id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_8_168752 | La façana marítima de Barcelona ha de reinventar-se
14 gen. 2015 La façana marítima de Barcelona ha de reinventar-se
Mirar cap a una altra banda mentre que la vella façana marítima de la ciutat resta abandonada és una errada que afortunadament sembla que amb les remodelacions previstes comença a corregir-se.
Interessant reportatge del suplement Viure (14/01/15) de La Vanguardia (el teniu enllaçat a baix del post) sobre la transformació que es portarà a terme als edificis vells de la façana marítima de Barcelona. Després de la remodelació que va produir-se amb els Jocs Olímpics, tot apunta a que en els pròxims anys s’enllestiran una sèrie de projectes que rehabilitaran edificis emblemàtics però en decadència com la seu de l’Autoritat Portuària, la Duana del Port, l’antiga seu del Banc de Barcelona o fins i tot la caixa de l’IMAX, actualment en desús.
En tot cas, com passa sempre, no és bufar i fer ampolles. De moment són pocs els projectes amb cara i ulls i moltes les propostes sense una aposta decidida al darrera. Dels primers, sí que ja està prevista la inversió de 16 milions d’euros per part de l’Autorirat Portuària per remodelar i convertir la seu del Portal de la Pau en un centre de divulgació. També la iniciativa privada ha pres partit en aquest esclat immobiliari i ja estan en marxa projectes com el Soho House Barcelona, al passeig Colom amb la plaça de Duc de Medinaceli, que obrirà a començaments de 2016 o l’hotel The Serras. Precissament són els hotels de luxe els que porten la capdavantera en aquesta transformació: tres hotels de cinc estrelles s’obriran al Passeig de Colom.
Tanmateix, a banda d’aquestes realitats encara són masses els edificis marítims que a hores d’ara no tenen cap altre futur previst que el de caure en un gradual deteriorament. En els darrers anys han sortit propostes un tant esbojarrades -com la de fer de l’antic Banc de Barcelona la seu de la NBA a Europa- que finalment han quedat en paper mullat. Així mateix, tal com explica l’article de la Vanguardia, la sobreprotecció normativa del patrimoni així com la propietat pública d’aquest resulten pals a les rodes per una remodelació que esdevé necessària.
Seguir mirant cap a una altra banda mentre que la vella façana marítima de la ciutat resta abandonada és una errada que afortunadament sembla que amb aquestes remodelacions comença a corregir-se. En aquest sentit, és desitjable per la prosperitat i la dignitat de la ciutat que s’aposti decididament per una reconversió dels immobles de la zona (abans que no sigui massa tard) pel seu valor històric, la seva funcionalitat potencial, la seva excepcionalitat arquitectònica i per ser símbols encara existents de la personalitat marítima de la ciutat.
Etiquetes: | 0.868948 | curate | {"pt": 0.02247605011053795, "ca": 0.977523949889462} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_615818 | Segons publica avui el Levante EMV, Diego Gómez, ex-president d'Escola Valenciana i Joan Baldoví, ex-alcalde de Sueca serien els possibles canditats a encapçalar la llista de Compromís a les eleccions generals. Diego Gómez i Joan Baldoví es disputen ser el cartell electoral de Compromís L'expresident de Escola Valenciana Diego Gómez o l'exalcalde de Sueca Joan Baldoví. Són les dues opcions que varalla la plana major de la coalició Compromís per a encapçalar la candidatura al Congrés en les generals del 20 de novembre. Un dels dos tindrà l'ocasió d'aspirar, amb més opcions que mai, a entrar en la història convertint-se en el primer parlamentari valencià a Madrid en representació del valencianisme d'arrel fusteriana. La decisió serà presa, molt probablement, avui mateix i haurà de ser ratificada en la comissió política de la coalició. Els valencianistas del Bloc concorreran a les eleccions amb els seus socis del 22 de maig, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista, solament que aquestes dues formacions tindran la cobertura de la marca paraigües Equo. La diputada d'Iniciativa Mònica Oltra ha rebutjat ser cap de llista, una opció que tenia l'aval del Bloc, donada la projecció pública d'una de les diputades que més es va significar en la passada legislatura en la seua radical denúncia dels escàndols de corrupció que esquitxen al Consell, començant pel cas dels vestits que ha forçat la dimissió de l'expresident Camps. Diego Gómez és un reconegut activista en defensa de la normalització lingüística i impulsor de l'ensenyament en valencià en els och0 anys en els quals va presidir Escola Valenciana. Seria l'aposta per un referent social, mentre que Baldoví, del Bloc, constitueix una opció més de partit. Compromís assoliria entrar en el Congrés si aconsegueix amarrar dos de cada tres vots assolits en les autonòmiques en la circumscripció de València, on va collir 119.797 sufragis. En les municipals van ser 131.617 els vots en aquesta província. En funció de la participació, necessitaria 80.000. En 2008, va assolir tot just 19.826, el 1,3%, si bé és cert que partia d'una situació política molt distinta, en plena batalla amb Esquerra Unida, dins de l'anterior coalició Compromís amb la qual va concórrer a les Corts en 2007 . Abans de provar sort en les urnes, el Bloc i els seus socis haurien de guanyar-se el passaport legal. Per a això, necessiten presentar 3.500 signatures davant la Junta Electoral Central. La reforma de la llei electoral exigeix l'aval del 0,1% del cens als partits que no conten amb representació parlamentària. Compromís pretén lliurar el doble de quantitat de signatures per a començar la campanya electoral amb bon peu. Font: Levante EMV
El rumor ja fa temps que va. Fins on jo sé Baldo havia dit que ell no volia anar, potser que li ho hagen tornat a plantejar... en tot cas a Compromís són una miqueta erràtics en estes qüestions.
Però la idea no era Mollà, que ha de cedir la cadireta a Dimas?
Mollà en tot cas seria per la província d'Alacant, on hi ha possibilitat de treure diputat és a la província de València.
No veig perquè. Pot ser elxana però anar de cunera a "València". Ja vorem quina Campanya fan. Hi han possiblitats d'un segon per VLC o un a Alacant?
Alacant escull sols 11 diputats al congrés, pel que cal prop d'un 10% per a eixir, Compromís a les Corts tragué un 4'19%, així que prou difícil. A València se'n trien 16, pel que caldria sobre un 12% per a traure'n dos. Compromís en tragué 8.66%. massa bé els hauria d'anar per a que en pugueren traure...
També deien que a Alacant EU tenia possibilitats de traure un, però del 6% que tenen al 10% ho veig "xungo".
Home, si el PSOE es pega una debacle de les històriques i la majoria d'eixos van al Bloc o a EU, doncs a qui vagen tenen opcions d'entrar a Alacant. Ara bé, jo no confiaria massa en cap dels dos casos.
No patisques pel PSOE, que la seua maquinària ja cridarà al vot útil i a saber quines monsergues.
i més en el canvi ara amb RUbacalba, una gran renovació posar a un que porta anys i panys ahí de ministre. Però bé, les terminals mediàtiques són les que són.. | 0.841155 | curate | {"ca": 0.9826108253734999, "en": 0.004163605192260593, "id": 0.006857702669605682, "es": 0.006367866764633847} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_17823 | El pare Edward Flanagan crea una escola per a nois marginats que esdevé tot un model d'esperança
Gènere:
Biopic
Durada:
96
Edat:
-
Data:
00-00-0000
Director:
Norman Taurog
Spencer Tracy, Mickey Rooney, Henry Hull
L'Eve és una jove cambrera de pisos que treballa en un dels hotels [..] | 0 | curate | {"ca": 0.6397058823529411, "en": 0.25, "es": 0.025735294117647058, "fr": 0.007352941176470588, "id": 0.01838235294117647, "it": 0.022058823529411766, "el": 0.03676470588235294} | : /cine/pelicula/forja-hombres-flm11625.html |
macocu_ca_20230731_1_150822 | La tripleta B del Sants guanya el 4art Open Inclusiu de petanca Memorial “Manuel Vieitez” | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_32523 | Inicia la sessió
Sou a: Inici / Registre d'Activitats de Tractament de dades personals / F09.5 Gestió del currículum de membres d’UPC Alumni i de la comunitat universitària
Informació del tractament
Base de dades d'alumnis premium que s'han donat d'alta, ells mateixos, a la borsa de treball de la UPC, plataforma que gestiona Universia
Legitimació | 0.685554 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_459129 | el bloc de notes d'en toni: Humans marcians! En coneixes algun?
Humans marcians! En coneixes algun?
AQUESTA SETMANA AL TANTARANTA: Un humà marcià, una família en catàrsi i un Pallasso Mag!
Aquí trobes tots els detalls de la nostra cartellera d'aquesta setmana:
BAIXOS22!Mars JoanDara
Del 30 de març al 24 d'abril
*****És una obra intel·ligent que t’interpel·la, et fa pensar i riure…què més voleu? Lluís Mayenc,Teatre Barcelona****Una posada en escena magnífica (…) Molt bones les interpretacions de tots quatre actors Miquel Gascón, Voltar i voltar
Mars Joan és la comèdia basada en el programa real Mars One per enviar habitants a Mart. Entendries a algú que volgués canviar de planeta?+info | tràiler
Darrera setmana en cartell després de la gran acollida del públic!La nova producció de La Ida després de la premiada Maggie & Maggy. Com reaccionaries si després de 20 anys sense veure el teu et trobes amb un pare que fa més de 20 anys que no veus i que viu al carrer?Reserva la teva localitat: no t'esperis! En queden molt poques! +info
I per a famílies teatreres...
Sol i fa plouDel 2 al 24 d'abril | Dis 18h, dg 12h
Clown, màgia i rialles a dojo amb el Sabanni, que després de col·laborar amb Tortell Poltrona i Jango Edwards i entre viatge i viatge amb Pallassos Sense Fronteresha aterrat al Teatre Tantarantana per fer-nos riure com mai! +info | vídeo | 0.727979 | curate | {"ca": 0.9366144668158091, "en": 0.03206562266964952, "pt": 0.03131991051454139} | https://elblocdenotesdentoni.blogspot.com/2016/04/humans-marcians-en-coneixes-algun.html |
mc4_ca_20230418_15_713953 | La sociovergència governa al CCT gràcies a la decisió «contradictòria» dels comuns | NacióTarragona
per Jonathan Oca, 15 de juliol de 2019 a les 21:22 |
Joan Martí Pla, president del Consell Comarcal del Tarragonès. | Jonathan Oca
Joan Martí Pla (JxCat) s'ha convertit aquest dilluns en el nou president del Consell Comarcal del Tarragonès (CCT) gràcies a un pacte a tres bandes que dona la majoria al nou govern. Junts, PSC i En Comú Guanyem han aconseguit 18 dels 33 vots possibles en el ple de constitució del nou govern del CCT.
A banda de la relativa sorpresa que JxCat i PSC tornin a reeditar el pacte de l'anterior mandat, realment l'estupefacció ha arribat aquest migdia quan els tres partits han anunciat que els comuns també prenien part d'aquest acord, en el qual es preveu que postconvergents i socialistes es reparteixin la presidència, dos anys per a cadascú.
Després de la constitució del govern, el conseller Mario Téllez, portaveu dels comuns, ha afirmat que "és una de les decisions més contradictòries que he pres mai". Sobre això, ha afegit que aquest pas "genera contradiccions internes a dins del nostre espai" però ha assegurat que donen suport al pacte després que les esquerres no hagin sigut capaces de poder arribar a una entesa, quan en el ple hi tenen majoria. Davant d'aquest escenari, la seva aposta ha sigut entrar a govern perquè "tot i que estar a l'oposició seria el més còmode, hem decidit optar per ubicar-nos en aquella posició que podem arribar a fer o a practicar més polítiques que siguin positives cap al territori".
Téllez no s'amaga i davant les més que probables crítiques que rebran per donar suport a la sociovergència, ha dit que "les haurem d'entomar" però també ha apuntat que és el que calia per tirar endavant "unes polítiques per millor la vida de la ciutadania" i sobretot, si poden accedir a les carteres d'Ensenyament o Igualtat.
Per altra banda, el mateix Téllez ha sigut taxatiu dient que si no s'arriba a consensos i a enteses durant el mandat amb PSC i Junts, "sempre podem fer marxa enrere".
La idea dels comuns era poder arribar a governar amb els "partits d'esquerres". Téllez considera que PSC, ERC, En Comú i la CUP podrien haver sumat forces per tirar endavant "polítiques transformadores" però no ha sigut possible i al final, "un partit de dretes -Junts- està governant".
Tots els consellers que formen part del Consell Comarcal del Tarragonès. Foto: Jonathan Oca
El discurs suau del president
Joan Marí Pla no ha fet un discurs dur ni s'ha mullat massa amb el pacte a tres bandes amb PSC i els comuns. El president de l'ens comarcal ha destacat que després de la bona entesa i els resultats de l'anterior mandat, "l'experiència ens ha aconsellat" reeditar-lo. Sense més.
El també alcalde de Perafort ha destacat que el pacte donarà "estabilitat" i per acabar d'aconseguir-la els faltava un tercer actor, i aquest eren els comuns. Això permès que poder aconseguir la majoria absoluta en la primera volta i per tant, que el nou govern ja pugui començar a caminar. Pla desvincula l'acord de país de la Diputació de Tarragona amb el que s'ha fet al CCT, ja que "van creure que aquell era el millor per ells i nosaltres creiem que aquest ens dona estabilitat".
La sociovergència governa al @CCTarragones gràcies a la decisió «contradictòria» dels comuns; ho explica @JonathanOca https://t.co/p2wQWPgBcA pic.twitter.com/UST1C2DGsH
— NacióTarragona (@naciotarragona) 15 de julio de 2019
Pla també ha volgut enviar un missatge a l'oposició dient que les portes estan obertes a aquells que es vulguin sumar al pacte. I ha recordat que la política al Consell Comarcal "no es tracta de repartir poders ni cadires" i que no ha de servir per a buscar confrontació sinó per "buscar consensos, col·laboració i progrés".
ERC lamenta la decisió
Núria Batet, portaveu i candidata d'ERC a la presidència, ha recordat a Junts i PSC que "érem la segona força i amb més consellers i conselleres (9) que la força que governa durant aquest inici", que és Junts amb 7 consellers. La regidora de Torredembarra ha apuntat que han sigut l'únic partit que ha presentat una dona com a candidata i alhora, ha dit que potser el fet d'haver sigut crítics durant el darrer mandat "ens pot haver passat factura".
Per altra banda, ha manifestat que calia apostar "pel canvi" perquè aquest mandat no té res a veure amb l'anterior, ja que "han passat moltes coses a Catalunya des de l'1-O del 2017".
Els imperdibles, Política, En COmú Guanyem, Consell Comarcal, Tarragonès, PSC, Tarragona, Junts per Catalunya, Consell Comarcal del Tarragonès | 0.850384 | curate | {"ca": 0.9810656098634962, "en": 0.007045354469396741, "es": 0.011889035667107} | https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/33151/sociovergencia/governa/al/cct/gracies/decisio/contradictoria/dels/comuns |
mc4_ca_20230418_13_593956 | Pares i mares de Lleida creen una plataforma contra l'expulsió d'alumnes d'escoles i instituts | NacióDigital
El col·lectiu un informe al Síndic de Greuges
per Redacció , 25 d'abril de 2017 a les 19:59 |
Territorials, Societat, expulsió, Síndic de Greuges, plataforma, instituts, escoles, alumnes, Lleida
cal actuar amb coherència
Per Anònim el 26 d'abril de 2017 a les 09:29
si volem que la nostra canalla no sigui expulsada, els hem de portar ben educats a l'escola, que a l'escola es va a aprendre, l'educació s'ha de portar de casa.
ESPARDENYES DE BETA
Per Finni Pel Roig el 26 d'abril de 2017 a les 08:57
Al anònim de les 6.22. De casa es te que eixir cagat, pisat, mocat i la clenxa ben feta.
A tots aquests que xerreu tant...
Per Anònim el 26 d'abril de 2017 a les 06:22
De ben segur que ni sou pares, ni teniu idea del perque pot ser expulsat un alumne segons els relgaments interns de segons quines escoles. Abans de xerrar esbrineu l'absurd de moltes expulsions que l'únic que fomenten és la perdua del valor dels castigs, complicant l'educació dels fills. Qualsevol castig a de ser proporcional a la falta comesa.
Els professors cada dia tenenles mans més lligades
Per Anònim el 25 d'abril de 2017 a les 23:40
Per començar, una expulsió no es fa per un malentès, sinó per una acumulació de fets, com ara molestar els companys, robar objectes dels alumnes o del centre, faltes de respecte continuades al professorat, maltractament a un companys etc.. Sap la gent que, per exemple, si un alumne agredeix físicament a un professor, aquest no pot ni defensar-se i que, com a molt s'ha de tapar per a evitar els cops o ha de fugir? Sap la gent que si un alumne amenaça a un altre, el pica, el té espantat i l'institut intenta, per exemple, canviar de centre a l'agressor per protegir a la víctima, no ho pot fer si els pares de l'agressor s'hi neguen? Sovint això acaba sent el noi/a agredit/da qui abandona el centre per por. Aquests són només uns exemples de com tenim la situació els professors i la manca total d'autoritat que la societat ens confia. Si hi ha la mala sort de que un o dos alumnes es decideixen a rebentar les classes, poca cosa podem fer, com a molt, per acumulació de faltes, expulsar un màxim de tres dies a l'infractor. Fins que no siguin els pares els qui comencin a demanar a la conselleria mesures més severes contra el gamberrisme, no podrà començar a millorar la qualitat de l'ensenyament a escoles i instituts. Els perjudicats són una majoria d'alumnes que tenen un comportament correcte, dins els estandars de l'edat. En aquest aspecte, les queixes del professorat no serveixen per a res. Generalment ens contesten que no estem prou preparats per fer la feina.
Aquest pares...
Per Anònim el 25 d'abril de 2017 a les 21:48
Tindrien de passar pel purgatori, segurament pero segur, que tots els seus fills tenen movil i van a l´escola amb movil, doncs no se pas que es queixen, que la generalitat de catalunya els hi donin la educació mitjançan al movil, i així cap problema, quines penques, no es d´estranyar que estem a la cua de la UE en ensenyament, vergonya te de tenir la conselleria d´ensenyament de permetre aquestes coses, ara tots plataformes per que no expulsin als seus fillets pobres, i desprès mès d´un els hi fotra una patada al cul als pares, com passe sempre...
QUINES COSES TE Ù QUE ESCOLTAR
Per Finni Pel Roig el 25 d'abril de 2017 a les 21:23
Els promotors de la Plataforma i els seus seguidors el primer que tenen que fer es educar als seus fills, i quant estiguin educats que els envien a les escoles i als instituts i aixi els mestres no tindran que expulsar-los de cap de les maneres , tindrem que crear una plataforma per expulsar a aquests pares de la societat.
Per Miquel Soler el 25 d'abril de 2017 a les 20:35
Angelets! Pobrissons! Els professors són tots una colla de dolents que només pensen en fer mal! Au, va! | 0.820061 | curate | {"ca": 0.9653555613441, "es": 0.027611357124251105, "en": 0.005209690023443605, "hu": 0.001823391508205262} | https://www.naciodigital.cat/noticia/129924/pares/mares/lleida/creen/plataforma/contra/expulsio/alumnes/escoles/instituts |
mc4_ca_20230418_10_466118 | Connexió al servei SVNFrontend
Servei SVNFrontend
1. L’aplicació d’administració
2. Accés a l’aplicació
2.1 Canvi de la clau d’accés
2.2 Accés a l’editor
3 Editor de permisos
3.1 Vista en mode text
3.1.1 Exemple d’ús de l’editor de permisos
3.2 Vista en Arbre
3.3 Edició d’adreces de correu
3.3.1 Especificar adreces de correu
L’RDlab ofereix als usuaris que disposin d’un repositori Subversion la possibilitat de fer servir una interfície d’administració per gestionar l’accés als seus repositoris, així com per canviar la contrasenya del seu usuari Subversion.
A més, permet especificar, per cada usuari amb accés a un repositori, una adreça de correu per a que el hook post-commit els enviï un avís cada cop que es produeixi un canvi en les dades del repositori.
Per a més informació sobre com obtenir accés al servei de repositoris Subversion, visiteu el següent enllaç: http://rdlab.lsi.upc.edu/index.php/ca/serveis/documentacio.html
Un cop disposem d’un usuari i d’una clau d’accés al repositori, podem accedir a l’aplicació mitjançant la següent adreça: http://svn-rdlab.lsi.upc.edu/svnfrontend/
El sistema ens demanarà el nostre usuari i clau de pas:
IMPORTANT: La clau d’accés als repositoris pot no coincidir la clau d’accés a la resta de serveis del LSI.
Un cop entrades les dades, accedirem a l’aplicació i podrem triar entre les diferents accions:
El formulari superior, Canvi de contrasenya, permet canviar la nostra clau d’accés als repositoris. És important tenir en compte que si canviem la clau d’accés, la sessió que tinguem activa al navegador ens demanarà la nova clau.
Mitjançant el formulari inferior, Administració de repositoris, podrem seleccionar un dels repositoris dels quals som administrador i accedir a l’aplicació que ens permetrà editar-ne els permisos d’accés.
3. Editor de permisos
L’editor de permisos ens permet especificar quins usuaris tenen accés al repositori, ja sigui a l’arrel com a subcarpetes concretes.
La vista en mode text permet editar els permisos com si es tractes de l’edició d’un arxiu de text pla.
Per a especificar els permisos hem d’emprar la següent sintaxi:
[Repositori:/Carpeta]
Usuari = permís
On Repositori és el nom del nostre repositori, Carpeta és el camí (path) des de l’arrel fins a la subcarpeta que volem especificar-ne un permís, Usuari és el nom d’usuari de qui volem donar o no permís, i Permís es lectura (r), lectura/escriptura (wr) o denegar (buit).
Per desar els permisos, emprarem el botó Guardar.
AVÍS:El sistema validarà que els usuaris pertanyin a la llista d’usuaris de Subversion. Si no és així, no permetrà desar la llista de permisos.
D’altra banda, també cal tenir en compte que els permisos són hereditaris des de l’arrel cap a les subcarpetes. Donar o denegar accés a un directori dóna o denega accés tots els subdirectoris.
Això permet diverses vies per especificar els mateixos permisos d’accés. A continuació es mostrarà un exemple amb la forma mínima per un cas concret, de manera que no hi hagi redundància de permisos.
Suposem un repositori, de nom rdlab, que conté tres carpetes, de nom Projecte1, Projecte2 i Projecte3. Tenim també quatre usuaris: Supervisor, Programador1, Programador2 i Ajudant.
Volem que el supervisor tinguí accés total a tot el repositori. El Programador1 ha de tenir poder veure l’arrel i llegir tots els projectes, però només modificar (escriure) el Projecte1. El Programador2 també pot veure l’arrel i el contingut dels projectes, però no pot escriure en cap i no pot accedir a Projecte2. L’ajudant no pot accedir a l’arrel però pot escriure en Projecte3.
Especificaríem els permisos de la següent manera, intentant fer-ho de forma mínima mitjançant l’herència de permisos.
En un primer fragment especifiquem que els tres usuaris poden accedir a l’arrel i, si no s’especifica el contrari, aquests permisos seran heretats per les subcarpetes.
A continuació especifiquem que Programador1 pot escriure en Projecte1. S’hereta que també ho pugui fer el Supervisor i que el programador2 pugui llegir, i per tant, no cal tornar-ho a especificar.
Pel que respecta al Projecte2, només hi pot escriure Supervisor, el pot llegir Programador1 i no hi pot accedir Programador2. No cal especificar permís pels dos primers perquè aquest permís s’hereta de l’arrel, però cal dir específicament que Programador2 no pot accedir (permís “buït”).
Finalment, permetem que Ajudant pugui escriure en Projecte3. Per herència des de l’arrel, els altres usuaris hi podran llegir (Programadors) o escriure (Supervisor).
La següent figura mostra com es veuria tot junt en l’editor:
Alternativament al mode textual, el sistema permet editar els permisos en mode gràfic.
Passant el ratolí sobre el path del repositori se’ns mostraran 3 opcions:
Fent clic al propi path, expandirem l’arbre.
Fent clic a Editar, podrem afegir, editar o eliminar usuaris i permisos.
Fent clic a Eliminar, esborrarem tots els permisos d’aquell path.
L’RDlab, de forma automàtica, permet que Subversion enviï un correu a tots els usuaris amb accés al repositori cada cop que algun usuari en realitza un canvi (el que es coneix com a commit).
Per a que això sigui possible, cal indicar al sistema, per cada usuari que volem que rebi un correu, l’adreça on rebrà aquest correu. Tanmateix, si no volem que un usuari rebi els correus, n’hi ha prou de deixar el camp en blanc.
Per accedir al formulari d’edició d’adreces de correu, farem clic a Editar correus.
Els usuaris que aquí apareixen són els que haguem especificat en les vistes Mode Text i/o Arbre, de manera que primer hem d’emplenar aquelles vistes si volem disposar de l’usuari en aquest formulari.
Per desar els canvis, farem clic a Guardar. Aquest pas també desarà els canvis realitzats en els permisos.
L’RDlab agraeix al Laboratori de Càlcul de la FIB (lcfib) la seva col·laboració en el desenvolupament de l’aplicació cedint el codi de l’editor de permisos al RDlab. | 0.755022 | curate | {"ca": 0.9320871205625108, "en": 0.010632824558394786, "cs": 0.0010289830217801406, "ru": 0.003429943405933802, "es": 0.03172697650488767, "ko": 0.003601440576230492, "fr": 0.017492711370262388} | https://rdlab.cs.upc.edu/docu/html/manual_SVNFrontend/manualSVNFrontend-rdlab_ca.html |
mc4_ca_20230418_7_218412 | Hibernació revolucionària i els encanteris del Senyor Tonet – Tombs Creatius
No és que haguem desaparegut. No estem amagats sota la taula perquè ens faci por el 2019. Ni tan sols és que ens haguem quedat sense res a dir. Més aviat al contrari! Se’ns acumulen les notícies, el calendari comença a estar ple, els projectes bullen a les nostres ments i les pissarres de l’estudi estan a vessar de paraules, preparatius, idees, terminis, esborranys i anotacions.
I per si no n’hi ha prou, el taller està ple de jocs, peces, trossos de fusta, pintures, eines i papers amb dibuixos. Desordre? Caos? Hivernació creativa? La revolució? La re-evolució potser… El cas és que el Toni no para de pensar que cal aprofitar aquests mesos més aturats per les arts de carrer per fer una posada a punt als jocs i als artilugis. I el Diego no para de treure fustes i pinzells i tornavisos. I com si fos una dansa sense fi, van retocant, revisant, reparant, restaurant, recol·locant… i respirant! Inspirant, sobretot, perquè amb els jocs sobre la taula del taller recorden que un dia al festival de noséon van pensar que estaria molt bé que aquell joc de Colors de Monstre incorporés un mecanisme diferent. O que el joc de la Marroneta i les aranyes necessita que li canviïn el circuit de baixada de la bola. I en fan un de nou!
I així matí rere matí.
Entre totes aquestes feines re-evolucionàries, un dels treballs més especials que el Toni i el Diego han fet aquest gener al taller és incorporar un sistema d’il·luminació per a L’Estrany viatge del Senyor Tonet. Fa mesos que les llumetes ens voltaven pel cap. El Sr Tonet és tan especial que ha de poder jugar-se també a les fosques. És tan màgic que mereix moments màgics a la nit. I l’empenta final ens la va donar una festa perfecta per a aquest incansable viatger en busca sempre d’aventures: El Cau de Bruixes de Centelles. No ens digueu que no és una bona excusa per il·luminar els jocs! El cap de setmana del 16 i 17 de febrer, aquesta localitat d’Osona compleix la seva dita. “A Centelles, bruixes totes elles”. I el Senyor Tonet s’envoltarà de màgia, de contes a cau d’orella, de tallers familiars per no oblidar tot allò que envoltava dones sàvies cremades a la foguera. I afegirà misteri amb les seves caixes plenes de secrets, d’històries de viatges i d’aprenentatges. Qui vulgui jugar al matí, a plena llum del dia, podrà fer-ho com fins ara, però qui vulgui fer-ho amb nocturnitat, està de sort! Les bruixes de Centelles ens acompanyaran a la plaça Vella i potser fins i tot us ajuden a desxifrar els enigmes per descobrir les històries animades que hi ha a dins de cada caixa.
L’únic que esperem és que no cremin ningú, que la fusta té totes les de perdre!
A Centelles aprofitarem per demanar algun encanteri a alguna bruixa còmplice, que tenim molta feina per davant i ben a prop!
Però això, us ho explicarem en tornar. | 0.829835 | curate | {"ca": 0.9672073342736248, "it": 0.003173483779971791, "pt": 0.001763046544428773, "es": 0.021156558533145273, "fr": 0.006699576868829337} | https://www.tombscreatius.com/hibernacio-revolucionaria-i-els-encanteris-del-senyor-tonet/ |
mc4_ca_20230418_5_489359 | https://www.lloguerdepisosfigueres.com/wp-content/uploads/2016/08/itp-impost.jpg 640 960 finquestrilla https://www.lloguerdepisosfigueres.com/wp-content/uploads/2016/06/finquestrilla-logojpg.jpg finquestrilla2016-08-19 18:16:522016-08-19 18:16:52Què és l'ITP i qui ho ha de pagar?
https://www.lloguerdepisosfigueres.com/wp-content/uploads/2016/07/figueres-ciutat.jpg 245 1024 finquestrilla https://www.lloguerdepisosfigueres.com/wp-content/uploads/2016/06/finquestrilla-logojpg.jpg finquestrilla2016-07-16 09:51:212016-07-16 09:51:21On llogar pis a Figueres?
https://www.lloguerdepisosfigueres.com/wp-content/uploads/2016/07/pis-lloguer.jpg 638 960 finquestrilla https://www.lloguerdepisosfigueres.com/wp-content/uploads/2016/06/finquestrilla-logojpg.jpg finquestrilla2016-07-01 14:40:572016-07-01 14:40:57Consells a l’hora de llogar un habitatge | 0 | curate | {"ca": 0.6718009478672986, "en": 0.3281990521327014} | https://www.lloguerdepisosfigueres.com/page/11/ |
mc4_ca_20230418_16_460686 | 041- SANT MARTÍ. Biblioteca y Escuela infantil
EL BARRI. El barri de Sant Martí de Provençals defineix la seva identitat actual a partir dels corrents migratoris dels anys cinquanta del segle passat, mantenint aquest caràcter popular encara a dia d’avui. El barri té una textura mixta, una barreja entre la prolongació de la lògica compacte de l’eixample burgès i l’urbanisme propi de la segona meitat del segle XX.
ESPAI PÚBLIC. L’espai públic és fragmentat i divers, però manté un elevat potencial. Els equipaments del barri també s’han anat construint en les proximitats de la parcel.la proposada, pal•liant el dèficit original d’edificis públics. La parcel•la que ha d’acollir el nou equipament és un solar guanyat allà on només hi havia un buit. L’edifici que proposem és sensible a aquesta qualitat, essent permeable a la llum de manera uniforme per totes les seves cares.
USOS MÚLTIPLES. La juxtaposició de programes és el que més defineix el nou edifici. De totes les possibilitats combinatòries prioritzem clarament una escola bressol que es desenvolupa íntegrament en planta baixa, amb un pati exterior continu per totes les aules en la franja més assolellada de la parcel•la. A partir d’aquí organitzem la resta del programa com a plataformes d’espai públic.
Biblioteca, Arxiu, Escola Bressol | 0.787279 | curate | {"es": 0.04499612102404965, "id": 0.0069821567106283944, "ca": 0.9363847944142746, "en": 0.011636927851047323} | http://pauvidal.eu/work/77 |
mc4_ca_20230418_7_689179 | Paper Mullat: 460. Beatles informàtics
A Port 666 han publicat una colla de lletres de cançons dels Beatles adaptades a la feina dels soferts programadors.
Unix Man ("Nowhere Man")
---- --- ------- ---
escrit a les 6:53 p. m.
Etiquetes de comentaris: programació, The Beatles
Carai, fan peneta i tot, els informàtics... Molt bo!
14 d’oct. 2009, 21:33:00 | 0.441077 | curate | {"id": 0.05232558139534884, "ca": 0.752906976744186, "en": 0.12790697674418605, "fr": 0.02616279069767442, "cs": 0.040697674418604654} | http://papermullat.blogspot.com/2009/10/460-beatles-informatics.html |
crawling-populars_ca_20200525_43_17118 | Diumenge, 15 de març del 2020
getCiudad();
Toni Cantó
El diputat d’Unión Progreso y Democracia (UPyD) Toni Cantó creu que “els últims anys Madrid ha desbancat Barcelona en el primer lloc de ciutats espanyoles potents en arts escèniques”. Cantó assegura que veu aquest procés “amb pena” i es posa a ell mateix com a exemple perquè no trepitja els escenaris barcelonins fa anys.Cantó destaca que Madrid acull els millors directors i actors catalans i critica que a Barcelona és “impensable que un madrileny dirigeixi un gran teatre”. Aquest fet, segons el diputat d’UPyD, empobreix el panorama cultural barceloní.El candidat del partit a la presidència de la Generalitat, Ramon de Veciana, creu que “el nacionalisme ha expulsat de Catalunya els millors representants del món de la cultura” i veu urgent una reflexió sobre aquest fet. A més, critica que abans la societat catalana era emprenedora i ara, en canvi, és subvencionada.Precisament, Cantó diu que “les subvencions en el món de la cultura provoquen autocensura i por” i critica que, amb aquestes polítiques, es prima l’afinitat per sobre de la qualitat. L’actor Ignasi Vidal, protagonista del vídeo amb Toni Cantó que UPyD va llençar a l’inici de la campanya, creu que el nacionalisme és la derrota de la cultura i de la intel·ligència.
Que el tonto este se ponga de ejemplo cuando no llena teatros ni en un pueblo de Orense es cuanto menos descojonante
Què originals! Ho han pensat ells sols o han demanat ajuda al comando "en los setenta (sota el feixisme dictatorial i amb el català prohibit) Barcelona sí que era simpática y adelantada"?
AHORA , TODOS LOS TERRITORIOS ,JUEGAN CON LAS MISMAS CARTAS Y SIN MARCAR.PARA LOS INVERSORES ,HAY MUCHOS TERRITORIOS DONDE INVERTIR A PARTE DE CATALUÑA.EL PROTECCIONISMO SE ACABÓ CON LA ENTRADA EN EL M. C. ALGUNOS NO SE HAN ENTERADO.
Y qué ? Crees que con lo que dices los que queremos el Dret a Decidir vamos a "rajarnos" ? No habéis entendido nada. Será que ahora nos va tan bien ... ja ja ja. Sin AVE a Paris, sin poder ir a Bogotá sin pasar por Madrid, sin ancho de vía europeo para mercancías, sin priorizar el eje Mediterráneo..
el proteccionismo casi arruina a cataluña despues d e la guerra y se acabo a finales de los 50. lo que ha habido en democracia ha sido mercado unico europeo y fondos de cohesion como novedad y no todos juegan con las mismas cartas ya que los mas pobres reciben mas y la capital mas multinacionales.
JUC: DES DE QUE VAREM ENTRAR AL M. COMÚ ,S'ACAVARAN LES "MAMANDURRIES "PER A TENIR LA FESTA AMB PAU(VEURE 150 ANYS DE PROTECCIONISME A FAVOR DE CATALUNYA)ARA JUGUEM AMB LES MATEIXES CARTES ...EL MERCAT TRIA EL TERRITORI ON VOL INVERTIR (VEURE "EUROVEGAS").
LUC:El problema es que todos ,en espeial Catalunya donde no hay nada que ganar , salimos mal parados. Los matrimonios de conveniencia ,viven mejor y duran más.No lo olvides.
En efecte, Barcelona ha perdut molt durant aquests 30 anys darrers en relació a Madrid. I la culpa d´una manera premeditada, ha estat el nacionalisme espanyol. És precisament per això que necessitem la independència, perquè s´acabi l´espoli fiscal i Barcelona torni a ser rica i plena.
Tu si que saps de pistonades,eh Toni,si no que li preguntin a l ´Eva Cobo.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Amb la col·laboració de: | 0.635238 | curate | {"ca": 0.5595525997581621, "es": 0.36094316807738813, "oc": 0.002116082224909311, "en": 0.0773881499395405} | : /upyd-diu-que-barcelona-ha-perdut-pistonada-respecte-a-madrid-70253.html |
les-corts-valencianes_ca_20230704_0_1919 | Comissió d'Indústria i Comerç, Turisme i Noves Tecnologies realitzada el dia 12 d'abril de 2017. Comença la reunió a les 10 hores i 37 minuts. Presideix el diputat senyor Víctor Garcia i Tomàs. Reunió número 18.
El senyor president:
Anem a començar per a vore si n'hi ha quòrum.
Li cedisc la paraula a la senyora secretària perquè passe llista.
(La secretària passa llista per tal de comprovar si hi ha quòrum)
Una vegada comprovat que n'hi ha quòrum, podem començar la reunió.
Els donem pas als convidats que estan. . . , (algú tus) perquè entren a la comissió. Prenguen cadira.
I passarem directament al punt, bé, passem al primer punt de l'ordre del dia, perdó, que és lectura i aprovació, si s'escau, de l'acta de la reunió anterior. ¿Algun comentari o apreciació per algun grup parlamentari a l'acta? ¿No? La donem per aprovada per assentiment.
Proposició no de llei sobre el turisme britànic, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 37. 207, BOC número 126)
El senyor president:
I, ara, sí, per acord de tots els grups parlamentaris, anem a començar alterant l'ordre del dia, i anem a començar pel punt quart, que és la presa en consideració de la Proposició no de llei sobre el turisme britànic, presentada pel Grup Parlamentari Socialista amb número de registre 37. 207, en el BOC número 126.
Per tant, té la paraula per a defensar la proposta, durant huit minuts, pel Grup Parlamentari Socialista, el senyor Arques.
El senyor Arques Cortés:
Bé, el titular de la PNL seria: «La Costa Blanca…
El senyor president:
Demane silenci, per favor, a la resta de les seues senyories.
El senyor Arques Cortés:
…pendiente del brexit»; «La Comunidad Valenciana pendiente del brexit», y «Dos realidades ante el brexit: tranquilidad por el turismo y preocupación por el ladrillo».
Bueno, el pasado 29 de marzo, ya finalmente la primera ministra británica, Theresa May, sí que puso en marcha el mecanismo del artículo 50, del Tratado de Lisboa, que era el proceso de salida del Reino Unido de la Unión Europea, y también recordar que el pasado 25 de marzo se celebraba el 60 aniversario del Tratado de Roma. Bueno, el proceso que empezó hace dos años pues ha finalizado el pasado 29 de marzo, y a partir de ahora la Unión Europea y Reino Unido van a iniciar las negociaciones para la salida del Reino Unido de Europa.
Dentro de todo el parámetro de las negociaciones, la Costa Blanca, bueno, cada territorio de nuestro país tendrá sus intereses, pero la Costa Blanca, la Comunidad Valenciana, la provincia de Alicante, y concretando más, incluso Benidorm, tienen una preocupación especial por el ámbito del turismo. Es verdad que ni en el 2016, y parece claro ya que tampoco en 2017 va a haber un descenso de turistas ni de facturación, pero sí que tenemos una preocupación que han manifestado tanto el gobierno autonómico como el gobierno central en cuanto a los mecanismos de gestión de la salida del Reino Unido de Europa.
Bueno, recordar que el turismo es el 13% del PIB de la Comunidad Valenciana; que el Reino Unido es el primer emisor turístico de España y, dentro de España, la Comunidad Valenciana, casi un tercio de turistas de la Comunidad Valenciana son británicos; que tienen una cuota del 31,8% en el año pasado; que somos el segundo destino de la península favorito de los británicos detrás de Andalucía; que la evolución del mercado en el 2016 fue muy buena; que el brexit no afectó pero en el 2017 tampoco porque las compras o los turoperadores ya habían gestionado el inicio de la temporada del 2017 evidentemente en febrero, marzo, del 2016, pero los números son muy favorables a nosotros y la preocupación, por lo tanto, debe estar de acuerdo a esos indicadores; que el número de turistas y gastos que realizaron el año pasado se incrementó un 15%, en la provincia de Alicante un 23%; que tenemos un millón de turistas todos los años, ingleses, en nuestra provincia, de los cuales el 62% llegan a la Comunidad Valenciana, el 62%; que Hosbec la única preocupación que tiene ahora en este momento es si continuará creciendo el mercado durante el invierno del 2017, que parecer ser que sí, y el 2018, que queda en suspense; que municipios cercanos a Benidorm y a la provincia de Alicante, como son Altea, Calpe, etcétera, ya se abre destino el turismo británico pero también hay dudas sobre el mismo.
Y la otra vertiente que preocupa a la Comunidad Valenciana, y en especial a la provincia de Alicante, es la vertiente del turista residencial, es decir, el turista inglés que compra la vivienda en nuestra provincia, en nuestra comunidad, y que su compra o su alquiler va a depender del poder adquisitivo de la libra frente al euro. Provia ya ha planteado numerosas dudas y dice que la compra de la vivienda nueva ha caído un 50%, que no ha desaparecido pero sí que se nota y preocupa, que mercados como el belga o sueco pues son países muy pequeños con poca población y que Reino Unido realmente es el que mejora estos datos, y si la libra no tiene poder frente al euro pues sí que se va a notar realmente la compra o alquiler de vivienda, en especial en la provincia de Alicante, pero también en toda la Comunidad Valenciana.
Y, luego, hay datos específicos como que ochocientos mil ingleses viven en España, la mitad de ellos de forma permanente; otros tienen visitas esporádicas con familiares; y Alicante, junto a Málaga, es la provincia de España que más expatriados de Reino Unido tiene, se calcula que tres veces más de británicos pasan la mayor parte del año con nosotros, aunque algunos por motivos fiscales no llegan a empadronarse; y otros, también, que son ingleses de clase media que ante el temor de la posible pérdida de valor de la libra frente al euro podrían, evidentemente, tener una medida conservadora y no realizar viajes al extranjero, o a España, y ser mucho más prudentes con el ámbito económico.
Por lo tanto, el brexit tiene como consecuencias muy negativas a día de hoy que si hay una excesiva devaluación de la libra frente al euro pues sí que veríamos la necesidad de que unos acuerdos bilaterales planteasen prestaciones sociales, que es donde nosotros pensamos que habrá problemas, en el ámbito sanitario, que en caso de que no hayan convenios bilaterales entre Reino Unido y Europa y España en el ámbito sanitario sí que habría dificultades de venida, o de llegada, o de estancia de ciudadanos del Reino Unido.
