emocionar-nos i entendrir-nos. En aquest sentit resulta molt fàcil veure alguna cosa de Woody Allen en el Radnor director o guionista, no només per l’escenari per on es mouen els protagonistes, el sempre plató perfecte que és Nova York sinó per aquest anar i venir de personatges amb les seves converses no sempre típiques ni rectilínies. Això sí, si Allen és el rei del pessimisme, Radnor és tot el contrari.
Per altra banda el Radnor actor mira de deslliurar-se del seu Ted Mosby, però no s’acaba d’en sortir-se del tot. No és un fet que molesti especialment, però es nota que de tant en tant Mosby surt a la superfície com una mena de vici al que costa de vèncer.
“Happythankyoumoreplease” és un film no apte per escèptics en l’amor i de la felicitat. Un d’aquells productes fet per agradar a l’espectador. Els que no creieu i us posen dels nervis els films “happy” us hauríeu d’abstenir de veure’l. La raó és que el film de Radnor és una oda a l’amor, a la felicitat i a l’amistat. Resultaria fàcil, si un es posa a analitzar, trobar un excés del “tot és perfecte”. Però si un va de creient, si decideix que el món pot ser maco i perfecte, el film de Radnor aconsegueix fer somriure i fer somiar realment que sí, existeix un món feliç. De tant en tant no van malament les utopies.
Comparteix...
Twitter
Facebook
0
email
Pinterest
0
Print
Web oficial:
Registre a IMDB:
Josh RadnorMalin AkermanMichael AlgieriTony Hale
Sobre l'autor
Yolanda Aguilar
Cinemaniàtica, sèrieaddicte, fotògrafa erràtica, lectora compulsiva i escriptora insistent.
Posts relacionats
Sèries 2011-12: Els retorns (3)
Isa Martínez i Yolanda Aguilar
25 octubre 2011
1727
6
Amor y Letras
David Fajardo
16 març 2013
1526
Rise
Yolanda Aguilar
19 abril 2018
1362
Entrevista a Josh Radnor
Isa Martínez i Yolanda Aguilar
7 abril 2011
1
1945
Envía una resposta Cancel.lar resposta
La teva adreça de mail no es publicarà
Comentari
Nom*
Email*
Pàgina web
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Segueix-nos a les xarxes
Vídeo destacat
Pel.lícules recomanades
Petite Maman
Oriol Rubio
29 octubre 2021
304
1
9
Una joven prometedora (BCN Film Fest)
Oriol Rubio
22 abril 2021
1546
2
8.5
Fue la mano de Dios
Pau Jané
3 desembre 2021
76
3
8
El amor en su lugar
Pau Jané
3 desembre 2021
94
4
7
Tiempo
Isa Martínez
30 juliol 2021
434
5
6
Notícies Cultura
Artic Monkeys, Nine Inch Nails i Lorde, primers confirmats del Primavera Sound los Angeles 2022
The Cure anuncia una gira europea a finals del 2022 i actuarà a Barcelona el 10 de novembre
La Fundació Grupi SIFU celebrarà al Liceu l'esdeveniment d'art inclusiu "més gran d'Europa"
Mor als 95 anys Casimir Martí, el primer director de l'Arxiu Nacional de Catalunya
Els Minyons de Terrassa (Barcelona) completen el primer castell de 9 pisos després de la covid-19
Ajornen el concert de Gustavo Dudamel i l'Orquestra de París al Liceu per un cas de covid
Els més populars
Concurs: Entrades pel Saló del Cine i les Sèries
Isa Martínez
15 gener 2018
2
7453
9.5
La ciudad de las estrellas. La La Land
Yolanda Aguilar
12 gener 2017
1
6842
Entrevista a Oriol Pla
Iker Zarallo Peretó
26 febrer 2012
6680
8
Els nens salvatges
Yolanda Aguilar
25 maig 2012
5901
8
El renacido
Oriol Rubio
4 febrer 2016
1
5793
Publicitat
Qui som
La Finestra Digital és una revista cultural digital amb continguts que cobreixen les diferents manifestacions de les arts audiovisuals com el cinema, la televisió, la música, el teatre, els llibres o el còmic.
Segueix-nos a les xarxes
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes desembre 2021 (2) novembre 2021 (1) octubre 2021 (9) setembre 2021 (14) agost 2021 (1) juliol 2021 (10) juny 2021 (1) maig 2021 (1) abril 2021 (4) març 2021 (10) febrer 2021 (1) novembre 2020 (1) octubre 2020 (15) setembre 2020 (15) juliol 2020 (2) juny 2020 (3) maig 2020 (8) abril 2020 (1) març 2020 (7) febrer 2020 (2) gener 2020 (8) desembre 2019 (6) novembre 2019 (4) octubre 2019 (23) setembre 2019 (18) agost 2019 (6) juliol 2019 (9) juny 2019 (4) maig 2019 (10) abril 2019 (10) març 2019 (22) febrer 2019 (21) gener 2019 (9) desembre 2018 (8) novembre 2018 (13) octubre 2018 (36) setembre 2018 (28) agost 2018 (7) juliol 2018 (9) juny 2018 (9) maig 2018 (28) abril 2018 (20) març 2018 (20) febrer 2018 (26) gener 2018 (21) desembre 2017 (20) novembre 2017 (20) octubre 2017 (21) setembre 2017 (20) agost 2017 (4) juliol 2017 (16) juny 2017 (20) maig 2017 (34) abril 2017 (35) març 2017 (38) febrer 2017 (40) gener 2017 (38) desembre 2016 (20) novembre 2016 (38) octubre 2016 (44) setembre 2016 (42) agost 2016 (15) juliol 2016 (37) juny 2016 (31) maig 2016 (58) abril 2016 (33) març 2016 (34) febrer 2016 (42) gener 2016 (25) desembre 2015 (46) novembre 2015 (32) octubre 2015 (49) setembre 2015 (41) agost 2015 (19) juliol 2015 (37) juny 2015 (22) maig 2015 (36) abril 2015 (31) març 2015 (33) febrer 2015 (32) gener 2015 (27) desembre 2014 (26) novembre 2014 (53) octubre 2014 (59) setembre 2014 (57) agost 2014 (7) juliol 2014 (39) juny 2014 (39) maig 2014 (63) abril 2014 (35) març 2014 (39) febrer 2014 (45) gener 2014 (32) desembre 2013 (35) novembre 2013 (40) octubre 2013 (56) setembre 2013 (51) agost 2013 (11) juliol 2013 (32) juny 2013 (36) maig 2013 (59) abril 2013 (56) març 2013 (62) febrer 2013 (57) gener 2013 (56) desembre 2012 (46) novembre 2012 (54) octubre 2012 (66) setembre 2012 (46) agost 2012 (23) juliol 2012 (33) juny 2012 (41) maig 2012 (72) abril 2012 (64) març 2012 (68) febrer 2012 (59) gener 2012 (53) desembre 2011 (59) novembre 2011 (66) octubre 2011 (63) setembre 2011 (53) agost 2011 (8) juliol 2011 (51) juny 2011 (31) maig 2011 (57) abril 2011 (47) març 2011 (52) febrer 2011 (57) gener 2011 (39) desembre 2010 (29) novembre 2010 (46) octubre 2010 (29) setembre 2010 (26) agost 2010 (14) juliol 2010 (26) juny 2010 (24) maig 2010 (26) abril 2010 (17) març 2010 (17) febrer 2010 (22) gener 2010 (14) desembre 2009 (8) novembre 2009 (18) octubre 2009 (4) setembre 2009 (1) agost 2009 (4) juliol 2009 (3) juny 2009 (5) maig 2009 (1) abril 2009 (2) febrer 2009 (1) gener 2009 (3) desembre 2008 (5) novembre 2008 (2) juliol 2008 (1) juny 2008 (4) maig 2008 (3) abril 2008 (2) febrer 2008 (2) gener 2008 (1) desembre 2007 (2) juny 2007 (1) desembre 2006 (1) octubre 2006 (4) setembre 2006 (2) juliol 2006 (1) juny 2006 (2) maig 2006 (2) abril 2006 (4) març 2006 (6) febrer 2006 (2) setembre 2005 (1) maig 2005 (1)
Etiquetes
Auditori Berlinale Cannes Columna Festival San Sebastián Grup 62 Impedimenta La Cúpula La Villarroel Mostra Venecia OBC Planeta DeAgostini Cómics Plaza & Janés Random House Mondadori Razzmatazz RBA Series USA Teatre Lliure Teatre Romea TV3
ISSN 1886-0370 ©Associació La Finestra Digital
Ús de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació. | 0.587616 | curate | {"ca": 0.8490862882730243, "hu": 0.002662471257412562, "es": 0.08665133728669974, "fr": 0.007866392351446205, "en": 0.03231271935132519, "pt": 0.014038484811811691, "ru": 0.0006051071039574004, "it": 0.0014522570494977611, "oc": 0.0003630642623744403, "sv": 0.0003630642623744403, "no": 0.001331235628706281, "de": 0.0010891927871233208, "eo": 0.0012102142079148009, "eu": 0.00048408568316592036, "mk": 0.00048408568316592036} | https://www.lafinestradigital.com/2011/04/07/happythankyoumoreplease/ |
mc4_ca_20230418_8_109223 | Centre de Rehabilitació Funcional – FUNDACIÓ PRIVADA VALLÈS ORIENTAL
Ets aquí: Inici / Compromís amb la Responsabilitat Social / Model de responsabilitat social / Centre de Rehabilitació Funcional
El Centre de Rehabilitació Funcional posa a disposició dels professionals de l’entitat un nou recurs per tal d’excel·lir en la seva tasca i permetrà millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat ateses als centres i serveis de la Fundació a través d’activitats terapèutiques basades en l’estimulació sensorial, la psicomotricitat, fisioteràpia etc. Aquest projecte culmina el model social de la Fundació iniciat fa uns anys i que inclou nous projectes el de la Casa “Empúries” de foment del lleure integrador pensats per la millora de la qualitat de vida de les persones ateses a la Fundació.
El Centre de Rehabilitació Funcional s’estructurarà en dues parts: la zona d’aigües contindrà dues piscines i una zona seca amb una sala polivalent per a realitzar activitats de d’estimulació sensorial, fisioteràpia, rehabilitació i psicomotricitat i finalment, es dóna la possibilitat de convertir aquestes sala d’activitats en una gran sala per a incorporar un nou recurs per a reunions, conferències, actes…
El Centre de Rehabilitació Funcional permetrà a les persones ateses millorar la seva qualitat de vida a través de les activitats terapèutiques aquàtiques i de psicomotricitat, fisioteràpia, complementant la seva assistència en horari d’atenció diürna. En una segona fase, les persones ateses al Servei d’Habitatge i al Centre Especial de Treball així com l’equip de professionals de la institució també podran fer ús d’aquestes instal·lacions per tal de millorar la seva qualitat de vida a través de les activitats lúdiques, esportives i aquàtiques en horari de 18h – 20h entre setmana i els caps de setmana i festius. | 0.850581 | curate | {"ca": 1.0} | https://fvo.cat/compromis-amb-la-responsabilitat-social/model-de-responsabilitat-social/centre-de-rehabilitacio-funcional/ |
wikipedia_ca_20230401_0_193500 | Crossoloricaria venezuelae
Crossoloricaria venezuelae és una espècie de peix de la família dels loricàrids i de l'ordre dels siluriformes.
Morfologia.
- Els mascles poden assolir 18,3 cm de longitud total.
Hàbitat.
És un peix d'aigua dolça i de clima tropical (22 °C-26 °C).
Distribució geogràfica.
Es troba a Sud-amèrica: conca del llac Maracaibo. | 1 | perfect | {"en": 0.07624633431085044, "ca": 0.8914956011730205, "pt": 0.03225806451612903} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=193501 |
mc4_ca_20230418_16_149289 | Ferrino Narrows 50L Vermell comprar i ofertes a Trekkinn
Descripció Ferrino Narrows 50L
A la botiga de muntanya trekkinn, trobaràs totes les talles de Ferrino Narrows 50L i amb una gran varietat de colors. A més a més, pots completar la teva compra amb altres productes que necessitaràs per Ferrino Narrows 50L, com per exemple Motxilles i maletes de la nostra botiga online de muntanya. Llegeix els consells i recomanacions dels nostres experts sobre material de muntanya, així com també els comentaris dels clients sobre Ferrino Narrows 50L.
Característiques Ferrino Narrows 50L
Sostenibilitat Ferrino Narrows 50L | 0.737058 | curate | {"es": 0.09195402298850575, "ca": 0.9080459770114943} | https://www.trekkinn.com/muntanya/ferrino-narrows-50l/136734256/p |
oscar-2301_ca_20230418_9_161207 | Cada client és únic, de manera que proveïm serveis globals d’arquitectura i edificació per satisfer-ne les necessitats.
Veure'ls tots
Projectes
Redactem projectes de: Construcció d’obra nova i/o ampliació, reforma i rehabilitació, canvi d’ús, condicionament ambiental passiu, urbanització i espais lliures, legalització, edificis catalogats.
Gestions i tràmits administratius
Ens podem encarregar de les tramitacions amb les administracions públiques, empreses subministradores i altres entitats.
Direcció d'Obra
Supervisem la correcta execució material de les obres que es realitzin de qualsevol tipologia.
Seguretat i Salut
Redactem estudis de seguretat i salut i estudis bàsics de seguretat i salut, plans de seguretat i salut.
Projectes d'Activitats Econòmiques
Projectes i memòries per a la obertura o legalització.
Plantejament
Plans urbanístics d’àmbit municipal, d’actuació en àrees urbanes i de caràcter especial.
Valoracions i Taxacions Immobiliàries
Informes de situació registral, de situació urbanística...
Informes, Dictàmens i Peritatges
Informes tècnics sobre patologies, defectes o vicis constructius.
ITE
Redactem el corresponent informe detallant les deficiències observades i la seva gravetat.
CEE
Obtenim el certificat d’eficiència energètica de l’edifici.
Cèdules d'habitabilitat
Ens encarreguem de la obtenció de la cèdula d’habitabilitat per a habitatges nous o usats.
How We work
Far far away behind the word mountains far from the countries Vokalia and Consonantia there live the blind texts.
01
Concept
Far far away, behind the word mountains, far from the countries Vokalia and Consonantia, there live the blind texts.
02
Design
Far far away, behind the word mountains, far from the countries Vokalia and Consonantia, there live the blind texts.
03
Development
Far far away, behind the word mountains, far from the countries Vokalia and Consonantia, there live the blind texts.
Opinions
Llegeix què opinen els clients de nosaltres.
Hem treballat amb l'equip d'A5nou per reformar una masia. Són molt professionals i ens han acompanyat durant totes les etapes del projecte. Els recomanem!
Antoni Miron Client
Treballar amb l'equip d'A5nou ha estat un autèntic plaer. L’empresa és molt professional i amb una mentalitat oberta. Tenen integritat i bones idees.
Sandra Jepsen Clienta
Hem obtingut uns resultats excel·lents en la reforma de la nostre casa. Durant els tres mesos que ha durat l'obra ens han acompanyat en tot el procés.
Ramón Sánchez Client
achievement
0 +
Anys d'Experiència
0 +
Projectes Completats
0 +
Reconeixements
0 +
Clients Satisfets
Contacte
Si desitgeu de parlar amb nosaltres sobre la possibilitat de treballar plegats en la vostra casa, propietat, edifici, construcció, desenvolupament o qualsevol altre servei d’arquitectura, som a la vostra disposició.
On Som?
(+34) 972 76 18 71
[email protected]
Carrer Figueres, 59, 17257 Torroella de Montgrí, Girona
Xarxes Socials
Instagram
Facebook
He llegit i accepto la les condicions d'ús i la política de privacitat*
ENVIA
Ubicat al bell mig de l’Empordà, A5nou Estudi d’Arquitectura és un estudi d’arquitectura multiprofessional que ofereix serveis dins l’àmbit de la província de Girona.
Menú
Inici
L'Estudi
Serveis
Projectes
Contacte
Enllaços
Política de Cookies
Política de Privacitat
Avís Legal
Últims Projectes
A5nou Estudi d’Arquitectura | Disseny Web: InterHuge (Joan Cama)
Copyright © 2022. Tots els drets reservats.
PROJECTES
Redactem projectes de:
– Construcció d’obra nova i/o ampliació.
– Reforma i rehabilitació.
– Canvi d’ús.
– Condicionament ambiental passiu.
– Urbanització i espais lliures.
– Legalització.
– Edificis catalogats.
GESTIONS I TRÀMITS ADMINISTRATIUS
Ens podem encarregar de la gestió d’autoritzacions i llicències administratives i altres tramitacions amb les administracions públiques, empreses subministradores i altres entitats.
També oferim interpretació i assessorament urbanístic sobre planejament.
DIRECCIÓ D’OBRA
Supervisem la correcta execució material de les obres que es realitzin de qualsevol tipologia, tant de construcció com de urbanització. Tant fem el control de qualitat dels materials que intervenen a l’obra, com també ens encarreguem de la gestió i coordinació de l’execució d’una obra, des de l’ordre de les diverses feines a realitzar, la supervisió dels costos reals de l’obra i els seus terminis d’execució, fins als diferents industrials que hi intervenen.
SEGURETAT I SALUT
Redactem estudis de seguretat i salut i estudis bàsics de seguretat i salut, plans de seguretat i salut (per a constructors i industrials).
Coordinació de seguretat i salut en fase de projecte i en fase d’execució d’obra i gestió de la seguretat (per a empreses constructores).
PROJECTES D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Projectes i memòries per a la obertura o legalització de tot tipus d’activitats econòmiques, tant botigues, com restaurants o indústries. Ens encarreguem de tots els tràmits necessaris per a la obtenció de la corresponent llicència d’activitats.
PLANEJAMENT
Plans urbanístics d’àmbit municipal, d’actuació en àrees urbanes i de caràcter especial.
Expedients de declaració d’obra antiga, de major cabuda, aixecament de l’estat actual de l’immoble.
VALORACIONS I TAXACIONS IMMOBILIÀRIES
Informes de situació registral, de situació urbanística i taxacions de propietats.
INFORMES, DICTÀMENS I PERITATGES
Elaborem informes tècnics pericials sobre patologies, defectes o vicis constructius. Amb aquests informes s’estableix la causa i l’abast dels danys o lesions. Recomanem les actuacions a executar i el cost aproximat que suposen.
ITE
Fem la inspecció a l’edifici i redactem el corresponent informe detallant les deficiències observades i la seva gravetat. També tramitem el certificat d’aptitud de l’edifici. Aquesta inspecció tècnica dels edificis és una inspecció que han de passar tots els edificis periòdicament per tal de comprovar el seu estat de manteniment i conservació.
CEE
Obtenim el certificat d’eficiència energètica de l’edifici, que és obligatori en tots els habitatges de nova construcció i tots els antics quan es volen vendre o llogar. Aquest certificat indica l’eficàcia de l’immoble en relació al seu consum d’energia en condicions normals d’ús i ocupació, la seva qualificació energètica i una proposició de mesures de millora per a reduir la seva despesa energètica.
CÈDULES D’HABITABILITAT
Ens encarreguem de la obtenció de la cèdula d’habitabilitat per a habitatges nous o usats. Aquest document és necessari per a llogar o vendre un habitatge, tramitar una hipoteca o obtenir l’alta del subministraments d’electricitat, aigua, etc.
Aquest web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-vos una experiència i un servei millors. Al navegar o utilitzar els nostres serveis l'usuari accepta l'ús que fem de les 'cookies'.Ok | 0.624803 | curate | {"ca": 0.8533293341331734, "fr": 0.016496700659868028, "pt": 0.004499100179964007, "en": 0.10527894421115777, "nl": 0.00029994001199760045, "es": 0.013197360527894421, "it": 0.0034493101379724053, "de": 0.0034493101379724053} | https://a5nou.com/serveis |
oscar-2301_ca_20230418_3_210772 | L'acció busca impactar en els joves a través de les reds socials. Amb aquest motiu s'ha posat en marxa una web i s'han posat en marxa diversos perfils en les reds socials, especialment, Instagram, pel seu especial impacte entre els joves. La campanya es podrà seguir amb l'etiqueta #ConsumoModerado.
Si vols col•laborar i participar envia'ns el teu vídeo a: [email protected]
Noticies
#ConsumoModerado
#ConsumoModerado
#ConsumoModerado
#ConsumoModerado
Artistes col.laboradors
Mónica X
Mónica X és la Dj espanyol més coneguda internacionalment, sempre en les llistes de les millors djs a nivell global. Ha pnxat per mig món, en més de 30 països, en els clubs i festivales més prestigiosos, així com amb els millors djs: Steve Aoki, Tiesto, Ferry Corsten, Nervo, Dimitri Vegas & Like Mike entre altres.
Veure mes
Marien Baker
Marien Baker ha estado tocando este verano en Medusa Beach Festival, Blue Marlin Ibiza, Turquía, Francia
Veure mes
Luis López
Luis López és el Radio Dj espanyol més internacional. La seua carrera va començar a l'any 1992, després d'haver guanyat el Concurs Nacional dels 40 Principals. A partir d'ahí entrà a formar part de la cadena i va ser en septembre de 2002 quan assumeix la direcció del programa World Dance Music.
Veure mes
Dj Victor Perez
El Dj & Productor Víctor Pérez, a&r del segell electroscenei dj de la productora VFV que el du de gira per les principals sales i clubs, com festivals del tipus Medusa, Arenal Sounf, Sonido de Valencia, Remember de Fallas, 90s Homenaje a la Ruta i Baccanali Ibiza en Àmsterdam o Miami.
Veure mes
Dj Suri
A Dj Suri li avalen més de 15 anys punxant per tot el món i treballant per als millors djs, artistes i estrel·les pop internacionals, tenint junt a Chris Daniel més de 12 remixes en la prestigiosa llista Billboard incloent dos números 1 en la citada llista.
Veure mes
Dgrace
Dgrace, resident de Marina Beach és un dels djs que ha aconseguit fer-se un nom entre els top nacionals aquest any amb les seues actuacions en festivals com, Barcelona Beach Festival, Starlite i actuant junt a djs tan rellevants com Claptone, Nervo, Luciano, Sunnery James & Ryan Marciano i un sense fi d'artistes internacionals.
Veure mes
Coqui Selection
Coqui Selection és un dels djs més reconeguts i respetats del panorama nacional. Vint-i-set anys de carrera avalen el treball d'aquest dj i productor que ha aconseguit expotar la seua música tant dins com fora de les nostres fronteres.
Veure mes
Federació d' Oci i Turisme, Jocs, Activitats Recreatives e Industrials afins de la Comunitat Valeneciana | 0.58912 | curate | {"ca": 0.760222310440651, "pt": 0.02818578801111552, "fr": 0.034140531957125846, "es": 0.16435093290988487, "de": 0.004763795156808257, "sv": 0.0023818975784041284, "en": 0.0059547439460103215} | https://consumomoderado.org/va |
cawac_ca_20200528_8_212194 | Notícies del CNL
Els establiments de joguines de Roses s’adhereixen a la campanya "I tu, jugues en català?"
Aquest dilluns, 2 de desembre, s’han signat els acords d’adhesió a la campanya a l’Oficina de Català de Roses.
Joguines Ley’s, Magatzems Biel’s i Carmen Gómez, SA han signat els acords d’adhesió a la campanya "I tu, jugues en català?" per promoure les joguines en català que hi ha al mercat. Aquests establiments col·laboradors es comprometen a dedicar un espai visible dels seu establiment per exposar el material de la campanya i una mostra de jocs i joguines en català.
"I tu, jugues en català?" és una campanya per fomentar l'ús de la llengua catalana en l'àmbit cultural i lúdic, que s'adreça als establiments comercials que venen jocs i joguines en català per fer-los més visibles, donar-los a conèixer i fomentar-ne l'ús i el consum entre els ciutadans.
Aquesta campanya està impulsada per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el Consorci per a la Normalització Lingüística. | 0.789579 | curate | {"ca": 1.0} | http://cpnl.cat/noticies/10104/els-establiments-de-joguines-de-roses-sadhereixen-a-la-campanya-i-tu-jugues-en-catala |
oscar-2201_ca_20230904_7_114088 | Un estudi recentment subratlla com la visió pot contribuir a l'èxit acadèmic dels nens i el paper dels optometristes
Tots sabíem ja, que els problemes visuals poden provocar problemes a l’aprenentatge. Us presentem un article publicat per la AOA (American Optometric Association) on es resumeix les conclusions d’un estudi(que també us enllacem) en el que es conclou que fins a un 70% de l’aprenentatge diari a l’aula exigeix una bona visió llunyana, bona visió propera, flexibilitat i us continuat de la convergència acomodativa.
"Inclòs en el desenvolupament infantil per a principiants, els ulls i la visió són els pioners perquè el nadó es desplegui al món que li envolta".
Publicat a l'International Journal of Educational Research, l'estudi va analitzar l'impacte d'una mala visió en el succés acadèmic de 109 escolars, específicament nens de 8 i 9 anys en tercer curs. "La estimulació multisensorial és essencial en el desenvolupament precoç, ja que fomenta l'aprenentatge i la plasticitat cerebral", van escriure els investigadors de la Universitat de Tecnologia de Queensland.
Segons un estudi australià realitzat amb alumnes de cinquè i sisè curs, publicat en "Optometria Clínica i Experimental", fins a un 70 per cent de l'aprenentatge diari a la classe requereix una bona visió llunyana, proximitat aguda, flexibilitat i ús continuat de la convergència acomodativa,
En el estudi d'abril, els investigadors van trobar que el 30 per cent dels estudiants de tercer curs identificats com "límits" o "insatisfactoris" tenien resultats "significativament més baixos" en les proves nacionals estandarditzades de lectura, gramàtica, puntuació, ortografia i aritmètica que els seus companys. Els estudiants van ser avaluats inicialment i després referits per a exàmens oculars més complets.
L'AOA recomana encaridament exàmens oculars complets entre els sis mesos i un any per als infants i enfatiza les limitacions dels exàmens.
"Aquests resultats són importants, no només en termes d'una avaluació precoç dels problemes visuals dels nens, sinó també a l'hora de corregir els problemes de visió per així garantir un bon funcionament en l'entorn de la classe i proporcionar-los les oportunitats per aprendre" , diuen els investigadors.
"La consciència també s'ha d'ampliar més enllà dels professionals de la salut ocular i incloure els responsables de les polítiques, així com als docents i la comunitat en general", diuen.
Fam visual
L'estudi es destaca per què és tan important realitzar un examen ocular complet i integral per un optometrista. Quant abans es detecta i es diagnostica una ocular afecció, abans es podrà abordar, corregir i controlar, diu Glen Steele, O.D., president de l'AOA InfantSEE® i del Children'sVisionCommittee. InfantSEE és un programa de salut pública administrat per Optometry Cares®-La Fundació AOA.
El Dr. Steele viatja milers de milers al any als Estats Units i l'estranger, exposant el cas als optometristes i als pares, insistint en l'essencial de la salut visual i l'atenció visual en els nadons. Professor d'optometria pediàtrica a Southern College of Optometry a Memphis, Tennessee, el Dr. Steele està en una missió.
"Hi ha una cita que aprecio:" Un nen neix amb fam visual ", diu el Dr. Steele, citant un comentari atribuït a Arnold Gesell, MD, que va ser coautor de l'històric Diagnòstic del desenvolupament amb Catherine Amatruda en 1941. Els optometristas, en associació amb els pares, poden alimentar aquesta fam.
"Inclòs en el desenvolupament infantil per a principiants, els ulls i la visió són els pioners perquè el nadó s'expandeixi al món que li envolta", afegeix el Dr. Steele.
Alimentant la fam
Mai és massa aviat perquè els pares ajudin a recolzar el desenvolupament visual dels seus fills.
"Per als pares, la preparació visual comença en el moment del naixement", diu el Dr. Steele. "La preparació visual no esdevé de forma aïllada i necessita orientació i participació d'un pare".
Què poden fer els pares? El Dr. Steeleles recomana:
• Ser interactius i moure's amb el seus fill durant el joc.
• Organitzar el "temps bocaterrosa" per als nadons. No és només temps al terra. És un moment meravellós per explorar i satisfer la curiositat.
• Miri'ls als ulls mentre fa alguna activitat amb ells.
• Jugar a jocs visuals amb nadons mentre els alimenten amb aliments sòlids, com moure l'utensili com un avió quan es posa a la boca.
• Seleccioneu joguines amb diferents talles per començar el desenvolupament de les relacions de mida.
• Realitzi la primera revisió amb el seu optometrista del seu nadó, entre els de sis mesos i un any.
Enllaç a l'article en versió original de l'American Optometric Association
Traducció Abstrat: Demandes visuals a les modernes aules d'educació primària australianes TraduccioAbstratAr_Esc.Australianas
Presentació i traduccions elaborade per Sonia Pizarro Núñez
Diplomada en Òptica i Optometria
Membre de l'ACOTV
Comparteix aquesta informació a les teves Xarxes Socials
Tweet
Llegir 1739 vegades Darrera modificació el Dimecres, 31 Gener 2018 15:46
Etiquetat com
Optometria
Intervencio Aules
Problemes Visuals
ACOTV
L'últim de ACOTV
Primera promoció del Màster en Optometria i Teràpia Visual UPC School 2019-2020
Premi Internacional Optometrista de l’Any (PIOA)
L’experiència del Màster en Optometria i Teràpia Visual (MOTV)
Reprenent els seminaris del cicle ReVision
Treball Final de Grau_ Mariona Turú
Articles relacionats (per etiqueta)
Problemes visuals infantils. Part I: 0-5 anys
Primera promoció del Màster en Optometria i Teràpia Visual UPC School 2019-2020
L’experiència del Màster en Optometria i Teràpia Visual (MOTV)
Convocatòria 2021 de la Llista d'Especialistes en Teràpia Visual (LETV)
Avaluació visual en infants amb necessitats educatives especials
Més en aquesta categoria: « Ull dret o ull esquerra:existeix una diferència de processament visual? REVISIÓ I ANÀLISIS DE LES NECESSITATS FORMATIVES DELS PROFESIONALS DE LA SALUT VISUAL »
Deixa un comentari
Asegura't que has escrit tota la informació requerida, indicada amb un asterisc (*). No es permet el codi HTML.
Missatge *
Introdueix aquí el teu missatge ...
Nom * correu electrònic * URL del lloc web
Tornar al principi
Subscripció al Butlletí
* Camps Requerits
Email*
Nom
Cognoms
Professió o Especialitat*
Cercar en el Blog
Altres Articles d'Interès
Ambliopia binocular anisometròpica no estràbica
Escrit per ACOTV
Publicar els Casos Clínics reals que es treballen a les consultes dels professionals especialitzats en Teràpia Visual creiem que és una bona manera d'apropar la qualitat i garantia de la tasca que desenvolupen els professionals que treballen dia a dia en aquesta especialitat.
Escrit el Dijous, 30 30UTC Març 30UTC 2017 09:31
Etiquetes: Casos Clínics Ambliopia Terapia visual
Sigues el primer/a a comentar! Llegeix 1941 vegades Llegeix més ...
La Teràpia Visual Activa com a tractament eficaç en estrabismes i ambliopies funcionals
Escrit per ACOTV
Us deixem un nou Treball Final de Grau realitzat per Eduard Corbacho al gener del 2015, i dirigit per la professora de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa: Montse Augé. L'objectiu de TFG és: Validar que la teràpia visual és un tractament eficaç en els estrabismes i les ambliopies…
Escrit el Diumenge, 27 27UTC Novembre 27UTC 2016 19:35
Etiquetes: Terapia visual Ambliopia Estrabismes
Sigues el primer/a a comentar! Llegeix 2900 vegades Llegeix més ...
3 claus per desenvolupar la capacitat d’aprenentatge individual
Escrit per ACOTV
Treballem tots els dies amb diferents capacitats i problemes d'aprenentatge. Entendre les diferents habilitats de cada pacient, i les diferents vies per les que poden arribar al mateix objectiu "ens ajudarà a ajudar-los".
Escrit el Dijous, 21 21UTC Juny 21UTC 2018 09:16
Etiquetes: Capacitats d'aprenentatge Habilitats Cognitives
Sigues el primer/a a comentar! Llegeix 2438 vegades Llegeix més ...
Article Científic
Escrit per ACOTV
Videojocs d'acció com a eina per millorar habilitats visuals Els videojocs són una forma d'entreteniment per a totes les edats. N'hi ha de molts tipus de diferent gènere i plataforma.
Escrit el Dilluns, 30 30UTC Març 30UTC 2020 10:45
Etiquetes: Videojocs Atenció Visual Ambliopia Dislexia
Sigues el primer/a a comentar! Llegeix 930 vegades Llegeix més ...
Funció del cos callós: Implicacions optomètriques
Escrit per ACOTV
El cos callós és l’estructura del cervell que connecta els hemisferis dret i esquerra. Conté nombroses projeccions inter-hemisfèriques i es considerat l’estructura de matèria blanca més llarga del cervell.
Escrit el Dimecres, 31 31UTC Mai 31UTC 2017 10:45
Etiquetes: Cos Callos Optometria Terapia visual
Sigues el primer/a a comentar! Llegeix 9238 vegades Llegeix més ...
Núvol d'etiquetes
#Miopia Acomodació Ambliopia Aprenentatge Binocularitat Casos Clínics Desenvolupament Motor Dislexia Entrevista Escriptura estudis Intel·lèngia Visual Lateralitat Lectura Llum Blava Miopia Moviments Sacàdics Optometria Pantalles electròniques Percepció Visual prevenció Problemes d'aprenentatge Problemes Visuals Rendiment Escolar Salud Visual Salut Visual TDAH Terapia visual Ulls Visió
Comentaris
Fantàstic article sobre l'oclusió binasal. La biografia està molt completa… Escrit per Marta Gil a Dijous, 22 22UTC Setembre 22UTC 2016 11:36 | 0.695942 | curate | {"ca": 0.9157814040083233, "de": 0.008323294272259337, "fr": 0.004818749315518563, "en": 0.016537071514620524, "es": 0.043259226809768916, "nl": 0.0005475851494907458, "pt": 0.0019713065381666848, "it": 0.008761362391851933} | https://www.acotv.org/ca/bloc/225-estudi-una-intervencio-primerenca-pot-donar-dividentos-a-l-aula.html |
naciodigital_ca_20220331_0_158084 | El programa de les festes de Nadal i Reis a Vila-seca inclou enguany una cinquantena d'actes diferents. Així ho han anunciat l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura; la regidora d'Innovació i Turisme, Cristina Cid i la regidora de Cultura, Coneixement i Relacions Cíviques, Manuela Moya, en una roda de premsa celebrada aquest dimecres 1 de desembre.
L'alcalde ha explicat que el conjunt de propostes és "ha estat fruit de l'excel·lent coordinació entre la regidoria de Cultura i el Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca". El tret de sortida de les activitats serà el divendres 3 de desembre amb la construcció de la 22a edició del Pessebre de Sorra al Parc del Pinar de Perruquet de la Pineda, uns treballs que estan previstos d'acabar a mitjan setmana vinent.
El pròxim 6 de gener serà l'últim dia per a poder-lo visitar i, com en les darreres edicions, cal recordar que al voltant del Pessebre hi haurà diverses activitats infantils i concerts de nadales. D'altra banda, i també aquest divendres que ve, hi haurà l'encesa de llums de Nadal a la plaça de Sant Joan de la Plana, a les 5 de la tarda; un acte que serà amenitzat per l'espectacle infantil itinerant que oferirà la Cia. Ilargia.
Una novetat d'enguany és que els infants podran lliurar les seves cartes als Reis Mags d'Orient des de la Pineda i des de la Plana, a les Haimes Reials que s'hi instal·laran.
Per a consultar la informació detallada de la resta d'actes previstos per als pròxims dies, podeu visitar la pàgina web del consistori. | 1 | perfect | {"ca": 0.9946524064171123, "pt": 0.0053475935828877} | https://www.reusdigital.cat/noticia/89399/el-camp/vilaseca-celebra-el-nadal-amb-una-cinquantena-dactes |
mc4_ca_20230418_3_393083 | La cardiòloga María Lidia Panelo guanya la primera edició del Premi Oriol Bonnín a la millor investigació en patologia cardiocirculatòria - Hospital Universitari Son Espases
Dilluns, 02 Maig 2016 10:00
La cardiòloga María Lidia Panelo guanya la primera edició del Premi Oriol Bonnín a la millor investigació en patologia cardiocirculatòria Destacats
La consellera de Salut, Patrícia Gómez, ha assistit a l’acte de lliurament
La guanyadora ha desenvolupat un nou índex ecocardiogràfic
per quantificar el grau de calcificació de la vàlvula aòrtica
La cardiòloga del Grup de Fisiopatologia i Terapèutica Cardiovascular de l’IdISPa, María Lidia Panelo, ha estat guardonada amb el Premi Oriol Bonnín a la millor investigació en patologia circulatòria pel treball titulat “Nuevo método cuantitativo ecocardiográfico para estimar la calcificación valvular aórtica basado en backscattering”. En el treball han participat altres investigadors d’aquest Grup de l’IdISPa: els cardiòlegs Carlos Fernández Palomeque i Rosa María González Colino, i la radiòloga Mercedes Rodríguez Romero.
En opinió del Jurat, compost per membres de la Gerència de l’Hospital, del Servei de Cirurgia Cardíaca, de la Unitat d’Investigació i pel director científic de l’IdISPa, aquest treball suposa el desenvolupament i la validació d’un nou índex ecocardiogràfic per quantificar el grau de calcificació de la vàlvula aòrtica. Aquest nou mètode és objectiu, quantitatiu, ràpid i assequible per a molts professionals, i evita l’exposició a la radiació. Les aplicacions són múltiples: permet fer un seguiment de la progressió del grau de calcificació valvular, conèixer l’epidemiologia d’aquest tipus de calcificació i utilitzar aquest índex com a paràmetre de control en la recerca de tractaments futurs. El mateix Dr. Oriol Bonnín ha estat l’encarregat de lliurar el premi a la guanyadora d’aquesta primera edició, que està valorat en 3.000 €.
La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha assistit a l’acte de lliurament de la primera edició del Premi Oriol Bonnín, que s’ha celebrat en el marc del 3er Simpòsium Internacional de Reparació de la Vàlvula Mitral, que consolida el programa de formació en cirurgia reparadora del Servei de Cirurgia Cardíaca i el situa com a referent en la formació d’aquesta tècnica. També hi han assistit el director general del Servei de Salut, Juli Fuster; la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, Margalida Frontera; el director general de Consum, Xisco Dalmau, i la gerent de l’Hospital Universitari Son Espases, María Dolores Acón, entre d’altres personalitats de l’àmbit científic i mèdic.
Alain Carpentier i Rafael Moneo participen en el 3r Simpòsium Internacional i 26a edició del Curs de Reparació de la Vàlvula Mitral
El 3r Simpòsium Internacional ha comptat amb la presència de professionals de prestigi internacional i referents en l’àmbit de la cardiologia i de la cirurgia cardíaca: el president de la Comissió Nacional de Cirurgia Cardiovascular i professor emèrit de la Universitat de Cantàbria, José Manuel Revuelta, ha aprofundit en els darrers avenços en la recerca bàsica sobre la vàlvula mitral; per la seva part, el cirurgià francès Alain Carpentier, creador d’un innovador model de cor artificial, ha parlat sobre els implants cardíacs.
D’altra banda, el responsable del Servei de Cirurgia Cardíaca de Son Espases, José Ignacio Sáez de Ibarra, i el cirurgià Vincent Doyse, de la Clinique du Tonkin (Villeurbanne, França), han duit a terme intervencions quirúrgiques en directe que s’han pogut seguir des de la sala d’actes de l’Hospital, i s’han presentat els darrers avenços en la cirurgia mitral mínimament invasiva.
La jornada ha acabat amb una conferència de l’arquitecte Rafael Moneo, Premi Príncep d’Astúries de les Arts i Premi Nacional d’Arquitectura, entre molts d’altres reconeixements. | 0.882568 | curate | {"ca": 0.992939330543933, "en": 0.007060669456066946} | http://www.hospitalsonespases.es/index.php?option=com_k2&view=item&id=1933:la-cardi%C3%B2loga-mar%C3%ADa-lidia-panelo-guanya-la-primera-edici%C3%B3-del-premi-oriol-bonn%C3%ADn-a-la-millor-investigaci%C3%B3-en-patologia-cardiocirculat%C3%B2ria&Itemid=612&lang=ca |
oscar-2301_ca_20230418_4_87715 | Una vegada finalitzada la prova la F.C.d’E. enviarà al designat un justificant de dietes. Serà imprescindible el seu retorn, degudament signat, per procedir al pagament dels honoraris.
Si tens intenció d’arbitrar aquesta prova, demana-ho per correu electrònic a la Federació Catalana d’Escacs ([email protected]) o a la Comissió Delegada d’Àrbitres ([email protected]) de la FCE abans del proper 3 de gener de 2016.
Barcelona, a 23 de desembre de 2015.
Signat: Davide Vega D’Aurelio
Delegat del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la F.C.d’E.
fShare
Tweet
Últimes modificacions
Concentració a Balaguer
Necrològica Santiago Bonay (Gavà)
Escacs a la presó de Quatre Camins
Circular GIR 28/2022 Licitació per a l’organització de la Copa Girona i la Fase Prèvia d’Edats de Girona 2023 | 0.713023 | curate | {"ca": 0.8887434554973822, "it": 0.058900523560209424, "de": 0.03795811518324607, "en": 0.007853403141361256, "nl": 0.006544502617801047} | https://escacs.cat/index.php/en/publicacions/circulars/circulars-comite-arbitres/23997- |
crawling-ib3_ca_20230205_0_67950 | La diputada i secretària general de Podem a les Balears, Mae de la Concha, serà la candidata del partit al Senat per Menorca. La formació morada s’avança d’aquesta manera a la resta de partits i fa els primers moviments de cara a un possible avançament de les eleccions generals, davant la dificultat d’aprovar els pressupostos de l’Estat.
