id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_3_254500 | 7 resultats per LLIBRES DE L'AUTOR: verges car
MAS PRATS, MARTA / VILAGRASA GRANDIA, ALBERT / BASTONS VILALLONGA, NÚRIA / VERDÉS PRIETO, GEMMA / VERGÉS CAR
Consta de dos CD, el primer conté els exercicis orals del Llibre de l'alumne i del Llibre d'exercicis corresponents ... | 0.501138 | curate | {"ca": 0.6043956043956044, "en": 0.3956043956043956} | |
mc4_ca_20230418_11_464063 | La guerra en les nostres ments - Marçal Sintes
La guerra en les nostres ments
Tot baixant per la Rambla de Catalunya de Barcelona el meu amic esmenta una cosa que va llegir, a manera de resum del que fa una estona que diem: «Ara seria impossible el desembarcament de Normandia». El 6 de juny de 1944, milers de soldats aliats van atacar la costa francesa des de la Gran Bretanya, en una operació –anomenada ‘Overlord’– clau per a l’acabament de la segona guerra mundial. A més de les tropes regulars hi participarien algunes desenes de milers de voluntaris. Recordem que els soldats dels EUA que van alliberar Europa del nazisme no eren professionals com ara. La mili no desapareixeria allà fins després del gran trauma que va suposar la guerra del Vietnam.
La frase «ara seria impossible el desembarcament de Normandia» va brotar en parlar –ho deuen haver endevinat– del que va ocórrer a París el divendres 13 de novembre i, concretament, quan provàvem d’aprofundir en com és la nostra societat europea i occidental. Aquesta, la qüestió de com som, quins són els nostres valors, la nostra mentalitat, la nostra manera de veure el món és, almenys, tan important com provar de comprendre com són ells, els terroristes, els partisans per dir-ho a la manera de Carl Schmitt, capaços de matar i matar-se sense titubejos, segurs que estan fent el que han de fer.
El món musulmà no ha passat per la il·lustració, i potser tardarà molt a passar-hi. Molts són, pel que fa a la relació entre la llei dels homes i la llei de déu, on nosaltres érem a l’edat mitjana, amb les nostres croades i la nostra inquisició. Amb els nostres heretges cremant com torxes i amb la nostra persecució dels jueus.
Ara, però, l’Estat Islàmic (EI) i la seva mentalitat medieval actuen sobre el terreny i en el ciberespai, i es beneficien a fons de la globalització, de les possibilitats tecnològiques i la llibertat de moviments –persones, armes, diners, informació, etcètera– que tenen al seu abast. Reverteixen la globalització, tan occidental, contra el mateix Occident. Que ningú no s’equivoqui: la lluita o la guerra –no em fa por usar aquesta paraula– que Occident té al davant serà llarga i es decidirà en molts fronts. Un d’ells, segurament el més important, les nostres ments, en la manera com raonem i prenguem decisions.
Hi ha qui diu que justament per això tenim les de perdre. Potser qui ho ha expressat més brutalment ha estat l’escriptor i periodista –durant molts anys corresponsal de guerra– Arturo Pérez Reverte: «Por eso los chicos de la pancarta de Londres [parla de dos joves musulmans que va veure alçant una pancarta on deia Europa és el càncer, l’Islam és la resposta] y sus primos de la otra orilla van a ganar, y lo saben. Tienen fe, tienen hambre, tienen desesperación, tienen los cojones en su sitio. Y nos han calado bien».
Davant tragèdies com la de París, Occident tendeix a psicoanalitzar-se. A blasmar els seus suposats defectes i febleses. Es recorda, així, que som una societat opulenta (Galbraith); postmoderna (Lyotard), en què es renuncia a la ideologia, a les grans narratives; relativista; amb valors tous; postmaterlistes (Inglehart); consumista; addicta a l’espectacle (Debord), i que s’esfilagarsa (Putnam). Vivim, en resum, en la modernitat líquida (Bauman). A un cert pensament occidental li encanta, a més a més, detallar amb obsessió allò que hem fet malament per provar d’explicar allò que ens passa. Ens rabagem –amb un esperit sorprenentment religiós– en la culpa. Busquem ser culpables. Mentre el segon tipus d’actituds porten a l’esterilitat i la paràlisi, el primer ens aboca a la comparació amb l’enemic: ells són durs, creients fins al fanatisme, disposats a matar i morir sense remordiments. «Tienen los cojones en su sitio», com diu Reverte.
Occident, Europa, ha fet, i fa, moltes coses malament. Tant a fora com a dins de les seves fronteres. No obstant, no crec en absolut que la solució, com semblen desitjar alguns, passi per provar de ser com ells. I menys encara per una resposta simple i unívoca, això és, per respondre a la duresa exclusivament amb la duresa. Més aviat l’estratègia a seguir consisteix, considero, en exactament el contrari, és a dir, a rebutjar amb intransigència ser com l’enemic. Intentar-ho seria infame i desastrosament ineficaç. Passa, en canvi, per aprofitar tot allò que sí que tenen de bo la nostra mentalitat, la nostra manera de veure el món, els nostres valors. Per ser més que mai com som. Per tant, per saber racionalitzar, separar les coses, per distingir i discernir, matisar, etcètera. I per saber ser alhora molt flexibles on convingui i molt durs allà on faci falta. Per no deixar-nos endur per la irracionalitat, tant la de la por com la de la ràbia. O la de l’odi contra nosaltres mateixos, l’autoinculpació i el pessimisme.
29 / novembre / 2015 Comentaris
El Periódico de Catalunya/Internacional | 0.828763 | curate | {"ca": 0.9262939958592132, "es": 0.05300207039337474, "ar": 0.004761904761904762, "oc": 0.009523809523809525, "fr": 0.006418219461697723} | http://www.msintes.com/2015/11/la-guerra-en-les-nostres-menta/ |
mc4_ca_20230418_6_332075 | Motor de 2 temps. El cicle de dos temps es realitza només en 2 curses del pistó. Els motors de dos temps realitzen un cicle a cada revolució.
S'han ideat, però, motors en els quals el cicle operatiu es verifica en 6 carreres del pistó. En aquest cas particular, quatre de les sis carreres són emprades per a executar les mateixes operacions del cicle de quatre temps, i les dues restants serveixen per retenir la barreja combustible a l'interior del cilindre a fi de permetre al combustible, quan és poc volàtil, vaporitzar per complet i difondre en l'aire comburent, o bé realitzar un escombrat del cilindre amb aire pur. Aquests motors no han tingut, però, una difusió pràctica.
Les aproximacions comunament emprades en els motors de combustió internes són: cicle real, cicle d'aire, cicle aire-combustible. A aquests cicles teòrics es comparen a la pràctica els cicles reals, que s'obtenen experimentalment per mitjà dels indicadors, per aquesta raó, el cicle real es diu també cicle indicat.
El motor de cicle Atkinson és un tipus de motor de combustió interna alternatiu. És pràcticament un motor de cicle Otto comú, però amb una maneta del cigonyal modificat per obtenir una major eficiència a costa d'una reducció en la potència.
ES - Ciclo operativo | 0.831849 | curate | {"fr": 0.0136327185244587, "ca": 0.9703287890938251, "es": 0.01603849238171612} | https://ca.demotor.net/definicions/cicle-operatiu.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_143202 | El 28% dels espanyols fuma tabac, el que situa el país lleugerament per sobre la mitjana (26%) de la Unió Europea (UE), segons dades publicades per l’oficina d’estadística comunitària, Eurostat.
Sent un hàbit tan comú, estan molt ben descrits els efectes del tabac en cadascun dels diferents òrgans i sistemes; però normalment no es fa referència als efectes sobre l’òrgan més gran de tot el cos, a pell.
La intenció d’aquest article no és voler imposar un estil de vida o atacar a qui mantingui aquest hàbit, a Clínica Sanza volem ajudar a qui estigui interessat per tenir un estil de vida més saludable, escampar coneixement i proporcionar tractaments beneficiosos per a aquells que han notat els efectes de l’envelliment de la seva pell per fumar o haver-ho fet.
¿Que conté el tabac que el fa tan perjudicial?
El fum del tabac és un aerosol en la qual es van aïllar aproximadament 4.000 compostos químics diferents. Entre ells, els dos components més estudiats en l’aparició dels efectes nocius, són el monòxid de carboni (CO) i la nicotina.
L’efecte tòxic del CO s’ha de la seva capacitat per unir-se a l’hemoglobina en sang (molècula responsable del transport d’oxigen (O2) a gairebé tots els teixits del cos) ja que aquesta força és 220 vegades més gran que la que té l’O2. En el fumador es produeix un estat de hipoxèmia contínua (És a dir, menys oxigen a la sang). Aquesta hipoxèmia altera els processos biològics bàsics de tots els teixits per a la producció d’energia i supervivència de les cèl·lules.
Dit en poques paraules, sense oxigen suficient la cèl·lula envelleix i després mor …
La nicotina, molècula responsable de generar dependència, la seva absorció és ràpida quan arriba a la petita via aèria. Ella produeix vàries de les respostes a nivell neurològic que generen sensació de benestar i alleujament al consumir-la. Això la fa una substància que crea dependència, convertint-se en un hàbit molt difícil d’eliminar. La nicotina genera vasoconstricció i disminució del flux dels vasos sanguinis perifèrics, això es tradueix en una pell seca i encartonada, sense brillantor, envellida.
La majoria dels efectes adversos del tabaquisme són dosi dependents, el que vol dir que, a major quantitat consumida, major seran els efectes nocius. Però també és cert que no hi ha un nivell de consum “segur per a la salut”.
Un informe de la Societat de Cirurgia de Estats Units en el 2010: “How Tobacco Smoke Causes Disease: The Biology and Behavioral Basis for Smoking-Attributable Disease” Conclou en dos conceptes fonamentals:
El consum de tabac comença a danyar l’organisme des que es comença a fumar
El consum d’uns pocs cigarrets per dia igualment és nociu per a la salut
Tabac i pell
El tabac lesiona la pell de tot el cos sent això més manifest a la cara, perquè al tabac se sumen els efectes dels raigs ultraviolats del sol. La nicotina disminueix els nivells de vitamina A, produeix canvis en la quantitat i qualitat del col·lagen el que produeix una pell més fràgil i d’aspecte envellit o encartonat.
Entre les alteracions en la pell induïdes per consum de tabac estan:
Arrugues prematures
Pell deshidratada i atròfica
Cabell ressec i trencadís
Taques groguenques en dits per a fumadors
Olor corporal a tabac
Dificultat en cicatrització
Càncer
A més de la nicotina i el CO, el fum de la cigarreta conté gran quantitat d’altres components que també resulten tòxiques. Totes aquestes substàncies són capaços de desencadenar la formació de radicals lliures.
Els radicals lliures són espècies químiques summament reactives i nocius per a diversos components cel·lulars com la seva membrana i el material genètic. Produeixen reaccions d’oxidació-reducció que acaben produint envelliment cel·lular
Com s’altera l’oxigenació i l’aportació de nutrients, també s’afecta la cicatrització. D’una banda, genera disminució de l’oxigenació tissular i inhibició de la multiplicació de cèl·lules reparadores. D’altra banda, s’atura la producció de nou col·lagen.
La síntesi de col·lagen distorsionada en els pacients fumadors genera major taxa de complicacions postquirúrgiques com reobertura de la ferida operatòria, cicatrius hipertròfiques o queloides, taques inflamatòries, menor supervivència dels penjalls i empelts.
Un altre efecte sobre el deteriorament de les fibres de col·lagen és la pèrdua d’elasticitat i la formació d’arrugues a la pell. Les arrugues són considerades com un marcador significatiu d’envelliment cutani, i el seu desenvolupament està relacionat a diversos factors: edat cronològica, base genètica, exposició a la radiació ultraviolada, factors ambientals tòxics, nutrició, malalties, el consum d’esteroides i forces mecàniques.
L’efecte del consum de tabac sobre les arrugues facials, no es fa present fins a l’edat mitjana de la vida (35 a 40 anys), sent més significatives en la dona que en l’home a igual consum de cigarrets.
Les arrugues augmenten amb la durada i el nombre de cigarretes fumades
Un estudi epidemiològic demostra que el fumar cigarrets és un factor de risc independent de l’exposició solar per al desenvolupament prematur d’arrugues. No obstant això, les arrugues prematures van ser més grans quan es van sumar els dos factors de risc: hàbit tabàquic i fotoexposición.
La bona notícia és que els danys causats pel tabac són tractables. Existeixen diferents tractaments per aportar-proteïnes, factors de creixement i vitamines a la pell que li faran recuperar la seva elasticitat, color i brillantor natural.
Quin és el tractament més efectiu per millorar els danys produïts pel tabac?
No existeix un tractament miraculós per rejovenir la pell en una sola sessió, és per això que hi ha diferents teràpies en el mercat i amb totes elles s’apliquen múltiples sessions. El que si podem afirmar és que la combinació de diferents tractaments produeixen un efecte sinèrgic o sumatiu per aportar factors de creixement, estimular la producció de fibres de col·lagen, eliminar les capes més envellides de la pell i així tornar-li un aspecte juvenil.
Què puc esperar del tractament?
És important ser conservador en els tractaments, fent sessions poc agressives o de menor intensitat i més repeticions, d’aquesta manera s’eviten complicacions com cremades, taques inflamatòries, ulceracions. Els canvis seran més evidents a partir de la 3ra o 4ta sessió, en el cas de disminuir o abandonar l’hàbit la recuperació seria encara més ràpida i notòria.
Conclusions
Els efectes envellidors del tabac en la pell són amplis i estan ben estudiats, aquests estan íntimament relacionats amb la dosi consumida i tenen un efecte sumatiu amb la llum solar. Fent que la pell perdi vitamines i aminoàcids que li aporten brillantor i elasticitat, tornant-se en una pell tacada, encartonada i amb aspecte desllustrat.
Existeixen moltes tècniques per tractar aquests efectes, però han de fer-se en múltiples sessions d’intensitat moderada per evitar complicacions, així mateix la combinació de tècniques anti envelliment tenen un efecte sumatiu beneficiós per a l’acabat final i són preferibles a la monoteràpia. | 1 | perfect | {"ca": 0.9843772395012182, "es": 0.009602981224021786, "eb": 0.001719936935645693, "en": 0.004299842339114232} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_136349 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
ORTIZ JUSTINIANO, TITO ANTHONY
ESCOLA F. BARBERA ANDALUCIA,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17665867306155075, "ca": 0.601119104716227, "en": 0.10951239008792965, "pl": 0.012789768185451638, "nl": 0.02238209432454037, "pt": 0.026378896882494004, "fr": 0.02238209432454037, "id": 0.004796163069544364, "ja": 0.023980815347721823} | : /jugador/1920/cadet-segona-divisio/cadet-segona-divisio/grup-38/36656053/24441740 |
mc4_ca_20230418_3_540929 | 9788439341666: unitat habitacional de Can Cortès. Una cabana del bronze final a l'antic estuari del riu Llobregat/La (Monografies Arqueològiques) - IberLibro - Jordi Rovira i Port ; Àngels Petit i Mendizàbal: 8439341660
Jordi Rovira i Port ; Àngels Petit i Mendizàbal unitat habitacional de Can Cortès. Una cabana del bronze final a l'antic estuari del riu Llobregat/La (Monografies Arqueològiques)
ISBN 13: 9788439341666
unitat habitacional de Can Cortès. Una cabana del bronze final a l'antic estuari del riu Llobregat/La (Monografies Arqueològiques)
Jordi Rovira i Port; Àngels Petit i Mendizàbal
ISBN 10: 8439341660 ISBN 13: 9788439341666
Editorial: Generalitat de Catalunya, 1996
Informe sobre el procés de documentació i anàlisi arqueològica de la colònia de Can Cortès (Sant Just Desvern, el Barcelonès), unitat habitacional datada el seg le IX a.C. Presenta les característiques del jaciment arqueològic, la reconstruc ció hipotètica de l'habitacle i un estudi de la fauna de l'època.
1. LA UNITAT HABITACIONAL DE CAN CORTES (SANT JUST DESVERN, BARCELONES). UNA CABANA DEL BRONZE FINAL A L'ANTIC ESTUARI DE
ROVIRA I PORT, J.
Publicado por MUSEU ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA, BARCELONA (1997)
Descripción MUSEU ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA, BARCELONA, 1997. Encuadernacion original. Condición: NUEVO / NEW. 1ª edicion. ROVIRA I PORT, J. LA UNITAT HABITACIONAL DE CAN CORTES (SANT JUST DESVERN, BARCELONES). UNA CABANA DEL BRONZE FINAL A L'ANTIC ESTUARI DE. BARCELONA, 1997, 75 p. figuras Encuadernacion original. Nuevo. Nº de ref. del artículo: 167162 | 0.476488 | curate | {"ca": 0.7073490813648294, "sv": 0.027559055118110236, "cs": 0.0013123359580052493, "es": 0.2020997375328084, "en": 0.05446194225721785, "pt": 0.007217847769028871} | https://www.iberlibro.com/9788439341666/unitat-habitacional-Cort%C3%A8s-cabana-bronze-8439341660/plp |
oscar-2201_ca_20230904_1_102486 | Plató, sense ésser la marca definitiva als textos de C. S. Lewis, és una ombra de presència constant. En aquest article veurem quina és la magnitud real del d’Atenes dins l’obra de Lewis segons una divisió en quatre punts: • Els elements platònics estrictament narratius dins l’obra de Lewis. • L’ús que Lewis féu de la quarta dimensió geomètrica. • El valor de la memòria i la reminiscència platòniques per al britànic. • El pes en Lewis de les virtuts cardinals cristianes, de reconeguda inspiració platònica.
2._lletres_fh_2017._j._carmona.m._cacciari_la_onto-teo-logia_como_fenomenologia_del_alma.pdf
José Carmona Sánchez
M. CACCIARI: LA ONTO-TEO-LOGÍA COMO FENOMENOLOGÍA DEL ALMA.
En la tesi doctoral que vaig defensar al gener de 2016 a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull vaig presentar el pensament de Massimo Cacciari a la llum del concepte de onto-teo-logia. Hi vaig intentar contrastar l'especulació del pensador italià amb altres autors (Levinas, Zizizoulas, Gilson) amb la intenció de ressaltar fins a quin punt el paradigma onto-teo-lògic detectat per Heidegger ha resultat ser decisiu. La postura de Cacciari s'emmarca, a la meva manera de veure, en una revisió de l'esmentat paradigma que respon a una incursió en el pensament neoplatònic pagà i cristià que interroga el 'paradigma' a través d'apories. El present article pretén ser tan sols una mostra del treball especulatiu de Cacciari des d'un dels capítols de la segona part de la seva trilogia: Della cosa ultima. Al final del mateix s'ofereix com a apèndix una breu notícia biogràfica i bibliogràfica del filòsof italià.
3._lletres_fh_2017._j._castellet._homo_deus_o_lhome_creat_a_si_mateix_de_yn._harari.pdf
Jordi Castellet Sala
HOMO DEUS O L’HOME CREAT A SI MATEIX, DE Y. N. HARARI. ANÀLISI CRÍTICA D’UN ASSAIG D’ANTROPOLOGIA POSTHUMANISTA
Es realitza una recensió crítica del segon lliurament antropològic de Y.N. Harari, on pretén projectar la història de la humanitat cap endavant, com en un exercici de istòria-ficció, a partir d’algunes premisses donades com a absolutes, com ara el rendiment del treball, la productivitat, l’evolució de la mateixa espècie humana i la manca de referents metafísics. De la mateixa manera, aquí es posen en relleu els punts febles de l’argumentari, com són la manca de dignitat intrínseca de la persona, que brolla de la seva identitat com a fill de Déu i el reconeixement del mal radical.
4._lletres_fh_2017._j._ordi._e.brehier_i_la_filosofia_cristiana.pdf
Joan Ordi
ÉMILE BRÉHIER I LA FILOSOFIA CRISTIANA
La qüestió de la possibilitat o no d’una filosofia cristiana va conèixer un moment cimal amb la famosa controvèrsia o debat de 1931. Des de l’inici, la postura del famós historiador francès de la filosofia Émile Bréhier va catalitzar la polarització dels posicionaments en joc. La seva tesi, defensada per escrit en un polèmic article del mateix any, considerava que una filosofia cristiana era tan impossible com una matemàtica o una física cristianes. Però l’examen detallat de la seva argumentació revela implícits que l’afebleixen considerablement. És el que pretén posar de manifest la contribució que segueix.
la facultat
Salutació del Degà
Presentació
Organigrama
secretaria i gerència
preguntes més freqüents
secretaria
admisió d'alumnes
convalidacions
matriculacions
llengües modernes
tramitació títols
Contacte
documents acadèmics
calendari del curs
guia de la facultat
garantia de qualitat
Àrea reservada
estudis
Grau Filosofia
Grau Filosofia, Política i Economia
MÀSTER RECERCA EN FILOSOFIA I ESTUDIS HUMANÍSTICS
Màster Història i Patrimoni Cultural de l'Església
Diploma Gestió del Patrimoni Cultural Eclesiàstic
Doctorat en Filosofia
Cursos Oberts
Graus eclesiàstics
Facultat de Filosofia
Universitat Ramon Llull
Diputació, 231
08007 Barcelona
Contacte
Tel. 93 453 43 38 | 648 18 15 11 |
93 453 58 85
[email protected]
Horari de secretaria
De dilluns a divendres: 11 a 13h
De dilluns a dimecres: 16 a 19h
Segueix-nos a:
yohoho unblocked + slitherio unblocked + agario unblocked + agario + among us unblocked + diepio unblocked + agario | 0.722014 | curate | {"ca": 0.7792949354518371, "pt": 0.07969215491559087, "en": 0.06231380337636544, "es": 0.04543197616683217, "gl": 0.013406156901688183, "it": 0.0022343594836146973, "fr": 0.0176266137040715} | https://filosofia.url.edu/lletres-de-filosofia-i-humanitats-ix-2017 |
cawac_ca_20200528_3_15764 | El Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya té quatre comissions col·legials obertes a la participació de qualsevol col·legiat i adherit que estigui interessat. Les seves funcions són informar i assessorar el mateix Col·legi, analitzar i desenvolupar els aspectes relacionats amb el treball professional així com proposar iniciatives d’actuació.
Les Comissions són un espai de trobada per a professionals del medi ambient d’un mateix àmbit d’expertesa. Entre les seves funcions es troben informar i assessorar el mateix Col·legi, analitzar i desenvolupar aspectes d’actualitat relacionats amb l’exercici professional així com promoure activitats i iniciatives d’actuació d’interès per al col·lectiu.
La seva principal missió és reunir ambientòlegs i ambientòlogues que treballen en temes relacionats amb el territori. En aquesta comissió es debat i reflexiona sobre els temes ambientals de caire territorial amb la finalitat de construir un discurs en aquest àmbit que representi el COAMB. Correspon també a aquesta comissió formalitzar l’opinió i el posicionament del COAMB en temes territorials, promoure i organitzar activitats al territori en coordinació amb les vocalies corresponents o resoldre dubtes territorials que puguin tenir els membres del Col·legi, entre d’altres.
Aglutina ambientòlegs i ambientòlogues interessats en el món empresarial i la gestió ambiental de l’empresa. Algunes de les tasques de la comissió són debatre i reflexionar sobre temes ambientals en el món empresarial, formular al·legacions a avantprojectes de llei i decrets, i promoure activitats relacionades amb la temàtica en coordinació amb les altres vocalies (sortides, cursos, jornades etc).
Aquesta comissió es va constituir l’abril de l’any 2011 com a evolució del Grup de Treball de Residus. Alguns dels objectius d’aquesta comissió són participar activament en el posicionament del COAMB sobre normatives de residus, col·laborar en la Setmana Europea de Prevenció de Residus, promoure formacions entre el COAMB i l'administració pública o empreses privades, i organitzar activitats relacionades amb els residus, entre d’altres. Consulteu el pla de treball de la Comissió.
La Comissió de Dret Ambiental és la més nova de totes. Es va constituir el febrer de 2012 fruit de la necessitat que des del COAMB s’articulés un equip d’ambientòlegs, experts en dret ambiental que poguessin assessorar, desenvolupar iniciatives i formació col·legial, i promoure l’aplicació i millora de la legislació ambiental al nostre país. El seu principal objectiu és exercir d’observatori de l’aplicació del dret ambiental a Catalunya, aportant una visió crítica i constructiva des del sector dels professionals del medi ambient. Algunes de les seves comeses són assessorar el COAMB en el seu posicionament respecte a temes relacionats amb el dret ambiental, vehicular les col·laboracions que el Col·legi pugui exercir amb altres institucions vinculades al dret ambiental, resoldre els dubtes puntuals que els membres del COAMB puguin tenir relatius a la legislació ambiental, i organitzar activitats i formacions, per exemple. Consulteu el pla de treball de la Comissió en aquest enllaç .
A banda d’aquestes quatre comissions ja constituides, properament està previst la creació d’una nova comissió dedicada a l’Energia i el Canvi Climàtic.
Com participar-hi
En totes les comissions del COAMB podeu participar de manera activa (a través del nucli actiu que es reuneix de manera periòdica a la seu del COAMB) o a través del grup observador (seguint i aportant suggeriments des del correu electrònic, a través d'una llista de distribució interna de la mateixa). Anima’t a formar-ne part d’una! | 0.852082 | curate | {"ca": 0.9868095630667766, "pt": 0.004671613080516625, "ru": 0.008518823852706787} | http://www.coamb.cat/index.php?contingut=43&id=695&any=&mes=&comentaris=1&lia=1 |
oscar-2301_ca_20230418_9_174106 | Motiu: Inauguració de l’exposició dels deu anys del Premi Setba, MAGISTRALS, un certamen de pintura per persones amb discapacitat intel·lectual (DI) i presentació del projecte de formació artística a la Societat Ateneu de Tàrrega.
Intervencions: directora de la Fundació Setba, Cristina Sampere; la regidora d’Acció Social i Associativa, Igualtat i Salut, Maria Assumpta Pijuan i l’alcaldessa de Tàrrega, Maria Alba Pijuan.
En el marc del Dia Internacional de les persones amb Discapacitat, Tàrrega acull l’exposició MAGISTRALS, una mostra de les obres guanyadores dels deu anys del Premi Setba destinat a artistes amb Discapacitat Intel·lectual (DI).
L’acte commemoratiu serà el dimecres 1 de desembre les 11 h al Carrer Joan Brossa de Tàrrega (Zona Passeig) amb la inauguració de l’exposició i finalitzarà a la Societat Ateneu de Tàrrega amb la presentació del projecte de formació artística MAGISTRALS, que la Fundació Setba ha realitzat juntament amb l’artista Jaime Súnico, per posar a l’abast de totes les entitats de Catalunya que treballen amb persones amb DI.
Per accedir a la presentació a la Societat Ateneu de Tàrrega, cal inscripció prèvia: https://forms.gle/cLtrVzwqHVe3Ns148
A l’acte tindrem la visita del Grup Alba, associació de la qual hi pertany en Joel Garcia, artista guanyador del Premi Setba 2019 per la seva obra Tocado y hundido, i intervindran: la directora de la Fundació Setba, Cristina Sampere; la regidora d’Acció Social i Associativa, Igualtat i Salut, Maria Assumpta Pijuan i l’alcaldessa de Tàrrega, Maria Alba Pijuan.
Programa:
Inauguració: dimecres 1 de desembre del 2021.
11 h – Inauguració amb l’assistència de:
• Joel Garcia del Grup Alba.
• Directora Fundació Setba Sra.Cristina Sampere.
• Regidora d’Acció Social i Associativa, Igualtat i Salut Sra. Maria Assumpta Pijuan.
• Alcaldessa de Tàrrega Sra. Maria Alba Pijuan.
12 h – Societat Ateneu de Tàrrega ( Plaça del Carme, 14, 25300 Tàrrega)
• Presentació del projecte de formació audiovisual Magistrals
• Projecció del vídeo
Fi de l’acte cap a les 13 h.
L’exposició es podrà veure fins al 3 de gener de 2022 al Carrer Joan Brossa (Zona Passeig) de Tàrrega. | 0.789382 | curate | {"ca": 0.9638327853452325, "id": 0.004227336777829967, "es": 0.013151714419915453, "en": 0.018788163457022077} | https://www.artneutre.net/2021/11/Trrega-commemora-el-dia-internacional-de-les-persones-amb-discapacitat-amb-lexposicio-Magistrals.html |
macocu_ca_20230731_8_3529 | “Bipolaritat”, de Tomeu Coll
Inauguració: dijous 21 de juny a les 19.30h. A càrrec de l’artista acompanyat per Fanny Tur (consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears) i Ricard Pérez (gerent de la Fundació Baleària).
Breu recital dels poetes implicats a l’exposició a càrrec de Begonya Pozo, poeta i responsable de Cultura, Igualtat i Polítiques Inclusives de la Universitat de València.
“Sempre he treballat amb un fil conductor que fabrica una història narrativa i unifica les obres que conformen una exposició. Tota la producció està molt lligada a la meva forma de pensar, representant pensaments, opinions, crítiques o sensacions del món que m’envolta. Aquests fets han donat peu a que una de les fonts més grans d’inspiració han estat les paraules (sempre interpretades d’una forma molt lliure i personal), a vegades en forma de petites cites (“Frases” 2004, “Palabras pintadas” 2007, “Jugant en silenci” 2014), d’altres fent referència a la filosofia (“Retalls de memòria” 2015, “La Caverna” 2016) o en altres casos formant poemes (“Aquest Cor de terra, 2012). La relació amb la poesia també és present a col·lectives com “Rompre els murs del silenci” amb en Sebastià Sansó, “UIB 40 anys, 40 poetes i 40 artistes” amb Sebastià Alzamora” o “Projecte Versus” amb Lucia Pietrelli.
Aquesta sèrie sorgeix de la necessitat d’establir vincles, o d’entendre’ls, entre la solitud i la massificació, el taller i el carrer, la família i l’egocentrisme, el poema i el lector, l’abstracció i la figuració, la realitat i els somnis, la voluntat i el deure, el quadre i l’espectador, la paraula i la imatge... en definitiva, sorgeix d’una necessitat imperativa d’autojustificar el perquè d’uns actes que oscil·len entre dos mons, entre els dos pols que de forma temporal i inestable em donen la felicitat. Dins aquest context de dualitat, acaba sorgint sempre la simbiosi art-paraula, situant en el rerefons del llenç, uns poemes dels darrers llibres de quatre poetes amb qui, per diferents motius, m’hi sent molt còmode: “Mitologia”de Pere Joan Martorell, “V” de Lucia Pietrelli, “Afollada” de Laia Martínez i “Tavernàries” de Manel Marí. Aquest projecte va arrancar oficialment el mes de juny del 2017, quan vaig tenir el consentiment dels poetes. El resultat són desset quadres (de mitjà i gran format) i quatre papers on hi ha una simbologia i unes tonalitats per a cada escriptor. Tot i ser una mateixa sèrie, s’identifiquen quatre subgrups, en referència a cada un dels autors.”
[Tomeu Coll, Biniamar, maig de 2018] | 0.911883 | curate | {"pt": 0.011054086063955783, "ca": 0.9889459139360443} | |
mc4_ca_20230418_0_112240 | c. Major, 25. Casa del Pardo . 43700 - Vendrell, el
Adaptació a discapacitats|Si|Biblioteca|Si|Cafeteria|No|Dies tancament|Diumenge, dilluns i festius|Horari|De l'1 de gener al 31 de desembre: de dimarts a dissabte, d'11 a 14h i de 18 a 20h.|Pagament entrada|Si|Servei de guia|No|Venda pública|Si | 0.569508 | curate | {"en": 0.04436860068259386, "es": 0.12286689419795221, "ca": 0.8327645051194539} | https://www.eldirectori.net/site/site001/index.php?option=com_content&view=article&id=359&idlocalitzacio=CT431634I02090C0000804561DVEH19 |
oscar-2301_ca_20230418_2_123297 | segon dia al Rebost del bisbe: cuina salada i dolça DATA: 2016 Restaurant Rebost del Bisbe (Escola Hosteleria Calella de Mar) Aquest és el segon cop que tinc l’oportunitat d’aportar el meu granet de sorra amb els alumnes de l’Escola d’Hostaleria de Calella de Mar. Novament, gràcies a en Jordi Parés vaig poder entrar a les […]
Read More
Friends Lounge Restaurant
17 de Maig de 2016 15 d'Abril de 2017
Ningú va prendre mal L’estiu passat ja vaig tenir el gust de treballar amb el restaurant Friends de Platja d’Aro. Ambient molt agradable i proper. I, com el seu nom indica són, amics de tots aquells que tenen ganes de menjar i passar una bona estona. Fa poc, van plantejar-me que buscaven unes imatges destinades […]
Read More
Maridatges Galetes Trias
28 d'Abril de 2016 15 d'Abril de 2017
Combinacions amb les mítiques galetes La fàbrica de Galetes Trias cada any aposta per crear una sèrie de maridatges diferents per acompanyar els seus productes. Fa temps que volen desmarcar-se de la típica imatge que tothom té del fet que són galetes de sobretaula o d’acompanyament amb el berenar a mitja tarda. Per aquest motiu, […]
Read More
Restaurant Rebost del Bisbe
14 d'Abril de 2016 13 de Maig de 2016
Apropant la fotografia als futurs xefs DATA: 2016 Restaurant Rebost del Bisbe (Escola Hosteleria Calella de Mar) Fa uns dies, vaig tenir l’oportunitat de participar en una activitat que va agradar-me molt. Parlant amb en Jordi Parés (professor de l’escola d’hostaleria de Calella de Mar) vam decidir portar la fotografia gastronòmica a les cuines del […]
Read More
Anela Fruits, de l’arbre a la nevera.
6 de Març de 2016 15 d'Abril de 2017
la fruita en terrines de compota DATA: 2015 CLIENT: ANELA FRUITS L’empresa ANELA buscava fotografies noves per actualitzar la seva web. Es dediquen a fer compotes de fruita, aptes per tots els públics i edats. Estem parlant d’un producte km0, ja que controlen tots els processos. Des de la producció dels aliments a la transformació de […]
Read More
Random Test
7 d'Octubre de 2015 15 d'Abril de 2017
test, proves i atzar DATA: 2014-2016 Breu recull d’imatges com a resultat del test que utilitzo per planificar i preparar el shooting dels plats o escenes. Normalment faig servir aquestes escenes per provar la il·luminació que faré servir per la imatge bona. Algunes d’aquestes imatges són les fotografies bones del test, d’altres són els resultats […]
Read More
Cruixent de tomates i mozzarella
5 de Setembre de 2015 15 d'Abril de 2017
Resultats d’un DIY fotogràfic De tant en tant deixo la càmera per agafar el davantal de cuina i fer algun plat o provar algun “experiment”. Solen sortir prou bé, i a vegades fins hi tot estan bons! Aquí vaig seguir una recepta per fer un entrant lleuger. És cruixent i amb molt de gust: boles […]
Read More
Sa Cova Restaurant
13 de Maig de 2014 13 de Maig de 2016
Menú d’alta gastronomia a la costa brava DATA: 2014 CLIENT: Hotel NM suites El Sa Cova Restaurant es troba dins l’hotel NM suites a Platja d’Aro. És un dels referents del poble i de la comarca, ja que els seus xefs (sortits de l’escola d’hostaleria i turisme de Girona i del Celler de Can Roca) […]
Read More
Blanc Restaurant
21 de Març de 2014 13 de Maig de 2016
Menú de la setmana gastronòmica de Girona DATA: 2014 CLIENT: Hotel Ciutat de Girona Imatges del menú que el Restaurant de l’Hotel Ciutat de Girona, el Blanc Restaurant, oferia als seus comensals dins el marc de la XXXIV setmana gastronòmica gironina. Aquestes fotografies anaven destinades a la promoció d’aquest esdeveniment en les xarxes socials de […] | 0.653538 | curate | {"ca": 0.939954467842914, "en": 0.040409789413773475, "fr": 0.019635742743312465} | http://www.marcrubirra.com/page/2 |
oscar-2301_ca_20230418_7_264335 | La nostra raó de ser són els nostres pacients i cuidar de la seva salut. És per això, que cada dia centrem els nostres esforços a escoltar-te i oferir-te el millor consell per a tu i els teus.
Esperem que a la nostra farmàcia a Albocacer puguis trobar tota l'atenció que precises amb un tracte proper i professional, ajudant-te a gaudir de la millor salut possible.
farmàcia:Albocàsser
Benvinguts a Farmàcia Albocàsser, el vostre espai de salut a Albocacer on t'oferim una àmplia gamma de productes i atenció personalitzada.
Serveis
Blog
Encàrrecs
Promocions
Contacte
Av Jaume I, 5, Albocacer, Castellón
964 42 80 07
619260035
619260035
[email protected]
Horari
Avui tancat
Demà: 10:00-14:00, 17:00-20:00
Copyright © 2022 Farmacia Isabel Prats Calduch - Diseño web - Farmaoffice & CanalFarmaciaOnline
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Estableix les teves preferències de cookies
Usem cookies i tecnologies similars per a oferir-te una experiència personalitzada, segura, fiable i poder mesurar el rendiment de la pàgina per a continuar millorant el nostre web. Així mateix, pot acceptar totes les cookies que utilitzem prement el botó “D'acord“ o configurar-les o rebutjar el seu ús prement el botó “Establir Preferències“. Per a més informació consulta la Política de cookies
Acceptar cookies
Establir preferències
Preferències sobre les cookies i similars
×Tancar
A aquesta pàgina pots gestionar la configuració de les cookies i similars.
Necessàries i essencials
Les dades recopilades en aquestes cookies i similars són necessàries per a poder navegar pel lloc web. Aquestes cookies sempre estaran activades.
Cookie
Categoria
Tipus
Titular
laravel_session Pròpia Necessària Farmacia Isabel Prats Calduch
cookie-consent Pròpia Necessària Farmacia Isabel Prats Calduch
Rendiment i anàlisi web
Serveis tractats per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del web. | 0.721136 | curate | {"ca": 0.8646730866700456, "pt": 0.008109477952356817, "es": 0.02483527622909275, "fr": 0.013684744044602128, "en": 0.07197161682716675, "nl": 0.013684744044602128, "it": 0.0030410542321338066} | https://www.farmaciaalbocasser.com/cat/historia |
mc4_ca_20230418_7_689517 | Congo Palace Hotel Atenes Grècia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Congo Palace HotelPosidonos 81A, Glyfada - Voula, Atenes, Grècia, 16674 - Veure al mapaBé6,8Basada en10comentarisCongo Palace HotelVeure més fotosVestíbulVeure més fotosVeure totes les 40 fotosMolt bona ubicació 7,6Veure al mapa7,6UbicacióParticularitats que li encantaran800 m - Glyfada BeachWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaire condicionatservei de neteja diari
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop19 kmAeroport internacional d'Atenes (ATH) - Atenes117 kmAeroport de Syros Island (JSY) - Mykonosestacions de tren i autobús15 kmAthens Train Stationhospitals i clíniques19 kmHospital Hygeiafarmàcies1,5 kmiNaturalbotiga de conveniència500 mBP ShopRetirada d'efectiu150 mATM
Sobre l'allotjamentDescripcióBen situat a la les platges area de Atenes ciutat, Congo Palace Hotel us proporcionarà el millor lloc per a un merescut descans. Situat només a 18 km del centre de la ciutat, els viatgers estan en un lloc boníssim per a gaudir de les atraccions i activitat de la ciutat. Per opcions de turisme i atraccions locals, no es necessita anar enfora ja que l'hotel gaudeix proximitat a Glyfada Beach, Voula Beach, Agios Kosmas. Congo Palace Hotel ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Els clients de l'hotel poden gaudir de servei de taxi, Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, servei de neteja diari, recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids. L'ambient de Congo Palace Hotel es reflexa en cada habitació. televisió de pantalla plana, accés a internet (sense fils), aire condicionat, calefacció, servei de despertador són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com camp de golf (a 3 km), piscina exterior, massatge, jardí. Congo Palace Hotel és una elecció inteligents per a viatgers a Atenes, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxes (a prop, gratuït)Lloguer de cotxesservei de taxiCoses a fer, maneres de relaxar-sejardípiscina [exterior] Massatgevisites turístiques Àpats, begudes i refrigeribarRestaurants bar de la piscinaservei d'habitacions Serveis i comoditatscaixa fortasalózona de fumadorsconsergeservei de bugaderia magatzem d'equipatgeservei de neteja diari Esports de terracamp de golf (a 3 km) Per als nenshabitació familiarservei de cangur Accésascensorrecepció [24 hores] instal.lacions per a minusvàl.lidss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Idiomes ParlatsGrec Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 0 a 2 any(s) [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents. Nota, si necessiteu un bressol hi pot haver càrregs extra.Nens de 3 a 12 any [inclosos]Ha d'usar un llit extraEls hostes de 13 anys i més es consideraran adults.Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilEntrada/SortidaHorari d'entrada des de: 02:00 PMHorari de sortida fins a: 12:00 PMRecepció oberta fins a les : 12:00 AMDesplaçamentPreu del desplaçament a l'aeroport: 46 EURDistància des del centre de la ciutat: 18 kmDistància fins a l'aeroport: 20 kmAltresTarifa d'ús d'internet/WiFi diària: 5 EURL'allotjamentNombre de bars/sales: 2Nombre de plantes: 4Nombre de restaurants: 2Nombre d'habitacions: 92Voltatge de l'habitació: 220Mostrar més
staff always to help and internet acces very easy and for nothing. bar open and drinks are cold and food from the bar also tastefull and not expencivi. Comentat el 19 de juny 2011
Только расположение и бассейн Comentat el 29 de juny 2015
Trevligt hotell, bra frukost. Receptionist som var mindre trevlig och servicemindig. Comentat el 25 de juliol 2011
BAIKE, Xina | 0.872249 | curate | {"ca": 0.930438954185656, "en": 0.035979851283281364, "ru": 0.013672343487646918, "sv": 0.019908851043415686} | https://www.agoda.com/ca-es/congo-palace-hotel/hotel/athens-gr.html |
mc4_ca_20230418_2_606923 | Consulta pública prèvia sobre la proposta d'elaboració d'un Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 15/2006, de 17 d'octubre, d'arxius i patrimoni documental de les Illes Balears
Així, abans de la redacció de la proposta d'elaboració d'un Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 15/2006, de 17 d'octubre, d'arxius i patrimoni documental de les Illes Balears, podeu fer les aportacions que considereu adients sobre aquestes qüestions a través del portal de Participació Ciutadana, de forma telemàtica, clicant en aquest enllaç, en el termini de quinze dies hàbils des de la publicació de la consulta en aquest portal, o per escrit, adreçat a la Direcció General de Cultura de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports (c. de l'Uruguai, s/n, 07010 de Palma), en el mateix termini.