Y poco más, instamos al Gobierno de España, pero ahora mismo el Gobierno de España está realizando bien las acciones, que es una negociación inicial de la salida del Reino Unido y, luego, las condiciones específicas bilaterales entre el resto de los veintisiete países que quedarán en la Unión Europea.
En la Comunidad Valenciana, también, el presidente de La Generalitat ha tenido reuniones de trabajo con el embajador, con el resto de elementos o instituciones británicas, la Agencia Valenciana de Turismo también ha realizado sus deberes trabajando de una forma continua con el segmento de población británica; igual el resto de administraciones públicas, en ayuntamientos o diputaciones, que sí que siguen con mucho interés la salida del brexit y las condiciones de esta salida de la Unión Europea.
Por lo tanto, instamos al Gobierno de España a que las negociaciones, en primer lugar, entre la Unión Europa y el Reino Unido por su salida sean en el ámbito de relación de Europa y, segundo, en el ámbito nacional de España como país con el Reino Unido pues, bueno, que no merme la capacidad de los ingleses de inversión de la perspectiva turística que va a depender mucho de la relación euro/libra esterlina con la Comunidad Valenciana que es la comunidad que, junto con Andalucía, más británicos recibe de la perspectiva turística y de la perspectiva de turismo residencial que son ingleses o británicos que viven en nuestra provincia.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Arques.
I, ara, per a la intervenció dels grups parlamentaris, per al posicionament de cada grup, començant de menor a major, pel Grup Parlamentari de Podem, senyor Almería, té quatre minuts.
El senyor Almería Serrano:
És curiós veure com la major part de les conseqüències negatives del brexit les està vivint el mateix Regne Unit amb una inflació que ha passat del 0,25% al 2,5% en un any i amb una caiguda de la lliura esterlina de l'1,42% a l'1,20%, respecte a l'euro, el que evidentment tindrà una repercussió negativa en el turisme per la pèrdua relativa de poder adquisitiu d'un col·lectiu, el col·lectiu britànic, que té una forta implantació tant pel que fa al sector turisme com a residents, residents i propietaris d'immobles al nostre territori, i això afectaria també el sector de la construcció.
No obstant això, a pesar d'aquest retrocés econòmic, les darreres enquestes aparegudes sobre què votaria ara la gent continuen donant com a guanyador al brexit, si es tornara a fer un nou referèndum. Bé, açò cal emmarcar-ho dins de la cultura saxona del Regne Unit, que jo ha estat residint al Regne Unit i, en fi, des d'allí se'ns veu a les persones que no som del Regne Unit com a overseas people, és a dir, gente más allá de los mares, açò també li dóna una mesura de la cultura que es viu al Regne Unit. I amb tot açò també doncs vegem com va creixent un poc la por interna i un sentiment de fòbia cap a les persones estrangeres que poden arribar al Regne Unit.
En aquest context, el Regne Unit es troba en una posició crítica en què haurà de decidir com plasma la seua política exterior d'entrada i sortida de persones, des d'allí cap a la Unió Europea i viceversa, sent molt possible que haja de legislar de manera aïllada, inclús de forma bilateral, segons països, i siga difícil que puga mantenir segons quins acords amb determinats països que tenien acords especials amb la Unió Europea com és el cas de Turquia.
Ens trobem, per tant, amb una gran complexitat a l'hora de veure com aplicarem la reciprocitat en les polítiques d'entrada i eixida de persones però també dels residents d'altres països al Regne Unit i a la mateixa Unió Europea. Ací caldria apel·lar ja a la legislació d'inici, al Tractat de Roma, i a la filosofia que va motivar la Unió Europea per la lliure circulació tant de persones com de capitals, i pensem que a pesar de les dificultats que pot tenir establir un nou protocol d'entrada i eixida de persones entre ambdues zones, creguem que la posició del Govern d'Espanya i de la Unió Europea hauria de ser de facilitar el trànsit de persones entre ambdós territoris, la Unió Europea i el Regne Unit, així com eliminar el major nombre d'entrebancs per a la permanència de les persones residents als diferents països, no sent necessària la implantació i el pagament d'un visat per a l'entrada o eixida de qualsevol país perquè açò és un tràmit administratiu de control d'entrada i eixida que ja realitza habitualment sense carregar-li cap taxa.
Per tot allò exposat, votarem a favor d'aquesta proposta demanant que en les negociacions que es puguen dur es respecte la major part de les condicions que ja existeixen per a l'entrada i sortida de persones dins de l'espai Schengen.
El senyor president:
Passem, ara, al Grup Parlamentari de Ciudadanos.
Té la paraula el senyor Woodward. Té quatre minuts.
El senyor Woodward Poch:
Realmente, con esta PNL desde nuestro grupo no llegamos a entender muy bien las propuestas que se recogen porque, por un lado, en el punto uno se nos está diciendo que se mantenga una posición sólida con las futuras negociaciones entre la Unión Europea y el Reino Unido, y el punto dos nos está diciendo que se aseguren las condiciones que se pacten que no supongan un obstáculo ni económico ni administrativo para la llegada de turistas británicos.
Una cosa creo que choca con la otra y más cuando desde este Consell, desde el principio, o desde la llegada a este Consell por parte del PSPV y Compromís se está estudiando la posibilidad de aplicar una tasa para las pernoctaciones ya no solo de los turistas británicos sino de todos los turistas que vengan a nuestra comunidad. Por eso no entendemos muy bien, sí entendemos el punto uno, o entenderíamos solo el punto dos pero no el uno con el dos.
Yo, como medio británico, estoy en contra del brexit pero esto no quita a la problemática en la que se encuentran los ciudadanos británicos. Son ellos los que han elegido salirse de la Unión Europea y tendrán que acatar las consecuencias de una salida como la que han planteado.
Me hubiera gustado que se hubieran recogido problemáticas que tiene el turismo, sobre todo en Benidorm, por parte de los turistas británicos, con las famosas estafas que se están produciendo, que no recoge nada en esta propuesta. Por lo que, de momento, aún no tenemos muy clara la posición nuestra.
Sí que la entendemos, por la solicitud a que se mantenga una posición sólida en las negociaciones entre la Unión Europea y el Reino Unido, pero el tema de la llegada de turistas británicos con las supuestas trabas que se les van a poner, no a ellos, sino a todos los turistas que vengan a la Comunidad Valenciana, con la futura tasa de pernoctación, pues, no la llegamos a entender. Pero esperaremos al final a sacar nuestro…, o dar nuestro voto afirmativo o abstención que, en estos momentos, aún no lo tenemos claro.
El senyor president:
Gràcies per la seua intervenció.
Passem ara al grup de Compromís. Senyora García, té la paraula.
La senyora García Muñoz:
Com hem dit en reiterades ocasions en aquesta comissió, els 13 milions de turistes britànics que visiten l'estat espanyol, dels quals 2,7 s'adrecen ací, al nostre país, al País Valencià, són una oportunitat econòmica, veient-los des del punt de vista de l'oportunitat econòmica que se genera a través del turisme que ells exercixen. I, per tant, no podem no mirar allò que pot suposar el brexit al respecte del tràfic de persones i de les seues conseqüències que pot tindre en la resta de països de la Unió Europea.
L'informe d'Impactur de 2015 ha xifrat en 13,2% el valor del turisme en el PIB valencià. Amb la qual cosa, estem parlant quasi d'un volum de 13. 500 milions d'euros i en ocupació, que és allò que més ens interessa, és clau perquè genera fins a 258. 800 llocs de treball.
Al respecte de les conseqüències econòmiques que podria tindre per a nosaltres, com a valencians, el brexit, hem d'afegir una altra vessant, que és la vessant més humana d'aquells ciutadans i ciutadanes britàniques que viuen i conviuen en el nostre territori. Estem parlant de 83. 493 ciutadans britànics, segons les dades d'Eurocitizens, i cal pensar en la situació en què queda aquesta gent; les conseqüències que tenen al respecte, també, de les administracions a què afecta: l'administració sanitària, l'administració local, que hem de dir que molts d'ells no tributen, però molts d'ells sí que estan empadronats i podíem considerar-los ciutadans de l'estat espanyol, de la mateixa manera que, en este moment, el brexit pot afectar-los al respecte de la seua situació personal i també de la seua situació vital ací, en el nostre país.
Per tant, el brexit segurament i serà indefectible que tinga conseqüències directes per a l'economia i l'ocupació del País Valencià, tal conforme diu l'institut d'estudis econòmics de la província d'Alacant, que assegura que l'eixida del Regne Unit de la Unió Europea pot posar en risc el 7% del producte interior brut d'aquesta província. I cal esperar també impactes negatius derivats de la limitació de la lliure circulació de persones en l'espai Schengen.
El govern central, en este cas, ja ho ha dit. Ha dit que interessa un brexit on no prevalga la intenció de castigar el Regne Unit. Perquè, encara que ells hagen decidit anar-se'n, sí que és veritat que ens unixen molts interessos de convivència ciutadana i també econòmics. I situacions com. . . , i declaracions com les que va fer Michel Barnier, quan va dir que «se ha acabado que los ciudadanos británicos lleven a su perro de vacaciones a España», hem d'intentar mesurar-les i hem d'intentar rebaixar el to. Perquè, al final, els ciutadans i les ciutadanes que, al final, decidixen visitar-nos, no poden pagar els plats trencats d'una decisió que està en mans de les autoritats, tant europees com britàniques, negociar, de tal manera que no se perjudique les persones.
Hem d'exigir al govern central que se pose seriós davant de la Unió Europea; que defense, de manera contundent, els interessos valencians i valencianes que tenim en aquest cas, perquè fins al moment només s'està parlant del brexit en xifres macroeconòmiques, en xifres referides a les situacions anecdòtiques que pot generar. Però, a mesura que avance el procés, els efectes del mateix brexit tindran noms i cognoms, dels quals molts, segurament, alguns d'ells seran valencians.
I, per tant, hem d'exigir. . . Recolzarem aquesta proposta, com no pot ser d'una altra manera. I hem d'exigir, sobretot, que la nostra veu no quede silenciada en un procés de negociació en què ens juguem no només molts diners i molts interessos econòmics, sinó també la convivència en molts llocs del nostre país en què la comunitat britànica és una comunitat important amb què hem de treballar i hem de respectar i conviure.
El senyor president:
I, per a acabar, li toca el torn al grup parlamentari del Partit Popular. Té la paraula el senyor Pastor.
El senyor Pastor Llorens:
A ver, alguna incongruencia ha detectado ya mi compañero de Ciudadanos, en cuanto a la forma. Y en cuanto al fondo, pues, hay alguna también más que interesante, ¿no? , que puede haber pasado desapercibida.
Está claro que el turista británico tiene una doble condición. Por una parte, es el turista vacacional puro y duro; y, por otra parte, es el turista británico, aquel que opta también por convertirse en residente de nuestros municipios, ¿no? Eso está claro y todos lo hemos reconocido y todos lo hemos dicho. Pero, claro, lo sorprendente es que, desde el PSPV, desde el Partido Socialista, se quiera mimar, se quiera proteger, se quiera cuidar, se quiera potenciar también la segunda de las condiciones del turista británico; es decir, la de aquel que quiere venir a residir, es decir, hablando claro y en plata, la de aquel británico que quiere venir a comprar una casa en nuestras costas, en nuestro litoral, en nuestro interior también.
Y, curiosamente, lo dice un partido que forma parte de un gobierno que continuamente está, precisamente, en contra de eso. Porque han sido muchísimas las muestras que en estas Cortes Valencianas se han dado durante la presente legislatura, por parte del gobierno valenciano, en contra de la construcción de segundas residencias para que vengan, no solo británicos, porque las casas no se hacen para británicos o para rusos o para valencianos o para madrileños, se hacen para personas. Y en contra de eso han estado, y mucho -demostradas pruebas hay de ello a lo largo de toda la legislatura-, este gobierno.
Por lo tanto, venir ahora a defender que los turistas británicos puedan venir a comprar casas y, al mismo tiempo, estar en contra de que se construyan casas es una incongruencia como la copa de un pino. Y dicho queda.
Por lo tanto, a mí me parecía más bien que esto no era una PNL, una proposición no de ley, del PSPV, sino que era más bien una PNL, una proposición no de ley, de un alcalde de la Costa Blanca, de un alcalde que sabe de verdad…, no como el PSPV, sino de un alcalde que sabe de verdad cuáles son los problemas de la Costa Blanca, del turismo y de los municipios que viven del turismo, principalmente, del alcalde de Alfaz del Pi.
Y, dicho esto, sí que quiero decir que brexit es mucho más que esta simple PNL. Porque brexit es hablar de la fiscalidad, es hablar de los aranceles, es hablar de la concesión de permisos de residencia, es hablar de las tasas de entradas a la Unión Europea, es de hablar, por qué no, de los servicios de la sanidad pública valenciana, tan demandados por los británicos, por los turistas británicos a los que ustedes hacen referencia. Y todo eso, permítanme, no se recoge en esta PNL. Todo esto debería recogerse en la cartera, en la gestión y en el quehacer diario de un señor que se llama Colomer, de un señor que ostenta la Secretaria Autonómica de la Agencia Valenciana de Turismo y que yo para lo único que le oigo hablar del brexit es para decir que todo va bien.
Y porque, en estos momentos, desde el Partido Popular decimos que todo pueda ir bien, no hay que estar tranquilos, no hay que estar relajados, no hay que estar de brazos caídos y hay que estar continuamente, todos los días, trabajando duro, tomando medidas claras, convincentes y contundentes para que el futuro sea igual de bueno que es el presente. Porque, de lo contrario, tendremos problemas en el futuro, tendremos problemas en el sector turístico valenciano, tan importante para nuestra economía. Y esa es la realidad.
Y, entonces, la pregunta que hay que hacerse es dónde está el señor Colomer en estos momentos. Nosotros no sabemos dónde está el señor Colomer. Esa es una de las consecuencias de no tener conseller de turismo, porque siempre que hablamos de turismo nunca tenemos un interlocutor válido del Consell en el salón plenario, porque no hay conseller de turismo. Y, por lo tanto, es una reivindicación y una prueba más de la necesidad, de la oportunidad y de la conveniencia, que siempre defiende el Partido Popular, en que debería haber una conselleria de turismo, que no es, nada más y nada menos, como dijimos el otro día en pleno, que una promesa del presidente Puig y, después, una negación de la vicepresidenta Oltra.
El senyor president:
Per al torn de rèpliques, té quatre minuts, senyor Arques.
El senyor Arques Cortés:
Sí, un aclariment al senyor Woodward.
Dos cuestiones. Bueno, gracias por lo de alcalde. Que comprar casas y construir casas no es lo mismo, pero que no es el tema del brexit. El turismo residencial es un elemento que no tiene nada que ver con la política urbanística o con la normativa urbanística.
Dos cuestiones muy rápidas. También hablaba usted del brexit de sanidad, fiscalidad, turismo. Bueno, pues, el brexit en sus repercusiones en el ámbito de sanidad que se trate en la comisión de sanidad, y en el ámbito de fiscalidad en la comisión de economía. Estamos en la comisión de turismo, bueno, comercio y turismo, y estamos hablando del ámbito de turismo.
Recordarles, recordarles, que no hay tasa turística. Que lo ha dicho el presidente de La Generalitat y lo ha dicho el secretario autonómico y director de la Agencia Valenciana de Turismo.
Y, luego, hay una pregunta que queda muy interesante, del señor Woodward, en relación a esta polémica que hay de las estafas de algún cliente inglés en los hoteles. Bueno, pues, informarle que ayer, ayer mismo, Hosbec presentó una propuesta en la cual se iba a hacer un registro, a crear un registro español, de todo el territorio español, para recoger esas quejas, por visualizar si un turista inglés realiza una queja en Benidorm consigue que el seguro de su país le pague las vacaciones y, al año siguiente, hace la misma operación en Gran Canaria, tal. Lo he oído esta mañana en la radio, viniendo hacia aquí. O sea, lo planteó ayer Hosbec en Benidorm, el presidente de la patronal. Y se va a hacer un registro nacional de control de quejas de ingleses, para que no haya, bueno, esa picaresca de algún cliente inglés que… Era en relación a esa pregunta.
Y yo creo que, bueno, el planteamiento de la PNL es del ámbito turístico en la comisión de turismo; y, evidentemente, hay muchas vertientes. Estamos hablando del abandono de un país de la Unión Europea. Pues, habrá vertiente sanitaria muy importante, que afecta a municipios de la costa, afecta a…; vertiente de fiscalidad, que les afecta a ellos directamente y a nosotros. Pero, desde la perspectiva de comisión de turismo, nos importaba no bajar esos datos de porcentajes de turistas británicos que vienen, el consumo y los porcentajes de consumo de los turistas.
Y también hay un elemento que, a mi parecer, no lo ha interpretado bien el compañero del Partido Popular, que es el turismo residencial, que es importante. Pero, sobre todo, en municipios del sur de la provincia de Alicante hay mucho turismo residencial inglés, que es importante y tienen un peso muy importante en esos municipios: Torrevieja, Santa Pola, Guardamar, etcétera.
El senyor president:
Passem a les votacions. (Veus) Sí? Doncs, senyor Woodward, té la paraula també per quatre minuts.
El senyor Woodward Poch:
Sí. Yo agradezco la información sobre el tema de las reclamaciones que se están efectuando en muchos hoteles de nuestra provincia de Alicante. Pero vuelvo a lo mismo, sé que usted me dice lo de la tasa, y muchas veces…, que tenemos que creernos el tema de que se aplicará o no se aplicará, quedan dos años.
Pero el problema va a estar también… Hablamos mucho de la recepción de turistas y, ¿qué va a ocurrir con los ciudadanos europeos, con los ciudadanos españoles, los ciudadanos de la Comunidad Valenciana, que vayan al Reino Unido? ¿Tendremos que pagar nosotros la tasa, o no la tendremos que pagar? ¿Estaremos en desigualdad de condiciones con el turista británico?
Por eso le digo que también es una PNL de octubre y creo que esto, como ha dicho al principio de su intervención, el gobierno ya está haciendo unos posicionamientos adecuados en este tema. Por lo que creo que no hacía falta haber traído esta PNL aquí.
Pero, bueno, al final, vamos a reforzarla por el tema de la unidad y el compromiso de Ciudadanos con la Unión Europea.
El senyor president:
Doncs, acabat ací el debat, ara sí passem a les votacions. ¿Vots a favor? 10 vots a favor. ¿Vots en contra? ¿Abstencions? 5 abstencions. (Se sent una veu que diu: «Sis. ») 6? (Veus) No, però en sou 5. (Se sent una veu que diu: «¡Ah! Vale, vale, vale, vale. Vale, vale, vale. . . ». Rialles) En sou 5. Només podeu votar-ne 5. En sou 6, però només podeu votar-ne 5. (Se sent una veu que diu: «Me confundes. »)
Proposició no de llei sobre la modificació del Decret 65/2012, de 20 d'abril, del Consell, pel qual es regula la venda no sedentària a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 34. 876, BOC número 119)
El senyor president:
Doncs, passem ara al punt segon de l'ordre del dia, que és la presa en consideració de la Proposició no de llei sobre la modificació del Decret 65/2012, de 20 d'abril, del Consell, pel qual es regula la venda no sedentària de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular.
A este punt també hi ha una esmena presentada pel mateix Grup Parlamentari Popular, que la tenen tota la resta de grups parlamentaris. Per tant, passem a la defensa de la PNL pel grup parlamentari. Senyor Salas, té la paraula per huit minuts. Quan vullga.
El senyor Salas Maldonado:
Señorías, desde la entrada en vigor del Decreto 65/2012, del Consell, del 20 de abril, por el que se regula la venta no sedentaria en la Comunidad Valenciana, la Dirección General de Comercio y la Federación Valenciana de Municipios y Provincias, y a través de su personal técnico, desarrollaron distintas actuaciones de información y asesoramiento, dirigidas a concejales y técnicos municipales, para facilitar la preceptiva adaptación de la ordenanzas municipales que regulan esta materia, y así procurar una ampliación homogénea de esta normativa, tal y como recoge la guía para la elaboración de una ordenanza municipal en materia de venta no sedentaria.
No obstante, desde el sector proponen introducir, en base a la experiencia de estos años, ciertas modificaciones al citado decreto y, en particular, a lo referente a los requisitos establecidos en el apartado primero del artículo 7, cuestión que ya fue recogida en la circular que remitieron a los ayuntamientos de la Comunidad Valenciana la Dirección General de Comercio y la Federación Valenciana de Municipios y Provincias en noviembre del 2014, atendiendo a los acuerdos del pleno del Consejo Asesor de la Venta no Sedentaria, celebrado el día 10 de noviembre del 2014.
Es por ello y tal como se solicita desde el sector, que es necesario esclarecer y concretar el alcance de los apartados a, b y d, del artículo 7. 1, y evitar las controversias que han provocado en su aplicación por los ayuntamientos. El apartado a de dicho artículo 7. 1 se refiere a la obligación de estar dado de alta en el censo de obligados tributarios y al corriente de pago del impuesto de actividades económicas, en caso de que no se esté exento del mismo.
En sentido similar se expresa el apartado b, respecto a las cotizaciones de la seguridad social, con respecto a estos requisitos. La realidad ha devenido en que exigir la acreditación de tal circunstancia en la coyuntura actual ha colocado a muchos vendedores no sedentarios en tesituras dificilísimas, debido a que los ingresos derivados de la actividad comercial no siempre han permitido afrontar puntualmente dicha obligación que tienen los comerciantes frente a otras administraciones públicas competentes en materia fiscal y de seguridad social.
Es por ello que deberían modificarse estos apartados a y b del artículo 7. 1 del citado Decreto 65/2012, concretando que se exija el alta y el estar al corriente de pago en el momento de la concesión de la autorización y de su transmisión, y solo el alta en los supuestos de actuaciones periódicas.
En cuanto al apartado d, que exige estar al corriente de las obligaciones tributarias locales y en especial no mantener deuda alguna con la hacienda municipal por la presentación de servicios de mercados o por la imposición de sanciones, debería clasificarse que esta exigencia debe entenderse siempre con relación a la actividad de venta no sedentaria, tanto en lo que se refiere a tributos, sanciones, tasas o precios públicos relativos a la actividad.
Pero no, como ha sucedido en algún caso, a obligaciones de otros ámbitos o conceptos. Si se entendiera que ello tiene un alcance más extenso y que se refiere a todo tipo de tributos o sanción de cualquier naturaleza, se daría la circunstancia de que aquellos vendedores residentes en municipios donde desarrollan la actividad y que pueden tener deuda con la hacienda municipal por motivos que nada tienen que ver con su condición de comerciantes de venta no sedentaria, lo que generaría una discriminación difícilmente justificable.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Popular presenta la siguiente propuesta de resolución: primero, instar al Consell a modificar los apartados a, b y d, del punto 1 del artículo 7 del Decreto 65/2012, del 20 de abril, del Consell, por el que se regula la venta no sedentaria en la Comunidad Valenciana, que quedaría redactado de la forma siguiente: a) estar dado de alta en el censo de obligados tributarios mediante la declaración censal correspondiente, y, en caso de que no esté exento del impuesto de actividades económicas. Estar al corriente de pago en el momento de la concesión de la autorización y de su transmisión; b) estar dado de alta y al corriente en el pago de las cotizaciones de la seguridad social en el régimen correspondiente, en el momento de la autorización y su transmisión; d) estar al corriente de las obligaciones tributarias locales referentes a los impuestos, tasas o precios públicos correspondientes a la actividad de venta no sedentaria en el municipio.
Segundo, que del grado de cumplimiento de esta resolución se dé cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
El senyor president:
Doncs, ara, per a la intervenció dels grups parlamentaris, comença el Grup Parlamentari de Podem. Té la paraula el senyor Almería per quatre minuts. Quan vullga.
El senyor Almería Serrano:
Esta proposició, el primer que ens causa és una sorpresa per la mateixa formulació. Una sorpresa que no deixa en massa bon lloc els serveis jurídics del Grup Popular, ja que la seua proposta de resolució ve a contravenir la legislació bàsica estatal del sector públic. I també el Reial decret 199/2010, també de la legislació estatal, perquè regula l'exercici de la venda ambulant o no sedentària.
No ho entenem, ja que l'actitud general del Grup Popular i fonamentalment del seu govern a Madrid, ha estat molt diligent qüestionant la legislació autonòmica amb una imparable iniciativa per a fer recursos d'inconstitucionalitat sobre la legislació autonòmica. No entenem com s'és tan estricte per a unes coses i açò és absolutament impensable. Em sorprén més quan se fa una autoesmena que en realitat no esmena. Bé, cadascú serà lliure de fer el que veja.
Per la nostra part, tot el nostre respecte per al col·lectiu de la venda no sedentària. Entenem les possibles febleses d'este col·lectiu i la seua especificitat per al comerç, però aquesta proposició, a més de la il·legalitat que suposaria el canvi de la legislació autonòmica suposaria també incloure un tracte discriminatori inviable per al sector del comerç en general.
Aleshores, no podem acceptar en ningun cas la proposició. Entenem que, vist açò, l'adequat haguera estat que el Grup Popular retirara esta PNL, per notòriament inviable i francament enganyosa per crear expectatives al sector de la venda no sedentària que no estan basats en pronunciaments contundents i de millora del sector.
No deixem de ser conscients que probablement no este sector en concret, sinó tot el comerç, incloent-hi les diferents tipologies puguera vore's necessitat d'una revisió en profunditat de la legislació aplicable, per flexibilitzar els requisits per als sectors que possiblement puguen tindre problemes per a complir una legislació que en principi està pensada d'una forma molt general i no contempla especificitats per a la gent que puga tindre més problemes a nivell fiscal o econòmic.
I això suposaria un pacte més gran i al qual estem disposats a entrar per a revisar la legislació, tant d'àmbit estatal com l'autonòmica, però evidentment per a tot el sector del comerç i no donar suport a una proposició no de llei que és notòriament il·legal i que per eixe motiu ens pareix totalment inviable. Votarem en contra.
El senyor president:
Passem ara al Grup Parlamentari de Ciudadanos. Té la paraula la senyora García. Quatre minuts.
La senyora García González:
Muchas gracias, señor presidente.
Yo le quiero hacer una pregunta. Me gustaría pedir un receso, porque pienso que estamos hablando de un tema muy importante. Y yo quiero hacer esta petición para que todos los grupos durante este receso puedan volver a no enfrentar, sino a contrastar sus puntos de vista y que se llegue a algo que sea bueno para el colectivo que se está pidiendo.
Bueno, pero lo que quiero preguntarle, mi pregunta es si voy a perder el turno. Lo digo porque hago el receso y después continúo con mi turno, o si no. . . ¿No lo perdería?
El senyor president:
No, bé, si la resta de diputats no posen. . .
La senyora García González:
Pues entonces creo que es lo suficientemente importante para que lo hablemos.
El senyor president:
Però per a arribar a alguna transaccional o per a. . . ?
La senyora García González:
El senyor president:
Sí? Doncs establim un descans de cinc minuts, si els pareix, i després continuarà vosté en el seu torn.
La senyora García González:
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Recorde que tenies el torn de paraula. Pel Grup Parlamentari de Ciudadanos la senyora García. Demane a la resta de diputats, per favor, que si tenen alguna cosa molt precisa que podem fer-ho fora i, si no, que deixen parlar els intervinents.
Senyora García, té quatre minuts.
La senyora García González:
Muchas gracias, señor presidente.
Bueno, adelantar que durante el receso no se ha llegado a un acuerdo, cosa que realmente lamento porque el colectivo de venta no sedentaria es un colectivo muy importante. Ellos son muchos. De 50. 000 comerciantes en toda España, el tanto por cien que representa la Comunidad Valenciana es casi un 16%. Y eso se traduce en muchas más familias, obviamente, que están esperando que podamos solucionar un problema que tienen.
Yo pienso, y no solamente yo, nuestro grupo, desde Ciudadanos, creemos que debemos velar por los intereses de un colectivo importante y se ha hablado en esta sala de respeto. El respeto por supuesto, obviamente. El respeto está muy bien y además es necesario. Pero además es que se necesita, ellos necesitan, este colectivo necesita un cambio en la legislación. Y nosotros queremos apoyarlos, obviamente, pero desde luego dentro de la normativa.
Parece ser que la normativa no está clara, que no es legal. Y también el Grupo Parlamentario Popular tampoco ha aceptado pues que se ponga una frase que nosotros queríamos que era instar al Consell a que inste al gobierno central. En fin. El caso es que -como diría mi abuela- unos por otros la casa sin barrer. Lamento profundamente, pero vamos a tener que abstenernos en este caso.
Yo sí querría decir que recordar aquí en esta cámara que han sido los propios vendedores, tras la puesta en marcha de la ley y ver cómo ha ido y cómo ha sido el funcionamiento, los que han pedido a los grupos parlamentarios un nuevo marco regulador o por lo menos que se modificara algunos aspectos del ya existente. Yo pienso que eso es lo que ha pretendido el Grupo Popular.
Ahora bien, si se ha hecho bien, si se ha trabajado bien o se ha trabajado mal a mí, escapa de mi competencia. Ya he dicho que desde el Grupo Ciudadanos hemos intentado por todos los medios que se llegara a un acuerdo para que esto se pudiera regular. No ha podido ser y de verdad que pienso que no hemos estado a la altura de las circunstancias y nos vamos a abstener.
El senyor president:
Ara passem al Grup Parlamentari Compromís. Té quatre minuts, senyora García, quan vullga.
La senyora García Muñoz:
Moltes gràcies, senyor president.
Evidentment, nosaltres no estem a favor d'aquesta proposta. I no perquè no entenguem que els principis o la filosofia que els porte a proposar aquesta PNL no siguen els correctes. Açò no és una discussió que no s'haja produït ja al sí dels ajuntaments, perquè hem de tindre en compte que, abans de la llei del comerç que ací s'insta a modificar, també existixen les ordenances municipals que regulen la venda no sedentària. I que, evidentment, aquestes peticions que són les peticions que porta demanant el col·lectiu des de fa molts anys, s'han intentat transposar a les ordenances municipals.
I ens hem trobat amb la tessitura, sempre que s'ha intentat transposar açò a l'ordenament jurídic vigent, que no és possible perquè contravé dos lleis que són bàsiques com és la llei de patrimoni públic i com és la llei de contractes de l'estat. Ací hem de tindre en compte que es tracta d'ocupació de via pública i es tracta d'ocupació de béns de titularitat pública que són d'ús demanial. Per tant, el dret a l'ús d'eixos espais preval sobre les ocupacions lucratives d'este. I, per tant, han de cenyir-se a unes regles que s'han de complir.
Efectivament, al respecte del punt, per exemple, dels deutes municipals, és molt fàcil establir, en cas de no poder trobar-se al corrent de pagaments, establir un pla de deute amb l'ajuntament. Que si el mantens, evidentment no t'impossibilita a concursar i no t'impossibilita -diguem- mantindre eixa ocupació del domini públic. El mateix ocorre amb la seguretat social i amb els deutes que se tenen al respecte de la seguretat social.
Per tant entenem que aquesta proposta per part del Partit Popular ens resulta prou irresponsable quant a la cobertura que intenta modificar. Jo no sé si pretenen enganyar els usuaris de venda no sedentària -que no ho descarte, perquè porten molt de temps enganyant molta gent- o estan buscant sembrar una estratègia d'enfrontament amb el Consell a costa d'una llei: primera, que ells mateixa ja varen aprovar amb la distinció entre sòl públic i sòl privat, perquè no pot ser d'una altra manera; i segona, que en cas de modificar-la, estaríem demanant-li al Consell que -diguem- modificara una llei autonòmica per a votar-se la llei estatal.
Per tant, l'origen del problema no està en la llei valenciana. L'origen del problema. . . , si se vol considerar problema, perquè entenem que tampoc és un problema perquè estem parlant del dret a l'ús dels béns que són públics i en este cas el carrer ho és. És la natura del bé la que condiciona la venda no sedentària que se fa després. I en tot cas, si estem parlant de problema, estem parlant que el fòrum per a resoldre eixe problema no és aquest ni és tampoc el Consell. S'ha d'obrir i s'ha de parlar i s'han de tractar temes de molt diversa índole en el si on comença tota la legislació que marca després el desenvolupament posterior, tant el municipal com l'autonòmic que és en l'estat.
Per tant, entenem que aquesta proposta no conduïx a cap lloc i, per tant, no podem votar-la a favor perquè el que no vull pensar és que el PP està fent aquesta proposta per donar cobertura al frau. Evidentment, aquesta situació, el que no pot ser és discriminatòria i el que no pot fer és obrir la porta que se puga produir el frau. Estem parlant d'un col·lectiu, el de venda no sedentària, que necessita molt d'apoderament, que necessita formar-se per a poder complir amb els preceptes legals i el que hem de fer és treballar en eixe apoderament i en eixa formació perquè puguen ser gestors d'allò que gestionen que és les seues parades dintre d'un marc que descansa sobre un bé públic que són els nostres carrers. I, per tant, hem d'ajudar-los que puguen realitzar tota eixa tramitació i que complisquen.
I també hem de tindre en compte les consideracions socials que puguen vindre associades al respecte de l'exercici d'eixa activitat. Però això no s'ha de fer, evidentment, a costa de botar-se la legislació bàsica estatal que regula els béns demanials com són els nostres carrers. S'ha de fer atenent les seues necessitats i transposant-les en el marc jurídic adequat. En això estem oberts a treballar. En altre tipus de propostes, evidentment, a Compromís no ens trobarà.
El senyor president:
I per acabar el Grup Parlamentari Socialista, senyora Serna té quatre minuts.
La senyora Serna Serrano:
Bueno, pues desde mi grupo anunciamos que, efectivamente, vamos a rechazar totalmente esta propuesta que nos trae el Partido Popular aquí. Nos sumamos a los argumentos que el compañero de Podemos y de Compromís han esbozado aquí hoy. Porque, desde luego, esta PNL a nosotros lo que nos hace pensar es que se ha pretendido desvirtuar totalmente la normativa aplicable a este tipo de comercios, específicamente a la venta no sedentaria. Es que no lo entendemos.
No entendemos que el Partido Popular pueda pensar que una actividad económica tan importante como es la venta no sedentaria no deba desarrollarse bajo los mismos principios de competencia, competitividad, eficacia. En fin, todo aquello que inspira el desarrollo económico y comercial en su conjunto en la práctica totalidad del estado. No sé por qué tenemos que hacer una excepción.
Porque yo considero que de atender esta propuesta -coincido con la compañera de Compromís- estaríamos en el límite de aprobar la posibilidad de abril la puerta al fraude a la hacienda pública y a la seguridad social. Y yo creo que eso es totalmente incumplir los principios contenidos en el ordenamiento básico estatal y estamos poniendo el camino para eliminar los controles.
Comprendemos que -y estamos totalmente de acuerdo- estamos hablando de una modalidad de venta tradicional que tiene un fuerte arraigo en nuestra comunidad, eso no lo estamos poniendo en duda. Conocemos que es un sector muy dinámico que genera una importante actividad económica y que necesita, sobre todo después de la crisis, pues una ayuda como el resto del sector comercial. Pero hacer diferencias y contraponer y facilitar la posibilidad -lo vuelvo a decir- de un posible fraude a la hacienda pública, pues la verdad es bastante sorprendente que el Partido Popular nos traiga hoy esto aquí.
Nosotros no estamos aquí para legislar contra la legislación básica estatal. Estamos justamente pues para lo contrario, ¿no? Y no estamos aquí ni mucho menos pues para aprobar cosas que no son competencia de la Generalitat valenciana. Si tenemos que modificar la normativa estatal básica e instar al Consell para que eso se inicie, pues habrá que hacerlo para muchos otros sectores del comercio que están afectados directa e indirectamente de la misma manera.
Así que la conclusión es muy clara. Se puede trabajar una propuesta que permita avanzar y que permita fortalecer este tipo de comercio. Pero, desde luego, desde el Grupo Socialista no estamos aquí para no exigir que se cumplan los requisitos de estar al corriente de las obligaciones tributarias con la seguridad social. Es que eso no es un capricho. Forma parte del resto de la actividad económica y el comercio es una actividad económica más.
Así que me sumo a la sorpresa en la formulación. Me sumo a la sorpresa en la reformulación con la enmienda. Y nosotros creemos que es totalmente inviable y que, desde luego, genera efectivamente unas expectativas que no son para nada posibles. Son expectativas falsas que este grupo no va a formar parte.
El senyor president:
Ara per al torn de rèpliques, té la paraula per quatre minuts el senyor Salas.
El senyor Salas Maldonado:
Bueno, me van a perdonar pero no les entiendo. Porque, además, yo tengo aquí una circular que es de la conselleria de economía, de la Federación Valenciana de Municipios y Provincias del 13 de noviembre del 2014, en la cual, bueno, no considero que lo que están diciendo sea ilegal. Y en cuanto a lo que instemos al Consell, estamos aprobando esto. Lo que tiene que hacer el Consell luego, que lo haga. Pero ya les digo, yo no les puedo entender. Me cuesta mucho.
Ustedes que durante tanto tiempo se han llenado la boca diciendo que hay que ayudar a los más necesitados, a los que peor lo están pasando y este es uno de esos casos. Estos comerciantes que son lo que no tienen aire acondicionado, los que no tienen calefacción en invierno, los que cuando llueve se mojan porque no tienen un techo ni siquiera un aseo, son los que estamos intentando echarles una mano, ayudarles. Porque creo que de verdad les hace falta y que no es justo la situación que tienen.
Pero, en fin. Creo que -como decía antes- se ha perdido una oportunidad muy buena de echarles una mano. Y mire, voy a ser muy breve ya para acabar. Yo creo y estoy deseando, de verdad, que lleguen unas próximas elecciones porque tengo verdadera curiosidad por verles a ustedes cuando estén en campaña cómo se acercarán a esos mercadillos de la Comunidad Valenciana a solicitarles a estos comerciantes que hoy les hemos vuelto la cara, ese voto. Es lo único que me queda por decir.
El senyor president:
Per al torn de rèpliques? No? Ciudadanos? No vol exercir-lo ningú? (Veus) Vol? Té quatre minuts per al torn de rèplica, senyora García.
La senyora García González:
No, simplemente para matizar un poco o apoyar un poco el discurso inicial. Y comentar que verdaderamente -vuelvo a insistir, aunque sea demasiado insistente, pero vuelvo a insistir- creo que hemos perdido pues la posibilidad de alguna manera entre todos haber podido consensuar el que esto se llevara de una forma o de otra adelante. Desde luego de una forma que fuera legal, lógicamente.
Porque no podemos olvidar que el sector del que estamos hablando, el sector de la venta ambulante, ha sufrido muy duramente las consecuencias de las crisis económica. Desde luego esa crisis económica abrió unas expectativas a esta venta ambulante precisamente, porque hubo muchísima gente que a lo mejor no podía acudir a otro tipo de comercio, y estas personas que se han dedicado a la venta ambulante recientemente con motivo de la crisis pues se encuentran con que la regulación o la normativa no les beneficia en absoluto.
Desde luego, desde Ciudadanos en ningún momento queremos decir que se tenga que hacer un apartado especial con este tipo de venta y que vaya en detrimento del comercio general, en absoluto, pero sí creemos que se puede revisar lo que seguramente es revisable porque no funciona en este momento.
La venta sedentaria -como bien decía la compañera del Partido Socialista- debe ampararse en los principios de competencia, de competitividad y de eficiencia propios de todo el sector comercial.
Y, por ello, pensamos desde Ciudadanos que la normativa que lo regula debe garantizar que puedan cumplirse esos principios y que se cumplan en igualdad de condiciones para todos los vendedores, también para los no sedentarios.
El senyor president:
Per al torn de rèpliques, senyora García, pel Grup Parlamentari de Compromís, té quatre minuts també.
La senyora García Muñoz:
Jo crec que és molt fàcil anar a parlar amb els usuaris de la venda no sedentària i amb els comerciants que planten la seua parada una volta a la setmana en els nostres municipis.
El que no s'ha de fer amb aquest col·lectiu és prendre-li el pèl, és prendre-li el pèl i vendre-li fum plantejant-li modificacions legals impossibles que el fet de modificar-les significaria canviar el sistema bàsic de la legislació estatal. El que s'ha de treballar amb ells és basant-nos en respectar aquest marc legal, ajudar a complir-lo i a acompanyar-los perquè puguen -digam- tindre en compte el respecte a aquest marc legal i puguen atendre també les seues necessitats.
Però el plantejament que se'ls fa als comerciants no pot ser, anem a canviar una llei que significa pegar-li la volta a tot el sistema de la llei patrimonial estatal i quant als béns materials i als béns d'utilitat pública. No podem introduir-los en eixe argument que, evidentment, és pràcticament impossible de portar a terme.
Estem parlant d'un col·lectiu que moltes vegades incorre, patix unes necessitats socials determinades i ahí sí que hem de treballar amb ells per a poder cobrir les seues necessitats. Hem de treballar també amb ells per a ajudar-los un poc que exercisquen la seua activitat amb total i absoluta garantia, però no podem votar-se el marc de concurrència pública, no podem votar-se el marc d'ocupació del domini públic d'origen demanial en el que preval el dret -digam-, l'interés general, a un usdefruit particular amb lucre, que és el que ocorre quan s'exerceix l'activitat comercial.
I el que no podem fer tampoc és dir-los que, evidentment, o siga, tirar la piedra y esconder la mano, que és el que fa el Partit Popular, perquè tira la pedra i digueren ells que anem a modificar la llei però, després, regula la llei de tal manera que no es pot modificar perquè evidentment no es pot modificar. Això és enganyar, això és enganyar al comerciant que exercix la venda no sedentària.
I, per tant, el que cal fer és acompanyar-lo, tutelar-lo perquè moltes vegades sí que és veritat que no és un col·lectiu que tinga la formació suficient per a poder portar tots aquests tràmits i les oficines, els OMIC que n'hi ha als ajuntaments els ajuden i els acompanyen en eixa activitat, però evidentment el que no podem fer és modificar el dret o la llei que garantix el dret de tots per a afavorir un interés particular. En això em pareix que el PP està arribant a uns posicionaments que, pràcticament, estan ratllant el respecte a la Constitució i a tot el reglament bàsic estatal que decau d'ella.