La notícia, avançada pel diari Última Hora i confirmada per IB3 Notícies, coincideix amb el preacord que Podem ultima amb Esquerra de Menorca per concórrer plegats als pròxims comicis.
La senadora per Menorca és Juana Francis Pons Vila, del PP des de fa 8 anys. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/mae-de-la-concha-candidata-de-podem-al-senat-per-menorca |
oscar-2201_ca_20230904_10_149596 | Versions - Nombre calle Mayor - Propostes - Consulta pública prèvia per l'elaboració del Reglament del servei municipal d’estacionament regulat en calçada - Participa Rubí
Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies. Per a més informació consulta aquí.
Hi estic d'acord
×
Vés al contingut principal
Cercar
Cercar
Català
Castellano
Navegació
Registra't Entra
Inici
Processos
Processos normatius
Precs i preguntes al Ple
Ajuda
Consulta pública prèvia per l'elaboració del Reglament del servei municipal d’estacionament regulat en calçada | 0.548295 | curate | {"ca": 0.8879184861717613, "de": 0.001455604075691412, "it": 0.03202328966521106, "ro": 0.023289665211062592, "pt": 0.020378457059679767, "es": 0.034934497816593885} | https://participa.rubi.cat/processes/estacionament/f/98/proposals/364/versions |
wikipedia_ca_20230401_0_626703 | NGC 63
NGC 63 és una galàxia espiral localitzada a la constel·lació dels Peixos. S'hi troba situada en ascensió recta 00h 17m 45.5s, dec −11° 27′ 01″ i té una magnitud aparent de 12.63. | 1 | perfect | {"mk": 0.03278688524590164, "ca": 0.9672131147540983} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=626704 |
mc4_ca_20230418_8_262908 | El PSC orgullós de la municipalització de l’aigua a Terrassa
25 de juliol de 2018 PSC Terrassa política, TerrassaNo comments
La comissió executiva del PSC local ha celebrat una reunió de treball aquest dilluns, en la que s’ha acordat fer públic el següent comunicat
L’Executiva del PSC Terrassa vol mostrar la seva satisfacció pels darrers passos que l’Ajuntament de Terrassa ha realitzat per fer efectiu el canvi de model en el servei d’abastament d’aigua.
El Partit dels Socialistes de Catalunya sempre ha considerat que cada municipi ha d’escollir aquell model de gestió – pública, privada o concertada – que millor s’adapta a la seva realitat, i a Terrassa, el PSC ha optat pel model públic després d’una llarga concessió de 75 anys a una empresa privada.
Tan des del PSC com des del PSOE, mai s’ha treballat en contra d’un o altre model. De fet, en els darrers temps les dues ciutats que han efectuat processos de remunicipalització d’aigua són Terrassa i Valladolid, ambdues amb governs socialistes.
A Terrassa, el PSC ho hem fet convençuts que aquest canvi serà positiu i suposarà un clar benefici per a la ciutadania.
A l’inici de la concessió de 1941, la prioritat era fer arribar l’aigua a les llars, a les fàbriques, als locals, etc. Actualment, l’aigua és en un dret bàsic de caràcter social, ambiental, que cal gestionar de manera transparent, amb objectius de responsabilitat i sostenibilitat per la salvaguarda de les generacions futures.
Així mateix, volem destacar la fermesa demostrada per l’Alcalde i primer secretari de la nostra agrupació, Alfredo Vega i també pel Tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat i secretari de Territori i Medi ambient al PSC Terrassa, Marc Armengol, en els moments decisius d’aquest important canvi de model d’un servei bàsic.
La direcció socialista local es referma doncs, en la voluntat de recuperar la gestió d’aquest servei bàsic i celebra els últims acords adoptats per l’Ajuntament en aquest sentit:
El Ple Municipal del 22 de març de 2018 va aprovar definitivament la forma de gestió directa del servei d’abastament d’aigua mitjançant una entitat pública empresarial local, “TERRASSA CICLE DE L’AIGUA, EPEL”.
El dia 1 de juny de 2018 l’empresa EPEL inicia les seves activitats i està previst que assumeixi efectivament el servei el dia 10 de desembre, quan finalitzi la pròrroga forçosa de sis mesos més a l’empresa concessionària.
El ple del 19 de juliol va aprovar el Reglament de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), l’òrgan que articularà la participació de la ciutadania en la definició de les polítiques i en les decisions estratègiques que afectin al servei d’abastament d’aigua municipal.
Des de la responsabilitat, hem avançat de manera tenaç cap a la gestió pública de l’aigua, que ha esdevingut sense cap dubte el tema principal d’aquest curs polític. Això ha estat possible també gràcies al suport de la resta de formacions presents al Consistori, TEC, ERC-MES i CUP, que junt a nosaltres han defensat el canvi de model; i a la gran tasca feta per la Taula de l’aigua de Terrassa i altres entitats socials que entenien que recuperar aquest bé bàsic per a la ciutadania era una prioritat que calia defensar. A tots ells i elles, agraïm la seva feina i compromís.
Tagged: aigua municipalitzacio PSC Terrassa | 0.889019 | curate | {"ca": 1.0} | https://terrassanoticies.com/el-psc-orgullos-de-la-municipalitzacio-de-laigua-a-terrassa/ |
mc4_ca_20230418_7_320874 | 11 de setembre: Vam votar. Vam decidir. Defensem la democràcia. - Pirates de Catalunya, el partit pirata català
Publicat el Setembre 10, 2018 - General | 0 | curate | {"ca": 0.9183673469387755, "tr": 0.08163265306122448} | https://pirates.cat/bloc/11-de-setembre-vam-votar-vam-decidir-defensem-la-democracia/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_788243 | Què n'opineu? Més que del redactor de l'article, de la bibliografia emprada. Carles Camp. La conquesta catalana de les Canàries: La presa de possessió pels mallorquins (I) Antecedents La història oficial que ens explica la conquesta de les illes Canàries per la potent i tradicional marina castellana està farcida de contradiccions, miracles, confusions i fets estranys i inexplicables que, com passa amb la conquesta d’Amèrica, tenen un mateix origen, la censura, i una mateixa motivació, la voluntat d’ocultar la conquesta de l’arxipèlag per part dels catalans i justificar, d’aquesta manera, la seva annexió al regne de Castella. Malgrat tot, ja als anys 20 del segle passat, l’historiador català Elies Serra Ràfols va demostrar que els mallorquins van prendre possessió i colonitzar les Canàries i hi van establir allò que, en termes moderns, podríem anomenar un protectorat. En dècades posteriors, el mateix Serra Ràfols i historiadors com Antonio Rumeu de Armas, Buenaventura Bonnet Reverón, Francisco Sevillano Colón, entre d’altres, van confirmar aquestes conclusions Des de finals del segle XIII, tenim notícies d’exploracions esporàdiques a les illes Canàries d’aventurers comerciants genovesos com Tedisio D’Oria o Doria, Vivaldi i d’altres que mai no van prendre possessió de cap de les illes ni van establir contacte amb els seus habitants (1). De totes maneres, ens diu en Joaquín Blanco: “Les seves dues galeres (les d’en Tedisio Doria) van sortir de Gènova a les ordes dels dos germans Vadino i Ugolino Vivaldi; van passar per Mallorca, on van prendre pilot...” (2), la qual cosa indica que, si un pilot mallorquí havia de guiar l’expedició, el 1291 –any de l’esmentada expedició, els mallorquins ja coneixien la ruta de l’arribada a aquelles illes. Segurament perquè eren hereus de les tradicions i tècniques dels mariners mallorquins de l’època musulmana els quals, seguint els passos dels seus correligionaris africans, mantenien contacte amb l’arxipèlag canari de forma regular, ja fos per comerciar-hi o per exercir-hi la pirateria. L’evidència que els mallorquins dominaven les rutes africanes, a finals del segle XIII i començaments del segle XIV, la trobem en el testimoni del viatge de Jaume Ferrer, el 1346 (3). Ferrer va sortir de Mallorca el 10 d’agost d’aquell any amb destinació al riu de l’Or, que era com s’anomenava en aquell moment el riu Gàmbia, pel fet que allí s’hi trobava or. En l’Atles Català d’Abraham Cresques de 1375 i en el de Macià de Viladestes de 1413, s’hi representa el vaixell de Jaume Ferrer amb la llegenda següent: “Partich l’uxer [buc de transport] d’en Jac. Ferrer per anar al riu del Or lo gorn de Sen Lorens quj es a x de agost en l’any M ccc xlvj”. Aquest fet és ratificat pel científic suec Jacob Graberg di Hemsö qui, referint-se a un manuscrit en llatí trobat als arxius secrets de Gènova, ens informa que: “El català Joannis Ferne [Jaume Ferrer] va sortir de la ciutat dels mallorquins en una galeassa el dia de la festa de Sant Llorenç, que és el 10 d’agost de l’any del Senyor de 1346, amb l’objecte d’anar al riu de l’Or...”. Bonnet Reverón troba moltes evidències que Ferrer va tocar les Canàries en un o altre moment del seu viatge, ja que Marín y Cubas recull una tradició que explica l’arribada dels aragonesos (sic) a l’illa de Tenerife el 1347 per fer un tractat de pau amb un monarca que s’intitulava rei de tota la illa (4). Recalca Bonnet Reverón que “el viatge de Jaume Ferrer al riu de l’Or demostra que ja era coneguda aquesta part de la costa africana. Així ho fa observar D’Avezac amb les paraules següents: “No es fa un viatge marítim [armament, diu en francès] amb destinació fixa quan no es coneix, almenys aproximadament, el punt al qual hom es dirigeix [le but que l’on doit atteindre]” (5). Per altra banda, ja el 1339 el mallorquí Angelí Dulcert va dibuixar un mapa de l’arxipèlag. En paraules de Joaquín Blanco “Amb aquest mapa mallorquí les Illes Canàries vann deixar de ser mite, llegenda i fantasia per convertir-se en realitat, en geografia, en fet històric”. Explica Bonnet Reverón que, aquest any de 1339, ja consten dos temples edificats pels mallorquins, un dedicat a Santa Caterina i l’altre a Sant Nicolau. Mallorquins que es dedicaven al comerç amb els nadius i, com a fruit d’aquest tràfic, “tots els cronistes assenyalen els mallorquins com a introductors a les illes, sobretot de Gran Canària de les figueres i de la manera de conservar aquesta fruita, així com ensenyar als canaris la manera de fabricar cases. Bonnet Reverón cita el cronista Fra José de Sosa en la seva crònica (7) “Van fer els mallorquins moltes cases, pintant les fustes de molts colors, que feien de flors i herbes; i cavaren coves en cingles, ben treballades amb molta polidesa [pulideza, un catalanisme, per cert], que fins avui [1678] duren en alguns llocs; i donant-los ordre i manera de regir-se i governar-se amb molta primor i policia [policía, ordre polític de govern, un altre catalanisme] ”(cap. 7, llibre I). Ratifica en Marín y Cubas:“Es trobaren cases molt grans, majoritàriament amb escaires de pedreria treballada i fustam, fou obra de mallorquins”, cronista que també atorga als mallorquins la construcció de sistemes de regadiu a les illes. Conclou Bonnet Reverón: “A quins navegants, repetim, podem considerar vertaders portadors de la civilització a Canàries? No dubtem en afirmar-ho: foren els mallorquins i els catalans. Ells foren els que ensenyaren als naturals de Gran Canària la construcció d’edificis, usant per a tal cosa autèntiques eines; varen instruir en la fe cristiana als seus nous amics canaris; els donaren “ ordres de manera i governar-se, amb molta primor i policia ”, i fins i tot hem de pensaren l’establiment de factories permanentment unides a la metròpoli i amb els establiments africans ”(8). L’historiador A. Lutolf, citat per Elies Serra Ràfols (9), dóna una data encara anterior a la d’en Sosa de 1335. “Abans de l’any 1335 –escriu-, foren visitades les Canàries pels aragonesos (sic)”. Cal dir, però, que encara que és molt probable, d’això no hi ha confirmació documental. Sembla, així, contrastat que els mallorquins coneixien i dominaven les rutes d’accés a aquestes illes. Queda demostrat el constant anar i venir d’expedicions, l’existència d’un abundant tràfec mercantil i l’establiment d’un govern tant laic com eclesiàstic controlat per la Corona Catalana. A continuació, engrunarem més expedicions i proves dels contactes de catalans i mallorquins a les Canàries, on s’hi va establir, al llarg del segle XIV, com hem dit, un protectorat depenent del comte de Barcelona i rei de Mallorca Pere III. Contactes que van continuar durant els regnats de Joan I i Martí I. L’absència de documents referents a aquests dos darrers reis té a veure amb les constants desaparicions documentals que es donen en tot el procés de la conquesta de les Canàries, com veurem més endavant.Carles Camp. La conquesta catalana de les Canàries. La presa de possessió pels mallorquins (II) Consolidació Estan documentades sis expedicions catalanomallorquines a les Canàries entre els anys 1342 i el 1386, i és molt possible que n’hi haguessin més (10). Segons Francisco Sevillano Colón, les expedicions del 1342 tenien, clarament, “intenció de descobriment i de conquesta, en nom del rei de Mallorca”(11). Entre aquestes expedicions, coneixem la de Francesc Desvalers i la de Domènec Gual. Bonnet Reverón ens diu que: “el 16 d’abril del 1342, el lloctinent del rei de Mallorca concedeix a en Francesc Desvalers la capitania i presidència d’una expedició adreçada a les illes de Fortuna que qualifica de noveyllament trobades”. L’expedició es componia de dues “coques bayonesques” anomenades Santa Creu i Santa Magdalena, comandades pels patrons Pere Magre i Bartomeu Giges i que tenien com armadors Bartomeu Moragues, Pere Giges i Francesc Albussa, tots de Ciutat de Mallorca. El 26 d’abril del mateix any 1342, Roger de Rovenac, lloctinent del rei de Mallorca, va estendre un altre permís a Domènec Gual per a, també, dirigir-se a “les illes de Fortuna”. En aquest cas, amb una sola nau anomenada Sant Joan, tripulada per Guillen Boca, Guillem Dercós, Pere Dalmau, Guillem Maimó, Benet Ramon i Joan Pagà, com a companys i armadors. Aquesta expedició va ser promoguda pel rei Jaume III de Mallorca. Quan el regne de Mallorca va tornar a la corona catalana, Pere III va continuar i va estimular l’expansió cap a les Canàries, segurament com a possible alternativa a les rutes comercials mediterrànies controlades per l’imperi català. Estan documentades, almenys, tres expedicions més a les Canàries des de Mallorca aquest any de 1342. Una del 15 d’abril, gràcies a una llicència a favor de Guillem Pere, ciutadà de Mallorca, patró d’una coca d’una coberta, per anar a les illes de ponent; un complement a la del 16 d’abril, més amunt detallada, on s’hi afegeix una llicència similar a favor de Bernat Valls i Guillem Safont, ciutadans de Mallorca, patrons i conductors d’una coca baionesa; i, finalment, la del 26 d’abril, llicència atorgada a Domènec Gual, mallorquí, patró d’una altra coca baionesca, i que duia com a tripulants a Guillem Bossa, Guillem Descós, Pere Dalmau, Guillem Maimó, Benet Ramon i Joan Pagà (15). Anys després, el 1351, un tal Joan Dòria (ja ens apareix el presumpte genovès D’Oria que va anar a Mallorca amb pilot mallorquí) va promoure una butlla del papa Climent VI de 15 de maig, gràcies a la qual obtindria determinats privilegis a canvi d’evangelitzar les illes. Trobem notícia d’aquest fet en un document oficial del governador de Mallorca, que transcrivim: “Nós, Guillerm de Logustaria, militar, lloctinent del noble i egregi varó senyor Gilabert, governador del regne de Mallorca. Sabent i considerant que per reverència del nostre altíssim creador Déu nostre Senyor Jesucrist i de la gloriosa benaventurada Verge Maria, sa pietosa Mare, i de tota la Cort celestial, que vosaltres Joan Dòria, Arnau Roger, Jaume Segarra i Guillem Fuser, de Mallorca, amb llicència i permís del nostre Santíssim Pare el Papa, i l’il·lustríssim Senyor nostre el rei d’Aragó, desitgeu passar en breu amb una nau, vosaltres i molts altres amb les vostres famílies que us han d’acompanyar a les illes descobertes no fa molt, nomenades de Canària, amb la fi de convertir al coneixement de l’augusta Trinitat i de reduir a la fe ortodoxa a les gents que habiten les esmentades illes, i que desconeixen en absolut a Déu...” És més, l’expedició tenia un exprés caràcter de presa de possessió i de domini com es desprèn de les instruccions del lloctinent: “...per tant, nós, el lloctinent abans esmentat amb l’autoritat del càrrec que executem i de part del dit Senyor nostre el Rei d’Aragó, considerant no sense raó, la suficiència i legítima bondat del vostre Arnau (Arnau Roger), el nomenem i constituïm capità i cap a la mar i a terra de les dites gents (els expedicionaris)”. I continua: “...I si succeís, que Déu ho vulgui, que adquiríssiu les esmentades illes o alguna d’elles, les tindreu en feu de l’esmentat senyor nostre el Rei d’Aragó, i en el seu nom i representació, nós, certament us donem ple poder d’obrar en i damunt la dita gent i sobre cada una d’elles i sobre els seus béns, i d’exercir absolutament l’omnímoda jurisdicció civil i criminal, i de conèixer en tots els plets i controvèrsies civils i criminals, i de regir i governar les predites gents com a vós us sembli més convenient...”. La jurisdicció concedida a l’Arnau Roger era molt extensa: “ I també inquirir dels crims i condemnar i castigar els reus tant en les causes i fets civils com en els criminals, si han de ser condemnats o castigats en els seus béns o en el cos; i si mereixen ser absolts, siguin absolts, i executar els manaments, i qualssevol preconitzacions que calgui fer...” i continua detallant tota mena de potestats i poders per a fer executar lliurament la llei i l’ordre a les noves terres que s’han de conquerir. Les instruccions concloïen: “Per la nostra autoritat us conferim plena potestat per a que amb els que us acompanyin i amb el dit Arnau com a cap, navegueu a les esmentades illes en l’esmentada nau, i que guardin les vostres ordes i manaments, i quan sia del beneplàcit del nostre Rei i Senyor. Fet a Mallorca, tec...” (12). Segons Bonnet Reverón: “l’expedició tenia llicència del papa i del rei d’Aragó; és la realització del projecte exposat al Summe Pontífex per Joan Dòria i acceptat per Climent VI, de dur els naturals d’aquest arxipèlag ja batejats i que residien a Mallorca, amb objecte de propagar mitjançant ells la fe a Canàries juntament amb els capellans i frares ja citats.” De la qual cosa es desprén, d’altra banda, que ja feia anys que els mallorquins voltaven per aquestes illes, fins al punt de tenir-ne esclaus als quals havien batejat, havien ensenyat català i havien adoctrinat en la fe cristiana. Recalca Bonnet Reverón: “Guillem de Llagostera, al confirmar a (en) Roger el comandament pel qual l’havien escollit els seus companys, ho fa amb llicència del Papa i autorització del Rei d’Aragó”i afegeix: “Els catalans i mallorquins van pretendre dominar part del país (de les Canàries)..., els expedicionaris tenien intenció de colonitzar i conquerir el país al qual anaven ”. Resumeix Bonnet Reverón: “D’allò que hem exposat es desprèn que es tractava, no d’una simple visita a les illes, sinó d’un propòsit de colonització i annexió deliberat”(13). Cita després Marín y Cubas, qui va escriure: “Tingueren els mallorquins en aquesta illa de Gran Canària alguns ports, que sabem del seu comerç a les Illetes, una forta casa de pedra sola, molt forta, que la seva paret tenia set pams d’ample, i segons els fonaments una quadra molt ampla i llarga on avui hi ha una ermita de Santa Caterina Màrtir; a la part del Sud, en el Ganeguin (Arguineguin), una cova on es deia missa que oïen els cristians que comerciaven, nomenada Santa Àgueda, com l’església major de Sicília, que així es diu; a la part de ponent, a unes poblacions de canaris nomenada Tirma, i altres del llogarret de Sant Nicolau de Tolentino, on es deia missa; molt a la vora del mar una ermita molt petita, la meitat cova i l’altra meitat de pedra, i a la platja d’Agaete (Gaeta), nomenada així pels sicilians, i és casa seva, allí tenien com presidi amb una paret de pedra fins la platja a manera de muralla...” (14). Se’ns parla d’esglésies, de cases fortes, de castells de defensa, de ports, etc. Queda demostrat que la presència de mallorquins (i també de sicilians) a Canàries no era esporàdica ni anecdòtica, sinó un fet permanent i consolidat. La presa de possessió va ser, per tant, real i efectiva. Carles Camp2/09/2011 BIBLIOGRAFIA (1) B. Bonnet Reverón, “Las expediciones a las Canarias en el Siglo XIV”, Revista de Indias V (1944) núm 18, p. 577-610. (2) Joaquín Blanco, Breve noticia histórica de las Islas Canarias. Editorial Rueda; Alcorcón (Madrid), 1983, p. 10. (3) Buenaventura Bonnet Reverón, “Los mallorquines en las Islas Canarias”, Revista de Indias, VI, 1945, p.28-31. (4) Fray José de Sosa, Topografía de La Isla Afortunada de la Gran Canaria, cabeza de partido de toda la Provincia comprensiva de las siete islas llamadas vulgarmente Afortunada. Año de 1678, llibre II, cap. 20, Manuscrit inèdit que es conserva a la Biblioteca Municipal de Santa Cruz de Tenerife. (5) Buenaventura Bonnet Reverón, op. cit., p.29. (6) Joaquín Blanco, op. cit., p.11. (7) Fray José de Sosa, op.cit. Impresa a Santa Cruz de Tenerife, Imp. Isleña, 1849. (8) Buenaventura Bonnet Reverón, op.cit. p. 19-31. (9) Elies Serra Ràfols, Revista de Historia, nº 64. (10) B. Bonnet Reverón, “Las expediciones a las Canarias en el Siglo XIV”, Revista de Indias VI (1945), p. 210. (10) B. Bonnet Reverón, “Las expediciones a las Canarias en el Siglo XIV”, Revista de Indias VI (1945), p. 210. (11) Francisco Sevillano Colón, “Los viajes medievales desde Mallorca a Canarias”, Anuario de Estudios Atlánticos, núm. 18, 1972, p. 7-9. (12) B. Bonnet Reverón, op. cit. (1945), p. 199-201. (13) B. Bonnet Reverón, op. cit. (1945), p.194, 199-202. (14) B. Bonnet Reverón, op. cit. (1945), p.212-3. (15) Francisco Sevillano Colón, op. cit (1972), p. 27-57
Interessant. | 0.841384 | curate | {"fr": 0.0024270334183832225, "ca": 0.9082083514842243, "en": 0.01574460140643475, "es": 0.06839255709751696, "it": 0.002551496670608003, "el": 0.0006845478872362935, "ru": 0.0002489265044495613, "la": 0.0007467795133486838, "de": 0.0009957060177982451} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_41827 | Un bloqueig popular impedeix una marxa neonazi que acaba amb aldarulls a Varsòvia L'Onze de Novembre és una de les festes més importants de Polònia. És la conmemoració de la proclamació de la independència, l'any 1918, de Rússia, Prússia i Àustria-Hongria. Des de fa anys però, que partits i grups d'ultradreta i neonazis utilitzen el dia com a altaveu de la seva ideologia, per manipular els actes de memòria i per manifestar-se pels carrers de la capital, Varsòvia. En la diada de l'any passat, unes 5.000 persones, responent a una crida unitària i inspirats amb els exemples de Dresden, van impedir, per primera vegada, la marxa ultra amb bloquejos massius pels carrers de Varsòvia. Aquest any, l’objectiu de l’aliança Porozumienie 11 Listopada, que inclou grups antifeixistes, moviments socials, sindicats, alguns partits polítics, grups eclesiàstics i jueus així com altres organitzacions i individus, va ser el mateix: la mobilització per fer impossible la marxa neonazi a través de bloquejos massius de carrers, places i rutes. L’aliança, va comptar també amb la presència de col·lectius antifeixistes alemanys com Antifa. Tanmateix, per la majoria de grups d’esquerra presents, més enllà dels bloquejos i el no passaran!, l’objectiu també va ser l’oposició a qualsevol intent de criminalització i d’etiquetar les protestes antifeixistes d’extremistes o antisistema. A més, l’aliança també va denunciar, de nou, que durant els últims mesos el país ha sigut escenari d'atacs antisemites de l'extrema dreta polonesa, com ara el del monument del gueto de Białystok, que des del govern no si posa remei i que segueix la impunitat. Partits neonazis entre els convocants de la marxaEls principals partits polítics convocants de la marxa d'enguany, en la qual hi van participar fins a 5.000 persones, van ser el Camp Nacional Radical (ONR), partit que va col·laborar amb Hitler durant l'ocupació de l'Alemanya nazi de Polònia i que actualment té escamots semi-paramilitars; el neofeixista Renaixement Nacional de Polònia (NOP); la nacionalcatòlica i l’antiga sòcia de govern dels bessons Kaczyński Lliga de les Famílies Poloneses (LPR) entre altres formacions i associacions populistes ultradretanes, ultranacionalistes, nacionalcatolicistes i anticomunistes. També hi van participar grups de la creixent escena dels hooligans de l'equip de futbol del Legia Varsòvia, boneheads membres de Combat 18 i ultres vinguts de Txèquia i Sèrbia. El bloqueig impedeix la marxaLa marxa, autoritzada pel reelegit primer ministre, el liberal Donald Tusk, tenia previst passar pel centre de la ciutat, però un bloqueig i una asseguda per part de l'aliança Porozumienie 11 Listopada a la Plaça de la Constitució va impedir que les ultres arribessin al barri antic. Primer, la policia va dispersar les 8.000 contramanifestants per permetre la desfilada. Tanmateix, l’èxit de les assegudes i les barricades humanes van aturar la marxa ultranacionalista. En aquell moment és quan els neonazis, emmascarats, van trencar el recorregut, van atacar a la policia i a les contramanifestants i van iniciar els greus aldarulls. La policia estava desbordada i no aconseguia aturar la cacera feixista. El grau de violència va augmentar fins que es va desencadenar una autèntica batalla campal a tres bandes, amb moltes persones ferides i contusionades i amb carrers, cotxes i furgonetes de premsa destrossades. Al cap d’unes hores, els cossos antidisturbis van aconseguir envoltar i dispersar amb canons d'aigua els grups neonazis, que van haver de fugir escortats fins als afores de la ciutat. Fins a 150 persones van ser detingudes en els aldarulls. Tanmateix varies “milícies de patriotes” van seguir campant per la ciutat i fins a 400 persones, amb bengales en mà, van fer acte de presència davant l'estàtua del líder nacionalista i filo-feixista Roman Dmowski. Més de vint anys després de la caiguda del Mur de Berlín i amb l'actual desprestigi de la democràcia parlamentaria liberal, l'extrema dreta experimenta un auge important a l'Europa de l'Est i a Polònia. El fenomen està impregnat de nacionalcatolicisme i antisemitisme molt militant. ----------- Aquí la notícia original del Setmanari La Directa (la web l'han renovada fa poquet). Entreu-hi, que val molt la pena!
el que no entenc és com pot haver neonazis a un país com Polònia després del que els van fer, O són immigrants alemanys... com aquí els espanyols... o és difícil d'entendre....
A tot arreu està ple de gent molt pobre però que vota partits de dretes que només fan que baixar els impostos als més rics, doncs això és el mateix.... | 0.875438 | curate | {"ca": 0.9844127332601537, "pt": 0.015587266739846322} | |
macocu_ca_20230731_2_434820 | Un centenar de veïns de Santpedor denuncien que, des de fa anys, pateixen una plaga d'escarabats del gra a casa ...
Editorial | 0.607832 | curate | {"ca": 0.9274193548387096, "es": 0.07258064516129033} | |
mc4_ca_20230418_17_621424 | L'art ignorat | Cultura | El Punt Avui
D'Ara i Aquí
L'art ignorat
Nazario AL COSTAT D'UNA OBRA D'ALEJANDRO MOLINA, A LA GALERIA LASSALETTA JUDIT FERNÀNDEZ.
La setmana passada es va inaugurar al museu Guggenheim de Bilbao una antològica de Basquiat, el creador que ha passat a la posteritat artística per haver donat forma artística a la cultura de carrer del seu moment –els anys 80–. Música, noves idees, estètiques renovadores. A la Catalunya dels setanta i vuitanta, el còmic i la creació underground també va capgirar certs esquemes i va fer surar aspectes de la realitat que s'ignoraven, o més aviat es volien ignorar. Si Basquiat és un del artistes més cotitzat del món, a casa nostra l'underground no assoleix la consideració de fenomen cultural, sociològic i estètic. Gairebé nul·la presència als museus i poca atenció del col·leccionisme. “Tot el que fa tuf de còmic no interessa”, explica el dibuixant Nazario, un dels dibuixants cabdals de la revista El Víbora. Un autor que va canviar els enormes penis dels seus protagonistes transsexuals de l'abans anomenat barri Xino barceloní per bodegons pictòrics falsament realistes. La pintura de Nazario de natures mortes es plena d'al·lusions al seu univers més íntim. Els títols de les cintes de vídeo –algunes de les obres són de finals del vuitanta i dels noranta– o dels llibres transporten a un món més tèrbol que no pas les flors que formen part de la composició.
Nazario exposa ara a la galeria Ignacio Lassaletta (rambla de Catalunya, 47. Barcelona) un conjunt d'obres que representen un petit recorregut que exclou el seu treball fotogràfic que sí que es pot veure actualment al Café Ocaña (plaça Reial, 13, 14 i 15. Barcelona). A Lassaletta hi trobem pintures, dibuixos i il·lustracions, que inclouen alguna portada d'El Víbora.
Però aquesta mostra va més lluny de l'expressió del treball de Nazario, és també un homenatge a Alejandro Molina, l'antic company de Nazario mort l'any passat. El treball d'Alejandro Molina fet amb paper maixé té molt a veure amb un territori comú amb Nazario i Ocaña, fascinats per l'estètica religiosa de la Setmana Santa andalusa i el món costumista tradicional de manoles i toreros. Irreverència i respecte en la mateixa dosi. Heretgia i fe autèntica també al 50 per cent. En aquest cas concret es presenten obres d'al·lusió a la tauromàquia, però capgirant la seva significació com ara el Sant Sebastià vestit de matador, que en comptes de ser ferit mortalment per fletxes ho és per banderilles. O els braus esdevenint toreros. Segons explica Nazario, “aquest treball responia a una preocupació i interès d'Alejandro per la cultura mediterrània, inclòs el mite del Minotaure”. Caldrà, doncs, evitar la mirada catalana tòpica sobre els braus.
Cultura 12-07-2015, Pàgina 17 | 0.823051 | curate | {"ca": 0.9588492352512746, "it": 0.0047341587764020395, "es": 0.03641660597232338} | http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/874652-lart-ignorat.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_298957 | Preocupació a les Unitats de Cures Intensives del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Des de fa un mes que la xifra de malalts per coronavirus als llits de crítics que va a l’alça. En aquest sentit el Joan XXIII de Tarragona té un servei pioner a Catalunya per ajudar els pacients que han sortit de l’UCI. Al programa d’avui, però ens fixarem en les llevadores i la poca quantitat de professionals d’aquest tipus que hi ha a casa nostra.
A Reus ens examinarem d’unes proves per accedir a la Universitat molt concreta. I des de Llaberia sortirem a pasturar, una mesura que ajuda a evitar grans incendis forestals. | 0.733902 | curate | {"ca": 0.8474025974025974, "pt": 0.15259740259740256} | https://www.tac12.tv/programes/connecta-10comarques/item/17957-connecta-10comarques-capitol-118 |
mc4_ca_20230418_0_108517 | Com dir si un diamant és fals o l'oferta Real...
Regal d'algun temps en la seva vida que puguin trobar joies o pedres sola, ja sigui com una herència, o per altres mitjans, i vostè podria preguntar si aquells mirant diamant joies són reals! Si bé hi ha moltes pedres belles que semblen diamants, vostè encara vol saber si el que té en la seva possessió és real o no. Si el seu joies no són en un entorn, el procés de determinar la seva autenticitat és més fàcil perquè vostè pot veure la pedra tot. Continuï llegint per algunes maneres fàcils de dir si el seu diamant és veritable o fals!
1. prova Arena Paper
Un diamant és el mineral més dur a la terra. L'única cosa que pot tallar un diamant és un altre diamant. Si sospiteu que teniu un fals a les seves mans, i no li importa possiblement arruïnar la pedra, fregar la pedra amb paper de sorra. Un fals es scuff sense cap problema, mentre un diamant real no es. Tipus d'un mètode por, tanmateix!
2. flotabilitat prova
Diamants són molt densos. Lloc un diamant, sense una escena, en un got d'aigua. Si que s'enfonsa al fons immediatament, podria ser real. Si Sura o es fa al centre del vidre, no és real. No obstant això, algunes pedres també enfonsarà parell així aquesta prova amb un altre!
3. brillantor 59 foc
Diamants doblegar llum de tal manera que ells sparkle gris i blanc dins el diamant. Això s'anomena brillantor. També reflectirà rainbow llum sobre superfícies quan sostingudes al foc lleuger, anomenat. Si es mira directament al seu Diamant i veure arc de Sant Martí colors al llarg i no la brillantor gris i blanc, probablement no és real.
4. diari prova
Perquè un diamant té un alt índex de refracció, que es doblega llum tot el lloc. Si la pedra no és en un entorn, provar posant-lo sobre una pàgina en un llibre o un diari. No tan sols veureu lletres negres a través d'un veritable diamant!
5. Busqui les imperfeccions
Més, si no tots, diamants naturals té alguns defectes en ells. Petites taques de colors diferents i fins i tot el camí que es talla no serà perfectament simètrics. Això es coneix com la claredat dels diamants d. Diamants més cars tindrà menys defectes. Així, si vostè nota imperfeccions, vostè podria tenir l'autèntic!
6. la prova de boira
Diamants veritables calor conducta extremadament bé-si que es respira a un diamant i la boira de la respiració es dispersa ràpidament, que podria ser real! Diamants falsos retindrà calor durant més temps. És millor fer servir aquest mètode contra un diamant que saps és real. Aquesta prova també és ideal per una pedra en un marc.
7. portar-lo a un avaluador
L'única manera veritable per determinar si les joies que teniu és real o no, és portar-los a un avaluador de diamant. Un gemologist professional ràpidament serà capaç de determinar la seva autenticitat. Només assegureu-vos que el gemologist és legítim i acreditats!
Si vostè pensa que té un conjunt de joies que podria ser real, definitivament passar aquesta llista de proves! Si resulten ser en un ambient, l'entorn ha de ser una qualitat metall-que també és un indicador fàcil d'una pedra de qualitat. Però la millor manera de dir és tenir una avaluació professional!
La llista definitiva de pel·lícules de viatges per a les nenes amb Wanderlust 🏜 🏖 🏝 🌇...
No anar de vacances? Aquests llibres podràs arribar lluny a llocs exòtics 📖 🏝...
Les formes més atractives per a una dona seure i reposar...
17 cites que empenyerà a ser productius avui...
7 consells 💥 èpica d'interi llegendària en Pokémon anar 🏃🏻👑... | 0.784937 | curate | {"ca": 0.9570641137220771, "en": 0.011894400928343487, "it": 0.0040615027560197275, "cs": 0.0005802146794313896, "fr": 0.006962576153176675, "es": 0.01943719176095155} | https://allwomenstalk.com/ca/57144db10c4fe70d4e8b45ae/ |
mc4_ca_20230418_3_224735 | L’inici del motociclisme industrial i esportiu
El motociclisme esportiu a Catalunya
La llavor dels èxits
Els campions del món catalans
Daniel Pedrosa (davant) ha assolit diversos subcampionats del món de MotoGP
MOTO GP – DORNA
Esport de motor consistent en la realització de curses i proves d’habilitat amb una motocicleta específica per a cadascuna de les diferents modalitats de competició.
Les curses poden ser de velocitat o resistència, sobre una superfície asfaltada o de terra, normalment en circuits tancats o per carretera. En aquest darrer escenari les proves més habituals són els ral·lis i les pujades cronometrades. Sobre terrenys accidentats (offroad), es disputen proves d’enduro, motocròs i trial. Aquesta darrera modalitat consisteix a superar una sèrie d’obstacles, naturals o artificials, en un temps determinat sense posar els peus a terra. Altres modalitats motociclistes són les minimotos (curses en circuits asfaltats), els quads, els raids, el supermotard (curses en circuits ovals de terra batuda caracteritzades pel derrapatge dels vehicles) i el freestyle, que consisteix en la realització de salts i acrobàcies sobre la moto. A l’hora de competir es distingeixen tres grans categories en funció del tipus de motocicleta utilitzada: de sèrie, millorada (o trucada) i de competició; i les curses agrupen els vehicles en diferents cilindrades segons la potència dels motors, com per exemple els 125 cc, 250 cc o 500 cc. Cubicatges superiors (750 cc o 1.000 cc) s’utilitzen preferentment en proves de resistència.
El motociclisme, des dels seus orígens, ha anat de la mà de l’automobilisme tant pel que fa a la indústria com pel vessant esportiu. El pioner mundial de l’automoció també fou el precursor de les motocicletes. El 1884 Gottlieb W. Daimler i el seu soci Wilhelm Maybach construïren i patentaren l’anomenat vehicle muntura, un giny de fusta amb dues rodes en el qual el conductor seia a cavall –com ja es feia amb les bicicletes – i era propulsat per un motor monocilíndric de combustió endotèrmica que abastava els 6 km/h. El mateix any, a Munic (Alemanya), es fabricà la primera motocicleta en procés industrial amb el nom dels seus creadors, Hildebrand & Wolfmüller. A Catalunya, el barceloní Miquel Villalbí fabricà, el 1905, una petita sèrie de motocicletes que vengué al preu de 1.200 pessetes. Era un monocilíndric de 4T i 430 cc produït completament al seu taller, inclosos els carburadors i l’encesa, però la total absència d’indústria auxiliar no li permeté perllongar la seva aventura industrial motociclista que, un cop més, fou capdavantera a tot l’Estat espanyol.
L’esportivització del motociclisme arribà amb l’inici del segle XX. El 1904, arran de l’organització de la International Cup (prova anual per països), es creà la Federació Internacional de Clubs Motociclistes. Refundada l’any 1912, esdevingué l’actual Federació Internacional de Motociclisme (FIM) el 1949. Una de les primeres manifestacions esportives tingué lloc a l’illa de Man el 1907 i fou la celebració del primer Tourist Trophy. El 1913 es disputà a Anglaterra la primera edició dels International Six Days Trial, els 6 Dies Internacionals d’Enduro (ISDE) des del 1981. La FIM regula i organitza les principals competicions d’abast mundial de totes les modalitats motociclistes. El primer Campionat del Món motociclista se celebrà el 1936 en l’especialitat de speedway, i la primera edició del Mundial de velocitat es disputà l’any 1949 a partir d’un calendari de grans premis celebrats en diferents països.
Barcelona també fou capdavantera en el procés d’esportivització del motociclisme. La primera cursa disputada tingué lloc el 10 de desembre de 1899 en un circuit urbà que enllaçava el passeig de Sant Joan, a l’altura de la plaça de Tetuan, amb els carrers del Rosselló i de la Indústria, organitzada pel diari esportiu Los Deportes.
Pilots catalans campions del món
Més endavant, entrant ja al segle XX, es disputà una cursa al parc de la Ciutadella (1904), amb victòria de Rafael Escoda pilotant una Minerva de 3,5 HP, i la copa Sportmen’s Club (1906), que guanyà Lluís Vidal amb una Wanderer. A la primavera d’aquell darrer any s’organitzà la primera prova internacional, dita Copa Samà en honor del seu promotor i mecenes, l’indià Salvador Samà, marquès de Marianao. Aquella cursa seguí un itinerari de carreteres amb recorregut Tarragona-Lleida-Tarragona, en el qual s’imposà Rafael Escoda amb una Göricke-Minerva. L’any següent tingué continuïtat i la victòria fou per als francesos Harry, pilotant una René Gilet, i Derny amb una Peugeot, per davant dels catalans Julio Marial i Miquel Arteman. Aquest darrer fou el primer campió d’Espanya de motociclisme, l’any 1909, en guanyar la cursa del circuit Sitges-Castelledefels amb una Griffon-Zedel. A la mateixa època es convocà la primera prova del quilòmetre llançat que també guanyà Arteman, a 79,3 km/h, amb la mateixa moto. El 1913 se celebrà la primera cursa en pujada cronometrada; l’escenari fou la carretera dels Brucs, que acollí una extraordinària participació i nombrosa afluència de públic provinent de Barcelona, Manresa i Igualada. El guanyador absolut fou Guillermo Ubarre amb una Motosacoche, i l’èxit esportiu i social de la cursa provocà que es convertís en una de clàssica anual. Pocs mesos després, s’organitzà la primera competició de regularitat –precursora dels ral·lis – sobre un recorregut de 170 km amb sortida i arribada a Barcelona, tot passant per Terrassa, Martorell i Manresa. En aquella cursa pogueren competir per primer cop les motocicletes amb sidecar. Antonio Sanromà, amb una Sun, fou el guanyador d’aquesta nova especialitat, mentre que Lluís Puig portà la seva New Hudson al triomf absolut.