Consulta pública prèvia sobre la proposta d'elaboració d'un Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 15/2006, de 17 d'octubre, d'arxius i patrimoni documental de les Illes Balears pdf - 211Kb
Consulta pública previa sobre la propuesta de elaboración de un Anteproyecto de Ley de modificación de la Ley 15/2006, de 17 de octubre, de archivos y patrimonio documental de las Illes Balears pdf - 165Kb | 0.778734 | curate | {"ca": 0.829734219269103, "es": 0.17026578073089702} | http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=3311776&coduo=991648&lang=ca |
mc4_ca_20230418_1_596180 | Les maneres més noves d'entendre la dansa, al SÂLMON< Festival | Barcelona Cultura
Mercat de les Flors i el Graner, entre d'altres espais
5-12 €, segons espectacle
Les maneres més noves d'entendre la dansa, al SÂLMON< Festival
El Mercat de les Flors i el Graner, però també molts d'altres espais de la ciutat, es converteixen del 24 de novembre al 4 de desembre en escenaris del SÂLMON< Festival, dedicat a les noves expressions de la dansa i el moviment.
I és que si us penseu que la dansa, el moviment i el fet performatiu tenen una única lectura aneu ben equivocats. Us ho demostraran en aquest festival, que precisament explora i dóna a conéixer entre el públic barceloní les maneres més renovadores i menys convencionals d'acostar-se a aquestes disciplines.
Ho fan amb la cooperació d'artistes i companyies que van de Manuel Rodríguez (ballarí de La Veronal) o Albert Quesada al brasiler Cristian Duarte, l’artista portuguès Lander Patrick, loscorderos·sc o el creador belga Jan Martens. Amb una atenció especial a Sud-Amèrica, i més concretament al Brasil, aquesta edició mostra un bon nombre de propostes que aposten per la hibridació de llenguatges com a tret distintiu de la creació actual.
L'activitat es reparteix per un programa extens que, sí, potser està centrat en el Mercat i el Graner, però que esquitxa escenaris de tota Barcelona: des de la sala La Visiva (Sepúlveda, 85) on el dia abans de la inauguració (dimecres, 23 de novembre) hi haurà un laboratori d'improvisació, a l'espai del Poblenou Nyam Nyam o La Poderosa (amb activitats el dijous 24) passant per CaixaForum (on el divendres 25 de novembre gaudireu d'un Divendres amb... la performer Cris Blanco), la sala Hiroshima, i fins i tot el MACBA o el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Recomanem atenció especial a tota la programació en general, però, en concret, el Mercat programa algunes peces que no us hauríeu de perdre si voleu fer-vos un plànol mental dels camins que recorre avui dia la creació contemporània.
Un bon exemple és The dog days are over (25 de novembre; a la imatge. Foto: Piet Goethals), una peça del belga Jan Martens que, a força de saltets, us farà pensar en la frontera subtil que hi ha entre l'engany i la creació artística.
També al Mercat, el 27 de novembre la Sociedad Doctor Alonso, és a dir, uns Sofia Asencio i Tomàs Aragay que en aquesta ocasió han treballat amb Semolina Tomic (la responsable de l'Antic Teatre fa, aquest cop, d'intèrpret) i Gabriel Paré, presenten Anarchy, un muntatge que promet altes dosis d'experimentació en una passejada que va del caos a l'ordre... o a l'inrevés.
Són només algunes de les propostes d'un dels espais del festival, per on també passaran (apunteu si us els vau perdre al Grec 2016) els membre del molt avantguardista col·lectiu loscorderos·sc, que tornaran a protagonitzar, juntament amb els Za!, la seva conferencia performativa Afasians -The last conference.
Serà un aperitiu del que us espera si seguiu de prop la programació del SÂLMON< Festival. Recordeu que la segona setmana, i repartits per espais diversos, hi ha artistes i companyies tan interessants com Txalo Toloza (vist a l'Antic Teatre i el Grec Festival de Barcelona), Bárbara Sánchez i la seva reflexió performativa sense discurs al voltant de la pena (Hiroshima), o una de les bandes musicals de l'escena underground més divertides del moment, Las Bistec. | 0.886923 | curate | {"ca": 1.0} | http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/maneres-noves-entendre-dansa-salmon-festival |
macocu_ca_20230731_8_247853 | Anna Dodas
Capvespres de foc i de grana (Edicions Cal·lígraf) recupera la narrativa de l’escriptora osonenca Anna Dodas (Folgueroles, 1962 – Montpeller, 1986), apareguda en diverses publicacions o que encara era inèdita. [...] | 0.605299 | curate | {"es": 0.044642857142857144, "ca": 0.9330357142857143, "en": 0.022321428571428572} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_478703 | M'acabo d'informar a través de Meristation que 3 desenvolupadores "Indie" (independents) acaben d'ajuntar els seus productes per tal de crear un pack de 5 jocs. La iniciativa interessant és que han obert un sistema de pagament lliure, on pagues la voluntat i t'emportes aquests 5 jocs. A més a més, hi ha l'opció de destinar part o la totalitat dels diners a ONG's. Els jocs s'ofereixen per a les plataformes Windows, Mac i Linux. http://www.wolfire.com/humble
Però són per descarregar, no? Com funciona això? Se'm descarrega a l'ordinador i ho puc enregistrar en un CD per jugar-hi en qualsevol ordinador? O com? És que a mi em mola molt lo World of Goo però ja vaig acabar la demo.
se que no és molt políticament correcte però aquí tens el que busques... enllaç jo me l'acabo d'instalar al linux i va de perles...
T'adones que la gent que fa aquests jocs són petits grups, sovint d'amics, que intenten obrir-se un camí en el món dels videojocs i que ofereixen productes de gran qualitat (World of Goo és simplement genial) al preu que cadascú pot / vol pagar? T'adones que estàs donant la raó a les grans empreses que imposen uns preus prohibitius perquè veuen que la gent no paga pels jocs costen 70 o 1€? T'adones que no és gratuït i ni tan sols barat fer un videojoc decent? És trist, molt trist tot plegat.
ets un boques... la piratejada no l'he fet jo, simplement he posat l'enllaç d'una pàgina... qui vulgui fer les donacions oportunes al projecte està en total llibertat de fer-ho. Si el meu enllaç ha fet que la gent es repensi la seva aportació al projecte em sap greu... no obstant indica lo convençuts que estaven... | 0.823454 | curate | {"ca": 0.9603223806571606, "en": 0.017978921264724116, "it": 0.017978921264724116, "pt": 0.0037197768133911966} | |
mc4_ca_20230418_3_119203 | Un bloc sobre Lluís Llach: d’abril 2007
Rumor de un homenaje- Semanas atrás corrió el rumor de que se organizaría un recital – homenaje a Lluís Llach, entregándote los beneficios del mismo para paliar la falta de ingresos que tienes en estos momentos. ¿Cuál es tu postura frente a esta decisión?- Ante todo, me sorprende lo que dices: es la primera noticia que tengo. El que unos compañeros se solidaricen es algo que agradezco; tenía ya su solidaridad a través de un cambio de palabras, unas líneas o incluso un simple gesto cuando nos encontramos. Para mi, eso ya basta.- ¿Aceptarías que se te entregasen los ingresos del recital?- Mira, la prohibición me produce un indudable trastorno económico, pero no voy a decir que necesite de colectas públicas. En cualquier caso no quiero elucubrar ahora sobre si aceptaría o no, porque estamos hablando de situaciones hipotéticas y no quiero establecer una hipótesis sobre otra.- ¿Piensas que, en cierto modo, puedas ser el primer afectado en una posible “caza de brujas” sobre la “cançó”?- Si fuera yo la bruja escogida sería cuestión de manifestar públicamente que no pienso abandonar mi escoba, para así no generar falsas esperanzas.- Hay quien piensa en la “cançó” que una prohibición, por su efecto provocativo, tiene a veces mayor poder agresivo que la propia “cançó”…- Bueno, es nuestra pretensión utilizar la “cançó” como instrumento para constatar unas realidades cotidianas; es cierto que la prohibición da una razón más a nuestra postura, y no sólo eso, sino que la revaloriza.Solución y evolución- ¿Para cuándo ves las perspectivas de que se arregle esta vez tu situación?- A mi entender, mi situación debe evolucionar, en buena lógica, según lo hagan las circunstancias políticas. Imprevisible.- Creo que en el contenido de tu obra hay una terrible carga metafórica en la mayor parte de los textos, de forma que a veces bajo un aparente planteamiento de canción de amor se encierra una canción política. ¿Es así Lluís Llach realmente, o son las necesidades que impone el escribir dentro de las normas de un juego?- No se me ha dado ocasión de escoger. En todo caso, no me molesta que el público de diferentes interpretaciones a una misma canción; lo que sí me preocupa en realidad, y trabajo en ello, es en la fijación de los límites de esta interpretación. De todas formas, es evidente que en este país todos somos grandes maestros en la interpretación y lectura de las líneas escondidas.- En tu penúltimo álbum, que titulaste “I si canto trist…”, dejabas entrever un estado anímico de tristeza que en tu nuevo disco, “Viatge a Ítaca”, pareces dominar. Ya no hay aquellos ritmos vivos ni los planteamientos alegres de “Jo sé”, “Irene” y otras. ¿Realmente ha cambiado tu estado de ánimo?- Desde mi subjetivismo, digo que no. Creo que cada etapa de mi vida artística ha producido lo que en aquel momento me ha salido, y que si bien tiempo atrás me inspiré en ritmos sudamericanos, ahora puede que casi no lo haga. Esta evolución y cambio hacia melodías más densas puede producir la sensación de tristeza; pero ¿y los textos? ¿Es triste “Ítaca”, un intento de canto al optimismo vital? ¿Lo es “A força de nits”? Claro que comienzo diciendo “A força de nits m’estimo la vida”. La primera impresión que puede producir es de tristeza, pero luego digo “a força de nits invento les albes”. Hay un canto a la esperanza como en muchas otras canciones. No hay que olvidar, por otra parte, que parto de unas circunstancias que me rodean y que, desde luego, no pueden provocar directamente un estado de alegría. Sin embargo, la presencia de la esperanza y el optimismo está muy presente en mi obra actual.
He escoltat cançons de Lluís Llach en comunions i bodes, no pas en el moment del ball, sinó durant la cerimònia, i per tant en el moment més àlgid i important de la jornada. També en enterraments. Normalment les cançons triades són Que tinguem sort, Ítaca i Un núvol blanc. És curiós com una mateixa cançó l'he sentida en bodes i en enterraments, dos moments emocionalment tan diferents.Han estat tocades amb violoncel i piano, o bé cantades per una coral a capella, o per una coral amb acompanyament, o per un guitarrista kumba, o simplement donant al play d'un reproductor. Sovint me les he trobat en celebracions de persones que no em pensava ni de lluny que fossin seguidores de Llach.Són aquests moments, tan socialment importants i tan tradicionals, els que potser més em fan veure la trascendència que ha tingut la música i les lletres de Llach en la població. Com les cançons han passat a formar part de la vida quotidiana de les persones sense fer gran soroll, sense que les hagin radiat cent vegades al dia a mode de cançó de moda ni s'hagi gastat una fortuna en vídeoclips o promocions.Bach i Llach, dos compositors fonèticament quasi calcats, són els músics més cerimonials. O almenys això és el que jo m'he trobat.
A mitjans dels 80, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell i Lluís Llach semblaven formar un trio inseparable dins la cançó catalana. L'un o l'una col·laborava en el disc de l'altri, en alguna cançó concreta, com si s'anessin devent i tornant favors. D'aquestes relacions en van sortir fruits molt dolços, amb cançons que ja són patrimoni de tots.He de dir que el Cant de l'enyor, sens dubte la peça més popularitzada de la relació entre tots tres, no ha estat mai de les meves preferides de la creació llaquiana. No em pregunteu el perquè: com sempre passa en la música, les melodies i les lletres entren o no entren, i a mi el Cant de l'enyor no m'entusiasma. Com que no vaig poder assistir al concert del Camp del Barça, tampoc vaig notar "la màgia del moment" que diuen que va tenir la interpretació d'aquesta cançó aquella nit.Maria del Mar Bonet no va faltar al darrer concert de Lluís Llach, i se la va veure veritablement emocionada. La seva relació amb Llach ja ve de lluny, i això malgrat que el de Verges li va "fotre" la guitarrista Laura Almerich... Bonet va ser la jutgessa número 14, i Llach el 16. A mi, molt més que el Cant de l'enyor, de tots dos plegats m'agrada molt La casa de l'amic, que, per cert, no devien interpretar pas gaires vegades plegats en directe... Després d'aquestes col·laboracions mútues als anys 80, Bonet encara va ser important en la discografia de Llach més endavant, quan aquest va agafar un tema seu, Dóna'm sa mà, per a incloure'l al disc Torna aviat (1991), i que van cantar junts el dia que la mallorquina celebrava els 30 anys de carrera al Palau de Sant Jordi, a Barcelona. Dins la seva discografia "normal", Llach només ha fet versions de tres cantants: Bonet, Joan Amèric i Bàrbara.Per tot plegat, Maria del Mar Bonet, "la veu de la Mediterrània", està en un lloc de molt d'honor dins la carrera musical de Lluís Llach.
Cançó a Mahalta desprèn per a mi una sensibilitat fora del normal. Va estar molts anys Lluís Llach sense cantar-la, i només la podíem escoltar en aquella antiga cinta de cassete en que, a la portada, en Lluís sembla que porti una arrecada per un rínxol dels cabells que il·lumina el sol. Quan per fi la vaig sentir en directe, a la gira Nu, pel cap em passaven moltes imatges de la meva vida, i de manera molt semblant a com Lluís Danés en va fer el vídeoclip.A més a més, aquesta versió de ja ben avançats els '90 guanya en força respecte a la de l'any 74, sobretot per la repetició de la tornada, allò de "... en els meandres, grocs de lliris...". És una de les melodies que més m'agrada de la seva llarga trajectòria.I la lletra. Doncs senzillament és una petita joia que per sort Lluís Llach va trobar un bon dia. Un text del poeta lleidatà Màrius Torres, que va escriure malalt de tuberculosi, i certament el to melancòlic i nostàlgic de la música hi encaixa a la perfecció. He llegit en algun lloc que les lletres de Torres podrien ser perfectament de fados, i hi estic d'acord.Després la va tornar a cantar i a publicar en la gira i disc Poetes. Crec que Llach se'n va adonar, i en part penedir, que l'havia tingut massa anys omplint-se de terenyines, i fins i tot li va guardar un lloc en el seu darrer concert. He de confessar que va ser el moment en que més em vaig emocionar.Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.Fem el mateix camí sota els mateixos cels.No podem acostar les nostres vides calmes:entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.En els meandres grocs de lliris, verds de pau,sento, com si em seguís, el teu batec suau.I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,de la font a la mar, la nostra pàtria antiga. Publicat per
Quan vaig pensar de fer aquest bloc, no m’esperava que hi pogués incloure gaire actualitat, ja que tot feia suposar que Lluís Llach deixaria de ser notícia almenys durant un temps per la seva retirada oficial de dalt dels escenaris. Però els esdeveniments manen i tampoc no en vull defugir.El passat divendres 13 d’abril per fi es feia el primer reconeixement institucional públic als Setze Jutges, ni més ni menys que amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya a aquest grup, del qual Llach en va ser el número 16, el darrer. És la màxima distinció que pot donar aquesta institució als ciutadans. Tothom va coincidir a dir que arribava tard – Guillermina Motta fins i tot es va negar a anar a l’acte per aquest motiu -, però més val tard que mai, encara que malauradament els polifacètics Miquel Porter i Delfí Abella ja no podran recollir la Medalla...Lluís Llach s’ha fet un tip de reclamar durant la darrera gira, I., aquest reconeixement. El pes que poden haver tingut les seves paraules, i el de la seva retirada, només ho saben els que acaben decidint aquests guardons. Jo crec que poden haver estat un factor important, junt amb el fet que en pocs anys hagin mort dos dels seus pioners. El cas és que l’estimació de Llach pels Jutges sempre l’ha fet evident i se n’ha fet uns tips de parlar-ne. Molts sabem el que van ser els Setze Jutges sobretot perquè Llach treia el tema en les entrevistes. Què hagués estat en Llach sense els Setze Jutges és una d’aquelles preguntes sense resposta clara, però està clar que van ser bàsics en la seva formació.Recordo que l’any 1993, en l’extensa entrevista que li van fer a l’exitós programa de Joaquim Maria Puyal Un tomb per la vida, un dels blocs als que Llach volia dedicar l’espai era a parlar sobre Els Setze Jutges. Però no va ser possible per manca de temps, i quan Puyal ho va dir a Llach se li va posar una cara de circumstàncies que va ser massa, li va saber molt greu.Durant la gira de I., sempre treia el tema al presentar la cançó de la francesa Barbara que el de Verges va traduir com a “Fins quan i per qui”. La cançó és preciosa –aviat en parlarem -, però no vaig acabar d’entendre mai per què no podia haver escollit un tema propi d’algun dels Jutges... possiblement perquè no en volia triar un per damunt dels altres. En tot cas, va ser molt bonic veure quasi tots els Setze Jutges reunits l’altre dia, i com alguns confrontacions del passat sembla que es van superant. També recordar des d’aquí que hi va haver molts altres artistes del nostre país que ja no van “caber” dins els Setze Jutges però que no van debutar pas gaire temps més tard que aquests, en aquells anys difícils, i que també van fer una tasca immensa per a difondre i popularitzar la música en català i lluitar per les llibertats.Els Setze Jutges1. Miquel Porter i Moix2. Remei Margarit3. Josep M. Espinàs4. Delfí Abella5. Francesc Pi de la Serra6. Enric Barbat7. Xavier Elies8. Guillermina Motta9. M. del Carme Girau10. Martí Llauradó11. M. Amèlia Pedrerol12. Joan Ramon Bonet13. Joan Manuel Serrat14. Maria del Mar Bonet15. Rafael Subirachs16. Lluís Llach
Vell és tan bellVaig obrir la porta iteníeu les mans enllaçadesla vergonya del gest ivàreu separar tanta tendresa.Miràreu amb el cap baix icom si res no hagués passat, hola Lluís, com estàs...Pensàreu que tan gransno cal fer aquestes cosespensàreu que amb l’edatno té l’encant dels joves,que què dirà la gent,millor ser més discrets...No vaig saber-vos dircom m’agradava veure-us,no vaig saber com dirque el vostre goig tan tímidobria espais d’amoron hi era escrit que...Vell és tan bellVell és tan bellque s’obren els límitsdel temps, de l’art, del cant, de mi, de tu, del món... la vida.Avui us recordo així nomésara que vivim entre les ombres,fent i refent el verb estimaramb l’art d’una rara saviesa,sabent morir a cada momenti estar al costat per sempre.Us diuen que tan gransno cal fer aquests cosesus diuen que amb l’edatno hi ha l’encant dels joves,que què us dirà la gent,millor sigueu discrets...No vaig saber-vos dircom m’agradava veure-us,no vaig saber com dirque el vostre goig tan tímidal món li proclamavael vostre dret a dir...Vell és tan bellVell és tan bellque s’obren els límitsdel temps, de l’art, del cant, de mi, de tu, del món... la vida.Vell és tan bellVell és tan bellque s’omplen les líniesdel temps, de l’art, del cant, de mi, de tu, del món... la vida. Jocs, 2002.
Llegim al bloc de Joan-Carles Doval, president de la discogràfica Picap, que s’està preparant un disc de tribut a Lluís Llach, i en el que intervindrien, entre molts d’altres, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Silvio Rodríguez o Santiago Auserón. Molt bé, és una molt bona notícia, i esperem que aquesta vegada es compleixi...Perquè ja fa uns cinc anys ja es va parlar molt intensament d’un disc amb versions de Lluís Llach, un homenatge al de Verges en el que hi hauria artistes de primera fila catalans i espanyols, i en aquell cas ho coordinava Marcos Llunas. Passat el temps, ningú en sap res d’aquell disc, ni es van donar explicacions de per què no va sortir al mercat. Hi deu haver en algun lloc perdut alguna cosa que es va arribar a enregistrar?Dóna la sensació que ara que s’ha “retirat”, potser per fi s’aniran publicant coses que hi havia pendents. Sense anar més lluny, ja ha estat prou curiós el cas del “mini” disc amb Pascal Comelade, i que al mes de març va regalar la revista Enderrock.Hi ha més. També es va dir en el seu moment que s’editaria el DVD del concert amb Josep Carreras al palau de Sant Jordi. Ningú l’ha vist i és força vergonyós que ni s’hagi emès per televisió un concert que reunia dos dels millors artistes del país de tots els temps.De moment també hi ha pendent el DVD de l’espectacle Tranuites Circus, i el DVD i el CD dels darrers concerts a Verges. O sigui que sembla que tenim Llach per temps, i que es pot convertir en el nostre “Beatle” particular, amb disc “nou” cada Nadal...El que sí que ja podem anar descartant és el DVD de la Tríada, un espectacle magnífic que es va poder veure al TNC i que sembla ser que no va quedar ben enregistrat... una autèntica llàstima.Quan Llach va publicar el disc Rar, va explicar que per a ell era molt difícil treure un disc amb cançons noves cada any, i que per tant era probable que anés combinant un disc de nous temes cada dos anys, i un disc de rareses entremig. Ho va mig complir després amb el Nu, cançons antigues tocades només amb el piano (i amb la guitarra en algun cas), però després ja no. O sigui que si realment té guardat material de rareses per anar traient discos, i després del seu apoteòsic final en que ha deixat la seva popularitat a dalt de tot, més d’un ja es deu estar fregant les mans...
Davant la gran demanda d'entrades per als seus darrers concerts, i el fet que programés un segon recital a Verges, el diari Avui, de la mà d'en Fer, va publicar aquesta vinyeta força aguda...
No em considero, ni de bon tros, la persona més seguidora d'en Llach, ni tampoc la que en sap més sobre la seva obra o vida. Però tenia ganes de començar aquest bloc després del buit que en molta gent ens ha deixat, ja que anar a veure algun concert seu com a mínim una vegada a l'any era una agradable rutina que et recarregava les piles per molt temps i et donava nous arguments i força per a seguir endavant. Com molts, la música d'en Llach també ha estat molt important a la meva vida, la "banda sonora", en diuen... Es podria dir que canto les seves cançons des que vaig néixer, ja que a casa s'han comprat sempre els seus discos, i a mi em va captivar des del primer moment. Per tot això, i perquè trobo que, per molts llibres que es publiquin, sempre quedaran moltes coses de la seva producció i de la petjada que deixa per analitzar, neix aquest bloc, amb la voluntat que hi participeu, o que si més no el consulteu de tant en tant per a saber més coses de Lluís Llach. | 0.799875 | curate | {"ca": 0.7643589901099576, "es": 0.22710240186743658, "it": 0.0020885803796301984, "pt": 0.001842865040850175, "fr": 0.0008600036857300817, "en": 0.0020271515449351925, "hu": 0.0010442901898150992, "ru": 0.0006757171816450642} | http://unblocsobrelluisllach.blogspot.com/2007/04/ |
macocu_ca_20230731_1_408064 | Matèria a Llibreria Sarri
A la frondosa i exótica selva de Palómbia hi viuen molts animals, peró cap de tan singular com el Marsupilami....
Es aquest l'entrepá més fastigós del món Está ple de sorra, enganxifós, matxucat, bavejat i enfangat. Peró...
Explorar | 0.640457 | curate | {"ca": 0.9409448818897638, "hu": 0.027559055118110236, "es": 0.031496062992125984} | |
macocu_ca_20230731_10_132755 | Eviti perdre l’IVA de despeses d’escassa quantia
Hi ha empreses que no presten atenció a l’IVA derivat de petites despeses i s’acaba perdent, sent convenient prendre mesures perquè això no ocorri. Això passa per exemple, quan els seus empleats no sol·liciten factura, com és el cas dels desplaçaments (taxi i peatges, despeses de restaurant i hotels) o compra de material d’oficina, etc. Si no disposa d’una factura, l’IVA associat a aquests desemborsaments no és deduïble, podent això sí, comptabilitzar-ho com un major cost.
Ha de conscienciar als seus empleats perquè quan realitzin aquestes operacions sempre demanin factura i així podran deduir l’IVA.
Li donem algunes idees per millorar en aquest aspecte:
Instrueixi als seus empleats perquè mengin en el mateix restaurant, de manera que l’expedeixin una factura recapitulativa mensual.
Si satisfà peatges mitjançant telepagament, li faran una factura mensual.
Trajectes en taxi si els realitza mitjançant una companyia. | 0.758367 | curate | {"fr": 0.049586776859504134, "ca": 0.9504132231404959} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_198747 | http://www.youtube.com/watch?v=9TNZSyCROY4&feature=related El local en comptes de dir-li a la senyora que parés de fer la subnormal amb la bandereta d'espanya li agafa del braç al pobre home que anava a comprar (suposo perquè portava un carro de la compra). Resum: Feixistes amparats per la policía, res de nou.
Per cert, què diu del "Iutube"? No ho entenc.
"Hui els clavem al iutube a estos."
O_O Que difícil d'entendre. | 0.67201 | curate | {"ca": 0.96875, "es": 0.03125} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_182826 | "La ment creativa és un do sagrat i la ment racional un servent fidel. Per això resulta molt curiós que hàgim creat una societat que, oblidant el do, hagi acabat honorant al servent" Albert Einstein
10 març, 2009
Benvinguts a la nova pàgina web de l’escola
A la nova pàgina web de l’escola hi podreu trobar tota la informació referent a l’escola, l’AMPA, les activitats… A més a més el calendari us mantindrà informats de tots els aconteixements durant el curs escolar. | 0.752958 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.copons.cat/escola/?p=8 |
mc4_ca_20230418_12_782524 | Descargar Rèquiem. una al·lucinació. traducció de núria prats. EPUB Gratis
Rèquiem. una al·lucinació. traducció de núria prats. EPUB Gratis Descargar
Enlace de descarga : Rèquiem_Una_Allucinació_Traducció_De_Núria.epub
Información del archivo: rèquiem_una_allucinació_traducció_de_núria.epub | 0 | curate | {"es": 0.39361702127659576, "ca": 0.5673758865248227, "en": 0.03900709219858156} | http://autobid.info/epub-links/gratis-e-libro-173647.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_77846 | Mena de confit, en forma de pastilla o de boleta, format per una base masticatòria plàstica i sucres, aromatitzants, colorants i altres ingredients.
Etimologia
De xicle (goma resina extreta de l’acres, un arbre), del castellà chicle, mateix significat, i aquest, del nàhuatl tzictli, derivat del verb tzic, ‘estar enganxat’.
Usos
Me’n vaig anar amb la sospita d’haver perdut el temps. Baix, en el club, no vaig veure la dona de la neteja i em preocupà: s’havia cregut que venia en representació del jutge. Fora, la pluja caiguda havia deixat l’asfalt net, però relliscós. En doblar la cantonada vaig sorprendre una parella de joves jugant amb els llavis i les llengües. Feien l’estira i arronsa amb un xiclet. Un matí humit, sens dubte. Pugí al cotxe.
, Un negre amb un saxo (Barcelona: Quaderns Crema, 1987)
—El taxista va perdut, no coneix aquests verals. Hi ha un camí més directe per arribar a casa del Jovel —vaig comentar. El Quim es va limitar a fer una gran bombolla amb el xiclet que mastegava.
Maria Antònia Oliver, Estudi en lila (Barcelona: La Magrana, 1985)
Tema de la setmana
L’Opòton d’Avel·lí Artís-Gener va viatjar del «Nou Astlan» (el que avui és Mèxic) al «Vell Astlan» o Europa, i com és lògic els expedicionaris asteques van manllevar moltes paraules i expressions de les llengües amb què es van topar, com consta fefaentment a les Paraules d’Opòton el Vell. Aquests dies veurem altres manlleus que han viatjat d’un oceà a l’altre, d’una llengua a l’altra.
Enllaços
manlleu
Punt i a part. «Hi ha molts xiclets enganxats a terra»
Paraules d’Opòton el Vell (1968), d’Avel·lí Artís-Gener
Temes i etiquetes
manlleus
Facebook
Twitter
Print
Email
Deixa un comentari
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
Nom *
Correu electrònic *
D'on ets?
Comentari
Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong> | 0.72596 | curate | {"ca": 0.8439048562933598, "pt": 0.013875123885034688, "es": 0.10753221010901882, "fr": 0.015361744301288406, "it": 0.006937561942517344, "en": 0.012388503468780971} | https://rodamots.cat/xiclet/ |
mc4_ca_20230418_8_182759 | Casado acusa el PSOE de “vendre” Espanya
Arrimadas censura que el PSOE “blanquegi” Torra
3 min. Barcelona 22/12/2018 23:15
651x366 El líder del PP, Pablo Casado, ahir a Palència, on va presentar els candidats del partit a Castella i Lleó. / NACHO GALLEGO / EFE El líder del PP, Pablo Casado, ahir a Palència, on va presentar els candidats del partit a Castella i Lleó. / NACHO GALLEGO / EFE
La celebració del consell de ministres a Barcelona i la reunió prèvia que van mantenir el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han acabat de desfermar les hostilitats de PP i Ciutadans amb el PSOE. Ahir els dos partits de dretes van tornar a donar una mostra de la competició que mantenen per veure qui ataca amb més duresa Sánchez a compte de l’independentisme, fins al punt que el líder del PP, Pablo Casado, va arribar a acusar el cap de l’executiu espanyol de “vendre” Espanya en una “negociació ostensible i grotesca”.
El dirigent conservador va tornar a exigir al govern espanyol que apliqui l’article 155 de la Constitució i intervingui l’autonomia de Catalunya davant d’un escenari que va dibuixar desolador. Va arribar a comparar les protestes d’ahir a Barcelona amb el “terrorisme de carrer dels nois de la gasolina” dels quals parlava Xabier Arzalluz. Casado va anar encara més enllà i va criticar que el comunicat conjunt de la Generalitat i el govern espanyol dijous reconegués l’existència d’un “conflicte” a Catalunya. El líder del PP va subratllar que aquest mateix terme s’utilitzava al País Basc per parlar del terrorisme: “Els que engegaven trets i els que els rebíem”, va afirmar. En plena diatriba, el dirigent popular va afirmar que el que fan “els nois de la pintura groga” és “el mateix que feia Batasuna” amb els seus “atacs als aparadors, als caixers, pegar als policies, als periodistes, tallar carreteres, atacar els portals, rebentar les rodes dels cotxes, pintar esvàstiques o marcar amb llaços grocs com els nazis als jueus”. Un escenari apocalíptic pel qual va criticar que Sánchez vulgui dialogar i dur a terme una “política d’apaivagament”.
“Un dia de por”
També la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, va carregar ahir contra Sánchez arran de la seva visita a Barcelona. Segons ella, divendres va ser “el dia somiat” pel president de la Generalitat, Quim Torra, amb una “Catalunya governada pels CDR”, i va criticar que el govern espanyol hagi contribuït a augmentar la gravetat dels fets “blanquejant” el cap de l’executiu català i tractant-lo, va dir, com si fos un cap d’estat. Per a la líder de Ciutadans a Catalunya divendres va ser un dia “trist i lamentable” i també un “dia de por” en què molts catalans, va dir, no van sortir de casa, no van anar a treballar, no van portar els nens a escola i van cancel·lar sopars d’empresa. “Què més ha de passar perquè Pedro Sánchez s’adoni de com estem patint?”, va preguntar-se Arrimadas.
Des del PSOE, la ministra Mertixell Batet va recriminar a Cs i PP que “visquin confortablement en la confrontació” i els va demanar responsabilitat. | 0.854263 | curate | {"es": 0.02845927379784102, "eo": 0.001962708537782139, "pt": 0.013411841674844618, "ca": 0.9492966961072947, "ja": 0.0068694798822374874} | https://www.arabalears.cat/politica/Casado-acusa-PSOE-vendre-Espanya_0_2148385285.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_59202 | La nutricionista Sònia Cardó ha començat a impartir aquest setmana tallers d’alimentació saludable al Mercat Central junt amb Anna Mateo i Sheila Micó. | 0.673488 | curate | {"ca": 1.0} | https://tgnblog.tarragona.cat/etiqueta/sheila-mico |
oscar-2301_ca_20230418_7_120516 | Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers per a recopilar informació amb la finalitat tècnica, no es recapten ni cedeixen les seves dades de caràcter personal sense el seu consentiment. Així mateix, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a FUNDACIÓ PRIVADA ULLS DEL MÓN.
Funcional Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències Preferències
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències no sol·licitades per l'abonat o usuari.
Estadístiques Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístics anònims. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del teu Proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per a identificar-te.
Màrqueting Màrqueting
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars. | 0.824622 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ullsdelmon.org/informat/publicacions/dossier-de-presentacio/ |
mc4_ca_20230418_6_301732 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Vila Entrada:
Quinta da Calcada...Habitacions per nit per només453 EUR Solar Do Castelo...Habitacions per nit per només Més zones a Melgaco
Més de 1.150.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 30.500.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Vila Museus i galeries d'art
Vila és la mescla perfecta de tranquilitat i oci a l'emocionant ciutat de Melgaco. Una gama d'atraccions, com ara Museu de Cinema de Melgaco, és d'obligada visita quan sigui al barri. Vila està agraciat amb envoltatns plens de vida, bons restaurants, zones de compra i increibles atraccions. Quan és hora de reservar l'hotel adequat a Vila o a qualsevol lloc a Melgaco, Agoda.com ofereix els millors preus. Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Empleni les seves dates d'estada i navegui a traves de les millors ofertes d'hotel a Vila.
Hotels destacats a Vila, Melgaco
Àrea Vila
Al visitar Melgaco, vosté es sentirà com a casa a Quinta da Calcada, què li ofereix un allotjament...
Hotels a Vila: Quinta da Calcada
Llocs d'interès a Vila: Museu de Cinema de MelgacoAdega Sabino | 0.781814 | curate | {"ca": 0.9750390015600624, "pt": 0.0249609984399376} | https://www.agoda.com/ca-es/vila/maps/melgaco-pt.html |
crawling-populars_ca_20200525_3_50313 | Descripció resumida dels objectius: - Capacitar-se com a professional per a la intervenció en atenció precoç. - Adquirir coneixements i estratègies terapèutiques de treball amb nens que presentin disminucions, trastorns o disharmonies en el seu desenvolupament o que estiguin en risc de patir-los (tant trastorns greus i permanents com lleus i transitoris). Paral·lelament, adquirir recursos per al treball amb les famílies i l'entorn; - Conèixer les etapes del desenvolupament infantil. - Conèixer el concepte i les funcions de l'atenció precoç. - Conèixer les teories evolutives, les classificacions diagnòstiques i els instruments de valoració diagnòstica propis de l'atenció precoç. - Saber distingir les característiques i els punts de vista dels principals models d'intervenció en atenció precoç. - Analitzar la família com un sistema dinàmic en el context del creixement de l'infant. - Identificar els signes d'alerta i els factors de risc referents a l'infant, la família i l'entorn. - Adequar la forma d'intervenció en funció de les dificultats de l'infant, la família i l'entorn. - Saber intervenir en cada situació de la manera més òptima. - Desenvolupar sensibilitat clínica i d'avaluació en el procés de valoració de la primera infància. - Afavorir un bon clima terapèutic. - Entrenar la sensibilitat i l'ús del llenguatge adequat per aquells casos en què es treballa amb trastorns o discapacitats.
Destinataris: Psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes, treballadors socials, pedagogs, tècnics d'educació infantil, neuropediatres, mestres d'educació especial i psicomotricistes.
Accés per a no titulats: Aquest ensenyament preveu la possibilitat d'admetre alumnes que no siguin titulats universitaris i que optaran a l'obtenció d'un títol d'extensió universitària. Cal consultar amb els responsables del curs els requisits i condicions d'accés establerts per a aquest tipus d'alumnat.
Institució o contacte: EDUVIC, SCCL (Escola Itinere) Adreça: C/ Castelao, 124 08092 Hospitalet de Llobregat Espanya Correu electrònic: [email protected] Pàgina web: http://www.itinere.coop Telèfon: 933320012 Fax: 933310047 Observacions: modalitat expandida de pràctiques: 7 hores de pràctiques setmanals distribuïdes en un o dos dies, en horari de 9 a 14 h, de 15 a 19 h o tot el dia, de dilluns a divendres (252 hores anuals en 36 setmanes). Modalitat intensiva de pràctiques: 14 hores de pràctiques setmanals, distribuïdes de dos a quatre dies, en horari de 9 a 14 h, de 15 a 19 h, o tot el dia, de dilluns a divendres (252 hores anuals en 18 setmanes). | 0.878372 | curate | {"ca": 1.0} | : /web/ub/ca/estudis/oferta_formativa/masters_propis/fitxa/I/201811497/index.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_142326 | Etiquetes: serveis establiments Tipus de vista: Descàrrega API City Anatomy Subsistema: Domini construït City Anatomy Sistema: Estructura Llicències: Creative Commons Attribution City Anatomy Referència: Espai públic | 0.702133 | curate | {"ca": 1.0} | https://dadesobertes.seu-e.cat/dataset?vocab_cps_subsystem=built_domain&vocab_cps_system=structure&vocab_tipus_vista=descarrega&license_id=cc-by&vocab_tipus_vista=api&vocab_cps_reference=public_space&tags=SERVEIS&tags=ESTABLIMENTS |
crawling-populars_ca_20200525_42_41767 | 4 min. 29/07/2016 19:50
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
183 Comentaris
42 Comentaris
35 Comentaris
30 Comentaris
19 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"eo": 0.04180064308681672, "it": 0.05144694533762058, "ca": 0.6109324758842444, "en": 0.07395498392282958, "de": 0.012861736334405145, "es": 0.16720257234726688, "br": 0.04180064308681672} | : /opinio/ressentits_0_1622237894.html |
mc4_ca_20230418_1_104737 | Vespre 24 | 15/04/2019
Vespre 24 - 15/04/2019
Taula rodona amb per comentar el debat polític a TVE Catalunya amb els candidats; Toni Roldan número 2 de Ciutadans per Barcelona, Jordi Roca número 1 del PP per Tarragona, Mercè Perea numero 3 del PSC per Barcelona, Laura Borras numero 1 de Junts per Catalunya per Barcelona, Gerard Gómez del Moral, número 6 d'Esquerra Republicana per Barcelona i Jaume Assens número 1 d'En Comú Podem per Barcelona.
Ho comenten amb els nostres col·laboradors; Toni Aira, Àstrid Barrio, Gemma Ubasart, Marina Llansana, Àlex Salmon, Rafa López.
veure més sobre "Vespre 24 - 15/04/2019" veure menys sobre "Vespre 24 - 15/04/2019"
> Vespre 24 - 15/04/2019 | 0.734674 | curate | {"it": 0.10029498525073746, "ca": 0.8997050147492626} | http://www.rtve.es/alacarta/videos/vespre-24/post-debat-electoral/5148698/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_158113 | Esportistes escolars del CE Olímpic Mar Bella van destacar en la tercera fase de trampolí d’aquesta temporada. La jornada, que ha estat la primera presencial post-pandèmia d’aquesta disciplina, es va celebrar el passat diumenge, 6 de juny, a les instal·lacions de l’Associació [...]
Durant les festes del Poblenou, jornada de portes obertes al complex de La Mar Bella
By CEM La Mar Bella Notícies7 mesoslluny 0
Coincidint amb les Festes de Maig del Poblenou, el complex de La Mar Bella celebra un cap de setmana obert de noves activitats dirigides. A partir del divendres 21 i fins al diumenge 23 de maig, la instal·lació acollirà un seguit d’activitats adreçades a un públic adult: Synergy Ioga [...]
Canvi d’obertura del CEM La Mar Bella a partir del 10 de maig
By CEM La Mar Bella Notícies7 mesoslluny 0
A partir de dilluns, 10 de maig, el complex esportiu de La Mar Bella adapta el seu horari a la nova situació. D’aquesta manera, de dilluns a dissabte, la instal·lació obrirà de 9.00 a 23.00 h. i els diumenges, de 9.00 a 15.00 h. D’altra banda, les mesures de [...]
La sala de formació acull el Seminari del CEAM enfocat a l’alt rendiment esportiu
By CEM La Mar Bella Notícies8 mesoslluny 0
Dissabte, 17 d’abril, la sala de formació del CEM La Mar Bella va acollir el 7è Seminari de Formació CEAM. Una jornada sobre noves tecnologies aplicades al rendiment esportiu. Es va celebrar durant la tarda i va comptar amb la participació de tècnics i tècniques d’entrenament, [...]
Més de 80 esportistes escolars participen a l’edició 2021 del Campus La Mar Bella
By CEM La Mar Bella Notícies8 mesoslluny 0
La primera edició del Campus La Mar Bella finalitza amb una participació total de 82 esportistes d’entre 5 i 18 anys. Dividit en 3 disciplines, ha acollit 22 nens i nenes de bàdminton, 39 de trampolí i 21 de triatló. Durant 4 intenses jornades, del 29 de març a [...]
Nou horari d’obertura i accés als vestidors per a un ús responsable
By CEM La Mar Bella Notícies9 mesoslluny 0
La instal·lació torna a obrir els vestidors per a la pràctica esportiva. L’aforament és limitat -50 % a espai exterior i 30% a interior- i es recomana a l’esportista fer un ús responsable. També cal recordar el nou horari d’obertura de La Mar Bella. De dilluns a dissabte, de [...]
A La Mar Bella, es realitzen sessions de qualitat dirigides per un entrenador personal
By CEM La Mar Bella Notícies10 mesoslluny 0
Els i les esportistes de La Mar Bella ja poden gaudir d’un entrenament personal. Només cal que triïn el seu propi entrenador!! Actualment, la instal·lació disposa de 4 professionals amb una alta experiència i formació esportiva, esperit motivador i rigor a l’hora de treballar. [...]
Consulta el calendari anual de festius 2021
By CEM La Mar Bella Notícies10 mesoslluny 0
Recordeu que, actualment, l’horari del complex esportiu de La Mar Bella, i fins a nou avís, és de dilluns a divendres de 9.00 a 21.00 h. i dissabtes de 9.00 a 15.00 h. Þ HORARI FESTIUS 2021 [...]
Esport per Nadal 2021: nou rècord de recaptació i assistència total de 134 participants
By CEM La Mar Bella Notícies11 mesoslluny 0
La darrera edició d’Esport per Nadal aconsegueix la xifra de recaptació més alta dels últims 5 anys: un total de 1889,85 €!! El casal, de caràcter solidari, va acollir al CEM La Mar Bella, en horari de matí, un total de 134 participants els dies 22, 23 i 24 [...]
Aquest gener, crema els turrons de Nadal a La Mar Bella!
By CEM La Mar Bella Notícies11 mesoslluny 0
Atès que les restriccions de la COVID-19 no permeten l’activitat indoor, La Mar Bella potencia l’esport a l’aire lliure! Una oferta d’abonament sense matrícula per a pista d’atletisme, sales i activitats dirigides (d’una banda, marxa nòrdica, synergy i [...]