Per tant, quan es parla tan alegrament d'este tema m'agradaria que s'adquirira un compromís de seriositat per tal que el missatge no siga contradictori al respecte dels col·lectius afectats perquè em pareix molt greu, i de fet a Sagunt hem intentat transposar a l'ordenament jurídic municipal aquesta proposta i ens hem vist amb els informes del secretari en contra, amb els informes de la intervenció municipal en contra perquè, efectivament, és pràcticament impossible portar a terme aquesta modificació de la forma en què s'està demanant.
Amb la qual cosa, al Partit Popular li demanaria responsabilitat, li demanaria també seriositat a l'hora de fer les propostes i, per favor, que quan tractem amb col·lectius afectats que tingam un diàleg amb ells que siga constructiu, no que els proposem fum, que és impossible de portar a terme i que, al final, l'única cosa que acaba causant és enfrontament i/o obrim la porta al frau, cosa que evidentment nosaltres no estem d'acord amb això.
El senyor president:
I per a concloure, pel Grup Parlamentari Socialista, senyora Serna.
La senyora Serna Serrano:
Bueno, yo para reafirmar este voto y para que quede claro, ayer precisamente en la comisión de empleo estuvimos hablando sobre lo perjudicial que es la economía sumergida, y eso era una opinión unánime de los cinco grupos que conforman estas Cortes. Hablamos de lo perjudicial que era y de lo que significaba tanto para la sociedad valenciana, y sobre todo en la zona de la que yo procedo, que es la provincia de Alicante, especialmente de la zona del Vinalopó.
Entonces, ¿por qué estoy diciendo esto? Porque consideramos que todas las actividades económicas que se ejercen sin control y todo aquello que se permite por «más vale esto que nada» termina siendo perjudicial más que beneficioso. Entonces, lo de hoy es una contradicción a lo que el Partido Popular ayer apoyó en la anterior comisión para generar empleo porque la venta no sedentaria también genera empleo. Y nosotros somos conscientes de eso, este grupo es consciente, todos los grupos somos conscientes de eso.
Entonces, esto es una contradicción muy desafortunada porque la situación de crisis que ha asolado a este país y a la Comunidad Valenciana no se ha vivido única y exclusivamente en el sector de la venta no sedentaria sino la situación difícil que ha asolado a la economía se ha vivido en múltiples sectores, y eso no ha permitido que frente a la administración pública se adopten decisiones que permitan lo que comentábamos, acercarnos al camino del fraude.
Yo lo vuelvo a repetir, desde mi grupo no vamos a obviar que se cumplan los requisitos de estar al corriente en las obligaciones tributarias y de la seguridad social, aquí no legislamos para caminar en pro de posibilidad del fraude.
Y esa es la base del voto en contra del Grupo Socialista.
El senyor president:
Doncs, una vegada conclòs el debat, passem ara a les votacions. ¿Vots a favor? 5 vots a favor. ¿Vots en contra? 8 vots en contra. ¿Abstencions? 2 abstencions.
(Ocupa la presidència el vicepresident, senyor Vicente Betoret Coll)
Proposició no de llei sobre l'establiment d'un marc jurídic específic de suport i foment a la cogeneració, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 36. 000, BOC número 119)
El senyor vicepresident:
Senyories, passem ara a abordar el punt número 3 de l'ordre del dia, la presa en consideració de la Proposició no de llei sobre l'establiment d'un marc jurídic específic de suport i foment a la cogeneració, presentada pel Grup Parlamentari Compromís.
Per a la seua presentació i defensa té la paraula, per un temps de huit minuts, el senyor García.
El senyor Garcia i Tomàs:
Bé, ací, avui, hem presentat des del Grup Parlamentari de Compromís una PNL amb un punt de vista molt important que és la cogeneració, la cogeneració perquè s'emmarca dins de dos vessants: un, és una línia política, marca les polítiques cap on anem dins de l'eficiència energètica i, per tant, les polítiques energètiques d'un país; i l'altre, també, perquè afecta la competitivitat de la nostra indústria, i la nostra indústria al País Valencià, doncs, una gran part també es veu afectada per la competitivitat per esta energia, esta font d'energia. Vullc dir també que la participació mitjana de la indústria al nostre país va caure en el PIB del 15,8%.
Per tant, ara que estem en un procés de reindustrialització que amb el nou govern sorgit del botànic, des de la conselleria d'economia sostenible s'està apostant per un procés de reindustrialització, el factor de l'energia, del cost de l'energia i cap on anem en les polítiques energètiques és fonamental.
Tot i que afecta a més sectors, vullc ficar l'exemple perquè el conec molt bé i és l'exemple de la ceràmica, de la indústria ceràmica en tot açò de la cogeneració, la ceràmica que afecta les comarques del nord, a les comarques de Castelló, de Castelló i voltants, l'Alcora, Onda, Nules, Vila-real, Castelló de la Plana. Vullc incidir que ahí es concentra el 94% de la producció espanyola de la ceràmica i el 81% de les empreses productores i que, a dia d'avui, directament ja s'està ocupant, s'està donant treball a més de quinze mil persones i altres tantes indirectament.
Per tant, estem parlant d'una indústria forta, estem parlant d'una indústria que també està creixent i que la cogeneració pot ser també un factor clau a l'hora d'apuntalar eixe creixement i d'eixa compatibilitat i eixes exportacions que, tot i que les xifres són molt bones i van creixent any rere any, també seria un factor que l'apuntaria.
La cogeneració és un sistema pel qual la indústria aprofita la mateixa calor que es genera en el procés de producció per a reintroduir-lo en el sistema, és a dir, la indústria ceràmica quan es prepara l'argila, quan es prepara eixa terra que s'utilitza després per a fabricar el producte ceràmic en què anomenem eixe atomitzat de les terres, unes atomitzadores, en eixa mateixa producció el que fem amb la cogeneració és redireccionar tots eixos vapors que s'estan sobrecalfats, sobrepressionats d'altes temperatures, mitjançant una turbina i generar electricitat. I estem parlant que la capacitat de generar electricitat no sols és per a la zona important sinó que inclús generaria excedent d'electricitat. Per tant, estem parlant de no una xicoteta producció sinó d'una producció més bé considerable i que s'hauria de tindre molt en compte.
En esta part de la cogeneració, per tant, estem parlant que fa un estalvi d'energia primària. També hem de tindre en compte que evita pèrdues en la xarxa, tots sabem que l'ús que fem ací en un sistema de xarxes des de les centrals elèctriques fins al consumidor n'hi ha distàncies de centenars de quilòmetres i que, per tant, en eixes xarxes es perd doncs pràcticament el 50% de l'energia produïda. Per tant, estem acceptant ja que es perden de l'ordre del 50% de l'energia que es produïx d'inici en totes les xarxes i, per tant, produir l'energia al costat d'on s'ha de consumir doncs evita també part d'eixes pèrdues.
Si Europa, damunt, considerava també que la cogeneració era un factor clau per tal d'estalviar sobre el 20% de l'energia a l'any 2020 -segons la Directiva Europea del 2012/27 quant a eficiència energètica- no entenem com les polítiques del Partit Popular, en este cas del govern central, doncs anaren en una altra direcció, ¿no? , perquè una cosa és no apostar per la cogeneració però una altra és anar en direcció contrària totalment de la cogeneració. Perquè cal recordar que tots aquells incentius econòmics que n'hi havia al voltant de la cogeneració i que -torne a dir- indirectament també afavorien la competitivitat de la nostra indústria van desaparéixer al 2012 i feren que es pergueren grans quantitats també de diners i que la indústria en eixe moment, damunt de plena crisi, fóra menys competitiva.
El que hem d'entendre també és que, a banda d'això, amb la reforma energètica s'eliminaren els complements per eficiència energètica i, segons Ascer, que és la patronal de la ceràmica, doncs açò va ascendir sobre uns 28 milions d'euros de pèrdues directament per al sector i 56,4 milions d'euros perduts si se sumen tots els efectes derivats de la reforma.
És a dir, des de Compromís no entenem com altres sectors tenien plans d'ajuda, com poguera ser l'automòbil, i el de la ceràmica no sols no tenia ajudes sinó que unes ajudes indirectes que tenia mitjançant la cogeneració doncs s'esfumaven i, per tant, eixien damunt perjudicats. (Soroll de papers) La proposta, damunt, de l'ordre ministerial actualment doncs fa ja quasi que la cogeneració siga pràcticament inviable.
I, per tant, nosaltres el que volem és que la cogeneració es promocione, és a dir, si hem d'anar cap a un sistema més eficient, si hem d'anar cap a un sistema on se'ns marque també des d'Europa que la cogeneració pot ajudar a fer més eficient la nostra indústria, les nostres xarxes i, per tant, s'ha d'apostar, doncs nosaltres el que entenem és que s'ha d'incentivar d'una manera o d'una altra perquè, si no, el que està passant a dia d'avui és que eixes turbines estan parades i eixa energia se'n va pels fumerals perquè és una realitat, és a dir, això durant el procés de preparació -com he explicat- de la terra doncs se continua preparant la terra, se continua atomitzant la terra. És a dir, simplement és redireccionar eixa energia per a generar energia elèctrica, i ara mateix el que estem fent és llançar-la a l'atmosfera i perdent-la en gran part.
Per tant, el que volem és que se canvie radicalment eixa política, que pensem que és perjudicial, per una banda, per a tot el sistema en conjunt i, per altra, evidentment, per a la nostra indústria i per a la seua competitivitat. I, per tant, el que demanem en esta PNL és que se reoriente una altra vegada cap a. . . , d'una manera o d'una altra cap a l'incentiu, que s'aposte per la cogeneració, que totes eixes empreses que ja venien fent-la que se'ls ajude també a. . . evidentment a eixes instal·lacions, que ja tenien. . . , moltes ja havien esgotat el seu temps de vida útil, doncs que se puguen fer inversions en un marc de legalitat estable perquè puguen renovar-les i tinguen garantit el seu termini d'amortització. I, per tant, el que demanem un poc en esta PNL és esta, que s'aposte per la cogeneració, perquè no sols ens anirà bé des del punt de vista energètic en tot eixe mix que composa l'energia elèctrica, eixa generació, sinó també perquè ens posicionarà millor a la nostra indústria, particularment a la ceràmica, però també a totes elles que se'n puguen aprofitar per a ser més competitius. . . I enfront a este mercat, que és globalitzat i les exportacions són les que marquen, doncs de segur a la nostra indústria l'ajudem a ser més competitiva davant l'exterior.
El senyor vicepresident:
Moltes gràcies, senyor Garcia.
A esta. . . , proposició no de llei s'ha presentat una esmena per part del Grup Popular. Per a la seua defensa té la paraula. . . , el senyor Casanova per un temps de huit minuts. Quan vosté vullga.
El senyor Casanova Claramonte:
A banda d'algunes precisions, que no vaig a entrar, de tipus technicality de les quals s'han dit ací, que serien molt discutibles. . . Això del 50% de pèrdues seria monstruós que fóra aixina. Això no obeïx a ninguna dada real, i li ho puc assegurar. I algunes altres coses que no vaig a entrar perquè vaig a centrar-me en la meua esmena. Temps n'hi haurà.
Mire, presentem una esmena perquè en la seua proposició el que fan és atacar el Govern d'Espanya -tant que abans han parlat d'ell- sense reparar en qui és el responsable del que demanen, en on radiquen les competències i les conseqüències de les seues propostes, com va ja ocórrer fa unes setmanes en el debat sobre el tancament de la nuclear de Cofrents.
En el cas de la seua PNL sobre la cogeneració en el sector tauleller, que òbviament mos agradaria recolzar per a este sector i per a altres sectors -no ho oblidem, la indústria química, la indústria paperera i tantes indústries que utilitzen el calor com a font del producte-, també voldríem, com dic, recolzar-la, però tenim diverses qüestions que mos agradaria puntualitzar, i per això la nostra esmena.
Proposem modificar el punt 1. a de la seua proposició, perquè creem que és necessari deixar clar que qualsevol reforma del sistema retributiu de la cogeneració, perquè vosté ha parlat d'incentivar i incentivar, però com fan vostés sempre no diu qui paga, ¿eh? El problema és, yo invito y tú pagas. Però qui paga mai ho diuen.
Jo dic: qualsevol reforma del sistema retributiu de la cogeneració no deuria suposar ningun increment de la tarifa elèctrica als consumidors -igual estem tots d'acord amb açò-, ni provocar majors dèficits de tarifa, com ja va ocórrer en els anys 2004 a 2011. . . En eixe quadret que ja els he ensenyat alguna vegada, si algú s'enrecorda i m'han prestat atenció, en el qual se va vore que les primes que va implantar el senyor Zapatero mos van llevar. . . , mos van portar a ser el país europeu amb majors pujades de les tarifes elèctriques i, a més, assolir la honrosa xifra de dèficit de la tarifa de 30. 000 milions d'euros.
La política eixa de la qual parlava, del yo invito y tú pagas, deu ser desterrada, pel que qualsevol ajuda que incentive les inversions -i estem d'acord- en cogeneració no deu carregar-se als ja bastant buides i escorregudes butxaques dels consumidors. Per això modifiquem el seu primer punt, de manera que, a més d'afegir que no soles «la competitividad del sector azulejero», sinó també «de otros sectores industriales», que también son hijos de Dios, i afegir al final una frase que diu: «Sin que ello suponga costes adicionales a la tarifa eléctrica ni incrementos inasumibles del déficit de tarifa. » Entenc que amb això estaran tots d'acord.
De la mateixa manera, en el punt. . . , i amb el mateix objectiu, modifiquem el seu punt 1. b, en el qual instem el govern de l'estat. . . , canviem el ministeri, perquè el ministeri que vostés proposen ja no existix, per això fiquem «govern d'estat» i siga el que siga. I, al final, també, el mateix: per a aconseguir un règim retributiu raonable de les inversions, per descomptat que sí, que fagen atractiva l'entrada d'inversors en la cogeneració, però, però «sin que suponga costes adicionales a la tarifa eléctrica ni incrementos inasumibles del déficit de tarifa», que això també se'ls oblida. És a dir, diuen que s'incremente, que se puge. . . Me recorda a un amic meu que dia, «que ho fagen», eh? Doncs això és un poc la seua proposta.
Jo dic que efectivament per a incentivar la instal·lació d'energies renovables, i en este cas de cogeneracions, els inversors han de rebre ajudes per a suavitzar els importants costs d'inversió, que deurien procedir de subvencions de capital en càrrec a altres pressupostos estatals o autonòmics, però deuria evitar-se remunerar els quilovats produïts a preus superiors als del mercat elèctric, perquè esta pràctica introduiria, com ja ha passat, costs addicionals polítics a la cistella de costs del sistema elèctric i, en això, a increments de les tarifes que paguen els consumidors. Això ja està inventat. Això ho va fer el senyor Rodríguez Zapatero i aixina mos va anar. És un error greu que no deuria repetir-se. Estem pagant un 65% del cost de la tarifa en preus polítics, i això deuria evitar-se.
En esta línia també modifiquem el punt 1. 1. c de la seua PNL, que contempla que tant l'administració de l'estat com l'autonòmica -mosatros creem que no és a soles la de l'estat, és l'autonòmica-, cada una en l'àmbit de les seues competències, oferisquen línies de finançament per a promoure ajudes per a la rehabilitació i actualització de les plantes. Vostés, només a l'estat. Li recorde que l'estat sols té competències en plantes, segons la llei del sector elèctric, la llei. . . , no m'enrecorde, crec que és la Llei 24 de l'any 2013, en plantes de més de cinquanta megawatts.
Les competències en plantes de menys de cinquanta megawatts, que són la immensa majoria, per no dir totes les que n'hi ha instal·lades en la Comunitat Valenciana, són de competència autonòmica. Així que no té sentit que li demanem a l'estat els incentius, el promoure i el tal d'unes plantes que són de competència autonòmica.
Per això eixe punt quedaria redactat de manera que s'instara tant el govern de l'estat com el Consell en l'àmbit de les seues respectives competències i, a més, afig al final una cosa, que també se'ls sol oblidar sempre, i és que los cantos al sol són molt bonics, però si no fiquem alguna cosa de pasta, no funcionarà, i per això dic, «incluyendo los presupuestos del estado y de La Generalitat» en els àmbits en els quals siguen competents línies de finançament per a promoure ajudes per a la rehabilitació i posada al dia de les plantes de cogeneració existents; si no, açò és un ¡viva Cartagena! més.
I, per últim, proposem modificar la redacció del seu punt 2, que ara jo el nomene com 1. 4, incloent el compromís del Consell de dotar de partides pressupostàries per a convocar i concedir ajudes per a la modernització de les plantes. I per això la nova redacció és que el Consell no sols faja un estudi marc d'un futuro plan o no sé què, que vosté comenta aquí, d'un futuro plan del que sempre diu el conseller que està treballant, però que mai acaba d'eixir, i també afig: «Asumiendo además el compromiso de que en los presupuestos de La Generalitat se incluyan y convoquen ayudas a tal fin, y a las cuantías plurianuales que resulten de dichos estudios. »
Creem que des del Consell se deu assumir el compromís clar i ferm de recolzar les energies renovables i apostar de veritat, i no sols de boqueta, com s'està fent, pel foment de l'estalvi i l'eficiència energètica. Si vol, li donaré dades després de quina ha sigut l'aposta del Consell en estalvi i eficiència energètica en l'any 2016.
Fins ara les paraules del conseller Climent no han deixat de ser més que meres declaracions d'intencions que no responen en absolut al que ha sigut, com dia, l'execució pressupostària de l'exercici 2016.
Per tant, senyor Garcia, la seua PNL, la PNL de Compromís, per a ser creïble, a més de tindre en compte que no podem vestir un sant, la cogeneració, però carregant-mos tota la resta de consumidors industrials i domèstics d'una pujada de tarifes més, que faria que més encara fórem líders en preus d'energia en Europa. . . , deuria incloure, com dic, estos compromisos pressupostaris, és a dir, no dir, «que s'incentive, punt» -els impersonals servixen de poc-, sinó marcar-li a la conselleria i a La Generalitat que, en l'àmbit de les seues competències -perquè les plantes són totes de menys de cinquanta megawatts-, que pose diners, que convoque les ajudes, que les resolga i que les pague, i que no faja com en l'exercici 2016.
Esperem de veritat que accepten la nostra esmena i que, per descomptat, en això comptaran amb el nostre vot favorable. En cas contrari, evidentment no podem recolzar un viva Cartagena més.
El senyor vicepresident:
Moltes gràcies, senyor Casanova.
Per a acceptació o no de l'esmena, té la paraula, per un temps màxim de quatre minuts, el senyor Garcia. Quan vosté vullga.
El senyor Garcia i Tomàs:
Ací vosté ha tornat a haver de tirar de fons d'armari per a tornar a traure el tema de Zapatero, el tema de la tarifa, però ací vostés sempre s'escuden i argumenten en el tema de la tarifa, però seguim sent líders mundials de la tarifa sense tindre ja. . . , estos incentius o tot el que diuen. És a dir, al final les seues argumentacions, quan parlen ja que estes coses no se poden fer, o qui les ha de pagar o que incrementen, que incrementen, pareix que siga ja el tema. . . , que viene el lobo, que viene el lobo.
I, al final, jo ho torne a dir: açò és una previsió de polítiques, de polítiques energètiques. I en este cas, de polítiques de d'eficiència energètica. Que ja s'ha vist que per al Partit Popular l'eficiència energètica no val, no compta. És que està demostrat. Ho torne a dir, quan se parlava que la cogeneració estava assolint ja uns nivells al voltant del 10% dins del nostre mix, vostés se'l van carregar, i n'hi havien moltes formes de fer-ho. Vostés, governant, poden decidir si va a càrrec de la tarifa o no va a càrrec de la tarifa, si poden anar en un altre tipus de bonificacions d'ajudes, com s'ha ajudat a altres sectors, com s'ha ajudat a altres sectors. Si l'aposta està clara. Si se vol fer pagar a tots, i vostés estan en desacord, que com ho fea l'anterior govern del senyor Zapatero, que era fer-ho pagar a tots els consumidors, podem estar d'acord que no és just, però també se pot ficar d'acord que, entre això, llevar-les i fer que eixes instal·lacions a hores d'ara estiguen parades, i estiguem tirant molta energia, molta energia que ens fa falta pels fumerals. . . Home, entre això i l'altre, la veritat que, encara que vosté també ho vista, al final no n'hi ha per on agafar-lo, n'hi ha tampoc per on menjar-s'ho. No sé si menjar-s'ho en Cartagena o al Grau. Això ja me dóna igual.
Perquè és que vostés damunt van fer una cosa molt perillosa, n'hi havia. . . , que u quan fa una inversió o una instal·lació, i vosté ho sap, té un període d'amortització. Vostés, a mitat de la partida, canvien el marc jurídic i les empreses al final ja dien: «Per favor, per favor, no toquen res més. Quedem-nos com estem, perquè ací ja no sabem a què juguem. » I nombroses empreses van transmetre eixe malestar. Vosté ho sap, a l'igual que la patronal. Vostés van canviar les regles del joc i van fer que pergueren competitivitat i que, damunt, moltes d'eixes plantes de cogeneració estigueren parades.
Vosté ha fet també referència un poc a la part del Consell. El Consell té una línia dins de l'Ivace de més de cinc milions d'euros per a eficiència energètica, que també se pot utilitzar per a la cogeneració. És a dir, el Consell està fent la seua faena. El Consell aposta per la cogeneració.
No té sentit que li demanem una cosa al Consell. . . , que se pot quedar curt quant a diners. ¿Que eixos cinc milions d'euros se poden quedar curts i podrem ficar-ne més? Perfecte. Demanem entre tots també més finançament per al País Valencià i, també, tindrem més diners per a, dins d'economia sostenible, poder ajudar la nostra indústria.
Al final, moltes coses també van en qüestió dels diners, dels diners. . . , o del finançament que podem tindre per a, després, també nosaltres quines polítiques fem i cap a on les fomentem o no.
Jo la veritat que. . . , eixe anar ja tant al passat, recordant-se per a pontejar ja quasi una legislatura, que en el tema de la cogeneració vostés se la salten, que tots els mals venien d'abans, que vostés l'arreglen directament carregant-se la cogeneració i que ara no se fa res. Bé, jo li acabe de demostrar que fer-se al País Valencià se fa, que les polítiques ací han canviat. Les que no han canviat són les de l'estat. I una cosa és tindre-ho paralitzat o no continuar, però l'altra és anar tot just al contrari, i anar desfent el camí que s'havia fet en el tot el tema de. . . , d'energies renovables i, en esta en particular, la cogeneració. I vostés ho saben.
Al final, no se tracta que se pague entre tots. Se tracta que si un govern vol apostar per la cogeneració, que, torne a dir, que no sols ja com a forma de generar electricitat i que corresponga ja amb major percentatge al nostre mix energètic, sinó que indirectament i, també, ¿per què no dir-ho? , directament a ajudar el nostre teixit industrial, la nostra indústria que siga més competitiva, que venga més, que cree més lloc de treball, se pot fer no sols anant a increments de tarifa, i vostés ho saben.
Al final se poden fer mitjançant bonificacions o plans d'ajudes, com han anat a altres sectors. I s'ha fet. Per tant, això, nosaltres, no podem acceptar l'esmena perquè vosté pareix que. . . , si nosaltres acceptem l'esmena com a que nosaltres el que volem és directament que se carregue als consumidors. No estem dient això. Això no ha eixit de Compromís. Nosaltres ho tenim molt clar.
Una cosa és apostar per la cogeneració. . .
El senyor vicepresident:
El senyor Garcia i Tomàs:
. . . -sí, sí, acabe de seguida-, una cosa és l'aposta per la cogeneració, que està clar que el PP no aposta, i ha quedat palés, i l'altra cosa és ja com se fa perquè siga el més just possible i que al final ho paguen com s'haja de finançar.
El senyor vicepresident:
El senyor Casanova Claramonte:
Mire, no és que estic contínuament tornant al passat; és que el que hem de fer és les coses que s'han fet mal en el passat no repetir-les. I, evidentment, el que se deduïx de la seua PNL claríssimament és pujar costos, que els pague algú. Diu, «algú els pagarà». Però si és que vostés no ho diuen. És que diuen, «que hi hagen ajudes». I vosté en la seua intervenció ha fet el mateix, que hi hagen ajudes, que hi hagen incentius, però sempre en impersonal, sempre en impersonal. Que lo haga. . . , que lo hagan. En tot cas, que lo haga el estado.
Per, clar, quan vosté me diu: les polítiques de La Generalitat ja estan ahí, les línies de l'Ivace. Vaig a donar-li una dada, fresquet, eh? , de despús-ahir, me'l van passar de la conselleria perquè vaig demanar l'estat de totes les línies pressupostàries, i encara que astutament no m'han donat els pagaments, només m'han donat las obligaciones reconocidas, astutament, eh, que ja algú ha reclamat, eh? , vosté sap quants diners se van gastar en. . . ? No, ací és gasto, mire, en açò és gasto, en l'Ivace és en l'únic que m'han donat gasto, en la línia S6849 de l'Ivace, ayudas para ahorro y eficiencia energética, de la qual vosté ha parlat?
Mire, d'un pressupost de 100. 844. 542,57 euros -dades d'un escrit que el tinc ací de l'Ivace, eh? -, s'han gastat 937. 000 euros, el 13,2%. Eixa és l'aposta de la boquilla del conseller. De què m'està parlant?
I vosté diu, «i això també ajudarà el sector». Vosté sap de les ajudes al sector ceràmic, del qual vosté parla, que gràcies a una esmena, que crec que va ser de Ciudadanos, en el pressupost de l'any passat, que, per cert, el govern no l'havia tingut en compte, van ficar 500. 000 euros, vosté sap quants s'ha executat en fase O, és dir, en fase de obligaciones reconocidas, no de pagos, que eixa dada no me l'han donat, vosté sap quant? 74. 024 euros, és a dir, el 14%.
Les apostes se demostren no dient-ho, és dir, a base de dir-ho. El senyor conseller cada vegada que ve al ple mos conta que està treballant, que està fent, que està estudiant. I quan li mires les partides pressupostàries, que com ell dia molt bé, ahí és on se veu realment les polítiques, on estan les ajudes. . . «I vaig donar fins al 90% d'ajudes. » Mire, estes són les dades. I me les va donar ell, eh? , la setmana passada, dades de tancament de l'exercici.
Ajudes a les infraestructures de gas natural, perquè vosté sap que la cogeneració en general no és com vosté l'ha contat, és al revés, és dir, se posa una turbina de gas davant, se produïx electricitat i els gasos, en lloc d'expulsar-los a l'atmosfera, s'introduïxen al procés que siga per a generar calor i tornar-los a reaprofitar. Eixa és la cogeneració clàssica. Però normalment és en gas natural, normalment, eh? , en la majoria de casos.
Línea de ayudas a infraestructuras de gas natural canalizado en la Comunitat Valenciana, del programa de energía: presupuesto, 600. 000; obligaciones reconocidas, que no pagos, 13. 000 euros, el 2,24%.
En la línia S8082, del programa 731. 10, de energía, planes de acción en materia de ahorro y eficiencia energética. Inicial pressupost, un milió. Sap quina és la situació? En septiembre fue anulada esta partida y quedó en cero.
Eixes són les polítiques d'energia d'este Consell. La resta són cantos de sirena o el que vosté vullga dir. És a dir, jo pense que, per més que vostés diguen, tirar la culpa al sistema, doncs, sí, el sistema tindrà alguna culpa, però és evident que hi havia un dèficit de tarifa de 30. 000 milions d'euros, i evidentment això s'havia de tallar. I ho van pagar tots.
Mire, li ho torne a ensenyar, la corbeta de sempre que li ensenye, la porte sempre darrere, eh? , com el carnet d'identitat. Açò és l'evolució en roig de la tarifa elèctrica en Espanya. Des de l'any 2004 que estava en 0,08 euros per quilovat/hora a, aproximadament, 0,16. El cent per cent, el cent per cent. Eixe gràfic quan vullga li'l regalaré perquè el veja. I és evident que he dit: és que sempre estem mirant al passat. No estem mirant al passat, el que estem dient és que no tornem a fer les barbaritats que se van fer entre 2004 i 2011 en el sistema elèctric perquè mos han portat al desastre quant a tarifes. . .
El senyor vicepresident:
El senyor Casanova Claramonte:
El senyor vicepresident:
El senyor Casanova Claramonte:
El senyor vicepresident:
Ara, per a possible rèplica, senyor Garcia. Crec que sí que voldrà?
El senyor Garcia i Tomàs:
El senyor vicepresident:
El senyor Garcia i Tomàs:
El gràfic jo crec que se'l sabem tots de memòria, que sempre que pot mos l'ensenya. El que l'hauria d'actualitzar ja és al 2017, perquè se queda ahí, en el 2013, i. . .
El senyor Casanova Claramonte:
El senyor Garcia i Tomàs:
És que m'agradaria que l'actualitzara fins al 2017. Perquè jo crec que ací tots tenim la sensació, jo crec que tots paguem, encara que siga una factura domèstica, que ací pareix que fem el que fem la factura de llum sempre puja d'un any a un altre. Per tant, ahí també s'hauria de vore en eixe 2014, 2015 i 2016 què és el que ha passat. Però no vaig a entrar ahí.
A mi me pareix que, bé, que poca argumentació li ha quedat quan ací ara mateixa de cogeneració ha parlat en els últims dos segons quasi, i per un poc explicar-me que no havia explicat molt bé el procés, quan eixe procés la veritat que algun n'he dissenyat, per la meua professió i, alguna cosa sé.
I jo el que li torne a dir, no estem parlant de la cogeneració quan estan utilitzant gas natural. Estem parlant quan ja la cogeneració en la indústria, que la utilitzen per a fer més eficient la seua productivitat, perquè disposen d'eixe sobrecalentament del gas i tal, com vosté bé sap, i el redireccionen cap a una turbina per a generar electricitat. Això és el que s'estava fent, fins que el 2012 s'ho va carregar el Partit Popular. I vosté ho sap. I vostés s'ho van carregar.
Una energia que s'està utilitzant ja durant un procés productiu, que s'utilitza actualment, perquè s'ha d'utilitzar per a preparar, com he dit, l'argila per a fer taulells. En quin cap cap que no se reutilitze per a generar electricitat? Si nosaltres eixe sistema, en vegada de llançar-lo a l'atmosfera tot eixe vapor sobrecalentat el redireccionàrem. . . , està el sistema, com és que per culpa d'eixe decret seu, del Partit Popular, ho tenen parat? Preferixen tindre-ho parat? Això no pot ser. És que ja és quasi com. . . , de sentit comú, ja no estic parlant ja ahí del tema, de sentit comú, pel tema de pèrdues, pel tema que al final. . .
Pense vosté que, per exemple, i és el cas concret de l'Alcora. A l'Alcora sols en una de les empreses que atomitzen, quan en tenim diverses, perquè al final tenim més de dotze atomitzadors. Sols en una que té quatre atomitzadores produïen més electricitat que la que consumim a l'Alcora. És a dir, per tant, si sumem tot el cluster, si sumem tota la indústria, si incentivem que eixa cogeneració puguem fer-la per a abaratir costos i perquè també siga una font d'energia, no s'entén perquè. . . , no s'entén, és molt difícil d'explicar per més que vosté me parle de la tarifa, que si tal. No s'entén, hi ha alguna cosa més ahí, ahí hi ha alguna cosa més, ahí hi han altres interessos. Perquè era ja el sistema que s'estava fent. Que caldria canviar-lo? Perfecte, modifiquem-lo, però no llevem tots els incentius. O d'on ixen eixos incentius? També se pot mirar d'on ixen eixos incentius, també se pot mirar. Si el de la tarifa no era bo, hi han altres, en càrregues a ajudes o bonificacions.
Jo li he comentat el tema del Consell perquè vosté també pareixia que, clar, com és una PNL que només pareix que vaja cap al govern central, vosté també derivava les responsabilitats. Jo li he parlat de les responsabilitats que s'estan assumint ací. Jo li estic parlant de partides reals que hi ha. Acaben d'eixir fa poc unes ajudes, una línia concreta a la ceràmica, com als altres actors, d'1,45 milions. I en l'Ivace hi ha més de 5 milions d'euros per a eficiència energètica, que se pot utilitzar per a cogeneració. I eixos diners no ixen d'una factura elèctrica, ixen d'uns pressupostos de La Generalitat, d'una aposta per la cogeneració real del govern valencià.
Per tant, ací, al final, el que estem contrastant són models; el model seu, que té molt difícil explicació, i que no aposten per la cogeneració, aposten per altres formes, i està clar que vostés aposten per seguir cremant fòssils i seguir estar com estem o empitjorant. I hi ha altres maneres, i si mirem a Europa, que és el camí cap on hem de tendir. I eixa és un poquet en la línia que anem des de Compromís. Quant damunt, i torne a repetir -i amb açò acabe, president-, damunt estem ajudant que les nostres empreses siguen més competitives, puguen generar treball, treball de qualitat i puguem exportar més.
El senyor vicepresident:
Moltes gràcies, senyor García. (S'interromp la gravació)
El senyor Almería Serrano:
En moltes ocasions, en este fòrum hem arribat a la conclusió que compartíem el diagnòstic d'un dels problemes més importants del nostre model productiu, i és el problema de l'absència d'una adequada productivitat que redunda que el nostre model no siga competitiu.
Cal ressaltar dades, dades importants, com eixa pèrdua, eixe retrocés de huit punts de la indústria, dels últims vint anys, que ens ha dut fins al 16,9% de 2015, sobre el PIB.
Ací, els costos energètics són intensius en algunes indústries, com és el cas del taulell, que té una implantació fortíssima a Castelló, a la plaça de Castelló, però bé, també no cal reduir açò al cas del taulell, sinó que hi ha altres sectors, com la transformació del plàstic, etcètera, que també tenen costos intensius en l'energia.
Des del nostre punt de vista, pensem que el més important és l'albirar un camí del model energètic, un model energètic que pensem que el que ha impulsat el govern del Partit Popular no ens ajuda, no ens ajuda a pal·liar aquest problema.
En el cas de la cogeneració energètica clàssica ja tenim des de fa molts anys projectes exitosos que han demostrat la seua eficàcia en la reducció dels costos de producció. Jo sóc alcoià i, bé, tenim un exemple paradigmàtic en la indústria l'oliva farcida alcoiana que, a través de la combustió del pinyol fa molts anys se va aconseguir donar cobertura al cent per cent de les necessitats energètiques de la planta de producció. Açò no és nou. És a dir, estem parlant d'apostar o no apostar per un canvi d'eixe model energètic.
Vaig a fer dos comentaris pel que fa a l'esmena del PP, perquè és que, clar, trobar en una esmena del PP garantir la seguretat jurídica de les inversions en generació, clar, posa els pèls de punta, no? , quan el govern del PP ha sigut l'autor de la major catàstrofe d'inseguretat jurídica en inversions, en generació d'energia de tota Europa. Vore açò. . . , doncs, evidentment, com a mínim genera un poquet d'escepticisme i un somriure.
Per contra, també estem d'acord en una cosa que diu l'esmena, i és que caldria que se pose, s'impulsara, el model que s'impulsara no seria res descabdellat que això no suposara costos addicionals a la tarifa elèctrica. Són dos acotacions al marge.
Pensem que, i per això anem a votar a favor, que cal fer una aposta ferma pel canvi del model energètic, que s'establisquen unes polítiques clares, evidentment, tant a nivell de l'estat com en la comunitat autònoma, i ací un estiró d'orella també al govern valencià, perquè, bé, és important el marc jurídic, però també és important la planificació i ara, estem a mitjan de legislatura i falten coses per fer.
És important tindre incentius, però també és important executar els pressupostos, eh? És a dir, s'han de fer estudis per a calibrar l'abast de la possible inversió en modernització d'instal·lacions existents, però s'haurien d'haver fet ja.
És a dir, sí, votarem a favor, eixe estiró d'orelles pel que fa a absència de planificació, execució de pressupostos i a vore si el futur ens depara alguna notícia un poquet millor.
El senyor vicepresident:
Moltes gràcies, senyor Almería.
Per a fixar posició, el Grup de Ciutadans, per quatre minuts.
Senyora García, quan vosté vullga.
La senyora García González:
Bueno, en Ciudadanos coincidimos en la contribución de la cogeneración a la eficiencia energética y a la productividad de la industria. Creemos que es fundamental apostar por la cogeneración, puesto que es clave para ahorrar el 20% de la energía para el año 2020, tal y como queda establecido en la Directiva 2012/27, de la Unión Europea, de eficiencia energética.
No obstante, según datos de la Comisión Europea, se ha detectado un retroceso del 1% anual de la cogeneración en la Unión Europea en el período 2005-2013. Por ello, la comisión ha instado a revertir esta situación de retroceso, dadas las aportaciones de la cogeneración a la eficiencia y a la productividad industrial.
Siguiendo esa misma línea, no podemos compartir la política del Gobierno de España de recortar y de poner trabas a las políticas que la impulsan y la favorecen.
Ciudadanos, a través de sus eurodiputados, está interesándose sobre cuál es la evolución y el seguimiento por parte de las instituciones europeas de la cogeneración. Y concretamente, ha preguntado sobre la contribución y evolución de la cogeneración al ahorro de energía de la Unión Europea. Una preocupación lógica, ya que nuestro programa electoral recoge el impulso a la implantación de la cogeneración en la industria para obtener energía eléctrica y térmica simultáneamente.
Porque debemos tener muy en cuenta que el retroceso de las políticas españolas afecta, como se explica en la propuesta, a la competitividad de nuestras empresas. No podemos poner obstáculos a las mismas, a su capacidad de exportación ni a su competitividad, teniendo en cuenta que nos hallamos en un mercado globalizado.
Esa no es la política industrial que defendemos, una política que frena y obstaculiza el desarrollo y crecimiento de la industria, concretamente, como indicaba el señor García, la industria de cerámica. Porque la cerámica es una de las industrias más dinámicas e innovadoras de España, que apuesta por el desarrollo tecnológico, el diseño y la calidad del servicio.
El sector cerámico es la tercera industria que mayor superávit aporta a la balanza comercial de España, dato que hemos obtenido de la Asociación Española de Fabricantes de Azulejos y Pavimentos Cerámicos, Ascer, que indica además que de la facturación global el 80% le corresponde a exportaciones.
El cerámico es un sector que apuesta por la innovación, que crece a pesar de la crisis económica, que exporta a más de ciento ochenta países y que además prácticamente el 95% de la producción sectorial se encuentra en Castellón.
Por todo ello, creemos desde el grupo Ciudadanos que debemos apoyar e impulsar su crecimiento y desarrollo abriendo puertas y poniendo facilidades.
Mi grupo parlamentario defiende, por tanto, que se siga avanzando en la puesta en marcha y el apoyo a la cogeneración con el objetivo de facilitar el crecimiento y potencial de nuestras empresas, que son nuestra industria.
En conclusión, apoyamos la cogeneración y su industria asociada para impulsar la eficiencia energética, la productividad industrial y la reindustrialización. Obviamente, votaremos a favor.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señora García.
Para fijar posición, por parte del grupo Socialista, señora Hernández. Cuando quiera.
La senyora Hernández Sánchez:
En primer lugar, también avanzar que vamos a apoyar la PNL del grupo Compromís.
Debemos tener en cuenta que nuestra comunidad autónoma es la tercera, la tercera comunidad autónoma en España en potencia instalada de cogeneración.
Bien es cierto que la PNL obvia la presencia de cogeneración en otros sectores que tienen mucha importancia dentro de nuestro sector económico en nuestro territorio, como son el textil en las comarcas centrales, el agroalimentario, el ganadero, el químico.
Hay coincidimos…, es verdad que coincidimos con la PNL del PP. Creo que se debería ampliar a otros sectores, no limitarlo solo al sector azulejero, porque hay otras industrias que también tienen cogeneración instalada y que pueden aprovecharse de las mejoras y del impulso desde las instituciones públicas a esta tecnología. Y también creemos que se debe hacer con medidas que no supongan un coste adicional a la tarifa. Hasta ahí sí que creo que es el punto de la enmienda del PP en la que sí que coincidimos.
Pero es verdad, como se ha dicho antes, que llama la atención que esto provenga de un partido que ha puesto tantos obstáculos a otros sistemas de renovables, otros sistemas que podrían mejorar la eficiencia energética de las empresas, como, por ejemplo, al autoconsumo.
O sea, esta semana…, la semana pasada se presentó el estudio de la Agenda Internacional de la Energía, donde hablan de cómo han evolucionado las renovables y la eficiencia energética durante 2016 en el mundo. Y además de destacar que Asia se está convirtiendo en una potencia en renovables, e incluso África está doblando su potencia instalada, España ni está ni se la espera.
Entonces, yo creo que sí que debemos plantearnos que esta política antirenovables o antieficiencia energética debería venir acompañada también por parte del gobierno estatal.
Volviendo a la cogeneración, es cierto que es una tecnología con un coste muy alto de inversión, pero también de mantenimiento, que es uno de los peligros para su viabilidad. Si bien es cierto que no es la tecnología…, la mejor tecnología medioambientalmente, sí que es una tecnología que mejora la competitividad en términos económicos de una industria y, por ende, va a mejorar nuestra posición respecto a otros países donde sí que se permite que las industrias tengan la cogeneración, especialmente en aquellas industrias donde la factura energética supone una parte muy grande de la cuenta de resultados.
Por lo tanto, en definitiva, creemos que sí que se debe incluir dentro del plan energético que está elaborando la conselleria de economía sostenible, creemos que se debe apostar por ayudas, bonificaciones o algún tipo de incentivos para las industrias para que puedan seguir usando estas plantas de cogeneración y que no tengan que estar parados, siempre y cuando no incida en la factura que pagamos los consumidores de energía eléctrica.
Creo que se pueden estudiar fórmulas diversas y creo que es verdad que los planes de…, las partidas presupuestarias de ayuda a la eficiencia energética de la conselleria van a ayudas directas y no a bonificaciones. Pero que también se deberían estudiar otro tipo de medidas de eficiencia energética para la industria, como podrían ser la biomasa o la instalación de placas fotovoltaicas.
El senyor vicepresident:
En principi, jo entenc que no n'hi ha…, no s'ha produït contradicció. Aleshores, procediria votar la proposició no de llei, si ho consideren tots aixina. ¿Sí? Passem a la votació. ¿Vots a favor? 10. ¿Abstencions? 5.