El mateix 1913 fou fundat l’Amateur Moto Club de Barcelona, que donà lloc al Reial Moto Club de Catalunya (RMCC) l’any 1916. Aquesta entitat, l’agost del 1914, organitzà el I Gran Premi de Catalunya – Copa S.M. Alfons XIII al circuit del Baix Empordà, amb epicentre a Sant Feliu de Guíxols. El guanyador absolut fou Jaime Duran amb una Motosacoche de 350 cc, que s’imposà a Juan A. Orús, que pilotava una versió de 500 cc de la mateixa marca. Ambdós pilots dominaren les curses de l’època, incloses les pujades cronometrades, entre les quals també destacaven les proves celebrades a Vallvidrera, la Conreria, l’Ordal i l’Arrabassada, que fou puntuable per al Campionat d’Europa de Muntanya (1932). Durant la Primera Guerra Mundial es disputà el primer ral·li motociclista, la Volta a Catalunya (1916), amb un itinerari que passava per les quatre capitals catalanes, amb sortida i arribada a Barcelona. El guanyador fou Pedro Estadella (Indian), i la prova esdevingué un clàssic del calendari català fins al final de la centúria. La primera cursa de speedway disputada a Catalunya tingué lloc l’agost del 1929 a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, malgrat que aquesta especialitat no gaudí de continuïtat, al contrari que les proves de resistència, curses de llarga durada que posen a prova la resistència de pilots i de màquines. Les Sis Hores del Vallès (1930) fou la primera prova d’aquesta mena que, per un circuit de carreteres, s’organitzà a Catalunya. S’imposà Ignasi Faura amb Motosacoche.
El 1923 el RMCC i el Moto Club de España fundaren la Federación Motociclista Española, que tingué la secretaria general a Barcelona fins el 1939. Als anys trenta, els catalans Miquel Simó, Ignasi Faura, Alfredo Flores i Fernando Aranda foren els pilots més destacats. Al començament del circuit de Montjuïc, llavors anomenat Circuit de l’Exposició (la primera cursa es disputà el 1932), aconseguiren triomfs internacionals que els obriren les portes de marques estrangeres. Simó fou pilot semioficial de Terrot, marca amb la qual s’imposà en diferents Grans Premis europeus i disputà diverses edicions del Tourist Trophy de l’illa de Man, on fins i tot aconseguí una Rèplica TT (1936) abans de patir un greu accident (1939), en aquell mateix circuit britànic, que l’apartà de la competició. Aquests pilots catalans internacionals foren rellevats pel barceloní Ernesto Vidal, que destacà després de la Guerra Civil Espanyola.
Acabada la guerra, no hi havia cap mena de matèria primera en tot l’Estat. Malgrat això, alguns emprenedors de la indústria catalana treballaren en el sector motociclista amb perspectives de futur. Així nasqueren les marques Montesa, OSSA, Derbi, Bultaco, Sanglas i Rieju. Aquestes factories forjaren nous pilots que marcaren les diferències. Figures com Marqués, Milà, Cavestany, Turuta Llobet o Soler Bultó impulsaren un nou motociclisme esportiu al marge de les restriccions que el règim imposava per a les importacions de qualsevol vehicle. Amb aquest planter de nous pilots, la marca Montesa, amb l’empenta de F.X. Bultó, s’encaminà cap a la modalitat de la velocitat i participà oficialment en el GP d’Holanda, en el circuit d’Assen, i també en el Tourist Trophy. En el seu debut a l’illa de Man, el 1951, assolí el primer lloc en la classificació de motos de dos temps mitjançant el cinquè lloc de Juan Soler Bultó –el qual aconseguí una Rèplica TT – i el sisè de J.M. Turuta Llobet. Repetí èxit en l’edició de 1956 amb les mítiques Sprint 125 de carenat integral pilotades per Marcelo Cama, Paco González i Enric Sirera, que assoliren el segon, el tercer i el quart lloc de la classificació final, només per darrere del campió del món Carlo Ubbiali.
A conseqüència de la separació entre F. X. Bultó i Pere Permanyer a la societat Montesa, el 1958 es fundà Bultaco. Bultó s’endugué un grup de col·laboradors a la nova empresa, fet que generà una gran rivalitat entre les dues marques. Els primers anys d’aquelles aferrissades lluites esportives, que després s’estengueren a les modalitats de muntanya, foren protagonitzats pels pilots Marcelo Cama, Ricardo Quintanilla i Mauricio Aschl per part de Bultaco, i els germans Enric i Jordi Sirera i Josep Maria Busquets, per part de Montesa. Enmig d’aquest duel, s’hi afegí posteriorment la factoria OSSA, de la família Giró. L’any 1960, l’equip Bultaco, format pels catalans M. Cama i R. Quintanilla amb Paco González, John Grace i Georges Mónneret, establí tres rècords mundials de velocitat i resistència (12 i 24 hores) a l’autòdrom de Montlhèry (París), fet que tingué un gran ressò internacional. Montesa donà la rèplica amb la històrica Operació Impala (1962), expedició que travessà el continent africà. Els pilots Oriol Regàs, Rafa Marsans, Tey Elizalde, Enrique Vernis i Manuel Maristany completaren el recorregut entre Ciutat del Cap i Tànger amb tres prototips del futur model Impala, i foren rebuts a Barcelona amb grans honors.
Salvador Cañellas (davant) durant les 24 hores de Montjuïc de 1975
El 1955, l’equip Montesa, format pels pilots catalans Josep Sol, Joan Fernández i Ernest Foca Millet, guanyà el Trofée International Motocycliste de Mònaco. Les proves de regularitat es popularitzaren força a Catalunya i donaren lloc a la creació de ral·lis com el de les Quatre Capitals, el 2.000 Viratges o el Costa Brava, en els quals les marques catalanes participaven amb els seus millors pilots. Els germans Millet, Joaquín Pingüino Sagnier, Rafa Marsans, Oriol Regàs i Josep Maria Arenas per part de Montesa, i Conrado Cadirat, Enric Palero, Josep Romeu, els germans Elizalde, Carlos Giró i Luis Yglesias en representació d’OSSA, entre d’altres, foren les figures més destacades de la modalitat, que molts compaginaven amb les proves de resistència. El mateix 1955 es disputaren les primeres 24 Hores de Montjuïc. Juan Soler Bultó i Josep Maria Turuta Llobet, amb una Montesa 125 Brío 90, en foren els vencedors. Ràpidament la prova assolí gran popularitat i projecció internacional. L’any següent Montesa repetí victòria amb Elizalde-Lucas, però aviat Ducati, ja establerta a Barcelona mitjançant la Mototrans, es convertí en el gran rival participant amb motos i pilots de la seu italiana. Ducati s’imposà en diverses edicions i el 1962 ho feu amb el català Ricardo Fargas de pilot. Altres victòries catalanes en aquesta competició les aconseguiren els germans Jordi i Enric Sirera (1963, Montesa), J.M. Busquets (1966, Montesa), Carlos Giró i Luis Yglesias (1967, OSSA 250), Juanjo Rodes i Ricardo Fargas (1968, Norton 750), Salvador Cañellas i Carlos Rocamora (1969, Bultaco) i Benjamín Grau i Joan Bordons (1972, Bultaco). La parella Cañellas-Grau, amb una Ducati 860, guanyà dues edicions (1973, 1975) i fou l’equip més temut de la cursa a mitjan anys setanta. Després de quatre anys de domini de les Honda oficials amb pilots estrangers, els barcelonins Alejando Tejedo i Josep Maria Mallol tornaren a dur una Ducati al graó més alt del podi en la primera edició puntuable per al Campionat del Món de resistència de Montjuïc, que fou motiu de boicot per manca de seguretat. Els darrers pilots catalans que s’imposaren a Montjuïc, sempre amb una Ducati 750, foren B. Grau, que té el rècord de victòries amb set triomfs, Reyes, De Juan, Garriga i Cardús. La prova perdurà fins el 1986, quan el pilot barceloní Domingo Parés patí un accident mortal. El vell circuit de l’Exposició s’havia quedat petit per la potència de les motos d’aquells temps i mai més se celebrà una cursa motoritzada a Montjuïc. Des del 1993 s’organitza anualment una cursa de 24 h al Circuit de Catalunya amb molt èxit participatiu i suport popular.
Pel que fa a la velocitat, en els primers anys seixanta despuntà Ramon Torras, que s’integrà en l’equip Bultaco i es convertí en el pilot que calia batre en els circuits de tot l’Estat. També destacà en l’àmbit internacional per les seves proeses amb la petita Bultaco monocilíndrica de 2T, capaç de vèncer les pluricilíndriques italianes i japoneses de 4T. Era un pilot de gran qualitat, que apuntava a futur campió del món, i diverses marques estrangeres se’l disputaven quan morí prematurament al circuit urbà de Comarruga el 1965.
Sortida de les 24 hores de motociclisme al Circuit de Catalunya, 2011
Mentre en els campionats estatals de velocitat la rivalitat Montesa–Bultaco era arbitrada per les OSSA de Santiago Herrero i Carlos Giró, que assoliren el títol de 250 cc (1967, 1968, 1969), la factoria vallesana Derbi s’obria camí en els Campionats del Món de la nova cilindrada de 50 cc amb el tarragoní J.M. Busquets, que poc després formà equip amb Salvador Cañellas i Ángel Nieto. Cañellas, que havia estat el primer a guanyar un Gran Premi del Mundial, al circuit de Montjuïc (1968), amb una Bultaco TSS 125, repetí el triomf dos anys després en el mateix escenari amb la Derbi 50 cc, i Nieto es proclamà campió del món (1969) amb la mateixa moto. Quan Cañellas passà a l’automobilisme, el destacat esquiador nàutic Víctor Palomo prengué el relleu català en el Campionat del Món de motociclisme. Competí en les categories mitjanes de 250 i 350 cc durant diversos anys i guanyà el GP d’Espanya de 350 cc a Montjuïc (1974) amb Yamaha. Però el seu millor resultat arribà en els 750 cc quan conquerí el títol del campionat FIM de la categoria (1976). El barceloní Benjamín Grau també va córrer aquella dècada amb l’equip Derbi, i es proclamà diverses vegades campió estatal de 50 i 250 cc i també de la classe 750 amb Yamaha. De tota manera, el seu èxit més notable fou la victòria en el GP d’Espanya (1974), a Montjuïc, amb una Derbi 125. En aquells temps, les marques catalanes havien anat substituint la velocitat per les creixents modalitats de fora de carretera (motocròs, trial, enduro). Només Derbi i OSSA prosseguiren amb la velocitat i encapçalant el Campionat del Món. Aquesta última marca construí una moto innovadora en l’època mitjançant tecnologia catalana d’avantguarda. Obra de l’enginyer Eduardo Giró, que dissenyà un xassís de xapa de magnesi amb inèdita estructura monocasc que li conferia una extraordinària rigidesa, lleugeresa i estabilitat, i un motor monocilíndric 2T de vàlvula rotativa, permeté al seu pilot, S. Herrero, lluitar pel títol mundial de 250 cc (1969, 1970) davant les pluricilíndriques italianes i japoneses que llavors dominaven els campionats. El 1970, però, quan liderava el Mundial de 250 cc, Herrero patí un accident mortal al Tourist Trophy de l’illa de Man i OSSA es retirà del campionat en mostra de dol. Successivament, s’anà dedicant a les curses de fora de carretera com feien de ple Montesa i Bultaco. A la fi del 1972, després de guanyar cinc Campionats del Món, Derbi també deixà aquesta competició, malgrat que continuà disputant els campionats estatals de velocitat amb Nieto i Grau mentre s’aprofundia en el motocròs. Quatre anys després, es feu una coalició entre la Real Federación Española de Motociclismo (RFME) i Bultaco amb els tècnics holandesos Jan Thiel i Martin Mijwaart –autors de la Jamathi – per tornar al Campionat del Món. Plegats, guanyaren tres títols de 50 cc amb el zamorà Ángel Nieto (1976, 1977) i el valencià Ricardo Tormo (1978) com a pilot privat.
La crítica situació econòmica i industrial provocada per la crisi del petroli (1973) incidí negativament en les participacions internacionals de les marques catalanes i dels seus pilots, que patiren una davallada considerable al final de la dècada de 1970 i el principi de la de 1980. La indústria motociclista catalana defallí al llarg dels anys vuitanta fins gairebé desaparèixer. Només la iniciativa d’entusiastes aventurers catalans rellançà l’espurna de la competició internacional. Encapçalats pel genial enginyer barceloní Antonio Cobas i els seus revolucionaris dissenys, recollits en les motos Siroko, Kobas i JJ Cobas, propulsades per motors austríacs Rotax, l’esport motociclista català reaparegué amb força en l’àmbit internacional. Una nova generació de pilots cresqué a l’estela d’Alfons Sito Pons, doble campió mundial (1988, 1989) en 250 cc. Pons, que guanyà el seu primer Gran Premi al circuit del Jarama amb la Kobas construïda a Esplugues de Llobregat, aconseguí catorze victòries més pilotant les motos oficials d’Honda. Amb ell competiren altres dos pilots catalans que cal destacar, ambdós subcampions mundials de 250 cc, Joan Garriga (1988) i Carles Cardús (1990). El darrer, anteriorment, s’havia proclamat campió d’Europa (1983) amb una Kobas. La generació que els seguí fou abanderada pel jove pilot de Seva Àlex Crivillé, que guanyà el Campionat del Món de 125 cc (1989) amb la JJ Cobas-Rotax dissenyada i construïda als tallers de Jacinto Moriana (JJ) per Antonio Cobas i Eduardo Giró. Deu anys després, Crivillé assolí el títol de 500 cc (1999) com a pilot oficial d’Honda, el primer de la màxima categoria per a un pilot català. Durant la darrera dècada del segle XX, també destacaren Alberto Puig i Carles Checa, que guanyaren tres grans premis de 500 cc a les files del Pons Racing, equip creat i dirigit per Sito Pons després de retirar-se com a pilot a la fi del 1991, en el qual Àlex Crivillé debutà en la classe reina l’any 1992.
Marc Márquez obtingué el Campionat del Món en les categories de 125 cc (2010) i Moto2 (2012)
Al segle XXI, sorgiren nous valors de la copa de promoció Movistar–Honda, dirigida per l’expilot Alberto Puig, entre els quals destacà Dani Pedrosa, que tingué, una fulgurant irrupció en el Campionat del Món i guanyà els títols de 125 cc (2003) i 250 cc (2004, 2005) amb Honda. Amb aquesta marca competeix des del 2006 a la màxima categoria del Mundial i ha guanyat diverses curses. En aquella mateixa època sorgí el manresà Toni Elías, el qual tingué brillants temporades en 125 i 250 cc abans de passar a la categoria reina, on el seu millor resultat fou la victòria en el Gran Premi de Portugal (2006). Abans, però, Alfons Sete Gibernau (net de F.X. Bultó), assolí dos subcampionats mundials en 500 cc (2003, 2004).
Al final de la dècada, la FIM canvià el reglament tècnic i creà les noves categories MotoGP i Moto2 en substitució de les cilindrades de 500 i 250 cc. En l’estrena d’aquesta darrera, el 2010, Elías assolí el títol mundial amb Moriwaki. El mateix any, Marc Márquez conquerí el seu primer Campionat del Món (2010) amb una Derbi 125 després de guanyar deu dels disset grans premis puntuables. L’any següent passà a Moto2, on es proclamà subcampió (2011) i campió (2012) mundial i dominà la categoria amb quinze victòries en dues temporades. Pol Espargaró fou subcampió (2012) i campió (2013) del món de Moto2, amb sis victòries la darrera temporada. Pel que fa a l’especialitat de Superbikes, Carles Checa es proclamà campió del món (2012) amb Ducati. Altres pilots catalans destacats els darrers anys en les curses de velocitat són Esteve Rabat, Jordi Torres, Ricard Cardús i Axel Pons, mentre que la darrera fornada té Maverick Viñales, subcampió del món de 125 cc (2011) i campió mundial de Moto3 (2013), Àlex Rins i Àlex Márquez (germà de Marc Márquez) com a futures figures del motociclisme català. L’any 2013 tingué lloc un fet històric, per primera vegada el Mundial de velocitat coronà tres pilots catalans com a campions: M. Márquez en MotoGP, Pol Espargaró en Moto2 i M. Viñales en Moto3. | 0.855791 | curate | {"ca": 0.9810059626851317, "en": 0.0007212925562608194, "es": 0.017599538372763995, "id": 0.0006732063858434314} | https://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-8970.xml |
macocu_ca_20230731_9_605074 | Els socialistes ha presentat al·legacions per evitar que únicament els veïns paguin l’augment del cost del servei
La ciutat acollirà aquesta cita, marcada per la Fira de Capons, aviram i motius nadalencs, els propers 14 i 15 de novembre
Se celebrarà aquest dissabte 23 de novembre al pavelló esportiu, amb Oques Grasses, Doctor Prats i Seikos com a protagonistes
El dissabte 23, els restauradors vallencs i de l’Alt Camp i els cellers de la DO Tarragona seran els protagonistes del Mercat de Tastets de Cuina del Calçot
El Pla d’Inversions, que es va presentar ahir, contempla la remodelació de l’avinguda Carles Buigas i del Mercat Municipal | 0.796706 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_458254 | Estat de Borno - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
11° 30′ N, 13° 00′ E / 11.5°N,13°E / 11.5; 13
70.898 km²
executive council of Borno State
3 Pobles
5 Poders tradicionals
6 Administració local
Aquest estat té una extensió de 69.435 quilòmetres quadrats (equivalent a la d'Irlanda). Limita al nord amb la República de Níger, al nord-est amb Txad, a l'est amb Camerun, al sud amb l'estat d'Adamawa i a l'oest amb els estats de Gombe i Yobe.
La població s'eleva a la xifra de 4.727.450 persones (dades del cens de l'any 2007). La densitat poblacional és de 66,7 habitants per cada quilòmetre quadrat d'aquesta divisió administrativa. El 1991 la població de l'estat era de 2.596.589 habitants (amb 58.033 homes més que dones). El 1999 la població creixia al 2,8% i la població estimada pel 2001 era de 3.178.225 habitants. Encara que és un estat gran, està poc densament poblat (37 h/km² pel 2006, l'estimació de 1999 era de 46 h /km²). A part de Maiduguri (amb alta densitat) només algunes LGA del sud tenen densitats moderades.
Els grups ètnics són variats, sent el grup kanuri el dominant. Els kanuris habiten les LGA d'Abadam, Mobbar, Gubio, Guzamala, Kukawa, Nganzai, Monguno, Marte, Ngala, KalaBalga, Dikwa, Bama, Konduga, Mafa, Kaga, Magumeri, Damboa i Maiduguri LGAs. Les altres ètnies principals són: BaburBura, Shuwa, Marghi, Fulani, Hausa, Gamergu o Kanakuru, Chibok, Ngoshe, Guduf, Mandara, Tera i altres més petits.
Els BaburBura viuen a Biu, Hawul, KwayaKusar, Bayo i Shani. Els Marghis a Askira/Uba i part de Gwozas. A Gwoza hi viuen diversos grups ètnics. Els Chibok habiten a la nova LGA de Chibok; els shuwas habiten a Mafa, rural Jere, Marte, Monguno, Dikwa, Ngala i KalaBalge i són una minoria significativa a Bama i Konduga. Els hausses viuen principalment a Askira i Maiduguri. Els nomades d'origen divers són classificats com fulanis i es troben en petit nombre en totes les LGA de l'estat.
Trenta llengües es parlen a l'estat amb el kanuri com a llengua principal. Les llengues dels habitants originals com el Gamergu i el Wula estan gairebé extingides degut a la "kanurizació" que conscient o inconscientment encara està en marxa. Un dialecte de l'àrab és parlat pels shuwa. Els marghis de Damboa van perdre la seva llengua pròpia i ara només parlen kanuri. Els hausses i fulanis parlen la seva llengua però són molt minoritaris. Altres com la llengua marghi o la mandara són parlats per grups amb llaços culturals amb els pobles del Camerun.
Poders tradicionalsModifica
Borno es compon de tres emirats (Bama, Dikwa i Biu); i quatre cacicats regits per emirs subordinats (Shani, Askira, Uba i Gwoza)
Aquest estat es subdivideix internament en un total de vint-i-set Àrees de Govern Local (LGA):
L'estat de Borno va ser creat el 1976 i comprenia inicialment els actuals estats de Borno i Yobe. L'establiment de l'estat es va fer per als kanuri que constitueixen el grup ètnic dominant. L'estat de Borno tenia el 1976, 116.081 quilòmetres quadrats i cobria una gran part del Borno pre-colonial. L'aparició d'aquesta entitat política a la Nigèria Federal, va donar a la gent l'oportunitat d'acabar amb el nom anglesificat "Bornu" i substituir-la per "Borno," que és com els habitants indígenes es refereixen a la seva àrea. Més tard, el 1991, l'estat de Yobe va ser segregat de l'estat de Borno. Aquest nou estat de Borno abasta 69.435 quilòmetres quadrats i es troba al centre de l'Imperi de Borno que va existir des del segle XIV fins al començament del segle XX.
La història de Borno té les seves arrels en la història de l'expansió dels kanembus cap a l'oest a Bahr el-Nur, una àrea a l'est del llac Txad. No se sap molt de les persones que vivien en aquesta àmplia conca de drenatge a l'interior del llac Txad, Entre els segles IX i XIII. Els governants Saifawa de Kanem es van traslladar a la zona oest del llac Txad al segle XIV. Aquesta gent van ser coneguda com el poble de Bahr el-Nur. Aquest últim nom es va corrompre a Borno. Va ser sota els "Mais" que els kanuris van sorgir com una nació al nord-oest del llac Txad. Inicialment, els assentaments controlats vorejaven el riu Yobe fins a Geidam, amb la seva capital a Ngazargamu. Borno va arribar al seu zenit amb el "mai" Idris Aloma.
Borno al segle XIX, era molt extens i l'àrea al voltant del llac Txad era el centre de l'Imperi. A causa de la seva situació, l'Imperi Borno va realitzar una funció integradora en el comerç a través del Sàhara i els moviments de l'Hajj (peregrinació) a l'Orient Mitjà, qui va portar molta prosperitat a l'imperi. D'altra banda, les vastes planes ondulades del Txad amb escassa vegetació va facilitar el moviment. En conseqüència, hi va haver onades intrusives de migració dels diferents grups a la zona durant segles. Els principals grups emigrants van ser els àrabs, coneguts localment com a shuwa, i diversos grups nòmades, generalment coneguts com els fulanis. La gihad dels fulanis al segle XIX va debilitar l'estat i el poder del "mai". Borno va perdre Hadejia i Katagum davant els gihadistes. Va ser durant aquest període que l'erudit musulmà kanembu, Muhammad El-Amin Ibn El-Kanemi, va poder desplaçar del poder al "mai" i va establir la dinastia Kanemi, els sobirans de la qual van portar el títol de Shehu i van traslladar la capital a Kukawa. Rabah, un shuwa àrab i el seu exèrcit d'aventurers, el 1893 van saquejar gran part de Borno, inclosa la capital, Kukawa, i en va esdevenir governant.
Va traslladar la capital a Dikwa i va perseguir als colonitzador europeus de manera ferotge, especialment en l'última dècada del segle XIX; això va portar a la derrota de Rabah i al desmembrament de l'Imperi. La major proporció de Borno va passar sota el domini britànic, mentre que algunes zones van en ser pels alemanys i els francesos. En 1902 els britànics va restablir Umar, el fill de Al Kanemi, com el Shehu de Borno a Kukawa.
La derrota d'Alemanya durant la Primera Guerra Mundial el 1918 va portar a la part alemanya de Borno (ja ocupada el 1915) sota la tutela britànica de la Societat de Nacions (1921) i un altre Shehu va ser nomenat a Dikwa. Aquest és l'origen dels dos emirats Borno i els dos Shehus: el Shehu de Borno i el Shehu de Dikwa. El 1939, el Shehu de Dikwa va ser traslladat a Bama. Avui dia, la política kanuri encara pateix aquesta dicotomia.
La imposició del govern indirecte britànic va suposar la reubicació de la capital de Kukawa a Yerwa el 1907 i el trasllat del Shehu de Borno i la seva cort a Yerwa. Yerwa era el nom donat a la nova capital pels habitants, mentre que Maiduguri era el nom colonial de la localitat. Maiduguri és ara el nom oficial de la capital de Borno, però les generacions més grans de kanuris encara es refereixen a ella com Yerwa. Borno va esdevenir província el 1907 i va ser part de la regió del Nord de Nigèria fins a 1967 quan es va crear l'Estat Nord-oriental, amb la capital a Maiduguri.
L'Estat de Borno va ser creat per l'administració del general Murtala Mohammed, dividint l'estat Nord-oriental (que es va dividir en Borno, Bauchi i Gongola) el 1976. A l'agost de 1991, el règim d'Ibrahim Babangida va segregar la part occidental de Borno per formar l'estat de Yobe. L'estat de Borno tenia el 1993 vint-i-una àrees de govern local (LGA), però actualment ja en té vint-i-set. Cada LGA és una circumscripció per a l'Assemblea de Representants de l'Estat, amb independència de la mida de la població, mentre que algunes LGA s'han fusionat per formar circumscripcions federals per a l'Assemblea Nacional Federal.
L'estat es divideix en tres districtes senatorials: Borno North, Borno Central i Borno South; les dues primeres habitades principalment per kanuris, mentre que Borno South ho és per altres minories ètniques. D'altra banda, en virtut de la configuració tradicional, Borno es compon de tres emirats (Bomo, Dikwa i Biu); i quatre cacicats (Shani, Askira, Uba i Gwoza). Aquests emirats i cacicats estan subdividits en uns quaranta districtes i més de 200 unitats poblacionals.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat de Borno
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estat_de_Borno&oldid=21620962» | 0.799573 | curate | {"ca": 0.9444996275142786, "en": 0.03253041966724609, "br": 0.0012416190712689348, "es": 0.007698038241867395, "pt": 0.0033523714924261236, "de": 0.010677924012912838} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Estat_de_Borno |
oscar-2201_ca_20230904_6_125082 | f 1 1 ANAT ANIM Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.
2 ésser de la pell de Barrabàs (o del diable, o de Judes) fig Ésser molt dolent, molt entremaliat.
3 fer la pell (a algú) fig Matar-lo.
4 fer posar la pell de gallina (a algú) Esborronar-lo; fer posar els cabells de punta.
5 fer posar la pell de gallina (a algú) Emocionar-lo. Se li posa la pell de gallina cada vegada que sent "L'emigrant''.
6 llevar la pell (a algú) fig Despullar-lo d'allò que té, difamar-lo.
7 no cabre (algú) a la pell fig Estar orgullós d'alguna cosa, ple de satisfacció.
8 no tenir sinó la pell i l'os Estar molt magre.
9 pell de gallina ANAT ANIM Pell que es troba en un estat caracteritzat per l'erecció dels fol·licles pilosos.
10 tenir la pell dura fig No sentir els danys de la intempèrie, especialment no sentir les injúries, els blasmes, etc.
11 tenir la pell fina fig Ésser molt susceptible.
12 tenir la pell gruixuda fig No avergonyir-se pels retrets de què hom s'ha fet mereixedor.
2 fig Vida. Arriscar la pell. Salvar la pell. T'hi va la pell. Ésser, algú, amic de la seva pell.
3 col·loq L'home mateix quant a la seva índole. Ja ets una bona pell, tu!
4 Pela1 2.
5 ADOB 1 Pell d'un animal separada del cos destinada a ésser emprada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria; les altres pells són anomenades cuir.
2 Porció de pell considerada com a material de què és fabricada alguna cosa.
3 pell abrillantada Pell que ha estat sotmesa a l'operació d'abrillantament.
4 pell adobada Pell que ha estat sotmesa a un procés d'adob.
5 pell de guanteria Pell emprada en la confecció de guants i caracteritzada per la seva gran elasticitat.
6 pell de tripa Pell que passa o ha acabat de passar pel procés de ribera i és a punt d'ésser adobada.
7 pell en brut Pell que, després d'escorxat l'animal, ha estat sotmesa només a un tractament de conservació abans d'ésser treballada en l'adoberia.
8 pell rentable Pell que pot ésser sotmesa a un rentatge normal, sense perdre el color, la flexibilitat, etc.
6 PELL Pell d'animals salvatges que conserva el pèl o la llana naturals de l'animal, i que és destinada generalment a la fabricació de roba d'abric o, també, a la de catifes i adornaments. És anomenada també pell fina.
7 p ext TÈXT 1 Nom de certes teles més o menys semblants a la pell.
2 pell de cotilla Teixit gruixut de cotó, amb lligat de setí, emprat en la confecció de cotilles.
3 pell de seda Nom vulgar donat al setí de Lió i al radsimir fets en qualitat molt bona.
8 mitja pell GRÀF Tipus d'enquadernació en què el llom és de pell, les cantoneres de tela o pergamí, i els plans, de paper o tela.
9 pell d'escat FUST Tros de pell del peix anomenat escat o àngel, que era emprada en fusteria per a polir la fusta.
10 pells de foca Estris emprats en esquí de muntanya o travessia a fi de no lliscar endarrere durant la pujada.
11 pell sintètica PLÀST Producte plàstic que imita la pell i les seves propietats, obtingut a partir d'una tela sintètica tractada amb polímers termoplàstics, com ara el poliuretà o el clorur de polivinil. | 0.841898 | curate | {"ca": 0.9548895899053628, "es": 0.028706624605678233, "en": 0.005362776025236593, "it": 0.007886435331230283, "de": 0.0031545741324921135} | http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0101604 |
macocu_ca_20230731_4_488217 | La Diputació de Barcelona reforça la vigilància a la Xarxa de Parcs Naturals per garantir el bon ús del medi natural per part dels visitants
Publicat el 18/03/2021
Després de l’aixecament del confinament comarcal i la modifica les mesures per contenir la COVID-19, la Diputació de Barcelona incrementarà el control i la vigilància als diferents espais que integren la Xarxa de Parcs Naturals durant les properes setmanes, per garantir-ne la gestió i el bon ús per part dels visitants. De cara als propers caps de setmana i també durant els dies festius de Setmana Santa i Pasqua, davant la possible afluència de visitants que es pugui produir en aquestes dates, el personal de guarda i vigilància vetllarà perquè es respecti el medi natural amb civisme i correcció. Aquesta vigilància del bon ús del medi natural es veurà reforçada per patrulles mòbils d’agents rurals i mossos d’esquadra, que vetllaran pel compliment de les normatives. Les unitats mòbils estaran en contacte permanent amb els vigilants dels parcs per tal de poder intervenir amb rapidesa davant de qualsevol incidència que pugui produir-se.
Cada parc natural farà un seguiment de l’afluència dels visitants i l’ocupació dels aparcaments situats a l’interior, de manera que s’avisarà a mossos si la situació comença a ser preocupant, per evitar sobreocupació. També es farà seguiment dels vehicles que incompleixen les normes d’estacionament i podran ser denunciats.
Accés als parcs amb transport públic També es recorda que es pot accedir al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny (https://parcs.diba.cat/web/montseny) i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (https://parcs.diba.cat/web/santllorenc) amb el Bus parc, un servei regular de transport públic que funciona tots els caps de setmana i dies festius. El Bus Parc del Montseny (https://parcs.diba.cat/web/montseny/bus-parc) té servei des de les 8.10 h del matí des de l’estació de ferrocarril de Sant Celoni fins a Santa Fe del Montseny i Fontmartina. El Bus Parc de Sant Llorenç (https://parcs.diba.cat/web/santllorenc/bus-parc) té servei regular cada hora des de les 8.30 h del matí des l’Estació del Nord de Terrassa fins a Coll d’Estenalles, Mura i Talamanca.
Així mateix, hi ha disponible en línia la guia Rutes en transport públic per la Xarxa de Parcs Naturals (https://llibreria.diba.cat/cat/ebook/rutes-en-transport-public-per-la-xarxa-de-parcs-naturals_64791) amb 22 rutes pels 12 espais de la Xarxa de Parcs Naturals on poder-hi arribar amb transport públic, ja sigui en ferrocarril, autobús o fins i tot en metro. L’objectiu és apropar indrets del patrimoni natural i cultural de gran bellesa seguint itineraris senyalitzats que ressegueixen el traçat d’un sender local (SL), un sender de petit (PR) o un gran recorregut (GR), i que compten amb informació sobre la fauna i la flora, acompanyada d’històries i anècdotes de cada un d’aquests llocs.
Campanya de civisme als espais naturals Coincidint també amb les noves normes de mobilitat, la Diputació de Barcelona reforça la seva campanya de sensibilització ‘Parcs naturals sí, però amb civisme’ (https://parcs.diba.cat/civismealsparcs) amb nous elements audiovisuals en els que hi participen destacades persones de diferents àmbits, amb consells i recomanacions als visitants dels espais naturals. Entre les persones que participen en aquesta campanya, totes elles vinculades a diferents parcs que integren la Xarxa, hi ha el cuiner Nando Jubany, l’actriu Ivana Miño, el meteoròleg Francesc Mauri, l’instagramer @lilliandherband, el pallasso Tortell Poltrona i l’alpinista Ferran Latorre.
La campanya ‘Parcs naturals sí, però amb civisme’ es va iniciar el passat mes d’octubre davant la forta afluència de visitants als espais naturals, pretén donar consells i sensibilitzar a la població en general mitjançant elements informatius com cartells i pancartes situats a les entrades dels parcs, així com elements gràfics de bones pràctiques, com aparcar en les zones habilitades, emportar-se les deixalles a casa, portar els gossos lligats, circular a velocitat permesa o contemplar la natura amb silenci, entre d’altres. Aquest material s’ha facilitat també als diferents ajuntaments de la Xarxa de Parcs Naturals perquè el difongui i reparteixi entre els visitants i també és disponible a la web de la Xarxa de Parcs: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/fitxes-dels-parcs/ | 0.865141 | curate | {"ca": 0.9949806068902578, "es": 0.005019393109742185} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_38774 | IMPREVIST CAS DEL NOI A LA PEIXERA, L' | 9788416716371 | THOMPSON, LISA | Llibreria La Gralla | Llibreria online de Granollers
HORARI COMERCIAL: De dilluns a dissabte, Matí: de 09.30 a 13:30 / Tarda: de 16:30 a 20:30
El meu compte
INICI
NOVETATS
TOT EL CATÀLEG
ESCOLA OFICIAL IDIOMES
PAPERERIA
ACTIVITATS
Qui som
On som
Contactar
Català
Castellano
Copiar última compra
Plaça dels Cabrits, 5 08401 - Granollers (Barcelona) - Telèfon: 938 794 970
Qui som
On som
Contactar
Català
Castellano
El meu compte
Copiar última compra
0
INICI
NOVETATS
TOT EL CATÀLEG
ESCOLA OFICIAL IDIOMES
PAPERERIA
ACTIVITATS
0
Cerca avançada
Inici
/ LLIBRES INFANTILS I JUVENILS
/ LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALÀ
/ IMPREVIST CAS DEL NOI A LA PEIXERA, L'
TORNAR
IMPREVIST CAS DEL NOI A LA PEIXERA, L'
THOMPSON, LISA FANBOOKS Ref. 9788416716371 Altres de la mateixa col·lecció Altres del mateix autor
La vida de Matthew Corbin, un noi de 12 anys amb un trastorn obsessiu compulsiu, transcorre en la més absoluta intimitat: el seu pànic als gèrmens l?obliga a viure tancat a la seva habitació. Convençut que el mínim tracte amb altres persones pot enverinar-lo, Matthew passa els dies mirant el món a t...
Ancho: 150 cm Largo: 230 cm Peso: 514 gr
Registra't i guanya punts amb totes les teves compres. Al comprar aquest producte, podràs obtenir fins a 15 punts, amb un valor de 0,75 € per a la teva propera compra.
Disponible
14,90 €
AFEGIR A LA CISTELLA
Descripció
ISBN : 978-84-16716-37-1
Encuadernació : Rústica
Data d'edició : 01/05/2017
Any d'edició : 2017
Idioma : Catalán
Autors : THOMPSON, LISA
Traductors : JOAN JOSEP MUSSARRA ROCA/ESTHER ROIG GIMÉNEZ
Nº de pàgines : 320
Col·lecció : FICCIÓ
La vida de Matthew Corbin, un noi de 12 anys amb un trastorn obsessiu compulsiu, transcorre en la més absoluta intimitat: el seu pànic als gèrmens l?obliga a viure tancat a la seva habitació. Convençut que el mínim tracte amb altres persones pot enverinar-lo, Matthew passa els dies mirant el món a través de la finestra. No obstant això, un fet imprevist sacseja la seva existència: un nen ha desaparegut en el veïnat, i només ell pot haver vist algun indici revelador. Però serà capaç d?atrevir-se a sortir de la seva habitació per resoldre el misteri?
Sobre nosaltres
Qui som
On som
Contactar
Pàgines legals
Avis legal
Termes i condicions de compra
Politica de cookies
Politica de privacitat
Destaquem
Poesia
Novel.la històrica
Novel.la policiaca
Belles arts
Xarxes socials
Configurar cookies Llibreria La Gralla 2012 - Tots els drets reservats.
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
política de cookies
Configurar Rebutjar totes les cookies Acceptar totes les cookies
Essencials
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants. | 0.576769 | curate | {"ca": 0.7956664838178826, "fr": 0.009051014810751509, "es": 0.07487657707076248, "en": 0.08200767964893034, "ja": 0.007679648930334613, "pt": 0.012890839275918815, "no": 0.010696653867251783, "it": 0.005485463521667581, "de": 0.0016456390565002743} | https://www.llibrerialagralla.cat/products/553454-imprevist-cas-del-noi-a-la-peixera-l.html |
oscar-2201_ca_20230904_2_7647 | L’entitat Rubí Acull ha lliurat 300 euros a les víctimes de l’incendi que es va produir el desembre en una nau de Badalona, on malvivien 200 persones sense llar. L’incendi va provocar quatre víctimes mortals i una vintena de ferits, a més de deixar sense sostre totes les persones que hi vivien de forma regular.
Els diners serviran per donar suport econòmic a les persones afectades, la majoria de les quals encara no han estat reallotjades de forma digna.
D’altra banda, l’entitat rubinenca també ha fet entrega de 300 euros a l’ONG Proactiva Open Arms per tal de donar suport financer a les missions de rescat humanitari que aquesta entitat duu a terme al mar Mediterrani i també per donar suport a la tasca solidària que han desenvolupat durant la pandèmia fent arribar proves diagnòstiques d’un assaig clínic.
Rubí Acull també ha lliurat 100 euros a la iniciativa Kesha Niya Progetto 20K, que es dedica a donar suport alimentari a persones refugiades a la frontera francoitaliana.
Futura donació de 600 euros
A més, en les properes setmanes, l’entitat rubinenca també farà un donatiu de 600 euros al PIO de Rubí, el punt d’informació per a persones refugiades i sol·licitants d’asil que es va posar en marxa a principis del 2020.
Les donacions s’han pogut realitzar gràcies a les 19 persones que s’han associat a Rubí Acull en els últims mesos, així com a les campanyes de recollida de fons solidaris que ha fet l’entitat en els últims anys. | 0.909075 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diariderubi.com/rubi-acull-entrega-300-euros-a-les-victimes-de-lincendi-de-la-nau-de-badalona/ |
mc4_ca_20230418_5_757541 | La ciutat que ens espera | Connexió #Badalona
Arxiu d'etiquetes: La ciutat que ens espera
La ciutat que ens espera 14 i 15: Meius Ferrés i Nel·la Saborit
Publicat el 24 de juliol de 2020 per oriol_llado
La Meius Ferrés, cap de comunicació de la Universitat de Girona, es defineix al seu perfil de TW com a teixidora de xarxes i és així mateix. Avui a #laCiutatQueEnsEspera reflexions sobre la tecnologia com a aliada.
La Nel·la Saborit, enginyera civil a l’oficina tècnica del Pla Estratègic Metropolità (PEMB), apunta un munt d’aspectes clau sobre mobilitat, equipaments i logística en el capítol d’avui de #laCiutatQueEnsEspera.
Publicat dins de Badalona és un poble? | Etiquetat com a La ciutat que ens espera, mobilitat, xarxes | Deixa un comentari
La ciutat que ens espera 11, 12 i 13: Fabian Mohedano, Ona Martínez, Roger Mancho
Publicat el 17 de juliol de 2020 per oriol_llado
El jovent i la triple crisi: la dels drets i les llibertats, la no superada del 2008 i l’actual. Estratègies 360 per a fer-hi front, com la de #MésEstiuTRS. Ho explica l’Ona Martínez, regidora d’Infància, Joventut, Transparència i Tecnologia a Terrassa a #laCiutatQueEnsEspera:
En ciutats com #Badalona, el debat sobre la seguretat massa sovint ha estat instrument electoral, eina d’estigmatització i pimpampum polític. La mirada del sociòleg i criminòleg Roger Mancho és especialment oportuna; és el seu torn a #laCiutatQueEnsEspera.
“Deixar de posar el treball en el centre de la nostra activitat serà un repte en les properes dècades.” Sempre estimulant (i sorprenent!) la Continua llegint →
Publicat dins de Badalona és un poble? | Etiquetat com a La ciutat que ens espera | Deixa un comentari
Publicat el 10 de juliol de 2020 per oriol_llado
De la cultura quilòmetre zero, de la cultura que sap sumar amb l’àmbit social i de la salut. A #laCiutatQueEnsEspera aquesta setmana amb la Rosa Carbonell, gestora cultural per a la transformació social. Podeu estriar una mica el fil aquí de la seva feina i visió en aquest enllaç.