1
2
3
4
...
18
CEM La Mar Bella
Av. Litoral 86-96 - 08005 Barcelona
93 221 06 76
[email protected]
Horari d'atenció al públic:
De dilluns a dissabte de 9 a 23 h. i diumenge de 9 a 15 h.
Ubicació
Copyright © 2018 El Consell - Diseño web Webbing Barcelona
Política de cookies | Llei de Trasparencia
Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, faci clic a l'enllaç per a més informació. ACEPTAR | 0.6811 | curate | {"ca": 0.9501411100658513, "fr": 0.007525870178739417, "en": 0.006820319849482596, "sv": 0.005879586077140169, "de": 0.0030573847601128882, "sh": 0.0007055503292568204, "no": 0.00047036688617121356, "es": 0.024223894637817496, "in": 0.0011759172154280338} | https://www.cemmarbella.cat/category/noticies/page/2/?s |
wikipedia_ca_20230401_0_326881 | Serge Baguet
Serge Baguet (Opbrakel, Brakel, Flandes Oriental, 18 d'agost de 1969 - Sint-Lievens-Houtem, 9 de febrer de 2017) fou un ciclista belga, professional entre 1991 i 1996 i entre el 2000 i el 2007.
En el seu palmarès destaca una victòria d'etapa al Tour de França de 2001 i el campionat nacional en ruta de 2005.
Morí el 9 de febrer de 2017 per culpa d'un càncer de colon que li havia estat diagnosticat dos anys i mig abans.
Palmarès.
- 1989
- 1r a la Brussel·les-Opwijk
- 1990
- 1r al Tríptic de les Ardenes i vencedor de 4 etapes
- 1991
- 1r al Tour del Nord-oest
- 1992
- Vencedor d'una etapa al Tour del Llemosí
- 1993
- Vencedor d'una etapa a la Volta a la Gran Bretanya
- 1994
- 1r a la Clàssica de Sabiñánigo
- 1r al Stadsprijs Geraardsbergen
- 2000
- 1r al Stadsprijs Geraardsbergen
- 2001
- 1r a la Druivenkoers Overijse
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- 2005
- Campió de Bèlgica en ruta
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia
- 2006
- 1r al Gran Premi Stad Sint-Niklaas
Resultats al Tour de França.
- 1993. 110è de la classificació general
- 2000. 121è de la classificació general
- 2001. 85è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 2002. 105è de la classificació general
- 2003. 86è de la classificació general
Resultats al Giro d'Itàlia.
- 2006. Abandona (17a etapa) | 1 | perfect | {"en": 0.009411764705882352, "ca": 0.8345098039215686, "it": 0.043137254901960784, "nl": 0.08549019607843138, "fr": 0.01647058823529412, "hr": 0.010980392156862745} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=326882 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_789948 | EL PERIÓDICOBARCELONA El contundent futbol de l'exjugador de l'Athletic de Bilbao Andoni Goikoetxea continua fent parlar gairebé dues dècades després. El que va ser central del conjunt basc i actual tècnic de l'Hèrcules és el segon classificat de la llista que el diari The Sun ha elaborat amb els jugadors més durs de la història del futbol.No en va, Maradona i Schuster van ser víctimes de l'agressivitat del defensa del conjunt biscaí en la dècada dels 80, amb dues lesions de gravetat cadascun que els van deixar inactius durant uns quants mesos quan vestien la samarreta blaugrana. El rotatiu britànic no dubta a qualificar Goikoetxea com el Carnisser de Bilbao, i relata que els seus adversaris sentien "autèntic pànic" quan rebien la pilota i notaven la presència de l'excentral basc.Souness, el més contundentNo obstant, el qüestionable honor d'encapçalar aquesta llista no correspon a l'exjugador basc, sinó al britànic Graeme Souness, de qui The Sun recorda la seva dilatadíssima trajectòria plena d'expulsions en les lligues d'Anglaterra, Escòcia i Itàlia a causa del seu joc, extremadament violent. Completen la classificació altres il·lustres futbolistes que passen a la història pel seu joc expeditiu, com Dave Mackay (en el tercer lloc), l'italià Romeo Benetti (quart), Stuart Pearce (cinquè), l'excentrecampista del Manchester United Roy Keane (sisè), Norman Hunter (setè), Vinnie Jones (vuitè), i tanquen la llista dos històrics del Chelsea, Ron Harris (novè) i el central John Terry (desè), encara en actiu,
Porqueria, com tot el que publica the sun. A l'estat espanyol hi ha hagut jugadors molt més bruts que el Goiko, però clar, no eren bascos. Ja se n'han apuntat alguns, el López, l'Alfaro, el Hierro. Actualment, la víctima del Zidane supera, i de molt, al Goiko. Els lesionats pel Goiko, van poder seguir jugant. En canvi, el lesionat pel Figo, va haver de retirar-se. Però aquest vestia de blanc, i és intocable. | 0.907509 | curate | {"ca": 0.9678256357031655, "es": 0.03217436429683446} | |
mc4_ca_20230418_10_313612 | Renovació del mobiliari esportiu a diferents parcs de la ciutat | Santa Coloma Gramenet
05set2017 11:46 Antiguitat: 167 days
Categoria: Parcs, Esports, Urbanisme, Destacat | 0.548078 | curate | {"ca": 0.7869822485207101, "es": 0.21301775147928995} | http://www.gramenet.cat/scinfo/mes-info/article/renovacio-mobiliari-esportiu-a-diferents-parcs-de-la-ciutat/ |
wikipedia_ca_20230401_0_62285 | Equiürs
Els equiürs (Echiura) són un petit grup d'animals marins. Anteriorment s'havien considerat com un embrancament separat, però ara són universalment considerats com un grup derivat d'annèl·lids. Són un grup de difícil fossilització i els primers espècimens coneguts són del Carbonífer Superior (Pennsylvanià) a Amèrica del Nord. Tanmateix, algun fòssils de caus en forma d'U suggereixen que podrien datar del Cambrià.
La majoria d'equiürs viuen en aigües poc profundes, però també hi ha formes d'alta mar. S'han descrit més de 236 espècies.
Morfologia.
El cos dels equiürs consta d'un tronc y una trompa. La trompa és molt mòbil i de vegades extensible, però no es pot invaginar. Serveix per a la captura d’aliment. Pot ser molt llarga, 1 m en algunes espècies de "Bonellia" amb un tronc de 8 cm. El tronc és més o menys cilíndric o globulós, i pot presentar un anellament transversal, que no es una veritable metameria ja que no es reflecteix internament. En la regió anterior hi ha l'aparell setífer format per un o dos grups de setes, i els nefròpors, i en l'extremitat posterior, en posició terminal, l'anus.
La paret del cos està formada per la cutícula, l'epidermis i la derma sota la qual està la musculatura, que limita amb el peritoneu sota el qual està la cavitat celomàtica. El sistema nerviós consta d’un collar perisofàgic i un cordó ventral que emet nervis perifèrics. L'aparell digestiu és complet; a la part posterior presenta uns sacs anals amb funció excretora situats simètricament. L'aparell circulatori està ben desenvolupat és tancat. Els sexes són separats. Tenen una glàndula genital imparella localitzada a la regió posterior del tronc.
Història natural.
Són cucs marins bentònics semblants en mida i hàbits als sipúnculs. Moltes espècies com les dels gèneres "Echiurus", "Urechis" i "Ikeda", viuen cataus en la sorra i el llot; d'altres viuen en esquerdes en roques i coralls. "Thalassema mellita", que viu a la costa sud-occidental dels EUA, habita en els exoesquelets dels clipesteroides morts; hi entren quan són molt petits i després ja són massa grans per sortir-ne.
Està poc estudiat, amb l'excepció de l'espècie "Bonellia viridis;" produeix un pigment d'un verd llampant en la seva pell conegut com a bonel·lina. Les larves planctòniques de "Bonellia" són molt sensibles a la presència d'aquest compost, que fa que es desenvolupin en mascles que la femella adulta inhalarà. Sobreviuen com un organisme productor d'esperma semiparàsit que viu en una cambra especialitzada del cos.
En presència de llum, la bonel·lina és un biocida molt efectiu contra els bacteris i larves d'altres organismes, encara que també els eritròcits, en els tests de laboratori.
Taxonomia.
La subclasse Echiura inclou un únic ordre amb dos subordres i cinc famílies:
Ordre Echiuroidea
- Subordre Bonelliida
- Família Bonelliidae
- Família Ikedidae
- Subordre Echiurida
- Família Echiuridae
- Família Thalassematidae
- Família Urechidae | 1 | perfect | {"pt": 0.044986263736263736, "ca": 0.9481456043956044, "en": 0.006868131868131868} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=62286 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_234268 | VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA
Vinga, ara ja podeu anar a destrossar les Rambles i la Pl Catalunya
I tu ja pots anar a morir-te del fàstig Tot el camp és un clam. Som la gent blaugrana, Tant se val d´on venim, si del sud o del nord. Ara estem d`acord, estem d`acord, una bandera ens agermana. Blaugrana al vent, un crit valent, tenim un nom el sap tothom: !Barça, Barça, Barça! Jugadors, seguidors, tots units fem força. Són molts anys plens d´afany, són molts gols que hem cridat i s´ha demostrat, s´ha demostrat, que mai ningú ens podrá tórcer. Blaugrana al vent, un crit valent, tenim un nom, el sap tothom: !Barça, Barça, Barça! | 0.600341 | curate | {"en": 0.051118210862619806, "ca": 0.7204472843450479, "es": 0.09424920127795527, "fr": 0.134185303514377} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_918019 | Doncs això,que en pensen els vostres pares. Salut! !
Ni ho saben crec jo,ma mare és d'esquerres però no pensa com jo.El meu pare vota al PP i les últimes eleccions vaig estar a punt de canviar-li la papereta quan ja la tenia preparada. A voltes pense que li la tindria que haver canviat,però això no està bé(seria com lo que fa Fraga).
Jo fa temps que he aparcat els escrúpols a l'hora d'actuar. Tota la meua família votà Bloc les passades autonòmiques perquè els vaig donar el sobre tancat amb la papereta i anaren a votar davant de mi. I tots votaren CUP a les europees, i NO a la CE. I tots es senten ben espanyols, em diuen radical sense sentit i de tot. Però me'n fot. Preferisc ser acusat de renta-cervells radical proselitista que no actuar. Que els donen per cool!
Xè xiquet, que això és delit!!! :p Coaccionar-los per a que voten algo és delit, xD Però bé està, si els del PPSOE van als "assilos de iaios" a portar-los en cotxe a votar.....
no els va coaccionar, directament va votar per ells. | 0.778924 | curate | {"ca": 0.9180161943319838, "ro": 0.006072874493927126, "fr": 0.0010121457489878543, "es": 0.07489878542510121} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_408254 | realment no sabia en quina categoria ficar aquest fil.be us explico.estava relaxat a casa meva quan he vist una bèstia enorme a la meva terrassa, una mena de dragó enorme, a mi aquests bitxos em fan molta angunia però intento mantenir la calma, però aquest tenia unes mides astronomiques, l'he volgut aixafar amb una escombra i el cabron s'ha fotut en un forat sense sortida, acte seguit he agafat un sprai per matar mosques i bitxos insignificants i he buidat mig pot al forat, però el puta va treient el cap i quan m'acosto es torna a amagar, ara li he fotut la resta del pot i el tio treu el caparro "com per agafar aire" però no es mort. ara estic fent guardia al forat però la terrible nit s'acosta i tinc por que surtir amb encara mes mala llet.ara no em vingueu de que aquests bitxos no fan res, si l'haguessiu vist, estarieu com jo.vull una solució, si pot ser que l'animal no pateixi.
Talla-li la cua! No sé si serveix per molt, però fa gràcia veure la cula sola fer voltes per l'habitació.
Fot una gràcia que t'hi cagues, ves que a tu et tallin un braç, fotrà una gràcia!
Coi, al meu poble de sempre, quan hi ha un dragó, se li talla la cua. Com que n'hi ha molts es maten perquè o bé es mengen la roba o s'hi caguen, etc. i sempre li tallen la cua abans (no sé perquè). No podrieu viure en un poble (en cases velles sobretot), els insectes i els dragons s'han de matar si no voleu viure en una casa plena d'ous d'aranyes, caques de mosca, ous de dragó, mossegades de dragó als teixits, nius diversos etc.És com un ritual: tallar la cua i matar el dragó. I necessari de matar-lo, pel que he dit abans. Em pensava que tothom ho feia, però ja veig que no
Això que dius és absurd. Aquí a Vallbona no matem els dragons perquè es menjen els mosquits i les mosques, i ja ens les enginyem perquè no puguin entrar al calaix de la roba i menjar-se-la. Pel que dius de les aranyes... no sé noia, a menys que visquis a la selva, no et queda la casa plena dels seus ous ni de conya. Si en mantens una higiene respectable és impossible que els dragons hi copulin, no és el seu hàbitat.
Si no haguéssim de matar els pobres insectes sí que tindríem ous. I els dragons ens menjen la roba sobretot quan està estesa (encara que el problema més gran en aquest moment són les formigues) o bé en trobem per dins els armaris.
Ha subestimat la teva ruqueria, quina falta de respecte! Mata'l a ell també! És una solució força pràctica, i no s'ha de pensar, que fa taaaaaanta mandra, tu continua fotent mà dels tòpics.
Tu sí que ets ruc!Pallús!
Si no ets un segon usuari de la tal Sònia ets un putu pirat (igual que els dragons, els pirats mengeu insectes i foteu força yuyu, però teniu una conversa menys amena). | 0.861404 | curate | {"ca": 0.9379902876354128, "es": 0.036234590960029886, "pt": 0.01867762420620097, "st": 0.007097497198356369} | |
cawac_ca_20200528_10_99444 | Novembre de 2010
Doncs sí: l’inici de campanya olotí de les eleccions al Parlament de Catalunya. Al capdamunt del Firal un grup molt nombrós de militants i simpatitzants de CiU penja els primers cartells de campanya: foto d’Artur Mas sobre fons blanc. Lema ben simple: “Una Catalunya millor”. Res més. Fa tota la impressió que la Federació es veu guanyadora i que no volen obrir boca, no fos cas que provoquessin un efecte negatiu.
Seguint amb la sèrie de les memòries del president, em sembla interessant destacar-ne alguns passatges que ens il•lustren sobre les vicissituds que va viure i sobre la valentia que va tenir en els moments més difícils. Per sort, difícilment tornaran uns temps com els que va viure el president. Difícilment, uns militars es revoltaran contra el govern democràtic i tindran el suport de governs feixistes a Europa. Difícilment, assassinaran un president de Catalunya legítimament escollit a les urnes.
Per si algú no se n’havia assabentat, el 28 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya i tots els partits fa setmanes que comencen a escalfar motors. Des d’Esquerra, ja fa dies que anem defensant la idea del referèndum sobre la independència: la propera legislatura ha de ser la del dret a decidir; si no ho volen així, amb nosaltres que no hi comptin. Avui, la cap de llista d’Esquerra per Girona, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha defensat la posició del meu partit a l’auditori Irla de la nova seu de la Generalitat de Catalunya a Girona.
Les memòries del president “oblidat” ens acosten molts fets que van ser transcendentals per a la història del nostre país des d’un punt de vista molt particular. Com xalaríem amb unes memòries semblants signades per en Lluís Companys! Irla les va fer possible al final dels seus dies, quan ja havia hagut de renunciar a la presidència de la Generalitat. Entre els diversos episodis significatius que relata, per la seva transcendència intemporal (perquè no ens n’oblidem, ja que es poden repetir quan menys ens ho esperem! ), vull destacar especialment el paràgraf que explica l’eufòria del febrer del 36: victòria del Front d’Esquerres; llibertat per als empresonats dels Fets d’Octubre! I, malgrat tot, els perdedors no s’hi resignaven.
Ahir parlava de la necessitat de recordar aquelles personalitats que ho van donar tot per la supervivència del país. Encara podem sentir comentaris sobre la suposada posició privilegiada d’aquells polítics que es van poden exiliar... La història i les memòries d’Irla ens exemplifiquen, un cop més, que aquests comentaris són ben lluny de la realitat. Josep Irla podria haver tingut una vida ben acomodada i reposada des de la seva posició de productor de suro a Sant Feliu de Guíxols; el cert, però, és que es va deixar la pell per la llibertat de Catalunya, que es va haver d’exiliar en una situació ben precària, quan ja tenia seixanta-quatre anys, i que va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili quan aquest fet li podia haver costat la vida.
Josep Irla és un d’aquells polítics compromesos que han marcat la història d’aquest nostre país. Evidentment, eclipsat per les figures enormes de Francesc Macià i de Lluís Companys, i fins i tot per la pertinàcia de Josep Tarradellas, el record d’aquell que va ser prou valent per agafar el testimoni del president màrtir tradicionalment no ha ocupat el lloc que la seva transcendència mereix. Irla va ser prou valent per ocupar la presidència del Parlament de Catalunya, el 1938, quan Joan Casanovas hagué de fugir de Catalunya, amenaçat en plena guerra pels assassins descontrolats.
Per més que hi dono voltes, i tot i que ja fa anys que vaig arribar a aquesta conclusió, no puc menys que pensar que el sistema polític que governa l’Estat espanyol des de la mort del dictador no és més que una democràcia “tutelada”. D’una manera o d’una altra, amb uns mitjans o amb uns altres, segueixen havent-hi els mateixos poders fàctics que s’acaben enduent el gat a l’aigua, que controlen amb mesura que res no canviï.
(El Prat de Llobregat, el Baix Llobregat, 1964) Després de llicenciar-me en Filologia Catalana a la UB i d’aprovar les oposicions al cos de professorat Agregat de Batxillerat, vaig aterrar a Olot amb vint-i-cinc anyets! En aquella època, les coses a l’ensenyament anaven molt diferents i et podia tocar allà on fos. Tot el perfil | 0.870768 | curate | {"fr": 0.003699421965317919, "ca": 0.9932947976878612, "es": 0.003005780346820809} | http://blocs.esquerra.cat/pgomez/arxiu/11/2010?pagina=2 |
crawling-populars_ca_20200525_22_385859 | Per Joan Josep Blasco
En un temps en el qual no hi havia senyals que marquessin cap a on es dirigien els camins, les creus marcaven delimitacions de territoris o bé servien com a punt de referència. En aquests traçats també hi havien instal·lats oratoris i petites capelles que servien als qui hi passaven, fossin o no viatgers, per orar o encomanar-se a algun sant o verge. La Creu Grossa es trobava en el camí entre Escaldes-Engordany i la Massana, i estava acompanyada d’una capella, de la que fa dècades que no en queda res.
L’Arxiu Comunal d’Andorra la Vella destaca en el document del mes precisament aquesta construcció. La Creu Grossa sí que és present en el record perquè l’original es troba al vestíbul del comú de la capital, mentre que una reproducció està instal·lada des de fa anys a l’encreuament del carrer Bisbe Príncep Iglesias amb l’avinguda Meritxell. Tothom hi ha passat algun cop per davant, s’hi hagi fixat més o menys. En la seva col·locació primitiva al camí, davant hi havia aquesta capella, de la qual només en queda alguna fotografia i escrit, ja que va ser demolida.
Comptava amb una volta de canó, però no es té constància si hi havia algun tipus d’altar o sant, tot i que algú que hi havia passat recordava que s’hi trobava dins una mare de Deu. L’historiador Pere Canturri va realitzar l’única documentació escrita que existeix avui en dia de la capella. La relacionava amb la font del Call, anomenada també de Sant Bernabé. En aquest sortint d’aigua la gent que hi transitava aprofitava per rentar-se els peus i canviar-se les espardenyes. També era coneguda com de Sant Bernabé, tot i que a Andorra la Vella no hi havia advocació sobre aquest sant, fora del document del 1607 on els pastors de la parròquia i els de Sant Julià de Lòria competien per arribar primers a l’orri de Claror per tenir el dret de formatjar. Aquesta competició va portar ara fa uns anys a constituir una prova de curses de muntanya, que es manté i en la qual hi pot participar tothom, també de la resta de parròquies i fins i tot de fora del territori andorrà.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Justo Ruiz
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Àurea Bellera
Mercedes Salas
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Especial Constitució
Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal | 0.83097 | curate | {"ca": 0.9641158668396023, "es": 0.03588413316039775} | : /noticia/73016/la-capella-oblidada |
mc4_ca_20230418_10_100545 | Sortida de descoberta naturalista per Cabrera de Mar – 2019
La biblioteca, porta del Parc: Sortida de descoberta naturalista per Cabrera de Mar
A càrrec de Pere Alzina, biòleg i guia de natura.
Punt de trobada: Font Picant de Cabera de Mar.
Cal inscripció prèvia. Gratuït.
Cabrera de Mar: Parc de la Serralada Litoral
Font Picant de Cabera de Mar
[email protected] | 0.474513 | curate | {"pt": 0.39444444444444443, "ca": 0.5277777777777778, "fr": 0.07777777777777778} | https://setmananatura.cat/2019/activitat/sortida-de-descoberta-naturalista-per-cabrera-de-mar/ |
mc4_ca_20230418_3_177731 | L'ONU, l'era Trump i el govern del caos (Marc Vidal)
Cristina Gallach, subsecretària general del departament d'Informació de les Nacions Unides, explica que la voluntat és el diàleg i l'entesa amb la nova administració nord-americana
3 min. Barcelona 01/03/2017 11:58
651x366 El Consell de Seguretat de l'ONU, en una sessió aquesta setmana. / REUTERS El Consell de Seguretat de l'ONU, en una sessió aquesta setmana. / REUTERS
Voluntat de diàleg i de buscar punts d'entesa. Aquest és l'esperit positiu amb el qual afronta el nou secretari general de l'ONU, António Guterres, la relació amb la nova administració nord-americana liderada per Donald Trump. I s'albira que no serà feina fàcil.
Els primers moviments del nou president nord-americà en el marc de les Nacions Unides són alarmants. Ja no només la promesa electoral d' abandonar l'Acord de París per combatre el canvi climàtic, sinó també les crítiques ferotges al Consell de Drets Humans de l'ONU.
Aquest mateix dimecres, en una intervenció davant d'aquest organisme a Ginebra, un alt càrrec del departament d'Estat ha demanat que per tenir "credibilitat", el Consell de Drets Humans havia d'abandonar les posicions "desequilibrades i improductives" i acabar amb "l'obsessió amb Israel".
"L'ONU i el secretari general tenen clar que han de treballar amb tots els governs de tots els països de l'organització, amb alguns és més fàcil i amb altres menys, però la nostra voluntat és buscar punts d'acord per fer avançar l'agenda", ha explicat la subsecretària general del departament d'Informació de les Nacions Unides, Cristina Gallach, aquest dimecres a Barcelona.
En un acte del Cidob, Gallach ha assegurat que el nou secretari general, en particular, té una "profundíssima voluntat de diàleg" amb la nova administració nord-americana per evitar que en els "grans temes de principi no hi hagi marxa enrere".
La portaveu de l'ONU ha revelat que el mateix Guterres va estar en contacte amb l'entorn del president nord-americà quan es va promulgar l'ordre migratòria –que prohibia l'entrada de ciutadans de 7 països– per expressar les seves reserves sobre aquest veto.
Però qualsevol moviment en aquest sentit és "complex", segons ha reconegut la mateixa Cristina Gallach. Els EUA aporten el 28% del pressupost que l'ONU destina a operacions de manteniment de la pau al món i el 22% del que necessita l'organització per al seu funcionament ordinari. I en aportacions voluntàries, el 40% del pressupost del programa per combatre la fam al món té segell nord-americà.
La via per anar endavant
Quina és la fórmula? La mateixa portaveu de l'ONU ho veu tot plegat com una oportunitat per a la resta de països de món, especialment els europeus, de fer un pas endavant.
Quan els EUA van anunciar la suspensió de les ajudes a les ONG que treballen en el camp de la planificació familiar a l'estranger, Gallach ha explicat que el govern holandès es va comprometre a aportar els diners que es deixaven d'ingressar. I aquesta hauria de ser la via, "veure on és cadascú i corresponsabilitzar-se", no deixar-ho tot en mans dels EUA.
"El moment de transició cap a la multipolaritat és el caos. És quan la governança global és més difícil que mai. Però també és quan cal més diplomàcia que mai, marcs de gestió global amplis i consensuats", ha alertat Gallach.
La portaveu de l'ONU també ha fet autocrítica sobre el funcionament de la mateixa organització i ha assegurat que hi ha un "absolut compromís amb la transparència" i una condemna de les conductes que han estat una "vergonya" per a l'organització: el contagi del còlera a Haití i els abusos sexuals comesos per soldats o funcionaris en algunes missions de l'ONU. | 0.844251 | curate | {"ca": 0.9821182943603851, "eo": 0.0016506189821182944, "en": 0.009628610729023384, "it": 0.006602475928473178} | https://www.ara.ad/internacional/LONU-lera-Trump-govern-caos_0_1751224956.html |
mc4_ca_20230418_12_287093 | Jornada sobre com millorar la formació dels estudiants d'enginyeria en l'àmbit industrial i la logística
El proper 12 de desembre AQU Catalunya organitza la jornada "Com millorar la formació dels enginyers i les enginyeres de l'àmbit industrial i la logística? " al sala d'actes del Campus Diagonal-Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya.
La jornada serà un espai de reflexió i diàleg entre els diferents agents que tenen responsabilitat en la formació dels enginyers i les enginyeres, i ha de servir com a punt de partida per plantejar reptes de la titulació i proposar millores en la formació dels estudiants.
Us hi podeu inscriure a través d'aquest enllaç i seguir-nos a twitter a @aqucatalunya amb l'etiqueta #OcupaEnginyeria | 0.807119 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.aqu.cat/elbutlleti/butlleti88/noticies6.html |
acn_ca_20201011_0_25615 | La iniciativa 'Blanes & Tu. Descobreix-lo' treu al carrer l'oferta de restauració, comerç i cultura del municipi
Una vintena d'establiments prenen part de la mostra gastronòmica 'TastABlanes', la primera que es fa a l'aire lliure
ACN Blanes.-Un total de 22 activitats, concerts i una mostra gastronòmica formen el gruix de la programació de la primera edició del 'Blanes & Tu. Descobreix-lo' que se celebra aquest cap de setmana. La iniciativa relleva el 'Blanes 12', que es feia anualment i de manera ininterrompuda durant cinc anys amb l'objectiu de promoure i situar el municipi de la comarca de la Selva com a ciutat comercial, cultural i turística. Entre les activitats d'aquest nou cicle hi ha el 'TastABlanes', situat al Passeig de Dins, una mostra gastronòmica de qualitat a l'aire lliure on es poden degustar una gran varietat de propostes culinàries elaborades per setze restaurants de la zona, dues caves i dos cerveseres del poble. D'altra banda, una seixantena de comerços prenen part del 'Venem a la fresca', acció promoguda per l'Associació de Botiguers de Blanes Centre (ABBC) en què els clients potencials poden comprar fins ben entrada la nit. Els organitzadors valoren l'èxit d'aquesta primera jornada. | 1 | perfect | {"es": 0.02225886232481451, "ca": 0.9777411376751854} | https://www.acn.cat/text/item/la-iniciativa-blanes-tu-descobreix-lo-treu-al-carrer-l-oferta-de-restauracio-comerc-i-cultura-del-municipi |
mc4_ca_20230418_10_581733 | Puigdemont canviarà el pla sobiranista heretat de Mas | Catalunya | EL PAÍS Catalunya
Puigdemont canviarà el pla sobiranista heretat de Mas
L'objectiu de Carles Puigdemont segueix sent la independència però buscarà el suport d'altres formacions
La sessió de control del Parlament. MASSIMILIANO MINOCRI EL PAÍS
El Govern català intentarà captar la CUP per salvar la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà després de l'estiu el seu president, Carles Puigdemont, després que el dimecres es veiés forçat a retirar el projecte de Pressupostos. Però encara així, l'Executiu preveu redefinir el seu full de ruta independentista, heretat d'Artur Mas, per intentar recaptar suports d'altres formacions. Puigdemont espera que els resultats electorals del 26-J permetin visualitzar una proposta arribada des de Madrid, encara que ahir va deixar clar que el seu objectiu segueix sent la independència. Durant la sessió de control, Puigdemont va negar, a preguntes del socialista Miquel Iceta, que pretengui guanyar temps en fixar la qüestió de confiança després de l'11-S.
Puigdemont considera que el debat que s'obrirà amb la qüestió de confiança, motivada pel fracàs per tramitar els Pressupostos, és un bon punt de partida per modificar el full de ruta i interpel·lar altres grups polítics sobre si prefereixen “la regressió a un autonomisme tronat que no porta enlloc o se sumen a un projecte d'innovació i progrés per a Catalunya”. Això ho va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio, però poc després va reiterar al Parlament que té certa esperança que arribi alguna proposta de consulta pactada des del Govern de l'Estat després de la campanya electoral que es va iniciar la passada matinada.
Es referia a l'aposta d'Units Podem de convocar el referèndum si arriba a la Moncloa, una de les seves propostes estrella en la passada campanya electoral i un compromís adquirit per Pablo Iglesias. “Quan un grup polític proposa un referèndum cal fer-li confiança” va afirmar, remarcant que l'intent d'una via negociada amb l'Estat serà “innegociable i irrenunciable”. Amb aquest plantejament responia precisament a la CUP, que va reiterar a la càmera que la independència de Catalunya es pot plantejar des de “la unilateralitat” perquè, en la seva opinió, existeix una majoria social suficient per no haver d'esperar propostes de fora de Catalunya.
El replantejament que ofereix Puigdemont va ser celebrat pel líder del PSC, Miquel Iceta, que va reclamar “un canvi de rumb”. “Li demano que l'afronti [la qüestió de confiança] amb obertura de mires i mirant el conjunt del país i no només la meitat”, li va dir el socialista, que va recriminar que Junts pel Sí no volgués negociar els Pressupostos amb una altra força que no fos la CUP.
La formació anticapitalista va fer ahir una crida a “reconstruir els ponts des d'avui mateix” amb el Govern, un dia després que Puigdemont donés per tancat l'acord de legislatura pel bloqueig pressupostari. El fet que l'encarregada d'adreçar aquestes paraules fos Mireia Boya, una de les diputades més moderades de la formació, dóna mostres del desig del partit assembleari de reconduir l'aliança malgrat les diferències internes. Puigdemont va acceptar la invitació però, dolgut, va recordar que la millor manera de tendir ponts és no dinamitar-los. Encara més escèptic va ser l'expresident Artur Mas que va augurar que és “possible” que la CUP, al setembre, faci caure el Govern.
Puigdemont va negar, a preguntes del socialista Miquel Iceta, que pretengui guanyar temps en fixar la qüestió de confiança al setembre. El popular Xavier García Albiol ja va defensar aquesta tesi el dimecres i després s'hi va afegir Albert Rivera, líder de Ciutadans.
“No és un mecanisme per guanyar temps. No és un joc tàctic. Entenc la transcendència d'una qüestió de confiança i no podem jugar amb ella”, va dir Puigdemont a Iceta. “Hem de parlar de tot, tornar a situar els suports i, a diferència del debat d'investidura, no vindrà amb un acord previ”, va aclarir.
El procés s’esquinça | 0.870997 | curate | {"ca": 0.9929542023150478, "es": 0.007045797684952189} | https://cat.elpais.com/cat/2016/06/09/catalunya/1465503852_326469.html |
macocu_ca_20230731_2_150554 | Alt Empordà
Consell comarcal Tel.. 972503088 | Fax. 972505681 www.altemporda.org/ [email protected]
Alt Empordà, comarca amb 1346,94 km2 de superfície, on hi viuen 140.214 habitants anomenats empordanès -esa, altempordanès -esa , la seva capital és Figueres . Consulta les dades generals, el consell comarcal, els hotels, les cases rurals, els apartaments, els càmpings, els refugis, els albergs, els restaurants, els resultats de les eleccions municipals 2015 de tota la comarca, escuts i banderes dels municipis de la comarca, les biblioteques, les oficines de turisme, les fotografies ... | 0.66375 | curate | {"ca": 0.8578767123287672, "en": 0.1421232876712329} | |
mc4_ca_20230418_9_535805 | trippicalzaslargas...a ver si voy a benicasssim este año, que tiene un cartelon que se me hace el culo pepsicola!!! _palote, palote, palote ( ! !! ) _saltimbankis ( the artic monkeys ) _impossible no partir-se la caixa! http://www.youtube.com/watch?v=0oRScYZKVL4 _ que estic per comprar-me la peluca... pel del 2008 ! !! _ de moment confirmats: _ My Bloody Valentine _ The Rumble Strips _ BabyShambles (sip, tot i que una confirmació d'aquests... no te gaire credibilitat no? jeje) _ de fet és igual! encara que el cartell no mates molarà que ti cagues! esperem poder quadrar les vacances com deu mana!!! envieume sort!
de vegades, se'm mengen les sensacions,malauradament no sempre són positives.avui, sensació d'espera...no és que esperi rés en concret que pensi que m'ha de passar,ni que desitgi coses que se que no passaran...no em vai fent gran i últimament quan se que algu no passarà,perd la gràcia que li conferia el to verd esperança...té més a veure amb la sensació continua d'impas,d'estar sempre a mig camí d'alguna cosa...serà aquest el sentit de la vida? passar el ratu?i no em digueu que lo important és aprofitar el temps!aquest argument de cuna i institut ja el tinc mamat i vomitat,tampoc dic que aquestes sensacions em facin passar una mala estona...sencillament i són i no acabo d'entendre perquè...serà inherent a la vida humana?com ho és el mal auguri quan les coses ens van be? sabeuaquella sensació de que si algunacosa funciona no pot durar gaire?no se serà que no treballo prou?o que penso massa?o que necessito aficions?o un polvo?o més drogues?o més lectura?o men…
sense actualitzacions...
massa coses per recordar, horaris del curro...feinetes per casa, detallets a fer...només tinc temps d'anar actualitzant l'agenda!. però aquest finde promet !. aquest vespre, encara no està clar,però promet tisanes i xerrades relaxants...desofecs varis, deliris superiors i esperem quealguna que altre rialla entre nenes!.demà de bon matí, camí de camprodon!excursioneta (a ver si ens toca el solet o toquem un pel de neu! )i un bon dinar amb millors vistes i companyies!.dissabte al vespre encara sembla lluny!. però diumenge... més dinars a l'exterior,que trobeu a faltar el solet estiuenc?? ?.o sigui que de treballar res de res!que per això ja existeix el dilluns!. i...només em queda improvitzar....:ulls mandarina que desperten d'un futur incert,deliris que desapareixen entre núvols de cotó,líbidos trepidants, muntanyes de fantasies,taronja energètic entre les meves cames..espais, retrobaments, separacions desitjades,mentides entre llençols, química desenfranada,mirades verd …
petits regals narratius
millorant l'estat anímic del últims dies....el repós social d'aquest cap de setmana m'ha servit per aclarir conceptes, idees, delíris, somnis, pors, i tot alló que acostuma a dilapidar el ja de per si patètic nivell de la meva autoestima..aquest matí, entre una trentena de adolescents amb acné, he experimentat el que molts anomenen sentir-se realitzat a la feina! poder encara la salvarem! al curro i a mi pel camí!.Us deixo un conte que fa uns mesos va aconseguir posar-me la pell de gallina, potser perquè al treballa on treballo sóc capaç d'imaginar una cara pel protagonista....o potser no, poder és només que és un gran conte.....Patrullas.Como un chacal a la caída del sol, el chico estaba en una esquina del barrio esperando que pasara la presa. Entonces vio a una mujer de mediana edad que cruzaba la calle, y con la misma acción medida de otras veces, él salió disparado desde atrás, se abalanzó sobre ella, le arrebató el bolso y siguió corriendo, sin que ninguno de los …
diupassant, diusuperant, diudescansant..
frase anónima robada d'una web de pena, però la frase e bona,sobretot per diumenges com el d'avui.... - "Aquel que tiene un porqué para vivir puede enfrentar todos los cómos." - ara toca acaba el diumenge sense més, amb foto de dies més aprofitats, escoltant Secret Heart de Feist, la frase ja me l'aplicarè demà, avui no estic... . ni preguntona . ni respondona . ni tristona . ni alegrona . ni pensadora . ni lógica . ni gràfica . ni poètica . ni escèptica . ni re... . només na fent
clouds and sun in my bed
Aquesta entrada va per tu mestre,però no em jutgis massa severament,que només és una proposta, prova, intentper el nostre possible, futur, flipat, projecte...___l'estribillo?" I need more than you and clouds in my bed,I wanna you and a sun in my live"___i per acompanyar una foto robada..._ _ _Circles of clouds by Richard Calvo _ _ _ _ i acompanyant un diumenge de feina i repós social... The Wombats amb "Girls, Boys and Marsupials" _
desaprenent a bramar?
de gener 12, 2008
plors i angoixes un cor rebentant entre costelles ignorància i silencis pell anel·lant carícies dels teus dits crits, cants i cançons s'esvaeixen les meves emocions converses i amics parèntesis, vides i espais entre asterics . . perquè hi ha cicles amb els que costa trencar...
un home immens, un mestre de la conversa i la narració . OsCaR WiLdE . Diumenge, llegint la columna de Miquel Berga al punt sobre els bisbes del gran imperi, no podia parar de riure amb el cinisme de les últimes ratlles una frase escrita fa més de cent anys, totalment encertada e intemporal! . " Un bisbe és un senyor de vuitanta anys que segueix dient el que li van explicar que havia de dir quan en tenia divuit. La conseqüència natural d'això és que esdevenen personatges absolutament encantadors " . El gaudir d'aquesta frase de manera casual, em va retornar a la memòria la meva primera experiència adulta i conscient amb Oscar Wilde. . La retorcida, gràfica, literària, pictòrica, poètica, tètrica, cìnica i intel·ligent historia del RETRAT DE DORIAN GRAY. . _ el meu primer contacte... film en blanc i negre, el meu segon film clàssic desprès de PSICOSIS. . _una bona recomanació made in heavy man, l'única? . _ una futura inversió en paper, tinta i enquadernació de qualitat! he de fer e…
hipocresia...desconsidesració...insensibilitat...descontrol...re més a dir.
dolores _ colores / colores _ dolores
colores son dolores si responden a temores,dolores son colores si responden a emociones...en procés... escoltant "Al Himalaya" de El odio y los seres queridos
de gener 06, 2008
altres perspectives...
podem escoltar pels ulls?http://www.youtube.com/watch?v=s9GBf8y0lY0 . existeixen miralls de fusta? http://www.youtube.com/watch?v=E1i2di0N508 . hi ha regals originals que ningu m'ha fet encara? la primera inversió, del primer sou de l'any... Si teniu alguna idea més no deixeu d'apuntar...
xerricant...
de gener 03, 2008
xerrica l'energia vital al acostar-se els migdies, xerrica la feina quan no saps per on començar-la, xerrica la música sense punyalades discogràfiques, xerriquen sensacions idealitzades al cara a cara, _ al pell a pell ressonen invencions passades, a cau d'orella ressona la consciència traicionada, entre els dits rellisca l'olor a llençols festius, _ entre pensaments ressones, xerriques i rellisques camins d'oblit a descobrir xerricant...
BON ANY VUIT!!!!! !
Impressionant benvinguda a la festeta/comilona de Cap d'any! Organitzada i orquestrada per la supercolla del 5e2a!!! Cada any una mica més amics, una mica més vells i molt millors persones... i a sota, la preciossa i relaxada imatge final de la primera nit del 2008... entre festa, soparàs, feina, ordre i recollida, només em cal quedar-me amb la gent... la del 5e2a, els de la Burxa, la family, les nenes... la millor companyia per acabar, despedir un any i començar-ne un de nou, perquè i fossiu o no hi fossiu per la nit de cap d'any totes i tots formeu part de mi ... Publica un comentari a l'entrada | 0.696151 | curate | {"es": 0.10745555850358185, "fr": 0.00941894401698063, "pt": 0.018439904483947996, "ca": 0.810692491377023, "en": 0.04550278588485009, "eo": 0.0037145131334571503, "ar": 0.0030512072167683734, "pl": 0.00172459538339082} | http://mandarinesacides.blogspot.com/2008_01_01_archive.html |
mc4_ca_20230418_8_644820 | Plens - Pàgina 3 de 15 - Ràdio Maricel de Sitges. 107.8 FMRàdio Maricel de Sitges. 107.8 FM
En ple extraordinari, l’Ajuntament aprova l’execució de projectes per valor de 5,5M€, gràcies al desbloqueig del romanent. Entre ells hi ha les reformes del passeig de la Ribera, el Maricel de Terra, l’edifici de l’escola d’adults, la zona esportiva de Pins Vens i el municipal d’Aiguadolç, el parc de bombers, l’avinguda de Les Botigues, l’edifici de l’Ajuntament i la logística per a la implantació de l’administració electrònica.
12:08, Dimarts, 18 Juliol 2017
Aquí teniu el ple en titulars
L’Ajuntament de Sitges emprendrà un total de 33 actuacions, valorades en prop de 5,5M€, que seran possibles gràcies a l’esperat desbloqueig del romanent de tresoreria. El ple municipal va aprovar ahir per unanimitat la incorporació al pressupost municipal d’aquestes iniciatives, que tindran una especial incidència en la millora de les infraestructures d’ús públic. Malgrat l’unanimitat del vot, alguns grups de l’oposició varen mostrar el seu descontentament. Sitges en Positiu lamentà l’urgència d’un ple que considerà que s’hagués pogut incorporar en l’ordre del dia de l’ordinari de juliol, i reflexionà sobre si el muntant total del romanent ha tingut quelcom a veure amb la mala gestió del govern. Per la seva banda, Manuel Rodríguez, de Ciutadans, criticà el fet d’haver de votar tot el conjunt d’actuacions en bloc i no analitzant-les separadament, a més d’entendre -com també manifestà la regidora no adscrita Carme Gasulla- que alguns dels informes sobre determinats projectes portats a aprovació no estaven suficientment detallats i que caldrà seguir atentament la seva execució. Lluís Marcé, de Nou Horitzó, anuncià el vot positiu de la seva formació per responsabilitat política, mentre que Xavi Nin de la CUP dirigí el seu argumentari vers una legislació estatal que ha propiciat l’ofec de les corporacions locals. La regidora Vinyet Lluís, del SGI, saludà amb optimisme aquesta etapa que s’obre tot recordant els anys més difícils que va viure com a regidora de govern durant la primera legislatura de Miquel Forns. Pep Moliné, en nom del govern, féu valer la reducció del periode mitjà de pagament a proveïdors a només 7,5 dies com a un indicador de l’eficàcia en la gestió municipal, i agraí a la oposició, malgrat les diferents consideracions exposades, la seva proactivitat a l’hora de plantejar els diferents projectes impulsats pel desbloqueig del romanent. Finalment, l’alcalde, fent balanç de les principals dades que aprovà el ple, definí la sessió d’ahir com una de les més importants d’aquest mandat.