Proposició no de llei sobre l'impuls del turisme MICE (meetings, incentives, conventions and exhibitions) a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 47. 033, BOC número 156)
El senyor vicepresident:
Passem al següent punt de l'ordre del dia, que seria la presa en consideració de la Proposició no de llei sobre l'impuls del turisme MICE, meetings, incentives, conventions and exhibitions -perdonen el meu anglés, perquè no és…, no és massa avançat; no vaig estudiar el model de trilingüisme- a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Ciutadans.
Per a la seua defensa té la paraula el senyor Woodward, que segurament…, segurament, no, segur ho dirà prou millor que jo. Quan vosté vullga.
El senyor Woodward Poch:
No se preocupe, que no lo repetiré.
Quiero, antes de nada, comunicar a la mesa que hemos llegado a una enmienda transaccional todos los grupos en relación a la PNL que habíamos presentado, que se la hago llegar a… (Pausa i veus)
El senyor vicepresident:
Eixa era la meua intenció, preguntar-li, senyor Woodward, si els pareixia, a d'ell com a proponent i tota la resta, passar a la votació i després procedir a un torn d'explicació de vot per part de cada u dels grups.
El senyor Woodward Poch:
El senyor vicepresident:
Aleshores, farem açò. Passem a la votació. ¿Vots a favor? Unanimitat, (veus) i unanimitat majoritària.
I, bé, passaríem a un torn d'explicació de… (veus) de menor a major. Mamprendria el senyor Almería. ¿Mamprendria vosté, senyor Almería? ¿Intervé vosté en este punt, senyor Almería? Mamprén vosté per un temps de quatre minuts.
El senyor Almería Serrano:
En consonància amb el company Woodward, tampoc vaig a repetir el desglossament del turisme MICE, ací conegut en valencià com el turisme de convencions o turisme de negoci.
Jo crec que estem parlant, com en altres punts, del canvi de model, el canvi de model del turisme amb dos objectius estratègics importants: un pel que fa a la diversificació de model i l'altre pel que fa a intentar aconseguir la desestacionalització del negoci.
Crec que qualsevol proposta que vaja en consonància amb estos dos objectius estratègics deuria ser ben rebuda. S'ha parlat en este fòrum també del turisme cultural, turisme d'interior, turisme gastronòmic.
És a dir, estem davant una complexa i enriquidora cartera de possibilitats dins del que seria el model de turisme, més enllà del nostre model tradicional de sol i platja, al qual no s'ha de renunciar i al qual jo diria que també caldria combinar. És a dir, el turisme de negoci està molt bé, però, bé, el turisme de negoci combinat amb el de sol i platja ja la proposta, l'oferta podia ser absolutament temptadora.
Estem absolutament d'acord, crec que no hi ha res a objectar a la proposta. S'ha transaccionat pel que fa a uns detalls, per donar un poquet més de…, digam, de protagonisme i visibilitat al que seria…, a la mateixa agència de turisme i votarem a favor.
El senyor vicepresident:
El senyor Woodward Poch:
Yo quiero agradecer a todos los grupos el apoyo a esta proposición no de ley que hemos traído en relación al turismo MICE.
Para nosotros es un tema muy importantes, es uno de los… Uno de los motivos importantes es apostar por este segmento, que es un segmento de carácter desestacionalizador, que, por lo general, los congresos, reuniones y eventos suelen organizarse en meses no vacacionales o días laborales, especialmente en los meses de otoño y primavera.
Entendemos que hemos llegado a un entendimiento, sobre todo en el punto cuarto, impulsar el…, que sería la modificación que hemos realizado… Un momentito. (Pausa) Es impulsar el desarrollo de una plataforma online dentro de lo que es la página web de la propia Agencia Valenciana de Turismo para adecuarla realmente a la oferta de este tipo de turismo, porque vemos que sí que tiene un gran desarrollo, como he dicho. Tiene un componente añadido en el tema de las compras: las ciudades se benefician con el complemento de las compras de este tipo de turismo, ya que es bastante habitual asistir con un acompañante o con varios, y para ello se pueden organizar actividades que complementen el propio turismo MICE de congresos y exhibiciones.
Es interesante ver lo que hacen otras comunidades en el tema de información, ya que la información que se les da en nuestra página web de la Agencia Valenciana de Turismo es bastante escasa y paupérrima.
Yo agradecería a los titulares de la agencia que vieran un poco lo que es el tema del turismo MICE en el País Vasco y verán cómo el desarrollo es interesante, potente y podemos vernos reflejados en un futuro.
El senyor vicepresident:
Moltes gràcies, senyor Woodward.
Ara, senyor García. Quan vosté vullga.
El senyor Garcia i Tomàs:
Perquè ja que al final ha segut per unanimitat i estem tots d'acord en la proposta que ha presentat el Grup Parlamentari de Ciudadanos, simplement el turisme per al País Valencià continua sent un motor, un motor econòmic en creixement.
I, per tant, està el turisme de negocis -jo tampoc m'atreviria a dir-ho en anglés perquè no es note també el meu accent, (rient) el meu accent del nord-, que és una de les tipologies també turístiques que la veritat que va en consonància amb este model també de turisme que avala l'Agència Valenciana de Turisme i que nosaltres, com a territori, sí que tenim un potencial considerable.
La veritat que això va en consonància quan ací parlem de diversificar el turisme i desestacionalitzar-lo, a banda de tota la riquesa que tenim, des del punt de vista turístic, de posada en valor de la cultura, patrimoni, natura, gastronomia, etnologia, esports i d'aventures, que tot este turisme que vinguera pel MICE, poguera també aprofitar tota eixa altra potencialitat i viure tot el nostre territori.
És veritat que probablement fa falta també que se faça més visible. Jo crec que ha quedat també clar en eixe punt que al final ha fet que fóra una transaccional de tots el grups, perquè quede a més d'una manera més clara i més identificativa en l'Agència Valenciana de Turisme, en eixe portal.
I res més. Des de Compromís hem donat suport i estem totalment d'acord en esta iniciativa.
El senyor vicepresident:
Per a fixar posició, per part. . Per a explicació de vot, per part del Grup Popular.
El senyor Arques Cortés:
Falta el Grup Socialista, disculpa, Vicent.
El senyor vicepresident:
El senyor Arques Cortés:
El senyor vicepresident:
El senyor Arques Cortés:
Bien, la exposición de motivos es clarificadora. El número de visitantes de este turismo congresual, la repercusión económica es importantísima y los elementos que ya se han comentado pero que son fundamentales. Uno, la desestacionalización de este tipo de turismo, que evidentemente huye de las fiestas, la Semana Santa, Navidad, en meses de julio y agosto. Por lo tanto, busca esos meses que el sol y playa no es elemento fundamental del turismo en la Comunidad Valenciana.
Y después, también la combinación de esa desestacionalización con la oferta complementaria para los acompañantes o las acompañantes. Oferta complementaria que se basa en el turismo cultural, gastronómico, medioambiental, etcétera. Lo han comentado muy bien, huimos de los fines de semana; este tipo de congresos, de negocios y congresos se realizan en días laborales. Y por lo tanto, tiene esos dos elementos que son fundamentales.
Sí que hablamos de un cambio de modelo, de huir del sol y playa, que es un elemento magnífico, pero que hay que desestacionalizarlo, y hay que complementarlo. Y los datos económicos son tremendos. Hablábamos de que España tiene una generación de 5. 200 millones de euros en cuanto a turismo congresual en todo un año.
Por lo tanto, este tipo de potenciaciones todo son ventajas y evidentemente la transaccional, importante que la Agencia Valenciana de Turismo implemente acciones y potencie ese tipo de turismo que ya desde la perspectiva de datos son magníficos. Por lo tanto, apoyamos la iniciativa y vamos a votar a favor.
El senyor vicepresident:
Moltes gràcies, senyor Arques.
El senyor Pastor Llorens:
Apuntaba algún dato que no se ha dicho, dentro de lo interesante, de lo abundante. Pero dentro de lo interesante en lo que todos hemos coincidido, que es este tipo de actividad turística, dentro de lo que es el turismo como sector, comentar que hace poco -no sé si está actualizada la cifra- estaba en torno a 250, 300 euros/día/congresista. Es una barbaridad, es una cifra que no se produce en ningún otro subsector dentro del turismo. De ahí, la importancia que tiene la rentabilidad económica que tiene este subsector.
Y una observación es que el compañero Woodward, en su redacción, no ha mencionado Alcoy, entre los ejemplos de ciudades dedicadas a la celebración de turismo de congresos. Y yo quiero decir que tuve la enorme suerte, el enorme privilegio de ser el responsable político de la puesta en marcha del convention bureau alcoyano, de Alcoy Congresos.
Y tuvo aquello -lo tengo que decir, hay tiempo hoy, hemos acortado todos- tuvo una repercusión importantísima, y pasamos de una ciudad como Alcoy de organizar cero congresos de manera profesional a hacer anualmente entre los doce, quince, dieciséis, veinte congresos de manera anual. Y eso la verdad que fue muy satisfactorio, digo, como responsable político estar al frente de aquello.
Un convention bureau en el que la iniciativa pública y la iniciativa privada, unos teníamos salas, los otros tenían hoteles, unos teníamos parques naturales, otros tenían salones. En fin, montamos ahí un convention bureau interesante de interior, y dinamizó muchísimo el sector turístico. Sobre todo, además, hemos comentado en otoño, en primavera, y hay que decir entre semana, porque los congresos no se realizan los fines de semana, se realizan entre semana.
Fue una lástima, lo tengo que decir con toda la claridad y con toda la sinceridad del mundo, fue una lástima que cuando nosotros salimos, dejamos el gobierno y entró el tripartito, una de las primeras cosas que hicieron, que nunca nadie lo ha entendido ni nunca nadie nos ha sabido explicar fue disolver el convention bureau.
Es decir, esa unión que había de empresarios y de administración pública, que era un engranaje perfecto y que hacía que Alcoy pasase, como he dicho, de cero congresos profesionales a tener entre doce, catorce, una veintena anuales, lo que eso reportaba a la ciudad y al sector turístico en concreto era importantísimo. Bueno, aquello se disolvió y en estos momentos en la ciudad de Alcoy no se celebra ningún congreso anualmente de manera profesional.
Es una lástima, es una pena. Nosotros no estamos en el ayuntamiento, pero yo creo que todos podemos llamar, comentar por ahí, decir: «Oye, volved a montar aquello, que era interesante y que era bueno para todos. » Evidentemente que hemos estado con la propuesta, porque la propuesta es razonable, inteligente y coherente.
El senyor vicepresident:
Doncs, amb açò donem per finalitzat l'ordre del dia que estava previst per a la reunió de hui. Però no sense abans demanar-los als portaveus que s'acosten per a poder fixar l'ordre del dia de la pròxima sessió d'esta mateixa comissió.
Moltes gràcies i s'alça la sessió.
(S'alça la reunió a les 12 hores i 51 minuts) | 1 | perfect | {"ca": 0.5587723325299361, "es": 0.4332797735184973, "oc": 0.0010520677914227783, "fr": 0.002477141436168178, "gl": 0.00015302804238876775, "it": 0.0014633306553425915, "id": 0.0003347488427254294, "en": 0.00032518459007613147, "nl": 5.73855158957879e-05, "su": 0.0006886261907494549, "pt": 0.0010138107808255862, "st": 0.00017215654768736372, "pl": 2.869275794789395e-05, "hu": 0.00013389953709017178, "cs": 4.7821263246489916e-05} | DSCCV_e000000973 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_909113 | Després de llegir el comentari d'en larsson al fil "Continuen els actes de Reagrupament arreu del país!" i veure que té raó sobre l'ús d'aquell, inauguro el Fil Oficial de Reagrupament al xat. De totes maneres aquell fil quedarà enllaçat aquí per a la posteritat .Al missatge principal aniré actualitzant els propers actes, i hi afegeixo el programa electoral i la Constitució; sigueu lliures la resta per penjar les notícies o comentaris que vulgueu! Només demanaré una cosa: si coneixeu l'existència d'un acte que no aparegui a la llista, escriviu-lo de la mateixa manera que els he posat jo (que així m'estalviareu una mica de feina) i el penjaré . I una altra cosa: aquest fil té com a una de les raons agrupar les notícies de Reagrupament. Si algú vol obrir fils nous que ho faci, però en principi aquí és on poden anar totes les coses relacionades amb la campanya. Els usuaris us agrairan que no ompliu el xat de fils de la mateixa formació! Programa electoral: Construïnt el Nostre Futur Lliures (descarregar)- Programa electoral resumit i en versió revista Constitució de Catalunya (descarregar) Ha estat un honor servir amb vosaltres, reagrupats. Mai el país no tornarà a concentrar en un sol lloc tanta il·lusió, tant de talent i tanta empenta com la que he trobat aquí. Estic molt orgullós de la feina que hem fet entre tots.
Reagrupament continua el combat contra els blocs electoralsLa formació independentista s'aferra a l'Estatut per reclamar presència als mitjans públicsJoan Carretero vol entrevistes com aquesta a TV3. Foto: Xavi Tedó Reagrupament ha interposat avui un nou recurs contra la resolució de la Junta Electoral Provincial de Barcelona desestimar el recurs contra els criteris de cobertura de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). L'al·legació presentada considera que es vulnera l'article 43.3 de l'Estatut que assenyala que “els poders públics han de procurar que (...) els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. La formació independentista s'aferra a aquest article per reivindicar que "els mitjans de la CCMA tenen l’obligació d’emetre informació de totes les candidatures que hi concorren". Reagrupament considera que amb la decisió adoptada per la Junta electoral s'infringeix la norma jurídica sobre la regulació de la informació dels mitjans públics. Davant d'aquest fet, Reagrupament insta la Junta Electoral Provincial a remetre'l a la Central i que aquesta revoqui l’esmentat acord i "deixi sense efecte els criteris de cobertura informativa de la campanya electoral als mitjans de la CCMA i acordi que els criteris aplicables són els criteris continguts en l’Acord 78/2007, de 7 de març, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya que s’ha adjuntat a aquest escrit". RCat reclama que es modifiqui "els criteris adoptats pel Consell de Govern de la CCMA" i es cobreixi la informació del partit als telenotícies de TV3 i Catalunya Ràdio i la presència del candidat de Reagrupament a la Generalitat, Joan Carretero, en el debat de candidats que ha previst emetre la cadena i en els debats, en desconnexió territorial, amb candidats de les circumscripcions de Lleida, Tarragona i Girona.Font: Nació Digital
. Descriminació per desinformar. | 0.903208 | curate | {"ca": 0.9996989765201686, "fr": 0.00030102347983142685} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_471501 | Bon vespre a tothom.Estic cercant un poblet abandonat o semi-abandonat, si pot ser en un indret elevat on poder-m'hi instal·lar a una caseta i acondicionar-la. Podria treballar als pobles del voltant, o muntar-me una granja i crear el meu petit negoci. Més que res vull deixar la massificació, el trànsit, la delinqüència, la contaminació a l'aire i al menjar, etc... que no paren d'augmentar a la gran ciutat, a més d'un probable col·lapse social que pot arribar d'aquí menys dels que ens pensem.M'en podrieu donar alguns, d'aquests pobles? Sabeu si em puc ficar en problemes greus si intento fer això?Bé, mentrestant m'en vaig al super a fer cacera de pizzes.
Conca de Barberà, és la comarca més despoblada crec que vaig lleguir.Conec una persona, que està a punt de comprar-se una casa de 800m2 crec que em van dir, per menys de 200.000 euros. Vol fer turisme rural allà. El poble és Forés, 45 habitants crec que em van dir que tenia.
És el poble de la foto de la meva signatura, meravellós
Donc aquesta persona s´ha comprat per uns 180.000 euros una casa de més de 800m2 que vol utilitzar per fer turisme rural em van dir. | 0.829901 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_244486 | Mourinho té por?RacoBlaugrana.com
Home Reial Madrid Mourinho té por?
Mourinho té por?
Mourinho és una aposta a vida o mort de Florentino Pérez. Ara sí que se l´ha jugat de totes totes. Mourinho és un entrenador guanyador, sempre ho ha estat, però ara mateix s´haurà de veure si a can madridista es donen les condicions necessàries perquè Mourinho pugui fer un equip campió en una temporada.
Perquè Mourinho només té una temporada, que ningún ho oblidi. Ho sap ell, ho sap Florentino i ho sap la caverna mediàtica.
Que ningú esperi un Madrid ofensiu ni un Madrid amb gent de la pedrera. Mou és un entrenador a qui agrada vestir els seus equips des del darrera, amb centres del camp rocosos, amb un jugador creatiu però solidari, i un davanter centre “boia” capaç de fer entrar la segona linea en joc. Per això Drogba era el davanter preferit de Mou, el Chelsea jugaba al “long ball”, i trobava sempre l´esquena de Drogba que permetia als extrems trencar les bandes amb Joe Cole i Robben.
Benzema no és Drogba. Tampoc ho és Higuain. Mourinho demana un davanter “boia” que li ajudi a fer la feina bruta i sembla ser que Florentino no està diposat a donar-li.
Les darreres manifestacions de Mou semblen un avís: no té suficients davanters, el Barça ja és un equip rodat, el Barça juga de memòria…
Mou és molt llest, però….no trobeu que tot això sóna a excusa barata per preparar el terreny en cas de derrota? I en cas de derrota Mourinho ja s´està treient les culpes de sobre i apunta directament a la directiva per no donar-li el que ell vol i nécessita?
Si el Madrid no guanya laLliga aquest any pot haver-hi focs artificials a Valdebebas i Florentino pot saltar pels aires…
Lectures 4389 vegades per 1572 lectors
Previous articleHomenatge a Ronaldinho o rentada d´imatge?
Next articleGuardiola no es va equivocar amb Ronaldinho
Mourinho parla ara dels valors al futbol
Mourinho creu que s’estan perdent els valors. El tècnic portuguès ha concedit una entrevista al diari del seu país “Journal de Noticias” que ha... | 0.816996 | curate | {"ca": 0.9608237066800602, "es": 0.020090406830738324, "en": 0.019085886489201405} | http://www.racoblaugrana.com/real-madrid/mourinho-te-por/ |
macocu_ca_20230731_6_498606 | VÍDEO Neix Catalina Ràdio, un espai hackejat pels enamorats de George Freginald
Neix Catalunya Ràdio, una nova freqüència que, segons ha anunciat, ha "segrestat" la freqüència de Catalunya Ràdio durant uns minuts. Un conflicte d'interessos amb el conegut George Freginald per mig, un home que afirma ser el creador de tota la música que existeix, i que assegurarà un "viatge lisèrgic ple de refrescos light i secrets molt mal guardats", tal com han informat des de la nova emissora.
Un espai realitzat pel Col·lectiu Musicofoll, que farà que el cor faci "xup-xup" a aquells que pensen que "al món li falta follia" o bé a tots aquells que estan "enamorats de George Freginald". | 0.82036 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_36_11961 | Espereu un moment: s'estan fent les comprovacions pertinents.
Si teniu problemes amb la identificació, consulteu les planes d'ajuda.
Estem signant el comprovant i registrant el vostre tràmit. Aquesta operació pot trigar uns segons...
S'està generant el document que s'haurà de signar.
Estem validant la signatura del document i registrant el vostre tràmit. Aquesta operació pot trigar uns segons...
Carregant applet per signatura digital...
Signant el document...
Falta la següent informació obligatòria per omplir al formulari:
Fins que no arregleu aquests errors no podreu continuar al següent pas.
Contracte de Serveis Procediment Obert Tramitació Ordinaria Contractació feta per Ajuntament de Terrassa Expedient ECAS 8883/2013
Per validar la publicació, descarregueu l'acreditació que us interessi, extreieu-ne els dos fitxers, i useu la utilitat de validació de signatures avançades de l' Agència Catalana de Certificació. | 0.651428 | curate | {"fr": 0.0907103825136612, "ca": 0.8644808743169399, "it": 0.04480874316939891} | : /concursos/infoProcediment.jsp?id=6767 |
mc4_ca_20230418_12_246501 | Tourmalet: Pedals de Clip: ara el vídeo
Poques proves esportives aporten tanta informació als participants un cop acabades. La Pedals de Clip acaba de penjar el vídeo amb el reportatge de la darrera edició celebrada el passat dia 18 de maig. Cliqueu damunt la imatge per veure'l. | 0.66467 | curate | {"ca": 0.8659420289855072, "oc": 0.13405797101449277} | http://eltourmalet.blogspot.com/2014/05/pedals-de-clip-ara-el-video.html |
macocu_ca_20230731_3_553999 | Rosich-Sala, N. and Jácome-Guzmán, M. 2015. Estudi sobre la pràctica pre professional docent a la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències de l’Educació de la Universitat de Cuenca - Equador. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació. 8, 2 (Jul. 2015), 312–325. DOI:https://doi.org/10.1344/reire2015.8.28222. | 0.424014 | curate | {"en": 0.3193548387096774, "ca": 0.632258064516129, "es": 0.04838709677419355} | |
mc4_ca_20230418_2_294539 | Sri Lanka 2014 – Reflexions al final del viatge – La Mi Voltant pel món
Sri Lanka ha estat escollit com a desti aquest any. Hem passat 3 setmanes recorrent el pais, visitant les ciutats antigues on es fonamenta la cultura d’aquest pais, movent-nos entre camps de te, pujant escales, agafan trens, autobusos i tuk-tuks, de safari, a la platja, visitant ciutats… I despres de tot, que es Sri Lanka i que s’hi pot trobar?
Doncs en primer lloc, el que mes m’ha impressionat, emocionat i agradat es el safari que vam fer al parc nacional de Minneriya, on vam poder veure el fenomen que anomenen the Gathering. En segon lloc, Sigiriya i la roca del darrera, sobretot poder fer-les les dues. Els camps de te per a mi mereixen el tercer lloc. En quart lloc, la ciutat de Galle, amb el seu aire colonial. El cinque es pels trens que traquetegen entre paisatges que treuen la respiracio.
Haig de fer una mencio especial a la gent. Aquesta gent que busca la teva mirada i es queda aixi fins que aconsegueix el que vol, que li somriguis, tan senzill com aixo.
I si em preguntes, que es Sri Lanka? Doncs et contestare que es el so dels claxons dels autobusos conduint a tota velocitat, la olor de les fogueres que estan a cada raco, els tuk-tuks que a totes hores s’ofereixen a portar-te on calgui, els camps de te amb les senyores recollint-ne les fulles amb els seus dits delicats, la curiositat per saber d’on ets, on vas i fins quan et quedes a Sri Lanka, la cervesa Lion, els turistes francesos, la convivencia entre budistes, hinduistes i musulmans en harmonia, la olor de la fermentacio del te, les escales per pujar fins dalt de l’Adam’s peak (i despres baixar), els elefants mostrant la seva magestuositat en plena natura, els ballarins a Kandy ballant amb la delicadesa d’una nena, els corbs fent el paper que nosaltres associem als coloms, la humitat a totes hores, els crackers que et permeten sobreviure, l’arros i els noodles, les plantacions de plataneres, els salts d’aigua impossibles, balenes aixecant la seva cua, gent que et diu que si movent el cap cap als costats, mercats plens de tuk-tuks a reventar de verdures i fruites, els platans vermells, bicicletes rovellades, nens fent volar estels, paradetes de joguines a tot arreu, micos que et persegueixen quan tens menjar, gossos que remenen la cua plens de puces, els bufals banyantse enfonsant tot el cos fins el nas i els lleopards esquius que no es deixen veure mentre els cervids escapen de les nostres mirades tan rapid com poden, els tractes que mai no son tancats del tot, la gent que t’explica com arribar sense demanar res a canvi, el kottu rotti i el rotti, les mascares amb aspecte de drago, pescadors enfilats dalt un pal i catamarans assimetrics, platges amb palmeres sorra blanca pero amb l’Indic amenaçador, fortaleses colonials, roques gegantines impossibles, atacs d’abelles dels que t’has d’amagar en un bunker, cases amb sostres d’uralita, homes amb sarong que no perden ni una mica de masculinitat, motos que transporten families senceres, budes en la pedra, temples en runes que segueixen essent llocs de culte, cocos per treure la sed, panotxes de blat de moro, elefants engalanats passejant per la ciutat, camps d’arros, vides que valen ben poc quan estan dins un autobus, peixos de colors en qualsevol petita acumulacio d’aigua, dones vestides amb sariis preciosos, pagodes gegantines de tots colors, arbres gegantins amb flors vermelles, plantacions de te que mereixen el nom de jardins, rius que tot ho reguen, aeroports en els que es venen electrodomestics, vaques en la carretera,…
No acabaria mai amb les coses que podrien representar aquesta illa ben anomenada la Perla de l’Indic. Recomanable? Totalment, no puc ser mes categorica.
Us deixo amb la imatge del somriure mes dolç de la illa fins la propera expedicio!
Cristina Cortacans
20 d'agost de 2014 at 18:06
Gràcies Mireia, m’ha encantat seguir-te en aquest viatge, tal com ho expliques d’alguna manera és com estar allà una mica. I les fotos genials (tot i que em vaig quedar amb ganes de balena!) Que tinguis molt bona tornada!! Petons!
21 d'agost de 2014 at 13:46
Gracies a tu per seguir-ho, Cristina! Ara ja a casa descansant una mica. Petons! | 0.867599 | curate | {"ca": 0.9637628989680825, "pt": 0.008639308855291577, "en": 0.0028797696184305254, "es": 0.01247900167986561, "de": 0.00335973122150228, "it": 0.008879289656827454} | http://lamivoltantpelmon.cat/2014/08/sri-lanka-2014-reflexions-al-final-del-viatge/ |
mc4_ca_20230418_15_319302 | Vuit persones claven una brutal pallissa a un jove de la Seu d'Urgell durant el Carnaval d'Encamp
Actualitzada 27/02/2020 a les 12:02
© Vuit persones claven una brutal pallissa a un jove de la Seu d'Urgell durant el Carnaval d'Encamp
Un jove de setze anys de la Seu d’Urgell va resultar ferit dimarts a la matinada al rebre una brutal pallissa (veure vídeo) quan va finalitzar la festa de Carnaval que havia organitzat el Comú de Encamp, una de les parròquies del Principat d’Andorra. La família del menor va presentar el mateix dia una denúncia a la policia d’Andorra després que un grup de vuit joves l’agredís, que va acabar estès a terra i es va quedar inconscient durant uns minuts.
Fonts properes van explicar ahir que un altre grup de persones que va presenciar l’agressió va aconseguir aturar l’atac pocs instants abans de l’arribada de la policia andorrana. El menor va ser traslladat fins a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra amb un traumatisme cranial, el nas trencat i contusions a la cara, i va rebre l’alta hores després. La policia investiga aquests fets per tal d’identificar i localitzar aquest grup d’agressors.
En aquest sentit, s’ha de recordar que cinc joves ja van ser detinguts durant el cap de setmana passat acusats de provocar dos baralles multitudinàries als voltants de la sala de festes on se celebrava el Carnaval d’Encamp, com va informar SEGRE ahir. | 0.856682 | curate | {"ca": 1.0} | https://nou.segre.com/noticies/comarques/2020/02/27/vuit_persones_claven_una_brutal_pallissa_jove_seu_urgell_durant_carnaval_encamp_100158_1091.html |
oscar-2201_ca_20230904_4_100535 | El músic de Sabadell mostra al programa “Natura sàvia” de TV3 un inusual interès per la població pallaresa
per Redacció, 8 de novembre de 2018 a les 10:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Natura sàvia és el nou espai de TV3 en què en Peyu, en Quim Portet i l'Albert Pla descobreixen en clau d'humor els comportaments més estranys i curiosos de la fauna catalana. En el tercer capítol, el programa ha aprofundit en els carronyaires i com no podia ser d’una altra manera, l’equip ha visitat els cingles de Boumort i també el congost de Mont-rebei.
Lo més sorprenent de l’episodi no ha estat això, sinó l'interès que Albert Pla ha mostrat insistentment per Isona. Tanta passió ha demostrat que fins i tot al final del capítol confessa estar “fotut” perquè el poble en qüestió no ha sortit en tot el programa. No es tracta d'un gag sortit del no res, ja que l'Albert Pla guarda una estreta relació, des de fa ja molts anys, amb la població pallaresa.
Però la història no acaba aquí. Un cop finalitzat el capítol, l’equip del programa ha seguit la broma publicant el següent muntatge al seu perfil de Twitter.
Des de #NaturaSàviaTV3 recomanem fervorosament visitar Isona, paradís terrenal. @albert_pla
L’Albert Pla no ens ha amenaçat perquè féssim aquest tweet. 😥 pic.twitter.com/yj5Mivgfsq
— Natura Sàvia TV3 (@naturasaviaTV3) 5 de novembre de 2018
Mira el capítol en qüestió de Natura sàvia en aquest enllaç
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
Arxivat a:
Els imperdibles, Mai tant!, Quimi Portet, TV3, Isona i Conca Dellà, Albert Pla, Boumort, voltors, Natura sàvia | 0.801876 | curate | {"ca": 0.9622960045019696, "en": 0.016319639842431063, "ja": 0.015756893640967922, "eu": 0.005627462014631401} | https://www.pallarsdigital.cat/noticia/10265/albert-pla-fanatic-isona |
macocu_ca_20230731_3_319371 | Dijous, Ple municipal del mes de gener
2.- Retre compte dels decrets d'alcaldia número 2021/2773 a 2022/0109
3.- Aprovar deixar sense efecte la dedicació parcial de la regidora Carla Matilla Rubirola Es deixa sense efecte la dedicació parcial del 50% de la Regidoria de Joventut, Festes, Entitats i Comunicació. La regidora passarà a percebre només indemnitzacions per assistències als òrgans col•legiats.
4.- Aprovar l'adhesió al Pla de Serveis d'Assistència i Cooperació Tècnica en matèria de Gestió Energètica. L'Ajuntament expressa el seu compromís amb el medi ambient amb polítiques que tenen com el seu objectiu la millora de la gestió energètica a la mateixa organització municipal i també a altres àrees i serveis municipals. El Consell Comarcal del Gironès ha creat recentment aquest Pla de Serveis. L'Ajuntament es troba adherit a diferents convenis relacionats. A més, els serveis estaran subjectes a diferents subvencions i suposa una reducció de costos en la gestió energètica.
5.- Declaració de parcel•la sobrera i alineació del camí de Can Dauset a Can Xerapis i Can Dauset En el ple del mes d’octubre passat es va aprovar la desafectació del camí públic que passa entre can Xerapis i can Dauset. Atès que aquest camí només dona accés a una finca privada i que no hi ha interès públic en mantenir-lo, es porta a ple la declaració de parcel•la sobrera, s’obre expedient d’alienació d’aquest terreny i s’aprova el plec de clàusules administratives per la seva licitació.
6.- Modificació del redactat de l'Ordenança Fiscal número 4 Es proposa la modificació inicial del redactat de l'ordenança fiscal núm. 4 que regula l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (impost de plusvàlua), per tal que aquesta s'adapti a la normativa vigent. El Tribunal Constitucional va dictar una sentència el 26 d'octubre de 2021, amb relació a l'IIVTNU que fa necessària aquesta adaptació normativa amb l'objectiu que l'impost reflecteixi en tot moment la realitat del mercat immobiliari. El contribuent s'acull a la millor entre dues opcions per calcular la base de la tributació, sigui mitjançant un sistema de coeficients o l'increment real de valor.
7.- Retre compte del Pla Anual de Control Financer de l'exercici 2022 Dins del marc de les actuacions de control financer corresponents a l'exercici 2022 s'estableix el Pla de Control Financer pel present l'exercici emès per part de la Intervenció general. S'entra a explicar els detalls d'aquest Pla entre els quals es troben les actuacions en matèria de control permanent, les auditories públiques i el control financer de les subvencions i ajuts concedits. El camp de treball inclou els comptes de l'Ajuntament, també de la Residència Sant Josep i de l'empresa municipal G.S.M. S'estableix la informació obligatòria al Ple municipal i la publicitat en el Portal de transparència de l'Ajuntament. L'objectiu final és assegurar un model eficaç de control intern que asseguri amb mitjans propis o externs el control efectiu del pressupost general consolidat de l'exercici mitjançant l'aplicació de les modalitats de funció interventora i de control financer. | 0.879848 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_573424 | Regles de comportament – Escola de Futbol Arbucienca
Regles de comportament
Regles pels jugadors
Regles pels entrenadors
Obligacions dels familiars
Junts+ (Confederació Mundial de Penyes FCB)
Informació campus 2018
Inscripció Campus 2018
Inici / L’Escola /
Des del moment en que s’accedeix a la Zona Esportiva, s’han de respectar totes les instal·lacions de l’entitat i utilitzar correctament tant els vestuaris com les dutxes, lavabos i tot allò que formi part de les infraestructures, mobiliari o plantes. Queda prohibit dins el vestuari i instal·lacions esportives menjar, jugar a pilota o llençar al terra llaunes, envasos o qualsevol tipus de brutícia. Per això hi ha les papereres. Aquesta norma també inclou les instal·lacions on anem a jugar.
S’obeiran sempre les instruccions de directius o de les persones encarregades del manteniment de les instal·lacions. Tan mateix, tenir un comportament correcte tant amb els companys com amb les persones que també les utilitzen.
El Director Tècnic i els coordinadors son els màxims responsables de la Direcció Tècnica i dels entrenadors. En cas de qualsevol problema haureu de dirigir-vos a l’entrenador i aquest, informarà i comunicarà la vostra demanda.
El jugador que s’incorpora a l’entitat, es posa a disposició per jugar en l’equip que el cos tècnic decideixi,de primer i/o segon any o categoria superior dins la normativa vigent de la Federació Catalana de Futbol.
La roba d’entrenament, haurà de ser l’oficial, per donar una imatge d’unitat.
La roba tant de partits com d’entrenament no es pot utilitzar per activitats que no siguin les del club.
Tota la roba haurà d’estar en bones condicions. Seran els coordinadors les persones que decidiran si un alumne ha de canviar la roba en cas que aquesta estigui deteriorada.
20 de maig: Torneig de Prebenjamins
Nova acció del projecte Junts+
Dimarts 1 de maig, Torneig d’Alevins
Comencen les inscripcions pel Campus 2018
Autoria text i fotos: Escola de Futbol Arbucienca | 0.792464 | curate | {"es": 0.05187467899332306, "fr": 0.011299435028248588, "ca": 0.9368258859784283} | https://www.efa.cat/lescola/regles/ |
oscar-2201_ca_20230904_8_33682 | En aquest nivell s’assumeix que l’alumne ha practicat i assimilat tot el que ha après en els cursos de nivell Bàsic i Intermedi de Spazio Masajes.
L’objectiu d’aquest curs és múltiple doncs s’aprendrà a moure l’energia bloquejada d’una forma totalment diferent i original al que s’ha vist en els anteriors nivells. No és fàcil mobilitzar al pacient d’una forma harmoniosa sobre la llitera amb elongacions i diversos tipus de maniobres així com aprendre a moure l’energia amb els avantbraços en pacients de gran volum.
Requisits per inscriure’s en el curs avançat de Massatge Californià:
És necessari haver cursat tant el curs de nivell Bàsic de Massatge Californià com el curs de nivell Intermedi de Massatge Californiàa la Escuela Spazio Masajes o Oasis Masajes.
Calendario de cursos:
Pots veure aquí el Calendari de Cursos de Massatge Californià a Barcelona, Madrid i Mallorca.
Política de Devolucions:
Pots consultar la nostra política de devolucions aquí.
Si tens preguntes o vols inscriure’t al curs pots posar-te en contacte amb l’escola a través d’aquest formulari: | 0.764547 | curate | {"ca": 0.929444967074318, "es": 0.07055503292568203} | http://masajecaliforniano.com/ca/cursos-y-formaciones/nivel-avanzado/ |
mc4_ca_20230418_17_695772 | Tema: Re: Compromís per la Nucia critica que l’equip de govern els negue un saló municipal per celebrar actes Sáb Mar 22, 2014 2:38 am
Esta vesprada, a les 18h, obrirem la mesa electoral al Teatre el Sindicat. Posteriorment, a les 20:30h, farem una xarrada-debat amb el nostre diputat al Congrés Joan Baldoví. Vos esperem! !
https://www.facebook.com/compromislanucia?fref=ts
Tema: Re: Compromís per la Nucia critica que l’equip de govern els negue un saló municipal per celebrar actes Sáb Mar 01, 2014 12:55 am
El portavoz de Compromís en las Cortes Valencianas, Enric Morera, ha informado a la Delegación del Gobierno sobre la vulneración de derechos fundamentales en el municipio de la Nucia (la Marina Baixa), donde desde la alcaldía no se atienden las peticiones que realiza el portavoz local de la coalición, Josep Pastor, para que el consistorio ceda locales municipales para la celebración de actos públicos y debates.
La primera negativa del consistorio, gobernado por el PP, ha sido la celebración de un debate sobre el cierre de RTVV. Ese acto estaba programado para el día de hoy, y el colectivo de Compromís de la Nucia había concretado la participación de trabajadores del ente y de actores de la serie l’Alqueria Blanca. En su escrito, de 20 de enero, el portavoz de Compromís a esa localidad de la Marina Baixa solicitaba un local de tres posibles: el Teatro del Sindicato, Sala Poniente del Auditorio y el aula Magna de la Sede Universitaria.
Al no obtener una respuesta por parte del ayuntamiento, Pastor volvió a reiterar la petición el día 18 de febrero, sin respuesta todavía. Ese mismo día, el portavoz de Compromís también reiteró otra petición del 21 de enero, pidiendo los mismos locales para la presentación del libro “Tierra de saqueo”, que Compromís por la Nucia quería celebrar el día 7 de marzo por la tarde, con la participación del autor del libro, el periodista Sergi Castillo y de la diputada por Alicante de la coalición, Mireia Mollà.
Respecto el silencio del consistorio para ceder locales a Compromís, el portavoz de la coalición, Enric Morera, ha puesto estos hechos en conocimiento de la Delegación del Gobierno porque, según Morera, “se están vulnerando derechos fundamentales en el municipio de la Nucia, donde se niegan locales públicos para la celebración de actos públicos. Desde el ayuntamiento, en nuestra opinión, se están vulnerando derechos constitucionales básicos, por motivos ideológicos y políticos y actitudes como esas no ayudan para nada a la pluralidad democrática ni a la convivencia en la Nucia. Queremos que delegación actúe y que obligue al alcalde a rectificar de forma inmediata”.
También, Morera ha querido mostrar su solidaridad con el colectivo de Compromís per la Nucia, al cual ha alentado “a continuar trabajando por la transparencia, por la democracia, por la participación ciudadana y que problemas como estos no lo paren, sino que le animen a denunciar actitudes antidemocráticas y que atacan directamente a las libertades de los vecinos y vecinas de la Nucia”.
http://www.elperiodic.com/lanucia/noticias/288680_compromis-pide-intervencion-delegacion-gobierno-vulneracion-derechos-fundamentales-nucia.html
Compromísfans
Tema: Re: Compromís per la Nucia critica que l’equip de govern els negue un saló municipal per celebrar actes Mar Feb 25, 2014 8:49 pm
Perquè sí o sí farem l'acte, malgrat les traves de l'ajuntament. Si no els agrada la concentració ja saben el que han de fer, concedir-nos el local com fa més d'un mes que esperem. Divendres tindrem ací a Frederic Ferri, Mireia Llinares, Joan Espinosa i Maria José Berbegall per parlar i contar-nos com s'ha tancat la nostra ràdio televisió pública, a més de com ha de ser la que s'obrirà l'any que ve, després del canvi polític a la Generalitat.
Tema: Compromís per la Nucia critica que l’equip de govern els negue un saló municipal per celebrar actes Dom Feb 23, 2014 4:04 am
http://lanucia.compromis.ws/2014/02/22/compromis-per-la-nucia-critica-que-lequip-de-govern-els-negue-un-salo-municipal-per-celebrar-actes/
El portaveu de Compromís per La Nucia, Pep Pastor, ha denunciat hui que “l’equip de govern negue als partits de l’oposició un local públic per poder celebrar reunions amb la ciutadania, ja que es tracta d’un acte de censura intolerable en ple segle XXI i que demostra la manca de talant democràtic de l’alcalde, Bernabé Cano, i els regidors del grup popular”.
Pastor ha explicat que “a més, és lamentable la manera en què l’equip de govern nega l’ús d’aquests espais, ja que ho fa ignorant les sol·licituds d’espai que realitzem per registre d’entrada i tirant balons fora quan ho sol·licitem directament en persona a l’Ajuntament”.
En concret, el portaveu local ha indicat que “des de Compromís tenim previst realitzar dos actes les pròximes setmanes, una xerrada-col·loqui sobre el tancament de RTVV el 28 de febrer, on s’abordaran els motius que han portat al tancament de l’ens públic, així com propostes de futur per a la nova ràdio televisió pública valenciana, i en la que participaran els periodistes Frederic Ferri, Joan Espinosa, Maria José Berbegall i Mireia Llinares”.
“D’altra banda, el 7 de març tenim prevista la presentació del llibre Tierra de Saqueo del periodista Sergi Castillo, on s’analitza com tots aquestos anys de govern del PP al nostre territori han portat a la ruïna del poble valencià; l’acte serà presentat pel periodista Artur Balaguer i la diputada de Compromís Mireia Mollà”, ha detallat.
Davant aquesta situació, Pep Pastor ha apuntat que “vista la manca de democràcia que patim a La Nucia, el pròxim divendres 28 de març a les 19 hores portarem a terme una concentració a les portes del Teatre el Sindicat, amb un “minut de silenci” per la mort de la democràcia amb el govern autoritari del PP de la Nucia i a les 20 hores esperem que l’Ajuntament ens haja cedit un local i puguem desenvolupar l’acte sobre RTVV”.
“Es tracta de dues activitats interessants que creiem oportú fer-les, i que tenim dret a realitzar, ja que ens empara el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, on el seu capítol segon pertanyent als Grups Polítics, l’article 28 diu que Els grups polítics podran fer ús dels locals de la Corporació per a celebrar reunions o sessions de treball amb associacions per a la defensa dels interessos col•lectius, generals o sectorials de la població”, ha destacat.
I, a més, el portaveu de Compromís per La Nucia ha recordat que “el PP provincial va fer el passat dissabte dia 8 de febrer una jornada de treball a la Nucia, a la Seu Universitària, el que demostra que l’única raó per no facilitar-nos la sala només respon a interessos partidistes i amb la intenció de que els veïns i veïnes no puguen tenir accés a altres alternatives polítiques, a les que tenen dret a accedir”.