És una de les veus que més ha reflexionat (i interpel·lat) al voltant d’una governança metropolitana, que cal fer més forta i ambiciosa. La Mariona Tomàs obria la setmana amb aquesta reflexió sobre la mobilitat a #laCiutatQueEnsEspera (aquí recull d’articles seus al Diari ARA).
L’Ana Villagordo és la convidada que obre la sèrie aquesta segona setmana de juliol a #laCiutatQueEnsEspera i ho fa des de la perspectiva del disseny sostenible i els canvis de fons que hem de lluitar encara. Apunta la MALLAProjecte com a bona pràctica.
Publicat dins de Badalona és un poble? | Etiquetat com a àrea metropolitana, cultura, La ciutat que ens espera, mobilitat, reflexions sobre cultura a Badalona | Deixa un comentari
Publicat el 1 de juliol de 2020 per oriol_llado
La tecnologia no és neutral, sinó que pot ser una eina per aconseguir un país més ben cohesionat. Reptes sobre digitalització, educació i coneixement amb la Marta Rovira Martínez, editora de pensem.cat i directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana a #laCiutatQueEnsEspera.
Avui a #laCiutatQueEnsEspera el convidat és en Pere Joan Cardona, un dels nostres científics més destacats, impulsor de la vacuna RUTI contra la tuberculosi, que suma a la sèrie la seva mirada humanista sobre la ciutat i uns espais públics que cal defensar i recuperar!
Publicat el 25 de juny de 2020 per oriol_llado
A #laCiutatqueEnsEspera aquesta setmana la veu experta i compromesa de la Meritxell Benedí, directora general de Serveis Socials del govern, que posa el focus en el sistema de català de serveis socials (en aquest article recent, desenvolupa la idea), que cal reinventar i enfortir. En depen molt.
La cooperació, factor clau en #laCiutatQueEnsEspera i del tot inexcusable en l’àrea metropolitana. Aqeusts darrers set dies m’acompanyat també la veu del sociòleg Xavier Godàs (aquí selecció d’articles al Nació Digital). Hem de connectar amb el continu urbà (i de les solucions).
Publicat dins de Badalona és un poble? | Etiquetat com a àrea metropolitana, cures, La ciutat que ens espera, serveis socials | Deixa un comentari
#laCiutatQueEnsEspera 2 i 3: Ismael Peña i Maria Nadeu
Publicat el 20 de juny de 2020 per oriol_llado
#laCiutatQueEnsEspera, segon capítol; avui amb l’Ismael Peña, l’@ictlogist de Twitter, tot un referent en la reflexió sobre l’impacte de les #TIC en la societat. Quedeu-vos amb aquest concepte: la ciutat com a eina, la ciutat com a hardware. El software depèn de nosaltres!
Participació real i xarxes veïnals que funcionen, malgrat tot. Reflexions a #laCiutatQueEnsEspera, amb Maria Nadeu, directora de la Fundació La Salut Alta, des d’un dels barris amb més complexitat social (també amb més vitalitat) de Badalona.
Publicat dins de Badalona és un poble? | Etiquetat com a #laciutatqueensespera, coronavirus, diari de confinament, Ismael Peña, La ciutat que ens espera, la salut | Deixa un comentari
#laCiutatQueEnsEspera 1: Maria Sisternas, objectiu parc públic habitatge
Publicat el 12 de juny de 2020 per oriol_llado
Poques persones com la MariaSisternas ens han fet (re)pensar tant la ciutat i l’#habitatge aquests dies. Em fa molta il·lusió explicar q avui començo una nova sèrie amb veus sobre #laCiutatQueEnsEspera i que la Maria Sisternas, arquitecta, articulista i una de les persones escollides per pensar l’estratègia de país post pandèmia, és la primera ‘convidada’.
En aquest enllaç podeu repescar alguns dels seus articles sobre urbanisme i habitatge i que són un bon complement al vídeo.
Publicat dins de Badalona és un poble? | Etiquetat com a diari de confinament, habitatge, La ciutat que ens espera, urbanisme | Deixa un comentari | 0.693018 | curate | {"ca": 0.9529685264663805, "hu": 0.043276108726752506, "es": 0.0037553648068669523} | https://blocs.mesvilaweb.cat/oriol_llado/?tag=la-ciutat-que-ens-espera |
mc4_ca_20230418_5_97493 | Dies abans de Nadal, López Touriño, president de la Xunta de Galícia, feia públic que convocaria les eleccions autonòmiques a la seva comunitat el proper 1 de març. El 2 de gener d'enguany era el lendakari Ibarretxe qui després de convocar al seu Consell Executiu, de forma extraordinària, informà de la convocatòria d'eleccions a Euskadi el mateix dia que a Galícia, és a dir l'1 de març. S'entén que el president gallec volgués allunyar els seus comicis al màxim de qualsevol altre aconteixement polític com podrien ser les eleccions europees o les basques. En aquests moments al PSG li convenen unes eleccions en clau estrictament autonòmica. Sorprèn que el lendakari convoqui eleccions fent coincidir les eleccions pròpies amb unes altres ja anunciades prèviament. És la primera vegada que una Comunitat...
06 de Novembre del 2008
M'havia proposat estar una temporada sense escriure de CiU. No vull semblar monotemàtic perquè no ho sóc. I la veritat és que porto uns quants articles escrits seguits, o gairebé, en els que ells són protagonistes. Però, ho sento i demano disculpes als amables lectors, no me'n puc aguantar i he de tornar a escriure d'aquests xicots, de CiU vull dir.
Es que no paren, no acaben de fer una que ja s'estan posant en una altra. Ara mateix, Barcelona ha estat designada com a seu permanent de la secretaria general de l'Unió de la Mediterrània. Doncs bé, com no podia ser de cap altra manera tothom ha felicitat i s'ha felicitat per aquesta designació. Bé tothom no, tothom llevats els amics convergents. Artur Mas ha sortit dient que això enllaça amb la conferència de 1995 -cert- i que aleshores havia un govern de CiU a la Generalitat. Un...
21 d'Octubre del 2008
Ja sabem que la vida és molt complicada i que sovint les coses no són com ens agradarien que fossin, però viure també és això, saber entomar la realitat tal com raja i no com a nosaltres ens agradaria.
Aquesta petita disquisició ve a tomb perquè aquests xicots de CiU no n'aprenen i han tornat a donar la nota. Ara, quan de veritat tenien l'oportunitat de ser decisius a Madrid votant els pressupostos, pactant, introduir esmenes que poguessin beneficiar de debò a Catalunya, ara, que podien fer camí per una previsible entrada al govern, es despengen com els nens petits, amb una rabieta i diuen que no, que ells presentaran esmena a la totalitat. En contra partida PNB, Partit Nacionalista Basc, i BNG, Bloc Nacionalista Gallec, arriben a un acord amb el Govern i diuen que votaran sí. I ben fet que fan. És evident que trauran profit. Uns s'emportaran un grapat de milions d'euros cap a...
08 d'Octubre del 2008
Finalment, després de moltes converses, d'anades i tornades, es va aconseguir un acord de mínims sobre finançament en el debat de política general, dut a terme dies enrere en el Parlament de Catalunya.
Cert que aquest acord no és res de l'altre món, però, cert també que és al que es va poder arribar i com a tal s'ha de acceptar i respectar.
És evident que el pes de la negociació amb el Govern de Rodríguez Zapatero li correspon al president de la Generalitat José Montilla i al seu conseller Antoni Castells. Ells seran els màxims responsables dels resultats, tant si aquests són bons com si són dolents. Així és la vida i així és, també, la política.
En aquest context, a l'oposició, que ha signat el pacte, li queda el paper...
Cr�nica d'un acord anunciat
Cada any, amb l'arribada de l'Onze de setembre comença, a casa nostra, un nou curs polític. Aquest estiu, els moviments dels partits han estat estratègics per a situar-se de la millor manera possible en la línia de sortida de la cursa que ens ha de portar a un nou sistema de finançament. Si no fos així, aleshores, hauríem de continuar amb l'antic, (cosa que no succeirà). Una cursa que en termes de finançament pot arribar fins al mes de desembre, donat que es llavors quan s'han d'aprovar els pressupostos per a 2009.
Quina és la previsió què, a hores d'ara, podem fer? Vagi per endavant un aclariment que és cabdal: els pressupostos són l'única votació que un govern no pot perdre, i també és la votació on un grup parlamentari defineix les polítiques a què donarà suport, com a mínim,...
Sens dubte el Govern de Catalunya està vivint, aquests dies, els moments més delicats des de la restauració de la Generalitat ençà. És veritat que també els diferents governs de CiU amb Jordi Pujol al capdavant van passar moments difícils, però mai com ara les relacions havien estat tan tenses amb el Govern Central. Potser ens hauríem de remuntar als anys 80 i recordar la crisi de Banca Catalana per poder comparar la tibantor d'ambdues situacions, la diferència d'aleshores, amb la situació actual, és que en el fons allò era un tema personal, originat per una suposada mala gestió. Que de tota aquella qüestió algú obtingué fruït personal ja és un altre tema. Però deixem, de banda, aquestes comparacions perquè, el passat és passat i encara prendrem mal, Banca Catalana són figues d'un altre paner.
Amb la celebració, aquest prop passat cap de setmana, de l'onzè congrés del PSC, es posa fi a tota una sèrie de congressos que els partits polítics catalans han portat a terme en les darreres setmanes.
Per començar els socialistes corrien el risc de fer un Congrés basat en l'autocomplaença i mirant-se el melic, res d'això. Les gents del PSC han fet una aposta clara de futur i han marcat el full de ruta. Ho han fet de forma clara i entenedora... | 0.840618 | curate | {"ca": 0.9890212132489765, "pt": 0.0009304056568663938, "fr": 0.010048381094157052} | http://blogs.e-noticies.com/bernardo-fernandez/8/ |
mc4_ca_20230418_8_484977 | Lilla Trulla Gårdshotell Bolestad Suècia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Bolestad 4806, Bolestad, Bolestad, Suècia, 264 94 - Veure al mapa
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Bolestad, Lilla Trulla Gårdshotell és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Lilla Trulla Gårdshotell, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, balcó/terrassa, insonorització, accés a la sala executiva , aparell de televisió LCD/pantalla de plasma per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com camp de golf (a 3 km), esquí, pesca, equitació, jardí que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Bolestad, faci de Lilla Trulla Gårdshotell la vostra llar.
Tots els tipus de viatgers (112) Parelles (52) Viatgers en solitari (47) Famílies amb infants petits (3) Famílies amb infants grans (1) Grups (9)
Allotjaments a Bolestad | 0.827525 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/lilla-trulla-gardshotell/hotel/bolestad-se.html |
mc4_ca_20230418_9_497344 | Per què els nens es contagien menys del coronavirus? | NacióBerguedà
per NacióDigital , 27 de maig de 2020 a les 14:28 | | 0.598148 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/20593/nens/es/contagien/menys/coronavirus |
oscar-2301_ca_20230418_9_48547 | Il était une petite pie (1928) de Lise Hirtz i Joan Miró, un llibre infantil de l’assassí de la pintura
Il·lustració inicial del llibre
A la Marta, per més de cinquanta raons
Je veux assassiner la peinture va dir Joan Miró el 1927 dintre de l'esperit surrealista empeltat de dadaisme d'un dels moments més representatius de l'artista. No es referia a la pintura en general, sinó a la seva pròpia pintura per a començar, amb les arrels posades en les seves provatures prèvies, una manera de fer pròpia i totalment diferent. I tant que ho va aconseguir! A partir d’aquests moments i fins a principis dels anys 30 va assolir una personalitat artística que esdevindria la seva targeta de presentació dintre del panorama pictòric. El seu llenguatge es depurà, assassinant sobretot l’anècdota i bastint un món de formes i colors que jugaven amb l’abstracció ben característic.
Il·lustració del poema Il était une petite pie
A partir d’aquest moment Joan Miró s’introduí en altres camps més enllà de la pròpia pintura assassinada per a multiplicar els seus interessos vers el món del gravat (pochoir, aiguafort, aiguatinta, litografia, xilografia...), la dansa –vestuari i escenografia-, la ceràmica, el tapís, escultures amb fusta, bronze... i tot allò que fos prou seductor per a investigar. El llibre que us presentem ara correspon precisament a aquest moment inicial tant interessant pels diversos vessants que analitzarem avui.
Exemplar de l'IVAM on podem observar la dedicatòria i l'enquadernació original amb les vetes centrals que relliguen els fulls (Fotografia d'Infància y arte moderno)
El llibre fou imprès per les Éditions Jeanne Bucher de París el novembre de 1928 per a il·lustrar un llibre de poemes infantils de Lise Hirtz , una de les muses del grup surrealista. El llibre fou concebut com a llibre d’artista, amb un format foli (34,5 x 26,5 cm.) presentat amb una carpeta de tela grisa amb una estampació a la coberta de la il·lustració interior del poema Table que va realitzar en Joan Miró. Unes cintes interiors relligaven els fulls dels poemes i les il·lustracions amb dos forats trepats seguint una certa moda de presentació de llibres d’artista com ja vam veure a Viva Octubre! d’Hélios Gómez.
El tiratge d’Il était une petite pie no fou petit tenint en compte que es tractava d’un llibre d’artista. En el colofó final hi consta que cet ouvrage a été reproduit au pochoir par le / Maitre Coroliste SAUDÉ. 31, rue de Buffon, pour / les éditions Jeanne Bucher, 3, rue du Cherche-Midi, / d’après les gouaches de Joan MIRO, au mois de / Novembre 1928, au nombre de 300 exemplaires, / 20 sur Japon numérotés de 1 à 20, 280 sur Arches, / numérotés de 21 à 300. Així doncs, tant els 20 exemplars impresos sobre paper japó com els 280 sobre paper d’Arches tenen una presentació exquisida gràcies a la bona concepció i realització dels participants en aquest projecte en principi infantil però que està més destinat a adults.
Portada del llibre on curiosament es destaca més el nom de Joan Miró que el de la seva escriptora, Lise Hirtz.
Per al llibre s’utilitzà la tipografia serif Auriol, molt curiosa amb els traços trencats –portada i justificació de tiratge- mentre que els poemes reprodueixen la cal·ligrafia de la poetessa. Les anotacions de les il·lustracions mironianes mantenen la cal·ligrafia de l’artista, el que fa lamentar que no se li encarregués a Joan Miró la cal·ligrafia dels poemes ja que la seva lletra és molt més estètica que la de Lise Hirtz, molt mal girbada. Malgrat aquestes consideracions estètico-cal·ligràfiques hem de tenir en compte que Lise Hirtz fou una persona molt important pels cercles surrealistes en els que fou anomenada une très jolie sorcière, reine de saba, voix d'héliotrope, i per Eluard la femme à la bouche qui rêve. Man Ray la transformà i immortalitzà en la seva obra de la Dame de Piques.
Il·lustració del poema Le cochon blond
Aquestes relacions surrealistes foren les que permeteren a Joan Miró il·lustrar el seu primer llibre després de la que dissenyà per al seu amic J.V. Foix per al llibre Gertrudis (1927). Aquesta primera il·lustració foixana, però, no tenia en compte el contingut del llibre a diferència de les que avui analitzem que estan pensades directament per a il·lustrar els poemes de Lise Hirtz. Així doncs, i segons ens consta en l’epistolari conservat a la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca l’agost del 1927 el poeta Paul Éluard li passà els poemes de Lise Hirtz a Joan Miró en nom d’André Breton perquè els il·lustrés ja que creien que la manera de fer del pintor era la més apropiada per a aquests poemes. A més sembla ser que Éluard li suggerí que utilitzés la tècnica del pochoir per a aquestes il·lustracions.
Il·lustració del poema Une petite pomme
És curiós com ara aquesta tècnica no està considerada com una de les tècniques del gravat quan en realitat si que ho és com pot ser la serigrafia si tenim en compte que el gravat el que proporciona és la reproducció seriada d’una obra. El mateix Patrick Cramer en el seu catàleg raonat de l’obra gràfica de Joan Miró només cita al principi aquesta obra sense fer-ne tant d’èmfasi com en les altres gravats mironians. Com ens explica Santi Barjau la tècnica del pochoir o trepa consisteix a realitzar, a partir d’un dibuix donat, diverses plantilles calades, fetes en un material resistent una per a cada color), i aplicar sucessivament els pigments amb pinzells, aerògrafs o altres mitjans. L’operari ha de tenir certa habilitat per evitar de tacar el paper fora dels límits previstos, però de fet no necessita tenir cap mena de coneixements artístics. Aquest sistema combina una rudimentària estandardització del procés amb uns resultats molt propers a la il·luminació manual, de manera que permet fer breus tiratges amb aspecte quasi de peces úniques.
Taca blava de la il·lustració de La poule noire on observem el bon treball com a impressor de Jean Saudet amb la tècnica del pochoir
L’encarregat de l’execució dels vuit pochoir que realitzà Joan Miró per al llibre fou Jean Saudet, el millor especialista d’aquesta tècnica que a l’època de l’Art Decó i les avantguardes tingué una gran florida. A partir d’uns gouaches que Joan Miró li passà, Jean Saudet realitzà una impressió de primera qualitat amb uns colors molt vius però no plans, plens de matisos i amb un perímetre irregular talment com si fos pintat pel propi artista. Aquesta poètica del tractament del color en certa manera ens recorda una mica la manera de fer que anys després Mark Rothko -en una altra línia- experimentà. Malgrat que a partir d’aquest moment Joan Miró experimentà en altres tipus de gravat no abandonà mai el pochoir que va utilitzar per exemple per la famosa il·lustració de la revista D’Ací i D’Allà i per al cartellet Aidez l’Espagne destinat per a recaptar fons per a la República en plena Guerra Civil. Malgrat la perfecta execució d’aquests dos pochoirs els colors són plans i no tenen res a veure amb la subtilitat d’aquesta primera obra mironiana impresa per Jean Saudet.
Il·lustració del poema Table
A la Fundació Miró de Barcelona es conserven els dibuixos preparatoris per a aquesta obra realitzats amb un traç ferm i amb una idea molt clara de quina il·lustració havia de correspondre a cada poema. Les instruccions que hi indicava sobre el colors i el que hi havia d’anar revelen una consciència clara del que pretenia en cadascuna de les il·lustracions malgrat la seva aparença d’espontaneïtat. De fet els anys vint la pintura de Joan Miró que havia estat molt rica en objectes i personatges es converteix en un autèntic espai poètic on el buit fa ballar els colors.
Il·lustració del poema Les pâquerettes
Intencionalment l’assassinat de la pintura de Miró va presentar-se per sobre de tot com un intent molt acurat de reviure el moment del primer pintor. Va participar de la reivindicació de l’art popular, infantil i dels bojos com a arts sense prejudicis estètics. Bataille digué que finalment, com que Miró mateix professava que volia “matar la pintura”, la descomposició va ser portada tan enllà que ja només van quedar unes quantes taques informes damunt la tapa (o damunt la pedra tombal, si ho preferiu) de la capsa de les sorpreses. Tot el que queda són “les restes de no se sap quin desastre”.
Aquesta manera de fer ens recorda molt la seva obra Ceci est la couleur de mes rêves (1925) en la que tant la cal·ligrafia –suggeridora però no explícita- es veu acompanyada per formes i sobretot per colors, en aquest cas el blau, que l’abocava directament cap a l’abstracció. Per això en aquest moment de recerca d’una manera de fer pròpia escrigué apassionadament des de Mont-roig a Sebastià Gasch:
Orgull en la concepció d’una obra i extrema humilitat en realitzar-la.
Extrem orgull i extrema humilitat. Però cal un extrem orgull en concebre-la i una extrema humilitat en realitzar-la.
Estic ara fent un esforç de resistència potser comparable a quan feia “La masia”, menys dur no obstant perquè en aquella tela passar-me tants mesos sobre la mateixa cosa era molt àrid.
(...) Em crec atacar de cada dia més i més a fons, fent que les meves víctimes morin net, sense esgarrifances de nirvis en l’agonia, cop sec com un llamp.
Il·lustració del poema La poule noire
El seu epistolari i la seva biografia ens mostren un Joan Miró que alternava París amb Mont-roig, cercant un llenguatge universal ben arrelat a la terra. De fet el juliol de 1928 deia a Francesc Trabal en una entrevista per a “La Gaceta Literaria”: Crec que entre els pintors d’aquest país, sóc el que està més a prop de Catalunya, encara que passi llargues temporades a l’estranger (...) Us puc assegurar que allà no em sento més feliç és a Catalunya, a Mont-roig, segons els meu parer l’indret més català que hi pugui haver (...) Tota la meva obra es crea a Mont-roig i tot el que faig a París primer ha estat concebut a Mont-roig, sense pensar mai en Paris, que detesto.
Vídeo amb quatre fragments de les cançons de George Auric inspirades per l'obra de Lise Hirtz
El llibre que analitzem fou dedicat per la seva autora al músic George Auric, del que ben poca cosa n’hem trobat llevat de que va musicar precisament el 1929 cinc poemes d’aquest llibre. El títol de les partitures fou Cinc chansons de Lise Hirtz avec accompagnement de piano i foren publicades per Heugel a París. Malgrat aquestes dades i que quatre d’aquestes cançons foren incloses en un disc del 2003 dedicat A Century of french songs al costat d’altres cançons de Gounod, Bizet, Fauré, Debussy... res més hem pogut localitzar a internet d’aquest músic a qui se li dedicà el present llibre.
Facsímil de l'enquadernació original en el que li hem reduit la il·lustració de la coberta
En el cas de l’exemplar que tenim entre les mans cal destacar que surt una mica del corrent una vegada analitzats tots els que corren per internet i els tres de la Fundació Joan Miró de Barcelona. En aquest cas ens va arribar sense la carpeta original ja comentada i amb la primera i darrera pàgina sense perforar i tot l’interior perforat, el que impossibilita el tipus tradicional d’enquadernació del llibre amb les dues cintes centrals. A més, i com a objecte trobat dintre del llibre hi havia una invitació del 1920 per a la inauguració a la Galeria Léonce Rosenberg de París d’una exposició de l’escultor cubista Csaky, el que ens deixa fer la hipòtesi que l’antic propietari era algú vinculat a les avantguardes parisenques.
Petaca que hem realitzat inspirada amb la carpeta que Joan Miró realizà per al seu exemplar que no en tenia
Aquesta hipòtesi també podria confirmar-se perquè aquest exemplar no té ni la dedicatòria a George Auriac –que es troba impresa normalment darrera de la portada- ni de la justificació de tiratge ni de la firma de l’artista –que es troba impresa a la contraportada compartint plec amb la portada-. L’interior es troba en perfecte estat amb tots els poemes i tots els pochoirs mironians i amb les perforacions intactes gràcies a que mai ha estat enquadernat amb les vetes interiors que acostumen a segar-les. Aquestes mancances d’impressió només es poden justificar perquè o bé fou una prova d’impremta per a algú que estava pendent del projecte o perquè fou un exemplar escapat del tiratge oficial -com passa més sovint del que hom creu- ja que tant el paper Arches (amb filigrafna inclosa) com els pochoirs són de l’època.
Vista general del conjunt amb la petaca i la carpeta facsimiliades i els pochoirs originals
Per tal de preservar aquesta edició vam encarregar als bons professionals de Paper lligat una simulació de la carpeta original reduint una mica les dimensions del dibuix de la coberta per tal d’evidenciar en un futur que es tracta d’una facsimiliació de la carpeta original. Com una carpeta lligada només per l’extrem vertical comporta problemes d’estabilitat dels fulls interiors sinó van lligats vam decidir de fer-li una petaca. Com que un dels exemplars conservats a la Fundació Joan Miró de Barcelona no té la seva enquadernació original i l’artista en fabricà una posteriorment -anys 60-70- de color blau i amb papers de colors enganxats vam aprofitar aquesta estètica per a reproduir-la amb tela i fer-li la petaca.
BIBLIOGRAFIA:
BARJAU,, SANTI i OLIVA, VÍCTOR. Barcelona art i aventura del llibre. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2002.
CRAMER, PATRICK. Joan Miró. The illustrated books. Ginebra, Patrick Cramer Publisher, 1989
GREEN, CHRISTOPHER. "1923-1933: el darrer i el primer pintor" a Joan Miró 1893-1993. Barcelona, Fundació Joan Miró, 1993.
VARIS AUTORS. Infancia y arte moderno. València, IVAM, 1998
Il·lustració final del llibre
Publicat per Galderich a 8:00 40 comentaris
Etiquetes de comentaris: Artistes contemporanis, Bibliofília, Època primeres avantguardes, Infantil, Pochoir
dimecres, 19 de desembre de 2012
Barcelona blanc i negre (1964) de Xavier Miserachs, el color de la diversitat
Fotografia a la que la Júlia fa referència en un interessant apunt
Fins el 26 de gener teniu temps de visitar la magnífica exposició de fotografies de Leopoldo Pomés a l’entorn del projecte de llibre que, amb Carlos Barral, va voler dedicar a Barcelona el 1957 i que malauradament no es dur portar a terme. Ara la Fundació Colectania en recupera el projecte, l’exposa i n’edita un catàleg que esdevé alhora la plasmació del que hauria d’haver estat el llibre. A més, Sd-mudito publica, en una magnífica edició, les fotografies que Bernard Plossu va realitzar a Barcelona el 1974. Iniciatives com aquestes són necessàries per recuperar la memòria visual del nostre passat, no amb l’enyorança de qui ha perdut un món millor –perquè no ho era- sinó per saber d’on venim.
Aquests projectes no tiraren endavant, però a la mateixa època sí que en fructificaren dos de semblants, el de Català-Roca i el de Xavier Miserachs que és el que avui analitzarem. És curiós veure com aquest tàndem de fotògrafs s’anaven trepitjant una mica els temes, com vam veure ja fa un temps a l’entorn del projecte de Costa Brava Show. Català-Roca, més gran que Xavier iserachs se li avançà sistemàticament en els projectes, cosa que Miserachs acatava amb estoïcisme i amb un reconeixement de feina ben feta del fotògraf vallenc, d’una generació més gran.
Català-Roca publicà el seu llibre el 1954 amb l’Editorial Barna i, deu anys després, Xavier Miserachs aportà el seu punt de vista d’una Barcelona que començava a despertar-se d’una guerra civil i una postguerra pertorbadores. Aquesta dècada de diferència és important per entendre un canvi de concepció dintre del món de la fotografia, gràcies al llibre New York de William Klein, publicat el 1955. Aquest darrer llibre influencià sense cap mena de dubte en un jove Xavier Miserachs i en el seu projecte de captar part de l’essència de la seva ciutat.
És obvi que entre la manera de fer de William Klein i Xavier Miserachs hi ha una sèrie de paral·lelismes però, i perdoneu-me la personalització, malgrat conèixer l’obra d’ambdós fotògrafs sóc incapaç de fer una fotografia mínimament propera a la seva manera de fer.
El paisatge de Barcelona permet a Miserachs integrar-se dins el que podem anomenar una fotografia urbana, gràcies a la seva habilitat de moure’s dintre de l’escenari quotidià i amb una recerca de la llum digne dels millors clarobscuristes del barroc. Aquesta llum posteriorment fou contrastada forçant els negres i els blancs, que són els protagonistes de les seves fotografies, i amb una impressió de luxe -de Huecograbados Fournier- que encara reforça molt més el contrast i el gra de la pel·lícula.
Les escenes, a diferència per exemple de Català-Roca, són molt dinàmiques per l’ús de l’angular, ombres retallades, figures escapçades i bellugades, primers plans trencadors, el format en 35 mm... Xavier Miserachs no buscava una bellesa artificial, neta de qualsevol destorb, sinó que es recrea amb els cables i fils que les grans companyies de subministraments ens regalen per tot arreu, amb els cotxes aparcats i en moviment integrats dintre de l’espai, els cartells enganxats i estripats de les parets... el que infon més vida a unes fotografies dinàmiques ja de per si mateixes.
Aquesta manera de fer va marcar una ruptura amb la representació de la societat espanyola de la postguerra. Igual que els seus col·legues fotògrafs de la generació d’Afal, Miserachs va contribuir a donar a conèixer una Espanya diferent de la que volien mostrar les autoritats, però que no podien amagar perquè era la realitat. Això explica que els fotògrafs d’aquesta època pertanyents a Afal, i cadascú des de la seva perspectiva, aportessin el seu granet de sorra per vertebrar un dels moments més lúcids de la fotografia hispana, com ja hem pogut veure amb els diversos llibres publicats per Lumen dintre de la col·lecció Palabra e imagen -en la que hi col·laboraà en el llibre de Mario Vargas Llosa, Los cachorros-.
Aquesta influència dels seus predecessors ha estat una petita llosa que ha pesat sobre la seva obra com un aspecte negatiu. Per això, en les seves interessantíssimes memòries, Miserachs comenta que respecte a la influència de William Klein, res a dir. Només afegir que encara és viva i mai no m’ha fet nosa. M’ha fet –crec- molt de profit.(...) Els qui fem fotografia de carrer, per exemple, seríem idiotes si no aprofitéssim les experiències de Doisneau, Cartier Bresson, Boubat, Frank, Klein, Erwitt, Winogrand, Català-Roca i tants d’altres en aquest terreny. Prendre’ls com a punt de partida no farà altra cosa que donar solidesa a la nostra feina, però plagiar-los? Fóra impossible. Ni la nostra manera d’enfrontar-nos a la realitat i intentar explicar-la és la seva, ni les realitats de què ens toca donar testimoni són les mateixes que ells han treballat prèviament. L’opció de deixar una “petita aportació” hi és sempre, cal saber aprofitar-la.
Pretendre reinventar el reportatge urbà cada vegada que se surt al carrer amb la càmera penjada al coll, fóra una ridícula actitud d’il·luminats pretensiosos.
Aquest text hauria d’estar emmarcat en totes les històries de l’art, perquè és d’una finesa i d’un grau de lucidesa espatarrant. Xavier Miserachs reivindica la feina del suscitador d’imatges, com d’algú que sense oblidar els seu antecessors és capaç de fer la seva obra amb total llibertat, com és el seu cas. De fet, com ell mateix explica, el naixement d’aquest llibre publicat per l’Editorial Aymà a finals del 1964 amb un format quadrat de grans dimensions (34 x 32 cm.) fou fortuït: L’atzar va fer sortir del calaix on dormien, després de dos anys de letargia, les fotografies de Barcelona. Rafael Serra, gerent de l’editorial Aymà, era al meu estudi esperant que jo li acabés un encàrrec puntual i urgent, però sense importància. Per entretenir-lo, vaig deixar-li les caixes plenes de fotos 24x30. Quan va marxar amb l’encàrrec, encara calent de l’esmaltadora, va demanar-me d’emportar-se també les caixes per ensenyar-les a la gent de l’editorial.
Pocs dies després va convocar-me a Aymà. El senyor Cendrós –em sembla que era l’amo- em proposava publicar el treball en forma de llibre. Oda Zantop i el mateix Serra tindrien cura de la producció. Joan Oliver s’encarregaria del pròleg, i els textos de peu de fotos els escriuria Josep Maria Espinàs. La maqueta la faria Ràfols Casamada. Així va néixer Barcelona blanc i negre.
Publicitat a Serra d'Or de l'abril de 1965
Se'n feren en un principi dos tiratges en català i castellà com diu la publicitat publicada a Serra d'Or l'abril de 1965. Posteriorment se'n devia editar la versió francesa degut al reconeixement que tingué un llibre editat d'una manera tant perfecte. La publicitat de Serra d'Or també fa referència a un curt tiratge que es va fer del llibre amb una presentació especial d'obsequi, relligada en pell i estoig decorat.
Sobrecoberta i guardes interiors
Com aquell que no diu res en Xavier Miserachs ens fa una descripció tècnica d’aquest llibre amb una participació de luxe. El disseny mateix fou obra de l’Albert Ràfols-Casamada molt relacionat amb Miserachs i l’escola Eina, que l’artista plàstic creà com a escissió de l’escola Elisava. La composició del llibre està cuidada fins al darrer detalla, des de la sobrecoberta, la tipografia, la portada i sobretot la combinació de fotografies que són presentades de manera individual o formant part d’un mosaic fotogràfic amb vinculacions mútues. Aquest disseny provoca que cada cop que passem el full hi hagi una sorpresa compositiva a l’entorn de les fotografies. Un mapa final de Barcelona amb la ruta de les fotografies és un preciós colofó per al potser millor llibre dedicat a Barcelona.
Portada interior i plànol final
El pròleg fou escrit magistralment per Joan Oliver, Pere Quart, amb una capacitat per captar la importància d’aquest llibre molt profètica. Xavier Miserachs mateix reconeix que en el seu moment no va ser copsar prou la intel·ligència del proleguista quan afirma que com sol passar amb els llibres on la imatge domina sobre la lletra impresa, pocs van ser els qui van parar esment en el text de Joan Oliver. Jo mateix, embadalit davant l’espectacularitat de les meves imatges tirades al gravat en relleu, no vaig adonar-me de la clarividència i el rigor del text de l’autor de Bestiari, i ha estat rellegint-lo molt més tard quan n’he descobert la importància.
I és que Miserachs té tota la raó, ja que la perspicàcia del prologuista és molta a l’hora de teoritzar sobre el món de la fotografia i concretament de l’obra del nostre fotògraf. El defineix d’una manera molt exacta quan diu que el suscitador d’aquestes imatges, és un barceloní escandalosament jove i efectivament nou; potser el brot més recent d’una generació de fotògrafs catalans, inquiets, greus, esperançats, que viuen de cara al Nord i d’esquena a unes circumstàncies que ja trobaren fetes i que llasten i alhora estimulen llur impuls renovador.
És modest, perquè és conscient de la seva realitat –però no dubto pas que nodreix una ambició, doblement justificada per la seva joventut i pels seus dons-, i es defensa dels elogis amb una fórmula senzilla i commovedora, que els envejosos s’afanyen a trobar satisfactòria: “La màquina ho fa tot” diu en un to de veu més aviat somort, mentre espurnegen els ulls eixerits, els llavis dibuixen un somriure finíssim i les mans no es mouen o s’enfonsen a les butxaques.
Sobre els peus de foto en Pere Quart diu que hom pot, naturalment, comentar el tema, completar l’anècdota amb remarques que prolonguin en el temps el moment que el fotògraf ha immobilitzat sobre el paper, cosa que, en el nostre cas, ja ha estat feta per en Josep Maria Espinàs amb una gràcia lleugera i incisiva. Però jo no gosaria pas –ni que pogués- desentranyar el misteri de tantes foscors ni il·lustrar amb llampecs retòrics la claredat de tantes evidències. I té raó, els textos d’en Josep Maria Espinàs hi són una mica de més, perquè la força de les fotografies ja parlen per si mateixes, sense necessitar un text que s’apropa, més que a cap altra cosa, als cors emfasitzadors de les tragèdies gregues.
Diuen que si el que has de dir no aporta res al que ja s’ha dit, val més callar. Per això deixeu-me que parli a través del que Pere Quart va deixat dit en el seu interessantíssim pròleg, perquè vist amb la perspectiva del temps encara agafen un contingut més premonitori: I avui sí que totes les ciutats són anàlogues. I el turista de bona fe, que va a la recerca de “color local” ha de refugiar-se, d’una banda, en l’admiració dels vestigis erts i estantissos del passat, dels “barris gòtics” més o menys ben apedaçats, de les pedres ja inservibles i fora de lloc, dels castells envilits, en funció d’escaparates, de les catedrals fumades pels segles i capciosament aclarides per una llum que no és pas la de l’antiga fe. I d’altra banda, en el miserable espectacle d’un folklore aigualit, degenerat, caricaturesc, en mans de mercaders espavilats.
Barcelona és avui una massa urbana de dos milions d’habitants, una ciutat de mar, i de pla i muntanya, una ciutat vella i nova, vetusta i moderna, desmanegada i geomètrica, en ràpida creixença per la immigració provinent de la resta d’Espanya; de població bilingüe, promíscua i en part poc sedimentada, singularment absorbida per la indústria i el comerç i amb una fesomia de trets qui-sap-lo borrosos i d’esperit força engavanyat i deixatat a causa d’un decandiment de segles i d’unes vicissituds, uns influxos, unes febleses i, sobretot, uns errors que han embridat ara i adés la seva al capdavall admirable renaixença.
El nostre fotògraf ha lliurat una batalla o múltiples escaramusses contra aquell uniformisme igualitari i destructor a què més amunt em referia. (...) Tendeix a revelar, això sí, “una certa Barcelona”, molt allunyada de les versions consuetes, monumentals, apologètiques, turístiques, que tant l’interès anomenat patriòtic com el comercial aconsellen. Nogensmenys fóra d’una injustícia flagrant titllar aquest llibre de pessimista, de pejoratiu, de negatiu.
I he percebut una vibració d’entranyable humanitat en tants d’enfocaments afectuosament crítics: infants i donetes del poble, homes del carrer, treballadors del port o del mercat, modestíssims servidors públics i d’altres “pacients”, carn i esperit anònims de la ciutat, que en Miserachs ha volgut inserir en el seu extraordinari retaule travessat d’ombres o xop de sol, animat amb tants gestos de la vida quotidiana, d’obscures resistències heroiques, de minúscules confiances, de vanitats ingènues. I he sentit el delicat respecte amb què capta la vida estreta i la senzilla alegria dels forasters del Sud, que arriben a Barcelona amb la maleta plena de parracs i el cor sorbeeixint d’esperances...
Només vull afegir la grata sorpresa, acostumat a altres menes d’interessos, que de la gestió del llegat de Xavier Miserachs generen els seus hereus. Més enllà de cobrar uns drets d’autor obvis per la comercialització de l’obra del fotògraf, divulguen les seves imatges per Internet a través de la seva pàgina web. En aquest web podreu trobar, per exemple, unes quantes fotografies del llibre Barcelona blanc i negre i d’altres projectes. A més posen a lliure disposició deu fotografies sota llicència de Creative Commons per a l’ús de tothom, i el llegat del fotògraf es guarda al MCBA per a la consulta dels experts i interessats.
BIBLIOGRAFIA:
MISERACHS, XAVIER. Fulls de contactes. Memòries. Barcelona, Ed. 62, 1998
TERRÉ ALONSO, LAURA. F. Català-Roca i X. Miserachs. Dues mirades al territori. Memòries de la Costa Brava. Girona, Fundació Caixa de Girona, 2007
Publicat per Galderich a 8:00 33 comentaris
Etiquetes de comentaris: Època 2 meitat s. XX, Fotografia
dimecres, 5 de desembre de 2012
Los XXVI puntos del Estado Español (1940), la vertebració del feixisme i la seva estètica
Als qui sistemàticament han fet lectures restrictives de la Constitució i conceben Espanya com un destino en lo Universal, hereus sense cap mena de dubte de la ideologia dels XXVI Puntos.
Ja fa uns quants ans que un antic alumne, en Bernat Roig Massó -que sempre ironitzava sobre els seus cognoms i el problema que hagués tingut durant el franquisme si els li haguessin traduït al castellà...-, em va mostrar un llibret com aquest, que corria per casa del seu avi i que em va fer picar la curiositat sobre el tema. El vaig trobar al Mercat de Sant Antoni i vaig investigar una mica sobre aquest llibret trobant-me amb unes quantes sorpreses que m'han ajudat a entendre una mica més la relació entre Franco i la Falange.
Un dels problemes de les organitzacions feixistes espanyoles és que van arribar tard, en el sentit que van vertebrar-se quan a la resta d’Europa aquest pensament ja estava plenament consolidat, de manera que va resultar una còpia dels preexistents d’altres països. Allò que pretenia ser essència de Pàtria era i encara és en realitat una còpia d’altres experimentacions. Potser per això li fou tan fàcil a Franco, un militar sense pensament polític concret, controlar el feixisme espanyol i adaptar-lo a les seves necessitats, el que li permeté mantenir-se en el poder 39 anys i no ser bandejat del panorama de política internacional.
Recordem la famosa anècdota de Franco, plena de cinisme, quan va recomanar a un periodista que l’entrevistava: Haga como yo, no se meta en política. I en certa mesura el llibret que avui analitzem és un clar exemple d’aquesta manera de fer i de la manipulació que Franco va fer de tot el que l’envoltava –encara que fossin els seus partidaris- amb la finalitat de tenir-ho tot controlat, o si preferiu lligat i ben lligat.
El llibret, un setzè (11,5 x 8 cm. ), és prou il·lustratiu de les maneres de fer pròpies del franquisme i de com es va vertebrar un nou Estat que eliminà tota resta de la 2a República. Fou publicat el 1940 a Barcelona als tallers de Gráficas Reunidas S.A. Té forma de cartera de pell gravada amb l’escut franquista de l’àliga de Sant Joan –inclou el preceptiu lema d’Una, Grande, Libre- i amb el títol del seu contingut: Los XXVI puntos del Estado Español. Unes guardes interiors blaves amb una multitud de jous i fletxes no deixa marge a cap dubte sobre el contingut feixista del llibret.
El primer que hem de tenir present és el concepte dels XXVI puntos com a programa bàsic del franquisme, i conèixer-ne l’origen, ja que la seva gènesi cal trobar-la en els 27 punts que foren la base programàtica de la Falange Española y de la JONS, i que foren redactats per Ramiro de Ledesma, amb supervisió de José Antonio Primo de Rivera, a la manera del programa electoral del partit nazi del 1926.