Escolteu el debat sobre el desbloqueig del romanent i els projectes que es portaren a aprovació
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/07/18/ple1_17072017.mp3
Escolteu la integritat del ple
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/07/18/ple_17072017.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/07/18/ple2_18072017.mp3
Ple de Juny. El trasllat de l’Escola Pia es vincul·la al Pla d’Equipaments i al consens, i Ignasi Maria Muntaner és nomenat fill adoptiu de Sitges
13:29, Dimarts, 27 Juny 2017
Us oferim, en diferents clips d’àudio específics, els debats d’alguns dels temes destacats tractats ahir en el ple municipal celebrat a l’Ajuntament.
Escola Pia. El possible trasllat de l’Escola Pia de Sitges al Poble Sec va centrar la primera part del Ple Municipal de Juny. Una pregunta de l’Associació Cultural de Sitges, sobre la situació de la proposta de conveni amb l’Ajuntament sobre aquest afer, i la moció que presentaven la CUP, Sitges en Positiu i la regidora Carme Gasulla per impedir aquest trasllat, van capitalitzar el debat. Així, el govern va matisar que hi ha una proposta de conveni, però cap decisió adoptada perquè la futura Escola Pia ocupi l’actual pineda de Ca l’Antoniet, al Poble Sec, definida com a zona d’equipaments pel Pla General. La moció no va tirar endavant, però diversos grups van coincidir en la necessitat de tenir definit un pla d’equipaments, que el govern vol tenir presentat l’octubre, i un grau de consens entre tots els interessos abans de prendre una decisió definitiva. Nombrosos pares de la Cultural, i veïns del Poble Sec, varen assistir al debat.
Escolteu els debats sobre l’Escola Pia
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/06/27/ple1_27062017.mp3
Ignasi Muntaner, fill adoptiu. El Ple també va aprovar el nomenament d’Igansi Maria Muntaner i Pascual com a fill adoptiu de Sitges, per les seves aportacions a l’estudi de la toponímia local.
Escolteu el nomenament
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/06/27/ple2_27062017.mp3
Per la resta de punts, es va declarar esdeveniment d’especial interès el Festival Jardins de Terramar, i es van aprovar modificacions urbanístiques al sector de Sant Crispí, en compliment d’una sentència, un aspecte que va generar cert debat pel retard en el compliment de la resolució judicial. A més, es va aprovar una moció de la CUP contra les agressions lgtbfòbiques als grans esdeveniments d’oci i festius de Sitges, i una altra de Ciutadans per a la creació d’un pla específic de manteniment de l’arbrat. A les preguntes, entre d’altres aspectes, Carme Gasulla va inquirir sobre la declaració judicial del batlle i el secretari accidental per la denúncia de l’exinterventora, i Ferran Ignasi Llompart sobre la situació de les platges i el precinte de la discoteca Pachá.
Escolteu el debat sobre els Jardins de Terramar i algunes de les preguntes
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/06/27/ple3_27062017.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/06/27/ple_27062017.mp3
Ple de maig. Tres titulars. El Rusc tornarà a obrir el setembre del 2018 amb un replantejament de concepte per adaptar-lo a la realitat social d’avui / El 15 de juny l’Ajuntament posarà en marxa l’App “Línea verde” que permetrà a la ciutadania enviar incidències als serveis municipals / El govern es compromet amb la oposició a donar tota la informació sobre el projecte de concerts als jardins de Terramar, davant la preocupació que la infraestructura del certamen malmeti el projecte de recuperació de les basses de l’indret.
13:13, Dimarts, 30 Maig 2017
Les matrícules del centre d’adults i de les llars d’infants s’acullen als criteris de la comissió per a la progressivitat fiscal. A partir de la nova tarificació dels cursos de l’escola d’adults i de les matrícules per les llars d’infants municipals, el ple va posar sobre la taula el debat sobre la tarificació social i la progressivitat fiscal. Els grups entenen que és un bon punt de partida, però l’oposició demana al govern que es vagi més enllà i s’arribi al moll dels impostos que generen una major pressió fiscal sobre la ciutadania.
Escolteu el debat sobre la tarificació social/progressivitat fiscal
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/05/30/ple1_30052017.mp3
El centre obert ‘El Rusc’ obrirà el setembre del 2018, amb un replantejament absolutament nou pel que fa als objectius i a les funcions d’un recurs socio-educatiu plenament adaptat a les necessitats del segle XXI. El dictamen va merèixer l’aprovació unànime de tots els grups municipals, no sense obrir-se un petit debat sobre els motius del seu tancament el 2011.
Escolteu el debat sobre el Rusc
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/05/30/ple2_30052017.mp3
S’introduïren dos dictamens pel torn d’urgència. El primer d’ells plantejà la incorporació o no de l’associació de veïns de les Minivilles i de l’associació Sitges Voluntaris Socials, a la comissió d’estudi del projecte de la masia de Can Pere Mestres. Al final, el plenari desestimà la seva incorporació, per bé que disposaran de tota la informació sobre les reunions, i si la comissió ho estima oportú hi seran convidats.
Escolteu el debat
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/05/30/ple3_30052017.mp3
En el marc d’una moció presentada per Ciutadans, on es demanava que l’Ajuntament impulsés la creació d’una App per a que la ciutadania comuniqués incidències de tota mena als serveis municipals, la regidora Carme Almirall anuncià que el proper 15 de juny ja estarà disponible l’aplicació línea verde, que permetrà comunicar incidències des del mòbil, i així evitar tota la tramitació administrativa que sovint alenteix la solució al problema. El debat anà més enllà per a situar-se en el de la capacitat que pugui tenir la organització municipal per assumir la quantitat de comunicacions que puguin arribar a trevés d’aquest sistema.
Escolteu el debat sobre la App d’incidències
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/05/30/ple4_30052017.mp3
S’incorporà per urgència una moció de la CUP per a demanar el rebuig de l’Ajuntament als pressupostos de l’estat del 2017, atès que en la seva disposició addicional 27a estableix que cap administració pública podrà assumir els treballadors d’aquells serveis externalitzats que es vulguin municipalitzar, encara que es tracti del rescat d’una concessió o la intervenció del servei. Això suposaria -i de fet suposarà perquè els pressupostos tenen tots els números per aprovar-se- que l’Ajuntament no pugui plantejar-se, per exemple, la municipalització o el rescat de la concessió de les llars d’infants, atès que no podrà assumir les seves treballadores.
Escolteu el debat sobre els pressupostos de l’estat
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/05/30/ple5_30052017.mp3
El govern s’ha compromés amb la oposició a convocar una junta de portaveus extraordinària per a explicar amb detall el projecte del festival Jardins de Terramar, presentat a la premsa fa pocs dies. Preocupa l’impacte que pot tenir la instal·lació de les infraestructures del certamen en l’entorn de l’indret. Els plànols de l’escenari i de la platea contemplen la cobertura de bona part de les dues basses centrals dels jardins, que han estat objectiu d’un projecte de naturalització, assumit per l’Ajuntament, i en el qual s’hi han incorporat espècies protegides.
Escolteu el debat sobre el festival Jardins de Terramar
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/05/30/ple6_30052017.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/05/30/pleb_30052017.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/05/30/ple_30052017.mp3
El ple aprova per unanimitat la creació d’una comissió informativa per a analitzar el projecte d’alberg a Can Pei. El punt de venda de peix a Aiguadolç passa el darrer tràmit i el projecte “Peix de Sitges” serà una realitat. Es demanarà a la Generalitat que el Corpus sigui declarat festa patrimonial d’interès nacional
13:12, Dimarts, 25 Abril 2017
Us oferim el resum dels principals debats del ple municipal d’ahir.
El ple va aprovar per unanimitat, tal i com ja s’havia acordat en junta de portaveus, la creació d’una comissió per a l’estudi del projecte d’un alberg temporal per a persones sense sostre a la masia de Can Pere Mestres a Can Pei. La comissió, que es vol el màxim de representativa possible, respon a la necessitat de respondre a tots els interrogants que ha generat el projecte. El govern admet que no va donar la informació necessària en el seu moment, i els representants veïnals demanen l’anul·lació de l’acord del ple de març.
Escolteu el debat sobre la comissió de Can Pere Mestres
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/04/25/ple1_25042017.mp3
Sitges tindrà un punt de venda de peix al port d’Aiguadolç, gestionat per la confraria de pescadors de la vila. Ahir, amb els dubtes legals sobre la taula que exposaren els portaveus de ciutadans i la regidora no adscrita Carme Gasulla, el ple va possibilitar, 16 vots a favor, un en contra i 4 abstencions, l’aprovació definitiva del projecte de “Peix de Sitges”
Escolteu el debat sobre el punt de venda de peix
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/04/25/ple2_25042017.mp3
L’Ajuntament ha tancat amb bones xifres l’exercici del 2016, fins al punt que sobre la taula cada cop es fa més present la intenció de rebaixar la pressió fiscal a la ciutadania, després d’un grapat d’anys d’esforços col·lectius molt importants.
Escolteu el debat sobre la liquidació del pressupost 2016
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/04/25/ple3_25042017.mp3
I tampoc no hi va haver debat, sinó un posicionament unànim molt ferm per part de tots els grups polítics, per a que el Corpus de Sitges sigui declarat festa patrimonial d’interès nacional. L’Ajuntament demanarà a la Generalitat de Catalunya que inicïi la tramitació oportuna per a que sigui possible, tal i com es va fer en el cas de la Festa Major.
Escolteu el posicionament del ple sobre la declaració del Corpus
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/04/25/ple4_25042017.mp3
L’Ajuntament destinarà una part dels diners del pla de contingència a pagar l’aportació anual de sorra a les nostres platges. Sobre l’etern assumpte que torna cada primavera també s’obrí un debat a l’entorn dels procediments administratius, el marc competencial i, sobretot, la solució definitiva.
Escolteu el debat sobre l’aportació de sorra a les platges
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/04/25/ple5_25042017.mp3
Escolteu la emissió del resum del ple
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/04/25/pleresum_25042017.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/04/25/ple_25042017.mp3
Ple de març. Ahir l’Ajuntament paga a 20 dies a proveïdors. Si això continua així, es desbloquejarà el romanent de 15M€ en pocs dies. El ple aprova la reforma del parc de bombers voluntaris i es posiciona per a garantir el cobrament de les nòmines de les treballadores de les llars d’infants. La moció del PP per a que l’Ajuntament es desvinculi de l’AMI no prospera.
13:00, Dimarts, 28 Març 2017
A data d’ahir, l’Ajuntament paga als seus proveïdors a 20 dies vista. Fou la xifra que exposà en veu alta el regidor d’hisenda Pep Moliné, i que destacà com un dels titulars que deixa el ple municipal del mes de març. L’anunci, que l’alcalde va matisar en el sentit que cal agafar-lo amb tota la prudència del món, que permet tenir esperances de cara a que la institució pugui disposar dels 15 milions d’euros del romanent de tresoreria si a finals de mes es confirma que la mitjana de pagament als proveïdors es situa per sota dels 30 dies com marca la llei. Pep Moliné i l’alcalde Miquel Forns així ho exposaren.
Escolteu l’anunci del pagament a 20 dies als proveïdors
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/03/28/ple2_28032017.mp3
En tres moments del ple d’ahir es parlà de la situació que viuen les treballadores de les llars d’infants. L’Ajuntament garanteix a les treballadores que cobraran puntualment i estudia les fórmules disponibles per a municipalitzar el servei en el futur. Tot plegat enmig d’un debat on no hi faltà l’autocrítica sobre la gestió que la institució ha fet d’aquests equipaments al llarg dels anys, i les crítiques al paper de l’empresa a l’hora d’utilitzar les treballadores com a moneda de canvi. Les directores de les llars d’infants, acompanyades de moltes de les treballadores, demanaren compromisos per escrit i el posicionament ferm de l’Ajuntament en el camí cap a la municipalització, mentre tots els grups polítiques es posicionaren a favor de trobar una solució definitiva a una situació que mai no s’hagués hagut de produïr.
Escolteu el debat sobre les llars d’infants
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/03/28/ple3_28032017.mp3
El Parc de bombers voluntaris de Sitges serà reformat, i s’hi construirà una planta més, amb l’objectiu de resoldre les mancances endèmiques que els membres del cos han manifestat durant els darrers anys. El ple va aprovar per unanimitat la proposta, que suposarà una modificació del POUM, i el cap del col·lectiu de bombers sitgetà, Lluís Trulls féu un breu repàs històric a la història del parc, i anuncià que ben aviat s’incorporaran cinc nous membres al cos, Tot plegat enmig d’un clima d’evident satisfacció general per haver trobat sortida a unes demandes gairebé cròniques.
Escolteu el debat sobre les reformes al parc de bombers voluntaris
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/03/28/ple5_28032017.mp3
Amb 4 vots a favor, del PP i Ciutadans, les abstencions de Sitges Grup Independent i Nou Horitzó, i els 14 vots en contra dels membres del govern (PdeCAT/DC, ERC) la CUP, Sitges en positiu i la regidora no adscrita Carme Gasulla, el pla va tombar la moció que presentaren els populars per a que l’Ajuntament es desvinculés de l’Associació de Municipis per a la Independència. Fou un debat llarg i intens, però portat des del respecte.
Escolteu la moció sobre la desvinculació de l’Ajuntament a l’AMI, proposada pel PP
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/03/28/ple6_28032017.mp3
Finalment, us destaquem el debat sobre la moció que els col·lectius Iaioflautes del Garraf i Marea pensionista presentaren en relació a la defensa del sistema públic de pensions. La moció, que es presenta a tots els ajuntaments de la comarca, fou aprovada amb els vots a favor de tots els grups municipals, llevat del PP que hi votà en contra.
Escolteu el debat sobre la moció de Iaioflautes del Garraf i Marea pensionista sobre les pensions
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/03/28/ple7_28032017.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/03/28/ple1_28032017.mp3
Escolteu ple sencer
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/03/28/ple_28032017.mp3
El ple aprova el pressupost del 2017, nomena per unanimitat Joan Yll com a cronista oficial de Sitges, i govern i oposició s’enfronten per l’elevat nombre de punts introduïts per urgència.
13:19, Dimarts, 21 Febrer 2017
Joan Yll, content i agraït, ahir després de conèixer la decisió del ple
En una sessió carregada de punts que entraren per ordre d’urgència -la majoria d’ells vinculats a operacions de tresoreria amb l’objectiu d’agilitzar el procés de tramitació de factures que permeti que l’Ajuntament pugui certificar que paga a 30 dies als proveïdors, i així desbloquejar el romanent de 15M€- el ple municipal de febrer va aprovar definitivament el pressupost del 2017 amb els vots a favor del govern, l’abstenció de la CUP, Sitges en Positiu, SGI, PP i la regidora Carme Gasulla, i els vots contraris de NH i Ciutadans.
El nostre resum vol començar per l’aprovació per unanimitat del nomenament de Joan Yll Martínez com a cronista oficial de Sitges, a partir d’una iniciativa ciutadana vinculada a través de les xarxes socials per l’historiador local Roland Sierra. Els portaveus de tots els grups polítics, l’alcalde i el propi Joan Yll protagonitzaren el moment més bonic del ple.
Escolteu el nomenament de Joan Yll com a cronista oficial de Sitges
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/02/21/ple2_21022017.mp3
Més presència policial preventiva, més sensibilització ciutadana davant la compra de productes il·legals i major protecció del comerç local, més suport de caràcter social a les persones que viuen del top manta, i una major pressió vers les organitzacions mafioses que hi estan al darrera. Aquestes són algunes de les conclusions a les quals ha arribat la comissió per a l’anàlisi del fenomen del top manta, i que ahir el ple municipal també va abordar.
Escolteu el debat sobre les conclusions de la comissió del top manta
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/02/21/ple3_21022017.mp3
La planificació de les subvencions que l’Ajuntament de Sitges atorgarà a entitats i associacions entre el 2017 i 2019 també fou motiu d’un intens debat, especialment intens entre el regidor d’hisenda i el portaveu de Ciutadans.
Escolteu el debat sobre les subvencions municipals pel 2017-2019
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/02/21/ple4_21022017.mp3
L’aprovació definitiva del pressupost de la corporació pel 2017 també va entrar pel torn d’urgència. El pressupost suma enguany 42,2M€
Escolteu el debat sobre l’aprovació definitiva del pressupost 2017
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/02/21/ple5_21022017.mp3
Agilitzar la tramitació de les factures sense consignació pressupostària però que cal pagar també generà un important debat entre govern i oposició sobre si hi ha hagut manca de previsió a l’hora de gestionar-les.
Escolteu el debat sobre les OPA (operacions pendents d’assignació)
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/02/21/ple6_21022017.mp3
Arran d’una pregunta formulada pel regidor de Nou Horitzó, Nacho Rubí, sobre l’arxivament de la denúncia a la interventora que en el seu dia interposà l’Ajuntament per entendre que usurpà les funcions de l’alcalde quan va instar a que arribessin al ple les bases de contractació del nou gerent, Miquel Forns va contestar que la funcionària demanà a la direcció general de l’administració local arxivar la denúncia, i l’Ajuntament no hi va posar cap objecció.
Escolteu la resposta de l’alcalde sobre l’arxivament de la denúncia a la interventora
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/02/21/ple7_21022017.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/02/21/ple1_21022017.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/02/21/ple_21022017.mp3
El ple es posiciona a favor de l’acolliment de refugiats i en contra dels peatges de la C-32 i la situació de la C-31, i debat sobre les gratificacions als treballadors més veterans.
13:25, Dimarts, 31 Gener 2017
El ple estrenava cronòmetre per a regular les intervencions dels regidors
Us oferim el resum de la sessió de ple municipal celebrada ahir al Club Nàutic Garraf, així com l’àudio d’alguns dels debats que es produïren.
Els residents del nucli de Garraf estan cridats a un procés de participació per a escollir el delegat o delegada d’alcaldia al nucli. Fins ara, el paper l’ha exercit de manera interina Rafael Mateos “Fale”, però ara seran els ciutadans del nucli qui podran optar al càrrec a través d’un procediment obert. Les candidadures es poden presentar fins al 20 de febrer i l’elecció tindrà lloc el dissabte 4 de març.
Escolteu el debat sobre el procés d’elecció del delegat d’alcaldia a Garraf
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/31/ple2_31012017.mp3
Un dictamen de la comissió jurídica assessora serà qui, finalment, decidirà si l’Ajuntament ha de pagar a l’antic secretari i a l’actual interventora el muntant de diners corresponent a la disminució del seu sou que el ple municipal va aprovar a finals del 2011, i que fou recorreguda a través d’un procediment judicial que obriren els funcionaris.
Escolteu el debat sobre la sentència judicial referida a la rebaixa de sou de secretari i interventora
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/31/ple3_31012017.mp3
El govern va retirar de l’ordre del dia el punt de l’obertura d’un procediment de revisió d’ofici de l’article 47 de l’acord de condicions de treball dels empleats municipals per possible causa de nul·litat. El punt fa referència a si l’actual procediment de gratificació -amb una mensualitat i 5 dies de vacances extres- que l’Ajuntament utilitza per a agraïr els serveis prestats als treballadors amb més de 25 anys a la casa, encaixa en l’actual marc legal. El debat entre la priorització d’un dret consolidat dels treballadors -acordat amb la institució- i el posicionament de la intervenció en el sentit que la llei no permet ara aquest tipus de gratificacions, es posà de manifest en el ple d’ahir.
Escolteu el debat sobre les gratificacions als treballadors municipals amb més anys de servei
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/31/ple4_31012017.mp3
Sitges Grup Independent presentà una moció per a que l’Ajuntament s’adhereixi al manifest que han signat molts municipis sobre l’autopista C-32 i els problemes de mobilitat constants a la carretera de les costes. La moció fou aprovada per unanimitat.
Escolteu el debat sobre la moció referida al manifest sobre la situació de la C-32 i la C-31
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/31/ple5_31012017.mp3
Més intens fou el debat sobre la moció que presentà Carme Gasulla a l’entorn del suport a la campanya Casa nostra, casa vostra. La intervenció de Ferran Ignasi Llombart qüestionant el sentit últim de la moció generà contundents rèpliques de la pròpia Gasulla, de Sitges en Positiu, de la CUP, i fins i tot del portaveu de Ciutadans.
Escolteu el debat sobre la moció referida a l’adhesió a la campanya casa nostra casa vostra
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/31/ple6_31012017.mp3
Finalment, destaquem la intervenció d’un veí de Garraf que afirmà tenir la documentació que certifica que la pedrera que l’empresa Lafarge té al nucli emet un tipus de partícules en el procés de mòlta de la pedra, que produeixen severes afectacions a la salut dels veïns, fins al punt d’establir una relació causa-efecte entre la ingestió d’aquestes partícules i l’existència de casos de càncer en el veïnat. El regidor Jordi Mas s’interessà per aquest cas, demanant al veí que envïi tota la documentació a l’Ajuntament.
Escolteu la intervenció d’un veí de Garraf sobre l’emissió de partícules contaminants de la pedrera Lafarge
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/31/ple7_31012017.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/31/ple1_31012017.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/31/ple_31012017.mp3
El ple aprova inicialment el pressupost municipal del 2017, de 42,2M€, amb el deure de resoldre algunes objeccions suspensives que la intervenció posa al document dels comptes.
12:02, Dimarts, 10 Gener 2017
Amb els vots a favor de l’equip de govern, l’abstenció de Sitges en +, la CUP i Sitges Grup Independent, i els vots en contra de Ciutadans, Nou Horitzó i el Partit Popular, l’Ajuntament va aprovar inicialment el pressupost del 2017, que importa 42,2M€, amb el deure de resoldre algunes objeccions suspensives, vinculades amb aspectes tècnics, jurídics i legals, que la intervenció posa al document dels comptes. Les principals partides venen capitalitzades per la despesa corrent (17,4M€), el personal (14,9M€), l’amortització de prestecs bancaris (3,2M€), les subvencions i ajuts socials (3,2M€) i les inversions (1,8M€). L’oposició, malgrat reconèixer un tarannà més dialogant per part de l’equip de govern, li va retreure les presses en la tramitació del pressupost, i la presència d’aquestes importants deficiències detectades pel departament d’intervenció, que varen mereixer un informe del regidor Pep Moliné, a la vegada també qüestionat per l’oposició. Tant el regidor Pep Moliné com el propi alcalde argumentaren que s’obre un periode per a resoldre totes aquestes qüestions i que era prioritari aprovar el pressupost per a no demorar la necessitat que té el municipi de posar en marxa les iniciatives que preveu.
Abans del debat del pressupost, el ple va debatre la suspensió de llicències per a habitatges d’ús turístic, i la d’obertura de supermercats, basars i minimarkets.
Escolteu el debat sobre la suspensió de llicències de pisos turístics
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/10/ple1_10012017.mp3
Escolteu el debat sobre la suspensió de llicències d’obertura de supermercats, minimarkets i basars
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/10/ple2_10012017.mp3
Escolteu el debat sobre la no presentació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/10/ple3_10012017.mp3
Escolteu el debat sobre el pressupost 2017
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/10/ple4_10012017.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2017/01/10/ple_10012017.mp3
Ple de novembre. L’Ajuntament aprova inicialment establir un torn de preguntes per al públic abans de les sessions, el reglament del consell assessor de turisme, i mocions en suport a les cambreres de pisos i per a la transició a les energies sostenibles.
12:31, Dimarts, 29 Novembre 2016
Us oferim el resum de la sessió del ple ordinari de novembre celebrada ahir dilluns. El ple va aprovar inicialment la possibilitat d’establir un torn de preguntes del públic a les 18:30h, mitja hora abans de l’inici de les sessions, amb l’objectiu de facilitar la participació ciutadana. Qualsevol pregunta haurà d’entrar-se a l’OAC abans de les 12 del migdia del darrer dia hàbil abans de la sessió de ple. La sessió també va debatre sobre el reglament del consell assessor de la regidoria de turisme, i va aprovar mocions de suport a la situació laboral de les cambreres de pisos i per a la elaboració d’una auditoria energètica en els edificis municipals i l’enllumenat públic, amb la vista posada amb l’ús d’energies sostenibles i amb la contractació d’aquests serveis a empreses que no tinguin vinculació amb paradisos fiscals.
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2016/11/29/ple1_29112016.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2016/11/29/ple_29112016.mp3
Ple d’octubre. El govern admet que la majoria de departaments de l’Ajuntament no estan dotats de personal suficient, i el ple aposta per un seguit de mesures que millorin l’eficiència dels processos administratius. L’alcalde confessa que la història de la fundació del Prado ha estat un calvari, però les obres començaran de forma imminent. El plenari també va aprovar definitivament el pla local d’habitatge, i per unanimitat una moció de suport a les persones celíaques. Bastenier demana disculpes i es retira la moció que demanava la seva reprovació pública.
12:51, Divendres, 28 Octubre 2016
Us oferim, en dues parts, el resum del ple municipal d’octubre celebrat ahir. La situació de la fundació del casino Prado i el debat sobre l’informe de fiscalització del pressupost d’ingressos del 2013-2014 centraren la primera part de la sessió. L’alcalde va reconèixer que la història de la fundació del Prado ha estat un calvari, però va anunciar l’inici imminent de les obres i la dissolució de la fundació un cop acabin. El president del Prado va demanar un esforç a l’Ajuntament per a que, abans no es dissolgui la fundació, la institució pagui la seva part proporcional dels sous dels treballadors, que no cobren des de gener d’aquest any. Pel que fa a les conclusions de l’informe de fiscalització del pressupost d’ingressos del 2013-2014, la majoria de les intervencions dels diferents grups, incloses les del govern, evidenciaren les mancances de tota mena, començant per les de personal i acabant per les de logística, que pateix l’Ajuntament a l’hora de gestionar els processos administratius que afecten al propi funcionament intern de la casa i al del servei a la ciutadania.
El ple aprovà definitivament el pla local d’habitatge, i en l’apartat de mocions destaquem l’aprovació de la impulsada per Sitges Grup Independent per a millorar la qualitat de vida de les persones celíaques, i la impulsada per Ciutadans per a garantir l’accès universal dels llibres de text a Catalunya.
La sessió va començar amb la disculpa pública del regidor de Ciutadans, Miguel Angel Bastenier, adreçada a les regidores d’ERC i a tots els qui s’haguessin pogut sentir ofesos arran d’una publicació seva a les xarxes socials sobre la marxa de torxes independentista de la vigília de l’11 de setembre. Els grups que impulsaren la moció agrairen i acceptaren les disculpes, tot sol·licitant la retirada de la mateixa.
Escolteu la disculpa de M.A.Bastenier i els debats sobre la fundació del Prado i el pressupost d’ingressos 2013-2014
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2016/10/28/ple1_28102016.mp3
Escolteu els debats sobre el pla social d’habitatge, la moció sobre les persones celíaques i la dels llibres de text
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2016/10/28/ple2_28102016.mp3
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2016/10/28/ple_28102016.mp3
En un escrit adreçat a regidors i alcalde, el Prado defensa la seva gestió dins de la Fundació de l’entitat i qüestiona la de l’Ajuntament a l’hora de complir amb els compromisos fundacionals.
12:32, Dijous, 27 Octubre 2016
En un escrit adreçat aquest matí als regidors de l’Ajuntament i a l’alcalde, la junta directiva del Casino Prado es posiciona davant del debat que tindrà lloc avui al vespre al ple municipal sobre l’estat de comptes de la fundació de l’entitat entre el 2010 i el 2014. En el document es relacionen les diferents actuacions que el Prado ha hagut de realitzar per a mantenir l’activitat del saló teatre, malgrat els incompliments de l’Ajuntament a l’hora de respondre al pla de viabilitat de la fundació. La junta directiva del Prado considera que “Llegint l’informe d’intervenció, sembla que el Casino Prado s’hagi enriquit durant tots aquests anys gràcies a la Fundació, quan la realitat és que a conseqüència de l’incompliment per part de l’Ajuntament dels acords de l’acta fundacional ha estat impossible fer viable aquesta fundació, i ha estat gràcies a la bona predisposició i voluntat del Casino Prado que el teatre ha continuat en funcionament.” Us llegim la nota en la seva integritat.
http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2016/10/27/prado_27102016.mp3
El ple de març aprova l’actualització del protocol de ...
Views (613) | 26/03/2019
El ple aprova el pla econòmic financer de l’Ajuntament...
Views (493) | 18/03/2019
El ple de febrer aprova el protocol d’actuació davant ...
Views (173) | 26/02/2019
Fermí Sánchez, president del comitè d’empresa de lR...
Views (64) | 27/04/2015
L’alcalde defineix el pressupost 2019 com “El mi...
Views (30) | 05/12/2018
Pàgina 3 de 15« Primera« Anterior...234...» SegüentDarrera » | 0.762404 | curate | {"ca": 0.8583049621885451, "en": 0.13193335542767617, "es": 0.006658431502515742, "fr": 0.000361543791991805, "pt": 0.0017775903106263746, "it": 0.0009641167786448133} | http://www.radiomaricel.cat/politica/plens/page/3/ |
macocu_ca_20230731_9_219865 | Mysie Levene
Nom i cognoms Mysie Levene. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Mysie Levene. Tots els serveis en línia.
Mysie Levene significat
La compatibilitat de Mysie i Levene és 75%. Aconseguir Compatibilitat de Mysie i Levene. | 0.498469 | curate | {"en": 0.14112903225806453, "fr": 0.10887096774193548, "ca": 0.75} | |
mc4_ca_20230418_16_606942 | Deuteronomi 12v7 I vosaltres i les vostres famílies menjareu davant Jahveh, el vostre Déu, i us alegrareu en tot el que emprengui la vostra mà, en allò que Jahveh, el teu Déu, t’hagi beneït. וַאֲכַלְתֶּם־שָׁ֗ם לִפְנֵי֙ יְהוָ֣ה אֱלֹֽהֵיכֶ֔ם וּשְׂמַחְתֶּ֗ | CristiansCatalans.Cat
Data: 2011-09-07, dimecresComentari: Deuteronomi 12v7 I vosaltres i les vostres famílies menjareu davant Jahveh, el vostre Déu, i us alegrareu en tot el que emprengui la vostra mà, en allò que Jahveh, el teu Déu, t’hagi beneït.
And there ye shall eat <0398> (08804) before <06440> the LORD <03068> your God <0430>, and ye shall rejoice <08055> (08804) in all that ye put <04916> your hand <03027> unto, ye and your households <01004>, wherein the LORD <03068> thy God <0430> hath blessed <01288> (08765) thee.
Avui és 22 de juny de l'any 2017 · Hora local a Lleida: 20:38:36 | 0.555058 | curate | {"ca": 0.5672169811320755, "he": 0.10141509433962265, "en": 0.3313679245283019} | http://cristianscatalans.cat/versicle/2011-09-07 |
crawling-populars_ca_20200525_22_355881 | 27,00€
Revista d’Arqueologia de Ponent. Núm. 11-12
Revista d’Arqueologia de Ponent. Núm. 3
Revista d’Arqueologia de Ponent. Núm. 28
Revista d’Arqueologia de Ponent. Núm. 8
Davant la situació provocada pel Covid-19 i fins a proper avís no es podran servir comandes en línea. Podeu adquirir els nostres llibres en format electrònic en aquests webs. Disculpeu les molèsties i gràcies per la vostra comprensió. ––––––– Ante la situación provocada por Covid-19 y hasta próximo aviso no se podrán servir pedidos en línea. Se pueden adquirir nuestros libros en formato electrónico en estos webs. Disculpad las molestias y gracias por vuestra comprensión.––––––– Descartar
Nom d'usuari o adreça de correu electrònic *
Contrasenya *
Recorda'm Iniciar sessió
Has perdut la teva contrasenya?
Nom d'usuari *
Adreça email *
S'enviarà una contrasenya a la vostra adreça de correu electrònic.
Your personal data will be used to support your experience throughout this website, to manage access to your account, and for other purposes described in our política de privacitat.
Registrar-se | 0.409056 | curate | {"fr": 0.009569377990430622, "ca": 0.5435406698564593, "en": 0.17799043062200956, "es": 0.24401913875598089, "pt": 0.024880382775119617} | : /producte/revista-d-arqueologia-de-ponent-num-10/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_100725 | El Cinèfil - La revista de cinema en xarxa i en catalàEl Cinèfil - La revista de cinema en xarxa i en català
El Cinèfil - La revista de cinema en xarxa i en catalàEl Cinèfil - La revista de cinema en xarxa i en català
ACTUALITAT
TOTSCurtmetratgesDocumentalEntrevistaFestivals i activitatsLlibres i còmicsReportatge
Actualitat
8 sèries distòpiques per veure la fi del món des del sofà
JR Armadàs - 26 de novembre de 2021 0
Aliens, virus, zombis i altres sospitosos habitual per acabar la vida a la Terra
Actualitat
Netflix torna a pujar els preus abans d’acabar l’any
Redacció - 26 de novembre de 2021 0
Amazon Prime i Disney + amenacen el liderat de la plataforma amb més usuaris
Actualitat
‘House of Gucci’, escorniflant els poderosos
Ignasi Juliachs - 25 de novembre de 2021 0
Ridley Scott impregna força i interès a la història de l'imperi de la moda
Actualitat
Transformacions increïbles a la gran pantalla
Redacció - 24 de novembre de 2021 0
No semblen ells ! !
CINE CATALÀ
TOTSCursa pels Premis Gaudí
Actualitat
6%: la quota de català a les plataformes
Redacció - 23 de novembre de 2021 0
L'acord entre ERC i PSOE inclou un fons extra de 10'5 milions per a producció en català gallec i basc
Actualitat
‘Tros’: el sometent al segle XXI
Redacció - 22 de novembre de 2021 0
El film de Pau Calpe és una de les poques produccions de la temporada rodades en català
Cine Català
“Ens passem la vida intentant recuperar la intensitat de l’adolescència”
JR Armadàs - 19 de novembre de 2021 0
Clara Roquet, directora de 'Libertad', va estrenar el seu film al Festival de Cannes
Actualitat
59 pel·lícules competiran als XIV Premis Gaudí
Redacció - 17 de novembre de 2021 1
Només hi ha 6 films originals en llengua catalana
MÓN FANTÀSTIC
TOTSFestival de Sitges
Actualitat
8 sèries distòpiques per veure la fi del món des del sofà
JR Armadàs - 26 de novembre de 2021 0
Aliens, virus, zombis i altres sospitosos habitual per acabar la vida a la Terra
Animació
‘Arcane’, obra mestra animada
Jordi Sardiña - 26 de novembre de 2021 0
Riot Games adapta amb gran èxit el seu videojoc estrella
Crítica
‘Lamb’: pertorbadora mirada intimista sobre la maternitat
Ylenia Cañadas - 23 de novembre de 2021 1
El film guanyador del premi a la Millor Pel·lícula i Millor Actriu al Festival de Sitges arriba als cinemes
Actualitat
La sèrie ‘Hawkeye’ furga als sentiments del personatge de Marvel
Ylenia Cañadas - 22 de novembre de 2021 0
La minisèrie es pot veure a partir del 24 de novembre a Disney+
TV I SÈRIES
TOTSAltresAmazonDisney +FilminHBOMovistar +NetflixRakuten TVTV3
Actualitat
8 sèries distòpiques per veure la fi del món des del sofà
JR Armadàs - 26 de novembre de 2021 0
Aliens, virus, zombis i altres sospitosos habitual per acabar la vida a la Terra
Animació
‘Arcane’, obra mestra animada
Jordi Sardiña - 26 de novembre de 2021 0
Riot Games adapta amb gran èxit el seu videojoc estrella
Actualitat
Netflix torna a pujar els preus abans d’acabar l’any
Redacció - 26 de novembre de 2021 0
Amazon Prime i Disney + amenacen el liderat de la plataforma amb més usuaris
Actualitat
Els thrillers europeus que triomfen a Netflix
Irene Solanich - 24 de novembre de 2021 0
Investigació, crims i frenesí en aquestes grans sèries que et deixaran enganxat al sofà
OPINIÓ
CINE EUROPEU
ASIATECA
ANIMACIÓ
About
Contact
Facebook
Instagram
Twitter
Youtube
El Cinèfil - La revista de cinema en xarxa i en catalàEl Cinèfil - La revista de cinema en xarxa i en català
Search
Search
Inici Actualitat
59 pel·lícules competiran als XIV Premis Gaudí
Per Redacció
17 de novembre de 2021
ActualitatCine CatalàCursa pels Premis GaudíEntrades Slider
L’Acadèmia del Cinema Català arrenca el 18 de novembre la 1a volta de votacions de la catorzena edició dels Premis Gaudí, que romandrà oberta fins a l’11 de gener de 2022. 59 títols (23 llargmetratges de ficció, 15 curtmetratges, 10 documentals, 6 pel·lícules europees, 4 pel·lícules per a televisió i 1 film d’animació) competiran enguany per les 22 estatuetes en la gran nit del cinema català. La lectura de les nominacions tindrà lloc el 25 de gener a l’Auditori de La Pedrera.
La gala dels XIV Premis Gaudí se celebrarà finalment el diumenge, 6 de març, a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i no el 20 de febrer com s’havia anunciat. La nova junta de l’Acadèmia ha volgut impulsar un canvi de format en la cerimònia i traslladar-la a aquest espai emblemàtic del Palau Nacional de Montjuïc, un dels escenaris més espectaculars de Barcelona i una de les sales més grans d’Europa. El Premi Especial del Públic s’entregarà des de la Sala Mozart de Calella, el cinema més antic de Catalunya.
Candidates a encapçalar el palmarès dels Gaudí
Sis títols opten a l’estatueta a la millor pel·lícula del 2021: Sis dies corrents, de Neus Ballús; El ventre del mar, d’Agustí Villaronga; Visitant, d’Alberto Evangelista; El cau, de Pere Solés; Cineclub, de Mireia Schröder i Carles Gorres, i Tros, de Pau Calpe Rufat.
En l’altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, competeixen disset llargmetratges: ¡Corten!, de Marc Ferrer; 15 horas, de Judith Colell; Armugán. El último acabador, de Jo Sol; Bajocero, de Lluís Quílez; Chavalas, de Carol Rodríguez; Donde caben dos, de Paco Caballero; Dos, de Mar Targarona; Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón; Libertad, de Clara Roquet; El amor en su lugar, de Rodrigo Cortés; Mediterráneo, de Marcel Barrena; Mía y Moi, de Borja de la Vega; Ombligo, de José Val Bal; Pan de limón con semillas de amapola, de Benito Zambrano; Solo una vez, de Guillermo Ríos; Tres, de Juanjo Giménez, i Un film dans les rèves, de Francesc Alarcón.
La collita de 2021 també compta amb una pel·lícula d’animació, Mironins (La pel·lícula), de Mikel Mas Bilbao i Txesco Montalt, i amb quatre pel·lícules per a televisió, que són: Berenàveu a les fosques, de Sílvia Quer; Frederica Montseny: la dona que parla, de Laura Mañá; Tocats pel foc, de Santi Lapeira, i Un mundo para Julius, de Rossana Díaz Costa.
Les deu pel·lícules documentals, seleccionades d’entre els 19 títols inscrits han estat Balandrau, infern glaçat, de Guille Cascante; Breathe, de Susanna Barranco; El niño de fuego, de Ignacio Acconcia; L’última cinta des de Bòsnia, d’Albert Solé; Magaluf Ghost Town, de Miguel Ángel Blanca; Pedra pàtria, de Macià Florit; Perifèria, de Xavi Esteban i Odei A.- Etxearte; Sedimentos, d’Adrián Silvestre; El retorn: la vida després de l’ISIS, d’Alba Sotorra, i Un blues per a Teheran, de Javier Tolentino.
Pel que fa als curtmetratges els 15 títols seleccionats d’entre els 64 inscrits són: L’estrany, d’Oriol Guanyabens; Daucus Carota, de Carla Linares; Ella i jo, de Jaume Claret; Fuga, d’Alex Sardà; Las infantas, d’Andrea Herrera; Ulisses, de Joan Bover; Animal salvatge, de Maria Besora; Can Gardell, de Sílvia Subirós i Florencia Aliberti; Facunda, de Marta Romero; Farrucas, de Ian de la Rosa; Herència, d’Eudald Corominas; Inefable, de Gerard Oms; El Màrtir, de Fernando Pomares; L’extraordinària història de la Bruna, de Marc Riba i Anna Solanas, i La última Navidad antes del universo, de David Muñoz i Adrián Carmona.
El català en la collita candidata als guardons
La producció en català continua amb les mateixes xifres preocupants de l’any passat, quan va tocar fons, amb només 6 llargmetratges de ficció en llengua catalana, una de les xifres més baixes de la història dels premis (només superada per la primera edició dels Gaudí, amb 4 pel·lícules candidates). Aquesta dada es manté enguany. Si fem recompte de la resta de categories, comprovem que 22 de les 53 produccions catalanes candidates enguany s’han rodat en català, 29 en altres llengües (25 d’elles en castellà) i 2 són sense diàlegs. Això dona un percentatge del 41% de produccions de l’any en versió original catalana, xifra que representa una lleugera pujada respecte a l’any passat, quan de les 54 produccions catalanes candidates, només 17 (un 33%) tenien el català com a llengua original majoritària. Aquesta recuperació es deu sobretot a l’augment de llargmetratges documentals (3 el 2021, 1 el 2020) i curtmetratges rodats en català (10 el 2021, 6 el 2020).
Tanmateix la dada més alarmant en relació amb la llengua és la mitjana de pressupost: mentre que les pel·lícules en versió original català no superen els 720.000 € de mitjana, les que han estat rodades en altres llengües se situen en els 2.000.000 € de pressupost mitjà, i inclouen els únics 5 títols que superen els 3,2 milions de pressupost mitjà europeu.
La situació de la dona al cinema català
El balanç de gènere en rols de lideratge de les produccions de l’actual convocatòria, incloent-hi llargs de ficció i documentals, pel·lícules animades, per a televisió i curtmetratges (i sense comptabilitzar els llargmetratges candidats europeus), confirma un desequilibri similar al de la passada edició en termes globals, i situa la presència de les dones en la direcció en un 31,1%: 17 de les 53 pel·lícules (exceptuant les sis que entren a la candidatura de cinema europeu) candidates als XIV Premis Gaudí estan dirigides o codirigides per dones.
La proporció si comptabilitzem només llargmetratges dirigits o codirigits per dones baixa fins al 28,9% i constata una tendència observada amb més diferència en les edicions anteriors dels premis: la dificultat de les dones per fer el salt a la direcció de llargmetratge; quan es fa el salt al llarg, les dones no superen el sostre de vidre del 31% en tasques de direcció. Una xifra semblant s’observa en la producció de la collita d’enguany (30,7% de presència femenina) mentre que en el guió se situa en el 38,7%.