Tema: Re: Compromís per la Nucia critica que l’equip de govern els negue un saló municipal per celebrar actes | 0.63983 | curate | {"ca": 0.5851249273678094, "es": 0.40761185357350377, "fr": 0.0001452643811737362, "en": 0.0071179546775130735} | http://lanucia.foroactivo.com/t40-compromis-per-la-nucia-critica-que-lequip-de-govern-els-negue-un-salo-municipal-per-celebrar-actes |
oscar-2301_ca_20230418_4_218129 | Sigues benvingut a la botiga de l’ arc de Sant Martí on hi trobaràs de tot amb els colors de l’arc de Sant Martí.
Calçat amb l’arc de Sant Martí
Calces i calçotets de l’arc de Sant Martí
Mitjons amb l’arc de Sant Martí
Vestits i complements amb l’arc de Sant Martí
Teclats de l’arc de Sant Martí
Joguines i jocs de l’arc de Sant Martí
Llibres de l’ arc de Sant Martí
Decoració de casa amb l’arc de Sant Martí
Unicorns amb arc de Sant Martí
Roba per nens amb l’arc de Sant Martí
Samarretes arc de Sant Martí
Dessuadores de l’arc de Sant Martí
Jaquetes arc de Sant Martí
Dibuixos de l’ arc de Sant Martí
Fotografies de l’ arc de Sant Martí
L’ arc de Sant Martí
Compra productes amb els colors del teu arc preferit
A la botiga de l’ arc de Sant Martí tens a un clic un munt de productes amb els colors de l’arc més misteriós de tots.
Els set colors de l’arc iris simbolitzen la pau, l’amor, la tolerància, l’harmonia i la fascinació de la infantesa. L’ arc de Sant Martí és per tothom, petits i grans poden dur-lo.
Els colors de l’arc donen alegria i alhora relaxen perquè és un símbol positiu. Són els colors preferits dels nens. Pels grans és com tornar a la infantesa.
A tots ens agrada l’arc de Sant Martí. Si tenim el privilegi de veure’n un ens quedarem bocabadats com un nen.
La llegenda de Sant Martí
Set curiositats sobre l’ arc de Sant Martí
Com fer un arc de Sant Martí a casa
L’ arc de Sant Martí blanc
4 llegendes sobre l’ arc de Sant Martí
Frases sobre l’ arc de Sant Martí
Tipus d’arcs de Sant Martí
L’arc de Sant Martí de foc
L’arc de Sant Martí de nit
Com es forma un arc de Sant Martí
Els colors de l’ arc de Sant Martí
Per què es diu arc de Sant Martí
Aquí pots saber-ho tot sobre l’ arc de Sant Martí
Estàs a arcdesantmarti.net on ho trobaràs tot sobre l’arc de Sant Martí. Pots aprendre com es forma, perquè es diu així o quins tipus hi han.
Des de fa 300 anys sabem perquè surt per les investigacions de Descartes, però abans (i després) havia sigut un misteri. És per això que els homes van inventar llegendes per explicar què era allò que veien al cel.
Els homes no entenien perquè a vegades es veia i a vegades no. Ningú sap quan i on es podrà veure però observant-lo van treure conclusions: sabien quin temps faria.
La predicció del temps ha creat dites i frases fetes sobre l’arc de Sant Martí. En català en tenim un grapat i el més curiós és que a Balears són diferents perquè el temps que farà és diferent del de la Península.
Compra a la botiga de l’ arc de Sant Martí amb la garantia d’Amazon
Els nostres enllaços d’afiliat a Amazon et portaran a la botiga online més gran del món on hi pots trobar de tot. Tens la tranquilitat de rebre la teva compra en 24h sense cap problema.
Notícies de l’arc de Sant Martí
La trobada a Texas entre un tornado i un arc de Sant Martí
La NASA explica l’arc de Sant Martí de Mart
El lloc del món on es veuen més arcs de Sant Martí
Arc de Sant Martí de foc a Barcelona
Arc de Sant Martí al gel de les cascades del Niàgara
Arc de Sant Martí es deixa veure a tres hospitals
Notícies sobre l’arc de Sant Martí
Et presentem la secció de notícies sobre l’ arc de Sant Martí. Ens agrradar seguir totes les novetats sobre l’arc de colors que tant ens agra.
Aquí vigilem totes les informacions sobre arcs de Sant Martí. Ens interessen tant les explicacions de la ciència com els usos dels colors que se’n fa.
Si vols, pots participar avisant-nos de l’aparició d’un arc de Sant Martí: ens agraden els que es fan al cel però també els dibuixats que volen transmetre idees positives.
Fes-nos-ho arribar i ho posarem el més aviat possible perquè tothom en gaudeixi. Ho pots fer a través del formulari.
A més, et convidem a que ens deixis l’email per avisar-te cada cop que hi hagi alguna novetat. Ho pots fer fàcilment amb el formulari de contacte que trobaràs aquí sota.
Política de cookies
Avís i política de privacitat
El projecte de l’ arc de Sant Martí
Formulari de contacte
Aquesta web participa del programa d’afiliats d’Amazon. Quan fas clic a l’enllaç d’un producte i el compres rebem una petita comissió per al manteniment de la web. | 0.752218 | curate | {"ca": 0.994776119402985, "fr": 0.0052238805970149255} | https://www.arcdesantmarti.net/botiga-de-l-arc-de-sant-marti/ |
mc4_ca_20230418_0_675325 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Goig » Associacionisme » Viticultura » En suport físic » agricultura » Balls i danses » Colla o grup de dolçainers, grallers i gaiters » FESTA » Cerca Recursos Documentals | 0.678025 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A484&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1804&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A83&f%5B6%5D=field_format_rec_doc%3A2&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A132&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A486&f%5B9%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A493&f%5B10%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A319 |
mc4_ca_20230418_15_62261 | Política de cookies - Renovació Urbana
La informació obtinguda per les cookies és tractada pel COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA, que ha contractat la prestació del servei d’analítica amb Google Analytics. Seguint el link podrà accedir a les seves condicions legals. | 0.686821 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.renovaciourbana.com/politica-de-cookies/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_133418 | Activitats pedagògiques per a les escoles i instituts! Parcs, visites als museus, excursions, escoles de natura, activitats lúdiques, etc!
Esteu aquí
Inici ›
Municipis ›
Cabrils ›
Història
Història
Història
Cabrils
El municipi de Cabrils s'enclava en una de les moltes petites valls que forma la Serralada Litoral en aquesta part del Baix Maresme, més concretament en la que forma el cim de Montcabrer, que s'endinsa més cap al mar pel cantó de llevant, el Turó d'en Torres pel Nord-oest i el cim més alt de la rodalia, Sant Mateu, per ponent.
Té una extensió de 6 km² i una població que ja supera els 6.500 habitants. La majoria dels nouvinguts al municipi són procedents de Barcelona.
L'economia primitiva i originària va ser l'agricultura, bàsicament el conreu de la vinya i d'hortalisses, blat, maduixes i clavell. D'uns anys ençà i desapareguda l'activitat agrària les principals fonts d'ingressos del municipi són el serveis, la construcció i el negoci immobiliari.
El nom de Cabrils surt documentat per primera vegada l'any 996, en un document de compra-venda que noman "ribo Caprilis" (Riera de Cabrils) per delimitar les propietats causants de la venda.
Abans de la segregació de la matriu, Cabrils era un barri de Vilassar, com ho eren també el barri de Mar i el de Sant Crist.
Eclesiàsticament, s'autoerigeix en parròquia separada de la de Vilassar l'any 1779.
Esperonats per aquest fet els cabrilencs s'embranquen en aconseguir ser un municipi autònom. Les primeres estratagemes per aconseguir-ho s'iniciaren a partir de 1784, juntament amb el veral de Mar. Si bé aquest actual Vilassar de Mar aconsegueix l'independència el 1785, Cabrils no aconsegueix constituir-se en municipi fins l'any 1821. Al cap de poc temps s'annexionaria el Barri del Sant Crist.
Cabrils limita amb els municipis de Cabrera per llevant, Argentona i Orrius pel Nord, Vilassar de Dalt per ponent i Vilassar de Mar pel Sud.
0
Contingut relacionat
8a Ruta Gastronòmica de Cabrils
La ruta, promoguda per l’Associació d’Hostalers de Cabrils, amb el suport de l’Ajuntament de Cabrils es va presentar el divendres 22 d’octubre al...
Festa Major de Santa Helena
Activitats i horaris:
11h –> DES DEL CAMPANAR
Repic de campanes de Festa Major. Amb els campaners Jaume Tolrà i David Galceran...
Passejades guiades del Parc de la Serralada Litoral: Descobrim els insectes de la serralada Litoral!
Els insectes tenen molta més presència i importància de la que normalment pensem. Farem una descoberta d’aquests animals a la serralada Litoral,...
Fem el nostre hotel d'insectes
Farem el nostre hotel d’insectes amb materials reciclats o reutilitzats. Coneixerem la pol·linització i aprendrem a valorar i conèixer el paper... | 0.741072 | curate | {"ca": 0.9646749342352499, "es": 0.01615933859451334, "en": 0.010522360015031942, "de": 0.00864336715520481} | https://www.costadebarcelonamaresme.cat/ca/municipis/cabrils/historia |
mc4_ca_20230418_8_298669 | Revetlla de Sant Joan al Poble Sec — Ajuntament de Sitges
Revetlla de Sant Joan al Poble Sec
Revetlla de Sant Joan al Poble Sec El Barri del Poble Sec es va omplir de públic amb la revetlla, amenitzada per la formació "Veneno en la Piel", i un Dj convidat. https://www.sitges.cat/actualitat/noticies/revetlla-de-sant-joan-al-poble-sec https://www.sitges.cat/@@site-logo/ajun-lat-color.jpg
El Barri del Poble Sec es va omplir de públic amb la revetlla, amenitzada per la formació "Veneno en la Piel", i un Dj convidat.
Un any més, el Barri del Poble Sec va celebrar ahir nit l'acte central de les Festes del barri, amb la revetlla de Sant Joan, a la Plaça de Catalunya, que es va omplir de públic al llarg de tota la nit.
La festa va estar amenitzada amb les actuacions de la formació local Veneno en la Piel i un Dj convidat, encarregat de la música fins ben entrada la matinada.
Les activitats han continuat aquest matí amb els actes litúrgics, amb una missa a l'Hospital Sant Joan Baptista i a l'Església de Sant Joan, després de les quals s'ha celebrat l'audició de sardanes a l'Hospital Sant Joan. Les Festes del Poble Sec finalitzaran aquesta tarda, a les set, amb un espectacle infantil a càrrec de Carles Cuberas. | 0.80681 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.sitges.cat/actualitat/noticies/revetlla-de-sant-joan-al-poble-sec |
macocu_ca_20230731_9_278935 | La regidoria d’Obres proposa una actuació per adreçar el passeig de la Indústria i guanyar espai d’aparcament | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_213423 | Actualment hi ha, entre Espanya i Portugal, 97 centres El Corte Inglés disponibles per a oferir-te tot el que necessites. Concretament n’hi ha 92 repartits per tota la península Ibèrica, 2 a les Illes Balears i 3 a les Illes Canàries.
En este mapa podràs localitzar els centres fàcilment i obtindre’n més informació sobre cada un (horari, departaments, marques, esdeveniments...).
Llevat d’excepcions i determinats dies festius, l’habitual és que els nostres centres òbriguen de dilluns a dissabte de 10.00 a 22.00 h i els diumenges d’11.00 a 21.00 h. Ací et pots informar dels horaris de cada un dels centres.
Tingues en compte que en determinats centres hi ha departaments que els diumenges no obrin, encara que el centre estiga obert. Abans d’anar a un departament concret un diumenge, et recomanem que telefones al centre al qual vols anar per a assegurar-te que oferix servici.
Ací pots informar-te dels pròxims esdeveniments importants que estan programats en centres El Corte Inglés.
En gairebé tots els nostres centres hi ha aparcament propi. I si tens la Targeta El Corte Inglés i fas una compra igual o superior a 30 €, les dos primeres hores de pàrquing són gratuïtes.
Ací et pots informar amb més detall de quins centres tenen aparcament i del seu respectiu nombre de plantes.
Per a conéixer els horaris especials de cada centre, et recomanem informar-te’n ací.
De moment no està permés entrar amb gossos als centres. Disculpa les molèsties.
En determinats centres pots canviar de moneda estrangera a euros al Departament Servici d’Atenció al Client. Consulta ací a quines ciutats i centres oferim este servici.
Serrano 47 Woman és una nova tenda exclusiva de moda per a dona i accessoris al cor de Madrid. Un concepte innovador dedicat a les dones amb passió per la moda. I tot en sis plantes úniques. Disseny. Estil. Avantguarda. Tradició. Amb una gran selecció de marques internacionals. Este nou espai es troba al carrer de Serrano, 47 (Madrid).
Serrano 52 Men és una nova i exclusiva tenda de moda masculina i accessoris al cor de Madrid. Un concepte innovador dedicat al món de l’home. I tot en set plantes úniques. Disseny. Estil. Avantguarda. Tradició. Amb una gran selecció de marques internacionals. Este nou espai es troba al carrer de Serrano, 52 (Madrid).
El nostre objectiu al llarg de la nostra història ha sigut i és oferir-te tots els servicis i productes que pugues requerir. Sempre amb la màxima qualitat, amb una atenció personalitzada i el millor preu. Per això, hem creat noves marques i empreses per a satisfer les teues necessitats: | 0.660145 | curate | {"ca": 0.9794709830240821, "hu": 0.006316620607974733, "es": 0.00473746545598105, "it": 0.0094749309119621} | https://www.elcorteingles.es/ajuda/va/centres-i-empreses/informacio-sobre-els-centres/ |
mc4_ca_20230418_12_454765 | Parlem amb el músic de jazz Ignasi Terraza - Sies.tv
Televisió | divendres, 1 febrer 2013
Els Suburbers es van filmar cantant l'Imagine de John Lennon per fer-ne un collage.
'Ser cec no significa ser bon músic'
Parlem amb el músic de jazz Ignasi Terraza
Després de la seva primera aparició pública el 1980, Ignasi Terraza (nascut el 1962) ha tingut un paper important en l’escena de Jazz de Barcelona. El seu estil li ha col·locat entre els més en la demanda d’acompanyants a la ciutat, el que li permet fer còpies de seguretat molts dels músics nord-americans que visiten Wess, Jesse Davis, Gene “Mighty Flea” Conners, Teddy Edwards, Ralph Lalama, Lou Donaldson, Brad Leali o Donald Harrison i Michelle, Randy Greer, McCain Michelle, Lavelle, Daniels Dee Ann Hampton Callaway o Kent Stacey. Terrassa ha estat, des dels seus membres clau de l’Orquestra de Jazz de Barcelona.
(remissió entrevista 11.02.13)
Comentar ( ) ignasi terrazajazzmusicmusica
> “Esperando a Robin Hood” és el nou disc de Daniel Higiénico > Tercer i darrer concert de la Film Symphony Orchestra a Barcelona > La Marfà fa un salt endavant i esdevé un centre de creació musical a nivell nacional > Jamboree arrenca l’any i la seva programació especial 60 anys amb un concert del duet Motis & Terrazza > El programa ‘Música i exili’ rellança quatre grans ambaixadors de Catalunya al món: Rebull, Gerhard, Casals i Carner | 0.858527 | curate | {"ca": 0.943437273386512, "pt": 0.02610587382160986, "id": 0.030456852791878174} | https://www.sies.tv/video/parlem-amb-el-music-de-jazz-ignasi-terraza.html |
mc4_ca_20230418_2_619073 | Salvem can Ricart? : 2013
El Dissabte passat, unes 150 persones varem participar en una acció de denúncia davant la torre Agbar. Convocat pel procés constituient, ens enfrontarem amb els responsables de l'escandalosa
privatització d'un dret tant fonamental com l'accés a l'aigua potable.
https://www.youtube.com/watch?v=lm0JYwYCG-0 https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.
L'acte va contar amb la intervenció de Diego Canyamero del S.A.T. que ens va fer una crida a resistir i lluitar, i de l'Arcadi Oliveras que ens va recordar que estem millor que d'altres habitants del planeta ( a l'Àfrica malviuen amb 8 litres per persona i dia, mentre als EEUU en gasten més de 500). http://www.youtube.com/watch?v=rAjbcKZqsD4&feature=youtu.be
També hi foren els companys d'Aigua és vida, que ens varen explicar les il·legalitats de la companyia de suministrament i els tripijocs municipals que les encobreixen. La política de portes giratòries dels càrrecs polítics de l'ajuntafems tripartit que ara estan de directius de
Agbar clama a madamme Gillotine que torni a les places públiques ! !! !
A l'ombra del futur hotel de gan luxe http://poblenou.org/index.php/2013/11/la-torre-agbar-sera-un-hotel-de-luxe/ que faran quan Aigües de Barcelona es vengui la torre, unes 15.000 habitants de la ciutat s'acumulaven pels passadissos dels nous encants vells (55 milions de diners públics). Arribant el consum nadalenc i davant la situació econòmica majoritària, la gent ha deixat d'anar al Carrefour per cercar mantenir els regals però pagant menys euros. També tenim la buidor de la
Grapadora, que ens ha costat 80 milions, on per fer bulto la farceixen amb una biblioteca que hauria d'estar construida entre Gran Via i Diagonal ( però no han fet l'edifici) i una expocició d'artesans sense clients a qui vendre. Més buidor encara en recordar "La Nave Espacial" i la pobresa cultural a que ens va abocar llur desalotjament. De la "deconstrucció" del tortell viari i els 10 milions que ens costarà (enlloc de gastar-se la meitat de la meitat en deixar-la i fer-hi un jardí elevat), preferim no parlar-ne, que se'ns escalfa la boca i diu que seran 30.000 euros de multa "ofendre" a segons quines institucions......
Més que ser una cadena humana, era un riu cabalós de gent, el que hem retratat en l'avinguda Diagonal amb la cantonada del carrer Espronceda. Sota l'atenta mirada de l'antiga i malmesa torre del rellotge de can Ricart, dones i homes, avis i nenes, hem encaixat les mans, agermanant-nos en el desig de llibertat nacional. Un bon grapat de samarretes grogues que denunciaven les retallades en educació, donaren un cert contingut social a l'acumulació de persones que fèiem cua per sortir d'una espanya que no té apanyo.
També ens ha resultat d'allò
més metafòric que hi hagués tanta ciutadania donant l'esquena al parc central, la "truculenta" història del qual se pot seguir mitjançant els articles que hi ha penjats en http://parkcentralpoblenou.blogspot.com.es/ I si el que voleu és veure més fotos de la via en aquest indret, tenim una vintena penjades en https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.689489291080407.1073741845.100000580261397&type=3
Però per entendre del tot el que va succeir a la resta de la ciutat, volem recomenar aquest vídeo http://vimeo.com/74941095 amb un altre mirada diferent a l'oficial dels maSS mèdia. Per a captar totalment l'esperit de la cadena, res millor que el vídeo de l'extrem sud, on la Guardia Civil detenia la gent que volia seguir més enllà del Km 1058 http://www.youtube.com/watch?v=_A_9WvemYSw&feature=youtu.be Tornant a la capital, també tenim retratat el tram de Via que va passar just per un altre indret emblemàtic de les últimes lluites que ha viscut la ciutat, pel Forat de de la vergonya del barri de la Ribera. Aquest barri cansat pel pes del passat, va patir la destrucció per la invasió Espanyola-Francesa de la guerra de successió, la guerra civil i recentment en la era moderna ha tornat a ser víctima pel capitalisme especulador.
Val a dir que BcNeta es va apressar en borrar pintades reivindicatives durant el mateix matí de la Diada. "No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés.
Però si us penseu que la manipulació informativa de BTV és escandalosa, agafeu-vos ben fort abans de llegir com expliquen en El Pais la
història del recinte i els perquès de l'actual situació ! !!! http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/08/31/catalunya/1377973000_066778.html L'endemà, en El País (el seu), han continuat amb el tema, però si més no, han recordat part dels milions d'Euros de diner públic encara no justificat siquiera http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/01/catalunya/1378066921_764099.html QUE NI MOLESTAR-SE EN PREPARAR-SE UNA PSEUDOCOARTADA DE FACTURES FALSES, HAN FET AQUESTA CANILLA DE CLEPTÒCRATES ! !!!! !
Per les qui no es conformin amb això, sempre poden sortir de cercavil·la xarango-reivindicatiu, demanant que el casal de joves no ens agafi jubilats i sense cobrar pensió https://www.facebook.com/events/506724316086711/ a
Mirant un carrer més enllà fins l'Eix Pere IV, el panorama és el mateix i les mentides oficials televisives són calcades: Abandonat desde fa anys i panys! i no diu perquè ? Insignia de que? eix verd? Fas fora als usos i a la gent i desprès vens a salvar les runes? Ben "curiòs" el procés urbanístic (això si amb "participació" veïnal i tal) http://www.324.cat/noticia/2153193/catalunya/Pere-IV-un-eix-urba-historic-que-es-vol-reinventar Retornant l'esguard cap l'únic B.C.I.N. del districte, lo antepenúltim en proposar públicament per a fer dins del recinte de Can Ricart, (després de la gran estafa de la casa de les llèngües), el museu de l'urbanisme http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2012/01/el-mausoleum-del-mal-urbanisme.html , va ser un globus sonda de molt poc recorregut, vol gallinaci i plumero evident. | 0.787772 | curate | {"en": 0.030292773734980537, "fr": 0.0013538669825689626, "ca": 0.9644609917075647, "de": 0.0011846336097478423, "pt": 0.0027077339651379252} | http://salvemcanricart.blogspot.de/2013/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_101457 | Fa l’efecte que aquesta convulsió social que tots hem patit amb la pandèmia de la COVID no els ha servit a vostès per a corregir tantes coses que podrien haver estat corregides, sinó per a intentar posar en ordre el que mai no podrà ser ordenat: la llibertat individual.
Als ciutadans comuns ens espanta que les nostres vides quotidianes es vegin afectades (què dic? : hauria de dir atacades) quan necessitem acudir a una administració pública on, davant una porta tancada i a través d’unes reixes, només ens donen la possibilitat de parlar amb una persona vestida de guàrdia de seguretat. Com en els pitjors malsons de Kafka, se’ns veta l’accés a edificis públics sense donar-nos l’oportunitat de consultar assumptes tan importants o fins i tot urgents que poden ser decisius en les nostres vides: tràmits amb la Seguretat Social, els impostos, les discapacitats i dependències, la desocupació, els drets socials amb tots els seus laberíntics procediments administratius, no són despatxats en primera instància per funcionaris, sinó per subjectes amb uniforme, en molts casos amb aspecte amenaçador, sense formació i gairebé sempre sense la mínima educació i respecte que sempre s’ha exigit als empleats públics.
És possible que en aquests temps que alguns s’obstinen a anomenar era de la informació els informadors siguin gent amb aspecte policial? Vostès creuen que a hores d’ara de la civilització als ciutadans els ha d’atendre l’uniforme d’una empresa de seguretat a través de reixes i portes tancades?
Clar que, si l’objectiu de tots vostès és que la ciutadania es trobi desemparada davant l’administració pública, no hi ha eina més eficaç que aquesta que vostès estan executant en els organismes públics, especialment en aquells on el desemparament ja era un tret distintiu dels seus usuaris habituals. Estan impedint que una persona discapacitada sigui acompanyada del seu familiar més pròxim mentre passa per un procés de valoració sense considerar que, en molts casos, aquest procés és psicològicament molt dur i, moralment, devastador. Estan impedint que aturats sense recursos amb greus problemes i escasses habilitats cognitives siguin assistits en l’oficina corresponent per un familiar més competent o per algun advocat o economista que podria traduir-los l’embolic burocràtic en el qual han quedat atrapats per errors propis o aliens. Tot això perquè vostès, aprofitant els residus pànics d’una pandèmia (que avui proclamen superada amb la seva corejada i totalitzadora nova normalitat) han decidit blindar les oficines, posar-los reixes i controladors uniformats amb l’objectiu, repeteixo, de deixar sense defensa a la gent que més la necessita.
M’entristeix molt (què dic? : m’indigna!) caminar per carrers on trobo grups de persones amb aspecte desolat, algunes disciplinadament alineades, unes altres buscant un mal seient en graons o en pedrissos d’aparadors. Quan veig això des de lluny, la meva primera reacció és natural: em pregunto què ocorre allà?, fins que, en acostar-m’hi m’adono que allà l’única cosa que passa és que hi ha una oficina d’ocupació o de la seguretat social, o un centre de serveis socials comunitaris i que el que tota aquesta gent fa és esperar amb paciència que el guàrdia de torn, darrere la seva reixa, centri la seva dispersa atenció en ells i atengui els seus requeriments. I llavors pateixo una experiència regressiva: on he vist jo això abans?. Doncs no, no ho vaig veure abans, encara que no sóc jove, jo mai no vaig veure això abans. La imatge clavada en la meva memòria no sorgeix de la meva realitat pretèrita sinó de la literatura. Kafka, molt Kafka, molt més que el somiat pel profeta Kafka.
Canviem de panorama. Em desvio bruscament a escenaris comercials o d’oci…
Algú em pot explicar per què, assegut a la terrassa d’un bar, haig de suportar l’estranya visió d’un grapat de fumadors drets al costat de les seves taules? És evident que algú (un cambrer, un altre client) o alguna cosa (aquesta tendència humana a adaptar-se i acatar sense reflexió nous models de conducta) els ordena aixecar-se per a encendre una cigarreta, però és tan difícil entendre que el fum que expel·leixen molesta més als veïns de taula quan es fuma dempeus? I el que és pitjor, no és terrible aquest aspecte d’autoacusació que ofereixen els dissortats fumadors que, sense poder gaudir de la cigarreta amb la seva copa o cafè, assenyalen la seva presència i la seva condició de fumadors d’una forma tan humiliant? A la tarda o al vespre, a l’interior d’aquests mateixos bars que imposen tan absurda norma als seus clients fumadors, pots veure a desenes de clients movent-se sense mascareta de la barra a la taula i de la taula a l’excusat. Aquí hi ha alguna cosa que se m’escapa; contra quin virus s’està lluitant? Aquesta és la manera de deturar una pandèmia: castigant drets (a l’estil de les nostres esborronadores escoles franquistes) als fumadors en l’exterior mentre s’alterna sense protecció en interiors?
Com a rematada surrealista viatgem a l’interior d’un supermercat, Mercadona per exemple. Allà pot un quedar-se bocabadat quan contempla a una caixera, sense cua d’espera, tot sol amb el seu client, corregint-li la posició i explicant-li el protocol reglamentari per a descarregar el seu carro sobre la cinta lliscant. No, no ho fa pel bé anatòmic del client seguint recomanacions d’organismes sanitaris. El personal de caixa ho fa perquè així s’ha de fer per la pandèmia, el carro mirant cap aquí, el client inclinant-se cap enllà. Si us plau, algú ens pot explicar quina relació té la trajectòria del nostre carret de la compra amb el contagi d’un virus? Algú pot explicar a una persona malalta de fibromiàlgia, per exemple, per què ha de retorçar-se en una direcció potser inconvenient per al seu cos adolorit? Pot aquesta persona entendre que el comerç on fa les seves compres ara l’obligui a adquirir una determinada orientació i una postura inadequada? Fins aquí arribaran? També ens prescriuran com moure’ns, asseure’ns, caminar, parlar, menjar, respirar?
Algú ens vol convertir en robots desemparats, en màquines obedients. No és res nou. Tampoc és difícil. Només cal apel·lar a la por i la Humanitat se sotmetrà a mesures, regles i normes que ni tan sols estaran plasmades en butlletins oficials, ni falta que farà.
Senyores i senyors governants, directius i manaies varis: pel que observo vostès no pararan fins a portar a les nostres vides els mons de Kafka, i fins als d’Orwell. Doncs que els aprofitin els seus èxits, però comptin que hauran d’acabar exterminant als rebels, sempre hi haurà gent que fumi asseguda, sempre hi haurà gent que es negui a tractar amb vigilants de seguretat i gent que torci el seu cos i el seu carro en la direcció que li vingui de gust.
Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
AVUI DESTAQUEM
La Fiscalia demana 20 mesos d’inhabilitació per a Torrent
2 de desembre de 2021
L’obligatorietat de presentar aquesta mitjanit el passaport covid dispara la vacunació
2 de desembre de 2021
ERC també hi té a perdre si tomba els pressupostos
2 de desembre de 2021
PrevResiduos de una pandemia
Per què s’han enganxat dos populars membres de Junts?
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom Correu electrònic Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
https://youtu.be/TQTAELOoZSs
https://www.youtube.com/watch?v=2dK4MomAfB8
NOTES ESPECIALS
Habitatge Metròpolis Barcelona construirà 4.500 pisos de lloguer assequible en vuit anys
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) construirà un total de 4.500 habitatges en els pròxims vuit anys en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i un soci | 0.806543 | curate | {"ca": 0.9692126293724617, "fr": 0.0035372723699724877, "nl": 0.006288484213284423, "en": 0.013101008777675881, "es": 0.005764443862177388, "ru": 0.00013101008777675882, "ja": 0.0019651513166513822} | https://www.eltriangle.eu/2021/11/02/residus-duna-pandemia/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_12484 | El sector de la discapacitat lamenta que els pressupostos “expansius” no es tradueixin en més recursos - Social.cat
El diari digital de l'acció social a Catalunya
menú
tanca ×
Seccions
Notícies
Reportatges
Entrevistes
Opinions
Monogràfics
Llibres
Agenda
Documents
Social Brand
Categories
Acció social
Drets Humans
Acció cultural
Economia social
Feminismes
Medi ambient
Diversitat funcional
Treball
Dones
Educació
Gent gran
Infància i joventut
LGTBIQ+
Migracions
Desigualtat social
Salut
Habitatge
Territori
Catalunya
Barcelona
Barcelona ciutat
Girona
Lleida
Tarragona
Estat espanyol
Europa
Món
Qui som
Contacte
Butlletí
Imatge gràfica
Sociallab
Socialitzant
Setmana del llibre social
×
Cercador
Portada
Notícies
Diversitat funcional
Publicitat
El sector de la discapacitat lamenta que els pressupostos “expansius” no es tradueixin en més recursos
Cocarmi alerta que els fons no responen ni a les necessitats pre-Covid ni a les derivades de la crisi sanitària
Diversitat funcional
Catalunya
Dilluns, 27 de desembre de 2021 | 09:00 h
0
L'entitat també considera important fomentar la participació social | Nayeli Dalton (Unsplash)
Segueix-nos a xarxes per estar al corrent de les últimes novetats
ACN
El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi) ha lamentat que els pressupostos “expansius” de la Generalitat no es tradueixin en un augment “significatiu” de les partides per al col·lectiu. El president del comitè, Antonio Guillén, ha indicat que, així, les persones amb discapacitat no es beneficien de la injecció extra dels fons europeus.
“Un cop més quedem exclosos de les noves orientacions de la societat cap a una economia verda, de les cures, de la innovació i la rehabilitació energètica”, ha assegurat. També denuncia que als comptes no s'identifiquen amb claredat les partides específiques relacionades amb la discapacitat, identificació “clau” per conèixer l'impacte en la garantia dels drets del col·lectiu.
L'entitat també considera important fomentar la participació social per a la inclusió dels drets de les persones amb discapacitat en els pressupostos o protegir la despesa dirigida al col·lectiu en un moment que suma “les retallades de la crisi del 2008” a les noves necessitats derivades de la Covid-19.
Finalment, Cocarmi creu “especialment preocupant” que, set anys després de l'aprovació i publicació de la Llei d'Accessibilitat, i el “compromís” del Govern d'aprovar el Decret d'accessibilitat el 2022, “no s'inclogui una partida específica” sobre aquests extrems. | 0.580965 | curate | {"ca": 0.9113199836534532, "en": 0.026154474867184307, "pt": 0.010625255414793625, "es": 0.012668573763792398, "it": 0.00858193706579485, "sv": 0.004903964037597058, "fr": 0.0171638741315897, "ja": 0.0028606456885982836, "nl": 0.002451982018798529, "no": 0.0028606456885982836, "de": 0.0004086636697997548} | https://www.social.cat/noticia/15864/el-sector-de-la-discapacitat-lamenta-que-els-pressupostos-expansius-no-es-tradueixin-en-me |
mc4_ca_20230418_8_694643 | Humor Hintelijente: Rubianes, solamente.
Los necios son aquellos que dicen que el hombre es dueño de sus silencios y esclavo de sus palabras. Sólo los necios se quedan callados para no demostrar que lo son: Los sabios hablan para explicarnos cuánto necio hay.
Segur que si ho veiés en Rubianes es fotria un fart de riure. Molt bon homenatge.
2 de març de 2009 a les 23:18
Un brindis pel Rubianes i un altre per vostè, sr. Manel! Això sí que és una bona manera d'honorar la seva memòria desprès de veure tant post lacrimogen al llarg del dia d'avui. Salut!
2 de març de 2009 a les 23:40
"Genio y figura hasta la sepultura" que diuen... però com vostè apunta després de mort també.Saber acomiadar algú amb sentit de l'humor diu molt de la persona que se'n va i de la que ho fa.Molt gran Rubianes i molt gran sr.Manel!
3 de març de 2009 a les 1:04
Digueu-me cabró, però la mort li ha arribat en el millor moment, just quan començava a prendre's massa seriosament després de la polèmica amb la obra del Lorca.És més, vaig anar a veure el seu espectacle dues setmanes abans de que li diagnostiquessin el càncer i ja no feia ni puta gràcia. Em vaig avorrir com una ostra. Em va recordar a l'Eugenio passat de rosca i autoparodiat que apareixia als programes del Jose Luis Moreno, curiosament també moribund...http://www.youtube.com/watch?v=mkt0gubnVKc
3 de març de 2009 a les 1:10
Sr. Albert, Valero i Sagristana: Tant de bo no haguessim de fer homenatges com aquests mai, però això va així. Sr Markutis: tothom passa per fases, però s'ha de reconèixer que va ser el precursor de moltes coses i l'inspirador de molta gent.
Si tots tinguéssim els mateixos collons per dir en tot moment el que ens surt de la faba, no sé si aquest món seria millor, però segur que seria més honest.
3 de març de 2009 a les 18:57 | 0.761888 | curate | {"pt": 0.02242152466367713, "es": 0.15582959641255606, "ca": 0.8015695067264574, "ro": 0.0033632286995515697, "it": 0.016816143497757848} | http://humor-hintelijente.blogspot.com/2009/03/rubianes-solamente.html |
naciodigital_ca_20220331_0_104919 | El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) ha habilitat un búnquer de la Guerra Civil del Pi de Sant Just (Solsonès)- perquè serveixi com a refugi de ratpenats. L'actuació s'emmarca en un estudi per analitzar com els ratpenats poden ajudar a controlar la processionària del pi com a depredadors naturals. Un dels responsables de la iniciativa, David Guixé, ha relatat que en aquest búnquer s'hi havia observat la presència de ratpenats i ara, amb aquesta actuació, "es vol potenciar que a dins s'hi estableixin colònies i criïn". La idea és que puguin ajudar a controlar la processionària del pi, però també altres plagues d'insectes com el mosquit tigre o la papallona del boix. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/34581/video-descobrim-bunquer-guerra-civil-ara-es-refugi-ratpenats |
crawling-populars_ca_20200525_18_61830 | Les III Olímpiades de Geografia de Tarragona es fan a partir de les 9,30 h. a la Facultat de Turisme i Geografia (FTG), a Vila-seca. Enguany el nombre d’inscrits, 94, és superior al d’edicions anteriors, i provenen de 16 centres d’ensenyament de la demarcació de Tarragona.
Es tracta d’un concurs organitzat pel Col·legi de Geògrafs d’Espanya, que a l’Estat ha arribat a la 6ª edició, que premia els estudiants que demostrin un millor coneixement dels continguts de la matèria de Geografia de Batxillerat. Les Olimpíades, a més de promoure l’interès pels estudis de geografia, volen apropar la universitat, els centres de secundària i els professionals de l’ensenyament, de secundària i d’universitat.
La prova dura 1 hora, de 10 a 11 h. Després els joves fan una visita guiada al centre, i hi ha una xerrada sobre les activitats professionals del geògraf a càrrec d’un representant del Col·legi de Geògrafs. A continuació es presenta el grau de Geografia i Ordenació del Territori que imparteix la URV a la FTG. Es lliuren els diplomes acreditatius de premis als tres guanyadors de la fase local, que participaran a la segona fase o VI Olimpíada de Geografia d’Espanya, del 17 al 19 d’abril a València.
A la demarcació organitza les Olimpíades el Departament de Geografia de la URV. Teniu més informació aquí
L'adreça electrònica no es publicarà.
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Edifici del Rectorat C. de l'Escorxador, s/n 43003 – Tarragona
Google Maps | 0.804505 | curate | {"ca": 0.9889807162534435, "fr": 0.003443526170798898, "ru": 0.007575757575757576} | : /94-alumnes-participen-en-les-iii-olimpiades-de-geografia-a-la-urv/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_147685 | El tramvia Porsche va sortir malament, la crítica més important és que els bogis fixos (la plataforma on van les rodes) espatllen els rails i resulten sorollosos. Se’n van comprar menys del previst.
Continuem el repàs amb l’Škoda 15T, anomenat comercialment ForCity, fabricat entre el 2009 i el 2015. Corregint l’experiència negativa de les cinc seccions del 14T es va tornar a les tres plataformes articulades sobre quatre bogis, els dos bogis centrals suporten els enllaços de l’articulació, encara que recorda als Tatra KT8D5R i hi ha diferències importants. Són tramvies unidireccionals amb pis totalment baix i propulsat per 16 motors de 45kW.
Škoda 15T4
Škoda 15T4 (foto de l’autor)
Construïts del 2015 al 2019, són essencialment 15T amb aire condicionat, Wifi i altres petites variacions. | 1 | perfect | {"ca": 0.9073604060913706, "id": 0.044416243654822336, "cs": 0.048223350253807105} | |
mc4_ca_20230418_11_539527 | Traductors intèrprets Turc - Castellà/Català (Madrid, Barcelona, Turquia)
Necessites un Traductor de Turc?
Traductors intèrprets 100 % nadius Turc - Castellà.
1. Traducció de documents en Turc.
Comptem amb traductors nadius de Turc i traduïm a Turc tot tipus de documents. Òbviament també traduïm del Turc al Castellà o Català. Estem especialitzats en la traducció de/cap al Turc d'informes, contractes, escriptures notarials, comptes anuals, manuals tècnics, catàlegs, pàgines web, etc.
Traduccions en Turc
Traducció de pàgines web a Turc
Traducció Oficial Jurada Turc
2. Traductors de Turc per a reunions i esdeveniments.
Podem enviar un traductor nadiu de Turc on necessitis: Espanya (Madrid, Barcelona i altres ciutats) o fins i tot a Turquia.
Oferim traductors i intèrprets bilingües Turc - Castellà per interpretació simultània o consecutiva en reunions, visites, cursos de formació, rodes de premsa, entrevistes, fires i esdeveniments.
Traductor consecutiu de Turc per a una reunió
Traductor de Turc per a una visita o esdeveniment
Traductor simultani de Turc per a un congrés
Traductors 100 % nadius de Turquia
Servei d'intèrprets Castellà - Turc. Traductors nadius bilingües.
Intèrprets de Turc per a tot tipus d'esdeveniments
Més de 15 anys d'experiència en interpretacions a Espanya i Turquia.
Reunions en Turc
Visites en Turc
Esdeveniments en Turc
Congressos en Turc
Interpretació consecutiva Castellà - Turc
Traductors intèrprets turcs per a reunions, visites, formacions, esdeveniments, etc.
Interpretació Castellà - Turc per a reunions
Intèrprets bilingües Turc - Castellà
Intèrprets bilingües Castellà - Turc amb molta experiència.
Disponibilitat: Espanya (Madrid, Barcelona, etc.) i Turquia (consultar).
Preus molt ajustats per a interpretacions Castellà - Turc. Existeix una tarifa per hora, per 1/2 jornada i per jornada completa.
Preus d'interpretació en Turc
Pressupost interpretació Turc
Interpretació d'acompanyament en Turc
Traductors intèrprets bilingües i nadius de Turc i/o Castellà.
Interpretació en Turc per visites i esdeveniments
Intèrprets turcs bilingües
Disposem d'intèrprets nadius i bilingües Castellà - Turc amb molta experiència, a Madrid, Barcelona i altres ciutats.
Oferim tarifes molt ajustades per a interpretacions en Turc.
Interpretació simultània a Turc
Traductors intèrprets turcs per a congressos en sales equipades amb cabines.
Interpretació a Turc per a congressos
Intèrprets turcs nadius
Disposem d'intèrprets nadius i bilingües Castellà - Turc amb molta experiència. Amplia disponibilitat a Madrid i Barcelona.
Disponibilitat limitada a Turquia.
Preus d'interpretació simultània en Turc
Quant costa un traductor de Turc?
Les interpretacions amb traductors Castellà - Turc són molt habituals.
Traductor Castellà - Turc
Demana'ns pressupost d'interpretació a Turc
Intèrprets de Turc a Madrid i Barcelona. | 0.673606 | curate | {"ca": 0.8737933500178763, "es": 0.09510189488737933, "cs": 0.0014301036825169824, "oc": 0.017518770110833037, "pt": 0.01215588130139435} | http://www.ibidem-traduccio.com/traductor-turc.php |
macocu_ca_20230731_8_110972 | Anabel Galán-Mañas
Professora de traducció general i especialitzada d'anglès i portuguès a espanyol i català al Departament de Traducció i d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental, Universitat Autònoma de Barcelona.
Emprenedoria i aspectes professionals de la traducció i la interpretació
Aplicació de la metodologia empírica en la recerca sobre traducció i interpretació
Formació
Acreditació en Formació docent en Educació Superior (UAB, 2008)
Màster en Tradumática (Tecnologías aplicadas a la traducción) (UAB, 2003)
Postgrau en Traducció Audiovisual (UAB, 2003)
Diplomada en Turisme anglès, francès i alemany (UdG, 1991) | 0.681571 | curate | {"es": 0.14653784219001612, "ca": 0.8534621578099839} | |
mc4_ca_20230418_1_68155 | El Jesús Maria celebra l'arriaba del Rei Carnestoltes d'una menera molt especial - Escoles de l'Anoia
– Montse Martí Superdotats a l’escola – María Inés Vidal Adolescència i Consciència Jesús Maria Sobrepès, obesitat i educació Jesús Maria La importància del joc en el desenvolupament infantil 0-3 anys Portada Escoles El Jesús Maria celebra l’arriaba del Rei Carnestoltes d’una menera molt especial
EscolesIgualadaJesús MariaPortada
17/03/2017 La setmana del 20 de febrer ha estat una setmana molt especial a l’escola. El dilluns dia 20 va arribar el Rei Carnestoltes i tot un seguit d’ordres ens va manar: – dilluns… de personatge de conte alguna cosa portaràs; dimarts… un pentinat estrafalari al cap et faràs; dimecres… mig adormit, el pijama no t’has tret i a l’escola l’has portat; dijous… com t’agradi aniràs, ens sorprendràs; divendres… a les galtes, un 7 i un 5 et pintaràs i d’excursió aniràs. – Durant tota la setmana hem estat seguint les seves ordres al peu de la lletra.