La Falange va institucionarlitzar-se com a partit feixista entre el 4 i el 7 d’octubre del 1934 i va fer públic el seu programa coincidint amb un moment delicat de la 2a República, com foren els Fets d’Octubre, que afectaren majoritàriament Astúries i Catalunya. Aquests esdeveniments, de caire marxista a Astúries i secessionista a Catalunya, remarcaren encara més la conveniència, als ulls dels feixistes, de posar èmfasi en aquests punts que anaven clarament en contra d’aquests moviments, que Falange considerava perniciosos per a la Pàtria.
L’altra data cabdal per als punts programàtics fou ja en plena Guerra Civil quan, a través del Decreto número 255 (BOE 20 d’abril de 1937) o més conegut com a Decret d’Unificació de la Falange i els Requetés carlins, es va donar origen a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, quedando disueltas las demás organizaciones y partidos políticos. Fou la manera que Franco va trobar per eliminar la diversitat política dintre de la seva zona de control. Amb aquest decret no només acabava amb els partits d’esquerres sinó que també ho feia amb els partits centristes i de dretes, per tal d’imposar ell les seves futures directrius polítiques. Si a més tenim en compte que l’article 3r deia que el Jefe del Estado (és a dir, Franco) es Jefe Supremo de la Milicia, veurem que a partir d’aquest moment concentrava tot el poder, tant el militar (ja havia estat proclamat Caudillo) com el legislatiu, executiu i judicial.
Malgrat les converses prèvies que Franco havia tingut amb la Falange i els Requetés per aconseguir una unificació que semblava complexa, les circumstàncies van facilitar-li l’ocasió ja que aprofità uns esdeveniments violents per redactar ràpidament el decret. Hem de tenir en compte que José Antonio Primo de Rivera havia estat afusellat pels republicans a Alacant, el que beneficià a Franco a tenir una Falange sense un líder clar, i en conseqüència amb una agrupació amb discussions internes per al lideratge i fàcilment controlable. Les disputes internes entre el feixista Hedilla, que en principi estava d’acord amb la unificació si es quedava amb el lideratge del nou partit, i altres membres falangistes esclatà la nit del 16 d’abril de 1937 amb un tiroteig a Salamanca que acabà amb un guardaespatlles dels altres líders mort i un dels d’Hedilla ferit.
Aquella mateixa nit Franco, amb Hedilla al seu costat, anuncià per ràdio que hi hauria el Decret d’Unificació i també l’acompanyà a la manifestació de celebració que es va convocar per a celebrar-lo. Hedilla informà als seus companys que es respectarien els 27 puntos programàtics. El decret, però, no respectava els 27 puntos perquè n’eliminava el darrer punt quedant en els 26 puntos del Estado Español i no de la Falange, i es proclamava a Franco com a Jefe Nacional.
Però, què deia aquest darrer punt perquè Franco no el respectés? El seu contingut dictava la supremacia de la Falange per sobre de tot, inclòs l’exèrcit, en dir que Nos afanaremos por triunfar en la lucha con sólo las fuerzas sujetas a nuestra disciplina. Pactaremos muy poco. Sólo en el empuje final por la conquista del Estado gestionará el mando las colaboraciones necesarias, siempre que esté asegurado nuestro predominio. Franco no estava per pactes amb ningú i d’aquesta manera liquidà el darrer punt que li molestava.
La resta de punts bastien un Estat feixista a la manera del Nuovo Stato italià o l’Estado Novo portuguès. En els primers tres punts ens parla d’Unitat de la Nació (recordem els Fets d’Octubre) i la creença en l’Imperi espanyol amb expressions com la España es una unidad de destino en lo universal i el concepte d’Estado español que curiosament tant èxit ha tingut entre els catalanistes com a eufemisme d’Espanya. La fórmula d’Estado español és molt intel·ligent per part dels feixistes perquè els estalviava parlar de 3a República –paraula tabú per a ells- ja que no era una monarquia però administrativament se l’havia d’anomenar d’alguna manera. Per aquest motiu quan Franco es trobà amb la mateix disjuntiva utilitzà a tord i a dret aquesta nomenclatura fins que per la Ley de Sucesión del 1947 pogué anomenar a Espanya com a Reino de España.
Dels números 6 al 8 se’ns parla de l’Estat com a màxim òrgan al que tot ha de estat sotmés, fins i tot la llibertat individual perquè solo es de veras libre quien forma parte de una nación fuerte y libre. A nadie le será lícito usar su libertat contra la unión, la fortaleza y la libertad de la Patria. Una disciplina rigurosa impedirà todo intentento dirigido a envenenar, a desunir a los españoles o moverlos contra el destino de la Patria.
L’economia és desenvolupada entre els punts 9 i 22 –els gruix dels punts- en una barreja de tesis corporativistes, sindicalisme vertical, de productores en comptes de proletaris, d’anticapitalisme pseudorevolucionari... propi del feixisme de la primera època a la manera d’Itàlia sobretot però també de l’Alemanya nazi. Aquests punts contenen principis que en diem pseudorevolucionaris com que las riquezas tienen como primer destino -y así lo afirmará el nuevo Estado- mejorar las condiciones de vida de cuantos integran el pueblo. No es tolerable que masas enormes vivan miserablemente mientras unos cuantos disfrutan de todos los lujos. Malgrat les grandiloqüents paraules les autoritats feixistes de tots els països són els primers en abandonar-les quan prenen el poder ja què el capital és el capital i les seves formes de pressió són múltiples per a tots els règims. Per això els feixismes han desenvolupat més tota la faramalla patriòtica, estètica i altres elements superficials que entrar de manera directa a temes econòmics de renovació tant de l’agricultura (parlen de treure terres a terratinents!) com de la indústria.
Els punts 23 i 24 ens parlen de l’educació controlada per l’Estat amb una disciplina rigurosa de la educación, conseguir un espíritu nacional fuerte y unido e instalar en el alma de las futuras generaciones la alegría y el orgullo de la Patria. Todos los hombres recibirán una educación premilitar que les prepare para el honor de incorporarse al Ejército nacional y popular de España. En el punt 25 es reconeix el paper del catolicisme en la tradició espanyola malgrat que li retalla influència i la sotmet quan diu que la Iglesia y el Estado concordarán sus facultades respectivas, sin que se admita intromisión o actividad alguna que menoscabe la dignidad del Estado o la integridad nacional.
El darrers punts, el 26 i 27 parlaven de la seva Revolució Nacional però Franco, com ja ho hem comentat, només va acceptar el 26 (Falange Española de las J.O.N.S. quiere un orden nuevo (...) en pugna con la resistencia del orden vigente, aspira a la revolución nacional. Su estilo preferirá lo directo, ardiente y combativo. La vida es milicia y ha de vivirse con espíritu acendrado de servicio y de sacrificio). Pel que es veu aquesta violència combativa que Falange mai va dubtar en utilitzar era permissiva si anava contra els republicans però no contra l’exèrcit i per això Franco va suprimir el punt 27.
En l’aspecte bibliogràfic no podem deixar passar per alt que la seva estètica intenta imitar els documents, com les executòries, que sortiren de les cancelleries reials de l’època dels Reis Catòlics i dels primers austries. Era una possible estètica que enllaçava el franquisme amb la suposada Unidad española dels Reis Catòlics. En certa manera també lligava aquesta estètica de cal·ligrafia gotitzant amb la lletra utilitzada per Alemanya i que en un primer moment Hitler va promocionar fins que va començar a córrer el rumor que la lletra gòtica derivava de la cal·ligrafia hebrea...
El contrast entre enquadernació de pell amb l’escut de l’Espanya franquista gravat en or –imitant una documentació tipus passaport- i l’interior amb pàgines guarnides amb sanefes decoratives és si més no curiós. foren dissenyades per Pedro M. Tavera (del Real Círculo de Bellas Artes de Madrid) intentant en tot moment fer una estranya barreja entre una estètica antiga i una estètica moderna amb elements del s. XX. Aquesta estètica retardatària, però, no triomfà perquè la tradició gòtica quedava molt bé per a diplomes i documents protocol·laris però eren de difícil comprensió perquè la lletra humanística d’impremta era molt més clara i hom ja hi estava acostumat. Aquesta estètica que podríem anomenar Imperial fou una de les possibilitats plàstiques que foren arraconades per altres propostes en una cerca desesperada de les autoritats franquistes de tenir una estètica pròpia com la Itàlia de Mussolini o l’Alemanya de Hitler.
Aquesta estètica no va tenir èxit i quedà com un element residual per als diversos diplomes, documents, certificats, títols... que les autoritats municipals i d’altres institucions donaven en reconeixement a càrrecs del Règim i al propi Franco com a fills adoptiu. Altres propostes, més properes a l’avantguarda tingueren efímerament més èxit perquè la derrota nazi a la Segona Guerra Mundial deixà al franquisme ben desorientat i amb ganes de canvis estètics per a poder-se mantenir en el poder durant 40 anys. Curiosament, el 2005 a Valladolid, en van fer un facsímil d’aquest llibret...
Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva proclamació
Publicat per Galderich a 8:00 36 comentaris
Etiquetes de comentaris: Època franquista, Política
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
In memoriam del meu oncle Jackó (Santiago, Jaume, Jacme o Jaime) Alberdi (1932-2001) que va ser el primer a parlar-me apassionadament de les possibilitats d'Internet per a la difusió de llibres, davant del meu escepticisme.
Uns quants anys després el seu somni és una realitat i el temps li ha donat la raó.
Correu electrònic de contacte i consulta
[email protected]
TRADUCTORS
this widget by www.AllBlogTools.com
+ TRADUCTORS
Seguidors pel Facebook
Follow this blog
Seguidors
Subscriptio directa
Si voleu rebre l'avís de cada actualització del bloc envieu-me un email i us poso en la llista:
[email protected]
Si us voleu esborrar m'ho dieu.
Bibliotheca thematica piscolabis librorum
. (1)
Alfabets (7)
Artistes contemporanis (45)
Bibliofília (16)
Bibliofília bibliòfila (1)
Calcografia (21)
Cartografia (2)
Censura i prohibició (15)
Còmic (5)
Cultura popular (23)
Dedicatòries (19)
Dedicatòries i justificacions de tiratge (2)
Efímera (6)
El Trapecio (2)
Enquadernació (3)
Epigrafia (2)
Època 1 meitat s. XX (20)
Època 2 meitat s. XX (36)
Època franquista (17)
Època medieval (1)
Època modernista (4)
Època noucentista (6)
Època primeres avantguardes (9)
Època republicana (32)
Època s. XIX (59)
Època s. XVI (2)
Època s. XVII (8)
Època s. XVIII (20)
Època s. XXI (9)
Eròtica (18)
Escatologia (2)
Exlibris (3)
Exposicions (11)
Fotografia (23)
França (2)
Fúnebre (11)
Germànic (2)
Goigs (9)
Historieta (8)
Humor (10)
Infantil (23)
Japó (1)
Jocs (2)
Literatura (45)
Litografia (12)
Llibreries (3)
Manifestacions efímeres (14)
Manuscrit (1)
Música (9)
Ninotaires (17)
No occidental (9)
Numismàtica (1)
Pedagogia (3)
Pochoir (2)
Política (26)
Pop-up (3)
Revistes (7)
Sant Galderic (2)
Suports especials (10)
Tradició cristiana (22)
Varis (14)
Violència (5)
Xilografia (21)
Bibliotheca cronologica piscolabis librorum
► 2022 (2)
► de novembre (1)
► de maig (1)
► 2019 (4)
► de novembre (1)
► de juny (1)
► de maig (1)
► de gener (1)
► 2018 (2)
► de novembre (1)
► de setembre (1)
► 2017 (6)
► d’octubre (1)
► d’agost (1)
► d’abril (1)
► de febrer (1)
► de gener (2)
► 2016 (1)
► d’octubre (1)
► 2015 (7)
► d’octubre (1)
► de setembre (2)
► de juny (1)
► d’abril (1)
► de març (1)
► de febrer (1)
► 2014 (11)
► de desembre (1)
► de novembre (1)
► d’octubre (3)
► de setembre (2)
► de maig (1)
► d’abril (2)
► de gener (1)
► 2013 (15)
► de novembre (1)
► d’octubre (3)
► de setembre (2)
► de juliol (2)
► de juny (1)
► de maig (1)
► d’abril (1)
► de març (1)
► de febrer (2)
► de gener (1)
▼ 2012 (24)
▼ de desembre (3)
Il était une petite pie (1928) de Lise Hirtz i Joa...
Barcelona blanc i negre (1964) de Xavier Miserachs...
Los XXVI puntos del Estado Español (1940), la vert...
► de novembre (2)
► d’octubre (3)
► de setembre (2)
► d’agost (1)
► de juliol (2)
► de juny (1)
► de maig (3)
► d’abril (1)
► de març (1)
► de febrer (2)
► de gener (3)
► 2011 (31)
► de desembre (3)
► de novembre (3)
► d’octubre (3)
► de setembre (3)
► d’agost (2)
► de juliol (3)
► de juny (2)
► de maig (1)
► d’abril (3)
► de març (3)
► de febrer (2)
► de gener (3)
► 2010 (48)
► de desembre (5)
► de novembre (4)
► d’octubre (3)
► de setembre (3)
► d’agost (4)
► de juliol (4)
► de juny (5)
► de maig (4)
► d’abril (4)
► de març (5)
► de febrer (4)
► de gener (3)
► 2009 (46)
► de desembre (5)
► de novembre (5)
► d’octubre (4)
► de setembre (4)
► d’agost (5)
► de juliol (4)
► de juny (3)
► de maig (2)
► d’abril (4)
► de març (4)
► de febrer (2)
► de gener (4)
► 2008 (28)
► de desembre (5)
► de novembre (5)
► d’octubre (5)
► de setembre (9)
► d’agost (3)
► de juliol (1)
Piscolabis lexicorum technicae
Aiguafort - Calcogràfic
Anatomia del libro
Burí - Calcogràfic
Enquadernació històrica
Enquadernació, ofici i art
Escriptura
Gravadors espanyols dels ss. XV-XIX
Il·luminació
Incunables
Litografia
Parts d'un llibre
Serigrafia
Tipografia
Tipus d'enquadernació
Tècniques del gravat
Tècniques fotogràfiques
Videos tutorialis
Xilografia
Alter blocis meus
El pessebre és un món
Fa 4 mesos
Galeria d'imatges X
Fa 1 any
& piscolabis librorum maioris
Fa 4 anys
Galeria d'Imatges
Fa 6 anys
& Piscolabis Librorum violentiae
Fa 9 anys
Te escribete
Entrades
Atom
Entrades
Comentaris
Atom
Comentaris
Incunables fotogràfics (1861-1888)
EXÈQUIES D'ÁLVAREZ DE CASTRO (1816)
Fotografia xarona i republicana (1868)
Auques i artistes (s. XIX-XXI)
PRIMERES EDICIONS DE JOAN BROSSA (1949-1975)
LA REVISTA IBERIA (1915-1919)
JOAN PUJOL I ELS SEUS DIBUIXOS BDSM (2018)
EL SUFRAGI A ESPANYA (1812-1931)
Sans paroles (1954)
SETMANA SANTA ARRENGLERADA (1798)
JUEGO DE CARTAS (1964)
El ninotaire Arseni Pellicer (1912-1973)
Els nens de la meva escala (1926)
La imatge de l'artista
24 mujeres desgraciadas (1879)
Catalunya. La Història (2015)
Japan (1949)
Mes de Maria eucarístic (1939)
"Semanilla" (1836) de Joan Amills
Poemes i Dibuixos (1984)
Poemes & Cal·ligrames (1920)
Como juegan los niños (1925)
Darrera el vidre (1933)
Ferran VII i els darrers cenotafis (1819-1833)
Libre dels Quatre Senyals (1634)
Relación fiestas (...) Teresa de Jesús (1615)
Successión de el Rey D. Phelipe V (1705)
Tristeta (1947)
Felt Felt (2010)
D'una vella i encerclada terra (1980)
Àngel Ferrant (1934)
Lo Nou Testament (1832)
Deletrix de Joan Fontcuberta (2013)
Le mariage de Suzon (1936)
Trattato degl'instrumenti di martirio (1591)
Tu, poemes d'adolescència
El petit arbre (2008)
Paginae librorum
Amics dels Goigs
Fa 3 minuts
biblio goigs
Fa 16 minuts
ComiCat
Fa 11 hores
La historia de la publicidad
Fa 1 dia
negritas y cursivas
Fa 1 dia
biblioaprenent
Fa 2 dies
Bloc de Reserva
Fa 2 dies
Vademècum
Fa 3 dies
L'amour qui bouquine
Fa 4 dies
Histoire de la Bibliophilie
Fa 4 dies
le bibliomane moderne
Fa 1 setmana
Grafosfera
Fa 2 setmanes
Diego Mallén
Fa 3 setmanes
Bereshit
Fa 3 setmanes
Josep Bargalló
Fa 5 setmanes
Notas para lectores curiosos
Fa 5 setmanes
NINOTS, TEBEOS i DIBUIXOS.
Fa 1 mes
Bibliofilia novohispana
Fa 8 mesos
Pioneros Gráficos
Fa 10 mesos
Exemplar
Fa 1 any
De Editione
Fa 1 any
Els "meus" cartellistes
Fa 1 any
Miravalles Restaura
Fa 1 any
elisavafreb.wordpress.com/
Fa 2 anys
Gazophylacium
Fa 2 anys
Librero de viejo
Fa 2 anys
Llibres nacionalistes
Fa 2 anys
Mundo Pintado
Fa 2 anys
El relligador
Fa 2 anys
pit i cuixa
Fa 2 anys
La Cartoteca
Fa 2 anys
Viñetas
Fa 2 anys
PATUFETS
Fa 2 anys
Notes de bibliofília catalana
Fa 2 anys
Cartografia i Món
Fa 2 anys
bibliotranstornado
Fa 2 anys
Libros y Bitios
Fa 2 anys
sd-mudito edicions
Fa 3 anys
Únic exemplar
Fa 4 anys
Biblioteca Marta Mata de l'escola Orlandai
Fa 4 anys
Yuri Gagarin
Fa 4 anys
Tertúlia Bibliófila
Fa 4 anys
Almanaque
Fa 4 anys
A Journey Round My Skull
Fa 4 anys
magimó
Fa 4 anys
El desván del abuelito
Fa 5 anys
Crítica textual para Dummies
Fa 5 anys
About Blooks
Fa 6 anys
Mis Libros con HISTORIA
Fa 6 anys
La senda de Tartaria (rastros y encantes)
Fa 6 anys
De Natura libris
Fa 6 anys
BibliOdyssey
Fa 7 anys
¡Hay que leer más!
Fa 7 anys
L'ordre alfabètic
Fa 8 anys
Feia falta un altre aprenent de bibliòfil?
Fa 8 anys
el bibliófilo incorrecto
Fa 9 anys
El Desván del Abuelito
Fa 9 anys
La caja de laca
Fa 9 anys
Fires i cartells. Anàlisi iconogràfica dels cartells firals europeus del segle XX
Fa 10 anys
Biblio Dots
Fa 10 anys
Mis Libros Antiguos
Fa 10 anys
Blog de bibliofilia
Fa 11 anys
«LES GOLFES D'OBAGA»
Fa 11 anys
La Ilustración Bibliófila Española y Americana
Fa 12 anys
La Prensa Satírica
Fa 12 anys
Elefantes de Papel
Fa 12 anys
Marcas tipográficas
Fa 13 anys
bíblia en català
Fa 16 anys
expoliart
Bibliographos
A Virtual Wunderkammer
Diari d’un llibre vell
Col·lectiu Obaga
Libros de exposición
Lauren Printing Press
Gelonch Viladegut Blog
Poetry Book Covers
Tesouro bibliográfico
Biblioguerrilla
Mostrar 10 Mostra-ho tot
Paginae piscolabis
Tot Barcelona
Fa 7 hores
Desprès de; des dels meus ulls
Fa 7 hores
Francesc Cornadó
Fa 18 hores
La panxa del bou
Fa 19 hores
Collonades
Fa 23 hores
Mil demonios
Fa 1 dia
El món s'acaba ...
Fa 1 dia
El radar de Sarrià
Fa 2 dies
Criticart
Fa 3 dies
Bajo el Signo de Libra
Fa 3 dies
Vademècum
Fa 3 dies
L'armari obert
Fa 1 setmana
Memòria dels barris
Fa 1 setmana
bloGuejat
Fa 1 setmana
the daily avalanche
Fa 2 setmanes
Raons que rimen
Fa 3 setmanes
Curiosidades Numismáticas
Fa 3 setmanes
Coleccion Fernandez Rivero de fotografia antigua
Fa 4 setmanes
Barcelofília
Fa 1 mes
arqueologia del punt de vista
Fa 1 mes
la meva maleta
Fa 4 mesos
Limbos
Fa 5 mesos
La beat generation i els pòtols místics catalans
Fa 6 mesos
Alba i Pau
Fa 7 mesos
calamares en su tinta
Fa 7 mesos
Barcelona Photobloggers
Fa 7 mesos
disseccionari
Fa 9 mesos
L'àlbum del Jep
Fa 10 mesos
Imatges de pedra i de silenci
Fa 10 mesos
Àvols Fembres
Fa 11 mesos
anotherBCN's
Fa 1 any
Barcelona - Imatges amb Història
Fa 1 any
Quin goig de romànic!
Fa 1 any
Barcelona és poderosa...
Fa 1 any
Recurriendo al pasado
Fa 1 any
Melancholia
Fa 1 any
Parodies & Variations
Fa 1 any
Volar de nit és perillós
Fa 1 any
Caligrafías urbanas
Fa 1 any
Altres Barcelones
Fa 1 any
El quadern de l'apuntador
Fa 2 anys
El rebost de Míster Cairo
Fa 2 anys
unavecina
Fa 2 anys
Santa Tecla
Fa 2 anys
Retratos de la Historia
Fa 2 anys
El Sótano de las Maravillas
Fa 2 anys
ArquiComics
Fa 3 anys
Neonovecentismo
Fa 3 anys
El plurilingüisme en la literatura catalana
Fa 3 anys
Per a bons patricis (PBP)
Fa 3 anys
Irònicament
Fa 3 anys
rokins
Fa 4 anys
La devocioteca
Fa 4 anys
La Barcelona Oblidada
Fa 4 anys
Diccitionari
Fa 4 anys
Des de la meva riba
Fa 4 anys
Lluna de Març
Fa 4 anys
benegre.cat
Fa 4 anys
arquitectura catalana
Fa 4 anys
Foravial
Fa 4 anys
enceneu els llums!
Fa 4 anys
Barcelona gratis
Fa 5 anys
Joachim & Malik Verlag
Fa 5 anys
En Ocasiones Veo Bares
Fa 6 anys
Himajina
Fa 6 anys
Joan Safont
Fa 6 anys
Les pinces del fotògraf
Fa 6 anys
Paraules d'estiu
Fa 6 anys
Una pausa en el tiempo
Fa 6 anys
Històries diverses
Fa 6 anys
Humor tonto para gente inteligente
Fa 7 anys
a-tot-arreu-a-tota-hora
Fa 7 anys
José María Quiroga Plá
Fa 8 anys
Chocolate music & Co
Fa 8 anys
Riell Bulevard
Fa 9 anys
Extramurs
Fa 9 anys
Humanoides asociitaj
Fa 9 anys
Accés a Maians
Fa 9 anys
Set per set - Ara.cat
Fa 9 anys
Catalunya en negre
Fa 9 anys
Un tel als ulls
Fa 9 anys
petjades
Fa 9 anys
Coses de Barcelona que... (un blog d'activisme urbà)
Fa 10 anys
Institut d'Estudis Escatològics
Fa 10 anys
Art & Graffiti del Poblenou
Fa 12 anys
@AzoteLiberal
Historias de la Historia
Barcelona cròniques
L’home dibuixat
Col·lectiu Obaga
Yok365r Project
Documentación Fotográfica
Etnobloc : mes a mes, llibres i demés
Mostrar 10 Mostra-ho tot
Paginae officialis
ARCA. Arxiu Revistes Catalanes Antigues
Arxiu Web de Catalunya
Associació Editors Llengua Catalana
Associació Il·lustradors Catalunya
Biblioteca Nacional de Catalunya
Biblioteca Nacional de España
Biblioteca Universitat de València
Bibliothèque nationale de France
British Library
Catàleg conjunt biblioteques del món
Catàleg Patrimoni Bibliogràfic
Catálogo Patrimonio Bibliografico
Cercador llibres Google
Col·lecció Gelonch Viladegut
Col·lecció Vicenç Furió
Corpus literari digital
Documentació i estudis de gravat
Ebibliophilie - Subhastes
Enquadernador de Guadalajara. Vicente de Diego
Etiquetes de llibreters del món
Grabados antiguos
Gremi Editors Catalunya
Gremi Llibreters Catalunya
Gremi Llibreters Vell
Hemeroteca de La Vanguardia
Hemeroteca digital
http://mdc.cbuc.cat/collections.php#allegacions
http://www.bertablasi.com
Incunables
Inst. Cartogràfic Catalunya
ISBN
Library of Congress
Lèxic bibliòfil francès
Memòria Digital de Catalunya
Memòria Digital de Catalunya
Palau Antiguitats
Patrimoni Gencat
Premsa històrica
Racó revistes en català
Restauració de documentació i llibres
Signatures escriptors internacionals
Todocolección
ViaLibri. Cercador llibres vells i d'ocasió
Piscolabis Librorum a Ràdio Esparreguera
La veu de la catosfera, la Clídice, parla de Piscolabis Librorum i altres blocs amb diverses dèries pels llibres
VISCA LA REPÚBLICA!
Si vols participar en l’homenatge blocaire a la República, informa’t al bloc: Visca la República!
Piscolabis visitorum
Barcelona dia a dia
ARTICLE RECOMANAT
APUNTES PARA LA HISTORIA DE LA ILUSTRACIÓN ERÓTICA Y PORNOGRÁFICA EN LA ESPAÑA DEL SIGLO XIX COMO CONTEXTO DE LOS ANTECEDENTES DE LA HISTORIETA
Legalitas
La reproducció de les imatges d'aquestes pàgines web s'acull a l'article 32 del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (BOE número 97, de 22 d'abril), el text del qual diu: És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d'obres aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic figuratiu o analògic, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i la seva inclusió es faci a títol de cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només podrà dur-se a terme amb finalitats docents o d'investigació, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.
Malgrat els legalismes, si algú no hi està d’acord en la inclusió d’una obra seva en aquest bloc de divulgació i estudi del món del llibre i la impremta li preguem que ens ho comuniqui i ho retirarem si cal, molt a pesar nostre.
Piscolabis Librorum de Galderich està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons | 0.642539 | curate | {"fr": 0.021749110524503616, "ca": 0.8460155323463024, "pt": 0.007096675465779104, "it": 0.007747044645931367, "sk": 0.0007077546960480508, "de": 0.0058150656107731746, "es": 0.07377864493668465, "en": 0.019434561383373503, "ja": 0.0009564252649297984, "zh": 0.00042082711656911127, "la": 0.004705612303454608, "ru": 0.0008607827384368186, "sv": 0.002811890278893607, "hu": 0.0008990397490340105, "cs": 0.0021997781093385364, "st": 0.00032518459007613147, "fi": 0.000573855158957879, "nl": 0.0008225257278396266, "ro": 0.00038257010597191933, "ko": 0.0015494089291862734, "eb": 0.00021041355828455564, "eo": 0.0008607827384368186, "ar": 7.651402119438387e-05} | http://librorum.piscolabis.cat/2012/12/ |
wikipedia_ca_20230401_0_157390 | Brahmana
Els Brahmana (en devanagari: ब्राह्मणं, "Brāhmaṇa") són una sèrie de texts de la literatura xruti ("revelada") índia que constitueixen comentaris i estudis dels "Veda". Es considera que van ser escrits entre els anys 800 i 600 aC, tractant-se dels primers texts en prosa coneguts fets en una llengua indoeuropea. Tenen una gran importància, ja que són a la base del desenvolupament del pensament indi posterior: especifiquen els rituals i llur significat (amb diverses correspondències simbòliques entre els diferents nivells de realitat), contenen especulacions filosòfiques i també històries mitològiques que més tard reapareixeran modificades en els "Purana" i altres obres.
Aquestes interpretacions dels "Veda" estan dirigides als "bramans", és a dir, "els qui tenen la capacitat d'estudiar el Braman" o Univers. Per això van permetre el desenvolupament del bramanisme, corrent religiós caracteritzat per una evolució vers el ritualisme i un creixement del poder de la casta sacerdotal dels bramans.
Hi ha diferents "Brahmana" associats a cadascun dels quatre "Veda".
Fonts.
- Òscar Pujol, "Diccionari sànscrit-català", Enciclopèdia Catalana, 2006. | 1 | perfect | {"en": 0.012142237640936688, "ca": 0.9878577623590633} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=157391 |
naciodigital_ca_20220331_0_244787 | Catalunya ha tancat el primer trimestre del 2021 amb 499.700 persones sense feina i una taxa d'atur del 12,9%, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet públiques aquest dijous.
L'obertura posterior a la tercera onada i l'inici de la Setmana Santa ha deixat una caiguda de l'atur del 7,1% i 38.200 aturats menys respecte del quart trimestre del 2020, la segona baixada més alta de totes les comunitats autònomes, darrere de Madrid. Malgrat això, l'impacte de la pandèmia ha provocat un augment de 88.100 persones a les llistes de l'atur (+21,4%) i la destrucció 77.300 llocs de treball (-2,41%) en els últims dotze mesos.
A Espanya, la pandèmia ha acabat amb més de 474.500 llocs de feina i la taxa d'atur és del 15,98%, lleugerament per sota del trimestre anterior. A diferència de la tendència que s'observa a Catalunya, l'ocupació entre gener i març ha caigut en 137.500 persones (-0,71%) respecte al trimestre anterior a l'Estat.
Les dades de persones sense feina que recull l'EPA, però, no inclouen les persones incloses en un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), que estadísticament es consideren ocupats. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/219315/atur-baixa-38200-persones-es-queda-12 |
oscar-2301_ca_20230418_0_418858 | Per fi, després de pegar-li moltes voltes, ens em posat d'acord i en breu crearem el primer club de triatló "que yo sepa" del montsià, i com no podia ser d'altra manera, estarem integrats dintre una entitat esportiva de renom com MONTBIKE, que ja ha demostrat amb la organització del DUEXTREM la seva passió per les competicions multiesportives.
Seré breu, aquest post, a més de el tret de sortida públic de la nostra formació, també es un missatge per tothom que es vulgui adherir a l'equip com a secció de MONTBIKE, de moment som 9 persones, entre les que es compten tots els afeccionats a aquest esport d'amposta, mes alguns amics de fora que ja ens han confirmat que formaran equip amb nosaltres.
Més endavant donarem una llista complerta, amb la gent que s'animi a última hora, però per qualsevol dubte podeu adreçar-vos, a Mario Benito, Xavier Queral, Joan Marc Fons, Joan Galiana, o a mi mateix.
Per la gent que s'ho estigui pensant, la pregunta es: Que es el triatló?, doncs a Amposta triatló es Joan Marc Fons, participant durant 20 anys a les proves de la lliga Catalana i mes de 6 IRONMANS a les seves cames. Triatló també es Xavier Queral, que sens dubte exercirà una responsable capitania del nou equip.
Xavier Queral guanyador Reus 2008 Duatló
Però el triatló no es un esport reservat a l l'èlit, també te espai per als afeccionats, cal començar poc a poc, pel triatló sprint (750m nedant 20 km ciclisme i 5 km cursa) , o pels duatlons de BTT o de carretera, per que t'entri un cuquet, i a partir d'allí fins arribar a on cadascú es fiqui els seus objectius.
Particularment a mi el triatló m'ha donat grans alegries, amb els campionats de Catalunya per equips contrarellotge de duatló de 2009, i amb el campionat de Catalunya també per equips, però amb la suma d'esforços individuals en l'IRONCAT, juntament amb Victor Dobaño i Daniel Fernandez, 8è i 1er respectivament sumats al meu 11è lloc .
Equip del Prat guanyador crono equips 2009 Duatló tirant Ledesma i devant meu el gran Richard Calle, campió d'europa per equips 2010 LD (Llerga distància)
També us poso una imatge del MONO que estem preparant, el seu cost està al voltant de 85 euros, però gràcies als patrocinis ens acabarà costant gairebé la meitat, però caldrà que tots els que en vulgueu un us adreçeu al correu [email protected], i ho confirmeu. El mono porta els colors blau i verd de les nostres terres i els logos dels patrocinadors, i el de la secció.
Aquest post es penjarà també a la pàgina de MONTBIKE per tal que tots els socis del club puguin estar enterats.
Salut.
Publicat per jose maria a 10:03
8 comentaris:
Richard Calle ha dit...
molta sort crack...
9 d’octubre de 2010, a les 20:36
Anònim ha dit...
Bona tarde, en primer lloc hem presentare, soc Lluis Horta, organitzador del triatlo popular de Xerta, primer que tot felicitats per encetar esta iniciativa, crec ens en beneficiarem tots els del nostre territori i a mes a mes en gent que estima este esport i que el representaran fantasticament en el pla esportiu i en el exemple personal, gracies de tot cor, ens mantindrem en contacte segurament per demanar-vos alguna cosa referent a entrenaments, alimentacio etc, a Xerta tenim algun xiquet i xiquetes que estan necesitats dé referents, que estiguen a un club d'aquestes terres i no com pasaba fins ara que estaben totos de Reus per amunt. | 0.887852 | curate | {"ca": 0.9723474601743313, "fr": 0.0018034265103697023, "it": 0.009317703636910129, "pt": 0.003907424105801022, "es": 0.0069131349564171924, "en": 0.005710850616170725} | https://tripares.blogspot.com/2010/10/nou-equip-de-triatlo-amposta.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_54607 | Actors: Marion Cotillard , Morgan Freeman , Michael Caine , Anne Hathaway , Tom Hardy , Joseph Gordon-levitt , Christian Bale , Gary Goldman
Sinopsi:
Han passat vuit anys des que el Batman va desaparèixer en la foscor i va passar de ser un heroi un fugitiu. En assumir la culpa per la mort de D.A. Harvey Dent, el Cavaller Fosc ho va sacrificar tot pel bé de tots. La mentida funciona durant un temps, ja que l'activitat criminal de la ciutat de Gotham es veu aplacada gràcies a la dura Llei Dent. Però tot canvia amb l'arribada d'una astuta gata lladre que porta a terme un pla misteriós. No obstant això, és molt més perillosa l'aparició en escena del Bane, un terrorista emmascarat amb plans despietats per a la ciutat que fa que el Bruce torni de l'exili autoimposat. Tot i que es torni a posar el vestit, és possible que el Batman no pugui combatre el Bane tot sol. | 0.742843 | curate | {"en": 0.16241299303944315, "id": 0.009280742459396751, "ca": 0.8283062645011601} | https://www.regio7.cat/oci/cine/caballero-oscuro-leyenda-renace-51581682.html |
mc4_ca_20230418_5_621082 | Vist: 4006
"Sunnites, jueus, xiïtes, budistes, catòlics, iazidistes, protestants, sikhs, ortodoxos, neopagans, bahà’is, ateus: quants han mort en nom de Déu? Quant han matat en nom de Déu?". Article d'opinió de Marc Grau, president de Justícia i Pau de Terrassa. | 0.613431 | curate | {"de": 0.03861003861003861, "ca": 0.9613899613899614} | http://antiga.justiciaipau.org/ca/66-portada/1063-en-nom-de-deu |
oscar-2301_ca_20230418_9_123620 | Mobiliari oficina Vallfogona de Balaguer - Mobiliari d'oficina a Vallfogona de Balaguer dels principals fabricants nacionals - SOM Mobles Oficina
Amb més de 30 anys de experiència, dedicat única i exclusivament al mobiliari i equipament de oficines, per a Professionals, Empreses, Institucions… així com també disposem de una gran selecció de modelatge per a Col·lectivitats.
TRUCA
[email protected]
[email protected]
606 220 192
606 220 192
Nosaltres
Catàleg
Cadires oficina
Cadires operatives
Cadires direcció
Cadires confident
Cadires col·lectivitats
Cadires recepció
Cadires laboratori
Mampares oficines
Taules oficina
Taules operatives
Taules de direcció
Taules Bench
Taules de reunions
Taules de recepció
Taules per col·lectivitats
Taules call center
Armaris oficina
Armaris metàl·lics
Armaris de melamina
Estanteria arxiu
Bucs i calaixeres
Vestuaris oficina
Taquilles metàl·liques
Taquilles fenòliques
Bancs vestuari
Cabines sanitàries
Auxiliars i decoració oficina
Cortines oficina
Elements anti-covid
Pantalles i pissarres
Complements
Mobles oficina
Mobiliari oficina
Projectes
Contacte
Nosaltres
Catàleg
Cadires oficina
Cadires operatives
Cadires direcció
Cadires confident
Cadires col·lectivitats
Cadires recepció
Cadires laboratori
Mampares oficines
Taules oficina
Taules operatives
Taules de direcció
Taules Bench
Taules de reunions
Taules de recepció
Taules per col·lectivitats
Taules call center
Armaris oficina
Armaris metàl·lics
Armaris de melamina
Estanteria arxiu
Bucs i calaixeres
Vestuaris oficina
Taquilles metàl·liques
Taquilles fenòliques
Bancs vestuari
Cabines sanitàries
Auxiliars i decoració oficina
Cortines oficina
Elements anti-covid
Pantalles i pissarres
Complements
Mobles oficina
Mobiliari oficina
Projectes
Contacte
MOBILIARI OFICINA Vallfogona de Balaguer
Dedicats i especialitzats íntegrament al mobiliari d'oficina a Vallfogona de Balaguer i a tots els apartats que això comporta:
Col·leccions de mobles d'oficina dels principals fabricants nacionals, escollits especialment per solucionar qualsevol projecte o repte que sen's presenti.
Mobiliari d'oficina a Vallfogona de Balaguer operatiu, elegant, dinàmic, modern i amb els colors més actuals, construïts amb materials de primeríssima qualitat i amb tots els certificats i homologacions necessaris per estar preparats per qualsevol repte que es presenti, ja sigui de títol oficial com de corporació privada.
Col·leccions actualitzades i de garantia de llarga durada, important per les noves necessitats que puguin anar sorgint, amb armaris d'oficina, taulells de recepció, mobiliari Vallfogona de Balaguer per a col·lectivitats o de formació, tot de la mateixa col·lecció, ja que disposem d'un amplíssim modelatge en qualsevol de les famílies de mobiliari d'oficina.
Electrificacions a mida, per tal de tenir la màxima comoditat en la connectivitat del lloc de treball, així com la màxima ergonomia i elasticitat gràcies als nombrosos components que formen cada una de les nostres col·leccions.
Oficina Vallfogona de Balaguer
De rellevant importància les cadires d'oficina o butaques de direcció, així com les cadires de confident o visita i les col·leccions de seients i sofàs contract, tant a tenir en compte a l'hora de fer un plantejament per una nova instal·lació o per renovar-ne una de ja existent.
Escollir la millor cadira d'oficina a Vallfogona de Balaguer en cada cas és possiblement de les tasques més importants a tenir en compte.
Pensar en la multitud d'opcions que presenta cada cadira per convertir-la en la peça que ens acompanyarà en el lloc de treball i que farà que aquest sigui molt més suportable al llarg de la jornada de treball.
Respatllers ergonòmics, suports lumbars regulables, capçal, braços regulables en diferents posicions, regulació de profunditat de seient, elevació a gas, i per acabar detalls estètics i a la hora pràctics com poden ser bases pintades o cromades, estructures a conjunt amb el mobiliari d'oficina a Vallfogona de Balaguer, que farà que la comunió dels elements de la nostra oficina, aconsegueixin donar un ambient agradable i còmode a la vegada.
Disposem també dels serveis de mampares i divisió d'espais per tal que la distribució de l'oficina es pugui portar a terme sense obra civil, llicències d'obres i de la manera mes ràpida i neta possible.
El millor mobiliari a Vallfogona de Balaguer
Mampares monopanell per les divisions més simples, tant de magatzem com d'oficina, mampares dobles amb fibra mineral interior per un millor aïllament acústic, mampares de vidre laminat de seguretat, mampares mixtes o cegues, en definitiva qualsevol tipus d'acabat de divisió que acompanyat de fals sostre, terra tècnic, etc. que gairebé ens donarà la instal·lació per acabada, sense pràcticament ni adonar-nos.
Dins del que coneixem o entenem com a mobiliari d'oficina a Vallfogona de Balaguer, tindrem en compte també els detalls de decoració final o elements auxiliars, com poden ser les pissarres o pantalles de projecció per les sales de reunió o de formació, la retolació d'espais, els complements com els suports de CPU, els reposapeus, els paraigüers, les papereres i un detall tan important per la decoració final i la millora del benestar com poden ser les cortines per oficina, que s'han de tenir molt en compte tant en el vestiment de l'oficina com en l'estudi de la llum en relació amb l'ordinador i el lloc de treball.
Cortines venecianes, estors enrotllables amb teixits screen d'aïllament tèrmic, cortines de lames verticals i amb una àmplia gamma de colors, que ajudaran sense cap dubte a aconseguir una decoració final perfecte.
El nostre equip de comercials i tècnics de distribució i decoració estaran sempre al seu servei per fer que la seva oficina es converteixi en un lloc únic.
606 220 192
Mobles oficina
Mobiliari oficina
Amb més de 50 anys d’experiència, dedicat única i exclusivament al mobiliari i equipament d’oficines, per a professionals, empreses, institucions… així com també disposem d’una gran selecció de modelatge per a col·lectivitats.