Si ens fixem en la relació entre gènere i pressupost per aixecar un llargmetratge, les dades són igualment concloents: la mitjana del pressupost de llargmetratges de ficció per cinema dirigits per dones és d’1.360.000 euros, mentre que la mitjana en pel·lícules dirigides per homes és de 2.295.000 euros. Segons aquestes xifres, les directores estan treballant amb pressupostos un 40% més baixos que els directors. A més, els cinc llargs que en aquesta edició dels Gaudí compten amb un pressupost per damunt dels 3 milions estan dirigits per homes.
Tags
Actualitat
Share
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
Article anteriorLa ‘Libertad’ de l’estiu que et vas fer gran
Article següent‘Spider-Man: No Way Home’: retorn als orígens dels personatge
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!
Articles relacionats
Actualitat
8 sèries distòpiques per veure la fi del món des del sofà
Animació
‘Arcane’, obra mestra animada
Actualitat
Netflix torna a pujar els preus abans d’acabar l’any
1 COMMENT
'Tros': el sometent al segle XXI | El Cinèfil 22 de novembre de 2021 At 19:39
[…] 59 pel·lícules competiran als XIV Premis Gaudí […]
Reply
DEIXA UNA RESPOSTA Cancel reply
Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí
Heu introduït una adreça de correu electrònic incorrecta.
Introduïu aquí la vostra adreça de correu electrònic
Deseu el meu nom, el correu electrònic i el lloc web en aquest navegador per a la propera vegada que comenti
Articles més recents
Actualitat
8 sèries distòpiques per veure la fi del món des del sofà
Animació
‘Arcane’, obra mestra animada
Actualitat
Netflix torna a pujar els preus abans d’acabar l’any
Actualitat
‘House of Gucci’, escorniflant els poderosos
Opinió
‘Lost in Translation’ i les frases que mai no t’he dit
Carrega més
El Cinèfil - La revista de cinema en xarxa i en catalàEl Cinèfil - La revista de cinema en xarxa i en català
El Cinèfil és un mitjà de comunicació que informa diàriament sobre tot el que passa als cinemes, a la televisió i als festivals i esdeveniments relacionats amb el setè art. Des del 2016, i amb més de 25 periodistes i col·laboradors al servei de la informació, repassem l’actualitat, generem opinió i parlem obertament del món audiovisual i tots els factors que l’envolten. I ho fem en català perquè és la nostra llengua i en xarxa perquè és com entenem la informació en ple segle XXI. Si vols que aquest sigui el principi d’una bonica amistat segueix-nos i que el cinema t’acompanyi... SEMPRE! | 0.616548 | curate | {"ca": 0.8997024048902116, "es": 0.05284323976514116, "fr": 0.03136813319391941, "id": 0.0013673288828118717, "zh": 0.0008847422182900346, "en": 0.012305959945306845, "gl": 0.0005630177752754766, "ru": 0.0009651733290436741} | https://elcinefil.cat/les-59-pellicules-que-competiran-als-xiv-premis-gaudi/ |
mc4_ca_20230418_13_743593 | Entre la Cultura Popular Tradicional Catalana de Rubí: Concurs - 48è Concurs Colles Sardanistes a Vilanova i la Geltrú - Sardanes | 0.668858 | curate | {"ca": 1.0} | http://culturapopulartradicionalcatalanarubi.blogspot.com/2017/07/concurs-48e-concurs-colles-sardanistes.html |
mc4_ca_20230418_13_528765 | Esquerra Nacional Divendres, 9 de març de 2007
Tenir la cuina endreçada
Candidat a l'alcaldia de Tarragona per Esquerra
Com un bon cuiner, un director de campanya ha de tenir una cuina endreçada. No només ha de tenir els plats, les olles i els estris a lloc; o el que és el mateix, totes les persones que formen l’equip de campanya preparades davant la feina que se’ls planteja. També ha de comptar amb aquell producte que és fora de la seva cuina, el que representen –en el cas dels partits polítics– la militància i simpatitzants, els quals ha d’activar. Tenir-hi un contacte directe i saber qui són i quina predisposició tenen per treballar són clau, però també saber-los motivar perquè siguin útils i decideixin implicar-se en el projecte.
Si aquesta feina funciona, només caldrà anar cuinant, amb la rapidesa que el temps acaba exigint, el plat que formarà l’engranatge que farà possible que els actes electorals, les trobades de proximitat amb els electors o la comunicació amb els que pretenem acostar a les nostres posicions siguin un èxit.
Més enllà d’això, i com a mà dreta del candidat, també participarà en l’elaboració d’un programa electoral que s’ajusti al millor possible a donar solucions als problemes que tenen els ciutadans, i treballarà perquè els arribi amb una bona estratègia de comunicació. En definitiva, tot per aconseguir que el plat que surti dels fogons sigui d’alta qualitat pel bé dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país. | 0.85441 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.esquerra.cat/partit/municipal/opinio/tenir-la-cuina-endrecada |
mc4_ca_20230418_10_726219 | Escola El Gurri (ZER Guilleries), Taradell - Art i Escola
Docents implicats: Estefanía Sáez Sellés, Maria Soler Parés i Caterina Vilar Molins
Vam començar el projecte amb diverses converses sobre el que sabien els infants dels refugis. Vam parlar de diferents refugis. Els infants coneixien sobretot els refugis d’animals.
Vam parlar de quan necessitàvem nosaltres refugi. Vam parlar de la casa com a refugi i del fet que el que ens donava seguretat eren els tresors que teníem dins la casa. La família, el llit de la mare, el nostre peluix, amagar-nos sota la nostra manta... Una casa sense aquests tresors no ens serviria de refugi.
Paral·lelament a tot això va sorgir la idea de construir un refugi per a la nostra biblioteca d’aula. Ens vam adonar que era molt fosca per llegir i vam buscar estratègies per posar-hi llum. També vam decidir fer unes caixes amb els nostres tresors més importants, que voldríem tenir dins el refugi.
A la classe d’anglès vam fer una obra de teatre d’un eriçó que buscava refugi.
Cicle inicial, mitjà i superior:
En principi, aquest projecte s’ha abordat fent un buidatge de les diferents idees que els alumnes tenien sobre el concepte refugi que van sorgir en un taller inicial. A partir de les nombroses curiositats que els despertava, van buscar informació sobre els refugis que hi ha arreu de Catalunya. A més, volien saber com eren els refugis i, si també n’hi havia per animals i com eren, per tant, en grups van planificar cercar informació de diferents àmbits: geolocalitzar els refugis de Catalunya, tipologies de refugis, materials dels que estan fets, etc.
En la vessant més personal, van buscar notícies sobre persones refugiades, i els alumnes van reflexionar sobre quan necessitaven sentir-se refugiats. Quines coses, llocs i emocions els feien sentir millor.
Aquest projecte s’ha treballat des de diferents vessants. A la part d’expressió escrita s’ha fet un treball de les diferents tipologies textuals (descripció, noticiari, conte, text instructiu...). A escola verda, activitats de plantes en perill d’extinció i es va elaborar un refugi d’insectes. A les TIC, la geolocalitazació i els power point per presentar els treballs fets en grup. A l’àrea de música, l’expressió corporal i de medi, els animals que construeixen els seus caus.
La plasmació artística que es presenta a l’exposició és la realització d’una petita maqueta d’un refugi amb diferents materials. | 0.812864 | curate | {"en": 0.023809523809523808, "es": 0.03467000835421888, "ca": 0.9415204678362573} | https://www.artiescola.cat/ca/projectes/refugi-2018-2019/escola-el-gurri-zer-guilleries-,-taradell |
racoforumsanon_ca_20220809_1_851251 | La nova plataforma sorgida contra la independència,Societat Civil Catalana, ha anunciat aquest dimecres que per a la pròxima Diada convocarà una "gran manifestació" a Tarragona. Segons ha explicat en una roda de premsa Ramon Bosch, un dels 60 membres fundadors d'aquesta associació, el motiu de triar aquesta ciutat és perquè "és la primera gran capital històrica d'Espanya", durant l'imperi Romà.L'objectiu de Societat Civil Catalana és aglutinar a la Rambla Novade Tarragona tots aquells catalans que estan en contra de laindependència. I l'hora de la convocatòria, les 18.08, evoca "l'any real de la independència d'Espanya en què tots els espanyols ens vam aixecar", ha explicat Bosch, en referència a l'any que es va iniciar la guerra de la independència contra les tropes napoleòniques.No obstant, abans de l'11 de setembre, aquesta plataforma té marcades al calendari dues dates més. En primer lloc, el 23 d'abril, a les set de la tarda al Teatre Victòria de Barcelona, en què tindrà lloc la presentació pública de Societat Civil Catalana i es llegirà el manifest "en els tres idiomes de Catalunya: aranès, català i castellà", ha detallat la vicepresidenta provisional de la plataforma, Susana Beltrán. Un manifest que, en una setmana, ja ha recollit 5.000 firmes a la seva pàgina web.L'altre gran acte que té prevista aquesta entitat tindrà lloc el 24 de juny, però Bosch ha remès a pròximes dates per conèixer-ne més detalls.Societat Civil Catalana neix amb l'objectiu, ha afegit Joaquim Coll, un altre dels fundadors, que "es pugui desfer l'equívoc que la secessió sigui un fet boníssim". "La secessió no ens convé per raons econòmiques, polítiques ni culturals", ha abundat l'historiador i cofundador de Federalistes d'Esquerres.
Ja són ganes de fer el ridícul. El millor que podem fer nosaltres és no parlar-ne fins passat el dia i llavors posar fotos per comparar. Res més.
No parlar-ne és el que hem anat fent fins ara i C's ja ha esdevingut 2a força amb un PP més fort que mai a casa nostra.
2a força? Has begut?
A les properes eleccions seran 2a força com ERC no espavili.
I pactaran amb el PP i el PSC i treuran faran president a en Rivera. I si això passa, vol dir que els catalans hem decidit que volem ser espanyols per sempre més. Si el sentiment unionista és majoritari, ja hem perdut per simple demografia. Tens Mireia per no veure el final?
Si passa aixó, m'exilio fora d'Europa. | 0.873652 | curate | {"ca": 0.9819782062028499, "pt": 0.01802179379715004} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_7745 | ACN 2020-01-15 Sánchez ja fa rodar el seu govern
agències 2019-12-28 Per calcular la quantitat a què es té dret es tindran en compte els últims 23 anys treballats
laura aubert/acn 2019-11-16 A la majoria els agradaria jubilar-se als 65 anys o abans, i l'edat mitjana desitjada és al voltant dels 62
acn/efe 2019-10-26 La Seguretat Social ha destinat a l'octubre 9.710,3 milions al pagament de les pensions
2019-10-25 En la propera reunió amb la regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs, els representants de la plataforma de la gent gran esperen poder tractar altres temes que van quedar al tinter però que també preocupen els jubilats i pensionistes de
ep 2019-10-05 L'import mitjà és de 578 euros, segons el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya
ACN 2019-09-20 L'economia mundial esternuda
acn 2019-08-28 La pensió mitjana a Catalunya s'ha situat en 1.028,80 euros a l'agost, amb un total d'1.737.262 pensions, segons les dades actualitzades difoses ahir pel ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. La
Luna González 2019-06-24 Hi ha plataformes en línia que fan que sigui molt fàcil allotjar algú a casa durant uns quants dies
ACN 2019-05-06 «Sánchez pulsa la voluntad de PP y Cs de pactar en temas de Estado», és el titular que mana a 'El País'
ACN 2019-02-21 Més d'1,6 milions de catalans rebran un pagament únic addicional a la seva pensió per la desviació de preus del 2018, que van pujar un 0,1% per sobre de l'1,6% previst per l'Estat. A Catalunya, el govern destinarà 22,8 milions al pagament, que s'ingressarà
redacció 2019-02-01 El document reivindicatiu adreçat als partits polítics de Manresa inclou altres demandes de caràcter local, a banda de les de caire general com la pensió mínima de 1.080 euros que depassen les competències municipals. La Plataforma en defensa de
ACN 2019-01-14 Torra reitera la seva negativa als pressupostos
2019-01-02 Per molta cagarel·la que fem perquè, ben mirat, anem curts de notícies, avui tenim la mateixa feina que abans-d'ahir, els nens van a la mateixa escola, les nits són igual de fredes
acn 2018-12-28 Els jubilats catalans perceben, de mitjana, 1.126,45 euros bruts al mes de la Seguretat Social
ACN 2018-11-12 Les pressions dels comuns a l'independentisme, el retorn de Mas a la política i la commemoració del l'Armistici
2018-09-27 Titulars diversos als diferents diaris estatals
2018-09-20 Fes un cop d'ull als titulars més destacats de les edicions en paper
2018-08-28 L'import de la pensió mitjana a Catalunya s'ha situat aquest mes d'agost en els 992 euros, xifra que suposa un increment del 3,6% respecte al mateix mes de l'any passat, segons el ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. En total,
2018-07-06 El Moianès és el tercer territori del país on va créixer més l'any passat el nombre de pensions, segons l'estadística d'Idescat
2018-06-14 La plataforma del Bages convoca la concentració de protesta a la tarda
2018-06-13 L'acte anirà a càrrec de Ramon Franquesa, professora de la UB
2018-05-12 ?Els pensionistes insisteixen en la seva lluita contra la desvaloració de les prestacions i per la derogació del factor de sostenibilitat
acn 2018-04-24 La pensió mitjana a Catalunya del sistema de la Seguretat Social es va situar l'abril en 971,13 euros, l'1,9% més que a l'abril del 2017, segons dades publicades per la Seguretat Social. La mitjana en el conjunt de l'Estat espanyol
europa press 2018-03-29 Un total d'1,63 milions de pensionistes autònoms, el 83,62% del total, percep menys de 800 euros mensuals, segons dades de la Unió d'Autònoms (Uatae) a partir de les estadístiques de pensions publicades pel ministeri d'Ocupació i | 0.847506 | curate | {"ca": 0.9775374376039934, "es": 0.021907931225734888, "eo": 0.0005546311702717693} | : /tags/pensiones.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_790556 | Com sento una gran animadversio contra el PSC-PSOE no se si soc objectiu . Pero em va donar la sensacio que TV3 va actuar amb un sectarisme delirant al Gamper , enfocant un cop i un altre a Montilla , a mes centralment Em va donar la sensacio que els camares de TV3 havien rebut la consigna que l´estrella era Don PEpe i no Ronaldinho Els que vau veure el partit , sobretot els 3/4 d´hora anteriors que opineu ? exagero ?
Potser siq eu va sortir bastant.. o potser era la jaqueta taronja de l'economista friki. | 0.812713 | curate | {"ca": 0.9822485207100592, "fr": 0.01775147928994083} | |
mc4_ca_20230418_11_664027 | Escapaments Polini per a Maxi Escúter | | ElMotordeGirona.cat
Home Motos Escapaments Polini per a Maxi Escúter
Escapaments Polini per a Maxi Escúter
Polini amplia la seva gamma amb una exclusiva línia d’escapaments específics homologats per a Maxi Escúter amb fins a 20 models diferents.
Els escapaments Polini destaquen pel seu disseny modern, els seus acabats i la seva fiabilitat. La major potència garanteix un impuls òptim per al motor, millorant concretament les característiques de recuperació i recorregut.
El so és potent, encara que agradable gràcies a l’ús de materials absorbents del so completament provats. Els escapaments poden ser d’acer inoxidable o en aliatge lleugera anoditzada negra segons el model de maxi escúter i es venen juntament amb el col·lector Racing en acer inoxidable (excepte el X Max 400).
El preu de l’escapament T Max 530 és de 598 € + IVA i de l’escapament d’acer inoxidable a partir de 349 € + IVA.
Nous escapaments Polini
Nous escapaments MIVV per a la Yamaha MT09
etiquetes: Escapaments Escapaments Polini Nous escapaments Poloni Polini
anterior Les Kawasaki Versys 650, Versys 1000 i 1400 GTR ja estan disponibles
següent Mortadelo i Filemón, ara al teu casc | 0.735839 | curate | {"ca": 0.8200168208578638, "fr": 0.1152228763666947, "es": 0.06476030277544155} | https://elmotordegirona.cat/escapaments-polini-per-a-maxi-escuter/ |
mc4_ca_20230418_11_68091 | Arqueros, Marcela - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Arqueros, Marcela
5 p, 18.4 KB Economia del Treball [25070] / Recio, Albert (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia) ; Arqueros, Marcela ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials | 0.673812 | curate | {"ca": 1.0} | https://ddd.uab.cat/search?f=author&p=Arqueros%2C%20Marcela&sc=1&ln=ca |
macocu_ca_20230731_4_372011 | Carril bici a Can Vidalet
A Esplugues del Llobregat hi ha, cada cop, més carrils bici, però la distribució dels mateixos no és equilibrada i per això els i les estudiants proposen fer un carril bici des de la Rambla Verge de la Mercès de Can Vidalet fins al McDonald’s.
La proposta no està alineada amb el Pla de Mobilitat actual. Està previst fer un carril bici pel Pas del Sucre fins al parc de la Solidaritat. No és viable tècnicament habilitar l'espai per al carril bici segregat des de Rambla Verge de la Mercè fins al parc de la Solidaritat. Tot i això, al tractar-se de zona 30, els vehicles de mobilitat personal poden circular per la calçada. | 0.79951 | curate | {"en": 0.03869969040247678, "ca": 0.9613003095975232} | |
mc4_ca_20230418_3_64470 | RedGlobe Notícies - El Parlament aprova una proposta de CatECP per avançar en l’eradicació de la “gran desigualtat” en l’accés de les dones al món de la cultura
Since 01/06/2005: 68646616 | 0.626988 | curate | {"ca": 0.8602150537634409, "en": 0.13978494623655913} | http://redglobe.org/ca/paisos-catalans/28462-el-parlament-aprova-una-proposta-de-catecp-per-avanar-en-leradicacio-de-la-gran-desigualtat-en-lacces-de-les-dones-al-mon-de-la-cultura |
mc4_ca_20230418_2_292935 | Universitat Autònoma de Barcelona > Estudiar > Màsters i Postgraus > Màsters i postgraus propis > Dret > Màster en Dret de Família
L'ordenament jurídic espanyol, i particularment el català, és pioner en afrontar aquests nous reptes del dret de família. Així, en els darrers temps ja s'han abordat qüestions com la regulació de les unions estables de parella homosexuals i heterosexuals; el reconeixement del dret a contraure matrimoni de les parelles del mateix sexe; o el reconeixement a les mateixes del dret a adoptar de forma conjunta.
Per tal de garantir la qualitat i el nivell del Màster en Dret de Família de la UAB s'ha constituït un Comitè científic format por especialistes de primera línia en el dret de família i de reconegut prestigi, dels àmbits de l'advocacia, la judicatura, i la universitat, que té como principals funcions la d'orientar sobre els continguts que s'han d'abordar i la de proposar els juristes que poden participar en els diferents mòduls en funció de la seva especialització i reconeixement professional.
- Proporcionar als professionals que treballen en l'àmbit de la família una formació completa de dret de família.
- Proporcionar als professionals del dret una formació en l'àmbit del dret de família.
- Facilitar l'actualització dels coneixements en aquesta matèria.
- Crear un fòrum de debat d'àmbit internacional entre tots els participants del programa en el que debatre les qüestions d'actualitat i extraure conclusions.
- Crear un marc de discussió i col.laboració en el dret comparat de família.
Llicenciatura en Dret o títol equivalent.
Telèfon: 935812212
Correu electrònic: [email protected]
Codi de l'estudi: 1749/11
Preu: 4290 ¤
Dates: del 23/10/2017 al 31/10/2018 | 0.835176 | curate | {"ca": 0.9794238683127572, "it": 0.0205761316872428} | http://www.uab.cat/web/postgrau/master-en-dret-de-familia/informacio-general-1203328491238.html/param1-1749_ca/param2-2014/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_323404 | Perfil del Contractant - Contracte mixt de subministrament, instal·lació, legalització i posada en funcionament de dues instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum als tanatoris de Son Valentí i Bon Sosec, inclosa la direcció de les obres (POS 2022 00014)
Inicio |
Sede Electrónica |
Accesibilidad |
Portal_Ayuntamiento
Català
|
Español
| Anglès | Alemany
Inicio -> Buscador Empreses públiques i organismes autònoms
Datos Específicos de esta contratación por estado
Licitacions en curs
En fase de valoración
Adjudicaciones y formalizaciones
volver
imprimir
Escuchar
Compartir
x
Escuchar
Contracte mixt de subministrament, instal·lació, legalització i posada en funcionament de dues instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum als tanatoris de Son Valentí i Bon Sosec, inclosa la direcció de les obres (POS 2022 00014)
D'acord amb l'article 347.3 in fine de la nova Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, totes les licitacions públiques que convoqui l'EFM es publicaran de forma exclusiva a la Plataforma de Contractació del Sector Públic.
Per tal de poder tenir accés a tota la informació i rebre totes les notificacions i comunicacions relacionades amb la licitació que us interessi us heu de registrat a l'esmentada plataforma. | 0.674133 | curate | {"ca": 0.8144246353322528, "es": 0.17017828200972449, "eb": 0.0008103727714748784, "pt": 0.013776337115072933, "en": 0.0008103727714748784} | https://perfilcontractant.palma.cat/portal/PALMA/contratante/pc_contenedor2.jsp?seccion=s_fcontra_d4_v1.jsp&contenido=144311&tipo=10&nivel=1400&codResi=1&codAdirecto=1188&language=es |
mc4_ca_20230418_4_649210 | 13558 St Francesc Asís 2015
13558 Religió i grups relacionats Digital Ramon Turró 130 Autor: Pere Parera 18-01-2015
13559 St Francesc Asís 2015
13559 Religió i grups relacionats Digital Ramon Turró 130 Autor: Pere Parera 18-01-2015
13560 St Fèlix 2015
13560 Religió i grups relacionats Digital Sardenya 21 Autor: Pere Parera 31-01-2015
13561 St Fèlix 2015
13561 Religió i grups relacionats Digital Sardenya 21 Autor: Pere Parera 31-01-2015
13562 St Fèlix 2015
13562 Religió i grups relacionats Digital Sardenya 21 Autor: Pere Parera 31-01-2015
13563 St Fèlix 2015
13563 Religió i grups relacionats Digital Sardenya 21 Autor: Pere Parera 31-01-2015
13565 Carnaval 2015
La Torre de les Aigües desfila a la rua de Carnaval
13565 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015
13566 Carnaval 2015
13566 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015
13567 Carnaval 2015
La Torre de les Aigües desfila a la rua de Carnaval. Andreu Mitjans, autor del gegantó de la Torre
13567 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015
13568 Carnaval 2015
13568 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015
13569 Carnaval 2015
13569 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015
13570 Carnaval 2015
13570 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015
13571 Carnaval 2015
13571 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015
13572 Carnaval 2015
13572 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015
13573 Carnaval 2015
13573 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015
13574 Carnaval 2015
13574 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015
13575 Carnaval 2015
13575 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015
13576 Carnaval 2015
13576 Lleure Digital Rambla del Poblenou Autor: M. Cinta Bohigas 14-02-2015 | 0 | curate | {"en": 0.17987486965589156, "ca": 0.8102189781021898, "fr": 0.009906152241918665} | https://fotos.arxiuhistoricpoblenou.cat/paraules/Digital?g2_page=178 |
oscar-2301_ca_20230418_2_206617 | El síndic general, Vicenç Mateu, pronuncia el tradicional discurs de Meritxell — Consell General Principat d'Andorra
Ves al contingut. | Salta a la navegació
Inici
Mapa del lloc
Accessibilitat
Contacte
Webmail
Cerca
Cerca avançada…
El Consell General
Organització institucional
Activitat parlamentària
Documentació
Menu
Sou a: Inici / ca / Notícies / El síndic general, Vicenç Mateu, pronuncia el tradicional discurs de Meritxell
Info
El síndic general, Vicenç Mateu, pronuncia el tradicional discurs de Meritxell
Descarrega l'imatge (mida original)
Discurs del síndic general, Vicenç Mateu Zamora, amb motiu de la celebració del Dia de Meritxell
M.I. Sra. Subsíndica,
MM. II. Srs. Consellers i Sres. Conselleres Generals,
M.I. Cap de Govern,
MM. II. Representants dels Coprínceps,
Hbles. Cònsols,
Sr. President del Consell Superior de la Justícia,
Sr. President del Tribunal Constitucional,
M.I.Srs.Ministres,
Excel·lentíssims ambaixadors,
Digníssimes autoritats,
Benvolguts conciutadans,
Senyores i senyors.
Ens retrobem un any més en aquesta Sala dels Passos Perduts de la Casa de la Vall per celebrar, institucionalment, la festa de Meritxell. Meritxell marca, com és tradició, la fi de l’estiu i l’inici d’un nou curs. En aquesta ocasió, un curs polític que veurà l’esgotament de l’actual mandat. Bé podem dir que la present legislatura, malgrat el començament convuls que va tenir, ha complert i seguirà complint fins al final amb la seva funció principal: acompanyar Andorra en l’important procés de reformes endegat els darrers anys.
Els nombrosos projectes que tenim a tràmit parlamentari en aquest darrer període de sessions són una bona prova que Andorra no s’atura, que Andorra es transforma dia a dia per millorar en els diversos àmbits: per avançar cap a una economia sostenible que sigui la base del benestar i el progrés social, per generar noves oportunitats, per projectar-nos cap a un futur ple d’esperança. El compromís dels consellers i les conselleres generals amb la ciutadania és fins la darrera jornada, fins al darrer moment. Això vol dir que hem de treballar ara i fins llavors amb la mateixa dedicació i el mateix sentit de la responsabilitat que el dia que vam tenir l’honor d’assumir el nostre càrrec. Perquè no vivim en una realitat separada.
Hem de ser conscients que formem part d’un engranatge, les institucions amb la societat civil, que segueix funcionant més enllà dels cicles polítics i que les nostres accions d’avui tindran continuïtat en els temps a venir. Hem d’esmerçar els nostres esforços perquè el llegat de la legislatura signifiqui un avenç en el camí de prosperitat que estem traçant per a Andorra.
Distingides autoritats, Senyores i senyors.
Aquest 2018 estem celebrant el 25è aniversari de la Constitució. L’efemèride ens serveix per fer bandera dels valors que en ella s’hi proclamen, que són en definitiva els valors de la societat andorrana: la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona. Aquests valors no van néixer del no-res l’any 1993, sinó que són fruit d’un llarg recorregut històric. Des d’aquí voldria mostrar el meu més sincer reconeixement a tots els que, des d’un o altre lloc, en diferents moments temporals, van empènyer el camí de la necessària transformació política i institucional.
La Constitució és el gran pacte cívic, impulsat i assumit democràticament pel poble andorrà, el qual, a més de recollir un modern catàleg de drets i llibertats, fixa l’estructura institucional que avui es reflecteix, a través dels seus representants, en aquesta Sala. Les institucions contemporànies són igualment la manifestació d’una evolució, de segles, que ha permès anar adaptant el funcionament del país als signes dels temps. És per això que, davant de certs qüestionaments que darrerament irrompen amb força als mitjans de comunicació i en altres àmbits de l’esfera pública, convé recordar fins a quin punt l’Andorra d’avui dia -una Andorra pròspera, una Andorra independent- és deutora de la solidesa d’aquestes institucions.
El Coprincipat, estructura que neix del primer Pariatge de 1278, ha estat i continua sent avui la màxima expressió d’un equilibri que ens ha permès de perviure, preservant la nostra singularitat, enmig de dues grans potències. Tanmateix, les nostres relacions internacionals, la seguretat i la confiança amb la qual ens podem presentar davant dels organismes multilaterals, i el mateix model educatiu del qual ens sentim orgullosos, se sustenten en una forma d’Estat que, amb les seves característiques concretes, ens fa únics en el món. No oblidem que, en aquest món que hi perd quan camina cap a la uniformització, les nostres institucions ens permeten de tenir una identitat pròpia i ens fan més forts per enfrontar els molts reptes que tenim plantejats com a societat i com a país.
Potser no n’hem sabut prou, els responsables polítics, de transmetre als més joves els valors del Cap d’Estat únic i indivís, del Coprincipat -no en els termes feudals, com alguns en fan la caricatura, sinó amb les atribucions absolutament contemporànies que el poble andorrà li ha conferit a través de la Constitució. En aquest sentit ens cal fer una reflexió col·lectiva i institucional, una reflexió d’ampli abast. L’hem de fer els responsables polítics i l’hem de fer des de les institucions. Però no només. En el marc del lliure debat d’una societat plenament democràtica, gosaria demanar de posar les coses al seu lloc, de no crear debats artificials o forçats. Demanaria una certa contenció i mesura, perquè totes les propostes mereixen un debat argumentat i serè. Demanaria sobretot, rigor i honestedat intel·lectual a l’hora d’exposar les legitimes idees de cadascú, que la defensa de les posicions pròpies es fes sense faltar a la veritat i sense oblidar interessadament una part de la qüestió, perquè no s’hi val a fer com es pogués tot i no passés res. Demanaria, si no fos molt demanar, de no jugar el joc de la desestabilització que potser a alguns convé, però que ben segur, ens fa mal a tots nosaltres, fa mal a tot el país.
Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,
Som a les portes de celebrar el 600 aniversari del Consell de la Terra, antecessor de l’actual Consell General. Quan el 1419 els Coprínceps atorguen el privilegi pel qual la població pot designar els seus representants i que aquests es reuneixin públicament per tractar de temes d’interès general, el que fan en realitat és oficialitzar les trobades que ja se celebraven anteriorment. No és estrany, doncs, que l’evolució d’aquesta assemblea, indestriable des de fa segles de l’esperit més genuïnament andorrà, sigui avui dia la institució més ben valorada pel conjunt de la població.
Deia l’historiador Domènech Bascompte que la història d’Andorra és la història del Consell General. Al cap i a la fi, aquesta és la institució que, com és lògic, els andorrans ens sentim més nostra. Un sentiment que des de la Sindicatura,i gràcies també al fet de disposar des del 2011 d’una nova seu espaiosa i funcional, hem procurat de reforçar, anant més enllà de la tasca legislativa que ens és principal i pròpia i programant un seguit d’actes cívics i culturals que, a poc a poc, s’han anat convertint en un referent ciutadà.
La mateixa història del Consell de la Terra, com a assemblea representativa que ha evolucionat al llarg dels segles fins a convertir-se en l’actual institució parlamentària, demostra fins a quin punt els andorrans hem confiat en la capacitat d’entesa -de raonar i d'enraonar- i en definitiva d’arribar a acords, com a mitjà per dilucidar aquells assumptes que són importants. Ara que som a punt d’encetar un nou curs polític, no puc sinó desitjar que tots aquells que ens trobem en aquests moments a les institucions públiques, en un o altre paper, sapiguem ser els dignes hereus d’aquesta llarga tradició. I que també ho siguin els que, ben aviat, vindran després de nosaltres. Tenim el deure de fer tot el possible per estar a l’alçada de la nostra responsabilitat i treballar, amb generositat, pel bé d’Andorra.
Però la responsabilitat amb el país no és només cosa dels polítics. Som molt pocs –massa pocs- com per que la responsabilitat individual de cadascú no ajudi a dibuixar el rostre més o menys amable, més o menys pròsper, el rostre més o menys just i acollidor del nostre país. Un país on tothom pugui viure dignament i del que tothom vulgui sentir-se’n part i presumir-ne amb orgull.
Com deia al principi, formem part tots plegats d’un engranatge -polítics i ciutadans, mitjans de comunicació, institucions i entitats cíviques i corporatives- el bon funcionament del qual depèn de totes i cadascuna de les seves peces. El dia de Meritxell, que omplim de proclames i bons sentiments, és l’ocasió perfecta per renovar el nostre compromís amb Andorra, l’Andorra present i l’Andorra dels anys a venir.
Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,
Avui, dia de Meritxell que convoca els andorrans, sapiguem elevar la mirada. Al marge de les disputes del dia a dia, sapiguem destriar els assumptes de poca volada d’allò veritablement important. Sapiguem avantposar el bé comú i l’interès general a la cobdícia o l’ambició personals.
Perquè Andorra és el nostre bé més preuat, perquè Andorra és un petit miracle de saviesa històrica que se sosté en un sistema de fràgils equilibris que no són de franc, equilibris que hauríem de saber mantenir i preservar. Adonem-nos de la molta sort que tenim de tenir el país que tenim; adonem-nos de la molta sort que tenim com a andorrans.
Andorra només compta amb nosaltres, amb les institucions i amb els ciutadans. Amb la força que ens confereix la història, i amb els valors que abracem com a guia, avancem decidits, sense deixar ningú enrere, cap a un futur de prosperitat i d’oportunitats per a tothom.
Molt bona festa de Meritxell i visca Andorra!
Galeria d'imatges
Agenda
« Desembre 2022 »
Desembre
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Propers esdeveniments
Sessió ordinària del Consell General 01/12/2022 09:30
Nova seu Planta -2 Hemicicle
Comissió Legislativa de Finances i Pressupost 02/12/2022 11:30
Nova seu Planta -3 sala de compareixences públiques
Comissió Legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals 05/12/2022 15:30
Telemàtica
Altres esdeveniments
Xarxes Socials
Tuits de @ConsellGeneral
Inici
Mapa del lloc
Accessibilitat
Contacte
Webmail
Carrer de la Vall 9-13, Andorra la Vella, AD 500 · Principat d'Andorra Telèfon:+376 877 877 Fax: +376 869 863 Email: [email protected] | 0.712434 | curate | {"ca": 0.9434666156495122, "fr": 0.02324469102735795, "uk": 0.001339200306102927, "it": 0.0018174861297111154, "pt": 0.008896116319112302, "en": 0.008704801989669025, "es": 0.004591543906638607, "gl": 0.001052228811938014, "cs": 0.0005739429883298259, "de": 0.002487086282762579, "oc": 0.0007652573177731012, "sv": 0.0001913143294432753, "nl": 0.002487086282762579, "km": 0.0001913143294432753, "sk": 0.0001913143294432753} | https://www.consellgeneral.ad/ca/noticies/el-sindic-general-vicenc-mateu-pronuncia-el-tradicional-discurs-de-meritxell-1 |
mc4_ca_20230418_4_104202 | La 45 Assemblea General de la FSMCV se celebrarà a Algemesí els dies 26 i 27 d'octubre. Aquestes dates s'han concretat durant la reunió celebrada a Algemesí entre el president de la Federació, Josep Francesc Almería, al costat del vicepresident, Pedro Rodríguez i el president provincial, Salvador Benavent amb l'alcalde d'Algemesí, Vicent Ramón García Mont, i el president de la banda amfitriona, la Societat Musical d’Algemesí, Joaquim Borràs.
En aquesta reunió, també s'ha triat el Teatre Municipal com la seu d'aquesta important reunió que acollirà a representants de les 539 bandes federades que existeixen en l'actualitat. Els representants de la Federació han pogut visitar el Teatre Municipal, així com les aules situades en les plantes superiors, zones d'aparcament, accessos a la ciutat i trajectes fins al centre urbà. L'alcalde d'Algemesí, Vicent Ramón García Mont, ha assenyalat que la ciutat “està preparada per a acollir als representants de les societats musicals valencianes, un dels moviments culturals més importants de la Comunitat Valenciana que desenvoluparan les seues activitats en la ciutat Patrimoni Cultural de la Humanitat”.
Recordatori de l'actuació al I cercle Les Bandes a Les Arts
Ahir al Palau de les Arts, se'ns va fer entrega a la Banda Simfònica d'Algemesí d'una foto commemorativa de l'actuació que vam realitzar la temporada 2012 de Les Bandes a Les Arts, sent la primera agrupació no professional en actuar en aquest cercle de concerts.
La Banda Juvenil actua a Benifaió i en el festival de final de curs de l’IES “Bernat Guinovart”
Els músics de la banda juvenil, futurs membres de la Banda Simfònica d'Algemesí amb el seu director Òscar Albiach participaran el proper dissabte 27 d'abril a Benifaió en un festival de bandes juvenils que tindrà lloc a partir de les 17 hores a la Plaça Major de la localitat veïna dintre dels actes de la "III setmana cultural ROQUETTE".
El festival començarà amb un passacarrer conjunt de les quatre bandes participants i en arribar a la plaça interpretaran totes juntes el pasdoble "Tercio de Quites".
Col.laboren la regiduria de Cultura de l'ajuntament de Benifaió i el Centre d'Estudis Musical (CEM) de Benifaió.
Ja en el mes de maig, la banda juvenil també participarà en l'activitat de final de curs que organitza l'IES "Bernat Guinovart" de la nostra localitat al Teatre Municipal d'Algemesí.
La Banda Simfònica d'Algemesí i la música espanyola en el concert d'hivern
Per José Vicente Girbés Gomis
El proper concert de la Banda Simfònica d'Algemesí serà un passeig per la música i melodies de composicions bandístiques amb un denominador: "la música espanyola".
Alberto Ferrer Martínez, director de la banda, ha seleccionat un variat repertori que de segur omplirà de bons sons el Teatre Municipal d'Algemesí el proper dissabte 2 de març a les 22,30 hores.
"Suspiros de España" serà el pasdoble que obrirà el concert. Aquest pasdoble del mestre Antonio Álvarez Alonso amb cert caràcter de tristor i escrit en to menor fou estrenat el dia del Corpus Chirsti de 1902 per la banda del 3r. Regiment d'Infanteria de Marina, actualmente "Tercio de Levante" i dirigida per Ramón Roig i Torne.
Llegeix més:La Banda Simfònica d'Algemesí i la música espanyola en el concert d'hivern
Festival de Bandes Juvenils a Alberic
El diumenge 24 de febrer a les 12 del migdia se celebrarà al Teatre Liceu d'Alberic el Festival de Bandes Juvenils. En aquesta edició actuaran la Banda Jove de la Societat Unió Musical d'Alberic i la Banda Juvenil de la Societat Musical d'Algemesí.
Llegeix més:Festival de Bandes Juvenils a Alberic | 0.837689 | curate | {"ca": 0.9270891755468312, "es": 0.0625350532809871, "en": 0.010375771172181716} | https://societatmusicalalgemesi.com/?start=100 |
macocu_ca_20230731_0_428616 | Veient la fantàstica capacitat de convocatòria del nou i flamant president dels Estats Units Barack Obama i perquè ningú digui que no he fet cap menció al fet... (tot i que aquest blog no va d’això, ni de res en concret)
Lectores i lectors: -Recordeu haver taral·lejat a l'hora del pati allò de: “Quién quiere jugar a... ?” No?!? Doncs jo sí.
Lamentablement era de manera instintiva l’idioma en què ho fèiem, gràcies a la pluralitat de llengües que hi havia en la única cadena de TV que existia. Quina emoció quan ens donaven amb comptagotes els “Dibujos animados”! Davant d’aquella finestra estranya també quedàvem embadalits quan feien “Los payasos de la tele” i el Miliki fent allò de: “Na na na niáaaaaa... na na niá naaaa...” (en castellà).
A banda de la llengua i també instintivament, els primers dies de col·legi, quan encara no ens coneixíem tots i per trencar el gel (en sentit figurat, perquè amb el gel de les basses ens dedicàvem a imitar les piruetes i giragonses dels patinadors artístics fins que algú prenia mal), seguíem un ritual que ens acostava a les teories que demostren que l’home (entès com a humanitat), abans de ser prou home per posar-se dret (no entès com a cap referència al membre en sí...), era animal racional (?!?) amb necessitats d’agrupament (vaja, de tenir amics, com el Feixbuc! ).
El ritual tractava de posar cara de “vull-ser-amic-de-tots” (com els polítics d’ara en campanya electoral), passar el braç per damunt l’espatlla d’un company (l’únic amb qui tenies certa relació), que ell fes el mateix (de bon grat) i posar-vos d’acord amb el joc al que convidaríeu la resta. A mi m’agradava jugar a “pistoleros”. Ep! Però que no es barallessin amb els indis (no suportava que els indis sempre fossin els dolents...).
Superada la primera discussió a “tendres” garrotades amb el company sobre si el joc triat seria: “pistoleros” o “l’escondite”, començàvem plegats i abraçats amb les galtes vermelles a caminar pel pati de l’escola:
-Quién quie-re ju-gar a “l’esconditee” –fluixet per vergonya i llavors repetíem. Un que passava preguntant sobre si preferíem que guanyés Carter o Ford (?!?) s’hi afegia. -Quién quiee-re juu-gar a “l’esconditeee”... –una mica més alt. Un altre distret s’hi afegia... -Quién quieeeee-re juuuuu-gar a “l’esconditeeeeeee”!!! –ja sense vergonya, nois! Ara un altre nen més, tot nens... (les nenes tenien pavelló apart –ja m’hagués agradat de ballar aquell “sirtaki” amb la flaire de colònia de dues nenes al costat...)
Entre la presa de decisió, la tendra discussió amb mitja baralla a garrotades i el fet de posar-nos a preguntar amb vergonya, passaven trenta minuts i només havíem aconseguit afegir tres companys al grup (no teníem Feixbuc).
De sobte passava un grup pel davant extraordinàriament nombrós que cridava:
-Quién quieeeee-re juuuuu-gar a “pistoleroooooooos”!! !
Aquí me’n recordava de tota la família del company, però me n’estava d’encetar una nova discussió, només li dedicava una mirada a l’estil del millor Kung Fú (no la del mestre cec, eh? La del Pequeño Saltamontes, que jo pensava innocent: quina merda de nom, es podia haver triat el Gran Tigre o fins i tot: el Elefante con la Trompa más Grande del Mundo...)
Quaranta cinc minuts després d’haver iniciat la recerca del nostre grial particular, teníem els braços més encarcarats que el senyor de barba aquell dels calçotets blancs que estava penjat en una creu dins de l’església del col·legi. Amb l’esquena plena de les pessigolles que només podien fer les formigues de cap roig del pati, els dubtes assotaven la meva ment d’infant:
S’està acabant l’hora del pati i només en som sis –pensava– En què hem fallat? No serà que ja fa estona que la resta ha començat a jugar a “l’escondite” sense nosaltres?
Cansats i afònics de tant cridar pels descosits decidíem jugar nosaltres, per començar havíem de triar qui “parava”.
-Plom, un, dos, tres, quatre, cinc... (instants després) setanta-nou, vuitantaaa... (a veure si algú em para!)
Explicar el mètode als companys quan tens sis o set anyets no és tasca fàcil...
Finalment paro jo, m’atanso a una paret i començo a comptar: un, dos, tres, quatre, cinc, sis...
Hi va haver un temps en que la gent al poble tenia la porta de casa sempre oberta.
Per entrar a casa dels avis, una de tantes cases arrenglerades a peu de carrer, només havíem d’obrir la porta, alçar la veu per fer que la nostra salutació s’estengués pel llarg passadís i dirigir-nos al menjador.