Article anteriorMontclar Mestral celebra l’English Week a Primària i ESOSegüent articleMontclar treballa el Projecte “Oficis i més oficis!” publicitat Articles relacionats+info sobre l'autor | 0.871722 | curate | {"ca": 0.9717707442258341, "es": 0.028229255774165955} | http://escoles.veuanoia.cat/jesus-maria-celebra-larriaba-rei-carnestoltes-duna-menera-especial/ |
acn_ca_20201011_0_53850 | La Diputació de Barcelona signa crèdits amb tretze ajuntaments per més de 18 MEUR
Els crèdits s'inclouen dins el Programa de Crèdit Local, que té per objectiu reduir els costos financers dels municipis destinats a inversions
ACN Barcelona.-El diputat d'Hisenda, Recursos Humans, Processos i Societat de la Informació de la Diputació de Barcelona, Joan Carles García Cañizares, ha signat aquest dijous al matí crèdits amb tretze ajuntaments de la demarcació per valor de 18.216.798,66 euros, dels quals 945.383,95 euros estan subvencionats per la Diputació. Els crèdits s'inclouen dins el Programa de Crèdit Local, que té per objectiu reduir els costos financers dels préstecs dels municipis destinats a noves inversions.
Els ajuntaments implicats són l'Ametlla del Vallès, Caldes de Montbui, Cardedeu, Castellbell i el Vilar, Cubelles, Esplugues de Llobregat, La Garriga, La Llagosta, Llinars del Vallès, Mataró, Palau-solità i Plegamans, Viladecans i Vilanova del Camí. Gràcies al conveni signat entre la Diputació i el Banc de Sabadell, els ajuntaments poden obtenir una línia de préstecs per a inversions a un tipus d'interès preferencial.
Durant l'any passat, la Diputació va signar crèdits per un valor de prop de 64 milions, dels quals 4,3 van ser subvencionats directament per la corporació. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/la-diputacio-de-barcelona-signa-credits-amb-tretze-ajuntaments-per-mes-de-18-meur |
oscar-2301_ca_20230418_6_297350 | Què està passant a Espanya? Res d'original. El mateix que a Catalunya. El mateix, en el fons, que a bona part del món. Hauria d'estar penalitzat citar Gramsci, per massa repetit, si no fos que una de les seves frases és veritat: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer.” I, tot i que se cita menys, hi va afegir: “I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres.” Quins? Ara mateix el bloqueig a l'hora de formar govern a Espanya. Com el debat que hi ha a Catalunya sobre com acabar d'una punyetera vegada això que hem anomenat procés. Com a Catalunya, a Espanya hi ha voluntat de canvi, encara que no ho sembli. Una voluntat que encara no es tradueix amb prou força i que ha portat a un bloqueig, a una mena d'empat, amb característiques pròpies. Com passa en tots els països. Quines són les particularitats del cas espanyol? En podem citar tres que aporta el sociòleg Jaime Miquel. Una, la qüestió generacional. Encara hi ha un electorat gran que vota el PP i el PSOE com a hereus del franquisme sociològic i de l'antifeixisme clàssic. És a dir, un vot a la contra que impedeix el pacte entre els dos grans partits. I això es veu més clarament en els militants que en els mercenaris del comitè federal. El segon és que el nacionalisme espanyol s'ha bastit sobre una concepció uninacional de l'Estat que fa que el PP, el PSOE i Ciutadans criminalitzin el diàleg amb el PDC i ERC. I, per això, només Miquel Iceta, que no és nacionalista, però sí nacional català, ho defensa dins del PSOE. I, tres, els interessos creats en gairebé 40 anys de règim del 1978. I el règim ha comprovat com aquesta situació de bloqueig desgasta més els nous partits, que passen com a culpables amb l'ajut de les empreses de comunicació que viuen del sistema. Ergo, si la gent es cansa perquè es transmet la idea que els nous partits són un embolic, a cada elecció Podem i Ciutadans sortiran més perjudicats. I Rajoy, que té menys competència a la dreta que el PSOE a l'esquerra, serà el més beneficiat a base d'un estudiat tancredisme.
No passa res No passa res No passa res No passa res No passa res E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.807474 | curate | {"ca": 0.9875724937862469, "fr": 0.006213753106876553, "pt": 0.006213753106876553} | http://admin.elpunt.cat/opinio/article/8-articles/1007330-no-passa-res.html |
macocu_ca_20230731_9_188518 | La gran activitat derivada del teixit comercial sedentari i també del mercat ambulant fan d'aquesta plaça un espai molt concorregut. Alhora és part de la ruta definida com a Camí Escolar i pensem que el trànsit de tanta gent genera inseguretat per al col·lectiu escolar. Proposem instal·lar càmeres de video-vigilància.
Empremta digital | 0.678799 | curate | {"ca": 0.9519519519519519, "en": 0.04804804804804805} | |
mc4_ca_20230418_15_207432 | MOLES, SALES, VALENCIA | CLAUDI MANS
This entry was posted on Dimarts, 29 de/d' Octubre de 2013 at 0:25 and is filed under 2013, Història de la Ciència, Política, quimica. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
Una resposta a MOLES, SALES, VALENCIA
Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica | Secció de ciència i tecnologia de l'Ateneu Barcelonès escrigué: 16/12/2013 a les 15:01 […] Si us interessa saber més sobre el professor Garcia Banús, podeu consultar aquí l’article del professor Claudi Mans “La taula periòdica de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona” També us recomenem aquesta entrada del blog d’en Claudi Mans sobre Enric Moles “Moles, Sales, Valencia”, que podeu llegir aquí […] | 0.778517 | curate | {"es": 0.09567496723460026, "ca": 0.8152031454783748, "en": 0.0891218872870249} | https://cmans.wordpress.com/2013/10/29/moles-sales-valencia/ |
macocu_ca_20230731_3_2213 | Com construir un relat polític? L’storytelling és la clau
Ada Colau és una activista que va passar a ser alcaldessa. Gabriel Rufián el xic rebel del Congrés que ara vol ser responsable. Mónica Oltra era la política reivindicativa i de les samarretes que ara és vicepresidenta. Tots tres tenien uns relats polítics i han hagut d’adaptar-los al context. Com es fa? Quina eina ens ajuda a fer-ho? Com construïm un relat polític?
Els equips de comunicació empren l’storytelling polític -que és la disciplina d’explicar coses a través d’històries- per arribar a l’audiència. Com? En parlem al nou vídeo, a l’únic canal de Youtube sobre comunicació política en la nostra llengua.
I si et subscrius (www.youtube.com/c/TeresaCiges?sub_confirmation=1 ) , ajudes a que tinga més visibilitat i poder fer més gran el projecte.
Seccions | 0.719498 | curate | {"pt": 0.07530864197530865, "hu": 0.030864197530864196, "ca": 0.8765432098765432, "ia": 0.012345679012345678, "en": 0.0049382716049382715} | |
macocu_ca_20230731_8_295569 | 19/05/2022
L'alcalde, Carles Pellicer, i responsables d'Endesa a la reunió per les millores en la xarxa elèctrica | Cedida
13/04/2022 | 0.541327 | curate | {"fr": 0.07633587786259542, "ca": 0.8473282442748091, "en": 0.07633587786259542} | |
mc4_ca_20230418_16_160983 | Home » Jocs » Piggy Riches
Participar en Piggy Riches Slots per a la millor experiència de joc en línia
Slot Games Can be Played with Ease at Keep What You Win Online Casino – Registra't ara
Premi fantàstica diners a l'objectiu per Piggy Riches Slots
Increïbles Bons per ronda per aprofitar les
Maneres ràpides i fàcils de pagar taxa de dipòsit
Keep What You Win With Online Casino, Casino Regne Unit | 0.4599 | curate | {"fr": 0.06598984771573604, "ca": 0.5761421319796954, "en": 0.35786802030456855} | https://www.casino.uk.com/ca/joc/Piggy-Riches-mantenir-el-que-vost%C3%A8-guanya-en-l%C3%ADnia-del-casino/ |
mc4_ca_20230418_11_70506 | La revista de viatges amb històries Al sol de Miami Arxius - La revista de viatges amb Història
L'Art Bassel escalfa motors
Durant gairebé una setmana, a partir del 4 de desembre, Miami s'omple d'exposicions, sales, concerts i esdeveniments per celebrar la fira d'art del món. Fotografia, escultura, pintura, joves artistes, consagrats, crítics, crítica i molt, moltíssim que veure.
PortadaBlocs VAPAl sol de Miami
juny 11 2010 República Dominicana: hi ha rock després del merengue
Sí, sí, ja sé que aquest bloc es titula ¨ Al sol de Miami ¨ i en conseqüència només hauria de parlar del que passa a Miami. Però és que un de tant en tant viatja i com em vaig anar a passar uns dies a República Dominicana doncs volia parlar d'alguna cosa que no tota la […] | 0.755251 | curate | {"ca": 0.963903743315508, "en": 0.03609625668449198} | https://www.viajesalpasado.com/ca/category/blogs-vap/al-sol-de-miami/ |
mc4_ca_20230418_16_699434 | (S'ha redirigit des de: Guardapols)
Tipus de retaule[modifica]
Estructura i parts d'un retaule. Terminologia[modifica]
Realització d'un retaule[modifica]
Orígens: el retaule com a objecte sumptuari[modifica]
Retaules gòtics: la transformació en objecte pictòric o escultòric[modifica]
Retaules renaixentistes[modifica]
Retaules barrocs. Al servei de la Contrareforma. [modifica]
La il·lustració i la fi de la retaulística tradicional[modifica]
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 set 2018 a les 09:15. | 0.485836 | curate | {"ca": 0.9366336633663367, "it": 0.04356435643564356, "ro": 0.019801980198019802} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Guardapols |
mc4_ca_20230418_12_332713 | Santpedor crea un grup de voluntariat per ajudar col·lectius vulnerables - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Santpedor crea un grup de voluntariat per ajudar col·lectius vulnerables
Santpedor ha posat en marxa un grup de voluntariat per ajudar en tasques d'atenció i servei social als col·lectius més vulnerables davant l'actual situació d'emergència sanitària. Divendres, l'Ajuntament va informar la població a través de les xarxes de la possibilitat d'apuntar-se a col·laborar, i la resposta ha superat les expectatives: dilluns ja hi havia més de 30 persones apuntades a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) per formar-ne part.
Els serveis socials municipals fan un seguiment de les persones més vulnerables, majoritàriament gent gran que viu sola i a qui s'ha demanat que no surtin de casa i que mantinguin el confinament. Des de l'OAC s'ha dividit la llista de voluntaris entre els que s'ofereixen per anar a comprar aliments i medicaments i els que a més s'han ofert per cosir i confeccionar mascaretes de seguretat per a aquests col·lectius. | 0.838892 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2020/03/25/santpedor-crea-grup-voluntariat-ajudar/604699.html |
macocu_ca_20230731_8_416069 | Fotos relacionades amb el document: monestir de Ripoll 56 imatges trobades | 0.581226 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_689963 | MODEL ECONÒMIC A LES TERRES DE L'EBRE. DEBAT
La preocupació a les Terres de l’Ebre pel procés de deslocalització industrial derivat de l’actual crisi mundial, i per l’impacte sobre el conjunt de l’economia ebrenca, arriba al punt culminant amb l’anunci de tancament de la planta de Lear a Roquetes, l’octubre de 2009. Els agents socioeconòmics del territori s’uneixen per demanar a la Generalitat un pla de reindustrialització. El Govern engega en resposta un paquet d’iniciatives en el programa anomenat Compromís amb l’Ebre.
Les Terres de l'Ebre són, tal com queda recollit al Pla territorial general de Catalunya (PTGC), un àmbit funcional que engloba les quatre comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. El curs baix del riu Ebre, que dóna nom a la regió, i el massís dels Ports, que constitueix la divisòria que separa Catalunya d’Aragó i la Comunitat Valenciana, en són els trets geogràfics més importants. En conjunt, l’àmbit comptava el 2009 amb 190.860 habitants (IDESCAT), encara que més del 80% de la població es concentra a les dues comarques costaneres.
L’actual moment de crisi s’hi sent amb més força en ser una zona tradicionalment pobra respecte de la resta de Catalunya –la base imposable per declarant a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) el 2007 se situava en 15.500 €, 3.000 euros per sota de la mitjana catalana–, amb importants dèficits en infraestructures i allunyada dels centres de decisió.
Iniciatives turístiques i transfrontereres
Una de les primeres iniciatives de desenvolupament econòmic que afectava tot el territori de les Terres de l’Ebre va ser el PLA DE DINAMITZACIÓ TURÍSTICA DE LES TERRES DE L’EBRE, un pla sectorial elaborat el 2004 per tècnics de la Generalitat i dels consells comarcals afectats, que procurava promocionar diferents tipus de productes turístics, com ara la via verda de la Val de Zafán, el camí de sirga seguint l’Ebre, les rutes històriques i les rutes de turisme actiu pels parcs naturals del delta de l’Ebre i dels Ports. El Pla preveia unes inversions de 4,2 MEUR durant el seu període d’execució, de 2005 a 2009.
Una altra iniciativa per al desenvolupament del territori, en aquest cas de caràcter transfronterer, va ser la constitució el 20 de febrer de 2006 de la Mancomunitat de la Taula de la Sénia, formada per 22 municipis (entorn d’uns 115.000 habitants) situats al voltant del riu Sénia i del massís dels Ports . Aquests municipis compartien trets identitaris comuns (geogràfics, històrics, culturals i lingüístics), però també les mateixes problemàtiques, com ara el baix nivell de renda, l’emigració de les generacions joves i l’envelliment de la població, especialment en aquells pobles situats més a l’interior.
La finalitat de la Mancomunitat era esdevenir un mitjà per treballar conjuntament per a la millora de les condicions de vida dels habitants de la zona, a partir d’una coordinació superior i més efectiva entre totes les administracions i la recerca de noves inversions per al territori. En aquest sentit, destacaven dos convenis signats amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) durant el 2007.
El conveni amb el MITYC suposava dues línies d’ajuts, una de subvencions a fons perdut per a ajuntaments i institucions públiques i destinat a la creació de sòl industrial; i una altra de crèdits sense interès a quinze anys i amb els cinc primers de carència per a empreses i, en concret, per a terrenys, edificis i maquinària. En els tres anys de vigència del conveni (2007 a 2009) es van rebre 2,37 MEUR a fons perdut i 14,92 MEUR en crèdits a empreses. El conveni amb el MAPA, destinat a l’arranjament de camins rurals, va comportar una inversió de 11,7 MEUR en tres anualitats (2008, 2009 i 2010).
El polígon Catalunya Sud, un remei a la deslocalització?
La difícil situació econòmica que travessava el sector industrial a les Terres de l’Ebre a principi de 2009, exemplificada en els casos de Lear a Roquetes (Baix Ebre), Ercros a Flix (Ribera d’Ebre) o les fàbriques de mobles del Montsià, situava el SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA CATALUNYA SUD previst entre Tortosa i l’Aldea, on es volia instal•lar una foneria del Grup Gallardo, que preveia crear 500 llocs de treball directes, com una de les prioritats de desenvolupament de la regió, tant per part de la Generalitat com per part dels agents econòmics del territori.
Durant el juny de 2009, el polígon fou motiu de disputa entre les institucions i els agents socials favorables al projecte, d’una banda, i grups ecologistes, de l’altra, que s’hi oposaven perquè consideraven que el tipus d’indústria que es volia implantar, una siderúrgica, comportaria una contaminació ambiental excessiva i afectaria negativament els aqüífers de la zona, com a conseqüència de les noves captacions d’aigües previstes. El responsable de SEO/BirdLife a les Terres de l’Ebre, Ignasi Ripoll, considerava que la via de desenvolupament era equivocada, mentre que apostava, en contraposició, per potenciar l’agroindústria i el sector del moble.
A principi de juliol, el ple de l’Ajuntament de Tortosa va aprovar per unanimitat una moció de suport al polígon. El portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Jaume Forcadell, va defensar la foneria afirmant que era una oportunitat de demostrar que les Terres de l’Ebre podien combinar el desenvolupament industrial i la protecció del medi ambient.
El territori aposta per la reindustrialització
A principi de juny de 2009, el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre (CESTE), Josep Maria Franquet, apostava per la inversió en infraestructures com a mitjà per superar la situació de crisi econòmica que afectava la zona. Franquet considerava com a actuacions prioritàries els desdoblaments de l’AUTOVIA C-12 EIX DE L'EBRE i de la carretera N-420 al seu pas per la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, l'estació de mercaderies de l'Aldea, la conversió de la cimentera d’Alcanar en el port comercial dels Alfacs, l'alliberament dels peatges de l'AP-7 entre l'Ampolla i Amposta i l'anella viària del Delta.
A final del mateix mes, els agents socioeconòmics ebrencs, com ara la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa (CCINT), el CESTE, l’Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE), la patronal de la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) al Montsià, i els sindicats Unió General de Treballadors (UGT), Comissions Obreres (CCOO) i Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), reunits a Tortosa van decidir fer un front comú per reclamar al Govern de la Generalitat un pla de reindustrialització per al territori. Els assistents, que no van descartar la convocatòria de mobilitzacions, van aprovar el manifest “En favor de la inversió industrial a les Terres de l’Ebre”.
A final d’octubre, els comerciants i restauradors de Tortosa i Roquetes es van sumar a la demanda d’un pla d’industrialització per a les Terres de l’Ebre, argumentant que la destrucció de llocs de treball en la indústria i la consegüent pèrdua de poder adquisitiu afectaven negativament el consum, i per tant, també el sector terciari.
Els ecologistes proposen una industrialització sostenible
Les organitzacions ecologistes SEO-BirdLife, Associació Ornitològica Picampall de les Terres de l'Ebre, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) i Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) van fer públic el 14 de juliol de 2009 un comunicat conjunt per reiterar la seva oposició a la implantació de la foneria del grup Gallardo al polígon Catalunya Sud. Els ecologistes van instar el front comú empresarial, encapçalat per la CCINT, que defensava la instal•lació de la planta siderúrgica, a participar en un pacte per tal d’establir criteris d'industrialització sostenible a les Terres de l’Ebre.
Els ecologistes es mostraven favorables a la creació de llocs de treball, sempre que no fos a costa de posar en perill el medi ambient, i de retruc, els llocs de treball presents i futurs de l'agricultura, la pesca, l'aqüicultura i el turisme.
Els ecologistes van recordar els casos D’ERCROS A FLIX i la CENTRAL NUCLEAR D'ASCÓ (Ribera d’Ebre) com a exemples en els quals els mecanismes de control ambiental no havien evitat impactes mediambientals, i proposaven com a alternativa consolidar els sectors industrials propis, evitar l'impacte visual de nous pols industrials, descartar les indústries potencialment contaminants, i tenir en compte la fragilitat de zones humides com el Delta.
Tanca Lear
El 16 d’octubre de 2009 el president de la CCINT, Josep Lluís Mora, va demanar al president de la Generalitat el mateix esforç per salvar Lear que el que havia dut a terme per a les empreses Nissan o Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme (SEAT), argumentant que el possible tancament de la planta de Roquetes suposava un impacte negatiu molt més gran per a les Terres de l’Ebre que no pas el de les empreses citades en l’àmbit metropolità. Mora també va demanar que si es confirmava el tancament, els governs català i espanyol fessin l’esforç d’invertir per a la industrialització i el futur de les Terres de l’Ebre.
Tres dies després, Lear confirmava que tancava la planta de Roquetes, i d’aquesta manera deixava al carrer 518 treballadors. Durant els dies posteriors els principals partits polítics van donar la seva versió dels fets. Des de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) van criticar la Generalitat per no haver actuat a l’Ebre amb la mateixa fermesa amb què havia defensat llocs de treball en altres indrets del país. Des del Govern, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ICV donaven el seu suport als treballadors i incidien en la necessitat d’invertir a les Terres de l’Ebre, a la vegada que es defensaven de les crítiques afirmant que el Govern sí que tirava endavant iniciatives importants a les Terres de l’Ebre, com ara el polígon Catalunya Sud.
Unes 20.000 persones van participar el 31 d’octubre en una manifestació a Tortosa, sota el lema “Volem indústria, volem treball. No als tancaments”, per rebutjar el tancament de Lear i demanar al Govern un pla d'industrialització a les Terres de l’Ebre. La marxa, convocada per UGT, CCOO i USOC, va anar més enllà de l'estricta reivindicació laboral, i es va fer evident la queixa d'un territori que se sentia menystingut per l'Administració. En l’acte també hi van assistir treballadors d’Ercros i del sector del moble de la Sénia, afectats per expedients de regulació d’ocupació o de tancament. Els sindicats convocants consideraven que encara es podia evitar el tancament de Lear, en considerar que la planta encara tenia viabilitat, a la vegada que van exigir una reunió amb el president de la Generalitat i un pacte social entre polítics, sindicats i empresaris per corregir l'abandonament històric de les Terres de l’Ebre.
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va responsabilitzar del tancament la política d’inversions de la multinacional, que havia gestionat en cinc anys deu subvencions (374.743 €) per modernitzar la planta de Valls, i no n'havia demanat cap per a la de Roquetes.
El 10 de novembre unes 400 persones, entre xiquets, adolescents, i pares, es van reunir convocats per l'Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) del Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP) Marcel•lí Domingo de Roquetes per realitzar una asseguda solidària amb què reivindicar la creació de llocs de treball a les Terres de l’Ebre.
L’endemà, els treballadors de Lear van fer una altra manifestació a Barcelona, amb uns 500 participants.
Les administracions reaccionen
A començament de novembre es va fer públic que els pressupostos generals de l’Estat (PGE) incorporaven importants inversions per a les Terres de l’Ebre, entre les quals destacaven els 10 MEUR destinats al foment de la industrialització, 1,1 MEUR per a la revitalització i diversificació econòmica del sector del moble de la Sénia, i dues partides de 500.000 €per a la millora de l'estació de tren de l'Aldea i per a l'Observatori de l'Ebre.
El 9 de novembre, el president de la Generalitat, José Montilla, va exposar en una reunió amb sindicats i patronals ebrencs (no hi va ser present la CCINT, fet que va motivar les posteriors queixes del seu president) el paquet de mesures que componien el programa conegut amb el nom de Compromís amb l’Ebre. El cinc eixos principals del Compromís amb l’Ebre per afrontar la crisi a la zona eren l’acceleració de la creació de nous polígons industrials, amb facilitat per a les empreses per instal•lar-s’hi; la incorporació del Montsià, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre al Pla d’iniciatives de dinamització comarcal (PIDC), que preveia ajudes i préstecs per incentivar l’activitat econòmica; la priorització de les Terres de l’Ebre en la instal•lació de futures indústries a Catalunya, juntament amb la col•laboració en l’impuls de projectes innovadors i d’internacionalització de les empreses de la zona i el foment de l’emprenedoria; l’avançament d’inversions en infraestructures estratègiques; i una inversió de 8,2 MEUR en formació i ocupació.
Montilla es va comprometre, també, a crear una comissió de seguiment, integrada per Govern, agents socioeconòmics i administracions locals, per garantir el compliment dels compromisos contrets.
Les Terres de l’Ebre quedaven a l’espera que es comencessin a desenvolupar les mesures previstes en el Compromís amb l’Ebre. La primera reunió de la comissió de seguiment es preveia per al principi del mes de gener de 2010.
www.cambratortosa.com
www.depana.org
www.gencat.cat/diue
www.picampall.org
www.tauladelsenia.org | 0.867397 | curate | {"es": 0.0031534174244646526, "ca": 0.992299794661191, "de": 0.0007333528894103843, "en": 0.0027867409797594604, "id": 0.001026694045174538} | http://territori.scot.cat/cat/notices/2009/12/model_econOmic_a_les_terres_de_l_ebre_debat_2468.php |
mc4_ca_20230418_0_507657 | Avui dilluns 24 de febrer, coincidint amb la celebració del Congrés dels
Mòbils, la plataforma Stop Pujades Transport ha tornat a convocar mobilitzacions per exigir la retirada del "tarifazo" que ha posat el preu del transport públic fora de l'abast de molts ciutadans i ciutadanes. A part de diverses accions al llarg del dia, a les 19 hores hi haurà concentracions als barris i ciutats, als punts habituals. Publicado por
Aquest dimecres 19 de febrer tornen les
mobilitzacions ciutadanes contra la pujada abusiva de les tarifes del
Estem en un moment crucial de les
mobilitzacions, en què s'ha aconseguit posar en l'agenda de les
administracions el debat sobre la importància del transport públic,
la seva gestió i la necessitat que sigui un servei públic a l'abast
de tota la ciutadania, especialment la més desafavorida.
Estem a les portes del Congrés de
Telefonia, un esdeveniment mundial que pot donar amplitud a les
nostres reivindicacions.
Per tot això, les accions de demà i
dels pròxims dies són importants i us demanem un esforç per
recolzar-les des de les entitats i els barris.
Demà dimecres 19 de febrer a les 19
hores, concentracions a les estacions del metro (per a Nou Barris
serà com sempre a la parada de Llucmajor).
I dilluns 24 de febrer, vaga de
Aquest dimecres 12 de febrer a les 19 hores, hi haurà concentracions a diferents punts: Arc de Triomf, Ciutat Meridiana
(18:30h), Clot, Congrés, Fontana, Horta, Hospital Clínic, Jaume I,
la Pau, les Corts, Llucmajor, Maragall, plaça de Sants, Poblenou,
Poble Sec, Roquetes (18:30h), Sagrera, Sant Andreu, FGC Sarrià,
Vallcarca, plaça Marina de la Zona Franca .
Artigues-Sant Adrià, Badalona-Pompeu
Fabra, Badia del Vallès, Castelldefels, Cardedeu, Cornellà, Gavà,
la Garriga, l'Hospitalet (L5 Pubilla Cases), Mataró (20h), Molins de
Rei, Premià de Mar, Sabadell Nord (19:30h), Sant Boi de Llobregat,
Sant Cugat, Sant Joan Despí, Santa Coloma (plaça de la Vila),
I de 19:30 a 20:30 hores, vaga informativa contra la pujada del transport públic. Recolza: Nou Barris cabrejada, FAVB, PTP
Viles i ciutats: Artigues-Sant Adrià, Badalona-Pompeu Fabra, Badia del Vallès, Castelldefels, Cardedeu, Cornellà, Gavà, la Garriga, l'Hospitalet (L5 Pubilla Cases), Mataró (20h), Molins de Rei, Premià de Mar, Sabadell Nord (19:30h), Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat Sant Joan Despí, Santa Coloma (plaça de la Vila), Vilafranca del Penedès. Publicado por | 0.703754 | curate | {"ca": 0.8466076696165191, "es": 0.0632111251580278, "fr": 0.02781289506953224, "pt": 0.034555415086388534, "en": 0.02781289506953224} | http://9bcabrejada.blogspot.com.es/2014/02/ |
mc4_ca_20230418_17_67187 | Cerca totes les ofertes d'hotels a Riviera de Thakhek Entrada:
43 ComentarisHotel Riveria...Habitacions per nit per només60 EUR 41 ComentarisMekong Hotel...Habitacions per nit per només18 EUR 13 ComentarisSouksomboun Hotel...Habitacions per nit per només 27 ComentarisLe Bouton Dor Boutique Hotel...Habitacions per nit per només Més zones a Thakhek
Més de 1.175.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 31.000.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Riviera de Thakhek Informació turística
Riviera de Thakhek és el lloc perfecte per explorar les fascinants atraccions i llocs culutrals de Thakhek. Amb un gran nombre d'atraccions per descobrir, aquesta desitjable part de la ciutat no deixarà de meravellar-vos. Una destinació d'innegable popularitat , Riviera de Thakhek ofereix una escapada memorable amb els seus famosos llocs i bon menjar. Assegurís de mirar a Agoda.com pels millors preus disponibles a Thakhek. Permetís ser mimat amb les eleccions que faci mentres Agoda.com ofereix una ampla varietat d'allotjaments que va des del familiar Mekong Hotel al per negocis Hotel Riveria. Simplement entri les seves dates d'estada a la nostra pestanya de recerca per a trobar les millors ofertes d'hotels a Riviera de Thakhek.
Hotels destacats a Riviera de Thakhek, Thakhek
Àrea Riviera de Thakhek
Hotel Riveria, ubicat a Riviera de Thakhek, Thakhek, és una destinació popular per a viatgers. Tota...
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Thakhek, no busqui més enllà de Mekong Hotel. A...
Souksomboun Hotel, ubicat a Riviera de Thakhek, Thakhek, és una destinació popular per a viatgers....
Situat a Riviera de Thakhek, Le Bouton Dor Boutique Hotel és el lloc perfecte per gaudir de Thakhek...
Hotels a Riviera de Thakhek: Hotel Riveria
Llocs d'interès a Riviera de Thakhek: Tourist Police | 0.795596 | curate | {"ca": 0.9729453802960695, "pt": 0.003573251659009699, "es": 0.002041858090862685, "en": 0.021439509954058193} | https://www.agoda.com/ca-es/thakhek-river-front/maps/thakhek-la.html |
wikipedia_ca_20230401_0_475335 | Imperi Neoassiri
LImperi Neoassiri va existir a Mesopotàmia entre els anys 911 i 612 aC. Els assiris perfeccionaren tècniques primerenques de govern imperial, moltes de les quals esdevingueren estàndard en imperis posteriors.
A continuació de les reformes de Tiglath-Pileser III del segle XIII aC, Assíria emergí com l'estat més poderós de l’Antic Orient Proper, eclipsant Babilònia i el Nou Regne de l'Antic Egipte.
L’Imperi Neo Assiri va ser el successor de l’Imperi Assiri Mitjà (1365-1050 aC).
Arran de la nort d’Ashurbanipal el 627 aC, aquest imperi va començar a desintegrar-se, Ciaxares rei dels Medes i del perses es va aliar amb Nabopolassar dels babilonis i caldeus i també els escites i cimeris contra Assíria.
Fonts.
- Roux, Georges (1982) "Ancient Iraq", (Penguin, Harmondsworth) | 1 | perfect | {"it": 0.02038216560509554, "ca": 0.89171974522293, "en": 0.08789808917197452} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=475336 |
crawling-populars_ca_20200525_41_316252 | Menú
Un holograma de Frank Zappa reviurà l'estrella nord-americana a Escalarre amb l'espectacle The Bizarre World of Frank Zappa
Barcelona.-El Doctor Music Festival ha revelat aquest dimecres una trentena d'artistes del seu cartell, que incorpora una representació de les noves tendències de la mà de Rosalía, Parquet Courts, Greta Van Fleet o Viva Suecia, a costat de propostes atemporals com The Strokes, Primal Scream, The Sisters of Mercy o The Good The Bad and The Queen, i passant per l'electrònica o el 'metal', que arriba de la mà de The Prodigy, Richie Hawtin, Sabaton, Opeth o TesseracT. El cartell, que es coneixerà íntegrament els primers mesos de l'any que ve, també aposta per iniciatives pioneres i inclou l'actuació de The Bizarre World of Frank Kapa, en què l'estrella nord-americana reviurà a Escalarre a través d'un holograma, i Albert Pla, que actuarà al festival acompanyat de Los Sujetadores, una banda creada especialment per a l'ocasió.
El cartell també inclou les actuacions de Carl Craig, Charlotte de Witte, Damian Lazarus, Chris Robinson Brotherhood, Jaimie Jones, Jimmy Cliff, Mando Diao, Parov Stelar, Sabatn, Tom Walker, The Twilight Sad, el 'house' d'Âme, DJ Tennis i The Voidz. El festival també incorpora grups del panorama musical català amb concerts d'Els Catarres, Doctor Prats, Joan Dausà, La Pegatina, Els Pets, Quimi Portet i Sopa de Cabra. Doctor Music només havia confirmat fins avui l'actuació dijous a la nit de l'històric grup The Smashing Pumpkins a l'escenari principal, sumats a la confirmació de tres concerts que oferiran King Crimson i Underworld. L'edició 'reincarnation' tindrà lloc entre l'11 i el 14 de juliol a Escalarre, a la Vall d'Àneu, i commemora les tres edicions del cèlebre festival, que van tenir lloc als anys 90.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.719924 | curate | {"es": 0.1501416430594901, "ca": 0.8356940509915014, "en": 0.014164305949008499} | : /catalunya/territori/noticia-rosalia-the-strokes-primal-scream-richie-hawtin-parquet-courts-greta-van-fleet-actuaran-doctor-music-festival-20181219125534.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_68370 | Un escape room ajuda a descobrir el refugi antiaeri de Valls de la Guerra Civil - Diari de Barcelona | Diari de Barcelona
Navegació
Salta al contigut
ETIQUETES
barcelona
catalunya
català
cinema
coronavirus
covid-19
cultura
música
teatre
ucraïna
Seccions
Món
Política
Societat
Cultura
Entrevistes
Futur
Píxels
Esports
A fons
Opinió
Podcasts
Vídeos
Transparència
Qui som
Llibre d'estil
Codi deontològic
Contacte
Avís legal
Especials
10 cançons
Amics x Sèries
Avui convido jo
Balcons
Doble Tic Blau
Frikitok
Ho deixo
Lectura obligatòria
Petites històries del Diari
Poema de la setmana
Racons
Ras i curt
Si pogués parlar
Diari de Barcelona és un projecte de la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona
Segueix-nos
A fons
Seccions
Món
Política
Societat
Cultura
Entrevistes
Futur
Píxels
Esports
Podcasts
Vídeos
Opinió
Especials
10 cançons
Avui convido jo
Balcons
Doble Tic Blau
EUreka!
Frikitok
Ho deixo
Lectura obligatòria
LSC
Petites històries del Diari
Poema de la setmana
Racons
Ras i curt
Resistents
Si pogués parlar
Transparència
Qui som
Llibre d'estil
Codi deontològic
Contacte
Avís legal
Un escape room ajuda a descobrir el refugi antiaeri de Valls de la Guerra Civil - Diari de Barcelona
redescobrir la història
Un escape room ajuda a descobrir el refugi antiaeri de Valls de la Guerra Civil
La proposta impulsada des del consistori exhaureix les places per les festes de Nadal
Per ACN
Fotos Eloi Tost (ACN)
Publicat el 02 de gener 2022
Acostar el patrimoni històric a la població a través de formats innovadors. Aquest és l'objectiu de l'escape room que s'organitza al refugi antiaeri de Valls. Els participants han de resoldre enigmes per desactivar una bomba de la Guerra Civil i tenen una hora per fer-ho. Tot i que el van estrenar abans de l'inici de la pandèmia ha estat darrerament quan ha agafat volada i aquest Nadal han esgotat totes les places disponibles.
Des de l'Ajuntament de Valls es mostren satisfets per l'èxit i perquè han aconseguit que gent de la ciutat i dels voltants descobreixi un espai que, tot i que es troba al costat de la plaça del Blat, era força desconegut. La proposta és especialment ben rebuda pel públic jove.
L'accés al refugi es fa des d'un antic celler de Ca Segarra, una casa annexa que no hi tenia una entrada directa quan es va construir. Allà s'hi va fer una obertura que comunica amb l'entramat de túnels, que es troben en molt bon estat de conservació.
És per allà per on els participants s'han de moure per anar resolent els enigmes que els faran obtenir diferents lletres que, un cop ordenades correctament, els permetrà aconseguir la paraula clau per desactivar la bomba. "L'escape room s'activa a partir de diferents proves relacionades amb l'espai, la part expositiva o recursos com el codi morse", detalla Txema Nosas, tècnic de l'oficina de turisme de Valls.
Un grup de participants a l'escape room del refugi antiaeri de Valls de la Guerra Civil, fent una de les proves. Eloi Tost (ACN)
Nosas aprofita l'activitat per explicar als jugadors la història d'un refugi que es va començar a construir el 1938, quan va acabar la batalla de l'Ebre i la derrota republicana era pràcticament un fet. L'espai es va fer servir poques vegades i segons detalla el tècnic la ciutat no va patir bombardejos importants.
Aquesta realitat sovint és desconeguda pels vallencs, sobretot pels joves, que arran de la posada en marxa de l'escape room són el públic majoritari. "Ens està funcionant molt bé", reconeix Nosas. I entre els participants, satisfacció: "És interessant i divertit.
Al final he acabat nerviós per trobar la paraula clau", afirma Albert Vilarrubí, que amb el seu equip ha aconseguit desactivar la bomba. Aquest vallenc assegura que "havia sentit a parlar del refugi però no hi havia baixat mai". "Em pensava que serien més coves o passadissos sense llum", explica, i avança que tot i ser el primer escape room que feia, repetirà.
De moment les places estan exhaurides fins a finals de gener, moment en el qual el refugi es tancarà uns mesos per fer-hi una intervenció que permetrà obrir més galeries.
Text per Eloi Tost
— El més vist —
Opinió
Sóc la noia de la pregunta a Ada Colau
Pesca Sostenible
Del mar al plat: un peix que es mossega la cua
Entrevista
@MeteoBarrufet: "No em considero científic, sóc curiós i m’agrada explicar petites anècdotes de ciència"
Sociopolítica
L'extrema dreta nostrada
La Pertinença
I tu, d’on ets?
- Etiquetes -
guerra civil
- Comentaris -
Si us plau, activeu JavaScript per veure els comentaris impulsats per Disqus..
— El més vist —
Comicis Presidencials
Lluita per la Casa Blanca: la campanya en pandèmia
Vídeo
'Mil batalles', el nou single dels Búhos abans de la victòria
Això Rai
Això de la violència contra les trans
7 Pecats Capitals
Xoc de trens: quan el dret a l’avortament entra en disputa amb el dret a l’objecció de consciència
Masclisme
Natza Farré: “L’exposició et dona molt mal rotllo, però al mateix temps t’empodera molt”
Amagat
La teva privacitat és important per a nosaltres. Fem servir cookies al nostre lloc web per proporcionar funcionalitats bàsiques. Fent clic consenteixes l'ús d'aquesta tecnologia al nostre web.
Accepta i tanca
Roc Boronat, 13808018 Barcelona(+34)93 542 16 96
Segueix-nos
EL NOSTRE NEWSLETTER
Seccions
Món
Política
Societat
Cultura
Entrevistes
Futur
Píxels
Esports
A fons
Opinió
Podcasts
Vídeos
Transparència
Qui som
Llibre d'estil
Codi deontològic
Contacte
Avís legal
Especials
10 cançons
Amics x Sèries
Avui convido jo
Balcons
Doble Tic Blau
Frikitok
Ho deixo
Lectura obligatòria
Petites històries del Diari
Poema de la setmana
Racons
Ras i curt
Si pogués parlar
Diari de Barcelona és un projecte de la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona | 0.409446 | curate | {"ca": 0.8591524216524217, "es": 0.03632478632478633, "en": 0.041666666666666664, "pt": 0.013710826210826211, "sv": 0.0037393162393162395, "de": 0.004985754985754986, "fr": 0.007478632478632479, "no": 0.0037393162393162395, "st": 0.007478632478632479, "hr": 0.004273504273504274, "vi": 0.005341880341880342, "it": 0.004451566951566952, "nl": 0.002670940170940171, "oc": 0.0023148148148148147, "et": 0.002670940170940171} | https://www.diaridebarcelona.cat/-/escape-room-ajuda-descobrir-refugi-antiaeri-valls-guerra-civil |
cawac_ca_20200528_7_66776 | REUNIT , el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs, en el seu domicili habitual, Gran Via de les Corts Catalanes, 594, 7è-1a de Barcelona, del dia 22 de juny de 2010 per conèixer els temes de la seva competència, i
VIST , la reclamació efectuada pel jugador Marc Capellades.
VIST , la resolució del Comitè de Competició de la FCE, les al.legacions del Club UGA i el recurs del jugador Marc Capellades contra la resolució del Comitè de Competició.
Per tot això, en la present resolució s’acorda:
Desestimar el recurs presentat per Marc Capellades pels següents motius:
La Federació té la potestat per autoritzar un canvi de dates o d’horari en un torneig homologat. Precisament la definició de torneig homologat és “aquell que ha estat prèviament acceptat per la Federació d’acord amb la normativa vigent”, segons diu l’art. 1 de la Normativa de Torneigs Homologats.
La Comissió Esportiva de la Federació va autoritzar el canvi d’horari i dia del torneig de la UGA, perquè va creure que era la millor solució al problema plantejat, des del punt de vista esportiu.
El Comitè de Competició i aquest Comitè d’Apel.lació considerem que la petició de l’entitat organitzadora UGA, no ha incomplert els Reglaments de la Federació Catalana d’Escacs, ja que no hi ha una normativa específica que reguli un canvi de data i horari llevat dels articles 10.2 i 10.3 del Reglament General de Competicions. En tot cas, la Federació és la que regula aquests canvis de dates i horaris quan ho considera justificat.
Contra aquesta resolució pot interposar-se en el termini màxim de vuit dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat davant el Tribunal de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. | 0.871293 | curate | {"ca": 1.0} | http://escacs.cat/federacio/territorial-gir/noticies/128-contingut-public/comunicats/resolucions/2010/374-a042010 |
crawling-populars_ca_20200525_50_35224 | Aquest diumenge a les 7 de la tarda, l'Auditori municipal de Santa Coloma de Farners acollirà l?estrena de «Ratafia feta música», un concert de lied de la companyia La Fàbrica de Lied. Es tracta d?un concert-conferència que proposa descobrir de la mà de compositors com Toldrà, Fauré o Mompou, cançons que descriuen la fórmula màgica d?aquest licor concebut per a ratificar pactes. Aquesta producció forma part dels programes de suport de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament colomenc a les produccions professionals d'arts escèniques de les companyies locals i comarcals de la Selva, i serà el primer acte públic que anticipa la 37a Festa de la Ratafia, que se celebrarà també a la capital de la Selva, del 8 a l'11 de novembre.