MOBLES OFICINA
NOSALTRES
CADIRES OFICINA
TAULES OFICINA
ARMARIS OFICINA
MAMPARES OFICINA
VESTUARIS OFICINA
AUXILIARS I DECORACIÓ
PROJECTES
CONTACTE
CONTACTE
606 220 192
[email protected]
Avinguda Ronda de Mar, 53
08720 – Vilafranca del Penedès (Barcelona)
Som Mobles Oficina | Aviso Legal | Política de privacidad | Manteniment informàtic – Mantenimiento informático – Posicionament web – Posicionamiento web
Utilitzem galetes per a oferir-te la millor experiència en la nostra web.
Podeu esbrinar més sobre quines galetes estem utilitzant o desactivar-les en parèmetres.
Accepta
Rebutja
Configuració
WhatsApp
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de la privadesa
Galetes estrictament necessàries
Política de galetes
Resum de la privadesa
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou. | 0.534245 | curate | {"ca": 0.8283255940999726, "en": 0.03851406719475553, "es": 0.10721114449603933, "fr": 0.00819448238186288, "it": 0.009560229445506692, "nl": 0.004916689429117728, "pl": 0.0023217700081944823, "sv": 0.0009560229445506692} | https://www.sommoblesoficina.com/mobiliari-oficina-vallfogona-de-balaguer/ |
mc4_ca_20230418_3_319829 | 20.11.2015 15:42 h.
Antoni Ferret 22/11/2015 - 10:51h
La idea em sembla MOLT bona, i també s'hauria de fer a Barcelona. Però no entenc que hi hagi d'haver serveis NOMÉS per a dones. | 0.468634 | curate | {"de": 0.10674157303370786, "it": 0.1853932584269663, "ca": 0.7078651685393258} | https://cronicaglobal.elespanol.com/redirect/carmena-se-plantea-crear-aparcamientos-disuasorios-con-servicios-para-mujeres_28474_102.html |
crawling-populars_ca_20200525_5_25439 | El president de JxCat al Parlament, Albert Batet, va assegurar ahir que la resposta institucional a la sentència del Tribunal Suprem (TS) als dirigents independentistes presos, si no és absolutòria, serà «tan alta com la resposta ciutadana, que ho serà molt».
A Mollerussa, on ahir va reunir-se el grup parlamentari, Batet va assenyalar que l'única sentència possible és l'absolució i que si no és així «hi haurà resposta de país i hi haurà resposta també institucional que és evident que la volem unitària i forta per reforçar les institucions i la resposta institucional serà tan alta com la resposta ciutadana, que ho serà molt». «És evident que hem de continuar treballant, la millor resposta serà la que donem entre tots els actors i ens polítics de l'independentisme», va afegir. Durant la reunió va establir-se que JxCat treballarà en tres eixos bàsics: una Catalunya en positiu i equilibrada territorialment, una Catalunya del treball com a motor d'Europa i capdavantera en inversions i una Catalunya compromesa mediambientalment.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar ahir al vespre a Arenys de Munt que els polítics no es poden permetre «prostituir les paraules» i que les formacions que defensen la independència ho han de deixar clar «sense jugar» amb la semàntica. «Els milers de persones que es van manifestar per la Diada tenien un objectiu molt clar, la independència, i això és el que hem de fer», va afegir durant la seva intervenció a l'acte de commemoració del 10è aniversari de la consulta independentista d'Arenys de Munt. Una consulta, va assenyalar, que ha de ser «l'exemple a seguir» un cop es conegui la sentència del TS perquè en el seu moment va servir perquè els catalans «perdessin la por». | 0.898297 | curate | {"ca": 1.0} | : /arreu-catalunya-espanya-mon/2019/09/14/jxcat-assegura-que-resposta-institucional/567452.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_216897 | Trapezi reprograma a les escoles i als teatres de Reus les funcions anul·lades per la pandèmia - BLOC DE CIRC
VilaWeb
Preguntes freqüents
Blocs
Entra-hi
VilaWeb
BLOC DE CIRC
PER MARCEL BARRERA
Espectacles
Companyies
Tortell Poltrona
Circ Cric
Circ Històric Raluy
Circ Raluy Legacy
Cirque du Soleil
Nou Circ
Circ tradicional
Festivals
Fira de Circ Trapezi
Festival Girona Elefant d'Or
Festival de Montecarlo
Circ Social
Circ i política
Llibres i cinema
Història
Professionals
Obituaris
On anar
Search
10 de desembre de 2020
Companyies, Fira de Circ Trapezi, General
0 comentaris
Trapezi reprograma a les escoles i als teatres de Reus les funcions anul·lades per la pandèmia
La 24a edició de la fira Trapezi de Reus, suspesa en la seva versió presencial el passat mes d’octubre a causa de la pandèmia, es replanteja ara amb dos nous programes: Trapezi a les Escoles i Trapezi per Nadal.
Els espectacles de petit format s’han reprogramat i es representaran a les escoles. Un total de 14 companyies portaran 30 funcions dels seus espectacles a 12 centres educatius de la ciutat entre els dies 10 i 18 de desembre. Els muntatges de més gran format es portaran als teatres de Reus, amb el programa Trapezi per Nadal. Cinc companyies portaran els seus espectacles al Teatre Bartina i al Teatre Bravium entre el 15 i el 23 de desembre. Finalment, dos espectacles més, en concret el de La Fem Fatal i Pistacatro, s’han reprogramat per a l’edició 2021 de la fira.
Trapezi a les escoles
Les escoles que acolliran actuacions d’aquest Trapezi a les escoles tan excepcional seran el Col·legi Sant Pau, l’Institut Josep Tapiró, les escoles Pompeu Fabra, Misericòrdia, Rosa Sensat, Prat de la Riba, Teresa Miquel, Pi del Burgar, Eduard Toda, General Prim, Sant Bernat Calbó i Marià Fortuny. Rebran les companyies Toto Malabars, Duo Laos, La Même, Madame Gaüc, Mortelo&Manzani, La Bella Tour, 23 arts Productions i Circ Vermut.
Trapezi per Nadal
Pel que fa a la programació de Trapezi per Nadal, les actuacions es repartiran entre els teatres Bartrina i Bravium. Concretament, al Teatre Bartrina hi haurà les actuacions dels andalusos Vaivén Circus, amb l’espectacle ‘Esencial, el 15 de desembre a les 20:00 h; l’Ateneu Popular de 9Barris, amb ‘Sopa i el que el vent no s’emportà, el dia 17 de desembre; la Cia. Manolo Alcántara, amb ‘Déjà Vu’, el dia 22 de desembre, i finalment, el quintet de pallassos Rum & Cia i l’espectacle ‘Gran reserva’, el dia 23 de desembre. Aquesta actuació coincidirà amb el lliurament dels XI Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya. D’altra banda, també hi haurà una actuació al Teatre Bravium, amb la companyia Xampatito Pato i l’espectacle ‘Só’ el dia 18 de desembre..
L’objectiu del replantejament, segons destaca la fira, és doble: el suport a la indústria cultural, per tal que les companyies contractades per a l’edició 2020 puguin actuar; i el compromís amb la ciutadania, per tal que els espectacles programats puguin arribar als espectadors.
El Trapezi d’enguany estava planificat en tres moments. El primer es va fer al maig, amb presentació virtual de les companyies; el segon al juliol, amb les jornades professionals en un format semipresencial. El tercer moment i última etapa, és la dels espectacles en viu, que finalment es podrà veure aquests dies després de la patacada del mes d’octubre.
Tristesa i desolació a Reus
El mes d’octubre, abans de decretar-se el segon estat d’alarma, van ser moments molt complicats. Dos dies abans de la inauguració de la 24a fira de circ Trapezi, i davant els elevats índex de rebrot de la pandèmia a Reus —superaven els 600 punts— l’Ajuntament de Reus va decidir suspendre les quaranta funcions programades durant els dies 23, 24 i 25 d’octubre i, en conseqüencia, tota l’edició de Trapezi en Viu que ja s’havia hagut de d’anul·lar el mes de maig.
Muntatge d’una carpa a Reus, hores abans de la suspensió, amb l’ajuda de l’Adam i l’Hamza, de Reus Circ Social. Foto: Rafael Arencón (Reus Circ Social).
El director artístic, Leandro Mendoza, va expressar la seva “tristor” i va justificar la decisió per “responsabilitat”, alhora que va dir que la pandèmia havia abocat la cultura a un “canvi de paradigma” i que s’havien de buscar “noves fórmules”. La pròxima edició està prevista per al mes de maig, però l’Ajuntament ja va advertir que s’haurà de veure com “evoluciona la pandèmia”.
Tot i la suspensió de la fira, un fet sense precedents des de la seva creació l’any 1997, la vintena de companyies que havien de participar van rebre el compromís de cobrar el caixet complet per les seves actuacions. Alguns artistes que havien d’actuar van rebre l’anunci amb enorme decepció i ho van expressar a través de les xarxes. Jordi Martínez, de la companyia de pallassos Rhum & Cia, va dir en una piulada: “Festival suspès. Estat anímic: fet merda. Sense ajuda, només ens queda anar a robar. Salut i Pallassos!”.
L’equilibrista Yldor Llach va publicar a les xarxes un text valorant la suspensió: “Ens hem trobat amb la negativa administrativa fruit de la por. És igual que s’hagin pres totes les mesures necessàries, i que no hi hagi rastre de contagis a través d’esdeveniments culturals. Sóm així, tenim por i ens bloquegem, i bloquegem als altres, que intenten reinventar-se. Quina por tot plegat, i redundant”.
La parella de pallasso La Bella Tour (Guillermo Aranzana i Roi Borrallas) també va reaccionar i com molts altres artistes va donar suport a l’organització de la fira: “Un altre festival cancel·lat. Ànim a tot l’equip, que s’ho havia treballat molt. Bravo pels que programen cultura i saben que som la solució i no el problema”. La fira i tot el seu equip van rebre molt esclalf aquells dies. Tots ells van lluitar fins al final per tirar endavant la programació en un context tan advers, complex i incert.
A la imatge superior, el malabarista Totó avui a l’escola Sant Pau de Reus. Foto: Fira Trapezi.
Comparteix això:
Relacionats
[41è Festival de Montecarlo] Troupe Skokov o quan les dones fan història
18.01.2017 | 5.00
A Circ tradicional, Festival de Montecarlo, General
Les memòries felices de Consuelo Reyes
16.11.2021 | 7.03
A Circ tradicional, Llibres i cinema
Invasió de pista durant la celebració del cabaret Per amor a l’Hart de l’Hospitalet de Llobregat
03.07.2011 | 2.19
A General
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tweet
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.
ARXIUS
ARXIUS Selecciona el mes novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 juliol 2021 juny 2021 març 2021 gener 2021 desembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 juliol 2020 abril 2020 febrer 2020 novembre 2019 setembre 2019 març 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 setembre 2018 agost 2018 abril 2018 febrer 2018 gener 2018 novembre 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 setembre 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 desembre 2015 novembre 2015 juliol 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 desembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 maig 2014 abril 2014 febrer 2014 gener 2014 novembre 2013 octubre 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 febrer 2013 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 juliol 2009 juny 2009
ÚLTIMS ARTICLES
Temporada Alta porta a Girona Cirque Ici i Rasposo, dos grans noms del circ francès 19 de novembre de 2022
Els pallassos Asaco munten un referèndum en el seu nou espectacle ‘Ridi Pagliaccio’ 22 d'octubre de 2022
Cornellà torna a organitzar el Festival de Pallassos després de quatre anys 15 d'octubre de 2022
Deixa la teua adreça de correu i cada volta que faça un apunt t'avisaré
Categories
Circ Cric
Circ Històric Raluy
Circ i política
Circ Raluy Legacy
Circ Social
Circ tradicional
Cirque du Soleil
Companyies
Espectacles
Festival de Circ de Girona Elefant d'Or
Festival de Montecarlo
Festivals
Fira de Circ Trapezi
Formació
General
Història
Llibres i cinema
màgia
Montserrat Trias
Nou Circ
Obituaris
Obituaris
On anar
pallassos
Professionals
Tortell Poltrona
Voël
Darreres Notícies VilaWeb
27.11.2022 | 13:01 Per què ja no es recomana de beure dos litres d’aigua al dia?
27.11.2022 | 12:46 L’espanyolisme radical rebenta tots els límits en el linxament de la professora de català de la Salle de Palma
27.11.2022 | 11:45 Salut preveu d’arribar al pic de casos de bronquiolitis a final de la setmana que ve
27.11.2022 | 11:07 [VÍDEO] S’escampen les protestes a la Xina per les dures restriccions per la covid
27.11.2022 | 10:36 Lluís Salvadó serà nomenat nou president del Port de Barcelona
Darreres entrades Blocs VilaWeb
Kennedyana, de Vicenç Pagès i Jordà.
Espigalls o brotons, delícia d’ hivern
sarsuela i òpera
Uns altres canelons: amb peix i gambes
Arles de Tec – El riu
El castellà “tope” en català
Trencant quadratura del cercle
Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia CLXXXI
Tres frases de merda, que avui és diumenge (26).
Illes – Revistes i llibres de cinema en els anys seixanta i setanta – Records de l’ escriptor Miquel López Crespí | 0.639211 | curate | {"ca": 0.8901842406578536, "pt": 0.0032268137816175704, "es": 0.027271780993025917, "fr": 0.023940876444259393, "en": 0.039450400749453524, "it": 0.006037264494639326, "id": 0.0014572707400853544, "ru": 0.0006245446028937233, "de": 0.007286353700426772, "nl": 0.0005204538357447694} | https://blocs.mesvilaweb.cat/marcel/trapezi-reprograma-a-les-escoles-i-als-teatres-de-reus-les-funcions-anullades-per-la-pandemia/ |
crawling-populars_ca_20200525_23_154515 | Amb les funcions que em confereix l'article 29.8) dels Estatuts de la Universitat i havent-se complert el que preveuen als articles 51.3) i 52.2, nomèn subdirector del Departament de Dret Privat el professor Pedro Grimalt Servera, amb efectes des de la data de la presa de possessió.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
El Rector, Llorenç Huguet
Excma. Sra. Vicerectora de Professorat i Departaments, Il·lma. Sra. Directora del Departament de Dret Privat i Il·lm. Sr. Gerent de la Universitat.
Acords que fan referència a aquest. | 0.61856 | curate | {"ca": 0.9319371727748691, "en": 0.04363001745200698, "es": 0.024432809773123905} | : /fou/acord/54/5497.html |
oscar-2201_ca_20230904_6_4051 | Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Xarxes socials
Graduació EI/EP 2013
Publicat el Dilluns, 24 Juny 2013 07:43
Una altra fornada d'alumnes de sisè d'Educació Infantil i de sisè d'Eduació Primària s'ha graduat, la cerimònia i la festa varen ser emotives i divertides alhora. Aquí en teniu les fotografies.
Col·legi Santa Magdalena Sofia - C/ Francesc Martí i Mora, 42 - 07011 - Palma de Mallorca - Telèfon 971738297 - Fax 971288015 | 0.716794 | curate | {"ca": 1.0} | http://smsofia.net/index.php/inici-3/62-graduacio-ei-ep-2013 |
cawac_ca_20200528_4_152487 | L’alcalde assisteix a la constitució del Barcelona Clúster Nàutic, una associació formada per 35 empreses i entitats públiques que pretén posicionar la ciutat i la seva àrea metropolitana com a referent del sector nàutic a la Mediterrània i al món. | 0.781829 | curate | {"ca": 1.0} | http://premsa.bcn.cat/tag/barcelona-cluster-nautic/ |
macocu_ca_20230731_0_130102 | Mas la Carrera (L'Estany - Moianès)
L'Estany - La Carrera (Foto: Albert Esteves, 2016)
Ctra. a Oló, km 8 trencant a mà dreta
L'origen d'aquest mas és molt antic, es remunta al segle XIII, tot i que l'edifici actual és força més modern. Construït amb maçoneria de pedra, forma un cos rectangular adaptat al pendent del sòl, amb el carener del teulat paral·lel a les façanes principals. La que dóna al camí està reforçada amb un contrafort. Justa al davant de la casa hi ha les restes d'una altre edifici que sembla més antic, potser una pallissa, que encara deixa veure l'arrencada de l'arc adovellat del portal. | 0.739294 | curate | {"ca": 0.9089403973509934, "en": 0.08278145695364239, "it": 0.008278145695364239} | |
macocu_ca_20230731_8_455889 | Participants
Manuel Bruscas
Manuel Bruscas treballa des de fa quinze anys amb tecnologies Mobile i Comerç Electrònic. Ha treballat en diversos països d’Europa, Àfrica i Amèrica. Actualment és el responsable d’Analytics & Insights a Desigual i també dóna suport a l’ONG Pallapupas. Li encanta el menjar, però no li agrada gens el malbaratament, així que està obsessionat a acabar amb el malbaratament de menjar. És un apassionat de la innovació i el món del Big Data i també col•labora amb el sector no lucratiu.
Participa a | 0.689735 | curate | {"en": 0.023076923076923078, "es": 0.026923076923076925, "ca": 0.9288461538461539, "pt": 0.021153846153846155} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_181367 | Riudecanyes és una petita població d’uns 1.000 habitants que es troba a l’interior de la Costa Daurada, a l’anomenada Baronia de Escornalbou. La zona és ben coneguda pel conreu de l’olivera. Visitarem el Centre d’Interpretació Fruits del Paisatge, on es degustarà l’oli OVE Escornalbou, elaborat a Riudecanyes. En sortir, farem una passejada pel poble i ens dirigirem al camp d’oliveres on explicarem els orígens de la varietat arbequina, el conreu, la collita i les seves característiques.
Observacions
Visita per a grups privats.
Opcionalment, poden començar o acabar la visita amb un esmorzar o dinar entre oliveres. Contactin amb nosaltres per consultar els menús.
Grups màxim de 15 persones.
RIUDECANYES
3h
w
Català, Castellà
Preu per grups:
Fins a 6pax: 85€ el grup
Fins a 10 paz: 102€ el grup – Promoció estiu 2020: 65€ fins a 10 pax-
Fins a 20 pax 133€ el grup
Contacta
Nom
Cognom
Email
Telèfon
Interès InterèsReservar visita: Oleoturisme RiudecanyesAltres: Oleoturisme Riudecanyes
Missatge
He llegit i accepto la política de privacitat
ENVIA
OiCatalunya 2020 | Política de Privacitat | Avís legal | Cookies
Cookies
Oi! Utilitzem cookies per la publicitat i continguts i oferir-te totes aquestes coses de mitjans socials que t'encanten, encara que en realitat això t'és igual. Pots llegir mñes sobre això o fer clic a acceptar per seguir tranquilament a la pàgina
Més sobre cookiesACCEPTO
Cookies
Tanca
Privacy Overview
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegues a través del lloc web. Fora d'aquestes galetes, les galetes que és classificat tan necessari és emmagatzemat en el vostre navegador mentre són essencials pel treballar de funcionalitats bàsiques del lloc web. Aquestes galetes seran emmagatzemades en el vostre navegador només amb el vostre consentiment. També tens l'opció per optar-fora d'aquestes galetes. Però optar fora d'alguns d'aquestes galetes poden tenir un efecte damunt la vostra experiència d'explorar.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les galetes necessàries són absolutament essencial per al lloc web per funcionar pròpiament. Aquesta categoria només inclou galetes allò assegura seguretat i funcionalitats bàsiques característiques del lloc web. Aquestes galetes no emmagatzemen qualsevol informació personal.
istanbul escort • istanbul escort • istanbul escort • istanbul escort • istanbul escort • istanbul escort • istanbul escort • istanbul escort • bakırköy escort • bakırköy escort | 0.701536 | curate | {"ca": 0.8813349814585909, "oc": 0.00041203131437989287, "es": 0.004532344458178822, "ru": 0.00041203131437989287, "it": 0.003296250515039143, "pl": 0.00041203131437989287, "ro": 0.006180469715698393, "eb": 0.003296250515039143, "fr": 0.0012360939431396785, "id": 0.002472187886279357, "en": 0.08735063864853729, "pt": 0.007004532344458179, "cs": 0.0020601565718994645} | https://oicatalunya.com/project/oleoturisme-a-riudecanyes/ |
cawac_ca_20200528_10_143365 | L’aiguardent de les nostres terres és un antic esperit de vi, aquell destil•lat elaborat amb els millors vins de la Terra Alta i herbes d’anís o matafaluga. Així ens arriba un agradable aiguardent; cristal•lí, molt aromàtic i d’una llarg paladar. Recomanem prendre entre 4-5º per apreciar tots els matissos d’aquest retrobat esperit dels nostres iaios. | 0.768341 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.gastrodelta.cat/FichaArticulo~x~PICCARO-AIGUARDENT-DELS-PORTS~IDArticulo~735.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_264818 | Un diari dublinès (Sunday Tribune) ha rebut la trucada d'un home que ha reivindicat, en nom de l'Ira Autèntic, l'autoria de l'atemptat que es va produir ahir a la nit en una base militar del nord d'Irlanda i en què es van morir dos soldats. L'IRA Autèntic és un grup dissident de l'IRA que s'oposa al procés de pau al nord d'Irlanda, així com a la proposta política del Sinn Fein, partit que presideix Gerry Adams. El Sinn Fein ha condemnat l'atemptat.
Segons que ha dit Suzanne Breen, del diari Sundat Tribune, l'home ha emprat certes paraules clau que es poden atribuir a aquest grup.
Dos morts i quatre ferits greus. Aquest és el resultat de l'atac contra una caserna de l'exèrcit britànic a Masserene, al comptat nord-irlandès d'Antrim, a uns trenta quilòmetres al nord de Belfast. L'atac amb trets, l'autoria del qual encara no es coneix, es va produir ahir a la nit. És l'atac més greu que ha viscut Irlanda d'ençà que se signaren els acords de pau del 1998. Les darreres setmanes hi ha hagut forts rumors sobre una possible escissió dins l'IRA.
Fonts policials i sanitàries indicaren que els atacants havien disparat entre trenta i quaranta trets. Thomas Burns, regidor d'Antrim, va explicar que els atacants haurien arribat a la base amb un taxi, tot fent-se passar per repartidors de pizzes.
El cap de la policia del nord d'Irlanda va dir que la setmana passada havien rebut amenaces de dissidents republicans i que havien demanat que intervinguessin els serveis secrets i les forces armades britàniques. El Sinn Fein ha condemnat de forma immediata l'atac a través d'una declaració de Gerry Adams.
D'altra banda, Gordon Brown, primer ministre britànic, va assenyalar en un comunicat que es faria tot el possible per a jutjar els responsables de l'atac. A més, l'unionista Peter Robinson, principal ministre d'Irlanda del Nord, va donar tot el suport a les víctimes i va decidir d'ajornar un viatge als Estats Units. Tots dos van dir que no permetrien que uns quants violents trenquessin els acords de pau del 1998. | 1 | perfect | {"ca": 0.9656545545047287, "it": 0.01841712294673967, "fr": 0.015928322548531607} | |
cawac_ca_20200528_5_126631 | Entre el 9 i el 13 de juliol, torna a Cornellà la Universitat d’Estiu de les Dones (UED) per oferir una formació de qualitat i exclusiva en matèria de gènere. Aquest any s’arriba a la cinquena edició d’aquesta iniciativa organitzada per la Universitat de Barcelona i el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) de Cornellà. Fins el moment prop de 500 persones han participat en les diferents edicions i es consolida com a una de les ofertes més significatives en aquest àmbit.
El pla formatiu s’estructurarà entorn a quatre grans temes, pels quals comptaran amb la participació de prop d’una quarantena de docents procedents de diferents universitats espanyoles i altres professionals de diferents sectors. Els cursos es fan al matí i s’estructuren en ponències, més taules rodones transversals i comuns a totes les àrees, que aquest anys es centren en: “les dones i els cossos de seguretat” i “l’art i les dones”.
Els 4 grans blocs seran: la auto representació de la dona als mitjans de comunicació: xarxes socials, tv i cinema, coordinat per Lucrezia Crescenzi, els reptes de futur des de la perspectiva de gènere, sota la coordinació de Virgínia Ferrer; la dona a les cultures mediterrànies: del mite de l’amazona al blogger, coordinat per Mª Àngels Roque, i els estereotips i les noves perspectives de la dona al món àrab i oriental, sota la cordinació de Cèlia Romea i Castro. L’escriptora Sarah Lark participarà en una taula rodona sobre les dones i l’art, el 13 de juliol. | 0.888501 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cornella.cat/es/noticia.asp?tema=1748&pag=3&id=3901&bus= |
mc4_ca_20230418_8_352619 | http://hdl.handle.net/10256/1989
Com sempre en el número de tardor publiquem el monogràfic fruit del seminari d'enguany. Fa més de 17 anys que les dones de Duoda organitzem, amb cura i felicitat, el seminari de maig on donem a conèixer el pensament i el coneixement fruit de la recerca científica des de la nostra mirada de dones tenint en compte la riquesa de la ...[+]
Com sempre en el número de tardor publiquem el monogràfic fruit del seminari d'enguany. Fa més de 17 anys que les dones de Duoda organitzem, amb cura i felicitat, el seminari de maig on donem a conèixer el pensament i el coneixement fruit de la recerca científica des de la nostra mirada de dones tenint en compte la riquesa de la diferència sexual. Aquesta riquesa que uneix cos i paraula guia, si ens deixem, el sentit del nostre fer i estar en el món; guia el nostre fer i estar a la universitat amb amor creant coneixement i pensament més enllà d’allò que ens ve donat. El
seminari és un espai de paraula i de relació significatiu per a les dones perquè possibilita obrir sentit nou a les realitats humanes que explorem, i també ho possibilita als homes que en reconèixer autoritat a la paraula dita en femení, s'obren a un intercanvi de relació lliure entre els sexes[-]
Alcázar Caravaca, Elisa | 0.689341 | curate | {"ru": 0.025356576862123614, "ca": 0.9548335974643423, "es": 0.001584786053882726, "en": 0.018225039619651346} | http://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/1989 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_155590 | Revistes i articles de premsa d'arreu del món on es parla de Menorca. Fons cedit per Foment del Turisme de Menorca.
Fons Alfons Buenaventura
Fons cedit a la Fundació per a la seva custodia i a disposició dels usuaris. Són tots els manuscrits i material utilitzat per l’autor per a la realització dels seus llibres. Destacar més de 5000 diapositives de Menorca.
Fons Josep Maria Quintana
Ens va cedir tota la documentació recopilada sobre Nicolau Rubió i Tudurí que va utilitzar per a la seva tesi doctoral. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_27668 | 12-12-2013 11.54 | OCUPACIÓ
La Generalitat destina més de 78 milions d'euros per a la inserció laboral de persones amb discapacitat i en risc d'exclusió social
El Departament d’Empresa i Ocupació destina 78,1 milions d’euros enguany per a la inserció laboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social. En concret, s’hi dediquen 68,9 milions d’euros als Centres Especials de Treball, 5,9 milions a programes d’orientació i inserció de persones amb discapacitat, i 3,3 a la integració sociolaboral de persones en risc d’exclusió a través d’empreses d’inserció.
Ajuts als Centres Especials de Treball (CET)
Els CET són empreses que operen en un entorn productiu i asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat. La seva finalitat és la creació de llocs de treball estables, adequats a la realitat del mercat laboral i al món de l’empresa. Són també un mitjà d’integració de persones amb discapacitat al règim de treball ordinari. Aquests centres han de comptar en la seva plantilla amb un mínim del 70% de treballadors amb un grau de discapacitat de més del 33%.
Els 68,9 milions d’euros programats enguany per als CET es destinen al funcionament d’aquests centres i en concret a subvencionar el 50% del salari de les persones treballadores amb discapacitat; el cost salarial de les persones amb discapacitat d’especials dificultats; i el cost salarials dels tècnics de suport als treballadors amb discapacitat contractats.
Programes d’orientació i inserció de persones amb discapacitat
Paral·lelament, Empresa i Ocupació ha dotat amb 5,9 milions d’euros el Programa d’Orientació i inserció (POIN) en el mercat laboral de persones amb discapacitats i/o malalties mentals i al Programa de Treball Amb Suport (TAS).
El POIN pot beneficiar un total de 1.400 persones que tinguin un grau de discapacitat degudament acreditat igual o superior al 33% d’entre les següents afectacions: psíquica, física, sensorial, capacitat intel·lectual límit i trastorn mental. Entre les actuacions subvencionables previstes s’inclouen accions d’orientació professional, de suport i assessorament en la recerca de feina, de formació (tant bàsica com tècnica i específica), i de pràctica en entorns laborals.
En quant programa TAS, aquest fomenta la contractació de persones amb discapacitat a l’empresa ordinària mitjançant fundacions privades i associacions i altres entitats sense ànim lucre, i ajuntaments i ens vinculats o dependents, els consells comarcals, els consorcis locals, les diputacions, els ens de gestió locals, les entitats metropolitanes, les entitats municipals descentralitzades, les mancomunitats i les societats públiques locals de Catalunya.
El Treball amb Suport s’entén com una metodologia d’inserció laboral al mercat ordinari de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental a través del desenvolupament d’accions d’orientació i acompanyament individualitzat en el lloc de treball que presta un tècnic.
Integració de persones en risc d’exclusió a través d’empreses d’inserció
Els 3,3 milions restants es dediquen a les empreses d’inserció. Es tracta d’aquelles iniciatives de l’economia social que combinen la lògica empresarial amb estratègies que fan possible la integració sociolaboral de persones en risc d’exclusió i dificultats específiques per a la inserció en el mercat de treball; és a dir, són projectes que aconsegueixen una doble rendibilitat: econòmica i social.
Els recursos contemplats pel Departament en aquest capítol es destinen a ajuts a les empreses d’inserció perquè desenvolupin accions que millorin l’ocupació i la inserció laboral dels col·lectius en risc o situació d’exclusió social.
En concret, el Departament destina aquests ajuts a dos programes concrets. El primer és de suport al funcionament de les empreses d’inserció que té per objectiu subvencionar els costos salarials derivats de la contractació de tècnics d’acompanyament a la inserció o a la producció. El segon són incentius a la contractació de persones en risc d’exclusió per part de les empreses d’inserció que fomenten la contractació d’aquest col·lectiu amb una subvenció a la contractació d’entre el 75 i el 110% de l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), sense superar el 60% de la base de cotització del treballador. | 0.833993 | curate | {"sv": 0.006369426751592357, "ca": 0.9832507666902571, "nl": 0.010379806558150507} | http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=236369&idioma=0&departament=26&canal=27 |
crawling-populars_ca_20200525_49_31381 | Núm. 1748
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
S’apel·la sovint a grans principis d’ordre diví, ideològic, patriòtic o moral per perpetrar el terrorisme d’Estat: detencions, tortures, assassinats, violacions, censura, coacció... A les repúbliques sud-americanes en tenen, malauradament, una llarga experiència. A l’Estat espanyol, també.
Claudia, una creació signada per Claudia Victoria Poblete Hlaczik, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer, aprofundeix en la ferida oberta per la dictadura argentina que imposà el cop d’Estat de 1976. Coneguda com “El Proceso”, fou la més sanguinària de la història de la República argentina: terrorisme d’Estat, violació dels drets humans, tortures, assassinats i desaparició de milers de persones, apropiació de nadons... Un d’aquests nadons robats, de pares desapareguts, era Claudia Poblete.
Els seus pares, compromesos políticament amb els anhels de canvi i de llibertat, van ser torturats i assassinats. Els seus cossos van desaparèixer. Claudia va anar a raure en una família de militars colpistes que la usurpen com si fos filla pròpia. A 21 anys va descobrir tota la veritat. A partir de la biografia real, que és la de l’actriu, Claudia relata en primera persona, sense estridències, el seu periple vital i sentimental en tres temps: Merceditas (passat), Claudia (present) i Guadalupe (futur).
Amb el fil conductor del monòleg confessió de Claudia, el muntatge reviu la por, l’angoixa i les contradiccions d’una de les víctimes de la dictadura. De petita, amb el nom de Merceditas, va viure en una campana de vidre, com a filla modèlica d’un tinent coronel de l’exèrcit argentí. Quan descobreix la seva identitat, gràcies a la recerca incansable de l’associació Abuelas de Plaza de Mayo i dels familiars, el seu món s’ensorra de cop i comença un període de dubtes i incerteses. El naixement de la seva filla Guadalupe, llesta i eixerida, l’ajuda a assumir el passat i a confiar en el futur.
Digna mostra del teatre documental basat en vivències personals, el muntatge combina la complexa reconstrucció autobiogràfica del passat/present de Claudia amb la recerca periodística (vídeos, fotografies, dades) sobre la repressió i la guerra bruta de la dictadura argentina. Ho fa a través d’un viatge als centres clandestins de detenció i entrevistes a familiars i testimonis. La fina sensibilitat amb què Claudia Poblete explica i interpreta la seva vida, sense intermediaris ni victimismes, amb una naturalitat veraç, està ben secundada per la contextualització de llocs i evidències de la barbàrie.
Després d’anys d’oblit i silenci institucionals, de tanta por encrostada, els argentins han començat a reparar les víctimes de la dictadura i a jutjar-ne els responsables dels crims. L’Estat espanyol, en canvi, que es vanta d’una transició exemplar, obvia els precs del Comitè de Drets Humans de l’ONU perquè derogui la llei d’amnistia de 1977, pas previ per poder investigar les violacions dels drets humans comeses durant la dictadura franquista: tortures, desaparicions forçades, execucions sumàries, nadons robats... Encara més: el PP i els seus còmplices s’escuden en la Constitució per instaurar, amb tota impunitat, pràctiques dictatorials a Catalunya.
Claudia
autors i intèrprets: Claudia Victoria Poblete Hlaczik, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer
Direcció: Carles Fernández Giua
TNC, Sala Petita, 30 de novembre
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros
Per Miquel Payeras
La falsa princesa
Per Miquel Payeras
Sèries
Per Toni de la Torre
Racons | 0.790372 | curate | {"ca": 0.9905080960357342, "uk": 0.0011166945840312675, "en": 0.0036292573981016193, "es": 0.004745951982132886} | : /article/2797/la-violencia-de-lestat |
naciodigital_ca_20220331_0_354177 | L'agost, tal i com es preveia, va començar amb molta calor. Tanta que va suposar que s'assolissin els rècords de temperatures de l'any en poblacions com Ripoll amb una màxima de 35,4 ºC. A Ribes de Freser, de nou, no només es va registrar la màxima més alta de l'any sinó dels quatre anys de funcionament de l'estació meteorològica (33,8 ºC). Altres temperatures ben altes són els 32,7 ºC de Planoles o els 32,4 ºC de Sant Pau de Segúries.
Es tractava però d'un pic de calor puntual. De fet, avui les màximes poden ser entre tres i cinc graus inferiors. Això sí, l'estabilitat continuarà i no es preveuen precipitacions a la vista. De fet, no plou de manera significativa des del 5 de juliol. Malgrat la reculada de temperatures, el risc d'incendi continua sent "alt" tant al sud com avui també en punts del centre del Ripollès.
Màximes dimecres 1 d'agost
Molló: 27,8 ºC
Núria: 23,4 ºC
Planoles: 32,7 ºC
Ribes de Freser: 33,8 ºC
Ripoll: 35,4 ºC
Sant Pau de Segúries: 32,4 ºC
Ulldeter: 19,6 ºC | 1 | perfect | {"ca": 0.9405737704918032, "es": 0.017418032786885244, "sv": 0.02459016393442623, "de": 0.017418032786885244} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/18606/agost-comenca-amb-records-temperatures |
macocu_ca_20230731_2_343930 | Administrativa Vendes Jobs in Spain
ADMINISTRATIU/VA VENDES Número d'oferta332533 Publicat - Modificat14/09/2022 - 14/09/2022 UbicacióCorbera de Llobregat Ocupació4500 - Empleats...
Donar servei telefònic al client, fer seguiment , incrementar les vendes, gestionar la cartera de clients que ja disposa l''empresa i fer créixer les...
ADMINISTRATIU/VA VENDES Número d''oferta 332533 Publicat - Modificat 14/09/2022 - 14/09/2022 Ubicació Corbera de Llobregat Ocupació 4500 - Empleats...
Tasques específiquesTasques pròpies administratives i tasques de venta i atenció al client directa en empresa d'instal·lacions i reformes.Contracte de...
Tasques específiques Tasques pròpies administratives i tasques de venta i atenció al client directa en empresa d''instal·lacions i reformes.Contracte... | 0.683239 | curate | {"en": 0.044472681067344345, "ca": 0.9555273189326556} | |
cawac_ca_20200528_10_126977 | El secretari de Joventut del Departament d'Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí; el director general de Salut Pública del Departament de Salut, Antoni Plasència; i el representant de l'entitat Promoció i Desenvolupament Social (PDS), Jaume Larriba; han presentat el programa "Sex o no sex", que té com a objectiu aportar informació i sensibilitzar el jovent entorn la sexualitat i la prevenció de les malalties de transmissió sexual (ITS) i del VIH/SIDA.
El programa "Sex o no sex", s'ha presentat el 25 de gener a la seu de la Secretaria de Joventut, està format per una exposició itinerant de deu plafons amb textos i fotografies; una guia d'orientacions per als educadors per facilitar-ne la visita; i tres activitats pedagògiques d'anàlisi i reflexió de les diferents situacions en què es pot trobar el jovent.
El programa "Sex o no sex" és una resposta a l'advertència de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que alerta que el 50% dels nous casos d'infeccions pel VIH/SIDA es produeixen en joves menors de 25 anys. Una de les raons d'aquesta realitat és que, als països occidentals, el jovent dóna per superades aquest tipus d'epidèmia i, en qualsevol cas, es considera limitada als països en vies de desenvolupament. L'exposició itinerant d'aquest programa, que ha estat concebuda per PDS i finançada amb el suport de la Generalitat de Catalunya, es podrà visitar als centres educatius, les seus d'entitats juvenils i els punts d'informació juvenil d'arreu de Catalunya. | 0.855676 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ssibe.cat/index.php?noticia=147 |
oscar-2301_ca_20230418_0_359348 | La Gramàtica de la llengua catalana és la gramàtica oficial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. A diferència de la de Pompeu Fabra, que era una gramàtica d’autor, la de l’IEC és una obra col·lectiva, oberta a la participació d’experts diversos i consensuada en el si de la Comissió de Gramàtica i la Secció Filològica, i ratificada pel Ple de l’IEC. La Gramàtica de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma. L’obra es caracteritza perquè presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geogràfic (els parlars) i social (és a dir, els diferents registres), així com, més esporàdicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta en primer terme i d’una manera neutra els fets generals que són vàlids en tots els territoris del domini lingüístic català i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són vàlids els restants, i si una determinada forma és o no és acceptable.
74,00 €
Consultes i
suggeriments
Informació per
als distribuïdors
Dades de l´usuari/ària
Adreça electrònica
Contrasenya
Alta d´usuari/ària
Per a navegar pel portal necessiteu Mozilla o Microsoft Internet Explorer (recomanem la versió 5.0 o superior).
Amb altres navegadors i/o resolucions podria ser que visualitzéssiu incorrectament alguna de les pàgines del portal. | 0.827045 | curate | {"ca": 0.9895027624309393, "nl": 0.0038674033149171273, "en": 0.0066298342541436465} | https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=cataleg&subModuleName=cerca_avanzada&idCatalogacio=25968 |
crawling-populars_ca_20200525_11_97161 | Dilluns, 25 d'agost de 2008
Recerca feta gràcies a | 0 | curate | {"ca": 1.0} | : /galeria/44/pagina1/universitat/catalana/estiu/uce/2008 |
wikipedia_ca_20230401_0_630848 | Amalia Miranzo Martínez
Amalia Miranzo Martínez (Conca, 31 d'octubre de 1939 - 20 de juny de 2014) va ser una professora, política i sindicalista espanyola.
Biografia.
Nascuda a Conca de família molt humil va aconseguir estudiar, mentre treballava per a pagar-se els seus estudi, llicenciant-se en Físiques en la Universitat Complutense de Madrid i sent, posteriorment catedràtica en Matemàtiques d'Ensenyament Mitjà. Va ser l'única dona del Grup parlamentari socialista del Senat en la Legislatura Constituent. També va ser elegida senadora del PSOE per la circumscripció electoral de Conca en la I i la II Legislatura (15 de juny de 1977 - 23 d'abril de 1986). En les campanyes electorals en les quals va participar va aconseguir mobilitzar especialment el vot femení.
Va abandonar la política per motius de salut i va tornar a l'ensenyament mitjà com a catedràtica de matemàtiques en l'Institut Nacional de Batxillerat d'Alcalá de Henares.
Va ser Secretària Provincial de UGT de Conca entre 1980 i 1983 i militant de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament FETE-UGT.
Va participar en el documental "Las constituyentes" sobre les parlamentàries que van participar en la Legislatura Constituent. | 1 | perfect | {"en": 0.019279128248113998, "ca": 0.972338642078793, "pt": 0.008382229673093043} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=630849 |
mc4_ca_20230418_3_554589 | Eficiència energètica a la indústria transformadora de carn de porcí - carndeporc.cat, el web de la indústria càrnia
Cursos del sector carni porcí 100% on-line.Cursos del sector carni porcí on-lineEls nostres cursosManipulador d'aliments: EscorxadorManipulador d'aliments: Indústria alimentàriaEficiència energètica a la indústria transformadora de carn de porcíModel pedagògicEl nostre modelMaterial didàcticProfessoratAvaluacióCampus virtualÀrea de l'estudiantAtenció a l'alumneCampusCampus Sus-ScrofaCampusalCReSAEficiència energètica a la indústria transformadora de carn de porcíPresentació i objectiusSol·licitud d'informacióApunta't al cursCurs realitzat per Lavola.