Allà en un racó, l’avi Joan amb una forquilla a la mà, torrava una llesca de pa de pagès en la petita graella de l’estufa de butà. Li fèiem petons i preguntàvem per la iaia Rosa, llavors ens endinsàvem en l’escalfor de la cuina a través d’un esglaó gegantí i l'abraçàvem per fer-li també petons. L’avi, amb gest divertit i simpàtic, ens convidava a torrar pa. El meu germà i jo preníem una llesca i una forquilla cadascú i passàvem una bona estona contemplant el viu color taronja dels tres focs del davant. De vegades les mans ens cremaven de mantenir-les tan a prop de la nostra peculiar llar de foc i l’avi ens aconsellava que no ens hi acostéssim tant. Quan les torrades estaven tan a punt com els nostres estómacs, les regàvem amb un rajolinet d’oli d’oliva, un pessic de sal i ens les cruspíem.
Uns anys més tard vaig poder torrar-me una llesca de pa de pagès per esmorzar a la masia d’en Jordi T. del Collell. Davant d’una enorme llar de foc que tenien a la cuina, vaig clavar una forquilla a la llesca, vaig seure en una cadira i vaig apropar el pa a les flames. Contemplava el joc del foc, la vivesa taronja. Aquella escalfor al davant i la cremor a les mans em van fer deixar la torrada recolzada en la forquilla com un petit marc de fotos de sobretaula i em vaig fer enrere. Solitari en aquella cuina estranya, els records omplien el meu cap i em duien enrere cinc o sis anys al menjador i a l’estufa, al costat del meu avi. El trobava a faltar.
Hi va haver un temps en que la gent al poble tenia la porta de casa sempre oberta. Uns torraven en una estufa i d’altres en llars de foc. Hi va haver un temps que vaig trobar molt a faltar l’avi i un altre en el que vaig trobar molt a faltar el meu amic Jordi. Ara els imagino junts torrant pa allà on siguin.
No em sap greu compartir el meu avi amb un bon amic si pel mig hi ha tant caliu...
No era àvia meva, ni tan sols érem família, però havia format part de la "família" de l'edifici on vivíem de petits. Era la iaia del Ricki, la que l'acollia cada cap de setmana i feia possible que els nens del veïnat tinguéssim l'oportunitat de compartir hores de joc i diversió.
La seva veu era aspre i aguda, però amb cert to musical, sobretot quan obria la porta de casa seva i cridava al seu gosset pekinès: -Lot, no marxis! -i el gos sortia al replà a saludar-nos. Els seus ulls eren petits i els seus cabells de plata li donaven un aire de bondat que només es trencava quan renyava per alguna cosa els néts.
La última vegada que la vaig veure en persona, no fa gaires anys, havia perdut una de les petites dents incisives de baix per on se li escapaven les esses amb massa abundància. Aquell dia em vaig adonar que l'estava perdent, ella no em va reconèixer, li costava ubicar-me, però els seus ulls encara brillaven de manera especial. D'altra banda els meus ulls humits anaven esborrant la seva presència per anar-se'n allà on la meva memòria hi tenien desat el record de la iaia Juanita. Record d'una dona amable que sempre obria la porta de casa amb la bata posada i un somriure pels nens. Una dona a qui sempre anomenàvem iaia, a pesar de no ser nostra.
Ella ocupava el balcó baix amb un vidre darrera la barana que donava al Patio de la Abuela. Aquell vidre que vaig fer servir de diana per apuntar amb el tira-txines un matí de dissabte sense testimonis. Vaig intentar utilitzar el tira-txines amb la mà esquerra, per provar la meva destresa, vaig prendre un bocí de totxana vermella del terra i vaig estirar la goma tot el que vaig poder... un, ningú em veurà, dos, on apunto?... al vidre... i tres!
La mà esquerra va deixar anar el tros de totxana i aquest es va clavar al cantó de la meva mà dreta amb força: Aaaah!
La sang que va brollar de la ferida que acabava de causar-me jo mateix a la base del dit polze de la mà dreta em va fer llençar l'estri al terra plorant de ràbia, d'ineptitud i convençut que Déu m'acabava d'aplicar un càstig. Definitivament no tenia cap mena de destresa amb la mà esquerra.
La cicatriu que em va quedar m'ha acompanyat tota la vida des d'aquell dia i cada cop que l'he mirat, he pensat en aquell fet i m'he alegrat que passés, la iaia Juanita no hagués merescut mai aquella bretolada.
Fa unes setmanes vaig parlar amb en Ricki i li vaig confessar que per mi la iaia havia mort feia molts anys...
Havia trobat sovint el seu marit, l'avi Esteve, a l'estació a punt d'agafar un tren que el duria a veure la seva dona a Sant Celoni, jo anava en direcció oposada, cap a Barcelona. Intercanviàvem informació per damunt les vies que separaven les nostres andanes i més d'un cop li deia: -Doni-li records! Ell feia que sí amb el cap, desitjant poder tornar-li la memòria sencera o potser ni que fos un bri d'aquesta per tal que ella el pogués reconèixer.
Aquest matí m'ha trucat en Marc, el meu germà, anunciant allò que fa anys era d'esperar:
-S'ha mort la iaia Juanita...
Descansa en pau iaia Juanita, els nens de l'escala encara et recordem...
Avui és el dia que sona la cançoneta típica de Sant Fermí, allò de: Uno de enero, dos de febrero... A mi em succeïa un fenomen estrany quan la cantava als set o vuit anys: Uno de enero, dos de febrero, tres de marzo, cuatro de abril, cinco de junio, seis de julio, siete de... ag... i aquí em quedava amb aquella cara que fa que la gent rigui de tu, les comissures dels llavis ben avall, les celles ben amunt i el dit índex sobre els llavis tancats.
Tot el protagonisme de l’escena el prenia aquest ditet, fregant el lateral del nas, d’allà el passava per sota dels narius –això ho havia vist fer, en uns dibuixos animats de la tele, a un noiet escanyolit anomenat Wickie el vikingo i després resolia l’enigma fent petar els dits mentre exclamava: Ya lo tengo! O una cosa semblant.
La culpa era del meu germà petit i del meu pare!
En Marc, el meu germà, havia nascut un cinc de juny i això provocava la meva equivocació, el número cinc lligat a un més era el juny. M'adonava del error també perquè el nostre pare feia anys el set de juliol, Sant Fermí, i això no ho entenia, Sant Fermí era sempre el sis de juliol quan jo cantava la cançó de marres.
Això em dóna peu a felicitar el meu pare també a través del blog:
Felicitats pel teu aniversari, papa!
Segur que aquesta foto -a pesar que és de qualitat horrible- no la tenies.
Aquell matí es va llevar d’hora, massa d’hora per ser dissabte. Va prendre la roba i les sabates i sortí de l’habitació sense finestres cap el replà del primer pis. Un a un, amb molta cura de no despertar ningú, va anar pujant els esglaons que conduïen a les golfes de la vella casa.
Els rajos del sol matiner de Karddu es colen per una de les dues finestres de les golfes, a la que dóna al carrer de Padraw encara no hi han arribat. És a les golfes on s’acumulen mobles vells i trastos, a més de les olors del passat, barreja de ranci i resclosit. Es vesteix amb parsimònia i es pentina els cabells amb els dits davant d’un mirall, ha d’estar impecable per a la missió, està prou acostumat a situacions límit, n’ha viscut de tots colors, però aquest cop ho haurà de fer tot sol, arriscat com és i sol davant del perill.
De dins d’una vella calaixera hi treu un maletí negre amb vores platejades, amb cura lliura les dues tanques i l’obre com si hi hagués un tresor a dins. Allà hi té una americana plegada, la treu i se la posa. És fosca, creuada i li va gran, però ell se la veu millor que feta a mida, agafa també uns guants negres de pell i se’ls col·loca amb lentitud. Només cal la part més difícil dels preparatius: robar la pistola del guardià.
Baixa les escales amb sigil, a la ment només hi té la imatge d’un gat acostant-se a un ratolí, prudent, silenciós, amb l’habilitat de poder saltar en qualsevol moment amb una finesa absoluta. Des del replà es dirigeix a la cambra del vigilant, que dorm plàcidament, potser un guardià hauria d’estar més a l’aguait –pensa-, però la tranquil·litat predominant dels darrers quinze dies fa abaixar la guàrdia. S’hi acosta amb el cap cot, els ulls oberts i les espatlles altes, els braços encongits i ajupit entre la penombra, qualsevol petit soroll podria despertar-lo i anar-se’n tot en orris. Ara, mentre percep la suor al clatell, una gota li recorre el front i s’atura a la cella dreta, pensa que no hagueren calgut guants ni americana.
Té molta paciència, és una de les seves millors virtuts, espera el moment oportú, s’acosta lentament a la tauleta de nit. La forta respiració del guardià és constant i fa accelerar el ritme del cor de l’intrús. De cop es talla la respiració del guardià per uns instants, segons...cinc, sis, set, vuit... i esclata un ronc que el fa jaure a terra al costat del llit, a pocs centímetres d’una gibrelleta plena que desprèn una fortor poc desitjada. Se li està esgotant la paciència, però no vol fer mal, només vol prendre el què ha vingut a buscar i marxar a realitzar la missió encomanada.
Decideix deixar de banda algunes precaucions quan veu que l’home està tan adormit que ni se n’adonarà, obre el calaix de dalt i pren la pistola. Ràpidament la fica a la butxaca i s’allunya amb compte. De nou a les golfes deixa la pistola dins el maletí i fa repàs de tot el material: el maletí negre obert amb els mapes i d’altres documents importants, els guants de pell, la pistola, unes ulleres fosques amb visió nocturna incorporada -tot i que aquesta missió serà de dia-, la bitlletera i un cordill que ha trobat per les golfes. Ho té tot a punt per sortir al carrer, l’americana embotonada, els guants i les ulleres posades i el maletí lligat amb el cordill a la mà esquerra. Ara s’adona que no hi ha volta enrere.
L’espia baixa les escales que moren al passadís de la casa, a mà esquerra hi té la sortida principal –és important tenir això controlat-, però seria perillós i el podrien descobrir de seguida; a mà dreta hi té el menjador i una porta de sortida al pati que alhora dóna al carreró del darrera, és la sortida més discreta, però ara també la més arriscada, ja que sent remor a la cuina i també el podrien descobrir.
No comptava amb això, no li havien facilitat un pla B per salvar aquell imprevist –mal fet, és clar que els superiors no corrien perill-. Finalment, dotat de la màxima capacitat per a prendre decisions ràpides i assenyades en situacions extremes –no en va ha estat ensinistrat en el perill-, opta per la sortida principal per evitar ser descobert pels ocupants de la cuina.
El sol ja li cau al damunt quan creua la porta principal del carrer Padraw. Du posades les ulleres i així no el pot reconèixer ni el mateix sol. Camina àgil per l’estreta vorera esquerra del carrer Padraw, enganxat a les cases, de tant en tant, amb les presses, frega el maletí amb la paret d’una casa sense voler. Arriba a l’avinguda A. Guy Meara i decideix pujar-la a pesar del risc que corre de ser descobert, allà hi treballa una perruquera que el coneix molt bé i ell no voldria posar-la en perill, podria patir-ne les conseqüències si algú el seguia. Enfila avinguda amunt i passa per l’acera del davant de la perruqueria, usant el maletí d’escut, amagant-ne el rostre al darrera, sense gosar ni mirar i amb l’esperança que ningú el reconegui. Quan és a l’alçada del carrer del Dr. King s’atura, acaba de passar pel davant d’una botigueta de queviures amb la façana color verd clar i sent gana.
Obre el maletí, acarona l’arma amb els dits i l’agafa amb la mà per sentir-ne el pes, desitjant no haver d’usar-la, dóna un cop d’ull a la bitlletera, però és plena de documents falsos, no de diners. La tanca amb fermesa.
L’espia súper especial decideix continuar carrer Mount Sean avall fins a Hospital Street que, casualment, és la continuació del carrer Padraw, el punt d’inici de la missió ultra secreta.
D’incògnit s’atansa amb cautela cap a la porta principal de la casa, l’obre decidit a tot, a donar la cara, donar-se a conèixer. Des del fons del passadís descobreix una figura femenina a contrallum, és una dona gran, deu ser la dona del vigilant -pensa-, amb bata i espardenyes, una silueta ampla i forta, difícil d'oblidar, inconfusible. La dona s'encara amb l'espia sense saber que està armat i alça la veu:
-Onde has anat con aquesta pinta? -A jugar, iaia, a jugar...
Aquell matí de 1978, amb l’estómac buit i acalorat, l'espia de deu anys que havia segrestat el seu nét, va tornar la pistola de mentida al calaix de l’avi sense que aquest se n’adonés, perquè el guardià ja no era al llit, era a l’eixida fregant una navalla amb una pedra d’esmolar...
El guardià, la seva dona i l'espia, el dia del seu bateig.
A la planta baixa de l’edifici on vivim hi ha el garatge comunitari. El meu pare hi té una plaça d’aparcament, és la més gran de totes i com està en un racó, hi té una taula amb moltes eines, també hi tenim uns quants trastos vells que no caben al safareig del terrat. Al petit taller que hi té muntat, el pare hi fa xivarri, remena eines, llima peces, fins i tot ha tingut una idea molt bona: convertir una peça de motocicleta en un cendrer, els grans fumen i aboquen la cendra als cendrers.
Mentre el pare trasteja al talleret té la porta gran del darrera oberta per gaudir de més claror. La foscor del garatge contrasta amb la claror de fora i la grisor amb el verd de l’herba fresca del patio de l’abuela, aprofito per sortir-hi a jugar.
Em distrec amb una papallona groga que juga amb les flors del pati i la observo meravellat, arrenco una floreta amb l’esperança que s’hi posi al damunt i així la podré veure més de prop, però fuig d’on sóc, s’allunya imprevisible batent les ales de manera estranya, no ho fa com les orenetes que sovint observo des de la finestra del menjador de casa i s’aturen als nius que han fet al convent de monges del davant, el seu vol és desordenat, però m’agrada perquè és graciós. Amb el braç completament estirat li mostro la flor, però vola per damunt del meu cap a una alçada inabastable pels meus dits i ara marxa en direcció al pati de la fusteria del costat.
Tot i que hi ha una tanca entre els dos patis puc passar a l’altre costat, ningú em veurà, el pare està massa enfeinat fent soroll al garatge. Travesso silenciós la tanca per l’espai que hi ha entre el mur i el primer fil metàl·lic, hi ha prou espai. Arrossego els genolls pel mur i el contacte és fred, duc pantalons curts cordats just per sota del melic i samarreta. En passar me n’adono que la samarreta s’ha enganxat amb un dels nusos de filferro rovellat que cada fil de la tanca té. Em deixo caure a l’altre costat acompanyat d’un so d’estrip que hagués oblidat de seguida si no fos perquè m’ha fet mal, tinc una rascada a l’esquena i no arribo a posar-m’hi la mà per calmar la ferida, em cou una mica, però m’aguanto.
Encara tinc la flor –que es comença a pansir- als dits, a pesar que la tija està calenta. El cor em bat amb força i sento un cert neguit, dec estar fent una trapelleria, perquè això només em passa quan en faig alguna.
Al pati de la fusteria s’hi amuntega fusta de tota mena, més aviat vella i humida. Ja he perdut de vista la papallona, però tant se val, hi ha un burro que menja herba i està lligat a un arbre. Quedo quiet contemplant aquella bèstia grossa, té llargues orelles, més grans que les dels conills de casa de la iaia i em mira amb ulls negres i enormes. No m’hi acosto per prudència, les seves dents trituren l’herba amb un soroll molt fort, com el que fan els grans quan mengen pa i em fa respecte atansar-m’hi.
De tant en tant alça el cap per mirar-me i llavors el baixa per arrencar més verd. Durant força estona l’observo i em crida l’atenció la seva gran llengua que deixa entreveure a cada mastegada que fa. Per una estranya associació d’idees infantil, aquella llengua gegantina em recorda els talls de carn que fa la mare alguns dies per sopar, fetge n’hi diuen els grans, però ara –després d’aquesta nova descoberta- estic totalment convençut que no és fetge, és llengua de burro i la llengua de burro no es pot menjar.
Menjar llengua de burro és tocar amb la teva llengua la llengua del burro i això em fa fàstic, no vull menjar més llengua de burro. Si menges això et pots convertir en burro com en la pel·lícula Pinocho que vaig veure a casa de la iaia i no em va agradar gens veure aquell ninot de fusta que es converteix en nen de veritat i l’agafen en un circ amb altres nens i acaben tots convertits en burrets. No menjaré més llengua de burro! I així va ser que, entorn als set anyets, em vaig plantar i no va haver manera que tornés a menjar fetge... digueu-me tiquismiquis.
Vint-i-dós anys vaig estar al teu costat, tant en l'alegria com en l'adversitat i ara fa disset anys que vaig marxar de casa, vaig abandonar el niu per emancipar-me i anar a viure a Tenerife amb la Penélope, a qui sempre vas acollir com una filla.
Tant allà com a Banyoles, a Roses i la tornada al poble després d'un temps i fins el dia d’avui, m’he sentit recolzat en tot moment. Això ha significat molt per mi i per la meva dona.
El meu bateig, la mare em té als seus braços i jo em sento bé, un fet que m'acompanyarà la resta de la meva vida.
Gràcies als consells que em vas donar des de ben petit has fet que jo creixés com la persona que ara sóc. Quan a la perruqueria del piset lligaves amb un cordill el meu petit món de nadó –el parque- a la finestra, per tal d'evitar que es tombés amb mi a dins, aquell cordill era la prolongació dels teus braços protectors. Això ha estat la meva vida al teu costat, una metàfora dels braços protectors.
Vaig sentir algú que deia que a certa edat els pares han de deixar de ser pares per ser amics, fins i tot s’havia de fer el ritual de dir als pares que deixaven de ser-ho per esdevenir amics. Estic d’acord que això és incentivar els fills a que facin la seva vida, però pots fer la teva mantenint una bona relació familiar amb els pares. Jo no vull ser un amic teu, vull continuar essent el teu fill, sempre.
Són totes aquestes petites coses teves, els detalls i la força que has demostrat tota la teva vida, malgrat sacrificar temps familiar per poder tirar endavant, que m'han ajudat a ser millor persona. Per tot això em sento tan orgullós de ser el teu fill, de ser el fill de l’Elvira.
A tu, que em vas donar la vida i m’ho vas donar tot.
A tu, que paraves els braços quan queia i sempre m’has donat la seguretat per tirar endavant.
A tu i per que no vull obviar cap més oportunitat a la vida per poder-t’ho dir...
El retorn als orígens es va fer palès ahir mateix. Després que el mico baixés de l’arbre per esdevenir home segons les teories de l’evolució humana, l’home tornà a l’arbre.
Ahir al matí vam anar d’excursió a Canyamars, al Bosc Vertical dins el Parc Natural del Montnegre-El Corredor. Érem un grup de sis matrimonis amb tots els respectius fills, en total: vint-i-vuit ànimes deleroses per fruir d’una nova aventura.
El Bosc Vertical és un tros de bosc que té la peculiaritat de fer-te passejar per diferents recorreguts, d’arbre en arbre per mitjà de cables, ponts, passarel·les, cilindres, tirolines i, fins i tot, lianes a lo Tarzàn que acaben en una xarxa a lo Spiderman. Similar en quant a concepte, i salvant les distàncies, a una pista americana, però a una alçada considerable del terra, en ocasions a escassos metres de les copes dels pins. Portàvem nens a partir de quatre anys i entrepans i begudes per a la zona de picnic. Tots vam passar la nostra experiència i cadascú va triar el recorregut més adient per les seves possibilitats físiques. M’abstinc de donar-vos informació que per això ja tenen la seva pàgina on queda tot ben explicat, us l’enllaço al final de l’escrit. Quan teníem onze anys, els Reis van portar a l’Edu una torre dels GeyperMan des d’on sortia un cordillet que havies de lligar a algun moble i servia per desplaçar el ninot a mode de tirolina. Un dia jugant al Patio de la Abuela, vam trobar el manillar d’una bicicleta i la bombeta del nostre contaminat cervell se’ns va il·luminar, vam aprofitar per lligar l’extrem d’una corda a un arbre i l’altre a algun lloc una mica més avall, l’Edu va estrenar la nostra particular tirolina, va agafar el manillar, el va muntar a la corda i es va deixar anar cap avall. Els primers dos metres van anar bé davant l’enlluernament dels nostres ulls i la incertesa dels de l’Edu, però de sobte la corda es va desfermar i l’Edu va caure de cul a terra amb tanta mala sort que el seu clatell va picar amb una pedra grossa que hi havia a mig camí. Va quedar estès a terra i nosaltres ens hi vam atansar espantats pel que acabàvem de veure. Per sort no va estar res, aparentment, perquè l’Edu sempre ha estat un pèl tocat –ho dic amb tot el carinyo del món i els que ens coneixen ja ho saben- però allò va fer que reprimíssim, en part, el nostre desig d'aventures. I és que no teníem a l’abast un món com el que ahir vam gaudir tots plegats, de ser així potser ara estaríem en alguna expedició arreu del món.
Salvat el tràngol d’ordenar tanta gent a l’hora de triar recorregut, ens van col·locar els arnesos a tots i ens va alliçonar un dels monitors naranjitos que duia rastes al cap. Ho dic així emprant la mateixa paraula que ell: Naranjito per la samarreta color taronja que llueixen. Després de la teoria ve la pràctica i vam passar tots per l’adreçador, és vital estar en tot moment assegurat amb el mosquetó o la politja, o tots dos alhora.
Dels dos recorreguts que hi ha més difícils, vaig triar el recorregut Canopy, menys físic i més impressionant en quant a l’alçada. Una mica més d’una hora de passeig pel bosc sense trepitjar el terra, tot i fer drecera quan vam arribar la liana, ens va fer cosa anar a petar a una xarxa. La propera vegada –per que hi tornarem- m’hi fotré a totes, ja que et sents segur en tot moment i arriba un punt que sembla que t’hagis dedicat tota la vida a treballar penjat empalmant cables –com els de la Telefònica. De tota manera, quant ets a un metre del terra fent pràctiques et fa respecte, però en una tirolina a vint metres de la pinassa i les roques del terra has d’estar ben segur del què fas, no?
Haig de dir que hi ha moments d’alçada que impressionen, almenys en el meu cas, ara bé, si un escalador llegeix això imagino que serà com si li expliqués al Fernando Alonso la meva experiència amb els Karts –això ho escriuré en un altre post. Després de dinar, els nens van repetir l’experiència i vaig aprofitar per fer fotos i comprovar la traça que hi van agafar tots. Haig de reconèixer que l’Ariadna no em preocupava gaire, és responsable i molt curosa amb el què fa, el que em preocupava més era en Joel, atabalat i esbojarrat s’anava desprenent del mosquetó a uns quatre metres damunt del meu cap i hi havia moments de patiment més propi de ma mare, però també va demostrar, amb quasi vuit anys, que ho té clar.
El Bosc Vertical és una experiència del tot recomanable a petits i grans que no pateixin de vertigen. L’aventura i les noves sensacions són saludables, canvies el teu punt de vista, de passejar pel bosc alçant el cap per copsar els rajos de sol entre les branques passes a contemplar la vegetació i la pinassa del terra a vista d’ocell. Si voleu anar-hi millor fer reserva prèvia, cliqueu el logo:
Una recomanació de darrera hora:
El calçat és important, amb unes sabatilles esportives passeu, però millor que la sola sigui gruixudeta per evitar notar en excés el cable que trepitges per anar d’un arbre a l’altre en algunes ocasions, és a dir, si noteu les pedretes d’un camí, poseu-vos unes altres i si no voleu arribar amb peus bífids com la llengua d’una serp, mai porteu xancletes!
A l’hivern, el meu germà Marc i jo passàvem les curtes tardes de diumenge jugant a futbol a la nostra habitació emmoquetada del piset.
Mentre la mare feia coses i el pare veia el partit de futbol en blanc i negre que donaven per l’úatxefe –la 2 d’avui- nosaltres confeccionàvem amb fulls de llibreta i tisores el número que ens penjaríem a la samarreta del pijama, amb celo és clar.
Teníem molta dèria amb això de plantar-nos un número a l’esquena.
En aquella època no hi havia ni la facilitat per estampar samarretes ni la moda d’ara, la majoria de samarretes dels meus fills tenen un número –generalment de dues xifres- o alguna frase en qualsevol idioma. Tan aviat com estrenen una samarreta amb escrit procuro fer-los-hi saber què és el que hi diu, la meva filla d'onze anys regularment ho esbrina, el meu fill, de set, ha de parar més atenció a les classes d’anglès.
Aquesta és la samarreta del pijama del meu fill, sense anar més lluny:
Hores felices - 83 - dorm i somia. D’entrada el número no ve a tomb a res, suposo. D’altra banda, i essent un pijama de nens, jo matisaria: si happy hour és la franja horaria en la que les begudes en un bar són més barates, cal instruir el meu fill en aquest tema si només té set anyets? Suposant que es refereixi a la traducció literal: Hores felices, per qui, pel nen o pels pares? Si són pel nen i tenint en compte el que li costa anar a dormir... Si són pels pares podríem dir que són més aviat les hores tranquil·les.
Finalment: Sleep and dream. Sembla escrit a mode de desig, però és imperatiu, una ordre, calla i menja, dorm i somia! No causarà això un trauma al nen, Doctor Estivill?
Potser seria millor idea serigrafiar el mateix text en la samarreta d’algun catxondo de discoteca, però preferiblement canviant el 83 per un 69. Fins i tot dorm i somia tindria sentit, no?
Hi ha gent que llueix frases a la samarreta sense saber-ne el significat. La primera samarreta que vaig tenir amb frase me la va portar ma mare d’Eivissa era de color taronja i deia:
My friends went to Ibiza and all they brought me was this nasty T-shirt (Mis amigos fueron a Ibiza y todo lo que me trajeron fue esta asquerosa camiseta -traduir de l’anglès al castellà era el més habitual en aquell temps, fruit de les seqüeles d’aquell règim), vaig donar-me pressa a traduir el què deia, però potser ma mare no l’hagués portat si ho hagués sabut.
Un cop teníem el número penjat a l’esquena i la piloteta de goma -la pelo verda li dèiem- corria per la moqueta blava, començava el llarg partit. Jugàvem drets fins que acabàvem de genolls i picant la pilota amb la mà. Tot s'acabava amb l’avís de la mare per anar a sopar. Amb els cabells suats i la sensació d’haver passat la millor tarda de la nostra vida aturàvem el joc exhausts. El baf que hi havia a l’habitació es podia tallar amb la mà.
Quan els pares van jubilar la moqueta de l’habitació, vam descobrir que també podíem jugar a hoquei. Preníem una cullera de sopa cadascú a mode de stick i fèiem anar d’un costat a l’altre un disc -tap d'algun pot- o una boleta. No teníem vídeo consola ni ens calia.
Les primeres samarretes del Barça que vam tenir no portaven escut ni número, ni molt menys nom. La mare comprava l’escut a la merceria i el cosia al pit, cap més ornament, cap més color. Amb el temps i la nostra insistència, ella comprava un parell de genolleres blanques de cuir -d’aquelles que es cosien als pantalons per tapar els esquinços- i les retallava donant-li forma de número, el sis i el nou els números més fàcils de fer amb aquelles peces de cuir ovalades, llavors la mare, sempre pacient, els cosia. Anaven molt millor que els de paper, almenys no queien a meitat de partit.
Per regla general, l’obsessió pels números va decreixent a mida que creixem, fins el punt que a la llarga, tothom s’esforça per ser reconegut pel nom i no per un número, lluitem per ser quelcom més que simples números en la cua de la vida.
És un diumenge qualsevol de la nostra vida. El sol s’alça majestuós en un cel blau amb algun núvol tímid, es dibuixa una postal de netedat absoluta, la temperatura és la idònia, ni fred ni calor. Un bonic dia per fer un passeig familiar en bicicleta, estampa idíl·lica i saludable que ens han venut en anuncis, sèries i pel·lícules.
La nostra generació va créixer veient el Verano Azul de Mercero a l’estiu i aquella imatge del grup en bicicleta va quedar clavada en la nostra retina.
Esmorzem a dos quarts d’onze mentre decidim que anirem en bici, a quarts de dotze ens vestim i mentre la Penélope s’encarrega dels nens jo preparo les bicicletes. Quan l’Ariadna era petita, de vegades la portava a l’escola bressol damunt d'una cadireta collada a la meva bici. De tornada cap a casa li anava dient coses com:
-Mira quin gatet! Amb la finalitat de mantenir-la desperta almenys fins arribar.
De vegades no responia i jo sospitava que s'havia dormit -sobretot quan sentia el seu front apoiat al capdevall de la meva esquena.
Si utilitzes sovint la bici només has de comprovar la pressió dels pneumàtics de tant en tant, dues rodes, però avui dia, per anar a buscar els pollastres a l’ast un diumenge tota la família haig de:
Revisar les pressions de vuit rodes, la qual cosa és un gran esforç que redueix considerablement la meva capacitat motriu, pensareu que sóc exagerat, però apart d’inflar rodes, haig d’aixecar el seient del nen per que ha crescut, engreixar la cadena de la bici de la nena, ajustar els frens de totes les bicis, trobar les claus dels cadenats –que dius perquè? Si no ens apartarem de les bicis. També adreçar el seient de la meva dona, ja que l’Ariadna de vegades el baixa, treure la pols dels seients, engreixar la cadena de la bici del nen... ostres! casualment acaba d’arribar al meu costat per ajudar-me i em diu:
- Papa no vull les rodetes! Quan me les trauràs?
I jo que no me’n puc estar i no miro mai l’hora en diumenge, vaig a cercar les eines necessàries. És bo que el teu fill vulgui donar el salt de les quatre a les dues rodes, curiosament desitjarà en un futur fer-ho a l’inversa, de la bici al cotxe -espero que passi de les motos. Mentre desfermo cargols li mano que es posi el casc i les proteccions de colzes i genolls, ens espera una estona difícil.
-No sé on són -em diu. -Doncs búsca-les, que qui busca troba -li dic en to paternal.
Instants més tard apareix amb les mans buides. Ni troba el casc ni les proteccions de patinatge. Estic temptat de lligar-li un cubell al cap i embenar-li el cos de dalt a baix, però això no el protegirà prou, així que l'envio a casa de nou i que parli amb sa mare, que en aquell moment discuteix amb l'Ariadna el modelet que ha de portar per anar a buscar els pollastres...
Finalment apareix cobert de tot aquell parament que sembla que vagi a la guerra i penso en el dia que vaig aprendre jo a anar en bicicleta. Em protegien uns pantalonets excessivament curts per damunt del melic, unes sandàlies de pell i una samarreta cenyida al cos, ah! i pel cap, els meus cabells, pel davant les dents i pels laterals, les orelles, és clar!
Enllestit pujo el nen a la bici, vol caure abans de pedalar, però l’aguanto i li dono els consells bàsics, subjecto amb la mà la part posterior del seient, ell comença a pedalar i jo corro al seu costat. Als trenta metres deixo de subjectar-lo, però continuo corrent al seu costat, va sol i no li ho vull dir encara. Als cinquanta metres m’aturo esbufegant i me’l miro orgullós, llavors crido:
-Molt bé fill! Vas tu sol!
Perquè dius res? La bici comença a fer ziga-zaga i cauen els dos a terra. És la una del migdia i en Joel, carregat de proteccions, tasta el manillar de la bicicleta amb la seva panxa. Corro al seu costat:
-T’has fet mal? -Una mica –diu ell. -Au va que no ha estat res això! Ho has fet molt bé, has anat tot sol des d’allà fins aquí, què et sembla? -ell s’ho mira orgullós, es queixa una mica, però no plora.
Ho va provant un cop i un altre. Cau, s’aixeca, cau, s’aixeca, no cau, no cau, gira el manillar i cau, és clar, li mancava saber fer el gir sense caure, però aquesta serà una altra lliçó. Són tres quarts de dues, encara no hem anat a buscar els pollastres i la Penélope està dels nervis, amenaça d’agafar el cotxe per anar a buscar-los ella sola. Torno a posar les rodetes a la bici d’en Joel, és massa aviat encara per anar fins el poble.
En el moment en què tinc totes les bicicletes a punt, estic suat com un porc, les mans semblen les del mecànic que acaba de canviar el motor d’un camió i m’adono que també m’he embrutat la samarreta, encara no hem sortit de casa i ja m’hauria de dutxar i canviar de dalt a baix. Em rento les mans i la cara amb aigua fresca, em canvio de samarreta –aquesta està per llençar, serà irrecuperable a la rentadora.
A les dues del migdia, sota un sol de justícia, sortim tota la família a buscar els pollastres a l'ast en bicicleta. No anem gaire lluny, potser hi ha un quilòmetre d’anada, tot de baixada.
A mig camí, la cadena de la bici de l’Ariadna se surt de lloc!?! Ens aturem tots, miro la meva dona que ja bufa mirant l’hora. Adreço la cadena, aconsello a l’Ariadna que no faci anar el canvi de pinyó i amb les mans brutes i greixoses un altre cop ens posem en marxa.
Prenem un granissat de llimona en una terrassa del centre, d’aquells que et glacen el cervell i et provoquen un intens dolor al front. Aprofito per ensabonar-me les mans al lavabo. Els nens insisteixen a voler encadenar les bicicletes, que dius no cal i ells que sí.
La tornada a casa per dinar es fa molt llarga. Fa pujada i hem d’aturar-nos més sovint a esperar els nens. La meva dona està impacient, tenim gana i la flaire del pollastre és just al cistell del seu davant, potser està temptada de deixar la bici a un costat i seure a menjar allà mateix, però no estaria bé i queda poc camí per arribar.
Els darrers dos-cents metres faig veure que atrapo en Joel per animar-lo a anar més ràpid. Amb l’Ariadna ja no funciona aquest truc, ella fa aquesta distància caminant, no pot pedalar més, està molt cansada, jo també estic cansat. A qualsevol que li digui que he fet dos quilòmetres en bici i no m’aguanto se’n riurà. Dinem plegats, migdiada al sofà i pel·lícula de nens.
Això de l’estampa idíl·lica d’un passeig familiar en bicicleta és mentida, una fal·làcia que es van inventar per fer-nos creure en la joiosa paternitat i ens van enredar. Vaig caure com un babau pensant que seria un dia meravellós, però ens va faltar l'equip de creatius d’agència de publicitat amb operaris de decorat, tècnics d’attrezzo, director de fotografia, càmeres i sobretot un director de rodatge que digués allò de: -Acció!
Les bicicletes van quedar desades al seu lloc fins la propera.
Millor deixar el ciclisme per quan cadascú s'infli les seves pròpies... rodes.
Vaig conèixer el meu pare sempre amb barba, fins i tot era de la colla dels barbats del poble.
Un dia tornant de l’escola amb el meu germà i ma mare, rondaríem els sis i vuit anys, ens vam aturar a l’acera de davant l’edifici on vivíem per creuar la carretera i, d’allà estant, vaig aixecar el cap i vaig descobrir a la finestra de la nostra cuina un senyor que ens saludava rient.
Era un home jove i feia moviments amb la mà per que pugéssim. Vaig mirar el meu germà atemorit. Qui deu ser? L’home de la finestra continuava rient i fent-nos senyals amb la mà.
Quina por! Jo feia que no amb el cap i els dos buscàvem la mirada protectora de la mare, però ella no se n’havia adonat. -Mama, hi ha un senyor a casa! Ella va alçar la mirada i tot rient va dir: -És el vostre pare, que s’ha tret la barba!
Em va saber greu no haver reconegut el pare. No recordo amb certesa si després se la va deixar créixer un temps, el cas és que fins l’actualitat l’he vist sense barba i és preferible, sobretot quan li fas petons.
És un home molt independent, li agrada anar a la seva, jo sóc més de l’estil de ma mare, més enganxat als fills. Des que els meus pares es van separar, quan jo tenia divuit anys, cadascú ha anat refent la seva vida i els fills hem mantingut una relació diferent amb ell.
De mica en mica i amb el successiu naixement de néts, ha anat reomplint el buit que va quedar als nostres cors.
Fa onze anys que puc celebrar aquesta data. Em sento pare orgullós de ser-ho. Volia criar els meus fills i ho vaig aconseguir. Amb l’Ariadna ho vaig poder combinar millor que amb en Joel per qüestions de feina, però quan puc i la feina m’ho permet, aprofito per estar amb ells a pesar que cada cop se’m fa més difícil, l’Ariadna reclama més llibertat i en Joel també, jo també la reclamo de vegades, és clar.
Vull aprofitar el bloc per felicitar al meu pare, a qui el destí tenia preparat un futur incert, però a qui vull agrair que, com a pare, faci l’esforç de recuperar tot allò que va perdre. També és l’avi dels meus fills i del meu nebot, ara és el moment de gaudir-ne.
També vull felicitar els pares que se sentin orgullosos de ser-ho, a més dels Joseps i Josepes, Peps i Pepes d’arreu! | 0.855722 | curate | {"ca": 0.9609608866678212, "st": 0.0002968753865564929, "es": 0.023131540535860074, "en": 0.002473961554637441, "it": 0.005368496573563247, "id": 0.0006184903886593602, "fr": 0.0002968753865564929, "pt": 0.004947923109274882, "ru": 0.000544271542020237, "no": 0.0010638034684940995, "oc": 0.0002968753865564929} | |
mc4_ca_20230418_6_697560 | Sense senyal | ssshhhhh... silencis
M'afegeixo a la protesta també Envia per correu electrònic
18 de febrer de 2011 a les 21:40
tot i que no he publicat res al respecte m'hi uneixo a través dels molts comentaris que he fet.....trobo patètica la tallada de senyal
19 de febrer de 2011 a les 11:00
N'estic segura Garbí, no hi ha dret. Gràcies pels teus comentaris. Una forta abraçada!
19 de febrer de 2011 a les 16:30
No hi ha més cec que qui no vol veure...Des del far en negre.onatge | 0.725285 | curate | {"ca": 0.959915611814346, "it": 0.04008438818565401} | http://ventafocs-interessant.blogspot.com/2011/02/sense-senyal.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_284268 | MercApp y su estrategia de venta apoyada en WhatsApp Curso divergencias, de la mano de Impulso Bolsa Los beneficios de los productos ecológicos y de alta calidad para el organismo, por Onesimum ASSA ABLOY, expertos en soluciones de acceso automáticas
Notícies més llegides
OLOT 'Ciutat dels Detalls'
Olot
Continua creixent el Bici Bus d'Olot
OLOT 'Ciutat dels Detalls' - 18/11/2022 - 17:03
L'escola Pla de Dalt se suma a aquesta iniciativa sostenible convertint-se en el quart centre educatiu d'Olot que disposa d'aquest nou sistema de mobilitat més respectuós amb el medi ambient
Imagen 1 de 1 -
Previous Next
Augmentar text
Disminuir text
El Bici Bus d’Olot continua creixent. Des d’aquest novembre, els infants de l'escola Pla de Dalt ja disposen d'un nou sistema de transport per arribar a l'escola. Després de l'arrancada a l'Escola Sant Roc, ampliació de dies en aquest centre educatiu i la seva implementació a l'Institut Montsacopa i el Petit Plançó, ara, el centre educatiu del Pla de Dalt també compta amb Bici Bus.
Tal com s’ha fet en els anteriors casos, els itineraris s’han escollit en funció de les zones on habiten la gran majoria de l’alumnat. En aquest sentit, el passat divendres 11 de novembre va arrencar el projecte amb una sola línia, la línia est, que surt de l’Avinguda Sant Joan amb cantonada C. Estorch i Siqués fins a arribar a l’escola a través de 4 parades situades al Pont de la ceràmica, el Pou del Glaç, el carrer Verge de Núria i C. Rampí.
Aquesta línia permet recollir els alumnes que vulguin participar al Bici Bus i visquin al centre, a l'eixample Balmes, al barri del Morrot, a Montolivet i al sector del Mas Baix. Aquest divendres, 18 de novembre, després de l’arrencada amb la prova pilot, ja s’ha pogut implementar la segona línia, l’oest, que ha sortit dels Pisos Garrotxa donant servei als alumnes que viuen al sector del Pla de Dalt-El Cassés, El Xiprer i la Faja, les Panotes i els Habitatges Garrotxa. En total, avui han estat més d’una desena d’infants que han arribat pedalant a l’aula.
D’aquesta manera les dues línies de Bici Bus donen cobertura a tota l’àrea d’influència de l’Escola del Pla de Dalt. L’inici d’aquest sistema ha estat gràcies al treball conjunt de l’AFA de l’escola i dels tècnics de l’Ajuntament d’Olot que, des de fa temps, s’han coordinat per fer-ho realitat. D’aquesta manera, cada divendres els infants que ho desitgin podran arribar a l'aula en bicicleta.
“Fa poques setmanes va arrencar el projecte a El Petit Plançó i, ara, comencem a un altre centre escolar. Això ens demostra el gran interès que el projecte ha despertat arreu de la comunitat educativa i ciutadania i ens il·lusiona poder impulsar i treballar per projectes transversals que permeten sumar per una mobilitat més sostenible, segura i responsable amb el medi ambient”, assenyala el regidor de Mobilitat de l'Ajuntament d'Olot, Agustí Arbós.
Un nou sistema de mobilitat que va creixent
Fins ara, els infants de l'escola Sant Roc, l’Institut Montsacopa, el Petit Plançó i l’Escola del Pla de Dalt ja poden arribar a l’escola amb bicicleta. El model de bici bus és el model utilitzat a més de 62 municipis de tot Catalunya.
La iniciativa sorgeix de l’associació Canvis en Cadena que és qui a creat l’aplicatiu de control de les línies i qui assessora a les AFAs, escoles i administracions en la implantació de noves línies de Bici Bus. La voluntat és continuar creixent en nombre d’infants al llarg del 2023, fent créixer les línies i creant-ne de noves així com ampliant el nombre de centres educatius.
A part de potenciar una mobilitat més sostenible i segura, el Bici Bus també permet millorar l'autonomia dels infants, promoure hàbits saludables entre el jovent, combatre el sedentarisme i facilitar que els nens i nenes aprenguin a circular correctament.
Per participar-hi només és necessari disposar de bicicleta, casc, timbre i donar-se d'alta a l'app i inscriure’s a la línia i parada més propera al lloc de residència de l’infant. A l’hora establerta, els infants que participin al Bici Bus acompanyats dels corresponents motors (pares, docents, familiars o voluntaris) passaran pel lloc convingut (parada) per recollir l’infant i pedalar junts fins a l’escola. Tal com s’ha demostrat fins ara, una altre avantatge del Bici Bus és l’activació de la comunitat educativa dels centres, ja que la seva realització implica a tots els agents implicats en l’àmbit educatiu com les AFA, les direccions dels centres escolars, l’equip educatiu, i les administracions públiques.
Una iniciativa sorgida del procés participatiu Olot Pedala
El Bici Bus d’Olot és una de les accions sorgides del procés participatiu Olot Pedala i del Pla de Foment de la Mobilitat amb Bicicleta i Vehicles de Mobilitat Personal d’Olot; el document que marca les línies estratègiques en matèria de mobilitat per als pròxims 10 anys a la ciutat.