En aquest concert de cançó clàssica hi participaran dues colomenques: Gemma Horta, cantant soprano; i Anna Selga, farmacèutica, difusora de l?art de fer ratafia com a via per la recuperació de la flora autòctona i com a eina de protecció del medi natural, autora de llibres sobre la ratafia i col·laboradora habitual de la Confraria de la Ratafia, que descriurà les propietats de les herbes de la ratafia entre cançó i cançó. El tenor Jordi Mas i el pianista Cláudio Suzin, completen el cartell d¡aquest concert, que s'emmarca en el VIII Circuit de Lied del Montseny.
El VIII Circuit de Lied del Montseny «En Franz, en Robert i en Johannes són del Montseny», és una proposta de La Fàbrica de Lied i es desenvolupa des d?octubre de 2018 fins al febrer de 2019 en 9 pobles del Montseny. El de Santa Coloma de Farners serà el segon concert d'aquest cicle que, com en aquesta ocasió, té programats altres concerts en què el cartell de músics professionals es complementa amb experts en diverses disciplines com són la corredora Núria Picas, el naturalista Martí Boada, la perfumista Esperança Cases o el Circ Los. Aquest format respon a l'objectiu de La Fàbrica de Lied d'apropar aquest gènere de música clàssica al gran públic amb iniciatives originals i atrevides. El cicle rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la direcció del Parc Natural del Montseny i Laboratorios Feltor. | 0.870403 | curate | {"ca": 1.0} | : /selva/2018/10/26/santa-coloma-acollira-diumenge-lestrena/942547.html |
mc4_ca_20230418_9_576662 | smartphones Storyboard by c30d1f90
By c30d1f90, Updated
hola bon dia, avui us parlarem de els smartphones i les noves tecnologies
tots tenim el gran dupte de que passarà amb els smartphones s' aquí auns anys... avui en telenoticies us explicarem que passarà.
Cada any que passa els smartphones estrenen algunes innovacions. Les carcasses de vidre, o el reconeixement facial. Però si mirem enrere, els smartphones no han evolucionat tant. Anem a intentar endevinar com seran els smartphones del futur, en base a les dades que coneixem. Amb tendències ja revelades com les pantalles plegables o la Intel·ligència Artificial.
Pantalles plegables Les pantalles plegables ja són una realitat des de fa uns mesos, però en la seva versió més bàsica i tramposa. No són pantalles plegables en el sentit que es dobleguen, sinó dues pantalles giratòries que funcionen juntes. Vaja, com una consola 3DS de tota la vida. Els smartphones del futur no faran servir aquest tipus de pantalles, sinó lesveritables pantalles flexibles, que es dobleguen i retorcen com el paper.
La Intel·ligència Artificial es fa servir quan és necessari analitzar dades i hi ha una gran base de dades per comparar. Per identificar objectes i persones dins de les fotos, o per recomanar restaurants o pel·lícules. També l'emprenles apps per oferir funcions avançades en tasques on les dades canvien. Pe rexemple, avui dia molts mòbils poden fer l'efecte Boken (difuminar el fonsd'una foto) amb un sol sensor, usant la intel·ligència artificial, quan normalment calen dos sensors.
Descobriu com aquestes tecnologies afectaran gairebé tots els aspectes de les nostres vides, inclosos l'entreteniment, el transport, els serveis públics, la indústria, la sostenibilitat ambiental i, per descomptat, la connectivitat web i del núvol. Esperem que us hagi agradat i moltes gràcies per la vostra atenció | 0.808844 | curate | {"en": 0.02933188484519283, "ca": 0.9478544269418794, "es": 0.022813688212927757} | https://www.storyboardthat.com/storyboards/c30d1f90/smartphones |
oscar-2201_ca_20230904_8_70828 | Descarregarà el fitxer '2' del grup 'El amic del poble : periodic independent y humoristic' - Año I Número 11 (14/05/1899) | 0.64989 | curate | {"ca": 1.0} | https://prensahistorica.mcu.es/va/catalogo_imagenes/descargar_imprimir_form.do?path=1119802&posicion=2&presentacion=miniaturas&interno=S&destino=..%2Fcatalogo_imagenes%2Fgrupo.do%3Fpath%3D1119802%26amp%3Binterno%3DS%26amp%3Bpresentacion%3Dminiaturas%26amp%3Bposicion%3D3%26amp%3Bregistrardownload%3D0 |
mc4_ca_20230418_6_785685 | Notícies - Obert el termini de participació per al Premi Literari de Valldoreix
Moment de la presentació en roda de premsa / Foto: Premsa EMD
el 11/jul/14 Pablo Vázquez Cultura PDF
El Premi Literari de Valldoreix ha obert el termini de participació aquest divendres i fins al 3 d'octubre els autors poden presentar les seves obres inèdites i en llengua catalana a l'EMD. Els guanyadors es coneixeran en audiència pública abans de la junta de veïns de novembre i es repartiran dos premis, 1.000 euros en categoria juvenil i 2.000 euros en categoria d'adults. L'edició d'enguany està dedicada a Salvador Camardons, exvocal de l'EMD i impulsor d'aquest certamen, que va morir aquest abril.
La temàtica de la narració és lliure i ha de tenir una extensió d'entre 10 i 30 fulls DIN-A4. S'estableixen dues modalitats: juvenil, de 12 a 17 anys, i adults, majors de 18 anys. Les obres s'han de presentar a l'EMD abans del 3 d'octubre acompanyades d'una plica tancada amb les dades de l'autor.
Enguany, el Premi Literari de Valldoreix està dedicat a l'exvocal de l'EMD Salvador Carmardons, que va morir a l'abril. Camardons va ser un dels impulsors d'aquest certamen amb la donació dels premis econòmics de la categoria juvenil. El vocal de Cultura, Joaquim Castelló, ha destacat la figura de Camardons.
Aquest senyor ens va deixar, però aquest premi literari 2014 li volem dedicar a ell.
Abans de la junta de veïns de novembre, el jurat comunicarà els guanyadors. Les obres premiades seran publicades per l'EMD i rebran 1.000 euros en categoria juvenil i 2.000 euros en categoria d'adults. El jurat estarà format pel vocal de Cultura, Joaquim Castelló, Teresa Bosch, Andrés Ehrenhaus, Enric Larreula, Mariona Masferrer i Martí Roqué. En serà la secretària la coordinadora de Cultura i Joventut, Núria Stenger. | 0.807103 | curate | {"ca": 0.9787114845938375, "es": 0.021288515406162466} | https://www.cugat.cat/noticies/cultura/101370/obert-el-termini-de-participacio-per-al-premi-literari-de-valldoreix |
macocu_ca_20230731_9_576240 | Caves Emblemàtics
CARTA ROSÉ
El cava Carta Rosé, amb les seves aromes i el seu toc afruitat, et permetrà descobrir el costat més rosé de la vida.
Notes de tast
Cava de viu color maduixa, brillant i bombolla abundant de mida mitjana. Presenta aromes florals i de llorer (pròpies de la varietat garnatxa) fusionades amb notes de fruites vermelles (mora, gerd) i fruits exòtics (magrana). Deixa que aquest rosat t’acompanyi en els teus àpats! | 0.695029 | curate | {"ca": 0.9468822170900693, "es": 0.023094688221709007, "fr": 0.03002309468822171} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_71203 | Puigdemont es planteja avançar el referèndum si hi ha inhabilitacionsEl president trasllada en reunions la possibilitat de precipitar la desconnexió per la judicialització“A tot estirar, convocarem un referèndum per a la segona quinzena de setembre de l’any que ve”. La frase, pronunciada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el debat de la qüestió de confiança, va fer que la política catalana marqués en vermell aquells quinze dies del calendari del 2017. La sentència, però, incloïa un “a tot estirar” que obria la porta que fos, fins i tot, abans. L’avançament del referèndum és una hipòtesi que ha estat sovint sobre la taula -impulsada en el seu moment per la CUP i ERC- i que, segons expliquen fonts pròximes al president, Puigdemont planteja en algunes de les converses privades que manté, fent que en el seu entorn aquesta possibilitat agafi força a mesura que la judicialització del procés s’intensifica.Per ara, asseguren fonts governamentals, l’executiu català no treballa amb aquest escenari, però Puigdemont i el vicepresident, Oriol Junqueras, n’han parlat en alguna de les trobades que mantenen i han coincidit, expliquen fonts coneixedores de la conversa, en el fet que caldrà replantejar-se el calendari del full de ruta si l’Estat accelera la via judicial i es multiplica la desfilada de càrrecs públics independentistes davant dels tribunals.També un càrrec pròxim a Puigdemont pronostica que “això anirà abans del setembre”, ja que, raona, l’independentisme no podrà quedar-se de braços plegats si comencen a produir-se inhabilitacions. En l’horitzó, diverses fonts situen la sentència del judici contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com el punt d’inflexió que pot precipitar-ho tot. ERC i la CUP ja van plantejar al desembre que la possible inhabilitació de Forcadell hauria d’accelerar la desconnexió. Aleshores, la direcció del Partit Demòcrata (PDECat) va demanar no generar “dubtes” sobre el calendari, però ara la idea d’avançar la consulta guanya adeptes també dins de l’antiga Convergència.“La situació comença a ser insostenible”, opina un diputat del PDECat que veu amb preocupació com s’acumulen les interlocutòries dels tribunals sobre la taula del Govern i dels membres de la mesa del Parlament. Aquest dirigent apunta també un altre argument que afavoreix que s’avanci el referèndum: que l’executiu català “voldrà jugar amb el factor sorpresa” per agafar a contrapeu el govern espanyol.Un calendari complicatTanmateix, avançar el referèndum també comporta algunes complicacions. Fonts governamentals destaquen que, com que juliol i agost són pràcticament inhàbils, fer-lo abans de setembre implica, per força, que sigui al juny. Una compressió del calendari que, precisen les mateixes fonts, no és tan senzilla de dur a la pràctica, ja que, tot i que hi ha feina relacionada amb els preparatius de la votació que ja està feta, també hi ha alguns aspectes logístics -com ara disposar de les urnes- que porten el seu temps i que cal tenir en compte. “Hi ha feina que sí que està feta, però això és un continu”, remarca una altra veu del Palau de la Generalitat.Per ara, les tasques continuen com el primer dia amb l’horitzó fixat a la segona quinzena de setembre, però sobre la taula hi ha, explica un dirigent consultat, la possibilitat que, davant del xoc de legitimitats que suposaria que l’Estat inhabilités l’expresident Artur Mas o, sobretot, suspengués la presidenta del Parlament, l’independentisme hi respongui prement l’accelerador: aprovant d’urgència la llei de transitorietat jurídica -la que certifica la desconnexió i que Junts pel Sí i la CUP ja tenen redactada i a punt- i, menys de 48 hores després, convocant el referèndum. “Aquestes 48 hores són clau”, subratlla el mateix dirigent, que remarca que “només s’haurà de desobeir un dia” i avisa que el Govern i els partits independentistes necessitaran el suport de la societat civil mobilitzada: “No n’hi haurà prou posant-se una samarreta i anant a la manifestació de l’Onze de Setembre”.La reacció de l’EstatL’escenari no està exempt de complicacions, i entre les principals preocupacions del Govern hi ha el fet que l’Estat decideixi prendre el control dels Mossos d’Esquadra a través de la llei de seguretat nacional. El fet que el Tribunal Constitucional avalés fa un mes aquesta llei -que obliga la Generalitat a aportar a un dispositiu pilotat pel govern espanyol, en cas d’una situació d’interès per a la seguretat nacional, els recursos humans i materials necessaris- inquieta el Govern, que hi veu una escletxa perquè l’Estat -interpretant el referèndum com un risc per a la seguretat nacional- intenti prendre el control de la policia catalana en el moment de la desconnexió. Preparar-se per donar resposta a aquest repte és una de les tasques del Govern de cara a un referèndum que l’ofensiva judicial de l’Estat pot acabar avançant.http://www.ara.cat/politica/Puigdemont-planteja-avancar-referendum-inhabilitacions_0_1724827529.html
Globus sonda. | 0.874892 | curate | {"ca": 0.9973916532905297, "es": 0.002608346709470305} | |
mc4_ca_20230418_4_56668 | Compromís, ERC i Ciutadans, els grans guanyadors de les eleccions | Cerdanyola Informa
Compromís, ERC i Ciutadans, els grans guanyadors de les eleccions
25 maig, 2015 | Filed under: Política | Posted by: cerdanyolainforma
Ahir milers de ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola van voler fer fora al Govern del PSC i ICV per la mala gestió feta durant anys. I ho van fer aposant per Compromís per Cerdanyola (la força que més ha guanyat), ERC i Ciutadans.
A les nou del matí s’obrien les urnes de la ciutat i milers de persones començaven un dia esperançador, el “dia del canvi”, i és que el 24 de maig de 2014 serà recordat sempre com l’any que Cerdanyola va dir PROU. Prou al Centre Direccional, a la manca de transparència, als desnonaments…
Aquest PROU s’ha vist reflectit en uns números que castiguen al Govern (PSC i ICV) que hem tingut durant els darrers quatre anys. Entre els dos han perdut un total de cinc regidors. Els altres grans derrotats de la jornada han sigut el PP (-2 regidors) i CiU (-1 regidor).
Per la seva banda, gran part dels electors han cridat a les urnes el que volien, votant en massa a Compromís per Cerdanyola, que és el partit amb representació al ple que més ha crescut en nombre de vots i de regidors (passant de 2 a 5), i ERC, que passa de 2 a 4 regidors. Altre partit que també ha irromput amb força a l’Ajuntament ha sigut el partit conservador de Ciutadans, que entra per primer cop a l’Ajuntament amb tres regidors i 3.102 vots.
PSC. 4.634 vots, 5 regidors.
Carme Carmona va veure ahir com, de nou, el PSC tornava a perdre un munt de vots i continuava a la deriva que va començar fa dotze anys. Malgrat tot, i que el grup es presentava a les eleccions sense haver elaborat cap programa electoral, va ser la força més votada amb tan sols 28 vots de diferència sobre el segon i que situa el resulat com el pitjor resultat de la seva historia.
Regidors: Carmen Carmona, Victor Francos, Francisco Ortiz, Carlos Cordón, Eulàlia Mimó.
Compromís per Cerdanyola. 4.606 vots, 5 regidors.
Carles Escolà va ser el gran guanyador de la nit. Compromís per Cerdanyola, un grup de veïns i veïnes lluitadores que creuen en la política municipal com a eina per al canvi social, va veure recompensat el gran treball fet durant aquests quatre anys i va aconseguir ser la segona força més votada i aconsegueix passar de 2 regidors a 5.
Regidors: Carles Escolà, Elvi Vila, Maurici Jaumandreu, Conchi Haro, Iván González.
ERC. 3.772 vots, 4 regidors.
ERC, igual que Compromís, ha multiplicat el nombre de suports a Cerdanyola, fruit també del seu treball durant aquests quatre anys. A Helena Solà i Dani Mallén se li sumaran la regidora Elisabeth Pasamonte i el conegut lluitador antiabocador Iñigo Enterria.
Regidors: Helena Solà, Daniel Mallén, Iñigo García de Enterría, Elisabeth Pasamonte.
Ciutadans. 3.102 vots, 3 regidors
Ciutadans va aconseguir ahir entrar, per primer cop, a ‘Ajuntament de Cerdanyola. Aquest partit ha sigut el gran desconegut a Cerdanyola durant quatre anys, però gràcies al “boom” mediàtic de la televisió durant els darrers sis mesos, Maria Valle aconsegueix representació.
Regidors: María Valle, Pau Ortolà, Sonia Rodríguez.
PP. 2.492 vots, 3 regidors.
El PP ha vist com perdia quasi la meitat el seu electorat. Manuel Buenaño, gran defensor de la “mà dura” amb l’ordenança de civisme de Cerdanyola, s’ha vist perjudicat per la gestió que està fent el seu partit al Govern d’Espanya.
Regidors: Manuel Buenaño, Rosendo Calet, Mónica Alvarez.
CiU. 2.337 vots, 3 regidors.
CiU també ha caigut derrotat, perdent dos regidors i, igual que passa amb el PSC, aconsegueix els pitjors resultats de la seva història.
Regidors: Josep Grau, Marc Costa, Encarna Linares.
ICV-EUA. 2.212 vots, 2 regidors.
ICV-EUiA-Mes van ser els grans castigats a les eleccions. La ciutadania no va voler tornar a votar a un partit que ha fet pràctiques irregulars en la contractació de serveis, que tenia a Antoni Morral a la llista, després d’haver cobrat sobresous de la FMC i que ha estat endeutant la ciutat durant 10 anys amb projectes faraònics.
Regidors: Jordi Miró, Maria Reina.
Bloc Municipal. 238 vots
El grup encapçalat per Guillem Ortega no va aconseguir entrar a l’Ajuntament i va tenir un suport de 238 vots. | 0.800634 | curate | {"ca": 0.957497612225406, "de": 0.0009551098376313276, "en": 0.0009551098376313276, "es": 0.033428844317096466, "ja": 0.0007163323782234957, "eu": 0.0009551098376313276, "pt": 0.0019102196752626551, "fr": 0.0035816618911174787} | http://cerdanyolainforma.com/2015/05/25/compromis-erc-i-ciutadans-els-grans-guanyadors/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_238685 | Consulteu quin és el punt de registre més proper on podeu lliurar una petició o un document a l’Ajuntament.
PUNTS DE REGISTRE
Cerca per paraula clau
Filtra per
Filtra per
Districtes
Totes els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí | 0.536132 | curate | {"ca": 0.877742946708464, "de": 0.05329153605015674, "it": 0.06896551724137931} | https://ajuntament.barcelona.cat/ca/canals-comunicacio-ciutadana/presencials/punts-registre |
macocu_ca_20230731_2_199255 | Ruta circular de prop de 10km entre Sant Privat d'en Bas i el salt de Sallent, aquesta ruta situada a la comarca de la Garrotxa te un desnivell de 700m tant de pujada com de baixada. Durant el recorregut gaudirem dels diferents paisatges que la natura ens regalarà. | 0.739093 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_196411 | Barcelona, Sant Sebastià i Bilbao van tancar l’any 2016 com les capitals de província on més ha augmentat el preu mig de l’habitatge acabat (nou i usat). Et donem els detalls a les notícies immobiliàries d’Api.cat
El preu de l’habitatge puja un 11% interanual a Barcelona
En aquestes tres ciutats, l’increment del preu mitjà de l’habitatge registrat respecte a l’últim trimestre del 2015, supera el 10% i arriba al 12,1% a Sant Sebastià, al 11,6% a Bilbao i al 11% a Barcelona.
També en positiu, encara que a un ritme més moderat, destaquen les ciutats de Madrid, Màlaga i Palència, on els valors mitjans s’han revaloritzat un 6,3%, 5,4% i 5%, respectivament.
Són xifres de l‘Índex Tinsa IMIE Mercats Locals corresponent al quart trimestre del 2016.
Busques comprar una casa a Barcelona? Ara ja saps que et costarà, aproximadament, un 10% més que a finals del 2015.
Les diferents velocitats d’Espanya
En el conjunt del país, l’evolució del mercat residencial és positiva però moderada: s’ha registrat un increment del 0,8% respecte a la mitjana del quart trimestre del 2015.
Aquesta enorme diferència entre la mitjana del país i la de ciutats com Barcelona, és un reflex de les diferents velocitats a les quals es mou el mercat residencial espanyol, en el qual conviuen localitats molt dinàmiques amb altres d’escassa demanda, que continuen ajustant els seus preus.
Catalunya, Madrid i el País Basc: les locomotores del sector residencial
Tinsa apunta que Catalunya, amb un increment interanual del 7,2% en el seu preu mitjà, la Comunitat de Madrid (5,2%) i el País Basc (4,3%), mantenen la seva condició de locomotores del mercat de l’habitatge a Espanya.
També s’han revaloritzat còmodament per sobre de la mitjana, encara que a un altre ritme, les Illes Canàries (+2,8%) i Andalusia (+2%).
A l’extrem contrari, les regions de Múrcia, Castella i Lleó i Illes Balears lideren les caigudes en taxa interanual en l’últim trimestre del 2016, amb descensos del 4,8%, 3,9% i 3,1%, respectivament. L’habitatge acabat també mostra valors inferiors als de fa un any a les comunitats autònomes de Cantàbria (-2,1%), Navarra (-1,9%), Astúries (-1,3%) i Aragó (-0,9%).
Per províncies, Barcelona també registra la pujada més gran
Una cosa és parlar de ciutats específiques i una altra, de províncies. No obstant això, Barcelona ha experimentat grans pujades en ambdues categories: a escala provincial, registra increments del 8,4%, seguida de Palència, amb un 7,8% i de Guipúscoa amb un 7,4%.
El preu mitjà també supera el 5% d’increment des de l’últim trimestre del 2015 a les províncies de Màlaga (+6,6%), de Madrid i Almeria (+5,2% en tots dos casos).
A l’altre costat, províncies com Huelva i Lleida registren caigudes del 6,9% i del 6,5%, respectivament. Els preus també s’han ajustat a la baixa de forma significativa des del quart trimestre del 2015 a les províncies d’Ourense (-5,1%), Lleó (-5,1%), Múrcia (-4,8%), Valladolid (-4,5%) i Segòvia (-4%). | 0.789089 | curate | {"ca": 0.9873547505126452, "it": 0.012645249487354751} | https://www.api.cat/noticias/CA/el-preu-de-lhabitatge-puja-un-11-interanual-a-barcelona/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_27867 | Text inèdit d’Agustí Bartra per a commemorar el 150 aniversari de la reinstauració dels Jocs Florals.
——
Apunt
Imprescindibles: Les dues passades de Pantone fluorescent amb un suport com el Kraft de 80 g/m2 i el trepat làser per aconseguir forats de 2 mm. de diàmetre. | 0.671051 | curate | {"ca": 0.9734848484848485, "el": 0.007575757575757576, "it": 0.01893939393939394} | http://grafiko.cat/category/xenquadernacio/maquina-de-cosir/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_201155 | Els nostres telèfons mòbils emmagatzemen cada cop més dades personals nostres, que en cas de pèrdua o de mal ús poden ser utilitzades per tercers. Per això, la seguretat als dispositius mòbils adquireix més importància. CESICAT us ofereix una guia ràpida i una altra més completa amb consells per fer un ús segur del mòbil.
16/07/2013 - Oficina Tècnica
Portada de la "Guia per protegir i utilitzar de forma segura el mòbil" de CESICAT.
Actualment el telèfon mòbil ha esdevingut un mitjà per comunicar-se de forma intensiva, tant per a activitats de lleure com professionals. Aquesta evolució ha propiciat que els dispositius duguin emmagatzemades dades personals i intransferibles, que en cas de pèrdua o de mal ús poden ser utilitzades per tercers.
Degut a la informació sensible que s'hi pot emmagatzemar, CESICAT ha editat una guia adreçada a tothom qui utilitza dispositius mòbils bàsics o més avançats (PDA o smartphones) per proporcionar una visió global de la seguretat vinculada a la telefonia mòbil i a un conjunt de bones pràctiques per a l'usuari. Es tracta de la Guia per protegir i utilitzar de forma segura el mòbil.
Per tal de conèixer els consells més importants sobre seguretat i dispositius mòbils també podeu consultar la Guia ràpida per a un ús segur del mòbil. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_242786 | 09/09/2010: L'ós, el Tipp-Ex i un senyor que va de caça
Noves plataformes, noves maneres de comunicar. Els temps interactius que vivim exigeixen nous codis per comunicar de manera més eficient. I el premi se l'endú aquell que mira les coses d'una altra manera, el que s'atreveix a trencar maneres de fer en teoria inamovibles. O, com a mínim, que aposta per subvertir-los, per esquerdar-los. No es pot fer la revolució cada dia, ja ho sabem.
Això ve a tomb perquè ens agrada que el món publicitari no es quedi en el simple banner (" it's soooo nineties... ", que diria un "snob") o en els Google Adwords. Hi ha món més enllà d'inserir anuncis abans de veure un vídeo, o posar una "splash page" davant del nas de l'interauta quan aquest comet la imprudència d'entrar a un portal.
Fa uns dies ens fèiem ressò de l' acció promocional de la pel·lícula "The last exorcism" , una petita joia que ens ensenyava com amb una mica d'imaginació i olfacte digital es podien fer campanyes molt efectives. Ara us presentem una altra d'aquestes idees que va una mica més enllà.
Es tracta d'una campanya de Tipp-Ex, el famós líquid blanc que serveix per esborrar errades sobre un paper. Han posat en marxa un "spot" interactiu que ha esdevingut tot un fenomen a la xarxa. Us el deixem aquí a dalt. Per què trenca motlles? Espereu fins el final.
Publicitat
Comentaris
No hi ha comentaris
Afegeix comentari
Aquest article està tancat, no és possible posar nous comentaris ni votar-lo
Introduir el codi de la imatge és una mesura per evitar enviaments automàtics
Sidebar
Publicitat
Qui escriu el blog?
Sóc en Jaume Pla . Formo part de la CCRTV Interactiva , l'empresa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) encarregada de crear continguts per als nous mitjans de comunicació. Aquí t'informarem de l'actualitat de la xarxa, la nova economia, el sector del lleure digital i, sobretot, com afecta tot plegat al nostre dia a dia. Perquè internet no són només bits, sinó també persones. | 0.762367 | curate | {"ca": 0.9252432155657963, "pt": 0.05632360471070149, "es": 0.014848950332821301, "id": 0.0035842293906810036} | http://blogs.324.cat/vidadigital.php?itemid=34657 |
mc4_ca_20230418_9_272712 | A mig camí: De tot i de res
Les vacances ja s'han acabat i amb elles un torna a una normalitat encara per definir. Han estat vacances completes pel que fa al blog i intermitents respecte a la feina. És en aquests temps de calma quan un té temps per aturar-se i reflexionar. El Kàrting, la sentència del Tribunal Constitucional, el decreixement, la desobediència civil, la reforma sanitària dels EUA, com i quan aconseguirem la Catalunya independent, etc. han estat els temes recurrents a les converses de cafè. Converses a on no s'acaba arribant mai a cap conclusió, però d'on un en surt amb algunes conviccions més arrelades encara.
Amb el pas del temps, cada cop dono més importància a les formes i en resto al fons. Per prendre qualsevol decisió col·lectiva, buscar un acord entre persones que pensen diferent, o simplement debatre sobre qualsevol tema és més bonic, elegant i interessant si es fa des de posicions inicials diferents seguint unes formes de respecte i amabilitat que no pas des d'un pensament coincident previ. En aquest sentit, sovint em decep la política de partits que es practica a casa nostra. Poques vegades hi trobem l'elogi al contrari o el respecte i la comprensió del punt de vista oposat, i massa sovint la desqualificació, la caricaturització. Així, l'amabilitat, la tolerància i el respecte a les idees dels altres esdevenen per mi conviccions cada cop més fortes. Són aquestes regles de joc, per mi, imprescindibles en qualsevol societat que s'anomeni democràtica.
A part de conviccions, les vacances també t'ensenyen altres maneres de viure i et porten a replantejar-te l'estil que portaves fins ara. Fer menys coses, fer-les més lentament i gaudir més del moment, són propòsits per aquesta nova temporada que comença. Això potser farà que ens trobem menys freqüentment del poc que ja coincidíem per aquí a mig camí, però us asseguro que serà tan o més intensament com fins ara. Escriure està molt bé, però he d'admetre que enyoro alguns vespres i nits de lectura. | 0.857562 | curate | {"ca": 1.0} | http://amigcami.blogspot.com/2009/08/de-tot-i-de-res.html |
mc4_ca_20230418_4_407660 | Bitllets de ferri Pozzallo a Valletta, compara horaris i preus
Els preus per al viatge Pozzallo - Valletta poden pujar en acostar-se a la data de sortida
Alternatives de ferri Pozzallo a Valletta
Catània a Valletta
Per a més informació, visita la nostra pàgina de Ferris de Sicília a Malta.
Ferri Pozzallo a Valletta
La ruta de ferri Pozzallo Valletta connecta Sicília amb Malta. Actualment només hi ha 1 companyia que opera aquest servei de ferri, Virtu Ferries. La travessia opera fins a 12 vegades cada setmana i triga des de 1 hora 45 minuts.
La durada i freqüència de les travessies Pozzallo Valletta pot variar segons l'estació de l'any, així que recomanem que comprovis la informació més actualitzada.
Navilieres Pozzallo - Valletta
Preus mitjans per Pozzallo Valletta
Els preus que es mostren representen el preu d'anada mitjà pagat pels nostres clients. La reserva més comuna en la ruta Pozzallo Valletta és un cotxe i 2 passatgers.
Guia de Pozzallo
El poble italià de Pozzallo es troba a la regió de Ragusa, a Sicília, i és especialment popular entre els turistes durant els mesos d’estiu. Quatre de les platges del poble han guanyat els premis de Bandera Blava de la Fundació Europea de l’Educació Ambiental. El premi es concedeix a una platja en reconeixemènt de la qualitat de les seves aigües, de l’educació i la informació ambiental i de la seguretat i la gestió ambiental. Molta gent visita el poble durant la segona i tercera setmana d’agost per celebrar la festa de Ferragosto. Alguns fins i tot dormen a la platja!
En resposta a l’increment del turisme, algunes parts de la regió han canviat dramàticament durant les darreres dues dècades, mentres que d’altres semblen haver conservat el mateix ambient des de fa dos segles.
Al poble també hi ha un port important que opera serveis de ferri a Malta, amb travessies que duren uns 90 minuts amb ferris d’alta velocitat.
Guia de Valletta
La ciutat de Valletta és la capital de Malta i ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO pel fet que és gairebé un museu a l’aire lliure. La ciutat està plena d’edificis d’arquitectura barroca que daten de l’època de l’Orde de Sant Joan, fa gairebé cinc segles. Al llarg de la seva història, Valletta ha acollit a emperadors, a caps d'estat, a artistes i a poetes i, actualment, és la seu del govern maltès. Hi ha moltes cafeteries i bars encantadors a la ciutat i avui en dia és una de les destinacions turístiques més visitades de l'illa. Una de les atraccions que mereix la pena visitar és la preciosa catedral de Sant Joan, amb fortificacions a l’exterior i quadres de valor inestimable a l’interior. Es considera que el Gran Port de Valletta és un dels més bonics del Mediterrani i la ciutat acull molts esdeveniments culturals cada any, des de produccions d’obres de teatre fins a concerts dels cantants d'òpera més importants. | 0.781555 | curate | {"it": 0.05592920353982301, "ca": 0.9327433628318584, "pt": 0.011327433628318584} | https://cat.directferries.com/pozzallo_valletta_ferri.htm |
mc4_ca_20230418_1_558419 | Esquerra de Sant Joan demana a l’equip de govern que respongui les més de 100 al•legacions del POUM demanant que l’escoles no marxin del centre del municipi - Ripollès
Fa més d’un any que es va aprovar inicialment el futur planejament urbanístic, més de 100 al•legacions qüestionàvem treure les escoles del centre de la vila pel perjudici al comerç i al model de poble.
El 20 de març del 2009, fa més d’un any, es va aprovar inicialment el Planejament Urbanístic Municipal (POUM), de Sant Joan de les Abadesses. En la fase d’exposició pública, que va durar 45 dies, és varen presentar més de 120 al•legacions per part dels veïns i veïnes de Sant Joan de les Abadesses, una part d’elles, era un escrit on es demanava que no es traslladés l’escola a una punta del nucli i al zona esportiva a l’altre.
A més, d’aquestes cent al•legacions, moltes d’elles eren signades per més d’una persona, per tant, es calcula que unes 160 persones van manifestar per escrit la incoherència que suposa la dispersió dels equipaments, on es qüestionava l’espai del futur centre educatiu i la nova zona esportiva. La previsió de l’equip de govern del PSC és que el futur centre educatiu vagi a la Coromina del Bac a l’alçada del Covilar i que la futura zona esportiva (camp de futbol, pavelló, piscina, etc...) a les Planes de la Torre. Entre un punt i l’altre hi han més de dos quilometres de distància, fet que provocaria l’augment del vehicle rodat. Per altra banda, treure les escoles del centre de la vila podria afectar l’activitat social, comercial i econòmica del municipi de manera important. Per aquest motiu, es demanava a l’equip de govern estudiar alternatives per acostar els equipaments al centre de la vila, amb espais com l’actual camp de futbol, amb els annexes de l’actual pavelló i l’antic escorxador, o les dependències de l’antiga fàbrica Espona, com a possible ubicació del nou centre educatiu, si fes falta treure’l de l’actual indret; una altra proposta era millorar i ampliar la ubicació actual. D’aquesta manera es podria garantir que la situació de la zona esportiva fos a la Coromina del Bac i l’activitat al centre de la vila no se’n ressentis.
Les al•legacions dels veïns no han estat contestades, però les d’ERC tampoc
El grup municipal d’esquerra, per la seva banda, va presentar un total d’onze al•legacions, que tampoc han estat contestades. Entre altres qüestions, feien referència a la previsió, poc realista, que es creïn 425 habitatges nous, dels quals 112 habitatges anirien a les Planes de la Torre, a l'entrada de la població. O a la futura variant que passarà pel nord de la vila i només hi haurà dos accessos possibles, un per Cal Gat i l’altre per la Colònia Llaudet, fet que suposarà que es perdi tota visual del poble, poden afectar el nombre de visitants.
El tràmit que li queda pendent al POUM de Sant Joan, abans d’enviar-lo a la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, perquè l’aprovi definitivament, es que el plenari municipal l’aprovi provisionalment. En aquest últim any només hi hagut una sola reunió, el mes de setembre, a petició del grup municipal d’esquerra, per intentar acostar posicions entre l’equip de govern i oposició. No hi hagut cap més contacte, malgrat el compromís de l’alcalde d’intentar consensuar punts.
Sant Joan de les Abadesses, 26 d’abril de 2010
Joan Alvarez, regidor del grup municipal d’esquerra: 675.789.939
Sergi Albrich, regidor del grup municipal d’esquerra: 669.728.296
Jordi Terrades, regidor del grup municipal d’esquerra: 620.240.930 | 0.873188 | curate | {"ca": 1.0} | http://locals.esquerra.cat/ripolles/article/92/esquerra-de-sant-joan-demana-a-lequip-de-govern-que-respongui-les-mes-de-100-allegacions-d |
oscar-2301_ca_20230418_4_175322 | El passat 28 d’octubre es va viure una situació atípica en un vagó de l’L4. Tal com ha avançat betevé, dos passatgers, que eren metges, van salvar la vida a un home que estava patint un atac de cor. Durant més de 20 minuts van atendre l’home perquè aguantés fins que arribessin els serveis d’emergència i el tractessin amb condicions. Els fets es van produir a les 22 hores i un dels metges era especialista internista de Barcelona i l’altre d’origen nord-americà.
Tal com han informat fonts de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) al mateix mitjà, l’incident va obligar a interrompre l’L4. Es va aturar una estona a l’estació Ciutadella-Vila Olímpica perquè en aquell moment un passatger va fer servir el tirador d’emergència. Va haver-hi altres passatgers que també es van implicar trucant al 112 i buscant un desfibril·lador. Quan van arribar els serveis d’emergència, van traslladar l’home a un hospital.
Una dona va donar a llum a l’estació de Ciutadella-Vila Olímpica
L’estació Ciutadella-Vila Olímpica va ser el passat juny escenari d’una altra escena impactant: una dona va donar a llum. Es dirigia a l’Hospital del Mar, però el part es va avançar abans que hi pogués arribar i una passatgera amb experiència sanitària i treballadors de TMB van ajudar-la a portar el seu fill al món.
“La Cristina es dirigia a l’Hospital del Mar en sentir-se preparada pel part. En baixar-se del tren a Ciutadella s’ha trobat indisposada i ha demanat ajuda als nostres agents, que l’han acomodat al Centre de Gestió de l’estació”, va relatar TMB a través del seu compte de Twitter, que també va celebrar que la mare i el nadó es trobaven “en perfecte estat”. Davant d’un fet tan inusual com aquest, les xarxes socials es van omplir de comentaris celebrant que tot hagués acabat bé. Un dels missatges provenia del compte de l’Hospital del Mar, que va donar les gràcies als treballadors de TMB per assistir la dona.
Metro Salut
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari *
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.773792 | curate | {"ca": 0.9828226555246053, "en": 0.007428040854224698, "es": 0.00510677808727948, "fr": 0.001392757660167131, "de": 0.0009285051067780873, "cs": 0.002321262766945218} | https://www.totbarcelona.cat/societat/passatgers-salven-vida-home-atac-cor-metro-258348/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_177099 | Internacional Mercat de l'art Notícies Opinió Certàmens Biblioteca Entrevistes Reportatges Convocatòries Exposicions
BONART REVISTA
Edició digital Edició paper
BONART ASSESSORS
Gestora Cultural
Notícies
El projecte "El vuitè dia" d'Àlvar Calvet a la Capella Sant Roc
bonart valls - 13/02/18
Àlvar Calvet presentarà el dia 17 de febrer del 2018 a la Capella Sant Roc de Valls El vuitè dia, exposició que durarà fins a finals de març, amb aportacions de Lina, La Trastera, Clara, Núria, Iris, Guillem, Cyan, Miquel, Jordi, Adrià, Aureli, Eliot, Roger, Diego i Ferran. El dia 3 de març es preveu la presentació del documental “El vuitè dia” i també una composició musical per a piano que s'ha realitzat a partir de la transcripció de les línies resultants de la col·laboració de 8 persones trans.
El projecte El vuitè dia, d'Àlvar Calvet, cicle de pintura mural a la Capella Sant Roc de Valls a cura de Pilar Bonet, presenta quatre fases:
1a fase. Les representades i el testimoni. Contacte amb 8 persones que han escollit lliurement el seu gènere -Les representades- i que són entrevistades. D'aquesta fase en sorgeix un documental videogràfic -"El vuitè dia", un llibre amb el mateix títol i que recull les entrevistes transcrites a l'escriptura (català o castellà segons l’entrevista’t) i El testimoni a manera de relíquia (llosa doble d'alabastre de Sarral damunt de la qual hi han deixat la seva petjada en forma de línia les 8 persones entrevistades de gènere lliure (trans o no binàries). La línea realitzada damunt del testimoni s’ha fet amb pinzell o amb el dit amb pintura. L’alabastre de Sarral –on Calvet va viure la seva infantesa-, és el mateix alabastre amb el que es va fer el retaule de Poblet.
2a fase. Les artistes representats. Calvet contacta amb 8 persones artistes pintores -Les representats- a les que es posa en contacte amb les 8 persones de gènere lliure, les 16 persones entren en relació. D’aquestes coneixences en sorgiran impressions diverses que ens serviran per a completar les entrevistes escrites. S’ha demanat a cada artista representant que a partir de l’entrevista o contacte amb la persona representada en sorgeixi un text, una cançó, un poema, o qualsevol altra cosa que es pugui representar en un full de paper.
3a fase. L’artista Àlvar Calvet, pinta el fons de l’absis de la Capella Sant Roc de Valls. Cada artista representant –on també s’hi troba Calvet- ha pintat una línia d’esquerra a dreta –o així se li suggereix- tal com ho haurien fet abans les 8 persones representades damunt del testimoni. Els artistes poden reinterpretar lliurement o traduir les impressions rebudes a partir del contacte directe i del fet d’apropar-se a aquella realitat. En el cas de La Trastera, les seves integrants decideixen com a reultat meditat de la trobada amb Lina, que sigui ella mateixa la que pinti a la Capella Sant Roc la seva pròpia línia ja que una de les queixes que les hi va traspassar parlant de cinema va ser “aun dejamos que las personas cis nos representen”. Les persones representats i les representades han estat les següents: La Trastera (Alexandra Garcia, Vicky Benítez i Niko Vetoshkin) amb Lina Mulero; Núria rion amb Clara; Guillme Duran amb Iris, Àlvar Calvet amb Cyan; Jordi Abelló amb Miquel Blay (Sami Luu); Aureli Ruiz amb Adrià Mula (Ari); Roger Caparó amb Eliot Borràsi Ferran Garcia Sevilla amb Diego Marchante.
4a. fase. L’exposició final si trobarà l’absis de la Capella amb les intervencions de les representats; el testimoni d’alabastre situat al Centre de l’altar; El llibre, situat en un lateral de la capella i damunt d’un faristol i que conté les entrevistes a les 8 persones de gènere lliure –trans o no binàries– Representades que han estat completades amb les aportacions de les 8 persones artistes pintores.
Pilar Bonet Àlvar Cavet Capella Sant Roc
Et poden
Interessar
...
Notícies / Madrid
III FÒRUM DE CULTURA & EMPRESA
bonart
Exposicions / Torelló
MIQUEL PRATDESABA A ART 32
bonart
Exposicions / Verges
JORDI BOFILL EXPOSA AL MAS PI
bonart
Exposicions / La Jonquera
"CAMINS" DE RAFEL BOSCH A CAN LAPORTA
bonart
Butlletí informatiu
Segueix-nos
Internacional Mercat de l'art Notícies Opinió Certàmens Biblioteca Entrevistes Reportatges Convocatòries Exposicions | 0.708136 | curate | {"ca": 0.9251912045889101, "en": 0.04086998087954111, "pt": 0.011472275334608031, "fr": 0.00621414913957935, "es": 0.00788718929254302, "sv": 0.0019120458891013384, "sh": 0.0007170172084130019, "de": 0.0057361376673040155} | https://www.bonart.cat/ca/n/11711/el-projecte-el-vuite-dia-dalvar-calvet-a-la-capella-sant-roc |
mc4_ca_20230418_8_788315 | Fins al pròxim 15 de desembre, els ajuntaments poden fer les sol·licituds de treball, que es prioritzaran segons els criteris establits per la Comissió de Seguiment
Els ajuntaments valencians poden gestionar ja les sol·licituds de treballs de les brigades forestals de la Diputació de València per a l'any 2020.
A través d'un formulari allotjat en el portal web de Divalterra (www.divalterra.es), els tècnics dels consistoris tenen de termini fins al pròxim 15 de desembre per a presentar les seues propostes. Posteriorment a esta data, únicament es consideraran les peticions de treballs puntuals associats a emergències i urgències.
Per a facilitar el procés, des de Divalterra s'ha fet arribar a cada ajuntament un informe en el qual es detalla l'estat dels treballs sol·licitats de manera anterior. Així, les actuacions recurrents no requerixen noves sol·licituds; com tampoc les actuacions que no han pogut ser executades durant 2019 a causa de l'alta demanda registrada.