L'objectiu d'aquest curs és formar personal tècnic de manteniment, o d'altres departaments relacionats amb la gestió energètica, d'indústries transformadores de la carn de porcí.
Es pretén que, en finalitzar el curs, els alumnes siguin capaços d'identificar alternatives d'eficiència i estalvi energètic, energies renovables aplicables a la seva activitat al mateix temps que es redueixen les emissions de les seves instal·lacions. Així doncs i més concretament es preveu que al final del curs els assistents siguin capaços de:
Definir els consums i costos energètics del centre consumidor i la seva distribució en els punts de consum.
Detectar i avaluar les possibilitats de millorar les instal·lacions per introduir mesures i criteris d'ús racional i estalvi d'energia.
Trobar alternatives d'eficiència energètica i energies renovables per a l'estalvi d'energia en la seva indústria.
Millorar la gestió energètica de l'organització, reduint el consum d'energia i les emissions de CO2.
Reduir els costos energètics.
Esteve Maneja i Teixidó, Enginyer Agroalimentari (Enginyer Tècnic Agrícola en Indústries Agroalimentàries) per l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona.
Actualment Cap d’Eficiència Energètica de Lavola (eficiència energètica, energies renovables, projectes instal·lacions i edificació sostenible).
26 anys d'experiència en la realització d'auditories energètiques.
A qui va dirigitSol·licitud d'informacióApunta't al cursEl curs va dirigit a personal de manteniment, o d'altres departaments relacionats amb la gestió energètica, d'indústries transformadores de la carn de porcí. El curs és ideal per a la formació contínua del personal de l'empresa, introduint el vector energètic en el seu àmbit de treball.
ModalitatSol·licitud d'informacióApunta't al cursFormació a distància on-line (inici i final del curs obert)
DuradaSol·licitud d'informacióApunta't al cursLa dedicació prevista del curs és de 60 hores. A continuació relatem en la següent taula els diferents temes que els alumnes tindran amb les següents hores de dedicació de teoria, pràctica i les totals.
Considerem les hores de teoria com aquelles hores que dedicarem tant a seguir les presentacions com a documentar al respecte, sigui amb la lectura de la documentació complementària o amb els enllaços proposats. Els temps considerats són temps mínims.
Considerem com a hores de pràctiques com les que dediquem als exercicis pràctics proposats.
(Teoria i Exercicis pràctics)
1. Introducció a l'estalvi i eficiència energètica (EEE):
2. Gestió energètica:
3. Tecnologies aplicables al sector:
Altres tecnologies i millores
4. Energies renovables i d'alta eficiència
5. Petjada de carboni, la mitigació i compensació d'emissions de CO2
Desenvolupament del cursSol·licitud d'informacióApunta't al cursEl material didàctic consisteix en els enregistraments en vídeo de les classes i el seu corresponent material de suport (presentacions de diapositives del professor/es i els materials addicionals). Es tindrà accés a aquest material les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana durant un total de 120 dies a partir de l'inici del curs.
Durant tot aquest temps els alumnes podran fer arribar les seves preguntes al professor/es contactant amb ells directament via correu electrònic.
Al final de cada tema es proposarà un exercici d'autoavaluació que inclourà preguntes teòriques i exercicis pràctics.
ValoracióSol·licitud d'informacióApunta't al cursPer a l'obtenció del Certificat de Superació caldrà accedir a tots els temes i superar les activitats d'avaluació continuada de cada un dels temes.
ProgramaSol·licitud d'informacióApunta't al cursEl programa del curs serà el següent:
Introducció a l'estalvi i eficiència energètica (EEE):
Conceptes bàsics de l'energia, situació energètica internacional, ús de l'energia en la indústria i tecnologies d'estalvi i eficiència energètica.
Gestió energètica: Sistemes de gestió energètica, monitorització, certificació del sistema de gestió energètica (ISO 50001), el gestor energètic i les seves funcions. L'auditoria energètica com a eina de gestió i metodologia per a la realització d'una auditoria energètica. Tecnologies aplicables al sector:
Instal·lacions tèrmiques: Calderes d'aigua calenta, calderes de vapor, eficiència d'equips, recuperacions de calor, calderes i forns de cocció, etc.
Fred industrial: Regulació i control, eficiència d'equips, millora d'aïllament, cortines, etc.
Instal·lacions d'aire comprimit: Reparació de fuites, millores en control, compressors, etc.
Instal·lacions d'il·luminació: Leds i altres tecnologies d'alta eficiència, control i regulació (sensors, regulació de flux), etc.
Altres tecnologies: Motors, assecadors, etc.
Energies renovables i d'alta eficiència: Biogàs, biomassa, solar tèrmica i cogeneració.
Petjada de carboni, la mitigació i compensació d'emissions de CO2. La documentació que conforma el curs serà accessible únicament en línia i descarregable des de l'inici del curs. Estarà composta per les gravacions en vídeo de les classes, les presentacions de cada capítol i la documentació en pdf així com els materials addicionals que el tutor proposa per a cada capítol del curs. Lavola no enviarà cap documentació impresa als alumnes del curs ja que aquesta estarà sempre disponible per a aquests, fins i tot una vegada acabat el curs, a través del seu registre com a alumne. TitulacióSol·licitud d'informacióApunta't al cursLa superació positiva de les activitats formatives ofertes atorgarà a l'estudiant un Certificat de Superació. No són estudis de formació reglada ni donen dret a cap titulació oficial.
Inscripció i convocatòriesEficiència energètica a la indústria transformadora de carn de porcí450,00 €Apunta'tEl curs té un preu de 450 € (+ 21% IVA) per alumne.
Cursos online obertsFormació online que es pot dur a terme en qualsevol moment, ja que el període de matriculació està sempre obert.Manipulador d'aliments: Escorxador80,00 €Manipulador d'aliments: Indústria alimentària80,00 €Eficiència energètica a la indústria transformadora de carn de porcí450,00 €Contacta amb nosaltres al: +34 935908128Horari d'atenció:De dilluns a divendres de 9:30 a 17:30carndeporc.catComunitat Professional PorcinaSeccionsPublicitatQui somTermes i condicionsPolítica de PrivadesaContacteClientsGrup 333Producció de porcs3tres3.compig333.com3trois3.com3tres3.com.pt3tre3.it 3tres3iberico.com3trzy3.plpig333.cn3drei3.depig333.ruProducció de carncarndeporc.catcarne.3tres3.comcarne.3tres3.com.pt | 0.767076 | curate | {"ca": 0.9852237545735998, "cs": 0.0014072614691809737, "en": 0.009287925696594427, "it": 0.004081058260624824} | https://www.carndeporc.cat/formacio/eficiencia-energetica-a-la-industria-transformadora-de-carn-de-porci_35/ |
mc4_ca_20230418_17_414848 | Set anys fent comunitat - VilaWeb
Dimecres 23.02.2011 06:00
Set anys fent comunitat
La blocosfera de VilaWeb sobresurt per l'abast territorial i per l'heterogeneïtat temàtica
Amb la publicació d'Homersea, un relat de l'escriptor Biel Mesquida en homenatge a 'Ulisses' de James Joyce, es va estrenar, el 16 de juny de 2004, el servei de blocs de MésVilaWeb. Aquell bloc literari, doncs, va ser el punt de partença de la comunitat de blocaires de VilaWeb, que amb el pas dels anys ha esdevingut una de les més extenses, heterogènies i consolidades.
Des de la pàgina principal del servei es poden fullejar, cronològicament, els últims cent apunts publicats del mig miler de blocs actius d'aquesta comunitat. També es poden trobar per ordre alfabètic, per comarques i territoris, per matèries. Hi ha blocs personals, de ciència i ensenyament, de comunicació, de cultura i llengua, d'economia, d'esports, d'ordinadors i internet, de política i govern, de societat, de territoris i viatges, i d'universitats, a més dels Endeblocs, els blocs musicals de MésVilaWeb apareguts a final del 2006, en col·laboració amb el grup de revistes Enderrock. Els Endeblocs s'adrecen als qui tenen relació amb l’àmbit musical.
Entre els blocs més veterans i actius de la xarxa de MésVilaWeb hi ha el de Plagueta de bord de Biel Mesquida,Totxanes, totxos i maons del crític literari Joan Josep Isern, i el del regidor barceloní Jaume Ciurana. La llista es pot estendre a Gàlim de Pep Albinyana, Coc Ràpid de Carme-Laura Gil, als blocs de Pere Meroño i de Gemma Pasqual, a Club 7 Cinema de Salvador Montalt, Lletres ebrenques d'Emigdi Subirats, als blocs de l'Apòstata desficiosa i de la Poc-moderna, a De l'holocè estant de Marc Belzunces, El buit del temps de Juli Peretó, Ulisses20d'Albert Dasí, Indústries i caminars de Sílvia Martínez, Al darrera la nevera de Roger Palà, al bloc d'en Titot i al d'Obrint Pas, a més de Rock viu del fotògraf Xavier Mercadé, Construint sinergies de Raül Romeva i Torre de guaita de Ramon Tremosa. El president de Parlament de Catalunya de 2003 a 2010, el republicà Ernest Benach, també manté, des del 30 d'abril de 2008, un bloc personal a MésVilaWeb.
A la portada de VilaWeb, hi apareix cada dia un bloc destacat, al costat dels apunts més recents publicats per la comunitat bloquista de MésVilaWeb.
La comunitat també s'ha fet presencial alguna vegada
Una trentena de blocaires de VilaWeb es van reunir el 15 de juny de 2009 per celebrar el cinquè aniversari de la comunitat. La reunió va servir, entre més coses, per descobrir la identitat d'algunes signatures, que no tingueren cara concreta fins al moment de l'aplec (vídeo). Entre els assistents hi havia blocaires del Principat, del País Valencià, de les Illes i de l'Alguer.
Arran d'aquella reunió Albert Dasí, autor del bloc Ulisses20, va fer l'apunt següent:
'Jo m'hi vaig incorporar el 2005, els dos primers anys d'una manera tèbia, però després hi vaig anar agafant més pràctica, fins al punt de passar-ho molt bé, escrivint. De fet, això del bloc és una via per airejar-se, per deixar anar fins i tot els propis dimonis, per trobar a vegades la infantesa, els records, o fins i tot per parlar amb mon pare d'una manera virtual, d'una manera com no havíem arribat a fer abans. Dilluns vaig estar temptat de pujar a Barcelona, un altre viatge rellamp, com el de fa uns pocs dies, amb el xic, per veure-hi AC/DC, viatge i concert que no agrairé mai prou (gràcies, Josep, per les entrades). Però, diumenge, mentre dinàvem, mon pare amollà una de les seues frases, que ja són oracions sentència: –Al camí d'Alcubles se t'ha fet un munt de cànem bord. Que no tenies una maquineta de segar, una desbrossadora?
Diumenge vaig començar la feina, i ahir dilluns vaig deixar el camp gairebé enllestit. Avui l'acabaré. Millor, doncs, que m'haja quedat: pel que expliqueu en alguns blocs, l'encontre va ser una festa que pagava la pena en molts sentits.
És veritat que hem conformat un corpus de blocs de molt d'interès. I fer una passada cada dia és, per a molts, una alenada; de notícies, d'opinions, de saber que hi ha un grapat de gent que cada dia té coses a dir-nos, d'anar fent país amb garantia, malgrat allò que ja sabem. El Coc d'avui ja ho reflecteix –i alguns altres blocs també.
Per molts anys, Vilaweb, sobretot als treballadors de la casa que ho feu possible. Que feu possible que nosaltres també siguem una part de vosaltres.'
VilaWeb i la informació local
VilaWeb, present des del principi en el món de l'educació
Alumnes de tot el país participen en una activitat de periodisme digital, 'Escoles en Xarxa', impulsada per Òmnium Cultural i VilaWeb
Diari de l'escola: periodisme digital adreçat a les escoles
Què llegeixes?, un espai de trobada entre lectors
Saül Gordillo, Ferran Espada, Àlex Milian, Joan Josep Isern i Xavier Capdevila parlen de VilaWeb
Salvador Alsius, Queta Carmany, David Fernàndez i Francesc Vila parlen de VilaWeb
Antonio Franco, Jaume Ciurana, Àngel Martí i Oriol Ferran parlen de VilaWeb
Jordi Valls, América Sánchez, Martí Estruch, Mar Iglesias, parlen de VilaWeb
Carles Solà, Mathew Tree, Oleguer Serra i Rafael de Ribot parlen de VilaWeb
Ventura Pons, Oriol Pujol, Josep Pedrals i Josep Albinyana parlen de VilaWeb
Uns versos de Josep Maria Espinàs
Una albada de Pep Gimeno 'Botifarra'
Alguns blocs de VilaWeb
Al darrere, la nevera | 0.84041 | curate | {"ca": 0.9595616024187453, "de": 0.00472411186696901, "es": 0.024943310657596373, "it": 0.006802721088435374, "en": 0.003968253968253968} | https://www.vilaweb.cat/noticia/3851686/20110223/set-anys-fent-comunitat.html |
cawac_ca_20200528_2_87394 | L´última pirueta de l´home de ferro
Robert Downey Jr. torna a demostra que el paper del superheroi li va com anell al dit
13:37
Imatge promocional
ESTEVE SOLER Amb l´objectiu de superar les devastadores xifres de recaptació que van obtenir les sales de cinema la setmana passada, arriba Iron Man 3. I si no ho aconsegueix un superheroi... qui ho farà? De fet, ho tindrà fàcil perquè aquest nou lliurament de les aventures de l´home de ferro és la continuació dels fets que van tenir lloc a Los vengadores, enorme èxit de recaptació i epicentre del terratrèmol Marvel, que col·lapsa el cinema mundial. Això explica també per què el pressupost inicial del film era de 140 milions de dòlars, però que va pujar a 200 davant la reacció entusiasta de la pel·lícula precedent.
En el film, el multimilionari i geni de la tecnologia Tony Stark decideix que necessita crear un nou tipus d´armadura per poder-se defensar en qualsevol moment dels nombrosos enemics que assetgen els herois. Tot plegat al mateix temps que un terrorista anomenat Mandarí comença a castigar el món amb atemptats massius. Sense temps per poder-se preparar, i sorprès per un atac del malvat personatge, Tony Stark ha de demostrar que és un autèntic home de ferro sense disposar del seu popular i poderós arsenal. Com en les pel·lícules anteriors de la nissaga, Robert Downey Jr demostra que només ell pot interpretar el carismàtic Stark, al mateix temps que s´envolta d´un formidable repartiment integrat per Gwyneth Paltrow, guanyadora de l´Oscar per Shakespeare enamorado, Don Cheadle (El irlandés), el veterà Ben Kingsley (Gandhi), la bellíssima Rebecca Hall, descoberta amb Vicky Cristina Barcelona, Guy Pierce (Memento) i Jon Favreau, actor i director dels dos primers Iron Man.
Ara, Favreau ha passat el relleu precisament a Shane Black, realitzador de l´aclamada Kiss Kiss, Bang Bang, que reapareix en el circuit cinematogràfic després d´anys desaparegut. Black ha volgut portar aquest tercer film a l´estil de les novel·les de Tom Clancy, segons afirma ell mateix, al mateix temps que s´ ha esforçat a donar versemblança als personatges perquè l´espectador no s´oblidi mai que les aventures tenen lloc en un món real. Com amb Los vengadores, Iron Man 3 ha començat a rebre molt bones crítiques per part dels entesos, que elogien el talent dels actors (especialment Kingsley) i l´entreteniment intel·ligent i divertit que ha orquestrat Black.
Iron Man 3 és considerada la primera peça de l´anomenada Segona fase, que obre els esdeveniments que han de culminar en una nova reunió dels superherois Marvel a l´esperada Los vengadores 2 (maig del 2015). Fins que no arribi, tindrem les estrenes de Thor: El mundo oscuro (novembre 2013), Capitán América: El soldado de Invierno (abril 2014) i Los guardianes de la galaxia (agost 2014).
En paral·lel, Marvel també ha anunciat que la tercera fase serà iniciada pels films d´El hombre hormiga i Doctor Extraño. Sembla evident que als cinèfils els espera una allau de superherois per als propers anys. | 0.849172 | curate | {"es": 0.07173840507173841, "ca": 0.9092425759092426, "ru": 0.001668335001668335, "it": 0.017350684017350685} | http://www.eldiari.cat/oci/2013/04/26/lultima-pirueta-lhome-ferro/38869.html |
macocu_ca_20230731_4_568041 | Piscines d'aigua salada a Aguilón Zaragoza > Aragón > Espanya | 0.537159 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_124570 | Una producció del Museu de la Vida Rural en aliança amb l’Espai Guinovart d’Agramunt, la Fassina Balanyà i el Monestir de Poblet.
El meu tatuatge és la terra és un recorregut pels tres espais, Museu, Fassina i Monestir, que recrea l’univers que Guinovart va descobrir en arribar a Agramunt, fugint de la guerra. Un artista que, lluny de representar la realitat, la presenta amb tots els seus volums i textures, convertint un modest drap collit de terra en una obra d’art.
La inauguració començarà al Monestir de Poblet, seguirà a la Fassina de Balanyà i acabarà amb els parlaments finals als Museu de la Vida Rural.
L’exposició s’inaugurarà seguint els protocols de seguretat del Museu de la Vida Rural en relació a la COVID-19. És per això que, tot i ser un acte d’accés gratuït, caldrà obtenir una entrada per garantir l’aforament controlat a les sales d’exposicions. | 0.817667 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.concadebarbera.info/agenda/exposicio-el-meu-tatuatge-es-la-terra-de-josep-guinovart |
macocu_ca_20230731_0_43858 | De 1 a 0 de 0 anuncis de aromaterapia Sant Miquel de Balenyà | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_511930 | Saved by the Paradox
En el joc Saved by the Paradox, l’usuari controla una porta que separa dues cambres amb un gas. A mesura que les partícules de gas individuals s'acosten a la porta, el jugador ha d'obrir i tancar-la ràpidament per permetre que només les partícules ràpides passin en una direcció i només les que es mouen lentament en l'altra. En fer-ho, el jugador crea un desequilibri de temperatura entre les dues cambres (i una disminució de l'entropia del gas! ).
Aquest desequilibri es fa servir aleshores com a font d'energia per impulsar un cotxe. El cotxe ha d'arribar a la meta per una carretera plena d'obstacles –tombes i barrils que redueixen la seva velocitat– i premis –rubins– abans que el Monstre l’atrapi!
El joc es basa en la paradoxa del dimoni de Maxwell, proposada pel físic escocès James Clerk Maxwell el 1867. Aquesta paradoxa va obrir la porta a una interpretació estadística de la segona llei de la termodinàmica i va estimular la relació entre la termodinàmica i la teoria de la informació. | 0.80015 | curate | {"en": 0.019762845849802372, "ca": 0.9782608695652174, "es": 0.001976284584980237} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_826640 | tornava des dels EUA amb una companyia aèria europea de prestigi. Era un viatge de feina, i per tant volava en primera classe. M'encanta (suposo que com a tothom) anar en primera classe car el viatge es fa molt més agradable, menjar delicatessen, seients totalment reclinables i entreteniment de bord de primera qualitat. Tot perfecte, tot meravellós, arriba l'hora d'embarcar i al veure que al meu passaport hi posa "España" sento com el tripulant d'abord (com a cortesia) m'indica el meu seient en castellà (amb accent d'espanya, per tant espanyol). Per no ser descortès contesto agraïnt-li, però en anglès. A la cabina de primera classe tot és gent formal, executius americans i europeus, molts d'ells amb els seus artilugis electrònics, treballant. Al cap d'una estona d'haver-nos enlairat ens porten el sopar. Mentre acavabem de sopar i em distreia mirant en el mapa com sobrevolavem Long Island, començo a escoltar un xivarri que desentonava amb l'harmonia del moment. M'hi fixo bé i sento que dos homes vestits amb trajo començen a "fer-se notar". El seu estil és més aviat barroer i les "hosties" i els "coños" de la seva conversa s'intercalen amb grosseries de l'estil "Oye coño, dile a la chica que traiga más anda". Espanyols segur. Quan la noia s'acosta, un dels dos li demana (en ejpañol, evidenement) que li porti més mam. Afortunadament els dos espanyols es cansen aviat i no se si és perquè s'adonen que estan donant la nota o què però acaben callant. Això, sense ànim de generalitzar però donat que no és la primera vegada que visc experiències com aquestes, em fa plantejar el dubte de si realment els espayols tenen una cultura que els indueix a "fer-se notar".
nan
N'he fet un al metro, però a la platja no encara!
Quan arribis al capitol de la platja, no t'oblidis la ràdio a tot volum, amb alguna emisora quilla sintonitzada.
Em sentisc com a valencià en general, i benidormer en concret, obligat a fer el manual 'Bàsics de l'espanyol a la platja'. Imprescindible: - El parasol- La taula plegable- La ràdio amb qualsevol sintonia xunga rotllo: Es Radio, Cadena Ser o Onda Cero- Les cadires plegables- Els tappers amb menjar que després tiraran a terra (el menjar, no els tappers)- El periòdic, generalment, Marca, del pare.- La gorreta de tela de pescador.- Els entrepans per a la vesprada- La iaia que va a les 10 'a agafar lloc'- Les tovalles de platja amb motius coents: Bandera d'espanya amb/sense bou, motius del Marca, pseudo-sexuals, del seu equip de futbol, Bob Esponja- La filla que crida, el fill que crida i mira amb els ulls oberts a les dones que van en bikini o amb mamelles- La mare que crida: Jesú, cometer bocata (Obligat entrepà embolicat en paper de plata)- Les pales o pilota, per a donar a la gent- La revista tipus Hola- La crema solar per a no cremar-se per que es posen al sol i sembla que vinguen de la guerra.- El gelat de la gelateria més propera. I el paper a la sorra- Si tenen una filla amb bolquers, el "mama que la yesi sa cagao"- El pare amb la creu de Caravaca al sol, brillant entre els pels del pit, mentres mira al fons de la mar amb els braços en gerra- Si és un grup de post-adolescents pre-universitaris, segurament han fet una escapada el cap de setmana, mentint als seus pares. Obligatori el cridar i fer palmes, mentres cantes 'hitaneo wapo'. Obligat acabar cada frase amb un OLEEEE EE
Afegisc: - Queixar-se de qualsevol servei per que (llegeixi amb accent manyico) "gracias a nosotros ganan dinero"- (Típica basca) Anar-se'n a nedar a llocs perillosos i sense vigilància, per què, fotre! som del Nord i no es pot comparar la Mediterrània amb el Cantàbric.
Déu meu, com ho he pogut oblidar??? Els perdonavides madrilenys que fa les 3 P's (Platja, Passeig i Pipes) i es pensen que gràcies a ells nadem en or. Ma mare cobra 1.150€ al mes fent 8-11 hores (segons si els espanyols entren a la hora de TANCAR el restaurant) al dia, 6 dies a la setmana, i esperem que besem la terra per on trepitgen, quan el que més es gasten és en comprar pa i mortadela o sobrassada per a menjar, vivint a 'casa de l'amic del poble que no l'utilitza'
paseo pipas y playa | 0.892938 | curate | {"ca": 0.9701565557729941, "ht": 0.0007338551859099804, "pt": 0.02446183953033268, "es": 0.004647749510763209} | |
macocu_ca_20230731_2_403003 | OBJECTE Poden guarnir de forma individual o col·lectiva els propietaris o llogaters de totes les cases de la població. FINALITAT DEL PREMI Premiar el millor guarniment de balcó i portalada. 1. Temàtica: lliure, ha de tenir l’escut de La Sénia 2. Durada: els balcons i portalades hauran d’estar guarnits del dia 22 al 30 d’agost de 2020. 3. El jurat l’integraran representants de la junta de Fecose. 4. Premi: s’atorgarà un premi de 100 € i 2 de 50 € en vals de compra al balcó millor engalanat. 5. El veredicte i lliurament de premis es farà saber el dia 25 d’agost a través de les xarxes socials, i als guanyadors, individualment. 6. Termini: el termini de presentació de les inscripcions serà el 20 d’agost de 2020 7. Inscripcions: per formalitzar les inscripcions els concursants hauran de presentar la butlleta degudament emplenada als comerços de Fecose o mitjançant correu electrònic: [email protected] 8. Qualsevol qüestió que sorgeixi no prevista en aquestes bases l’ha de resoldre l’organització i ha de ser acceptada pels participants obligatòriament. 9. La participació en aquest concurs suposa l’acceptació de totes aquestes bases. | 0.761351 | curate | {"ca": 0.9894086496028244, "cs": 0.01059135039717564} | |
mc4_ca_20230418_3_550776 | Ecodiari: Milers de peixos morts al pantà de Sau, ara fa 25 anys
Irene Giménez Vinyet | Actualitzat el 08/07/2014 a les 17:17h
El pantà de Sau augmenta les reserves en 12 hm3
Les reserves als pantans garanteixen les demandes d'aigua per a 15 mesos
08/12/2013 17:19
Les darreres pluges fan augmentar en 17 punts el nivell del pantà de Sau
faunapantà de Saumedi ambientGrup de Defensa del Ter | 0.686287 | curate | {"ca": 0.9583333333333334, "it": 0.041666666666666664} | https://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/9282/milers/peixos/morts/al/panta/sau/ara/fa/25/anys |
mc4_ca_20230418_9_159731 | Pousada dos Navegantes...Habitacions per nit per només243 EUR Pouso Bom Retiro...Habitacions per nit per només107 EUR Pousada Enseada do Jatobá...Habitacions per nit per només232 EUR Pousada Alarum...Habitacions per nit per només154 EUR Pousada Recanto de Paraty...Habitacions per nit per només98 EUR Balcon de la Bahia...Habitacions per nit per només Pousada São Francisco...Habitacions per nit per només Casa Paraty8...Habitacions per nit per només Casa Mar Paraty...Habitacions per nit per només Casa Graúna...Habitacions per nit per només Pousada Sol do Cais...Habitacions per nit per només Pousada Bromelias...Habitacions per nit per només Santa Clara Hotel...Habitacions per nit per només Resort Croce del Sud...Habitacions per nit per només Chale Grauna...Habitacions per nit per només Pousada Dharma Shala...Habitacions per nit per només Eco Chalet Casa Tambor...Habitacions per nit per només Chale Grauna 2...Habitacions per nit per només Casa Tropical...Habitacions per nit per només Casa Portal Dos Sonhos...Habitacions per nit per només Més zones a Paraty
Més de 1.150.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 30.500.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Praia Grande Restaurants i cafeteries
Essent una localització molt desitjada, Praia Grande és el lloc on anar quan es va a Paraty. Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Amb calor i comfort, Praia Grande és un lloc per a vacances relaxades després d'una setmana de feina. Quan és hora de reservar l'hotel adequat a Praia Grande o a qualsevol lloc a Paraty, Agoda.com ofereix els millors preus. Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Per trobar les millors ofertes d'hotels a Praia Grande, simplement entri les seves dates de viatge a la pestanya de recerca.
Hotels destacats a Praia Grande, Paraty
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Pousada dos Navegantes és una elecció...
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Pouso Bom Retiro és una elecció...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Pousada Enseada do Jatobá està situat idealment a Paraty;...
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Pousada Alarum és una elecció...
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Paraty, Pousada Recanto de Paraty és...
Dissenyat tant per oci com per negoci, Balcon de la Bahia està situat idealment a Paraty; una de...
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Paraty, no busqui més enllà de Pousada São...
Convenientment situat a Paraty, Casa Paraty8 és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat...
Convenientment situat a Paraty, Casa Mar Paraty és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat...
Hotels a Praia Grande: Balcon de la BahiaCasa GraúnaCasa Mar ParatyCasa Paraty8Casa Portal Dos Sonhos
Llocs d'interès a Praia Grande: Bar Do PauloGolfinhos Restaurant | 0.849304 | curate | {"ca": 0.9547657512116317, "en": 0.012600969305331179, "es": 0.03263327948303716} | https://www.agoda.com/ca-es/praia-grande/maps/paraty-br.html |
mc4_ca_20230418_6_183139 | El bisbe Margarit i la seva època
Simposi Internacional. El bisbe Margarit i la seva època
Principal > Cursos i col·loquis > Simposi Internacional. El bisbe Margarit i la seva època
del 14 al 17 de novembre del 2006
Cartell i tríptic del Col·loqui
Revista de Girona, catàleg i biografia Margarit (Sobrequés) i Sapiens
Recull de premsa Actualitzat!! !
Trobada dels Margarit
Joan Margarit, definit fa poc com el gironí internacionalment més influent de tots els temps, està considerat com un dels més importants representants de l’humanisme a Catalunya. Durant el segle XV va tenir una presència activa a Itàlia: va ser cardenal, però també ambaixador d’Alfons el Magnànim davant el rei de França, ambaixador de Joan II en el congrés de Màntua, ambaixador de Ferran el Catòlic davant el Senat venecià, per acabar sent nunci papal per a la Corona d’Aragó. Va morir i segueix enterrat a Roma, a l’església de Santa Maria del Popolo.
Aquest és el personatge que serà l’eix del simposi que també tractarà temes relacionats amb l’entorn politicosocial, l’art i la concepció del món al segle XV.
9,30-10,00h
Recepció i inscripcions
10-10,45h
Presentació del simposi, per Robert B. Tate (University of Nottingham) i Mariàngela Vilallonga (Universitat de Girona).
10,45-11,30h
Ponència inaugural, per Massimo Miglio (Istituto Storico per il Medio Evo), «La Roma del cardenal Margarit».
11,30-12,15h
Joan Molina (Universitat de Girona), «La catedral del bisbe Margarit: fragments de la història de la construcció i decoració de la seu gironina»
12,15-12,30h
12,30-14h
Visita guiada a l’exposició “El cardenal Margarit i la seva època” (Fontana d’Or). Presentació del catàleg, per Silvia Maddalo (Università della Tuscia).
Ponències: Joan Margarit
16-16,45h Lluís Lucero (Universitat de Girona), «Sobre els Paralipomenon de Margarit: una aproximació a la gènesi i al mètode de l’obra»
16,45-17,30h Narcís Castells (Diputació de Girona), «El cardenal Joan Moles, quatre segles d’una hipòtesi»
17,30-18h Pausa-cafè
18-18,45h Eulàlia Miralles (Universitat de Girona), «La posteritat del cardenal Margarit (segles XV-XVII)»
18,45-19,30h Dolors Condom (Universitat de Girona), «La figura de Joan Margarit i el seu interès dins la historiografia posterior»
20h Presentació del volum Corona Regum de Joan Margarit a cura d’Isabel Segarra (Universitat de Girona).
Ponències: L'humanisme a la Corona d'Aragó
9,30-10,15h
Jocelyn N. Hillgarth (Pontifical Institute of Mediaeval Studies, Toronto), «Els gots en la historiografia catalana abans i al temps de Margarit»
10,15-11h
Martin Früh (Hauptstaatsarchiv Dusseldorf), «El Epodon liber de Antonio Geraldini»
11-11,45h Jordi Pérez Durà (Universitat de València), «Els Spectacula Lucretiana de Giambattista Cantalicio: un poemari en honor dels Borja a la Biblioteca Valenciana»
11,45-12h Pausa-cafè
12-14h Ruta Margarit per Girona, a càrrec de Lluís Lucero
14-16h Dinar
Ponències: L'humanisme europeu
16,30-17,15h Mariangela Regoliosi (Università degli Studi di Firenze), «Fortuna europea di Lorenzo Valla»
17,15-17,45h Pausa-cafè
17,45-18,30h Donatella Coppini (Università degli Studi di Firenze), «Poesia latina umanistica»
18,30-19,15h Carmen Codoñer (Universidad de Salamanca) «Margarit-Nebrija»
19,30h Presentació de l’obra de Santiago Sobrequés, Joan Margarit. El final tràgic de l’Edat Mitjana a Catalunya.
9,30-11h
Trobada del grup de recerca Studia Humanitatis
11,30-14h Trobada de la Scuola di Dottorato Internazionale «Civiltà dell’Umanesimo e del Rinascimento»: Università degli Studi di Firenze, Université de Provence, Université de Paris IV Sorbonne, Université de Rouen, Universidad de Salamanca, Universidad de Santiago de Compostela, Universidad de Extremadura i Universitat de Girona.
16-19h Trobada de la Scuola di Dottorato internazionale
9,30-14h Trobada de biblioteques digitals: Projecte Boscan, Corpus Informatitzat del Català Antic, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, RIALC, NARPAN, BITECA, Base de
Dades Ramon Llull, Biblioteca Europa, Biblioteca Dramàtica Valenciana, Biblioteca Digital Studia Humanitatis i Biblioteca de Catalunya.
16-19h Trobada de biblioteques digitals
Dies:del 14 al 17 de novembre del 2006
Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Lletres (UdG).
Preu de la inscripció: 20€ (ordinària) / 10€ (estudiants)
===> Butlleta d'inscripció <===
Per a la inscripció, cal que feu l'ingrés al compte corrent núm. de la Caixa de Girona 2030 0105 67 3110000054 i retorneu la butlleta amb el comprovant de la transferència a la secretaria de la Secció Eiximenis de l'ILCC.
Per a més in formació adreceu-vos a:
Institut de Llengua i Cultura Catalanes - Secció Francesc Eiximenis
Tel. +34 972 418 231
Informació general sobre Girona
Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes (Secció Francesc Eiximenis) de la Universitat de Girona.
Comissió organitzadora: Mariàngela Vilallonga, Lluís Lucero, Eulàlia Miralles, Joan Molina i David Prats.
Secretaria tècnica: Begoña Fernández i Clara Barnada.
Col·laboren: Consell Social de la UdG, Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educacuión y Ciencia.
Podeu descarregar-vos el cartell i el tríptic del col·loqui (format jpg):
- "Joan Margarit i Pau: bisbe i humanista català", Avui, (18 de gener 2007).
- "El gironí més influent", Diari de Girona (17 de desembre 2006), pàg. 1 - pàg. 2.
- "Maquiavelo en Girona", La Vanguardia (16 de desembre 2006).
- "La guerra civil", El Punt (11 de desembre 2006).
- "Robert Brian Tate", Presència (26 de novembre 2006), pàg. 1 - pàg. 2.
- "Margarit i el Renaixement", Presència (19 de novembre 2006).
- "Sobrequés descriu un Margarit feudal i moderrn alhora", El Punt (16 de novembre 2006).
- "Joan Margarit defensava la monarquia de tipus autoritari com la de Ferran el Catòlic", Diari de Girona (16 de novembre 2006).
- "Els 'margaritians' fan seva la universitat", El Punt (15 de novembre 2006).
- "Robert B. Tate i Mariàngela Vilallonga obren un congrés de quatre dies sobreel bisbe Margarit", Diari de Girona (15 de novembre 2006).
- "Girona recorda l'influent bisbe humanista Joan Margarit", El Periódico (14 de novembre 2006).
- "Hi ha qui afirma que el bisbe Margarit va inspirar Maquiavel a escriure El príncep", Diari de Girona (12 de novembre 2006).
- "El bisbe Margarit i la seva època", El Punt (11 de novembre 2006).
- "Una exposició presenta de forma atractiva la figura i l'època del bisbe Margarit", Diari de Girona (11 de novembre 2006).
- "Una tardor margaritiana", El Punt (8 de novembre 2006).
- "La UdG difon el bisbe Margarit com el gironí més inflent de tots els temps", Diari de Girona (8 de novembre 2006).
- "La Revista de Girona obre una tardor dedicada al cardenal Joan Margarit", El Punt (11 d'octubre 2006).
- "Un cardenal gironí molt culte", Diari de Girona (11 d'octubre 2006).
- El cardenal Joan Margarit, protagonista a la Revista de Girona, web Diputació de Girona (actualització 11 d'octubre 2006).
- "La Revista de Girona dedica el nou número al cardenal Margarit", El Punt (10 d'octubre 2006).
Revista de Girona, catàleg, biografia Margarit (Sobrequés) i Sapiens
El número 238 de la Revista de Girona que conté un dossier dedicat íntegrament a Joan Margarit.
Catàleg de l'exposició "El bisbe Margarit i la seva època" (Fontana d'Or)
La biografia de Joan Margarit que va fer Santiago Sobrequés i que havia romangut inèdita fins avui.
Article de la revista Sapiens dedicat a Joan Margarit.
Comentaris: [email protected] | Última actualització: març 2007 | 0.667388 | curate | {"ca": 0.8285404232230059, "es": 0.08952794357026587, "fr": 0.00013564839934888768, "en": 0.008138903960933261, "it": 0.058193163320672814, "pt": 0.0027129679869777536, "de": 0.01112316874660879, "he": 0.0010851871947911015, "cs": 0.0005425935973955507} | http://www3.udg.edu/vell/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/Margarit_2006.htm |
macocu_ca_20230731_10_506589 | Nova graella d'activitats dirigides
Graella d'activitats dirigides del 1r trimestre del curs 2022 – 2023
Dimecres, 07/09/2022
Benvolguts/des,
Ja teniu a la vostra disposició la graella d'activitats pel 1r trimestre de la propera temporada. Aquest trimestre tenim 3 activitats noves a la graella:
WOD (Workout Of the Day)
Entrenaments d'alta intensitat a la sala funcional (pavelló), on el tècnic dissenyarà una sessió amb diferents exercicis i nivells, i els participants realitzaran el major nombre de repeticions o rondes en un temps determinat amb la motivació, els "tips" i les correccions dels nostres tècnics. Activitat amb aforament limitat a 8 places, inscripció prèvia via telefònica el mateix dia o a la recepció.
Strong nation
De la mà dels creadors de zumba, portem aquesta nova disciplina coreografiada i d'alta intensitat amb exercicis cardio-vasculars, pliomètrics i propis d'arts marcials. Només necessitaràs el teu cos i molta energia per superar el repte STRONG NATION.
Esquena sana
Una classe de benestar, pensada per millorar la movilitat i el to postural de l'esquena, desde les cervicals fins a la zona lumbar i el còxis. Pensada per a tots els públics, especialment per aquelles persones que necessiten millorar la seva salut postural.
I recorda, aquest trimestre augmentem el número de classes aquàtiques i les places d'aquestes, així com reforcem els inicis de la setmana per que tinguis on triar.
Disposaràs de 64 classes setmanals, l'oferta més amplia de tota la comarca!
Consulta els horaris a la secció d'activitats de graella de la web o a les nostres instal·lacions. | 0.787312 | curate | {"ca": 0.9468354430379747, "en": 0.036075949367088606, "nl": 0.00949367088607595, "ie": 0.007594936708860759} | |
macocu_ca_20230731_4_172452 | Adossat en camp de golf per a estades
Z.
XIVA – EL BOSC: Apartament adossat triplex de 140 m2 construïts, en planta baixa toillete, cuina independent i ampli saló menjador amb balconada-terrassa de 15m.
Completament equipat i condicionat per entrar.
Capacitat màxima 8 persones.
Climatització en tot l'habitatge fred-calor per conductes, accés directe al garatge privat amb capacitat per 2 cotxes.
Traster en el soterrani.
L'apartament disposa de piscina comunitària i jardí.
Consultar tarifes i disponibilitat, ja que varia segons demanda i època de l'any.PA-525 ORYAS VILES S.L.L.
... no fa frio ni calor sent un pis fresquito per a aquesta temporada. [email protected] ... | 0.715218 | curate | {"ca": 0.9155555555555556, "ja": 0.002962962962962963, "es": 0.035555555555555556, "en": 0.045925925925925926} | |
mc4_ca_20230418_2_270515 | 400 possibles llocs de treball i dues naus de 42.250 m2: així serà l'aterratge de l'empresa que oferirà serveis a Amazon des del Camp de Tarragona | Diari de Tarragona
400 possibles llocs de treball i dues naus de 42.250 m2: així serà l'aterratge de l'empresa que oferirà serveis a Amazon des del Camp de Tarragona
La companyia Axiare Patrimoni ha signat el contracte de lloguer logístic més important d'aquest 2016 a l'Estat
16 de Junio de 2016 - 14:29 hs
Polígon de Constantí | 0.715644 | curate | {"ca": 0.8942917547568711, "es": 0.10570824524312897} | https://www.diaridetarragona.com/noticias/400-possibles-llocs-de-treball-i-dues-naus-de-42.250-m2-aixi-ser-laterratge-de-lempresa-que-oferir-serveis-a-Amazon-des-del-Camp-de-Tarragona-20160616-0030.html |
mc4_ca_20230418_2_344554 | Què menjaven els catalans de l'Edat Mitjana? | HistoTube.cat
Què menjaven els catalans de l'Edat Mitjana?
[postlink]http://histotube.blogspot.com/2011/04/que-menjaven-els-catalans-de-ledat.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=QB6RDqBZeooendofvid
Toni Massanès, director de la Fundació Alícia, ens parla de la recreació de la cuina medieval catalana a través de les investigacions de la historiadora Teresa Vinyoles i ens recorda que els cuiners catalans també eren un referent durant l'edat mitjana. Ho podem saber gràcies a aquesta peça de Sies.tv
A l'edat mitjana a Catalunya existien destacats llibres de cuina, entre els quals destacava el llibre de Coch.
La pinyonada és molt recomanable, especialment acompanyada amb un vi dolç. El que segurament no podriem destacar tant és el Malcuinat, un potatge que es cuinava al carrer i estava destinat sobre tot als mariners que paraven a Barcelona.
La seva pudor va fer que fos prohibit a la majoria dels carrers de la ciutat. Aprop de Santa Maria de Sants encara hi trobareu un carrer que en coserva aquest nom ja que era un dels llocs on es podria cuinar.
M'agrada molt aquest vídeo!