En concret - el pla que va néixer l’any passat - inclou un conjunt de 43 accions, dividides en 3 fases i es va elaborar de forma participativa a través del procés Olot Pedala que en 9 mesos va incloure 19 espais i sistemes de participació tals com enquestes, sessions i reunions amb entitats vinculades amb la mobilitat territorial i el medi ambient; salut mediambiental; educatives; comerciants, autoescoles i associacions empresarials i entitats de joves.
En total més de 1.100 persones van participar en aquest procés que va permetre detectar i marcar un conjunt de 10 reptes claus, a través dels quals es desprenen les 43 propostes del projecte. Gran part de les 43 propostes, com el Bici Bus, ja es troben en desenvolupament i han estat consolidades a la ciutat.
Autor: Redacció
#olot
#olot
Whatsapp Descargar PDF Imprimir Enviar por correo Comentar
×
Enviar la nota a un amic
Nombre del remitente
Email del remitente
Nombre del destinatario
Email del destinatario
Comentario
Comentaris (0)
La finalitat d'aquest servei és sumar valor a les notes i establir un contacte més fluid amb els nostres lectors. Els comentaris han acotar al tema de discussió. S'apreciarà la brevetat i claredat dels textos, i el bon ús del llenguatge: les males paraules i els insults no seran publicats
Nom:
Direcció de correu electrònic:
Comentari:
Acceptar Reglament
Comentar
Comentaris a Facebook
Traducir con Google Translate
Follow @Gironanoticies
Radio en directo
Radio en directo (Deportivo)
Gastronomia I Classificats
Imatges del dia
MercApp y su estrategia de venta apoyada en WhatsApp
Curso divergencias, de la mano de Impulso Bolsa
Los beneficios de los productos ecológicos y de alta calidad para el organismo, por Onesimum
ASSA ABLOY, expertos en soluciones de acceso automáticas
¿Cómo vender una casa?, la promoción de inmuebles en Anuto
La relevancia de la obtención de la norma 313001 de gestión sanitaria y bienestar animal
La app de EOI Por Libre facilita todas las herramientas para prepararse para el examen EOI
Encontrar productos frescos online a precios competitivos en mentta
¿Cómo puede influir en las personas la toma de decisiones? Cristina Centeno lo explica
Congelación de óvulos de la mano de Red Fertility Institute en Córdoba
Previous Next
Opinió
Jesús Domingo Martínez
Sí que hi ha aigua
El segle XXI en línia amb finals del XX, un dels reptes més importants, és fer front al canvi cli...
Jesús Domingo Martínez
Legalitzar la marihuana?
El que no diuen aquests apologetes és que, si ara hi ha un problema social, amb la marihuana n'hi h... | 0.728648 | curate | {"es": 0.16202945990180032, "ca": 0.8029187124931806, "sv": 0.0005455537370430987, "en": 0.013229678123295145, "hy": 0.001363884342607747, "pt": 0.007910529187124931, "de": 0.0006819421713038735, "it": 0.009410801963993453, "fr": 0.0019094380796508457} | https://gironanoticies.com/noticia/190110-continuacreixentelbicibu-dolot-1.htm |
mc4_ca_20230418_8_477234 | Exposicions BarcelonaEl ferro de Xavier Raventós a la biblioteca de l’ICAB
bonart 6/2/13 El 14 de febrer s’inaugura a la Biblioteca de l’ICAB l’exposició de Xavier Raventós El Ferro: les lleis i els llibres. Xavier Raventós, escultor del ferro, vinculat al Col·legi d’Advocats de Barcelona de fa molts anys -ja que és fill i nét...
Exposicions BarcelonaEulàlia Grau, entre l’art i l’activisme, al MACBA
bonart 6/2/13 Mai no he pintat àngels daurats és la primera exposició monogràfica d’una de les veus catalanes més reivindicatives dels anys setanta i vuitanta s’exposarà al MACBA del 7 de febrer al 26 de maig del 2013, comissariada per Teresa Grandas. Entre l’art...
Exposicions BarcelonaVictor Mateo a la Galeria Carme Espinet
bonart 6/2/13 La Galeria d’Art Carme Espinet del carrer Balmes, 86 de Barcelona presenta del 12 de febrer a les 19,30 h. fins al 16 de març una exposició amb una acurada selecció d’obres de Victor...
Exposicions BarcelonaFrancesc Puntí a la Sala d’Art Subarna
bonart 5/2/13 Riera-Maragall han organitzat a la Sala d’Art Subarna del Consell de Cent, 295 de Barcelona una exposició de Francesc Puntí. La mostra s’inaugura el 7 de febrer a les 19.30 h. i es podrà visitar fins al 27 de febrer del...
Fires BarcelonaEl Saló del Còmic commemora el centenari d’Ambrós, dibuixant d'”El Capitán Trueno”
bonart 5/2/13 El Saló Internacional del Còmic de Barcelona produirà una exposició dedicada a la trajectòria artística de Miguel Ambrosio Zaragoza Ambrós, un dels grans clàssics de la historieta. D’aquesta manera el certamen vol retre un homenatge a aquest autor...
Exposicions BarcelonaEl Museu Blau presenta l’exposició “Animalarium” de Miquel Aparici
bonart 5/2/13 El Museu Blau (Museu de Ciències Naturals) de la Pl. Leonardo da Vinci, 4-5 de Barcelona inaugura el 21 de febrer l’exposició Animalarium de Miquel Aparici, escultor i pintor que compagina aquesta activitat amb la direcció artística de la revista...
Notícies BarcelonaLa Fundació Suñol presenta la programació del 2013
bonart 5/2/13 La Fundació Suñol del Passeig de Gràcia, 98 de Barcelona ha anunciant la seva programació del 2013. Fins al 2 de març del 2013 es pot veure 5è Aniversari. De l’11 de març al 31 de desembre del 2013 Continuum. L’exposició commemorativa del cinquè...
Fires BarcelonaLa Galeria Miguel Marcos, trenta anys a la fira ARCOmadrid
bonart 4/2/13 La Galeria Miguel Marcos de Barcelona participarà per trentena vegada a la Fira ARCOmadrid. La galeria barcelonina serà a l’estand 10E19 del pavelló 10 de la Fira de Madrid (Ifema). La Galeria Miguel Marcos presentarà obres de Stephan Balkenhol, Joan...
Notícies BarcelonaEl MNAC i el Sant Lluc organitzen sessions de dibuix d’obres mestres al natural
bonart 4/2/13 De la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Cercle Artístic Sant Lluc neix una nova activitat, “Obres sota el llapis”, una sèrie de sessions de dibuix al natural, a partir d’escultures de la col·lecció del museu i amb l’ajuda...
Exposicions Barcelona“Dona i treball” de Maria Villalba a la Casa Elizalde
bonart 3/2/13 Maria Villalba exposarà 50 fotografies en blanc i negre a la Casa Elizalde de Barcelona del 26 de febrer al 15 de març del 2013. El tema es la dona i treball. Hi ha dones de Madagascar, Indonèsia, Perú, Índia, Nepal i Gàmbia. El lema es un homenatge a les...
Fires BarcelonaDel 16 al 25 de maig, onzena edició del Festival Screen
bonart 2/2/13 Entre el 16 i el 25 de Maig 2013, Screen Festival celebrarà la seva onzena edició i de nou, i amb més motiu que mai, farà de Barcelona la cita internacional imprescindible dels amants de les pràctiques artístiques vinculades al vídeo, al cinema i als nous...
Exposicions BarcelonaLa Galeria Eude inaugura l’exposició “Eude. 38 anys, una selecció de cartells i llibres d’artista”
bonart 2/2/13 La Galeria Eude del Consell de Cent, 278 de Barcelona inaugura el dia 7 de febrer a les 19.30 h. l’exposició Eude, 38 anys, una selecció de cartells i llibres d’artista. La mostra es podrà visitar fins al 6 d’abril del 2013. A la imatge,...
Fires BarcelonaLa Galeria Senda a ArcoMadrid 2013
bonart 2/2/13 La Galeria Senda de Barcelona participarà enguany a la fira ArcoMadrid 2013 (estand 10D10) tal i com ha fet en les darreres edicions. Ho farà amb obres d’Anthony Goicolea, Peter Halley, Yago Hortal, Robert Mapplethorpe, Isabel Rocamora, Gino Rubert i Sandra...
Fires BarcelonaFira Swab 2013: inscripcions de galeries, del 4 de febrer al 26 d’abril
bonart 2/2/13 Swab Barcelona 2013 obre el seu procés d’inscripció online per galeries el dilluns 4 de febrer de 2013. Per aquesta nova edició, Swab Barcelona presenta 2 programes als quals poden optar les galeries que vulguin participar en la sisena edició de la...
Exposicions BarcelonaPresentació de l’exposició “Autoretrat”, d’Alberto García-Alix a La Virreina
bonart 1/2/13 El proper dimarts, 5 de febrer, a les 11 hores, a la Virreina Lab del Palau de la Virreina (La Rambla, 99) es presentarà l’exposició Autoretrat, d’Alberto García-Alix. A la roda de premsa hi assistiran el director de Promoció dels Sectors Culturals...
Pàgina 461 de 519« First«...102030...459460461462463...470480490...»Last » | 0.782268 | curate | {"es": 0.0414791625904911, "ca": 0.955781647427118, "ru": 0.0027391899823909216} | https://www.bonart.cat/categoria/ubicacio/barcelona/page/461/ |
wikipedia_ca_20230401_0_604457 | Atka (Rússia)
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Atka - Атка (rus) - és un "possiólok" (població) de la província de Magadan, a Rússia, que el 2019 tenia 309 habitants. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=604458 |
mc4_ca_20230418_11_417769 | Institut Vidal i Barraquer - Batxillerat i FP a Tarragona - Formació del professorat a Europa
Durant el mes de juliol dos membres del professorat del centre han realitzat estades formatives amb l’ajuda d’una beca Erasmus+.
Ivan Benito, Coordinador de Dual del centre, ha realitzat una estada a Stuttgart (Alemanya) per tal de millorar el coneixement de les característiques i funcionament de la formació en alternança simple o dual d’un país amb una àmplia tradició en aquesta modalitat de formació professional.
Mireia Sanllehí, Coordinadora de Mobilitat, ha realitzat una estada a Rovaniemi (Finlàndia) on ha realitzat un curs per millorar les metodologies, eines i estratègies per la correcta utilització de l’anglès com a llengua d’ensenyament-aprenentatge en la formació professional.
Ambdues estades han estat gestionades pel Consorci de mobilitat del Departament d’Educació de la Generalitat i han permès, a més a més, realitzar intercanvis d’experiències amb professorat català i d’altres països europeus.
Estem segurs que aquestes estades suposaran incorporar bones pràctiques al nostre institut.
TAGS: erasmus, , Formació professorat, Europa | 0.835911 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vidalibarraquer.net/index.php/noticies/507-formacio-del-professorat-a-europa |
macocu_ca_20230731_10_299531 | Retrobar l’equilibri – programa de salut integral en itineraris terapèutics
El passat dimecres dia 4 de maig va finalitzar el primer grup del Programa Retrobar l’Equilibri, de Salut Integral en itineraris terapèutics als boscos i entorns naturals de Les Preses. Aquest programa obre un nou espai de prescripció mèdica de natura a persones que estan vivint moments difícils i pateixen algun tipus d’estrès, depressió, angoixa, ansietat o procés de dol. El grups són reduïts, de 7 persones, i es troben un dia a la setmana al llarg de 7 sessions de 3h.per sessió.
Aquesta setmana començarà el segon grup i està previst poder donar-hi continuitat.
Les persones interessades podeu contactar amb el CAP de Les Preses: 972682517 o fer la sol·licitut a: www.icsgirona.cat/ca/ItinerarisTerapeutics
Visualitza el vídeo per veure com funciona aquest programa: | 0.79074 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_464626 | Punto de encuentro
Precio
Us proposo aquesta excursió fàcil i agradable per camins i corriols de pendents suaus, tret de l’últim tram que presenta un pujada més forta fins la font d’Horta, que és al Parc del Foix. El nivell de dificultat es baix. El recorregut està senyalitzat amb fites verticals amb marques blanca i verda que correspon a sender local. Anirem en tren i cal portar entrepà per esmorzar, dinar, aigua, calçat adient i ganes de passar-ho bé. Per precaució es recomana portar paraigües i/o capelina per la pluja. Donat que farem uns trams per carretera es convenient portar armilla groga de seguretat vial, si la teniu. Hem d’agafar bitllets (anada i tornada) fins l’Arboç, pel tren de la línia R4 a Sant Vicenç Calders per Vilafranca. Els horaris i estacions on es pot agafar son els següents:
Itinerari Des de l’estació de l’Arboç caminarem cap a Castellet i La Gornal (3km) seguint el GR-92. Sortin de l’Arboç ens trobarem la reproducció a escala 1:2 de la Giralda de Sevilla. Per fer la visita cal fer reserva prèvia però crec que no es adïent per aquesta sortida. En 45 minuts aproximadament arribarem a Castellet i La Gornal on esmorçarem. Pel que no porti entrepá hi ha una botiga (l’unica del poble) on li farán un entrepá molt bó. També tenen begudes i es pot pendre cafés, xocolata i pastisos cassolans. Però no ens aturarem gaire per que ja perdrem una mica més de temps amb la vista magnífica que es veu des de l’entrada del castell de Castellet, seu actual de la fundació Abertis. Es pot visitar si es fa reserva previa però com el cas de la Giralda, avui no es adïent. Després d’esmorçar i gaudir del paisatge, tornarem a baixar al aparcament al costat del Foix, travessarem el pont sobre el riu i caminarem per la vorera de la carretera B-2115 que va a l’Arboç fins trobar la cuïlla, a l’esquerra, amb la B-2116 que seguirem fins trobar, a pocs metres a l’esquerra, l’aparcament de cotxes que van a cal Bladet. Seguirem aquesta pista i ens arribarem fins el pont de la Font d’Horta. Des de aquest punt pujarem per un sender costerut que ens portará directament a la font d’Horta. També podem seguir per la pista fins trobar una fita que ens indican el camí de la Font d’Horta per la Masia de la Creu. Aquest camí també fa pujada i és més llarg encara que més suau. Qualsevol de les opcions es bona però la primera és més bonica. En arribar a la font no hi han taules per dinar però si molt lloc on seure amb comoditat. Per la tornada podem desfer el camí anterior o , si tenim ganer de caminar una mica més, arribarnos fins la Masia de la Creu i anar baixant cap a Cal Bladet, per pistes i camins, fins arribar altre cop a la cruïlla amb la carretera BV-2116, o seguir endevant des de la font per un sender que arriba a una altre cruïlla amb una pista que ens portará fins la carretera B-2116 uns metres més amunt del aparcament. Seguirem per la carretera desfen al cami fins a Castellet i tornarem a agafar el GR-92 per arribar a l’Arboc. Si fa o no fa haurem fet 12 km.
Els trens des de l’Arboç de tornada á Barcelona surten a l’hora i 32 minuts, cada hora.
El Pac del Foix ens ofereix paratges força encisadors. Caminar entre vinyes i boscos, descobrir castells plens d’historia, vorejar rius, rierols i embassaments en mig d’una vegetació autoctona i peculiar, gaudir de l’ombra dels pins i la frescor de les fonts amb la sempre agraïda companyia dels amics, es un motiu més que suficient per fer d’aquesta caminada una activitat especial.
Molt bé les fotos (la del ase, molt simpàtica). Armand, vull suggerir una ruta molt maca que va des de l'Estació de Garraf al Centre d'Informació La Pleta; són uns 12 km y les vistes magnífiques. Segur que la conèixes!
gracies a tu Armand per un dia tan bonic de veritats que han tingue tantas sospresas i a la font han la visita que a vingut ancara mes gracias per dia tan complent hara vaig pensa les fotos
Hola a tots. Em sap greu pels que no han vingut a la caminada per por a la pluja, però els que s'han atrevit a venir hem gaudit d'un dia esplèndid de sol, i que, excepte algun desviament per evitar el desbordament del Foix sobre un pont , la caminada ha estat millor del que havia esperat quan la vaig proposar. Mercè i Tais han estat unes companyes impagables i junts hem passat un matí excel•lent en tots els conceptes. Gràcies a tots els que heu avisat vostra absència doncs d'aquesta manera és més fàcil controlar l'assistència. Espero que la propera vegada el temps no amenaci pluja i puguem compartir tots una dia com el d'avui.
Com ja vaig dir, la previsió del temps no és per abandonar. Quasi segur que quan arribi la pluja ja hi serem cami del tren per tornar. Per les que encara voleu venir, cal portar capelina, botes, i bon humor. Els camins per on pasarem no son perillosos i la caminada l'escursarem en funció del temps. Tot i aixi val la pena d'arribarse fins a Castellet i gaudir del paisatge. Jo hi seré a Sants a les 8h, al pasadis central al costat de les màquines de bitllets de rodalies i a les 8h 15' a l'andana (el tren surt de l'andana 7 ó 8). Fins demà i endevant.
Bona tarde Armand,La Elia i jo som de Mataró i anirem en cotxe al lloc de trovada. Serem molt puntuals si no ens perdem. Fins demà!
Hola Armand, jo visc a Molins de Rei. Agafaré el tren a les 08:42 a Molins. Ens trobem al primer vagó. Fins demà!
Hola Armand en esta ocasion no puedo acompañaros que lo paseis muy bien nos vemos en otra que disfruteis un saludo
Cap problema Ana, prenc nota i ho tindré en compte. Aprofito per donar la benvinguda a les noves incorporacions i agraiexo la confiança. Estic segur que diumenge gaudirem d'allò més. Ens veiem aviat.
Hola de nuevo Armand, No sé pueden apuntar, por favor no lo puedes tener en cuenta? Gracias, para la próxima veremos de arreglarlo. SEREMOS TRES, Mercé, Pilar y yo misma. Saludos
Hola em dic Antònia i és el primer cop que vinc amb vosatres.m'agrada molt fer senderisme ,Gracies per la proposta.
En cas de pluja: Si la previsió es de pluja intensa i duradera, evidentemt la sortida quedará anulada. Si la previsió és de pluja intermitent, faré una sortida més curta, fins arribar a Castellet i llavors i en funció del temps decidir si seguim o ens quedem a dinar a Castellet després de fer un tomb pel voltant, i tornar a l'Arboç. Caminar sota la pluja, quan vas ben equipat amb sabates de montanya i roba adïent per la pluja també te el seu encant.I qui vulgui acompanyar será benvingut.
Ostres Angels, si que em sap greu, espero que et millori. Tens raó, encara que la caminada no te dificultats, millor et recuperes i ja tindrem ocasió de fer altres caminades. Una abraçada.
Hola a tothom!... les previsions de pluges per al diumenge no és gaire bones :( Espero que millore i no plogui, en fa molta il·lusió fer aquesta caminada. Una abraçada!
Armand, ahir vaig relliscar al carrer , per la pluja, em creia que no seria res, pro avui tinc el turmell molt inflat, en sap molt de greu pro no crec que sigui adient fer la caminada de diumenge. Em saps molt de greu, una salutació per a tots
Hola Ana, el limite de personas para esta excursión es de 20. Para llevar un mejor control de los asistentes es conveniente que tu amiga también se apunte por la página. Nos vemos el domingo.
Hola Me llamo Ana, creo que será una bonita excursión, nos vemos el domingo!!!! Por cierto vendrá una amiga mia llamada Mercé. saludos
Hola Armand, hay alguna fecha tope para apuntarse? o un númro de personas total para esta actividad? Estoy interesada, pero me gustaria comentarlo con dos amigas y me tienen que decir si si o si no.
Hola a tothom. M'agrada veure que tinc companys repetidors i altres de nous. Una abraçada per tots. Espero que aquesta sortida us agradi tant com la anterior i gaudim tant o més. Irene i Albert us recordo que per fer efectiva la inscripció cal apuntar-s'hi fent un click en el botó superior dret, per que jo tingui control de qui vindrá. I si algú que está apuntat no pot venir, cal desapuntar-s'hi de la mateixa manera per deixar lloc a altres interesats. Jo sortiré de Sants i estaré a l'estació al costat de les máquines de bitllets de rodalies del passadis central on hi ha un rellotge fins a les 8.15, despres ens trobarem al primer vagó del tren. Per qualsevol dubte truqueu per tfn o envieu washap. Fins diumenge.
Hola a tots, es una plaér trobar-vos altre cop en una caminada. Pel que fa a quedar a l'Arboç, cap problema Thais sempre que hi siguis puntual i estiguis a les 9,45. Per qualsevol incidència pots trucar-me o enviar un whassap
Hola a tothom! Sóc la Tais i ja vaig anar a la passada caminada tranquila. Armand, jo vindré directament a l'Arborç. Cap problema oi?
M'agrada la natura, el senderisme i compartir amb persones que gaudeixen com jo del plaër de caminar i descobrir nous indrets del nostre pais. | 0.757393 | curate | {"es": 0.11864406779661017, "pt": 0.01752565432952842, "ca": 0.8497636342672662, "no": 0.0018448057188977284, "it": 0.00588031822898651, "ms": 0.0016142050040355124, "fr": 0.004727314654675429} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_205498 | No he sentit enlloc que CCOO o UGT o CNT o els sindicats especifics de funcionaris de Catalunya hagin fet el mes minim comentari protestant pels 759 que Espanya deu legalment a Catalunya i ZP es nega a pagar i dels indignats i similars nomes els he sentit queixar-se per la pista de gel de Plaça Catalunya , pero tampoc pels 759 milions Com pot ser aixo ? no us sorpren aquest silenci clamoros ?
I el Govern ho ha fet potser? Ha muntat una mani? O només ha sortit plorant per TV3 una mica, i desprès ha anat a acabar la mamada al senyor Rajoy?
En aquesta xusma els indigna molt més el que pugui pensar un aturat o una mileurista putejats i sense cap poder real per canviar les coses ,que no pas el que puguin fer o pensar els representants de la burgesia botiflera; per ells aquest segons són sagrats, incriticables i sempre està totalment justificat el que facin o deixin de fer.
Els 759 milions que ens roba Espanya no puteja al treballador catala no ? , sempre amb els espanyols
No ens ho roben pas els indignats ni tampoc els sindicalistes no; com bé dius aquests diners ens els roba espanya, i amb la permisivitat de CyU que és qui governa actualment la CAC.
Amb la cobardia de Ciu es cert , pero tambe amb el silenci clamoros de sindicats i indignats
Silenci clamorós de què? Des de quant els sindicats i els indignats tenen la responsabilitat de governar? La Plataforma en defensa del riu Gaià i l'associació de veïns del meu barri tampoc ho ha denunciat. També són ells uns espanyols? Ets un troll espanyolista i botifler que només utilitza la temàtica nacional per atacar la esquerra. ETS EL PITJOR DELS BORIFLERS POSSIBLE, AQUELL QUE NO HO SEMBLA.
El cercle catala de negocis , la cambra de comerç , sindicats petits , ERC , SI , Reagrupament , Omnium i molts altres tampoc governen i be que ho denuncien Ara resultara que denunciar l ´espoli dels espanyols si ho fa algu que no esta al govern es que es esapnyolista . Els d´Omnium son espanyolistes carallot ? potser el que passa es que l´espanyolista ets tu
Ets un pallasso convergent.
No em respons , segons tu nomes es pot criticar l´espoli desde el govern , qui ho fa fora del govern es espanyolista Omnium es espanyolista aleshores ?
No criticar l'espoli no et converteix automàticament en espanyolista, et converteix en espanyolista negar-lo, com per cert a prohibit el teu estimat partit CyU al parlament català. I tu ets un botifler.
Home , criticar les retallades i ni esmentar que Espanya ens roba mes de 18.000 milions i que es nega a pagar diners com aquest 759 que estan per llei , no si es ser espanyolista , pero es espanyolejar una mica
Molt bé, ja comences a entendre el significat de la ideologia. Saps que són els continguts positius?
ideologia espanyolista , la dels sindicats majoritaris , els indignats i la teva | 0.829269 | curate | {"ca": 0.9530516431924883, "it": 0.016612495485734922, "es": 0.022751895991332607, "fr": 0.007583965330444204} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_4662 | 63651 - MÈTODES AVANÇATS D'INVESTIGACIÓ EN L'ÀMBIT DEL DISSENY, ORIENTACIÓ I INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA
-
FORMACIÓ
1
63652 - MÈTODES AVANÇATS D'INVESTIGACIÓ EN L'ÀMBIT DE LA INVESTIGACIÓ EDUCACIÓ DEL PROFESSORAT
Superat aquest bloc s'obté
DOCTOR/A PER LA UNIVERSITAT D'ALACANT
ESTRUCTURA
Per a obtenir el títol de doctorat per la Universitat d'Alacant és necessari haver superat un període de formació i un període d'investigació organitzat. El conjunt organitzat de totes les activitats formatives i d'investigació que permeten obtenir el títol es denomina "programa de doctorat".
Període de formació
Aquest programa de doctorat no té un període de formació propi, per la qual cosa s'accedeix directament al període d'investigació (vegeu l'apartat "Accés i admissió").
Període d'investigació
Els qui hagen sigut admesos al període d'investigació, formalitzaran cada curs acadèmic la seua matrícula en la universitat, que els donarà el dret a la tutela acadèmica, a la utilització dels recursos necessaris per al desenvolupament del seu treball i la plenitud de drets previstos per la normativa per als estudiants de doctorat.
L'alumnat s'adscriurà a una línia d'investigació i efectuarà, si fóra el cas, els cursos o seminaris establits en la línia, si bé el seu tutor i el director o responsable de la línia podràn , de comú acord, dispensar-lo d'algun si el consideren innecessari a la vista de la formació prèvia de l'alumnat.
Sent el curs 2012-13 l'últim en què este pla d'estudis estarà vigent, s'establix el 21 de setembre de 2013 com a data màxima per a presentar el projecte de tesi.
Les taxes acadèmiques en concepte de tutela acadèmica i per la realització dels cursos i seminaris les fixa el Govern de la Generalitat Valenciana per a cada curs acadèmic.
Tesi doctoral
La tesi doctoral consistirà en un treball original d'investigació, que s'avaluarà en un acte de defensa que tindrà lloc en sessió pública i consistirà en l'exposició i defensa davant els membres del tribunal del treball de recerca elaborat.
Els alumnes d'estudis de doctorat regulats per este pla d'estudis del següents terminis per a la lectura de tesi: els que van iniciar estudis de doctorat en curs 2010-11 o anterior fins l'11 de febrer de 2016 i els que hagen iniciat a partir del curs 2011-12 fins al 29 de setembre de 2017.
Podeu obtenir més informació sobre la tesi doctoral en la pàgina web del DOCTORAT.
LÍNIES D'INVESTIGACIÓ
A continuació es relacionen les línies d'investigació de què consta el programa de doctorat en el seu període d'investigació i, si escau, els seminaris i cursos de caràcter formatiu que establisca cadascuna de les línies.
Caldrà consultar amb els organitzadors del programa de doctorat els possibles requisits d'admissió a les línies d'investigació.
Disseny, orientació i intervenció psicopedagògica
Mètodes avançats d'investigació en l'ambit del disseny, orientació i intervenció psicopedagògica
Investigar en processos d'ensenyament i educació del professorat
Mètodes avançats d'investigacio en l'ambit de la investigació en educació del professorat
ACCÉS AL PROGRAMA DE DOCTORAT EN EL SEU PERÍODE D'INVESTIGACIÓ
Amb caràcter general, hi podrà accedir qui estiga en possessió d'algun d’aquests requisits:
Títol de Màster Universitari de l’EEES (Màster Oficial).
Títol del mateix nivell que l'anterior, expedit per una institució d'educació de l’EEES.
Títol obtingut d’acord amb sistemes educatius aliens al EEES, sense necessitat d’homologació, però amb la comprovació prèvia que el títol acredita un nivell de formació equivalent als corresponents títols espanyols de màster universitari i que faculta en el país expedidor del títol per a accedir a estudis de doctorat.
Haver superat 60 crèdits inclosos en un o en més d’un màster universitari.
Estar en possessió d'un títol universitari de graduat o graduada amb una durada de 300 crèdits com a mínim, d’acord amb les normes de dret comunitari.
Diploma d'Estudis Avançats o reconeixement de suficiència investigadora.
ADMISSIÓ
A més dels requisits generals d'accés, s'hauran de reunir els requisits específics que, si escau, tinga establits el programa de doctorat (veure pàgina web pròpia del programa de doctorat en l'opció "+info").
Per a realitzar un programa de doctorat en la Universitat d'Alacant és necessari sol•licitar l'admissió en els terminis i condicions que anualment s'establisquen i que podran consultar-se en la pàgina web del CEDIP.
DADES DE CONTACTE
Informació acadèmica:
Antonio Antón Egea
Secretaria del Departament de Psicologa Evolutiva
Tel. 96 590 9886
[email protected]
http://dped.ua.es/es/
Informació administrativa:
Centre d'Estudis de Doctorat i Postgrau
Edifici Germà Bernàcer, planta baixa.
Tlf. 965 90 3466 - 965 90 9422
Fax: 965 90 9442
[email protected]
cedip.ua.es/va/
NORMATIVA
Reial Decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials (Butlletí Oficial de l'Estadt núm. 260 de 30 d'octubre de 2007) | 0.780611 | curate | {"ca": 0.9436159346271705, "it": 0.0028600612870275793, "en": 0.008988764044943821, "fr": 0.005311542390194076, "es": 0.029009193054136875, "ro": 0.007150153217568948, "uk": 0.0030643513789581204} | http://cvnet.cpd.ua.es/webcvnet/planestudio/planestudiond.aspx?plan=0809&lengua=V |
macocu_ca_20230731_2_137148 | L’energia nuclear salvarà el món4 min de lectura
Autor/a: Alfredo García
Editorial: Planeta
Any de la primera edició: 2020
Premis a l’autor: Premio José María Otero Navascués de Comunicación 2018 de la Sociedad Nuclear Española
Camp científic: tecnologia/física
Autor/a de les il·lustracions: Álvaro García Bienvenido
Avui et portem “La energía nuclear salvará el mundo: Derribando mitos sobre la energía nuclear” el primer llibre d’Alfredo García més conegut per la seva tasca divulgativa a Twitter i altres xarxes socials com @OperadorNuclear.
Arran de l’accident a la central nuclear de Fukushima el 2011, Alfredo García va iniciar un viatge pel món de la divulgació científica amb dos objectius principals: desmentir els mites sobre l’energia nuclear i reivindicar aquesta tecnologia com un acompanyant necessari de les energies renovables. La seva experiència en la divulgació culmina amb aquesta obra, que es presenta com una introducció al panorama de la indústria de l’energia nuclear, especialment a Espanya. García, gràcies al seu coneixement com a operador i supervisor a la central nuclear d’Ascó i el seu afany d’arribar a públic no especialitzat, ens explica d’una forma molt didàctica els pilars necessaris per formar-nos una opinió argumentada sobre l’energia nuclear.
La energía nuclear salvará el mundo està estructurat a partir de sis grans temes, i amb els seus respectius capítols, se’ns presenta una organització semblant als llibres de text, precisament per l’evident intenció didàctica i divulgativa que té. Des d’un bon principi ens trobem amb un índex directe i contundent, amb apartats com “Tot és radioactiu”, “Txernòbil no és un argument vàlid contra l’energia nuclear” o “Les centrals nuclears no produeixen càncer”, que ja ens avancen una lectura concisa i sobretot clara.
Començant amb els fonaments físics de l’àtom i la radioactivitat, el lector no especialitzat ja estarà preparat per entendre el funcionament de les centrals nuclears, que s’explica amb l’ajuda d’il·lustracions a tall d’esquema. A mesura que avança la lectura, van sorgint diversos mites que es van desmentint, a vegades amb afirmacions sorprenents com aquesta: “[..] en una central nuclear no existeix cap sistema de seguretat per evitar una explosió nuclear. [...] Perquè no cal.” Si vols descobrir-ne els motius, tens un capítol sencer que en parla!
Àgilment, Alfredo García es manté dins dels marges dels aspectes estrictament físics, tecnològics i legals que li permeten referenciar essencialment documents fets per organitzacions internacionals com l’UNSCEAR (Comitè Científic de les Nacions Unides sobre els Efectes de la Radiació Atòmica) o estatals com el CSN (Consell de Seguretat Nuclear). Així, aconsegueix deixar fora del llibre qüestions més relacionades amb la biologia i la salut –fora del seu camp d’expertesa–, que haurien afegit un nivell de profunditat fascinant, però sens dubte complex i despenjat dels fonaments teòrics proporcionats inicialment. Per aquests motius, centrar-se únicament en els aspectes tecnològics i físics és una solució elegant i justificada.
A més, sempre des de la pura objectivitat, és capaç de tractar la dimensió política de la qüestió sense mostrar cap posicionament o biaix ideològic. Això, juntament amb una redacció senzilla, ens mostra una total transparència que transmet confiança al lector. Per apropar-s’hi, sovint lliga les explicacions a alguna broma –encara que no particularment divertida–, ben útil per rebaixar la tensió tècnica.
En definitiva, Alfredo García ens ofereix una formació bàsica, atractiva i accessible sobre l’energia nuclear, tractant temes vitals com el seu funcionament, la seva seguretat, els seus accidents, les seves controvèrsies, perspectives i solucions, i com no podia ser d’una altra manera, la gestió dels seus residus. “L’energia nuclear salvarà el món” és un llibre essencial en un moment històric marcat pel canvi climàtic i, concretament, pel replantejament del model energètic que volem. Tant si desconfies de l’energia nuclear, com si no en tens una opinió sòlida, aquest llibre és per a tu.
Compartir: | 0.864708 | curate | {"ca": 0.9538650306748466, "pt": 0.013742331288343559, "es": 0.029938650306748468, "it": 0.00245398773006135} | |
crawling-populars_ca_20200525_23_160918 | Amb les funcions que em confereix l’article 30 dels Estatuts de la Universitat i en virtut del que preveuen l’article 15 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i l’article 10 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, segons el que estableix el punt 6 de l’Acord normatiu 8507/2008, de 25 d’abril (FOU núm. 297, de 30 de maig), es nomenen funcionaris interins per proveir llocs de treball amb caràcter d’interinitat, les persones que s’indiquen a l’annex.
Aquests nomenaments són temporals i seran revocats d’acord amb la normativa vigent o bé quan ho acordi l’Administració perquè no siguin necessaris els serveis de la persona nomenada, i el cessament no donarà lloc a cap indemnització.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
CG: cossos generals CE: cossos específics
Palma, 12 de juny de 2009 La Rectora, Montserrat Casas
Sra. Gerent de la Universitat. | 0.832287 | curate | {"ca": 0.9959555106167847, "es": 0.004044489383215369} | : /fou/acord/9115/ |
macocu_ca_20230731_10_252610 | Quants vots pot donar una fotografia amb Cruyff? I amb Abidal? M'ho pregunto perquè determinats oferiments, determinats acords, només els sé llegir en aquest context electoral i no sé si acaben produint l'efecte buscat pels seus ideòlegs o si al contrari, poden acabar sent contraproduents: no convenceràs aquells que et veuen el llautó i disgustaràs a aquells que estaven de la teva part.
Aquesta setmana hem sabut que finalment Cruyff i aquesta directiva tancaran la ferida oberta de fa quatre anys quan, de manera matussera, la Junta va donar peu a que l'holandès es fes l'indignat i renunciés al seu càrrec de president d'honor del club. Gràcies a l'acord a què han arribat, Bartomeu lluirà fotografia amb un mite identificat amb el Laportisme i a canvi el Barça participarà econòmicament en un projecte de la fundació de l'holandès. El 9 de març tots dos s'asseuran, somriuran i es donaran la mà cordialment just després de signar el seu matrimoni de conveniència. Tot molt polit, tot molt net, cadascú amb els seus motius.
Suposarà això que Cruyff lloï aquesta directiva? Ho dubto. Una altra cosa és que aquest acord suavitzi les opinions de l'ex tècnic sobre els actuals dirigents. No hem d'oblidar que no fa ni tres mesos, Cruyff deia que havia estat intel·ligent en tornar la insígnia d'or i brillants al club perquè així no es tacava amb el que estava passant. "Em fa pena veure el Barça així, hem perdut molt prestigi al món", va arribar a dir de la gestió que s'estava fent del club. Friso per escoltar-lo ara. El curiós del cas és que res no garanteix a l'actual directiva que Cruyff no sostingui aquesta mateixa versió el dia de l'acte. De fet, si és coherent, l'hauria de mantenir, perquè res no ha canviat en aquests mesos.
La situació amb Eric Abidal és semblant. El francès va pressionar tot el que va poder i més en el seu moment perquè el renovessin, es va trobar amb una direcció esportiva que no es va deixar endur per les emocions i va optar per la decisió més impopular. Abidal no va tenir més remei que acceptar la decisió, però sense ser especialment perspicaços podem intuir que sap perfectament qui era el vicepresident esportiu en aquell moment. "La vida dóna moltes voltes, ara el Barça em vol", deia fa unes setmanes a l'Ara. Hi ha un punt de ressentiment en aquestes paraules, no dic que no sigui legítim. Abidal se sap en condicions d'exigir, no se sent en deute i de moment opta per esperar. Qui sap si a l'estiu, un cop passades les eleccions, ja ho veu tot més clar.
Però en cas que Abidal accedís ara a l'oferta de Bartomeu, quin rèdit en trauria el president? Aquells que en el seu dia es van sentir traïts per la decisió de no renovar al futbolista, aquells que no entenien com casava la decisió amb el "més que un club", no canviaran de parer ara perquè el club el posi a dirigir les escoles de futbol pel món. I aquells que van creure que el Barça actuava bé, que aquest club no és una ONG, tampoc entendran ara per què el club es plega al caprici del francès que desfulla la margarida amb una lentitud desesperant.
La fotografia que pugui obtenir Bartomeu amb Abidal no serà mai sincera, com tampoc ho serà la de Cruyff. Donen vots aquestes fotografies de conveniència? Els càlculs dels assessors, a l'ombra de qualsevol gest aquests dies, deuen dir que sí. | 0.862874 | curate | {"ca": 0.9893031784841075, "it": 0.0027506112469437654, "pt": 0.007946210268948655} | |
mc4_ca_20230418_17_69072 | La Base de Dades de Doctrina i Criteris del TEAC (DYCTEAC) publica, en el període 25/03/16 a 11/04/16, la següent Resolució en Unificació de Criteri:
Criteri 1 de la resolució 06179/2015/00/00 del 2016.03.31
Procediment de recaptació / reducció de les sancions. Procediment de declaració de responsabilitat l'abast del qual inclou sancions. Aplicació de l'article 41.4 de la LGT amb caràcter retroactiu. Import sobre el qual s'ha d'aplicar la reducció: total de la sanció inicialment imposada versus quantitat el pagament del qual s'exigeix a l'obligat.
La qüestió que es planteja en el present recurs consisteix a determinar sobre quin import, corresponent a la sanció que es deriva al responsable, s'ha d'aplicar la reducció per conformitat quan resulta aplicable, amb caràcter retroactiu, la disposició continguda en l'apartat 4 de l'article 41 de la LGT en aquells supòsits de declaracions de responsabilitat l'abast dels quals s'incloguin sancions. És a dir, si l'import sobre el qual ha de girar-se la reducció és sobre el total de la sanció inicialment imposada o sobre la quantitat, el pagament del qual, s'exigeix al corresponent obligat.
La reducció de l'article 188.1.b) de la Llei general tributària que resulti aplicable en virtut del que disposa l'article 41.4 de la Llei general tributària i la seva aplicació retroactiva a les declaracions de responsabilitat que no han assolit fermesa, ha de fer-se sobre l'import de la sanció que originàriament s'hagi exigit a l'obligat tributari sense minorar l'import els ingressos a compte que hagi pogut realitzar el declarat responsable o qualsevol altre obligat que concorri, de manera solidària, en el mateix pressupost de fet.
Podeu accedir a través del següent enllaç: | 0.874509 | curate | {"ca": 1.0} | https://gestors.cat/ca/noticies/ficha/2110/resolucions-teac-del-250316-a-110416 |
cawac_ca_20200528_0_174000 | SENYORETA JÚLIA
Teatre Romea (Barcelona)
Carregant video ...
SINOPSI: Prenent com a escenari principal el triomf del partit laborista a les eleccions del juliol de 1945, a Anglaterra, Senyoreta Júlia s’emmarca en el context de les celebracions posteriors a aquest esdeveniment: la victòria dins de la lluita de classes.
La senyoreta Júlia baixa a la cuina dels criats de la casa de camp del seu pare. Busca el seu xofer, en John. Aquella nit d’estiu, tot un seguit d’esdeveniments faran que la senyoreta Júlia vegi el seu món i la seva vida trastocada. Aquesta apassionant tragèdia fou adaptada per Patrick Marber a partir de la peça de Miss Julie , de Strindberg. Marber és més conegut per celebrades peces, com ara, Dealer’s Choice , Don Juan in Soho i Closer , així com pel·lícules guanyadores del prestigiós BAFTA britànic com són: Notes on a Scandal i Closer . | 0.763647 | curate | {"sv": 0.01750291715285881, "ca": 0.9498249708284714, "gl": 0.03267211201866978} | http://www.focustv.cat/131/senyoreta-julia |
racoforumsanon_ca_20220809_4_10988 | He anat al metge i m'han fet proves en concret: trànsit esòfag gastro duodenal i loreasa per veure si tinc el bacteri helicobacter pylori i no han trobat res ha surtit tot bé, no sé que puc tenir ...aqui un video on surto jo i em presento i us explico una mica el meu problema: no sé si s'ha m'ha sent bé, però no us rigueu és el meu primer vídeo que pujo a youtube, parlo bé? tinc vergonya?
Als catalans no ens donen ganes de, ens agafen ganes de. Igual que no ens dóna singlot/fàstic/al·lèrgia, ens en fa, o ens fa singlot/fàstic/al·lèrgia. Etc.A veure si ho pots canviar. | 0.771155 | curate | {"ca": 0.8228070175438597, "ga": 0.024561403508771926, "de": 0.09824561403508772, "ro": 0.054385964912280704} | |
mc4_ca_20230418_3_712652 | ▶ Ready4Oxford | Preparació Examen d’Oxford | Salt Idiomes ✌
Preparació a l’examen d’Oxford
INICIO / Cursos d’anglès / Cursos de preparació exàmens oficials / Preparació a l’examen d’Oxford
Cursos d’anglès especialment dissenyats per a la preparació dels exàmens de nivell A2, B1 i B2 de l’Oxford Test of English (OTE). Salt Idiomes és centre examinador a Terrassa.
Salt Idiomes és un centre examinador afiliat del OXFORD TEST OF ENGLISH (OTE) Pots certificar el vostre nivell A2, B1 o B2 de forma més econòmica, senzilla i ràpida que amb altres exàmens amb la mateixa validesa i prestigi.