Així mateix, a través del visor cartogràfic del Sistema Integrat de Gestió d'Incendis Forestals (SIGIF), els tècnics municipals poden consultar tant els treballs silvícoles de les brigades forestals de la Diputació, com les actuacions programades per les diferents administracions. Això aporta una visió global dels processos i facilita el treball dels tècnics municipals.
D'altra banda, Divalterra s'ha posat en contacte amb els ajuntaments que no han sol·licitat treballs de les brigades forestals per a informar-los d'este servei, amb l'objectiu d'arribar a la major quantitat de municipis de la província de València.
Avaluació i priorització de treballs
Les sol·licituds que es reben en Divalterra són prioritzades per una Comissió de Seguiment, en la qual estan representats el Consorci Provincial de Bombers, el Servei de Medi Ambient de la Diputació de València i la Direcció de Brigades Forestals de Divalterra.
Esta comissió ha establit els criteris per a l'elaboració del Pla de Treball de 2020, en funció de factors com el risc d'incendi forestal, de la presència d'Espais Naturals Protegits, que l'actuació estiga inclosa dins d'un Pla de Prevenció d'Incendis -especialment el local- i de la mena d'intervenció.
Així, les actuacions prioritàries es desenvoluparan en àrees recreatives, zones d'elevada afluència i zones d'interfície urbana forestal. D'igual forma, tots aquells treballs que impliquen l'adequació de la vegetació a l'entorn de punts d'aigua o camins forestals i el manteniment o execució d'àrees tallafocs i faixes auxiliars ocuparan la major part del temps de la labor silvícola de les brigades de Divalterra.
Per a intervindre en un llit, este haurà d'estar a menys de 50 metres de zones d'interfície urbana forestal i l'ajuntament ha de comprometre's al seu manteniment, ja que en cas contrari, l'actuació no té la mateixa efectivitat.
D'altra banda, les actuacions de vigilància en festius i competicions esportives o actes multitudinaris en entorn forestal no es tramitaran mitjançant formulari, sinó a través del Consorci Provincial de Bombers. Tampoc s'adequaran camins o sendes per a competicions esportives ni aquelles inaccessibles per a vehicles, a causa dels problemes que genera per a mobilitzar a la brigada en cas d'emergència. | 0.89568 | curate | {"ca": 1.0} | http://pdival1.dival.es/sala-prensa/content/divalterra-prepara-ja-el-pla-de-treball-anual-de-les-brigades-forestals-de-la-diputacio-2020 |
wikipedia_ca_20230401_0_619159 | Annenka
Annenka (en rus: Анненка) és un poble (un possiólok) de la província de Lípetsk, a Rússia, que el 2011 tenia quatre habitants. Pertany al districte rural d'Úsman. | 1 | perfect | {"de": 0.041666666666666664, "ca": 0.9583333333333334} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=619160 |
mc4_ca_20230418_15_748212 | Tots al Blitz! S02E13 - “Anàlisi de la Superbowl LIV des de fora i des de dins.” en Tots al Blitz! Un programa sobre la NFL, en català en mp3(07/02 a las 07:33:07) 01:36:46 47444827 - iVoox
A continuación: Tots al Blitz! S03E01 - “Gràcies Tom, gràcies Bill. Anàlisi d'aquest inici d'agència lliure i actualitat.” Cancelar 10
Descripción de Tots al Blitz! S02E13 - “Anàlisi de la Superbowl LIV des de fora i des de dins.”
Amics, amigues... sembla que fos ahir que va començar la lliga, i ja s'ha acabat. La Superbowl, la gran final, va ser al gran colofó i, aquest any sí, ens va oferir un gran partit i un gran espectacle. L'analitzem en aquest programa, tant vista des de fora, com des de dins, amb un convidat molt especial que ens fa molta il·lusió que ens hagi acompanyat.
Com és habitual, avui som l'Enric Garriga (@egarriga), en Ferran Àngel (@fangelb) i el Raül Arribas (@MutenRa).
Vie, 07/02/20 22:26
ostia!!! i sigui que el gamepass no em va caure a mi?!! va ser general!!?? mamons!!! vaig a reclamar! !
12/04/2020 | 02:00:00 | 0.622962 | curate | {"ca": 0.7507389162561576, "es": 0.14679802955665025, "en": 0.03940886699507389, "de": 0.016748768472906402, "pt": 0.04532019704433497, "fr": 0.0009852216748768472} | https://www.ivoox.com/tots-al-blitz-s02e13-analisi-la-audios-mp3_rf_47444827_1.html |
macocu_ca_20230731_6_12569 | Suggestions
Martina Puig: “Encara no tinc molt clar el que vull fer, però crec que amb el batxillerat social ho puc aconseguir”
La Martina Puig va néixer el dia 10 de desembre del 2005 a Campdevànol, on ha viscut tota la seva vida. Les coses que més li agraden són llegir, muntar a cavall i la música en general però sobretot el pop anglès o K-pop. Actualment és alumna de batxillerat social de l’escola Sant Miquel dels Sants. Fins a l’any passat, havia cursat els estudis secundaris a l’escola Vedruna Ripoll.
Perquè has escollit fer el batxillerat social?
Perquè és on faig les assignatures que més m’agraden, tot i que encara no tinc molt clar el que vull fer, però crec que amb el batxillerat social ho puc aconseguir.
Però abans de venir aquí vas fer l’itinerari científic a la ESO. Per què aquest canvi?
Feia l’itinerari científic de 4t d’ESO amb les assignatures de biologia, física i química i informàtica. Em viag decantar per aquest itinerari perquè les assignatures que hi havia que no fossin del científic eren llatí i coses per l’estil i com que no em venia de gust fer un itinerari molt humanístic vaig decidir fer l’itinerari científic. Després vaig decidir que a batxillerat em passaria a fer l’itinerari Social.
Quines són les assignatures que més t’interessen? Per què?
Les assignatures que més m’interessen actualment són ciències de la informació, perquè m’ho passo bé escrivint i redactant, i psicologia perquè m’agrada parlar de la ment humana i de la consciència i tots aquests temes. Tot i això, en general l’assignatura que més m’ha agradat sempre és anglès perquè m’agraden els idiomes.
Per què vas escollir deixar Ripoll per anar al Sant Miquel?
Perquè a Ripoll només hi ha un institut. Primer de tot no m’agrada gaire aquell institut i em venia de gust canviar de gent perquè a Ripoll tots ens coneixem i també em venia de gust canviar d’entorn. Ho vaig estar mirant i el lloc que hi ha més a prop després de Ripoll és Vic. Em vaig estar mirant totes les escoles i la que em va agradar més pel programa i assignatures va ser el Sant Miquel.
Has notat un canvi important en el teu pas de ESO a Batxillerat?
Noto molt canvi, però com que ja estava mentalitzada tampoc m’ha sorprès molt. Tot i això, el fet de canviar de metodologia de l’escola sí que ho he notat.
Hi ha canvi en el fet de com funciona l’escola. Aquí tot és amb el Clickedu i tot es penja per allà i jo estava acostumada al meu antic centre a utilitzar el Classroom i penjar-ho tot allà. Petits detalls així marquen la diferència, però en general en tema de temari hi ha poca diferència.
Jo crec que si. Tampoc puc opinar gaire perquè no porto molt temps aquí i tampoc les faig servir molt, però jo penso que sí, que no fa falta res, tot està molt bé.
Podries fer una comparació general entre els professors d’aquesta escola amb els professors de l’anterior?
En general els professors són bastant similars, però tampoc veig gaire diferència en aquest tema. Se’m fa difícil respondre perquè no sé si els professors canvien per l’escola o pel batxillerat llavors no sabria com valorar-ho.
T’està resultant difícil adaptar-te en l’àmbit acadèmic?
Si m’hi sento còmoda, ja que crec que hi ha un ambient agradable a classe i no trobo que hi hagi problemes.
Trobo a faltar a les meves amigues i també la manera de corregir els exàmens, eren molt menys exigents i era molt més fàcil treure bones notes al meu antic col·legi.
Creus que hi ha algun aspecte negatiu del Sant Miquel?
D’aspectes negatius és que s’utilitzen molt poc els ordinadors i les noves tecnologies.
Que destacaries del Sant Miquel dels Sants?
Hi ha bon nivell a la classe i hi ha molt bon ambient, tots aquests aspectes són positius. També està tot com ben planificat i organitzat i no hi ha molts problemes pel que fa a temari. | 0.794017 | curate | {"en": 0.002938819129040876, "ca": 0.9970611808709591} | |
crawling-populars_ca_20200525_23_114749 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.350 àlbums i 88.431 cançons
ÀlbumImagínate
Any1990
DiscogràficaMomentos Tráshicos
Tens més informació sobre aquest àlbum? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
Maqueta. 1988
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.9142857142857143, "sk": 0.03636363636363636, "sv": 0.01818181818181818, "es": 0.02077922077922078, "en": 0.01038961038961039} | : /grup/accio-directa/imaginate |
mc4_ca_20230418_12_401525 | Junko Mizuno. | idea.cat
Junko Mizuno.
Aquesta artista japonesa la vaig descobrir , com no podia ser d’un altre manera a traves de la meva afició a col·leccionar art toys, després però vaig saber que es va a donar a conèixer com a dibuixant de manga o còmics japonesos amb una carrega una mica gore i sexual.
Tinc algun dels deus llibres, fins hi tot un cop vaig anar a un salo del manga per que me´l signes, vaja friki estic feta.
I com sempre ara es una gran artista que fa exposicions per tot el mon i les seves son totalment inabastables .
Mira com son inabastables, aquí ho pots veure
Jo tinc alguns toys molt preuats per mi
Si vols mes informació sobre ella i les seves exposicions , aquí tens el link
Que passis una bona setmana!! !
Categories Art toys
← Project life de nou.
Des de la penúltima de Juny. → | 0.747656 | curate | {"it": 0.03495630461922597, "ca": 0.8764044943820225, "fr": 0.0012484394506866417, "pt": 0.02372034956304619, "es": 0.062421972534332085, "en": 0.0012484394506866417} | http://www.idea.cat/2015/09/junko-mizuno/ |
mc4_ca_20230418_12_697901 | Un llibre repassa els dos darrers segles d’esport a Barcelona | EscolaVitae Cicles Formatius
Home > Notícies Formació Esportiva > Noticies Educació > Un llibre repassa els dos darrers segles d’esport a Barcelona
Un llibre repassa els dos darrers segles d’esport a Barcelona
15 març 2016 11:13
Que llibres sobre esport n’hi ha molts no cal negar-ho, és una realitat: per sort el nostre país té una producció editorial molt elevada i això fa que puguem trobar llibres de qualsevol tema, sigui quina sigui la nostra especialitat o els nostres gustos.
El llibre que volem destacar avui aquí és un que repassa l’esport a Barcelona dels darrers dos-cents anys. Es titula “L’Esport a Barcelona. Del segle XIX al segle XIX”, i va signat per l’autor Juli Pernas López (coeditat per l’Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials)
Barcelona i els esports
La ciutat de Barcelona sempre ha anat molt lligada als esports. S’hi han fet grans esdeveniments com ara uns Jocs Olímpics, però també cal tenir en compte altres esdeveniments recents, com els X-Games o els mundials de natació de fa un parell d’anys. Però cal anar més enllà, ja que a les grans exposicions universals del 1888 i 1929, els esports ja estaven formant part del programa i d’una forma ben rellevant.
Barcelona ha intentat ser sempre pionera si es compara amb altres ciutats similars. Per exemple, el Palau d’Esports del carrer Lleida (un dels primers en aquest sentit) o també els grans espais com ara el Palau Sant Jordi o el propi Camp Nou. Un dels propers esdeveniments que s’esperen seran els Roller Games del 2019, una mena de jocs olímpics del patinatge que primer es faran a Naining (Xina) i després a la nostra ciutat. Amb actes així Barcelona es reafirma com a capital esportiva i demostra que pot fer-se càrrec de la logística d’aquests esdeveniments, tan si son grans com petits (no cal dir la quantitat de petits tornejos que es fan al llarg de l’any i que tot i que no surten a la premsa són igualment importants! ).
El llibre te un cost de 29 euros i es troba en català i en angles (és una versió bilingüe). Ara que ja queda menys per Sant Jordi, és un bon moment per començar a mirar quins llibres ens interessa comprar. | 0.853874 | curate | {"ca": 0.9990829894543787, "es": 0.0009170105456212745} | https://www.escolavitae.com/un-llibre-repassa-els-dos-darrers-segles-desport-a-barcelona/ |
mc4_ca_20230418_3_753888 | Del Señor: “Demanem al PSOE més responsabilitat per a fer la ciutat governable” – Castelló en Moviment
Del Señor: “Demanem al PSOE més responsabilitat per a fer la ciutat governable”
Demanen sensatesa en aquest final de legislatura i fugir de les batalles internes i els conflictes estèrils.
Lamenten que alguns dirigents del PSOE se sumen a les campanyes del PP per desestabilizar el Pacte del Grau.
Per a Del Señor cal posar fi a aquest tactisme polític i electoral perquè desmobilitza a la ciutadania i penalitza a totes les forces progressistes
El grup municipal Castelló en Moviment ha valorat el moment polític en què es troba el Pacte del Grau a 5 mesos de les pròximes eleccions municipals i just després del ple municipal en què es va destituir a la vice-alcaldessa Ali Brancal.
El portaveu de Castelló en moviment, Xavi del Señor, després de fer un repàs a l’actualitat de la política municipal dels darrers mesos emfatitza l’objectiu principal del seu grup polític: “impedir el retorn de les polítiques d’austeritat”. Per aconseguir aquesta fita explica que “en primer lloc i de forma urgent cal cessar les dinàmiques que desanimen a la ciutadania, parapetar-se i bloquejar els atacs de la dreta.”
El regidor argumenta que “no pot ser que els dirigents del PSOE se sumen a les campanyes mal intencionades del PP per a desestabilitzar el Pacte del Grau. Demanem responsabilitat”. Com a exemples recents ha esmentat la querella del regidor del PP Macian contra la vice-alcaldessa o que se sumen a les crítiques a una actuació musical després “d’una exitosa jornada” per a promoure l’ús del valencià.
Seguir treballant en aquelles assignatures pendents que demanden valentia en àmbits com l’habitatge, l’ocupació, el medi ambient o la millora dels barris
Del Señor afegeix que “pensem que no és responsable que en aquest final de legislatura alimenten conflictes estèrils i batalles internes. Així sols aconsegueixen tensar innecessàriament les relacions entre els socis de l’Acord del Grau i insuflar aire als sectors més reaccionaris. Entenem aquesta necessitat de marcar perfil propi, però, la sobreactuació i el tactisme polític i electoral desanima a la ciutadania mentre encoratja a la bancada més conservadora.”
Davant aquest panorama CseM considera que el prioritari és asserenar les relacions i “difondre bé tot allò que hem aconseguit en aquest període de diàleg i millores, però també, seguir treballant en aquelles assignatures pendents que demanden valentia en àmbits com l’habitatge, l’ocupació, el medi ambient o la millora dels barris, per posar alguns exemples en els que encara tenim treball”.
pacte de governpacte del grau | 0.85874 | curate | {"ca": 0.9905051272312951, "fr": 0.0094948727687049} | https://castelloenmoviment.org/del-senor-demanem-al-psoe-mes-responsabilitat-per-a-fer-la-ciutat-governable/ |
macocu_ca_20230731_0_308568 | Informe ref. 28/2012 de la Sindicatura de Comptes
Diputacions de Catalunya, transferències corrents a institucions sense finalitat de lucre, exercici 2008 Informes de control 28_2012 | 0.534446 | curate | {"en": 0.06666666666666667, "fr": 0.2, "ca": 0.7333333333333333} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_12415 | Sala i Martín deixarà la UPF si l'obliguen a fer un examen de nivell de català Actualitzat a les 02:15 h 31/08/2010L'economista i professor Xavier Sala i Martín ha manifestat que deixarà la universitat catalana de manera immediata si l'obliguen a sotmetre's a un examen de nivell de català. Sala i Martín ho ha dit en una anotació que ha escrit al Facebook comentant la intenció del govern català de fer obligatori el nivell C de català per als professors universitaris. Sala i Martín escriu que "fa 25 anys que faig classes en anglès a la universitat americana (Harvard, Yale i Colúmbia) i encara és hora que hagi de fer un examen per acreditar el meu anglès".El prestigiós economista considera que "per fer classes d'economia el que s'hauria d'acreditar és que el professor sap economia i no pas la llengua en què s'ensenya l'economia, especialment perquè la universitat catalana mai no serà líder mundial en res si el seu professorat es limita a persones que parlin català. Hem d'atraure els millors professors de tot el món, ja siguin anglesos, americans, japonesos, alemanys, italians o xilens. Autoimposar una barrera lingüística és de bojos i de gent que no entén el paper de la universitat a la societat. A l'edat que els nois van a la universitat, el català hauria d'haver estat après. La universitat no és per aprendre català sinó per aprendre economia, medicina, lleis o física nuclear". Xavier Sala i Martín recalca en la seva anotació al Facebook que les classes que imparteix a la Pompeu Fabra les fa en català i que estima Catalunya, "però no faré cap examen de català per fer classes a la universitat catalana. Ni el conseller Huguet ni cap membre del govern català (el president del qual no ha passat l'examen que ara exigeix a tots els professors) són ningú per dubtar del meu nivell català i no em sotmetré a cap examen. Si m'obliguen a fer un examen de català, simplement deixaré la universitat catalana de manera immediata". FONT - 3CAT24.CAT
I com corregirà objectivament un examen un professor que no sap català si un alumne és lliure de respondre un examen en qualsevol de les dues llengües oficials? Quin FILL DE PUTA el molt subnormal de merda dels collons qui el va arribar a parir tant imbècil!!!!! ! | 0.867826 | curate | {"ca": 0.9918735891647855, "pt": 0.007674943566591422, "fr": 0.0004514672686230248} | |
mc4_ca_20230418_12_769798 | Club de Scrabble Delta Prat – El Prat juga a l'Scrabble!
Novetats de la temporada 2018-2019 del Club de Scrabble Delta Prat.
La principal novetat d’aquesta temporada 2018-2019 és que les trobades de joc del Club de Scrabble Delta Prat passen a fer-se quinzenalment, però segueixen sent els dilluns, en els mateixos horaris, de les 19.30 a les 22.30 h aproximadament, i al mateix lloc, al Cèntric Gastrobar by Ona Nuit, i des del 19 de novembre hem passat a jugar a l’Artesà. Així doncs, passarem de les 9 trobades de la temporada passada a fer-ne 22, més del doble d’oportunitats per poder jugar a Scrabble en català, i per practicar i millorar encara més en el joc!
La primera trobada d’aquest 2018-2019 serà el 8 d’octubre i aniran repetint-se les trobades quinzenalment, excepte quan els festius ens trenquin la periodicitat, com passarà al Nadal, que farem una aturada més llarga, i els festius del mes de juny, que ens obligaran a enganxar dues trobades seguides. Consulteu totes les dates previstes a l’agenda del web.
Club de Scrabble Delta Prat 2 octubre 2018 2 desembre 2018 Trobades de Scrabble Delta Prat No Comments
Durant aquesta passada temporada, 2017-2018, en la que hem recuperat les trobades de joc periòdiques del Club de Scrabble Delta Prat, hi hem tingut una participació de 17 jugadors, hem fet 9 trobades i hem jugat un total de 48 partides.
Club de Scrabble Delta Prat 17 setembre 2018 1 octubre 2018 Trobades de Scrabble Delta Prat 1 Comment
El passat dissabte 20 de gener vam organitzar un doble encontre de Scrabble en català al Centre Cívic Sant Jordi – Ribera Baixa. Al matí vam celebrar la 2a jornada de la 6a temporada de la LLISCA i a la tarda la 2a partida duplicada de la 3a temporada de la DISCA.
Club de Scrabble Delta Prat 20 febrer 2018 13 setembre 2018 Duplicades Itinerants de Scrabble en Català, Lliga Itinerant de Scrabble en Català 1 Comment
El passat dimecres 29 de novembre vam organitzar una tarda de Scrabble al CNL del Prat, on hi van participar unes 25 persones, entre membres del Voluntariat per la Llengua, alumnes i professors del Centre de Normalització Lingüística del Prat i els membres del Club de Scrabble Delta Prat, que vam dirigir l’activitat.
Club de Scrabble Delta Prat 16 desembre 2017 17 setembre 2018 General 1 Comment
El passat dilluns 13 de novembre vam celebrar la primera trobada de Scrabble Delta Prat, al Cèntric Gastrobar by Ona Nuit, on ens vam trobar 9 persones que almenys van jugar una de les 6 partides que es van disputar en aquesta primera jornada.
Al nou apartat de classificacions ja hem computat tots els resultats d’aquesta primera jornada, podeu visitar-lo per obtenir tots els detalls de la trobada, però aquí fem un resum dels resultats obtinguts per cada jugador.
Club de Scrabble Delta Prat 8 desembre 2017 Trobades de Scrabble Delta Prat No Comments
Degut als diversos esdeveniments polítics que estem vivint darrerament i la resposta repressiva de les forces i cossos de seguretat de l’estat espanyol, des de Scrabble Delta Prat hem decidit suspendre la nostra trobada del mes d’octubre prevista per avui, dilluns 9 d’octubre, ja que aquests fets ens han dificultat fer una difusió adequada d’aquesta trobada i per tal de condemnar també aquestes accions repressives i solidaritzar-nos amb totes les persones afectades.
Us preguem que disculpeu les molèsties que aquest fet us pugui ocasionar i aprofitem l’avinentesa per convidar a tothom a participar a les nostres trobades mensuals de Scrabble en català, el segon dilluns de cada mes de 19.30 a 22.30 hores al Cèntric Gastrobar, la propera trobada serà el dilluns 13 de novembre.
Club de Scrabble Delta Prat 9 octubre 2017 9 octubre 2017 General No Comments
Octavian Mocanu guanya el campionat i el pratenc Francesc Gelabert queda tercer.
El passat 3 de juny es va celebrar el 3r Campionat de Scrabble Ciutat de Manacor on hi van participar un total de 51 jugadors. Des de Catalunya es van desplaçar 4 participants a l’illa de Mallorca, 2 dels quals van ser del Prat de Llobregat: Francesc Gelabert i Joan Montané.
El primer classificat del campionat va ser el romanès resident a Cerdanyola Octavian Mocanu, i el segon classificat va ser el manacorí Joan Pascual, vencedor de l’edició del 2016. Pel que fa als jugadors pratencs, en Francesc Gelabert va pujar al 3r calaix del podi, una posició a la que no està gens acostumat, guanyant 5 de les 6 partides que va disputar i el pratenc afincat a Manresa, Joan Montané, va aconseguir la 19a posició sortint victoriós en 3 de les 6 rondes disputades.
Club de Scrabble Delta Prat 8 juny 2017 9 octubre 2017 Campionats No Comments | 0.827985 | curate | {"ca": 0.9272806444589593, "es": 0.06074461136512083, "fr": 0.011974744175919877} | http://pratencs.cat/scrabbledeltaprat/ |
cawac_ca_20200528_1_17146 | Grans actors per a un clàssic de Dickens
ESTEVE SOLER L´univers del magistral Charles Dickens torna a la gran pantalla amb una nova versió de Grandes esperanzas. Després de les adaptacions de Stuart Walker (1934), la clàssica de David Lean (1946) i la més contemporània d´Alfonso Cuarón (1998), ens n´arriba una altra que ha assumit el britànic Mike Newell, realitzador d´èxits com Quatre bodes i un funeral i Harry Potter i el calze de foc, però també amb una llarga llista de patinades, com El somriure de la Mona Lisa, entre altres.
Sembla que aquesta estrena d´avui es compta entre les segones, però no falten al·licients per anar al cinema, com el grup d´intèrprets reunits, entre els quals cal destacar Ralph Fiennes (El pacient anglès), Helena Bonham Carter (Una habitació amb vista) i els dos joves Jeremy Irvine, el descobriment de Spielberg a War Horse, i Holliday Grainger, a qui vam conèixer la setmana passada a la magnífica Anna Karenina.
Considerada una de les històries més emblemàtiques de Dickens, Grandes esperanzas es va publicar per lliuraments entre 1860 i 1861 i exposa com Pip, un nen que ajuda un fugitiu de la justícia, es veu beneficiat quan, al cap dels anys, aquest es converteix en un home ric. En paral·lel, el jove es veurà amb coratge per conquerir el cor d´Estella, una noia emocionalment molt esquerpa, educada per Miss Havisham, una anciana que va ser rebutjada just abans de casar-se. Un relat llegendari que se suma als no menys recomanables Història de dues ciutats, David Copperfield, Oliver Twist i Conte de Nadal, tots ells amb nombroses adaptacions cinematogràfiques i televisives. | 0.883614 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.eldiari.cat/cultura/2013/03/28/grans-actors-classic-dickens/38577.html |
mc4_ca_20230418_15_258632 | Màster Internacional en Projectes sismoresistents d'estructures de concret armat i precomprimit on-line per Zigurat Global Institute of Technology - educaweb.cat
És un màster per a professionals en el camp de l'enginyeria estructural que capacita per afrontar i resoldre projectes d'estructures en concret armats amb disseny sísmic. És un màster que genera una rentabilitat immediata ja que l'alumne es ven amb la possibilitat d'introduir-se en el mercat de projectes estructurals amb total seguretat, també genera les eines que permeten generar projectes més òptims i augmentar la rapidesa dels processos. Aquest es desenvolupa mitjançant la resolució de projectes reals utilitzant les normes d'EUA (ASCE7 i ACI) i les pròpies normes de cada país de Llatinoamèrica (NSR10 (Colòmbia), Nch433 (Xile), E030 (Perú), CFE 2008 (Mèxic), COVENIN 1756-01 (Veneçuela), NEC-SE-DS (Equador), NBDS-2006 (Bolívia), R-001 (Rep. Dominicana), NTDS-94 (El Salvador), NSE-10 (Guatemala).
La matrícula inclou una llicència temporal dels softwares Cype Ingenieros i Midas Software, així com les llicències educatives d'Autodesk Robot Structural Analysis Professional i Autodesk Revit. Per últim, s'utilitza ETABS, SAP2000, SAFE, PTC Mathcad, GEO5 i Adapt PT. Amb tots aquests programes d'cálculo es desenvolupen diferents projectes estructurals que formen part dels casos pràctics del màster.
El Màster té un enfocament internacional que permet a l'alumne incorporar-se a un mercat globalitzat que demanda cada dia de professionals especialitzats. El màster dóna resposta a aquesta demanda i obre la perspectiva als nostres alumnes, abordant diversos projectes amb normatives internacionals i d'aplicació a Llatinoamèrica.
A lo largo del Màster es treballaran amb programari d'última generació per al càlcul i disseny estructural, amb una BIM interoperabilitat, amb els quals el participant desenvoluparà diferents casos pràctics orientats al model, anàlisi i disseny de diferents tipologies d'estructures de formigó armat I precomprimit, a la vegada que es validaran els resultats en funció dels mètodes de disseny establerts en les normatives utilitzades.
El participant tindrà accés paral·lel al màster a cursos d'iniciació dels diferents programes que s'apliquen en el màster, a més de programes breus d'introducció al càlcul i dinàmica estructural.
Bloc 1: Introducció al disseny sismorresistent d'edificacions
• Tema 1. Conducta de materials
• Tema 2. Introducció a la dinàmica d'estructures
• Tema 3. Enginyeria sismorresistente
• Projecte 1. Anàlisi espectral d'un portal
Bloc 2: Ductilitat de seccions i membres de concret
• Tema 1. Introducció
• Tema 2. Ductilitat de seccions
• Tema 3. Ductilitat de membres i pòrtics
• Projecte 2. Estudi de ductilitat de seccions, membres i pòrtics
Bloc 3: Estudi de sistemes estructurals de concret
• Tema 1. Introducció als sistemes estructurals
• Tema 2. Pòrtics resistents a un moment
• Tema 3. Muros de corte
• Tema 4. Influència de la maçoneria no estructural
• Tema 5. Forjados (Losas)
• Projecte 3. Disseny de pòrtics especials resistents a un moment i murs estructurals
Bloc 4: Estudi d'edificacions sismorresistents
• Tema 2. Desenvolupament d'exemples amb programari
• Tema 3. Disseny d'edificacions
• Tema 4. Interoperabilitat BIM
• Projecte 4. Elaboració de projectes estructurals
Bloc 5: Cimentacions per a edificacions
• Tema 1. Geotecnia per a cimentacions
• Tema 2. Cimentaciones superficiales
• Tema 3. Cimentaciones profundas
• Projecte 5. Disseny, avaluació i optimització de fundacions
Bloc 6: interacció sòl-estructura
• Tema 1. Introducció a la dinàmica de sòls
• Tema 2. Disseny d'edificis amb interacció sòl-estructura (ISE)
• Projecte 6. Cas pràctic d'anàlisi d'edificació considerant fenòmens d'interacció sòl-estructura
Bloc 7: Disseny per rendiment i control estructural
• Tema 1. Disseny per rendiment aplicant FEMA 440 i ASCE 41-13
• Tema 2. Sistemes d'aïllament
• Tema 3. Sistemes de control de vibracions
• Projecte 7. Revisió del rendiment estructural d'una edificació existent
Formació universitària en Enginyeria, Arquitectura o Arquitectura Tècnica.
Durada: 12 mesos (600 hores). Data d'inici: 13/06/2018.
• Comprendre la influència de la ductilitat en el comportament inelàstic de les edificacions en concret armat i precomprimit.
• Introduir al participant en l'Estat de l'Art actual de BIM (Modelatge d'informació de l'edifici) en l'Enginyeria Estructural.
• Emplear la filosofia de disseny sismorresistente d'edificacions de concret armat i precomprimit, amb l'aplicació dels sistemes estructurals tipificats en les normes vigents internacionals.
• Comprendre i aplicar els criteris de modelat 3D d'edificacions en diferents programes.
• Elaborar el model, anàlisi i disseny d'edificacions en concret armat i precompressat mitjançant l'exposició de casos reals.
• Elaborar el projecte de cimentacions de diferents edificacions i comprendre la influència d'aquestes bases en el comportament global de l'estructura.
• Establir els criteris d'avaluació i rehabilitació d'estructures existents aplicant una anàlisi no lineal.
• Abordar projectes d'edificacions considerant la fusteria, abast i limitació de les mateixes.
• Estudiar els diferents nivells de rendiment que existeixen en funció de la ductilitat esperada.
Diploma otorgado per Zigurat Institut de Tecnologia Global i avalat per la Universidad de Carabobo.
Màster Internacional en Projectes sismoresistents d'estructures de concret armat i precomprimit encara no ha rebut opinions | 0.623176 | curate | {"ca": 0.8521048744460856, "pl": 0.03157311669128508, "es": 0.042282127031019204, "pt": 0.004985228951255539, "fr": 0.02049483013293944, "oc": 0.03378877400295421, "cs": 0.004985228951255539, "it": 0.009785819793205317} | https://www.educaweb.cat/curs/master-internacional-projectes-sismoresistents-estructures-concret-armat-precomprimit-on-line-328499/ |
mc4_ca_20230418_16_691960 | Nou CAP - InfoAldaia
El nou Centre d’Atenció Primària continua la seva execució a molt bon ritme, es una instal•lació necessària per substituir l’actua’l edifici que s’ha quedat petit i que pateix fortes mancances de tota mena.
Dèficits de servei que fan absolutament imprescindible la posada en marxa del nou edifici per acabar amb les constants queixes ciutadanes.
Es una infraestructura que facilitarà als professionals desenvolupar amb mes eficiència la seva tasca i en definitiva permetrà millorar un apartat tan necessari per la societat com es la atenció sanitària de la nostra població. | 0.778082 | curate | {"en": 0.0338409475465313, "ca": 0.9661590524534687} | http://www.infoaldaia.info/2011/02/nou-cap.html |
crawling-populars_ca_20200525_31_7187 | Segueix Firmes
4 min. Brussel·les 20/07/2019 23:39
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
651x366 Una turista a Amsterdam, ciutat on s’ha retallat a la meitat el nombre de nits que una persona pot llogar la seva habitació o habitatge per a usos turístics. / ANATOLS / GETTY Una turista a Amsterdam, ciutat on s’ha retallat a la meitat el nombre de nits que una persona pot llogar la seva habitació o habitatge per a usos turístics. / ANATOLS / GETTY
De presumir de col·laboració a recórrer les seves normes i presentar queixes a la CE. La relació entre Amsterdam i la plataforma de lloguer d’allotjaments turístics Airbnb ha passat de ser una bassa d’oli a l’enfrontament. La saturació turística de la capital dels Països Baixos, com ha passat en altres ciutats com ara Barcelona, s’ha convertit en una de les guerres dels seus ajuntaments, que comparteixen color polític. Amb l’arribada d’una nova coalició ecologista i d’esquerres al consistori de la ciutat, Amsterdam s’ha convertit en un maldecap per a la tecnològica nord-americana.
Airbnb recorda i defensa que treballava colze a colze amb l’ajuntament holandès des del 2015, quan va ser la primera ciutat amb què van començar a compartir dades i, fins i tot, a recaptar la taxa turística. Segons les xifres de la plataforma, a Amsterdam hi ha uns 20.000 amfitrions, és a dir, persones que lloguen habitacions o apartaments. En total, s’hi anuncien uns 21.000 allotjaments, uns 2.000 més que a principis del 2018. Un augment que la plataforma també atribueix al fet que actualment permet que s’hi anunciïn també hotels.
La capital holandesa ha retallat fins a la meitat el límit de nits que es pot llogar una habitació o allotjament turístic, de 60 a 30 nits anuals, i no s’hi poden allotjar més de 4 persones. Qui vulgui fer-ho, a més, ha de tenir uns permisos, que, això sí, són més fàcils d’obtenir que a Barcelona, on les llicències estan congelades. Airbnb assegura que, de tots els turistes que passen una nit a Amsterdam, només un 8% ho fan a través seu, mentre que, en canvi, s’eleva fins al 20% del total el percentatge de despesa que els seus turistes aporten a la ciutat.
Responent a l’ARA, un portaveu de l’Ajuntament d’Amsterdam explica que s’ha optat per un enfocament totalment nou per racionalitzar l’impacte del turisme, del qual Airbnb és només una part. Per exemple, s’han endurit les normes i sancions sobre conductes inapropiades, com els turistes que beuen als carrers o els que fan més soroll. Però també s’està impulsant una campanya turística que vol promoure altres aspectes de la ciutat i del país més enllà del Barri Vermell.
Sigui com sigui, la capital holandesa pateix una situació similar a la de Barcelona, on els habitants perceben que el turisme encareix la vida i els preus de l’habitatge, i aquí és on Airbnb es troba al centre de la polèmica. El nou límit de nits, a més, ha acabat de tensar la corda. Airbnb, juntament amb plataformes com Booking o HomeAway, han recorregut la mesura i una associació de propietaris l’ha portat a la Comissió Europea demanant que se sancioni Holanda per haver infringit les normes europees.
Fins ara, Airbnb col·laborava per garantir que el límit dels 60 dies es complís, però ara s’oposa frontalment al nou llindar i va marxar de la taula de negociació amb el consistori. A més, es queixa que, mentre que des d’aquesta plataforma s’ha col·laborat sempre amb les institucions, altres empreses com Booking (amb seu a Holanda) no els respecten. Segons un portaveu, “Airbnb és part de la solució al repte històric que Amsterdam té amb el turisme i assegura que hi continuaran col·laborant”, però la realitat és que la seva relació s’ha refredat en només tres anys.
Límit de nits
Fins al 2019 es podia llogar un allotjament com a màxim 60 nits l’any, però ara el màxim són 30. En ciutats com Londres i París el límit és més alt.
Nombre de persones
En una mateixa nit no es poden allotjar més de quatre persones al mateix lloc.
Taxa turística
L’ajuntament de la capital holandesa té la intenció d’augmentar encara més el preu de la taxa turística. En aquest sentit, la companyia ha presentat propostes, com ara apujar-la en zones més saturades, i ha suggerit iniciatives com la de discutir amb els ciutadans en què cal invertir els diners recaptats, com es fa a Dinamarca.
Més continguts de
15 Comentaris
8 Comentaris
4 Comentaris
4 Comentaris
4 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.756321 | curate | {"ca": 0.9708305499888666, "eo": 0.0028946782453796484, "en": 0.005121353818748608, "de": 0.0008906702293475841, "ja": 0.0037853484747272324, "es": 0.013582720997550656, "br": 0.0028946782453796484} | : /firmes/julia_manresa/Amsterdam-soci-maldecap-Airbnb_0_2274372584.html |
cawac_ca_20200528_11_39370 | Ajuts per al finançament de l'estada a la Universitat Catalana d'Estiu de l'any 2013 (ESTIU)
Informació general
Ajuts per al finançament del 75% de l'import de la matríicula i del 75% de les despeses de l'estada, a estudiants del sistema universitari català, d'edats compreses entre 18 i 25 anys, que es matriculin per a tota l'edició a la Universitat Catalana d'Estiu 2013.
Observacions
Entitat responsable
Condicions per sol·licitar-ho
Qui se'n pot beneficiar
Poden beneficiar-se d'aquesta convocatòria les persones que compleixin els requisits següents:
Estar matriculat o matriculada el curs 2012-2013 en una universitat del sistema universitari català o de la Xarxa Vives d'Universitats o iniciar els estudis el curs 2013-2014 i haver tramitat ja la matrícula.
Tenir entre 18 i 25 anys en el moment de presentació de la sol·licitud.
Matricular-se, per a tota l'edició, a la Universitat Catalana d'Estiu 2013 (matrícula completa). | 0.751577 | curate | {"ca": 1.0} | http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/tramit_fitxa.jsp?codi=10102 |
oscar-2301_ca_20230418_5_201451 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS, BENVINGUDES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
56 conjunts de dades trobats
Organitzacions: Ajuntament de Reus Sistema City Anatomy: Structure Formats: JSON CSV XML
Filtrar resultats
Afectacions a la mobilitat
Obres, activitats o incidències a l’espai públic urbà de Reus i que hi tenen impacte sobre la mobilitat.
CSV
JSON
TSV
XML
Resultats de l'EDAR SARS-COV-2
Informe amb els resultats de l'anàlisi de les aigües residuals de l'estació depuradora de Reus, en relació a la covid 19
CSV
JSON
TSV
XML
Nomenclàtor oficial de carrers
El nom oficial dels carrers, avingudes, places i espais públics de Reus, per barris i codi postal.
CSV
JSON
TSV
XML
Administració Pública
Equipaments de les diferents administracions (local, autonòmica i estatal) que hi ha al municipi de Reus.
CSV
JSON
TSV
XML
Ruta R10: Pel camí dels Morts i de la Pedra Estela
Itinerari circular de 14 km que permet descobrir camins històrics com el camí dels Morts i el de la Pedra Estela, tots ells relacionats amb els enterraments en diferents moment...
CSV
GeoJSON
JSON
TSV
XML
Ruta R07: Mas Iglesias
Recorregut de 3,3 km per la part est de la ciutat. Durada a peu aproximada de 50 minuts.
CSV
GeoJSON
JSON
TSV
XML
Instal·lacions esportives
Dades d'instal·lacions esportives del municipi de Reus. La ciutat de Reus ofereix una àmplia xarxa d’equipaments per a la pràctica esportiva. Cadascun d’ells respon a un perfil...
CSV
JSON
TSV
XML
Ruta Puigcerver a Baronia Escornalbou
Recorregut de 57 km només apta per als més entrenats. Des de la plana de Reus fins la Miranda de Puigcerver, amb espectaculars panoràmiques, per acabar després a raconades de...
CSV
GeoJSON
JSON
TSV
XML
Centres Universitaris
Dades dels centres universitaris del municipi de Reus.
CSV
JSON
TSV
XML
Wi-Fi
Ubicació del punts de connexió Wi-Fi al municipi de Reus. ‘Reus Wifi’ és el servei de Wi-Fi obert vinculat a la promoció de la ciutat. Neix en el marc del projecte Reus Smart...
CSV
JSON
TSV
XML
Ruta: Cims del Camp
itinerari rural de 42 km que permet gaudir d'esplèndides panoràmiques del Camp de Tarragona i les muntanyes que el delimiten. Durada a peu aproximada de 12 hores.
CSV
GeoJSON
JSON
TSV
XML
Biblioteques i Arxius
Dades de la xarxa de biblioteques del municipi de Reus i de l'Arxiu Municipal de Reus.
CSV
JSON
TSV
XML
Centres Sanitaris
Dades dels hospitals, Centres d'Atenció Primària i altres serveis sanitaris del municipi de Reus.
CSV
JSON
TSV
XML
Equipaments empreses
Dades dels equipaments empresarials del municipi de Reus. Amb més de 85.000 m2 repartits entre diversos complexos, els nous emprenedors, les petites i mitjanes empreses i les...
CSV
JSON
TSV
XML
Centres Formació professional
Dades dels centres educatius que imparteixen cicles de formació professional al municipi de Reus.
CSV
JSON
TSV
XML
Ruta R01: Passeig de ronda
Recorregut circular de 7,1 km al voltant de les rondes que delimiten el perímetre urbà del Reus del s. XXI. Durada a peu aproximada de 1 hora i 45 minuts.
CSV
GeoJSON
JSON
TSV
XML
Ruta paisatges mironians de molí en molí
Recorregut circular de 49 km on l'olivera configura el paisatge dels pobles que integren aquest itinerari. Durada a peu aproximada de 14 hores.
CSV
GeoJSON
JSON
TSV
XML
Escoles bressol
Dades de les escoles bressol del municipi de Reus.
CSV
JSON
TSV
XML
Allotjaments
Dades dels allotjaments del municipi de Reus.
CSV
JSON
TSV
XML
Ruta R09: Pels Cinc Camins
Recorregut circular de 11 km per l'entramat de camins de la part nord-occidental del terme. Es pot realitzar a peu o en bicicleta. Durada a peu aproximada de 3 hores. | 0.462728 | curate | {"ca": 0.8524319868095631, "pt": 0.01919679660817336, "de": 0.031916146508067365, "es": 0.02708750441644094, "en": 0.06406783653279943, "bs": 0.0014132610999882229, "eb": 0.0009421740666588152, "fr": 0.002355435166647038, "tr": 0.0005888587916617595} | https://opendata.reus.cat/cps_dataset?res_format=JSON&organization=ajuntament-de-reus&city_anatomy_system=Structure&res_format=CSV&res_format=XML |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.