11 d’abril de 2011 a les 13:33
Interessant Aportació Agus!Això del llibre del Coch t'ho fan estudiar per treure't l'habilitació de guia turistic de Catalunya també!
11 d’abril de 2011 a les 19:34
L'estiu passat treballant al MUHBA vaig ser el guia encarregat de fer les visites sobre "Menjar a l'Edat Mitjana" que acompanyaven tot aquest projecte de la fundació Alicia i el MUHBA, així que vaig aprendre força sobre tots aquests temes.
La ruta finalitzava amb un tast dels productes que es comenten amb el video. La pinyonada és bona, exactament com es diu "una especie de torró de pinyons" la salsa de pago és més aviat com una mena de colacao xD
Eduard Padró ha dit...
A banda del Llibre de Coch (S. XV), no ens oblidem del Llibre de Sent Soví (s. XIV), el primer receptari d'Europa que no era escrit en llatí sinó en Català! Recentment a Hostalric s'ha iniciat un projecte amb el nom "Domus Sent Soví", un Centre de Dinamització i Activitats entorn del Patrimoni Gastronòmic català i els seus fantàstics productes.
19 d’abril de 2011 a les 9:38
molt emocionant és mega guay
26 de maig de 2011 a les 12:14
Jo menjo això!!!!! BONISSÍM (el menja, no el viedeo) | 0.76662 | curate | {"ca": 0.9187884108867428, "fr": 0.006584723441615452, "zh": 0.0649692712906058, "it": 0.009657594381035996} | http://histotube.blogspot.com/2011/04/que-menjaven-els-catalans-de-ledat.html |
mc4_ca_20230418_17_415737 | Ses Meves Feinetes: El Symbaloo, mola!
El Symbaloo, mola!
El symbaloo fa estona que el coneixia, però no havia caigut en donar-li aquesta utilitat. L'havia conegut quan cercava alguna cosa com el netvibes i/o el google reader per organitzar les teves pàgines, adreces, etc.
Però he m'ha agradat molt que amics/amigues blogueres i companyes de feina m'obrissen els ulls i em mostrassin el symbaloo com a murals de recursos concrets.
Com que una imatge val més que mil paraules, vos deix amb dos exemples que ens aniran molt bé en aquestes dades:
Symbaloo de Recursos de Sant Jordi fet per Àngels de Racons de Colors:
I un Symbaloo de Recursos per Pàsqua de na Laura de El Racó de l'Infant:
Doncs, Moltes Gràcies Àngels i Laura per compartir els vostros recursos i crear aquests dos symbaloos tan interessants i útils. I ala! A fer symbaloos per agilitzar la feina...
Publicat per Laura Cuenca a 20:57
LaTuDón 25 de març, 2012
Moltes gràcies a tu Laura!! Fas una gran feina!
Magda 25 de març, 2012
Estan molt i molt bé aquests symbaloos Laura jo ja els havia vist i la veritat és que amb un sol cop d'ull veus una gran quantitat de recursos que ens aniran "estupendo" per aquets dies.
Gràcies per oferir-nos aquesta informació. | 0.765833 | curate | {"es": 0.04718543046357616, "en": 0.014900662251655629, "ca": 0.9329470198675497, "it": 0.004966887417218543} | http://sesmevesfeinetes.blogspot.com/2012/03/el-symbaloo-mola.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_713234 | I a més, amb música de peli porno cutre dels anys 80. Si no es veu: http://www.youtube.com/watch?v=-rbxov7CVi8
m'ha fet gracia la cara dels tios amb les celles depilades i maquilladets i les moges brutals! | 0.655708 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_49038 | Millor que jo mateix, l’article de n’Albert Puig- ICAT FM
Ja no teniu excuses!, ja no val dir allò que no el coneixeu, que no l?heu escoltat mai o que no n?heu sentit a parlar. A partir d?avui tots aquells que no en sabíeu res teniu la sana obligació de conèixer l?Òscar Briz, als qui us sonava heu d?aprofundir-hi i els qui ja havíeu assaborit els seus encants, doncs a difondre?ls!. No penseu que se m?ha pujat al cap el virus de l?empresari esclavista amb ganes de repartir feina, senzillament és que el nou disc de l?Òscar és tant bo que com passi desapercebut m?emprenyaré!. ?Quart creixent? dues paraules que poden resultar poètiques o pràctiques. Podeu mirar la lluna o sentir la quarta obra en solitari d?un músic que creix cada dia que passa. Òscar Briz continua amb la seva particular i minuciosa observació d?allò que l?envolta i fa inventari dels personatges ?no em canse mai de mirar el personal, és un tret que em ve de natural?, dels llocs ?des del gel de l?Àrtic fins els plans de la Pampa?, dels amics ?la gent que jo busque fuma i aguanta, resisteix fins i tot si el dubte els espanta? i els enemics ?la policia no pot tolerar això i fa servir les porres per obrir pas al patró i les llàgrimes corren perquè no hi ha justícia per al poble?.
L?Òscar Briz ha crescut com un gegant i dubto que el seu caminar no deixi grans petjades. La varietat rítmica i estilística de les cançons foragita totes les pors de topar-se amb un cantautor tallat pels patrons de la cançó protesta. Es pot protestar, és clar que es pot protestar!, s?ha de protestar de tot allò que ens fa la nafra cada dia una mica més gran, però és pot fer com ho fa l?Òscar, sabent que en aquest món es corre més que no pas es camina, que els problemes d?ara ja no són els d?abans per molt que les semblances sembrin el dubte. La música d?avui fa temps que va guardar les faixes i els cinturons de castedat en el calaix més fosc de les golfes i si no ho creieu o sou dels que penseu dels nostres cantants que encara n?han d?aprendre, feu-me el favor de dedicar una hora del vostre temps a sentir el ?Quart creixent? de l?Òscar Briz, la resta ja vindrà sol.
Segueix amb un retall de la seua música d’un documental força reconegut internacionalment (..)
I afegisc, també, l’ampliació d’un "tema" de You Tube.
També és el creador de la música del documental corprenedor, TORNALLOM, en defensa de la Punta (L’horta sudest de la ciutat de València).
———————————————————————-
Nascut a l’Alcúdia en 1965. Va pertànyer al grup de Banderas de Mayo fins a 1997. Després marxà a Australia on formà el grup The Whitlams, amb molt d’èxit allà. Tornà a casa, des d’on s’ha incorporat a fer-nos sentir la meravella de la seua música i cançons, que són pura veritable poiemusica.
Compreu-lo. No se’n penedireu pas.
I un altre vídeo: amefrica
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Captcha *
Lloc web
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. | 0.780187 | curate | {"ca": 0.9844164456233422, "pt": 0.003647214854111406, "oc": 0.007294429708222812, "fr": 0.004641909814323607} | : /josepblesa/?p=37602 |
mc4_ca_20230418_5_418611 | Derbi sabadellenc per començar la segona volta | Futfem.cat
Els dos equips de la capital del Vallès Occidental es veuran les cares aquest diumenge en un partit de gran transcendència. Situats a les últimes posicions de la taula, últim i penúltim, el Planadeu i el Sabadell volen començar la segona volta del campionat amb una victòria, i res millor que fer-ho davant l'etern rival de la ciutat. El precedent més recent és el primer partit de Lliga en què el derbi va acabar amb empat a dos. Així doncs, tots dos equips tenen ganes de guanyar després d'acabar en taules l'anada.
El Planadeu, darrer classificat amb 10 punts, i amb l'avantatge de jugar a casa arriba al derbi amb una dinàmica de resultats ascendent durant els últims partits. En les dues jornades disputades l'any 2018, el conjunt de Vicente Díaz encara no sap el que és perdre. Una victòria contra l'Estartit i un empat a 3 la jornada passada davant el Porqueres són els últims resultats d'un equip que està en alça.
Per altra banda, el Sabadell, penúltim amb 11 punts, estrena nou entrenador. Àngel Codina 'Cudi' és el nou tècnic del conjunt arlequinat que intentarà treure l'equip del descens i aconseguir la permanència. «Encarem amb molta il·lusió el debut i crec que això serà la clau» afirma il·lusionat. Per a Codina, el més important és transmetre aquests sentiments a les jugadores per animar-les i fer-les sortir de baix. «Aportar emoció per contagiar a les jugadores és el més important», reconeix el tècnic que està content amb el nivell de l'equip: «Físicament estan al límit i tècnicament és molt bo. Volem recuperar el nivell d'intensitat i ganes i estem contents perquè durant la setmana ja hem vist un canvi de 'xip'», assegura.
Quant al partit, Codina vol restar importància a la situació en la qual està l'equip. «No ho volem encarar com una final perquè si no ens quedarien 14 finals, ho encarem partit a partit», explica sense amagar la duresa que hi haurà i el potencial del rival. «Serà un partit molt dur físicament, venen en bona dinàmica i crec que els petits detalls seran la diferència», afirma el nou tècnic sabadellenc. L'estat d'ànim de l'equip serà el fonamental per tirar endavant el resultat, però no per deixar la Lliga sentenciada: «Perdre o guanyar no significarà res, quedaran 37 punts encara per disputar», conclou Codina. | 0.881924 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.futfem.cat/preferent/4516-derbi-sabadellenc-per-comencar-la-segona-volta |
racoforumsanon_ca_20220809_3_572716 | A dos victòries per la lliga, fins i tot si guanyem i salta la sorpresa perdent el Madrid podriem ser campions avui. Personalment prefereixo esperar les eliminatòries de la Champions abans de celebrar res. 33a jornada de Lliga Alineacions Iraizoz,Iraola, Ekiza, San José, Autenetxe,Gurpegui, Herrera, De Marcos,Susaeta, Muniain, Aduriz. Valdés,Dani Alves, Piqué, Abidal, Alba,Song, Xavi, ThiagoAlexis, Cesc, Pedro, . Classificació:1 Barcelona 842 R. Madrid 713 A. Madrid 68--- 13 Valladolid 3914 Athletic 3615 Osasuna 33--- Escenari: San Mamés (40.000 espectadors) 27/04/2013 18:00 C+ Liga - GolT - C+ Liga HD Precedents: Victòries Athletic 41Empats 18Victòries Barça 22 Major victòria local1930-31 ATC - FCB 12-1 Major victòria visitant1990-91 ATC - FCB 0-6 Ratxa en LligaAthletic D V D D EBarça V E V V V Últim partit del Barça en el vell San Mamés, penso que empatarem 1-1, a l'espera de la Champions. El Bilbao també necessita puntuar, per el que sortiran amb força intensitat davant la seva afició.
Hem begut oli. | 0.783122 | curate | {"ca": 0.908102766798419, "en": 0.07806324110671936, "id": 0.01383399209486166} | |
macocu_ca_20230731_0_178513 | Carrer de Perú, Amposta
Mostrar Mapa
Comissaria dels Mossos d'Esquadra a Amposta - 131 m Passeig de la Generalitat 82-104
CAP Amposta - 131 m Carrer de Sebastià Joan Arbó 139 Centre d'assistència primaria
Arxiu Comarcal del Montsià - 180 m
Supermercado - 223m Ametller Origen - Grup Ametller Origen Carrer Teresa Germana Mira
Supermercado - 368m Mercadona Carrer Teresa Germana Mira
Bicicletas - 426m Dragobikes Carrer de Sebastià Joan Arbó, 77 43870 Amposta Teléfono: +34 647461941
Frutería - 865m Barberà Detall 6 - Fruites Barberà Avinguda de Catalunya, 2 43870 Amposta Teléfono: +34 606525106
Carnicería - 1004m Asunció Idiarte Panisello Carrer del Gran Capità, 9 43870 Amposta Teléfono: +34977702417 | 0.619846 | curate | {"es": 0.25323741007194245, "ca": 0.7467625899280576} | |
wikipedia_ca_20230401_0_663884 | Carrasquenya
Carrasquenya, o helicoïdal, és una varietat d'olivera ancestral antigament força comú a les comarques del Baix Ebre, el Montsià, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta (a Catalunya) i també a l'Alt Palància, el Baix Maestrat, el Camp de Túria i la Plana Alta (al País Valencià). A Mallorca, la trobàvem també arreu de l'illa amb els noms de morruda o bé bonany. Actualment, ja sigui a Catalunya, al País Valencià o a Mallorca, només en queden exemplars molt antics i voluminosos així com dispersos, en especial al territori al voltant del riu Sénia. Seguint el curs de l'Ebre cap al nord, però, s'hi poden trobar també alguns altres exemplars dispersos fins a arribar a Comunitat Autònoma de la Rioja. Per tal que no se'n perdi la raça, es controla la conservació d'un exemplar a Ulldecona i també d'un altre ex-situ que, de fet, també procedeix d'Ulldecona. Aquest darrer es troba al centre de conservació del patrimoni genètic català Mas Bover, a Constantí, Tarragona.
Característiques agronòmiques.
L'olivera carrasquenya és un arbre molt vigorós, d'abundant ramificació, alternant en la producció, sensible a la sequera i amb baix rendiment d'oli del seu fruit al trull tot i que té un alt contingut en polifenols i àcid oleic. La seva floració és tardana i el seu fruit madura tardanament. El seu oli es considera equilibrat en boca . | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=663885 |
mc4_ca_20230418_5_26994 | Lluís Salvadó: "Hard Rock Entertainment World és una gran oportunitat per al país i està alineat amb el projecte que volia impulsar el Govern" - Sala de premsa. Generalitat de Catalunya
Lluís Salvadó: "Hard Rock Entertainment...
10-07-2017 16.11
Lluís Salvadó: "Hard Rock Entertainment World és una gran oportunitat per al país i està alineat amb el projecte que volia impulsar el Govern"
El grup nord-americà farà una inversió inicial de 665 milions d'euros, d'acord amb la informació continguda al sobre B
El nom del projecte, anunciat per l’empresa, inclou un casino que es dirà Hard Rock Hotel & Casino Tarragona
El 28 de juliol la Mesa emetrà l’informe preliminar d’adjudicació | 0.70701 | curate | {"ca": 0.914074074074074, "hu": 0.06222222222222222, "en": 0.023703703703703703} | http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/vicepresidencia-economia-i-hisenda/notapremsavw/302168/ca/lluis-salvado-hard-rock-entertainment-world-es-una-gran-oportunitat-per-al-pais-esta-alineat-amb-el-projecte-que-volia-impulsar-govern.do |
racoforumsanon_ca_20220809_3_75378 | Acabes de conèixer un grup musical que t’agrada força, n’escoltes dues o tres cançons i penses “ah mira, aquests em sembla que m’agraden”.En vols tenir alguns àlbums, tres estaria bé per començar (amb un no n’hi ha prou, sobretot per saber si realment aquell grup t’agrada de debò). Tens la possibilitat d’adquirir-ne 9, però com he dit abans “en vols tenir 3”. La pregunta, doncs, és: Quins voldràs?Els primers? (el 1, 2, 3) Els del mig? (el 4, 5, 6 ) O els darrers? (el 7, 8, 9)Jo ho tinc força clar, els del mig. El quart, el cinqué i el sisé.Sempre ho faig així i ho continuaré fent sempre, sobretot degut a la meva experiència, atès que els primers àlbums no m’agraden gaire. Tampoc m’importa adquirir-ne els darrers, però sempre que puc agafo els del mig.Com he dit, els primers àlbums dels grups no m’acostumen a agradar. De vegades és perquè, en el cas dels grups que fa molts anys que toquen, el so dels primers àlbums no m’agrada, sona antic (anys vuitanta), no m’entra/m'agrada tant com un so més actual (anys 90, 2000-10).En el cas d’altres grups simplement no hi ha un motiu, no m’agraden els primers àlbums i ja està, tot va a gustos… Us en dono alguns exemples: (en aquest cas HEAVY i THRASH METAL)-IRON MAIDEN - Els dos primers no m’agraden gens. TOTS els altres en els quals canta Bruce Dickinson sí que m’agraden.-EH SUKARRA i SU TA GAR - (els cantants dels dos grups són germans)- M'agraden tots dos des del 4º àlbum cap endavant.-BLIND GUARDIAN - Aquest és l’exemple més clar del que plantejava al principi : " Què fer quan podem aconseguir 9 àlbums".El 1, 2 no m’agraden gaire, el 3 una mica més, el 4, 5 i 6 m’agraden molt, i el 7, 8, 9 no m’agraden tant com els del “mig” però també m’agraden i els he escoltat sovint. O sigui que amb aquest grup tinc claríssim que els que més m’agraden són els àlbums del mig.-ANNIHILATOR - Aquí trenco la meva “pròpia” norma, ja que els primers m’agraden més que els altres. Fa temps els escoltava sovint, escoltava el 2, 3, 4, 5, i m’agradaven força. Però fa poc he escoltat el 6 i el 8 i em semblen una merda. Dels últims àlbums no en puc opinar gens.
Cada banda és un cas, però crec que en general els millors treballs acostumen a ser els primers. Després la majoria de grups tendeixen a repetir-se sense acabar de trobar mai aquells temes que els van fer populars.
I de Maiden què n'opines?
No conec prou la discografia dels Iron Maiden (encara que el meu avatar pugui semblar dir el contrari) per tenir-ne una opinió formada, però coincideixo amb tu que a partir de l'entrada del Bruce Dickinson amb el "The number of the beast" fan els seus millors treballs. De fet, el seus grans hits provenen d'aquesta etapa vuitantera, encara que és un grup que penso que ha sapigut mantindre un bon nivell al llarg dels anys, i de fet el "A matter of life and death" és un disc que sempre reivindico perque tinc la sensació que està menysvalorat, quan per a mi es tracta d'un excelent treball.I jo, que sóc més "metaliquero" que "maidenero" (si se'm permet la lamentable lliçencia ), t'he de dir que em gratifica que reivindiquis les últimes obres dels de San Francisco. Perque és un mantra que particularment ja em cansa, que en tots el forums sempre es digui que després del "...And justice for all" ja es van acabar, menyspreant tot el que han fet després. A mi, que fins i tot gaudeixo dels maleïts "Load" i "Reload", els darrers discos que han fet em semblen espectaculars.
Sí, és cert, el "A matter of life and death" està bé, però fins fa poc no m'agradava, mai m'havia agradat, potser perquè com a molta gent (fa poc ho he llegit a internet) li va agafar mania perquè el van tocar tot sencer al concert (on jo hi vaig ser). Jo no és que vulgui escoltar els èxits, sinó que quan vaig a un concert vull escoltar els àlbums que he escoltat a casa moltes vegades, no l'últim disc (sencer) que segurament molta gent no ha tingut temps d'escoltar-lo gaires cops.I ara l'escolto, l'esmentat àlbum, i m'agrada.
De jovenet m'agradava tot d'Iron Maiden. Almenys fins el Fear of the Dark. Després el The X Factor no em va agradar gens i els vaig perdre de vista. I a partir del retorn d'en Bruce no els he seguit més.
Francisco escrigué: I a partir del retorn d'en Bruce no els he seguit més.Mal fet. | 0.874849 | curate | {"ca": 0.9706369879232772, "it": 0.013971110584892256, "fr": 0.015391901491830453} | |
macocu_ca_20230731_10_114660 | Baixada de les campanes per a la seua restauracióAutor foto CORRESA i MARÍN, IgnasiData foto 17-07-2006 | 0.621029 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_507350 | Sara Carbonero i Iker Casillas seran pares la primavera de l�any vinent - Diari de Girona
Sara Carbonero i Iker Casillas seran pares la primavera de l�any vinent 05.11.2015 | 07:21
Sara Carbonero i Iker Casillas seran pares per segona vegada la primavera vinent. Aix� ho assegura !Hola!, en la seva edici� de paper, citant fonts properes, tot i que la revista matisa que la parella �no ho ha confirmat ni ho ha desmentit�. La revista publica unes fotografies de la periodista, �despr�s de saber-se que est� de nou embarassada�, passejant per Porto, on viu amb el futbolista i Mart�n, el fill de tots dos, en qu� Carbonero llueix una samarreta i una jaqueta de punt folgades, que combina amb uns pantalons. Segons �Hola!, Carbonero ja ha visitat un hospital de Madrid i est� embarassada de diverses setmanes. | 0.748529 | curate | {"es": 0.2231920199501247, "ca": 0.7768079800498753} | http://www.diaridegirona.cat/cultura/2015/11/05/sara-carbonero-iker-casillas-seran/751514.html |
macocu_ca_20230731_7_139521 | 9/9/10
El carrer d’Umbert està situat íntegrament al Barri de Gràcia. Va de l’est a l’oest, des del carrer de Vila-Setrú fins a la plaça de Gràcia. S’acosta als 200 metres de longitud sense arribar-hi. La numeració comença al carrer de Vila-setrú i s’acaba a tocar la plaça de Gràcia amb el número 36.
El nom fa referència a Bernat d’Umbert que va ser un dels fills més il·lustres de Manlleu. Essent canonge del monestir de Manlleu, al qual va donar rendes de terres que posseïa a Sant Pere de Torelló, l’any 1104 fou nomenat Bisbe de Girona. L’any 1108 amb la comtessa Ermesenda, va donar al monestir de Manlleu l’església i la parròquia de Santa Maria de Puigpardines. Va morir a Girona el 3 de setembre del 1111.
Antigament el carrer que unia la plaça Bernadí amb el carrer del Pont portava el nom de carrer d’Umbert. L’any 1931, al tros del carrer de l’Horta del Frare, entre el carrer del Pont i el passeig de Sant Joan, se li va posar Carrer d’en Francesc Macià. L’1 de març de 1939 les noves autoritats canviaren els noms d’Umbert i Macià per “calle de Calvo Sotelo”. Per aquesta raó les autoritats franquistes consideraren que s’havia de premiar un altre carrer amb el nom d’Umbert en reconeixement a les aportacions fetes per aquest bisbe a la vila de Manlleu.
Publicat per Biblioteca Municipal de Manlleu a 17:41 | 0.798419 | curate | {"en": 0.004583651642475172, "ca": 0.9954163483575248} | |
cawac_ca_20200528_6_137378 | avui estavam jugan 3 jugadors de confiansa, i un de ells, fina, segur que li ha pasat algo , sigui caiguda o algo que ha tingut de sortir pitan deixan-nos als 3 restants a dins de la partida. Pasava 20 minuts i ella no torna, no voliam kickeixarla perque li foten 12 punts a ella quan estic segur de que ha set per una força de causa major, per un altre cop com ella no constava com caiguda cap de nosaltes tres volia marxar el primer perque no ens fotesin els punts a nosaltres. Un tancament consensuat tampoc perque fan falta els 4 jugadors per fer-ho. L'hem tingut de fer fora a la pobra. Ostras, carles, en aquestos casos no es podría fer tancament consensuat entre els 3 que quedan??????? Merci.
No pots publicar nous temes en aquest fòrum No pots respondre a temes en aquest fòrum No pots editar els teus missatges en aquest fòrum No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum No pots votar a les enquestes en aquest fòrum | 0.833039 | curate | {"ca": 0.9935135135135135, "fr": 0.006486486486486486} | http://www.butinet.cat/forums/viewtopic.php?p=18611&sid=ebf37292de6e821c1d73ac92e0fabfd2 |
macocu_ca_20230731_2_89300 | La professora Eva Barreno explica la contribució de la biòloga Lynn Margulis deu anys després de la seua mort
Eva Barreno, professora emèrita de Botànica de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València, participa aquest dilluns 22 de novembre en les Setmanes commemoratives ‘La cooperació, força evolutiva’, unes jornades organitzades amb motiu dels deu anys de la mort de la biòloga evolucionista Lynn Margulis, personatge clau en el desenvolupament del paper de la simbiosi com a font d’innovació evolutiva.
L’acte del dia 22 inclourà la projecció de la pel·lícula Symbiotic Earth. How Lynn Margulis rocked the boat and started a scientific revolution i a continuació un debat presencial en la seu de Cosmocaixa a Barcelona que també serà retransmés en streaming. En aquest acte també participaran Iñaki Ruiz-Trillo (Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF), Ricard Guerrero (AE-Barcelona KnowledgeHub), Begoña Vendrell (Institut de Ciències del Mar-CSIC) i Pere Estupinyà, periodista i divulgador científic que moderarà l’acte.
“La cooperació, força evolutiva. LynnMargulis, 10 anys després” són unes setmanes commemoratives de la biòloga LynnMargulis que se celebren entre el 13 d’octubre i el 3 de desembre, organitzades pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la Fundació ‘La Caixa’, l’Institut de Ciències del Mar, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Acadèmia Europea. Inclouen conferències, exposicions, visites guiades i col·loquis, entre d’altres activitats. | 0.864464 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_47888 | Apunts d'infermeria: 2011
Les institucions sanitàries no poden obligar a les infermeres i infermers a comunicar si estan vacunades, ja que es tracta de dades sensibles relatives a la seva salut. El consentiment de la infermera segueix sent prioritari i per tant és qui té la última paraula en donar o no el seu consentiment per facilitar la informació com la de vacunar-se o no.
Per llegir més aquí
Etiquetes de comentaris: infermeres i vacunes grip, vacuna de la grip
Etiquetes de comentaris: Fundació Catalana per a la paràlisi cerebral; voluntariat
Etiquetes de comentaris: eufemismes per parlar de la mort
Etiquetes de comentaris: VI Fòrum FECEC: "Medicina de familia i malalts amb càncer"
Etiquetes de comentaris: VIII Congrés de la Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives
Etiquetes de comentaris: fisio inquiet, patologia de l'espatlla
Etiquetes de comentaris: Onco Cardedeu
Dia: 6 d’octubre de 2011
Carrer Santa. Teresa, 3-5 (al costat de l’estació d’autobusos)
Etiquetes de comentaris: el sentit de la mort i el dol
Etiquetes de comentaris: retallades a la sanitat
Etiquetes de comentaris: distonia, V Simpòsium Internacional de Distonia
premeu a sobre la imatge per descarregar el programa i prem aquí per la butlleta d'inscripció
Etiquetes de comentaris: el sentit de la dignitat humana, II Jornada l'art del bon acompanyar en la vida i en la mort
Premeu sobre la imatge per veure la informació
Etiquetes de comentaris: atenció final de la vida, Congrès Europeu de Cures Pal·liatives
Avui els equips PADES del Vallès Oriental han fet un taller basat en l'etica de la compasió. Els assistens han tigut l'oportunitat d'explicar com veuen i entenen la compasió.
Xavier Busquet ha fet una passejada pel llibre de Joan Carles Mèlich, combinada amb la seva experiència com a metge de PADES. La seva exposició ha ajudat a aclarir més el concepte. També s'ha treballat amb molta intensitat el curt de Chapero-Jacson A contraluz "Alumbramiento".
Us deixo una entrevista als actors del film que hi ha a YouTube i una entrevista a l'autor del llibre que hi ha a l'Ofici de Viure.
Etiquetes de comentaris: A contraluz, alumbramiento, Joan Carles Mèlich, l'etica de la compasió, PADES
Ahir em van presentar aquesta nova associació de Caldes de Montbui.
Em va semblar una gran iniciativa sobretot perquè estarà oberta a persones de qualsevol edat.
Penso que el voluntariat és magnífic i, crec que tots hi hauriem de passar en algun moment de la nostra vida. No sabeu amb quina alegria esperen els avís la nostra visita.
Etiquetes de comentaris: associació Jardí, caldes de montbui, santa susanna
Etiquetes de comentaris: acitivitats per a distreure el dolor, com conviure amb dolor, compartir el dolor, dolor, dolor crònic, fisoterapeuta, projectes positius per alleugerir el dolor
Avui he visitat el web d'aquesta associació sabadellenca i, entre d’altres coses interessants, el que m'ha semblat fantàstic és el nom que li han posat.
Qualsevol persona que llegeixi el títol de ben segur que ja s'hi sent axoplugada, perquè quan es passa per un tràngol com el del càncer, hom necessita sentir-se acompanyat, guiat i, quin millor aixopluc que el de la llum del far que t’aparta dels esculls?
Etiquetes de comentaris: associació sabadellenca de dones amb càncer, el far, Infermeria
L'apunt d'avui fa reflexionar. A la feina ens han enviat aquest magnífic poema de Maria Mercè Marçal, que segons diuen va patir un càncer de mama. El poema està musicat i cantat per Silvia Pérez Cruz
Sota del vídeo podeu llegir la lletra.
A mi m'ha emocionat i m'ha fet posar la pell de gallina.
Etiquetes de comentaris: càncer, covava l'ou de la mort blanca, Infermeria, maria marcè marçal, sílvia pérez cruz
Mireu si hi ha casualitats a la vida, dit i fet. Aquí teniu un taller
Inici el dimecres 4 de maig de 2011
(em comenten que és una activitat oberta i flexible durant tot l'any perquè hi aneu tots els dies o els que pugueu)
A càrrec del cuiner Joan Dalmau
Lloc: Jardí Santa Susanna
Carrer: Font i Boet 16
Telèfon: 93 865 49 94
Horari: de 17 a 18:30h
Etiquetes de comentaris: caldes de montbui, Infermeria, santa susanna, taller de cuina activitat per a l'envelliment actiu i saludable
Us convido a passejar pel bloc del cuiner Joan Dalmau. Hi té apartats molt interessants i entre ells, n'hi trobareu un sobre l’alimentació de les persones amb càncer.
Ja sabeu que fa un temps i des del meu modest bloc pa amb oli i xocolata, vaig cuinant plats lleugers, sobretot orientats a persones que per un motiu o un altre, han de menjar aliments poc elaborats. Aquest apartat l’anomeno receptes de cuina delicada (també podeu accedir-hi des de la pestanya de dalt)
Etiquetes de comentaris: alimentació i càncer, cuina i càncer, Joan Dalmau
Us presento el llibre de:
En el llibre explica de manera detallada què cal fer per evitar les molèsties causades pels nostres mals hàbits posturals. Ensenya a estalviar-nos patiments i molèsties modificant els vicis posturals sense restar res a la nostra activitat diària. A més, al final de cada capítol inclou una sèrie d’exercicis per prevenir els dolors musculoesquelètics...
També podeu seguir al Lluís des del seu bloc o des del programa Els matins de TV3.
Dimarts 19 d'abril a les 18,30h. (Corte Inglés de Sabadell).
Dissabte 23 d'abril al matí a la Rambla Catalunya de Barcelona i a les 17,00h a la Plaça de Sabadell (carpa de signatures).
Etiquetes de comentaris: el fisioterapeuta a casa, Lluís Puig; fisioinquiet
Aula Salut Blanquerna
Etiquetes de comentaris: El sentit de la mort
Conferència: La Fisioteràpia en les arts escèniques
Us heu preguntat com un/a fisioterapeuta pot prevenir o tractar les lesions que presenten els músics, actors, ballarins..?
Us recomano una conferència que hi haurà el proper dijous 7 d'abril de 20,30 a 22,00h a Granollers
Lloc: Col·legi Escola Pia
Carrer Sant Esteve, 14 (entrada porta església).
A càrrec d'Ana Velázquez Colominas
Fisioterapeuta fundadora i directora del Centro de Prevención en Artes Escénicas de Barcelona.
(Fotografies propietat de Microsolf )
Per a més informació podeu entrar al col·legi de fisioterapeutes.
Etiquetes de comentaris: fisioterapeuta, La Fisioteràpia en les arts escèniques
La mort. Els infants pregunten. Què responem?
2ona xerrada dins el cicle:
Desprendre per Aprendre. Conversant sobre la pèrdua i la mort aprenem a viure.
En aquesta ocasió, es parlarà de com abordar les preguntes difícils que fan els infants i adolescents en relació a les pèrdues i la mort.
El Despendre per Aprendre és un espai de sensibilització a la comunitat que ha creat l'equip de treball EAPS Creu Roja Barcelona i la Fundació Santa Susanna...
Lloc: Biblioteca municipal de Caldes de Montbui
Data: 14 d’abril
Etiquetes de comentaris: Els infants pregunten. Què responem? ", la mort
Màster en Nutrició i Salut de la OUC
Etiquetes de comentaris: màster nutrició salut uoc
L'Associació de celíacs de Catalunya ha organitzat un curs de cuina per a persones celíaques, familiars o per a qualsevol persona sensibilitzada amb el tema.
He pensat que era una informació interessant per a compartir amb vosaltres per si voleu passar la informació als vostres pacients.
Lloc :Escola de Cuina Montserrat
València, 514 entl. 1a, Barcelona
(fotografia propietat del web de l'escola)
Etiquetes de comentaris: associació celíacs de Catalunya, curs cuina celíacs, escola cuina Montserrat Seguí
Una poma per la vida, una iniciativa de la Fundació Esclerosi Múltiple i Condis Supermercats.
Durant els dies 11 i 12 de març 2011, veureu en els supermercats d'aquesta cadena als voluntaris de la Fundació oferint per 1,5€ una poma solidària, que servirà per a millorar la qualitat de vida de les persones afectades.
Foto propietat del web de la Fundació
Etiquetes de comentaris: campanya solidaria Condis, Fundació esclerosi Múltiple, una poma per la vida
23 de febrer. El Llibre dels Morts tibetà: l’alliberació en l’estat intermedi, a càrrec de Ramon N. Prats, professor de budisme a l’Àsia Oriental de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
30 de març. Una visió de la mort des del món islàmic, a càrrec de Nazanin Amirian, llicenciada en Ciències Polítiques.
27 d’abril. La mort davant del mirall, a càrrec de Beatriz Barco, biòloga.
Etiquetes de comentaris: Cicle de conferències en el COIB: la visió de la mort en diverses cultures, COIB
Des d'ahir el bloc compta amb un nou apartat que he titulat Receptes de cuina delicada i, que enllaçarà a receptes poc elaborades.
Espero que serveixi per posar imatge a recomanacions dietètiques, que molts cops semblen avorrides però, que no tenen perquè ser-ho.
Etiquetes de comentaris: cuina al vapor, cuina saludable, receptes de cuina delicada
Per aquells que estigueu interessats en el tema del Dol us penjo aquesta informació. Aquest matí me n'ha informat una companya de feina, que hi participa com a moderadora. De fet, són dues les companyes que hi participen: la Marta López com a ponent i l'Olga Bosch com a moderadora. Totes dues psicòlogues.
Data: 15 de març de 2011
Horari: 09:15h a 18:45h
Lloc: Escola Universitària de Ciències de la Salut de Vic
Etiquetes de comentaris: III Jornada sobre el Final de la Vida. El Dol: Com Viure la Pèrdua
Encara teniu temps a matricular-vos a la UOC
La Universitat Oberta de Catalunya ofereix dos cursos de nutrició:
Durada 25 hores i 1 crèdit
Nutrició, salut i benestar: L'alimentació com a medicina
Nutrició, salut i benestar: Variacions de l'alimentació amb l'edat
Etiquetes de comentaris: Nutrició, UOC
Per a més informació, feu "clic" a sobre la imatge
Etiquetes de comentaris: IV Jornades Nacionals d'Infermeria en cures pal·liatives
Per més informació feu un "clic" sobre la imatge
Etiquetes de comentaris: Congrès Europeu de Cures Pal·liatives
El suport emocional; assignatura pendent del nostre sistema sanitari?
Avui, a 2/4 de nou del vespre, a la sala del nou edifici de la Mútua del Carme de Granollers i, dins les activitats de l'Aula de Bioètica podreu escoltar la conferència de Clara gomis Bofill. Doctora en filosofia i psicòloga.
Etiquetes de comentaris: Aula de Bioètica
El dies 25v i 26 de març es celebraran les 5nes Jornades Multidisciplinars Catalanes de Residències de Gent Gran
Lloc: Espai Pujades 350 de Barcelona
La jornada serà un bon fil conductor perquè tots els professionals de salut implicats en la cura i atenció de la gent gran puguin intercanviar coneixements i esperiències.
El Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona col·labora en la organització.
Per a més informació prem aquí
Etiquetes de comentaris: V Jornades Multidisciplinars Catalanes de Residències de Gent Gran
En forma... però amb seny
Lluís Puig, el fisioterapeuta dels Matins de TV3, torna amb els seus consells matiners.
Enguany, al web del programa, hi he vist, un rètol de color groc on s'hi poden deixar preguntes (ignoro si abans ja hi era) i el trobo interessant.
Tot i que gairebé mai puc veure el programa en directe, si que ho puc fer des TV3 a la Carta i ho faig assíduament.
Crec, que temps enrere ja vaig fer algun apunt sobre aquest tema, però penso que val la pena tornar-ne a parlar.
Tenim els seus coneixement a l'abast d'un "clic".
Enllaç al seu bloc personal des d'aquí
Encara que aquest apunt desapareixi amb el temps, penseu que està enllaçat a la barra lateral.
(foto treta del seu bloc)
Etiquetes de comentaris: Lluís Puig; fisioinquiet, Matins TV3
L'ICS a Facebook
Sóc, de les que encara no estic enganxada a aquest tipus de xarxa social (que no vol dir, que hi estigui en contra, sinó que, ara per ara, no estic prou motivada per estar-hi), però avui, he rebut la notícia de que l'Institut Català de la Salut, hi ha obert una pàgina.
Us deixo aquí la informació per si algú li pot interessar.
http://www.facebook.com/icscat
Etiquetes de comentaris: ICS al Facebook
Premis 2011 del COIB
Un any més, el COIB ha convocat els premis d’Infermeria.
Un concurs, que va molt més enllà del que pot significar un acte com aquest, perquè aquests premis, són el reconeixement de la tasca infermera i la seva part humana...
Per a més informació us convido a que visiteu el seu web.
De pas us recomano que feu una passejada per la Infermera Virtual on hi veureu nous continguts.
Etiquetes de comentaris: premis COIB; Infermera virtual
Curs en línia: Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives
Data: febrer a juny de 2011
- Evolució de les cures pal·liatives
- Organització de les cures pal·liatives
- Control de símptomes
- Control de símptomes específics
- Habilitats comunicatives. Com donar les males notícies?
- Atenció emocional
- Familia i dol
- Situació dels últims dies
He pensat que podria ser interessant. Per a més informació podeu anar al seu web des d'aquí
Etiquetes de comentaris: curs de cures pal·liatives, Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives
Conferències de l'Aula de Salut al 2011
Deixeu-me que us faci un petit recordatori de les properes xerrades de l'Aula de Salut de Granollers.
Si us voleu baixar el tríptic, feu clic aquí
Etiquetes de comentaris: aula de salut vallès oriental
COIB considera que no es pot obligar a les inferme...
La infermera virtual no para. Acord de col·laborac...
16è Curs Bàsic d’Atenció a Persones amb Paràlisi C...
VI Fòrum FECEC: "Medicina de familia i malalts amb...
VIII Congrés de la Societat Catalanobalear de Cure...
Descobrint el sentit de la mort i el dol en la nos...
II JORNADA L’ART DEL BON ACOMPANYAR EN LA VIDA I E...
Tríptic cures pal·liatives i atenció al final de l...
TALLER DE CUINA, ACTIVITAT PER A L'ENVELLIMENT ACT...
Un llibre per Sant Jordi: El fisioterapeuta a casa...
Conferència: La Fisioteràpia en les arts escènique...
Cicle de conferències en el COIB: la visió de la m...
III Jornada sobre el Final de la Vida. El Dol: Com...
IV Jornades Nacionals d'Infermeria en cures pal·li...
El suport emocional; assignatura pendent del nostr...
V Jornades Multidisciplinars Catalanes de Residènc...
Curs en línia: Societat Catalanobalear de Cures Pa... | 0.758326 | curate | {"ca": 0.9098671726755219, "es": 0.051452342723689974, "pt": 0.008757845569989783, "en": 0.021821631878557873, "it": 0.0016056050211647934, "fr": 0.004524886877828055, "oc": 0.001970515253247701} | http://apuntsinfermeria.blogspot.com/2011/ |
mc4_ca_20230418_1_345920 | Som AFA i estrenem nou logo | AFA Institut Sant Quirze del Vallès
← Jornada de portes obertes solidària
Tenim els fills atrapats a les xarxes socials? Debat amb Maria Àngels Feliu i iLeoVlogs el 28 de març a l’institut →
Publicat el 13 13Europe/Andorra Març 13Europe/Andorra 2019 per AFA Institut Sant Quirze
Les coses no sempre són per tota la vida. Hi ha conceptes que evolucionen i s’adapten a com pensa la gent de manera majoritària. És lògic i normal. Fa un temps es fumava als ascensors i ara és impensable.
Fa anys hi havia les “Associacions de pares d’alumnes“. Després van venir les “Associacions de mares i pares d’alumnes“. Ara hem volgut superar categories molt establertes i fer “Associacions de Famílies d’alumnes“.
És una tendència general. No en som els pioners. De tota manera, darrera hi seguirem trobant el mateix, persones amb ganes de millorar l’escola o l’institut dels seus fills.
Tinguin l’identitat de gènere que tinguin, tinguin l’estat civil que tinguin, tinguin els parentius que tinguin, treballen per fer que el centre d’ensenyament millori. Això els fa imprescindibles.
El canvi ha arribat també al nostre logo. És un treball del dissenyador Ernest Mayol.
Us el presentem amb la seva explicació. | 0.777307 | curate | {"ca": 1.0} | http://ampainstitutsantquirze.cat/2019/03/13/som-afa-i-estrenem-nou-logo/ |
macocu_ca_20230731_6_312035 | Vol anunciar-se a El Mirall.net?
A la dreta pot veure les nostres tarifes. Al botó de sota pot descarregar-les i anar, si vol al formulari de contacte per demanar-nos qualsevol aclariment que necessiti.
Edicions de Santa Coloma, S.L. Anselm Clavé, 5-7, 1a planta. 08921 Santa Coloma de Gramenet T. 933 866 248 · Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. | 0.635916 | curate | {"pt": 0.07729468599033816, "ca": 0.7801932367149759, "es": 0.14251207729468598} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.