L’Oxford test of English avalua quatre habilitats:
Ràpid: La prova només dura 2 hores i tens el teu resultat en 14 dies.
Flexible: 100% on-line i ha Salt Idiomes
S’ajusta a les teves necessitats: Examina’t en una de les convocatòries que s’ofereixen al llarg de tot l’any.
Assequible: L’Oxford Test of English és més econòmic que els actuals exàmens oficials d’anglès.
Precís: El seu nivell de dificultat s’adapta a les teves respostes. Cada examen és únic i personalitzat.
Més just: Si no obtens la nota desitjada, pots repetir cadascuna de les parts per separat. A més, mai baixaràs de nota, només pots pujar-la. I obtindràs un únic certificat amb els teus millors resultats.
Reconeixement: El OTE està reconegut oficialment per institucions i organitzacions. Mirar llistat aquí
Díptic - Oxford Test of English
Centre acreditat per la Universitat de Cambridge. | 0.773185 | curate | {"ca": 0.9155617585484996, "en": 0.056524773203070484, "it": 0.027913468248429867} | https://saltidiomes.com/ca/cursos-de-ingles/cursos-de-preparacio-examens-oficials/preparacio-a-lexamen-doxford/ |
mc4_ca_20230418_5_664141 | Casa Vacanze Geremeas Quartu Sant Elena Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Via Sirio 33, Quartu Sant' Elena, Quartu Sant Elena, Itàlia, 09044 - Veure al mapa
Al visitar Geremeas, vosté es sentirà com a casa a Casa Vacanze Geremeas, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Casa Vacanze Geremeas és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha instal.lacions de barbacoa, àrea de TV/saló compartit, cuina compartida.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara aire condicionat, balcó/terrassa, ventilador, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent jardí. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Geremeas, el Casa Vacanze Geremeas és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.823343 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/casa-vacanze-geremeas/hotel/quartu-sant-elena-it.html |
macocu_ca_20230731_3_271188 | Flash Social
El Departament de Turisme del Comú d’Ordino no va deixar passar l’oportunitat d’aprofitar un dels caps de setmana de major afluència de visitants, el del 13 al...
Javier Balmaseda i el seu equip van presentar, ahir, el projecte ‘L’aigua i la forma’, obra guanyadora del concurs Caldes. L’actuació té per objectiu convertir... | 0.686636 | curate | {"en": 0.03582089552238806, "ca": 0.9641791044776119} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_114609 | En el moment que desitgis del mes pots introduint les dades a través de la web o personalment al gimnàs i un cop realitzis el pagament ja tens l'alta.
Com puc donar-me d'alta?
Podràs donar-te d'alta de manera ràpida i senzilla a través de la nostra web o presencialment al gimnàs. Si ho fas a través de la web, els passos són els següents:
1. Fes clic a "Inscriu-te".
2. Introdueix les teves dades personals.
3. Escull el gimnàs i la quota que vulguis.
4. Introdueix les dades de la targeta de crèdit o de dèbit.
5. Per abonar la teva inscripció trobaràs l’opció de pagament per la web mitjançant la nostra passarel·la de pagament segura i la teva alta es farà efectiva de manera immediata.
Després dels passos anteriors únicament t'has de dirigir a recepció amb el DNI el primer dia que accedeixis al centre, els tècnics et recolliran l'empremta dactilar i et faran una fotografia. A més, t’arribarà un correu per acceptar les condicions generals del gimnàs.
Un cop finalitzat tot ja haurà acabat el teu registre i podràs accedir a les instal·lacions des d’aquell moment.
A partir de quina edat puc accedir?
L'edat mínima per inscriure’s i accedir al gimnàs és de 18 anys complerts, és a dir, la majoria d'edat.
Forma de pagament?
Els pagaments sempre es realitzen amb targeta de crèdit o dèbit.
Un cop inscrit/a
Puc canviar de quota?
Si, informant a la recepció del gimnàs abans del dia 20 del mes en curs i s’aplicarà un cop finalitzi el cicle de la quota actual.
Què passa si el rebut del banc es retorna?
Quan el banc retorna un rebut es bloqueja automàticament l’entrada al gimnàs fins que es faci front al pagament. En cas de voler tramitar la baixa s’hauria de fer efectiu el pagament pendent.
Com puc donar-me de baixa?
Pots donar-te de baixa en el moment que ho desitgis comunicant a la recepció abans del dia 20 del mes i la baixa es farà efectiva l’últim dia del mes pagat.
Què faig si el meva empremta dactilar no funciona?
Si en accedir al gimnàs la teva empremta dactilar no funciona, posa't en contacte amb un membre del nostre personal a recepció o ficat en contacte amb el videoporter 24 hores que tenim a l’entrada de la instal·lació.
Informació sobre el gimnàs
Dies d’obertura
Obrim les 24 hores, però segons la teva tarifa tindràs unes hores concretes per accedir a les instal·lacions. Tenim un horari d’atenció al client per atendre dubtes o canvi en les quotes.
Hi ha taquilles per deixar les coses?
Hi ha taquilles d’ús puntual, s'utilitzen amb un cadenat personal únicament quan estàs entrenant a les instal·lacions per deixar els efectes personals.
© Copyright 2019 - Argos - Powered by Fitcloud
Esta página web usa cookies
Las cookies de este sitio web se usan para personalizar el contenido y los anuncios, ofrecer funciones de redes sociales y analizar el tráfico. Además, compartimos información sobre el uso que haga del sitio web con nuestros partners de redes sociales, publicidad y análisis web, quienes pueden combinarla con otra información que les haya proporcionado o que hayan recopilado a partir del uso que haya hecho de sus servicios. | 0.732042 | curate | {"ca": 0.7779973649538867, "pt": 0.042490118577075096, "cs": 0.0032938076416337285, "it": 0.012187088274044796, "en": 0.015151515151515152, "es": 0.14888010540184454} | https://www.argoslleida.com/faq-365-argos |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_116574 | El Club Handbol Elx ha comunicat dos positius per coronavirus en la plantilla. L'equip tenia previst disputar aquest diumenge el partit de huitens de final d'European Cup contra l'Atlético Guardés que s'anava a retransmetre a través de les càmeres d'À Punt Mèdia.
Els positius han suposat la suspensió del partit, ja que, a més dels positius, la resta de la plantilla, que ja ha donat negatiu en les proves, haurà de romandre en quarantena per considerar-se contacte estret.
Tot i que en un primer moment, perillava la classificació de l'equip il·licità, la Federació Europea li ha comunicat que no elimina el club i que deixa en mans dels dos equips concretar l'eliminatòria.
Ara l'Handbol Elx i l'Atlético Guardés han de definir si l'eliminatòria es resol a un o dos partits. En cas que només fora a un partit, es jugaria a Galícia el diumenge 17 de gener a les 19:00 hores. Si els dos equips decidiren jugar partit d'anada i de tornada es jugarien també els dos a Galícia, però el primer el dissabte 16 de matí.
També et pot interessar
La Lliga Asobal ja és professional Pablo Andújar supleix la baixa per lesió de Carlos Gimeno en la Copa del Rei València i el pàdel, un idil·li amb futur assegurat El valencià Roberto Merhi torna a la Fórmula 2 Nadal supera el dolor i Fritz 66 medalles per a Espanya en els Jocs Mediterranis de 2022 David Ferrer: "Tant de bo puguen estar Nadal i Alcaraz en la Copa Davis" De Benigànim a Roma: la cicloruta solidària de Xavi Llorens La regata Tabarca Vela recupera el nivell d'alta competició | 1 | perfect | {"es": 0.05121470781352593, "ca": 0.9487852921864741} | |
crawling-populars_ca_20200525_47_38157 | Beques escolars curs 2020-21
Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX'
Dia Internacional de les Dones 2020
Exposició 'Dones: ficcions i realitats'
Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020
OKKA, Joc literari per a infants
Can Coll, un mas al bosc
Exposició 'L'home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat'
Beques escolars curs 2020-21
Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX'
Dia Internacional de les Dones 2020
Exposició 'Dones: ficcions i realitats'
Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020
OKKA, Joc literari per a infants
Can Coll, un mas al bosc
Exposició 'L'home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat'
La Ciutat
El VI Cicle de Cinema Infantil en Català (CINC) que organitzen el Servei Local de Català, l'Ajuntament i els Cinemes El Punt de Cerdanyola oferirà a la ciutat i a partir del 6 d'abril quatre pel·lícules infantils doblades al català.
La pel·lícula d'aquest cap de setmana és Operació Cacauet 2. Missió: salvar el parc i es podrà veure els dies 6, 7 i 8 d'abril.
El film es projectarà els divendres a les 18h, els dissabtes a les 16h i els diumenges a les 11:30h. El preu de l'entrada serà de 4,90 euros tant per a infants com per a adults.
Programació Cinema Infantil en català primavera 2018
Tornar al llistat de l'agenda d'activitats
Segueix-nos a: | 0.556457 | curate | {"ca": 0.9139123750960799, "it": 0.08608762490392007} | : /agenda/cinema-infantil-en-catala-0 |
mc4_ca_20230418_0_486966 | Holiday home Bunschoten IV Bunschoten Països Baixos - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Holiday home Bunschoten IV-, Verspreide huizen, Bunschoten, Països Baixos, 3752 AE - Veure al mapaExcel·lent8,3Basada en1comentariHoliday home Bunschoten IVVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 31 fotosMolt bona ubicació 7,5Veure al mapa7,5UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaparcament de cotxescaixa forta
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Zeewolde, no busqui més enllà de Holiday home Bunschoten IV. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Holiday home Bunschoten IV ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. L'ambient de Holiday home Bunschoten IV es reflexa en cada habitació. calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, reproductor de DVD/CD són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com pesca que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Zeewolde, faci de Holiday home Bunschoten IV la vostra llar.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxes Serveis i comoditatscaixa fortazona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisióforn microonesrenta vaixellesCaixa forta a l'habitacióneverareproductor de DVD/CDempolles d'aigua de cortesiarentadorasecadoraMostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantCal abonar l’import total de la reserva abans de l’arribada. NOVASOL t'enviarà una confirmació amb tota la informació del pagament. Un cop hagin rebut el pagament, t'enviaran un e-mail amb les dades de l’establiment, com ara l’adreça i el lloc on has de recollir les claus.
Allotjaments a Bunschoten
Holiday home Bunschoten IV | 0.866004 | curate | {"ca": 0.9895833333333334, "en": 0.010416666666666666} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-bunschoten-iv/hotel/bunschoten-nl.html |
oscar-2201_ca_20230904_1_173461 | La Plataforma per la Llengua fa una crida a la ciutadania i a les institucions a prendre mesures per evitar la desaparició de la llengua
Joan Antoni Guerrero Vall
12/12/2020 10:35
La Plataforma per la Llengua ha posat en marxa una campanya per advertir que el català es troba en situació d’emergència lingüística i que en conseqüència es podria extingir. La nova campanya vol advertir que la situació de la llengua requereix un grau de conscienciació social com la generada per l’emergència climàtica.
El president de la plataforma, Òscar Escuder i de la Torre, ha explicat a ‘El Món’ que fa un any que aquesta campanya s’estava preparant, motivada per les xifres d’enquestes oficials que “van sent continuadament negatives” pel que fa a la situació del català. La campanya consisteix en un vídeo i missatges a les xarxes socials.
Escuder recorda que diferents lingüistes han determinar que una llengua, quan només la parla el 30% dels seus potencials parlants “és quan començar a estar seriosament amenaçada de desaparició”. Això, diu Escuder, no vol dir que hagi de passar “demà passat”, però si adverteix que “entra en un procés en què, si no ets hàbil per revertir-lo, la llengua es converteix en residual”.
La Plataforma per la Llengua avisa que en el context dels Països Catalans “estem en el 32%” per tant “a fregar” de la situació en què es pot iniciar un procés d’extinció. “No cal arribar al 29% per posar el crit al cel”, manifesta Escuder. Per això la campanya que inicien “fa una crida a tothom: a la ciutadania per ser conscients i que cadascú aporti el seu granet de sorra en el seu dia a dia”.
La campanya també és un toc d’atenció per les institucions, “que tenen obligacions i han de fer la seva part de feina per mantenir la llengua i fer-la millorar, que deixin de fer veure que tot està bé, quan no ho està, perquè veiem retrocessos”.
La Plataforma avisa per exemple de la poca presència del català en plataformes digitals com Netflix, que només tenia quatre títols en llengua catalana. “Reclamem que volem ser ciutadans europeus normals, com els eslovens o els danesos: per què hem de ser menys?”, es pregunta Escuder.
Comentaris
Ja està perdut Desembre 12, 2020 | 11:00
Els nostres polítics (juntsxcat, erc, cup) no tenen pebrots de fer complir les lleis en educació secundària en quan el nostre idioma. Tampoc han mostrat cap interès en crear una plataforma de televisió digital ben parida. I, els presos polítics en quin idioma parlaven en els judicis.. ?... Això és un símptoma de la submissió lingüística que practiquem la majoria de catalans. L'altra gran problema és obvi: la meitat de la població de Catalunya no són catalans. Són espanyols. I c
1
Respon
jupp Desembre 12, 2020 | 11:06
Soc pessimista al respecte. Si depèn dels catalanoparlants el fet que se salvi la llengua, pel que veig al carrer a la joventut, ho tenim malament. Allà on fa 60 anys únicament senties parlar el català i esporàdicament i d'una manera rara el castellà, avui dia és gairebé el revés. Em temo que acabarem com a Irlanda amb el gaèlic o a la Catalunya Nord.
1
Respon
jupp Desembre 12, 2020 | 11:11
A més, només cal mirar TV3, la nostra, i sentir als locutors i tertulians, amb els barbarismes i castellanismes que utilitzen; aquesta gent, la majoria d'ells, han perdut vocabulari, verbs, expressions, etc. i s'han de refugiar en el castellà per dir determinada paraula. A la TV3 es nota fàcilment quin locutor o tertulià ve de comarques o ve de l'àrea metropolitana de Barna, i això s'escampa.
1
Respon
Han guanyat els espanyols. Poca cosa més es pot dir. Desembre 12, 2020 | 11:17
"Hay que fomentar la emigracion de gentes de habla castellana a Cataluña y Baleares para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta". Calvo Sotelo , 1983. (i òbviament dècades abans el franquisme és el que aplicava). També la gran quantitat d'emigració sudamericana que han enviat aquí ha estat amb l'objectiu de reduir la llengua.
1
Respon
jg Desembre 12, 2020 | 11:27
pues no se que mas vais a hacer: es la unica lengua escolar y en el comercio y la hosteleria se fuerza todo lo que se puede....quizá es que la gente no quiera hablarla
1
Respon
Ramon Desembre 12, 2020 | 11:43
O tripartit, o Catalunya. Jo, Catalunya.
1
Respon
Espectador Desembre 12, 2020 | 12:10
La desaparició de la llengua suposa la desaparició d'un poble i de la seva ánima. i els anexionistes (PSC-PSOE-VOX-C's-PP-Comuns) farán tot el poguin perque sigui així
1
Respon
INENARRABLE Desembre 12, 2020 | 12:25
És que ERC ha esdevingut el botxí de Catalunya, de la seva llengua i les nostres tradicions. W. el pilós ha deixat pas a Rufián el rufiá. I està tancant molt bé el cicle des de Madrid. Mentres els presos polítics segueixen a la presó, ells s'ho han petat tot. I alegría de la huerta rociera.
1
Respon
Gonzalo Desembre 12, 2020 | 13:02
Jajajajajajajjajajaja!!!!! Obligar a netflix a que ponga más títulos en catalán.... Jajajajjajajjajajajjajajajaajaja!!!!! Deben de estar temblando.... Pero que lerdos sois, laZis de pacotilla.... Jajajajjajajjajajajjajajajaajaja!!!!! !
1
Respon
La Plataforma per la Llengua demana a crits la seva dissolució Desembre 12, 2020 | 13:02
El català no està en absolut en perill i els països catalans no existeixen. Parlar de dades en un context inexistent vol dir qu'aquesta Plataforma no serveix per a res i només llança missatges per seguir vivint del conte i de subvencions; l'ONG de la llengua dels collons.
1
Respon
Ramon Desembre 12, 2020 | 13:33
Jordi Pujol també era això. Jordi Pujol també era preocupació per la demografia, per la substitució demogràfica i per la natalitat. Encara recordo la miserable befa que en feien els progres quan aconsellava una major natalitat. Tres fills per família catalana. En això com en tantes altres coses el pujolisme va quedar en bones intencions, i així estem. Hem passat de ser una minoria nacional dins l'estat espanyol a ser-ho dins la pròpia Catalunya.
1
Respon
Ramon Desembre 12, 2020 | 13:36
Però òbviament no ens hem de rendir. Cal, primer, ser conscients del problema. I després intentar revertir-lo. Vies, n'hi ha tres. 1. Augment de natalitat catalana (és el que van fer flamencs i catòlics nord-irlandesos). 2. Integració d'immigrants. 3. Que els fluxes migratoris canviïn de sentit.
1
Respon
Ramon Desembre 12, 2020 | 13:39
Aquests darrers dies, TV3, per no deixar cap flanc ideològic progre sense cobrir ha tornat a martellejar-nos amb neguits ecologistes que, cal dir-ho?, ens haurien de fer votar el tripartit. Manta espècies que retrocedeixen en llurs hàbitats. Però no tinguis por que els capfiqui gens que l'espècie que retrocedeix sigui... la nostra.
1
Respon
Ramon Desembre 12, 2020 | 13:42
Que els catalans no estiguem preocupats pel retrocés de la població del tritó del Montseny, és "fatxa". Però que hi estiguem pel retrocés del català, també. Això també és "fatxa". No t'estranyi que el Yoyas d'ERC a Madrid ja ho hagi piulat.
1
Respon
Ara Catalunya té mes de 80 idiomes. Els catalans som bons per naturalesa o "BOBOS"? Desembre 12, 2020 | 13:46
L'Honorable Heribert Barrera va preveure la degradació de la llengua pròpia davant una immigració massiva i descontrolada. Motiu pel que ERC el va degradar, tot i sent una figura rellevant del seu partit, fins treure-li la medalla d'or de la ciutat de Barcelona de la que el president Barrera ni en va tenir constància doncs va ser una entrega a títol pòstum. Fastigós tot plegat si de fet es evident que tenia raó.
1
Respon
..... Desembre 12, 2020 | 13:57
El problema es que no tenim polítics de nivell. Catalunya no ha d'aspirar a tenir gestorets. Calen estadistes qualificats amb idees clares i vàlides pel conjunt de la societat. Que quan moguin una fitxa dominin tot el tauler i no hi hagin fugues ni descontrols.
1
Respon
Bot Desembre 12, 2020 | 14:09
Primer punt i principal, el català no és una llengua oficial, (les llengües oficials són territorials i s'imposen per llei a tots els nivells i a tots els àmbits de la vida diària, no és el cas del català.) ni a Catalunya, ni a València ni a Mallorca, l'ùnica llengua oficial i hiperfomentada és el castellà. Gràcies als polítics de la falsa transició (gràcies a l'esquerra sobretot).
1
Respon
Ceballut Desembre 12, 2020 | 14:33
El que no van aconseguir Franco ni els avantpassats del Borbó ho està aconseguint la desídia dels catalans que es queixen del què no fan bé els demés i es passen el dia escrivint collonades en la llengua colonial a les xarxes socials i s'humilien consumint en establiments que no atenen en la llengua del país. Criticar TV3 i no desconnectar quan emeten continguts en la llengua dels castellans és treure's les puces de sobre.
1
Respon
Llengua, un pas més per a la normalització, és cosa de tots Desembre 12, 2020 | 18:44
Le Sénat vote la loi qui permettra aux prénoms catalans d'afficher légalement leurs accents en version originale.
1
Respon
Al poca-solta Gonzalo dels collons Desembre 12, 2020 | 18:53
Un paio que se'n fot d'un llengua vol dir que no hi toca. Els catalans solament volem que la nostra llengua tingui la mateixa difusió, ús, possibilitats, presència... que altres llengües europees com son el danès, neerlandès, grec, suec, hongarès, noruec, txec, finès, eslovè, croat, estonià... no pas "obligar" a Netflix ni a ningú parlar cap llengua. Si això no és possible dins de l'estat espanyol. aleshores la independència és encara més urgent i necessària.
1
Respon
Cal dir-ho Desembre 12, 2020 | 19:39
Si els catalans no som conscients que la nostra llengua -parlada en diferents estat europeus Andorra, Espanya, França...) necessita la mateixa normalitat de la resta de llengües vives europees com el suec, grec, finès, croat, noruec, estonià, neerlandès, hongarès, txec, eslovè... no arribarem enlloc. Cal parlar i fer ús de la nostra llengua sense prejudicis ni complexos d'inferioritat, la qual cosa és responsabilitat dels parlants i també de l'estat, si l'estat espanyol no ens acull ni
1
Respon
Gonzalo Desembre 12, 2020 | 19:45
! !!!!Jajajajajajajjajajaja!!!!! Sois lerdos, claro si en 400 años no habeís sido capaces de abandonar vuestro vulgar y tractoril dialecto a favor de adoptar el español hablado por 500.000 millones ! !!!!!!!!!!ajjajajajjajajajaajaja!!!!! ! !!!!!!!!!!! !Es que que sois zanahorios!!!!!!!!!!!! !, laZis de pocatilla.... ! !!!!!!!!!Jajajajjajajjajajajjajaj!!!!! !
1
Respon
Via fora els adormits Desembre 12, 2020 | 19:52
Si el català no té l'ús i la normalitat de la resta de llengües europees, també és en part, culpa nostra, per exemple quanta gent demana la versió en català de les instruccions quan compra un vehicle ? Sabeu que hi ha empreses com la Seat que tot i no tenir els manuals ni en paper ni el web (solament per a Andorra), disposen en català de les instruccions online i es poden baixar ? Quants de vosaltres les feu servir ? També hi ha altres marques Toyota i Lexus.
1
Respon
La Monarquia borbònica demana a crits la seva dissolució Desembre 12, 2020 | 20:02
El rei espanyol, ni l'emèrit ni l'altre, no son en absolut en perill i l'Espanya republicana no existeix enlloc. Parlar de dades en un context inexistent vol dir que aquesta Monarquia espanyola no serveix per a res i només llança missatges per a seguir vivint amb l'esquena dreta a costelles dels ciutadans i de subvencions; la transició d'Espanya dels collons que no s'acaba mai i ja porten 42 anys... Jo per si de cas vaig passant cap a la independència.
1
Respon
Ànims i sentit comú Desembre 12, 2020 | 20:22
Llengües avui ben vives com el noruec, el polonès, l'hebreu, el txec, el finlandès o l'hongarès també varen estar també en perill de desaparèixer, però, al segle XX els seus estats les varen recuperar i normalitzar. Per a normalitzar una llengua, és a dir que es faci servir per a TOT, calen dues coses que els seus parlants ho VULGUIN i un ESTAT que en doni el suport i les eines necessàries. Així que ens cal un estat propi, si no ho enteneu així no normalitzarem res, mentre l'espanyol
1
Respon
N o r m a l i t a t Desembre 12, 2020 | 20:29
Fora síndrome d'Estocolm, complex d'inferioritat, autoodi i mandra. Si els parlants del danès o del neerlandès se'n surten, nosaltres també ho podem fer amb la nostra llengua. Mentre no tinguem un estat propi, cal insistir i avançar, proveu-ho de fer també vosaltres. Si sou catalans, us sentiu catalans o senzillament us trobeu bé al país, feu servir el català, no hi renuncieu.
1
Respon
Marina Desembre 12, 2020 | 20:34
És molt senzill, comenceu a fer amb el català el mateix que feu amb la resta de llengües que domineu, apreneu-les bé i utilitzeu-les el millor possible. Oi que no direu mai a Espanya en un restaurant en acabar l'àpat "traigame el cuento"? En català també cal ésser curosos, si voleu que us respectin respecteu-vos vosaltres.
1
Respon
Ni França ni Espanya: Països Catalans Desembre 12, 2020 | 20:45
Desperteu-vos, l'espanyolam que sempre ha de negar amb mala bava i insistència, l'existència dels Països Catalans, ens fa un favor, car una cosa que no existeix no cal negar-la sempre.
1
Respon
Luisnomeacuerdo Desembre 12, 2020 | 21:16
Pues claro que desaparecerá por fuerza del empuje de una lengua más poderosa como le pasará al vascuence Y mira que los lazinazis, con el cot de tractoria a la cabeza se dedican a señalar a la gente que habla el idioma de su país, español en España. Hora de rebuznar grocñordos.
1
Respon
Ramon Desembre 12, 2020 | 21:34
En Ceballut em respon que no per revertir la nostra minorització dins la pròpia Catalunya tindríem ja assegurada la salvació del català. Ben cert.
1
Respon
Resistir i defensar la llengua Desembre 12, 2020 | 23:04
Feu com jo. El 2010 vaig deixar de parlar la llengua de l'ermot central, després de l'u d'octubre vaig deixar d'entendre-la i de consumir-ne productes audiovisuals. Si en un establiment i no m'atenen en català els dic que ja tornaré quan n'aprenguin i foto el camp. Per comunicar-me amb la gent que m'interessa, si no puc fer-ho en català, ho faig en anglès.
1
Respon
Miquel Desembre 13, 2020 | 10:46
És evident que desaparegui. Però és lleig sentir a sobre acusacions que obliguen a parlar en català a Catalunya, que marginen la gent de parla castellana.. mentides i més mentides per afavorirse uns...
1
Respon
Felip uvepalito Desembre 13, 2020 | 11:07
Mata a una persona y te llamaran asesino. Mata un millon y te llamaran conquistador... asi se hace para extender un idioma... Vergüenza de país!
1
Respon
Respon a La Monarquia borbònica demana a crits la seva dissolució Cancel·la les respostes
Comentari
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.604711 | curate | {"ca": 0.8657727398396461, "en": 0.007948576168095106, "es": 0.09365496267625104, "pl": 0.0002764722145424385, "pt": 0.0035941387890517005, "id": 0.003870611003594139, "hu": 0.007672103953552668, "fr": 0.013823610727121923, "it": 0.0024882499308819463, "cs": 0.0007602985899917058, "de": 0.00013823610727121925} | https://elmon.cat/uncategorized/campanya-alerta-emergencia-linguistica-posa-catala-perill-extincio-2-283301/?replytocom=97701 |
oscar-2201_ca_20230904_5_161960 | Hi ha dos llibres que tota persona vinculada al dret hauria de llegir: un és el "Sí, advocat" de Miquel Roca (2007), sobretot quan parla de la desconnexió entre la facultat i el món real. Malauradament aplicable a la majoria de sectors professionals. I l'altre és "Vint-i-cin anys i un dia. Reflexions d'un advocat penalista" (2009), de Carles Monguilod (1958).
Per això la gent vinculada al món judicial en general -i els estudiants de dret en particular- tenen la immensa sort que l'editorial Ara Llibres acaba de reeditar aquest darrer volum. Monguilod és un conegut advocat penalista de Girona que, ente d'altres casos, ha portat el de la farmacèutica d'Olot, l'enfonsament de L'Oca o els últims mesos del Vaquilla.
L'obra està farcida d'anècdotes com les relacions amb un clan gitano, el jurat que volia saludar un processat o el Nissan Patrol de la Guàrdia Civil que un pare va trobar al seu garatge l'endemà d'una nit de marxa del seu fill. Però que ningú s'equivoqui: no és només una llibre sobre experiències personals, sinó una visió acurada del món de la justícia per dintre. Si la justícia -un dels pilars bàsics de l'estat de dret-, funcionés millor, el país potser també aniria més bé.
Monguilod potser tampoc ho sap, però aprofita per donar alguns consells als futurs advocats: "el discurs oral és imprescindible" -i sobretot evitar les faltes d'ortografia !-, "no preguntar res a un testimoni si no saps prèviament la resposta", "no és cert que dues bombes no cauen mai al mateix lloc", evitar que "les defenses es barallin entre sí perquè, qui en treu profit, és el fiscal" o que "la tenacitat sempre guanya a l'infortuni".
També desfilen alguns personatges entranyables com Baltasar Garzón que, abans de ser número dos del PSOE per Madrid a les eleccions del 1993, deixava "com un drap brut" el govern de Felipe González. O el dia que, en un article a El Punt, va haver de defensar l'escriptor Javier Cercas de les crítiques d'ERC per haver-lo nomenat pregoner de les Fires de Girona. Jo també l'hagués defensat.
Hi ha estudiants que aprendran més llegint aquest llibre que en tot un trimestre de dret penal. En el fons, l'ofici d'advocat, com el de periodista, s'aprèn al carrer. i quan a un advocat gironí el contracten per a un judici a Zamora és que deu ser un bon advocat./ Una ressenya de Xavier Rius | 0.884508 | curate | {"ca": 0.9731485491554785, "en": 0.02685145084452144} | https://informacio.e-noticies.cat/raco-de-lectura/la-justicia-per-dintre-82774.html |
mc4_ca_20230418_14_689474 | Disseny Web.Club Golf i Pitch & Putt Palamós
Us presentem l'ultim disseny web de STP. Club Golf i Pitch & Putt Palamós www.clubgolfpalamos.cat
Actualització nou disseny compatible amb dispositius mòbils. Disseny Web, muntatges de les imatges. Alta SEO: Google, Bing, Google Empreses. Modul per posar galeries amb imatges. Canal Youtube amb videos de Golf. Agenda. Documentació PDF. Disseny seguint la imatge corporativa del client.
ATRAPA EL "CHOLLO" Ofertes Ordinadors, Nou models... | 0.4388 | curate | {"ca": 0.6976744186046512, "pt": 0.08456659619450317, "en": 0.2029598308668076, "it": 0.014799154334038054} | https://www.stp.cat/blog/entry/nou-disseny-web-club-golf-i-pitch-putt-palamos-competicions-interclubs-i-semar |
mc4_ca_20230418_2_3715 | FC Barcelona Rugby B |
FC Barcelona rugby B
RugbyCat Fotografia d’arxiu de Pere Grau RC L’Hospitalet “B” 12 – CEU 22 Tot i visitar el camp del cuer
RugbyCat La jornada que arriba serà determinant, per a moltes lligues, per anar perfilant amb més encert quins seran els
RugbyCat Fotografia de FC Barcelona “B” 35(b) – CR Senglars de Torroella 15 Després d’una setmana convulsa, on el Barça | 0.686325 | curate | {"de": 0.109375, "ca": 0.890625} | http://www.rugbycat.cat/tag/fc-barcelona-rugby-b/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_161438 | La sèrie sud-coreana de la qual tothom en parla. I realment és recomanable al cent per cent. El tractament dels personatges, les situacions creades i els transfons que s’hi reflecteixen, poques vegades es troben tan ben executats en una mateixa producció. Centenars d’individus són cridats a competir entre ells per optar a un premi milionariContinua llegint “El joc del calamar. No és pas or tot el que lluu”
Publicat perestevecanet07 Octubre 12, 2021 Publicat enanime, Opinió, Ressenya, UncategorizedDeixa un comentari a El joc del calamar. No és pas or tot el que lluu
Paraules que tu entendràs. La novel·la d’un autor intel·ligent
No n’havia llegit res, d’en Xavier Bosch. Ni de la seva trilogia primigènia amb l’investigador i periodista Santana, ni dels darrers èxits Algú com tu i Nosaltres dos. Revisant el seu perfil me n’adono de quin error he comès. Perquè com a periodista és creador d’Alguna Pregunta Més, El Gran Dictat, o el director d’ÀgoraContinua llegint “Paraules que tu entendràs. La novel·la d’un autor intel·ligent”
Publicat perestevecanet07 Agost 15, 2021 Agost 15, 2021 Publicat enLiteratura, Literatura en català, Opinió, Ressenya, UncategorizedEtiquetes:#Literaturaencatalà, #LlibresDeixa un comentari a Paraules que tu entendràs. La novel·la d’un autor intel·ligent
La paret de Haushofer, la mirada sàvia d’una dona.
Fa dos dies que vaig acabar la lectura de “La pared”. I encara ara m’arriben missatges al cervell. Cal munyir la vaca, o refer la porta d’entrada de la cabana… Un relat distòpic de Marlen Haushofer, en la que afirmen és la seva millor novel·la, i que ens presenta l’enfrontament d’una dona davant una situacióContinua llegint “La paret de Haushofer, la mirada sàvia d’una dona.”
Publicat perestevecanet07 Juny 4, 2021 Publicat enLiteratura, Opinió, UncategorizedEtiquetes:#LlibresDeixa un comentari a La paret de Haushofer, la mirada sàvia d’una dona.
Paraules que no s’esborren
Paraules que no s’esborren. Aquesta és la pretensió. M’inicio en el bloc de la pàgina web i deixo enrere “L’internauta que somiava el passat“, el nom de l’anterior bloc a Vilaweb, i amb el qual seguiré en contacte. No he volgut començar sense fer una mirada enrere. Per això, enllaço els darrers posts d’un blocContinua llegint “Paraules que no s’esborren”
Publicat perestevecanet07 gener 23, 2021 Març 7, 2021 Publicat enLiteratura, Opinió, UncategorizedDeixa un comentari a Paraules que no s’esborren
Subscriu al bloc per correu electrònic
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic. | 0.770357 | curate | {"ca": 0.9684579439252337, "st": 0.010903426791277258, "es": 0.020638629283489095} | https://estevecanet.com/category/uncategorized/ |
macocu_ca_20230731_1_590829 | Recomanar a un amic
Felip Munar comenta "De Petra a Califòrnia: Vida, pensament i llegat de Juníper Serra", del professor i filòsof Jordi Puigdomènech
Certament, al llarg d aquest any hem pogut assistir a moltes celebracions i presentacions al voltant de la figura, l obra, la persona, la incidència del beat Juníper Serra. I és evident, també, que tot això ens ha proporcionat un ventall ampli d informació adequada i escaient per tal d apropar aquest personatge petrer i mallorquí, a la gent del seu país i de la seva terra.
També és veritat que no teníem gaire informacions sobre Juníper Serra, més enllà que fou un frare que s embarcà cap a Amèrica i que per allà va fundà una sèrie de ciutats que, més o manco, li servaven un cert respecte; que la seva estàtua formava part d un lloc del Capitoli, que se n va dur les ametlles mallorquines a Califòrnia, i el raïm, i que des d allà ara ens fan la competència... tot plegat uns tòpics que malmenen la història i la necessària revisió que s havia de fer d un home considerat com un dels pares de la pàtria nord-americana, com un professor que exercí el seu mestratge a diferents llocs de Mallorca, i com un veritable home d empenta i amb una preparació filosòfica i científica admirables. Vet aquí el quit de la qüestió: saber destriar el gra de la palla quan parlam d uns fets històrics, d una persona que va engegar-los i que forma part de la Història escrita en lletres majúscules.
Vos vull esser franc, tanmateix. Si bé és just i necessari fer una revisió profunda, analitzar des del vessant històric i científic tot el que és col·lateral a la figura de Juníper Serra, perquè aquest estudi ens ajudarà a perfilar i entendre moltes de les seves actuacions, propostes i, sobretot, per què ha esdevingut un personatge exemplar i històric, deia que quan es va iniciar aquest any juniperià, amb la pompositat institucional, em va fer sospitar que hi hauria més fum que foc, més palla que gra, més intencions que no fets. I he de reconèixer que anava un poc desencaminat: llevat d algunes actuacions que ara obviaré, en general, s ha aconseguit l objectiu d emplenar un buit, tant de coneixements, com de fets, com de circumstàncies, com d elements històrics d antuvi impensable; però també, i això és el que m ha sobtat més, s ha aconseguit apropar la figura de Juníper Serra a la gent d aquesta illa, s ha aconseguit "desmitificar" el personatge per fer-lo humà, i a partir d aquí considerar-lo amb la perspectiva històrica que es mereix. Ja sabeu que un mite no es toca, es dóna per fet que les generacions, com imbuïdes per l essència del saber, ja ho saben tot i no cal fer-ne cap més incidència. I amb Juníper Serra, entre alguns sectors, succeïa això. Pens, també, que s ha aconseguit que Juníper Serra esdevingui profeta a la seva terra, tasca sempre tan complexa i massa vegades impossible. S ha aprofundit de manera científica en la seva vida, deixant de banda les simplificacions moltes vegades absurdes, o les anècdotes convertides en història, per tal d assolir, de forma objectiva, uns criteris que el col·loquin al lloc que li pertoca. Vos he de confessar que, fa anys, quan veia que els soldats americans venien fins a Mallorca per anar a Petra per visitar la casa natal de Juníper Serra, pare de la seva pàtria, sentia una vergonya d aquelles que et fan acotar el cap. Per a nosaltres el frare petrer era un home com qualsevol altre que se n havia anat a fer les amèriques, seguint la seva bolla i les seves dèries, i poca cosa més. Avui pens que podem aixecar el cap, si més no per tal de poder intercanviar informació amb les persones que ens visiten sobre la seva vida i obra; ens costarà més arronsar les espatlles i fer mutis cap al fons, perquè tenim a l abast tot allò que fins avui no havíem pogut ni sabut treure a la llum.
De totes les publicacions que s han fetes, i actes, i conferències, permeteu-me expressar la meva joia per destacar la publicació que tenim aquí davant. Quan l editorial em va passar el primer escrit, totduna vaig fer mans i mànigues perquè des de Documenta Balear es pogués editar aquest estudi. Jo no en coneixia l autor, el Sr. Jordi Puigdomènech López, però vaig copsar que l enfocament que n havia fet l autor no romania en cap altra estudi. Jordi Puigdomènech toca les arrels profundes del subconscient, dels sabers pregons %u2013avui en diríem "del currículum ocult"- que varen moure, assenyalar i dirigir els camins de Juníper Serra. Podeu consultar molts llibres sobre les actuacions, les missions, la biografia, etc. del beat petrer, però en llegir aquest llibre veureu com entrau de ple dins el món que el va encaminar a l actuació que forçadament havia de fer, perquè les persones som fruit d allò que hem après, hem interioritzat i hem estimat; d allò que hem begut, del que hem vist i ens han mostrat al llarg de la vida; no som productes de l atzar.
Podria ser que vos malpensàssiu quan faceu una ullada a la biografia de l autor: és un filòsof, i aquesta circumstància podria esdevenir l excusa per tal d entrar dins uns viaranys foscos del pensament humà, d aquells corrents que ens costa copsar. Idò res més allunyat; no cal saber filosofia per entendre el que, d una manera didàctica i apropada al llenguatge i a l enteniment comú, ens ha proposat l autor. M atreviria a dir que Jordi Puigdomènech coneix més que ningú Juníper Serra; sap com actua i per què; sap els fonaments precisos de la seva formació i, com a conseqüència, ens exposa allò que, tanmateix, havia de fer.
Hem d agrair a l autor que, en unes pinzellades ens hagi mostrat els referents filosòfics i teològics de Juníper Serra:
-Agustinisme: la raó humana tan sols pot funcionar rectament si reconeix i accepta lliurement que l Univers està regit per una providència, una entitat superior, Déu, i que aquesta entitat és per naturalesa intel·ligent i bona. Prenent la bondat, la Veritat i el Coneixement com a valors suprems associats a la voluntat divina és com la raó humana pot oferir els millors fruits; Juníper Serra prengué nota d aquests fonaments per a desenvolupar després la seva tasca docent i evangelitzadora.
-Franciscanisme: aquell que sent la crida ho ha d abandonar tot i s ha de disposar a caminar pertot arreu i amb gent de tota condició; els lligams terrenals han de quedar enrere, s ha de trencar amb qualsevol lligam material. I què va fer Juníper Serra més que seguir fil per randa aquesta doctrina.
-Lul·lisme: Ramon Llull, el pare de la filosofia moderna, de la llengua catalana, de la creació d una nova manera d entendre l evangelització, allunyada dels bastons i les amenaces, i apropada al coneixement, reconeixement i respecte envers els pobles als quals es volia fer entendre el nou camí de la salvació; això era una veritable revolució: exemplaritat moral i fermesa en els arguments. I Juníper Serra els va seguir, sempre, sense defallir. La seva vida personal i la seva formació intel·lectual en són una mostra fefaent.
-Tomisme: Juníper Serra va estudiar la Suma Teològica de sant Tomàs. La veritat central del sistema tomista és la certesa sobre l existència de Déu. Juníper Serra coneixia bé les cinc vies tomista perquè la tasca evangelitzadora es proveís d arguments de pes en favor de l existència d una divinitat bondadosa i racional, responsable de l ordre de l Univers i de la providència. I Déu és la Causa Primera del món.
-Escotisme: Joan Duns Escot, tot recollint la tradició aristotèlica per farcir d arguments l existència de Déu, i la tradició platònica, com a bon franciscà, va construir un sistema crític, rigorós i exemplar, capaç d anar més enllà del dogma; la Teologia com a ciència pràctica, capaç de demostrar que els atributs de la divinitat no són a l abast de l especulació filosòfica, però en canvi sí que resulten palpables per a la fe. Recordem que Juníper Serra va ocupar la càtedra d escotisme de la Facultat de Teologia de la Universitat de Mallorca, i que els franciscans posteriors es van considerar hereus directes del pensament de Joan Duns Escot.
En la segona part del llibre, l autor ens dibuixa com va aterrar tota aquest pensament i formació filosòfica en les qüestions pràctiques del dia a dia. I Jordi Puigdomènech resumeix en dues línies tot el que li va pervenir: "El caire humanitari i bondadós del frare de Petra va fer la resta, i ben aviat la seva popularitat i el seu talant fraternal li obriren els cors i les cabanyes dels indígenes". Paga la pena llegir detingudament el resum que en fa de les missions, de la fundació de ciutats tan importants com Sant Diego, San Francisco o Los Angeles.
La tercera part del llibre són una interessantíssima selecció de deu textos relacionats amb les dues primeres parts que complementen i arrodoneixen l estudi, i encara, unes fotografies, al final, on es contempla la cel·la del pare Serra, així com el seu despatx a l església de San Carlos Borromeo, de Califòrnia. Per acabar, l autor ens indica les fonts d on ha begut tanta saviesa per tal de deixar l aigua ben clara, talment com el magnífic estudi que ens ha regalat. Per acabar, deixau-me dir que no vos decebrà en absolut la lectura d aquesta epopeia miraculosa, immensa, sobretot perquè no se vos farà cansada, i perquè l autor ha malavejat posar només allò que és indispensable per aconseguir meravellar-nos i entusiasmar-nos per la vida, l obra i el llegat d aquest mallorquí universal. | 0.88643 | curate | {"es": 0.0020408163265306124, "ca": 0.9945220193340494, "fr": 0.0034371643394199786} | |
mc4_ca_20230418_1_470403 | Grífols | Blog del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació
Arxiu d'etiquetes: Grífols | 0.575713 | curate | {"ca": 1.0} | https://blocfarminfo.ub.edu/tag/grifols/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.